<doc id="1" title="bac" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="0">


Un bac (del llat ab cus, i grec     -    , que significa taula) s una eina per al clcul manual d'operacions aritmtiques, que consisteix en un marc amb filferros parallels per on es fan crrer boles. S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal a on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes, etctera.

L'bac es pot utilitzar per a fer qualsevol tipus d'operaci aritmtica. Per la seva utilitat ms gran es troba en les operacions bsiques: suma, resta, multiplicaci i divisi.

 Histria .

L'bac s considerat com l'instrument de clcul ms antic, i s'ha adaptat i incorporat a diverses cultures. L'origen de l'bac est literalment perdut en el temps. En poques molt primerenques l'home primitiu va trobar materials per a idear instruments per comptar. s probable que el seu inici fora una superfcie plana i pedres que es movien sobre lnies dibuixades amb pols. Avui dia es tendeix a pensar que l'origen de l'bac es troba a la Xina, on l's d'aquest instrument encara s notable, igual que al Jap.

 bac rom .

A finals de l'Imperi Rom va aparixer aquesta eina de clcul. Consisteix en una tauleta amb scols, a on cada scol t un determinat valor, segons la numeraci romana (I, V, X, ...). Per a representar el nombres es posa a cada scol corresponent una pedreta o calculus.

No s prpiament un bac perqu no fa anar el sistema de posicions per a representar els nmeros, i per tant la seva utilitat s molt limitada.

 bac modern .

L'origen de l'bac modern s desconegut, no se sap del cert ni el lloc ni el moment del seu descobriment. S'ha de relacionar per amb la invenci de la notaci de posicions a l'ndia durant els segles V i VI. La primera prova escrita que se'n t s a la Xina en una illustraci d'una obra del segle XII.

Degut als seus avantatges l'bac es va estendre rpidament per tota l'sia i a travs de Turquia i Rssia va arribar a Europa. A les escoles franceses es va utilitzar fins al segle XVIII. Avui en dia, els comerciants de l'Extrem Orient encara l'usen de manera corrent.


 Enllaos externs .

 Com usar l'bac xins;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2" title="Abadia" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="1">

Una abadia (del llat abbatia, que deriva del siri abba, que vol dir "pare") s un convent o monestir cristi governat per un abat o abadessa, que s el pare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.

Originalment, es distingia entre abadies (governades per abats) i priorats (governats per priors). Habitualment, un priorat estava subordinat a una abadia. Actualment, aquesta distinci s irrellevant.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8" title="Adagi" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="2">
Un adagi (del llat adagium) s una sentncia moral, un refrany o sentncia antiga.

Alguns exemples d'adagis llatins, amb les corresponents traduccions catalanes:
Si vis pacem, para bellum: "Si vols la pau, prepara la guerra".
Nemo de neminis creare posse: "Ning pot crear res del no-res".

Enllaos externs.

Dites populars catalanes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9" title="Adam" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="3">

Adam (en hebreu:       Adam, i en rab:     dam) fou el primer home, segons el Gnesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.

 D'acord amb la narraci bblica, fou creat per Du a la seva imatge i semblana, de la pols de la terra i de l'al de Du, i ficat al jard de l'Edn com a amo absolut, amb l'nica condici de no menjar el fruit de l'arbre del b.

Adam vivia feli al parads, on era dominador de tots els animals (als qui pos un nom) i no li faltava el menjar. Per aviat es va adonar que tots els animals tenien parella i se sent sol. Du va adormir-lo, li va treure una costella i en fu una femella, qui Adam batej amb el nom d'Eva.

Satans, un ngel expulsat del cel per Du, va enganyar Eva qui va convncer Adam per menjar de l'arbre prohibit. 

Aleshores van ser expulsats del jard de l'Edn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir.

Segons el Gnesi, amb Eva van ser pares de: 
Cam;
Abel;
Set, fet a la seva imatge, de qui provindria tota la humanitat ja que s l'avantpassat de No. ;

El Llibre dels Jubileus (segle II aC) anomena els noms de dues filles d'Adam i Eva:
Azura, qui seria esposa de Set;
Avan, qui acompanyaria a Cam i li donaria fills;

Adam va tenir el seu fill Set a l'edat de 130 anys i desprs encara va viure vuit-cents anys ms en qu va engendrar fills i filles.

Adam al judaisme.
Segons la tradici jueva, la primera esposa d'Adam s'anomenava Lilit i Eva fou en realitat la segona dona. En tota la Bblia noms s citada en un passatge: Els animals ferstecs es trobaran amb les hienes, i el stir cridar el seu company. Tamb hi descansar el dimoni Lilit, ser el seu lloc de reps. (Isaes, 34:14)

Aquesta creena jueva tan antigua es deu al fet que el Gnesi explica dues vegades la creaci de l'home i la dona:  
La primera: I Du va crear l home a la seva imatge, a la semblana de Du el va crear; cre l home i la dona. (Gen, 1:27)
La segona: I de la costella que havia tret de l home, el Du Etern en va fer una dona i la dugu a l home. (Gen, 2:22)

Segons el Gnesi Rabba, midrs del segle V sobre el llibre del Gnesi, Adam tenia vint anys i Eva encara no havia estat creada, quan Jahv va demanar a l'home que poss nom a totes les bsties, aus i altres ssers vivents. Quan desfilaren davant d'ell en parelles, mascle i femella, Adam sent gelosia del seu amor, i encara que va copular amb cada femella animal per torn, no trob satisfacci en l'acte. Per aix va exclamar: Totes les criatures tenen la parella apropiada, menys jo!, i preg a Jahv que remeis aquesta injustcia.

Aix, Du va crear-li una femella amb qui poder estar junts. Aleshores van viure felios i abonats al plaer que es donaven mtuament. Al cap d'un temps per, Jahv va adormir Adam i de la seva costella en va crear una altra dona, Eva, que era molt ms assenyada i menys luxuriosa. Aleshores Lilit fou repudiada i segons algunes versions jueves abandon l'Edn. Amb tot, per, una serp (representaci del dimoni) va aparixe's a Eva i la va convncer per menjar de l'arbre prohibit. Aix fou com els primers homes es veieren obligats a abandonar l'Edn.

Desprs d'installar-se a la Terra, Adam repudi Eva pel pecat coms i durant 130 anys va dormir a les nits tot sol. Durant aquest perode de temps, Lilit s'apropava peridicament a Adam qui, cautivat per la seva bellesa, acabava mantenint relacions amb ella de les quals en van nixer els dimonis i esperits coneguts com plagues de la humanitat o lilim.

Finalment, Adam s'aprop a Eva, es perdonaren i construiren una famlia molt nombrosa. Al cap de molts anys, una jove descendent de Can, primognit d'Adam, anomenada Naam va tornar a la casa d'Adam i va mantenir relacions luxurioses amb ell. De resultes en va nixer Asmodeu i altres dimonis.

Segons l'historiador jueu del segle I Flavi Josep, quan ja era molt vell, Adam va predir uns cataclismes mundials a base de foc i aigua. Aleshores, uns descendents seus va comenar la construcci de dues columnes gegants -una de ma i una de pedra- amb l'objectiu d'anotar-hi tota la sabiesa (cincia i invents) adquirida per tal que, desprs dels cataclismes, les futures generacions poguessin aprendre rpidament els coneixements ja adquirits. Aquestes columnes eren anomenades Pilars dels fills de Set.

Adam a l'islam.
Segons l'islam, Adam va construir el primer altar a Du. Uns dos mil anys desprs, els seu descendent Abraham, ajudat pel seu fill Ismael, van reconstruir aquest temple, que avui dia es coneix com la Kaaba (situada a la Meca), la mesquita ms important de l'islamisme.

Les escriptures islmiques no detallen el paper d'Eva com a temptadora, sin que el diable apareix com a instigador de la parella per desobeir Du.

Etimologia.

El mot Adam prov de l'hebreu adamah, que significa "terra", "sl". El derivat Adam, per, va agafar el significat d'"humanitat".











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10" title="Addicci" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="4">


Una addicci s una inclinaci molt forta cap alguna cosa, probablement per dependncia psicolgica i fisiolgica.

Exemples sn l'addici a les drogues (drogoaddicci), al joc (ludopatia), al tabac, etc.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13" title="Andorra" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="5">


Andorra, oficialment el Principat d'Andorra, s un petit Estat independent de l'Europa sud-occidental, situat als Pirineus entre Espanya i Frana, limitant amb la comunitat autnoma de Catalunya al sud, i amb els departaments dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord) i de l'Arieja (Occitnia) al nord. Andorra s un dels Estats ms petits del mn, amb noms 468 km2 i una poblaci estimada de 80 mil persones. Amb 81.222 habitants, representa un 0'59% de la poblaci total dels Pasos Catalans.

Durant 715 anys, des de 1278 fins a 1993, el govern andorr va ser encapalat per un coprincipat, governat per un cap d'Estat catal, el Bisbe d'Urgell i un d'occit, el comte de Foix que, desprs de la revoluci francesa fou heretat pel President de la Repblica. Tot i que la constituci andorrana ha conservat aquest sistema, el govern s'ha transformat en una democrcia parlamentria i un coprincipat constitucional. s l'nic coprincipat parlamentari del mn. Durant molt de temps pobra i allada, la muntanyosa Andorra, va comenar a prosperar des de la Segona Guerra Mundial, mitjanant la indstria del turisme. La puixant economia ha atret molts immigrants procedents tant d'Espanya (sobre tot catalans i gallecs) com de Portugal i de Frana. Un dels factors que ms atreu el comer i els clients s el fet la inexistncia de l'impost sobre la renda. 

El Principat d'Andorra t una afinitat molt forta amb Catalunya: la llengua oficial s el catal, les seves institucions es basen en el dret catal, un gran nombre dels habitants sn catalans, i el principat sencer forma part de la dicesi d'Urgell, divisi eclesistica catalana.

Toponmia.
L'origen del mot d'Andorra s desconegut, tot i que se n'han formulat diverses teories. Una teoria suggereix que Andorra es podria derivar de l'rab al-Darra, "bosc". Quan els rabs envaren la pennsula ibrica, les valls dels Pirineus eren molt boscoses, i altres pobles de regions tamb dominades per rabs van rebre aquesta denominaci. D'altres suggereixen que prov del navarrs andurrial, que es tradueix com a "terra coberta d'arbusts". Per altra banda l'etimologia popular afirmava que Carlemany havia anomenat la regi com a Andorra en referncia a la vall bblica canaanita d'Endor, o Andor on els madianites havien estat derrotats.

 Geografia fsica .

Andorra s situada a l'Europa sud-occidental, a la pennsula Ibrica. Es troba a la serralada dels Pirineus, en una regi muntanyosa formada per l'alta conca del Valira. Hi ha 65 pics amb ms de 2.500 m d'altitud, dels quals el Comapedrosa n's el ms alt amb 2.942 m. s una regi d'escarpats muntanyencs i de valls estretes per on flueixen nombrosos cursos d'aigua que s'uneixen per a formar els diferents rius principals.Hi ha dues valls principals situades al Pirineu axial, afluents de la Valira: la ribera d'Ordino i la Valira d'Encamp, que es reuneixen a les Escaldes.  Hi ha grans extensions boscoses de pis i bedoll a causa del clima mediterrani d'alta muntanya que en gaudeix el pas. 

Tot i que Andorra s situada en una sola conca, el riu principal, la Valira, t dues branques i sis conques obertes, ra per la qual el Principat ha estat conegut tradicionalment com les Valls. Les dues branques principals sn
 el Valira del Nord, que neix als Llacs de Tristiana, i amb un recorregut de 14 km, drena les parrquies d'Ordino i La Massana; i;
 el Valira d'Orient, que neix a la regi ms oriental del pas, i amb un recorregut de 23 km drena les parrquies de Canillo, Encamp i Escaldes-Engordany.

Ambds conflueixen a Escaldes-Engordany i formen el Gran Valira, que t un recorregut total de 11,6 km i un cabdal anual mitj de 13 m3 per segon. El Gran Valira, descendeix cap al sud, i desemboca, a la Seu d'Urgell, ja al Principat de Catalunya al riu Segre, que al seu torn, desemboca a l'Ebre. 

El relleu andorr s molt accidentat, caracteritzat per l'aflorament de materials paleozoics, amb altituds superiors als 2.600 m, que culminen a 2.942 m a prop del Pla de l'Estany a la frontera francesa. Tot i ser un pas molt petit, l'altitud s molt variada: a partir del port d'Envalira descendeix als 840 m, a la regi on el Valira entra a Catalunya. La vegetaci s muntanyenca continental, tpica del vessant meridional dels Pirineus, amb estatges mont, subalp i alp.

El clima d'Andorra s pirinenc: suau i fresc a la nit durant els estius i fred amb precipitacions en forma de neu a l'hivern. Les diferncies en altitud tamb mostren diferncies en les temperatures; a Ransol, les temperatures mitjanes sn sempre sota zero durant l'hivern, amb mnimes de -16 i -17C,mentre que a Sant Juli de Lria el poble amb menor altitud la temperatura mitjana de gener s de 10C. L'escalfament durant els dies d'estiu s considerable; per, com s com als llocs de gran altitud, les nits estivals sn fredes, i en alguns casos ha arribat a glaar en ple estiu.

Poltica i govern.
Estructura constitucional.


Durant 715 anys, des del 1278 (data de la signatura del Primer Pareatge) fins al 1993, Andorra tenia un sistema de govern semifeudal en qu els coprnceps, el cap d'Estat de Frana el rei o els seus antecessors, durant la monarquia, i el president, durant els perodes republicans i el bisbe d'Urgell representaven Andorra internacionalment i governaven de manera conjunta o representaven el pas internacionalment, mentre que els afers interns eren responsabilitat del Consell General de les Valls, un cos de representants electes democrticament i que ostentaven tant el poder legislatiu com el poder executiu.  El 1993, el poble andorr va aprovar per referndum, la seva primera constituci que va transformar el pas en un coprincipat constitucional i una democrcia parlamentria. La defensa d'Andorra, tanmateix, s responsabilitat d'Espanya i Frana. 

La constituci d'Andorra estableix que la sobirania resideix en el poble andorr, que l'exerceix per mitj de les diverses classes de participaci i de les institucions de govern. Els poders de govern sn ostentats per: 
 Els coprnceps d'Andorra, que de manera conjunta i indivisa sn el cap d'Estat, i assumeixen la representaci ms alta d'Andorra. Els coprnceps sn el Bisbe d'Urgell i el president de la Repblica Francesa;
 El Consell General, parlament unicameral que ostenta la potestat legislativa de l'Estat andorr. Est integrat per un mnim de vint-i-vuit i un mxim de quaranta-dos consellers en l'actualitat en sn 28 elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un termini de quatre anys. La meitat del Consell s'elegeix segons el mtode de representaci proporcional en qu el pas sencer forma una sola circumscripci electoral; l'altra meitat s'elegeixen a ra d'un nombre igual per cadascuna de les set parrquies en qu esta dividit el pas. ;
 El Govern, encapalat pel cap de govern, electe pel Consell General per majoria absoluta en una primera volta de ms de dos candidats, o en una de segona en qu noms participen els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votaci, i es posteriorment nomenat pels coprnceps. El cap de govern elegeix els ministres en nombre no superior a deu  els quals, sota l'autoritat del cap, dirigeixen la poltica nacional i internacional d'Andorra, i la potestat executiva o reglamentria. El cap de govern no pot exercir el seu crrec ms de dos mandats consecutius. ;
 La judicatura d'Andorra s independent i est integrada pel Tribunal de Batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justcia d'Andorra. ;

Amb l'aprovaci de la constituci, el govern d'Andorra ara s responsable de les relacions internacionals. El 1993, Andorra va ser admesa a l'Organitzaci de les Nacions Unides, i el 1994 es va unir al Consell d'Europa. Els coprnceps, tot i ser el cap d'Estat, tenen autoritat limitada: noms poden vetar aquelles lleis que afectin la seguretat o les fronteres territorials d'Andorra. Tanmateix la defensa de l'Estat s responsabilitat de Frana i Espanya. La constituci tamb ha atorgat al govern la facultat de recaptar impostos i als ciutadans el dret de formar partits poltics i sindicats.

Composici actual de les institucions de govern.
Els caps d'Estats actuals sn Nicolas Sarkozy, president de la Repblica Francesa, representat a Andorra per Philippe Massoni, i el bisbe d'Urgell Joan Enric Vives i Siclia, representat a Andorra per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual s Albert Pintat Santolria.  

Els partits representants al Consell General de les Valls, segons els resultats de les eleccions del 24 d'abril, 2005 sn:
 el Partit Liberal d'Andorra, amb 14 escons;
 el Partit Socialdemcrata d'Andorra, amb 11 escons;
 el Centre Demcrata Andorr, en coalici amb el Partit Segle XXI, amb 2 escons;
 la Renovaci Democrtica, amb 1 esc;

El partit d'Els Verds d'Andorra, van rebre el 3,5% dels vots, i no li ha estat assignat cap esc.

 Subdivisi administrativa .
Andorra es divideix territorialment en set parrquies, primer i nic nivell polticoadministratiu del pas. Tot i aix, hi ha subdivisions territorials: les parrquies d'Ordino, La Massana i Sant Juli de Lria se subdivideixen en quatre quarts, i la parrquia de Canillo en venats. Les parrquies porten el nom de llur capital. 

Les parrquies tenen una funci civil i alhora eclesistica. Com a jurisdicci civil, sn governdes pels comuns, rgans de representaci i administraci de les parrquies. Sn corporacions pbliques amb personalitat jurdica i potestat normativa local.Els comuns estan encarregats d'aprovar i executar el pressupost comunal, i gestionen els bns de propietat comunal. Els seus membres s'elegeix cada quatre anys per sufragi universal i inclouen un cnsol major, un cnsol menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns puguin presentar projectes de llei al Consell General d'Andorra.  


La segent llista, de les set parrquies andorranes, est per ordre protocollari, amb els codis postals introduts l'any 2004:


Escaldes-Engordany va ser creada l'any 1978 de la divisi de la Parrquia d'Andorra La Vella.

Smbols .


 L'escut del Principat d'Andorra, el lema del qual s "Virtus Unita Fortior" (La uni fa la fora), est format per quatre cases (2 per cada Coprncep).
 Caserna superior esquerre: Mitra daurada i un bcul d'or en direcci d'una barra en la seva part posterior sobre un camp de gules. ;
 Caserna inferior esquerre: Quatre barres de gules del Principat de Catalunya sobre camp d'or. ;
 Caserna superior dreta: Tres barres de gules del comtat de Foix sobre camp d'or.
 Caserna inferior dreta: Vaques del vescomtat de Bearn.
 La bandera d'Andorra es va adoptar oficialment en 1866 i est formada per tres franges verticals en blau, groc i vermell. Al centre es mostra l'escut d'Andorra, per diferenciar-la de les banderes de Moldvia, Txad i Romania.
 La lletra de l'himne, titulat El gran Carlemany, la va escriure Joan Bell-lloc i Viu i la msica va ser composta per Enric Marfany Bons. L'himne es va adoptar oficialment el 1914 i es va interpretar per primera vegada el 8 de setembre de 1921.

 Economia .
Dades generals.

El turisme s el principal recurs de la petita, per prspera, economia andorrana, i aporta ms del 80% del Producte interior brut nacional. S'estima que al voltant d'11,6 milions de turistes visiten Andorra cada any, nombre molt superior al nombre de turistes que visiten el Brasil, l'Argentina o Egipte. Els turistes sn atrets pels baixos impostos i els centres de vacances d'estiu i d'hivern. El sector bancari, en un pas considerat com un parads fiscal, tamb contribueix substancialment a l'economia. De fet, el seu estatus com a parads fiscal ha tingut un efecte significatiu en les seves relacions amb la Uni Europea, amb la qual va comenar a negociar des de 1987. El 1991 va entrar en vigor un acord signat entre la Uni i Andorra que estableix les quotes per als productes lliures d'impostos i posa lmits a alguns productes, en especial els lactis, el tabac i les begudes alcohliques. El 2004 va signar tractats addicionals amb la Uni sobre la cooperaci cultural, econmica i social.


La producci agrcola s limitada  noms el 2% de la terra s cultivable  i la majoria dels productes alimentaris s'han d'importar. La principal activitat ramadera s la cria de bestiar ov. Els principals productes manufacturats sn el tabac (cigars, cigarrets) i els mobles.

El Producte interior brut (PIB) andorr del 2005 va arribar als US$2.770 milions en paritat de poder adquisitiu, la qual cosa es va traduir en una renda per cpita de $38,800, una de les ms elevades d'Europa.

Andorra no s membre de la Uni Europea, per gaudeix d'una relaci especial dins de la Uni; per exemple, s tractada com un membre ms de la UE pel que fa als productes manufacturats (no s'hi apliquen tarifes) i, alhora, s tractada com un pas no-membre pel que fa als productes agraris. Andorra no t moneda prpia i usa la dels estats vens. Abans de 1999 utilitzava el franc francs i la pesseta espanyola, que foren substitudes per la moneda nica, l'euro. A diferncia dels altres petits estats europeus que usen l'euro (com Mnaco, San Marino o el Vatic), Andorra no encunya les seves prpies monedes d'euro, en no haver tingut cap acord monetari amb Espanya o Frana abans que es poss en circulaci la moneda nica. De tota manera, l'octubre del 2004, es van encetar les negociacions entre Andorra i la Uni Europea per arribar a un acord que permetria als andorrans encunyar la seva prpia moneda.

Andorra es comunica amb l'exterior a travs de les vies terrestres. No disposa de tren, metro o aeroports (en discussi des de fa diversos anys amb el govern espanyol i catal per a la reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell), per t una infraestructura de carreteres prou ampla per poder cobrir la major part del pas (cal tenir en compte que el fet de ser un pas muntanys en dificulta i n'encareix la construcci). Tamb es possible accedir al Principat amb les lnies regulars d'autobs, que connecten Andorra amb prcticament qualsevol punt d'Europa. Cal fer notar que diverses noves realitzacions sn en curs: ampliaci dels ltims trams difcils sobre les carreteres principals i tnels, entre els quals un que permetr anar d'Encamp a La Massana i viceversa sense passar per Escaldes-Engordany (que toca Andorra La Vella), punt de trobada de les 3 valls que formen una Y). Tamb hi ha un projecte de lnia Barcelona-Andorra.

Una altra manera d'arribar-hi s a travs dels heliports que hi ha a Andorra La Vella (la capital) i a La Massana. El pas no s obert al mar. Tampoc no t cap riu navegable, com acostuma a passar en els pasos d'alta muntanya.

Esqu.

L'esqu atrau a molts turistes i s un sector econmic important per al Principat. Hi ha hagut varies estacions d'esqu que actualment estan aglutinades en tres estacions o dominis, dues de les quals amb dimensions considerables:
 Grandvalira: estaci d'esqu alp formada per les antigues estacions de Pas de la Casa - Grau Roig i Soldeu El Tarter.;
 Naturlandia: estaci d'esqu de fons formada per l'antic Camp de neu de la Rabassa i que actualment s un centre de lleure i multiactivitats per diversificar l'oferta turstica, iniciativa del com de Sant Juli de Lria.
 Vallnord: estaci d'esqu alp formada per les antigues estacions de Pal-Arinsal i Ordino-Arcals.;

Les dues ltimes sn propietat de tres comuns andorrans: Naturlandia del com de Sant Juli de Lria i Vallnord dels comuns de la Massana i Ordino.

 Geografia humana i societat.
Demografia.

La poblaci estimada d'Andorra el 2007 era de 83.137 habitants, dels quals 30.441, s a dir el 36,6%, tenien la nacionalitat andorrana; 27.476 la nacionalitat espanyola, 5.200 la nacionalitat francesa, 13.519  la portuguesa i 6.501 una d'altra. El 1998, ltima data de la que s t informaci, de tots els habitants amb nacionalitat andorrana, noms el 53,1% eren nats a Andorra. El nombre total de ciutadans andorrans ha crescut significativament els ltims deu anys: el 1998, noms representaven el 24,5% de la poblaci total. En l'actualitat, ja sn majoria relativa. Per contra, el nombre absolut de ciutadans espanyols el 2007 era lleugerament menor que no pas el nombre de 1998, per el seu percentatge amb respecte de la poblaci total s'ha disminut significativament del 48,4% al 32,8%, i avui constitueixen la primera minoria del pas.

Quant a les parrquies, la ms poblada s Andorra la Vella, amb una poblaci estimada de 24.574 habitants el 2007. La parrquia menys poblada era Ordino, amb noms 3.685 habitants. La poblaci de Canillo era de 5.422, la d'Encamp 14.029, la de La Massana 9.357, la de Sant Juli de Lria 9.595, i la d'Escaldes-Engordany 16.475, la segona parrquia ms poblada del pas. Canillo s la parrquia de creixement poblacional ms rpid.

La taxa de creixement andorrana s ms alta que no pas les taxes de la majoria dels Estats europeus; el 2008 s'estimava en un 1,9% anual. Aquesta taxa de creixement poblacional s deguda a una taxa de natalitat estimada el 2008 de 10,59 per cada 1.000 habitants, una taxa de mortalitat de 5,59 per cada 1.000 habitants, i una altssima taxa neta de migraci de 14 migrants per cada 1.000 habitants. La taxa de creixement anual havia arribat a un mxim histric de 7,7% anual el 2003, seguida del 6,3% el 2004. L'esperana de vida dels andorrans s la segona ms alta del mn, estimada en 82,7 anys (80,4 per als homes i 85,1 per a les dones). La taxa de fecunditat s d'1,32 fills per dona. Quant a la pirmide d'edats, el 15,5% dels andorrans el 2008 tenien menys de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o ms anys. L'edat mitjana dels residents andorrans s de 38,9 anys.

Llengua.
La llengua prpia, nacional i oficial d'Andorra s el catal. La realitat lingstica d'Andorra s el resultat de la gran transformaci demogrfica que ha viscut el pas des de la segona meitat del segle XX: el 1940 les persones estrangeres residents al pas representaven noms el 17%; el 1989 representaven el 75,7% mxima histria i el 2007 sn al voltant del 65%. A causa d'aquest fenomen, tot i que el catal s la llengua oficial, el castell i el francs sn llenges d's habitual en les interaccions comercials, i ms recentment, la poblaci de parla portuguesa s'ha incrementat significativament.

Segons l'Estudi sociolingstic del 2004, del Servei de Poltica Lingstica d'Andorra, el catal s la llengua materna d'un 49,4% de la poblaci de nacionalitat andorrana, per noms d'un 29,9% de la poblaci total. Per contra, el castell s la llengua materna ms estesa entre la poblaci del Principat. Malgrat el creixement de la poblaci de nacionalitats andorrana i portuguesa, un 43,4% dels enquestats va declarar que el castell s la seva llengua materna. L'estudi mostra que en els ltims anys s'ha produt un deteriorament de la posici de la llengua catalana envers la resta de les llenges que s'hi parlen, la qual ha anat a favor del castell.

Quant a l'alfabetitzaci, el 100% dels andorrans saben llegir i escriure. El castell s la llengua que ocupa el primer en lloc pel que fa a la proporci de la poblaci que hi va aprendre a llegir i escriure, seguida del francs, i en tercer lloc el catal.

Segons l'Observatori del Centre de Recerca Sociolgica de l'Institut d'Estudis Andorrans, els usos lingstics a Andorra sn els segents:



L'oficialitat del catal en un estat independent li permet una certa presncia en l'mbit internacional. L'ingrs d'Andorra a l'ONU el 28 de juliol de 1993 va permetre per primera vegada a la histria l's del catal en una assemblea d'aquesta organitzaci. Tamb Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Can d'Eurovisi l'any 2004 amb Marta Roure i la can Jugarem a estimar-nos.

Religi.
La constituci d'Andorra estableix la llibertat religiosa. Tot i que no hi ha cap religi oficial de l'Estat, la constituci fa una menci explcita de l'Esglsia Catlica Romana a la qual garanteix "l'exercici lliure i pblic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de collaboraci especial amb l'Estat, d'acord amb la tradici andorrana". Cal fer notar tamb que un dels coprnceps andorrans s un bisbe catlic, el de la Seu d'Urgell, i que la celebraci religiosa del 8 de setembre, de la Verge de Meritxell s festa nacional. S'estima que el 90% de la poblaci andorrana professa el catolicisme. Altres religions que es practiquen sn l'islam pels 2.000 immigrants nord-africans que s'hi han establert , l'hinduisme, el protestantisme, el mormonisme i d'altres.

Educaci.
El sistema educatiu d'instrucci primria i secundria s plural i est integrat per
 un sistema andorr, pblic i gratut;
 un sistema espanyol, pblic i gratut;
 un sistema francs, pblic i gratut;
 un sistema privat, basat en el sistema educatiu espanyol, de pagament; i;
 un sistema congregacional, pblic finanat per l'Estat andorr, tot i que segueix el mateix programa que el sistema privat espanyol.;


Al curs 2008/2009 es van matricular 11.197 alumnes. El sistema andorr s el que ms alumnat va rebre, amb 4.065 estudiants, seguit del francs, amb 3.680 i l espanyol amb 3.452.

Quant a l'ensenyament tcnic superior, hi ha una escola d'infermeria, una escola d'informtica, el Liceu Francs, la Universitat Virtual d'Andorra i la Universitat d'Andorra, fundada el 1997. La Biblioteca Nacional d'Andorra i els Arxius Nacionals d'Andorra foren creats el 1974 i el 1975 respectivament, localitzat a la capital, Andorra la Vella. Hi ha, a ms, cinc museus: un de regional a Sispony, un d'inters local a Escaldes-Engordany, un d'arts decoratives a Ordino, un de cincies i tecnologia a Encamp i un d'histric a Andorra la Vella.

Cultura i oci.
Cultura popular i les belles arts.
Vegeu tamb: Art romnic andorr;

El Principat ha tingut, al llarg de la histria, una afinitat molt forta amb Catalunya, la qual cosa s'ha vist reflectida en el desenvolupament cultural del pas. No noms s el catal la llengua prpia i oficial d'Andorra, ans les institucions de govern estan basades en el dret catal, i un gran percentatge dels immigrants espanyols o llurs descendents sn catalans. Andorra va participar en la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007, que homenatjava la cultura i llengua catalanes.

La gastronomia andorrana s principalment catalana, tot i que ha adoptat tamb altres elements de les cuines francesa i italiana. Per exemple, entre els menjars tpics andorrans hi destaquen el conill amb tomquet, el xai, el trinxat i l'escudella. El pas tamb s la llar de les danses folklriques del contraps i la marratxa, que sobreviuen a Sant Juli de Lria. La msica folklrica andorrana mostra similituds amb la dels seus vens, en especial Catalunya, i en les danses com la sardana.  

En la literatura destaquen Albert Salvad, Antoni Morell, Joan Peruga i Josep Enric Dallers, tots quatre escriptors en llengua catalana. En l'mbit de les arts plstiques destaquen ngel Calvente, Judith Gaset, Carme Mas, Sergi Mas, Carme Massana, Francisco Snchez i Alfons Valds.

El patrimoni arquitectnic d'Andorra t ms de 1.000 anys d'antiguitat. De fet, s'ha suggerit que Andorra s sinnim d'art romnic.A les seves valls hi ha 40 esglsies, com ara l'Esglsia de Santa Maria Coloma, una de les ms antigues (data dels segles IX i X), i l'Esglsia de Sant Miguel d'Engolasters (data del segle XII). Hi ha pintures murals a l'Esglsia de Sant Climent de Pal i a l'Esglsia de Sant Mart de la Cortinada. La Casa de la Vall, seu del parlament andorr, el Consell General de les Valls, era una casa senyorial i tradicional, exemple de l'art romnic d'Andorra amb frescos gtics que mostren escenes de la passi de Crist. Va ser construda a finals del segle XVI.

 Telecomunicacions .
La primera emissora de rdio comercial que va emetre des d'Andorra va ser Rdio Andorra (activa des del 1939 fins al 1981). El 12 d'octubre de 1989, el Consell General va establir la rdio i la televisi com serveis pblics essencials en crear l'entitat gestora ORTA convertint-se, el 13 d'abril de 2000, en la societat pblica Rdio i Televisi d'Andorra. El 1990 es va fundar la rdio pblica Rdio Nacional d'Andorra. El 1998, operaven 15 emissores i hi havia 16.000 aparells de rdio.

Com a canal de televisi autcton nicament existeix el canal pblic Andorra Televisi, creat el 1995, tot i que tamb s'emeten els canals en catal TV3, K3/300, 33 i 3/24. El Govern tamb promou l'emissi de canals internacionals dins d'Andorra. Les primeres emissions analgiques de televisi es van realitzar amb els canals espanyols TVE-1, TVE-2 i els francesos TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i dhuc emetent en analgic, van anar introduint se el canal espanyol Antena 3 i el francs M6. Amb l'arribada de la TDT, el 25 de setembre del 2007, l'oferta televisiva es va ampliar amb els canals espanyols com Cuatro, Telecinco, La Sexta, el canal francs NRJ12, el portugus RTP, el nord-americ CNN International, el britnic BBC World i el franco-alemany ARTE.

Histria.
Article principal: Histria d'Andorra;
Antiguitat.
L'actual Andorra fou poblada a partir del neoltic per diverses tribus que s'assentaren a les coves, a prop del riu de la Valira i als llocs de gran altitud. Tots els primers habitants de les valls d'Andorra deixaren nombrosos vestigis de llur presncia: dlmens a Encamp, pintures rupestres a algunes coves, la Roca de les Bruixes i d'altres. Les restes prehistriques tamb testimonien l'existncia d'una civilitzaci prellatina, de parla bascoide, la qual deix traces evidents en la toponmia andorrana. Els andorrans foren un poble hispnic que, amb els berguedans i els aranesos, hostilitzaren l'exrcit d'Annbal al seu pas pels Pirineus, el 218 aC, segons el manuscrit de Polibi, escrit al volant del 120 aC, el qual s la primera i nica allusi histria d'Andorra i els seus primers habitants. El territori andorr, com la resta de la pennsula Ibrica, fou incorporat a l'Imperi Rom, i desprs de la seva caiguda, a la monarquia visigoda que s'establ a la pennsula. En aquesta poca, les valls d'Andorra foren evangelitzades des de la vena i propera seu episcopal d'Urgell per a la primera meitat del segle XVI. Tot i que els seus habitants foren sotmesos als sarrans, durant la conquesta musulmana, els territoris no foren ocupats directament pals invasors, per la qual conservaren quasi intactes les estructures civils i religioses anteriors.

La formaci d'Andorra.

Segons la llegenda andorrana, el combat ordenat per Carlemany contra els rabs que dominaven els Pirineus el 788, marc la creaci d'Andorra. Segons la tradici, un andorr, Marc Almugver, condu 5.000 dels seus compatriotes a lliurar el combat contra els sarrans. Tot i que no s'ha pogut demostrar la participaci de Carlemany en l'alliberaci d'Andorra, el seu nom ha quedat immortalitzat en l'himne d'Andorra. Tot i que la llegenda es mescla amb la histria i no se sap amb precisi com s que Andorra obtingu la seva independncia, s un fet que el pas pass a formar part de la Marca Hispnica, un conglomerat de comtats que protegien la Frana al sud dels Pirineus de les invasions rabs. 

Un precepte carolingi de l'any 843 i signat pel rei Carles el Calb atorg les valls d'Andorra i d'altres territoris, a Seniofred comte d'Urgell i Cerdenya, i s per part d'aquest comtat que Andorra pass, ms tard, a la sobirania dels reis francs. Deslliurats del domini rab, es constru la catedral de la seu d'Urgell i el dia de la seva consagraci, el 839, els andorrans donaren al bisbe la supervisi de llurs sis parrquies addicionals: Andorra i Lria, Canillo, Encamp, La Massana, Ordino i Santa Coloma. El 988, Borell II, comte de Barcelona i d'Urgell, ced totes les seves propietats i alous a l'Esglsia d'Urgell, a canvi d'altres possessions que l'Esglsia tenia al territori de Belga i al comtat de Cerdanya,  per la qual cosa, el bisbe d'Urgell esdevingu el sobir de les valls. La parrquia de La Massana (aleshores La Maana) fou lliurada a Ermengol II el 1040; Ermengol VI don, el 1133 tots els bns que tenia a la vall d'Andorra a l'Esglsia. Aquest procs de lliurament de terres a l'Esglsia fou afavorit per l'avan de la Reconquesta de les comarques meridionals, ja que s'abandonaven aquestes terres muntanyoses i menys productives per les terres del sud.

En no tenir cap fora armada, llevat d'aquella que provenia dels pobladors andorrans, els bisbes d'Urgell demanaren ajuda i protecci a altres senyorius vens dels constants atacs dels comtes d'Urgell que volien recuperar de l'Esglsia els territoris que llurs antecessors els havien cedit. Aix doncs, se sign el primer jurament, el 1095, entre la casa de Caboet i l'Esglsia d'Urgell confirmat el 1159 que reconeixia la sobirania de l'Esglsia sobre Andorra i els drets de feudatari de la Casa de Caboet sobre el territori. Arnalda, filla d'Arnau de Caboet, es cas amb Arnau de Castellb, comte catal. El 1208, la filla d'Arnau de Castellb i Arnalda de Caboet, Ernmessenda, es cas amb Roger Bernat II de Foix. El seu net, Roger Bernat III de Foix, es cas amb Margarida de Bearn, per la qual cosa quedaren unides les cases de Bearn, Foix, Caboet i Castellb. Els comtes de Foix emprengueren una lluita aferrissada contra l'Esglsia pel control dels bisbes sobre Andorra, accions que no agradaren gens als comtes catalans i als reis d'Arag. Amb la mediaci d'Arag, se sign, el 8 de setembre de 1278 el Primer Pareatge, un tractat entre Pere d'Urg, bisbe d'Urgell i Roger Bernat III. Aquests pareatge fou una transacci, comuna durant l'Edat mitjana, que determinava els drets dels dos possessors del territori en com. Poc anys desprs de la signatura del Primer Pareatge, el comte Roger Bernat III s'aprofit d'algunes llacunes del tractat per construir un castell al puig de Sant Vicen per tal de controlar el bisbe, per la qual cosa, el 1288 se sign un Segon Pareatge.

Els andorrans continuaren prestant homenatge i pagant els tributs de vassallatge als successors dels comtes de Foix, els prnceps de Borb, titulars de Navarra, els quals mai no deixaren d'incloure Andorra entre els pasos sotmesos a llur sobirania. Desprs, els drets de la casa de Foix passaren a la corona francesa, i per tant el rei de Frana esdevingu el coprncep d'Andorra. El 1793, desprs de la Revoluci Francesa, i a causa de l'origen feudal dels lligams que unien Andorra amb Frana, els republicans es negaren a mantenir les relacions i a rebre llurs tributs, i renunciaren a tots els drets senyorials que Frana pogus tenir sobre Andorra,  lligams que foren restablerts per Napole el 1806. Durant la subsegent ocupaci francesa i la incorporaci de Catalunya a Frana, Andorra fou inclosa en el departament de Segre, un dels departaments en qu es divid Catalunya, la prefectura del qual era Puigcerd. Aquesta entitat desaparegu amb la sortida de les tropes franceses del territori espanyol, el 1814, i Andorra recuper la seva independncia, confirmada en el Tractat de Pars.

Histria contempornia.


Durant el segle XIX, les revolucions i les guerres civils a Espanya repercutiren a Andorra, que es divid entre conservadors i liberals. Els conservadors, en general, eren episcopalistes, mentre que els liberals eren francfils. Sim de Guardiola, bisbe d'Urgell i coprncep andorr fou acusat de carl pel govern de Madrid el 1836 i fou exiliat, per la qual cosa, el bisbe d'Alb prengu el control dels afers andorrans. El partit reformista suprim el delme eclesistic el 1842, i defin Andorra com a repblica independent sota la protecci dels Estats francs i espanyol, llei promulgada pel bisbe Josep Caixal el 1866, i ratificada pel ministre francs d'afers estrangers el 1868. Aquesta llei, coneguda com la "Nova Reforma" comportaren canvis poltics i administratius, com ara la concessi del dret de vot als caps de casa i l'augment del poder del Consell General de les Valls en detriment de les parrquies. El Consell General hauria de ser conformat per 24 consellers, escollits d'entre els sndics. Tot i ser un pas cap a la democratitzaci del pas, el pas no assol unificar-se ateses les rivalitats internes, les divergncies entre els coprnceps, i l'inters de les entitats financeres a convertir Andorra en un altre Mnaco, amb l'establiment de cases de joc.

El 1933 s'aprov el sufragi universal. A partir d'una sentncia del Tribunal de Corts andorr, els veguers episcopal i francs dissolgueren el Consell General, per a causa de la resistncia del Consell mateix, els coprnceps feren entrar a Andorra cinquanta gendarmes francesos que foraren les eleccions per a renovar el Consell. Amb les reformes del 17 de juliol, podia ser electe com a conseller qualsevol home de ms de 30 anys d'edat, i podia votar qualsevol home de ms de 25 anys. Tan bon punt es realitzaren les eleccions i es renov el Consell, Andorra protest a la Societat de Nacions l'ocupaci del seu territori; la gendarmeria abandon el pas.

El 6 de juliol, 1934, Bors Skossyreff, aventurer rus, promet al president del Consell General, Pere Torres Riba, diners i una millora econmica a condici de proclamar-lo "Rei d'Andorra". El Consell es reun i tots, llevat d'un conseller, votaren a favor de Boris. Aquest conseller que vot en contra, inform rpidament el bisbe d'Urgell de la situaci, tot i que el coprncep francs consider vlida la decisi del parlament andorr i no hi orden cap intervenci. Bors Skossyreff, convertit aix en Bors I d'Andorra, fou considerat com el sobir veritable i benefactor del poble capa de modernitzar el pas. El 9 de juliol, 1934, s'hi constitueix con govern provisional amb l'encrrec de redactar una constituci i de proclamar la llibertat poltica, religiosa, d'opini i de premsa. El regne de Boris, tanmateix, fou trencat per la Gurdia Civil espanyola, que prengu partit amb el coprncep episcopal. El 14 de juliol, la Gurdia Civil entr a Andorra, arrestaren el rei i l'exiliaren, mentre que els veguers, els delegats del coprnceps foren arrestats i el president del parlament fou destitut. 

Andorra romangu neutral en la Primera i Segona guerres mundials, aix com en la Guerra Civil Espanyola, tot i que reb refugiats i immigrants d'aquest ltim conflicte bllic. D'igual manera, el veguer francs es declar lleial a la Frana de Vichy durant la Segona Guerra Mundial.

A partir de la segona meitat del segle XX, Andorra sort del seu allament i comen a modernitzar-se i desenvolupar-se. La poblaci es duplic entre 1950 i 1964, de 6.000 a 12.000 habitants. Andorra comen a desenvolupar la seva indstria turstica i s'hi construren les primeres installacions per a la prctica dels esports d'hivern; l'esqu s declarat com l'esport nacional. El retorn dels joves andorrans que sortien a estudiar a l'estranger permet l'aparici d'una elit empresarial que particip en el creixement econmic i en el progrs del pas. El 1968, s'obr la Caixa Andorrana de Seguretat, i s'hi inauguren els serveis de tlex i de telfon.  Com a senyal del reconeixement d'Andorra com a Estat, el president francs Charles de Gaulle la visit el 1967; la primera vegada que un coprncep francs viatjava al principat des de l'Edat mitjana. 

El 1970, les dones reberen el dret al vot, i tres anys ms tard, es realitz la primera trobada dels coprnceps andorrans, Joan Mart i Alanis i Georges Pompidou, esdeveniment que no es realitzava des del segle XIII. Aleshores, la poblaci ja era de 19.000 habitants.

Andorra constitucional.

Des de la dcada de 1980, es fu palesa la necessitat de reformar les institucions andorranes, atesos els anacronismes en matria de sobirania, de drets humans i d'equilibri de poders aleshores el poder executiu i el poder legislatiu no es distingien aix com la necessitat d'adequar la legislaci a les exigncies modernes. El 1981 es produ una primera separaci de poders, en instituir-se el Govern d'Andorra, amb la denominaci de "Consell Executiu", i amb l'aprovaci dels coprnceps. El procs de reforma reprengu forces durant la primavera de 1991 amb el comenament de les negociacions entre els consellers i una delegaci dels coprnceps, per a elaborar la primera constituci d'Andorra, procs difcil marcat per una crisi interna, que trig dos anys a completar-se. Finalment, al constituci fou aprovada per referndum el 14 de mar, 1993, amb el 74,2% dels vots afirmatius. 

Des de llavors, amb la facultat del govern andorr de representar-se a l'exterior, i el reconeixement que reb, Andorra ha ingressat a diferents organismes internacionals, entre ells l'Organitzaci de les Nacions Unides, el Consell d'Europa i la UNESCO. El 28 de juliol, 1993, el cap de govern andorr pronunci el primer discurs en catal a l'ONU, esdeveniment de gran importncia per a la llengua i cultura catalanes. El govern andorr tamb s'ha acostat al a Uni Europea, amb la qual ha signat diversos tractats de matria econmica, i a la Comissi Europea, amb la qual s'establ la cooperaci entre el pas i les institucions europees amb una referncia explcita a la difusi de la llengua catalana.

Notes i referncies.


Vegeu tamb.

 Llista de coprnceps d'Andorra;
 Refugis d'Andorra;
 Llista d'ocells d'Andorra;
 Le Val d'Andorre, Opra comique de Fromental Halvy;

 Enllaos externs .

 Govern d'Andorra ;
 Turisme > Web oficial de turisme realitzada pel Ministeri de Turisme i Medi Ambient-> altra adrea;
 RTVASA > organisme pblic que gestiona Rdio Nacional d'Andorra (RNA) i Andorra Televisi (ATV);
 S.T.A. : Servei de Telecomunicacions d'Andorra ;
 Euro Andorra - Andorra a l'Eurovisi;
 Dret processal penal d'Andorra;
 Llei sobre nacionalitzaci de poblaci estrangera a Andorra (2004);
 Elements de la Histria del Principat d'Andorra;
 Servei de Poltica Lingstica d'Andorra ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14" title="Astronomia" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="6">


L'astronomia s la cincia que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informaci que ens arriba d'ells a travs de la radiaci electromagntica, tant pel que fa a la posici i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evoluci (Astrofsica). Etimologia: la paraula astronomia prov del mot grec            (astronomia), combinaci dels mots        (astron), que significa estrella, i       (nomos), llei.

L'astronomia s una de les poques cincies en qu els aficionats encara poden jugar un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fenmens com les corbes de llum d'estreles variables, el descobriment d'asteroides i cometes, etc.

No ha de confondre's l'astronomia amb l'astrologia, pseudo-cincia que afirma que el dest de les persones, i dels assumptes humans en general, es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronmics en el cel. Encara que ambds camps comparteixen un origen com, sn molt diferents; els astrnoms segueixen el mtode cientfic, mentres que els astrlegs no. A ms els astrlegs no han assumit encara la precessi dels equinoccis, un descobriment que es remunta a Hiparc de Nicea.
Histria.

Al 1608, quan va aber-hi la invenci del telescopi (noms comprenia l'observaci i predicci del moviment dels objectes que podien ser observats a simple vista. En alguns llocs, com a Stonehenge, les primeres cultures crearen objectes molt grans que semblen tenir un propsit astronmic. Apart del seu s cerimonial, aquests observatoris podrien haver estar utilitzats per determinar les estacions, un factor important quan s'havien de sembrar les plantes, aix com la llargria de l'any. 

All on es van desenvolupar les civilitzacions, de les que es poden destacar els caldeus, egipcis, l'antiga Grcia, ndia, i Xina, es van construir observatoris astronmics i les idees sobre la natura de l'univers es comencen a investigar. Es desenvolupen les primeres idees sobre el moviment dels planetes i sobre la natura del Sol, la Lluna i la Terra en un univers explorat filosficament. Aix inclou especulacions sobre la natura esfrica de la Terra i la Lluna, i la rotaci i el moviment de la Terra en els cels.


Alguns descobriments astronmics notables es varen fer abans de l'aplicaci del telescopi. Per exemple, la obliqitat de l' eclptica fou estimat en el 1000 aC pels xinesos. Els caldeus descobriren que els eclipses lunars seguien un cicle recurrent anomenat saros. En el segle II aC, Hiparc estim la mida i la distncia de la Lluna.



La revoluci cientfica.

Durant el Renaixement, Coprnic propos un model heliocntric del sistema Solar. El seu treball fou defensat, augmentat, i corregit per Galileu i Kepler: El primer comen usant els telescopis que construa per augmentar les seves observacions, el darrer fou el primer que descrigu correctament el moviment dels planetes en un sistema amb el Sol en el centre.

 Branques de l'astronomia.
L'Astronomia es pot dividir en quatre grans branques:

Astronomia de posici: T com a objecte situar en l'esfera celeste la posici dels astres mesurant determinats angles respecte a uns plans fonamentals. s la branca ms antiga d'esta cincia. Descriu el moviment dels astres, planetes, satllits i fenomens com els eclipsis, els trnsits dels planetes per davant del disc del Sol. Tamb estudia el moviment dirn i el anual del Sol i les estreles. Inclou la descripci de cada un dels planetes, asteroides i satllits del sistema solar. Sn tasques fonamentals de la mateixa la determinaci de la hora i la determinaci per a la navegaci de les coordenades geogrfiques.

Mecnica celeste: T com a objecte interpretar els moviments de l'astronomia de posici en l'mbit de la mecnica newtoniana (Llei de la gravitaci universal de Newton). Estudia el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus satllits, el clcul de les rbites de cometes i asteroides. L'estudi del moviment de la Lluna al voltant de la Terra fou, per la seva complexitat, molt important per al desenvolupament de la cincia. El moviment estrany d'Ur causat per les pertorbacions d'un planeta fins llavors desconegut va permetre a Urbain Le Verrier i a John Couch Adams descobrir, a partir de clculs de mecnica celeste, el planeta Nept. El descobriment d'una mnima desviaci en l'avan del periheli de Mercuri es va atribuir inicialment a un planeta prxim al Sol fins que Einstein amb la seua teoria de la relativitat general la va aconseguir explicar.

Astrofsica: s una part moderna de l'Astronomia, que considera els astres com a cossos de la fsica estudiant la seva composici, estructura i evoluci. Noms va ser possible el seu inici en el segle XIX quan, grcies al desenvolupament de l'espectrometria es va poder esbrinar la composici fsica de les estreles. Les branques de la fsica implicades en l'estudi sn la fsica nuclear, la teoria de la relativitat, la termodinmica i l'electromagnetisme, entre altres. ;

 Cosmologia: s la branca de l'Astrofsica que estudia els orgens, estructura, evoluci i naixement de l'Univers en el seu conjunt. En els darrers anys s'ha fet evident la relaci entre la cosmologia i la fsica de partcules elementals.

 Branques de l'astronomia segons la banda  de l'espectre utilitzada .
Atenent a la longitud d'ona de la radiaci electromagntica amb qu s'observa el cos celeste l'astronomia es divideix en:

 Astronomia ptica quan l'observaci utilitza exclusivament la llum en les longituds d'ona que poden ser detectades per l'ull, o molt prop d'elles (al voltant de 400 - 800 nm). s la branca ms antiga.
 La radioastronomia usa per a l'observaci radiaci amb longituds d'ona de mm a cm, semblant a la usada en radiodifusi. L'astronomia ptica i de rdio pot realitzar-se usant observatoris terrestres, perqu l'atmosfera s transparent en eixes longituds d'ona.
 Astronomia infraroja que utilitza detectors de llum infraroja. La llum infraroja s fcilment absorbida pel vapor d'aigua, aix que els observatoris d'infrarojos han d'establir-se en llocs alts i secs o b en rbita, fora de l'atmosfera terrestre.
 Astronomia d'Alta Energia: Inclou l'astronomia de raigs X, astronomia de raigs gamma i astronomia ultraviolada, aix com l'estudi dels neutrins i els raigs csmics. Les observacions es poden fer nicament des de globus aerosttics o observatoris orbitals.

Branques de l'astronomia en funci del problema adreat.

Astrometria: l'estudi de la posici dels objectes a l'espai i els canvis de posici. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinemtica dels objectes de la nostra galxia.
Astrofsica: l'estudi de la fsica de l'univers, incloent les propietats fsiques (lluminositat, densitat, temperatura, composici qumica) dels objectes astronmics.
Cosmologia: l'estudi de l'origen de l'univers i la seua evoluci. L'estudi de la cosmologia s astrofsica terica a una escala ms gran.
Formaci i evoluci galctica: l'estudi de la formaci de les glaxies i llurs evolucions.
Astronomia galctica: l'estudi de l'estructura i components de la nostra galxia i altres galxies.
Astronomia extragalctica: l'estudi dels objectes (principalment galxies) de fora de la nostra galxia.
Astronomia estellar: l'estudi dels estels.
Evoluci estellar: l'estudi de l'evoluci de les estreles, des de la seua formaci fins el seu final.
Formaci estellar: l'estudi de les condicions i processos que han condut a la formaci d'estreles en l'interior de nvols de gas, i el procs de formaci en s mateix.
Cincies planetries: l'estudi dels planetes del sistema solar i dels planetes extrasolars.
Astrobiologia (o exobiologia): l'estudi de l'adveniment i evoluci de sistemes biolgics a l'univers.
Arqueoastronomia;
Astroqumica;

 Vegeu tamb .
Llista d'astrnoms;
Histria de l'astronomia.
Astronomia afeccionada;

Referncies.


Enllaos externs.

Plana sobre Astronomia;
Agrupaci d'Astronomia d'Alella;
Revista Nostra Nau nica publicaci peridica d'astronomia ntegrament en catal;
Vocabulari d'astrofsica i astronomia;
PalmCAT - AI (Astro Info) Aplicaci en catal per a ordinadors de butxaca que proporciona dades molt completes dels objectes del nostre sistema solar aix com catlegs de tots els tipus d'objectes interestelars.
Astropedia, Wikia;


































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15" title="AIX" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="7">

AIX s una versi del sistema operatiu Unix desenvolupada per IBM. s l'acrnim d'Advanced Interactive eXecutive.

Originriament significava "Advanced IBM Unix" per probablement el nombre no va ser aprovat pel departament legal i va ser canviada a "Advanced Interactive eXecutive"

AIX corre en els servidors IBM eServers pSeries, utilitzant processadors de la famlia IBM POWER de 32 i 64bits.

Algunes de les caracterstiques niques de AIX inclouen el Object Data Manager (ODM, una base de dades de informaci del sistema). La integraci del "Logical Volume Management" (administrador de volum lgic) dins del nucli est sent incorporada gradualment a diversos sistemes operatius lliures similars a UNIX.

 Interfcies .

 Grfica .

El Common Desktop Environment (CDE) s l'entorn grfic per defecte del sistema AIX. Com part de la seva afinitat amb GNU/Linux i del "AIX Toolbox for Linux Applications (ATLA)" tamb estan disponibles els entorns lliures KDE i GNOME.

 Basada en Text .
SMIT, tamb conegut com smitty, s una eina d'administraci d'interfcie de AIX. Permet al usuari navegar mitjanant un men jerrquic en lloc d'utilitzar la lnia de comandes. Administradors del sistema experimentats solen fer us de la comanda F6 la qual mostra la lnia de comandes per a realitzar tasques complexes.

SMIT i smitty sn el mateix programa, per smitty s la versi basada en text, i SMIT s la versi grfica que corre sota X Window. Si estas en una terminal basada en text, executant el programa SMIT cridar a la versi de text.

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16" title="Acampada" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="8">


L' acampada (en angls camping), s una activitat comunament a l'aire lliure que implica passar una o ms nits en una tenda, carpa o caravana, generalment amb la finalitat d'allunyar-se de la civilitzaci" i gaudir de la naturalesa. No obstant aix existeixen acampades amb altres fins, enmig de la civilitzaci o fins i tot sota sostre com s el cas dels refugiats per catstrofes naturals o fins i tot el de manifestants.

Acampar s una activitat que va esdevenir popular a principis del segle vint. Els aficionats a l'acampada freqenten paratges nacionals o altres llocs d'inters natural.

L'acampada tamb es fa servir com alternativa barata d'allotjament per als assistents a esdeveniments que duren alguns dies, com festivals de msica o trobades esportives. En aquestos casos, els organitzadors ofereixen un terreny d'acampada i alguns serveis bsics.

Definici.
El terme "acampar" inclou tota una gama de maneres de passar la nit fora de casa. Des de campistes que van equipats gaireb noms amb les seues botes fins a famlies que disposen d'una caravana amb electricitat prpia, calefacci i mobles. Acampar va sovint acompanyat d'altres activitats com senderisme, escalada, canoa, bicicleta, pesca o turisme alternatiu en general.

Existeix la possibilitat de dormir en campaments permanents disposats de cafeteria, banys, dutxes i altres serveis. En aquestos llocs es pot llogar sovint una petita casa de fusta per aix no es considera "acampar".


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17" title="Alpinisme" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="9">






L'alpinisme s un esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades, generalment d'un cert grau de dificultat. s considerat habitualment una de les modalitats del muntanyisme.

Apunts d'histria del Alpinisme.
La primera muntanya que es va pujar per motius purament esportius, sembla que va ser el Mont Aiguille, al sud de Frana. Antoine de Ville, per ordre del rei Carles VIII, el va pujar, ajudat de cordes i escales de fusta, a l'any 1492.

Abans d'aix ja s havien pujat muntanyes, sempre amb una o un altra finalitat i s probable que amb el pas dels anys i dels segles, altres muntanyes fossin pujades, per pastors, caadors o aventurers. Res se'n sap d'aquestos. Aix el segent pas reconegut i documentat de la histria de l'alpinisme es presenta tres segles ms tard.

Al 1760 un ric ginebr, dit Horace-Benedict de Sausure, marxa al pas del Mont Blanc. La seva voluntat queda sotmesa al desig de pujar-hi. Sabent-se incapa d'sser el primer en pujar, ofereix fora diners al que trobi un cam practicable fins al cim del Mont Blanc. Aix trigaria 26 anys.

Al 1786, el dia vuit d'agost, dos aficionats ben entrenats, Jacques Balmat i el doctor Paccard pugen fins al cim i baixen sans i estalvis. Un any desprs, el promotor d'aquesta aventura, Horace-Benedict de Sausure, trepitja tamb el cim, acompanyat de un grup de guies de Chamonix.

A partir d'aquell moment, de manera accelerada a la segona meitat del segle XX, una a una van essent venudes totes les muntanyes del mn. Des de les mes altes fins les mes difcils. Malgrat aix, dia a dia tamb van sorgint nous reptes i es fan paleses dificultats i possibilitats que abans no havien estat tingudes en compte. Fins i tot  pics que ja formaven part de   la histria  revifen l'inters dels alpinistes, amb vies noves i itineraris espectaculars.

Actualment l'entrenament i la tcnica de muntanya, el perfeccionament dels materials i la relativa seguretat que proporcionen els sistemes de comunicaci i rescat han popularitzat considerablement la prctica d'aquest esport. Aix mateix l'especialitzaci de professionals de la muntanya  guies, portadors  o acompanyants- fa possible que persones limitades per l'edat o la manca de capacitat, o que simplement no vulguin pujar per si mateixes, tinguin al seu abast un ventall ample i atractiu d'itineraris.

Alguns perills objectius en la practica de l'Alpinisme.
s un esport de risc, aix comporta l'existncia de factors aliens al practicant, intrnsecs al medi en qu es desenvolupa, els principals a tenir en compte son:
La meteorologia amb rpids i freqents canvis: el fred, la tempesta de neu, pluja, vent i la boira.
Les allaus de neu, el despreniment de cornises, la caiguda de masses de gel (seracs). Tots tres esdeveniments poden ser espontanis o provocats pel mateix alpinista.
El despreniment de roques i les esllavissades de pedres, tamb espontanis o provocats.
Les escletxes a les superfcies glacials, ja siguin evidents o siguin cobertes per neu recent o en forma de ponts.

Materials bsics per la prctica de l'alpinisme.

Es tracta d'una srie d'elements especfics, producte d'una tcnica esmerada i en contnua evoluci i perfeccionament. Un material adequat pot proporcionar grans avantatges i millorar molt el rendiment. s de preu elevat.

Calat adequat:  botes rgides o semirigides. ;
Grampons d'acer i dotze puntes, encara que en la prctica de l'esqu de muntanya (esqu alpinisme) s freqent utilitzarlos d'alumini i de noms deu puntes.
Roba d'intemprie, a base de teixits paravent transpirables.
Gorro i guants adequats al clima esperat o possible.
Talabard (tamb conegut com baudrier) adequat a l'activitat prevista.
Casc protector si s prevista o possible la seva utilitat.
Corda dinmica, de gruix i llargada adequades (la clssica es 8/10mm i 40 metres).
Bagues de diverses mides.
Piolet curt o llarg, tcnicament adaptat a cada activitat.
Mosquetons, vuit per descens en doble corda (rpel), claus de gel, pitons, friends...
I el material com a totes les activitats de muntanya: motxilla, llum frontal, aigua i queviures, instruments d'orientaci, ressenyes i mapes, manta trmica.

Actituds de l'Alpinista.
Un clebre guia alp i escriptor, Lionel Terray,  va donar als alpinistes el ttol de  conqueridors de l'intil . s una prctica materialment improductiva, excepte naturalment per a les persones que fan de la muntanya una professi remunerada. Aquest  no-res  que s espera permet a l'alpinista adoptar i transmetre actituds enriquidores: amb el seu esfor no superar sin a si mateix. xits i fracassos, com els freds i la calor, la por i la joia, pertanyen a la intimitat de cadascun. Les fotos al cim i els reconeixements pblics de qu sn objecte els millors alpinistes sn no-res i res poden afegir a aquells que sn possets per la passi de la muntanya.

L alpinista s tamb aquell que va i torna i als dos viatges fica la mateixa empenta. Mentre s a la plana estudia els itineraris, comprova i repassa el material i calcula un a un els passos que far. Quant s ja a muntanya avalua i torna a avaluar all que t enfront, el pendent, tan segur a les hores fosques de la nit per que ser un corredor de blocs de gel o de pedres soltes desprs del primer raig de sol. No es distreu ni dedica la seva energia a res diferent del que desitjava a la plana. I quan ja s de tornada noms pensa en la propera... i tornar a comenar.

La muntanya s perillosa. Ning com l'alpinista sap de la fragilitat de la seva existncia i ning sap millor que conservarla s la millor forma de progressar.
Alpinistes.
George Mallory;

Alpinistes catalans.
 Jordi Pons Sangins;
 Araceli Segarra;
 scar Cadiach;
 Joan Quintana;
 Llus Estasen i Pla;

Relacionats.
 escalada;

Enllaos externs.

 Alta muntanya;
 Portal alpinistic. Diferents idiomes.
 Associacio de Guies del Valais. Diferents idiomes.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18" title="Aerbic" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="10">



L'aerbic s una modalitat de gimnstica sueca amb acompanyament musical que consisteix en una srie d'exercicis que faciliten l'oxigenaci dels pulmons i el bon funcionament del sistema cardiovascular.

Vegeu tamb.
Fartlek;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19" title="Aerbic karate" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="11">
L' aerbic karate s una modalitat d'aerbic en qu es combinen els passos d'aerbic i les kates del karate.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20" title="Aikido" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="12">

L'aikido s una art marcial japonesa pertanyent a la classificaci de gendai budo, nom que reben les arts marcials modernes.
Va ser fundat a principis del segle XX pel mestre japons Morihei Ueshiba, conegut pels aikidoka com a   sensei ("Gran Mestre").

La paraula aikido (Kanji) est formada per tres vocables japonesos, que signifiquen aproximadament:
Ai = uni, fusi, coordinaci, harmonia;
Ki = energia, esperit, al vital;
Do = via ,cam, manera de viure;
En conseqncia es diu que l'aikido s la via que ensenya a establir l'harmonia amb un mateix, amb els altres i amb l'univers sencer. Tamb es defineix com la via de coordinaci de l'energia del cos i la ment: "Unifica't per a que puguis establir l'harmonia interna que et permetr actuar en harmonia amb l'oponent".

 Introducci .


 

Tcnicament hom considera amb un cert consens que l'aikido s fill de la Daito Ryu Aikijutsu (escola de jujutsu el representant ms conegut de la qual -a banda de ser professor de Morihei Ueshiba- va ser Sokaku Takeda).
A ms,   sensei va estudiar altres arts marcials, algunes tcniques o estratgies de les quals tamb van ser incorporades a l'aikido tot fent-lo evolucionar.

Encara que n'existeixen estils molt diferents amb molt diferents aproximacions a la prctica, aquesta se sol caracteritzar pels segents trets:
 No hi ha kata ni prctica en solitari.
 Una persona (anomenada tori, nage o shite) repeteix les tcniques demostrades per l'instructor ajudada per una o ms persones (anomenades uke o aite) que li llencen els atacs "idealitzats" necessaris per a practicar dita tcnica. Al cap d'unes quantes repeticions hi ha una inversi (o rotaci en el cas de ms d'un "atacant" de papers).
 Les tcniques de "m buida" se solen complementar o reforar amb l'aprenentatge de tcniques amb (o contra) armes. Per no prendre mal se n'utilitzen unes d'especials anomenades;
 Tanto ("sabre petit"), amb la mida i la forma d'un ganivet.
 Bokken ("sabre de fusta").
 Jo ("bast"), d'uns 128 cm de llargada.
 Bo ("bast llarg") amb una llargria equivalent a l'alada del que la utilitza des del terra fins al nas.
 Es troba ms a prop de les arts marcials de lluita (per constar "grosso modo" de projeccions i luxacions) que de les de percussi (boxa i/o cops de peu).
 Hom insisteix molt en la continutat i la fludesa dels moviments, a la respiraci i a estar atent a l'"adversari" (tant per percebre el seu atac com per tenir-ne cura).
 No existeix la competici (excepte en l'estil tomiki i els que se'n deriven).

 Histria .
El nom daikido va aparixer per primera vegada el 1942.
Desprs de la Segona Guerra Mundial, va ser introduit a Europa per en Minoru Mochizuki, ajudat a  partir de 1952 per en Tadashi Abe.

 Estils .
Hi ha un gran nombre d'interpretacions de qu va ensenyar Morihei Ueshiba, la qual cosa ha donat lloc a escissions i diferents estils d'aikido, que es poden classificar en tres grans grups: estils a dins l'aikikai, escoles fora de l'aikikai (creades per alumnes d'O sensei) i noves escoles.

Estils a dins l'aikikai.

Hikitsuchi Michio, que te una visi molt personal de l'ensenyament de l'aikido i va ser l'nic que reb la transmissi del Masakatsu Bo Jutsu. ;
Iwama Ryu, creat per Morihiro Saito, que posa un mfasi especial en l'ensenyament de les bases i en l's del bokken i el jo.

Escoles fora de l'Aikikai (creades per alumnes d'O Sensei).
Yoshinkan, (Gozo Shioda);
Yoseikan, (Minoru Mochizuki);
Shodokan, anomenat tamb tomiki;
Ki Aikido (Koichi Tohei), anomenat tamb shin shin toitsu aikido;
Manseikan, creat per Kanshu Sunadomari;
Shin'ei taido (Noriaki Inoue);
Nippon Kan;
Tendo Ryu;
Shin Budo Kai;
Kokikai;
Seidokan;

Noves Escoles fora de l'aikikai.
Aikibudo, creat per Alain Floquet;
Tenshin;

 Graus i titulacions .
Com la majoria d'arts marcials modernes, va adoptar el sistema kiu/dan com a moltes arts japoneses.

 Kiu .
Es comena la practica com a mukiu (sense grau) i successivament es poden assolir els graus de gokiu (5), ionkiu (4rt), sankiu (3r), nikiu(2n),i ikkiu (1r). Aquests graus, despres d'un temps de prctica i d'un examen o avaluaci els sol atribuir el propi professor a dins el dojo. Normalment no es duu un registre oficial extern al propi dojo, i en alguns casos/dojos, es passen diversos graus alhora. Tamb hi ha alguns dojos en qu per els nins hi ha ms graus, comenant al 9, 10 o 12, segons els casos.

A la majoria de dojos el practicants amb grau kiu fan servir el cintur blanc, per en alguns casos, i sempre segons la decisi de cada professor es fan servir els mateixos colors que en judo o karate. Els practicants amb grau kiu reben genricament el nom de mudansha (els que no tenen dan).

 Dan .
A partir d'aqu es comena amb els graus dan, que modernament van del 1r al 8 (shodan, nidan, sandan, iondan, godan, rokudan, sichidan, hachidan), malgrat actualment hi ha encara alguns antics alumnes d'O Sensei que tenen el kudan (9) o el judan (10), que actualment no sn atorgats. Per obtenir el shodan es requereix un cert temps de prctica, haver complert els 16 anys i ser presentat per un professor reconegut.

Dins aquest sistema l'aikido t la peculiaritat que tots els kiu solen fer servir el cintur blanc, i tots els dan el negre.

 Titulacions .
 Japoneses .
El sistema de titulacions japons est format per tres nivells:
Fukushidoin (assistent). Per accedir a aquest nivell s'ha de tenir com a mnim el 2n Dan. Autoritza a donar classes i en alguns casos a fer exmens de kiu. ;
Shidoin (professor). Com a mnim s'ha de tenir el 4rt dan. Faculta per realitzar exmens fins a 3r dan.
Shihan (mestre). Com a mnim s'ha de tenir el 6 dan. Faculta per realitzar exmens fins a 4rt dan i recomanacions fins a 5 dan. En cas de ser 7 dan, es poden fer recomanacions fins a 6 dan.

L'obtenci del grau no implica que automticament es tengui la titulaci, ja que aquesta s atorgada de forma separada al grau per les entitats reconegudes per l'aikikai, excepte en el cas dels shihan, que nicament poden ser nomenats pel mateix aikikai.

 Altres pasos .
En alguns casos, al no haver-hi una normativa prpia de cada pas, es fan servir les titulacions japoneses, com s el cas dels Estats Units.

En altres casos les autoritats esportives de cada pas regulen un sistema nacional de titulacions.

 Estat espanyol .
Segons la vigent llei de l'esport i la normativa que la desenvolupa, les titulacions d'ensenyament/entrenament esportiu a Espanya estan organitzades en 3 nivells. Per obtenir-les es necessita una certa titulaci dins l'ensenyament reglat, un grau en aikido, i fer el corresponent curs, que consta d'una part comuna amb tots els esports i una altra especfica d'Aikido. Actualment les competncies estan transferides a les comunitats autnomes.

1r nivell: Antigament anomenats Monitor-Instructor, actualment s'anomenen Tcnics Esportius de 1r nivell o Tcnic Esportiu Elemental. Son requisits necessaris tenir el 1r dan atorgat per la RFEDJYDA/CSD (Consejo Superior de Deportes) i la titulaci de Graduat en ESO. Aquesta titulaci faculta per donar classe a principiants i fer exmens fins a 3r kiu.

2n nivell: Antigament anomenats Professor - Entrenador Nacional, actualment s'anomenen Tcnics Esportius de 2n nivell o Tcnic Esportiu de Base. Son requisits necessaris tenir el 2n dan atorgat per la RFEDJYDA/CSD (Consejo Superior de Deportes) i la titulaci de 1r nivell de la mateixa especialitat. Aquesta titulaci faculta per donar classe a alumnes comfirmats i fer exmens fins a 2n kiu.

3r nivell: Antigament anomenat Mestre - Entrenador Nacional;

 Frana .
Les competncies en titulacions esportives les t Jeunesse et sports, consten d'una part comuna i d'una especfica de cada activitat, i estan estructurats en 3 nivells:
BEES 1: Es requereix el 2n dan, i s equivalent al batxiller en l'ensenyament reglat.
BEES 2: Es requereix el 4rt dan, i s equivalent a un ttol de Tcnic superior (BAC + 2, segons la denominaci francesa);
BEES 3: Es requereix el 6 dan. Actualment no hi ha cap titulat de 3r nivell en aikido;

 Federacions i associacions .
Degut al carcter no competitiu de l'aikido molts consideren que no s necessria una unitat organitzativa, de manera que aix ha donat lloc a la creaci de moltes organitzacions sense cap lligam entre elles.

Podem considerar que la principal organitzaci a nivell mundial s l'aikikai Foundation, fundada pel 2n Doshu Kishomaru Ueshiba. L'aikikai dona el seu reconeixement a les organitzacions que compleixen una certa normativa, i aquest reconeixement s una condici imprescindible per formar part de la Federaci Internacional d'Aikido, entitat aquesta que nicament reconeix a una sola federaci per un determinat territori, no coincident necessriament amb un estat.

 Balears .
La principal organitzaci s la Federacin Balear de Judo y DA que pertany a la Real Federacin Espaola de Judo y DA i agrupa la majoria de dojos. Principalment segueix dues lnies tcniques, la de Yoshimitsu Yamada, 8 dan i la de Gerard Blaize, 7 dan.

A ms hi ha altres tres organitzacions: ASAI  (Asociacin Aikido Ibiza), que segueix l'ensenyament de Yasunari Kitaura, 7 Dan, i s membre de l'ACAE (Asociacin Cultural Aikikai de Espaa). La MA-AI (Asociacin Cultural Mallorca Aikikai)  i  l'ASMENAI (Associaci Menorquina d'Aikido
) son organitzacions independents.

Tamb hi ha altres dojos que no formen part de cap d'aquestes organitzacions.

 Catalunya .
Hi ha diverses organitzacions, principalment la FCJIDA Federaci Catalana de Judo i Disciplines Associades, afliada a la RFEDJYDA, i que no segueix cap lnia tcnica en concret.

La ACAC (Associaci Cultural Aikikai Catalunya), membre de l'ACAE  i que segueix l'ensenyament d'en Yasunari Kitaura.

L'ACFA Asociacin Cultural Feilen Aikido, segueix l'ensenyament den Yoshimitsu Yamada.

El Mutokukai Barcelona, segueix l'ensenyament de n'Stephane Benedetti, 6 dan, per no implica cap organitzaci o associaci jurdica, ja que els seus membres en alguns casos formen part de la FCJYDA i en altres casos sn independents.

El KOBUKAI, sota la direcci de Salvador Chaves Miranda, 5 Dan d'Aikido i 5 Dan de Kenjutsu.

L'Associaci Catalana d'Aikido Yoshinkan, dirigida per Jacques Muguruza, 7 Dan del Hombu Dojo d'Aikido Yoshinkan del Jap.

 Bibliografia .
AIKIDO O la armona de la naturaleza (en espanyol). Mitsugi Saotome. Editorial Kairs. ISBN 84-7245-306-5;
Aikido. La prctica (en espanyol). Kishomaru Ueshiba. Editorial Eyras. ISBN 84-85269-68-3;
Budo.Las enseanzas del fundador del Aikido (en espanyol). Morihei Ueshiba. Editorial Eyras. ISBN 84-85269-73-X;
El espritu del Aikido (en espanyol). Kishomaru Ueshiba. Editorial Eyras. ISBN 84-85269-61-6;
Aikido. Le livre du debutant (en francs). Stephane Benedetti. Editorial du Soleil Levant. ;
Aikido. Etiquette et transmission (en francs).Nobuyoshi Tamura. Editorial du Soleil Levant. ;
Aikido. Recherche du geste vrai (en francs). Grard Blaize. Editorial Sedirep. ;
Aikido. Des paroles et des crits du foundateur a la pratique (en francs). Grard Blaize. Editorial Grard Blaize.

 Articles relacionats .
Federacions i associacions d'Aikido;
Tcniques d'Aikido;

 Enllaos externs .
 En catal .
 Secci "Aikido" a lOpen Directory Project;
 Federaci Catalana de Judo i Disciplines Asociades;
 Aikido als Pasos Catalans;

 En altres llenges .
 Informaci general .
 The Aikido FAQ;
 AikiWEB;

 Comunitats .
 Foro en catal;
 Frum d'Aikido i Budo dels Dojos Kobukai;
 Kobukai Google Grup;

 Federacions .
 Aikikai Honbu Dojo;
 International Aikido Federation;
 Federaci Catalana de Judo i Disciplines Associades;
 Real Federacin Espaola de Judo y Deportes Asociados;
 Introduction of Aikido Japanese Aikido master Ichiro Shishiya teaches us a lot of techniques of Aikido.

 Notes .





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22" title="Atletisme" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="13">

L'atletisme s un esport que consisteix en la realitzaci de diferents proves d'objectius i activitats diferents. Es poden classificar en 3 apartats: curses, concursos (salts i llanaments) i proves combinades (heptatl i decatl)  reglamentats per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme.

El mot atletisme prov de la paraula grega "athlon" que significa lluita, competncia, combat o similars.

Histria.



L'atletisme data de milers d'anys enrere, tant que s considera l'esport ms antic del planeta. Deixant de banda esports prehistrics sense regles ni normativa es troben, com a referncia ms antiga, els Jocs Olmpics que van iniciar els grecs el 776 aC. Hi ha diverses teories que apunten a l'any 880 aC com a data d'inici de l'esport (per obra del reu de l'Elida, Ifitos, i en honor al du Zeus), per la teoria ms acceptada s la del 776 aC perqu sn els primers jocs dels quals s'han trobat escriptures que ho demostren: Kerobos va ser el guanyador d'una cursa de 197,27 metres.

El 468 aC els jocs olmpics van deixar de durar un dia per durar-ne 5, temps durant el qual es feien varies proves com el pugilat, el pentatl, cursa o javelina. Durant els 5 dies que durava s'aturaven totes les guerres (entre estats o ciutats gregues), d'aix s'anomenava treva olmpica.

Entre el 472 aC, i el 350 aC es van anar modificant alguns conceptes per acabar amb uns jocs olmpics semblants als actuals: el primer dia es dedicava a la celebraci del culte de Zeus, el segon dia es duien a terme les carreres individuals i durant la resta de dies la resta de proves. Els estadis d'aquella poca, noms feien uns 333 metres (unes 300 vares d'aquella poca). Els trofeus que aconseguien els atletes eren oferts als seus dus: els atletes no rebien cap premi valus, com podrien ser joies, or... sin que noms rebien una corona feta amb una branca d'oliva anomenada Kotinos i el reconeixement de ser els ms rpids, els que saltaven ms... Els atletes anaven nuus durant tot el perode, ja que all era una representaci de la bellesa masculina i intentaven imitar als dus, les dones tenien l'accs prohibit.


Els atletes comenaven als 12 anys l'entrament i la preparaci fsica a la pista. A ms hi havia proves diferents a les actuals, per exemple s'hi contemplava la lluita, boxa, pancraci (una combinaci de les dues anteriors), carreres de qudrigues... d'altra banda ja es disputaven moltes altres proves com els llanaments de disc i javelina (en aquestes dues i havia una modalitat de llanament vertical i una altra d'horitzontal), curses de velocitat, salt de llargada...

Al 394 aC ja s'havien disputat 293 Jocs Olmpics, tots ells a la Vall Olimpia.

Desprs de conquistar Grcia al 146 aC, els romans els van continuar. Amb l'arribada del cristianisme els Jocs van anar perdent inters. L'any 394 dC l'emperador rom Teodosi I el Gran els va abolir perqu eren considerats pagans.

Fins a mitjans del segle XIX no es van reprendre a Anglaterra, on havia crescut l'inters pels esdeveniments esportius, i per tant, tamb per l'atletisme. El 1834 un grup d'anglesos van decidir els mnims exigibles per participar en determinades proves. Les primeres reunions atltiques van ser de la m de les universitats d'Oxford i Cambridge (1864). El primer mting nacional a Londres va tenir lloc el 1866 i el primer mting amateur a pista coberta, celebrat als Estats Units al 1868, l'any en el que es va fundar el primer club d'atletisme. Aix va desfermar l'inters per aquest esport tant a Europa com a Amrica.


Poc a poc l'atletisme va anar agafant protagonisme, al 1896 es van celebrar els Jocs Olmpics a Grcia impulsats per Bar Pierre de Coubertin i a partir d'aqu cada 4 anys un pas era l'amfitri dels Jocs, excepte en temps de guerra. 

Tot i aix no va ser fins els jocs d'Estocolm, al 1912 que no es van comenar a cronometrar les carreres; va ser, per tant, el primer cop que es van comptar les marques, va ser en aquells jocs quan Jim Thorpe va guanyar dues medalles d'or a pentatl i decatl, aconseguint el rcord del mn, sis mesos desprs se li van retirar les medalles i els rcords perqu cobrava 25 dlars setmanals jugant a beisbol, el 1982, un cop ja mort, el Comit Olmpic Internacional va entregar les medalles als seus fills i el van tornar a inscriure al llibre dels Rcords.

El 20 d'agost del 1913 es va fundar la Federaci Internacional d'Atletisme Amateur (IAAF) amb seu a Londres. Els fundadors van ser 16 pasos, per actualment ja l'integren 137.

Al 1976 es va acordar que tots els rcords i proves s'expressin de forma mtrica i evitar emprar el mot milla. Actualment aix s'aplica a totes les proves excepte la de milla.

Proves.

Les proves a l'atletisme s'acostumen a classificar en tres grans blocs: curses (velocitat, tanques, resistncia, marxa, relleus...), concursos (salts i llanaments) i combinades (decatl i heptatl).

 Curses .
Les curses sn les proves clssiques. Consisteixen en crrer (excepte en el cas de la marxa) una distncia determinada amb l'objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Hi ha algunes curses on en comptes de recorre una distncia determinada el ms important s el temps. Les ms importants sn:
 100 m, 400 m, 1500 m, 10000 m, mitja marat i la marat.
 Tanques i obstacles: 110 mt, 400 mt i 3000 obstacles.
 Marxa.
 Relleus: 4x100 m i 4x400 m.;


Les carreres de velocitat sn les carreres on la distncia a recrrer sn 400 metres o menys. De tal manera que els 50 metres llisos, els 60, els 100, els 200 i els 400 sn categoritzades en aquest grup. Afinant ms hi es podrien distingir les carreres dsprin (inferior als 100 metres), per no s necessari. Aquestes carreres es caracteritzen perqu l'atleta comena la carrera ajupit als estrebs (ms coneguts com a starting o tacs de sortida) que l'ajudaran a guanyar impuls al principi de carrera. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva. L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al mxim; potser l'nica excepci s a la prova dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar ms en altres zones.

Un cop es dna el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb lstarting i fa els 10  20 primers metres lleugerament ajupit, per finalment posa l'esquena completament recta. Aix permet una major obertura de cames. L'atleta s'ha d'impulsar fortament contra el terra en comptes de "recolzar-s'hi" com potser faria en una cursa de fons o mig fons.

Les carreres de mig-fons sn aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres. Les curses ms populars sn la de 800 metres llisos, la de 1.500 i la de 3.000. Tamb ho seria la milla tot i no ser olmpica. En aquestes carreres l'atleta segueix una estratgia prviament estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la distncia, tamb hi ha atletes que van durant tota la carrera a la mateixa velocitat. En aquestes proves no es comena amb starting, sin de peu, i es colloquen en una lnia corba de la pista, sense carrer nic; l'nica excepci sn els 800 metres llisos on si que es comena amb starting i durant una distncia hi ha carrer nic. L'atleta fa una menor obertura de cames i l'acci dels genolls no s tant important com a les proves de velocitat.

Les carreres de fons sn totes les curses d'una distncia superior als 3.000 metres: 5.000, 10.000, marat (42.195 metres fora de pista), crossos (fora de la pista)... Els atletes d'aquestes proves intenten evitar tots els moviments innecessaris, els genolls no es belluguen gaire i l'obertura de cames i la fora sn menors que a les carreres de mig-fons i de velocitat.

Les carreres de tanques sn de 400 metres o inferiors en distncia. L'atleta ha de superar un conjunt de 10 tanques, de diferent alada segons la categoria i el sexe. La distncia entre les tanques s diferent segons la distncia que es recorri. Per passar les tanques correctament primer s'ha d'estendre una cama, passar la tanca (sense perdre el ritme) i posar-la rpidament al terra, la segona cama passa doblegada perpendicularment al cos (de tal manera que queda parallela al terra): la flexibilitat s un element clau en aquestes proves. Les carreres d'obstacles sn semblants, la distncia ms comuna sn els 3.000 metres, l'atleta ha de superar obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera.

Les carreres de relleus hi participen 3 o ms habitualment 4 atletes del mateix equip. Aquests van recorrent una distncia determinada i passant un tub rgid anomenat testimoni al segent del seu equip. El canvi s'ha de produir en una zona de 18 metres. Si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni, aquest l'haur de recollir i no un altre del seu equip. A ms, a l'hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril si aix pot interferir en un atleta contrari.

En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per a evitar que els atletes corrin. Noms es sancionar si s'incompleix clarament, l'atleta que ho faci rebr les targetes dels jutges. Les distncies comprenen des dels 1.500 metres fins als 50km.

 Concursos .
Els concursos sn aquelles proves de l'atletisme que no sn ni curses ni combinades: els salts i els llanaments. Les proves que conformen aquest gran grup sn molt variades i diverses. Els salts son: salt d'alada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt, i els llanaments: el pes, disc, martell i javelina.
En el salt d'alada l'atleta ha de superar un llist saltant-hi per sobre. La tcnica emprada actualment s la de fosbury. ;
El salt amb perxa t aspectes comuns amb el salt d'alada: l'objectiu es passar un llist per sobre, en aquest cas, per, els atletes s'ajuden d'una barra flexible anomenada perxa.
El salt de llargada consisteix en fer el salt a major distncia horitzontal del punt de batuda. ;
El triple salt s igual excepte que des del punt de batuda fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar amb un salt (que seria com la tercera passa).
El llanament de pes consisteix en llanar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les dones el ms lluny possible sense sortir d'un cercle de llanament.
El llanament de disc i el llanament de martell consisteixen, tamb, en llanar el ms lluny possible un disc o un martell respectivament donant unes voltes prvies per agafar impuls, sense sortir del cercle de llanament.
El llanament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llanament es fa en un passads, tamb s'ha d'intentar llanar el ms lluny possible la javelina.

 Combinades .
Es tracten de "conjunts" d'algunes de les proves esmentades anteriorment. Sn el decatl i heptatl. En aquestes competicions es compten els punts guanyats a cada prova, que varien segons la marca aconseguida, comptant com a 10.000 la marca ideal, en el cas del decatl.
Al decatl es realitzen les segents proves: (primer dia) 100m llisos, salt de llargada, llanament de pes, salt d'alada, 400m llisos; (segon dia) 110m tanques, llanament de disc, salt amb perxa, llanament de javelina i 1500m. Aquesta prova noms s masculina.
A l'heptatl es realitzen les segents proves: (primer dia) 100m tanques, salt d'alada, llanament de pes, 200m llisos; (segon dia) salt de llargada, llanament de javelina i 800 metres llisos. Aquesta prova noms s femenina.

Pista.

L'atletisme, normalment es duu a terme a una pista ovalada descoberta formada per un mnim de 4 carrils (acostumen a ser 8, la recta d'arribada ha de tenir un mnim de 6 carrils) on es realitzen les curses i, unes zones on s'hi fan els salts i els llanaments,pero a vegades es fan a unes zones properes. Tanmateix, tamb es pot disputar a pistes cobertes, que sn ms petites i es caracteritzen per no ser a l'aire lliure. Totes les pistes han de passar un control de la IAAF per controlar-ne la qualitat. Per ltim, algunes proves es desenvolupen a espais exteriors com camins o carreteres.

La superfcie les pistes s'anomena tartn i s un material sinttic. S'acostuma a pintar de color vermell o en alguns casos blau. Algunes pistes no oficials o actualment en dess poden tenir el terra mineral, d'argila, de cendra o fins i tot d'herba.

Les pistes, al llarg de la histria han variat molt. Al principi eren de sorra per dificultar la velocitat dels atletes, actualment aix s diferent i estan dissenyades per a facilitar-la. Els materials han canviat, cada cop les infraestructures sn ms resistents. La distncia d'una volta, a ms, ha anat variant contnuament: 1896 (Atenes) - 333,33m; 1900 (Pars) - 500m; 1904 (St. Louis) - 536,45m (un ter de milla); 1908 (Londres) - 536,45m; 1912 (Estocolm) - 383m; 1924 (Pars) - 500m; actualment sn de 400 metres.

 Pista descoberta .

Els estadis importants tenen accessos a l'estadi a les quatre cantonades i estan envoltades per grades, on s'hi situa el pblic.

La construcci d'aquestes pistes s molt costosa i difcil degut a l'elevat preu de construcci, la gran superfcie que ocupen, juntament amb tot el material necessari. Fet que provoca que s'acabin aprofitant els espais lliures per a desenvolupar-hi altres esports.

Curses.
Una pista oficial, el carrer 1 (l'interior) fa 400 metres cada volta. Hi ha dues rectes paralleles (d'uns 84 metres) i dues corbes amb el mateix radi cada una (d'uns 36,5m), aquestes mides a vegades poden variar, mantenint la pista simtrica per 2 eixos. Les voltes que fan els corredors sn en el sentit contrari de les agulles del rellotge, s a dir, de les dues parts aniran sempre per la de la dreta. A l'inici de la recta hi ha d'haver un espai amb tartan d'uns 3 metres i al final d'uns 17 perqu els atletes no tinguin problemes a l'hora de frenar. A l'interior del carrer 1, per separar la zona de carreres i la d'altres proves, hi ha una vorada d'uns 5 centmetres d'alada i 5 d'amplada que acostuma a ser metllica. Tot i aix tamb hi ha d'haver una lnia blanca que delimiti la zona, i en cas d'haver-se de moure la vorada per la realitzaci de concursos o determinades curses s'haur de marcar amb cons o banderes (de 20 centmetres d'alada, com a mnim) el recorregut original de la pista, tanmateix no podran estar a ms de 4 metres entre un i l'altre.


Frmula matemtica de la pista:
84,39m (cada recta) x 2 = 168,78m;
36,80 (radi de les corbes) x 3,1416 (nombre pi, aprox.) = 115,61m;
115,61 (cada corba) x 2 = 231,22m;
168,78 (les dues rectes) + 231,22 (les dues corbes) = 400m;

La distncia dels carrers es compta a la lnia externa. Cada carrer fa 1,22 metres d'amplada (amb una variaci possible d'1 centmetre), senyalat per ambdues bandes per lnies blanques de 5 centmetres d'amplada. La inclinaci de la pista no pot superar 1:100 (normalment cap a l'interior) i el desnivell l'1:1.000 cap a la direcci de la carrera. Les zones de seguretat sn de ms d'un metre a l'interior i d'aproximadament un metre a l'exterior, on no hi pot haver material, obstacles, etc. a ms, tots els sistemes de drenatge que hi hagi en aquesta zona hauran d'estar al mateix nivell que la pista. La "ria" emprada a proves d'obstacles ha d'estar a l'interior o exterior de la segona curva i ha de tenir unes dimensions de 3,66m x 3,66m x 0,70m.

Just abans de la sortida de la recta hi ha d'haver el nmero de cada carrer pintat de color blanc, de ms de mig metre d'alada i llegibles en la direcci de la carrera. A l'arribada es poden posar dos pals blancs rgids, a ms de 0,30 metres de distncia de la pista sempre i quan no dificultin la feina de la foto-finish, les seves mides hauran de ser d'uns 1,40 x 0,08 x 0,02 metres. En les carreres on es comena amb carril propi, per acaben amb carrer lliure (com els 800 metres llisos) es deixaran un prismes o cons just a la zona on es produeixi el canvi.

Tamb hi ha d'haver un passads especial per enllaar les proves que es fan fora la pista (marat, mitja marat, marxa atltica) i que acaben a dins.

Salts.

El salt de llargada es desenvolupa en un carrer d'uns 40 metres de llargada de la mateixa amplada que els carrers de les curses (1,22m). La taula de batuda fa 0,20m  0,02 x 0,10m  0,01. La fossa de caiguda haur d'estar plena de sorra i no podr fer menys de 2,75 metres d'amplada i no podr estar ms aprop de 10 metres de la taula de batuda. ;
El triple salt es realitza en les mateixes installacions que el salt de llargada, amb un nic canvi: en competicions internacionals la batuda es sita a 13 metres de la fossa en els cas dels homes i a 11 en el de les dones.
El salt d'alada es fa en un passads semicircular amb un mnim de 20 metres de radi i un matals d'un mnim de 3 x 5 metres. El llist s una barra feta de metall, fusta o fibra de vidre amb els extrems plans per obtenir una major estabilitat als suports. L'objectiu del saltador s saltar per sobre el llist sense fer-lo caure. Pot pesar, com a mxim 2 kg i fa 4 metres de llargria.
El salt amb perxa compta amb un carrer d'uns 40 metres x 1,22, un caixet on posar la perxa i un matals de caiguda de 6,50m x 5m.

Llanaments.

El llanament de pes es desenvolupa en un cercle de llanament de 2,135 metres, un contenidor d'1,22 m.  0,01 x 0,112 x 0,10 m.  0,02 i el sector de caiguda de 25 metres de radi i 17,10 de corda.
El llanament de disc compta amb un cercle de llanament de 2,50m, una gbia protectora i un sector de caiguda de 80 metres de radi i 54,72 de corda.
La installaci del llanament de javelina consisteix en un passads de 30 a 36,50 metres amb una amplada de 4, un arc amb un radi de 8m i un sector de caiguda de 100 metres de radi i 50 de corda.
La installaci del llanament de martell s un cercle de llanament de 2,135 de dimetre, gbia protectora i un sector de caiguda de 90 metres de radi i 61,56 de corda.

Estranya vegada alguns d'aquests llanaments poden desenvolupar-se a descampats adjacents a la pista, normalment per no fer malb la gespa de l'interior, que molts cops s'utilitza com a camp de futbol,  rugbi o hoquei sobre herba.

 Pista coberta .
Tamb pot ser que es desenvolupi a pistes cobertes, on la recta fa noms 50 metres, la meitat d'una pista normal, no s'hi poden fer proves com el llanament de disc o javelina per l'escs espai del qual es disposa. Una caracterstica d'aquestes pistes s que a l'interior no hi ha gespa i que just a la meitat hi ha una recta per desenvolupar-hi els 60 metres llisos.

 Exteriors .
Tot i aix hi ha proves com els crossos, algunes curses de marxa i les maratons que es desenvolupen a camins o carreteres. Les maratons molts cops acaben fent una volta a la pista.

 Equipament i material .

El material necessari s molt variat segons la prova que es vulgui fer. En les curses s imprescindible disposar dels tacs de sortida (tamb anomenats estrebs o starting). En el salt amb perxa i el d'alada es necessita un matals per aturar les caigudes. En els llanaments, lgicament es necessiten els instruments que es llanaran. Totes les pistes, a ms han de comptar amb valles i obstacles per poder desenvolupar les proves.

El material que han de portar els jutges tamb varia segons la prova i segons el paper que tenen. Per exemple en un salt de llargada, uns s'encarregaran d'allisar la sorra, uns altres de mesurar, i uns altres de verificar que el salt s vlid. Per tant s molt difcil fer una llista de tot el material que es pot necessitar a l'hora de fer de jutge.

L'equipament de roba consisteix en un conjunt format per una samarreta i uns pantalons (molt curts) o unes malles i el calat corresponent que la majoria de cops consisteix en unes botes de claus, aquestes poden tenir claus noms a la part davantera (per a curses) o a tota la planta (per a alguns salts), si es fan llenaments les botes no tenen claus sin que tenen una sola llisa per poder lliscar pel cercle de llanament.

 Entrenament .
Al principi de l'entrenament d'un atleta, aquest comena practicant moltes proves i molt diverses. Amb el temps, l'esportista s'anir especialitzant, d'acord amb les seves habilitats i preferncies. Si l'atleta no t cap prova "especial" pot dedicar-se a fer proves combinades.

Com prcticament tot el relacionat amb l'atletisme, l'entrenament tamb s molt variat segons les proves que es disputin. Tot i aix es pot apreciar que els sprints, la flexibilitat i la fora tant de cames com de braos sn molt importants en la majoria de disciplines.

L'entrenament depn de la proximitat de competicions, de l'estat de l'atleta, de les condicions meteorolgiques, etc. per normalment acostuma a seguir un patr: primer uns exercicis d'escalfament (fer footing, estiraments...), desprs unes proves generals (exercicis de multi-salts, abdominals i flexions...), posteriorment exercicis especialitzats per la prova que es vol treballar i finalment exercicis per "deixar-se anar" com sn el footing i els estiraments.

 Categories .
Com en tots els esports a l'atletisme hi ha diferents categories segons l'edat.
 Promoci (regides per la Federaci Catalana d'Atletisme a Catalunya);
 Alev (10-11 anys);
 Infantil (12);
 Cadet  (13-14);
 Regides per la IAAF;
 Juvenil (15-16);
 Jnior (17-18);
 Snior;
 Veterans (normalment a partir del 35);

Proves ms importants.
El Campionat del Mn l'organitza la Federaci Internacional d'Atletisme (IAAF) des de 1983. En un principi es disputava cada quatre anys, per degut al gran ress meditic i econmic que tingu la competici, a partir de la seva tercera edici, el 1991, es pass a disputar cada dos anys.
Els Jocs Olmpics d'estiu sn un competici internacional multiesportiva disputada cada quatre anys i organitzada pel Comit Olmpic Internacional. Es tracta d'una de les competicions ms prestigioses i amb ms audincia arreu del mn. Els competidors hi participen representant el seu Comit Olmpic Nacional respectiu, que solen representar estats independents, tot i que tamb hi prenen part diverses nacions sense estat.
La Golden League s una srie de competicions anuals que organitza la Federaci Internacional d'Atletisme (IAAF) des de 1983. Aquesta competici es va formar per millorar l'eficincia de les millors competicions atltiques. Els atletes que guanyen en les sis competicions comparteixen un premi d'un mili de dlars. ;
La Copa del Mn d'Atletisme, que s una competici internacional de seleccions continentals de proves en pista.
El Campionat d'Europa d'Atletisme s un esdeveniment atltic organitzat per l'Associaci Europea d'Atletisme (EAA), i que se celebra cada quatre anys a una ciutat diferent, prviament designada. La primera edici es va celebrar el 1934 a la ciutat de Tor, Itlia, i fins el 2006 s'han disputat en 19 edicions. nicament es va deixar de disputar l'edici del 1942 a causa de la Segona Guerra Mundial.

 Els millors medallistes de la histria.



 Clubs dels Pasos Catalans .
Catalunya.
Regits per la Federaci Catalana d'Atletisme:

Agrupaci Atltica Catalunya (UBAE);
Agrupaci Esportiva Santa Eullia;
Associaci Atltica Palams;
Associaci Catalana d'Atletes Veterans;
Associaci Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions;
Associaci Esportiva Martorell;
Associaci Esportiva Sant Andreu de la Barca;
Centre Atltic Laietnia;
Centre Gimnstic Barcelons;
Club Atltic Berga;
Club Atltic Castellar;
Club Atltic Esplugu;
Club Atltic Granollers;
Club Atltic Igualada;
Club Atltic Manresa;
Club Atltic Mollet;
Girona Costa Brava-Club Atltic Palafrugell;
Club Atltic Running;
Afisa - Club Athltic Silenc;
Club Atltic Vic;
Club Atletisme 100x100 Fondistes Trrega;
Club Atletisme Bikila Bacelona;
Club d'Atletisme Calella;
Club d'Atletisme Canaletes;
Club Atletisme Figueres;
Club Atletisme Gav;
Club Atletisme Girona;
Club d'Atletisme J'arribu Saucony;
Club Medilast Sport Lleida Uni Atltica;
Club d'Atletisme Nou Barris;
Club Atletisme Olesa;
Club d'Atletisme Parets;
Club Atletisme Sant Boi;
Club d'Atletisme Sant Celoni;
Club Atletisme Tarragona;
Club Atletisme Terres de l'Ebre;
Club Atletisme Valls d'Andorra;
Club Atletisme Viladecans;
Club Atletisme Victor Go!;
Club Atletisme Vilafranca;
Club Atletisme Vila-seca;
Club Esportiu California Sports;
Club Esportiu Fons Vilanova;
Club Esportiu La Seu Vella;
Club Esportiu Mediterrani;
Club Esportiu Universitari;
Club Esportiu Vilanova i la Geltr;
Club Gimnstic de Tarragona - FAAC;
Club Muntanyenc Sant Cugat;
Club Nataci Banyoles;
Club Nataci Catalunya;
Club Nataci Olot;
Club Nataci Reus Ploms;
Club Nataci Sabadell;
Club Nataci Terrassa;
Club Olmpic Manlleu;
Collectiu Atletes de Cardedeu;
Cornell Atltic;
Escola Esportiva Brafa;
FILA - Domingo Cataln Fondistes Club;
Forns Atltic Club de Valls i l'Alt Camp;
Futbol Club Barcelona;
Grup Atletisme Llusos-Matar;
Aquadiver - GEiE Giron;
Grup Fondistes Blanes;
Joventut Atltica Montcada;
Joventut Atltica Sabadell;
ISS-L'Hospitalet Atletisme;
Pratenc AA;
Reus Deportiu;
Ripollet Uni Atltica;
Runnersworld;
Societat Atltica Corber;
Uni Atltica Barber;
Uni Atltica Montsi;
Uni Atltica Rub;
Uni Atltica Terrassa;
Uni Deportiva Torredembarra;
Uni Gimnstica i Esportiva de Badalona;


Pas Valenci.
Regits per la Federaci d'Atletisme de la Comunitat Valenciana:

C.A.A Les Nou;
C.A.Ajos-Xativa;
C.A.Albal;
C.A.Alberic;
C.A.Algemesi;
C.A.Alzira;
C.A.Amateurs Sports;
C.A.Barri de la Vila Ontinyent;
C.A.Bikila Valencia;
C.A.C.Vasal 2002;
C.A.Cafeterias William S.L.;
C.A.Cames Llargues;
C.A.Campanar;
C.A.Canals;
C.A.Carnicas Serrano;
C.A.Carreras Populars L  Eliana;
C.A.Catarroja U.E.;
C.A.E.Morvedre;
C.A.Els Coixos;
C.A.Els Sitges;
C.A.Fent Cami;
C.A.Font la Figuera;
C.A.Galapagos;
C.A.Godayla;
C.A.Guadassuar;
C.A.L  Espenta;
C.A.La Ribera;
C.A.La Valldigna;
C.A.L'Alcudia;
C.A.L'Eliana Llanera;
C.A.L'Olleria;
C.A.Malamarxa;
C.A.Ontinyent Interxaloc;
C.A.Passeta a Passet;
C.A.Peus Lleugers;
C.A.Puzol;
C.A.Quart de Poblet;
C.A.Riba-Roja;
C.A.Safor;
C.A.Samaruc;
C.A.Sedavi;
C.A.Silla - E.M.E. ;
C.A.Sollana;
C.A.Sueca;
C.A.Torrent;
C.A.Tortuga;
C.A.Universidad Politecnica;
C.A.Utiel;
C.A.Vall D  Albaida;
C.A.Vila de Alaquas;
C.A.Xativa;
C.A.Xeresa;
C.C.La Rabosa;
C.C.Peus Quets;
C.Correr El Garbi;
C.D.Es Posible;
C.E.Anem Trotant Benimamet Federic;
C.E.Universitat de Valencia;
S.D.Correcaminos;
S.D.Poblats Maritims;
Valencia C.A.-Terra i Mar;
C.A.Baix Maestrat;
C.A.Castello;
C.A.La Panderola;
C.A.La Vall D  Uixo;
C.A.Navajas;
C.A.Onda;
C.A.Running Castellon;
C.A.Vila Real;
C.E.Vinaros;
Uni.Atle.Castellonense;
C.A.Alcoy;
C.A.Apol-Ana;
C.A.Aspis;
C.A.Benacantil-Puerto de Alicante;
C.A.Benidorm;
C.A.Cametes;
C.A.Castalla;
C.A.Crevillente;
C.A.Dianium;
C.A.Dolores;
C.A.Elche Decathlon Kondy;
C.A.Gata;
C.A.Grumocs;
C.A.Horadada;
C.A.J.A.Elche;
C.A.L  Espardenya;
C.A.Llebeig de Xabia;
C.A.Marathon Crevillente H.B.;
C.A.Millennium de Torrevieja;
C.A.Mutxamiel;
C.A.Orihuela;
C.A.Petrer;
C.A.Piero Magli Record Sport;
C.A.Reebok;
C.A.Runnersworld Valencia F.B.R.;
C.A.San Vicente;
C.A.Sant Joan;
C.A.Santa Pola;
C.A.Torrevieja;
C.A.Tossal-Silla Alacant;
C.Atletico Novelda;
C.D.Unniv.Alicante;
C.E.Colivenc;
C.Natacion de Petre;


Illes Balears.
Regits per la Federaci d'Atletisme de les Illes Balears:

Escola d'atletisme Ajuntament de Capdepera;
Escola Club Atetisme S'Arenal-Llucmajor;
Escuela de Atletismo "Corre, Salta y Lanza";
E.M.A. (Escola Municipal d'Atletisme) de Palma;
Escola d'Atletisme Taosport Club;
Escola Esportiva Municipal (Atletisme Muro);
Escola d'Atletisme Club Joan Cap Felanitx;
Escola d'Atletisme Sant Josep Obrer;
Escuelas de Atletismo Metalnox-ADA Calvia;
Multideporte La Milagrosa;
Escola Municipal d'Atletisme de Sant Antoni;
Escola Municipal d'atletisme de Santa Eulria des Riu;


 Atletes dels Pasos Catalans .
Catalunya.
Les proves en les que han destacat histricament els atletes catalans han estat les de marxa atltica amb Josep Marn, Jordi Llopart, Valent Massana, Maria Vasco, Mari Cruz Daz, Mara Reyes Sobrino o Daniel Plaza i en les proves de mig fons amb atletes com Toms Barris, Reyes Estvez, Monserrat Pujol al Cross Carles Castillejo, als 3000 m obstacles Juan Carlos Blanco, Marco Antonio Cepeda i Rosa Mara Morat i als 10000 m Gregorio Rojo, Constantino Miranda, Antoni Amoros i marat Jos Rios.

En proves de velocitat sobresurten David Canal, Gaiet Cornet, Jordi Mayoral i Teresa Rion 

Altres atletes destacats sn l'heptaatleta Imma Clops, amb salt de llargada Antonio Corgos, amb salt amb perxa Javier Garca Chico la llanadora de pes Berta Castells i   Carles Sala.

Pas Valenci.

Illes Balears.

 Fonts .
 Portal de Atletismo ;
 Atletismo ;
 Atletismo de l'Encarta ;
 Historia del Atletismo ;
 La historia del atletismo ;
 HISTORIA DEL ATLETISMO ;
 La pista de atletismo ;
 Athletics News and Video ;
 Llista de clubs de Catalunya;
 Llista de clubs del Pas Valenci  ;
 Llista d'escoles de les Illes Balears;

 Enllaos  externs .

 Federaci Catalana d'Atletisme;
 Federaci d'Atletisme de les Illes Balears;
 Calendari de curses populars de Catalunya, Pas Valenci, Illes Balears i Andorra;

Rnkings del Mundo (Veteranos) (ingls);
 Llista de totes les pistes de Catalunya ;
 Millors marques actuals - Web del diari Marca ;
 Esquema d'una pista d'atletisme amb totes les mides ;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23" title="Arquitectura" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="14">



L'arquitectura s l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures fsiques. Una definici ms ampla tamb inclouria el disseny de tot l'ambient o entorn construt: des de l'urbanisme, passant pel disseny urb, fins el disseny de mobles. s una de les sis belles arts. Determinats edificis o altres construccions sn percebuts com a smbols culturals i poltics i en algunes ocasions com a obres d'art, ja que poden ser considerats primriament en funci de la seva forma o estructura sensible o de la seva esttica. 

El disseny arquitectnic s impulsat principalment per la manipulaci creativa de la massa, l'espai, el volum, la textura, la llum, els materials, els plnols, i els elements pragmtics, com ara els costos, la construcci i la tecnologia, per tal d'assolir un fi que s esttic, funcional i, sovint, artstic. Aix distingeix l'arquitectura de l'enginyeria, la qual s'impulsa principalment per la manipulaci creativa dels materials i les formes, en recrrer als principis cientfics i matemtics. 

Diverses civilitzacions histriques sovint sn conegudes principalment a travs dels seus assoliments arquitectnics, aix com s el cas de diverses ciutats, regions i cultures. Alguns edificis, com ara les pirmides d'Egipte i el Colosseu rom sn smbols culturals, i constitueixen una important baula de la conscincia pblica.

Etimologia.
El mot arquitectura ve del grec: '    que vol dir:  cap, xef, qui t el comandament i       , s a dir: constructor o fuster. Aix tenim que pels antics grecs larquitecte era el cap de la construcci i l'arquitectura era la tcnica o l'art de qui projecta i construeix els edificis i les estructures; pels antics grecs, el mot       (techne) significa art o capacitat de fer alguna cosa.

 Definicions.
 "L'arquitectura s una cincia adornada de moltes altres disciplines i coneixements, pel judici de la qual passen les obres de les altres arts." Marc Vitruvi, Segle I aC.

 "L'arquitecte ser aquell que amb un mtode i un procediment determinats i dignes d'admiraci hagi estudiat el mode de projectar en teoria i tamb de dur a la prctica qualsevol obra que, a partir del desplaament dels pesos i la uni dels cossos, s'adeqi, d'una forma molt bella, a les necessitats ms prpies dels ssers humans."Leon Battista Alberti, 1452.

 "L'arquitectura s una cincia intellectual i prctica dirigida a establir racionalment el bon s i les proporcions dels artefactes i a conixer amb l'experincia la natura dels materials que els componen." Carlo Lodoli, 1786.  ;

 "Convenincia i economia sn els medis que ha d'emprar l'arquitectura i les fonts de les que ha d'extreure els seus principis.(...) Per tal que un edifici sigui convenient s precs que sigui slid, salubre i cmode (...) Un edifici ser, per tant, menys costs quan ms simtric, ms regular i ms simple sigui." Louis Durand, 1801.

 "L'arquitectura s l'art d'aixecar i de decorar els edificis construts per l'home, sigui quin sigui el seu dest, per tal que el seu aspecte contribueixi a la salut, a la fora i al plaer de l'esperit." John Ruskin, 1849.

 "La casa ha d'agradar a tots, a diferncia de l'obra d'art que no ha d'agradar a ning. La obra d'art s un assumpte privat de l'artista. La casa no ho s. L'obra d'art se situa al mn sense que existeixi cap exigncia que l'obligui a nixer. La casa cobreix una exigncia." Adolf Loos, 1910.

 "L'arquitectura est ms enll dels fets utilitaris. L'arquitectura s el joc savi, correcte, magnfic dels volums sota la llum." Le Corbusier, 1923.

 "Un rafal per bicicletes s un edifici; la catedral de Lincoln, una obra d'arquitectura. El terme arquitectura s'aplica exclusivament als edificis projectats en funci d'una aparena esttica." Nikolaus Pevsner, 1945.

 "Primer de tot he de dir que l'arquitectura no existeix. Existeix una obra d'arquitectura. I una obra d'arquitectura s una oferta a l'arquitectura amb l'esperana que aquesta obra pugui convertir-se en part del tresor de l'arquitectura. No tots els edificis sn arquitectura." Louis Kahn, 1967.

En el sentit ms ampli William Morris va donar la segent definici :

 "L arquitectura abasta la consideraci de tot l ambient fsic que rodeja la vida humana : en tant que formem part de la civilitzaci no podem sostraure ns a ella, ja que l arquitectura s el conjunt de modificacions i alteracions introdudes en la superfcie de la Terra a fi i efecte de satisfer les necessitats humanes..." Cita de la conferncia pronunciada a la London Institution el 10 de mar, 1881 sota el ttol : "The Prospects of architecture in Civilization". Recopilada en el llibre "On Art and Socialism", Londres 1947.

Teoria de l'arquitectura.


L'inters i el sentit de la disciplina arquitectnica han evolucionat al llarg dels temps. El primer treball escrit sobre el tema de l'arquitectura (De architectura) va ser escrit per l'arquitecte rom Vitruvi a principis de segle I aC. Segons Vitruvi un bon edifici hauria de satisfer els tres principis de firmitatis, utilitatis, venustatis, el que es tradueixen aproximadament com a: 
 Durabilitat - ha d'aguantar el pas del temps i romandre en bones condicions. ;
 Utilitat - ha de ser til i funcional per a la gent. ;
 Bellesa - ha d'alegrar a la gent i elevar el seu esperit. ;

Aquesta trinitat s'ha mantingut immutable com a fil conductor al llarg de la histria de l'arquitectura, tot i que cada etapa ha posat els accents sobre un o altre dels tres principis.

Segons Vitruvi, l'arquitecte ha de tractar de complir cadascun d'aquests tres atributs tant b com sigui possible. Leon Battista Alberti, que explica en detall les idees de Vitruvi en el seu tractat, De Re Aedificatoria; va veure la bellesa primordialment com una qesti de proporci, encara que els ornaments tamb van ocupar-hi un paper important. Per a Alberti, la proporci de les normes sn les que regeixen la  figura humana idealitzada, la secci uria. L'aspecte ms important de la bellesa s la part inherent d'un objecte, no pas la part superficial, i es basa en veritats i fets universals. La noci d'estil en les arts no es va desenvolupar fins al segle XVI, amb l'escrit de Vasari. 

A principis del segle XIX, Augustus Welby Northmore Pugin va escriure Contrastos (1836) que, com suggereix el ttol, contrasta el mn modern i industrial que ell detestava, amb una imatge idealitzada del mn medieval. Per a ell, l'arquitectura gtica va ser l'nica "veritable forma cristiana de l'arquitectura." 

El segle XIX, John Ruskin, crtic d'art angls, va publicar Set Llums de l'Arquitectura (1849), limitant, en la seva opini, el que constitueix l'arquitectura. Per a ell l'esttica s de summa importncia i l'arquitectura s l' "art en qu es disposen i adornen els edificis plantejats per l'home  i la seva visi contribueix a la salut mental, el poder, i el plaer dels mateixos". 

Sobre la diferncia entre els ideals de larquitectura i la mera construcci, el gran arquitecte del segle XX Le Corbusier va escriure: "Vost empra la pedra, la fusta i el formig, i amb aquests materials construeix cases i palaus: aix s construcci. L'enginy s en el treball. Per, de cop i volta toca el meu cor,  m'assec feli i dic: Aix s bell. Aix s arquitectura".

L'arquitectura com una de les Belles arts.

Les peculiaritats de l'arquitectura respecte de la resta d'arts sn:
 La primacia dels aspectes materials i tcnics.
 L'aspecte funcional: ha de servir per a all pel que ha estat creada.
 L'espai interior que, definit per uns lmits fsics -murs- determina un volum i possibilita un recorregut interior.
 L'extrema localitzaci, ats que no s fcilment traslladable d'un lloc a un altre.

Classificaci.

No totes les obres d'arquitectura sn iguals, ats que no totes persegueixen els mateixos objectius:
 L'arquitectura popular cerca la soluci ptima de la funci amb els materials i les tcniques constructives prpies de la zona geogrfica, amb una participaci directa de l'usuari en la construcci, i amb un repertori formal senzill.
 L'arquitectura funcional cerca noms la utilitat sense cap pretensi artstica. Segons els funcionalistes, si la funci est ben resolta, s esttica.
 L'arquitectura orgnica;

La cincia de construir.

La construcci d'edificis, conseqentment l'arquitectura, s'inicia amb el projecte arquitectnic que s el document tcnic que, mitjanant plnols, memries, amidaments, clculs, detalls, etc., descriu i justifica l'edifici, la seva concepci, aix com els diferents  elements que mitjanant l's de les tcniques adients, donaran forma als espais o volums on l'home desenvolupar la seva vida i activitats.

Es poden resumir els principals sistemes constructius en funci dels cinc descobriments estructurals bsics:
 L'arquitrau, on dos elements verticals poden suportar un element horitzontal, conegut com arquitectura allindada o construcci arquitravada.
 L'arc', que permet construir grans espais interns sense obstacles, ja que transmet el pes i les forces a les parets (arquitecturavoltada), per amb murs exteriors de contenci de les forces laterals.
 L'arc parablic, que permet construir gran espais interns sense forces laterals i transmet el pes nicament als fonaments.
 L'encadirat i els entramats de fusta i metalls (especialment ferro i alumini) que permeten grans amplades de llum i estalvien pes i material. ;
 La fusta, el ferro i el formig, que possibiliten la construcci de grans amplades de llum i d'un esquelet intern a l'edifici amb els quals els murs perden la funci de suport i es poden elaborar solucions agosarades.

 L'arquitectura i altres professions actuals.
Actualment la construcci d'edificis constitueix un sector econmic fonamental a les societats avanades. s un procs complex on conflueixen diversos camps d'activitat econmica, des del sector pblic que estableix les normatives i gestiona les llicncies, passant per la prpia indstria de la construcci i les seves indstries  auxiliars, fins les empreses de serveis.

L'evoluci cap a l'especialitzaci i la separaci d'mbits laborals s similar a la d'altres professions. En els segles passats els arquitectes no s'ocupaven noms de dissenyar els edificis sin que tamb dissenyaven places, mobles, parcs, etc. Aquest procs d'especialitzaci ha donat lloc a noves professions:

 Exteriorisme: Tamb conegut com paisatgisme, s l'especialitzaci en el disseny de parcs, jardins, places...
 Interiorisme: Especialitzaci en el disseny interior d'edificis, tant per s pblic com privat.
 Disseny industrial: Especialitzaci en la creaci d'objectes d'us quotidi;
 Urbanisme: Especialitzaci en la planificaci del sistema urb;

Histria de l'arquitectura.

L'arquitectura va evolucionar primerament fora de la dinmica entre les necessitats (habitatge, seguretat, culte, etc.) i de mitjans (materials de construcci disponibles i d'atenci a les qualificacions). Com les cultures humanes i els coneixements desenvolupats van comenar a ser formalitzats a travs de les tradicions orals i prctiques, l'arquitectura es va convertir en un ofici. Aqu hi ha primer un procs d'assaig i error, i ms tard la improvisaci o la repetici d'un judici amb xit. El que es denomina l'arquitectura vernacular encara es produeix en moltes parts del mn. De fet, els edificis vernaculars formen la majoria dels construts al mn ja que la gent experimenta cada dia. 

L'arquitectura a l'antiguitat.


Al principi, els assentaments humans eren en la seva majoria rurals. A causa d'un excedent en la producci de l'economia comenava a expandir-se com resultat de la urbanitzaci d'aquesta manera la creaci de les zones urbanes que va crixer i va evolucionar molt rpidament, en alguns casos, com el de atal Huyuk, a Anatlia i Mohenjo Daro a l'ndia. En moltes civilitzacions antigues, com els egipcis i mesopotamis, l'arquitectura i l'urbanisme reflecteixen el constant comproms amb el div i el sobrenatural, mentre que en altres cultures antigues com Prsia l'arquitectura i la planificaci urbana es van utilitzar per a exemplificar el poder de l'estat.

El perode clssic.


L'arquitectura i l'urbanisme de les civilitzacions clssiques, com la grega i la romana van evolucionar d'ideals cvics en lloc dels religiosos o emprics i la creaci de nous estils arquitectnics desenvolupats. Textos sobre arquitectura van comenar a ser escrits al perode Clssic. Aquests cnons es van comenar a seguir en les obres importants, especialment l'arquitectura religiosa. Alguns exemples de cnons es troben als escrits de Vitruvi, la KaoGongJi de l'antiga Xina i a Vaastu Shastra a l'antiga ndia. 

L'arquitectura de diferents parts d'sia es desenvolupa al llarg de lnies diferents a la d'Europa, creant arquitectura budista, hind i sij, cadascuna d'elles amb diferents caracterstiques. L'arquitectura budista, en particular, va mostrar una gran diversitat regional. 

El perode medieval.

L'arquitectura islmica va comenar el segle VII, desenvolupant les formes arquitectniques de l'antic Prxim Orient per a adaptar-se a les necessitats socials i religioses de la societat. Alguns exemples es poden trobar per tot el Prxim Orient, Nord d'frica i Espanya, i es convertirien en una important influncia en l'estil d'arquitectura europea durant el perode medieval. 

A Europa, tant en els perodes clssic i medieval, els edificis no sn atributs a individus especfics i els noms dels arquitectes sovint sn desconeguts, tot i la gran escala de molts edificis religiosos existents d'aquest perode. 

Durant el perode medieval gremis d'artesans es van formar per a organitzar el seu comer i han sobreviscut els contractes escrits, en particular en relaci amb els edificis eclesistics. En aquesta poca el paper de l'arquitecte s en general el d'un mestre constructor, excepte en alguns casos com el d'un eclesistic, l'abat Suger a Saint-Denis (Pars). Durant aquesta poca es generen edificis d'estil romnic  i ms endavant, gtic.

Amb el temps, augmenta la complexitat dels edificis i la diversitat dels mateixos. Comencen a realitzar-se obres de construcci civil, com carreteres i ponts, i altres nous tipus d'edifici, tals com escoles i hospitals.

L'edat moderna.
 
Amb el Renaixement i la seva mfasi en l'individu i la humanitat en lloc de la religi, i amb tots els seus avanos i assoliments, es va iniciar un nou captol. Els edificis es comencen ser assignats a determinats arquitectes - Brunelleschi, Alberti, Michelangelo, Palladio, i el culte de la persona ha comenat. En aquesta poca encara no existia lnia divisria entre l'artista, l'arquitecte i l'enginyer, o qualsevol altre dels aspectes relacionats. Surgeixen estils com el Manierisme, el Quattrocento o el Cinquecento, fins arribar a l'arquitectura Barroca.

La Revoluci Industrial.

Amb els nous coneixements en els mbits cientfics i el sorgiment de nous materials i la tecnologia, l'arquitectura i l'enginyeria es van comenar a separar, i l'arquitecte va comenar a perdre terreny en alguns aspectes tcnics dels projectes d'edificis. Per tant, es va concentrar en l'esttica i en aspectes humanistes. Alguns  arquitectes van comenar a treballar per les noves classes socials ms adinerades, concentrant-se principalment en les qualitats visuals derivades en general dels prototips histrics, donant lloc, per exemple, a moltes cases de camp de Gran Bretanya que es van crear durant el Neogtic. 

Els estudis formals d'arquitectura van comenar a existir durant el segle XIX, com per exemple a l'cole Nationale Suprieure des Beaux-Arts, a Pars, que van donar molta mfasi a la producci de bells dibuixos i poc al context i a la viabilitat. El gruix d'arquitectes en general va rebre la seva formaci a les oficines d'altres arquitectes, iniciant les seves carreres com a delineants, per exemple. 

Mentrestant, la Revoluci Industrial va obrir les portes a la producci en massa i al consum. L'esttica es va convertir en un criteri de la classe mitja i l'ornamentaci de productes, abans basada en costoses tcniques d'artesania, va decaure en virtut de la producci i l'abaratiment de costos. L'arquitectura vernacular es va fer cada vegada ms ornamental. 

El modernisme i la reacci de l'arquitectura.

La insatisfacci amb aquesta situaci general a principis del segle XX va donar lloc a moltes noves lnies de pensament que serveix com precursors de l'arquitectura moderna. Arran d'aquests fets, l'escola Bauhaus, fundada a Alemanya el 1919, rebutja conscientment la histria i defineix l'arquitectura com una sntesi de l'art, l'artesania i la tecnologia. 

Immediatament desprs de la Primera Guerra Mundial, els arquitectes d'avantguarda modernista van tractar de desenvolupar un nou estil apropiat per a un nou ordre social i econmic, centrat en la satisfacci de les necessitats de les classes mitges i treballadores. Van rebutjar la prctica de l'arquitectura acadmica i el perfeccionament dels estils histrics. L'enfocament modernista dels arquitectes era reduir els edificis de formes pures, la suprimir les referncies histriques i ornamentar en favor de detalls funcionalistes. 

Va aparixer la tendncia a mostra els detalls de la construcci i l'estructura dels edificis, com l'exposici de les bigues d'acer i les superfcies de formig, en lloc d'amagar-se darrere de les formes tradicionals. Arquitectes com Mies van der Rohe van treballar en l'elaboraci de bellesa basada en les qualitats inherents dels materials de construcci i en modernes tcniques de construcci, basant-se en simplificades formes geomtriques, celebrant els nous mitjans tcnics i mtodes possibles grcies a la Revoluci Industrial.

Arquitectura d'avui.
 
Un grup important d'arquitectes, va respondre als problemes del modernisme i postmodernisme anant al que consideraven l'arrel del problema. Al seu judici, l'arquitectura no era una filosofia personal o esttica realitzada per individualistes, sin que ms aviat havia de considerar les necessitats quotidianes de la gent i utilitzar la tecnologia per a donar un entorn habitable. 

Van comenar a realitzar-se estudis sobre comportament, viabilitat mediambiental i social i tota aquesta informaci va comenar a format part del procs de disseny d'edificis. La complexitat de les construccions van comenar a augmentar (en termes d'aspectes estructurals, com els sistemes, serveis i tecnologies) i l'arquitectura va comenar a ser ms multidisciplinar que mai. L'arquitectura d'avui en general, requereix d'un equip de professionals especialitzats, amb l'arquitecte que s un dels molts, encara que en general el lder de l'equip. 

Durant els dos ltims decennis del segle XX i en el nou millenni, el sector de l'arquitectura ha vist l'ascens d'especialitzacions dintre de la prpia professi pel tipus de projecte, els coneixements tecnolgics o dels mtodes d'execuci de projectes. A ms, s'ha produt un augment de la separaci entre l'arquitecte de disseny i l'arquitecte de projecte. 

Un dels esdeveniments recents ms significatius en la professi s la incorporaci de la sostenibilitat. La sostenibilitat en l'arquitectura es va utilitzar per primera vegada en els anys 70 per arquitectes com Ian McHarg als Estats Units i Brenda i Robert Val al Regne Unit i Nova Zelanda. L'acceleraci en el nombre d'edificis que tenen per objecte satisfer principis de disseny sostenible est en lnia amb la cada vegada major conscincia dels riscos del canvi climtic.

Premis d'arquitectura.
 Premi Pritzker;
 Prix de l'querre d'Argent;
 Premi d'Arquitectura Contempornia Mies van der Rohe;
 Premi Stirling;
 Praemium Imperiale;
 Premi Alvar Aalto;
 Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya;

Vegeu tamb.

Arquitectura popular;
Domtica;
Arquitectura bioclimtica;
Acstica arquitectnica;
Arquitectura d'Espanya;
Arquitectura de la Marina;

 Enllaos externs .
Arquitectura Barcelona - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gtic fins a l'arquitectura contempornia.
WikiArquitectura.com - Estudis sobre cases i edificis del mon de la m dels estudiants d'arquitectura de Barcelona.
Teoria de l'arquitectura, l'ordre i l'ornament. Pere Hereu Payet  ;
Arquitectura, economa y ecologia;












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24" title="Sometent" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="15">

El sometent, actualment dissolt des de 1978 pel Senat espanyol, fou en els seus inicis una organitzaci paramilitar d'autoprotecci civil tpicament catalana, separada de l'exrcit, per a la prpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bllic.

 Orgens medievals .
Els seus orgens provenen del sagramental, els orgens dels quals es troben en les recopilacions efectuades per les Corts de Catalunya en 1068 i d'un usatge  denominat Princeps namque. Ambds textos legals configuren el carcter alhora policial (en l'mbit local) i militar (en el general) conferit al sometent.  Fou institucionalitzat definitivament durant el regnat de Jaume I, al segle XIII. 

Els compromesos en el sagramental, doncs, eren cridats mitjanant  com tot dret feudal  fogueres enceses de cim a cim, en forma d'host, a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes, o sigui  metent so . D'aquesta ltima manera, del repic de campanes (o b so metent), en sorgeix el nom posterior, que preval al de sagramental a partir sobretot del segle XVI, quan el mot sometent substitueix el mot host. De la frase metre so, doncs, se n deriva el mot sometent. Quan el so era via fora, s anava a guerrejar fora de la terra. En els segles XVI i XVII adquir un paper fonamentalment policial  contra bandolers, hugonots i pirates  definit per la Constituci de 1561, vigent fins a mitjans del segle XVII. 

 Funcionament .
Tenien l'obligaci d'acudir al toc de sometent tots els homes menors de 60 anys i majors de 16. Les despeses anaven a ra de meitat i meitat, l'una pel Senyor feudal i l'altra pel Com. Posteriorment el sou els fou garantit pel govern mitjanant els impostos municipals i cada membre s ocupava de mantenir en bon estat la seva arma (normalment un trabuc) a casa. 

El toc de campana en situacions d'emergncia els convocava a la plaa major del poble o davant l'esglsia, i d'all es repartien seguint les instruccions del seu cap, ja fos formant patrulles ja fos anant a encalar els atacants en grup. La defensa de nuclis rurals, majoritriament contra bandolers i malfactors, es vei tamb exercida amb efectivitat pel sometent. Quan els pobles s agrupaven per a garantir la seva prpia seguretat, ho feien per mitj del jurament sacramentat, que form un romano (al segle XIX) que diu aix:

Via fora i vagin fora,

causadors d'infinit mal!

Via fos sagramental!

Nova gent ara ens ha eixida

que, amb l'excusa de carlins

els diners o b la vida

ens demanen pels camins.

Escombrem-los de seguida,

sin, ens posen el dogal.

Via fos sagramental!

Com si no fos prou la guerra,

ara ens porten nous perills

aquests lladres de la terra

i del pa dels nostres fills.

En sn plens el pla i la serra,

els barrancs i el cam ral.

Via fos sagramental!

Vagin fora i sens ajuda

tant de lladre i mala gent,

que emprendrn la correguda

en sentir el Sometent.

Correm tots a la batuda,

amb garrot, forca o destral!

Via fora i vagin fora,

causadors d'infinit mal!

Via fos sagramental!

 Guerra de Successi .

El Sometent es decant del bndol austriacista durant la Guerra de Successi al tron espanyol, per la derrota de l'arxiduc Carles sentenci el seu futur ms proper.

 Prohibici de la finisecular Instituci militar catalana.
Arran de la desfeta de 1714 a la Guerra de Successi, Felip V decid el desarmament total dels catalans. A tal fi, i dins d'aquesta estratgia el sometent fou prohibit per l'article 39 del Decret de Nova Planta de la Reial Audincia de Catalunya.
 
Poc abans, el cap d'aquest cos havia estat el dissortat general Moragues, que fou executat per decapitaci en acabar la contesa.

39- Por los inconvenientes que se han experimentado en los sometens, y juntas de gente armada, mando que no haya tales sometens, ni otras juntas de gente armada, so pena de ser tratados como sediciosos los que concurriesen o interviniesen.

 Guerra Gran .
El sometent fou restablert, malgrat la supressi que establia el decret de Nova Planta, el 1794 per Luis Firmin de Carvajal, el comte de la Unin durant la Guerra Gran, i que a la seva mort van estar al crrec de Jos de Urrutia. Es van restablir a causa de la mala situaci de l'exrcit regular, i la seva participaci al final de la guerra va contenir el front, que es va estabilitzar a l'Empord. Semblantment ocorregu amb el cos dels miquelets.

 Guerra del Francs .
Fou novament usat durant la Guerra del Francs (1808-1814), en contra dels francesos a Roses, Barcelona i Tarragona.

 Guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlina .
La Primera Guerra Carlina, la revolta dels carlins l'any 1833 i la seva derivaci en un creixent bandolerisme a la ruralia catalana motiv, novament, que el sometent actus al servei del govern en les tasques de seguretat i manteniment de l'ordre pblic compartint esforos amb els Mossos d'Esquadra i la Gurdia Civil.

El 1855 fou refet pels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya i adopt el lema de Pau, pau i sempre pau. D'aleshores en, el sometent adquir un carcter de cos auxiliar de l'ordre pblic en l'mbit rural, destinat a protegir els dominis dels grans propietaris dels assalts dels trabucaires.

 Segona extinci (1873) .
La I Repblica Espanyola, veient en el sometent un cos marcadament conservador i ali als aires revolucionaris que es volien imposar al pas, en decret altra vegada la supressi, per la Restauraci borbnica d'Alfons XII el reorganitz sobretot amb vistes a reprimir l'aixecament carl a la Tercera Guerra Carlina.

Les Bases de Manresa reservaven al sometent una important tasca, que no es va arribar a dur a terme per no ser aplicades.

 El Sometent al segle XX .
El sometent actu al costat de les autoritats en diverses ocasions. Aix, per exemple, collaboraren en la detenci de Francesc Ferrer i Gurdia (1909) i en contra dels vaguistes a Alella, en els anys precursors de la dictadura de Primo de Rivera. Durant aquesta dictadura, a ms, Primo de Rivera intent, fracassadament, d'estendre la figura del sometent a la resta de l'Estat. L'any 1923, es produ a Terrassa, l'assalt a la caixa d'estalvis de Terrassa, per part d'uns anarquistes, en aquest assalt va resultar mort el sometent terrasenc Joan Castella i Espa, en el seu intent d'impedir l'atracament.

El 1931 s dissolt de nou per la Segona Repblica Espanyola, per es restabl el 1936 en esclatar la guerra. Acabada la guerra, es dissol novament el sometent

La dissoluci del sometent no fou per gaire temps, car l'any 1945 el general Franco el reorganitza, sota el nom de Somatn Armado amb la principal finalitat de combatre els Maquis. Aix, el sometent franquista Abel Rocha acab amb la vida, a trets, de l'anarquista Quico Sabat a Sant Celoni, el 1960. El seu carcter conservador, tot i aix, no fu que el dictador el reimplants del tot: bsicament es repart per 297 pobles de menys de 10,000 habitants, aplegant un total de 4.344 individus que, l'any 1978, van ser acomiadats. Finalment, s dissolt definitivament pel Senat espanyol el 1978.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28" title="Arqueologia" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="16">


La paraula arqueologia procedeix del grec archaios, (vell o antic), i de logos, (cincia).

s una disciplina que es dedica a l'estudi de velles o antigues cultures humanes. La majoria dels arquelegs del passat van definir l'arqueologia com l'estudi sistemtic de les restes materials de la vida humana ja desapareguda. 

Altres arquelegs van emfatitzar els aspectes conductistes i van definir l'arqueologia com la reconstrucci de la vida dels pobles antics. 

En alguns pasos, especialment als Estats Units, l'arqueologia ha estat considerada sempre com una subdisciplina de l'antropologia. Mentre aquesta se centrava en l'estudi de les cultures humanes, l'arqueologia es dedicava a l'estudi de les manifestacions materials de les esmentades cultures. 

D'aquesta manera, mentre les antigues generacions d'arquelegs estudiaven una antiga eina de cermica com un element cronolgic que ajudaria a datar la cultura que era objecte d'estudi, o simplement com un objecte amb un cert valor esttic, els antroplegs veien el mateix objecte com un instrument que els serviria per comprendre el pensament, els valors i la cultura de qui ho va fabricar.

La investigaci arqueolgica ha estat vinculada fonamentalment a l'edat de pedra i a l'antiguitat. No obstant aix, durant les ltimes dcades la metodologia arqueolgica s'ha aplicat a etapes ms recents, com l'edat mitjana o el perode industrial iniciat a finals del segle XVIII i principis del XIX. 

En l'actualitat, els arquelegs dediquen ocasionalment la seva atenci a materials actuals, investiguen residus i abocadors urbans, amb la qual cosa est naixent la denominada arqueologia industrial.

La moderna arqueologia entra en relaci amb altres disciplines cientfiques. Aix, els arquelegs, per establir la cronologia, acostumen a utilitzar mtodes de dataci desenvolupats per altres cincies: el sistema del carboni 14 (radiocarboni) va ser desenvolupat pels fsics nuclears, les tcniques de dataci geolgica es deuen als gelegs i les tcniques d'estudi de les restes de fauna sn obra dels paleontlegs. 

A ms a ms, per reconstruir antigues formes de vida, els arquelegs se serveixen de procediments utilitzats per la sociologia, la demografia, la geografia, l'economia o les cincies poltiques.

Arquelegs.
David Leonard Clarke;
John Frere;
Eudald Carbonell;
Jens Jacob Asmussen Worsaae;
Michele Mercati;
John Grahame Douglas Clark;
Leo Frobenius;
Lewis Roberts Binford;
Oscar Montelius;
Sir Daniel Wilson;
Sven Nilsson Svenson;
Vedel Simonsen;
Ian Hodder;

Pgines que s'hi relacionen.

Arqueologia Submarina;
Recemitzaci dels aminocids;
Fitlit;
Carpologia;
Arqueozoologia;

Arqueologia per a tothom - http://www.guizeb.com/arqueologia

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29" title="Arqueologia submarina" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="17">
L'Arqueologia Submarina s la branca de l'arqueologia que estudia el passat a partir de les restes materials d'origen hum trobades en mars o llacs, principalment restes de naufragis, per tamb ports o poblacions que han quedat submergides per causes diverses.

Enllaos Externs.
Arqueologia Submarina Nrdica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30" title="Art" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="18">


 L'Art s l'aplicaci de l'habilitat i del gust a la producci d'una obra segons principis esttics. El concepte d'Art va associat al concepte d'obra d'art.

 L'Art s l'acte o la facultat mitjanant la qual l'home imita o expressa i crea copiant o fantasiejant, all que s material o immaterial, fent servir la matria, la imatge, el so, l'expressi corporal, o, simplement, incitant l'imaginaci d'altri.

 L'Art s tamb el conjunt de les Belles Arts o cadascuna d'elles. Les sis Belles Arts sn : la poesia, l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la msica i la dansa. L'arquitectura, l'escultura i la pintura constitueixen el grup de les arts plstiques. Sn generalment acceptades tamb les segents arts: 7 art el cinema, 8 art la fotografia, 9 art el cmic.

 Origen i categoritzaci temporal .

La paraula art ve del llat ars que significava ofici, coneixement tcnic o habilitat en la realitzaci d'una tasca tant manual com intellectual. Ars era la traducci llatina del terme grec, tecn, que ha evolucionat restringint el seu significat en el sentit de tcnica.
 
El concepte art s occidental i ha evolucionat adoptant diferents significats segons l'poca i la concepci filosfica. A occident s ha dictaminat que era i que no era susceptible de ser anomenat art. All que en un moment ha estat considerat com brbar en el sentit d'ali i no civilitzat desprs ha entrat a les vitrines dels museus, sobretot a partir del segle XIX. Amb freqncia occident ha variat la utilitat dels productes que ha considerat artstics. Els museus descontextualitzen aquestes "obres d'art", no noms a les obres que s'havien considerat foranies com una mscara de l'frica subsahariana sin a les obres prpies com els murals d'esglsies romniques en museus moderns. Objectes que anteriorment tenien una funci ritual, mstica o religiosa passen a ser objectes analitzats, estudiats o admirats. Sovint, s la prpia descontextualitzaci la que permet veure l'objecte com a artstic.

A la Frana del segle XVIII, el Sal comporta un fenomen que esdevindr imparable: l'obra d'art queda desvinculada dels mecenes tradicionals, l'aristocrcia i l'esglsia; cada cop ms, ser l'artista qui decideixi el contingut i la forma de les seves creacions.   

En aquella poca es van escriure tres llibres que es consideren els fundacionals de les tres disciplines que disposen per objecte d'estudi l'art:
 Johann Joachim Winckelmann, Histria de l'art a l'antiguitat, 1764; pel que fa la histria de l'art;
 Denis Diderot, Salons, 1759 - 1781; pel que fa la crtica de l'art;
 Alexander Baumgarten, Esttica, 1750 -1758; pel que fa l'esttica;

Prenent com a motiu d'estudi els objectes dels artistes occidentals, Tatarkiewicz sustenta que l'art experimenta una transfiguraci radical que s'inicia al segle XIX i ens porta a l'estat actual. En primera instncia hi havia un art conformista que pretenia elaborar objectes bells ms que innovadors i aquests no pretenien molestar a l'espectador sin obtenir la seva aprovaci. Desprs d'aquest procs es buscar la innovaci i la provocaci davant la bellesa o el consens. 

Continuant la tesi de Tatarkiewicz, fins a arribar a l"art actual" s'han passat diferents etapes: el moment de l'artista rebel Poe i Van Gogh sn artistes que actuen contra el gust establert i de manera individual; en el moment de l'artista militant,  els artistes s organitzen en grups com els simbolistes o els impressionistes per tampoc assoleixen una acceptaci pblica; al segle XX s assoleix la victria de les avantguardes, l'artista s aquell que va ms enll del gust establert, perqu albira el que ha de venir. El surrealisme i el futurisme assoleixen el clmax d'aquesta situaci.

Ja fora de la tesi de Tatarkiewicz i desprs de la Segona Guerra Mundial, el pes artstic de l'art occidental es desplaa als Estats Units. Les avantguardes es multipliquen i l'artista assoleix un alt grau de llibertat. La crtica s un factor essencial per la valoraci d'una obra d'art, per impera el domini dels mitjans de comunicaci. L'art ms que mai s un objecte mercantil.

 Art i esttica .

Segons Arnold Hauser, les obres d'art sn provocacions amb les quals polemitzem ms que no ens les expliquem. Les interpretem d'acord amb les nostres prpies finalitats i aspiracions, els hi traslladem un sentit, l'origen del qual est en les nostres formes de vida i hbits mentals. Nosaltres, de tot art amb el qual tenim una relaci autntica en fem un art modern.

Avui dia, l'art ha establert un conjunt de relacions que permeten englobar dins una sola interacci l'obra d'art, l'artista o creador i el pblic receptor o destinatari. Hegel, en la seva Esttica, intent definir la transcendncia d'aquesta relaci tot dient que : la bellesa artstica s ms elevada que la bellesa de la natura, ja que canvia les formes illusries d'aquest mn imperfet, on la veritat s'amaga darrera les falses aparences per assolir una veritat ms elevada creada per l'esperit.

Cercar la veritat darrera les aparences !, pot haver-hi una finalitat ms elevada i encisadora ?. L'art esdev aix el perllongament de l'acci, ja que no tracta d'imitar o de reproduir, sin que tradueix una realitat metasensible tot posant l'espiritual dins l'experincia quotidiana.

L'art s tamb un joc amb les aparences sensibles, els colors, les formes, els volums, els sons, etc. s un joc gratut on es crea del no res, o de poc ms que el no res. Una aparena que no pretn altra cosa que enganyar-nos. s un joc plaent que satisf les nostres necessitats eternes de simetria, de ritme o de sorpresa. La sorpresa que Charles Baudelaire considerava com l'origen de la poesia. Aix, segons Kant, el plaer esttic deriva menys de la intensitat i la diversitat de sensacions que de la manera, en aparena espontnia, per la qual elles manifesten una profunda unitat, sensible en el seu reflex, per no conceptualizable.

Pel professor Sir Ernst Gombrich, L'art, en realitat no existeix. Tan sols hi ha artistes.. Ms endavant, en l'Introducci de la seva obra The Story of Art  ens diu que no hi ha res de dolent en qu ens delectem en el quadre d'un paisatge perqu ens recorda la nostra casa o en un retrat perqu ens recorda un amic, ja que com a homes que som, quan mirem una obra d'art ho fem sotmesos al record d'una muni de coses que per b o per mal influeixen sobre els nostres gustos.

Seguint el mateix Gombrich, veurem com als artistes tamb els succeeix una cosa semblant : en el retrat del seu fill Nicolau, el pintor flamenc Rubens el represent bell ja que segurament se sentia orgulls de l'aspecte del nen i volia transmetre la seva passi de pare ensems que d'artista; en el retrat de la seva mare, Albrecht Drer la dibuix amb la mateixa devoci i amor que Rubens sentia pel seu fill, per aqu es pot veure un estudi fidel de la cara plena d'inquietuds d'una dona vella, no hi ha bellesa natural per Drer, amb la seva enorme sinceritat, va crear una gran obra d'art.

 Historiografia de l'art .

Edat Antiga.

Antiga Grcia.

A l'antiga Grcia: el mot       (techne) significa saber fer alguna cosa. El terme fa referncia a la capacitat humana per fer qualsevol objecte. La capacitat s la conscincia de les habilitats i de regles o tcniques a emprar. Inicialment el terme techne s'aplic a les habilitats manuals i a les arts industrials. Segons Plat el terme s aplicable a la pintura, el brodat, la construcci de vaixells, etc. Aristtil parla ja de tcniques intellectuals com l'oratria. L'ambigitat del terme grec s tal que quan Plat volia referir-se al gran art insistia en qu aquest no s producte d'una tcnica apresa (techne) sin de la inspiraci. Per Plat, l'origen de l'art est en el mite, el culte i les cerimnies rituals.

Els primers escrits amb especulacions filosfiques sobre l'art i la seva essncia procedeixen dels antics grecs, als quals tamb es deuen els primers tractats de tcnica i de perceptiva com el Cnon de Policlet i altres obres. En el segle IV aC Duris de Samos va iniciar el gnere  de les biografies d'artistes. En el segle III aC, Jencrates de Sicione i Antgon de Caristos van exposar un esquema histric i crtic de la pintura i l'escultura en base als criteris de la mimesi aristotlica, per la qual cosa presentaven l'evoluci de les arts com un avan vers la perfecci que tingu el seu punt culminant amb l'escultor Lisip i el pintor Apelles. Les guies artstiques com la d'Eliodor d'Atenes i la Periegesis de Pausanias, ambdues del segle II aC, constitueixen una de les fonts principals de coneixement de l'art en el mn grec. Durant el perode hellenstic s'inici la primera classificaci de les arts en : arts comunes i arts liberals, segons requerissin d'unes habilitats associades amb l'esfor fsic o a un esfor intellectual.

Segons la tradici, abans de Plat, el matemtic i filsof grec Pitgores en fer vibrar una corda en tensi o monocord va observar com es  produen diferents sons segons la longitud d'aquesta. En descobrir que entre els sons i les longituds de la corda hi ha una relaci, els pitagrics van construir la primera teoria musical. Les fraccions de la longitud d'una determinada corda es denominaven consonncies: la vuitena, la quarta, la cinquena, etc, i les seves addicions o multiplicacions. En el sistema de consonncies es basa de tot el sistema musical de la cultura occidental.

El concepte grec dharmonia, segons el qual el Cel, la Terra, i l'sser hum estan sotmesos a una mateixa Llei, la del nombre, don lloc a tot una filosofia basada en el simbolisme i el misticisme dels nombres. Aquesta concepci cosmolgica que estava en relaci amb la msica i la matemtica, fou una referncia fonamental de la cultura a l'antiga Grcia, aix tenim que : Orfeu encantava a les feres amb la seva msica, Anfi bastia la muralla de Tebes al s de la lira i Pitgores impartia la tica escollint els modes musicals apropiats per portar a l'esperit vers la catarsi, es a dir, la purificaci del cos amb la medicina i de l'nima amb la msica.

El mn Llat.

En el mn Llat: el mot Ars, vol dir : habilitat, ofici, coneixement de la tcnica; com veiem, s un concepte prcticament calcat del grec tecne. En el mn llat perdur el concepte d'Aristtil i amb el terme ars hom designava les arts liberals. D' igual forma els romans consideren ars : la gramtica, la lgica, la mgia, l'astrologia, i altres. Amb el temps, l'evoluci de l'arrel grega (techne) ha anat associada al coneixement cientfic mentre que l'arrel llatina (Ars) s'ha associat a les humanitats.

A lantiga Roma, la Histria Natural de Plini el vell, els Mirabila de Pasiteles en el segle I aC aix com altres obres, van contribuir a difondre les teories histrico-crtiques dels filsofs grecs que en el perode hellenstic establien que Fdies represent el cim del seu passat artstic. Pensadors romans com Cicer, Quintili i altres, formularen observacions crtiques d'inters sobre l'escultura i la pintura per, en conjunt, l'aportaci de l'antiga Roma a la historiografia de l'art rau en la descripci de les obres i la transmissi de les notcies i els coneixements segons els precedents grecs perduts.

En l'arquitectura, els romans desenvoluparen la seva prpia tcnica aix com una esttica basada en els ordres clssics inspirada, en part, en l'arquitectura grega clssica. El fams tractat Els Deu Llibres d'Arquitectura de Vitruvi fou el primer resum de teoria i prctica de l'arquitectura grecoromana. La importncia del tractat de Vitruvi rau en el fet de ser l'nic d'arquitectura antiga que ens ha arribat de forma ntegra. Vitruvi fou un arquitecte de segon nivell que exerc en l'poca de la Repblica Romana, la seva teoria s fora conservadora i no t en compte les innovacions de l'poca imperial. La paradoxa s que aquest tractat mediocre fou clau en la renovaci arquitectnica del Renaixement.

Edat mitjana.

A l'edat mitjana les arts comunes comencen a revaloritzar-se, se les anomena com arts mecniques, per continuaran tenint un paper subaltern respecte de les arts liberals. La poesia no era inclosa en l'mbit conceptual de lart, ja que un poeta era considerat un bard que composava els versos inspirat per Du.

Durant la baixa edat mitjana l'artista individual comena a tenir consideraci social, els artistes comencen a signar les obres i alguns d'ells es fan autoretrats en les seves obres com l'escultor Peter Parler que va fer un bust d'ell mateix en una de les portes de la Catedral de Praga.

Durant l'edat mitjana, malgrat es van escriure algunes guies per a pelegrins amb descripcions sobre els tresors de les esglsies i dades sobre monuments i objectes artstics, la tradici historiogrfica de l'antiguitat clssica es va interrompre. En forma allada i marginal, el pensament medieval sobre les arts i la seva naturalesa apareix en obres que polemitzen contra els corrents imperants, el ms destacat dels quals fou la crtica de l'art Romnic per Sant Bernat, que arrib a influir en l'evoluci de l'arquitectura gtica amb l'anomenat estil del Cster, una arquitectura sense ornamentaci, on l'amplada guanya en detriment l'alada de  de les naus de les esglsies.

La msica t la seva prpia histria : L'obra de Boeci (480 - 525), De institutione msica, va estendre la seva influncia en els segles de l'alta edat mitjana. En aquest compendi de tots els coneixements musicals de l'antiguitat, des d'un punt de vista matemtic especulatiu es definia la msica com una cincia, no com un art. La classificaci segons els models pitagrica en : msica mundana, msica humana i msica instrumental fou un lloc com durant aquest perode.

El Papa Gregori I (540 - 604), juntament amb altres papes anteriors o posteriors (malgrat la tradici noms el senyala a ell), renov el cant litrgic. El document Ordini romani trobat al Monestir de Saint Gail en un manuscrit del segle IX, descriu el ceremonial rom des del segle VI al IX, i en ell s'atribueix al conjunt de papes, encapalats pel citat Gregori I, haver organitzat el cicle de cants per tot l'any. L'anomenat Cant gregori, fou aix, el primer conjunt sistemtic de msica i el preludi de la notaci musical actual.

Balbulus Notker (830 - 912) i Hucbald de Saint Amand (840 - 931) van fer servir les set primeres lletres de l'alfabet llat per distingir els sons fonamentals. Uns anys ms tard, el monjo benedict Guido d'Arezzo (995 - 1050), va resumir totes les aportacions i experincies anteriors i va resoldre el problema que suposava la denominaci dels sons i la fixaci de la seva alada. El nom de les set notes musicals, en els pasos llatins, deriva de la famosa carta al monjo Miquel que citem :
Si vols imprimir a la memria un s o un grup de sons que pots trobar en un cant qualsevol - que et sigui o no conegut -, s necessari que notis i recordis b el to inicial de cada s que vols aprendre de memria; per exemple, aquest cant del qual jo m'en serveixo per ensenyar als nois:
 Ut queant  laxis;
Resonare fibris;
Mira gestorum;
Famuli tuorum;
Solve polluti;
Labii reatum;
Sancte Ioanes;

Excepte a Frana, Ut es transform en Do als pasos llatins, mentre que a l'Europa Central s'ha mantingut, amb alguns canvis, la notaci alfabtica.

Edat Moderna .

Durant el Trecento a Itlia, les allusions de Dant a Cimabue i a Giotto, o les de Petrarca a Simone Martini constitueixen el preludi del Renaixement. Durant el Quattrocento florent es formul una teoria i una historiografia d'acord amb la nova prctica i mentalitat artstica. El genere de les biografies d'artistes, oblidat des de l'antiguitat clssica es torna a cultivar : Cenino Cennini amb el seu Libro dell Arte,  els Comentari de L. Ghiberti i, sobretot, els tractats De la Pintura i De la Arquitectura de L. B. Alberti, sn el testimoni ms eloqent de la profunda renovaci que el Renaixement va portar en el pla de la literatura artstica. Leonardo da Vinci en el Cinquecento va continuar aquesta tradici terica amb els seus escrits i tractats.

Les Vides (1550) de Giorgio Vasari constitueixen una obra fonamental que exerc una enorme influncia en tota la historiografia de l'art que es desenvolupa posteriorment. Les Vidas aporten una visi de conjunt sobre el Renaixement amb matisacions i precisions crtiques que defineixen els artistes i les seves obres.

En el Renaixement s generalitz el reconeixement pblic dels artistes. Lart se separ de la cincia i de l'artesania mentre la posici social dels millors artistes va millorar notablement.

Al segle XVIII la filosofia comena a parlar de l'art en el sentit en qu avui s ents amb noves elaboracions teriques que consagren la diferncia entre art i tcnica.

Si fins ben entrada l'Edat Moderna no es consolida un terme com Belles Arts, ni existeixen institucions especfiques, com l'Acadmie des Beaux-Arts de l'Institut de France s perqu fins llavors no s'apreciaven les activitats artstiques com una cosa independent.  A partir dels romntics es considera que hi ha una arrel comuna a totes les activitats artstiques. Aquest punt de vista, que s el dominant en l'actualitat, no exclou, sin que accentua l'ambigitat prpia del terme Art, ja que aquest designa objectes i activitats tan diversos com : una tomba etrusca, una esglsia romnica, una pintura rupestre, un duet musical, un poema d'amor, una dansa popular, un gerro, una pellcula dels germans Marx etc.

 Edat Contempornia.


Vegeu tamb.


Esttica;
Belles Arts;
Histria de l'art;
Histria de l'arquitectura;
Histria de la pintura;
Histria de l'escultura;
Histria de la literatura;
Histria de la msica;
Histria del cmic;
Histria de la fotografia;
Histria del cinema;

Bibliografia.
 Wladyslaw Tatarkiewicz. Historia de seis ideas, Tecnos, Coleccin Metropolis, 1997, ISBN 84-309-1518-4;

Enllaos externs.
Arquitectura Barcelona - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gtic fins a l'arquitectura contempornia;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31" title="Arts plstiques" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="19">
Les arts plstiques sn les que es plasmen en objectes fsics: els edificis (arquitectura), els volums materials (escultura), els colorants sobre una superfce (pintura i altres Belles Arts).
Des del punt de vista dels elements compositius, en l'arquitectura sn els espais, en l'escultura sn els volums, en la pintura sn els colors i en el dibuix s la lnia o el clarobscur. L'arquitectura i l'escultura necessiten les tres dimensions. La pintura i el dibuix necessiten una superfcie, plana o no.

Cal tenir present que les arts dinmiques tamb es poden representar en objectes fsics, per que no sn l'objecte artstic en ell mateix: per exemple, la msica s un art dinmica (i no pas plstica) per molt que es pugui representar en una partitura o en un disc, ja que aquests objectes no sn la msica en ella mateixa, la qual noms s tal en forma sonora.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32" title="Alfabet rab" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="20">

L'alfabet rab, altrament dit alifat, t caracterstiques similars a l'alfabet hebreu, en aquest sentit s un abjad. Aix fa referncia al fet que les vocals curtes no es transcriuen en la majoria de llibres i publicacions, les vocals s'han de deduir del context. Aquesta situaci es veu alleujada amb el fet que les llenges semtiques posen la major part del seu significat en consonants i vocals llargues, que s sn transcrites.

L'escriptura rab s una escriptura lligada i cursiva, ms que una successi de carcters individuals. A ms d'altres conseqncies, aix implica que la forma de la lletra est influida pel seu context. Les consonants dobles s'indiquen amb un taxdiid o xadda, (un smbol semblant a la 'w') sobre la lletra en qesti.

L'Alcor est escrit utilitzant l'alfabet rab. Hi ha diverses llenges que utilitzen aquest alfabet, entre les quals s'hi inclou l'urd, el persa i el turc fins la reforma de Kemal Atatrk. Els mossrabs que parlaven roman tamb escriviren les seves obres, principalment religioses en carcters rabs; d'aquests texts se'n diu aljamiats. 

La calligrafia rab es considera un art per dret propi. Donat que l'islam sunnita prohibeix la representaci de figures animades, les mesquites solen estar decorades amb versets de l'Alcor delicadament escrits. Un exemple s el palau de l'Alhambra de Granada.

El SATTS (Standard Arabic Technical Transliteration System - Sistema de transliteraci tcnica de l'rab estndar) s un estndard que utilitza l'exrcit dels EUA per transcriure l'alfabet rab amb lletres de l'alfabet llat.

 Alfabet rab .

 L'alfabet bsic .



1: Les lletres rabs canvien de forma en contacte amb altres lletres. En les columnes "Inicial", "Medial" i "Final" es mostren aquests canvis depenent si la lletra va precedida i/o seguida d'una altra lletra (en la mateixa paraula). Tamb s'hi mostren els traos ascendents i descendents respecte a la lnia base d'escriptura.

2: Les lletres mostrades en vermell a les formes inicial i medial no s'uneixen a la lletra segent, per tant la lletra segent anir en la seva forma inicial, encara que sigui enmig de la paraula.

3: Vegeu "Lletres especials".

4: Vegeu "Lletres solars i lunars".

 Lletres especials .
Les segents sn lletres que no solen ser incloses en l'alfabet bsic, o que tenen funcions addicionals, a part del seu valor consonntic:
 Llif. Per si mateixa no t valor fontic. T altres funcions, com ara:
 Fer de suport al diacrtic que indica vocalitzaci en paraules que comencin per "vocal".
 Fer de suport al smbol wasla ( ), que indica una sinalefa amb la paraula anterior.
 Fer de suport a la hamza.
 Indicar un allargament del diacrtic fatha.
 La hamza (). Representa una parada glotal . Originalment aquesta funci l'acomplia llif. No s'uneix a les lletres anteriors ni posteriors (s a dir, sempre la trobem en la seva forma "allada"). Pot escriure's sobre la lnia base d'escriptura, o sobre una lletra que li faci de suport (lif , waaw  o iaa ). En el cas de la iaa aquesta perd els dos punts per cal no confondre-la amb lif maqsuura. En el cas de llif tamb pot anar a sota: .
 Llif maqsuura o lif leina (). T la forma d'una iaa sense els dos punts, per realment s un lif. Noms va al final de la paraula.
 La taa' marbuuta (). Va sempre (unida o allada) a final de paraula. S'escriu com una haa amb dos punts a sobre (els de la taa). Normalment s'usa per a indicar la terminaci del femen. Quan es vocalitza es pronuncia com la taa i quan no es vocalitza (cosa que sol passar amb les consonants que tanquen una frase) es pronuncia com la haa.
 La laam'lif (). No s una lletra, s la forma que adopten la laam i llif quan van unides en aquest ordre. Hi ha altres parelles de lletres que formen "dgrafs" en ajuntar-se, per  s l'nic obligatori.

 Vocalitzaci de les lletres .
Per a indicar l'"obertura" de les lletres en ser pronunciades, hom usa una srie de signes diacrtics:

 La fatha (, a l'exemple es mostra sobre la baa) indica una vocalitzaci oberta .
 La kasra () s l'nica que va sota la lletra en qesti, i indica una vocalitzaci ms aviat tancada i frontal .
 La damma () indica una vocalitzaci ms aviat tancada i posterior .
 El sukun () indica que la consonant s'emet sense cap so voclic.
 La xadda () indica geminaci. s a dir, que la lletra en qesti s'ha de pronunciar com si fossin dues, la primera d'elles amb sukun i la segona amb la vocalitzaci que li pertoqui. ;
 Els tanwiin de fatha (), kasra () o damma (). Sn els mateixos diacrtics reduplicats. Indiquen indeterminaci en un substantiu i noms van a final de paraula. En ser pronunciats, a la vocalitzaci corresponent se l'hi afegeix el so .

Els diacrtics no se solen escriure normalment i noms se solen trobar en l'alcor i en textos per a nens i persones que estan aprenent a llegir.

Quan es vol indicar una vocalitzaci llarga, hom usa les segents consonants (en aquest cas que deixen de ser emprades com a tals):
 Per a allargar la fatha s'hi afegeix un lif: () .
 Per a allargar la kasra, una iaa: () .
 Per a allargar la damma, una waaw: () .

 Lletres solars i lunars .

A la meitat de les 28 lletres de l'alfabet bsic (marcades amb groc en la taula superior), hom les ha baptejat com a "solars" i a l'altra meitat com a "lunars". Aquesta distinci no respon a cap ra astronmica o astrolgica, sin a les paraules que es fan servir com a model de comportament.

Les lletres solars, reben el seu nom perqu la paraula-exemple d'aquest grup s  (sol). Quan es determina amb l'article (), la primera consonant de la paraula, , en entrar en contacte amb la  de , l'assimila. Llavors, en comptes d' hom pronuncia . Per marcar aquesta geminaci de la , aquesta agafa  (vegeu ms amunt, a "Vocalitzaci", apartat de la xadda). Aix,   .

Les lletres lunars sn les que no tenen aquest comportament: no hi ha assimilaci de la  (es pronuncia) i per tant tampoc no hi ha geminaci. En aquest cas la paraula-exemple s  (lluna). Aix,     

 Numerals rabs .
Hi ha dos tipus de numerals a l'escriptura rab; numerals rabs estndard i numerals orientals rabs utilitzats a l'escriptura rab de l'Iran, el Paquistan i la ndia. Els numerals, al contrari que les lletres, s'escriuen i llegeixen d'esquerra a dreta.



 Vegeu tamb .

 Alfabet de xat rab;

 Enllaos externs .

Pgina al lloc web de la Promotora Espaola de Lingstica amb la histria i genealogia de l'alfabet rab. Molta informaci (en castell).

Teclat virtual rab en lnia, ideal per a texts curts.

Tutorial d'escriptura i caligrafia rab bsica (en castell).

Apartat sobre la llengua rab del portal Arabismo.com amb moltes referencies a material d'accs pblic tils per a l'aprenentatge de la llengua rab.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33" title="Antropologia" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="21">

L'antropologia (del grec grec         , anthropos, "ser hum", i  logos, "coneixement"), s la cincia que estudia l'sser hum de forma holstica. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les cincies naturals, socials i humanes, l'antropologia s, sobretot, una cincia integradora. Se la pot definir com la cincia que s'ocupa d'estudiar l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a travs del temps i l'espai, s a dir, del procs biosocial de l'existncia de la raa humana. L'antropologia t com a objecte d estudi a tots els humans i totes les dimensions de la Humanitat. Altres disciplines associades a l'antropologia sn la lingstica i l'arqueologia. Es distingeix d'altres disciplines per la seva mfasi en la relativitat cultural, la examinaci a profunditat del context i les comparacions transculturals.

Analitza l'home en el marc de la societat a qu pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura s bsic en antropologia. Es considera que la cultura s un tret bsic de la natura humana, i que l'home t la capacitat de concebre el mn de manera simblica, d'aprendre i de transmetre smbols, i de transformar el mn, i ell mateix, utilitzant aquests smbols.

 Perspectiva histrica .

L'antropologia com a disciplina va aparixer per primera vegada a la Histoire Naturelle de Buffon (1749) i va combinar molt aviat dues genealogies diferents:
 Una primerenca, de base naturalista, relacionada amb el problema de la diversitat fsica de l'espcie humana (anatomia comparada), i com a fruit d'un projecte comparatiu de descripci de la diversitat dels pobles. Aquest ltim havia estat abordat des de la baixa edat mitjana, en relaci amb els problemes, que plantejaven el treball dels missioners, les necessitats de descriure pobles situats en els marges de l'Europa de l'alta edat mitjana, i ms tard el projecte colonial.
 Posteriorment, se li afegiria la histria comparada de la cultura dels pobles que donaria lloc, a Europa, al folklore.

Durant el segle XIX, l'anomenada llavors Antropologia general incloa un espectre d'interessos molt ample, que abastava des de la paleontologia del quaternari al folklore europeu passant per l'estudi comparat dels pobles aborgens. Va ser per aix una branca de la histria natural i de l'historicisme cultural alemany que es va proposar l'estudi cientfic de la histria de la diversitat humana. Desprs de l'aparici dels models evolucionistes i el desenvolupament del mtode cientfic en les cincies naturals, molts autors van pensar que els fenmens histrics tamb seguirien pautes dedubles per observaci. 

El desenvolupament inicial de l'antropologia com a disciplina ms o menys autnoma del conjunt de les Cincies Naturals, coincideix amb l'apogeu del pensament illustrat i posteriorment del positivista que elevava la ra com una capacitat distintiva dels ssers humans. El seu desenvolupament es va poder vincular molt aviat als interessos del colonialisme europeu derivat de la Revoluci industrial. 

Per raons que han de veure amb el projecte de la Nova Repblica nord-americana, i sobre tot el problema d ela gesti dels assumptes indis, va permetre que l'antropologia de camp comencs a tenir bases professionals als Estats Units en l'ltim ter del segle XIX a partir de les activitats del Bureau of American Ethnology i de la Smithsonian Institution. L'antropleg alemany Franz Boas, vinculat a aquest tipus de tasca, va institucionalitzar acadmica i professionalment l'antropologia als Estats Units. A la Gran Bretanya victoriana, Tylor i posteriorment autors com Rivers i ms tard Malinowski i Radcliffe-Brown van desenvolupar un model professionalitzat d'antropologia acadmica. El mateix va succeir a Alemanya abans de 1918. 

En la majoria de les potncies colonials de principis de segle hi ha esbossos de professionalitzaci de l'antropologia que, no acabaren de quallar fins passada la Segona Guerra Mundial. En tots els pasos occidentals es va incorporar el model professional de l'antropologia anglosaxona. Per aquest motiu, la major part de la producci de l'antropologia social o cultural abans de 1960 - la qual cosa es coneix com a model antropolgic clssic - es basa en etnografies produdes a Amrica, sia, Oceania i l'frica, per amb un pes molt inferior d'Europa. La ra s que al continent europeu va prevaler una etnografia positivista, destinada a apuntalar un discurs sobre la identitat nacional, tant als pasos germnics, com en els escandinaus i els eslaus. 

Histricament parlant, el projecte d'antropologia general es componia de quatre branques: la lingstica, l'arqueologia, l'antropologia biolgica i l'antropologia social, antropologia cultural o etnologia en alguns pasos. Aquestes ltima posen especial mfasi en l'anlisi comparada de la cultura -terme sobre el qual no existeix consens entre els corrents antropolgics-, que es realitza bsicament per un procs trifsic que comprn, en primera instncia, una investigaci de gabinet; en segon lloc, una immersi cultural que es coneix com a etnografia o treball de camp i, finalment, l'anlisi de les dades obtingudes mitjanant el treball de camp.

El model antropolgic clssic de l'antropologia social va ser abandonat durant la segona meitat del segle XX. Actualment els antroplegs treballen prcticament tots els mbits de la cultura i la societat.

 L'objecte d'estudi .

Aquesta cincia postula que res de l'sser hum, llevat de la biologia, no s inherent a la seva natura. Per aix, l'objecte de l'anlisi antropolgica no pot ser ents com una cosa donada. La definici del problema a investigar passa per la reflexi terica i emprica del fenomen.

Desprs del desenvolupament de diferents tradicions teriques, i a diversos pasos, es va produir un debat sobre quin era l'aspecte de la vida humana que l'antropologia havia d'estudiar. En aquella poca, els lingistes i arquelegs ja havien definit els seus propis camps d'acci. James George Frazer havia proposat que aquest objecte era la cultura, entesa com un "tot complex" que inclou creences, costums, tecnologia i tot el que produeixen les societats humanes. Aquesta proposta s present en tots els corrents de l'antropologia, ja sigui que es declarin a favor o en contra de la mateixa.

Tanmateix, a partir d'aquesta confrontaci, existeix un fenomen d'una constant atomitzaci dins la disciplina que, per citar l'exemple ms conegut, comporta que molts autors considerin que l'estudi de la cultura seria el camp de l'antropologia cultural i el de les estructures socials el de l'antropologia social prpiament dita. Radcliffe-Brown, antropleg social, considerava com una disciplina diferent la que realitzaven Franz Boas i els seus alumnes, antroplegs culturals. Segons Clifford Geertz, l'objecte de l'antropologia s l'estudi de la diversitat cultural.

 Branques de l'antropologia .

L'antropologia es divideix en 3 subdisciplines principals:

 Antropologia biolgica o antropologia fsica. Aquesta branca analitza la diversitat del cos hum en el passat i el present. Inclou, per tant, l'evoluci de l'anatomia humana, aix com les diferncies i relacions entre els pobles actuals i les seves adaptacions a l'ambient. En ocasions, inclou l'evoluci dels primats. En el passat era cridada antropologia fsica, encara que amb una lleugera disparitat de conceptes.

 Antropologia social, antropologia cultural o etnologia; tamb coneguda com a antropologia sociocultural. Estudia el comportament hum, la cultura, les estructures de relacions socials. En l'actualitat l'antropologia social s'ha bolcat a l'estudi d'Occident i la seva cultura. Encara que per als antroplegs dels estats centrals (EUA, Regne Unit, Frana, etc.) aquest s un enfocament nou, cal assenyalar que aquesta prctica s comuna en l'antropologia de molts pasos llatinoamericans (com a exemple, l'obra de Darcy Ribeiro sobre el Brasil, o la de Bonfil i Gonzalo Aguirre Beltrn sobre Mxic). Depenent si sorgeix de la tradici anglosaxona es coneix com a antropologia cultural i, si parteix de l'escola francesa, llavors se li denomina etnologia. Potser s'hagi distingit de l'antropologia social en tant que el seu estudi s essencialment dirigit a l'anlisi de la condici de ser altri en tant que el treball de l'antropologia social resulta generalment ms immediat. Un dels seus principals exponents s Claude Lvi-Strauss qui proposa una anlisi del comportament de l'home basat en un enfocament estructural en el qual les regles de comportament de tots els subjectes d'una determinada cultura, sn existents en tots els subjectes a partir d'una estructura invisible que ordena a la societat.

 Arqueologia. Estudia la humanitat pretrita. Permet conixer la vida en el passat de pobles extints. Els arquelegs depenen de les restes materials de pobles antics per inferir els seus estils de vida. Aix es realitza mitjanant l'anlisi estratigrfica dels objectes obtinguts en les excavacions.

Llista de les branques:

 Antropologia aplicada.
 Antropologia cultural.
 Antropologia del parentiu.
 Antropologia dialecticocrtica.
 Antropologia econmica.
 Antropologia fecal. ;
 Antropologia filosfica.
 Antropologia fsica.
 Antropologia lingstica.
 Antropologia mdica.
 Antropologia poltica.
 Antropologia prehistrica.
 Antropologia psicolgica. ;
 Antropologia simblica.
 Antropologia social.
 Antropologia social i cultura.
 Antropologia urbana.

Pgines que s'hi relacionen.

Antropologia fsica;
Antropologia mdica.
Arqueologia;
Creences;
Cultura popular;
Etnologia;
Sexologia;

Enllaos Externs.
 Mapping Transdisciplinarity in Human Sciences pdf;
 Fundamental Theory of Anthropology ppt;

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35" title="Accident geogrfic" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="22">

Un accident geogrfic s una unitat geomorfolgica. En general, els accidents geogrfics es defineixen per la seva forma, superfcie, i ubicaci en el paisatge. Com a part del terreny, sn tamb elements topogrfics.

llista dels principals accidents geogrfic.
 Accidents orogrfics;
muntanya;
serra;
serralada;
 Accidents hidrogrfics;
Els accidents geogrfics martims;
mar;
oce;
Fossa marina;
Els accidents geogrfics martimo-terrestres;
costa;
golf;
badia;
cap;
illa;
arxiplag;
Els accidents geogrfics fluvials;
riu;
afluent;
torrent;
embassament;
estuari;
delta;
illa fluvial;
illa martimo-fluvial;
Els accidents geogrfics lacustres;
mar interior;
llac;
illa lacustre;
Els accidents geogrfics planetaris;
Flexus;
Vastitas;
Tholus;
Astrum;
Farrum;
Vallis;
Facula;
Fluctus;
Labyrinthus;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36" title="Arcturus" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="23">


Arcturus, l'alfa de la constellaci Bootes, s la quarta estrella ms brillant del cel amb magnitud -0.05.

La seva classe espectral s K1.5 IIIpe gegant vermella; les lletres "p" i "e" volen dir "peculiar" i "emissi", que indica que l'espectre de la radiaci emesa s inusual i ple de lnies d'emissi. Aix no s tan inusual en el cas de gegants vermelles, per Arcturus s un cas particularment acusat d'aquest fenomen. s 110 cops ms lluminosa que el Sol, per aix s subestimar la seva potncia ja que la majoria de la "llum" emesa est a l'infrarroig; la potncia total emesa s aproximadament 180 vegades la del Sol.  

Segons el satllit Hipparcos, Arcturus est a 36,7 anys llum (11.3 prsecs) de la Terra, relativament a prop. Les observacions precises fetes per aquest observatori orbitant han afegit dues dades al nostre coneixement. En primer lloc, s lleugerament variable, aproximadament 0,04 magnituds cada 8,3 dies. Es creu que la superfcie oscilla lleugerament, una caracterstica comuna d'estels gegants vermells. En el cas d'Arcturus, aix va ser un descobriment interessant ja que s sabut que quant ms vermell (ms a prop de la classe espectral M o fins i tot a dins) s un gegant, ms variable ser. Casos extrems com Mira pateixen oscillacions de centenarss de dies; Arcturus no s molt vermella i s un cas lmit entre variabilitat i estabilitat amb el seu perode curt i rang petit. LHipparcos tamb va indicar que Arcturus podria ser un estel binari, amb una companya vint vegades ms feble que la primria i orbitant molt a prop. Nogensmenys, els estudis ms recents semblen indicar que s un sol estel.

El nom de l'estel deriva del Grec Antic Arktouros que vol dir "Guardi de l's". s una referncia al fet que s l'estel ms brillant de la constellaci de Bootes, el Bover, que est a prop de les Osses Major i Menor, Ursa Major i Ursa Minor.

Una manera senzilla de trobar Arcturus s seguir l'arc del mnec de l'Ossa Major. Prolongant la lnia, tamb es pot trobar Spica (  Virginis).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40" title="Atomium" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="24">

L'Atomium s un monument construt amb motiu de la Fira Mundial de l'any 1958, celebrada a Brusselles, que s ha convertit en un autntic smbol de la capital de Blgica. Realitzat en acer i alumini, el conjunt representa un cristall de ferro de 102 m d'altura, 30 m de longitud i 18 m de dimetre, amb 9 esferes representant els toms de ferro.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42" title="Acstica" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="25">
La acstica s la branca de la fsica que estudia el so, que s una ona mecnica que es propaga a travs de la matria, b sigui en estat gass, lquid o slid, perqu el so no es propaga en el buit. 

A efectes prctics l'acstica estudia la producci, transmissi, emmagatzematge, percepci o reproducci del so. Aix sn branques de l'acstica: 

 Aeroacstica: generaci de so a causa del moviment de l'aire. ;

 Acstica Fsica: anlisi dels fenmens sonors mitjanant models fsics i matemtics. ;

 Acstica arquitectnica o Arquitectura acstica: t a veure tant amb disseny de les propietats acstiques d'un local a l'efecte de fidelitat de l'escolta (sales de concerts, teatres, etc.) com de les formes efectives d'allar del soroll els locals habitats. ;

 Psicoacstica: estudia la percepci del so en humans, la capacitat per a localitzar espacialment la font, la qualitat observada dels mtodes de compressi d'udio, etctera. ;

 Bioacstica: estudi de l'audici animal (ratapinyades, gossos, dofins, etc.) ;

 Acstica subaqutica: relacionada sobretot amb la detecci d'objectes mitjanant el so; sonar. ;

 Acstica musical: estudi de la producci de so en els instruments musicals, i dels sistemes de afinaci de l'escala. ;

 Electroacstica: estudia el tractament electrnic del so, incloent la captaci (micrfons i estudis d'enregistrament), processament (efectes, filtrat comprensi, etc.) amplificaci, enregistrament, producci (altaveus) etc. ;

 Acstica fisiolgica: estudi del funcionament de l'aparell auditiu, des de l'orella a l'escora cerebral. ;

 Acstica fontica: anlisi de les caracterstiques acstiques de la parla i les seves aplicacions. ;

 Macroacstica: estudi dels sons extremadament intensos, com el de les explosions, turboreactors, entre altres. ;

Enllaos externs.

 Fonaments de la msica: una introducci amena a l'acstica musical;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43" title="Agnosticisme" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="26">
L'agnosticisme s un posicionament religis segons el qual l'existncia o no d'un du o una mitologia de detats s desconeguda i, per tant, irrellevant. A vegades aquesta falta de certesa o coneixements s un posicionament personal, relacionat amb l'escepticisme, en altres casos s'afirma que el coneixement sobre l'existncia o no d'ssers superiors no noms s desconeguda sin que tampoc es pot conixer. En el primer cas parlem d'agnosticisme dbil, mentre que en el segon d'agnosticisme fort. Finalment hi ha versions en les quals s'afirma que l'existncia o no d'ssers superiors no noms s desconeguda sin que tamb s irrellevant o suprflua. 

En general els agnstics consideren que les religions si b no sn una part essencial de la condici humana, s que ho sn de la cultura i la histria de la humanitat. 

Els agnstics no sn necessriament antireligiosos, sin que sn respectuosos amb totes les creences que provenen d'una reflexi individual i honesta, i no d'un inters egoista, de la desesperaci o de la pressi de l'entorn. L'agnstic entn la fe noms com una opci personal de cada individu que ell no comparteix. 

La paraula agnosticisme prov del grec agnostos ("desconegut, que no es pot conixer"). Els termes agnosticisme i agnstics foren utilitzats per primera vegada per Thomas Henry Huxley el 1869, tot i que el concepte d'agnosticisme s molt ms antic.

 Variacions i tipus d'agnosticisme .

L'agnstic sol separar les posicions religioses entre saber i creure. D'aquesta manera una persona religiosa es distingeix d'un ateu pel fet que el religis creu i l'ateu no creu. L'agnstic s'allunya d'aquestes posicions indicant que uns i altres (religiosos i ateus) afirmen un nivell de coneixement sobre la realitat superior que l'agnstic no comparteix. 
Moltes persones afirmen que no es pot fer aquesta divisi: que l'afirmaci  crec en Du  implica  s que Du existeix . 
Algunes variants de l'agnosticisme inclouen: 

Agnosticisme dbil: es considera una opci personal. s la persona que afirma que no t coneixement o certesa sobre la realitat superior. 

Agnosticisme fort: s una afirmaci categrica sobre el coneixement de realitats superiors indicant que aquestes no sn cognoscibles i que els ssers humans no estan preparats per descobrir l'existncia d'aquestes realitats o de provar-ne la seva existncia. 

Agnosticisme aptic: conegut tamb com ignosticisme o apateisme, s aquella creena que diu que la visi que les realitats superiors, tot i existir, no canvien en res la condici humana i, per tant, les religions sn irrellevants. 


 Algunes opinions filosfiques .

Entre els ms famosos agnstics hi ha Thomas Henry Huxley, Charles Darwin i Bertrand Russell. A partir dels treballs de David Hume, especialment Dialogues Concerning Natural Religion es pensa que ell era agnstic, tot i que s un tema que continua en debat. 

 Vegeu tamb .
Antiteisme;
Ateisme;
Deisme;
Teisme;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48" title="Animal" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="27">

Els animals (Animalia o Metazoa) sn un grup d'organismes eucariotes gaireb sempre multicellulars. En un registre ms cientfics, tamb se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes hetertrofs que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. Tamb es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perqu manquen de paret cellular. Tots els animals sn mtils, tot i que noms en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blstula, una caracterstica nica dels metazous.

Encara que no s en absolut una caracterstica que agrupe tots els animals crida l'atenci el fet que siga el tipus de ser viu que ha desenvolupat millor el moviment i desplaament corporal.

En el llenguatge colloquial, se sol utilitzar animal per a referir-se a tots els animals excepte els humans per s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista cientfic l'sser hum s una espcie ms del regne Animalia. La causa s que s'assumeix que l'home s l'nic animal racional, o dotat de ra. 

Amb poques excepcions, ms notables en les esponges (flum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen msculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un sistema nervis, que envia i processa senyals. Hi sol haver tamb una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organitzaci sn coneguts com a metazous o eumetazous quan el primer terme s'empra per denominar els animals en general.

Tots els animals tenen cllules eucariotes, envoltades d'una matriu extracellular caracterstica composta de collagen i glicoprotenes elstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espcules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cllules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures ms complexes. Aix contrasta amb altres organismes multicellulars com les plantes i els fongs, les cllules del qual romanen el lloc mitjanant parets cellulars, que desenvolupen un creixement progressiu.

 Carcters diferencials .

Nivell cellular: eucariotes;
Nutrici: Ingesti;
Metabolisme de l'oxigen: Necessari;
Reproducci i desenvolupament: Sexual, amb gmetes i zigots (haplo-diploide);
Tipus de vida: Pluricellulars, amb teixits i normalment mbils;
Estructura i funcions: Teixits cellulars molt diferenciats. Sense paret cellular. Alguns, amb quitina. Fagocitosi, en inferiors. Ingesti amb fagocitosi ulterior, en superiors.

Flums.

El regne animal se subdivideix en una srie de grans grups denominats flums (l'equivalent de les divisions del regne vegetal); cadascun correspon a un tipus d'organitzaci ben definit, tot i que n'hi ha alguns amb filiaci controvertida. En el segent quadre es llisten els flums animals i les seves caracterstiques principals:



 Filognia .

El sigent cladograma representa les relacions filogentiques entre els diversos flums animals. Est basada en Brusca & Brusca (2005); se tracta d'una hiptesi filogentica "clssica" en la qu es reconeixen els grans clades admesos tradicionalment (pseudocelomats, articulats, etc.) i assumeix la teoria colonial com l'explicaci sobre l'origen dels metazous.



Segons el punt de vista que s'acaba d'exposar, els bilateris se subdivideixen en quatre grans llinatges:
Protstoms acelomats;
Protstoms esquizocelomats;
Protstoms pseudocelomats;
Deuterstoms;

Les modernes tcniques de suqenciaci de bases de l'ADN junt amb la metodologia de la cladstica han perms reinterpretar les relacions filogentiques de los diferents flums animals, el que ha produt una revoluci en la seva classificaci; encara no hi ha un acord unnime sobre el tema, per sn cada vegada ms els zolegs que admeten la nova classificaci, que s la representada el taxobox d'aquest article; aix, la majoria de bilateris sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:
Deuterstoms;
Ecdisozous;
Platizous;
Lofotrocozous;

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Zoologia;
Etologia;






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51" title="Aigua" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="28">













 




! colspan="2" align="center" bgcolor="#FFDEAD" | Termoqumica
|-
| fH0gas
| -241,83 kJ/mol
|-
|  fH0lquid
| -285,83 kJ/mol
|-
|  fH0slid
| -291,83 kJ/mol
|-
| S0gas, 1 bar
| 188,84 J/mol K
|-
| S0lquid, 1 bar
| 69,95 J/mol K
|-
| S0slid
| 41 J/mol K
|-
 

| Ingesti
|Necessria per a la vida; el seu consum excessiu pot produir dolors de cap, confusi i rampes. Pot ser fatal en quantitats excessives
|-
| Inhalaci
| No s txica. Pot dissoldre el surfactant dels pulmons. La sufocaci en l'aigua es denomina ofec
|-
| Pell
| La immersi prolongada pot causar descamaci
|-
| Ulls
| No s perillosa per als ulls
|-

 



L'aigua s un compost qumic transparent, inodor, inspid, quimicament format per hidrogen i oxigen, de frmula emprica H2O, que fon a 0 C i bull a 100 C, el qual, en un estat ms o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc. 
A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substncies (sals minerals, gasos, partcules en suspensi,...). Mai no hi podrem trobar aigua pura. L'aigua pura noms es pot obtenir en el laboratori mitjanant processos de purificaci, com ara la destillaci.

L'aigua s una substncia amb una estructura qumica peculiar. La disposici a l'espai dels dos toms d'hidrogen respecte l'tom central d'oxigen permet la formaci d'enllaos febles entre toms d'O i d'H de molcules diferents (ponts d'hidrogen). Aix afecta a les propietats fsiques de l'aigua, sobretot les temperatures de fusi i ebullici, que sn relativament altes comparades amb substncies qumiques de pes molecular similar com per exemple el met, l'amonac, l'et, la seva capacitat de dissoldre substncies polars, i la corba densitat temperatura alterada (per aix el gel flota sobre l'aigua lquida).

Com totes les substancies, l'aigua pot canviar d'estat. Hom es refereix a laigua es refereix a l'estat lquid, gel a l'aigua en estat slid, i a vapor a l'aigua en estat gass. La temperatura de fusi de l'aigua, a una pressi de 1013 HPa, s de 0 C, i la d'ebullici de 100 C (a la mateixa pressi).

Recursos hdrics.
L'aigua potable s insuficient per garantir l'abastiment de tota la poblaci, sobretot per una mala gesti d'aquest recurs anomenat "l'or blau". La contaminaci i la pressi demogrfica sn els factors que fan disminuir l'aigua disponible.

Les solucions passen per un millor aprofitament, estalviant aigua en l's domstic i els conreus, planejant millor al hidrografia del territori i arribant a acords per eliminar els conflictes per l'accs a rius i pous. La dessalinitzaci de l'aigua de mar sorgeix com a alternativa a mig termini.

Simbolisme de l'aigua.

L'aigua presenta un simbolisme molt complex a les diferents cultures, sovint lligat a la idea de neteja. Al cristianisme, per exemple, s'usa durant el baptisme per netejar el pecat original amb l'aigua beneda. A l'Islam les ablucions sn necessries abans de comenar a pregar i es renta el cos dels morts. 

Molts rius sn reverenciats, com per exemple el Nil a Egipte o el Ganges a l'ndia. 

s un dels quatre elements clssics juntament amb el foc, l'aire i la terra. En molts mites, l'aigua estava a l'origen de la vida (Ex.: al Gnesi, quan Du separa les aiges del cel i de la Terra, en un ress dels mites de l'antiga Mesopotmia, per exemple).

Vegeu tamb: aigua (element);

 Pgines relacionades .
Aigua dola;
Aigua salada;
Aigua oxigenada;
Depuradora;
Aigua pesant;
Aigua dura;
Aigua trbola;

 Enllaos externs .
L'aigua s H2O?;









l'aigua es converteix slida a partir dels 0 graus centgrads. on trobam aquestes acumalacions de aigua slida , es, el pol nort, a l'antartida ,a les glaeres dels glaciars...etc.









































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="52" title="Aleta (anatomia animal)" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="29">
Una aleta s qualsevol dels apndixs membranosos mitjanant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aqutics.
N'hi ha de diferents tipus, i varien en morfologia segons l'animal o la zona d'aquest en qu es trobin. Tot i aix, sn estructures anlogues en els animals aqutics (tenen la mateixa funci), i la majoria homlogues (tenen el mateix origen embrionari), tot i que aquesta afirmaci necessitaria un aprofundiment, perqu cada espcie t les seves caracterstiques particulars, que poden ser excepcions dins la regla general.

Diferents exemples d'aletes:
 Aleta dorsal: Se situa sobre l'esquena de l'animal. ;
 Aleta caudal: Es situa a l'extrem ms caudal de l'animal, i pot tenir disposici longitudinal o transversal. En qualsevol dels casos, t funci de tim, aix com per donar impuls.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="53" title="A" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="30">


A s la primera lletra de l'alfabet catal i de la majoria dels llatins. T el seu origen en l'alfabet llat el qual la pren de l'alfa de l'alfabet grec que la pren de l'alef de l'alfabet fenici, smbol que derivava del jerogrfic egipci d'un cap de bou.

Significats de la A.
Bioqumica: Abreviatura de l'adenina, l'alanina i la vitamina A;
Educaci: En els pasos anglosaxons representa la mxima qualificaci, equivalent a l'excellent ;
Electrnica: Abreviatura de l'amper.
Entreteniment: Representa l'as en la baralla de cartes francesa;
Fsica: Abreviatura habitual de l'rea i del nombre mssic;
Lingstica:
 S'utilitza com a prefix de privaci o negaci en la majoria de llenges amb influncies grecollatines (com ara a anormal);
 Introduint un complement de lloc, expressa relacions que denoten la direcci del moviment. Tamb indica lloc puntual en reps: M'he fet mal a la m. M'he trobat un gos al carrer. S'usa davant de topnims quan no van precedits per l'article determinat: Xavier viu a Alacant. Tanmateix es prefereix en davant de locatius precedits per un indeterminat o indefinit: He sentit aix en una conferncia. Podeu seure en aquella cadira;
Matemtiques i lgica: La A invertida ( ) s el quantificador universal;
Medicina: Designa un grup sanguini;
Msica:
 Per als anglesos i els alemanys, simbolitza la nota musical la. En aquest sentit s molt poc utilitzat pels catalanoparlants.
 La cara A s la cara ms important d'una cassette o un vinil, que cont usualment els temes ms populars del disc;
Poltica: Envoltada d'un cercle, s el smbol de l'anarquisme;
Qumica: Abreviatura habitual del nombre mssic, el total de neutrons i protons que cont un nucli atmic  ;
SI: En minscula, indica el prefix atto;
Unitat de longitud:
 En majscula i amb un cercle al damunt (), s el smbol de l'ngstrom.
 Seguida d'un nombre, indica una mida estndard d'un full de paper (A4, A5);
Vehicles:
 Identifica els vehicles d'ustria.
 A Frana es colloca als cotxes dels conductors novells (conducteur apprenti), com un equivalent de la L internacional;

Fontica.
En catal es pronuncia com a /a/ (la vocal oberta anterior no arrodonida de l'AFI) menys en els dialectes orientals on en posici tona es pronuncia com a vocal neutra o schwa / / (excepte a l'Alguer). Quan es troba en posici tnica i compleix les regles d'accentuaci s'escriu de les formes , .

Grafisme.


Smbols derivats.

;
;
;
;
;
;
;
;
[[ ]];
[[ ]];
[[ ]];
@;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="54" title="Aigua dola" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="31">
L'aigua dola, o continental, s l'aigua que t concentracions mnimes de sals en dissoluci, especialment clorur de sodi. L'aigua dola es troba a rius, llacs i dus subterrnies, i tamb en forma de neu o gel. En contrast, l'aigua salada es troba sobretot en els mars i oceans. En darrer terme, tota l'aigua dola prov de l'atmosfera, en forma de precipitaci o condensaci.

L'aigua dola, que la majoria d'ssers vius terrestres necessita per crixer i desenvolupar-se, representa noms el 3% de tota l'aigua del nostre planeta, i a ms est desigualment distribuda. D'aquest 3% d'aigua dola o continental (ja que n'hi ha que tenen ms concentraci de sal que l'aigua marina), el 68'7% es troba en forma de gel, el 30'1% sn subterrnies i noms el 0'3% sn superficials, de les quals el 87% sn llacs i estanys, l'11% sn aiguamolls i noms el 2% sn rius. 

L'accs a l'aigua dola s determinant en l'expansi de les especies. Tamb s determinant per la poblaci humana. De fet, es preveu que l'accs a aigua dola en condicions sanitries adequades pot provocar molts conflictes en aquest segle.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="62" title="Acelomat" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="32">

Els acelomats (Acoelomata) sn un grup d'animals bilateris triblstics en els quals el mesoderma no s'organitza mai en partcules tancades o sigui que no t celoma. Per tant, no tenen de cavitat general; tenen un cos masss ja que entre la paret del cos i l'intest existeix una massa de cllules (mesnquima) i fibres musculars. El terme acelomat no t cap significat taxonmic.

Els filums tpicament acelomatzs sn els Platihelmints i els Nemertins; els Mesozous solen tamb considerar-se acelomats, per les seves relacions filogentiques sn fora fosques. La resta de bilaterals possexen un cavitat corporal plena de lquid entre la paret del cos i l'intest, ja sigui un autntic celoma (celomats) o un pseudoceloma (pseudocelomats), almenys en estat embrionari.

Els acelomats sn els bilaterals ms simples, amb cossos vermiformes i epitelis ciliats, i la majoria dels zolegs estan d'acord que l'origen dels bilaterals passa per un ancestre acelomat del qual sorgirien els turbelaris i els primers celomats (veure Bilateria per a altres teories). Per tant, serien el grup del qual deriva la radiaci de tots els animals triblstics . 

Es divideixen en:
Platyhelminthes;
Cestoda;
Monogenea;
Trematoda;
Turbellaria;
Nemertea;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63" title="Advent" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="33">


En la religi cristiana, s'anomena advent el perode de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. s la preparaci espiritual per a una de les festes ms importants del calendari cristi.

Durant aquest perode s quan es dna menjar al ti de Nadal. En la tradici anglosaxona que s'est imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia. 

 Calendari d Advent .

La paraula  advent  prov del llat i vol dir  adventus , aix que la frase  adventus Redemptoris , vol dir  arribada del Redemptor . I que, en aquest cas, advent s associa amb l arribada del Nadal, o sigui, el naixement de Jesucrist. Dura de 21 a 28 dies, ats que se celebren els quatre diumenges ms prxims a Nadal. s el primer perode de l any litrgic cristi. 

Marca l inici de l any litrgic a gaireb totes les confessions cristianes. Va ser iniciada per Abraham.  Durant aquest perode, els feligresos, terme que es refereix a persones que pertanyen a una parrquia i hi sn fidels, es comencen a preparar per celebrar la commemoraci del naixement de Jesucrist i per renovar l'esperana en la segona Vinguda de Crist Jess, al final dels temps (Parusia). 
  
Durant l advent es prepara a cada llar (no solament a l esglsia) una corona de flors, anomenada corona d advent, amb 4 espelmes, una per a cada diumenge d advent. Hi ha una petita tradici d advent: a cada una d aquestes 4 espelmes s'assigna una virtut que s'ha que millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerncia; i, la quarta, la fe. 

En el segle XIX, a Baviera (Alemanya), durant els dies d advent, dia a dia, es recordava l arribada del Nadal amb espelmes, traos de guix o decorant els dies del calendari amb guarnicions nadalenques. 

El primer calendari d advent que es coneix era del 1851 i es va pintar a m. 

El 1908, Gerhard Lang edit el primer calendari d advent imprs, que va tenir molt d xit. Contenia 24 estampes com petites postaletes, on normalment hi havia un personatge religis dibuixat: sants, la Mare de Du, etc., que cada dia s anaven enganxant al calendari. 

Ms tard, per all els anys 20, s incorporaran en els calendaris d advent 24 finestretes, una per a cada dia, a darrere de les quals s amagaria una xocolatina.

 Temps d Advent .

 Comenament: L'Advent s el comenament de l any litrgic, i comena el diumenge segent de la festa de Jesucrist. ;
 Fi: Advent ve d'  adventus , o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania. ;
 Color: La litrgia en aquest temps s morada. ;
 Sentit: El sentit de l advent s avivar en els creients l espera del Senyor. ;
 Duraci: Dura 4 setmanes.
 Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent:
 des del primer diumenge el 16 de desembre, amb marcat carcter escatolgic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps;
 des del 17 de desembre al 24 de desembre, s l anomenada  Setmana Santa  del Nadal, i s orienta a preparar ms explcitament la vinguda de Jesucrist, en la histria del Nadal. ;
 Personatges: Les lectures bbliques d aquest temps d advent estan tretes sobretot del profeta Isaes (primera lectura), tamb es recullen els passatges ms proftics de l Antic Testament assenyalant l arribada del Messies. Isaes, Joan Baptista, i Maria de Natzaret sn els models de creients que l'Esglsia ofereix als fidels per preparar la vinguda de Jess.

 La corona d Advent .

 Origen: La corona d advent t el seu origen en una tradici pagana europea que consistia a encendre espelmes a l hivern amb el foc del du Sol, perqu torns amb la seva llum i la seva calor durant l hivern. Els primers missioners van aprofitar aquesta tradici per evangelitzar les persones. Partien dels seus costums per ensenyar-los la fe catlica. La corona est formada per una gran varietat de smbols: ;
 La forma circular: El cercle no t ni principi ni final. s el senyal d amor de Du que s etern, sense principi ni final, i tamb, del nostre amor a Du i el prosme perqu no s'acabi mai. ;
 Les branques verdes: Verd s el color d esperana i de vida i Du vol que esperem el seu benefici, el perd dels pecats, i la glria eterna del final de les nostres vides. L anhel ms important a les nostres vides, ha d'arribar a una uni ms estreta amb Du, Pare nostre.
 Les quatre espelmes: Sn quatre espelmes que es posen en la corona i se s'encenen d una en una, durant els quatre diumenges de advent en fer l oraci en famlia. Les pomes vermelles que adornen la corona representen els fruits del jard del Edn amb Adam i Eva que van portar el pecat al mn per van rebre tamb la promesa del Salvador Universal. Ens fan pensar en la foscor provocada pel pecat que cega l'home i l allunya de Du. Desprs de la primera caiguda de l home, Du va anar donant a poc a poc una esperana de salvaci que va illuminar tot l univers com les espelmes, la corona. Aix com les tenebres es dissipen amb cada espelma que encenem, els segles es van anar illuminant amb la cada vegada ms propera arribada de Crist al nostre mn.
 El llist vermell: Representa el nostre amor a Du i l amor de Du que ens embolcalla.
Els diumenges d'advent la famlia o la comunitat es reuneix entorn de la corona de advent. Desprs, es llegeix la Bblia i alguna meditaci. La corona es pot dur al temple a beneir pel sacerdot.
 Enllaos externs .

Calendaris de l'Advent Online;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64" title="Arag" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="34">

Arag, o l'Arag (en castell i en aragons Aragn), s un pas del estat espanyol , descendent de l'antic Regne d'Arag, i actualment regida per un Estatut d'Autonomia. Arag, com a descendent del Regne d'Arag, es reconegut com a nacionalitat histrica en el seu Estatut d'Autonomia. El Regne d'Arag, amb el Comtat de Barcelona, el Regne de Valencia i el Regne de Mallorca van formar la histrica Corona d'Arag. 

s situada al nord de la peninsula. Limita amb les comunitats autnomes de Castella - la Manxa, Castella i Lle, Catalunya, La Rioja, Navarra i el Pas Valenci, i amb Frana. Est formada per les provncies de Osca, Terol i Saragossa. La capital n's Saragossa.  A la zona nord, a la provncia d'Osca (en castell Huesca, en aragons Uesca) i nord de la provncia de Saragossa (en castell i aragons Zaragoza), s'hi parla l'aragons. A la zona est, la Franja de Ponent per als catalans (i de Llevant per als aragonesos), s'hi parla el catal. 

Histria.

El nom d'Arag est documentat per primer cop durant l'Alta Edat Mitjana a l'any 828, quan un petit comtat d'origen franc sorgia entre els rius que porten el seu nom, l'Arag, i el seu germ l'Arag Subordn.

Aquell Comtat d'Arag es veuria unit al Regne de Pamplona fins el segle XI, i baix la seva ala creixeria fins formar part de Garcia Sanxes III a la mort del rei San III de Navarra, en un perode caracteritzat per la hegemonia musulmana en quasi tota la Pennsula Ibrica. Ms tard, baix el regnat de Ramir I s'ampliarien fronteres amb l'annexi del Regne de Sobrabe i Ribagora (any 1044), havent afegit anteriorment poblats de lo que avui coneixem per les Cinco Villas. A travs de diferents regnats, ens plantem fins la mort d'Alfons I (que conqueriria per a Arag: Ejea, Valtierra, Saragossa, Calataiud i Tudela) on els nobles elegirien al seu germ Ramir II (que sollicitaria una bula papal per a assegurar la descendncia) encara que aquest fet no siga el ms destacable. La monarquia aragonesa era elegible i per tant la frase de coronaci del rei es perpetuaria durant segles:

"Nos, que valemos tanto como vos os hazemos nuestro Rey y Seor, con tal que nos guardis nuestros fueros y libertades, y si no, no". -- Justcia d'Arag



Aquest situaci es repetiria en el Comproms de Casp (1412), on s'evita una guerra que hagus desmembrat la Corona d'Arag al sorgir un bon grapat d'aspirants al tron desprs de la mort de Mart I d'Arag un any desprs de la mort del seu cos, Mart El Jove. Ferran d'Antequera es l'elegit, de la branca castellana dels Trastmara, per tamb directament entroncat amb el Rei aragons Pere IV El Cerimonis, a travs de la seva mare Leonor d'Arag.

Arag es ja un ente poltic de gran escala: la Corona, les Corts, la Diputaci del Regne i el Dret Foral] constitueixen la seva naturalesa i el seu carcter. De la seva uni amb Catalunya sorgiria la Corona d'Arag, que al mateix cop faria de les seves conquistes el Regne de Valncia i el Regne de Mallorca. La Corona d'Arag arribaria a ser la potencia hegemnica del Mediterrni, amb territoris tant importants com Npols o Siclia. 

El matrimoni de Ferran II d'Arag amb Isabel I de Castella, celebrant en 1469 en Valladolid, deriv posteriorment en la uni d'ambdues corones.

Durant la Guerra de Successi, Arag (al igual que la resta de territoris de la Corona: Catalunya, Valncia i Mallorca) recolz al arxiduc Carles (de la casa d'Austria) front a Felip V (dels Borbons). Desprs de la batalla d'Almansa (1707), Felip V abol els furs aragonesos, adopt diferents mesures centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions poltiques del regne (Decrets de Nova Planta). Arag es convert en la prctica en una provncia i el seu Consell fou absorvit pel Consell de Castella.

La Guerra de la Independncia, desprs de l'intensa destrucci de la ciutat de Saragossa, par el progrs econmic i retras de mode important la incorporaci de la capital al ritme de la modernitat. Amb la primera organitzaci provincial (1822) d'Espanya, Arag comptaria amb cuatre provncies, sent Calataiud la quarta fins la nova abolici de la Constituci per Ferran VII. Amb la segona i actual reforma territorial quedarien sols Osca, Terol i Saragossa. Al llarg del segle XIX els carlistes que buscaren adeptes per a la seva causa en aquesta terra, oferiren la restauraci de passades llibertats forals.

El segle XIX fou el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urb, portant un xode massiu del camp a les poques ciutats d'importncia de la regi, Osca, Saragossa, Terol i Calataiud. I una vertadera emigraci a altres regions properes, com Catalunya i a la capital de l'estat, Madrid.

Durant el segle XX, la histria d'Arag ha sigut parella a de la resta del territori espanyol, a destacar l'impuls econmic coyuntural en la dictadura militar Miguel Primo de Rivera Orbaneja (1923-1931) i del progres en les llibertats civils i individuals, durant la Segona Repblica Espanyola (1931-1936). 

Arag qued dividida per les dues bandes enfrentades en la Guerra Civil (1936-1939). Per un costat la zona oriental, la ms prxima a Catalunya, lleial a la Repblica i per altre la zona occidental, on s'ubicaven les tres capitals provincials, per la banda sublevada la lluita nacional-fascista, havent-hi una dura, cruenta i salvage represi en les mateixes i durant la lluita, una forta disputa per la ciutat de Terol.

Durant quasi 40 anys, Arag i Espanya viv baix la dictadura militar del General Francisco Franco. L'nica dictadura fascista en la histria de la Europa Occidental desprs la segona guerra munidal. 

En els anys 70 es va viure en la resta dels Estats un perode de transici, desprs de la extinci de l'anterior rgim, amb la recuperaci de la normalitat democrtica i la creaci d'un nou marc constitucional (1978). Al mateix cop, es comenaren a reclamar una autonomia poltica prpia, de carcter federalista per al territori histric aragons.

La manifestaci del 23 d'abril de 1978 fou histrica amb la resposta de 100 mil aragonesos pels carrers de la capital.

La demora del establement de l'Estat de les Comunitat Autnomes i les nefastes decisions de certs poltics, perteneixents a partits d'mbit nacional, relevren un accs al autogovern per la via lenta, menor sostre competencial i menor autogesti de recursos, durant ms de 20 anys, El 10 d'agost de 1982, Sa Majestat el Rei i el president del seu Govern firmaren la Llei Orgncia que les Corts espanyoles havien aprobat contenint l'Estatut d'Autonomia. Arag ha recuperat les Corts, la Diputaci General, etc.


On els discursos i plantejaments poltics han desvariat i cambiat al llarg d'aquestes dues dcades, sent flagrant els casos particulars del partit aragons i del partit socialista, sent aquests acrrims contrincants poltics de la dcada dels 80, sent ara fins la data i durant 8 anys, socis de convenincia s una coalici guvernativa.

El 7 de maig de 1992 una Comissi Especial de les Corts d'Arag, elaborava un text reformat que fou aprovat per les Corts d'Arag i per les Corts Espanyoles.

De nou, petita reforma estatutaria de l'any 1996 ampli el marc competencial, obligant aix a una definitiva revisi integral durant molts anys, sent aprovat un nou text estatutari en el 2007, per una ampla majoria per no en la seva total unanimitat.

En els anys 90 la societat aragonesa incrementa un significatiu pas cualitaitu en la calitat de vide degut al progrs econmic de l'Estat en tots els nivells.

A principis del segle XXI, s'establix un significatiu increment d'infraestructures com l'arribada de l'Alta Velocitat Espanyola (AVE), la construcci de la nova Autovia Somport-Sagunt i l'impuls dels dos aeroports de la Comunitat, Garrapinillos-Saragossa i Osca-Pirineus (Monflorite9. Al mateix cop es cometen grans projectes tecnolgics, com el Parc Tecnolgic Walqa i la implantaci d'una xarxa telemtica per tota la regi.

Per lo que va revolucionar ms a la capital i a la Comunitat fou la designaci de Saragossa com a seu per a la Expo 2008, ha suposat una srie de cambis i creixement accelerat per a la comunitat autnoma.

 Geografia .

La superfcie d'Arag s de 47.719,2 km dels quals 15.636,2 km perteneixen a la provncia d'Osca, 17.274,3 km a la provncia de Saragossa i 14.808,7 km a la provncia de Terol. En total representa un 9,43% de la superfcie d'Espanya, i s aix la quarta comunitat autnoma en mida per darrere de Castella i Lle , Andalusia i Castella la Manxa.

L'orografia de la comunitat t com a eix central la vall de l'Ebre, d'unes altituds entre 150 i 300 metres, del qual transista entre dues somontans, el pirenaic i l'ibric, prembuls de dues grans formacions muntanyoses, el Pirineu al nord i el Sistema Ibric al sud.

Podem distingir-hi tres unitats fisiogrfiques: els Pirineus, la Depressi Ibrica i el Sistema Ibric. 

 Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals; llur caracterstica s la importncia del sector axial i, per tant, aquest s representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamrfiques. Aqu es troben les mximes altures: el Balaits o Pico del Moro (3 151 m), Vinhamala (3 303 m), mont Perdut (3 355 m) i Aneto (3404 m). Una depressi longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdn, separa aquest sector axial del Prepirineu. Els Prepirineus, molt desenvolupat, s constitut per materials terciaris, especialment calcries amb intercalacions margoses. Sobresurten algunes elevacions com la Pea, Loarre, Caballera, Gabardiella, Guara, etc. ;
 La Depressi Ibrica, entre els Pirineus, i el Sistema Ibric, de disposici simtrica a banda i banda d'un eix central, l'Ebre. A cada cant s'escalona el sistema de terrasses quaternries de llims i cdols que enllacen amb els peus de muntanya constituts per materials detrtics dipositats pels rius de la conca de l'Ebre. Aquest conjunt de materials quaternaris, que recobreixen, en part, els terciaris posteocnics (conglomerats a les vores i margues, guixos i sals a l'interior) sn, tant els uns com els altres, postorognics. ;
 El Sistema Ibric, a la part ms meridional de l'Arag. Alguns pics superen els 2 000 m, com el Moncayo (2 313 m) i el Pearroya (2 019 m). En aquests punts, s'hi troben, en les formes donades pels plecs i les falles sobre les quarsites, els granits, els esquists i les calcries dures, petits retocs originats per antigues geleres quaternries.

Els rius pirinencs, els ms cabalosos i amb crescudes a l'poca de fusi de les neus, contrasten amb els menys importants i de rgim torrencial de les muntanyes prepirinenques i de la Serralada Ibrica. L'Ebre s el gran collector de tot aquest sistema. El seu cabal mitj a Saragossa s de 243,9 m3/s, per presenta acusats estiatges i fortes crescudes d'octubre a mar.

 Clima i vegetaci .
Encara que el clima d'Arag pot considerar-se, en general, com continental moderat, la seva irregularitat orografia fa que existeixin diferents climes o microclimes en tot el territori. Des de l'alta muntanya, amb neus perpetues (glaceres), fins zones desrtiques com els Monegros passant pel clima continental intens de la zona de Terol a Daroca. Les temperatures mitjanes depenen molt de l'altitud. En la vall de l'Ebre els hiverns sn poc rigorosos (encara que la sensaci trmica disminusca molt amb el fort vent) i les temperatures a l'estiu poden arribar als 40C. En les zones de muntanya els hiverns sn ms llargs i les temperatures mitjanes poden ser fins a 10C menors que a la vall.

Dos sn els vents ms importants d'Arag: el cer (cierzo) o nord i el de llevant o xafogor. El primer s un vent que recorre la vall de l'Ebre de nord-oest a sud-est i que pot presentar gran fora i velocitat. El segon s un vent clid, ms irregular i suau procedent del sud-est.

La vegetaci segueix les oscillacions del relleu i del clima. Hi ha una gran varietat, ja siga vegetaci silvestre o cultius humans. A les zones altes es poden trobar boscos, matoll i prats mentre que a les zones de la vall de l'Ebre segueixen sent explotades per a s agrcola.

 Poltica i govern .
Institucions de govern.
Segons l'Estatut d'Autonomia d'Arag, les quatre institucions del poder poltic d'Arag sn:
 Les Corts d'Arag;
 El President de Govern: s el cap de l'executiu. L'actual President del Govern s Marcelino Iglesias Ricou, del PSOE i que ocupa aquest crrec des del 2 d'agost, 1999. El vicepresident n's ngel Biel, del Partit Aragons amb qui comparteix l'aliana del govern d'Arag, desprs de les eleccions del 2003. ;
 La Diputaci General o Govern d'Arag: s l'rgan de govern conformat pel president i els ministres. Exerceix el poder executiu de la comunitat. ;
 El Justcia d'Arag: s el Defensor dels drets i llibertats del poble. ;

A ms, existeixen dos rgans consultius del govern: el Consell Econmic i Social d'Arag, i la Comissi Jurdica Assessora.

Divisi administrativa.
Provncia d'Osca;
Provncia de Terol;
Provncia de Saragossa;
Comarques de l'Arag;




 Poblaci .
La densitat s molt inferior a la mitjana espanyola, ja que, al seu ja escs potencial hum, cal afegir-hi un tradicional xode rural, a l'exterior de la regi (el qual, per, s'atur vers la fi de la dcada dels setanta). El seu extens territori s ocupat per nuclis humans no gaire grans, particularment a les rees muntanyoses. Saragossa, a la vora de l'Ebre, s gran nucli urb, que agrupa el 70,5% dels habitants de la regi. Fora de les capitals provincials (Saragossa, Osca i Terol), cap municipi no assoleix els 20 000 habitants; altres municipis importants sn Calataiud, Eixea, Monts, Barbastre, Tarassona, Jaca, Fraga, Alcanys, Casp, Sabinigo, Andorra i Binfar. nicament la provncia de Saragossa mostra un creixement demogrfic notable; la de Terol t un creixement vegetatiu negatiu, i Osca, amb un dbil creixement vegetatiu, no ha pogut deturar la davallada de poblaci produda per l'emigraci, dirigida principalment a Saragossa, a Barcelona i a la mateixa capital provincial. De fet, les provncies de Terol i Osca tenien ms poblaci l'any 1900 que ara, i la disminuci continua, cosa que les ha situat entre les provncies ms despoblades d'Espanya. El dinamisme de Saragossa ha fet que la poblaci absoluta de l'Arag hagi augmentat al llarg del segle passat i l'actual, b que no ha pogut evitar, sobretot en les dcades del darrer ter del s XX, una clara tendncia a l'estancament demogrfic (en 1981-91 l'increment de la poblaci fou del 0,7%). Tanmateix, la participaci de l'Arag en la poblaci total espanyola durant aquests mateixos anys ha disminut: 5,70% el 1860, 4,90% el 1900, 4,38% el 1930, 3,89% el 1950, 3,22% el 1981 i 3,08% el 1991. 

 Economia .
A la vall de l'Ebre es conreen farratge, bleda-rave sucrera, cereals, hortalisses i fruiters, amb rendiments elevats. Les zones ms humides dels Pirineus comprenen mplies extensions de pastures i superfcie forestal, com tamb n'hi ha, en mesura inferior, al Sistema Ibric. Al sec (somontanos pirinenc i del Sistema Ibric) predominen els conreus de vinya, blat i olivera. La vinya domina al Campo de Cariena i l'olivera al Baix Arag, mentre que el blat t una distribuci ms homognia. Dintre els sistemes de regadiu, destaquen el Canal Imperial d'Arag (90 km de longitud), que rega 30 000 ha a la vora dreta de l'Ebre, el de Tauste (44 km), a la vora esquerra, i el d'Arag i Catalunya, que rega 40 000 ha a la comarca de la Llitera. Nous canals sn el de las Brdenas (150 km i 80 000 ha), el dels Monegres (100 000 ha) i el del Cinca, que desprs de regar 50 000 ha aboca les aiges sobrants al canal dels Monegres. 

Quant a la ramaderia, el bestiar ov, fins fa poc el ms important, s format per ramats que en rgim de transhumncia van de les zones muntanyenques (Pirineus i Sistema Ibric) a les planries. Amb els nous regadius i el consegent increment de la producci farratgera ha augmentat el ramat estabulat en granges industrials. La mineria s basada en les explotacions de lignit (Aliaga, Andorra, Montalbn i Utrillas) i ferro (Ojos Negros). Les reserves de gas natural de El Serrablo (Osca) es compten entre les ms rellevants d'Europa. La indstria es polaritza bsicament a la ciutat de Saragossa i el seu entorn (80% del valor de la producci de la comunitat autnoma), on se situen installacions per a la producci metallrgica, de transformats metllics, indstria alimentria, qumica, muntatge d'autombils (planta de la General Motors a Figueruelas) i, en grau inferior, txtil, del calat, de la confecci i del cuir. De fet, la industrialitzaci aragonesa s'inici aprofitant l'energia hidroelctrica, com a Sabinigo i a Monts (Osca), amb indstries electroqumiques i de l'alumini.  

El gran centre de l'activitat terciria aragonesa s Saragossa, que centralitza i articula des dels serveis bancaris, comercials i financers fins als culturals i universitaris. El turisme ha experimentat un fort increment des del final dels anys setanta a les valls pirinenques. Tamb les vies de comunicaci ms importants convergeixen a Saragossa, ciutat que, a ms d'aprofitar la confluncia de tres rius (Ebre, Huerva i Gllego), ocupa una posici estratgica en les comunicacions entre el Pas Basc i Catalunya, i entre aquesta i Madrid, i que t, a ms, aeroport internacional (Valenzuela).

Gastronomia.

La cuina d Arag s una cuina d interior. Com Arag mateixa, es troba a la crulla entre les cuines de la mediterrnia catalana, l atlntic basca i l altipl castellana. 

En s l Arag comprn una gran varietat de paisatges, del fred i plujs Pirineu, al l horta de la ribera de l Ebre, del sec de les terres centrals fins a les serres de bosc mediterrani de Terol. Cada comarca es destaca per una alimentaci arrelada en el tipus de terreny que posseeix. Aix doncs la serra d Albarras i  el Maestrat aragons sn grans productors d embotits, pernil i cecina. A les terres a l oest de Saragossa hi ha una tradici vincola d alta qualitat, amb denominacions d origen a Calataiud, Campo de Borja i Cariena; al nord-est hi ha la denominaci Somontano. A la Foia d Osca i ms enll hi ha un impressionant indstria pastissera. A Graus, casa de la llonganissa i la gironella, el mercat de trumfes s un dels ms importants de l Estat. A tot el Pirineu abunden els bolets i la caa. Al Baix Arag el producte estrella s l oli d oliva. A la ribera de l Ebre i a les riberes dels rius Jiloca i Jaln, la fruita i l hortalissa sn el producte estrella. A Saragossa, els bars ofereixen una mplia oferta de tapes creatives que per l s ocasional d hortalissa i peix s assemblen tamb als pintxos bascs.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Comarques de l'Arag;
 Famlies amb el cognom Arag. Es tracta de famlies que s han originat de branques de la casa reial, que porten el cognom Arag donat per convencionalisme, ja que els reis de l'Arag mai portaren cap cognom.
 Franja de Ponent;

 Histria .
Llista de comtes d'Arag;
Llista de reis d'Arag;
Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Arag;
Llista de Lloctinents del Regne d'Arag;

 Enllaos externs .

Govern de l'Arag ;
Les Corts d'Arag ;
Portal turstic d'Arag ;
Informaci general turstica d'Arag ;
Senderos d'Arag ;
Portal sobre l'Arag ;
Arag a la Classic Encyclopedia, basada a l'edici de 1911 de la  ;
 Mitjans de comunicaci:
El Periodico de Aragn ;
Heraldo de Aragn ;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65" title="Amrica" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="35">

Amrica, tamb anomenat el Nou Mn, s un dels continents de la Terra. Limita al nord amb l'oce Glacial rtic, a l'est amb l'Atlntic i a l'oest amb el Pacfic. A l'extrem nord-oest, l'estret de Bering la separa d'sia. L'Amrica del Nord i Central est separada de l'Amrica del Sud per l'istme de Panam.


Origen del nom.

El document ms antic que utilitza el nom d'Amrica per referir-se al continent s del 1507. Apareix en un globus i un mapa creat pel cartgraf Martin Waldseemller a Saint-Di-des-Vosges. En un llibre que els acompanyava, anomenat Cosmographie Introductio, explica que el nom s un derivat de la versi llatinitzada de l'explorador Amerigo Vespucci, Americus Vespucius, en la seva forma femenina, ats que tots els altres continents coneguts tenien noms llatins femenins. El paper de Vespucci en aquest afer, aix com la seva activitat com a exploradors, sn imprecisos i probablement siguin llegendes. Algunes fonts indiquen que no tenia coneixement de l's ests del seu nom per referir-se al continent. D'altres diuen que ell mateix va promulgar una histria sobre un viatge secret cap a l'oest i que va albirar terra el 1491, un any abans que Cristfor Colom. Si realment va fer aquestes declaracions, podrien haver tingut un efecte contrari, i noms haurien perllongat el debat de si les "ndies" eren un nou continent o noms una extensi de l'sia. 

Tanmateix, com assenyala el Dr. Basil Cottle (1967), els nous pasos i per extensi continents mai eren anomenats amb el nom d'una persona, sin amb el cognom (amb l'excepci d'algunes regions que van rebre el nom d'un monarca o d'un prncep o princesa, com les colnies americanes de Carolina i Virgnia). Per tant, Amrica hauria d'haver-se anomenat Vespuccia realment es volia batejar el continent en honor a l'explorador itali. Cristfor Colom, l'explorador renaixentista que hauria "descobert" les terres, havia mort el 1506 (amb la creena que havia descobert i colonitzat una regi de l'sia) no podia protestar en contra de la decisi de Waldseemller. 

Altres teories alternatives sobre l'origen del nom han estat proposades, per cap ha estat acceptada universalment. Una d'aquestes alternatives, proposada per Jules Marcou el 1875 i utilitzada pel novellista Jan Carew, suggereix que el nom d'Amrica es deriva del districte d'Amerrique de Nicaragua. Aquest districte, ric en or, va ser, suposadament, visitat per Vespucci i Colom per a qui el nom es convertiria en sinnim d'or. D'acord a Marcou, Vespucci va seleccionar aquest nom per referir-se al Nou Mn i fins i tot canviaria el seu propi nom d'Alberigo a Amerigo per reflectir la importncia del seu descobriment. 

Una altra teoria, proposada per un antiquari i naturalista de Bristol, Alfred Hudd el 1908 suggereix que el nom es deriva del galls Richard Amerike (Ameryk o ap Meryk, literalment "fill de Meryk" o "Maurici") un mercader de Bristol que es creu va finanar el viatge de John Cabot que descobriria Terranova el 1497, nom que s'ha trobat en alguns documents de l'Abadia de Westminster fa poques dcades. Suposadament, els pescadors de Bristol havien visitat, en diverses ocasions, les costes de Nord-Amrica almenys un segle abans que Cristfor Colom hi arribs i els mapes de Waldseemller incorporarien aquesta informaci. La teoria mant que una variant del nom d'Amerike va aparixer en un mapa angls antic (del qual no ha sobreviscut cap cpia) i que seria la veritable inspiraci de Waldseemller.

s del nom i del gentilici.
En moltes llenges i en diverses regions del mn, Amrica (substantiu singular) s el nom ms utilitzat per referir-se als Estats Units d'Amrica, i alhora el continent, la qual cosa genera confusi. Tanmateix, les Amriques (en plural) noms es refereix al continent, encara que el seu s no s'ha ests. De la mateixa manera, els ciutadans dels Estats Units d'Amrica es refereixen a la seva naci com a "Amrica" i a ells mateixos com a "americans", encara que a altres pasos del continent aquest usatge es veu amb ressentiment, i prefereixen que s'utilitzi el gentilici "estatunidenc", ats que es consideren "americans" tamb, aix com  els residents d'Europa sn "europeus". A la majoria dels pasos sud-americans, i en menor grau a Centreamrica i Mxic, s'utilitza el gentilici "nord-americ" per referir-se als estatunidencs, encara que els mexicans i els canadencs prefereixen no utilitzar-lo ats que ambds pasos formen part del subcontinent de Nord-Amrica i es consideren, per tant, nord-americans.

Geografia.

El continent americ t un litoral molt accidentat al nord, amb multitud d'illes de gran extensi, com Grenlndia (la ms gran del mn si descomptem l'illa continent d'Austrlia), Baffin, Victria, Ellesmere, Terranova. A l'Amrica del Nord i el comenament de l'Amrica Central s'obre el golf de Mxic, on hi trobem l'arxiplag de les Antilles, on destaquen Cuba, la Hispaniola, les Bahames, Jamaica i Puerto Rico. A l'Amrica del Sud noms sn destacables la Terra del Foc, les illes Malvines i les Galpagos.

Orogrficament, el ms rellevant s la serralada dels Andes, que corre parallela a la costa sud-americana del Pacfic, amb cims com l'Aconcagua, amb vora 7.000 metres d'altitud, i l'Ojos del Salado, les mximes altures del continent. La serralada del Pacfic s'estn per l'Amrica de Nord, a Mxic amb la Sierra Madre i als Estats Units i el Canad amb les Muntanyes Rocalloses; a la faana atlntica de Nord-Amrica s'alcen els Apalatxes.

L'Amazones, el riu ms llarg d'Amrica, s tamb el ms cabals del mn; altres rius d'importncia sn el Paran i el seu afluent Paraguai, tamb a Sud-amrica, i el Mississip-Missouri, a l'Amrica del Nord. Tamb a la part nord trobem els cinc grans llacs del continent: Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario, a part d'altres grans llacs com el Winnipeg, el Gran Llac dels ssos i el Gran Llac dels Esclaus. A l'Amrica Central i del Sud sn remarcables el llac Nicaragua, el Maracaibo i el Titicaca.

Histria.
Article principal: Histria d'Amrica;

Els descobriments arqueolgics han establert la presncia de la cultura Clovis a Amrica al voltant del 10.000 aC,, encara que algunes teories suggereixen que els primers humans van arribar al continent des del 40.000 aC. A la regi de Mesoamrica i a Sud-Amrica es van desenvolupar avanades civilitzacions precolombines com els olmeques, maies, asteques i els inques. 

Els inuit van immigrar a l'rtic al voltant del 1000 dC. Possiblement durant la mateixa poca hi van arribar els vkings, a Grenlndia (el 982), i a Vinland poc desprs. Els vkings es van retirar rpidament de Vinland i van abandonar fins i tot Grenlndia el 1500. 

La immigraci europea a gran escala va comenar poc desprs dels viatges de Cristfor Colom el 1492. Les noves malalties portades pels europeus i africans van matar la majoria dels habitants d'Amrica. Els primers immigrants hi van arribar com a part d'un procs de colonitzaci promoguda per les potncies europees. Altres onades d'immigraci incloen persones que fugien de la persecuci religiosa o a la recerca de millors oportunitats econmiques. Els africans hi van arribar com a esclaus o servents. 

El 1776, tretze colnies britniques van declarar la independncia, convertint-se en la primera repblica democrtica moderna del mn. Durant les primeres dues dcades del segle XIX, la majoria de les colnies portugueses i espanyoles tamb van declarar la independncia. La immigraci europea va continuar a gran escala, principalment als Estats Units, el Brasil, l'Uruguai i l'Argentina.

Divisi geogrfica i poltica.
Amrica est dividida tradicionalment en tres subcontinents: Amrica del Nord, Amrica Central (inclou les illes del Carib), i Amrica del Sud. Altres consideren que en realitat sn dos continents, Amrica del Nord (amb Centreamrica i el Carib) i Amrica del Sud. Els segents pasos sn els estats independents del continent americ:



Divisi poltica subcontinental.
Amrica del Nord.
el Canad;
els Estats Units;
Mxic;

Amrica Central i el Carib.
Antigua i Barbuda;
les Bahames;
Barbados;
Belize;
Costa Rica;
Cuba;
Dominica;
El Salvador;
Grenada;
Guatemala;
Hait;
Hondures;
Jamaica;
Nicaragua;
Panam;
Puerto Rico;
la Repblica Dominicana;
Saint Kitts i Nevis;
Saint Lucia;
Saint Vincent i les Grenadines;
Trinitat i Tobago;

Amrica del Sud.
l'Argentina;
Bolvia;
el Brasil;
Colmbia;
l'Equador;
Guyana;
el Paraguai;
el Per;
Surinam;
l'Uruguai;
Veneuela;
Xile;

Regions geogrfiques.
Geogrficament, el subcontinent nord-americ queda limitat per la placa tectnica de Nord-Amrica, encara que aquesta exclou l'alta i la baixa Califrnia i algunes regions de l'oest de Mxic. Geofsicament, el subcontinent de Centreamrica comena a partir de l'istme de Tehuantepec, la qual cosa posa el 12% del territori mexic en aquest subcontinent, incloent-hi la pennsula de Yucatn. Fisiogrficament (o topolgicament) el Eix Volcnic Transversal sovint es considera la frontera entre Nord-Amrica i Sud-Amrica. Tanmateix, geopolticament, Mxic es considera un pas de l'Amrica del Nord, i les fronteres amb Belize i Guatemala marquen la frontera de la regi. Geofsicament, Centreamrica s'estn des de l'istme de Tehuantepec fins a l'istme de Panam. Considerant les plaques tectniques, tant l'Amrica Central com el Carib es troben sobre la mateixa placa. La frontera entre el Panam i Colmbia marca el lmit geopoltic entre aquesta regi i Sud-Amrica, que s'estn fins a la Patagnia argentina i xilena.

Regions culturals.
Culturalment, Amrica sovint es divideix en tres regions:
 l'Angloamrica, que agrupa els Estats Units i el Canad;
 Llatinoamrica, que agrupa tots els pasos al sud dels Estats Units de parla castellana o portuguesa segons algunes versions, i inclou els pasos de parla francesa segons altres versions;
 el Carib, que agrupa totes les illes de la mar Carib i Belize. ;

Altres regions sn:
 Hispanoamrica, que agrupa tots els pasos de parla castellana d'Amrica (encara que sovint la definici inclou Espanya);
 Iberoamrica, que agrupa tots els pasos que abans eren colnies d'Espanya o Portugal, (encara que sovint la definici els inclou tamb).

Llenges.


A Amrica es parlen moltes llenges, algunes d'origen europeu i asitic i d'altres autctones, aix com barreges de diversos idiomes i llenges criolles. Les llenges dominants, per, sn l'angls, el francs, el castell i el portugus, totes aquestes oficials en alguns dels estats independents del continent. El neerlands s oficial al Surinam, i el dans i el kalaallisut a Grenlndia. A ms, sn cooficials el qutxua al Per i Bolvia, l'aimara a Bolvia, i el guaran al Paraguai i a la provncia argentina de Corrientes. Gaudeixen de reconeixement, encara que no pas d'oficialitat, diverses llenges amerndies a Mxic, Colmbia, l'Equador i Veneuela. Ats el fenomen migratori mundial cap als Estats Units, en aquest pas s'hi parlen ms de 300 llenges. Aix no obstant, noms hi gaudeixen de cooficialitat el francs (a Louisiana) i el castell (a Nou Mxic). A Hait el crioll haiti s oficial, i el papiamento ho s a les Antilles Neerlandeses.

Economia.
El continent est dividit en tres blocs comercials principals:
 NAFTA, bloc comercial de Nord-Amrica;
 Comunitat Andina de Nacions, bloc comercial sud-americ;
 Mercosur, bloc comercial sud-americ;

Alguns poltics i economistes han proposat la creaci d'un sol bloc comercial a Amrica entre tots els pasos, excepte Cuba, anomenat rea de Lliure Comer de les Amriques (ALCA), mentre que d'altres han proposat l'Alternativa Bolivariana de les Amriques.

 Vegeu tamb.
 Abya Yala;


Referncies.


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66" title="Agricultura" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="36">




L'agricultura, en un sentit ampli, s el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotaci del medi natural, per mitj del conreu de certes plantes i la domesticaci d'alguns animals tils per a la producci d'aliments i altres productes d'inters econmic. Per en un sentit estricte, el terme  agricultura  noms es refereix al cultiu dels vegetals i exclou la ramaderia, tot i que sovint hi ha una explotaci mixta d'animals i plantes. A partir del segle XIX, els coneixement cientfic interdisciplinari que comporta l'agricultura s'agrupen en l'agronomia.

A nivell mundial, la majoria de la poblaci activa es dedica a l'agricultura, en sentit ampli, per aquesta activitat noms representa un 4% del Producte Interior Brut del mn. 

Histria de l'agricultura.
Es creu que l'agricultura va nixer fa uns 10.000 anys a l'anomenat creixent frtil de l'Orient Prxim quan l'home va comenar a sembrar algunes plantes. Tamb apareixeria de manera independent a altres zones: Nova Guinea, Xina, Sahel afric, Amrica Central i Amrica del Sud. A partir de les zones originries es va expandir arreu, al llarg de la seva expansi es van anar desenvolupant diferents tcniques i adoptant nous conreus. Prctiques com la irrigaci, la rotaci de conreus, o la utilitzaci de fertilitzants i plaguicides es van desenvolupar fa molt temps per van avanar molt durant el segle XX.

La domesticaci d'animals i de plantes com el blat i les lleguminoses va portar a la introducci de les prctiques agrcoles i a que els nmades fundessin les primeres aglomeracions urbanes.

L'economia de antic Egipte es fonamentava en el pasturatge i l'agricultura, va ser un dels primers pobles a utilitzar l'arada i l'aixada. A Prxim Orient i a la Mediterrnia l'home va comenar a abandonar la vida nmada, la ramaderia estabulada garantia millor la disponibilitat de carn i de llet per tamb d'altres matries com la llana o les pells al mateix temps que els animals eren una pea important per a l'agricultura, essent la fora motriu de a l'arada i una font d'adob per a fertilitzar la terra.

L'agricultura basada en la rotaci bianual i la prctica del guaret va predominar fins el segle XVII, el progressiu desenvolupament del comer va ser un estmul per a l'adopci de noves tcniques de producci. Es va adoptar una rotaci de conreus plurianual i es va abandonar el guaret introduint la pastura dels ramats als camp com a mtode de fertilitzaci natural.

La histria de l'agricultura ha donat un tomb en els anys ms recents amb la introducci de la tecnologia a gran escala i a nivell mundial: en el segle XIX va iniciar-se la mecanitzaci de les feines del camp, en el segle XX l's generalitzat i massiu dels agroqumics i en els darrers anys la controvertida utilitzaci d'enginyeria gentica.

En els pasos desenvolupats, el resultat d'aquesta evoluci tecnolgica ha estat una multiplicaci dels rendiments i una reducci de la poblaci ocupada en l'agricultura, que actualment s menor del 5% del total dels treballadors. A ms d'una srie de problemes medioambientals per contaminaci de terres i aiges.

El pasos subdesenvolupats continuen amb una majoria dedicada a l'agricultura de subsistncia o a una agricultura de plantaci molt problemtica econmicament. 

Les respostes a la nova situaci han estat tot un seguit d'estratgies (agricultura ecolgica, producci integrada etc., que tenen com a finalitat la sostenibilitat

 Conreus.
A ms dels aliments, i cada vegada en major proporci, els agricultors produeixen altres productes no alimentaris com flor tallada, plantes ornamentals vives, fertilitzants orgnics (com a subproducte o expressament) fibra vegetal, matries primeres per a la indstria com etanol per a fer combustible (biodisel) o substncies per a fer alguna droga legal o illegal.

Llista de plantes cultivades als Pasos Catalans.

Cereals
Arrs (Oryza sativa);
Blat (Gnere: Triticum);
Blat de Moro (Zea mais);
Civada (Avena sativa);
Ordi (Hordeum vulgare);
Sgol (Secale cereale);

Lleguminoses
Cigr o ciur (Cicer arietinum);
Fava (Vicia faba);
Mongeta (Phaseolus vulgaris);
Psol (Pisum sativum);

Tubercles i Bulbs
Ceba (Allium cepa);
Patata (Solanum tuberosum);
Remolatxa (Beta vulgaris);

Estupefaents
Tabac (Nicotiana tabacum);
Cascall (Papaver somniferum);

Fruiters
Albercoquer (Prunus armeniaca);
Ametller (Prunus amigdalus);
Avellaner (Corylus avellana);
Castanyer (Castanea sativa) ;
Servera (Sorbus domestica);
Cirerer (Prunus avium);
Codonyer (Cydonia vulgaris);
Figuera (Ficus carica);
Garrofer (Ceratonia siliqua);
Llambrusca (Vitis vinifera);
Llimoner (Citrus limon);
Magraner (Punica granatum);
Mandariner (Citrus nobilis);
Nespler (Mespilus germanica);
Noguera o Noguer (Juglans regia);
Olivera (Olea europaea);
Palmera datilera (Phoenix dactylifera);
Perera (Pyrus communis);
Pomera (Malus domestica);
Presseguer (Prunus persica);
Prunera (Prunus domestica);
Taronger agre (Citrus aurantium);

Fibres vegetals
Jute (Carchorus sp);
Lli (Linum utitatissimum);
Rami (Boehmeria nivea);
canya (Arundo donax);
Cnem (Cannabis sativa);
Kenaf (Hibiscus cannabinus);
Abac (Musa textilis);
Ortiga (Urtica dioica);
Cot  (Gossypium sp);
Bamb (Tribu Bambusae);
Espart (Stipa tenacissima);
Fibra de coco (Cocos nucifera);
Sisal (Agave sisalana);

Cucurbitcies
Carbassera o Carabassera (Cucurbita sp);
Melonera (Cucumis melo);
Sindriera (Cucumis citrullus);

Altres hortcoles
Safanria (Daucus carota);
Tomaquera (Solanum lycopersicum);


L'agricultura als pasos pobres.
La majoria d aquests pasos van ser colonitzats pels europeus, per no tenen els mateixos recursos ni material de cultiu que els pasos desenvolupats.
Aquesta agricultura es caracteritza per:

 T una poblaci activa per poc especialitzada.
 Es dediquen a l agricultura de l autoconsum, s a dir, un recurs cultivat pertany noms a la persona que l ha cultivat.
 Utilitzen tcniques i materials de cultiu bastant primitius i poc desenvolupats, ja que no tenen molts recursos per aconseguir-ne de millors.

Vegeu tamb.

Agricultura ecolgica;
Sembra directa;
Llista de plantes cultivades  ;















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67" title="Astre" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="37">
Un astre s un cos celeste, que es pot trobar en l'espai.
Cos que pot individualitzar-se dels altres en l'Univers.
Tot i aix els planetes i el sol ameten llum propia, grcies aix es poden veure.
La lluna es un astre, a ms d'aix tamb un satllit.
Un " astre " es cualesvol cos de l'univers.


Principals tipus d'astres:
Satllit;
Planeta;
Asteroide o planetoide;
Estel o estrella;
Estel o estrella de neutrons;
Forat negre;

Pgines que s'hi relacionen:
El sistema solar;
Les galxies;
Astronomia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68" title="Asclepi" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="38">

 
En la mitologia grega, Asclepi (en grec           = Asklepios, els romans l'anomenaven Esculapi, en llat Aesculapius) era el du de la medicina.  Fill d'Apollo i de Coronis (filla de Flgies, rei dels lpites) i pare d'Higia i de Podaliri.

Representat plsticament com un home madur o ms aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braos, porta a la m el bast dels caminants al qual s'enrosca una serp (vegeu vara d'Esculapi). 

El centre originari del culte sembla que va ser Tricca, a la muntanya de Tesslia, i desprs es va estendre per tot el territori hellnic, per els santuaris ms importants es trobaven sobretot al Pelopons: Sici, Argos i, sobretot, Epidaure. 

Les festes celebrades als santuaris d'Asclepi eren les Asclepees. 

Amb el nom dAsclepi d'Empries (o tamb Esculapi d'Empries) s coneguda una esttua trobada a Empries l'any 1909 durant les excavacions, feta en dues parts, que durant 98 anys fou exposada a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya i va ser portada a la seu d'Empries Empries el mar de 2008. s de marbre blanc, del Pentlic la part inferior i de Paros en el bust i els braos. La majoria d'experts consideren actualment que correspon a una representaci de Serapis, encara que se'l conegui amb el nom popular d'Esculapi d'Empries. No es conserva cap part del ceptre que sens dubte sostenia amb la m esquerra i que noms podia ser portat per un du major (Serapis=Hades). La serp que es va trobar al mateix temple era una pea exempta que en cap cas no es podia enroscar a un bast, per la qual cosa es considera una representaci de l'Agatodaimon. Fa 2,15 m d'alada. Se l'ha datada del darrer quart del segle II aC. s l'obra d'art grega ms important trobada fins ara als Pasos Catalans.



Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75" title="Abril" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="39">

L'abril s el quart mes de l'any en el calendari gregori i t 30 dies. En el calendari rom primitiu (s. VIII) era el segon mes de l'any, que comenava al mar. El seu nom en llat era aprilis, format a partir d'Apru, nom etrusc de la deessa grega Afrodita. Tamb es creu que evoca la paraula "obrir" en llat, ja que s'obren ms els dies, duren ms. Abril tenia 30 dies en el primitiu calendari rom, per va passar a tenir-ne 29 en el calendari lunar de Numa Pompili. El calendari juli li va restituir el trent dia. Els seus smbols sn el diamant i la margarida.

Altres noms.
Per als anglosaxons era el Oster-monath, en honor d'una deessa que va originar la Pasqua.

Esdeveniments de l'abril.
El 7 d'abril se celebra el dia mundial de la Salut;
El 23 d'abril se celebra el dia de sant Jordi, patr de Catalunya.
































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76" title="Agost" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="40">


L'agost s el vuit mes de l'any en el calendari gregori i t 31 dies. En l'antic calendari rom es deia sextilis perqu ocupava la sisena posici, per se li va canviar el nom a augustus en honor a Csar August (Caesar Augustus, en llat), el primer emperador rom. El mes de sextilis tenia 30 dies al primitiu calendari rom, per va passar a tenir-ne 29 amb el calendari lunar de Numa Pompili. El calendari juli li va restituir el nombre de 30, per August li'n va afegir un ms (que va treure a febrer) perqu no en tingus menys que juliol, mes dedicat al seu pare adoptiu Juli Csar. Els seus smbols sn el zefir i el gladiol i el sagrat cor per als catlics.

































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79" title="Afric (desambiguaci)" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="41">


Gentilici:
Natural de l'frica o relatiu a l'frica;
Biografies:
Juli Afric (Julius Africanus), orador rom;
T. Sextius Africanus, cnsol rom;
Sext Juli Afric (Sextus Julius Africanus), escriptor i veterinari rom;
Publi Corneli Escipi Afric Major (Publius Cornelius Escipio Africanus), general rom;
Sext Cecili Afric (Sextus Caecilus Africanus), jurista rom;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80" title="Asitic" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="42">



Asitic: natural, relatiu o pertanyent al continent d'sia;

Asitic fou un sobrenom adoptat pels Escipions i els Valeris.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81" title="Acceleraci" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="43">


En fsica, l'acceleraci s una magnitud fsica que indica com canvia la velocitat d'un cos en relaci amb el temps. s a dir ens indica la magnitud de l'augment o la disminuci de la velocitat del moviment.

En cinemtica l'acceleraci es defineix con la primera derivada de la velocitat respecte del temps (la rtio del canvi de velocitat]]) o de manera equivalent com la segona derivada de la posici. Es tracta d'una magnitud vectorial i es mesura en unitats de longitud  temps-2 (LT-2 o L/T2). En unitats del SI, s'expressa en metre/segon2.

Al llenguatge com es parla d' acceleraci per referir-se a un increment de la la velocitat i de desacceleraci per indicar-ne un decrement. Per en fsica qualsevol increment o decrement de la velocitat s anomenat acceleraci; i tamb rep el nom d'acceleraci els canvis en la direcci de la velocitat (velocitat centrpeta).

A la mecnica clssica, l'acceleraci d'un cos s proporcional a la resultant de la fora que actua sobre ell. Segons la segona llei de Newton:

;

on F s la resultat o fora total que actua sobre el cos; m s la massa del cos i a s la seva acceleraci.


L'acceleraci mitjana es defineix com el quocient entre la diferncia del vector velocitat i el perode de temps transcorregut. Per a calcular l'acceleraci mitjana d'un cos s'utilitza la segent formula:

;

L'acceleraci instantnia es calcula emprant perodes de temps molt petits, o sigui, es calcula com la derivada del vector velocitat respecte del temps: 

;

Com que la velocitat s la derivada de la posici respecte del temps, l'acceleraci tamb es pot expressar com la segona derivada de la posici respecte del temps ambdues vegades.

;

Components de l'acceleraci.
En els moviments no rectilinis l'acceleraci es pot descompondre en dues components perpendiculars: una de perpendicular a la direcci del moviment, l'acceleraci normal, i l'altra tangent al moviment, l'acceleraci tangencial.

L'acceleraci tangencial () mesura el canvi de la velocitat del mbil en el temps. La seva direcci es tangencial a la trajectoria i, per tant, parallela a la velocitat. El seu valor pot ser zero, cas en qu el mdul de la velocitat es mant constant. Matemticament s'obt com la derivada del mdul de la velocitat respecte del temps, multiplicada pel vector unitari () tangent a la trajectoria i, per tant, parallel a la velocitat.



L'acceleraci normal () s present en qualsevol moviment no rectilini. s la causa de la variaci de la direcci del vector velocitat, s a dir, s la causant que la trajectoria no sigui rectilnia. Matemticament s'obt el seu mdul amb la segent expressi, que depn del mdul de la velocitat i del radi de curvatura de la trajectoria, ies multiplica pel vector unitari normal a la trajectria ().

;

L'acceleraci total que soporta la partcula en moviment ser, per tant:

;


I com que :

;

 Vegeu tamb .
Acceleraci de la gravetat;
Sobreacceleraci;
Referncies.
 La Baldufa. Lloc web educatiu de fsica de la UPC.;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82" title="Astronauta" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="44">

Un astronauta (tamb cosmonauta o taikonauta) s una persona que viatja en l'espai exterior a la Terra. El criteri per considerar a una persona astronauta s que hagi viatjat a una alada superior a 80 o 100 km (segons els pasos). A principis de 2004, mes de 430 persones de 32 pasos diferents havien exercit d'astronautes.

Terminologia.
En catal, el terme astronauta s el mes usat, i deriva de les paraules gregues stron (      ), que significa "estrella", i nautes (      ), que significa "navegant". La primera utilitzaci coneguda del terme "astronauta", en el sentit modern, s al relat breu de Neil R. Jones The Death's Head Meteor, del 1930.

Cosmonauta s'utilitza habitualment per referir-se a astronautes russos o de l'antiga Uni Sovitica i pasos de l'antic Bloc de l'Est. Aquest terme prov del rus kosmonavt (         ) que deriva de les paraules gregues kosmos (      , univers) i nautes (      , navegant).

Taikonauta s'utilitza per als astronautes xinesos. s un neologisme format a partir del terme xins    
(tik ng, espai) i de l'grec        (nautes, navegant). La paraula oficial xinesa que designa a un astronauta s     (y hngyun) per el terme taikonauta fue proposat per Chiew Lee Yih el maig de 1998 a Internet i es va acceptar rpidament al mn anglosax.

Astronautes famosos.

Yuri Alekseyevich Gagarin (9 de mar de 1934   27 de mar de 1968), cosmonauta sovitic. El 12 d'abril de 1961 esdevingu el primer sser hum que viatj a l'espai, amb el Vostok 1.
Alan Shepard (18 de novembre de 1923 - 21 de juliol de 1998) esdevingu, el 5 de maig de 1961 el primer americ (i el segon hum) en viatjar a l'espai. Ho feu a bord del Freedom 7.
Valentina Vladimirovna Tereshkova (URSS, 6 de mar de 1937), va ser la primera dona cosmonauta. Va fer 48 rbites voltant la terra a bord del Vostok 6 en 70 hores, i 50 minuts, des del 16 de juny, al 19 de juny de 1963.
Neil Armstrong (5 d'agost  de 1930) astronauta americ, primer home que camin sobre la Lluna. Quan pos el peu sobre la Lluna el 21 de juliol de 1969 va dir:  Aquest es un petit pas per un home, mes un gran pas per la humanitat .
Eileen Collins va ser la primera dona pilot i la primera dona comandant d'un transbordador espacial, en la missi STS-93, del 23 al 27 de juliol del 1999.
Yang Liwei primer taikonauta xins, a bord de la nau Shenzhou 5, el 15 d'octubre de 2003.

Referncies.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85" title="Any" nonfiltered="47" processed="46" dbindex="46">

Un any s el perode de temps que triga la Terra en fer una revoluci al voltant del Sol. 

El terme any tamb es f servir per a referir-se al perode orbital de qualsevol planeta, i per extensi s'aplica a altres cicles orbitals.

Tipus d'anys. Definicions.

Any sideri o any sideral: perode de temps que transcorre entre dos passos consecutius de la terra per un mateix punt de la seva rbita. Generalment emprat pels astrnoms, s la mesura ms exacta d'un any. Referncia: els estels. Duraci: 365'256436918716 dies siderals o 365,256363 dies solars (365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9,7 segons).
Any trpic o any solar: perode de temps que transcorre entre dos passos successius del Sol per l'equinocci mig. En altres paraules, el temps que transcorre, per exemple, de primavera a primavera. Referncia: el sol. Duraci: 365,242189 dies (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons). Les civilitzacions Mesopotmica i Egpcia van aconseguir uns valors molt aproximats per aquest any, sobretot considerant l'escassetat de mitjans de l'poca. ;
Any anomalstic: perode de temps que transcorre entre dos passos successius de la terra pel periheli de la seva rbita. Duraci: 365,2596 dies.

En la vida quotidiana, fem servir l'any civil, que t un nombre enter de dies. Al calendari gregori (el ms exts a Occident) hi ha anys civils de dues menes: els anys comuns, que sn els que tenen 365 dies i els de trasps, que sn els de 366, que s'esdevenen, en general, cada 4 anys. 

En Astronomia i/o Astrofsica, a ms, tenen el seu inters:

Any dracontic o any d'eclipsi: perode de temps que transcorre entre dos passos consecutius del Sol per un node de la Lluna, moment en qu pot succeir un eclipse. Duraci: 346,62 dies.
Any csmic o any galctic: perode de temps que transcorre en una rbita del sol al voltant del centre de la nostra galxia. Duraci: uns 220 milions d'anys.
Any platnic: perode de temps en el que l'eix de la terra descriu un cercle complert degut a la precessi. Duraci: uns 25.800 anys.

Evoluci histrica de l'any solar.
 Any solar egipci: estimava que un any durava 365 dies. El calendari egipci va patir desfasaments de temps molt notables i es va intentar de reformar-lo durant el congrs de Cnope, on es va concloure que l'any durava 365,25 dies.
 Any solar juli: basat en el congrs de Cnope, estimava que l'any durava 365,25 dies solars, s a dir, 365 dies i 6 hores. Per a corregir aquestes 6 hores de ms, cada quatre anys s'introdua un any de 366 dies solars. A aquest any se'l va anomenar any de trasps.
 Any solar gregori: s l'any civil actual. s una correcci del comput de l'any solar juli, perqu el 1582 uns astrnoms varen descobrir un desfasament gradual de temps en el calendari juli. Desprs d'una llarga investigaci, es va concloure que un any durava aproximadament 365,2425 dies solars, s a dir, 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. Per esmenar aquesta diferencia amb l'any juli, es va determinar que els anys seculars (aquells que les dues ltimes xifres sn 00, per exemple: 1700, 1800, 1900...) no serien anys de trasps, a excepci d'aquells que fossin divisibles entre 400 (per exemple: 1600, 2000, 2400... etc) que si ho serien.

Pgines que s'hi relacionen.
Any embolismal;
Any llum;
Any lunar;
Any zero;
Temps astronmic;

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86" title="Any civil" nonfiltered="48" processed="47" dbindex="47">
Un any civil s el que t un nombre enter de dies civils. Per aquest motiu, l'any civil s el que s'utilitza en la vida quotidiana, ja que l'any trpic no t un nombre enter de dies civils.

Segons aix, els anys civils sn cadascun dels perodes de 365 o 366 dies que van de l'1 de gener al 31 de desembre i que es numeren a partir de l'any 1, any en qu hom suposa que es produ el natalici de Jesucrist.

Els anys civils que tenen 365 dies s'anomenen anys comuns i els que en tenen 366, anys de trasps. Al llarg del temps es van alternant, de tal manera que equivalen a la successi d'anys trpics o solars, d'acord amb el calendari gregori.

Pgines que s'hi relacionen.
Any;
Any de trasps;
Temps astronmic;
Calendari d'esdeveniments;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89" title="Alt Empord" nonfiltered="49" processed="48" dbindex="48">


L' Alt Empord s una de les dues comarques en qu va quedar dividit l'Empord en la divisi comarcal de 1936.

Medi fsic.
Limita amb el Vallespir i el Rossell pel nord; amb la Mediterrnia per l'est; amb el Baix Empord, el Girons i el Pla de l'Estany pel sud, i amb la Garrotxa per l'oest.

L Empord s una de les comarques amb ms antiguitat histrica i d'importncia de Catalunya. La seva histria ms rellevant comen quan els romans entraren per les costes d'aquest territori i establiren la colnia grega d'Emporion, actualment coneguda com a Empries, que fou la porta d'entrada a les civilitzacions hellniques i llatines. La comarca va mantenir la seva essncia en una dinastia prpia i una gran vitalitat fins el segle XIV.

Geogrficament l'Alt Empord est situat al sector nord-oriental de Catalunya. La comarca fa frontera amb Frana, amb els Pirineus axials; que en ells comencen els rius que desemboquen al mar del Cap de Creus al nord , pel costat de llevant ressegueixen l'accidentada costa Mediterrnia i per Ponent fa frontera amb la comarca del Girons, la Selva i la comarca dels volcans, la Garrotxa.

L Alt Empord t la forma d'un triangle invertit amb corbes que situa la seva base en direcci als Pirineus. El 1936, any de la primera comarcalitzaci oficial de Catalunya, s'aprov, basant-se ms en criteris econmics i de mercat que no pas histrics, geogrfics o culturals, la divisi de l'Empord en dues comarques administratives, el lmit de les quals es va fixar aprofitant la lnia imaginria que recrrer el Masss del Montgr i segueix entre la divisria d'aiges de les conques del Ter i el Fluvi.

L Alt Empord geogrficament, est format per una plana alluvial replanada pels rius Muga i Fluvi, que desemboquen a la mar del Golf de Roses; tamb t una obertura a la serra de l'Albera i una franja de terraprims al nord, i la petita serra de Valldavi i el masss de Montgr al sud.

El clima s mediterrani subsumits de mats martim i la temperatura mitjana s de 15 a Figueres, la capital de comarca. El ms caracterstic i ms conegut de la comarca s el vent de Tramuntana, fred i violent, procedent del nord, que bufa a uns 70 dies a l'any sobretot a l'Hivern. La Tramuntana obliga a resguardar els camps amb fileres de Xiprers, i el vent de garb s el vent propi de l'estiu. 

L economia de la comarca ha estat durant tota la seva histria de carcter rural-tradicional amb conreus d'Olivera i Vinya, i als fondals  conreus de blat, blat de moro i alfals, amb zones d'horticultura i arbres fruiters. La part ms humida de la plana, prop dels aiguamolls hi ha una extensa zona de prats naturals o closes utilitzats per la ramaderia. Pel que fa a la pesca no t un paper tant important com l'agricultura i la ramaderia, tot i que hi ha ports de gran importncia com el de Roses, el Port de la Selva, Llana i l'Escala.

Per avui dia l'Alt Empord s una comarca molt turstica, sobretot per la Costa Brava, amb els seus racons de  bellesa a les costes que fa que el turisme vingui a masses. La bellesa del paisatge, tot i que durant els ltims anys ha estat demacrat per alguns incendis durant l'estiu, els seus nuclis arqueolgics com el de d'Empries o Roses, els antics monestirs Romnics com el conegut Monestir de St. Pere de Rodes , i tamb les poblacions de caire medieval com Peralada o Castell d'Empries. Cal nombrar el turisme artstic de Salvador Dal, que ha aportat molt turisme a l'Alt Empord  fent esment de Figueres i a Cadaqus   Port Lligat.

L'Empord ha estat font d'inspiraci per a nombrosos artistes i escriptors, entre els quals, destaquen noms com els de Josep Pla, Salvador Dal o Carles Fages de Climent, que des d'un localisme extrem han cercat projectar-se cap a la universalitat.





Llocs d'inters.

Costa Brava nord;
Monuments megaltics de l'Alt Empord;
Empries;
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord;
Parc Natural del Cap de Creus;
Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera;
Monestir de Sant Pere de Rodes;
Santa Maria de Vilabertran;
Teatre-Museu Dal;
Santa Maria de Castell d'Empries;
Sant Toms de Fluvi;
Castell de Sant Ferran;
Museu Nacional del Joguet de Catalunya;

 Alt-empordanesos coneguts .
 Ermenguer d'Empries (812-813);
 Gausfred I d'Empries (931-999);
 Hug III d'Empries (1153-1173);
 Joan II d'Empries (1396-1401);
 Pere II d'Empries (1401);
 Sibilla de Forti (Forti?, c. 1350 - Barcelona, 1406);
 Bernat Hug de Rocabert (Maanet de Cabrenys, c.1415 - Monts, 1485);
 Salvador de Prats i Mates (Figueres, 1673 - Barcelona?, 1747);
 Abd Terradas i Paul (Figueres, 1812 - Medina Sidonia, Andalusia, 1856);
 Narcs Fages i de Rom (Figueres, 1813 - Figueres, 1884);
 Narcs Monturiol (Figueres, 1819 - Sant Mart de Provenals, 1885);
 Josep Rubau Donadeu i Corcells (Figueres, 1841 - Madrid, 1916);
 Mart Vilanova i Purcallas (Figueres, 1896 - Aulnay-sous-Bois, Frana, 1930);
 Jaume Compte i Canelles (Castell d'Empuries, 1897 - Barcelona, 1934);
 Salvador Dal i Domnech (Figueres, 1904  Figueres, 1989);
 Carles Fages de Climent (Figueres, 1902- Figueres, 1968) ;
 Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 1906 - Barcelona, 1988);
 Joan Regl i Campistol (Bscara, 1917 - Sant Cugat del Valls, 1973);
 Josep Pallach i Carol (Figueres, 1920 - L'Hospitalet de Llobregat, 1977);

 Demografia .



 Poltica .










Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals de l'Alt Empord;
Llista de monuments megaltics de l'Alt Empord;

 Enllaos externs .


Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Bibliografia interdisciplinria de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Web de Turisme del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Emporda.info, edici digital del Setmanari de l'Alt Empord;
Informaci de CapCreus online;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90" title="Alt Camp" nonfiltered="50" processed="49" dbindex="49">



L'Alt Camp s una comarca de Catalunya. Se situa a la provncia de Tarragona, i limita al nord amb la comarca de la Conca de Barber, al nord-est amb l'Anoia, a l'est i sud-est amb l'Alt Peneds i el Baix Peneds, al sud amb el Tarragons i a l'oest i sud-oest amb el Baix Camp. 

s una de les tres comarques en qu va quedar divit el Camp de Tarragona en la divisi comarcal de 1936.



 Demografia .


 Poltica .











Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals de l'Alt Camp;

Enllaos externs.


Pgina web oficial del Consell Comarcal de l'Alt Camp;
Tota la informaci i tots els serveis de la comarca de l'Alt Camp;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Portal comercial de l'Alt Camp Vallsanuncis;
 VallsDigital.com El diari digital de Valls (Alt Camp);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93" title="Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques" nonfiltered="51" processed="50" dbindex="50">
L'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques de Hollywood (Academy of Motion Picture Arts and Sciences) s una organitzaci nord-americana inicialment creada per promoure la indstria cinematogrfica dels EUA. Va ser fundada l'11 de maig de 1927 a Los Angeles, Califrnia.

Aquesta organitzaci s coneguda a nivell internacional pels seus premis anuals dedicats al cinema fet a Hollywood, popularment coneguts com els Oscars.

Membres Fundadors.
Actors
Richard Barthelmess;
Jack Holt;
Conrad Nagel;
Milton Sills;
Douglas Fairbanks;
Harold Lloyd;
Mary Pickford;

Directors
Cecil B. DeMille;
Frank Lloyd;
Henry King;
Fred Niblo;
John M. Stahl;
Raoul Walsh;

Guionistes
Joseph Farnham;
Benjamin F. Glazer;
Jeanie MacPherson;
Bess Meredyth;
Carey Wilson;
Frank Woods;

Tcnics
J, Arthur Ball;
Cedric Gibbons;
Roy J. Pomeroy;

Productors
Fred Beetson;
Charles Christie;
Sid Grauman;
Milton E. Hoffman;
Jesse L. Lasky;
M. C. Levee;
Louis B. Mayer;
Joseph Schenck;
Irving Thalberg;
Harry Warner;
Jack Warner;
Harry Rapf;

Advocats
Edwin Loeb;
George W. Cohen;

Enllaos externs.
Academy of Motion Pictures Arts and Sciences ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94" title="Aragons" nonfiltered="52" processed="51" dbindex="51">

L'aragons o aragons  s una llengua romnica parlada en diverses valls del Pirineu aragons, principalment a les comarques del Somontano, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagora.

Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragons sn: Osca, Graus, Monts, Barbastre, Fonz, Echo, Estadilla, Samianigo, Chaca, Plan, Ans, Ayerbe, Broto, Lo Grau.

El benasqus (parlat a l'entorn de la vall de Benasc) s una llengua de transici entre l'aragons, el catal de la Ribagora i el gasc.

 Histria de la llengua .
T com a origen el dialecte llat que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles VII i VIII sobre un substrat acusadament vasc. Aquesta tamb rep, en el seu perode medieval, la denominaci entre els lingistes de navarroaragons per la inicial dependncia aragonesa del Regne de Navarra.

L'expansi del Regne d'Arag cap al sud sobre terres musulmanes, portaria amb ella la llengua per tot el territori conquerit, sent els segles XIII i XIV els que la llengua hi va tenir la seua mxima extensi. La uni dinstica del Regne d'Arag amb el Comtat de Barcelona en el que seria la Corona d'Arag va suposar una important influncia de la llengua catalana sobre l'aragonesa. La Cancelleria Real tindria el llat, el catal i l'aragons com a llenges d's habitual, i ocasionalment l'occit, si b s'utitlitzar un aragons que tamb anir adquirint ja molts trets castellans.

Amb la instauraci, el 1412, de la Dinastia Trastmara, el castell es va convertint progressivament a la llengua de la cort i de la noblesa aragonesa. Les classes altes i els nuclis urbans seran els primers focus de castellanitzaci, quedant l'aragons cada vegada ms relegat a llengua d'mbit rural o domstic, i a sofrir un desprestigi social progressiu.Aix mateix va passar-li tamb al catal. Els segles posteriors al Decret de Nova Planta de Felip V, mitjanant el qual se suprimia la independncia poltica d'Arag, i la repressi lingstica de la dictadura franquista del segle XX, suposarien la implantaci gaireb total de la llengua castellana a Arag,i tamb a Catalunya (sortosament per, actualment no s l'nica llengua oficial) on actualment s l'nic idioma oficial i la llengua familiar del 95% dels aragonesos.

A partir de la transici democrtica van comenar a sorgir diferents associacions defensores i promotores de l'idioma, com tamb molts intents d'estandarditzaci a partir dels diferents dialectes. Alguns aragonesos van comenar tamb a aprendre l'aragons com a segona llengua. Segons l'enquesta feta pel Govern d'Arag (2000), el nombre de parlants adults a l'Alt Arag no s superior als 25.000 . L''aragons s una de les llenges europees amb un major perill d'extinci actualment. Continua comptant amb molt poca ajuda per part de les institucions, i el seu estat de conservaci s cada vegada ms precari entre els seus parlants natius, d'una banda per la baixa transmissi de la llengua als fills, i de l'altra de la progressiva castellanitzaci de la llengua.

L any 1999 s aprov la Llei de Patrimoni Cultural Aragons, que en el seu article 4at afirma que l aragons i el catal, llenges minoritries d Arag, en l mbit de les quals est compreses les diverses modalitats lingstiques, sn una riquesa cultural prpia. Des de 1996 l'Estatut d'Autonomia d'Arag requereix l'aprovaci d'una llei de llenges a les Corts d'Arag, mandat que fins ara ha estat incomplit pels governs populars, socialistes i regionalistes. L ensenyament s ntegrament en castell, amb l assignatura opcional en aragons en algun nucli.

Al mes de juliol de 2006, dins del II Congreso de l'Aragons, es va constituir lAcademia de l'Aragons, entitat que t com a objectiu la salvaguarda i promoci de la llengua aragonesa en totes les seues modalitats locals. 





 Caracterstiques de l'Aragons .
Alguns dels trets caracterstics de l'aragons sn:
Les   i   ("e" i "o" breus) tniques del llat vulgar, pronunciades [ ] i [ ], s'han convertit en els diftongs  i  com en castell, per exemple VET'LA > biella (es: vieja, cat: vella). Sovint la diftongaci de   pot ser  en parlars centrals i la de   pot ser  (luogo).
Prdua de la -E final no accentuada, exemple GRANDE > gran (es grande, cat: gran);
A diferncia del castell, es conserva la F- al comenament, exemple FILIU > fillo (es hijo, cat fill);
La iod roman (GE-,GI-,I-) es converteix en africada palatal sorda ch , exemple IUVEN > choben (es joven, cat jove), GELARE > chel(r) (es helar, cat gelar);
Igual que en portugus i gallec, els grups cultes romanos /-ult-/ i /-ct-/ passen a , exemple FACTU > feito (es hecho, cat fet);
Com al catal, els grups /-x-/, /-ps-/ i /scj-/ sn una fricativa palatal sorda ix , exemplo COXU > coixo (esp cojo, cat coix);
Com al catal, els grups -Lj-, -C'L-, -T'L- es converteixen en lateral palatal 'll' , exemplo MULIERE > mull(r) (es mujer, cat muller), ACUT'LA > agulla (es aguja, cat agulla);
A diferencia del castell i catal estndard, la -B- llatina es conserva a les terminacions de l'imperfet d'indicatiu en la segona i tercera conjugaci: teniba (es tena, cat tenia);
En escriptura, la "b" i la "v" convergeixen en "b".
Existeixen pronoms adverbials com al catal evolucionats a partir de ENDE -> en/ne i IBI-> bi/i/ie.

Codificaci.
Ortografia.
L'aragons coneix dues ortografies concurrents:
 La grafia d'Osca (grafa de Uesca). s majoritria en l's, per no completament generalitzada. Es fix el 1987 amb una convenci que es tingu a Osca. s sostinguda pel Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA, Consell de la Llengua Aragonesa).  El seu principi s notar els fonemes de manera quasi uniforme, sense tenir en compte l'etimologia. Per exemple, v i b sn uniformitzats en b; tamb ch, j, g(+e), g(+i) sn uniformitzats en  ch... Certes solucions calquen l'espanyol (, accents grfics).
 La grafia SLA ha aparegut el 2004 amb la fundaci de la Sociedat de Lingistica Aragonesa (SLA, Societat de Lingstica Aragonesa). s minoritria en l's. La seva ambici s reemplaar la grafia d'Osca, que l'estimen massa espanyolitzada, a fi de tornar a l'aragons les seves tradicions grfiques medievals i per a aproximar-lo al catal i l'occit. Per exemple, com en aragons medieval, v i b sn distintes; tamb ch, j, g(+e), g(+i) sn distintes; s'escriu ny en lloc de . Els accents grfics funcionen una mica com en catal i en occit.
La manca de generalitzaci completa de la grafia d'Osca i la seva contestaci per l'SLA han engendrat la creaci de lAcademia de l'Aragons (Acadmia de l'Aragons) el 2005. Aquest organisme nou ha rebut el suport d'institucions nombroses per a trobar una ortografia ms consensual i tamb per a elaborar una varietat estndard d'aragons: el seu treball s'est fent i encara no ha publicat els seus resultats.




Estandarditzaci.
Una varietat estndard de l'aragons s'est elaborant per topa amb dues concepcions divergents.
 Els partidaris de la grafia d'Osca (en particular el Consello d'a Fabla Aragonesa) elaboren xic a xic una varietat estndard dita aragons com o aragons estndard, que selecciona ms els trets occidentals que orientals. Per certs punts encara no s'han completament fixat. S'ha de preferir els participis passats en -ato -ata o be en -au -ada? S'ha d'admetre la forma ro/ra per l'article definit, al costat de les formes ms extenses o/a i lo/la?
 Els partidaris de la grafia SLA (en particular la Sociedat de Lingistica Aragonesa) opinen que el model precedent de laragons com, que l'anomenen pejorativament "neoaragons", s'ha fixat amb molta imprudncia, amb un desconeixement dels dialectes reals i amb tries molt artificials. Segons l'SLA, aix provocaria una desconnexi greu entre els parlants naturals i un estndard inefica. L'SLA preconitza de fer un estudi ms aprofundit dels dialectes i de crear estndards dialectals, que servirien de base, eventualment, a una varietat estndard ms general i ulterior, per connectada amb el coneixement real dels dialectes. Tamb l'SLA insisteix en el fet que el benasqus s intermediari entre l'aragons i el catal i per tant ha de rebre un estndard adaptat.

 Veure tamb .
 Literatura aragonesa;
 Rock en aragons;
 Nogar;
 Enllaos externs .

 Charrando - Portal de difusi i aprenentatge de la llengua aragonesa;
 Asoziazion cultural Finestra Batalera;
 Consello d'a fabla arognesa dins del Consell de la llengua aragonesa;
 Sociedat de Lingistica Aragonesa;
 Chuntos por l'aragons - Manifest per la unitat de la llengua;
 Fablans - Cercle de parlants de l'aragons;
Curs d'Aragons;
 Ethnologue ed. XIV;
 Ethnologue ed. XV;
 Academia de l'Aragons - Academia de la llengua aragonesa;

Notes.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98" title="Astronutica" nonfiltered="53" processed="52" dbindex="52">

L'astronutica s la branca de l'enginyeria que s'ocupa del disseny i construcci d'aparells pensats per treballar i funcionar fora de l'atmosfera terrestre, siguin tripulats o no tripulats.

D'acord amb les definicions de la Fdration Aronautique Internationale (FAI), l'astronutica es dedica a totes aquelles activitats aeronutiques situades per sobre de l'anomenada Lnia de Karman ubicada a uns 100 quilmetres sobre la superfcie de la terra.

Les lleis fonamentals de l'astronutica.

Les lleis fonamentals de l'astronutica sn la llei de Newton de la gravitaci universal i les lleis del moviment de Newton mentre que l'eina matemtica fonamental es el clcul diferencial. Les lleis del moviment dels planetes de Kepler en poden deduir d'aquelles, i s'han d'aplicar quan un cos en rbita est subjecte noms a la fora de la gravetat d'un estel. Quan s'aplica una fora propulsiva a un vehicle espacial els seus moviments sn el resultat de les lleis de la gravitaci modulades  pels principis del moviment (Newton), tots ells ja esmentats.

La velocitat d'escapament.

La frmula de la Velocitat d'escapament es dedueix fcilment com segueix.

L'energia especfica (energia per unitat de massa) de qualsevol vehicle espacial esta composada per dos components, l'energia potencial especfica i l'energia cintica. L'energia potencial especfica associada a un planeta de massa M ve donada per 



mentre que l'energia cintica especfica d'un objecte ve donada per 




Degut a la conservaci de l'energia, l'energia orbital especfica total s



que no depn de la distncia, , des del centre del cos central al vehicle espacial en qesti. Per tant, l'objecte pot abastar un  infinit si aquesta quantitat es no negativa, la qual cosa suposa



La velocitat d'escapament de la superfcie de la Terra s de un 11 km/s, per aquesta velocitat es massa baixa per enviar un cos a una distncia infinita degut a la gravetat del Sol. La velocitat d'escapament del sistema solar en la proximitat de la Terra s de uns 42 km/s.


Pgines que s'hi relacionen:

Astronauta;
Satllit geostacionari;
Estaci espacial;
Aeronutica;
Cosmdrom de Baikonur;

Alguns cientfics relacionats amb l'astronutica:

 Valentin Glouchko;
 Robert Goddard;
 Sergei Korolev (1907-1966);
 Alexei Leonov;
 Hermann Oberth;
 Eugen Snger;
 Wernher von Braun (1912-1977);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="100" title="Afluent" nonfiltered="54" processed="53" dbindex="53">
Un afluent s un riu o torrent que desemboca en un altre de ms important.

Els afluents d'un riu es classifiquen en afluents per la dreta i afluents per l'esquerra, segons el costat del riu principal al qual arriben vist en el sentit del corrent, o sigui, mirant riu avall.

 Vegeu tamb .
Accidents geogrfics;
Geografia fsica;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="102" title="Alfons el Franc" nonfiltered="55" processed="54" dbindex="54">


Alfons el Franc o el Liberal, I de Valncia, II a Catalunya i III d'Arag (Valncia 1265 - Barcelona 1291), comte de Barcelona, Rei d'Arag i de Valncia (1285-1291) i Rei de Mallorca (1286-1291). 

Antecedents familiars.

Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constana de Siclia.

A la mort del seu pare, el novembre de 1285, el succe al tron de la Corona d'Arag aix com en el dels comtats catalans. Alhora el seu germ segon, Jaume el Just va heretar el regne de Siclia.

Conquesta de les Illes Balears.

Per encrrec del seu pare Confisc el regne de Mallorca a Jaume II de Mallorca, el seu oncle, perqu havia collaborat amb la Croada contra la Corona d'Arag, la invasi francesa de juny-octubre de 1285, atacant entre 1285 i 1286 les illes d'Eivissa i de Mallorca  

Entre 1286 i 1287 conquer a ms l'illa de Menorca al ra's Ab'Umar. Els reietons de Menorca eren vassalls del casal catal des de temps de Jaume I el Conqueridor per aquest fou acusat d'aliar-se amb Tunis, i de retruc amb els angevins i francesos. L'illa de Menorca qued despoblada, i segons conta Ramon Muntaner en la seva crnica, fou repoblada "de bona gent de catalans".

Poltica castellana.

Alfons el Franc men una poltica anticastellana, derivada del progressiu decantament de San IV de Castella vers a possicions profranceses en la qesti siciliana. 

Aix doncs, Alfons es neg a cedir els infants de la Cerda al rei castell, infants que s'havien refugiat en la cort catalana. Va participar a Jaca en la proclamaci d'Alfons de la Cerda com a rei de Castella el setembre de 1288, fet que desencaden una guerra fronterera entre els dos regnes a l'abril-juliol de 1289 i setembre de 1290 i febrer de 1291.

Poltica africana.

Va continuar la mateixa poltica que el seu pare en les qestions nord-africanes, establint punts d'enlla entre el continent afric i la pennsula. El 1286 va sotmetre a vassallatge el sult Tlemcen i intent, el mateix amb el de Tunis, del qual reb poques concessions. Per acabar de sotmetre aquest soldans del Magrib central va amenaar-los amb una aliana amb el sold del Marroc, que ambicionava aquestes terres.

Poltica externa.

Va menar realitzar les expedicions navals de Roger de Llria, Bernat de Sarri i Berenguer de Vilaregut.

Va rebre a Barcelona l'ambaixador del Papa, i dels reis de Frana, i d'Anglaterra, per intercedir a l'alliberarci de Carles II d'Anjou, Rei de Npols, que el seu pare havia pres .

El febrer de 1291 sign la pau amb Frana i la Santa Seu, amb el tractat de Tarasc, entre Valois i Frana d'un costat i Catalunya-Arag de l'altra, per la qual el casal de Valois renunciava als regnes catalans que li havia cedit el Papa i el rei Alfons es reconeixia feudatari del Papa i prometia anar a la Croada. Aix mateix Alfons havia de retirar l'ajuda al seu germ Jaume I de Siclia, anomenat El Just, amb la condici testamentria de qu el regne de Siclia havia de passar al seu altre germ Frederic d'Arag.

Poltica interna.

La seva ambici mediterrnia comport un desnim de l'aristocrcia aragonesa, que se sent deixada de banda, i que arrib a veure qestionar els seus privilegis davant una monarquia triomfant. Aix hi hagu diverses topades entre el rei i els aristcrates en diferents perodes. 

Les Corts de 1286, el juny a Saragossa i l'octubre a Osca van acabar en accions militars i represlies. Aix en les Corts de Monts de 1289 Alfons, amb el suport dels estaments catalans i valencians, va sortir amb una estructura de poder de la Corona d'Arag que permetia una monarquia enfortida, alhora que afeblia els poders nobiliaris.

Npcies.

Es cas el 15 d'agost de 1282 a Barcelona amb Elionor d'Anglaterra, filla del rei d'Anglaterra Eduard I i Elionor de Castella, a les pregries de la qual acced finalment, alliberant en Carles II d'Anjou. 

Mor sense descendncia legtima el 18 de juny de 1291, i fou succet el mateix any pel seu germ Jaume II.

Pgines que s'hi relacionen.
Histria de Catalunya;
Monarques catalans;

Referncies.
 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="103" title="Art escnica" nonfiltered="56" processed="55" dbindex="55">
Les arts escniques sn aquelles arts plstiques o de representaci que es realitzen en un escenari, com ara el d'un teatre o un circ. Les arts escniques sn un tipus d'espectacle.

Exemples darts escniques sn:
 Dansa;
 Teatre;
 Cinema;
 Circ;
 pera;
 Prestidigitaci;
 Transformisme;
 Varietats;


 Vegeu tamb .
 Espectacle;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="105" title="Artista" nonfiltered="57" processed="56" dbindex="56">
L'Artista s la persona que realitza obres d'art. Concernint a diferents activitats i diferents poques: escultors i arquitectes grecs, artesans medievals, gravadors del Renaixement, pintors del barroc, poetes romntics, avantguardistes del segle XX o programadors de net.art sn considerats artistes. Sovint, es pressuposa que l'artista disposa d'una especial sensibilitat davant la realitat que l'envolta i est dotat de la capacitat de comunicar-ne el seu sentit mitjanant l's adequat de la tcnica (la paraula art deriva del grec       (tchne)). 

Avui dia, es podria considerar com artstic el treball que fou mgic i religis dels homes que van pintar les coves d'Altamira i d'altra banda posar en crisi algunes obres de l'art clssic. Conceptes que tradicionalment definien a la figura de l'artista, com el geni, o a la seva producci, com la bellesa, no resulten ja determinants.

Considerant la manca d'autonomia de l'obra d'art: el seu inevitable canvi de significat si s'observa allunyada del seu moment i lloc de creaci (el que Malraux anomenava la seva metamorfosi), la figura de l'artista noms pot definir-se o estudiar-se des d'un punt de vista historicista i depenent de les idees esttiques de la seva poca.

 Alguns conceptes tradicionals sobre l'artista .

 Talent i genialitat .

S'acostumava a distingir entre l'aptitud artstica, el talent i la genialitat: L'aptitud artstica era una disposici o capacitat, natural o adquirida, per a produir un tipus especial d'objectes considerats artstics. Com totes les aptituds, l'aptitud artstica s'educava i desenvolupava a travs d'una aplicaci constant.

El talent fa referncia a una aptitud poc freqent, que distingia i singularitzava a qui la tenia. Normalment el talent s'atribua als artistes amb cert reconeixement social que havien aconseguit un estil o manera prpia de fer les coses. 

La genialitat es refereix a una aptitud de carcter superior: aquella de la qual estava dotada una persona amb una gran capacitat d'invenci, d'organitzaci, de creaci. L'artista genial no noms creava molt i el que creava era singular i duia el seu segell personal, sin que, a ms, influa sobre la societat i la cultura a la qual pertanyia.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="106" title="Alfons el Benigne" nonfiltered="58" processed="57" dbindex="57">


Alfons el Benigne, IV d'Arag, II de Valncia i III de Barcelona ( Npols 1299 - Barcelona 1336). Rei d'Arag, de Valncia, de Sardenya i Rei titular de Crsega (1327-1336); Comte de Barcelona.

Antecedents familiars.

Fou el segon fill de Jaume el Just i la seva segona muller Blanca de Npols, i successor al tron de la corona d'Arag.

Durant el regnat del seu pare, i com a procurador general de la Corona, estigu al capdavant de l'expedici catalana que es feu amb la conquesta de Sardenya, el 1323 i 1324.

Entre 1329 i 1336 es va mantenir una guerra contra la Repblica de Gnova que va permetre guanyar la ciutat de Ssser, clau pel domini de Sardenya. Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neoptria.

Comtat d'Urgell.

Es cas el 1314 amb Teresa d'Entena, hereva del comtat d'Urgell, d'aquesta manera aquest comtat -el darrer que encara era formalment independent- s'incorpor definitivament a Catalunya. 

De fet, durant els segles XI i XII, els comtats de Barcelona i d'Urgell sempre van ser aliats contra els moros i enfront d'Arag; i des del conveni de Trrega signat per Jaume el Conqueridor i Pon I d'Urgell el 1236, aquest havia esdevingut vassall del primer a canvi que el reconegus com a hereu de la comtessa Aurembiaix, que havia mort sense descendncia (1231).

Poltica amb Castella.

El 1329 es cas amb Elionor de Castella, filla de Ferran IV de Castella. Amb aquesta uni s'arregl el desaire sofert per Elionor el 1319 al prometre's en matrimoni amb el prncep Jaume d'Arag, fill primognit del rei Jaume II el Just de Arag, i que aquest trenc en fug el mateix dia de la boda per recloure's en un monestir i iniciar aix una vida monstica. 

Descendents.

Del seu matrimoni amb Teresa d'Entena, celebrat a la catedral de Lleida el 10 de setembre de 1314, en nasqueren:
 l'infant Alfons d'Arag (1315-1317);
 la infanta Constana d'Arag (1318-1346), casada el 1325 amb Jaume III de Mallorca;
 l'infant Pere el Cerimonis (1319-1387), Rei d'Arag i Comte de Barcelona;
 l'infant Jaume I d'Urgell (1320-1347), Comte d'Urgell ;
 l'infant Frederic d'Arag (1325-?), mort molt jove. ;
 la infanta Elisabet d'Arag (1323-1327) ;
 l'infant San d'Arag (1326-1327);


Del seu matrimoni amb Elionor de Castella, realitzat a la catedral de Tarragona el 5 de febrer de 1329, en nasqueren:
 l'infant Ferran d'Arag (1329-1363), casat el 1354 amb Maria de Portugal, filla de Pere I de Portugal;
 l'infant Joan d'Arag (v1330-1358), casat amb Isabel Nez de Lara i assassinat per ordre del seu cos Pere I de Castella;

Successi.

El 1336 el succe Pere el Cerimonis, el segon fill amb la seva primera muller Teresa d'Entena, perqu el primognit Alfons havia mort quan tenia un any.

Bibliografia.
Les despulles reials d'Alfons el Benigne, Elionor i l'infant Ferran retornen a la Seu Vella de Lleida: dia de la Seu Vella 1986, commemoraci del 650 aniversari de la mort d'Alfons el Benigne, Lleida, Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1989.
J.-E. Martnez Ferrando, Jaume II o el seny catal - Alfons el Benigne, Barcelona, Aedos (Biblioteca biogrfica catalana, Srie dels reis catalans, 11), 1963.
J.-E. Martnez Ferrando, S. Sobrequs i E. Bagu, Els descendents de Pere el Gran: Alfons el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne, Barcelona, Teide (Biografies catalanes, Srie histrica, 6), 1954.
J. Mutg i Vives, La ciudad de Barcelona durante el reinado de Alfonso el Benigno (1327-1336), Madrid-Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Cientficas (Anejos del Anuario de estudios medievales, 17), 1987.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="108" title="Any de trasps" nonfiltered="59" processed="58" dbindex="58">
Un any de trasps s un any civil que t un dia ms que els anys comuns, s a dir, t 366 dies. El dia de ms s'afegeix al final del mes que era el darrer en el calendari rom: el febrer, de tal manera que aquest mes passa a tenir 29 dies.

El repartiment dels anys civils en anys comuns i de trasps es fa d'acord amb el calendari gregori: en cada perode de 400 anys n'hi ha 303 de comuns i 97 de trasps. S'alternen de la segent manera: sn de trasps els anys en qu les dues darreres xifres de l'ordinal que correspon a l'any formen un mltiple de 4, excepte si aquestes xifres sn 00. Aleshores cal tenir en compte, amb el mateix criteri, les dues primeres xifres de l'any. Per exemple, el 1996 va ser de trasps, perqu 96 s mltiple de 4; en el 2000, com que les dues darreres xifres eren 00, calia tenir en compte el 20, que s mltiple de 4: per tant, tamb va ser de trasps; per no ho van ser el 1700, el 1800 i el 1900, perqu 17, 18 i 19 no sn mltiples de 4.

L'any de trasps tamb s'anomena bixest o bissextil, mots que fan referncia al dia bis-sextus pridie Martias Kalendas, s al dia que s'intercalava entre el "sextus" i el "quintus" de les calendes de mar, finals de febrer, en la proposta juliana inicial. Tamb existeix una etimologia popular que fa derivar el nom de "bixest" del fet que el nombre de dies que t (366) acaba en dos sisos. 

Vegeu tamb.
any;
calendari gregori;
any trpic;
any sideri;
any civil;
temps astronmic;

Enllaos externs.
Per saber si un any s o no s de trasps ;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="109" title="Any sideri" nonfiltered="60" processed="59" dbindex="59">
Un any sideri s el temps que la Terra triga a fer un gir exacte, s a dir, 360: un any sideri comena en el moment en qu el Sol, la Terra i un estel lluny estan en lnia recta, i acaba quan -desprs de fer una volta al Sol- els mateixos tres astres tornen a estar alineats. Dura 365'256 dies civils.

Vegeu tamb.
Any;
Any dracontic;
Any anomalstic;
Any trpic;
Any civil;
Temps astronmic;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110" title="Any trpic" nonfiltered="61" processed="60" dbindex="60">
Un any trpic s el temps que s'esdev entre dos passos successius de la Terra pel primer punt d'ries. Aquest punt de l'rbita de la Terra marca el comenament de la primavera perqu l'eix de la Terra coincideix amb l'eix de l'esfera celest, desprs que durant l'hivern aquest eix hagi estat inclinat, amb el pol nord de la Terra cap al costat oposat al Sol. El primer punt d'ries sofreix un lent moviment de rotaci retrgrad al voltant de Sol, anomenat precessi dels equinoccis, que fa que la Terra el retrobi abans d'arribar a fer un gir complet de 360: exactament l'any trpic s un gir de 359 59' 09,8. L'any civil es fixa a partir d'aquest any, ja que s el que marca el pas de les estacions: precisament per aix se l'anomena trpic o solar. Dura 365'2422  dies civils. Tamb se l'anomena any solar.

Vegeu tamb.
Any;
Any dracontic;
Any anomalstic;
Any sideri;
Any civil;
Temps astronmic;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111" title="Any anomalstic" nonfiltered="62" processed="61" dbindex="61">
L'any anomalstic s el temps que transcorre entre dos passos successius de la Terra pel periheli. s un gir de 360 00' 11,6". Dura 365,259 dies civils. No t cap aplicaci prctica en la vida quotidiana.

Vegeu tamb.
Any;
Any dracontic;
Any sideri;
Any trpic;
Any civil;
Temps astronmic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112" title="Any com" nonfiltered="63" processed="62" dbindex="62">
L' any com s l'any civil de 365 dies, un menys que els anys de trasps.

El repartiment dels anys civils en anys comuns i de trasps es fa d'acord amb el calendari gregori: en cada perode de 400 anys n'hi ha 303 de comuns i 97 de trasps. Vegeu "Any de trasps", per veure com s'alternen.

Pgines que s'hi relacionen:
Temps astronmic;
Any;
Any civil;
Any de trasps;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114" title="Afrodita" nonfiltered="64" processed="63" dbindex="63">

En la mitologia grega, Afrodita (                 ) era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l'anomenaren Venus. s probable que el seu origen no sigui grec sin oriental, de Xipre o de les costes fencies. Ericina fou un sobrenom d'Afrodita, venerada en un santuari del mont rix, a Siclia.. Urnia ("la celestial") fou el sobrenom d'Afrodita com a representant de l'amor pur.

Quan Cronos va tallar els genitals a Ur, gotes de sang caigueren al mar i de les ones fecundades en nasqu la deessa. El vent Cfir la va portar fins a Xipre, on les Hores la van cuidar. Aix la converteix en una divinitat molt antiga, per com que sempre apareix jove, versions posteriors la van fer filla de Zeus i de Dione.

Era la deessa ms bella i prcticament ning es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d'un simple mortal, Anquises, de qui va tenir a Enees. Per ordre de Zeus, va ser l'esposa d'Hefest, un du lleig i coix, per li va ser infidel i tingu amors amb Hermes i Ares. Del darrer nasqu Eros. 

Va ser la guanyadora de l'anomenat Judici de Paris, l'origen mitolgic de la famosa Guerra de Troia. Les deesses Atena, Hera i Afrodita van demanar a Paris, fill del rei de Troia, que elegs a la ms bella de les tres. Afrodita va seduir a Paris prometent-li l'amor de la dona ms bella i Paris es va deixar convncer i la va elegir a ella. La dona ms bella era Helena, esposa de Menelau. Afrodita va ajudar a Paris a raptar-la i endur-se-la a Troia. Aix va motivar als grecs a unir-se per atacar la ciutat i recuperar a Helena. Naturalment, durant el transcurs de la guerra Afrodita va ajudar sempre als troians mentre que Atena i Hera ajudaven als grecs.

 Enllaos externs .

 Imatges d'Afrodita;

Referncies.
 





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115" title="Apollo" nonfiltered="65" processed="64" dbindex="64">
Text en :----torna fe caketa pero ara desfetaFitxerpng


Apollo (grec:        , Apll n) s el du del Sol, de la bellesa, de la msica i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana. s fill de Zeus i Leto, i el germ bess d'rtemis (la deessa de la cacera).
Altres noms d'Apollo.
Acesios a la regi grega de l'lide.
Acestor;
Apollo Alexcacos;
Abellio;
Atributs.
Apollo anava usualment armat amb arc i fletxes i el penis empinat (com la seva germana rtemis) o amb una ctara, ja que era el du de la msica. Diversos animals es relacionaven amb aquest du. En primer lloc els habitants del bosc, com el llop o el crvol. D'altre banda, els considerats bonics, com el cigne o el dof. I per ltim aquells relacionat amb la profecia, com la serp o el corb, ja que aquest du tenia diversos oracles en el seu nom, entre els quals destaca el de Delfos.

Representa el penis empinat de 12 km de llarg.
Relacions amoroses.
Apollo s fams per les seves aventures amoroses, es destaquen la d'eva fernandez, la de patricia cardenas i la d'anna sol.

Dafne, qui fugint d'ell va demanar ajuda als dus i va ser convertida en un llorer;
Marpesa, una mortal que el va acabar abandonant per un home, ja que tenia por d'envellir i que ell la rebutgs;
Leucotoe, una altra mortal que va acabar convertida en un gira-sol per poder mirar sempre el seu estimat;
Cirene, amb qui va tenir Aristeu, patr del ramat;
Hcuba, amb qui va tenir a Troilus, que jug un paper rellevant en la Guerra de Troia;
Casandra, a qui va regalar el do de la profecia;
Coronis, amb qui va tenir a Asclepi;
Cresa, amb qui va tenir a I;
Acanta;
Jacint;
Cipars;
Callope;
Cirene;
Manto;
Urnia;
Mlia;
em va acosar sexualment llepant-me el penis.
Descendncia d'Apollo.

 Ismeni: fill d'Apollo i de Mlia. ;

Planes relacionades.

 Carmnor;
Metagtnia;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116" title="Ares" nonfiltered="66" processed="65" dbindex="65">



En la mitologia grega, Ares (    ) s el du de la guerra. Fill de Zeus i de Hera. Els romans el van identificar amb Mart.

El seu origen no s hell sin que prov de la salvatge regi de Trcia. Els grecs ja tenien altres dus guerrers, com Atena, per Ares s diferent. Ares s temperamental, brutal i sanguinari. Per aix els grecs, que veneraven l'equilibri i la intelligncia, mai no li van donar massa importncia. En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals com Heracles o Diomedes, sempre en surt derrotat. Aix mostra com els grecs preferien una combinaci de fora i intelligncia a la fora bruta d'Ares.

En els assumptes amorosos, en canvi, va tenir un enorme xit. Es va aparellar amb deesses (p.ex. Afrodita), nimfes (Harmonia) i mortals (p.ex. Aglauros) i va tenir nombrosos fills. Els ms famosos sn Eros, Dimos, nteros i les Amazones.

Sol ser representat dalt d'un carro de guerra. T l'elm d'or, porta escut, est cobert d'una armadura de bronze i el seu bra s poders e incansable. Sol anar acompanyat de Dimos (el terror), Fobos (el pnic) i ride (la discrdia). 






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118" title="Atena" nonfiltered="67" processed="66" dbindex="66">


En la mitologia grega, Atena (en grec antic      ,       o      ) s la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la cermica. Tamb s deessa de la guerra, per de la seva vessant estratgica, ja que el du de la lluita i la sang s Ares. Era tamb deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. s una de les sis deesses principals del Pante grec i era anomenada Minerva pels romans.

Atena s una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge (parthenos). El Parten d'Atenes, a Grcia s el seu homenatge ms resplandent. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. Tamb se l'anomena Atenea o Palles Atenea. L'animal que la simbolitza s l'liba i la seva planta, l'olivera.

Atena s la divinitat tutelar d'Atenes; l'acrpolis d'aquesta ciutat era el principal centre de culte de la deessa a l'antiguitat. De fet, la semblana entre els dos noms ha fet pensar a molts que un d'ells, possiblement el de la dea, derivi de l'altre. Els antics explicaven l'origen del nom d'Atena a travs dels mots grecs athnatos "immortal" i atithne "sense nodrissa", teories avui descartades, i Plat el considerava una traducci del nom de la deessa egpcia Neith.

 El naixement d'Atena .
Filla de Zeus i de Metis. La histria del seu naixement s curiosa. Ur i Gea van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla, desprs tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible maldecap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrs el cap d'una destralada i aix va nixer Atena ja adulta i armada.
Altres versions sostenen el mateix final (que la deessa verge neix del cap de Zeus) per no parlen sobre Metis ni cap precedent o causa que pogus ocasionar el mal de cap al pare dels dus.

 La disputa amb Posid .
Posid, du del mar, i Atena es disputaren la protecci de la ciutat d'Atenes. Per decidir quin dels dos s imposaria, tots dos feren un regal i deixaren que els atenencs decidissin quin els complaa ms. Atena regal a la ciutat una olivera, mentre que Posid hi fu brollar una font d'aigua salada. Els atenencs van preferir el regal de la deessa, ja que era molt ms til.


 Atena i Aracne .
Un altre mite relacionat amb Atena t a veure amb la gelosia. El dus eren molt gelosos de la seva superioritat envers els mortals i s ofenien molt fcilment quan aquests pretenien superar-los. Aix s el que va fer una teixidora anomenada Aracne. El seu art era exquisit. Un dia va exhibir un taps tan ben elaborat que tant ella com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta, incrdula, baix a la terra a veure el taps en persona i el que va veure la va meravellar i horroritzar a la vegada. Efectivament, aquell taps superava qualsevol de les seves obres. Furiosa per la gelosia, el destru. Quan Aracne vei la seva obra mestra perduda, se sucid penjant-se d'un arbre. Atena tenia prou sentit com per adonar-se de la injustcia de la seva mort, de manera que la perdon parcialment. Li retorn la vida per convertint-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, per una obra que ning mai no admiraria.


 La poma de la discrdia .
Un altre mite molt relacionat amb la deessa s el que marca l'origen de la guerra de Troia. A les bodes de Peleu i Tetis, a les quals assistien molts dels dus, Eris, deessa de la discrdia, llen un poma d'or amb aquestes paraules gravades:  Per a la ms bella . De seguida tres deesses reclamaren la poma com a seva: Hera, Atena i Afrodita. Per tal de decidir a qui pertanyia la poma de la discrdia i per tant qui era la ms bella, s escoll Paris, el jove fill del rei Pram de Troia. Les tres deesses intentaren sobornar-lo. Hera ofer a Paris poder, Atena saviesa i gloria militar i Afrodita el tempt amb la dona ms bella de la terra, Helena. Paris es decid per Afrodita. Aquest incident fou l'inici de la guerra de Troia, ja que Afrodita ajud Paris a enamorar i raptar Helena. Atena i Hera, en canvi, donarien suport als grecs en la futura guerra i Afrodita seria la protectora de Paris i els troians.

 Altres mites .
Atena no t gaires mites propis, sin que sovint apareix en la mitologia grega ajudant altres herois en les seves aventures.
Va ajudar Heracles a realitzar els seus dotze treballs, Perseu contra Medusa, Aquilles a guanyar a Hctor i Odisseu en el seu llarg viatge de tornada a casa. Tamb va ajudar molts herois grecs a la Guerra de Troia, i va intervenir en la guerra contra els Gegants lluitant al costat de Zeus i la resta de Dus Olmpics.

 Referncies .


 Bibliografia .

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 166.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121" title="Art endevinatria" nonfiltered="68" processed="67" dbindex="67">
Les arts endevinatries sn els procediments al marge de tota racionalitat cientfica per mitj del qual es pretn endevinar l'esdevenidor (d'una persona o de qualsevol altra cosa) o b obtenir el coneixement d'altres coses desconegudes per les persones que les practiquen.

Es classifiquen en funci del mtode emprat per tal d'aconseguir aquests coneixements:
Astrologia;
Cartomncia;
Fractomncia;
Frenologia;
Grafologia;
Morfopsicologia;
Numerologia;
Quiromncia;
Mntica;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123" title="Guillem Agull i Salvador" nonfiltered="69" processed="68" dbindex="68">
Guillem Agull i Salvador (Burjassot, 1975 -Montanejos a l'Alt Millars, 1993) era un jove valenci, militant en moviments nacionalistes d'esquerres, que va morir assassinat l'11 d'abril de 1993.

Concretament en Guillem militava a la seva mort al grup de l'esquerra independentista, Maulets de Burjassot (Horta).

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agull va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada, a mans d'un grup de joves. Nombroses organitzacions d'esquerres i independentistes van denunciar que el mbil del crim havia estat poltic, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia nacionalista espanyola. Tots els partits poltics van condemnar els actes menys el PP i Uni Valenciana.

En el judici del cas, fet a Castell de la Plana l'any 1995, el jutge condemn un dels acusats, el confs i autor de les ganivetades Pedro Cuevas, a 14 anys de pres per homicidi i va absoldre la resta del grup. Pocs dies desprs, un dels acusats, Juan Manuel Snchez, particip en una agressi amb navalla al barri del Carme de Valncia. Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en compl 4 a pres, i, per a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es present a les llistes del partit ultradret Alianza Nacional en el nmero 4 per Xiva de Bunyol .

El judici fou controvertit, i origin fora polmica entre els mitjans de comunicaci valencians. El jutge accept un estrany testimoni  X , presentat per la defensa, que declar sota secret. Maulets (organitzaci on militava Guillem Agull), que exercia l'acusaci popular, es retir del judici.

Anys desprs es continu homenatjant-lo i quan es compliren deu i quinze anys de la seua mort hi hagueren diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de msica han anat fent canons per a homenatjar-lo, com ara: "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opci k-95), "11 d'abril" (Greska), "11 d'abril del 93" (ODI) o "Soldats catalans" (Orgull Roig).

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina de Maulets;
 Pgina d'homenatge;
 Arxiu de notcies aparegudes als mitjans de comunicaci sobre el cas Agull;
 Contra els nazis, amb Guillem per Vicent Partal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125" title="Anime" nonfiltered="70" processed="69" dbindex="69">

El terme anime en catal es refereix a l'animaci japonesa, que sovint es caracteritza per tenir un dibuix estilitzat i amb molt de color, juntament amb uns personatges i entorns ben definits.

 Terminologia .
La paraula anime s'escriu amb tres carcters katakana a, ni, me (   ). La pronunciaci japonesa s / nim /, tot i que en catal s'acostuma a pronunciar /anme/ o /nime/.

La paraula en catal s una transliteraci del terme japons. L'etimologia d'aquest terme s'acostuma a atribuir a l'abreviatura japonesa de la paraula anglesa "animation". Tanmateix, alguns aficionats a l'anime asseguren que prov de la paraula francesa anim (animat).

Internacionalment, se'l va anomenar "Japanimation", per aquest terme va caure en dess a principis de la dcada del 1990.

En l'anime, els actors de doblatge acostumen a rebre la denominaci japonesa per a aquest terme, seiy.

 Caracterstiques .

En l'anime hi ha una gran varietat de gneres. De la mateixa manera que el cinema tradicional, s'hi engloben aventura, cincia-ficci, contes per a nens, romanos, fantasia medieval, erotisme (hentai) i molts ms. L'anime s'ha convertit en una forma d'art molt comercial; els productors es dirigeixen a pblics molt especfics, amb categories molt ben definides com el sh nen (nois) i el sh jo (noies), aix com gneres per a adolescents i adults.

Tot i que hi ha molts tipus d'anime i en molts (si no la majoria) s fcil distingir-ne el gnere, la majoria tendeixen a incloure una certa varietat d'elements. Aix, no s estrany que en un anime amb molta acci hi apareguin tocs d'humor, romanticisme, i fins i tot comentaris sobre la societat. D'altra banda, un anime romntic pot tamb incloure fora elements d'acci.

Osamu Tezuka va adaptar i simplificar molts conceptes de l'animaci de Disney per reduir-ne el cost i el nombre de marcs. Aix ho va prendre com una mesura temporal per poder produir un episodi cada setmana amb un equip d'animaci sense experincia. Els estudis d'anime han perfeccionat tcniques per dibuixar el mnim de nova animaci possible, utilitzant fons amb desplaament o repetitius, imatges fixes de personatges que van d'un costat a l'altre de la pantalla i dilegs que fan que noms s'hagin d'animar les boques i que la resta de la pantalla es mantingui quieta, unes tcniques no del tot estranyes en l'animaci occidental. Alguns aficionats afirmen que el millor anime fa ms mfasi en la direcci que en l'animaci (els moviments dels personatges), produint una illusi de moviment on no n'hi ha. L'efecte general d'aquestes tcniques   poc "frame rate", moltes escenes fixes, fons amb desplaament   ha fet que alguns crtics acusin l'anime de pobresa o de poca qualitat en general.

Tanmateix, hi ha escenes on el "frame rate" de l'animaci s ms alt que en la resta del treball. Aquestes escenes s'anomenen popularment "escenes cares", on es posa ms esfor en l'animaci per fer-hi mfasi per sobre de la resta del treball. L'animador Yasou Otsuka va ser el pioner d'aquesta tcnica.

Hi ha excepcions a aquestes regles: les pellcules amb un alt pressupost (generalment de l'Studio Ghibli). Aquestes pellcules tenen un cost de producci molt ms elevat, sobretot pel seu xit en taquilla. Altres animadors japonesos tamb eliminen despeses de producci utilitzant tcniques diferents de les de Disney o les normes de Tezuka/Otsuka. Directors com Hiroyuki Imaishi (RE: Cutey Honey, Dead Leaves) simplifiquen els fons de manera que es pari ms atenci a l'animaci dels personatges. Altres animadors com Tatsuyuki Tanaka (a Eternal Family de Koji Morimoto, en particular) utilitzen l'atapement i estirament, una tcnica d'animaci no gaire utilitzada pels animadors japonesos per estalviar diners. Tanaka elimina altres parts innecessries per compensar-ho. Algunes sries de TV cares o OVAs com ara Cowboy Bebop o Ghost in the Shell: Stand Alone Complex tamb eliminen despeses de maneres similars a altres animes. La versi de l'any 2003 d'Astro Boy, tot i ser una creaci de Tezuka, tamb estava molt ben animada, ja que Sony assegura haver dedicat-hi el triple de temps per episodi en relaci a altres sries.

En general, l'anime tendeix a utilitzar un tipus d'animaci que fa mfasi en l'animaci dels personatges, de manera que permeti estalviar diners. Existeixen altres tipus d'animaci al Jap, per no sn gaire freqents. 

 Fora del Jap .
Tradicionalment, els nois i homes joves han estat el pblic principal de l'anime fora del Jap, de manera que la majoria d'anime tradut pertany a l'estil sh nen, com s el cas de Bubblegum Crisis, Tenchi Muyo o Gundam. Tanmateix, el sh jo ha experimentat un recent auge a occident amb sries com Sailor Moon, Sakura, la caadora de cartes o Utena. El recent xit de l'anime en premis internacionals, com ara El viatge de Chihiro de Hayao Miyazaki, que va guanyar el 2002 l'Oscar a la millor pellcula d'animaci, i l'estrena de Ghost in the Shell: Innocence al Festival de Cinema de Cannes 2004, han ajudat que l'anime sigui conegut i tingui una certa acceptaci.

A Europa, el pblic interessat en l'anime creix rpidament. Les televisions de tot Europa emeten fora anime, bsicament sries antigues. Bola de Drac, Neon Genesis Evangelion, Ranma   i Sailor Moon sn algunes de les sries ms populars. Per tot Europa se celebren convencions d'anime i manga, amb un increment de pblic a cada edici.

A Catalunya, Televisi de Catalunya s'ha mostrat sempre partidria de l'anime, i ha estat una de les televisions que ms ha promocionat l'anime. Va comenar el 1986 amb "Dr. Slump" i el 1990 amb "Bola de Drac", i ha ems, entre moltes altres, "Capit Harlock", "Fushigi Y gi", "Y  Y  Hakusho", "Inuyasha", "Slam Dunk", "Saint Seiya", "Musculman", "El Detectiu Conan" , "Shin-chan", i "One Piece".

 Tipus de produccions .

A part dels diferents gneres, l'anime es pot classificar en tres subapartats:

Les pellcules, que generalment es llancen als cinemes, representen la part ms cara i sovint la millor qualitat de vdeo del gnere. Algunes de les pellcules ms famoses sn "Akira", "El viatge de Chihiro", etc. ;

Els OVAs (Original Video Animation en angls) acostumen a ser minisries. Tenen com a mnim dos episodis, per en poden arribar a tenir molts ms. Alguns OVAs s'emeten per televisi, per normalment apareixen directament al mercat en vdeo. En general, els OVAs acostumen a tenir ms qualitat que les sries de televisi, apropant-se a la de les pellcules.

Les sries de televisi sn les que s'emeten de forma regular, en general al ritme d'un captol per setmana. En la majoria de casos, les sries d'anime tenen menys qualitat que els OVAs o les pellcules, bsicament pel pressupost de qu es disposa, ja que en una srie hi pot haver molts captols. La gran majoria d'episodis duren uns 23 minuts, que en fan 30 si s'hi afegeix la publicitat. Tanmateix, alguns episodis sn ms curts, d'uns 12 minuts, de manera que se'n pugui encabir dos de diferents en el mateix temps. Les sries acostumen a basar-se en temporades. Una temporada sencera sn 26 episodis, tot i que alguns ttols empren "mitges temporades", de 13 episodis. Per tant, la majoria de sries d'anime tenen un nombre d'episodis mltiple de 13. En general, l'estructura de les sries permet que es pugui seguir la histria saltant-se algun captol. Totes les sries d'anime consten d'un "opening" (una can i crdits a l'inici), un "ending" (una can i crdits al final) i sovint un "eyecatch". Un "eyecatch" s una escena molt curta, d'uns 2 o 3 segons, que s'empra per senyalar el comenament o final de la pausa per a publicitat. La gran majoria de sries d'anime sn d'aquesta forma:

  Opening;
  "Part A" de l'episodi;
  Eyecatch;
  --Publicitat--;
  Eyecatch;
  "Part B" de l'episodi;
  Ending;
  Avan del segent captol;

Els "eyecatch" noms apareixen en les sries per a televisi. En els OVAs, hi pot haver o no "opening", i en general les pellcules no empren aquesta estructura.

s bastant freqent que un mateix ttol aparegui en diferents formats. Per exemple, una srie de televisi pot convertir-se en una pellcula ms endavant. Un bon exemple d'aix s Tenchi Muyo: va aparixer com un OVA, i posteriorment se'n van fer tres pellcules i dues sries de televisi, a part d'altres especials.

Estudis d'animaci coneguts.

AIC;
Bandai Visual (Emotion);
Bee Train;
Broccoli;
CLAMP;
Cloverleaf;
GAINAX;
GONZO Digimation;
J.C.STAFF;
Madhouse Production;
Nippon Animation;
OLM / Oriental Light and Magic;
Pioneer LDC;
Production I.G;
Studio 4 C;
Studio BONES;
Studio Ghibli;
Studio Pierrot;
Sunrise;
Tatsunoko Productions;
Toei Animation;

 Vegeu tamb .

Llista d'animes;
Llista d'artistes d'anime;
Llista de gneres d'anime i manga;
Llista de pellcules d'anime;
Llista d'anime hentai;
Llista de d jinshis hentai (anime);
Llista de d jinshis (anime);
Llista de videojocs basats en manganime;
Histria de l'animaci: Jap;
Anime a Espanya;
Animelliure;
Bish nen i Bish jo;
Cosplay;
Fansub;
J-Pop;
Llista de convencions d'anime;
Manga;
Otaku;
AMV;

 Enllaos externs .

Anime News Network: Bade de dades d'informaci de sries anime, mangues, productores, etc. ;
AniDB: Base de dades d'anime. ;
MisionTokyo: Noticies i informaci sobre anime. ;
AniMangaWeb: Resenyes i noticies sobre anime. ;
AnimeLliure: Comunitat d'anime i manga. ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126" title="Alexandre el Gran" nonfiltered="71" processed="70" dbindex="70">

Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (                , en grec), nascut el 20 de juliol del 356 aC i mort el 10 de juny del 323 aC, va ser rei de Macednia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi Persa i un dels lders militars ms importants del mn antic. s potser una de les figures ms atractives de la Histria.

Alexandre el Gran.

 Infantesa .
Fill del rei Filip II de Macednia i d'Olmpia d'Epir, Alexandre va ser educat com un prncep hereu i des dels primers anys va rebre una slida formaci atltica i militar. Als 14 anys va ser posat sota la tutela del filsof Aristtil, que va continuar amb l'educaci grega que estava rebent i va incentivar el seu inters per mplies branques del coneixement com la geografia, la medicina, la poesia, la zoologia i la botnica. 

Ben aviat (340 aC) el seu pare el va associar a les feines del govern nomenant-lo regent. El 338 va comandar la cavalleria macednica a la batalla de Queronea.

 Ascens al poder .
Desprs de l'assassinat del seu pare l'any 336 aC a les mans de Pausnias, un capit de la seva gurdia, Alexandre va heretar el regne quan noms tenia vint anys. Tota la Grcia sotmesa per Filip es va alar, per Alexandre va donar proves de la seva fora militar: va prendre i destruir Tebes, i es va fer nomenar general en cap dels grecs, ttol que ja havia estat donat al seu pare. 

Consolidada aix l'hegemonia macednia a Grcia, havia de complir-se la premonici que, segons refereix Plutarc, Filip li va dir certa vegada al seu fill: "Macednia s massa petita per a tu". En efecte, Alexandre quedava lliure per a comenar la guerra contra Prsia.

 Conquesta de Prsia .




El 334 aC pass a l'Hellespont, vener a les runes de Troia les despulles del seu avantpassat mtic Aquilles, i inici una conquesta sistemtica de la costa d'sia Menor. 

La primera batalla fou donada al riu Granic el mateix any, i li lliur les satrapies de Jnia i Ldia. Seguint la mateixa lnia prengu la Frgia, i la seva capital, Grdion, tall el fams nus gordi; conquist la Cilcia i travess el mont Taure per les portes de Cilcia. L'exrcit persa l'esperava a Sria i present combat a Issos (333 aC), a la costa; la batalla fou una gran desfeta per als perses, que hi perderen un gran bot; el rei Darios III va escapar fugint i foren preses la seva mare i la seva muller.

Aquesta victria obr per a Alexandre les portes de l'orient mitj: dedic els anys segents a la conquesta de Fencia, on assetj Tir, d'Israel, on prengu Jerusalem, i d'Egipte, on fund una nova ciutat, Alexandria, la primera d'una llarga srie d'aquest nom, i visit l'oracle de Zeus Amm, el qual ha estat dit que li profetitz grans victries. Dominada tota la Mediterrnia oriental, el 331 aC torn cap al nord per presentar la batalla definitiva al gran rei Darios. Travess l'Eufrates i el Tigris, i a Gaugamela, prop d'Arbela, tingu lloc el combat, que fou una victria total per als grecs. Darios fug cap a la Mdia, mentre Alexandre s'emparava a Babilnia, Susa, Pasargadas i Perspolis, progressivament. Finalment Darios va ser trat pels seus nobles i assassinat. Alexandre va honorar el seu rival i enemic, i va perseguir els seus assassins.


Quan tot l'imperi persa va caure en les seves mans, Alexandre va adoptar el tipus de cort i la condici d'un prncep oriental, factor que va provocar una violenta oposici entre el grup dels seus generals macednics, i una conjura contra ell, resolta amb l'execuci de Parmeni, un dels seus generals ms antics que datava des del regnat del seu pare. Tamb aquesta conjura va ser la ra de la mort de Filotas, fill de Parmeni, i Amintas, cos d'Alexandre considerat pels insurgents com el legtim rei (Filip va arribar al tron perqu el seu germ, el regent de Macednia, havia mort i el seu fill, Amintas, era encara molt jove per a governar).

Temps desprs hi va haver una nova conjura contra Alexandre, ideada pels seus patges, la qual tampoc va assolir el seu objectiu. Calstenes (qui fins a aquest moment havia estat l'encarregat de redactar la histria de les travessies d'Alexandre) va ser considerat impulsor d'aquesta conspiraci, de manera que va ser condemnat a mort; abans de l'execuci, pro, es va llevar la vida. 

El canvi de voluntat d'Alexandre, afalagat per la submissi dels perses i per la seva elevaci a personatge de rang div com a gran rei, el va portar a preferir la continuaci de la poltica tradicional persa en lloc de la seva idea primitiva, i mentre el seu exrcit i tots els grecs consideraven complert el seu deure de destruir l'enemic ancestral, ell es va decantar per la conquesta de territoris ms a l'orient.

Un dels seus generals ms benvolguts, i l'ltim de l'exrcit llegat pel seu pare, va ser Clito "El Negre", qui va morir en mans del mateix Alexandre una nit de tabola, desprs de sentir-se ofs per ell.

Va envair la Bactriana desprs de l'assassinat de Darios pel strapa d'aquella zona, es va casar amb la princesa Roxana, i va portar el seu exrcit a travessar l'Hindukush i a dominar la vall de l'Indus, amb la sola resistncia del rei Poros de l'Hidaspes. 

La seva marxa noms fou detinguda per la resistncia passiva de l'exrcit, que no volgu anar ms enll de l'Hfasi. Torn enrere i divid les tropes en dos grups, un que torn per mar al golf Prsic, comandat per Nearc, i un altre que torn per terra amb ell. Als sis anys de la seva absncia, torn a Susa i recomen la feina d'organitzar l'immens imperi, i de sotmetre les constants revoltes i divisions tant per part grega com persa. Alexandre esdevingu ms i ms un dspota oriental amb poders divins, elev els seus sbdits perses nobles a la mateixa categoria que el grup dels grecs dits "companys" i el 324 aC reun a Babilnia representants de tots els seus estats i regnes.

Poc desprs Alexandre va morir a l'edat de 32 anys. Existeixen teories actuals que assenyalen com a causa de la seva mort la malaltia vrica anomenada febre del Nil.

 Conquesta de l'ndia .
Desprs de la mort de Spitamenes i el seu matrimoni amb Roxana (Roshanak a Bactriana) per consolidar les seves relacions amb les seves noves satrapies d'sia Central, en 326 a. C. Alexandre finalment estava alliberat per girar la seva atenci al subcontinent indi. Alexandre convidava tots els caps de l'anterior satrapia de Gandhara, al nord del que s ara el Pakistan, a sotmetre's a la seva autoritat. Ambhi (Grec: Omphis), de Taxila, el regne que s estenia de l'Indus al Jhelum (Greek:Hydaspes), va ober. Per els caps d'alguns clans muntanyosos incloent-hi el, d'Aspasios i Assakenois seccions dels Kambojas (noms clssics), sabut en texts indis com l'Ashvayanas i Ashvakayanas (noms referint-se a la natura eqestre de la seva societat, que prov del sanscrit on la paraula Ashva significa cavall), es negaven a sotmetre's.

Alexandre personalment juntament amb la seva guarda personal, companys de peu, arquers, Agrianians i homes a cavall amb javelines i va dirigir-los contra els clans Kamboja (els Aspasios de Kunar/les valls de Alishang, els Guraeans de la vall de Guraeus (Panjkora), i els Assakenois de les valls de Buner i Swat. Escriu un historiador modern: "Eren gent valenta i van treballar durament per Alexandre perqu prengus els seus baluards, dels quals els Massaga i Aornus necessiten una menci especial." Va ser una lluita fero junt amb els Aspasios en la qual Alexandre mateix va ser ferit en l'espatlla per una llana per finalment els Aspasios van perdre la lluita; 40,000 d'ells van ser esclavitzats. Els Assakenois van enfrontar-se a Alexandre amb un exrcit de 30,000 homes de cavalleria, 38,000 d'infanteria i 30 elefants. Havien lluitat valentament i van oferir una resistncia tossuda a l'invasor a molts dels seus baluards com les ciutats d'Ora, Bazira i Massaga. El fort de Massaga noms es va poder reduir desprs d'uns quants dies de lluita sagnant en la qual el mateix Alexandre va ser ferit seriosament en el turmell. Quan el cap de Massaga va caure en la batalla, l'ordre de l'exrcit es va acabar i la seva mare vella Cleophis (q.v.) qui tamb estava viva va decidir defensar la seva ptria fins al final. Cleophis va passar a ser la cap suprema dels militars on tamb portava les dones sanes de la localitat a la lluita. Alexandre noms podria reduir Massaga recorrent a una estrategema poltica i a accions de traci. Segons Curtius: "Alexandre no solament va matar tota la poblaci de Massaga, sin que tamb va fer redur els seus edificis a cdols." Un dest similar van seguir Ora, un altre baluard dels Assakenois.

Les conseqncies de la massacre general i incendis provocats comesos per Alexandre a Massaga i Ora, la nombrosa gent Assakenian de qu van fugir a una elevada fortalesa  anomenada Aornos. Alexandre els va seguir trepitjant-lis els talons i va capturar la fortalesa estratgica per noms desprs del quart dia de lluita sagnant. La histria de Massaga es repetia a Aornos i una massacre similar en la gent de la tribu tamb.

Escrivint sobre la campanya d'Alexandre contra els Assakenois, Victor Hanson comenta: "Desprs de prometre als Assacenis envoltats les seves vides per la capitulaci, executava tots els seus soldats que s'havien rendit. Els seus baluards a Ora i Aornus eren tamb similarment assaltats. Les guarnicions van ser probablement totalment destruides."

Sisikottos, que havia ajudat Alexandre en aquesta campanya, va ser el governador d'Aornos. Desprs de reduir Aornos, Alexandre va creuar l'Indus i va lluitar i es considera que va guanyar una batalla pica contra un cap local, Porus (nom indi original Raja Puru), que governava una regi al Punjab, en la Batalla de Hydaspes el 326 a. C.

Desprs de la batalla, Alexandre va quedar en gran manera impressionat per Porus per a la seva bravesa en la batalla, i per aix es va fer una aliana amb ell i va ser nomenat com a strapa del seu propi regne, fins i tot donant-li noves terres. Llavors Alexandre va anomenar una de les dues noves ciutats que va fundar, Bucephala, en honor al cavall que l'havia portat a l ndia, que havia mort durant la Batalla de Hydaspes. Alexandre va continuar cap a amunt per conquerir tots els territoris del riu Indus.

A l est del regne de Porus, prop del riu Ganges (nom indi original Ganga), hi havia el potent imperi de Magadha dominat per la dinastia Nanda. Tenint por de les perspectives d'encarar-se amb un altre exrcit indi fort i esgotat per anys de fer campanya, el seu exrcit es va amotinar al riu Hyphasis (el Riu Beas modern) que es va negar a marxar ms cap a l est. Aquest riu aix marca l'extensi ms oriental de les conquestes d'Alexandre.

Pel que fa als macedonis, tanmateix, la seva lluita amb Porus esmussava el seu valor i es quedava el seu aven ms lluny a l'ndia. Es van oposar violentament a lluitar contra un enemic de noms 20000 homes d'infanteria i 2000 a cavall a Alexandre quan ell insistia que creussin el riu Ganges. Tot aix ho van fer perqu se'ls hi va dir que els reis dels Ganderites i els Praesii els estaven esperant amb vuitanta mil homes a cavall, dos-cents mil d'infanteria, vuit mil carros, i sis mil elefants de batalla.

-Plutarch, Vita Alexandri, 62 

Alexandre, desprs de la reuni amb el seu oficial Coenus,  va pensar que el millor era que retorns. Alexandre va forar a anar cap al sud. Al llarg del cam el seu exrcit corria dins el territori dels clans Malli (en dia modern Multan). Els Malli eren els clans ms bellicosos del sud d'sia  durant aquell perode. L'exrcit d'Alexandre va desafiar els Malli, i la subsegent batalla els va portar a la ciutadella Malli. Durant l'atac, Alexandre va ser ferit seriosament per una fletxa Malli. Les seves forces, creient el seu rei mort, van prendre la ciutadella i van desencadenar la seva fria en els Malli que s havien refugiat dins. Desprs d'aix, el Malli supervivents van cedir a les forces d'Alexandre, i el seu exrcit va moure s enviant bona part del seu exrcit a Carmania (modern Iran del sud) amb el seu general Craterus, i nomenant una flota per explorar la costa del Golf Prsic sota el seu almirall Nearchus, mentre anava al davant la resta de les seves forces van retrocedir a Prsia al costat de la ruta del sud a travs del Desert de Gedrsia (ara part d'Iran del sud i Makran ara part del Pakistan).

Alexandre va deixar forces a l'ndia tanmateix. Al territori de l'Indus, va nomenar el seu oficial Peithon com a strapa, una posici que ocuparia durant els deu propers anys fins al 316 a. C., i al Punjab deixava Eudemus al crrec de l'exrcit, en el costat de la strapia de Porus i Taxiles. Eudemus es va convertir en part del Punjab desprs de la seva mort. Els dos reis retornaven a l'oest al 316 a. C. amb els seus exrcits. Al 321 BCE, Chandragupta Maurya va fundar l'Imperi Maurya a l'ndia i va enderrocar les strapies gregues.

 Alexandre en la Histria .

Als seus trenta-tres anys, l'Imperi d'Alexandre arribava fins a la vall de l'Indus per l'Est i fins a Egipte per l'Oest, on va fundar la famosa ciutat d'Alexandria. Fundador prolfic de ciutats, aquesta ciutat egpcia hauria de ser de bon tros la ms famosa de totes les Alexandria fundades pel tamb fara Alexandre.

Va ser valent i geners per tamb cruel i despietat quan la situaci poltica, segons la seva opini, ho requeria. Les seves gestes el van convertir en un mite i, en alguns moments, en gaireb una figura divina. De fet, en les monedes encunyades a la seva poca i en la dels seus successors, la figura d'Alexandre el Gran es fusiona i s'arriba a confondre amb la del du Apollo. Aix mateix, en l'oracle de l'oasi de Siwah se'l va proclamar fill de Zeus, i encara que mai va repudiar pblicament el seu pare el rei Filip, tampoc va desmentir la seva presumpta ascendncia divina. 

Com a poltic i dirigent va tenir el gran projecte d'unificar Orient i Occident en un imperi mundial. Va fer que uns 30 000 joves perses fossin educats en la llengua grega i en les tcniques militars macedniques. Va fundar unes 70 ciutats per tot l'imperi, destinades no noms a l'exrcit, sin a ser centres de difusi de la cultura grega. El grec es va convertir, aleshores, en llengua universal.

Amb les seves accions va estendre mpliament la influncia de la civilitzaci grega i va preparar el cam pels regnes del perode hellenstic i la posterior expansi de Roma.

Va ser a ms gran amant de les arts. Alexandre era conscient del poder de propaganda que pot tenir l'art i va saber molt b controlar la reproducci de la seva imatge la realitzaci de la qual noms va autoritzar a tres artistes: un escultor (Lisip), un orfebre i un pintor (Apelles). Els bigrafs d'Alexandre relaten que aquest tenia en gran estima al pintor i que visitava amb freqncia el seu taller i que fins i tot se sotmetia a les seves exigncies. 

El pas d'Alexandre per l'orient tingu com a conseqncia una extraordinria expansi de l'hellenisme, barreja i descomposici del mn clssic grec amb una amplssima influncia oriental, que perdur fins i tot sota l'imperi rom i a les fronteres extremes encara fins ms tard, com ho demostra l'art del Gandara. La vella democrcia grega fou absorbida per una concepci divina del poder reial, absolut, concepci que ms tard influ en homes com Annbal o com Juli Csar. La seva mort represent la desmembraci d'aquell gran imperi en diversos regnes locals, governats pels strapes o els seus generals, que hom coneix amb el nom com de didocs. Els ms importants foren els selucides a Sria i a l'orient, i els lgides a Egipte.

Alexandre a Egipte. 

La cultura de l'antic Egipte va impressionar Alexandre des dels primers dies de la seva estada en aquest pas. Les relquies gegants que veia per tot arreu el van captivar fins al punt que va voler faraonitzar-se com aquells reis gaireb mtics.

La Histria de l'Art ens ha deixat testimoni d'aquests fets: a Karnak hi ha un relleu que representa Alexandre fent les ofrenes al du Amn, com ho fa un convers, vestint la indumentria faranica: 
Klaft faranic (el mantell que cobreix el cap i va per darrere de les orelles, clssic de l'antic Egipte), amb les corones vermella i blanca que se sostenen en equilibri inestable. ;
Cua litrgica de xacal, que amb el temps es va transformar en "cua de vaca". ;
Ofrena en quatre gots com a smbol per a indicar "quantitat", "repetici", "abundncia" i "multiplicaci". ;

En els jeroglfics de la paret es distingeixen a ms els dos noms d'Alexandre-fara i ambds es presenten dintre de l'anell ellptic: 
Alexandre com a Horus ;
Alexandre com a Alexandre;

Desprs d'Alexandre. 
Extinci de la famlia.
A la mort d'Alexandre van quedar com a familiars i hereus uns personatges que a poc a poc van ser vctimes de l'ambici pel poder i de les intrigues de l'poca, assumpte aquest que, segons els historiadors, no es pot jutjar amb l'ptica actual sin amb la d'aquells temps. Aquests personatges eren:
Filip Arrideu (fill de Filip II i germanastre d'Alexandre). Va arribar a ser per poc temps Filip III de Macednia.
Eurdice (jove macednia, esposa de Filip Arrideu). Va ser manada assassinar per Olmpia d'Epir desprs de la mort de Filip Arrideu.
Roxana (princesa persa, ltima esposa d'Alexandre). Mentre estava embarassada, va ser manada assassinar per Cassandre.
El seu fill anomenat tamb Alexandre. Va arribar a ser Alexandre IV per poc temps, ja que als 13 anys va ser tamb assassinat per ordre de Cassandre.
Dues vdues ms d'Alexandre, filles del rei Darios, Estatira (la seva primera esposa, amb qui va concebir un fill, l'embars del qual no va arribar a terme) i la seva germana Barsine. Paradoxalment, el primer gran amor d'Alexandre s'havia dit Barsine, i era l'esposa de Memn (mercenari grec que lluitava al servei de Darios) i va ser morta, lamentablement, per membres de la seva gurdia intentant defensar-la.
Tessalnica (germanastra d'Alexandre).

Aix que en el transcurs d'uns pocs anys no va quedar cap membre de la famlia d'Alexandre el Gran.

Divisi de l'Imperi.
El regne tamb va sofrir grans divisions a causa de disputes entre els generals ms propers a Alexandre. Va ser Seleuc qui va tractar de mantenir l'imperi el ms semblant al que havia llegat Alexandre. El vast imperi d'Alexandre el Gran va quedar dividit a la seva mort de la segent manera:
sia per Antgon Monoftalmos, que va ser qui va tenir ms poder i ms extensi de terres. ;
Egipte per a Ptolemeu, que va fundar la dinastia ms estable de totes (dinastia Lgida o Ptolemaica). ;
Trcia i l'sia Menor per a Lismac de Trcia.
Babilnia i Sria per a Seleuc (dinastia Selucida). Es donava el nom de Sria a una enorme superfcie que arribava fins a les fronteres amb l'ndia. ;
Grcia i Macednia per a Cassandre (dinastia Antignida).

Notes.


Articles relacionats. 
Filip II de Macednia ;
Nus gordi ;
Olmpia d'Epir ;
Perode hellenstic ;
Macednia ;
Antdames, escrigu una histria d'Alexandre el Gran.


Enllaos externs.
Origins of Alexander the Great;






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127" title="Aiguamolls de l'Empord" nonfiltered="72" processed="71" dbindex="71">



Els aiguamolls de l'Empord constitueixen el conjunt marjalenc ms important de Catalunya, desprs del delta de l'Ebre. L'actual zona protegida s la resta d'una extensa rea que antigament ocupava gran part del litoral de l'Empord, i constitueix el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord.

Aquest conjunt de maresmes han estat generades pel curs final de la Muga i el Fluvi, a l'Alt Empord, i del Ter i el Dar, al Baix Empord. Els aiguamolls ocupaven antigament tot el pla del litoral del golf de Roses i del baix Ter, per van anar desapareixent per l'expansi de l'agricultura i la ramaderia amb canals de dessecaci, la canalitzaci de la Muga i la construcci dels embassaments de Boadella, Sau, Susqueda i el Pasteral. Sis llacunes petites i la gran llacuna o estany de Castell van desaparixer.

En poques antigues, s'hi havia conreat arrs, prctica que s'ha tornat a introduir.

Actualment, comprn 4.824 ha formades per dunes, llacunes salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu. 

A la segona meitat del segle XX, la urbanitzaci de la zona, especialment amb projectes com el d'Empuriabrava, va posar en perill l'rea. El 1976 la campanya Els ltims aiguamolls empordanesos en perill, promoguda pel Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, va alertar l'opini publica. El 13 d'octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaraci de paratges naturals d'inters nacional i reserves integrals, i els aiguamolls de l'Alt Empord hi quedaren emparats. Posteriorment han estat reclassificats com a Parc Natural. Els aiguamolls del Baix Empord, exclosos de la llei de 1983, estan protegits pel Pla d'espais d'inters natural (PEIN).

Fins ara, s'ha arribat a observar 327 espcies d'aus, entre les que cal esmentar cigonyes (o gantes, com es coneixen a l'Empord), l'nec collverd, el bernat pescaire i la fotja. Actualment, tamb s'hi pot observar un grup de lldrigues en captivitat.

Bibliografia.
Toni Llobet i cols., Terra de gantes: histria dels aiguamolls de l'Empord segons la cigonya Guita, Barcelona, Lynx Editions, 1996 .
Francesc Romagosa Casals, Els aiguamolls de l'Empord: un paisatge en transformaci, tesi doctoral de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2007.;
Francesc Romagosa Casals, "Els aiguamolls: un paisatge genunament empordans", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 39 (2007), 63-71.
Joan Valls i Xirau, "Contribuci a l'estudi de l'ambient dels aiguamolls de l'Empord", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 16 (1983), 51-90.

Vegeu tamb.
Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos;
Instituci Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura;

 Enllaos externs .
Espais naturals: Aiguamolls de l'Empord (web de la Diputaci de Girona);
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord (web de la Generalitat de Catalunya);
Parc Aiguamolls de l'Empord (web de l'Ajuntament de Castell d'Empries);
Pla d'Espais d'Inters Natural de Catalunya (web de la Generalitat de Catalunya);
Els Aiguamolls de l'Empord (Cap Creus OnLine);
Ruta pels aiguamolls de l'Empord;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128" title="Aristtil" nonfiltered="73" processed="72" dbindex="72">


Aristtil (grec i llati Aristoteles, rab Aristutalis) (Estagira, Grcia, 384 aC - Eubea, Grcia, 322 aC) va ser un filsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. Va dominar gaireb totes les cincies en els seus diferents mbits, des de la filosofia a la biologia, des de les matemtiques fins a la psicologia.

Aristtil afirma que la nica realitat s el mn que tenim al davant. No hi ha dos mons com afirmava Plat (el mn de les idees i el mn de les coses), sin un de sol, el mn real, fsic, dels ssers i la seva constant transformaci.

Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber. El seu pensament ha influt ms que el de qualsevol altre autor en tota la histria del pensament. Cal destacar el paper dels rabs en la seva reintroducci a Europa.

Va nixer a Estagira (Grcia, avui dia Stavros) l'any 384 aC. Als divuit anys se'n va anar a estudiar a Atenes a l'Acadmia platnica i Plat va ser el seu mestre, on rest durant ms 20 anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor. Quan va morir Plat, va marxar d'Atenes i en aquest perode va confegir les seves prpies teories, allunyant-se dels ensenyaments del seu mestre. 

L'any 342 aC accept la invitaci de Filip II de Macednia per ocupar-se de l'educaci del seu fill Alexandre el Gran.

L'any 335 aC va tornar a Atenes i va fundar la seva prpia escola, el Liceu. Durant aquest segon perode d'estada a Atenes es va dedicar a la investigaci i a l'ensenyament. Quan Alexandre morir el 323 aC, fou acusat d'impietat pels atenesos i hagu de refugiar-se a l'illa d'Eubea, on va morir l'any 322 aC, a l'edat de 62 anys.

 Cosmologia aristotlica .
El cosmos s finit, ordenat, esfric, ple, geocntric, geoesttic. Dividit en dues regions clarament diferenciades pels elements materials amb les que estan constitudes i pel tipus de moviment:

Regi supralunar (el cel), formada per esferes concntriques d'ter, matria incorruptible (eterna) i amb moviment circular.
Regi sublunar (la terra), quieta al mig de l'univers, formada per terra, aigua, aire i foc, en moviment lineal, i la matria s corruptible, es fa malb.

 El coneixement .
Considera que el coneixement s un procs ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Distingeix dos grans nivells de coneixement: el nivell sensitiu i el nivell intellectual.

 tica .
El filsof veia l'tica com una cincia prctica, s a dir, quelcom fruit de ms que mer raonament, sin de l'acci prctica i duradora. L'home busca la felicitat (eudaimonia), el ms gran b. La felicitat no pot ser trobada sin que actuant segons la naturalesa del propi home, de la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intellecte, que busca la ra. Aix ens porta a pensar que una forma de ser felios s actuar sempre amb un terme mig. Un terme entre l'excs i el defecte. Aristtil desenvolupa la seva posici tica en tres obres: tica a Nicmac (anomenada aix tamb tica Nicomaquea), tica a Eudemi (o b Eudmia) i la Magna Moralia o Gran tica.

 Fsica aristotlica .
s l'estudi de l'sser en moviment. Aquest sempre es dna en ordre a una finalitat, per aix hi ha diverses classes de moviment o canvi: de lloc, quantitatiu i substancial. Les lleis del moviment sn:

Tot mbil requereix d'un motor.
Si cessa la causa, cessa l'efecte.
La naturalesa s principi de moviment.
A la natura no hi ha el buit.
A la regi supralunar el moviment s circular.
A la regi sublunar el moviment s lineal, i pot ser natural o violent.

 Lgica .
s l'eina que fa servir l'enteniment per la cincia. El mtode de la lgica s la deducci sillogstica, que permet deduir conclusions vertaderes de premisses vertaderes, i fa possible la deducci. Hi ha uns principis lgics de la deducci que sn:

Els axiomes: Principis comuns a tot el saber que no necessiten demostraci perqu sn evidents;
Les definicions: Principis que s'ajusten a l'objecte de cada cincia, no evidents per ells mateixos i que s'han d'aprendre.

La cincia s un coneixement necessari, universal i cert de les coses, que arriba fins a les essncies, les expressa en definicions i les exposa per les seves causes. Per tant, s un saber demostratiu que segueix un procs progressiu entre categories, judicis i raonaments.

Concepte: Element ms simple de l'enteniment, intuci immediata de les coses, que sempre s veritable.
Judici: Atribuci d'un concepte que fa de predicat a un altre que fa de subjecte. Atribuci que pot ser vertadera o falsa.
Raonament: Judicis relacionats entre si, dels quals se'n dedueix un judici nou o conclusi. El raonament deductiu vlid s el sillogisme; que consta de tres judicis, els dos primers sn les premisses i el tercer s la conclusi.

 Metafsica .
s la cincia de l'sser en tant que sser, s a dir, considera la realitat i les coses en all que totes tenen en com: El fet d'sser, existir.

Categories de l'sser.
sser s un concepte analgic, te molt sentits o categories, per totes es refereixen a la substncia: el que existeix per si mateix, individualment. El que acompanya i determina la substncia, per que no existeix per si mateix individualment sn els accidents.

Les 10 categories
Substncia;
Quantitat;
Qualitat;
Relaci;
Lloc;
Temps;
Posici;
Possessi;
Acci;
Passi;

Teoria hilemrfica.
La substncia s un compost de matria (hyl) i forma (morph). La matria s pura i indeterminada, la forma s la que la determina i el que fa que una cosa sigui el que s.

Teoria de la causalitat.
Res esdev per atzar. Tot t una causa que pot ser:
Material: la matria de qu est feta;
formal: la forma que t;
eficient: qui l'ha feta;
final: per a qu l'ha feta;

Dinamisme de l'sser.
La forma d'una cosa en un moment donat s el seu acte (energia), el qual activa la possibilitat o potncia de la matria de canviar de forma: totes les coses contenen en elles mateixes els principis dels seus propis camins. El canvi implica el moviment i aquest el pas del temps.

 Poltica .
L'home s un animal poltic. El b de l'individu depn del b de la comunitat.
La finalitat de la poltica s l'organitzaci de l'estat de manera que garanteixi les condicions necessries per a la vida feli. Per aix cal un govern recte i una organitzaci de l'estat que en fonaments s un sistema educatiu que atengui la formaci moral dels ciutadans.
Considera l'home un sser cvic, mentre que animals i dus resulten incvics.
Segons Aristtil hi ha 3 tipus de govern positiu: la monarquia (el poder est en mans d'alg que t el vistiplau del poble), l'aristocrcia (el poder el t gent de qualitat) i la democrcia moderada (segons Aristtl aquesta s la millor forma de govern, sempre que es busqui el b com). Tamb hi ha formes de govern negatives: la tirania, l'oligarquia i la democrcria radical o demaggia (en tots aquests casos hi ha un abs de poder i en cap moment es busca afavorir a la comunitat).

 Psicologia aristotlica .
En l'estudi dels ssers vius, Aristtil els descriu com un conjunt hilemrfic de cos (matria) i nima (forma). Ats que l'nima s el principi de tota activitat dels ssers vius, l'nima preval sobre el cos; per no totes les nimes poden realitzar les mateixes funcions:
vegetativa -> nutrici i reproducci, orientada a la conservaci -> Plantes;
sensitiva -> funci sensorial, orientada al moviment -> Animals;
intellectiva -> funci intellectual, orientada al pensament -> Persones;

 Economia .
Aristtil es va plantejar si era lcit el fet que els comerciants s'enriquissin simplement amb la compra-venda de bns i va distingir entre:
Economia: Producci de bns per satisfer necessitats.
Crematstica: El seu objectiu no s produir, sin obtenir beneficis. En aquesta categoria hi inclou els comerciants i els prestamistes.
Segons ell, les funcions dels diners eren ser unitat de compte, mitj d'intercanvi i dipsit de valor, per el diner s estril per ell mateix i per tant s illcit cobrar interessos, idea que ms tard adopt el cristianisme durant molts segles.

 Potica .
Dins la Potica va incloure la seva teoria sobre la literatura. Va classificar els gneres, aportant normes sobre com fer cada tipus d'obra. Aquestes normes no van ser posades en dubte fins al Romanticisme. Destaca el concepte de catarsi, segons el qual la funci de la literatura s alliberar el receptor de les passions no desitjades en sentir alhora que els personatges.

 Enllaos externs .
Dossier Aristtil, a cura de Ramon Alcoberro; inclou especialment textos sobre tica i poltica.;





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129" title="Asteroide" nonfiltered="74" processed="73" dbindex="73">


Un asteroide s un objecte slid, compost majoritriament per roca i metalls, ms petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide s un tipus de planeta menor, encara que sovint ambds termes s'utilitzen com a sinnims.

L'1 de gener del 1801, l'astrnom sicili Giuseppe Piazzi descobr per casualitat el primer asteroide (Ceres), mentre elaborava un catleg d'estels. Al descobriment de Piazzi en seguiren d'altres, per cap de tan gran com Ceres. L'any 1807 ja se'n coneixien quatre. Actualment hi ha ms de 100.000 asteroides catalogats. El terme "asteroide", que significa "semblant a una estrella", va ser creat per l'astrnom William Herschel el 1802, poc desprs del descobriment del segon asteroide (Pallas).

La major part dels asteroides coneguts giren, en rbites ellptiques, en una regi del sistema solar coneguda amb el nom de cintur d'asteroides o cintur principal. Aquesta regi est situada entre les rbites de Mart i Jpiter, a entre 2,06 i 3,27 unitats astronmiques del Sol. Els asteroides del cintur principal tenen perodes orbitals d'entre 3 i 6 anys. Molts asteroides tenen rbites molt excntriques i alguns passen prop de la Terra de tant en tant. Alguns asteroides tenen satllits.

Es creu que la majoria d'asteroides sn les restes del disc protoplanetari que no es van incorporar a cap planeta durant la formaci del sistema solar.

 Definici .
La definici exacta d'asteroide no est determinada. Aix crea certa confusi a l'hora de saber si cert objecte ha de ser denominat com a asteroide, planeta menor o qualsevol altre nom. Actualment la Uni Astronmica Internacional a travs del Minor Planet Center utilitza el terme "planeta menor" (i no asteroide) per referir-se als objectes ms petits que un planeta, ms grans que un meteoroide i que no sn ni satllits ni cometes. Tot i aix, el terme "asteroide" continua sent molt utilitzat per la comunitat mundial d'astrnoms.

El terme "planeta menor" no porta cap indicaci sobre la composici de l'objecte o la seva localitzaci general en el sistema solar. Per raons histriques, el terme "asteroide" porta implcita una composici rocosa de l'objecte i una rbita interior a la de Jpiter. s per aix que, a partir del 1992, amb el descobriment del primer objecte transneptuni (1992 QB1), i tenint en compte que a partir de llavors s'han descobert centenars d'aquests objectes, la validesa dels termes "asteroide" i "planeta menor" com a sinnims ha estat posada en dubte. Normalment, se sol utilitzar, el terme "asteroide" per referir-se a un tipus de planeta menor compost majoritriament per roca (i no gel) amb rbites que no van ms enll de la de Jpiter. El terme "objecte transeptuni" designa un altre tipus de planeta menor compost per gel i amb rbites ms enll de la de Nept. A ms, tamb hi ha el grup dels centaures que sn un entremig de planeta menor i cometa i que orbiten entre Jpiter i Nept i el dels damocloides que sn objectes amb rbites cometries per sense cua.

Asteroides propers a la Terra .
Existeix un especial inters per identificar aquests asteroides degut al perill que representen per a la Terra. Els tres grups ms importants d'asteroides prxims a la Terra sn els asteroides Amor, els asteroides Apollo i els asteroides Aton.

 Asteroides troians .
 
Es denomina asteroides troians a un grup d'asteroides que es mouen al llarg de l'rbita de Jpiter. Estan situats en els dos punts de Lagrange del planeta, a 60 graus per davant (L4) i per darrere (L5) de Jpiter.

El mateix nom s'aplica als asteroides, descoberts posteriorment, que ocupen la mateixa posici respecte a d'altres planetes. Aix, Mart t almenys un asteroide troi, (5261) Eureka, que ocupa el punt L5 del sistema Sol - Mart, i planeta Nept t dos asteroides troians coneguts. Un d'ells s 2001 QR322, descobert el 2001, i l'altre s 2004 UP10 que orbita per davant de Nept en el seu punt de Lagrange L4.

 Mtode de denominaci dels asteroides .
L'organisme internacional que responsable de batejar i catalogar els asteroides s el Minor Planet Center (MPC) que forma part de la Uni Astronmica Internacional.

Quan un asteroide s descobert, rep un nom provisional format per l'any del descobriment i una srie de dues lletres (i si cal tamb una o ms xifres). Concretament, desprs de l'any s'afegeixen dues lletres que indiquen: la primera, la quinzena del descobriment i la segona, la seqncia dins de la quinzena. Es comena per AA, es continua fins a AZ i desprs es passa a AA1, AB1, AC1 i es continua fins a on calgui. D'aquesta manera, 1989 AC, (Tutatis), indica que va ser el tercer (C) asteroide descobert durant la primera quinzena de gener (A) de 1989.

Una vegada que l'rbita s'ha establert amb la suficient precisi com per a poder predir la seua futura trajectria, se'ls assigna un nmero (no necessriament per l'ordre en qu van ser descoberts) i, ms tard i de forma opcional, un nom permanent triat pel descobridor i aprovat per un comit de la Uni Astronmica Internacional.

Anteriorment, tots els noms amb els quals es batejaven als asteroides eren de personatges femenins de la mitologia grega i romana per prompte es va acabar optant per formes ms modernes. El primer asteroide que va rebre un nom no mitolgic va ser el nmero 125 de la srie, Liberatrix (alliberadora en llat) en honor de Joana d'Arc, encara que tamb s'especula que tal nom s un homenatge al primer president de la Repblica Francesa, Adolph Thiers. Per la seua banda, el primer nom mascul, el va rebre el nmero 433, Eros. Avui en dia, les denominacions sn molt menys restringides i van des de noms de ciutats  i pasos com (945) Barcelona, (2247) Hiroshima, (136) Austria, (1215) Xina i (1279) Uganda fins a noms de persones famoses: (2399) Terradas batejat en memria d'Esteve Terradas i Illa, (1462) Zamenhof  per Ludwik Lejzer Zamenhof o (1000) Piazzia en honor a Giuseppe Piazzi, personatges de ficci: (2309) Mr. Spock (per, curiosament, no pel personatge Mr. Spock de Star Trek, sin pel gat del descobridor!), i altres conceptes com raa, gnere, d'animal i planta, etc.

Les efemrides dels mateixos estan arreplegades anualment en un volum titulat "Ephemerides of Minor Planets", que publica l'Institut d'Astronomia Terica de l'Acadmia Russa de Cincies de Sant Petersburg.

 Classificaci per grup espectral .
Els asteroides poden ser classificats segons el seu espectre ptic, que correspon a la composici de la seva superfcie, i tenint en compte tamb el seu albedo. Amb aquest mtode s'obtenen els tipus segents:

Tipus C: el 75% dels asteroides coneguts. Tenen albedos menors de 0,04, sn extremadament foscos, semblants a meteorits. Sembla que continguen un elevat percentatge de carboni.
Tipus D: Aquest tipus d'asteroides tenen un albedo molt baix (0,02-0,05). Sn molt rojos en longituds d'ona llargues, potser a causa de la presncia de materials amb gran quantitat de carboni. Sn molt rars de trobar al cintur principal i se'n troben amb major freqncia a distncies superiors a 3,3 unitat astronmiques del Sol. El seu perode orbital s la meitat del de Jpiter, s a dir estan en ressonncia 2:1 amb aquest planeta. ;
Tipus S: Aquest tipus representa al voltant del 17% dels asteroides coneguts. Tenen un albedo de 0,14 de mitjana. La seua composici metllica est formada fonamentalment per silici.
Tipus M: Inclou la majoria de la resta d'asteroides. Sn asteroides brillants (albedo 0,10-0,18), quasi exclusivament formats per nquel i ferro.

Hi ha altres grups d'asteroides rars. El nombre de tipus continua creixent i estan sent estudiats:
Tipus T: Es caracteritzen per un baix albedo (0,04-0,11). ;
Tipus E;
Tipus G;
Tipus R;
Tipus V: Per Vesta.

 Satllits asteroidals .
Alguns asteroides tenen satllits, com per exemple l'asteroide (243) Ida i el seu satllit asteroidal Dactyl.

El 10 d'agost de 2005 es va anunciar el descobriment del primer asteroide amb ms d'un satllit. Es tracta de l'asteroide (87) Slvia i els seus dos satllits Rmul i Rem. Rmul es va descobrir el 18 de febrer de 2001 amb el Telescopi Keck II de 10 metres de Mauna Kea (Hawaii). T 18 km de dimetre i orbita a una distncia de 1.370 km de Slvia en un temps de 87,6 hores. Rem t 7 km de dimetre i gira a una distncia de 710 km, tardant 33 hores en completar una rbita al voltant de Slvia.  

 Asteroides importants i interessants .



 Vegeu tamb.

Llista d'asteroides;
Cintur d'asteroides;
Planeta menor;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130" title="Astries" nonfiltered="75" processed="74" dbindex="74">
El Principat d'Astries (en castell i oficialment: Principado de Asturias, en asturlleons: Principu d'Asturies)  s un pas, que t la forma d'un Principat on el Prncep d'Astries s l'hereu a Cap d'Estat del Regne d'Espanya. El seu territori s d'uns deu mil quilmetres quadrats, i compta amb una poblaci, en retrocs, que supera lleugerament el mili d'habitants, que parlen castell i tamb, encara, la seva llengua autctona l'asturi.

La seva capital s la ciutat d'Oviedo i Gijn s la poblaci ms poblada i, a ms, situada a la costa amb grans platges.

Toponmia.
El terme Astries prov del nom dels antics pobladors, els sturs, els primers habitants de les vores del riu Astura (Esla) fins l'arribada dels romans. Astura, que abans es deia Estura o Estula, prov de l'arrel celta -stour que significa "riu". Aquest topnim apareix tamb a Bretanya. A la Gran Bretanya encara hi ha tres rius amb el nom de Stour, a Kent, Stuffolk i Dorset. A la desembocadura del Riu Elba hi ha un altre riu Str, que abans es deia "Sturia". Tamb, al Piemont hi vivia la tribu celta dels esturi, prop d'unriu que es deia Stura. La mateixa arrel s'ha conservat fins l'actualitat en el galic ster i el bret stour que signifiquen "riu".

Histria.
Ocupada per grups humans des del Paleoltic Inferior, durant el superior la regi es va caracteritzar per les pintures rupestres de l'est de la Comunitat.  En el mesoltic es va desenvolupar una cultura original, l'Asturi, introduient-se a continuaci l'Edat de Bronze, caracteritzada pels megalits i tmuls. A l'Edat de Ferro, el territori va estar sotms a la influncia cultural celta.

Desprs de ms d'un segle sense presncia estrangera, els visigots van ocupar el territori en el segle VI, que acabaria a principis del segle VIII amb la invasi musulmana. El territori, com havia succet amb Roma i Toledo, no va ser fcil de sotmetre, establint-se el 722 una independncia de facto com a Regne d'Astries. La monarquia asturiana donaria pas en el segle X al Regne de Lle. Durant els segles medievals, l'allament propiciat per la serralada cantbrica i la poca vocaci marinera dels naturals fa que les referncies histriques siguin escasses. Desprs de las rebelli del fill d'Enric II de Trastmara, s'estableix el Principat d'Astries.

En el segle XVI el territori va arribar per primera vegada als 100.000 habitants, provocant la seva duplicaci l'arribada del blat de moro americ en el segle segent.

El 8 de maig de 1808, la Junta General del Principat d'Astries declara la guerra a Frana, essent el primer organisme oficial d'Espanya en fer aquesta passa. L'1 de gener de 1820, l'oficial Rafael del Riego se subleva a Cadis proclamant la Constituci Espanyola de 1812.

A partir de 1830 comena l'explotaci del carb, iniciant la revoluci industrial a la Comunitat. Ms tard s'establiria la indstria siderrgica i naval.

El 5 d'octubre de 1934 es va produir una rebelli, principalment de miners, contra l'entrada de la CEDA en el govern.

La guerra civil va produir la divisi de la regi en dos bndols des del 19 de juliol, acabant el conflicte el 20 d'octubre de 1937. 

Desprs de 20 anys d'estancament econmic, els seixanta, es va produir la definitiva industrialitzaci de la regi. L'Antiga ENSIDESA, avui Arcelor, amb dues grans factories a Gijn i Avils va ser el principal impuls de l'important creixement econmic fins als 80. Amb la incorporaci a la Uni Europea de l'Estat, l'altra font tradicional de riquesa, el carb, va patir de la "reconversin minera". El carb ja no es considerava essencial com a recurs energtic i el seu alt cost d'extracci va provocar un canvi total de l'economia asturiana. Avui el creixement econmic est condicionat per l'envelliment de la poblaci i la manca d'infraestructures. L'ltim intent de revitalitzaci, es bassa en la creaci d'un model metropolit nou, "Ciudad Astur". Degut a que el 80% de la poblaci es concentra a la zona central, (Oviedo, Gijn i Avils), se suposa que la creaci d'aquesta nova entitat amb una poblaci de 800.000 persones, es pot convertir en un pols de serveis i indstria capa de competir amb altres ciutats en l'mbit del Arc Atlntic Europeu.

Geografia.

Astries es troba a la costa septentrional d'Espanya, entre Galcia a l'oest, Cantbria a l'est, Castella i Lle al sud i la mar Cantbrica al nord. La serralada Cantbrica constitueix la frontera natural d'Astries amb la provncia de Lle al sud. La serralada de l'est, el Parc Nacional dels Pics d'Europa contenen els pics ms alts i espectaculars d'Astries, amb una altitud mxima al pic de Torrecerrado amb 2648 m. Tamb s'hi troben el Parc Natural de Redes, de pedra calcria al centre-est, les Ubias al sud d'Oviedo, i el Parc Natural de Somiedo a l'est. Les muntanyes Catnbriques ofereixen nombroses oportunitats per escalar, esquiar i explorar, i s'estenen des de Galcia a l'est cap a Cantbria a l'est. 

A la costa asturiana s'hi troben les platges del Silencio, el poble de Cudillero i les platges al voltant de Llanes, com ara Barro i Torimbia. El cima d'Astries, s molt ms variats que no pas el clima de les regions al sud del pas. Els estius sn, generalment, humits i calorosos acompanyats d'algunes precipitacions. Els hiverns sn lleugerament freds, sobretot a les muntanyes, cobertes de neu des de novembre fins al maig. Tant la pluja com el sol sn caracterstiques regulars dels hiverns asturians. La precipitacions anuals sn de 900 mm, i s'incrementa en allunyar-se de la costa, amb un mxim de 1800 mm als Pics d'Europa. Atesa la humitat i la vegetaci d'Astries, el principat s conegut com l'Espanya verda.

Entorn natural.
Es tracta d'una comunitat montanyosa i costera que compta amb nombrosos i coneguts enclavaments naturals (alguns d'ells protegits com a Parcs Nacionals, Naturals o com a Reserves de la Biosfera); cal destacar:
 Cima de L'Angliru;
 Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu);
 Picos de Europa;

 Reservas de la Biosfera;
Parque Natural de Redes;
Parque Natural de Somiedo;
Reserva Natural Integral del Bosque de Muniellos;

 Vegetaci d'Astries .
La vegetaci s variable a les muntanyes d'Asturies varia segons l'altitud. A les parts mes baixes hi ha alzines i pins en les sones seques, roures i faigs en les humides. A la muntanya hi ha boscos frondosos de fulla caduca i, mes amunt, boscos de conferes. Per damunt dels 2.000 metres, noms hi ha prats. A la part on toca al mar Cantbric la vegetaci s molt abundant i variada grcies a les pluges. Consta d'arbres de fulla caduca, com roures castanyers i faigs, i de prats naturals.

 Organitzaci poltica .
Institucions de govern.
L'organitzaci i l'estructura poltica del Principat d'Astries s regit per l'Estatut d'Autonomia aprovat el 1981. Segons l'Estatut, el govern asturi es divideix en tres rgans constitucionals: la Junta General, el Consell de Govern i la Presidncia de Govern. La forma de govern del Principat es basa en el parlamentarisme: la Junta General s el cos legislatiu que elegeix, en nom del poble, el President del Consell de Govern. El President de Govern s el cap de la branca executiva i s responsable davant la Junta General, la qual, amb una moci de censura o qesti de confiana pot cessar les seves funcions. 

El poder legislatiu recau sobre la Junta General, integrada pels representants del poble asturi. Entre les seves funcions estan l'aprovaci dels pressupostos, i l'orientaci i control de l'acci del Consell de Govern. La Junta est integrada per 45 diputats, electes per un perode de quatre anys per mitj del sufragi universal dins un sistema de representaci proporcional en qu l'assignaci de diputats es basa en el mtode D'Hondt. 

Divisi administrativa.
Vegeu tamb: Comarques d'Astries;

El Principat est dividit en 78 consells, equivalents, legalment, al concepte de municipi. Els consells, al seu torn, estan dividits en parrquies, que no coincideixen necessriament amb les parrquies eclesistiques. Cada parrquia est formada per barris. Encara que l'Estatut parla de la possibilitat de l'ordenaci en base a comarques, encara no s'han conformat. En termes electorals, Astries est dividida en tres circumscripcions. En termes judicials, Astries es divideix en 18 partits judicials.

Economia.
El sector primari de l'economia del Principat est en retrocs i ocupa aleshores el 6% de la poblaci activa, dedicada a la ramaderia vacuna, l'agricultura (blat de moro, patata, poma) i la pesca. La mineria de carb encara s molt important, encara que no ocupa el paper predominant de fa un segle. El sector secundari ocupa al 30% de la poblaci activa en indstries com ara la siderrgia, la indstria dels aliments, d'armament, qumica, i de fabricaci d'equip de transportaci. El sector terciari ocupa el 65% de la poblaci activa, sobretot als centres urbans, i impulsat pel creixent turisme.  

Demografia.
Dinmica de poblaci.

La poblaci actual es caracteritza per posseir la ms alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la ms baixa taxa de natalitat (6 per mil), de manera que des de 1987 la poblaci ha estat decreixent, encara que les ciutats grans mantenen la seva poblaci. La taxa de migraci neta s negativa; el flux d'emigrants es dirigeix principalment a la Comunitat de Madrid i a Castella i Lle. 

La capital del Principat s Oviedo. Les ciutats ms importants sn situades a la zona central del Principat i la poblaci va descendent des de la mar cap a les muntanyes de l'interior. La ciutat ms poblada s Gijn amb 273.932 habitants, seguida d'Oviedo, la capital, amb 212.174 i Avils amb 84.171, encara que aquesta t un rea metropolitana de 130.000 habitants. La poblaci total d'Astries s d'1.076.635 habitants.

Llenges.
L'idioma originari de la major part d'Astries s l'asturlleons; encara que est protegit, no hi est oficialitzat. Deriva directament del llat. El primer text que es coneix en lleons s la Nodicia de Kesos que data de l'any 959; sent el primer document normatiu escrit en asturi el Fur d'Avils, que data de l'any 1085. L'asturlleons t algunes variants dintre del Principat. Aix mateix, existeixen dialectes de la mateixa arrel asturlleonesa a les zones d'antic domini del Regne de Lle, com a Lle, Zamora o la provncia del Tras-os-Montes a Portugal. A la zona d'Eo-Navia hi ha una parla que s amplament reconeguda com a una variant del gallec per no pel govern asturi o l'Academia de la Llingua Asturiana que la consideren dialecte asturlleons.

El castell, s l'nic idioma que gaudeix de l'estatus d'oficialitat al Principat.

Cultura.
Art.
Astries posseeix un ric llegat artstic del que destaca una arquitectura autctona preromnica (Art astur) amb monuments com Santa Mara del Naranco i San Miguel de Lillo (Oviedo), Tots dos i juntament amb la Fuente de Foncalada formen part del patrimoni universal segons la UNESCO.

L'art romnic est molt present ja que tota la regi estava creuada per una de les rutes jacobees, destacant el monestir de San Pedro de Villanueva (prop de Cangas de Ons) i Santa Mara del Junco (Ribadesella).

El gtic no s abundant, encara que existeixen bones mostres d'aquest estil com la Catedral de San Salvador a Oviedo.

Entre els pintors del segle XX destaquen Daro de Regoyos (1857-1913) i Evaristo Valle (1878-1951).

Gastronomia.
T elements que l'emparenten amb la cuina gallega, normanda i bretona.
El plat ms conegut s la fabada, potent apat fet amb faves, acompanyades per xorio, botifarr, cansalada, i pernil. Aix se serveix a part i es coneix amb el nom de compango. A ms destaca la varietat de peixos frescos del cantbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou.
Existeixen ms de cent varietats diferents de formatges artesans, dels que el de cabrales s el ms popular. Si es prefereix un postre dol, el ms tradicional s l'arrs amb llet.
La beguda asturiana per excellncia s la sidra.

Literatura.
Entre les seves personalitats cal destacar:
 Alejandro Casona;
 Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811);
 Leopoldo Alas Clarn (1851-1901);
 Ramn Prez de Ayala (1880-1962);
 Mariano Antoln Rato (Gijn, 1943);

Msica.
La msica i la dansa sn variades i prpies. L'instrument ms caracterstic s la gaita de tres tubs, que es fa sevir en nombroses dances populars.

Vegeu tamb.
Bable;
Art d'Astries;
Gastronomia asturiana;
Llista de municipis d'Astries;
Andecha Astur;
Conceyu Nacionalista Astur;
Eleccions autonmiques d'Astries;
President d'Astries;
Bandera d'Astries;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131" title="Art d'Astries" nonfiltered="76" processed="75" dbindex="75">

Astries posseeix un ric llegat artstic del que destaca una arquitectura autctona pre-romnica (art asturi) amb monuments com Santa Mara del Naranco i San Miguel de Lillo (Oviedo).

L'art romnic est molt present ja que tota la regi estava creuada per una de les rutas jacobeas, destacant el monestir de San Pedro de Villanueva (prop de Cangas de Ons) i Santa Mara del Junco (Ribadesella).

El gtic no s abundant, encara que existeixen bones mostres d'aquest estil com la catedral de San Salvador a Oviedo.

Entre els pintors del segle XX destaquen Daro de Regoyos (1857-1913) i Evaristo Valle (1878-1951).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132" title="Asturlleons" nonfiltered="77" processed="76" dbindex="76">


L'asturlleons, bable o asturlleons, s un grup lingstic  llat format per l'asturi (asturianu), el lleons (llingua llonesa) i el mirands (lhengua mirandesa). L'antic lleons, conegut com "lleons medieval", fou la llengua oficial del Regne de Lle en els segles XIII i XIV. Fou parlada en tota la part que ocup aquest regne des de l'Atlntic fins a Extremadura. Avui en dia s'utilitza molt poc. L'nic lloc on disposa d'oficialitat s a Miranda do Douro a Portugal on sovint es anomenat mirands. No en t ni a Castella i Lle, ni a Extremadura, ni a Astries on l'estatut noms fa una tmida referncia a la protecci de les variants locals. Hi ha tres zones diferenciades d'asturlleons: l'occidental, la central i l'oriental, amb formes dialectals diferenciades.

 Origen .
El domini t el seu origen en el llat vulgar, s a dir del parlar com de les gents que l'Imperi Rom dugu, principalment les legions de procedncia nord-africana situades a Asturica Augusta i a Legi VI, a les terres habitades pels sturs. La suplantaci d'aquesta llengua per la indgena fou lenta per imparable, car la llengua imperial era la porta per a molts drets i llibertats, entre ells el ms important: la ciutadania romana.

La peculiar evoluci del llat a travs de l'asturlleons en l'actual grup lingstic no fou pas espontnia a cap indret geogrfic; ans paulatinament el parlar itlic fou transformant-se tal que en el segle X ja n'hi ha un abandonament extrem com per sser considerat una modalitat roman prpia.

Aquesta evoluci amb els segles don com a resultat que, a mitjans del segle X, apareixen les primeres lnies d'aquest roman, el Document de Kesos; en un monestir de Lle. A ms aniran sorgint un munt de documents legals en aquest roman per tots els monestirs d'Astries i del Lle, els quals indiquen la importncia en la societat de la llengua, lgic essent la llengua comuna a la corona de Lle; per apareixen documents romanos a Palncia i vestigis lingstics de la parla en els dialectes de transici com l'extremeny, dut all pels repobladors, i no s'ha d'oblidar que l'Extremadura actual correspon quasi tot a la Extremadura lleonesa, reparant aix en la importncia de la llengua natural del regne ms important de la Corona.

 Divisi dialectolgica .

La divisi del domini lingstic es molt gran, t principalment tres branques; oriental, central i occidental .Per a aix s'hi ha d'afegir una divisi que trenca aquestes tres i que passa pel Cordal, i es la que divideix el domini lingstic en asturi i lleons. A ms que dins de cada grup n'existeixen algunes diferncies i tenen subdialectes amb extremes peculiaritats.

Asturlleons Oriental:A la provncia de Lle estaria prcticament extint per es conserva amb vitalitat a Astries.

 Asturlleons Central: Aquest es el subgrup on ms es noten les diferncies entre la part nord i la sud.
 Asturlleons central septentrional: Majoritari per poblaci i per vitalitat, es la base normativa de la modalitat asturiana.
 Astur central meridional: En vies d'extinci, seria la modalitat ms gran geogrficament car ocuparia quasi la meitat de la provncia de Lle i part de l'orient de Zamora. ;

 Asturlleons Occidental: ;
 Asturlleons occidental septentrional: Present com segona modalitat per parlants i vitalitat al Principat d'Astries.
 Asturlleons occidental meridional: s la modalitat ms forta en nombre de parlants a la regi de Lle; est considerat la base d'una futura normativitzaci del lleons. A aquest grup hi pertany la tercera llengua del grup, el mirands.

A ms d'aquests tres llenges s'hi han d'afegir altres varietats ms que en serien els dialectes de transici:
Muntanys: parlat a Cantbria.
Parla Eo-Naviegues: Parlat als concells ms occidentals d'Astries.
Extremeny: Parlat a la comunitat autnoma d'Extremadura i a alguns municipis de Salamanca.
Entre les varietats regionals del lleons s'hi poden assenyalar quatre grans dialectes: bercianu-cabreirs, maragatu, ribereu i legionense. Aquest ltim s el ms divulgat a la regi.



Fonologia.
La transcripci es fa d'acord amb les normes de l'alfabet fontic internacional.

Vocals.
El sistema voclic de l'astur diferencia cinc fonemes en tres graus d'obertura (mnima, mitjana, mxima) i tres situacions (central, anterior i posterior).


 Consonants .


 Nombre de parlants .
No existeix un estudi en conjunt de les tres regions del grup, ja que al Lle no s'han fet les investigacions estadstiques necessries. Si b si que hi ha una aproximaci que dna la xifra de 620.000 parlants.


La realitat lingstica de Lle s de desconeixement absolut tant a fora com entre els propis lleonesos. El fet que el lleons no estigui reconegut per cap legislaci en limita el coneixement. Tamb s'hi uneix el fet que les administracions competents a l'ensenyament no estan sensibilitzades amb el greu perill que t la llengua de desaparixer.

Per ms que la llengua s la histrica del territori, actualment viu una situaci diglssica, amb un nombre de parlants en la xifra ms optimista de 55.000 i molt dividits geogrficament.

A l'ensenyament no existeix obligatorietat ni optativitat al rgim pblic o privat, ni tan sols hi t cap presncia com a assignatura de lliure elecci o com a matria extraescolar als collegis, instituts i universitats de la regi.
 Vegeu tamb .
 Literatura asturiana;

Remarques.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133" title="Acrstic" nonfiltered="78" processed="77" dbindex="77">
Un acrstic s una composici potica en qu les lletres que ocupen determinats llocs (per exemple: les lletres inicials de cada vers) formen una paraula o frase.

Pot haver-hi dues intencions darrere d'un acrstic: ldica (fer un joc de paraules) o amagar un missatge secret dins el poema. En aquest sentit trobem acrstics a la poesia amorosa i a la Bblia. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134" title="Andalusia" nonfiltered="79" processed="78" dbindex="78">
Andalusia (en castell Andaluca) s una comunitat autnoma d'Espanya. Limita al nord amb Extremadura, Castella-La Manxa i la regi de Mrcia, a l'est amb la mar Mediterrnia, a l'oest amb Portugal. Andalusia t 87.268 km de superfcie total. Tenia  7.478.432 habitants l'any 2003. Est formada per les provncies d'Almeria, Cadis, Crdova, Jan, Granada, Huelva, Mlaga i Sevilla. Andalusia s la comunitat autnoma ms poblada d'Espanya i la segona ms extensa. Andalusia es troba a l'extrem sud-occidental d'Europa, limitant al sud amb l'estret de Gibraltar. 

Andalusia s reconeguda en el Prembul de l'Estatut d'Autonomia del 2007 com a realitat nacional, que la constituci espanyola reconeix com a nacionalitat histrica, a l'empara del disposat a l'article segon de la Constituci espanyola, que reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les mateixes. A Andalusia, hi ha grups poltics i socials que propugnen pel reconeixement d'Andalusia com a naci. 

Toponmia.
L'origen del mot Andalusia encara s controvertit. Prov, indubtablement, del terme Al-ndalus, que es referia a la pennsula Ibrica musulmana -al comenament, tota la pennsula llevat dels petits enclaus cristians independents del nord) des del 711 al 1492. Durant la Reconquesta cristiana, aquest nom va designar exclusivament el sud peninsular, i es va convertir, com a denominaci castellanitzada, el terme per referir-se a l'ltim territori a ser reconquerit. La primera hiptesi sobre l'origen del mot suggereix que Al-ndalus es fruit de l'evoluci d'"Atlas" cap a "Antalas" - "Andalas" - "ndalus", aix suggerint que prov del terme mtic de l'"Atlntida" ats el desenvolupament de la civilitzaci de Tartessos. Una altra hiptesi suggereix que Al-ndalus prov de la degeneraci lingstica de Landahlauts, nom germnic del sud d'Hispnia durant el temps dels visigots, la pronunciaci de la qual era lndalos. Aquest terme provendria de landa, "terra" i hlauts, "sorteig". Segons aquesta hiptesi els rabs van afegir-hi l'article rab al-.

Geografia.
Vegeu tamb: Rius d'Andalusia;
El relleu d'Andalusia s format per tres unitats fonamentals:
 Sierra Morena el lmit natural entre la plana castellana i Andalusia, amb una altitud mxima de poc ms de 1.300 msnm. ;
 Les serralades Btiques (Penibtica i Subbtica) paralleles a la mar Mediterrnia. Comprn entre d'altres a la Sierra Nevada, on est troba la cota ms alta de la pennsula Ibrica: el pic Mulhacn (3.478 m).
 
 La vall de Guadalquivir: un territori gaireb pla que s'obre al Golf de Cadis al sud-oest. ;

Andalusia s situada dins del domini climtic mediterrani, amb hiverns plujosos i estius secs i clids. El relleu accidentat hi produeix fortes variacions, amb illes de clima de muntanya a les serres ms elevades (Nevada, Gdor) i zones de tendncia ms continental (vega de Granada). Les precipitacions disminueixen d'oest cap a l'est; el punt que rep ms precipitacions s la Serralada de Grazalema (2.218 mm anuals) i els menys plujs s al Cap de Gata, que alhora s el punt ms sec d'Europa (amb 117 mm anuals). La temperatura mitjana anual d'Andalusia s superior als 16C, encara que amb variacions geogrfiques, oscillant entre els 18,5C a Mlaga fins als 15,1C a Baeza. El mes ms fred s el gener (6,4C de temperatura mitjana a Granada) i el ms calors s agost (28,5C de temperatura mitjana a cija). 

Andalusia t una gran diversitat hidrolgica ja que els seus rius drenen tant cap a l'Atlntic com al Mediterrani. De la vessant atlntica sn les conques de Guadiana, Odiel-Tinto, Guadalquivir, Guadalete-Barbate, i de la vessant mediterrnia les del Guadiaro, Guadalhorce, Guadalmedina, Guadalfeo, Andarax i Almanzora.

Poltica i govern.
La Junta d'Andalusia.

L'organitzaci institucional d'Andalusia es denomina Junta d'Andalusia. Est integrada pel Parlament d'Andalusia, el President de la Junta d'Andalusia i el Consell de Govern. 
 El Parlament d'Andalusia s l'assemblea legislativa de la comunitat, les funcions principals de la qual sn la proposici, elaboraci i aprovaci de les lleis, aix com l'elecci del President de la Junta. ;
 El President de la Junta d'Andalusia, al seu torn, s el representant suprem de la comunitat autnoma i el cap de govern aix com el representant ordinari de l'Estat espanyol. S'elegeix per majoria absoluta amb el ple del Parlament i s anomenat posteriorment pel rei d'Espanya. ;
 El Consell de Govern d'Andalusia s l'rgan poltic i administratiu superior de la comunitat presidit pel President de la Junta; s a dir, s la branca executiva del govern andals. Est constitut per consellers nomenats pel President de la Junta que s'encarreguen dels diversos ministeris o conselleries. ;

El poder judicial recau sobre el Tribunal Superior de Justcia d'Andalusia; tanmateix, el tribunal no s un rgan propi de la comunitat ans forma part del Poder Judicial de l'Estat espanyol, nic per a tot el regne i que no pot ser transferit a les comunitats autnomes. 

Els partits poltics amb representaci al Parlament d'Andalusia sn:
 El Partit Socialista Obrer Espanyol d'Andalusia;
 El Partit Popular d'Andalusia;
 L'Esquerra Unida LV CA;
 El Partit Andalusista.

Estatut d'autonomia.
Andalusia va accedir a l'autonomia per mitj de l'article 151 de la constituci espanyola de 1978. Andalusia es va constituir com a comunitat autnoma de l'Estat espanyol el 28 de febrer, 1980; el seu dret autonomia es basa, segons l'Estatut d'Autonomia de 1980, en la "identitat histrica, i l'autogovern que la constituci permet a tota nacionalitat, en plena igualtat amb la resta de les nacionalitats i regions que composin Espanya, i amb el poder que emana de la constituci i el poble andals". 

L'octubre del 2006, la Comissi Constitucional de les Corts Generals d'Espanya aprov amb els vots favorables dels PSOE, IU i PP, un nou estatut d'autonomia que reconeix, al Prembul, la realitat nacional d'Andalusia. El 2 de novembre, 2006, el Congrs dels Diputats va ratificar el text amb cap vot en contra; s, de fet, el primer estatut d'autonomia que s'aprova sense cap vot en contra. Va ser aprovat pel Senat espanyol el 20 de desembre, 2006 i ratificat per referndum pel poble andals el 18 de febrer, 2007.

Divisions administratives.

Andalusia es divideix en vuit provncies que, alhora, es divideixen en 770 municipis. Les vuit provncies d'Andalusia sn:
 Almeria, que es divideix en 102 municipis.
 Cadis, que es divideix en 44 municipis.
 Crdova, que es divideix en 75 municipis.
 Granada, que es divideix en 168 municipis.
 Huelva, que es divideix en 79 municipis.
 Jan, que es divideix en 97 municipis.
 Mlaga, que es divideix en 100 municipis.
 Sevilla, que es divideix en 105 municipis. ;

A ms, Andalusia es divideix en 62 comarques. Tanmateix, aquesta subdivisi territorial no t cap autonomia ni sn regulades oficialment, com s el cas de les comarques de Catalunya, ans sn reconegudes pel seu mbit cultural.

Demografia.


Andalusia s la comunitat ms poblada d'Espanya, que el 2006, era superior als 7,9 milions d'habitants. Aquesta poblaci es concentra, sobretot, a les capitals provincials i a les rees constaneres. La meitat de la poblaci andalusa es concentra en les 28 ciutats amb ms de 50.000 habitants. 

Les rees metropolitanes ms grans d'Andalusia, el 2005 eren: 
 rea de Sevilla (1.427.060 habitants);
 rea de Mlaga (1.074.074 habitants);
 Badia de Cdis (620.000 habitants);
 rea de Granada (473.714 habitants);
 rea d'Almeria (369.998 habitants);
 rea de Crdova (321.164 habitants);
 rea de Jan (233.561 habitants);

La capital i ciutat ms gran s Sevilla que amb 709.975 habitants el 2003 s la quarta ciutat d'Espanya i la tercera rea metropolitana d'Espanya. Sevilla es troba a l'oest de la comunitat, a la vora del curs baix del Guadalquivir.

Economia.

Segons dades del 2005, el Producte interior brut andals, a preus del mercat, er ade 127.682 millons d'euros, amb un creixment mitj del 3,65% entre el 2000 i el 2005, superior a la taxa de creixement de l'Estat espanyol i de l'Eurozona. Aquest creixement ha perms que Andalusia increments la seva participaci del PIB des del 2000 en cinc dcimes, al 13,8% de l'Estat. Tanmateix, durant el mateix perode, la poblaci andalusa ha experimentat un creixement substancial, de 459.000 persones, sobre tot degut a la immigraci, la qual cosa no ha elevat de manera important el PIB per cpita andals en relaci amb les comunitats del nord. El 2005, el PIB per cpita era poc superior als 16.200  per persona, al 75,5% de la mitjana de la Uni Europea, l'objectiu de convergncia.

Referncies.


FiestasdeAndalucia.com Portal de fires i festes tradicionals d' Andalusia.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136" title="Antiga Grcia" nonfiltered="80" processed="79" dbindex="79">


L'Antiga Grcia, la Grcia Clssica o la Civilitzaci Hellnica sn els noms amb qu es coneix el perode de la histria grega, que abastaria gaireb un millenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el comenament del perode hellenstic subsegent. L'Antiga Grcia s considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una poderosa influncia en l'Imperi Rom, el qual en portaria la seva versi a diverses parts d'Europa. La cultura grega s la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influt i continua influint, fins i tot en la llengua, la poltica, els sistemes educatius, la filosofia, la cincia, l'art i l'arquitectura del mn modern, estimulant el Renaixement de l'Europa Occidental i durant els ressorgiments neoclssics dels segles XVIII i XIX a Europa i a Amrica.

L'Antiga Grcia s un terme utilitzat per referir-se al mn de parla grega de l'antiguitat. Es refereix no noms a la pennsula geogrfica de la Grcia moderna, sin tamb a totes les rees de la cultura grega que foren colonitzades pels grecs:

Xipre i les illes de la mar Egea, la costa d'Anatlia, Siclia i el sud d'Itlia (regi coneguda com la Magna Grcia), a ms de diversos assentaments i colnies dels actuals estats d'Albnia, Bulgria, Egipte, el sud de Frana, Lbia, la costa mediterrnia de la Pennsula Ibrica i Ucrana (la pennsula de Crimea). Tamb s'hi inclou l'Imperi Persa d'aleshores, desprs de les conquestes d'Alexandre el Gran.

Orgens i cronologia.
Es creu que el poble grec va immigrar al sud cap a la pennsula balcnica en diverses onades a finals del tercer millenni aC, la ltima de les quals seria la invasi drica. El perode de 1600 al 1100 aC s el perode de la civilitzaci micnica, coneguda per la guerres de Troia encapalades pel rei Agammnon, segons els relats pics d'Homer. El perode de 1100 aC al 700 aC. s conegut com l'edat fosca ats que no n'ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueolgiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les histories d'Herodot, la descripci de Grcia de Pausanies, la biblioteca de Diodor de Siclia i les crniques de Jernim, contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant aquest perode. La histria de la Grcia Antiga acaba amb la fi del regnat d'Alexandre Magne que moriria el 323 aC. Els esdeveniments subsegents es descriuen com la Grcia Hellenstica que terminaria amb la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, encara que per altres historiadors, per la seva influncia en l'Imperi Rom, acabaria amb l'acceptaci del cristianisme com a religi oficial de l'imperi.

Aix doncs la historiografia divideix la Histria de l'Antiga Grcia en els segents perodes:
 Perode arcaic: des de la fundaci dels primers estats grecs. Al principi hi ha l'edat heroica que coneixem per la mitologia grega, desprs un perode del qual en sabem molt poc i finalment l'poca prpiament histrica.
 Perode clssic: des de les Guerres Mdiques. Hi destaquen les Guerres Mdiques, la Guerra del Pelopons i les Guerres Macedniques (dirigides primer per Filip II de Macednia i desprs pel seu fill Alexandre el Gran).
 Perode hellenstic: des de la mort d'Alexandre el Gran fins a la conquesta de Grcia per part de Roma.

La majoria dels historiadors i poltics grecs les obres dels quals han sobreviscut, principalment Herodot, Tucdides, Xenofont, Demstenes, Plat i Aristtil, eren atenesos o proatenesos. Per aix, sabem molt ms de la histria i poltica d'Atenes que no pas de cap altra ciutat grega. Les obres d'aquests escriptors, a ms, es concentren sobretot en la histria poltica, militar i diplomtica, i sovint ignoren la histria social i econmica. Les histries de l'Antiga Grcia han de superar aquestes restriccions amb l'arqueologia i altres eines de la historiografia.

 poques .
La primera poca de totes es l'arcaica.

poca arcaica: L'poca arcaica va comenar el segle VII a.C. al segle VI a.C.
L'poca arcaica es caracteritza per l'aparici de ciutats-estats o polis.


El sorgiment de Grcia.

Durant el segle VIII aC, Grcia va comenar a emergir de l'edat fosca que havia succet la civilitzaci micnica. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escriptura micnica havia estat oblidada. Els grecs, per, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van comenar a realitzar escrits des del 800 aC. Grcia va ser dividida en petites comunitats autnomes, un patr imposat per la geografia de la pennsula on cada illa, vall i plana s separada dels seus vens per aigua o muntanyes.

En progressar econmicament Grcia, la seva poblaci va comenar a crixer ms enll de la seva capacitat agrcola en base a les terres de conreu disponibles. D'acord a l'historiador Mogens Herman Hansen la poblaci grega es va incrementar de 700.000 a gaireb 10 milions del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va comenar un perode de 250 anys d'expansi, en qu els grecs van establir colnies en totes direccions. A l'est, la costa egea d'sia Menor va ser la primera a ser colonitzada; desprs seria Xipre i les costes de Trcia, el mar de Mrmara i la costa sud del mar Negre. Gradualment, la colonitzaci grega a l'est va arribar al territori de la Ucrana actual. A l'oest les costes d'Albnia, Siclia i el sud de la pennsula itlica van ser colonitzades, aix com les costes de Frana, Crsega, i el nord-est de la pennsula ibrica. Al sud es van fundar colnies a Egipte i Lbia. Les ciutats actuals de Siracussa, Npols, Marsella i Istambul van tenir llurs orgens com a ciutats gregues de Siracusa, Neapolis, Massilia i Bizantium.

Al segle VI aC el mn grec s'havia convertit en una rea cultural i lingstica molt ms gran que no pas l'rea geogrfica de la Grcia actual. Les colnies gregues, encara que no eren unides polticament, mantenien enllaos culturals, religiosos i comercials entre elles. Els grecs, a casa seva i a les colnies s'organitzaven com a comunitats independents i les ciutats, les polis, es van convertir en la unitat bsica de govern grec.

Durant aquest perode es va produir un desenvolupament important a tot el mn grec, acompanyat del creixement del comer i la manufactura. Tamb es va produir un millorament important dels estndards de vida de la poblaci general. Alguns estudis estimen que la grandria mitjana de les cases gregues va ser cinc vegades ms gran el 300 aC que el 800 aC, la qual cosa suggereix un creixement en la renda mitjana de la poblaci. Al segle IV aC., el mn grec era el territori ms desenvolupat i avanat del mn. D'acord als historiadors econmics, era una de les economies preindustrials ms avanades. El salari diari d'un treballador grec era, en termes de grans (13 kg), ms de quatre vegades ms gran que no pas el salari d'un egipci (3 kg).

Conflictes socials i poltics.
Les ciutats gregues eren, originalment, monarquies, encara que molts d'elles eren massa petites i el terme rei (basileus) dels seus governants pot ser confs. Essent una regi amb escassesa de terra per a llaurar, eren els terratinents els que tenien el poder i els que formaven una aristocrcia guerrera involucrant-se en petites guerres internes i aix, van eliminar rpidament la monarquia. Al mateix temps el naixement d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducci de l's de la moneda, el 680 aC) va produir un conflicte de classes a les grans ciutats. Des del 650 aC les aristocrcies tenien que lluitar per no ser enderrocades i reemplaades per lders populars aleshores anomenats tirans (tyranoi), una paraula sense el significat actual d'opressi dictatorial.

Per al segle VI aC diverses ciutats ja havien emergint com a centres dominants dels afers grecs: Atenes, Esparta, Corint i Tebes. Cadascuna d'aquestes havia controlat les rees rurals que les envoltaven; Atenes i Corint esdevendrien potncies martimes i comercials. Atenes i Esparta van tenir una rivalitat tal que dominaria la poltica grega per generacions.

A Esparta, l'aristocrcia terratinent encara conservava el poder, i la constituci de Licurg, al voltant del 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un rgim militarista sota una monarquia dual. Esparta va dominar les altres ciutats del Pelopons, llevat d'Argos i Acaia.

A Atenes, per contra, la monarquia havia estat abolida el 685 aC i les reformes de Sol van establir un sistema moderat de govern aristcrata. Els aristcrates van ser succets per la tirania de Pisstrat i els seus fills, que farien de la ciutat una potncia naval i comercial. Quan els pisiatrides van ser enderrocats, Clstenes va establir la primera democrcia del mn (500 aC) amb el poder compartit per una assemblea formada per tots els ciutadans varons. Per, cal esmentar que noms una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloen els esclaus, els homes lliures i els no atenesos.

Les guerres perses.

A Jnia, sobre la costa egea, les ciutats gregues, que incloen els grans centres de Milet i Halicarns, no van poder mantenir llur independncia i van ser conquerides per l'Imperi Persa el segle VI aC El 499 aC els grecs es van aixecar en la revolta jnica, i Atenes i altres ciutats gregues van donar-los suport.

El 490 aC el rei persa Darios I, desprs de suprimir la revolta de les ciutats jniques, va enviar una flota per castigar els grecs. Els perses van arribar a tica, per, van ser derrotats en la batalla de Marat per l'exrcit grec encapalat pel general Milcades. El monticle de l'enterrament dels atenesos encara es pot veure a Marat.

Deu anys desprs, el successor de Darios I, Xerxes I de Prsia va enviar-hi una fora molt ms poderosa per terra. Desprs de ser detinguts pel rei d'Esparta Lenides I a les Termpiles, Xerxes va avanar cap a tica, capturant i cremant Atenes. Per, els atenesos havien evacuat la ciutat per mar, i sota Temstocles, van derrotar a la flota persa a la batalla de Salamina. Un any desprs, els grecs, sota Pausanies l'espartac, van derrotar l'exrcit persa a Platea.

La flota atenesa va perseguir els perses que fugien del mar Egeu i el 478 aC van capturar Bizanci. En fer aix, els atenesos van incorporar les forces de totes les illes-estat i altres ciutats-estats en una aliana, anomenada la Lliga de Delos ats que la tresoreria es trobava a la ciutat sagrada de Delos. Els espartans, encara que havien participat en la guerra, van allar-se, permetent que Atenes s'establs com a potncia naval i comercial nica.

El domini d'Atenes.

Les guerres perses van produir un segle de domini atens sobre tots els afers grecs. Atenes era l'nic senyor de la mar, i tamb la potncia comercial, encara que Corint era el seu rival ms seris. L'estadista ms important d'aleshores era Pricles, que utilitzaria el tribut dels membres de la Lliga de Delos per construir el Parten i altres monuments de la Grcia clssica. A mitjans segle V aC la Lliga s'havia convertit en l'Imperi d'Atenes, un canvi simbolitzat per la transferncia de la tresoreria de Delos al Parten el 454 aC.

La riquesa d'Atenes va atreure a intellectuals i artistes de tot Grcia. L'estat atens tamb va patrocinar l'educaci i les arts, especialment l'arquitectura. Atenes es va convertir en el centre de la literatura, la filosofia i les arts. Alguns dels grans homes de la cultura occidental i de la histria intellectual van viure a Atenes durant aquest perode: els dramaturgs Esquil, Aristfanes, Eurpides i Sfocles; els filsofs Aristtil, Plat i Scrates; els historiadors Herodot, Tucdides i Xenofont; el poeta Simnides, i l'escultor Fdies. La ciutat es va convertir, en paraules de Pericles, "l'escola de Grcia".

Els altres estats grecs van acceptar, al comenament, el lideratge grec en la guerra contnua contra els perses, per, desprs de la caiguda del poltic conservador Cim d'Atenes el 461 aC, Atenes es va convertir en una potncia imperialista. Desprs de la victria grega en la batalla d'Eurimedont el 466 aC, els perses ja no eren ms una amenaa, i alguns estats, com ara Naxos, van intentar separar-se de la Lliga, per, van ser forats a sotmetre's. Els nous lders atenesos, Pricles i Efialtes van permetre que les relacions entre Atenes i Esparta es deterioressin, i el 458 aC es va iniciar una guerra. Desprs d'alguns anys de guerra inconclusa, es va signar un tractat de pau de 30 anys entre la Lliga de Delos i la Lliga del Pelopons (Esparta i els seus aliats). Aquest tractat va coincidir amb l'ltima batalla entre els grecs i els perses, una batalla martima prop de Salami i Xipre, seguida de la Pau de Clies (450 aC) entre els grecs i els perses.

Guerra peloponesa.

El 432 aC torn a esclatar la guerra entre Atenes i Esparta i els seus aliats. Les causes immediates de la guerra peloponsia varien segons el relat. No obstant aix, tres sn les causes consistents entre els historiadors antics, principalment Tucdides i Plutarc. Abans de la guerra, Corint i una de les seves colnies, Corcira (avui dia Corf) van comenar una disputa en la que Atenes va intervenir. Rpidament, Corint i Atenes van disputar el control de Potidea (prop de l'actual Nea Potidaia), i finalment Atenes va assetjar la ciutat. Atenes va fer pblic una srie de decrets econmics anomenats "Els Decrets Megaris", que imposaven sancions econmiques sobre el poble megari. Atenes va ser acusada pels aliats peloponesis de violar el Tractat de Trenta Anys de Pau, i Esparta va declarar formalment la guerra contra Atenes.

Cal esmentar que molts historiadors consideren que aquestes sn les raons immediates de la guerra. Argumenten, per, que la causa fonamental va ser el ressentiment creixent d'Esparta i els seus aliats contra la dominaci d'Atenes de tots els afers dels grecs. La guerra va durar 27 anys, en part perqu Atenes era una potncia naval i Esparta una potncia militar terrestre.

L'estratgia inicial d'Esparta era envair l'tica, per, els atenesos van suportar el setge darrera dels seus murs. Una malaltia, per, va causar severes baixes, incloent-hi Pericles. Al mateix temps, una flota atenesa va portar tropes al Pelepons, que guanyarien les batalles de Naupacte (429 aC) i Pilos (425 aC). Desprs de molts anys, el lder moderat atens va signar la Pau de Ncies (421 aC).

El 418 aC, per, la hostilitat entre Esparta i l'aliat atens Argos els va dur a la guerra una vegada ms, la qual cosa portaria al partit guerrer al poder en Atenes. El 415 aC Alcibades va persuadir l'Assemblea atenesa per a iniciar una expedici contra Siracusa, un aliat pelepons a Siclia. Encara que Ncies no estava segur de l'xit d'aquesta expedici, va ser designat, amb Alcibades, caps de l'expedici. Desprs, per, de ser acusat pels seus companys, va fugir a Esparta persuadint al poble de donar suport a Siracusa. Com a resultat d'aix l'expedici va ser un desastre.

Esparta va construir una flota amb el suport dels perses i va trobar un excepcional lder militar, Lisandre, que va ocupar l'Hellespont, la font atenesa d'importacions de gra. Amenaats, doncs, amb fam, els atenesos van enviar llur ltima flota per enfrontar-se a Lisandre, el qual els derrotaria a Egosptam (405 aC) La derrota de llur flota significaria la fallida d'Atenes. El 404 aC. Atenes va demanar la pau, i Esparta va establir les condicions: Atenes no noms perdria els murs que l'envoltaven i la seva flota, sin a ms, totes les seves possessions a l'exterior. Un partit anti-democrtic va prendre el poder a Atenes amb el suport espart.

Dominaci d'Esparta i Tebes.
Amb la fi de la guerra peleponesa, Esparta seria l'amo de l'Antiga Grcia, per l'elit guerrera espartana no va poder prendre el seu lloc. En pocs anys el partit democrtic va prendre el poder a Atenes i a altres ciutats. El 395 aC, els governadors espartans van remoure Lisandre del poder, i Esparta va perdre la seva supremacia naval temporal. Atenes, Argos, Tebes i Corint  van amenaar el domini espart en la guerra corntia, la qual terminaria de manera inconclusa el 387 aC. El mateix any Esparta va sorprendre l'opini grega en concloure el Tractat d'Antlcides amb Prsia per mitj del qual rendien les ciutats de Jnia i Xipre, la qual cosa va revertir els cent anys de victries gregues sobre Prsia. Esparta va intentar debilitar encara ms el poder de Tebes, la qual cosa els va dur a una guerra en qu Tebes formaria una aliana amb el seu antic enemic, Atenes.

Els generals de Tebes, Epaminondes i Pelpides van guanyar en una victria decisiva a Leuctres (371 aC). Com a resultat d'aquesta batalla es va acabar la supremacia espartana i es va establir el domini de Tebes, per, Atenes va recuperar el seu antic poder, ats que el poder de Tebes seria molt curt. Amb la mort d'Epaminondes a Mantinea (362 aC) la ciutat va perdre el seu ms gran lder, i els seus successors van iniciar una guerra inefica de 10 anys amb Fcida. El 346 aC el poble de Tebes va sollicitar el suport de Felip II de Macednia, per lluitar contra Fcida, la qual cosa portaria als macedonis a l'escenari grec per primera vegada.

El sorgiment de Macednia.

El regne de Macednia s'havia format al segle VII aC. Van jugar un paper molt petit en la poltica grega abans del segle V aC. A principis del segle IV aC el rei Felip de Macednia, un home ambicis educat a Tebes, volia tenir un paper molt ms important. Principalment volia ser acceptat com al nou lder de Grcia, recuperant la llibertat de les ciutats gregues d'sia del domini persa. En prendre les ciutats gregues d'Amfpolis, Metona i Potdea, va guanyar el control de les mines d'or i plata de Macednia. Aix el va donar els recursos per assolir les seves ambiciones.

Felip va establir el domini macedoni sobre Tesslia (352 aC) i Trcia, i el 348 aC va controlar tota la regi al nord de Termpiles. Va usar la seva riquesa per subornar els poltics grecs, i creant aix un "partit macedoni" en cada ciutat de Grcia. La seva intervenci en la guerra entre Tebes i Fcida el va donar el reconeixement i l'oportunitat perqu Macednia fos una potncia en els afers grecs. Demstenes, en una srie de discursos (filpiques), va aixecar una resistncia contra l'avanament de Felip.

El 339 aC Tebes i Atenes van formar una aliana per a resistir la creixent influncia de Felip. Felip va ser el primer a atacar, avanant cap a Grcia i derrotant els aliats a Queronea el 338 aC. Aquesta victria marca l'inici del declive de les ciutats-estat, encara que van sobreviure amb certa autonomia fins als temps romans.

Felip va intentar guanyar els atenesos amb presents i afalacs, per, amb poc xit. Va organitzar les ciutats en la Lliga de Corint, i va anunciar que encapalaria la invasi de Prsia per alliberar les ciutats gregues i venjar les invasions perses del segle anterior. Per, no ho va realitzar: va ser assassinat el 336 aC.

Les conquestes d'Alexandre.

Felip va ser succet pel seu fill de 20 anys d'edat, Alexandre, qui es proposaria posar a terme el plans del seu pare. Quan va veure que Atenes havia caigut, va cridar al poble atens i a llurs tradicions per a destruir al rei persa. Va viatjar a Corint, on les ciutats gregues el van reconixer com a lder dels grecs. Desprs viatjaria al nord per a reunir les seves forces. L'exrcit amb el qual va envair l'Imperi Persa era fonamentalment macedoni, encara que molts idealistes de les ciutats gregues havien participat. Mentre Alexandre era a Trcia, va escoltar que les ciutats gregues s'havien rebellat. Es va dirigir al sud, va capturar i destruir Tebes, com a advertncia a la resta de les ciutats gregues que el seu poder no hauria de ser oposat.

El 334 aC Alexandre va avanar cap a sia Menor derrotant els perses en el riu Grnic. Aix va guanyar el control de la costa jnica, i va fer una entrada triomfal per totes les ciutats gregues alliberades. Desprs va avanar de Cilcia cap a Sria on va derrotar Darios III a Issos (333aC). Desprs va avanar de Fencia cap a Egipte on va tenir molt poca resistncia; els egipcis el rebien com alliberador de l'opressi persa.

Darios volia fer les paus amb Alexandre i retornar a casa seva triumfalment, per, Alexandre estava determinat a conquerir Prsia i ms enll. Va avanar de Sria cap a Mesopotmia, i va derotar Dario a Gaugamela (331 aC) Darios va fugir i va ser mort per un dels seus seguidors, i Alexandre es va convertir en l'amo de l'Imperi Persa, ocupant Susa i Perspolis sense cap resistncia.

Mentrestant, les ciutats gregues volien fugir del control macedoni. A Megalpolis el 331 aC, el regent d'Alexandre, Antpater va derrotar els espartans, els quals s'havien refusat a unir-se a la Lliga de Corint i a reconixer la supremacia macednia.

Alexandre continuava avanant sobre les rees dels estats actuals d'Afganistan i Pakistan cap a la vall del riu Indus. El 326 aC va arribar a Punjab. Hauria avanat cap al Ganges i a Bengal, per, el seu exrcit el va convncer que ja es trobaven a la fi del mn i es refusaven a anar ms enll. Alexandre va retornar, i va morir de febre a Babilnia el 323 aC.

L'imperi d'Alexandre es va dividir desprs de la seva mort, per, les seves conquistes van canviar per sempre el mn grec. Milers de grecs van viatjar amb ell o desprs de la seva mort per establir-se a les noves ciutats que fundava, la ms important, Alexandria a Egipte. Els regnes de parla grega a Egipte, Sria, Iran i Bctria van ser establerts. El perode hellenstic havia comenat.

Societat.
Les caracterstiques niques de la divisi social de l'Antiga Grcia eren la divisi entre l'home lliure i l'esclau, els papers diferenciats de l'home i la dona, la importncia de la religi, i la poca importncia del naixement per a basar l'estatus social. La forma de vida dels atensos era comuna a tot el mn grec, a diferncia del sistema espart.

Estructura social.
Noms els homes lliures podien ser ciutadans i rebre la protecci completa de la llei a qualsevol ciutat-estat. A la majoria de les ciutats estats, a diferncia de Roma, la prominncia social no conferia cap dret especial. Per exemple, nixer en una famlia en particular no portava cap privilegi especial. De vegades, eren les unitats familiars les que controlaven les funcions religioses pbliques, per, aix no els donava poder de govern. A Atenes la poblaci es dividia en quatre classes socials basades en llur riquesa; les persones podien canviar de classe social si tenien ms diners. A Esparta, tots els ciutadans rebien el ttol d'"igual" si acabaven llur educaci. No obstant aix, els reis espartans, caps militars i religiosos, provenien noms de dues famlies.

Els esclaus no tenien cap poder ni estatus social. Tenien el dret de tenir una famlia i comprar propietats, per, no tenien cap dret poltic. El 600 aC el concepte d'esclavatge va incloure el concepte de propietat; s a dir, els esclaus podien ser venuts i comprats. Al segle V aC, un ter de la poblaci d'algunes ciutats-estat eren esclaus.

La majoria de les famlies tenien esclaus com a servents o agricultors, fins i tot les famlies pobres en tenien un o dos. Els amos no podien copejar ni matar els seus esclaus. Els amos sovint els prometien la llibertat per fer que treballessin ms. A diferncia de Roma, els esclaus que eren alliberats no podien ser ciutadans sin que es mesclaven amb la poblaci d'estrangers.

Les ciutats-estats podien tenir esclaus pblics, amb ms independncia que no pas els esclaus particulars. A Atenes, els esclaus pblics s'encarregaven de buscar monedes falses, i els esclaus dels temples eren els servent de les detats.

Educaci.


Per a estar preparats pel servei militar, els homes practicaven l'exercici fsic tots els dies. Totes les ciutats-estats tenien, almenys, un gimns, un edifici per a practicar l'exercici fsic, una pista per crrer, banys pblics, una sala de lectura i un parc. A la majoria de les ciutats (llevat d'Esparta) els gimnasos eren exclusius pels homes, i els exercicis, els practicaven sense roba. Els festivals eren un esdeveniment d'entreteniment i cultura. Els dus eren honrats amb msica, teatre i poesia. Els atenesos deien tenir una festivitat cada dos dies. Els esdeveniments panhellenics es realitzaven a Olmpia, Delfi, Nema i stmia.

Per a la majoria dels grecs d'aleshores, l'educaci era privada, llevat d'Esparta. (No obstant durant el perode hellenstic algunes ciutats-estat van establir escoles pbliques). Noms les famlies riques podien pagar un mestre. Els nens aprenien a llegir, escriure i a memoritzar les obres literries. Tamb aprenien a cantar i a tocar un instrument musical; tamb eren entrenats com a atletes i soldats. No estudiaven per a aconseguir una feina, sin per a ser ciutadans eficaos. Les nenes tamb aprenien a llegir, escriure i a realitzar operacions aritmtiques simples, per a administrar llurs llars. Desprs de la infantesa, per, ja no rebien educaci.

Un petit nombre de nens continuaven amb llur educaci desprs de la infantesa. En l'adolescncia estudiaven filosofia com a guia moral i la retrica per a fer discursos persuasius en les corts de l'assemblea pblica. Durant el perode clssic, aquest tipus d'entrenament era indispensable per a tots els joves. Un element important de l'educaci dels adolescents era la relaci amorosa que mantenien amb un home major, llur mentor. L'adolescent aprenia del mentor, observant les seves activitats poltiques a l'gora, el donava suport en la realitzaci de les seves tasques pbliques, s'exercitaven fsicament en el gimns i assistien als simposis. Els estudiants ms rics continuaven llur educaci en una universitat a les ciutats ms grans. Aquestes universitats eren organitzades pels famosos professors de l'antiguitat. Algunes de les universitats ms importants d'Atenes eren el Liceu i l'Acadmia.

 Geografia de l'Antiga Grcia .
 Nom .
El nom Hellas (del que deriva Hellens) corresponia al comenament a un petit districte de Phthiotis a Tesslia, des del que es va estendre com a denominaci a tota Grcia. No obstant durant el temps d'Homer no era com de la naci grega. Homer anomena als grecs com a danes, aqueus o argius; per al comenament del perode histric el nom ja s'havia ests a tota la naci que es considerava descendent d'un ancestre com de nom Hellen. Qualsevol lloc poblat per grecs era part del mon hellnic. Hellas s'utilitzava tamb per designar les terres entre el golf d'Ambrcia i l'istme de Corint: Dicaercos i Scylax l'anomenaven Hellas Continua i els historiadors moderns Hellas prpia.

El romans van anomenar al pas Grcia (Graecia) i als hellens els hi van dir grecs (graeci). El primer autor que es troba utilitzant aquesta denominaci s Aristtil que diu que antigament el poble es deia grecs i ms tard els van dir hellens. Es creu que el gentilici grecs fou usat pels habitants de l'oest de Grcia (la Magna Grcia) i fou el primer conegut pels romans, per no es va estendre a tot el poble, sin que el nom usat a l'est, hellens, fou el que va predominar. Quan Grcia fou dominada pels romans la provncia central es va dir Acaia (Achaia) i no pas Grcia.

 Muntanyes .
El Mont Pindos forma la frontera entre Tesslia i Epir. Diverses branques surten de les muntanyes Pindos a la zona de mont Tymphrestos (avui Velukhi); al est les dos cadenes de Othrys i Oeta cap al mar; al oest del Tymphrestos  continuen les muntanyes epirotes cap al sud. Al sud del Tymphrestos la cadena del Pindos es divideix en dues branques una cap al sud-oest que passa per Etlia, amb els noms de Corax i Taphiassos, fins al cap Antirrhion a l'entrada del golf de Corint, al altre costat del cap Rhion al Pelopons; l'altra branca, cap al sud-est, passa per Fcida, Becia i tica, sota els noms de Parnassos, Helic, Cithaeron, i Hymettus, fins a Sunion, la punta sud de l'tica, i fins i tot les illes Ceos, Citnos, Serifos i Sifnos son continuaci de la cadena. Un altra cadena que surt de l'extrem est de lOeta, s'estn per la costa de la mar d'Eubea, creua Lcrida i Becia (sota els  noms de Cnemis, Ptoon, i Teumessos, fins que s'uneix a la cadena Parnes, branca lateral dels monts Cithaeron. Al sud del Parnes la cadena de Pentlicos, on es produeix el clebre marbre pentlic.

Des el mont Pindos cap el est es troba la plana de Tesslia flanquejada per dues cadenes: les muntanyes Cambunies i el Mont Othrys.  Les primeres tenen final a la costa prop del mont Olimp, la muntanya mes alta de Grcia amb uns 2956 metres, casi sempre coberta de neu a la part alta. Mont Othrys arriba a la mar entre els golfs Pagsic i Mlic. Al sud de l'Olimp una cadena de muntanyes primer anomenat Ossa i desprs Pelion, corre per la zona costera parallela al Pindos. Tesslia tancada per aquestes muntanes, noms es accessible al nord per la vall de Tempe, entre l'Olimp i Ossa, per la que el riu Peneios corre cap a la mar; per al sud Tesslia es oberta al mar formant els dos golfs ja esmentats; Epir al oest de Tesslia es completament muntanys amb muntanyes que van de nord a sud. A l'illa d'Eubea les muntanyes son continuaci de les cadenes Ossa i Pelion i es perllonga cap a Andros, Tenos, Mikonos, i Naxos.

Al peu del mont  Lacmon (avui Zygo), el punt on les muntanyes Pindos es divideixen, neixen quatre rius importants: el Aous i el Haliacmon, que reguen Illria i Macednia; i el Peneios i Aquelos, que reguen Tesslia i Epir. El riu Aquelos forma la frontera entre Acarnnia i Etlia fins a desembocar a la mar Jnica a l'entrada del Golf de Corint.

Al sud del mont Tymphrestos, Grcia s'arronsa per una espcie d'istme o dos golfs un a cada costat: el golf d'Ambrcia i el golf Mlic. Aquest istme separa la pennsula de Grcia central de Tesslia i Epir.  La pennsula de Grcia central es divideix en dos parts: al oest Etlia i Acarnnia, muntanyoses com l'Epir; al est, les muntanyes formen un pas conegut per les Termpiles.

Entre el Parnassos i el Oeta hi ha la plana de Drida corre el riu Cefs (Becia) que desaigua al llac Copais. Tamb rega Becia . tica t forma triangular amb la base unida a la terra.

La serralada del Cithaeron es perllonga al est sota el nom de Parnes i arriba al golf de Corint i continua formant el pas muntanys de la Megrida on sorgeixen les muntanyes Geraneies que creuen Megrida per l'oest fins al golf Sarnic, essent l'illa Salamina continuaci de la cadena. Les muntanyes Oneies, paralleles a les Geraneies, arriben a Corint amb la fortalesa d'Acrocorint i l'istme de Corint.

Les muntanyes del Pelopons estan desconnectades de les altres muntanyes de Grcia. Sorgeixen a l'Arcdia, al centre. Al nord una cadena va cap al oest i cap al est i acaba en el mont Cyllene (Zria), de 2.373 metres; la punta occidental es l' Erymanthos (Olonos), de 2224 metres i entre aquest i el Cyllene es troben les muntanyes Aroanies (Khelms),  de 2354 metres; la part oriental es perllonga cap al sud  on formen la serralada del Artemision (Turnki), de 1772 metres, i Parthenion (Rino), de 1217 metres. La cadena acaba al Parnon. Al sud d'Arcdia hi ha una srie de muntanyes on neixen els tributaris de l'Alfeios i l'Eurotes; cap el sud-oest la serralada de Lycaeos  (Dhiofrti), de 1420 metres. Des les muntanyes Lycaeos una cadena corre al sud i es troba amb l' Erymanthos, fent el lmit occidental d'Arcdia, sense tenir cap nom especial excepte al nord on es anomenada Pholo; la part occidental es trencada per l'Alfeios que corre cap a la mar.

Les altres muntanyes del Pelopons son a Lacnia i Messnia i al sud d'Arglida, al est, a l'lide, al oest; i a Acaia, al nord. Al sud d'Arcdia les muntanyes Taygetos de nord a sud formen el lmit entre Messnia i Lacnia, i acaben al cap de Taenarion, l'extrem sud de Grcia i d'Europa. La cadena del Taygetos es la mes llarga i alta de la regi i arriba als 2408 metres. Des el mont Parnon, cap al sud-est d'Arcdia una cadena corre de nord a sud parallela a la costa i a la cadena del Taenaros i acaba al cap de Malea. Entre aquesta cadena del Parnon i la del Taygetos  hi ha la vall de l'Eurotes, on es troba Esparta. Messnia es regada pel Pamisos, amb una plana extensa. El riu Neda separa Messnia de l'lide on es troben muntanyes derivades de les d'Arcdia per amb fora planes, la principal la de Pisa, a la regi del riu Alfeios, i una mes al nord al riu Peneios. Acaia t tamb una cadena muntanyosa amb planes a la zona costera i algunes valls. Arglida en el seu mes ample sentit (entre el golf Sarnic i el golf Arglic) te una cadena muntanyosa amb abundncia de planes.

Rius .
Al nord de Grcia el Peneios, el Aquelos, el Evenos (a Etlia parallel al Aquelos), el Esperqueios, el Cefs, el Asopos, el Ilissos (a tica), el Alfeios, el Eurotes (a Lacnia), el Pamisos (a Messnia) i el Peneios del Pelopons.

 Llacs .
Els llacs son a Tesslia (Nessonis i  Boebeis), a Etlia (Triconis), a Becia (Copais)  i a Arcdia (l'Estimpalis i altres menors).

 Volcans i terratrmols .
Algunes zones presenten rastres d'activitat volcnica: aiges calentes a les Termpiles, a Aedepsos (Eubea) i a la pennsula de Methana, entre d'altres llocs. A l'illa de Tera es troba el volc mes important on es va produir una gran erupci el 1650.

Els terratrmols son freqents especialment al Pelopons. Un terratrmol especialment greu es va produir el 464 aC amb milers de morts. Algunes ciutats han estat destruides per terratremols com Hlice i Bura a Acaia. El 1817 la ciutat de Vostitza (antiga Aegion) fou casi destruda.

 Vegeu tamb .
Art grec:
Arquitectura grega clssica;
Escultura grega;
Cermica grega;
Poesia grega: Homer, Pndar, Sfocles, Aristfanes;
Llistes de personatges clssics;
Mitologia grega;
Filosofia grega: Scrates, Plat, Aristtil;
Grcia moderna;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137" title="Arquitectura romana" nonfiltered="81" processed="80" dbindex="80">
L'arquitectura romana s probablement el testimoni ms significatiu de la civilitzaci romana. Es caracteritza per la diversificaci de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha perms que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organitzaci de l'imperi rom va normalitzar les tcniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilmetres enllaades, sovint, per les vies romanes.

Construccions romanes.
Els diferents tipus de construccions es poden classificar en:

 Arquitectura civil pblica: basliques, frums, urbanisme, edificis comercials;
 Arquitectura religiosa:temples;
 Construccions funerries: ediculs i cipos, tmuls i mausoleus;
 Monuments commemoratius: arc de triomf, columnes commemoratives, columnes rostrals, trofeus;
 Edificis per a espectacles: amfiteatres, circs, teatres i termes;
 Arquitectura civil privada: domus insula;
 Obres d'enginyeria: ponts;
 Obres hidruliques: termes, aqeductes, fonts pbliques;
 Obres militars: campament (castrum), fossat, muralla, pretori;
 Vies pbliques o calades.   ;


Al llarg de la histria de l'imperi van desenvolupar els tres tipus principals d'ordres arquitectnics:
Dric;
Jnic;
Corinti;

Bibliografia en catal.

R. Cornad (i cols.). Les muralles de Tarragona, Tarragona, Museu Arqueolgic Nacional de Tarragona, 1998.
X. Dupr. L'Arc rom de Ber : Hispania Citerior, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1994. ;
R. Mar Medina. El Palat : la formaci dels palaus imperials a Roma, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili/Institut Catal d'Arqueologia Clssica, 2005.
J. Oliver-Bonjoch. Arquitectura i societat a la Roma Imperial, Barcelona, Edicions UPC, 2004.

Vegeu tamb.
Antefixa;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138" title="Neil Alden Armstrong" nonfiltered="82" processed="81" dbindex="81">


Neil Alden Armstrong (nascut el 5 d'agost de 1930) va ser pilot de proves, astronauta i el primer sser hum en caminar sobre la Lluna.

Armstrong va nixer prop de Wapakoneta, Ohio, i va servir a la Guerra de Corea. Al 1950, va ser enviat a Corea on va volar en 78 missions de combat des del portaavions USS Essex en un Grumman F9F Panther. Va rebre la Medalla de l'Aire i dues Estrelles Daurades. Va assistir a la universitat de Purdue, on fou membre de les fraternitats Phi Delta Theta i Kappa Kappa Psi, on es va llicenciar en enginyeria aeronutica al 1955. Ms tard, va cursar el mster d'enginyeria aeroespacial a la universitat de Southern Califrnia.

Armstrong va esdevenir llavors pilot de proves de la NACA (National Advisory Committee for Aeronautics), predecessora de la NASA a l'estaci de vol d'alta velocitat del Centre de Recerca de Vol Dryden, ubicat a la base de les forces aries d'Edwards a Califrnia. Armstrong va realitzar un total de set vols en prototip North American X-15, assolint una alada de 207.500 peus (ms de 63 quilmetres) i velocitats Mach 5,74 (ms de 7.000 km/h.) en el X-15-1. Va deixar el Centre de Recerca de Vol amb un total de 2.450 hores de vol en ms de 50 tipus d'aeronaus.

Del 1960 al 1962 va estar involucrat com a pilot en el programa de planejador orbital X-20 Dyna-Soar.

Carrera com a astronauta.

Armstrong va ser seleccionat per la NASA com a astronauta al 1962. Va servir de pilot comandant de reemplaament per a la missi Gemini 5 al 1965.

Va comandar la cpsula Gemini 8, missi en la qual es va aconseguir el primer acoblament de dues naus en rbita, al 1966, per la missi es va avortar poc despres de l'acoblament per un mal funcionament dels impulsors de maniobra. Va ser el pilot comandant de reserva per a la missi Gemini 11 al 1966. Tamb va servir com a comandant de la tripulaci de reserva de la missi orbital Apollo 8 al 1968.

Armstrong va estar apunt de morir durant un entrenament en un vehicle de recerca lunar (LLRV) el 6 de maig de 1969.

El juliol de 1969, Neil Armstrong va comandar la missi d'allunatge Apollo 11, junt amb Edwin  Buzz  Aldrin, pilot del mdul lunar i Michael Collins, pilot del mdul principal.

La missi Apollo 11 va ser llanada des de Cap Kennedy, Florida el 16 de juliol del 1969. L'allunatge, la mes impressionant fita tecnolgica de la histria, va tenir lloc el 20 de juliol del 1969. Durant l'allunatge, Armstrong va prendre el control manual del mdul lunar LM  Eagle  i va evadir una rea rocosa per realitzar un allunatge ms segur. Les seves primeres paraules a la Lluna van ser:  Houston, aqu base de la tranquillitat. L'guila ha aterrat. . Les primeres paraules que es van rebre de la Lluna, per, van ser de Buzz Aldrin:  Llum de contacte . Hores desprs, Armstrong va sortir del LM, convertint-se aix en la primera persona en trepitjar el terra de la Lluna, i va dir la frase que passaria per sempre a la histria:  s un petit pas per l'home, per un pas gegant per a la humanitat. 

La tripulaci de l'Apollo 11 va retornar sana i estalvia a la Terra el 24 de juliol del 1969 amb la ovaci del mn sencer.



 Trivialitats .

 Al passeig de la Fama de Hollywood, Armstrong i els seus companys de tripulaci van rebre una estrella  rodona  especial.

 Al maig del 2005, Neil Armstrong es va veure involucrat en una inusual batalla legal amb el barber Marx Sizemore. Despres de tallar-li els cabells, Sizemor va vendre'n una part a un colleccionista per la suma de 3.000 dlars americans, sense el consentiment del propi Armstrong. Armstrong va denunciar al barber i el va instar a retornar els cabells o entregar els beneficis a una obra de caritat.

Hi ha un petit crter a la lluna que porta el nom d'Armstrong, en honor seu, prop del lloc d'allunatge de l'Apollo 11.

Hi ha la falsa creena en alguns pasos rabs que Neil Armstrong es va convertir a l'Islam desprs de caminar damunt la Lluna.

 Enllaos externs .

 Biografia oficial de Neil Armstrong;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139" title="Apollo 11" nonfiltered="83" processed="82" dbindex="82">

La missi lunar Apollo 11 va ser la primera en posar un home a la lluna. Era la cinquena missi tripulada del programa Apollo.
 
La nau Apollo 11 va ser enviada a l'espai pel coet Saturn V des de Cap Canaveral (Florida, EUA). Es va enlairar el 16 de juliol de 1969, va arribar a la Lluna el 20 de juliol (hora EUA) i va tornar a la Terra el 24 de juliol.

Quan l'Apollo 11 es va situar a l'rbita lunar, l'Edwin E. "Buzz" Aldrin i el Neil A. Armstrong es varen traslladar al mdul lunar Eagle. El Michael Collins es va quedar a la nau recolzant les maniobres del mdul lunar. Quan l'Armstrong i l'Aldrin van acabar la seva feina a la superfcie de la Lluna, van tornar a lEagle i van abandonar la Lluna en vol vertical, fins a acoblar-se a la nau on els estava esperant el Collins. Aleshores van emprendre rumb a la Terra. La nau Apollo 11 va caure a les aiges de l'oce Pacfic on va ser recuperada, prop de les illes Hawaii.

Arxius de so relacionats.
 - (0:11min). ;
 ;
 ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141" title="Amfibi" nonfiltered="84" processed="83" dbindex="83">

Els amfibis (Amphibia) sn vertebrats anamniotes, tetrpodes, amb respiraci branquial durant la fase larvria i pulmonar en l'estat adult. A diferncia de la resta dels vertebrats, es distingeixen per patir una transformaci total (metamorfosi) durant el seu desenvolupament. Foren els primers vertebrats en adaptar-se a una vida semiterrestre, i tot i que la majoria d'espcies poden viure fora de l'aigua, necessiten tornar-hi per la fertilitzaci i la posta dels ous. A ms, la primera etapa de la seva vida lliure sol ser totalment aqutica.

Els amfibis sn espcies altament sensibles als canvis ambientals i es troben en un "declivi global". De les aproximadament 6.000 espcies conegudes, 3.000 estan perdent poblacions, 2.000 estan amenaades d'extinci i 300 ja estan extingides. El comer internacional d'amfibis ha afavorit la dispersi de la quitridiomicosi, una malaltia causada per un fong, que extermina les poblacions d'amfibis en qesti de mesos. Aquesta ha estat la causa de mortandats massives al Parc de Pealara (Madrid des del 1997), Alt de la Cobertoria; a Picos de Europa, el Circo del Nevero durant el 2004, Rascafra (Madrid) el 2005); i a Ibn de Acherito i Ibn de Piedrahita a l'Arag el 2004 i 2005 respectivament.  

 Classificaci .
Els lissamfibis inclouen els amfibis i es classifiquen en:
Amphibia;
Anura (granotes i gripaus);
Archeobatrachia;
Mesobatrachia;
Neobatrachia;
Urodela;
Cryptobranchoidea;
Salamandroidea;
Sirenoidea;
Gymnophiona;
Caeciliidae;
Caeciliinae;
Typhlonectinae;
Ichthyophiidae;
Ichthyophis;
Rhinatrematidae;
Epicrionops;
Rhinatrema;
Uraeotyphlidae;
Uraeotyphlus;

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Declivi en les poblacions d'amfibis;
 Amfibi prehistric;
 Tetrpode;






 



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143" title="Anorxia" nonfiltered="85" processed="84" dbindex="84">


L'anorxia (del grec   - negatiu i        "apetit, desig") s la falta d'apetit a causa d'un trastorn nervis o psicolgic

L'anorxia nerviosa s un trastorn de l'alimentaci. 

L'anorxia, a ms s un smptoma, d'un cert nombre de malalties, incloent la pneumnia atpica, la sfilis, l'apendicitis i els estats finals de la malaltia d'Alzheimer.

A ms l'anorxia s un smptoma de l'addicci a algunes drogues, com la metamfetamina, i un efecte secundari d'alguns medicaments.

L'Anorxia s tamb un indicador d'una sobreexposici a la radiaci.

Descripci:
Negativa a mantenir el pes corporal per sobre d'un pes normal mnim segons l'edat i l'altura, per exemple una prdua de pes que dugui a pesar un 15% per sota de l'esperat; o incompliment de l'augment de pes esperat durant el perode de creixement, que dugui a un pes corporal un 15% per sota de l'esperat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145" title="Atzeneta" nonfiltered="86" processed="85" dbindex="85">

Geografia:;
Atzeneta d'Albaida s un municipi de la Vall d'Albaida.
Atzeneta del Maestrat s un municipi de l'Alcalatn.
Folclore:
En una muixeranga, l'atzeneta o atzaneta s la figura que corona l'estructura.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146" title="L'Alcalatn" nonfiltered="87" processed="86" dbindex="86">


L'Alcalatn s una comarca del nord del Pas Valenci, amb capital a l'Alcora.

Limita al nord amb l'Alt Maestrat i l'Arag, a l'est amb la Plana Alta, al sud amb la Plana Baixa i a l'oest amb l'Alt Millars.

 Geografia .
Geogrficament el territori de l'Alcalatn correspon a una porci de la faana oriental de les serres ibriques que, des del Penyagolosa, van descendint escalonadament fins la mar. Per aix, en sentit invers -de la mar cap a l'interior-, ben b podem dir d'aquest territori que s una costera. Una constant pujada que va des de la seua menor cota -els 135 metres sobre el nivell del mar a l'embassament de Maria Cristina a l'Alcora-, fins els 1.814 metres del Penyagolosa, l'emblemtica muntanya, situada a l'extrem NO de la comarca, on conflueixen els termes de Xodos, Vistabella del Maestrat i Vilafermosa.

Sn 1.679 m de diferncia, en apenes 27 km de distncia en lnia recta. Una espectacular ascensi per un territori cada vegada ms trencat que ja va descriure el primer dels seus visitants illustres, el botnic Cavanilles quan, en creuar la comarca, el 1793, va anotar al seu diari de viatge:  Desde Villafams se puede decir que siempre se sube, pero, especialmente, desde Figueroles, quando se llega a Lucena casi quiere uno persuadirse que lleg a la cumbre, pero pasando acia el Castillo se desengaa, elevndose siempre y trepando por la serie de montes que se enlazan y continan con los de Reyno de Aragn  .

 Orografia .
La comarca s'estructura al voltant del Penyagolosa, cim culminant del territori de parla valenciana, amb un alt contingut simblic per als habitants d'aquestes terres, per tamb per a la resta del poble valenci. s una zona esquerpa, amb forts desnivells i cims que s'enlairen per damunt dels 1.500 m, l'Absevar (1.645 m); la Lloma Velada (1.550 m); el Tossal de Fraga (1.553 m); el Batalla (1.507 m) o el Tossal de Marinet (1.467 m) en sn bona mostra.

En aquest abrupte espai, els rius i els barrancs han excavat, en els materials secundaris -cretcics i jurssics principalment-, valls estretes i profundes, per on baixen, entre aspres muntanyes i rocallosos tossals, cap a l'ampla vall recorreguda per la rambla de la Viuda, afluent del Millars, situada a l'orient comarcal.

A Xodos naix el riu Llucena, que s el ms important de la comarca, tamb hi ha el Montlle. Tots dos vessen les seues aiges a la rambla de la Vdua.

 Vegetaci i clima .
A les serres abunda el pi i la savina. Hi ha nombroses espcies d'aus rapinyaires i es pot veure alguna cabra salvatge.

Pel que respecta al clima de l'Alcalatn, dins del genric mediterrani, presenta una pluviositat mitjana que oscilla, segons l'altitud, entre els 400 i els 600 mm, encara que, a les zones ms elevades del territori, a les rodalies del Penyagolosa, pot sobrepassar els 700. La temperatura, que va disminuint en altura, presenta unes mitjanes entre els 8 i els 15 graus, mentre que la vegetaci, de tipus mediterrani, amb predomini del pi i de la carrasca, est patint molt a conseqncia dels incendis forestals, subproductes del massiu abandonament de les activitats agrries en les darreres dcades.

 La comarca histrica .
Hi hagu una antiga delimitaci comarcal de l'Alcalatn, la Tinena d'Alcalatn, en qu no formaven part els municipis de Atzeneta del Maestrat, Benafigos, i Vistabella del Maestrat, que en formaven part d'una anterior i histrica comarca de l'Alt Maestrat. Aquesta antiga delimitaci apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

 Comarca de l'Alcalatn o antiga tinena de l'Alcalatn? .
Actualment hi ha una comarcalitzaci que, sense ser oficial, est plenament vigent en molts mbits de la vida del nostre pas ja que s ensenya a les escoles, s escriuen llibres, i es planifiquen actuacions pbliques basant-se en ella. s la comarcalitzaci que un grup de gegrafs, historiadors, socilegs i economistes realitzaren en la dcada dels seixantes i que va veure la llum en 1970 amb la publicaci del  Nomencltor geogrfic del Pas Valenci .

En aquesta comarcalitzaci, a fi d'evitar les excessives diferncies d'extensi entre comarques i aconseguir una relativa homogenetat espacial entre elles, es descartaren com a unitats comarcals les unitats histriques ms petites i es desdoblaren en dos aquelles ms grans. Per aix s molt freqent, atenent al darrer cas, la divisi d'una nica comarca histrica en dos, adjectivant una part com a  Alta-Alt  i l'altra com a  Baixa-Baix . (Alt Maestrat-Baix Maestrat, Plana Alta-Plana Baixa; etc.).

En el nostre cas ens trobem que la comarca de l'Alcalatn, que rep el nom del de l'antiga tinena de l'Alcalatn -un senyoriu concedit per Jaume I als Urrea-, engloba tamb, segons aquella comarcalitzaci, tres localitats -Vistabella, Atzeneta i Benafigos- esqueixades de l'histric Maestrat de Montesa, del qual sempre han format part. De fet  -sobre tot a Atzeneta, el poble ms gran i dinmic d'aquests tres-, hi ha un refs ben comprensible a integrar-se en una comarca constituda, en gran part, per poblacions amb les quals, malgrat tindre unes constants relacions histriques, no han constitut mai una entitat en el passat. Una comarca batejada a ms, amb un nom ali a la seua tradici.
 
Aquest problema ser un ms del nombrosos que eixiran el dia en qu la Generalitat intente seriosament realitzar una comarcalitzaci del Pas Valenci (Pot ser per aix aquesta s ajorna  Ad calendas grecas ),

 Histria .
Poc poblat histricament, l'Alcalatn cont jaciments de l'edat del Bronze i ibrics -alguns tan importants com el de la Torre de Foios a Llucena-. A l'poca romana, per les troballes efectuades -a l'Alcora i Costur bsicament- sembla que els assentaments es limitaven prcticament a la zona oriental ms baixa. I no seria fins poca musulmana quan la poblaci comenaria a colonitzar definitivament els indrets ms favorables de l'accidentat interior. A aquesta poca correspondria, per exemple, la fundaci d'Atzeneta i diferents alqueries i castells ms elevats de l'oest del territori.

El nom de la comarca prov de l'rab i significa "els dos castells". Un d'aquests, s, sense dubte, el castell d'Alcalatn, uns quants quilmetres amunt de l'Alcora per la carretera de Terol. L altre no se sap amb seguretat, per, molt probablement fora el de Llucena.

 De la conquesta catalano-aragonesa fins el segle XVIII .
La conquesta i posterior repoblaci catalano-aragonesa del segle XIII constitueixen l'inici de l'Alcalatn actual. En aquells repobladors vinguts del nord es troba l'origen de la poblaci i de la cultura actual de la comarca -una comarca que encara hui mant uns elevats ndexs de fidelitat lingstica amb un 86,4 % dels seus habitants que parlen el valenci, i un 97,8 % que l'entenen.

Poc desprs d'aquella conquesta, efectuada el 1233, la primitiva poblaci musulmana, com a atres llocs del nord valenci, seria expulsada del nou territori cristi que esdevindria aix, homogeni culturalment i religiosa.

La tinena de l'Alcalatn, en quant senyoriu feudal, naix immediatament desprs de la conquesa cristiana arran de la donaci efectuada, el 24 de juliol de 1233, per Jaume I a Eixmn d'Urrea, noble aragons company del rei en la conquesta del territori valenci. En aquesta donaci estava comprs tant el castell d'Alcalatn, com tots els territoris i poblacions que composaven la seua demarcaci en poca musulmana. Aix, els Urrea es convertirien en propietaris d'un dels ms extensos senyorius valencians. Un senyoriu que posseirien fins la mort sense descendncia de l'ltim d'ells: en Pedro Pablo Abarca de Bolea Ximnez de Urrea, des comte d'Aranda -el fams ministre illustrat de Carles III i Carles IV- en 1798. En aquest any, i, fins l'abolici definitiva del feudalisme en 1833, l'Alcalatn passaria a ser propietat dels ducs d'Hjar. Finalment, en l'actualitat, el senyoriu de l'Alcalatn encara que a ttol simplement honorfic, s un ms dels molts ttols pertanyents a la casa d'Alba.

Vistabella, Atzeneta i Benafigos, per la seua banda, van ser, des de 1235 i segons la concrdia de Montalban entre Jaume I i Blasc d'Alag, propietat d'aquest altre noble aragons, junt amb la resta de les altres localitats pertanyents al castell de Culla (Culla, Molinell, Torre en Besora i Vilar de Canes). En 1303, el seu nt -Guillem d'Anglesola- vendr aquest senyoriu a l'orde militar dels Templers fins que, dissolta aquesta al 1312, passar a propietat de la nova orde militar de Santa Maria de Montesa, on constituir la bailia o setena de Culla fins l'abolici del rgim feudal.

 Guerres i guerrilles als segles XIX i XX .
El segle XIX, comenat bllicament amb una guerra contra l'invasor francs, s tamb el segle de la revoluci liberal espanyola i les guerres  civils entre carlistes i liberals. Uns fets que van afectar plenament l'Alcalatn.

Aquesta comarca, donada la seua situaci de pas entre l'Arag i la costa, i el seu accidentat relleu, propici a l'emboscada i l'amagatall guerriller, va ser escenari de tots i cadascun dels episodis bllics del huit-cents. Una cosa que ja havia vist la centria anterior quan, durant la Guerra de Successi de principis del XVIII, les seues muntanyes van ser refugi dels guerrillers maulets -els Miquelets- partidaris del derrotat Arxiduc Carles d'ustria.

Aix, l'Alcalatn va conixer, el 1811, el pas, pels camins que provenien de l'Arag, de les tropes franceses que, amb 10.000 homes van baixar des de les terres de Terol cap a la Plana i cap a Valncia. Al seu pas van deixar un amarg rastre de pillatge i saqueig recordat en la memria popular i en la documentaci de l'poca. Durant aquella mateixa Guerra de la Independncia o del Francs, l'Alcalatn va ser tamb l'escenari dels fets dels guerrillers liberals d'Ascensi Nebot  el Frare  que, des del seu quarter general de Vistabella, interceptava les comunicacions del mariscal Suchet amb Frana, fustigant contnuament l'invasor fins arribar, en 1813, a alliberar, sense cap altre ajut que el de les seues forces, tota la seua zona d'influncia -incloent hi tamb la Plana-, de tropes franceses. 

Posteriorment, durant el Trienni Liberal, en 1822, l'Alcalatn ser l'escenari de les correries dels guerrillers absolutistes del general Rafael Sempere que emplaar el seu lloc de comandament a Llucena. Uns anys desprs, al 1833, quan esclatar la primera Guerra Carlina, la comarca tornar, al llarg de sis anys, a veure les seues terres convertides en camps de batalla, cremats els seus masos i les seues collites, i delmats els seus ramats. En el seu transcurs destacaria la resistncia liberal de Llucena, atacada sense xit repetidament pels carlins. Un poble on comen la seua carrera poltica, desprs de les seues gestes militars, el jove Victorino Fabra, fundador de la saga poltica castellonenca dels Fabra. Fou en el transcurs d'aquesta guerra,  al tossal de Goalbo, entre les Useres i Llucena, on consolidaria la seua fama militar el general O Donnell en derrotar, en 1838, al carl Cabrera en una batalla decisiva per a aquesta guerra.

Per, desgraciadament, no seria l'ltima. Desprs d'alguns nous i, afortunadament, poc importants episodis guerrillers entre 1846 i 1849, el 1872 va esclatar l'ltima Guerra Carlista. Aix, fins el 1876, altra vegada carlistes i liberals van tornar a matar-se pels seus camps patint els pobles les conseqncies d'un conflicte que semblava eternitzar-se.
 
Posteriorment, al segle XX, esdevindria la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i la seua dura postguerra, en la qual altra volta tornaran les partides guerrilleres:  els maquis , a les terres de l'Alcalatn.

 Economia .
Als plans que hi ha entre les serres que condueixen al gegant de pedra es conrea una agricultura de sec: cereals, garrofes, olives i algunes fruiteres. La ramaderia ateny certa importncia.

La vall del riu de Llucena, situada aproximadament al centre de l'Alcalatn, constitueix l'eix geogrfic de la comarca i el seu centre econmic i demogrfic en tant que la major part de la poblaci comarcal viu en ella, a les localitats de l'Alcora, Figueroles i Llucena, on es desenvolupa la indstria de la cermica.

En l'actualitat, el turisme rural s'ha desenvolupat encara de manera incipient diversificant una economia comarcal molt montona i monotematitzada per pel taulell.

 Administraci .
La comarca pertany a la provncia de Castell, i pertanyen tots els municipis al Partit judicial de Castell de la Plana.

 Municipis .
Els municipis d'aquesta comarca sn:












 Mancomunitats .
 Mancomunitat Turstica del Maestrat. L'nic municipi de la comarca que pertany a aquesta Mancomunitat s Vistabella del Maestrat.

 Vies de comunicaci .
La principal carretera que dona accs a la comarca s la CV-190 que enllaa des de la CV-16 (que acaba a l'Alcora) passant pels municipis de Figueroles i Llucena. Desprs de pujar el Port del Revolcador (986 m) s'endinsa a la comarca vena de l'Alt Millars.

Una carretera comarcal, la CV-165, que es desvia de l'anterior a l'altura de la pedania alcorina de La Foia, comunica els municipis de Costur, Les Useres i Atzeneta del Maestrat amb la capital comarcal.

A Atzeneta tamb s'arriba per la CV-170, desprs de sortir de la CV-15 o carretera de Vilafams-Vall d'Alba-Albocsser. A partir d'aquest municipis, per la mateixa via s'arriba als municipis ms a l'interior: Xodos, Benafigos i Vistabella del Maestrat.

 Llocs d'inters turstic .
 Castell de l'Alcalatn. Fortalesa medieval, segles X - XIII, planta triangular dispersa, recinte principal i envoltat per un cam de ronda, amb aljub i despoblat. Entrada per migdia, amb dues torres circulars i galledes i muralla almenada tipus "barbacana". Es troba al municipi de l'Alcora.
 Santuari de la Mare de Du de l'Ortisella. Construda el 1566 i dedicada a la Patrona de Benafigos situada a 1,3 Km. del poble. Al voltants del Santuari es pot gaudir de magnifics espais per a l'esbarjo.
 Castell-palau dels Ximnez d'Urrea. D'origen rab per modificat per a destinar-lo a casa-palau dels Urrea primer i dels Hjar desprs. Va ser parcialment destrut pels atacs carlins i reformat en 1876 per a fer-lo servir de pres. Actualment alberga el Museu Etnolgic de Llucena.
 La Torre de Foios. Monument Nacional des de 1931. Es tracta d'una torre ibera, dels segles VII a III a.C. que constitueix un dels elements d'arquitectura militar ibera que han arribat als nostres dies. Es troba en bon estat de conservaci al municipi de Llucena.
 Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Monument histrico-artstic dels segles del XIV al XV. Situat a 9 Km de Vistabella del Maestrat, es configura com l'element arquitectnic emblemtic de la zona.
 Esglsia de l'Assumpci de Vistabella. Dels segles XVII i XVIII.

 Espais Naturals .
 Parc Natural del Penyagolosa. Parc Natural.
 Salt del Cavall a Llucena. Microrreserva de flora.
 Barranc de la Pegunta a Vistabella del Maestrat. Microrreserva de flora.
 La Picossa a Vistabella del Maestrat. Microrreserva de flora.

 Festes, fires i celebracions populars .
 Els Pelegrins de les Useres. L'ltim divendres d'abril de cada any el poble de les Useres rememora una antiga tradici que ens trasllada de ple a l'edat mitjana.
 Fira Tradicional d'arts i oficis antics d'Atzeneta del Maestrat.
 Fira del Rotllo de Llucena. Coincidint amb la celebraci de la Santssima Trinitat (30 de maig). Fira de maquinria agrcola i una altra de dolos i jogueteria; competicions esportives; balls tpics i balls moderns. Per el tpic s el repartiment del rotllo, prviament benet pel rector.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147" title="Aiguamrcia" nonfiltered="88" processed="87" dbindex="87">


Aiguamrcia s un municipi de la comarca de l'Alt Camp. 

s el municipi ms extens de la comarca, situat a la zona muntanyosa que separa el Peneds del Camp de Tarragona. Limita al nord amb Querol i Pontons, a l'est amb el Montmell, al sud amb Vila-rodona i a l'oest amb el Pont d'Armentera i el Pla de Santa Maria. Pel terme municipal hi passa el riu Gai i la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix. S'hi pot accedir per les carreteres C-51 i C-37 i per l'autopista AP-2.

Geografia.
Cont diversos nuclis de poblaci, alguns dels quals superen en nombre d'habitants el tradicional cap del municipi, el poble d'Aiguamrcia. Sn ms habitats, doncs, les Pobles (el nucli ms poblat), Santes Creus (al voltant del fams monestir cistercenc i actual cap del municipi) i el Pla de Manlleu.

El poble d'Aiguamrcia, que ha donat nom al municipi i que n'ha estat el cap tradicional fins que la capitalitat ha passat a Santes Creus, s una petita localitat situada al marge esquerre del riu Gai, al sud-oest del terme, molt a prop del lmit municipal de Vila-rodona. 

El 2005 tenia 65 habitants, i 63 l'any segent. Est comunicat per carreteres locals amb l'Alb, Santes Creus i la carretera comarcal que porta a Vila-rodona i a la nacional C-51.

D'origen rom, el nucli actual es va formar al voltant d'uns edificis medievals propers al riu. Hi destaca el celler cooperatiu modernista.

 Demografia .














 Histria .
Es diu que el nom d'Aiguamrcia prov del llat aqua murcida ("aigua marcida, morta"), que ens indicaria que les aiges del riu Gai, en arribar al poble, quedaven estancades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. Tamb es dna com a probable origen la forma Aquae Murtra, que faria referncia al fet que el riu estava consagrat a la deessa Murtra (un altre dels noms de Venus).

L'origen del municipi es troba en els castells de l'Alb i de Selma, cap al segle X. A mitjan segle XII s'hi establ la comunitat monstica de Santes Creus.

 Economia .
Principalment basada en l'agricultura de sec (vinyes) i el turisme derivat de la situaci al municipi del monestir de Santes Creus.

 Govern i administraci .
Resultat de les darreres eleccions municipals (2007):
CiU:  3 regidors (197 vots - 35,95%);
Independents pel Municipi d'Aiguamrcia (IMA-EPM):  2 regidors (163 vots - 29,74%);
PSC:  2 regidors (135 vots - 24,64%);

L'alcalde del municipi s Josep Jess Escoda i Anguera, de CiU.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre Aiguamrcia i Santes Creus;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148" title="Alcover" nonfiltered="89" processed="88" dbindex="88">



Alcover s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Camp. 

Se situa a la banda occidental de la comarca, als peus de la serra de la Mussara. El riu Francol travessa part del terme. Es troba a 243 metres sobre el nivell del mar.













 Govern i administraci .
Desprs de les eleccions del 2007, la corporaci municipal ha quedat de la manera segent:
 Anton Ferr Fons (ApCANVI), alcalde, amb l'rea d'Hisenda i Urbanisme i President Comissi Especial de Comptes.

 Bonaventura Figueras Busquets (ApCANVI), 1r tinent d'alcalde, amb les rees d'Obres, Serveis i camins, Tresorer i membre de la Comissi Especial de Comptes.
 
 Julin Snchez Araque (ApCANVI), 2n tinent d'alcalde, amb l'rea de Governaci i Via Pblica.
 
 Maria Rosa Ballest Pujol (ApCANVI), 3r tinent d'alcalde, amb l'rea de Salut i Serveis Socials.
 
 ngel Mora Clares (ApCANVI), regidor d'Educaci i Cultura.

 Francesc Xavier Torrell Camps (ApCANVI), regidor de Medi Ambient, Comer i Turisme.

 Joan Dolcet Vallverd (ApCANVI), regidor d'Esports i Joventut.

 Joan Francesc Puig Torbellino (ApCANVI), regidor de Comunicaci i Atenci Ciutadana.
 
 Josep M Maideu Torres (CiU);

 ngel Clares Gallego (CIU), regidor de la Comissi Especial de Comptes.

 Maria Isabel Torres i Carnic (Esquerra-AM), regidora de la Comissi Especial de Comptes.

 Histria .
El 1127 Ramon Berenguer IV en fu donaci a l'arquebisbe de Tarragona.

Alcover va prendre partit pel prncep de Viana durant la Guerra civil catalana del segle XV.

Sobre l'origen del nom hi ha tres teories:
1. Prov del mot rab al-kouar, que significa cap de tribu.
2. Prov del mot rab al-kubeier, que significa el grandet.
3. Prov d'una veu preromana amb l'arrel erri, que significa lloc.

Llocs d'inters.
Muralles i vila medievals. Es conserva part de les muralles (fragments i portals) medievals aix com carrers, torres i cases d'aquesta poca. ;
Pont medieval sobre el Riu de Glorieta. ;
Esglsia Vella o de la Purssima Sang, romnica, del segle XII. ;
Casa de la Vila, amb faana renaixentista ;
Diverses cases renaixentistes. ;
Plaa porticada.
Museu municipal. ;
Ermita del Remei, barroca.
Ermita de les Virtuts, barroca. ;
Mas Mont-Rav, fortificat amb torres de defensa.
Casa Domingo, edifici modernista (1919) obra de Csar Martinell.

Turisme.
Hotel Bar Nou, Pg. Alcover.
Restaurant Mas Bueria, ctra. de Montblanc, km 11.
Restaurant Ca l'Ermita, Urb. Residencial Remei, s/n.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web oficial de l'Ajuntament d'Alcover;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Monestirs de Catalunya. Convent de Santa Anna;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149" title="Ali" nonfiltered="90" processed="89" dbindex="89">


Ali s un municipi de la comarca de l'Alt Camp. 

Se situa entre Valls i Vila-Rodona, a 263 metres sobre el nivell del mar

 Demografia .


 Llocs d'inters .
Nucli urb medieval, amb restes de murs de l'antiga vila d'Ali. ;
Esglsia de Sant Bartomeu, barroca i neoclssica.

 Govern i administraci .







 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150" title="Abat Oliba" nonfiltered="91" processed="90" dbindex="90">

L'abat Oliba ( Besal, 971 - Sant Miquel de Cuix, el Conflent, 30 d'octubre del 1046), abat, bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003).

Oliba va ser una de les figures amb ms influncia i rellevncia del seu temps, en la gestaci de la cultura catalana i un gran impulsor de l'Art romnic.

Orgens familiars.
Tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besal i de la seva muller Ermengarda i per tant besnt del comte de Barcelona Guifr el Pels. Tingu tres germans grans, Bernat Tallaferro de Besal, Guifr II de Cerdanya i Adelaida, aix com un germ petit, Berenguer (posteriorment bisbe d'Elna). Tingu tamb una germanastra, de nom Ingilberga.

A la mort del seu pare, el 988, Oliba pass a exercir, juntament amb els seus germans i la seva mare, les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar. Aix mentre el seu germ Bernat heretava Besal i Guifr el de Cerdanya, Oliba va rebre els de Berga i Ripoll.

Entre els anys 988 i 1002, Oliba va ser comte de Berga, si b estigu associat al seu germ Guifr els anys 993-994 sobre els dominis de la Cerdanya, el Conflent i el Capcir.

Renncia al comtat.
El 1002 renunci als comtats i ingress a l'orde benedictina al monestir de Ripoll, on fou escollit abat l'any 1008. Aquell mateix any fou escollit abat del Monestir de Sant Miquel de Cuix, una abadia de patrocini familiar com la de Ripoll.

Possiblement a instncies de la comtessa Ermessenda de Carcassona l'any 1018 fou nomenat bisbe de Vic.

Activitat religiosa.
Grcies a la seva dualitat d'abat i de bisbe va desplegar una gran activitat judicial i conciliar en defensa dels bns i drets de les esglsies al seu crrec. Aix, tamb va impulsar la fortificaci de la marca de la Segarra.

Va impulsar el moviment de La pau i treva de Du, vers el 1022 i el 1027. L'acord d'aquest Tractat amb altres bisbes i nobles va tenir lloc a Toluges (Rossell) i es deia que tots, nobles, cavallers, pagesos i monjos, estaven d'acord a fer que alguns dies cada any fossin dies de Pau, dies en qu ning no es podia barallar amb ning i en qu els fugitius podien refugiar-se a les esglsies i llocs sagrats, segurs de ser protegits i respectats.

Va viatjar diverses vegades fins a Roma per parlar amb els Papes Sergi IV i Benet VIII. Tamb va relacionar-se estretament amb altres jerarques eclesistics com els arquebisbes Guifr de Narbona i Riambau d'Arles, aix com amb els bisbes Pere Roger de Girona i Berenguer d'Elna.

Va donar suport al seu germ Bernat I de Besal en la creaci d'un nou bisbat a Besal, un bisbat que va durar tant sols dos anys (1017-1020).

Activitat cultural.
Va ser un excellent llatinista i va deixar escrita una Memria als seus successors en la qual els donava consells per al govern dels Monestirs.

En el decenni 1025-1035, l'Abat Oliba fund el monestir de Montserrat. El va annexionar a Ripoll i va enviar a Montserrat monjos de Ripoll.

Va dirigir les obres de la baslica de Santa Maria de Ripoll, considerada com una de les joies del romnic i consagrada l'any 1032.

Va morir al monestir de Sant Miquel de Cuix, l'any 1046.

Enllaos externs.
Fundaci Abat Oliba;
Universitat Abat Oliba;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152" title="Avi" nonfiltered="92" processed="91" dbindex="91">

Un avi (provinent del francs avion, i aquest alhora del llat avis, au), s una aeronau ms pesada que l'aire capa de volar per l'atmosfera. Cont un cos, en la part frontal del qual s'ubica la cabina de comandament i a la part restant del cos hi viatgen passatgers o crrega, unes ales que sustenten l'avi a l'aire, i una cua que en permet una millor maniobrabilitat i estabilitat. Per l's a que es destinen es poden classificar en avions de passatgers, de crrega, militars (caces, bombarders, espia...), d'acrobcia, apagafocs, etc.. Pot estar propulsat per un o ms motors, situats al cos o a les ales de l'avi segons el model, o b no tenir motor (en aquest cas l'avi s un planador).

 Histria .

El somni de poder volar comena a la prehistria, on els primers homes ja es preguntaven com volar. Moltes llegendes i mites de l'antiguitat espliquen histories de vols, com s el cas del vol grec d'car. Leonardo da Vinci, entre d'altres inventors visionaris, va disenyar un avi en el segle XV. Amb el primer vol realitzat pel ser hum (Jean-Franois Piltre de Rozier i Franois d'Arlandes) en un aparell ms lleuger que l'aire, un globus. Llavors, el desafiament ms gran va pasar a ser la contrucci d'una mquina ms pesada que l'aire per que pogus volar pels seus propis medis. 

Anys d'investigaci per part de moltes persones que volien aconseguir aquell repte, van ser molt pobres i lents, per continuats. El 28 d'agost de 1883, John J. Montgomery va ser la primera persona en fer un vol controlat amb una mquina ms pesada que l'aire, un planador. Altres aviadors que van fer vols semblants en aquella poca van ser Otto Lilienthal, Percy Pilcher i Octave Chanute. Desprs, el francs Clment Ader (1841 1925), va ser el primer que va fer volar un aparell, l'ol (Eole), amb un motor de vapor. 

Aquest enginy ostenta el molt discutit ttol de primer aparell ms pesat que l'aire capa d'enlairar-se del terra pels seus propis mitjans (sembla que va recrrer uns 50 m a una altura de 20 cm, el 9 d'octubre de 1890), i el de ser la primera mquina denominada avi, ja que aix va ser inscrit pel seu constructor en la patent. De totes maneres s difcil qualificar-lo com a tal, ja que aquest aparell no t gaireb controls amb els quals governar les seves evolucions, a ms de comptar amb un disseny de les ales molt semblant a les d'un rat-penat, que com es demostraria ms tard, no era el ms efica.

De manera que, generalment, es considera com el primer avi de la histria, el Flyer, dissenyat, construt i pilotat pels germans nord-americans Wright. Wilbur Wright (1867-1912) i Orville Wright (1871-1948) van treballar junts en el desenvolupament de l'Aeronutica.

L'any 1903 van construir la seva primera hlix segons clculs originals. Era un 35% ms efectiva que altres hlix que funcionaven en aquella poca.Seguidament van construir un avi de 337 kg amb un motor de 12 CV.

El 17 de desembre de 1903 a Kill Devil Hills, prop de Kitty Hawk a l'estat de Carolina del Nord (EUA), van efectuar el primer vol que va durar uns 12 segons.El Flyer va recrrer uns 35 m a una alada d'uns 3 m i una velocitat de 48 km/h. Aquell mateix dia, Wilbur Wright va realitzar un vol ms llarg que va durar uns 59 segons. 

Crtics dels germans Wright afirmen que aquest vol no va tenir testimonis considerables (4 salvavides i un noi), donat l'allament en el qual van ser realitzades les proves. Un altre factor que desmereix tal proesa va ser l's d'una catapulta, per a l'enlairament de la nau creada pels germans, el Flyer.

El 1905, els Wright van recrrer 25 milles, volant durant 30 minuts sense tocar terra. Altres inventors com Henri Farman, van millorar l'invent dels germans Wright.

De fet, Santos-Dumont va ser realment la primera persona en realitzar un vol en una aeronau ms pesada que l'aire per mitjans propis, ja que el Flyer dels germans Wright sol va deixar la necessitat de la catapulta el 1908. Realitzat a Pars, Frana el 12 de novembre de 1906, no noms va ser ben testimoniat per locals i per la premsa, tamb per diversos aviadors, autoritats i amb la supervisi del Aeroclub de Frana.

Malgrat aquestes evidncies documentades en la premsa de l'poca, Santos Dumont s considerat com el creador de l'aviaci moderna noms al Brasil, i, en menor escala, a Frana, Portugal i Catalunya, sent un assumpte molt controvertit fins avui.

Desprs de la primera guerra mundial els enginyers van entendre que el desenvolupament de l'hlix havia arribat al seu lmit i van comenar a investigar en el mtode de propulsi. El 1930 es patenten les primeres turbines i en 1939 Heinkel realitza el primer vol a reacci de la histria.

Avui en dia, els avions ms reconeguts en l'aviaci comercial sn els Boeing . Encara que a mitjan l'any 2007 entrar en funcionament el nou Airbus A380 que amb una capacitat per a 800 persones superar les 500 que pot transportar el Boeing de major capacitat.

Estructura.

L'ala

L'ala s una superfcie que sustenta l'avi en l'aire a causa de l'efecte aerodinmic i contraresta l'acci de la gravetat. Sn informes mbils que provoquen diferents efectes en el curs del vol: els dispositius hipersustentadors, els alerons, els spoilers i els slats. Els dispositius hipersustentadors permeten en moure's, augmentar la sustentaci. Els alerons permeten en moure's, fer girar l'avion. A les ales tamb es troben els compartiments de combustible (Turbosina) hi ha diversos tipus d'ales per als avions:
Simitarra, delta, doble delta, canard, fletxa, fletxa invertida, gavina.

Buc

El buc s el cos de l'avi en el qual es troben la cabina de passatgers i la de comandaments i els compartiments de crrega.
El seu principi de funcionament es basa en la fora aerodinmica que actua sobre les ales.

Sistemes de control

Els sistemes de control sn totes les parts mbils de l'avi que en ser utilitzades canviant-les de posici, provocaran un efecte aerodinmic.

Grup motopropulsor

Sn els motors que t l'avi per obtenir la propulsi que requereix per seguir un curs frontal, contrarestant l'efecte del vent.

Tren d'aterratge

Els trens d'aterratge sn uns dispositius mbils i almacenables de l'aeronau tils per evitar que la part inferior tingui contacte amb la superfcie terrestre.

Tipus d'avions.

Avi militar de combat: Avi d'alta performance amb un pilot per defensar els cels atacant a avions adversaris

Avi militar d'entrenament: Avi per a dos pilots (alumne i instructor) on se'ls ensenya el bsic als futurs pilots de combat

Avions comercials: Avions que permeten portar ms de 100 passatgers o carrega entre pasos i continents

Avi de transport militar: Aquest tipus d'avi pot portar tropes i equips a pistes no preparades

Avi d'Aviaci General: Avi per a dos o quatre passatgers ideal per a s particular o de Clubs Aeris 

Avi de passatgers supersnic: Avi que vola a 2 vegades la velocitat del so.

Veure tamb.

Aerstat;
Avi invisible;
Transport supersnic;
Bombarder;
Dirigible;
Hidroavi;
Skycar;

 Enllaos externs .

Informaci global dels avions ;
Perqu vola un avi? ;
Avions de combat militar ;
Videos, so, imatges i manuals dels avions militars ;
Fototgrafies d'avions ;
Fotografies de Jets ;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153" title="Aiguaviva" nonfiltered="93" processed="92" dbindex="92">

Aiguaviva s un municipi catal de la comarca del Girons que forma part de l'rea urbana de la ciutat de Girona.













 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci de Municipis M.A.T. (AMMAT);

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154" title="Arbcies" nonfiltered="94" processed="93" dbindex="93">

Arbcies s una vila i municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. 












 Llegendari .
La tradici explica que totes les arbucienques sn bruixes pel sol fet d'haver-hi nascut i que per tant es tracta d'una vila maleda. Hi ha una dita popular que diu De Sant Hilari a Arbcies, dotze dones, tretze bruixes.


 Fills i filles illustres .

 Miquel Pons i Riera (1843-1898): metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

 Demografia .


 Poltica .










 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web del nou Portal d'Arbcies;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155" title="Amer" nonfiltered="95" processed="94" dbindex="94">


Amer s una vila i municipi de la comarca de la Selva.

 Geografia .

El terme municipal d'Amer, de 38,85 km2 i 2205 habitants l'any 2000, es troba a l'extrem nord-oriental de la Selva, fronterer amb la Garrotxa al nord i el Girons a l'est. La major part del terme est molt ben definida orogrficament, ja que s estn per la totalitat de la vall baixa del Brugent. El riu travessa el terme de nord a sud fins a El Pasteral, on s ajunta amb el Ter, del qual n s afluent. A ponent, la vall queda delimitada per les Guilleries: els vessants orientals del Pla de Sant Mart Sacalm al nord (800 m), i els serrats de les Sorres i de les Saleres Velles al sud, amb els punts culminants del Puig Bernat (767 m) i del Puig d'Estela. A llevant s ala l'espadat de Santa Brgida, que s allargassa cap a migdia fins als Tres Rocs i el Puig d'Alia (496 i 469 m, respectivament), des d'on gira cap a l'est seguint la lnia dels cingles de la Barroca. s en aquest punt on la vall s obre i deixa pas a la plana ondulada de Sant Climent, que ocupa el quadrant sud-oriental del municipi. Des del Pasteral, al final de la vall, cap a ponent, el curs encaixat del Ter marca el lmit sud del terme, englobant-hi el petit poble de Lloret Salvatge o de la Muntanya. La vila d'Amer (186 m) es troba en el punt on la vall, cap al nord, es comena a estrnyer, al bell mig del terme, i s estn per un ample espai planer deixat per un meandre a la dreta i a tocar del Brugent. Pertanyent al bisbat de Girona, est a 25 km d'aquesta ciutat, a 20 km de Santa Coloma de Farners i a 28 km d'Olot. El terme comprn tamb les velles parrquies de Sant Gens Sacosta al nord-oest, Sant Climent d'Amer al sud-est i Lloret Salvatge al sud-oest, a ms dels venats de la Costa de Santa Brgida, als peus de l'espadat; la Jonquera, aiges amunt en direcci a la vall d'Hostoles; el Colomer, a la dreta de la vall ms amunt del poble; el Mont, pujant a ponent en direcci a Sant Mart Sacalm, i Palou, al sud.

 Histria .

Les traces ms antigues de poblament hum a Amer les trobem als cingles de Sant Roc, a l'extrem nord-est del terme. En una cavitat coneguda amb el nom de  la Bauma de la Xemeneia  ha estat localitzat un jaciment del paleoltic superior on s hi han exhumat restes d'indstria ltica i de fauna. Molt a prop, al Cau Negre de Sant Roc, l'any 1981 hom hi excav el que semblaven les restes d'una incineraci del Bronze Final (1200-650 aC).

D poca ibrica es troben importants vestigis al cim del Puig d'Alia o Puig Gal, a llevant del terme, una elevaci estratgicament situada entre les valls del Ter, del Llmena i del Brugent, amb un ample domini visual. Diverses recollides de material i alguna estructura encara visible permeten avanar l'existncia a l'indret d'un poblat ibric, per el ms interessant s l'existncia d'una torre rectangular de 9 70 per 7 75 metres que, a manca d'excavacions arqueolgiques, es pot interpretar com una torre romana de vigilncia dels segles II-I aC.

En poca romana, el poblament degu ser intens al fons de la vall, seguint el curs del Brugent. Si b manquen encara troballes concretes i especfiques, topnims com els dels importants masos de Galliss i Palou, documentats ja els anys 949 i 860, respectivament, fan pensar-hi amb certesa, aix com la troballa d'enterraments en tegula en el subsl de l'esglsia de Santa Maria. Aquestes tombes sn anteriors a la fundaci del monestir, l'any 949, i possiblement tamb a la de la cella de  Santa Maria vora el riu Amera , dependent del monestir de Sant Medir (Sant Gregori, Girons) i coneguda des de l'any 840.

Va ser precisament la consagraci del monestir de Santa Maria d'Amer, promogut per la mateixa comunitat de Sant Medir, el 9 de novembre de 949, el que va marcar l'evoluci histrica de la poblaci durant molts segles. Els dominis del monestir s estengueren al llarg de l'edat mitjana per tota la vall i ms enll, i l'abat exerc la jurisdicci civil del poble durant tota l'poca feudal, essent-ne, per tant, el senyor jurisdiccional.

L evoluci medieval d'Amer s coneguda per diversos fets ben significatius, i els segles XII a XIV se ns presenten com una etapa de gran activitat. En primer lloc, ja es t notcia de l'existncia d'un mercat des del segle XII, el mateix moment en qu es reform i s ampli el mateix conjunt monstic. Es consagr, tamb, l'esglsia parroquial de Sant Miquel, avui desapareguda. Fora del nucli, prengueren forma les parrquies de Sant Agust de Lloret Salvatge i Sant Gens Sacosta, i tamb es t notcia de la capella de Sant Maral. El castell d'Estela vigilava el terme des del cim de la carena que, al sud-oest de la vila, separa les valls del Ter i del Brugent, i a Sant Climent, la famlia Roca-salva, pertanyent a la petita noblesa, hi bast la seva casa forta.

Al segle XIII l'abat d'Amer obtingu privilegi de notaria (1228) i de justcia (1237), per les crregues feudals que suportava la poblaci motivaren un cert despoblament, que no cess fins que, l'any 1335, l'abat renunci als mals usos sobre la poblaci remena del terme. La recuperaci que segu a aquesta mesura, tanmateix, s acab sobtadament, colpejada primer pels fortssims terratrmols de 1427 i desprs pels greus conflictes remences, dels quals Amer en fou escenari privilegiat.

El 15 de mar de 1427, un terratrmol va destruir bona part del complex monstic (el claustre, per exemple, desapareixeria per sempre), l'esglsia de Sant Miquel i una vuitantena de cases del poble, sense comptar els estralls esparsos arreu del terme. La recuperaci va ser lenta, i ms tenint en compte el context de crisi general que afect tot el pas en aquells moments finals de l'edat mitjana i les diverses pestes que se succeren, entre les quals en destaca una d'esdevinguda l'any 1483.

Les guerres remences, que afectaren amb fora aquests encontorns, afegiren un nou factor de crisi. Amer, tanmateix, jug un paper important en la resoluci del conflicte, ja que primer fou escenari de diverses reunions dels pagesos revoltats, i desprs a dues bandes amb els representants del rei Ferran el Catlic. El procs culmin amb el comproms d'arbitratge del monarca en el conflicte en una reuni mantinguda a la vila el 8 de novembre de 1485, que obr la porta a la resoluci definitiva de la revolta l'any segent.

Aquests anys tamb foren importants de cares a la reestructuraci de l'administraci local d'Amer. L'any 1461 el prncep Carles de Viana atorg a la vila el privilegi de nomenar dos cnsols i sis consellers, i altres tants per a la vall i el terme. El 1481 el rei Joan II hi afeg els drets de taverna, fleca, tall de carns, pa, pastat, peix, cansalada i civada. Finalment, el 1493, el rei Ferran II conced a Amer el privilegi de nomenar batlle amb bast reial, assistit per un jutge, un escriv i un agutzil. El primer batlle fou Antoni Concs, per aix encet un conflicte amb la ciutat de Girona (que pretenia conservar la jurisdicci sobre Amer obtinguda unes dcades abans, en plena crisi), que no es va resoldre fins al 1512.

El segle XVI va veure com el procs de recuperaci i reconstrucci es consolidava, i torn una normalitat que no fou estroncada fins a la Guerra dels Segadors. L any 1640, Amer ja fou l'escenari d'una de les primeres batalles de la contesa entre els revoltats i els  tercios , als quals es neg, amb xit, l'entrada i allotjament al poble pocs dies desprs d'esclatar la revolta a Santa Coloma i Riudarenes. Una de les principals conseqncies d'aquest conflicte, que s allarg fins al 1659 i en el qual Amer ofer una important resistncia a les tropes castellanes, fou la destrucci de l'esglsia parroquial de Sant Miquel, que ja no fou reconstruda. Les funcions parroquials passaren llavors a l'esglsia del monestir i el solar de l'antic temple es va convertir, fins avui, en una plaa. La guerra contra Frana de 1690-1697 tamb afect molt seriosament la vila, que fou saquejada i incendiada, de tal manera que va caldre un nou procs de reconstrucci en els anys immediatament posteriors.

El segle XVIII, en canvi, fou tranquil i els grans conflictes sembla que van afectar el poble de manera molt lleu. Aquest segle, de fet, s conegut a Amer per diverses obres de relleu. Fou ara quan la Plaa de la Vila adquir la seva fesomia definitiva i quan s ampliaren les estances del monestir i es reform l'esglsia, que s enriqu La costa de Santa Brgida, amb l'ermita al cim Cingles de la Barroca amb diversos altars i retaules d'estil barroc, rococ i neoclssic. Per on la prosperitat del segle XVIII queda ms clarament reflectida s en el nombre d'habitants del terme, que pass de 515 l'any 1718 a 1498 l'any 1787. Aquesta poblaci, a grans trets, es va mantenir durant les dcades subsegents, donat que la Guerra del Francs (1808-1814) tampoc va afectar especialment la vila.

L'any 1835 es produ l'exclaustraci del monestir i l'abolici definitiva dels poder feudals que mantenia sobre el terme, un fet que va canviar radicalment la vida d'Amer, que es va haver d'adaptar als nous temps. La momentnia recessi que es produ a les dcades centrals del segle XIX, a ms, vingu acompanyada de l'ocupaci carlina de la poblaci durant la Guerra dels Matiners (1848-1849), en qu Amer fou durant un temps centre d'operacions de les tropes carlines, comandades pel general Cabrera, fins que foren derrotades a la batalla del Pasteral, esdevinguda el 26 de gener de 1849.

Malgrat tot, l'empenta econmica i demogrfica que havia comenat al segle XVIII va permetre contrarestar perfectament aquests successos a Amer, que (amb Sant Juli del Llor incls) l'any 1860 ja comptava amb 3005 habitants. La prosperitat de l'agricultura va convertir el mercat d'Amer en un dels ms importants de les rodalies i va anar acompanyada ben aviat per una incipient industrialitzaci. El procs es va accelerar a partir de 1894 amb l'arribada de la lnia de ferrocarril Girona-Olot, de la qual l'estaci d'Amer en fou una de les ms actives i importants, ja que comptava tamb amb un taller de reparaci de vagons i mquines.

 Del passat al present .

Una de les activitats afavorides per l'arribada del tren va ser la creaci d'un balneari a la Font Picant, la qual va ser declarada d'utilitat pblica l'any 1903, grcies a les propietats de la seva aigua carbnica. L hotel  Amer Palatn , bastit l'any 1930, en fou l'edifici ms notable, per tot el conjunt va desaparixer desprs de la Guerra Civil, amb la decadncia generalitzada de l's dels balnearis. Es va mantenir i potenciar, tanmateix, la planta embotelladora d'aigua, que va canviar el nom pel de  Fonter , i que encara avui s ben activa.

Amer tamb particip dels importants canvis poltics esdevinguts als anys 30: les eleccions de 1931, que comportaren la proclamaci de la Segona Repblica, foren guanyades a Amer per Esquerra Republicana de Catalunya per ampla majoria (80 5%), i la mateixa fora poltica, tot i que de manera ms mitigada, fou predominant al llarg dels anys successius. L esclat de la Guerra Civil comport la destrucci de bona part del mobiliari litrgic i de l'arxiu de l'esglsia, i la mort d'alguns amerencs al front, encara que la poblaci es deslliur de ser bombardejada. La postguerra i la repressi, com a tot arreu, tamb s hi feren sentir: l'any 1940 31 persones (el 9 % de la poblaci) foren empresonades per motius poltics.

Sota la llarga alcaldia de Narcs Junquera i Rigau (1939-1973) comenaren a produir- se les transformacions de la segona meitat del segle XX que, com a tot arreu, canviaren definitivament la fesomia del terme, la poblaci del qual an augmentant, encara que d'una manera moderada. La industrialitzaci, si b no excessiva, provoc l'arribada de fbriques i empreses a la zona baixa de la vall, a banda i banda de la carretera, en un procs que, sobretot, s acceler a partir dels anys 

Entre les indstries sorgides a Amer en aquests moments destaquen les txtils i les de productes farmacutics. La consolidaci de l'eix Girona-Olot per carretera i l'auge del transport privat van comportar, a ms, la crisi i el tancament, l'any 1969, de la lnia del ferrocarril que feia ms de setanta anys que funcionava i que tant havia influt en l'Amer de les primeres dcades del segle.

Parallelament, les grans transformacions al mn agrari comportaren l'aband de les petites explotacions rurals tradicionals tant del pla com, sobretot, de la muntanya, i els amerencs passaren a treballar en massa al sector industrial o de serveis. Aix, el poblament del terme s an concentrant al nucli urb, i els diversos venats i agregats, llevat dels ms propers a la carretera, van iniciar un acusadssim procs de despoblament, culminat els darrers vint anys. L excepci fou la construcci de la Colnia de la Hidroelctrica als anys 60, una urbanitzaci ubicada al sud del terme, ben planificada, creada per allotjar personal que treballava a la presa de Susqueda.

L expansi del nucli urb que han comportat tots aquests canvis s ha concentrat, sobretot, a banda i banda de la carretera i tamb cap a l'altra riba del Brugent, a la zona coneguda com Solivent, en una urbanitzaci endegada l'any 1979 i avui en ple funcionament. Aquesta darrera etapa histrica ha vist tamb l'aparici a Amer de diversos serveis i equipaments, dels quals l'Institut d'Ensenyament Secundari en fou dels pioners. Inaugurat l'any 1966 com a CLA (collegi lliure adoptat) dependent de l'Institut Montsacopa d'Olot, esdevingu definitivament institut l'any 1980. Els anys 80 veieren tamb la regularitzaci del polgon industrial i l'inici d'arranjament del nucli urb, especialment els entorns del monestir, treballs que foren enllestits al llarg de la dcada segent.

Des de les primeres eleccions democrtiques, l'any 1979, el govern municipal d'Amer an a crrec de la llista local de la coalici Convergncia i Uni. Sota el govern de Josep Puigdemont, Sant Juli del Llor i Bonmat, que fins aleshores havien format part d'Amer, es constituren en municipi independent. L any 1999, les urnes donaren per primer cop la victria a una llista independent, encapalada per Joan Gell i Panosa. Actualment el crrec d'Alcalde l'ocupa en Xavier Targa (ERC).

El nou pavell poliesportiu Absis romnics i campanar de l'esglsia del monestir.

 Demografia .













El 1553 incorpora Lloret de la Muntanya i Sant Gens Sacosta; el 1857, la Jonquera, Sant Climent d'Amer i Sant Juli del Llor i Bonmat que es desagrega el 1983.

Amerencs.

Pere Fonts i Puig (1932-2002) Compositor de sardanes;
Josep Maria de Porcioles i Colomer (1904-1993) Alcalde de Barcelona;

 Referncies .


 

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
www.vila-amer.net;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156" title="Afinaci" nonfiltered="96" processed="95" dbindex="95">
L' afinaci s el procs mitjanant el qual s'afina un instrument musical, fent concordar els sons que produeix amb una freqncia sonora prviament establerta. En el cas d'instruments musicals clssics (com s el cas d'un viol o un clarinet), s'acostuma a afinar utilitzant la nota la, donada per un altre instrument, per un diapas, o revisada amb un afinador.

(temperatura)

Hi ha instruments d'afinaci fixa, els instruments de vent d'una sola pea, dels quals no es pot variar l'alada del so. El piano, per la seva banda, necessita afinaci peridica, uns dos cops l'any.T un claviller en el que es distribueixen les clavilles d'afinaci. La tensi de les cordes es regula girant cada clavilla (semblant a com s'afina una guitarra).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158" title="Ocell" nonfiltered="97" processed="96" dbindex="96">


Els ocells o aus (Aves) sn una classe d'animals vertebrats bpedes, endoterms (de sang calenta) que ponen ous. N'existeixen unes 10.000 espcies vivents, cosa que els converteix en els vertebrats tetrpodes ms diversos. Viuen en ecosistemes d'arreu del mn de l'rtic a l'Antrtic. La mida dels ocells varia des dels 5 cm del colibr de Helen fins als 2,7 metres de l'estru. El registre fssil indica que els ocells evolucionaren a partir de dinosaures terpodes durant el perode Jurssic, entre fa 150 i 200 milions d'anys, i l'ocell ms antic conegut s l'arquepterix, del Jurssic superior (155-100 Ma). La majoria de paleontlegs consideren els ocells com a l'nic clade de dinosaures que sobrevisqu l'extinci del Cretaci-Terciari fa aproximadament 65,5 milions d'anys.

Els ocells moderns es caracteritzen per pondre ous i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un ritme metablic elevat, un cor amb quatre cambres, i un esquelet. Tots els ocells tenen potes anteriors modificades en forma d'ales i la majoria poden volar, amb algunes excepcions que inclouen els estrutioniformes, els pingins i algunes espcies endmiques d'illes. Els ocells tamb tenen aparells digestiu i respiratori nics que estan altament adaptats pel vol. Alguns ocells, especialment els crvids i els lloros, es troben entre les espcies animals ms intelligents; algunes espcies aviries han estat observades fabricant i utilitzant eines, i moltes espcies presenten una transmissi cultural del coneixement a travs de les generacions.

Moltes espcies emprenen llargues migracions anuals, i moltes fan moviments irregulars ms curts. Els ocells sn socials; es comuniquen utilitzant senyals visuals i a travs de crides i cants, i participen en comportaments socials com ara cria i caa corporatives, gregarisme i assetjament dels predadors. La immensa majoria d'espcies d'ocells sn mongames, normalment per una temporada d'aparellament, a vegades durant anys, per rarament per tota la vida. Altres espcies tenen sistemes de cria poliginis ("moltes femelles") o, rarament, poliandris ("molts mascles"). Els ous solen ser postos en un niu i incubats pels pares. La majoria d'ocells tenen un llarg perode de cura per part dels pares desprs de l'eclosi dels pollets.

Moltes espcies tenen una importncia econmica, principalment com a fonts d'aliment adquirides per caa o cria. Algunes espcies, particularment els ocells cantors i els lloros, sn populars com a animals de companyia. Altres usos inclouen la recollecci de guano (fems) per a utilitzar-lo com a fertilitzant. Els ocells apareixen en molts aspectes de la cultura humana, des de la religi fins a la msica popular. Unes 120-130 espcies s'han extingit com a resultat de les activitats humanes des del segle XVII, i molts centenars abans d'aix. Actualment, unes 1.200 espcies d'ocells estan amenaades d'extinci per les activitats humanes, tot i que s'estan fent esforos per a protegir-les.

Evoluci i taxonomia.


La primera classificaci biolgica dels ocells fou desenvolupada per Francis Willughbyi John Ray a la seva obra del 1676 Ornithologiae. Carl von Linn modific aquesta obra el 1758 per a dissenyar la classificaci utilitzada actualment. Els ocells sn classificats com a la classe biolgica Aves en la taxonomia linneana. La taxonomia filogentica situa Aves dins el clade de dinosaures Theropoda. Aves i un grup germ, el clade dels crocodilis, sn els nics membres vivents del clade reptili dels arcosaures. Filogenticament, Aves s definit habitualment com a tots els descendents de l'avantpassat com ms recent dels ocells moderns i Archaeopteryx lithographica.

L'arquepterix, de l'estatge Titoni del Jurssic superior (fa uns 150-145 milions d'anys), s l'ocell ms antic conegut, segons aquesta definici. Altres, incloent-hi Jacques Gauthier i defensors del sistema de Phylocode han definit Aves de manera que noms inclogui els grups moderns d'ocells, excloent-ne la majoria de grups coneguts nicament a partir de fssils, i assignant-los, en canvi, al clade Avialae, en part per a evitar la incertesa sobre la classificaci de l'arquepterix en relaci amb animals tradicionalment considerats dinosaures terpodes.

Tots els ocells moderns es troben dins la subclasse Neornithes, que t dues subdivisions: els palegnats, que inclouen principalment ocells no voladors com els estruos, i els molt diversos negnats, que inclouen la resta d'ocells. Sovint s'assigna a aquestes dues subdivisions el rang de superordre, tot i que Livezey i Zusi els assignen el rang de cohort. Segons el punt de vista taxonmic, el nombre d'espcies vivents d'ocells varia entre 9.800 i 10.050.

Els dinosaures i l'origen dels ocells.


Les proves fssils i intenses anlisis biolgiques han demostrat ms enll de qualsevol dubte raonable que els ocells sn dinosaures terpodes. Ms especficament, sn membres dels maniraptors, un grup de terpodes que tamb inclou els dromeosurids i els oviraptrids, entre altres. A mesura que els cientfics descobreixen ms terpodes no aviaris estretament relacionats amb els ocells, la distinci prviament clara entre ocells i no-ocells ha esdevingut borrosa. Descobriments recents a la provncia de Liaoning del nord-est de la Xina, que demostren que molts dinosaures terpodes petits tenien plomes, contribueixen a aquesta ambigitat.

El consens en la paleontologia contempornia s que els ocells, Aves, sn els parents ms propers dels dinonicosaures, que inclouen els dromeosurids i els troodntids. En conjunt, formen un grup anomenat Paraves. El dromeosurid basal Microraptor t caracterstiques que li podrien haver perms planar o volar. Els dinonicosaures ms basals sn molt petits. Aquestes proves suggereix la possibilitat que l'avantpassat de tots els paraves podria haver estat arborcola, i/o podria haver estat capa de planar.

L'arquepterix, del Jurssic superior, s clebre com a un dels primers fssils de transici en ser descoberts, i don fora a la teoria de l'evoluci a finals del segle XIX. L'arquepterix t trets clarament reptilians: dents, dits amb urpes, i una llarga cua semblant a la de les sargantanes, per t unes ales ben conservades amb plomes de vol idntiques a les dels ocells moderns. No se'l considera un avantpassat directe dels ocells moderns, per s el membre ms antic i primitiu dAves o Avialae, i probablement est estretament relacionat amb l'avantpassat autntic. Fins i tot s'ha suggerit que l'arquepterix era un dinosaure que no estava pas ms emparentat amb els ocells que amb la resta de dinosaures, i que Avimimus s un avantpassat ms versemblant de tots els ocells que l'arquepterix.

Teories alternatives i controvrsies.
Hi ha hagut moltes controvrsies en l'estudi de l'origen dels ocells. Els primers desacords incloen si els ocells havien evolucionat dels dinosaures o d'arcosaures ms primitius. Dins del bndol pro-dinosaures, hi havia desacords sobre si els avantpassats ms probables eren els ornitisquis o els terpodes. Tot i que els dinosaures ornitisquis (amb malucs d'ocell) comparteixen l'estructura plvica dels ocells moderns, es creu que els ocells s'originaren a partir dels dinosaures saurisquis (amb malucs de llangardaix), i per tant desenvoluparen la seva estructura plvica independentment. En realitat, una estructura plvica avimorfa evolucion una tercera vegada en el si d'un peculiar grup de terpodes coneguts com a terizinosurids. Alguns cientfics suggereixen que els ocells no sn dinosaures, sin que evolucionaren d'arcosaures primerencs com ara Longisquama.

Evoluci primerenca dels ocells.




Filognia dels ocells basals, simplificada a partir de Chiappe, 2007


Els ocells es diversificaren en una gran varietat de formes durant el perode Cretaci. Molts grups conservaren caracterstiques primitives, com ara ales amb urpes i dents, tot i que aquestes ltimes desaparegueren de manera independent en diversos grups d'ocells, incloent-hi els ocells moderns. Mentre que les primeres formes, com ara l'arquepterix o Jeholornis, conservaren la llarga cua ssia dels seus avantpassats, la cua dels ocells ms avanats s'escur amb l'aparici de l'os pigostil dins del clade Pygostilia.

El primer llinatge gran i divers d'ocells de cua curta en evolucionar foren els enantiornites, o "ocells inversos", anomenats aix perqu la configuraci dels seus ossos de l'espatlla era la inversa de la dels ocells actuals. Els enantiornites ocupaven una gran varietat de nnxols ecolgics, des de limcoles que vivien a la sorra i ocells piscvors fins a formes arborcoles o granvores. Alguns llinatges ms avanats tamb s'especialitzaren en menjar peixos, com ara la subclasse fsicament semblant a les gavines dels ictiornites ("ocells del peix"). Un ordre d'ocells marins del Mesozoic, els hesperornitiformes, s'adaptaren tant a caar peixos en ambients marins que perderen la capacitat de volar i esdevingueren principalment aqutics. Malgrat les seves extremes especialitzacions, els hesperornithormes representen alguns dels parents ms propers dels ocells moderns.

 Morfologia .

Els ocells sn animals que tenen:
 un bec sense dents;
 tot el cos recobert de plomes;
 quatre extremitats (tetrpodes), les dues anteriors transformades en ales;
 un esquelet lleuger, per resistent (els ossos sn buits per tal de reduir-ne el pes);
 la sang calenta i a una temperatura constant; ;
 reproducci sexual i ponen ous (ovpar) amb una closca dura.

























La talla tamb s molt variada i va des d'un parell de grams en alguns colibrs als ms de 100 kg que poden arribar a pesar els estruos. En general, la majoria d'ocells pesen fora menys que els animals no voladors de mida semblant.

Les espcies d'ocells se solen distingir segons diversos trets caracterstics: la silueta de les seves ales, la forma de les seves empremtes de potes, la forma del bec, els cants que emeten, el seu plomatge, etc.

 Els sentits .
 L'oda .

Els ocells poden sentir sons a partir d'un petit orifici situat darrera de cada un dels ulls, recobert amb un pegat de plomes, que sovint, sn de diferent color que les de la resta del cos.

Totes les aus es comuniquen entre s de diferents maneres a travs de veus diverses, i acostumen a reconixer a la seva parella (molts ocells, com ara el corb, fan una parella per tota la vida i si un dels dos membres mor, l'altre difcilment tornar a trobar una altra parella) i a les seves cries ms pel so que per la vista. s per aix que tenen el sentit de l'oda molt desenvolupat.

La majoria dels ocells tenen un rang de freqncia semblant a la que percep l'oda humana.

Cada espcie t el seu cant, reclam o crit particular que utilitza per comunicar-se en situacions diverses.

 La vista .

s, juntament amb l'oda, un dels sentits ms desenvolupats dels ocells. Un ocell petit t una vista comparable amb la d'un hum, mentre que un de gran t una vista molt ms aguda. Les aus nocturnes, a ms, tenen uns ulls extraordinriament sensibles als canvis de llum.

 L'olfacte .

Els ocells tenen un olfacte molt redut, principalment perqu la majoria de vegades no el necessiten, tot i que algunes espcies de voltors troben la carronya grcies a aquest sentit.

 El gust .

Sobretot en les aus granvores, el sentit del gust est poc desenvolupat. Aix doncs, un ocell no l'utilitza per identificar l'aliment, sin que ho fa amb els altres sentits.

 La capacitat de vol .

La presncia d'ales permet que molts dels ocells puguin volar amb una gran diversitat de prestacions i aquesta capacitat s la conseqncia d'una gran especialitzaci evolutiva. Les principals adaptacions que permeten a les aus volar sn:
 Les extremitats anteriors estan transformades en ales. ;
 Presenten tres dits, un de redut que forma el lula i els altres dos fusionats en l'extrem. ;
 El cos es troba recobert de plomes que mantenen la calor i intervenen en el vol. ;
 Els msculs pectorals estan molt desenvolupats i permeten el potent moviment de les ales.
 La pell s prima i flexible, de manera que els msculs es puguin moure amb gran facilitat durant el vol.
 Posseeixen ossos buits per resistents i sacs aeris que fan el cos ms lleuger i adequat per al vol.
 Tenen un estrnum molt desenvolupat, anomenat quilla, que suporta els potents msculs que mouen les ales.

Tamb tenen una bona adaptaci dels sistemes interns per suportar l'esfor del vol. L'aparell circulatori est tamb molt desenvolupat i el cor s molt gran. D'altra banda, l'estructura de l'aparell respiratori s molt diferent del de la resta de vertebrats, amb bronquis, bronquols i sacs aeris que recorren moltes parts del cos, fins i tot l'interior d'alguns ossos.

Tot i que la majoria poden volar, hi ha diverses espcies que han perdut aquesta capacitat, com per exemple els pingins, l'estru, el kiwi i el dodo, aquest darrer ja extingit.

Les plomes.
Article principal: Ploma;

Les plomes sn modificacions de les escates dels rptils, igual que ho sn les ungles i els pls dels mamfers, i per aix tenen una composici semblant, formada per protenes. 

En relaci a les plomes, n'hi ha de tres tipus, adaptades a diverses funcions: 
 Les rmiges sn les responsables directes del vol, atrapant els corrents d'aire. ;
 Les plomes de cobertura recobreixen el cos, mantenint la calor i proporcionant aerodinamisme. ;
 Les timoneres mantenen l'equilibri i sn presents a les ales i a la cua.

Per tant, la seva funci s cobrir el cos per allar-lo de l'exterior, dirigir-lo durant el vol, i, sobretot, augmentar la superfcie de les ales i la cua fins a aconseguir la condici indispensable per poder volar sense esfor: igual que els estels, els ocells necessiten tenir una gran superfcie i pesar molt poc.

 Metabolisme .

Tenen un ritme metablic molt ms alt que el dels mamfers, per poder proporcionar al seu organisme l'energia que necessiten; tot i que aix ho paguen amb una curta duraci de vida. La seva temperatura corporal arriba a 44 graus i noms poden mantenir aquesta elevada temperatura grcies al revestiment de plomes.

 Alimentaci i hbitat .

Els seus hbits alimentaris sn molt diversos: n'hi ha molts que s'alimenten d'insectes (insectvors), de llavors (granvors), de fruits, de petits rosegadors i d'altres mamfers no gaire grans, d'altres ocells (carnvors), peix i nctar (nectarvors), etc. 

La majoria sn d'hbits dirns, per n'hi ha molts de nocturns, com els mussols, les libes, l'enganyapastors o el siboc. Alguns passen la major part de la seva vida en el mateix indret; d'altres viatgen distncies extremadament llargues cada any com les orenetes.

Taxonomia del grup.



A continuaci es presenta la classificaci tradicional de la classe Aves (anomenada de Clements). Actualment hi ha certa controvrsia en la taxonomia del grup, ja que la recent ordenaci de Sibley-Monroe o taxonomia de Sibley-Ahlquist, ha agrupat els diferents ordres d'ocells en grups considerablement diferents.

 Superordre Paleognathae:
 Ordre Struthioniformes, estruos i kiwis.
 Ordre Tinamiformes, tinams.

 Superordre Neognathae:
 Ordre Apodiformes, falciots;
 Ordre Anseriformes, necs, oques i cignes;
 Ordre Caprimulgiformes, enganyapastors;
 Ordre Charadriiformes, corriols;
 Ordre Ciconiiformes, cigonyes;
 Ordre Coliiformes, colis;
 Ordre Columbiformes, coloms;
 Ordre Coraciiformes, alcions;
 Ordre Cuculiformes, cucuts;
 Ordre Galliformes, galls, faisans, galls dindi. ;
 Ordre Falconiformes, falcons, ligues i voltors. ;
 Ordre Gaviiformes, calbries;
 Ordre Gruiformes, grues;
 Ordre Passeriformes, passerells, pardals, orenetes...
 Ordre Pelecaniformes, pelicans i mascarells;
 Ordre Phoenicopteriformes, flamencs;
 Ordre Piciformes, picots;
 Ordre Podicipediformes, somorgollaires;
 Ordre Procellariiformes, petrells i albatros;
 Ordre Psittaciformes, lloros;
 Ordre Pteroclidiformes, gangues;
 Ordre Sphenisciformes, pingins;
 Ordre Strigiformes, mussols;
 Ordre Trochiliformes, colibrs;
 Ordre Trogoniformes, trogons;
 Ordre Turniciformes, guatlles;

Cladograma.


Ocells clebres.
 El colom que va anunciar la terra i el final del diluvi universal a No portant una branca d'olivera al bec;
 Fnix, criatura mitolgica;
 Joan Salvador Gavina, protagonista del llibre homnim de Richard Bach;
 Woody, el picot boig dels Looney Tunes;

Vegeu tamb.
Morfologia dels ocells;
Llista d'ocells;

Referncies.


Enllaos externs.


 Vdeos d'ocells a Internet Bird Collection;
 Fotos d'aus i els seus cants;
 Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002;


 




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159" title="Almoster" nonfiltered="98" processed="97" dbindex="97">

Almoster s un municipi de la comarca del Baix Camp.

Geografia.
Se situa al peu del Puig d'en Cama de 714 metres. Est enllaat amb Castellvell del Camp per una carretera que continua cap a Reus, i amb La Selva del Camp per una carretera de segon ordre. La vegetaci es principalment de pins i alzines, es cultiva principalment l'avellana i tamb l'oliva. Compta amb 1.140 habitants (2005).

El poble, situat al peu de muntanya, a 290 metres sobre el nivell del mar, t a l'est la riera d'Almoster. Les cases principals son Cal Vctor i Cal Llombart. L esglsia est dedicada a Sant Miquel i s del 1704. Els masos principals del terme son Mas de Carreres, Mas de Picarany i Mas del Vctor, que fou propietat de Josep Rossell Mart, alcalde de Reus fins al 1868.

Hidrografia.

Es poden esmentar els barrancs segents;
Barranc de la Llenguadera; Generalment s sec. A la vora hi creixen pins i alzines.
Barranc de Picarany;
Barranc de l'Abeurada; Amb les pluges el barranc baixa amb fora per se sec la resta del temps i en part es fa servir com a cam rural.
Riera de la Quadra o d'Almoster.

Economia.

Fora de l'agricultura, Almoster s una poblaci on resideixen gent sobretot de Reus que treballen fora del poble.

Urbanitzacions.

Hi ha quatre urbanitzacions principals: al nord-oest del poble la Urbanitzaci Picarany, i al sud el conjunt anomenat l'Aubareda. Aquesta darrera va tenir com a promotor al Sr. Joan Maria Roig. La urbanitzaci Pontarrons es a la partida d'aquest nom. I la Urbanitzaci Castellmoster, continuaci de la del Picarany, est en bona part dins de terme de Castellvell del Camp.

 Demografia .

La poblaci va disminuir el segle XX i va passar de 455 habitants a comenaments de segle, a 291 el 1950. Desprs la caiguda demogrfica es va aturar i va anar remuntant lentament fins els poc mes de mil habitants actuals.

Histria.






S'han trobat algunes restes neoltiques al lloc anomenat Les Masies i tamb restes romanes a la partida anomenada Pontarr.

L'origen de l'actual vila se suposa que fou una masia rab (Al-Munastir, tradut com a "convent de frontera"). A la carta de poblament de la Selva de 1184 s esmenta un lloc anomenat torrent de Mosterio i el 1204 el lloc de Mosterium pertanyia a Reus i el castl de la ciutat Bernat de Bell-lloc en va cedir 2/3 a un tal Bartomeu. Disputes entre ambds senyors van fer intervenir el cambrer de Reus que va reconixer el dret d'Almoster a un batlle propi per com a part del terme de Reus a la que havia de pagar tribut; finalment el cambrer va comprar el lloc el 1206.

Pactes amb La Selva per les pastures d'Almoster es van signar el 1428 i 1480. En extingir-se la cambreria el 1545 va passar a l'Arquebisbat de Tarragona i va formar part de la Comuna del Camp. Amb la grafia Moster apareix el 1564 i com Almoster el 1582. El 1573 l'esglsia va obtenir pila baptismal. Un tractat de 20 de maig de 1599 va reconixer el poble com part del terme de Reus a la que havia de pagar 12 lliures l'any, per podria nomenar jurats, fer ordinacions i posar talls i estaria exempta de contribuir a les despeses de Reus. L arquebisbe Joan de Montcada va reconixer el 1641 la pertinena d'Almoster al terme de Reus, el batlle de la qual podia exercir-hi la jurisdicci civil i criminal. El 1710 es va declarar per l'arxiduc. El 1714 el guerriller catalanista Carrasclet va fer gran mortaldat d'invasors castellans a un lloc anomenat Torrent de Na Castella.

El 1717 va quedar cancellat el pacte amb Reus del 1599 i dos anys desprs consta una poblaci de 286 persones que pugen a 524 el 1787 quant ja te la categoria de parrquia sempre sota jurisdicci del Arquebisbat. A comenaments segle XVIII va augmentar la poblaci per va comenar a baixar el 1844 (passa de 621 a 493) i amb lleus oscillacions arriba als 412 habitants el 1897. El 1850 va obrir l'ajuntament del poble. El 1868, amb la revoluci de Joan Prim, aprova unir-se a Reus per no es va consumar. El 1854 va incorporar algunes partides que abans pertanyien a l'Albiol. Federalista el 1871 i 1872. El 1873 els carlins foren desfets i perseguits fins La Selva pels liberals de Reus i l'exrcit.

 Fills Illustres .

Els germans missioners Antoni, Manel i Josep Aymem Ferrer.

 Festes locals .

El 30 de juliol s la Festa Major dedicada als Sants Abdon i Senn; el 29 de setembre es l'altra Festa Major, dedicada a Sant Miquel.

Cada primer diumenge de desembre es fa la Festa de l'Oli, que abans es feia a on avui est la Urbanitzaci Aubareda i ara a canviat a un altre lloc. El 15 de maig se celebra la festa de Sant Isidre.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160" title="Arbol" nonfiltered="99" processed="98" dbindex="98">


Arbol s un municipi de la comarca del Baix Camp. Dintre del terme municipal es troba el llogaret de Gallicant.


Histria. 

Es creu que el seu origen es troba en un antic assentament Sarra. No s fins el 1600 que apareix en documents la forma Arbol. Va pertnyer a la Baronia d'Entena i ms tard al comptat de Prades.

Desprs les terres van passar als ducs de Cardona i ms endavant als de Medinaceli. El poble va participar de forma activa en la sublevaci carlista de 1827



Cultura.
L esglsia parroquial est dedicada a Sant Andreu. Es tracta d'un edifici de tres naus amb cor, d'estil  neoclssic que t adossat el campanar. El temple va ser destrut el 1936 i va acabar fent les funcions de quadra.

En la zona del Colls es troba una ermita dedicada a Sant Salvador. Construda en el segle XVII, t una capella d'una nau.



Los Castillejos va ser un campament militar destinat a albergar als que realitzaven milcies universitries. Aquest campament va estar actiu des de 1950 fins a l'any 2001.
 
Arbol celebra la seva festa major el primer cap de setmana del mes d'octubre. El gener se celebra la festa major d'hivern, coincidint amb la festivitat de San Pau.


Economia.
La principal activitat econmica s l'agricultura de sec, destacant el cultiu d'avellaners. Tot i que en la zona hi han dos mines de coure, aquestes estan sense explotar. Tamb han desaparegut els antics molins de paper i de farina.



 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Referencies.
Toms Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994;
Article en la Gran Enciclopdia Catalana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161" title="L'Albiol" nonfiltered="100" processed="99" dbindex="99">

L'Albiol (del llat alveolus, diminutiu dalveus, "conca") s un municipi de la comarca del Baix Camp. Limita al nord-est amb Alcover, als nord amb Mont-ral, al sud-oest amb l'Aleixar, al sud amb la Selva del Camp i a l'oest amb Vilaplana.

 Orografia .

El terme es divideix en tres parts:

La Vall de Rasca o Vall de Samunt, amb el Barranc de l'Albiol afluent dret del riu de la Glorieta;
La Vall de Bonretorn, amb el Barranc o Torrent de les Voltes;
La Vall de la Selva, amb la Riera de la Selva;

L'altitud del terme oscilla entre 230 i 985 metres. El terme t unes 800 hectrees de bosc, sobretot pins, i 400 de garriga i erm.

 Agricultura .

El principal cultiu es l'avellana (460 hectrees), i desprs l'olivera, la vinya i els cereals. L'agricultura es concentra a la Vall de Bonretorn, a la part baixa de la Vall de la Selva, i alguns planells allats.

 Esglsia i ermita .

L'esglsia parroquial de Sant Miquel est datada a la seva portalada el 1791 tot i que t una sepultura de 1766. s d'una nau nica amb capelles obertes entre els contraforts. El seu altar major, procedent segons la tradici del convent de Sant Francesc de Reus, va desaparixer i t ara una talla de Sant Miquel policromada del segle XVIII

L'ermita de la Mare de Du de les Virtuts, que feia de lloc de reuni de la batllia de Samunt, es troba en terme de l'Alcover, pertany a la parrquia de l'Albiol, per est enrunada.

 Histria .






s possible que una fortificaci sarrana en aquest lloc fos conquerida, desprs de la batalla del coll ara conegut com a Coll de la Batalla, per Guillem de Claramunt, al comenament del segle XII, i arrasada.

El 1128 apareix un Guerau de l'Albiol company de Robert d'Aguil. El 25 de juny de 1158 el comte Ramon Berenguer IV va cedir el lloc, part de la batllia de |Siurana, a Joan de Martorell, en franc alou, per repoblar-lo i fortificar-lo. Martorell va entrar a la cannica de Tarragona i va cedir els seus drets al bisbe de Tarragona Hug de Cervell el 1164 que la va cedir a Guerau d'Aviny, que es creu que llavors es va dir Guerau de l'Albiol; el 1167 n'era senyor Guerau Dalmau, potser el mateix Guerau d'Aviny, i el castell ja estava bastit. L'arquebisbe va comprar els drets reials el 1187. El 1194 la senyoria era dels canonges i el 1198 la reina vdua na Sana en va reconixer la possessi plena a l'esglsia, passant definitivament al Camp. Entre el 1195 i el 1209 Dalmau de l'Albiol, hereu de Dalmau d'Aviny, i la seva muller Berenguera, van vendre els drets al paborde de Tarragona, Ramon de Sant Lloren, amb diners deixats pel com de la Selva; el segent paborde Ferrer Pallars, va cedir els empriu, llenyes, aiges, menes i pedres del terme als selvatans (1248). El 1223 es va establir una devesa a Bonretorn (els pobladors de l'Albiol ja en tenien una per carta del 1167). El poble es va comenar a configurar al segle XV aglutinant poblaci esparsa de masos o cases, per el 1584 encara s descrit pel rector com un gran terme ple de masies escampades. L'explotaci d'unes mines d'argent a Bonretorn est documentada fins a 1396; el 1495 s'esmenta un Mas de la Fusina, lligat a una indstria d'aiguardent.

El 1410 al extingir-se la pabordia, el terme fou cedit al canonge cambrer. Apareixen jurats documentats des el 1494 i un batlle des el 1584. En aquestos anys l'activitat principal era la ramaderia, per al segle XV es va introduir l'avellaner.

El 1646, a la Guerra dels Segadors, les autoritats castellanes van obligar a desmantellar el castell, feina que van fer els selvatans el 1654.

Extingida la cambreria la senyoria va passar a l'arquebisbe. El nucli modern es va bastir desprs de l'enderrocament del castell. La rectoria fou construda el segle XVIII. El 1830 tenia 264 habitants i va pujar a 386 el 1842, desprs va caure (287 el 1857 desprs de perdre part del terme) i va tornar a pujar (319 el 1897). El 1837 es va incorporar al terme el de Samunt, a la vall de Rasca, que pertanyia al comtat de Prades; el 1854 una part del terme, justament les terres mes planes i riques, van ser incorporades a La Selva del Camp, Alcover, L'Aleixar, Almoster i Castellvell del Camp.

El 3 de setembre de 1873 els liberals de Reus van intentar atrapar al cap carl Cercs, per aquest els va derrotar. Vegeu: Combat de l'Albiol

 Demografia .



La poblaci era de 277 habitants el 1900 i 318 el 1910, per al comenament de la guerra civil era noms de 208. El 1975 va arribar al mnim de 74 habitants (76 el 1981) per anar pujant fins als vora 350 habitants actuals.

Vegeu tamb.
Els Masos de l'Albiol;
Cogoll Roig;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163" title="Alforja" nonfiltered="101" processed="100" dbindex="100">


Alforja s una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

 Geografia .

El terme t 38,32 km2 i s situat a una vall emmarcada pels cingles d'Arbol, la Mussara i les muntanyes del Mirador o  Moll  (922 metres) i Puigcerver (835 metres); entre les dues muntanyes i pel coll de Cortiella el terme s'endinsa cap al Priorat i arriba fins el lmit del terme de Porrera.

Els corrents d'aigua ms importants sn: el riu Cortiella (afluent del riu Siurana), la riera de la Vila, que tamb rep el nom de riu d'Alforja (que va cap a Vilaplana) i la riera d'Alforja, nodrida per barrancs i rieres ms petites: el barranc de Canaleta, barranc de Llobregat, barranc de les Comes, barranc del Roure i barranc de les Creus. La riera parteix el terme en dues parts, de nord a sud.

El terme, limita amb els termes d' Arbol (nord), Vilaplana & la Mussara  (nord-est), Duesaiges i tamb Riudecols (sud), les Borges del Camp (sud-est), Maspujols (sud-est), l'Aleixar (est), Porrera (oest) i Pradell de la Teixeta (oest). En parts molt redudes afronta tamb amb els termes de Botarell (sud-est) i Cornudella de Montsant (nord).

El terreny principalment est format per bosc i botjar La propietat rural est molt repartida predominant el cultiu de l'avellaner, i tamb vinya, olivera, ametllers, i fruiters. A les zones de regadiu tamb es produeix horta. Al terme hi ha unes pedreres de granit. I de roca calcria, en direcci a l'Arbol. Mines de plom i de barita van tancar ja fa prop de 50 anys. La indstria s molt reduda, formada per algunes empreses familiars.

 La vila .

Alforja es troba a un tur a uns 347 metres d'altura, a l'esquerra de la riera d'Alforja. L'esglsia principal es la Sant Miquel amb la data 1637, i t un campanar. La taula de Sant Miquel de l'anomenat Mestre d'Alforja, del segle XVI, es troba al Museu de Reus. Les muralles que encara subsistien el 1931, van desapareixer totalment als anys seixanta, excepte unas porta i alguns restes del castell.

El 1979 i durant un temps es va publicar a la vila la revista Mirador.

 Associacions .

Defensa Agrcola, creada el 1916;
Amic d'Alforja, creada el 1956;

 Nuclis del terme, esglsies i santuaris .

Despoblat de Cortiella;
Despoblat dels Domenys;
Urbanitzaci Portugal;
Urbanitzaci les Barqueres;
Urbanitzaci Garrigots;

A part l'esglsia de Sant Miquel, al poble, cal esmentar el santuari de Sant Antoni de Pdua, i el de la Mare de Deu de Puigcerver

 Fills Illustres .

Josep Ross, abat de Poblet al segle XVII;
Josep Criviller, enginyer militar;
Josep Salvado i Jassans, escultor;
Miquel Salvado i Jassans, pintor;
Joaquim Balcells i Pinto, llatinista nascut a La Laguna (Tenerife) per de famlia originaria d'Alforja.

 Histria .









Al terme s'han trobat fletxes de coure i sepulcres neoltics, al cami de les Hortes, i restes d'un antic poblat roma a les Barqueres. Una fortificaci romana fou probablement l'origen del futur castell.

Hom suposa que l'origen del poble fou una antiga alqueria sarrana, que explotava mines d'argent. El topnim s esmentat en un pergam de Ramon Berenguer IV, datat al segle XII (1152).

L'any 1154, la vila i l'esglsia d'Alforja surten esmentades en la butlla que el papa Anastasi IV dirigeix a l'arquebisbe tarragon Bernat de Tort.

Segons referncies, ja que no es conserva el document original, Ramon Berenguer IV don el lloc a Ramon de Ganagot, exceptuant el delme i la primcia de la vila, que es repartien entre la casa comtal i l'arquebisbe tarragon. La carta poblacional s del 27 de juny de 1158 i l'atorgaren el comte i el bisbe bernat Tort. Ramon de Ganagot (o Gavagou o Gavalgald) fou un company de primera hora de Robert d'Aguil. La vila havia d'assegurar el domini de les serres de Prades i Siurana, tot just recuperades als sarrans. Formaria part del terme de Prades pero amb reserve pel bisbe dels delmes i primcies descomptada la part reial. La vila es deia Santa Maria de la Vall d'Alforja (per abans ja existia l'esglsia i algun assentament) i la tindrien Ramon i els seus hereus en alou perpetu.

El 1170 Ramon va atorgar una carta als habitants confirmatria de les seves possessions i donant-los els usos i costums de Siurana establerts el 1153. El 1173 l'arquebisbe Guillem de Torroja, per refermar els drets eclesistics, atorg una nova carta als Ganagot, per es reserv els drets eclesistics, el castell d'Alforja i una propietat dominical. El 1194 Ramon va cedir a la seva filla Romeva la meitat del terme, amb motiu del seu enlla amb Bertran de Castellet; viuda aviat, Romeva es cas el 1200 amb Bernat dels Arcs, unint-se les dues senyories (Alforja i els Arcs), que van passar al fill com Pere dels Arcs; aquest no va reconixer la fidelitat deguda a l'arquebisbe, va fer diverses actes de guerra a la regi i dilapid el seu patrimoni. Va morir el 1243.

El govern senyorial s'exting a la mort de Pere dels Arcs, que deix els seus senyorius a l'abadessa i monestir de Bonreps, el qual un any desprs, el 1244, decideix vendre tota la deixa a l'arquebisbe Pere d'Albalat, que des de llavors es converteix en senyor de l'anomenada baronia d'Alforja, i el castell es convert sovint en residncia dels arquebisbes. En els seus origens el terme d'Alforja arribava fins a Cambrils, i l'integraven Alforja, les Borges, Riudecols, les Irles, els Banys, els Diumenges o Domenys, Cortiella, els Arcs, les Benes, les Voltes i Tascals). Pere d'Albalat tamb va adquirir els drets reials al terme a canvi de la condonnaci d'una deuta.

En els s. XIII i XIV, hi hagu a Alforja una activa comunitat jueva (documentada entre 1283 i 1393) i l'any 1393, el poble hagu de comprar el perd reial a Joan I pels excessos contra els jueus, que es produren dos anys abans. Al llarg dels s. XIII i XIV, sembla ser que conegu fora prosperitat econmica. El 1314 Alforja fou assaltada per homes de la baronia d'Entena que pensaven que hi havia empresonat un home de Samunt, i els assaltants, rebutjats, es van dedicar a assolar el terme, i foren excomunicats per l'arquebisbe Guillem de Rocabert. Alforja fou membre de la Comuna del Camp, almenys des de 1322. 

L'any 1464, a les ordes de Pere Conangles, es pronunci contra Joan II, motiu pel qual fou assetjada per la gent de la baronia d'Escornalbou i s'hagu de retre per manca de provisions. 

Durant la guerra dels Segadors, participa d'una manera molt activa en la lluita, juntament amb tots els pobles de la Comuna.

Tamb durant la guerra contra Felip V, com a la resta de llocs del camp, es pos al costat de l'arxiduc Carles i aport soldats a la lluita. 

La guerra del Francs provoc una forta crisi econmica, i el poble fou obligat diverses vegades a subministrar aliments a les tropes. L'any 1810, gent del poble atacaren els francesos a les Borges, per caigueren en un parany i es produren diverses morts. El 1842 va arribar a la seva mxima poblaci amb 2.231 habitants. A finals del segle ja noms eren 956.

Durant les lluites del s. XIX, entre lliberals i absolutistes, Alforja es declar a favor dels absolutistes i es produren sovint enfrontaments entre un i altre bndol. Tres mil carlins es van reunir al poble pero noms 18 soldats i 25 milicians reusencs els van derrotar  al agafar-los per sorpresa el setembre del 1822. Fou tamb durant la Revolta dels Malcontents la capital dels insurgents del Camp, sota el comandament de Joan Raf i Vidal, que hi va installar la seva junta corregimental fins poder entrar a Reus. El 1834 fou executat a Alforja el cap carl conegut com el Vicari d'Alforja. El 1840 grups carlins van matar a 29 voluntaris isabelins del poble. A les eleccions del 1869 van guanyar els monrquics i el 1872 Josep Antoni Mestre fou un dels primers a aixecar-se pels carlins al sud de Catalunya. El 1874 el capella de Flix, amb 150 carlins, va assetjar a les forces lliberals al poble; els assetjats van resistir a l'esglsia fins l'arribada del cap crist Moore, amb 1000 homes, i llavors es van haver de rendir; van rebre paraula de salvar la vida, per quan van sortir foren afusellats.

Entre 1836 i 1851 hi va florir una secta d'illuminats dirigida pel pags Miquel Ribas.

Festes.

 Festa de l'oli nou; A finals de novembre. La Festa de l'Oli d'Alforja, organitzada per la Cooperativa Agrcola d'aquest municipi celebra l'arribada de l'oli sorgit de la primera premsada i al mateix temps pretn donar a conixer les virtuts d'aquest aliment amb denominaci d'origen Protegida Siurana. ;

 La festa major es fa el dia 29 de setembre, diada de Sant Miquel, patr de la parrquia. En el marc de la festa Major se celebra anualment el Correfoc que organitzen el Ball de Diables d'Alforja i al que hi acudeixen diferents colles del pas.

 La festa major d'hivern s Sant Sabasti 20 de gener, que es recupera a partir del 2008;

 Demografia .
2008=1823

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164" title="Aparell digestiu" nonfiltered="102" processed="101" dbindex="101">

En els organismes animals, l'aparell digestiu s el sistema d'rgans que transforma els aliments en substncies simples en un procs anomenat digesti. Un cop realitzada la digesti, l'organisme pot absorbir aquestes substncies i fer-les servir en l'obtenci d'energia i en el manteniment del cos.

L'aparell digestiu dels mamfers est format pels rgans segents:
La boca: cont les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva i els empeny cap a la gola.
L'esfag: serveix de conducte de pas per als aliments entre la gola i l'estmac. Un cop ha arribat a l'esfag, el menjar passa automticament a l'estmac.
L'estmac: tritura i barreja els aliments amb substncies cides i digestives anomenades enzims.
El pncrees: produeix els enzims que faciliten la transformaci dels aliments.
El fetge: produeix i allibera substncies digestives a l'intest prim. Tamb emmagatzema sucres i els allibera a la sang segons les necessitats de l'organisme.
L'intest prim: s un tub llarg i prim, de ms de 5 m de longitud. En ell es produeix la major part del procs de la digesti i de l'absorci dels aliments. Els enzims alliberats degraden el menjar. L'intest prim desemboca a l'intest gros.
L'intest gros: s un tub ample d'1,5 m de longitud, situat a l'abdomen. A travs de l'intest gros s'absorbeix l'aigua i les substncies qumiques tils. El material sobrant s impulsat i excretat per l'anus.

Pgines que s'hi relacionen.
Tall de digesti;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165" title="Argelaguer" nonfiltered="103" processed="102" dbindex="102">



Argelaguer s un municipi de la comarca de la Garrotxa. Se situa a la vall del riu Fluvi, a la meitat Est de la comarca. T boscos de pollancres, la seva agricultura s de sec principalment cereals i oliveres, indstria hidroelctrica i artesania tradicional (espardenyes, esclops).

El nom de Argelagorios es troba en documents de l'any 982. A principis del segle XIII els senyors de Sales passen el feu d'Argelaguer als de Montpalau 

 Entitats de poblaci .










Indrets d'inters.
Parrquia de Santa Maria. Segle XII ;
Castell-palau de Montpalau. Segle XV ;
Capella de Santa Anna. Romnica de 1453 ;
Capella de Santa Magdalena. Segle XIII ;
Capella Mare de Du del Guilar. Any 1334 ;




Referencies.


 Demografia .

 Enllaos externs .

Ajuntament;
Publicaci venal Argelaguer Viu;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166" title="Animisme" nonfiltered="104" processed="103" dbindex="103">

L' animisme s la creena que una personalitat, un sser sobrenatural (o una nima) habita els objectes ordinaris i governa la seva existncia.
Els neopagans moderns sovint descriuen el seu sistema de creences com a animista. Un exemple d'aix s la idea de qu les deesses i els dus consisteixen en tot all que existeix. El panteisme, doncs, iguala Du amb existncia. L'animisme est present sobretot a l'frica, al sud-est d'sia i al Carib, on es barreja amb altres creences.

L'animisme acostuma a pensar que les nimes sobreviuen al cos i passen a un mn millor o parads. Algunes comunitats creuen en la reencarnaci, i aix les nimes dels ssers i objectes que avui envolten la gent podien ser persones en altres vides, fins i tot coneguts, per la qual cosa proclamen que cal cuidar especialment la relaci amb l'entorn, per respectar aquests esperits.

Els cultes animistes donen molta importncia a la mgia, als rituals mortuoris i als somnis. En determinats indrets es lliga tamb al vud i al xamanisme. 

A banda de la religi, hi ha traces d'animisme en molts sistemes de filosofia, com a Plat, Leibniz o l'escolstica. L'hilozoisme podria ser una variant d'aquest sistema conceptual. Edward Tylor, un dels principals estudiosos del tema, intenta buscar la justificaci racional i social que porta a l'expansi de l'animisme. Els seus adversaris li retreuen que no ajudi a esborrar el tpic que assimila animisme a incultura o a poble primitiu.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167" title="Alacant" nonfiltered="105" processed="104" dbindex="104">


L'Alacant s una comarca del sud del Pas Valenci amb capital a Alacant. Limita al nord amb l'Alcoi, a l'est amb la Marina Baixa i la mar Mediterrnia, al sud amb el Baix Vinalop i a l'oest amb el Vinalop Mitj.

 Geografia .
Comarca prcticament plana envoltada de muntanyes. Limita al nord amb la serra del Cabe d'Or (nom degut al ber, ja que prov de la paraula "ur",es a dir, aigua) ; al sud la vall del Vinalop; a l'oest les serres dels Plans i a l'est el Mediterrani. Comprn una zona septentrional abrupta on es troba la vall de Xixona, i una de meridional formada per la plancia litoral que travessa el riu Montnegre. Aquesta privilegiada situaci geogrfica i el seu clima clid i sec ha estat el motiu pel qual aquestes terres hagen estat sempre triades per totes les cultures que han passat des de la Mediterrnia.

 Demografia .
T una poblaci de 443.261 habitants (2005), la majoria dels quals viuen a Alacant i la seua rea metropolitana, que compta amb 427.217 habitants (2005). La ciutat d'Alacant s la seua capital i t 319.380 habitants (2005).














Delimitacions histriques.

La comarca de l'Alacant s de creaci moderna, a l'any 1989, i hi comprn l'antiga comarca de la Foia de Xixona, i part de la histrica Horta d'Alacant. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

 Histria .
Durant la colonitzaci cristiana a l'edat mitjana, la comarca de l'Alacant va ser de les darreres conquerides als rabs, la conquesta de la qual fou pacfica i el territori va ser adscrit a Castella, en 1244, en virtut del tractat d'Almizra, esdevenent poc desprs una sublevaci musulmana en 1248 sufocada amb l'ajut d'En Jaume I. Desprs d'anys de disputes al 1304 Dions de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa, per la Sentncia de Torrelles acorden deixar definitivament adscrita al Regne de Valncia les terres de l'Alacant, sota regnat del rei Jaume II el Just.

 Agricultura .
 La vegetaci, mediterrnia, s rida, per els seus habitants han sabut histricament aprofitar l'aigua i la terra per fer-la frtil. Les temperatures sovint sn suaus i les plujes escasses i concentrades a la tardor amb tempestes causades per la famosa gota freda que hi causa inundacions.

Al nord, on es troba l'antiga comarca de la Foia de Xixona, ms freda, t conreus d'ametlers, oliveres, ram i hortalisses. A Xixona s importantssima la fabricaci del torr. A la part meridional, part de l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant, les aiges del Montnegre permeten algun tipus de regadiu, grcies a l'embassament de Tibi, el ms antic d'Europa (s. XVII), tot i qu sn els conreus de sec els que ms hi abunden.

 Economia .
La poblaci s considerablement densa i els seus principals nuclis sn: Sant Vicent del Raspeig, amb indstries de ciment i paperera, tpica ciutat dormitori, on es troba la Universitat d'Alacant;a Agost es produeix rajola destinada a la construcci i cantereria tradicional; a Sant Joan d'Alacant tamb un altre municipi dormitori que t una altra universitat, la de Miguel Hernndez, a ms nombroses grans superfcies comercials, i El Campello, amb port pesquer. Alacant, la capital de la comarca, ha experimentat un rpid desenvolupament, especialment a partir del segle XVIII, a causa del seu actiu comer martim. T una variada indstria d'alumini, qumica, tallers metallrgics i de motors, cermica, alimentria, del tabac, etc.; a ms de ser un centre pesquer. Aix no obstant, una de les activitats ms importants de la comarca la constitueixen el turisme, fonamentalment a la Platja de Sant Joan, i els sectors econmics relacionats.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168" title="Alcoi" nonfiltered="106" processed="105" dbindex="105">




L'Alcoi s una comarca central del Pas Valenci, amb capital a Alcoi. A ms, s'hi inclouen les poblacions de Banyeres de Mariola, Benifallim, Castalla, Ibi, Onil, Penguila i Tibi.

Limita amb la Vall d'Albaida i el Comtat al nord, la Marina Baixa a l'est, l'Alacant i el Vinalop Mitj al sud, i l'Alt Vinalop a l'oest.

En la proposta de de distribuci de comarques de Joan Soler (1970) tamb s'inclouen a l'Alcoi totes les poblacions de la Vall de Biar que en les Demarcacions Territorials Homologades (DTH) de la Generalitat apareixen a l'Alt Vinalop: Beneixama, Biar, El Camp de Mirra i la Canyada de Biar.

 Geografia .
Es tracta d'una comarca muntanyosa, que presenta diverses foies interiors, com la de Foia de Castalla i la d'Alcoi, separades per diverses serralades entre les quals destaca la Font Roja, on es troba el Menejador.

 Demografia .



 Clima i vegetaci .
El clima s mediterrani, tot i que ms fred que a les comarques costaneres. A les serres hi ha una vegetaci original de carrasques, pinars i espcies aromtiques, sobretot a la serra de Mariola.

 Economia .
L'agricultura s de sec (cereals, ram, oliveres i ametllers). Aix no obstant, l'activitat principal de la comarca s la industrial, especialment la txtil, la del calcer, la del paper i la dels joguets. La ciutat ms gran es Alcoi, capital de la comarca, amb una important tradici industrial paperera i metallrgica que s'han assolit al segle XX amb la txtil, fins al punt que s la ms important en l'actualitat. Sn tamb importants les poblacions d'Ibi, amb indstries de joguets mecnics; Onil, dedicada a la fabricaci de nines, i Castalla, que s'ha especialitzat tamb en la producci joguetera.

Delimitacions histriques.

La comarca de l'Alcoi s de creaci moderna, a l'any 1989, i hi comprn la comarca histrica de la Foia de Castalla, i part de l'antiga Valls d'Alcoi. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

Gastronomia.

La cuina de l'Alcoi s del tipus mediterrani de muntanya, i incorpora plats tpics com la pericana, ceba en vinagre, i les taretes, una forma de tapa.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169" title="Alt Vinalop" nonfiltered="107" processed="106" dbindex="106">


L'Alt Vinalop s una comarca del sud del Pas Valenci, situada al nord-est de la provncia d'Alacant. Deu el seu nom a que geogrficament es troba a la part alta del riu Vinalop i la seua capital s Villena. T una superfcie de 674 km2 i l'any 2006 contava amb una poblaci de 52.322 habitants. La comarca bassa la seua economia en la indstria txtil i del calat, entre d'altres i en menor mesura en l'agricultura i els serveis. La temperatura mitjana anual s de 14C i la precipitaci mitjana anual de 359 mm.

Geografia.
Limita pel nord amb la Costera i la Vall d'Albaida, a l'est amb l'Alcoi, al sud amb el Vinalop Mitj i a l'oest amb Castella-La Manxa i la Regi de Mrcia. A ms a ms, les localitats d'aquesta comarca tenen una relaci sociocultural i econmica important amb la localitat de Cabdet, que es troba a Castella-La Manxa malgrat haver sigut histricament valenciana.



Histria.
Es tracta d'una comarca heterognia des del punt de vista histric, lingstic i cultural. Va ser declarada com a Delimitaci Territorial Homologada a l'any 1989 pel Decret de 6 de juny del Govern Valenci. Els dos nuclis ms poblats, Villena i Saix, sn d'origen castell i van ser integrats a la provncia d'Alacant l'any 1836. Encara que inicialment van ser conquerides el 1240 pel comanador d'Alcanys en nom de Jaume I i de la Corona d'Arag, aquestes poblacions van ser cedides a Castella pel Tractat d'Almizra el 1244. A l'Alt Vinalop s'inclouen tamb els municipis histricament valencians de Salines (castellanoparlant) i els valencianoparlants de la Vall de Biar: Beneixama, Biar, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar. Els darrers municipis formaven part de l'antiga comarca de la Serrania d'Alcoi. 

Les antigues comarques dels Plans de Villena i les Valls d'Alcoi apareixen al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

Aquesta complexitat fa que siga una comarca problemtica i poc vertebrada. D'una banda molts habitants dels pobles valencianoparlants de la Vall de Biar no accepten la seua pertanyena a l'Alt Vinalop, i reivindiquen l'adscripci a l'Alcoi, ja que veuen perillar els seus trets identitaris. De l'altra, Saix i Salines mostren una enorme atracci cap a la gran zona urbana d'Elda-Petrer i perfectament podrien ser incloses a la comarca del Vinalop Mitj.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170" title="Alt Maestrat" nonfiltered="108" processed="107" dbindex="107">

L'Alt Maestrat s una comarca valenciana del nord i muntanyosa, amb capital a Albocsser.

Limita al nord amb els Ports, a l'oest amb l'Arag, al sud amb l'Alcalatn i a l'est amb el Baix Maestrat i la Plana Alta.

 Geografia .
 Relleu .
Es tracta d'una comarca de relleu prou abrupte que t en la Mola d'Ares (1.315 m.) el seu punt ms alt. Aquestes muntanyes s'engloven dins de l'anomenat sector ibric valenci i es poden distingir dues subunitats del relleu diferenciades: les serres i corredors prelitorals, i el sistema tabular ms a l'interior de la comarca. 

Pel que fa a le serres i corredors prelitorals del Maestrat, dir que es tracta d'una srie de serralades paralleles a la costa separades per valls o corredors interiors de tipus graven (foses tectniques). Segueixen una orientaci NNE-SSO, corresponent a la Serralada Costera Catalana. El corredor ms interior s el de Cat, on sinclouen els municipis del propi Cat, Vilar de Canes, la Torre d'en Besora i Atzeneta del Maestrat. A continuaci (a l'est), s'alcen l'alineaci de serres de Esparreguera i Valldngel (aquesta darrera ja al Baix Maestrat), i el corredor d'Albocsser, Trig i les Useres. Desprs, la Serra d'en Galceran que dona pas al corredor de Les Coves, amb les poblacions de les Coves, La Salzadella, La Torre dels Domenges, Vilanova d'Alcolea, Bell-lloc del Pla, etc. Aquest sistema, com s'observa, abasta un territori supracomarcal, defet continua la succesi de serres i corredors fins a la lnia litoral, amb la Serra d'Irta com a lmit oriental.

El sistema tabular, ms a l'interior de la comarca, i que tamb mostra un traat que supera els limits comarcals, es localitza cap al sud de Morella, arribant fins al riu Millars. Es tracta d'un relleu subtabular, poc plegat per molt afectat per les falles de distensi, el vasculament i l'erosi. Trobarem un paisatge amb muntanyes de cims plans, separades per gorges excavades per rius (com les de la rambla Carbonera i els dels rius Montlle i Vilafermosa). Les moles, que algunes vegades presenten estrats totalment plans, i altres vegades suaus plecs sinclinals penjats, solen superar els 1.000m d'alria i estan ocupades per les pastures o per cultius cerealstics. Podem destacar les segents moles de nord a sud: Mola d'Ares (1.318m), el pla de Vilafranca i el pla de Vistabella(1.100m), que enllaa amb la gran mola de Penyagolosa (1.814m). Ac encara s ben palesa l'orientaci ibrica, amb domini de la cobertora mesozoica que apareix en ocasions de manera plegada i, en altres, en forma de moles o formes subtabulars. 

 Clima i vegetaci .
Els hiverns sn freds, els estius sn ms frescos que en el clima mediterrani tpic, i les precipitacions abundants, a l'hivern solen caure precipitacions en forma de neu. Presenta una vegetaci de boscos de pins, carrasques, roures i sotabosc mediterrani.

 La comarca histrica .

Hi hagu una antiga delimitaci comarcal de l'Alt Maestrat en qu formaven part els municipis de Atzeneta del Maestrat, Benafigos, i Vistabella del Maestrat, i que actualment es troben a la comarca de l'Alcalatn. Aquesta antiga delimitaci apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.
Sovint es cataloga, de forma errnia, Vilafranca a l'Alt Maestrat, quan en realitat pertany a Els Ports.

 Personatges histrics destacats .
 General Cabrera (Carlisme), anomenat el tigre del Maestrat.

 Economia .
Les principals fonts de riquesa sn l'agricultura de sec (cereals, ram i olives) i la ramaderia ovina i cria de bestiar. La comarca t molt poca indstria. Benassal s una altra de les seues poblacions, famosa pel seu balneari de la Font d'En Segures, mentre que Albocsser, la capital comarcal, s un centre agrcola de conreus variats.

 Administraci .
La comarca pertany a la provncia de Castell. 

 Municipis .
Els municipis d'aquesta comarca sn:












 Partits judicials .
Els Partits judicials als que pertanyen els municipis sn:
 Castell de la Plana: Albocsser, Benassal, Culla, La Torre d'en Besora, Vilafranca i Vilar de Canes.
 Vinars: Ares del Maestrat, Cat i Trig.

 Mancomunitats de municipis .
 Mancomunitat Turstica del Maestrat. S'integren municipis dels Ports, l'Alt i Baix Maestrat. De la comarca de l'Alt Maestrat formen part: Albocsser, Ares del Maestrat, Benassal, Cat, Culla i Vilafranca.
 Mancomunitat Comarcal Els Ports. A ms dels municipis d'aquesta comarca, tamb formen part alguns de l'Alt Maestrat com: Ares del Maestrat i Vilafranca. ;
 Mancomunitat Castell Nord. Agrupa municipis de diferents comarques del nord de la provncia, i del Baix Maestrat solament el de Cat.

 Vies de comunicaci .
La CV-15 arriba parallela a la Rambla Carbonera des de la Plana de Castell al sud. A l'altura d'Albocsser surt una bifurcaci, la CV-164 cap a la mateixa poblaci i que la comunica tamb amb la CV-10, ms a l'est.

La CV-15, continua el seu cam cap a l'interior en direcci a Ares del Maestrat i Vilafranca. Pocs quilmetres a l'oest del Coll d'Ares, surt una via, la CV-12 en direcci a Morella. 

Per a arribar a la resta municipis, cal desviar-se per successives carreteres comarcals que surten de la CV-15.

 Llocs d'inters turstic .
 Ermita i Hospederia de Sant Pau d'Albocsser. Declarat Monument Histric Artstic Nacional. A la fi del segle XVI, al costat de la primitiva ermita, comena a aixecar-se l'hospederia ampliada en el segle XVIII per dues ales portificades als costats. L'hospedera s'articula al voltant d'un pati central porticat (amb sortida al prat per portada de mig punt), amb destacat rfec treballat en pedra, i des del qual s'accedeix tant al temple com a la cuina, xemeneia i antigues quadres.
 Barranc de la Valltorta. All trobarem una bona mostra d'art rupestre d'poca mesoltica. El Museu i les pintures rupestres del Barranc de la Valltorta, que juntament amb les del Barranc de Gasulla formen un rea cultural d'inters internacional, declarada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat, formen un rea d'imprescindible visita.
 Nucli histric d'Ares del Maestrat. Es troba situat al peu de la Mola d Ares (1.318 m), presidit per les restes d'un Castell. Podem gaudir d'una arquitectura gtica caracterstica i bonics monuments d'inters.
 Castell de Corb a Benassal. Declarat B d'Inters Cultural al 2002, fou alat sobre un assentament del Bronze que fou ocupat posteriorment en les poques ibriques i romanes. Als seus peus va existir un poblat musulm.
 Font d'en Segures. La coneguda popularment com plaa i font dels xorros, s una construcci feta amb blocs de pedra picada culminada amb una impressionant cpula de forma triangular. Realitzada en acabar la Guerra civil espanyola per l'arquitecte castellonenc Vicent Traver s on se situa el manantial d'on brota la famosa aigua de Benassal.
 Nucli urb de Cat. Va ser declarat Conjunt Historicoartstic el 7 de mar de 1979.

 Espais naturals .
 Barranc dels Horts. Espai natural relctic, d'incalculable valor ecolgic i social, i nic a nivell del Pas Valenci i de l'estat espanyol. Un paisatge majestus, regat per fonts cristallines i en el qual es troben diverses microrreserves de flora. s propietat de la Fundaci Natura de La Caixa i es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat. ;
 El Rivet. Paratge Natural Municipal de Benassal, es troba enclavat entre les impressionants muntanyes del Maestrat, un immens paisatge de moles i barrancs per on circulen encaixats rius i rambles.
 Bosc de la Palomita. Paratge Natural Municipal del municipi de Vilafranca on sn importants els boscos de pinassa o pi negre.

 Festes, fires i celebracions populars .
 Mostra de Ramaderia de Benassal. Es celebra anualment des de fa poc temps.
 Publicata de Sant Antoni de Vilafranca. Se celebra el cap de setmana ms proper al 17 de gener i es tracta d'una de les festivitats ms antigues del poble, inclou la representaci teatral de la vida del Sant i la crema de la "barraca", aix com altres actes com l'"alto a la malea".
 Fira de la Magdalena de Vilafranca. E cap de setmana ms proper al 22 de juliol se celebra l'antiga fira de bestiar recuperada el 1996 i ampliada a tots els sectors comercials (tot i que encara conserva una part important de bestiar).

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171" title="Alt Millars" nonfiltered="109" processed="108" dbindex="108">


L'Alt Millars, o Conca del Millars, s una comarca interior i muntanyosa del nord del Pas Valenci, amb capital a Cirat.

Limita al nord i oest amb l'Arag, a l'est amb l'Alcalatn i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palncia.

Els municipis d'aquesta comarca sn:







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172" title="Alt Palncia" nonfiltered="110" processed="109" dbindex="109">

L'Alt Palncia s una comarca de l'interior del Pas Valenci, amb capital a Sogorb.

Limita al Nord amb l'Alt Millars, a l'est amb la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, al sud amb el Camp de Tria i a l'oest amb els Serrans i l'Arag.

 Geografia .
s una ampla vall separada de l'Alt Millars per les serres de Pina i Espad al nord, i pel sud la delimita la Serra del Toro i la Serra Calderona. 

La comarca es troba situada en el domini ibric sent un punt de transici entre els altiplans de Terol i la plana costanera valenciana, per aix les mximes altures es donen en l'interior.

Es poden distingir quatre unitats de relleu principals:
 Vall del riu Palncia. Aquest riu neix en la zona ms occidental de la comarca i la recorre en sentit nord-oest sud-est. En la comarca es pot trobar tant el curs superior del riu (des del naixement fins a la localitat de Navaixes), com el mig (des de Navaixes fins Sot de Ferrer).

 Pla de Barraques. Zona considerar com una prolongaci geolgica de l'altipl del sud de la provncia de Terol. Amb una altura de 1.000 a 1.100 m es caracteritza per un clima fred i escassa poblaci. En ell es localitzen les serres del Toro i Pina prolongacions de la serra de Javalambre que suposen les mximes altituds de la comarca amb 1.618 m en la serra del Toro o 1.538 en la Penya Salada.

 Serra d'Espad. Serra situada al nord del riu Palncia que serveix de lnia divisria entre la conca d'aquest i la del riu Millars. Es caracteritza pels seus sls de rodeno i perd altitud conforme s'acosta al mar, sent les mximes altituds el pic de la Rpita amb 1.106 m i el d'Espad amb 1.086.

 Serra Calderona. Serra situada al sud del riu Palncia, que serveix de divisria d'aiges entre la conca del Palncia i del Tria. En la seva majoria ocupa territori de la provncia de Valncia si b les seves mximes altures es troben en aquesta comarca amb becs com el Montemayor (1.015 m).

El clima s suau al fons de la vall, per fred a les zones muntanyoses. 

El riu de Sogorb o Morvedre, i modernament Palncia permet mplies zones de regadiu on es conreen hortalisses, crelles, dacsa i arbres fruiters. A la zona de sec abunda l'olivera, el blat, el garrofer i el ram.

 Comarca histrica .
L'Alt Palncia s una comarca histrica que ja apareixia al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934. L'nica diferncia s que en s'hi inclouia el municipi de Gtova, que actualment es troba a l'actual comarca del Camp de Tria.

 Llengua .
La poblaci actual s de parla castellana (la qual cosa fa que als seus habitants se'ls conega, juntament amb els de la Foia de Bunyol amb el malnom de "xurros") producte segurament de la repoblaci establerta arran de l'expulsi dels moriscos de 1609. Per b els elements de la toponmia o b, sobretot, els arxius de la seu sogorbina permeten afirmar que durant segles fou de llengua valenciana.

 Economia .
La indstria hi s escassa, tot i que hi ha almassores i molins de farina. A Sogorb, la capital de la comarca, hi ha indstria txtil, cermica i paperera. 

A banda de Sogorb sn tamb importants les poblacions d'Altura, Xrica i Viver.

 Administraci .
La comarca pertany a la provncia de Castell, i pertanyen tots els municipis al Partit judicial de Sogorb, encara que antigament existia tamb el de Viver.

 Municipis .
Els municipis d'aquesta comarca sn:






























 Mancomunitats .
 Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palncia. Integra els municipis de: Altura, Assuvar, Castellnou, Caudiel, Xvar, Geldo, Xrica, Pina, Soneixa, Sot de Ferrer, Teresa, El Toro i Viver.

 Vies de comunicaci .
L'autovia A-23, o Autovia Mudjar, s l'eix de comunicaci comarcal. Enllaa amb l'A-7 (Autovia del Mediterrani) a l'altura de Sagunt (Camp de Morvedre) i arriba fins a la frontera amb Arag, al municipi de Barraques, desprs de superar el Port del Ragudo, barrera orogrfica que histricament ha estat el pas entre els dos antics regnes i que desprs de les darreres obres. Aquesta Autovia, que actualment es troba en obres (2008) comunicar l'Arc Mediterrani amb la frontera amb Frana, concretament a la poblaci de Somport.

Tamb existeix una via ferroviria que surt de l'Estaci del Nord de Valncia, passa per Sagunt i Terol, i arriba fins Saragossa.
Estacions:
 Barraques;
 Caudiel;
 Sogorb (dos estacions);
 Xrica-Viver;
 Navaixes;

Tant l'autovia A-23 com el ferrocarril trascorren pel centre de la vall del Palncia, corredor estratgic de comunicacions entre el Pas Valenci i Arag.

 Llocs d'inters turstic .
 Santuari de la Cova Santa d'Altura. Situat a 820 m d'altitud en el fons d'un avenc de 20 m de profunditat a uns 12 km del nucli urb. s un lloc de gran devoci en tota la comarca i fora d'ella, realitzant-se romeries des de diverses localitats al llarg de l'any.
 Cartoixa de Vall de Crist d'Altura. Situat a menys d'un quilmetre del nucli urb, encara s possible impregnar-se de la solemnitat d'un dels ms importants monuments del Regne de Valncia visitant les restes que queden desprs de quasi dos segles d'aband.
 Aqeducte rom de Begs del segle II. Declarat Monument Nacional en l'any 1982, situat al peu del Castell. L'aqeducte tenia en origen set arcs de mig punt dels quals en l'actualitat es conserven solament cinc, aquests juntament amb el mur situat a l'inici del mateix arriba a una longitud de 82 metres. Originriament va tenir 125 metres, incloent la conducci d'aiges en canal sobre arquejades, els dos murs extrems, la connexi amb el canal de provement i la connexi subterrnia de subministrament al poble. A pesar de ser un aqeducte, la seva tipologia sembla respondre ms a un pont a causa del sistema estructural utilitzat, al tenir tallamars en totes les piles i contraforts en les piles imparells. La fbrica s de carreus en els arcs i les piles, mentre que en els elements restants s'utilitza la maoneria. Cada pila i tallamar es corona amb una rematada piramidal.
 Castell de Castellnou. Dels segles del XIII al XV, ha sigut declarat B d'Inters Cultural. Es troba dalt d'el puig de Sant Cristfol. S'atribueix als romans, desprs pel segle XII foren els musulmans els qui el donaren la forma de les fortificacions islmiques, fins que al 1228 les hosts d'en Jaume I el conqueriren.
 Torre del Mal Paso de Castellnou. Torre bera de vigilncia. Recentment declarada B d'Inters Cultural.
 Om munumental de Castellnou. Data de 1812 i va ser plantat en el centre de la plaa que en l'actualitat duu el seu nom com commemoraci de la Constituci de Cadis.
 Torre d'Annbal de Caudiel. Del segle II a.C. Va ser utilitzada en el perode de dominaci musulmana i en els primers temps de la reconquesta cristiana. Va ser, en aquesta poca, una torre defensiva vinculada a la frontera del castell de Xrica.
 El Piln de Matet. Del segle XI. Torre defensiva d'origen musulm es troba situada en el cim del pujol rocs on est situada la poblaci. Aquesta esvelta torre de cos cilndric amb construcci de maoneria disposa d'un accs principal elevat. Ha estat parcialment restaurada encara que la rematada superior ha desaparegut. Va ser declarada B d'Inters Cultural l'any 1985.
 Nucli histric de Sogorb. Destaquen monuemnts com la Catedral , les muralles, l'aqeducte, el castell, els palaus, la Font dels cinquata canons, etc.
 Esglsia de la Immaculada de Sot de Ferrer. D'estil neoclssic. Destaca sobretot per l'altar major obra de Joan de Joanes, un exemple de les obres ms importants de la pintura renaixentista valenciana. La pintura s un oli sobre taula estant format per dues parts principals. La inferior, en la qual apareix la Immaculada en el centre envoltada pels seus pares i la superior, en la qual apareix Du.
 Nucli histric del Toro. Destaquen monuments com les esglsies de la Mare de Du dels ngels i de Sant Miquel, ermita de Sant Roc, l'Ajuntament, el Castell o el pont medieval.
 Castell d'Almonecir. Del segle XII. s l'nic cas al Pas Valenci de ribat (monestir musulm fortificat) en el qual residien els Murabitins, monjos guerrers.
 Nucli histric de Xrica. Destaca la torre-campanar d'estil mudjar, a ms d'altres monuments com les diferents esglsies i convents, les muralles i els portals, ponts i torres, etc.

 Espais Naturals .
 Parc Natural de la Serra d'Espad.
 Parc Natural de la Serra Calderona.
 Peaescabia. El cim de la Serra del Toro declarat Paratge Natural Municipal del municipi de Begs. En les proximitats se situa el naixement del riu Palncia.
 Salt de la Nvia a Navaixes. Paratge situat en el riu Palncia, est format per la cascada del Brazal, un impressionant salt d'aigua de 30 metres. Existeix una llegenda local que diu que quan les parelles anaven a casar-se les nvies devien saltar el riu en aquest punt i si ho assolien el matrimoni seria feli, per va haver una vegada que una d'elles no ho va assolir sent atrapada juntament amb el seu nuvi que es va llanar a rescatar-la per un remol del riu morint ambds.
 Paratge de la Esperanza de Sogorb. La muntanya de La Esperanza es correspon a un xicotet tur que s eleva fins a una altura mxima de 445 metres des d un nivell de cota dels terrenys que la rodegen de vora els 400 metres. Ha estat declarat Paratge Natural Municipal.
 La Dehesa. Paratge Natural Municipal de Soneixa situat en un altipl a uns 440 metres d'altitud. En ella es troben situades dues llacunes, una de les quals ha estat dessecada.
 Pozo Junco de El Toro. Paratge Natural Municipal d'inters paisatgstic, faunstic i de flora.
 Coves del Sargal de Viver. Situat en la marge esquerra del Palncia sn un grup de coves que van servir d'abric als primers pobladors de la zona, des del Paleoltic Superior fins al neoltic. Geolgicament es van formar per l'acci de les aiges de la font del Pontn. Existeixen formacions crstiques d'inters.
 Coves de los Calaricos de Xvar. En aquest impressionant conjunt es poden observar magnfiques estalactites i estalagmites.
 La via verda d'Ojos Negros travessa en direcci nord-oest-sud-est la comarca.

 Fires, festes i celebracions .
 Cicle Internacional de Concerts, Ciutat de Navaixes. Durant els mesos de juliol i agost.
 Fira de la Mel de Pina. Se celebra a comenaments d'abril.
 Entrada de bous i cavalls de Sogorb. Festa declarada d'Inters Turstic Internacional. Se celebra a finals d'agost i principis de setembre.
 Festa de la Siega y Trilla de El Toro. Celebraci on s'observen les tradicions ancestrals i tils del camp. Mostra d'indumentries, artesania i maquinaria amb esmorzar tpic. Entre juliol i agost.
 Festa de l'Oli de Viver. Es sol celebrar al juny. A aquesta fira acudeixen ms de 50 expositors, entre aquests expositors estan comeros del poble i associacions culturals del poble. Aquesta Fira est organitzada per l'Ajuntament i per la Cooperativa Olecola de Viver, tamb conta amb diversos patrocinadors.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174" title="Adrea IP" nonfiltered="111" processed="110" dbindex="110">

D'acord amb el protocol d'Internet, una adrea IP s un nombre que identifica inequvocament un dispositiu lgic connectat a la xarxa. Dins d'una mateixa xarxa, cada adrea IP que s'utilitzi ha de ser nica.

Una adrea IP es representa mitjanant un nombre binari de 32 bits (IPv4). Les adreces IP s'expressen com nombres de notaci decimal: es divideixen els 32 bits de l'adrea en quatre octets (un octet s un grup de 8 bits). El valor decimal mxim de cada octet s 255 (el nombre binari de 8 bits ms alt s 11111111, i aquests bits, de dreta a esquerra, tenen valors decimals de 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64 i 128, la suma dels quals s 255). Un exemple d'adrea IP podria ser 192.168.1.123. Aquest s un exemple tpic de ip en xarxa local.

Hi ha tres classes d'adreces IP que una organitzaci pot rebre de part del Registre Nord-americ de Nombres d'Internet (ARIN) (o ISP de l'organitzaci): Classe A, B i C. En l'actualitat, ARIN reserva les adreces de Classe A per als governs de tot el mn (encara que en el passat se li hagin atorgat a empreses de gran envergadura com, per exemple, Hewlett Packard) i les adreces de Classe B per a les mitjanes empreses. S'atorguen adreces de Classe C per a tots els altres sollicitants. 

Cada classe de xarxa permet una quantitat fixa d'hostatgers. En una xarxa de Classe A, s'assigna el primer octet, reservant els tres ltims octets (24 bits) perqu siguin assignats als hostatgers, de manera que la quantitat mxima d'hostatgers s 2^24 (menys 2: les adreces reservades de broadcast i de xarxa), o 16.777.214 hostatgers. 

En una xarxa de Classe B, s'assignen els dos primers octets, reservant els dos octets finals (16 bits) perqu siguin assignats als hostatgers, de manera que la quantitat mxima d'hostatgers s 2^16 (menys 2), o 65.534 hostatgers. 

En una xarxa de Classe C, s'assignen els tres primers octets, reservant l'octet final (8 bits) perqu sigui assignat als hostatgers, de manera que la quantitat mxima d'hostatgers s 2^8 (menys 2), o 254 hostatgers. Hi ha certes adreces en cada classe d'adrea IP que no estan assignades. Aquestes adreces es denominen adreces privades. Les adreces privades poden ser utilitzades pels hostatgers que usen traducci d'adrea de xarxa (NAT), o un servidor proxy, per a connectar-se a una xarxa pblica o pels hostatgers que no es connecten a Internet. 

Moltes aplicacions requereixen connectivitat dintre d'una sola xarxa, i no necessiten connectivitat externa. En les xarxes de gran grandria, sovint s'usa TCP/IP, encara que la connectivitat de capa de xarxa no sigui necessria fora de la xarxa. Els bancs en sn bons exemples. Poden utilitzar TCP/IP per a connectar els caixers automtics (ATM). Aquestes mquines no es connecten a la xarxa pblica, de manera que les adreces privades sn ideals per a elles. Les adreces privades tamb es poden utilitzar en una xarxa en la qual no hi ha suficients adreces pbliques disponibles. 

Les adreces privades es poden utilitzar juntament amb un servidor de traducci d'adreces de xarxa (NAT) o servidor proxy per a subministrar connectivitat a tots els hostatgers d'una xarxa que t relativament poques adreces pbliques disponibles. Segons l'acordat, qualsevol trfic que posseeixi una adrea destinaci dintre d'un dels intervals d'adreces privades NO s'enrutar a travs d'Internet.


Classe  Direcci IP (X=Xarxa - H=Host)         Rang            Nde Xarxes Nde Hosts Mscara de Xarxa  Broadcast

A 0XXXXXXX.HHHHHHHH.HHHHHHHH.HHHHHHHH 1.0.0.0-127.255.255.255	      126 16.777.214 255.0.0.0   x.255.255.255
B 10XXXXXX.XXXXXXXX.HHHHHHHH.HHHHHHHH 128.0.0.0-191.255.255.255    16.382     65.534 255.255.0.0   x.x.255.255
C 110XXXXX.XXXXXXXX.XXXXXXXX.HHHHHHHH 192.0.0.0-223.255.255.255 2.097.150	 254 255.255.255.0   x.x.x.255
D 1110de multicast       224.0.0.0-239.255.255.255
E 1111per a s futur       240.0.0.0-255.255.255.255


Enllaos externs.
Adrea IP ;
IP-Adress.com ;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175" title="Aminocid" nonfiltered="112" processed="111" dbindex="111">
Els aminocids sn unes molcules que contenen un grup carboxil i un grup amino. Qumicament sn molt diversos. N'hi ha que formen part de protenes (proteics), mentre que d'altres mai s'hi presenten. Tots els aminocids que componen protenes presenten un carboni asimtric anomenat alfa on hi enllaa el grup carboxil, el grup amino, un hidrogen i un radical que s el que varia en cada aminocid. s aquesta mena de partcules a les que per antonomsia la gent sol fer referncia en parlar d' aminocids.

Es classifiquen segons els seus radicals que sn de diversos tipus:

 Polars (sense crrega). Gly, Ser, Thr, Cys, Tyr, Asn, Glu.
 Apolars (sense crrega) o hidrofbics. Ala, Val, Leu, Ile, Pro, Phe, Trp.
 Crrega negativa (cids). Asp, Glu.
 Crrega positiva (bsics). Lys, Arg, His.

En els humans, alguns aminocids es consideren essencials (s'obtenen per ingesta): Val, Leu, Ile, Phe, Tyr, Met, Thr, Lys, Arg, His. 

Hi ha aminocids que no es consideren proteics perqu no sn transcripcionals, tot i que apareixen en algunes protenes. Aquests tipus d'aminocids sn derivats d'altres aminocids (s'incorporen a la protena com a aminocids protecs) que, un cop formada la protena, es modifiquen qumicament. Per exemple, la hidroxiprolina s una prolina a la qual s'hi ha afegit un grup hidroxil de forma post-transcripcional.

Els aminocids no protecs s'utilitzen com a neurotransmissors, vitamines, etc. Per exemple la beta-alanina.

Estructures qumiques.


Propietats .
 cido-bsiques.
 Comportament de qualsevol aminocid quan s'ionitza. Qualsevol aminocid pot comportar-se com a cid o base (sn amfters) depenent del pH del medi i de la Ka de lminocid.

 Els aminocids i protenes es comporten com substncies tampons. Quan una molcula presenta crrega neta zero es troba en el punt isoelctric.

 ptiques.
 Tots els aminocides presenten el carboni alfa asimtric (excepte la glicina que t un hidrogenen el radical) de manera que presenten ismers. Tots els minocis protecs sn L. Noms en bacteris es donen contades excepcions d'aminocis D.

 Qumiques.
 Les que afecten al grup carboxil (descarboxilaci).
 Les que afecten al grup amino (desaminaci).
 Les que afecten al radical.

Aminocids protenognics.

Els minocis proteics humans sn 20:
alanina, arginina, asparagina, aspartat, cistena, fenilalanina, glicina, glutamat, glutamina, histidina, isoleucina, leucina, lisina, metionina, prolina, serina, tirosina, treonina, triptfan i valina.

Codificaci FASTA.
La segent taula mostra els carcters usats en el format FASTA per codificar els aminocids:







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176" title="Alanina" nonfiltered="113" processed="112" dbindex="112">


L' alanina (representat per les lletres Ala) s un dels aminocids transcripcionals que formen les protenes dels ssers vius. 

s una molcula hidrofbica, amb un grup metil com a cadena lateral. s l'aminocid ms petit, desprs de la glicina.

L'abreviatura d'una lletra s A i la de tres lletres Ala. A l'ARNm, codifica com a GCU GCC GCA GCG.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177" title="Alfabet" nonfiltered="114" processed="113" dbindex="113">
L'alfabet s el conjunt de smbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita. La codificaci de l'alfabet (almenys en una primera poca, quan l'escriptura diferia molt poc de la parla) consisteix a representar un so per mitj d'un smbol o lletra; es contraposa aix als sillabaris i als ideogrames. El mot prov del nom de les lletres alfa (alfa) i beta (beta), que sn les dues primeres de l'alfabet grec. Val a dir que el seu sinnim, abecedari, prov del nom de les quatre primeres lletres de l'alfabet llat: a, be, ce i de (en llat ABECEDARIVS).

Cada llengua t el seu propi codi sistematitzat, que pot ser particular per a ella mateixa o variacions d'un altre. Aix, per exemple, tots els alfabets en s a l'Europa occidental provenen de l'evoluci de l'alfabet del llat clssic. Similarment, l'alfabet llat i l'alfabet cirllic neixen de l'alfabet grec, el qual prov de l'alfabet fenici, d'on sorgeix tamb l'alfabet iber. Quant a les relacions entre l'alfabet fenici i l'ugartic amb d'altres alfabets ms antics i amb l'escriptura cuneforme i jeroglfica, en particular, aix com els lligams amb els alfabets de les llenges indo-ries, si b sn menys clares, tamb indiquen un origen com de la majoria d'alfabets.

Evoluci lineal dels alfabets occidentals i de l'Orient Mitj.

En 2006 Franoise Briquel-Chatonnet propos aquesta taula esquemtica que recollia linealment l'evoluci dels alfabets occidentals i del Prxim Orient.

   o Escriptures protosemtiques
     o Alfabet lineal o protosinatic 
     o Alfabet ugartic 
   ? ?
   |   o Alfabet fenici 
   |     o Alfabet paleo-hebraic 
   |     o Alfabet pnic
   |     o Alfabet arameu 
   |   |   o Alfabet hebreu 
   |   |   o Escriptures d'sia central (alfabet sogdi, alfabet uigur, alfabet mongol, etc.)
   |   |   o Alfabet karoshti 
   |   |   o Brahmi 
   |   |   o Alfabet nabateu 
   |   |   o Alfabet siri 
   |   |   :
   |   |     o Alfabet rab 
   |     o Alfabet grec 
   |       o Alfabet etrusc 
   |     |   o Alfabet llat 
   |       o Alfabet copte 
   |       o Alfabet georgi 
   |       o Alfabet armeni 
   |       o Alfabet cirllic 
     o Escriptures d'Arbia 
       o Arbics del nord (alfabet safatic, alfabet dels thamudens, etc.) 
       o Arbics del sud
         o Alfabet himyarita


 Alfabet rab;
 Alfabet armeni;
 Alfabet berber;
 Alfabet cirllic;
 Alfabet dactilolgic;
 Alfabet etrusc;
 Alfabet fenici;
 Alfabet georgi;
 Alfabet grec;
 Alfabet grecoibric;
 Alfabet hebreu;
 Alfabet iber;
 Alfabet llat;
 Alfabet catal;
 Alfabet castell;
 Alfabet guaran;
 Alfabet snscrit;
 Alfabet tmil;

 Alfabet fontic internacional;

SAMPA;

Vegeu tamb.
Ordre alfabtic;
Escriptura;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178" title="Alfabet catal" nonfiltered="115" processed="114" dbindex="114">
L'alfabet catal deriva de l'alfabet llat, amb la inclusi d'algunes lletres que noms s'usen en estrangerismes. Actualment l'alfabet est compost per vint-i-sis lletres simples:


Carcters especials: Punt (.)  coma (,) Punt i coma (;) dos punts (:) accent obert (`) accent tancat ( ) diersi (   )

Histricament, el nom d'algunes lletres ha estat diferent de l'actual: ef, el, em, en, er, es, itzeta. Tamb era diferent la pronncia de la vocal d'algun dels noms de les lletres.

Pel que fa a la pronncia dels noms de les lletres, la e i la o es pronuncien amb timbre obert.

Aquesta versi s l'establerta per les normes ortogrfiques proposades per Pompeu Fabra. Abans, s'havien fet servir altres dgrafs com el ch (so /k/ a final de paraula i de vegades a dintre; o a dintre, per tx, sobretot al Pas Valenci i en gallicismes i castellanismes), il, yl, ly, yll (tots al principi representant dos sons -una semivocal i una lateral, alveolar o palatal- i desprs amb el valor de la ll actual); yn per l'actual ny; gu per g davant a; ff per f, ch per c, th per t, ph per f, aquests quatre dgrafs en cultismes, etc. Tamb s'havien emprat grafies simples actualment abandonades, fora dels cognoms, com y per la semivocal i, desprs, per la conjunci copulativa, l per ll, g per gu davant e o i; x darrere vocal per ix, etc.

Dgrafs.
El catal t els segents dgrafs que representen un so:
 representa Nasal palatal sonora.
Consonants dobles:  ela palatal Lateral aproximant palatal sonora,  erra vibrant Vibrant alveolar sonora,  essa sorda Fricativa alveolar sorda.
Amb una u muda seguida de e o i:  Oclusiva velar sonora o Fricativa velar sonora,  Oclusiva velar sorda.
Amb una i:  desprs de vocal a final de mot ,  intervoclic o desprs de vocal a final de mot Fricativa postalveolar sorda o Fricativa postalveolar sonora;
Sons africats amb una t:  o  ,  ,  ;

Ortogrficament ,  i  intervoclic se separen en sllabes diferents, a ms de <ll>.

Bibliografia.
Joan Coromines: "Histria de la confusi de dues parelles de consonants antigues:  i ss; yl i ll", dins Entre dos llenguatges I, Ed. Curial, Barcelona, 1976. ISBN: 84-7256-003-1;
Albert Rosich, "El nom de les lletres", Caplletra, 27.
Mila Segarra, Histria de l'ortografia catalana, Ed. Empries, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7596-057-X.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179" title="Agricultura ecolgica" nonfiltered="116" processed="115" dbindex="115">

L' agricultura ecolgica o agricultura biolgica s una modalitat agrcola en la qual no s'utilitzen productes qumics de sntesi: fungicides qumics de sntesi, adobs qumics de sntesi, herbicides, OGM (Organismes Genticament Modificats), conservants artificials, colorants artificials, additius artificials o similars i que t com a finalitat, en contrasta amb l'agricultura industrial, ser ambientalment sostenible, a ms de respectar la salut i el benestar dels consumidors.

Algunes de les tcniques de conreu que s'utilitzen sn les segents:
 s de fertilitzants d'origen orgnic (ex: fems, compost, adobs verds...). ;
 La rotaci de conreus per afavorir la regeneraci de la terra.
 s del guaret per evitar l'esgotament de la terra.
 Control de plagues amb mitjans biolgics: fauna auxiliar, rotenona, piretrines...

En general, les tcniques de cultiu utilitzades per l'agricultura ecolgica sn de carcter preventiu i molt menys nocives per a l'home (i per al medi) que les tcniques convencionals (utilitzades extensivament desprs de la Revoluci Verda, de carcter correctiu, intensives en productes qumics altament txics).

El mateix concepte s conegut amb noms diferents a diversos pasos i es pot trobar una terminologia diversa per definir el mateix, cosa que de vegades pot portar a confusi (orgnic s l'adjectiu que fan servir en angls). D'aquesta manera es troben denominacions com ara agricultura biolgica, agricultura ecolgica, agricultura regenerativa, agricultura sostenible, agricultura de conservaci, etc.

Els productes resultants de l'agricultura ecolgica reben la denominaci de "productes ecolgics" o " productes biolgics". Actualment els prefixes bio i eco es reserven per aquests productes.

A la Uni Europea l'agricultura ecolgica s regulada i el reglament 834/2007 especifica clarament quines tcniques poden sser utilitzades per aquest tipus de conreus.

 Enllaos externs .

CCPAE: consell catal de la producci agrria ecolgica;
Frum d'agricultura ecolgica;
Pgina de la UE sobre agricultura ecolgica;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181" title="L'Arbo" nonfiltered="117" processed="116" dbindex="116">

L'Arbo s una vila i municipi de la comarca del Baix Peneds. 






|}

Geografia.

nicipi s situat a la part oriental de la comarca, envoltat pel terme de Castellet i la Gornal (Alt Peneds), excepte per l'oest on limita amb Banyeres del Peneds i, en un petit sector, amb Sant Jaume dels Domenys. L'enclavament de Can Vies (0,3 km ) est separat uns 1.300 m del sector principal del terme. L'enclavament s entre Castellet i la Gornal, Castellv de la Marca i Santa Margarida i els Monjos, a l'Alt Peneds i a la provncia de Barcelona.

Els conreus tradicionals sn la vinya, l'olivera, els sembrats (avui en dia en franca regressi).




Cultura.

La tradici folklrica de l Arbo s rica i variada. La Festa Major, una de les ms tpiques de Catalunya, aplega cada quart diumenge d agost la mostra ms viva del sentir festiu dels habitants de la vila.

El Ball de Diables amb la seva famosa carretillada, el Ball de Bastons, els Gegants i Nans i el drac Badalot sn l exponent de l empenta associativa de l Arbo, als quals s han d afegir l Elenc Artstic Arbocenc, la Coral Ress, l Esbart Sant Juli, una penya blaugrana, una penya ciclista i un club de futbol, entre altres.

Tot plegat fa de l Arbo una vila culturalment rica, de tarann amable amb el visitant i sempre amatent per a mantenir dempeus els puntals de la seva prpia identitat.

Hi sn tradicionals les puntes de coix ("L'Arbo, terra de bon vi i de puntes de coix"), que amb les d'Arenys de Mar sn les de ms anomenada del Principat.

Pel que fa al folklore hi destaquen les segents manifestacions folklriques:

un dels balls de diables ms antics de Catalunya. El punt culminant d'aquest ball de diables s La Carretillada. La Carretillada s la figuraci de l'infern que segueix la representaci de l'acte sacramental. Els diables cremen les seves carretilles saltant en cercle, de forma contnua, a la plaa del poble, la nit de la Festa Major. Cal que el foc no es deturi ni afluixi ni un instant.;

una de les colles bastoneres ms antigues (i espectaculars) de Catalunya.

uns gegants centenaris.

 s la plaa castellera sense colla prpia (depenent de la intermitncia amb qu apareixen els Minyons de l'Arbo) ms important de Catalunya;

 El Garot de L'Arbo, una figura emblemtica dins el mbit del Bestiari Festiu i que s una reproducci del ruc catal.
    
 des de la Festa Major de l'any 2008 s'ha recuperat el Ball de Pastorets i Pastoretes que des de l'any 1947 no sortia.

Es diu:

 El quart diumenge d'agost, s festa major a l'Arbo.;
 A l'Arbo, ni dona ni gos;


Histria.

La histria de l Arbo ve marcada per la seva condici de Vila Reial -no sotmesa al senyor feudal-, per la qual cosa gaudia de concessions i privilegis propis: el mercat dels dimarts data de l any 1200, la Fira de Santa Llcia de l any 1230, a ms de posseir un notari pblic i un call jueu.

Per fent un salt en el temps, la petjada histrica que ms ha colpit la histria collectiva d aquesta poblaci foren els episodis protagonitzats l any 1808 pels vilatans arbocencs a la Guerra del Francs, amb l heroica resistncia contra les tropes napoleniques comandades pel general Chabran.


Arquitectura.

A dues passes del monument a l'abat de Montserrat Aureli M. Escarr, fill illustre de la vila, s'aixeca l'esvelta silueta de LA GIRALDA, una fantasia d'estil historicista neorab edificada a principis del segle XX amb la voluntat de reproduir, a menor escala i dins un mateix edifici, la Giralda de Sevilla, el Pati dels Lleons i el Sal d'Ambaixadors de l'Alhambra de Granada.

El carrer Major i la plaa de la Vila reuneixen bona part dels atractius arquitectnics: L'ESGLSIA PARROQUIAL DE SANT JULI, d'estil renaixentista, tamb anomenada per les seves grans dimensions "la catedral del Peneds"; les pintures francogtiques de la CAPELLA DELS DOLORS, recuperades l'any 1968, la rectoria, la casa de la vila, la casa pairal de l'abat Escarr i les faanes d'estil modernista amb les cases porticades de la plaa, componen un atractiu conjunt capa d'embadalir qualsevol vianant. Igualment cal fer una parada interessant a l'Arxiu Arbocenc, un valus compendi grfic i documental de tot all que fa referncia a l'Arbo. Tamb sn de visita obligada el PALAU GENER I BATET, construt en dues etapes (1877 i 1889) per Josep Gener i Batet, fill de la vila i fundador dels tabacs Gener de l'Havana, avui dia convertit en centre educatiu, i l'HOSPITAL DE SANT ANTONI ABAT. Documentat al segle XIV, va servir d'hospital durant l'edat mitjana. Fou enderrocat el 1905 per bastir-hi l'actual edifici modernista, inaugurat l'any 1911. Actualment alberga una residncia geritrica de titularitat municipal i la llar de jubilats.


 Arbocencs illustres .

 Aureli Maria Escarr i Jan (1908-1968): Abat de Montserrat.
 Salvador Sadurn i Urp (1941): porter del Ftbol Club Barcelona.

 Enllaos externs .

Pgina web de EDITORIAL VICIAOS;
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de Rdio l'Arbo;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de l'Arbo;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Ball de Diables de L'Arbo;

Vegeu tamb.
Plataforma No fem el CIM;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183" title="Alfabet grec" nonfiltered="118" processed="117" dbindex="118">

L'alfabet grec (en grec:                  ) s un repertori de 24 lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des del segles 9 o 8 a.C. s el primer alfabet en el sentit estricte del terme, s a dir, un sistema d'escriptura amb carcters diferents per a cada vocal i cada consonant. Actualment es fa servir per a escriure el grec modern i tamb per a designar unitats de diversos tipus (en matemtiques, fsica, astronomia, etc.). s l'avantpassat del nostre alfabet llat i de l'alfabet cirllic, entre altres.


Origen.

L'alfabet grec s un descendent directe de l'alfabet fenici, sense cap relaci amb altres sistemes d'escriptura que s'havien fet servir abans per a inscripcions en grec, com l'escriptura lineal B o el sillabari xipriota.

En concret, l'alfabet adaptat al grec sembla venir d'un alfabet semtic concret, una versi cananea o occidental, on les formes de les lletres encara sn fora semblants a l'alfabet semtic original.
Els mateixos grecs antics dels temps clssics es referien a la seva escriptura com a "lletres fencies".

Ats que l'alfabet semtic no anotava les vocals, els grecs van haver d'adaptar alguns signes fenicis sense valor fontic en grec per representar les vocals de la seva llengua. Aquesta aportaci pot considerar-se fonamental i va fer possible una transcripci satisfactria per a les llenges de la famlia indoeuropea. Tant si se situa l'origen de l'alfabet grec en una antiga variant semtica nord com en el fenici o el proto-cananeu, la innovaci essencial de l'alfabet grec s la introducci de les vocals. 

Histria.
Les lletres gregues alfa, psilon, eta, iota, i micron, que corresponen a vocals gregues (o tamb a una semiconsonant en el cas de iota), tenen correspondncia directa amb les lletres de l'alfabet semtic en les mateixes posicions de l'alfabet. 

Els grecs van adaptar per a les seves vocals algunes de les lletres semtiques per a sons que no calien en grec (com les glotals i faringals etc). En concret:
 alfa   'alef (oclusiva glotal);
 digamma   waw (semiconsonant labial);
 psilon   he (fricativa glotal sorda);
 eta   het (fricativa faringal sorda);
 iota   iod (semiconsonant palatal);
 micron   `ayn (fricativa faringal sonora);

Les lletres Digamma (corresponent a Waw, la semiconsonant labial a l'alfabet semtic), San (una sibillant anloga a Sigma) i Qoppa (corresponent a una oclusiva post-velar a l'alfabet semtic) 
van desaparixer aviat de l'alfabet, abans del denominat perode clssic. Ats que l'aparici de les lletres minscules s bastant posterior, no existeixen minscules d'aquestes tres lletres. 
En canvi, les lletres psilon, Phi, Chi, Psi i Omega sn afegits dels grecs al final de l'afabet.

El carcter Sampi s una deformaci de la lletra San que es va conservar per a representar el valor numric 900.

Originriment l'escriptura del grec era bustrofdica, s a dir, ratlles alternativament d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra, de manera que es comenava pel costat on s'havia concls la lnia anterior, invertint tots els carcters (s a dir, girant les lletres de costat) en aquest procs: talment com un bou quan llaura els camps, d'aqu el nom bustrfedic (del grec bustrofedon              o girant com un bou).
A l'poca clssica el grec ja s'escrivia sempre d'esquerra a dreta, per aix, les lletres gregues semblen girades especularment respecte les lletres semtiques corresponents (que sempre es van escriure de dreta a esquerra).

Originriament van existir diverses variants de l'alfabet grec. Les ms importants eren l'occidental (Calcdica) i l'oriental (Jnica). La variant occidental arcaica s l'avantpassat de l'alfabet etrusc, origen de l'alfabet rom (que conserva "F" al lloc on era la digamma o waw, "H" tenia el valor fontic de fricativa velar, i conserva "Q" al lloc on era la Qoppa). En canvi a la variant oriental (que va acabar sent la clssica, i que donaria origen a l'alfabet cirllic i l'alfabet cptic) "H" tenia el valor fontic d'una vocal.
Com que Atenes va adoptar l'any 403 aC la variant oriental, poc desprs van deixar de fer-se servir les altres formes existents de l'alfabet. 



Algunes notes sobre la pronunciaci contempornia.

En grec modern hi ha tot de fenmens d'assimilaci i palatalitzaci que modifiquen fora la pronncia d'algunes lletres. Resumint i simplificant bastant:

 Sonen  les lletres iota, eta, i psilon, i les combinacions micron + iota, psilon + iota;
 Sonen  la lletra psilon i la combinaci alfa+iota;
 Sona  la combinaci micron + psilon;
 Sona  la combinaci psilon + psilon;
 Sona  la combinaci alfa + psilon;
 Beta sona , rere mu sona ; la combinaci mu + pi sona  o  al mig d'una paraula entre vocals;
 Delta sona  (fricativa), rere nu sona ; la combinaci nu + tau sona  o  al mig d'una paraula entre vocals;
 Gamma sona  (fricativa) davant ,  davant ; rere gamma sona ; la combinaci gamma+kappa sona  o  al mig d'una paraula entre vocals;
 Diverses consonants pateixen diferents graus de palatalitzaci quan van seguides d'una vocal palatal, o d'una iota i una altra vocal, segons els dialectes del grec modern:
 lambda + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, sona lateral palatal, ella;
 nu + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, sona nasal palatal, com el dgraf catal "ny".
 mu + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, sona  + nasal palatal;
 delta, zeta + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, insereixen una fricativa palato-velar sonora entre mig;
 ksi, sigma, tau + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, insereixen una fricativa palato-velar sorda entre mig;
 Gamma + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, sona fricativa palato-velar sonora;
 Chi + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, sona fricativa palato-velar sorda (com la consonant de la paraula alemanya Ich);



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185" title="Alfabet fenici" nonfiltered="119" processed="118" dbindex="119">

L' alfabet fenici data del segle XI abans de Crist i va nixer a partir de l'alfabet semtic del nord.  s un alfabet fontic, que els grecs adaptaren a la seua prpia llengua i, amb el temps, va servir de base per a tots els alfabets occidentals.

 Histria . 

Sovint se sol dir que els fenicis van inventar l'alfabet, no obstant aix, el que van fer realment va ser regular-lo i difondre'l. Es t constncia de l'existncia d'un alfabet semtic des del segle XVI aC, per unes inscripcions trobades al Sina.

L'alfabet fenici va ser adaptat pels grecs per a crear el seu alfabet. Al seu torn, aquest va ser adaptat, via els etruscs, pels romans per a crear el seu, que s la base de l'actual alfabet llat.

 Caracterstiques . 

L'alfabet fenici estava compost per 22 lletres i s'escrivia de dreta a esquerra, com l'rab o l'hebreu actuals. Era un sistema simple, que permetia la difusi del coneixement i la cultura, al contrari del que passava en altres pasos, com a l'Egipte o la Xina, on noms podien escriure i llegir una casta d'escribes.

El nom de les lletres fencies no es coneix directament i se'ls atribueix el nom de les lletres hebrees. El significat de les lletres es refereix al que el logograma original representava. Molts d'aquests significats sn meres hiptesis, sovint atribubles al sentit que t el nom de la lletra en hebreu.


 

No apareixen totes les lletres de l'alfabet grec: se suposa que les lletres psilon, [[ ]], Khi, Psi i Omega es van crear desprs d'haver manllevat les lletres fencies.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186" title="Alfabet cirllic" nonfiltered="120" processed="119" dbindex="120">
L' alfabet cirllic s un alfabet utilitzat per escriure sis llenges eslaves (rus, ucrans, bielors, serbi, macednic i blgar), aix com altres llenges de Rssia i altres membres de l'ex-Uni Sovitica, com el ttar (una llengua turca) i l'udmurt (una llengua finogrica). 

L'alfabet es va desenvolupar al segle IX sobretot a partir de l'alfabet grec.




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189" title="Autotrfia" nonfiltered="121" processed="120" dbindex="121">

L'autotrfia s un sistema d'obtenci de matria orgnica produda en el mateix organisme que se n'ha de nodrir; la font ms comuna per a aquest metabolisme s el dixid de carboni o altres formes inorgniques del carboni (C). A diferncia del metabolisme hetertrof, no utilitza com a font de C la matria orgnica, sin la llum (fotosntesi) o components inorgnics (quimiotropisme). Els organismes que es basen en aquest sistema s'anomenen auttrofs. L'autotrfia s el metabolisme habitual en les plantes, les algues i alguns bacteris. En canvi, l'heterotrfia s habitual en els fongs, els animals i molts protozous i procariotes. Segons la font d'energia utilitzada, els auttrofs es distingeixen en fototrfics i litotrfics.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190" title="Alboran" nonfiltered="122" processed="121" dbindex="122">
Alboran (en espanyol Alborn, en rab al-Buran) s un illot volcnic situat al bell mig de la mar d'Alboran, entre Adra (Almeria) i Thleta Madari (cap de les Tres Forques, al Marroc). s un enclavament de sobirania espanyola, adscrit a la provncia andalusa d'Almeria.

Serveix d'enlla del cable submar que uneix Melilla i Almeria. Els nics habitants sn els faroners del far que hi ha.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191" title="Austrlia" nonfiltered="123" processed="122" dbindex="123">


Austrlia oficialment el Commonwealth d'Austrlia (o Mancomunitat d'Austrlia) s un estat de l'Hemisferi Sud que conforma el continent ms petit del mn i que inclou, a ms, diverses illes petites dels oceans Pacfic i ndic. 

L'Austrlia continental t una extensi de 7,69 milions de quilmetres quadrats i s al mateix temps l'illa ms gran del mn, per el continent ms petit; Austrlia s, de fet, la part principal del continent ocenic; l'estat australi comprn, a ms, l'illa de Tasmnia i diverses dependncies, com les illes Christmas i Norfolk. Els pasos vens sn Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual est separada per l'estret de Torres. Banyen Austrlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Coral i el mar de Tasmnia a l'est, l'oce Antrtic al sud i l'oce ndic a l'oest.

De nord a sud t uns 3.700 quilmetres, mentre que d'est a oest en t uns 4.000. s el sis estat ms gran del planeta desprs de Rssia, el Canad, la Xina, els Estats Units i el Brasil, per la seva poblaci no arriba als 20 milions de persones. El sostre del pas s el mont Kosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal s el Murray, amb 2.575 quilmetres de longitud.

L'Austrlia continental ha estat habitada per indgenes australians per ms de 42.000 anys. Desprs de les visites espordiques de pescadores del nord i pels exploradors i comerciants europeus al segle XVII, la meitat oriental del continent va ser reclamada pels britnics el 1770 i oficialment habitada com a penal amb el nom de la colnia de Nova Galles del Sud, el 6 de gener, 1788. En crixer la poblaci i en ser explorades noves rees, cinc colnies autnomes de la corona ms van ser establertes successivament amb el curs del segle XIX. L'1 de gener, 1901, les sis colnies es van federar per a formar la Mancomunitat d'Austrlia. Des de la creaci de la federaci, Austrlia ha mantingut un sistema liberal i democrtic i s membre de la Comunitat Britnica de Nacions. La capital de la federaci es Canberra, encara que la majoria de la poblaci australiana viu a les ciutats costaneres de Sydney, Melbourne, Brisbane i Adelaide.

Etimologia.

El nom d'Austrlia es deriva del llat Australis, que significa "Meridional" o "del Sud". Les llegendes d'una "terra desconeguda del sud" (terra australis incognita) daten des de l'poca romana i es presentaven en els mapes geogrfics de l'Edat mitjana, tot i que no hi havia cap coneixement d'un continent a l'Hemisferi sud. La primera vegada que hom va fer s del nom Australia en angls fou el 1625, en les paraules: "A note of Australia del Espritu Santo, written by Master Hakluyt", publicat per Samuel Purchas en Hakluytus Posthumus.

L'adjectiu neerlands Australische va ser utilitzat pels oficials de Batvia, per referir-se a la terra descoberta al sud el 1638. Gabriel de Goigny, sota el pseudnim de Jacques Sadeur en va fer s en la seva traducci de Les AVentures de Jacques Sadeur dans la Dcouverte e le Voyage de la Terre Australe, el 1692. Posteriorment, Alexander Dalrymple va utilitzar la denominaci en la seva obra An Historical Collecion of Voyages and Discoveries in the South Pacific Ocean (1771), per referir-se a tota la regi de Pacfic meridional. El 1793, George Shaw i Sir Edward Smith van publicar l'obra Zoology and botanny of New Holland que contenia la frase "... de la vasta illa, o ms aviat, continent d'Austrlia, Australsia o Nova Holanda". 

El terme "Austrlia" es va fer popular a partir de l'obra A Voyage to Terra Australis del navegant Matthew Flinders, la primera persona a circumnavegar l'illa. El governador Lachlan Macquarie, de Nova Galles del Sud, va utilitzar aquesta denominaci en les seves missives a Anglaterra i el 12 de desembre, 1817 va recomanar que l'Oficina Colonial en fes s oficialment. El 1824, l'almirallat va acceptar oficialment la denominaci per referir-se a l'illa.

 Geografia fsica.


La superfcie de la Mancomunitat d'Austrlia s de 7.686.850 km2. El continent i les illes adjacents es troben sobre la Placa Indoaustraliana. L'illa est envoltada per l'oce ndic i l'oce Pacfic la secci de l'oce ndic al sud d'Austrlia es coneix, localment com l'oce del Sud. El continent australi est separat de l'sia per la mar d'Arafura i la mar de Timor. Austrlia t una extensi de costes de 31.218 km2, excloent-hi les costes de les illes adjacents. Austrlia reclama una zona econmica exclusiva de 8.148.250 km2. Aquesta zona econmica exclusiva no inclou el Territori Antrtic Australi. 

El continent australi es divideix en tres rees estructurals clarament diferenciades:
 els plegaments orientals,
 les terres baixes del centre, i ;
 el masss occidental.

La Gran Barrera de Corall, la barrera de corall ms gran del mn, es troba a poca distncia de la costa nord-est i s'estn per ms de 2.000 km. El Mont Augustus, el monlit ms gran del mn, es localitza a l'Austrlia Occidental. Amb una altitud de 2.228 metres, el Mont Kosciuszko, sobre les Serralades Australianes o Great Dividing Range, s el punt ms alt del continent australi, tot i que el Pic de Mawson, que es troba al remot territori australi de l'Illa de Heard t una altitud de 2.745 m. 

La gran majoria del territori australi s desrtic o semirid. El continent australi s el continent ms pla, amb les terres ms antigues i menys frtils. Noms els cantons del sud-est i el sud-oest experimenten un clima temperat. La major part de la poblaci viu sobre la costa temperada del sud-est. El nord, per contra, gaudeix d'un clima tropical i consisteix de boscos pluvials o tropicals, praderes, pantans de mangle i deserts. El clima s fora influenciat pels corrents ocenics, incloent-hi l'oscillaci meridional d'El Nio, els efectes de la qual estan relacionats amb les sequeres peridiques, mentre que el sistema de baixa pressi tropical temporal produeix ciclons al nord del continent.

Tot i que la major part del continent s semirid o desrtic, s'hi troben una gran varietat d'habitats, des de bruguerars alpins als boscos tropicals, i s reconegut com un dels pasos megadiversos. Atesos l'edat del continent i per conseqncia els baixos nivells de fertilitat aix com els patrons climtics extremadament variables i el seu allament geogrfic, la major part del biota australi s nic i biodivers. A prop del 85% de les plantes florals, 84% dels mamfers, ms del 45% de les aus i el 89% dels peixos costaners de les rees temperades en sn endmics. La majoria de les ecoregions australianes, i llurs espcies son amenaades per les activitats humanes i per les espcies que hi van ser introdudes pels colonitzadors i immigrants. L'Acte de Protecci i Conservaci de la Biodiversitat del 1999 s el marc jurdic que protegeix aquestes espcies amenaades; s'han designat nombroses rees protegides sota el control del Pla d'Acci de la Biodiversitat, per tal de protegir i preservar els ecosistemes nics. Seixanta-quatre pantans estan registrats en la Convenci de Ramsar i setze llocs han estat designats com a Patrimoni de la Humanitat. La fauna ms coneguda d'Austrlia inclou els monotremes, els marsupials (com ara el cangur, el coala i el wombat); i aus com ara l'em. Moltes plantes i espcies animals es van extingir amb els primers assentaments humans aborgens, i d'altres arran de l'assentament europeu.

Poltica i govern.
Estructura constitucional.
La Mancomunitat d'Austrlia s una monarquia constitucional amb un sistema de govern parlamentari. La reina Elisabet II s la reina d'Austrlia, un paper diferenciat al paper que t com a reina del Regne Unit. La reina t la seva representaci a Austrlia per mitj del Governador-General a nivell federal i per mitj dels governadors a nivell estatal. Encara que la constituci atorga poders executius extensos al Governador-General, generalment noms els utilitza sota el consell del Primer ministre. El cas ms notable de l's d'aquests poders sense la direcci del Primer Ministre va ser la deposici del govern de Whitlam durant la crisi constitucional el 1975. 

Austrlia t un govern amb tres branques de govern:
 La branca legislativa: el parlament de la Mancomunitat d'Austrlia, que inclou la reina, el Senat i la Cambra de Representants; la reina s representada pel Governador-General.
 La branca executiva: el Consell Federal Executiu (el Governador-General, aconsellat pels consellers executius); en la prctica els consellers sn el Primer Ministre i els ministres de l'Estat. ;
 La branca judicial: la Cort Suprema d'Austrlia i les altres corts federals. Les corts estatals van esdevenir independents del Comit Judicial del Regne Unit el 1986. ;

El parlament s bicameral conformat pel Senat (la Cambra Alta) amb 76 senadors i la Cambra dels Representants (la Cambra Baixa) amb 150 membres. Els membres de la cambra baixa sn electes dels districtes coneguts com a "electorats". Els seients de la Cambra dels Representants sn assignats als estats d'acord a llur poblaci. Al Senat, cada estat est representat per 12 senadors, mentre que els territoris sn representats per dos. Les eleccions per a ambdues cambres es realitzen cada tres anys; normalment noms la meitat del Senat s renovat en cada elecci, ats que els senadors hi sn elegits per un perode de 6 anys. El partit amb la majoria a la Cambra de Representats forma el govern, i el cap del partit s designat en el Primer Ministre. 

Hi ha tres partits poltics principals: el Partit Laboral, el Partit Liberal i el Partit Nacional. Senadors i representants independents o de partits minoritaris (com ara el Partit Verd i el Partit Demcrata Australi) han aconseguit representaci parlamentria, principalment en el Senat, encara que llur influncia ha estat marginal. Des de l'elecci de 1996 la coalici Liberal-Nacional, encapalada pel Primer Ministre, John Howard ha governat a Austrlia. Des de les eleccions del 2004, la coalici va guanyar el control del Senat, la primera vegada que un partit o coalici en el govern ho ha aconseguit en ms de 20 anys. El sufragi s obligatori per a tots els ciutadans registrats al padr electoral amb 18 anys d'edat o ms, en cada estat i territori i a nivell federal. Registrar-se per a votar tamb s obligatori en totes les jurisdiccions llevat d'Austrlia del Sud.

 Divisions administratives.

Austrlia s una federaci de sis estats, dos territoris interior i altres teritoris menors. Els estats sn Nova Galles del Sud, Queensland, Austrlia Meridional, Tasmnia, Victria i Austrlia Occidental. Els dos territoris interiors sn el Territori del Nord i el Territori de la Capital Australiana. 

Els territoris funcionen internament com els estats, per el Parlament de la Mancomunitat pot anular les lleis que aprovin els parlaments territorials. Per contra, la legislaci federal noms pot anular alguna reglamentaci estatal en algunes rees segons la secci 51 de la constituci d'Austrlia; els parlaments dels estats conserven tots els poders legislatius residuals, incloent-hi els poders sobre els hospitals, l'educaci, la policia, la judicatura, les carreteres, el transport pblic i el govern local.

Cada estat i territori t un parlament propi: els parlaments del Territori del Nord, el Territori de la Capital Federal i Queensland sn unicamerals; la resta dels parlaments sn bicamerals. La cambra baixa dels parlaments bicamerals estatals es coneixen com a "Assemblea Legislativa" o "Casa de l'Assemblea", mentre que la cambra alta es coneix com a Consell Legislatiu. El cap de govern de cada estat s el premier, i en els territoris s el ministre en cap. La reina s representada en cada estat per un governador; per un administrador al Territori del Nord i per un governador-general al Territori de la Capital Australiana.

Austrlia tamb administra diversos territoris menors; el govern federal administra una rea separada dins Nova Galles del Sud, el Territori de la Badia de Jervis, com a base naval i port martim per a la capital nacional. A ms, pertanyen a Austrlia els segents territoris externs habitats: L'Illa de Norfolk, l'Illa Christmas, les Illes de Cocos, i altres territoris deshabitats com  ara les Illes d'Ashmore i Cartier, les illes del Mar Coral, les Illes de Heard i McDonald i el Territori Antrtic Australi. 




Economia.
 

Austrlia s una economia occidental mixta molt prspera, amb un Producte Interior Brut per cpita lleugerament superior al del Regne Unit, Alemanya i Frana. Ocupa la tercera posici del mn segons l'ndex de Desenvolupament Hum del 2005 i la sisena en qualitat de vida d'acord a l'ndex elaborat per The Economist. L'absncia d'una indstria manufacturera orientada a les exportacions ha estat considerada com un dels punts febles de l'economia australiana; no obstant aix, les puges en els preus de les exportacions de productes bsics australians aix com l'increment en el turisme han fet innecessria aquesta consideraci. Austrlia t el quart dficit de compte corrent ms gran del mn en termes absoluts (en termes relatius, representa ms del 7% del seu PIB).

Durant la dcada de 1980 el Partit del treball, encapalat llavors pel primer ministre Bob Hawke i el tresorer Paul Keating, va comenar un procs de reforma econmica amb la lliure flotaci del dlar australi el 1983 i amb la liberalitzaci del sistema financer.  Des de 1996, el govern de Howard ha continuat amb el procs de reforma micro-econmica, que inclou la liberalitzaci parcial del mercat laboral i la privatitzaci de les empreses pbliques, principalment la indstria de telecomunicacions. Una reforma important del sistema de cobrament d'impostos va ser implementada el 2000 amb una introducci d'un imposts sobre els bns i els serveis del 10%, el qual ha redut la dependncia del govern en l'impost sobre la renda (personal i corporativa), una caracterstica nica del sistema australi. 

L'economia australiana no ha experimentat cap recessi des dels inicis de la dcada de 1990. El gener del 2006 la taxa d'atur era del 5,3%, amb una ocupaci total de 10.034.500 persones. El sector dels serveis de l'economia, que inclou el turisme, l'educaci i els serveis financers, representa el 69% del PIB. L'agricultura i els recursos naturals representen el 3% i el 5% del PIB respectivament, per, contribueixen considerablement a les exportacions del pas. Els principals mercats d'Austrlia sn Jap, Xina, els Estats Units, Corea del Sud i Nova Zelanda. Una rea de preocupaci pels economistes s l'elevat dficit de compte corrent i els nivells de deute extern.

 Geografia humana i societat.
Etnografia i immigraci.

La majoria dels 21 milions d'australians sn descendents dels colonitzadors i dels immigrants; el 90% de la poblaci australiana s d'ascendncia europea. La majoria dels immigrants colonials i els posteriors a la independncia, provenien gaireb exclusivament de la Gran Bretanya i Irlanda, de manera que la poblaci d'origen anglocltica encara hi predomina. La poblaci australiana s'ha quadruplicat des de la fi de la Primera Guerra Mundial, grcies a l'ambicis programa d'immigraci australiana. Entre la fi de la Segona Guerra Mundial i el 2000, al voltant de 5,9 milions de persones de la poblaci total, es van establir a Austrlia com a immigrants nous, la qual cosa vol dir que dos de cada set australians van nixer a l'estranger. El 2001, els cinc grups ms grans del 23,1% d'australians nascuts a l'estranger provenien del Regne Unit, Nova Zelanda, Itlia, Vietnam i la Xina. Desprs de l'abolici de la Poltica de l'Austrlia Blanca el 1973, nombroses iniciatives governamentals s'han establert per a encoratjar i promoure l'harmonia racial basada en una poltica de multiculturalisme. La poblaci indgena, que inclou els aborgens del continent i de les Illes de l'Estret de Torres, era 410.003 (o el 2,2% de la poblaci total) el 2001; un increment significatiu des del cens de 1976, que report una poblaci aborigen de 115.953.

Llenges.
L'angls s la llengua oficial d'Austrlia, amb un accent i vocabulari peculiars i distintius. Segons el cens del 2001, l'angls s l'nica llengua parlada a les llars del 80% de la poblaci australiana. Tamb s'hi parlen el xins (2,1%), l'itali (1,9%) i el grec (1,4%). Una proporci significativa dels immigrants de primera i segona generaci sn bilinges. Es creu que a prop de 200 i 300 llenges aborgens australianes existien abans del primer contacte amb els europeus. Noms n'han sobreviscut 70, i 50 sn en perill d'extinci. A prop de 50,000 (0,25%) persones parlen una llengua aborigen com a llengua materna. 

Religi.
No hi ha cap religi oficial de l'Estat. El cens del 2006 va reportar que el 68% dels australians eren cristians: 26% eren catlics i el 19% eren anglicans. El 19% van reportar "cap religi", que inclou l'humanisme, ateisme, agnosticisme i el racionalisme; i el 12% no va respondre o no va donar una resposta adequada. El 5% eren d'una religi no cristiana. Com en la majoria dels pasos occidentals, el nivell de participaci activa o assistncia a l'esglsia s molt menor.

Educaci.
L'educaci s obligatria a tot l'Austrlia, des del 6 als 15 anys d'edat (16 a l'Austrlia Meridional i Tasmnia, i 17 a l'Austrlia Occidental). La taxa d'alfabetisme s del 99%. Segons el Programa per a l'Avaluaci Internacional dels Estudiants de l'OCDE, l'educaci australiana s la vuitena millor del mn; i una posici molt millor que la mitjana dels pasos de l'OCDE. Amb finanament pblic s'han establert 38 universitats i tot i que tamb s'han establert diverses universitats privades, la gran majoria rep finanament pblic. Hi ha un sistema d'entrenament vocacional organitzat a nivell estatal, inferior al nivell de llicenciatura de les universitats, conegut com l'Educaci Tcnica i Superior (TAFE). A prop del 58% dels australians entre els 25 i els 64 anys d'edat tenen qualificacions universitries o vocacionals. i la taxa de graduaci d'educaci terciria s del 4,9%, la ms alta dels pasos de l'OCDE, aix com la taxa d'alumnes internacionals en relaci als alumnes nacionals en l'educaci terciria.

Cultura i oci.

Des de 1788, el fonament de la cultura austrliana ha estat la cultura anglocelta, tot i que es van desenvolupar diverses caracterstiques atesos l'ambient nic del pas i la cultura aborigen preexistent. Els ltims 50 anys, la cultura australiana ha estat fora influenciada per la cultura popular estatunidenca, en especial la televisi i el cine, aixi com per la immigraci massiva de persones de pasos no angloparlants. 

Les arts visuals australianes tenen una histria llarga, comenant amb les pintures de coves dels aborgens. A partir dels primers assentaments europeus, un tema com de l'art australi ha estat la geografia i els paisatges, com ara les obres d'Arthur Streeton, Arthur Boyd i Albert Namatjira. Les tradicions dels aborgens s'han transms oralment i estan relacionades amb les cerimnies i les histries dels somnis. La msica, dansa i art aborigen han influenciat les arts contempornies australianes. Austrlia t una tradici activa de msica, ballet i teatre; la majoria de les companyies d'art reben finanament pblic per mitj del Consell Australi del govern federal. Hi ha una orquestra simfnica en cada capital dels estats de la federaci, una companyia d'pera nacional, l'Opera Australia.   

Entre els escriptors australians reconeguts es troben Banjo Paterson i Henry Lawson que van escriure sobre la naturalesa australiana. El carcter colonial d'Austrlia predomin en els primers escrits de literatura. El 1973, Patrick White va rebre el Premi Nobel de Literatura; s reconegut com un dels escriptors en llengua anglesa ms grans del segle XX. 

Austrlia t dos cadenes televisi pbliques:l'ABC i l'SBS; tres cadenes comercials i diversos altres serveis de pagament i gratuts.

Histria.
Article principal: Histria d'Austrlia;

Els primers habitants d'Austrlia hi van arribar fa 42.000 o 48.000 anys, immigrants nmada-caadors amb una cultural oral complexa amb valors espirituals basats en la reverncia a la terra i en la creena en el temps del somni. La cultura dels habitants de les illes de l'Estret de Torres i de la regi ms al nord de Queensland possexen una cultura diferenciada al dels aborgens australians. 

Els primer europeu a albirar territori australi va ser el navegant neerlands Willem Jansz, que albiraria la costa del Cap de la Pennsula de York el 1606. Durant el segle XVII els neerlandesos van mapar la costes oest i nord del territori que van anomenar Nova Holanda, per, no van assentar-s'hi. El 1770, James Cook va navegar sobre la costa est d'Austrlia i la va mapar, anomenant el territori Nova Galles el Sud i la va reclamar per al Regne Unit. Desprs d'aquestes expedicions Austrlia esdevindria una colnia penal desprs de la independncia de les colnies americanes el territori de les quals era utilitzat amb aquest propsit.  

La Colnia de Nova Galles del Sud de la corona britnica va iniciar el primer assentament a Port Jackson, dirigit pel capit Arthur Phillip el 26 de gener, 1788. Aquesta data s'ha convertit en la dia nacional d'Austrlia, la diada d'Austrlia. La terra de Van Diemen's, avui dia coneguda com a Tasmnia, va ser habitada pels europeus el 1803 i es va convertir en una colnia separada de Nova Galles del Sud el 1825. El Regne Unit va reclamar la regi occidental d'Austrlia el 1829. Es van crear diverses colnies a partir del territori de Nova Galles del Sud: Austrlia Meridional, el 1836, Victria el 1851 i Queensland el 1859. El Territori del Nord es va fundar el 1863 com a part de la Provncia d'Austrlia Meridional. Aquesta provncia fa ser fundada com a "provncia lliure", s a dir, mai no seria una colnia penal. Victria i Austrlia Occidental tamb van ser fundades com a colnies "lliures", per, desprs van acceptar convictes transportats. La transportaci dels convictes cap a Austrlia va ser eliminada gradualment entre 1840 i 1864.

Una febre d'or va comenar a Austrlia durant la dcada de 1850 portant-hi ms immigrants. La rebelli de la pressi militar d'Eureka el 1854 va ser una expressi del nacionalisme australi. Entre 1850 i 1890 les sis colnies van rebre ms responsabilitats governamentals i autonomia, amb la capacitat de gestionar molts dels afers interns i alhora continuar com a membres de l'Imperi Britnic. L'Oficina Colonial a Londres va conservar el control dels afers internacionals, la defensa i del transport internacional. L'1 de gener, 1901 es va formar una federaci de totes les colnies desprs d'una dcada de plantejament i de consultes, i la Mancomunitat d'Austrlia va nixer, com a Domini de l'Imperi Britnic. El Territori de la Capital Australiana es va separar de Nova Galles el Sud el 1911 com a regi per a la capital de la federaci, Canberra. (Melbourne en seria capital de 1901 a 1927). El control del Territori del Nord va ser transferit del govern d'Austrlia Meridional al govern federal el 1911. Austrlia va participar voluntriament en la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. 

L'Estatut de Westminster el 1931 va acabar formalment els enllaos constitucionals entre Austrlia i el Regne Unit, per, Austrlia no va adoptar l'estatut sin fins al 1942. Desprs de la derrota del Regne Unit a sia el 1942 durant la Segona Guerra Mundial i l'amenaa d'una invasi japonesa va fer que Austrlia torns als Estats Units per protecci. Des del 1951 Austrlia ha estat un aliat militar dels Estats Units sota el tractat ANZUS. Desprs de la Segona Guerra Mundial Austrlia va promoure la immigraci massiva d'Europa; des de la dcada de 1970 i de l'abolici de la poltica d'Austrlia Blanca, es va promoure tamb la immigraci d'sia i d'altres regions del mn. Com a resultat, la demografia, la cultura i la imatge d'Austrlia han estat radicalment transformades. Els ltims enllaos constitucionals entre Austrlia i el Regne Unit van ser trencats el 1986 amb l'aprovaci de l'Acte d'Austrlia, el qual va acabar amb el paper britnic sobre els estats australians, i anullant l'apellaci judicial al Consell Privat del Regne Unit. Els votants australians van rebutjar la transformaci de la monarquia parlamentria en una repblica el 1999 amb una majoria del 55%. Des de l'elecci del govern de Whitlam el 1972, s'ha incrementat l'mfasi del futur de la naci com a part de la regi d'sia i del Pacfic.

Referncies.























































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192" title="Alqumia" nonfiltered="124" processed="123" dbindex="124">




Des d'un punt de vista actual, l'alqumia s una pseudocincia sense base cientfica. Histricament, l'alqumia es pot considerar com la precursora de la qumica, abans de l'establiment del mtode cientfic. 

En general, els alquimistes creien que tota la matria estava composta per quatre elements: terra, aire, aigua i foc. Incorporaven una bona part de mgia i misticisme en les seves creences, i tendien a considerar l'alqumia una prctica secreta i apta noms pels iniciats (hermetisme). L'alqumia pretenia explicar com una substncia es podia transformar en una altra, en un temps en qu la qumica i la fsica encara no existien. Un dels objectius principals era la recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or.

Un dels alquimistes occidentals ms important fou Paracelsus. Cal tenir en compte que alguns dels fundadors o precursors de la Cincia occidental moderna es van dedicar tamb a l'alqumia, com per exemple Isaac Newton i Roger Bacon. 

La qumica moderna es va desenvolupar als segles segle XVII i XVIII a partir de l'Alqumia, grcies als treballs de Robert Boyle i Antoine Laurent Lavoisier, entre d'altres.













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194" title="As" nonfiltered="125" processed="124" dbindex="125">


Mitologia: Nom alternatiu d'Ash.
Mitologia escandinava: asos s el nom catalanitzat dels Aesir.
Qumica: Smbol de l'Arsnic.
Joc de cartes: L'as s una carta de diferents baralles, normalment representant l'1.
Monedes: as rom.
Unitats de mesura: As rom o lliura romana.
Premsa: As (diari) Diari esportiu en castell;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196" title="At" nonfiltered="126" processed="125" dbindex="126">

 Geografia - At, una altra forma d'Ate, ciutat d'Occitnia (i de Frana).
 Qumica - At, el smbol d'stat, element qumic.
Informtica - at, la comanda Unix at.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197" title="Actnid" nonfiltered="127" processed="126" dbindex="127">

La serie dels Actnids compren els 14 elements entre l'Actini i el Nobeli (nombres atmics del 89 al 102, ambdos inclosos). Son qumicament similars als lantnids. Els actnids mes pesants no es donen naturalment i tenen perodes de semidesintegraci molt breus.

Els Actnids se situen habitualment sota del bloc principal de la taula peridica, sota dels lantnids.

 Actini (Ac);
 Tori (Th);
 Protactini (Pa);
 Urani (U);
 Neptuni (Np);
 Plutoni (Pu);
 Americi (Am);
 Curi (Cm);
 Berkeli (Bk);
 Californi (Cf);
 Einsteini (Es);
 Fermi (Fm);
 Mendelevi (Md);
 Nobeli (No);




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198" title="Alcalinoterri" nonfiltered="128" processed="127" dbindex="128">



Les terres alcalines o alcalinoterris sn els elements del grup segon de la Taula Peridica,

 Berilli (Be);
 Magnesi (Mg);
 Calci (Ca);
 Estronci (Sr);
 Bari (Ba);
 Radi (Ra);


Tots ells tenen dos electrons en la capa de valncia. Tendeixen a perdre aquests electrons per formar cations divalents. Sn d'aspecte argentat, tous i de baixa densitat. Reaccionen amb halgens per formar sals iniques, i amb aigua per formar hidrxids bsics. En general, sn molt menys reactius que els metalls alcalins.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199" title="Alzinar" nonfiltered="129" processed="128" dbindex="129">

Un alzinar, o alzineda, s un bosc d'alzines. s un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrvol, no gaire alt. L'estrat arbustiu s molt ric i esps i, per contra, l'estrat herbaci s poc desenvolupat.

s un dels ecosistemes mediterranis ms caracterstics. Actualment els alzinars madurs escassegen a causa de l'activitat humana que, amb els incendis i certes poltiques de repoblaci, han fet que les pinedes o les brolles, pertanyents a estadiss ms primerencs de la successi ecolgica, siguin molt abundants. L'estatge arbori d'un bosc desenvolupat hauria d'atnyer fins a 20 m d'alada, en canvi, actualment s difcil trobar alzinedes amb l'estrat arbori superior a 12 m. 

Des d'un punt de vista fitosociolgic, tamb sn alzinars els anomenats carrascars (boscos de carrasca) i les suredes (boscos de sureres). Alzinars, carrascars i suredes formen l'aliana Quercion ilicis.

A Catalunya es distingeixen diferents tipus d'alzinars, segons l'associaci i la subassociaci:
Alzinar tpic Viburno tini-Quercetum ilicis;
Alzinar amb arbo Viburno tini-Quercetum ilicis subass. arbutetosum;
Alzinar amb marfull Viburno tini-Quercetum ilicis subass. pistacietosum;
Alzinar amb roure cerrioide Viburno tini-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum;
Alzinar amb roure valenci Viburno tini-Quercetum ilicis subass. quercetosum valentinae;
Alzinar amb falzia negra Viburno tini-Quercetum ilicis subass. asplenietosum onopteridis;
Alzinar amb boix Viburno tini-Quercetum ilicis subass. viburnetosum lantanae;
Sureda Viburno tini-Quercetum ilicis subass. suberetosum;
Alzinar muntanyenc Asplenio onopteridis-Quercetum ilicis;
Carrascar Quercetum rotundifoliae;
Alzinar balear Cyclamini balearici-Quercetum ilicis (present a les Gimnsies);

Fora d'aquesta zona, en alguns llocs de la Serralada Cantbrica tamb s'hi fa un altre tipus d'alzinar: l'alzinar cantbric, proper a l'alzinar tpic, que es considera un bosc relicte d'poques passades en qu el nord de la pennsula hi havia clima mediterrani.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201" title="Afrikaans" nonfiltered="130" processed="129" dbindex="130">


L'afrikaans s una llengua derivada del neerlands parlada a l'frica austral, sobretot a Sud-frica i Nambia, on fou duta el segle XVII per colons neerlandesos o afrikaners i personal, servents i esclaus de la Companyia de les ndies Orientals.

El nom s un mot neerlands que vol dir, simplement, afric.

 Filiaci .
s una llengua indoeuropea de la famlia germnica, de la branca occidental. Com el neerlands actual, prov dels dialectes baix-frncics del baix alemany, concretament d'aquells parlats al sud d'Holanda al segle XVIII. La seva filiaci seria doncs exactament la mateixa si no fs per sa evoluci divergent dels darrers segles, sobretot amb la marcadssima simplificaci gramatical produda a l'afrikaans.

 Histria .
Els dialectes flamencs i holandesos duts pels colons neerlandesos foren fortament modificats en barrejar-se amb els parlars d'altres immigrants europeus (alemanys, escocesos, francesos) i, sobretot, en ser adoptats per altres parlants no europeus ( essencialment malaio-parlants vinguts de les illes Moluques i nadius africans parlants de khoisi i khoikhoi entre d'altres). Aquests foren sovint esclavitzats, i vers el 1710 ja superaven en nombre els homes lliures. La llengua s'estava desenvolupant entre parlants que provenien d'estructures gramaticals totalment diferents i que no tenien cap oportunitat ni d'escriure ni d'analitzar la seva parla/dialecte.
 
Fins a la meitat del segle XIX era una llengua oral sense representaci escrita ni formes literries, ms enll de la seva presncia espordica com a dialectalisme entremig de texts altrament considerats com a "escrits en neerlands". Aix doncs, fins i tot a nivell administratiu, la llengua oficial era el neerlands. En aquell moment comen a utilitzar-se a les escoles i inicia el cam cap a l'oficialitat, que s'acab produnt l'any 1925. La primera gramtica aix com els primers diccionaris foren publicats el 1875 per la Genootskap vir Regte Afrikaners (Societat dels autntics afrikaners).

Durant el segle XX ha esdevingut una llengua literria rica i amb una considerable producci en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres cientfics i tcnics, etc.). Breyten Breytenbach n's un bon exponent: autor entre d'altres obres de Ysterkoei Moet Sweet (poesia, 1964) i Les Veritables Confessions d'un Terrorista Blanc (1984).

 Blau mar: ms del 50%.;
 Blau cel: entre el 10 i el 50%.;
 Groc: menys del 10%.]];

 Parlants i aspectes socials .
L'afrikaans s la tercera llengua de Sud-frica pel que fa al nombre de parlants desprs del zulu i el xosa. Un cens del 2001 mostrava que 6 milions de persones la tenien com a llengua materna (13% de la poblaci). L'afrikaans s l'idioma ms parlat a Cap Septentrional (69,3 %) i Cap Occidental (59,2 %), el segon ms parlat a Gauteng (16,7 %), Estat Lliure (14,5 %), Cap Oriental (9,6 %) i Nord-oest (7,5 %), i s present a Mpumalanga (8,3 %), Limpopo (2,2 %) i KwaZulu-Natal (1,6 %).

Un cens del mateix any a Nambia la mostrava com a prpia de 200.000 persones (11% de la poblaci), especialment centrades a Windhoek. A banda d'aix, tant a un estat com a l'altre moltes altres persones parlen l'afrikaans com a segona llengua, especialment a Nambia, on fa un paper de lingua franca (a Sud-frica s ms aviat l'angls). A ms, l'afrikaans tamb s present a d'altres pasos propers (Botswana, Malawi i Zmbia) aix com a zones d'Europa, Amrica del Nord o la Commonwealth on hi ha hagut immigraci de sud-africans. Tot plegat fa l'afrikaans la llengua materna d'un xic ms de 6 milions de persones. Si a aquests s'hi sumen els que la tenen com a segona llengua, el seu nombre de parlants s estimat entre els 10 i els 20 milions.

Pel fet d'haver estat una de les llenges afavorides per l'antic rgim de l'apartheid, l'afrikaans es percep a vegades com una llengua exclusivament de blancs. Tanmateix, les enquestes esmentades desmenteixen aquest fet: dels 5.983.423 sud-africans que el parlaven a casa, "noms" 2.536.907 (o el 42,4%) eren blancs. La majoria de parlants d'africans eren mulats: 3.173.970 (el 53,0%). A ms, 253.279 negres (4,2%) i 19.267 (0,3%) asitics digueren que el parlaven a casa. D'entre els blancs, el 59% parlaven afrikaans i el 39% angls, mentre que entre els mulats la proporci era de 79% contra 19%.

Dins de Sud-frica, els parlants d'afrikaans es concentren a l'oest, on arriba a ser llengua majoritria a les provncies del Cap Septentrional i Cap Occidental i les parts occidentals de l'Estat Lliure i el Cap Oriental. A la part oriental del pas els qui parlen afrikaans es concentren a les ciutats (Pretria, Bloemfontein, Vereeniging, Welkom, Potchefstroom, Klerksdorp, Krugersdorp) si b tamb n'hi ha d'escampats en granges allades (els bers).

Sota la constituci multiracial de 1994 l'afrikaans continua essent una llengua oficial de Sud-frica, si b ara, a ms d'amb l'angls, comparteix aquesta condici amb nou altres llenges. Aquesta nova situaci ha significat que l'afrikaans perds posicions respecte l'angls. El 1996, per exemple, la South African Broadcasting Corporation redu el nombre d'hores de televisi en afrikaans alhora que les lnies aries nacionals deixaven d'emprar la versi en afrikaans del seu nom (Suid-Afrikaanse Lugdiens) per centrar-se en l'anglesa (South African Airways). Anlogament, les missions diplomtiques a l'exterior ara noms mostren el nom del pas en angls i la llengua local de l'estat on siguin.

Malgrat que aquests esdeveniment no han agradat els seus parlants, l'afrikaans roman vital, amb molts diaris i revistes que hi sn publicats amb fora difusi, un canal de televisi de pagament (KykNet) llanat el 1999 i un canal msical (MK89) el 2005.

Malgrat que l'afrikaans ha divergit notablement del neerlands en els darrers tres segles, encara hi comparteix el 85% del vocabulari, i als seus parlants els s fcil aprendre el neerlands en poc temps. Aix ha perms a moltes companyies neerlandeses de deslocalitzar els seus centres d'atenci telefnica a Sud-frica, beneficiant-se de costs menors.

 Gramtica .
Presenta una forta simplificaci gramatical comparada amb el neerlands.

No s'hi distingeix cap mena de gnere gramatical en els substantius, cosa que representa una simplificaci ms respecte el neerlands, que ja havia redut els tres gneres germnics (mascul, femen i neutre) a dos (com i neutre).
El plural s'indica mitjanant el morfema -e (per oposici al neerlands, on hom empra -en, -n, -s, -'s).

Poseeix un nic article: die.

No hi ha cap mena d'inflexi verbal en funci del subjecte (dins d'un temps verbal): cal sempre collocar un pronom davant per saber qui fa l'acci. Aix, hom pot comparar l'exemple segent amb el verb ser, un dels ms irregulars en neerlands, que ha esdevingut totalment regular en afrikaans:



Nota: Ly en afrikaans s aproximadament el mateix que el neerlands ij (escrit a m, =ij, i noms ha estat recentment que la separaci entre ambds s'ha oficialitzat).

La passiva s'expressa mitjanant el verb auxiliar word ("esdevenir") i el participi, anlogament a altres llenges germniques. En passat is substitueix word.

De les dues formes bsiques de pretrit existents en el neerlands, simple i perfet, noms la darrera s'ha acabat mantenint a la prctica, existint noms certs verbs que mantenen el simple (is -was: "s", "era"). El passat s doncs "subjecte + het + participi", on "het" s el present del verb "tenir" que fa d'auxiliar. Aix "ek heb gebreek" pot equivaldre als catalans "he trencat", "vaig trencar", "trencava" i "havia trencat".

L'afrikaans presenta el fenomen de la doble negaci (anloga al "no...pas" de certs dialectes del catal). Exemple: Hy het dit nie gedoen nie ("Ell no ho ha pas fet.")

 Ortografia .
L'ortografia de l'afrikaans s semblant a la del neerlands (distinci entre vocals curtes i llargues mercs a l'escriptura de dues vocals seguides o no presncia de doble consonant al darrera, g com , etc...) si b ms simplificada. A continuaci es mostren les variacions ortogrfiques respecte el neerlands:
 Lij neerlandesa s'escriu en afrikaans com a y excepte al sufix -lijk, que esdev -lik. Exmps: Bybel (Bijbel-Bblia);
 El dgraf "ch" neerlands (homfon amb "g": ) esdev "g" (o "k", veure segent punt): agter (neerlands: achter - darrera), geskiedenis (neerlands: geschiedenis - histria);
 L'acabament neerlands -sch esdev -sk: waarskynlik (waarschijnlijk -probablement);
 La "g" desapareix entre dues vocals: hoe (hoge - alt). Aquest tret s compartit amb el flamec occidental.
 El grup "-st" perd la "t": lugpos (luchtpost - correu aeri);
 Els grups oo i ee esdevenen dgrafs, enlloc de noms vocals llargues (cosa que tamb passa al neerlands del Randstad);
 L'"u" sona gaireb com una "i".
 El grup "eu" sona gaireb com "ee".
 No hi ha cap diferncia entre au, ou, auw i ouw, que esdevenen ou i sn pronunciats com a : outomaties (automatisch -automtic), oud (oud, antic), blou (blauw -blau), vertrou (vertrouwen-confiar);

Poseeix 15 vocals, entre curtes, llargues i diftongs.

 Lxic .


 Dialectes .
 Afrikaans de l'oest del Cap (Kaapse Afrikaans);
 Afrikaans de l'est del Cap (Oosgrensafrikaans );
 Afrikaans del riu Orange (Oranjerivierafrikaans);

 Veure tamb .
 Literatura afrikaans;

 Enllaos externs .

   Apprende Afrikaans Online ;
   Llista de paraules en afrikaans i el seu equivalent neerlands (Die Roepstem) ;
 ;
   Diccionari afrikaans-angls i enllaos a pgines en afrikaans;
   Diccionari Webster afrikaans - angls ;
   Diccionari afrikaans-alemany i enllaos a pgines en afrikaans;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202" title="Algorisme de compressi amb prdua" nonfiltered="131" processed="130" dbindex="131">



Un algorisme de compressi amb prdua (en angls, lossy) s un algorisme que s'utilitza en els mtodes de compressi de dades que comporten una prdua d'informaci respecte de l'original. Aquests mtodes sn utilitzats habitualment per comprimir dades multimdia, com ara udio, vdeo o imatges, ja que contenen taxes de bits massa elevades per a la transmissi, especialment en aplicacions com el flux de dades (streaming) o la telefonia sobre internet (VoIP). L'avantatge, s que una petita prdua de qualitat es tradueix en un alt guany de compressi. Es pot arribar a comprimir de 10 a 100 cops la mida de les dades.

A l'emmagatzemar una imatge o vdeo amb prdua s'utilitza un algorisme que no guarda una cpia exacta; en el seu lloc es desa una aproximaci. Aquesta s'aprofita de les limitacions de l'ull hum a l'hora de captar les imatges. El mateix passa quan es tracta de fitxers de so, on l'Oda humana no percep gran part de l'espectre sonor. Aquest tipus d'algorismes sn de gran utilitat per desar o transmetre informaci que, d'altra manera, ocuparien molt d'espai dificultant la seva transmissi i emmagatzematge. El nivell de compressi es pot controlar i dependr de:
 La qualitat que es vulgui obtenir.
 La mida de l'arxiu.
 La disponibilitat de la xarxa.
 El temps de predicci que es vulgui.

A l'hora de realitzar la compressi de dades, s'utilitzen diferents mtodes que eliminen els detalls no perceptibles per l'home. Per fer aix, es transformen les dades a altres dominis o espais per ser processats millor. Per ltim, s'aplica una compressi sense prdues, s a dir, basada en l'eliminaci de redundncia. Hi ha dues maneres bsiques de realitzar la compressi:
Transformaci de les dades en segments i processat individual d'aquests. Sovint es treballa amb altres espais transformats com ;
Predicci de dades. Permet estimar els valors futurs d'un senyal a partir del coneixement de la seva evoluci fins a l'instant de predicci.
Eliminaci de la redundncia.

A l'hora de codificar udio, s'utilitzen mtodes com la caracteritzaci de la veu a partir d'una parametritzaci. Tamb s'utilitzen predictors lineals que aprofiten la redundncia dels senyals.

Per codificar imatges fixes, s'acostumen a seguir els segents passos:
 Transformaci a un altre espai (KLT, Haar Transform, DCT, DFT, Wavelet...).
 Quantitzaci dels diferents coeficients del domini transformat per eliminar la irrellevncia.
 Codificaci entrpica, explota un coneixement a priori sobre els smbols que conformen la trama binria.

En el cas de compressi de vdeo, es duen a terme algorismes de predicci espacial i de moviment. Consisteixen principalment en trobar les semblances entre les imatges consecutives d'una seqncia. Els diferents algorismes intenten identificar, mitjanant un tractament de la imatge per blocs, la redundncia temporal per codificar noms les diferncies, expressant-les en vectors de moviment (imatge compensada). Posteriorment es calcula l'error de predicci (restant la imatge original de la compensada). Finalment, el que s'envia s la imatge original, el vector de moviment i l'error de predicci coms. 

 Exemples d'estndards .
Existeixen nombrosos mtodes per realitzar la compressi d'udio, vdeo i imatge i cada estndard de codificaci l'implementa com vol. A continuaci s'esmenten diferents formats de codificadors amb prdues:
 Imatge fixa .
 Cartesian Perceptual Compression;
 DjVu;
 Fractal compression;
 HAM;
 ICER;
 JPEG;
 JPEG 2000;
 JBIG2;
 PGF (amb prdues o sense);
 Wavelet compression;

 Vdeo .
H.120, ;
H.261;
H.263;
H.264/MPEG-4 AVC;
MNG;
Motion JPEG;
MPEG-1 Part 2;
MPEG-2 Part 2;
MPEG-4 Part 2;
Ogg Theora;
Sorenson video codec;
VC-1;
Real Video.

 udio .
 Msica .
MPEG-1(Layer I, Layer II, Layer III);
MPEG-2;
MPEG-4;
AAC;
ADPCM;
ATRAC;
Dolby AC-3;
MP2;
MP3;
Musepack;
Ogg Vorbis (codi lliure);
WMA, Vorbis - Microsoft;
ITU-T: G.711, G.722, G.722.1, G.722.2, G.723, G.726, G.728, GP729, G.729.a;

 Veu .
 CELP;
 G.711;
 G.726;
 Harmonic and Individual Lines and Noise HILN;
 AMR (utilitzat en GSM);
 Speex (codi lliure);

 Vegeu tamb .
Cdecs sense prdues;
Cdec d'udio;
Codificaci d'imatges fixes;
Cdec de vdeo;
Llista de cdecs;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203" title="Algorisme" nonfiltered="132" processed="131" dbindex="132">
Un algorisme s un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema. En la vida quotidiana s'empren algorismes en multitud d'ocasions per resoldre diversos problemes com per exemple per posar una rentadora (conjunt d'instruccions enganxades a la tapa de la mquina), per tocar msica (partitures), per construir un aeropl a escala (expressats en les instruccions), per fer trucs de mgia (passos per a fer el truc) o, fins i tot, per a fer receptes de cuina (passos de la recepta). Altres exemples, com l'algorisme de la divisi per a calcular el quocient de dos nombres o l'algorisme d'Euclides per calcular el mxim com divisor de dos enters positius pertanyen a l'mbit de les matemtiques.



D'una manera ms formal, un algorisme s una seqncia finita d'instruccions realitzables, no ambiges, l'execuci de les quals condueix a una resoluci d'un problema. 

L'algorisme ens dna la soluci genrica a un problema i el podrem emprar totes les vegades que se'ns presenti aquest mateix problema: per exemple l'algorisme de la divisi s genric i independent dels nombres que hgim de dividir. 

Una vegada descobert un algorisme per a efectuar una tasca, la realitzaci d'aquesta ja no requereix entendre els principis que es basa dit algorisme, ja que el procs es redueix a seguir les instruccions del mateix. Per exemple, podem fer una divisi seguint l'algorisme sense entendre per qu funciona. La intelligncia requerida per a portar a terme la tasca est codificada en l'algorisme. 

Les mquines algorsmiques sn aquelles capaces de dur a terme algorismes, i entre elles estan els ordinadors. En l'mbit dels ordinadors, els algorismes s'expressen com programes. Els programes sn algorismes codificats amb un llenguatge no ambigu que la seva sintaxi i semntica "entn" l'ordinador. Hi ha molts llenguatges de programaci d'ordinadors, com per exemple fortran, pascal o C.

Aix doncs, si volem que un ordinador efectu una tasca, primer hem de descobrir un algorisme per a portar-la a terme; programar l'algorisme en la mquina consisteix a representar aquest algorisme de manera que es pugui comunicar a una mquina. En altres paraules, hem de transformar l'algorisme conceptual en un conjunt d'instruccions i representar aquestes ltimes en un llenguatge sense ambigitat. 

Grcies a la capacitat per a comunicar els nostres pensaments mitjanant algorismes, podem construir mquines el comportament de les quals simula intelligncia. El nivell d'intelligncia que simula la mquina, estar limitat per la intelligncia que puguem comunicar-li per mitj d'algorismes. Les mquines noms poden realitzar tasques algortmiques. Si trobem un algorisme per a dirigir l'execuci d'una tasca, podem construir una mquina per a portar-la a terme sempre que la tecnologia hagi avanat prou. Si no trobem un algorisme, s possible que l'execuci estigui fora de les capacitats de les mquines. Un computador s tot aparell o mquina destinada a processar informaci, entenent-se per procs, les successives fases, manipulacions o transformacions que sofreix la informaci per a resoldre un problema determinat, seguint les instruccions d'un programa registrat.

El terme algorisme prov del matemtic i astrnom rab Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi. Un dels primers usos d'aquest terme el trobem en el tractat matemtic en vers "Carmen de Algorismo", s a dir, Can o Poema de l'Algorisme (c.1225?), d'Alexandre de Villadei.

 Vegeu tamb .
 Algorisme gentic;
 Algorisme recursiu;
 Hashing;
 Quicksort;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206" title="Artiodctil" nonfiltered="133" processed="132" dbindex="133">

Els artiodctils (Artiodactyla) formen un ordre antic de mamfers euteris herbvors (alguns omnvors) amb extremitats acabades amb unglots.

Tenen membres plantgrads, digitgrads o ungulgrads, un nombre parell de dits (dos o quatre), absncia de tercer trocnter en el fmur, calcani articulat amb la fbula, nasals posteriorment amples i molars bunodonts o selenodonts.

Actualment, molts experts han deixat de considerar que els artiodctils formin un ordre, ja que s'ha vist que tot i les semblances fsiques no hi ha ms diferncies gentiques amb aquests grups que amb els cetacis. Avui dia es classifiquen dispersos i no agrupats dins dels cetartiodctils.

N'existeixen 27 famlies, amb 79 gneres i 185 espcies, que es reparteixen per tot el mn excepte l'Antrtida.

Espcies dels Pasos Catalans:

Suids: porc domstic, porc senglar ;
Crvids: crvol, daina, cabriol;
Bvids: cabra salvatge, cabra domstica, be domstic, bou domstic, isard, be de Berberia, molt de Crsega, Bis europeu.
 Extingits: Myotragus, Ur (Bos primigenius).

Cladograma.
Cladograma dels cetartiodctils. Els artiodctils sn tots els grups animals del cladograma menys els cetacis.


Referncies.
 Boisserie JR, Lihoreau F, Brunet M. The position of Hippopotamidae within Cetartiodactyla.;
 Montgelard C, Catzeflis FM, Douzery E. Phylogenetic relationships of artiodactyls and cetaceans as deduced from the comparison of cytochrome b and 12S rRNA mitochondrial sequences.;
Price SA, Bininda-Emonds OR, Gittleman JL. A complete phylogeny of the whales, dolphins and even-toed hoofed mammals (Cetartiodactyla).;
Lum JK, Nikaido M, Shimamura M, Shimodaira H, Shedlock AM, Okada N, Hasegawa M. Consistency of SINE insertion topology and flanking sequence tree: quantifying relationships among cetartiodactyls.;
Cao Y, Kim KS, Ha JH, Hasegawa M. Model dependence of the phylogenetic inference: relationship among carnivores, Perissodactyls and cetartiodactyls as inferred from mitochondrial genome sequences.;
Graur D, Gouy M, Duret L. Evolutionary affinities of the order Perissodactyla and the phylogenetic status of the superordinal taxa Ungulata and Altungulata.;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207" title="Angls" nonfiltered="134" processed="133" dbindex="134">


L'angls o angls  s una de les llenges ms parlades al mn, i la ms utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germnica occidental de la famlia indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llenges llatines, principalment pel dialecte francs de Normandia. La llengua actual que li s ms propera s el fris. L'escocs t un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'angls, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Extensi .
L'angls s el primer idioma a Austrlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amrica, encara que a aquest pas no s oficial, sin de facto, i cada estat pot escollir les llenges oficials per al seus territoris.

Tamb s un dels idiomes principals a Belize (amb el castell), el Canad (amb el francs), Camerun (amb el francs i diverses llenges africanes), Dominica (amb el francs i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francs i el crioll), els Estats Federats de Micronsia, Irlanda (amb el galic), Libria (amb diverses llenges africanes), Singapur i Sud-frica (amb l'afrikaans i diverses llenges africanes).

s oficial (per sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gmbia, l'ndia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Nambia, Nigria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Swazilndia, Tanznia, Zmbia i Zimbabwe.

A ms a ms s la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de la Uni Europea. s considerat per molts com la lingua franca moderna, per aix han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se noms entre persones de llenges diferents.

 Histria .
L'angls prov de la llengua parlada per les tribus germniques (angles, sets i saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'angls antic parlat en aquella poca s la base de l'angls modern. La llengua va rebre moltes influncies nrdiques i sobretot del francs, desprs de la invasi normanda el 1066. L'angls mitj (Middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llat. Aix doncs, hi ha un gran nombre de sinnims, que provenen d'arrels germniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visi), freedom o liberty (llibertat). L'angls modern (Modern English) va comenar a l'poca de Shakespeare.

L's de l'angls es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i ms tard arreu de les colnies de l'Imperi Britnic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 s de 402.000.000. El potencial econmic, poltic, cientfic i cultural dels Estats Units d'Amrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicaci.

Vocabulari.
Ats que l'angls ha estat fora influenciat per diverses llenges (germniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), s la llengua amb el ms gran nombre de mots. Les paraules d'origen germnic sn usualment ms curtes i ms informals. Les paraules d'origen llat sn ms "educades" o "elegants". L'angls tamb adopta noves paraules amb ms facilitat que altres llenges. No hi ha un estimat precs del nombre de mots de la llengua, per, el Oxford English Dictionary n'inclou ms de 500.000. Altres organitzacions estimen ms de 800.000.

Ats que l'angls t un vocabulari prou ampli i divers, s difcil establir percentatges per l'origen de les paraules. Per, una estimaci feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
 mots d'origen francs (inclou francs antic, dialectes del francs i anglo-francs): 28,3%;
 llat (inclou termes cientfics o tcnics): 28,24%;
 angls antic (origen germnic), angls mitj, escandinau o nrdic i neerlands: 25%;
 grec: 5,32%;
 sense origen etimolgic precs: 3,28%;
 derivats de noms de persones: 3,28%;
 altres llenges: 1%;


Sistema d'escriptura.
L'angls utilitza l'alfabet llat en l'escriptura. L'ortografia de l'angls s etimolgica i no pas fontica, especialment per a les paraules d'origen llat o recentment incorporades del francs. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germnic i les adaptades antigament del francs, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciaci d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

 Principals dialectes .
 dialectes de l'Anglaterra;
 dialectes americans;
 australi;
 canadenc;
 caribeny;
 escocs;
 angls galls;
 angls de l'ndia;
 dialectes de l'Irlanda ;
 angls de Terranova;
 novazelands;
 sudafric;
 angls de Singapur (Singlish);
 angls de Malisia (Manglish);

Remarques.


Vegeu tamb.
Globish;

 Enllaos externs .

 Histria de l'angls;
 Recursos en angls;
 Diccionari Merriam-Webster;
 Diccionari Angls-Catal de Codi Obert;
;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209" title="Alemany" nonfiltered="135" processed="134" dbindex="135">


L'alemany (en alemany, Deutsch, t ) s una llengua germnica del grup occidental. s la llengua ms parlada nativament dins la Uni Europea, i la novena ms parlada del mn. El nom en catal prov de la tribu germnica dels "alemani", mentre que els alemanys en diuen "Deutsch".

Origen.
Fins ben entrat el segle XX, en tot l'mbit alemany i neerlands s'ha parlat una muni de dialectes germnics relacionats entre ells, formant el que s'anomena un continu lingstic. Aquest continu es divideix en dos grans rees dialectals: el baix alemany, al nord, i l'alt alemany, al sud, separades per l'anomenada lnia de Benrath que marca el lmit septentrional del fenomen de la segona mutaci consonntica. La llengua estndard alemanya est basada en l'alt alemany. Els dialectes es continuen parlant avui en dia, encara que en algunes zones estan quasi extingits, mentre que en altres, com a Sussa, encara conserven molta vitalitat.

L'alemany actual s una mena d'invenci culta destinada a ser la llengua escrita i normalitzada dels mltiples dialectes. Sempre s'ha pres la traducci de la Bblia feta per Luter, basada en el dialecte alt sax, com una pea clau en la normativitzaci de l'alemany. Aquesta normativitzaci es va refermar a la fi del segle XVIII amb les obres dels que es consideren com a clssics alemanys (Goethe, Schiller, Lessing, etc.) i fou consolidada amb la creaci de l'Imperi Alemany el 1871. Aquesta uni poltica va fer possible l'adopci d'una normativa unificada, que amb el canvi de segle fou acceptada tamb per ustria i Sussa amb molt poques variacions.

Aquest model estndard est basat en la llengua utilitzada a la fi del segle XVIII a la cancelleria de Saxnia, sent desprs molt influt pel model de la cancelleria de Viena. Pel que fa a la pronunciaci, el model adoptat fou el del nord, ja que els alemanys del nord aprenien l'estndard prcticament com una llengua estrangera, i per aix el seu model se cenyia ms a l'ortografia. Aix doncs, podem dir que l'alemany estndard actual est basat en la parla de Saxnia (sud de l'antiga Repblica Democrtica Alemanya) desprs d'haver sigut molt influda pel model de Viena i havent adoptat la pronunciaci del nord com a model.

Encara que s'escrivia, l'alemany estndard no es va comenar a parlar de manera habitual fins al segle XIX, quan es va introduir obligatriament a les escoles. L'any 1898, una comissi d'experts va redactar la "Deutsche Bhnenaussprache" (pronunciaci alemanya per al teatre), cosa que supos l'establiment d'un estndard de pronunciaci.


Classificaci.

L'alemany forma part de la branca occidental de les llenges germniques, que a la volta forma part de les llenges indoeuropees.

Estatus oficial.

L'alemany estndard s l'nica llengua oficial a Liechtenstein i ustria; comparteix l'estatus oficial en Alemanya (amb el dans, fris i srab com a llenges minoritries), Sussa (amb el francs, itali i Romanx), Blgica (amb el neerlands i francs) i Luxemburg (amb el francs i luxemburgus). T s de llengua oficial local en regions germanfones de Dinamarca, Itlia i Polnia. s tamb una de les 23 llenges oficials de la Uni europea.

s tamb una llengua minoritria a l'Argentina, al Brasil, al Camerun, al Canad, a Xile, a Crocia, a la Repblica Txeca, Estnia, a la Frana, a Hongria, Kazakhstan, Letnia, Litunia, Mxic, Nambia, Paraguai, Polnia, Romania, Rssia, Srbia, Eslovquia, Tadjikistan, Togo, Ucrana i als Estats Units.

L'alemany va ser la lingua franca d'Europa central, de l'est i nord d'Europa i continua sent una de les llenges estrangeres ms populars d'Europa. El 32% dels ciutadans de l'Europa dels 15 diuen que poden parlar en alemany (tan com a llengua materna o segona o com a llengua estrangera).  Existeix una gran possibilitat de veure canals de televisi en alemany per satllit o per cable.

 Varietats de la llengua .

 Llengua estndard .
Encara que s'utilitzi el terme "alemany" per a referir-se a l'idioma escrit, al terreny parlat hi ha una mplia varietat de dialectes al llarg i ample del territori germanoparlant. L'alemany estndard (dit Hochdeutsch) no es va originar a partir d'un dialecte concret, sin que es va crear a partir dels diversos dialectes (sobretot els centrals) com a llengua escrita.

En la major part de les regions, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen colloquialment una mescla entre l'alemany estndard i el dialecte autcton. A no ocorre aix en Sussa, on l'alemany estndard a penes es parla, noms a vegades comptades, com a l'hora de parlar amb alg que no entn el dialecte sus. En certes regions alemanyes, sobretot en algunes grans ciutats, una gran part de la poblaci noms parla la llengua estndard.

La llengua estndard t diferncies regionals, especialment en vocabulari, encara que tamb en pronunciaci i gramtica. Aquestes diferncies sn molt menors que les que existeixen entre els dialectes locals. No obstant, l'alemany es considera una llengua pluricntrica, perqu les varietats dels tres majors pasos germanoparlants sn considerades estndard de la mateixa manera.

 Dialectes .
Les variacions entre els distints dialectes sn considerables; s possible que parlants de distints dialectes no es puguen entendre entre si sense tirar m de l'alemany estndard. s ms, els dialectes alemanys no solen ser entesos per alg que noms coneix l'alemany estndard. Podem dividir els dialectes entre els dialectes del baix alemany i els de l'alt alemany.

La separaci entre ambds zones ve donada per l'anomenada Lnia de Benrath, que separa les zones que van patir la segona mutaci consonntica germnica de les que no la van patir. Aquesta mutaci es va produir al voltant de l'any 500 d.C. als pobles al sud d'aquesta lnia. Els dialectes d'aquests pobles van donar lloc a l'alt alemany. Els dialectes dels pobles al nord d'aquesta lnia van donar lloc a l'angls, el neerlands, el fris i els dialectes del baix alemany.

Una altra segona lnia destacable seria la marcada pel riu Main (tamb anomenada d'Speyer), al sud de la qual la segona mutaci es dna totalment (alemany alt o Oberdeutsch), i al nord noms parcialment (alemany mitj o Mitteldeutsch, dels quals es deriva l'alemany estndard). Un exemple de les variacions fontiques es veu a continuaci:



Aquestes enormes diferncies entre els dialectes del baix alemany i de l'alt alemany han dividit a la comunitat filolgica. Algunes teories sostenen que el neerlands no s ms que un altre dialecte del baix alemany, que a pesar d'haver adoptat una normativa prpia, no deixa de ser un dialecte alemany. Altres teories prefereixen considerar al baix alemany i a l'alt alemany com a idiomes distints.

 L'alemany sus.
L'alemany sus - Schwyzerdtsch

Es dna el cas curis dels dialectes d'alemany sus. Hi ha diverses modalitats, depenent de la regi geogrfica. Per exemple el Zridtsch (alemany sus de Zuric), Brndtsch (de Berna), Urnerdtsch (d'Uri), Luzrnerdtsch, (de Lucerna), Baseldiitsch (de Basilea), Sanggallerdtsch (de Sankt Gallen), Wallisertiitsch (del Valais), ..

En tots aquests casos es tracta de dialectes parlats. s a dir, el seu parlar s dialectal, per normalment escriuen en alemany estndard, encara que tamb hi ha una tendncia minoritria que intenta reflectir la parla dialectal en edicions escrites (email, sms). El principal problema que es troben en la dita empresa s la gran quantitat de variacions dialectals, que en molts casos difereixen significativament unes de les altres. Per exemple els alemanys no entenen l'alemany sus molt fcilment, per els sussos al contrari entenen als alemanys sense problema.

 Exemples de variacions lxiques dialectals .
Grezi (en alemany sus de Zuric zrituusch) > Hallo (en Hochdeutsch) > hola (si b el seu origen s Gr dich en alman estndard que significa salutaci);
rebli (en alemany sus) > Mohrrbe o Karotte (en Hochdeutsch) > carlota;
merci vill mal (en alemany sus) > Danke schn (en Hochdeutsch) > moltes grcies;
schnufe (en alemany sus) > atmen (en Hochdeutsch) > respirar;
nd (en alemany sus) > nicht (en Hochdeutsch) > no;
chli (en alemany sus) > klein (en alemany estndard) > gla (en dialecte bavars) > ltt (en Niederdeutsch) > xicotet;
Weggli (en alemany sus) > Semmel (en Niederdeutsch) > Brtchen (en Hochdeutsch) > panet;
Sonnabend (en Niederdeutsch) > Samstag (en Hochdeutsch) > dissabte;
Segons la regi, la tardor pot rebre els noms Herbst, Sptjahr, Sptling, entre altres.

En alguns casos, els dialectes sussos difereixen considerablement els uns dels altres, tal com es pot observar en l'exemple segent:

s mdeli ank (en alemany sus de Berna Brndtsch) >>;
 e stckli butter (en alemany sus de Zuric zrittsch) >>;
 eet Stckchen Butter (en Hochdeutsch) >>;
 un poc de mantega;

 Exemples de variacions morfolgiques .
En alemany sus empren -li com a sufix diminutiu en compte de -chen de l'alemany estndard.

 Exemples de variacions fonolgiques .
En alemany de Zuric es pronuncia una vibrant, igual que els hispanoparlants, quan realitza el fonema corresponent amb la lletra r.

La seqncia ei que es pronuncia  en alemany estndard, es pronuncia  en alemany sus.

Gramtica.
Flexi nominal.
Els substantius alemanys es flexionen en:
En un dels quatre casos gramaticals: nominatiu, genitiu, datiu, i acusatiu.
En un dels tres gneres: mascul, femen o neutre. Les terminacions de les paraules de vegades reflecteixen el gnere gramatical; per exemple, els noms acabats en ...ung, ...schaft or ...heit sn femenins, mentre els noms que acaben en ...chen o ...lein (formes diminutives) sn neutres; tot i aix la majoria de les paraules no tenen regles i el vocabulari s'ha d'aprendre junt amb el gnere corresponent.
 En dos nombres: singular i plural. La generaci del plural s tamb irregular i pot comportar canvis a l'arrel principal de la paraula com l'adici d'un "umlaut";

Encara que l'alemany siga citat com a exemple de llengua amb un grau de flexi alt (Amb 100 milions de parlants nadius, l'alemany s gaireb la llengua ms parlada amb el grau de flexi ms alt de les llenges germniques arreu), el grau de flexi s considerablement menor al de l'alemany antic o altres llenges indoeuropees antigues com el llat, grec antic o el snscrit. Els tres gneres al singular es converteixen en un al plural, considerant-se, de vegades, el plural com a quart gnere. Amb quatre casos i tres gneres ms el plural existeixen 16 possibles combinacions de casos i gnere/nombre, tanmateix noms hi ha 6 formes de l'article definit per a les 16 possibilitats. Normalment la declinaci dels noms no es produeix en el substantiu mateix sin en l'article o determinant  i en els adjectius acompanyants. Tot i aix, els noms noms es flexionen en cas del neutre i mascul en el genitiu (afegint una  s o -es), en el pural en el datiu (afegint una  n) i en el cas de l'anomenada n-deklination (masculins acabats en  e, -and/-ant, -ent, -ist, -oge, -an entre altres i neutres com Herz (cor) afegint una  n o  ns si s en genitiu). En cas del genitiu, el seu s s escs en la llengua informal i se substitueix per von+datiu.

A l'ortografia alemanya, els substantius s'escriuen en majscula, a facilita al lector la funci sintctica de les paraules de dins de l'oraci ("Es war einmal ein Knig"   "Hi havia una vegada un rei").

Com altres llenges germniques, l'alemany forma paraules compostes per l'esquerra on la primera paraula modifica la segona: "Nachttisch" (nit+taula) s  tauleta de nit  i la composici de paraules normalment no hi ha cap tipus de separaci entre elles com a altres llenges germniques. Moltes vegades, l'adici de paraules no tenen perqu significar una suma de significats i s genera una de nova amb un significat nou com a: "frigorfic" s Khlschrank (literalment, 'armari fred'); televisor s Fernseher (literalment, 'visor lluny'); telescopi s Fernrohr (literalment, 'tub lluny'). Aquesta capacitat fa que l'alemany siga una llengua molt flexiva quant a la generaci de noves paraules i aquestes poden arribar a ser molt llargues. La paraula ms llarga en alemany d's s Rindfleischetikettierungsberwachungsaufgabenbertragungsgesetz.

Flexi verbal.
Els verbs a l'alemany estndard es flexionen en:
 Una dels dos tipus de conjugacions, dbil i fort (com a altres llenges germniques). ;
(Hi ha tamb una tercera classe de verbs, coneguda com a mixta, que combina caracterstiques d'ambdues conjugacions.)
Tres persones: 1a, 2a, 3a.
 Dos nombres: singular i plural;
 Tres modes: Indicatiu, Subjunctiu (Konjunktiv I und II), Imperatiu;
 Dos veus verbals: activa i passiva; la passiva es compon en passiva esttica i passiva dinmica.
 Dos temps simples (Present, Pretrit) i quatre temps composts (Perfet, Plusquamperfet, Futur I, Futur II) ;
 La distinci entre aspectes gramaticals es crea mitjanant la combinaci del subjunctiu i el pretrit.
 La distinci entre l'aspecte continu i no continu no existeix a l'alemany com a altres llenges com al catal o l'angls. Tanmateix es pot fer mfasi en la continutat d'un verb mitjanant la construccions:  sein  + am/beim + verb substantivitzat. (Ich bin am/beim Lesen  Estic llegint  ).

Existeix diverses maneres per a expandir, sovint radicalment, el significat d'un verb arrel mitjanant l'adici de prefixos. Alguns dels prefixos tenen significat (Exemple: zer- refereix a la destrucci de coses, com a zerreien=destrossar, zerbrechen=trencar en trossos, zerschneiden=tallar a trossos), altres no tenen significat per ells mateixos i no hi ha relaci entre verbs modificats amb el mateix prefix (Exemple: ver- , com a versuchen=intentar, vernehmen=interrogar, verteilen=distribuir, verstehen=entendre). Ms exemples: haften=enganxar, verhaften=empresonar; kaufen=comprar, verkaufen=vendre; hren=sentir, aufhren=deixar de; fahren=conduir, erfahren=conseguir saber alguna cosa.

Aquests verbs compostos poden ser separables o no separables. En els separables, el prefix i el verb se separen quan es conjuguen anant el prefix al final de la frase i per a formar el participi passat el prefix ge-, que marca el participi, va entre el prefix i el verb (prefixe + ge+ verb en forma de participi). En els no separables, el prefix i el verb no se separen mai i per a formar el participi passat no hi ha l'afix ge.

Sintaxi. 
L'ordre de l'oraci alemanya s lleugerament flexible, per compta amb alguns punts fixos:
 El verb conjugat d'una oraci enunciativa sempre va a la 2a posici de l'oraci i si hi ha el cas que hi ha ms d'un verb, els verbs no conjugats van al final.
 El subjecte d'una oraci noms pot anar o a 1a posici (Vorfeld) o tot seguit del verb (3a posici) si la 1a posici est ocupada per un complement circumstancial (Ergnzung) o un adverbi.
En cas de l'ordre en l'oraci interrogativa s aix:
Noms un verb:
(Partcula interrogativa) + verb + subjecte + complements?
Ms d'un verb:
(Partcula interrogativa) + verb conjugable o auxiliar + subjecte + complements + verb principal?
En cas de les oracions subordinades, en la clusula subordinada el verb conjugat sempre va al final. De totes maneres la posici de la clusula subordinada dins de l'oraci principal pot anar en el Vorfeld o al final de la frase per sempre est separada de la clusula principal mitjanant una coma.

Molts verbs alemanys tenen prefix separable, sovint amb funci adverbial. Quan aquests verbs es conjuguen, el prefix se separa i va al final de la frase. Per exemple: mitgehen (lit. amb anar, anar-se'n amb alg) dna Gehst du mit? (lit. "anar tu amb?", Te'n vns (amb mi, amb nosaltres)?)

Vocabulari.
La major part del vocabulari alemany prov del germnic, encara que hi ha un important nombre de prstecs del francs, del angls (ms recentment) i, sobretot, del llat. De fet, qualsevol paraula procedent del llat pot ser convertida en paraula alemanya seguint unes regles definides i el parlant que usa paraules construdes d'aquesta manera partint del llat sol ser considerat culte pels alemanys.

 Sistema d'escriptura i ortografia .
L'alemany s'escriu usant l'alfabet llat. A ms de les vint-i-sis lletres bsiques, l'alemany posseeix tres vocals amb Umlaut (mutaci voclica), ,  i . Potser el tret ms caracterstic de l'escriptura alemanya siga l'existncia del carcter , anomenat eszet o scharfes S (S picant) -sense cap relaci amb la beta grega-, que a Sussa no s'utilitza i s substitut per 'ss'.

El 1901 es va convocar una conferncia internacional que va redactar la Rechtschreibung der Deutschen Sprache (Ortografia de la llengua alemanya). L'ltima revisi va ser-ne al 1996 on es van canviar bastants aspectes de l'ortografia alemanya i va ser molt polmica per part dels lingistes ms conservadors. Aquesta reforma va ser consensuada per tots els pasos germanoparlants en l'anomenada Rechtschreibreform. El procs d'adaptaci d'aquesta reforma va ser des del 1996 fins al 2004 on tots els escrits han d'escriure's amb la la nova reforma. Aquesta reforma consisteix en:
 La completa regularitzaci de la es-zett "" i la "ss". Ara totes les vocals abans de "" sn llargues. Es canvia la "" per "ss" a totes les paraules on la vocal anterior s curta.
 da -> dass (que -conjunci-).
 der Flu -> der Fluss (el riu).
 La separaci d'alguns verbs compostos formats per un substantiu o verb + verb.
 kennenlernen -> kennen lernen (conixer).
 radfahren -> Rad fahren (anar en bici).
 Regulaci de paraules amb mltiples consonants seguides.
 Schiffahren -> Schifffahren (anar en vaixell) perqu Schiff (vaixell) + fahren (anar, conduir).
 As -> Ass (as) perqu el plural s Asses.
 Adaptaci de paraules estrangeres arrelades en l'alemany;
 Els sufixos: -phon, -graph i -phot poden ser escrits amb f en comptes de ph.
 Clarifica el criteri de posar majscula:
 Es pot posar majscula desprs d'una coma.
 La majscula en textos formals dels pronoms personals du, dein, ihr, ihn desapareix.

Fonologia.
Vocals.
En l'alemany hi ha vocals curtes i llargues, en la segent taula trobem les vocals excloent els diftongs (veure ms avall):

La e curta es pronuncia  en sllabes tniques (incloent l'accent secundari) per  en sllabes tones. Cal dir que la e curta tnica representa a la vegada e i  (htte 'que jo tinguera' i Kette 'cadena'). Generalment, les vocals curtes sn obertes i les llargues sn tancades. L'nica excepci s en la  llarga, que s una e oberta ""; en algunes varietats de l'alemany estndard,  i  s'han fusionat en , eliminant aquesta anomalia. En aquest cas, parells com Bren/Beeren 'ossos/baies' o hre/Ehre 'punxa/honor' esdevenen homfons).

En la major part de l'estndard alemany, un -er ton no es pronuncia , sin que es vocalitza a . Com per exemple: Vater  pare  es pronuncia .

El que una vocal curta o llarga s quasi sempre predectible, malgrat a sempre hi ha excepcions puntuals i tamb depn de la regi:
 Si una vocal (diferent a i) est al final de la sllaba o seguida d'una consonant simple, es pronuncia normalment llarga (per exemple Hof f). ;
 Si la vocal va seguida d'una consonant doble (ff, ss or tt), ck, tz o un cmul consonntic (st o nd), s sempre curta (hoffen f n). Les consonants dobles s'usen noms per a aquesta funci, el valor de la consonant mai es dobla ni es fa ms llarga.
Ambdues regles tenen excepcions (hat  't' s curta malgrat la primera regla; Kloster  'monasteri' i Mond  'lluna' sn llargues malgrat la segona regla). Per al cas de la i que no estiga en la combinaci ie (fent-la llarga) ni seguida per una doble consonant o cmul (fent-la curta), no hi ha cap regla general. En molts casos hi ha diferncies regionals: En l'Alemanya central (Hessen), la o en el cognom "Hoffmann" es diu llarga quan la resta d'alemanys la pronunciarien curta; tamb passaria el mateix amb la e al nom de la regi "Mecklenburg" amb la gent que hi viu. La paraula Stdte 'ciutats', s pronunciada amb una vocal curta  per alguns (Jan Hofer, ARD Television) i amb una llarga  per altres (Marietta Slomka, ZDF Television). Finalment, una vocal seguida per ch pot ser tan curta (Fach  'assignatura', Kche  'cuina') tan llarga (Suche  'buscar', Bcher  'llibres') gaireb a l'atzar. Aix, Lache s homgraf:  'toll' i  'riure' (subst.), 'riu!' (Imp.).

Les vocals alemanyes poden formar els segents dgrafs (en escriptura) i diftongs (en pronunciaci); cal tenir en compte que la pronunciaci d'alguns d'ells (ei, u, eu) s molt diferent del que un s'espera:

A banda, el dgraf ie generalment representa el fonema , el qual o s cap diftong. En la major part de les varietats, una /r/ al final de la sllaba es vocalitza. Tanmateix, una seqncia d'una vocal seguida per una /r/ vocalitzada no s considerada com a diftong: Br  'os', er  'ell', wir  'nosaltres', Tor  'porta d'entrada', kurz  'curt', Wrter  'paraules'.

En algunes varietats de l'alemany estndard, les arrels que comencen amb vocal estan precedides per una oclusiva glotal sorda [ ].

Consonants.
 C per si mateixa no s una lletra alemanya. En paraules de prstec, es pronuncia normalment [ ] (abans de , u, e, i, , , y) o  (abans de a, o, u, o abans de consonants).
 Ch es pronuncia  (desprs de , ai, u, e, ei, eu, i, ,  i desprs de consonants) o  (desprs a, au, o, u). En alguns dialectes (especialment, Rennia (oest d'Alemanya)) es pronuncia sempre [ ], originant ambigitats (Kirche i Kirsche sn pronunciades ). Gent d'aquestes regions solen ultracorregir-se quan parlen alemany estndard, pronunciant algunes [ ] com a . En una paraula germana ch mai es troba al comenament. En mots de prstec, la Ch no t una pronunciaci concreta podent-se pronunciar ,  o [ ] depenent del dialecte. Per exemple, la paraula Chemie (qumica) es pot pronunciar mi , mi  o mi .
 H es pronuncia aspirada com a l'angls al comenament de sllaba. Desprs d'una vocal no es pronuncia i noms allarga la vocal (gehen (anar) =  kahl (calb) = ).
 W es pronuncia  com v al valenci o balear (was (qu) ).
 S es pronuncia  (com a "zebra") si es comenament de paraula i desprs hi ha una vocal o entre vocals (Sohn (fill) n), en altres casos  (Bus s). ss i  s'usen quan es vol pronunciar  per s entre vocals (e.g. Hase z  vs. hasse ). st i sp al comenament de paraules d'origen alemany es pronuncien  i , respectivament.
 Sch es pronuncia [ ] (com a "Xtiva").
 Dsch es pronuncia [ ] (com a "platja").
 Z es pronuncia sempre [ ] (zog k).
 F es pronuncia .
 V es pronouncia  es paraules d'origen germnic (Vater t ) i  en altres casos (Vase z ).
  mai est al comenament de paraula. Es pronuncia sempre .

Noms de l'alemany en altres llenges.
Arran de la histria turbulenta tant d'Alemanya com de la llengua alemanya, els noms que els altres pobles escolliren per a referir-s'hi varien ms que per a la majoria d'altres llenges.

En general, els noms de la llengua alemanya es poden classificar en cinc grups d'acord amb el seu origen:



El laosi s nic en el sentit que sota l'influncia tant de l'angls "German" com del francs (la llengua colonial) "Allemand", escoll un entremig:              (phaxa yeylaman), que tant podria aparixer a la categoria 2 com a la 5. Diverses altres llenges tenen tamb noms alternatius pertanyents a una altra categoria, si b no sn tan corrents com els mostrats a la llista anteriror:
 En catal i castell, els mots tudesc i tudesco pertanyerien a la primera categoria.
 El romans emprava tradicionalment el terme eslau "nem e te" (grup 4), per "german " (grup 2) s ara mpliament usat. L'hongars "nmet" s un manlleu eslau, i el nom en rab d'ustria,        ("an-namsa"), en deriva.
 El suahili, arran de les influncies colonials, compta amb dos noms per a alemany: kidachi (grup 1) i kijerumani (grup 2). En tots dos casos la partcula inicial ki indica que s el nom d'una llengua. Kidachi s una forma arcaica i rara, explicable per la colonitzaci alemanya de Tanznia fins al final de la Primera Guerra Mundial. Kijerumani prov de la colonitzaci anglesa.

Enllaos externs.

;
 http://www.diccionari.info   Diccionari catal-alemany lliure GPL;


































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="210" title="Aro picti-Phillyreetum rodriguezii" nonfiltered="136" processed="135" dbindex="136">
LOleo-Ceratonion litoral, situat immediatament enrere de la cintura de camfits halfils, mostra a Menorca caracterstiques talment especials que s tractat com un grup a part.
L'endmic aladern menorqu s la planta dominant. A les zones ms ventoses adopta un modelat aerodinmic molt ajupit i fusiforme.
http://www.terra.es/personal3/davidbertran/imatges/Phillyrea.gif
Forma que pren una tofa de Phillyrea a l'illa d'en Colom.
Puntejat: situaci dels matolls de Daphne rodrigezii

Daphne rodriguezii s un petit arbust tortus i poc lignificat endmic de Menorca que es troba quasi exclusivament associat a aquesta associaci vegetal. Es troba junt a l'aladern menorqu, per noms en el costat interior del matoll, on es troba protegit de la violncia extrema del vent.
Les arcies Arum pictum i Dracunculus muscivorus semblen igualment lligades a aquesta mquia litoral. No s'observen ms enll d'alguns centenars de metres allunyades del mar. Sn doncs carcteristiques de l'associaci. 
Una altra diferncia amb l'ullastrar tpic que t aquesta associaci s la gran riquesa de gefits.
En una situaci menys extrema que la descrita (menys exposici al vent) s'hi troben dues variants ms d'aquesta associaci (la variant amb Daphe rodriguezii seria la ms pura amb aladern menorqu):
Variant amb Aetheorrhiza bulbosa;
Variant amb Clematis flammula;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212" title="Albinyana" nonfiltered="137" processed="136" dbindex="137">

Albinyana s un municipi de la comarca del Baix Peneds.









|}
 Histria .

El segle XI, el vescomte Guitard va construir all el seu castell. El seu fill Adalbert, mort durant la Reconquesta, va deixar en testament el lloc al Monestir de Sant Cugat. El 1040, l'abat del cenobi va cedir els terrenys a Bernat Otger amb la condici que reconstrus el castell i s'encarregus de l seva defensa. En trobar-se en terreny fronterer i per temor als atacs sarrans, el castell va quedar durant molt de temps deshabitat. Va pertnyer als monjos de Sant Cugat fins al final de les senyories. No queden restes d'aquest castell encara que es creu que estava situat al mateix lloc en el qual avui en dia es troba el nucli del poble.

Van existir unes altres dues fortificacions tamb desaparegudes. Una d'elles s l'antic castell de l'Esquena Roja que apareix citat en documents de 1173. Poc temps desprs es va convertir en una masia. L'altra fortificaci s el castell de Tomov, encara que pels documents trobats sembla ser que es tractava ms d'una mansi fortificada que d'un castell per si mateix.

 Cultura .

L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Bartomeu. Encara que apareix documentada el 1120 com a possessi de Sant Cugat, la construcci actual s del segle XVIII. T un absis semicircular amb fris i finestra. La torre del campanar s de base quadrada i est coronada per la imatge d'un petit ngel.

A la Plaa Major es pot veure un altre edifici destacat: Cal Pau Mag. Es tracta d'una construcci del segle XVII de tres plantes. En el seu interior es troba un vestbul cobert amb volta d'arc aix com l'escala d'accs a la zona d'habitatges on es pot veure inscrita la data de la construcci (1637). s l'antiga residncia de l'administrador de Sant Cugat.

A l'agregat de Les Peces es troba un edifici de grans dimensions conegut com Cal Gener. Es tracta d'una construcci dels segles XV-XVI, reconstrut en el XVIII. Les finestres estan envoltades de pedra i la seva faana presenta uns interessants esgrafiats restaurats el 1984. Representen figures humanes aix com diversos elements arquitectnics i geomtrics. Funciona com a casa-museu dedicada al turisme rural.

Als afores d'Albinyana es troba l'ermita de Sant Antoni. s un edifici del segle XVIII de planta rectangular i amb una coberta a dues aiges. T volta de can i contraforts exteriors. T tamb una torre adossada que funciona com campanar. Es creu que formava part de l'estructura de defensa de l'antic castell. Est situada sobre un petit tur i tot el conjunt s de color blanc.

La localitat celebra les seves festes el mes de juliol, coincidint amb la Mare de Du del Carme, i el 24 d'agost, festivitat de Sant Bartomeu.

 Economia .

La principal activitat econmica s l'agricultura de sec. Els principals cultiu sn la vinya, els cereals, ametllers i avellaners. Fins a mitjans el segle XX va existir una important indstria dedicada a la fabricaci de cistells de figura.
 Demografia .

 Enllaos externs .
Enlla pgina web d'Albinyana;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213" title="Alfabet hebreu" nonfiltered="138" processed="137" dbindex="138">

L'alfabet hebreu, tamb conegut com a alefbet a partir del nom de les dues primeres lletres, s un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.

Estrictament, l'alefbet s un abjad (s a dir un sistema d'escriptura on les vocals no estan representades) com l'rab. Igual que aquest, l'escriptura s fa de dreta a esquerra, les lletres no tenen una forma majscula i algunes poques d'elles canvien de forma d'acord amb la seva posici. Tamb com a l'rab, existeix una forma d'impremta i una de cursiva.

Per la representaci dels sons vocals, tret de determinats casos en qu una consonant pren un so vocal, es fa servir un sistema de diacrtics anomenat      - niqqud (= puntuaci), que fou inventat i incorporat molt ms tardanament. Els diacrtics normalment no es fan servir fora dels diccionaris, textos infantils i d'aprenentatge, i en la lectura de la Bblia. En aquest ltim cas, el niqqud es complementa amb un conjunt de marques de t e amim (= gustos de) cantillaci, o entonaci per la lectura correcta dels textos masortics (= tradicionals, o traspassats per tradici, referint-se als textos sagrats del Judaisme).

Una dificultat en la lectura de l'hebreu per als no nadius rau en el fet que les lletres representen diferents sons en funci de la seva posici a la paraula, aix com en alguns casos en funci de les lletres precedents o segents. Tamb existeix el problema invers, quan, a l'hebreu modern, dues lletres es pronuncien igual (dit homofonia).

Apart de per l'idioma hebreu, aquest alfabet tamb ha estat usat amb algunes adaptacions per l'escriptura de diferents llengues de la dispora jueva, com ara l'rab, el judeoespanyol (o sefardita), el judeoalemany (o jiddisch), el judeoprovenal (o shoadit), i incls el catal. Alguns dels seus carcters tamb s'usen en el domini de les matemtiques.

Cal tenir en compte que l'hebreu no fou parlat quotidianament durant ms de dos mil anys, i fou conservat principalment en lectures religioses, i per tant alguns sons originals han desaparegut en algunes comunitats jueves d'Europa (on no existien aquells sons) i en el parlar normal de gran part dels israelians. De totes maneres, encara pot sentir-se molta gent (normalment d'orgen asitic) que segueix emprant els sons originals.

Carcters de l'alfabet hebreu.

En aquesta taula es mostren les lletres de l'alfabet hebreu, en les seves formes estndar i final on correspon el nom de la lletra en catal i la pronunciaci (H.T.: hebreu tiberienc; H.M.: hebreu modern; H.M.I.: hebreu modern israeli). La columna "Derivades" no s'aplica, de fet, a l'hebreu tiberienc. En aquesta columna hi trobem les lletres   ,  ,  ,  ,  ,  (anomenades begadkefat per mnemotcnia) que poden presentar una realitzaci oclusiva (b, g, d, k, p, t) o fricativa (v,  , , x, f,  ) segons llur posici en la paraula o segons determinades formes gramaticals. En regla general, una begadkefat es pronuncia oclusiva a principi de sllaba si no va precedida de vocal.
Amb la invenci del sistema massortic per a fixar la pronunciaci de l'hebreu apareix el dagueix (   ), mena de punt volat. Aquest signe, quan s present en una begadkefat, ens indica que aquesta consonant s'ha de pronunciar oclusiva.



Diacrtics.
La vocalitzaci de l'hebreu modern, coneguda com a niqqud en hebreu, obeeix al sistema de vocalitzaci masortica tiberienca. Aquest sistema s el que es fa servir en els textos sagrats i en hebreu modern.

En la taula que es mostra a continuaci, apareixen en fons groc les vocals considerades gramaticalment com a vocals molt breus, en verd les vocals breus, i en blau les vocals llargues. S'hi han emprat les lletres   i   per fer de suport a les vocals presentades.

Vocals;

Altres diacrtics;
Es fica un punt sobre la lletra   per a indicar si s'ha de pronunciar [ ] o .
   : [ ];
   : ;
El dagueix (   ) permet d'indicar si una begadkefat s oclusiva o fricativa (veure taula de consonants).

Alfabet hebreu adaptat al jiddish.

En aquesta taula es mostren les lletres de l'alfabet hebreu usades en jiddish. En fons groc apareixen les variacions de les lletres de base.





Valor numric dels carcters hebreus.
Cada lletra de l'alefbet t un valor numric associat (similar a l'alfabet grec), cosa que va donar lloc a tota una disciplina mstica dedicada a l'estudi del valor numric dels mots, anomenada Guematria. Aix es dna, per exemple, que el nom Avraham representa 248 (1+2+200+5+40).
En temps moderns, per, l'hebreu fa servir les xifres europees.

Per determinar el valor numric d'un grup de lletres, simplement se sumen els seus valors individuals.
Quan un nombre consta de noms una lletra, es fica un "gureix" (en hebreu , mena d'accent agut) desprs de la lletra. Per exemple,  correspon al nombre 9. Si el nombre consta de ms d'una lletra, es fica un "guerxm" (doble gureix) entre la penltima i l'ltima lletra. Per exemple,  correspon al nombre 32 (30+2) i  al nombre 188 (100+80+8). L's del gureix i del guerxm indica que es tracta d'un nombre i no d'una paraula.

Per a escriure un nombre, posem primer (de dreta a esquerra) els valors ms grans. s convenci fer servir la menor quantitat de lletres possible. Per als nombres superiors a 799, s'usen dues taus   que equivalen aix a 800. Tot i aix, en la tradici cabalstica s'usen les formes finals de les lletres khet  , mem  , nun  , pe   i tsade   per a transcriure els nombres 500, 600, 700, 800 i 900 respectivament.

Per als milers existeixen dos sistemes. El ms freqent, el que serveix per exemple per a escriure dates, consisteix en separar la lletra que representa el miler de la resta amb un gureix. Per exemple, l'any 5769 del calendari hebreu s'escriu , o sigui 51000+400+300+60+9. L'altre sistema, molt menys freqent, consisteix en ficar dos punts damunt d'una lletra (com una diresi) per indicar que es tracta d'un miler.

Les excepcions ms habituals a aquest sistema sn les combinacions de lletres que resultarien en una abreviaci del tetragrama, o sia el 15 i el 16, que s'escriuen  i  repectivament (9+6 i 9+7, en lloc de 10+5 i 10+6). Tamb s'eviten les combinacions que es podrien llegir com a paraules negativament connotades canviant l'ordre de les lletres. Per exemple,  forma la paraula , que significa "destruirs" o "destruir", aquesta lectura s'evita canviant l'ordre de les dues ltimes lletres: .

La taula a continuaci mostra el valor numric associat a cada carcter.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214" title="Alfabet castell" nonfiltered="139" processed="138" dbindex="139">
L'alfabet castell consisteix en les segents 29 lletres:

A, B, C, CH, D, E, F, G, H, I, J, K, L, LL, M, N, , O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y, Z;

T les mateixes lletres de l'alfabet catal i a ms les lletres Ch (che o ce hache), Ll (elle) i  (ee). La lletra  representa un so palatal (corresponent al representat pel dgraf ny en catal) i el dgraf ch correspon al catal tx. Els dgrafs ll i rr (dobre erre erra) representen els mateixos sons que en catal.

Cal tenir en compte la especial situaci de la ch i la ll, que sn tant lletres  com dgrafs. Tradicionalment s'alfabetitzaven desprs de la c i la l, respectivament, per el 1994 la Acadmia de la llengua castellana, juntament amb les diverses acadmies dels pasos castellanoparlants,  va canviar aquesta regla amb la intenci de d'apropar l'ordre dels diccionaris als de les altres llenges amb el mateix alfabet, per tal de facilitar l'aprenentatge de la llengua castellana a la gent que parla una altra llengua. Aix doncs, actualment aquests dos dgrafs, tot i mantenir l'estatus de lletres, consten als diccionaris dins de c i l respectivament.

Apart del que s'ha dit, en castell s'utilitzen les cinc vocals amb accent agut per trencar diftongs i per assenyalar la vocal tnica (, , , , ). Tamb s'utilitza la lletra u amb diresi () a les sllabes ge i gi per indicar de manera parallela a com es fa en catal que aquestes u es pronuncien, ja que gue i gui sn dos dgrafs que representen un so davant e, i diferent de ge, gi.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215" title="Atzur" nonfiltered="140" processed="139" dbindex="140">

L'atzur s el color blau en herldica. Es tracta d'un blau intens, que pot arribar a ser blau mar. En el gravat, es representa mitjanant lnies horitzontals que cobreixen la superfcie del camp o de la figura.

Una mostra del color atzur:
 



Vegeu tamb.
Llista de colors;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216" title="Alaior" nonfiltered="141" processed="140" dbindex="141">

Alaior s una vila i municipi, tercera poblaci de l'illa de Menorca, s una comunitat artesana i industrial, amb ms de 8000 habitants i un terme municipal de 107,20 kilmetres quadrats. Cont una nombrosa quantitat de jaciments arqueolgics, la qual cosa palesa l'antiguitat de l'ocupaci humana.
 (2006)










 Histria .
Com a vila, fou manada fundar pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topnim. No obstant aix, l'existncia de la parrquia de Santa Eullia (avui patrona de la vila) s anterior, car figura esmentada en el Pariatge de 1303.

L'esglsia ms important s la de Santa Eullia que fou edificada sobre un tur al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior. Des del 1995 fins al 1998 l'esglsia de Santa Eullia va ser objecte d'una important restauraci.

El 1439, quan Galceran de Requesens dict la sentncia arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a instituci de govern local, i, per tant, l'antecedent histric de l'actual Ajuntament. Per Reial Decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el ttol de ciutat.

 Geografia .

La vila, edificada al voltant de l'antic tur d'Ihalor, presenta una estampa panormica ben caracterstica de gran impressi esttica. Per aix, efectuar recorreguts per l'interior de l'estructura urbana esdev una experincia alhora interessant i ldica.

A tall d'exemple, anotam alguns racons que cal no perdre's: la faana de Santa Eullia des de la costa de l'Esglsia, a ms de l'annexa placeta des Fossar; el pati de sa Lluna, antic claustre de franciscans; l'ermita de Sant Pere Nou i la seva placeta arbrada; es Pouet i la costa des Pous; s'Ull de Sol, i l'esplndit mirador del Munt de l'ngel.

Amb carcter general, s ben interessant el recorregut pels carrers i carrerons de la vila medieval: Sa Plaa, Menor, Ses Novies, Sa Muntanyeta, S'Arraval, Es Retxats, Sa Bolla, Es Regal, etc.


 Monuments .

Alaior posseeix una extraordinria riquesa arqueolgica. Aquests sn els principals jaciments: Torralba d'en Salort (amb la taula ms magnfica de Menorca), Calescoves (necrpolis amb ms d'un centenar de coves funerries), el poblat talaitic de Sa Torre d'en Gaums (el ms extens de l'illa), So na Cassana i la baslica paleocristiana de Son Bou.

Pel que fa als monuments urbans, en destacam: l'esglsia de Santa Eullia (reedificada en el XVII, d'inspiraci barroca), les Cases Consistorials (edifici civil del XVII), l'esglsia de Sant Diego (amb el pati de Sa Lluna), l'ermita de Sant Pere Nou (del XVIII), la capella de Grcia, l'ermita rural de Sant Lloren de Binixems (al nord del terme, reedificada a finals del XIX) i, com a expressi d'arquitectura civil representativa d'antigues famlies benestants, Can Salort, avui de propietat municipal. D'inters etnolgic sn tamb els molins que rodegen la poblaci, el d'en John, el d'en Pujol, etc., o els colls de pou que encara es mantenen dins la trama urbana.

 Platges .

El terme municipal sols limita amb el mar pel sud, per la qual cosa l'expansi turstica es troba situada en aquest litoral. Les platges principals sn: Cala en Porter, Calascoves i Son Bou (l'arenal ms llarg de Menorca).

L'economia turstica ha donat lloc a l'aparici de diverses urbanitzacions en aquests paratges, d'entre les quals esmentam: Son Vitamina, Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume i Torre-sol. En aquestes urbanitzacions els visitants poden trobar tot tipus d'ofertes: hotels, restaurants, bars, discoteques i botigues. A prop de Son Bou hi ha un cmping.

 Cultura .

La xarxa cultural de la vila s formada per un bon grapat d'organismes i de moviments artstics ben remarcables. Cal destacar-hi l'arxiu histric, la biblioteca, el Centre Cultural (que inclou sala de teatre), el Frum Tercer Millenni, sala d'exposicions de l'Ajuntament, el centre de cultura de Sant Diego, Joventuts Musicals i l'Espai Rotger d'ensenyament musical.

I en el terreny educatiu: dues escoles de primria, l'institut Josep Miquel Gurdia, l'escola d'educaci d'adults i l'extensi universitria a Menorca de la UIB (Universitat de les Illes Balears).

Catal s la llengua prpia d'Alaior, com de la resta de Menorca, i constitueix un b patrimonial de primer ordre.

 Tradicions .

ntimament lligades a l'evoluci econmica de la vila i de Menorca, les tradicions d'Alaior intervenen decididament en les peculiaritats de la fesomia social de la poblaci.

Sabater artes.
Entre els principals sectors industrials del poble destaquen la fabricaci de calat (a Alaior es troben alguns dels fabricants de calat ms importants de l'illa), la de mobles i de frontisses, a ms d'un petit sector de bijuteria.

Arader fabricant barreres.
Com a expressi de les ms antigues activitats menorquines, a Alaior encara subsisteix qualque exemple de mestres aradersarader|.

En el sector industrial-artes esmentam els transformats lctics (curaci de formatge artesanal i la cooperativa COINGA), la producci d'embotits, gelats i pastisseria, i l'elaboraci de licors.
Alaior tamb disposa d'un polgon industrial en qu es troben la majoria d'empreses de la poblaci.

Les pedreres de mars produeixen una de les principals matries primeres per a la construcci de les cases tradicionals menorquines.

Productes tpics: formatge (denominaci d'origen Ma), carn-i-xulla, sobrassada i formatjades i flaons.

 Festes .

Una comunitat de fama festvola com l'alaiorenca expressa el seu esperit mitjanant dues fites cabdals. La primera sn les festes populars de Sant Lloren, que reprodueixen tota la tradici cavalleresca tan arrelada arreu de Menorca. I la segona, les festes de Carnaval, representades per la figura d'en Bernat Figuerola.

La festa dedicada a sant Lloren es va iniciar a l'ermita de Binixems just desprs del 1301 i va perviure gaireb invariable fins al 1832-1833, moment en qu la celebraci es trasllada a Alaior.
Les festes de Sant Lloren tenen lloc el cap de setmana posterior al 10 d'agost i tenen el cavall com a figura protagonista.

 Esport .

Les principals installacions esportives del municipi sn:
Pavell Esportiu Municipal;
Camp de futbol Los Pinos;
Club Hpic Alaior;
Club de Tennis Alaior ;

Altres entitats esportives destacables sn: Club Ciclista 42x21 Alaior, Club Bsquet Jovent, Club Bdminton Alaior, Club Voleibol Alaior, Club Atletisme Alaior, Club Automodelisme, Centro Cultural Alaior, Club Gimnstica Rtmica i Club Gimnstica Alaior.

Enllaos externs.

Ajuntament d'Alaior;
Informaci de l'Institut d'Estadstica Balear;
Patrimoni histric de Menorca: Situaci de tots els Bns d'Inters Cultural (BIC);
L'Arqueologia de Menorca: La web ms extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en catal, castella i angls);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218" title="Am" nonfiltered="142" processed="141" dbindex="142">
 

 am s l'abrevaici del terme llat  ante meridiem, (abans del migdia).  S'usa en alguns pasos per definir les hores del dia. El terme oposat s pm, vegeu pm (hora).
 Qumica; Am s el smbol qumic de l'Americi.
 Enginyeria electrnica; AM s l'abreviaci d'amplitud modulada. (vegi's tamb rdio AM);
 Unitats de mesura; am s l'abreviaci d'attmetre, o 10-18 metres. ;
 Internet; am s el codi de pas d'Armnia (ISO 3166-1 alpha-2);
 Informtica; AM (Automated Mathematician)  s un programari d'intelligncia artificial creat per Doug Lenat;
 Poltica; AM s l'abreviatura d'Acord Municipal;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="220" title="Alytes" nonfiltered="143" processed="142" dbindex="143">

Els alytes sn un gnere d'amfibis. Es divideixen en les segents espcies:

 Alytes maurus;
 Alytes dickhilleni;
 Alytes cisternasii (habitant de la pennsula Ibrica);
 Alytes muletensis (habitant de Mallorca);
 Alytes obstetricans;
 Alytes obstetricans boscai;
 Alytes obstetricans obstetricans;
 Alytes obstetricans pertinax;

Referncies.

 El gnere Alytes a l'IUCN. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="222" title="Astragalo balearici-Teucrietum mari" nonfiltered="144" processed="143" dbindex="144">

En fitosociologia, l'Astragalo balearici-Teucrietum mari s una associaci vegetal present a Menorca i Mallorca que pertany a l'aliana Hypericion balearici. s una comunitat d'eixorba-rates que es troba en els punts ms elevats de les illes, a merc del vent i del pendent.

A Mallorca trobem una variant amb Teucrium marum subs. occidentale (eixorba-rates blanc) i a Menorca una altra amb Teucrium marum subs. marum (la frgola, mata no pulviniforme).

L'altra espcie caracterstica d'aquesta comunitat s Astragalus balearicus (eixorba-rates negre). 

Es troben dues variants d'aquesta associaci a Menorca:
Subas. Ampelodesmo-juniperetosum: Abundant a Mallorca, s'ha trobat al Toro. Pocs coixinets, i abunda el crritx. No sembla una comunitat permanent natural (producte ms aviat de la desforestaci antrpica). ;
Subas. launaetosum: Es troba a prop de la costa, dalt els penyals i just darrera el cintur d'halfits pulviniformes del Launaeetum cervicornis. s una comunitat permanent natural. Presenta les segents espcies diferencials:
Launaea cervicornis;
Catapodium loliaceus;
Senecio rodriguezii;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="224" title="Ampelodesmo-Ericetum" nonfiltered="145" processed="144" dbindex="145">
En fitosociologia, associaci que pertany a l'aliana Calicotomo-Cistion ladaniferi. s la brolla calcfuga de brucs i estepes amb crritx de Menorca, l'nica illa amb rees silcies de les Balears.
Predominen el brucs (Erica arborea i Erica scoparia), secundats per les estepes (Cistus salviifolius, Cistus monspeliensis, per l'arbo (Arbutus unedo), per la murta (Myrtus communis) i especialment el crritx (Ampelodesma mauritanica). Altres plantes ms rares que la caracterizen sn:
Genista linifolia (als Pasos Catalans noms es troba a Menorca, a la Selva i al Baix Empord);
Centaureum enclusense (endmica de Menorca, trobada vora s'Enclusa);
Asphodelus aestivus (espcie meridional que no es troba al Cistion continental);
Representa una segona etapa de degradaci de l'alzinar sobre substrats silicis. La primera correspondria a una mquia d'ericcies (Erico-Arbutetum), per si la acci humana s ms intensa, l'arbo i les espcies del Quercion ilicis perden llur importncia. Aleshores les estepes i el crritx colonitzen els espais buits on la llum penetra fins a l'estrat inferior.
Es poden distingir dues subassociacions:
Subass. amb Erica scoparia: Correspon a sls profunds i fora humits. Prefereix exposicions ms o menys ombrvoles i poca inclinaci del terreny. Diferencials:
Erica scoparia;
Carex flacca;
Centaureum enclusense;
Schoenus nigricans;
Pulicaria odora;
Subass. amb Cistus monspeliensis: On domina tamb molt sovint el bruc boal i el crritx. Correspon a sls ms secs i pobres, sovint en vessant solell inclinat. Diferencials:
Cistus monspeliensis;
Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum ;
Dorycnium hirsutum;
Olea europaea var silvestris;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="225" title="Asoriculus hidalgoi" nonfiltered="146" processed="145" dbindex="146">

L'Asoriculus hidalgoi o Nesiotites hidalgo s una musaranya gimnsica extingida. Abans de l'arribada dels humans, a Mallorca i Menorca hi havia una musaranya autctona.

Fou descrita per Miss Dorothea Minola Bate l'any 1945 amb el nom de Nesiotites hidalgo. Era un insectvor (de la famlia Soricidae) de mida petita, amb llargria de cap i cos d'uns 6 cm, i amb un pes aproximat de 20 g. Com a mussaranya, per, era relativament grossa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226" title="Ferreret (amfibi)" nonfiltered="147" processed="146" dbindex="147">

El ferreret (Alytes muletensis) s un petit ttil endmic de Mallorca i Menorca. Aquest, juntament amb el Trit del Montseny, la sargantana pallaresa, la sargantana de les Pitises, la sargantana balear i la baldriga balear sn els nics vertebrats vius endmics dels Pasos Catalans.

Fou descrit abans per paleontlegs que per zolegs. Els primers exemplars vius van ser descrits a Mallorca l'any 1980, a uns quants torrents de muntanya. A Menorca no se'n coneixen exemplars vius i noms se n'han trobat esquelets. El ferreret s'exting de Menorca desprs de l'arribada dels romans, probablement amb la introducci de la mustela, la serp d'aigua (Natrix maura) i la granota verda.

T costums fissurcules i escaladores, a diferncia dels seus parents continentals, que tenen costums lapidicoles i excavadors. Com tots els ttils, presenta la conducta de cura parental dels ous. Per en el cas del ferreret, les postes sn ms petites i els ous sn ms grossos que en el cas dels ttils continentals. La seva etologia s, doncs, caracterstica de les espcies evolucionades en condicions d'insularitat.


Enllaos externs.
 Fitxa del Govern Balear;
 Pgina al Inventario Nacional de Biodiversidad del Ministeri de Medi Ambient. ;
 Pgina a Fauna Ibrica. ;
 Fotos del ferreret. ;
 Global Amphibian Assessment: Alytes muletensis. ;
 Base de dades EUNIS de la Uni Europea ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="227" title="Axioma d'elecci" nonfiltered="148" processed="147" dbindex="148">
L'axioma d'elecci (AE) s un axioma de la teoria de conjunts. El va formular Ernst Zermelo a 1904, i aleshores va provocar una certa controvrsia.

Estableix el segent: 
Sigui X una collecci de conjunts no buits. Llavors podem escollir un membre de cada conjunt de la collecci. ;
Ms formalment seria: 
Existeix una funci f definida en X tal que per a cada conjunt S en X, f(S) s un element de S. ;
Una altra formulaci de l'axioma d'elecci estableix que: 

Donat un conjunt de conjunts disjunts (sense interseccions) no buits, existeix almenys un conjunt que t exactament un element en com amb cadascun dels conjunts no buits.
En una srie de capses amb almenys un objecte a cadascuna, l'axioma estableix senzillament que es pot escollir un objecte de cada capsa. On hi ha la dificultat? 

B, vegem-ne alguns exemples: 

Sigui X una collecci finita de conjunts no buits.
Aqu tot s senzill, i l'axioma d'elecci no s necessari, noms cal seguir les regles de la 
lgica formal.
Sigui X la collecci de tots els conjunts no buits dels nombres naturals . ;
Llavors f pot ser la funci que escull el menor element de cada conjunt. 
Novament, l'axioma d'elecci no s necessari, ja que tenim una regla per escollir. 
Sigui X la collecci de tots els sub-intervals de (0, 1) amb longitud superior a 0. ;
Llavors f pot ser la funci que escull el punt mitj de cada interval. Una altra vegada, l'axioma d'elecci no s necessari. 
Sigui X la collecci de tots els conjunts no buits dels nombres reals. ;
Llavors tenim un problema. No existeix cap definici bvia de f, ja que la resta d'axiomes de la teoria de conjunts ZF no ordenen adequadament els nombres reals.

Aqu hi ha la clau de l'axioma. Noms estableix que existeix alguna funci f que pot escollir un element de cada conjunt de la collecci. No dna cap indicaci de com s'hauria de definir la funci, senzillament en mant l'existncia. Els teoremes la prova dels quals inclou l'axioma d'elecci sn sempre no constructius: postulen l'existncia de quelcom sense indicar com obtenir-ho. 

S'ha demostrat que l'axioma d'elecci s independent de la resta d'axiomes de la teoria de conjunts; s a dir, no es pot demostrar ni refutar. Aix s el resultat del treball de Kurt Gdel i Paul Cohen. Aix, no hi ha contradiccions, tant si s'accepta com si no s'accepta; tanmateix, la majoria dels matemtics l'accepten, o b n'accepten una versi feble, ja que aix se'ls simplifica la feina. 

Una de les raons per la qual a alguns matemtics no els agrada particularment l'axioma d'elecci s que implica l'existncia d'alguns objectes estranys no intutius. Un exemple d'aix s la paradoxa de Banach-Tarski que conclou que s possible de "dividir" l'esfera tridimensional en un nombre de peces finit i, usant noms rotaci i translaci, ajuntar les peces formant dues boles cadascuna amb el mateix volum que l'original. Cal notar que, com totes les proves que inclouen l'axioma d'elecci, no diu com cal fer-ho, noms diu que es pot fer. 

Un dels aspectes ms interessants de l'axioma d'elecci s els llocs curiosos de les matemtiques on surt. Aix, hi ha un nombre remarcable d'afirmacions que sn equivalents a l'axioma d'elecci. Els ms importants sn el lema de Zorn i el principi de bon ordenament: cada conjunt pot ser ben ordenat. (De fet, Zermelo va introduir inicialment l'axioma d'elecci per formalitzar la seva prova del principi de bon ordenament). 

Jerry Bona va dir una vegada: "L'axioma d'elecci s bviament cert, el principi de bon ordenament bviament fals, i vs a saber si ho s el lema de Zorn?". 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229" title="Adenina" nonfiltered="149" processed="148" dbindex="149">

L'adenina s un cid nucleic del grup de les purines, s una de les quatre bases qumiques de l'ADN i en el codi gentic es representa amb la lletra A majscula. Ladenina habitualment s'aparella amb la timina i sempre ho fa mitjanant dos ponts d'hidrogen, la qual cosa dna poca estabilitat a la cadena i en facilita la desnaturalitzaci i la formaci d'estructures com la caixa TATA. El seu nuclesid s'anomena adenosina.

El seu nuclesid s l'adenosina i un cop fosforilat forma els nucletid (mono)fosfat d'adenosina (un fosfat) AMP, difosfat d'adenosina (dos fosfats) ADP, i trifosfat d'adenosina o ATP (tres fosfats). Aquests nucletids sn molt importants com a moneda energtica ja que permeten la transferncia d'energia en les reaccions catabliques i anabliques del metabolisme. Aix doncs la fosforilaci de l'ADP en ATP comporta l'emmagatzamatge de l'energia alliberada en una reacci catablica en forma d'enlla qumic. La seva hidrlisi s aprofitada en les reaccions anabliques per tal de aconseguir la sntesi d'altres molcules que necessiten d'aquest aport energtic.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230" title="Acercia" nonfiltered="150" processed="149" dbindex="150">

Les acercies (Aceraceae) sn una famlia d'arbres o arbusts, generalment caducifolis. Fulles oposades palmatilobulades o en ocasions pinnaticompostes. Flors hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, diclamidees o a vegades aptales, tetrmeres o pentmeres, hipogines; agrupades en corimbes o en pancules. Fruits en dismara (aquenis alats). 

La famlia est constituida per dos gneres: Acer, amb unes 200 espcies i Dipteronia amb noms dues.

En el nostre territori com a plantes espontnies es fan: Acer campestre o aur no present a les Balears i nicament al Baix Mestrat del Pas Valenci; Acer monspessulanum o aur negre ests per Catalunya i parts del Pas Valenci; Acer platanoide i Acer pseudoplatanus que noms es troba en determinats llocs de Catalunya; Acer opalus que s l'nica espcie dAcer present tamb a les Balears.
En els jardins tamb s frequent Acer negundo.
De la saba dAcer sacharum i Acer sacharinum se n'extreu el xarop d'aur molt conegut als Estats Units.

Altres espcies de les aceraceae sn: 

Acer buergerianum;
Acer campbellii;
Acer capillipes;
Acer caudatifolium;
Acer davidii;
Acer diabolicum;
Acer fabri;
Acer griseum;
Acer heidreichii;
Acer japonicum;
Acer mono;
Acer obtusifolium;
Acer oliverianum;
Acer palmatum;
Acer tataricum;
Acer truncatum;
Acer velutinum;
Dipteronia sinensis;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231" title="Any-llum" nonfiltered="151" processed="150" dbindex="151">
Un any llum s una unitat de longitud que s'usa per a mesurar distncies astronmiques, com la distncia entre estels i galxies.

Un any llum equival a la distncia que la llum recorre en un any que s d'aproximadament 9,46 bilions de quilmetres, aix s, 9,46  1015 metres. Ms exactament, un any de llum (o any llum, abreujat al) es defineix com la distncia que recorre un fot, in vacuo i sense la influncia de cap camp gravitatori o electromagntic, en un any juli (365,25 dies o 31.557.600 segons). Ats que la velocitat de la llum en el buit s de 299.792.458 m/s, un any llum s aproximadament igual a 9,46  1015 m = 9,46 petmetres. 

L'any llum s'usa, principalment, en la divulgaci de l'astronomia. Els professionals d'aquesta cincia, en canvi, fan servir el parsec i el seu mltiple, el megaparsec.





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="236" title="Aquagym" nonfiltered="152" processed="151" dbindex="152">
L' aquagym s una Activitat Fsica que consisteix en la prctica d'exercicis aerbics en el medi aqutic, amb un suport musical.

D'una banda, els objectius generals del aquagym sn la millora de la condici cardiorespiratria, el treball de la fora i la resistncia muscular, la millora de la flexibilitat i el treball de la coordinaci motriu global, ritme i agilitat. D'altra banda, existeixen altres objectius especfics com sn la reeducaci de la respiraci, la millora de la postura i la relaxaci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="243" title="Alguers" nonfiltered="153" processed="152" dbindex="153">
L'alguers s la variant del catal que es parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya. Ha estat reconegut com a llengua minoritria per la Repblica italiana i per la Regi Autnoma de Sardenya.

Els invasors catalans, procedents de Barcelona, van repoblar l'Alguer desprs d'expulsar-ne la  poblaci sarda el 1372. El catal va sser reemplaat pel castell com a llengua oficial desprs de la Guerra de Successi a la primeria del segle XVIII, i desprs per l'itali. A la dcada del 1990 vora del 65% de la poblaci de l'Alguer entenia el catal alguers, i el 30% el parlava. Vora el 50% dels habitants de l'Alguer tamb entenen el dialecte sard logudors i el dialecte sassars (de transici entre el sard i el cors).

L'alguers pertany al grup de dialectes catalans orientals i t fora influncies de l'itali, el sard i el castell. Tamb s freqent trobar arcaismes, conseqncia del seu allament en el contnuum lingstic catal.

Fontica i fonologia.
 Com la major part del catal oriental, neutralitza les "o" i "u" tones en : "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"dur";
 Com tot el catal oriental, neutralitza les "e" i "a" tones, per ho fa en  en comptes de [ ]: "persona">"palzona", "estar">"ast", "alguers">"algars";
 Preserva  com a fonema diferenciat de , com a les Illes Balears i part del Pas Valenci.
 La r final emmudeix com en la major part de catal oriental: "anar">"an", "saber">"sab", "fugir">"fug", "L'Alguer">"L'Algh", "volar">"vur";
 Rotacisme (influncia sarda). Mutaci de  i  intervocliques a : "escola">"ascra", 'Barceloneta' (petita Barcelona): estndard , alguers , 'vila' i 'vida' sn homfons en alguers , "cada">"cara", "bleda">"brera", "roda">"rora", "codony">"corom". Tamb de  a  en grups oclusiva+liquida: "blanc">"branc", "plana">"prana", "clau">"crau", "volar">"vur", "plaa">"praa", "ungla">"ungra", "plena">"prena",
 Mutaci de  final de sllaba a lateral  (influncia sarda): "port">"polt", "sard">"saldu", "persona">"palsona", "corda">"colda", "portal">"pultal", "Sardenya">"Saldenya", "parlar">"pall" (aquest darrer com en balear). El possible grup consonntic resultant +consonant encara se simplifica ms fins a ; e.g. 'forn' : estndard , alguers .
 Despalatalitzaci de consonants laterals i nasals a final de sllaba (influncia sarda): lateral  a , nasal  a ; e.g 'any': estndard , alguers , "any">"an", "fill">"fil", "vell">"vel", "cavall">"caval" (per algunes paraules s arcaisme, per la majoria s un fenomen encara en evoluci augmentat per la influncia de l'itali. Els vells encara conserv(av)en palatals dient paraules com 'cavall').
 Ellisi de e i a tones inicials desprs de la preposici de: "d'anar">"de n"; "d'escola">"de scra";
 Mutaci a  d'algunes e tones en contacte amb palatals o seguides de /i/ tnica, com en altres dialectes: "estiu">"istiu", "vestir">"vist", "llegir">"llig" (cosa que passa almenys en tot el catal oriental) ;

Morfologia i sintaxi .
 Formes medievals de l'article determinat: lo/los (pron. lu/lus) i la/les (pron. la/las) en comptes de el/els, la/les.
El passat perfet simple ha estat substitut pel perfet indefinit (el present perfet format amb 'haver' + participi), per influncia del sard.
El passat imperfet conserva la -V- etimolgica en totes les conjugacions: 1a -ava, 2a -iva, 3a -iva (em comptes de les formes modernes que noms conserven la -V- a la 1a conjugaci: 1a -ava, 2a -ia, 3a -ia ) (aquesta caracterstica arcaica la comparteix el Ribagor).

 Lxic .
 Arcaismes: "servici" per "servei", "almanco" per "almenys", "espada" per "espasa", "lletra" per "carta";
 Paraules manllevades o amb calcs del sard ("eba" per "egua", "cavidani" per "setembre" (sard 'cabidnne'); del castell (potser : "iglsia" per "esglsia"); i sobretot de l'itali ("llumera" per "llum", "fortuna" per "sort", "fatxa" per "cara", "campsant" per "cementiri").

s de l'alguers.
Segons una enquesta d'usos lingstics a l'Alguer, realitzada per la Generalitat de Catalunya el 2004, el coneixement de l'alguers s el segent:
L'entn: 90,1%;
El llegeix: 46,5%;
El parla: 61,3%;
L'escriu: 13,6%;

El 22,4% dels algueresos t l'alguers com a primera llengua, per en l's social i sobretot en el camp escolar predomina l'itali. La percepci que t la poblaci s que l'alguers es parla ms que fa cinc anys, ara b tamb es creu que es parlar menys d'aqu a cinc anys. Respecte al sentiment de pertinena a la  comunitat lingstica catalana, un 77,7% es manifesta entre molt i bastant identificat.
 Escriptors algueresos .
 Rafael Catardi i Arca;
 Antoni Ballero de Cndia;
 Joan De Giorgio i Vitelli;
 Antoni Cao;

 Msics algueresos .
 Franca Masu;

Bibliografia.
 Josep Sanna: Diccionari catal de l'Alguer. 1988; ISBN 84-7129391-9 ;
 Scala Luca Catal de l'Alguer. Criteris de llengua escrita. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2003 ISBN 978-84-8415-463-1;

 Referncies .

Enllaos externs.
 Lo Cant de la Sibilla;
 El catal de l'Alguer: Un model d'mbit restringit (pdf);
 Emissi de televisi en catal alguers;
 Vilaweb l'Alguer;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244" title="Amaterasu" nonfiltered="154" processed="153" dbindex="154">
Amaterasu (kanji:  , katakana:     ) o Amateratsu s la deessa del Sol en el sintoisme i la mtica avantpassada de la famlia reial del Jap. El seu nom complet s Amaterasu  mikami (    ) i significa deessa gloriosa que brilla en el cel.

Ameratsu, juntament amb Tsuki-yomi (deesa Lluna) i Susano (du de les tempestes) els principals dus del pante sintoista, nasqu del riu on Izanagi es rent de la brutcia de la seva incursi al Yomi, infern japons, per tal de cercar la seva esposa Izanami morta, la qual no va poder rescatar.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245" title="Accelerador de partcules" nonfiltered="155" processed="154" dbindex="155">
Els acceleradors de partcules sn aparells que utilitzen camps electromagntics per accelerar partcules subatmiques amb crrega elctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

 Funcionament dels acceleradors .

Noms les partcules que tenen una crrega elctrica neta poden ser accelerades. El mtode d'acceleraci es basa en l'atracci i la repulsi entre les partcules i una llarga srie d'elctrodes on s'apliquen camps electromagntics alterns (tamb s'utilitzen electroimants). Una partcula neutra, com per exemple, el neutr no es veu afectada per aquests camps i per tant no pot ser accelerada. Les partcules accelerades sn protons, antiprotons, electrons, positrons, ions...

Les partcules no s'acceleren de forma individual sin en feixos de bilions d'elles. Segons quina sigui la seva crrega, les partcules es veuen atretes cap a les plaques de certa polaritat i repelides per les que tenen polaritat inversa. La polaritat de les plaques canvia diverses vegades per segon. Grcies a l'atracci i la repulsi, cada placa augmenta una mica la velocitat i per tant tamb l'energia de les partcules. Desprs d'uns quants segons, les partcules ja han aconseguit una velocitat molt prxima a la de la llum per lo que s'han de tenir en compte efectes relativistes com ara l'augment de massa de les partcules segons l'equaci E=mc2.

L'energia de les partcules accelerades es mesura en electrovolts (eV), per les energies requerides per a estudiar en detall les partcules subatmiques sn tan grans que sovint s'utilitzen els mltiples d'aquesta unitat: 1 mili (1 MeV = 106 eV) o mil milions (1 Gev = 109 eV). Els acceleradors actuals ms potents arriben a energies de milers de GeV (1 TeV = 1000 Gev = 1012 eV). 

De fet, com ms petites siguin les partcules que volem estudiar ms altes sn les energies necessries per fer-ho. En la segent taula es dna la relaci entre la mida de les partcules i les energies corresponents:



 Classificaci dels acceleradors .
Hi ha diferents tipus d'acceleradors de partcules. Segons la forma en qu acceleren les partcules es divideixen en:

Acceleradors lineals ;
Acceleradors circulars;
Ciclotrons;
Sincrociclotrons;
Sincrotrons;

 Aplicacions .

Les seves aplicacions tamb sn molt diverses. Els ms grans, tamb dits d'alta energia, s'utilitzen per a la recerca cientfica en fsica de partcules. En aquest cas, les partcules accelerades es fan collidir contra un blanc immbil o contra altres partcules accelerades. Uns detectors collocats al voltant de la zona de collisi permeten als cientfics estudiar les propietats de les partcules subatmiques conegudes i, en alguns casos, descobrir-ne de noves.

Exemples d'acceleradors collisionadors utilitzats per a la investigaci en fsica de partcules sn:
LHC del CERN (actualment en construcci);
LEP tamb del CERN (que ja no existeix);
Tevatr del Fermilab;
RHIC de Brookhaven;
HERA de DESY. ;
SLAC a la Universitat de Stanford;

Els acceleradors de talla mitjana (i de ms baixa energia que els anteriors) s'utilitzen tamb en la investigaci cientfica, sobretot bioqumica i cincia de materials. Aquests acceleradors produeixen el que s coneix com llum de sincrotr que s'utilitza per a espectroscpia per estudiar protenes o les propietats dels nous materials. D'altres acceleradors tamb tenen aplicacions industrials i mdiques. 

Per ltim, tamb es poden considerar acceleradors, encara que siguin molt petits, els tubs de raigs catdics i els generadors de raigs X. El funcionament d'aquests acceleradors requereix energies relativament baixes que s'aconsegueixen mitjanant un sol parell d'elctrodes i una diferncia de potencial de noms uns quants milers de volts o menys.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247" title="Aire" nonfiltered="156" processed="155" dbindex="156">
L aire s una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre. L'aire no s una combinaci qumica dels gasos que el constitueixen. s inodor, incolor, i inspid.

En els gasos, les forces de cohesi entre les seves molcules sn molt petites, de manera que aquestes poden desplaar-se unes respecte de les altres. A causa d'aix, adopten la forma del recipient que les cont. Aix doncs, encara que la seva presncia ens passi desapercebuda, l'aire s una substncia material i tangible.

Al nivell del mar, l'atmosfera exerceix una pressi d'aproximadament 1 kg per centmetre quadrat sobre qualsevol superfcie, slida o lquida. La pressi exercida sobre un centmetre quadrat de superfcie representa el pes d'una columna d'aire, que t aquesta secci, i que s estn verticalment fins al lmit exterior de l'atmosfera. L aparell que mesura aquest pes de l'aire que cau en vertical sobre una superfcie, s el barmetre. Aquests aparells mesuren la pressi en millmetres de mercuri o en millibars. La pressi normal al nivell del mar equival a 760 mm de mercuri o 101.300 Pa. El pes d'un litre d'aire, al nivell del mar, a 0 C, s de 1,293 g. La seva densitat respecte a l'hidrogen s de 14,44.

A causa de l'oxigen, que en forma part, s un bon comburent.

 Filosofia .
L'aire s un dels quatre elements clssics, juntament amb l'aigua, la terra i el foc. Els grecs distingien entre l'aire atmosfric i l'ter, l'espai exterior o div. Anaxmenes va creure que era larch o origen de tot el que existeix. 

Per a molts pobles antics l'nima era una mena d'aire (pneuma), per aix a l'Antic Testament Yahv insufla la vida bufant, recollint una tradici egpcia on l'nima s'escapava pel nas en morir amb l'ltim al. Per aix el smbol alqumic de l'aire s el triangle de la divinitat, per amb una lnia creuada.

 Histria de la medicina .

En el galenisme, l'aire i l'ambient formaven la primera parella de les coses no naturals, les que constituen l'entorn fsic i biolgic de l'sser hum, en ntima interacci, normal o patolgica, amb ell. Es considerava essencial mantenir o cercar la puresa de l'aire (el bon aire), que calia assegurar, si calia, amb perfums, fumigacions, etc. L'aire impur o corrupte (el mal aire) era causa segura de patologies, sobretot de carcter epidmic o infeccis (com ara la malria, terme originat en l'expressi italiana mal'aria, 'mal aire'). La corrupci de l'aire es considerava causada per diferents agents, inclosos els de carcter astronmic i astrolgic. 

Aquesta racionalitzaci de la patologia sorgeix a l'Antiguitat, amb les obres d'Hipcrates i Gal, es reintrodueix des del mn rab a l'Occident europeu a partir de finals del segle XI, nodreix el mn universitari occidental des del segle XIII i hi continua vigent fins a la introducci de la medicina de laboratori, en el segle XIX. La terminologia tcnica que li era prpia, comenant pel mateix concepte d'aire, va tenir una gran difusi a la societat europea de tots aquests segles i, a partir del segle XIX, s'ha mantingut en el llenguatge popular.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250" title="Atlant" nonfiltered="157" processed="156" dbindex="157">


 Habitant de l'Atlntida;
 Columna amb forma d'home tamb anomenada telam;
 Atlant (tit);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251" title="Ama-no-Uzume" nonfiltered="158" processed="157" dbindex="158">
Ama-no-Uzume (       en japons) s la deessa (kami) japonesa de la felicitat, de la fertilitat i de la dana. Ella va ser, en gran part, responsable de la sortida de Amaterasu a fora de la seva caverna.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253" title="Alfabet llat" nonfiltered="159" processed="158" dbindex="159">
L'alfabet llat fou introduit pels antics romans que el van importar dels grecs de Siclia i el van modificar desprs.

S'escrivia amb una tatxa de bronze (scribere), de canya (clam) o es pintava (linere) sobre fulles vegetals (folium), sobre escorces (liber) o fustes (tabula, lbum), i ms tard sobre coure i sobre llenos.
La paraula escriptura procedeix dscriptura, que era la marca que es feia al bestiar que s'enviava a pasturar.

L'alfabet llat clssic tenia 23 lletres (els romans no tenien les lletres U,W,J), per algunes creades a l'edat mitjana com U, W, J han estat incorporades en fora llenges, tot i no utilitzar-se en l'escriptura comuna.

Degut a qu els romans l'escamparen per tota Europa, que esdevindria amb els millennis una potncia colonitzadora, l'alfabet llat s un dels ms estesos arreu del mn, i s utilitzat per bona part de les llenges que no disposaven d'alfabet propi fins a l'arribada dels europeus.

L'alfabet llat.



 Lletres especials i amb diacrtics dels alfabets derivats .
Diacrtics - ' ` ^                      ;
Alemany -    ;
Albans -  ;
Aragons ;
 grafia SLA -      ;
 grafia d'Osca -      ;
Asturi -                 ;
Catal -      l      L;
Castell -       ;
Dans -  ;
Eslovac - ;
Esperanto -        [[ ]][[ ]][[ ]][[ ]][[ ]][[ ]];
Estoni -    ;
Fins -  ;
Francs -            ;
Galic escocs -  ;
Galic irlands -  ;
Hongars -          ;
Islands -           ;
Itali -  ;
Let -        ;
Litu -       ;
Malts -          ;
Neerlands -        ;
Noruec -   ;
Occit -     nh sh     NH SH;
Polons -                  ;
Portugus -            ;
Romans -          ;
Suec -  ;
Turc -            ;
Txec -                ;
Vietnamita - a                e          i    o                u           y       A                E          I    O                U           Y     ;
P ny n (Xins romanitzat) -                                         ;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255" title="Amnistia Internacional" nonfiltered="160" processed="159" dbindex="160">


Amnistia Internacional (AI) (en angls: Amnesty International) s una associaci internacional que treballa per la defensa dels drets humans arreu del mn. El 1977 va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau per la seva ferma lluita contra la tortura arreu del mn.

Histria.
Amnistia Internacional es va fundar al Regne Unit, i el seu primer objectiu fou l'alliberament d'un grup d'estudiants empresonats a Portugal.

Un dia de 1961 l'advocat britnic Peter Benenson va llegir a The Observer una noticia sobre dos estudiants portuguesos que havien estat empresonats per haver fet un brindis por la llibertat. Aix el va impulsar a publicar el 28 de maig un article al mateix diari titulat Els presoners oblidats (en angls The Forgotten Prisoners) fent una crida als lectors per efectuar una campanya de correspondncia donant suport a aquests estudiants.

Aquest article va ser publicat i tradut a altres diaris del mn. El juliol de 1961 es realitza la primera reuni de delegats de Blgica, Regne Unit, Alemanya, Irlanda, Sussa i els Estats Units per establir un moviment internacional permanent en pro de la defensa de la llibertat d'opini i religi.

Des d'aleshores AI ha denunciat violacions dels drets humans en prcticament tots els pasos del mn, inclosos els rgims democrtics. Les campanyes ms habituals consisteixen en pressionar els governs per l'alliberament dels presos poltics o de conscincia. Per tal de preservar la seva independncia, Amnistia Internacional es finana nomes amb les aportacions dels seus membres.

Objectius.
Els principals objectius d'Amnistia Internacional son:
 L'alliberament dels presoners per motius de concincia (aquells que han estat empresonats per exercir el seu dret a expresar les seves creences poltiques o religioses de forma pacfica);
 Exigncia d'un judici just per als detinguts poltics;
 L'abolici de la tortura;
 Denunciar les desaparicions i assassinats politics;
 Abolici de la pena de mort, aix com de totes les formes de tortura i cstigs denigrants als presoners;
 Condemnar els abusos comesos pels grups d'oposici incloent la presa d'hostatges, la tortura i mort de presoners, aix como les matances intencionades i arbitrries;
 Asistncia als exiliats que estan en perill que no es respectin els seus drets als pasos d'origen;
 Cooperar amb altres ONG, amb les Nacions Unides i amb les organitzacions intergovernamentals de carcter regional;
 Organitzar l'educaci en drets humans i programes per crear conscincia sobre el tema;


Secretaris Generals.
1961-1966 : Peter Benenson, President;
1966-1968 : Eric Baker;
1968-1980 : Martin Ennals;
1980-1986 : Thomas Hammarberg;
1986-1992 : Ian Martin;
1992-2001 : Pierre San;
2001- present : Irene Khan;

 Enllaos Externs .
  Plana web d'Amnistia Internacional;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1977;
 Grup local Anmistia Catalunya;
 Grup local Amnistia Balears;
 Les formes de contacte per a altres grups locals sense web propi estan distribudes als dels grups d'Espanya, Frana i Itlia. No sembla haver cap grup autnom a Andorra.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256" title="AI" nonfiltered="161" processed="160" dbindex="161">

Informtica: AI sn les sigles en angls d'Intelligncia Artificial;
Drets Humans: AI sn les sigles d'Amnistia Internacional;
Cinema: AI (amb el sentit d' Intelligncia Artificial) s el ttol d'una pellcula d'Steven Spielberg.
Histria: Ciutat de Canaan. Vegeu Ai (ciutat);
Geografia: Riu Ai, riu d'Assam (ndia);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261" title="Ateisme" nonfiltered="162" processed="161" dbindex="162">


L'ateisme (del grec, atheos) s negar l'existncia de Du. En un sentit ms ample pot ser tant la incredulitat com la indiferncia davant el fet religis. 

 Evoluci conceptual .

Al principi a l'antiga Grcia, significava  abandonat pels dus . Adquir un significat addicional en el segle V aC, aix s:  que rebutja els dus  o  impiu . Cicer transcrigu atheos al llat. Entre els primers cristians i els pagans hi va haver una discussi en qu es qualificaven d' athenoi els uns als altres. 

 Tipologia .

L'ateisme pot ser explcit si nega directament l'existncia de Du. En cas contrari est molt relacionat amb l'agnosticisme, tamb anomenat ateisme feble: s una postura que afirma que no es pot argumentar a favor ni en contra de l'existncia d'un du.

L'ateisme prctic no es pronuncia sobre l'existncia de Du, per no li dna cap valor en la vida real, mentre que el teric s aquell que no admet l'existncia d'un ser transcendent.

L'ateisme teric pot prendre diferents formes: 
L'Ateisme cientfic que oposa Du i la natura. De la inutilitat de Du en la prctica cientfica es conclou la seva inexistncia, substituint-lo a vegades per altres entitats.
L'ateisme existencialista sustentat en la contradicci entre Du i el mal.
L'Ateisme  humanista que proposa la incompatibilitat entre Du i llibertat humana.
L'Ateisme ontolgic, que oposa l'infinit a Du, retreu al cristianisme haver anullat l'infinit prpiament hum.

 Sociologia .
Actualment un 22,5 % dels ciutadans de Catalunya es manifesten com ateus. Aquestes dades provenen de l'Estudi d'Opini del 2005 del Institut Catal d'Estadstica, on un 22,5 % es declaren com a no creients (ateus), un 16,5 % com agnstics i un 59 % com a creients en alguna religi . 

A nivell mundial s'estima que un 16 % de la poblaci s atea o agnstica , mentre que a Europa l'Eurobarmetre estima que un 18 % no t cap creena en "Du o qualsevol mena d'esperit o de fora vital" . Finalment, el Centro de Investigaciones Sociolgicas indica que al Regne d'Espanya el 11 % es declara no creient i el 6 % ateu l'any 2005 .

 Frases i pensaments clebres .
Charles Chaplin, director i actor de cinema angls (1889-1977): Per simple sentit com no crec en du; en cap du;
Milan Kundera, escriptor txec (1929): En el mateix moment del Gnesi est escrit que du va crear l'home per confiar-li el domini sobre els ocells, els peixos i els animals. s clar que el Gnesi fou escrit per un home i no per un cavall;
Sneca el Jove, escriptor, filsof i poltic rom (4 aC-65):"La religi s vista per la gent comuna com a veritable, pels savis com a falsa i pels governants com a til";
Sigmund Freud, psiquiatre austrac (1856-1939): "Ni els dimonis ni els dus no existeixen, sn tots productes de les activitats psquiques de l'home.;
Woody Allen, director i actor de cinema nord-americ (1935): "En realitat prefereixo la cincia a la religi. Si em fan escollir entre du i l'aire condicionat, em quedo amb l'aire.;

 Vegeu tamb .
Antiteisme;

 Enllaos externs .
Plana d'Ateus de Catalunya;

Cyberateos-ForoAteo;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263" title="Astigmatisme" nonfiltered="163" processed="162" dbindex="163">
En oftalmologia, l'astigmatisme (da , del grec  , "punt", "pinta", i  ismo) s un estat ocular que generalment prov d'un problema en la curvatura de la crnia, el que impedeix l'enfocament clar dels objectes que es troben propers o llunyans. s un dels tipus d'aberraci ptica de primer ordre en el sistema ptic de l'ull hum.

La superfcie transparent anterior de l'ull (la crnia) s prcticament esfrica en l'ull normal, mentre que, en una persona que pateix astigmatisme, est una mica deformada per l'aplanament d'algun dels seus eixos (de 0 graus a 180 graus). Aix dna una alteraci de la imatge parcialment compensada per l'enfocament del cristall amb cansament ocular tant de lluny com de prop. 

Encara que l'astigmatisme pot presentar-se com un defecte allat, en la majoria dels casos es combina amb la miopia o la hipermetropia. La quantitat d'astigmatisme corneal que es pateix no es modifica prcticament durant tota la vida, per si que minva la capacitat de compensar-lo.

Es corregeix amb lents cilndriques.

Cal no confondre aquest terme amb estigmatisme.

 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264" title="Amniota" nonfiltered="164" processed="163" dbindex="164">


Els amniotes (Amniota) sn un clade de vertebrats que s'independitzaren totalment del medi aqutic. Han desenvolupat una cuirassa d'escames que els impermeabilitza de l'exterior i que en els ocells ha evolucionat a plomes i en els mamfers a pls. Tamb perderen la necessitat de pondre els ous a l'aigua grcies a l'aparici dels ous que permeten l'intercanvi de gasos com ara l'oxigen (O2) i el dixid de carboni (CO2) sense perdre aigua i que ens els Theria ha evolucionat fins al punt que el fetus es desenvolupa, total o parcialment, a l'interior de les femelles.

Avantatges evolutius de l'ou amniota.

 2. Membrana externa; 3.Membrana interna; 4. Chalaza; 5. Albmina exterior; 6. Albumen mitj; 7: Membrana vitellina; 8.Nucli; 9: Disc germinal o blastoderma; 10: Gemma groga; 11: Gemma blanca; 12: Albumen intern; 13: Chalaza; 14: Cambra d'aire; 15: Cutcula.]];

Es caracteritzen perqu l'embri desenvolupa tres embolcalls: 1. El crion, 2. L'allantoides i 3. l'amni. 

Aix permet l'existncia d'un medi aqus en el que pot respirar i del que pot alimentar-se. Aquesta s una adaptaci evolutiva que, a diferncia del que passa amb els amfibis, permet la reproducci ovpara en un medi sec. 

D'altra banda i de forma independent, alguns amfibis, com les pipas o gripaus de Surinam (Pipa pipa), han desenvolupat altres mecanismes per a superar aquesta limitaci.

Aparici i Evoluci.
Sembla ser que els primers amniotes sorgiren durant el Carbonfer Superior a partir dels tetrpodes reptiliformes. Transcorreguts alguns milions d'anys, dos dels llinatges ms importants dels amniotes, foren diferenciant-se: per una banda els nostres avantpassats, els Synapsida, i per una altra els Sauropsida, dels quals evolucionaren els dinosaures, els rptils i les aus.

Tenint en compte l'escassetat de dades disponibles sobre fssils de vertebrats procedents d'aquests temps, s possible que l'evoluci d'aquests animals comencs amb anterioritat.

 Taxonoma .

Reptiliomorpha;
 Clade Amniota;
Casineria ;
Classe Synapsida;
Classe Mammalia ;
Classe Sauropsida;
Batropetes;
Subclasse Anapsida;
 Clade Eureptilia;
 Famlia Captorhinidae;
 Famlia Protorothyrididae;
Hylonomus;
Subclasse Diapsida;
Classe Aves ;

 Arbre filogentic .

En la classificaci zoolgica, Amniota s un microfilum que compre als sinpsids (mamfers actuals i els rptils mamiferoides) i als saurpsides (el llinatge que origin als rptils i ocells actuals).


                      ._______________________ Pelycosauria  
                      |
                      |              ._______ Dicynodontia  
   .__ Synapsida _____|              |
   |                  |__ Terapsida _|   .___ Cynodontia  
   |                                 |___|
   |                                     |___ Mammalia 
   |
 __|                                     .______ Testudines
   |               ._ Anapsida __________|
   |               |                     |__ Parareptiles  
   |__ Sauropsida__|
                   |            .______________ Younginiformes  
                   |_ Diapsida__|
                                |_________________ Neodiapsida

Vegeu tamb.
 Tetrpode;
 Theria;

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265" title="Escriptura tmil" nonfiltered="165" processed="164" dbindex="165">

L'escriptura tmil, s l'alfabet usat per a escriure la llengua tmil, una de les llengues del subcontinent indi.  Cont 12 vocals i 18 consonants. Aquestes es combinen per a formar 216 carcters compostos. Hi ha un carcter especial (Aaytha ezutthu), sumant un total de 217 carcters.

Atenci: Totes les consonants amb ai, au, e, o, u (tant curtes com llargues) junt amb algunes amb "i" estan escrites correctament per encara no es mostren com deurien.

                      
                                                                
                                                                
                                       

Vocals:                          (*-a- -i- -u- -e- -ai-o- -au) ;
Vocals amb consonants: -                         (*- -i- -u- -e- -ai-o- -au);
G/K/H:                                      ;
NG:                                     ;
S/CH:                                     ;
NY:                                     ;
D/T:                                     ;
N:                                     ;
D/T(TH):                                      ;
N:                                     ;
B/P:                                     ;
M:                                     ;
Y:                                      ;
R:                                     ;
L:                                     ;
V/W:                                     ;
L:                                     ;
L:                                     ;
R:                                     ;
N:                                     ;
J: ;
H: ;
Z/S: ;
Articles relacionats.
Llengua tmil;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266" title="Antibitic" nonfiltered="166" processed="165" dbindex="166">
Un antibitic s una substncia qumica capa, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los. Generalment, els antibitics actuen sobre bacteris, i alguns tamb sobre rickttsies i sobre certs virus de gran mida, o fins sobre cllules d'individus pluricellulars, animals o vegetals, provocant alteracions o de la paret cellular, o de la membrana protoplasmtica, o de la sntesi proteica, o del metabolisme dels cids nucleics, etc. 

Els antibitics resulten ms o menys txics per a les cllules humanes o d'organismes superiors. Aquesta toxicitat oscilla entre valors elevadssims (actinomicina) i valors nfims (penicillina). Els antibitics de toxicitat baixa, i fins els de toxicitat mitjana, poden sser emprats en la teraputica de moltes malalties causades per microorganismes (bacteris especialment).  En cada cas, per, cal tenir present el marge de toxicitat, i veure fins a quin punt els avantatges aconseguits amb el tractament a base d'antibitics compensen o superen les alteracions produdes per aquests. 

Normalment, i dins uns lmits raonables, el balan s positiu a favor dels antibitics. Es parla d'antibitics amb acci bacteriosttica si es limiten a inhibir el creixement dels bacteris, o bactericida, si arriben a destruir-los. En realitat, per, que l'acci sigui bacteriosttica o bactericida depn sovint ms de la dosi que no pas de l'antibitic emprat. Segons l'eficcia d'un antibitic enfront de diversos microorganismes, se li pot atribuir un espectre d'acci ms o menys ampli.
                   
Els antibitics, evidentment, han revolucionat la teraputica d'un gran nombre de malalties. Es pot dir que totes les malalties d'etiologia bacteriana resten incloses dins les possibilitats teraputiques d'un antibitic o altre, i noms algunes d'origen vric o fngic en sn del tot indiferents. 

La medicina i la veterinria consumeixen la major part dels antibitics que actualment sn produts. Els primers antibitics utilitzats eren produits per microorganismes com a resultant d'una biosntesi especfica. A hores d'ara la majoria dels antibitics sn producte de sntesi i, constantment, se n'obtenen de nous amb la finalitat d'assolir un efecte antiinfeccis ms efica i per tal d'eliminar al mxim els efectes secundaris i txics. Actualment s habitual la sntesi d'anlegs de productes bioqumics com els aminocids que els microorganismes confonguin a l'hora de sintetitzar de manera que noms generin protenes inviables que els porti cap a la mort. La importncia creixent de la lluita contra la infecci fa que actualment s'agrupin sota el nom d'agents antiinfecciosos els antibitics, naturals o de sntesi, i els quimioterpics o altres substncies d'utilitat contra qualsevol germen infeccis (bacteri, virus, fong o parsit). Amb aix, ha sorgit el concepte dantibioterpia o, ms prpiament, teraputica antiinfecciosa, que aplega les caracterstiques i els problemes que comporta el tractament dels estats infecciosos.

 Histria .
El primer antibitic descobert va ser la penicillina. Alexander Fleming estava cultivant un bacteri (Staphylococcus aureus)  en un plat d'Agar, el qual va ser contaminat accidentalment per fongs. Desprs ell  va advertir que el medi de cultiu al voltant de la floridura estava lliure de bateries. Ell havia treballat prviament en les propietats antibacterianes del lisozim, i per aix va poder fer una interpretaci correcta del que va veure: que el fong estava segregant alguna cosa que inhibia el creixement del bacteri. Encara que no va poder purificar el material obtingut (l'anell principal de la molcula no era estable enfront dels mtodes de purificaci que va utilitzar), va informar del descobriment en la literatura cientfica. Pel fet que el fong era del gnere  Penicillium, va denominar al producte penicillina.

A causa de la necessitat imperiosa de tractar les infeccions provocades per ferides durant la II Guerra Mundial, es van invertir molts recursos a investigar i purificar la penicillina, i un equip liderat per Howard Florey va tenir xit a produir grans quantitats del principi actiu pur. Els antibitics prompte es van fer d's generalitzat.

El descobriment dels antibitics, aix com de la  anestsia i l'adopci de practiques higiniques pel personal sanitari (per exemple, el rentat de mans i utilitzaci d'instruments estrils) va revolucionar la sanitat i s'ha arribat a dir que s el gran avan en matria de salut des de l'adopci de la desinfecci. Se'ls denomina sovint als antibitics, "bales mgiques", per fer blanc en els microorganismes sense perjudicar l'hoste.

Parallelament al descobriment de nous antibitics, han anat apareixent resistncies per part dels microbis patgens, com per exempla les beta-lactamases, fet que obliga a la recerca constant de noves formes antibitiques. Aviat es va comenar a fer sntesi qumica d'antibitics, fent modificacions a les estructures naturals conegudes. Actualment, davant la gran quantitat de resistncies, es tendeix a buscar noves espcies bacterianes que tinguin noves formes d'antibitics no coneguts.

 Classes .
Existeixen diverses classes d'antibitics i antibacterians sintticos d's com avui dia. Sn:

 Aminoglucsids;
 -lactmics;
 Carbapenems;
 Cefalosporines i cefamicines;
  -lactmics monocclics o monobactmics;
 Penicillines;
 Estreptogramines;
 Fenicols;
 Glicopptids o glucopptids;
 Vancomicina;
 Teicoplanina;
 Lincosamines;
 Macrlids;
 Oxazolidinones;
 Polimixines;
 Quinilones;
 Sulfamides;
 Tetraciclines;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267" title="Aniquilaci de matria amb antimatria" nonfiltered="167" processed="166" dbindex="167">

En fsica, el terme anihilaci s'aplica al procs que succeeix quan una partcula subatmica collideix amb la seva respectiva antipartcula. Al procs desapareixen les dues partcules per com que l'energia i el moment s'han de conservar, la seva massa es transforma en energia que es manifesta com l'emissi de noves partcules i/o radiaci. Les antipartcules tenen exactament el mateix nombre quntic, per oposat, que les partcules, per tant la suma dels nombres quntics de la parella original s zero. Com que s'ha d'acomplir la conservaci de l'energia i del moment, la suma dels nombres quntics del conjunt de partcules que es produeixi haur de ser tamb zero.

Els possibles productes de l'anihilaci dependran del tipus d'interacci que es pugui produir a partir de les partcules inicials i de la seva cinemtica. En l'anihilaci de matria amb antimatria un quark, i un antiquark  es poden anihilar en gluons, en fotons, o en bosons W; un electr, i un positr, es poden aniquilar en fotons, o en un bos Z. Un electr i un positr s'anihilen donant lloc a un fot gamma de 511 KeV.




 Vegeu tamb.
 Antimatria;
 Antipartcula;
 Fsica de partcules;

Referncies.


 Enllaos externs .
Fermilab ;
Matria i Antimatria al Big Bang;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="268" title="Anisotropia" nonfiltered="168" processed="167" dbindex="168">
L' anisotropia s la propietat de ser dependent de la direcci, de manera que les propietats fsiques varien en ser mesurades des de diferents direccions. La propietat contrria s la isotropia. L'anisotropia es pot definir com la variaci d'una determinada propietat fsica d'un material, com ara l'absorbncia, l'ndex de refracci o la densitat, quan es mesura al llarg de diferents eixos. Un exemple com i ben conegut s el de les lents polaritzades de les ulleres de sol o el de les pantalles de cristall lquid. 

 Altres exemples d'anisotropia .
 Conductivitat elctrica;
 Dilataci trmica;
 Policroisme;
 Radiaci de fons de microones;
 Susceptibilitat magntica;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="269" title="Antimatria" nonfiltered="169" processed="168" dbindex="169">
S'admet generalment que l'antimatria est composta de partcules de la mateixa massa, i spin que una partcula de matria, per amb crrega oposada (simetria C, de crrega).
Desprs del descobriment de la identitat ona-partcula per Louis-Victor de Broglie, i de l'equaci E = mc2,  no es pot fer una distinci clara entre matria i energia.
Malgrat aix se sol considerar que la matria s qualsevol fermi, s a dir, leptons, o quarks. Els leptons es caracteritzen per complir el principi d'exclusi de Pauli segons el qual dos fermions idntics no poden ocupar un estat quntic, al mateix temps. Mentre que els bosons, que transmeten les forces entre els fermions, i no compleixen l'exclusi de Pauli, s a dir, molts de bosons poden estar en un mateix estat quntic a un temps, es consideren energia.

L'equaci de Dirac, una ecuaci de la teoria dels camps quntics, fou descoberta per Paul Dirac el 1928. Aquesta equaci descriu les partcules d'espn  , com l'electr. Completament consistent amb la mecnica quntica, i llargament consistent am la teoria de la relativitat especial presenta unes solucions per la naturalesa de l'espn de les partcules, i l'existncia d'antipartcules. Encara que originalment va ser formulada per l'electr, aquesta equaci tamb es pot aplicar a altres partcules d'espn  , com el neutr, el prot, i el neutr. 

Dirac trob la vertadera forma de l'equaci:

 E = mc2

s a dir:

 E2 = p2c2+m2c4

on E s l'energia, p s el moment, m s la massa, i c s una constant equivalent a la velocitat de la llum.

La soluci d'aquesta equaci dna dues solucions una corresponent a l'energia positiva, i una altra a la negativa.

Aquesta teoria s completament consistent amb all que ha estat observat al laboratori, de fet el positr va ser descobert esperimentalment per Carl Anderson el 1932.

El 1996 al CERN es va aconseguir de formar un antitom d'antidrogen de vida molt curta compost per un antiprot i un positr.

Vegeu tamb.
Aniquilaci de matria amb antimatria.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="271" title="Astrofsica" nonfiltered="170" processed="169" dbindex="170">
L'astrofsica s la branca de la fsica que estudia l'Univers i els cossos que cont com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galxies, els forats negres, els plsars, les estrelles de neutrons i el medi interestellar en general. La cosmologia s astrofsica terica a gran escala.

Histria.
Si b els grans avanos de l'astrofsica s'han produt a l'poca contempornia, no podem rebutjar els primers limitats descobriments dels autors clssics com Eudox, Hiparc i Ptolomeu. Aquests astrnoms es decantaren pel geocentrisme. 

S'hauria d'esperar al segle XVI per trobar un astrnom que posi en qesti el sistema geocntric de Ptolomeu. I aquest va ser Coprnic (Nikolaj Kopernik) astrnom polons nat el 19 de febrer de 1473 a Torun, Polnia. Entre altres matries, estudi astronomia a Bolnia amb Domenico Maria Novara. Novara s un dels primers cientfics que posa en qesti el sistema geocntric de Ptolomeu. L'inters de Copernic per la geografia, i l'astronomia fou estimulada pel seu professor. Ells dos observaren nombroses ocultacions: eclipsis de lluna, aix com l'ocultaci de l'estel Aldebar el 9 de mar de 1497 a Bolnia. Torn a Polnia i construeix un observatori a Frauenburg (avui Frombork), on fa les seves recerques d'astronomia. Durant set anys escriu Hypothesibus Motuum Coelistium a se Contitutis Commentariolus (conegut amb el ttol de Commentariolus), curt tractat d'astronomia, que acaba el 1515, i que no ser publicat fins al segle XIX. s en aquesta obra on anuncia els seus principis de l'astronomia heliocntrica, que revolucionar la comunitat cientfica del seu temps. Escriu l'obra De Revolutionibus Orbium Coelestium, acabada el 1530. Aquesta obra magistral, de la qual va sorgir el pensament cientific modern i la imatge de l'univers ms acceptada fins al principi del segle XX, no ser publicada fins el 24 de maig de 1543, poc abans de la seva mort, per un impressor de Nuremberg. 

El sistema de Coprnic descansa sobre l'observaci de qu la Terra volta al torn seu, una volta cada dia, la qual cosa explica el moviment dirn de l'esfera celest. Postula, igualment que la Terra dona una volta al Sol (heliocentrisme) cada any. Afirma tamb que els altres planetes fan el mateix en torn al Sol. Coprnic avana igualment que la Terra oscilla sobre el seu eix, la qual cosa explicaria la precessi. La teoria de Coprnic ataca la de Ptolomeu, i a la cosmologia, a la fsica, fins i tot a la filosofia d'Aristtil. Coprnic conserva, de totes maneres, alguns elements de l'antic sistema. La idea de les esferes slides, o l'esfera dels fixes. El nou sistema proposat per Coprnic t certs avantatges sobre el del seu predecessor. Explica, entre altres, el moviment diari del Sol, i dels estels per la rotaci terrestre. Tamb explica el moviment del Sol durant l'any. Igualment explica el moviment retrgrad dels planetes exteriors, (Mart, Jpiter i Saturn). La seva teoria pren en compte tamb els planetes interiors, (Venus i Mercuri). Coprnic avana tamb una teoria  sobre l'ordre dels planetes, les seves distncies, i, per consegent, el perode de revoluci. Coprnic contradiu a Ptolomeu dient que com ms gran s l'rbita d'un planeta, ms gran s el temps que caldr perqu faa una revoluci completa al Sol. Teoria que ser aprofundida, ms tard, per Isaac Newton, en els Principia Mathematica, obra publicada el 1687.

A la meitat del segle XVI, les teories de Coprnic, estaven lluny de tenir una rpida difusi. El primer filsof que s'hi adher fou Giordano Bruno, el qual obtingu d'aquestes teories un conjunt de conseqncies que, des del punt de vista de la cosmologia del segle XX, sn extremadament clarividents. Giordano Bruno, que no era estrictament un astrnom, sin un filsof, fou l'nic que accept les tesis copernicanes a la segona meitat del segle XVI. En les seves obres, publicades entre els anys 1584 i 1591, s'hi mostrava entusiasmat. Bruno mantenia la idea que si es restitua a la Terra el moviment de rotaci, el moviment dirn estellar esdevenia una illusi, i ja no hi havia cap motiu per pensar que els estels equidistaven del centre, ni que la regi estellar fos finita. Thomas Digges ja havia arribat a aquesta conclusi el 1576. Per segons ell, la regi estellar infinita era la llar de Du, els ngels i els benaventurats. El 1584 Bruno public dos importants dilegs filosfics en els quals elimina les esferes planetries abans que ho fessin Cristoph Rothmann, el 1586, i desprs Tycho Brahe, el 1587. Concep la idea d'un cel fluid, ple d'una substncia (aire pur, ter, o spiritus) que no oposa resistncia al moviment dels astres, que es mouen per propi impuls. Abandona la idea de jerarquia dins l'univers. La Terra s un astre ms. Bruno afirma tamb que l'Univers s homogeni, ple dels quatre elements (aigua, terra, foc i aire), que componen tamb els astres, i sotmesa la matria a una nica llei universal i necessria. Per si no hi ha diferncies entre els astres, i entre la Terra i el cel, entre el Sol i els estels, aix implica que el Sol s un estel ms, i els estels sn sols. Si l'Univers s homogeni, com diu Bruno, els altres estels tamb tenen planetes. Aix l'Univers esdev homogeni, i infinit, tant en l'espai com en el temps. El conjunt format pel Sol i els planetes s la unitat fonamental de l'Univers infinit. Segons Bruno, la potncia infinita d'un Du infinit crea necessriament un Univers infinit, format per un nombre infinit de sistemes solars, separats per vastes regions plenes d'ter, perqu l'espai buit no existeix. Bruno no arrib al concepte de galxia. Els cometes sn part del synodus ex mundis, astres, i no -com sostenien altres autors- criatures efmeres, instruments divins, nuncis de la providncia. El cometa s un mn, s a dir, un astre permanent, format pels quatre elements. La seva concepci cosmolgica est marcada per la infinitud, l'homogenetat, i la isotropia. La unitat s el sistema planetari. La matria est unida a un principi actiu animista, i intelligent, d'estructura discontnua, feta d'toms. Amb aquesta perspectiva materialista i animista, infinitista i atomista, Giordano Bruno anticipa les notes essencials de la cosmologia del segle XX.

Es pot dir que la mecnica, i la astrofsica, tal com les entenem avui comencen amb Galileu. Amb les seves investigacions neix un corpus de teories que coneixem com Fsica clssica. El 1581, Galileu entra a l'universitat de Pisa per estudiar medicina, per acaba interessant-se per les matemtiques. Demostra que Aristtil estava equivocat al suposar que la rapidesa de caiguda dels cossos s proporcional al seu pes. Per demostrar-ho, mesura el temps de caiguda de pesos llenats des de la torre inclinada de Pisa; descobreix l'isocronisme del pndol observant les oscillacions d'un candaler a la catedral. El 1592, Galileu esdev professor de matemtiques a la universitat de Pdua, on rest 18 anys.  Constru un aparell de mesura, el sextant, treball en una explicaci de les marees basada en les teories copernicanes, i escrigu un tractat de mecnica mostrant que les mquines no creen energia, per la transforman. El 1604, a causa de l'aparici d'una nova, Galileu disputa amb els filsofs que sostenien la tesi d'Aristtil sobre la immutabilitat del cel. Kepler postula, (1609) la seva primera, i segona llei. La primera diu: l'rbita d'un planeta en torn un estel s una ellipse, amb l'estel a un dels focus. La segona: Una lnia que va d'un planeta al seu estel, escombra rees iguals, durant intervals iguals de temps. Poc temps desprs enuncia la tercera llei (1618): el quadrat del perode sideral, d'un planeta orbitant, s directament proporcional al cub de l'semieix major de la seva rbita. Per un altre costat, Galileu el 1609, ja t un nou telescopi holands, al qual aplica els seus descobriments cientfics, i comena a construir els seus propis telescopis totalment diferents dels dels Pasos Baixos. Al final de 1609, Galileu tenia un telescopi de 20 augments, que li permetia estudiar els crters de la Lluna i distingir els estels de la Via Lctia. Descobreix quatre satllits de Jpiter. Publica els seus descobriments el 1610, cosa que provoc grans controvrsies perqu els altres cientfics no disposen de telescopis que puguen confirmar les seves observacions. 

Sir Isaac Newton nat el 25 de desembre de 1642, i mort el 20 de mar de 1727 va ser un alquimista, matemtic, cientific, i filsof, que public Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la gravitaci universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inrcia), base de la mecnica clssica. Newton fou el primer que demostr que les lleis naturals governaven els moviments de la terra, i del cel. Newton tamb cre un model matemtic per les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia tamb ampliar les seves lleis argumentant que les rbites (com les dels estels amb cua) no eren solament ellptiques; sin tamb podien ser hiperbliques, i parabliques. Newton tamb demostr que la llum blanca estava composta de una mescla dels altres colors. Son tamb notables els seus arguments a favor de qu la llum est composta de partcules. 

Laplace creia en el determinisme, segons el qual el mn est governat per lleis matemtiques immutables. Segons aquesta hiptesi, si un ser conegus la posici de totes las partcules de l'Univers, i les forces que les mouen, podria conixer tant el passat, com el futur.

Amb les primeres dcades del segle XX arrib l'poca daurada de l'astronomia, fa un segle hom pensava que l'Univers es limitava a la Via Lctia. Es creia que hi havia, pot ser, uns mil milions d'estels, i entre aquests estels unes taques borroses que pareixien estels emergents, o  tal vegada moribunds. Edwin Hubble i altres demostraren que moltes d'aquestes taques eren vertaderes galxies.  En efecte, l'abril de 1920 un viu debat enfront els estatunidencs Harlow Shapley, i Heber Doust Curtis. Hubble ho resolgu tres anys ms tard, quan demostr l'existncia de galaxies exteriors a la nostra. 

Lastrofsica moderna est basada en els segents pilars: els descobriments de la mecnica clssica que donen resultats acurats per explicar algunes observacions astronmiques; la Teoria de la relativitat general, publicada el 1916; la llei de Hubble, publicada el 1929, que relaciona la distncia d'una galxia amb el desplaament cap al roig del seu espectre; i el model estndard de fsica de partcules, que si b es basa en descobriments fets des de finals del segle XIX, fou formulat com el coneixem actualment a la dcada de 1970; i la teoria quntica de camps relativista per sistemes que es mouen a gran velocitat, prop de la velocitat de la llum, i en els que interv la mecnica quntica. 
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="272" title="Aspirina" nonfiltered="171" processed="170" dbindex="171">


L'aspirina o l'cid acetilsaliclic (acetosal o AAS) s un frmac de la famlia dels salicilats, sovint emprat com a analgsic (mals menors i dolor agut), antipirtic (contra la febre), i antiinflamatori. L'aspirina va ser la primera en descobrir-se la classe de frmacs anomenats antiinflamatoris no esterodals (AINE). Tamb t un efecte anticoagulant i, per aix, s'usa a baixes dosis durant llarg termini per a evitar atacs al cor.

L'aspirina a baixes dosis i a llarg tractament bloqueja irreversiblement la formaci del trombox A2 in  plaquetes, produint un efecte inhibitori en l'agregaci plaquetria evitant la producci de coguls i reduint la incidncia d'atacs al cor. El tipus d'aspirines que es comercialitzen amb aquest propsit, sn les emprades per a xiquets (aspirina infantil) que venen en pndoles de 75 o 81 mg. Per a desprs d'un atac al cor tamb s'utilitza l'cid acetil saliclic per en grans dosis. Aquest nivell de dosi tamb inhibeix la sntesi de protrombina i pot tamb produir un segon i diferent efecte anticoagulant.

Ocorren ms de cent sobredosis fatals d'aspirina anualment, encara que la gran majoria dels seus usos sn beneficiosos. Els efectes secundaris principals, especialment en dosis altes, sn l'estrs gastrointestinal (incloent lceres gstriques i hemorrgies estomacals) i acfens. Un altre efecte secundari, a causa de les seues propietats anticoagulants, s l'augment del flux sanguini en la menstruaci. A causa de la relaci entre l'aspirina i la sndrome de Reye, l'aspirina s emprada per a controlar els smptomes de processos gripals en menuts.

Va ser sintetitzada per primera vegada l'any 1897 pel qumic alemany Felix Hoffman. La seua propietat teraputica com a analgsic i antiinflamatori fou descrita el 1899 pel farmacleg alemany Heinrich Dreser. s un compost que ja era utilitzat de manera indirecta des de l'antigor per l'efecte que provocava les infusions d'escora de salze la qual cosa va propiciar que s'investigus quin n'era el compost responsable (la salicina) potenciant els seus efectes convertint-la en forma cida i fent-la reaccionar amb anhdrid actic, fins que es va trobar l'aspirina.

Histria.

L'home sempre ha intentat trobar el remei per guarir els seus dolors. A l'antiguitat, el remei es trobava a la prpia naturalesa. En concret, l'extracte de l'escora de salze blanc (Salix alba), el principi actiu del qual s la base substancial d'aspirina, possea unes qualitats teraputiques tals com calmar la febre i alleugerir el dolor. Amb el temps, els remeis naturals van obrir pas a les investigacions cientfiques i a les solucions qumiques.
L'escora de salze ha sigut des de temps immemorial el tractament contra la febre i el dolor, s a dir un analgsic i antipirtic.
A partir de l'Edat Mitjana i aproximadament al segle XVIII, l'escora de salze va quedar a l'oblit. De nou al 1763, quan Edward Stone va presentar un informe a la Real Societat de Medicina Anglesa referent a les propietats teraputiques de l'escora, es va obrir una altra oportunitat a aquest extracte vegetal tan utilitzat temps enrere. Edward va destacar el seu efecte antipirtic desprs d'haver-lo administrat amb xit en 50 pacients que patien estats febrils.
Cientfics alemanys i francesos anhelaven descobrir el secret de l'escora de salze. En 1828, Johan A. Buchner va aconseguir allar una substncia groguenca en forma de cristalls de sabor molt amarg que va anomenar salicina.
s una substncia tamb trobada en unes altres plantes com la Spirea Ulmaria, que ms tard va inspirar el nom d'aspirina.
Per prevenir una possible escassetat de salicina en un futur no molt lluny, es va crear la necessitat de trobar la frmula qumica que sintetitzs aquesta substncia procedent de l'escora de salze. Al 1859, Herman Kolbe va obtenir cid saliclic, sntesis de la salicina.
Aquest compost presentava alguns inconvenients, com el seu excessiu sabor amarg i la irritaci a l'estmac que provocava la seva ingesti.
El 1853, el qumic francs Charles Frederic Gerhardt va fer un primer intent d'acetilaci de la salicina, per el preparat presentava massa efectes secundaris i impureses. Incls amb tot aix, els seus experiments van ser recollits a la literatura cientfica del moment, tot i que alhora oblidats per la comunitat mdica.

Arthur Eichengrn, director del grup d'investigadors de nous frmacs de la Companyia Bayer al 1896, va encarregar a Flix Hoffmann l'obtenci d'una variant de l'cid saliclic que redus els efectes secundaris de l'original.
El pare de Flix Hoffmann patia reumatisme crnic tractat amb cid saliclic. L'integrs personal del jove qumic garantia l'xit de la investigaci. El 10 d'octubre de 1897, Flix Hoffmann informava del procediment que havia seguit per a l' obtenci del conegut cid acetilsaliclic. El seu mtode de treball es va centrar en modificar i perfeccionar els experiments realitzats al 1853. La investigaci de Hoffmann va proporcionar un producte ms estable i pur qumicament que el del seu antecessor.
Al 1971 Vane descriu l'efecte inhibidor  (de l'aspirina sobre ) la sntesi de prostaglandines a partir de l'cid araquidnic. Smith i Willis, al mateix any demostren que l'aspirina  bloqueja de forma irreversible la producci de trombox a les plaquetes sangunies . A la dcada dels vuitanta s'aprofundeix ms en el coneixement de  les seves propietats antirombtiques i  es coneixen ms a fons els mecanismes pels que es produeix l'efecte antiinflamatori. Aviat sorgeixen nombroses indicacions teraputiques per a disminuir l' agregaci plaquetria i per a bloquejar la sntesi de mediadors de la informaci.
Tots aquests descobriments van estar relacionats amb l'empresa Bayer, la qual va comercialitzar l'aspirina. 
Bayer va nixer com una companyia dedicada a la industria de tints, abans de convertir-se en una companyia farmacutica. En aquells temps, el supervisor del departament de patents i investigaci de Bayer, Carl Duisberg, va decidir investigar totes les vies possibles per a obtenir un antipirtic de derivat del paranitrofenol.
El paranitrofenol era un producte de rebuig de la fabricaci de tints molt semblant qumicament a la acerytilina, del que existien milers de quilograms emmagatzemats a la fbrica sense cap dest ni utilitat.
Aquesta decisi va ser pressa  arrel d'un descobriment accidental. Uns metges alsacians van administrar acetanilina a uns malalts d'infeccions parasitries, en lloc de naftaleno.
Sorprenentment es van trobar davant d'un antipirtic desconegut fins el moment.
Al 1888 la investigaci va culminar amb l'obtenci d'un compost qumic anomenat acetofenetidina que Duisberg va comercialitzat amb un nom no qumic. La Fenacetina, el primer frmac de Bayer.
aspirina s un producte enregistrat avui dia en ms de 70 pasos a tot el mn.
Fins els anys setanta va ser un frmac molt utilitzat, per noms per les seves propietats analgsiques i antipirtiques, ssent  menys habitual les seves indicacions a altes dosis com antiinflamatori, per exemple en l' artritis reumatoide o la febre reumtica.

 Caracterstiques de l'aspirina .
 Composici i dades sobre l'cid acetilsaliclic .

L'aspirina o l'cid acetilsaliclic (acetosal o AAS) s un frmac de la famlia dels salicilats, sovint emprat com a analgsic (mals menors i dolor agut), antipirtic (contra la febre), i antiinflamatori. Dels  medicaments de la classe anomenada antiinflamatoris no esterodals (AINE). Tamb t un efecte anticoagulant i, per aix, s'usa a baixes dosis durant llarg termini per a evitar  els atacs de cor.

 Propietats fisicoqumiques .

Una molcula s una associaci d'toms. Cada tom est constitut d'un nucli que cont una crrega elctrica positiva, al voltant del qual es mouen els electrons de crrega elctrica negativa. Dins la molcula d'aspirina, els enllaos, sn covalents establerts per compartici d'electrons. 
 
s una molcula orgnica, amb 9 carbonis, 8 hidrgens i 4 oxgens. Estan organitzats en un benz, al qual s'uneix un grup  cid i al  carboni contigu a l'cid hi ha unit un grup extern amb un met i un oxigen.
L'estructura de la molcula determina totes les propietats fsico-qumiques i biolgiques. L'aspirina s presenta en forma d'una pols cristallina blanca o  en cristalls incolors i inodors. 
La seva temperatura de fusi s de 143C. A temperatura ambient, l'aspirina es troba en estat slid.

Estabilitat.

L'aspirina  s inestable en atmosfera humida. s hidrolitzada en cid saliclic i en cid actic. Un augment de temperatura i/o un medi bsic acceleren aquesta descomposici i d'aqu la importncia dels condicionaments tancats i segurs.

Solubilitat.

En aigua: 3,3 grams per litre, a temperatura de 20  C i 10 grams per litre a 37  C. ;
En alcohol: 1 gram d'aspirina es dissol en 5 ml a 20  C. ;
L'aspirina s soluble en els lpids. La solubilitat de l'aspirina depn de les interaccions de les seves molcules amb les del dissolvent. ;

 PH i solubilitat .

En un medi fora cid (pH<3), l'aspirina s poc soluble ja que les molcules neutres sn majoritries. En un medi menys cid (pH<4,5) els ions acetilsalicilat sn majoritaris i l'aspirina s soluble. En efecte, els ions que porten una crrega elctrica tenen unes interaccions molt ms importants amb les molcules d'aigua que les molcules neutres. Aquest s un procediment qumic clssic per solubilitzar els cids orgnics poc solubles.

Acidesa d'una soluci d'aspirina.

Els cids sn les substncies qumiques que presenten un gust agre i picant i, sobretot, caracteritzades per propietats similars a partir del moment en qu es dissolen en aigua (conducci d'electricitat, corrosi dels metalls, desnaturalitzaci de les protenes...). Esmentem algunes solucions cides alimentries entre les ms corrents: el vinagre (cid actic), el suc de llimona (cid ctric), les begudes gasoses (cid carbnic)  
Per tal de definir millor l'acidesa d'una substncia cal recordar que l'aigua pura s lleugerament conductora de corrent elctric pel fet de la presncia de partcules carregades elctricament, els ions H+ i els ions OH-. Aquests ions provenen de la dissociaci d'un petit nombre de molcules d'aigua segons la reacci: 
 
La doble fletxa indica que es tracta d'un equilibri, un sistema no esttic. En tot  moment la reacci t lloc en ambds sentits, els ions es combinen i les molcules es dissocien per les concentracions de H+ i de OH-, anotades com  i  sn constants. En aigua pura ==10-7 a 25 C. Un cid AH es defineix com una substncia capa d'alliberar ions H+ dins l'aigua i de captar ions OH-. Inversament una base s una substncia capa de captar ions H+ i d'alliberar ions OH-. L'acidesa d'una soluci correspon a la seva concentraci en ions hidrogen H+, caracteritzada per una mesura el smbol de la qual s pH (abreviaci de potencial Hidrogen) a partir de la relaci =10-pH. Una soluci d'aigua pura a 20 C t un pH de 7. Tota soluci s cida quan el seu pH s inferior a 7 i bsica quan el seu pH s superior a 7. 
 
L'aspirina s un cid feble. La dissociaci de les molcules no s total. La doble fletxa indica que es tracta d'un equilibri, un sistema no esttic. En tot moment, la reacci t lloc en ambds sentits, els ions es combinen i les molcules es dissocien, per les concentracions en H+, AspH i Asp-, anotades per ,  i  estan relacionades per la constant d'acidesa Ka 

L'escala dels pKa dels cids mostra que l'aspirina no s un cid ms fort que nombrosos cids alimentaris. s un cid ms feble que l'cid ctric i ms fort que l'cid actic del vinagre. A partir d'aquesta relaci, el pH d'una soluci imposa la relaci de les concentracions  i . Si pH=pKa, aquesta relaci s igual a 1: hi ha tantes molcules com ions. Si el pH esdev superior a 3,5, aquesta relaci augmenta i els ions sn majoritaris. Recprocament, pels pH febles les molcules sn majoritries. 

 Dolor muscular .

Quan alguna cosa fa mal s un senyal d'alarma que ens envia el nostre cos de qu alguna cosa no funciona b, com una lesi, una infecci o un sobreesfor  Per quan aquest dolor s molt intens o dura massa pot afectar al terreny psicolgic i incls a la conducta en forma de mal humor, apatia, manca de desig sexual, ansietat, depressi  De fet, el dolor s un dels problemes de salut que ms visites al metge genera. Es calcula que el 80 per cent dels pacients que va a una consulta ho fa motivat perqu hi ha una molstia que li  dna guerra .
Per quines sn les causes de dolor?. Per un costat, les malalties musculo-esqueltiques degeneratives com artrosi, artritis i osteoporosi s'han incrementat de forma espectacular en els ltims anys. Tamb han augmentat les lesions adquirides en l'esport o per treballs que exigeixen un gran esfor fsic. I s'ha d'afegir la gran quantitat d'hores que passem asseguts sense exercitat un mscul o l'estrs com d'altres fonts de patiment.	
Segons l'informe Nuprin realitzat als Estats Units el dolor ms freqent s el mal de cap (73%), seguit pel d'esquena (56%), el muscular (53%) i l'articular (51%). En una altra enquesta americana gaireb el 46% dels entrevistats reconeixia haver patit un malestar sever en algun moment de la seva vida.
A Espanya es calcula que ms del 80% de la poblaci adulta ha tingut almenys un episodi de mal d'esquena, de fet aquesta molstia s un dels principals motius de baixa laboral. S'ha de tenir en compte que s l'estructura que suporta el pes i els moviments del nostre cos. I hi ha molts motius per treure-li una queixa, ja sigui una distensi produda per un sobreesfor, un esquin que impliqui quelcom mal als lligaments o b una contractura produda per un excs de tensi nerviosa. El dolor muscular sols estar relacionat amb tensi, aquest tipus de molstia t, normalment, el seu origen a la zona lesionada. Existeixen molts tipus de dolor muscular, per la classificaci ms freqent es basa en la zona del cos afectada aix com en la seva durada i intensitat. Els quadres de dolor agut han de ser tractats de forma especfica amb un analgsic preferiblement amb propietats antiinflamatries com l'cid acetilsaliclic, principi actiu d'Aspirina.

 Cefalea .

La cefalea o mal de cap, s un smptoma que pot ser originat a mltiples malalties, de diverses etiologies.
En general, es considera a la cefalea un smptoma freqent, que pot obeir a un trastorn primari o que pot ser secundari a altres afeccions. Es per aix que no poden fer-se pressuposicions a priori sobre la gravetat del smptoma i, quan les cefalees tenen relativa freqncia, s'imposa la consulta mdica.

 Efectes de l'aspirina a l'organisme .

Fou el New York Times Magazine qui al 1966 va afirmar que laspirina s el medicament meravells que ning no entn, malgrat que Von Euler en 1930 havia comenat a parlar de les prostaglandines i els seus collaboradors havien definit l'estructura qumica de les primeres  prostaglandines. 
El 1963 Collier ja tenia alguna idea del que feia aspirina, per no aconseguia definir  res concret.

 Mecanismes generals de l'acci farmacolgic. .

Abans de comenar a explicar els mecanismes generals hem de fer un incs per definir  prostaglandines.
Prostaglandines, en bioqumica i en medicina, es tracta d'una famlia de substncies qumiques anlogues a les hormones que apareixen de forma natural en tots els mamfers. Les prostaglandines sn derivats dels cids grassos que es troben a gaireb tots els teixits del cos hum. Hi ha ms d'una dotzena de prostaglandines importants des d'un punt de vista biolgic, i afecten a moltes funcions fisiolgiques essencials.
Tot i que van ser identificades per primer cop el 1935 pel filsof suec Ulf von Euler, les investigacions sobre la seva composici, estructura, funcions i utilitat mdica van comenar a finals de la dcada de 1960. El 1971, el farmacleg britnic John  Robert Vane va demostrar que les mltiples aplicacions mdiques d'aspirina deriven de la seva capacitat per bloquejar la producci d'algunes prostaglandines.
Fins a finals dels seixanta no es va comprovar que les propietats analgsiques i antitrmiques d'aspirina estaven lligades a una inhibici irreversible de  ciclooxigenasa, una enzima que regula la producci de prostaglandines. 
L'nica forma de sintetitzar prostaglandines de nou, s la sntesis d'una nova ciclooxigenasa, cosa que poden realitzar noms les cllules endotelials.
L'acci antiinflamatria fonamental d'aspirina s el bloqueig de la producci de mediadors de d'inflamaci a partir de l'cid araquinnic.
Malgrat aquesta acci principal, molts altres processos cellulars sn influenciats per aspirina, i influeix en els seus efectes favorables.
Per tant, aspirina, en primer lloc, evitaria la sntesis de prostaglandines,  mediadores del dolor; per tamb, independentment d'aquest efecte, canviaria les respostes cellulars secundries a una agressi antiinflamatria.
Moltes altres activitats d'aspirina vnen lligades a la seva acci en l'mbit cellular.

 Acci antipirtica. .

La febre s una alteraci als mecanismes reguladors  de calor de l'organisme, de manera que s'eleva la temperatura corporal, considerant temperatura normal fins a 37C a l'aixella, fins a 37.7C a la boca i 38C al recte.
Habitualment la presncia d'una infecci a l'organisme introdueix  als leuccits al segregar interleucina 1, una substncia que eleva la quantitat de prostaglandina E a la sang. Les prostaglandines actuen sobre d'hipotlem, on es troba el centre regulador de la temperatura o termstat endogen.
L'aspirina es capa de disminuir la temperatura corporal quan existeix febre, per quan la temperatura corporal s normal, no produeix la denominada hipotrmia. L'efecte antitrmic s realitza grcies a diversos mecanismes alliberadors de calor, fonamentalment la vasodilataci cutnia i la sudoraci.
L'acci antitrmica d'aspirina, en aquest nivell cerebral, es deu, doncs, al bloqueig de la sntesi de prostaglandines que t un intens efecte inductor de la febre.

 Acci analgsica d'aspirina.

L'aspirina t una acci analgsica a nivell preferentment perifric, actuant en les terminacions nervioses sobre les que actuen substncies generadores de dolor, com les prostaglandines, la serotina i la bradiquinina. Dit d'una altra manera, que en lloc d'actuar directament sobre la font del dolor suprimeixen el que el cos produeix per causar la sensaci de dolor.
Es creu que en l'efecte analgsic d'aspirina tamb existeix un component central a nivell del tlem, que s una estructura prop de la base del cervell, que integra els estmuls dolorosos.
D'altres investigacions han comprovat un efecte d'aspirina sobre el sistema nervis central. 
En un treball realitzat per la universitat de Califrnia a San Diego, publicat a la revista Science el 1992 es va demostrar que d'injecci directa d'aspirina a la columna vertebral augmentava la seva potncia de 100 a 500 vegades en comparaci amb la mateixa dosis administrada per via oral.
L'activitat analgsica d'aspirina s d'intensitat moderada, collocant-me per sota del analgsics majors, com sn els opicids. Aquest efecte depn de la dosi.
L'aspirina t major activitat analgsica que el salicilat, el seu metablit, tot i que aquest t el mateix poder antiinflamatori que ella. 
Alguns antiinflamatoris no esteroides, com el paracetamol noms tenen efecte analgsic, i d'altres com el ketorolac i el metamizol tenen molta ms acci analgsica que antiinflamatria.
Malgrat que aspirina es troba entre els analgsics de potncia limitada, la seva activitat analgsica s'ha de considerar similar a la d'alguns frmacs antiinflamatoris no esteroides i superior a la de molts d'ells.
L'aspirina s doncs, til en molts dolors d'intensitat moderada, com cefalees, dolors articulars, musculars, de parts toves, dolors d'origen dental, d'ssos, en postoperatoris, en traumatismes i en dolors menstruals. A ms a ms pels dolors produts per un cncer, aspirina ha de ser el primer analgsic que s'ha d'utilitzar.

 Acci antiinflamatria.

Les prostaglandines posseeixen mltiples accions multiplicadores de la reacci inflamatria. Entre elles destaca la seva capacitat de vasodilatar, sensibilitzar els receptors nerviosos al dolor, estimular les cllules inflamatries i estimular la producci d'interleucines 1, un potent inductor d'inflamaci. Posseeixen mltiples accions multiplicadores de la reacci inflamatria. 
Aspirina bloqueja la sntesi de prostaglandines i per tant posseeix una potent acci antiinflamatria.
En realitat, no en tots els tipus d'inflamaci s'alliberen prostaglandines en grans quantitats, i en alguns casos actuen com a moderadores de la resposta inflamatria.
Aspirina exerceix la seva acci inflamatria al disminuir les respostes de les cllules a l'estmul inflamatori.

 Altres accions de l'aspirina.

Inhibeix el transport d'cid ric des de l'interior del tbul al rony, Aspirina fa que aquest cid s'elimini per l'orina. Aquesta acci s'anomena uricosrica. Aspirina pel seu efecte antiinflamatori  i analgsic, pot utilitzar-se en l'atac agut de gota.     ;
Aspirina interfereix en la sntesi de protombina, una protena que interv en la coagulaci sangunia.                                                                                            ;
Aspirina posseeix tamb diversos efectes sobre el metabolisme, per a concentracions elevades.                                                                                      ;
Per un costat accelera la utilitzaci de glucosa, per per altre part dificulta l'acumulaci d'ATP, una substncia fonamental per emmagatzemar energia dins les cllules. Aquesta reducci pot alterar la sntesi de protenes al teixit connectiu, responsable de la cicatritzaci i reparaci de lesions a l'organisme.

 L'Aspirina com a analgsic.
La utilitat ms coneguda d'aspirina s la de calmant del dolor. Aspirina s l'analgsic ms utilitzat en tota classe de dolors d'intensitat mitjana o moderada, i en alguns dolors intensos la seva utilitzaci associada a uns altres analgsics potencien l'acci d'aquest ltim; a ms a ms aspirina es pot associar prcticament a tots els analgsics i noms reacciona adversament amb pocs.
L'aspirina resulta molt efica en dolors com cefalees, a les articulacions, els msculs o parts toves. Tamb a dolors que produeixen inflamaci resulta til, i incls als relacionats amb processos infecciosos  bacterians o vrics. En el cas de qu algun d'aquests dolors es presenti com a smptoma d'una malaltia crnica, s recomanable l's de narctics o opicids presenta algun risc d'habitualitat.
En resum, degut a la gran quantitat de dolors per a la qual pot ser emparada, i a la seva capacitat per a potenciar l'acci d'altres analgsics, aspirina s el medicament ms habitualment usat per al tractament del dolor.

 Aspirina en la migranya.

L'aspirina pot emprar-se en la migranya tant durant els episodis dolorosos com al tractament profilctic.
Com a tractament als episodis aguts, aspirina s'ha mostrat molt efica, ja que evita que es puguin utilitzar altres analgsics ms potents o amb efectes secundaris.
L'eficcia d'aspirina en aquest tipus de mals pot arribar a ser molt alta (aprox. 70%) tot i que depn del moment en qu es prengui, ja que si s'espera a que el dolor sigui agut s molt ms difcil de combatre'l. Aix passa degut a que durant els atacs de migranya existeix un retard en el buidament de l'estmac, la qual cosa retarda molt l'absorci d'aspirina. Si el dolor ja s agut no s'ha, malgrat el que s'ha dit abans, de creure que augmentant la dosi es contrarestar la lenta absorci. Tot i que en un primer moment pugui ser aix, la ingesti d'aspirina en dosis superiors a les recomanades pot produir una cefalea deguda a frmacs, que sols desapareix desprs d'interrompre la seva ingesti.
Malgrat l'eficcia d'aspirina, la profilaxi de la migranya s un problema molt complex i algunes persones obtenen majors beneficis amb l'administraci de beta-bloquejants o d'antagonistes de calci.
 Aspirina en la cefalea de tensi.
La cefalea de tensi s la ms freqent i tot i que la seva causa s desconeguda, es creu que est associada a una contracci excessiva dels msculs del coll i el cap o un estrs psicolgic intens. 
Aspirina, en dosis moderades, s l'analgsic ms apropiat, tot i que si el dolor s molt freqent s'ha de tenir en compte que hi ha risc de cefalea per analgsics.

Aspirina en malalties articulars.

 Febre reumtica.

Aspirina s l'antiinflamatori d'elecci en aquest greu procs que implica una inflamaci de totes les estructures que constitueixen el cor, aix com de les articulacions i de la pell.
A l'estar produda per una infecci deguda al microorganisme estreptococs, aspirina  tant sols alleugereix la sintomatologia i s capa d'evitar seqeles a llarg termini degudes a la intensa inflamaci que produeix, particularment a nivell cardac. 

 Artritis reumatoide.

L'artritis, o amb ms precisi l'osteoartritis, s una afecci que la majoria de nosaltres patirem a l'arribar a una edat mitjana. Pot presentar-se noms en una articulaci. Molts de nosaltres ignorem la seva presncia fins que es detecta en una exploraci rutinria amb raigs X.
La majoria de les artritis resulten del simple deteriorament d'una articulaci. Les seves causes poden ser una o diverses d'entre les segents: el desgast per l's, la dieta, l'herncia, una lesi prvia, i una patologia. Comena habitualment a les articulacions del cos que suporten grans pesos, com els genolls, els malucs, i la columna vertebral, per sovint apareix als nusos dels dits.
Els seus smptomes sn dolor de tant en tant, rigidesa i, ocasionalment, inflamaci a l'articulaci. El dolor sols ser lleu, per en algunes persones s sever. La nostra resposta espontnia al dolor s moure amb menys freqncia l'articulaci afectada, amb la qual cosa fa que es redueixi el tamany per la manca d's i la fortalesa dels msculs de la zona. Amb aix es desencadena un cercle vicis destructiu, que pot acabar provocant una discapacitat funcional.
L'osteartritis s irreversible, per els seus efectes, poden ser mitigats perdent pes (i disminuint aix l'esfor de les articulacions), amb l'exercici moderat i la fisioterpia. El rgim d'exercici s important per mantenir el to muscular, per no ha d'incloure activitats que puguin danyar les articulacions. Tot i que l'artritis no desapareix, el dolor pot disminuir i desaparixer incls en el termini d'un any des de la seva aparici a l'articulaci. En casos extrems, molt pocs, arriba a provocar la seva parlisi funcional.
La ra de la gran eficcia d'aspirina estriba en les seves propietats antiinflamatries. Actualment es pensa que la seva capacitat per a suprimir l'elaboraci de prostaglandines s la clau fonamental d'aquestes propietats antiinflamatries.
Aspirina pertany a un grup de substncies anomenades medicaments antiinflamatoris no esteroides, per als que en angls s'anomena l'acrnim NSAID. L'Arthritis Foundation afirma: Una avantatge de l'aspirina davant les altres NSAID s que l'aspirina val menys. I, tot i que una persona malalta d'artritis ha de medicar-se durant molt de temps, el cost francament inferior de l'aspirina s sovint un factor a tenir molt en compte en l'elecci del medicament .
Malgrat que aspirina sols alleugereix la sintomatologia de la malaltia, s una de les estratgies teraputiques clssiques. Associada a un antireumtic d'acci lenta, que s'encarrega d'evitar o limitar el deteriorament articular progressiu, aspirina proporciona un alleujament sintomtic important.

 Tractament antiagregant plaquetari en malalties coronries.

Les plaquetes poden ajudar que una cardiopatia isqumica crnica s'aguditzi: la seva agregaci en una zona de lesi vascular produeix vasoconstricci i possible trombosi.
Les plaquetes sn extremadament sensibles a aspirina, aix es deu a que aspirina inhibeix la sntesi de trombox plaquetari, un agent vasoconstrictor i que provoca agregaci plaquetari, i estimula la sntesi de prostaciclina, agent d'efectes oposats al trombox plaquetari.
Segons va publicar el 1992 el New England Journal of Medicine, aquesta doble acci d'aspirina es responsable de qu el seu s es recomani per l'angina de pit, tant estable com inestable i l'infart de miocardi en la fase aguda.

Angina de pit.

Donat que l'aspirina impedeix la formaci de plaquetes per supressi de l'activitat de les prostaglandines, i aix resulta til per reduir i incls eliminar l'acumulaci de la placa en les parets de les artries, provoca que l'aspirina causi menys probabilitat en la formaci de l'angina.
Podem distingir dos tipus d'angines de pit.
Angina de pit estable
L'angina de pit estable s aquella en la que apareix un dolor opressiu en la zona anterior del pit quan s'han realitzat exercicis de certa intensitat. Malgrat el seu nom, l'angina de pit estable sols anar progressant fins desembocar en un infart agut de miocardi o mort sobtada d'origen coronari.
Cedeix amb el reps.
L'administraci d'aspirina pot reduir la incidncia de l'infart en gaireb un 90%, degut a que impedeix que les plaquetes quedin adherides a la zona ms estreta d'una artria lleugerament taponada, obstruint totalment el pas de la sang.
Angina de pit inestable
Aquesta patologia, a diferncia de l'anterior, requereix que s'hagi realitzat un esfor moderat o gran per aparixer, i a ms a ms evoluciona molt rpidament a un infart de miocardi.
No cedeix amb el reps.
Quatre estudis amb aspirina comparada amb Placebs han mostrat sens dubtes que aspirina redueix la incidncia d'infart de miocardi en un 50% o 70% als pacients amb angina de pit inestable. El tractament es basa en aspirina, per donat que encara hi ha pacients que evolucionen a infart, s'estan portant a terme estudis que combinen aspirina a dosis baixes i herapina. Quan el pacient ha passat la fase aguda de l'angina inestable es recomana aspirina. Donades aquestes evidncies, aspirina s'ha convertit en un dels pilars del tractament d'aquest tipus d'angina, molt perillosa per la seva tendncia rpida a evolucionar a infart agut de miocardi.
Els efectes beneficiosos de l'aspirina en pacients amb angina de pit inestable es van veure confirmats i descrits com concloents en l'informe de 1989 previ a l'Estudi sobre la Salut dels Metges. 

 L'aspirina i els atacs cardacs.

L'oclusi completa d'un vas coronari produeix l'infartament de miocardi. L'infart agut de miocardi es deu a la trombosi d'un vas coronari, generalment deguda a una placa d'ateroma o colesterol. Els dos tipus de frmacs ms utilitzats (els antitrombtics i els fibrinoltics) aconsegueixen que permeti de nou el pas de la sang i evita que el vas torni a tancar-se, per tant uns com d'altres poden produir hemorrgies greus, que quan tenen lloc a les artries cerebrals poden ser fatals.
En el tractament d'un atac al cor pot incloure's l'administraci de frmacs destinats a dissoldre el cogul que bloqueja el flux sanguini en l'artria coronria. Els cardilegs pensen que quant abans s'administrin aquests frmacs, major s la probabilitat de qu el pacient sobrevisqui. Per aix se suggereix en ocasions que a les farmacioles del equips mdics d'emergncia s'incloguin aquests medicaments destinats a dissoldre eventuals coguls. Aquesta suggerncia no ha trobat un ress generalitzat per diversos motius, entre els que es troba sens dubte, l'elevat cost d'aquestes substncies, conegudes com agents tromboltics. Una altra de les raons que justifiquen les reticncies s que els frmacs utilitzats per dissoldre els coguls sn potencialment perillosos.  
Per el 1988 a travs del American College of Cardiology es donen a conixer resultats sorprenents relacionats amb les malalties cardilogues i els seus remeis: es descobreix que l'aspirina i la estreptocinasa, administrades per separat, es van mostrar eficaces per reduir l'ndex de mortalitat. Cadascun d'aquests frmacs el van reduir en un 25% aproximadament. Per encara ms, l'estudi demostrava que l'aspirina combinada amb l'estreptocinasa redua el perill en un 50%.
A tots aquests avantatges s'afegeix l'assequibilitat del preu amb el que es comercialitza l'aspirina. 
Per tractar a pacients convalescents d'un primer atac de miocardi ja el 1953 el doctor Lawrence L.Craven, que exercia medicina general a Califrnia, administrava a aquests una dosi de 325mg. d'aspirina diria per prevenir un segon atac.
El 1991 el doctor E. Dalen afirmava que: Revisant els informes de Craven desprs de 40 anys, i desprs de dotzenes d'investigacions clniques, qu podem concloure? Doncs, simplement, que si la seva prescripci d'"una aspirina diria" hagus estat adoptada pels nord-americans el 1950, s'haurien  pogut evitar centenars de milers d'infarts de miocardi i hemorrgies cerebrals.

El doctor Charles Hennekens, professor de medicina en la Harvad Medical School, va explicar en una ocasi que de cada 1000 persones que patien un atac de cor agut, 100 morien a conseqncia d'aquest atac si no rebien tractament mdic.  Si els administren a tots Aspirina, salvaran 23 vides, sense provocar cap hemorrgia cerebral afegida. Si els donen tromboltics a tots, salvaran 27 vides, corrent el risc de provocar cert nombre d'hemorrgies cerebrals no mortals: exactament, 2,7 hemorrgies: s a dir, per cada 10 vides que salven, causaran una hemorrgia cerebral . 

 Aspirina en la malaltia vascular perifrica.

L'arteriosclerosi afecta tamb i amb relativa freqncia a les artries de les extremitats, especialment a les inferiors. Es tracta d'una manifestaci de la malaltia arterosclerosa amb alguna caracterstica diferencial. En primer lloc, l'efecte del tabac resulta particularment perjudicial en aquest tipus d'arteriosclerosi. En segon lloc, el curs clnic pot tenir una evoluci relativament benigna en comparaci amb la malaltia aterosclerosa coronria o cerebral. Malgrat aix, cada cop existeix un major convenciment de qu aquest tipus d'arteriosclerosi sovint es complica molt  amb l'aparici d'episodis fatals d'arteriosclerosi cardaca i cerebral.
Les plaquetes tenen un paper molt important en el desenvolupament de la malaltia.
L'aspirina es llavors el frmac d'elecci en aquest tipus de malaltia vascular, tot i que  no s'han publicat assaigs clnics amb aspirina en un tractament nic. Sigui com sigui, la manca d'xit dels antigangrenants, afegida a la capacitat d'aspirina per a unir-se a d'altres frmacs, la converteixen en la opci ms vlida.

 Tractament en la malaltia cerebrovascular.

Importncia de l'agregaci als accidents vasculars cerebrals.
La major part dels accidents vasculars cerebrals son deguts a la falta de corrent sanguini per l'oclusi d'una artria cerebral degut a un tromb. La falta de corrent sanguini pot produir una lesi greu a la zona cerebral afectada.
La capacitat d'aspirina per a prevenir i inhibir aquests trombs explica la seva utilitzaci en les malalties cerebrovasculars.

 Tractament de l'ictus isqumic.

La utilitzaci d'antigangrenants plaquetaris en els diferents casos d'ictus s motiu de controvrsia en la literatura mdica.
Alguns estudiosos assenyalen una evoluci neurolgica favorable de pacients d'ictus isqumic i amb atacs isqumics transitoris que van ser tractats amb aspirina. Malgrat que el tractament anticoagulant en l'ictus no ha pogut demostrar encara la seva eficcia, existeix sempre el risc d'hemorrgia.

 Prevenci de la demncia senil multiinfart.

La demncia senil multiinfart s una espcie de demncia senil produda per nombrosos petits infarts cerebrals repetits que es deuen a oclusions vasculars per l'arteriosclerosi.
Aspirina, al reduir la incidncia d'ictus petits podria millorar l'evoluci de les demncies de tipus arteriosclertic. En un estudi publicat el 1989 pel Journal of American Geriatrics Society es va demostrar que l's d'aspirina en un grup de 70 pacients de demncia multiinfart va millorar el flux cerebral i el rendiment intellectual dels pacients. Tot i que  aquestes dades no han estat corroborades per una extensa investigaci, s possible que la ingesta de dosis baixes d'aspirina detingui l'evoluci o fins i tot millori als malalts amb demncia senil multiinfart.

 Aspirina en la diabetis.

Aspirina t un efecte favorable sobre el metabolisme de la glucosa, al produir una acceleraci de la utilitzaci de la glucosa i estimular la producci d'insulina.
La utilitat d'aspirina per als diabtics est en la seva capacitat per a reduir les complicacions vasculars, com la retinopatia diabtica o els fenmens trombtics deguts a una superproducci de tromboxans.
Per aix, noms aquells pacients diabtics amb vasculopaties i aquells amb major perill de tenir vasculopatia es veurien beneficiats per l's d'aspirina.

 Aspirina, en la demncia i l Alzheimer . 

La demncia s un deteriorament irreversible de les facultats intellectuals, amb trastorns emocionals concomitants, que resulta d'una disfunci orgnica el cervell. La forma de demncia causada per repetici d'accidents cerebrovasculars s'anomena demncia vascular o amb infart mltiple.
Les observacions sobre la malaltia d'Alzheimer  que van aparixer exposades pel doctor Patrick McGeer, de la universitat de Columbia Britnica, al seu nombre de la revista The Lancet corresponent a 1990 sn fora interessants . L'estudi de 7940 pacients amb artritis reumatoide constatava que tant sols 29 d'ells patien tamb la malaltia d'Alzheimer. Ara b, si ens atenem a les estadstiques ms fiables, la incidncia d'aquesta malaltia sobre aquest nombre de pacients hagus hagut de ser de 202 casos, s a dir gaireb 7 vegades ms gran.  Per tots aquells pacients estaven rebent una medicaci antiinflamatria: a la prctica estaven prenent aspirina. 

 Altres noves indicacions.

Aspirina ha resultat d'utilitat en totes aquelles patologies que en el seu origen depenguin de l'acci de les prostaglandines o les plaquetes.
Aix en el cas de cremades per exposici perllongada al sol, les prostaglandines  estan implicades en el procs de formaci de l'eritema o enrogiment solar, el que explica la seva utilitat a l'hora de endarrerir l'aparici i disminuir la intensitat de les cremades per raigs solars.
A pacients amb insuficincia renal crnica que han de seguir un tractament de dilisi, les cnules que uneixen una artria o una extremitat per facilitar el procs de dilisi sn susceptibles d'obstruir-se. De la mateixa manera que en els altres tipus de trombes, aspirina collabora eficament a prevenir la trombosi d'aquestes cnules.
D'altres estudis ms recents assenyalen la possibilitat que aspirina podria prevenir determinats tipus de tumors (tot i que sense disminuir la taxa de mortalitat). Per inevitablement, degut al nombre redut de pacients als que s'han realitzat aquests estudis, no es pot assegurar que la taxa d'xit obtinguda sigui vlida. Per tant s recomanable esperar a que els estudis a persones susceptibles de contreure cncer algun dia, siguin ms exhaustius i donin un resultat ms clar.
 

Contraindicacions de l'aspirina.

A qualsevol prospecte adjunt a un petit envs d'Aspirines, podem trobar un apartat destinat a la enumeraci de les contraindicacions que aquest medicament pot ocasionar:

 Contraindicacions . 

lcera grastroduodenal o molestias gstricas de repeticin. Alergia a salicilatos o al resto de los componentes o a compuestos antiinflamatorios no esteroides o a la tartrazina. Hemofilia o problemas de coagulacin sangunea. Terapia conjunta con anticoagulantes orales. Insuficiencia renal y/o heptica. Asma. Hipertensin grave o enfermedad coronaria grave. No administrar en nios menores de seis aos. 
En cas de dubte consulti al seu metge.      
Tamb trobem un apartat destinat a les reaccions adverses:

 Reaccions adverses.

 Irritaci gastrointestinal, erupcions cutnies, dificultat respiratria, vertigen, sequedat de boca, nas o gola i nerviosisme. Somnolncia, sobre tot quan s'ingereixen simultniament begudes alcohliques, la qual cosa pot disminuir la capacitat de conducci de vehicles i utilitzaci de mquines. Si s'observen aquestes o qualsevol altre tipus de reaccions adverses no descrites  anteriorment, consulti al seu metge o farmacutic .

Es calcula en un 5% de la poblaci, com a mxim, el percentatge de persones a qui l'aspirina ordinria, pot provocar efectes secundaris indesitjats. Aquests efectes poden anar des d'una simple irritaci d'estmac fins, a alguns nens, l'anomenat sndrome de Reye.
Per l's no tant sols d'aspirina sin de qualsevol  medicament hi ha una srie de pautes que s'han de seguir:
Si est vost prenent qualsevol medicament, tant si s de venda lliure com si tant sols es dispensa amb recepta mdica, hauria de consultar amb el seu metge abans de comenar a prendre un segon frmac, tot i que es tracti simplement d'aspirina. La ra s que no solament pot donar-se el cas que l'aspirina i el primer frmac siguin incompatibles, si no que tamb pugui passar que el primer contingui ja aspirina.
 Llegeixi els textos de l'envs i els prospectes que acompanyen el producte farmacutic. Fixi's molt b en la dosi recomanada i en les advertncies. Sovint no es fa cas d'aquesta dosi recomanada, seguint l'errnia teoria de qu  quant ms, millor . La veritat s que aquest  ms  pot ser perjudicial quan es tracta de l'aspirina. 
Miri la data de caducitat indicada a l'envs, tant al comprar-ho com en el moment de consumir-ho. L'aspirina t un temps de conservaci llarg, d'aproximadament cinc anys. 

 Reaccions d'Hipersensibilitat.

Aspirina pot produir a pacients predisposats reaccions allrgiques i pseudoallrgies.
Dins les reaccions allrgiques, ms comuns s'ha de destacar l'angioederma, el shock anafilctic, i amb menys freqncia la urticria i l'asma bronquial. Aquestes reaccions no solen creuar-se amb d'altres frmacs del grup dels AINES.
Les reaccions pseudoallrgiques solen ser : rinitis vasomotora, congesti nasal i atacs d'asma. Una dosi, incls petita, d'aspirina pot desencadenar un atac de rinorrea, asma i enrogiment facial.
Cal recordar que les reaccions allrgiques genunes sn particularment estranyes. 
Als casos  greus en qu apareix shock anafilctic, amb hipertensi, sncope i edema de les vies respiratries altes s'ha d'usar adrenalina el ms aviat possible.

 Intoxicaci  d'aspirina per sobredossificaci.

Per determinar la gravetat de la intoxicaci es necessari conixer la quantitat exacta de  frmac ingerit. Per valorar els nivells que determinen una intoxicaci greu es precisa saber tamb l'hora que ha estat ingerida, ja que el nivell alt determinat ser ms perills quant ms temps hagi passat.
La simptomatologia s'inicia amb acfens que solen coincidir amb nivells lleugerament elevats  d'cid acetilsaliclic, per seguir amb nusees i vmits, a ms d'augment de freqncia respiratria, alteracions en l'equilibri i al sistema nervis central.
Mentre que les alteracions de l'equilibri a l'adult solen ser alcalosi, als nens predomina l'acidosi. Les alteracions neurolgiques sn freqents, amb confusi, obnubilaci, agitaci, convulsions i coma. Poden afegir-se hemorrgies, no per l'acci antiagregant plaquetari, si no per la disminuci excessiva de les xifres de protrombina.

Sndrome de Reye.

El sndrome de Reye s una malaltia que cursa amb degeneraci grassa del fetge i del cervell que tot i que greu, s molt poc freqent. La ingesti d'aspirina s'ha relacionat amb aquest sndrome , entre d'altres factors, quan s'administra als nens amb quadres febrils vrics, grip o varicella. En aquests casos es convenient emprar altre tipus d'antitrmics tant en nens com en adolescents.
 Efectes adversos cardiovasculars i bioqumics. 

Degut al seu efecte sobre la sntesi de prostaglandines i al bloqueig de ciclooxigenasa, aspirina pot elevar molt lleugerament la pressi arterial i en algun cas induir vasoconstricci coronria.
Estudis han demostrat la possibilitat de qu aquest lleuger efecte vasoconstrictor pugui produir una certa vasoconstricci coronria, tot i que s'ha observat que s completament reversible i corregible amb nitroglicerina. s difcil que aquest efecte pugui tenir repercussi clnica tot i que podria neutralitzar molt lleugerament els efectes clarament favorables d'aspirina sobre la cardiopatia isqumica.

 Efectes adversos d'aspirina a dosis altes i mantingudes.

Les reaccions adverses ms notificades d'aspirina son els efectes gastrointestinals, seguit per la lesi renal, les alteracions de la coagulaci sanguina, les cefalees i les nusees. Com les prostaglandines  exerceixen un paper important en la fisiologia gastrointestinal s lgic que una substncia que altera la seva producci actu a aquest nivell.
Es consideren factors de risc per la presentaci d'aquests efectes adversos els antecedents de patologia gastrointestinal, l'edat superior a 60 anys, la invalidesa i la presncia d'una malaltia de base greu associada.
L'efecte lesiu de la mucosa gstrica i intestinal, est estreta i enormement relacionat amb la capacitat d'inhibir la sntesi de prostaglandines.
En realitat, aspirina tot i que incriminat de lesiu per la mucosa digestiva un estudi recent realitzat per Fries i collaboradors ha demostrat que posseeix un ndex de toxicitat gastrointestinal relativament baix, comparat amb d'altres frmacs antiinflamatoris no esteroides. 
En quant a l'efecte sobre el flux vascular-renal. Aspirina pot causar un descens reversible de la filtraci glomerular. Altres efectes adversos renals sn insuficincia renal aguda, nefritis intersticial, necrosi papillar, insuficincia renal crnica i hiperpotasmia.
Els efectes adversos renals se semblen enormement als d'altres AINES, tot i que sens dubte existeix una variabilitat individual.
Es considera que existeix un major risc de lesi renal al lupus eritemats disseminat i a l'artritis reumatoide degut a que en aquestes malalties una falta de prostaglandines en l'mbit renal pot precipitar amb major rapidesa i gran facilitat dany al rony. 
Sigui com sigui aquestes lesions renals precisen dosis altes mantingudes durant molt de temps i es veuen altament afavorides si s'associa amb d'altres AINES, com el paracetamol.
Aspirina pot interferir en algunes ocasions en els efectes dels frmacs antihipertensius i dirtics. Tamb s'ha descrit la possibilitat de qu descendeixi el flux tot i que aix s reversible amb nitrits.

 Referncies .

Aspirin News Letter.  Informes sobre la investigacin actual del cido acetilsaliclico y sobre desarrollos en el mbito de la teraputica . MMV Medizin GmbH en Munich, Alemania. Bayer. Qumica Farmacutica Bayer, S.A. Calabria, 268. 08029  Barcelona, ns. 1-2-3.
Barbosa Torralbo, Jos i altres.  Operacions Bsiques de Laboratori . Facultat de Qumica. Universitat de Barcelona. Textos Docents- n 38. Pgs. 41-42;
Prof. Bueno Snchez, M., Dr, Ramos Fuentes, F.  Indicaciones del cido acetilsaliclico en Pediatra.  Facultad de Medicina. Universidad de Zaragoza. Departamento de Pediatra. 1986;
Cullell, Rosa.  Aspirina y perejil . El Peridico de Catalunya.  Dimarts, 4 de desembre del 2007. Barcelona. Pg. 88;
Dr. Honorato, J. y cols.  El cido acetilsaliclico: Farmacologa Clnica y Teraputica . 1986;
Dr. Martnez Vila, Prof. Martnez Lage, J.M.  El cido acetilsaliclico en la patologa cerebreovascular isqumica.  Departamento de neurologa. Clnica Universitaria. Facultad de Medicina Universidad de Navarra. Pamplona. 1986;
Dr. Rocha Hernando, Eduardo, y cols.  cido acetilsaliclico o heparina-dihidroergo tamina en la profilxis de trombosis venosa profunda tras prtesis total de cadera . Servicio de Hematologa y Departamento de Ciruga Ortopdica y Traunmatologa, Clnica Universitaria. Universidad de Navarra. 1986;
 Pgina oficial ;
 Bayer;
 Xtec;

Referncies.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="273" title="Ainu" nonfiltered="172" processed="171" dbindex="172">


L'ainu s una llengua allada parlada pels ainus a l'illa de Hokkaido, les illes Kurils, i fins al segle XIX a l'illa de Sakhalin. S'estima que el nombre de parlants no supera els 20 d'una comunitat d'unes 25.000 persones (1984), segons informa el govern d'Hokkaido, ja que la majoria, i especialment els ms joves prefereixen parlar japons.

Tradicionalment l'ainu no s'escrivia. Les histries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat ms conegut d'aquesta cultura s el de Yukar, que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders mgics. Donada la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han comenat a recollir per escrit els contes i histries.

En els darrers anys s'ha observat un augment de l'aprenentatge de l'ainu com a segona llengua, especialment a Hokkaido, grcies a l'esfor de l'activista ainu i antic membre de la dieta japonesa Shigeru Kayano, parlant nadiu de la llengua.

Petit Vocabulari.
Hola: Ahup yan! ;
Adu: Suy unukaran ro! ;
Grcies: Hioy'oy! ;
Com et dius?: Erehe mak aye? ;
Em dic Jordi: Kurehe anakne Jordi ne ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="274" title="Atto" nonfiltered="173" processed="172" dbindex="173">
Atto (smbol a) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-18, o 1/1 000 000 000 000 000 000 o el qu s el mateix 0,000 000 000 000 000 001.

Confirmat el 1964, el mot prov del dans atten, que significa divuit.

Per exemple;
 1 attmetre = 1 am = 10-18 metres = 0,000 000 000 000 000 001 metres;
 1 attogram = 1 ag = 10-18 grams = 0,000 000 000 000 000 001 grams ;
 1 attosegon = 1 as = 10-18 segons = 0,000 000 000 000 000 001 segons;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="275" title="Altai" nonfiltered="174" processed="173" dbindex="174">

Geografia;
El masss de l'Altai s una regi muntanyosa de l'sia.
La repblica de l'Altai i el territori de l'Altai sn dues entitats federals de Rssia.
Aletai, tamb escrit Aletai, s una ciutat de la provncia autnoma del Xinjiang, a la Repblica Popular de la Xina.
Altai (tribu), tribu turca;

Lingstica;
La llengua altai s una llengua turquesa.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="276" title="zeri" nonfiltered="175" processed="174" dbindex="175">

L' zeri s una llengua turquesa parlada per uns 6.000.000 de persones a l'estat d'Azerbaidjan i uns altres 4.000.000 aproximadament als estats vens (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan Meridional), incloent-n'hi 160.000 a Nakhtxivan (Armnia).

Fins a la independncia de l'Azerbaidjan s'escrivia amb l'alfabet cirllic, tot i que desprs s'ha imposat l's dels carcters llatins (la viquipdia en zeri est escrita en alfabet llat per fa servir tamb l'alfabet rab).

Els primers textos daten del segle XIV i estaven escrits amb l'alfabet rab. La seva literatura s molt rica, dintre de la seva famlia noms s superada per la uzbeka. 

L'idioma t moltes paraules provinents dels mongols i de l'rab clssic (per influncia de l'Islam). s una llengua aglutinant, com la resta de llenges turqueses. No t articles ni gnere i acostuma a collocar el verb al final de la frase.

L'zeri s mutuament intelligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.

Exemple d'zeri amb traducci al catal:

"Ey gyl rd  olan Atam z, ad n mq dd s tutulsun..."

"Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom..."



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="277" title="Alien" nonfiltered="176" processed="175" dbindex="176">
Alien s una pellcula de cincia-ficci de l'any 1979 dirigida per Ridley Scott. s la primera part d'una saga de quatre pellcules que tenen com a protagonista a Ellen Ripley, interpretada per Sigourney Weaver, que es converteix en la principal oponent d'una srie de criatures pertanyents a una raa aliengena, comunament anomenades aliens. Alien es considera com la primera pellcula important de Hollywood amb una herona com a protagonista. El seu impacte cultural va ser tan gran que es van fer novelles i historietes, basats en la seva histria.
Gnere.

Terror;
Cincia-ficci;

Sinopsi.
 Un nau minera, investigant una senyal de SOS, aterra en un planeta lluny. La tripulaci descobreix unes estranyes criatures, i les comena a investigar...

Premis.
Guanyats.
1980: Oscar als millors efectes especials.
Nominacions.
1980: Nominaci als scar a la millor direcci artstica.

Preqeles.
Alien vs Predator (2004);

Seqeles.
Aliens (1986) (segona part);
Alien 3 (1982) (tercera part);
Alien Resurrecci (1997) (quarta part);

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 Enciclopedia en castell d'Alien & Depredador;


 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="278" title="All que el vent s'endugu" nonfiltered="177" processed="176" dbindex="177">

All que el vent s'endugu (Gone with the wind) s una pellcula basada en la novella del mateix ttol de Margaret Mitchell (guanyadora d'un Premi Pulitzer). El seu rodatge, que va durar 140 dies, va suposar canvis importants en la tcnica cinematogrfica. En el moment de la seva estrena, va ser la pellcula ms cara i llarga que s'havia rodat. 

Argument.
pica histria d'una dona capa d'afrontar totes les adversitats de la guerra civil americana, excepte la prdua del seu estimat.

Repartiment.
Thomas Mitchell ....  Gerald O'Hara ;
Barbara O'Neil ....  Ellen O'Hara  ;
Vivien Leigh ....  Scarlett O'Hara ;
Evelyn Keyes ....  Suellen O'Hara ;
Ann Rutherford ....  Carreen O'Hara ;
Clark Gable .... Rhett Butler;
George Reeves ....  Stuart Tarleton ;
Fred Crane ....  Brent Tarleton ;
Hattie McDaniel ....  Mammy ;
Oscar Polk ....  Pork ;
Butterfly McQueen ....  Prissy ;
Victor Jory ....  Jonas Wilkerson ;
Everett Brown ....  Big Sam ;
Howard C. Hickman ....  John Wilkes ;
Alicia Rhett ....  India Wilkes ;
Leslie Howard ....  Ashley Wilkes;

Comentari.

Premis.
Guanyats.
Premis Oscar del 1939;
 Millor pellcula;
 Millor director: Victor Fleming;
 Millor actriu: Vivien Leigh;
 Millor actriu secundria: Hattie McDaniel;
 Millor gui original;
 Millor direcci artstica;
 Millor fotografia;
 Millor muntatge;

Nominats.  
Premis Oscar del 1939;
 Millor actor: Clark Gable;
 Millor actriu secundria: Olivia de Havilland;
 Millors efectes visuals;
 Millor banda sonora;
 Millor so;

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
















 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="279" title="Annie Hall" nonfiltered="178" processed="177" dbindex="178">

Annie Hall s un pellcula de Woody Allen del 1977.

Argument.
Alvy Singer s un comediant de clubs nocturns que als 40 anys fa un reps de la seua vida desprs d'haver trencat amb la seua nvia, Annie. Conta els seus amors, els seus matrimonis i la seua relaci amb ella, a qui coneix desprs d'un partit de tennis. Alvy s una persona especial, una mica neurtic, dominat per una srie d'obsessions que acaben per destruir cadascuna de les seues relacions.

 Repartiment.
 Woody Allen .... Alvy Singer;
 Diane Keaton.... Annie Hall;
 Caron Kane .... Allison Portchnick;
 Paul Simon.... Tony Lacey;
 Shelley Duvall.... Pam ;
 Janet Margolin.... Robin;
 Colleen Dewhurst .... Mrs Hall. ;
 Christopher Walken.... Duane Hall;
 Donald Symington .... Mr Hall;
 Helen Ludlam .... Grammy Hall;
 Mordecai Lawner.... Mr.Singer;
 Joan Neuman .... Mrs Singer ;
 Jonathan Munk.... Alvy Singer;
 Ruth Volner .... Tia d'Alvy.

Premis.
Guanyats.
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar a la millor actriu -Diane Keaton;
 Oscar al millor director ;
 Oscar al millor gui original ;

Nominacions.
 Oscar al millor actor - Woody Allen;

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="280" title="Alp" nonfiltered="179" processed="178" dbindex="179">


Alp s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. 

S'estn des del pla fins la Collada de Toses. El municipi limita al N i NE amb el de Fontanals de Cerdanya, mentre que pel sector alt de la vall ho forma amb Puigcerd. 

Alp t al sud del seu terme dues estacions d'esports d'hivern: la Molina a llevant i Masella a ponent. 

s un municipi amb grans extensions de boscos a les muntanyes d'Alp, la Comella i el Saltguet, encara que els boscos d'avets d'aquest lloc pertanyen a Puigcerd des del segle XIV. 

El terme municipal integra una petita part del Parc Natural Cad-Moixer i de la Reserva Nacional de Caa de la Cerdanya. Hi ha diferents refugis de muntanya com el des Pas de Roc, de la Pleta, de les Vaques, dels Ocells, i el del Medi Rural. Tamb hi passa un itinerari de gran recorregut (GR-4). 

s el municipi ms oriental de la Baixa Cerdanya i connecta amb el Ripolls per la Collada de Toses.

Est situat a 1.159 m d'alria, a la vall del riu d'Alp. S'hi pot arribar amb ferrocarril, mitjanant l'estaci Urtx-Alp de la lnia Barcelona - Puigcerd - la Tor de Querol.

Ja existia al segle IX com a parrquia del bisbat d'Urgell, quan el monjo Eudald de Conques hi pass amb les relquies de Sant Vicen , en el seu cam des de Valncia i Saragossa cap al cenobi de Castres (Frana) al qual estava adscrit. Les notcies sobre Alp no comencen a ser abundoses fins el segle XIV. A comenaments d'aquell segle, les seves terres estaven repartides entre els barons d'Urtx, els vescomtes de Castellb i el rei. En el decurs del segle, els reis d'Arag comprarien les terres dels Urtx (1316), i vendrien les seves als Mataplana (1368). Aquests se'n desfarien venent-les a Joan de Lussana (1373), i el fill d'aquest a la Vila de Puigcerd (1393). Mentrestant, les terres dels Castellb passaren a comenaments del mateix segle a un altre particular. 

De l'esglsia del segle IX no queden ms que les referncies. L'actual esglsia parroquial de Sant Pere, datada del segle XII, mostra al gruix dels seus murs la necessria fortificaci que degueren suposar les escomeses occitanes de l'poca. La Torre de Riu, vora la riba del riu d'Alp, s una antiga torre fortificada que modernament s'ha vist convertida en castell neo-gtic de ressons romntics. Junt a la Torre hi ha una capella dedicada a la Divina Pastora.





|}
 Demografia .

 Enllaos externs .

Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci comarcal;
Patrimoni histric i artstic d'Alp;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="281" title="Alfa" nonfiltered="180" processed="179" dbindex="180">
L'alfa s la primera lletra de l'alfabet grec.


S'escriu   en majscula i   en minscula. En grec tenia el valor numric d'un u. Equival a la A de l'alfabet llat i es deriva de la lletra fenicia lef. El seu origen grfic s el cap d'un bou invertit.

La lletra alfa s'utilitza habitualment en els segents contextos:

Bioqumica: el carboni alfa (C ) s el carboni que es troba al centre dels aminocids;
Cristianisme: simbolitza l'inici, per aix en la simbologia apareix acompanyada de l'omega -que significa la fi- per representar que Du no t ni principi ni fi.
Fsica: en minscula, smbol de l'acceleraci angular.
Fsica: en minscula, smbol de la partcula alfa.
Qumica: en minscula, smbol del grau de dissociaci.
Astronomia: l'estrella ms brillant de la seva constellaci;
El mascle alfa s el dominant d'un grup animal;
S'anomena alfa a la primera versi d'un producte de software que, sense implementar totes les funcionalitats especificades en els requisits, s'enva als verificadors.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="283" title="Alemanya" nonfiltered="181" processed="180" dbindex="181">


Alemanya (en alemany Deutschland ) s un estat de l'Europa central que forma part de la Uni Europea, anomenat oficialment Repblica Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland  ).

Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bltic; a l'est amb Polnia i Txquia; al sud amb ustria i Sussa, i a l'oest amb Frana, Luxemburg, Blgica i els Pasos Baixos. Durant la major part de la seva histria, Alemanya va ser un terme geogrfic utilitzat per designar una rea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), per va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la Repblica Federal d'Alemanya (RFA  BRD , coneguda com a Alemanya Occidental) i la Repblica Democrtica Alemanya (RDA  DDR , coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA i la RFA es reunificaren, de manera que Alemanya va tornar a ser una naci unida. Berln n's la capital i la ciutat ms important. Tamb passen del mili d'habitants les ciutats d'Hamburg i Munic.

La Repblica Federal d'Alemanya en l'actualitat s una potncia econmica, membre de les Nacions Unides, l'OTAN, i del Grup dels vuit. Alemanya s la tercera economia ms gran en termes del producte interior brut nominal, i l'exportador ms gran i el segon importador ms gran de bns.

Toponmia.
Atesa la localitzaci geogrfica d'Alemanya al centre d'Europa i la seva histria com a regi no unificada i habitada per distintes tribus i posteriorment per diversos petits Estats, el nom d'Alemanya ha passat a les diverses llenges a partir de diferents arrels. En general sn tres les arrels per al nom del Estat en les diverses llenges del mn:
 De l'alt alemany antic diutisc. D'aquesta arrel es deriva el nom en alemany contemporani, Deutschland.
 Del llat Germania. D'aquesta arrel es deriva, per exemple, el nom en angls, Germany.
 Del nom de la tribu dels alamans. D'aquesta arrel es deriva el topnim catal, Alemanya. ;

El nom de la tribu dels alamans prov del protogermnic Alamanniz que pot tenir dos significats de la derivaci del prefix Al-. Si Al- significa "tots", llavors el nom significa "tots els homes", una allusi al fet que la tribu era una confederaci de diversos grups. Si Al-, per contra, prov del llat alius, "altres" o "els altres", llavors el nom significa "forans" o "homes estrangers".

 Geografia fsica.


Alemanya s el set pas ms gran en superfcie d'Europa, i el quart de la Uni Europea. El territori d'Alemanya t una superfcie total de 357.021 km, dels quals 349.223 km sn superfcie terrestre i 7.798 sn llacs, rius i altres cossos d'aigua; hi destaquen el Llac de Constana i el Mritz. El punt ms alt es troba als Alps, el Zugspitze, de 2.962 m. El territori s travessat per alguns dels rius ms grans d'Europa com ara el Rin, el Danubi i l'Elba.  La major part dels rius d'Alemanya corren cap al nord-oest i vessen en el Mar del Nord, llevat del Danubi, que flueix cap a l'est. Per altra banda, el riu ms importat s el Rin. Comena al centre-est de Sussa i flueix cap a l'oest per mitj del Llac de Constana (Bodensee) i desprs flueix cap al nord fins el Mar del Nord. 

Atesa la seva localitzaci, Alemanya t frontera amb ms Estats europeus que no pas altre Estat del continent. Limita al nord amb Dinamarca, a l'est amb Polnia i la Repblica Txeca, al sud amb ustria i Sussa i a l'oest amb Frana, Luxemburg, Blgica i els Pasos Baixos. 

La major part d'Alemanya t un clima temperat; hi predominen els vents humits d'occident. El clima s moderat grcies al Corrent Nord-atlntic, l'extensi del nord del Corrent del Golf. Aquest corrent d'aigua calenta arriba al Mar del Nord. Per tant, el clima del nord-oest s ocenic. La precipitaci s major durant els estius en aquesta rea; els hiverns sn ms calorosos que no pas en altres regions alemanyes i els estius sn frescos. A l'est, el clima s ms continental; els hiverns poden ser molt freds i els estius molt calorosos. El centre i el sud sn rees de transici, els climes de les quals poden variar de moderadament ocenic a continental.

Poltica i govern.

Estructura poltica.
Alemanya s una repblica federal, parlamentria, representativa i democrtica. El sistema poltic alemany va ser establert en el document constitucional de 1949 conegut com el Grundgesetz (Llei Bsica). Les esmenes a la Llei Bsica requereixen una majoria de dos-teros d'ambdues cambres del Parlament, encara que els articles que garanteixen els drets fonamentals, l'Estat democrtic i el dret a resistir els intents per revocar la constituci sn vlids en perpetutat i no poden ser esmenats. La Llei Bsica es va conservar en efecte, amb esmenes menors, desprs de la Reunificaci alemanya de 1990, malgrat la intenci d'alguns poltics de reemplaar-la amb una constituci. 

El canceller (actualment Angela Merkel) s el cap de govern i dirigeix el poder executiu, amb un paper similar al d'un primer ministre o president de govern. El poder legislatiu recau sobre el Parlament, que est integrat pel Bundestag (la Dieta Federal) i el Bundesrat (el Consell Federal), tots dos formant un cos legislatiu nic. Els membres del Bundestag s'elegeixen directament per mitj d'un sistema de representaci proporcional per un perode de quatre anys; els membres del Bundesrat representen els governs dels setze estats federats i sn membres dels gabinets estatals, els quals els designen i destitueixen en qualsevol moment. El Bundesrat  depenent de l'afer en discussi  pot guanyar la paraula en el procediment legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administraci.


Des de 1949, el sistema de partits ha estat dominat per la Uni Demcrata Cristiana ie l Partit Socialdemcrata Alemany, encara que altres partits ms petits, com ara el Partit Lliure Democrtic i l'Aliana '90/Els Verds tamb han tingut un paper poltic important. 

El cap d'estat alemany s el Bundesprsident (President Federal), elegit per la Bundesversammlung (Convenci Federal), una instituci integrada per membres del Bundestag i per un nombre igual de delegats estatals. El segon crrec ms alt en ordre de precedncia s el President del Bundestag, electe pel Bundestag mateix. El/la s responsable de la supervisi de les sessions diries del cos legislatiu. El tercer crrec ms important s el cap de govern, el Canceller d'Alemanya. El/la s nomenat pel President d'Alemanya i elegit pel Bundestag. Si cal, pot ser destitut per mitj d'una moci de censura constructiva del Bundestag. L'adjectiu "constructiva" significa que el Bundestag n'elegeix el successor. 

En l'mbit de la Uni Europea, Alemanya t la representaci ms nombrosa al Parlament Europeu en virtut de la seva condici de pas ms poblat de la Uni. A ms, actualment un dels vice-presidents de la Comissi Europea s alemany.

Alguns partits poltics alemanys sn: CDU, SPD, CSU, Els Verds, Linkspartei i la Uni del Poble Alemany

Seguretat.

Alemanya s membre de l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN) des de maig de 1995. Fins la dissoluci del Pacte de Varsvia, la Repblica Federal d'Alemanya n'era l'nic membre que compartia frontera amb dos pasos del bloc comunista, i per tant, l'estratgia mateixa de l'OTAN es va desenvolupar a partir de la seva vulnerabilitat. 

El cos militar alemany, el Bundeswehr, s una fora de defensa constituda per l'Exrcit Alemany (Heer), la Marina Alemanya (Marine), la Fora Aria Alemanya (Luftwaffe), els Serveis Mdics Centrals (Zentraler Sanittsdienst) i les branques del Servei de Suport (Streitkrftebasis). El servei militar s obligatori per a tots els homes als 18 anys d'edat, que han de servir per un perode de nou mesos. Els joves, tanmateix, poden optar per un "servei civil" (zivildienst) de la mateixa duraci, o per un comproms de sis anys als serveis voluntaris d'emergncia, com ara el departament de bombers, la Creu Roja o el Technisches Hilfswerk. El 2003, les despeses militars constituren el 1,5% del Producte interior brut de l'Estat. En temps de pau, el Bundeswehr s comandat pel Ministre de Defensa; en temps de guerra, i segons la constituci actual, noms en casos de defensa, el canceller es converteix en el cap del Bundeswehr. L'octubre del 2006, les forces alemanyes tenien 9.000 tropes estacionades en pasos estrangers, com a part de les forces internacionals de pau, incloent-hi tropes a Bsnia i Hercegovina, Kosovo, la Repblica Democrtica del Congo i Afganistan. 

Alemanya no t cap policia a nivell nacional, llevat de les Forces Federals de la Frontera, encarregades dels afers i emergncies externes a la jurisdicci de les policies de cadasc dels estats o lnde de la federaci. La policia de cada estat est encarregada de l'aplicaci de la llei amb l's de les forces municipals. Tot i aix, el govern federal pot investigar alguns afers o accions relacionades amb la seguretat interna de la repblica i dels crims que transcendeixen les fronteres dels estats. Les agncies federals sn el Servei Federal d'Intelligncia (Bundesnachrichtendienst), amb la seu a Munic, l'Oficina Federal per a la Protecci de la Constituci (Bundesamt fr Verfassungsshutz), amb seu a Colnia, i l'Oficina Federal d'Investigaci Criminal (Bundeskriminalamt), amb seu a Wiesbaden. 

 Dret .


El Tribunal de Justcia s independent del poder executiu i el legislatiu. Alemanya t un estatut civil que es basa en el dret rom amb algunes referncies al dret germnic. El Bundesverfassungsgericht (Tribunal Constitucional Federal), amb seu a Karlsruhe, s el Tribunal Suprem alemany responsable d'assumptes constitucionals, amb el poder de realitzar processos de revisi judicial. Actua com l'autoritat ms alta jurdica i s'assegura que les practiques dels poders legislatiu i judicial s'ajusten a la prctica la Llei Fonamental per a la Repblica Federal d'Alemanya (Llei Fonamental). Actua amb independncia dels altres rgans de l'Estat, per no pot actuar en el seu propi nom.

El sistema del tribunal suprem d'Alemanya, cridat Oberste Gerichtshfe des Bundes, compta amb dependncies especialitzades. Per a les causes civils i penals, el tribunal d'apellaci ms alt s el Tribunal Federal de Justcia, amb seu a Karlsruhe i Leipzig. La sala s d'estil inquisitorial. Altres tribunals federals sn el Tribunal Federal del Treball a Erfurt, el Tribunal Social Federal de Kassel, el Tribunal Federal d'Hisenda a Munic i el Tribunal Administratiu Federal a Leipzig.

El dret penal i dret privat estan codificades en el pla nacional en el Strafgesetzbuch i el Brgerliches Gesetzbuch, respectivament. El sistema penal alemany es dirigeix cap a la rehabilitaci del criminal, el seu objectiu secundari s la protecci del pblic en general. Para aconseguir aquest ltim, el condemnat penal pot ser posat en pres preventiva (Sicherheitsverwahrung), a ms de regular la pena si que es considera una amenaa per al pblic en general. El Vlkerstrafgesetzbuch regula les conseqncies dels crims contra la humanitat, genocidi i crims de guerra.

El poder legislatiu est dividit entre la federaci i els estats. La Llei Fonamental estipula que els estats deuen seguir les disposicions del poder legislatiu a nivell estatal, llevat de casos designats per la prpia Llei Fonamental. La llei federal preval sobre la llei de cada estat, ja que el poder legislatiu rau en el nivell federal. El Bundesrat s l'rgan federal a travs del qual els estats participen en la legislaci nacional. Cada estat t els seus propis tribunals constitucionals.

Subdivisi administrativa.
Article principal: Organitzaci territorial d'Alemanya;

L'organitzaci territorial d'Alemanya t quatre nivells bsics:
El govern federal, Bundesstaat o Bundesebene.
Els estats federats, o Lnder.
Els districtes, o Kreise. (Vegeu la Llista de districtes rurals alemanys);
Les ciutats de ms de 100.000 habitants (i algunes excepcions ms) estan exemptes de formar part d'un districte, i l'ajuntament assumeix les competncies dels districtes. (Vegeu la Llista de districtes urbans alemanys);
Els municipis, o Gemeinden.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, els Lnder en la regi occidental del Tercer Reich es van constituir com a regions administratives primerament, i desprs es van unir com a federaci en el Bund o la Repblica Federal d'Alemanya. Aquest procs va ser diferent del d'ustria, en qu el Bund es va formar primerament, i desprs es van crear els estats individuals com a unitats del sistema federal. 

L's del terme Lnder, que literalment vol dir "pasos" en comptes del terme Staaten, "estats", presenta la tradici poltica alemanya, en qu el concepte d'"Alemanya" com a entitat sempre ha existit com a confederaci o com a aliana de diversos regnes i ducats independents des del segle IX. La majoria dels Lnder actuals tenen els mateixos noms i ocupen gaireb els mateixos territoris que els antics pasos sobirans. 



Economia.
Article principal: Economia d'Alemanya;
Indicadors econmics.


Durant la Segona Guerra Mundial es va destruir bona part de la infraestructura del pas. Amb els esforos de reconstrucci que van seguir al fi de la guerra, la indstria i amb aix l'economia del pas es van desenvolupar rpidament, donant lloc al fenomen histric conegut com "miracle alemany". La qualitat dels productes alemanys mai va perdre el seu renom a nivell mundial, i la naci es va imposar en menys d'una dcada com a primera potncia econmica d'Europa, posici que conserva fins avui. Alemanya s focus de riquesa i aix es reflecteix en la creixent economia del centre d'Europa. Amb una infraestructura de carreteres mplies i un bon nivell de vida, Alemanya s un dels pasos ms industrialitzats del mn.

Alemanya s l'economia ms gran d'Europa i la tercera ms gran del mn segons el seu Producte interior brut (PIB). L'economia va crixer 2,8% el 2006, i espera un creixement similar els prxims anys. Des de l'era de la industrialitzaci el pas ha estat un motor, innovador i beneficiari de l'economia global. Alemanya s la primera potncia exportadora del n amb 1.333 billons de dlars de bns exportats el 2006, incloent-hi les exportacions als pasos de la Eurozona, i genera un supervit de 165.000 milions d'euros. El sector terciari contribueix amb el 70% del PIB, la indstria amb el 29,1% i l'agricultura amb el 0,9%. La majoria dels productes de l'Estat sn productes d'enginyeria, principalment autombils, maquinria, metalls i qumics. Alemanya s el primer productor mundial de turbines de vent i d'equip d'energia solar. Les fires i congressos de comer internacional ms grans del mn es realitzen a Alemanya, a les ciutats de Hanover, Frankfurt i Berln.

De les empreses ms grans que cotitzen en borses, 37 sn alemanyes. Les deu ms grans sn Daimler, Volkswagen, Allianz, Siemens, Deutsche Bank, E.ON, Deutsche Post, Deutsche Telekom, Metro i BASF.

Alemanya advoca per una integraci econmica i poltica major per a Europa, i les seves poltiques comercials sn cada vegada ms, determinades pels acords entre els membres de la Uni Europea. Alemanya fa s de la moneda nica europea, l'euro i la seva poltica monetria s establerta pel Banc Central Europeu, la seu del qual s a Frankfurt. Desprs de la Reunificaci alemanya el 1990, l'estndard de vida i la renda anual encara s major a l'oest del pas. La modernitzaci i integraci d'Alemanya Oriental encara est en procs, que s'espera acabi el 2019, amb transferncies monetries anuals de l'oest a l'est estimades en 80.000 milions de dlars. La taxa d'atur ha disminut constantment des del 2005, i va a arribar a un mnim que no s'havia vist des de fa 14 anys, del 8,1%. L'ltim govern del canceller Gerhard Schrder va implementar una srie de reformes extenses del mercat laboral i de les institucions de benestar. El govern actual ha mantingut una poltica fiscal restrictiva, va reduir el nombre d'empleats del sector pblic per tal d'aconseguir un pressupost balancejat el 2008.

Infraestructura.

El 2002, Alemanya fou el quint consumidor ms gran d'energia, i dos-teros de la seva energia primria es va importar. El mateix any, Alemanya va ser el consumidor ms gran d'electricitat d'Europa; el consum d'electricitat de l'any va ser de 512.900 milions de quilowatts-hores. La poltica del govern emfatitza la conservaci i el desenvolupament de fonts d'energia renovable, com ara l'energia solar, l'energia elica, la biomassa, l'energia hidrulica i l'energia geotrmica. Com a resultat de les poltiques de conservaci d'energia, l'eficincia energtica la quantitat d'energia requerida per a produir una unitat de Producte interior brut ha millorat des del comenament de la dcada de 1970. El govern s'ha posat com a meta proveir la meitat de les demandes energtiques amb fonts renovables el 2050. El 2000, el govern i la indstria d'energia nuclear d'Alemanya van acordar eliminar les plantes nuclears el 2021. Tanmateix, l'energia renovable encara t un paper modest en el consum d'energia. El 2006, el consum d'energia es va satisfer amb les segents fonts: petroli (35,7%), carb, incloent-hi lignit (23,9%), gas natural (22,8%), nuclear (12,6%), hidrulica i elica (1,3%), altres (3,7%). 

Amb una posici cntrica a Europa, Alemanya s un centre de transportaci important, amb una xarxa de transportaci densa i moderna. La xarxa d'autopistes (Autobahn) s la tercera ms extensa del mn. Alemanya tamb ha establert una xarxa policntrica de trens d'alta velocitat. El InterCityExpress (ICE) connecta les ciutats ms importants d'Alemanya i algunes ciutats dels Estats vens. La velocitat del tren  varia de 160 a 300 km/h i s el ms avanat del Deutsche Bahn.

Geografia humana i societat.
Demografia.

Amb ms de 82 milions d'habitants, Alemanya s l'Estat ms poblat de la Uni Europa. Tanmateix, la seva taxa de fecunditat, de 1,39 nens per mare, s una de les ms baixes del mn, i les estadstiques oficials estimen que la poblaci decreixer a 69 o 74 milions per al 2050 (69 suposant una taxa neta de migraci de 100.000 persones a l'any; 74 milions suposant una taxa neta de migraci de 200.000 a l'any).  Chemnitz s considerada la ciutat amb la taxa de natalitat ms baixa del mn. Alemanya t un gran nombre de ciutats grans; les ms poblats sn Berln, Hamburg, Munic, Colnia, Frankfurt i Stuttgar. La conurbaci ms gran s la regi del Rhine-Ruhr, que inclou Dsseldorf, i les ciutats de Colnia, Essen, Dortmund, Duisburg i Bochum. 

Des de desembre del 2004, al voltant de set milions d'estranger s'han registrat a Alemanya, i el 19$ dels residents de l'Estat sn d'origen estranger totalment o parcialment. El grup ms gran (2,3 milions),ref>Bernstein, Richard.  prov de Turquia, i l aresta principalment d'Itlia, Srbia, Grcia,Polnia i Crocia.

En el Report de l'Estat de la Poblaci Mundial del 2006, les Nacions Unides reporten que Alemanya t el tercer percentatge ms gran de migrants internacionals del mn, amb el 5% o 10 milions del 191 migrants del mn. Com a conseqncia de les restriccions a les poltiques migratries, el nombre d'immigrants a la recerca d'asil poltic s'ha redut constantment des del 2000.

Etnografia.
Els alemanys, com a grup tnic, i atesos els canvis constants en llur territori, es van relacionar amb altres pobles des de temps antics. Per exemple, van entrar en contacte amb els celtes i els eslaus, dels quals van adoptar els noms de rius i muntanyes i alguns congnoms; de fet es creu que els noms del Rin, el Danubi i el Neckar sn d'origen celta. Alemanya tamb va rebre un gran nombre d'immigrants francesos hugonots fugint de la persecuci religiosa durant el segle XVI aix com polonesos durant el segle XIX. La minoria ms gran, abans de l'Holocaust, eren els jueus. En l'actualitat la poblaci d'origen eslau s'estima entre 30.000 i 100.000. Una minoria nombrosa sn els turcs que hi van immigrar des de la dcada de 1950 per mitj del programa de "treballadors convidats" (Gastarbaiter) del govern. Al comenament del segle XIX s'estima que el 10% de la poblaci alemanya s estrangera. S'estima tamb que hi ha 30.000 danesos, 200.000 srabs i 40.000 gitanos.

Llengua.
Vegeu tamb: Alemany.
La llengua oficial de l'Estat s l'alemany, del qual hi ha diverses divisions dialectals de les diverses regions tniques i culturals del territori, sobretot a les rees rurals. Les tres divisions dialectals ms grans de l'alemany que coincideixen amb tres regions topogrfiques definides  sn el baix alemany, el alemany central i l'alt alemany. Tot i aix, el dans, el baix alemany, el roman i el frisi sn reconeguts i protegits oficialment per la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries. 

Religi.

Els protestants (concentrats al nord i a l'est) i els catlics (concentrats al sud i a l'oest) representen el 62% de la poblaci alemanya, el 31% per cada grup.  El papa actual, Benet XVI va nixer a Baviera. En total, 55 milions de persones pertanyen oficialment a una denominaci cristiana. El grup de persones no religioses, incloent-hi els ateus i agnstics agrupen al 28,5% de la poblaci total, especialment en la regi de la ex RDA. A prop de 3 milions musulmans  viuen a Alemanya, principalment de Turquia. L'1,7% de la poblaci declara ser cristiana ortodoxa la majoria de Srbia i Grcia. 

Alemanya t el tercer nombre ms gran de poblaci jueva del mn.. El 2004 ms del doble de jueus de la ex Uni Sovitica van emigrar a Alemanya que no pas a Israel; la poblaci jueva d'aquell any era de 200.000 persones, molt superior als 30.000 abans de la reunificaci.

Educaci.
La responsabilitat de l'educaci alemanya s prerrogativa dels Lnder amb un paper petit del govern central. L'educaci de kindergarten no obligatria s'ofereix per als nens entre els tres i els sis anys d'edat, i desprs l'educaci s obligatria pels segents 10 anys. L'educaci primria t una duraci de quatre anys sense cap tipus d'estratificaci. Per contra l'educaci secundria s estratificada en quatre tipus d'escoles depenent de l'habilitat de l'estudiant segons les recomanacions dels seus instructors: el gimns prepara als nens ms dotats per als estuis universitaris i t una duraci de vuit o nou anys, depenent del Land; el Realschule t un mfasis ms ample per als estudiants intermedis i t una duraci de noms sis anys; el Hauptschule prepara els estudiants per a l'educaci vocacional i el Gesamtschule o escola ampla combina les tres anteriors.

Sanitat i benestar social.
Alemanya fou un Estat pioner en l'establiment dels beneficis de benestar social: el govern imperial de finals del segle XIX va ser el primer a proveir els ciutadans assegurances de sanitat i d'accidents. El sistema de seguretat i benestar social d'Alemanya ha estat, al llarg de la histrica, un model per als models dels altres pasos.

Cultura i oci.
Alemanya sovint s considerada Das Land der Dichter un Denker (la terra dels poetes i els pensadors). La cultura alemanya va florir molt abans de la conformaci d'Alemanya com a Estat i s'estenia per tots els pasos de parla alemanya. Des dels seus arrels, la cultura alemanya ha estat influenciada pels corrents intellectuals i populars d'Europa, tant religiosos com seculars. Com a resultat, s difcil identificar una tradici alemanya separada de l'estructura de la cultura europea. Per les circumstncies territorials i poltiques de l'poca, alguns personatges histrics importants com ara Wolfgang Amadeus Mozart, Franz Kafka i Paul Celan tot i que no eren ciutadans d'alemanya en el sentit modern, van pertnyer a l'ambient cultural alemany. 

Alemanya va ser la llar d'alguns dels compositors de msica clssica ms reconeguts, incloent-hi Ludwig van Beethoven, Johann Sebastian Bach, Johannes Brahms i Richard Wagner. Nombrosos pintors alemanys han gaudit de prestigi internacional a travs de llurs obres en diversos corrents artstics. Hans Holbein the Younger, Matthias Grnewald, i Albrecht Drer foren artistes importants del renaixement; Caspar David Friedrich, del romanticisme, i Max Ernst del surrealisme. Les contribucions arquitectniques d'Alemanya inclouen l'arquitectura carolngia i l'arquitectura ottoniana, precursores importants de l'arquitectura romnica. Altres estils s'hi van desenvolupar, com ara l'arquitectura gtica, l'arquitectura renaixentista i l'arquitectura barroca. Alemanya va ser un catalitzador important de l'arquitectura moderna, especialment a travs del moviment del Bauhaus, fundat per Walter Gropius. Ludwig Mies van der Rohe es va convertir en un dels arquitectes ms reconeguts de la segona meitat del segle XX; els gratacels amb faanes de cristall foren idea seva.


La literatura alemanya comena durant l'Edat mitjana amb les obres de diversos escriptors com ara Walther von der Vogelweide i Wolfram von Eschenbach. Diversos autors i poetes alemanys tamb sn reconeguts, com ara Johann Wolfgang von Goethe i Friedrich Schiller. La collecci d'obres dels germans Grimm van popularitzar el folklore alemany a nivell internacional. Alguns autors importants del segle XX sn Thomas Mann, Berthold Brecht, Hermann Hesse, Heinrich Bll, i Gnter Grass. Dels escriptors ms aviat actuals hi ha la Cornelia Funke, en Michael Ende, la Josephine Siebe, la Mira Lobe i d'altres.

La contribuci alemanya a la filosofia ha estat molt significativa des de l'Edat mitjana. Les contribucions de Gottfried Leibniz al racionalisme, les contribucions d'Immanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Friedrich Wilhelm Jospeh Shcelling i Johann Gottlieb Fichte a l'establiment de l'idealisme alemany, les formulacions de la teoria comunista de Karl Marx i Friedrich Engels, les composicions d'Arthur Schopenhauer al pessimisme metafsic, el desenvolupament del perspectivisme de Friedrich Nietzsche, les obres sobre l'sser de Martin Heidegger i les teories socials de Jrgen Habermas van ser molt significatives en la histria de la filosofia.

Histria.
Article principal: Histria d'Alemanya;
Les tribus germniques.
Els historiadors suggereixen que l'etnognesi dels pobles germniques va ocrrer en algun moment entre l'Edat de Bronze Nrdica i l'Era de Ferro Preromana. Des del sud d'Escandinvia i el nord d'Alemanya, les tribus van comenar a emigrar i estendre llur territori cap al sud, est i oest durant el primer segle aC, entrant en contacte amb les tribus celtes de Gllia, i els pobles iranis del Bltic, i les tribus eslaves d'Europa oriental. Se sap molt poc sobre l'historia antiga dels pobles germnics, llevat de llurs interaccions amb l'Imperi rom, de la recerca etimolgica i dels descobriments arqueolgics.
 

Sota l'emperador August, el general rom Publius Quinctilius Varus va comenar a envair la Germnia, terme utilitzat pels romans que corresponia als territoris des del Rin cap als Urals. Va ser en aquest perode que les tribu germniques es van familiaritzar amb les tctiques de guerra romanes i alhora mantenint llur identitat tribal. El 9 dC les legions romanes encapalades per Varus van ser derrotades pel lder querusc Armini, en la Batalla del bosc de Teutoburg. El territori de l'Alemanya moderna, per tant, va quedar fora de l'Imperi Rom. El 100 dC, durant el temps de l'escriptura del llibre Germania de Tcit, les tribus germniques es van establir als costats del Rin i el Danubi (les Limes Germanicus), ocupant la major part de l'rea de l'Alemanya contempornia. En el segle III van emergir un gran nombre de tribus germniques occidentals: els alamans, els francs, els cats, els saxons, els frisis, els sicambres i els turingis. Cap al 260, les tribus germniques van sortir de la frontera de les Limes Germanicus ocupant els territoris romans. 

Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident, els francs van crear un imperi sota la dinastia merovngia i hi van subjugar les altres tribus germniques. Subia es va convertir en un ducat depenent de l'Imperi Franc el 496, desprs de la Batalla de Tolbiac. El rei Clotar I va governar la major part del que en l'actualitat s Alemanya, i va enviar expedicions cap a la Saxnia, mentre que el sud-est de l'actual Alemanya encara es trobava sota la influncia dels ostrogots. El 531 els saxons i els francs van destruir el Regne de Turngia. Els saxons van habitar l'rea al sud del riu Unstrut. Durant la partici del Imperi Franc, llurs territoris germnics eren part d'Austrsia. El 718, el majordom de palau franc Carles Martell va comenar una nova guerra contra Saxnia el 743 ja que els saxons havien donat suport al duc Odil de Baviera. El 751 Pip III, majordom de palau, sota el rei merovingi, va assumir el ttol de rei ell mateix i va ser ungit per l'Esglsia. Els reis francs eren, a partir de llavors, els protectors del papa. Carlemany va comenar una srie de campanyes militars llargues en contra dels rivals pagans, els saxons i els avars. Els saxons i els avars van ser derrotats i forats a convertir-se al final de les Guerres saxones (772-804) i llurs terres van ser annexades a l'Imperi Carolingi.

El Sacre Imperi Romanogermnic.

El Sacre Imperi Romanogermnic es va originar a partir de la divisi de l'Imperi Carolingi el 843, fundat per Carlemany el 25 de desembre, 800 i va existir, sota diverses formes fins el 1806. El seu territori s'estenia des del riu Eider al nord a la mar Mediterrnia al sud. Sovint conegut com el  Sacre Imperi Rom (o l'Imperi Antic), va ser oficialment anomenat el Sacre Imperi Rom de la Naci Germnica ("Sacrum Romanum Imperium Nationis Germanic") des del 1448, per a ajustar el ttol als seu aleshores redut territori. 

Sota el regnat dels emperadors otonians (919-1024) els ducats de Lorena, Saxnia, Francnia, Subia, Turingi i Baviera es va consolidar i el rei germnic va ser coronat com a "Sacre emperador rom" d'aquestes regions el 962. Sota el regnat dels emperadors slics (1024-1125), el Sacre Imperi Rom va absorbir el nord d'Itlia i la Borgonya, tot i que els emperadors van perdre el poder desprs de la Querella de les investidures. Sota la dinastia de Hohenstaufen (1138-1254), els prnceps germnics van augmentar llur influncia al sud i a l'est sobre els territoris habitats pels eslaus. Les viles germniques del nord van prosperar com a membres de la Lliga Hansetica. 


L'edicte de la Butlla d'Or el 1356, va servir de constituci bsica de l'imperi fins a la seva dissoluci. Aquest edicte codificava l'elecci de l'emperador pels set prnceps-electors que governaven alguns dels principats i arquebisbats ms poderosos. A partir del segle XV els emperadors eren electes exclusivament de la dinastia dels Habsburg d'ustria.  

El religis Mart Luter va escriure les seves 95 tesis, qestionant l'Esglsia Catlica Romana el 1517, comenant aix la Reforma Protestant. Amb el temps es va reconixer una esglsia luterana separada com a nova religi oficial de molts dels estats germnics desprs del 1530. El conflicte religis va dur a la Guerra dels trenta anys (1618-1648) que va devastar les terres alemanyes. La Pau de Westflia va posar fi a la guerra religiosa entre els estats germnics, per l'imperi va ser dividit, de facto, en nombrosos principats independents. A partir de 1740, el dualisme entre el monarca austrac i el Regne de Prssia va caracteritzar la histria alemanya. El 1806, l'Imperi va ser dissolt com a resultat de les Guerres napoleniques.

Restauraci i revoluci.
Desprs de la caiguda de Napole Bonaparte, el Congrs de Viena, reunit el 1814, va fundar la Confederaci Alemanya (Deutscher Bund), una lliga dbil de 39 estats sobirans. Els desacords amb les poltiques de restauraci europees van propiciar els moviments liberal alemanys que demanaven unitat i llibertat. Tanmateix, aquests moviments van ser corresposts amb noves mesures de repressi de Klemens Wenzel von Matternich. El Zollverein, una uni duanera, va propiciar la unitat econmica entre els estats alemanys. Durant aquest perode molts alemanys van ser motivats pels ideals de la Revoluci Francesa, i el nacionalisme es va convertir en el moviment ms dominant, sobretot entre els intellectuals joves. Per primera vegada, els colors negre, vermell i daurat van ser triats per representar el moviment, colors que ms tard esdevindrien la Bandera d'Alemanya.


Durant la srie de moviments revolucionaris d'Europa, que van establir reeixidament una repblica francesa, els intellectuals i els comuners van comenar una revoluci en els estats alemanys el 1848. Els monarques van cedir, al comenament, a les demandes liberals dels revolucionaris. Van proposar el ttol d'emperador a Frederic Guillem IV de Prssia, per amb una prdua de poder, per la qual cosa va rebutjar la corona i la constituci proposada. El conflicte entre Guillem I de Prssia i el parlament, cada vegada ms liberal, va esclatar en les discussions sobre les reformes militars el 1862, i el rei va designar Otto von Bismarck com a nou primer ministre de Prssia. Bismarck va lliurar reeixidament la Segona Guerra de Schleswig contra Dinamarca el 1864. La victria prussiana en la Guerra Austro-prussiana de 1866 va permetre-li crear la Confederaci Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund) excloent l'ustria que abans era l'estat germnic dominant, dels afers de la resta dels estats germnics. 

Imperi Alemany (1871-1918).

L'Estat conegut com a "Alemanya" es va unificar com a estat-naci moderna el 1871, amb la creaci de l'Imperi Alemany, en qu el Regne de Prssia n'era el membre ms gran. 

Desprs de la derrota francesa en la Guerra francoprussiana, l'Imperi Alemany (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat al Palau de Versalles el 18 de gener, 1871. La dinastia de Hohenzollern de Prssia va regnar en el nou imperi, la capital del qual era Berln. L'Imperi va nixer com la unificaci dels diversos estats alemanys llevat d'ustria (Kleindeutsche Lsung o Kleindeutschland, l'"Alemanya Petita"). A partir de 1884, Alemanya va comenar a establir diverses colnies fora d'Europa. 

En el perode de Grnderzeit que va seguir la unificaci d'Alemanya, la poltica exterior de l'emperador Guillem I va afermar la posici alemanya forjant aliances i allant Frana per mitj de la diplomcia sense recrrer a la guerra. Sota el regnat de Guillem II, tanmateix, i a causa del nacionalisme de l'poca, Alemanya va entrar en conflicte amb els seus vens. La majoria de les aliances anteriors no es van renovar i les noves aliances ara excloen l'Imperi. Especficament, Frana va establir noves relacions en signar el Entente Cordiale amb el Regne Unit i establint relacions amb l'Imperi Rus. Llevat dels seus contactes amb ustria-Hongria, Alemanya va quedar cada vegada ms allada. 



L'imperialisme alemany, com altres potncies d'Europa, va reclamar porcions de l'frica. La Conferncia de Berln va dividir frica entre les potncies europees. La tensi sobre la possessi d'aquest continent va produir gran tensi entre elles que possiblement va contribuir a les condicions que durien a la Primera Guerra Mundial. 

L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria el 28 de juny, 1914 va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Alemanya, com a membre de les Potncies Centrals va ser derrotada pels Aliats en un dels conflictes armats ms sagnants de la histria de la humanitat. La Revoluci Alemanya va esclatar el novembre de 1918, i l'emperador Guillem II i tots els prnceps regnants van abdicar. L'armistici va posar fi a la guerra el 11 de novembre i Alemanya va ser forada a signar el Tractat de Versalles el juny de 1919. La seva negociaci, contrriament a la diplomcia tradicional, va excloure les Potncies Centrals derrotades. El tractat va ser vist a Alemanya com a continuaci humiliant de la guerra per altres mitjans i la seva severitat sovint s considerada com a propiciadora del sorgiment del nazisme.

La Repblica de Weimar.


Desprs de la Revoluci Alemanya de 1918, es va proclamar la repblica. La Constituci de Weimar va entrar en vigor amb la signatura del president alemany Fredrich Ebert l'11 d'agost, 1919. El Partit Comunista d'Alemanya va ser fundat per Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht el 1918, i el Partit dels Obrers Alemanys, ms tard conegut com el Partit Nacional Socialista dels Obrers Alemanys, es va fundar el gener de 1919. 

Patint la Gran Depressi, les seves condicions establertes en el Tractat de Versalles, i la successi perllongada de governs inestables, les masses poltiques alemanyes no s'identificaven amb el sistema poltica del parlamentarisme, situaci exacerbada per la llegenda poltica proposada per l'extrema dreta, que Alemanya havia perdut la guerra a causa de la Revoluci Alemanya i no pas per la derrota militar. Per altra banda, els comunistes radicals, com ara la Lliga Espartaquista, volien abolir all que percebien com el govern capitalista en favor d'un comunisme consellista. Diversos partits van formar tropes parlamentries i van ocrrer milers de assassinats motivats per qestions poltiques. Els grups paramilitars intimidaven els votants i van sembrar la violncia i la por entre el poble, que patia a causa de les altes taxes d'atur i la pobresa. Desprs d'una successi de gabinets, el president Paul von Hindenburg, amb cap altre alternativa aparent, i pressionat pels consellers de dreta, va designar Adolf Hitler com a canceller d'Alemanya el 30 de gener, 1933.

El Tercer Reich.

El 27 de febrer, 1933, es va incendiar el Reichstag. Alguns drets democrtics bsics van ser abrogats en un decret d'emergncia. L'Acte de 1933 va donar a Hitler poder legislatiu illimitat. Noms el Partit Social Demcrata d'Alemanya va votar-hi en contra; els comunistes no van presentar cap oposici viable car la majoria dels seus diputats havien estat assassinats o empresonats. Es va establir un Estat centralitzat i totalitari per mitj d'una srie de moviments i decrets que convertiren Alemanya en un estat unipartidista. La indstria va ser regulada estrictament per mitj de quotes i requeriments, per tal de canviar l'economia cap a la producci d'armament militar. El 1936, les tropes alemanyes van entrar a la zona desmilitaritzada de Rhineland, i les poltiques d'apaivagament del primer ministre britnic Neville Chamberlain van ser insuficients i inadequades. Hitler, a partir de 1938, va continuar amb una poltica d'expansionisme per tal d'establir la "Alemanya Gran" (Grodeutschland). Per tal d'evitar una guerra de dos fronts, Hitler va signar unel Pacte Molotov-Ribbentrop amb la Uni Sovitica que ms tard trencaria. 

El 1939 les tensions del nacionalisme, militarisme i els conflictes territorials van dur a la invasi de Polnia l'1 de setembre, per la qual cosa el Regne Unit i Frana van declarar la guerra, comenant aix la Segona Guerra Mundial. Alemanya, rpidament va guanyar el control directe o indirecta de la major part d'Europa. 



El 22 de juny, 1941, Hitler va trencar el pacte amb la Uni Sovitica, obrint el Front Oriental envaint-lo. Poc desprs de l'atac del Jap a Pearl Harbor, una base estatunidenca al Pacfic, Alemanya va declarar la guerra als Estats Units. Encara que Alemanya va avanar rpidament en la guerra contra la Uni Sovitica al comenament, la Batalla posterior de Stalingrad va ser el punt de canvi en la guerra. Alemanya va comenar a sortir del Front Oriental, i amb els atacs dels Aliats a l'oest, Alemanya va ser derrotada el 1945. 

En all que es coneix com l'Holocaust, el Tercer Reich va concentrar i exterminar diversos grups de la societat, com ara els jueus, eslaus, comunistes, gitanos, homosexuals, dissidents poltics i persones amb discapacitat. Durant l'era nazi, al voltant d'onze milions de persones foren assassinades en l'Holocaust, incloent-hi sis milions de jueus i tres milions de polonesos. En total, 35 milions de europeus va morir en la Segona Guerra Mundial.

Divisi i reunificaci.

Van morir en la guerra gaireb 10 milions d'alemanys. A ms, Alemanya va perdre territoris i 15 milions d'alemanys van ser expulsats dels territoris orientals i altres pasos. Alemanya i Berln van ser dividits pels Aliats en quatre zones d'ocupaci militar. Els sectors controlats per Frana, el Regne nit i els Estats Units es van unificar el 23 de maig, 1949 per formar la Repblica Federal d'Alemanya; el 7 d'octubre, 1949, la Uni Sovitica va establir la Repblica Democrtica Alemanya, conegudes respectivament com Alemanya Occidental i Alemanya Oriental. 

Alemanya Occidental es va establir com a repblica parlamentria liberal amb una economia social de mercat. Va ser un Estat aliat als Estats Units, el Regne Unit i Frana. Va experimentar una poca de creixement sorprenent i perllongat durant la dcada de 1950, conegut com el Wirtschaftswunder. L'Alemanya Occidental es va unir a l'OTAN el 1955 i va ser membre fundador de la Comunitat Econmica Europea el 1958. Per altra banda, l'Alemanya Oriental va ser ocupada per la URSS i a partir de 1955 van ser aliats. Alemanya Oriental, tot i l'estil autoritari de govern, es va convertir en el pas ms ric i ms avanat del bloc sovitic, encara que molts dels seus ciutadans volien les llibertats poltiques i la prosperitat econmica de l'Oest.  

El mur de Berln, construt el 1961 per impedir que els alemanys orientals escapessin a l'Alemanya Occidental, es va convertir en el smbol de la Guerra Freda. Tanmateix, les tensions entre les dues Alemanyes es van reduir durant la primera meitat de la dcada de 1970 grcies a la poltica de Willi Brandt, l'Ostpolitik', que incloa el reconeixement de facto de les prdues territorials d'Alemanya desprs de la Segona Guerra Mundial. 

Atesa la creixent immigraci d'alemanys orientals a Alemanya Occidental per Hongria i les demostracions massives durant l'estiu de 1989, les autoritats d'Alemanya Oriental van eliminar moltes de les restriccions frontereres el novembre, permetent que els alemanys orientals viatgessin a l'Oest. Tot i que la intenci era proveir una vlvula d'escapament per tal de conservar la independncia de l'Estat d'Alemanya Oriental, l'obertura de les fronteres de fet va dur a l'acceleraci dels processos de reforma la qual cosa va concloure amb el Tractat Dos Ms Quatre un any desprs, el 12 de setembre, 1990 la Reunificaci alemanya el 3 d'octubre, 1990. Segons el Tractat, les quatre potncies aliades d'ocupaci renunciaven a llurs drets sobre Alemanya que havien adquirit en la Rendici, i l'Estat recuperava la sobirania plena. 

Des de la seva reunificaci, Alemanya ha tingut un paper prominent en la Uni Europea i l'OTAN. Alemanya va enviar una fora de pau per assegurar l'estabilitat dels Balcans i una altra fora a l'Afganistan.

Referncies.


Enllaos externs.

Portal Oficial d'Alemanya       ;
Associaci Germano-Catalana  ;
Centre Cultural Catal de Colnia  ;
Oficina de Turisme d'Hamburg ;
Guia de Turisme d'Alemanya ;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="286" title="Desperteu!" nonfiltered="182" processed="181" dbindex="182">
Awake! (Desperteu!) s una revista religiosa publicada pels Testimonis de Jehov, de 32 pgines i distribuda mensualment amb un titratge mitj de 39 milions d'exemplars. Juntament amb The Watchtower (La Talaia), constitux un dels mitjans ms importants de divulgaci de les doctrines dels Testimonis de Jehov. Tot i que la Societat Torre de Guaita ha editat alguns llibres en catal, fins el moment no hi ha versi catalana d'estes publicacions, editades en 87 idiomes.

 Editors .

En totes les seues edicions, els drets d'autor pertanyen a la Societat Torre de Guaita de Bblies i Tractats de Pennsilvnia (Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania), als Estats Units d'Amrica. Com s habitual en totes les publicacions d'aquesta societat actualment, els articles no van firmats per cap dels seus autors.

 Lnia editorial .

La revista afirma voler informar i orientar les persones i abraa diversos assumptes sobre cultura general i actualitat. La seua lnia editorial s de neutralitat poltica i tnica. Defensa la creena en un Creador i l'esperana en l'establiment d'una nova societat humana, davall el Regne de Du. T una secci anomenada "Els joves pregunten" que respon usant la Bblia les qestions del dia rere dia que es fan els joves. La secci "Observant el mn" tracta diverses notcies breus procedents de diferents pasos. 

Fa servir fonts convencionals de notcies, per tamb t els seus corresponsals. Els articles dAwake! incentiven els lectors a reconixer que els esdeveniments mundials compleixen profecies bbliques. Pretn convncer-nos que vivim en els "darrers dies" i que en breu el Regne de Du dur beneficis eterns per aquells que aprenguen i facen la voluntat de Du.

 Histria .

Al principi, la revista duia el ttol The Golden Age (L'Edat d'Or). La primera edici fou l'1 d'octubre de 1919. Era una revista que tractava moltes rees distintes de l'actualitat. Alertava les persones del que passava en el mn i els mostrava que la verdadera soluci als problemes de la humanitat era el Regnat Millennari de Crist, que segons la creena dels Testimonis de Jehov introduiria una "Edat d'Or" per a la humanitat. Al llarg dels anys, la coberta de la revista pat canvis, per l'orientaci bsica continu sent la mateixa.
En els seus inicis fou pensada per la distribuci entre el pblic en general i no noms per a la utilitzaci dels lectors regulars de les publicacions de la Societat Torre de Guaita. 

En l'edici del 6 d'octubre del 1937, el ttol fou canviat pel de Consolation (Consol). Este nou nom fou considerat ms adient en vistes de l'opressi per la qual passaven molts i dels trastorns en qu qued involucrat el mn desprs de la Segona Guerra Mundial. 

A partir de l'edici del 22 d'agost del 1946 s'adopt el ttol Awake!, que es mant fins hui. Pretenia fer mfasi en les persones perqu despertaren al significat dels esdeveniments mundials.

Amb alguns canvis al llarg dels anys, especialment pel que fa a la part grfica, la revista ha mantingut durant molts anys un tiratge quinzenal en diversos idiomes i mensual en altres. A partir de gener del 2006 pass a tindre mundialment una circulaci mensual.

 Distribuci .

Encara que en alguns pasos s'usen els servicis postals nacionals, el mtode preferent s el lliurament en m a travs dels membres locals de les congregacions dels Testimonis de Jehov. Les filials de la Societat Torre de Guaita que tenen tallers d'impressi grfica imprimixen els exemplars de la revista que, desprs d'enviats a les filials de cada pas, sn distributs per cada congregaci. Tot seguit, els publicadors escullen la quantitat d'exemplars que consideren necessria per a distribuir entre vens i coneguts. 

Els Testimonis de Jehov oferixen als interessats la revista Awake! en la seua tasca d'evangelitzaci casa per casa, aix com en altres situacions diries. Normalment solen oferir-la juntament amb la revista The Watchtower (La Talaia), tamb publicada pels Testimonis. Les revistes no es venen. Tanmateix, s'accepten donacions voluntries que sn enviades a la Societat Torre de Guaita amb l'objectiu d'ahudar amb l'obra mundial efectuada de manera voluntria dels Testimonis de Jehov, que inclou la producci, traducci, impressi i distribuci de Bblies i publicacions religioses. Pel que fa a a, la mateixa revista cont esta informaci:


"Awake! fa part d'una obra educativa bblica, mundial, mantinguda per donatius voluntaris".


El tiratge de ms de 36,72 milions de cpies per cada edici, traduda a 87 idiomes, disponible en la seua edici regular en paper, cinta d'udio, disc compacte i CD-ROM (MP3), fan dAwake! una de les revistes ms distribudes del mn. Ocupa la segona posici, desprs de la revista Watchtower, entre les revistes o peridics religiosos ms difosos del mn. Del 1919 al 1979, s a dir, durant els primers seixanta anys de distribuci conjunta de les revistes The Watchtower i Awake!, foren distrubuts pels volts de cinc bilions d'exemplars d'estos peridics. En el segle XXI, el tiratge conjunt d'estes dos revistes arriba a ms d'un bili de cpies cada any.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial dels Testimonis de Jehov;
 Departament de Relacions Pbliques de la Societat Torre de Guaita;
Desperteu - Medicina;
Articles curiosos del Golden Age;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="287" title="Anglaterra" nonfiltered="183" processed="182" dbindex="183">

Anglaterra (England en angls) s una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la  ms gran en extensi i poblaci. La seva bandera s la Creu de Sant Jordi.

Origen del nom.

En acabar el mandat rom sobre Britania (La Gran Bretanya), l'illa va ser envada tant per pobles celtes procedents d'Esccia i Irlanda com per tribus germniques vingudes dels actuals Pasos Baixos i Alemanya, principalment angles, saxons i juts. Aquestes tribus van acabar fusionant-se entre si i, en certa forma, amb la poblaci local, fundant una srie de regnes en el sud-est de Britania. A aquesta zona li van donar els francs el nom de "terra d'angles", en llat Anglae terra, que ms tard va passar a utilitzar-se en la major part d'Europa. Els propis anglesos van traduir aquest nom posteriorment com England.

s curis que el nom d'aquest territori varia depenent d'on provingui la denominaci: per als europeus continentals, el nom de "Terra dels angles" va ser el que va perdurar, encara que els angles eren ms al nord que els regnes saxons a l'illa. Sense cap dubte, va influir el fet que els regnes angles de Northumbria, Mercia i Anglia Oriental incloen el 80% del territori de l'Heptarquia i hi va correspondre la supremacia poltica durant els segles VI i VII, especialment durant els regnats d'Edwin de Northumberland i de Penda i Offa de Mercia. A aquesta supremacia poltica dels angles es va unir una primacia cultural, ja que els monestirs de Northumbria, especialment el de Lindisfarne, es van convertir en centres culturals de primer ordre, d'on van sorgir grans figures com Alcuino de York i Beda el Venerable, que van tenir una gran influncia en el desenvolupament de la cultura de l'Europa merovngia i carolngia. A ms, es presentava un fet que jugava en contra d'una hipottica Saxonland: i s que al continent, a la frontera oriental del regne dels francs, s'assentava el poble dels saxons continentals, que desprs de ser sotms per Carlemany, es va integrar en l'Imperi Carolingi i posteriorment en el Sacre Imperi. L's dels termes Anglia i angli esquivava molestes homonmies i evitava la possibilitat de confondre els anglosaxons amb els saxons del Continent.

En el marc dels propis anglosaxons, la Histria Ecclesiastica Gentis Anglorum de Beda el Venerable marca una tendncia. En aquesta obra, les paraules angli, angelfolc i gentis anglorum s'utilitzen en un doble sentit: En un sentit ampli, designen a tots aquells pobles de llengua germnica que van envair la Gran Bretanya a finals del segle V i principis del segle VI, ja fossin angles, juts o saxons. En un sentit estricte, tals termes es referien exclusivament a la tribu dels angles, excloent als juts i els saxons. Aquesta terminologia va ser acceptada fins i tot pels saxons de Wessex, que a partir d'Alfred el Gran, es titulaven a si mateixos com Rex Saxonum et Anglorum (reis dels angles). Sense cap dubte, va influir el fet que a partir del tractat de Wedmore (878) i la conquesta de Londres, mplies zones habitades per angles caiguessin en poder del rei Alfred. Precisament va ser aquest monarca, el que, malgrat ser sax, va fer tot el possible per patrocinar una identitat pananglesa entre els pobles de parla anglosaxona de Britannia. En les seves traduccions de les obres de Beda el Venerable s'usa el vocable englisc (angls), i no saxisc (sax), per referir-se a la llengua anglosaxona. A ms, l'expressi "gentis Anglorum" s traduda per Alfred amb el vocable Angelcynn (el poble dels anglesos). No en va, els reis de Wessex eren descendents del llegendari rei dels angles Offa (no confondre amb Offa de Mercia), que va regnar al Nord d'Alemanya segles abans de la gran migraci a Britannia. Els reis dels anglosaxons, senyors ja a partir d'Athelstan de tot Anglaterra, van adoptar diferents ttols com Rex Angulsxna (rei dels anglosaxons) o Rex Anglorum (rei dels anglesos) i finalment el segle XI l'ltima expressi es va consolidar, i el vocable "anglesos" va desplaar definitivament el de "saxons".

A les llenges celtes, el nom dels saxons va ser el que va tenir major arrelament, com per exemple: Sasana en galic irlands; Sasainn en galic escocs; Lloegr per al territori, per Saeson com a gentilici, en galls i Bro-Saoz en bret..

 Histria .

Abans de l'arribada dels romans, el territori que avui comprn Anglaterra estava ocupat per tribus cltiques. Roma va envair la Gran Bretanya al segle I, i s'hi va mantenir fins al segle IV.

Durant el segle V, diverses tribus germniques (principalment angles, juts i saxons), van envair la Gran Bretanya, desplaant-ne la cultura de les poblacions celtes originries cap a l'oest (Pas de Galles i Cornualla) i al Nord (Esccia i Cumbria). Aquesta invasi es coneix com a conquesta anglosaxona. A partir del segle VIII, Anglaterra va patir incursions constants per part dels vikings.

La Batalla de Hastings, el 1066, s un moment crucial de la histria d'Anglaterra: els normands, capitanejats per Guillem el Conqueridor, derroten els saxons i envaeixen Anglaterra. Tot i que no desplacen la poblaci originria, els normands ocupen totes les posicions de poder, formen la nova aristocrcia i imposen el seu sistema legal i fiscal.

 Poltica .

El 1707, amb l'Acte de la Uni, que va crear el Regne Unit, Anglaterra va deixar d'existir com a entitat poltica independent. Tot i que recentment s'ha restaurat el parlament escocs i creat una assemblea gallesa, de moment no hi ha cap parlament angls - de fet, el govern britnic ha dit que en lloc de crear-ne, s'estima ms dividir l'Anglaterra en regions i donar una assemblea legislativa a cada regi.

No hi ha cap moviment amb suport popular significatiu que promogui la independncia d'Anglaterra del Regne Unit tot i que una part significativa de la poblaci se sent ms anglesa que britnica i no posaria impediments a la independncia de les altres parts. Arran de la devoluci escocesa i gallesa, creix el sentit nacionalista angls, i existeixen entitats que demanen la restauraci d'un parlament angls, com ara la Campanya per a un Parlament Angls. T encara ms suport popular la resoluci del West Lothian Question: el fet que diputats escocesos i gallesos poden votar al parlament britnic sobre qestions que noms afecten Anglaterra.

 Divisi administrativa .



Vegeu tamb.
 Nord d'Anglaterra;









































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="288" title="Astrologia" nonfiltered="184" processed="183" dbindex="184">

L' astrologia (del grec:            =       , astron,  astre, estel  +       , logos,  mot ) s la doctrina i estudi especulatiu de les influncies dels astres sobre el mn sublunar, especialment sobre el dest dels homes i sobre els fenmens meteorolgics segons els conceptes predominants abans del naixement de la cincia moderna; s un dels molts sistemes o tradicions en els que el coneixement de les posicions aparents dels astres s usat per comprendre, interpretar i organitzar el coneixement sobre la realitat i l'existncia humana sobre la Terra. 

Existeixen astrologies diferents, segons la cultura que les ha desenvolupat:

 Astrologia occidental;
 Astrologia xinesa;
 Astrologia vdica;
 Astrologia mesoamericana;
 Astrologia cabalstica;

Algunes d'elles poden ser dividides per tipus:

 Astrologia natal: l'estudi del naixement d'una persona, o la carta natal.
 Astrologia horria: es traa una carta, per a respondre a una qesti especfica.
 Astrologia eleccional: s'intenta esbrinar quin s el millor moment per a iniciar un nou projecte.

Es calcula que un 41% de les persones considera que hi ha alguna cosa certa en l'astrologia, segons dades de l'ARP, mentre que la resta afirma que s una pseudocincia

Signes.
En l'astrologia occidental, una de les eines que s'usa sn els signes del zodac:
ries;
Taure;
Gminis;
Cncer;
Lle;
Verge;
Balana;
Escorpi;
Sagitari;
Capricorn;
Aquari;
Peixos ;

Els planetes a l'astrologia.
Totes les tradicions astrolgiques estan basades en les posicions relatives i els moviments de diferents cossos celestes reals o fruit del pensament hum, tal com es veuen en el moment i el lloc de naixement o altres fets que s'estudien. Es t en compte sobretot el Sol, la Lluna, els planetes, l'ascendent (grau del signe que apareix per llevant a un moment donat), el descendent (punt oposat a l'anterior), el Medium Coeli o Mig Cel (punt en el qual l'eclptica i el meridi del lloc de naixena es tallen); el Imum Coeli (punt oposat al Mitj Cel); i els nodes lunars.

Sol.
El sol era considerat un planeta en la concepci astrolgica clssica. El seu smbol era un cercle (el disc solar) amb un punt central (perqu ell mateix s el centre del sistema solar). Regeix el signe del Lle. Representa l'ego conscient de la persona i les seves projeccions en forma d'egoisme, creativitat i vitalitat. En l'hinduisme s una imatge de l'nima. S'associa tamb als moments de diversi de la vida (els "brillants") i al pare.

Lluna.
Igualment la Lluna es considerava un planeta clssic. Regeix el smbol del Cranc. T a veure amb tot all relacionat amb la mare (en oposici al sol, ja que s la seva esposa en la majoria de mitologies) i l'inconscient, aix com la seguretat i la memria. Aporta melanconia a la personalitat (d'aqu ve el nom de lluntics a determinats excntrics)

Mercuri.
Mercuri era el du grec Hermes, missatger, per aix aquest planeta afecta a la comunicaci amb els altres. Rgeix el signe dels bessons i Verge. Influeix en la relaci amb les persones ms properes, com parents i vens, aix com tot el relacionat amb l'educaci. Les persones amb un ascendent d'aquest planeta solen ser inconstants

Venus.
Venus se simbolitza amb el signe convencional per a la dona (que ve d'un mirall). S'associa a les passions, especialment l'amor, per tamb al contrari, la necessitat d'equilibri i harmonia a la vida. Les persones que en depenen necessiten l'aprovaci dels altres i busquen la comoditat. A l'orient en canvi t a veure amb la riquesa. Regeix Taure i la Balana

Mart.
Mart regeix el signe d'Aries i per a molts atrlegs tamb Escorp. T a veure amb l'autoestima, l'agressivitat i la sexualitat; en general tot all que requereix energia (per aix les persones sota aquest signe solen ser actives o bones esportistes)

Jpiter.
Jpiter va estructurar els cicles anuals de l'astrologia xinesa. El seu smbol s similar a un quatre amb una corba. Regeix Sagitari i per a alguns tamb els Peixos. Influeix en l'ambici, l'educaci i la necessitat de llibertat. Regeix els grans viatges o migracions i les persones infludes per aquest planeta tenen ms sentit de la justcia.

Saturn.
Regeix capricorn i aquari. Influeix en el sentit realista, els lmits, la responsabilitat i la longevitat. Pot portar tristesa en el seu pas pels signes. Es relaciona amb la carrera professional i quan entra en un signe sol provocar un gran canvi

Ur.
Ur es va incorporar ms tard al sistema astrolgic i va passar a regir Aquari. Influeix en la creativitat i aporta el misteri a la vida, per aix s favorable als invents i al consens entre les persones.

Nept.
El smbol s un trident. Regeix el smbol dels Peixos. T a veure amb la compassi, les illusions i la vida religiosa o espiritual. Afecta especialment les persones quan es troben en un indret allat, sigui un monestir o una pres, i aquelles que tenen un estat alterat de la conscincia, per una malaltia o per prendre droga. 

Plut.
Els atrlegs moderns el van incorporar com a rector d'escorp quan va ser descobert. Quan entra en un sgine provoca una gran transformaci vital. S'associa al poder i la destrucci i a totes les operacions que requereixin anar ms enll de l'evident (la recerca, la psicologia, fer negocis...)
Vegeu tamb.
Petosoris;

 Enllaos externs .
 Astrologia;
 Explicaci sobre qu es una carta astral, les revolucions solars i altres elements astrolgics. En catal.;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="289" title="Auriga" nonfiltered="185" processed="184" dbindex="185">

Astronomia: la constellaci d'El Cotxer; vegeu Auriga (constellaci).
El conductor d'un carro de cavalls; vegeu Auriga (cotxer);
Revista Auriga (publicaci) vegeu Revista Auriga;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="290" title="Andrmeda" nonfiltered="186" processed="185" dbindex="186">


Mitologia grega: Filla de Cassiopea Andrmeda (mitologia).
Astronomia:
Andrmeda (constellaci),
tamb es coneix aix la gran galxia d'Andrmeda.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292" title="Biologia" nonfiltered="187" processed="186" dbindex="187">





La biologia estudia la varietat de formes de vida. En sentit horari: E. coli, salze japons, gasela i escarabat goliat.
La biologia (del grec      bios, i, y       logos, estudi) s una de les cincies naturals que t com a objecte d'estudi la matria viva i ms especficament el seu origen i evoluci; aix com de les seues propietats (gnesi, nutrici, morfognesi, reproducci, patognia, etc.). La biologia s'ocupa tant de la descripci de les caracterstiques i els comportaments dels organismes individuals, com de les espcies en el seu conjunt, aix com de la reproducci dels sers vius i de les interaccions entre ells i l'entorn. En altres paraules, es preocupa de l'estructura i la dinmica funcional comuna a tots els sers vius a fi d'establir les lleis generals que regeixen la vida orgnica i els principis explicatius fonamentals d'aquesta. 

La paraula biologia en el seu sentit modern pareix haver sigut introduda independentment per Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, 1802) i per Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogologie, 1802). Generalment es diu que el terme va ser encunyat en 1800 per Karl Friedrich Burdach, encara que es menciona en el ttol del tercer volum de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, per Michael Christoph Hanov publicat en 1766.

La biologia comprn un ampli espectre de camps d'estudi que sovint es tracten com a disciplines independents. Juntes, estudien la vida en un ampli camp d'escales. La vida s'estudia a escala atmica i molecular en la biologia molecular, en la bioqumica i en la gentica molecular. Des del punt de vista cellular, s'estudia en la biologia cellular, i a escala multicellular, s'estudia en la fisiologia, l'anatomia i la histologia. La biologia del desenvolupament estudia el desenvolupament o la ontognia d'un organisme individual.

Ampliant el camp a ms d'un organisme, la gentica tracta el funcionament de l'herncia dels pares a la seua descendncia. L'etologia tracta el comportament dels grups, a s, de ms d'un individu. La gentica de poblacions observa una poblaci sencera i la sistemtica tracta els llinatges entre espcies. Les poblacions interdependents i els seus hbitats s'examinen en l'ecologia i la biologia evolutiva. Un nou camp d'estudi s l'astrobiologia (o xenobiologia), que estudia la possibilitat de la vida ms enll de la Terra.

Les classificacions dels sers vius sn molt nombroses, es proposen, des de la tradicional divisi en dos regnes establida per Linnaeus en el segle XVII, entre animals i plantes, fins a les propostes actuals dels sistemes cladstics amb tres dominis que comprenen ms de 20 regnes.

Branques de la Biologia.

Biologia humana;
Biologia marina;
Bioqumica;
Biologia Cellular;
Biologia Molecular;
Botnica;
Ecologia;
Ecologia forestal;
Ecologia ocenica;
Ecologia terica;
Limnologia;
Fisiologia;
Fisiologia animal;
Fisiologia vegetal;
Gentica;
Gentica Mendeliana;
Gentica Molecular;
Citologia;
Histologia;
Micologia;
Microbiologia;
Bacteriologia;
Virologia;
Zoologia ;
Etologia;

 Histria de la biologia .


 Principis de la biologia .
A diferncia de la fsica, la biologia no sol descriure sistemes biolgics en termes d'objectes que obeeixen lleis fsiques immutables descrites per les matemtiques. Tanmateix, la biologia es caracteritza per seguir alguns principis i conceptes de gran importncia, entre els que s'inclouen: la universalitat, l'evoluci, la diversitat, la continutat, l'homestasi i les interaccions.

 Universalitat: bioqumica, cllules i el codi gentic .



Hi ha moltes constants universals i processos comuns que sn fonamentals per a conixer les formes de vida. Per exemple, totes les formes de vida estan compostes per cllules, que estan basades en una bioqumica com, que s la qumica dels sers vius. Tots els organismes perpetuen els seus carcters hereditaris mitjanant el material gentic, que est basat en l'cid nucleic ADN, que empra un codi gentic universal. En la biologia del desenvolupament, la caracterstica de la universalitat tamb est present: per exemple, el desenvolupament primerenc de l'embri segueix uns passos bsics que sn molt semblants en molts organismes metazous.

 Evoluci: el principi central de la biologia .


Un dels conceptes centrals de la biologia s que tota vida descendeix d'un origen com que ha seguit el procs de l'evoluci. De fet, aquesta s una de les raons per la qual els organismes biolgics exhibeixen una semblana tan cridanera en les unitats i processos que s'han discutit en la secci anterior. Charles Darwin va establir la credibilitat de la teoria de l'evoluci en articular el concepte de selecci natural (a Alfred Russell Wallace se'l sol reconixer com a codescobridor d'aquest concepte). Amb l'anomenada sntesi moderna de la teoria evolutiva, la deriva gentica va ser acceptada com un altre mecanisme fonamental implicat en el procs.

S'anomena filognia a l'estudi de la histria evolutiva i les relacions genealgiques de les estirps. Les comparacions de seqncies d'ADN i de protenes, facilitades pel desenvolupament tcnic de la biologia molecular i de la genmica, junt amb l'estudi comparatiu de fssils o altres restes  paleontolgiques, generen la informaci precisa per a l'anlisi filogentica. L'esfor dels bilegs per abordar cientficament la comprensi i la classificaci de la diversitat de la vida, han donat lloc al desenvolupament de diverses escoles en competncia, com la fentica, que pot considerar-se superada, o la cladstica. No es discuteix que el desenvolupament molt recent de la capacitat de desxifrar sobre bases slides la filognia de les espcies, est catalitzant una nova fase de gran productivitat en el desenvolupament de la biologia.

 Diversitat: varietat d'organismes vius .


A pesar de la unitat subjacent, la vida exhibeix una sorprenent diversitat en Morfologia, comportament i cicles vitals. Per a afrontar aquesta diversitat, els bilegs intenten classificar totes les formes de vida. Aquesta classificaci cientfica reflexa els arbres evolutius (arbres filogentics) dels diferents organismes. Les dites classificacions sn competncia de les disciplines de la sistemtica i la taxonomia. La taxonomia situa als organismes en grups anomenats txon, mentre que la sistemtica tracta de trobar les seues relacions.

Tradicionalment, els sers vius s'han classificat en cinc regnes:

Monera   ;
Protista   ;
Fungi   ;
Plantae   ;
Animalia ;

Tanmateix, actualment aquest sistema de cinc regnes es creu desfasat. Entre les idees ms modernes, generalment s'accepta el sistema de tres dominis:

Archaea (originriament Archaebacteria)   ;
Bacteri (originriament Eubacteria)   ;
Eucariota;

Aquests mbits reflecteixen si les cllules posseeixen nucli o no, aix com les diferncies en l'exterior de les cllules. Hi ha tamb una srie de "parsits" intracellulars que, en termes d'activitat metablica sn cada vegada menys vius:

Virus   ;
Viroides   ;
Virusoide;
Prions;

El recent descobriment d'una nova classe de virus, denominat Mimivirus, ha causat que es propose l'existncia d'un quart domini degut a les seues caracterstiques particulars, en el que per ara noms estaria incls aqueix organisme.

 Continutat: l'avantpassat com de la vida .


Es diu que un grup d'organismes t un avantpassat com si t un avantpassat com. Tots els organismes existents en la Terra descendeixen d'un avantpassat com o, si s el cas,  de recursos gentics ancestrals. Aquest ltim avantpassat com universal, a s, l'avantpassat com ms recent de tots els organismes, es creu que va aparixer fa al voltant de 3.500 milions d'anys (vegeu origen de la vida).

La noci que "tota vida prov d'un ou" (del llat "Omne vivum exovulo") s un concepte fundacional de la biologia moderna, i ve a dir que sempre ha existit una continutat de la vida des del seu origen inicial fins a l'actualitat. En el segle XIX es pensava que les formes de vida podien aparixer de forma espontnia sota certes condicions (veja abiognesi). Els bilegs consideren que la universalitat del codi gentic s una prova definitiva a favor de la teoria del descendent com universal (DCU) de totes les bacteris, archaea, i eucariotas (veja sistema de tres dominis).

 Homestasi: adaptaci al canvi .


L'homestasi s la propietat d'un sistema obert per a regular el seu medi intern per a mantenir unes condicions estables, mitjanant mltiples ajustos d'equilibri dinmic controlats per mecanismes de regulaci interrelacionats. Tots els organismes vius, siguen unicellulars o pluricellulars tenen la seua prpia homestasi. Per posar uns exemples, l'homestasi es manifesta cellularment quan es mant una acidesa interna estable (pH); a nivell d'organisme, quan els animals de [[|homeotrmia|sang calenta]] mantenen una temperatura corporal interna constant; i a nivell d'ecosistema, en consumir dixid de carboni les plantas regulen la concentraci d'aquesta molcula en l'atmosfera. Els teixits i els rgans tamb poden mantenir la seua prpia homestasi.

 Interaccions: grups i entorns .



Tots els sers vius interactuen amb altres organismes i amb el seu entorn. Una de les raons per les quals els sistemes biolgics poden ser difcils d'estudiar s que hi ha massa interaccions possibles. La resposta d'una bacteri microscpica a la concentraci de sucre en el seu medi (en el seu entorn) s tan complexa com la d'un lle buscant menjar en la sabana africana. El comportament d'una espcie en particular pot ser cooperatiu o agressiu; parasitari o simbitic. Els estudis es tornen molt ms complexos quan dues o ms espcies diferents interactuen en un mateix ecosistema; l'estudi d'aquestes interaccions s competncia de la ecologia.

 Abast de la biologia .
Per una llista completa de les disciplines de la biologia, veja el quadre Disciplines generals de la Biologia al final de l'article.;

La biologia s'ha convertit en una iniciativa investigadora tan vasta que generalment no s'estudia com una nica disciplina, sin com un conjunt de subdisciplines. Ac es consideraran quatre amplis grups. 
El primer d'ells consta de disciplines que estudien les estructures bsiques dels sistemes vius: cllules, gens, etc.; ;
el segon grup considera l'operaci d'aquestes estructures a nivell de teixits, rgans i cossos; ;
una tercera agrupaci t en compte els organismes i les seues histries; ;
l'ltima constellaci de disciplines est enfocada a les interaccions. ;

Tanmateix, s important assenyalar que aquests lmits, agrupacions i descripcions sn una descripci simplificada de la investigaci biolgica. En realitat els lmits entre disciplines sn molt insegurs i, sovint, moltes disciplines es presten tcniques les unes a les altres. Per exemple, la biologia de l'evoluci es recolza en gran manera de tcniques de la biologia molecular per a determinar les seqncies d'ADN que ajuden a comprendre la variaci gentica d'una poblaci; i la fisiologia pren prstecs abundants de la biologia cellular per a descriure la funci de sistemes orgnics.

 Estructura de la vida .


Articles principals: Biologia molecular, Biologia cellular, Gentica, Biologia del desenvolupament, Bioqumica;

La biologia molecular s l'estudi de la biologia a nivell molcular. El camp s'encavalca amb altres rees de la biologia, en particular amb la gentica i la bioqumica. La biologia molecular tracta principalment de comprendre les interaccions entre diversos sistemes d'una cllula, incloent la interrelaci de la sntesi de protenes d'ADN i ARN i de l'aprenentatge de com es regulen aquestes interaccions.

La biologia cellular estudia les propietats fisiolgiques de les cllules, aix com els seus comportaments, interaccions i entorn; a es fa tant a nivell microscpic com molecular. La biologia cellular investiga els organismes unicellulars com bacteris i cllules especialitzades d'organismes pluricellulars com els humans.

La comprensi de la composici de les cllules i de com funcionen aquestes s fonamental per a totes les cincies biolgiques. L'apreciaci de les semblances i diferncies entre tipus de cllules s particularment important per als camps de la biologia molecular i cellular. Aquestes semblances i diferncies fonamentals permeten unificar els principis apresos de l'estudi d'un tipus de cllula, que es pot extrapolar i generalitzara altres tipus de cllules.

La gentica s la cincia dels gens, l'herncia i la variaci dels organismes. En la investigaci moderna, la gentica proporciona importants ferramentes d'investigaci de la funci d'un gen particular, a s, l'anlisi de interaccions gentiques. Dins dels organismes, generalment la informaci gentica es troba en els cromosomes, i est representada en la estructura qumica de molcules d'ADN particulars.

Els gens codifiquen la informaci necessria per a sintetitzar protenes, que al seu torn, juguen un gran paper influint (encara que, en molts casos, no el determinen completament) el fenotip final de l'organisme.

La biologia del desenvolupament estudia el procs pel qual els organismes creixen i es desenvolupen. Amb origen en la embriologia, la biologia del desenvolupament actual estudia el control gentic del creixement cellular, la diferenciaci cellular i la morfognesi, que s el procs pel qual s'arriba a la formaci dels teixits, dels rgans i de la anatomia.

Els organismes models de la biologia del desenvolupament inclouen el cuc red Caenorhabditis elegans, la mosca de la fruita Drosophila melanogaster, el peix zebra Danio rerio, el ratol Mus musculus, i l'herba Arabidopsis thaliana.

 Fisiologia dels organismes .
Articles principals: Fisiologia, Anatomia;

La fisiologia estudia els processos mecnics, fsics i bioqumics dels organismes vius, i intenta comprendre com funcionen totes les estructures com una unitat. El funcionament de les estructures s un problema capital en biologia.

Tradicionalment s'han dividit els estudis fisiolgics en fisiologia vegetal i fisiologia animal encara que els principis de la fisiologia sn universals, no importa que organisme particular s'est estudiant. Per exemple, el que s'aprn de la fisiologia d'una cllula de rent pot aplicar-se tamb a cllules humanes.

El camp de la fisiologia animal estn les ferramentes i els mtodes de la fisiologia humana a les espcies'animals no humanes. La fisiologia vegetal tamb pren prestades tcniques dels dos camps.

L'anatomia s una part important de la fisiologia i considera com funcionen i interactuen els sistemes orgnics dels animals com el sistema nervis, el sistema immunitari, el sistema endocr, el sistema respiratori i el sistema circulatori. L'estudi d'aquests sistemes es comparteix amb disciplines orientades a la medicina, com la neurologia, la immunologia i altres semblants. L'anatomia comparada estudia els canvis morfofisiolgics que han anat experimentant les espcies al llarg de la seua histria evolutiva, valent-se per a aix de les homologies existents en les espcies actuals i l'estudi de restes fssils.

D'altra banda, ms enll del nivell d'organitzaci organsmic, la Ecofisiologia estudia els processos fisiolgics que tenen lloc en les interaccions entre organismes, a nivell de comunitats i ecosistemes, aix com de les interrelacions entre els sistemes vius i els inerts (com per exemple l'estudi dels Cicles biogeoqumics o els intercanvis biosfera-atmosfera).

 Diversitat i evoluci dels organismes .


Articles principals: Biologia de l'evoluci, Botnica, Zoologia;

La biologia de l'evoluci tracta l'origen i la descendncia de les espcies, aix com el seu canvi al llarg del temps, a s, el seu evoluci.

La biologia de l'evoluci s un camp global perqu inclou cientfics de diverses disciplines tradicionalment orientades a la taxonomia. Per exemple, generalment inclou cientfics que tenen una formaci especialitzada en organismes particulars, com la teriologia, la ornitologia o la herpetologia, encara que usen aquests organismes com a sistemes per a respondre preguntes generals de l'evoluci. A tamb inclou als paleontlegs que a partir dels fssils responen preguntes sobre el mode i el temps de l'evoluci, aix com terics d'rees com ara la gentica poblacional i la teoria de l'evoluci. En els anys 90 la biologia del desenvolupament va fer una reentrada en la biologia de l'evoluci des de la seua exclusi inicial de la sntesi moderna a travs de l'estudi de la biologia evolutiva del desenvolupament. Alguns camps relacionats que sovint s'han considerat part de la biologia de l'evoluci sn la filognia, la sistemtica i la taxonomia.

La dues disciplines tradicionals orientades a la taxonomia ms importants sn la botnica i la zoologia. La botnica s l'estudi cientfic de les plantas. La botnica cobreix un ampli rang de disciplines cientfiques que estudien el creixement, la reproducci, el metabolisme, el desenvolupament, les malalties i l'evoluci de la vida de la planta.

La zoologia s la disciplina que tracta l'estudi dels animals, incloent la fisiologia, la anatomia i la embriologia. La gentica com i els mecanismes de desenvolupament dels animals i les plantes s'estudia en la biologia molecular, la gentica molecular i la biologia del desenvolupament. La ecologia dels animals est coberta amb la ecologia del comportament i altres camps.

 Classificaci de la vida .

El sistema de classificaci dominant s'anomena taxonomia de Linn, i inclou rangs i nomenclatura binomial. El mode en qu els organismes reben el seu nom est governat per acords internacionals, com el Codi Internacional de Nomenclatura Botnica (CINB o ICBN en angls), el Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica (CINZ o ICZN en angls) i el Codi Internacional de Nomenclatura Bacteriana (CINB o ICNB en angls). En 1997 es va publicar un quart esborrany del biocodi (BioCode) en un intent d'estandarditzar la nomenclatura en les tres rees, per no pareix haver sigut adoptat formalment. El Codi Internacional de Classificaci i Nomenclatura de Virus (CICNV o ICVCN en angls) roman fora del BioCode.

 Organismes en interacci .
Articles principals: Ecologia, Etologia, Comportament;

L'ecologia estudia la distribuci i l'abundncia de organismes vius i les interaccions d'aquests organismes amb el seu entorn. L'entorn d'un organisme inclou tant el seu hbitat, que es pot descriure com la suma de factors abitics locals com el clima i la geologia, aix com amb els altres organismes amb qu comparteixen aqueix hbitat. Les interaccions entre organismes poden ser inter o intraespecfiques, i aquestes relacions es poden classificar segons si per a cada un dels agents en interacci resulta beneficiosa, perjudicial o neutra.

Un dels pilars fonamentals de l'ecologia s estudiar el flux d'energia que es propaga a travs de la xarxa trfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritvors, perdent qualitat la dita energia en el procs en dissipar-se en forma de calor. El principal aporte d'energia als ecosistemes s l'energia provinent del sol, per les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aqutics) tenen una eficincia fotosinttica limitada, igual que els herbvors i els carnvors tenen una eficcia heterotrfica. Aquesta s la ra per la qual un ecosistema sempre podr mantenir un nombre ms gran i quantitat d'herbvors que de carnvors, i s pel que es coneix a les xarxes trfiques tamb com "pirmides", i s per a que els ecosistemes tenen una capacitat de crrega limitada (i la mateixa ra per la qual es necessita molt ms territori per a produir carn que vegetals).

Els sistemes ecolgics s'estudien a diferents nivells, des d'individuals i poblacionals (encara que en certa manera pot parlar-se d'una "ecologia dels gens", infraorgansmica), fins als ecosistemas complets i la biosfera, existint algunes hiptesis que postulen que aquesta ltima podria considerar-se en certa manera un "supraorganisme" amb capacitat de homestasi. L'ecologia s una cincia multidisciplinria i fa s de moltes altres branques de la cincia, alhora que permet aplicar alguns dels seus anlisis a altres disciplines: en teoria de la comunicaci es parla de Ecologia de la informaci, i en mrqueting s'estudien els nnxols de mercat. Existeix fins i tot una branca del pensament econmic que sost que l'economia s un sistema obert que ha de ser considerat com a part integrant del sistema ecolgic global.

L'etologia, d'altra banda, estudia el comportament animal (en particular d'animals socials com els insectes socials, els cnids o els prcers), i a vegades es considera una branca de la zoologia. Els etlegs s'han ocupat, a la llum dels processos evolutius, del comportament i la comprensi del comportament segons la teoria de la selecci natural. En cert sentit, el primer etleg modern va ser Charles Darwin, el llibre  de La el qual expressi de les emocions en els animals i homes va influir a molts etlegs posteriors en suggerir que certs trets del comportament podrien estar subjectes a la mateixa pressi selectiva que altres trets merament fsics. 

L'especialista en formigues E.O.Wilson va despertar una aguda polmica en temps ms recents amb el seu llibre de 1980 Sociobiologia: La Nova Sntesi, en pretendre que la Sociobiologia hauria de ser una disciplina matriu, que partint de la metodologia desenvolupada pels etlegs, englobara tant a la Psicologia com a l'antropologia o la Sociologia i en general a totes les cincies socials, ja que en la seua visi la naturalesa humana s essencialment animal. Aquest enfocament ha sigut criticat per autors com el gentic R.C. Lewontin per exhibir un reduccionisme que en ltima instncia justifica i legitima les diferncies institudes socialment. 

L'etologia moderna comprn disciplines com la neuroetologia, inspirades en la ciberntica i amb aplicacions industrials en el camp de la robtica i la neuropsiquiatria. Tamb pren prestats molts desenvolupaments de la Teoria de jocs, especialment en dinmiques evolutives, i alguns dels seus conceptes ms populars sn el de Gen egoista, creat per Richard Dawkins o el de Meme.

 Referncies .

 Biologa general. (2004). "4a edici". Edicions Universidad de Navarra. Barain, Espaa. ISBN 84-313-0719-6.
 Otto, James H. y Towle, Albert. (1992). Biologa moderna. "11a. edicin". McGraw Hill/ Interamericana de Mxico. Mxico D.F., Mxico. ISBN 0-03-071292-0.
 Margulis, L. y K. N. Schwartz: Cinco reinos. Gua ilustrada de los phyla de la vida sobre la Tierra. Barcelona, Labor. 1985.
 Tudge, Colin: La variedad de la Vida, Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extens manual que recull la classificaci de tots els grups importants que existeixen, o han existit, sobre la terra.
 Campbell, N.: Biology: Concepts and Connections, 3rd ed., Benjamin/Cummings 2000. A college-level textbook (angls).
 Maddison, David R.: The Tree of Life, http://phylogeny.arizona.edu/. Projecte distribut i multi-autor amb informaci sobre filognia i biodiversitat.
 Kimball, J. W.: Kimball's Biology Pages, http://www.ultranet.com/~jkimball/BiologyPages/. Llibre de text on-line (angls).

Enllaos externs.
 Collegi de Bilegs de Catalunya;
 Societat Catalana de Biologia;
 Planes web sobre biologia en catal;
 Alphabetical list of bio sites ;





































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293" title="Boxa" nonfiltered="188" processed="187" dbindex="188">

La boxa s un esport individual de combat entre dos contendents de la mateixa categoria de pes, basat en la utilitzaci reglamentria dels punys, i consistent a colpejar el contrari sense ser colpejat per ell.

 Histria .
La primera codificaci de les normes per regular els combats  de boxa es remunten al 1743, mentre que les regles actualment vigents foren establertes el 1889 pel marqus de Queensbury, que entre altres coses va introduir l'us dels guants.

 Combats .
Cada combat de boxa es divideix en diverses parts de 3 minuts de durada cada una. Quan est en joc el ttol mundial se'n disputen 15, 12 pel ttol continental o nacional, 10 pels combats sense ttol en joc i 3 pels combats d'aficionats.

 Pesos .
Segons el seu pes, es divideixen amb les segents categories:
Palla, minimosca, mosca, supermosca, gall, supergall, ploma, superploma o lleugers junior, lleuger, superlleuger o welters junior, welters, superwelters o mig junior, mejos, supermijos, semipesats, creuers i pesos pesats.

 Boxejadors .
Perico Fernandez;
Dum Dum Pacheco;
Urtain;
Mike Thyson;
Pedro Carrasco;
Cassius Clay;

Vegeu tamb.
Boxa grega antiga



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295" title="Bombo" nonfiltered="189" processed="188" dbindex="189">

El bombo s un instrument musical de percussi, membranfon, consistent en un tambor gros que es colpeja amb una maa, produint un so greu d'afinaci indeterminada.

s utilitzat a la banda, a l'orquestra simfnica (des del segle XVIII) i com a part integrant d'una bateria sol mesurar entre 18 i 22 polzades (angleses) de dimetre, i es toca mitjanant un pedal especial que duu una maa. 

Tamb es utilitza  diverses formacions folclriques americans, amb distints noms, com per example huancara  Bolvia, o Bombo legero  Argentina per a executar diverses msiques folklriques com huaynos, carnavalitos, chacareras, etc.

La seva funci principal, en qualsevol formaci, s la de marcar els temps forts i en ocasions fa de baix.

Tamb s'utilitza per produir efectes sonors especials com imitar trons, trets o similars.

Tot i que s un instrument gran es pot tocar en marxa com succeeix a les bandes.

A l'orquestra simfnica descansa sobre un cavallet.

Com a integrant de la bateria, el bombo est collocat de costat i s'acciona empenyent un pedal amb el peu.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296" title="Bronqui" nonfiltered="190" processed="189" dbindex="190">
En l'aparell respiratori dels mamfers, els bronquis sn els conductes respiratoris en qu es divideix la trquea. Serveixen per conduir l'aire per l'interior dels pulmons. 

Quan l'aire arriba a la trquea, es va repartint pels diferents bronquis que es van ramificant successivament tornant-se cada vegada ms xics formant el conjunt anomenat arbre bronquial. Les primeres ramificacions d'aquest arbre sn els bronquis secundaris i les ltimes els bronquols. Al final dels bronquols, hi ha els alvols; units per sacs alveolars, que s'encarreguen de l'intercanvi d'oxigen i dixid de carboni entre la sang dels capillars i l'aire alveolar.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298" title="Bilateri" nonfiltered="191" processed="190" dbindex="191">

Els bilateris (Bilateria), triblstics o tripoblstics sn un grup d'animals caracteritzats per tenir simetria bilateral. En alguns dels casos aquesta simetria s'ha perdut per la fixaci al substrat (equinoderms) tot i que s conservada en les fases larvries.

En el seu desenvolupament embrionari primerenc es diferencien tres fulles embrionries: l'ectoderma, l'endoderma i la mesoderma. Aquesta ltima es troba absent en els diblstics, que noms tenen dos fulls embrionaris.

Filognia.
Els bilateris conformen un clade. Una filognia proposada per als bilateris s la segent. N'existeix una d'alternativa que suggereix el grup basal dels ecdisozous.



La sistemtica dels bilateris es basa en el dest embrionari del blastoporus; amb aquesta base es diferencien dos grans llinatges:

Protstoms: el blastoporus origina la boca, i l'anus s de neoformaci.
Deuterstoms: el blastoporus origina l'anus, i la boca s de neoformaci.

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300" title="Bdminton" nonfiltered="192" processed="191" dbindex="192">

El bdminton s un esport en qu s'enfronten dos jugadors, o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa. El joc consisteix a colpejar un volant amb una raqueta per fer-lo passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no el pugui tornar.

El joc s'inicia desprs d'un sorteig per a veure qui s el primer jugador/jugadors que saca el volant i la puntuaci s semblant a la que es fa al tennis. Desprs de cada joc els jugadors canvien de costat.

Les principals faltes sn:
Si el primer llanament no s gaire correcte;
Si el volant cau fora de la pista;
Si el volant passa per baix de la xarxa;
Si el volant toca en algun jugador;
Si es pica dues vegades el volant;
Si quan el volant est en joc algun jugador toca la xarxa o els pals;


El servei: el jugador ha de picar el volant amb la raqueta des de baix de la cintura, el moviment deu de cap a dalt. En el joc de dobles les parelles poden situar-se on vulguen per el sac s'ha de fer en diagonal, igual que al tennis. 


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302" title="Bsquet" nonfiltered="193" processed="192" dbindex="193">


El basquetbol, popularment conegut com a bsquet, s un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir ms punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

El bsquet va nixer a Estats Units l'any 1891, inventat per James Naismith, professor d'educaci fsica de la YMCA Training School d'Springfield (Massachusetts) a qui es va encarregar l'invenci d'un esport que s jugus a una pista coberta, ja que els hiverns a aquella zona dificultaven qualsevol activitat a l'exterior. No obstant, alguns historiadors atribueixen a la tribu maia l'origen del bsquet, ja que practicven un esport similar, el tlachtli. Durant el segle XIX el bsquet es va difondre per tot el mn grcies a la creaci de la Federaci Internacional de Bsquet el 1932, i s esport olmpic des dels Jocs Olmpics d'estiu de 1928, celebrats a Berln. Fou durant la Primera Guerra Mundial, amb l'arribada de soldats americans que practicaven l'esport quan el bsquet comen a popularitzar-se a Europa.

El basquetbol es practic per primer cop a Catalunya el 1913 a l'escola Vallparads de Terrassa, fomentat per Alexandre Gal i Artur Martorell. Desprs de la Primera Guerra Mundial el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbol al seu gimns del carrer Arag de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions basquetbolstiques a casa nostra, s'accepta comunament que el basquetbol fou introdut a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan en formar els primers equips infantils al collegi de les Escoles Pies de Sant Anton de Barcelona.

Histria.

Les primeres manifestacions d'activitats semblants al basquetbol les trobem el segle X aC a Amrica, on els olmeques jugaven un joc semblant al basquetbol anomenat pok-ta-pok. Al segle XVI els asteques jugaven una variaci del joc anomenada ollamalizli o ichlachil.

El basquetbol, que probablement t la base en el joc alemany "korbball", neix el desembre de 1891. El nord-americ de la Universitat d'Springfield, Massachusetts, James A. Naismith s considerat com el pare i l'inventor del bsquet. Aquest professor d'educaci fsica, es va inventar un joc que consistia en fer passar una pilota per dintre un crcol. Esport de conjunt que va tenir el seu primer reglament l'any 1891.  

Rpidament s'estengu per tota l'Amrica del Nord i aviat es professionalitz. El primer partit entre universitats fou el 1895 entre Yale i Pennsilvnia. El primer partit considerat professional es jug a Trento (Nova York) el 1893. El 1898 es crea la primera lliga professional. El 1932 neix el campionat de la NCAA i el 1946 l'NBA (amb el nom de BAA). La FIBA es funda el 1932.

Els soldats nord-americans que combateren en la Primera Guerra Mundial l'exportaren a Europa i l'any 1936 va ser ja adms com a esport olmpic.

El Bsquet a Catalunya.


El basquetbol es practic per primer cop a Catalunya l'any 1913 a l'escola Vallparads de Terrassa, fomentat per Alexandre Gal i Artur Martorell. Desprs de la Primera Guerra Mundial el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbol al seu gimns del carrer Arag de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions basquetbolstiques a casa nostra, s'accepta comunament que el basquetbol fou introdut a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan, coneixedor d'aquest esport arrel de la seva estada a Cuba, en formar els primers equips infantils al collegi de les Escoles Pies de Sant Anton de Barcelona, a partir dels quals, l'any 1922, es forma el primer club de bsquet catal, el Laiet BBC. 

Aquest mateix any tamb es crea la Societ Sportive Patrie, per la colnia francesa de Barcelona, i el CE Europa, el BBC Barcelona, l'American Stars, el Catalunya BBC i La France.

L'any 1923 es crea la Federaci Catalana de Basquetbol i s'organitza el primer Campionat de Catalunya de bsquet. Fou una lliga formada per 8 equips i va guanyar la SS Patrie.

El 31 de juliol d'aquest mateix any es constitueix la Federacin Nacional de Basquetbol a Barcelona, essent president Fidel Bricall. Tamb es constitueix el Comit Regional de Catalunya. El 26 de febrer de 1925 es canvia el nom del comit pel de Federaci Catalana de Basquetbol. A Madrid, pallarelament, s'havia constitut la Confederacin Espaola de Basketball. No va ser fins l'any 1933 que es fusionen ambdues organitzacions, formant-se l'actual Federacin Espaola de Baloncesto, primer amb seu a Barcelona per que ser traslladada a Madrid el 1935.

La selecci catalana disputa el seu primer partit el 25 de mar de 1927 al camp de futbol del FC Grcia, contra l'equip argent Hind de Buenos Aires. Aquests ltims es van emportar la victria per 16-50 en un encontre on el resultat va ser el menys important, ja que va servir per aprendre molts aspectes tctics i tcnics del bsquet, molt ms evolucionat a Amrica, on ja feia anys que es practicava.

Badalona es va convertir ben aviat en la localitat catalana on ms popularitat i tirada obtingu el bsquet. El primer equip catal de renom conegut l'anomenat Laiet i posteriorment altres equips com el Joventut de Badalona. El Picadero J.C. de Barcelona i la secci de bsquet del Futbol Club Barcelona foren els altres principals equips catalans que disputaren els primers campionats de lliga espanyol enfrontant-se a conjunts com el Real Madrid, l'Estudiantes del collegi Ramiro de Maeztu de Madrid o la Sociedad Deportiva Kas de Bilbao.

Posteriorment, el Sant Josep de Badalona, el Crcol Catlic de Badalona, la Uni Esportiva i Recreativa Pineda de Mar, el Bsquet Manresa, el Club Bsquet Granollers i, ms recentment, el desaparegut Club Bsquet Girona i el Club Esportiu Lleida Basquetbol han estat tamb equips d'lit del bsquet espanyol competint vries temporades a la Lliga ACB (Associaci de Clubs de Bsquet).

En la mxima competici europea cal destacar que dos equips catalans han aconseguit ser-ne campions: el Joventut de Badalona el 1994 i la secci de bsquet del FC Barcelona el 2003.

Pel que fa a jugadors catalans cal destacar-ne quatre per sobre de la resta per haver jugat a l'NBA: Pau Gasol (escollit nmero 3 del draft de l'NBA) i el seu germ Marc, Ral Lpez i Joan Carles Navarro.

En bsquet femen caldria destacar l'equip Universitari, reanomenat UB Bara desprs d'un acord de collaboraci amb el FC Barcelona. L'UB Bara fou un referent de la lliga femenina espanyola aconseguint diverses copes de la reina i diverses lligues abans de desaparixer, l'any 2007. Actualment, sn el CB Olesa - Espanyol i el Cad La Seu d'Urgell qui competeixen a la mxima categoria del bsquet femen espanyol, la Lliga espanyola de bsquet femenina.

 Marc del joc.
 Durada: encara que varia amb la competici de la qual es tracti, la principal s la de la FIBA, segons el seu reglament el partit est compost per quatre perodes de 10 minuts cadascun. En l'NBA la durada de cada perode s de 12 minuts, i en la NCAA es juguen dos perodes de 20 minuts cadascun. Si el partit finalitza amb empat entre els dos equips, haur de jugar-se una prrroga de 5 minuts ms. I aix successivament fins que un equip guanyi el partit. ;

 Jugadors: l'equip presentat al partit est format per 12 jugadors com mxim. Cinc formaran el quintet inicial i els altres 7 seran els suplents. L'entrenador podr canviar als jugadors tantes vegades com desitgi aprofitant interrupcions en el joc. ;

 Inici del partit: ha de collocar-se un jugador de cada equip dintre del cercle central amb un peu prop de la lnia que divideix el terreny de joc en dues meitats, situat cadascun d'ells en el seu camp. Els altres jugadors han d'estar fora del cercle. L'rbitre llana la pilota cap a dalt des del centre del cercle i els dos jugadors salten verticalment per a intentar desviar-la, sense agafar-la, cap a algun company del seu equip.
 
 rbitres: per a la majoria de competicions solen ser dos rbitres els encarregats de dirigir el partit. Encara que para moltes lligues professionals n'existeixin tres i per a unes altres amb molt baix pressupost un.
 
 Taula d'anotadors: la taula d'anotadors (anotador, ajudant d'anotador, cronometrador, operador de la llei de 24 segons i, si cal, comissari) controla totes les incidncies del partit (tanteig, temps morts, temps de joc, faltes, canvis...etc.) i elabora l'acta del partit.

 Principals regles del joc .

 Els cinc principis .
Els 5 principis, segons James Naismith sn: 

 Pilota lleugera que es controla amb les mans. ;
 Cal botar la pilota per a poder desplaar-se. ;
 No hi ha restriccions de possessi a un jugador. ;
 No ha d'haver-hi contacte personal. ;
 S'assoleixen punts a l'introduir la pilota en una cistella collocada horitzontalment i elevada.

 Definicions .
 Passes: desprs d'haver botat la pilota i tornar a agafar-la no es poden donar ms de dos passes, encara que tampoc se'n permet donar dos i quedar-se esttic; s'ha de deixar anar la pilota immediatament. Tamb es poden realitzar passes de sortida, que solen ser freqents en alguns jugadors, consisteix a donar un pas immediatament, i aixecar el peu de pivot abans de comenar a botar la pilota. ;
 Dobles: un jugador no pot botar la pilota amb les dues mans alhora. Si un jugador bota i para de fer-ho, pot passar o llenar per no tornar a botar-la. ;
 Pivotar:s el moviment en el qual es pot moure un peu en totes direccions, mentre que l'altre roman quiet a terra.
 Zona: no es pot romandre ms de 3 segons seguits a la zona, que s l'rea restringida de l'equip contrari quan la pilota es troba en el seu camp. ;
 Treure de banda o de fons: s'ha de treure abans de 5 segons; si no, la pilota passar a possessi de l'equip defensor en el mateix punt en el qual es comet la infracci. ;
 Temps de possessi: el temps lmit de possessi que t cada equip per a llanar i que la pilota toqui en el cercle o entri en la cistella s de 24 segons.
 Camp enrere: l'equip atacant una vegada hagi passat la pilota al camp del contrari no podr retrocedir-la fins al camp propi durant aquesta jugada. ;
 Falta personal: quan un jugador entra en contacte amb un adversari i li causa un desavantatge, entrant en contacte amb el jugador. Al fer-ho, ser castigat amb una falta personal. A la cinquena falta (6 en l'NBA) el jugador ser eliminat. ;
 Falta antiesportiva:la falta antiesportiva consisteix a posar en perill el fsic de l'adversari. ;
 Falta tcnica: falta d'un jugador o d'un membre de la banqueta que suposa un comportament impropi en un partit de bsquet. ;
 Falta desqualificant: falta personal o tcnica que comporta l'expulsi del terreny de joc i del partit del jugador o del membre de la banqueta que la comet; dues faltes antiesportives tamb equivalen a una falta desqualificant. ;
 Tirs lliures: si un equip comet quatre faltes defensives en un perode, a partir d'aquest moment totes les faltes personals defensives durant aquest perode seran castigades amb dos tirs des de la lnia de tirs lliures de la zona de l'equip infractor (situada a 4,60 m de la cistella, o 5,30 en mesures de l'NBA). Cada tir lliure aconseguit val un punt. Tamb s'efectuaran dos tirs lliures sempre que un jugador rep una falta mentre es troba en acci de tir i desprs de les faltes tcniques, antiesportives o desqualificants. Quan el jugador rep una falta durant una jugada en la qual assoleix encistellar, es dna per vlida la cistella i se li concedeix un tir lliure. Quan el jugador rep una falta en intentar llenar des de la zona de 3 punts, se li concediran tres tirs lliures.
Peus : la pilota no pot tocar els peus , si ho fa la possessi de la pilota passa a ser de l'equip contrari .

 Equips .
 Jugadors: Noms hi poden jugar un mxim de 5 jugadors alhora per equip. s freqent que entre aquest 5 jugadors hi acostumin a haver dos pivots, dos alers i un base. ;

 Suplents: En un equip poden haver un mxim de 12 jugadors convocats, 5 jugadors juguen a la pista i un altres 7 romanen la banqueta.

 Entrenadors: Hi acostuma a haver un sol entrenador en un equip, que decideix tot qui juga i qui no juga, les jugades, etc.

 Altres regles relacionades amb temps mxims .
Tres segons: Aquesta regla es compleix quan un equip est atacant i entra a la zona de l'altre equip; no est perms que cap jugador hi estigui ms de tres segons. En cas contrari l'arbitre ha d'assenyalar la infracci i la pilota passa a l'equip contrari.

Cinc segons: Aquesta norma es dona quan la pilota surt fora de banda. El jugador que ha de fer la sacada de banda noms t cinc segons per passar-la, sin la pilota passa a l'equip contrari.

Vuit segons: Aquesta norma es compleix quan desprs d'una cistella de l'equip contrari, en la sacada de fons es disposen de vuit segons per a passar de mig camp.

Vint-i-quatre segons: Aquesta norma s el temps mxim per a fer una jugada i tenir la possesi de la pilota, un cops exhaurits aquests vint-i-quatre segons la pilota passa a l'equip contrari.

 Temps de joc .
El temps del partit es divideix en quatre parts de deu minuts cadascuna en l'mbit del bsquet FIBA, en quatre quarts de 12 minuts en l'NBA i en dues parts de 20 minuts en la NCAA. Un partit consta de quatre quarts, i aix vol dir que son quaranta minuts, de partit, ms els temps morts, les fores i les interrupcions que pugui tenir un partit.

 Sistema d'anotaci .

Existeixen tres sistemes de valoracions per als encistellaments, que sn:

 2 punts si la cistella est feta en temps de joc des d'una distancia interior de la lnia de 6,25 m. ;

 3 punts si est feta a travs d'un llanament de ms enll de la lnia de 6,25 m. ;

 1 punt per a les cistelles fetes (amb el temps aturat) des de la lnea de tirs lliures.

 Caracterstiques dels jugadors en les seves diferents posicions .
Base: s l'encarregat de dirigir el partit. (les jugades, les posicions, els moviments, etc.). Est situat davant de la lnia de 6'25, i des d'ella maneja tot el joc.

Escorta: Son encarregats d'anotar des del permetre de l'ampolla, solen ser mes alt que els bases i tamb sn els que mes passades tenen que rebre. Solen ser jugadors de contacte amb altres jugadors, ja que juga per dintre de la lnia de 6,25.

Alers: Sn els encarregats de vigilar les bandes i d'ajudar la base i el pivot a penetrar dins la lnia de tir. Estan situats un a cada banda de la lnia de 6'25, una mica ms endins que els bases.

Aler pivot;

Pivots: Sn els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la lnia de tir. Estan situats un a cada costat de la botella, gaireb sota la cistella.

 Gestions tcniques bsiques .

 Defensa .
Posici bsica: ;

s fa amb les cames flexionades, els peus una mica separats, l'esquena (el tronc), inclinat cap al davant i el cap a l'altura de la pilota i mirant endavant per tenir una total visi dels teus companys i el teu adversari.

Anticipaci:

Es un moviment que es basa en interceptar la passada que un jugador contrari ha fet, per tal de sortir rpidament al contraatac, o sortir des de darrera, d'una forma ordenada.

 Defensa individual .
s una defensa individual, cada jugador defensa a un atacant, hi ha d'estar en tot moment amb ell per evitar que li passin la pilota o b pugui fer alguna jugada. Noms el pot deixa quan li pren la pilota i els papers s'intercanvien.

 Defensa en zona .
Cada jugador, t un tros del camp per a defensar, i ha d'evitar que entrin o passin els contraris. s una de les defenses mes bones que hi ha, perqu hi collaboren ms d'un jugador i costa mes que un contrari penetri en el camp contrari.

Tipus:

Hi ha molts tipus de defensa amb zona, com per exemple:

 2-1-2 : Un sistema fora ofensiu, com mostra deixar dos jugadors avanats.

 2-3 : Sistema mig ofensiu, deixant 2 homes a sota, i amb 3 mig avanats.

 1-2-2 : Un sistema molt ofensiu, noms deixant 1 home darrera amb 4 avanats (clarament per sortir al contracop).

 3-2 : Un sistema clarament defensiu, perqu posa 3 homes darrera i 2 mig avanats.

 1-3-1 : Un sistema neutre, deixant 1 home abaix, 1 avanat, i els altres tres en el mig.

 La pista, la cistella i la pilota de bsquet .
 La pista de joc .
Una pista de bsquet s un rectangle de superfcie dura, que t entre 12,8 m a 15,2 m en el seu costat ms curt i d'entre 22,5 m a 28,6 en el llarg. L'altura del sostre o de l'obstacle ms baix ha de ser, de, com a mnim, 7 m. El camp est dividit en dues meitats iguals separats per la lnia denominada de mig camp. Per a cada equip, el mig camp que cont la cistella que es defensa es denomina mig camp defensiu i el mig camp que cont la cistella en la qual es pretn anotar es denomina mig camp ofensiu. El cercle central mesura 1,83 m i dintre d'aquest es troba una altra circumferncia de 61 cm de dimetre on se situa un jugador de cada equip a l'hora del comenament del partit. En els costats menors se situen els cercles que estan a 3,05 m d'altura i s'introdueixen 1,20 m dintre del rectangle de joc. Parallela a la lnia de fons trobem la lnia de tirs lliures, que es troba a 5,80 m de la lnia de fons i a 4,60 de la cistella. La lnia de tres punts es troba situada a 6,25 m de distncia de la cistella. El cercle on es troba la lnia de tirs lliures t una circumferncia de 1,80 m.

 La pilota de bsquet .


La pilota de bsquet ha de ser, evidentment, esfrica, de cuir o pell rugosa, o material sinttic, que faciliti agafar-la pels jugadors amb les mans suades. Tradicionalment s de color taronja, amb lnies negres, per hi ha moltes variants. Les pilotes d'indoor (pavell cobert) i outdoor (exterior) es diferencien en el material del qual estan recobertes. 

A partir de la temporada 2004-05 la FIBA ha adoptat per a les seves competicions una pilota amb bandes clares grogues sobre el clssic color de fons taronja, per a millorar la visibilitat de la pilota tant per part dels jugadors com pel pblic. 

Des de l'any 2007 a Espanya s'utilitza una pilota amb franges negres, sobre el qual es discuteix la seva durada ja que rellisca en excs.



Circumferncia: 68 - 73 cm;
Dimetre: 23-24 cm;
Circunferncia: 74,9 a 78 cm;
Pes: 567 - 629 g;

S'utilitzen pilotes de tres denominacions diferents corresponents a tres grandries i pesos diferents segons les categories: el nombre "7", utilitzat per a bsquet mascul, el "6" per a bsquet femen, i el "5" per a minibsquet i pre-infantils (nens de 8 a 12 anys generalment).

 La cistella de bsquet .
El tauler de la cistella s 1.05m d'alt i 1.80m d'ample. En la part central inferior, es troba un rectangle de 0.59m d'ample i 0.45m d'alt i que est elevat del tauler per la part baixa 0.15m, en l'interior del rectangle es troba el que sost la cistella que mesura 0.45m, la cistella s'agafa del rectangle interior en el seu centre. El cercle de la cistella ha de tenir un dimetre de 45,7 cm, el rectangle interior s'utilitza per a calcular el tir, i que al xocar amb ell la pilota s'introdueixi en la cistella.

 Competicions .


Hi ha diferentes competicions de bsquet arreu del mn, que poden ser o b entre clubs o entre seleccions estatals. Les principals competicions del mn del bsquet sn:
 Entre seleccions estatals .
 Campionat del Mn de bsquet mascul;
 Campionat del Mn de bsquet femen;
 Campionat d'Europa de bsquet mascul;
 Campionat d'Europa de bsquet femen;
 Torneig de les Amriques mascul;
 Torneig de les Amriques femen;

 Entre clubs .
 NBA;
 WNBA;
 Eurolliga de bsquet;
 Copa ULEB;
 FIBA EuroCup;
 FIBA EuroCup Challenge;
 Copa Korac (desapareguda);
 Recopa d'Europa de bsquet (desapareguda);
 Lliga ACB de bsquet;
 Lliga italiana de bsquet;
 Lliga grega de bsquet;
 Lliga francesa de bsquet;
 Lliga Catalana de Bsquet;
 Campionat de Catalunya de bsquet (desaparegut);

 Categories i competicions catalanes .
Segons l'edat i el sexe, s'organitzen les diferentes lligues per categories. La Federaci Catalana de Basquetbol organitza el bsquet de la segent manera:



Vegeu tamb.
Minibsquet;
Bsquet als Jocs Olmpics;

Referncies.


 Enllaos externs .

http://www.basquetcatala.com/ Bsquet Catal;
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303" title="Beisbol" nonfiltered="194" processed="193" dbindex="194">
El beisbol s un esport d'equip practicat a l'aire lliure entre dos equips de nou jugadors cadascun, que es juga amb un bat i una pilota en un camp en qu quatre bases assenyalen el recorregut que un jugador atacant ha de fer per marcar una correguda.

 Regles del joc .

L'objectiu del joc s aconseguir ms carreres que l'equip contrari. Una carrera s'obt quan un batedor completa una volta, havent trepitjat les 4 bases del diamant sense ser eliminat.
La durada d'un partit s de 9 innings o entrades. Un inning s'acompleix quan els 2 equips han passat una vegada per l'atac i una per la defensa.

En la primera part de l'entrada l'equip visitant ataca (pren el torn al bat), i el local defensa (cobrint el terreny de joc). Quan en l'equip atacant queden eliminats (out) 3 jugadors, es canvien les posicions, i l'equip que defensa passa a atacar.
Quan un equip ataca, cada jugador anir a batar segons un ordre preestablert de l'1 al 9, amb l'objectiu de batar el ms lluny possible la bola que els llana el pitcher (llanador) contrari per tal d'arribar a alguna base.
Quan un equip defensa, cada jugador se situa en el terreny de joc segons la posici que li pertoca, disposat a eliminar els batedors o corredors contraris.


El batedor es converteix en corredor:
Batada fora de l'abast de qualsevol defensor, que li permet arribar a alguna de les bases.
El pitcher llana 4 'boles'(fora de la zona d'strike) o colpeja el batedor amb un llanament, fet que li dna dret a avanar fins a la 1a base.

Zona de Strike
s l'espai situat sobre la base meta (Home) i, aproximadament, entre les aixelles i la part superior dels genolls del batedor.
L'rbitre canta Strike quan el batedor passa el bat sense tocar la bola. Tamb el canta si no el passa i la bola llanada passa per la zona de strike.
L'rbitre canta 'bola' a tot llanament que no passi per la zona de strike, sempre que el batedor no l'hagi intentat colpejar.

Formes d'eliminar (outs):
7.Strikeout. Quan el llanador aconsegueix 3 strikes sense que el batedor pugui connectar, aquest queda eliminat.
Out (eliminaci) forat. Quan un defensor en possessi de la bola trepitja la base a la qual el corredor o batedor est obligat a avanar.
Out de fly (eliminaci de vol). Tota pilota batada de globus i agafada en l'aire per qualsevol defensor elimina el batedor.
Out (eliminaci) no forat. Tot corredor que no est en contacte amb la base que li pertoca i s tocat amb la bola per un defensor queda eliminat.

Safe (corredor salvat):

Al contrari, sempre que el corredor arribi o torni a la seva base abans que el toqui el defensor amb la bola, es mantindr en joc.



Vocabulari:
Home Plate. Base meta (zona de batar).
Bases. Coixinets situats en els angles del camp interior (1a, 2a, 3a).
Pitcher. Llanador, defensa que llana la bola al batedor.
Catcher. Receptor, director del joc defensiu de l'equip.
Infielder. Defensor del camp interior (1B, 2B, 3B, SS).
Outfielder. Defensor del camp exterior (LF, CF, RF).
Strike. Llanament dins la zona de batar, o batada fallida.
Bola. Llanament fora de la zona de batar.
Strikeout. Batedor eliminat per strikes.
Out. Atacant (batedor o corredor) eliminat.
Safe. Atacant salvat.
Error. Errada d'un defensor.
Fair Ball. Batada bona, dins les lnies del terreny vlid.
Foul Ball. Batada dolenta, fora de les lnies del terreny vlid.
Rolling. Batada per terra.
Fly. Globus, batada enlaire.
Toc. Batada suau que deixa la bola morta a terra.
Hit. Batada que permet arribar a una de les bases (sense error de la defensa).
Homerun. Batada ms enll del lmit del terreny, fet que permet recrrer les 4 bases.
Carrera. Anotaci dels atacants.
Play (play ball). Inici o represa del joc.
Time (time out). Suspensi temporal del joc, temps mort.
Umpire. rbitre.
Inning. Entrada, cada una de les 9 parts que conformen un partit.

 Histria .

El beisbol, l'esport nacional dels Estats Units, s una transformaci del criquet angls. El 1845 aparegu el primer club de beisbol, el Knickerboker Baseball Club of New York. No fou fins l'any 1858 quan s'organitz a Nova York una assemblea amb vint-i-cinc clubs que fix les bases definitives del reglament d'aquest esport.

Rpidament esdevingu popular als Estats Units, on es cre, l'any 1871, la National Association of Professional Baseball Players, i, l'any 1901, lAmerican League. Aquests organismes promogueren i organitzaren les grans competicions nacionals de clubs professionals. Actualment, als Estats Units s'organitzen en les anomenades Major Leagues, les Minor Leagues i les lligues universitries. Entre els clubs ms destacats del planeta podem esmentar els New York Yankees, Saint Louis Cardinals, Philadelphia Athletics, New York Giants, Washington Senators o Pittsburg Pirates.

El beisbol es propag per Amrica Central, especialment a Mxic, Cuba o la Repblica Dominicana, i al Jap, on s un esport molt popular, rivalitzant amb altres esports com el futbol. Tamb es propag per Amrica del Sud, principalment pels pasos banyats per Carib. A Europa fou introdut pels soldats nord-americans durant la Primera Guerra Mundial (1918), i s practicat a diversos pasos, destacant Itlia i els Pasos Baixos, tot i que mai ha esdevingut un esport de masses.

 El beisbol a Catalunya .
A Catalunya fou introdut el 1930 pel periodista Agust Peris de Vargas, que l'import de Cuba i en fou el primer jugador i entrenador. Els primers clubs sorgiren a Barcelona, entre ells el Canadenc (format pels empleats de l'empresa la Canadenca), l'Universitari i el Futbol Club Barcelona. El 1940 aparegueren l'Hrcules de les Corts, el RCD Espanyol i el 1951 el Pops de Lloret de Mar. El 1945 fou disputat el primer campionat d'Espanya que fou guanyat per l'Espanyol de Barcelona, derrotant a la final l'Amrica de Madrid. A partir dels anys 50, l'esport s'estengu per diferents localitats catalanes, destacant Cornell, Viladecans, Gav i Sabadell.
 
El Club Beisbol Viladecans va ser un dels pocs clubs de beisbol que va sobreviure els dificils anys de la fi de l'epoca daurada d'aquest esport a Espanya a la vora de 1970. Amb l'introducci de canals mltiples a la televisi l'augment massiu de l'interes del pblic en la Primera Divisi de la lliga espanyola de futbol va eclipsar altres esports d'equip. Com a conseqencia molts clubs de beisbol catalans no vren poguer competir i vren desapareixer.
El CB Viladecans es convert durant els anys 80 i 90 en el club ms destacat de l'estat, prcticament imbatible i amb un rcord de ttols consecutius difcil d'igualar.

 Competicions .
Major League Baseball (MLB);
Copa d'Europa de Beisbol;
Recopa d'Europa de Beisbol;
Copa de la CEB;
Lliga espanyola de beisbol;

 Enllaos externs .

Federaci Internacional de Beisbol;
Confederaci Europea de Beisbol;
Federaci Catalana de Beisbol i Softbol;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304" title="Billar" nonfiltered="195" processed="194" dbindex="195">

El billar s un joc practicat sobre una taula rectangular de fusta, entapissada de verd, consistent a fer lliscar boles de vori impulsant-les mitjanant un tac.

Hi ha moltes varietats de billar. En algunes d'elles, l'objectiu es de fer caramboles: hi ha tres boles en joc i, impulsant una d'elles, cal colpejar les altres dues. En altres varietats, el tauler t una serie de forats a les cantonades o en els lmits de la taula, i cal fer entrar les boles en aquests forats.

Vegeu tamb.
Snooker;
Billar americ;
Campionat del Mn de billar a tres bandes;
Campionat d'Europa de billar a tres bandes;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305" title="Billar americ" nonfiltered="196" processed="195" dbindex="196">
 El billar americ s un format de billar, practicat sobre una taula rectangular de fusta, entapissada de verd, de 2,54 m sobre 1,27 m (internacionalment dit 9ft), consistent a moure diverses boles de vori, que el jugador impulsa mitjanant un tac, per introduir-les a l'interior de la taula a travs dels orificis de reglament.


s utilitzat amb 16 boles:
 una de blanca dita bola de xoc, bola de tir, o simplement blanca;
 15 boles numerades d'1 a 15:
 les boles 1 a 7 sn acolorides completament (i sn anomenades baixes de manera comuna, plenes o petites),
 la bola 8 s acolorida completament en negre,
 les boles 9 a 15 presenten noms una petita banda de color (anomenades altes, obstaculitzades, envoltades, grosses, estriades o ratllades).

Existeix diversos jocs diferents, que obeeixen tots en certes regles comunes al billar americ.

 Regles comunes .

Al comenament de la part, la bola blanca s collocada en el quart superior de la taula (al grat del jugador que t la m), i les boles restants sn disposades en paquet (rombe o triangle), la bola de cap sent collocada sobre la mira inferior (veure billar).

El primer jugador que juga trencament el paquet.

A cada cop (exceptuat en el trencament), el jugador ha d'anunciar la bola que vol recollir, i on. Si aconsegueix introduir-la al forat anunciat, torna a tirar.
Si un jugador no vol anunciar res, diu safe. Encara que succeeixi, no jugar llavors el cop segent (excepte si l'adversari comet una falta).

Faltes
 Desprs d'una falta, l'adversari pren la m, i t el que es diu de manera comuna una bola a m, s a dir que t el dret collocar la bola blanca on el desitja sobre la superfcie del billar (exceptuat al contacte d'una altra bola).
 Cas de faltes;
 La bola blanca ha de tocar almenys una altre bola.
 Desprs d'aquest primer impacte amb la blanca, almenys una bola deu tocar una banda (excepte si una bola s entrada).
 La bola anunciada pel jugador entra en un forat diferent d'aquell anunciat.
 La bola blanca s entrada.
 Una bola s expulsada de la taula.
 Un jugador toca una bola amb altra cosa que el procediment de la seva cua (veure billar), o toca una bola mentre que no s el seu torn de jugar. En aquest cas, correspon a l'adversari escollir si la taula s posada en l'estat precedent la falta o no.
 Doble contacte : un jugador colpeix dues vegades la bola blanca. Aix arriba sovint quan aquesta ltima s molt prop de la bola a qu s'apunta.
 Un jugador juga sense que el seu cos sigui en contacte amb el sl.

Cas particulars
 Si, mentre que un jugador ha de jugar, la bola blanca s en contacte amb una altra bola, i aquesta ltima s una bola executable pel jugador (s una d'aquelles a les quals ha d'apuntar), una regla particular s'aplica: el jugador no t el dret de fer moure's aquesta bola quan colpeix la blanca (all s considerat com un doble contacte), per en contrapartida aquest contacte s considerat com el primer impacte del jugador. No t del qual no necessitat de tocar una altra bola i pot llavors apuntar a una bola que no tenia el dret jugar altrament. Aix no el dispensa no obstant aix de tocar una banda.
 Si un jugador comet tres faltes seguides, perd la part.

 El joc de la 8 .
s aquest joc que la majoria dels aficionats practiquen. Juga amb les 16 boles i les regles sn bastant similars d'aquelles del pool.

Objectiu: cada jugador es veu atribuir un grup de set boles (sigui els nmeros 1 a 7 o plenes, sigui 9 a 15 o envoltades). El vencedor s el primer a embutxacar-se totes les boles del seu grup, continu de la nmero 8 (negra).

Regles
 Paquet: el paquet es presenta sota la forma d'un triangle de 15 boles. La negra s collocada en el centre d'aquest triangle i les dues boles de les extremitats dreta i esquerra han de pertnyer a grups diferents.

 Trencament;
 En el trencament, el jugador no t el dret d'anunciar una bola a embutxacar-se. No obstant aix, si se n'embutxaca una o alguns, guarda la m.
 El trencament s vlid si almenys quatre boles (diferents de la blanca) toquen una banda o almenys una bola s embutxacada. Si no, el trencament s'ha de refer pel mateix jugador. Si aquest fracassa tres vegades continuadament el seu trencament, perd la part.

 Tria del grup: el primer jugador que s'embutxaca una bola havent-ho anunciat i sense cometre de falta s's vist atribuir el grup d'aquesta bola. El seu adversari es veu atribuir l'altre grup.

 Cas de falta: si no es toca una bola de seva srie en primer.

 Bola negra;
 La part s perduda si la bola negra entra abans que el jugador no hagi entrat totes les boles de la seva srie (aquesta regla no s vlida en el moment del trencament).
 Si la negra s embutxacada en el trencament, la part s tocada.
 Si la negra s embutxacada i que una falta s comesa en el moment del mateix tir, el jugador perd el torn.

 Si, en el moment del seu torn, un jugador no pot tocar cap de les boles a qu ha d'apuntar en menys de 5 bandes, la part s tocada (cas molt rar).

 El 14/1 (continu) .
Objectiu: atnyer un nombre de punts determinat amb antelaci, la distance, o pegar  dfaut el resultat del seu adversari al final del mxim de vegades autoritzades.

Regles
 Les 15 boles sn utilitzades.
 Cada bola t el mateix valor, sigui 1 punt.
 Un es pot embutxacar qualsevol bola, a condici d'anunciar-ho, aix com la butxaca (el forat), i all fins i tot en el trencament; tota bola recollida a ms en el moment d'un cop vlid comptabilitza un altre punt. Si la bola anunciada tomba en una altra esbossa que previst, o si d'altre boles han entrat per no aquella anunciada, no hi ha falta, per les boles en qesti deuen ser retornades al joc.
 A cada empochage un punt s guanyat, i el jugador continua tant com s'embutxaca les boles anunciades i no cometi falta.
 La part desenrotlla sobre una distncia predefinida.
 Quan no queda ms que una bola numerada sobre la catifa i l'avana no s sempre atesa, les 14 altres sn reposades en triangle en el seu punt de sortida.
 Hi ha falta si la blanca s embutxacada, si una bola s expulsada o si cap banda no s tocada desprs de l'impacte. En el trencament, la blanca i dues altres boles han de tocar les bandes perqu el cop sigui vlid. Una falta fa perdre un punt, una falta en el trencament dos punts. Tota bola embutxacada durant el tir on la falta a estiu comesa no porta punt i s reposada sobre la catifa. Quan un jugador comet tres faltes consecutives, s penalitzat de 15 punts i les boles sn posades en posici de sortida, l'adversari beneficiant-se llavors de la tria de trencar-se o no.

Desenvolupament del joc: com s obligatori anunciar les boles fins i tot en el trencament, una part de 14/1 comena tradicionalment per un cop de defensa similar al del snooker: la blanca s enviada xocar la punta dreta o esquerra del triangle, alliberant aix al mnim les boles, desprs tocar dos (sovint tres) bandes i torna cap al seu punt de sortida, al ms prop de l'embena de l'alria per no deixar cop fcil a l'adversari.
Quan no queda ms ms que una bola sobre la taula, aquesta i la blanca es queden a la seva plaa (excepte cas especial). Les 14 altres boles sn reposades en triangle, la bola de cap mancat. El jugador ha d'intentar llavors embutxacar-se la bola lliure tot enviant la blanca en el triangle per alliberar les boles i continuar sobre la seva embranzida, o efectuar un cop de defensa.

 El joc de la 9 .
Les 8 boles plenes ms la 9 sn disposades en rombe, l'1 al capdavant i la 9 al mig. L'objectiu del joc s d'embutxacar-se les boles en l'ordre creixent (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i finalment la 9). Tant com un jugador s'embutxaca una bola, continua jugant.

El guanyador s simplement el que s'embutxaca la 9. La regla principal diu que cal tocar en principi la bola sobre la catifa de la qual el nmero s ms feble (el que explica l'1 al capdavant en el moment del trencament), per qualsevol bola embutxacada dna el dret de reinterpretar.

Exemple: la bola ms baixa sobre la catifa s la 3, el jugador toca la 3, que ella fins i tot toca la 6 que entra, aquest mateix jugador reinterpreta i apunta llavors de nou la 3.

Sobre aquest principi, si el jugador s'embutxaca la 9 des del cop de trencament, guanya de manera instantnia la part i les boles sn reposades en rombe. El guanyador de la part precedent trenca per a la segent.

Entre els clebres jugadors, es pot citar Earl Strickland, Efren Reyes, Mika Immonen, Fransisco Bustamente, Nick Varner, Michael Sigel, Steve Mizerak.

Les retransmissions televisades d'aquest joc sn rarissimes, tamb, per veure els millors jugadors del mn a l'obra, lloc web www.accu-stats.com s un dels als quals ms se subministri en matria de cassets VHS i de DVD.

 == La 9 continua ==
Aquesta variant del joc de la 9 dna ms emoci en el joc i recompensa ms la regularitat si s'escau.
En efecte, aquest joc es compta en punts (50 o 100 generalment) i juga en mnecs (una mniga s'acaba quan la bola 9 s embutxacada en les bones condicions). Com en la regla de la 9, cal sempre tocar en primer la bola ms petita sobre la taula. De ms, el fet d'embutxacar-se la bola 9 amb el ms petit valor sobre la taula atorga una prima conseqent en total dels punts.

Aix, respectant aquesta regla, els punts es calculen de la manera segent.

Els cops guanyadors:
 esbossa directa = 1 pt (toca la bola de la qual el valor s el ms baix i se l'embutxaca en el mateix cop) ;
 butxaca amb toc = 2 pts (s'embutxaca una bola de qualsevol valor tret de la 9, desprs d'haver tocat la bola de la qual el valor s el ms baix);
 la 9 embutxacada en les bones condicions = ***spcial*** (la mniga es para i el jugador que s'ha embutxacat la 9, comena la mniga segent) ;
 la 9 embutxacada per la :
 = 20 pts,
 = 16 pts,
 = 14 pts,
 = 12 pts,
 = 10 pts,
 = 8 pts,
 = 6 pts,
 = 2 pts.

Faltes (tota falta comesa el fa passar la seva torn a l'adversari):
 cap bola tocada = -1 pt;
 la bola tocada en primer no s la ms baixa = -1 pt;
 embutxacar-se una bola en les males condicions = -1 pt (i es reposa la bola sobre la taula a nivell del rombe);
 bola blanca embutxacada = -2 pts;
 sortida de taula (bola blanca) = -2 pts ;
 3 faltes consecutives = 10 pts per als adversaris (la mniga es para i el jugador, que segueix el que ha fet les 3 faltes, comena la mniga segent).

Atenci!
Els punts s'acaparen en un mateix cop i s impossible tenir un resultat negatiu.

Exemples
 Toca la 3 (s la ms baixa sobre la taula) i s'embutxaca la 3 i la 7 (esbossa directa + butxaca amb toc = 1 + 2 = 3 pts).
 Toca la 6 (per no s la ms baixa) i s'embutxaca la bola blanca igualment (-1 i -2 -> -3 pts).
 Toca la 3 (s la ms baixa sobre la taula) i s'embutxaca la 3 i la bola blanca igualment (1 - 2 -> -1 pt).
 Perd 2 pts en un cop mentre que el seu resultat s d'1. Per tant aquest cau a 0.

El vencedor de la part s el jugador que, al final d'una mniga (desprs que la 9 s embutxacada), t 50 (o 100) o ms (amb el major total enfront dels seus adversaris). En cas d'igualtat, s el que t ms de mnec guanyadores al seu actius.

Observaci: si la dificultat s invencible per a certs jugadors, pot parar la part en un cert nombre de mnigues predefinides. I el que t el major total de punts guanya.

 Vegeu tamb . 
Billar;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308" title="BeOS" nonfiltered="197" processed="196" dbindex="197">

BeOS s un sistema operatiu per l'ordinador BeBox i despres per Macintosh, orientat a l'entorn multimdia. No ha tingut gaire xit a causa de les poques aplicacions existents que l'utilitzen.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309" title="Barcelona" nonfiltered="198" processed="197" dbindex="198">



Barcelona, situada a la costa mediterrnia de la Pennsula Ibrica, s la capital de Catalunya, de la provncia de Barcelona i de la comarca del Barcelons. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Bess i la muntanya de Montjuc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern ms importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. Amb una poblaci de 1.615.908 habitants, Barcelona s la ciutat ms poblada del Principat i la segona d'Espanya, aix com l'onzena de la Uni Europea. s el principal nucli urb de la regi metropolitana de Barcelona, que aglutina 4.928.852 habitants, i de l'rea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, que t una poblaci de 3.161.081 habitants i una superfcie de 633 km. Un estudi del departament d'Afers Socials i Econmics de la ONU de l'any 2005 situa Barcelona en la posici 51 del rnquing de les poblacions amb major nombre d'habitants del mn.

 Geografia .


 Emplaament .
Situada a la costa de la mar Mediterrnia, Barcelona s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures dels rius Llobregat, al sud-oest, i Bess, al nord-est, i limitada pel sud-est per la lnia de costa, i pel nord-oest per la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 516,2 m, com a punt ms alt) que segueix parallela la lnia de costa encaixant la ciutat en un permetre molt definit.

La part del pla de Barcelona ms propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (265,6 metres), Monterols (127,3 metres), el Putget (182,7 metres), la Rovira (206,8 metres) i la Peira (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'aixeca la muntanya de Montjuc (184,8 metres)., i el mont Tber de noms 16,9 m, s el promontori on s'assenta el nucli histric de la ciutat.

 Lmits .
El terme municipal de la ciutat limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis d'El Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Valls, Cerdanyola del Valls, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adri de Bess, sent els dos primers i els dos ltims els municipis amb els que mant un contacte ms proper, amb una densa malla urbana contnua, mentre que Sant Cugat del Valls i Cerdanyola del Valls queden molt ms separats, degut a que la serralada litoral i el parc del Tibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la connexi entre aquests municipis i Barcelona.

 Clima .


Barcelona t un clima Mediterrani amb hiverns curts, frescos i humits (als mesos de gener i febrer les temperatures ronden els 10 C) i estius secs, llargs i clids (al juliol i a l'agost les temperatures acostumen a superar els 30 C. La mxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 38,6 C, 39,8 C a l'Observatori Fabra, situat al Tibidabo, i la temperatura mnima va ser de -10 C, registrada al mateix observatori.

 Histria .

 Des de la fundaci fins al segle XVIII .

Els primers vestigis de poblaci humana a Barcelona es remunten a finals del neoltic (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'est documentada l'existncia de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta poca tamb hi hagu una colnia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepncies entre els historiadors sobre l'emplaament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra pnica i desprs s'hi van establir els romans.

En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibric anterior, on ja s'havien installat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificaci militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevaci on avui es troba el barri de la catedral i la plaa de Sant Jaume. Al segle II fou emmurallada per ordre de Claudi. L'obra de la construcci de la muralla va crrer a crrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuc al segle XIX. A principis del segle III la poblaci de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades augmentant el seu gruix i alada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliaci de Jaume I. 

Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Atalf (any 415), provinents del nord d'Europa i  hi van installar la cort per un breu perode de temps. El 531 Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel val Al-Hurr ath-Thaqaf i s'inici un perode de gaireb un segle de domini musulm amb el nom de Barshaluna, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispnica. La potncia econmica de la ciutat i la seva situaci estratgica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocup durant uns mesos  Posteriorment Borrell II emprengu la reconstrucci (985) i don pas al perode comtal

Diversos pergamins medievals del segle X, parlen d'Ardena, una poblaci situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarri. 

A partir del segle XIV la ciutat inici una etapa de decadncia que es perllongaria durant els segles segents. La Uni dels Regnes de Castella i Arag, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Arag i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment ms crtic amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successi (de 1706 a 1714), que comport el setge de la ciutat i, una vegada capitulada, l'abolici de les institucions prpies de Catalunya i la destrucci de bona part del Barri de la Ribera i la construcci de la Ciutadella.    

Cap a finals del segle XVIII Barcelona inici una recuperaci econmica que fa afavorir la progressiva industrialitzaci al segent segle.

 Del segle XIX al XX .

El 1888 Barcelona va organitzar la seva primera Exposici Universal, grcies a la qual urbanitz una gran extensi de terreny que comprenia des del Parc de la Ciutadella fins la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Barcelona llavors aprengu que l'organitzaci de grans esdeveniments internacionals no noms li facilitava la urbanitzaci de la ciutat, sin que li reportava multitud de visitants i projecci internacional.


Al llarg de la segona meitat del segle XIX, coincidint amb el projecte del 1854 d'enderrocament de les muralles que envoltaven la ciutat, es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona. Aix es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Grcia, Sant Gervasi de Cassoles, les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Mart de Provenals, aix va permetre a la ciutat poder aplicar llurs projectes d'Eixample i de desenvolupament de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment.

A nivell social, a finals del segle XIX, els barcelonins van viure en primera persona la proliferaci de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en l'esport i la prctica de l'activitat fsica la seva mxima expressi. En els darrers anys del segle la ciutat va veure nixer una gran quantitat de clubs de nataci, tennis o futbol que tindrien una gran importncia, en el segle XX, en la vida social dels barcelonins, i en la projecci exterior de la ciutat. Clubs com el FC Barcelona (fundat el 1889), el RCD Espanyol (fundat el 1900) i el Real Club de Tenis Barcelona o el Club Nataci Barcelona aconseguiren una gran popularitat a la ciutat, i van convertir Barcelona en la gran capital de l'esport espanyol de principis del segle XX. El 1904, el barri d'Horta es va annexionar a Barcelona, i el 1921 Sarri. 

El 1929 es va tornar a organitzar una Esposici Universal, grcies a la qual es va urbanitzar tota la zona de Plaa d'Espanya, i es van construir pavellons on ara hi ha la Fira de Barcelona. L'exposici del 1929 tamb va ser el pretext per construir el metro, inaugurat inicialment el 1924, i ampliat el 1926 amb el servei del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual L1), que unia el centre de la ciutat amb el recinte de l'exposici, a Plaa Espanya i Montjuc.


 1936-1939: Guerra Civil .


L'estiu de 1936 Barcelona estava preparada per celebrar l'Olimpada Popular, per la qual s'havia construt l'Estadi Olmpic Llus Companys i es van fer remodelacions a la muntanya de Montjuc. Per l'esclat de la Guerra Civil el mes de juliol provoc que no es pogus celebrar.

A la ciutat es va viure un procs revolucionari pel qual la CNT i la UGT van fer collectivitzacions d'empreses i serveis. L'autoritat del Govern de la Repblica i la Generalitat de Catalunya era terica, controlant de forma efectiva els carrers els anarquistes. A partir dels Successos de Maig, la influncia dels anarquistes baix.

George Orwell, coment sobre la Barcelona d'aquells dies a Homenatge a Catalunya:
Per primer cop a la meva vida, em trobava en una ciutat on la classe treballadora portada el tim. Quasi tots els edificis, qualsevol que fos la seva mida, estaven en mans dels treballadors i coberts amb banderes vermelles o amb la bandera vermella i negra dels anarquistes; les parets ostentaven la fals i el martell i les inicials dels partits revolucionaris; quasi tots els temples havien estat destruts i les seves imatges, cremades. Per totes les parts, quadrilles d'obrers es dedicaven sistemticament a enderrocar esglsies. A tota botiga i a tot caf s'hi veien cartells que proclamaven la seva nova condici de serveis socialitzats; fins els netejabotes havien estat collectivitzats i les seves caixes estaven pintades de vermell i negre. Cambrers i dependents miraven al client cara a cara i el tractaven com un igual. Les formes servils i fins i tot cerimonioses del llenguatge havien desaparegut. Ning deixa "senyor", o "don" i tampoc vost; tots es tracta de camarada i tu, i deien "salut!" en lloc de "bon dia".

Durant la guerra, Barcelona va ser bombardejada en diverses ocasions per les tropes franquistes. El suport de la ciutat a les forces republicanes li cost car, no noms durant els tres anys de guerra, sin durant els trenta-sis anys segents de rgim franquista, que a finals de gener de 1939 ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.

 Postguerra i franquisme .

Desprs d'una postguerra dura Barcelona inici una fase de desenvolupisme compulsiu i especulaci exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, aix va ser com la totalitat del pla de Barcelona, que encara mantenia certa herncia del seu passat agrcola i rural es va urbanitzar en grans barris dormitoris plens dels immigrants procedents d'altres parts d'Espanya. 

 Democrcia .

Recuperada la democrcia amb la mort de Franco emprengu un nou desenvolupament cultural i urbanstic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infraestructures consolidant una metrpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olmpics de 1992 i el Frum Universal de les Cultures l'any 2004.

 Esdeveniments .

 1258 Tribunal de la Carta Consular de Barcelona.
 1265 Creaci del Consell de Cent, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions.
 1283 Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona amb el Privilegium Magnum: el rei no podr imposar nous impostos sense aprovaci de les Corts.
 1391 Assalt i crema del Call jueu, acusats d'haver portat la pesta negra. S'agreuja la decadncia econmica de la ciutat.
 1412 Comproms de Casp. Nova dinastia reial: els Trastmara, d'origen castell. S'allunyar la Cort de la ciutat i es crear la figura del Virrei o Lloctinent.
 1462 Comena la Guerra Civil entre els partidaris de la "Busca" i la "Biga".
 1493 Arribada a Barcelona de Cristfor Colom. Rebut pels Reis d'Arag i Castella a Palau. La Corona d'Arag queda exclosa de l'explotaci econmica directa de les Amriques.
 1519 Reuni dels cavallers de l'Orde del Tois d'Or a la Seu per ordre de l'Emperador Carles I.
 1640-1652 Guerra dels Segadors; acaba amb el setge i presa de Barcelona. Des de 1650, epidmia de pesta: entre la guerra i la malaltia, mor entre el 15 i el 20 % de la poblaci.
 1714 11 de setembre. Caiguda de Barcelona enfront de les tropes franco-espanyoles comandades pel duc de Berwick. Aquesta derrota significar la prdua dels furs de Catalunya significant aix l'annexi completa de Catalunya per part de Castella.
 1716 Construcci de la Ciutadella a costa de l'enderroc de gran part del barri de la Ribera.
 1753 S'inicia la construcci del barri de la Barceloneta;
 1835 Proclamaci de la Llei de Desamortitzaci de Mendizbal. Fets del "Torn". Crema de convents i enderroc dels ms importants per donar lloc a places i mercats.
 1842 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat.
 1859 S'imposa des de Madrid el Pla d'Eixample d'Ildefons Cerd, en contra del que havia aprovat l'Ajuntament.
 1868 En motiu de la Revoluci Gloriosa la Ciutadella de Barcelona s destruda. Conservant-ne noms els edificis centrals com l'arsenal (actual Parlament de Catalunya), la capella i el palau del governador (actual Institut Verdaguer). Aix s'acaba amb el smbol de la repressi espanyola construt desprs de la derrota de 1714.
 1888 Exposici Universal de 1888;
 1893 Atemptat anarquista al Liceu.
 1905 Fets del Cu-Cut! Militars espanyols assalten i saquegen el setmanari satric Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya. Creaci de la Solidaritat Catalana, el Govern Espanyol suspn les garanties constitucionals a Barcelona i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
  1909 La Setmana Trgica - Reacci popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montjuc de Ferrer i Gurdia i de quatre persones ms.
 1929 Exposici Internacional de Barcelona de 1929;
 1931 Francesc Maci proclama la Repblica Catalana i aconsegueix que...
 1931 El govern provisional de la repblica restauri la Generalitat de Catalunya.
 1934 Llus Companys proclama l'Estat Catal.
 1936 Olimpada Popular, anullada a causa de la Guerra Civil Espanyola.
 1938 Bombardejos de l'aviaci feixista espanyola, els dies 16, 17, 18 de mar es van produir els ms intensos, provocant la mort de centenars de persones (875 segons Hilari Salvador) i milers de ferits. Al llarg de la guerra els morts en bombardejos en foren milers.;
 1940 El President de la Generalitat Llus Companys s capturat a Frana pel govern de Hitler i executat per Franco a Castell de Montjuc.
 1952 Congrs Eucarstic;
 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Valls, el Barcelons i el Baix Llobregat;
 1987 el 19 de juny, l'atemptat d'ETA a l'Hipercor de l'Avinguda Meridiana causa 21 morts i 45 ferits greus.
 1992 Jocs Olmpics del 92;
 1995 Comencen les conferncies euromediterrnies;
 2004 Frum Universal de les Cultures;
 5 de novembre de 2008, Barcelona s nomenada seu de la Secretaria General de la Uni per a la Mediterrnia.

 12 de febrer Santa Eullia, patrona de la ciutat de Barcelona;
 24 de setembre Festa de la Mare de Du de la Merc, patrona de la dicesi de Barcelona i, avui, patrona ms popular de la ciutat.

 Evoluci demogrfica .


El cens del 1787 incorpora Vallbona; el 1860, la Barceloneta; el 1897, les Corts, Grcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Mart de Provenals, Sants i Vallvidrera; el 1904, Horta; i el 1930, Sarri que prviament (el 1920) ja havia incorporat part de Santa Creu d'Olorda. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.


 Poltica .

A Barcelona hi ha presents quatre administracions poltiques, amb diferents nivells de responsabilitat i competncies: 
 L'Administraci General de l'Estat s'ocupa de diferents qestions com la seguretat (Cos Nacional de Policia i Exrcit), la Justcia, la gesti del port i aeroport, els trens de Renfe, i les costes, entre les competncies ms destacades. Al llarg de l'any 2005 el Cos Nacional de Policia va ser rellevat pels Mossos d'Esquadra, policia autonmica de la Generalitat, que va substituir totalment el Cos Nacional de Policia durant el 2006, excepte per a algunes competncies reservades a aquest com l'expedici del DNI o la lluita contra el terrorisme. L'Administraci de l'Estat a Barcelona est coordinada des de la seu de la Delegaci del Govern, situada en la Plaa del Portal de la Pau, al costat de l'esttua de Colom. El Delegat(a) del Govern a Catalunya i el subdelegat del govern de Barcelona sn designat directament pel govern d'Espanya per decret.
 La Generalitat de Catalunya, govern autonmic de Catalunya, t mplies competncies sobre la gesti de la ciutat, en diferents mbits, des d'educaci, assumptes socials, trnsit, determinaci de poltiques econmiques i de comer, etctera. La Generalitat s tamb la responsable de la construcci d'equipaments pblics com hospitals, escoles de primria i secundria, universitats, residncies per a la tercera edat etc. Barcelona s la capital de Catalunya, i seu de totes les seves institucions i organismes. Al Parc de la Ciutadella hi ha el Parlament de Catalunya, i a la Plaa de Sant Jaume hi ha el Palau de la Generalitat, seu oficial de la Presidncia. El govern de la Generalitat s'escull per sufragi universal en eleccions celebrades cada quatre anys en tots els municipis de Catalunya. ;
 La Diputaci de Barcelona s l'organisme pblic amb menys competncies a la ciutat. Actualment presideix el patronat que s'ocupa del manteniment del parc de la Serra de Collserola, i d'alguns altres parcs i edificis pblics de la ciutat. Tamb gestiona alguns museus i s titular d'una mplia xarxa de biblioteques pbliques gestionada conjuntament amb els ajuntaments.
 L'Ajuntament de Barcelona s l'organisme amb ms competncies i funcionaris pblics en la ciutat, ja que regula la vida diria dels ciutadans, i importants assumptes com la planificaci urbanstica, els transports, la recaptaci d'impostos municipals, la gesti de la seguretat vial mitjanant la Gurdia Urbana, el manteniment de la via pblica (asfaltat, neteja...) i dels jardins. Tamb s el responsable de la construcci d'equipaments municipals com llars d'infants, poliesportius, biblioteques, residncies per a la tercera edat, habitatges de protecci pblica, entre d'altres. El govern de l'Ajuntament de Barcelona s'escull per sufragi universal en eleccions celebrades cada quatre anys. El poder de l'Ajuntament s'estructura en dos nivells, ja que l'Ajuntament va dividir la ciutat administrativament en deu districtes. Existeix un nivell de competncies municipals general, dirigit directament per l'Alcalde de Barcelona i el seu equip de govern, que s'ocupa de les qestions ms generals i importants de la ciutat. Per altra banda existeix un altre nivell de competncies, delegades als Districtes. Aix, cada Districte t el seu propi centre poltic i administratiu, que funciona com un ens poltic amb competncies prpies que ajuden a descentralitzar la poltica de la ciutat i que els ciutadans sentin l'administraci ms propera. Cada Districte, com un petit ajuntament territorial, t la seva prpia Sala de Plens on es debaten les qestions poltiques, i el seu propi equip de govern, amb un Regidor al capdavant. El govern del Districte es forma en funci del nombre de vots que cada partit rep, en cada districte, en les eleccions municipals de Barcelona. Aix, succex que, encara que el govern de la ciutat recaigui en un determinat partit, un o diversos Districtes siguin governats per una altra formaci poltica.

Des de les primeres eleccions democrtiques, l'any 1979, desprs de la caiguda del franquisme, l'Ajuntament de Barcelona ha estat dirigit per alcaldes del PSC Partit Socialista de Catalunya, en diferents coalicions amb d'altres partits quan no ha obtingut una majoria suficientment mplia. Els seus alcaldes en aquest darrer perode democrtic han estat Narcs Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos, i l'actual, Jordi Hereu.












Actualment el govern municipal est composat per una coalici entre el PSC i ICV, amb suports puntuals d'altres partits, especialment d'ERC, que en la legislatura passada formava part de l'equip de govern, per que va decidir no repetir aquesta frmula en la vigent legislatura.



 Economia .

Barcelona va ser durant molt temps una ciutat industrial, actualment les fbriques s'han desplaat a la perifria, fet que ha perms reconvertir els antics barris industrials en zones residencials i de servei. El sectors industrials ms representatius de Barcelona sn la indstria txtil, qumica, farmacutica, automobilstica, electrnica i d'impremta. En serveis Barcelona destaca per les activitats logstiques, editorials i informtiques.


La Fira de Barcelona organitza nombroses exposicions i salons, alguns dels quals es troben entre els primers d'Europa, fet que la converteix en una de les fires ms importants del mn i primera d'Espanya, amb ms de tres milions i mig de visitants anuals. D'altra banda, la ciutat disposa de diverses insta lacions per a congressos, grcies al qual se celebren nombrosos esdeveniments nacionals i internacionals al llarg de tot l'any. Des de l'estiu del 2006 s'hi celebra anualment la fira de moda Bread & Butter.

Tot i l'ininterromput creixement econmic barcelon, la ciutat ha perdut el liderat econmic d'Espanya durant el darrer quart del segle XX a favor de Madrid. Aix es deu a la debilitaci del moviment emprenedor catal, la saturaci de les infraestructures, la major inversi estrangera a Madrid respecte Barcelona i al trasllat dels centres de decisi, seus fiscals i socials de Barcelona (i altres parts d'Espanya) a Madrid. El creixement econmic de Barcelona tamb s'ha vist afectat per les transferncies en concepte de solidaritat que les comunitats autnomes ms riques de l'Estat fan a les ms pobres. El Centre Nacional de Computaci espanyol est ubicat a Barcelona, amb el super ordinador MareNostrum.

Pel que fa al camp industrial, Barcelona ha patit greus problemes de deslocalitzaci bsicament de trasllat d'indstria a pasos amb una m d'obra ms barata; problema que s veu incrementat per l'escs i car sl industrial de l'rea metropolitana, el segon ms car d'Europa noms per darrere del de Londres. Tot i aix, Barcelona segueix generant el 25% de les exportacions totals espanyoles. L'economia barcelonina va crixer un 3,5% el 2006, el percentatge ms alt dels darrers cinc anys, segons la Cambra de Comer de Barcelona, tot i que per sota de la mitjana espanyol del 3,8%.

Segons un estudi de la consultora Mercer, tant el 2007 com el 2008, Barcelona va ser la 31a ciutat ms cara del mn.

 Paisatge urb .
Districtes i barris.


 
Barcelona ha anat creixent annexionant municipis vens que sn avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportaci fonamental d'Ildefons Cerd en l'ordenaci urbanstica.
Barcelona est dividida en deu districtes (s'enumeren els barris oficials i alguns no reconeguts oficialment):

: el Raval, el Gtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (abans anomenat Antics Palaus, format pels barris de Sant Pere, Santa Caterina, el Born i la Ribera) i la Barceloneta.
L': Sant Antoni, Nova Esquerra de l'Eixample, Antiga Esquerra de l'Eixample (els dos ltims formen una unitat coneguda com Esquerra de l'Eixample, contraposada a la Dreta de l'Eixample), Dreta de l'Eixample, la Sagrada Famlia i el Fort Pienc.
: La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port, La Font de la Guatlla, el Poble-sec, Hostafrancs, la Bordeta, Sants i Sants-Badal. Tant Montjuc com la Zona Franca no constitueixen barris per si mateixos, sin que sn territoris especials del districte de Sants-Montjuc;
: les Corts, Pedralbes i la Maternitat i Sant Ramon (ms conegut com Sant Ramon).
: Sarri, Sant Gervasi - Galvany (o simplement Galvany), Sant Gervasi - Bonanova (o simplement la Bonanova), el Putget i Farr , les Tres Torres i Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (que engloba els territoris de Vallvidrera i de Les Planes, enmig de Collserola, aix com la zona al voltant del Tibidabo, el cim de la ciutat. Els barris de Sant Gervasi - Galvany i Sant Gervasi - La Bonanova constitueixen el vell nucli de Sant Gervasi de Cassoles. ;
: Vila de Grcia, el Camp d'en Grassot i Grcia Nova (o simplement el Camp d'en Grassot), la Salut, El Coll i Vallcarca i els Penitents (que, en realitat, engloba dos barris diferents: Vallcarca i Els Penitents).
: Horta, la Clota, la Vall d'Hebron, el Montbau, Sant Gens dels Agudells, la Teixonera, el Carmel, la Font d'en Fargas, Can Bar, el Guinard i el Baix Guinard.
: Vallbona, la Ciutat Meridiana, Torre Bar, Canyelles, les Roquetes, la Trinitat Nova, Can Peguera, la Guineueta, el Verdum, la Prosperitat, el Tur de la Peira, Porta i Vilapicina - Torre Llobeta (que, en realitat, engloba els barris de Vilapicina i de la Torre Llobeta).
: Sant Andreu, la Trinitat Vella, Bar de Viver, Congrs i els Indians (ms conegut com el Congrs), La Sagrera, Navas i el Bon Pastor.
: Sant Mart de Provenals, El Clot, El Camp de l'Arpa del Clot, Verneda i la Pau, el Fort Pienc, el Poblenou, el Parc i Llacuna del Poblenou, la Vila Olmpica del Poblenou, els Provenals del Poblenou, Bess i el Maresme, Diagonal Mar i Front Martim del Poblenou (que inclou el barri ms nou de la ciutat, Diagonal Mar);

La divisi dels barris oficials fou proposada per l'ajuntament de Barcelona a finals del 2006 i ratificada i aprovada pel consistori barcelon a comenaments del 2007. Encara desprs de l'aprovaci definitiva hi ha queixes de vens sobre els noms donats a alguns barris (com, per exemple, Antics Palaus) aix com als lmits dels mateixos.

Arquitectura.

Histria de l'arquitectura.
La ciutat t una llarga i rica histria arquitectnica, comenant per les ms antigues restes de l'assentament rom que fund Barcelona, del qual noms en queden restes arqueolgiques, o fragments dispersos, com per exemple, per les columnes del temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Barcino sota el subsl (integrades dins el Museu d'Histria de la Ciutat) o les antigues muralles. Tamb guarda testimonis romnics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcs.

Del perode medieval si que s'han conservat nombrosos edificis, alguns d'ells molt destacats, especialment les obres gtiques que proliferen en el seu centre histric denominat Barri Gtic precisament per aquest motiu, com la Catedral de Santa Eulalia, l'Esglsia de Santa Mara del Mar, caracteritzada per la seva austeritat i harmonia en les mesures, motiu pel que molts la consideren l'obra ms destacada del gtic catal, o les drassanes, un dels pocs exemples de naus gtiques d's civil existent a Europa. Tamb del perode medieval destaquen edifics con el Palau Reial Major (amb el sal del Tinell i el Palau del Lloctinent) o el Palau de la Generalitat de Catalunya. Tamb destaquen els palaus construts per famlies adinerades de la ciutat, estructurats al voltant d'un pati, com els que actualment acullen el museu Picasso o el museu Mars.

Desprs d'un perode poc rellevant arquitectnicament en la ciutat, degut a que les muralles impedien nous creixements, la falta de sl intramuralles, i les penries econmiques causades per la guerra de successi, es van fer algunes actuacions important grcies als terrenys obtinguts de l'esglsia mitjanant la desamortitzaci. Aquests terrenys van permetre, per exemple, la construcci de la plaa Reial, o notables construccions en ferro, com el mercat de la Boqueria. Anys ms tard un nou moviment arquitectnic va prendre fora a Barcelona, acompanyat per un moment de gran bonana econmica, i per l'expansi de la ciutat ms enll de les muralles, el Modernisme.

Barcelona s coneguda com capital del modernisme, per la gran quantitat i qualitat d'obres que atesora, amb joies l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau o el Palau de la Msica Catalana de Llus Domnech i Montaner, o el Palau Macaya de Josep Puig i Cadafalch, per sens dubte l'arquitecte modernista ms conegut i reconegut s Antoni Gaud, les seves obres ms rellevants, que atreuen cada any a milions de visitants de tot el mn, sn el Temple Expiatori de la Sagrada Famlia, que Gaud va deixar inacabat i que se segueix construint amb donatius i aportacions particulars i visitant, i que est previst acabar-la cap a l'any 2020. Unes altres de les obres ms conegudes de Gaud sn el Parc Gell, la Casa Mil, tamb denominada La Pedrera, i la Casa Batll.

Tamb possex diferents mostres d'arquitectura contempornia. Destaca el Pavell alemany de Ludwig Mies van der Rohe, que es va construir amb motiu de l'Exposici Internacional del 1929, igual que la Fundaci Joan Mir de l'arquitecte catal Josep Llus Sert. Desprs de la guerra civil, la ciutat va quedar sota el control del rgim i la seva visi desenvolupista, a ms d'impedir tot moviment popular, que son els que histricament han produt les ms notables obres de Barcelona.

No va ser fins anys desprs de la recuperaci de la democrcia, amb motiu dels Jocs Olmpics de 1992, que la ciutat va viure una etapa de grans transformacions que van donar lloc a obres com el Palau d'esports Sant Jordi de Arata Isozaki, la Torre de Collserola de Norman Foster i la Torre de Montjuc de Santiago Calatrava. Abans dels Jocs tamb es va portar a terme la remodelaci i ampliaci de l'Aeroport de Barcelona, que va dirigir Ricardo Bofill. En l'etapa post-olmpica la ciutat ha seguit mantenint un desenvolupament arquitectnic, construint edificis com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) de Richard Meier, la Torre Agbar de Jean Nouvel, i els projectes d'una estaci nova a la Sagrera amb un gratacel, o la Torre del Triangle Ferroviari de Frank Gehry. Altres actuacions s'han portat a terme amb motiu del Frum Universal de les Cultures, com l'Edifici Frum de Jacques Herzog i Pierre de Meuron.

L'any 1999 la ciutat de Barcelona va ser premiada pel RIBA ("Royal Institute of British Architects") amb el "Royal Gold Medal", un guard que s'otorga a arquitectes pel conjunt de la seva obra, i que per primera i de moment nica vegada, ha estat otorgat a una ciutat i no a un arquitecte individual.

Patrimoni de la Humanitat.


Els segents edificis de Barcelona han estat designats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO:



Gratacels.



Tot i que Barcelona no s una ciutat coneguda per tenir grans gratacels, s cert que en els darrers anys, sobretot desprs dels Jocs Olmpics del 1992, se n'han construt alguns. A ms a ms, actualment n'hi ha d'altres en construcci (a la taula en cursiva).



Parcs.
Montjuc.


La muntanya de Montjuc, avui gaireb tota ella convertida en parc urb, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuc) i cont diversos jardins temtics i singulars: Mossn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Installacions esportives com l'Estadi Olmpic de Montjuc seu central dels Jocs Olmpics de 1992 de Barcelona, desprs rebatejat com Estadi Llus Companys, aix com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell.
Tamb compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Fundaci Joan Mir, CaixaFrum, Museu Militar de Barcelona, i la Ciutat del Teatre (ja al lmit amb el barri del Poble Sec). 

Ciutadella.


El parc de la Ciutadella s l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposici Universal.

El parc es va construir sobre els terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, construda per Felip V el 1716, d'on li ve el nom. D'aquesta en resten edificis com ara la Capella castrense, el Palau del Governador (actual Institut) i el Polvor (Parlament de Catalunya). La Ciutadella va ser enderrocada a partir del 1868.

D'aquella poca es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el caf-restaurant.

Parc Gell.


El Parc Gell va ser un encrrec del Comte Gell a Antoni Gaud. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famlies benestants de la ciutat. Per noms es va vendre un terreny.
En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.

Port Olmpic.
Construt amb motiu dels Jocs Olmpics de 1992, s'ha convertit en un espai ldic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
 Hotel Arts;
 Torre Mapfre;
 Casino de Barcelona;

L'Eixample.


Es tracta del barri que es va comenar a construir a partir del 1860 a partir del projecte d'Ildefons Cerd, per tal d'eixamplar la ciutat cap al pla de Barcelona.

L'Eixample s l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No s estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una faana, un comer o un vestbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Famlia, obra inacabada d'Antoni Gaud, est situada a l'Eixample.

La vida nocturna a l'Eixample inclou molts bars musicals i restaurants, actualment s'hi ha installat un bon nombre de locals d'ambient homosexual i ha passat a ser, per a molts, el barri gai de Barcelona; amb el sobrenom de gaixample.

Passeig de Grcia.



Al Passeig de Grcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans: 
La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
La Casa Batll d'Antoni Gaud.
La Casa Lle Morera de Llus Domnech i Montaner.
La ms coneguda, per, s la Casa Mil d'Antoni Gaud, anomenada popularment "La Pedrera".



Societat i cultura.
Educaci.
Barcelona acull nombroses universitats de renom, i escoles superiors, tant pbliques com privades, com sn:
 Universitat Politcnica de Catalunya;
 Universitat de Barcelona;
 Universitat Autnoma;
 Universitat Pompeu Fabra;
 Universitat Ramon Llull;
 Universitat Internacional de Catalunya;
 Universitat Abat Oliba;
 Universitat Oberta de Catalunya;
 Escola Superior d'Administraci i Direcci d'Empreses;
 Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya;

Totes aquestes institucions ofereixen multitud de titulacions, a ms de postgraus, msters i doctorats, i moltes d'elles tamb gestionen centres de recerca i desenvolupament.

Museus.

Barcelona t un gran nombre de museus, que abasten diferents rees i poques. El Museu Nacional d'Art de Catalunya possex una coneguda collecci d'art romnic, mentre que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona se centra en l'art catal i espanyol posterior al 1945. La Fundaci Joan Mir, el Museu Picasso i Fundaci Antoni Tpies tenen importants colleccions d'aquests artistes de renom mundial. Diversos museus cobreixen els camps de la histria i l'arqueologia, com el Museu etnolgic, el Museu d'Histria de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, el Museu Martim de Barcelona i el Museu Egipci, aquest ltim de propietat privada. El Museu Ertic de Barcelona, o el Museu de la xocolata en sn uns dels ms peculiars, mentre que el Cosmocaixa, que s un museu de la cincia de la Fundaci la Caixa, va rebre el premi al Museu Europeu de l'Any en 2006.

Espectacles.
La ciutat t una llarga tradici com a seu d'institucions dedicades a les arts escniques, com son el Gran Teatre del Liceu, o el Palau de la Msica, dues institucions de carcter associatiu que van sorgir de la iniciativa ciutadana. Ms recentment les institucions tamb han promogut grans centres de creaci artstica com son el El mercat de les flors, aix com el Teatre Nacional de Catalunya o l'Auditori. Tamb cal destacar d'altres moviments relacionats amb les arts que han arrelat amb fora a la ciutat, i que s'han convertit en referents internacionals com per exemple el festival Snar.
En el camp del cinema, la ciutat acull la Filmoteca de Catalunya, on es fan cicles de projeccions de clssics, de films experimentals, o novetats que no troben lloc a les cartelleres comercials.

Mitjans de comunicaci.
El Peridico de Catalunya (que s'edita tant en catal com en castell) i La Vanguardia (que s'edita noms en castell) sn els dos principals diaris de Barcelona, i editen tamb l'Esporti "El Mundo Deportivo" (en castell), que sn els dos principals diaris esportius. Tamb hi ha un gran nombre de publicacions de menys tirada que tenen forta implantaci a la ciutat, com l'Avui i El Punt (en catal). D'altres diaris de tirada nacional com El Pas i El Mundo (en castell) fan edicions especials a Barcelonal. Tamb s'editen a la ciutat nombroses publicacions gratutes com "Metro", "20 minutos", Qu i ADN (bilinges).
Les principals emissores de FM sn Catalunya Rdio, RAC 1, RAC 105 i CADENA SER. 
Barcelona tamb conta amb diverses emisores de televisi locals, entre ells BTV (propietat de l'ajuntament) i 8TV (propietat del Grup God, que tamb s propietari de La Vanguardia), i la seu de Televisi de Catalunya, televisi autonmica pblica de Catalunya, es troba a Sant Joan Desp, a l'rea metropolitana de Barcelona.

Esport.


Barcelona va ser la seu dels Jocs Olmpics d'estiu del 1992. Actualment compta amb un nombre elevat d'installacions esportives tant privades com pbliques, els darrers anys l's de la bicicleta ha patit un fort augment grcies al servei de lloguer de bicicletes pblic Bicing i a la poltica de l'Ajuntament d'augmentar el nombre de carrils per aquests vehicles. Tamb ha freqentat l's de patins sobre rodes, especialment a les zones de Vila Olmpica i Ciutat Vella, on s'han creat "skateparks".

Clubs esportius.
Barcelona s la casa del FC Barcelona, conegut com a Bara, un dels clubs esportius ms famosos al mn. El Museu del FC Barcelona s el segon museu a Catalunya en el nombre de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme catal i t un dels estadis ms grans d'Europa, el Camp Nou, on hi caben 98.600 persones. Tamb s la casa del Reial Club Deportiu Espanyol, que disputa els seus partits de futbol a l'Estadi Olmpic Llus Companys, que t cabuda per 56.000 espectadors i on es van celebrar els Jocs Olmpics l'any 1992. Hi ha molts altres clubs a Barcelona, com l'histric Sant Andreu, l'Europa o el Jpiter.

El Cercle Eqestre, d'hpica; el Centre Excursionista de Catalunya; el Reial Club Nutic de Barcelona; el Reial Club de Tennis Barcelona i el Club Tennis La Salut. sn alguns dels clubs esportius no futbolstics ms antics de la ciutat.

Medi ambient.
Barcelona va ser considerada la tercera ciutat ms contaminada d'Europa a partir d'un estudi del 2005 de l'Organitzaci Mundial de la Salut sobre les partcules slides en suspensi. Barcelona tenia 55 micrograms per metre cbic d'aquestes partcules (l'rea metropolitana de mitjana 50), mentre algunes capitals europees se situen amb 40 micrograms i la xifra recomanada per la OMS s de 20.

Segons un estudi de l'Institut d'Estudis de la Seguretat (IDES) a l'rea metropolitana de Barcelona els ciutadans consumien uns 110 litres d'aigua diaris, una xifra molt ms petita comparada amb les d'altres ciutats com Madrid, on s de 300 litres al dia.

Barcelona est patint els darrers anys un fort augment en l's d'energies renovables grcies, sobretot, a l'obertura de l'Ecoparc de Barcelona i de l abocador del Garraf que produeixen energia a partir de biogs; la superfcie solar trmica tamb ha augmentat i ha passat dels 6.936 m l'any 2000 als 40.095 el 2006. Malgrat aix noms un 1,07% de l'energia consumida a Barcelona el 2004 provenia d'energies renovables i l'energia ms produda segueix sent el gas natural.

Protestes.
Barcelona ha estat la capital d'un bon nombre de protestes i manifestacions multitudinries. Algunes de les ms importants van ser:

Barcelona tamb ha estat un punt important per la comunitat homosexual d'arreu d'Europa i de tot el mn. Els locals d'ambient gai situats sobretot al barri de l'Eixample han perms que una llista del 2008 elaborada pel diari The Independent situs Barcelona com una de les deu ciutats ms gay-friendly del mn, sent l'nica de l'estat espanyol.

Transport.

Port i aeroport.


El Port de Barcelona s el port ms gran del Mediterrani i el que ms creuers reb d'Europa, la proximitat al centre de la ciutat l'han convertit en un important dest de creuers. Ocupa 828,9 i t 20 km de molls.

Barcelona tamb t el Port Vell, Port Olmpic i el Port de Sant Adri, destinats a embarcacions ms petites.

Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior i que s conegut amb les sigles IATA BCN. Es troba a 10 km al sud-oest de la ciutat, amb prop de trenta tres milions de passatgers el 2007 i ms de tres-centes cinquanta mil operacions, s el segon aeroport d'Espanya. T connexions amb les principals ciutats europees i alguns enllaos intercontinentals, una de les terminals est dedicada al "pont aeri" que enllaa amb vols cap a Madrid cada hora.

Transport pblic.

La companyia de trnsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos, el metro de Barcelona, un bus turstic, el funicular de Montjuc, el telefric de Montjuc i el tramvia blau. Uns altres tramvies sn el Trambaix i el Trambess. Barcelona tamb compta amb una xarxa de trens que comuniquen la ciutat amb les de l'rea metropolitana i la resta de Catalunya i Espanya. Des de l'any 2007 hi ha un servei pblic de compartici de bicicletes amb el nom de Bicing.

Barcelona tamb compta amb una important flota de taxis, caracteritzats pels colors negre i groc. A Barcelona hi ha 207 parades de taxi i la xarxa de l'rea metropolitana est constituda per ms de 10.000 vehicles.

Autobs.

El servei d'autobusos de Barcelona s gestionat per l'empresa TMB. El servei s'estn per gran part de l'rea metropolitana i inclou 109 lnies que cobreixen ms de 920 quilmetres, amb ms de 1.000 vehicles, tots adaptats per a persones amb deficincies en la mobilitat. La velocitat mitjana dels autobusos s d'11,55 km/h. Els autobusos urbans de barcelona van portar, el 2007, 210,5 milions de viatgers, que van significar uns guanys de ms de 122 milions d'euros. El servei d'autobusos en horari nocturn s'anomena Nit Bus i t una menor freqncia de pas i menys lnies que durant el dia.

El Barcelona Bus Turstic s un autobs que facilita itineraris destinats als turistes de Barcelona. El 2006 gaireb va moure 1,9 milions de persones i el 2005 va generar 21 milions d'euros que es destinen a sufragar el deute del transport pblic i a la promoci turstica de la ciutat.

Metro.



El metro de Barcelona es va inaugurar l'any 1924 i actualment t nou lnies operatives entre els dos operadors (TMB i FGC) i dues ms en construcci, que sumen ms de 150 km i ms de 200 estacions.



Tramvies.



El tramvia de l'empresa Tramvia Metropolit consta de sis lnies, les tres primers amb el nom de Trambaix i les altres tres amb el de Trambess, depenent de la zona d'actuaci. El Trambaix es va posar en marxa el 3 d'abril del 2004, les tres lnies que el conformen tenen la majoria de parades en com i altres per les quals noms hi circulen els trens d'una lnia. El Trambess es va posar en marxa el 8 de maig del 2004. Actualment s'est estudiant la idea d'interconnectar les dues xarxes.



El Tramvia blau gestionat per TMB recorre l'avinguda del Tibidabo unint l'Estaci d'Avinguda Tibidabo de la L7 dels FGC amb l'estaci inferior del Funicular del Tibidabo.

Trens.

Barcelona s un centre molt important de Renfe Operadora (la xarxa ferroviria estatal espanyola), i la seva estaci de rodalies principal s l'estaci de Sants.

Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'ests servei de trens de rodalies. Barcelona tamb s l'origen d'un nombre important de trens regionals gestionats per Renfe que comuniquen la ciutat amb poblacions catalanes a ms de 80 quilmetres de distncia, incloent-hi les altres tres capitals de provncia. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des del febrer de 2008 Madrid i Barcelona.

Llista d'estacions de Rodalies a Barcelona.


Bicing.



El Bicing s un servei de compartici de bicicletes noms obert als empadronats a Catalunya (per afavorir que les botigues de lloguer de bicicletes no perdin els turistes com a clients). Gestionat per l'empresa B:SM (Barcelona Serveis Municipals)  i adjudicat el 2007 a l'empresa ClearChannel, es va inaugurar 22 de mar del 2007. Est previst que s'estengui a tota l'rea metropolitana, tot i que finalment es podria tractar de dos serveis diferents i incompatibles entre si.

Carreteres i autopistes.

Barcelona permet el trnsit rpid per la ciutat grcies a dues rondes: la Ronda de Dalt (al costat de les muntanyes) i la Ronda del Litoral (al costat de la costa); que estan parcialment cobertes i tenen mltiples sortides a diferents punts de la ciutat. Pel que fa a les artries de la ciutat hi ha l'Avinguda Diagonal (que com indica el seu nom, travessa diagonalment la ciutat), l'Avinguda Meridiana que comena a Glries i enllaa amb la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes que creua la ciutat de nord a sud pel centre.

Pel que fa a les autopistes i autovies l'AP-7 comena a Almeria, passa per Valncia i Barcelona fins a Perpiny; l'A-2 comena a Madrid, passa per Saragossa i Barcelona fins a la frontera francesa; i l'AP-2 que va parallela a l'A2 entre Saragossa i Barcelona. L'AP7 i l'AP2 sn de pagament.

Hotels.
La ciutat de Barcelona s la primera ciutat en nombre de visitants d'Espanya, la tercera d'Europa i la vuitena del mn, fet que provoca que hi abundin molts hotels, entre ells l'Hotel Arts, el ms luxs d'Europa.

 Hotels de 5 estrelles .



Ciutats agermanades i convenis de collaboraci.

Barcelona mant una relaci d'agermanament amb les segents ciutats:


 Anvers (Blgica), 1997.
 Atenes (Grcia), 1999.
 Boston (Estats Units), 1983.
 Busan (Corea del Sud), 1983.
 Colnia (Alemanya), 1984.
 Dubai (Uni dels Emirats rabs), 2006.
 Dubln (Irlanda), 1998.
 Gaza (Palestina), 1998.
 Isfahan (Iran), 2000.
 Istanbul (Turquia), 1997.
 Kobe (Jap), 1993.

 L'Havana (Cuba), 1993.
 Monterrey (Mxic), 1977.
 Montevideo (Uruguai), 1985.
 Montpeller (Frana), 1963.
 Monts (Espanya), 1969.
 Rio de Janeiro (Brasil), 1972.
 Sant Petersburg (Rssia), 1985.
 So Paulo (Brasil), 1985.
 Sarajevo (Bsnia i Hercegovina), 2000.
 Tel Aviv-Yafo (Israel), 1998.
 Valparaso (Xile), 2001.
 Xangai (Xina), 2001.


D'altra banda, des de mitjans anys noranta, Barcelona ha optat per minimitzar els nous acords d agermanament i posar l mfasi en la signatura de convenis d amistat i cooperaci, amb objectius concrets i mesurables. Les segents ciutats compten amb convenis de collaboraci:


 Alexandria (Egipte), 2007.
 Alger (Algria), 1997.
 Bogot (Colmbia), 2005.
 Budapest (Hongria), 2007.
 Buenos Aires (Argentina), 1990.
 Casablanca (Marroc), 2004.
 Chicago (Estats Units d'Amrica), 2006.
 El Mina (Lban), 1991.
 Gnova (Itlia), 1998.
 Guangzhou (Xina), 2003.
 Guayaquil (Equador), 2005.

 Lima (Per), 1999.
 Li (Frana), 2004.
 Marsella (Frana), 1998.
 Medelln (Colmbia), 1992.
 Mxic DF (Mxic), 1992.
 Ningbo (Xina), 1995.
 Ostende (Blgica), 2006.
 Provncia de Gyeonggi-do (Corea del Sud), 2000.
 Puebla de Zaragoza (Mxic), 2005.
 Quito (Equador), 2005.
 Rosario (Argentina), 1999.

 Salvador de Bahia (Brasil), 2004.
 San Salvador (El Salvador), 2007.
 Santiago de Xile (Xile), 1997.
 Seattle (Estats Units d'Amrica), 2003.
 Singapur (Singapur), 2007.
 Tnger (Marroc), 1991.
 Tetuan (Marroc), 2006.
 Tor (Itlia), 2004.
 Trujillo (Per), 1991.


Referncies.


Galeria fotogrfica.


 Pgines relacionades .
mbit Metropolit de Barcelona;
rea Metropolitana de Barcelona;
Comtat de Barcelona;
Llista d'alcaldes de Barcelona;
Llista d'arbres de Barcelona;
Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona;
Gegants de Barcelona Ciutat;

 Enllaos externs .


Pgina web de l'Ajuntament;
Tots els mapes de Barcelona, en http://www.bcnmaps.com;
guiabcn.cat - Directori de la ciutat;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310" title="Bruc boal" nonfiltered="199" processed="198" dbindex="199">

El bruc boal, bruc mascle, bruc de soques, bruc de bou o bruc de pipes (Erica arborea) s un arbust de la terra baixa mediterrnia. Es distingeix fcilment del bruc d'hivern perqu floreix a la primavera i ho fa omplint tota la mata de flors blanques.

s un arbust molt ramificat amb les tiges erectes, pot arribar a les nostres terres fins a 3 m d'alada. A les Canries o Madeira pot arribar a fer-se un arbre.

Les fulles sn lineals i estretes, de 3 a 4 mm de llargada, de color verd fosc.

Les flors sn petites i blanques en forma de campaneta o gerreta.

El fruit s una cpsula molt petita. 

Es troba a la terra baixa sobre terreny silici a les brolles d'estepa i brucs.

La fusta de la seva arrel, en forma de bulb, s molt utilitzada en la fabricaci de pipes (de fumar).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311" title="Botnica" nonfiltered="200" processed="199" dbindex="200">
La botnica, del grec        ("herba"), s la cincia que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals. El concepte de vegetal, que estava clar en temps d'Aristtil, ha quedat desdibuixat pel desenvolupament del coneixement, de manera que al seu torn es defineix per ser l'objecte d'estudi de la botnica. En la prctica, els botnics estudien les plantes, les algues i els fongs. En el camp de la botnica cal distingir entre una botnica pura, l'objecte de la qual s ampliar el coneixement de la naturalesa, i una botnica aplicada, les investigacions de la qual estan al servei de la tecnologia agrria, forestal, farmacutica...

En angls, l'estudi -en el seu concepte ms ampli- dels vegetals es diu cada vegada ms Plant Biology, i la seva equivalncia en catal seria Biologia Vegetal, reservant el terme Botany cada vegada ms per a l'estudi de la diversitat (Sistemtica) i les adaptacions dels vegetals.

Un sinnim poc utilitzat de Botnica s Fitologia, de les arrels gregues       ("planta") i       ("tractat", "cincia"), que seria el terme homleg de zoologia (l'estudi dels animals).

La botnica cobreix un ampli rang de continguts, que inclouen aspectes especfics propis dels vegetals; de les disciplines biolgiques que s'ocupen de la composici qumica (fitoqumica); l'organitzaci cellular (citologia vegetal) i tissular (histologia vegetal); del metabolisme i el funcionament orgnic (fisiologia vegetal), del creixement i el desenvolupament; de la morfologia (fitografia); de la reproducci; de l'herncia (gentica vegetal); de les malalties (fitopatologia); de les adaptacions a l'ambient (ecologia), de la distribuci geogrfica (fitogeografia o geobotnica); dels fssils (paleobotnica) i de l'evoluci.

Abast i importncia de la Botnica.
Com per a altres formes de vida, la vida de les organismes vegetals pot ser estudiada des de diferents perspectives, des de la molecular, a la gentica passant per l'estudi especfic de la ultraestructura organullar i cellular i l'anatomia tissular, l'organografia (anatomia macroscpica), la Geobotnica i l'ecologia vegetal. En cadascun d'aquests nivells el botnic pot detenir-se en la classificaci, l'estructura anatmica, o les funcions (fisiologia) de les plantes.

Histricament, la Botnica abasta tots els organismes que no eren considerats animals. Entre aquests estan els fongs (estudiats per la Micologia), els bacteris (estudiades en parallel per la microbiologia), i les algues (estudiats per la Ficologia). Les algues, els fongs i els bacteris ja no sn considerats mai plantes, per en el cas de les ltimes ning discuteix que sn matria per a la Botnica.

Quin s el significat de la cincia botnica? Els distints grups de vegetals participen de manera fonamental en els cicles de la biosfera. Plantes i algues sn els productors primaris, responsables de la captaci d'energia solar de la qual depn tota la vida terrestre, de la creaci de matria orgnica i tamb, com subproducte, de la generaci de l'oxigen que inunda l'atmosfera i justifica que gaireb tots els organismes treguin avantatge del metabolisme aerobi.

Alimentar al mn.
Gaireb tot el que mengem ve de les plantes, ja sigui directament d'aliments bsics com fruita i verdura, o indirectament a travs de bestiar, que s alimentat per les plantes que componen el farratge. En altres paraules, les plantes sn la base de tota la cadena alimentria, formant el que eclegs anomenen el primer nivell trfic. Entendre com les plantes produeixen el que mengem s important conixer el seu paper per a ser capaos d'alimentar al mn i proveir seguretat alimentria per a futures generacions. No totes les plantes sn beneficioses als humans, les males herbes sn considerades perjudicials per a l'agricultura i la botnica proveeix cincia bsica per a mitigar el seu impacte.

L'etnobotnica s l'estudi del paper que juguen les plantes en les societats humanes.

Entenent processos fonamentals en la vida.
Gregor Mendel va collocar les bases de gentica dels seus estudis en les plantes.

Les plantes sn organismes convenients en els quals els processos fonamentals de la vida (com divisi cellular i sntesi proteica per exemple) poden ser estudiades sense els dilemes tics d'estudiar animals i ssers humans. La lleis gentiques de l'herncia van ser descobertes d'aquesta manera per Gregor Mendel, qui estava estudiant la manera en qu s'hereta la forma del psol. El que Mendel va aprendre de l'estudi de plantes ha arribat tan lluny incidint en els beneficis extra de la botnica. Addicionalment, Barbara McClintock va descobrir 'gens saltadors' en l'estudi del blat de moro. Sn exemples per a demostrar com l'estudi de la botnica ha dut una importncia per a l'enteniment dels processos biolgics fonamentals.

Utilitat mdica i per a materials.
Moltes de les nostres medicines i algunes drogues, com el cannabis, la cafena, i la nicotina vnen directament del regne vegetal. L'aspirina, que originalment va venir de l'escora de sac, s un exemple. Pot ser que hi hagi moltes plantes que puguin proveir de medicaments que alleugin malalties en el futur per que encara estan sense investigar i descobrir. Estimulants populars com el caf, la xocolata, el tabac, i el te tamb vnen de plantes. Moltes de les begudes alcohliques deriven de la fermentaci de fruits, com el llpol i el ram.

Les plantes tamb ens proveeixen de molts materials, com el cot, la fusta, el paper, el lli, l'oli vegetal, alguns tipus d'entenimentades i plstic. La producci de seda no seriosa possible sense el cultiu de la plantes de morera. La canya de sucre i altres plantes han estat recentment usades com font de substncies bioenergtiques, que sn una alternativa important al combustible fssil.

Enteniment de canvis ambientals.
Les plantes tamb poden ajudar a l'enteniment dels canvis del medi ambient de moltes formes.

 Enteniment de la destrucci de l'hbitat i espcies en extinci depn d'un catleg complet i exacte de plantes, de la sistemtica i taxonomia.
 Resposta de les plantes a radiaci ultraviolada pot ocasionar problemes com els forats en la capa d'oz.
 L'anlisi de pollen dipositat per plantes en temps passats pot ajudar als cientfics a reconstruir la histria del clima i pronosticar el futur, una part essencial d'investigacions sobre canvis climtics.
 Recopilar i analitzar el temps, cicle de vida s important per a la fenologia usada per a la investigaci de canvis climtics. ;
Lquens, sensibles a les condicions atmosfriques, tenen un s extensiu com indicadors de contaminaci.

En moltes maneres diferents, plantes poden actuar una mica com canaris -com donant senyals primerenques d'avs- alertant-nos dels importants canvis en el nostre ambient. En addici a aquestes raons practiques i cientfiques, les plantes sn summament valorades en la recreaci per a milions de persones que gaudeixen l's de les plantes tots els dies en la jardineria, l'horticultura i les art culinari.

Histria.
Orgens.
Per la seva proximitat a la molt prctica intenci d'obtenir aliment l'estudi de les plantes s un dels quals han deixat rastres ms antics. Els primers escrits que es t notcia van ser registres de plantes alimentoses o medicinals, per exemple, el Llibre de jardineria de Marduk-Apal-Iddina II (segle VIII aC), rival de Sargon II d'Assria i governant de Babilnia, que tracta de les plantes comestibles, farratgeres, medicinals o ornamentals que es conreaven en aquell temps a Mesopotmia.

Un primer inters cientfic, o ms aviat filosfic, ho trobem en Empdocles d'Agrigent (490-430 aC), el representant ms conegut de l'escola pitagrica. Va explicar que les plantes no noms tenen nima, sin tamb alguna forma de sentit com perqu, per molt que les destorbem, insisteixen en la seva intenci i creixen cap a la llum. Empdocles tamb va assenyalar que el cos d'una planta no forma un tot integrat, com el d'un animal, sin que sembla com si cada part visqus i cresqus pel seu compte. Ara expressarem la mateixa idea en termes de desenvolupament obert o indeterminat.

Aristtil (384-322 aC) va escriure extensament sobre animals, per no sobre plantes. Teofrast (372-287 aC), un poc ms jove, va anar el seu deixeble i hereto d'ell l'adrea del Liceu, a ms de la seva biblioteca. Teofrast va deixar dues obres importants que se solen assenyalar com l'origen de la cincia botnica: Histria de les plantes i Sobre les causes (el creixement) de les plantes. Sobre aquesta temtica, l'obra de Teofrast s la ms important des de l'Antiguitat fins a l'edat mitjana.

Els romans abordaven tot amb un sentit ms prctic, menys emparentat amb la cincia pura que amb l'enginyeria o la cincia aplicada. Aquest carcter prctic ho trobem en l'obra de Plini el Vell (23-79), Naturalis Histria (Histria Natural), on l'atenci prestada a les plantes s per una altra part molt limitada. La mateixa orientaci prctica anima l'obra de Dioscrides Pedaci (segle I), metge grec al servei de l'exrcit imperial rom, l'obra del qual De matria medica est dedicada, com el seu ttol indica, a les fonts dels medicaments. No t res a veure amb l'obra de Teofrast, que s una veritable enciclopdia botnica.

edat mitjana.
Les primeres observacions innovadores es deuen a Hildegard von Bingen i a Albert el Gran, personatges que van exercir una gran influncia en els segles segents.

poca moderna.
Segles XVI i XVII.
Durant l'edat mitjana i el renaixement, i tamb en el mn musulm, el text de Dioscrides no va ser mai oblidat, ans el contrari, va ser copiat i, de vegades, comentat o ampliat. La primera versi impresa s de 1478, per a partir de 1516 van aparixer nombroses edicions illustrades i comentades, entre les quals destaquen la italiana d'Andrea Mattioli, probablement la que ms va contribuir a la difusi de l'obra, o l'espanyola d'Andreu Llacuna.

Al segle XVI, en el nord d'Itlia, es van fundar els primers jardins botnics. Aix, es podia realitzar l'estudi empric de les plantes de cada pas i de les extiques, portades pels exploradors europeus i conreades en els jardins; van comenar a publicar-se tractats i catlegs que ja no es limitaven a reproduir o simplement comentar l'obra dels antics, sin que, comprovada la insuficincia dels catlegs antics, buscaven obtenir i presentar un coneixement el ms exhaustiu possible de la diversitat de les plantes. Destaquen en aquesta tasca obres com les de Lonicer, Dalechamp, Monardes o Clusius (L'cluse), Gesner o Fuchs. En aquest perode, l'esquema classificador encara es fonamentava en el de Teofrast.

L'obra Pinax theatri botanici (1623), del sus Gaspard Bauhin, recollia ja unes 6.000 espcies vegetals que l'autor es va dedicar a classificar en grups naturals, en comptes de fer-ho en una llista alfabtica com els seus predecessors. Tot i aix el criteri emprat, que es basava en la forma de les fulles, va resultar poc apropiat. Bauhin tamb va comenar a usar les categories de gnere i espcie, en un sentit proper al que es faria servir en la Biologia sistemtica.

La necessitat de definir uns criteris de classificaci va impulsar la investigaci de les parts de les plantes i de les seves funcions. Andrea Cesalpino, en el seu llibre De plantis libri XVI (1586) va explicar que la classificaci havia de basar-se en els carcters objectius de les plantes, i no en la utilitat. El seu intent d'assolir una classificaci natural no va reeixir, per destaca perqu va ser el primer en incloure en l'estudi de vegetals organismes com les algues, les molses, les falgueres, equisets, fongs i coralls, molt abans que es comprengus que aquests ltims sn en realitat animals.

El treball ms important de Sistemtica vegetal en el segle XVII s la Histria generalis plantarum (Histria general de les plantes) de l'angls John Ray, referent de Linn, que el va proclamar fundador de la Sistemtica. Ray va introduir els conceptes de monocotilednia i dicotilednia en la classificaci de les llavors anomenades plantes perfectes.

El segle XVII s el del naixement de la cincia moderna, impulsada per l'obra de Galileu, i de la multiplicaci de les acadmies cientfiques, com l'Accademia dei Lincei, fundada el 1603, la britnica Royal Society, del 1660, o la francesa Acadmie donis Sciences (Acadmia de Cincies), del 1666.

En 1665, utilitzant un dels primers microscopis compostos, Robert Hooke va descobrir en el suro que la matria vegetal est constituda per celles (cllules). En la mateixa poca, Anton van Leeuwenhoek va fer les primeres observacions d'organismes microscpics, entre ells alguns de l'mbit de la botnica, com els bacteris. Nehemiah Grew (1641-1711) va examinar metdicament les estructures de les distintes parts de les plantes, observant que totes elles estan fetes de cllules, publicant els seus resultats en la seva Anatomia de les plantes (The anatomy of plants, 1682). Marcello Malpighi (1628-1694) va aplicar el microscopi a l'estudi de l'anatomia de tota classe d'organismes; la seva obra Anatomia Plantarum (1671) cont les seves observacions sobre plantes.

Bernard Palissy (1510-1590) va explicar per qu les plantes necessiten adobs. Woodward va mostrar en 1714 que les llavors germinades no es desenvolupen en aigua pura, per si en un extracte de sl. Jan Van Helmont (1577-1644) va donar els primers passos per a la comprensi del paper de l'aigua en la nutrici de les plantes, per va ser I. Mariotte (1620-1684) qui va demostrar que per a formar la seva massa les plantes necessiten a ms de l'aigua, matria presa del sl i de l'aire.

Segle XVIII.

poca contempornia.
La Botnica moderna (des de 1945).

Una considerable quantitat de nous coneixements en l'actualitat han estat generats per l'estudi dels plantes com Arabidopsis thaliana. Aquesta mala herba va ser una de les primeres plantes a veure el seu genoma seqenciat. Uns altres ms importants comercialment com aliments bsics com l'arrs, blat, dacsa, ordi, sgol, mill i soia estan tenint tamb les seves seqncies del genoma. Algunes d'aquestes sn un repte ja que tenen en les seves seqncies ms de dos jocs de cromosomes haploides, una condici coneguda com poliplodia, comuna en el regne vegetal. Un alga verda unicellular Chlamydomonas reinhardtii s un altre model d'organisme important que ha estat extensivament estudiat i proveeix importants coneixements a la biologia cellular.

Botnics.
Joan Salvador i Riera;
Pius Font i Quer;
Llista de botnics per abreviaci d'autor;

Vegeu tamb.
 Arboretum de Catalunya;
 Agricultura;
 Jard botnic;
 Etnobotnica;
 Herbes;
 Horticultura;
 Arbres;
 Vegetals;
 Canyes;
 Citologia vegetal;
 Ecologia vegetal;
 Histologia vegetal;
 Anatomia vegetal;
 Gentica vegetal;
 Qumica orgnica;
 Sistemtica vegetal;
 Classificaci dels organismes vegetals;
 Fisiologia vegetal;
 Morfologia vegetal;
 Geobotnica;
 Fitosociologia;
 Dendrologia;
 Flora (botnica);
 Llista de plantes de Catalunya;
 Llista de flora endmica de Menorca;
 Vegetaci;
 Paleobotnica;

Enllaos externs.
Herbari virtual de la Mediterrnia Occidental de les universitats: UIB, UB i UV.    ;
Flors i plantes ;
Biblioteca de plantes ;
Botnica ;
Botanical Online ;
Llions hipertextuals de botnica de la Universitat de Hamburg. Versi original ;
 ;
Galeria d'imatges de flors classificades per famlies ;
Glossari espanyol-angls-llat de noms de plantes.   ;
Glossari angls-espanyol de termes de botnica.  ;
Fotos de flors classificades taxonmicament. ;
Botanik-Datenbank ;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314" title="Belles Arts" nonfiltered="201" processed="200" dbindex="201">

Belles Arts s un terme histric que englobava el subconjunt d'arts que tenen per finalitat l'expressi de bellesa. En aquesta definici s'empra el terme arts com a sinnim d'oficis.

 Origen .
Els grecs antics dividien les Arts en Superiors i Menors, sent les primeres aquelles que permetien gaudir les obres per mitj dels sentits superiors, vista i oda, amb els que no cal entrar en contacte fsic amb l'objecte observat. Les arts menors serien les que impressionen als sentits menors, gust, olfacte i tacte, amb els que s necessari entrar en contacte amb l'objecte com la gastronomia o la perfumeria.
Tot i l's del terme per Francesco da Hollanda (boas artes) al segle XVI i per Charles Perroult el 1690, l'expressi belles arts va esdevenir un concepte l'any 1747, a partir de la publicaci del llibre Les beaux arts reduits  un seul principe. En aquest Charles Batteux distingeix tres grups d'arts:

Primer grup, belles arts;
Fa referncia a les arts que pretenen agradar i que imiten la natura. Format per cinc arts:
 Msica;
 Poesia;
 Pintura;
 Escultura;
 Dansa;
Inclou la Dansa com un art diferenciat de la  Msica .

Segon grup, conjunt intermedi;
Fa referncia a les arts que pretenen proporcionar plaer alhora que esdevenir tils. Format per dues arts:
 Arquitectura;
 Retrica;

Tercer grup, arts mecniques;
Fa referncia a les arts que la seva finalitat darrera s esdevenir tils. Format per la resta dels oficis.



El 1751 a la Gran Enciclopdia francesa, Diderot continua emprant la contraposici d'arts liberals davant arts mecniques per classificar les arts en l'article art, per d'Alembert empra el terme (beaux arts) a la introducci de l'Enciclopdia. Des d'aquesta plataforma es traduir i popularitzar el terme belles arts.

 El concepte en l'actualitat .
En l'actualitat, l'expressi Belles Arts s'empra per referir-se a una classificaci no coincident amb l'original i per a referir-se a uns estudis.

Belles Arts, classificaci;
Sn les sis disciplines artstiques que tenen per objectiu l'expressi de la bellesa
 La pintura aconsegueix la seva finalitat bsicament a travs del color i la forma.
 L'escultura grcies a la forma i en menor mesura al color.
 L'arquitectura grcies a la forma i en menor mesura al color.
 La msica grcies al so.
 La poesia grcies al llenguatge.
 La dansa grcies al moviment.

L'arquitectura, l'escultura i la pintura constitueixen el grup de les arts plstiques.

Segons Ricciotto Canudo, el set art, s el cinema o art cinematogrfic, el qual introdu el terme set art l'any 1914, quan defin el cinema com l'art plstica en moviment que compndia totes les arts. 

Belles Arts, estudis;
Belles Arts s tamb una llicenciatura universitria en alguns pasos, com Argentina, Xile, Espanya, o Mxic. 
A Espanya, aquesta llicenciatura comprn estudis de conservaci i restauraci d'obres d'art, disseny, fotografia, pintura, dibuix, gravat, pedagogia entre d'altres. En pasos com Colmbia aquesta carrera d'estudis es defineix com a Arts Plstiques i inclou un pla d'estudis semblant al descrit anteriorment.

El terme s'ha usat per a designar un nombre limitat de disciplines artstiques i s encara usat per escoles, instituts, 
i altres organitzacions per a indicar una perspectiva tradicional en el mn de l'art, sovint insinuant una associaci amb l'art clssic o l'art acadmic.
A ms de la bellesa, les anomenades belles arts poden cercar tamb l'expressivitat, l'originalitat, 
impactar al receptor o fins i tot persegueixen la lletjor o la mort mateixa de l'art. A tall d'exemple, els quadres de Jean Dubuffet i Jean Fautrier associats al literat Albert Camus i al filsof Jean Paul Sartre. 
El terme s'ha quedat obsolet, sobretot desprs de l'adveniment de les avantguardes del segle XX.
En les cultures d'influncia hispnica guanya acceptaci l'expressi arts plstiques davant arts visuals. 
La polmica sobre qu s art, com s ha d'anomenar i qu inclou comena amb Plat i Aristtil i sembla que mai no ha estat possible concretar.

 Histria a Catalunya .

En l'mbit ms proper i desprs de la Guerra de Successi, Catalunya perd les sis universitats de qu disposava i se n inaugura una de nova, al centre del Principat el (1717), la de Cervera. La capital de la Segarra durant el conflicte es va mostrar borbnica.
 
Des de mitjans del segle XVIII, la corona espanyola influenciada per poltiques europees impulsa acadmies, escoles i estudis. En principi, s una docncia lligada a institucions militars. A Catalunya, la iniciativa privada aprofita aquesta nova poltica; la Junta de Comer crea varies escoles, entre elles, la "Escuela gratuita de diseo" el 1775. Aquesta dona fruit a tres institucions actuals: la Reial Acadmia catalana de Belles arts, l'Escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artstics (Llotja) i la Facultat de Belles Arts. La mateixa Junta de Comer crea estudis de carcter ms tcnic que amb el pas del temps i agrupament amb altres iniciatives d'altres indrets de la geografia catalana esdevindr la Universitat Politcnica de Catalunya.

 Enllaos externs .

 Biblioteca de Catalunya;
 Facultat de Belles Arts UB;
 Escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artstics;
 Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi;
 Univers UPC;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315" title="Bit" nonfiltered="202" processed="201" dbindex="202">
Un bit (de smbol ms habitual b), (de l'angls, binary digit, "digit binari"), s la unitat d'informaci mnima utilitzada en Informtica i en Teoria de la Informaci. Un bit pot tenir noms dos estats mutuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o vertader o fals.

Un byte s una collecci de bits (generalment vuit).











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316" title="Miquel Batllori i Munn" nonfiltered="203" processed="202" dbindex="203">
Miquel Batllori i Munn (Barcelona 1909 - Sant Cugat del Valls 2003) fou un historiador i jesuta catal.

Biografia.
Batllori nasqu l'1 d'octubre de 1909 fill d'un catal i d'una cubana. Els seus pares havien fet fortuna a la Cuba colonial i a casa seva sempre tingu l'estmul ver les lletres i les arts. Afectat d'osteomielitis, va estudiar primria i batxillerat a l'Escola Jesuta del carrer Casp de Barcelona, posteriorment es va graduar en Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona el 1928.

Aquell mateix ingress a la Companyia de Jess per iniciar el seu noviciat, estudiant humanitats al Monestir de Veruela, a la provncia de Saragossa. Finalment llicenciat en teologia va publicar innombrables treballs, que han estat reunits en la seva Obra Completa en dinou volums. En la seva llarga trajectria, va ser director de l'Institut Histric de la Companyia de Jess i catedrtic d'Histria Moderna a la Pontifcia Universitat Gregoriana de Roma. Estudis de vocaci universal, es va interessar de forma especial per les figures de Ramon Llull, Ramon de Penyafort i Arnau de Vilanova. La seva monumental obra sobre el llinatge dels Borja va marcar una fita en el camp de la historiografia sobre l'poca del Renaixement.

Mereixedor l'any 1982 de la Premi Creu de Sant Jordi; el 1985 de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya; el 1990 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes; el 1995 el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials, juntament amb l'historiador portugus Joaquim Verssimo Serro; el 1998 la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears i el 2001 el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles i la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

El 1989 i amb motiu del seu vuitant aniversari, les tretze universitats dels Pasos Catalans l'investiren conjuntament doctor honoris causa.

Publicacions.
 Recuerdos de casi un siglo (2003, amb Cristina Gatell);
 Lingstica i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervs  (1999);
 Esttica i musicologia neoclssiques: Esteban de Arteaga (1999);
 Iberoamrica: Del descobriment a la independndencia (1999);
 Els catalans en la cultura hispanoitaliana (1998);
 Cultura i finances a l'edat moderna (1997);
 La Illustraci (1997);
 Les reformes religioses al segle XVI (1996);
 De l'humanisme i del Renaixement (1995);
 Baltasar Gracin i el Barroc (1996);
 De l'Edat Mitjana als temps moderns i contemporanis: Cinc converses sobre els meus escrits (1994);
 La famlia Borja (1994);
 Arnau de Vilanova i l'arnaldisme  (1994);
 Esglsia i societat a la Catalunya del s.XVIII (1990);
 Humanismo y Renacimiento: estudios hispano-europeos (1987);
 Llull (1987);
 Ramn Llull: antologa filosfica (1984);
 Orientacions i recerques: Segles XII-XX (1983);
 Baltasar Gracin (1983);
 Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II (1983);
 Vida de Ramn Llull: la vida escrita i la iconografa coetnies (1982);
 Llengua, histria i societat a Mallorca i Menorca (1979);
 A travs de la cincia i la cultura (1979);
 Der katalanisch-aragonische Humanismus: Vom 14. bis 16. Jahrhundert: 12. Vorlesung der Aeneas-Silvius-Stiftung (1977).
 Galeria de personatges: De Benedetto Croce a Jaume Vicens Vives (1975);
 Algunos momentos de expansin de la historia y cultura valencianas: Discurso ledo en el acto de investidura como Doctor Honoris Causa (1975) Facultad de Filosofa y Letras. Universidad de Valencia.
 Arxiu Vidal i Barraquer: Esglsia i Estat durant la Segona Repblica Espanyola (1931-1936) (1971);
 Catalunya a l epoca moderna: recerques d'histria cultural i religiosa (1971);
 Baltasar Gracin en su vida y en sus obras (1969);
 Josep Finestres: epistolari (1969);
 La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos (1966);
 Il pensiero de la Rinascenza in Spagna e Portogallo (1964);
 La primera misin pontificada a Hispanoamrica 1823-1825 (1963);
 Ignasi Casanoves: reliquies literries (1960);
 Introduccin a Ramn Llull (1960);
 Ramn Llull en el mn del seu temps (1960);
 Balmes i Casanoves, estudis biogrfics i doctrinals (1959);
 Vuit segles de cultura catalana a Europa (1958);
 Gracin y el barroco (1958);
 El abate Viscardo: Historia y mito de la intervencin de los jesuitas en la independencia de Hispanoamrica (1953);
 Cartas del padre Bartolom Pou al Cardenal Despuig (1946);
 Jernimo Nadal y el Concilio de Trento (1946);
 Esteban de Arteaga (1943);
 Francisco Gust, apologista y crtico (1941. Tesi doctoral. Universidad de Madrid);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 1995;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317" title="Baix Camp" nonfiltered="204" processed="203" dbindex="204">



El Baix Camp s una de les tres comarques en qu va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisi comarcal de 1936. s arran de costa, a la zona meridional, entre el Tarragons, al nord-est, i el Baix Ebre al sud. Limita a l'oest amb el Priorat -ms al nord- i la Ribera d'Ebre -ms al sud-, al nord amb la Conca de Barber i al nord-est amb l'Alt Camp -a l'interior- i el Tarragons -arran de la Mediterrnia.


 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals del Baix Camp;

 Enllaos externs .

Lloc web oficial del Consell Comarcal del Baix Camp;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Mapa Comarcal;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318" title="Baix Empord" nonfiltered="205" processed="204" dbindex="205">

El Baix Empord s una de les dues comarques en qu va quedar dividit l'Empord en la divisi comarcal de 1936. La capital de comarca i cap de partit judicial s La Bisbal d'Empord des del segle XIX. Modernament, i ms a nivell literari que no pas popular, s freqent referir-se a aquestes terres empordaneses amb el sobrenom de l'Empordanet. 

 Geografia .

El Baix Empord s el sector meridional en qu hom divideix tradicionalment la gran comarca natural de l'Empord. El 1936, any de la primera comarcalitzaci oficial de Catalunya, s'aprov, basant-se ms en criteris econmics i de mercat que no pas histrics, geogrfics o culturals, la divisi de l'Empord en dues comarques administratives, el lmit de les quals es va fixar aprofitant la lnia imaginria que recrrer el Masss del Montgr i segueix entre la divisria d'aiges de les conques del Ter i el Fluvi.

Inclou doncs, els municipis compresos entre el Montgr, just al nord per on passen les aiges del Ter, i el sector de les Gavarres i la vall d'Aro, al sud. Totalitza 37 municipis, amb una extensi total de 700,17 km2. s comarca vena a tramuntana amb l'Alt Empord, a ponent amb el Girons i la Selva i a llevant amb la mar.

Llevat dels sectors de les Gavarres, del Montgr, i de Begur, el paisatge s planer i homogeni amb petits turonets que acullen petits pobles al voltant de l'esglsia o el castell. Un alt nombre de viles formen petits centres d'atracci de mercat i altres serveis.

Dins la muntanya cal distingir el masss del Montgr, isolat, coronat per un castell medieval, format per calcries mesozoiques de tons clars i amb 308 m d'altitud. El masss de Begur, a llevant del corredor de Palafrugell, amb 320 m, i tamb amb les restes d'un castell. El punt culminant del Baix Empord el trobem a les Gavarres amb el puig d'Arques que assoleix 531 m.

El litoral, la part central de la Costa Brava, el trobem ple de contrastos: penya-segats vertiginosos als extrems nord i sud de la comarca amb cales arrecerades envoltades de pins, illes i aiguamolls que donen refugi a peixos i ocells, i tamb llargues platges de sorra fina.

En general, la tardor s l'estaci ms plujosa i l'estiu s arreu l'estaci ms seca. Les precipitacions totals no solen baixar dels 500 mm. Las mitjana de temperatures s temperada per la seva situaci davant la mar, tenint els mesos de gener ms clids de Catalunya (11C de mitjana) i un mes d'agost relativament fresc (24C de mitjana).

Bsicament est regada pels rius Ter, Dar (afluent de l'anterior), Rissec (a la vegada afluent de l'anterior) i Ridaura.

Al Baix Empord cal destacar tres vents: la tramuntana, un vent del nord amb una fora molt notable, generalment d'hivern, que domina tota la plana de l'Empord i n's el ms caracterstic; el garb, del sud-oest, que sol bufar a la muntanya i a la costa, sobretot als estius, amb intensitat i direccions variables, i el llevant, de l'est, que predomina a la costa a la primavera i a la tardor.

La vegetaci es divideix, fonamentalment, en una part calcria on hi domina l'alzina, i en una part silcia amb domini de l'alzina surera. Actualment els alzinars han estat substituts en gran part per pinedes de pi blanc i al sotabosc hi predomina el roman, el bruc d'hivern i les garrigues. Les suredes solen cobrir-se amb brolla d'estepes i brucs. Els rius i rieres estan acompanyats de verns, pollancres, lbers, oms, sobretot a la zona de la gola del Ter.

Tot i no ser una comarca clarament boletaire, pel tipus de bosc que hi predomina hi podem trobar sobretot rovellons, pinetells, rossinyols, carlets, ous de reig, siurenys, trompetes de la mort, camagrocs i algun fredolic.

 Espais naturals protegits .

La seva situaci i constituci fan de la comarca una gran riquesa natural amb espais caracterstics de les zones mediterrnies amb tendncia a desaparixer. Les zones ms frgils han passat a formar part de la categoria de protecci PEIN. La superfcie total protegida suma 23.478 ha, enfront de les 70.169 ha totals de la comarca.

S'hi inclouen:

 El Masss del Montgr;
 Les Illes Medes;
 Els aiguamolls del Baix Empord;
 Les Gavarres;
 El Masss de Cadiretes - L'Ardenya;
 Les Muntanyes de Begur;

 Demografia .

Durant els segles XIV-XVII la poblaci es mantingu estable (uns 17.000 habitants) per disseminada, amb una agricultura prestigiosa a la lnia aproximada Albons-Verges-Pals.

La colonitzaci agrcola dels aiguamolls comport un gran increment de la poblaci al segle XVIII, duplicant-se la poblaci fins a uns 34.000 h. A mitjans del segle XIX, hi torna a haver un creixement important (uns 50.000 h) amb la primera industrialitzaci del suro. Les crisis industrials i financeres i la invasi de la filloxera a finals de segle expliquen la lentitud de la creixena: 53.300 h el 1897.

Durant els dos primers decennis del segle XX comena a apuntar el turisme i el litoral adopta el nom de Costa Brava. Per exemple Palams s'aprop als 8.000 h, Palafrugell super els 9.000, i Sant Feliu de Guxols els 11.300. Per una altra vegada una crisi de la indstria tapera i la Guerra Civil Espanyola fu baixar la poblaci d'uns 61.700 h el 1910 a 51.700 el 1940.

Per a partir del 1950 amb l'impuls de tots els sectors que comport el turisme, es capgir la tendncia amb l'atracci d'immigraci, passant a duplicar-se la poblaci en 25 anys: d'uns 59.000 el 1960 a 120.299 el 2005.



 Economia .

Cal destacar que la comarca s un dels destins principals de segona residncia, que junt amb el turisme provoca que als perodes estivals es dupliqui i tripliqui en certes viles la poblaci resident.

Aquest fet tamb explica que gaireb el 72 % de la poblaci activa estigui repartida entre la construcci i els serveis. El 6,2% treballa en el sector primari, percentatge que, si b confirma la tendncia a la baixa (9,1% el 1986), duplica encara la mitjana catalana (3,2%).

Pel que fa al sector primari, la superfcie agrcola utilitzada representava el 30% (un 98 % conreus i la resta pastures), de les quals predomina el sec (73%). Hi ha un predomini clar del farratge i els cereals, que ocupen, respectivament, el 21% i el 57% de la terra conreada. Al regadiu, fins al 1950, l'arrs era conreat al llarg de tot el Ter i del Dar; avui noms t importncia a Pals. En el sector del Ter tamb hi trobem productes d'horta, pereres i pomeres.

El bestiar ov ha anat desapareixent, el bov i porc estan estancats desprs d'un creixement dels anys 90.

El bosc ocupa el 20% de la comarca. Els pins predominen al masss de Begur i als vessants de les Gavarres encarats a mar. A les parts ms elevades continuen les suredes que proporcionen la matria prima per a la indstria de taps.

Bsicament hi han dos ports pesquers: Palams i Sant Feliu de Guxols, per la tendncia s negativa.

Encara que concentrat a La Bisbal, Palams i Torroella, el sector industrial est molt diversificat i s poc important. Destacarem el material de construcci a La Bisbal i Palafrugell, la maquinria agrcola a Torroella, i la surera al llevant de les Gavarres.

La xarxa de transport pblic en les seves principals artries s gaireb inexistent. Tant el ferrocarril (exceptuant un petit tram de 2 quilmetres a la zona de Gases) com l'autopista eludeixen la comarca.

 Histria .

La comarca ja estava habitada des de la prehistria. Hi ha nombroses coves que van servir de refugi per a l'home paleoltic inferior i mitj al masss del Montgr, les ms famoses porten el mateix nom: Cau del Duc, a Torroella i a Ull (amenaat per una pedrera). D'altra banda trobem importants conjunts megaltics a les Gavarres o al masss de Cadiretes, destaquen els dolmens de Fitor.

Els grecs es van establir molt a prop de l'actual comarca, a Rhode al segle VIII aC i a Empries a principis del segle VI aC.

Mentre, els ibers van construir una de les seves principals ciutats a Ullastret al segle VI aC, eren la tribu dels indigets. Per amb l'arribada dels romans s'inicia un procs de transformacions en el sistema d'ocupaci i explotaci econmica del territori, que va portar a l'abandonament d'Ullastret durant el segle II aC.

El Baix Empord fou romanitzat com tots els territoris de l'Imperi per fou seguit per les invasions brbares dels segles III i V que empobriren notablement la comarca i reduren els seus nuclis urbans a la mnima expressi. 

Mentre que resten molts vestigis de la romanitzaci, s difcil de copsar el pas dels visigots i els rabs, ja que la proximitat amb el Regne Franc va fer que rpidament es creessin uns comtats independents comandats per senyors feudals. De fet la invasi musulmana no va durar ms de seixanta anys (714-785)i l'antiga poblaci hispanogtica torn a installar-s'hi.

La divisi administrativa de l'imperi Carolingi repart el territori catal conquerit en comtats. Mentre el nord de la comarca i l'actual Alt Empord estava organitzat a l'entorn del comtat d'Empries, la resta eren feus o subfeus del Bisbe de Girona, possedor d'extenses terres  especialment al Baix Empord , o b baronies de branques dels Cardona vinculades al comtat, per passar a ser ms tard la faana martima del comtat de Girona, de Begur a Sant Feliu de Guxols.

L'poca medieval s la que ha deixat una petjada ms notable i visible en la nostra arquitectura i urbanisme, com ho palesen els nombrosos pobles que conserven fortaleses i vestigis d'aquest perode. L'economia del pas era principalment agrcola per la pirateria, bsicament musulmana, dificult l'activitat comercial i oblig els habitants del litoral a bastir torres de vigilncia.

D'altra banda, la seva situaci de pas en fu sovint l'escenari de lluites i d'invasions, com les de la croada contra Catalunya del 1285 i la guerra contra Joan II, al segle XV, que s'iniciaren i adquiriren una virulncia especial a l'Empord.

Durant els segles XIV i XVIII form part de la vegueria de Girona mantenint els mateixos lmits actuals amb l'Alt Empord que pertanyia a la vegueria de Besal. s en aquesta poca que pateix les crisis comuns a les comarques venes amb bandolers, pirates, desastres atmosfrics, guerres, i el Decret de Nova Planta.

Amb la guerra dels Segadors i la prdua subsegent del Rossell (1659), hagu de patir les reiterades penetracions franceses de les guerres contra Llus XIV.

Els segles XVI a XVIII es caracteritzen una altra vegada per la presncia de pirates turcs a la Mediterrnia  cosa que va asfixiar el comer martim i va provocar l'emigraci a l'interior d'una gran part de la poblaci. Per exemple, una incursi turca del 1543 saquej i destru en bona part Palams.

A principis del segle XIX tingu lloc la sagnant Guerra del Francs amb l'ocupaci napolenica de 1804 fins al 1814, terriblement devastadora deixant una empremta molt forta a la comarca. Desprs d'un cert redreament econmic arrib la filloxera a les vinyes que prcticament van desaparixer. El daltabaix econmic i social provocat per aquesta plaga va tenir com a conseqncia l'emigraci de molts empordanesos a les colnies espanyoles d'Amrica, eren coneguts com els americanos. Fou l'origen de les populars havaneres que encara avui es canten a totes les festes majors.

La Bisbal d'Empord, esdevingu el 1835 cap d'un partit judicial de la nova provncia de Girona, el qual comprn la totalitat dels municipis del Baix Empord, excepte els ms septentrionals, al nord del Ter, que formen part del partit de Girona. La divisi de Catalunya decretada per la Generalitat el 1936 inclogu dins el Baix Empord Sant Feliu de Guxols i la vall d'Aro, tradicionalment lligats a la Selva.

A final del segle XIX, la Renaixena catalana va fer sorgir un esperit associatiu amb la creaci d'ateneus i partits poltics que van donar una forta embranzida cultural a la comarca. La prdua de la darrera colnia (Cuba) al final del segle XIX, inici un perode de permanent inestabilitat poltica amb cops d'estat i dictadures que desemboc en l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, que provoc moltes morts o exilis a la vena Frana.

Per la histria recent v encapalada per l'estabilitat democrtica i sobretot el turisme que tant a enriquit la comarca com l'ha malms.

 Vegeu tamb .
Llista de baix-empordanesos illustres.
Llista de banderes municipals del Baix Empord;

 Enllaos externs .


Lloc web oficial del Consell Comarcal del Baix Empord;
Lloc web oficial del comissi turstica del Consell Comarcal Baix Empord;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Senderisme/Excursions pel Baix Empord/Costa Brava;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319" title="Bernardo Bertolucci" nonfiltered="206" processed="205" dbindex="206">
Bernardo Bertolucci va nixer a Parma (Itlia) el 16 de mar de 1941. El seu pare, Attilio, era poeta.

Va estudiar a la Universitat de Roma, on va guanyar-se una certa fama com a poeta. Va iniciar-se en el mn del cinema realitzant curtmetratges en 16 mm amb el seu germ. El 1961 va fer d'ajudant de direcci  a Accattone, primer llargmetratge de Pier Paolo Passolini. Un any desprs s'estrenava com a director amb La commare seca.

El 1972 la seva pellcula Il conformista va ser candidata a l'Oscar per al millor gui adaptat. Dos anys desprs ell mateix era nominat per a l'Oscar a la millor direcci, en aquesta ocasi per a Ultimo tango a Parigi. La seva obra ms premiada als Estats Units va ser The Last Emperor, que va guanyar 9 estatuetes el 1988, a ms d'altres premis internacionals.

El treball amb Passolini s una influncia que ha marcat tota la seva obra posterior, juntament amb l'obra d'altres directors com Godard, Kurosawa o els neorealistes.

El seu s un cinema d'autor comproms polticament amb idees d'esquerres. Els seus trets ms caracterstics sn un acurat s de la cmera i del muntatge, i el treball de la fotografia amb finalitats simbliques. 


 Estil .

La majoria dels seus films transcorren en escenaris aparentment intrascendents -grisos, si es vol- per a l'espectador occidental estndard, amb la important excepci d'un grup de pellcules ambientades en llocs ms extics (The Last Emperor, The Sheltering Sky i Little Buddha).

Per s destacable el fet que la contextualitzaci de l'acci en escenaris europeus defuig el recurs als tpics (ni a Ultimo Tango a Parigi hi veiem la Torre Eiffel ni a Besieged el Coliseu, para que ens entenguem). El lloc de l'acci sembla, doncs, un tant accessori al seu devenir, insistint en les importants excepcions abans esmentades. 
Podrem dir que les narracions de Bertolucci parteixen de la quotidianitat per a descobrir-hi el sorgimient de la histria.

Caldria remarcar tamb el contrast entre espais oberts i tancats: a Ultimo Tango... aquesta contraposici resulta especialment clara (la vida dels dos protagonistes s totalment diferent dins de l'apartament de com ho s a l'exterior). Tamb a The Sheltering Sky la protagonista es reclosa pel seu amant bedu a una minscula estana, que contrasta amb la immensitat del desert circumdant. A Besieged la vida de Shandurai, la joven hoste del senyor Kinsky, a casa d'aquest s'allunya de la seva vida exterior com a estudiant de medicina.

Els elements que apareixen a escena poden tenir una funcionalitat simblica, en el que seria una clara mostra de la influncia de Passolini. Per exemple, a Ultimo Tango..., en el moment en qu Jeanne i Paul es troben a l'apartament per primer cop, hi ha un mirall partit que divideix a Jeanne en dos, metfora clara de la dualitat del personatge (l'amant de Paul a l'apartament, una noia desconeguda a l'exterior). 
A Besieged hi trobem tamb una bella manera d'explicar les coses visualment: el piano baixant per la faana de casa de Kinsky fins al cami significa l'acte d'infinit amor envers Shandurai, renunciant fins i tot a all que donava sentit a la seva vida (Kinsky s msic). Un darrer exemple, en aquest cas d's simblic de l'espai, s l'escena de Luna en qu Joe demana al seu fals pare que es quedi i que no acompanyi a la seva mare, al balc de casa seva. Entre ambds personatges una columna ens parla, visualment, de distncia i ruptura.

Un dels aspectes que reflecteix les influncies de Bertolucci, esmentades abans, s la sinceritat respecte als decorats: els plans ens mostren obertament que l'acci s'ha rodat sense recrrer a la "mentida" d'un plat: les finestres, sobretot, ens mostren en tot moment que l'acci transcorre en el lloc on se'ns ha ubicat mitjanant els exteriors (la ciutat a Ultimo Tango..., el camp a Novecento, etc.

D'aquesta manera Bertolucci cerca la poesia en la quotidianitat, fent una lectura artstica de la realitat i acostant-se, aix, als postulats esttics de moviments com el surrealisme o el neorealisme itali.

El que acabem de dir de les localitzacions ocorre d'igual manera amb els personatges: sn ssers "normals", inscrits en aquesta quotidianitat que sembla que ens vulgui mostrar. Novament topem amb les excepcions de Little Buddah i The Last Emperor, en qu els protagonistes gaudeixen d'una posici social excepcional per a l'"espectador estndard".

La no-ocultaci d'elements polmics com el sexe, la droga o la violncia (recordeu les crtiques que va generar l'estrena dUltimo Tango a Parigi) tindria, doncs, una primera explicaci en la idea que sn esdeveniments naturals, quotidians, captats per la cmera de manera, doncs, casual, ja que se'ns estava mostrant la realitat del que succea en aquell moment. Podria entendre's com una integraci del documental i la ficci. Evidentment, aix seria un primer nivell de lectura, per Bertolucci tamb es preocupa per fer veure a l'espectador que el que es mostra a la pantalla s un constructe, com veurem ms endavant. 

Gran part de l'estil visual de Bertolucci s obra del seu habitual director de fotografia, Vitorio Storaro, que t una teoria prpia sobre l's de la llum i el color. En les pellcules en qu no hi treballa Storaro s'hi mant una atmosfera similar a les creades per ell.

Aquest treball sobre els aspectes lumnics genera la sensaci que existeix un discurs subterrani sota la trama de la pellcula, i facilita a l'espectador una sensaci de poesia visual, amplificada per un discurs simblic parallel, aquest s sota la responsabilitat total del director. El film ms representatiu en aquest darrer aspecte seria Luna, en qu molts dels elements presentats permeten una lectura psicoanaltica (ganivets, vidres i miralls, el tren, la mateixa lluna...). Per -retornant a la fotografia- en aquesta pellcula se'ns fa veure que existeix una oposici mare/fill a travs del color (clid/fred, blanc/negre). Aquestes oposicions sn el ms evident del treball de Storaro. Tamb sn fcilment observables a Ultimo Tango... (llum/ombra, verd/ocre) o The Sheltering Sky (clid/fred), per exemple.

Continuant amb el discurs simblic de Luna, hi trobem una altra constant de Bertolucci: una funci simblica del muntatge. Un procediment habitual de treball de Bertolucci s l's del pla-seqncia (la primera part de Novecento s exemplar en aquest sentit): una nica presa per a presentar-nos accions contiges, de manera que la cmera passa d'una estana a una altra sense cap tall. En canvi, a Luna el muntatge per tall es presenta clarssimament durant la confrontaci mare-fill, de forma que ambds personatges no coincideixen mai en un nic pla: se'ns refora la idea de ruptura d'una manera visual. En els moments de major proximitat afectiva s que s'empren plans que engloben als dos personatges, i fins i tot el pla-seqncia.

La freqncia amb qu apareixen moviments de cmera s altssima: l'espai s'explora a travs del moviment de la cmera ms que mitjanant la seva fragmentaci en mltiples plans. Una altra caracterstica del pla-seqncia en Bertolucci s la seva integraci en l'espai: solen presentar-se elements arquitectnics en un primer pla (columnes, finestres, portes), entre els que veiem, en un segon pla visual, l'acci dels actors. Per tot aix podrem parlar d'una qualitat tctil del cinema de Bertolucci: la cmera es desplaa, integrada, entre l'arquitectura, mentre visualment ens va descobrint l'acci.

En darrer lloc s ineludible esmentar el treball amb el so d'aquest director, car freqentment -sobretot en els prlegs de les seves pellcules- no hi ha dilegs, sin que el so ambient domina la narraci. Bertolucci tamb juga molt amb les msiques i els sorolls, mostrant un clar inters pel missatge auditiu que no tots els directors de cinema tenen present quan fan el seu treball.

 Filmografia (com a director) .

 1956. Il Teleferico (curtmetratge en 16 mm);
 1956. Morte di un maiale (curtmetratge en 16 mm);
 1962. La commare seca;
 1964. Prima della rivoluzione;
 1966. La via del petrolio (documental per a TV);
 1966. Il canale (curtmetratge documental);
 1968. Amore e Rabbia (episodi "Agonia");
 1968. Partner;
 1970. La strategia del ragno;
 1970. Il conformista;
 1971. La salute e'malata o i poveri mudino prima (documental);
 1972. Ultimo tango a Parigi/ Last tango in Paris;
 1976. Novecento;
 1977. Silenzio e complicita;
 1979. Luna ;
 1981. La tragedia di un uomo ridicolo;
 1987. L'ltim emperador (The Last Emperor);
 1990. The Sheltering Sky;
 1993. Little Buddha;
 1995. Stealing Beauty;
 1998. Besieged;
 1998. 12 registi per 12 citt (fragment "Bologna");
 2002. Ten Minutes Older: The Cello (episodi "Histoire d'eaux");
 2003. Els somiadors;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320" title="Bateria (instrument musical)" nonfiltered="207" processed="206" dbindex="207">

Una bateria s un conjunt d'instruments de percussi que, tot i tenint diferents caracterstiques, sn tocats per un sol intrpret. Es pot classificar com una multi-percussi. Tanmateix, a diferncia de tota multi-percussi, on els instruments que es poden trobar sn triats per un compositor/a, la bateria t una estructura ms o menys normalitzada. s a dir, que en la majoria de casos ja se sap quins sn els instruments disponibles.
Tot i aquesta normalitzaci, el conjunt d'instruments emprat varia sovint, ja que depn del gust personal de l'intrpret, del compositor, del director, de les normes de l'estil musical, etc. Com a conseqncia d'aquesta diferncia tant gran amb la resta d'instruments de percussi, l'estudi de la bateria necessita d'una especialitzaci fora dels estudis de percussi. Per aix, hi ha percussionistes que no tenen noci de bateria i especialistes en bateria que no dominen altres instruments de percussi.

Tot i que la bateria s un conjunt d'instruments, s freqent parlar d'ella com a un nic instrument. Aquesta concepci s errnia per molt arrelada a la societat, degut a diversos motius: el primer s la popularitat que est obtenint la bateria, ja que amb el jazz i la msica moderna pren molta importncia i el pblic es fixa en ella, veient-la com a un nic instrument. El segon motiu s conseqncia de la mateixa paraula que s utilitza, ja que  bateria , s un substantiu singular i no plural.

Actualment existeixen tres tipus de bateries musicals diferents, i una altra mixta: bateria acstica, bateria electrnica, bateria hbrida i bateria sorda. Tanmateix, el percussor ms emprat en una bateria sn les baquetes de fusta normalitzades. Per aix, es pot dir que el percussor ser el mateix en tots els tipus de bateria, encara que no ho sigui el tipus de superfcie percudida.

Bateries acstiques.
La bateria acstica s el tipus de bateria ms representatiu a ms de ser la ms utilitzada en la msica contempornia, grcies a la qual ha obtingut una gran popularitat. Per altra banda, la bateria acstica s anterior a les altres dues: la sorda i la electrnica, que de fet han agafat les caracterstiques bsiques de l'acstica, al mateix temps que han aportat millores i facilitats. 

Primerament s explicaran els elements que forma aquesta bateria i les seves caracterstiques:



Els instruments que formen la bateria es divideixen en dos grups: idifons i membranfons.

Membranfons.
Tot i que hi ha molts tipus de membranfons, els que constitueixen la bateria acstica tenen dues membranes: una que es troba en la part superior i una altra en la part inferior de l'instrument, les quals estan unides mitjanant una estructura o carcassa i fixades amb uns tensors. D aquesta manera, s obt un cos completament tancat, amb l'excepci d'uns forats que es poden trobar a la carcassa, que permeten el moviment de l'aire entre l'interior i l'exterior del membranfon. 

Producci del so: Per comenar, hi ha varies maneres de produir un so mitjanant una membrana: fregant (simbomba), bufant (mirlit), o com en els membranfons d'una bateria acstica, donant un cop a la membrana per fer-la vibrar.

Per produir el so d'aquests membranfons, primer percudim la membrana superior de l'instrument amb una baqueta. D aquesta manera, la superfcie, al rebre el cop, transmet les vibracions a l'aire que es troba a la part superior de dins de l'instrument, fet que far que aquest aire baixi amb una fora deguda a la pressi, cap a la membrana inferior i, en conseqncia, la faci vibrar. Aix doncs, el so que s obtindr ser doble per sona nic grcies a la rapidesa de transmissi de l'aire. A ms, un dels membranfons de la bateria, la caixa, inclou a la membrana inferior uns bordons, els quals xoquen amb la membrana quan aquesta vibra.

Membranes: Actualment hi ha un gran ventall de membranes amb trets completament diferents. No obstant aix, les caracterstiques principals sn les segents: 
Les membranes han de ser molt fines, aproximadament d'uns 2 mm de gruix, depenent del tipus de membrana.
Han de tenir la superfcie llisa.
Qualsevol membrana ha de permetre el rebot de les baquetes al ser percudida.

Antigament les membranes eren fetes de pell d'animal curtida, per amb l'arribada dels polmers, s han anat fabricat amb materials sinttics i malles de teixit artificial.

Per acabar, s important explicar que per aconseguir el mxim rendiment sonor d'un membranfon, les seves membranes han de vibrar lliurement, ja que si una d'aquestes ests en contacte amb una altra superfcie, el seu moviment seria irregular i projectaria un so de baixa qualitat. La major part de membranfons tenen les membranes en posici parallela al terra, fet que crea la necessitat de mantenir els membranfons elevats, ja que si aquest toqus al terra, s aturaria la vibraci de la membrana inferior i, en conseqncia, sonaria malament. Per aquest motiu, els membranfons d'una bateria han de tenir la membrana inferior mantinguda a l'aire amb uns suports.

Instruments: Els membranfons que hi ha en una bateria sn: el bombo, la caixa, els tom-toms i el tom base o Floor tom, anomenat sovint goliat degut a les seves dimensions.

Idifons.
Per un costat, actualment hi ha un munt d'idifons, sobretot en instruments de percussi (campanes, castanyoles, gong, xilfon, etc.). No obstant aix, els que s utilitzen en les bateries acstiques sempre sn uns instruments anomenats plats, els quals, originriament eren fets de bronze. Els plats sn rgids, de forma circular i amb una ondulaci en el seu centre anomenada campana.

Igual que les membranes, per tal que un idifon tingui el mxim rendiment, aquest no ha d'estar en contacte amb cap superfcie exterior, ja que els idifons necessiten que tot el seu cos estigui vibrant per produir el seu so, de manera que si aquest toca amb algun altre cos, la seva vibraci ser irregular. Per tal de qu aix no succeeixi, els plats d'una bateria es mantenen sospeses a l'aire mitjanant un peu, el qual acaba en forma d'eix prim i llarg on el plat s hi ha d'aferrar. Per aix, els plats tenen un forat en el centre, a travs del qual aquest s introdueix a l'eix i, posteriorment es fixa mitjanant una rosca de papallona.

Producci del so: Hi ha diverses maneres de produir un so amb idifons: puntejats (arpa jueva), fregats (viol clavec), bufats (clavec aeri). 
No obstant aix, tots els idifons utilitzats en una bateria sn percudits, s a dir, s ha de donar un cop al plat perqu aquest produeixi el seu so.

Instruments: Tal i com s ha dit anteriorment, tots els idifons que hi ha en una bateria sn plats, tanmateix, son de caracterstiques molt diferents. Les principals diferncies sn les polzades de dimetre que tenen. Els plats que podem trobar en una bateria acstica normalitzada sn el hi-hat, el crash i el ride.

Histria.
La bateria acstica, tal i com es coneix, va ser creada als EUA. Tot i aix, els instruments que la formen no procedeixen pas d'aquesta regi concreta, sin que els seus orgens es troben situats en llocs ben dispersos del mn. Aix doncs, el bombo i els plats provenen de l'antic Imperi Otom (Orient Mitj), els tom-toms de la Xina i la caixa d'Europa.
Les primeres formacions en les que s utilitzaven aquests instruments eren les orquestres clssiques i les bandes, en les quals, cada instrument era tocat per un sol intrpret, s a dir, hi havia una persona dedicada a la caixa, una altra als plats de xoc i un altre al bombo.
Tanmateix, a mesura que els instruments s anaven endinsant en altres estils musicals, aquests van anar adquirint noves propietats i caracterstiques, fets que van generar una major comoditat i facilitat per a ser tocats (pe: invent del pedal). Aix doncs, grcies a aquestes aportacions, en el 1930, ja es va aconseguir que aquests instruments fossin tocats junts per a un sol intrpret, donant a llum a la bateria.

Per acabar, amb el sorgiment de la vessant Rock dels anys 1980, la bateria ha anat incloent altres instruments i mecanismes, fet que ha provocat que cada vegada sigui ms inusual veure una bateria acstica normalitzada.

Bateries electrniques.
La bateria electrnica s un conjunt d'instruments electrfons de percussi. Aix doncs, aquesta se separa de la bateria acstica, la qual est formada per membranfons i idifons. Tot i aix, la bateria electrnica mant la mateixa distribuci dels instruments, encara que el seu aspecte fsic s completament diferent. (pe: l'instrument electrnic que substitueix la caixa continua situant-se en el lloc on se situa en la bateria acstica).

D altra banda, el principal objectiu de les bateries electrniques s el fet d'oferir als intrprets un ventall de noves possibilitats musicals i sonores. Aix doncs, aquests instruments, grcies a la utilitzaci de l'electrnica i la informtica, proporcionen unes expectatives que no es podrien obtenir amb una bateria acstica tradicional (pe: reproduir el so d'una ona de mar al percudir un pad electrnic).

Histria.
La primera bateria electrnica que es va crear va ser la Simmons SDS5, la qual va ser inventada a principis dels anys setanta per Dave Simmons.

Per una banda, les bateries Simmons utilitzaven uns pads electrnics en forma hexagonal fets de policarbonat. Aquests es van fer d'aquesta forma per donar la sensaci futurista que agradava a la gent d'aquella poca.

No obstant aix, la bateria Simmons tenia una fidelitat molt pobre en quan el nombre de sons produts i a ms, els seus pads tenien poca sensibilitat. Tot i que les bateries Simmons van mantenir durant molt de temps el monopoli de les bateries electrniques, cap a principis dels anys vuitanta aquestes van ser substitudes per les Yamaha i Roland, les quals utilitzaven una tecnologia ms avanada, a ms de ser les pioneres en implementar l'interfcie MIDI.

Pads electrnics.
Els pads sn tots els instruments de percussi que posseeixen les bateries sordes i les electrniques, els quals, es denominen d'aquesta manera a causa de la sensaci de flonjor que aquests transmeten en les seves superfcies (pad s angls per 'coixinet'). Per aquest motiu i degut al sistema de l'instrument, els pads d'una bateria electrnica inclouen l'adjectiu electrnic en el seu nom. 

D altra banda, un pad electrnic, ms que la funci d'instrument, fa la feina de controlador electrnic. Aix vol dir que aquest pad, imitar la forma fsica dels instruments tradicionals i s utilitzar per a convertir la interpretaci musical en un seguit de senyals elctrics que s enviaran, posteriorment, a un mdul (o sintetitzador) per tal que generi els sons.
Tots i cada un dels instruments de la bateria electrnica, s a dir: la caixa, els toms, el bombo, etc. (idifons i membranfons) sn substituts per pads electrnics (electrfons). Aix doncs, la identificaci d'un pad segons el seu instrument acstic noms es veur reflectit en la seva collocaci, de manera que al pad que se situ en el lloc fsic de la caixa, se l'anomenar caixa electrnica. Tot i aquest nomenament idntic als instruments, cal citar la excepci del bombo acstic, ja que electrnicament a aquest se l'anomena kick (copejador).

Tanmateix, en una bateria electrnica s necessria la contribuci d'uns altres controladors per tal d'imitar el millor possible la feina d'una bateria acstica (pe: peu de hi-hat).
En resum, els pads electrnics sn els components que inicien tot el procs de funcionament de la bateria electrnica i, sn els elements on l'intrpret evoca la seva expressi musical.

Mdul.
El segon element important de tota bateria electrnica s el mdul de sons de percussi o rack, el qual, s un aparell que t com a objectiu principal produir uns determinats sons quan li arriba un senyal exterior produt per un pad o per un controlador. Tanmateix, els sons que aquest pot generar poden ser de dos tipus: sons emmagatzemats ( sons samplejats ) o sons que es produeixen en el propi aparell ( sons sintetitzats ).

Per un altre costat, cada mdul t un nombre determinat de sons, dels quals, l'usuari n ha d'escollir un mitjanant la seva identificaci amb nombres de sries (lletres i nombres). Per exemple: el TD-5 de Roland en t 210 instruments diferents.

Per l'altre costat, en un mdul, tots els sons s organitzen i s agrupen en patch, els quals, assignen a cada senyal rebut per cada pad un so caracterstic. s a dir, en els mduls de sons de percussi cada vegada que canviem de patch, se ns canviaran els sons de tots els pads i, aix, la totalitat de la bateria canviar completament el seu so i el seu estil. Per exemple: podem trobar una patch de bateria Jazz (la caixa, el bombo, etc.; tindran el so ms caracterstic d'aquest estil), un altre patch de Rock, un altre de Reggae, etc. Tanmateix, el nombre de patch que posseeixi un mdul dependr de la capacitat que aquest tingui, per exemple: en el TD-5 de Roland s inclouen 32 patch diferents.

Per un altre costat, l'existncia de patch proporciona molts beneficis als msics. Per exemple: si un bateria t tres grups musicals d'estils diferents, aquest necessitar comprar-se una bateria acstica per a cada estil. En canvi, si aquest bateria posseeix un mdul de sons de percussi, noms necessitar  comprar-se una nica bateria electrnica i fer canvis amb els seus patch. 
Per continuar, de la mateixa manera que els patch en un mdul de sons de percussi s identifiquen amb diversos estils de bateries, aquests, en un mdul de sons definits estaran representats amb diversos timbres d'instruments musicals, de manera que es trobar un patch de viol, un altre de piano, un altre de vibrfon, etc. Aquest fet proporciona moltes facilitats i, sobretot, beneficis econmics. A ms, depenent del tipus d'aparell que s utilitzi, podem trobar aparells monofnics, multitmbrics o polifnics. 

Per una altra banda, per tal que un mdul de sons activi un so samplejat o cre un so sintetitzat, aquest ha de rebre un senyal des d'algun controlador exterior que, en el cas d'una bateria electrnica, aquests sn els pads i els pedals de hi-hat. 

Aix doncs, desprs de generar-se un determinat senyal en el pad electrnic (percudint-lo), aquest s enviar cap al mdul de sons de percussi, el qual, depenent de la srie de nombres que s hagi introdut en el seu taulell, aquest mdul o b activar un so samplejat, o b en crear un de sintetitzat.

D altra banda, la tria entre una operaci o l'altre per generar el so, la realitza el programa que el mdul duu integrat dins seu, el qual, dna instruccions a un microprocessador (CPU) que realitza les operacions.

A ms d'aquestes caracterstiques, el mdul de sons de percussi, tamb es pot connectar amb altres aparells electrnics musicals mitjanant el protocol MIDI, de manera que les seves possibilitats creatives i funcionals augmentaran considerablement.

Per acabar, una darrera caracterstica dels mduls de sons s que aquests, tot i formar part d'un sistema, es poden extreure i es poden substituir per un altre mdul, de manera que la resta de l'equip no es malmeti. Aix doncs, en una bateria electrnica es poden anar millorant els seus elements per separat, sense tenir necessitat de comprar-se una bateria electrnica sencera cada cop que un element quedi obsolet.

Estructura de suport.
Per tal de qu un intrpret pugui tocar els pads electrnics d'una manera cmode i organitzada, tots els pads s aferren a una estructura de suport, grcies a la qual, aquests queden distributs en la seva disposici adequada (disposici d'una bateria acstica). 

L estructura de suport consisteix en uns ferros cilndrics, organitzats de manera que aquesta es mantingui dreta. A ms, de cada un d'aquests ferros cilndrics, sorgeixen uns petits braos acabats en forma d'eix, en els quals es fixen els pads electrnics mitjanant una rosca de papallona. A ms, tamb s han ideat uns fixadors que tenen la mateixa aparena fsica que els peus de girafa dels crash acstics.

Bateries hbrides.
Sn combinacions d'instruments acstics amb pads electrnics, que permeten obtenir els avantatges dels dos tipus de bateries. s un recurs cada cop ms utilitzat; Neil Pert, utilitza aquest sistema.

Bateries sordes.
Una bateria sorda s un conjunt d'instruments de percussi formats per: uns pads d'escuma, uns plats ensordits i una estructura. 

Per un costat, val a dir que l'objectiu principal d'una bateria sorda no s el de produir sons per interpretar peces musicals, sin aportar les comoditats necessries als intrprets per tal que aquests realitzin les seves prctiques tcniques diries a casa. Aix s aix perqu les bateries acstiques generen una gran intensitat sonora, les quals molesten el venat i interrompen la calma ciutadana.

Pads d'escuma.
Els pads d'escuma sn els instruments de percussi d'una bateria sorda, els quals, tenen els segents elements: una base de plstic dur, un tros d'escuma circular (dura per permetre rebots de baquetes), una membrana de polmer i un arc per fixar, mitjanant claus, tots els elements constituents. 

Per comenar, els pads d'escuma o tambors sords, com que intenten ser una alternativa a la prctica de la bateria, han de tenir una aparena fsica semblant a la dels instruments acstics. Per aquest motiu es mant la seva forma circular amb un cert relleu en la vora de l'arc, etc.

Aix doncs, grcies a aquests components, en un pad d'escuma es poden realitzar els mateixos exercicis tcnics que en un instrument acstic i, a ms, es redueix notablement la seva intensitat sonora. 

Plats ensordits.
D entrada, les bateries sordes comercials no incorporen en la seva venda a cap instrument idifon. Aix s aix perqu aquesta bateria noms t l'objectiu de donar facilitats prctiques per tal que l'intrpret pugui exercitar els moviments caracterstics que es realitzen en una bateria, per, aquestes activitats es realitzen ms amb els membranfons que amb els idifons.

Tanmateix, si es desitja, tamb es pot incorporar uns plats de plstic en la bateria sorda o realitzar alguns procediments enginyosos per tal d'ensordir uns plats acstics. 

Estructura.
Tot els instruments de la bateria sorda es colloquen junts en una estructura de suport, la qual, mant els instruments de la bateria sorda collocats amb la mateixa distribuci que tenen els instruments d'una bateria acstica normalitzada (mateixa caracterstica que l'estructura d'una bateria electrnica). 

Forma d's.
Tot i descriure l's per a dretans, cal mencionar que s exactament al revs per a bateries esquerrans.
El bateria s'asseu sobre un seient de manera que quedi darrere del l'instrument, amb el peu esquerre en el pedal del xarleston i el dret en el pedal del bombo. A cada m sost baquetes o escombretes, amb les que colpeja de manera ordenada tots els instruments a excepci del bombo. El baterista acostuma a creuar els braos, de manera que la seva m dreta porta la pulsaci tocant el hi-hat i la m esquerra toca la caixa accentuant certs temps del comps. Tot i que les combinacions rtmiques amb aquests tres elements sn gaireb infinites, es pot donar molta ms riquesa amb la resta d'elements. Normalment el ride s'utilitza en substituci del hi-hat, tot i que es poden tocar simultniament grcies a que aquest segon pot produr so mitjanant el pedal. Els plats crash s'acostumen a utilitzar per marcar l'inici o el final de frases musicals. Els tom-toms s'acostumen a utilitzar conjuntament amb redobles de caixa per adornar els finals de frase musical.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321" title="Bomb" nonfiltered="208" processed="207" dbindex="208">



Un bomb s una pea menuda (apropiada per a ser ingerida en un sol mos) de xocolata negra, blanca o amb llet, que pot estar farcida de licors, caramel o pralin per donar-li un gust en concret. Tamb pot estar recobert de fruits secs o de fruites confitades.

El terme bomb prov del francs bonbon, literalment "bo bo" (doblement bo). Tant en francs com en la majoria d'idiomes que l'utilitzen, designa genricament una llaminadura.

Conjuntament amb les rajoles de xocolata i la xocolata en pols, sn la forma ms important i estesa de presentar comercialment la xocolata. Els bombons per, representen la forma ms exquisida i solen anar associats a comportaments de gratitud, regal o reconeixement en les relacions socials. Per aix la seva producci s especialment acurada en la prctica totalitat d'empreses xocolateres.

Depenent de la forma i els ingredients, reben noms diferents. A Catalunya son famoses les anomenades catnies, xocolata farcida amb una ametlla caramellitzada i recobertes amb cacau en pols.

Tamb s'anomena popularment bomb al caf tallat amb llet condensada.

 Requisits per als bombons de qualitat de la Generalitat de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322" title="Barcelons" nonfiltered="209" processed="208" dbindex="209">

El Barcelons s una comarca de Catalunya, la capital de la qual s Barcelona. Es tracta de la comarca ms poblada i industrialitzada del principat. Limita al nord amb el Valls Occidental i Oriental; a l'est amb el Maresme i la Mediterrnia, i per l'oest i el sud amb el Baix Llobregat. 


En la divisi comarcal de 1936 i de 1987, incloa els municipis d'Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern agregats al Baix Llobregat en la modificaci del 1990.

La seva geografia est marcada per la plana de l'rea metropolitana, la serralada de Collserola i els rius Llobregat i Bess.

Histria.
La comarca est habitada des dels temps dels ibers i va ser ocupada pels cartaginesos a l'Edat Antiga. Posteriorment va formar part del procs de romanitzaci de Catalunya (amb les aleshores Barcino). A L'Edat Mitjana va augmentar sensiblement la poblaci i el comtat de Barcelona va adquirir progressivament ms pes al pas, fins que Barcelona va esdevenir-ne la capital. El seu auge ha continuat fins al segle XXI, amb una concentraci progressiva de serveis i poblaci.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Lloc web del Consell Comarcal;
El Barcelons a l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades de la Generalitat de Catalunya;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323" title="Barri de la Ribera" nonfiltered="210" processed="209" dbindex="210">


El barri de la Ribera s un dels barris de qu es compon el districte barcelon de Ciutat Vella, ara incls administrativament al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

El barri de la Ribera va ser el centre econmic de la ciutat entre els segles XIII i XV, quan la riba del mar arribava realment a tocar el barri, quan el que avui coneixem com la Barceloneta encara era una illa (l'illa de Maians). Els grans mercaders hi van fer els seus palaus, com els que encara es conserven al carrer de Montcada.

Alguns llocs notables:

 La Llotja gtica de la qual es conserven el Sal de Contractacions i la Sala dels Cnsols sota la faana neoclssica del segle XVIII. Est situada entre les places d'Antonio Lpez i el pla de Palau per en els seus millors temps era situada arran de mar. ;

 La baslica gtica de Santa Maria del Mar es va construir com a mostra del poder econmic dels habitants del nou barri.

 L'antic Mercat del Born;

 El Fossar de les Moreres;

 El Museu Picasso;

El barri va perdre importncia quan el centre econmic es va desplaar cap al barri de la Merc i el nou port el segle XVI.

La meitat del barri de la Ribera va ser enderrocat desprs de la derrota de 1714, per fer la fortalesa de la Ciutadella i la gran esplanada defensiva al seu voltant.

La Ciutadella va ser enderrocada al segle XIX i les esplanades van tornar a ser urbanitzades. S'hi van fer l'actual parc de la Ciutadella i l'antic mercat del Born, on s'han trobat i excavat restes de les cases enderrocades desprs del 1714.

Vegeu tamb.
 Francesc Rius i Taulet;
 Parc de la Ciutadella;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326" title="Batalla naval de les Formigues" nonfiltered="212" processed="210" dbindex="212">






La Batalla naval de les Formigues tingu lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285, durant el regnat de Pere II el Gran, prop de les illes Formigues. L' catal, comandat per l'almirall Roger de Llria, venc el francs de Felip III l'Ardit. 

Antecedents.


El 1285, el rei de Frana Felip III l'Ardit decid envair Catalunya amb un gran exrcit, al que el PapaMart IV don la consideraci de croats, per a recolzar al seu cos Carles I d'Anjou en conflicte amb la Corona d'Arag pel tron de Siclia. El Rei de Mallorca, Jaume II, tamb el recolzava. A Catalunya, el rei Pere el Gran havia ofs als nobles degut al vigors exercici de l'autoritat reial, rebent escs suport per la seva part. Tanmateix, les atrocitats comeses pels invasors aixecaren a les ciutats i al camp en contra d'ells.

L'exrcit invasor avanava lentament, rendint les obstinadament defensades ciutats una per una, comptant amb la cooperaci d'una flota, estacionada en esquadrons al llarg de la costa, els quals portaven subministres des de Narbona i Aiges Mortes. De fet, les lnies de subministrament depenien totalment de la flota francesa.

El rei Pere es va adonar que la interrupci de les lnies de subministres franceses els foraria amb tota seguretat a retirar-se. Per aix, estava disposat a arriscar Siclia durant un temps, i crid a la flota catalana, sota el comandament de Roger de Llria, de Palerm a la costa catalana. L' almirall arrib a Barcelona el 24 d' agost, ssent informat de la disposici de la flota francesa.

 La Batalla.
Roger de Llria es va adonar que si podia trencar el centre de la lnia dels esquadrons, de tant estirada com estava podria posteriorment desfer-se dels extrems. En la nit del 28 d'agost, va caure sobre l'esquadr central de la flota francesa prop de les Illes Formigues. La flota catalana va encerclar les lnies enemigues i, amb un s enrgic dels esperons, aix com una destructiva pluja de virots llanats amb ballestes, que arras les cobertes franceses, la victria fou completa. La derrota francesa va ser seguida, com era habitual en las guerres navals de l'poca, per una matana massiva.

A continuaci, Roger es va aproximar a Roses, i la nit del 3 al 4 de setembre engany l'esquadra francesa estacionada all disfressant-se amb els colors francesos. En mar obert, els francesos van ser derrotats. Roses va ser recapturada i els subministraments enmagatzemats all capturats.

A partir d ara no hi haur peix que s atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d Arag

Conseqncies.
Aquesta derrota naval junt amb la que es va produir a terra en el coll de Panissars, va forar a Felip III a retirar-se. Felip, greuement malalt, moriria a Perpiny. Tanmateix, els francesos mantingueren l'ocupaci de la Vall d'Aran fins el 1313,  en qu va ser recuperada per Jaume II, el qual va restituir els "usos y constitucions" dels seus habitants, suprimits pels francesos.

La derrota francesa va suposar tamb la confiscaci del regne de Mallorca per part del rei Pere. Jaume II de Mallorca no recuperaria el seu regne fins al 1295.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328" title="Giordano Bruno" nonfiltered="213" processed="211" dbindex="213">


Giordano Bruno (Nola, Campnia 1548 - Roma 17 de febrer de 1600) fou un filsof itali executat per heretge.

Biografia.
El seu nom de naixement era Filippo, nat a a Nola, prop de Npols, fill del soldat Giovanni Bruno. Prengu el nom de Giordano quan es fu frare dominic al monestir de Sant Domenico aprop de Npols. El 1572 fou ordenat sacerdot.

Estava interessat per la filosofia, amb una memria excepcional, ser atret per les idees redescobertes en aquell temps d'Hermes Trismegistus, i Plat.

El 1576 haur de partir de Npols per tal d'evitar la Inquisici. Surt de Roma per igual motiu, al temps que deixa l'ordre dels dominics. Viatja a Gnova, es fa calvinista, abans de ser excomunicat, i forat a anar a Frana, on hi estar durant molts d'anys, sota la protecci de poderosos mecenes. En aquesta poca publica vint llibres, com Cena de le Ceneri (1584), i De l'Infinito, Universo e Mondi (1584). En aquesta segona obra defensa les teories de Coprnic.

El 1586, desprs d'una violenta disputa sobre "un instrument cientfic", abandona Frana per anar a Alemanya, i a Helmstadt s excomunicat pels Luterans. El 1591 accepta una convidada a Vencia, on ser arrestat per la Inquisici, jutjat, i  extradit per un judici a Roma, el 1593, on rest empresonat sis anys abans de ser jutjat. El seu judici fou supervisat pel Cardenal Bellarmine. Rebutj retractar-se, i va ser declarat heretge, i lliurat a les autoritats seculars el 8 de gener de 1600. Mor cremat el 17 de febrer de 1600, al Campo dei Fiori, una popular plaa de Roma, on una esttua recorda aquest fet.

La cosmologia de la meitat del segle XVI.
A la meitat del segle XVI, las teories de Coprnic, estaven lluny de tenir una rpida difusi. El primer filsof que s'hi adher fou Giordano Bruno, el qual va obtenir d'aquestes teories un conjunt de conseqncies que, des del punt de vista de la cosmologia del segle XX, sn extremadament clarividentes.  Aquestes novetats es podien interpretar com una contradicci de les idees tradicionals que consideraven el cel com immutable, incorruptible, i superior a la regi terrestre. Tanmateix, l'astronomia de Coprnic noms fou admesa per molt pocs astrnoms, entre els quals, amb prudncia, els alemanys Michael Maestlin (1550-1631), i Cristoph Rothmann. L'angls Thomas Digges, s autor d'A Perfit Description of the Caelestial Orbes, en qu s'hi adheria amb entusiasme. S'han d'excloure Galileu (1564-1642) i Kepler (1571-1630), que eren molt ms jvens, i tampoc no s'ha d'afegir en aquesta llista Giordano Bruno, que no era estrictament un astrnom, sin un filsof, l'nic que accept les tesis copernicanes a la segona meitat del segle XVI. En les seves obres, publicades entre els anys 1584 i 1591, s'hi mostrava entusiasmat. Segons Aristtil i Plat l'Univers era finit i esfric. Tenia com a ltim limit l'esfera del primum mobile, subjecte del motor dirn que es transmetia a l'interior de l'Univers, i que li havia estat conferit per una intelligncia transcendent i aliena (Du o el primer motor immbil. Tots els estels fixos eren en una esfera, i tots a la mateixa distncia de la Terra, immbil, i central; Ptolemeu els catalog, fins a un nombre de 1.022, i els agrup en 48 constellacions. Els planetes estaven dins esferes (o orbes) slides, i es movien estant-hi fixats. Coprnic conservava la idea de les esferes slides dels planetes, per atribua a la Terra tots els moviments estellars, immobilitzant els estels fixos, i el Sol es convertia en el nou centre immbil. Deixava als filsofs el problema de si la part superior de l'esfera estellars era finita o infinita.

Les idees de Giordano Bruno.
Bruno mantenia la idea que si es restitua a la Terra el moviment de rotaci, el moviment dirn estellar esdevenia una illusi, i ja no hi havia cap motiu per pensar que els estels equidistaven del centre, ni que la regi estellar fos finita. Thomas Digges ja havia arribat a aquesta conclusi el 1576. Per segons ell, la regi estellar infinita era la llar de Du, els ngels, i els benaventurats. Digges conservava la idea de les esferes dels planetes, i mostrava la Terra com l'nic lloc on es produa el naixement i la mort; i, per tant, com un lloc imperfecte respecte a la immutabilitat dels cels, i a la beatitud estellars. El 1584 Bruno public dos importants dilegs filosfics en els quals elimina les esferes planetries abans que ho fessin Cristoph Rothmann, el 1586, i desprs Tycho Brahe, el 1587. Concep la idea d'un cel fluid, ple d'una substncia (aire pur, ter, o spiritus) que no oposa resistncia al moviment dels astres, que es mouen per propi impuls. Abandona la idea de jerarquia dins l'Univers. La Terra s un astre ms. Du deixa de tenir una relaci especial amb aquesta regi, per tenir la mateixa en totes les regions, i considera infinit l'Univers, per qualitat prpia. Bruno afirma tamb que l'Univers s homogeni, ple dels quatre elements (aigua, terra, foc, i aire), que componen tamb els astres, i sotmesa la matria a una nica llei universal i necessria. Per si no hi ha diferncies entre els astres, i entre la Terra i el cel, entre el Sol i els estels, aix implica que el Sol s un estel ms, i els estels sn sols. Si l'Univers s homogeni, com diu Bruno, els altres estels tamb tenen planetes. Aix l'Univers esdev homogeni, i infinit, tant en l'espai com en el temps. Aix doncs, aquesta concepci s aliena a la concepci cristiana. Contradiu la idea d'un judici final, perqu l'Univers s estable i permanent. La idea de Du s immanent a un Univers infinit.

El conjunt format pel Sol i els planetes s la unitat fonamental de l'Univers infinit. Segons Bruno, la potncia infinita d'un Du infinit crea necessriament un Univers infinit, format per un nombre infinit de sistemes solars, separats per vastes regions plenes d'ter, perqu l'espai buit no existeix. Bruno no arriba al concepte de galxia. Els cometes sn part del synodus ex mundis, astres, i no -com sostenien altres autors- criatures efmeres, instruments divins, nuncis de la providncia. El cometa s un mn, s a dir, un astre permanent, format pels quatre elements. La seva concepci cosmolgica est marcada per la infinitud, l'homogenetat, i la isotropia. La unitat s el sistema planetari. La matria est unida a un principi actiu animista, i intelligent, d'estructura discontnua, feta d'toms. Amb aquesta perspectiva materialista i animista, infinitista i atomista, Giordano Bruno anticipa les notes essencials de la cosmologia del segle XX.

Les idees de Giordano Bruno, i l'Esglsia catlica.
Es diu que fou cremat pel seu Copernicanisme, per aix s incert, perqu el seu pensament teolgic estava suficientment apartat de la teologia de l'Esglsia catlica, que deman que fos, realment, jutjat per docetisme. Totes les seves obres foren incloses a lIndex Librorum Prohibitorum, el 1603.

Quatre cents anys desprs, durant el papat de Joan Pau II, s'express el reconeixement d'un error a la condemna de Bruno.

L'any 1600, quan mor cremat per la Inquisici, per un enfrontament entre qestions teolgiques i cientfiques, les idees medievals estan ferides de mort. Al ser anunciada la sentncia, de qu seria executat "piament, sense profusi de sang" (que en veritat significava la mort a la foguera) diu: "Temeu ms vosaltres en pronunciar la sentncia que jo en escoltar-la", significant que l'Esglsia Catlica sabria del crim contra la humanitat que estaria cometent creant un mrtir del pensament.

Pgines que s'hi relacionen.
Cincia;
Cosmologia;
Filsof;

Enllaos externs.

Algunes notes sobre els autors que defensaren les idees copernicanes;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329" title="Brigades Roges" nonfiltered="214" processed="212" dbindex="214">

Les Brigades Roges (en itali Brigate Rosse), foren una organitzaci armada marxista-leninista italiana fundada l'any 1969. Un dels seus objectius fundacionals era retirar Itlia de la OTAN, la qual influa la poltica italiana a travs de la denominada Operaci Gladuio. El seu smbol s una estrella asimtrica de cinc puntes.

Histria.

Naixement. 

El pare de les Brigades Roges va ser Renato Curcio, estudiant de la Universitat de Trento. Aquest grup armat tenia durant els seus inicis el seu nucli d'activitat a Mil i Tor (les zones ms industrialitzades d'Itlia), llocs en els quals es proposaven recaptar suports sindicals contra l'extrema dreta. 

Expansi. 

A partir de 1974, l'organitzaci es va estendre per altres zones d'Itlia com Roma, Gnova i Vencia. Va ser l'poca dels segrestos d'importants personalitats poltiques i econmiques del rgim itali.
El seu manifest de 1975 cridava a realitzar una "vaga general contra el cor de l'Estat", que entenien com una simple collecci d'empreses multinacionals. Les Brigades Roges combinaven els seus atacs contra les forces de seguretat amb uns altres contra la classe poltica italiana, especialment contra dirigents de la governamental Democrcia Cristiana. El juny de 1974 les Brigades Roges van cometre el seu primer atemptat mortal, assassinant a dos membres del neofeixista Moviment Social Itali. 
Aix els va fer passar totalment a la clandestinitat, abandonant-se qualsevol acci poltica encaminada cap als treballadors.
L'any 1976, els Carabinieri van arrestar a un gran nombre de militants, assassinant a un dels membres. 
L'abril de l'any segent les Brigades van anunciar la fundaci del Partit Comunista del Combattimento, com a "guia de la classe treballadora". Les accions armades, especialment contra la policia i els jutges, es van incrementar espectacularment. 
La majoria de la militncia d'aquesta etapa estava composta per estudiants, enfront del nucli obrer de l'organitzaci inicial. El 1978 les Brigades van segrestar i assassinar a l'ex-primer ministre Aldo Moro, a causa del pacte arribat entre el Partit Comunista Itali i la Democrcia Cristiana. 

Ocs.

La mort d'Aldo Moro va ser el principi de la fi de les Brigades Roges, car va fer que la classe poltica italiana prengus conscincia de la fora del grup. La popularitat d'Aldo Moro va fer que l'assassinat fra criticat no noms per algunes de les personalitats de l'esquerra italiana, sin fins i tot pels presos de l'organitzaci. La policia italiana faria finalment detencions massives el 7 d'abril de 1979, entre les quals cobraria fama la d'un grup d'intellectuals, del cercle de la revista Metrpoli, entre els quals es contava Paolo Virno, a ms de Toni Negri, Oreste Scalzone, Luciano Ferrari Bravo i altres. Desprs d'anys de pres, finalment es va reconixer que no estaven vinculats a l'organitzaci. 

Alguns anys ms tard s'especularia sobre la veritable autoria de l'assassinat d'Aldo Moro. No sn pocs els que insinuen que darrere d'aquella acci podria haver-hi l'organitzaci paramilitar conservadora Operaci Gladio, fundada els anys 50, amb objectiu d'impedir l'accs al govern itali de l'esquerra radical. 

L'any 1981 l'organitzaci va segrestar el general de brigada de l'exrcit nord-americ James Dozier, el qual seria rescatat posteriorment en una operaci policial. La policia italiana va arrestar a diversos membres que proporcionarien valuosa informaci sobre altres activistes, conduint a noves detencions. 

Durant el 1984, les Brigades Roges es van escindir en dues faccions: la majoritria del Partit Comunista Combatent, coneguda tamb sota les sigles BR-PCC, i la minoritria de la Uni de Combatents Comunistes, tamb coneguda com a BR-UCC. A Sardenya hi actu un grup semblant, Barbagia Rossa.
El mateix any, quatre dels seus lders a la pres, Curcio, Moretti, Ianelli i Bertolucci, rebutjaven pblicament la lluita armada. 
El mateix any, el grup armat va reivindicar la mort de Leamon Hunt, responsable nord-americ del Grup d'Observadors Internacionals per a la Pennsula del Sina. 

Un any ms tard, durant el 1985 alguns membres del grup allats a Frana van retornar a Itlia. Al mateix temps es van incrementar les detencions. El febrer de 1986 la facci BR-PCC va assassinar l'ex-alcalde de Florncia, i va intentar matar un conseller del primer ministre Bettino Craxi. 

El mar de 1987 l'altra facci (BR-UCC) va assassinar el general Lici Giorgieri a Roma. El 16 d'abril de 1988 el BR-PCC va assassinar el senador Roberto Ruffilli. Desprs d'aix, les activitats d'aquests grups van cessar a causa de l'arrest dels seus dirigents. 

Les Brigades Roges avui.

Les ltimes accions conegudes de les Brigades Roges van tenir lloc: 

Maig de 1999: assassinat de Massimo D'Antona, conseller del gabinet de centre-esquerra de Massimo D'Alema. ;

20 de mar de 2002: la mateixa pistola usada per a aquest assassinat va ser usada tamb a Bolonya per a la mort de Marco Biagi, un altre conseller econmic, en aquest cas del govern dret de Silvio Berlusconi, i figura clau en les actuals poltiques de mercat de treball italianes. Les Brigades van assumir la responsabilitat. ;

3 de mar de 2003: dos activistes, Mario Galesi i Nadia Desdemona Lioce, inicien un tiroteig amb la policia a un tren estacionat a l'estaci de Terontola. Galesi i Emanuele Petri (un dels policies) van morir. Lioce va ser detinguda. ;

23 d'octubre de 2003: els Carabinieri arresten a sis membres de les Brigades durant unes redades simultnies a Florncia, Sardenya, Roma i Trepitja, estant aquesta operaci relacionada amb l'assassinat de Massimo D'Antona.

Activitats. 

El nucli original de les Brigades Roges es va especialitzar en assassinats i segrests de membres del govern i empresaris italians. El seu modus operandi era disparar a les vctimes quan abandonaven el seu domicili o el seu lloc de treball. El grup havia estat llargament inactiu des que les autoritats italianes i franceses van arrestar la majoria dels seus membres el 1989. En l'actualitat compta amb recursos i militncia limitats. 

Efectius. 

Probablement en l'actualitat compta amb menys de 50 militants, a ms d'un nombre desconegut de simpatitzants. A ms, es poden distingir dues faccions: NAP ("Nuclei Armati Proletari", Nuclis Armats Proletaris) i "Primera Linea", Primera Lnia. 

Zona d'operacions .

Tant les seves bases com els seus objectius estan a Itlia. Alguns membres viuen refugiats a altres pasos europeus, especialment a Frana. 

Suports internacionals. 

En l'actualitat es desconeixen. Les Brigades Roges de la primera etapa s'autofinanaven, encara que probablement van rebre suports de l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina i altres grups armats d'Europa Occidental. 

Altres teories ms polticament incorrectes insinuen que darrere de les Brigades Roges podrien haver estat durant anys els omnipresents fils de l'Operaci Gladio i la lgia filofeixista Propaganda Due. 
El segrest i assassinat del poltic democristi Aldo Moro desprs de la seva aliana de govern amb socialistes i comunistes s una de les bases fortes d'aquesta teoria, que t els seus parallelismes amb altres grups d'esquerra europeus com el GRAPO a Espanya o la RAF a Alemanya, sempre sota sospita de ser un formiguer d'infiltrats d'ultradreta o directament tapadores. 

Enllaos externs.
 Plana sobre les Brigades Roges;
 El text complet de la resoluci estratgica del febrer del 1978 (Itali);
 Tots els texts complets de tots els comunicats de les Brigades Roges.;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330" title="Biblioteconomia" nonfiltered="215" processed="213" dbindex="215">
La biblioteconomia es la disciplina que tracta de la conservaci, organitzaci i administraci de les biblioteques i altres centres d'informaci i organitzaci de la informaci.

 Vegeu tamb .
 Biblioteca;
 Bibliotecari;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331" title="Bruixa (desambiguaci)" nonfiltered="216" processed="214" dbindex="216">

Biologia: tipus de peix, vegeu peix bruixa.
Folklore: en les rondalles, una bruixa s alg que practica a la mgia negra.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333" title="Botnica pura" nonfiltered="217" processed="215" dbindex="217">
La botnica pura estudia les plantes des d'un punt de vista purament teric.

T dues branques:
Botnica general;
Botnica especial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335" title="Botnica especial" nonfiltered="218" processed="216" dbindex="218">
La botnica especial, s una branca de la botnica, referida als individus en particular i a les entitats que componen com a tals. 

La botnica especial se subdivideix en Botnica sistemtica, que estudia les relacions filogentiques que existeixen entre les diferents entitats botniques, Geobotnica, que estudia la distribuci dels vegetals en el mn i les relacions entre les plantes i l'entorn geolgic, l'Ecologia vegetal, que estudia el medi ambient de les plantes, i la Teratologia vegetal, que estudia les malformacions que poden patir les plantes. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336" title="Botnica aplicada" nonfiltered="219" processed="217" dbindex="219">
La botnica aplicada estudia la utilitat o aplicaci dels vegetals.

Es subdivideix de diverses formes, segons la finalitat que persegueix:

Botnica agrcola;
Botnica forestal;
Botnica farmacutica;
Botnica fitopatolgica, etc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337" title="Botnica agrcola" nonfiltered="220" processed="218" dbindex="220">
La botnica agrcola s l'aplicaci de la  botnica a les plantes utilitzades en l'agricultura.

Es tracta molt sovint de la descripci botnica amb finalitats prctiques de les diverses especies varietats o races amb l'objectiu, entre altres, de la identificaci de la varietat a la qual pertanyen per exemple ampelografia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339" title="Botnica farmacutica" nonfiltered="221" processed="219" dbindex="221">
La botnica farmacutica s la part de la botnica que estudia les plantes per les seves propietats medicinals.

Una branca de la botnica farmacutica s l'etnobotnica farmacutica. Aquesta s'ocupa de l'estudi de les plantes medicinals relacionades amb les civilitzacions i totes les cultures del mn.

Vegeu tamb: Farmacognsia





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341" title="Big Bang" nonfiltered="222" processed="220" dbindex="222">



El Big Bang ("Gran Explosi") s el model cosmolgic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condici primignia en la que existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura.
 
Aquesta paraula que designa el principi de la dilataci i l'expansi de l'univers, comparada abusivament amb una explosi, fou proposada per primera vegada, de forma bastant desdenyosa, pel fsic angls Fred Hoyle en un programa de rdio de la BBC, The Nature of Things (La natura de les coses), el text del qual fou publicat en el 1950. Hoyle no explicava la teoria, sin que se'n reia del concepte, car ell en proposava un altre, avui abandonat, la teoria de l'estat estacionari, segons el qual l'univers no hauria conegut una etapa densa i calenta. Malgrat el menyspreu original, aquesta expressi ha perdut la seva connotaci pejorativa i irnica i ha esdevingut un nom cientfic i vulgaritzat de l'poca en qu va aparixer l'univers que coneixem. s un model dins de la teoria de la relativitat general que descriu el desenvolupament de l'Univers primerenc. Tamb es parla de Big Bang en un sentit ms concret, per descriure la bola de foc gegant que va esclatar, en una explosi gegantina, a l'inici de la histria del nostre espai-temps. Per tant, el terme "Big Bang" s'utilitza tant per referir-se especficament al moment en qu es va iniciar l'expansi observable de l'Univers, quantificada en la llei de Hubble, com en un sentit ms general per a referir-se al paradigma cosmolgic que explica l'origen i l'evoluci del mateix Univers. 

El suport teric per al Big Bang prov d'uns models matemtics, l'anomenada mtrica FLRW o models de Friedmann, que mostren que un fenomen com el Big Bang s coherent amb la teoria general de la relativitat i amb el principi cosmolgic, que manifesta que les propietats de l'univers haurien de ser independents de la posici o de l'orientaci.

Les proves observades que confirmen la teoria inclouen l'anlisi de l'espectre de llum de les galxies, que mostren un desplaament cap a longituds d'ona ms llargues en proporci a la distncia de cada galxia i en una relaci descrita per la llei de Hubble. 

Si aquestes proves s'afegeixen a la que es desprn del principi de Coprnic, que considera que observadors situats a qualsevol lloc de l'univers poden fer observacions similars, permet afirmar que l'espai s'est expandint. Una altra prova encara ms important prov del descobriment, l'any 1964, de la radiaci csmica de fons o fons csmic de microones. 

Aquest fenomen s'havia pronosticat com una relquia del procs en el que el plasma ionitzat calent de l'univers primigeni es refredava de manera suficient com per formar hidrogen neutre i fer possible que l'espai fos transparent a la llum, i aquesta descoberta ha afavorit que entre els fsics s'accepti de manera general que el Big Bang s el millor model per a explicar l'origen i l'evoluci de l'univers. Altres dades que tamb en donen suport provenen de la proporci relativa d'elements qumics lleugers existents a l'univers; la sorprenent coincidncia entre els valors predits i les abundncies de aquests elements inferides a partir de les observacions es pot considerar un complert xit de la teoria de la nucleosntesi del Big Bang.

Big Bang o estat estacionari.
El descobriment de l'expansi de l'univers prova que no s esttic, per obre el cam a moltes interpretacions possibles:

Conservaci de la matria (la hiptesi a priori ms realista), i per tant diluci d'aquesta pel moviment d'expansi, en aquest cas l'univers era ms dens en el passat: aix s el Big Bang;
Es pot imaginar que l'expansi va acompanyada de la creaci de matria. Dins aquest marc la hiptesi ms esttica s imaginar un fenomen de creaci contnua de matria contrabalanant exactament la seva diluci per l'expansi. Un univers com aquest seria per tant estacionari.

En els primers temps la segona hiptesi fou la ms popular, si b el fenomen de  la creaci de matria no estava justificada per consideracions fsiques. Un dels motius d'aquest xit d'aquest model, anomenat teoria de l'estat estacionari, s la consideraci de qu l'univers s etern. No hi pot haver, per tant, conflicte entre l'edat de l'univers i l'edat d'un objecte celeste qualsevol.

A la inversa, dins la hiptesi del Big Bang, l'univers t una edat finita, que es pot deduir directament de la seva taxa d'expansi (vegeu: equacions de Friedmann). En els anys de la dcada de 1940, la taxa d'expansi de l'univers se subestimava en un grau molt alt, la qual cosa esdevenia en una estimaci molt baixa de l'edat de l'univers. Alguns mtodes de dataci de la Terra indicaven que era ms vella que l'edat de l'univers estimat a partir de la seva taxa d'expansi. Els models del tipus Big Bang tenien dificultats degut per causa d'aquestes observacions. Aquestes dificultats desaparegueren amb una nova avaluaci ms precisa de la taxa d'expansi de l'univers.

 Histria . 


Vegeu tamb: Cronologia de la cosmologia i Histria de l'astronomia;
La teoria del Big Bang es desenvolupa a partir de les observacions en l'estructura de l'univers i a partir dels avenos terics. El 1912 el nord-americ Vesto Slipher va mesurar el primer efecte Doppler d'una "nebulosa espiral", i aviat van descobrir que gaireb totes les nebuloses espirals s'allunyaven de la terra. No s'adonaren que aquestes suposades nebuloses eren en realitat galxies espirals ms allunyades de la Via Lctia. Ni tampoc entenien les implicacions cosmolgiques d'aquella observaci, ja que en aquella poca existia una controvrsia important sobre si aquelles nebuloses eren "universos illa" ms llunyans que la Via Lctia.

A la primera meitat del segle XX, la teoria de la relativitat d'Albert Einstein no admetia solucions esttiques que era un resultat que el propi Einstein va considerar erroni, corregint-lo amb l'addici de la constant cosmolgica. Va ser el 1922 quan el cosmleg i matemtic rus Alexander Friedmann va obtenir les equacions de Friedmann aplicant formalment la relativitat a la cosmologia sense utilitzar la constant cosmolgica. Les seves equacions descriuen l'univers Friedman-Lematre-Robertson-Walker que pot expandir-se i contraure's.

El 1924, Edwin Hubble calcula la gran distncia que hi havia entre la nebulosa espiral ms propera que mostrava que aquests sistemes eren en efecte galxies. Independentment de l'obtenci de les equacions de Friedman, el 1927, el sacerdot belga catlic rom Georges Lematre va proposar que la recessi de les nebuloses era a causa de l'expansi de l'univers. El mateix Lematre l'any 1931 va anar ms enll afegint que l'univers havia estat originat a causa d'un "tom primigeni" simple, possiblement repetint les especulacions prvies que proposaven l'existncia d'un ou csmic com a origen de l'univers. Aquest tom primigeni va ser posteriorment anomenat Big Bang.

Hubble va comenar el 1924 a desenvolupar de forma molt laboriosa una srie d'indicadors de distncia, sent el precursor de l'escala de distncies csmiques, utilitzant el telescopi de 100 polzades (2.500 mm) de Hooker de l'observatori de Mount Wilson. Aix va poder estimar la distncia que hi havia entre les diferents galxies encara que ja havien estat mesurades a travs del desplaament cap al roig, principalment per Slipher. L'any 1929 Hubble va descobrir la correlaci entre la distncia i la velocitat de recessi, actualment coneguda com la llei de Hubble.Lematre propos el principi cosmolgic.

Durant els anys 1930 es van proposar altres idees, com poden ser les cosmologies no estndards, per a explicar les observacions de Hubble, incloent-hi el model de Milne amb l'univers oscillant. L'univers oscillatori va ser originalment proposat per Friedmann, per defensat per Einstein i Richard Tolman. Fritz Zwicky tamb propos la hiptesi de la llum cansada.

Desprs de la Segona Guerra Mundial emergeixen dues possibilitats diferents. Una va ser la Teoria de l'estat estacionari de Fred Hoyle, en el qual a mesura que l'univers s'expandeix es crea nova matria. En aquest model, l'univers s aproximadament el mateix al llarg del temps. L'altre va ser la teoria del Big Bang de Lematre que va ser defensada i desenvolupada per George Gamow, qui va introduir la nucleosntesi primordial del big bang, mentre els seus associats, Ralph Alpher i Robert Herman van pronosticar la radiaci csmica de fons (RCF)

. s irnic que fos Hoyle qui va encunyar el nom que havia estat aplicat en la teoria de Lematre, referint-se amb el terme "aquesta idea del Big Bang" durant una emissi de radio per a la BBC l'any 1950. Durant una curt temps, el suport estava dividit entre aquestes dues teories. Finalment, les proves observacionals es van fer importants, particularment amb el descobriment de les fonts de rdio, i comen a afavorir a l'ltima. El descobriment de la radiaci csmica de fons el 1964 va assegurar el Big Bang com a la millor teria per explicar l'origen i l'evoluci del cosmos. Molta de la feina actual en cosmologia inclou l'enteniment de com es formen les galxies en el context del Big Bang, entenent la fsica de l'univers "a l'inici dels temps", i reprenent les observacions amb la teoria bsica.

Els pasos de gegant que s'han fet en la cosmologia del Big Bang des dels anys 1990 sn grcies als grans avenos en la tecnologia dels telescopis, aix com l'analisi de dades copioses des de satllits  com el COBE, el Telescopi espacial Hubble i el WMAP. Prcticament, tots els treball terics actuals en la cosmologia intenten estendre o matisar els elements de la teoria del Big Bang. Molts dels treballs actuals en cosmologia inclouen una explicaci de com es formen les galxies en el context del Big Bang, i analitzar les observacions amb la teoria bsica. Els Cosmlegs actualment tenen una mesura bastant precisa de molts dels parmetres del model del Big Bang, i han fet la descoberta inesperada que diu que l'expansi de l'univers est accelerant.

 Visi de conjunt .

Si es fa una extrapolaci de l'expansi de l'univers basada en la relativitat general ens trobem en el passat amb una densitat i una temperatura infinita en un temps finit. Hi ha un debat obert per posar-se d'acord en la mesura en qu pot ser precisa aquesta extrapolaci  i naturalment, en el temps, que no s anterior a l'poca de Planck. La primera fase densa  i calorosa, es coneix com "el Big Bang" i s considerat el "naixement" del nostre univers. No hi ha consens sobre quant temps va durar: per a alguns especialistes es fa referncia noms a la singularitat gravitatria inicial, per per a altres comprn tota la histria de l'univers; normalment s'entn que, com a mnim, ens referim als primers minuts durant els quals se sintetitza l'heli. 

Es calcula que l'edat de l'univers s de 13,7 0,2 milers de milions d'anys.. Aquesta estimaci s'ha fet basant-se en mesures:
 de l'expansi de l'univers a partir d'observacions de supernoves tipus Ia, ;
 de la variaci de la radiaci csmica de fons, i ;
 de la Llei de Hubble (recessi de les galxies). ;
s notable el fet que els tres tipus de mesures, que sn independents, siguin consistents i coincidents, per la qual cosa es consideren que sn una clara prova de l'anomenat model Lambda-CDM (model  CDM) o model de concordana del Big Bang, que descriu de forma detallada la naturalesa de l'univers.

Les primeres fases del Big Bang estan subjectes a molta especulaci. En els models ms acceptats, l'univers, en els seus primers moments, era homogeni i istrop, amb una densitat de l'energia increblement alta, i amb temperatures i pressions elevadssimes; i en un procs molt rpid, s'anava expandint i alhora es refredava. Es va expandir i es va refredar, experimentant uns canvis de fase anlegs a la condensaci de vapor o la congelaci d'aigua, per en la dimensi de les partcules elementals. Aproximadament entre 10 i 35 segons desprs, una fase de transici provoc una inflaci csmica, en la que l'univers va crixer de manera exponencial. En acabar aquesta fase, s'atur l'expansi, i el material que formava l'univers van quedar amb forma d'un plasma de quarks-gluons, i altres partcules elementals..

A aquestes temperatures tan altes, els moviments aleatoris de partcules i antipartcules de tot tipus, provocava constants collisions, en un procs continu de creaci i destrucci. En algun moment, es va produir una reacci desconeguda anomenada bariognesi que no complia  amb la conservaci del nombre de barions, provocant un excs molt petit de quarks i leptons davant els antiquarks i antileptons de l'ordre d'1 part en 30 milions. Aquest resultat ocasion, d'alguna manera, l'asimetria observada entre matria i antimatria, el predomini de la matria sobre  l'antimatria que existeix en l'univers actual.

L'univers va continuar augmentant de volum i disminuint de temperatura, i l'energia tpica de cada partcula tamb va anar disminuint. Aix va comportar nous canvis que consolidaren la ruptura de la simetria fent possible la forma actual de les forces fonamentals de la fsica i els parmetres de les partcules elementals.. Uns 10 minuts i 11 segons ms tard la representaci comena a ser menys especulativa ja que les partcules assoleixen uns nivells d'energia que es poden reproduir en experiments de laboratori de la fsica de partcules.

Als 10 minuts i 6 segons els quarks i gluons es combinaren per formar diversos tipus de barions, com protons i neutrons. El fet que hi haguessin una mica ms de quarks que d'antiquarks va produir una major presncia de barions que de antibarions. La temperatura ara ja no era prou elevada perqu es poguessin crear nous parells de protons-antiprotons, i de neutrons-antineutrons; a continuaci esdevenia una anihilaci massiva impressionant i. com a conseqncia, quedaren noms un 1010 dels protons i neutrons originals, i cap de les seves antipartcules. Un procs similar succea, aproximadament en 1 segon, amb els electrons i positrons. Desprs d'aquestes grans anihilacions, els protons, neutrons i electrons que quedaren ja no es movien de manera relativista i la densitat energtica de l'univers ara era dominada pels fotons, amb una contribuci menor dels neutrins.

Quan la temperatura era de mil milions de graus Kelvin i la densitat era com la de l'aire, els neutrons es combinaren amb els protons per formar nuclis de deuteri i heli, en un procs que s'anomena nucleosntesi primordial o nucleosntesi del Big Bang..
La majoria dels protons romanien sense combinar en forma de nuclis d'hidrogen. Com l'univers seguia refredant-se, la matria va deixar de moure-se gradualment de forma relativista i la gravitaci de la matria en reps pass a predominar per damunt la radiaci (fotons). Desprs d'uns 380.000 anys els electrons i els nuclis es combinaren per formar toms, fonamentalment d'hidrogen; llavors la radiaci es va desacoblar de la matria i va continuar per l'espai prcticament sense obstacles. Aquesta radiaci, relquia del passat, es coneix com la radiaci csmica de fons.

En passar el temps, algunes regions lleugerament ms denses, amb la matria uniformement distribuda, van crixer atraient ms matria per l'acci de la gravetat, i aix es feren ms denses, formant nvols de gas, estrelles, galxies i d'altres estructures astronmiques que actualment s'observen. Els detalls d'aquest procs depenen de la quantitat i tipus de matria de l'univers. Els tres tipus possibles que es coneixen sn: la matria fosca freda, la matria fosca calenta i la matria barinica. Els millors clculs disponibles, provinents del WMAP, mostren que la forma ms comuna de matria a l'univers s la matria fosca freda. Els altres dos tipus de matria constitueixen menys d'un 20% de la matria de l'univers.

L'univers actual sembla estar dominat per una forma misteriosa d'energia coneguda com a energia fosca. Aproximadament 70% de la densitat d'energia de l'univers actual est en aquesta forma. Aquesta energia provoca l'expansi de l'univers, la qual s'observa que s ms lenta del que s'esperava a distncies molt grans; s a dir, varia amb una relaci lineal entre velocitat i distncia, i produeix que l'espai-temps s'expandeixi ms rpidament que l'esperat a grans distncies. L'energia fosca pren la forma d'una constant cosmolgica en les equacions de camp d'Einstein, dins la teoria de la relativitat general, per els detalls de la seva composici sn desconeguts i la seva relaci amb el model estndard de la fsica de partcules continua sent investigada tant de forma terica com per mitj d'observacions.

Totes aquestes observacions poden ser explicades pel model  CDM de cosmologia, que s un model matemtic del Big Bang amb sis parmetres lliures. Com ja s'ha comentat, no hi ha cap model fsic convincent per als primers 10 minuts i 11 segons de l'univers. En el "primer instant", la teoria gravitacional d'Einstein prediu una singularitat gravitacional on les densitats sn infinites. Per resoldre la paradoxa de la singularitat inicial, es necessita una teoria de la gravitaci del quntum. En fsica, un dels problemes ms grans, encara sense resoldre, s entendre aquest perode de la histria de l'univers.

 Base terica .

La teoria de Big Bang depn de dues grans suposicions essencials: 
 La universalitat de les lleis fsics. ;
 El principi cosmolgic, que estableix que a grans escales l'univers s homogeni i istrop.

Aquestes idees es consideraven inicialment com a postulats, per avui hi ha esforos per intentar demostrar-les. Per exemple, la primera suposici ha estat provada per observacions que mostren que la desviaci ms gran possible de la constant de l'estructura fina sobre l'edat de l'univers s de l'ordre 10 5. Tamb, la teoria de la relativitat general ha passat proves estrictes dins l'escala del sistema solar i d'estrelles binries i, d'altra banda, l'extrapolaci a escales cosmolgiques ha estat validada pels xits emprics en relaci a diversos aspectes de la teoria del Big Bang.

Si l'univers a gran escala sembla istrop com aix es veu des de Terra, el principi cosmolgic es pot obtenir simplement a partir del principi de Coprnic. Finalment, el principi cosmolgic s'ha confirmat a un nivell de 10 5  mitjanant les observacions del CMB. S'ha calculat que l'univers s homogeni, en les grans escales, a un nivell del 10%.

La teoria del Big Bang utilitza el postulat de Weyl per mesurar, sense ambigitat, el temps en qualsevol moment del passat a partir del l'poca de Planck. Les mesures en aquest sistema depenen de coordenades conformals en les quals les anomenades distncies codesplaants i els temps conformals permeten no considerar l'expansi de l'univers per a les mesures d'espai-temps. En aquest sistema de coordenades, els objectes que es mouen dins el flux cosmolgic mantenen sempre la mateixa distncia codesplaant i l'horitz o lmit de l'univers queda fixat pel temps codesplaant.

Vist aix, el Big Bang no s una explosi de matria que s'allunya per omplir un univers buit, sin que s l'espai-temps el que s'expandeix. I la seva expansi s la que causa de l'augment de la distncia entre dos punts fixos del nostre univers. Quan els objectes estan lligats entre ells, per exemple en una galxia, no s'allunyen amb l'expansi de l'espai-temps a causa que s'assumeix que les lleis de la fsica que els governen sn uniformes i independents de l'espai mtric. I encara ms, l'expansi de l'univers en les escales actuals locals s tan petita que, en l'expansi, qualsevol dependncia de les lleis fsiques no seria mesurable amb les tcniques actuals.

 Proves .
En general, es consideren tres grans tipus de proves empriques que recolzen la teoria cosmolgica del Big Bang:
 L'expansi de l'univers que s'expressa en la llei de Hubble i que es pot apreciar en el desplaament cap el vermell de les galxies. ;
 Les mesures detallades de la radiaci csmica de fons.
 L'abundncia d'elements lleugers, com s'exposa a la teoria de la nucleosntesi del Big Bang.
A ms, la funci de correlaci de l'estructura a gran escala en l'univers encaixa amb la teoria del Big Bang. 

 L'expansi d'acord amb la llei de Hubble .


De l'observaci de galxies i qusars llunyans es desprn que aquests objectes pateixen un desplaament cap al vermell, la qual cosa vol dir que la llum que emeten s'ha desplaat proporcionalment cap a longituds d'ona ms llargues. Aix es comprova recollint dades de l'espectre de freqncies dels objectes i desprs comparant el patr espectroscpic de les lnies d'emissi o absorci corresponents als toms dels elements que interactuen amb la llum; sn uniformement istrops, distributs uniformement entre els objectes observats en totes les direccions. En aquesta anlisi, es pot apreciar un cert desplaament cap al vermell, el que s'explica per una velocitat recessional corresponent a l'efecte Doppler en la radiaci.

En representar aquestes velocitats recessionals d'acord a les distncies als objectes, apareix una relaci lineal coneguda com la Llei de Hubble:
;
on
 s la velocitat recessional de la galxia o un altre objecte distant ;
 s la distncia a l'objecte, i ;
 s la constant de Hubble, mesurada en (70 +2.4/-3.2) (km/s)/Mpc per la prova del WMAP .;

La llei de Hubble t dues explicacions possibles. O som en el centre d'una explosi de galxies  la qual cosa s insostenible d'acord al principi de Coprnic , o l'univers s'est expandint de manera uniformem a totes direccions. Aquesta expansi universal va ser pronosticada a la teoria de la relativitat general per Friedman  el 1922 i per Lematre  el 1927, abans que Hubble fes els seus anlisis i observacions el 1929, i suposes la pedra angular de la teoria del Big Bang, desenvolupada per Friedmann, Lematre, Robertson i Walker.

Que l'espai s'est expandint es demostra, juntament amb la llei de Hubble, amb les proves observacionals directes del Principi Cosmolgic i del Principi de Coprnic. El desplaament astronmic cap el vermell s extremadament istrop i homogeni, i aquest fet dna suport al Principi Cosmolgic.

Les mesures realitzades l'any 2000 dels efectes de la radiaci csmica de fons sobre la dinmica de diversos sistemes astrofsiques distants demostren el principi de Coprnic que la Terra no est en una posici central, dins una escala cosmolgica. El refredament uniforme de la radiaci csmica de fons durant milers de milions d'anys s explicable noms si l'univers est experimentant una expansi mtrica, i exclou la possibilitat que siguem prop de l'nic centre d'una gran explosi.

 Radiaci csmica de fons .


Una de les caracterstiques de la teoria del Big Bang s la predicci de la radiaci csmica de fons o fons csmic de microones (CMB o Cosmic microwave background). Durant els primers dies de l'univers, l'univers era dins un gran equilibri trmic, amb fotons que eren emesos i absorbits contnuament, que donava una radiaci prpia d'un espectre de cos negre. Com l'univers s'expandia, es refredava i assolia una temperatura a la qu ja no es podrien crear o destruir fotons. Mentre l'univers es refredava a causa de l'expansi, la seva temperatura hauria caigut per sota de 3.000 graus K. Per sobre d'aquesta temperatura, els electrons i protons estan separats, solts; i a causa d'aquesta dispersi l'univers era opac a la llum. Per sota dels 3.000 graus K, es formen els toms, en un procs conegut com a recombinaci, i que permet el pas de la llum a travs del gas de l'univers. Aix s el que es coneix com a dissociaci de fotons.

En 1964, Arno Penzias i Robert Wilson, mentre desenvolupaven una srie d'observacions de diagnstic amb un receptor de microones propietat dels Laboratoris Bell van descobrir accidentalment la radiaci csmica de fons. El seu descobriment va proporcionar una confirmaci substancial de les prediccions generals respecte al CMB  la radiaci va resultar ser istropa i constant, amb un espectre del cos negre de prop de 3 K  i va inclinar la balana cap a la hiptesi del Big Bang. Penzias i Wilson van rebre el Premi Nobel pel seu descobriment.

El 1989, la NASA va llanar el COBE (Cosmic background Explorer), i els resultats inicials, fets pblics el 1990, van recolzar les prediccions generals que la teoria del Big Bang fa sobre la CMB. El COBE va trobar una temperatura residual de 2.726 K i el 1992 va detectar per primer cop les fluctuacions o anisotropies en el CMB, a un nivell aproximat d'una part entre 105. Es va atorgar els premis Nobel a John C. Mather i a George Smoot per les seves investigacions en aquest mbit. Durant la dcada dels 90 es va estudiar ms extensament l'anisotropia en el CMB mitjanant un gran nombre d'experiments des de bases terrestres i des de globus. El 2000 i 2001, diversos experiments, especialment el BOOMERang, mesurant la distncia angular tpica de les anisotropies, es va concloure que l'univers era geomtricament pla. (Vegeu l'article sobre la Forma de l'univers)

A comenaments de 2003 es van donar a conixer els resultats del satllit Wilkinson Microwave Anisotropy, o WMAP, que va aportar les dades ms precises conegudes fins a l'actualitat d'alguns parmetres cosmolgics. Les dades que aport aquest satllit tamb refut determinats models d'inflaci csmica, per els resultats han sigut, en general, coherents amb la teoria d'inflaci; aquest satllit encara segueix recollint dades. Est programat el llanament d'un altre satllit, el Planck Surveyor, que recollir dades ms acurades de les anisotropies del CMB, als que s'afegeixen les dades d'altres experiments realitzats des de la Terra.

 Abundncia d'elements primordials .

Utilitzant el model de Big Bang s possible comptar la concentraci a l'univers d'heli-4, heli-3, deuteri i liti-7, de manera proporcional a la quantitat d'hidrogen (H).. Les quantitats depenen d'un nic parmetre: la proporci entre fotons a barions, que pot ser calculada de manera independent a l'estructura de les fluctuacions de CMB. Les proporcions pronosticades  no per nombre sin per massa  sn d'un 0,25 per 4He/H, d'un 10 3 per a H/H, d'un 10 9 per a 7Li/H.

Aquestes quantitats mesurades concorden amb les predites a partir d'un nic valor de la proporci entre barions i fotons, i es considera una prova clara a favor de la teoria del Big Bang, ja que s l'nica que explica l'abundncia relativa d'elements lleugers.

 Evoluci i distribuci de les galxies .

Les observacions detallades de la morfologia i estructura de galxies i qusars han proporcionat un bon suport a la teoria del Big-Bang. La combinaci de les observacions amb la teoria suggereix que els primers qusars i galxies es van formar uns mil milions d'anys desprs del Big Bang, i des d'aquell moment s'han estat formant estructures ms grans, com els cmuls de galxies i supercmuls. Les poblacions d'estrelles han anat envellint i evolucionant, de manera que les galxies distants  que s'observen tal com eren al principi de l'univers  sn molt diferents de les galxies ms properes  que s'observen en un estat ms recent . D'altra banda, les galxies formades fa relativament poc sn molt diferents de les galxies que es van formar a distncies similars per poc desprs del Big Bang. 

Aquestes observacions sn arguments slids en contra de la teoria de l'estat estacionari. Les observacions de la formaci d'estrelles, la distribuci de qusars, galxies i estructures ms grans concorden amb les simulacions obtingudes sobre la formaci de l'estructura en l'univers a partir del Big Bang, i estan ajudant a completar detalls de la teoria.

 Punts febles de la teoria .

Histricament, han sorgit un cert nombre de problemes dins de la teoria del Big Bang. Amb el consens aclaparador de la comunitat cientfica que avui sost el model de Big Bang, molts d'aquests problemes s'estudien des d'una perspectiva histrica; els punts febles s'han anat superant, ja sigui per mitj de modificacions a la teoria, o com a resultat d'observacions ms precises. Altres aspectes, com el problema de la penombra en cspide i el problema de les galxies nanes de matria fosca freda, no sn considerades qestions greus ja que poden ser resoltes amb el reajustament de la teoria.

Les idees bsiques del Big Bang  l'expansi, el primer estat calent, la formaci d'heli, la formaci de galxies , sn conseqncia de moltes observacions independents que inclouen la nucleosntesi del Big Bang, la radiaci csmica de fons, l'estructura a gran escala de l'Univers, i les supernoves tipus Ia, i actualment no poden ser massa qestionats com a trets ms importants del nostre univers.

Els models actuals ms precisos del Big Bang es basen en diversos fenmens fsics extics que no s'han observat en experiments de laboratori, o no han estat incorporats dins el model estndard de la fsica de partcules. D'aquests fenmens, l'energia fosca i la matria fosca sn considerades les ms segures, mentre que la inflaci i la bariognesi romanen en l'mbit de l'especulaci; proporcionen explicacions satisfactries pel que fa als trets ms importants de l'univers primerenc, per podrien ser reemplaades per idees alternatives sense afectar la resta de la teoria. Explicacions per a tals fenmens romanen entre els problemes que encara ha de resoldre la fsica.

Crtiques dels cientfics.

Les conviccions o les reticncies dels autors que han participat a l'emergncia del concepte han fet un paper en el procs de maduraci, i s'ha dit sovint que les conviccions religioses de Lematre l'havien dut a proposar el model del Big Bang, encara que no hi ha proves tangibles. A la inversa, la idea segons la qual tot l'univers pugui haver estat creat en un sol instant semblava a Fred Hoyle molt ms criticable que la seva hiptesi de creaci lenta per continua de matria segons la teoria de l'estat estacionari, la qual cosa s sense cap dubte l'origen del seu rebuig de la teoria del Big Bang. Es coneixen molts ms exemples de reticncies de personalitats del mn cientfic, en particular:

Hannes Alfvn, premi Nobel de fsica 1970 pels seus treballs sobre la fsica de plasmes, que rebutj en bloc el Big Bang, i es va estimar ms proposar la seva prpia teoria, l'univers plasma, basada en la preeminncia dels fenmens electromagntics sobre les fenmens gravitacionals a gran escala, que avui ha estat abandonada completament.

Edward Milne, proposa cosmologies newtonianes, i fou a ms el primer que ho va fer (encara que desprs de la formulaci de la relativitat general), dins les quals l'expansi era interpretada com a moviments de galxies dins un espai esttic i minkowki (vegeu univers de Milne).

Arno Allan Penzias i Robert Woodrow Wilson que reberen el premi Nobel de Fsica per la seva descoberta del fons difs de microones (fons difs cosmolgic), aportant aix la prova decisiva del Big Bang, reconegueren que ells eren adeptes de la teoria de l'estat estacionari.

Wilson especialment declar no haver tingut la certitud de la pertinncia de la interpretaci cosmolgica de la seva descoberta:

Arno i jo, segur, estvem molt contents de tenir una resposta de qualque natura que fos al nostre problema. Qualsevol explicaci raonable ens hauria satisfet.  Ens havem habituats a la idea d'una cosmologia de l'estat estacionari.  Filosficament, jo m'estimava ms la cosmologia de l'estat estacionari. Incls jo vaig pensar que havem de presentar el nostre resultat com una simple mesura: al menys la mesura podia restar vertadera encara que la cosmologia que hi havia darrera es tingus per falsa. ;

Incls avui, i malgrat l'xit innegable, el Big Bang troba encara una oposici molt feble d'una part del mn cientfic, i entre alguns astrnoms. D'entre aquests es poden destacar els seus oposats histrics com a Geoffrey Burbidge, Fred Hoyle i Jayant Narlikar, qui desprs d'haver finalment abandonat la teoria de l'estat estacionari, n'han proposat una versi modificada, sempre basada en la creaci de matria, per en una successi de fases d'expansi i de contracci, la teoria de l'estat quasi-estacionari, que no ha arribat a tenir succs degut a la seva incapacitat per fer prediccions precises i compatibles amb les dades observacionals actuals, especialment amb les del fons difs cosmolgic. Una de les crtiques recurrents del Big Bang s la incoherncia entre l'edat de l'univers, ms jove que aquella que s'atribueix a certs objectes llunyans, com en el cas de les galxies Abell 1835 IR1916 o HUDF-JD2, per la major part d'aquests problemes d'edat sn el resultat de males estimacions de l'edat d'aquests objectes (vegeu els articles corresponents), i tamb d'una infravaloraci de l'error en les mesures.

 Problema de l'horitz.


El problema de l'horitz, tamb anomenat problema de la causalitat, s el resultat de la premissa que la informaci no pot viatjar ms rpida que la llum, de manera que dues regions de l'espai separades per una distncia ms gran que la velocitat de la llum multiplicada per l'edat de l'univers, en un univers d'edat finita, no poden estar connectades de manera causal. La isotropia observada de la radiaci csmica de fons (CMB) s, en aquest aspecte, problemtica, ja que la mida de l'horitz de partcules correspon a una mida d'uns dos graus al cel. Si l'univers hagus tingut la mateixa lnia d'expansi des de l'poca de Planck, no hi hauria mecanisme que pogus fer que aquestes regions tinguessin la mateixa temperatura.

Aquesta aparent inconsistncia es resol amb la teoria inflacionista en la qual un camp d'energia escalar istrop domina l'univers en transcrrer un temps de Planck desprs de l'poca de Planck. Durant la inflaci, l'univers pateix una expansi exponencial, i regions que interactuen entre elles s'expandeixen ms enll dels seus respectius horitzons. 

El principi d'incertesa de Heisenberg prediu que durant la fase inflacionista hi haur fluctuacions primordials trmiques, que s'amplificarien fins a una escala csmica. Aquestes fluctuacions serveixen de llavors per a tota l'estructura actual de l'univers. En passar la inflaci, l'univers s'expandeix seguint la llei d'Hubble i les regions que eren massa lluny per interactuar entre elles tornen a l'horitz; aix explica la isotropia observada de la CMB. La inflaci prediu que les fluctuacions primordials sn gaireb invariants segons l'escala i que tenen una distribuci normal o gaussiana, que ha estat confirmat amb precisi per mesures de la CMB.

El 2003 va aparixer una altra teoria per resoldre aquest problema, la velocitat variant de la llum de Joao Magueijo, que encara que a la llarga contradiu la relativitat d'Einstein usa la seva equaci incloent la constant cosmolgica per resoldre el problema d'una forma molt efica que tamb ajuda a solucionar el problema de la planor.

 El problema de la planor .



El problema de la planor, o flatness, tamb conegut com el problema de l'antiguitat (en angls, oldness), s un problema observacional que s conseqncia de l'aplicaci de la mtrica FLRW en els clculs de la forma de l'univers. En general, es considera que per al nostre Univers, segons la seva curvatura, existeixen tres tipus de geometries possibles: geometria hiperblica, geometria euclidiana o plana, i geometria ellptica. L'esmentada geometria ve determinada per la quantitat total de densitat d'energia de l'univers, mesurada mitjanant el tensor de tensi-energia. Si   s la densitat d'energia mesurada de manera observacional i  c la densitat crtica, s'obt que per a les diferents geometries les relacions entre ambds parmetres han de ser les segents:
 Hiperblic 
</doc>
<doc id="343" title="Bandera" nonfiltered="223" processed="221" dbindex="223">
;
Una bandera o senyera s un tros de tela, ordinriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a smbol o insgnia d'una naci, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associaci, etc, o com a signe per a identificar situacions jurdiques, militars, tcniques, etc. Tamb pot ser utilitzada amb motius decoratius.

La bandera estatal simbolitza a un estat o pas i s un dels signes d'identitat ms importants que t. Serveix per representar a l'estat a l'estranger, per tamb com a emblema en la prpia terra. 
La bandera estatal s'hissa cada dia en els edificis oficials (corts, ajuntaments,...). Les empreses i entitats privades tamb poden hissar-les, de la mateixa manera que els ciutadans. Quan hi ha un trgic succs estatal o mor una persona de mxim rang poltic les banderes onegen a mig pal en senyal de dol.

 Histria .

L's de les banderes ve d'ndia i de Xina, on provablement van ser inventades.

s possible considerar els smbols utilitzats durant la civilitzaci romana (com l'guila de la legi d'August Csar) com les primeres insgnies emprades a Europa. A la Pennsula Ibrica, els visigots van seguir usant aquest tipus d'estendards rgids amb alguna classe de drap; per no va ser fins la invasi musulmana quan es van comenar a emprar el que actualment coneixem com "banderes", ja que l's de teixits lleugers, com la seda, en els estendards va tenir el seu origen en Orient, sent els musulmans i els croats els primers a implantar el seu s a Europa. Les banderes es van convertir en guions i estendards representatius de Reis i Senyors (especficament, dels seus llinatges o cases reials), ms que de territoris o nacions, tal com avui sn utilitzades les ensenyes nacionals. 

 Forma .

Formes ms exteses actualment extendidas:

 Rectangular;
 Quadrada;
 Corneta;
 Gallaret ;

 Representatives de persones especfiques .
Poden representar a un ciutad particular, o a un crrec de l'administraci pblica o d'una organitzaci privada, adoptant diferents denominacions segons el cas: 

 Bandera personal. Les ms conegudes sn les utilitzades pels armadors de vaixells. ;
 Bandera de rang. Representen a un crrec d'un estament, per no a l'individu en particular. En aquest grup s'engloben principalment les banderes de les autoritats militars, dels crrecs del govern (presidents, ministres, etc.) i dels crrecs d'entitats privades (presidents, comodoros, capitans de flota, tresorers, secretaris, etc.).
 Gui. Bandera del que "guia", normalment un monarca o Cap d'Estat. El seu s es va estendre tamb a les antigues tctiques militars dels segles XVIII i XIX, on eren emprades per efectiu del mateix nom per a "guiar" el pas de cada batall. ;
 Estendard. ;

 Representatives de grups de persones .

La varietat de banderes que representen a diferents collectius s molt mplia. Les principals sn: 

 Bandera nacional: pavell nacional, i bandera naval: Representen a una naci. Hi ha 192 pasos independents al mn, cadascun dels quals t una bandera nacional que s onejada en el seu propi territori i en les seves ambaixades en l'exterior. ;
 Bandera d'entitat subnacional: Inclou totes les banderes representatives de territoris inferiors a la naci (regions, provncies, comunitats, comarques, municipis, parrquies, barris, etc.). ;
 Bandera d'organitzaci supranacional: Bandera d'organismes com Nacions Unides, la Uni Europea o l'OTAN, per citar uns exemples. ;
 Bandera d'entitat privada: Inclou les representatives de clubs esportius, fundacions, associacions, cofradies, empreses, etc. Poden ser grups nacionals o internacionals. ;

 Banderes de senyals .

En mbits esportius, especialment en competicions de Vela o d'automobilisme, i en mbits martims i militars, existeixen codis de senyals basats en la utilitzaci de banderes. 

 Banderes al mar .

Les banderes sn particularment importants al mar, on poden significar diferncies entre la vida i la mort, i conseqentment on les
normes i regulacins per les banderes aries sn restrictives i s'han de complir. 

Una bandera nacional onejada al mar es coneguda com una insgnia. 
Un vaixell pacfic (sense cap objectiu d'atacar), un mercant o l'iot, habitualment onegen la seva insgnia (en la posici habitual de la insgnia), juntament amb la bandera de la naci a la que est actualment visitan en el masteler (coneguda com una bandera de cortesia ).

En alguns pasos la insgnia dels iots s diferent a la insgnia dels vaixells mercants, amb l'objectiu d'informar que l'iot no porta cap carga que requereixi una declaraci de duanes. 
Portar cargues comercials en un vaixell amb una insgnia d'iot s considerat contraban en moltes jurisdiccions.

Vegeu tamb.
Llista de banderes d'estats sobirans;
Llista de banderes de colnies, estats associats i nacions sense estat;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346" title="Buit" nonfiltered="224" processed="222" dbindex="224">

S'anomena buit a l'absncia de aire, o altres fluids i en general de qualsevol tipus de matria. En fsica es defineix com l'absncia de matria en un volum determinat de l'espai. 

A la prctica aquesta condici s impossible d'aconseguir estrictament. Tant en l'enginyeria per la construcci de mquines, com en laboratoris per l'execuci d'experiments, el buit absolut no es pot assolir i llavors es parla de buit parcial. En aquest buit parcial, les poques molcules restants exerceixen una determinada pressi sobre les parets del volum que les compren. s per aix que aquest buit parcial s'expressa en unitats de pressi i sovint es compara amb la pressi atmosfrica normal (la pressi que exerceix l'atmosfera a nivell del mar). La pressi s per tant una manera de mesurar en quin grau s'ha aconseguit crear el buit en un volum. La unitat de pressi del SI s el Pascal (Pa). Tamb s'expressa en altres unitats com el torr o millmetres de mercuri (mmHg) usant l'escala baromtrica, o tamb com a percentatges de la pressi atmosfrica en bars o atm (atmosferes).

 Crear buit .

Per crear el buit d'una manera senzilla es parteix d'un cert volum, tancat hermticament, i s'expandeix, creant un buit parcial dins del volum. Exemples d'aquest sistema es donen: als pulmons en respirar, que s'expandeixen i creen un cert buit dins d'ells (La diferncia de pressi dins i fora dels pulmons hi fa entrar aire), i tamb per aspirar, absorbir o succionar. El mateix principi es fa servir en mquines com l'aspiradora o bombes d'aire.

Tamb es pot fer s d'una bomba d'aire per extreure l'aire dins una cambra de buit. A mesura que es va extraient l'aire queden menys molcules que empenyin contra les parets de la cambra, amb la qual cosa es redueix la pressi del seu interior. D'aquesta manera es pot aconseguir un bon buit per a causa de les fuites, efectes d'evaporaci i sublimaci a les parets de la cambra i els altres elements aquest mai ser perfecte.

 Altres tipus de buit .

Apart del buit creat artificialment, hi ha tamb buits creats per la natura. Aquest s el cas per exemple del buit a l'espai exterior. La pressi al espai s molt petita i es pot dir que s quasi perfecte. Aix i tot hi ha moltes partcules a l'espai i no es pot dir per tant que sigui perfecte. Dins del sistema solar, la major part d'aquestes partcules provenen del Sol, s el que s'anomena vent solar. Aquest vent solar es composa majoritriament de fotons, per tamb de protons i heli, components principals de la corona solar.

El buit a la mecnica quntica.

Si clssicament s difcil obtenir un buit perfecte a causa de les fuites, efectes d'evaporaci i sublimaci, la mecnica quntica estableix que les parets que delimiten el buit radien fotons com a conseqncia de la radiaci de cos negre. 

D'altra banda, segons la teoria quntica de camps, l'energia del buit no pot ser mai zero. Aix s per les fluctuacions del camp. Aquestes fluctuacions, anomenades fluctuacions del buit, tenen una vida molt curta i es deuen a la creaci i anihilaci de partcules virtuals.

El ple total s l'anttesi del buit i s tamb inassolible.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348" title="Bicicle" nonfiltered="225" processed="223" dbindex="225">

El bicicle o velocpede s un dels molts estadis pels que ha passat l'actual bicicleta.

Es considera com a inventors del bicicle o velocpede als germans Ernest i Pierre Michaux. L'any 1861 Ernest Michaux va perfeccionar el seient i el seu germ Pierre va fixar els pedals a la roda del davant.

Enllaos externs.
 Bici wiki;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349" title="Byte" nonfiltered="226" processed="224" dbindex="226">



En informtica, un byte (de smbol B) s un grup de bits, generalment 8 bits. En aquest cas s'anomena tamb octet.

Origen.
Aquest terme s angls, ve de l'expressi binary term ("terme binari"), i s'utilitza en informtica i telecomunicaci. Alguns ordinadors antics treballaven amb bytes de 6, 7 o 9 bits. Tanmateix, es va triar el nombre actual, perqu es va considerar que un byte de 8 bits (28 = 256 valors possibles) emmagatzemava una quantitat d'informaci acceptable.

Informaci especfica.
El byte s el mnim conjunt d'informaci amb qu treballen els ordinadors. S'utilitza principalment per designar la quantitat de memria de l'ordinador i dels sistemes d'emmagatzematge. Tamb s un tipus de dades enter en programaci. El conjunt de 2 bytes s'anomena paraula (de l'angls word), i 4 bytes s una doble paraula.

Representaci.
Un byte es pot representar de diferents formes:
Sistema binari: 0000 0000 a 1111 1111, exemple: 01011010;
Sistema octal: 000 a 377, exemple: 132;
Sistema decimal:
Natural: 0 a 255, exemple: 90;
Enter: -128 a 127;
Sistema hexadecimal: 00 a FF, exemple: 5A;
Carcter codificat en ASCII: exemple: Z;

Abreviaci i prefixos.
El smbol del byte es la B (per a diferenciar-lo de la b del bit).
Habitualment, es fan servir els prefixos del Sistema Internacional amb una equivalncia diferent de l'estndard, usant mltiples de 1.024 en comptes de mltiples de 1.000. La ra s que es fan servir les potncies de 2 com a refncia en comptes de les potncies de 10:



Actualment, la utilitzaci d'una o altra equivalncia depn del context en qu es faa servir. Habitualment, al camp de les telecomunicacions en general es fan servir els mltiples de 1.000 mentre que en els mbits ms purament informtics es fan servir els de 1.024. Els dos mbits se solapen, fet que porta a una certa confusi; com a exemple, per referir-se a la capacitat d'un disc dur, els fabricants fan servir el primer mentre que el programari, com els sistemes operatius, en fan servir el segon.

Per tal de solucionar aquesta confusi la International Electrotechnical Commission va aprovar en 1998 una proposta nova per fer servir uns prefixos alternatius als quals se'ls anomena prefixos binaris. El seu s encara no est massa ests per guanya popularitat rpidament i rep el suport de mltiples cossos d'estandarditzaci.

Clssics.


Nova proposta.
El nom dels nous prefixos prov de la uni del prefix de l'SI i la paraula binari. Aix, per exemple, mebibyte prov de mega  i binari, units en megabinari i desprs contrets en mebi . .



Vegeu tamb.
Bit;
Paraula ;
Sistema de numeraci;
Prefixos binaris;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350" title="Badalona" nonfiltered="227" processed="225" dbindex="227">


Badalona s una ciutat que assol tal condici el 1897. Avui pertany a la comarca del Barcelons. A ms a ms, s la capital de l'ens popular format pel conjunt de ciutats integrades per Santa Coloma de Gramenet, Sant Adri de Bess (amb les que limita a l'oest) i la prpia Badalona, ens que rep el nom de Barcelons Nord. El municipi badalon, doncs, se situa a l'extrem nord de la comarca del Barcelons i resta a la riba esquerra del Riu Bess, en tant que junt amb d'altres poblacions, forma part de l'rea Metropolitana de Barcelona i tamb de la Diputaci de Barcelona.

Les restes que se situen als barris de Llefi i de Sistrells n'indiquen habitants ja al neoltic, per s'acostuma a datar a partir de la seva fundaci, que volta l'any 100 aC. Aix, actualment, aquest municipi s'extn al llarg dels seus 21,17 quilmetres quadrats i 4,8 de platja banyada per la Mar Mediterrnia (incloent-hi la platja nudista de la Mora i de la Barca Maria), tot limitant amb les poblacions abans esmentades, a ms a ms de Tiana i Montgat (Maresme) a l'est i de Sant Fost de Campsentelles (Valls Oriental) i Montcada i Reixac (Valls Occidental) al nord. Segons dades del 2006, la poblaci se situa als 221.520 habitants, fent de Badalona la tercera ciutat de Catalunya per nombre d'habitants.

Histria.


Prehistria.

Tot i que es creu que per Badalona haurien passat comunitats prehistriques, que es podrien haver establert en abrics o coves naturals, no s'han pogut trobar restes humanes, ja que aquests llocs han estat reutilitzats per l'home posteriorment, de manera que les restes han anat desapareixent, per la presncia de trossos de slex treballat acredita l'habitament.

S que hi ha constncia contrastada de la presncia humana des dels anys 3500 a 2500 aC, s a dir, l'poca de sedentaritzaci al neoltic mig-recent. Hi ha restes en coves al barri del Manres i el Tur d'en Seriol, com tamb a Sistrells i Llefi (Bbila d'en Seret).

Histria Antiga.

Des dels seus orgens, doncs, Badalona comenar a datar cada vegada ms restes fins l'arribada de la seva fundaci oficial amb els romans. Badalona va ser el territori de poblament de la primera cultura histrica peninsular dels ibers, que van ocupar el tur de les Maleses i el d'en Bosc a partir del segle VII aC. Va ser zona de laietans i avui al propi tur d'en Bosc hi ha el jaciment amb les restes ibriques. La branca laietana dels ibers sembla que hauria caigut en declivi vers el segle I aC, tot abandonant el poblat del tur d'en Bosc per sempre ms.

La causa directa d'aix s l'arribada dels romans, en guerra amb els cartaginesos, que arribaren a Catalunya el 218 aC, a Empries. Un cop els derrotaren, es van quedar amb les terres que havien anat ocupant fins acabar fent-se amb tota la pennsula. Aix, l'arribada dels romans i tota la nova cultura agrcola a les terres laietanes, vers els segles II i I aC, feren abandonar els poblats preexistents. 

La fundaci de Baetulo.

Badalona fou una ciutat fundada de nova planta i amb una prvia planificaci del territori (ex novo) amb la intencionalitat de vertebrar els territoris laietans que anaven ocupant. La data no est clara i, sempre dintre del segle I aC, hi ha disputes per saber si en una part o en una altra de la centria. Els romans aplicaren el model de ciutat quadrcula en una planria una mica elevada, com s el tur d'en Ross, prop del mar i amb possibilitats agrcoles i ben comunicada amb els pobles vens. Era una ciutat emmurallada i tingu la seva entrada per la Via Augusta (abans via litoral). Badalona, doncs, amb una superfcie d'unes 11 ha, es complet amb un traat de 413 metres per 261. La seva configuraci interna tenia uns atributs molt similars als d'altres ciutats romanes de l'poca.

Des de la seva fundaci, Badalona, Baetulo, esdevingu una ciutat molt emprenedora que rpidament es consolid. La seva principal prosperitat va raure en el comer de vi, una activitat ben prpia dels pobles mediterranis. Tot aix tamb es degu als successos de finals del segle II aC a Roma, amb contnues crisis. Aquesta ser l'poca ms esplendorosa de la ciutat en l'antiguitat i s quan s'hi daten restes cabdals com ara les termes pbliques, la Venus de Badalona o el mn urb domstic. L'ltim fet destacable fou la concessi del Ius Latii per a les terres laietanes a merc de l'emperador Vespasi (segle II aC). Badalona esdevenia municipi i els seus habitants ciutadans romans de ple dret.

El declivi rom.

Amb la davallada de l'Imperi totes les terres que hi pertanyien entraran en decadncia. Hi haur un procs de ruralitzaci que afectar la configuraci dels nuclis urbans, tot despoblant-se. s un perode que Badalona recull amb poca documentaci; se sap que vers el segle VI Badalona va viure la part final d'un intens procs de reformes urbanstiques a la zona propera al frum. La necrpoli de Can Peixau tamb es cre en aquests segles, no abans del segle IV ni ms tard del VI. 

Des del segle IV, Badalona importava cermica africana i encara al segle VII se'n troba. Aquesta poca de foscor documental fou progressiva, aix fins el  nou renixer  (en referncia a les restes) de la ciutat, Badalona, com altres ciutats afectades per l'xode, passar desapercebudament.

L'Edat Mitjana.

Ens trobem, doncs, al tombant del nou milleni, una villa que t diversos nuclis dispersos, amb les seves torres defensives, a ms a ms d'un nucli ben distingit vers l'antic frum rom, que ara era un cementiri. La Badalona medieval defin aix la seva delimitaci: del Bess al mar, el tur de Montgat i la Serralada Litoral. El nucli urb que s'havia anat desarticulant finalment es recompondr al segle XII al voltant de la sagrera amb l'acta de consagraci de l'esglsia de Santa Maria (1112). Aquest ja era l'antic nucli fundacional de la Baetulo romana, a Dalt de la Vila. Aquest, doncs, ser l'eix de formaci de l'actual Badalona. El 1382, assoliria el rgim municipal i all tamb s'implant el sistema de sach e sort, s a dir, la insaculaci per escollir a parts iguals el govern.  

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra (fundat el 1416), ja agafaria rellevncia en aquella poca; es diu que van estar a punt de celebrar-s'hi corts el 1472, en el marc de la guerra vers Joan II, on el rei venia a refugiar-se, car Badalona n'era ciutat partidria. 

La Vila seria fustigada per plagues i pestes a ms a ms de les rtzies que arribaven de pirates tunisians pel mar. La Baixa Edat Mitjana ser un perode de recessi, per de consolidaci com a nucli urb que en aquell moment noms podia produir de cara a la prpia subsistncia.

L'Edat Moderna.

Badalona tornar a agafar un impuls econmic i demogrfic progressiu altre cop a travs de la vinya (potenciada per la rabassa morta) i ara amb l'agricultura extensiva i intensiva (blat, grans, cnem). L'activitat pesquera tamb inici una puixana ja al segle XVII. El punt d'inflexi comercial fou el propi 1492, quan la tendncia es comen a capgirar favorablement.

Atenent-nos als fogatges, era la Sagrera, el nucli de Dalt de la Vila, l'indret ms poblat del municipi. Aquella seria la zona per exemple que va patir ms canvis el segle XVIII.

El bar de Mald, en el seu Calaix de Sastre, explica la vida badalonina d'inicis del segle XIX, reflectint com Badalona havia passat a comerciar els seus excedents al gran mercat emergent barcelon, que comenava a mirar cap a la industrialitzaci. Administrativament, Badalona segu funcionant amb la insaculaci fins que es vei afectada pel decret de Nova Planta, que imprim l'estructura provinciana borbnica del nou monarca. Badalona no va rebre b els canvis governamentals que primaren els destacats en la guerra. La vida del municipi a poc a poc s'an dirigint cap a l'inexorable procs d'industrialitzaci i l'xode rural que catapultaren l'economia catalana del segle XIX.

L'Edat Contempornia.

Badalona comenar a crixer vers el mar tot apareixent els populars badius o naixent un dels eixos comercials actuals, el carrer de Mar. La pesca i l'agricultura foren els puntals econmics de la Badalona d'inicis del XIX. La marina mercant i de cabotatge prengueren suficient rellevncia, fins que a mitjans segle XIX, Badalona viu un procs d'immigraci des de la Catalunya interior, conseqncia de l'xode rural, que augmenta la poblaci del municipi a 12.060 habitants el 1860. Aquests foren els que protagonitzaren el creixement demogrfic, per tamb urbanstic badalon, inaugurant tot de nous carrers fins que comenaren a establir-s'hi les primeres fbriques de teixits de primera m, i desprs les de vapor. L'arribada del tren a la ciutat en la lnia Barcelona-Matar, la primera de l'estat, fou l'arrencada definitiva. La indstria arribava de la m de Barcelona i a Barcelona retia la seva subordinaci els primers temps, a canvi de produir la indstria alimentria a la zona industrial de la capital catalana.

El 1897 la reina Maria Cristina, la regent, atorgava el ttol de ciutat a Badalona. Una ciutat que ja a inicis del segle XX dispos d'una immensa varietat industrial que a poc a poc comen a desplaar els nuclis tradicionals vinculats amb la pesca. A finals del segle XIX neix el moviment obrer a Badalona amb figures distingides del moviment, com ara Joan Peir o Sim Piera. Culturalment, Badalona tamb rebria l'impuls renaixentista al teatre amb Enric Borrs (1863-1957) i la construcci del Teatre Zorrilla (1868), i amb la premsa, amb publicacions com ara l'Eco de Badalona (1868) o Acci (1910-1919). El 1921 queda fundat l'Orfe Badalon mentre comencen a prendre fora iniciatives esportives com el Club Joventut de Badalona o el Club Nataci Badalona, entre moltes d'altres.

Badalona patir tant la dictadura de Primo de Rivera com la guerra civil (Badalona fou diversament bombardejada per raids aeris italians, per exemple) i la posterior dictadura de Francisco Franco. Fou, per, de llarg la dictadura la que marc el fre de l'efervescncia cultural de Badalona, com de la resta de Catalunya, amb la posterior represlia i l'poca de clandestinitat de la cultura. L'inici s significat en aquest municipi, amb l'assassinat de l'alcalde d'Esquerra Republicana de Catalunya, Frederic Xifr (1940), el mateix any que el propi President de la Generalitat, Llus Companys. La dictadura ser el gran moment d'expansi de la ciutat, que rebr un flux d'immigraci de diverses regions d'Espanya i que no podr digerir o absorbir degut a la prpia estructura del poder, donant lloc a fenmens barraquistes i la creaci de barris de condicions insalubres, avui fora degradats.

La f de la dictadura, amb la represa, marcaria l'intent de restaurar l'esperit democrtic que s'havia vist per ltima vegada durant la II Repblica. Impulsors foren centres com ara l'Orfe Badalon, el Crcol Catlic, el Centre Excursionista de Badalona  Les vagues i la lluita poltica ms intensa, tamb arribaran amb la influncia de l'Assemblea de Catalunya de 1976. Aquest impuls s'estengu fins a finals dels anys vuitanta. Badalona, doncs, s'immersa avui, desprs de ser subseu dels Jocs Olmpics de 1992, en un procs convuls de transformacions urbanstiques i l'arribada de nous immigrants que fan d'aix, els nous reptes del segle XXI.

Morfologia urbana.
Badalona, en poblaci es considera avui la tercera ciutat de Catalunya. L'expansi brutal de l'ltim segle en el marc d'una dictadura poc dedicada al disseny de models urbanstics sostenibles, han fet del creixement de la vila, una subdivisi en rees, les diferents badalones, que a banda de diferenciar realitats socials i provocar desigualtats, ha perdut en interconnexi (s'ha de baixar al centre per accedir a d'altres barris perifrics) i ha arribat a provocar amb l'irrupci de l'autopista C-31 l'expressi dels badalonins  baixem a Badalona . Aix avui la ciutat afronta els reptes del segle XXI.

Orografia de l'interior badalon.

Badalona s una ciutat tant de mar com de muntanya. La serralada de Marina, passa per la part nord i oest del terme municipal. Podem destacar les muntanyes de l'Amig, amb el tur de la Coscollada, de 466 metres d'altitud, el tur de les Maleses, amb 462 metres, el tur de Fra Rafael, amb 414 metres entre d'altres. Tamb la serra de Mosques d'Ase, amb una altitud de fins 131 metres, la serra de Montigal, prop dels 150 metres, la serra Mediterrnia amb un mxim de 171 metres, la serra d'en Bosc, fins als 206 metres i la serra d'en Caritg, amb turons de prop de 80 metres d'altitud.
Tamb cal remarcar les rieres, abundants a la ciutat. La riera de Canyet, la riera de Sant Joan, la riera Matamoros  i la riera de Canyad sn algunes de les ms importants. A part, hidrogrficament parlant, hi ha fonts en la part de muntanya que reguen les rieres.

La Badalona histrica i martima.

Estesa per la faana martima del mateix municipi, ocupa una part dels contraforts de la Serralada Litoral Catalana. Els inicis de la seva fundaci romana, la famosa Baetulo, es reflecteix avui en el barri de Dalt de la Vila tot just a la falda d'un petit tur, motiu pel qual trobem camins estrets i costeruts. En aquest barri, avui degradat, trobem les restes de la ciutat romana i s all on s'emplaa el Museu de Badalona. Aquest sector de la ciutat de places medievalitzants, connecta amb el sector de Baix a Mar on podem trobar l'eix comercial i administratiu principal de la ciutat: La casa de la ciutat del 1877 a la Plaa de la Vila. D'all parteix el carrer de Mar eix comercial badalon que desemboca a la Rambla de la ciutat, un sector pl de bars i restaurants amb una presncia de palmeres al llarg de la via i, al mur que suposa el pas de la histrica lnia de tren de rodalies que data de 1848.

Un passeig martim escapat al pas de la lnia ferroviria dna lloc a una de les platges ms problemtiques del litoral que se subdivideix en nou: la Platja de la Barca Maria (670 metres), la Platja del Cristall (300 m), la Platja del Pont d'en Botifarreta (620 m), la Platja dels Pescadors (420 m), la Platja dels Patins a Vela (150 m), la Platja de l'Estaci (390 m), la Platja del Pont del Petroli(370 m), la Platja del Coco (250 m) i la Platja de la Mora (385 m)-, on fins i tot es va prohibir banyar-s'hi per contaminaci l'any 1979. El problema parteix de la doble vessant de la ciutat: com a vila marinera (facultat avui en extinci) i com a vila industrial, on durant anys s'hi abocaren les aiges residuals que van contaminar la zona i afectaren el propi Riu Bess. Amb la construcci del passeig martim a la penltima dcada del segle XX, i la intenci de connectar-lo amb el Port de Badalona, inaugurat el 2005; la zona s'ha revitalitzat i poc a poc ha anat desplaant les restes de l'antiga Badalona industrial, substituda per una zona residencial. Eixos del centre de la vila, a banda del carrer de Mar o la prpia plaa de la Vila, passen pel carrer de Francesc Layret, la Via Augusta que, efectivament, segueix el traat de l'antiga via romana. 

Badalona, encara eixampla una mica ms el centre al pas de l'antiga riera de Canyet o d'en Folc: el carrer de Mart Pujol, l'avinguda President Companys, que tanquen la Via Augusta a banda i banda, i desprs el carrer d'en Prim; la riera Matamoros, que havia estat el permetre del primer eixample badalon o la zona ja dels barris de Casagemes Canyad, Sant Crist, amb el Cementiri Vell a tocar de Can Solei, i el Manres, zones ms industrials a tocar del lmit de la ciutat cap a Montgat i Tiana amb el Polgon Industrial de Les Guixeres tamb pl de zones d'oci. El barri de Canyad, comprn un dels pulmons ms importants de la ciutat: el Parc de Can Solei, que properament s'unir al Parc de Ca l'Arns, un cop s'obri al pblic. A ponent, hom allargassa el centre badalon fins la zona de la Plana i la futura Illa Central o Can Fradera, on hi ha previst allargar la prpia lnia 2 del metro de Barcelona i en un futur fer una estaci intermodal o pugui arribar un hipottic trasllat ferroviari que donaria s a ms ciutadans, i enllaos amb diverses lnies d'autobusos. s una enlla perfecte amb l'antic barri industrial del Progrs. D'aquest sector cal destacar la zona de l'histric Mercat Maignon

La Badalona post-industrial.

Aquesta zona ja entra de ple a barris com el de Progrs, connectat precisament amb una de les vies ms llargues de la ciutat en parallel a la via ferroviria: el carrer Indstria. Arriba fins al barri de Gorg i toca amb el Port de Badalona. Una de les places ms cntriques d'aquesta zona s la Plaa de Pep Ventura, fins ara on arriba la lnia 2 del metro limitant amb el barri del Raval. El carrer de Guifr, Eduard Maristany, el carrer del Progrs o l'Avinguda del Marqus de Mont-Roig, que desemboca a Pep Ventura i desemboca a Francesc Maci, sn una srie d'eixos parallels al mar, que connecta el centre badalon amb els barris ms perimtrics de la ciutat com ara Gorg, Sant Roc o ja Llefi i Artigues. El ms important d'aquests s el d'Alfons XIII que ve de Sant Adri del Bess i traa una diagonal fins que troba una connexi a Pep Ventura amb Marqus de Mont-Roig esdevenint tots dos Francesc Maci.

L'extensi del carrer Indstria, va ser ocupada per tot un seguit de cases baixes ben caracterstiques on els obrers que treballaven a fbriques desaparegudes com ara Can Cros varen viure. La zona, bombardejada durant la Guerra Civil, comprn tamb d'altres fbriques histriques com ara la Cristalleria, desapareguda com l'anterior, o b la fbrica d'Ans el Mono encara activa.

La Badalona nord.

Si b la via del tren actualment suposa una barrera per accedir a la platja, ms problemtica s encara l'anella geogrficament ms exterior de la vila, que queda separada de les dues zones abans tractades pel pas de l'autopista C-31 i ve de Barcelona en direcci a Matar. El problema principal, a ms a ms que travessa la ciutat pel bell mig, s l'escassetat de passos subterranis que dificulta encara ms la connexi entre els barris ms separats del centre administratiu de la ciutat, que a la vegada, sn els ms poblats.

La Salut, Sant Mori de Llefi, Sant Antoni de Llefi i Artigas, els barris limtrofs amb Santa Coloma i Sant Adri sn els primers que trobem a ponent. Aquesta s la zona ms habitada de la ciutat tot i les seves dimensions, i la seva expansi s'atribueix a dues onades d'immigraci: la de diferents zones d'Espanya durant el franquisme i avui en dia, la immigraci que ve de l'exterior, principalment del Magrib, Europa de l'Est, Pakistan i l'Amrica Llatina. L'eix comercial d'aquesta zona ben b se situa al passeig de la Salut, el carrer Prez Galds i els mercats de Llefi i de la Salut.

Desplaant-nos via Matar, trobarem un segon punt de poblament dens, que comprn principalment els barris de Sistrells i Lloreda com tamb Nova Lloreda, zones de les quals destaca el Tur d'en Caritg d'uns 80 metres d'alada, on s'hi pretn fer arribar un canal esportiu i el Parc de Lloreda, que rpidament connecta amb Sant Crist i el segent nucli comercial de la ciutat, el que s'anomena l'altre centre, pel volum de consum que mouen els grans magatzems de la zona: Montigal i Puigfred. Sn aquestes zones en expansi que donen pas a la Morera i Bufal, d'on parteixen les antigues rieres que baixen a Mart Pujol o a President Companys. Aqu hi ha la zona ms boscosa i de ms valor ecolgic de Badalona, residencial i amb poca densitat, on la principal atracci s el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, s la serralada litoral, on tamb trobem camins que parteixen de la Creu de Montigal o la pedrera de la Vallensana. El particular barri de Pomar i la urbanitzaci del Mas-Ram, sn els ltims barris, en aquest cas abans d'agafar la carretera de la Conreria, que duu a Sant Fost de Campsentelles.

 Demografia .

El 1553 incorpora Llefi, i el 1717, el Canyet i el Pomar (abans Quadre de Blanes).



 Poltica .








Economia.
 L'economia tradicional .

Fins l'arribada de la primera lnia de ferrocarril de l'Estat espanyol el 1848, Badalona ha estat una vila d'activitat tant agrcola i ramadera com marinera. Resulta evident l'ltim factor posat que pertany a la faana mediterrnia del litoral catal, per l'agricultura mai ha quedat en un segon pla. De fet, des de l'poca de la Baetulo romana, el municipi va destacar pel comer i la producci de vi en un moment de prosperitat als inicis de l'era cristiana. Aix, aquesta ciutat segu una espcie de pauta comuna amb molts d'altres pobles de la mediterrnia de l'poca. El comer amb l'exportaci de la vinya a llocs com la Laietania ja des de temps pre-romans, va ser la principal font de benefici derivada del cultiu vincola. Tot i ser-hi presents, han quedat en un segon pl les activitats ramaderes i el cultiu d'altres productes com ara l'ordi, el blat de moro, faves, cnem, hortalisses, la patata  

La revoluci industrial al seu pas per la ciutat, i el creixement demogrfic i urbanstic, van anar desplaant aquestes activitats avui residuals donada ja la manca de territori fsic per a portar-les a terme. Pel que fa a la ramaderia, sobretot va destacar la cria ovina i de cavalls, la primera per la llana i la segona de cara a esdevenir fora tractora per treballar les terres dels grans terratinents tant de Badalona, Sant Adri com Santa Coloma, sempre aprofitant les aiges del Bess.

Residual s en l'actualitat l'activitat pesquera a Badalona, tot i la seva vinculaci tradicional amb el mar. La manca fins avui d'un projecte de port sostenible, ha provocat un xode des de mitjans segle XX, dels pescadors autctons, que han passat a engreixar les files d'altres ports com ara el de Barcelona, Vilanova, i Blanes. El 2002 es va atorgar a Marina Badalona la concessi per la gesti i administraci d'un port esportiu i pesquer, dins el projecte de la construcci d'un canal esportiu en el futur molt a prop d'un altre gran projecte urbanstic local com s del de la Capital europea del Bsquet. Va quedar inaugurat el 2005 en condicions encara precries, les quals, juntament amb el fenomen constructiu del voltant de les installacions, han estat denunciades diversament per la Confraria de Pescadors de Badalona i els propis pescadors que resten. 

A Badalona, per la Confraria, ja funciona des del segle XVIII i va tenir el perode de mxima expansi a la segona meitat del segle XIX, quan el 1870 es registraven 150 barques i prop de 96 a inicis del segle segent. Actualment, s difcil de saber quina s l'activitat pesquera restant, ja que els ltims pescadors de l'era pre-port, varen anar a vendre el peix als ports de Barcelona i El Masnou. Per la xifra no arriba a la desena de persones que visquin de l'ofici tot i disposar avui d'unes mnimes installacions en el port del municipi.

 L'economia des de l'era industrial .

Badalona contempla com a data i fet clau, l'arribada del ferrocarril a la ciutat el 1848 per a explicar l'origen del modus vivendi que desplaaria les activitats tradicionals: l'indstria. Amb la construcci i l'augment demogrfic conseqent, noms la pesca pogu allargar la seva etapa de major rendiment. 

Aix, des dels primers immigrants que s'establiren, anomenats canareus, Badalona, ja practicava abans del tren i des de principis de segle, la manufactura tant txtil, del ram de la corderia (de la que podem destacar Can Rib, per exemple, de 1826), com l'activitat qumica, fins 1840 aproximadament. A partir d'aqu, la irrupci de la mquina de vapor (Carb i Vias per exemple, de 1840), don una predominncia major al sector txtil (filatura, els teixits de cot, la fbrica de tints ) per sobre per exemple de l'alimentari. Aix culmin la segona meitat de la dcada dels 1860, amb l'aparici de les grans indstries, no noms txtils (Txtil Funoses, 1866), sin que de la refineria el sucre o el gran negoci de l'ans, que port a Bosch i Grau el 1868 a fundar l'empresa vull vigent d'Ans del Mono. 

Encara fbriques, les runes de les quals encara han perdurat fins finals del segle XX, tan emblemtiques per a la ciutat com ara la d'adobs qumics Can Cros (aquesta, va haver d'sser evacuada a causa de la forta contaminaci), Can Canyelles, Can Mercader o Canals i Cia s'havien d'inaugurar, ja a les darreries de segle. Tot aix duria a Badalona a situar-se en aquest perode, entre les ciutats puntals de la indstria catalana. De totes, les indstries que ms varen destacar ja fins gaireb mitjans segle XX, fou l'activitat txtil, la qumica, cordera i metallrgica.

Passada, doncs, l'era industrial, Badalona ha seguit la lnia dels municipis que han optat per potencialitzar el sector terciari i el turisme com a principal font econmica de la ciutat, sense deixar de banda la reconversi del sector industrial del que avui destaca el sector del Polgon de Montigal-Batllria o Les Guixeres. En aquest ltim, Badalona hi ha edificat el Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN), que des de 1995, es destina a millorar la comunicaci de les empreses de Badalona sobretot amb el mercat americ i europeu. La microelectrnica, la indstria dels envasament, el txtil i el sector de motlles industrials, apareixen com els principals sectors industrials que exporten als mercats esmentats. Badalona, no oblida, per, el comer interior, l'economia tradicional de tota la vida que avui es tradueix en sis mercats municipals i diversos carrers comercials plens de comer de proximitat. Destaquen el carrer de Mar i el passeig de la Salut; per tamb compta amb Canonge Baranera i el carrer Xile.

L'Esport a la ciutat.

Pendents de les ltimes excavacions al barri histric de Dalt de la Vila, sembla ser que l'esport a Badalona, doncs, es fonamenta en els antics jocs, que com en molts d'altres indrets anirien evolucionant, creant-se de nous i quedant en dess d'altres. Naturalment, l'implantaci dels esports avui de masses, no arribarien fins l'poca contempornia i amb fora. 

Aix, a Badalona resten documentats quatre jocs ben arrelats des del segle XVIII i que es practicaven tamb en altres indrets amb les pertinents variants. Hom els considera com a  jocs , per en alguns sembla ser que la violncia s factor com. Tanmateix, aquests jocs sn: la vara, l'espardenyeta, el joc de la pilota i l'ascensi a la corda. 

Ja amb l'arribada dels esports de masses al segle XX, Badalona s'ha caracteritzat per reunir diverses activitats esportives ja histriques a la ciutat. Les pistes d'atletisme de Can Ferrater, l'escola de vela avui ubicada dins el projecte del port esportiu de Marina Badalona; Badalona tamb practica la nataci amb l'histric Club Nataci Badalona, el corfbol que ha assolit cert arrelament a la ciutat, el futbol, amb el Club de Futbol Badalona ja amb cent anys de tradici i el ms internacional, que s el basquetbol llur mxim exponent s el Club Joventut de Badalona ja amb 75 anys d'antiguitat. La Penya, que s com es coneix el club, va assolir la seva etapa d'or a inicis de l'ltima dcada del segle XX. Badalona, doncs, va dissenyar el Pavell Olmpic Municipal d'Esports, aprofitant l'avinentesa, per engrandir l'espai del club situat a l'antic Pavell dels Pasos Catalans i acollir tamb la subseu olmpica de bsquet per l'olimpada de Barcelona 1992. Barcelona, va projectar la final del torneig al Palau Sant Jordi de Barcelona, per l'argumentaci badalonina va acabar prevalent i aix es disput la totalitat del torneig. A ms a ms, la integraci d'aquest esport a la ciutat s fora elevat en el que es coneix com a bsquet base. Hi ha una gran multitud, car d'equips de barri, d'associacions i sobretot d'instituts que el practiquen.

Lligat al Club Joventut de Badalona, durant els propers anys Badalona es vol projectar esportivament i tursticament a nivell internacional amb el projecte de la capital del basquetbol, un projecte que pretn reformar l'rea propera al Pavell Olmpic, i dissenyar un complex ldic i esportiu que conduiria a una revitalitzaci de la zona tamb a nivell urbanstic. Aquesta idea es lligaria al projecte de canal esportiu que des del port, arribaria a la mateixa zona.

A nivell ms popular, Badalona t repartides en el seu territori diversos equipaments al carrer disposats a prctiques de jocs de carrer a banda dels que es dediquen a la prctica del futbol o el bsquet base; la ms destacada i estesa s la prctica de la petanca. A banda d'aix, Badalona es complimenta amb diversos pavellons poliesportius i amb tres piscines importants, la Piscina Municipal, la Piscina de Llefi i la Piscina de Sistrells, l'ltima modernitzada recentment i transformada en un centre fsic important. El rugbi (amb els Badalona Dracs), el tennis taula (CE Badalona Tennis Taula), el voleibol platja, les arts marcials, les excursions a peu o els circuits fsics costaners completen perfectament l'activitat esportiva del municipi.

Tradicions culturals a Badalona.

La festa major de Badalona, se celebra el 15 d'agost (Mare de Du d'Agost). Tanmateix, Badalona ha deixat pas al maig, on celebra realment la festivitat ms caracterstica de la ciutat; aix les Festes de Maig, tenen com a eix central l'11 de maig dia del patr de la ciutat i festiu, Sant Anastasi. La nit anterior, el 10 de maig, Badalona la festa de la Cremada del Dimoni a la platja, on es crema un dimoni de fusta ancorat a la sorra, mentre es llencen focs artificials. Aquesta jornada, s plena d'activitats: correfocs, el ball de l'liga, havaneres, cremats, la sardinada, balls de carrer i arran de la seva fundaci el 1998 les actuacions dels Castellers de Badalona i els Gegants de Badalona. Aquesta festivitat de maig fou declarada B Cultural d'Inters Turstic el 1990. A ms a ms, sembla ser que ja es troben datades de 1635, i en propi bar de Mald les descrigu en el seu Calaix de Sastre.

Badalona contempla diverses festes que reten homenatge a sants com ara Sant Sebasti (patr escollit pel poble), Sant Pere (patr dels pescadors), o la Passada de Sant Antoni (patr del bestiar de peu rod). Aix Badalona celebra la process del Corpus, la del Carme, la Process dels Misteris documentada al segle XVII i caracteritzada pel silenci; a ms a ms de la Nit de Reis on aquests arriben des de la platja. Naturalment, a aquestes s'hi sumen les festivitats tpiques arreu de Catalunya com ara el Carnestoltes, la Diada, Sant Jordi o la Nit de Sant Joan.

Fills i filles illustres.

 Antoni Bori i Fontest (1862/1863 - 1912), mestre i escriptor.
 Gaiet Soler (1863-1914), eclesistic i escriptor;
 Enric Borrs i Oriol (1863-1957), actor teatral;
 Antoni Botey i Badia (1896-1939), compositor i fundador de l'Orfe Badalon;
 Pau Rodon i Amig (1870-1950), tcnic txtil fundador de "Catalua Textil";
 Camil Rodon i Font (1893-1971), tcnic txtil que succe el seu pare en la direcci de "Catalua Textil";
 Eullia Rodon i Binu (1927), catedrtica de filologia i llengua i literatura llatines;
 Lloren Brunet i Torroll (1873-1939), dibuixant i aquarellista;
 Jaume Passarell i Rib (1890-1975), periodista i escriptor;
 Joan Argent i Artigal (1931), poeta;
 Mrius Sampere i Passarell (1928), poeta;
 Joan Pich i Santasusana (1911), msic;
 Gerard Sala i Rossell ;
 Joaquim Torrents i Llad (1946), pintor;

Vegeu tamb.
Art modernista a Badalona;
Baetulo;
Festes de Maig;
Escola Artur Martorell de Badalona;
Bufons del foc;
Badalona Bsties de Foc;

 Enllaos externs .

Ajuntament de Badalona;
Patrimoni histric i artstic de Badalona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Club Joventut Badalona;
BadalonaOPINA;
BadalonaWireless.Net, xarxa lliure sense-fils de Badalona i rodalies.
MeteoBDN - Informaci meteorolgica de la ciutat de Badalona (previsions, dades, imatges);
 Imatges artstiques de Badalona De la imatge 2 a la 5 de la serie Urban, i les de blanc i negre d'aquesta pgina sn del districte de Llefi, el barri de la Salut i vistes de Badalona.
Badalona Bsties de Foc;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351" title="Bulmia" nonfiltered="228" processed="226" dbindex="228">
 

La bulmia nerviosa, o simplement bulmia, s un trastorn de l'alimentaci d'origen nervis.

Les persones bulmiques mengen fins que ja no poden ms, d'una manera descontrolada i sobretot mengen productes d'un immens valor calric (s a dir que engreixen excessivament).

La bulmia en molts casos ve donada pels nervis, o altres factors d'aquest tipus com malestar, discussions amb la famlia... i tots aquests factors s'acumulen i es perd el control, s'ingereix gran quantitat de menjar fins que ja no es pot ms i, desprs, es vomita.

La bulmia comporta les mateixes malalties que l'anorxia, per normalment acostumen a ser molt ms greus, ja que si es provoca el vmit de manera regular, pot produir malformacions d'estmac, fetge, tenir hemorrgies, cncer i es pot arribar a la mort.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352" title="Bxer" nonfiltered="229" processed="227" dbindex="229">

El bxer s una raa de gos de treball, desenvolupada a Alemanya durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX a partir de diverses races, principalment dels bullenbeisser i els bulldog.

Els ancestres de la raa van ser emprats originriament per atiar els braus.

Posteriorment, grcies al seu valor, fora i agilitat va ser escollit per fer de gos policia a Alemanya i utilitzat com a guia per a cecs.

Sempre fidel, intelligent i vigilant, el bxer s una excellent mascota.

Entre les seves caracterstiques fsiques es troben un cap pesat, mandbules pronunciades, morro emmascarat, orelles ms aviat llargues i collocades cap amunt, ulls castany fosc, coll fort, rod i musculs. Pit ampli i potes del darrera musculoses.

El bxer t el pl curt, brillant i suau, de color lleonat o amb ratlles fosques sobre fons lleonat. Algunes vegades t taques blanques.

El mascle fa entre 57 i 63 cm d'alada des de la creu i pesa uns 32 Kg., la femella t una alada d'entre 53 i 59 cm. i pesa uns 28 Kg.

Les orelles i la cua dels bxers sn dos dels elements de la morfologia d'aquests gossos que s arreglen per raons d'esttica.

 Orelles .
Les orelles es troben situades en la part ms alta del crani i cauen sobre les galtes quan no estan tallades (arreglades).
Quan el gos est vigilant, les orelles es dirigeixen cap endavant dibuixant un marcat plec.
Quan les orelles estan tallades les tenen en punta i verticalment dretes.

 Cua .
La porten generalment tallada curta i cap amunt.

 Recursos externs.

Consideracions abans de comprar un bxer ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353" title="Bronze" nonfiltered="230" processed="228" dbindex="230">




El bronze s qualsevol dels diferents aliatges composts sobretot per coure i estany. Ni els bronzes moderns ni els antics contenen noms aquests dos metalls. El bronze s ms resistent i dur que qualsevol altre aliatge com, excepte l'acer, al qual supera en resistncia a la corrosi i facilitat de lubricaci. Per aquest motiu va suposar un important aven tecnolgic que dna nom a l'Edat del Bronze.

El bronze es coneix des de l'antiguitat. Els grecs i els romans van afegir zinc, plom i plata als aliatges de bronze per utilitzar-los en eines, armes, monedes i objectes d'art.

El zinc, el plom i altres metalls es troben ocasionalment en el bronze que actualment es fabrica. Les propietats del bronze varien segons els seus components. Aix, quan cont almenys un 10% d'estany, l'aliatge s dur i t un punt de fusi baix. Els noms de les varietats del bronze provenen dels components addicionals, com per exemple, el bronze d'alumini, el bronze de mangans, i el bronze de fsfor. El bronze modern s'utilitza en la foneria artstica i en la fabricaci d'instruments musicals.

Per exemple, les composicions qumiques de dos tipus de bronze de fsfor sn les segents:
 Bronze C521: ;
Cu (Coure): 91,8%;
Sn (Estany): 8%;
P (Fsfor): 0,2%;
 Bronze C510:
Sn (Estany): 5%;
P (Fsfor): 0,2%;
Cu (Coure): 94,8%;

La medalla de bronze simbolitza el tercer classificat en una competici. Tamb fa referncia als 22 anys de casats.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354" title="Batalla naval de Jutlndia" nonfiltered="231" processed="229" dbindex="231">



La Batalla naval de Jutlndia va ser el principal enfrontament naval mantingut entre la flota britnica i l'alemanya durant la I Guerra Mundial.

L'almirall John Rushworth Jellicoe era qui comandava la Gran Flota britnica i l'almirall Reinhard Scheer la Flota alemanya.

L'acci es va desenvolupar a uns 121 km de les costes daneses de Jutlndia, a l'estret d'Skagerrak, el 31 de maig i l'1 de juny de 1916.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355" title="Batalles del Marne" nonfiltered="232" processed="230" dbindex="232">

Les Batalles del Marne sn dues operacions blliques de la Primera Guerra Mundial.

En la Primera batalla del Marne, del 6 al 13 de setembre de 1914, els exrcits francesos, reorganitzats pel mariscal Joffre, van aconseguir aturar l'avan dels alemanys, i en la Segona batalla del Marne entre el 15 de juliol i el 5 d'agost de 1918 dirigida per Ferdinand Foch, es va inclinar la balana a favor dels aliats. Ambdues batalles es van produir en les proximitats del riu Marne, situat al nord-est de Frana.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356" title="Batalla de Verdun" nonfiltered="233" processed="231" dbindex="233">



La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la I Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916.

El 21 de febrer, els alemanys van llanar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun que ocupava una posici vital, ja que es trobava situada sobre uns turons des dels que es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la lnia de les trinxeres franceses, i representava per Frana un important smbol de la seva capacitat de resistncia.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357" title="Barcelon" nonfiltered="234" processed="232" dbindex="234">


Un barcelon o una barcelonina s un habitant o natural de la ciutat de Barcelona o la comarca del Barcelons;
Lingstica: subdialecte de la llengua catalana, pertanyent a la varietat central, que es parla a Barcelona i la seva rea metropolitana. Vegeu Catal barcelon.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358" title="Brfim" nonfiltered="235" processed="233" dbindex="235">


Brfim s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Camp.

 Geografia . 
Es troba situat a uns 10 km. de Valls i a uns 20 de Tarragona a la banda dreta del riu Gai. Limita amb els municipis de Montferri al est, Vila-Rodona i Ali al nord, Puigpelat al oest i Vilabella al sud.

 Histria .
El nom "Brfim" prov de l'rab "Ibrahim" (el poble figura en documents del segle X com "Abrahim"). Es doncs, un patronmic.
En poca romana el terme estava ja poblat com ho testimonia les restes trobades al vilar de Povill.

L'any 1159 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, va atorgar carta de poblaci, es a dir, una vegada conquerida als musulmans es tractava de repoblar i regular.

 Economia .
Principalment agrcola, de sec (vinyes i oliveres) amb poca extensi del regadiu format per arbres fruiters (cirerers) . Hi ha granges ovines i porcines.

El sector industrial es troba centrat en la transformaci i comercialitzaci dels productes de la vinya (vins Padr, Cooperativa Agrcola).

Entre el seu terme municipal i el d'Ali s ha creat recentment un polgon industrial.

 Demografia .


 Poltica .





 Llocs emblemtics .
El lloc ms emblemtic del poble s l'Ermita de Loreto, dedicada, com el seu nom indica,a la Mare de Du de Loreto. Situada damunt d'un turonet, anomenat Puigrod,  permet gaudir d'unes vistes excepcionals del poble.

Es t notcia de l'existncia del santuari des del segle XII, encara que l'actual edifici s del s.XX. En ell hi destaquen les pintures murals del cambril (1923) de Joan Llimona i Bruguera.

Als anys seixanta s'acondicion l'entorn del santuari, de manera que ara disposa d'un pinar, una zona de barbacoa i una esplanada d'esbarjo. El conjunt fa les delcies de les persones que volen gaudir d'un dia a l'aire lliure. 

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359" title="Bescan" nonfiltered="236" processed="234" dbindex="236">

Bescan s un municipi de la comarca del Girons, que forma part de l'rea urbana de Girona.






|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Qu passa a Bescan?;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360" title="Bordils" nonfiltered="237" processed="235" dbindex="237">

Bordils s un municipi de la comarca del Girons.


 Esports .

 Club d'Handbol Bordils .
El club d'Handbol Bordils es un club esportiu i social on es juga handbol i voleibol.

El 1961 una colla de joves van comenara Jugar a handbol per primer cop al poble de Bordils un esport que poca gent sabia que existia. Poc desprs l'Handbol Bordils es va anar coneixent per altres pobles i comarques. L'equip sempre ha estat mascul. El 1992 va aparixer la secci de voleibol femen. Actualment hi han ms de 300 esportistes de l'edat de 6 anys que comencen a practicar l'handbol i el voleibol.

 Club Atltic Bordils .
El club Atltic Bordils s un Grup d'excursionistes que organitzen excursions.

 Penya Blau-Grana .
Bordils com altres pobles t una penya blaugrana on pots veure partits del Bara en la seu social, aplec de sardanes del primer diumenge de mar, organitzar desplaaments al Camp Nou
 Lloc de la seu social: Bar Can Plata;


 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
club de handboli volei Bordils ;

 Club Atletic Bordils;
 Fotolog Jovent de Bordils;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361" title="Blanes" nonfiltered="238" processed="236" dbindex="238">

Blanes s una vila i municipi  de la comarca de la Selva, cap del partit judicial de Blanes.

 Geografia .

Blanes est situada a l'esquerra de la plana alluvial que ha deixat la boca de la Tordera, entre els vessants de la serra Llarga i el de Montells. El terme s travessat per la riera de Blanes o de Valdoric, que desemboca prop de sa Palomera, una gran roca que entra al mar i que separa la badia de Blanes, al nord, i la platja de Sabanell, al sud. Al costat del port tamb hi ha una petita cala que li dna nom la punta de Santa Anna.

A l'est limita amb el municipi de Lloret de Mar, mentre que a ponent confronta, de nord a sud, amb Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, tots tres municipis del Maresme. Al nord del sector muntanys s'ala el tur del Vilar (269 m).

La Costa Brava t l'extrem ms meridional en aquesta poblaci, ms concretament a la roca de sa Palomera. Es diu que la Costa Brava i les llargues platges del Maresme neixen aqu.

La ciutat ha crescut en un semicercle que ha topat amb el puig de sant Joan i el mar, i per tant en direcci a la Tordera. Els barris tradicionals de Blanes sn Sa Carbonera, Sant Francesc, els Pavos i els Pins.

Histria. 
Prehistria.

La presncia humana en el territori de l'actual terme de Blanes possiblement es remunti a la prehistria, aix ho fan pensar diverses referncies de troballes d'indstria ltica.

Per les primeres notcies clares sobre els pobladors de la contrada es refereixen a una societat ibrica preromana. Els ibers de la tribu dels indigets eren la poblaci autctona d'aquesta rea. 

S estructuraven ocupant les elevacions ms estratgiques del territori on hi vestien poblats emmurallats i  sembla que existia un nucli de poblaci situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, sembla que en el cim hi hagu un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona com ara el de Mont Barbat, del que possiblement depenien.

Edat antiga.

Marc Porci Cat arriba el 195 aC per conquerir aquestes terres als indgenes, i especialment durant el segle I aC es comena a produir el fenomen de la romanitzaci, on la poblaci autctona i la itlica tendirien a barrejar-se progressivament.

La situaci estratgica de la ciutat, entre la desembocadura de la Tordera i la badia natural, va fer que esdevingus un indret estratgic per a l'arribada de mercaderies martimes i per a la seva redistribuci cap a l'interior. L'aparici de restes de zona porturia, magatzems, tallers, villes o una necrpolis aix ho indiquen.

Al temps dels romans era coneguda pel nom de Blanda o Blandae. Sembla que el nom prov de la benignitat del lloc i del clima. La primera notcia escrita ens arriba amb l'historiador rom Pomponi Mela a l'obra De chorographia (43-44 dC) en la qual descriu la costa catalana i qualifica Blanda com una poblaci petita. En aquest sentit l'escriptor rom Plini el Vell, que visit la Hispnia Tarraconense l'any 73, s'hi refereix en la seva obra Naturalis Historiae, per aquest cop en plural Blandae, i cita la ciutat com un nucli de ciutadans romans, oppidum civium romanorum, situada a la costa, entre les ciutats d'Iluro (Matar) i d'Emporion (Empries). Estrab i Ptolomeu, esmenten la seva existncia al costat del riu Tarnum.

La denominaci en plural s'hauria de relacionar amb l'existncia de dos nuclis, a ambds costats de la riera. El ms antic, a l'esquerra, constitut bsicament per l'antiga poblaci indgena situada al tur de Sant Joan, i un de nova planta, a la dreta, que ocuparia el tur d'en Llad (els Padrets) i la zona de la Massaneda fins a la Creu Coberta i els dipsits d'aigua municipal.

Les escasses excavacions arqueolgiques i la remodelaci moderna de la vila, ha fet d'aquesta poblaci una veritable oblidada dels centres romans litorals. A partir de les troballes, la superfcie aproximada era la d'un polgon irregular d'entre 2 i 3 hectrees amb l'entrada principal pels terrenys de l'Horta de les nimes (actual carrer d'Anselm Clav).

Edat mitjana.

Desprs de la crisi de l'imperi rom i l'adveniment visigot, Blanes va viure diverses incursions dels rabs a  nals del segle VIII.

El primer esment documentat de la ciutat s del 974 i correspon a la pertinena de l'esglsia de Santa Maria, llavors anomenada Santa Maria l'Antiga, a Sant Pere de Rodes. El 1058 pass al bisbat de Girona, i el 1242 al patronat del monestir de Sant Salvador de Breda, fins que ben avanat el segle XV, s'integr a la parrquia de Sant Esteve de Tordera.

El castell de Blanes, conegut als segles X i XI per Forcadell, apareix citat ja l'any 1002 en un document del vescomte de Girona Sunifred, i cap a l'any 1050 seran els seus successors, els vescomtes de Cabrera, els qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona. Per sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la famlia de cavallers cognomenada Blanes, installada, en part, des del segle XIII al Pas Valenci. Durant el segle XIII els senyors feudals Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concediran una srie de privilegis i llibertats al port i a la vila de Blanes per tal d'afavorir el poblament i el creixement econmic.

Aquests es reprodueixen en un document del 1373, conservat al Llibre de la Universitat de la Vila, en qu Bernat IV de Cabrera, ms conegut com a Bernadr di, confirma les franqueses, llibertats, immunitats i privilegis atorgats pel seus antecessors. Justament, el desembre de 1372 el rei Pere III havia comenat a restituir en la persona de Bernat IV els bns i jurisdiccions con scades al seu pare i avi. Primer recuper el mer imperi sobre Blanes i, ms tard, va aconseguir el mixt imperi quan Ramon de Blanes se'l va vendre l'any 1381. D'aquesta manera, Bernat adquireix el castell de Blanes, conjuntament amb el castell de Montpalau a Pineda de Mar i posteriorment el castell de Palafolls el 1382.

Bernat va intervenir com a capit general al costat de Mart el Jove en la conquesta de Siclia, i el 1400 combat a Xipre. El monarca, pels serveis prestats, el nomen comte de Mdica. Inici a la part alta de la vila la construcci de la nova esglsia i el palau vescomtal. Tamb sn d'aquesta poca el recinte emmurallat, el carrer Nou, els porxos del carrer Ample i els portals de la vila. El 1423 es comena a construir l'hospital de pobres de sant Jaume i sant Llop.

Per la seva situaci i caracterstiques natural, el port de Blanes va anar adquirint una certa rellevncia com ho testimonien alguns detalls histrics. El 1113 el trobem citat amb ocasi d'acollir la  ota cristiana en la primera expedici pisanocatalana per anar a la conquesta de les Illes Balears. Tamb hi trob refugi el 1285 l'armada de Felip III de Frana que, en guerra amb la Corona d'Arag, incendi Blanes. El 1355, els genovesos ataquen la Vila. El 1415 va rebre la visita de les galeres papals de Benet XIII, quan marxava a l'exili de Penscola, i en les visites pastorals de tot el segle XV s'anomena reiteradament el calze que el papa va regalar a la Vila durant la seva estada. Durant el segle XVI, el port era visitat per naus biscanes, castellanes i mallorquines i la Vila assol una activitat martima creixent, cosa que afavor la creaci del gremi de pescadors i mariners, i es fu necessria la construcci de drassanes a la platja.

Edat moderna.

Al segle XV la vila assoleix una gran esplendor i fou sovint residncia de les mullers dels vescomtes de Cabrera i comtes de Mdica. Aix, entorn l'any 1438, Violant de Prades, filla del comte de Prades i esposa de Bernat Joan de Cabrera, fu construir la font gtica de planta octogonal formada per tres nivells del carrer Ample. La construcci de la font va ser una resposta a una situaci d'insalubritat que, fins i tot, havia pogut provocar algun tipus d'epidmia entre els blanencs de la baixa edat mitjana. La font s fora particular si tenim en compte els seus fins humils com a abeurador de persones i animals. Amb agulles que s'eleven al cel, cresteries i pinacles, i coronada per un ngel, estil normalment emprat per construccions religioses o militars. Hi destaca un medall amb l'escut dels Cabrera.

Amb un privilegi concedit per la vescomtessa l'any 1458, s'incorpora al terme de Blanes el barri de s'Auguer, el Rac d'en Portes i la Plantera que fins aleshores pertanyien al Castell de Palafolls.

Durant la Guerra civil catalana entre 1462 i 1472, Blanes va canviar de mans un parell de cops fins que l'any 1471, el capit Joan Sarriera i Bernat d'Armendaris varen recuperar la Vila per a Joan II. Aquell mateix any a Blanes es va redactar la coneguda declaraci de defecci a favor de Joan II que el bisbe Margarit va adrear als diputats de Barcelona. s en aquest perode quan trobem la plenitud d'un personatge important, Jaume Ferrer de Blanes, prestigis cosmgraf que assessor la corona espanyola en qestions geopoltiques relatives a la conquesta d'Amrica. Fins i tot, sembla que assessor el propi Colom.

El 1583, per iniciativa dels Jurats de la Vila, els monjos caputxins van construir un convent al promontori de Santa Anna, sobre el port. Popularment conegut com el Conventet, l'edifici est construt en base a lnies senzilles, caracterstiques dels convents de la ordre, que li confereixen un aspecte senzill i encantador, integrant-se en el paisatge d'una manera natural quasi perfecta. Perdur fins el 1835 i el 1910 el compra l'editor Joaquim Casas i Carb, germ del pintor Ramon Casas.

Desprs de superar el plet judicial interposat per la baronia de Palafolls, el 1603, el terme, que fins aleshores noms arribava a la Riera es va ampliar fins a la Tordera.

Durant la guerra dels Segadors, el regiment del bar Molinguen, de 1300 valons, s'allotj a Blanes, aleshores amb uns 1.000 habitants del 6 al 11 de febrer de 1640. Els primers dos dies hagueren de proporcionar al maestre de campo 1 carnero, media carga de vino, 2 capones, 4 pollos, ......., lea, aceite, velas y 30 medidas de cebada cada dia. Els altres hagu de donar 632 rals cada dia. Durant els dies que estigueren all aquarterades, les tropes robaren i maltractaren la poblaci i el maestre de campo no feu res per contenir-les.

Ja al final de la guerra, les tropes castellanes del marqus de Mortara, davant la negativa de la poblaci a rendir-se, el setembre de 1652 atacaren la vila amb artilleria, i la repressi fou dura: 300 dels defensors foren condemnats a galeres.

Les posteriors guerres contra els francesos de Llus XIV, Blanes fou atacada diverses vegades els anys 1657, 1697, i especialment el 1694, durant la Guerra de la lliga dels Augsburg, quan les tropes del general Clark cremaren gran part del poble i destruren el palau dels Cabrera, del qual noms resta una bona part de la faana, abans que fossin rebutjats per un gran exrcit enviat pel virrei.

Durant la guerra de Successi (1700-1714), Blanes fou austriacista, fent costat a l'arxiduc Carles III. Com a la resta del principat, la vila va passar per moments molts durs perqu els vens hagueren de contribuir al manteniment de la guerra amb homes, espcies, transports, impostos, bagatges i, posteriorment, amb la derrota, molts blanencs foren condemnats a la construcci de la Ciutadella de Barcelona.

Al llarg del segle XVIII l'economia experiment un perode de creixement fonamentat per la combinaci d'un perode de pau i el creixement important del comer martim  a  nal de segle hi ha censades 9 embarcacions per al comer amb Amrica , ajudat per la pesca, l'agricultura, i la indstria (puntes, cordes, suro, btes...). Fou refeta l'esglsia on hi destacava un gran retaule barroc, destrut el 1936. En aquest segle es produeix un salt demogrfic molt important, passant de 1.993 habitants a primers de segle a 3.783 habitants a les darreries.

Edat contempornia.

L'any 1793 s'institu l'aplec votiu de Sant Rafael en acci de grcies a la Mare de Du del Vilar per salvar la Vila dels francesos en l'anomenada Guerra Gran.

Al cap d'uns anys, durant la Guerra del Francs (1808-1814) els blanencs varen tornar a patir de valent ja que la Vila va quedar situada en una zona on els exrcits francesos i patriotes anaven alternant el seu domini. El 1810 la presncia francesa fou constant ja que Blanes fu de quarter general francs durant l'assalt a la fortalesa d'Hostalric. Aix, l'abril foren afusellats dos patriotes acusats d'excitar els soldats francesos perqu canviessin de bndol, i l'agost del mateix any, els carrers de la Vila van viure una topada dels dos exrcits que va causar diversos morts. Se sap que el desembre de 1813, els francesos varen detenir diverses autoritats perqu la vila no podia pagar el cadastre.

A les darreries de l'Antic Rgim, es tornen a constatar fortes resistncies a pagar els drets senyorials. L'ltim senyor de la Vila va ser el duc de Medinacelli. S'entra en un procs, no exempt de problemes, de nous rgims amb el Trienni Liberal. El juny de 1822, els absolutistes atacaren els liberals que s'havien refugiat a l'esglsia parroquial. Hi hagueren diversos morts i la capella dels Dolors va resultar incendiada. L'any segent, el rector de la Vila, mossn Frigola, va ser detingut i ajusticiat a Barcelona.

Les drassanes blanenques van incrementant el comer amb Amrica i passen a ser les ms importants de la costa nord catalana a mitjan segle XIX.

Malgrat totes les innovacions tcniques com el pas del ferrocarril (1859), l'enllumenat a gas (1881) o l'enllumenat elctric (1889), la   de segle vindr marcada per un perode de recessi general amb la davallada de les drassanes i els problemes de la vinya amb l'arribada a Catalunya de la filloxera. Aix, el nombre d'habitants va anar tendint a la baixa des del darrer ter de segle fins ben entrat el segle XX. Curiosament, una de les causes d'aquesta davallada, i al mateix temps la soluci, va ser l'emigraci a Amrica.


Entrant als anys 20, la situaci es redrea paulatinament per la modernitzaci agrcola, per una certa revifalla de les drassanes, per la creaci de noves indstries de teixits, cuirs i gneres de punt, per sobretot per l'obertura l'any 1923 de la fbrica de fibres artificials, la SAFA, i el comenament del que li donara la volta a la Vila: el turisme.

Amb la bonana, es porten a terme nous projectes com la construcci del nou hospital de Sant Jaume (1913), del port (1914), de les canalitzacions d'aigua i clavegueram (1925) i de les noves escoles pbliques (1925). En el terreny social apareixeran mltiples societats recreatives i un important moviment obrer que arriba a l'actualitat.

Un altre fet cabdal d'aquest perode s l'arribada del industrial alemany Karl Faust, que es va enamorar d'aquest rac de la Costa Brava i el 1921 inici la construcci del jard botnic Mar i Murtra entre la cala Sant Francesc i la cala sa Forcanera, coberta aleshores de vinya. Va comptar amb els savis consells dels cientfics ms prestigiosos del moment com Pius Font i Quer, Eric Sventenius, Carles Pau, Josep Cuatrecasas, Josias Braun-Blanquet i Hans Krainz. En l'actualitat, s un dels ms importants d'Europa: pel nombre de plantes ubicades a l'aire lliure (3.000 espcies), la seva extensi (14 ha), les activitats de conservaci d'espcies endmiques en perill d'extinci, els seus treballs cientfics i el nombre de visitants, que a vegades ha superat els cinc-cents mil anuals. 

Ms endavant, va crear un centre de recerca: l'Estaci Internacional de Biologia Mediterrnia (EIBM), i l'any 1952 va morir quan estava realitzant una tasca intensa de promoci d'un patronat que pogus continuar el seu projecte.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) la poblaci va patir bombardeigs, fam i la prdua de molt patrimoni cultural. A ms, es produ una profunda divisi entre vencedors i venuts.

L'altre gran jard botnic s el jard botnic Pinya de Rosa, creat l'any 1945 pel doctor Fernando Riviere de Caralt. En total el jard comprn ms de 7.000 espcies i ha estat considerat com un dels millors d'Europa, i fins i tot del mn, pel que fa als gneres Agave, Aloe, Lucca i Opuntias.

A finals de la dcada dels 50 es produiran dos fenmens importants: l'inici del turisme estranger en massa i un gran moviment migratori procedent de la resta de la Pennsula que far que es dobli la poblaci entre 1955 i 1970.

Des del 1961 hi funciona un aquari de l'Institut d'Investigacions Pesqueres, que tamb cont un laboratori d'investigaci marina. El Centre Catlic de Blanes, instituci cultural, va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2006.


Economia.

L'economia, basada tradicionalment en el sector primari (agricultura i pesca), a la segona meitat del segle XX pass a dependre primordialment del sector secundari (indstria) i, molt especialment, del terciari (turisme).

porta d'entrada de la Costa Brava]]
Aix, la boca de la Tordera s considerada una zona agrcola privilegiada i el seu port, de pesca i esportiu, encara t un cert pes: el 2001 es desembarcaren 2.349 tones de peix. La principal indstria s la SAFA, que hi fou installada el 1923.

El port est dotat d'unes bones drassanes que facilitaven que fins al segle XX fos un centre important de navegaci de cabotatge i, anteriorment, d'un actiu comer amb Amrica.

Si b ja des de finals del segle XIX fou un important centre d'estiueig, el gran motor del turisme, parallelament a la resta de la Costa Brava, arrib a finals del anys 50. Aquesta ha estat la causa principal de l'explosi demogrfica, passant de 4.943 h el 1920 a 31.532 h el 2001. La pujada seria molt ms espectacular si comptssim els habitants de segona residncia i l'increment sobtat de la poblaci dels dos mesos d'estiu.

Una moderna estaci d'autobusos la connecta amb Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Tossa de Mar, Barcelona, Calella, Girona i l'Aeroport Internacional Girona-Costa Brava. Una estaci de tren connecta amb Barcelona amb una freqncia de pas de 30 minuts. Tamb hi ha trens amb la mateixa freqncia que passen en direcci a l'estaci de Maanet-Massanes, on es pot fer transbord cap a Girona i Figueres A l'estiu funciona una xarxa de creuers que van des de Platja d'Aro fins Arenys de Munt. Es troba a 5 minuts de la N-II i la C-32, i a 15 minuts la AP-7.

Vora l'Hospital Comarcal hi han les installacions del CEAB (Centre Estudis Avanats de Blanes), un important laboratori i centre d'investigacio a Europa.

Tot i no ser la capital de la comarca , Blanes s la capital en serveis, ja que disposa de l'Hospital Comarcal de la Selva i Alt Maresme, la Biblioteca Comarcal, Jutjats..., i a ms a ms, s la primera ciutat de la comarca i la tercera de Girona en nombre d'habitants.

Festes i tradicions.

Cada any s'hi celebra el Concurs de Focs d'Artifici de la Costa Brava, un dels ms importants d'Europa, durant 6 dies de la setmana de la Festa Major de la vila.

La Festa Major cau en l'ltima setmana de juliol, en la setmana de Santa Anna i dura 8 dies.

Llocs d'inters.


Edificis civils:
Ajuntament, del segle XVII i reformat el 1866 per Mart Sureda;
Ca l'Amado Carreras, masia amb capella del segle XVIII;
Ca l'Orench, projectada per Francesc Folguera el 1926;
Can Balliu, del segle XVII;
Casa Burcet, projectada per Josep Goday;
Can Miralbell, del segle XIX;
Can Tordera, del 1903;
Can Ferrer del Puig, segle XVIII;
Casa del carrer Nou, nm. 12, del segle XV;
Casa del Poble, principis del segle XX;
Casa Folguera, projectada per Francesc Folguera el 1942;
Casa Saladrigas, projectada per Isidre Puig i Boada el 1918;
Castell de Sant Joan, del segle XI;
Font gtica, del 1456;
Hospital Asil de Sant Jaume, del 1913;
Mas Guelo, del segle XVI;
Masia del Vilar, del segle XIV;
Palau vescomtal, del segle XIV;
Porta de la Muralla, del segle XV;
Edificis religiosos:
Capella de l'Antiga, del segle XIV;
Capella de la Salut, del segle XIV;
Capella de l'Esperana, del segle XVII;
Capella de Sant Francesc, del segle XVII;
Cementiri municipal de Blanes;
Convent de Sant Francesc, del 1584;
Capella de Sant Joan, del segle XI;
Capella de Santa Brbara, del segle XVI;
Escola de la Salut, del 1896;
Esglsia de Santa Maria, del segle XIV;
Esglsia dels Padrets, del 1864;
Santuari de la Mare de Du del Vilar, del segle X;
Altres:
Jard botnic Mar i Murtra;
Jard botnic Pinya de Rosa;

Fills i filles illustres de Blanes.

 Josep Cortils i Vieta (1839-1898): escriptor. ;

 Demografia .


 Poltica .











Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa de Blanes;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362" title="Breda" nonfiltered="239" processed="237" dbindex="239">



Breda s una vila i municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. Se situa entre el Masss del Montseny i el Montnegre.

ltimament ha agafat cert renom a causa de la utilitzaci del poble per a rodar els exteriors de la srie de Televisi de Catalunya Ventdelpl.

 El Monestir de Sant Salvador .

El poble es va originar a partir del Monestir de Sant Salvador de Breda de caire benedict, fundat l'any 1038 pels vescomtes de Cabrera i que encara avui dia es pot observar i del que en queden molts edificis, entre ells l'actual esglsia gtica, o l'imponent campanar. La primera construcci podria datar del segle IX d'estil preromnic, i seria la esglsia de santa Maria, actual seu de l'ajuntament.

De la resta d'edificis actuals cal destacar la ja esmentada esglsia gtica, del segle XIV amb unes dimensions enormes (33 m de llarg per 12'5 m d'ample) que juntament amb el campanar li fan digne el nom amb el que va ser conegut durant molt de temps com "la Catedral de La Selva". El patrimoni medieval de Breda ha sigut destrut diverses vegades durant els segles XIX i XX, durant les desamortitzacions i la Guerra Civil. El campanar va ser restaurat posteriorment.

Hi ha tamb una ermita dedicada a Santa Anna.

 Activitat econmica .

Amb l'abandonament de la vida monstica, el poble perd importncia. Queden residus culturals dels monjos com s l'activitat tpica del poble, la terrissa. Des de l'edat moderna el municipi subsisteix grcies a aquesta activitat comercial, juntament amb la agricultura.

En l'actualitat el poble encara es dedica principalment a la terrissa, juntament amb la poca activitat industrial que s'hi ha installat.

El municipi el travessen diverses rieres, entre elles la riera de Breda i la del Repiaix.

 Altres actvitats .

Activitats esportives destacades: equip de futbol femen (que ha arribat a jugar a la primera divisi espanyola) i el mascul, el Club Pat Breda a on es practica patinatge artstic i hoquei. Tamb es practica el bsquet i el voleibol.


La festa major se celebra el dia 8 de setembre.

 Personatges illustres .
 Bernat de Cabrera (Calataiud, Arag 1298 - Saragossa 1364), vescomte de Cabrera (1328-1343 i 1349-1350) i de Bas (1335 i 1352-1354) fou un noble catal. Al 1343 es retir al Monestir de Sant Salvador de Breda;
 Miquel Sams va ser el trentaun president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1470 i 1473. Abat de Sant Salvador de Breda (1470-1507), va fer construir la casa abacial gtica i la faana de l'esglsia.
 Esteve Casanovas i Rami (Breda, la Selva, 1856-1905) va sser un hisendat i secretari de l'Ajuntament de Breda;
 Josep Aragay i Blanchart (Barcelona, 1889 - Breda, 1973) va sser un pintor, ceramista i teric de l'art.
 Salvador Riera (1924-1994), col.leccionista i mecenes d'art;

 Poltica.

Eleccions Municipals 1995.

L'equip de govern, el composaren set regidors de Convergncia i Uni i un del PSC-PSOE. Els tres regidors restants que configuraren la oposici. L'alcalde durant va ser en Jordi Iglesias. Els regidors: Convergncia i Uni : Joan Roca, Alfred Viecco, M Pilar Auladell, Antoni Arbiol, Josep Auladell, Jordi Mart, PSC-PSOE: Gabriel Cotano, Independents : Albert Planasdemunt, Josep Fontanella i Joan Oset.

Eleccions Municipals 1999.









Eleccions Municipals 2003.










A l'inici de la legislatura en Salvador Figueras va ser elegit alcalde amb els vots del seu grup, del regidor del PSC i un regidor del grup Tots per Breda. Al juny de 2006 va tirar endavant una moci de censura contra Salvador Figueras (primer cop en la histria municipal de Breda) i va ser escollit com a alcalde en Jordi Iglesias amb els vots de CIU i de Tots per Breda. 

Eleccions Municipals 2007.








 

Els sis regidors de CiU van ser: Jordi Iglesias, Teresa Martorell, Alfred Viecco, Jordi Prat, Joan Miquel Terrades i Sergi Frederic de la Fuente. Els dos regidors de A.I. Tots per Breda van ser: Albert Planasdemunt i Jaume Anglada. Els dos regidors de Crida per Breda: Salvador Figueras i Xavier Castanyer. El regidor del PSC: Josep Garrido.

Jordi Iglesias va ser escollit alcalde.

Els 169 vots nuls, el 8,54% dels sufragis emesos, s el percentatge ms elevat de tota la provncia. D'aquests, 118 van ser causats per paperetes de color vermell, frut d'una iniciativa ciutadana annima que mostrava el desacord amb la poltica municipal de tots els grups a l'Ajuntament.

 Demografia .







 Fets histrics de Breda . 


 80.000 anys abans de Crist. Es troba una ascla de slex de tipologia levalloisiana en un lloc indeterminat de la riera de Breda ens permet suposar que la primera ocupaci humana d aquest indret podria tenir un origen molt reculat.
 4300 a.C. (Neoltic): Trobades d eines de slex al tur de Santa Anna.
 2000 a.C. (Final neoltic princip edat de bronze): Es troben destrals de pedra.
 300 a.C.: Es troben murs de l poca ibrica.
 878: Primer document escrit que esmenta la vila de Breda (Llus el Tartamut).
 1038: Fundaci del Monestir-Abadia benedict de Breda per Guerau I de Cabrera;
 S esmenta per primera vegada la Parrquia de Santa Maria de Breda.
 1246: Donaci i trasllat de les relquies de Sant Iscle i Santa Victria al monestir de Breda.
 1583: Notes escrites d un oller a Breda.
 1640: Batalla a Breda i les seves rodalies contra les tropes de Felip IV, en la qual moren alguns vilatans.
.1700: En la guerra de successi, Breda es posa al costat de Carles d ustria i contra Felip V.
.1777: Fundaci i constituci del Gremi dels Ollers.
.1810: Durant mig any els monjos deshabiten el monestir i el poble queda desert.
.1822: S intenta cremar l esglsia de Breda, per l alcalde Rigurric ho evita, jugant-s hi la vida.
.1835: Desamortitzaci i exclaustraci.
.1854: A causa de la clera, en qu es mana construir els cementiris fora dels pobles i es prohibeixen els enterraments a les esglsies.
 1860: Es beneeix l actual cementiri de Breda; passa per primera vegada una locomotora per l estaci de Breda.
 1872: Alguns bredencs, des del campanar romnic, fan front als carlins, situats al campanar de l Ajuntament.
 1875: Els carlins sn venuts pels isabelins a la batalla del Repiaix.
 1910: Conducci de l aigua corrent de la Pintoresca a Breda.
 1916: S installa l electricitat a Breda.
 1917: S inaugura la Central Telefnica del Carrer Capellans.
 1925: Aragay pinta el Baptisteri de la Parrquia.
 1932: Reconstrucci de l ala nord del claustre.
 1936: Sn assassinades sis persones a Breda. Destrucci d imatges, altars, campanes i llibres. Durant la Guerra Civil Espanyola l esglsia s utilitza com a magatzem de benzina, i la sagristia com a magatzem de queviures.
 1939: 31 de gener. Crema de l esglsia paroquial.
 1950: L antic Monestir s declarat Monument Nacional.
 1958: S inaugura l escola pblica  Montseny .
 1968: Celebraci del IX Centenari de la consagraci de la primitiva esglsia romnica del monestir.
 1974: El nucli antic de la Vila s declarat conjunt histricoartstic, i s inaugura el Museu Municipal  Josep Aragay .
 1977: Celebraci del primer Aplec de la Sardana.
 1979: Homenatge a Artur Osona, pare de l excursionisme catal. Plantada d un monlit en la seva memria.
 1987: La indstria terrissaire de Breda s declarada d inters artesanal.
 1988:  23 d'abril. Primer correfoc a la vila a crrec de la colla Rauxa, formada per joves del poble, posteriorment s'adoptar el nom de U9-7Kou, que esdevindr una entitat fortament activa en la organitzaci d'actes cultural i festius, encara en actiu.
 1990: S edita el nmero 0 de  Vereda. Revista d Informaci Local  sota la direcci de Carme Mayugo.
 1990: Comena  la Festa al Carrer  i neix TV Breda.
 1993: Primera Fira d Entitats de Breda, durant la Festa de l Ajust. s la primera d aquestes caracterstiques en tot Catalunya.
 2003: Inauguraci del Centre Cultural Els Forns.
 2004: Es comena a gravar a Breda la srie de Televisi de Catalunya, Ventdelpl.
 2006: Campanades de Cap d Any 2006 retransmeses per TV3 des de Breda.
 2007: Apareix el digital Diaridebreda.cat .

Bibliografia:  Coneguem Breda al Comps de la Sardana ,

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web del Museu Aragay de Breda;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363" title="Brunyola" nonfiltered="240" processed="238" dbindex="240">


Brunyola s un municipi de la comarca de la Selva.






 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364" title="Baix Peneds" nonfiltered="241" processed="239" dbindex="241">

El Baix Peneds s una comarca catalana, que t com a capital el Vendrell. s una de les quatre comarques en qu va quedar dividit el Peneds en la divisi comarcal de 1936.

Limita amb l'Alt Camp pel nord; amb l'Alt Peneds i el Garraf per l'est; amb la Mediterrnia pel sud, i amb el Tarragons per l'oest.

 Cultura .
Les tradicions culturals de la comarca del Baix Peneds sn molt riques i variades i tenen un fort arrelament entre la seva gent. 

Per altra banda s una terra que ha donat grans personalitats al mn de la cultura i en la que podem trobar vestigis de poblament molt antics.

 Gastronomia .

La comarca gaudeix d'una cuina tpica amb plats com:
 el xat;
 la coca enramada (coca de recapte);
 el bull de tonyina;

Entre les postres destaquen:
 els bufats;
 les orelletes;

 Castellers .
Els castellers, una manifestaci de la cultura tradicional catalana, tenen al Baix Peneds una de les tradicions castelleres ms llargues de Catalunya.

Al Vendrell, que s la capital de comarca hi ha un monument dedicat als castellers.

La comarca disposa de diverses colles castelleres:
 els Nens del Vendrell (creada el 1926);
 els Minyons de l'Arbo;
 la Colla Nova del Vendrell (desapareguda el 2004);

Les concentracions castelleres ms importants de la comarca es fan cada any per la Mare de Du d'Agost a la Bisbal del Peneds i al quart diumenge d'agost, a l'Arbo, amb la participaci de les millors colles del pais.

 Personatges importants .
El Baix Peneds ha donat rellevants personalitats que han contribut al mn de la cultura.

Alguns dels que cal destacar han estat:
ngel Guimer (1845-1924): escriptor (fill adoptiu; ell era canari de naixement per el seu pare era del Vendrell). Al Vendrell es pot visitar la seva casa pairal: cal Guimer. ;
Pau Casals (1876-1973): msic i compositor. A Sant Salvador es pot visitar la seva casa convertida en Museu: la vila Casals i tamb lAuditori Pau Casals.
Aureli Maria Escarr (1908-1968): abat de Montserrat. El seu poble, l'Arbo, li va dedicar un monument l'any 1978. Es pot visitar la seva casa pairal al carrer Major.

Geografia.
 Poblament .
La comarca del Baix Peneds ha estat habitada des d'poca prehistrica.

Entre els segles VIII ac i el III aC va estar habitada pels ibers de la tribu dels cossetans. Encara queden restes dels seus poblats a diversos llocs de la comarca i se n'han excavat nombrosos jaciments, d'entre els quals destaquen:
Can Canys, a Banyeres del Peneds ;
Les Gurdies, al Vendrell;
La Ciutadella de Calafell;
La petita granja del Fondo d'en Roig, a Cunit;

 Demografia .


 Enllaos externs .


Consell Comarcal del Baix Peneds;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Pgina de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Plataforma a favor de la creaci d'una Vegueria per a la regi del Peneds;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365" title="Botarell" nonfiltered="242" processed="240" dbindex="242">

Botarell s un municipi de la comarca del Baix Camp.

Histria. 

Apareix documentat per primera vegada en l'acta de poblaci concedida a |Siurana el 1153 encara que es creu que l'origen del municipi est en una alqueria sarrana. El 1184 el terme va ser cedit a Berenguer de la Bisbal per l'arquebisbe Berenguer de Vildemuls. 

Se li va imposar la condici de repoblar-lo, encara que l'esglsia es reservava el dret sobre els delmes. Botarell va formar part de la Comuna del Camp. En el segle XVI la possessi de les terres va passar a les mans de la famlia Montargull fins a la Guerra dels Segadores. Va ser llavors quan la senyoria va passar als marquesos de Tamarit qui van conservar els seus drets fins al segle XIX. Durant la Primera Guerra Carlista van ser cremats l'edifici de l'ajuntament i el de la pres (1836). A la fi del segle XVIII els camps es van veure afectats per una important plaga de filoxera que va afectar a l'economia municipal.

Cultura.




L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Lloren. s d'estil renaixentista i va ser construda entre 1617 i 1622. No es conserva cap dels seus retaules ja que van ser destruts el 1936. Encara poden veure's algunes restes de l'antic castell que va dominar la poblaci. Va ser construt en el segle XVI i queden en peus algunes restes dels seus murs. En el terme municipal destaquen algunes masies. La de Mas d'en Perdiu va ser reformada per l'arquitecte modernista Joan Rubi i Bellver. 

Botarell celebra la seva festa major en el mes d'agost coincidint amb la festivitat de Sant Lloren. 

El 3 de febrer es beneeixen els blaiets que, segons la tradici, protegeixen del mal de coll.

Economia. 
La principal activitat econmica s l'agricultura. Destaquen els cultius de oliveres, ametllers i avellaners.



 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web no oficial dels vens municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Festa Major de Botarell del 2007;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368" title="Bedu" nonfiltered="243" processed="241" dbindex="243">

Els beduns sn nmades que viuen als deserts del Ngueb, Sina, Shara i altres regions del Nord d'frica. El nom bedu ve de l'rab badawwi, que vol dir "nmada del desert". 

Tradicionalment, els beduns s'organitzaven en tribus, cada una liderada per un xec. Solien tenir ramats de camells, cabres i ovelles, i es movien constanment en cerca de pastures. Eren coneguts tamb pels seus preuats cavalls i la seva habilitat com a genets. Durant molt de temps, fins ben entrat el segle XX, els beduns es van oposar a la influencia d'altres governs i administracions.

Vestit.

Els beduns, per suportar la calor extrema del desert, utilitzen roba lleugera, tniques que permeten la circulaci de l'aire i llibertat de moviment, proporcionant protecci contra el sol i la sorra. Els seus vestits es dissenyen per cobrir el cos sencer llevat de la cara, mans i peus.

El vestit principal per als homes s el thawb de cot blanc o la tnica gris. A sobre de la tnica, els homes porten mantells de seda llarga o jaquetes de cot anomenades kirbs. Les jaquetes estan obertes per davant i porten fermalls de cuir.

Podrem dir, per, que amb la calor que fa al desert, per una banda es protegeixen del sol i la sorra, per per una altra tenen encara ms calor! Doncs, resulta que al portar roba, en comptes d'anar gaireb despullats, el que passa s que la roba actua d'allant. Aix vol dir que com que hi ha un teixit que s'interposa entre la calor i el cos, aquest tarda ms en escalfar-se.

Per, llavors podrem dir: si la roba funciona com a allant, que es vesteixin com els esquimals. Doncs, aix resultaria que tanta roba i tan ajustada al cos, els faria suar ms rpid i no hi hauria transpiraci. Aquest s un problema perqu necessiten economitzar la major part d'aigua que hi ha al cos i suant tant es deshidratarien molt aviat.

La roba en un lloc com el desert, ha de facilitar l'evaporaci de la suor de la pell, per rendir amb un mxim d'allament. s per aix que les tniques sn lleugeres i folgades.

Per altra banda, la roba blanca, com les tniques dels beduns, reflecteix ms radiaci, i si va millor, en indrets amb temperatures tan elevades, tots els pobles que viuen al desert haurien de portar roba de color blanc. Doncs, resulta que els tuareg, un altre poble que viu al desert, van vestits de color blau, fins i tot se'ls coneix com els homes blaus. Sembla, per tant, que el color no s tan important.

Enllaos externs.
 Mes informacio Ikuska Libros (en castell);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370" title="Besal" nonfiltered="244" processed="242" dbindex="244">


Besal s una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa.

Besal s una poblaci de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensi de 4,81 km2. Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvi al sud i el Capellades al nord. 

Gaudeix de bona comunicaci en trobar-se en la crulla entre 3 comarques : Alt Empord, Pla de l'Estany i Garrotxa. 

Histria.
L'origen de la ciutat va ser el castell de Besal que ja es troba documentat en el segle X, construt damunt d'un tur on hi ha les restes de l'esglsia de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El traat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original per si que possibilita a grans trets la lectura de la urbanitzaci de l'edat mitjana amb l'existncia d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'esglsia del Monestir de Sant Pere de Besal i Sant Juli, antic hospital de pelegrins, la casa Cornell, l'esglsia de Sant Vicen i la Sala gtica del Palau de la Cria reial. Besal deixa veure una estructura arquitectnica i urbanstica bastant coherents amb el passat medieval. La importncia monumental de Besal ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres ms importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya. 

Besal va comenar a adquirir importncia com a capital de comtat independent desprs de la mort de Guifr el Pils (902), condici que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqncia, el comtat de Besal pass a la casa de Barcelona.

Durant la Croada contra la Corona d'Arag, veient-se forat a retirar-se de l'Empord, i desconfiant del Coll de Panissars Felip III de Frana va intentar prendre la ruta de Besal, enviant una avanada de 2.000 cavallers i 400 servents per pendre la ciutat on creien que es trobava Pere el Gran. Desprs d'un primer assalt croat, Asbert de Mediona, el governador de la ciutat feu obrir la porta aquaria per fer entrar seixanta cavallers que foren capturats, per sortir immediatament al front de la guarnici que va derrotar els assetjants, forant-los a la retirada.

Durant la Invasi d'Armanyac, el 1390, fou atacada per les companyies mercenries de Joan III d'Armagnac i defensada per Bernat IV de Cabrera.

El 1966, fou declarat "Conjunt Histric-Artstic Nacional" pel seu gran valor arquitectnic.

 Demografia .


Fills i filles illustres de Besal.

 Joan Sala i Papell (1839-1895): metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). ;

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la diputaci de Girona;
Monestirs de Catalunya. Besal;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371" title="Beuda" nonfiltered="245" processed="243" dbindex="245">

Beuda s un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a un vessant del masss del Mont, al nord de Besal.

Els principals recursos econmics de la poblaci sn l'agricultura de sec (vinya, oliveres i cereals, la trilogia mediterrnia), la ramaderia bovina, ovina i porcina, les pedreres d'alabastre i granit, i la fbrica de paper. Una carretera local relaciona el municipi amb Besal.

 Entitats de poblaci .








Llocs d'inters. 
Esglsia de Sant Feliu. Romnica. Segle XI. ;
Monestir del Sant Sepulcre de Palera. Romnic del segle XI, d'un antic priorat benedict, de tres naus, la central amb volta de can i les laterals amb voltes de quart de cercle. Campanar de cadireta. ;
Esglsia de Sant Pere de Lligord. Romnica. Segle XII. ;
Esglsia de Santa Maria de Palera. Segle XII. ;
Esglsia de Santa Llcia de Beuda. ;
Esglsia de Santa Maria de Seguer. Segle XI, t una talla d'alabastre policromat de la Mare de Du del segle XIV. ;
Masia del Noguer de Seguer. Segle XVIII, amb la faana plena d'esgrafiats.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372" title="Banyoles" nonfiltered="246" processed="244" dbindex="246">


Banyoles s la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

L'estany que hi ha al seu terme municipal, el ms gran de Catalunya, s un dels principals atractius turstics de Banyoles, aix com la seva oferta d'activitats esportives i de lleure.

El nou alcalde s el senyor Miquel Noguer, de Convergncia i Uni.

Histria.
 L'any 1913 s'hi crea un equip de futbol, el Club Deportiu Banyoles.
L'any 1965 va ser ciutat pubilla, missatge de Caterina Albert i Parads;
L'11 de setembre de 1989 va haver-hi un atac amb explosiu de Terra Lliure contra la Gurdia Civil. Dos gurdies civils resulten ferits de consideraci. Segons Terra Lliure, aquest atemptat era una resposta als suposats atacs i ultratges a la senyera per part d'Espanya en la inauguraci de l'Estadi Olmpic.
L'any 1992 va ser subseu olmpica dels Jocs Olmpics de Barcelona'92 en la modalitat de rem.
El 29 de juny de 1992, Terra Lliure atempta amb explosius contra l'Oficina Olmpica de Banyoles.
L'any 1998, el naufragi del vaixell turstic "l'Oca" a l'estany va provocar la mort de 21 francesos.
L'any 2004 va ser capital del campionat del mn de rem. El mateix any, tamb va ser capital de la cultura catalana.
L'any 2006 s'hi crea un nou club de futbol, lAtltic Club Banyoles.
L'any 2008 seu del campionat d'espanya de marat de piragisme.

Geografia. 
 
Banyoles est situada a l'extrem nord oriental dels Pasos Catalans i s la capital de la comarca del Pla de l'Estany. Es troba a mig cam de la Costa Brava i dels Pirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran inters histric i paisatgstic. Queda a 120 km. de Barcelona i a 49 km de la frontera amb Frana. 

La ciutat de Banyoles est ubicada a la riba oriental de l'Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 m sobre el nivell del mar. Est situada al lmit ms oriental del Sistema Transversal Catal, al mig d'una depressi natural que t el seu origen en la conca lacustre. Banyoles queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de la Mare de Du del Mont i a ponent per la serra de Rocacorba. La plana est envoltada de serralades, excepte pel sud que s obre la plana de Cornell del Terri en direcci a Girona ciutat. 

El terme municipal de Banyoles s petit, amb una superfcie de 10,89 km, i queda envoltat pels municipis de Porqueres i Fontcoberta. 

Clima. 
 
El clima de Banyoles s tpicament mediterrani, entre les tendncies ms acusades de l'atlntica de la Garrotxa i la ms humida del Girons. La temperatura mitjana interanual s de 15 C i la pluviositat s fora abundant, amb un ndex anual que sol oscillar entre 700 i 900 mm, amb una mitjana anual de 815 mm. 

Els vents dominants sn els que bufen del nord-oest, predominants durant tot l'any, i del sud-est, ms notoris a la primavera i l'estiu i associats a la marinada. Les mitjanes mensuals pels vents que bufen sobre Banyoles sn molt moderats (entre els 0,5 i els 2 m/s), mentre que les rfegues de vent s associen a vents de component nord (tramuntana i mestral especialment). 

Els elements geogrfics del voltant tenen una importncia bsica en les variacions climtiques de la ciutat: la serralada de Rocacorba protegeix dels vents humits del sud-oest, la Mare de Du del Mont empara pel nord-oest i la disposici de la plana comarcal compensa i suavitza el clima. 

 Demografia .











Agermanaments. 
 
Des de l'any 1995, la ciutat de Banyoles s'ha anat agermanant amb altres municipis d'arreu del mn. En aquests moments, Banyoles est agermanada amb tres ciutats ms: 

Ple de 27 d'octubre de 2004. Agermanament amb la ciutat de Ceret (Catalunya Nord).

Ple de 28 d'octubre de 1999. Agermanament amb la ciutat de  Segundo Montes  (Barri de San Luis, Morazn. El Salvador).

Ple de 28 de desembre de 1995. Agermanament amb la ciutat de Condega (Nicaragua).

Fills i filles illustres.
Vegeu la 

 Ferran Perpiny i Pujol (1856-1933): fabricant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

 Pgines relacionades .
Comtat de Besal;
Mandbula de Banyoles;
Festa de Sant Martiri;
Santa Maria dels Turers;

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Rdio Banyoles;
 Informaci i cultura a la capital del Pla de l'Estany;
 Comunitat virtual de Banyoles i el Pla de l'Estany;
 Biltcola oberta de notcies;
 Mapa de Banyoles;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373" title="Baix Segura" nonfiltered="247" processed="245" dbindex="247">


El Baix Segura (en castell i oficialment Vega Baja del Segura) s una comarca del sud del Pas Valenci amb capital a Oriola (en castell i oficialment Orihuela).

s una comarca de llengua castellana excepte al municipi de Guardamar del Segura, al sud del riu, i la pedania oriolana de Barba-roja, que conserven el valenci entre la gent d'avanada edat. De tota manera, a l'igual que a Mrcia, hi existeixen nombrosos prstecs del catal. Aix es deu al fet que esta comarca era, al segle XV, completament valencianoparlant, per ciutats com Oriola es van castellanitzar pels repoblaments des del segle XVII endavant.

Limita al nord amb el Vinalop Mitj i el Baix Vinalop, a l'est amb la Mar Mediterrnia i a l'oest i al sud amb la Regi de Mrcia, en la comarca del Camp de Cartagena.

s la comarca alacantina amb un creixement demogrfic ms alt als ltims anys, sobretot per la ciutat de Torrevella que ha sobrepassat els 84.000 habitants, i Oriola mateixa que arriba als 75.000. La poblaci de la comarca s de 325.278 habitants.

 Municipis .






























 Situaci social al Baix Segura .
Des de Mrcia s'ha intentat secesionar aquesta comarca de la provncia d'Alacant i annexionar-la a la Regi de Mrcia al llarg de la histria, encara que va entrar al Pas Valenci el 1304 junt a comarques com l'Alacant, el Baix Vinalop i el Vinalop Mitj i la seua capital, Oriola era capital de governaci i segona ciutat en importncia darrere de Valncia (vegeu Sentncia Arbitral de Torrelles). Des de 1304 tan sols va pertnyer a Mrcia un any, el 1822, amb una divisi provincial que no va tenir repercussions en les que desprs es van fer (1833 i 1851), fet pel qual histricament s una comarca valenciana. A ms, enquestes fetes a les dcades dels 80 i els 90 mostren l'acceptaci que tenen les institucions autonmiques i provincials a la comarca i reflexen un sentiment valenci, als ltims anys reforat amb la contaminaci del riu Segura que procedeix de Mrcia i que tant perjudica aquesta comarca.

Encara que l'ensenyament del valenci s optatiu a tota la comarca, exceptuant Guardamar del Segura, hi ha municipis on voluntriament s'estudia durant la primria i l'ESO, como s el cas d'Algorfa. En lnies generals el coneixement d'aquesta llengua no ha augmentat molt a la comarca des de 1983, com ho reflexen els estudis sociolingstics fets per la Generalitat Valenciana.

Comarca histrica.

El Baix Segura s una comarca histrica que ja apareixia com a Horta d'Oriola al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934. L'nica diferncia s que en no s'hi inclouia el municipi de Guardamar del Segura, que aleshores pertanyia a l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant, motiu pel qual alguns consideren que aquest municipi hauria de pertnyer al Baix Vinalop.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374" title="Baix Vinalop" nonfiltered="248" processed="246" dbindex="248">

El Baix Vinalop s una comarca valencianoparlant del sud del Pas Valenci, amb capital a Elx.

Geografia.
Limita pel Nord amb el Vinalop Mitj i l'Alacant, a l'Est amb la Mar Mediterrnia, al Sud i Oest amb el Baix Segura. L'economia principal s l'agricultura de regadiu, al costat de la indstria del calat i les estores i el turisme en la costa. A Elx se celebra el Misteri.







Histria.
La comarca del Baix Vinalop s de creaci moderna, a l'any 1989, i en formava part de la histrica Horta d'Alacant, juntament amb Guardamar del Segura (Baix Segura). Aquesta comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375" title="Baix Maestrat" nonfiltered="249" processed="247" dbindex="249">


El Baix Maestrat s una comarca del nord del Pas Valenci, amb capital Sant Mateu. Fa de lmit nordoriental amb Catalunya, per la comarca del Montsi, i toca la comarca aragonesa del Matarranya. A l'est limita amb la Mar Mediterrnia. Al sud limita amb la Plana Alta i a l'interior (oest) limita amb l'Alt Maestrat i els Ports.

Els municipis d'aquesta comarca sn:






















Les activitats tradicionals sn, entre d'altres, l'agricultura (ctrics, oliveres, carxofes...) i la pesca. La carxofa de Benicarl t denominaci d'origen.

Plats tradicionals: fideu, arrossejat. s molt fams tamb el llagost de Vinars i el caragol punxent de Penscola.

La Serra d'Irta s el tros costaner sense urbanitzar ms gran del Pas Valenci, recentment fet parc natural, resistint als interessos urbanstics.

Histria.

L'actual comarca del Baix Maestrat comprn les subcomarques histriques de la Tinena de Benifass i els Plans de Vinars, els quals no formaven part d'una histrica comarca del Baix Maestrat en el qual s formaven part les localitats d'Albocsser i Trig (a l'actual Alt Maestrat), Les Coves de Vinrom, Sarratella, La Torre dels Domenges, i Vilanova d'Alcolea (a la Plana Alta). La comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

 Llengua .
Al Baix Maestrat la llengua predominant s el valenci. A causa de la seua ruralia, hi ha un cert nombre de gent d'aquesta comarca que no sap parlar el castell.

 Vegeu tamb .

 Comarques del Pas Valenci;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378" title="Bilbo Saquet" nonfiltered="250" processed="248" dbindex="250">
En Bilbo Saquet s un personatge important en les histries de John R.R. Tolkien. Protagonista principal d'El Hbbit i secundari molt important a El Senyor dels Anells pel desenvolupament de la histria que s'hi narra.

Va ser el responsable de trobar l'Anell nic que s'havia perdut temps enrere en mans de Gllum, i va ser el primer dels portadors de l'anell amb la voluntat suficient per renunciar-hi voluntriament.

Biografia.

Bilbo va nixer el 22 de setembre de l'any 1980 de la Tercera Edat, fill de Bungo Saquet i de Belladona Tuc. Els Saquet eren terratinents aristocrtics, rics i (fins que Bilbo va tenir les seves aventures) altament respectables. En canvi, la famlia de la seva mare era considerada ms 'extravagant', i ms donada a dur a terme actuacions imprpies.

Tot i que aparentment Bilbo era un Saquet de cap a peus, el cert s que tenia curiositat pels esdeveniments del mn posterior, i era conegut per part dels viatgers que travessaven la Comarca com per exemple el mag Gndalf el Gris.

L'any 2941, Bilbo es va veure involucrat en un quest organitzat per Gndalf i liderat pel nan Thorin Escutderoure, que tenia per objectiu recuperar el tresor de la Muntanya Solitria que havia estat arrabassat als nans pel drac Smag temps enrere. Tot i la manca d'experincia prvia, Bilbo va ser incorporat al grup de tretze nans en qualitat de lladregot, i va participar en les aventures posteriors que es descriuen a El Hbbit i que van concloure en la mort del drac i la Batalla dels Cinc Exrcits.

Durant aquestes aventures, Bilbo va trobar l'Anell nic i va fugir de Gllum desprs de sortir victoris d'un concurs d'endevinalles amb la pregunta "Qu hi tinc a la butxaca?". Durant el concurs, per, va revelar els noms "La Comarca" i "Saquet" a Gllum. Sense donar-li cap importncia, Bilbo va ser el propietari de l'Anell durant dcades, i aix va alentir el seu envelliment.

Quan comena "El Senyor dels Anells", Bilbo ja t 111 anys, per no l'afecta el pas dels temps perqu encara conserva l'Anell nic. Tanmateix, ja est cansat de la seva tranquilla vida a la Comarca i vol tornar a viatjar. 

Durant el banquet del seu aniversari utilitza l'Anell, es torna invisible i s'escapa davant de tots els seus convidats, deixant totes les seves possessions al seu hereu, Frodo Saquet i per pressi de Gandalf, tamb l'Anell, que ja el comenava a tenir posset. Llavors es torna a dedicar a viatjar i a escriure les seves memries. Va a veure els elfs i a visitar els nans de la Muntanya Solitria i s'estableix a Rivendell. 

Quan Frodo i la Germandat de l'Anell van cap a Mordor, li dna la seva espasa, Fibl i la seva cota indestructible de Mithril.

Quan l'Anell s destrut i l'aventura acaba, Bilbo ja t 131 anys, superant el Vell Tuc i convertint-se en el Hbbit ms vell de la histria. Aleshores ell i Frodo se'n van juntament amb Gandalf i Galdriel a les terres de l'altre banda del Mar.

Els Saquet de l'Atzucac.

          Balbo Saquet = Berylla Bfin
                       |
     -------------------------------------
     |                                   |
   Mungo = Laura Grufer             Largo Saquet = Tanta Cornet
         |                                       |
       Bungo = Belladonna Tuc                  Fosco = Ruby Bults
             |                                       |
           Bilbo                ----------------------------------------
                                |       |                              |
                               Dora   Drogo = Prmula Brandiboc       Dudo
                                            |                           
                                          Frodo                 

Prmula Brandiboc era filla de Mirabella Tuc, germana de Belladona Tuc. Per aix, Bilbo i Frodo eren cosins per part de pare i per part de mare.

Adaptacions.
En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, Bilbo s interpretat per l'actor Ian Holm, que havia posat veu a Frodo a la serialitzaci de la BBC radio 20 anys abans.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379" title="Biogeografia" nonfiltered="251" processed="249" dbindex="251">
La biogeografia s la part de la geografia que estudia la distribuci dels ssers vius sobre la Terra i les condicions en les quals aquests es desenvolupen.

La superfcie de la Terra no s uniforme, ni en tota ella existeixen les mateixes caracterstiques. L'espai istrop que utilitzen, o suposen, els esquemes terics de localitzaci s tan sol una construcci matemtica de l'espai. 

Per comenar existeixen en el planeta tres medis en els quals es desenvolupa la vida: la terra, l'aigua i l'aire. Sn tres mitjans radicalment distints, en els quals l'adaptaci de les espcies al mateix els dna caracterstiques especials i singulars. Per encara ms, dintre de cadascun d'aquests mitjans, i d'acord amb les seves irregularitats geogrfiques, s'individualitzen espais amb caracterstiques diferents, en els quals es desenvolupen formes endmiques de vida. Aquestes formes, encara ser abundants, no sn les niques. En cadascun d'aquests espais es desenvolupen multitud d'espcies que viuen entre dos mitjans. A ms, hi ha espcies, que interactuant unes amb altres, tanquen cicles en els quals es traspassa energia i matria d'un sistema a un altre, com el cicle del sol, la cadena trfica o el cicle del carboni. 

Cadascun d'aquests espais en els quals es desenvolupa la vida d'una forma equilibrada, entre animals, plantes, sl i clima, es diu ecosistema. 

Els factors que influeixen en la diversitat de la naturalesa, i que els seus llindars sn decisius per a establir l'equilibri ecolgic sn: el sl, el clima i l'associaci entre espcies, o biocenosi. Tamb haurem de tenir en compte les modificacions antrpiques de la biocenosi.

La Biogeografia es divideix en dues grans branques: la fitogeografia que s'ocupa de les espcies vegetals i la zoogeografia, que s'interessa per les espcies animals.

En el mn acadmic existeix el debat entre gegrafs i bilegs, sobre l'objecte d'estudi de la biogeografia. Aix, els gegrafs entenen aquesta cincia com el que els bilegs anomenen ecologia, mentre que els bilegs limiten la biogeografia a l'estudi de la distribuci dels ssers vius, deixant de banda l'estudi de les seves causes i interrelacions.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382" title="Barri de Sant Antoni" nonfiltered="252" processed="250" dbindex="252">



Sant Antoni s un barri de la ciutat de Barcelona incls dintre del districte de l'Eixample, limitat per la Gran Via de les Corts Catalanes (des de plaa d'Espanya fins a plaa de la Universitat), Ronda de Sant Antoni, Ronda de Sant Pau, i Parallel (fins a plaa Espanya). La seva poblaci era de 37.878 habitants a l'any 2005.

El centre neurlgic del barri s el mercat de Sant Antoni, que ocupa l'illa delimitada pels carrers Comte Borrell, Manso, Comte d'Urgell i Tamarit. Va ser construt a finals del segle XIX i s molt popular per la seva fira setmanal de llibres vells i material de colleccionisme de cada diumenge al mat. Els comeros de la Ronda de Sant Antoni i dels carrers Seplveda i Floridablanca apleguen un gran nombre d'establiments de venda de material informtic.

L'avinguda Mistral, que a partir del 1995 es convert en un espai exclusiu per als vianants, s l'artria ms viva i dinmica del barri. 

Al barri hi ha dos cinemes: El Renoir Floridablanca (7 sales especialitzades en pellcules d'autor i versi original) i el Cinema Urgell (el de ms aforament d'Espanya). 

Sant Antoni compta tamb amb el gran Centre d'Atenci Primria Manso, gestionat per l'Institut Catal de la Salut (ICS) i situat a la crulla entre els carrers Manso-Calbria que dna cobertura assistencial a tot el barri i tamb a poblaci del barris vens del Raval i l'Esquerra de l'Eixample.

Pel que fa a l'ensenyament, disposa de les escoles concertades Collegi Salesi Sant Josep (Rocafort-Floridablanca) i Maria Auxiliadora (Calbria-Seplveda)

L'associaci de vens del barri t la seva seu a l'Avinguda Mistral 30 baixos, entre Calbria i Rocafort.

L'antiga seu central de l'Organitzaci Nacional de Cecs (ONCE) a Catalunya es trobava al carrer Calbria 82 i des del 2007 es troba on abans s'aixec el candrom Pavell a Gran Via-Llan.

El projecte de Recuperaci de la Memria Histrica del barri de Sant Antoni va nixer el 2003 per iniciativa de diferents persones que, en el marc de la Xarxa Comunitria de Sant Antoni, van comenar una recerca d'ancdotes, imatges, objectes, vivncies i records sobre el barri, entre la gent gran.

Amb tot el material recollit es va muntar una exposici durant uns dies al Centre Cvic Cotxeres Borrell i tamb es va grabar, editar i estrenar amb gran xit el DVD "Antonet del meu cor".

Pel que fa al projecte reiniciat de creaci d'un fons o arxiu de barri, ms que assolir un contingut estrictament histric, el que pretenem s obtenir una perspectiva ms propera de la histria de la vida del barri, alhora que obrir un espai de participaci i comunicaci que potenci les relacions intergeneracionals i interculturals, partint d'un tema d'inters compartit, com pot ser el coneixement de la realitat histrica des de la prpia veu i els records dels seus protagonistes.

Actualment hi ha un petit equip de recerca i ampliaci de l'arxiu, que es dedica a recollir les ancdotes o records que volen explicar els vens/es, escannejen les imatges i fotos que ens porten i les seleccionen i classifiquen en un fons.

Centres de culte.
Parrquies i esglsies catliques:
 Sant Ferran (Gran Via - Vilamar);
 Preciossssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist (Viladomat - Floridablanca);
 Maria Auxiliadora i Sant Josep (salesians) (Seplveda - Calbria);

Esglsia evanglica:
 Avinguda Mistral 87;

Referncies.








Xarxa comunitria de Sant Antoni
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386" title="Baix elctric" nonfiltered="253" processed="251" dbindex="253">


El baix elctric s un instrument de corda, electrfon, similar a la guitarra elctrica per ms gros i amb un so ms greu. Tamb est emparentat amb el contrabaix i t una funci similar a la d'aquest instrument. s un instrument d's molt ests en la msica popular contempornia.

Funcionament.
El disseny clssic de baix elctric t quatre cordes, afinades en Mi, La, Re i Sol, amb la ms greu (el Mi) vibrant a 41,3 Hz. Actualment existeixen moltes variants: models de cinc cordes (que normalment afegeixen un Si ms greu que el Mi, tot i que tamb s possible afegir un Do per damunt del Sol); models de sis cordes (Si-Mi-La-Re-Sol-Do); i fins i tot instruments amb ms de d'onze cordes. A ms a ms, des dels anys setanta es fabriquen baixos sense trasts.

La manera de produir el so s la mateixa que en la guitarra elctrica: les vibracions de les cordes alteren el camp magntic d'unes pastilles electromagntiques que converteixen aquesta alteraci en un corrent elctric. Aquest corrent s'amplifica i s'emet per un altaveu. Evidentment, variant els components electrnics i la configuraci de l'amplificador i de l'altaveu s'obtenen timbres diferents.

Una tcnica peculiar d'aquest instrument s l'anomenat slap, que consisteix en colpejar les cordes amb el polze de la m dreta (l'esquerra per als esquerrans) i estirar-les violentament amb l'ndex. L'inventor d'aquesta manera de tocar va ser Larry Graham, el baixista del grup Sly and the Family Stone durant els darrers anys seixanta. Stanley Clarke i Jaco Pastorius, als anys 70, van portar aquesta tcnica al virtuosisme. Actualment molts baixistes de renom fan servir lslap com a recurs identificatiu, com ara Flea (del grup Red Hot Chili Peppers), Les Claypool (del grup Primus), Marcus Miller o Victor Wooten.


Histria.
Histricament la funci del baix elctric era efectuada pel contrabaix. En els primers conjunts de Jazz era aquest instrument el que s'encarregava de les lnies de baix. s cap als anys 1950 que s'idea un instrument amb trasts i amplificat elctricament per substitur el dificults contrabaix.

El primer model de baix elctric produt massivament el va crear Leo Fender, un conegut fabricant de guitarres, ja que els intents d'afegir pastilles als contrabaixos per a amplificar-ne el so no funcionaven molt b en aquells temps. El Precission Bass, el primer dels models de Fender, va comenar a vendre's el 1951, i avui en dia encara es fabrica (en una versi millorada). El canvi de la forma de l'instrument, del contrabaix a la guitarra, i el fet d'afegir-hi trasts van fer que aquest nou instrument results molt ms fcil de tocar (i de transportar) que el contrabaix.

A partir de la introducci del Fender Precission, altres companyies com Gibson, Danelectro i moltes ms van comenar a construir instruments similars, que no noms van ser una manera de deixar "la berra" a casa ("berra" s un terme popular per a referir-se al contrabaix), sino que a ms a ms va donar ms presncia als baixistes dins del so de la banda.




Enllaos externs.
 BajoElectrico.Com - El Club del Baixista.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387" title="Bioqumica" nonfiltered="254" processed="252" dbindex="254">

La bioqumica (el grec     , bios, en relaci a la vida i de l'egipci k me, Terra) s l'estudi de les reaccions qumiques i interaccions que es donen en organismes vius, incloent l'estudi i l'estructura de protenes, carbohidrats, lpids, cids nucleics i altres molcules presents en cllules. En general, tamb es pot considerar part de la bioqumica l'estudi de qualsevol reacci qumica catalitzada per enzims naturals o artificials, tant si t lloc in vivo o in vitro.

Histria de la bioqumica.



Antigament es considerava que els ssers vius no estaven subjectes a les lleis de la cincia igual que la materia inert. Era ampliament acceptat que les molcules de la vida noms podien ser produits per ssers vius.
El 1828, Friedrich Whler public com va sintetitzar la urea, provant que els compostos orgnics podien ser creats artificialment. 

El naixement de la bioqumica podrem considerar-lo el descobriment del primer enzim, diastasa, anomenada avui amilasa), el 1833 per Anselme Payen. Eduard Buchner contribu amb  la primera demostraci de complexos processos bioqumics fora de la cllula el 1896: La fermentaci alcohlica en extractes de llevat. Tot i que el terme "bioqumica" sembla haver-se usat per primera vegada el 1882, est generalment acceptat l'aparici del terme fou el 1903 per Carl Neuberg, un qumic alemany. Prviament, aquesta rea s'havia anomenat qumica fisiolgica. Des de llavors, la bioqumica ha avanat, especialment a partir de la segona meitat del segle XX, amb el desenvolupament de noves tcniques com la cromatografia, la difracci de raigs X, la ressonancia magntica nuclear, marcatge radioisotpic, la microscpia electrnica i l'espectroscpia molecular. Aquestes tcniques permeten a la descoberta i l'anlisi en detall de diverses molecules i vies metaboliques de la cllula, com ara la glicolisi i el cicle de Krebs (cicle de l'cid ctric).

Avui en dia, les troballes de la bioqumica s'usen en diferents rees, des de la gentica fins a la biologia molecular passant per l'agricultura i la medicina, entre altres camps.

Referncies.























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389" title="B" nonfiltered="255" processed="253" dbindex="255">
La B s la segona lletra de l'alfabet catal i primera de les consonants. Ve de l'alfabet llat i evoluciona de la segona lletra de l'alfabet fenici: beth (casa).

A l'antigor representava Barcelona i es cosia en els draps cosits en aquesta ciutat.

Fontica.
En catal epresenta l'oclusiva bilabial sonora, representada com a /b/ en l'AFI. Si es troba entre dues vocals, per, sona de manera menys explosiva del que s habitual / /. En canvi a final de sllaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordeix i es pronuncia /p/ (rab). El seu nom s be. Abans d'una l i desprs d'una sllaba tnica es pronuncia doble (/bb/): moble, poble...

Significats de la B. 
Astrologia:
 Representa el smbol dels bessons.
Biologia:
 s un dels grups sanguinis del sistema A0B.
Cronologia:
 En el calendari, s la segona lletra que representa el dilluns.
Educaci:
 S'utilitza com a sistema de qualificaci escolar: als pasos anglosaxons equival al notable i a l'educaci primria espanyola s'assigna a una feina que "est b".
Fsica:
 En majscula, representa el nombre barinic.
 s la lletra del color blau en el sistema de codificaci RGB.
Informtica:
 En minscula, s el smbol del bit.
 En majscula, s el smbol del byte.
Matemtiques:
 Els romans utilitzaven aquest smbol amb el valor de tres-cents; amb una ratlla horitzontal al damunt equivalia a tres mil.
Msica:
 En la msica antiga, representava la nota musical si. Avui dia els alemanys l'utilitzen per representar el si bemoll.
 Indica una de les dues cares d'un disc fonogrfic o d'una cassette, normalment la secundria en discos senzills (singles) i maxi-singles, o la segona cara en els LP i cassettes.
Qumica:
 Smbol qumic del bor.
 Identifica una vitamina.
Vehicles:
 Identifica els vehicles de Blgica.
 Vdeo:
 Indica una de les cares d'una cinta de vdeo del sistema 2000.




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390" title="Blat" nonfiltered="256" processed="254" dbindex="256">

El blat o forment s una planta gramnia la llavor de la qual es fa servir com a aliment. Ha estat la base alimentria dels pobles de l'Orient Prxim i Europa.

El seu conreu s'estn des de climes subtropicals com el d'Egipte (conreu d'estaci freda), a on es cull durant el ms d'abril, fins els temperats-freds com Sibria, on es cull el setembre.

Les necessitats d'aigua del conreu de blat sn relativament modestes (500 litres per una tona de matria seca) i es pot conrear amb precipitacions anuals entre 300 i 800 litres, per t un perode crtic, un mes abans d'espigar, en qu no pot mancar l'aigua.

Els llocs d'estiu clid i sec sn aptes per a les varietats de gra dur Triticum durum. En llocs d'hivern molt fred com Rssia o el nord dels Estats Units o Canad se sembren a la primavera varietats de gra tou. 

Amb la seva farina barrejada amb aigua i fermentada a temperatura elevada se'n fa pa.

Tamb s una de les matries primes d'algunes classes de cervesa.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391" title="Bureta" nonfiltered="257" processed="255" dbindex="257">

La bureta s un instrument de laboratori que s utilitza quan es vol afegir quantitats de lquids que es necessita controlar per utilitzar-lo en clculs posteriors.

Un tub caracterstic de bureta est dividit en dcimes de centmetres cbics, de manera que no s apte per a mesures molt exactes. Les caractersitques dels lquids poden fer que surtin pel forat inferior si sn massa poc viscosos, com s el cas de bastants disolvents orgnics. Tambe, alguns lquids polars poden aderir-se a la paret de la bureta, formant una distorsi de les dades massa important per segons quins usos. Per aix mateix no se solen utilitzar buretes de menys de 5 ml. I el lmit superior se sol situar en els 50 ml.

La posici correcta per a manipular la bureta s subjectar-la sobre el suport de manera que es pugui veure l'escala graduada.

Per accionar la clau que allibera o tanca la sortida del lquid s utilitza la m esquerra, deixant la m dreta lliure per a manipular el recipient sobre el que hagi de caure el lquid.

La vista no s ha de fixar en la clau de la bureta, sin en el nivell descendent del lquid. Enrasar la bureta s omplir-la de manera que la base del menisc format pel lquid coincideixi exactament amb el zero de la bureta.

Histria.
La histria de la bureta s parallela a la de l'anlisi volumtric. La primera va se desenvolupada per  Franois Antoine Henri Descroizilles el 1791 i era com un cilindre graduat. El 1824 Louis Joseph Gay-Lussac va fer una versi millorada que incorporava un bra lateral, a ms va encunyar els termes bureta i pipeta. Un gran aven en la metodologia i popularitzaci de l'anlisi volumtric s degut a Karl Friedrich Mohr, que va redissenyar la bureta afegint una abraadora i una terminaci en punta a la part inferior. 

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393" title="Be" nonfiltered="258" processed="256" dbindex="258">
 

Lingstica: Nom de la lletra b.
Qumica: Be s el smbol del berilli.
Zoologia: Mascle de l'ovella, anomenat tamb xai.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399" title="Burgundi" nonfiltered="259" processed="257" dbindex="259">

El burgundi s una llengua morta pertanyent a l'extinta branca oriental de les llenges germniques. Era parlada pel poble burgundi. Va sobreviure fins al segle VII, encara que la conscincia del poble burgundi com a tal encara era viva cap el segle IX, en plena poca carolngia.

El seu origen cal cercar-lo pels voltants de Dinamarca. La primera referncia cap a ells s de Plini el Vell, que diu que vivien entre l'der i el Vstula. Amb el temps van acabar installats en la zona que coincideix aproximadament amb l'actual Borgonya (departaments d'Ain, Sane-et-Loire, Cte-d'Or i Yonne), que n'ha heretat el nom.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401" title="Bioma" nonfiltered="260" processed="258" dbindex="260">
Un bioma s una gran unitat de classificaci dels paisatges de la biosfera. Al concepte de zona o domini climtic se n'hi afegeix un altre que engloba els aspectes bitics. Com que s poc til fer servir la fauna per arribar a aquesta fita, degut a la gran mobilitat i diversitat ecolgica que tenen, s'utilitza la vegetaci immbil i amb una clara dependncia climtica. Hom fa servir el concepte de formaci vegetal, amb una base fisiognmica i fenolgica ms que no pas de composici especfica (es defineixen les formacions per llur aspecte o estratgia vital i no pas pels txons ms abundants). D'aquesta manera una mateixa formaci es pot estendre per regions biogeogrfiques diferents, ja que s ms un producte del clima que no pas de les condicions histriques d'evoluci de la flora.
Un bioma es un ecosistema molt gran que es troba a zones que tenen condicions similars de llum, temperatura i humanitat, i que te una vegetacio i una fauna tipiques.

La formaci vegetal tamb es relaciona amb les grans unitats edfiques i geomorfolgiques, en la mesura que aquestes sn una expressi de les condicions climtiques actuals, a ms a ms de les histriques.

Els grans biomes de la terra sn els segents (segons BIOSFERA):

Selves tropicals;
Sabanes;
Deserts;
Mediterrnies;
Laurisilves;
Boscos temperats caducs;
Estepes;
Taig;
Tundra;
Tundra d'alta muntanya;
Banquisa polar;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402" title="Bandera de la Uni Europea" nonfiltered="261" processed="259" dbindex="261">

La bandera de la Uni Europea, i per extensi tamb la d'Europa, consisteix en un cercle de dotze estrelles grogues sobre fons blau. El blasonament herldic correcte s: en camper d'atzur, dotze estrelles d'or. 

Les dotze estrelles sn de cinc puntes i estan disposades en cercle, representant la uni dels pobles d'Europa. La seva collocaci equival a la de les hores en l'esfera d'un rellotge. 

L'autor d'aquesta bandera va ser Arsne Heitz i es  va inspirar en les dotze estrelles que en l'art catlic a vegades coronen a la Mare de Du. Particularment es va inspirar en una representaci que hi ha a la capella de la medalla miraculosa de Pars: Maria amb un mantell blau, coronada per dotze estrelles. L'origen de representar a Maria d'aquesta manera el trobem a l'inici del captol 12 de l'Apocalipsi, on diu: Llavors aparegu al cel un gran senyal prodigis: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403" title="Bestiar" nonfiltered="262" processed="260" dbindex="262">
El bestiar s el conjunt d'animals domstics d'una determinada espcie que es troben en una explotaci ramadera.

Pot estar estabulat permanentment, semi-estabulat (combinant un perode d'estabulaci amb un altre de pasturatge) o en pastura.

Vegeu tamb.
Bov;
Capr;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405" title="Bellvei" nonfiltered="263" processed="261" dbindex="263">

Bellvei s un municipi de la comarca del Baix Peneds.
 Histria .

Apareix citat per primera vegada en 1037 en un conflicte que va enfrontar al senyor del castell de Castellet amb el monestir de Sant Cugat. Apareix citada la torre de Tedbert que dicunt Bellvizi. La torre no va ser mai un castell si no ms una fortalesa dependent del castell de Castellet.

En 1326, Guillem de Bellvei va adquirir per un perode de nou anys el castell de Lavit. Tanmateix, els seus hereus es van negar a realitzar la devoluci una vegada finalitzat el termini, el que va obligar al propi rei, Pere III, intervingus en l'assumpte, obligant a fer efectiu el retorn. Durant molt temps, Bellvei va dependre de Castellet, dependncia que est documentada fins al segle XVIII. El municipi es va formar a partir del final de les senyories el 1835.

 Cultura .

L'esglsia parroquial est dedicada a Santa Mara. Es tracta d'un edifici del segle XVII aixecat al mateix lloc en el qual es trobava la primitiva esglsia romnica. s de nau nica, amb volta de can i capelles laterals. La seva construcci va ser un encrrec de la baronessa d'Aguilar, antiga senyora de Castellet. Es va convertir en parrquia independent el 1809. L'antiga torre va ser reconstruda per complet el 1932. s de planta circular i ha quedat integrada dins de l'edifici conegut com Cal Roig.

Als afores del poble es troba el Mas de la Muga. Es tracta d'un edifici, propietat de la famlia Parellada-Vilella, que apareix ja documentat el segle XI. De l'antiga construcci noms queda dempeus una part de la torre quadrada i un parell de torres cilndriques.

Celebra la seva festa major durant el mes d'agost, sent el dia 15 el principal. El dia de Corpus, els carrers es decoren amb catifes de flors.

 Economia .

Una part important de l'economia es basa en l'agricultura de sec, sent la vinya, els garrofers i els cereals els principals cultius. Un 4% de les terres s de regadiu. Per fomentar la installaci d'indstries en el terme municipal, s'ha construt un parc industrial conegut com Els Masets, el qual est sent ampliat, i es preveu que tingui una important repercusn en l'economia local.

A ms, en aquest poligono industrial es troba la deixalleria comarcal. 
 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408" title="Biologia molecular" nonfiltered="264" processed="262" dbindex="264">
La biologia molecular s la part de la biologia que estudia els ssers vius i els fenomens vitals conformement a les propietats de la seva estructura molecular. Aquest camp s'encavalca amb altres rees de la biologia i la qumica, en particular amb la gentica, la biologia de sistemes i la bioqumica. La biologia molecular busca comprendre les interaccions entre els diversos sistemes cellulars, incloent-hi les relacions entre ADN, ARN i la sntesi de protenes, aix com aprendre com estan regulades aquestes interaccions.

Relaci amb altres cincies biolgiques de lescala molecular.

Els bilegs moleculars utilitzen tcniques especfiques que van nixer amb la biologia molecular (vegeu la secci Tcniques ms endavant en aquest article), per d'una manera cada cop ms important combinen aquestes amb altres tcniques i idees provinents dels camps de la gentica, la bioqumica, la biologia estructural i la biofsica. De manera que avui dia ja no hi ha una lnia de demarcaci clara entre aquestes disciplines. La segent figura mostra un esquema que podria illustrar llurs relacions:

La Bioqumica s  l'estudi de les substncies qumiques i dels processos vitals que s'esdevenen en els organismes vius.

La Gentica s l'estudi dels efectes de les diferncies gentiques sobre els organismes. Sovint, aquests efectes es poden inferir de l'absncia d'un component normal (per exemple, un gen). D'aquesta manera, tamb es pot definir la gentica com l'estudi dels organismes mutants que manquen d'un o ms components funcionals respecte del aix anomenat fenotip normal o salvatge. Cal tenir en compte que interaccions gentiques tals com l'epistasi poden, de vegades, complicar l'anlisi de resultats gentics, com els obtinguts mitjanant la tcnica de la genoanullaci (knock-out). ;

La Biologia estructural s'ocupa de l'estudi de la forma, s a dir, de l'estructura i configuraci, en les tres dimensions de l'espai, de les molcules biolgiques. Aquest problema s adreat mitjanant diverses tcniques: microscpia electrnica, cristallografia de raigs X i ressonncia magntica nuclear, entre d'altres.

La Biologia molecular s l'estudi de les bases moleculars dels processos de replicaci, transcripci i traducci del material gentic. El dogma central de la biologia molecular (DCBM) sost que el material gentic en forma d'ADN s transcrit a ARN i aquest tradut a protena. Malgrat ser una aproximaci molt simplificada del procs vital essencial de la transmissi entre generacions de la informaci gentica, aquest dogma encara constitueix una bona imatge des de la que comenar a entendre aquest camp de la biologia i la mentalitat de la gran majoria dels seus investigadors. Tanmateix, aquesta imatge est sotmesa, tot i que molt lentament, a un procs de revisi, fonamentalment a la llum de les noves funcions atribudes a l'ARN, aix com a l'existncia de protenes de tipus pri.

Bona part del treball fet pels bilegs moleculars s quantitatiu, i des de dates recents, una part important d'aquest treball s'ha fet a l'interfcie entre la biologia molecular i la cincia computacional, en el que s'anomena bioinformtica o biologia computacional. Al mateix temps, des de la dcada de 1990, l'estudi de l'estructura i la funci dels gens, conegut com gentica molecular, ha estat una de les sub-rees ms prominents de la biologia molecular.

Cada cop ms camps de la biologia s'interessen per molcules, ja sigui directament per l'estudi de llurs interaccions segons sn observades en aquests camps, tals com el de la biologia cellular o la biologia del desenvolupament, ja sigui de manera indirecta, quan les tcniques de la biologia molecular s'utilitzen per inferir atributs histrics de poblacions o espcies, com en alguns camps de la biologia evolutiva tals com la gentica de poblacions o la filogentica.

Les tcniques de la biologia molecular, en particular els sistemes de clonatge i de sobre-expressi de protenes, han suposat un accelerador fenomenal per a la biologia estructural, rea de la biologia que estudia l'estructura tridimensional de les biomolcules. En relaci amb la biologia estructural, cal esmentar la llarga tradici d'estudiar les biomolcules "des de la base" per part de la biofsica.

Tcniques de la biologia molecular.

Des de finals de la dcada del 1950 i principis de la dcada del 1960, els bilegs moleculars han aprs a caracteritzar, allar i manipular els components moleculars de cllules i organismes. Aquest components inclouen:

L'ADN, dipositari de la informaci gentica segons el DCBM;
Els ARNs, tamb cids nucleics les funcions dels quals van des de servir de cpia temporal de l'ADN fins a funcions enzimtiques i estructurals prpies, com en el cas del sistema de traducci;
Les protenes, que constitueixen el principal tipus de molcula estructural i enzimtica de les cllules;

ADN recombinant.

Article principal: ADN recombinant

La tcnica de l'ADN recombinant s sens dubte la que histricament ha estat ms important en el desenvolupament del camp de la biologia molecular. Una molcula d'ADN s diu recombinant quan la seqncia que la composa prov de diverses fonts, siguin del mateix o de diversos organismes. La recombinaci de l'ADN dins un organisme s un procs natural, essencial per a l'evoluci del tot sser vius. Junt amb la mutaci s un dels principals motors de creaci de la diversitat necessria per afrontar els canvis mediambientals i, en conseqncia, una pea clau de la selecci natural.

Les tcniques de l'ADN recombinant permeten combinacions artificials de molcules d'ADN provinents, en general, de diferents organismes. Aix, es pot combinar un ADN amb un promotor que permet expressar un gen en un bacteri, amb un ADN que contingui un gen d'un organisme eucariota, per exemple un gen hum. El resultat ser una molcula d'ADN recombinant capa d'expressar dins un bacteri la protena codificada en aquest gen eucariota. Els bacteris que continguin aquest ADN recombinant sn doncs organismes genticament modificats, car llur material gentic ha estat modificat artificialment.

Aquestes tcniques han perms l'estudi de la funci de gran quantitat de protenes, tant en sistemes in vivo controlats, com in vitro, desprs de llur allament i purificaci.

Clonatge per a la expressi de protenes.

Una de les tcniques bsiques de la biologia molecular en l'estudi de les funcions de les protenes s la clonaci per a llur producci o expressi. En aquesta tcnica l'ADN que codifica la protena d'inters s clonat, mitjanant per exemple l's de la PCR o d'enzims de restricci, en un  vector, generalment un plasmidi, que en aquest cas s'anomena vector d'expressi. Aquest plasmidi pot tenir elements especials de control al promotor que dirigeix la producci de la protena. Tamb pot incloure marcadors de resistncia a antibitics que permetin mantenir el plasmidi a les cllules que produiran la protena.

Aquest plasmidi pot ser inserit en cllules d'origen bacteri o eucariota. La seva introducci en cllules bacterianes s'anomena transformaci i es pot aconseguir per diferents mtodes que poden ser qumics (usant cations bivalents com el calci o rubidi) o d'una altra natura, com en el cas de l'electroporaci o la conjugaci. La introducci del plasmidi en una cllula eucariota s'anomena transfecci. Com en el cas anterior, hi ha diverses tcniques de transfecci, incloent-hi la transfecci mitjanant fosfat de calci, la transfecci per liposomes i mitjanant agents comercials, com per exemple Fugene. L'ADN tamb es pot introduir en les cllules a travs de virus o bacteris patgens com a vehicles. En aquests casos la tcnica rep el nom de transducci viral or bacteriana i les cllules obtingudes es diuen transdudes.

En qualsevol cas, l'ADN que codifica la protena d'inters s ara a l'interior d'una poblaci de cllules, de manera que la protena pot ser sintetitzada per aquestes, s a dir, expressada. Hi ha una gran varietat de sistemes per a obtenir una expressi en grans quantitats. Aquests inclouen entre d'altres, promotors indubles i factors especfics de senyalitzaci cellular. Un cop posat a punt el sistema, es de vegades possible extreure grans quantitats d'aquesta protena a partir de les cllules modificades. Es pot provar l'activitat enzimtica d'aquesta protena, si en t, o es pot fer cristallitzar de manera que la seva estructura pugui ser analitzada per mitj de la cristallografia de raigs-X. Tamb es poden trobar els efectes sobre ella d'inhibidors i drogues que puguin derivar en substncies teraputiques.

 Reacci en cadena de la polimerasa (PCR).

Article principal: PCR

La reacci en cadena de la polimerasa, coneguda com a PCR de l'angls "Polymerase Chain Reaction" s una tcnica extremadament verstil per a copiar ADN. Resumidament, la PCR permet que unes poques molcules d'ADN contenint una seqncia determinada puguin ser copiades milions de cops. En aquest procs de cpia es poden incloure determinades alteracions que permeten usar la PCR per a introduir llocs de restricci o modificar l'aminocid codificat en un determinat punt de la seqncia. Entre altres innumerables usos, la PCR es pot fer servir per determinar si un fragment particular d'ADN s present en una genoteca de ADNc.

Electroforesi en Gel.

Article principal: Electroforesi en gel

L'electroforesi en gel s una de les eines fonamentals de la biologia molecular. El seu principi bsic s que les molcules d'ADN, ARN i les protenes poden ser separades, en funci de llur masses moleculars i crrega elctrica, en un camp elctric. L'electroforesi en gels d'agarosa s'utilitza sovint per separar ADN i ARN, tot i que res no impedeix emprar-la per separar protenes, en especial les d'alta massa molecular, aix com complexes entre protenes i ADN. Per la seva banda, la electroforesi en gels d'acrilamida s'empra habitualment, sobre tot en la seva vessant desnaturalitzant mitjanant l's del detergent aninic SDS (acrnim en angls del dodecil sulfat de sodi), per separar protenes. Hi ha diverses tcniques segons els gels siguin natius, s a dir els que conserven el plegament natural de la molcula, o desnaturalitzants, que sn aquells que destrueixen aquest plegament. Entre els primers la separaci sol fer-se en funci de la relaci massa/crrega, mentre que als segons aquella relaci s normalitzada i la separaci s produeix en funci de la massa: en el cas dels gels de SDS-acrilamida, la quantitat de SDS, detergent amb forta crrega negativa, que s'uneix a les protenes s aproximadament proporcional a llur massa, de manera que totes les protenes acaben, idealment, amb la mateixa relaci massa/crrega. Un altre cas particular d'electroforesi nativa de protenes s el de l'isoelectroenfocament, en la que les protenes son separades d'acord amb el seu punt isoelctric.

Transferncia de Southern.

Article principal: Transferncia de Southern

La Transferncia de Southern s una tcnica emprada per treure informaci sobre la massa molecular i l'abundncia relativa d'un ADN que contingui una determinada seqncia d'inters. Aquest assaig va ser desenvolupat inicialment per Edwin Southern, de qui va prendre nom. Consisteix en una combinaci d'electroforesi en gel d'ADN (sovint prviament fragmentat mitjanant digesti amb enzims de restricci), seguida d'una electrotransferncia de l'ADN aix separat a una membrana. Aquesta membrana s'incuba amb una sonda marcada, sigui radioactivament o d'una altra manera. Durant la incubaci la sonda hibrida, s a dir: s'uneix amb la seva seqncia complementria. Una srie de rentats eliminen la sonda no hibridada i seguidament es pot procedir a la detecci del senyal degut a la marca de la sonda. En el cas d'una marca radioactiva, la membrana es posa en contacte amb una auto-radiografia, que un cop revelada mostra una imatge en la que es pot localitzar on s'ha produt la hibridaci de la sonda. La intensitat del senyal s, en principi, proporcional a l'abundncia relativa de la seqncia reconeguda per la sonda.

Transferncia Northern. 
 
Article principal: Transferncia Northern 
 
La Transferncia Northern s'utilitza per a estudiar els patrons d'expressi d'un tipus concret de molcules d'ARN en comparaci amb un conjunt de diferents mostres d'ARN. Consisteix essencialment en una combinaci de electroforesi desnaturalitzant de ARN, seguida d'una electro-transferncia a una membrana. El principi s doncs, el mateix que el de la Transferncia Southern i s per aquesta analogia que rep el seu nom aquesta tcnica.

En aquest cas, la intensitat del senyal observat es correlaciona amb l'abundncia del ARN reconegut per la sonda. Aquest procediment s'utilitza sovint per estudiar l'expressi d'un determinat gen en un teixit o tipus cellular i en un moment concret del cicle vital. s, doncs, una de les eines bsiques per a determinar en qu moments s'expressen determinats gens en els teixits vius.

Transferncia Western i immunoqumica.

Article principal: Transferncia Western

Es poden crear anticossos contra la major part de les protenes pel procediment d'injectar-ne petites quantitats en animals com ratol, conill o pollastre. Aquests anticossos es poden llavors utilitzar com sondes en una gran varietat de tcniques analtiques i preparatives.

En  la Transferncia Western, les protenes se separen en primer lloc per la seva mida en un gel de SDS-acrilamida. Seguidament s'electro-transfereixen a una membrana on resten immobilitzades. Aquesta membrana pot ser incubada amb diferents anticossos, que s'uniran especficament a les protenes contra les quals van ser obtinguts. La visualitzaci d'aquesta uni es pot obtenir de diverses maneres, comunament per mitj de marques quimio-luminiscents or radioactives.

Histria.
La biologia molecular es va comenar a establir com a camp de la biologia en els anys trenta, en resposta al repte que suposava copsar l'estructura i la funci dels gens. El terme biologia molecular va ser emprat per primer cop per Warren Weaver el 1938. En aquella poca, Weaver era director de la secci de Cincies naturals de la Rockefeller Foundation.

Tanmateix, no va ser fins als anys 1950s-1970s que la biologia molecular no es va comenar a dibuixar com la disciplina que coneixem avui dia. Entre les fites que van contribuir a aquest procs cal destacar:

 El model de la doble hlix d'ADN, de Watson i Crick al 1953.;
 El model de control gentic dit de l'oper, de Jacob i Monod al 1961.;
 El desenvolupament, en els 1970s, de les tcniques dites de l'ADN recombinant.

Per saber-ne ms.
 Keith Roberts, Martin Raff, Bruce Alberts, Peter Walter, Julian Lewis and Alexander Johnson, Molecular Biology of the Cell ;
4th Edition, Routledge, March, 2002, hardcover, 1616 pages, 7.6 pounds, ISBN 0815332181

3th Edition, Garland, 1994, ISBN 0815316208
2nd Edition, Garland, 1989, ISBN 0824036956

Notes.
Olby, Robert (1970),  Francis Crick, DNA, and the Central Dogma , in Gerald Holton (ed.), The Twentieth Century Sciences. New York: W. W. Norton, 227-280.
Watson, J. D. and F. H. C. Crick (1953a),  A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid , Nature 171: 737-738.
Watson, J. D. and F. H. C. Crick (1953b),  Genetical Implications of the Structure of Deoxyribonucleic Acid , Nature 171: 964-967.
Jacob, Francois and Jacques Monod (1961),  Genetic Regulatory Mechanisms in the Synthesis of Proteins , Journal of Molecular Biology 3: 318-356.

Vegeu tamb.
 Biologia cellular (estructures i components de les cllules);
 Estructura de l'ADN i dels cromosomes;
 Sntesi proteica (transcripci de l'ADN a ARN, traducci d'aquest a protena);
 Genoma;
 Principals publicacions en biologia molecular;
 Llista de temes de la biologia molecular;
 Proteoma;
 Diversitat i estructura de les protenes;

Bilegs moleculars notables.
 Christiane Nsslein-Volhard;
 Frederick Sanger;
 Francis Crick;
 Francois Jacob;
 James D. Watson;
 Max Perutz;
 Rosalind Franklin;
 Susumu Tonegawa;

Enllaos externs.
BioDirectory: Search Engine for Biological Web Resources ;
Nature Reviews Molecular Cell Biology;
Nature Structural & Molecular Biology;
Stanford Encyclopedia of Philosophy entry;
The Virtual Library of Biochemistry and Cell Biology;
Western Blot Protocol Resources;

Referncies.
Cohen, S.N., Chang, A.C.Y., Boyer, H. & Heling, R.B. Construction of biologically functional bacterial plasmids in vitro. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 70, 3240   3244 (1973).
Rodgers, M. The Pandora's box congress. Rolling Stone 189, 37   77 (1975).
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409" title="Big Crunch" nonfiltered="265" processed="263" dbindex="265">
En cosmologia, el Big Crunch o gran collapse s una de les hiptesis sobre el futur de l'univers. Es basa en que, si l'expansi de l'univers continus per inrcia, disminuint a poc a poc fins que la gravetat arribs a frenar-la per complet, arribaria un moment que l'univers comenaria a retreure's sobre si mateix fins collapsar-se de nou. El terme big crunch es refereix a aquest collapse final, per oposici, a Big Bang, que es refereix a la gran explosio inicial que va donar lloc a l'expansio de l'univers.

Avui dia, per, s'hauria demostrat que l'expansi de l'univers se segueix accelerant de manera que sembla ser que la gravetat d'aquest no tindria potncia per arribar al punt de densitat crtica. Per aix, el big crunch s una hiptesi que s'est desestimant pels cientfics.

Vegeu tamb.
Big Rip;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414" title="Betelgeuse" nonfiltered="266" processed="264" dbindex="266">


Betelgeuse, anomenada tamb alfa d'Ori, s una gran estrella vermella a la constellaci d'Ori. s la dotzena estrella ms brillant del cel, una supergegant vermella, i s un dels vrtexs del triangle hivernal. Marca l'espatlla dreta del gegant mitolgic Ori (el caador), encara que nosaltres la veiem a l'esquerra i a la part superior de la constellaci, dominant el cel hivernal. La seva proximitat (427 anys-llum), combinada amb la seva grandria, fan que sigui una de les poques estrelles de les quals es pot obtenir una imatge del seu disc (vegeu la imatge a la part inferior).

El nom s una corrupci de l'rab          , yad al-jawz , o "la ma de qui est al centre", que durant l'edat mitjana i el Renaixement, en les traduccions al llat, es convert en Betelgeuse.

 Caracterstiques .

Betelgeuse s de gran inters astronmic. Va ser una de les primeres estrelles de les quals es va poder mesurar el seu dimetre per mtodes interferomtrics i es va trobar que el dimetre era variable, entre 290.000.000 km i 480.000.000 km. En el mxim dimetre, l'estrella s'estendria ms enll de l'rbita de Mart si ocups el lloc del Sol. Betelgeuse, a ms, s una variable semiregular, de tipus SRc

Els astrnoms prediuen que Belegeuse patir una supernova de tipus II. Les opinions sobre quan tindr lloc aquest fet sn variables. Alguns consideren que la variabilitat de l'estel est provocada pel fet de qu l'estel est a la fase de cremar carboni, i que per tant la supernova tindr lloc en els propers mil anys aproximadament. Altres creuen que encara li queda molta vida, per existeix consens en considerar que una supernova ser un esdeveniment astronmic espectacular, per no ser cap amenaa pel Sistema Solar, donada la immensa distncia que ens separa. Durant la supernova Betelgeuse brillaria 10.000 vegades ms, amb una llum comparable a la de la Lluna creixent (alguns prediuen una magnitud aparent igual a la de la Lluna plena), que duraria alguns mesos. Es veuria com un punt brillant, amb la lluminositat de la Lluna i el color d'una bombeta d'incandescncia, visible de dia.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415" title="Johann Sebastian Bach" nonfiltered="267" processed="265" dbindex="267">


Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turngia, Alemanya), 21 de mar de 1685   Leipzig, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor alemany de msica barroca, membre de la famlia de msics ms extraordinria de la histria amb uns 120 msics.

La seva fecunda obra es considera com el cim de la msica barroca i un de les mximes expressions de la msica universal, no tan sols per la seva profunditat intellectual, la seva perfecci tcnica i la seva bellesa artstica, sin tamb per la sntesi dels diversos estils de la seva poca, del passat i per la seva incomparable extensi. Bach s la font d'inspiraci per als posteriors compositors, des de Mozart i Beethoven, passant per Brahms i Schnberg fins els nostres temps.

Les seves obres estan entre les ms sobresortints de la msica clssica. En destaquen ms de dues-centes cantates d'esglsia i unes vint de profanes, els Concerts de Brandenburg, El clavec ben temperat, la Missa en si menor, la Passi segons Sant Mateu, L'art de la fuga, l' Ofrena Musical, les Variacions Goldberg i lOratori de Nadal, a ms de nombroses obres vocals, orquestrals, per a orgue, clavec i d'altres instruments.

 Biografia .
Infncia.

Johann Sebastian Bach era el vuit fill de Johann Ambrosius Bach, msic municipal, i Maria Elisabeth Lmmerhirt, famlia que comptava amb ms de dos-cents anys de tradici musical. Als deu anys va quedar orfe i el seu germ Johann Christoph, organista a la propera ciutat d'Ohrdruf, inicia la seva educaci, tan acadmica com musical.

El 1700, amb quinze anys es trasllad a l'Escola de Sant Miquel de Lneburg (Baixa Saxnia), a 340 km de distncia i que Bach haur de fer a peu, on s acceptat i canta al cor i a la vegada completa els seus estudis. All Bach estudi a fons les obres dels grans mestres alemanys, entre d'altres Schultz, Pachelbel, Froberger i Buxtehude. Tamb hi va conixer personalment l'organista Georg Bhm. En aquells anys, Bach viatja a Hamburg per a sentir al gran organista Reincken i escriu les seves primeres obres per a orgue.

 D'Arnstadt a Weimar (1703 08) .

Desprs d'intentar sense xit esdevenir organista a Sangerhausen (Saxnia-Anhalt), Bach entra com a violinista a l'orquestra de la cort ducal de Weimar (Turngia). Hi romandr noms uns mesos, car el 14 d'agost de 1703 s nomenat organista de l'Esglsia Nova d'Arnstadt, on hi escriu les seves primeres obres de consideraci, a ms d'encarregar-se de la formaci musical dels cantants i msics municipals. Les relacions amb les autoritats d'Arnstadt, per, es deterioraren arran d'un llarg viatge a Lbeck per escoltar l'organista Buxtehude, un dels ms famosos organistes de l'poca. Tamb se li retreu que una dona (la seva cosina Maria Brbara), canti a l'esglsia, cosa prohibida en aquell temps. A aquests malentesos s'hi afegiren disputes amb els alumnes. 

Bach decid acceptar l'any 1707 una interessant oferta provinent de l'esglsia de Sant Blai de Mhlhausen, vacant des de la mort de l'organista J. G. Ahle. L'ambient que Bach hi trob era trist, ja que la ciutat havia patit recentment un greu incendi. Tot i aix, les relacions amb les autoritats locals foren sempre cordials. Fins i tot subvencionaren una ambiciosa renovaci de l'orgue dissenyada per Bach. Els experts situen a aquesta ciutat la composici de les primeres cantates religioses de Bach (BWV 4, 106, 131, 150 i 71). La cantata Gott ist Mein Knig BWV 71, ser una de les poqussimes obres que Bach veur editades al llarg de la seva vida.


El 17 d'octubre de 1707 Bach va contraure matrimoni amb la seva cosina Maria Brbara, amb qui tingu 7 fills.

 Weimar (1708 17) .

Nou mesos desprs del seu nomenament a Mhlhausen, Bach dimiteix com a organista de Sant Blai en rebre una important oferta per tornar a Weimar, per aquesta vegada ser per la porta gran. Bach ha acceptat el crrec d'organista de la cort del duc Wilhelm Ernst de Saxnia-Weimar.

Les autoritats de Mhlhausen no hi posen traves, i demanen a Bach que hi torni quan el nou orgue estigui acabat. Les relacions entre Bach i Mhlhausen seguiran cordials durant molts anys. El 1708 neix, ja a Weimar, Catharina Dorothea, primera filla de Bach i Maria Brbara.

A Weimar Bach entra en contacte amb les tendncies musicals europees. Descobreix les obres de mestres  com Vivaldi, Corelli, Albinoni, Couperin o el seu contemporani Hndel. Bach realitza transcripcions al clavec i a l'orgue d'obres d'aquests compositors, com el Concert per a 4 clavecins en La Menor BWV 1065, transcripci literal del Concerto X en Si Menor RV580 de L'Estro Armonico, Op.3 d'Antonio Vivaldi. 

El 1710 neix Wilhelm Friedemann, primer fill de Bach i tamb compositor clebre. Fou el fill predilecte del seu pare.

Tres anys ms tard, es produeixen unes negociacions, fallides a l'ltim moment, entre Bach i les autoritats de Halle, ciutat natal de Hndel, per tal d'esdevenir-hi organista.

El 2 de mar de 1714 s ascendit al crrec de Konzertmeister de la Cort, amb la qual cosa la seva tasca es desvia preferentment cap a la msica instrumental. Comenar a escriure el seu primer cicle de cantates, una cada mes. Entre d'altres s'han conservat les BWV 182, 12, 172, 18, 21, 54, 185 i 63.

Sis dies desprs, el 8 de mar, neix Carl Philipp Emanuel, futur compositor i segurament el millor i ms fams dels fills de Bach.

A finals de l'any 1716 mor el mestre de capella Samuel Drese. Bach est segur de ser el successor per, inexplicablement, el duc Wilhelm Ernst es decideix pel fill del desaparegut Drese, Johann Wilhelm, msic de molta menys vlua que Bach.

 Kthen (1717 23) .

Frustrat i descontent amb el duc Wilhelm Ernst, el 1717 rep una oferta del prncep Leopold d'Anhalt-Kthen, petit principat situat a uns 100 km de Weimar, per tal d'esdevenir mestre de capella de la seva petita cort i Bach l'accepta immediatament. La oposici del duc de Weimar a la seva marxa ocasiona l'empresonament de Bach durant un mes sencer. Bach roman a la pres durant 3 setmanes (del 6 de novembre al 2 de desembre) sense donar mostres de penediment. Finalment, el Duc Wilhelm Ernst l'autoritza a marxar cap a Kthen.

En el transcurs d'un viatge a Dresden d'aquell mateix any es produeix la famosa ancdota del concurs amb el clebre organista francs Louis Marchand. Bach va ser convidat a enfrontar-se amb Marchand per veure qui era millor organista. S'explica que Marchand, en sentir el seu rival mentre assajava la nit abans del concurs, va quedar tan impressionat que aquella mateixa nit va marxar de Dresden corre-cuita per no quedar en ridcul al concurs de l'endem.
 
En la seva nova vida al servei del prncep Leopold, Bach crear importants obres instrumentals, ja que la cort de Kthen era calvinista i la msica religiosa hi era prohibida. D'aquesta poca daten els famosos Concerts de Brandenburg, la 1 part de El clavec ben temperat i gran part de la restant obra instrumental de Bach. El prncep, que era tamb un expert violinista, va donar a Bach totes les facilitats per a que experiments amb la seva orquestra. Bach surt freqentment de Kthen acompanyant Leopold en les seves estades al balneari de Karlsbad, on l'orquestra de Kthen interpreta la seva msica.

Bach rest nou anys al servei del prncep Leopold. Segons el propi Johann Sebastian, foren els ms felios de la seva vida. L'encant es trenc bruscament en morir la seva esposa Maria Brbara. Al cap de poc, Bach es va tornar a casar amb la filla d'un trompetista de Weissenfels, Anna Magdalena, excellent esposa i cantant. Anna Magdalena va tenir cura dels quatre fills que encara sobrevivien de la primera esposa de Bach i li don deu fills ms.

 Leipzig (1723 50) .

L'any 1723 sn convocades unes oposicions per al crrec de Kantor a l'Esglsia de Sant Toms, a Leipzig. Bach, desprs de molts dubtes, s'hi presenta. Aconsegueix la plaa amb facilitat, per amb les reticncies de part dels membres del Consistori. El 22 de maig de 1723 es trasllada a viure a aquesta ciutat, on hi restar fins al final de la seva vida.
 
A Leipzig, Bach va tenir fora problemes, car era un home tremendament exigent i creia que les autoritats no feien tot el que calia per a que la msica de les esglsies de la ciutat fos de la millor qualitat possible. Sovintejaren els  conflictes amb els altres rectors de l'escola i al Consell Municipal comenaren a arribar contnues cartes de protesta enviades per Bach. El 23 d'agost de 1730, Bach envi al Consistori un informe sobre les "necessitats per a la bona organitzaci i funcionament de la msica a Leipzig". En aquest informe, Bach es queixava amargament de la (segons ell) desemparada situaci en qu es trobava la msica a Leipzig, per culpa del desinters de les autoritats. Hi exposava els problemes que feien tan difcil la seva feina i suggeria les possibles solucions. Malgrat la irritaci que aquest memorndum caus entre els membres del Connsell, el juliol de 1731 va ser nomenat un nou rector per a l'escola de Sant Toms: es tractava de Johann Mathias Gesner, eminent erudit i amic de joventut de Bach. Durant un temps, la situaci de Bach millor ostensiblement grcies a la complicitat i la comprensi de Gesner. Per el 1734 Gesner marx a Gotinga i el seu successor, Ernesti, reedit els conflictes amb Bach.

Aquest decid obtenir la protecci del Rei de Saxnia i sollicit repetidament el ttol de Compositor de la Cort. Per a congraciar-se amb el sobir, Bach envi a Dresden alguns fragments de la gran Missa en si menor. Finalment, el 19 de novembre de 1736 arrib a Leipzig, signat pel rei August II, el tan anhelat nomenament. Es tractava d'un ttol merament honorfic, per que implicava la protecci reial sobre Bach. Les autoritats de Leipzig, per tant, foren a partir d'aquell moment ms prudents a l'hora de recriminar la seva feina. 

El crrec de Kantor oblig Bach a treballar molt, ara dedicant-se a la msica religiosa i vocal. Va escriure sense parar en els seus primers anys: sobretot cantates, que s'interpretaven setmanalment a les esglsies de Leipzig. La composici frentica de cantates cessa cap al 1728, quan Bach ja disposa de 5 cicles complets que se succeiran any rere any. A Leipzig Bach tamb escriur obres colossals com la Passi segons Sant Mateu (1727, 1 versi), la Passi segons Sant Joan o la Missa en si Menor i nombroses obres per a teclat (El Clavec ben temperat, 2 part) o estudis de contrapunt (L'Art de la Fuga).

En total, la seva producci s vastssima: ms de 260 cantates (conservades unes 200), passions, oratoris, magnficats, una vintena de concerts, nombroses obres per a clavec, una de les quals la va dedicar a la seva muller (L'lbum d'Anna Magdalena Bach) a ms de nombroses  sonates, suites, diverses Misses, estudis de contrapunt com l'Ofrena Musical i l'Art de la Fuga, i moltes obres ms.

Bach, que tenia un coneixement profundssim de totes les msiques anteriors a ell, va esgotar totes les possibilitats tmbriques i harmniques de la msica barroca del seu temps. Desprs d'ell, la msica va prendre una altra direcci. s potser per aix que s'explica que Mozart, uns cinquanta anys desprs de la mort de Bach, va visitar Leipzig. Van mostrar-li un motet de Bach i va exclamar: Per fi he trobat la manera d'aprendre coses noves!.

La grandesa i l'originalitat de la msica de Bach provenen de la manera com fa servir el coral del temps de Mart Luter, de les variacions, de la fuga i dels famosssims oratoris i passions (de Sant Joan i de Sant Mateu).

 Obres .

La seva obra conservada va ser catalogada per Wolfgang Schmieder en el seu monumental Bach Werke Verzeichnis (BWV). Aquest Compendi de les obres de Bach abasta 1.127 obres, de les quals les ms destacades sn:

 Cantates religioses BWV 4, 11, 51, 54, 80, 106, 140, 147;
 Cantates profanes o "Dramma per musica" BWV 208 (1714), 211 (1735) i 212 (1742);
 Motets (BWV 225-230);
Magnificat BWV 243;
 Passi de Sant Mateu, BWV 244 (1727). Passi de Sant Joan, BWV 245 (1724);
 Missa en si menor, BWV 232 (acabada el 1749);
 Oratori de Nadal BWV 248 (1734);
 Trio-Sonates per a orgue, BWV 525-530 (1727);
 Tocates, preludis i fuges, BWV 542, 543, 564, 564 i 582;
 Invencions i simfonies, BWV 772-801;
 Partites per a clavec, BWV 1025-1030;
 Suites angleses, BWV 806-811;
 Suites franceses, BWV 802-817;
 Clavec ben temprat, BWV 846-893 (1722-1744);
 Variacions Golberg, BWV 988 (1742);
 Partites i sonates per a viol sol, BWV 1001-1006;
 Suites per a violoncel sol  BWV 1007-1012;
 Sonates per a viola da gamba, BWV 1027-1029;
 Sonates per a flauta, BWV 1013, 1020, 1030-1035;
 Concerts per a viol, BWV 1041-1043;
 Concerts de Brandenburg, BWV 1046-1051 (1721);
 Concerts per a clavec BWV 1052-1065;
 Suites orquestrals, BWV 1066-1069;
 Ofrena Musical BWV 1079 (1747);
 L'art de la fuga BWV 1080 (1749-1750);

Pots consultar la Llista de composicions de J. S. Bach

 L'obra vocal .

La msica vocal de Bach que ens ha arribat intacta es manifesta en 525 peces, de les quals 482 s'han conservat completes. La conformen:

224 cantates   -   Consultar la Llista de cantates de Johann Sebastian Bach;
10 misses;
7 motets;
3 oratoris;
188 corals;
4 lieders;
1 quodlibet;
58 cntics espirituals;

Tota la seva msica vocal s religiosa  noms 24 cantates, 4 lieds i 1 quod lbet son profans  i est composta en el si de l'esglsia luterana alemanya.

La gran majoria de la msica vocal est composta a Leipzig, entre els anys 1723 i 1741.

 Influncies .

La msica del Cantor t mltiples influncies que procedeixen de compositors alemanys, francesos i italians del segle XVII i principis del XVIII. Els que varen influir principalment en la seva obra, es divideixen en cinc grans blocs nacionals: 

Msics de Alemanya central:;
Johann Christoph Bach, Johann Pachelbel, Johann Kuhnau, Johann Ludwig Bach, Johann Gottfried Walther, Johann Georg Pisendel, Silvius Leopold Weiss, Johann Friedrich Fasch;

Msics de Alemanya del nord:;
Johann Adam Reincken, Dietrich Buxtehude, Nicolaus Bruhns, Georg Bhm;

Msics de Alemanya del sud:;
Johann Jakob Froberger, Johann Caspar Kerll, Johann Caspar Ferdinand Fischer, Johann Joseph Fux;

Msics italians:;
Giovanni Pierluigi da Palestrina, Girolamo Frescobaldi, Arcangelo Corelli, Giovanni Legrenzi, Giovanni Bassani, Giuseppe Torelli, Alessandro Marcello, Tomaso Giovanni Albinoni, Antonio Vivaldi, Benedetto Marcello, Nicola Antonio Porpora, Francesco Durante, Giovanni Alberto Ristori, Giovanni Battista Pergolesi ;
 
Msics francesos:;
Andr Raison, Franois Dieupart, Franois Couperin, Louis Marchand, Nicolas de Grigny ;

En vida, Bach s'interesava, estudiava i s'influenciava de compositors contemporanis, tenint amb molts d'ells relacions personals directes. Entre els quals cal mencionar a Jan Dismas Zelenka, Johann Mattheson, Georg Philipp Telemann, Reinhard Keiser i Georg Friedrich Hndel.

 Fragments seleccionats . 
 ;
 ;
 ;

 Bibliografia recomanada .

Bach, de Enrique Martnez Muira. Editat per Pennsula (1995).
J.S. Bach edicin 250 aniversario, de Malcom Boy i Ramn Andrs. Editat per RBA (2000-2001).
Bach, el msico sabio, de Christoph Wolff. Editat per Ma Non Troppo (2002 i 2003).
Bach: repertorio completo de la msica vocal, de Daniel S. Vega Cernuda. Editat per Ctedra (2004).

 Discografia recomanada .

Edicions completes

Bach 2000,153 CDS.Teldec(2000).
Bach edition Bachakademie,172 Cds. Hanssler(2000).

Msica vocal

Cantates

Die Kantatewerke,60 CDS.Teldec(1971-1989).
Cantantes of J.S.Bach,69 CDS.Hanssler(1969-1985).

Msica per orgue

J.S.Bach L'CEuvre d'orgue,12 CDS.Harmonia Mundi(1970).

Msica de cambra

La musique de camere,3 CDS.Archiv(1978-1983).

 Enllaos externs .

Projecte Estudi de Bach;
Biografia de J.S. Bach;
CataBach.com: La pgina en catal de JS Bach;
Algunes partitures gratis de Bach ;
Collecci completa de corals de Bach, amb els ttols en espanyol.;
 Biografia de J. S. Bach (en francs);
Espai de Julio Snchez Reyes amb informaci sobre totes les Cantates de Bach (en espanyol);
Pgina web sobre Bach (en angls).
Memorndum de Leipzig (1730) sobre l'orquestra ideal que volia Bach (en francs);
MAGNATUNE MP3 PROJECT. Obres de Bach en format MP3. Llicncia: Creative Commons (en angls) ;
J. S. Bach. Biografia. Amb transcripcions de jazz (en francs).;
Audici dels Preludi nm. 1 del Clavec ben temprat;
Traduccions al catal de les obres de Bach;
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="417" title="Biosfera" nonfiltered="268" processed="266" dbindex="268">
La biosfera s la part de la Terra en qu es desenvolupen els organismes vius, que comprn la regi inferior de l'atmosfera, els mars i les capes ms exteriors del sl.

Aquesta capa relativament prima d'aire, terra i aigua s capa sustentar la vida. Abasta des d'uns 10 Km d'altitud en l'atmosfera fins el ms profund dels fons ocenics.

En aquesta zona la vida depn de l'energia del Sol i la circulaci de l'escalfor i nutrients essencials.

La biosfera s ha mantingut suficientment estable al llarg de cents de milions d'anys com per permetre l'evoluci de les formes de vida que avui coneixem.

Les divisions a gran escala de la biosfera en regions amb diferents patrons de creixement reben el nom de regions biogeogrfiques.

Aix, aquesta part del planeta Terra dins de la qual s possible la vida, inclou la totalitat dels ssers vius i el seu ambient. 

Les regions que abraa la biosfera sn tan variades que en cadascuna d'elles es poden observar els patrons de vida caracterstics. 

La proporci ms gran de la biosfera consisteix en els ambients aqutics i en els seus habitants, i dins d'aquests es distingeixen ambients d'aigua dola (rius, llacs i estanys) i ambients marins (oceans i litorals marins). 

La vida sobre la Terra est determinada per alguns factors fsics, com la temperatura i les precipitacions, i la seva superfcie pot dividir-se en rees geogrfiques, segons el tipus de plantes dominants, com deserts, praderies i boscos. 

Cadascuna d'aquestes categories de vida vegetal rep el nom de bioma i els organismes que es troben en rees geogrficament separades per que pertanyen a un mateix bioma presenten bastants caracterstiques d'evoluci convergent. 

En la biosfera interactuen components bitics i components abitics.

- Microorganismes, plantes i animals sn els components bitics vius de la biosfera.

- Els components abitics sn: llum, temperatura, salinitat, aigua, humitat, pressi atmosfrica i hidrosttica, corrents aries i de l'aigua, entre d'altres.

L equilibri entre la relaci dels ssers vius i el medi que els envolta i, on necessriament han de viure, est suposant en els darrers temps un problema a gran escala, per l'impacte mediambiental que l'home, amb la seva intervenci en el seu entorn, ha provocat.
 
Alguns dels problemes que requereixen una soluci urgent sn: la destrucci d'ecosistemes, el forat de la capa d'oz, la contaminaci, la desertitzaci 

 Enllaos externs .
Impacte de l'home a la biosfera;
Wired (n.12/12, desembre 2004): 10 Lessons from Biosphere 2  Sobre l'experiment Biosphere 2;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="418" title="Bari" nonfiltered="269" processed="267" dbindex="269">
Els barions sn partcules subatmiques sensibles a la interacci forta i d'espn semi-enter, fermions. Els barions juntament amb els mesons formen la famlia dels hadrons, el que significa que estan compostos per quarks. Un bari est compost de tres quarks.

Exemples de barions:

Prot;
Neutr;
Antiprot;
Antineutr;

Vegeu tamb.
densitat barinica;
nombre barinic.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="419" title="Berenguer de Crulles" nonfiltered="270" processed="268" dbindex="270">

Berenguer de Crulles va ser bisbe de Girona  (1349-1362) i primer President de la Generalitat de Catalunya (1359-1362) nomenat per les Corts de Cervera (1359).

Nascut probablement a Peratallada, al voltant de 1310 i mort a Barcelona el 1362. Era un membre del clergat de la Seu de Girona el 1321, canonge el 1330, xantre el 1336, abat de Sant Feliu el 1342, i va ser nomenat bisbe en desembre de 1348 i posteriorment consagrat pel papa Climent VI. 

Era un ferm defensor de la inquisici i va tenir constants enfrontaments amb la noblesa, entre d'altres, amb Ramon Berenguer I, Comte d'Empries, oncle del rei d'Arag Pere el Cerimonis, a qui va excomunicar. 

El 1357, va ajudar econmicament per tal de finalitzar del retaule d'or i argent per a la catedral de Girona, comenat pel seu predecessor el bisbe Gilbert de Crulles (1334-1335). 

Referncies.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="421" title="Baixkir" nonfiltered="271" processed="269" dbindex="271">


El baixkir (             o Basqort tele)  s una llengua turquesa parlada pels baixkirs, que a la repblica de Baixkria o Baixkortostan (Federaci Russa), amb algunes comunitats disperses per les repbliques ex-sovitiques. S'escriu amb alfabet cirllic amb les lletres prpies [[ |]], [[ |]], [[ |]], [[ |]], [[ |]], [[ |]], [[ |]], [[ |]], [[ |]], [[ |]], tot i que s'intenta un canvi al llat. s parlada per aproximadament 1.047.000 persones com a primera llengua i per 26,737 ms com a segona llengua. Es divideix en dos dialectes:
 Jurmata, parlat al sud del pas;
 Kuvakan, parlat a l'est.

Segons dades del cens sovitic del 1989, hi havia 645.351 parlants de baixkir a Baixkria, 135.798 a la Provncia de Txeliabinsk, 46.029 a la Provncia d'Orenburg, 29.430 a la Provncia de Tiumn, 24.365 a la Provncia de Sverdlovsk 16.544 a la Provncia de Kurgan, 14.936 al Territori de Perm i 10.816 a Tatarstan.

T una consonncia semblant a la del kazakh. Les principals caracterstiques filolgiques sn:

 Tenen vocals febles: ,  ,   i .
 Correspondncia i, u,   amb el turc e, o, ;
 Tenen una a bilabialitzada, com el ttar.
 Tenen una interdental fricativa th i dth, pel turc s i z.
 Correspondncia de s amb el turc ;
 Vegeu tamb .
 Literatura baixkir;

Enllaos(en baixkir).

;
"Bashinform" notcices;
"Bashkortostan" diari;
Pgina del 450 aniversari de la uni de Bashkortostan a Rssia;
Ciutat d'Ufa;
"Ural batyr" epos;
Pgines de canons i folklore baixkir;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="422" title="Budisme" nonfiltered="272" processed="270" dbindex="272">

El budisme s una doctrina filosfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda histric). Una branca d'aquesta doctrina esdevingu, amb el temps, un sistema religis. 

Aquesta filosofia es va originar a l'ndia al segle VI aC i es va escampar cap a l'sia Central, el Tibet, Sri Lanka, el sud-est de l'sia, la Xina, Corea i el Jap. Avui en dia el budisme tamb ha esdevingut relativament popular en el mn occidental. Es calcula que hi ha entre 230 i 500 milions de budistes al mn.

 Siddharta Gautama .


Els relats sobre la vida de Siddharta Gautama estan barrejats amb mite, llegenda i simbolisme. Aix s deu a que, ms enll del seu simple inters biogrfic, aquestes histries sn vistes com un guia per a la vida dels seus seguidors, en la qual els diferents episodis clau constitueixen metfores dels processos de crisis i recerca espiritual del ser hum.

Siddharta era fill d'una famlia rica i influent. A l'edat de 29 anys va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar el en coneixement dels Upanishads i, a l'edat de 35 anys, desprs de restar immbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Aix, s va convertir en el "Buda", l "Illuminat". Va morir a l'edat de 80 anys. 

Desprs de la illuminaci, va iniciar la propagaci del seu dharma o "veritat budista". El Serm de les Quatre Nobles Veritats el condensa i en constitueix el nucli:

 Primera Noble Veritat: tota existncia est impregnada de patiment, de pena, de frustraci davant la caducitat d'un mn en constant canvi. Tot s essencialment fugisser.
 Segona Noble Veritat: l'origen del patiment es troba a l'afany de viure, al desig d'actuaci, de plaer, de possessi.
 Tercera Noble Veritat: el patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpaci radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquillitat absolutes. s el nirvana.
 Quarta Noble Veritat: el cam que condueix al nirvana s el noble cam dels vuit passos. Qui el segueix s'apropa a la illuminaci.


Els vuit passos sn els segents:
 Coneixement recte de les Quatre Veritats.
 Actitud recta: allunyar-se d'odis, enveges.
 Paraula recta: no mentir ni parlar intilment.
 Acci recta: bona conducta moral.
 Ocupaci recta: guanyar-se la vida sense mal.
 Esfor recte: fomentar tendncies bones.
 Pensament recte: no cedir als desigs.
 Concentraci recta: meditaci.

 El budisme i la seva forma d'entendre el mn .
Les diferents escoles i tradicions budistes.

Els ensenyaments de Buda Sakiamuni en una primera etapa van ser noms de tradici oral i es van consignar primerament en el Cnon Pali. Aquest s el que regeix en exclusiva el budisme anomenat theravada o hinayana, que es considera dipositari dels ensenyaments originals de Buda que condueixen a l'alliberament de l'existncia cclica (samsara), al nirvana. Aquesta s la forma de budisme que es practica avui en dia a Sri Lanka, Tailndia, Birmnia, Cambodja i Vietnam.

Segles desprs, i en llengua snscrita, apareixen uns textos ("sutras") que reclamen el seu origen directe de Buda, i conformen la tradici mahayana que floreix a l'ndia i s'estn i practica avui en dia a Tibet, Monglia, Xina, Corea i Jap. La tradici mahayana s la dels "bodhisatvas" que lliguen el seu despertar espiritual al de la resta dels ssers a travs de la prctica de la "bodhichita" (l'esperit del despertar).

El samsara i el nirvana.
Segons el budisme, tots els ssers amb conscincia (aix exclou noms el regne vegetal) viuen en un cercle d'existncia mort-renaixement controlat per la llei de causa i efecte.
A aquesta existncia cclica en mns o universos ms o menys desafortunats, per sempre plens de sofriment, n'hi diuen samsara. El samsara, segons el Buda, no t un principi per t un final individual per a aquells que puguin alliberar-se'n. A aquest alliberament n'hi diuen nirvana, literalment "ms enll del dolor o sofriment". De manera complementria, el budisme mahayana reconeix un despertar superior, abocat al treball pels altres.

El treball interior que proposa el budisme inclou reconixer en quina forma el samsara, on hi ha sis regnes, entre el qual hi ha el dels humans, ens condueix a aquests renaixements plens de misria (Primera Veritat Noble), i aquest reconeixement (Segona Veritat Noble) ens pugui conduir a l'alliberament del samsara (Tercera Veritat Noble) a travs del cam budista (Quarta Veritat Noble).

L'tica budista .
Breument, la moralitat i tica budista es recolza en els principis de no ocasionar dany (ahimsa) i la moderaci (el cam del mig). Segons els ensenyaments budistes, els principis tics estan determinats per l'examen de si una acci qualsevol podria ser potencialment nociva o perjudicial per a un mateix o pels altres, i s aquesta acci que s'intenta evitar. En el budisme s'utilitza molt l'expressi de ment hbil, que s aquella que evita totes les accions propenses a causar sofriment o remordiment. L'esfor i la intenci emprats determinaran la crrega moral de l'acci.

 Bibliografia recomanada .
 Deshimaru, Taisen. La prctica del Zen. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2003. ISBN 84-8415-456-4;
 Deshimaru, Taisen. Preguntes a un mestre Zen. Pags Editors, Lleida 2005. ISBN 84-9779-235-1;
 Khyentse, Dzongsar. Com s que no et fas budista?. Pags Editors, Lleida 2007. ISBN 978-84-9779-597-5;
 Lama, Dalai. Camins cap al nirvana. Pags Editors, Lleida 2008. ISBN 978-84-9779-666-8;
 Ryokan, Daigu. Gota de rosada en una fulla de lotus. Pags Editors, Lleida 2001. ISBN 84-7935-828-9;

 Vegeu tamb .
Histria del budisme;
Lama Djinpa;

 Enllaos externs .

Sotoshu, Web oficial de l'escola de budisme zen Soto. ;
Budisme Chn. Mestre Sheng Yen, Taiwan.;
IRIZ The International Research Institute for Zen Buddhism.;
Web oficial de l'Associaci Budista Zen d'Europa ABZE;
Dojo Zen Born, Dojo de Barcelona de la ABZE;
Associaci Zen Internacional Fundador Taisen Deshimaru;
Web oficial de la Comunitat Budista Soto zen.;
Web del Temple Budista Zen "Luz Serena" (Requena-Valncia);
Biblioteca de Sutres;
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="423" title="Bolet" nonfiltered="273" processed="271" dbindex="273">



Un bolet s l'aparell esporfer (carpfor) de diversos tipus de fongs superiors. Consta d'un casquet esfric, o barret, sostingut per una cama. s la part visible d'aquests organismes.

A Balears i a part del Pas Valenci els bolets sn coneguts amb el nom popular d'esclata-sangs (que originalment feia referncia nicament al Lactarius sanguifluus) i, quan no sn menjables, esclatabufes. El nom de pebrs s'utilitza freqentment per al Lactarius piperatus, o per a la Rusula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot tamb s'usa per a altres bolets.

A Menorca s'utilitza el terme pebrada o pixacans (el terme pixac tamb s utilitzat a Mallorca) per designar els bolets que no es mengen. Normalment s'aplica als bolets del gnere Suillus, mentre que a Eivissa, el terme prebassos (derivaci de pebrs) tamb es fa servir per a molts bolets (especialment als Rusulae), si b el nom popular de prebassus fa referncia ms sovint, en el cas de Mallorca, als rovellons (Lactarius sanguifluus).

A Catalunya es fa servir el terme pinetell per al Lactarius deliciosus i cep per al Boletus edulis.

 Estructura .

Aquest model s el que t ms parts de l'estructura encara que algunes espcies poden mancar d'un o d'alguns dels elements descrits a continuaci.

 Capell .

El capell, o barret, s la part fonamental per la identificaci del fong a primera vista. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs millmetres en algunes espcies fins a assolir en altres els 30 cm. s difcil crear un estndard doncs la seva forma tamb s molt variada, per acostuma a assemblar un paraiges que compleix amb la seva utilitat: d'aixopluc del himeni. Quan s jove sol estar tancat al voltant del peu. Algunes espcies poden canviar diverses vegades de forma i de color a mesura que augmenta la seva edat. La pell que el cobreix s'anomena cutcula i pot presentar diversos aspectes com per exemple arrugues, esquerdes, de consistncia envellutada o coberta per escames. Els bolets poden tenir ornamentacions molt variades com pics, berrugues, dibuixos... Poden ser brillants o mats, secs o humits al tacte. La vora del barret pot ser estriada, llisa, enrotllada, acanalada... 

Totes aquestes dades poden ser tils per identificar els bolets.

Aquestes sn les formes principals de capell:



 Gastronomia .
 
Moltes espcies de bolets sn comestibles i s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana. Ara, moltes altres espcies sn verinoses i poden produir greus lesions, fins i tot la mort. En alguns casos, un petit tros de bolet pot fer caure malalta una persona, com s el cas d'algunes Amanita (malgrat aix, entre les amanita tamb n'hi ha de molt comestibles). En alguns casos, els bolets verinosos sn molt semblants als comestibles, com les rusula, si b aquestes no sn gaire verinoses i sn fcils de detectar pel seu mal gust, molt picant. Tamb hi ha espcies verinoses molt semblants a altres comestibles entre els lactarius.

Algunes espcies no sn verinoses, per tot el bolet, o una part, s massa llenys per ser comestible.

D'altres bolets tamb s'han usat tradicionalment amb finalitats medicinals. Actualment s'est investigant amb finalitats teraputiques l's de diverses substncies qumiques obtingudes de bolets.

 Espcies de bolets .
A continuaci, hi ha una llista d'algunes de les espcies de bolets ms habituals a les terres de parla catalana, amb una petita descripci de cadascuna d'elles.

 Bolets comestibles .


Abr de bedoll;
Abr vermell;
Alzinoi;
Amanita rubescent (amb precaucions);
Apagallums de cama blanca;
Bola-de-neu;
Bola-de-neu de bosc;
Bolet de noguer;
Bromosa;
Cama de perdiu;
Cama-sec;
Camperol dels carrers;
Cassoleta taronja;
Cogoma groga;
Cortinari gros;

Cualbra retgera;
Farinera;
Fetge de vaca;
Fetj;
Flammulina;
Greixa d'avet;
Lleterola roja;
Lleterol de bedoll (amb precaucions);
Llora blanca;
Maneta arrissada;
Mataparent de cama roja;
Moixern;
Molleric clapat;
Molleric granellut;
Pampa;

Pampeta;
Pebrassa vellutada;
Pentinella rosada;
Pinatell;
Pinetell de calceta;
Rovell;
Siureny;
Tfona negra;
Verderol anisat;
Xampiny;


 Bolets no comestibles .

Bola-de-neu pudent;
Bolet de greix;
Bolet de pi;
Bolet de soca vellutat;
Bolet de soca versicolor;
Cortinari rutilant;
Farinera borda;
Fredolic gros bord;
Inocibe;
Mataparent amarg;
Nematoloma rogenc;
Pebrs lleter de riberada;
Pinetell bord;
Pipa (bolet);
Reig de fageda;
Verderol (bolet);

El bolet a la cultura.
A part dels seus usos gastronmics, hi ha bolets amb propietats farmacolgiques o psicotrpiques. 

Apareixen tamb en la cultura popular, ja que sn la casa dels barrufets o d'alguns gnoms. Tamb juguen un paper primordial en els videojocs de Super Mario Bros, ja que el fan crixer i aguantar ms danys dels enemics. Aquest joc ha fet que el bolet aparegui en molts logotips de marques pensades per als joves.

Vegeu tamb.
Fong;
Mercats de bolets;
Micologia;

 Enllaos externs .

Bolets.info;
Bolets de Catalunya;
Societat Catalana de Micologia;
Bolets del Bergued;
Bolets de la Garrotxa;
Associaci Micolgica Joaquim Codina - Comarques gironines.
Bolets de Menorca;
Bolets i fongs;
Associaci Micolgica Font i Quer;

Joc JavaClic "Va de bolets!";
Joc JavaClic "Conixer els bolets";























Fupar
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="424" title="Buriat" nonfiltered="274" processed="272" dbindex="274">


El buriat s una llengua monglica parlada per unes 500.000 persones a la repblica de Buritia i els districtes autnoms d'Aga Buritia i Ust-Orda Buritia (Federaci Russa), la Xina i Monglia. S'escriu amb carcters cirllics. Els buriats pertanyen al budisme lamaista o a religions tradicionals siberianes.
 Divisi dialectal .
En ISO 639-3 s considerada una macrollengua formada per les llenges menors:
Buriat xins (65,000 parlants segons Ethnologue ). ;
Buriat mongol (64,900 ).
Buriat rus (318,000 ). ;
Buryat kheleng s la llengua oficial de Buritia a Rssia.
D'altres, per, consideren que es divideix en quatre dialectes:

 Bargu-buriat, parlat al NO de Manxria, als marges del riu Hailar, a la frontera russo-xinesa (Heilongjiang);
 Khori-buriat, parlat al N i E de Buritia. Serveix de base a la llengua literria.
 Buriat de Selenga, als marges del riu Selenga i sud del Baikal. T dos sotsdialectes, sart l i tong l.
 Buriat Occidental, parlat a l Oest del llac Baikal i als voltants d'Irkutsk, que se sotsdivideix en tres dialectes:
 Ekhirit-bulgat;
 Unga buryat;
 Buriat de Nikhne-Udinsk, entre el llac Baikal i Krasnoiarsk.

 Caracterstiques .
El buriat es caracteritza per: 

 Gramtica d'estructura aglutinativa;
 Vocals subjectes a l harmonia voclica (curtes i llargues);
 Vocabulari ric i distintiu.
Veure tamb Literatura buriata.
Enllaos externs.


 Pgina d eBuritia en buriat;
Diccionari Rus-Buriat;
LLibre de text en buriat (per a russfons);
Webforum en buriat;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="425" title="Blade Runner" nonfiltered="275" processed="273" dbindex="275">

Blade Runner s una pellcula nord-americana dirigida per Ridley Scott l'any 1982. Es tracta d'un dels films de cincia-ficci ms importants de la histria, fins al punt que ha entrat en el redut grup de films de culte d'aquest gnere com poden ser Star Wars o Star Trek. El film va representar la consagraci del seu director Ridley Scott, que la considera la seva obra ms completa i personal, i de l'actor Harrison Ford.

El gui, escrit per Hampton Fancher i David Peoples, s'inspira lliurement en la novella Somien els androides amb ovelles elctriques? de Philip K. Dick. El repartiment es compon de Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young, Edward James Olmos, M. Emmet Walsh i Daryl Hannah; el dissenyador principal va ser Syd Mead i la msica original va ser composta per Vangelis. 

La pellcula descriu un futur en el qual els anomenats replicants, ssers fabricats a travs de l'enginyeria gentica, fan els treballs perillosos i degradants a les "colnies exteriors" de la Terra. Aquests replicants sn fabricats per Tyrell Corporation; per tal de ser "ms humans que els humans", especialment en el cas dels models Nexus-6, s'assemblen fsicament als humans, tenen ms agilitat i fora fsica, per manquen de la mateixa resposta emocional i d'empatia. Els replicants van ser declarats illegals en el planeta Terra desprs d'una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els blade runners, s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pellcula, es demana a un blade runner semiretirat , Deckard, que s'enfronti a un grup de replicants particularment brutal i hbil que ha arribat a Los ngeles. 

En un principi, Blade Runner va rebre crtiques contradictries per part de la premsa especialitzada. Uns quants es van mostrar confosos i decebuts perqu l'obra no tenia el ritme narratiu que s'esperava d'una pellcula d'acci, mentre d'altres apreciaven la seva complexitat temtica. La pellcula no va obtenir bons resultats de taquilla en els cinemes nord-americans, per va assolir un gran xit en la resta del mn. La pellcula es va convertir en la favorita de cinfils i del mn acadmic en general, i va aconseguir rpidament el ttol de pellcula de culte. Va tenir un gran xit com a cinta de lloguer en els videoclubs, xit basat, en part, en qu la pellcula s'enriquia a cada nova revisi, i que va ser una de les primeres pellcules a ser llanades en format DVD, tot i que amb una qualitat de so i imatge ms aviat mediocre.

Blade Runner ha estat mpliament aclamada com un clssic modern per l'ambientaci assolida amb els seus efectes especials i per avanar-se a en el plantejament de temes i preocupacions fonamentals del segle XXI com la superpoblaci, la globalitzaci o el canvi climtic. L'han elogiat com una de les pellcules ms influents de tots els temps, a causa de la seva ambientaci detallada i original, una veritable fita visual postmoderna, que realitza una descripci molt realista d'un futur en decadncia; descriu un futur en el qu es "retroencaixa". Blade Runner tamb va permetre posar l'escriptor Philip K. Dick en el punt de mira de Hollywood i, des de llavors, moltes pellcules s'han inspirat en la seva obra literria, com Minority report (amb Tom Cruise) o Desafiament total (amb Arnold Schwarzenegger).

 Producci . 

Philip K. Dick va morir abans de l'estrena de la pellcula, per va poder veure una cinta de prova de quaranta minuts. El gui, escrit per Hampton Fancher, va captar l'atenci del productor Michael Deeley, que va assegurar el finanament del projecte, i aquest, al seu torn, va convncer al director Ridley Scott de crear la seva primera pellcula en els EUA. Scott, que no estava d'acord amb el gui, va sollicitar a David Webb Peoples que el reescrigus. 

El ttol de la pellcula ve de la novella The Bladerunner, d'Alan I. Nourse, el protagonista de la qual viu del contraban d'instruments quirrgics en el mercat negre i de Bladerunner, A Movie, un tractat de cinema escrit per William S. Burroughs; per ms enll del ttol, cap de les obres abans esmentades resulta rellevant per a la pellcula. Fancher va trobar casualment una cpia de Bladerunner, A Movie mentre Scott buscava un ttol comercial per a la seva pellcula; a Scott li va agradar el ttol, i en va obtenir els drets, per no sobre la novella. 

Blade Runner presenta nombroses i profundes similituds amb el film Metrpolis de Fritz Lang. Com a fonts estilstiques per a l'ambientaci, Scott es fonament amb el quadro Nighthawks de Edward Hopper, i a una historieta breu, The Long Tomorrow, escrita per Donen O'Bannon i dibuixada per Moebius (l'lies de Jean Giraud). Scott va contractar Syd Mead com a artista conceptual, i ambds van estar infuts per la revista francesa de cincia-ficci Mtal Hurlant (Heavy Metall), en la qual collaborava Moebius. Moebius va rebre l'oferta de treballar en la preproducci de Blade Runner, per la va rebutjar per tal de poder treballar amb Ren Laloux en la pellcula animada Els Mitres du temps, una decisi de la qual Moebius, ms tard, es va penedir. Lawrence G. Paull, dissenyador de producci, i David Snyder, director d'art, van fer realitat els esbossos de Scott i Mead; Jim Burns va treballar breument en el disseny dels vehicles spinner; i Douglas Trumbull i Richard Yuricich van supervisar els efectes especials de la pellcula. 

Abans que s'inicis la filmaci de la pellcula, Paul M. Sammon va rebre l'encrrec de la revista Cinefantastique d'escriure un article sobre Blade Runner. Les seves detallades observacions van servir per a publicar, ms tard, el llibre Future Noir: The Making of Blade Runner, conegut tamb pels fantics de la pellcula com La Bblia de Blade Runner. El llibre no noms descriu l'evoluci de Blade Runner, sin tamb les poltiques i dificultats en el plat; cal destacar tot el que fa referncia a les expectatives de Scott amb l'equip dels EUA, tenint en compte que Scott s britnic); finalment, cal afegir que la seva manera de dirigir als actors va generar diverses friccions amb els protagonistes, i va contribuir al posterior mutisme de Harrison Ford en relaci a la pellcula.

Sinopsi.
En un futur no molt lluny (2019), els homes ja sn capaos de crear robots fsicament idntics a les persones per, aix s, amb una fora sobrehumana i una manca de sentiments. Tanmateix, la seva gran similitud amb els humans pel que fa a la intelligncia porta, com a conseqncia, que en un perode de quatre anys aquests "ssers" arriben a desenvolupar sentiments. Aquesta realitat genera un problema per als seus creadors perqu l'objectiu s el de fer-los servir com a esclaus en les feines ms difcils i perilloses de les colnies estellars. Aix doncs, la presncia de sentiments podria portar-los a la revolta.

La histria comena quan, tot i portar aquest xip, sis "replicants" "Nexus 6" es rebellen perqu volen viure les seves prpies vides en llibertat i no volen que alg determini la seva edat amb una data de caducitat; han comenat a desenvolupar sentiments i volen ser, perqu aix ho senten, com els humans.

La pellcula explica que, antigament, ja hi havia hagut una rebelli d un model de robots, i va ser en aquell moment quan es va decidir que els "replicants" tenien prohibida l'estada a la Terra. Va ser quan es van crear els "blade runners": una patrulla policial que s ocupa de "retirar" aquests replicants indisciplinats. A un antic membre d aquest grup, Deckard, se li encarrega la missi de "retirar" aquests "Nexus 6" que han arribat a la Terra.

Durant tota la pellcula, i a mesura que va eliminant els "replicants", Deckard va canviant la seva manera de veure les coses i d entendre la realitat, ja que s enamora d una "replicant", Rachel, i perqu al cap i a la fi, qui li diu a ell que no s tamb un replicant?

 Temes . 
Malgrat tenir l'aspecte d'una pellcula d'acci, Blade Runner cont un nombre inusualment ampli de nivells dramtics. Com a obra del gnere cyberpunk li deu molt al cinema negre, ja que cont i explora convencions com la dona fatal, la narraci en primera persona de Raymond Chandler  narraci que no es troba en versions posteriors , la qestionable perspectiva moral de l'heroi  ampliada, en aquest cas, per a incloure tamb el costat hum del personatge , aix com la cinematografia fosca i d'ombres. 

s una de les pellcules de cincia ficci ms ben escrites; abasta temes com la filosofia de la religi i les implicacions tiques que comporta el domini de la enginyeria gentica, dins del context del drama clssic grec i les nocions de l'hibris, sense deixar de banda l'mbit literari, tot tenint present la poesia de William Blake i la Bblia. Blade Runner tamb mostra una partida d'escacs basada en la famosa "Immortal" de 1851.

El mn de Blade Runner representa un futur (2019) que en l'actualitat s ms a prop que no pas quan es va fer la pellcula (1982). L'obra penetra en les implicacions futures de la tecnologia integrada en l'ambient i la societat, i t present el passat amb l's de la literatura, el simbolisme religis, els clssics temes dramtics i el cinema negre. Aquesta tensi entre passat, present i futur s evident en el futur adaptat de Blade Runner, on l'alta tecnologia llueix en alguns llocs mentre que la resta s decadent i vell. 

En la pellcula hi ha un important nivell de paranoia, amb la manifestaci visual del poder de les transnacionals, la policia omnipresent, les llums de les sondes, i en el poder sobre l'individu, representant particularment per la programaci gentica dels replicants. El control sobre l'ambient s observat a gran escala, per tamb com quan els animals sn creats com mers articles. Aquest context opresiu clarifica per que moltes persones marxen a les colnies exteriors, un parallelisme amb la migraci al continent americ. Les prediccions populars dels anys 80, on Estats Units s sobrepassat econmicament pel Jap, es reflecteixen en el domini de la cultura i publicitat japonesa a la ciutat de Los ngeles del 2019. Tamb la pellcula fa un s intensiu dels ulls i les imatges manipulades, potser per cridar d'atenci sobre la realitat i la capacitat que tenim de percebre-la. 

Tot aix proporciona una atmosfera d'incertesa en relaci al tema central de Blade Runner, una reflexi sobre l'sser hum. Per a descobrir als replicants, s'utilitza una prova de empatia, amb preguntes centrades en el tractament als animals; aix s un indicador essencial de la "humanitat" d'un individu. Els replicants sn presentats com a personatges aptics, i mentre que els humans mostren passions i preocupacions per als altres, la massa humana que habita els carrers s freda i impersonal. La pellcula va tan lluny com per a posar en dubte la naturalesa de Deckard i obligar a l'audincia a reevaluar qu significa ser un sser hum.

Repartiment.

Blade Runner va tenir un nombre significatiu d'actors que, en aquell temps, eren desconeguts: 
Harrison Ford, s Rick Deckard. Ford era un venia de triomfar a Star Wars, per un any abans que fes d'Indiana Jones, Ford buscava un paper dramtic. Desprs que Steven Spielberg elogis a Ford, Deeley i Scott van aconseguir que treballs a la pellcula. A causa de la pobra xit inicial de Blade Runner i les friccions que va tenir amb Scott, Ford evita generalment parlar sobre la pellcula. ;

Rutger Hauer, s Roy Batty. Hauer va realitzar una gran actuaci com a lder violent i complex dels replicants. ;

Sean Young, s Rachael. La imatge de la "perfecci" femenina als 22 anys. Young encara compta aquesta com una de les seves pellcules preferides, malgrat els frecs amb Ford i Scott a causa de la seva inexperincia i joventut. ;

Edward James Olmos, s Gaff. Olmos va utilitzar el seu rerefons tnic per a ajudar a crear la "Interlingua" que el seu personatge usa durant la pellcula. Aix, juntament amb el seu bast, ajuda a crear un misteri al seu voltant, el paper del qual no est clar mentre observa i parla, amb l's de origamis, de Deckard. ;

Daryl Hannah, s Pris. Hannah desenvolupa una interpretaci al voltant de la innocncia perillosa d'una replicant enamorada de Roy Batty. ;

Actors secundaris: 

Morgan Paull, s Holden. Holden no tenia moltes oportunitats de lluitar contra el primer Nexus-6 i, mentre est hospitalitzat, noms aconsegueix desenfundar la seva arma i advertir a Deckard dels replicants; s una escena suprimida. ;

Brion James, s Leon. Encara que a primera vista sembla un replicant que destaca per la seva fora, Leon t una intelligncia intutiva que li va permetre gaireb matar a Holden, torturar a Chew i atacar per sorpresa a Deckard. ;

M. Emmet Walsh, s el capit Bryant. Walsh fa el paper d'un veter policia bevedor que li va servir per a augmentar la seva reputaci com a actor dramtic. ;

Joe Turkel, s el Dr. Eldon Tyrell. Amb una veu penetrant, confiada i egocntrica, aquest magnat corporatiu dirigs l'avan cientfic i el desenvolupament dels replicants, creant una recreaci gradual de l'esclavitud. ;

James Hong, s Hannibal Chew. Un anci genetista que estima el seu treball, especialment la creaci sinttica d'ulls. ;

William Sanderson, s J. F. Sebastian, un geni taciturn i solitari, que proporciona un retrat compassiu per obedient de la humanitat. ;

Joanna Cassidy, s Zhora. En poc temps, Cassidy transmet la imatge d'una dona forta que ha vist el pitjor que pot oferir la humanitat; la seva mort impacta profundament a Deckard.

Kevin Thompson, s l'os, l'autmata creat per Sebastian.

John Edward Allen, s Kaiser, l'altre petit autmata.

Hy Pyke, s Taffy Lewis, l'amo del local on treballa Zhora.

Kimiko Hiroshige, la noia cambodiana.

Bob Okazaki s Howie Lee, el mestre de Sushi, apareix al principi de la pellicula.

Carolyn DeMirjian la dependenta, la que ven el Tsing Tao.

Ben Astar s el fabricant de serps, Abdul Ben Hassan.

Actors sense credits:

Judith Burnett s Ming-Fa.

Leo Gorcey Jr., s Loui, el barman. En alguna traducci, en lloc de Louie podem escoltar, Langi.

Sharon Hesky, encarregada del bar.

Kelly Hine, una showgirl de revista.

Tom Hutchinson, camarer.

Charles Knapp, camarer.

Rose Mascari, encarregada del bar.

Jiro Okazaki, policia.

Steve Pope, policia.

Robert Reiter, policia.

Alexis Rhee, la geisha nmero 1.

Hiroko Kimuri, la geisha nmero 2.

Kai Wong, xins nmero 1.

Kit Wong, xins nmero 2.

Els especialistes de la pellcula sn:

Ray Bickel, Janet Brady, Diane Carter, Ann Chatterton, Gilbert Combs, Anthony Cox, Rita Egleston, Gerry Epper, Jeanine Epper, James Halty, Jeffrey Imada, Gary McLarty, Karen McLarty, Beth Nuper, Roy Ocata, Bobby Porter, LRR Pulford, Ruth Redfern, George Sawayam, Charles Tamburro, Jack Tyree, Mike Washlake i Michael Zurich.

 Doblatge al catal .



 Msica .


La banda sonora de Blade Runner, composta per Vangelis, s una combinaci de la composici clssica i l's de sintetitzadors futuristes, que reflecteixen el futur retro i de cinema negre que Ridley Scott va imaginar. Vangelis, que feia poc havia estat guardonat amb l'Oscar per Chariots of Fire, va compondre i va executar la msica amb els seus sintetitzadors, als qual noms s'afegix el saxo tenor del msic de jazz britnic, Dick Morrissey, collaborador habitual de Vangelis. El paisatge musical del 2019 va ser creat dins l'estil de la msica New Age, com en altres lbums de Vangelis. 

Malgrat la bona acollida per part del pblic i la crtica  nominada el 1983 al premi BAFTA i el Globus d'Or com a millor banda sonora original , i la promesa per part de Polydor Records de comercialitzar un lbum amb la banda sonora, el llanament de l'enregistrament original es va retardar durant ms d'una dcada. 

Hi ha dues publicacions oficials de la msica de Blade Runner. A conseqncia de la manca d'un llanament del disc, la New American Orchestra va gravar una adaptaci orquestal el 1982, per era molt diferent de la versi original. Alguns fragments de la pellcula sortirien el 1989 a partir del recopilatori Themes; per no seria fins a la presentaci del Director's Cut de 1992 quan apareixer una quantitat substancial de la banda sonora. Tot i aix, mentre la majoria de les pistes de l'lbum eren de la pellcula, n'hi havia unes quantes que Vangelis va compondre posteriorment. La majoria no consideraren que aquest lbum fos una representaci satisfactria de la banda sonora.  

Aquests retards i les pobres reproduccions van generar, durant anys, una quantitat important de bootlegs. Una d'aquestes cintes pirates va aparixer el 1982 en les convencions de cincia ficci i va arribar a ser popular a causa del retard de la versi oficial; i al 1993, Off World Music va treure un CD pirata que resultaria ms extens que el disc oficial de Vangelis. Un disc de Gongo Records presentava el mateix material, per amb una qualitat de so una mica ms bona. 

Al 2003, altres dos bootlegs van aparixer: el Esper Edition, precedit per Los Angeles   November 2019. El "Esper Edition" contenia dos discos combinant els temes oficials: el del disc de Gongo i els propis de la pellcula. Finalment, 2019 va ser una compilaci en un sol disc, que consistia en gaireb tots els sons ambientals de la pellcula, juntament amb alguns sons del joc de Westwood, Blade Runner.

 Crtica . 
Blade Runner es va estrenar en 1.290 sales de cinema el 25 de juny de 1982. La data va ser escollida pel productor Alan Ladd, Jr. perqu els seus anteriors grans xits, Star Wars (1977) i Alien (1979), van tenir una data similar, el 25 de maig. La recaptaci del primer cap de setmana va ser decebedora, amb noms 6,15 milions USD. Un factor important que justifica aquesta mala acollida pel pblic va ser la coincidncia amb l'estrena d'una altra pellcula, E. T.: L'extraterrestre, estrenada l'11 de juny, i que dominava la taquilla en aquell moment. 

Els crtics de cinema es van dividir entre els que opinaven que la histria estava fonamentada en els efectes especials i que aix no era el que l'estudi havia anunciat, mentre que uns altres van denunciar la seva complexitat.

Una crtica generalitzada va incidir en el seu ritme lent fins i tot, un crtic cinematogrfic li va canviar el ttol a Blade Crawler (cosa lenta que s'arrossega). Roger Ebert va elogiar les representacions visuals de Blade Runner, per va trobar fluixa la part humana; pensava que el personatge poc convincent de Tyrell i l'aparent falta de mitjans de seguretat que va permetre a Roy assassinar al seu creador eren deficincies de la trama. Tamb va creure que la relaci entri Deckard i Rachael semblava "existir ms per l'argument que per a ells mateixos".

Altres crtics, ms positius, han apuntat que els efectes visuals serveixen per a crear un mn deshumanitzat on ressalten els elements humans. A ms, la relaci entre Deckard i Rachael seria essencial per a reafirmar la humanitat d'ambds. En un episodi posterior del seu programa, Ebert i Gene Siskel van admetre que estaven equivocats en les seves ressenyes inicials, i ells mateixos consideraven la pellcula com un clssic modern.

 Premis i nominacions .
Blade Runner ha sigut nominat i ha guanyat premis en nombroses ocasions:

 Premis .


 Nominacions . 
 BAFTA (1983) ;
 Millor muntatge   Terry Rawlings ;
 Millor maquillatge   Marvin G. Westmore ;
 Millor banda sonora   Vangelis ;
 Millor so   Peter Pennell, Bud Alper, Graham V. Hartstone, Gerry Humphreys ;
 Millors efectes visuals especials   Douglas Trumbull, Richard Yuricich, David Dryer ;

 La societat britnica de cineastes: Premi a la millor pellcula (1982)   Jordan Cronenweth ;

 Fantasporto ;
 Premi internacional de cinema fantstic (1983) - Millor pellcula   Ridley Scott ;
 Premi internacional de cinema fantstic (1993) - Millor pellcula   Ridley Scott (Director's cut) ;

 Globus d'Or: Millor banda sonora original (1983) - Pellcula cinematogrfica   Vangelis ;

 Premis Oscar (1983) ;
 Millor direcci artstica - Decorats   Lawrence G. Paull, David L. Snyder, Bufona DeScenna ;
 Millors efectes, efectes visuals   Douglas Trumbull, Richard Yuricich, David Dryer ;

 Premis Saturn (1983) ;
 Millor pellcula de cincia ficci ;
 Millor director   Ridley Scott ;
 Millors efectes especials   Douglas Trumbull, Richard Yuricich ;
 Millor actor de repartiment   Rutger Hauer ;
 Millor llanament en video (1994)   Director's cut;

 Influncia . 
Si b en principi l'audincia nord-americana la va evitar, Blade Runner va arribar a ser popular internacionalment i la hi considera una pellcula de culte. El renom l'ha convertit en una referncia popular en altres mitjans: Programes televisius com Futurama s'han referit moltssimes vegades a Blade Runner i altres programes com Cutting It i Stargate SG-1 han utilitzat cites de la pellcula. 

L'actor William Sanderson, qui va interpretar a Sebastian, va posar la veu a un personatge similar en la srie d'animaci . En la pellcula d'acci El sis dia, un psicleg virtual repeteix la frase que es va utilitzar durant l'escena de la prova Voight-Kampff a Leon. s tamb notable que les primeres escenes de Blade Runner presentin un primersimo pla d'un ull hum; unes preses similars es veuen posteriorment en les pellcules Dies estranys i Minority Report. 

El fosc estil cyberpunk de la pellcula i el disseny futurista han servit com patr i inspiraci per a successives obres cinematogrfiques i programes televisius, entre els quals podem esmentar a Batman, RoboCop, El cinqu element, Dark Angel i Matrix. Tamb ha tingut gran influncia en el anime, exemple d'aix sn Ghost in the Shell, Akira, Armitage III, Ergo Proxy,Cowboy Bebop i Bubblegum Crisi. Abans de comenar a rodar Batman Begins, el director Christopher Nolan va realitzar una exhibici privada de Blade Runner al seu equip de filmaci i els va dir: "Aix s com anem a fer Batman". Les continuacions d'Star Wars tamb han homenatjat a Blade Runner en les seves seqncies d'efectes especials.

"Blade Runner s una pellcula nica, increble a cada nivell. s un relat proftic i emotiu que es mant com una de les ms originals i intelligents pellcules de cincia ficci realitzades."   Alex Ioshpe;

Es creu sovint que Blade Runner va inspirar la novella Neuromant de William Gibson. Gibson ha respost en entrevistes que ell ja havia escrit la novella quan Blade Runner va ser estrenada, i que realment va ser inspirat pel rerefons de la pellcula Alin. La pellcula marca la introducci del gnere cyberpunk en la cultura popular. Blade Runner continua reflectint tendncies i preocupacions, i un nombre creixent de pblic la considera com la millor pellcula de cincia ficci de tots els temps. La pellcula va ser seleccionada per a la seva conservaci en el Registre nacional de pellcules d'Estats Units en 1993 i s utilitzada freqentment en conferncies universitries. Les seves frases i banda sonora li han convertit en la pellcula ms citada del segle XX.

"La pellcula de Ridley Scott mant la visi definitiva de la cincia ficci futurista."   Steve Biodrowski;

Blade Runner tamb ha servit per a influir al joc de rol del gnere cyperpunk, Shadowrun, el joc d'ordinador System Shock i la srie de jocs Syndicate, encara que sens dubte el seu millor referent s el successor del propi System Shock, l'obra coneguda com a Deus Ex, on s'observa un futur negre caracteritzat per l'ocupaci de nanotecnologia, terrorisme, o el tamb cridat por global empleat pels governs mundials.

 Versions . 

Existeixen set versions de Blade Runner, encara que noms tres sn mpliament conegudes i vistes: 

 El muntatge internacional original de 1982, que contenia ms violncia grfica que l'estrenada en Estats Units, i que va aparixer en VHS i Laserdisc de la Collecci Criterion. ;

 La versi per als cinemes nord-americans, tamb coneguda com muntatge domstic (domestic cut). ;

 La versi per a televisi, editant els seus continguts ofensius. ;

 Dues versions de treball, mostrades nicament en preestrenes d'audincies i ocasionalment en festivals de cinema; una d'aquestes versions va ser distribuda en 1991, com un Director's Cut sense l'aprovaci de Ridley Scott. ;

 L'aprovat Director's Cut de 1992, incitat per l'edici desautoritzada de 1991. Coincidint amb el des aniversari, es va editar en DVD i es va projectar en cinemes. ;

 El muntatge final (The Final Cut) de 2007 i 2008. Coincidint amb el 25 aniversari, es va restaurar, es va editar en DVD i es va projectar en cinemes. ;

 Versions per a sales . 

El 1982 les versions nord-americana i europea per a les sales de cinema es van estrenar incloent un final feli (usant metraje de la pellcula de Stanley Kubrick, El resplendor) i una veu en off, afegida a petici dels executius de l'estudi durant postproducci desprs de realitzar proves d'audincia que indicaven la dificultat de comprendre la pellcula. Encara que diverses versions diferents del gui havien incls una veu en off, tant Ridley Scott com Harrison Ford es mostraven insatisfets del resultat i van intentar no incloure-la en la versi final. S'ha rumorejat que Ford intencionalment va fer la veu en off amb una qualitat dolenta amb l'esperana que no fos usada, per entrevistes recents indiquen el contrari.

 Muntatge del Director .
El 1990, Warner Bros va permetre breument reproduir en cinemes una cpia de 70 mm de la pellcula, anunciant-la com un Director's Cut (Muntatge del Director). No obstant aix, Ridley Scott va negar pblicament que aquesta versi de la pellcula fora el definitiu Director's Cut, argumentant que va ser editada toscament i mancava de la banda sonora de Vangelis per a la pellcula. 

En resposta al descontentament de Scott (i en part a causa del ressorgiment de la popularitat de la pellcula a principis dels anys 1990), Warner Bros va decidir editar un definitiu Director's Cut sota la direcci de Scott, que es presentaria en 1992. 

Per a aix van contractar al restaurador de pellcules Michael Arick, que va ser un dels que va redescobrir les edicions originals de Blade Runner i que ja estava realitzant les consultes per a la Warner, per a encapalar el projecte al costat de Scott. Arick va passar diversos mesos a Londres amb Les Healey, que havia estat l'editor assistent en Blade Runner, procurant compilar una llista dels canvis que Scott havia desitjat fer a la pellcula. Tamb va aconseguir una enumeraci de suggeriments del propi director.

Arick va realitzar diversos canvis a la pellcula, la majoria d'ells eren canvis d'edici menors, incloent-hi la reinserci de Deckard trobant l'unicorn d'origami de Gaff al vestbul a prop del seu apartament, al final de la pellcula. Tanmateix, es van realitzar tres canvis importants a la pellcula donant un gir significatiu al resultat final: l'eliminaci de la veu en off de Deckard, la reintroducci de la seqncia d'un somni amb un unicorni galopant en un bosc, i el tall del final feli imposat per l'estudi, incloent-hi alguns efectes visuals que originalment sortien en els crdits finals.

Les pressions en forma de diners i temps, i l'obligaci de fer el film Thelma & Louise, van mantenir a Scott apartat de la reedici de la pellcula, i encara que finalment estava ms content per aquesta versi que les anteriors, ell no s'hi sentia cmode com a definitiu Director's Cut.

 Edici especial per a colleccionistes .

En part com a resultat d'aquestes queixes, Scott va ser convidat de nou a mitjan 2000 a ajudar a realitzar una versi definitiva i final de la pellcula, que seria completada a mitjan 2001. Durant el procs es va crear una nova impressi digital des dels negatius originals, els efectes especials van ser millorats i netejats, i el so remasteritzat en Dolby Digital 5.1 Surround. A diferencia del Director's Cut de 1992, Scott va supervisar personalment el nou muntatge mentre es creava.

El DVD de l'edici especial es presentaria el Nadal del 2001, i els rumors apuntaven que seria una set de tres discs incloent-hi el muntatge complet de la versi internacional per a cinemes, el muntatge del Director's Cut de 1992, i la nova versi millorada afegint escenes eliminades, entrevistes amb el repartiment i l'equip, a ms del documental "On the Edge of Blade Runner".

Tanmateix, Warner Bros va retardar indefinidament el llanament de l'edici especial desprs de disputes legals que van comenar amb els garants de la versi original (en especial, Jerry Perenchio), que havien cedit la propietat de la pellcula quan el pressupost de filmaci va pujar d'USD 21,5 milions a 28 milions.

Desprs de diversos anys de disputes, el maig de 2006 va aparixer la notcia que Warner Bros estava retocant diverses versions de la pellcula per poder fer un llanament a finals de l'any, d'acord amb la revista Total Film i el lloc web The Digital Bits. No hi va haver un acord sobre la data de llanament, per es va assenyalar que una versi restaurada del Director's Cut de 1992 apareixeria primer a dos discs, possiblement entre setembre de 2006 i desembre de 2006. Finalment Warner confirmaria el llanament de Blade Runner: The Final Cut  amb motiu del 25 aniversari de l'estrena, tractant-se d'una set en format malet amb cinc discs que es posaria en venda el 18 de desembre de 2007, amb les versions anteriorment esmentades i les versions d'estrena a Europa i els Estats Units, aix com en format Blu-ray i HD DVD. Una nova edici de colleccionista amb cinc discs, aix com un doble disc individual van ser posats en venda a Espanya el 12 de febrer de 2008, aix com les versines corresponents en Blu-ray i HD DVD. Aquest ltim format, com s sabut, va acabar per no imposar-se al seu competidor. Toshiba va decidir deixar de fabricar ms reproductors i continuar amb les investigacions per millorar el seu format, el qual va repercutir a posteriori. Cal dir que el DVD de Blade Runner: The Final Cut  no cont versi en espanyol, per aquesta versi del film s que ha estat doblada en catal i es projecta per TV3.

 Documentals .
On the Edge of Blade Runner  (55 min), produt en 2000 per Nobles Gate Ltd. (per a Channel 4), dirigit per Andrew Abbott i escrit per Mark Kermode, seria incls en l'Edici especial. Les entrevistes amb l'equip, incloent Ridley Scott donant detalls del procs creatiu i els problemes durant preproducci. Els relats de Paul M. Sammon i Fancher proporcionen la idea original de Philip K. Dick i els orgens de Somien els androides amb ovelles elctriques?

S'entremesclen les entrevistes al repartiment amb notables excepcions de Harrison Ford i Sean Young. A travs d'aquestes entrevistes aconseguim tenir la impressi de quant dificultosa i frustrant va ser la realitzaci del projecte com a resultat d'un director exigent sense aliats i una condicions dures, humides i caloroses; el que afegit a l'atmosfera presionant que tots sentien cada vegada ms mentre se sobrepassava|ultrapassava el pressupost. Hi ha tamb un recorregut d'algunes localitzacions, les ms notables com l'edifici Bradbury i el solar de la Warner Bros que era els carrers de Los Angeles de 2019, amb un aspecte molt diferent a la versi de la pellcula.

Desprs d'aix, el documental detalla les proves de postproducci en pantalla i les seves edicions i canvis (la veu en off, el final feli, l'escena eliminada de l'hospital), els efectes especials, la banda sonora de Vangelis, i la relaci tensa entre l'equip de rodatge i els inversors; que culminaria acomiadant a Deeley i Scott encara que continuant treballant a la pellcula.

Tamb apareix la qesti sobre si Deckard era replicant o no. Desprs de ser un "desastre" a la taquilla (una prdua financera inicialment) Blade Runner' reneix al mercat de lloguer de video, i en una gran acceptaci de la versi original, en el Fairfax Theater de Los Angeles el maig de 1990, impulsa a la Warner a tenir la seva "Director's Cut" de m de l'arxiver Michael Arick.

Future Shocks (27 min), s un documental de 2003 per a TVOntario (com a part de la seva srie Film 101), cont entrevistes amb el productor executiu Bud Yorkin, Syd Mead, el repartiment al costat de Sean Young, per, de nou, sense Harrison Ford. Hi ha un extens comentari per l'autor de cincia-ficci Robert J. Sawyer i crtics de cinema com|com a enfocaments sobre els temes, l'impacte visual i la influncia de la pellcula. Olmos parla sobre la participaci de Ford i les experincies personals durant la filmaci amb Young, Walsh, Cassidy i Sanderson. Tamb relata una ancdota quan els membres de l'equip van crear samarretes amb fotogrames de Ridley Scott. Les versions de la pellcula sn criticades i es discuteix com d'aproximat est el futur predit a Blade Runner'.

 La novella .


El gui original de Hampton Fancher estava basat lliurement a la novella de Philip K. Dick. Tanmateix, el gui de Fancher s'enfocava ms en els problemes de l'entorn i menys sobre les qestions d'humanitat i fe, que era la part central de la novella. Quan Ridley Scott es va unir a la pellcula, desitjava realitzar canvis al gui ja escrit, i finalment, va contractar a David Peoples per realitzar els canvis desprs que Fancher es negus.

El ttol de la pellcula tamb va canviar diverses vegades durant el procs d'escriure el gui, es cridava "Dangerous Days" (Dies perillosos) en l'ltima prova de Fancher, per es va rebatejar Blade Runner, ttol prestat (amb perms) d'una novella de cincia-ficci de William S. Burroughs, Blade Runner: A Movie.

Com a resultat de les diferncies del gui de Fancher amb la novella, les nombroses reescriptures abans i durant el rodatge i que Ridley Scott no havia llegit completament l'obra de Dick, la pellcula s'apartava perceptiblement de la seva inspiraci original. Els canvis han impulsat molts crtics i seguidors a considerar ambds com a treballs independents; malgrat el fet que la novella fos reimpresa amb el ttol de Blade Runner' per ajudar a augmentar els guanys.

Alguns dels temes a la novella s'han redut al mnim o han estat eliminats completament, incloent la fertilitat de la poblaci, la religi, els mitjans de comunicaci, la incertesa sobre si Deckard s hum, les mascotes reals i sinttiques, i les emocions.

Els productors de la pellcula van acordar una projecci d'alguns fragments rodats per a Philip K. Dick poc abans de la seva mort a comenaments de 1982. Malgrat el fet que la pellcula diferia significativament del seu llibre i el ben conegut escepticisme de Dick sobre Hollywood, aquest es va entusiasmar bastant amb la pellcula. Dick va predir que: " Runner canviar la manera de veure les pellcules". 

 Continuacions .
Hi ha tres novelles oficials i autoritzades de Blade Runner, escrites per l'amic de Philip K. Dick, K. W. Jeter, que continuen la histria de Rick Deckard i intenten resoldre les diferncies entre Blade Runner' i Somien els androides amb ovelles elctriques?. Tanmateix, la primera de novella de la trilogia cont nombroses inconsistncies amb la pellcula, incloent la resurrecci d'un personatge mort i una completa modificaci de la naturalesa d'un altre. El resultat final sembla ms un univers alternatiu que una seqela directa.

Blade Runner 2: The Edge of Human (1995);
Blade Runner 3: Replicant Night (1996);
Blade Runner 4: Eye and Talon (2000);

David Peoples ha dit que en el gui de Soldier (1998) va intentar crear una "continuaci indirecta" de Blade Runner. Ambdues pellcules prenen lloc en el mateix univers, el que s evident pel fet que els autos voladors de Blade Runner' apareixen com a part de l'escenografia de Soldier'. Tanmateix, Soldier' s una seqela no oficial, ja que mai no ha estat formalment aprovada per la societat que mant els drets de Blade Runner'.

Encara que no hi ha una seqela oficial de Blade Runner', molts seguidors de la pellcula han observant certa semblana amb la srie de televisi Total Recall 2070. Molts la consideren com una seqela de Blade Runner', o que almenys pren lloc en el mateix univers. La srie est inspirada a la novella que va inspirar Blade Runner' i el relat curt que va inspirar Repte Total, ambds obra de Philip K. Dick.

Una altra seqela s la producci de 2003, Natural City, subtitulada com A Korean Blade Runner. Ambientada el 2080, els clons humans amb intelligncia artificial reemplacen la m d'obra en Natural City. Els clons tenen data de caducitat per alguns d'ells no volen acceptar el fet de ser reciclats. R un membre de les forces MP s'enamora de Ria, una clon a punt d'expirar... L'argument t algunes similituds amb Blade Runner, aix com part dels escenaris, amb cotxes voladors com|com a els spinners i un cert ambient i illuminaci semblants, fins i tot amb pluja permanent. El dirigible de Blade Runner aqu es presenta com una enorme nau anunciant un viatge al ldic planteja Koyo. Evidentment la part oriental tan apreciada per Ridley Scott en aquesta ocasi est omnipresent sense ms ni ms. L'escena amb Deckard demanant fideus en una parada de dinars al carrer tamb apareix com una picada d'ull a la pellcula. La msica, molt malenconiosa, no pot ser comparada amb l'obra de Vangelis, encara que s'ajusta al clima que es pretn aconseguir. 

 Videojocs i cmics .
Hi ha dos videojocs per a ordinador basats en la pellcula, un per a Commodore 64 i ZX Spectrum per CRL Group PLC (1985), i un altre com aventura d'acci per Westwood Studios (1997). Aquest ltim joc presenta nous personatges i histries alternatives basades en el mn de Blade Runner, junt amb les veus d'alguns originals en el repartiment de la pellcula. Un prototip de joc de taula tamb va ser creat a Califrnia (1982), amb normes semblants a l'Scotland Yard.

El videojoc de Konami, Snatcher t moltes influncies de Blade Runner, que s recollit amb detall a nombroses pgines web.

Archie Goodwin va escriure el gui de la interpretaci per a cmic, A Marvel Comic Super Special: Blade Runner publicat el setembre de 1982. Amb coberta de Jim Steranko, l'adaptaci de 45 pgines va ser illustrada per l'equip de Al Williamson, Carlos Garzon, Dan Green i Ralph Reese. Una pardia anomenada "Blade Blummer" per Crazy Comics tamb va ser creada.

 Referncies culturals .
 El teatre situat davant de la casa de J.F. Sebastian estrena l'obra: "If you sent this information in, can you contact me again? " que va ser escrita per la dona de Ridley Scott.
 Les figures de paper de Gaff tenen un significat:
 Gallina - El temor de Deckard d'acceptar la missi.
 Home amb erecci - Excitaci per investigar / desig per Rachel.
 Unicorni - Ser fantstic, per no real: Rachel.
 L'escena final de la pellcula s del film 'La resplendor. En la versi amb final feli.
 La pea que interpreta al piano Rachel s: Concerto en D major per a guitarra, corda i continu, d'Antonio Vivaldi.
 La veu del tema Tales of the Future de la banda sonora oficial s de Demis Roussos.

 Bibliografia .

 Bukatman, Scott (1997). Blade Runner. BFI Modern Classics. ISBN 0851706231;
 Cain, Christine (1998). Blade Runner Al Lmite. Vive la aventura hasta el final! Libro oficial de pistas. Anaya Multimedia. ISBN 8441505233;
   (1997). Blade Runner Official Strategy Guide. BradyGames Strategy Guides. ISBN 1566867282;
 Campos, Juan (1998). Blade Runner. Cine Negro Futurista. ISBN 84-89240-47-7;
 Coco, Donna (1997). Creating Humans for Games. Artculo en Computer Graphics World, Vol 20, nmero 10, Octubre 1997. ISBN 074470782939-10;
 Davis, Mike (2001). Control urbano: la ecologa del miedo. Virus Editorial. ISBN 84-88455-89-5;
 Davies, Mike (2006). Au-del de Blade Runner. Los Angeles et l'imagination du dsastre. ditions Allia. ISBN 9782844852045;
 De Kantzow, Megan (2001). HSC English Study Guide. Brave New World and Blade Runner The Director's Cut. Pascal Press. ISBN 1-74020-134-5;
 De Lucas, Javier (2002). Blade Runner. El Derecho, Guardan de la Diferencia. Tirant lo Blanch. ISBN 84-8442-724-2;
 De Miguel, Agust (1998). Harrison Ford. Cinemana 6. Edimat Libros. ISBN 8495002671;
 Dick, Philip K. (1976). Blade Runner. J'ai Lu. ISBN 2290314943;
   (2002). Blade Runner. Wilhem Heyne Verlag. ISBN 9783453217287;
   (2001). Do androids dream of electric sheep?. Gollancz. ISBN 1857988132;
   (2000). Do androids dream of electric sheep?. Oxford University Press. ISBN 0194230635;
   (2008). Blade Runner. Suean los androides con ovejas elctricas?, traduccin Csar Terrn. Coleccin Pocket, Diamante y Nebulae. Barcelona: Editorial Edhasa. ISBN 9788435015950 / ISBN 9788435034777 / ISBN 9788435020909;
   (1989). Blade Runner. Els androides somien xais elctrics?. Proa. ISBN 8484372839;
 Evans, Chris (1984). The guide to fantasy art techniques. Martyn Dean. ISBN 0905895525;
 Gruzinski, Serge (1990). La guerra de las imgenes. De Cristbal Coln a Blade Runner (1492-2019). Fondo de Cultura Econmica. ISBN 9681644468;
 Hauer, Rutger (2007). All those moments. Harper Collins. ISBN 978-0-06-113389-3;
 Iglesias Simn, Pablo (2005).  Aproximaciones a un anlisis sonoro del discurso cinematogrfico: Blade Runner de Ridley Scott , rea Abierta N 11. ISSN 4891-2482.;
 Jenkins, Garry (1998). Harrison Ford. Imperfect Hero. Replica Books. ISBN 0735100896;
 Jetter, K.W. (1995). Blade Runner 2. El lmite de lo humano. Martnez Roca. ISBN 8427022808;
   (1995). Blade Runner 2. The Edge of Human. Bantam. ISBN 0553099795;
   (1996). Blade Runner 3. La noche de los replicantes. Martnez Roca. ISBN 8427023073;
   (1996). Blade Runner 3. Replicant night. Bantam. ISBN 0553099833;
   (2000). Blade Runner 4. Eye and Talon. Orion Books. ISBN 0575068655;
 Latorre, Jos Mara (1994). Blade Runner. Amarcord. Libros Dirigido. ISBN 84-87270-09-3;
 Martin, Les (1982). Blade Runner. A Story of the Future. Random House. ISBN 394853032;
 Marzal Felici, Jos Javier y Rubio Marco, Salvador (1999). Gua para ver Blade Runner. ISBN 84-7642-566-X;
 Mead, Syd (1996). Oblagon. Oblagon Inc. ISBN 4062015250;
   (2001). Sentury. Oblagon Inc. ISBN 0929463099;
 Perea, Juan Miguel (1992). Ridley Scott. Ediciones JC. ISBN 84-85741-74-9;
 Prez Rasetti, Carlos (1997). Epistemologa para vigilantes. A propsito de Blade Runner. Ediciones Episteme SL. ISBN 8489447624;
 Prieto, Miguel ngel (2005). Blade Runner. Coleccin Making of. T&B Editores. ISBN 84-95602-81-4;
 Redmon, Sean (2003). Studying Blade Runner. Auteur Publishing. ISBN 1903663245;
 Roberts, Nick y otros (1997). Prima's Unauthorized Guide to Blade Runner. Prima Publishing. ISBN 0761513035;
 Sammon, Paul M. (1982). Blade Runner. Artculo en Cinefatastique, Vol 12 Nmero 5 y 6 (nmero doble);
   (2005). Cmo se hizo Blade Runner. Futuro en negro. Alberto Santos Editor. ISBN 8495070324;
   (1996). Future Noir. The Making of Blade Runner. Harper Prism. ISBN 0061053147;
   (1993). Seven versions of Blade Runner. Artculo en Video Watchdog, nmero 20, Nov/Dic 1993. ISBN 742401615901-11;
 Scroggy, David. (1982) Blade Runner Sketchbook. Blue Dolphin. ISBN 0943128021;
   (1982). The Blade Runner Portfolio. Blue Dolphin. ISBN 094312803X;
   (1982). The Illustrated Blade Runner. Blue Dolphin. ISBN 0943128013;
 Shay, Don (2003). Blade Runner: The Inside Story. Cinefex. ISBN 1840232102;
 Struzan, Drew (2004). Oeuvre. Dreamwave Productions. ISBN 0-9732786-7-6;
 VV.AA. (2001). A Student's Guide To Blade Runner. Wizard Books. ISBN 1876367946;
   (1996). Blade Runner. ISBN 84-8310-504-7;
   (1982). Blade Runner. American Cinematographer, Julio 1982;
   (1988). Blade Runner. AA.VV.. Cuadernos nfimos. Tusquets. ISBN 8483105047;
   (1982). Blade Runner Souvenir Magazine. ISBN 07189649107-01;
   (1991). Retrofitting Blade Runner. Popular Press. ISBN 0879725109;
   (2002). Ridley Scott. Blade Runner. Paids Pelculas. ISBN 8449312108;
   (1999). Spinner Dokuhon Final. TVC-Publishing. ;
   (2005). The Blade Runner Experience. Wallflower. ISBN 1904764304;


 Referncies i notes .


 Enllaos externs .

 Blade Runner puntuaci i crtiques d'internautes a FilmAffinity;
 Jack Blade Runner Page   Web de Jack Moreno. Mant el gui tradut, assaigs, notcies...
 Fotografies i ms sobre Blade Runner  ;
Fitxa a Carteles de Cine;
 My Blade Runner   Web de Joan Fust. Coleccionista. Notcies i catleg de coleccionables, versions de la pellcula, el llibre, la banda sonora, jocs, atrezzo, marxandatge, etc.
Blade Runner, de Ridley Scott, per Paul Bitternut;
 Vdeo de la cita final de Roy Batty interpretat per Rutger Hauer;
  Fitxa de doblatge en catal;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="427" title="Bsnia i Hercegovina" nonfiltered="276" processed="274" dbindex="276">


Bsnia i Hercegovina s un estat europeu que ocupa la part central dels Balcans, molt a prop de la costa adritica, a la qual noms toca per un punt: el port de Neum. Els altres lmits sn Crocia al nord, l'oest i el sud-oest, Srbia a l'est i Montenegro al sud-est. Est format pels territoris histrics de Bsnia i Hercegovina.

 Histria .
La majoria de poblaci musulmana s deguda al fet que, des del segle XV, Bsnia i Hercegovina era una provncia de l'Imperi Otom, arran de la conquesta de Mehmet II (1463). Tres segles ms tard, el 1878, va passar sota l'administraci de l'Imperi Austrohongars, cosa que va fer radicalitzar el nacionalisme local; un dels seus efectes fou l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria a Sarajevo el 1914, que nominalment va provocar l'inici de la Primera Guerra Mundial. Acabada la guerra (1917), Bsnia i Hercegovina es va integrar en el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que des de 1929 pass a dir-se Iugoslvia. Arran de la dissoluci d'aquest estat, Bsnia i Hercegovina proclama la sobirania l'octubre de 1991 i la independncia definitiva el 3 de mar de 1992. La resistncia armada de la poblaci srbia, que volia continuar formant part de la Gran Srbia, ajudada per l'exrcit iugoslau, va comportar una guerra civil que va acabar al final del 1995, desprs de la intervenci de l'ONU. Des de desembre del 2004, al pas hi ha les tropes d'interposici de la Uni Europea per al manteniment de la pau i l'estabilitat.

 Geografia .
T dues regions molt diferenciades: els Alps Dinrics, amb altures de ms de 2.000 metres, que ocupen la major part de l'estat, i la plana del Sava, afluent del Danubi, al nord. Un altre riu destacable s el Neretva, que desguassa a l'Adritic en terres croates. 

La capital s Sarajevo. Altres ciutats importants sn Banja Luka i Mostar.


 Demografia .
tnicament, la poblaci es troba repartida en tres grans grups: bosnians (de tradici musulmana), que conformen un 48%; serbis (tradici cristiana ortodoxa), un 37%, i croats (tradici catlica), un 14%. Com a conseqncia dels acords de Dayton (novembre-desembre de 1995) que varen posar fi a la guerra de Bsnia, la repblica de Bosnia i Herzegovina est composta per dues entitats: la Federaci de Bsnia i Hercegovina (composta majoritariament per bosnians de tradicions musulmana i catlica, que aplega un 51% del territori) i la Repblica Srbia (composta majoritariament per bosnians de tradici ortodoxa, que ocupa el 49% restant).

 Banderes .















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="428" title="Bulgria" nonfiltered="277" processed="275" dbindex="277">



Bulgria s una repblica de l'est d'Europa, a la Pennsula Balcnica, limtrof amb Romania al nord, Srbia i Macednia a l'oest, Grcia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est. La seva capital s Sofia, i les ciutats principals sn Plvdiv, Varna, Burgas i Ruse.

L'any 1991 Bulgria va deixar de ser una repblica popular i es va aprovar una nova constituci democrtica. s de la Uni Europea des de l'1 de gener de l'any 2007, junt amb Romania.

 Geografia .

La serralada dels Balcans o Stara Planina conforma l'espina dorsal del pas, i n'ocupa la part central. Al nord es troba la vall del Danubi, riu que marca la frontera amb Romania, i al sud hi ha la plana de Trcia  compartida amb Grcia i Turquia , la conca de Sofia i les muntanyes de Rila  on s'ala el Musala, 2.925 m, la mxima altitud de Bulgria , Pirin i Rdope, aquestes darreres tamb frontereres amb Grcia.

 Economia .
Bulgria ha estat un dels pasos que ms problemes econmics ha tingut al temps de deslligar la seva economia de l'antiga URSS l'any 1989 amb la desfeta del COMECON, organitzaci amb la qual mantenia un vincle de forta dependncia econmica, el qual ha minvat les seves possibilitats en relaci amb altres pasos de l'rea d'Europa central. El nivell de vida va patir un sotrac fins baixar un 40%, per cap al juny de 2004 ja havia recuperat els estndards econmics que mantenia abans de 1990. Els primers indicis de recuperaci s'havien donat ja el 1994, quan el PNB va comenar a pujar i la inflaci a minvar. Durant l'any 1986, per, l'economia es va collapsar degut a la manca de suport econmic internacional i l'inestabilitat del seu sistema fiscal. Des de 1997 els nivells de vida nacionals han anat pujant de nou, amb un creixement del PNB del 4-5%. El pas esdevindr membre de la Uni Europea l'any 2007.

Pel que fa a l'agricultura, dues terceres parts del sl del pas estan dedicats al cultiu de cereals, fonamentalment blat, dacsa, ordi, sgol i arrs. Els cultius industrials del tabac, el cot i el girasol representen una part ms rendible de l'organitzaci agrcola. En el procs de privatitzaci de la terra, ha patit una gran parcelaci que no ha beneficiat a les explotacions.

 Demografia .
Tot i tenir una poblaci majoritriament eslava, t tamb importants minories turca i gitana. El blgar s l'idioma oficial i gran part de la poblaci declara pertnyer a l'esglsia ortodoxa blgara. Un 12% s seguidora de l'Islam.   

 Cultura .
La msica blgara destaca pels seus ritmes irregulars i assimtrics. Els instruments tradicionals sn els tpics de la regi dels Balcans.
 Divisi administrativa .



Des de 1999 Bulgria es divideix en 28 provncies (oblasti, singular - oblast), desprs d'haver estat subdividida en 9 provncies des de 1987. Totes elles reben el nom de la capital provincial, menys la capital nacional que forma una provincia separada.


 Blagoevgrad;
 Burgas;
 Dobrich;
 Gabrovo;
 Haskovo;
 Kardzhali;
 Kyustendil;
 Lovech;
 Montana;
 Pazardzhik;
 Pernik;
 Pleven;
 Plovdiv;
 Razgrad;

 Ruse;
 Shumen;
 Silistra;
 Sliven;
 Smolyan;
 Sofia;
 Provncia de Sofia;
 Stara Zagora;
 Targovishte;
 Varna;
 Veliko Tarnovo;
 Vidin;
 Vratsa;
 Yambol;


 Vegeu tamb .

 Llista de sobirans de Bulgria;















































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="429" title="Ball de les cosses" nonfiltered="278" processed="276" dbindex="278">
El Ball de les Cosses s, sens dubte, l' exponent folklric ms important de Gsol, ja que encara perdura avui.

El Ball de les Cosses es balla nicament el dia de la festa major, el 15 d'agost, i el diumenge segent. Actualment el ballen vuit parelles de nois i noies; en contraposici trobem que uns vint anys enrere noms era ballat per homes.

L'entrada i la sortida de la plaa es fa amb el so d'un pasdoble. En ser al mig de la rotllana, els balladors es treuen el gec, i elles arromanguen les mnigues de la camisa dels nois. Tot seguit comencen a girar en fila tot fent una rotllana i picant de mans. Es continua amb uns saltirons en parella que van canviant de costat. Seguidament, agrupats de quatre en quatre, es fan una srie de passos en forma de creu, i, per acabar la dansa, els nois aixequen les noies en forma de petita torre. Cada pas d'aquests s repetit dues vegades.

El Ball de les cosses s'estructura en parts:
Pas del contraps;
Pas de les cosses;
Pas de corrandes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="430" title="Baixkria" nonfiltered="279" processed="277" dbindex="279">

Baixkria (en rus          ), oficialment Baixkortostan (en rus                          , Respblika Baixkortostan; en baixkir                          , Baixqortostan Respublikahi; en ttar Ba qortostan Respublikas ), s un subjecte federal (repblica) de la Federaci Russa des del 31 de mar de 1992. El 2002 comptava amb 4.104.336 habitants en 143.600 km. La capital s Uf. Limita al nord amb el territori de Perm i la provncia de Sverdlovsk, a l'est amb la de Txelibinsk, al sud i a l'oest amb la d'Orenburg, a l'oest amb la repblica de Tatria i al nord-oest amb la d'Udmrtia.

 Geografia .
Baixkria cont una part dels Urals meridionals i les planes adjacents; la mxima altitud n's el mont Iamantau (1.638 m). La mxima distncia de nord a sud s de 550 km, i d'est a oest s de ms de 430 km. Hi ha ms de 13.000 rius a la repblica, els principals dels quals sn el Belaia o A idel (1.430 km) i el seu afluent l'Uf o f (918 km). 

 Economia .
Baixkria s rica en reserves petrolieres; de fet, era un dels centres d'extracci de petroli ms importants de l'antiga URSS. Altres recursos naturals sn el gas natural, el carb, el mineral de ferro, l'or, el guix, etc. La indstria gira principalment entorn del petroli, i est ubicada a Uf i la rodalia.

Demografia.
Poblaci: 4,104,336 (2002);
Urbana: 2,626,613 (70.8%);
Rural: 1,477,723 (29.2%);
Masculina: 1,923,233 (46.9%);
Femenina: 2,181,103 (53.1%);
 
Grups tnics;
Segons el Cens de 2002, els russos tnics eren el 36.3% de la poblaci, mentre que els Baixkirs tnics eren el 29.8%. Altres grups eren els ttars (24.1%), txuvaixos (117,317, o 2.9%), mari (2.6%), ucranesos (55,249, o 1.4%), mordovians (26,020, o 0.6%), udmurts (22,625, o 0.6%), i altres grups ms petits.



Llenges parlades: rus (~100%), ttar (~30%), baixkir (~20%).
Hom suggereix que alguns ttars que el cens de 2002 minva el nombre de ttars en favor del de baixkirs . Tanmateix, el resultat dels darrers tres cens (1979, 1989, 2002) suggereix que molts baixkirs foren comptats com a ttars al cens del 1989.

Evoluci de la poblaci.

 Histria .

Origen i primers segles .

Hi ha divisi d'opinions sobre el seu origen. La tendncia actual s a considerar-los nadius del territori que ocupen, i que ja ocupaven en poca clssica sent esmentats per Claudi Ptolemeu amb diversos nom que correspondrien a les tribus Geyne, Tabin, Buruc i Suvin. En un moment indeterminat abans del segle XIII havien esdevingut turcs. El seu nom catal baixkir es coneix tamb com bashkurt, bashkir, bashdjirt i bashkort entre altres variacions.

El seu nom apareix al segle IX. Al-Istakhri diu que ocupaven una regi boscosa de difcil accs.Al-Biruni anomena les muntanyes del Ural com muntanyes dels bashkurt o bashdjirt. Ibn Fadlan va estudiar aquest poble (922) i en descriu les seves costums. Al-Idrisi tamb en fa referncia per part de les seves indicacions segurament correspondrien als magiars, ja que les fonts rabs anomenaven a aquestos "bashkurts del exterior" i als bashkurts propis "bashkurts del interior"; els bashkurts del Ural estaven dividits al seu torn en interiors i exteriors. 

Vers el segle XI i XII es van fer musulmans influts pels Blgars del Volga. Al segle XII les tribus Yurmati i Yenei dels bashkurts es van integrar als magiars i en territori magiar a Europa hi havia 78 viles dels bashkurts, que eren musulmans. Al segle XIII van quedar sotmesos a l'Horda d'Or. Alguns van servir tamb amb els Il-khans i un amir bashkurt va reprimir la revolta de Sukamish a sia Menor sota Ghazan Khan, i Sarkan Bashkurt fou lloctinent d'Oldjeitu; fins i tot apareixen bashkurts servint a Egipte amb els mamelucs (com Alam al-Din al-Bashkurdi que fou delegat de Kalawun a Sria). 

El 1327 Shams al-Din al-Dimashki els assimila als cumans. Al segle XV els kazakhs i nogais els coneixien com isteks del que va derivar el nom otom Heshdek. Al comenament del segle XVI el nord i est dels seus territoris estava sota domini dels khans Tura (Shiban), alguns territoris estaven sota domini de Sahib Ghiray de Kazan i els nogai dominaven el sud. Dos khans nogai, Ismail Urus Mirza i el seu nebot Ishtirek Mirza van governar als bashkurt del sud de l'Ural, en nom dels ku mides (els caps elegits pels bashkurts) fins el 1608. Ismail Urus Mirza va demanar al sult otom Solim I d'annexionar el baix Volga; desprs va enviar ambaixadors a Ivan IV, ja que els russos havien ocupat Kazan i Astrakhan i havien fundat fortaleses a Samara, Yayitya i Ufa i estaven cobrant impostos als bashkurts, i reclamava que aquestos impostos li corresponien.

 Penetraci russa .

Els russos van fer algunes concessions per van seguir estenent la seva influencia: el 1629 tenien 800 famlies bashkurt sota domini i el 1700 ja eren 7100. Sota els russos es va organitzar la provncia i es van regularitzar les classes socials: els mirzas o aristocrcia mongola i trtara (rus kniaz), el biys i els tarkhans que eren caps de tribus, els asabes (rb asaba, rus vot innik) que tenien petits feus hereditaris i servien a l'exrcit, els yasaliks (camperols que servien al exrcit), els tipters (camperols), els bobils (camperols sense terra), i els tasnaks (nmades adscrit a una vila); el centre militar de la provncia estava al territori de la tribu Yurmati. 

 Resistncia nacional .

Els bashkurt van resistir amb tots els seus mitjans a l'annexi i les revoltes foren freqents, generalment liderades pels ku mides, i d'acord amb altres moviments a Ucrana i Nord del Caucas, o atacs dels trtars de Crimea, els calmucs i els otomans.  Els bashkurts eren hbils fabricant armament que van facilitar als karakalpaks i als kazakhs i el 1675 els russos van emetre un decret que prohibia al poble treballar el ferro, per el decret no fou obet. El 1667 Ewliya Celebi va visitar als bashkurts que estaven governat pel ku mida Ku uk Sultan, amb seu entre Terek i Astrakhan. A la revolta del 1678, van destruir nombrosos establiments russos a la vora del Volga i del Kama, al mateix temps que els otomans obtenien la victria de  egerin a Ucrana meridional. Els russos van crear colnies molt nombroses de russos a la zona del Ural i van aconseguir deixar en minoria als bashkurts. El khan calmuc Ayuke Khan va matar a Ku uk Sultan i la lluita fou continuada per dos dels seus fills , Murad Sultan u Khuzey (Ibrahim) Sultan. 

Els bashkurts es van revoltar durant la guerra de Pere el Gran contra els suecs i Murad Sultan va demanar ajut al khan de Crimea i al Imperi Otom (va viatjar a Crimea i Istanbul) a ms dels nogais i els cossacs del Don. Per els otomans no els van donar suport. El 1708, junt als circassians i als nogais del Kuban va intentar conquerir la fortalesa de Terek per fou ferit en l'assalt i fet presoner, sent executat. El 1716, sota el khan Ahmad III, tornaven a estar revoltats aliats als karakalpaks i als kazakhs i van atacar Terek en revenja per la mort de Murad, massacrant 40000 russos. Van rebre el suport dels kazakhs passant a la sobirania del khan kazakh Tobir ik Kayip Khan que tenia capital a Tashkent. La revolta va durar 17 anys i va esgotar als bashkurt; el 1728 van enviar una delegaci a Sant Petersburg i es va signar la pau. 

El 1735 es van tornar a revoltar dirigits per Kilmek Abiz i Kusum Akay en protesta per el intent rus d'allar als bashkurts dels karakalpaks  i els kazaks; aquesta fou la revolta ms sagnant de totes i es va acabar el 1736 amb la captura dels dos caps que foren portats a Sant Petersburg i executats, per la revolta es va reprendre el 1737 sota la direcci de dos biys de la tribu Kavakan, Pepene i Tungevur Kosep amb el suport del khan dels kazakhs. Els rebels van proclamar khan dels bashkurts a Dodja Ahmad Sultan, fill d'Abu l-Khayr, khan dels kazakhs. La revolta noms va poder ser reprimida temporalment desprs de patir els russos fortes prdues (1738), i el 1740 es va reprendre sota la direcci de Karasakal, nom sota els que s'amagava Baybulat, el darrer dels ku mides, que amb el suport del khan de Crimea havia iniciat activitats al territori dos anys abans. El 1742 fou derrotat finalment i es va refugiar entre els kazakhs ortayuz i el khan Barak Khan li va donar asil. Encara es va produir un nou aixecament el 1755 i un altre el 1774.

 Domini rus .

El 1798 Catalina II de Rssia, en un gesto de reconciliaci, va dividir la provncia de Bashkurt en dotze cantons un per cada tribu, segons les tradicions locals i va crear regiments bashkurts armats tradicionalment i vestits a la manera nacional bashkurt; aquestos regiments van participar a les guerres napoleniques i van arribar fins a Pars.

El 1861 foren suprimits els cantons i el 1862 els regiments bashkurts. El 1872 els baixkirs van rebre la ciutadania russa per van conservar la seva prpia legislaci administrativa i de propietat.

 Idel Ural .

Van participar activament a la revoluci de 1905. El 1917 aplicant una resoluci del Primer Congrs General dels Musulmans de Rssia (1 a 10 de maig de 1917) que reclamava l'autonomia de les regions turques, els bashkurts (baixkirs), trtars i txuvatxos van establir un comit de tres membres per organitzar la seva provncia (Zeki Velidi, Sad Miras i Allah Berdi Djafer). El juliol es va fer un segon congrs (Milli Kuraltay) a Kazan on ja es va utilitzar per primera vegada la bandera que pretenia representar a aquestos pobles. Units a kazakhs, kirguizos, uzbeks i altres pobles van crear un exrcit (tardor) i el 3 de desembre de 1917 es va establir un govern provisional musulm autnom a Orenburg dirigit per Bikbavoghlu Yunus. L'estat fou anomenat Idel-Ural i el mateix dia va adoptar la seva bandera nacional. El 24 de gener de 1918 Idel-Ural es va proclamar independent.

 Repblica de Zabulachnaya .

El mar de 1918 els bolxevics es van revoltar a Orenburg i van prendre el poder. Van empresonar al membres del govern musulm a Orenburg, per aquestos es van poder escapar. La facci contraria als bolxevics del Segon Congrs General Musulm de Totes les Rssies va proclamar llavors als territoris a l'est de Kazan, ms enlla del riu Bulak, l'anomenada Repblica de Zabulachnaya (mar de 1918) o Repblica de Transbulak, que es donava a si mateixa el nom de Bashkurtistan, i tenia seu a Biste (rus Zabulachnaya), prop de Kazan. El nou govern va organitzar l'exrcit sota la direcci del general Ishbulatov, que va iniciar operacions el juny de 1918. Els kazakhs s'hi van unir i Orenburg fou recuperada. La repblica va demanar ajust als aliats i al general blanc Kolchak, per els aliats, preocupats per la presencia alemanya a Ucrana i el Caucas, no estaven interessats en ms autonomies, a les que tampoc era favorable Kolchak, el qual va anunciar que el seu govern de totes les Rssies, que acabava de formar a Sibria assolint la dictadura el dia 18 de novembre, no reconeixeria aquesta autonomia (21 de novembre de 1918) tot i que ja els Imperis Centrals havien entrat en collapse, i encara Kolchak va declarar abolida la autonomia bashkurt (baixkir). Aix aquestos foren abocats a les mans dels bolxevics. 

 Repblica Sovitica .

El 19 de febrer de 1919 el govern anomenat del Bashkortostan o Bashkurtistan va signar un tractat amb els sovitics que es van comprometre a protegir el seu exrcit (ara dirigit per Validov) i la seva autonomia. El 22 de mar de 1919 es va constituir la Repblica Sovitica Trtar-Baixkir que comprenia la provncia d'Ufa, i part de les provncies d'Orenburg, Perm, Kazan, Vyatka, Simbirsk y Samara i la capital era Isterlitamak. L'exrcit roig va entrar en l'antic territori de la Repblica Zabulachnaya el 20 de mar de 1919. Va adoptar la seva bandera nacional (vermella amb fals i martell grogues al cant damunt de les quals uns estrella vermella dins un disc groc) probablement el dia 21 de mar de 1919. El primer ministre fou Yumuloghlu i desprs Z. V. Togan (lies Validov). 

Govern blanc .

L'abril de 1919 Kolchak va envair la Repblica y la va ocupar parcialment, fugint el govern a Saransk. El juny en la contraofensiva dels bolxevics, van ocupar Ufa i van derrotar a Kolchak prop d'Ekaterinenburg. L'agost la Legi Txeca va arribar a Kazan i la va ocupar per en foren expulsats el setembre. A la tardor els bolxevics amb l'ajut de trtars i baixkirs havien recuperat tot el territori perdut.

 Repblica Socialista Sovitica Autnoma .

Els esforos per unir a bashkurts i kazaks foren avortats pels sovitics i es va crear ms al sud la Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Kirguzia (Kazak) (1920) amb capital a Orenburg. El 27 de maig de 1920 es va crear la Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Tartria (incloent Txuvtxia), separada de Baixkria o Bashkortostan. La nova repblica dels bashkurts fou coneguda com Petit Bashkortostan o Bashkurdistan, i tenia una superfcie de 84.874 km2 i una poblaci de 1.259.000 habitants dels que al tomb del 70% eren turcs

El juny de 1920 Validov, i altres membres del govern, per por de ser eliminats pels bolxevics, van fugir del pas junt amb altres personalitats destacades, i ms tard es van unir als basmatxis del Turquestan. Llavors es va formar a la nova capital Sterlitamak un govern d'estricta obedincia bolxevic i l'exrcit fou dissolt. El 18 d'octubre de 1921 Tartria i Txuvtxia van ser dividides en dos repbliques separades.

El 14 de juny de 1922 els sovitica van reunir el Petit Bashkortostan i la provncia d'Ufa (de majoria russa) per formar el anomenat Gran Bashkortostan o Gran Baixkria (oficialment Repblica Socialista Sovitica Autnoma dels Baixkirs). Ufa fou la nova capital. Poc desprs va adoptar  la bandera, vermella amb les inicials daurades al cant. La superfcie segons dades del 1935 era de 151.840 km2 i la poblaci de 2.975.000 habitants (51% de turcs).

 Caiguda de la Uni Sovietica .

Amb l'arribada de la perestroika comenaren les primers demandes nacionals dels baixkirs, que de seguida reberen el suport del Mufti de la Regi Eurosiberiana resident a Ufa, Talgat Tadjuddin. Aquest, per, passaria a ser mufti dels ttars, i des del 1992 Muhammed Nigmatulin ser el mufti dels baixkirs.

Repblica de Bashqortostan (o Bashkortostan) .

El 17 de juny del 1991 adopt el nom de Bashqortostan i decid de signar per separat de Rssia el tratat de la Uni, cosa que provoca disturbis estudiantils a Ufa el 15 de novembre, amb 5 ferits.

El 25 d'abril del 1993 introdu una cinquena pregunta en el referndum de la nova constituci russa, referent a la independncia econmica. Murtaza Rakhimov (1934), president baixkir, Mikhal Zaitsev, cap de l'assemblea, Rim Bakiyev, primer ministre i Marad Abuzarov, portantveu presidencial, acussaren Ieltsin de violar els tractats federals i decidiren entregar al pressupost federal noms el 10 % del que entregaven fins ara. Marat Mirgazyamov (1942) fou nomenat cap del consell de ministres amb l'encrrec de dur a terme reformes econmiques.

El resultat del referndum a Baixkortostan fou d'un 63,2 % a favor de la independncia econmica, d'un 34,7 % a favor de Boris Ieltsin i un 54,1 % en contra. Poc desprs, el mufti d'Ufa i Murad Zarguishiyev, vicepresident del comit de Llibertat de Concincia del Parlament Baixkir, denunciaren la preminncia de la religi ortodoxa en la poltica russa, per alhora rebutjaren l'integrisme islmic. Alguns activistes baixkirs proposaren la creaci d'una Confederaci del Volga amb Tatarstan i unir-se a Kazakhstan. El govern baixkir, per, advoc per l'adopci d'un rgim tributari unificat i l'exigncia d'un estatut especial, similar al de Tatarstan. Amb els ttars tamb signaren un conveni de cooperaci tot oferint-los el petroli que els manca a canvi d'excedents agrcoles.

 Personatges .
 Salavat Iuliev;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Bashkortostan.
 Pgina oficial de Bashkortostan.
 "Bashinform" notfices.
 Enllas en angals sobre Bashkortostan i Ufa.
 Pgina oficial del 450 aniversari de la uni voluntria de Bashkortostan a Rssia.
 Ministeri de relacions econmiques i comer de la Repblica de Bashkortostan.
  Bashkortostan Export Portal;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="431" title="Bonner (Gsol)" nonfiltered="280" processed="278" dbindex="280">
Bonner s un poble abandonat en el terme municipal de Gsol, a 1.320 m. d'altura, que actualment est en runes.

Hi destaca l'esglsia de Santa Eullia de Bonner, inclosa en la ruta del Cam dels bons homes, i que depn de la parrquia d'Esp.

Bonner est situat entre la poblaci de Peguera i el Mol d'en Gell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="432" title="Berga" nonfiltered="281" processed="279" dbindex="281">


Berga s la capital de la comarca del Bergued.

Histria.
La ciutat de Berga deu el seu origen en la Castrum Bergium de l'ocupaci romana (capital del territori dels bergistans).




Els comtes de Cerdanya van establir-hi, a comenaments del segle X, la capital d'un vescomtat dependent del comtat de Cerdanya, el comtat de Berga. La bastida de la muralla el segle XIV, enderrocada parcialment quatre segles ms tard, va ser un fet essencial per crear nuclis poblacionals al terme. Partidria de la generalitat  durant la guerra dels remences, l'any 1468 va ser ocupada pel prncep Ferran.

Un fet molt destacable s que a la baixa Edat Mitjana, amb motiu de les festes del Corpus, es va iniciar la Patum.

Durant la guerra contra Napole va esdevenir la seu de la Junta Superior de Catalunya (1811), i el 1837 es va convertir en seu definitiva del govern carl. El 1877 la vila va rebre el ttol de ciutat. 

Ja en el segle XX, la indstria dels primers anys va enfocar la vida ciutadana i, posteriorment, l'onada d'immigraci va fer crixer espectacularment el cens demogrfic, social i econmic.

Patrimoni histric. 
 Esglsia Parroquial de Santa Eullia, del segle XVII. Est formada per una sola nau amb capelles laterals.;
 Esglsia de Sant Joan de Berga, d'orgens romnics (segle XIII) i molt reformada en poca gtica (s. XV) i al segle XVIII. Des de 1983 s monument histric artstic.
 Palau dels Peguera, que fou residncia dels Peguera, senyors de Berga. Dels orgens romnics no se'n conserva res i l'edifici actual s probablement del segle XIV, amb modificacions del segle XVIII. Durant la Guerra del Francs hi visqu el Bar de Mald.
 Plaa de Sant Pere. El seu origen medieval es relaciona amb la construcci de l'antiga esglsia romnica de Sant Pere, enderrocada al segle XVIII per construir-hi la nova de Santa Eullia. s l'espai central de les festes de la Patum.;
Ajuntament, a la plaa de Sant Pere. Fou projectat per l'arquitecte Emili Porta el 1929 amb una faana historicista d'intenci monumental.
 Cal Sarras, edifici del 1740.
 Portal de Santa Magdalena. nica porta medieval que es conserva de les set que tenia la ciutat.
 Capella de La Pietat. Segle XVII ;
 Mol de la Sal. Segle XVIII ;
 Santuari de la Mare de Du de Queralt. Segle XVIII (Imatge de la Verge del segle XIV) ;
 Sant Quirze de Pedret. Segle IX. Malgrat trobar-se situat en el terme de Cercs, el 1959 va ser cedida, desprs d'un acord, pel bisbat de Solsona a l'ajuntament de Berga per a la seva restauraci i conservaci. Noms s'hi realitza culte religis el dia de la seva festa anual i depn de la parrquia de Berga.
 Forns de Casa-en-Pon.

 Museus .
 Museu Comarcal. Fons etnolgics, histrics i cincies naturals.
 Museu Municipal. Cermica, objectes de l'Edat Mitjana i restes prehistrics de la histria de Berga.
 Museu del Circ. Collecci de Josep Vinyes.
 Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet. Edifici de 1.523 m i amb ms de 36.000 volums.

Fills illustres.
 Francesc Descatllar i de Tord (segle XVII-1715), militar austriacista.
 Ramon Farguell i Montorc (1769 - ?) inventor durant la Revoluci Industrial d'una mquina de filar anomenada berguedana o maixerina.
 Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), filsof.
 Josep Armengou i Feliu (1910-1976), escriptor.

Fires i festes.

 Fira de Santa Tecla;
 Festa dels Bolets ;
 Carnestoltes;
 Sant Marc;
 Fira del 1 de maig;
 La Patum;
 Els Elois;
 Festa de Santa Eullia. s la patrona de Berga.

 Demografia .
 (2005)





El 1857 incorpora Queralt, Fumanya i Sant Pere de Madrona; el 1900, Salcelles; el 1970, la Valldan.


 Ciutats germanades .
 Guernica  (Euskadi);
 Tarascon-sur-Arige (Frana);
 Hgsby  (Sucia);




Referncies.



Enllaos externs.
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Centre d'estudis Josep Ester i Borras;
Pgina web dels moviments socials;
Portal de promoci de notcies;
Berga a l'edat Mitjana, tesis doctoral;
Naturalesa del Bergued;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="433" title="Buritia" nonfiltered="282" processed="280" dbindex="282">

Buritia (en rus                     , Respblika Buritia; en buriat                  , Buriaad Respblika) s una repblica (subjecte federal) asitica de la Federaci Russa, situada a la regi centromeridional de Sibria, a la riba oriental del llac Baikal.
Segons el cens del 2002 tenia una poblaci de 981.238 habitants, per una extensi de 351.300 km. La capital s Ulan-Ud. 

Els lmits dins de Rssia sn, al nord i a l'oest, amb la provncia d'Irkutsk i el llac Baikal, al sud-oest amb la repblica de Tuv i a l'est amb la provncia de Txit. Al sud limita amb Monglia. 

 Geografia .
El 80% del territori s muntanys; al sud-oest s'alcen les muntanyes Saian, que culminen en el Munku Sardik (3.491 m), a la frontera amb Monglia. A l'est del llac Baikal es troben les muntanyes Iablonovi. Les principals unitats de relleu sn:
 Els alts de Selenga (Slng), al sud (1.800-700 m), amb els turons de Tsagan Daban, Tsagan Khurtee i Zagansky.
 Els Vostochny Saians, a l'Est, amb els Munko-Sardyk/Mnx Sar'dag xada (3.491 m), el punt ms alt del pas, i el Munku Sasan (3.164 m).
 La regi muntanyenca del Baikal, amb els complexos:
 Hamar Daban, amb el Han Ula (2.371 m) i Sohon (2.316 m).
 Ulan Burgasy;
 Chikokorsky Hrebet, amb el Barun-Shabartuj (2.519 m);
 Onon Baldzinsky Hrebet, amb 1.741 m.
 El planell de Vitim, a l'est, amb 1000-1200 m. ;

Els rius principals sn el Selenga (Slng mren), Barguzin (Bargazhan), Ud, Verkhnaia Angara (afluents del Baikal), Vitim (del Lena) i Irkut, Oka i Kitoi (Sx gol) (de l'Ienissei). I endems del Baikal (Bajgal nuur), el 60% de la lnia de costa del qual es troba a la repblica, hi ha altres llacs, com el Gusinoe Ubukun (Galuuta), Baunt, Barguzin i Severnyi Baikal. Tamb hi ha ms de 300 arshans (fonts d'aigua termal).  
La temperatura mitjana anual s de -1,6C, essent la mitjana d'hivern de -22C i la mitjana estival de 18C.

 Economia .   
Els recursos naturals buriats sn l'or, el tungst, el zinc, l'urani i d'altres. L'economia de la repblica est basada en importants productes agrcoles i comercials que inclouen el blat, les hortalisses, la fusta, la pell, el grafit i els txtils. La pesca, la caa, la ramaderia, la mineria i la indstria alimentria, entre d'altres, tamb tenen la seva importncia econmica.

 Poblaci .
Poblaci: 981,238 (2002);
Urbana: 584,970 (59.6%);
Rural: 396,268 (40.4%);
Masculina: 467,984 (47.7%);
Femenina: 513,254 (52.3%);
Grups tnics;
Segons el Cens rus (2002), els russos eren gaireb dos teros de la poblaci de la repblica, mentre que els buriats noms eren el 27.8%. Altres grups sn els ucranesos (1.0%), ttars (0.8%), i altres amb menys del 0.5% de la poblaci.


El buriat hi s la llengua oficial juntament amb el rus.
 Histria .
Quan esclat la revoluci de febrer del 1917 es formaren agncies del govern provisional a Verkhnoiansk, Troitskosavski, Mysovsk i les mines de Tarbagatai. Tamb es formaren unitats administratives entre els buriats (aimaks, koshuns i somons). El 16 d'octubre del 1917 se celebr a Irkutsk l'I Congrs Pansiberi de Soviets, que escoll un Comit Central Especial Executiu o Tsentrosibir', on hi destacaren els bolxevics buriats S. Kh. Nikolajev, G. G. Danchinov i M. M. Sakh'ianova. Del 1918 al 1920 van gaudir de cert autogovern sota el Buriat Ulus.

El 2 de mar del 1920 els sovitics alliberaren Verkhneudinsk i repartiren el pas. L'Oest form part de la RFSS de Rssia i l'Est form part de la Dalny Vostok (Repblica d'Extrem Orient), amb capital a Verkhneudinsk. I el 14 d'octubre del 1920 el Comit Central del PCUS va proposar l'autonomia per a buriats i calmucs. Aleshores hi havia 208.000 buriats, d'ells 122.000 a Transbaiklia i 86.000 a Irkutsk.

El 9 de gener del 1922 es cre l'Oblast Autnom Buriato-Mongol dins la RFSS Russa i un Oblast Autnom Buriat dins la Dalny Vostok. Per el novembre del 1922 fou abolida la Dalny Vostok, de manera que el 30 de maig del 1923, amb els dos Oblasts Autnoms, es form la Repblica Socialista Sovitica Autnoma Buriato-Mongola (Buriaidai-Moghol Avtonomito Sotsialist Sovetik Bged) dins la RFSS Russa, amb capital a Verkhneudinsk.

El 1926 la RSSA Buriata tenia 491.000 habitants, dels quals el 43,8 % eren buriats, el 52,7 % russos (cosacs i pagesos), 4,5 % evenkis i 1 % ttars i ucranesos. Hi havia 438 escoles primries (d'elles, 213 buriates) i 12 secundries (7 buriates). El 20 de gener del 1921 tamb es va crear la primera revista en buriat, Sheni Baidal (Nova Vida). Endems, el III Congrs dels Soviets de Buritia (del 25 de mar al 3 d'abril del 1927) aprov la primera constituci buriata, que ser modificada l'11 d'agost del 1937 pel VII Congrs dels Soviets de Buritia. 

Amb la pujada de Stalin el 1926, s'iniciaren els plans quinquenals i la collectivitzaci de la terra. Aix provoc una revolta de buriats el 1929, poc coneguda, i que acab amb una brutal repressi que cost la vida a 35.000 buriats. Molts fugiren a Ulan Bator, per hi trobaren poc suport del dictador Horloogiyn Choybalsan, que s'havia aliat amb Stalin. El 1927-1928 encara hi havia 11,6 % de nmades i un 76,5 % de seminmades.

El 1934 es buriatitzaren els noms de les ciutats: Verkhneudinsk ser Ulan Ud, Troitskosavsk ser Kiakhta i Mysovsk ser Babushkin des del 1941. Endems, el 1937 decid separar administrativament de la RSSA els districtes d'Aginskoie i Ust Urdinskij. D'aquesta manera, el 1939 la poblaci el 1939 era de 540.000, dels quals noms el 21,3 % eren buriats. Alguns d'ells encara practicaven el suj-beleg o compra de la nvia, com els altres pobles turcs i mongols. Fins el 1931 escrivien en mongol clssic en escriptura vertical, desprs adoptaren l'alfabet llat i des del 1934 escrivien en dialecte khori en alfabet cirllic.

Els buriats tampoc escaparen de les purgues estalinistes del 1937. En elles foren executats els escriptors Solbone Tuia i Ts. Don, i els poltics i intellectuals Rinchino, Baraadin, Jamtsarano, Agvan Dorjiev, assassinats i torturats pel NKVD, i durant la Segona Guerra Mundial uns 35.000 buriats foren mobilitzats al front.

El 7 de juliol del 1958 el pas deix de dir-se RSSA Buriato-Mongola per a dir-se Buritia a seques. El 1959 ja tenia 673.000 habitants, dels quals noms el 20,3 % eren buriats, i per aquesta ra el 1970 es va abolir l'ensenyament del buriat a les escoles com a  innecessari . Apareixer, per, una nova generaci d'intellectuals que militaran en la dissidncia, com els poetes Dondok Ulzituyev, Dashi Dambaev, Lopsan Tapkhaev, i Bayar Dugarov. Les reivindicacions es centraren en la recuperaci de festes populars buriates i mongoles. 

Amb l'arribada de la perestroika i la desintegraci de l'URSS, Buritia ha esdevingut una de les 21 repbliques autnomes de la Federaci Russa. El 1989 Bayar Dugarov reivindic a les autoritats la celebraci de la festa tradicional Sagaalgan i d'altres d'ensalament de la unitat panmongola. Es cre un Partit Nacionalista Buriat i una apoltica Associaci Cultural Panburiata, alhora que hi ha un renaixement no sols del budisme, sin tamb del xamanisme. Es restabl l'ensenyament del buriat a les escoles. 

Les nsies independentistes es centraren en el terreny econmic i en la reunificaci del territori nacional. Tamb hi ha problemes de contaminaci amb el llac Baikal, denunciat des del 1990 per Bimba Namzalov, director de l'Institut d'Ecologia de la Universitat de Buritia, i Tsidip Dorzhiev, vicerector de la Universitat. 

Des del 1999 el president de la Repblica s el rus Leonid Potapov (1935), antic cap del partit a Marv (Turkmenistan) el 1987-1990 i primer secretari del PCUS a Buritia des del 1991, mentre que el cap del Khural Nacional s Mikhal Semyonov (1938) des del 1994. 

Vegeu tamb.
Buriat Ulus;

Enllaos externs.

 Pgina oficial de Buritia.
 Pgina oficial de Buritia.
 Pgina oficial de Buritia (en buriat).
  Pgina oficial de l'Acadmia Estatal d'Agricultura de Buritia.
 La repblica de Buritia;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="434" title="Bergued" nonfiltered="283" processed="281" dbindex="283">


El Bergued, amb una superfcie total de 1184,89 quilmetres quadrats, s la ms septentrional de les comarques de la provncia de Barcelona. Est situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressi Central.

 Geografia .
La meitat septentrional, coneguda com l'Alt Bergued, s constituda per l'alta conca del Llobregat i les serres del Prepirineu. En aquesta part hi trobem municipis com Castellar de N'Hug, La Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontany, Bag, Guardiola de Bergued, Gisclareny, Saldes, Gsol, Borred, Sant Juli de Cerdanyola, Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, La Nou de Bergued, Vilada i Fgols. El lmit septentrional, en ple Pirineu, s una autntica barrera muntanyosa, orientada d'oest a est, amb cims i carenes per sobre dels 2000 metres, els quals separen el Bergued de la Cerdanya; hi trobem les serres de Cad i Moixer, el Puig d'Alp i Puigllanada. Al sud d'aquestes serres els rius hi han obert diverses valls: la del Llobregat fins la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug, la del riu de Bag, la del Bastareny i la del Saldes. A l'est hi ha les serres de Catllars i Rasos de Tubau. A l'oest les serres sn ms elevades: Pedraforca, serres del Verd, Ensija i Rasos de Peguera.

La meitat meridional, coneguda com el Baix Bergued, es troba situada al nord de la Depressi Central de Catalunya. Hi ha municipis que es troben a l'inici del Prepirineu, com Berga, Avi, L'Espunyola, Capolat i La Quar i altres que es troben plenament a les planes de la depressi central, com Gironella, Puig-reig , Olvan, Sags, Casserres, Viver i Serrateix, Montclar, Montmajor i Santa Maria de Merls. En aquesta meitat, i especialment a Berga, Gironella i Puig-Reig, s'hi concentra la majoria de la poblaci de la comarca.

Clima.
El clima de l'Alt Bergued s plujs i fred i amb neu a l'hivern als vessants ms enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000mm, amb un mnim relatiu a l'hivern. La vegetaci s constituda principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets ms ombrvols hi ha fagedes i, ms rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins.

La meitat meridional del Bergued (Baix Bergued) s constituda per relleus poc enlairats. El clima s mediterrani amb una lleugera tendncia continental. Les precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900mm, amb un mnim a l'hivern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 11 i els 13, amb hiverns freds i estius no excessivament calorosos. La vegetaci espontnia s formada per carrascars en els indrets ms secs i sls pobres, i rouredes all on plou ms i els sls sn ms profunds. A la part central i occidental sol dominar el roure valenci, i a la part ms oriental i septentrional el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins (pi blanc, pi roig) amb moltes rees de ribolls i rouredes joves, especialment desprs dels incendis forestals que van arrasar aquesta zona l'any 1994.

Histria.
Els vestigis ms antics de poblament al Bergued es remunten al neoltic. L'historiador rom Titus Livi parla de la tribu ibrica dels bergistans, sotmesa primer per Annbal (218 aC) i ms tard per Cat (195 aC). Sota l'ocupaci sarrana el Bergued esdevingu territori de frontera fins a passar a dependre del Comtat de Cerdanya, del qual se separ per esdevenir, breument, Comtat de Berga a principis del segle XI. En aquest context cal situar la major figura literria d'aquestes terres: el trobador Guillem de Bergued.

Durant els segles segents, el Bergued coneixer les epidmies de pesta dels segles XIV i XV, el bandolerisme del XVI, i la guerra dels segadors al XVII.

A partir del XVIII, desprs de la Guerra de Successi, s'esdev una poca de creixement econmic i demogrfic amb el desenvolupament de la indstria txtil, al qual el Bergued aporta la seva prpia mquina de filar, la berguedana o maixerina. 

Durant la guerra del set anys (1833-1840), Berga fou un centre important de la insurrecci carlina; essent seu de la Junta carlina de Catalunya que tingu com a cap el Comte d'Espanya, fams per les seves arbitrarietats i crueltat, i assassinat en circumstncies envoltades d'una aurola llegendria. El Bergued  va seguir essent un enclau carl destacat en les carlinades posteriors. 

Com a fets destacables del segle XX, cal fer esment de la revolta anarquista de Fgols, el 1932, que s'estengu a altres poblacions de la comarca. Els grupuscles anarquistes tamb varen protagonitzar collectivitzacions i episodis violents durant la guerra civil. Passada la guerra,  la situaci de la comarca la feu lloc ideal per a les activitats de contraban i tamb per a les accions dels maquis. La mineria i del txtil tornaren a ser la clau de l'activitat econmica, fins que les crisis econmiques dels 70 varen portar al seu enfonsament, amb la consegent regressi econmica i demogrfica. Actualment, el Bergued busca desenvolupar-se a travs de la diversificaci d'activitats i mirant de potenciar el seu paisatge com a atractiu turstic.




 Poblaci .

La poblaci del Bergued ha estat sempre escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Els anys segents an perdent poblaci s'arrib a un mnim de 23.257 habitants el 1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217 habitants. A partir d'aquest moment s'observa un augment progressiu: 39.600 habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960. A partir de la dcada de 1960 el descens s notable. L'augment derivat de l'activitat econmica dels anys anteriors (mineria, indstries txtils, explotaci forestal, ramaderia i agricultura) s'atura davant una forta crisi generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152 habitants. Al 2001, hi ha 37.995 habitants i al 2007 40.479.

Darrer padr municipal (2005): 39.746 habitants.

 Govern i administraci .
Consell Comarcal
 
 Economia .
L'activitat econmica principal del Bergued s la indstria i la mineria, que en els darrers anys han sofert fortes crisis. Actualment l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciaci de l'eix del Llobregat amb l'obertura del Tnel del Cad i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat les perspectives de l'activitat econmica del Bergued. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal sn activitats complementries. El turisme s un factor de retenci demogrfica a l'Alt Bergued. Moltes cases de pags s'estan reconvertint en residncies de turisme rural i s'han obert establiments de restauraci.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Lloc web del Consell Comarcal;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Bergueda.org - Portal Comarcal de Notcies, Informaci i Serveis. .: R + D :. Revista + Digital;
Bergueda.info - L'espai, la comunicaci a l'abast de tothom. Espai d'informaci i comunicaci-online del Bergued;
Bergued Llibertari - Portal llibertari de la comarca. Notcies socials del Bergued i de la resta del mn. Allotja els webs de diversos collectius berguedans;
Berguedeja - Portal de promoci de notcies berguedanes;

el psol negre - Publicaci llibertria de l'Alt Llobregat i el Cardener;
Centre d'Estudis Josep Ester Borrs - Centre de recerca, arxiu i difusi de la histria social de la comarca;
Naturalesa del Bergued;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="435" title="Beta" nonfiltered="284" processed="282" dbindex="284">
Aquesta pgina s sobre una lletra grega. Si esteu recercant altres vegeu Beta (desambiguaci).;

La beta s la segona lletra de l'alfabet grec.


En majscula:  , en minscula  . T un valor numric de 2. El seu nom ve d'una paraula semtica que volia dir tenda, ja que el smbol originari s'hi assemblava.

Tot i la seva semblana, cal no confondre-la amb la lligadura  (Eszett o scharfes S) usada en alemany, que t un so i un origen completament diferents.

Utilitzacions de beta:

Fsica:
en minscula, L'emissi beta s una forma de desintegraci dels nuclis dels toms.
En majscula, partcula   (o raigs  , flux de partcules beta). Partcula emesa en la desintegraci beta: est formada per un electr altament energtic, s a dir, que es mou a una velocitat propera a la de la llum.

 En L'AFI representa el so d'una aproximant bilabial sonora;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="436" title="Bos" nonfiltered="285" processed="283" dbindex="285">
Els bosons sn partcules d'espn enter que, per tant, satisfan l'estadstica de Bose-Einstein.

Els bosons, segons el model estndard de la fsica, son les partcules transmissores de les forces: els fotons per l'electromagnetisme; els bosons W i Z, per a la fora dbil; els gluons per a la fora nuclear forta. A altes energies, o dit d'una altra manera, a distncies menors que el dimetre del prot, l'electromagnetisme, i la fora dbil son dos aspectes de la fora electrodbil. Es considera que el fot i el glu no tenen massa.

Totes les partcules elementals sn o bosons o fermions.

Els bosons, a l'invers dels fermions no estan subjectes al principi d'exclusi de Pauli; per tant, un nombre illimitat de bosons poden ocupar el mateix estat quntic al mateix temps. Aix explica perqu, a baixes temperatures, els bosons se comporten de forma molt diferent que els fermions; totes les partcules tenen tendncia a congregar-se totes juntes en l'estat quntic de ms baix a d'energia possible (l'estat fonamental), formant un condensat de Bose-Einstein.
L'estadstica de Bose-Einstein va ser introduda  pels fotons el 1924 per Bose, i generalitzada per Einstein per als toms  el 1925.

Exemples de bosons.
Fotons, sn els intermediaris en la fora electromagntica;
Bosons W i Z, sn els intermediaris en la interacci dbil;
Gluons, sn els intermediaris de la interacci forta;
toms d'Heli-4 (bosons compostos);
Bosons de Higgs;
Fonons (excitacions colletives en slids);

La funci de distribuci de Bose-Einstein.
la funci de distribuci f(E) s la probabilitat que una partcula es trobi en un estat d'energia E. Pel cas de partcules que obeeixen l'estadstica de Bose-Einstein s:



on
 
E s l'energia,
kB s la constant de Boltzmann,
T s la temperatura absoluta, i;
A s una constant de normalitzaci tal que , essent N el nombre total de partcules del sistema.

Vegeu.
Condensat de Bose-Einstein;
Estadstica de Bose-Einstein;
Fermi;
Estadstica de Fermi-Dirac;
Mecnica quntica;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="437" title="Bover (constellaci)" nonfiltered="286" processed="284" dbindex="286">

La constellaci de Bover, o Botes s una de les 88 constellacions modernes, que ja figurava a la llista de les 48 constellacions ptolemaiques. La manera ms fcil de trobar aquesta constellaci dins el cel s perllongant la lnia que formen els estels de la cua d'Ursa major. En aquesta constellaci s'hi troba un objecte del cel profund NGC 5466. Les galxies d'aquesta constellaci sn petites i poc brillants. T unes 90 estrelles observables a simple vista. Destaca Arcturus, la tercera estrella ms brillant del cel nocturn.

Aquesta constellaci est ntimament associada al mite de les sses (Ursa major i Ursa Minor). Si es consideren com a carros, o com a sses, Botes pren la personalitat del Bover (conductor d'un carro estirat per bous), o el guardi de les sses. Per als rabs Botes seria un llancer. Sia com sia Botes sol estar associat a una figura protectora i vigilant, la qual cosa faria pensar en un mite anterior com a tots els altres. Per als sumeris aquesta constellaci s la representaci d'Enlil, fill del du del cel, Anu. Enlil tenia la Tauleta del dest, per mitj de la qual es decretaven els destins d'homes i dus. Era l'nica constellaci mesopotmica d'importncia que no pertanyia a les inscrites o properes al Cam de la Lluna.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="438" title="Tim Berners-Lee" nonfiltered="287" processed="285" dbindex="287">

Tim Berners-Lee OM KBE FRS s considerat com l'inventor de la World Wide Web (la web).

El 1976, es gradu al Queen's College de la Universitat d'Oxford, a Anglaterra. Del 1991 al 1993 contribu en el disseny de la Web: les especificacions inicials de HTTP, i HTML, un hipertext que permet la publicaci de documents.
El 1994 entra al Laboratory for Computer Science (LCS) del Massachusetts Institute of Technology (MIT).
L'any 2002 s guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica.

En el seu llibre Teixint la xarxa, publicat el 1999, Tim Berners-Lee explica perqu la tecnologia web s lliure i gratuita. 

"Al llarg de l'any anterior havia estat intentant que el CERN poss els drets de propietat intellectual del codi web sota la Llicncia Pblica General (GPL), de manera que tots els altres la poguessin fer servir. La GPL fou desenvolupada per Richard Stallman per a la seva Free Software Foundation i hi havia coses que quedaven lligades, com per exemple que qualsevol modificaci tenia que pertnyer a la mateixa GPL. Per com a conseqncia del desastre que va afectar el gopher la universitat de Minessota va voler cobrar pel seu s comercial, es deia que algunes grans empreses com IBM no deixarien mai que el web entrs en las seves installacions si tenia alguna classe de llicncia. Per suposat, aix inclua la GPL. El CERN no ho tenia clar per quan vaig tornar de Columbus, vaig modificar la meva petici. Vaig renunciar a tenir una llicncia GPL i vaig demanar que es poss la tecnologia web a disposici del pblic en general, sense cap lligam. El 30 d'abril 1993 Robert i jo vrem rebre una declaraci amb el segell del CERN i signada per un dels directors: el CERN permetia l's gratit del protocol i el codi web a tot el mn, crear un servidor o un navegador, repartir-lo o vendre'l, sense drets d'autors ni altres crrecs. Menys mal!"

Reconeixements.
 El 10 d'octubre de 2008 va rebre la menci de doctor honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya.

 Vegeu tamb .
 Web semntica. El seu projecte actual.

 Enllaos externs .
  Pgina Oficial de la Fundaci Prncep d'Astries, Investigaci Cientfica i Tcnica 2002;
  Pgina personal de Tim Berners-Lee;
  Bloc de Tim Berners-Lee;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="445" title="Caf" nonfiltered="288" processed="286" dbindex="288">

El caf caf}} s com s'anomena els arbres del gnere Coffea de la famlia de les rubicies i la beguda estimulant que s'obt del seu fruit i llavors que cont cafena, de gust amargant i estimulant. s un dels principals productes d'origen agrcola comercialitzats als mercats internacionals i una de les begudes estimulants ms consumides arreu del mn, desprs del te. La planta del caf t flors estelliformes blanques i oloroses, de fulles persistents de color verd fosc i fruits de la mida d'una cirera. El conreu del caf s importantssim en molts pasos del mn.

Per extensi, tamb designa el lloc on s consumeix aquesta beguda, cafeteria.

El conreu del caf es troba molt desenvolupat a nombrosos pasos tropicals, especialment al Brasil que des de fa temps acumula una mica ms d'un ter de la producci mundial de caf.

Als anys 1998 i 2000 es produren aproximadament un total de 6,7 milions anuals de tones de caf. S'estima que la producci s'apropar als 7 milions de tones anuals al 2010.

Amb la llavor torrada i mlta del caf s'elabora la infusi coneguda pel mateix nom. A Espanya, Portugal i Costa Rica s freqent el consum de caf torrefacte o torrat amb sucre. s costum de prendre'l com a desdejuni o desprs dels pats, essent una de les begudes sense alcohol ms socialitzades a molts pasos. Existeixen quasi tantes formes de preparar la beguda com consumidors, per la ms popular, a banda de prendre'l sol, s la de barrejar-lo amb llet (caf amb llet o llet i caf segons les zones). Tamb s'hi pot afegir nata, llet condensada, xocolata o qualsevol licor o beguda alcohlica consonant, com ara les cremes de whisky. Es pren habitualment calent per tamb s pot prendre fred o amb gel.

 Botnica dels cafs .


Els cafets sn arbustos generalment de les regions tropicals del gnere Coffea de la famlia dels Rubiacis. Dos sn les especies que s'utilitzen per a la preparaci de la beguda, encara que tamb s'han provat altres especies del gnere Coffea sense molt xit ni difusi. 

 Coffea arabica o cafet arbica s la que s conrea des de ms antic i representa el 75% de la producci mundial de caf. Produeix un caf delicat i aromtic, necessita un clima ms fresc. El cultiu de l'arbica s ms delicat, menys productiu i est reservat a terres altes de muntanya, aproximadament entre els 700 i els 2.000 metres. Originari d'Etipia. Actualment es produeix molt a pasos com: Brasil, Camerun, Colmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, Guatemala, Hait, Jamaica, Java, Kenya, Mxic, Per, Puerto Rico, Repblica Dominicana, El Salvador, Tanznia i Veneuela.

 Coffea canephora o cafet robust (o robusta) ofereix una beguda rica en cafena, forta i ms cida. S'utilitza habitualment per a la fabricaci de caf soluble o instantani i mescles. El robust s'adapta a terrenys plans amb rendiments ms elevats. Originari del Congo Belga (actualment Zaire). Actualment s cultiva a l'frica (Costa d'Ivori, Angola i Zaire), ndia, Indonsia, Madagascar, Brasil i les Filipines. Es ms resistent que l'arbic (d'ac el seu nom de  robust ).

Els cafets son arbustos amb fulles persistents i oposades, que milloren amb disposici d'una mica d'ombra. Produeixen fruits carnosos, de color roig o porpra, rarament grocs, amb dos nuclis que tenen un gra de caf cada un (s l'exemple d'una drupa polisperma). Quan s'obre un fruit, es troba el gra de caf tancat en un casc semi-rgid transparent d'aspecte apergaminat que correspon a la paret del nucli. Un cop retirat, el gra de caf verd est envoltat d'una pell platejada enganxada que es correspon amb el tegument de la llavor.



Encara que siga tcnicament possible produir varietats de caf genticament modificats, que continguen un gen txic per als insectes o que produsquen un gra sense cafena , cap es comercialitza pel moment. L'nica experincia de plantaci en ple camp organitzada pel CIRAD a la Guaiana Francesa fou destruda per alguns militants anti-OGM .

La principal malaltia del caf esta causada pel fong Hemileia vastatrix, o Urediniomycetes del caf , que dna una coloraci caracterstica a les fulles i impedeix la fotosntesi de la planta. Al 1869, aquest parsit va destruir completament, per un perode de 10 anys, les plantacions d'Sri Lanka, abans prsperes . Desprs d'aix, aquest parsit va passar a ser ubic. Prolfer sobretot a les plantes d'arbica. El robust o robusta sembla ser bastant resistent.

Els esclits del caf (Stephanoderes hampei) ataquen indiferentment les plantes de robusta i arbica destruint-ne els grans. L'amenaa que representen aquests insectes s considerable, tant o ms que la seua resistncia als insecticides s'incrementa .



Collita i tractaments posteriors.
Conservaci i emmagatzematge.

El caf s'ha de guardar en un lloc sec, fosc o preservat de la llum forta, fresc i segellat (sense oxigen) o envasat sense aire.

 Histria .
Producci Mundial.
Actualment el major productor mundial de caf s el Brasil encara que hi han altres pasos tropicals com Vietnam, Etipia, Colmbia o l'Indonsia entre d'altres amb produccions prou importants de caf.

 La infusi .
La beguda s'obt per infusi del caf molt en aigua calenta. Existeixen nombroses variants d'aquest mtode:
 El caf turc (o caf grec), preparat fent bullir a l'aigua el caf mlt molt finament, tres voltes (s tracta del mtode ms antic).
 El caf filtre, preparat fent passar lentament l'aigua bullint per un filtre omplert de caf mlt.
 El caf express o "expresso", preparat fent passar rpidament l'aigua bullint baix pressi pel caf mlt. L'extracte deu ser d'uns 60 ml.
 El Ristretto, encara ms curt que l'expresso. La major concentraci de sabor s'obt amb un gra encara ms fi o disminuint la quantitat d'aigua fins a obtenir uns 30 ml de caf.
 El caf en dos, es tracta d'una variant recent del caf filtre i l'express.

Idealment, para conservar el seu sabor, cal moldre el caf just abans de preparar-lo. Encara que per motius prctics, freqentment s comercialitza ja mlt i envasat al buit.

Existeixen nombroses formes de preparar la beguda rpidament: caf instantani (que s dissol a una tassa d'aigua calenta), o cafetera.


 La presentaci .




El caf pot servir-se com est o mesclar-se amb llet o crema. Se li sol posar sucre, i en ocasions xocolata o espcies com la canyella, nou moscada o carda. Generalment se serveix calent, per recentment s'han anat estenent el gust per begudes congelades o fredes basades en el caf. El gust pel caf no s espontani, sin que cal cultivar-lo, ja que el seu gust s fort i amarg.

Existeix una varietat de preparacions que inclouen noms caf express i llet calenta:
Latte macchiato, s llet calenta "tacada" amb caf express (xicoteta quantitat d'express). El caf s dna damunt la llet. No s'ha de confondre amb el caf macchiato.
 Caf latte, es un caf express amb llet calenta. Les proporcions son 1/3 d'express i 2/3 de llet calenta. Al francs s conegut com caf au lait, o simplement caf amb llet. ;
 Cappuccino, es un caf express al qual s'hi li posa llet espumosa, generalment empolsant-li una mica de pols de cacau. La proporci deu ser 1/3 d'express, 1/3 de llet i 1/3 d'espuma de llet. La paraula  cappuccino  s pren de la semblana del color d'aquesta preparaci amb el color dels hbits dels escolanets d'aquest orde. Com la llet es posa al caf, s possible demostrar la destresa en aquest procediment al qual s'ha denominat art del latte. ;
 Caf tallat o caf macchiato, es un caf express amb espuma de llet damunt. Macchiato significa "tacat" a l'itali, s a dir un caf "tacat" amb espuma de llet. A algunes parts el Macchiato s simplement un express amb un toc xicotet de llet calenta per a reduir l'acidesa. ;

Existeix una gran quantitat de variacions a la preparaci del caf, aportant altres ingredients com: licors, cremes i especies. Els noms poden variar segons les zones geogrfiques:

 Americ, s un caf redut o suavitzat amb el doble o ms d'aigua del com.
 rab, caf amb sucre, fet amb aigua bullida amb canyella i cardamom.
 Barraquito es un caf tallat llarg amb llet, llet condensada, canyella, un tros de llim i un poquet de licor.
 Bedonya, un caf amb xocolata i llet condensada.
 Blanc i negre, un granissat de caf amb llet merengada o amb gelat (de torr o de crema (dit tamb de mantecado)).
 Biber de Mil, un caf mesclat amb llet condensada, rovell d'ou, vermut, un tall de llim i canyella, servit amb gel granissat.
 Bomb o  biber es un caf amb llet condensada. Es tpic de la zona del Pas Valenci i a tota la costa de Llevant de la pennsula ibrica.
 Cigal, una beguda amb alcohol preparada amb brandi, rom o d'altres licors i caf a parts iguals. A alguns llocs, el licor es crema amb sucre, uns grans de caf i un tros de llim, encara que amb nata, es crema sense llim.
 caf Moka es un 1/3 caf express, 1/3 amb xocolata i 1/3 de llet;
 Xocolatat, un caf amb xocolata a parts iguals.
 Crema, (caf-crme) un caf al que s'hi posa un poc de nata o un nvol de llet. A la Sussa francfona, al caf amb llet l'anomenen renvers (invertit).
 Frapp a base de caf soluble batut, es pot servir amb llet i sempre molt fred. s molt popular a Grcia.
 Irlands, una beguda amb alcohol preparada amb un volum de whisky per cada tres volums de caf.
 Caf viens (o cappuccino alla viennese, a Viena s'anomena "Melange") s una preparaci composta d'un caf express llarg bastant clar, al qual s'hi posa llet calenta batuda amb nata, i com al cappucino, s'adorna el caf viens amb xocolata en pols o en encenalls.



 Caf "rapid" .
 Caf instantani .


El caf instantani i soluble s caf sec en pols o granulat, que s pot dissoldre rpidament a l'aigua calenta per a ser consumit.

El caf soluble instantani va ser creat al 1901 pel qumic d'USA d'origen japons, Satori Kato. Aquest tipus de caf actualment t molta demanda per la rapidesa de preparaci i el baix cost. La denominaci caf soluble es reserva al producte sec que resulta de l'extracci del caf torrat per mitj d'aigua potable i que cont exclusivament els principis solubles, spids i aromtics del caf.

Per a obtenir el caf soluble s'utilitzen dos processos diferents: l'"spray-dry" i la liofilitzaci. Als dos casos, el torrat o torrat del caf se fa a menor temperatura (entre 190 i 210 C) i a continuaci s mlt i solubilitzat en aigua calenta. El lquid obtingut se centrifuga i desprs s'asseca. Al procs "spray-dry" l'assecat es fa per aire calent, mentre que a la liofilitzaci es realitza per congelaci brusca a baixes temperatures.

El caf obtingut equival aproximadament a una tercera part del pes del caf verd.

Grcies a Nestl que desenvolup i comercialitz a escala mundial el seu caf soluble "Nescaf", al 1938, els soldats nord-americans pogueren prendre caf als llocs de combat durant la II Guerra Mundial.

Referncies.




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="446" title="Cafena" nonfiltered="289" processed="287" dbindex="289">

La cafena, tena o guaranina s un compost qumic que es troba en la naturalesa en les llavors de caf, de cacau (xocolata), de cola, en les fulles del te i en la guaran. s ben conegut per les seues caracterstiques, el seu intens sabor amarg i com a estimulant del sistema nervis central, el cor i la respiraci. Tamb t efectes dirtics. Sol afegir-se a alguns refrescs, com els refrescos de cola.

Propietats qumiques.
La cafena s un alcaloide de la famlia metilxantina, que tamb inclou els compostos teofillina i teobromina, amb estructura qumica semblant. En estat pur s un pols blanca molt amarg. Va ser descoberta en 1819 per Ruge i descrita en 1821 per Pierre Joseph Pelletier i Robiquet.

La seua frmula qumica s C8H10N4O2, el seu nom sistemtic s 1,3,7-trimetilxantina o 3,7-dihidro-1,3,7-trimetil-1H-purina-2,6-diona i la seua estructura pot veure's als diagrames inclosos. 

Una tassa de caf cont de 100 a 200 mg de cafena. Un caf exprs cont a prop de 100 mg, el caf descafenat, a Espanya, ha de contenir una quantitat de cafena no superior al 0,3%. La cafena es pot aconseguir tamb en pndoles estimulants de fins 200 mg.

 Efectes de la cafena .
La cafena inhibeix la fosfodiesterasis, que s responsable de la desactivaci de la AMPc. El creixement de la taxa de AMPc intracellular, amplifica les seues accions de segon missatger, la qual cosa la fa responsable de les principals  conseqncies farmacolgiques de la cafena. La cafena produeix vasoconstricci; presenta efectes a nivell dels sistemes cardiovasculars, respiratori i gastrointestinal. Addicionalment, actua a nivell dels msculs esqueltics, del flux sanguini renal, la glicogenolisa i de la lipolisa. 

El consum en quantitats molt grans pot provocar una intoxicaci.  Els seus smptomes sn  insomni, nerviosisme, excitaci, cara rogenca, augment de la diresi i problemes gastrointestinals. En algunes persones els smptomes apareixen consumint quantitats molt xicotetes, com 250 mg per dia. Ms enll d'un gram al dia pot produir contraccions musculars involuntries, desvaris, artmia cardaca, i agitacions psicomotrius. Els smptomes  de la intoxicaci amb cafena sn semblants als del pnic i de ansietat generalitzada. La LD50 estimada de la cafena s de 10 g, l'equivalent de la qual s d'un mitjana de 50 tasses de caf.

 Vegeu tamb .
 Metilxantina;
 Teobromina;
 Teofillina;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="447" title="Caixa" nonfiltered="290" processed="288" dbindex="290">


En general, una caixa s un contenidor destinat a guardar-hi objectes o per embalar-los. Se sol cobrir amb una tapa, que pot o no estar unida a la part principal, i normalment s de forma rectangular o quadrada. Vegeu caixa (contenidor)

Segons el context, el terme caixa pot voler dir:
Acstica: element reverberatori per tal de millorar la reproducci d'algun aparell que produeixi so (normalment un altaveu). Vegeu caixa acstica.
Aviaci: artefacte qu enregistra els parmetres de vol dels avions, vegeu caixa negra.
Comer: aparell destinat a enregistrar el valor de les vendes i a guardar-hi provisionalment els diners. Vegeu caixa enregistradora.
Decoraci: vegeu caixa de msica.
Economia: tipus d'entitat financera. Vegeu caixa d'estalvis.
Msica: instrument musical, vegeu caixa (instrument musical).
Seguretat: recipient destinat a guardar-hi coses de valor. Vegeu caixa de cabals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="448" title="Carboni" nonfiltered="291" processed="289" dbindex="291">

El carboni s un element qumic de nombre atmic 6. s un element generalment tetravalent, no metllic i gass a temperatura ambient.

s l'element qumic base en la vida orgnica tal i com es coneix, i s la base de la qumica orgnica. Totes les formes de vida que es coneixen estan formades de molcules compostes principalment per carboni, hidrogen, nitrogen i oxigen (a ms de multitud d'altres elements en menys proporci). Aquest element no metllic t la interessant propietat de ser capa d'enllaar-se amb ell mateix i amb una mplia varietat d'altres elements. Es coneixen prop de 10 milions de compostos orgnics formats per estructures de carboni.

 Caracterstiques notables .
El carboni s un element notable per diverses raons:
El carboni no va ser creat durant el Big Bang, ats que requereix per a la seva generaci una collisi triple de partcules alfa (nuclis d'heli). L'univers inicialment es va expandir i refredar massa rpid per a fer aix possible. Per a l'interior de les estrelles es troba una concentraci suficient d'heli per a transformar alguns nuclis d'aquest element en carboni a travs de l'anomenat procs triple alfa.
A l'interior de les estrelles, el cicle del carboni i nitrogen proporciona part de l'energia produda pel Sol i altres estrelles.
 Les seves diferents estructures inclouen una de les substncies ms toves conegudes (el grafit) i una de les ms dures (el diamant). (vegeu: escala de Duresa Mohs);
 A ms, t una gran afinitat per enllaar-se qumicament amb altres toms petits, i la seva petita mida li permet la formaci d'enllaos mltiples. Aquestes propietats permeten al carboni formar prop de 10 milions de compostos orgnics diferents. Aquests compostos de carboni sn la base de tota la vida a la Terra. ;
Amb l'oxigen, forma el dixid de carboni, vital per al creixement de les plantes i altres auttrofs (vegi's cicle del carboni). ;
Amb l'hidrogen forma nombrosos compostos, anomenats genricament hidrocarburs, essencials per la indstria i el transports actuals, en forma de combustibles fssils. ;
Amb hidrogen i oxigen, forma una gran varietat de compostos, com per exemple els cids grassos, essencials per la vida, i els sters que donen el seu gust caracterstic a les fruites.

Aplicacions.
El carboni s un component vital de tots els ssers vius, i sense el qual la vida, tal com la coneixem, no podria existir. L'activitat econmica ms gran relativa al carboni (en l'actualitat) s en forma d'hidrocarburs, els anomenats combustibles fssils, gas met i cru. El cru s usat per la indstria petroqumica per a produir principalment petroli, gasolina, gas-oli i queros a travs d'un procs de destillaci en les anomenades refineries. El cru s la matria primera per a moltes substncies sinttiques, entre elles els omnipresents plstics.

Altres usos:
 L'istop 14C, descobert el 27 de febrer de 1940 s usat en la dataci radioactiva.
 El grafit s combinat amb argiles per a formar les mines usades en els llapis.
 El diamant s usat com a pedra preciosa amb finalitats decoratives atesa la seva brillantor, i tamb s'usa per a fabricar moles de perforaci, grcies a la seva duresa.
 El carboni s'afegeix al ferro per a fabricar acer.
 El carboni s usat per a fabricar barres de control en reactors nuclears;
 Pols de grafit cuita s usada com a carb per a coure peces d'art i per a altres usos.
 El carb en pndoles o en pols s usat per a absorbir toxines o verins en l'aparell digestiu;

Les propietats qumiques i estructurals dels fulerens, en la forma de nanotubs de carboni, tenen un futur prometedor en el naixent camp de la nanotecnologia.

 Histria .

El carboni (l'origen llat del mot prov del carb), fou descobert a la prehistria, i es creava a partir de la crema de material orgnic (llenya) en manca d'oxigen. L'objectiu de l'ofici de carboner era l'obtenci de carb.

Els diamants, tamb coneguts des de fa molt temps, sn considerats la pedra preciosa per excellncia, atesa la seva gran duresa i lluentor.

Els fullerens, descoberts a la dcada dels 80, tenen un futur prometedor en el camp de la nanotecnologia.

 Abundncia i obtenci.
El carboni no es va crear durant el Big Bang perqu hagus necessitat la triple collisi de partcules alfa (nuclis atmics d'heli) i l'univers es va expandir i refredar massa rpid perqu la probabilitat que aix esdevingus fora significativa. On si ocorre aquest procs s en l'interior de les estrelles (en la fase RH (Branca horitzontal)) on aquest element s abundant, trobant-se a ms en altres cossos celestes com els estels i en les atmosferes dels planetes. Alguns meteorits contenen diamants microscpics que es van formar quan el sistema solar era encara un disc protoplanetari.

En combinaci amb altres elements, el carboni es troba en l'atmosfera terrestre i dissolt en l'aigua, i acompanyat de menors quantitats de calci, magnesi i ferro forma enormes masses rocoses (calcria, dolomia, marbre, etc.).

El grafit es troba en grans quantitats en Estats Units, Rssia, Mxic, Groenlndia i ndia.

Els diamants naturals es troben associats a roques volcniques (kimberlita i lamproita). Els majors dipsits de diamants es troben al continent afric (Sud-frica, Nambia, Botswana, Repblica del Congo i Sierra Leone. Existeixen a ms dipsits importants a Canad, Rssia, Brasil i Austrlia.

Alltrops.
Depenent de les condicions de formaci pot trobar-se en diverses allotropies, actualment es coneixen quatre alltrops del carboni:
Amorf;
Grafit;
Diamant;
fuller;
El 22 de mar del 2004 es va anunciar el descobriment del cinqu alltrop a la revista Nature (vegeu l'article);

En la seva forma amorfa, el carb s essencialment grafit, per sense formar cap macroestructura cristallina. Est formant un polsim, que s el component principal de substncies com s el carb i el sutge.



A pressions normals, el carb pren la forma de grafit (sistema hexagonal), un mineral molt tou, en el qual cada tom est enllaat a tres ms formant un pla de celles hexagonals (com en un rusc d'abelles). Cont 3 electrons en orbitals bidimensionals anomenats sp2, i un electr en l'orbital s. En el grafit, capes planes d'toms de carboni, s'apilen les unes sobre les altres, com en un llibre.
Els enllaos que formen els toms de carboni tamb els trobem en els hidrocarburs aromtics.

Les dues formes conegudes del grafit lalfa (hexagonal) i la beta (rombodal) tenen les mateixes propietats fsiques, per la seva estructura cristallina difereix. Els grafits que es formen a la natura contenen fins un 30% de la forma beta, mentre que els grafits formats sintticament noms contenen grafit en la forma alfa. s possible convertir el grafit de la forma alfa a la forma beta, a travs de processos mecnics, per tot el grafit en forma beta es transforma una altra vegada en grafit alfa quan s escalfat per sobre dels 1000C

Atesa la deslocalitzaci dels electrons en el nvol pi, en els cristalls de grafit, aquests condueixen l'electricitat. El material s tou i les capes, sovint separades per altres toms, es mantenen unides grcies a la fora de Van der Waals, de manera que rellisquen amb certa facilitat les unes sobre les altres.



A pressions molt altes, el carboni forma un altre alltrop anomenat diamant, en el qual cada tom est enllaat a quatre ms. Forma cristalls de Diamant (sistema cbic), el mineral ms dur conegut. El diamant t la mateixa estructura cristallina que el silici i el germani, i grcies a la fora de l'enlla carboni-carboni, s la substncia ms resistent a les ratllades, juntament amb el nitrur de bor (BN) un compost isoelectrnic del diamant, i que comparteix la mateixa estructura cristallina que aquest. Cont 4 electrons en els orbitals tridimensionals anomenats sp3. Amb el temps, el diamant tendeix a convertir-se en grafit, per a temperatura ambient la conversi s tan lenta que s indetectable. En les condicions adequades, el carboni pot cristallitzar com a Lonsdaleita, una forma similar al diamant per hexagonal.



Formant compostos de la famlia dels fullerens (en el fuller ms simple, 60 toms de carboni formen una capa graftica, organitzada tridimensionalment, de manera similar a una pilota de futbol), i nanotubs de carboni (on s'organitza tamb tridimensionalment en forma de tub).

El fullerens tenen una estructura semblant a la del grafit, per en lloc d'usar nicament l'empaquetament hexagonal, tamb contenen pentgons (o possiblement heptgons) d'toms de carboni. Aquests empaquetaments dobleguen les capes planes d'toms en esferes, ellipses o cilindres. Les propietats dels fullerens no han estat encara completament analitzades. El nom dels fullerens prov que aquestes agrupacions d'toms de carboni s'assemblen a les cpules geodsiques construdes per Buckminster Fuller. Pel mateix motiu, els fullerens tamb sn anomenats "buckyboles" i "buckytubs".

En el carb vitri s isotrpic, i s ms fort que el vidre. A diferncia del grafit normal, les capes graftiques no s'apilen les unes sobre les altres, sin que estan organitzades en totes direccions.

Un altra substncia s la fibra de carboni, semblant al 'carb vitri' i obtinguda estirant fibres orgniques i carbonitzant-les. D'aquesta manera s'alineen els plans de carboni en la direcci de la fibra. El resultat sn fibres amb una resistncia especfica ms gran que l'acer.

Tamb es troba formant enllaos covalents en la qumica orgnica, de la qual n's el pilar bsic, i forma part de tots els ssers vius.

Compostos.
El carboni s l'tom clau en l'estructura de les biomolcules o molcules que formen la matria viva, grcies a la seva capacitat de formar llargues cadenes i anells, i de formar enllaos covalents amb nombrosos elements, la qual cosa origina una extraordinria varietat de molcules amb propietats fsico-qumico-biolgiques diferents.

Quan s'uneix amb oxigen, forma el dixid de carboni (CO2), s el compost que expellim els animals en respirar, i s absolutament vital per al creixement de les plantes. Tamb pot formar en condicions de manca d'oxigen el monxid de carboni (CO), on a diferncia del que s normal, el carboni actua amb estat d'oxidaci 2.

Trobem grans quantitats de carboni en la litosfera, sobretot en el carbonat de calci (CaCO3), integrant de les roques calcries. La dissoluci d'aquests carbonats o de dixid de carboni en aigua genera l'i carbonat (CO3=), i l'i bicarbonat (HCO3-).

A la natura, sovint es troba sense combinar en els diferents tipus de carb (amb graus variables d'impureses). El carb va ser usat com a combustible fssil, permetent la revoluci industrial. En els pasos ms rics, la utilitzaci del carb ja ha estat reemplaada per la utilitzaci dels hidrocarburs.

Quan s'uneix amb hidrogen, forma diversos compostos anomenats hidrocarburs, essencials per a la indstria en forma de combustibles fssils. Els hidrocarburs ms simples sn;
 Met; CH4,  l'hidrocarbur ms simple, un carboni i quatre hidrgens;
 Et; CH3-CH3;
 Prop; CH3-CH2-CH3, usat com a combustible industrial;
 But; CH3-CH2-CH2-CH3, Usat com a combustible domstic;
 Pent; CH3-CH2-CH2-CH2-CH3;
. ..

El gas natural, el petroli, la gasolina i el quitr sn barreges d'hidrocarburs de diferents longituds, i amb diferents propietats, que poden a ms incloure altres substncies.

Quan es combina amb oxigen i hidrogen, forma molts grups de compostos, inclosos els cids grassos, essencials per a la vida, i els sters, que donen gust a moltes fruites.

Vegeu tamb.
Istops del carboni;





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="452" title="Enlla covalent" nonfiltered="292" processed="290" dbindex="292">

L'enlla covalent s un tipus d'enlla qumic en qu dos toms comparteixen un o ms parells d'electrons. L'atracci resultant de la compartici d'aquests parells d'electrons mant junta la molcula. Els toms tendeixen a compartir electrons de tal manera que la seva escora quedi plena. Aquest tipus d'enlla s ms fort que l'enlla d'hidrogen i similar en fora a l'enlla inic.

L'enlla covalent es dna habitualment entre toms amb electronegativitat semblant, on cap dels dos toms t prou energia per a arrencar un electr d'un altre tom. L'enlla covalent s ms com entre els toms de no metalls, mentre l'enlla inic s ms com entre dos toms de metall o entre un tom de metall i un de no metall.

L'enlla covalent sol ser ms fort que els altres tipus d'enlla, com ara l'enlla inic. A diferncia de l'enlla inic, en qu la fora d'atracci elctrica no direccional mant junts els ions, l'enlla covalent s altament direccional. s per aix que les molcules covalents tendeixen a formar-se en un nombre relativament petit de formes caracterstiques, amb els enllaos disposats en uns determinats angles.

Histria de l'enlla covalent.

La referncia ms antiga a la idea d'enlla covalent la trobem en Gilbert N. Lewis, qiu el 1916 va descriure la compartici de parells d'electrons entre toms. Va introduir l'anomenada Notaci de Lewis, on els electrons de valncia (els de l'escora) sn representats per punts entorn dels smbols atmics. Els parells d'electrons situats entre els toms representen enllaos covalents. Diversos parells d'electrons representen enllaos mltiples, com ara el doble enlla o el triple enlla. A la figura es mostren diversos exemples de notaci de Lewis. Es mostra en color blau una forma alternativa, on els electrons enllaants es representen mitjanant lnies.

Tot i que la idea de la compartici de parells d'electrons ofereix una explicaci efectiva i qualitativa de l'enlla covalent, ens cal la mecnica quntica per a entendre la naturalesa d'aquest tipus d'enlla i predir les estructures i les propietats de molcules simples. Walter Heitler i Fritz London sn considerats els primers en obtenir amb xit una explicaci quntica de l'enlla qumic, concretament el de la molcula d'hidrogen, el 1927. El seu treball es basa en el model d'enlla de valncia, que assumeix que un enlla qumic es forma quan se superposen els orbitals atmics dels toms que participen en l'enlla. 

Ordre d'un enlla.
L'ordre d'un enlla s el nombre de parells d'electrons compartits en un enlla.
El tipus ms habitual d'enlla covalent s l'enlla simple, la compartici d'un parell d'electrons entre dos toms. Tots els enllaos amb ms d'un parell d'electrons compartit sn anomenats enllaos covalents mltiples. Aquell enlla covalent on es comparteixen dos parells d'electrons s anomenat enlla doble i  aquell on es comparteixen tres parells d'electrons s anomenat enlla triple. Un exemple d'enlla doble s a l'cid nitrs (entre N i O) , i un exemple d'enlla triple s al cianur d'hidrogen (entre C i N.)

L' enlla covalent qudruple s molt ms rar que els simples, dobles i triples. Tant el carboni com el silici poden en teoria formar un enlla qudruple; tanmateix, les molcules que formen sn extremadament inestables. Si ens imaginem els tres orbitals que es comparteixen en un enlla triple com esquerra, dreta i amunt, el quart orbital ha de fer-se lloc entre aquests tres, cosa que duu a l'inestabilitat. Les molcules de C2 sols poden ser observades observades en el buit, i les molcules de Si2 sn encara ms inestables. S'observen enllaos qudruples estables entre un element de transici i un metall, o b entre dos elements de transici, formant compostos organometllics.

S'ha observat l'enlla sxtuple, encara ms rar, entre elements de transici en estat gass.

Ressonncia.
Algunes estructures poden ser representades per ms d'una estructura de Lewis vlida; per exemple, l'oz, O3. La notaci de Lewis ens diu que l'O central formar un enlla simple amb un O i un enlla doble amb l'O restant, per no ens diu pas amb quin O ha d'haver el doble enlla i amb quin el simple; per tant, tant el primer O com el segon tenen igual probabilitat de formar l'enlla doble. Les dues estructures de Lewis resultants sn anomenades estructures de ressonncia. De fet es considera que l'estructura vertadera s un hbrid de ressonncia entre totes les estructures de ressonncia. En l'exemple, en lloc de tenir un enlla doble i un enlla simple, hi ha de fet dos enllaos d'ordre 1.5 amb aproximadament tres electrons a cada un.

Un cas especial de ressonncia es dna en els anells aromtics d'toms; per exemple en el benz. Els anells aromtics sn composats per toms en forma de cercle i enllaats per enllaos covalents que, segons l'estructura de Lewis, sn alternadament simples i dobles. De fet, els electrons tendeixen a distribuir-se uniformement a l'anell d'toms. En les estructures aromtiques els electrons es representen freqentment mitjanant un cercle dins el cercle d'toms en lloc de lnies o punts.

Teoria actual.
En l'actualitat el model d'enlla de valncia ha estat substitut pel model d'orbitals moleculars. En aquest model, a mesura que els toms s'apropen, els orbitals atmics interactuen per formar orbitals moleculars hbrids. Aquests orbitals moleculars sn un hbrid dels orbitals atmics originals i s'estenen entre els dos toms enllaats.

Emprant mecnica quntica s possible de calcular l'estructura electrnica, els nivells d'energia, els angles d'enlla, les distncies d'enlla, els moments dipolars i l'espectre de freqncies de les molcules amb gran precisi. Avui en dia les distncies i els angles d'enlla poden calcular-se amb la mateixa precisi en qu poden ser mesurades (les distncies fins a uns pocs pm i els enllaos fins a uns pocs graus.) En el cas de molcules petites, els clculs d'energia sn prou precisos per ser tils per determinar-ne l'entalpia de formaci.



























 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="457" title="Cincia" nonfiltered="294" processed="291" dbindex="294">
;
La cincia (del llat scientia) s, etimolgicament, un conjunt de coneixements. No obstant aix, tot sovint, i en gran mesura d'en de la revoluci copernicana, fa referncia especialment a l'activitat destinada a adquirir coneixements ("fer cincia"). D'altra banda, a partir del segle XIX, el camp semntic de la paraula es restringeix a l'esfor organitzat per conixer la realitat mitjanant el mtode cientfic, i es desvincula aix la filosofia de les cincies exactes i les experimentals.

Cincia s el coneixement del saber conscient i capa de ser comunicat i discutit, organitzat i en el sentit de fer factible les operacions que permetin l'aproximaci a la realitat, i sempre aportant coneixements que puguin ser desmentits amb el criteri de validesa.

El conjunt de la cincia es pot dividir en dos grans eixos:
 Cincies pures (el desenvolupament de teories) versus cincies aplicades (l'aplicaci de les teories a les necessitats humanes); o;
 Cincies naturals (l'estudi del nostre entorn natural) versus cincies socials (l'estudi del comportament dels humans i de les societats).

Qu s la cincia?.

Article principal: Filosofia de la cincia

L'efectivitat de la cincia com a mtode per adquirir coneixement ha constitut un notable camp d'estudi per la filosofia. La filosofia de la cincia intenta entendre la natura i la justificaci del coneixement cientfic i les seves implicacions tiques. Ha resultat particularment difcil obtenir una definici del mtode cientfic que pugui servir per diferenciar el que s cincia del que no. Existeixen diferents teories que intenten explicar qu s exactament la cincia. Segons l'empirisme, les teories cientfiques sn objectives, comprovables empricament i previsibles   prediuen resultats emprics que poden ser verificats i possiblement contradits.

Pel contrari, el realisme cientfic defineix la cincia en termes ontolgics: la cincia s l'identificaci dels fenmens i dels elements de l'entorn, de les energies que els causen, dels mecanismes pels quals hi exerceixen aquestes energies, i de les fonts d'aquestes energies en el context de l'estructura o natura interna del subjecte en estudi.

Fins i tot en la tradici emprica, per a ser cautes, s'ha d'entendre la "predicci" com el resultat d'un experiment o estudi, i no literalment la predicci del futur. Per exemple, dir que "un paleontleg pot realitzar prediccions sobre la trobada d'un determinat tipus de dinosaure" s coherent amb la definici empiricista de predicci. Per altra banda, cincies com la geologia o la meteorologia no necessiten poder fer prediccions precises sobre terratrmols o l'oratge per a ser considerades com a cincies. El filsof empiricista Karl Popper tamb argument que una verificaci segura s impossible i que les hiptesis cientfiques sols poden ser falsades.

El positivisme, una forma d'empirisme, recomana usar la cincia, segons s definida per l'empirisme, per a governar assumptes humans. Donada la seua propera afiliaci, els termes "positivisme" i "empirisme" sn sovint intercanviables. Ambds han sigut objectiu de crtiques. Per una banda, W. V. Quine demostr la impossibilitat d'un llenguatge d'observaci independent de la teoria, aix que la mateixa idea de comprovar teories amb fets s problemtic.

Una de les crtiques ms importants a l'empirisme, per, prov de Thomas Kuhn. Segons ell les observacions sempre estan "carregades de teoria". Kuhn argument que la cincia implica "paradigmes", conjunts d'assumpcions, lleis, prctiques, etc. (normalment no verificats) i que les transicions d'un paradigma cap a una altra generalitat no impliquen la verificaci o negaci d'una teoria cientfica. En realitat, segons Kuhn, no es pot dir si un paradigma s millor que un altre ja que ambds sn "incommensurables". A ms, raon que la cincia no ha avanat histricament com una acumulaci constant de fets, tal i com el model empric implica.

Tant Popper com Kuhn s'oposen a les posicions positivistes i falsacionistes concedeixen prioritat a la teoria sobre l'observaci. Imre Lakatos intent modificar el falsacionisme de Popper utilitzant alguns dels conceptes de Kuhn, per sense caure en el, per a ell, terrible relativisme implcit en la idea kuhniana de paradigma. Lakatos introdu el concepte de programa d'investigaci, format per un nucli central i un conjunt suposicions addicionals, de manera que les observacions experimentals afecten bsicament a les hiptesis addicionals per no modifiquen substancialment el nucli central. 

Altres filsofs, com Paul Feyerabend, tenen una visi molt ms "anarquista" de la cincia i fins i tot neguen que existeixi un mtode especficament cientfic i que res no distingeix la cincia d'altres formes de coneixement.

Qu fa cincia?.

Els cientifics sn els encarregats de portar a terme el conegut com a ciencia
Grans cientifics com Galileo Galilei, conegut com a Ator Thor, Einstein apodat Snikroll, Tokmel Souskhy a qui tothom coneixia com a Ringo i Stefen Hauking tamb conegut com a Cracx van ser uns personatges mol importants en aquests camps.

Cincia i pseudocincia.


La cincia es recolza sobretot en la deducci i la demostraci, si b de vegades ha d'usar la inducci, ja que no pot proporcionar una explicaci completa del mn.

Aquestes "mancances" de la cincia han estat aprofitades per altres disciplines que reivindiquen l'apellatiu de cincia, si b la comunitat internacional les denomina pseudocincies (s un terme despectiu). Dintre aquest grup s'englobarien l'astrologia, l'ufologia o l'esoterisme, per exemple. La medicina alternativa acostuma a estar classificada tamb com a pseudocincia, si b sovint s noms medicina oriental (homeopatia, acupuntura...)

Les pseudocincies no suporten la prova de la falsabilitat ni la de la navalla d'Occam. No s'han de confondre amb disciplines que reivindiquen vies alternatives de coneixement a la ra, amb la protocincia o amb postulats populars.

 Objectius de la cincia .
Abans d'explicar quins sn els objectius de la cincia, conv considerar els objectius que sovint se li adjudiquen errniament:
Malgrat l'opini generalitzada, l'objectiu de la cincia no s donar resposta a totes les preguntes. L'objectiu de les cincies fsiques s contestar sols a aquelles que pertanyen a la realitat fsica. A ms, la cincia no pot encarregar-se de totes les preguntes possibles; per tant, l'elecci de quines preguntes respondre s important.
La cincia no pot i no produeix veritats absolutes i inqestionables. En compte d'aix, la cincia fsica sovint prova hiptesis sobre alguns aspectes del mn fsic i quan s necessari les revisa o canvia d'acord amb les noves observacions o dades.
Segons l'empirisme, la cincia no fa cap declaraci sobre com la natura realment "s". La cincia sols pot fer conclusions sobre les nostres observacions de la natura. Tant els cientfics com la gent que accepta la cincia creuen, actuen com si la natura realment "fora" tal i com la cincia afirma. Nogensmenys, a sols s un problema si acceptem la noci emprica de la cincia.
La cincia no s una font de jus subjectius de valor, encara que certament pot parlar d'assumptes d'tica i poltica senyalant les conseqncies probables de certes accions. El que hom projecta des de les hiptesis cientfiques actuals ms raonables cap a altres rees d'inters no s assumpte de la cincia, i el mtode cientfic no ofereix assistncia a aquells que desitgen fer-ho. No obstant aix, sovint s'afirma una justificaci o rebuig cientfic per a moltes coses. Per suposat, els jus de valor sn intrnsecs a la cincia mateixa: per exemple, la cincia valora la veritat i el coneixement.

L'objectiu subjacent o propsit de la cincia per a la societat i els seus individus s produir models tils de la realitat. S'ha dit que s virtualment impossible fer deduccions a partir dels sentits humans que descriuen el que la natura "s".

Per altra banda, la cincia pot fer prediccions basades en observacions. Amb freqncia aquestes prediccions beneficien la societat o individus humans que fan s d'elles. Per exemple, la fsica de Newton i, en casos ms extrems, la relativitat, ens permeten predir qualsevol cosa des de l'efecte que tindr una bola de billar sobre una altra fins a la trajectria de transbordadors espacials o satllits. Les cincies socials ens permeten predir (amb limitada precisi per ara) coses com turbulncies econmiques, i tamb ens ajuden a entendre millor el comportament hum i a produir models de la societat i actuacions ms empriques en les poltiques governamentals.

Resumint:
La cincia produeix models tils, que sovint ens permeten fer prediccions tils: la cincia intenta descriure qu s, per evita intentar determinar qu s (el qual s, per raons prctiques, impossible).
La cincia s una ferramenta til, s el cos en creixement del coneixement que ens permet tractar ms efectivament amb el que ens envolta i adaptar-nos i evolucionar com un tot social a ms de independentment.

A vegades es cau en l'error d'extrapolar els resultats o explicacions de la cincia a altres dominis. Un exemple d'aquest error s la fallcia naturalista, que consisteix a creure que una cosa s bona si s natural i dolenta si no ho s, sense considerar que la moral no pot ser regida per la cincia. Errors similars estan a la base de les guerres entre cincia i religi, que han durat segles: ni la cincia pot encara resoldre els problemes de la metafsica ni serveix per negar o provar la fe; alhora la creena no podr ser mai argument de veritat o mentida. A ms a ms, la cincia canvia i revisa els seus propis postulats, no es pot acceptar com a dogma infallible

L'individualisme s una assumpci tcita subjacent en la major part dels informes sobre cincia, en els que aquesta es tracta com si es tracts purament d'un sol individu enfrontant-se a la natura, fent experiments i predient hiptesis. Per de fet, la cincia s sempre una activitat collectiva conduda per una comunitat cientfica. A pot demostrar-se de moltes maneres, tal volta la ms fonamental i trivial s que els resultats cientfics deuen comunicar-se amb el llenguatge. Per tant, els valors de les comunitats cientfiques impregnen la cincia que aquestes produeixen.

El mtode cientfic.
Article principal: Mtode cientfic

El mtode cientfic s una manera de procedir per tal de trobar explicacions cientfiques de fenmens reprodubles. Els passos essencials del mtode cientfic sn la iteraci i recursi dels segents:
Caracteritzaci (quantificaci, observaci i presa de mesures);
Hiptesi (es proposa una explicaci provisional);
Predicci (deduda lgicament a partir de la hiptesi);
Comprovaci de la predicci (amb nous experiments);

El paper de les matemtiques.

Les matemtiques, apart de constituir una disciplina en elles mateixes, funcionen com a llenguatge de la majoria de cincies. s un llenguatge bastant universal, de trets formals, recolzat en la lgica i la racionalitat i amb un significat nic per a cada terme que el fan idoni per a les demostracions i teories, a diferncia de moltes parfrasis en llenges naturals. El paper ms important de les matemtiques en la cincia s l'expressi dels models cientfics. Observar i recopilar mesuraments, aix com fer hiptesis i prediccions: tot aquest requereix de models matemtics i de l's extensiu d'aquesta disciplina. Les branques aplicades ms usades sn el clcul, en sentit ampli, i l'estadstica; les branques de matemtica pura ms usades sn topologia i l'anlisi numric.

 Histria de la Cincia .
Articles principals: Histria de la cincia, Revoluci cientfica

La histria de la cincia no s'interessa nicament pels fets posteriors a la revoluci cientfica i la implementaci del mtode cientfic, sin que intenta rastrejar els precursors de la cincia moderna fins a temps prehistrics. 



A Occident, l'avantsala a la cincia va ser la filosofia de la natura, que desacreditava l'experimentaci com a mtode de validaci del coneixement i es concentrava en l'observaci pura. Un dels ms destacats filsofs de la natura va ser el pensador Aristtil (384 aC - 322 aC).

Desprs d'Aristtil, la cincia grega es va anar independitzant de la filosofia.

El mn oriental tamb va desenvolupar sistemes cientfics propis, sent aquests ms complexes als d'occident durant gran part de la histria.



Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident (476) gran part d'Europa va perdre contacte amb el coneixement escrit. A aquest llarg perode d'estancament sovint es coneix com ledat fosca. 

El Renaixement (segle XIV a Itlia), anomenat aix pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar la fi de l'edat mitjana i va fundar fonaments slids per al desenvolupament de nous coneixements. Dels cientfics d'aquesta poca en destaca Coprnic, a qui se li atribueix haver iniciat la revoluci cientfica amb la seva teoria heliocntrica. 

Entre els pensadors ms prominents que van donar forma al mtode cientfic i a l'origen de la cincia com sistema d'adquisici de coneixement cap destacar a Roger Bacon a Anglaterra, Ren Descartes a Frana i Galileo Galilei a Itlia. 

Actualitat.
La histria recent de la cincia est marcada pel continu refinatge del coneixement adquirit i el desenvolupament tecnolgic, accelerat des de l'aparici del mtode cientfic. El desenvolupament modern de la cincia avana en parallel amb el desenvolupament tecnolgic impulsant-se ambds camps mtuament. Si b les revolucions cientfiques de principis del segle XX van estar lligades al camp de la fsica a travs del desenvolupament de la mecnica quntica i la relativitat general, en el segle XXI la cincia s'enfronta a la revoluci biotecnolgica i dels nanomaterials, amb el debat de rerefons sobre el principi de precauci, la cincia postnormal i la democratitzaci de l'activitat tecno-cientfica.

Classificaci de les principals disciplines cientfiques.
Article principal: Llista de disciplines cientfiques

Avui dia ja no es pot parlar de cincia de manera genrica, ja que l'especialitzaci del saber s tal que han aparegut nombroses disciplines sota aquest terme. Les ms rellevants sn les que apareixen a:

Cincies pures.
Matemtiques - Lgica;

Cincies naturals.

Astronomia - Biologia - Bioqumica - Biotecnologia - Cincies Ambientals - Cincies de la Terra - Ecologia - Fsica - Geologia - Qumica;

Cincies socials o humanes.

Antropologia - Arqueologia - Biblioteconomia - Cincies de la informaci - Cincies poltiques - Dret - Economia - Geografia - Histria - Lingstica - Pedagogia - Psicologia - Sociologia - Filosofia - Religions i creences - Urbanisme;

Cincies aplicades.

Agricultura - Astronutica - Automoci - Cincies de la salut - Comunicacions i transports - Gastronomia - Geografia - Informtica - Mineria - Pesca - Ramaderia - Tecnologia;

Referncies.

A. F. Chalmers. Qu es esa cosa llamada ciencia? (Siglo XXI editores. Madrid, 1982). Introducci divulgativa i molt entenedora a la filosofia de la cincia i l'epistemologia.

Enllaos externs.

Glossari de cincies;
Catalunya, terra de cincia?;
 Una web sobre la imatge que els nens catalans tenen de les cientfiques i dels cientfics ;
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="458" title="Cincies de la salut" nonfiltered="295" processed="292" dbindex="295">

Les cincies de la salut sn el conjunt de disciplines cientificotecnolgiques que tracten de la preservaci i restauraci de la salut.

Les cincies de la salut tracten de tot all relacionat amb la salut humana o animal. Comprn dues parts: d'una banda, l'estudi, recerca i coneixement sobre la salut, sobre com millorar-la i el guariment de malalties; de l'altra, el coneixement del funcionament de l'organisme hum i dels animals. La recerca en cincies de la salut es basa en la Biologia, la Qumica i la Fsica, per tamb en les Cincies Socials.

La triple divisi de Claude Bernard de la Medicina experimental s fonamentalment vlida per al que avui coneixem com a cincies de la salut:

Fisiologia: S'ocupa de l'estudi cientfic de l'estadi normal.
Patologia: Estudia la natura de les malalties.
Teraputica: Estudia el tractament de les malalties.

 rees de coneixement de les Cincies de la Salut .

Cincies de laboratori clnic;
Bioqumica Clnica;
Citohematologia Clnica;
Gentica Molecular Clnica;
Hemostasiologia Clnica;
Immunologia Clnica;
Microbiologia Clnica;
Parasitologia Clnica;

Cincies de la nutrici;
Bromatologia;
Diettica;

Farmcia;
Biofarmcia;
Farmcia Comunitria;
Farmcia Galnica o Tecnologia Farmacutica;
Farmcia Hospitalria;
Farmacognsia;
Qumica Farmacutica;
Farmacologia;
Farmacologia Clnica;
Teraputica;

Infermeria;

Fisioterpia;

Terpia ocupacional;

Logopdia;

Optometria;

Podologia;

Educaci Fsica;

Psicologia;
Psicologia Clnica;
Psicologia de la Salut;

Medicina (cliqueu per a veure les especialitats mdiques);

Odontologia;

Veterinria;

 Associacionisme a les Cincies de la Salut .

 Associaci d'Estudiants de Cincies de la Salut (AECS);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="461" title="Principat de Catalunya" nonfiltered="296" processed="293" dbindex="296">





El Principat de Catalunya, per antonomsia el Principat o tamb Catalunya, s el territori histric i cultural catal que comprn Catalunya i Catalunya Nord. Administrativament, la part que es troba a l'Estat espanyol s'ha constitut com a Comunitat autnoma, mentre que la part del nord no est constituda com a ens jurdic-administratiu, ans forma part del departament francs dels Pirineus Orientals. Tanmateix, aquest territori es coneix com la Catalunya del Nord de manera no oficial. s la part territorialment ms extensa de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Pasos Catalans.

Tant Catalunya com Principat de Catalunya s'utilitzen tamb de forma restringida per referir-se a l'mbit espanyol. Per altra banda, les fronteres entre Catalunya i Arag foren relativament laxes i canviants i algunes rees del que avui es coneix com a Franja de Ponent en moments histrics han variat la seua adscripci entre Arag i el Principat de Catalunya.


Denominaci de Principat.

El Principat de Catalunya s un terme jurdic (en llat principatus) que aparegu al segle XIV per indicar el territori sota jurisdicci de les Corts Catalanes, el sobir del qual (en llat, princeps) era el rei del Casal de Barcelona, sense ser formalment un regne sin una agrupaci de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts.

Sovint s'ha utilitzat el ttol nobiliari de Prncep per l'hereu de la corona. En el cas de la corona d'Arag l'hereu portava el ttol de Duc de Girona, ms tard canviat a Prncep de Girona. El Principat de Catalunya no es tracta d'un ttol nobiliari sin d'una denominaci jurdica equivalent a domini o sobirania.

La primera referncia es troba en la convocatria a les Corts de Perpiny, del 1350, feta pel rei Pere el Cerimonis. A les segents corts generals de la Corona, celebrades a Monts el 1362, se saluda al rei com illustrissimus princeps et dominus dominus Petrus dei gratia rex Aragonum  Et inter alios illi de principatu Cathalonie sub hac forma.. 

Prviament ja s'utilitzava princeps per denominar al sobir amb una autoritat superior a la nominal de comte, i principatus per indicar el seu domini format per diversos comtats: Borrell II, per consensum principis Borrellum; Ramon Borrell, inclutus princeps Raimundus; Berenguer Ramon I, principis nostri Berengarii; Ramon Berenguer I, principis Barchinonensis ; Ramon Berenguer IV, lo Comte e princep de Catalunya i desprs de l'acord amb Ramir II d'Arag, prncep i dominador d'Arag.

En l'usatge 65 de les Corts del 1064 s'anomena a Ramon Berenguer I i a Almodis de la Marca com a principes del principatu que consistia en els comtats de Barcelona, Girona i Osona (quedaven al marge els altres comtats encara que n'eren feudataris). En l'usatge 61 es determina l'extensi martima del Principat des del cap de Creus fins a Salou, incorporant per tant el comtat d'Empries. En la constituci XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat des de Salses fins a Lleida i Tortosa i els seus rius. El 1244 una pragmtica de Jaume el Conqueridor estableix el lmit amb Arag definint Cathalonia universa des de Salses fins al Cinca. En el conflicte entre Pere el Cerimonis i Jaume III de Mallorca sobre els comtats de Cerdanya i Rossell, el primer li recorda que los dits comtats et terres son de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya 

Un nom alternatiu utilitzat a les Corts de Barcelona del 1283 s el d'Universitat de Catalunya, equivalent a la denominaci de com per referir-se al conjunt d'habitants. El terme es va institucionalitzar al govern local d'Eivissa, de Mallorca i de Perpiny.

El nom de Principat es va seguir utilitzant en els Decrets de Nova Planta de l'administraci borbnica, amb l'mbit restringit sense la Catalunya del Nord, i fou plenament vigent fins al segle XIX. Els moviments republicans van preferir abandonar el nom de Principat, per, en canvi, els moviments pancatalanistes prefereixen mantenir-lo per referir-se a la Catalunya estricta, diferenciada de la Catalunya Gran. Avui el terme Principat no est recollit en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per continua vigent com a denominaci tradicional.

Etimologia.
El nom de Catalunya es va comenar a utilitzar a mitjan del segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la Marca Hispnica que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins esdevenir sobirans. L'origen del mot, Catalunya, encara s incert i obert a interpretacions. La teoria ms acceptada s que es deriva de "terra de castells", i que hagi evolucionat del terme castl, el governador d'un castell. D'acord amb aquesta teoria, el terme castell en seria homleg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prov de "Gotholndia" s a dir la terra dels gots; de fet, els francs sovint anomenaven el territori catal (o fins i tot, la pennsula ibrica) com a Gtia. Altres teories suggereixen que prov d'un mtic prncep alemany, Otger Catal, o del mot laketani, tribu que habitava les terres del que avui sn el Valls i el Barcelons, i que per influncia italiana va evolucionar a katelans i d'aqu a catalans.

 Geografia i clima.

Vegeu tamb Clima de Catalunya.;
El Principat de Catalunya limita al nord amb Andorra i els departaments francesos de l'Aude i l'Arija, al sud amb el Pas Valenci, a l'est amb la mar Mediterrnia i a l'oest amb l'Arag. Les coordenades dels seus extrems sn:
Extrem oriental 3 19' 59,94" de longitud est, a l'illot la Maa d'Oros del cap de Creus. ;
Extrem occidental 0 9' 41,69" de longitud est als Ports de Beseit ;
Extrem septentrional 42 52' 15" de latitud nord a pol i Perells ;
Extrem meridional 40 31' 27,56" de latitud nord a la desembocadura de la Snia, a Alcanar. ;

En el relleu de Catalunya es distingeixen tres grans unitats:
La serralada dels Pirineus, on distingim:
El Pirineu Axial, amb les mximes altures, i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim ms alt de Catalunya. A partir de la Garrotxa perd altura rpidament fins a acabar en el cap de Creus.
El Prepirineu (principalment el Prepirineu sud, ja que el del Prepirineu nord es troba dins d'Occitnia i noms apareix a Catalunya al nord de la Catalunya Nord).
Una depressi tectnica inclosa que divideix el mateix Pirineu Axial (la Cerdanya), i dues depressions bessones a banda i banda al seu extrem oriental (l'Empord i el Rossell).
La Depressi Central: Forma part de la Depressi de l'Ebre, i ocupa a Catalunya un triangle que s'estn entre el nord  de Ribera d'Ebre i la Noguera i la Plana de Vic. La meitat occidental, formant part de la conca del Segre t relleus suaus per la meitat oriental, a les conques del Llobregat i el Ter, es troba dividida en blocs aixecats (com els altiplans de la Segarra i el Moians) i enfonsats (com el Pla de Bages i la Plana de Vic), produint un relleu que sembla allunyar-se del concepte ideal de depressi.
El Sistema Mediterrani, format per quatre subunitats, molt clares entre el riu Foix i la Tordera per que es desdibuixen fora d'aquest tram:
La Serralada Prelitoral, en contacte amb la Depressi Central, i que inclou Montserrat i el Montseny.
La Depressi Prelitoral, que s'estn de la Selva al Camp de Tarragona, on s'obre al mar, i inclou les planes del Valls i el Peneds.
La Serralada Litoral, amb Collserola i el masss del Garraf.
La Plana Costanera, entre el Maresme i el Baix Llobregat.

Els rius principals sn: l'Aude (noms la capalera), Tet, Tec, Fluvi, Ter, Tordera, Bess, Llobregat amb els seus afluents, Foix, Francol, Gai,  Ebre, amb el seus afluents i Garona (tamb noms la capalera, que correspon amb la Vall d'Aran).

El Principat s divers climatolgicament parlant; aix hi podem trobar gaireb totes les variants del clima mediterrani caracteritzat per la irregularitat de les pluges. A ms a les zones Pirinenques interiors hi podem trobar el clima atlntic, caracteritzat per una temperatura regular al llarg de l'any i de temperatures no massa baixes tenint en compte l'alada.

 Histria .

Vegeu Histria de Catalunya per una exposici ms completa, i Cronologia de la Histria de Catalunya per una relaci de fets histrics rellevants.;

Edat mitjana.

Formaci de Catalunya.
La formaci de l'Imperi Carolingi (768-814) s l'origen de la Marca Hispnica, que desprs ser Catalunya, territoris de frontera de carcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independncia militar i jurdica.

El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es conquesta Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagora, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Peralada i Rossell. 

El 897 s la data d'inici de la unificaci territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifr I el Pels, donat que reun els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independncia vassalltica de l'Imperi.

Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nt de Guifr, patir la destrucci de Barcelona per part d'Almansor el 985. Deman l'ajut del vassallatge al rei franc, per no el rebr. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet deman la renovaci del vassallatge a canvi de protecci (maig del 987), Borrell II no contestar mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, per a la prctica represent la independncia "de facto" de Catalunya respecte els francs.  

Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mtodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prnceps de la jerarquia nobiliria.

El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Llus IX de Frana i representants de Jaume I, el rei catal renuncia als territoris d'Occitnia, excepte Montpeller, a canvi d'una renncia ms terica que una altra cosa sobre els hipottics drets que pogus tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. s la independncia poltica reconeguda oficialment, quan ja feia tres segles que Catalunya funcionava autnomament.

Dins de la Corona d'Arag.
1137: Uni dinstica amb el Regne d'Arag: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragons Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. Aix es va formar la Corona d'Arag.

segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i Valncia, expansi pel Mediterrani

Edat moderna.
segles XV i XVI: uni dinstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714)

segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisi de Catalunya entre Frana i Espanya

segle XVIII: Guerra de Successi i Decret de Nova Planta. Prdua de les llibertats nacionals.

Edat contempornia.

segle XIX: Catalunya s pionera de la industrialitzaci a Espanya.

segle XX:
Mancomunitat de Catalunya.
Segona Repblica Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.

Guerra Civil Espanyola;
Dictadura de Franco;
Transici democrtica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econmica Europea (precedent de la Uni Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb Frana com a membre fundador.

segle XXI:
 Referndum estatutari a Catalunya de 2006, a Catalunya Sud.

 Poltica i administraci .
Actualment el territori histric de Catalunya s administrat polticament de la segent manera: 
 La porci del territori que es troba a l'Estat espanyol constitueix la Comunitat autnoma de Catalunya, o simplement Catalunya, una autonomia reconeguda com a nacionalitat d'Espanya, administrada per la Generalitat de Catalunya. Aquest territori se subdivideix en quatre provncies:  (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), i en comarques. Les llenges oficials sn el catal i el castell, i tamb l'arans (occit) a la Vall d'Aran.
 La porci del territori que es troba a l'Estat francs, s administrada juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, pel departament Pirineus Orientals (el nm. 66). El francs n's l'nica llengua oficial, malgrat que el 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprov l'oficialitat del catal, juntament amb el francs.;

Ciutats.
 Barcelona capital de la comunitat autnoma, i de la provncia del mateix nom.
 les altres capitals de provncia sn: Girona, Lleida, Tarragona;
 Perpiny, capital del departament de Pirineus Orientals encabida dins de la regi del Llenguadoc-Rossell.
 Les deu ciutats ms poblades sn, per ordre: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona,  Sabadell, Terrassa, Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet, Perpiny i Matar.
Vegeu tamb.
Fauna de Catalunya;

Referncies.


 Enllaos externs .
Imatges de Catalunya;
idescat.cat - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadstica de Catalunya);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="462" title="Cincies de la Terra" nonfiltered="297" processed="294" dbindex="297">

Les Cincies de la Terra estudien la Terra i els seu processos.

 Geodsia;
 Geofsica;
 Geografia fsica;
 Geologia;
 Hidrologia;
 Meteorologia;
 Oceanografia;
 Paleontologia;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="463" title="Caiac" nonfiltered="298" processed="295" dbindex="298">

El caiac s una petita piragua propulsada per humans. Tpicament s propulsada per un o diversos caiaquistes que utilitzen pales dobles i s'asseuen mirant endavant amb les cames lleugerament flexionades.

Vegeu tamb.
 Caiac polo;
 Caiac de mar;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="465" title="Ciclisme" nonfiltered="299" processed="296" dbindex="299">


El Ciclisme s un esport que consisteix en la realitzaci de curses que tenen en com l's de la bicicleta.

Histria.
Histria de la bicicleta.
Tot i que s'han trobat gravats d'artefactes semblants a la bicicleta de Leonardo da Vinci al Segle XV, hem de remuntar-nos a finals del Segle XVIII per trobar els primers aparells semblants a l'actual bicicleta. El 1690 el comte francs Mede de Sivrac invent el celecfer, un aparell amb dues rodes, sense manillar ni pedals que no reeix. A inicis del Segle XIX, el bar alemany Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn cre la draisiana (1818) caracteritzada per que la roda davantera era mbil a travs d'un manillar. El 1839 l'escocs Kirkpatrick Macmillan incorpor els primers pedals. 

El 1865 Pierre i Ernest Michaux idearen la michaulina on incorporaven els pedals a la roda davantera. Per guanyar velocitat, aquesta roda es feia tremendament gran i aix obligava a que l'aparell fos massa alt i el risc de caigudes augmentava. El 1879, l'angls H.J. Lawson ide la transmissi per pedals amb cadena a la roda del darrere. El 1885, John Kemp Starley crea la bicicleta de seguretat (un model anomenat Rover), amb les rodes molt ms petites. Tres anys ms tard, John Boyd Dunlop inventa els pneumtics inflables. Ja a inicis del segle XX la bicicleta s'havia s'havia convertit en un mitj de transport absolutament popular entre les masses.

Histria del ciclisme.
El 31 de maig de 1868 nasqu oficialment la primera competici ciclista, organitzada pels germans Olivier, de la fbrica de Michaux. Fou una cursa de 1200 metres al voltant del parc Saint Cloud de Pars i hi participaren 7 ciclistes. La primera, per, cursa semblant a les actuals proves professionals es disput l'any segent. Fou la primera clssica de la histria i es disput entre Pars i Rouen amb una distncia de 123 quilmetres. Prengueren la sortida uns cent participants (cinc d'ells dones) i el vencedor fou el britnic James Moore.

L'any 1878 es crea la primera associaci ciclista a la Gran Bretanya. Tres anys ms tard es cria la Union vlocipdique de France. El 1892 es crea la International Cyclist Association, amb seu a Londres. Fou la primera associaci internacional d'aquest esport, per aviat sorgiren divergncies entre els pasos que la formaven i el 14 d'abril de 1900 es cre la Uni Ciclista Internacional, l'actual organisme rector, amb seu a Pars. Foren membres fundadors Frana, Blgica, Itlia, Sussa i Estats Units. A Espanya. el primer organisme ciclista fou la Unin Velocipdica Espaola l'any 1895.

El 1903 es disput el primer Tour de Frana, ideat per Herni Desgranges amb un recorregut de 2428 quilmetres. El primer Giro d'Itlia nasqu el 1909 impulsat per Costamagna, Cougnet i Morgagni. El 1911 nasqu la Volta a Catalunya. El primer Campionat del Mn de ciclisme no es realitz fins l'any 1927, per tot i que gaudeix de prestigi, el veritable campi del mn oficis s el campi de la ronda francesa. No s fins el 1935 que es crea la primera Vuelta a Espanya, ideada per Joan Pujol. La principal prova en ruta a Amrica s la Vuelta Ciclista a Colmbia apareguda el 1951.

El 1965 la UCI se separ en dos organismes: la Federaci Internacional de ciclisme amateur (FIAC) amb seu a Roma i la Federaci Internacional de ciclisme professional (FICP) amb seu a Luxemburg. La UCI esdevingu organisme rector amb seu a Ginebra. El 1992, FIAC i FICP es reunificaren de nou dins la UCI que es trasllad a Lausana.

Modalitats.
El ciclisme es pot dividir en les segents modalitats:

Ciclisme en carretera.
s aquella modalitat que es disputa per carrers, circuits o carreteres. Trobem diferents tipus de competicions:
 Proves d'un dia;
 Les clssiques: proves d'un dia de llarg recorregut disputades entre dues ciutats.
 Els critriums: curses de fins a 100 quilmetres que es disputen en un circuit tancat.
 Contra-rellotge individual: els ciclistes recorren una distncia sols sortint a intervals de temps vencent el que recorre la distncia en menys temps (si es disputa en muntanya rep el nom de crono-escalada).
 Contra-rellotge per equips: com l'anterior per disputada per equips. No hi ha vencedor individual, sin que ho s l'equip que hagi fet menys temps.
 Proves per etapes;
 Son proves de com a mnim dos dies que combinen etapes planes o etapes de muntanya; i etapes en lnia o contra-rellotges.
El primer Campionat del Mn en carretera es disput el 1927.

Ciclisme en pista.
s aquella modalitat que es disputa en un veldrom. Es composa de diferents tipus de proves:
 Velocitat: competeixen per parelles sobre una distncia de 1000 metres on noms els 200 metres darrers compten pel temps.
 Quilmetre a sortida parada: prova individual contra el rellotge sobre una distncia de 1000 metres.
 Persecuci individual: competeixen de dos en dos prenent la sortida des de costats oposats del veldrom intentant donar-se caa mutuament, vencent qui dna caa o qui acaba primer de recrrer la distncia.
 Persecuci per equips: igual que en el cas anterior, per competint equips de 4 corredors, on el tercer corredor en arribar a la meta de cada equip marca el temps final.
 Fons per punts: sobre una distncia de 50 quilmetres amb sortida massiva i sprints puntuables cada quilmetre i mig aproximadament, vencent qui ms punts acumula.
 Keirin: prova d'origen japons on els corredors (uns vuit) disputen un sprint llenat.
 Scratch: cursa individual sobre una distncia de 10 o 15 quilmetres amb 24 participants on noms puntua l'sprint final de carrera.
 Eliminaci: s una prova semblant a la de fons per punts, per on el darrer corredor de cada sprint intermig ha d'abandonar la prova, fins que queda un nic campi.
El primer Campionat del Mn en pista es disput el 1895.

Ciclisme de muntanya.
Tamb anomenada Mountain Bike, s aquella modalitat de ciclisme que es disputa per camins de muntanya (de terra, no asfaltats). Consta de les segents modalitats:
 Camp a travs (Cross Country);
 Descens (Downhill);
 Esllom (Slalom);
Les primeres competicions es disputaren a la dcada dels 70. El 1990 es disputaren els primers Campionats del Mn.

Ciclo-cross.
El ciclo-cross s una disciplina del ciclisme que consisteix en curses camp a travs en un circuit tancat. El terreny inclou clarianes, obstacles, camins a travs del bosc, bassals enfangats i poden circular muntats a la bicicleta o carregant-la a les espatlles si el terreny ho requereix.
El primer campionat del mn de ciclo-cross es disput el 1950.

BMX.
El BMX (abreviaci de Bicycle Motocross), tamb anomenat ciclisme acrobtic, s una versi del motocrs sobre bicicleta. Aquestes sn de mida ms petita que les normals, cosa que permet major acceleraci i control. Existeixen dues modalitats : carrera i estil lliure.
T el seu origen a Califrnia (Estats Units) als anys 70 i els primers Campionats del Mn es disputaren el 1993.

Trial.
Aquesta modalitat s la versi del trial sobre moto per usant una bicicleta. Els participants han de superar uns circuits tancats plens d'obstacles, sense posar els peus a terra.
El primer campionat del mn de trial es disput el 1984. El ms gran especialista d'aquesta modalitat ha estat el catal Ot Pi. Actualment el trial en bicicleta est dividit en dos grups; el bike trial que seria patrocinat per monty amb un reglament i un altre "versi" que seria el trial UCI, tenint mes proves a nivell catal.

Ciclisme indoor.
Est composat per diverses modalitats esportives molt poc habituals sobre bicicleta, que es disputen en pavellons tancats. Destaquen:
 El ciclisme artstic: que consisteix en actuacions musicals a sobre la bicicleta.
 El ciclo-bol: una mena de futbol sobre bicicleta.
Els primers Campionats del Mn de Ciclisme Indoor es disputaren el 1956.

Cicloturisme.

Consisteix en la prctica del ciclisme sense nim competitiu, usant la bicicleta com a mitj d'exercici fsic, diversi, transport o turstic.

Competicions.
Actualment les competicions ciclistes se separen en diverses categories. Aquestes sn:

 UCI Pro Tour:
 Proves per etapes;
 Pars-Nia (Frana);
 Tirreno-Adriatico (Itlia);
 Volta al Pas Basc (Espanya-Pas Basc);
 Tour de Romandia (Sussa);
 Giro d'Itlia (Itlia);
 Volta Ciclista a Catalunya (Espanya-Catalunya);
 Dauphin Libr (Frana);
 Volta a Sussa (Sussa);
 Tour de Frana (Frana);
 Tour del Benelux (Blgica-Pasos Baixos-Luxemburg);
 Volta a Alemanya (Alemanya);
 Volta ciclista a Espanya (Espanya);
 Volta a Polnia (Polnia);
 Classiques (proves d'un dia);
 Mil-San Remo (Itlia);
 Tour de Flandes (Blgica);
 Gant-Wevelgem (Blgica);
 Pars-Roubaix (Frana);
 Amstel Gold Race (Pasos Baixos);
 La Fletxa Valona (Blgica);
 Lieja-Bastogne-Lieja (Blgica);
 Contrarellotge per equips d'Eindhoven (Pasos Baixos);
 Vattenfall Cyclassics (Alemanya);
 Clssica de Sant Sebasti (Espanya-Pas Basc);
 Gran Premi de Plouay (Frana);
 Campionat de Zuric (Sussa);
 Pars-Tours (Frana);
 Giro de Llombardia (Itlia);
 Fora de Categoria:
 Setmana Catalana de Ciclisme (Espanya-Catalunya);
 Primera Categoria:
 Volta a la Comunitat Valenciana (Espanya-Pas Valenci);
 G.P. du Midi-Libre (Frana);
 Trofeu Llus Puig (Espanya-Pas Valenci);
 Segona Categoria:
 Cintur de Mallorca (Espanya-Illes Balears);
 Volta Ciclista a Lleida (Espanya-Catalunya);
 Escalada a Montjuc (Espanya-Catalunya);
 Tercera Categoria:
 Volta a Mallorca (Espanya-Illes Balears);

 Altres proves:
 Campionat del Mn de ciclisme;
 Copa del Mn de ciclisme;
 Jocs Olmpics;

 Ciclistes famosos .
 Catalunya .
Mari Caardo;
Miquel Poblet;
Josep Llus Lagua;
Pere Muoz;
ngel Edo;
Melcior Mauri;
Joan Antoni Flecha;
Sergi Escobar;

 Illes Balears .
Guillem Timoner;
Miquel Mas Gay;
Margalida Fullana Riera;
Joan Llaneras Rossell;
Miquel Alzamora Riera;

 Espanya .
Jos Prez-Francs;
Federico Martn Bahamontes;
Luis Ocaa;
Pedro Delgado;
Miguel Indurin;
Joane Somarriba;
scar Pereiro;
Alberto Contador;

 Frana .
Jacques Anquetil;
Raymond Poulidor;
Bernard Hinault;

 Itlia .
Fausto Coppi;
Marco Pantani;
Danilo di Luca;

 Altres .
Eddy Merckx (Blgica) ;
Lance Armstrong (Estats Units);

Vegeu tamb.
Histria del ciclisme a Catalunya;
Llista de ciclistes;

Enllaos externs.
 Web de la Uni Ciclista Internacional;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="469" title="Cursa" nonfiltered="300" processed="297" dbindex="300">
Una cursa es una prova de competici que consisteix a crrer, nedar, etc., en una pista, circuit o carretera, una distncia o temps determinat, de forma individual o per equips.

La modalitat de cursa ms estesa s la cursa a peu, es a dir sense l ajut de cap aparell artificial, excepte, pot ser, unes sabates. Es te constncia d aquest tipus de competici en prcticament totes les cultures a partir del neoltic i tingueren una especial importncia en les cultures grega i romana. A partir de finals del segle XIX les distncies i les modalitats es van anar unificant donant lloc a l'atletisme modern. A partir dels anys 80 es van popularitzant com esport practicat per un gran nombre de persones, surten un gran nombre de curses populars, de modalitats i varietats com les curses de muntanya o els raids.

Vegeu tamb.
Esport;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="470" title="Cursa d'orientaci" nonfiltered="301" processed="298" dbindex="301">

Les curses d'orientaci sn competicions camp a travs, contra-rellotge i sense un itinerari preestablert, per amb l'obligaci de passar pels controls assenyalats a un mapa. El mapa s desconegut pels participants fins al moment de la sortida. Hi ha bsicament dues modalitats de cursa lineal i score, on l'ordre des pas pels controls s fixe o lliure respectivament. 

En aquest esport el participant no t un recorregut prefixat, per ha de passar sobre el terreny per uns punts de control marcats al mapa, en el menor temps possible, i en el qual, per a guiar-se entre control i control, disposa d'un mapa.

El plnol sol estar a escala 1:10.000 (a diferncia dels usuals d'excursionisme 1:25.000/1:50.000) i duu llegendes especials. L'nic instrument vlid d'ajuda s la brixola.

 Esports d'orientaci .

Els esports d'orientaci combinen la navegaci amb el mitj de desplaar-se. Com que el mtode de desplaar-se determina les necessitats d'equipament i les tctiques, cada modalitat esportiva t regulacions prpies per a les competicions i per al disseny i logstica dels itineraris.
 Orientaci a peu;
 Orientaci en bicicleta de muntanya;
 Orientaci amb esqus;

 Histria . 
Inicis. L'esport d'Orientaci s originari d'Escandinvia, on es practicava com exercici militar, a la fi del segle XIX. Com esport competitiu va comenar en Noruega, on la primera competici va ser organitzada pel Tjalve Sports Club el 31 d'octubre de 1897 i es va celebrar prop d'Oslo. El recorregut va ser de 19,5 km, en els quals noms hi havia tres controls. Peder Fossum va guanyar l'esdeveniment en un temps d'1 hora, 47 minuts i 7 segons. La primera trobada a gran escala d'orientaci va ser organitzat en 1918 per l'alcalde d'Estocolm Ernst Killander. Killander era un capdavanter Scout que va pensar en l'esport com una oportunitat per a interessar als joves en atletisme. El primer esdeveniment a gran escala va ser organitzat al sud d'Estocolm i van assistir prop de 220 atletes. Killander va continuar elaborant les regles i els principis de l'esport, i avui s considerat per tota Escandinvia com el "Pare de l'Orientaci".

Actualitat. Hi ha 69 federacions internacionals pertanyents a la Federaci internacional d'orientaci (IOF). Els campionats del mn se celebraren des del 1966 a 2003 cada dos anys i des de 2003 se celebren tots els anys. 

 Material i equip .


La  "competici", o la carrera, est pensada per a provar l'habilitat d'orientaci, la concentraci, i la capacitat dels competidors'. Sn necessaris bona forma fsica i velocitat per a competir al nivell de l'alta competici. Per a assegurar l'equitat entre competidors el mapa no s proporcionat fins a l'inici, i les eixides sn normalment escalonades en intervals de com a mnim un minut. L'objectiu s realitzar el ms rpidament possible el recorregut entre els controls. La ruta ms rpida no s sempre la ruta ms curta. 

Mapa.


Les competicions d'orientaci utilitzen mapes especials, els mapes d'orientaci. Sn mapes topogrfics encara que molt ms detallats que els mapes d's general. Les escales sn 1:15.000 o 1:10.000, amb quadrcules alineades al nord magntic. Els smbols del mapa sn estndards per la IOF i s'han dissenyat per a ser entesos per qualsevol competidor fora del seu entorn i en qualsevol llengua. 


Itineraris. 
Les proves d'orientaci ofereixen una mplia gamma d'itineraris, de diversa dificultat fsica i tcnica, per a satisfer les necessitats de competidors. L'itinerari est marcada en morat o roig en un mapa. Un triangle s'utilitza per a indicar l'inici i un doble cercle indica la fi. Els cercles sn utilitzats per a mostrar els punts de control.

Full de control. 

Els punts de control sn collocats en llocs caracterstics del mapa que poden ser identificats clarament en el terreny. Els punts de control sn marcats en el terreny per "banderes" blanques i ataronjades. Els competidors reben un full de descripci de control o full d'indici que dna una descripci precisa de la caracterstica i la ubicaci de la bandera, per exemple arbre, 5m, costat de nord. Per a participants experimentats s'usen smbols pictrics d'acord amb les descripcions de Control de la IOF.

La targeta de control i marcatge. 
Cada competidor ha de dur una targeta de control, per a presentar-la a l'inici i lliurar-la al final. La targeta de control ha de marcar-se en cada punt de control per a demostrar que el competidor ha completat l'itinerari correctament. La majoria de les competicions utilitzen ara punts de control electrnics, encara que targetes de marcatge manual encara se n'utilitzen prou.

L'equip personal.

L'equip bsic necessari per a la carrera amb mapa i brixola sol ser un brixola i roba apropiada. Alguns organitzadors, per exemple al Regne Unit, recomanen dur un xiulet per seguretat.

El participant generalment usa un equip especialitzat: 
Una brixola de polze, o brixola de transportador amb una corda curta de canell.
Una funda transparent per a mapes per protegir-lo.
Una mniga plstica transparente en l'avantbra, per a tenir a m les descripcions dels controls. ;
Protectors oculars. ;
Una taula per al mapa, fixa al manillar o lligada al tors per a l'orientaci amb bicicleta de muntanya o orientaci amb esqus. ;
Les Regles de IOF prohibeixen l's d'ajudes artificials com GPS i altres dispositius electrnics de navegaci. ;



 Tipus de competici .

Precisi.
Generalment no s un esdeveniment de velocitat, sin una prova de la capacitat dels competidors d'associar amb precisi mapa i terreny. Solen ser activitats per a discapacitats o persones que tinguen alguna dificultat en la seua mobilitat com adults majors, dones en avanat estat d'embars, persones molt sedentries, etc.). 
Relleus.
Una carrera de relleus s correguda per un equip de competidors on cadasc recorre una distncia, i el resultat s el temps total de l'equip. Els relleus realitzen generalment una eixida en massa en comptes d'una eixida escalonada. Per a evitar que els competidors es seguisquen, es realitzen eixides paralleles. En aquesta modalitat hi han equips de tres o quatre rellevistes on els primers rellevistes fan el seu recorregut, a continuaci li donen el relleu al segon corredor, que fa el mateix. Finalment el guanyador es decideix com en les carreres d'atletisme el primer que creua la lnea de meta. 
Score. 

Els competidors han de passar per tants controls com puguen dins dels temps establert. Hi ha generalment una eixida en massa (ms que escalonada), amb un temps determinat. Els controls poden tenir diferents puntuacions depenent de la dificultat, i hi ha una penalitzaci de punts per cada minut de retard. El competidor amb la major puntuaci s el guanyador. A gran escala, hi ha una versi de resistncia coneguda com un rogaine originada a Austrlia. 
Sprint.
Sn proves ms curtes, sovint es realitzen en parcs  de la ciutat i altre medis urbans. Les escales del mapa sn generalment 1:5000 o 1:4000. Els punts de control poden ser bancs, escultures, i altres objectes comuns a parcs urbans i no dna temps a parar-se massa, cal reaccionar, pensar rpid i triar b la ruta. 
Nocturna.
Els competidors utilitzen una llanterna frontal per a navegar en la foscor. Solen utilitzar-se elements reflectors en els  punts de control, que canvien les tctiques de la navegaci i la precisi en la cerca. Els competidors poden anarrpidament a les rodalies del punt de control, llavors escombrar l'rea amb la llum per a agafar un reflex del punt de control. 
String.
Els Competidors segueixen una corda al voltant d'un itinerari curt, apuntant coses que ells troben pel cam. A s utilitzat generalment per xiquets menuts i les persones noves en l'esport que volen saber en que consisteix





Mireu tamb.
 Orientaci;
 Brixola;
 Geocaching;
 mapa;

Enllaos externs.
 Federaci de Curses d'orientaci de Catalunya;
 Federacin del Deporte de Orientacin de la Comunidad Valenciana ;
 La orientacin en las clases de Educacin Fsica;
 International Orienteering Federation  ;
 YouTube.com:  Orienteering, USOF style ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="471" title="Codi binari" nonfiltered="302" processed="299" dbindex="302">

El codi binari s un sistema de numeraci en el qual totes les quantitats es representen utilitzant com base dues xifres: zero i un (0 i 1). En altres paraules, s un sistema de numeraci de base 2, mentre que el sistema que utilitzem ms habitualment s de base 10, o decimal.

Els ordinadors treballen internament amb dos nivells de voltatge, pel que el seu sistema de numeraci natural s el sistema binari (encs, apagat). 

Si el sistema decimal treballa amb deu xifres (0,1,2,3,4,5,6,7,8,9), el sistema octal o de base vuit treballaria amb vuit (0,1,2,3,4,5,6,7). El sistema binari, o de base dos, noms n'utilitza dos (0 i 1).

Operacions amb binaris.

Binaris a decimals.

Donat un nmero N, binari, per a expressar-lo en decimal, s'ha d'escriure cada numero que el compon (bit), multiplicat per la base del sistema(base = 2), elevat a la posici que ocupa. 

Exemple tonto(Carles Camps)

11012 = 1310 
        <=> 
1 * 23 + 1 * 22 + 0 * 11 + 1 * 20

Decimals a Binaris.

Donat un nmero decimal, per a expressar-lo en binari, s'ha de dividir entre la potncia de dos mes prxima per baix.


Exemple:

2510 =110012;

 25 : 24 = 25 : 16 = 1 residu 9
 9 : 23 = 9 : 8 = 1 residu 1
 1 : 22 = 1 : 4 = 0 residu 1
 1 : 21 = 1 : 2 = 0 residu 1
 en sobra 1

Suma de nombres binaris.

Recordem les segents sumes bsiques: 


0+0=0 
0+1=1 
1+1=10
 

Aix, si volem sumar 100110101 ms 11010101, tenim: 

 

     100110101 
      11010101 
    ---------- 
    1000001010 

 

Operem com en decimal: comencem a sumar des de la dreta, en el nostre exemple, 1+1=10, aleshores escrivim 0 i "en portem" 1. Se suma aquest 1 a la segent columna: 1+0+0=1, i seguim fins acabar totes la columnes (exactament com en el cclcul decimal).


 Multiplicaci .

Per multiplicar dos nombres en representaci binria ho farem de forma similar a com ho fem en representaci decimal, tenint en compte que noms hi ha dos dgits i que els seus productes sn com segueixen:


00=0 
01=0 
10=0 
11=1 


D'acord amb aix, per multiplicar dos nombres A i B considerem productes parcials: per cada digit de B prenem el seu producte amb A i l'escrivim en una nova lnia desplaat cap a l'esquerra de manera que el darrer dgit (el ms a la dreta) coincideixi amb aquell que estam considerant de B. La suma de tots aquests productes parcials dna el resultat final.

Per exemple, per multiplicar els nombres binaris 1100 i 1101 ho farem com segueix. En aquesta multiplicaci anomenam A al primer nmero (1100, que correspon a 12 en decimal) i B al segon (1101, que correspon a 13 en decimal): 

              1 1 0 0   (A)
             1 1 0 1   (B)
            ---------
              1 1 0 0     Correspon a l'1 en el nombre B
    +       0 0 0 0       Correspon al 0 en el nombre B
    +     1 1 0 0  
    +   1 1 0 0  
    -----------------
    = 1 0 0 1 1 1 0 0

Aix s, 1*27+1*24+1*23+1*22 = 128+16+8+4=156. 

Vegeu tamb l'Algorisme de multiplicaci de Booth.

Codis binaris.

Binari Natural.
S'expressa un valor emprant tants bits com sigui necessaris de dreta a esquerra. s a dir, per representar en nmero decimal 30 emprarem el 11110, on per a convertir-ho a decimal seria 24*1+23*1+22*1+21*1+20*0=16+8+4+2=30.

Experimento fallido: Carles Camps

Binari BCD Natural.
Amb aquest codi expressem cada un dels dgits decimals en binari per separat. Per tant necessitem representar del 0 al 9, i per a fer-ho necessitem 4 bits, car 23 noms ens deixa representar 8 valors, de 0 a 7. Aix doncs el 10 seria el 0001 0000.

Complement  a 2 (CA2).
Aquest codi s per a representar dgits amb signe, amb l'avantatge de qu es guanya la representaci d'un nmero ms negatiu. Per a escriure'l la part positiva va precedida d'un 0 i t igual representaci que en binari natural. En canvi els nombres negatius es representen fent l'invers del valor en positiu i sumant-hi un 1.

0 1 1 1 - 7
0 1 1 0 - 6
0 1 0 1 - 5
0 1 0 0 - 4
0 0 1 1 - 3
0 0 1 0 - 2
0 0 0 1 - 1
0 0 0 0 - 0
1 1 1 1 - -1
1 1 1 0 - -2
1 1 0 1 - -3
1 1 0 0 - -4
1 0 1 1 - -5
1 0 1 0 - -6
1 0 0 1 - -7
1 0 0 0 - -8


Mdul i Signe.
El bit de ms pes representa el signe, 0 per a positius i 1 per a negatius, el seu valor es expressat en binari natural per la resta de bits.

Codi Gray.
Aquest codi t la particularitat de ser adjacent, per aix s'empra a les taules de veritat. Per a escriure'l es fa mirall de la part de dalt i posem un 0 a la part superior i un 1 a la part inferior, com a bit de ms pes.

0 - 0
1 - 1

0 0 - 0
0 1 - 1
1 1 - 2
1 0 - 3

0 0 0 - 0
0 0 1 - 1
0 1 1 - 2
0 1 0 - 3
1 1 0 - 4
1 1 1 - 5
1 0 1 - 6
1 0 0 - 7


Curiositats.
Amb els nombres d'una m, pots contar en binari fins al nombre 31, assignant de manera ordenada un valor (1,2,4,8,16) a cada dit. Naturalment, per aix cal ser capa de plegar i estirar cada dit de manera independent.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="473" title="Cincies poltiques" nonfiltered="303" processed="300" dbindex="303">
Les Cincies Poltiques tenen com a objecte l'estudi la Poltica, incloent-hi l'estructura i el funcionament del govern i l'Administraci, els sistemes de partits o altres sistemes organitzats que promoguin la seguretat, la justcia i l'accs a determinats serveis per als seus membres (com per exemple, sindicats, corporacions, esglsies i altres organitzacions que no es consideren habitualment poltiques).

Baxter Adams fou el primer a utilitzar el terme cincia poltica (en angls), el 1880.

Alguns conceptes objecte d'estudi.

 Autoritat;
 Democrcia;
 Estat;
 Govern;
 Ideologia poltica;
 Instituci;
 Legitimitat;
 Partit poltic;
 Poder poltic;
 Sobirania;
 Subjecte Constituent;
 Terrorisme;

Vegeu tamb:

Anarquisme;
Carlisme;
Comunisme;
Ecosocialisme;
Feixisme;
Liberalisme;
Socialisme;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="476" title="Craniat" nonfiltered="304" processed="301" dbindex="304">

Els craniats (Craniata) sn un grup d'animals cordat. s la lnia evolutiva d'animals que es caracteritza per la presncia de crani per protegir els ganglis encefalitzats. Actualment no hi ha acord sobre qu inclou el grup craniats, ni per extensi el seu rang. No s'ha acceptat el clade Craniata pel pes de la tradici i perque hi ha gnatostomats que han perdut les vrtebres. 

Aquells que defensen craniats com a clade el divideixen en vertebrats (Vertebrata) i els peixos sense mandbula (Hyperotreti). Per contra, hi ha qui defensa craniat com a sinnim de vertebrat.

La classificaci proposada s la segent.
Craniata;
Agnatha (o Hyperotreti);
Vertebrata (= Gnatostomats);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="477" title="Cos negre" nonfiltered="305" processed="302" dbindex="305">

En fsica, un cos negre s un cos ideal, allat, en equilibri termodinmic, tal que la radiaci emesa s igual a la absorbida. Aquesta radiaci emesa no depn de la temperatura del medi. L'espectre (quantitat de llum emesa a cada longitud d'ona) d'un cos negre s molt caracterstic, i depn de la seva temperatura. 

Tot cos a una temperatura superior a 0 K, s dir, superior al zero absolut ( 273 C) emet una radiaci electromagntica. Les diferncies entre l'espectre ems per un objecte i el d'un cos negre ideal sn suficients per a determinar la composici qumica de l'objecte. 

Un cos negre s un emissor ideal que radia energia amb el mxim ritme possible per unitat d'rea a cada longitud d'ona i per a cada temperatura. Un cos negre tamb absorbeix tota l'energia radiant incident en el mateix: aix, no es reflecteix ni es transmet cap energia. 

El nom "cos negre" va ser introdut per Gustav Kirchhoff el 1862. L'espectre d'un cos negre va ser dedut per Max Planck, que va haver de suposar que la radiaci electromagntica noms es podia propagar en paquets discrets o quntums. 

La intensitat de radiaci d'un cos negre a temperatura T ve donada per la Llei de Radiaci d'un cos negre de Planck:



on:
I( ) s la quantitat de energia per unitat de rea de superfcie per unitat de angle slid per unitat de freqncia. La unitat s, per exemple: m-2 Hz-1 sr-1;
  s la freqncia;
T s la temperatura del cos negre;
h s la constant de Planck;
c s la velocitat de la llum;
k s la constant de Boltzmann.

Al laboratori, la cosa ms semblant a un cos negre s un forat petit que doni a una cavitat amb una superfcie rugosa i negra. El fons de radiaci csmic de microones presenta un espectre de cos negre gaireb perfecte.


Un cos que rep una radiaci electromagntica pot reflectir-ne una part i absorbir-ne la resta. L'energia absorbida transforma l'energia interna del cos i, potser ser emesa en una altra longitud d'ona (per exemple un cos exposat al sol que rep una radiaci lluminosa s'escalfa, i torna a emetre una radiaci infraroja en una longitud d'ona ms gran, ja que el cos est a una temperatura ms petita.

 Vegeu tamb.
Llei de Stefan-Boltzmann;





Un cos que rep una radiaci electromagntica pot reflectir-ne una part i absorbir-ne la resta. L'energia absorbida transforma l'energia interna del cos i, potser ser emesa en una altra longitud d'ona (per exemple, un cos exposat al sol que rep una radiaci lluminosa s'escalfa, i torna a emetre una radiaci infraroja en una longitud d'ona ms gran, ja que el cos est a una temperatura ms alta.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="478" title="Cinema" nonfiltered="306" processed="303" dbindex="306">


El cinema (del grec Kino, moviment) o cinematografia s l'art de realitzar films cinematogrfics. El seu procediment consisteix en la illusi de moviment produda per la projecci d'imatges fixes enregistrades en continutat sobre una pellcula de celluloide a una freqncia habitual de 24 fotogrames per segon. La sensaci de moviment es genera al cervell de l'observador grcies al fenomen de la persistncia en la retina, la teoria de la qual va ser formulada per Peter Mark Roget el 1824.

El cinema tamb s considerat el Set Art, terme introdut per Ricciotto Canudo el 1914. Segons ell, el cinema s l'art plstica en moviment que compendia totes les arts. Els principals centres de producci de pellcules actualment es troben a Hollywood i Bollywood.

Histria del cinema.

El terme "cinema" s la forma abreujada del mot "cinematgraf", nom de l'invent que va permetre desenvolupar la tcnica i art cinematogrfiques. No obstant aix, el cinema no s fruit d'un descobriment sin d'una evoluci constant en la histria.

El primer precedent de projecci d'imatges en una pantalla sn les ombres xineses, les primeres proves documentals de les quals daten del segle XI. Les figures bidimensionals es movien mitjanant filferros, tot projectant ombres acolorides sobre una pantalla tensada de paper o de seda. Les histries que s'hi explicaven estaven basades en relats pics orientals i en poemes hinds com el Ramayana i el Mahabharata.

Invents i joguets.
La base tant de la fotografia com del cinematgraf s la cambra obscura. Les seves primeres referncies documentals sn obra de cientfics rabs i daten dels segles IX i XI. Tanmateix la consolidaci de l'invent va arribar al segle XVII, quan Giovanni Battista della Porta va publicar la seva obra Magiae Naturalis. Els seus vint volums descriuen les bases per crear un espectacle llumins basat en la cambra obscura.

Un segle ms tard, de l's de la cambra obscura sorgeixen les vistes ptiques que mostraven gravats de paisatges en perspectiva augmentant-ne la profunditat i el relleu mitjanant l's de lents. Les primeres vistes ptiques van ser creades el 1788 pel retratista Robert Baker, el primer Panorama del qual va ser la vista de la ciutat d'Edimburg sobre un tur, una imatge que envoltava completament els espectadors. El 1822, el francs Louis-Jacques-Mand Daguerre va crear el Diorama que, a diferncia del Panorama, mostrava una imatge que variava d'aspecte a causa dels canvis que s'hi feien en la illuminaci frontal i posterior.

Per l'espectacle visual ms popular abans que naixs el cinema va ser la llanterna mgica. L'artefacte consistia en una capsa dotada d'un focus llumins que projectava imatges pintades en un vidre sobre una superfcie plana. Durant els segles XVII i XVIII fou estudiada i difosa per tot Europa i els firaires l'utilitzaven per fer-ne espectacles. El ms clebre dels espectacles basats en la llanterna mgica van ser les fantasmagories, creades pel belga tienne Robertson el 1790.

Durant el segle XIX, les joguines ptiques van collaborar a aprofundir en el fenomen de la persistncia en la retina. El primer joguet va ser el taumtrop, creat pel doctor John Ayrton Paris el 1826, i que consistia en un disc amb l'element d'una imatge gravat a cada cara que, al fer-lo girar rpidament, superposava ambds elements reconstruint el dibuix. L'any 1833, el belga Joseph Plateau i l'austrac Simon von Stampfer van dissenyar el fenaquistoscopi, una joguina que mostrava una imatge en moviment mitjanant un disc giratori que contenia una dotzena de dibuixets que descomposaven l'acci. El 1834, el matemtic angls William George Horner va crear el zotrop, que substitua el disc per un cilindre amb ranures, a l'interior del qual es collocava la tira d'imatges i al fer-lo girar se'n podia observar el moviment a travs de les ranures. L'any 1877, Charles-mile Reynaud va fer-ne una variant anomenada praxinoscopi, que permetia contemplar la imatge reflectida en uns miralls situats a l'interior del cilindre. Ms tard, Reynaud va perfeccionar l'invent i va crear el praxinoscope-thtre o teatre ptic.

La fotografia.
La fotografia va donar origen a les cmeres cinematogrfiques, per tamb va contribuir a l'estudi de la descomposici del moviment. El primer a utilitzar-la amb aquestes finalitats va ser el fotgraf angls Eadweard Muybridge, que el 1872 va aconseguir captar les fases del trot d'un cavall en una seqncia de 12 fotografies. Ms tard, Muybridge invent el zoopraxiscopi, un aparell que reconstrua en una pantalla el moviment desglossat en una seqncia fotogrfica.

L'any 1882, el fisileg francs tienne-Jules Marey va crear el fusell fotogrfic, que permetia captar dotze fotografies individuals per segon. Durant els anys segents, an perfeccionant aquest dispositiu grcies a les aportacions d'altres inventors com George Eastman, que el 1888 va crear el rodet de celluloide per a les seves cmeres Kodak, en substituci de les pellcules de paper.

Enregistrar i projectar.
1891: Thomas A. Edison presenta un projector d'imatges: el kinetoscopi.
1895: ;
Els germans Max i Emil Skladanowsky inventen el bioscopi.
Els germans Auguste i Louis Lumire creen el cinematgraf, cmera i projector alhora. El 28 de desembre de 1895 se'n fa la primera projecci pblica a Pars. S'hi projecten pellcules de 50 segons de durada, com La sortida de la fbrica, L'arribada del tren a l'estaci o El regador regat.
Edison presenta el kinetfon, un hbrid del kinetoscopi i el fongraf que sincronitzava so i imatge.
 1915: Primera exhibici de cinema en tres dimensions.

Realitzaci cinematogrfica.
Equip tcnic. 
 
Direcci: El director cinematogrfic s el professional que dirigeix la filmaci d'una pellcula, el responsable de la posada en escena, donant pautes als actors i a l'equip tcnic, prenent totes les decisions creatives, seguint el seu estil o visi particular. Supervisant el decorat i el vestuari, i totes les altres funcions necessries per a dur a bon terme el rodatge. Prviament haur intervingut en nombroses tasques, elaborant el gui tcnic i un storyboard amb l'assistncia d'un dibuixant. Portar a terme la selecci dels actors o casting i dels altres professionals que integraran l'equip, escollir els escenaris en els quals es rodar la pellcula, ja siguin localitzacions naturals o decorats en estudi, i sol tenir tamb incumbencia en la redacci final del gui, en collaboraci amb el guionista. Tamb formen part de l'rea el assistent de direcci i el denominat script o continuista. D'altra banda, treballa en conjunt amb el director el director d'actors. 

Producci: El productor cinematogrfic s l'encarregat dels aspectes organitzatius i tcnics de l'elaboraci d'una pellcula, complementant aix la labor creativa del director. Est a crrec de la contractaci del personal, del finanament dels treballs i del contacte amb els distribudors per a la difusi de l'obra. Un productor que no t a crrec aspectes tcnics sin noms legals i comercials es denomina en general "productor executiu". Si la seva tasca es limita a alguns aspectes puntuals del procs tcnic o creatiu, s'anomena "co-productor". Tamb formen part de l'rea el director de producci, el productor executiu i l'assistent de producci. 

Gui: El guionista s la persona encarregada de confeccionar el gui, ja sigui una histria original, una adaptaci d'un gui precedent o d'altra obra literria. Molts escriptors s'han convertit en guionistes de les seves prpies obres literries i molts directors, sobretot fora d'Hollywood, sn tamb els seus propis guionistes. Dins del gui cinematogrfic es distingeixen el gui literari o cinematogrfic, que narra la pellcula en termes d'imatge (descripcions) i so (efectes i dileg), i est dividit en actes i escenes, i el gui tcnic, que agrega a l'anterior una srie d'indicacions tcniques (grandria de plnol, moviments de cmera, etc.) que serveixen a l'equip tcnic en la seva tasca. Tamb poden collaborar amb el guionista altres escriptors (co-guionistes) o contar amb dialoguistes, gent especialitzada a escriure dilegs. 

So: En rodatge, els encarregats del so cinematogrfic sn el sonidista i els microfonistes. En la postproducci se sumen l'editor de so, el compositor de la msica incidental i els artistes d'efectes sonors (foley) i de doblatge, per a generar la banda sonora original. 


Fotografia: El director de fotografia s la persona que determina com es veur la pellcula, s a dir, s qui determina, en funci de les exigncies del director i de la histria, els aspectes visuals de la pellcula: l'enquadrament, la illuminaci, l'ptica a utilitzar, els moviments de cmera, etc. s el responsable de tota la part visual de la pellcula, tamb des del punt de vista conceptual, determinant la tonalitat general de la imatge i l'atmosfera ptica de la pellcula. L'equip de fotografia s el ms nombrs i es compon, a ms del director de fotografia, del camargraf, el primer assistent de cmera o foquista, el segon assistent de cmera, el carregador de negatius, el gaffer o cap d'elctrics, els elctrics o operadors de llums, els grip o operadors de travelling o dolly, els estabilitzadors de cmera (steady cam) i altres assistents o aprenents. 

Muntatge: El muntatge cinematogrfic s la tcnica d'acoblament de les successives preses registrades en la pellcula fotogrfica per a dotar-les de forma narrativa. Consisteix a escollir (una vegada que s'ha rodat la pellcula), ordenar i unir una selecci dels plans enregistrats, segons una idea i una dinmica determinada, a partir del gui, la idea del director i l'aportaci del muntador. El muntador avui dia treballa amb plataformes i programes professionals com Avid o altres mtodes de muntatge digital. Pot tenir un assistent i alhora sol treballar en conjunt amb el tallador de negatius, encarregat de realitzar l'armat de la primera cpia editada en film, basat en la llista de corts, generada pel sistema d'edici offline. 

Art (Disseny de producci): L'rea artstica pot tenir un director d'art o varis, de ser necessari. En el cas d'haver ms d'un, aquests estan coordinats per un dissenyador de producci, qui est a crrec de l'esttica general de la pellcula. Aquests directors tindran assistents i encarregats especfics, com escengrafs, encarregats de vestuari, modistes, maquilladores, perruquers, utillers i altres membres suplementaris com pintors, fusters o constructors. Tamb depenen d'aquesta rea especialistes en els efectes visuals i ptics que es realitzin en el rodatge, aix com altres efectes realitzats durant la fase de postproducci.

Gneres cinematogrfics.
 
En la teoria cinematogrfica, el gnere es refereix al mtode de dividir o classificar les pellcules en grups segons la seva temtica, realitzaci o aspecte. Aquests gneres estan formats per pellcules que comparteixen certes similituds, tant en el terme narratiu com en la posada en escena. 

Cinema independent: Una pellcula independent s aquella que ha estat produda sense el suport inicial d'un estudi o productora de cinema comercial. El cinema d'indstria pot ser o no d'autor, mentre que el cinema independent ho ser gaireb sempre. Actualment existeixen molts pasos que no tenen una forta indstria del cinema, i tota la seva producci pot ser considerada independent. 

Cinema d'animaci: s aquell on es fan servir majoritriament tcniques d'animaci. El cinema d'imatge real registra imatges reals en moviment continu, descomponent-lo en un nombre discret d'imatges per segon. En el cinema d'animaci no existeix moviment real que registrar, sin que es produeixen les imatges individualment i una per una (mitjanant dibuixos, models, objectes i altres mltiples tcniques), de forma tal que al projectar-se consecutivament es produeixi la illusi de moviment. s a dir, que mentre en el cinema d'imatge real s'analitza i descompon un moviment real, en el cinema d'animaci es construeix un moviment inexistent en la realitat. 

Cinema documental: s el que basa el seu treball en imatges preses de la realitat. Generalment es confon documental amb reportatge, sent el primer eminentment un gnere cinematogrfic, molt lligat als orgens del cinema, i el segon un gnere televisiu. 

Cinema experimental: s aquell que utilitza un mitj d'expressi ms artstic, oblidant-se del llenguatge audiovisual clssic, trencant les barreres del cinema narratiu estrictament estructurat i utilitzant els recursos per a expressar i suggerir emocions, experincies, sentiments, utilitzant efectes plstics o rtmics, lligats al tractament de la imatge o el so. Es defineix d'acord amb el seu mbit d'aplicaci i recepci, ja que no sol tractar-se d'un cinema lligat a la indstria, i no es dirigeix a un pblic ampli sin especfic, i comparteix a priori un inters per productes que es troben fora dels cnons clssics. 

Cinema d'autor: El concepte de cinema d'autor va ser encunyat pels crtics dels Cahiers du Cinma per a referir-se a un cert cinema on el director t un paper preponderant en la presa de totes les decisions, i on tota la posada en escena obeeix a les seves intencions. Sol anomenar-se d'aquesta manera a les pellcules realitzades basant-se en un gui propi i al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, la qual cosa li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en la pellcula. No obstant aix, grans directors de la indstria, com Alfred Hitchcock, tamb poden ser considerats dins d'aquesta categoria. 

Cinema pornogrfic: Tamb anomenat cinema porno o simplement porno i de vegades ertic, s aquell en el qual explcitament es mostren els genitals mentre es realitza l'acte sexual i el propsit del qual s el d'excitar a l'espectador.

Pgines que s'hi relacionen.
Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques;
Festival Internacional de Cinema de Catalunya;
Histria de la msica en el cinema;
Histria del cinema;
Llistat d'actors i actrius;
Llistat de gneres cinematogrfics;
Pellcules considerades les millors de tots els temps;

Enllaos externs.

Cinema Catal .net .cat;
Totcinema.cat;
Museu del Cinema de Girona;
The Internet Movie Database ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="487" title="Celoma" nonfiltered="308" processed="304" dbindex="308">
El celoma s una cavitat secundria d'origen mesodrmic, limitada per l'epiteli (a diferncia del pseudoceloma), i que cont un lquid a l'interior.

 Classificaci dels animals segons la presncia de celoma . 
Un animal triblstic en el qual no es forma el celoma, rep el nom d'animal acelomat. Existeixen animals amb una cavitat corporal similar al celoma quant a funci per no embriolgicament ja que no s d'origen mesodrmic; aquests animals es denominen pseudocelomats. Els animals triblstics que posseeixen celoma es denominen celomats. L'existncia del celoma va possibilitar l'evoluci i diversificaci dels grans grups animals: artrpodes, vertebrats i molluscs, grcies a que la compartimentaci corporal va ajudar que els diferents sistemes i rgans del cos tinguessin una millor divisi de tasques, amb la seva consegent especialitzaci.

 Significat funcional del celoma . 
L'adquisici d'una cavitat celmica es considera de vital importncia per a la posterior evoluci de l'organitzaci corporal dels metazous. Aix s degut al fet que el celoma permet explotar al mxim les possibilitats funcionals d'una cavitat corporal plena de lquid, algunes de les quals apareixien ja el la organitzaci pseudocelomada. Entre tals funcions cap ressaltar les segents: 

 El lquid celmic actua com un sistema de transport entre la paret del cos i la del tub digestiu, facilitant la distribuci dels nutrients, metablits i gasos respiratoris i podent emmagatzemar temporalment els productes de deixalla. ;
 Aquest sistema de transport t avantatges evidents sobre el transport per difusi prpia dels acelomats. Com a conseqncia de la major eficcia fisiolgica del cos pot augmentar de grandria, amb les implicacions evolutives que aix suposa: millor homestasi i independncia de l'ambient, diversificaci de les fonts disponibles d'aliment, etc. ;
 La cavitat plena de lquid confereix independncia als rgans, afavorint processos fisiolgics tan bsics com el batec independent del cor o la producci, en organismes vermiformes, d'ones peristltiques inverses a la paret del cos i del tub digestiu, que conta en els celomats amb una musculatura prpia. ;
 A l'haver un espai com que recull i fa circular els productes del metabolisme, les estructures repetides, que en els acelomats eren abastides per difusi, poden ara concentrar-se en un o dos rgans ms eficaos i complexos. ;
 El lquid celomtic pot actuar a manera d'un esquelet hidrosttic intern. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="488" title="Cos" nonfiltered="309" processed="305" dbindex="309">

Geografia: illa grega; vegeu Kos.
Biografia: Famlia romana, vegeu Cos (Cossus);
Servi Corneli Cos Maluginense cnsol el 485 aC. ;
Servi Corneli Cos, magistrat rom, possible cnsol que va matar al rei Lar Tolumni;
Publi Corneli Cos I, trib amb potestat consolar el 415 aC.
Gneu Corneli Cos I, trib amb potestat consolar el 414 aC i cnsol el 409 aC;
Aule Corneli Cos I, cnsol el 413 aC ;
Publi Corneli Cos II, trib amb potestat consolar el 408 aC ;
Publi Corneli Rutil Cos, dictador rom el 408 aC i trib amb potestat consolar el 406 aC;
Gneu Corneli Cos II, trib amb potestat consolar el 406 aC, 404 aC, i 401 aC. ;
Publi Corneli Maluginense Cos, trib amb potestat consolar el 395 aC;
Aule Corneli Cos, dictador rom el 385 aC ;
Aule Corneli Cos II, trib amb potestat consolar el 369 aC i 367 aC.
Anatomia: agregat de totes les parts materials que componen l'organisme de l'home o d'un animal; vegeu cos (anatomia).
Fsica: ;
cos (fsica), objecte material del qual se'n poden mesurar algunes magnituds fsiques.
Matemtiques: ;
cos (matemtiques), objecte algebraic amb dues operacions (que anomenem suma i multiplicaci) per les quals existeix element neutre (resp. 0 i 1) i que per a tot element llevat del 0 existeix element invers d'aquestes operacions.
Cos o cosinus s una funci trigonomtrica.
Astronomia:
Cos astronmic;
Cos celeste;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="490" title="Cua (anatomia)" nonfiltered="310" processed="306" dbindex="310">
La cua s la part posterior del cos dels animals quan s distinta de la resta i forma un apndix ms o menys llarg, que cont en els vertebrats les vrtebres posteriors de l'espinada, anomenades vrtebres caudals.

Per extensi dels significat, tamb s'anomena cua a un recollit del cabell hum que n'imita la forma o al final d'alguna cosa









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="492" title="El Carxe" nonfiltered="311" processed="307" dbindex="311">


El Carxe s una serra de 1.371 metres d'altura i que dna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l'Altipl i Favanella a l'Oriental on es parla valenci de forma continuada des del segle XIX. Tamb s el nom de la partida menys xicoteta d'aquesta zona. T una superfcie de 310 km2. Amb 697 habitants empadronats (2006), representa un 0'005% dels habitants dels Pasos Catalans.

Grcies a les recerques sociolingstiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des dels anys 50 del segle XX es coneix la seua existncia com a zona de parla valenciana. Malgrat que el valenci no t reconeixement oficial a la Regi de Mrcia, l'Acadmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valenci a Iecla, a petici del mateix Ajuntament.


 Nuclis de poblaci .
Els nuclis de poblaci catalanoparlant que conformen el Carxe es troben dins de tres termes municipals:



 Terme municipal de Iecla .
el Carrascalejo;
els Pinillos;
Quitapellejos, incls a la pedania del Raspai i actualment deshabitat.
el Raspai, tamb conegut localment com al Carxe.

 Terme municipal de Jumella .
l'Alberquilla;
el Canals de Crespo;
la Canyada del Trigo;
els Cpitos;
les Cases del Conill;
les Coves de Penya-roja;
els Escandells;
l'Esperit Sant;
la Raixa;
la Sarsa;
la Torre del Rico;
la Tosquilla;
Xamaleta;

 Terme municipal de Favanella .
la Canyada de l'Alenya;
les Cases dels Frares;
el Collado dels Gabriels;
l'Ombria de la Sarsa;

 Histria .

Desprs de l'expulsi morisca al segle XVII gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella  i tamb de Favanella havien restat gaireb despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i en la dcada del 1878 al 1887 foren donades en emfiteusi per a llur explotaci agrcola. Es produ aleshores una forta emigraci, potser iniciada ja uns anys abans amb menor intensitat, de llauradors procedents de les valls del Vinalop, que hi portaren llur llengua.

Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos  Carrascalejo, els Pinillos  tamb ms al nord, fins a tocar gaireb de Iecla, i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Hi fundaren una vintena de viles i llogarets que mai, per, no han tingut independncia administrativa i han roms sempre com a pedanies de Iecla  pedania del Carxe , de Jumella  pedanies de l'Alberquilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa  i de Favanella  pedania del Collado dels Gabriels, la Canyada de l'Alenya i de l'Ombria de la Sarsa.

 Demografia .
La poblaci de la comarca del Carxe, que el 1950 era de devers 3.000 habitants, no arriba actualment al miler, a causa de la forta emigraci provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment a les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ning permanentment. La majoria dels habitants, tot i que segueix empadronat, resideix ara a les viles grans properes -a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pins- i noms s'hi desplaa per als treballs agrcoles.
Els nuclis ms grans sn la Canyada del Trigo (162 h), la Canyada de l'Alenya (138 h) i el Raspai (128 h). Tamb estan habitats la Raixa (89 h), la Torre del Rico (83 h), el Collado dels Gabriels (41 h), la Sarsa (27 h) i l'Alberquilla (27 h). A part de l'Ombria de la Sarsa, que actualment registra 2 habitants, la resta de nuclis no compten amb poblaci empadronada.

 Llengua .
Grcies a les investigacions sociolingstiques portades a teme per Pere Barnils i Antoni Girera, es coneix per primera vegada la seua existncia com a zona de parla catalana en la publicaci el 1919 de "Dialectes Catalans", i el 1921 d'"El valenci", respectivament en el "Butllet de Dialectologia Catalana VII". Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les caractersticas dialectals prpies. L'Acadmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valenci a Iecla a petici de l'ajuntament.

 Referncies .
 Limorti, Ester; Quintana, Artur (1998). El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Mrcia.;

 Enllaos interessants .
Grup al Facebook del Carxe: http://www.facebook.com/group.php?gid=43801894637

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="493" title="Celomat" nonfiltered="312" processed="308" dbindex="312">


Els celomats (Coelomata) sn animals triblstics que presenten celoma, al menys durant les fases embrionries. En aquests animals la mesoderma s'invagina i al seu interior es forma una cavitat, anomenada celoma, que constituir la cavitat interna de l'animal.

Segons l'origen de la cavitat celomtica, es distingeixen dos grups:

Esquizocelomats. El celoma es forma per esquizoclia, s a dir, a partir d'acmuls de cllules a l'interior de la gstrula.
Enterocelomats. El celoma es forma per enteroclia, s a dir, invaginacions de l'arqunteron (el tub digestiu embrionari).

Al concepte de celomat s'oposen el d'acelomat (animals sense cavitat corporal) i el de pseudocelomat (animals que la seva cavitat general s un blastocel persistent).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="494" title="Cordat" nonfiltered="313" processed="309" dbindex="313">

Els cordats (Chordata) sn un flum de metazous bilaterals deuterostomats caracteritzats per la presncia d'una corda dorsal, o notocordi, almenys en alguna fase de la seva vida.

Els cordats, evolutivament parlant, resulten de gran importncia. Sn el grup amb una major diversitat de nnxols ecolgics conquistats, i han demostrat al llarg de la seva histria notables adaptacions, sobre tot al medi terrestre i al seu ambient, tot i que tamb al medi aqutic o amfibi en els quals molts d'ells constitueixen els ltims nivells trfics dels seus ecosistemes.

En els cordats destaca la capacitat d'autorregulaci i organitzaci interna, l'elevaci i manteniment constant de la temperatura del cos, tot i que aquest s una qualitat que no es dona en tots ells, noms en aus i mamfers. Aquests i altres factors han afegit complexitat a aquest grup d'animals, permetent un major control sobre les reaccions metabliques i el desenvolupament d'un sistema nervis complex.

Caracterstiques generals.
Deuterostomats, simetria bilateral, cos segmentat, tres capes germinals, celoma b desenvolupat (es perd en alguns grups).
Presenten un cord nervis buit i tubular, dorsal respecte al tub digestiu (epinuria). A partir d'aquest cord, en animals ms complexos, es desenvolupa el cervell i l'espina neural.
Presenten una estructura de sosteniment, en posici dorsal, denominada notocordi. S'estn al llarg de tot el cos que, en els grups ms primitius persisteix durant tota la vida, mentre que en els ms evolucionats s reemplaada per la columna vertebral.
Posseeixen fenedures farngies (faringotremes) en alguna etapa del desenvolupament embrionari. En vertebrats terrestres aquestes fenedures es perden en l'animal adult.
Amb endstil faringi (urocordats i cefalocordats) o el seu homleg (glndula tiroide) en vertebrados.
Posseeixen un sistema digestiu complet (boca i anus), especialitzat en regions.
Es reprodueixen sexualment, la majoria t sexes separats.
Cor ventral respecte al tub digestiu.
Musculatura segmentada.
Cua postanal musculosa i locomotora en algun estat del desenvolupament.
Segmentaci radial, holoblstica i subigual.
Etapa de larva capgrs en algun moment del desenvolupament.

Cladograma.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="495" title="Ciutat Pubilla de la Sardana" nonfiltered="314" processed="310" dbindex="314">
La Ciutat Pubilla de la Sardana s un municipi al qual se li han reconegut els seus mrits i la seva tasca del foment i difusi de la sardana, i que es constitueix anyalment en la capital de la Diada de la Sardana. Aquesta festa la va instituir l'Obra del Ballet Popular l'any 1960.

El foment de la sardana, tal com l'entenia l'Obra del Ballet Popular, conduda en aquells moments per Josep Mainar i Pons, Llus Moreno i Pall, i Joan Bertran i Gargallo, tenia aleshores una dimensi patritica que amb el temps, i especialment a causa de l'adveniment de la
democrcia i la recuperaci de les institucions nacionals, s'ha convertit en ms festiva en els darrers anys.

Des de 1988 tamb se celebra un aplec de nivell internacional a una altra localitat de fora de Catalunya a part de la designada "Ciutat Pubilla".

Entre els trets caracterstics de cada proclamaci, n'hi ha uns quants que han esdevingut consuetudinriament i que s'han anat repetint cada any:

Lli Magistral: S'ha encarregat a una alguna persona de la localitat de rellevncia intellectual perqu fes un estudi de la sardana.
Missatge al Mn Sardanista: S'ha encomanat cada any a alguna persona rellevant de Catalunya que fes un comentari de com veu ell la sardana i la transmet.
Medalles (mrit sardanista, musical, cvic i a la dansa popular catalana): Per guardonar a persones que hagin destacat en cada conreu.
Monument: Cada poblaci ha aprofitat l'avinentesa per erigir un monument a la sardana.
Sardana del Pubillatge: Sardana demanada a un compositor per cada pubillatge.
Pubilla Universal de la Sardana: En cada edici s'ha escollit una donzella de la poblaci perqu fos la pubilla (en els darrers anys s'ha substitut la pubilla pels sardanistes d'honor, que cada lloc opta segons el seu criteri).
Les claus: Cada Ciutat Pubilla confecciona una clau que s collocada al clauer que cont totes les de les diferents ciutats. Aquest clauer roman guardat per la ciutat durant l'any que ostenta el ttol, lliurant-lo a la propera, en les festes de proclamaci.

 Relaci de ciutats pubilles .


Vegeu tamb.

Aplec internacional de la sardana i mostra de grups folklrics;

 Enllaos externs .

Web de la Federaci Sardanista de Catalunya;
Base de dades de Boig per la Sardana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="496" title="Cap d'any" nonfiltered="315" processed="311" dbindex="315">
Aquest s un article sobre el primer dia del calendari gregori, si us referiu al cap d'any com a tradici, vegeu nit de cap d'any

El cap d'any s el primer dia de l'any en el calendari Gregori. Actualment s l'1 de gener. En la majoria dels pasos s festiu. Encara se celebra com una festa religiosa el 14 de gener per aquells que encara segueixen el calendari Juli com ara algunes de les esglsies ortodoxes orientals conegudes com del calendari antic.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="497" title="Castell" nonfiltered="316" processed="312" dbindex="316">


El castell o espanyol s un idioma nascut als antics Regnes de Castella i de Navarra, parlat actualment, a ms d'Espanya, en nombrosos pasos dels continents americ, afric i asitic,  per 450 milions de persones (en l'anomenada Hispanitat), i per ms de 500 milions si hi incloem els que la parlen com a segona llengua. 

s la llengua materna ms parlada al mn darrera el xins mandar.
s la llengua ms estudiada al mn com a segona llengua darrera l'angls.
s llengua oficial a l'Organitzaci de les Nacions Unides.

Pertany al grup de les llenges indoeuropees i prov de l'evoluci del llat vulgar (+90%), evidenciant tamb la influncia de l'rab - gran quantitat de paraules provinents d'aquesta llengua- aix com del basc (evoluci fontica).

Histria.
La llengua castellana es va desenvolupar a la regi nord-central de la pennsula Ibrica, a partir del llat vulgar, amb possible influncia de les llenges cltiques i del basc. Algunes caracterstiques del castell inclouen la lenici (llat: vita, castell: vida), la  palatalitzaci (llat: annum, castell: ao), i diftongaci de les vocals breus e/o del llat vulgar (llat: terra, castell: tierra; llat: novum, castell: nuevo); alguns d'aquests canvis fonolgics es troben en altres llenges romniques.

Durant la reconquesta, aquest dialecte del nord es va estendre cap al sud i a altres regions de la pennsula Ibrica.

El primer diccionari llat-castell (Lexicon hoc est Dictionarium ex sermone latino in hispaniensem), es va publicar a Salamanca el 1492 per Elio Antonio de Nebrija. El mateix any el propi Nebrija va publicar tamb la seva Gramtica de la lengua castellana, la primera gramtica d'una llengua vulgar publicada a Europa. Desprs del segle XVI, la llengua es va portar a Amrica i algunes regions de l'sia per la colonitzaci espanyola. El segle XX, es va portar a la Guinea Equatorial i al Shara Occidental.

Distribuci geogrfica.
El castell s una de les llenges oficials de les Nacions Unides, de la Uni Europea i de la Uni Africana. La majoria dels parlants es troben a l'Hemisferi Occidental, Europa i els territoris espanyols de l'frica (Illes Canries, Ceuta i Melilla).

Amb ms de 100 milions d'habitants, Mxic cont la poblaci de parla castellana ms gran del mn. Les segents quatre poblacions ms gran de parla castellana resideixen a Colmbia (44 milions), Argentina (39 milions), Espanya (44 milions) i els Estats Units (40 milions).

El castell es la llengua oficial de 20 estats: Argentina, Bolvia (co-oficial amb el qutxua i l'aimar), Colmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya, Equador, El Salvador, Guinea Equatorial (co-oficial amb el francs), Guatemala, Hondures, Mxic, Nicaragua, Panam, Paraguai (co-oficial amb el guaran), Per (co-oficial amb el qutxua i l'aimar), Repblica Dominicana, Uruguai, Veneuela i Xile. Als Estats Units s co-oficial a l'estat de Nou Mxic i al territori de Puerto Rico.



Fonologia.
El sistema consonant del castell va sofrir canvis importants que el van separar de la resta de les llenges ibriques:
 La /f/ inicial va evolucionar a una /h/ suau, so que es va perdre desprs, encara que a l'ortografia es conserva ("facer"
</doc>
<doc id="499" title="Cultura popular" nonfiltered="317" processed="313" dbindex="317">
La cultura popular o folklore s la cultura tradicional particular a un grup tnic o cultural determinat. Aix inclou tradicions, canons, llegendes, supersticions, etc. El folklore es transmet tradicionalment de manera oral, tot i que en l'poca moderna s'han fet esforos importants de recopilaci de la cultura popular de molts pasos. Durant el segle XIX es va posar mfasi en l's del folklore per motius sobretot ideolgics i nacionalistes (vegeu nacionalisme romntic). El segle XX es va comenar a estudiar el folklore ms objectivament, i des d'un punt de vista etnogrfic.

El folklore dels Pasos Catalans ha estat compilat per diversos autors, entre els que destaquen:
 Mossn Alcover, que va recopilar un gran nombre de rondalles de les Illes Balears abans de comenar a escriure el diccionari catal valenci balear.
 Joan Amades i Gelat, autor del Costumari Catal.
 L'Arxiduc Llus Salvador d'ustria-Toscana: Die Balearen, Rondalles.
 Joan Segura Valls, autor de: Histria de Santa Coloma de Queralt, Histria del Santuari de Sant Mag, i Histria d'Igualada.
 Valeri Serra i Bold, destacat folklorista, autor entre d'altres obres de lArxiu de tradicions populars.
 Enric Valor i Vives, narrador i gramtic valenci, fou un dels principals promotors de la estandarditzaci i normativitzaci del catal al Pas Valenci, autor de les Rondalles valencianes.

El terme cultura popular o cultura pop tamb s'utilitza (sobretot en pasos anglosaxons) per referir-se als trets caracterstics (sobretot iconogrfics) de la cultura de masses en un moment determinat (tendncies musicals, artstiques, cinematogrfiques, etc).

Pgines que s'hi relacionen.
Mitologia;
Msica tradicional;
Indumentria tradicional;
Instruments tradicionals;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="500" title="Calendari d'esdeveniments" nonfiltered="318" processed="314" dbindex="318">
Llista d'esdeveniments, segons el calendari actual:



Llista condensada d'aniversaris histrics:





Vegeu tamb.
Altres calendaris: calendari gregori, calendari irlands, calendari musulm;

Pgines que s'hi relacionen.
Histria;
Classificaci cronolgica dels esdeveniments;
Calendari;
any;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="502" title="Comarques de Catalunya" nonfiltered="319" processed="315" dbindex="319">

L'actual divisi de la Comunitat Autnoma de Catalunya en comarques t el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisi comarcal de 1936), que tingu vigncia fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adopt de nou aquesta divisi territorial, si b el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagora, i el 1990 es modific algun lmit territorial. Actualment Catalunya est dividida en 41 comarques.

Histria.
Els romans van anomenar civitates als principals poblats ibers i al seu territori d'influncia. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominaci del territori: ceretans (Cerdanya), bergistans (Bergued), ausetans (Osona).

Sota l'estructura administrativa romana, la provncia Tarraconense va ser dividida en convents jurdics. El convent de Trraco es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la plana de Lleida i amb el Maestrat. Plini el Vell diu que al convent de Trraco hi havia 42 civitates, que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals sn: gerundenses (Girons), segarrensis (Segarra), a ms del territorium tarraconensis (Camp de Tarragona i Tarragons).

En l'poca visigoda, es van constituir els bisbats al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesi del seu territori. Entre altres: Brcino (Barcelons), Emporiae (Empord), Orgellia (Bisbat d'Urgell).

La Reconquesta va portar un rgim feudal amb un dominis senyorials variables estructurats en comtats, vescomtats i altres senyorius menors. A ms de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats del Rossell, Pallars o Ribagora.

Durant l'Edat mitjana sorgeix la denominaci de comarca com a sinnim de marca, terra fronterera, i es consolida com a denominaci popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen el Principat per comarques. Pere Gil (1551-1622) diu Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra. Andreu Bosch (1628) diu Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts. Josep Aparici (1708) anota trenta comarques: Catalunya s coneguda per la seva repartici en comarques.

Polticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'ltim quart del segle XIX. El catalanisme poltic va manifestar el seu rebuig a la divisi provincial de 1833 plantejant com alternativa una organitzaci en comarques naturals. El 1882, el projecte de Constituci per a l'Estat Catal elaborat al Congrs Federal Regionalista propugnava una divisi en comarques. El 1892, la cinquena de les Bases de Manresa declarava: La divisi territorial sobre la qual es desenrotlla la gradaci jerrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindr per fonament la comarca natural, el municipi.. 

Esteve Sunyol va fer, el 1897, la primera concreci d'una divisi comarcal com a base poltico-administrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un carcter naturalista i historicista. Pau Vila va donar un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis de geografia regional de l'escola geogrfica francesa.

L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponncia d'Estudi de la Divisi Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vice-president. Els treballs es van concretar en la divisi comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques.

El 1939, la dictadura franquista va anullar la comarcalitzaci. El 1987 es va recuperar la mateixa divisi comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990.

Llista de comarques.
Convencions.
El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant aix, cal recordar que hi ha una excepci: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que s optatiu de posar-lo en tres ms: Anoia, Garraf i Terra Alta.  L'article inicial s'escriu sempre amb minscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del comenament d'una frase. 

Els codis de dos dgits alfabtics sn els usats en bases de dades a proposta de la Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.

Comarques actuals.


Revisi comarcal.
El gener del 1990 es va modificar l'adscripci comarcal d'alguns municipis:


Propostes i reivindicacions.
L'any 2000, en lInforme Roca, un equip format per Miquel Roca i Junyent i Jess Burgueo, entre altres, van proposar de crear alguna comarca ms: el Moians (capital: Moi), la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Martima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitj (capital: Ponts), a ms de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord amb capital a Martorell). Tots els casos sn antigues reivindicacions comarcals. 

Encara J. Burgueo, l'any 2003, proposava de crear tamb el Lluans (capital: Prats de Lluans), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Si (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i el Baix Montseny (capital: Sant Celoni), a ms de canvis de lmits (les Garrigues, el Ripolls, etc.).

Referncies.


Vegeu tamb.
Divisi comarcal de 1936;
Divisi territorial de Catalunya;
Divisi comarcal de la Catalunya del Nord;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="504" title="Manuel Corachan i Garcia" nonfiltered="320" processed="316" dbindex="320">
Manuel Corachan i Garcia, (Xiva, la Foia de Bunyol, 1881 - Barcelona 1942) fou un cirurgi valenci. Fill d'un cirurgi i barber humil, el 1893 es trasllad a casa dels seus oncles, que vivien a Sants (Barcelona). Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona el 1906, i fou deixeble d'Enric Ribas i Ribas i lvar Esquerdo. 

El 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i fund la Clnica Corachan, on fou deixeble seu Josep Trueta i Raspall. El 1925 es doctor a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre cirurgia gstrica i fou escollit membre de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya succeint Ramon Torres i Casanovas. 

El 1933 fou nomenat professor de patologia quirrgica de la Universitat Autnoma de Barcelona, collabor en la revista Monografies Mdiques i collabor en la realitzaci d'un diccionari de terminologia mdica en catal amb Humbert Torres i Barber. El 1936 fou nomenat Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, per en comenar la guerra civil espanyola fou amenaat per incontrolats i el 1937 s'exili primer a Frana i desprs a Veneuela, on fou catedrtic de tcnica anatmica de la Universidad de Caracas i d'on no va tornar fins el 1941. Fou nomenat novament cap de Cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona fins a la seva mort. Fou un cirurgi de gran prestigi internacional.

 Obres .
 La cirurgia en els processos abdominals aguts (1926);
 Ciruga gstrica (1934)  ;
 Clnica y teraputica quirrgicas de urgencia (1936), amb Francesc Domnech i Alsina  ;
 Diccionari de medicina (1936);

Enllaos externs.

Biografia del doctor Cocharan;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="505" title="Cullera" nonfiltered="321" processed="317" dbindex="321">


Una cullera s un estri que s'empra en cuinar, servir o menjar aliments que no poden ser agafats fcilment amb forquilla (lquids, semi-lquids o alguns slids de petites dimensions com ara arrs o cereals). Tamb s'utilitza per agitar i fins i tot tallar determinats aliments i begudes com postres, cocktails i el caf. La cavitat que sost el menjar t forma cncava i va unida al mnec per on s'agafa.

 Histria .

S'han trobat culleres fetes de fusta o d'os en jaciments que daten del paleoltic. 

En l'antiga Roma va haver dos tipus de cullera, la major lgula i la menor anomenada cochlea. Aquesta ltima tenia un mnec en forma d'agulla que servia tamb per a punxar trossos de menjar o obrir musclos, etc. Per tant complia amb algunes funcions de la actual forquilla. 

Fins al segle XIX la cullera sovint era -a part del ganivet o navalla- l'nic estri utilitzat en els menjars. El principal material utilitzat en la seva fabricaci era la fusta. Desprs es va comenar la fabricaci industrial de culleres de ferro o acer recobert d'estany i per a la gent ms adinerada de plata. 

Per als aliments rics en sofre com els ous o el peix se solen emprar culleres daurades, de banya o altres materials que no reaccionen amb aquest ingredient alterant el seu sabor. Des de la seva forma primitiva s'han desenvolupat diverses formes especialitzades per a sopes, amanides, caf, etc.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="506" title="Cana" nonfiltered="322" processed="318" dbindex="322">

Una cana o canya d'amidar(del llat canna que a la vegada prov del semtic qanah, que significa canya) fou una antiga unitat de longitud, usada a la Corona d'Arag, el migdia francs i el nord d'Itlia. Equivalia a 8 pams.

A Barcelona equivalia a 8 pams, 6 peus o 2 passos (equivalent a 1 pas rom), que sn 1,555 metres; a Tortosa, 1,587 a Tolosa de Llenguadoc, 1,60 m; a Carcassona, 1,785 m.

El destre, o cana de destre, equival a 12 pams de destre, 2,82 metres.

La cana quadrada era usada com a mesura de superfcie. A Barcelona feia 2,438 m2; a Girona, 2,4304 m2; a Lleida, 2,4211 m2; a Tarragona, 2,4336 m2; a Mallorca, 2,4461 m2.

Abans del Sistema Internacional d'Unitats era la mesura fonamental en amidaments i es materialitzava per mitj d'un bast de fusta, una canya o cinta de roba, on hi havia marcades les divisions en mitja cana, en pams i en quarts de pams. 

D'amidar amb canes se'n diu acanar o canar , i s'anomena acanador o canador l'especialista que s'hi dedica.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="507" title="Cor" nonfiltered="323" processed="319" dbindex="323">


El cor s un rgan animal que serveix per impulsar la sang pertot el cos. Acostuma a tenir una, dues o quatre cavitats segons la mena d'animal.

El cor s un mscul buit que impulsa la sang a moure's per dins dels vasos sanguinis. s l'element central del mediast (regi anatmica compresa entre ambds pulmons) i est connectat a conductes anomenats venes (per on arriba la sang al cor)i artries (conductes de sortida). El cor hum batega unes 70 vegades per minut rtmicament i continuadament. 
A cada bateg, envia una onada de sang a traves de les artries.

Embriologia.
El cor es forma a partir de la fusi en la lnia mitjana de les dues aortes dorsals de l'embri. Aquest tub primitiu dna lloc a un seguit de dilatacions successives: si, atri, vetricle, bulb i tronc. Al llarg del desenvolupament aquest tub es plegar sobre si mateix alhora que les dilatacions primitives es modificaran per a donar lloc a les cavitats definitives,
Del si deriva el si vens (retorn de la circulaci coronria), l'atri donar lloc a les aurcules un cop separades pel septe interatrial. Ventricle primitiu i bulb es diferencien en els ventricles mentre que la evoluci del tronc cardac donar lloc als trams inicials de les artries aorta i pulmonar.

Fisiologia.


Quan la sang ha arribat a les aurcules, aquestes es contrauen (sstole auricular) i la fan passar als ventricles. En aquell moment, les vlvules mitral i tricspide es tanquen i llavors la sang surt per l'artria aorta (al costat esquerre) i per l'artria pulmonar (al costat dret), grcies a la contracci dels ventricles (sstole ventricular).

Al cap d'unes dcimes de segon, el cor es relaxa (distole general) i descansa un instant abans de tornar a contraure's.

La sang sense oxigen (bruta), s abocada al cor a travs de les venes caves inferior i superior. Aix, doncs, les venes caves inferior i superior sn les encarregades d'abocar la sang sense oxigen (bruta), al cor. El cor, amb el seu moviment impulsa aquesta sang que han portat les venes caves cap a l'artria pulmonar perqu vagi als pulmons i s'oxigeni.

Les venes pulmonars, porten la sang oxigenada (neta) a l'aurcula esquerra i quan ha passat pel ventricle esquerre, aquest impulsa la sang de forma rtmica cap a l'artria aorta que porta la sang oxigenada (neta) i la distribueix per tot el cos.

Vegeu tamb.

Antiartmic;















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="509" title="Camp de Tarragona" nonfiltered="324" processed="320" dbindex="324">

El Camp de Tarragona s un dels set mbits funcionals territorials de Catalunya, definits en el Pla territorial general de Catalunya. L'mbit integra les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Baix Peneds, Conca de Barber, Priorat i Tarragons.








|}

Regi histrica.

A ms el Camp de Tarragona s una regi natural i histrica del sud de Catalunya, ms aviat plana, voltada per les muntanyes de la Serralada Prelitoral i la mar Mediterrnia, en contacte amb el Peneds, la Conca de Barber i les Terres de l'Ebre. Tamb s anomenada a vegades el Camp o la plana del Camp.

La poblaci sobre els quals s'articula aquesta regi al voltant de Tarragona, s de 675.000 habitants. Els rius principals sn el Francol i el Gai. 

La regi t una histria en com ja que durant molts anys (1356-1715) la majoria dels seus termes i pobles van formar part de la comuna del Camp. En la divisi comarcal de 1936 qued subdividida en les comarques de l'Alt Camp, el Tarragons i el Baix Camp.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="510" title="Cerdanya" nonfiltered="325" processed="321" dbindex="325">




La Cerdanya s una comarca situada al mig dels Pirineus catalans. Territori histric de Catalunya, com a conseqncia del Tractat dels Pirineus (1659) Espanya va cedir a Frana 33 pobles del nord cerd. Aix, el territori qued subdividit en les comarques de l'Alta Cerdanya (que forma part de la Catalunya del Nord, s a dir, dels territoris administrats per Frana) i la Baixa  Cerdanya (que forma part de la Catalunya del Sud, s a dir, dels territoris administrats per Espanya i la Generalitat de Catalunya), que alhora estan dividits per les provncies de Girona (11 municipis) i Lleida (6 municipis).

La Baixa Cerdanya inclou, a ms de la plana cerdana, les subcomarques naturals de la Batllia i el Barid.

Els municipis que la formen sn:


Vegeu tamb.
Cuina de la Cerdanya;
Comtat de Cerdanya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="511" title="Consonant" nonfiltered="326" processed="322" dbindex="326">
Les consonants sn els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal). Si la consonant s sonora, la vibraci de les cordes vocals produeix un element sonor que s'afegeix al primer. Si la consonant s sorda, no hi ha vibraci de les cordes vocals: aleshores el so resulta generat exclusivament pel pas de l'aire per les esmentades cavitats superiors de l'aparell fonador. 

 Classificaci de les consonants .
Els factors de classificaci de les consonants sn bsicament quatre: la sonoritat, el punt d'articulaci, el mode d'articulaci i la nasalitzaci.

 Sonoritat .
Consonants sonores (hi ha vibraci de les cordes vocals);
Consonants sordes (no hi ha vibraci de les cordes vocals).

 Punt d'articulaci .
El so d'una consonant s generat, parcialment o total, pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador. Per generar la consonant es produeix un obstacle al pas de l'aire que origina el so consonntic. Aquest obstacle es pot produir en un lloc variable que s'anomena punt d'articulaci.

Els punts d'articulaci sn els segents:
bilabial;
labiodental;
interdental;
dental;
alveolar;
prepalatal;
mediopalatal;
velar;
faringi;

 Mode d'articulaci .
El mode d'articulaci es refereix a la manera com s'obstrueix el pas de l'aire, si es deixa sortir de cop explosivament desprs d'un silenci (oclusiu), si es deixa sortir en un flux continu  (fricatiu), si es produeix una explosi seguida d'un flux continu (africat), si es produeix una serie de petites explosions (rtic), si un flux continu surt pels costats de la llengua (lateral).
oclusiu;
fricatiu;
africat;
aproximant;
lateral;
rtic;

 Nasalitzaci .
Les consonants poden ser nasalitzades si es deixa escapar l'aire pels forats del nas

 Altres caracterstiques rellevants .
Algunes llenges tenen consonants que no comencen a articular-se amb l'aire dels pulmons, com passa per exemple en els clics, les implosives i altres sons reconeguts per l'AFI. En determinats idiomes, s fonticament rellevant distingir entre consonants llargues i breus

Articles relacionats.
 Fonema;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="514" title="Catal balear" nonfiltered="327" processed="323" dbindex="327">

S'anomena balear la famlia de dialectes del catal que es parlen a les Illes Balears.

Els subdialectes que la formen sn el mallorqu, el menorqu i l'eivissenc

Antecedents:
La llengua catalana hi va ser duita per habitants provinents del Rossell i l'Empord en temps de la conquesta, per la qual cosa es conserven caracterstiques dialectals emparentades amb les variants d'aquestes zones. ;
Fontica:
Vocalisme tnic:
Pronunciaci com a vocal neutra [ ] de les e tniques procedents de la e tancada del llat vulgar (tal com es feia abans en tota l'extensi del catal oriental): tauleta w l t , vermell r m j. Una part de Menorca, una de ms petita d'Eivissa i una regi de Mallorca, per, han transformat la vocal neutra [ ] tnica en e oberta [ ].
En els grups verb + pronoms febles, l'accent recau generalment damunt els pronoms, excepte en eivissenc. Per exemple, comprar-ne es pronuncia r'n  o n'n .
Vocalisme ton:
Eliminaci de la a en les paraules esdrixoles acabades en ia: glria i a la major part de Mallorca.
Reducci dels grups gua i qua a go i ko, en posici tona i en qualsevol posici a Eivissa: aigo, llengo, colque...
En el subdialecte mallorqu es distingeixen la o i la u tones, excepte a Sller. En canvi, en el menorqu i l'eivissenc, la o tona es neutralitza en u com a la resta del catal oriental. A una part de Mallorca, per, hi ha neutralitzaci si a la sllaba segent hi ha una  o una  (conill, com) i a la resta de l'illa, en la mateixa posici, la  es canvia per  (punyir, humit).
Consonantisme:
S'hi esdev la ioditzaci tradicional: cella j , tallar ja, etc. No hi ha ieisme (excepte en parlants de Palma, segurament per influncia del castell): lluna, Mallorca... es pronuncien com a eles palatals [ ]. Per tant no es pronuncia igual el "poll" cria d'ocell que el "poll" insecte parsit (aquest darrer es pronuncia ).
Es distingeix la b de la v.
La consonant vibrant simple noms es pronuncia en pocs mots, com per, pur, sor, amb diferncies locals, i en els neologismes, i sempre en la primera persona del present d'indicatiu (llevat de muir).
En el mallorqu i el menorqu es donen molts casos d'assimilaci consonntica. Per exemple, cap moix s'hi pronuncia com cam moix.
Morfosintaxi:
s dels articles salats es, sa, ses, s. Segons el subdialecte, de vegades, la forma es pren la forma so desprs de la preposici amb.  Hi ha paraules i frases fetes, per, amb les que noms s'utilitzen els articles el i la, com la mar, el bisbe, el Bara, la setmana que ve... Tot i aix, no sempre es pot donar una norma vlida que funcioni en qualsevol cas. Per exemple, a Sller es diu es carrer de sa mar, i en canvi sol dir la mar. En alguns noms de lloc es pot fer servir l'article salat o no segons es parli d'un lloc geogrfic o un altre: per exemple, l'Horta a Sller o s'Horta a  Felanitx. A Pollena mai no s'utilitza l'article salat.
s dels articles en i na davant noms propis de persona, i de la contracci n quan comencen en vocal.
Morfema zero en la primera persona del singular del present d'indicatiu en comptes del morfema -o caracterstic del catal central, fora dels verbs amb lexema acabat en u, on es pronuncia  (suu).
Els verbs de la primera conjugaci tenen formes caracterstiques. Les formes plurals de les 1a. i 2a. persones del present d'indicatiu sn cantam i cantau; l'imperfet de subjuntiu s cants, cantassis o cantasses etc. Tot i aix, s'est estenent l's de cants, cantessis etc., que ja s l'nic emprat a Menorca.
Ordre dels pronoms febles precedint el verb. En la combinaci de dos o ms pronoms, si un s de complement directe (CD) i s el, la, etc. i un altre s de complement indirecte (CI), i s me, te, etc., apareix primer el pronom de CD. Exemples: la me dna, el se menja, per me'n dna i se'n menja. Aquest tret es troba en retrocs entre els joves.
Lxic i semntica:
Part del Lxic propi:
allot (noi), ca o cus, cussa (gos, gossa), moix (gat), cercar, besada, brossat (mat), capell (barret),etc.
Algunes Variants semntiques:
escurar (intransitiu, rentar els plats), llinatge (cognom).
Alguns exemples de Variants formals:
cotxo (cotxe), sebre (saber), venat (ve),  .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="515" title="Cristianisme" nonfiltered="328" processed="324" dbindex="328">
El cristianisme s una religi monoteista basada en la vida, els ensenyaments, i d'acord al Nou Testament en la crucifixi i resurrecci de Jess de Natzaret. 

La paraula cristianisme prov del grec            , christianus, "cristi", la qual prov del nom propi        , Christs, traducci de l'hebreu Messies que significa "l'Ungit". El terme va ser emprat per primera vegada en el llibre Fets dels Apstols 11:26: Va resultar que durant tot un any s'estigueren congregats en aquella esglsia, i van ensenyar molta gent. Precisament fou a Antioquia on per primera vegada els creients foren anomenats cristians. .

Els  cristians creuen que Jess s el fill de Du i el Messies dels jueus profetitzat en l'Antic Testament o Tanakh. Encara que el cristianisme s monoteista, la majoria dels cristians creuen que Du existeix en tres persones, Du Pare, Du Fill (Jess) i Du Esperit Sant, doctrina coneguda com a Santssima Trinitat. Hi ha vries confessions o esglsies que s'anomenen cristianes i comparteixen aquesta base, per difereixen en altres aspectes de la seva doctrina, o en la seva organitzaci. 

Branques del cristianisme.
Vegeu l'article principal: Divisi del cristianisme

Les branques principals del cristianisme sn:

Catolicisme, la ms nombrosa, que accepta l'autoritat del Papa de Roma. Amb ms de mil milions de membres batejats, inclou fidels de tradici llatina i d'altres comunitats Catliques Orientals. ;
Protestantisme, que inclou un gran nombre d'Esglsies independents, que no accepten l'autoritat del Papa.
Cristianisme ortodox, que comprn l'Esglsia Ortodoxa Grega i l'Esglsia Ortodoxa Oriental;
Restauracionisme, que inclou altres grups com els Testimonis de Jehov i els mormons;

Avui en dia, s la religi amb ms practicants arreu del mn: 2.200 milions de persones, s a dir, un 34% de la poblaci total.

Histria del cristianisme.
Els nics documents histrics sobre el comenament del cristianisme sn els evangelis del Nou Testament i el llibre dels Fets dels Apstols. El cristianisme es va originar al segle I a partir del judaisme, immediatament desprs de la mort de Jess de Natzaret. El creients van ser anomenats cristians per primera vegada a Antioquia, on es van establir desprs de la persecuci inicial a Judea.

Desprs del Concili de Jerusalem, els primers seguidors de Jess, originalment jueus, segons la tradici cristiana, per revelaci de l'Esperit Sant, van acceptar als gentils (no jueus) a la fe cristiana. L'apstol Pau va portar l'evangeli a diverses regions de l'Imperi Rom. Desprs de tres segles de persecuci es va convertir en la religi oficial de l'Imperi, amb la conversi del llavors emperador Constant, cosa que va assegurar la seva expansi a tot Europa, Nord d'frica, i part d'sia. Ms endavant, els pasos europeus la van exportar a Amrica i altres parts del mn. El cristianisme s la religi majoritria als Pasos Catalans fins avui com a la majoria dels pasos europeus, tot i que el pas amb ms creients sn els Estats Units.

Doctrina.
Encara que hi ha diferncies en alguns aspectes de les creences de les diferents denominacions cristianes, totes comparteixen una doctrina bsica. Aquesta doctrina estableix que el cristianisme s el compliment del judaisme, ja que Jess de Natzaret s el messies profetitzat en les escriptures de l'Antic Testament que conformen el Tanakh jueu.

La creena central del cristianisme s que per mitj de la fe en la mort i la resurrecci de Jess, la humanitat pot ser salvada de la mort (fsica i espiritual), per la redempci dels seus pecats, s a dir, faltes, desobedincia i rebelli contra Du. Per mitj de la grcia de Du, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Du per mitj del perd i la santificaci.

Els segents aspectes han format part del fonament doctrinal del cristianisme (avui, els restauracionistes no accepten alguns d'aquests aspectes):

 Du s una Trinitat, un ser etern que existeix en tres persones: Pare, Fill (El Logos Div encarnat, Jesucrist) i Esperit Sant.
 Jess es completament Du i completament hum.
 Maria, la mare de Jess, va donar a llum el Fill de Du, per mitj de la concepci de l'Esperit Sant, sent verge.
 Jess s el Messies esperat pels jueus, i hereu al tron de David.
 Jess s innocent de tot pecat. Per mitj de la mort i resurrecci de Jess, els creients sn perdonats dels seus pecats i sn reconciliats amb Du. Per mitj de la fe, els creients reben l'Esperit Sant.
 Jess retornar personalment i corporalment a la terra per jutjar la humanitat, i portar els fidels a la presncia de Du.
 La Bblia es la Paraula inspirada de Du, escrita per homes.

Referncies.



































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="519" title="Calendari gregori" nonfiltered="330" processed="325" dbindex="330">
El calendari gregori s el calendari establert pel papa Gregori XIII, a instncies de Ghiraldi. s vigent des de 1582 i prov del calendari juli. Precisament aquell any, el papa orden que s'eliminessin 10 dies del calendari (el 4 d'octubre va ser seguit pel 15 d'octubre), per tal de compensar l'avanament de l'arribada de la primavera provocada pel fet que el calendari juli, vigent fins aleshores, no compensava correctament la precessi dels equinoccis.

La adopci del calendari gregori no fou inmediata a tots els pasos. Aix fou implantat (entre d'altres) al mateix 1582 als regnes d'Itlia i Espanya, Frana i Lorena; a 1583 a Baviera i Brabante; a 1584 a ustria i Alscia; a 1752 a Anglaterra i Irlanda; a 1918 a Rsia; a 1923 a Grcia ...

En el calendari gregori s'alternen els anys comuns, de 365 dies, i els de trasps (tamb anomenats bixestos o bissextils), de 366, en cicles de 400 anys (que acaben els anys mltiples de 400): en cada cicle hi ha 303 anys comuns i 97 de trasps. Per tal de distribuir-los uniformement, s'esdevenen perodes de tres anys comuns seguits d'un nic de trasps, excepte tres perodes de set anys comuns consecutius seguits d'un de trasps, que es fan coincidir amb tres dels quatre tombants de segle que t el cicle gregori: concretament aquells en qu el nmero del segle que acaba no s mltiple de 4 (per tant, en el darrer cicle, del 1601 al 2000, van ser els perodes 1697-1703, 1797-1803 i 1897-1903.

En resum es pot afirmar que tots els anys son de trasps si sn mltiples de 4, excepte els que sn mltiples de 100 que no ho sn, i d'entre aquests els que sn mltiples de 400 s que ho sn. Per exemple l'any 2000 fou de trasps perqu malgrat ser mltiple de 100 ho s tamb de 400, per el 2100 no ho ser perqu no compleix aquesta ltima condici.

Amb aquest repartiment d'anys comuns i  de trasps s'aconsegueix que el cicle de 400 anys tingui 146.097 dies: (303 anys comuns x 365 dies) + 97 de trasps x 366 dies = 146.097 dies. Aquesta quantitat de 146.097 dies s la duraci real (molt aproximada) de 400 anys solars (els quals tenen una duraci de 365'2422 dies): 400 x 365'2422 = 146.096'88. Manquen noms 0'12 dies perqu el cmput sigui perfecte: aquesta lleu imprecisi es pot corregir eliminant un any de trasps cada 3.333'33 anys. (3.333'33 anys sn 3.333'33/400 = 8,333325 cicles de 400 anys; 8,333325 x 0'12 dies d'error per cicle = 1 dia). De totes formes aquest clcul es veu afectat pel fet que el moviment de rotaci de la terra es frena lentament i per tant no resulta tan senzill ajustar correctament ambds parmetres.

L'any consta de 7 mesos de 31 dies (gener, mar, maig, juliol, agost, octubre i desembre), 4 de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) i un (el febrer) que en t 28 en els anys comuns i 29 en els de trasps. Els anys comuns tamb es divideixen en 52 setmanes i un dia i els de trasps en 52 setmanes i dos dies. Aix fa que si una data s'esdev en un determinat dia de la setmana un any, la mateixa data l'any segent s'esdev en el dia segent de la setmana; si l'any s de trasps, les dates compreses entre el mar i el febrer de l'any segent s'esdevenen dos dies de la setmana ms tard, en relaci al dia en qu havia caigut l'any anterior.

Segons aquest calendari la festa de Pasqua es fa coincidir amb la primera lluna plena de la primavera.

 Curiositats .

 Santa Teresa de Jess va morir just el 4 d'octubre del 1582, aix que va ser enterrada onze dies desprs, el dia 15.

 Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir el mateix dia, el 23 d'abril del 1616... per noms segons els seus respectius calendaris, ja que a Anglaterra el calendari gregori no va entrar en vigor fins a l'any 1752, mentre que a Castella era utilitzat des del 1582. Aix que, segons el calendari gregori, Shakespeare va morir el dia 3 de maig.

 Article de Josep Pla sobre la Pasqua i les festes mbils en el calendari gregori;

 Pgines que s'hi relacionen .

Temps astronmic;
Astronomia;
Calendari;







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="520" title="Pau Casals i Defill" nonfiltered="331" processed="326" dbindex="331">

Pau Casals i Defill ( El Vendrell, Catalunya 1876 - San Juan, Puerto Rico 1973 ) fou un violoncellista, pedagog, director i compositor musical catal. La seva gran contribuci al mn de la msica va ser la innovaci en la interpretaci amb el violoncel que, ms tard, va ser adoptada per tots els violoncellistes del mn. La seva interpretaci d' El cant dels ocells ha esdevingut un smbol de pau i llibertat arreu del mn, i de manera molt ms significativa dins l'mbit catal.

El primer violoncel.
Va nixer el 29 de desembre de 1876 a la poblaci del Vendrell, situada a la comarca del Baix Peneds, fill del catal Carles Casals i de la porto-riquenya Pilar Defill. Als cinc anys ja estudiava piano, flauta i viol grcies al seu pare, que era msic. En aquesta edat realitz la seva primera actuaci musical, al cor de l'esglsia d'El Vendrell i als sis anys va fer la primera composici: un regal per al seu padr el dia del seu sant. El 1883, amb l'ajut del seu pare, va compondre una partitura per una representaci dels Pastorets.

L'any 1885 Casals va quedar impressionat davant l'actuaci dels pallassos Los Tres Bemoles, un dels quals tocava cmicament una pipa enorme que tenia forma de violoncel. Aquesta actuaci dels pallassos, Casals no havia vist mai un instrument de corda que es toqus en aquella posici, juntament amb el recital de violoncel que el professor Garcia de Barcelona va fer al Centre Catlic del Vendrell, van fer que Pau Casals prengus una determinaci sobre la seva vocaci: seria violoncellista. A la fi del recital del professor Garcia, va demanar als seus pares un violoncel, aquests no li van comprar ja que tenia molts instruments. En veure la illusi que li feia, per, un ve n'hi va construir un amb una carbassa....

Estudis a Barcelona.
Matriculat a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona, s'allotj a casa d'uns parents per tal de poder assistir amb regularitat a l'escola. Va estudiar violoncel sota la direcci de Josep Garcia i amb Josep Rodoreda com a professor de composici. Grcies als seus coneixements musicals previs va aprendre amb molta rapidesa, sense adaptar-se per a la forma convencional de tocar el violoncel, cosa que li feu desenvolupar-ne una de prpia. 

L'any 1889 comen a tocar al Caf Tost de Barcelona set dies a la setmana, tres hores cada nit, per 4 pessetes. L'any segent el propietari del Caf Tost va introduir Casals al mn musical i cultural de Barcelona. Als 14 anys va descobrir una edici de les "Sis Suites per a violoncel" de Johann Sebastian Bach en una llibreria de Barcelona. Bach es va convertir en el seu dol i les seves interpretacions de les seves suites van merixer reconeixement mundial.

El 23 de febrer del 1891 particip en un concert benfic al  Teatre Novedades de Barcelona. El mateix any va conixer el compositor Enric Granados, amb qui comen una llarga amistat. Tamb comen a treballar a La Pajarera, un caf situat a la plaa de Catalunya, amb actuacions cada nit formant un trio. El grup va passar a formar part de l'anomenat Sextet de la Pajarera.


Madrid i Pars.
El 1893 es gradu a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona, i posteriorment va viatjar a Madrid amb la seva mare i els seus germans. El mateix any va rebre per part de la reina regent Maria Cristina d'ustria una pensi mensual de 250 pessetes, que va ser retirada per la mateixa Maria Cristina l'any 1895. Amb Jess de Monasterio com a professor de msica de cambra inici la seva segona etapa de formaci musical comenant les classes al Conservatorio de Msica y Declamacin a Madrid.

El 14 de febrer del 1895 va ser nomenat Caballero de la Real Orden de Isabel la Catlica, i el mateix any va presentar-se a les proves d'accs del Conservatori de Msica de Brusselles. Un cop passades les proves decid no entrar a formar part d'aquest conservatori, marxant a Pars el mateix any, per, retornant al cap de pocs mesos a Barcelona.

Professor i concertista.
El 1896 s'incorpor com a professor a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona i va ser nomenat, uns mesos ms tard, professor de violoncel del Conservatori del Liceu. Va comenar a efectuar concerts en petites societats de Barcelona i va ser acceptat com a violoncellista a la Gran Orquestra del Teatre del Liceu.

L'any 1897 Camille Saint-Sans va coincidir a Barcelona amb Pau Casals, i entr a formar part del Quartet de corda Crickboom. Inici una gira per Espanya amb Enric Granados i Mathieu Crickboom, obtenint posteriorment un regal de la reina Maria Cristina: un safir blau i un violoncel nou.

El 1899 Casals va anar a Pars i s'install a la casa de la cantant nord-americana Emma Nevada i Raymond Palmer, viatjant posteriorment a Londres amb Nevada i el pianista Lon Moreau. El 1899 debut a Londres al Crystal Palace i a l'agost va actuar en un concert privat davant la reina Victria I del Regne Unit.

Gires americanes i europees.

A partir del 1900 s'install a la ciutat de Pars, on va comenar a tocar amb el pianista Harold Bauer. El 1901 va fer un viatge als Estats Units d'Amrica amb la cantant Emma Nevada, el pianista Lon Moreau i el flautista Daniel Marquesi. El mateix any inici una gira a la localitat de Worcester, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts, que dur fins l'estiu de 1902. En un concert realitzat a San Francisco pat un accident que l'oblig a retirar-se de la gira i a allotjar-se a casa de Michail Stein. El 1902 li va ser concedida La Gran Cruz de Caballero de la Real Orden de Carlos III per la reina regent Maria Cristina d'ustria.

El 1903 inici una gira per Amrica del Sud, i el 1904 va fer el segon viatge als EUA. Com a solista efectu diversos concerts, el ms important fou el concert privat realitzat el 15 de gener d'aquell any a la Casa Blanca davant el president Theodore Roosevelt.

El 1905 comen una relaci sentimental amb la violoncellista portuguesa Guilhermina Suggia, relaci que va finalitzar el 1910. L'any 1906 va crear el Trio Cortot-Thibaud-Casals, que va debutar a la ciutat francesa Lilla. Aquell mateix any va viatjar a Rssia per actuar a Sant Petersburg. El 20 d'octubre de 1909 va ser convidat a tocar per a la Classical Concert Society de Londres, cosa que li va permetre viatjar posteriorment fins a Anglaterra cada any per realitzar diversos concerts.

El 1910 Pau Casals va debutar a Viena al Gran Sal del Musikverein, amb l'Orquestra Filharmnica de Viena, visitant posteriorment Sant Petersburg, Moscou, novament Viena i, finalment, Budapest. El 1914 torn als Estats Units i el 4 d'abril del mateix any es va casar a Nova York amb la soprano Susan Metcalfe i iniciaren una gira junts pel seu pas natal.

Pau Casals va enregistrar ms de 50 obres entre el 1915 i el 1924 amb la discogrfica Columbia. El 1916 efectu un concert benfic al Metropolitan Opera House per als fills d'Enric Granados.

L'Orquestra Pau Casals.
El 1919 va tornar a Barcelona amb la idea de la creaci de l'Orquestra Pau Casals, amb l'ajut del seu germ Enric Casals, i el 1920, amb altres msics prestigiosos, cre lcole Normale de Musique de Pars. El 13 d'octubre del mateix any es represent el primer concert de l'Orquestra Pau Casals al Palau de la Msica Catalana, i el 1922 va fer la seva primera aparici com a director a Nova York.

El 1926 va crear l'Associaci Obrera de Concerts amb l'objectiu de permetre a la classe obrera gaudir de la msica. Amb motiu del centenari de la mort de Ludwig van Beethoven, el 1927 efectu diversos concerts a Viena, un any en el qual fou nomenat "fill predilecte" pel seu poble natal, El Vendrell.

El 1928 va fer un petit viatge als Estats Units per fer el seu ltim concert com a solista en aquest pas i el mateix any es va acabar la seva relaci amb la seva esposa i se separaren definitivament.

Segona Repblica, Guerra Civil i exili.
En proclamar-se la Segona Repblica espanyola el 15 d'abril del 1931, va fer un concert a Montjuc per celebrar aquest fet. El 1933 va rebutjar la invitaci d'anar a tocar amb la Filharmnica de Berln a causa de l'arribada al poder d'Adolf Hitler i les persecucions dels nazis. 

El 18 de juliol de 1936, durant la realitzaci d'un assaig, conegu la notcia de l'aixecament militar de Francisco Franco. Quan les tropes de Franco ocupen Barcelona es va veure obligat a exiliar-se. Pau Casals va tornar a Pars, per l'any 1940 es va veure obligat a abandonar la ciutat a causa de l'entrada de les tropes alemanyes i juntament amb altres personatges se'n va anar a Amrica del Nord.

Segons les seves memries, aix com el que manifest Albert E. Kahn el 1970, Casals va patir circumstncies difcils durant els anys d'exili a Prada, en part degut a la seva voluntat de no abandonar els seus compatriotes exiliats internats als camps de concentraci del sud-est de Frana durant la Segona Guerra Mundial i sota l'ocupaci nazi. Mitjanant la celebraci de concerts, va mirar de donar-los suport durant i desprs de la guerra.

Prada i Puerto Rico.
El 1945 va ser nomenat Ciutad d'Honor de Perpiny. Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial Pau Casals va fer un concert a Londres, i durant la dictadura del General Franco va ajudar els espanyols exiliats. A Perpiny presid els Jocs florals de la Llengua Catalana de 1950, i va assistir, un any ms tard, al primer festival de Prada al Palau dels Reis de Mallorca de Perpiny, en commemoraci del 200 aniversari de la mort de Bach. A partir d'aquest moment acud a quasi tots els festivals de Prada que s'organitzaren.

El 1955 va fer un viatge per primer cop a Puerto Rico, pas on nasqu la seva mare. Un any ms tard s'install a la localitat de San Juan, on l'any 1957 va patir un atac de cor durant un assaig. El 3 d'agost del 1957 Pau Casals es cas amb Marta Montaez.

 Un home de pau .

El 1958 va fer un concert i el "missatge de pau" que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra fou retransms a ms de 40 pasos. Tamb aquell any fou proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.

El 1961 va ser convidat pel president John F. Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca i, dos anys ms tard, el mateix president dels Estats Units, li conced la Medalla de la Llibertat.

El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirig el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari General de les Nacions Unides U Thant li entreg la Medalla de la Pau. Fou en aquesta ocasi que va pronunciar la frase What is more, I am a Catalan.

El 1973 va patir un atac de cor irreversible, a Puerto Rico. Va morir a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973. L'any 1979 es van traslladar les seves despulles al cementiri del Vendrell, moment en el qual li fou concedida, a ttol pstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Obra.
Entre les contribucions ms importants de Pau Casals destaca haver canviat la tcnica de la interpretaci del violoncel, buscant moviments allunyats de la tcnica de l'poca. Va recompondre, interpretar i enregistrar les Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach.

Pau Casals va fer tamb de professor i compositor, amb  obres que han esdevingut un cant de pau, com l'oratori anomenat "El Pessebre" (1960), instrumentat pel seu germ Enric. A ms de l'Himne de les Nacions Unides (1971), ha compost peces vocals O vos ommes o la Sardana Sant Mart del Canig per a violoncels (1926).

L'any 1989 li fou otorgat, de manera pstuma, un Premi Grammy per tota la seva carrera.

Festivals Casals.
El Festival Casals de msica s organitzat cada any durant l'hivern a San Juan de Puerto Rico. 

A Prada, localitat on va residir durant uns anys, tamb s'organitza cada estiu un Festival Internacional de Msica amb el seu nom.

Vegeu Tamb.

I am a Catalan;

Enllaos externs.

 Discurs pronunciat per Pau Casals a la seu de l'ONU el 24 d'octubre de 1971 Text (pdf) i vdeo.
 Fundaci Pau Casals;
 Pau Casals Orchestra (1920 - 1938);
 Festival Casals de Puerto Rico ;
 Festival Pau Casals Prades ;
 Vdeo histric 26minuts de Pau Casals exiliat a Prada 1939-1942 - J.S.Bach Suite n.1 a Sant Miquel Cuix Prada de Conflent, Catalonia. ;
 Can dedicada a Pau Casals;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="521" title="Calendari" nonfiltered="332" processed="327" dbindex="332">
El calendari (del llat calenda) s una taula d'ordenaci temporal per a l'organitzaci de les activitats d'una societat. Els calendaris poden ser, prenent una base astronmica:

Calendari solar: si es fonamenten en la duraci del cicle que descriu la terra al voltant del sol (uns 365 dies), com per exemple, el calendari egipci.
Calendari lunar: si es basen en el curs dels cicles lunars (354 dies repartits en 12 mesos), com per exemple, el calendari musulm.
Calendari luni-solar: si la duraci total s la d'un calendari solar, per els seus mesos segueixen les fases de la lluna, com per exemple, el calendari hebreu.

Paraules relacionades: dia, mes, any.

Origen etimolgic de la paraula calendari.
La paraula calendari prov del llat kalenda'rium, que era el llibre de comptes en el que els prestamistes anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L'inters de les sumes deixades es pagava en el Calendae de cada mes, i d'aqu el mot Calendarium. 

Tipus de Calendaris.
Calendaris actuals.
Calendari xins ;
Calendari gregori;
Calendari hebreu;
Calendari hind;
Calendari musulm;

Calendaris obsolets.
Calendari egipci;
Calendari hellnic;
Calendari irlands;
Calendari rom;
Calendari juli;
Calendari asteca;
Calendari maia;
Calendari republic francs (1792 - 1806);
Calendari revolucionari sovitic (1-X-1929 - 1940);
Calendari suec (1-III-1700 - "30-II"-1711);

Pgines que s'hi relacionen.
Estaci de l'any;
Temps astronmic;
Astronomia;

Podeu fer un reps a la histria visitant les dates histriques ordenades segons els dia de l'any o ordenades cronolgicament al llarg de la histria.

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="522" title="Mallorqu" nonfiltered="333" processed="328" dbindex="333">
El mallorqu s el dialecte catal parlat a l'illa de Mallorca, subdialecte del catal balear. Es tracta d'un dialecte consecutiu format per colonitzaci des de l'rea del catal central. La seva caracterstica principal, compartida amb els altres subdialectes insulars, incls l'alguers, s l'arcaisme, resultat del fet que el seu territori sigui insular i alhora una rea lateral. Aquesta posici, per, tamb ha afavorit l'aparici de dialectalismes actius.

Histria.
El substrat del catal baleric s diferent del del catal continental (pretalaitic a totes les illes; talaitic, a Mallorca i Menorca; pnic, a Eivissa, els dos darrers procedents de la Mediterrnia oriental), per n'han quedat restes minses, limitades a la toponmia. Gaireb no han quedat restes, tampoc, dels superstrats germnic (vndal) i hellnic (de la dominaci bizantina). De l'element arbic en resten molts ms topnims que dels substrats i alguns noms comuns, de vegades, per, l'origen d'aquests darrers arabismes no s insular. Al costat dels arabismes hi ha l'element tamazight o berber, cada cop ms conegut, procedent de la primera colonitzaci musulmana i de les dominacions almorvit i almohade, posteriors. Pel que fa a les restes del llat, l'estadi darrer del qual desaparegu amb l'arabitzaci, sn abundants tamb en la toponmia, sota el nom cada cop ms criticat de mossarabismes, per la seva revisi n'ha fet minvar el nombre, aix com en el lxic com, on no sempre s segura llur identificaci.

El canvi de la poblaci a Mallorca per la colonitzaci catalana a partir de 1229 represent l'arraconament de la poblaci autctona capa de transmetre les restes de les llenges anteriors, no sols en el lxic com sin tamb en la toponmia. Molts de topnims s'oblidaren o foren substituts per topnims catalans i en el cas d'altres s'err en la localitzaci o foren mal transmesos a travs de transcripcions en formes llatinitzades. Els trets dialectals del mallorqu sn, doncs, la majoria passius, procedents sobretot del catal empordans salat i, una minoria, de les relacions amb els comtats catalans nord-pirinencs, dins la Corona de Mallorca. L'origen d'alguns d'aquests dialectalismes, per, podrien ser les relacions amb les propietats occitanes de la mateixa Corona de Mallorca, sobretot amb Montpeller. Pel que fa als dialectalismes actius, llur estudi n'haur de determinar l'origen (no s'ha avaluat encara la influncia de les colnies italianes medievals a la ciutat de Mallorca).

El coneixement de la formaci del dialecte mallorqu depn, doncs, dels estudis histrics, sobretot a partir de les fonts que informen dels registres orals informals, sobretot llibres de cort reial i de dades i rebudes. Aquestes fonts, i algunes de formals, ens donen notcia de l'existncia de trets dialectals desapareguts. L'objecte d'estudi ms interessant s l'origen i la cronologia dels dialectalismes actius en el sistema fontic, cap dels quals t una difusi general a l'illa, per.

Des del punt de vista cronolgic tamb, alguns dialectalismes passius representen estadis medievals de la llengua general o del catal oriental, identificats, doncs, amb la llengua clssica.

De l'existncia d'alguns mallorquinismes ja en don testimoni al s. XV  el cronista Pere Joan Carbonell en les seves Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesvols (c. 1492), al costat de l'existncia de formes prpies d'altres regions, caracterstiques del llenguatge vulgar. Al costat d'aquesta identificaci, hi ha, per, testimonis de la consideraci de la puresa de la llengua catalana a les illes Balears, en la Crnica de l'empordans Ramon Muntaner, i  en l'obra del tortos Cristfor Despuig Los Colloquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), el qual l'atribueix a l'allament geogrfic.

L'existncia de trets dialectals no es reflect en l'aparici d'un nom especfic per a la varietat dialectal. La primera denominaci de la llengua catalana amb el gentilici mallorqu apareix en el prleg de la traducci de les Paradoxes de Cicer feta per Ferran Valent. Valent hi oposa a la universalitat de la llengua llatina el carcter popular, local i familiar del catal, que anomena "vulgar materno e mallorqu segons la ciutat on s nat e criat e nodrit" (1450). "Mallorqu" s'hi refereix, doncs, al catal de la ciutat de Mallorca, aprs per Valent de sa mare i dels carrers i places. Endems, a la mateixa obra, Valent fa una afirmaci explcita de la catalanitat del mallorqu Ramon Llull, del valenci Nicolau Quilis, i del barcelon Bernat Metge, que considera d'una mateixa nacionalitat. Els texts posteriors en els quals apareix la denominaci mallorqu i lengua mallorquina no presenten trets dialectals, aquestes denominacions sn un reflex, doncs, de l'organitzaci administrativa, del ttol de Regne de Mallorca; es tracta d'un cas parallel al de l's de la denominaci valenci i llengua valenciana al Regne de Valncia.

Morfologia.
El mallorqu es caracteritza, com tot el baleric, per usar l'article salat es, sa; es (pronunciat ets davant vocal), ses, en lloc de: el, la, els, les amb la majoria de noms en els registres informals. Hi ha, per, l'excepci de la vila de Pollena, on els articles masculins sn u, davant consonant (u nin), l davant vocal (l'ase), en el singular; u davant consonant (u nins) i us davant vocal (us ases), en el plural; i els femenins, la (amb la forma elidida l), les. Desprs de la preposici amb s'usa la forma so en el singular davant consonant, i sos en el plural; i a Pollena, lo i u en la mateixa posici, i los. En la morfologia nominal, sn caracterstics els pronoms forts noltros, voltros (naltrus a Sller, com a Eivissa; noltrus a Art, Capdepera i Son Servera, com a Menorca).

El mallorqu tamb es caracteritza per la conservaci de formes verbals arcaiques, desaparegudes a la resta de territoris de parla catalana. Aix, a la primera persona del singular del present d'indicatiu no hi ha cap desinncia, sin que s'hi utilitza un morfema zero (jo don en comptes de jo dono), com al catal clssic. Es conserva la vocal temtica a de la primera conjugaci en temps en qu s'ha convertit en e en els altres dialectes (cantam, cantau per cantem, canteu; cants..., per cants). En la segona conjugaci, en alguns verbs irregulars, es difonen les terminacions -eim, -eis en les persones primera i segona del plural del present d'indicatiu (reim, reis; feim, feis, per no en alguna poblaci com Andratx). Tamb en la segona conjugaci, alguns verbs mantenen les arrels velaritzades, mentre que a Eivissa i el continent presenten una palatal, a la primera persona del present d'indicatiu, al present i a l'imperfet de subjuntiu (empenc, empengui, empengus). En la tercera conjugaci, en el present d'indicatiu dels verbs incoatius, es conserven les formes amb velar, com a Menorca (partesqui, com partesc). I a tots els verbs de la tercera conjugaci, en les persones primera i segona del plural del present de subjuntiu existeixen les desinncies iguem, igueu (dormiguem, dormigueu), desconegudes a Eivissa.
El mallorqu es caracteritza, a ms, dins el baleric respecte a l'eivissenc, per alguns plurals: ases en lloc o dsens; -sts, -scs (trists, boscs). Es perd a la major part de l'illa la vocal neutra de les terminacions femenines ia, ie, ies (gbia, espcie, gbies), en sn l'excepci els parlars d'Art, Capdepera i Felanitx. El pronom feble encltic (rere el verb) rep l'accent del verb.

Vocalisme.
El dialecte mallorqu, i per extensi el balear, es caracteritza per:

A. Gran fidelitat al so neutre, el qual apareix en formes tniques, a diferncia del catal continental. Per exemple, "3" es pronuncia s, i no pas s.

B. Gran obertura de les vocals "e" i "o". Especial atenci al cas de la O: a diferncia del catal central, a les illes no es tanca en posici tona. Aix doncs, davant el mot "colom", el mallorqu no pronuncia m, sin m. Aquesta caracterstica la comparteix amb el catal nord-occidental i el valenci.

Si passem a exemples ms concrets, veiem com es mant la vocal neutra tnica del mot ceba, que s tancada en catal occidental i oberta en el central. Hi ha l'excepci, per, dels pobles d'Alar, Lloseta, i Binissalem, on s'ha obert com en el dialecte central. La o tona es pronuncia sense tancar-se, excepte a Sller en qualsevol posici i, sols entre els vells, en posici final de paraula a Capdepera, on es neutralitza en  com es fa a la resta de dialectes del catal oriental. En algunes paraules, per, la o tona es tanca pertot (cobert, tronyella, rembombori...). Precedint una sllaba amb i o u, a part de Mallorca la o es tanca (mol, com); mentre que, a la resta de l'illa, es produeix el fenomen invers: la u s'obre en o (fugir, pronunciat fogir, com a part del catal valenci). El mallorqu s diferent, doncs, del menorqu i de l'eivissenc en la pronncia de la o tona. Pel que fa a la vocal neutra tnica, representada grficament per e i , la pronncia d'Alar, Lloseta i Binissalem s com la de la zona de Ma, en el menorqu, i la de Sant Antoni de Portmany, en l'eivissenc.

Consonantisme.
En una part de Mallorca, a les consonants oclusives velars en contacte amb un so palatal els corresponen una srie de palatals davant les vocals a, i, i les diferents e (tancada, oberta, neutra) (ca, qui, pec, guerra). Aquesta palatalitzaci pot convertir la a en e oberta (gall), i arriba a les mximes conseqncies als parlars sineuer, felanitxer i mariando. La sibilant sonora s de vegades s'emmudeix entre vocals (camisa, rosella, rosegar).
En la srie de laterals, l'alveolar l en alguns contexts es deslateralitza en u (alba, palpar, alfals). Pel que fa a la palatal, com a la resta de les Balears, es mant ferm el fenomen de la ioditzaci etimolgica (ui, paia), encara que n'hi ha excepcions. La semiconsonant i intervoclica, procedent o no de la ioditzaci, s'emmudeix comarcalment, com al menorqu.
En els aplecs consonntics a interior de paraula, es mant el grup nr sense epntesi de d (genre, cenra). Els aplecs consonntics finals nt, lt, mp, nc, ng es mantenen (sant, camp, alt, trenc, sang) sense elidir el darrer element, com en el menorqu i la major part del catal valenci. Tant a l'interior de la paraula com en fontica sintctica, una consonnt oclusiva davant una de fricativa produeix l'africaci d'aquesta (acci, bec suc, sap jugar, pronunciats atsi, betsuc, satjugar).
En els aplecs consonntics formats entre paraules diferents, es produeixen dissimilacions entre una sibilant alveolar (s, z) i una altra sibilant (ses sabates, es gelat, pronunciat setsabates, etgelat). Les consonants oclusives finals s'assimilen al punt d'articulaci d'una consonant segent, amb el resultat d'una geminaci de la segona (set carros, poc peix, sop tard, pronunciat k 'karos, p 'pe , t 'tard).

Sintaxi.
Es conserva, en retrocs, en la combinaci de pronoms febles, l'ordre de complement directe + complement indirecte (el te duc).

Lxic.
El mallorqu es distingeix per l'existncia d'una srie de geosinnims i pel significat distint d'alguns mots, respecte d'altres zones del catal, tant insulars com continentals, encara que tamb hi ha diferncies locals dins Mallorca. L'origen principal d'aquestes diferncies, que caracteritzen el mallorqu per l'arcaisme, s l' allament lingstic -i per tant, major conservaci del lxic- provocat per la insularitat geogrfica.

Encara que hi ha alguns carcters comuns a quasi tot arreu de les Illes Balears, no t una uniformitat total, tal i com passa en comparaci amb la resta de parlars balears.

Referncies.
ALOMAR, Antoni I.; MELI, Joan, Proposta de model de llengua per a l'escola de les illes Balears, Mallorca, 1999, ISBN: 84-273-08132-2.
ALOMAR, Antoni I.; BIBILONI, Gabriel; CORBERA, Jaume; MELI, Joan, La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l's pblic, Palma, 1999, ISBN: 84-8738909-0.
MOLL, Francesc de B., El parlar de Mallorca, 1980, ISBN: 84-7226-543-9.
VENY, Joan, Els parlars catalans, 1982, ISBN: 84273-0422-6.

Enllaos externs.
 SABORIT I VILAR, Josep, Els nostres parlars germans;
 En defensa dels dialectes mallorqu, menorqu, eivissenc;
 Ethnologue: Catalan-valencian-balear;
 Cavab, cavabnic, bacavs, catal-valenci-balear;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="523" title="Creena" nonfiltered="334" processed="329" dbindex="334">
Una creena s qualsevol cosa que s'accepta com a vertadera en una determinada poca o per un grup hum determinat, al marge del procs cientfic d'hiptesi i comprovaci.

Una creena s una valoraci subjectiva que hom fa d'un mateix, dels altres o del mn que l'envolta. Les creences ms importants sn les conviccions i els prejudicis.

En les religions monotestes, hi ha la creena en l'existncia de Du associada a l'acceptaci d'unes normes morals prpies de cada religi determinada. En general, els creients accepten els postulats de la seva religi basant-se en la revelaci divina, la tradici o perqu sn conceptes evidents per ells, sense necessitat d'explicaci cientficament. Tot i aix, diversos filsofs han aportat arguments per justificar l'existncia de Du (per exemple, Sant Toms d'Aquino o Ren Descartes)

Altres tipus de creences es relacionen ms directament amb la superstici o la pseudocincia; per exemple:
Arts endevinatries;
Futurologia;
Mitologia;
Numerologia;
Parapsicologia;
Supersticions;
Satanisme;
Ufologia;
Tot i que molts defensors d'aquestes disciplines les defensen com a disciplines cientfiques serioses, la majoria de la comunitat cientfica internacional creu que  tenen poc fonament. De fet, hi ha hagut alguns investigadors seriosos en algun d'aquests camps (com la parapsicologia o l'ufologia), per fins ara ning no hi ha pogut aportar dades cientfiques reprodubles.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="524" title="Fructus Canonge i Francesch" nonfiltered="335" processed="330" dbindex="335">
Fructus Canonge i Francesch (Montbri del Camp, 1824 - Barcelona, 1890) fou un prestidigitador catal, tamb conegut per Fruits, i anomenat El Merl catal.

El 1831 la seva famlia es trasllad a Barcelona. Fou enllustrador i venedor ambulant de betum d'enllustrar el calat. Assol grans xits com a prestidigitador: recorregu Amrica i bona part d'Europa. Perseguit per les seves idees republicanes, fou nomenat, tanmateix, cavaller dels ordes de la reina Isabel II d'Espanya i de Carles III.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="525" title="Catal ribagor" nonfiltered="336" processed="331" dbindex="336">




El catal ribagor s un dialecte catal constitutiu parlat a les comarques de la Ribagora (valls dels rius Isvena i Noguera Ribagorana) i de la Llitera. 

 Caracterstiques .
Algunes caracterstiques del ribagor:

 Fontica .
 Vocalisme tnic .
 La terminaci -er emmudeix la -r- (com s propi del dialecte nord-occidental) per fa pronunciar la e marcadament oberta. Carrer pronunciat, doncs, "carr".

 Conconantisme .
 La ms evident i exclusiva entre els dialectes catalans, la palatalitzaci de la lateral dels grup oclusiva o efa + L: cllau (per 'clau'), bllat (per 'blat'), fllor per 'flor'), i fins i tot en altres grups consonntics com parllar (per 'parlar') o Cerller (topnim autcton).
 Ensordiment de les sibillants sonores (com en el valenci apitxat): la diferncia entre essa sorda i essa sonora s'ha perdut, tot simplificant-se a essa sorda: "cassa" per casa.
 La sibillant palatal  (xeix) hi sona com una "tx", excepte quan va darrere d'una i: caixa, baixar...
 Algunes "j" i "i+g" es pronuncien com a "i" consonntica: "mai" per major, "mai" per maig... Per no pas sempre: mig, raig... Tamb hi ha casos en qu s'ha tornat muda: barrejar, festejar...

 Morfologia .
 Morfologia nominal .
 Preserva un sistema de demostratius de tres graus (com en el valenci):AC esto esta estos estes, AST eixo eixa eixos eixes, ALL aquell aquella aquells aquelles.
 Conserva la forma medieval plena de l'article determinat mascul: "lo" i "los". Quan es fa sinalefa amb la vocal anterior, passen a "el" i a "els", i es pronuncien 'l i 'ls.

 Morfologia verbal .
 Preserva la -v- (pronunciada ) en les terminacions dels imperfets dels verbs de les tres terminacions (com en el pallars o en l'alguers): jo parlava, jo temiva, jo partiva.
 Com s propi del dialecte nord-occidental, l'a final de les terceres persones singulars del present d'indicatiu, de l'imperfet d'indicatiu i del condicional es pronuncia : ell parle, parlave, parlarie.
 Segueix el model del bloc occidental pel que fa al present de subjuntiu (parle, parles, parle, parlem, parleu, parlen) i l'imperfet de subjuntiu (parls, parlesses, parls, parlssem, parlsseu, parlessen).
 Es conjuguen de forma incoativa tots els verbs de la tercera conjugaci i, com s propi del bloc occidental, l'incoatiu s "ix" o "isc", per amb la particularitat que "ix" es pronuncia  "iss" i no pas "i+xeix" .

 El cas del benasqus .

El benasqus s el dialecte parlat a l'entorn de Benasc, a la riba alta del riu ssera. Comparteix alguns trets del ribagor i s un parlar de transici entre l'aragons, el catal, i el gasc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="530" title="Comunitat virtual" nonfiltered="337" processed="332" dbindex="337">
Les comunitats virtuals, cibergrups o xarxes socials sostingudes per ordinador sn grups de persones amb les que es comparteix algun inters en com, es una activitat habitual de gran part dels ssers humans, des de sempre, a l'espai fsic. Al marc d'Internet tamb resulta habitual la formaci de cibergrups o comunitats virtuals.

Internet, desborda la funci purament utilitria de proveir informaci per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicaci i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer est a la comunicaci ms que a la informaci que pugui obtenir-se. El correu electrnic obre el cam, la web queda en un segon pla. Aquesta caracterstica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones e implcita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicaci amb altres ssers humans. I aix resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un mn sense fronteres, on poden establir-se mltiples relaciones amb altres persones, incls arribar a conformar-se autntiques comunitats, en aquest cas, virtuals. 

Quant al terme "comunitat virtual" s'hauria de fer una aclaraci: la "virtualitat" est a l'espai, ja que els cibergrups no ocupen (com tals) un lloc a l'espai fsic. A la seva conformaci no s'utilitza la categoria de "distncia". L'espai es construeix a la conscincia dels seus individus i les distncies fsiques entre els seus membres son irrellevants per a la seva formaci. Al ciberespai la globalitzaci no constitueix un concepte sin una experincia. Aix doncs, la "virtualitat" est a aquesta creaci mental de l'espai, no a les seves relacione, aquestes no estn generades per ordinador, sin mediatitzades i son  tan "reals" (o ms) que les viscudes al mn fsic. A ms, les estructures relacionals es mantenen al ciberespai encara que aquest muti:

Una comunitat virtual segons Finquelievich (2000) es podria definir com una "Xarxa Social Sostinguda Per Computador". Una altra definici de comunitat virtual es la de Rheingold (1996). Per a ell, serien "agregats socials que sorgeixen de la xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme aquestes discussions pbliques durant un temps suficient, amb suficients sentiments humans com  per a formar xarxes de relacions personals a l'espai ciberntic". 

Per una altra banda, segons proposen Lameiro i Snchez (1984), la formaci i caracterstiques especfiques d'aquests grups son:

es formen en principi per la curiositat de els seus individus vers el nou concepte de "ciberespai" ;
els individus es condueixen a les relacions amb iguals per temes de afinitat ;
es mantenen pels vincles afectius;
la inestabilitat i la tendncia a la dissoluci es constant.

A ms, podrem proposar alguna caracterstica ms com:

La participaci activa de l'individu es indispensable (l'usuari que no es comunica simplement "no existeix", no forma part d'aquesta comunitat virtual. El fet de no escriure un missatge, de no expressar-se provoca que l'usuari "no estigui all".);

L'emergncia de certes normes consensuades de conducta e identitat que marquen les pautes en les relaciones socials mantingudes a travs de la Comunicaci Mediatitzada per Computador.

Vegeu tamb.
Comunitat de prctica

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="531" title="Sistema de gesti de continguts" nonfiltered="338" processed="333" dbindex="338">
CMS sn les sigles de Content Management System, en catal, Sistema de Gesti de Continguts.

Els gestors de continguts sn sistemes per mantenir i actualitzar webs de manera fcil. Normalment funcionen a travs del mateix web, i a vegades a travs d'aplicacions especfiques. Els sistemes de gesti de continguts que s'han exts ms sn els que tenen origen al programari lliure. 

Grcies a llicncies com la GNU GPL, el codi font s pblic i qualsevol s lliure de modificar-lo, copiar-lo o distribuir-lo. En conseqncia, qualsevol programador t accs al codi i pot collaborar lliurement en tots aquests projectes, fent possible el seu desenvolupament i extensi.

Els CMS ms coneguts sn programats amb llenguatges interpretats tals com PHP, Perl, Ruby, pel que fa a programari lliure, i amb ASP o JSP, pel que fa al privatiu.

Els objectius dels CMS sn molt variats: intranets, blogs, portals de notcies, webs d'empreses...

Exemples de CMS.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="532" title="Caixa (instrument musical)" nonfiltered="339" processed="334" dbindex="339">
 
La caixa, tamb anomenada redoblant, caixa clara, tarola o redoblet, s un instrument musical membranfon derivat del tambor militar.

Ambdues cares del tambor estan tancades amb membranes i la inferior s travessada per una faixa de cordes metlliques tibades, anomenades bordons. Al copejar sobre la part superior, la vibraci d'aquestes cordes produex un so metllic i estrident, molt diferent al d'un tambor com.

Es diferencia del tambor militar en el fet de ser ms prima (de 10 a 20 centmetres); el dimetre sol ser de 14 polzades angleses. El timbre varia segons quin sigui el material de construcci, i el to segons l'amplada i tensi (com ms ampla i destensada, ms greu sona). Es toca amb baquetes de fusta o amb escombretes metlliques.

La caixa s'utilitza com a instrument sol o b com a part de la bateria.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="533" title="Cap" nonfiltered="340" processed="335" dbindex="340">


Anatomia: el cap s una part del cos hum i de molts animals. A vegades s'usa figuradament com a cervell. Vegeu cap (anatomia) i cap (artrpodes). ;
Geografia: un cap s un endinsament que fa la terra cap a dins del mar. Vegeu cap (geografia);
Extrem, punta, final;
Lingstica: En gramtica catalana s un adjectiu o pronom quantitatiu, sinnim de ningun;
Pedagogia: El CAP (certificat d'aptitud pedaggica) s un ttol que permet exercir com a professor a l'educaci secundria;
Salut: Un CAP s un Centre d'Atenci Primria.
Societat: un cap s una persona que mana un grup: vegeu cap d'estat, ...
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="534" title="Cardenal" nonfiltered="341" processed="336" dbindex="341">


Un cardenal s un clergue que ocupa el segon lloc jerrquic de l'Esglsia Catlica, immediatament desprs del papa, que s qui el nomena en unes cerimnies anomenades  consistoris pblics .  Els cardenals constitueixen el Sacre Collegi Cardenalici, rgan peculiar al qual correspon l'elecci del Summe Pontfex en cas de mort o de renncia de l'anterior. En circumstncies ordinries els cardenals assisteixen de forma collegiada el papa quan aquest els convoca per a tractar qestions de mxima importncia, o b de forma individual a travs dels diversos crrecs que ostenten o dels oficis que exerceixen. Entre aquestes tasques ordinries hi ha el govern de determinades dicesis, la gesti dels principals organismes de la Cria Romana, l'administraci de la Santa Seu i la Ciutat del Vatic.

El mot cardenal prov del llat cardo, que vol dir eix o frontissa, cosa que defineix amb exactitud el seu paper central i de gran rellevncia dins de l'Esglsia.  

Ats que originriament els cardenals eren els clergues ms destacats de la dicesi de Roma, cada un d'ells ostenta un bisbat sufragani d'aquesta (anomenat  suburbicari , etimolgicament  per dessota del de la ciutat ), o un ttol de prevere o una diaconia de determinats temples romans que gaudeixen d'aquest privilegi. Sn exceptuats d'aquesta norma els patriarques de les Esglsies Orientals fidels als Primat Rom, els quals tenen com a ttol llur respectiva seu patriarcal.

Les mximes jerarquies del Sacre Collegi Cardenalici sn el deg i el vice-deg (vegi's  Cardenals bisbes , ordre al qual pertanyen), el  camarleng (encarregat de gestionar els afers ordinaris en perode de sede vacante, cardenal designat dins de qualsevol ordre) i el protodiaca (vegi's  Cardenals diaques ). El Sacre Collegi tamb disposa d'un secretari i d'un tresorer, els quals tanmateix no han de ser necessriament cardenals.

La dignitat de cardenal s vitalcia, amb independncia de les circumstncies personals del titular. Naturalment hi pot haver dimissi, per aquestes sn rarssimes (la darrera va ser la de Louis Billot, S.J., creat el 1911 cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata i que el 1927 va renunciar al cardenalat per discrepncies amb el papa Pius XI). Ms infreqent encara s que un cardenal sigui desposset de la dignitat: el darrer fou Louis-Ren-Edouard de Rohan-Gumene, bisbe coadjuntor d'Estrasburg, creat cardenal del ttol de Santa Maria in Traspontina el 1778 i destitut vuit anys desprs com a conseqncia del fams affaire del collaret de la reina Maria Antonieta de Frana.


Histria.

Els primers cardenals dels quals hom t notcia pertanyen al pontificat del papa sant Alexandre I (105ca.-115ca.), per b que llurs funcions en aquell temps resten indeterminades. El que est provat s que aleshores l'elecci de papa era efectuada per tots els clergues de Roma i no noms pels cardenals. No fou fins al papat de Nicolau II (Constituci Apostlica In nomine Domini de 1059) que el dret d'elecci fou reservat als cardenals romans i precisament als que eren bisbes. L'any 1179 el papa Alexandre III (Constituci Apostlica Licet de vitanda discordia) estengu aquest dret a tots els cardenals, fossin d'on fossin, i tant si eren bisbes com no. El papa beat Gregori X va fixar la majoria de dos teros dels cardenals per a que un papa fos elegit (Constituci Apostlica Ubi periculum de 1274). Aquestes dues darreres disposicions sn tothora vigents, per b que refoses en la normativa actual.

El prestigi del cardenalat al llarg dels temps i la seva capacitat d'influncia en la Cria Romana van fer d'aquesta dignitat un honor molt cobejat, i determinades famlies el van gaireb patrimonialitzar. Tamb van sovintejar ttols de cardenal entre els fadristerns de les grans famlies nobiliries, com a honor i alhora com a vinculaci d'elles amb la Santa Seu. Igualment la distribuci d'aquest honor per part dels papes entre llur parentela el van fer instrument preferent del  nepotisme . Per tant podem parlar d'autntiques  dinasties  de cardenals, com ara els Orsini i els Colonna de Roma, els Farnese de Parma, els Este de Ferrara, els Medici de Florncia, els Caracciolo de Npols, els Borja de Xtiva o els Rohan d'Estrasburg.
 
Pel que fa a les activitats ordinries dels cardenals i tamb a llur facultat electora, en segles successius ells esdevingueren instruments de la poltica exterior de la Santa Seu i tamb de les principals potncies catliques. Molts papes nomenaren cardenals a personalitats rellevants de determinats pasos per tal que influssin favorablement en els afers d'aquests, i alhora els estats foraven la promoci al cardenalat de personatges propis que poguessin influir en les decisions de la Santa Seu i en l'elecci dels futurs papes. Exemples de cardenals destacadssims en la poltica dels estats catlics han estat Alberoni a Espanya, Richelieu i Mazzarino a Frana i Wolsey a Anglaterra. En dates tan tardanes com el conclave de 1903 encara hi havia cardenals que, tot obeint instruccions de les autoritats de llur pas d'origen, vetaven obertament l'elecci a papa d'un cardenal determinat.

La condici de cardenal s una categoria simplement d'honor i jerarquia  atorgat discrecionalment pel papa, per totalment aliena al Sagrament de l'Orde. De fet, antigament sovintejaven cardenals que ni tan sols eren sacerdots: el darrer d'aquests fou Teodulfo Mertel, cardenal diaca de Sant'Eustachio i ms tard de San Lorenzo in Damaso i protodiaca,  que fou nomenat el 1858 i mor el 1899 sense haver rebut mai l'ordenaci sacerdotal.

El nombre de cardenals ha estat molt variable al llarg de la histria.

El cardenalat actual.

D'acord amb el vigent Codi de Dret Cannic de 1983 (canon 351.1), els promoguts al cardenalats han de ser homes, lliurement triats pel Summe Pontfex, que hagin rebut l'orde de presbiteriat i que s'hagin distingit notablement en doctrina, bons costums, pietat i prudncia en la gesti de llurs afers. El mateix canon afegeix:  Els qui encara no siguin bisbes, han de rebre la consagraci episcopal . s competncia del papa, tanmateix, eximir d'aquesta obligaci quan hi hagin motius de pes: s el cas d'Albert Vanhoye, S.J., un prestigis biblista belga, que l'any 2006 va ser creat cardenal diaca de Santa Maria della Mercede e Sant'Adriano a Villa Albani pel papa Benet XVI i immediatament eximit de la consagraci episcopal per raons d'edat i de salut.

A ms dels cardenals proclamats, el papa pot nomenar cardenals secrets o in pectore, en llat  en el pit . Els cardenals reservats in pectore sn aquells el nomenament dels quals por causar greus problemes, fins i tot represlies, a ells mateixos, a llur comunitat o a les relacions internacionals entre la Santa Seu i els respectius pasos. s possible que ni ells mateixos spiguen que han estat nomenats. Donat cas que canvin les circumstncies que havien aconsellat la reserva, els cardenals in pectore poden ser proclamats pblicament i aleshores conserven l'ordre de prelaci que els corresponia d'acord amb el consistori en el qual van ser creats. 

Si el papa mor abans que un cardenal in pectore hagi estat proclamat, el cardenalat expira. Aix s'esdevingu a la mort de Joan Pau II el 2005: poc abans havia creat un cardenal in pectore el nom del qual romania secret. Hom va especular molt que el testament del papa incloa el nom d'aquest cardenal, per no va ser aix i el ms probable s que mai no s'arribi a saber qui havia rebut aquest honor, per b que determinades fonts especulin amb el nom d'Anton Li Duan, bisbe de Xian (Repblica Popular de la Xina). Per contra, el darrer cardenal in pectore que posteriorment va ser proclamat s J nis Pujats, arquebisbe de Riga, Letnia, creat en el consistori de 1998 (en ple procs d'independncia de les repbliques bltiques de la Uni Sovitica) i mantingut en secret fins al de 2001, quan aleshores se li assign el ttol de Santa Silvia.

En el terreny civil, els cardenals que fixen la residncia a la ciutat de Roma reben automticament la ciutadania i el passaport de la Ciutat del Vatic.

Ordres cardenalicis.

Segons el vigent Codi de Dret Cannic (canon 350.1, 2 i 3), el Sacre Collegi Cardenalici es distribueix en tres ordres:

L'ordre episcopal: Cardenals bisbes i Patriarques de les Esglsies Orientals.
L'ordre presbiterial: Cardenals preveres o de ttol.
L'ordre diaconal: Cardenals diaques. ;

Com ja ha estat dit, en el moment de proclamar-lo en consistori, el papa confereix a cada cardenal un bisbat suburbicari , un  ttol  o una  diaconia  que corresponen a determinades esglsies romanes que gaudeixen d'aquest privilegi. D'acord amb el canon 350.5, mitjanant opci expressada en consistori pblic i amb el vist-i-plau del papa els cardenals que pertanyen a l'ordre presbiterial poden passar d'un ttol a un altre (cas del cardenal Carlo Furno, que el 2005 va rebre el ttol de Sacro Cuore di Cristo Re i que l'any segent el canvi pel de Sant'Onofrio), i els de l'ordre diaconal poden passar d'una diaconia a una altra (cas menys freqent; el darrer va ser Pietro Palazzini, l'any 1977 creat cardenal diaca de San Pier Damiani in Monte San Paolo i que l'any segent va optar per la diaconia de San Girolamo della Carit).

De semblant manera, els cardenals que hagin roms deu anys en l'ordre diaconal, poden optar per passar a l'ordre presbiterial. s el cas de l'espanyol Eduardo Martnez Somalo, creat el 1988 cardenal diaca de Santo Nome di Ges i que el 1999 opt per esdevenir cardenal prevere i la seva diaconia va ser elevada a ttol pro illa vice (noms per aquell cop).

Per a ingressar en l'orde dels cardenals bisbes o per a poder canviar de seu suburbicria cal una decisi expressa del papa. No s gens freqent que siguin creats cardenals bisbes ex novo, sin que la prctica habitual s que aquests siguin promoguts entre els que ja pertanyen a l'ordre presbiterial.

Un cas de carrera completa en el cardenalat s la del nigeri Francis Arinze: el 1985 va ser creat cardenal diaca de S. Giovanni della Pigna; passats deu anys, el 1996 va optar per l'ordre presbiterial i la seva diaconia fou elevada a ttol pro illa vice; finalment, el 2005 fou promogut a l'ordre episcopal i li fou atorgada la seu suburbicria de Velletri-Segni.


Cardenals bisbes.

Sn els de rang superior dins del Sacre Collegi Cardenalici. Ats que, tal com est prescrit, tots els cardenals han de ser bisbes (llevat de l'exempci esmentada), el ttol de  cardenal bisbe  noms vol dir que el titular ostenta un dels set bisbats anomenats suburbicaris, o b (canon 350.3) que s un patriarca de les Esglsies Orientals d'obedincia romana (en nombre indeterminat).

Les set seus suburbicries, per ordre de prelaci, sn: Ostia, Velletri-Segni, Frascati, Porto-Santa Rufina, Albano, Palestrina i Sabina-Poggio Mirteto. El fet que un cardenal ostenti una d'aquestes dicesis no comporta que algunes d'elles no tinguin un bisbe propi dotat de potestat ordinria de rgim. Les seus suburbicries sn set per els cardenals bisbes noms sn sis; aix s degut al fet que el cardenal deg del Sacre Collegi Cardenalici assumeix el bisbat d'Ostia tot retenint el que tenia anteriorment. Els patriarques de les Esglsies Orientals que avui dia (novembre 2007) sn cardenals i per tant pertanyen a l'orde episcopal sn els d'Antioquia de ritu maronita, d'Antioquia de ritu siri, d'Alexandria de ritu copte i de Babilnia de ritu caldeu.

El cardenal deg, la mxima autoritat del Sacre Collegi per b que en qualitat de primus inter pares, s elegit per i entre els cardenals bisbes. Entre les seves atribucions hi ha l'ordenaci episcopal del papa elegit, cas que aquest no fos bisbe (aix succe per darrera vegada el 1831, quan el cardenal Mauro Cappellari, que noms era sacerdot, va ser elegit papa amb el nom de Gregori XVI). El deg s assistit per un vice-deg i l'elecci d'ambds ha de ser confirmada pel papa (canon 352.2). Ambds crrecs, si no hi ha promoci o renncia, son vitalicis: cas de promoci s Angelo Sodano, cardenal bisbe d'Albano i elegit vice-deg el 2002 i que el 2005 a pass a ser deg com a conseqncia de l'elecci a papa del fins aleshores titular (Josep Ratzinger, Benet XVI). Per contra, el 2002 el cardenal deg Bernardin Gantin va fer vuitanta anys, i tot i que res no li ho obligava, va renunciar al deganat del Sacre Collegi i se'n torn al seu Benn natal.

Actualment (abril 2007) el cardenal deg s l'esmentat Angelo Sodano, i el vice-deg el francs Roger Etchegaray, cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina.

El deg i el vice-deg sn els nics cardenals que obligatriament han de residir a la ciutat de  Roma (canon 352.4).

Cardenals preveres o de ttol.

Sn els cardenals als quals hom ha assignat el ttol d'un temple parroquial rom. Tradicionalment es tracta de l'ordre ms nombrs, puix que a ell solen pertnyer els cardenals que amb rgim ordinari regeixen o han regit les dicesis ms importants del mn. Com a exemples actuals (novembre 2007), Jorge Liberato Urosa Sabino, arquebisbe de Caracas, Veneuela, s cardenal del ttol de Santa Maria ai Monti;  Keith Patrick O'Brien, arquebisbe d'Edimburg, Esccia, s cardenal del ttol de Santi Giacchino ed Anna al Tuscolano, o Gabriel Zubeir Wako, arquebisbe de Khartum, Sudan, s cardenal del ttol de Sant'Atanasio in Via Tiburtina. Els tres ttols corresponen a parrquies realment existents a la ciutat de Roma, tot i que, pel que fa als cardenals, noms siguin honorfics. De fet, ms enll d'un determinat patrocini o d'un lloc protocolari, els cardenals preveres no tenen cap potestat de rgim sobre les parrquies de les quals sn titulars; fins i tot tenen prohibit immiscir-se en els afers ordinaris d'elles (canon 357.1).

Per b que primer de tot hom valora la qualitat personal del candidat, quan es tracta de crear cardenals preveres o de ttol, el papa recorre preferentment a criteris de representaci geogrfica. s a dir, al mn hi ha determinades dicesis el bisbe de les quals ha de ser cardenal  per fora , ja sigui per la importncia intrnseca de la ciutat o perqu comporten la representaci de tot un pas. Mitjanant aquesta norma no escrita, formen part del Sacre Collegi Cardenalici bisbes de les ms diverses nacionalitats, de forma que aix hom dna contingut i mostra fefaent de la universalitat de l'Esglsia Catlica.

Dintre de l'ordre dels preveres, havia tingut una relativa importncia l'anomenat cardenal protoprete (el primer dels preveres per antiguitat de creaci), al qual durant segles s'assign el ttol de San Lorenzo in Lucina. Avui dia, ms enll del simple procotol, noms se li reconeix el dret de prdica en el conclave donat cas que hi hagi una situaci dimpasse en l'elecci. L'actual protoprete (des de mar de 2004) s el core Stephen Sou Hwan Kim, cardenal del ttol de San Felice di Cantalice a Centocelle i arquebisbe emrit de Sel.

Cardenals diaques.

Sn aquells que han rebut la diaconia (ordre eclesistic immediatament inferior al sacerdoci) de determinats temples romans que disposen d'aquest privilegi. Solen ser adscrits a l'ordre diaconal els cardenals que no ostenten cap jurisdicci episcopal ordinria, sin que ocupen llocs prominents a la Cria Romana o b que hom els ha volgut distingir com a reconeixement d'una trajectria personal al servei de l'Esglsia. En sn exemples, a ms del ja esmentat cardenal Vanhoye, el pare Roberto Tucci, S.J., cardenal diaca de Sant Ignazio di Loiola a Campo Marzio, que va ser molts anys director de Rdio Vaticana, o b el cardenal catal, Anselm Maria Albareda i Ramoneda, O.S.B., monjo de Montserrat, que va ser arxiver i director de la Biblioteca Vaticana i que el 1962 fou creat cardenal diaca de Sant Apollinare alle Terme Neroniane-Alessandrine.

Entre els cardenals diaques destaca el protodiaca (etimolgicament  el primer dels diaques , s a dir, el ms antic d'aquest ordre cardenalici. El protodiaca s l'encarregat de comunicar pblicament qui ha estat elegit papa i quin nom vol adoptar per al seu pontificat. Tamb s competncia seva la coronaci (imposici del  palli ) dels nous arquebisbes metropolitans, cosa que inclou al nou papa en la seva condici primada de bisbe de Roma. En el cas de la darrera ascensi al soli pontifici, la de Benet XVI l'any 2005, la proclamaci i la coronaci van recaure en l'aleshores protodiaca, el xil Jorge Arturo Medina Estvez, cardenal diaca de San Saba. Actualment (mar de 2008) ho s l'itali Agostino Cacciavillan, cardenal diaca de Ss. Angeli Custodi a Citt Giardino.

L'elecci papal.

L'elecci del papa t com a base legal el Codi de Dret Cannic vigent (cnons 332, 349 i 350) i immediatament la Constituci Apostlica Universi Dominici Gregis promulgada pel papa Joan Pau II el 22 de febrer de 1996. Mitjanant motu proprio de l'11 de juny de 2007 el papa Benet XVI ha matisat aquesta darrera Constituci Apostlica en el sentit que sempre ha de prevaldre  la majoria de dos teros per a l'elecci papal, per b que a partir de la 34a votaci hi pot haver ballottage entre els dos candidats ms ben situats, als quals els s sostret el dret de sufragi actiu.

En virtut de tota aquesta legislaci, l'elecci de papa t lloc en l'anomenat "conclave" (mot que podria ser tradut  amb pany i clau ), assemblea secreta a la qual prenen part exclusivament els cardenals electors en un nombre mxim de cent vint. L'esmentada constituci apostlica limita el dret d'elecci als cardenals que el dia de la mort o renncia del papa no hagin complert els vuitanta anys d'edat (norma vigent des del motu proprio de Pau VI Ingravescentem aetatem de 1970). 

Aquest dret s actiu, per no pas, o no necessriament, passiu. En efecte, i contrriament a all que hom sovint pensa i escriu, enlloc no diu que l'elegit papa hagi de ser cardenal; s ms, la legislaci preveu, per exemple, qu cal fer si l'elecci recau en alg que ni tan sols sigui bisbe, o b que estigui lluny de Roma. Ara b, la fora del costum s la que s'ha imposat: amb posterioritat a l'elecci d'Urb VI (1378-1389), tots els papes prviament han estat cardenals.

Aquesta exclusivitat, de iure o de facto, provoca que la proclamaci dels cardenals sigui sempre finalista, s a dir, que quan el papa nomena un cardenal ms o menys est traant el cam que conduir a l'elecci del seu successor. Antigament aquesta teleologia havia estat fins i tot escandalosa, quan ms d'un papa veia que se li acostava la mort i procedia a nomenar un nombre de cardenals que results determinant per a l'elecci del successor. Els romans anomenaven irnicament aquest grupet il giovane collegio. 

De tota manera, volguda o no, la tria d'una determinada persona per a fer-lo cardenal comporta sempre el finalisme, encara que no sigui premeditat. Aix es fa evident en els casos de pontificats llargs: en el moment de la mort de Joan Pau II hi havia 183 cardenals, dels quals noms 117 eren electors a causa de l'exclusi per edat esmentada. D'aquests 117 n hi hagu dos que no assistiren al conclave per motius de salut. Doncs b, dels 115 finalment reunits noms 2 no havien estat nomenats pel papa difunt, i aquesta aclaparadora majoria mostrava ben clarament quin havia estat el cam suggerit amb vista a qui havia de ser el seu successor. Tanmateix hi hagu sorpresa, perqu l'elegit, Joseph Ratzinger, era precisament un d'aquells dos: havia estat fet cardenal per Pau VI el 1977, per b que en el pontificat segent havia fet una fulgurant carrera des de l'arquebisbat de Munic-Freising fins a les ms altes instncies de la Cria Romana.

Hbits i herldica dels cardenals.

L'hbit dels cardenals s el propi dels bisbes, per caracteritzat pel color vermell prpura en rivets, bonet i faixa, i en tota la sotana en les cerimnies solemnes. Per aix sovint se'ls anomena  purpurats . Es diferencien dels simples bisbes perqu en l'hbit d'aquests predomina el color vermell lils i no el porpra. 

Els cardenals timbren llur escut herldic (el que ja posseen com a bisbes) amb un capell del qual pengen a cada costat quinze borles en cinc ordres, tot de gules.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="535" title="Cineasta" nonfiltered="342" processed="337" dbindex="342">
Un cineasta s una persona que treballa en la realitzaci d'un film com ara un actor o un director de cinema.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="541" title="Cati" nonfiltered="343" processed="338" dbindex="343">
Un cati s un i (sigui tom o molcula) amb crrega elctrica positiva, aix s, amb defecte de electrons. Els cations es descriuen amb un estat d'oxidaci positiu.

Les sals tpicament estan formades per cations i anions (encara que el enlla mai s purament inic, sempre hi ha una contribuci covalent).

Cations importants.
 Hidroni o prot hidratat;
 Metalls alcalins i alcalinoterris:
 Sodi;
 Potassi;
 Magnesi;
 Calci;
 Metalls de transici;
 Amoni;

 Vegeu tamb .
Ani;
Policati;
Radical cati;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="542" title="Crritx" nonfiltered="344" processed="339" dbindex="344">

El crritx o carcera (Ampelodesmos mauritanica) s una planta herbcia per molt robusta, de la famlia de les gramnies. Fa grans motes i les seves fulles medeixen uns 7 mm d'amplada, mentre que la inflorescncia en forma de pancula, arquejada i sovint violcia, pot assolir fins a 50 cm de llargada. A les nostres latituds floreix entre els mesos d'abril i juny.

Als Pasos catalans, creix a les contrades mediterrnies martimes, per s natural de tota la conca mediterrnia meridional. s molt abundant a les Illes Balears, rara al Principat de Catalunya i absent al Pas Valenci

L'etimologia del nom, prov del llat, de la planta, "carex", probablement a travs d'una forma mossrab "qarrici", amb influncia d'altres noms de vegetals (garric, carrasca, etc.) pel qu fa a la presncia de la doble erra en el nom.


Enllaos externs.


 Descripci i usos del crritx;
 Herbari Virtual de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="543" title="Crash" nonfiltered="345" processed="340" dbindex="345">

El crash s un dels tipus de plat que conformen la bateria. Produeix un so fort i agut, del qual n'ha rebut el nom, per onomatopeia. S'empra com a efecte d'accentuaci en determinats punts de la interpretaci de msica moderna.

Pot tocar-se amb baquetes, maces o directament amb les mans, produint diferents timbres. Un efecte especial habitual s el que s'aconsegueix aturant la vibraci del plat amb la m, immediatament desprs de colpejar-lo. El nmero de plats crash que es munten en una bateria depen de les preferncies del percussionista, per normalment no passa dels tres.

Els crash ms petits tamb s'anomenen splash. Produeixen un so ms sec i agut, i normalment s'ajusten en el seu suport de manera que vibrin menys que els crash grans.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="544" title="Cultura" nonfiltered="346" processed="341" dbindex="346">


La paraula cultura (del llat colo -ere, amb el seu significat arrel de "cultivar"), generalment es refereix als patrons o tipus d'activitats humanes i les estructures simbliques que donen significat a dita activitat. Les diferents definicions de "cultura" reflecteixen els diferents fonaments terics per l'enteniment, o els criteris per avaluar l'activitat humana. Els antroplegs sovint utilitzen el terme "cultura" per referir-se a la capacitat humana universal per a classificar, codificar i comunicar llurs experincies de manera simblica. Aquesta capacitat ha estat considerada com la caracterstica nica del gnere homo. No obstant, els primatlegs, com ara Jane Goodall, han identificat aspectes culturals entre els animals ms propers als humans. 

Algunes de les definicions ms habituals de cultura inclouen: 
 el conjunt dels coneixements que permeten desenvolupar un judici crtic;
 el conjunt de les coneixences literries, histriques, cientfiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l'estudi, de les lectures, de viatges, de l'experincia, etc.;
 el conjunt de les coneixences, tradicions i formes de vida materials i espirituals caracterstiques d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat (vegeu cultura popular: i ;
 la cultura de masses que, difosa pels mitjans de comunicaci de massa, pretn aconseguir l'acceptaci de la major part de la societat (vegeu pop). ;
Aquestes definicions oposen cultura i natura (all biolgic, innat)

L'Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO), ha proposat un pla de protecci dels bns culturals del mn, a travs de la "Convenci sobre la Protecci del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. Presenta una llista de bns que pertanyen al Patrimoni Mundial, ms coneguda com a Patrimoni de la Humanitat.


Elements clau de la cultura.
Una definici de la cultura es basa en els elements que la componen, elements que sn transmesos de generaci en generaci:
 valors;
 normes;
 institucions;
 artefactes;

Els valors sn les idees sobre el que s important en la vida i molt necessaries, i sn el fonament de la resta de la cultura. Les normes sn les expectatives de la manera en qu els individus es comporten sota diverses situacions. Cada cultura t els seus propis mtodes, o sancions, per fer que es compleixin les normes. Les sancions varien d'acord a la importncia de la norma; i les normes que la societat vol que es compleixin tenen l'estatus de "llei". Les institucions sn les esctructures de la societat dins les quals els valors i les normes sn transmeses. Finalment, els artefactes, les coses o els aspectes de la cultura material, es deriven de les normes i els valors culturals. 

De manera general, els arquelegs s'enfoquen en la cultura material, mentre que els antroplegs culturals s'enfoquen en la cultura simblica, encara que ambdues disciplines sn ntimament relacionades. A ms, els antroplegs entenen la "cultura" no noms com el consum de bns, sin els processos per mitj dels quals es creen els bns i els donen significat, aix com les relacions i les prctiques socials amb els quals els objectes i els processos es desenvolupen. Aquest significat es vehicula en gran mesura a partir del llenguatge, que permet codificar i transmetre els elements culturals.

Formaci del sentit modern de la cultura.
El terme cultura prov del llat cultura que significa cura del camp o del bestiar. Cap al segle XIII, el terme s'emprava per a designar una parcella conreada, i tres segles ms tard havia canviat el seu sentit com a estat d'una cosa, al de l'acci: el cultiu de la terra o la cura del bestiar (Cuche, 1999: 10), aproximadament en el sentit que s'empra en el catal dels nostres dies en vocables com agricultura, apicultura, piscicultura i altres. A la meitat del segle XVI, el terme adquireix una connotaci metafrica, com el cultiu de qualsevol facultat. De qualsevol manera, l'accepci figurativa de cultura no s'estendria fins al segle XVII, quan va comenar a aparixer en certs textos acadmics.

El Segle de les Llums (segle XVIII) s l'poca que el sentit figurat del terme com a "cultiu de l'esperit" s'imposa en amplis camps acadmics, per exemple, en el Dictionaire de l'Academie Franaise de 1718. I encara que l'Enciclopdia ho inclou noms en el seu sentit restringit de cultiu de terres, no desconeix el sentit figurat, que apareix en els articles dedicats a la literatura, la pintura, la filosofia i les cincies. Amb el pas del temps, com a cultura es va comenar a entendre la formaci de la ment. s a dir, es va convertir novament en una paraula que designa un estat, encara que en aquesta ocasi s l'estat de la ment humana, i no l'estat de les parcelles.

La clssica oposici entre cultura i naturalesa tamb t les seves arrels en aquesta poca. El 1798, el Dictionaire hi inclou una accepci de cultura que s'estigmatitza l'"esperit natural". Per a molts dels pensadors de l'poca, com Jean Jacques Rousseau, la cultura s un fenomen distintiu dels ssers humans, que els colloca en una posici diferent a la de la resta d'animals. La cultura s el conjunt dels coneixements i sabers acumulats per la humanitat al llarg els seus millennis d'histria. Com a caracterstica universal, el vocable s'empra en singular, ja que es troba en totes les societats sense distinci de races, ubicaci geogrfica o moment histric.

Cultura i civilitzaci.
Tamb s en el context del Segle de les Llums quan sorgeix altra de les clssiques oposicions que s'involucra a la cultura, aquesta vegada, com anttesi de la civilitzaci. Aquesta paraula apareix per primera vegada en la llengua francesa del segle XVIII, i ella significava la refinaci dels costums. Civilitzaci s un terme relacionat amb la idea de progrs. Segons aix, la civilitzaci s un estat de la humanitat en qu la ignorncia ha estat abatuda i els costums i relacions socials es troben en la seva ms elevada expressi. La civilitzaci no s un procs acabat, s constant, i implica el perfeccionament progressiu de les lleis, les formes de govern, el coneixement. Com la cultura, tamb s un procs universal que inclou a tots els pobles, fins i tot als ms endarrerits en la lnia de l'evoluci social. Per descomptat, els parmetres amb els quals s'amidava si una societat era ms civilitzada o ms salvatge eren els de la seva prpia societat. En les albors del segle XIX, ambds termes, cultura i civilitzaci eren emprats gaireb de manera indistinta, sobretot en francs i angls.

Cal assenyalar que no tots els intellectuals francesos van emprar el terme. Rousseau i Voltaire es van mostrar reticents a aquesta concepci progressista de la histria. Van intentar proposar una versi ms relativista de la histria, encara que sense xit, doncs el corrent dominant era la dels progressistes. No seria a Frana, sin a Alemanya on les postures relativistes van guanyar major prestigi. El terme Kultur en sentit figurat apareix a Alemanya cap al segle XVII -aproximadament amb la mateixa connotaci que en francs. Per al segle XVIII gaudeix de gran prestigi entre els pensadors burgesos alemanys. Aix es va deure al fet que va ser emprat per a injuriar als aristcrates, als quals acusaven de tractar d'imitar les maneres "civilitzades" de la cort francesa. Per exemple, Immanuel Kant apuntava que "ens conreem per mitj de l'art i de la cincia, ens civilitzem l'adquirir bons modals i refinaments socials" (Thompson, 2002: 187). Per tant, a Alemanya el terme civilitzaci va ser equiparat amb els valors cortesans, qualificats de superficials i pretensiosos. En sentit contrari, la cultura es va identificar amb els valors profunds i originals de la burgesia (Cuche, 1999:13). 

En el procs de crtica social, l'accent en la dicotomia cultura/civilitzaci es trasllada de les diferncies entre estrats socials a les diferncies nacionals. Mentre Frana era l'escenari d'una de les revolucions burgeses ms importants de la histria, Alemanya estava fragmentada en mltiples estats. Per aix, una de les tasques que s'havien proposat els pensadors alemanys era la unificaci poltica. La unitat nacional passava tamb per la reivindicaci de les especificitats nacionals, que l'universalisme dels pensadors francesos pretenia esborrar en nom de la civilitzaci. Ja el 1774, Johann Gottfried Herder proclamava que el geni de cada poble (Volkgeist) s'inclinava sempre per la diversitat cultural, la riquesa humana i en contra de l'universalisme. Per aix, l'orgull nacional radicava en la cultura, a travs de la qual cada poble havia de complir un dest especfic. La cultura, com l'entenia Herder, era l'expressi de la humanitat diversa, i no excloa la possibilitat de comunicaci entre els pobles.

Durant el segle XIX, a Alemanya el terme cultura va evolucionar sota la influncia del nacionalisme.  Mentrestant, a Frana, el concepte es es va ampliar  per a incloure no noms el desenvolupament intellectual de l'individu, sin el de la humanitat en el seu conjunt. D'aqu, el sentit francs de la paraula presenta una continutat amb el de civilitzaci: no obstant aix la influncia alemanya, persisteix la idea que ms enll de les diferncies entre "cultura alemanya" i "cultura francesa" (per posar un exemple), hi ha una mica que les unifica a totes: la cultura humana.

Definici de la cultura en les disciplines socials.
Per a efecte de les cincies socials, les primeres accepcions de cultura van ser construdes a la fi del segle XIX. Per aquesta poca, la sociologia i l'antropologia eren disciplines relativament noves, i la pauta en el debat sobre el tema la duia la filosofia. Els primers socilegs, com ara mile Durkheim, rebutjaven l's del terme. Cal recordar que en la seva perspectiva, la cincia de la societat havia d'abordar problemes relacionats amb l'estructura social. Per la seva banda, Carles Marx havia deixat del costat la qesti en el seu tractat materialista de la histria, en considerar la cultura com un aspecte secundari de la societat, depenent i determinat per l'esfera econmica. Aix no va obstar perqu unes dcades ms endavant, diversos partidaris de les seves propostes teriques desenvolupessin una teoria de la cultura de caire marxista.

El concepte de cultura generalment s relacionat amb l'antropologia. Una de les branques ms importants d'aquesta disciplina social s'encarrega precisament de l'estudi comparatiu de la cultura. Potser per la centralitat que la paraula t en la teoria de l'antropologia, el terme ha estat desenvolupat de diverses maneres, que suposen l's d'una metodologia analtica basada en premisses que en ocasions disten molt les unes de les altres.

Els etnlegs i antroplegs britnics i nord-americans de les acaballes del segle XIX van reprendre el debat sobre el contingut de cultura. Aquests autors tenien gaireb sempre una formaci professional en dret, per estaven particularment interessats en el funcionament de les societats extiques amb les quals l'Occident es trobava aleshores. En l'opini d'aquests pioners de la entologia i l'antropologia social (com ara Bachoffen, McLennan, Maine i Morgan), la cultura s el resultat de l'esdevenir histric de la societat. Per, la histria de la humanitat en aquests escriptors era fortament deutora de les teories illuministes de la civilitzaci, i sobretot, del darwinisme social d'Spencer.

Regions culturals.
Sovint es divideix el mn en regions per la seva cultura, atenent a la geografia, els costums, la religi o la poltica, entre altres. La divisi tradicional noms contemplava dos blocs: Occident i Orient per les rees es poden matissar molt ms.

Una primera regi seria la formada per Amrica del Nord i Europa occidental, tot i que alguns proposen separar els dos continents. Aquestes zones es caracteritzen per un alt ndex d'industrialitzaci i el predomini del cristianisme i la democrcia. Es parlen les llenges indoeuropees majoritries, sobretot l'angls. La literatura cannica i els mitjans de comunicaci de masses han exportat aquesta cultura a altres regions mitjanant l'imperialisme.

Sudamrica forma una segona regi, fortament influenciada per la primera, per amb ms presncia de tradicions indgenes (que s'aprecien en rituals i en l'organitzaci social) i amb ms contacte amb la natura. Domina l'espanyol com a llengua vehicular. T elements de cultura africana degut a la primera immigraci per l'esclavatge).

L'anomenada frica negra s una de les zones ms variades culturalment. Les llenges colonials com l'angls i el francs conviuen amb les famlies autctones. L'animisme i l'Islam sn les regions predominants. Sobreviuen tradicions tribals i una economia d'intercanvi en algunes zones. Els clans i els consell organitzen polticament la vida als pobles, mentre que el govern oficial sol manar a la ciutat, ms industrialitzada. 

El Magrib s la part del nord d'frica dominada per l'Islam. Est a cavall entre la cultura d'Orient Mitj i la de la resta del continent (sobretot per la influncia berber). Les llenges ms esteses sn l'rab i el francs. Molts pasos es debaten entre una democrcia parcial i una teocrcia. 

Orient Mitj comprn els pasos rabs de l'oest d'sia i Israel. s una zona amb grans desigualtats i inestabilitat, amb domini de l'Islam i una vida fortament rural. 

Europa de l'Est i l'antiga rea d'influncia sovitica formen una altra zona cultural, marcada pel passat eslau i per una forta influncia de la cultura europea occidental. Predomina el cristianisme amb diferents variants i democrcies joves hereves de la tradici del comunisme de l'URSS.

L'extrem Orient comprn les cultures de la Xina i el Jap, que han assimilat en gran mesura els pasos de l'rea. Predomina el budisme i la vida rural (excepte al Jap, altament tecnificat). El xins s la llengua ms parlada del mn. 

El sud-est asitic s una denominaci per referir-se a pasos que estan a cavall entre l'rbita xinesa i el domini de l'ndia, el subcontinent dominant. Es parlen gran varietat de llenges i es barregen l'Islam, el budisme, l'hinduisme i una srie de cultes hbrids. Tenen gran importncia les castes o grups socials, que dicten els costums del que s correcte o no, encara que formalment el poder est en mans de governs democrtics.

Oceania t una forta presncia de les cultures aborgens, que conviuen amb l'occidentalitzaci d'Austrlia o Nova Zelanda. Es parla sobretot angls com a llengua franca i la religi s cristiana o politeista. T un fort paper la natura, ja que hi ha comunitats allades per l'escassa densitat demogrfica que continuen mantenint un estil de vida tribal




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="546" title="Canyella" nonfiltered="347" processed="342" dbindex="347">


Alimentaci: varietat de pera, allargada i de mida mitjana anomenada canyella.
Anatomia: part frontal de la cama. Vegeu canyella (anatomia).
Botnica: escora aromtica del canyeller. Vegeu canyella (espcia).
ptica:Vegeu canyella (color).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="547" title="Cientfic" nonfiltered="348" processed="343" dbindex="348">
Un cientfic s una expert en algun camp de la cincia que utilitza el mtode cientfic per a cercar nous coneixements. William Whewell invent la paraula anglesa scientist al 1833, per petici del poeta Samuel Taylor Coleridge. Anteriorment els cientfics s'anomenaven naturalistes o homes de cincia.

Els experts que tradicionalment es classifiquen com a  inclouen;
 Astrnoms;
 Bilegs (botnics, zolegs, entomlegs, herpetlegs, virlegs, ...);
 Bioqumics;
 Eclegs;
 Economistes;
 Fsics;
 Gelegs (vulcanlegs, sismlegs,...);
 Matemtics;
 Qumics;
 Toxiclegs;

Enllaos externs.
 Una web sobre la imatge que els nens catalans tenen dels cientfics ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="549" title="C" nonfiltered="349" processed="344" dbindex="349">

La C s la tercera lletra de l'alfabet catal provinent del llat. 

El seu origen grfic est en smbols fenicis per representar un arma que es llenava. Al llat es va arrodonir i es va diferenciar de la G. 

Fontica.
En catal representa l'oclusiva velar sorda  de l'AFI en els segents casos:
Davant de les vocals a (casa  ), o (cosa  ), u (cullera  ). En mallorqu pot prendre el so d'oclusiva palatal sorda: . Cal recalcar que si el fonema  va seguit d'una lletra u que representa el fonema , aleshores no es representa per la lletra c sin per la lletra q (per aix cua va amb c i quadre s'escriu  amb q).
Davant de les consonants r (creu   ) i l (clau );
Seguida d'una consonant sorda (acte  , sucs );
Geminada cc (acci  , per en mallorqu );
En posici final (sac , per en mallorqu ). Desprs d'una consonant nasal pot emmudir-se (banc  ).

s el fonema de la fricativa alveolar sorda  davant e (cel ), i (ciri ). 

Seguida d'una consonant sonora s una oclusiva velar sonora  (dracma  ).

Tamb forma part de dos dgrafs fontics: nc i ng. En l'escriptura catalana prenormativa tamb formava part del dgraf ch.

Significats de C.

Bioqumica: en majscula, s el smbol de la citosina i de la cistena.
Economia: s l'abreviatura de "cntim". Dues C signifiquen "compte corrent".
Fsica: s una de les constants absolutes, igual a la velocitat de la llum.
Educaci: als pasos anglosaxons, representa l'aprovat en les qualificacions escolars.
Informtica: el llenguatge C s un llenguatge de programaci.
Lingstica: en gramtica designa habitualment un complement sintctic. En alguns manuscrits llatins s una abreviatura de "cum".
Matemtiques: en el sistema de numeraci rom, equival al nombre 100; amb una ratlla al damunt equival a cent mil. A ms s la abreviatura del prefix "centi-" en les unitats de mesura.
Msica: en la notaci germnica, representa la nota do.
Qumica: en majscula, s el smbol del carboni. s tamb el nom d'una vitamina (vitamina C);
Smbols: amb un  al davant indica els graus Celsius de temperatura. Si en canvi s dins d'un cercle (), significa "copyright", s a dir, propietat intellectual registrada.

Smbols derivats.
;
;
[[ ]];
[[ ]];
[[ ]];
;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="551" title="Cincies naturals" nonfiltered="350" processed="345" dbindex="350">
Les cincies naturals sn aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa. Estudien els aspectes fsics, no humans del mn. Intenten explicar el perqu del mn i l'univers, dels processos orgnics i inorgnics, per via de processos naturals, per contraposici als processos divins. Busquen el coneixement del tot material i fsic basant-se en el mtode cientfic.

Les cincies naturals formen la base de les cincies aplicades. Juntes, les cincies naturals i aplicades es distingeixen de les cincies socials, que estudien els aspecte humans del mn, i tamb de la teologia, les humanitats i les arts. Les matemtiques no formen part de les cincies naturals per proveeixen de moltes eines usades en elles.

Cincies naturals.
Dins les cincies naturals, distingim les segents disciplines:
Astronomia;
Biologia;
Botnica;
Ecologia;
Zoologia;
Cincies Ambientals;
Cincies de la Terra;
Geologia;
Fsica;
Qumica;

Enllaos Externs.
La Histria de la Cincia recent i la Teologia;
Revisi de Llibres Sobre Cincia Natural  Aquest lloc cont sobre 50 Publicacions Llibres sobre Cincia Natural.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="553" title="Cincies aplicades" nonfiltered="351" processed="346" dbindex="351">
S'anomenen cincies aplicades el conjunt de cincies que es caracteritzen per la seva aplicaci prctica. Est intimament relacionat amb l'enginyeria i amb la tecnologia. Les cincies aplicades sn possibles grcies a l'aplicaci dels coneixements adquirits per les cincies pures (els estudis que no impliquen cap benefici prctic immediat).

Alguns exemples:

Aeronutica ;
Agricultura ;
Arquitectura ;
Astronutica ;
Biblioteconomia ;
Cincies de la comunicaci ;
Cincies de la salut ;
Electrnica;
Estadstica;
Fotografia ;
Informtica ;
Indstria ;
Metallrgia ;
Mineria ;
Pedagogia;
Pesca;
Ramaderia ;
Telecomunicacions ;
Transport;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="554" title="Cincies socials" nonfiltered="352" processed="347" dbindex="352">
Les Cincies socials o humanes sn les cincies que s'ocupen d'aspectes de l'home no tant en quant sser biolgic sin en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada. Es diferencien de les humanitats en el paper que atorguen a les dades i al mtode cientfic, mentre que es distancien de les cincies experimentals perqu inclouen les representacions mentals i els supsits dels individus estudiats (aspecte intern de l'observaci). 

Les principals cincies socials sn:
Psicologia;
Antropologia;
Sociologia;
Histria;
Cincies de la Comunicaci;

Histria.
A l'Antiga Grcia no hi havia separaci entre els tipus de cincia, tot era considerat coneixement. El positivisme va escindir les branques del saber, que havien crescut fins exigir l'especialitzaci dels estudiosos per la impossibilitat d'abarcar-les completament. El terme cincies socials apareix per primer cop al segle XIX, a una obra de William Thompson. 

Des del segle XX la recerca va anar unida a l'estadstica, buscant resultats comparables a altres mbits cientfics. L'etnografia, per, va reivindicar la recerca qualitativa com a prpia de les cincies socials, encara que compatible amb altrws mtodes d'anlisi. 


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="555" title="Comarca" nonfiltered="353" processed="348" dbindex="353">

En general, una comarca s una extensi de territori reduda, que t una certa unitat a causa de les condicions naturals, la histria o les relacions de venatge entre els municipis que la formen.

A l'edat mitjana s'usava l'expressi chomarcha, comarquia o commarca com a sinnim de marca, terra fronterera. s a l'Edat Moderna quan va passar del sentit de terra vena a territoris d'assenyalament popular, encara que amb un s imprecs. 

Als Pasos Catalans, la comarca s'utilitza com a forma d'organitzaci territorial. Actualment, n'hi ha quaranta-una a la comunitat autnoma de Catalunya, organitzades a partir de la divisi comarcal de 1936 proposada pel gegraf catal Pau Vila, on va establir a partir dels centres de mercat, unes unitats regionals amb certs trets homogenis. Al Pas Valenci el nom oficial que reben les comarques s "Delimitacions Territorials Homologades de 2 Categoria".

A les illes Balears, el concepte comarcal tamb s variat. Per exemple, a l'illa de Mallorca, les comarques ha estat redefinides com a les Mancomunitats i se n'ha definit un total de 6. Les altres illes, Menorca i les Pitises, constitueixen en si una unitat comarcal.

Tamb n'hi ha a la Catalunya Nord (5 comarques), al Pas Valenci (34) i a la Franja de Ponent (4).

Vegeu tamb.
Comarques dels Pasos Catalans.
 Comarques de Catalunya;
 Comarques de la Catalunya Nord;
 Comarques de la Franja de Ponent;
 Comarques de les illes Balears i les Pitises;
 Comarques del Pas Valenci;

Comarques d'altres territoris.
 Comarques d'Andalusia;
 Comarques d'Astries;
 Comarques de l'Arag;
 Comarques de Galcia;
 Comarques de Mrcia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="557" title="Ciutat d'Hamburg" nonfiltered="354" processed="349" dbindex="354">


Hamburg  (baix alemany: Hamborg mb   ) s la segona ciutat d'Alemanya (desprs de Berln), la setena ciutat d'Europa i el principal port del pas. El nom oficial, Freie und Hansestadt Hamburg, prov del fet d'haver format part de la Lliga Hansetica a l'edat mitjana. La ciutat de Hamburg, en llat Hammonia, ella sola, forma tamb l'Estat (Land) d'Hamburg.

 Histria .

Fundada a comenaments del segle IX, Hamma Burg (ciutat fortificada) va ser designada capital d'un bisbat l'any 834. L'any 845, una flota de vkings va remuntar l'Elba i va destruir la ciutat, que tenia cap a 500 habitants. El 847 el bisbat d'Hamburg es va fusionar amb el de Bremen. Els anys 1066 i 1072 la ciutat va ser atacada des de l'est pels eslaus. Finalment, la seu del bisbat es va traslladar a Bremen.

El 1189, l'emperador Frederic I va permetre el lliure accs a Hamburg des de l'Elba, amb la qual cosa la ciutat es convert en un centre comercial ben comunicat amb les principals rutes cap als mars del Nord i la Bltica. L'aliana d'Hamburg amb Lbeck (1241) s l'origen de la Lliga Hansetica.


L'any 1520 la ciutat es va declarar oficialment luterana. Va estar un cert temps sota sobirania danesa, fins que el 1768 va aconseguir dels danesos el ttol de Ciutat Lliure Imperial. Ms endavant va ser annexionada per Frana (1810-1814) durant les guerres napoleniques i va ser la prefectura del departament francs de Boques de l'Elba. A la segona meitat del segle XIX el creixement va ser espectacular: va arribar als 800.000 habitants.


Hamburg va ser destruda pel foc els anys 1284 i 1842. Tamb va ser arrasada pels bombardejos aliats el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, que van causar cap a 42.000 morts. El 1962 va patir greus inundacions.

 Altres .

Originalment la llengua parlada a Hamburg era el Hamburger Platt, la llengua ha anat en detriment del Hochdeutsch fins que a mitjans del segle XX ha desaparegut de l's habitual.

La silueta de la ciutat ve definida per un conjunt d'esglesies, els campanars de les quals destaquen per sobre dels edificis de la ciutat.

Al mig de la ciutat es troba el riu estancat Alster, lloc de trobada i esbarjo.

El principal equip de futbol s el Hamburger Sport-Verein (HSV), que s l'nic equip alemany que ha jugat sempre a la primera bundesliga. El segon equip d'Hamburg s el FC St. Pauli. Tamb sn a destacar els equips de handbol HSV Hamburg i hoquei sobre gel Hamburg Freezers.

Hamburg tamb s clebre perqu The Beatles hi van iniciar la carrera musical a principis dels anys 60.

La taxa d'atur, a maig de 2006, se situava al 11'3%.

Enllaos externs.

Plana oficial de la ciutat ;
Panormiques d'Hamburg;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="558" title="Cognom" nonfiltered="355" processed="350" dbindex="355">
El cognom o llinatge s el nom oficial que va a continuaci del prenom. Tamb se l'anomena nom de famlia, perqu no es tria, sin que en els pasos que se'n fa servir un, que sn la majoria, ve donat pel que porta la famlia del pare. En els pasos que se'n fan servir dos, com al nostre, el primer s el de la famlia del pare i el segon, el de la famlia de la mare. Darrerament s'ha promulgat a l'estat espanyol una llei que permet que els fills puguin dur com a primer cognom el de la mare (abans aix noms es feia si no hi havia pare legal). A Catalunya, entre els dos cognoms, hi ha el costum d'intercalar-hi la conjunci "i" o un guionet. Avui dia no hi ha cognoms d'home o de dona diferenciats, per antigament se solien masculinitzar o feminitzar: per exemple la dona o la filla d'un "Ferrer" era anomenada "Ferrera" o la d'un "Mir", "Mira"; de la mateixa manera, els cognoms "Barcelona", "Girona", "Tarragona", o "Trrega" (originats a partir del nom d'aquestes ciutats) tendien a masculinitzar-se en "Barcel", "Gir", "Tarrag" i "Trrech" quan s'aplicaven a un home. Aix, encara es fa, avui dia, algunes vegades, de forma no oficial, s clar.

El cognom s anleg al cognomen, el tercer element del nom oficial d'un ciutad rom, i el mot en deriva. Tanmateix, el nom mltiple d'origen rom desaparegu gaireb totalment al segle VII, per donar pas al nom nic, tal com era el costum germnic. A tot estirar, algunes poques persones tenien un sobrenom.

La moda, al segle XI, va divulgar certs noms i n'oblid molts d'altres, amb un gran empobriment onomstic: determinats noms nics (avui esdevinguts prenoms) es van fer molt usuals, de tal manera que molts individus de la mateixa poblaci portaven el mateix. Va ser llavors que s'origin el cognom o nom de casa (mots aleshores sinnims) per la necessitat de distingir les moltes persones de nom igual. A l'poca moderna, quan el cognom s'oficialitz, es diferenci del nom de casa, el qual qued redut a un nom no oficial.

L's jurdic havia imposat la identificaci de la persona per la filiaci materna, sobretot en els juraments de fidelitat, ja des del segle XI: Ramon, fill que fores d'Elisabet.

L's com, per, va preferir unes altres prctiques ms expressives. Aix, al costat d'un doble nom normal o de nom seguit d'adjectiu, aparegueren, ja al segle IX i, sobretot, al X, els sobrenoms distintius introduts per quem vocat (que anomenen), qui vocatur (que s'anomena), o b alio nomine (per altre nom), quem alio nomine vocant (que criden amb un altre nom).

Sembla que va ser el jutge barcelon, i desprs bisbe sense seu, que signava Ervigi cognomento (de cognom) Marc qui des del 975 va introduir el mot cognom al catal, pel record erudit d'poca visigoda.

La frmula es troba, b que rarament, durant el segle XI i precisament en el seu fill, tamb jutge, Pon Bonfill Marc (des del 1017).

El sistema de molt el ms corrent, per, va ser el de cognomenar-se amb el nom del pare en genitiu. Sembla que podria sser per imitaci de l's rab, com ho indica la frmula completa: filius qui fuit, filius o prolis seguit de genitiu o del cognom precedit de la preposici de.

El vescomte de Barcelona ja apareix en un document secret de la cancelleria califal de Crdova de la fi del segle X com a Guitard Arnal.

La frmula va ser adoptada pels comtes de Barcelona ja a partir de Ramon Borrell.

El sistema va ser imitat de seguida per la gran majoria de persones, nobles o no, del pas, la qual cosa sovint en va facilitar la filiaci familiar.

A la part occidental de Catalunya de vegades apareix com a cognom el nom de la mare.

L'alta noblesa i la baixa varen tendir a prendre ben aviat (ja des del segle XI) com a distintiu el nom del seu feu territorial, sigui per mitj del de + topnim o b en forma adjectivada.

Sobretot al Pas Valenci, per influncia de la forma aragonesa (i com a Navarra, la Gascunya i Castella), s'hi va estendre, al segle XIII, la utilitzaci de la desinncia en -is (o -es) en alguns cognoms (Ferrandis, fill de Ferran).

Aquesta forma derivativa es usual en cognoms de diverses llenges, com per exemple, en angls es va utilitzar la desinncia -son (Johnson, fill de John), en alemany -sohn (Mendelsohn o Mendelssohn, fill de Mendel), en castell -ez (Snchez, fill de Sancho), en dans -sen (Andersen, fill d'Ander), en rus -ov (Casparov, fill de Caspar). D'altres llenges fan servir prefixos de forma anloga: en escocs Mac (escrit Mc, amb la c petitona) (McArthur, fill d'Arthur), irlands O'  (O'Donnell, fill de Donnell).

Tot i que les dones acostumaven a portar cognoms allusius a la seva bellesa i tamb afectius, el ms habitual s que els cognoms provinguin de prenoms esdevinguts cognoms, del lloc d'origen, de l'ofici o de trets personals. I aix s com en totes les cultures del mn.

Vegeu tamb.
Llinatge;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="559" title="Cosmogonia" nonfiltered="356" processed="351" dbindex="356">
La cosmogonia (del grec antic       , mn ordenat i       , nixer) s una teoria o doctrina que estudia l'origen i l'estructura de l'Univers des d'un punt de vista ms aviat filosfic o mitolgic, contrriament a la cosmologia, que ho fa des d'un punt de vista ms cientfic. Aix, una cosmogonia es una histria de com es va formar l'univers. 

La cosmogonia tamb designa una branca precisa de l'astrofsica que estudia la creaci dels cossos celestes.

 Teories .  

Des de que l'home s home ha intentat donar respostes a la creaci del mn i de l'Univers.

En l'antiguitat, els mites oferien un tipus de respostes similar al que avui en dia ens proporcionen les teories cientfiques, ja que mentre aquestes expliquen els fets mitjanant la relaci entre conceptes cientfics, les cultures arcaiques els explicaven mitjanant relats de les relacions dels dus dintre seu, relats que coneixem amb el nom de mites.

En oferir una visi integradora del mn, al facilitar el trnsit de l'estranyesa a la comprensi, els mites - i els ritus que solien acompanyar-los - permetien la seguretat psicolgica dels partcips en la creena collectiva, i a la vegada l'elaboraci de les senyes d'identitat necessries per a la vida en comunitat.

En aquests mites, els dus solen representar les forces elementals de la naturalesa, almenys aquelles ms fcilment identificables i de la relaci de les quals deriven la multitud de fenmens naturals que condicionen les nostres vides. La majoria de mites inclouen un procs de creaci.

Els mites elaborats per les diferents cultures des de l'antiguitat fins als nostres dies i que intenten explicar l'origen de l'Univers i l'inici del temps, s el que anomenem cosmogonies. Actualment les imatges d'aquestes cosmogonies han estat substitudes en gran part per les explicacions de la cincia (en especial el Big Bang i la teoria de l'evoluci).

Imatges recurrents en diverses cultures.
La majoria de mites cosmognics es poden dividir en dues grans tradicions: la que simula un part a nivell csmic i la que es tracta de posar ordre en elements dispersos. La primera fa nixer tot el que existeix d'un ou o llavor primordial o b de l'aigua. La segona parla del caos i de com una fora o un sser div (en la creaci) li posa ordre, separant uns elements dels altres (la llum de les tenebres, el cel de la terra...) Poden donar-se tradicions que barregin les dues visions, ja que la majoria de cosmogonies accepten fases, s a dir, no apareix tot de cop sin seguint un ordre per tant pot haver-hi un inici i diversos moments d'origen posteriors. En aquestes fases apareixen primer els elements, desprs la vida i per ltim l'sser hum. Algunes cosmogonies poden incloure una explicaci de com acabar el mn o successius orgens (com el mite del Diluvi Universal).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="560" title="Coet" nonfiltered="357" processed="352" dbindex="357">


Un coet s un grup autnom propulsat per la fora de reacci creada mitjanant l'ejecci de massa en una direcci determinada. Els coets son coneguts principalment per la seva aplicaci en el camp de l'astronutica, ja que constitueixen l'nic mitj existent per posar objectes en rbita fora de l'atmosfera terrestre.

 Principi de funcionament .

Un coet adquireix velocitat grcies a que el fet d'expulsar una part de la seva massa genera, d'acord amb la tercera llei de Newton, una fora en direcci contrria a la direcci d'ejecci. Aquesta fora s la que efectivament propulsa el coet. El fenomen s equivalent al d'una parella de patinadors que es recolzin l'un sobre l'altre per donar-se un impuls. El resultat ser que els dos partiran en direccions oposades a una certa velocitat.

La fora de reacci es ms gran quan ms importants siguin la massa ejectada i la velocitat d'ejecci d'aquesta massa. Es per aix que el disseny dels coets es centra en aconseguir que aquests dos parmetres siguin el ms grans possible. En els coets actuals, la massa ejectada pren la forma de gasos a alta pressi i temperatura que sn canalitzats per a que siguin expulsats en la bona direcci. L'obtenci dels gasos i la seva canalitzaci es la funci de la unitat propulsora (tamb anomenada motor) del coet. Els coets de gran mida en poden arribar a expulsar diverses tones de gas per segon a velocitats supersniques.

L'energia necessria per mantenir aquest flux de gasos que propulsa el coet prov d'una reacci qumica exotrmica que sol ser la combusti. L'energia alliberada calenta fortament els productes de la reacci, cosa que provoca un augment important la pressi a l'interior de la unitat propulsora i els permet de ser ejectats a gran velocitat. D'aquesta manera, el coet obt l'energia directament de la massa a ejectar i no li cal cap dispositiu especial per accelerar-la.

Els combustibles utilitzats en els coets sn de naturalesa diversa, anant des de derivats del petroli com el queros fins a productes extics i difcils de manejar com l'hidrogen lquid (LH2). Com que normalment els coets han de poder funcionar en el buit de l'espai no poden comptar amb la disponibilitat de l'oxigen atmosfric per dur a terme la combusti. Aix, tamb han d'emportar un producte oxidant en quantitat necessria per poder cremar el combustible. Al conjunt de combustible i oxidant d'un coet s'anomena propergol. La massa del propergol acostuma a representar ms del 90% de la massa total del coet.

 Tipus .

El disseny d'un coet s significativament diferent segons la natura del combustible que utilitza. Els coets es poden classificar en:

Coets de combustible slid: Sn els de disseny ms senzill. El propergol s una barreja slida de combustible i oxidant, de tipus plstic o mineral (com per exemple la plvora), que mant la seva combusti espontniament una vegada iniciada aquesta. Tenen la caracterstica de proporcionar una acceleraci elevada, per sn ms ineficaos en termes de combustible necessari que els altres tipus de coet. Exemples: Coets pirotcnics, mssils balstics, coets militars.

Coets de combustible lquid: El combustible i l'oxidant sn dos lquids emmagatzemats en dipsits separats que noms es barregen en la unitat propulsora. Per mantenir la reacci cal que la combusti sigui alimentada amb un flux fort i continu dels dos propergols, cosa que complexifica enormement el disseny del motor. Proporcionen acceleracions ms febles que els seus homlegs de combustible slid, per la seva eficincia s significativament superior. Exemples: Coets llanadors de satllits, llanadora espacial, avions-coet.

Coets hbrids: En aquests tipus de coets el combustible i l'oxidant sn de naturalesa diferent, l'un s slid, l'altre lquid. Constitueixen un punt mitj entre les dues categories anteriors. Sn coets mitjanament senzills, en els quals la combusti es fcil de mantenir i regular controlant el moviment del composant lquid. Les seves eficincia i acceleraci tamb sn intermediries. Exemple: SpaceShipOne.

Existeixen altres categories de coets amb dissenys innovadors que no s'han pogut posar en prctica per problemes tcnics i/o econmics. Entre els quals el ms destacat:

Coets nuclears: En aquest disseny, l'energia s'obt d'una reacci nuclear de fissi. El propergol lquid es fa passar per l'interior d'un reactor nuclear de manera a escalfar-lo i permetre la seva ejecci a gran velocitat. La reacci nuclear permet una eficincia en propergol molt superior a la dels coets basats en la combusti, per els problemes no resolts de seguretat de funcionament impedeixen pel moment de construir-los. Tanmateix, l'exrcit nord-americ va construir i assajar amb xit motors-coet basats en aquest principi durant la dcada de 1960-70 (projecte NERVA).

 Aplicacions .

La importncia dels coets com a vehicles rau en dos caracterstiques:

La seva capacitat d'assolir grans velocitats i acceleracions.
La seva capacitat de funcionar en el buit.

La primera d'aquestes caracterstiques s la que ha promogut el seu s histric en el el camp militar i en els espectacles pirotcnics, la segona no ha estat significativa fins a l'adveniment de l'astronutica en la dcada de 1950.

 s militar .


El coet constitueix un mitj capa de transportar una crrega til a grans velocitats d'un punt a un altre. Com a arma, un coet pot transportar un explosiu (convencional o nuclear) a grans distncies en un temps  prou curt com per agafar l'enemic per sorpresa. El coet presenta altres avantatges respecte als projectils: t un radi d'acci ms important i la seva trajectria pot ser controlada. 

Existeixen coets militars (tamb anomenats mssils) de molt variada mida, potncia i radi d'acci. Els petits poden ser llanats directament pels soldats o des de vehicles en moviment, i solen ser utilitzats per atacar les aeronaus de l'enemic. La capacitat de controlar el seu vol tamb els permet ser usats per atacar objectius fixes amb fora precisi.

Els mssils de gran mida poden arribar a tenir un radi d'acci de milers de kilmetres i s'utilitzen per bombardejar les installacions endinsades en territori enemic sense necessitat d'enviar-hi tropes o avions. La seva gran velocitat tamb en dificulta la intercepci. D'especial atenci sn els mssils balstics intercontinentals (ICBM en terminologia anglesa). Aquests coets tenen un radi d'acci de desenes de milers de kilmetres i segueixen una trajectria balstica que els porta efectivament fora de l'atmosfera terrestre. Armats amb explosius nuclears constitueixen un mitj de dissuasi important, ja que permeten atacar el cor de la naci enemiga per lluny que estigui, sense que aquesta disposi de cap mitj per impedir la seva arribada.

 s civil .

Fora del camp militar, l's ms important dels coets s el de llanar objectes a l'espai exterior, normalment posant-los en rbita al voltant de la terra. Per aquest objectiu, el coet s l'nic mitj disponible. D'una banda, sn els nics vehicles capaos d'assolir la velocitat necessria per a aquesta aplicaci, i de l'altra noms el coet es capa de propulsar-se en el buit de l'espai. Els altres vehicles necessiten un medi material sobre el que desplaar-se, o b obtenen algun element essencial per al seu funcionament del medi.

Emper, el coet no deixa de ser un mitj inefica de llanar objectes a l'espai. Degut a la seva prpia naturalesa el coet haur sempre de ser molt ms gran que l'objecte que ha de transportar, i aix vol dir que en un llanament la major part de l'energia ser utilitzada per accelerar el propi coet i no la seva crrega til. Per exemple, un coet Ariane 5 carregat de combustible pesa al voltant de 750 tones, de les quals noms 20 poden ser efectivament posades en rbita. Amb tot, no existeixen alternatives al coet ni a curt ni a llarg termini per a aquesta aplicaci.

Un altre s lleugerament diferent dels coets es troba en els estudis de microgravetat. Un coet pot posar  un objecte en una trajectria balstica fora de l'atmosfera, on no ser sotms a la fora de fregament de l'aire i estar, doncs, en una situaci de caiguda lliure, equivalent a la absncia de gravetat per a molts fenmens fsics.

 Histria .

L'origen del coet s probablement oriental i la primera notcia que es t del seu s s de l'any 1232, a la Xina. Malgrat aix, va ser introdut a Europa pels rabs, que durant els segles XV i XVI el van emprar com a arma incendiria. Posteriorment, amb l'extensi de l'artilleria, el coet bllic va desaparixer fins al segle XIX, i va ser emprat novament durant les guerres napoleniques.

Els coets del coronel angls William Congreve van ser tamb usats a Espanya en el setge de Cadis (1810), en la primera guerra Carlina (1833-40) i durant la guerra del Marroc (1860).



A la fi del segle XIX i el comenament del segle XX, van aparixer els primers cientfics que van veure el coet com a sistema per a propulsar vehicles aeris espacials tripulats, entre els quals cal destacar el rus Konstantin Ciolkovskij, l'alemany Hermann Julius Oberth i el nord-americ Robert Hutchings Goddard, i, ms tard, els russos Sergej Korolev i Valentin Gruchensko i l'alemany Wernher von Braun.

Aquest darrer va desenvolupar durant la Segona Guerra Mundial els coets V-1 i V-2 (A-4 en la terminologia alemanya), que varen constituir el nucli de les investigacions nord-americanes i sovitiques de la postguerra.

Si b es varen desenvolupar inicialment coets destinats especficament a usos militars, els programes espacials que endegaren sovitics i nord-americans es varen basar en coets dissenyats amb finalitats prpies de l'astronutica, entre els quals cal destacar, per part nord-americana, lAtlas, lAgena, el Thor 2, lAtlas-Centaur, la srie Delta, els Titan i Saturn (entre els quals el Saturn-V, que va fer possible el programa Apollo), i, per part sovitica, els coets designats, segons la terminologia occidental, per les lletres A, B, C, D i G (aquests dos darrers van tenir un paper equivalent als Saturn nord-americans).

D'altres pasos que han construt coets, en el marc d'un programa espacial propi, sn Frana, la Gran Bretanya (que el va abandonar), el Jap, la Xina, i l'ndia, aix com el consorci europeu que va constituir l'Agncia Espacial Europea (ESA), que ha bastit i explotat diferents sries de coets llanadors dins del programa Ariane.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="561" title="Collagen" nonfiltered="358" processed="353" dbindex="358">

El collagen s una molcula proteca que forma fibres, les fibres collgenes, estant presents en quantitat variable en tots els tipus de teixit conjuntiu. 

Les fibres de collagen sn unes estructures que proporcionen resistncia a la tensi i flexibilitat. Sn acidfiles. Estan formades per fibriles. El punt de ruptura de les fibres collgenes dels tendons humans s'arriba amb una fora de diversos centenars de quilograms per centmetre quadrat. Per a aquesta tensi solament s'han allargat un petit tant per cent de la seva longitud original. 

Quan el collagen es desnaturalitza per ebullici, es converteix en una substncia coneguda com a gelatina. 

El collagen est format per una protena precursora cridada tropocollagen que amida al voltant de 300 nanmetres de llargria i 1,4 nm de dimetre. El tropocollagen est format per tres cadenes polipeptdiques anomenades cadenes alfa, cadascuna d'un pes molecular de al voltant de 100.000 daltons. Aquestes cadenes tenen una configuraci helicodal levgira (hlix de collagen). Les tres cadenes s'enrrotllen i es fixen mitjanant enllaos transversals per formar una triple hlix dextrgira amb una distncia entre les voltes de 8,6 nanmetres.

El collagen en lloc de ser una protena nica, es considera una famlia de molcules estretament relacionades per genticament distintes, descrivint-se diversos tipus de collagen i sent els principals quatre.

 Composici .
Cada fibrilla de collgen est formada per molcules de tropocollgen que es disposen de manera escalonada una al costat d'una altra de manera que s'aprecia: 

 Una zona de bretxa en la qual hi ha buits ;
 Una zona de superposici ;

Les dues juntes formen un perode. Al seu torn, cada molcula del tropo-collgen est formada per tres protenes enrrollades en forma de alfa-hlix, a la qual s'uneixen sucres com glucosa i galactosa. Aquestes molcules, bviament, no sn sempre iguals, de fet, aix s el que fa que hagin diversos tipus de collgen. 

 Sntesi .
El collgen s sintetitzat pels fibroblasts, els quals ho secretan unit a un polipptid. Una vegada secretat a l'exterior aquesta molcula, el polipptid es perd i el tropo-collgen ja s lliure per a unir-se a altres molcules de tropo-collgen formant fibrilles, i aquestes al seu torn, unint-se formant fibres menys en els casos del collgen tipus II i IV.

 Tipus de collagen .
 Tipus I. Caracterstic del Teixit conjuntiu prpiament dit. ;
 Tipus II. Propi de cartlag i del Teixit cartilagins. ;
 Tipus III. Propi de cllules reticulars. ;
 Tipus IV. Propi de lmines basals. ;
 Tipus VII. Propi de fibrilles d'ancoratge. ;

 Collagen tipus I .

Es troba abundantment a la derma, a l'os, al tend i a la crnia. Es presenta en fibrilles estriades de 20 a 100 nm de dimetre, agrupant-se per a formar fibres collgenes majors. Les seves subunitats majors estan constitudes per cadenes alfa de dos tipus, que difereixen lleugerament en la seva composici d'aminocids i en la seva seqncia. A un dels quals es designa com a cadena alfa1 i a l'altre, cadena alfa2. s sintetitzat pels fibroblasts, condroblasts i osteoblasts. La seva funci principal s la de resistncia a l'estirament.
 Collagen tipus II .

Es troba sobretot al cartlag, per tamb es presenta a la crnia embrionria i a la notocorda, en el nucli pulps i a l'humor vitri de l'ull. En el cartlag, forma fibrilles fines de 10 a 20 nanmetres, per en altres microambients pot formar fibrilles ms grans, indistingibles morfolgicament del collagen tipus I. Estan constitudes per tres cadenes alfa2 d'un nic tipus. s sintetitzat pels condroblasts. La seva funci principal s la resistncia a la pressi intermitent. 
 Collagen tipus III .

Abunda en el teixit conjuntiu lax, en les parets dels vasos sanguinis, la derma de la pell i a l'estroma de diverses glndules. Sembla un constituent important de les fibres de 50 nanmetres que tradicionalment s'han anomenat fibres reticulars. Est constitut per una classe nica de cadena alfa3. s sintetitzat per les cllules del mscul llis, fibroblasts, glia. La seva funci s la de sosteniment dels rgans expandibles. 
 Collagen tipus IV .
s el collagen que forma la lmina basal que subjeu als epitelis. s un collagen que no es polimeriza en fibrilles, sin que forma un feltre de molcules orientades a l'atzar, associades a proteoglicans i amb les protenes estructurals laminina i fibronectina. s sintetitzat per les cllules epitelials i endotelials. La seva funci principal s la de sustentaci i filtraci.

 Articles relacionats .
 Histologia;
 Fibres reticulars;
 Fibres elstiques;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="562" title="Clima d'Europa" nonfiltered="359" processed="354" dbindex="359">

Les masses d'aigua moderen el clima de la part occidental d'Europa; una regi caracteritzada pels seus hiverns freds i els seus estius clids. 

En pasos de la zona mediterrnia com Espanya, Itlia i Grcia, les temperatures sn ms caloroses.

En l'interior d'Europa, l'efecte moderador del mar desapareix, i aix els pasos de l'est de Polnia experimenten condicions climtiques molt ms fredes i seques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="564" title="Catalunya del Nord" nonfiltered="360" processed="355" dbindex="360">


La Catalunya del Nord (tamb anomenada Catalunya Nord) s la part de Frana histricament i culturalment catalana i separada de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). L'inventor del terme Catalunya del Nord s l'Alfons Mias en els anys 1930. La denominaci comprn les comarques histriques del Rossell, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (el que es coneix com Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majoritriament occitana, s'inclou sovint en la definici de Catalunya del Nord per les seves relacions geogrfiques i administratives amb el Rossell. Amb 426.000 habitants, representa un 3'1% de la poblaci total dels Pasos Catalans.

Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francs dels Pirineus Orientals (Pyrnes Orientales en francs), el qual s'engloba dins de la regi del Llenguadoc-Rossell (Languedoc-Roussillon).

El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprov l'oficialitat del catal, juntament amb el francs.

 Geografia .
La Catalunya del Nord ocupa principalment la part oriental dels Pirineus i s'estn per la plana del Rossell fins a arribar al nord, on les Corberes el separen de l'Aude i, al sud, el masss de l'Albera el separa de l'Alt Empord. Limita a l'oest amb Andorra i a l'est amb el mar Mediterrani. Els rius Tet, Tec i Agl travessen la Catalunya del Nord d'oest a est parallelament l'un a l'altre. Els massissos del Carlit (2.921 m) i del Canig, al sud, (2.785 m) hi destaquen per la seva gran alada.

 Organitzaci territorial .
A la Catalunya del Nord hi ha 6 comarques histriques que no es corresponen amb l'actual divisi administrativa del departament.

Comarques.

La divisi comarcal de la Catalunya del Nord ms acceptada es basa en el treball de Norbert Font i Sagu a la seva obra Determinaci de les comarques naturals i histriques de Catalunya. A lAtlas de Catalunya Nord de Joan Becat del 1977, s'hi pot veure la inclusi de la Fenolleda, que forma part del departament dels Pirineus Orientals des de la seva creaci el 4 de mar de 1790.



D'aquesta manera, la tradici acadmica organitza la Catalunya del Nord en cinc comarques que formen, juntament amb la Fenolleda, el departament dels Pirineus Orientals:
el Rossell (92 municipis), amb Perpiny com a cap; inclou les subcomarques dels Aspres, les Corberes, la Marenda, la Plana del Rossell, el Riberal i la Salanca.
el Vallespir (21 municipis), amb Ceret com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Vallespir i el Baix Vallespir.
el Conflent (53 municipis), amb Prada com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Conflent, el Baix Conflent, les Garrotxes, i part de l'Altipl de Sorni.
el Capcir (7 municipis), amb Formiguera com a cap.
l'Alta Cerdanya (27 municipis), amb Montllus com a cap; l'enclavament de Llvia pertany administrativament a la Baixa Cerdanya, a l'Estat Espanyol.
la Fenolleda (28 municipis), amb Sant Pau de Fenollet com a cap; inclou la subcomarca de l'Altipl de Sorni.



]]
Al Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord (2007) de la Universitat de Perpiny i l'Institut d'Estudis Catalans, s'eleva a la categoria de comarca els Aspres, una subcomarca al sud-oest del Rossell. A ms canvia diversos municipis del coll de la Perxa de l'Alta Cerdanya al Conflent.

 Divisi actual .
La divisi administrativa actual correspon al model francs. Des de la Revoluci que la Catalunya del Nord est continguda al departament dels Pirineus Orientals (Pyrnes Orientales en francs), creat el 4 de mar de 1790. (Vegeu Pirineus Orientals.)
 Entitats supramunicipals .
A la Catalunya Nord, hi ha les segents entitats supramunicipals:

 Comunitat d'aglomeraci de Perpiny-Mediterrnia;
 Mancomunitat municipal de les Alberes;
 Mancomunitat municipal dels Aspres;
 Mancomunitat municipal del Ribesalts-Agl-Manadell;
 Mancomunitat municipal del Vallespir;
 Mancomunitat municipal del Rossell Sud;
 Mancomunitat municipal del Rossell Conflent;
 Mancomunitat municipal de la Costa Vermella;
 Mancomunitat municipal de l'Alt Vallespir;
 Mancomunitat municipal del sector d'Illiberis;
 Mancomunitat municipal de la Salanca-Mediterrnia;
 Mancomunitat municipal de l'Agl Fenolleda;
 Mancomunitat municipal de Pirineus Cerdanya;
 Mancomunitat municipal de Capcir Alt Conflent;
 Mancomunitat municipal de Vin Canig;
 Mancomunitat municipal de Canig-Vall del Cad;

Tamb hi ha municipis que no formen part de cap agrupaci supramunicipal.

 Histria .
s evident que, abans del 1659, la histria de la Catalunya del Nord correspon a la histria del Principat de Catalunya. Encara que aquest fet es trenc a partir del tractat dels Pirineus, en qu aquesta part del Principat emprenia una histria diferenciada:


Bressol del Casal de Barcelona.
La nissaga de comtes i reis del Casal de Barcelona es va iniciar a la Catalunya del Nord: al poble de Ri (antigament Arri), prop de la vila de Prada, al Conflent.

Tractat dels Pirineus.
A conseqncia de la signatura per part del rei d'Arag del tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, sense la preceptiva convocatria de Corts, les comarques septentrionals catalanes foren cedides a Frana. Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts de 1702.

Alguns anys desprs, el 1700, hi va ser prohibit l's de la llengua catalana en qualsevol acte i document oficial per un edicte reial. Des de llavors va quedar prohibida, com encara ho s a l'actualitat, si ms no en l'mbit oficial. Tamb van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cnsols, etc.), malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les.

A la Cerdanya, fins el 1802 la frontera eclesistica tampoc no es corresponia amb la frontera real: del bisbat d'Urgell en depenien els trenta-tres pobles de l'Alta Cerdanya.

Creaci del departament.

El departament dels Pirineus Orientals va ser creat el 4 de mar del 1790 en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789.
Dues dates permeten comprendre millor la histria del departament:
 1258: el tractat de Corbeil estableix una frontera entre Catalunya i els territoris de la corona francesa, situada a les Corberes, de manera que les comarques del Rossell, el Capcir, la Cerdanya i el Vallespir queden a la banda catalana i la Fenolleda a la banda francesa.
 1659: la frontera poltica actual, que elimina la del 1258, queda definida pel tractat dels Pirineus, com hem vist ms amunt. Les comarques nord-catalanes passen a l'administraci francesa, amb l'excepci de la vila de Llvia.

Malgrat la creaci del departament el 1790, la rivalitat, ms o menys amistosa segons les poques, s'ha continuat mantenint entre totes dues identitats. Els catalans de la regi utilitzaven el terme pejoratiu de gavatxos per designar els occitans (principalment de la Fenolleda o del Narbons). Actualment aquest mot s utilitzat pels catalans de la Catalunya Sud per designar (tamb pejorativament) les persones d'origen francs.

Al segle XIX els Pirineus Orientals van ser un dels departaments ms republicans de Frana, en part grcies a la presncia de Francesc Arag, home poltic i savi nascut a Estagell.

 Llengua .


]]
El reial decret francs de Llus XIV del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicaci de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l's de la llengua catalana en documents oficials, notarials i d'altra mena, sota pena d'invalidar-ne el contingut. Des d'aleshores, el francs continua essent l'nica llengua oficial, i l'nica que s'utilitza en l'ensenyament pblic.

Recentment, l'Estat francs ha modificat la seva constituci i ha afegit al seu article 2 la frase segent: La langue de la Rpublique est le franais. ("La llengua de la repblica s el francs."). Aquest article, tot i que oficialment ha de protegir el francs contra l'expansi de l'angls, de fet s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cvics en catal, o per refusar la presncia del catal en l'administraci.

 Oficialitat del catal .
Per a ms informaci, consulteu l'article Carta en favor del catal

El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals declar l'oficialitat de la llengua catalana, juntament amb el francs, mitjanant la Carta en favor del catal. La Carta disposa de 9 articles que, a banda de reconixer l'oficialitat del catal, reconeix tamb l'Institut d'Estudis Catalans com autoritat lingstica i pretn assegurar l's i coneixement general de la llengua en l'administraci i la vida socieconmica. Entre d'altres, fa referncia als mitjans de comunicaci pblics i privats, l'escola i la retolaci viria.

 Economia .
L'economia de la Catalunya del Nord gira tradicionalment entorn de l'agricultura, dominada per l'arboricultura (amb nombrosos horts de presseguers, d'albercoquers i de cirerers), l'horticultura (enciams i carxofes, sobretot) i la viticultura. En aquest mbit, la regi es distingeix per una important producci de vins dolos naturals, amb quatre denominacions prestigioses: Banyuls, Maur, Ribesaltes i Moscat de Ribesaltes, sense comptar el Byrrh, elaborat als cellers de Tur. Es produeixen tamb nombrosos vins secs amb Denominaci d'Origen, negres sobretot, dels quals els de Cotlliure sn sens dubte els ms coneguts.

La ramaderia, en retrocs durant diversos decennis, sembla que est agafant un nou vigor, en particular amb la producci de carn amb denominaci de qualitat com ara la vedella rosada dels Pirineus.

Tanmateix cal precisar que no sn gaires ms de 8 000 persones, si s'exceptuen els treballadors estacionals, les que viuen de l'agricultura. Les empreses industrials hi sn poc nombroses i no sn suficients per palliar la important taxa d'atur de la regi (ms d'un 15% de la poblaci activa). La majoria de la poblaci treballa en el sector terciari (administraci, serveis, distribuci, turisme). El padr de 1999 donava les xifres segents pel que fa a l'ocupaci per sectors:
 agricultura: 8.227;
 indstria: 10.389;
 construcci: 8.460;
 terciari: 97.673;

 Demografia .
La Catalunya del Nord t al voltant dels 400.000 habitants. La ciutat de Perpiny n'agrupa ms d'un quart tota sola, i ms d'un ter comptant-hi la rodalia. s l'nica ciutat important; a part de la capital, les principals poblacions sn Canet de Rossell, Cabestany, Sant Esteve del Monestir, Ribesaltes, Sant Lloren de la Salanca, Bomps, Sant Cebri de Rossell, Argelers, Tur, Ceret, Elna i Prada, que tenen cada una entre 6.000 i 10.000 habitants. El districte de Perpiny, per la seva banda, amb 287.272 habitants, s el ms poblat de la Catalunya del Nord. Els dos altres, Ceret i Prada, tenen respectivament 66.624 i 38.907 habitants.

El repartiment per grups d'edat mostra un nombre relativament elevat de persones ms grans de 60 anys (el 29% de la poblaci, contra un 21,3% per al conjunt de l'estat francs).

Aquesta edat avanada de la poblaci t com a conseqncia un ndex de mortalitat superior al de natalitat. Tanmateix la poblaci es troba en augment constant des de fa uns quants decennis grcies a un saldo migratori clarament positiu. La Catalunya del Nord atreu en particular jubilats grcies al seu clima agradable, la qual cosa contribueix alhora a l'augment de la poblaci i al seu envelliment. L'evoluci de la poblaci ha estat la segent:
 1954: 230.285 habitants;
 1975: 299.506 habitants;
 1982: 334.557 habitants;
 1990: 363.796 habitants;
 1999: 392.803 habitants;
 2005: 412.685 habitants;

 Clima .

El clima, de tipus mediterrani, permet tenir hiverns relativament dolos, amb qu les nevades sn molt rares a la plana. Els estius sn sovint molt clids. Els vents hi tenen un gran paper, en particular la tramuntana, vent del nord-oest, anomenat mistral a Occitnia, que sovint assoleix velocitats superiors als 100 km/h. El vent de llevant, per la seva part, s el que porta la pluja.

 Cultura .
La cultura catalana continua sent-hi molt viva, fins i tot tenint en compte que hi ha ben pocs joves que parlin la llengua. A la Catalunya del Nord s'hi fan nombrosos aplecs o concentracions populars, i els balls tradicionals, en particular la sardana, hi tenen molt de predicament. Cada any t lloc a Prada, al Conflent, la Universitat Catalana d'Estiu. La llengua catalana s'ensenya a les escoles primries, als liceus (instituts), als collegis i a la universitat; l'ensenyament noms es fa en catal en algunes escoles privades com ara la Bressola i Arrels, o collegis com el Comte Guifr.

Diversos grans pintors van anar-se'n a viure a la Catalunya del Nord al principi del segle XX, b a Ceret, b a Cotlliure. s en gran part a Cotlliure, on es quedaren Henri Matisse i Andr Derain, on va nixer el fauvisme. El cubisme, per la seva banda, es va desenvolupar a Ceret, vila freqentada per Pablo Picasso i Georges Braque a partir del 1911. L'escultor Arstides Maillol, fams per les seves obres de tema femen, tamb va nixer a la Catalunya del Nord, on desenvolup gran part de la seva producci artstica. Ceret acull avui un important Museu d'Art Modern, fundat el 1950 per Pierre Brune. Cada any tenen lloc a la Catalunya del Nord nombroses manifestacions culturals, com ara el festival fotogrfic Visa pour l'Image de Perpiny i el festival Pau Casals de msica clssica a Sant Miquel de Cuix, al Conflent.

Com a escriptors nordcatalans destaquen Jordi Pere Cerd, Pere Verdaguer, Joan-Llus Llus, Renada Laura Portet, Aleix Reny i Joan-Daniel Bezsonoff i com a msics Pascal Comelade i Gerard Jacquet.

Existeixen associacions com l'Assemblea Nord-catalana que hi treballen per la cultura catalana.

 Esports .
El rugbi, amb el seu equip emblemtic, la USAP de Perpiny, s l'esport estrella de la Catalunya del Nord. Encara que tamb s conegut l'equip de rugbi a 13, els Catalans Dragons Union Treiziste Catalane, s a dir, la Uni Tretzista Catalana, que tamb pertany a la ciutat de Perpiny.

Referncies.


 Vegeu tamb .
;
Pirineus Orientals;
Partit per Catalunya;
Llista de municipis de la Catalunya del Nord;

 Enllaos externs .
Agasalla, joves de Catalunya Nord;
Aire Nou de Bao - Entitat de promoci i defensa de la llengua i la cultura catalanes;
Vilaweb Catalunya Nord;
Catalunya-Nord.com;
Toponmia dels municipis de la Catalunya del Nord;
Associaci de la Porta dels Pasos Catalans;
Escoles La Bressola;
Revista la clau;
Editorial del Trabucaire;
Rdio Arrels (en directe);
Casal Jaume I d'Arri (Ri);
Blues de Picolat;
Llibreria Catalana (Perpiny);
Revista Mil Dimonis;
Llibre: Qui sem els catalans del nord?;
Assemblea Nord-catalana (ANC);
Revista Mirmanda;
Blog Revista Mirmanda;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="565" title="Clima" nonfiltered="361" processed="356" dbindex="361">

El clima s el conjunt de condicions atmosfriques que caracteritzen una regi. Segons es referisca al mn, a una regi o a una localitat concreta es parla de clima global, clima local o microclima respectivament.

Per a l'estudi del clima cal analitzar els elements del temps: la temperatura, la humitat, la pressi, els vents, les precipitacions, etc. Hi ha una srie de factors que poden influir sobre aquests elements: la latitud geogrfica, l'altitud del lloc o la distncia que el separa de l'oce o del mar.

Latitud geogrfica .
La latitud determina el grau d'inclinaci dels rajos del Sol i la diferncia de la duraci del dia i la nit. Com ms directament incideix la radiaci solar, ms s'escalfa el sl.

Les variacions en latitud sn causades, de fet, per la inclinaci del eix de rotaci de la Terra. L'angle d'incidncia dels rajos del Sol no s el mateix en estiu que a l' hivern sent causa de les diferncies estacionals.

Una major inclinaci en els rajos solars provoca que estos hagen de travessar major quantitat de atmosfera atenuant-se ms que si incidiren perpendicularment. D'altra banda, a major inclinaci major ser la component horitzontal de la intensitat de radiaci. Per mitj de senzills clculs trigonomtrics pot veure's que: I(incident)

Altitud.
L'altitud del lloc determina la temperatura i la humitat. Es calcula un descens al voltant de 0'6C per cada 100 metres que s'incrementi l'alada.Aix a les terres altes fa ms fred que a les baixes, excepte en casos d'inversi trmica. A ms, tamb dins certs lmits hi ha un increment de la precipitaci a mesura que s'augmenta l'altitud i a les muntanyes plou ms que a la plana. En certa manera, pel que fa a temperatures pujar d'altitud s com pujar en latitud.

 Continentalitat  .
La proximitat del mar influx sobre les temperatures i dna ms humitat. Les brises que s'originen en les regions costaneres atenuen la temperatura de les diferents estacions. Aix, aire clid quan s hivern i aire fresc quan s estiu. Aix, les zones prximes a la costa reben la influncia del mar i tenen temperatures ms suaus. A l'hivern fa menys fred i a l'estiu menys calor que en l'interior.

Una alta continentalitat , en canvi, accentua l'amplitud trmica. Provocar hiverns freds i secs i estius calorosos i secs.

La continentalitat  s el resultat de l'alt calor especfica del aigua, que li permet mantenir-se a temperatures ms fredes a l'estiu i ms clides a l'hivern. El que s el mateix que dir que l'aigua possex una gran inrcia trmica. Les masses d'aigua per tant, sn el ms important agent moderador del clima. s l'oscillaci trmica diria, a major amplitud trmica major diferncia de temperatures entre el dia i la nit.

 Classificaci .
La classificaci climtica clssica descriu els climes del mn en funci del seu rgim de temperatures i de precipitacions.

Clima rid;
Clima tropical;
Clima mediterrani;
Clima alp;
Clima continental;
Clima atlntic;
Clima polar;

Tamb hi ha la Classificaci climtica de Kppen basada en l'observaci de la vegetaci nativa de cada regi d'estudi.

 Microclimes  .
Climes urbans:;
Incendis:;
Erupcions:;

 Variacions en el clima .
El clima s un sistema complex pel que el seu comportament s molt difcil de predir. D'una banda hi ha tendncia a llarg termini degudes, normalment, a variacions sistemtiques com l'augment de la radiaci solar o les variacions orbitals per, d'una altra, existeixen fluctuacions catiques degudes a la interacci entre foraments, retroalimentacions i moderadors. Ni tan sols els millors models climtics tenen en compte totes les variables existents pel que, hui en dia, noms es pot aventurar una previsi del que ser el clima del futur ms prxim. Aix mateix, el coneixement dels climes del passat s, tamb, ms incert a mesura que es retrocedeix en el temps. Esta faceta de la climatologia s'anomena paleoclimatologia  i es basa en l'anlisi del registre fssil, els sediments, les marques de les glaceres i les bambolles closes en els gels polars. De tot aix els cientfics estan traient una visi cada vegada ms ajustada dels mecanismes reguladors del sistema climtic.

El clima global requereix l'estudi d'un altre tipus de parmetres anomenats foraments externs. Per a conixer com evoluciona el clima al llarg dels eons cal tenir en compte la influncia d'eixos aspectes capaos d'alterar-lo drsticament. 
Sn els segents:

Efectes d'origen geolgic;
Deriva continental.
Emissions naturals com el vulcanisme.
Corrents ocenics.
Efectes antropognics:
Emissions humanes.
Desforestaci.
Hivern nuclear.
Efectes d'origen astronmic.
Variacions orbitals de la Terra o del Sol com:
Precessi,
Variaci de l'excentricitat.
Variaci de la inclinaci del eix de rotaci.
Variacions en la lluminositat solar.

Pgines relacionades.
Clima d'Espanya;
Canvi climtic;
Geografia;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="566" title="Nicolau Coprnic" nonfiltered="362" processed="357" dbindex="362">


Nicolau Coprnic (Torun 19 de febrer de 1473 - Frombork 24 de maig de 1543) va ser un astrnom polons. Tamb conegut com a Mikolaj Kopernik (en polons) o Nicolaus Copernicus (en llat).

Coprnic s considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com don les bases que permeteren a Isaac Newton de culminar la revoluci astronmica  en passar d'un univers geocntric a un cosmos heliocntric  i de capgirar de manera irreversible la visi del cosmos prevalent fins aleshores. Coprnic va ser, a ms a ms, un especialista en trigonometria. El podem ubicar dins del Renaixement.

 Estudis i primeres investigacions .
L'poca en la qual va viure Regiomontano, Polnia travess una vertadera "Edat d'Or" cultural, i la Universitat de Cracvia gaudia d'un gran prestigi en matemtiques i en astronomia. 
Estudi a aquesta universitat de Cracvia (1491-94) sota el mestratge del matemtic Wojciech Brudzewski. Viatj per Itlia i s'inscrigu a la universitat de Bolonya (1496-1499), on estudi dret, medicina, grec i filosofia, i treball com a assistent de l'astrnom Domenico da Novara. Novara s un dels primers cientfics que posa en qesti el sistema geocntric de Claudi Tolomeu. L'inters de Coprnic per la geografia, i l'astronomia fou estimulada pel seu professor. Ells dos observaren nombroses ocultacions, eclipsis de lluna, aix com la ocultaci de l'estel Aldebaran el 9 de mar de 1497 a Bolonya

El 1500 an a Roma, on don un curs de matemtiques i astronomia, i el 1501 torn a la seva ptria i prengu possessi d'una canongia de la catedral de Frauenburg, crrec obtingut grcies a l'ajut del seu oncle Lucas Watzelrode. Malgrat el seu crrec i les seues mltiples obligacions administratives, que anaven des de la reforma de la moneda fins a contenir i refrenar l'orde Teutnica, decideix acabar els seus estudis de medicina. Per tant, torn a Pdua (1501-1506) per estudiar dret i medicina; fu, per, una breu estada a Ferrara (1503), on obtingu el grau de doctor en dret cannic.

Desprs torn a Polnia, i va construir un observatori a Frauenburg (avui Frombork), on feia les seves recerques d'astronomia. Durant set anys va escriure Hypothesibus Motuum Coelistium a se Contitutis Commentariolus (conegut amb el ttol de Commentariolus), curt tractat d'astronomia, que acab cap al 1515, i que no fou publicat fins al segle XIX. s en aquesta obra on anunciava els seus principis de l'astronomia heliocntrica, que revolucion la comunitat cientfica del seu temps.

Reinstallat definitivament al seu pas (1512), atengu l'administraci de la dicesi d'Ermland, exerc la medicina, ocup certs crrecs administratius i dugu a terme el seu immens i cabdal treball en el camp de l'astronomia. 

La seva obra mestra, De Revolutionibus Orbium Coelestium, fou escrita al llarg d'uns vint-i-cinc anys de treball (1507-1532) i va ser publicada pstumament el 1543 per Andreas Osiander, per moltes de les idees bsiques i de les observacions que cont circularen a travs de l'opuscle commentariolus (no editat fins el 1878), que, malgrat la seva brevetat, s d'una gran precisi i claredat. Aquesta obra magistral, (De Revolutionibus) de la qual va sorgir el pensament cientfic modern i la imatge de l'Univers ms acceptada fins al principi del segle XX, no ser publicada fins al 24 de maig de 1543, poc abans de la seva mort, per un impressor de Nuremberg.

Aquest llibre cont importants seccions sobre trigonometria les quals ja havien sigut publicades separadament l'any anterior baix el ttol de De lateribus et angulis triangulorum. El material trigonomtric s anleg al del De triangulis de Regiomontano, publicat deu anys abans a Nuremberg, per les idees trigonomtriques de Coprnic pareixien datar d'abans del 1533, poca en la qual probablement no coneixia els treballs de Regiomontano. No obstant aix, s molt possible que la forma final de la trigonometria de Coprnic procedesca, en part almenys, de la de Regiomontano, ja que en 1539 Coprnic va rebre com estudiant al jove matemtic prussi Georg Joachim Rheticus (o Rhaeticus, 1514-1576), un matemtic de Wittenberg que sense dubte havia estat en contacte amb la matemtica que es feia a Nuremberg. Rheticus treball amb Coprnic durant uns tres anys, i va ser ell qui public, amb l'aprovaci del seu mestre, la primera exposici resumida de l'astronomia de Coprnic en una obra titulada Narratio Prima (1540), i tamb qui va fer els primers preparatius, completats ms tard per Andreas Osiander, per a la publicaci impresa del fams De revolutionibus. s probable, per tant, que la trigonometria que apareix a l'obra clssica de Coprnic estiga relacionada estretament, mitjanant Rheticus, amb la de Regiomontano.

Ens podem adonar del nivell de domini de la trigonometria per part de Coprnic pels teoremes que apareixen en el De revolutionibus i per una proposici que va incloure en una primera versi manuscrita del llibre, per que no aparegu en la versi impresa. Aquesta proposici eliminada s una generalitzaci d'un teorema de Nasir Eddin (el qual s apareix al llibre) sobre el moviment rectilini resultant de combinar dos moviments circulars.

El teorema de Coprnic s el segent: Si un cercle menor roda sense lliscament per l'interior de la circumferncia d'un cercle major el dimetre del qual s doble que el del primer, aleshores la trajectria d'un punt fixe del cercle menor, que no estiga situat sobre la seua circumferncia, s una ellipse.

Incidentalment, Cardano coneixia el teorema de Nasir Eddin, per no la generalitzaci de Coprnic, teorema que va ser redescobert durant el segle XVII.

 La teoria heliocntrica copernicana .
El sistema de Coprnic descansa sobre l'observaci de qu la Terra volta al torn seu, una volta cada dia, la qual cosa explica el moviment dirn de l'esfera celest. Postula, igualment que la Terra dona una volta al Sol (heliocentrisme) cada any. Afirma tamb que els altres planetes fan el mateix en torn al Sol. Coprnic avana igualment que la Terra oscilla sobre el seu eix, la qual cosa explicaria la precessi.

La teoria de Coprnic ataca la teoria de Ptolomeu, la cosmologia, la fsica, i, fins i tot, la filosofia d'Aristtil. Aix mateix, les Escriptures ensenyaven la immobilitat de la Terra i el moviment del Sol. Coprnic conserva, de totes maneres, alguns elements de l'antic sistema. La idea de les esferes slides, o l'esfera dels fixes.

El nou sistema proposat per Coprnic t certes avantatges sobre el del seu predecessor. Explica, entre altres, el moviment diari del Sol, i dels estels per la rotaci terrestre. Tamb explica el moviment del Sol durant l'any. Igualment explica el moviment retrgrad dels planetes exteriors, Mart, (Jpiter, Saturn). La seva teoria pren en compte tamb, els planetes interiors, (Venus, i Mercuri). Coprnic avana tamb una teoria sobre l'ordre dels planetes, les seves distancies, i, per consegent, el perode orbital. Coprnic contradiu a Ptolomeu, dient que com ms gran s l'rbita d'un planeta, ms gran es el temps que caldr per que faa una revoluci completa al Sol.

Coprnic havia estudiat els escrits dels filsofs grecs cercant-hi referncies al problema del moviment terrestre, especialment els pitagrics i Aristarc de Samos, el qual establ per primera vegada la teoria heliosttica. 

Les hiptesis fonamentals de la Teoria Copernicana sn:

1.- El mn (univers) s esfric.

2.- La Terra tamb s esfrica.

3.- El moviment dels cossos celestes s regular, circular i perpetu o compost per moviments circulars. 

Distingeix diversos tipus de moviments:
3.1.- Moviment dirn: Causat per la rotaci de la Terra en 24 hores i no de tot l'univers.
3.2.- Moviment anual del Sol: Causat per la translaci de la Terra al voltant del Sol en un any.
3.3.- Moviment mensual de la Lluna al voltant de la Terra.
3.4.- Moviment planetari: Causat per la composici del moviment propi i el de la Terra. La retrogradaci del moviment dels planetes no s ms que aparent i no un moviment vertader i s a causa del moviment de translaci de la Terra al voltant del Sol.

4.- El cel s immens respecte a la magnitud de la Terra.

5.- L'ordre de les rbites celestes. Desprs de criticar l'ordre que l'astronomia tolemaica assignava als planetes, dna l'ordre correcte del seu allunyament del Sol.

s indubtable que 2.000 anys de teoria geocntrica no van acabar pel sorgiment allat de Coprnic sin per una necessitat social inspirada en els nous aires del Renaixement i del neoplatonisme que es respiraven.

 La revoluci copernicana .
El que es coneix com a revoluci copernicana s la seva formulaci de la teoria heliocntrica, segons la qual, la Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol.

Cal centrar el valor real de la seva obra en el fet de reimposar teories ja rebutjades pel sentit com i de donar-los una estructuraci coherent i cientfica. 

La ruptura bsica que representava per a la ideologia religiosa medieval la substituci d'un cosmos clos i jerarquitzat, amb l'home com a centre, per un univers homogeni i infinit, situat al voltant del Sol, fu dubtar Coprnic de publicar la seva obra per tal d'evitar problemes ms que previsibles amb l'Esglsia, i no fou fins el 1543 que aparegu la primera edici del De Revolutionibus Orbium Coelestium, com ja s'ha dit, feta a Nuremberg amb la supervisi del seu deixeble Georg Joachim Rheticus.




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="568" title="Caiman" nonfiltered="363" processed="358" dbindex="363">

El caiman i l'alligtor pertanyen a la famlia dels Alligatoridae.

Els caimans sn diversos tipus de rptils cocodrilians dels gneres: Caiman, Melanosochus, Elgaria i Paleosuchus, propis de l'Amazones i d'altres rius d'Amrica. El nom cientfic i el popular de l'animal no coincideixen.

Es divideixen:
Caiman crocodilus;
Caiman crocodilus apaporiensis;
Caiman crocodilus fuscus;
Caiman crocodilus yacare;
Caiman latirostris;
Caiman yacare;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="570" title="Catedral de Girona" nonfiltered="364" processed="359" dbindex="364">


L'esglsia cristiana catlica de Santa Maria de Girona s la seu catedralcia del Bisbat de Girona i major temple cristi del bisbat i de la provncia homnima. Els bisbes de la dicesi de Girona son documentats genricament l'any 516. Segons alguns documents del segle VII el seu culte era equiparable a les dicesis de Toledo i Sevilla. Durant l'ocupaci musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita. La seva major particularitat s que t la nau gtica ms ampla del mn, de 22,98 metres, que s alhora la nau ms ampla de qualsevol estil llevat de la de baslica de Sant Pere del Vatic, que fa vint-i-cinc metres. Situada estratgicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Fora Vella, hi coincideix el traat deixat en poca romana, del qual encara romanen mostres de muralla a l'actual plaa de la catedral.

Histria.


L'any 834, la seu va rebre de Llus el Piets, un precepte d'immunitat amb la cessi de drets fiscals i adquisici de patrimoni. Unit a la consagraci d'un nou temple pel bisbe Wigo l'any 908 fa suposar l'existncia d'una catedral preromnica dedicada a Santa Maria, encara que noms en queda documentaci i no restes arquitectniques.

La primera catedral romnica es va construir entre el segle X i segle XI sobre el temple rom de Gerunda cristianitzat. Es va inaugurar el 21 de setembre de 1038. D'aquesta construcci romanen la Torre de Carlemany (usada de contrafort per a la nau gtica), el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia (avui una capella). El 1312 es va decidir construir una nova catedral en estil gtic i substituir al mateix temps el temple romnic. Es va comenar per l'absis i es van anar construint lentament les voltes de la nau. Les obres de la nau no es van acabar fins el segle XVIII, en ple barroc, tot i que mantenien l'estil gtic inicial. La faana feta per Pere Costa i Cases, acabada al 1733 s que es va fer en estil barroc. Fins el 1960 no es va donar per acabada l'obra de la faana i els dos anys segents, els escultors locals Josep M. Bohigas, Antoni Casamor, Jaume Busquets i Domnec Fita van realitzar les escultures monumentals que es van installar a les forncules buides. El campanar s d'estil renaixentista. 

La construcci del cos central va comenar amb tres naus, i la proposta de continuar-la amb una nau nica va provocar la suspensi de les obres i una discussi intermitent de responsables i tcnics que va durar cinquanta anys. El captol catedralici va convocar l'any 1417 una reuni de mestres d'obres i d'experts, i desprs d'escoltar el seu dictamen favorable de manera majoritria a les tres naus, es va decidir per la frmula d'una sola nau de trenta-quatre metres d'alada, que va convertir la catedral en un monument nic en la histria de l'arquitectura gtica mundial.

Catedral romnica.

L'any 1010 s documentada la construcci d'un nou edifici sobre la seu preromnica mig derruda, sota el mandat del bisbe Pere Roger fill del comte de Carcassona Roger I de Carcassona i cunyat del comte de Barcelona Ramon Borrell. La catedral romnica constava d'una nau amb volta de can, amb transsepte i tres portes d'entrada amb una mena de nrtex de doble pis junt a la faana principal, esmentat documentalment amb el nom de galilea, era de planta rectangular amb dues dependncies quadrades que corresponien, segons les darreres intervencions arqueolgiques de l'any 1999, a les capelles del baptisteri i la del sant Sepulcre, sobre aquesta darrera es va construir el nou campanar al segle XIV. La galilea servia com lloc d'enterrament i per superar el desnivell entre la primera explanada i el temple. L'escalinata tenia, com l'actual, tres replans, encara que era ms estreta i ms curta. 

Grcies a l'aportaci econmica dels comtes Ramon Borrell i la comtessa Ermessenda, es va procedir a la dedicaci el 1038. Les obres van continuar, trobant-se l'any 1050 el campanar aixecat fins al tercer cos i sent finalitzat durant el primer ter del segle XII. La comtessa Ermessenda va destinar una deixa testamentaria per al cobriment del dormitori de la cannica, que es transforma en sagristia ms tard. Aquesta cannica ja s'havia esmentat en la seva construcci a l'any 1038 a l'acta de consagraci. 

Hi ha vestigis del temps romnic, com la torre dita de Carlemany, el claustre, l'ara de l'altar major, la cadira episcopal i el taps de la Creaci.

Campanars romnics.
La catedral romnica disposava de dos campanars: el cloquer vell, desaparegut al segle XIV i situat aproximadament en el mateix emplaament que l'actual campanar, i el campanar conegut com la torre de Carlemany. Ambds s'iniciaren a la primera meitat del segle XI i eren semblant als campanars de Sant Pere de Vic o Sant Miquel de Cuix. 

La torre de Carlemany presenta una planta quadrada, amb set nivells separats per frisos amb arcuacions longobards als seus dos primers pisos totalment cecs sense finestres per amb una estreta i llarga espitllera oberta al centre dins la lesena central, el tercer t a cada cara dues finestres ms grans d'obertura nica amb arc de mig punt i amb rebaix perimetral, a partir del quart dues finestres geminades amb columneta central i capitell en forma de mnsula llisa. Tots els frisos es complementen amb un rengle de dents de serra meny en el pis ms baix. El coronament superior de la torre s un terrat pla, segurament deguda a les obres de restauraci efectuades al campanar.

Durant la construcci de la catedral gtica va ser escapada i incorporada als contraforts de la part exterior del costat de l Evangeli. La construcci d'un nou campanar a finals del segle XVI va suplir les funcions del romnic.

Claustre.

Dintre de l'edifici romnic de la catedral destaca el magnfic claustre amb una iconografia medieval molt interessant. 

Presenta una planta quadriltera irregular, situat entre la muralla i la faana nord de la catedral, la galeria septentrional est coberta amb una volta semicircular i la resta de las galeries amb volta de can de quart de cercle, suportada per parells de columnes i pilars quadrats intercalats de manera regular. Les arquivoltes dels arcs tenen una motllura molt senzilla amb guardapols.

Els capitells i els pilars sn historiats amb llenguatge narratiu i elements de temes fantstics i zoomrfics d'ocells, simbolitzant un carcter positiu i espiritual; si els ocells es troben mossegant-se les potes simbolitzen l'acci d'aixecar el vol i deixar la terra. Als frisos es veuen escenes de l'Antic i Nou Testament en gran quantitat i diversitat, com la histria de Sams, la histria de Isaac i Jacob, la vida de Jess, la creaci d'Eva, etc. Hi ha representacions de feines agrcoles i en alguns relleus amb restes de policromia. Entre els escultors que van treballar al claustre es troba Arnau Cadell tamb autor dels capitells del claustre del monestir de Sant Cugat.

S'hi troba la capella de Nostra Senyora de Grcia i de Bell-Ull, que en realitat s una antiga porta d'accs al claustre reformada a l'poca gtica, s al seu timp on est la imatge de la Verge del mestre Bartomeu del segle XIII i tamb a sota, es troba una pintura de una Verge amb un gran marc daurat i tallat.

Annexa al claustre hi ha la capella romnica sota l'advocaci de sant Pere, unida a la catedral i restaurada recentment.

Sepulcres del claustre.

Es troben al claustre sepulcres tant als seus murs com a terra de les galeries cobertes amb lpides gravades de famlies nobles i canonges dels segles XIV al XVIII. 

Damunt de l'entrada al claustre i dins d'una forncula hi ha la figura jacent de Guillem de Montgr mort l'any 1273, atribuda al mestre Bartomeu. Aquest sepulcre es trobava dintre de la catedral, havent-se traslladat l'any 1711.

La galeria nord t adossats als seus murs sarcfags sostinguts per columnes amb capitells o per mnsules representant lleons o personatges. Es troba en aquesta galeria la tomba del bisbe Gast de Montcada mort l'any 1334.

A la banda sud hi ha els de Guillem de Vilarig ( 1343), de Berenguer de Palau ( 1314) del ardiaca de Besal Arnau Soler ( 1326), tots amb figura jacent esculpida, i un dels ms importants el sarcfag d'Elionor de Cabrera morta cap a 1336. Es troben a la seva sepultura gravats els escuts d'armes de la seva famlia. Per testament redactat l'any 1333, estableix la seva sepultura a la capella que va fer construir al claustre dedicada als arcngels Gabriel i Rafael. No se sap qui va ser l'escultor del monument funerari, que presenta una imatge jacent amb el cap damunt d'un coix i recolzant els peus damunt de dos gossos.

Catedral gtica.

A partir del 1312 es van iniciar les obres de la catedral gtica, el 29 d'abril el captol de Girona va ordenar l'edificaci d'un nou absis amb girola i nou capelles, aix com la construcci de la sagristia a l'antic dormitori canonical.

L'altar major es va consagrar el 12 de mar de 1347 i es va procedir a l'enderrocament de la capalera romnica. Els mestres d obra varen ser Enric de Narbona, a la mort d aquest, Jaume de Faveran (1321-1330) i Guillem de Cors fins que el succe Pere Campmagre entre 1357 i 1359. Va ser el mestre major Pere Saplana fins que el va substituir Pere Sacoma a partir de 1368, el qual va realitzar una gran activitat, car es va comenar les obres de la porta dels Apstols i la torre-campanar sobre la capella del Sant Sepulcre. Se'n t una prova grfica en la taula de La Pietat pintada per Pere Mates cap a 1550 i que reprodueix en el seu fons la imatge de la ciutat de Girona amb la catedral, on s'aprecia sobre la teulada un campanar que sembla ser el fet pel mestre d'obres Pere Sacoma i que aixec entre 1379 i 1381, amb la figura d'un ngel com a coronament, que en realitat representaba a la Fe, dons duia els ulls emvenats. Mes tard, durant l'edificaci dels darrers trams de la nau gtica, es va destruir el campanar ubicat sobre l'atri de la porta principal. 

Al primer projecte, es va pensar fer la construcci amb la planta de tres naus, per el 1386 es va plantejar la possibilitat de canviar a una nau nica. Van ser cridats a consulta mestres de Barcelona, com Bernat Roca de la Catedral de Barcelona i Pere Arvei mestre de la Llotja de Barcelona, que van decantar-es per les tres naus, mentre que el mestre de Girona, Pere Sacoma, era a favor de la nau nica.

El 1416 es va fer una nova consulta amb els dotze mestres d'obres ms importants de Catalunya, i amb opinions de tota mena. Finalment el bisbe Dalmau de Mur juntament amb el captol de la catedral, van decidir l'any 1417 decantar-se per la construcci d'una sola nau, nomenant a l'escultor Antoni de Canet, que havia participat a la consulta: mestre maior i patro sense revocar per el mestratge de Guillem Bofill. 

Sota la direcci de Berenguer Cervi a partir de 1434, es va encarregar a l'escultor Antoni Clapers les escultures dels apstols per a la porta del mateix nom, que es van collocar cap a 1460. Es va construir la primera capella dels peus, al costat de l'evangeli, del bisbe Bernat de Pau. 

Amb motiu de la guerra civil catalana entre 1460 i 1472 les obres es paralitzaren. Sota el mestre d obres Joan Balcells (1577-1583), s acceler l acabament de la seu, seguint el model gtic, la darrera pedra de la nau de 22,98 metres de amplada per trenta-quatre d'alada, va ser collocada el 1604 en temps del bisbe  Francisco Arvalo de Zuazo.



Campanar nou.
s de planta vuitavada de torre prismtica adossat a la catedral i amb escala helicodal, l'alada de la torre s de seixanta-set metres.

L any 1580 s inicia la construcci del nou campanar, per no va ser fins al segle XVIII quan es va decidir la seva terminaci, encarregant a l'arquitecte Agust Soriano un nou projecte de dimensi ms redut. Es va iniciar el 1757 i l'any 1764 ja hi havia l'ngel giratori al cim. Originriament, l'ngel, se situ a l'entrada provisional de la catedral, quan comenaren les obres de la nau gtica actual, vers el segle XIV quan va ser esculpit per Guillem Morell. 

Durant la guerra del Francs l'ngel va ser decapitat per les tropes i el 6 de juny del 1968 se'n colloca un de nou; l'antic es conserva al Museu d'Histria de la Ciutat de Girona.

El campanar allotja sis campanes, la ms antiga s de l'any 1574 i s dita La Beneta o Bombo.

Faana principal.
La faana s d'estil barroc amb unes mides de quaranta-un metres d'alada per dinou metres d'amplada i amb aspecte de retaule dividit en tres carrers horitzontals i de tres cossos verticals, a l'ltim es va afegir per Bartomeu Soriano, una balconada a cada banda amb balustrada. Per rematada es troba una gran rosassa del 1733 amb el vitrall del mestre Francesc Saladriga que representava l'Assumpci. Les escultures de les virtuts de l'esperana, la fe i la caritat sn de Pere Costa i Cases i segurament tamb l'ornament del voltant de la rosassa. En la part alta de la faana hi ha una galeria de finestrals en forma d'arcs. 
Al setembre de l'any 1606 es va collocar la primera pedra de la faana, per les obres es van alentir i no va ser fins a l'any 1680 quan amb una nova benedicci de primera pedra es van reprendre amb l'acceptaci del projecte presentat per l'escultor barcelon N. Gavina, el qual va seguir fins a la direcci del mestre d'obres Bartomeu Soriano que cap l'any 1695 va modificar la traa de Gavina canviant les pilastres laterals adossades per fer-les acabar amb un balc a cada banda. Novament el 1730 es van abandonar els projectes anteriors per a acceptar el presentat per Pere Costa i Cases. Hom pot veure una data esculpida el 1733 sobre la rosassa, tot i que les obres no s acabaren fins el segle XX durant el bisbat de Josep Cartany i Ingls els anys 1958/1960.

La distribuci de la iconografia de la faana s: 
 Primer tram, a cada costat de la porta les escultures de sant Pere i sant Pau de l'artista Josep Maria Bohigas de l'any 1962. ;
 Segon tram, dintre de tres forncules, al centre la Verge Maria i el Nen Jess, de l'escultor Jaume Busquets de l'any 1962; a la seva dreta sant Josep i a l'esquerra sant Jaume de l'escultor Antoni Casamor de l'any 1961. ;
 Tercer tram, tamb dintre de dues forncules troben sant Joan Baptista i sant Narcs, realitzades per Domnech Fita l'any 1960.


Per a accedir a la porta d'entrada al temple hi ha una gran escalinata construda entre 1685 i 1699 de noranta graons distributs en tres trams i balustrada de pedra als seus costats. Aquesta escalinata ha cridat sempre l'atenci, com ho han expressat grans viatgers als seus llibres, encara que no es posen d'acord vers el nombre de graons, com per exemple:
el francs Etienne de Silhouette a principis del segle XVIII:No s'hauria de deixar de veure la catedral dedicada a la Santa Verge; es puja a ella per una gran escala.;


Ms tard el valenci Antonio Ponz:Per a pujar al temple hi ha una escala magnfica, igual a la seva amplria i consta de vuitanta-sis graons, amb tres replans espaiosos i baranes, tot de pedra llaurada.;
El sevill Diego Alejandro de Glvez, l'any 1755:La Sta. Esglsia Catedral  est construda al lloc ms alt de la ciutat. Per a pujar a ella hi ha vuitanta-vuit graderies repartides en tres pujades i en al mig dos espaiosos altiplans o replans  s obra molt bella i de gran sumptuositat.  ;
El castell Francisco de Zamora el 1790:Vam anar a veure la catedral, l'escala de la qual, magnfica, de noranta-sis graons, amb els seus grans replans, s excellent.  ;
El gran viatger Alexandre Laborde, al Voyage pittoresque et historique en Espagne(Viatge pintoresc i histric a Espanya) (1807-1818, 4 volums), la va qualific de: Majestuosa i superba;

Porta dels Apstols.

L estructura est formada per la gradaci d arquivoltes apuntades (construdes l'any 1975), foren decorades amb les imatges dels dotze apstols i al seu timp hi havia un relleu de l Assumpci fet per Joan Clapers.

Situada al costat sud de la catedral, surt documentada per primera vegada el 1370 sota la direcci de Berenguer Aixuli i ms tard del mestre d obres Pere Sacoma. Les mnsules van ser treballades per Guillem Morell l any 1381, i havien de sostenir las figures dels apstols. 

Aturades les obres durant un temps fins que sota el mestratge de Berenguer Cervi el 1434, es va encarregar la realitzaci de les imatges a l'escultor Antoni Clapers i van ser collocades a la dcada dels seixanta del mateix segle.

Durant la guerra del 1936, es van perdre deu de les dotze figures dels apstols, ja fos per l'acci de constants actes vandlics, ja fos per l'esmicolament de les figures en sser desplaades per la comissi de patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Actualment solament es conserven les de sant Pere i sant Pau i s troben al cancell de les aules capitulars. L'any 1975 es va acaba el cos de la part superior de les arquivoltes de la porta.


Porta de Sant Miquel.
Situada a la part nord, es va comenar la construcci de la cara externa l'any 1519 sota la direcci del mestre major Gabriel Cabot (1518-1520). Se sap que encara s'estava fent el mur superior l'any 1542.

Interior.

Consta d'una nica nau de 22,98 metres d'amplada de quatre trams amb volta de creuria que se sostenen amb contraforts, entre cadascun d'aquests s'allotja a la seva part inferior dues capelles laterals. T un trifori amb finestres d'arc ogival que recorren tot el permetre del temple a manera de fris. Uns grans vitralls illuminen la nau, collocats sobre el trifori i emplaats entre els contraforts.

Hi ha un mur que tanca la construcci entre la gran nau i l'absis, en aquest pany de paret, al centre hi ha una gran rosassa i dues ms petites a banda i banda sobre els arcs d'entrada a les naus laterals. Al traspassar el mur, hi ha un tram recte a cada costat que correspon al primitiu projecte de tres naus, la volta de creuria s'incorpora perfectament al cobriment radial de la resta de capelles del deambulatori.

La capalera s composta per un absis poligonal definit per deu pilars amb deambulatori de voltes en forma de trapezi que segueixen els radis de la clau de volta del presbiteri. T nou capelles radials.

Altar major.
Consta de l'ara romnica del segle XI de marbre blanc de grans dimensions, de forma rectangular i mida 205 cm de llarg per 130 cm d'ample i el seu gruix s d'aproximadament 15 cm. Amb la superficie llisa central s emmarcada per una motllura exterior fora treballada amb ornamentaci lobulada amb motius representant brots de diferents fulles.

Segons la historiografia s l'ara que durant l'poca del bisbe Pere Roger, el 1038 va consagrar per primera vegada l'arquebisbe de Narbona Guifr i per segona vegada el arquebisbe San de Tarragona el 1347. Les inscripcions son ms aviat escassos ja que a partir del segle XI es perd d'una mena progressiva la necessitat d'aquestes inscripcions.  Una de les inscripcions s la signatura del bisbe Roger Petrus episcopus segurament de l'any 1038 

Cal relacionar aquesta ara amb un conjunt d'obres que hi ha repartides per l'Occitnia i per la Catalunya septentrional, ms clarament pel nucli de Narbona, on es produa aquest tipus d'ara  i que es troba uns motius decoratius molt semblants als de Girona. 
 
Retaule gtic.
Darrera de l'ara de l'altar hi ha un retaule gtic, d'argent daurat i aplicacions d'esmalts i gemmes de mltiples colors. s rectangular format per tres frisos, amb una part central representant el Tetramorf i el Calvari. Cada fris est dividit en quatre escenes per banda del central que representen el cicle de la vida de Jess des de l'Anunciaci fins la Resurrecci. A la cornisa superior hi ha les imatges de la Mare de Du, sant Feliu i sant Narcs, sota uns pinacles.

El primer treball al retaule s del mestre Bartomeu l'any 1325. El va succeir l'argenter valenci Pere Berns, qui al bancal de la part baixa va fer la inscripci: Pere Berne em feu.

Grcies a la perfecta integraci de l'escultura amb l'esmalt, el retaule de la catedral de Girona es troba entre una de les peces de orfebreria gtica de primera fila europea.

Baldaqu.
Es completa l'altar major, amb un baldaqu, realitzat d'argent, pagat per l'ardiaca de Besal, Arnau Soler, t quatre columnes que ho sostenen i el sostre bombat en arcs rebaixats. Representa al centre la coronaci de la Verge envoltada d'apstols, ngels i profetes, a ms de veure's en un medall major, la imatge del donant (mort el 1326) a l'entrada del Parads. La comtessa Ermessenda l'any 1038 va fer donaci d'un frontal d'altar d'or que va ser fos a la Guerra del Francs.

Cadira episcopal romnica.
Darrera de l'altar major, es troba la cadira episcopal romnica de marbre i dita de Carlemany. D'estructura massissa i forma rectangular, presenta a la part frontal que correspon als braos del seient, una ornamentaci vegetal i els smbols dels quatre evangelistes. Als laterals est decorada amb arcuacions de mig punt i unes columnetes. Al darrera del respatller de l'poca gtica es troba una figura d'un bisbe acompanyada d'aclits sota uns arcs apuntats.

Cor.
Es t notcia d'un cadirat gtic fet al principi de la segona meitat del segle XIV amb la participaci de l'artista Aloi de Montbrai. Fent la comparaci i l'estudi estilstic de la cadira del bisbe i amb la resta del cadirat es descarta que el Mestre Aloi intervingus en una mica ms que a la cadira del bisbe, a ms hi ha un document de l'any 1352 on es nomena a Ferrer de Groins que "es compromet a acabar el cor de la catedral"

Aquest cor desapareix al ser substitut per altre realitzat el segle XVI, segons l'historiador Oliver o segons Pere de Palol al segle XVIII, tal com ho cita Lourdes Fonoyet.. Segons Francesc Rius diu:  A l arxiu capitular de la catedral tamb em van mencionar els segles XVII o XVIII com a data probable de la construcci del nou cadirat .

Del cor del segle XIV, solament es conserva a la catedral la cadira episcopal i uns quants respatllers amb figures d'ngels msics tallats.

Quan es va desmuntar el darrer cor, tamb fou enderrocat el mur d'obra de tres caras que contena el cadirat al mig de la nau de la catedral. Va estar guardat uns anys a la catedral fins que a principis dels anys seixanta del segle XX, es va fer crrec de trenta-quatre respatllers l'historiador i notari de La Garriga Josep Maur i Serra, el qual va crear una Fundaci-Museu a la seva casa particular per a exposar-los amb altres peces de la seva extensa collecci. Noms es conserva la part alta dels respatllers, peces de 70 x 64 cm., la majoria amb dos ngels msics.


Cadira episcopal gtica.
Hi ha constncia d'un contracte amb l'escultor Aloi de Montbrai, amb data 7 de juny de 1351 per a la realitzaci de la ctedra episcopal. T un aspecte profusament decorat,  als laterals hi ha unes grans espirals, les de la part alta es troben representats ngels trompeters i a les baixes,al bra esquerra un aclit s'agonolla davant la Mare de Du i al bra dret s un bisbe el que s'agonolla davant de la figura de sant Carlomany, el culte del qual fou establert a Girona per Arnau de Montrodon. Al respatller hi ha l'escut dels Montrodon entre formes polilobulades. Al plaf lateral esquerre est representada una escena de l'Epifania.

Orgue.

L'orgue actual substitux a l'orgue anterior a la guerra civil espanyola construt per Honorat Grinda i per l'escultor Antoni Viladevall entre els anys 1827 i 1830, que fou desmuntat per la comissi de patrimoni de la Generalitat. La seua collocaci era molt tpica de les abadies angleses ja que es trobava darrera dels setials presidencials del cor capitular.

Es comena a construir l'any 1941 sent el primer orgue reconstrut de les catedrals catalanes desprs de la guerra civil. L'any 1943 Salvador Aragons dna per conclosa l'obra a falta d'uns petits detalls a causa del retard d'arribada de material des d'Alemanya efecte de la Segona Guerra Mundial. La caixa s obra del fuster Seraf Sureda.

s un dels orgues romantico-simfnics ms importants de Catalunya. T la particularitat que la caixa expressiva afecta tots el teclats i el recitatiu compta amb una segona caixa expressiva (doble expressi). Com que tots els cossos sonors sn dins la caixa expressiva principal l'orgue no t tubs a la faana encara que te l'espai per a collocar-hi dotze tubs sords (canonges).

Es tracta d'un orgue de tres teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta notes. La distribuci dels teclats s la segent:

 1er teclat Gran Orgue de 16' (peus) amb tretze registres o jocs.
 2on teclat Positiu de 16' amb onze registres.
 3er teclat Recitatiu de 8' amb vuit registres i doble expressi.
 Pedal de 32' amb set registres la majoria efectius, es a dir utilitzen tubs d'altres registres d'altres teclats de l'orgue.

 Consta de trenta-un jocs reals i trenta-nou efectius (la Gran Corneta de V aprofita i fa sonar a la vegada tubs d'altres registres aix com el pedal.);
 Compta amb setze combinacions prefixades de reuni de teclats, octaves, etc.

Com les ventalloles (vlvules) que donen pas a l'aire als tubs sn prou ms voluminoses que les dels orgues clssic compta amb dues mquines Barker en el primer i segon teclat, la fora de l'organista obre una ventallola que fa que la fora de l'aire accioni la resta del mecanisme de l'orgue, evitant un esfor major de l'organista per a accionar les vlvules.

Vitralls.
Els vitralls ms ben documentats de la catedral sn el de la representaci dels Apstols de l'any 1437 i realitzat per Antoni Toms, i el renaixentista de les Sibilles, els Evangelistes i els Quatre Doctors de l'Esglsia occidental de l'any 1520.

La gran part dels vitralls medievals no es conserven, per estudis realitzats amb els fragments, s'ha pogut establir que els ms antics eren els del presbiteri, que es creuen estaven obrats pel mateix mestre: mestre del presbiteri entre els que destaca el que representa La Dormici de la Mare de Du, s un dels que conserva millor el seu aspecte original, format per tres llancetes i una traceria superior en la qual es concentra l'ornamentaci del vitrall. Las llancetes constan de tres plafons cadascuna, en el central es representa la Mare de Du jacent acompanyada per Crist, als plafons laterals es representen las figures dels apstols, als plafons superiors hi ha la figura de Crist coronat la Mare de Du i dos ngels de genolls.

Guillem de Letumgard, de la dicesi de Constana sembla ser l'autor dels vitralls de les primeres capelles del costat meridional de la nau. Se sap que es van encarregar al mallorqu Ramon Gilabert l'any 1375 els de les capelles de sant Iu i de santa Magdalena (actualment desaparegut).

Els vitralls de les rosasses del mur del presbiteri representant la lluita de sant Miquel contra el drac va ser realitzat per Francesc Saladriga l'any 1704, com del mateix autor s la rosassa de la faana principal representant l'Assumpci i realitzada l'any 1732. Ambds treballs van ser restaurats l'any 2001.

Capelles interiors.
A la catedral es troben dinou capelles laterals a les quals s'ha d'afegir les nou del deambulatori, cobertes amb volta d'aresta. Com s natural als grans temples, les advocacions han anat variant al llarg del temps, aix com l'estil dels seus altars i retaules. 

Les descrivim ordenades en sentit horari i entre unes altres, es troben: 
Capella de l'Assumpci o Inmaculada.
La seva construcci es va iniciar l'any 1589 i va ser acabada totalment el 1708.
Aquesta capella del costat de l'Evangeli, tot just entrat a la catedral, t el retaule de la Immaculada Concepci, contractat i sufragat pel canonge Cristfol Rich a Pau Costa l'any 1714. Molt semblant al de l'Anunciaci del mateix autor, la Immaculada es troba al centre del retaule amb ngels i nvols als seus peus. A la predella, les manifestacions a la cova de sant Francesc Xavier moribund. Les imatges de sant Feliu l'afric a la banda dreta i a la banda esquerra hi ha el dubte de si representa a sant Ramon de Penyafort o a sant Rom  En el tic es troba la representaci de sant Cristfol patr del comitent del retaule.

Capella de Sant Honorat o Sant Pau.
Hi ha una imatge de sant Honorat del segle XX.
En aquesta capella es troba el sepulcre del bisbe Bernat de Pau, mort el 1457. D'estil gtic, consta de tres compartiments, emmarcats per un arc ogival amb la figura del Creador i als laterals la Verge i un bisbe sota pinacles. El cos central representa la Verge amb el Nen que s adorada pel bisbe Bernat. En la part inferior estan els escuts del bisbe sostinguts per ngels i en el centre un llibre obert amb l'epitafi. El compartiment superior s presidit per la imatge jacent de Bernat de Pau amb la mitra i bcul pastoral.

Capella dels Sants Doctors. 
Construda entre els anys 1452 i 1528, el retaule va ser obrat per l'escultor Joan Merla.  s una obra de 1607 encarregada per l'ardiaca Miquel d'Agullana, qui sign les capitulacions de la construcci el 1597, any de la seva mort. El seu germ i marmessor, l'ardiaca major de la Seu de Girona Jaume d'Agullana, continuar l'encrrec aix com la reixa que tanca la capella, encarregada el 1605 als ferrers de Girona, Miquel i Pere Massanta. D'estil clssic renaixentista, la seva estructura consta de tres pisos i coronaci triangular amb un relleu de Sant Miquel dintre d'una forncula. Als restants pisos estan disposats tamb en base de forncules que contenen els relleus dels sants Doctors de l'Esglsia en fusta policromada pel pintor i daurador Pere Martnez de Barcelona.

Capella del beat Dalmau Moner, abans de Santa Elisabet. 
Es va acabar la construcci d'aquesta capella cap l'any 1490, als seus murs es veuen les teles amb la representaci del beat dominic Dalmau Moner. Tanmateix, el que crida ms l'atenci d'aquesta capella s el sepulcre gtic del bisbe Berenguer d'Anglesola, mort el 23 d'agost de 1408 en Perpiny. Va ser encarregada la realitzaci del sepulcre a l'escultor Pere Oller l'any 1409 i acabat el 1411, que va ser quan es va procedir al trasllat del cos del bisbe. Fou treballat en alabastre, amb l'escultura jacent del bisbe amb vestidures i mitra episcopal, envolten el sepulcre unes figures de plorants separades per fines columnes i amb pinacles a sobre d'elles.

Capella de Tots els Sants.
Fou construda l'any 1369. Al seu mur dret hi ha el sepulcre del bisbe Bernat de Vilamar, realitzat pel mestre d'obres i escultor de la catedral gtica Jaume Faveran, situat dintre d'una forncula amb la figura jacent del bisbe vestit amb tnica, mitra i bcul pastoral. A la part central de la capella est situat un retaule de l'any 1644 amb una gran pintura de l'Ascensi del Senyor.

Capella dels Sants Iu i Honorat.
Construda entre els anys 1347 i 1376.
Fet per l'escultor Joan Torras l'any 1709 per encrrec i pagament del canonge Ignasi Bofill. Consta el retaule d'una gran tela a la part central amb la representaci dels sants titulars, una predella amb la imatge de la Magdalena penitent i a l'tic l'Anunciaci. A cada costat als murs de la capella estan les pintures de sant Ignasi de Loiola i de sant Antoni de Pdua. L'acabament d'aquesta obra esdevingu l'any 1731 com est inscrit a la taula de l'altar.

Capella de Sant Narcs. 
La capella va ser construda l'any 1324 i es va consagrar sota l'advocaci de sant Andreu. El retaule de sant Narcs va ser sufragat pel canonge Narcs Font i Llobregat i el seu germ Josep, tant la talla com el daurat. Es va fer l'encrrec a l'escultor Pau Costa l'any 1710, per es va comenar l'obra el 1718 i es va acabar el 1727. Dins d'una gran forncula es troba la imatge de sant Narcs amb els atributs de bisbe, amb dos ngels als costats, un duent un bcul i l'altre un llibre, que sn els elements representatius d'aquest sant bisbe de Girona. El retaule consta de parts tallades i altres de pintura dintre de marcs ovalats. En l'tic es troba sant Andreu com antic titular de la capella, flanquejada per dues medallons amb santa Teresa i santa Maria de Cervell. Als murs laterals de la capella hi han dos grans quadres, el martiri de sant Narcs i el miracle de les mosques. Davant de l'altar i al terra es troba el sepulcre de pedra amb l'escut d'armes de la famlia Font.

Sepulcre de Ramon Berenguer II.

Entre les capelles de sant Narcs i els Quatre Mrtirs, damunt de l'entrada a la sagristia es troba el sarcfag de Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, que va ser assassinat l'any 1082 quan viatjaba de Barcelona cap a Girona als boscos d'Hostalric. 

Enterrat a la galilea de l'antiga catedral romnica, es va traslladar a l'interior del temple per ordre del rei Pere el Cerimonis l'any 1385 i va ser encarregada la realitzaci de la seva nova sepultura a l'escultor Guillem Morell, s representat a vestidures de guerrer i amb relleus del seu escut d'armes a la part frontal del sarcfag. 

Enfront d'aquest sepulcre al costat d'evangeli de la nau, hi ha el de la seva besvia la comtessa Ermessenda, de vegades confosa amb la seva esposa Mafalda de Pulla-Calbria.

Capella dels Sants Mrtirs. 
Situada al deambulatori, va ser fundada pel bisbe Arnau de Montrodon i consagrada el 1338. T un retaule barroc de l'any 1679, amb la representaci en pintura dels quatre mrtirs gironins Just, Paul, Germ i Sici, que segons la llegenda van ser martiritzats en temps de l'emperador Diocleci (284 - 305 dC), aquestes teles es troben emmarcades entre columnes. Sota elles es presenten en talla de fusta escenes dels seus martiris. Sobre l'altar hi ha una arqueta del segle XIV, dels Sants, feta en pedra de Girona i amb esmalts i relleus a la part frontal de la Verge de la Llet i els quatre mrtirs. Damunt d'aquest sarcfag l'any 1659 es van collocar quatre bustos de talla dels sants descrits.

A l'esquerra del retaule es troba el sepulcre del bisbe promotor Arnau de Montrodon, mort el 1345, amb la imatge jacent amb els atributs de la mitra i el bcul i emmarcat per dos arcs ogivals, a la part frontal del sarcfag s desenvolupa el seguici funerari en diverses escenes dividides per arquets gtics. 

Al mur dret es troba el sepulcre del seu nebot i tamb bisbe Bertran de Montrodon, mort el 1384, posat dintre d'un arcosoli i la figura jacent amb vestidures episcopals. Sobre l'arcosoli a la paret es mostra en pintura uns arcs ogivals a semblana dels de l'anterior sepulcre.

Capella dels Dolors o Sant Vicen.
Aquesta capella fou construda entre 1313 i 1319.
La proposta per la realitzaci del retaule s de 1717, per no fou daurat fins al 1736. Al cos central hi ha la imatge de la Pietat coronada amb dotze estrelles, a ms s troba a la seva esquerra la representaci de santa Eullia de Barcelona i a la dreta sant Vicen de Pal. A les pintures dels quadres laterals s'hi troba sant Felip Neri celebrant missa i sant Vicen de Pal predicant atribudes a Antoni Viladomat i Manalt o del seu taller.

Capella del Sant Sepulcre.
 
Edificada entre els anys 1313 i 1321 sota l'advocaci de santa rsula i tamb a les Onze Mil Verges. Al Museu d'Art de Girona es conserva l'antic retaule d'aquesta capella, realitzat el 1520 per Joan de Borgonya. Al mur del fons hi ha un taps de la Resurrecci pertanyent a la collecci de Joan Ferrer que entre 1560 i 1565, va realitzar-ne un total de vuit per a les capelles del deambulatori. Es pot veure sobre una llosa de pedra la imatge d'un Crist jacent realitzada per l'escultor giron Domnec Fita l'any 1959, autor tamb del vitrall de la mateixa capella amb el tema de la Resurrecci.

Capella del Corpus o del Sagrament. 
El retaule datat de l'any 1561 va ser executat la part escultrica per Antoni Coll, la policromia i daurat per Nicolau Mates i les pintures es van encarregar a l'artista francs, resident a Olot, Pere de la Rocha o Perris. S'observen a la predella escenes de la Passi de Crist i a la part central del retaule el Sant Sopar.

Capella de Santa Elena.
Construda l'any 1329 i dedicada als sants Joan Baptista i Joan Evangelista. En aquesta capella es conserva el sepulcre original de la comtessa Ermessenda, morta a Girona l'1 de mar de 1057, sent enterrada en un arcosoli de l'antiga galilea als peus de la catedral romnica. L'any 1385 el rei Pere el Cerimonis va ordenar el seu trasllat a l'actual capella, i es va encarregar la imatge jacent a l'escultor Guillem Morell, per a cobrir el vell sarcfag de pedra, on encara es conserva la policromia a la part frontal amb nou barres verticals vermelles sobre fons d'or, sent el document ms antic que es conserva del blas de la bandera de Catalunya. L'escultura presenta unes faccions molt harmniques i idealitzades amb les mans creuades sobre el cos i el cap reposant sobre un coix.



Capella de Sant Miquel.
Construda cap a 1358, conserva un retaule de l'escultor Pau Costa, realitzat entre 1715 i 1720, segons un llegat del canonge Miquel Catal. Emmarcat per dos grans columnes estriades i tallades, es troba a la seva part central una cpia annima d'un quadre del pintor itali Guido Reni, representant a sant Miquel Arcngel, la pintura va ser portada personalment pel canonge des de Roma. 

En els murs de la capella es troben pintures representant l'Ascensi de Maria i la Resurrecci de Crist.

Capella del Baptisteri.
La data de la seva construcci va ser l'any 1470. Es troba en ella una pila baptismal renaixentista, encarregada a l'escultor francs Guido de Belljoc, germ del mestre d'obres de la catedral Joan de Belljoc, l'any 1528, encara que fou acabada per l'escultor catal Joan Roig. Efectuada en pedra nummultica de Girona, t un metre i mig de dimetre i amb dotze costats on estan representats els apstols, dintre d'unes forncules entre columnetes cornties estriades. La peanya est ornada amb motius fitomrfics.

Capella de Sant Isidor.
A la seva clau de volta central es representa les imatges d'un eclesistic i un militar, els dos germans Dalmau de Raset, vicari i fundador de la capella i Bernat de Raset, militar, ambds tenen a la capella el seu sepulcre. La tomba de l'ardiaca Dalmau mort el 1452, s d'estil gtic flamenc, l'escultura jacent amb hbit sost un llibre a les seves mans i est emmarcat dintre d'un arc conopial amb un dosser amb calats, a banda i banda hi ha dues columnes rematades amb pinacles. A la part inferior a manera de fris es troben unes figures orant i llegint entre els quals hi ha el mateix Dalmau i dos ngels que sostenen l'escut del bisbe. Dalt de tot, trobem dos ngels que conduxen la seva nima al cel.
  
Capella de l'Anunciaci.
Es troba a partir de la porta d'entrada al costat de l'Epstola. El retaule d'estil barroc, que va ser encarregat l'any 1710 pel canonge Jaume Codolar, a l'escultor Pau Costa, finalitzant-lo l'any 1725. S'aprecia al cos principal el tema de l'Anunciaci amb l'arcngel Gabriel i els sants Bonaventura i Francesc de Paula a banda i banda, amb una predella amb la representaci de l'adoraci dels pastors. A la part superior es troba sant Jaume a cavall i la representaci de les virtuts teologals, la fe, al centre la caritat i l'esperana.

Museu catedralici.
Prop de l'entrada principal, dins de la nau a banda esquerra s'accedeix a les sales del museu de la catedral, situades a les antigues dependncies del monestir.


Taps de la Creaci. s una de les poques peces txtils brodades conservades de l'poca romnica, realitzat amb fils de llana de colors sobre tela de lli, te unes dimensions de 3,65 X 4,70 metres, encara que no est complert i tampoc est definit el seu origen ni la data de la seva execuci, es creu que s de finals del segle XI o principi del XII. El seu nom es deu a la temtica de la part principal del taps. Presidit a la seva part central per la representaci del Pantocrtor, dintre d'una orla que est envoltada per una circumferncia repartida en vuit parts desiguals que mostren passatges del Gnesi:

 l'esperit de Du sobre les aiges;
 la creaci del firmament;
 la separaci de les aiges;
 la creaci dels animals;
 l'ngel de la llum;
 l'ngel de les tenebres;
 la creaci d'Eva;
 Adam buscant un altre home entre els animals del Parads;

A la part rectangular que l'emmarca a la seva franja superior, la imatge central representa l'any, als seus costats les estacions, seguint els mesos, el sol, i la lluna, els rius del Parads, entre d'altres escenes. Als triangles abans de la circumferncia es representen els quatre vents.
Retaule de la Pietat de Jaume Cabrera.
Beatus de Girona. Es tracta d'una cpia del segle X del comentari de l'Apocalipsi fet pel Beat de Libana. Escrit en lletra visigtica sobre pergam, amb ms de cent miniatures moltes de pgina sencera, va ser escrit, segons consta a l'ltim foli del cdex per : presbiterat Snior i miniaturat per En o Ende i pel presbiterat Emeteri.
Escultura de Carlemany. La realitzaci d'aquesta escultura d'alabastre policromada es deu a l'artista Jaume Cascalls i encara avui s motiu de polmica. A partir del fet que el bisbe Arnau de Montrodon l'any 1345 va instituir el culte a Sant Carlemany a la capella dels sants Mrtirs dins la catedral de Girona. Es creu que en realitat representa la imatge de Pere III el Cerimonis.
Arqueta de Al-Hakam II. Realitzada en argent daurat s ornamentada amb motius vegetals amb semblana a l'art califal cordovs. Del segle X s una de les peces ms antigues que conserva el museu, sense saber com va arribar a la catedral. Per unes inscripcions, se sap que va ser un regal del califa Al-Hakam II al seu fill Hixan II.
Retaule de Santa Magdalena. Antigament es trobava situat en una capella de la seu, s d'estil renaixentista i va ser realitzat pel pintor Pere Mates al segle XVI, s'aprecia a la pintura una gran influncia de Joan de Borgonya.
Llitera de la Mare de Du d'Agost. Situada a l'antiga capella de l'Esperana, va ser un encrrec realitzat a Llus Bonifa i Mass (1730-1786),escultor de Valls, per al costum antic de collocar una llitera amb una imatge de la Verge jacent al temple durant l'octava de l'Assumpci. D'una gran teatralitat,  s d'estil barroc,va ser daurat per Bruno Rigalt de Barcelona, sembla un cadafal amb quatre ngels que sostenen una gran corona daurada amb damassos. Dintra d'aquesta capella es troba la tomba del bisbe Guillem Ramon Bol i Mercader mort el 1532, en un arcosoli dintre del mur esquerre, amb columnes en ambds costats i rematat per un front triangular el qual es troba el Pare Etern. El sarcfag de marbre presenta la figura del bisbe jacent amb vestidura pontifical i mitra. Sobre el sepulcre hi ha l'escut d'armes del bisbe. ;
Retaule de Santa Elena. El retaule de santa Elena va estar collocat a l'origen rera l'altar major, a causa de la seva importncia dintre de la pintura catalana durant el renaixement del cinc-cents, es va traslladar al museu catedralici. Els seus autors van ser Antoni Norri i Pere Fernndez. ;
Creu de les perles. Pea destacable de la orfebreria dels segle XVI, d'argent daurat amb plaques esmaltades als extrems, al centre de la creu a l'anvers la imatge de Crist crucificat i al revers la imatge de devoci, la Mare de Du de les Perles. Dissenyada per Pere Joan Palau i realitzada per Antoni Coll a partir l'any 1503.;

Es guarden d'altres peces, com creus processionals, reliquiaris, tapes de plata repussada d'un evangeliari del segle XIV, una custdia de Francesc Artau II de l'any 1430-1438 .

Curiositats.


Bruixa de pedra.
La Bruixa de pedra s una grgola per desallotjar aigua. Est situada al costat de la torre de Carlemany i s l'nica grgola amb figura humana. Segons la llegenda existia una dona que es dedicava a les arts de la bruixeria. Per demostrar el seu odi a la religi tenia el costum de llenar pedres contra el temple. Aix, un dia, per obra divina, es convert en pedra i la van collocar a la catedral perqu de la seva boca no sortssin ms malediccions ni renecs, sin aigua neta de pluja. Existeix una canoneta popular que diu "Pedres tires, pedres tirars, de pedra et quedars..."

Sant Carlemany.
 
Tot i que se sap amb certesa que Carlemany mai va ser a Girona, es conten nombroses histries sobre ell. Mai va ser canonitzat per l'esglsia, per per ordre de l'emperador alemany Frederic Barbarroja, l'antipapa Pasqual III s que ho va fer l'any 1165. A la catedral de Girona i impulsat pel bisbe Arnau Montred, l'any 1345 es va venerar a la capella dels sants Mrtirs una imatge dita de Sant Carlemany, quan a la realitat representava al rei Pere el Cerimonis, arribant a aconseguir una gran devoci popular.

L'Espasa de Carlemany.
Conten que un dia, Carlemany va pujar al cim del campanar romnic (la Torre de Carlemany) per a contemplar la ciutat i des d'all li va caure l'espasa al centre del claustre que estava nevat, encara que els seus soldats van estar buscant-la, no la van trobar, ja que amb la fora de la caiguda s'havia clavat a terra. Conten que encara segueix enfonsant-se fins que arribi al centre de la Terra i la parteixi en dues, que ser quan sigui la fi del mn.

Falc de pedra.
Hi ha una imatge d'un falc de pedra a les arquivoltes de la porta de sant Miquel de la catedral, que t una curiosa llegenda. En una cacera, Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, va ser ferit de mort en presncia del seu falc. Van dur el seu cos a la catedral de Girona i durant la cerimnia religiosa el falc no va parar de revoltar per sobre del seu germ bess Berenguer Ramon II. Per desig del vescomte Ramon Folc I de Cardona es va formar un judici per a acusar-lo de la mort del seu germ, sense que ning ms tingus l'atreviment d'acusar al comte, fins que obrint les finestres de la sala va entrar el falc i es va posar sobre el cap de l'acusat arrabassant-li la corona. Tots van creure que era un senyal div per a fer justcia. A partir de llavors va ser apellat com el Fratricida, el qual desprs d'aquest judici va passar el comtat al fill de Cap d'Estopes, Ramon Berenguer III.

Referncies.


Bibliografia.
Xavier Barral i Altet, Les Catedrals de Catalunya, 1994, Barcelona, Edicions 62 ISBN 84-297-3823-1;
Xavier Barral i Altet, Vitralls Medievals de Catalunya, 2000, Barcelona, Lunwerg Editores, Institut d'estudis Catalans, ISBN 84-7782-626-9;
Volum 5, Art de Catalunya, 1999, Barcelona. Edicions L'Isard ISBN 84-89931-14-3;
Joaquim Nadal i Farreras, La Catedral de Girona, Ajuntament de Girona. 2002, Lunwerg Editores ISBN 84-7782-939-X;
Ramos, M. Llusa, Catedrals monestirs i grans edificis religiosos,  2005 Barcelona, SGIT Geoestel SA ISBN 84-96295-16-X;

Enllaos externs.

Pgina web oficial de la catedral de Girona;
Pgina web oficial del Bisbat de Girona;
Monestirs de Catalunya. Catedral;
Mapa de situaci de la Catedral de Girona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="571" title="Carnaval" nonfiltered="365" processed="360" dbindex="365">
El carnaval anomenat tamb temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tengus el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referncia al mite de Isis, i Osiris.

El Carnaval s una celebraci que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, s una festa mbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de mar. El diumenge segent s Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior s Diumenge de Rams. A partir d'aquest ltim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i ltim de Carnaval. Aix, doncs, Dimecres de Cendra es mour entre el dia 4 de febrer i el 10 de mar, mentre que el Dijous Gras ho far entre el 29 de gener i el 4 de mar.

En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressi dels instints i la severa formalitat litrgica de la Quaresma.

Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de carcter ldic. On tota aquesta llibertat extrema prvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, qui s el Rei del Carnaval.

Histricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests sn els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en la vessant ms brasilera i el de Vilanova i la Geltr i Solsona com a tradicionals catalans.

 Articles relacionats.
 Carnaval de Sitges;
 Carnaval de Tarragona;
 Carnaval de Vilanova i la Geltr;
 El brunzidor.
 El viol de bufa.


 Enllaos externs .
 Carnaval de Sitges;
 Carnaval de Solsona;
 Carnaval de Tarragona;
 Carnaval de Vilanova i la Geltr;
 Carnaval de Sao Paulo - Brasil;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="577" title="Ceuta" nonfiltered="366" processed="361" dbindex="366">

Ceuta s una ciutat autnoma d'Espanya, reconeguda per la constituci espanyola de 1978.

La ciutat antiga s situada al centre de l'istme que uneix la pennsula del Monte Hacho i el continent i s'ha ests al voltant d'una mplia badia.

Colloquialment als ceuts se'ls diu "verats", nom que es deriva del peix cridat verat o verdel. El seu batlle des de 2007 s Juan Jess Vivas, del PP.

 Poblaci . 
Ceuta compta actualment amb 75.276 habitants. La poblaci espanyola inclou la d'origen magreb, hind, xins i jueva. 

Llenges.
L'idioma oficial s el castell. La poblaci d'origen magreb parla tamb rab, en una varietat local anomenada Dariya, d's exclusivament oral del rab marroqu del nord. Aquesta llengua no t reconeixement oficial. 

 Economia .
El port s de trfic intens (importaci de productes manufacturats i exportaci de minerals, bestiar i fusta) i, juntament amb l'activitat pesquera, representa la base econmica de la poblaci. T indstria derivada d'aquesta darrera activitat (conserves de peix), a ms de l'artesana tradicional (cuir, tapissos). 

 Govern i administraci . 
La Constituci Espanyola de 1978 estableix en la seva disposici transitria cinquena que les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitats autnomes si aix ho decideixen les seves respectius Ajuntaments mitjanant acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i aix ho autoritzen les Corts Generals, mitjanant una llei orgnica, en els termes previstos en l'article 144. 
Ceuta t la denominaci de Ciutat Autnoma de Ceuta, arran de l'aprovaci del seu Estatut d'Autonomia, que s la Llei Orgnica 1/95, publicada en el Butllet Oficial de l'Estat (B.O.E.) de data 14 de mar de 1995, i entr en vigor l'endem de la seva publicaci.

Des de finals de 2005 est en projecte la reforma de l'Estatut d'Autonomia, on a ms d'assumir majors competncies, la Ciutat Autnoma de Ceuta passaria oficialment a denominar-se Comunitat Autnoma, equiparant-se completament a la resta de comunitats espanyoles.

La mxima autoritat poltica s el Alcalde-President.

 Histria .
 Etimologia .
L'origen del nom de Ceuta pot remuntar-se a la designaci donada pels romans a les set forestes de la regi (Septem Fratres). De Septem > Septa > Ceita > Ceuta. Al llarg de la histria Ceuta ha estat successivament ocupada per fenicis, grecs, cartaginesos, romans, vndals, visigots, bizantins i musulmans, trobant-se, almenys des del segle XIII, com ho proven les Cantigas de Santa Maria de Alfons X el Savi, en la mirada de Castella dintre de l'mbit d'un projecte expansionista d'aquesta Corona, els primers passos de la qual remunten al regnat de Ferran III el "Sant". 
.
 Evoluci histrica .
La ciutat va ser fundada per colons fenicis i ocupada per grecs de Focea que la renomenaren "Hepta Adelphoi". El 319 aC, Cartago recobraria la ciutat, que va tornar a ser pnica.

En 201 Cartago fou derrotada i reconeix el Regne de Numdia com a senyor de la ciutat. En el 47 aC, aquesta passar a domini maurit.  

En l'any 40 dC Calgula s'annexiona el regne, i form part de la Mauritnia Tingitana. Els romans l'anomenaren Septem Fratres a causa dels set turons que l'envolten. La regi del nord d'frica i la ciutat cauen en el 429 en poder dels vndals. En el 534 el general bizant Belisari reconquesta la ciutat (campanyes en el nord d'frica sota l'emperador Justini). La dominaci seria breu, torn en mans visigodes. El 709 la ciutat va caure en mans musulmanes, a causa de les disputes internes entre els visigots. De fet, algunes llegendes parlen de la revolta del Comte de Ceuta, Juli, com la causa de la seva caiguda.

El 788 va ser envada per l'emirat Idris. Sota el califa omeia Abderraman III la ciutat va ser conquistada pel califat hisp. La divisi que no gaire desprs va sofrir el Califat en Regnes de Taifes dna una breu independncia a la ciutat, quan el 1061 Suqut al-Bargawati proclama la Senyoria Independent, fins que pat els moviments islmics almorvit, almohade i benimerins. 

En 1084 Yusuf ibn Tashfin instaura la dinastia almorvit. En 1227 s'hi produ el martiri de Sant Daniel i els seus companys. En 1249 la dinastia dels assafins es va fer amb el poder a Ceuta. Segons el Tractat de Monteagudo de les Rectories (1291, entre Castella i Arag) la ciutat romandria en mans de Castella. En el segle XIV, sent part del Regne de Granada, la ciutat entra en el joc de la poltica mediterrnia de Castella. No obstant aix en el 1309 s conquistada pel Regne de Fes amb ajuda aragonesa.
El 21 d'agost de 1415, el Rei de Portugal Joan I, amb els seus fills Don Eduard, Don Pere i Don Enric el Navegant desembarquen a les actuals platges de San Amaro i conquistaren la ciutat per al Regne de Portugal. Davant els despropsits de diversos capitans per a fer-se crrec de la ciutat desprs de la conquesta, Pedro de Meneses es va presentar davant del Rei i amb un pal dit "Aleo" (amb el qual es feia un joc molt popular de l'poca) va promulgar tal himne: "Senyor, amb aquest pal tinc prou per a defensar Ceuta de tots els seus enemics", a la pregunta de Joan I de Portugal de si era prou forta per a fer-se crrec de tal responsabilitat. Pedro de Meneses va ser designat primer Governador i Capit General de la Ciutat. El fams Aleo es conserva actualment en el Santuari de La nostra Senyora d'frica i ha anat passant de m en m a travs de tots els Generals que accedeixen al comandament de la plaa jurant defensar la ciutat tal com va citar Pedro de Meneses. Desprs d'un tractat amb el Regne de Fes, aquest reconegu Ceuta com a portuguesa. La ciutat va ser reconeguda com portuguesa pels Tractat de Alcaovas i Tractat de Tordesillas.

Desprs de la mort de  Rei Sebasti el Regne de Portugal s'incorpora a la monarquia hispnica. El 1640 Ceuta no segueix a Portugal en la seva secessi, preferint mantenir-se sota la sobirania de Felip IV. En 1656, es concedeix a la ciutat Carta de Naturalesa i afegix el ttol de Fidelsima als quals ja ostentava de Noble i Leal.  

En 1668 un Tractat amb Portugal reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i la seva jurisdicci. En 1704 voltada per terra, resisteix el setge britnic que va prendre Gibraltar. Tamb va resistir el setge (1694-1720) del sold Muley Ismail.
 
En 1812 la Junta de Ciutat passa a ser Ajuntament Constitucional. En 1859-1860 la Guerra d'frica li va donar una nova delimitaci territorial. En 1912 fou suprimit el Penal i es va instaurar el Protectorat. En 1956 la independncia del Marroc la va posar sota el punt de mira d'aquest pas, qui des d'aleshores la va reivindicar. Per el 1960 l'ONU estudi la descolonitzaci sense incloure Ceuta. En 1978 la Constituci Espanyola confirma l'espanyolitat de Ceuta i Melilla. 

L'any 1995 es va aprovar a les Corts Generals (Parlament) un estatut especfic, que tot i que no els concedeix capacitat legislativa, s que els permet proposar a les Corts les iniciatives legislatives que considerin oportunes.

A diferncia de les comunitats autnomes, no t assemblea legislativa autnoma prpia.

 Enllaos externs .

 Web de la Ciutat Autnoma de Ceuta;
 Institut d'Estudis Ceutins;
 Histria de Ceuta;
 Petici emesa per la Uni de Professors Marroquins de dret internacional sobre Ceuta i Melilla (en Francs);
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="578" title="Cavall" nonfiltered="367" processed="362" dbindex="367">


El cavall (Equus caballus, Equus ferus caballus o Equus przewalskii forma caballus) s un mamfer perissodctil que per les seves caracterstiques ha domesticat des d'antic pels humans. Les femelles es diuen eges o eugues i els petits i joves poltres. Hi ha races de cavalls mida petita que de forma genrica sn anomenades ponis.

El dentat definitiu consta de 40 peces. Els ullals sn rudimentaris i manquen en la femella.

El cap s relativament gros, sostingut per un coll llarg i musculs, i t orelles petites.

En els cavalls domstics la crinera s, en general, llarga i gaireb sempre caiguda.

La cua, acostuma a ser llarga. 

El crit del cavall s anomenat anada o renill.

El cavall, s herbvor i granvor, pot digerir la cellulosa igual que els ruminants, per a diferncia d'aquests, la fermentaci i absorci t lloc en el cec i en l'intest gruixut, on hi ha una rica flora microbiana i bacteris que ataquen de manera anaerbica la cellulosa. 

El seu aparell digestiu s ms complex i ms gran que el dels carnvors, per menys complex i menor que el dels ruminants. 

L'estmac s simple, el cec s un gran sac d'un metre de llargria amb una capacitat de 35 litres, i l'intest gruixut, tamb molt desenvolupat, pot tenir una capacitat d'entre 80 i 130 litres.

Les principals races de cavalls es poden classificar en tres tipus, tot i que hi ha diverses classificacions:
cavall de sella;
cavall de tir;
poni;

D entre les diferents races de cavalls es poden esmentar:
Cavall de raa andalusa ;
Cavall de raa rab;
Cavall de raa belga;
Cavall de raa bolonyesa;
Cavall de raa bretona;
Cavall de raa catalana;
Cavall de raa d'haca anglesa;
Cavall de raa perxerona;

Segons el color del pelatge, de les crins i la cua els cavalls s'anomenen:
 negre o moreu;
 bru;
 castany o bai;
 roig, sor o alatz;
 pl de rata, burell o cendrs;
 falb;
 ros;
 baig o roig dun;
 negre crem;
 perl;
 crem;
 tacat o clapat;
 pigat;
 liart;
 ru;
Altres denominacions sn possibles : melat,flor de romer,...

 Origen .

Fa 55 milions d'anys va habitar el Hyracotherium (o Eohippus), avantpassat de tots els membres del gnere Equus. L'Eohippus tenia una mida que oscillava entre els 2 i els 4 dm d'altura, amb quatre dits a les extremitats anteriors i tres en les posteriors. A simple vista era semblant a un gos. Els seus orgens es poden trobar a Amrica del Nord, on es va extingir. Anys ms tard van ser els colonitzadors espanyols els encarregats de reintroduir el cavall al continent americ.

L'evoluci de l'Eohippus va fer augmentar la seva alada fins als 115 cm y va perdre els dits fins a fer-se monodctil, s a dir, amb un sol dit. Poc a poc, el seu nic dit va endurir fins a desenvolupar el casc o pella i aix fugir ms fcilment dels seus depredadors.
L'Eohippus evolucionaria posteriorment a una espcie denominada Mesohippus, d'una mida superior i que ja presentava peus amb forma de casc. Desprs aquest evolucionaria al Merychippus, desprs a l'espcie del Pliohippus, per a evolucionar a l'Equus ms tard i, finalment, al que coneixem avui en dia, l'quid.

 Reproducci .
Arriba a la maduresa sexual als 4 anys. La gestaci dura uns 11 mesos, i la femella dona a llum una sola cria. Els cavalls domstics tenen dificultats  en l'acoblament sexual, per aix en certes ocasions s necessari que un home dirigeixi el membre del cavall a l'hora de fecundar la femella; aquests homes es denominen mamporrers.

 Aires .

Denominem aires a les diferents formes de desplaar-se que t el cavall. El cavall t tres aires naturals: pas, trot i galop. 

-Pas: s l'aire ms lent, amb quatre temps. El cavall en aquest aire avana en diagonal (es a dir, avana a la vegada la m esquerra i el peu dret, i aix consecutivament).   

-Trot: aire ms rpid que el pas, de dos temps, simtric i saltat (en un moment determinat, el cavall queda en suspensi, sense cap peu sobre el terra). El trot pot ser de treball (a bon ritme), reunit (un aire cadenciat, lent i elevat) o llarg (on el cavall arriba a la major amplitud de tranc). 






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="579" title="Conreu" nonfiltered="368" processed="363" dbindex="368">
El conreu s fer al sl, i a les plantes les labors necessries per que fruitin. En un sentit, ms general s l'explotaci, i cria de ssers vius amb finalitats cientfiques, o per negoci. El conreu inclou, com a ms principals, les labors de adobar el sl, sembrar, esporgar, cuir els fruits, cavar, llaurar, i regar.

Histria.

Es creu que l'home primitiu no conreava, ni tenia bestiar, la seva activitat es limitava a caar, i recollir els fruits que el bosc donava de forma natural. Ms tard hauria aprs a conrear aquelles plantes que li donaven aliment, o que li eren tils d'alguna manera. Aix hauria aconseguit una certa independncia de l'atzar de la natura. Alguns consideren el conreu una de les ms grans equivocacions, car, si b l's de tcniques de conreu intensiu permeten d'obtenir un gran rendiment de la terra, i alimentar una poblaci major; aquest mateix conreu acaba empobrint la terra i la diversitat biolgica.

Pgines que s'hi relacionen:.

Conreu biolgic;
Conreu hidropnic;
conreu mar;

Enllaos externs.

INTERNATIONAL SOCIETY FOR HORTICULTURAL SCIENCE, en angls;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="582" title="Poblaci mundial" nonfiltered="370" processed="364" dbindex="370">
Segons les estimacions de les Nacions Unides, la poblaci mundial va arribar a 5300 milions l'any 1990 i augmenta cada any en ms de 90 milions de persones. L'ndex de creixement actual (dades del 2002) anual est en 1,7%. L'any 1970 es va arribar al mxim situat en un 2%. No s'espera que l'increment anual absolut comenci a baixar fins ben entrat el segle XXI.

Diversos autors i corrents d'opini s'han mostrat preocupats per un excessiu creixement de la poblaci humana en els darrers segles. Aquest problema es traduiria en una excessiva pressi demogrfica amb una srie de conseqncies a tots nivells: social, poltic, econmic i natural.


Enllaos externs.
 Xarxa d'informaci sobre la poblaci de Nacions Unides (en angls);
 Estimacions histriques de la poblaci humana (cens dels Estats Units, en angls);
 Korotayev A., Malkov A., Khaltourina D. Introduction to Social Macrodynamics: Compact Macromodels of the World System Growth. Moscow: URSS, 2006 . ;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="583" title="Repblica Democrtica del Congo" nonfiltered="371" processed="365" dbindex="371">



La Repblica Democrtica del Congo (antigament Zaire, i a vegades anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per  diferenciar-lo del Congo Brazzaville o Repblica del Congo) s el tercer pas ms gran de l'frica. Limita al nord amb la Repblica Centreafricana i el Sudan, a l'est amb Uganda, Rwanda, Burundi i Tanznia; al sud amb Zmbia i Angola i a l'oest amb l'oce Atlntic, l'enclavament de Cabinda (Angola) i la Repblica del Congo. La capital s Kinshasa.

Histria.
Una de les etnies que habiten el Congo s la dels caadors i recolectors dels pigmeus, que convieuen amb altres etnies agrcoles i ramaderes que van arribar posteriorment, com els bantus, que els van desplaar parcialment.

Fou propietat privada del rei Leopold, de Blgica i desprs una antiga colnia belga, amb capital a Lopoldville (del rei Leopold II de Blgica). Durant l'poca colonial la poblaci aborgen va ser explotada a les mines de diamants i a les plantacions de cautx, en unes condicions molt dures que incloien prctiques com les mutilacions de la ma. Durant aquest perode van morir entre 5 i 15 milions de congolesos. A ms els belgues no permetien l'accs a la poblaci originria a l'ensenyament superior, com a part d'una poltica per mantenir la dependncia a la metrpoli.

El 30 de juny 1960 van aconseguir la independncia, i un dels lders d'aquesta lluita, Patrice Lumumba, va esdevenir Primer Ministre desprs d'unes eleccions. Poques setmanes desprs, els governs dels EUA i Blgica van orquestrar un cop d'estat que va acabar en l'assassinat de Lumumba i l'arribada al poder de Mobutu. La impliaci  de la CIA va ser destapada pel senador americ Church, uns anys ms tard.

Amb Mobutu el Congo va viure diverses dcades inmersa en una dictadura que permetia que les empreses occidentals  controlessin el comer amb les valuoses matries primeres del pais, en el que es pot considerar un expoli. Ms tard una guerra civil va acabar en el destronament del dictador pel lder guerriller Laurent Kabila.

L'any 2005 es va aprovar una nova constituci que, entre altres novetats, reformava la divisi provincial del pas.

Llenges.

S'ha calculat que es parlen unes 242 llenges a la Repblica Democrtica del Congo. De totes elles, noms quatre possexen l'estat de llengua nacional: el kikongo, el lingala, el tshiluba i el swahili. 

El lingala va ser establert com a llengua oficial de l'exrcit sota la dictadura de Mobutu, per des que l'exrcit es va rebellar tamb s'usa el swahili a l'oest. 

El francs s la llengua oficial del pas. Es vol implementar com un idioma neutral entre els grups tnics i per a facilitar la comunicaci entre aquests. Tamb sn llenges nacionals el koongo, el Lingala, el Luba-Kasai i el Congo Swahili.

Durant el perode colonial belga, les quatre llenges nacionals van ser ensenyades a les escoles primries, cosa que va fer del pas un dels pocs a posseir literatura en la seva llengua local durant l'ocupaci europea a l'frica.

El SIL International ha llistat 215 llenes prpies de la Repblica Democrtica del Congo, de les que una s extincta: 
Alur: 750.000 parlants al territori Mahagi, al nord-oest de la zona de Djalasiga: a l'antiga provncia Oriental. Tamb es parla a Uganda.
Amba: 4500 parlants al sud del llac Albert, a l'antiga provncia de Nord-Kivu.
Asoa: 25.474 parlants al territori Rungu, a l'antiga provncia Oriental.
Aushi: Es parla a l'antiga provncia de l'Alt Katanga, a l'est de Lubumbashi.
Avokaya: 25.000 parlants al territori Faradje, a prop de la frontera amb el Sudan.
Babango: 2.547 parlants al territori Basoko, a l'antiga provncia Oriental.
Baka: 1300 parlants entre el Parc Nacional Garamba i la frontera amb el Sudan, a l'antiga provncia Oriental.
Bali: 42.000 parlants (entre el 5 i el 10% monolinges), al Districte de Tshopo, al territori Bafwasende, entre el riu Tshopo, al sud i el riu Ituri al nord.
Baloi: 20.000 parlants a la zona de Bomongo, a l'antiga provncia de l'Equador.
Bamwe: 20.000 parlants al territori de Kungu, a l'antiga provncia de l'Equador.
Banda, Mig-Meridional: 2000 parlants al territori Bosobolo, a l'antiga provncia de l'Equador. Tamb al territori Mobaye.
Banda, Central-Meridional: 3000 parlants a l'antiga provncia de l'Equador.
Banda, Togbo-Vara: 12.000 parlants al nord d'Ubangi, al territori de Bosobolo, a l'antiga provncia de l'Ecuador. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana i al Sudan.
Bangala: Molt poca gent la t com a priera llenua, a l'antiga provncia Oriental.
Bangba: 11.000 parlants als territoris Niangara i Walsa, a l'antiga provncia Oriental.
Bangi: 50.948 parlants a l'est del riu Congo, entre Bolobo i Mbandaka. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana i a la Repblica del Congo.
Bangubangu: 171.000 parlants al districte de Kasongo, al territori Kabambare, a l'antiga provncia de Maniema.
Barambu: 25.570 parlants al territori Poko, entre el riu Bomokandi i el riu Ul.
Beeke: 1000 parlants al districte d'Ituri, al territori Mambasa, a l'antiga provncia Oriental.
Bemba: 300.000 parlants a la zona sud-es de la frontera de l'antiga provncia de Katanga. Tamb es parla a Zimbabwe.
Bemba: 295.780 parlants a l'antiga provncia de Kivu Meridional. s una llengua no classificada.
Bembe: 252.000 parlants al territori Fizi, a l'est del llac Tanganyika, a l'antiga provncia de Kivu Meridional. Tamb es parla a Tanznia.
Bendi: 32.000 parlants al territori de Djugu, entre Bunia i Djalasiga, a l'antiga provncia Oriental.
Bera: 120.000 parlants al districte d'Ituri, al territori Irumu, a l'antiga provncia Oriental.
Bhele: 15.000 parlants a l'est de Butembo, al territori de Lubero, a l'antiga provncia de Kivu Septentrional.
Bila: 40.000 parlants al territori Irumu (districte d'Ituri), a l'antiga provncia Oriental.
Binji: 165.000 parlatns al territori Kazumba, a l'antiga provncia de Kasa Occidental.
Boko: 21.000 parlants a prop de Mbandaka, a l'antiga provncia de l'Equador.
Bolia: 100.000 parlants al nord del llac Mai-Ndombe, a l'antiga provncia de Bandundu.
Boloki:4200 parlants a prop d'Mbandaka, a la ribera del riu Congo, a l'antiga provncia de l'Equador.
Bolondo: 3000 parlants al sud d'Ubangi, al territori Budjala, a l'antiga provncia de l'Equador.
Boma: 20.500 parlants a l'antiga provncia de Bandumbu.
Bomboli: 2.500 parlants al sud d'Ubangi, al territori Kungu, a prop del riu Ngiri, a l'antiga provncia de l'Equador.
Bomboma: 23.000 parlants al sud d'Ubangi, al territori Kungu, a l'antiga provncia de l'Equador.
Borna. s una lengua no classificada.
Budu: 180.000 parlants al territori Wamba, a l'antiga provncia Oriental.
Budza: 226.000 parlants als territoris de Mongala, Bumba i Bongandanga, a l'antiga provncia de l'Equador.
Buraka: 1300 parlants al nord-est de Bosobolo, a la ribera del riu Ubangi, a l'antiga provncia de l'Equador.
Bushoong: 155.137 parlants als territoris d'Mweka i de Llebo Septentrional, al Kasa Occidental.
Buya: 13.000 parlants a la Repblica Democrtica del Congo.
Buyu: 10.000 parlants al llac Tanganyika, entre Katanga i Kivu Meridional.
Bwa: 200.000 parlants als territoris de Buta (el centre dels bwa-parlants), Bambesa, Banalia, Aketi i Bondo, a l'antiga provncia Oriental.
Bwela: 8.400 parlants a la Repblica Democrtica del Congo. ;
Bwile: 12.400 parlants al nord d'Aushi i del llac Mweru, a l'Alt Katanga.
Chokwe:504.000 parlants a la Repblica Democrtica del Congo. Sobretot a prop de la frontera amb Angola, al sud-est de Bandundu i a les antigues provncies del Kasa Occidental i de Katanga. Tamb es parla a Angola, Nambia i Zmbia.
Dengese: 8600 parlants al territori Dekese, al Kasa Occidental.
Ding: 155.000 parlants al territori d'Idiofa, al riu Kasa, a la provncia Bandundu.
Dongo: 12.900 parlants a l'est de Watsa, a l'antiga provncia Oriental.
Dzando: 6000 parlants al sud d'Ubangi, al territori Kungu, a l'Equador.
Efe: 20.000 parlants als territoris de Mambasa, Watsa, Irumu i Djugu, a Oriental.
Enya: 15.000 parlants riu Lualaba, entre Kisangani i Kongolo, al territori Ubundu, a l'Oriental.
Foma: 13.200 parlants a la ribera nord del riu Congo, a prop de Basoko, a l'Oriental.
Francs: s la llengua oficial del pas.
Fulliru: 300.000 parlants al nord i nor-oest d'Uvira, al territori d'Uvira, al Kivu Meridional.
Furu: 12.000 parlants al nord ubangi, a l'est de Bosobolo. A l'Equador. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana.
Gbanziri: 3000 parlants al Nord d'Ubangi i al territori de Bosobolo, a l'Equador.
Gbati-ri: 21.000 parlants al nord de Mungbere, entre Isiro i Watsa, a l'Oriental.
Gilima: 12.000 parlants al Sud d'Ubangi, al nord del territori de Libenge, a l'Equador.
Gobu:12.000 parlants al Nord d'Ubangi, al territori Bosobolo, a l'Equador.
Hamba: 13.000 parlants al territori Lodja, al Kasa Oriental.
Havu: 506.000 parlants al territori Kalehe, al Kivu Meridional.
Hema: 124.650 parlants al districte d'Ituri, als territoris Irumu i Djugu, a l'Oriental.
Hemba: 180.958 parlants a l'est del territori de Kongolo, a Katanga.
Holoholo: 15.500 parlants al nord-oest de Kalemie, a Katanga.
Holu: 5095 parlants a l'extrem sud-oest de Bandundu.
Hunde: 200.000 parlants als territoris de Masisi i Rutshuru, al Kivu Septentrional.
Hungana: 400 parlants al territori Bulungu, a Bandundu.
Joba: 10.000 parlants al nord i nord-oest d'Uvira, al Kivu Meridional.
Kabwari: 8400 parlants al territori Fizi, al Kibu Meridional.
Kaiku: 13.000 parlants al districte d'Ituri, al territori Mambasa, a l'antiga provncia Oriental.
Kakwa: 20.000 parlants als territoris d'Aru i de Faradje, a l'Oriental.
Kaliko: 7500 parlants al territori Aru, a prop de la frontera amb el Sudan, a l'antiga provncia Oriental.
Kango: 5900 parlnts al riu Ul, al districte Bas-Ul, a l'antiga provncia Oriental.
Kango: 2000 parlants al districte de Tshopo, al territori Bafwasende, a l'antiga provncia Oriental.
Kanu: 3500 parlants a la zona de Kabunga, al territori Walikale, al Kivu Septentrional.
Kanyok: 200.000 parlants entre el riu Bushimaie i el riu Luembe, al territori de Mwene-Ditu, al Kasa Oriental.
Kaonde: 36.000 parlants a l'est del territori de Kolwezi, a Katanga.
Kari: 1000 parlants al nord del riu Uele, al nord-oest de l'antiga provncia Oriental. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana.
Kela: 180.000 parlants al territori de Lomela, al Kasa Oriental.
Kele: 160.000 parlnts entre els rius Lomami i Congo, al territori Isangi (Oriental).
Kete: 8400 parlants del nord-est de Mweka, al Kasa Occidental.
Kituba: 4.200.000 parlants a les antigues provncies de Bas-Congo i de Bandundu.
Komo: 400.000 parlants a Maniema.
Kongo, San Salvador: 536.994 parlants a la Repblica Democrtica del Congo. Al llarg del riu Congo, entre Kinshasa i el nord d'Angola.
Konjo: Es parla a l'oest de les muntanyes Ruwenzori.
Koongo: 1.000.000 parlants al Bas-Congo.
Kpala: 3000 parlants a l'Equador.
Kusu: 26.000 parlants al sud-est de Maniema.
Kwami: 400 parlants a Maniema i Kivu Septentrional, entre Kasese i Walikale.
Kwese: 60.000 parlants a l'oest de Kitwit, a l'est de Bandundu.
Lala-Bisa: Es parla a l'extrem sud-est de Katanga.
Lalia: 55.000 parlants al sud-est de l'Equador, al territori Ikela.
Lamba: Es parla al sud-est de Katanga.
Langbashe: 3000 parlants al territori Bosobolo, a l'Equador.
Lega-Mwenga: 44.896 parlants al territori Mwenga a Kivu Meridional.
Lega-Shabunda: 400.000 parlants als territoris de Shabunda i Pangi, a Kivu Meridional i a Maniema.
Lele: 26.000 parlants al territori Tshikapa, al Kasa Occidental i a Bandundu.
Lendu: 750.000  parlants al districte Ituri, al territori Djugu, a l'oest i nord-oest del llac Albert. Tamb es parla a Uganda.
Lengola: 100.000 parlants a Ubundu, Lubutu i Punia, a les antigues provncies Oriental i Maniema.
Lese: 50.000 parlants als territoris de Watsa, Djugu, Irumu i Mambasa, a l'antiga provncia Oriental. ;
Libinza: 10.000 parlants al sud d'Ubangi i al districte de l'Equador, a l'antiga provncia homnima.
Ligenza: 43.000 parlants al territori Bumba, a l'Equador.
Lika: 60.000 parlants als districtes Wamba, Rungu i Upper-Uele.
Likila: 8400 parlants a la zona de la ciutat de Makanza, a l'Equador.
Lingala: 2.037.929 parlants a les antigues provncies de Bandundu, Equador i Oriental. s la segona lelngua ms parlada a l'Estat. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana i a la Repblica del Congo.
Lobala: 60.000 parlants (molt pocs monolinges) als districtes de Sud Ubangi i Equador.
Logo: 210.000 parlants al territori Faradje, a l'antiga provncia Oriental.
Lombi: 12.000 parlants al districte de Tshopo, al territori de bafwasende, a l'antiga provncia Oriental.
Lombo: 10.000 parlants a la zona Isangi, a l'antiga provncia Oriental.
Lonzo: 300 parlants al territori Kenge, a Bandundu.
Luba-Kasai: 6.300.000 parlants. s la principal llengua utilitzada a les antigues provncies de Kasa Occidental i de Kasa Oriental.
Luba-Katanga: 1.505.000 parlants al districte Haut-Lomani, a Katanga.
Lugbara: 840.000 parlants al territori Aru, a l'antiga provncia Oriental.
Luna: 50.000 parlants al territori Lusambo, al Kasa Oriental;
Lunda: Es parla al Districte de Lualaba i al territori Kahemba, a les antigues provncies de  Katanga i Bandundu.
Lusengo: 42.000 parlants, sobretot als territoris Mankanza, Lisala i Bumba, a l'antiga provncia de l'Equador. ;
Lwalu: 21.000 parlants al territori Luiza, al Kaza Occidental.
Ma: 4.700 parlants al nord de Niangara, a prop del riu Kapili, a l'antiga provncia oriental.
Mabaale: 42.000 parlants a l'rea del riu Ngiri, a l'Equador. ;
Mamvu: 60.000 parlants a l'oest i al sud-oest de Watsa, a l'antiga provncia Oriental.
Mangbetu: 620.000 parlants als territoris de Rungu, Niangara, Poko, Watsa, Wamba i Banalia, a l'antiga provncia Oriental. ;
Mangbutu: 15.000 parlants al sud del riu Kibali i a l'est del riu Moto, al territori Watsa.
Mayeka: 21.000 parlants, a la frontera amb la Repblica del Congo i de la Repblica Centreafricana.
Mayogo: 100.000 parlants a l'rea Isiro i als territoris de Rungu i Wamba.
Mba: 36.087 parlants al territori Banalia, a la zona de Banjwade.
Mbala: 200.000 parlants als territoris Bagata i Bulungu, entre el riu Kwango i el riu Kwilu, a Bandundu.
Mbandja: 351.543 parlants a la provncia de l'Equador, al Sud Ubangi i al Nord Ubangi i a l'oest del districte de Mongala. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana i a la Repblica del Congo.
Mbesa: 8400 parlants al nord del territori de Yahuma, a l'antiga provncia Oriental.
Mbo: 11.000 parlants al territori de Mambasa, al districte d'Ituri.
Mbole: 100.000 parlants al sud-oest de Kisangani, a l'antiga provncia Oriental.
Mfinu: 8400 parlants a Bandundu.
Mituku: 50.948 parlants a l'oest del riu Lualaba, al territori Ubundu, a l'antiga provncia Oriental. ;
Moingi: 4200 parlants al territori Yahuma, a l'antiga provncia Oriental. ;
Mongo-Nkundu: 400.000 parlants al sud de l'Equadro i al nord-est de Bandundu.
Mono: 65.000 parlants als territoris de Bosobolo, Nord Ubangi i Libenge, a l'Equador.
Monzombo: 5000 parlants al sud de Libenge, a la ribera est del riu Ubangi, a l'Equador. ;
Mpuono: 165.000 parlants al territori Idiofa, a Bandundu.
Mnd: 2800 parlants al nord i nord-est de Faradje, a l'antiga provncia Oriental.
Mvuba: 5100 parlants al Kivu Septentrional.
Nande: 903.000 parlants sobretot als territoris de Beni i Lubero, a Kivu Septentrional.
Ndaka: 25.000 parlants al territori Mambasa, al districte Ituri.
Ndo: 100.000 parlants al sud del riu Lowa, als territoris Mahagi i Aru.
Ndobo: 10.190 parlants entre els rius Bomongo i Congo, a l'Equador. ;
Ndolo: 8000 parlants al teritori Budjala, a l'Equador.
Ndunga: 2500 parlnts al territori Lisala, a l'Equador.
Ngando: 220.000 parlants al nord d'Ikela, a l'Equador.
Ngbaka: 1.012.184 parlants a l'Equador. TAmb es parla a la Repblica Centreafricana i a la Repblica del Congo.
Ngbaka Ma'bo: 11.000 parlants al territori de Zongo, al districte Libenge, a l'Equador.
Ngbandi Septentrional: 250.000 parlants (75.000 monolinges), als territoris Mobaye, Yakoma i Bondo. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana.
Ngbandi Meridional: 105.000 parlants als territoris de Businga, Budjala, Kungu i Libenge, a l'Equador.
Ngbinda: 4.200 parlants a la Repblica Democrtica del Congo.
Ngbundu: 16.000 parlants al territori Libenge, a l'Equador.
Ngelima: 13.588 parlants als territoris de Banalia i Basoko, a l'antiga provncia Oriental. ;
Ngiti: 100.000 parlants al territori d'Irumu.
Ngombe: 150.000 parlants als districtes Mongala i Ubangi.
Ngongo: 4.075 parlants a Bandundu.
Ngul: 8400 parlants al nord d'Idiofa, al riu Kasa, a l'oest de Bandundu.
Ngundu: 5100 parlants a la Repblica Democrtica del Congo.
Nkutu: 40.000 parlants al nord de Kasa Oriental.
Ntomba: 100.000 parlants al nord-est del llac Tumba,a Bandundu.
Nyali: 43.000 parlants al territori Djugu, al districte d'Ituri.
Nyanga: 150.000 parlants al territori Walikale, a Kivu Septentrional.
Nyanga-li: 48.000 parlants al territoria Watsa,a l'antiga provncia Oriental.
Nyindu: 8400 parlants a l'oest del llac Kivu, a Kivu Meridional.
Nzakara: Es parla a la frontera amb la Repblica Centreafricana, al nord-oest del territori Bondo.
Ombo: 8400 parlants al nord-oest de Kindu, a Maniema.
Omi: 39.500 parlants al territori Aru, a l'antiga provncia Oriental. ;
Pagibete: 28.000 parlants als territoris Businga, Yakoma, Bumba i Yakomba.
Pambia: 21.000 parlants al nord de l'antiga provncia Oriental.
Pelende: 8400 parlants al territori Kenge, a Bandundu.
Phende: 420.000 parlants al sud del riu Kasa, als territoris d'Idiofa i Gungu, a Bandundu.
Poke: 46.000 parlants al territori d'Isangi, a prop de Kisangani.
Ruund: 152.845 parlants a Katanga. Tamb es parla a Angola.
Rwanda: 250.000 parlants a la frontera amb Ruanda, entre el llac Edward i llac Kivu, a Kivu Septentrional.
Sakata: 75.000 parlants als territoris Kutu, Mushie i Inongo, a prop del riu Lukenie, a Bandundu.
Salampasu: 60.000 parlants al sud-est de Kasa Occidental.
Samba: 4200 parlants al nord del territori de Kasongo-Lunda, a Bandundu.
Sanga: 431.000 parlants a Katanga.
Sango: Hi ha pocs parlants a l'extrem nord de l'Equador.
Seba: 167.000 parlants al territori Kasenga, a Katanga.
Sengele: 17.000 parlants a l'oest del llac Mai-Ndombe, a Bandundu.
Sere: 2500 parlnats al nord-est d'Ango. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana.
Shi: 654.000 parlants als voltants de Bukavu.
So: 6000 parlants al nord de Basoko. Tamb es parla a Uganda.
Sonde: 96.000 parlants al sud-est de Bandundu, al territori Feshi.
Songa: Es parla al sud de Kivu.
Songe: 1.000.000 parlants, al Kasa Oriental, sobretot a la zona de Kabinda. tamb a Katanga.
Songo: 13.000 parlants al territori Bulungu, a bandundu. Segurament tamb es parla a Angola.
Songomeno: 50.000 parlants al territori Dekese, a Kasa Occidental.
Songoora: 1300 parlants als territoris Kindu, Punia, i Shabunda, a Maniema.
Suku: 50.000 parlants, al sud de Bandunbu, a l'oest de Feshi.
Swahili, Congo: 2000 parlants a Katanga, Kivu Septentrional, Kivu Meridional i Maniema.
Taabwa: 250.000 parlants a Katanga, a prop del llac Tanganyika.
Tagbu: 17.000 parlants.
Talinga-Bwisi: 30.890 parlants, a Kivu Septentrional, al territori Beni. Al Parc Nacional de Virunga, a prop de la frontera amb Uganda.
Teke, Eboo: 454.000 parlants de totes les llenges Teke al Congo. A Bandundo.
Teke, Ibali: 71.000. Tamb es parla a la Repblica del Congo.
Tembo: 150.000 parlants a Kivu Septentrional i Meridional. Al territori Kalehe.
Tembo: 5000 parlants als districtes Sud Ubangi i Equador.
Tetela: 750.000 parlants a Kasa Septentrional i a l'antiga provncia Oriental.
Tiene: 24.500 parlants a Bandundu, a l'rea Bolobo.
Vanuma: 6700 parlants al territori Irumu, a l'antiga provncia Oriental.
Wongo: 12.691 parlants als territoris d'Ilebo i Tshikapa, a Kasa Occidental. tamb a Bandundu.
Yaka: 700.000 parlants als territoris Popokabaka i Kasongo Lunda, a Bandundu. Tamb es parla a Angola.
Yakoma: 10.000 parlants a la Repblica Democrtica del Congo.
Yamongeri: 13.000 parlants al sud del riu Congo, a l'Equador.
Yango: 3000 parlants als districtes de Kungu i Libenge, a l'Equador.
Yansi: 100.000 parlants al territori Bulungu, a prop del riu Loange, a l'antiga provncia Bandundu.
Yela: 33.000 parlants al territori Bokungu, a l'Equador.
Yombe: 669.000 parlants. tamb es parla a Angola i la Repblica del Congo.
Yulu: Tamb estan al Sudan.
Zande: 730.000 parlants. Es parla a l'extrem nord de l'antiga provncia Oriental. tamb es parla a la Repblica Centreafricana i al Sudan.
Zimba: 120.000 parlants al territori Kasongo, a Maniema.

A part, tamb hi ha la llengua extingida: 
Ngbee: Es parlava a l'antiga provncai Oriental. es parlava als territorisRungu, Niangara, Wamba i Watsa.

A ms a ms, a la Repblica Democrtica del Congo tamb es parla: Boguru, Fanagalo, Grec i llenges de la ndia.

Flora.

La vegetaci de la Repblica Democrtica del Congo, sobretot en la selva pluvial, s extremadament rica i diversificada.

Els arbres de cautx de diverses espcies i la palmera d'oli en sn plantes autctones, aix com el caf i el cot.

Entre els arbres fruiters figuren el bananer i el cocoter.

Tamb sn nombrosos els arbres de fustes nobles, amb una gran varietat d'espcies com el tec, el cedre, la caoba i la sequoia.

Fauna.
La vida animal tamb s abundant i variada, amb importants poblacions d'espcies en perill d'extinci, com els gorilles.

Entre els grans mamfers destaquen els elefants, els lleons, els lleopards, els ximpanzs, les girafes, els hipoptams, les zebres i els bfals.

Els rptils sn nombrosos, entre els quals cal comptar les serps pit i els cocodrils.

Entre les variades i abundants espcies d'ocells cal esmentar els papagais, els pelicans, els flamencs, els cucuts i els bernats pescaires.

Sn nombrosos els insectes, sobretot les formigues, els trmits i els mosquits, com el mosquit anfel, amfitri del parsit de la malria.
Un altre insecte portador de malalties infeccioses, que es troba sobretot a les zones de terres baixes, s la mosca tse-tse, que propaga la malaltia de la son.

Altres.
La novella La bblia de l'arbre del ver centra la narraci en el perode de la independncia congolesa.
Kasai del Sud;

Referncies.


Enllaos externs.

 Els Pigmeus del Congo Cultura i imatges dels primers habitants del Congo;
 Campanya "Congo: perill de riqueses", sobre les dones, els indgenes i els recursos naturals a la Repblica Democrtica del Congo;


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="584" title="Illes Canries" nonfiltered="372" processed="366" dbindex="372">
Les illes Canries (en castell Islas Canarias) sn un arxiplag afric de set illes volcniques de l'oce Atlntic, situades al nord-oest del continent afric, concretament davant les costes del Marroc i el Shara Occidental. Administrativament, s'han constitut com a comunitat autnoma d'Espanya amb el nom de Canries, una nacionalitat histrica segons el seu Estatut d'Autonomia, i una regi ultraperifrica de la Uni Europea. 

La capitalitat de les illes s compartida entre les ciutats de Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife, capitals respectivament de cadascuna de les provncies que formen l'arxiplag canari, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife. La seu de la presidncia del govern s'alterna entre totes dues ciutats d'acord amb la sessi parlamentria en curs.

Toponmia.
El primer document escrit amb una referncia directe a Canries s de Plini el Vell que cita el viatge del rei Juba II de Mauritnia a les illes el 40 aC i es refereix a elles per primera vegada com les Illes Afortunades, del llat Fortunatae Insulae. En aquest document tamb hi apareix per primera vegada el terme Canria, del llat canis, "gos", utilitzat, probablement per fer referncia a l'illa de Gran Canria. 

D'acord amb Plini, aquest nom va ser donat a l'illa en memria dels dos grans mastins que els enviats de Juba hi van capturar i van portar a Mauritnia (l'actual Marroc) i que sn representats a l'actual escut de Canries. Altres teories modernes suggereixen que el nom prov del grup berber canarii que vivia a la zona nord-occidental de l'frica; de fet, Plini esmenta en un altre document als canarii, i encara que relaciona aquest terme amb els gossos, es probable que sigui una adaptaci d'un terme berber. 

Histria.

Les illes Canries eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes. El terme guanxe era el gentilici dels habitants de l'illa de Tenerife, per desprs va ser usat per referir-se a tots els habitants originals de l'arxiplag. Eren un poble relacionat amb els antics berbers del nord d'frica. No es coneixen amb precisi els detalls de la colonitzaci de les illes, encara que les teories ms acceptades suggereixes que aquestes poblacions hi van ser portades pels fenicis o romans. Les principals activitats econmiques d'aquests pobles eren el pastoralisme, l'agricultura, la recolleccio de fruits i la pesca a les costes.

El segle XIV les illes van ser descobertes per les monarquies i els estats feudals europeus. S'hi van produir diverses visites de mallorquins, portuguesos i genovesos. El navegant genovs Lancelloto Malocello es va establir a l'illa de Lanzarote el 1312. Els mallorquins van establir una missi a les illes amb un bisbat que va romandre de 1350 fins el 1400 i del qual procedeixen algunes imatges de verges que eren venerades pels guanxes. Durant els segents cinquanta anys, amb el perms papal i el suport de la corona castellana, es van organitzar diverses expedicions a la recerca d'esclaus, pells i tints. 

El 1402 es considera l'any del comenament de la conquesta de les illes amb l'expedici a Lanzarote dels normands Jean de Bethencourth i Gadifer de la Salle, subjectes, tanmateix, al vassallatge de la corona de Castella i amb el suport de la Santa Seu. Atesa l'orografia, la manca d'inters comercial i la resistncia dels nadius, la conquesta no va finalitzar sin fins el 1496, data en qu es rendeixen els ltims nadius de Tenerife, i les illes sn incorporades a la corona de Castella. La conquesta de les Canries, que va durar gaireb 100 anys, foren el precedent de la conquesta del Nou Mn. 

Tan bon punt fou conclosa la conquesta de les illes, s'hi va imposar un nou model econmic basat en el monocultiu, al comenament la canya de sucre. En aquesta poca es van constituir les primeres institucions i els rgans de govern. Amb el descobriment d'Amrica i la posterior conquesta, les illes es van convertir en punt d'escala de les rutes comercials amb Amrica, l'frica i l'ndia  el port de Santa Cruz de la Palma es va convertir en un dels ports ms importants de l'Imperi Espanyol  la qual cosa va ser acompanyada d'una gran prosperitat per a determinats sectors socials de les illes. Les crisis dels monocultius del segle XVIII i la independncia de les colnies americanes durant el segle XIX hi van produir greus recessions econmiques.  Arran de les crisis econmiques que va patir l'arxiplag, es van produir grans onades d'emigraci cap al continent americ. 

Al comenament del segle XX es va introduir a Canries el nou monocultiu de pltan, la exportaci del qual va ser controlada per companyies comercials com ara Fyffes. La rivalitat entre les elits de les ciutats de Santa Cruz i Las Palmas per la capitalitat de les illes va dur a la divisi de l'arxiplag en dues provncies el 1927.

Desprs de la mort de Francisco Franco i la instauraci del rgim democrtic de monarquia parlamentria es va elaborar un Estatut d'Autonomia aprovat el 1982. Actualment Canries s governat per la Coalici Canria, malgrat que s minoria al Parlament.

Geografia.

Les illes Canries sn un arxiplag situat a l'oce Atlntic, al nord-est de la costa d'frica. L'arxiplag forma l'ecoregi macaronsica juntament amb les Aores, Cap Verd, Madeira i les illes Salvatges.L'illa canria ms propera al continent es troba a 108 km del nord-oest de la costa africana.

L'arxiplag de les canries est format per les segents illes:
Gran Canria (capital Las Palmas de Gran Canaria);
Tenerife (capital Santa Cruz de Tenerife);
Lanzarote (capital Arrecife);
San Miguel de La Palma (capital Santa Cruz de La Palma);
La Gomera (capital San Sebastin de La Gomera);
El Hierro (capital Valverde);
Fuerteventura (capital Puerto del Rosario).


El volc del Teide, a Tenerife, s la muntanya ms alta d'Espanya, i el tercer volc ms gran del mn. 

Clima.

Segons la situaci de les illes respecte als vents alisis, el clima hi pot ser temperat i humit o b molt sec. En general, el clima s ocanic i tropical, amb temperatures suaus. Les precipitacions varien depenent de l'illa. A La Palma, les precipitacions anuals sn majors que no pas a les illes occidentals. Aix doncs, a les illes de Fuerteventura i Lanzarote el clima s ms rid o semidesrtic. L'escassesa d'aigua ha dut a la installaci de estacions de dessalinitzaci per a abastir les rees urbanes. La porositat del terreny atesa la naturalesa volcnica, dificulta l'aprofitament de l'aigua de la pluja en preses i embassaments, encara que se'n fa s a la Gran Canria i La Gomera. A les illes occidentals s'aprofita l'aigua dels aqfers subterranis. Atesa la presncia de muntanyes a prop de les costes, les masses d'aire es condensen i formen un fenomen conegut com les masses de nvols, la qual cosa proveeix d'humitat per a la vegetaci d'algunes zones. 

Els vents bufen amb major freqncia del nord-est, vents que encara que no produeixen precipitacions, si porten humitat. Els vents del llevant sovint sn acompanyats de xaloc o calitja; s a dir, pols en suspensi procedent del desert del Shara, de vegades amb una alta densitat. 

Medi ambient.

S'hi han conservat diverses espcies autctones, com ara l'arbre conegut com a drago (Dracaena draco) i els boscos de laurisilva.
Quatre dels 13 parcs nacionals espanyols es localitzen a les Canries, ms que a cap altra comunitat autnoma:

el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente a La Palma,
el Parc Nacional de Garajonay a La Gomera,
el Parc Nacional del Teide a Tenerife,
el Parc Nacional de Timanfaya a Lanzarote.

Poltica i govern.
El govern de Canries est regulat per l'Estatut d'Autonomia de Canries aprovat el 1982. Les illes es constitueixen com a comunitat autnoma , com a dret que la constituci espanyola atorga a les nacionalitats. Els poders de la comunitat autnoma de Canries s'exerceixen a travs del Parlament, el Govern i la Presidncia de Canries:
 El Parlament de Canries est constitut per 60 diputats canaris electes per sufragi universal per mitj de la representaci proporcional, en qu llur designaci est condicionada a les llistes de partit o coalici que hagin obtingut el major nombre e vots vlids de llurs respectives circumscripcions electorals, o al menys el 30% dels vots vlids emesos en la circumscripci insular o de la suma de tots els vots vlids de totes les circumscripcions en qu es van presentar, o al menys el 6% de tots els vots vlids emesos a tota la comunitat autnoma. El Parlament exerceix la potestat legislativa de la comunitat autnoma.
 El Govern de Canries exerceix la potestat executiva de Canries. s integrat pel president, el viceprecident i els consellers. ;
 El President de Canries s el representat de l'executiu de Canries. s electe pel parlament del qual ha d'obtenir el vot de confiana, i desprs es nomenat pel rei d'Espanya. ;

Els partits poltics amb presncia a Canries sn:
 Coalicin Canaria;
 Movimiento Canarias Libre;
 Nueva Canarias;
 Partido Nacionalista Canario;
 Frepic-Awanak;
 MPAIAC;
 Alternativa Popular Canaria;
 Unin del Pueblo Canario;
 Congrs Nacional de Canries;
 Azarug;

Economia.
L'economia est basada en el sector terciari (74,6% del Producte interior brut), principalment el turisme, la qual cosa ha estimulat el desenvolupament de la construcci. La indstria local s escassa, bsicament agroalimentria, del tabac i de la refinaci de petroli  la Refinera de Petrleo a Santa Cruz de Tenerife s la major d'Espanya. Desprs de l'ocupaci del Shara Occidental pel Marroc, les indstries de conserves i saladures de peixos van desaparixer. Encara aix, s la segona regi pesquera ms gran d'Espanya. Quant a l'argicultura noms el 10% del territori s cultivat amb blat, patata i ordi. 

Demografia.
La poblaci estimada de Canries el 2006 era d'1.995.833 habitants. A la provncia de Las Palmas 1.024.186 (33 municipis) i a la provncia de Santa Cruz de Tenerife 971.647 (52 municipis). El municipi amb el major nombre d'habitants s Las Palmas de Gran Canaria (377.056 habitants), seguit de Santa Cruz de Tenerife (223.148 hab.), San Cristbal de La Laguna (142.161 hab.) i Telde (97.525 hab.). La densitat de poblaci s de 219 hab/km, superior a la mitjana estatal. Gran Canria i Tenerife alberguen ms del 80% de la poblaci de totes les illes.

 Vegeu tamb .
 Illes Afortunades;
 Cerne;
 Aaru;
 Nacionalisme canari;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="585" title="Cordfon" nonfiltered="373" processed="367" dbindex="373">
Els cordfons sn, segons la  classificaci de Sachs-Hornbostel, instruments en els quals el so es produeix en posar-se en vibraci unes cordes tibades entre dos punts i fixades sobre un suport.

La freqncia de l'ona generada (i per tant la nota produda) depn de la longitud de la porci de corda que vibra, de la tensi de cada corda, del pes de la corda per unitat de longitud i del punt en qu la corda s excitada. El timbre varia segons la forma de la caixa de ressonncia.

 Grups de cordfons, segons l'acci .
 Instruments de corda fregada .
Els instruments de corda fregada son aquells instruments que poden produir un so per la vibraci de cordes (generalment de metall, o de intest), quan son fregades amb l'arquet o arc.  Ocasionalment es pot pinar la corda (pizzicato) per produir determinats sons. Alguns exemples en sn: 
 viol;
 viola;
 viola de gamba;
 violoncel;
 contrabaix;

 Instruments de corda polsada .
Un instrument de corda polsada s un instrument que sona per la vibraci d'una o -ms freqentment- diverses cordes, que entren en vibraci quan sn polsades o pinades.

Les tcniques per polsar o pinar les cordes sn diverses. Es poden polsar directament amb els dits o b amb accessoris diversos. Si es fa amb els dits es podem polsar una o ms cordes simultniament de manera que cada dit polsa una sola corda o b polsar-les gaireb simultniament, tal com es fa, per exemple, amb la guitarra quan s'executen acords. En el primer cas, i segons els tipus de timbre que es persegueixi, la corda pot ser polsada amb l'ungla o sense que aquesta arribi a tocar la corda; en el segon cas s'obt un so ms dol.

En el cas que es polsi amb l'ajut d'algun accessori, el ms freqent sn les pues i els plectres, que poden ser subjectats amb dos o ms dits, o b accionats a travs d'un teclat que, al seu torn acciona un mecanisme que mou el plectre. En el primer cas, l' habitual s polsar noms una corda en cada moment a no ser que l'execuci sigui amb acords. Tal seria el cas, per exemple, de la guitarra elctrica pel que fa a la pua o al ud popular en molts pasos rabs, pel que fa al plectre. Entre els instruments en qu els plectres s'accionen a travs de teclats destaquen el virginal, l'espineta i el clavec.

 Instruments de corda percudida .

Els instruments de corda percudida reben aquest nom perqu es fa sonar les cordes percudint-les (donant-t'hi cops). Al tocar una tecla, s'acciona un mecanisme que porta un martellet folrat i que percudeix la corda produint el so.

L'instrument de corda percudida ms conegut s el piano. Un altre instrument de corda percudida s el clavicordi que va tenir un gran predicament durant els segles XVII i XVIII.


 Grups de cordfons, segons la forma .
Segons l'estructura i forma de l'instrument es classifiquen en quatre grups:
Ctares. En el cas que les cordes determinin un pla parallel a la caixa de ressonncia. Exemple: Piano.
Llats. En el cas que les cordes determinin un pla parallel a la caixa de ressonncia de la qual surt un mnec per sobre el qual passen les cordes. Exemple: Viol.
Lires. En el cas que les cordes determinin un pla parallel a la caixa de ressonncia de la qual surten dos mnecs parallels entre els quals hi ha un travesser on es subjecten les cordes. Exemple: Lira greco-romana.
Arpes. En el cas que les cordes determinin un pla perpendicular a la caixa de ressonncia. Exemple: Arpa.

Pgines que s'hi relacionen.
Histria de la classificaci dels instruments musicals;
Teoria de la msica;
Acstica;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="586" title="Camale" nonfiltered="374" processed="368" dbindex="374">


El camale s el nom com de diverses espcies de rptils saures de la famlia dels camalentids, englobades en el gnere Chamaeleo. 

s conegut per la seva capacitat de canviar de color (mimetisme), quan se senten amenaats i en resposta a canvis de temperatura, llum, color i altres alteracions ambientals. Aquest canvi de color s degut a l'acci d'hormones que afecten a unes cllules pigmentries especials presents a la pell. No obstant aix, els camaleons no sempre canvien de color per adaptar-se al medi que els envolta.

Viuen generalment als arbres i s'alimenten d'insectes utilitzant una lengua molt llarga i enganxosa que projecten cap a l'exterior. Algunes espcies grans tamb cacen vertebrats com ara ratolins. De la rosada dipositada sobre les fulles dels arbres obtenen l'aigua que necessiten.

Tenen un cos comprimit lateralment amb potes llargues i primes i els seus dits estan dividits en dos grups de dos i tres dits que els hi permeten agafar les branques, en comptes d'aferrar-se a elles. Tamb la seva cua, llarga i corbada, s prnsil. Molts camaleons tenen el cap gran i els mascles poden arribar a tenir fins a tres banyes, que de vegades utilitzen pel combat. El camale t el coll curt i de mobilitat limitada, cosa que supleix amb els seus ulls grans que pot moure en moltes direccions de forma independent l'un de l'altre. No t timpans auditius externs. La seva longitud oscilla entre pocs centmetres fins a 63 cm, aproximadament.

La majoria de les espcies sn vivpares i ponen entre 30 i 40 ous amb closca semitransparent, que sn enterrats per la femella. El perode d'incubaci dels ous varia segons l'espcie i pot oscillar d'entre 2-3 mesos fins a 9 mesos. Algunes espcies de l'frica del sud i de les regions muntanyoses de l'frica oriental sn ovovivpares.

A la Pennsula Ibrica noms hi viu el camale com (Chamaeleo chamaeleon) que actualment es troba en perill d'extinci. Altres llocs del mn on es poden trobar camaleons sn: frica, algunes illes del Mediterrani, Madagascar, l'ndia, Sri Lanka i les illes Seychelles.

Espcies.
Chamaeleo affinis;
Chamaeleo africanus;
Chamaeleo anchietae;
Chamaeleo arabicus;
Chamaeleo balebicornatus;
Chamaeleo bitaeniatus;
Chamaeleo calcaricarens;
Chamaeleo calyptratus;
Chamaeleo camerunensis;
Chamaeleo chamaeleon;
Chamaeleo chapini;
Chamaeleo conirostratus;
Chamaeleo cristatus;
Chamaeleo deremensis;
Chamaeleo dilepis;
Chamaeleo eisentrauti;
Chamaeleo ellioti;
Chamaeleo etiennei;
Chamaeleo feae;
Chamaeleo fuelleborni;
Chamaeleo goetzei;
Chamaeleo gracilis;
Chamaeleo harennae;
Chamaeleo hoehnelii;
Chamaeleo incornutus;
Chamaeleo ituriensis;
Chamaeleo jacksonii;
Chamaeleo johnstoni;
Chamaeleo kinetensis;
Chamaeleo laevigatus;
Chamaeleo laterispinis;
Chamaeleo marsabitensis;
Chamaeleo melleri;
Chamaeleo monachus;
Chamaeleo montium;
Chamaeleo namaquensis;
Chamaeleo oweni;
Chamaeleo pardalis;
Chamaeleo pfefferi;
Chamaeleo quadricornis;
Chamaeleo quilensis;
Chamaeleo roperi;
Chamaeleo rudis;
Chamaeleo ruspolii;
Chamaeleo schoutedeni;
Chamaeleo schubotzi;
Chamaeleo senegalensis;
Chamaeleo sternfeldi;
Chamaeleo tempeli;
Chamaeleo tremperi;
Chamaeleo werneri;
Chamaeleo wiedersheimi;
Chamaeleo zeylanicus;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="588" title="Ciutadella" nonfiltered="375" processed="369" dbindex="375">


Arquitectura: fortificaci amb baluards per protegir o dominar una plaa determinada. Vegeu ciutadella (arquitectura).
Geografia:
Barcelona: parc pblic de Barcelona. Vegeu Parc de la Ciutadella i, tamb, barri de la Ciutadella.
Menorca: la ciutat ms important de la costa oest de Menorca. Vegeu Ciutadella de Menorca.
Castellciutat (la Seu d'Urgell): fortalesa del poble de Castellciutat. Vegeu La Ciutadella (Castellciutat).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="590" title="Colosseu" nonfiltered="376" processed="370" dbindex="376">

El Colosseu, Coliseu (en llat Colosseum, en itali Colosseo), conegut originalment com l'Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), s el gran amfiteatre de Roma. Amb capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, era usat antigament per a combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles.

 Histria .
L'Amfiteatre Flavi de la ciutat de Roma deu el seu nom al fet que fou manat construir per l'emperador Vespasi de la dinastia Flvia, que el va dedicar al seu fill i successor Titus.  La construcci comen entre l'any 70 dC i el 72dC i finalitz el 80 dC, 

La part superior del Colosseu era originriament de fusta i va ser reconstruda amb pedra cap a  l'any 223.

L'ltim combat de gladiadors celebrat al Colosseu va ser l'any 438. L'ltima baralla d'animals, l'any 523. Tamb es va utilitzar per realitzar naumquies o combats navals, per a la qual cosa s'inundava la part central.

Totes les ciutats importants de l'imperi van seguir l'exemple de Roma. D'acord amb les dades d'un document del segle IV, el Colosseu tenia un aforament de 87.000 espectadors. Actualment es calcula que noms n'hi podien haver 50.000 d'asseguts. Els amfiteatres de Pozzuoli, Cpua, Verona i Tarragona tenien aproximadament la mateixa capacitat.

 Comentari .

Aquest edifici es basa en una construcci arquitravada i voltada als tres primers pisos que el conformen. S hi pot apreciar la utilitzaci de l arquitectura tpica dels romans, amb arcs de mig punt sobre uns pilars gruixuts que tamb sostenen columnes adossades de tipus decoratiu. Els pilars aguanten els arquitraus, els frisos i les cornises que fixen el lmit de cadascun dels tres primers pisos.
A l interior de l edifici hi ha el gran tresor del Colosseu: la graderia (o cvea) no aprofita els desnivells del terreny, sin que s aixeca sobre moltes voltes superposades, recolzades damunt de pilastres de travert. El cor de l edifici, grcies a aix, s ple de quilmetres de passadissos amb voltes i d escales; una obra pensada per a garantir el moviment fluid de molta gent. En la seva configuraci s hi va usar la volta de can i la ms complexa volta d aresta.

La faana s erigeix sobre un estilbat damunt el qual s aixequen quatre pisos. El primer pis, de 80 arcades, s d ordre dric tosc i en reflecteix robustesa i virilitat; el segon pis s d ordre jnic i es compon de base, fust ms esvelt que el dric i un capitell de volutes; el tercer pis s d ordre compost, amb el capitell amb fulles d acant. El quart pis i el darrer, presenta un tic masss, decorat amb lesenes d estil corinti.
Aquest nivell feia diverses funcions: augmentava la cabuda, proporcionava ms obra a l interior i millorava l efecte visual. En aquest pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava un tendal immens.
A l interior, als intercolumnis del segon i tercer pis, hi havia esttues; als passadissos de la graderia, relleus de marbre i d estuc.
La graderia envolta l arena i sota aquesta hi ha un subsl per agilitzar l espectacle. Aix, les feres eren condudes a l arena amb ascensors i tamb hi havia passadissos i escales i una estudiada distribuci d habitacions i cambres; a ms, s hi va installar un sistema de conducci d aigua per transformar l arena en una gran piscina per a les naumquies. Les grades es diferenciaven en gradus, diversos pisos reservats a cada classes social: 
Al podium hi seien els senadors, magistrats, sacerdots i vestals. Als extrems hi havia dos palcs: la tribuna imperial, i el reservat al magistrat que a vegades presidia els Jocs.                  El maenianum primum, pels aristcrates que no pertenyien al senat.                                       El maenianum secundum, dividit en el imum per als ciutadans rics i el summm, per als pobres.                                                                                                                                                  El maenianum summum in ligneis, fet de fusta, sense seients probablement i de fusta, per a les dones pobres.


 Interpretaci .

El Colosseu va ser un regal de l emperador Vespasi al poble. Tenia el carcter pblic i d edifici civil on s oferien espectacles gratuts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s escenificaven batalles mitolgiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles dirns a l aire lliure.
Cada espectador ocupava l espai segons la seva categoria dins la societat romana. Els seients inferiors eren per l emperador i els senadors. Els pitjors llocs, a dalt de tot, estaven reservats pels esclaus, els estrangers i les dones.
Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al pblic als diversos sectors i garantien una gran rapidesa en l allotjament i la sortida dels espectadors.

El Colosseu simbolitza i glorifica l emperador Vespasi. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenci propagandstica. Com a amfiteare, tenia la funci d albergar espectacles de carcter ms popular (lluites amb homes i feres i naomquia).

Era recobert d un velamen per protegir els espectadors del Sol.
Es va inaugurar sota el regnat de Titus i el nom de Colosseu fa referncia al fet que es va construir a prop d una esttua colossal de Ner.
El Colosseu s probablement l edifici ms gran de l antiguitat. Actualment es conserva sense la meitat de la faana.
Encara avui est molt lligat a l Esglsia Catlica Romana, el Papa hi encapala un viacrucis fins l amfiteatre cada Divendres Sant.

El Colosseu es va utilitzar quasi 500 anys, el segle VI es van fer els ltims Jocs. A ms de lluites de gladiadors i naomquia, tamb hi tenien lloc caceres d animals, execucions, en l Edat Mitjana tamb s utilitz de refugi, fbrica, seu d orde religiosa, fortalesa, cantera i santuari cristi.El Colosseu deu el seu nom al fet que fou manat construir, l any 80 dC, per l emperador Vespasi de la dinastia Flvia, que el va dedicar al seu fill i successor Titus.
La part superior del Colosseu era de fusta i va ser reconstruda amb pedra cap a l'any 223. L' ltim combat de gladiadors celebrat va ser l any 438. L' ltima baralla d' animals, l'any 523.
Durant el Renaixement els papes el van utilitzar de pedrera per fer les seves construccions i actualment es troba fora malms, ja que hi falta la meitat de la faana.
El 7/07/07 el Colisseu va ser nomenat com una de les obres guanyadores a la nova llista de les Set Meravelles del Mn.




 El nom .

El nom amb qu s conegut actualment, Colosseu, es va comenar a divulgar a partir del segle VIII i es creu que s degut a una gran esttua de l'emperador Ner que hi havia al costat de l'edifici, anomenada popularment el Cols (Colossus), o b per les seves dimensions gegantines. 

L'originari nom llat de Colosseum va anar derivant, a l'edat mitjana, cap a Coliseum, mot que ha donat el catal Coliseu (i, per exemple, el francs Colise i l'espanyol Coliseo), amb qu tamb s conegut popularment l'Amfiteatre Flavi. Per la seva mplia capacitat, s'anomenen tamb coliseus els grans teatres i, en general, qualsevol altre edifici notable destinat a la celebraci d'espectacles.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="591" title="Cinta adhesiva" nonfiltered="377" processed="371" dbindex="377">

La cinta adhesiva s'utilitza per unir dos objectes de manera temporal, o de vegades tamb permanent. La cinta adhesiva cont una emulsi adhesiva per una cara, tot i que n'existeixen varietats adhesives per les dues cares. S'elabora amb cautx sense tractar.

T dos components bsics: per un cant el suport (que pot ser de paper, teixit, PVC, PP, PE,...) i l'adhesiu. Hi ha diversos tipus d'adhesiu (de cautx natural o sinttic, acrlics o de silicona), i el tipus d'adhesiu definir quina cinta s'ha de fer servir en cada situaci. A ms poden tenir adhesiu a un cant (cintes d'una cara) o als dos (cintes de dues cares). Aquestes ltimes es fan servir per fixar materials tant de manera temporal com permanent.

El tipus de cintes ms extesa son els "precintos" (cintes amb suport plstic i adhesiu de cautx) que es fan servir per tencar caixes, i les de paper, conegudes com cintes de pintor, que es fan servir principalment per protegir les zones que no es volen pintar de la pintura.

Al link de tesa podeu trobar informaci sobre l'origen.

La cinta adhesiva va ser inventada el 1925 per Richard Drew de l'empresa 3M (Minnesota Mining and Manufacturing). La cinta original era cinta amb paper al dors, a partir d'aquesta es van crear les cintes transparents i d'altres.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="592" title="Cautx" nonfiltered="378" processed="372" dbindex="378">

El cautx s un polmer d'hidrocarburs que s'extreu del ltex de nombroses plantes tropicals, la ms important de les quals s l'hevea (Hevea brasiliensis). Actualment tamb es pot fabricar artificialment. El seu nom prov de cautxuc que s com l'anomenaven els indgenes peruans.

La cinta adhesiva s un producte final fruit d'un procs industrial i una de les moltes aplicacions naturals del cautx.

Algunes de les propietats i utilitzacions del cautx ja eren conegudes pels indgenes del Amrica molt abans que l'any 1492, amb els viatges de Cristfor Colom, el cautx arribs a Europa.

De fet, el cautx t com a una de les seves propietats fonamentals que s enganxs i des que es van comenar a desenvolupar els processos de producci industrial del cautx, es va treballar precisament per eliminar o suavitzar aquesta propietat enganxosa i aprofitar altres propietats que interessaven ms com, per exemple, l'elasticitat en grans deformacions (elastmer).







Actualment tamb es pot fabricar artificialment.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="593" title="Caspa" nonfiltered="379" processed="373" dbindex="379">

La caspa s un procs en qu la pell del cuir cabellut pateix una descamaci excessiva. 

La caspa es pot produir per un augment de la secreci de les glndules sebcies, o per sequedat de la pell del crani, encara que la causa exacta es desconeix. 

Millora amb el rentat freqent del cabell i amb la utilitzaci de xamps especials receptats pel metge.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="594" title="Cobra" nonfiltered="380" processed="374" dbindex="380">

Les cobres o elpids sn serps pertanyents a set gneres diferents de la famlia Elapidae. Sn serps altament verinoses, per actualment existeixen antdots. El ver l'injecten a travs d'un parell d'ullals fixes buits. Les cobres presenten una mida molt variable, des dels 18 cm (Drysdalia) fins als sis metres (Ophiophagus) de longitud. Es reconeixen despleguen una membrana prop del cap en senyal d'amenaa.

Viuen a regions tropicals i subtropicals de tot el mn: les Filipines.

La cobra reial (Ophiophagus hannah) s la serp verinosa ms llarga del mn. Pot arribar a fer 5,5 metres.

Ver.
Tots els elpids sn verinosos, i molts sn potencialment mortals per a l'home. Els elpids utilitzen el seu ver tan per a atacar a les seves preses com a mecanisme de defensa. La majoria dels elpids tenen verins neurotxics, considerats ms perillosos que la major part dels verins proteolptics de les escurons.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="595" title="Cardener" nonfiltered="381" processed="375" dbindex="381">

El Cardener s un riu de Catalunya del Prepirineu. Recull les aiges de les serres del Port del Comte i del Verd, de la serra de les Comes, del Pedraforca i la serra d'Ensija. Neix a les Fonts del Cardener, situades al municipi de la Coma i la Pedra, al peu del Port del Comte. Aquestes fonts ja li proporcionen un cabal relativament important. La seva conca de 1400 km inclou la meitat occidental del Solsons, part oriental del Bergued i algunes zones del Bages i l'Anoia. 

En el seu recorregut es troben els embassaments de la Llosa del Cavall (situat els termes municipals de Guixers i Navs)i el de Sant Pon (situat als termes d'Olius  i Clariana de Cardener. Aquest ltim ja va ser projectat l'any 1921 i s'hi poden practicar esports aqutics. 

Desprs d'haver recorregut uns 88 km, finalment desemboca al Llobregat a Castellgal, 8 Km aiges avall de Manresa aportant-li un cabal de 6,5m/s. Des de fa una anys el seu curs s'ha vist redut en 3 km a causa d'unes filtracions que es van produir al seu pas per La Coromina, cosa que va comportar que se'l desvis mitjanant la construcci d'un tnel. Veure mapa 

Territoris que travessa.

Des del seu naixement, el Cardener travessa successivament els segents municipis i comarques. 


|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF" | M U N I C I P I S 
|-
!  !! Longitud (en km.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de La Coma i la Pedra
|align="center"|4,5
|align="center"|5,1 %
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|4,4
|align="center"|5,0 %
|-
|Per l'interior del municipi de Navs
|align="center"|6,9
|align="center"|7,8 %
|-
|Fent de frontera entre Lladurs i Navs
|align="center"|3,5
|align="center"|4,0 %
|-
|Fent de frontera entre Lladurs i Olius
|align="center"|1,5
|align="center"|1,7%
|-
|Per l'interior del municipi d'Olius
|align="center"|7,0
|align="center"|8,0 %
|-
|Per l'interior del municipi de Clariana de Cardener
|align="center"|4
|align="center"|4,5 %
|-
|Fent de frontera entre Riner i Clariana de Cardener
|align="center"|1,2
|align="center"|1,4 %
|-
|Per l'interior del municipi de Clariana de Cardener
|align="center"|5,2
|align="center"|5,9 %
|-
|Per l'interior del municipi de Cardona
|align="center"|9,5
|align="center"|10,8 %
|-
|Fent de frontera entre Cardona i Navs
|align="center"|0,5
|align="center"|0,6 %
|-
|Per l'interior del municipi de Pins
|align="center"|1,2
|align="center"|1,4 %
|-
|Fent de frontera entre Cardona i Pins
|align="center"|1,5
|align="center"|1,7 %
|-
|Per l'interior del municipi de Pins
|align="center"|1,1
|align="center"|1,2 %
|-
|Per l'interior del municipi de Navs
|align="center"|5,0
|align="center"|5,7 %
|-
|Per l'interior del municipi de Sant Mateu de Bages
|align="center"|4,5
|align="center"|5,1 %
|-
|Per l'interior del municipi de Sria
|align="center"|5,9
|align="center"|6,7 %
|-
|Fent de frontera entre Sria i Calls
|align="center"|0,7
|align="center"|0,8 %
|-
|Per l'interior del municipi de Calls
|align="center"|3,4
|align="center"|3,9 %
|-
|Fent de frontera entre Sant Joan de Vilatorrada i Calls
|align="center"|1,0
|align="center"|1,1 %
|-
|Per l'interior del municipi de Sant Joan de Vilatorrada
|align="center"|4,5
|align="center"|5,1 %
|-
|Fent de frontera entre Sant Joan de Vilatorrada i Manresa
|align="center"|1,3
|align="center"|1,5 %
|-
|Per l'interior del municipi de Manresa
|align="center"|7,1
|align="center"|8,1 %
|-
|Fent de frontera entre Castellgal i Manresa
|align="center"|0,5
|align="center"|0,6 %
|-
|Per l'interior del municipi de Castellgal
|align="center"|2,8
|align="center"|3,2 %
|-
|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF" | C O M A R Q U E S 
|-
!  !! Longitud (en km.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del Solsons
|align="center"|39,8
|align="center"|45,2 %
|-
|Fent de frontera entre el Solsons i el Bages
|align="center"|1,5
|align="center"|1,7 %
|-
|Per l'interior del Bages
|align="center"|46,7
|align="center"|53,1 %
|-


Poblacions per on passa.
La Coma;
Olius;
Cardona;
Pal de Torroella;
La colnia Valls;
Sria;
Calls;
Sant Joan de Vilatorrada;
Manresa;
Castellgal;

Cabals.

|  align="center" colspan=10 | CABAL MITJ ANUAL (m3/seg)
|-
! Estacid'aforament !! 2000 !! 2001 !! 2002 !! 2003 !! 2004 !! 2005 !! 2006 !! 2007 !! 2008 !! Promig
|-
| La Coma i la Pedra
|align="center"|0,35
|align="center"|0,43
|align="center"|0,29
|align="center"|0,43
|align="center"|0,37
|align="center"|-
|align="center"|0,20
|align="center"|0,16
|align="center"|0,40
|align="center"|0,33
|-
| Cardona (tnel)
|align="center"|-
|align="center"|-
|align="center"|-
|align="center"|-
|align="center"|3,81
|align="center"|1,93
|align="center"|1,77
|align="center"|2,23
|align="center"|3,12
|align="center"|2,57
|-
| Sria
|align="center"|2,02
|align="center"|3,51
|align="center"|2,62
|align="center"|3,23
|align="center"|4,63
|align="center"|2,11
|align="center"|1,84
|align="center"|2,01
|align="center"|2,71
|align="center"|2,74
|-


Afluents.

Els principals afluents del Cardener sn: l'aigua de Valls que desemboca al pant de la Llosa del Cavall, el riu Negre que desemboca a Clariana de Cardener, l'Aigua d'Ora que s'aiguabarreja vora Cardona i la riera de Rajadell que aboca les seves aiges al Cardener just havent passat Manresa.


|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| PRINCIPAL AFLUENTS AL SOLSONS (Entre parntesis el municipi dins del qual t lloc la confluncia)
|-
!  Per la dreta !! Distncia des del naixement !! Per l'esquerra
|-
|align="right"|
|align="center"|0,4 km
|align=" left"| La rasa de Coll de Port (La Coma i la Pedra)
|-
|align="right"|
|align="center"|1,4 km
|align=" left"| El torrent dels Horts (La Coma i la Pedra)
|-
|align="right"| La rasa del Volentari (La Coma i la Pedra)
|align="center"|2,2 km
|align=" left"| 
|-
|align="right"| 
|align="center"|3,1 km
|align=" left"| El riu Mosoll (La Coma i la Pedra)
|-
|align="right"| 
|align="center"|3,6 km
|align=" left"| El riuet de la Pedra (La Coma i la Pedra)
|-
|align="right"| El torrent dels Plans (Guixers)
|align="center"| 5,8 km
|align=" left"| 
|-
|align="right"| 
|align="center"| 6,3 km
|align=" left"| La riera de Casabella (Guixers)
|-
|align="right"| El torrent de les Salines (Guixers)
|align="center"| 7,1 km
|align=" left"| 
|-
|align="right"| 
|align="center"| 8,0 km
|align=" left"| L Aigua de Valls (Guixers)
|-
|align="right"| La rasa de les Valls (Guixers)
|align="center"| 8,2 km
|align=" left"| 
|-
|align="right"| 
|align="center"|  9,1 km
|align=" left"|  L Aigua de les Set Riberetes (Guixers-Navs)
|-
|align="right"| 
|align="center"|  9,2 km
|align=" left"|  La canal dels Oms (Navs)
|-
|align="right"| La riera de Sobirana (Guixers)
|align="center"|  9,4 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"| 
|align="center"| 10,9 km
|align=" left"| La rasa de les Cases de Posada (Navs)
|-
|align="right"|  La rasa de Torroella (Navs)
|align="center"|  11,5 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  La rasa de Vilamala (Navs)
|align="center"|  11,9 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"| 
|align="center"|  12,8 km
|align=" left"|  La rasa de Revell (Navs)
|-
|align="right"|  El Rabeig del Cavall (Navs)
|align="center"|  13,2 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  La rasa de Capdevila (Navs)
|align="center"|  13,6 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  
|align="center"|  14,3 km
|align=" left"|  La rasa de Sria (Navs)
|-
|align="right"|  La rasa de Torrenteller (Lladurs)
|align="center"|  15,1 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  La rasa de la Salada Vella (Lladurs)
|align="center"|  15,5 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  La rasa de Puitdepon (Lladurs)
|align="center"|  17,4 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  La rasa del Puit (Lladurs)
|align="center"|  18,0 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  
|align="center"|  18,6 km
|align=" left"|  La rasa de Pi (Navs)
|-
|align="right"|  La rasa de Santandreu (Lladurs)
|align="center"|  18,9 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  La rasa de Vilanova (Lladurs)
|align="center"|  20,1 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  La rasa de Meix (Olius)
|align="center"|  21,3 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  La rasa de Sant Joan (Olius)
|align="center"|  23,6 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  
|align="center"|  24,5  km
|align=" left"|  rasa de Sociats (Olius)
|-
|align="right"|  La ribera del Lliss (Olius)
|align="center"|  24,8 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  
|align="center"|  26,0 km
|align=" left"|  El torrent de l'Alguer (Olius)
|-
|align="right"|  
|align="center"|  27,1  km
|align=" left"|  La rasa de Cal Cases (Olius)
|-
|align="right"|  
|align="center"|  29,5  km
|align=" left"|  El torrent d'Albereda (Clariana de Cardener)
|-
|align="right"|  La rasa Perptua (Clariana de Cardener)
|align="center"|  29,8 km
|align=" left"|  
|-
|align="right"|  La rasa de Font Salada (Clariana de Cardener)
|align="center"|  30,9 km
|align=" left"|
|-
|align="right"|  
|align="center"|  32,3 km
|align=" left"| La rasa dels Ensorrats (Clariana de Cardener)
|-
|align="right"|  El clot de la Cometa (Clariana de Cardener)
|align="center"|  32,4 km
|align=" left"|
|-
|align="right"|  La rasa de Sant Miquel (Clariana de Cardener)
|align="center"|   33,1 km
|align=" left"| 
|-
|align="right"|  La rasa de la Flauta (Clariana de Cardener)
|align="center"|   33,2 km
|align=" left"| 
|-
|align="right"|  
|align="center"|   33,3 km
|align=" left"| La rasa de Garrig (Clariana de Cardener)
|-
|align="right"|  
|align="center"|   34,2 km
|align=" left"| La rasa del Soler (Clariana de Cardener)
|-
|align="right"|  El riu Negre (Clariana de Cardener)
|align="center"|   36,1 km
|align=" left"| 
|-
|align="right"|  La rasa de Rvol (Clariana de Cardener)
|align="center"|   36,6 km
|align=" left"| 
|-
|align="right"|  La rasa de Boques (Clariana de Cardener)
|align="center"|   36,7 km
|align=" left"| 
|-
|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| PRINCIPALS AFLUENTS AL BAGES 
|-
|align="right"|
|align="center"| 38,1 km
|align=" left"| El torrent de Sant Grau (Cardona)
|-
|align="right"|
|align="center"| 39,7 km
|align=" left"| L'Aigua d'Ora (Cardona)
|-
|align="right"|
|align="center"| 40,7 km
|align=" left"| El torrent de Malamata (Cardona)
|-
|align="right"| El torrent de Coma (Cardona)
|align="center"| 40,9 km
|align=" left"| 
|-
|align="right"| El torrent de Cadenes (Cardona)
|align="center"| 41,0 km
|align=" left"|

|-
|align="right"|
|align="center"| 45,7 km
|align=" left"| La riera de Navel (Cardona)
|-
|align="right"|
|align="center"| 47,2 km
|align=" left"| La riera de Valldeperes (Cardona-Navs)
|-
|align="right"| El torrent de Trasserreses (Pins)
|align="center"| 50,2 km
|align=" left"|
|-
|align="right"| La rasa de la Fbrega (Navs)
|align="center"| 54,7 km
|align=" left"|
|-
|align="right"| El torrent de Davins (Navs)
|align="center"| 55,4 km
|align=" left"|
|-
|align="right"| La riera de Sal (Sant Mateu de Bages)
|align="center"| 57,2 km
|align=" left"|
|-
|align="right"| La riera de Coaner (Sant Mateu de Bages)
|align="center"| 59,3 km
|align=" left"|
|-
|align="right"|
|align="center"| 62,2 km
|align=" left"| La riera d'Hortons (Sria)
|-
|align="right"|
|align="center"| 65,0 km
|align=" left"| La riera de Tordell (Sria)
|-
|align="right"|
|align="center"| 65,5 km
|align=" left"| La riera de Camprub (Sria)
|-
|align="right"| El torrent de Cal Mateu (Sria-Calls)
|align="center"| 66,7 km
|align=" left"|
|-
|align="right"|
|align="center"| 67,4 km
|align=" left"| El torrent de Boadella (Sria-Calls)
|-
|align="right"| El torrent de Jaumandreu (Calls)
|align="center"| 70,8 km
|align=" left"|
|-
|align="right"|
|align="center"| 71,7 km
|align=" left"| La riera de Bellver  (Calls-Sant Joan de Vilatorrada)
|-
|align="right"| La rasa de Cal Marqus  (Sant Joan de Vilatorrada)
|align="center"| 72,0 km
|align=" left"| 
|-
|align="right"|
|align="center"| 73,4 km
|align=" left"| La riera de Joncadella  (Sant Joan de Vilatorrada)
|-
|align="right"| La riera de Fals  (Sant Joan de Vilatorrada)
|align="center"| 75,3 km
|align=" left"| 
|-
|align="right"| La riera de Rajadell  (Manresa)
|align="center"| 82,7 km
|align=" left"|
|-
|align="right"| La riera de Cornet  (Castellgal)
|align="center"| 86,3 km
|align=" left"| 
|-
|align="center" colspan=3 style="background: #CEDAF2; color:#003399"| 88 km   Confluncia amb el Llobregat
|-


Histria.

El Cardener va ser, a l'Alta Edat Mitjana, la frontera occidental de la Catalunya Vella. De sempre ha marcat la lnia viria de l'antic cam ral i de l'actual carretera C-55. Al segle XIX es va omplir de canals que donaven la fora motriu a la muni de fbriques txtils que van florir a les seves ribes.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="596" title="Cass de la Selva" nonfiltered="382" processed="376" dbindex="382">

Cass de la Selva s una vila i municipi de la comarca del Girons.

T un casc antic on hi ha els principals monuments arquitectnics, com l'esglsia gtica del segle XVI a l'interior de la qual es troben restes de construccions romanes. La poblaci conserva tamb edificis d'estil modernista. L'antiga estaci de tren d'El Carrilet, avui restaurada, dna lloc a exposicions i ms esdeveniments de carcter cultural. En aquest sentit, cal destacar la famosa Nit dels Msics Cassanencs, activitat de gran abast i importncia a Cass, que aplega msics del poble o relacionats amb ell i que acaba amb una audici de sardanes; se celebra una vegada l'any coincidint amb la festa major del poble, al maig o juny (depenent de l'any, s la setmana abans del Corpus Christi).

 Geografia .
Est situat a 12 quilmetres al sud de Girona, a la carretera C-65 que va de la capital fins a la Costa Brava (Platja d'Aro, Palams o Sant Feliu de Guxols). L'Aeroport Internacional Girona Costa Brava es troba a uns deu minuts i Barcelona a una hora.

 Demografia .















 Histria .
El terme de Cass de la Selva va ser cobejat des d'poques molt antigues i en el seu territori s'han trobat restes que palesen els diferents perodes de poblament: paleoltic, neoltic, bronze, ibric (el jaciment ms important s el puig del Castell) i rom. Tanmateix, com s caracterstic en totes les poblacions de Catalunya, el desenvolupament de la poblaci en el lloc on hi ha la vila actualment es comena a resseguir amb una cronologia ininterrompuda a partir de l'edat mitjana, que s quan es va bastir el nucli de poblaci a l'entorn de la sagrera del primitiu temple romnic que estava situat en el mateix lloc que l'esglsia parroquial actual. s significatiu el lloc escollit per al seu emplaament en un petit tur: que dominava la plana frtil, que estava ben comunicat amb la ciutat de Girona i la costa i que estava molt a prop del masss de les Gavarres que els assegurava combustible i cacera.

A partir del segle XII s'esmenta el castell de Cass, centre del poder del senyor feudal, que anir passant de m en m en els segles posteriors. La possessi del castell per part dels Montcada significa el punt ms alt de la violncia feudal que t com a punts significatius diferents atacs al castell. Dins aquest context hi hem d'incloure la declaraci de Cass com a carrer de Girona (1386) a partir de la qual la vila gaudia dels mateixos privilegis que la ciutat, i l'anomenat "Lo fet de Cass" (1391) en qu la resoluci dels Moncada de tornar tenir la jurisdicci de la vila va acabar amb un episodi sagnant culminat per l'assalt i crema del castell.

Una altra de les dates ms significatives s la de l'any 1456 quan Joan II va concedir dues fires anuals i un mercat setmanal ats que el perms per organitzar fires i mercats s un perfecte indicador de la vitalitat d'una poblaci. Tot i que poques dcades ms tard Cass es va veure involucrada en la guerra remena, la seva puixana va continuar durant el segle XVI com es pot comprovar amb la important reforma que va patir l'esglsia parroquial i la construcci de grans conjunts arquitectnics com can Frigola i la torre Salvana.

Un segle ms tard la gran pesta del 1650 va delmar extraordinriament la poblaci, per ben aviat la introducci d'un nou ofici, la del taper, es convertiria en el gran revulsiu de la vila. Aquest ofici derivaria en la potent indstria surotapera que en el segle XIX es convertiria en el motor de l'expansi demogrfica i econmica potenciada per la creaci d'una nova via de comunicaci, el ferrocarril. Coincidint amb aquesta poca puixant va haver-hi l'eclosi del moviment associatiu que es va perllongar durant les primeres dcades del segle XX fins i tot desprs de la crisi de la indstria surotapera.

La Guerra Civil i la posterior dictadura varen marcar un punt i a part en la histria de la vila i el poble es va veure mancat de les infraestructures, dels serveis i dels recursos necessaris per poder tirar endavant. En els anys seixanta per, va comenar a canviar el signe del poble, la indstria es va diversificar i es varen afegir nous sectors: metall, txtil, alimentari, arts grfiques, metall, plstic, materials elctrics, etctera. Aquesta diversificaci industrial que caracteritza la vila i la diferencia dels pobles vens va absorbir a partir dels anys seixanta un important contingent d'immigraci que provenia del sud de la pennsula. Un contingent d'immigraci que ha tornat en els ltims anys per aquesta vegada procedent del ve continent afric i que s'ocupa bsicament en el sector industrial i agrcola.

L'arribada de la democrcia va ser un fort revulsiu per a l'augment de la participaci societat civil en l'activitat sociocultural i ldica de la poblaci. Sobretot cal incidir en la importncia que va tenir la ciutadania en la recuperaci del catal a nivell escrit sobretot en la figura de Manuel Tolos qui a ms va ser l'nima de la campanya per a l'oficialitzaci del nom de la vila amb la doble S, ja que el IEC va dictaminar que en catal correcte hauria de ser Ca, per la Generalitat va accedir a oficialitzar Cass de la Selva, que s com s'utilitza als mitjans de comunicaci i entre els vens del municipi.

 Cronologia .
Segles IV/I aC - Existncia d'un poblat ibric al puig del Castell;
882 -  Apareix per primera vegada documentada l'esglsia de Sant Mart ;
1116 -  s esmentat el kastrum de Caciano ;
1234 -  Petrus de Caciano s el primer msic cassanenc conegut ;
1324 -  Jaume II concedeix a Ot de Montcada la jurisdicci del castell de Cass ;
1386 -  Cass s proclamat carrer de Girona ;
1391 -  Es produeix "Lo fet de Cass" ;
1456 -  Joan II concedeix diferents privilegis a Cass ;
1484 -  Cass interv en la guerra remena ;
1650 -  La gran pesta de mitjan del segle XVII arriba a la vila ;
1760 -  Es t coneixement del primer taper: Francesc Malavida ;
1808/1814 -  L'exrcit napolenic ocupa Cass;
1880 -  Comena l'poca daurada de la indstria surotapera ;
1892 -  S'inaugura el carrilet ;
1920 -  Vaga de tres mesos dels treballadors del suro ;
1939 -  29 de gener: bombardeig per part de l'avi franquista, amb resultat de vuit morts ;
1954 -  Es modernitza la xarxa de subministrament d'aigua ;
1979 -  Primer ajuntament democrtic;
2000 -  Cass s proclamada Ciutat Pubilla del 2000 ;
2000 -  S'inauguren les obres de la variant de la comarcal 250;

 Nota .


 Vegeu tamb .
 Amics de la sardana de Cass de la Selva, associaci sardanista.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de l'Ajuntament de Cass de la Selva;
Cass Digital (versi electrnica de la revista local Llumiguia);
Colla Excursionista Cassanenca;
Consorci de les Vies Verdes de Girona (per Cass hi passa la via verda del Carrilet, que va d'Olot a Sant Feliu de Guxols passant per Girona.
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="597" title="Celr" nonfiltered="383" processed="377" dbindex="383">
Celr s un municipi de la comarca del Girons que forma part de l'rea urbana de Girona.














|}

 Demografia .


 Eleccions .









 Economia .
L'economia de celr gira entorn a l'important polgon industrial que hi ha, destinat sobretot a empreses del sector qumic tant importants com Laboratoris Esteve Qumica o Protein. Tot i aix, tamb hi ha empreses d'altres sectors com la logstica o el tractament de residus.

A banda d'aix, a Celr hi ha hagut en els ltims anys, un fort creixement a nivell de petites empreses destinades al comer o als serveis, ra per la qual, ara quest sector tamb t un pes representatiu en l'economia del poble.

 Esports .
L'equip de futbol de Celr per excellncia s l'U.C.E. Celr que es troba situat a la tercera divisi regional. Tamb t equip juvenil, cadet, infantil, benjamins i femen.

Tamb hi ha un equip de bsquet femen i mascul, i, tot i que no juguen (noms entrenen) .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina de l'equip de futbol U.C.E Celr;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="598" title="Cervi de Ter" nonfiltered="384" processed="378" dbindex="384">

Cervi de Ter s un municipi de la comarca del Girons.

 Demografia .



|}

Llocs d'inters.
Priorat Sta Maria.
Santa Maria s un antic priorat benedict fundat el 1053. Avui dia una part de les seves dependncies sn ocupades per les oficines de l'ajuntament.


L glise.
Elle sert actuellement d glise paroissiale et est constitue de trois nefs, d un transept et de trois absides semi-circulaires.
La nef centrale est couverte d une vote en plein-cintre renforce par un arc torique ;  elle est beaucoup plus haute que les nefs latrales ce qui est rare dans l architecture mdivale catalane, c est cependant le cas, mais dans une moindre mesure  St Miquel de Fluvi . Sur le mur on retrouve quelques fresques en trs mauvais tat.
La nef latrale nord est couverte d une vote en plein-cintre en quart de cercle renforce par un arc torique.
La nef latrale sud est couverte par deux traves de vote d arte trs irrgulires.
Les bras du transept sont couverts d une vote en plein-cintre perpendiculaire  celle de la nef centrale.


Les absides, semi-circulaires, sont votes en quart de sphre

Ces diffrences de structures permettent d envisager diffrentes hypothses (encore mal connues) quant aux processus de construction.
Le portail
Il correspond  la typologie de l poque et de la rgion ; il est constitu d un linteau, d un tympan et de deux arcs lisses.
Il est surplomb par un clocher-mur



Le clotre
Seules la galerie nord et une trave de la galerie ouest sont datable de la priode romane.
Elles sont formes par des sries de quatre arcs entre des pilastres de forme rectangulaires. Les colonnes des arcs supportent des chapiteaux lisses.

Les autre galeries sont soutenues par des grands arcs en plein-cintre et correspondent  une poque ultrieure.


Bibliografia.
enciclopedi "Catalunya romnica"

 Enllaos externs .
Ajuntament de Cervi de Ter;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="599" title="Canet d'Adri" nonfiltered="385" processed="379" dbindex="385">

Canet d'Adri s un municipi de la comarca del Girons.








|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="600" title="Campllong" nonfiltered="386" processed="380" dbindex="386">

Campllong s un municipi de la comarca del Girons.









|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="601" title="Caldes de Malavella" nonfiltered="387" processed="381" dbindex="387">


Caldes de Malavella s una vila i municipi de la comarca de la Selva.


















 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="602" title="La Cellera de Ter" nonfiltered="388" processed="382" dbindex="388">


La Cellera de Ter s un municipi de la comarca de la Selva. 

 El municipi . 
El terme municipal de La Cellera de Ter, a la comarca de La Selva, t una extensi de 14,63 Km2 de superfcie. Ms de la meitat del terme s muntanys i forma part de la carena oriental del masss de Les Guilleries. L'altra part la forma una plana frtil, voltada d'aigua, de poc ms d'un quilmetre d'amplada, vorejada pel Ter i la riera d'Osor. 

El poble es troba a 166 m. sobre el nivell del mar i dista 19 km. De Girona, seu del bisbat, 12 km de Santa Coloma de Farners, el partit judicial i cap de comarca, 30 km d'Olot, 50 km Vic i 102 km de Barcelona, que sn les vies tradicionals de la poblaci. 

El nucli urb est situat al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 mts. d'alada) que, amb la seva silueta inconfusible, s l'accident geogrfic ms representatiu del poble. Tot i aix, la muntanya ms alta s Sant Gregori (1.088 metres d'alada). Darrera la muntanya hi trobem el vell Plantads, a migjorn hi trobem el Pladavall i cap al Nord, el Plademunt i el Pasteral. Cal que parem atenci en aquest indret perqu s el lloc ms conegut del municipi; aqu, el Ter, desprs de travessar les Guilleries i el Collsacabra i d'omplir els pantans de Sau, de Susqueda i del Pasteral, s'amanseix tot obrint-se a les planes de les comarques gironines.








 Histria .
Els primers habitants d'aquestes valls es remunten a l'any 100.000 a.C. i l'any 833 ja apareix mencionada l'esglsia de la parrquia de Sales (avui la Cellera) com a part dels privilegis que va rebre l'abat Teodosi del monestir de St. Medir del rei Carles el Calb. 

Durant molt temps, els habitants de la vall van estar sotmesos a la batllia i jurisdicci del castell d'Angls, regentat inicialment pels vescomtes de Cabrera i amb posterioritat pels Montcada i els Olmera. No obstant aix, el poder eclesistic, molt important en aquella poca, continuava concentrat a la parrquia de La Cellera. 

No fou fins l'any 1788, i desprs de no poques tibantors, que el poble de la Cellera de Ter assol la seva independncia municipal. Malauradament, el seu enclavament, clau per creuar el riu Ter, converteix la Cellera en pas obligat de regiments militars. Aix converteix el municipi en escenari de batalles dins la Guerra de Separaci de Catalunya, dins la Guerra del Francs, dins les Guerres Carlines fins i tot en plena Guerra Civil on s objectiu de les bombes dels Junkers alemanys. 

Mica en mica el poble es va recuperant, i avui dia, amb la inauguraci de la variant de la C63 i l'inici de les obres al Polgon Industrial, el poble veu amb illusi unes eines de millora per a un creixement continuat i un futur millor que el present.

 La fauna i la flora del municipi . 
 Fauna .
Tant al Ter com a la riera, la fauna s comuna a la comarca: el barb, la bagra, la carpa i l'anguila. En els darrers anys s'han introdut espcies noves com la truita. A les voreres i a les basses podem trobar granotes i serps d'aigua, algun escur, visons i tortugues. Amb sort, a la muntanya hi podrem veure algun esquirol, salamandra, mostela, teix, gat salvatge, conill, guilla o senglar.

Als marges assolellats, no s rar veure-hi serps o algun llangardaix verd. L'avifauna est molt condicionada per les aus que van i vnen segons les estacions de l'any: orenetes, rossinyols, rupits, merles, cuetes... Les garses, les trtures i els coloms sn espcies en progressi igual que les gavines i els esplugabous.

 Flora .
L'orografia del terme fa que la vegetaci sigui majoritriament forestal. Alzina surera i arbo amb sotabosc de brucs, estepes i ginestes. A les fondalades ms humides, trobem alzina amb el sotabosc caracterstic de la zona. La roureda tamb s present en alguns indrets, per s el castanyer, amb les seves variants de perxada i baga, que omple la major part del terme. Aquest fou introdut abans de la romanitzaci i, provinent de l'altra banda del Mediterrani, durant anys ha estat una font de treball i riquesa grcies a l'aprofitament que se n'ha pogut treure: castanyes, rodells, fusta, etc. A les riberes trobem: salzes, verns, accies... L'orella d's i l'herba de Sant Segimon les podem trobar si som bons observadors. Tamb s un pas de bolets, si el temps hi acompanya segons ens va poder constatar mpliament l'estudis doctor Codina, fill illustre del poble.

 Llocs d'inters . 
 Esglsia de Santa Maria de Sales de la Cellera. s l'esglsia parroquial. Documentada al 833, formava part de les possessions del monestir de Sant Medir. L'any 1080 era ja parrquia, i incloa tamb el castell i el terme d'Angls, que no gaudiren de parrquia prpia fins al 1859. Molt afectada pels terratrmols del s. XV, de l'antic edifici romnic en resta noms la base quadrada del campanar. La reconstrucci, que va durar fins al s. XVII, consist en el canvi d'orientaci i l'allargament de l'edifici per l'oest, la reforma del campanar i, finalment, la construcci de la coberta i la faana definitives. Encara al s. XIX es va aixecar la capella dedicada a la Immaculada, amb una notable volta de rajol. Les destruccions del 1936 comportaren la desaparici del retaule barroc i de la imatge romnica de la Verge, entre d'altres elements artstics. L'edifici s d'estructura gtica i la faana s barroca, molt senzilla, on destaca el porxo d'accs, amb columnes de pedra i coberta de fusta recentment restaurada.

 Can Dalmau: Gran casal que tamb es coneix per can Clos, ja que aquesta famlia, procedent de la casa homnima del Plademunt, s'emparent amb els Dalmau i hi pass a viure. De planta irregular, l'edifici s fruit de diverses ampliacions. La part original, a la dreta, data de l'any 1601, i s una construcci de tres plantes i vessants a laterals, amb una porta de mig punt amb grans dovelles, finestres gtiques d'arc conopial, lobulades i amb guardapols a la planta noble i una finestra amb llinda monoltica i dos lleons en relleu a les impostes a la planta baixa. A l'esquerra, perpendicular, hi ha una segona residncia, aixecada entre els s. XVIII i XIX, d'estructura basilical, amb tres plantes i golfes;

 Coves del Puig d'en Guia: immenses cavorques situades a prop de la presa del Pasteral.

 El riu Ter;

 La riera d'Osor;

 L'Estaci del Pasteral: Antiga estaci del ferrocarril Girona-Olot, que fou el punt de sortida natural dels habitants de la vall de Susqueda. s un edifici de dues plantes i teulada a quatre vessants, les obertures sn totes d'arc carpanell molt rebaixat i estan emmarcades amb rajoles sobresortides. En deixar de funcionar la lnia frria fou tancada i ms tard es va reaprofitar com a escola d'art, fet que ha contribut a la seva conservaci.

 Jaciment de la Font del Baci. Descobert als anys setanta i catalogat per l'Associaci Arqueolgica de Girona, el jaciment consta de material ltic divers tallat sobre rierenc, entre els que destaca un magnfic exemple de bifa. Cronolgicament, pertany al paleoltic mig.

 Sepulcre funerari del neoltic;

 Restes d'un poblat ibric;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web d'informaci i notcies del poble. Amb apartats d'Humor, Entitats del poble i Comer;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="603" title="Cigonya" nonfiltered="389" processed="383" dbindex="389">

Les cigonyes sn ocells de dimensions grans, amb el bec, el coll i les potes llargs. Tenen un vol lent i pausat. A l'Empord, tamb se les coneix com a gantes.

Sn aus migratries que tornen sempre als mateixos nius dels que havien marxat l'any anterior. Quan arriben, el primer que fan s reconstruir-los. Els seus nius sn plataformes de branques que poden arribar a mesurar fins a 2 metres de dimetre.

Antigament, es deia que els nens venien portats al bec d'una cigonya (que usualment volava des de Paris fins a la casa de la mare)

Algunes espcies de cigonyes.

Cigonya blanca (Ciconia ciconia):Fa aproximadament un metre i t el plomatge de color blanc amb les plomes rmiges negres. A la Pennsula Ibrica nia a la vall del Guadalquivir i a Castella, sobre els cims dels arbres i edificis alts, especialment, els campanars. Actualment manca a la major part de les terres catalanes, on solament est de pas, per nidifica a les planes de Lleida i al l'Empord. ;
Cigonya negra (Ciconia nigra):Fa uns 96 cm de llargada. El plomatge s de color negre, llevat de l'abdomen, que s blanc. s ferstega i solitria. Nia als arbres i boscs despoblats. Viu en alguna zona d'Extremadura. L'any 1998 van ser alliberades trenta cigonyes per repoblar l'Alt Empord.;
Ciconia abdimi;
Ciconia boyciana;
Ciconia episcopus;
Ciconia maguari;
Ciconia stormi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="604" title="Llista de conflictes armats" nonfiltered="390" processed="384" dbindex="390">
Llista cronolgic dels principals conflictes armats en la Histria.

Antiguitat.
 Primera guerra messnica d'Esparta (740-720 aC );
 Segona guerra messnica d'ESparta ( 660-640 aC );
 Guerres mdiques (500-479 aC );
 Batalla de Marat (490 aC);
 Guerra del Pelopons ( 432-404 aC );
 Guerres samnites de Roma ( 343-290 aC );
Primera Guerra Samnita;
Segona Guerra Samnita;
Tercera Guerra Samnita;
 Primera guerra pnica ( 264-241 aC );
 Segona guerra pnica ( 218-201 aC );
 Segona Guerra Macednica ( 200-197 aC );
 Tercera guerra macednica ( 171-168 aC );
 Tercera guerra pnica ( 149-146 aC );
 Guerra de Jugurta ( 111-105 aC );
 Guerra social de Roma ( 91-89 aC );
 Guerres Mitridtiques (88-63 aC);
 Guerres de les Gllies (58-51 aC);
 Guerra civil romana (49-46aC);

Edat Mitjana.
 Invasi d'Europa pels huns (375-451);
 Guerra dels ostrogots contra Bizanci (535-553);
 Conquesta del regne visigot pels musulmans (711-732);
 Reconquesta (718- 1492);
 Guerra de Carlemany contra els saxons (772-814);
 Conquesta normanda d'Anglaterra (1066-1071);
 Primera Croada (1096-1099);
 Segona Croada (1147-1149);
 Guerra Genpei (1180-1185);
 Tercera Croada (1189-1192);
 Quarta Croada (1202-1204);
 Croada albigesa (1209-1229);
 Cinquena Croada (1228-1229);
 Conquesta de Mallorca (1229-1232);
 Conquesta de Valncia (1229-1245);
 Sisena Croada (1248-1254);
 Setena Croada (1270);
 Croada contra els albigesos (1209-1229);
 Guerres imperials a Itlia (1154-1186);
 Invasi d'Europa pels mongols (1236-1241);
 Invasions mongoles del Jap (1274-1281);
 Guerra de Siclia (1282-1294);
 Croada contra la Corona d'Arag (1283-1285);
 Conquesta d'Albarras (1283-1284);
 Conquesta de Menorca (1287);
 Companyia Catalana d'Orient (1303-1318);
 Conquesta catalana de Sardenya (1323-1324);
 Guerra dels Cent Anys (1337-1453);
 Batalla de Llucmajor (1349);
 Revolta sarda contra la dominaci catalana (1347-1388);
 Guerra dels dos Peres (1356-1375);
 Revolta del comte d'Urgell (1413-1414);
 Guerres hussites (1419-1485);
 Guerra dels Infants d'Arag (1429 - 1445).
 Caiguda de Constantinoble (1453);
 Guerra de les dues roses (1455-1488);
 Guerra dels remences (1462);
 Guerra civil catalana (1462-1472);
 Guerres d'Itlia (1494 1559);

Segle XVI.
 Revolta de les Germanies (1519-1523);
 Guerres de religi a Europa (1562 -1593);
 Guerres Imjin (1592-1598);

Segle XVII.
 Guerra dels Trenta Anys (1618-1648);
 Guerra dels Segadors o de Separaci de Catalunya (1640-1659);
 Guerra d'Independncia portuguesa (1640-1668);
 Guerra Civil Anglesa (1642-1651);
 Guerra de Devoluci (1667-1668);
 Guerra francoholandesa (1672-1678);
 Guerra dels Nou Anys (1688-1697);
 La Segona Guerra dels Cent Anys (1688-1815);

Segle XVIII.
 Guerra de Successi Espanyola;
 Guerra dels Set Anys (1756 -1763);
 Avalot de les Quintes - (1773);
 Revoluci Americana;
 Guerra Gran (1793-1795);

Segle XIX.
 Guerra de les Taronges (1801);
 Guerra del Francs (1808-1814);
 Guerra dels Malcontents (1827);
 Primera guerra carlina o Guerra dels set anys  (1833-1840);
 Segona guerra carlina o Guerra dels matiners (1846-1849);
 Guerra d'Intervenci Nord-Americana o Guerra Estats Units-Mxic (1846-1848);
 Guerra civil dels Estats Units, Guerra civil americana o Guerra de Secessi (1861-1865);
 Guerra Boshin (1868-1869);
 Guerra dels Deu Anys (Cuba) (1868-1878);
 Guerra d'Independncia cubana (1895 a 1898);
 Guerra francoprussiana (1870-1871);
 Tercera guerra carlina o Guerra civil espanyola (1872-1875);
 Guerra de la Triple Aliana (1864-1870);
 Rebelli de Satsuma (1877);
 Guerra Hispano-estatunidenca (1898);

Segle XX.
Fins a 1925.
 Guerra russojaponesa (1904);
 I Guerra Balcnica (1912);
 II Guerra Balcnica (1913);
 I Guerra Mundial (1914-1918);
 Rebelli a Irlanda contra els anglesos (1916);
 Jerusalem i un nou canvi de domini (1917);
 Guerra Civil Russa (1918-1922);
 Guerra del Rif (1921-1925);
 Sagnant repressi d'Anglaterra a l'ndia (1919);

1926-1950.
 Xina: l'inici d'un llarg conflicte (1927);
 Guerra Civil Espanyola (1936-1939);
 II Guerra Mundial (1939-1945);
 Conflicte fronterer entre Per i l'Equador (1941);
 Insurrecci Georgiana de Texel (1945);
 Repressi francesa a les colnies (1945);
 Matances entre hinds i pakistanesos al Punjab (1947);
 1a. Guerra araboisraeliana (1948);
 Guerra de Corea (1950);

1951-1975.
 Sagnant rebelli Mau-Mau a Kenya (1952);
 Guerra del Vietnam contra el domini de Frana (1954);
 Guerra de Suez al Mitj Orient (1956);
 Rebelli a Hongria contra el comunisme (1956);
 Guerra de la independncia d'Algria (1956-1962);
 Guerra civil al Congo (1960);
 Invasi de Baha de Cochinos (1961);
 Conflicte de Xipre (1963);
 Intervenci dels EUA a la Repblica Dominicana (1965);
 Guerra del Vietnam i EUA (1964-1975);
 Guerra araboisraeliana dels Sis Dies (1967);
 Guerra Civil a Biafra (1967);
 Rebelli a Txecoslovquia contra el comunisme (1968);
 Guerra del Yom Kippur (1973);
 Guerra Civil a Angola (1975);

1976-2000.
 Guerra Civil al Lban (1977);
 Intervenci russa a l'Afganistan o Invasi sovitica de l'Afganistan (1979-1989).
 Guerra entre l'Iran i l'Iraq (1980-1988);
 Atac israeli a l'Iraq (1981);
 Conflicte de Paquisha (1981);
 Israel envaeix el sud del Lban (1982);
 Guerra de les Malvines (1982);
 Intervenci dels EUA a Grenada (1983);
 Incidents dels EUA amb Lbia (1986);
 Intervenci dels EUA a Panam (1989);
 Guerra dels Balcans (1991-1995);
 Guerra del Golf contra l'Iraq (1990-1991);
 Primera Guerra de Txetxnia (1994 - 1996);
 Guerra del Cenepa (1995);
 Guerra de Kosovo i la intervenci de l'OTAN (1999);
 Segona Guerra de Txetxnia (1999 - ?);

Segle XXI.
 Guerra d'Afganistan (2001);
 Guerra civil a Costa d'Ivori (2002- );
 Guerra d'Iraq (2003);
 Guerra del Sudan (Darfur) (2003-);
 Conflicte del Balotxistan (2003-);
 Revolta d'Hait (2004);
 Guerra del Waziristan (2004-2006);
 Guerra Civil a la Repblica de Centrefrica (2004-);
 Intifada del Shara Occidental (2005-);
 Guerra de Somlia (2006-);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="605" title="Cambrils" nonfiltered="391" processed="385" dbindex="391">

Cambrils s un municipi de la comarca del Baix Camp. Tradicionalment s'han considerat que est format per dos nuclis, la vila i el port. Avui aquests dos nuclis estan plenament integrats, grcies al creixement urbanstic.

 Histria . 

Apareix documentat per primera vegada el setembre de 1152 quan Ramon Berenguer IV va fer lliurament de la meitat del terme a Pon de Regomir. Se li donaven les terres amb l'obligaci que edifiqus all un castell. Una srie de problemes que no han quedat gaire clars van fer que en 1154 les terres passessin a les mans de Beltran de Cambrils.

El mes de febrer de 1155 li va ser atorgada carta de poblaci per Ramon Berenguer IV que es va reservar els drets de la senyoria. La carta va ser confirmada en 1178 per Alfons I qui va reafirmar la donaci als de Cambrils amb l'obligaci que s'encarreguessin de la repoblaci del municipi. Sembla ser que el municipi o la seva guarnici van tenir gran importncia ja que, en 1202, Pere II va sollicitar l'alcalde de Cambrils que l'ajuds en la defensa d'Alfama.

En 1229 part de les tropes de Jaume I va salpar del port de Cambrils, amb rumb a la conquesta de Mallorca. Alguns habitants del poble van participar d'aquesta conquesta aix com en la repoblaci posterior de Valncia.

En 1359 es va emmurallar la ciutat. El 1470, el rei Joan II va fer donaci del terme a Portugal; tanmateix, la donaci no va arribar a fer-se efectiva i poc desprs el senyor del castell se li va lliurar al duc de Cardona qui va mantenir els seus drets fins que en 1520 diversos vens van protagonitzar una revolta que va acabar amb el retorn de la ciutat a la senyoria real. Va pertnyer a la Comuna del Camp.

Durant la Guerra dels Segadors tropes fugitives es van refugiar a la ciutat. El 12 de desembre de 1640, Cambrils va ser assetjada per tropes comandades pel marqus de Los Vlez. Els defensors de la ciutat, encapalats per Antoni d'Armengol, es van negar a lliurar-la i van haver d'enfrontar-se amb un exrcit format per 23.000 infants, 3.100 cavallers i 24 peces d'artilleria. El dia 14 queia la ciutat; entre 600 i 1.000 dels defensors van ser assassinats. Els dirigents de la defensa i les autoritats de Cambrils van ser assassinats i els seus cadvers penjats a les portes de la vila; els cadvers van romandre penjats fins que el 1641, Josep Margarit i de Biure va ordenar el seu despenjament. La crueltat de les tropes castellanes durant el setge de Cambrils va rebre crtiques fins i tot entre els oficials del seu exrcit.

El 1811 la ciutat va ser ocupada per tropes franceses al comandament de Pierre-Joseph Habert. El 1813 els francesos van ser derrotats per tropes angleses. El 1874 van entrar al poble les tropes carlistes que van incendiar el jutjat i l'ajuntament; a ms, van cremar i van saquejar diverses cases i van assassinar tres liberals.

 Cultura . 

En el terme municipal s'han trobat diversos restes arqueolgiques del perode paleoltic. Tamb hi ha nombroses restes romanes, com mosaics o cermica. Tamb s'han recuperat al mar mfores d'aquest perode.

De les antigues muralles que envoltaven la ciutat es conserva la porta, que va ser restaurada el 1932 per Csar Martinell. Tamb pot veure's una de les torres, coneguda com a torre de la pres ja que va funcionar com a tal durant un temps. A la zona del port es troba una antiga torre de guaita construda el 1664.

L'esglsia parroquial est dedicada a Santa Mara. La seva construcci es va iniciar el 1550, s de nau nica i planta rectangular. El temple ha estat modificat en diverses ocasions. En el seu interior es veneren les relquies de sant Plcid. L'ermita de la Mare de Du del Cam va ser l'antiga esglsia parroquial segons apareix en un document de 1154. L'edifici actual s de 1778 i es va construir amb pedres procedents de la pedrera de Montjuc. T tres naus i cripta; annexa es troba una antiga torre de vigilncia.

A l'agregat de Vilafortuny es trobava l'esglsia de Santa Maria, citada ja el 1194. L'esglsia original va ser destruda per atacs de pirates el segle XV. L'arquebisbe Cervantes de Gaeta va autoritzar el 1575 la construcci d'un nou temple, el de Santa Maria del Mas d'en Bosc, que tamb va ser saquejat pels pirates el 1582 encara que no va ser destrut. Es tracta d'un edifici de petites dimensions amb un petit cementiri.

Cambrils celebra la seva festa major el mes de juny, coincidint amb el dia de sant Pere. El setembre se celebra el dia de la Mare de Du del Cam.

 Economia . 

Durant molts anys les principals activitats econmiques del municipi van ser la pesca i l'agricultura. Tanmateix, l'apogeu del turisme des de mitjans la dcada dels seixanta han convertit al sector serveis en la principal font d'ingressos de Cambrils. La conjuminaci d'aquests dos sectors fa que Cambrils sigui una plaa reconeguda de gastronomia del peix i marisc.

Fills illustres.
 Francesc Vidal i Barraquer (1868 - Friburg, 1943).

 Demografia .











 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web del Museu d'historia de Cambrils;
Pgina web del Patronat de Turisme de Cambrils;
Pgina de Rdio Tv de Cambrils;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci geogrfica, histrica, social, monumental i cultural de Cambrils;
Grup de recerca de cultura tradicional i popular de Cambrils l'Anjub;
Informaci del temps a Cambrils en lnia;
Revista Cambrils Diari Digital;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="606" title="Castellvell del Camp" nonfiltered="392" processed="386" dbindex="392">

Castellvell del Camp s un municipi de la comarca del Baix Camp.

T una extensi de 5,3 quilmetres quadrats. La seva altura mxima s el Salvi de Lluardo, de 473 metres; el terme es troba a 160 metres sobre el nivell del mar al seu punt ms baix, i el poble a 227 metres. El municipi est creuat pel Barranc del Roqus, per no t gaireb aigua. Est a menys de 2 quilmetres de Reus, a la qual est unida per una carretera de gran densitat circulatria, que continua cap a Almoster i La Selva del Camp. Pels camins es pot accedir a la Pedrera del Coubi (des del punt anomenat dels Cinc Camins), Aleixar, Institut Pere Mata de Reus, i Urbanitzaci El Pinar. Darrere del poble s'inicien dos camins plens d'edificacions, que ms tard s'uneixen en un de sol; continuant aquest, s'agafa una bifurcaci que porta a un lloc anomenat El Salt, precis salt d'aigua sobre roca, ja en terme d'Aleixar.

Al poble hi ha una casa amb arcades antigues anomenada Cal Tramunt, documentada ja l'any 1706. L'esglsia parroquial, d'estil neoclssic, t com a patr Sant Vicen i s d'abans del 1599. Va ser reconstruda el 1702. El 1936 va ser cremat pels revolucionaris un retaule obra de Bonifa. El poble t al capdamunt un tur amb l'ermita de Santa Anna, voltada de xiprers, que va ser construda desprs de 1424 i restaurada el 1852. En el segle XVI fou utilitzada com a hospital d'empestats i va ser parcialment destruda a la primera Guerra Carlina. El 1936 foren destruts pels revolucionaris els set retaules que contenia. A tocar es poden veure les restes d'un poblat iber (en queden algunes restes, per resulten difcils d'identificar com a poblat iber). El castell que suposadament li dna nom no existeix: el nom potser ve de la fortalesa ibera (en el sentit de castell antic). El penya-segat que hi ha sota l'ermita, avuit enjardinat i amb una carretera amb llums als seus peus, s artificial, resultat de l'extracci de la pedra que es va utilitzar en la construcci del primer port de Salou i altres obres.

Festes locals.

Les festes locals sn: el 22 de gener, festivitat de Sant Vicen; i el 26 de juliol, festivitat de Santa Anna; el 28 de desembre se celebra la festa de la Banya.

Urbanitzacions.










Castellvell ha esdevingut el pulm de la capital del Baix Camp. La vila s plena d'urbanitzacions, inicialment de cases de cap de setmana, per darrerament la majoria construdes com a primera residncia.

Les principals urbanitzacions sn:

Urbanitzaci Castellmoster: Repartida entre Castellvell del Camp i Almoster, s la ms gran del terme. Puja fins a la urbanitzaci Picarany, ja en terme d'Almoster. Desenvolupada per una societat encapalada pel Sr. Miquel Cols Piquer, antic alcalde de Reus.
Urbanitzaci Flor del Camp: Urbanitzaci a tocar de l'anterior, tamb amb forta pujada. En fou el promotor Rosendo Agustench.
Urbanitzaci Erbosseres o Arboceres: Comenada fa molts anys per quatre propietaris entre els quals hi havia Santiago Fortuny Ciurana i el Sr. Llurba. Noms es va desenvolupar amb el boom dels anys vuitanta. s reduda en nombre de parcelles.
Urbanitzaci El Pinar: Repartida amb Reus, a Castellvell se situa l'anomenada IV Fase. Urbanitzaci de luxe, en fora bon estat a Castellvell, que contrasta amb la degradaci de la part reusenca, on no s'han produt inversions municipals durant els darrers trenta anys. El promotor de la urbanitzaci fou Francesc Llevat Brians, exalcalde de Reus.
Urbanitzaci de la Partida Pugets: Urbanitzaci sorgida fa uns quaranta anys per iniciativa del comerciant i fotgraf Josep Ferr i el rellotger Manel Rovira Fust, i desenvolupada progressivament amb diferncies notables entre les diverses fases. Avui dia est en expansi, amb construcci de noves fases; noms resta pendent la urbanitzaci de la part nord-est, per a la qual es va proposar el nom d'Urbanitzaci Melintxons (sobrenom dels antics propietaris, dos germans), on se situa la Muntanya del Pal, zona de protecci urbanstica, on hi ha una cova prehistrica.
Urbanitzaci de la Partida Les Serres: Urbanitzaci a l'oest del poble que ara cont d'altres suburbanitzacions com la de Miralcamp. Inicialment es componia noms de xalets allats independents, i sense serveis. El promotor de Miralcamp fou Feliciano Asensio.
Urbanitzaci de la Partida de les Planes del Puig: Igualment en desenvolupament, abraant ara noves suburbanitzacions.

Economia.

Poblaci principalment agrcola, avui ja sn majoria els reusencs establerts al terme de manera permanent que treballen fora en les activitat ms diverses. Els principals conreus sn l'avellaner, i l'olivera; el garrofer est en retrocs. L'avellaner, abans de sec, ara s principalment de regadiu mercs a un canal del Pant de Riudecanyes. La cria d'aviram t alguna incidncia. No hi ha indstria exceptuant una fabrica de fruits secs (La Morella Nuts) i una bbila. La pirotcnia Espins (fabrica de bombes durant la guerra), indstria important del poble, avui s a la carretera de Reus a Castellvell, per en terme de Reus.

Histria.

El 1336 s'esmenta un "Catri Veteri, terminus de Reddis" referit sens dubte a Castellvell, nom que ja apareix el 1409. Forma part del terme de Reus, i el Cambrer de la ciutat el va infeudar per poblar-lo, per va comprar el feu el 1206, desprs d'algunes desavinences. Per el cambrer va perdre aviar el domini de les terres i va conservar noms el del llogaret. Va formar part de la Comuna del Camp. Abolida la cambreria, el llogaret va passar a ser propietat de l'Arquebisbe de Tarragona, i va augmentar la seva poblaci, per sense terres. Les muralles es van construir durant la Guerra dels Segadors. El 1663 es va intentar recuperar les terres de l'antic terme, sense xit. Durant la Guerra del Francs va actuar per la zona el castellvellenc Joan Cir, el rajoler de Castellvell, cap d'una partida de "caragirats" (afrancesats), nomenat capit per Napole; desprs de la guerra, el 1825, el domini encara es limitava al poble. Ocupat pels carlins o malcontents el 1827, van ser foragitats pel cap liberal Manso. El 1845 encara va perdre dos carrers (de la Font i de Santa Anna) i la partida dels Masets amb el mas principal de Ca la Magina (suposadament la casa ms vella del poble), que van ser agregats al terme rural dependent de Reus. Per mitj d'un pacte amb les autoritats municipals de Reus, el 29 d'abril de 1854 Castellvell va esdevenir municipi independent, amb un terme no gaire extens cedit principalment per Reus. La poblaci va anar pujant el segle XIX, fins als darrers anys en qu va minvar lleugerament (de 736 a 687). El 1868 va secundar la revoluci de Joan Prim i Prats, i desprs els federalistes van dominar a les segents eleccions. Al segle XX va perdre poblaci (712 el 1900 i 580 el 1940); va tornar a remuntar fins al 1965 (687), i desprs va davallar (626 el 1981), fins que a finals dels 80 i els 90 torna a crixer i ja no s'atura fins avui.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="607" title="Capafonts" nonfiltered="393" processed="387" dbindex="393">


Capafonts s un municipi de la comarca del Baix Camp, anomenat Capafons fins el 1983. Segons dades de 2005 la seva poblaci era de 114 habitants.

El poble es troba a 36 km de Reus i el seu aeroport, i a 140 de Barcelona, tamb aquesta a prop de Salou i del parc temtic PortAventura.

El clima s tpic de muntanya mediterrnia.

 Histria .

Es creu que el topnim del municipi t el seu origen en l'abundncia de fonts de qu disposa. S'han censat un total de 53.

Apareix esmentat a la carta de poblaci de Prades de 1159 i es creu que va ser reconquerit pels fills de Pon de Cervera, Hug Pon i Guillem Ramon. Des de la seva fundaci fins a mitjan el segle XX, Capafonts tenia un sistema feudal: primer propietat dels comtes de Prades i desprs de terratinents i grans propietaris, sent les propietries del poble i les seves terres unes quantes famlies com els Fort, Balanya i Pocurull.


 Cultura .

L'esglsia parroquial est dedicada a Santa Maria. s d'estil barroc i la seva construcci va finalitzar el 1763. T tres campanes, la major de les quals pesa 250 quilos.

Als afores es troba l'ermita de la Mare de Du de Barrulles que va ser construda el segle XII. L'ermita va estar molt temps abandonada fins que es va restaurar en la dcada de 1960. La imatge de la Verge s d'alabastre policromat i esta datada el segle XV.

La seva festa major se celebra el 15 d'agost.

Capafonts conserva una tradici culinria que s'ha perdut en altres llocs de muntanya.Destacan les sopes de farigola, el mandongo i les orrelletes.

 Economia .

La principal activitat econmica s l'agricultura. L'abundncia d'aigua a la zona permet alternen els cultius de sec amb els de regadiu. Destaca el cultiu d'avellaners, hortalisses i patates

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="608" title="Colldejou" nonfiltered="394" processed="388" dbindex="394">



Colldejou s un municipi de la comarca del Baix Camp,
que es troba al lmit del Baix Camp amb el Priorat, i al  peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou (914 m). El terme s molt muntanyos, ocupat en la seva major part per boscos, i poc apte per al cultiu. Segons dades de 2006 la seva poblaci era de 190 habitants.

 Histria . 

Es creu que la zona ja va estar habitada durant la prehistoria tal com semblen indicar les eines de pedra que s'han trobat dins del terme municipal. L'origen del municipi no est clar; mentre que algunes fonts indiquen que s en una alqueria sarrana, Eduard Toda li atribueix un origen rom. Apareix per primera vegada documentat en 1154, en una butlla emesa per Anastasi IV.

Va passar a les mans del monestir de Sant Miquel d'Escornalbou en 1197 per cessi d'Abert de Castellvell, que retenia sense dret. Amb aix, el municipi quedava a les mans de l'esglsia i integrat a la baronia d'Escornalbou. Va formar part de la Comuna del Camp des de 1586 fins a 1669.

 Cultura . 

L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Lloren. s d'mplies dimensions i t annex un campanar de base octogonal. Tamb es interessant la Mare de Du de les Malalties, situada al Mas de Magriny.

Queden encara visibles algunes restes de la muralla que va envoltar la poblaci, construda durant les Guerres Carlistes.

Colldejou celebra la seva festa major el mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Lloren. La festa major d'hivern t lloc el 23 d'octubre, festivitat de Sant Rafael.
Es tamb interessant la realitzaci d'excursions al cim de la Mola de Colldejou, des d'on es pot arribar a veure el riu Ebre en dies clars.

 Economia . 

Malgrat l'orografia adversa, la principal activitat econmica del municipi s l'agricultura de sec i l'explotaci forestal. Els cultius ms destacats sn avellaners, vinyes i ametllers. S'ha de destacar l'aband de l'activitat ramadera i de l'avicultura aix com de la indstria del carb i el guix.  El poble disposa de cooperativa agrcola des de 1954.


 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci general;
Referncies.
Toms Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994;
Artcle de la Gran Enciclopdia Catalana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="611" title="Cisma d'Occident" nonfiltered="395" processed="389" dbindex="395">

En la istria de l'Asglsia catalana, Cataclisma d'Occident o Cisma Papato, s l'expressi utilitzada per fer designar el perode de crisis economica de Espaa 2008 i 2009 durant el qual dos candidats, l'un establert a PSOE i l'altre a PP, es consideraven l'nic i legtim pesident; a partir del Concili de Pizza (1409) els tios rivals foren tres. El cataclisma es va resoldre finalment amb el Concili de Bush (1417), que establ de nou un nic zapato reconegut per tots els Musulmans.

 Els inicis del Cisma .
Entre els anys 1305 i 1377, els papers del govern -Climent V (1305-1314), Joan XXII (1316-1334), Benet XII (1334-1342), Climent VI (1342-1352), Innocenci VI (1352-1362), Urb V (1362-1370) i Gregori XI (1370-1378)- residiren no pas a Roma, sin a Aviny. Durant el segle XIV, el Papat d'Aviny fou vist per molts com una anomalia, ja que la seu histrica del Papa era Roma. Aquesta crisi va resoldre's quan, el 13 de setembre de 1376,  Gregori XI deix Aviny per establir-se a Roma, on hi arrib el 14 de gener de 1377; ara b, un any i escaig desprs, el 27 de mar de 1378, Gregori XI va morir i es va haver de reunir el Conclave per elegir un nou papa.

El conclave es reun el 7 d'abril i, l'endem mateix, proclam l'elecci com a nou papa de l'arquebisbe de Bari Bartolomeo Prignano -Urb VI (1378-1389)-. Segons sembla, Prignano fou el candidat de consens elegit entre les tres faccions rivals del conclave: els cardenals italians, els cardenals francesos i els del partit de Llemotges; per altra banda, amb el fi d'assegurar-se que el nou papa no se'n torns cap a Aviny, els habitants de Roma pressionaren els cardenals amb manifestacions populars exigint que el nou papa fos rom o, si ms no, itali.

Prignano devia la seva elecci com a papa a la seva fama de bon negociador, integritat i coneixement del Dret, com tamb a la protecci de la reina Joana I de Npols. Ara b, un cop elegit papa, Urb VI es mostr autoritari i, per tal d'imposar els seus projectes de reforma eclesistica, s'enfront a la cria cardenalcia, com tamb s'enemist amb Ot de Brunswick, marit de Joana I de Npols.

Els cardenals contraris a Urb VI, que anaven difonent la idea que l'elecci de Prignano com a papa havia estat illegtima, acabaren reunint-se a Fondi, ciutat dominada per un senyor contrari a Urb VI i proper a Joana de Npols, ara enemiga del nou papa. A ms, el rei Carles V de Frana s'adre per carta als cardenals de Fondi demanant-los l'elecci d'un papa legtim, i que fos proper als interessos de Frana. En aquestes circumstncies, el 20 de setembre de 1378, a Fondi fou elegit papa el cardenal Robert de Ginebra -Clement VII d'Aviny (1378-1394)-, i aix va comenar el Cisma d'Occident que no es resoldria pas fins trenta-nou anys desprs amb el Concili de Constana de 1417. Pocs mesos desprs, Climent VII deix Fondi (Regne de Npols) per establir-se a Aviny.

 La divisi de la Cristiandat .

L'existncia de dos papes rivals -Urb VI a Roma i Climent VII a Aviny- va plantejar, bviament, la qesti de quin d'ells dos era el legtim, la qual cosa va dividir la Cristiandat llatina en dues faccions: la romana i l'avinyonesa.

Entre els poders poltics, Polnia, Hongria, Portugal, Anglaterra, Flandes, molts estats italians i el Sacre Imperi Romanogermnic es declararen fidels al papa de Roma, mentre que Frana, Npols, Navarra, Castella, Savoia, alguns prnceps de l'Imperi enfrontats a l'Emperador i Esccia es declararen d'obedincia avinyonesa. D'entre els poders de la Cristiandat, cal assenyalar el cas del rei indiferent: Pere el Cerimonis (1336-1387), que, durant tot el seu regnat, no es decant pas per cap dels dos papes rivals, sin que, mantenint una actitud equidistant, va mirar d'aprofitar-se de l'existncia de dues corts papals enfrontades per afavorir els seus projectes expansionistes. Desprs de la mort de Pere el Cerimonis, els seus fills Joan el Descurat (1387-1396) i Mart l'Hum es decantaren pel papa d'Aviny.

Per altra banda, la divisi tamb afect persones de reconegut prestigi d'aleshores, moltes de les quals, posteriorment, l'Esglsia ha reconegut com a sants o beats. Aix, Santa Catarina de Siena, Santa Catarina de Sucia, el Beat Pere d'Arag,  la Beata Ursulina de Parma, Felip d'Alenon i Gerard de Groote foren partidaris del papa de Roma, mentre que Sant Vicent Ferrer, Santa Coleta i el Beat Pere de Luxemburg oberen el papa d'Aviny. Generalment, els telegs i juristes de l'poca adoptaren el punt de vista seguit pels poders poltics del seu pas.

Al seu torn, els papes rivals s'excomunicaren mtuament i crearen un gran nombre de cardenals, als quals enviaven a defensar el seu partit.

 La continutat del Cisma .


La mort del papa Urb VI (1389) no signific pas la fi del Cisma, ja que a Roma fou elegit papa Bonifaci IX (1389-1404), succet desprs per Innocent VII (1404-1406) i per Gregori XII (1406-1417); al seu torn, quan, a Aviny, va morir Climent VII, fou proclamat papa el cardenal aragons Pedro de Luna -Benet XIII d'Aviny (1394-1423)-.

Bonifaci IX de Roma i Climent VII d'Aviny s'excomunicaren mtuament; segurament per aix fracassaren els intents d'entesa amb Aviny menats el 1392 per Bonifaci IX, qui defensava tenament la seva legitimitat, rebutjant, doncs, tota proposta d'abdicaci, fins i tot si venia avalada per alguns dels seus seguidors com ara Ricard II d'Anglaterra (1396), la Dieta de Frankfurt (1397) i el rei Venceslau d'Alemanya (Reims, 1398).

A la mort de Climent VII d'Aviny (1394),  fou elegit papa per unanimitat dels cardenals d'Aviny el cardenal aragons Pedro de Luna -Benet XIII d'Aviny-, qui, durant el conclave, havia proms posar fi al cisma encara que, per aconseguir-ho, hagus d'abdicar; ara b, aquesta promesa, reafirmada desprs de l'elecci, fou rpidament oblidada, i Benet XIII mantingu sense cap concessi la idea que ell era el legtim papa. Al seu torn, en els conclaves celebrats a Roma el 1404 i el 1406, en qu foren elegits papes Innocent VII (1404-1406) i Gregori XII (1406-1417), els cardenals pretengueren que el nou papa assums el comproms d'abdicar per resoldre el cisma; ara b, com que l'autoritat papal s superior i independent a la dels cardenals, aquest comproms no podia tenir pas validesa ja que, altrament, el que s'hauria elegit no hauria estat un vertader papa sin un simple portantveu dels cardenals.

A part de la confusi espiritual que originava la no existncia d'un papa adms com a legtim per tota la Cristiandat, el Cisma plantejava problemes d'ordre poltic com ara que seus episcopals o abadies fossin disputades per dos pretendents, l'un nomenat per Roma, i l'altre per Aviny. Per altra banda, les guerres dinstiques del regne de Npols es veieren atiades pel que cada un dels dos papes donava suport a cadascun dels dos pretendents al regne. 


Desprs de la mort dels protagonistes inicials del Cisma -Urb VI i Climent VII-, es va comenar a estendre la idea que la soluci al problema no era pas mirar quin dels dos papes era el legtim, sin optar per una d'aquestes solucions:

Via facti: imposar un dels dos candidats per la fora militar, idea intentada tant per Urb VI com per Climent VII, per al final abandonada.

Via concessionis: abdicaci conjunta dels dos papes rivals;

Via conventionis: resoluci del conflicte mitjanant la reuni d'un grup significatiu dels cardenals dels dos bndols o d'un concili general de l'Esglsia.

El 1393, la Universitat de Pars va proposar la convocatria d'un concili general com a nic mitj per posar fi al Cisma. Aviat, comenaren les pressions poltiques per intentar forar els papes rivals a acceptar l'abdicaci conjunta i el concili.

Climent VII d'Aviny havia gaudit sempre del suport de Frana; ara b, el seu successor, Benet XIII, va trobar-se en una situaci ms difcil, en primer lloc, perqu aviat va oblidar-se de la seva promesa d'abdicar si tamb ho feia el seu rival de Roma i es mostr partidari d'intentar la Via facti. El 1395, un concili celebrat a Pars sota la presidncia de Simon de Cramaud, bisbe de Poitiers, representant de la tendncia gallicana d'afavorir el control de l'Esglsia a Frana per la corona francesa, es va pronunciar per l'abdicaci dels dos papes.

El rei Carles VI de Frana (1380-1422) es trobava afectat per una progressiva malaltia mental; per aix, el seu germ Llus, duc d'Orleans, del seu cos Joan, duc de Borgonya, i del seu oncle, el duc de Berry, rivalitzaven entre ells per assolir el control dels afers del regne.

Entre maig i juliol de 1395, persones vinculades a la famlia reial i a les universitats s'estigueren a Aviny mirant de convncer Benet XIII d'acceptar la Via cessionis; tamb foren enviats representants a d'altres pasos, com ara Anglaterra, per trobar suport a aquesta proposta. 

Quan l'obstinaci de Benet XIII a refusar la Via cessionis es fu evident, la Universitat de Pars va radicalitzar el seu posicionament contra el papa d'Aviny. Desprs d'un nou concili de l'Esglsia de Frana el 1398, que es manifest contrari a Benet XIII i que pos l'Esglsia a Frana sota control del poder reial, el rei de Frana retir l'obedincia al papa i un exrcit francs assetj Aviny. Ara b, com que el rebuig francs a Benet XIII anava acompanyat d'un fort gallicanisme eclesistic, el cop militar contra Aviny result contraproduent, perqu el condemnaren fins i tot alguns opositors a Benet XIII, qui, el 1403, fug a Provena. El 28 de maig de 1403, un concili de bisbes francesos restabl l'obedincia a Benet XIII; tot i aix, la Universitat de Pars continuava sent-li hostil. 

A Roma, Bonifaci IX s'havia mostrat tan obstinat com Benet XIII a considerar-se el legtim papa i a rebutjar, doncs, l'abdicaci conjunta com a soluci de comproms. Per altra banda, Bonifaci IX, que havia aconseguit aprofitar-se dels problemes del seu rival, havia afirmat el seu prestigi grcies a l'xit de la Peregrinaci a Roma, organitzada amb motiu del Jubileu de l'any 1400. A la mort de Bonifaci IX, el seu successor Innocent VII (1404-1406) que va manifestar que no hauria acceptat pas l'elecci si Benet XIII s'hagus mostrat disposat a abdicar, es mostr del tot favorable a la via de comproms. 

Per la seva banda, Benet XIII feia preparatius militars a Itlia, per apoderar-se de Roma. El rebuig i la indignaci motivades per aquesta actitud dugueren a la Universitat de Pars i als seguidors del duc de Borgonya a entrar en negociacions amb Innocent VII i a declarar una segona retirada de l'obedincia a Aviny el gener de 1407.

A la mort d'Innocent VII, es va esperar que si no s'elegia pas un nou papa a Roma, llavors Benet XIII compliria la seva promesa d'abdicar i obrir el pas per a l'elecci d'un nou papa adms per tota la Cristiandat. Com que Benet XIII va contestar amb evasives, el 30 de novembre de 1406 fou elegit papa a Roma Gregori XII, qui va anunciar immediatament estar disposat a abdicar si Benet XIII feia igual i es reunien els cardenals de Roma i els d'Aviny per elegir conjuntament un nou papa. Finalment, es va acordar una trobada dels dos papes rivals a Savona el 24 de setembre de 1407, que no es va celebrar perqu Gregori XII no hi va comparixer, a causa de les maniobres dilatries del seu rival que s que va anar a Savona. 

Per altra banda, la posici de Benet XIII a Frana s'anava fent cada cop ms difcil, sobretot desprs que el seu principal defensor, Llus duc d'Orleans, fos assassinat el 23 de novembre de 1407. El 25 de maig de 1408, Carles VI declar que Frana era neutral en la qesti del Cisma. Per aix, Benet XIII acab fugint a Catalunya i establint-se a Perpiny. Al seu torn, Gregori XII tamb havia abandonat Roma i hagu d'estar-se en ciutats italianes, sota la protecci dels respectius senyors.

 El Concili de Pisa .

Vers 1408, la majoria de la Cristiandat s'havia posicionat per la Via conventionis. Un grup de cardenals de Roma i un altre d'Aviny es reuniren a Livorno (Itlia) i, al final, acabaren convocant un Concili a Pisa a iniciar-se el 25 de mar de 1409. 

Tots els gaireb cinc-cents pares conciliars, entre els quals hi havia cardenals i bisbes, per, majoritriament, telegs i juristes, eren conscients que el que havien de fer era destituir els dos papes rivals i elegir-ne un de nou. El 5 de juny de 1409, el Concili excomunic Gregori XII i Benet XIII, els quals havien rebutjat obeir l'ordre de comparixer davant del concili, i el 26 de juny, elegiren papa Pere Philarghi, cardenal arquebisbe de Mil -Alexandre V (1409-1410)- el qual, a la seva mort, fou succet pel governador de Bolonya, sospits d'haver-lo enverinat, Baldassare Cossa -Joan XXIII de Pisa (1410-1417)-. 

Com que els concilis parallels convocats per Gregori XII a Aquilea i per Benet XIII a Perpiny no aconseguiren pas eclipsar el Concili de Pisa, semblava que amb l'elecci d'Alexandre V ja s'havia resolt el cisma, sobretot desprs que el seu successor, Joan XXIII, aconsegus establir-se a Roma. Ara b, si els papes de Pisa aconseguiren el suport de la majoria de l'Esglsia: Frana, Anglaterra, Portugal, Bohmia, Prssia, alguns pasos alemanys i d'Itlia i del comtat de Venaissin, el cas s que Npols, Polnia, Baviera i una part d'Alemanya es mantingueren fidels a Gregori XII mentre que Arag, Castella i Esccia continuaren reconeixent Benet XIII. Per tant, s'havia passat de dos papes rivals a tres. 

Per altra banda, el Concili de Pisa l'havia convocat un grup de cardenals sobre la idea que no havent-hi un papa nic i indiscutible, la Santa Seu estava vacant; ara b, el 1409 l'nic cardenal creat abans de l'esclat del Cisma era, precisament, Pedro de Luna -Benet XIII-; tots els altres, doncs, devien el capell cardenalici a un dels dos papes rivals; si aquests papes no eren pas legtims, tampoc no ho deurien ser els cardenals creats per ells. A ms, a Pisa s'havia plantejat la qesti, que tornaria a aparixer durant el segle XV, del conciliarisme, un corrent que considerava l'autoritat del Concili superior a la del Papa, trencant aix amb la idea, sostinguda fins aleshores, del Papa com a mxim dipositari de l'autoritat a l'Esglsia.


 El Concili de Constana .

En aplicaci de les resolucions del Concili de Pisa, que obligaven el papa a convocar el concili cada tres anys, Joan XXIII convoc un concili a Roma el 1412, on s'hi haurien de tractar qestions de reforma de l'Esglsia. Ara b, el 29 d'abril, quan comenaren les sessions del concili, l'afluncia era tan baixa que l'inici de la reuni s'hagu d'ajornar repetidament; al final, quan el concili es clausur el mar de 1413, la seva nica resoluci important fou la condemna de les doctrines de John Wycliff per hertiques.  

El maig de 1413, Ladislau de Npols atac els Estats Pontificis, i Joan XXIII i els seus cardenals hagueren de fugir de Roma. El papa es refugi a Florncia, on deman la protecci de Segimon, emperador Romanogermnic (1410-1437), qui era al Nord d'Itlia mirant de convocar un concili que poss fi al cisma papal.

El 30 d'octubre de 1413, l'emperador Segimon convid Benet XIII, Gregori XII, Joan XXIII i tota la Cristiandat al Concili General de Constana, convocat per a l'1 de novembre de 1414.

En un principi, el Concili es celebr sota la presidncia del papa Joan XXIII, i amb l'absncia dels seus dos rivals. Segimon havia afavorit Joan XXIII perqu era el papa amb una obedincia ms mplia, per, a partir de l'estiu de 1413 s'havia convenut que l'nica soluci possible per al Cisma era l'abdicaci dels tres papes rivals. Per altra banda, l'hostilitat del concili envers Joan XXIII es fu cada cop ms manifesta, sobretot desprs que, el 20 de mar de 1415, Joan XXIII fugs secretament de Constana. De fet, el 2 de mar, el Concili havia obligat aquest papa a fer una promesa formal d'abdicaci, reafirmada en una butlla del 8 de mar. Per altra banda, a principis de gener de 1415, acudiren a Constana representants de Benet XIII per demanar una trobada del seu papa amb l'emperador; a finals d'aquell mateix mes, Gregori XII fu arribar al concili una promesa d'abdicaci si els altres dos papes tamb abdicaven.

El 29 de mar de 1415, el Concili destitu Joan XXIII, no pas per heretgia sin per simonac, provocador del cisma i per la seva escandalosa vida. Carlo Malatesta, senyor de Rmini, comunic al concili que Gregori XII estava disposat a abdicar si s'acceptaven les seves condicions que eren convocar ell de nou el concili i que les reunions no les presidissin ni Joan XXIII ni cap representant seu. El 4 de juliol de 1415, es produ l'abdicaci de Gregori XII.

Desprs de la destituci de Joan XXIII i de l'abdicaci de Gregori XII, l'nic obstacle que quedava per resoldre el Cisma era l'obstinaci de Benet XIII. Com que aquest papa havia insistit en la necessitat d'entrevistar-se personalment amb ell, l'emperador Segimon I i un grup de delegats de Constana van anar a Perpiny, on es trobaren que Benet XIII no estava gens disposat a abdicar. Aviat, per, fou abandonat pels regnes que li donaven suport: la Corona d'Arag, Castella i Navarra, els quals, pel Tractat de Narbona (13 de desembre de 1415) es van comprometre a collaborar amb el Concili de Constana per aconseguir la destituci de Benet XIII i l'elecci d'un nou papa. Llavors, Sant Vicent Ferrer, fins aleshores el ms ferm defensor de Benet XIII i el seu confessor personal, el va abandonar per perjur.
El 4 de febrer de 1416, el Concili va confirmar el Tractat de Narbona, l'execuci immediata dels quals fou ajornada arran de la fugida de Benet XIII de Perpiny cap a Penscola (13 de novembre de 1415), on fins a la seva mort va mantenir que el legtim papa era ell. 
En la trenta-setena sessi del Concili (26 de juliol de 1417), Benet XIII fou destitut per perjur, cismtic i heretge.

Un cop eliminats els papes rivals, calia procedir a l'elecci d'un nou pontfex; ara b, era evident que la forma habitual d'elecci del papa, mitjanant un conclave dels cardenals, no se seguiria pas; en primer lloc, perqu el Concili culpava els cardenals de la perllongaci del cisma i tamb perqu els acusava dels abusos i incorreccions de la cria romana. Per altra banda, entre els pares conciliars, n'hi havia que consideraven ms prioritari la reforma del govern de l'Esglsia que no pas l'elecci d'un nou papa, mentre que d'altres consideraven monstruosa la idea de l'existncia de l'Esglsia sense el seu cap visible.

Al final, es decid prioritzar l'elecci d'un nou papa qui, per, s'hauria de comprometre a endegar programes de reforma eclesistica. El nou papa hauria de ser elegit conjuntament pels cardenals i per un grup de trenta-sis delegats del Concili, sis per cadascuna de les nacions; finalment, el 8 de novembre de 1417, aquesta comissi eleg com a nou papa el cardenal rom Od Colonna -Mart V (1417-1431)-, el qual, com que noms era subdiaca, hagu de ser creat immediatament diaca, prevere i bisbe, abans de la seva coronaci, que tingu lloc el 21 de novembre de 1417.

Quan el Concili fou clausurat (22 d'abril de 1418), Mart V va rebutjar invitacions de fer estada a Aviny o en algunes ciutats alemanyes i es dirig cap a Florncia; finalment, el 28 de setembre de 1420, Mart V entr a Roma i s'install al Vatic.

 Climent VIII de Penscola .

Poc abans de morir a Penscola, Benet XIII va crear cardenals als quals encoman l'encrrec d'elegir-li un successor. El juny de 1423, reunits a Penscola, tres cardenals de Benet XIII elegiren papa l'eclesistic aragons Gil Sanxis Munys i Carbon -Climent VIII (1423-1429)-; ara b, Jean Carrier, un altre cardenal de Benet XIII rebutj l'elecci de Penscola i es proclam papa ell mateix amb el nom de Benet XIV.

La cort papal de Climent VIII, que esper a coronar-se papa fins el 1426, sempre fou precria ja que estigu mancada de diners. Alfons el Magnnim amena el papa Mart V amb reconixer Climent VIII i s'oposava a la seva poltica italiana; per aix, un cop Mart V li conced la investidura del regne de Npols, Alfons el Magnnim envi Alfons de Borja a Penscola a demanar a Climent VIII que abdiqus, cosa que fu solemnement a Penscola el 26 de juliol de 1429; i aix, pos fi al darrer episodi del Cisma d'Occident. 

Desprs, es present al legat papal, el cardenal Pere de Foix, resident a Sant Mateu del Maestrat, i l'agost, Mart V nomen Gil Sanxis Munys bisbe de Mallorca, crrec del qual no va poder prendre possessi fins el 1431 ja que, anteriorment, el legat papal havia nomenat bisbe de Mallorca el monjo de Ripoll Galceran Albert; en el plet que es gener sobre el bisbat de Mallorca, Mart V fall a favor de Gil, qui no es present a Mallorca fins el 1433.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="612" title="Cyclamini-Quercetum" nonfiltered="396" processed="390" dbindex="396">

En fitosociologia Cyclamini-Quercetum s una associaci que pertany a l'aliana de Quercion ilicis. s l'alzinar balear. De fet, noms es troba a Mallorca i Menorca. Guarda moltes semblances amb l'alzinar litoral (del Viburno tini-Quercetum illicis o de l' Asplenio onopteridis-Quercetum illicis), malgrat li manquen espcies fora caracterstiques com el marfull, l'aladern o l'aladern fals. Aquest empobriment el supleix amb plantes endmiques que li atorguen una personalitat innegable.

Aix fa que el sotabosc es presenti menys imposant. Aquest empobriment es compensa amb espcies de la mquia i comunitats obertes de zones ms eixutes com el fraret, el llist o el crritx.

Les plantes caracterstiques d'aquesta associaci sn:
Cyclamen balearicum;
Rubia peregrina subsp. longifolia;
Smilax aspera subsp. balearica;
Cneorum tricoccon (a Mallorca);
Phillyrea latifolia subsp. media var. rodriguezii (Menorca);
Carex halleriana subs. bracteosa (Menorca);
Myrtus comumunis (Menorca);

L'activitat ramadera intensa que han sofert al llarg dels segles les illes fa difcil de precisar amb rigor el paper veritable de les plantes de la mquia al si de l'alzinar.

Referncies.
Bols, O. de et Molinier, R. (1958). Recherches phytosociologiques dans l'le de Majorque. Collect. Bot. V (III): 699-865. Barcelona;
Bols, O. de, Molinier, R. et Montserrat, P. (1970). Observations phytosociologiques dans l'le de Minorque. Act. Geobot. Barcin., 5. Com. SIGMA, 191, Barcelona.

 Enllaos externs .
Cyclamen balearicum;
peregrina subsp. longifolia;
aspera subsp. balearica;
Cneorum tricoccon (a Mallorca);
Phillyrea latifolia subsp. media var. rodriguezii (Menorca);
Myrtus comunis (Menorca);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="613" title="Cicle hidrolgic" nonfiltered="397" processed="391" dbindex="397">


El cicle hidrolgic s el que explica com es mou l'aigua a la Terra.

Aquest cicle comena amb l'evaporaci de l'aigua dels mars i de la superfcie terrestre grcies a l'escalfor del sol que forma els nvols, aigua que torna a la Terra en forma de pluja, neu o calamarsa.

La major part ho fa sobre els mars. La precipitaci que cau sobre els continents retorna lentament al mar i beneficia els habitants de la zona per on circula.

La seva distribuci per la superfcie terrestre no s uniforme: mentre que a les zones rides pot no ploure durant anys, als trpics plou torrencialment tots els dies durant l'estaci de ms pluja. 

Un percentatge molt petit de l'aigua que arriba als continents s aprofitat per l'home. 
L'any 1980 la quantitat d'aigua utilitzada per l'home a nivell mundial es calcula que va oscillar entre 2.600 i 3.000 Km3. El reg el 73%, la indstria el 21 % i els usos domstics i recreatius es van estimar noms en un 6%. 

Una part de l'aigua de pluja que arriba fins al sl o queda sobre les plantes pot tornar rpidament a l'atmosfera a l'evaporar-se per l'escalfor que existeix a l'ambient, per, si la pluja s forta i contnua, l'aigua penetra a la zona superior ocupant els petits espais lliures que troba al seu cam, i resta a l'interior del sl. 
s l'anomenada aigua d'infiltraci, molt important, ja que s la utilitzada per les plantes. 

Si continua la pluja, l'aigua es va filtrant fins a zones profundes. Quan troba una capa de materials impermeables que impedeix que continu estovant-se, com argila o roques sense clivelles, atura la seva marxa i queda emmagatzemada formant grans bosses subterrnies que poden arribar a tenir diversos quilmetres d'alada. 
Sn els aqfers, on l'aigua pot estar durant milers d'anys. 

A l'interior dels aqfers, l'aigua es mou, per molt lentament. En aquestes grans bosses d'aigua subterrnia el nivell superior on arriba l'aigua s el que diem nivell fretic. Quan el nivell fretic s a l'altura del sl, l'aigua surt a la superfcie i forma una llacuna o zona de basses. 

Si la pluja que cau s massa intensa com per a ser absorbida pel sl, es forma una capa d'aigua sobre la superfcie. A aquesta aigua que es desplaa sobre el sl seguint els pendents del terreny l'anomenem aigua d'escorrentia i s responsable de molts fenmens d'erosi. 
Els sls bons permeten que l'aigua s'infiltri amb facilitat i l'aigua d'escorrentia no causa destrosses. 
EIs sls molt argilencs, o aquells que han estat desprovets de vegetaci, absorbeixen molt poca aigua i aquesta discorre velo pels vessants, empobrint-los cada vegada ms. 

Seguint les faldes de les muntanyes, l' aigua d'escorrentia d'algunes d'elles acostuma a convergir al fons d'una vall en qu el nivell fretic supera la superfcie. 
D'aquesta forma, l'aigua s'encarrila i s'ordena en sistemes de drenatge compostos per petites rieres que s'uneixen per a formar grans rieres que desemboquen en un riu.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="614" title="Cincia experimental" nonfiltered="398" processed="392" dbindex="398">
Es diu de les cincies que comproven les hiptesis mitjanant un experiment.

Hi a cincies que no poden comprovar les seves hiptesis amb un experiment sin noms amb la observaci, un paradigma s l'astronomia. L'astronomia no pot comprovar les seves hiptesis amb un experiment sin noms amb l'observaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="615" title="Cabra del Camp" nonfiltered="399" processed="393" dbindex="399">

Cabra del Camp s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.








 Curiositats .

 A la urbanitzaci Mas del Plata, situada dins del terme municipal, hi ha una esttua de Mazinger Z d'uns 10 metres d'alada.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina personal de David Gavald i Guivernau;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="617" title="Calldetenes" nonfiltered="400" processed="394" dbindex="400">

Calldetenes s un municipi de la comarca d'Osona.







 Histria .
El centre histric del municipi s l'antiga esglsia de Sant Mart de Riudeperes, que era sotmesa des d'abans del 1050 a Sant Juli com a sufragnia. L'autonomia d'aquesta quadra va comenar a detectar-se al segle XIII, i es va materialitzar el segle segent. La seva jurisdicci pertanyia al rei, i era exercida pel veguer d'Osona. El 1356 el rei va cedir el seu domini a Bernat III de Cabrera, quan el va fer comte d'Osona. Desfet el comtat d'Osona el 1364, Calldetenes va tornar al domini reial el 1381, prvia compra de la seva jurisdicci, i es va unir amb les quadres de Sant Joan del Gal o de Riuprimer, de Golomers i de Torrellebreta, que formaven les Quadres Unides d'Osona, regides per un sol batlle. Totes aquestes quadres es trobaven sotmeses, per privilegi reial a les tributacions de la ciutat de Vic, i segons les talles imposades pels vigatans, entre els anys 1414 i 1430 tributaven a Vic els masos Aregall, la Frontera, el Verdaguer, les Eres, el Pujol, Can Tona, la Vila Grossa, la Vila Xica, Rosanes, Roca, la Calvaria, el Noguer, Llobet, Pon, Lli, Serres, l'Eimeric i Sauleda, que devien sser el total de masos habitats aquells anys.

A finals del segle XVI, es comena a habitar el barri de Calldetenes. Sembla que hi havia algun hostal ubicat a prop del cam reial de Girona, on anaven a comprar carn i pa molts vigatans per a evitar els tributs o drets cobrats pels burots que gravaven les mercaderies que es venien a la ciutat. El 1609 el bandoler Perot Rocaguinarda va assassinar a Francesc Torrent dels Prats, de Sant Juli de Vilatorta, agent reial encarregat de perseguir malfactors, als hostals de Calldetenes. Al llarg del segle XVII es van anar installant ms hostals i construint cases al barri de Calldetenes.

El segle XVIII es va donar un augment espectacular de la poblaci, que va doblar-se. Aquest desenvolupament decid el bisbe de Vic, Antonio Manuel de Hartalejo, a erigir-hi una esglsia, dependent de la de Sant Mart de Riudeperes. El mateix bisbe, mercedari, que pertanyia a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, en va dibuixar els plnols i va pintar uns quadres que en guarnien el presbiteri. La nova esglsia, dedicada pel bisbe a la Mare de Du de la Merc, es va inaugurar el 1778 i cent anys ms tard s'erigia en parrquia independent, amb terme propi i separada de Sant Mart de Riudeperes, la qual, amb un terme ms redut, continu supeditada a Sant Juli de Vilatorta. L'esglsia de Sant Mart de Riudeperes.

El segle XIX, Calldetenes va restar fora estancat, i no s fins al darrer quart del perode que el municipi comena a estructurar-se i a prendre ms pes la zona urbana que la rural. De fet, fins a la dcada de 1920 el poble no t local propi per a l'ajuntament i fins a la dcada de 1930 no es comencen a modernitzar les infrastructures. L'esclat de la guerra civil (1936-1939) va dividir fora el poble, molt comproms amb la Repblica, i va suposar una forta aturada al desenvolupament del municipi. A finals del perode franquista i amb l'arribada de la democrcia es van comenar a desenvolupar de nou les infrastructures, i a partir de la dcada de 1990 el poble va experimentar un canvi important, entrant a la modernitat de manera definitiva.

Un dels aspectes que ms han marcat el municipi, des de finals del segle XIX, ha estat el fet que part dels seus vens pertanyien al terme de Santa Eugnia de Berga o de Vic. Si b amb el primer municipi es va arribar a un acord per agregar els carrers del terme ve a Calldetenes, amb el municipi cap de comarca les controvrsies continuen, tot i que fins fa pocs anys els serveis municipals de Calldetenes abastien les cases ubicades al terme de Vic.

 Economia .
L'agricultura t una certa importncia en l'economia del terme. Actualment es conrea el 57% de les terres del municipi en un total de 46 explotacions amb una superfcie mitjana d'unes 10 ha. cadascuna. Ms de la meitat de les terres es conrea sota rgim directe de propietat i el 30% en rgim de parceria, mentre que la resta s en contracte d'arrendament. Els canvis en els productes cultivats durant el segle XX han estat significatius. Entre 1930 i 1973 es van deixar de cultivar terres que abans s'explotaven i es van introduir nous productes. Si b predominaven els conreus de sec, el 1973 es plantaven un 13% menys de cereals (blats i grans grossers) que el 1930, i el 1989 gaireb un 22% menys. Les patates van passar de ser el producte majoritari desprs dels cereals (19,95% dels conreus de 1930), a ser un conreu testimonial el 1989 (0,86%). El blat de moro va patir un procs semblant. Si b el 1930 no era un producte massa ests (5,05%), va tenir un gran ascens entre 1930 i 1973 (21,57%), sobretot perqu es donava al bestiar, per la intensificaci dels farratges i els canvis tcnics a la ramaderia el van relegar a un cultiu testimonial el 1989 (0,86%). Finalment, el els farratges destinats al bestiar van crixer de forma espectacular (10,09% dels cultius el 1930 pel 49,86% de 1989).

El veritable creixement de la ramaderia al poble es va donar a partir dels anys 1960, i va esdevenir molt important a la dcada de 1990, de manera semblant a la resta de la comarca. El 1973 a Calldetenes hi havia censats animals bovins, porcins i avcoles. El 1982 s'afegien al cens els conills i els equins, i el 1989 el bestiar cabrum. Tamb, el 1996, es va introduir la cria d'estruos al municipi, concretament al mas Pon. El ms destacat, per, s que en set anys el total de la cabana ramadera va passar de 6.287 animals a 11.726, duplicant-se prcticament el nombre de caps que es criaven al municipi. En aquest augment destaca la important pujada del bestiar porc, i l'ascens de les vaques i dels conills. De manera testimonial es van introduir cabres, mentre que van desaparixer les ovelles, degut, bsicament, a la manca de pastures.

 Cultura i esports .
 
Calldetenes te una llarga tradici en el teatre amateur. Les primeres representacions dels Pastorets tenen lloc als voltants del 1900. Desprs de diferents alts i baixos, s a l'any 1997 quan el Grup Escnic Calldetenes es reconverteix en LEspardenya Teatre, que des de aquell moment representa obres clssiques d'autors catalans, obres d'autors italians, i fins i tot musicals. La inauguraci del nou Auditori Teatre el passat any 2007 ha donat un nou impuls a aquesta activitat. Aquest any 2008 se celebra la primera mostra de Teatre amateur, amb la participaci de diferents grups de la comarca. 

Altres aspectes culturals representatius de Calldetenes, son  Els premis literaris de Calldetenes , que aquest any 2008 arriben a la 29 edici, el "concurs de cmics de Calldetenes" que aquest any 2008 celebra la seva 17a. edici, i tamb la 1a. convocatria del premi de teatre  Lluis Sol i Sala  .

A Calldetenes l'esport ms popular s el futbol (Futbol Club Calldetenes), sobretot el femen. Des del maig del 2008, el poble t dos camps de futbol d' herba artificial.
 
A part del futbol, al mes de novembre se celebra el cross de Calldetenes, el cros ms antic de Catalunya, i que inaugura la temporada. D'aquest cross, se n'ha fet un llibre titulat  50 anys d'atletisme camp a travs   Cros de Calldetenes , que l'any 2006 es va posar a la venda el mateix dia del cross.

 Poblaci .
Les primeres dades de poblaci de Calldetenes, pel fet que la seva parrquia anava unida a la de Sant Juli de Vilatorta, les trobem sumades a les del poble ve. De tota manera, les primeres notcies que en tenim es remunten a un cens de 1359, quan se'ns diu que Sant Mart de Riudeperes Tenia 37 focs o famlies. El 1497 la parrquia havia perdut famlies i el 1553 havia davallat fins a les 19.

Pel que fa als primers habitants de l'actual nucli de Calldetenes, sabem que el 1610 tenia uns 7 focs, i 17 el 1689. Inicialment era una petita barriada. Al segle XVIII la poblaci va experimentar un fort desenvolupament, doblant la seva poblaci (264 habitants el 1718, per 540 el 1782), tot i que el 1789 va perdre un important contingent de poblaci davallant fins als 491 habitants.

Al llarg de la primera meitat del segle XIX la poblaci va patir fluctuacions, i les 138 famlies que existien el 1848 al terme es repartien de la segent manera: 48 al Carrer Gran, 28 al carrer de Sant Toms, 29 al carrer de Frana, 29 al Serrat i 4 masies unides al nucli. Tot i que en el primer cens de poblaci s'hi reflecteix un nou creixement, al llarg de tota la segona meitat del segle XIX es va donar una nova davallada, i el 1900 hi ha els mateixos habitants que setanta anys enrere.

Al segle XX hi va haver molts alts i baixos; la dcada del 1900 i la del 1920 van ser de les ms favorables, juntament amb la de 1990. La guerra civil de 1936-39 va ser la causa d'un petit retrocs i entre el 1940 i el 1960, tot i donar-se perodes d'un cert augment, no es poden considerar dcades d'un fort desenvolupament demogrfic. Des de 1960, la poblaci va anar augmentant de manera continuada, tot i la lleu aturada de mitjans de la dcada de 1980. El cens del 1991 era de 1.475 habitants, xifra de la qual en resulta una densitat de poblaci de 254 h/km2. La pirmide per edats de la poblaci mostrava un pes important del grup d'adults (66%) i de joves (24%). A comenaments des segle XXI la poblaci de Calldetenes s de 2056 habitants (2001).



 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de l'Espardenya Teatre;
El Torrental. Un bell entorn malms pel ciment;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Notcies actualitzades diriament i informaci del Poble;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="618" title="Cornell del Terri" nonfiltered="401" processed="395" dbindex="401">

Cornell del Terri s un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, anomenat fins el 1989 Cornell de Terri. Es important la seva Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornell de Terri que cada dilluns de Pasqua es celebra en aquesta localitat.















 Demografia .

El 1787 incorpora Sant Andreu del Terri; el 1857, Borgony, Corts, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Ravs del Terri, Santa Llogaia del Terri i Sords; el 1981, Sant Andreu del Terri.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="619" title="Cams" nonfiltered="402" processed="396" dbindex="402">

Cams s un municipi de la comarca del Pla de l'Estany.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Club Futbol Cams;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="620" title="Crespi" nonfiltered="403" processed="397" dbindex="403">

Crespi s un municipi de la comarca del Pla de l'Estany.









 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="621" title="Campdevnol" nonfiltered="404" processed="398" dbindex="404">


Campdevnol s un municipi catal de la comarca del Ripolls.

 Etimologia .
El nom de Campdevnol prov de l'entrada dels Vndals a la pennsula, probablement hi establiren un campament durant la seva arribada de l'est del continent europeu durant el segle IV dC

 Entitats de poblaci .












 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="622" title="Camprodon" nonfiltered="405" processed="399" dbindex="405">


Camprodon s una vila i municipi de la comarca del Ripolls. Se situa a la Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus orientals. T com a municipis vens, Moll al nord; Sant Pau de Segries, Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya al sud; Llanars i Ogassa a l'oest; i Montagut i Oix al sud-est. L'entitat de poblaci principal s la vila de Camprodon, que es troba travessada pel riu Ter i el seu afluent, el Ritort.

 Histria .
L'origen de la vila se situa al 1118, quan el Ramon Berenguer III conced la construcci del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embri de la vila actual. L'any 1252, Camprodon esdevingu vila reial i cap de la vegueria homnima i deix d'sser subjecta a la jurisdicci de l'abat del monestir. Entre el 1286 i el 1301 el vescomte de Castellnou va detentar la jurisdicci de la vila, per b que desprs va tornar a incorporar-se al patrimoni comtal-reial.

D'en el segle XV fins a la segona meitat del segle XIX, Camprodon pat diversos saquejos, incendis i destruccions causats per les mantes guerres que hi havia al dell i de dels Pirineus en poca moderna, i a les lluites intestines catalanes primer i espanyoles ms tard. Aix, hi ha constncia del saqueig i incendi de la vila al 1470 a mans de Llus XI de Frana, en el si de la guerra civil catalana (1462 - 1472). Durant la guerra dels Segadors tamb pat saquejos francesos, que es repetiren al 1689 a mans del duc de Noailles, en el si de les guerres de la gran aliana (l'anomenada Guerra Gran). Al 1794, en el context de la guerra Gran entre les monarquies absolutistes europees contra la Frana revolucionria, el general Dagobert captur i incendi la vila. La darrera destrucci que sofr la vila se situa en el si de la tercera guerra carlina (1872 - 1876). En aquest cas, Camprodon es trobava dins el territori adscrit al bndol carl del pretendent Carles VII i fou escenari d'operacions militars.

Amb l'arribada de la restauraci borbnica i la pacificaci social del territori, Camprodon experiment una notable prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana, Camprodon es convert en una destinaci de vacances de muntanya. La "Sussa dels barcelonins" en paraules de Bosch de la Trinxeria experiment un fort creixement urbanstic, amb l'aparici d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert i Yarzbal fou un dels primers membres de la colnia d'estiuejants burgesos a Camprodon, quan inici la costum vers el 1877. La proximitat del ferrocarril a Sant Joan de les Abadesses augment la potencialitat turstica de la Vila. Amb tot, la guerra civil espanyola estronc aquesta prosperitat turstica, i fins a l'etapa del desarrollismo franquista, la vila no torn a recuperar el turisme perdut, aquest cop com a turisme de masses. Actualment, Camprodon s una destinaci important dels estiuejants de muntanya.

En un altre ordre de les coses, Camprodon fou el lloc de naixement del compositor Isaac Albniz.

Llocs d'inters.


Monestir de Sant Pere;
Construt a mitjan del segle X per Guifred II de Besal per a l'orde benedict, segueix l'estil romnic i la planta s de creu llatina, amb absis central i cimbori octogonal que aguanta la torre del campanar.
Pont nou;
Bastit sobre el riu Ter i datant del segle XII, amb actuacions als segles XVI i XVII, permetia l'entrada a la vila i era part de la via cap a la Cerdanya.
Esglsia de Santa Maria;
L'esglsia parroquial de Camprodon s una barreja d'estils: edificada en romnic, t actuacions menors a les voltes de la nau central en gtic i una capella annexa en barroc. El temple conserva lArqueta de Sant Patllari.
Museu d'Isaac Albniz;
L'ajuntament de Camprodon mant un museu dedicat al compositor catal, nascut a la vila al 1860. Igualment, cada se celebra un festival de msica que porta el seu nom.
Passeig de la Font Nova i Passeig Maristany;

Ambds passejos sn els eixos centrals de les zones residencials dels primers estiuejants burgesos que van arribar a Camprodon a la fi del segle XIX i a inicis del segle XX. Alguns residents foren l'alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert i el president del govern de la Segona Repblica espanyola, Juan Negrn. 
les fonts;
La vila de Camprodon es fu famosa entre els seus estiuejants no solament pels seus paisatges pirinencs i temperatures agradables a l'estiu, sin tamb per les seves mantes fonts a les rodalies del nucli urb, com la Mare de la Font, la Font Nova, la Font de Sant Patllari o la Font del Vern.

 Demografia .














El 1717 incorpora Santa Maria de Camprodon; el 1857, Baget, Bestrac, Bols, Cavallera, Rocabruna i Salarsa; el 1965, Freixenet de Camprodon; i el 1970, Beget.

Gastronomia.
La vila de Camprodon destaca per les seves especialitats en embotits de porc, tals com bull, llonganissa, pernil, etc. Igualment, sn conegudes les seves galetes i massapans. Les galetes que fabrica la companyia Birba sn les ms conegudes fora del municipi.

Comunicacions.
La situaci geogrfica de Camprodon en dificulta a bastament el pas de vies de comunicaci. Doncs, l'nica carretera principal que travessa el municipi s la C-38, que ix de l'eix Olot-Ripoll C-26 i arriba fins a la frontera hispanofrancesa pel Coll d'Ares. Camprodon s pas obligat per anar a les poblacions de Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases, a travs de la GIV-5264 i Moll per la mateixa C-38. 

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina de la Vall de Camprodon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="623" title="Campelles" nonfiltered="406" processed="400" dbindex="406">

Campelles s un municipi catal de la comarca del Ripolls.







 Demografia .


Refugis.
Refugi de Pla de Prats;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Imgenes de autor de Campelles;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="624" title="Cervera" nonfiltered="407" processed="401" dbindex="407">



Cervera s la capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la provncia de Lleida.

Histria.
 La ciutat i els orgens medievals .
L'any 1026, tres famlies pageses, van construir un primer establiment a la Segarra, en aquells moments deshabitada. Ms tard els comtes de Barcelona els van confirmar la possessi d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristi i el musulm, creant una primera fortalesa (castrum Cervarie).

Estabilitzada la frontera occidental a Lleida l'any 1149, Cervera va crixer rpidament en forma de vila closa (amb les cases adossades a la muralla, s a dir la paret de les cases era alhora el mur defensiu). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals, i a partir de privilegis reials el municipi s'organitz successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins en l'actualitat, de Paeria. No fou, per, fins al segle XVIII, concretament l'any 1702 que no se li conceds el ttol de ciutat per part del rei Felip V cosa que provoc la creaci d'un nucli de persones agrades al monarca, que de forma tmida durant la guerra i ms entusiasta desprs de la victria borbnica, mostraren la seva simpatia per la poltica del rei borb.

 La Universitat .
Carles II, ltim rei espanyol de la casa d'ustria, mor l'any 1700, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els dominis espanyols a Felip d'Anjou. El nou rei, amb el nom de Felip V, es acceptat tant al regne de Castella com a la Corona catalano-aragonesa. 

Anglaterra, al capdavant de les nacions contrries al predomini dels Borbons, proposava com a successor del tron espanyol Carles d'ustria i l'any 1702 comena una guerra europea (la guerra de successi). Una intervenci diplomtica adequada va donar com a resultat que l'any 1705 el regne de la Corona catalano-aragonesa canvis de bndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions.

Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir recolzar els que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missi de convncer als ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lgica i en una de les 30 peticions demanaven una universitat com la de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (el decret de Nova Planta). La creaci de la Universitat de Cervera signific un augment econmic important per la ciutat, en part (entre d'altres coses) perqu els estudiants s'hi allotjaven.

 Decadncia i prosperitat .
L'any 1842 els estudis universitaris van ser traslladats a Barcelona, cosa que va representar una prdua econmica important.
L'arribada del ferrocarril a la ciutat l'any 1860 i la millora d'alguns serveis pblics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diverses indstries i d'un important comer de vi, ocasionaren una certa revifalla econmica.
L'aparici de la filloxera, va provocar la runa de moltes vinyes de la Segarra, cosa que provoc una forta crisi en el comer vinater cerver, el qual es recupera una mica amb la creaci del Sindicat Agrcola (1919).

Llocs d'inters.

Sant Pere Gros, s una petita ermita romnica del segle XI, l'nica resta del conjunt monstic que hi havia hagut vinculat al monestir de Ripoll. s un bon exemple de rotonda romnica a Catalunya.
Esglsia de Santa Maria, d'estil gtic catal, t tres naus, una torre octogonal, i una notable porta romnica.
Esglsia de Santa Miquel de Tudela, esglsia romnica a les afores de Cervera.
Esglsia de Sant Antoni, dels segles XIII al XVIII, hi una talla del Sant Crist del segle XIV.
Universitat, bastida entre el 1718 i el 1740, s d'estil neoclssic amb ornaments barrocs a la faana exterior. Aqu hi va estudiar Narcs Monturiol, Joan Prim, Jaume Balmes i Mil i Fontanals.
Muralles, construdes durant el segle XIV;
Carrer de les bruixes, es pot observar l'estructura medieval de la vila.
Paeria de Cervera, edifici barroc amb les mnsules que sostenen els balcons. Les mnsules representen els cinc sentits i les raons per les quals es pot anar a la pres.
Plaa del Fossar, des d'on es pot apreciar tota la comarca de la Segarra.
Esglsia de Sant Joan, del segle XII, formava part de l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Auditori municipal, on l'any 1359 se celebraren les Corts Catalanes i el 1469 va tenir lloc el parlament pel qual Ferran II acceptava les condicions de casament amb Isabel de Castella.
Convent de Sant Agust, dels segles XIV i XV, conserva la seva fisonomia medieval.
Hospital de Berenguer de Castelltort, fundat a finals del segle XIV per un mercader cerver.
Farinera del Sindicat Agrcola, edifici modernista construt per Csar Martinell.



 Demografia .









El 1787 incorpora Vergs; el 1857, la Cardosa, Castellnou d'Oluges i Malgrat; i el 1975, la Prenyanosa.
 Referncies .
El Llibre de Cervera, Agust Duran i Sanpere;

 Enllaos externs .

Lloc web de l'ajuntament de Cervera;
Dades de la Generalitat sobre Cervera;
Descripci de l'ajuntament;
Lloc web dedicat a Cervera;
Museu de Cervera;
Mapa dels voltants de Cervera al segle XVII a la Biblioteca Nacional de Frana;
Guia turstica de Cervera (monuments, fires, festes...);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="625" title="Comtat" nonfiltered="408" processed="402" dbindex="408">


El Comtat s una comarca del sud del Pas Valenci, amb capital a Cocentaina.

 Geografia i economia .
El Comtat limita al nord i oest amb la Vall d'Albaida i la Safor, a l'est amb la Marina Alta i la Marina Baixa i al sud amb l'Alcoi.

El Comtat est ubicat al nord de la provncia d'Alacant, i el seu accident geogrfic ms important s la gran depresi de la foia de Cocentaina, prolongada en la vall de Perputxent. Aquesta depressi, vertebrada pel riu Serpis, es troba envoltada d'un conjunt de serres que sobre passen els mil metres d'altitud: serra de Mariola, serra d'Aitana, serra del Benicadell, Serreta, Serrella, serra d'Alfaro, etc.

El Comtat est dividit en 6 sub-comarques histriques i geogrfiques:
 Foia de Cocentaina;
 Vall de Seta;
 Vall de Travadell;
 Valleta d'Agres;
 Vall de Perputxent;
 Baronia de Planes;

Actualment, 11 poblacions del Comtat estan organitzades formant la mancomunitat de Mariola, sota la presidncia de Rafael Climent, alcalde de Muro.

L'economia de gran part de la comarca est basada en l'agricultura de sec. Encara que, la Foia de Cocentaina est fortament industrialitzada, sobretot en indstria txtils, i antigament tamb en calcer i industria paperera.



 Histria .
Al Comtat s'han descobert una gran quantitat d'assentaments prehistrics, tant del paleoltic, del neoltic, com de l'Edat del bronze. De fet, a Beniarrs, es troba la cova de l'Or que ha estat catalogada com el jaciment neoltic ms important del Pas Valenci. Tamb, el Comtat s una de les zones on ms acumulaci hi ha de jaciments de pintures rupestres incloses en el Patrimoni de la Humanitat de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pennsula Ibrica. 

A l'poca ibrica el Comtat torna a ser una important regi. De fet una de les grans regions iberes del sud-est peninsular s'anomena Contestania. Al comtat, sobretot a la foia de Cocentaina, abunden els jaciments arqueolgics: l'Alberri, la Serrella, les Jovades, la Covalta, el Cabeo de Mariola, etc.

Malgrat aix, es podria dir que una part molt important de la histria del Comtat es desenvolupa a l'Edat Mitjana, al voltant de l'estratgic castell de Cocentaina i el comtat que all es va crear, donant aix el nom a la comarca. El primer comte de Cocentaina fou l'almogver Roger de Llria. Des d'aleshores, les poblacions cristianes i musulmanes convisqueren en aquestes terres durant un llarg periode. Aix va provocar nombroses revoltes i situacions conflictives, com per exemple les tres revoltes morisques d'Al-Azraq, al segle XIII.

Al 1609, l'expulsi dels moriscos fou especialment dramtica per la comarca, no sols per les revoltes que es van originar, sin tamb per que, finalment, moltes poblacions quedaren despoblades i la gran majoria de terres foren abandonades.

Probablement, per la influncia del ve poble d'Alcoi, la foia de Cocentaina es benefici d'una creixent industrialitzaci que hui en dia encara s la base econmica de la comarca.

Delimitacions histriques.

La comarca del Comtat s de creaci moderna, a l'any 1989, i histricament i ntegrament formava part de l'antiga comarca dels Valls d'Alcoi. Aquesta comarca apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="626" title="Canal de Navarrs" nonfiltered="409" processed="403" dbindex="409">


La Canal de Navarrs s la comarca principalment castellanoparlant del centre del Pas Valenci, amb capital a nguera.

Limita pel nord amb la Foia de Bunyol, a l'est amb la Ribera Alta, al sud amb la Costera, i a l'oest amb Castella i la Vall de Cofrents.

Els municipis d'aquesta comarca sn:














 Comarca histrica .

La Canal de Navarrs s una comarca histrica que ja apareixia al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934. L'nica diferncia s que en tamb hi formaven part els municipis de Tous (Ribera Alta) i Dosaiges (Foia de Bunyol).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="627" title="Camp de Morvedre" nonfiltered="410" processed="404" dbindex="410">


El Camp de Morvedre s la comarca costanera del centre del Pas Valenci, amb capital a Sagunt.

Geografia.
Limita pel nord amb la Plana Baixa, a l'est amb la Mar Mediterrnia, al sud amb l'Horta Nord, i a l'oest amb el Camp de Tria i l'Alt Palncia.

Els municipis d'aquesta comarca sn:




















Histria.

La comarca del Camp de Morvedre s de creaci moderna, a l'any 1989, i comprn l'antiga comarca de les Valls de Morvedre, i part de la histrica Calderona. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="628" title="Costera" nonfiltered="411" processed="405" dbindex="411">



La Costera s una comarca central del Pas Valenci, amb capital a Xtiva.

Geografia.
Limita al nord amb la Canal de Navarrs i la Ribera Alta, a l'est mnimament amb la Safor, al sud amb la Vall d'Albaida i a l'oest amb l'Alt Vinalop.























Histria.

La comarca de la Costera s de creaci moderna, a l'any 1989, i hi comprn part de les antigues comarques de la Vall de Montesa, la Costera de Ranes, i l'Horta de Xtiva, a ms del municipi d'Estubeny (antiga comarca de la Ribera Alta). Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

 Enllaos externs .

 Conixer Canals, Web per a conixer la poblaci de la Costera, Canals.
 La Costera Digital, Peridic independent de la Costera, Canals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="629" title="Comarca de Valncia" nonfiltered="412" processed="406" dbindex="412">


Valncia s una comarca valencianoparlant (encara que prou castellanitzada) del centre del Pas Valenci, amb capital a Valncia, l'histric Cap i Casal.

Antigament la Comarca de l'Horta de Valncia incloa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de Valncia. A causa del creixement de totes aquestes comarques es va dividir en les quatre comarques actuals.

La comarca de Valncia limita amb l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud en aquests punts cardinals i a l'Est amb la Mar Mediterrnia. Al Sud, la comarca de Valncia inclou i administra l'Albufera i, per tant, limita tamb al Sud amb la Ribera Baixa.

Noms inclou un municipi, la ciutat de Valncia, per moltes pedanies (Perellonet, El Saler etc.), algunes d'elles situades en mig de les altres tres comarques de l'Horta.


Per a informaci ms detallada del municipi i les seues pedanies, consulteu la informaci sobre la ciutat de Valncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="630" title="Camp de Tria" nonfiltered="413" processed="407" dbindex="413">


El Camp de Tria s una comarca valencianoparlant del centre del Pas Valenci, amb capital a Llria.

Geografia.
Limita pel nord amb l'Alt Palncia, a l'est amb el Camp de Morvedre i l'Horta Nord, al sud amb l'Horta Oest i la Foia de Bunyol, i l'oest amb els Serrans.

Els municipis d'aquesta comarca sn:




















Histria.

La comarca del Camp de Tria s de creaci moderna, a l'any 1970, i comprn l'antiga comarca del Camp de Llria, part de la Calderona, i part del Pla de Quart. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

Vegeu tamb.
Mandor;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="631" title="Cartografia" nonfiltered="414" processed="408" dbindex="414">


La cartografia s la cincia que tracta de la representaci de la Terra sobre un mapa. Com que la Terra s esfrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plnol. El terme projecci es refereix a qualsevol funci definida a la superfcie de la Terra amb valors sobre un pla, i no necessriament a una projecci geomtrica.

Per a ms de representar els contorns geogrfics dels objectes, les superfcies i els angles tamb s'ocupa de representar la informaci que apareix sobre el mapa, segons es consideri qu s rellevant i qu no. Aix, normalment, depn del que es vulgui representar en el mapa aix com de l'escala.

 Projecci Cilndrica .
La projecci cilndrica s qualsevol tcnica de projecci cartogrfica on els meridians sn representats com a lnies verticals equidistants i els parallels com a lnies horitzontals. La representaci dels meridians es pot visualitzar si imaginem la projecci de la Terra en un cilindre (amb el seu eix coincidint amb l eix de rotaci de la Terra) que l envolta i que posteriorment s ha desplegat. Inevitablement, en totes les projeccions cilndriques existeix un estretament Est   Oest a mida que t allunyes de l Equador i que s mxim als Pols.

 Projecci de Mercator .
La Projecci de Mercator s una projecci cilndrica que va ser presentada pel gegraf i cartgraf Gerardus Mercator al 1569. s molt utilitzada a la navegaci per la facilitat de traar sobre el mapa rutes de rumb constant, ats que la representaci de la direcci i la forma s acurada. No obstant aix, la mida dels elements geogrfics representats presenta certa distorsi: com a tota projecci cilndrica, la representaci dels meridians i parallels com a rectes perpendiculars entre si, genera un estretament est   oest dels elements geogrfics, que s incrementa progressivament cap a latituds altes. A la projecci de Mercator, aquest estretament est   oest va acompanyat d un estretament nord   sud d igual escala, a diferencia d altres projeccions cilndriques que no mantenen les proporcions entre escales. D aquesta manera, els mapes amb projecci de Mercator van exagerant la mida i distorsionant les formes dels elements geogrfics com ms lluny de l Equador se situen, essent prcticament inutilitzables a partir de 70 de latitud.

 Histria .

A Mesopotmia trobem les primeres civilitzacions que mesuren els terrenys amb l'ajuda de la geometria i del gnmon. En aquesta regi hi ha exemples de mapes de ciutats gravats en pedra. 

Els grecs, que van ser els pares de la geografia, van desenvolupar les tcniques cartogrfiques. La Geografia de Ptolemeu va ser una obra que influiria en la represa de la cartografia en el segle XVI. En aquesta obra Ptolemeu va desenvolupar les projeccions cartogrfiques, o sigui, la forma de representar en una superfcie plana l'esfera terrestre. 

Els romans, en canvi, es van interessar ms pel vessant prctic de la cartografia. L'nica obra que coneixem de l'poca romana s un mapa itinerari, la Tabula Peutingeriana a travs d'una cpia medieval 

En l'edat mitjana va haver una forta influncia de la cosmografia cristina. Es creia, per exemple, que Jerusalem era el centre del mn. Les formes ms primitives de mapes medievals sn els esquemtics mapes en T. Hi ha, a l'alta edat mitjana obres fora treballades com el mapamundi circular de Hereford.

 Pasos catalans .

El mapa catal ms important s l' Atles catal (1375), atribut al jueu mallorqu Cresques Abraham, que s una de les joies de la collecci de la Biblioteca Nacional de Frana 


 Canvis tecnolgics .

Els canvis en la producci de mapes corren parallels als canvis produts en la tecnologia.

El salt ms gran es van produir a partir de l'edat mitjana quan s'inventen instruments que permeten determinar la posici d'un punt, la seva latitud i la longitud. Aquests instruments, com el sextant i la brixola, van permetre mesurar angles respecte l'estrella polar i el sol.

 Tipus de mapes .

Els mapes es divideixen, bsicament, en topogrfics i temtics. Els topogrfics intenten reproduir el terreny de la forma ms precisa possible. Els mapes temtics s'han fet per mostrar un fenomen -demogrfic, econmic, cultural, etc.-

 Cartgrafs .
Nicolas Sanson;
;

 Enllaos externs .

Vista parcial de l'Atles catal de Cresques. ;
Institut Cartogrfic de Catalunya;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="632" title="Climatologia" nonfiltered="415" processed="409" dbindex="415">
La climatologia s l'estudi del clima i el temps i ha estat un assumpte que ha ocupat a la Geografia des dels seus comenaments. De les condicions atmosfriques depenen moltes activitats humanes, des de l'agricultura fins un simple passeig pel camp. Per aix s'ha fet un esfor ingent per predir el temps tant a curt com a mitj termini. 

El primer que hem d'aclarir sn els conceptes de temps i clima, que fan referncia a escales temporals diferents. 

Quan una comarca, ciutat, vessant, etc., t un clima diferenciat del clima zonal diem que s un topoclima. A ms, anomenem microclima al que no t divisions inferiors, com el qual hi ha en una habitaci, sota un arbre o en un determinat cant d'un carrer. 


El clima tendeix a ser regular en perodes de temps molt llargs, fins i tot geolgics, el que permet el desenvolupament d'una determinada vegetaci i un sl perfectament equilibrat, sls climtics. Per, en perodes de temps geolgics, el clima tamb canvia de forma natural, els tipus de temps es modifiquen i es passa d'un clima altre en la mateixa zona. 

El temps, i el clima t lloc en l'atmosfera. Per a estudiar un clima s necessria l'observaci durant un lapse de temps llarg (mnim quinze anys). Les observacions de temperatura, precipitacions, humitat i tipus de temps es recullen en les estacions meteorolgiques. Amb aquestes dades s'elaboren taules que s'expressen en diagrames ombrotrmics o  climogrames.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="633" title="Cristallografia" nonfiltered="416" processed="410" dbindex="416">
La Cristallografia s la cincia que estudia els cristalls minerals. Entre els aspectes que investiga en els cristalls hi sn: 
Estructura interna (a nivell atmic);
Morfologia o estudi de l'estructura externa, formacions amb els altres cristalls;
del mateix mineral: macles, druses,
de diferents minerals;
Sistema cristall al que pertany,
Monoclnic,
Triclnic,
Tretragonal,
Hexagonal,
Rombodric,
Amorf,
etc.
Gnesi de cada cristall,
Propietats fsiques i qumiques:
Resistncia a ser ratllat, ;
Composici qumica,
Solubilitat, ;
Luminiscncia,
Color d'interferncia,
Exfoliaci,
Ratlla,
Color,
LLuentor,
Transparncia,
Radioactivitat,
Conductivitat elctrica,
Magnetisme,
etc.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="638" title="Correu electrnic" nonfiltered="417" processed="411" dbindex="417">
El correu electrnic (anomenat en angls  e-mail, o email) es refereix al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges utilitzant sistemes de comunicaci electrnica. Avui en dia, la majoria de sistemes de correu electrnic utilitzen internet. El correu electrnic s un dels serveis ms populars d'Internet. En comparaci amb el correu ordinari, t l'avantatge de ser ms barat i alhora ms rpid.  La majoria del correu electrnic es transmet a servidors que treballen amb el protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol). 
Una direcci de correu moderna t la forma: usuari@domini.exemple. La part abans del signe @ s la part local de la direcci, habitualment el nom d'usuari del destinatari, i la part a la dreta del signe @ s el nom de domini. Mitjanant DNS, es pot comprovar que aquest domini accepta correu electrnic per aquesta adrea determinada.
Pot ser de carcter privat, empresarial o institucional.

Histria.
El correu electrnic s anterior a Internet. Es va comenar a utilitzar el 1965, per permetre la comunicaci entre usuaris d'ordinadors de temps compartit (mainframes). Aviat es va implementar la possibilitat d'enviar missatges entre ordinadors connectats per xarxa. El correu electrnic es va estendre aviat per la xarxa ARPANET, predecessora d'Internet. El 1972, es va utilitzar per primera vegada el smbol "@" (arrova) per separar el nom de l'usuari de la seva mquina.

El servei de correu electrnic aviat es va popularitzar, i es van desenvolupar protocols per permetre la comunicaci amb usuaris fora d'ARPANET. Per a permetre la connexi entre ordinadors que no estaven directament connectats, calia especificar la "ruta" que el missatge havia de seguir per "anar" d'un ordinador a l'altre, especificant totes les mquines "intermdies" separades per un signe "!". En molts casos, calia utilitzar rutes amb fins a 10 o ms connexions. La possibilitat que algun node falls i el missatge no arribs a dest era fora alta. Una manera d'evitar aix era donant diversos camins alternatius, amb l'esperana que algun d'ells funcions.

Format.
El format del correu electrnic es defineix a la RFC 5322, i les que van de la RFC 2045 a la RFC 2049, collectivament anomenades Multipurpose Internet Mail Extensions. Tot i que la RFC 2822 s un l'estndard proposat tcnicament per l'IETF i els altres sn noms esborranys de l'IETF, aquests document sn els estndards de facto del correu electrnic.. Abans el format es descrivia a la RFC 822.

El correu electrnic consta de dos components principals:
Capalera (Header) - Cont de forma estructurada informaci com l'emissor i el destinatari, assumpte, data, i altra informaci. L'RFC 5322 en defineix la sintaxi en detall.
Cos (Body) - El missatge en s com a text no estructurat. De vegades cont la signatura al final.

Les dues seccions se separen per una lnia en blanc.


El correu electrnic est pensat per transmetre missatges ASCII de 7 bits. Tot i que sovint es poden fer servir 8 bits, aix no esta garantit. Per aquesta ra, s'utilitza l'standard MIME, que permet enviar fitxers binaris, incloent so i imatges, i codi HTML.
D'altra banda, el correu electrnic permet una escriptura amb errors ortogrfics, impensables en d'altres mitjans comunicatius,com abreviatures, emoticones,... permet fer una mica ms oral el discurs escrit.

Capalera.
La capalera cont com a mnim els segents camps:
 From: (De:) La direcci d'e-mail, i opcionalment el nom de l'emissor.
 To: (A:) La direcci (o direccions), i opcionalment el nom del receptor (o receptors).
 Subject: (Assumpte:) Un resum del contingut del missatge;
 Date: (Data:) L'hora i dia local de quan el missatge ha estat escrit;

Noti's que aquests camps es transmeten en angls ja que formen part del protocol.
Noti's tamb que el camp "To" no est necessriament lligat a les adrees a les que s'envia el missatge. La llista de destinataris no s'extreu de la capalera de l'email, sin que s'especifica en el protocol SMTP.

Altres camps freqents sn: (per a veure ms camps, consulteu RFC 4021 o RFC 2076)
 Cc: Cpia de carb (Carbon copy).
 Bcc: Cpia de carb oculta. (Blind Carbon Copy). ;
 Received: Informaci de seguiment generada pels servidors de correu que han gestionat el missatge prviament. ;
 Content-Type: Informaci de com s'ha de mostrar el missatge, normalment de tipus MIME.
 Reply-To: L'adrea que s'hauria d'usar per contestar al remitent.
 References: La id del missatge al qual es respon (en cas que es respongui), la id d'aquest missatge, etc.
 In-Reply-To: La id del missatge al qual es respon.
 X-Face: Petita icona, normalment mostrant la cara del remitent.

Correu brossa.

El correu brossa (en angls spam) s l'enviament de correu comercial no sollicitat. Com que enviar un correu electrnic s barat, s molt fcil d'enviar milions de missatges anunciant qualsevol tipus de productes, sense preocupar-se gaire de si poden interessar als receptors. D'aquesta manera, molts usuaris acaben rebent una gran quantitat de correu brossa. Els anuncis ms habituals solen ser de pornografia, medicaments com la Viagra, loteries, etc.

Un altre problema sn els anomenats cucs: programes semblants als virus informtics, que utilitzen el correu electrnic per propagar-se.

Lspam i els cucs sn fenmens que s'han ests molt en els darrers anys, i tenen un efecte molt negatiu en els usuaris de correu electrnic, i un cost econmic considerable.

Articles relacionats.
Llista de correu electrnic;
Gawab;
CAcert;

Referncies.

Enllaos externs.
 Informe sobre l'us de l'e-mail a ARPANET;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="640" title="Llista de compostos qumics" nonfiltered="418" processed="412" dbindex="418">
Llistat de compostos qumics, ordenats alfabticament, i amb la seva frmula emprica.




A.
 Acetona - H3CCOCH3 ;
 cid actic - CH3COOH ;
 cid bric - H3BO3 ;
 cid carbnic - H2CO3 ;
 cid clors - HClO2 ;
 cid crmic - H2CrO4;
 cid frmic  - HCOOH ;
 cid metabric - HBO2 ;
 cid ntric - HNO3 ;
 cid nitrs - HNO2 ;
 cid clorhdric- HCl;
 cid cianhdric - HCN ;
 cid propanoic - C3H6O2;
 cid sulfhdric - H2S ;
 cid sulfric - H2SO4 ;
 Aigua - H2O ;
 Amonac - NH3;

B.
 Benz - C6H6 ;
 But - C4H10;
 Bor - BH3;

C.
 Carbonat de calci - CaCO3;
 Cianur de sodi - NaCN;
 Cianur de magnesi - Mg(CN)2;
 Cloroform - CHCl3;
 Clorur de sodi - NaCl;

D.
 Dixid de carboni - CO2;
 Dixid de sofre - SO2;

E.
 Etanol - CH3CH2OH ;
 Et - C2H4;

F.
 Formaldehid - HCHO ;
G.
 Glucosa - C6H12O6;
 Glicerina - (CH2OH2)3 ;
 Glicina - NH2CH2COOH ;
H.
 Hidrxid d'alumini - Al(OH)3 ;
 Hidrxid de calci - Ca(OH)2 ;
 Hidrxid de ferro (II) - Fe(OH)2;
 Hidrxid de ferro (III) - Fe(OH)2>/sub> ;
 Hidrxid de sodi - NaOH ;
 Histidina - NH2CH(C4H5N2)COOH;

M.
 Met - CH4 ;
 Metanol - CH3OH ;
 Monxid de carboni - CO ;
O.
 xid de ferro (III) - Fe2O3;
 Oxid ntric - NO;
 Oz - O3;

P.
 Perxid d hidrogen - H2O2 ;
 Prop - C3H8;

T.
 Tirosina - C9O3H11N ;
U.
 Urea - CO(NH2)2;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="641" title="Campus party" nonfiltered="419" processed="413" dbindex="419">
La Campus Party s una Lan party on es concentren aficionats a l'informtica de tot Europa realitzada des del 1997 al Pas Valenci. Les activitats ms comunes sn les partides multijugador, l'intercanvi de dades i de coneixaments sobre diversos camps temtics de l'informtica.

Edicions realitzades de la Campus Party.


Histria.

La Campus Party t el seu origen al desembre de 1996 quan neix l'idea de fer una party en xarxa. Paco Rogagales, director de cadena 100 a la comunitat autnoma d'Andalusia en aquest moment, veu a La 2 un reportatge sobre els moviments culturals relacionats amb Internet.

El febrer de 1997 Ragageles rep a la cadena 100 Mlaga a l'Associaci Juvenil en Xarxa de Benalmdena, municipi de Mlaga (Andalusia). On li agraeixen l'ajuda prestada a les noves tecnologies i demanen cobertura per organitzar una LAN party.

El maig del mateix any Ricardo Tarno, director de l'Institut de la Juventut, cedeix les installacions en qu es realitza l'esdeveniment.

L'abril Ragageles ajuda a organitzar la "Ben Al Party", ja que aix es va anomenar la primera edici. Desprs de realitzar-se ,un grup liderat per Ragageles, Belinda Galiano, Yolanda Rueda, Pablo Antn, Juanma Moerno i Rafa Revert decideixen organitzar una LAN party de ms importncia.

A l'agost de 1998 se celebra la segona edici de la Campus Party aconseguint una gran repercussi en els mitjans de comunicaci a escala estatal.

El gener de 1999 es funda l'associaci E3 Futura sent Belinda Galiano la presidenta. A l'agost del mateix any un grup d'universitaris provinents de tot l'Estat collaboren donant consistncia i estructura interna a l'esdeveniment. Un altre grup d'universitaris de la Facultat d'Informtica de la Universitat de Sevilla, Ideafix, configuren la xarxa i donen suport tecnolgic a la Campus Party. El setembre, Manuel Toharia, ponent a la Campus Party parla amb Paco Ragageles i li suggereix fer-la crixer. Rogageles reconeix que l'illusiona realitzar-la al Museu de la Cincia Prncep Felip de Valncia sense saber que Toharia seria el director del museu. De forma que aquest li ofereix la Ciutat de les Arts i les Cincies per fer la Campus Party 2000.

El maig del 2000, Maria Pilar Arguelles, directora general de la Ciutat de les Arts i la Cincia s'interessa personalment i garantitza la realitzaci de l'esdeveniment, a pesar de les obres d'inauguraci del Museu de la Cincia Prncep Felip, les quals posen en perill la celebraci de la Campus Party 2000. L'agost d'aquest any s'inaugura la CP 2000 al CAC de Valncia convertint-se en la LAN Party ms gran d'Europa.

A l'abril del 2001 neix CampusT1, com a conseqncia de la divisi dels continguts formatius de la Campus Party. CampusT1 adquireix la qualitat de la Universitat d'Estiu amb la collaboraci de la Universitat Politcnica de Valncia. El juliol obre les seves portes amb 350 alumnes, impartint 8 cursos diferents i tenint 2 conferenciants destacats: Al Gore i Nicholas Negroponte. El maig del mateix any s'obre el termini d'inscripci de la Campus Party 2001 i en poc ms de 10 minuts s'esgoten les 1.600 entrades. A l'agost, durant la CP, E3 Futura i Borja Adsuara, director general del Ministeri de Cincia i Tecnologia, acorden la fundaci del moviment cibervoluntarisme. Aquell mateix desembre es fund el moviment Cibervoluntaris a la Universitat Francisco de Victoria a Madrid amb el fi social d'alfabetitzar digitalment els grups de persones exclosos.

L'agost de 2002 la CP se celebra al prquing del CAC degut a la demanda de places, acollint 3.000 campusers.



El juliol de 2004, la CP obt ms de 100 hores de formaci, distribuda entre tallers, conferncies i workshop mostrant l'xit de la CP. El 2004 la CP s'installava al llac principal del Museu de les Cincies Prncep Felip on s'installa una gran carpa de 12.800m i rep 4.500 campusers. L'esdeveniment es converteix en la major concentraci de jugadors de PS2 en xarxa de tot el mn i la primera trobada del Moviment Coca-Cola.

El febrer de 2005 neix la Campus Party Experiences donant lloc al comproms del Grup Futura de superar la bretxa digital que plasma la creaci d'aquest esdeveniment itinerant que apropa les noves tecnologies de la informaci als ciutadans. El juliol del mateix any la novena edici de la CP se celebra a la Fira de Valncia degut al creixement experimentat deixant endarrera la Ciutat de les Arts i la Cincia. Els participants d'aquesta edici viuen una CP rica en continguts amb la presncia de Neil Armstrong.

Enllaos externs.
Plana web Campus Party;
Campus Party 2003 a Valncia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="644" title="Catalitzador" nonfiltered="420" processed="414" dbindex="420">

En qumica, un catalitzador (del Grec:          , catalyt s), s una substncia que incrementa la velocitat d'una reacci qumica, per que no es consumeix en la reacci.

Hi ha dos tipus de catalitzadors,

 Homogenis: es troben en la mateixa fase que els reactius i productes. Els catalitzadors homogenis reaccionen amb un o ms reactius per formar un intermedi que desprs evoluciona cap a productes. Per exemple,

A + C -> AC

AC + B -> AB + C,

on A, B sn reactius, C s el catalitzador, AC s un intermedi de reacci i AB s el producte.

 Heterogenis: es troben en una fase diferent que els reactius i productes. El cas ms habitual s el d'un catalitzador slid i reactius i productes en dissoluci. Els reactius sn adsorbits a la superfcie del catalitzador, de manera que alguns enllaos qumics s'afebleixen permetent l'evoluci cap a productes.

A nivell energtic la funci del catalitzador es baixar la enrgia de l'estat de transici i, per tant la energia d'activaci de la reacci.
Els principals catalitzadors sn els metalls de transici, ja sigui en la seva forma metllica o formant complexos.


Veieu tamb.
Enzim - biocatalitzadors







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="645" title="Cicle termodinmic" nonfiltered="421" processed="415" dbindex="421">
En termodinmica, un cicle termodinmic s un circuit de dispositius destinats a l'obtenci de treball a partir de dues fonts de calor a distinta temperatura, o de manera inversa, a produir mitjanant l'aportaci de treball el pas de calor de la font de menor temperatura a major temperatura. 

L'obtenci de treball a partir de dues fonts trmiques a distinta temperatura s'empra per a produir moviment, per exemple en els motors o en els alternadors emprats en la generaci d'energia elctrica. El rendiment s el principal parmetre que caracteritza a un cicle termodinmic, i es defineix com el treball obtingut dividit per la calor gastada en el procs, en un mateix temps de cicle complet si el procs s continu. Aquest parmetre s diferent segons els mltiples tipus de cicles termodinmics que existeixen, per est limitat pel factor o rendiment de Carnot. 

Un cicle termodinmic invers cerca el contrari al cicle termodinmic d'obtenci de treball. S'aporta treball extern al cicle per aconseguir que la transferncia de calor es produeixi de la font ms freda a la ms calenta, al revs de com tendiria a succeir naturalment. Aquesta disposici s'empra en les mquines d'aire condicionat i en refrigeraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="646" title="Compost qumic" nonfiltered="422" processed="416" dbindex="422">
Un compost qumic s una substncia formada per un o ms elements, amb una relaci determinada. Cal que aquesta relaci es degui a les propietats fsiques o qumiques dels elements constituents. Aix exclou mescles o aliatges, que de fet sn barreges de diverses substncies.

Els elements que formen un compost i la seva proporci s'indiquen mitjanant una frmula qumica.
Per exemple, l'aigua s un compost format per hidrogen (H) i oxigen (O) en una relaci de dos a un, i la seva frmula qumica s H2O.

 Vegeu tamb .
 Llista de compostos qumics;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="647" title="Combustible fssil" nonfiltered="423" processed="417" dbindex="423">
Els combustibles fssils sn aquells combustibles originats per la fossilitzaci de matria orgnica. 

En el procs de fossilitzaci, degut a circumstncies ambientals com l'anxia, aquesta matria orgnica no es degrada pels microorganismes fins a dixid de carboni (CO2) i aigua (H2O), sin que roman en forma de molcules orgniques ms complexes, l'energia de les quals s la que s'aprofita en utilitzar-los com a combustible.

Actualment els combustibles fssils es consideren contaminants, per que la seva combusti desprn gasos d'efecte hivernacle, que sn radioactius en el sentit que absorbeixen fotons d'alta energia i desprenen fotons de baixa energia, s a dir, infraroigs.

En indrets concrets de la Terra es poden trobar l'energia solar que diferents organismes vius van absorbir fa milions d'anys. Aquests grcies a un procs complex de transformaci es van convertir en els combustibles fssils que s'usen actualment entre d'altres coses per obtenir energia trmica. Per tant es pot dir que la font d'energia sn els combustibles fssils, el carb, petroli i gas natural. Encara que provenen de l'acci solar, no sn energia renovables perqu requereixen molts milions d'anys i una evoluci semblant per a obtenir-los de nou de forma natural.

 Tipus de combustibles fssils .

 Carb .
Aquest combustible fssil prov de restes vegetals que creixien a les maresmes i que van quedar enterrades pel fang. Degut a l'absncia d'oxigen no es van poder descompondre i amb el pas del temps i la pressi de les capes de terra va fer que es fossilitzessin fins transformar-se en carb. La seva formaci es data de fa uns 300 milions d'anys.

Segons la seva antiguitat i les condicions de formaci del carb classifiquem els diferents tipus de carb en:
 Torba: s el ms recent i que aporta menys calor degut a que t ms contingut d'aigua que de carboni.
 Lignit: s recent i no t tant poder calorfic degut al seu baix contingut en carboni.
 Hulla: s un dels ms antics i alt poder calorfic. s el carb ms comercialitzat i el que ms s'utilitza, per exemple, a les centrals trmiques.
 Antracita: el ms antic i amb ms proporci de carboni, pel que t un alt poder calorfic.

 Petroli .
Combustible fssil lquid i viscs que prov del plncton. Es creu que es va formar fa uns 50 milions d'anys desprs que el plncton queds cobert per diferents materials sedimentaris i a una certa pressi i temperatura i per l'acci de microorganismes fins formar-se el petroli.
El que s'obt directament del jaciment s el que s'anomena petroli cru. Per a poder utilitzar l'energia que aporta ha de passar per un procs de transformaci, anomenat refinament.
Refinament del petroli.
El refinament t lloc a les plantes petroqumiques, tamb anomenades refineries.
Primer de tot cal netejar el petroli cru abans de qu sigui conduit a les unitats de fraccionament. Un cop netejat de les restes d'aigua i sorra comena el procs de destillaci a l'anomenada torre de destillaci que pot arribar a mesurar uns 50 metres. El cru s'escalfa a uns 320-340C i es converteix en gas, aquest va pujant per la torre a mida que els diferents components arriben al seu punt d'ebullici i segons van pujant es van refredant i condensant a diferents nivells (platets). 
Un cop condensats es van recollint els diferents productes:
 Gas liquat del petroli (GLP): a la part superior de la torre.
 Benzina.
 Queros.
 Gasoil.
 Residus utilitzats per a fabricar fuel-oil, olis lubrificants i quitr: a la part ms inferior de la torre.

 Gas natural .

s un subproducte de l'acci dels microorganismes quan van transformar el plncton en petroli. La seva composici majoritria s de met i est present en la majoria de jaciments petrolfers.
Un cop s'extreu del jaciment es transporta directament fins al lloc de consum sense patir cap transformaci. Aquest transport es pot dur a terme de dues maneres:
 Gasoductes: que sn canonades molt grans per on circula el gas. ;
 Vaixells: liquat en cisternes perqu es pugui transportar ms quantitat. ;

Abans de qu s'utilitzi el gas natural se li afegeixen una srie d'additius que li donen olor, per tal de fer evidents i facilitar la localitzaci de les fuites.

Aplicacions del gas natural.
 Generar electricitat.
 Combustible d'autobusos urbans.
 s domstic i industrial.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="649" title="Ca" nonfiltered="424" processed="418" dbindex="424">

Lingstica:
Ca s un nom de la lletra k.
Ca s la forma abreviada de casa.
Ca s un adverbi de negaci.
Qumica: Ca s el smbol de l'element qumic calci.
Fsica: cA s el simbl del centiamper equivalent a 0.01 Amperes;
Zoologia: Sinnim de gos. Emprat predominantment en determinades varietats del catal, com p.e. la balear.
Codis:
Informtica;
ca s el codi representatiu del catal, segons l'ISO 639-1;
.ca Canad (Domini territorial de primer nivell);
Transport ari;
CA, Air China (codi AITA);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="652" title="Cu" nonfiltered="425" processed="419" dbindex="425">
 

Lingstica: Nom de la lletra Q.
Qumica: Cu s el smbol de l'element qumic coure.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="653" title="Cd" nonfiltered="426" processed="420" dbindex="426">
 

Fsica: Cd (unitat) abreviatura de candela.
Informtica: Cd (ordre) ordre usada per a canviar de directori als sistemes Unix.
Qumica: Cd (element) smbol del Cadmi.
Tecnologia: CD (disc) s l'abreviaci ms usada de Disc Compacte.
Sintaxi: CD (sintaxi) sn les sigles de Complement directe.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="656" title="Cap de setmana" nonfiltered="427" processed="421" dbindex="427">
El cap de setmana s el perode de temps entre les ltimes hores laborals  i el primer dia de feina. Normalment s'utilitza per englobar el dissabte i el diumenge. Abans s'utilitzava nicament pel diumenge puix que era l'nic dia de descans setmanal.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="658" title="Calcogen" nonfiltered="428" processed="422" dbindex="428">
Els calcgens sn els elements del grup 16 taula peridica:
Oxigen (O);
Sofre (S);
Seleni (Se);
Telluri (Te);
Poloni (Po);

Els seus compostos, sobretot els sulfurs, seleniurs i tellurs, s'anomenen collectivament calcogenids. El nom calcogen ve del grec, i vol dir formador de menes

L'oxigen,  el sofre i el seleni sn no metalls, mentre que el telluri i poloni sn metalloides. Cal tenir en compte que seleni i telluri es troben a la frontera entre els dos grups.

L'estat d'oxidaci ms habitual dels calcgens es -2 en els calcognids, tot i que tamb poden tenir valors de -1. L'estat d'oxidaci mes alt es +6, i es dona en sulfats, selenats i tellurats (per exemple, Na2SO4)









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="661" title="Comunitats permanents" nonfiltered="429" processed="423" dbindex="429">
S'anomenen comunitats permanents a les comunitats vegetals tpiques de la vegetaci azonal. El nom es du a qu amb el temps no evolucionen, i no segueixen la lgica de la successi vegetal que les portaria a la comunitat climcica. Aquest dinamisme noms el presenta la vegetaci zonal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="662" title="Comunitat" nonfiltered="430" processed="424" dbindex="430">

Una comunitat, en ecologia, s un tros d'un ecosistema caracteritzat per un inventari d'espcies on les ms abundants i representatives sn anomenades dominants i usualment en denominen els tipus. Ecosistema i comunitat sn termes que no pressuposen cap dimensi o nivell d'estructuraci. En canvi, una biocenosi s una unitat funcional, s a dir, corresponent a sistemes o subsistemes tan tancats i autrquics com sigui possible, definits de manera que l'intercanvi de matria i energia a travs de les seves fronteres acceptades sigui mnim. Comunament aquestes fronteres es fan coincidir amb diferncies brusques en la distribuci de plantes i animals (lmits aigua-terra, roca-sl). Per ser escasses les espcies d'organitzaci adaptada a distribuir la durada de la seva vida entre residncies ecolgiques molt dispars, normalment es presuposa que els intercanvis de matria sn suficientment petits per a ser despreciables, fet que de vegades no s sempre cert.

Sembla doncs ms prudent parlar de comunitats i no referir-se a biocenosi a l'hora d'atribuir a un conjunt d'espcies un nom que les agrupi segons la seva estratgia ecolgica, puix que molts cops aquests diferents grups tenen una certa interdependncia.

Referncies.
 Akin, Wallace E. (1991). Global Patterns: Climate, Vegetation, and Soils. University of Oklahoma Press. ISBN 0-8061-2309-5.
 Ricketts, Taylor H., Eric Dinerstein, David M. Olson, Colby J. Loucks i cols. (WWF) (1999). Terrestrial Ecoregions of North America: a conservation assessment. Island Press. ISBN 1-55963-722-6.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="663" title="Camfit" nonfiltered="431" processed="425" dbindex="431">
Els camfits sn un tipus biolgic de les formes vitals de Raunkjaer.
Sn els vegetals que les seves parts aries sn persistents tot l'any per que tenen les seves gemes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Sn plantes de gran resistncia, ja que combinen els avantatges de les formes vitals de ms petites i grans dimensions. En efecte, presenten una certa protecci de les seves gemmes contra les inclemncies exteriors (neu, gemmes cobertes de catafilles o per fulles mortes, hbit molt compacte de la planta, etc.) i una baixa transpiraci. I d'altra banda, el fet que no tinguin necessitat de realitzar cada any processos de creixena, com s'esdev en formes vitals ms petites encara (gefits, terfits, i hemicriptfits), les fa encara ms resistents que aquestes.

Subdivisi:
Molses reptans (Bryochamaephyta reptantia);
Liquens dendroides (Chamaephyta lichenosa);
Camfits reptants (Chamaephyta reptantia);
Camfits suculents (Chamaephyta succulenta);
Camfits en coixinet (Chamaephyta pulvinata);
Camfits enfiladissos (Chamaephyta scandentia);
Camfits espartoides (Chamaephyta spartoidea);
Camfits esfagnoides (Chamaephyta sphagnoidea);
Mates en espatllera (Chamaephyta velantia);
Mates sufruticoses (Chamaephyta suffruticosa);
Mates fruticoses (Chamaephyta fruticosa);

La slvia comuna, la farigola i el llist sn exemples de camfits.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="665" title="Cunit" nonfiltered="432" processed="426" dbindex="432">

Cunit s un municipi de la comarca del Baix Peneds.

 Geografia .
Situat a l'extrem sud-est de la comarca, a la vora del mar, limita a l'oest amb el municipi de Calafell, en un teixit urb gaireb continu amb la urbanitzaci de Segur de Calafell; al nord amb Castellet i la Gornal (Alt Peneds); i a l'est amb Cubelles (Garraf).



El paisatge cunitenc s tpicament mediterrani; des dels 2,5 km de platges de sorra fina, protegides pels espigons que els hi donen les seves formes arrodonides caracterstiques, passant pels plans agrcoles (els anomenats Prats de Cunit o Plana del Castell), subjectes a una forta pressi urbanstica, fins a les serres del centre i nord del municipi, poblades sobretot per pinedes fora ben preservades i algunes fora frondoses.

Les muntanyes ms altes es troben a les serres del nord. Destaquen el tur de Cal Sant, amb 141 metres d'alria, el tur de l'Avenc (141,2 m) i el puig de la Nina (194,9 m).

 Hidrologia .

El terme est travessat de nord a sud per torrents i rieres. Els ms destacats sn el torrent de Cal Cove, que prov de la zona del fondo d'en Roig, la riera de Cunit, tamb anomenada torrent de Sant Antoni, i el torrent d'en Pedr, al lmit amb Cubelles.

 Dessaladora .

Hi s prevista la construcci de la tercera planta de dessalaci del litoral catal amb l'objetiu d'abastar la xarxa d'aigua potable de Tarragona (CAT) a l'estiu i la de Barcelona (ATLL) a l'hivern. 

Dossier Tcnic (html) (doc);

 Platges .

Un dels seus atractius sn els 2 kilmetres i mig de platja de sorra daurada en forma de cales, protegides per set espigons longitudinals, amb quatre en forma d'illa. Des de l'any 1997 rep el guard de Bandera Blava de la Fundaci Europea d'Educaci Ambiental.

 Masies de Cunit .
Can Torrents;
Cal Pla;
Masia Sant Antoni;
Mas Peirot;
Vilaseca;
Masia de Puigdetiula;

Barris i urbanitzacions.
Cal Cego, Can Molas I, II, III, Can Nicolau, Can Toni, Can Torrens, Casc Antic, Costa Cunit, Cunidor, Cunit Diagonal, el Prat de Cunit, el Rectoret, els Ametllers, els Jardis de Cunit, els Rosers de Cunit, Haug, la Baronia, les Sorres, Montcunit, Procunit, Puig Pels, Solcunit, Valparaiso, Sant Jaume.

 Histria .

 Patrimoni histric i cultural .

Destaca l'esglsia parroquial de Sant Cristfol, del segle XII malgrat que l'estructura actual s de l'any 1720 i el Castell de Cunit. 

 Eleccions i poltica municipal .



ImageSize  = width:300 height:450 
PlotArea   = width:50 height:400 left:50 bottom:10 
DateFormat = yyyy 
Period     = from:1979 till:2008 
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1979 

Define $dx = 20 # shift text to right side of bar

PlotData=
  bar:Lderes color:blue width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:M
  
 from:start till:1983 shift:($dx,0) color:blue text:Jaume Vidal i Almirall 
 from:1983 till:1987 shift:($dx,0) color:darkblue text:Jaume Vidal i Almirall
 from:1987 till:1995 shift:($dx,0) color:darkblue text:Josep Sol i Rodrguez
 from:1995 till:1996 shift:($dx,-6) color:darkblue text:Daniel Coll i Oliv
 from:1996  till:1998 shift:($dx,-6) color:yellow text:M. Dolors Carreras i Casany
 from:1998  till:1999 shift:($dx,-6) color:darkblue text:Daniel Coll i Oliv
 from:1999  till:2007 shift:($dx,0) color:red text:M. Dolors Carreras i Casany
 from:2007  till:2008 shift:($dx,-4) color:red text:Judith Alberich Cano





 Legislatura 1995-1999: Aprovada la moci de censura en mar de 1996 contra Daniel Coll i Oliv (CiU) i el seu equip de govern, ha d'abandonar l'alcaldia en favor de M. Dolors Carreras i Casany (IPC);

 Legislatura 1995-1999: Aprovada la moci de censura en febrer de 1998 contra M. Dolors Carreras i Casany (IPC) i el seu equip de govern, ha d'abandonar l'alcaldia en favor de Daniel Coll i Oliv (CiU);

 Legislatura 2007-2011: L'agost de 2007, M. Dolors Carreras i Casany (PSC) ha d'abandonar el crrec en compliment d'una sentncia judicial que la inhabilita per a crrecs pblics pels fets succets durant la legislatura 1995-1999, de llavors en, ocupa l'alcaldia Judith Alberich Cano (PSC);

 Demografia .
El 1590, tot i que el municipi havia quedat gaireb despoblat degut a les incursions dels pirates sarrans i turcs (1581), el mas de Vila-seca va romandre habitat. Tamb es tenen referncies d'haver existit un nucli de pescadors a la platja, documentat del 1638 al 1670, pescadors que de temps immemorial i de consuetud antiqussima tenien llicncia per a entrar a pescar els diumenges o dies de festa de guardar a la tarda, pagant la dcima del peix a l'obra de la parrquia.

L'any 1960 comen a convertir en un centre de vacances i estiueig dels habitants de l'rea metropolitana de Barcelona, que comenaven a establir llur segona residncia en aquesta rea de la Costa Daurada.



 Festes .

 Els Joves Diables de Cunit .

L'origen de les tradicions de ball de diables a Tarragona es remonta a 1426. El municipi compta amb la Colla de Joves Diables com a representants i continuadors d'aquesta tradici.

 Municipis agermanats .
 Hammelbach, Alemanya;
 Centro Habana, Cuba;

 Estadstica oficial .

Territorials.
Polica Local i Seguretat;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Cunit;
La Auxiliar de Recaudacin;
Informaci sobre Seguretat Local;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="666" title="Calafell" nonfiltered="433" processed="427" dbindex="433">



Calafell s un municipi de la comarca del Baix Peneds.

 Situaci .
Limita a l'est amb Cunit, al nord amb Castellet i la Gornal, al nord-oest amb Bellvei, a l'oest amb el Vendrell, i al sud amb la mar Mediterrnia.

 Histria .

Els ancestres ms remots fins ara descoberts a Calafell tenen 22.000 anys d'antiguitat. Una cova prehistrica, la Balma de la Graiera, va acollir una petita comunitat humana que caava i pescava al torrent de la Cobertera. 

Al municipi s'hi poden trobar alguns vestigis neoltics, per el monument antic ms important s la Ciutadella Ibrica, una fortalesa del segle VI aC, que ha estat reconstruda i que s un indret per conixer i experimentar la civilitzaci dels ibers. La Ciutadella va caure sota la conquesta romana, de la qual se'n conserva un important jaciment arqueolgic a la zona del Vilarenc. 

Tal com avui es coneix, Calafell s'origina a l'Edat Mitjana, al tur on s'aixeca el Castell. La fortalesa apareix documentada per primer cop al segle XI. El primitiu nucli habitat es va expandir sota el tur fins a formar l'actual nucli del poble. A finals del segle XVIII, de la seva banda, van comenar a assentar-se vora mar alguns pescadors, tot donant origen al nucli de la platja. La pesca va ser-hi substituda pel turisme arran del "boom" dels anys seixanta del segle XX. 

L'any 1947 va nixer el nucli de Segur de Calafell. A l'enorme finca coneguda com Quinta de Sant Miquel de Segur es va comenar a bastir una gran urbanitzaci de vacances. La creaci d'una estaci de tren va donar l'empenta a aquest projecte de ciutat jard, en una poca en qu no tothom tenia cotxe. Mig segle i escaig desprs, Segur de Calafell t un perfil molt ms residencial, en haver-s'hi arrelat molts propietaris de segones residncies i en haver absorbit bona part del creixement demogrfic experimentat pel municipi en els darrers anys. 

En l'actualitat, Segur de Calafell s el nucli ms poblat dels tres, amb aproximadament el 50% de la poblaci total del municipi. 

La demanda de segones residncies, primer, i el fort augment de poblaci, desprs, no han fet crixer nicament aquests tres nuclis, sin que han fet aparixer una trentena d'urbanitzacions escampades per tot el terme municipal.

 El poble i la poblaci .

Calafell, amb un terme municipal de 20 km , forma part de la comarca del Baix Peneds, la qual pertany a la provncia de Tarragona. Tot i formar part de Tarragona, la comarca es frontera amb la provncia de Barcelona.

El municipi de Calafell es divideix, actualment, en tres nuclis i 28 urbanitzacions. Aquesta divisi territorial ha evolucionat amb el temps, per s ha convertit en un cleavage molt important en la poltica del municipi. Abans que Segur de Calafell nasqus com la urbanitzaci ms gran d Europa (actualment ja desbancada), el municipi de Calafell es dividia entre: poble i platja. La gent del poble eren anomenats terrosos i els de la platja pops; per al voltant dels anys quaranta aparegu el tercer nucli: Segur de Calafell. A mesura que aquest creixia, els pseudnims desapareixeran i la divisi s ha convertit entre: gent de Segur, gent del poble o gent de la platja. A ms, en els darrers anys la proliferaci d urbanitzacions i els seves reclamacions de millores en quan infraestructures han convertit les urbanitzacions en el, que podrem anomenar, quart nucli.

 Demografia .






|}



La poblaci de Calafell, l any 2006, era de 20.521 segons estadstiques de l Idescat. En la franja d edat d entre 15 i 64 anys, s on es concentra ms poblaci, el 72 2 %

Poltica.



 Economia .

El principal motor econmic de Calafell s el turisme, la temporada estival s allarga des de Setmana Santa fins a principis d octubre. A ms, les urbanitzacions i Segur de Calafell sn els nuclis on es troben la majoria de segones residncies, en canvi, els hotels es troben al nucli de la Platja. Abans de les eleccions d enguany, Calafell va adquirir la marca de Turisme Familiar i per aix el 25 d abril va presentar la nova imatge corporativa del Patronat de Turisme. El fet de ser un destinaci de Turisme Familiar proporciona a Calafell un turisme menys estacional, reforant aix el turisme com a principal motor econmic. A ms, a Calafell s ha posat en marxa la construcci d un Parc Empresarial i s ha acabat la remodelaci del Port de Segur de Calafell, on a part de la vessant turstica tamb s intenta retornar la flota arraconada a Vilanova i la Geltr i recuperar l activitat comercial al voltant de la pesca.

 Infraestructures .

Si tenim en compte la divisi en nuclis, no es d estranyar que les diferents infrastructures municipals estiguin distribudes segons la divisi territorial. Aix mateix Calafell gaudeix d un CAP (Centre d Atenci Primria) des de 1996 i el 2003 la Consultoria Municipal de Segur de Calafell es va ampliar per tal de convertir-se en el CAP de Segur.

Pel que fa les infrastructures educatives, l any 2005 es van edificar dues Escoles-Bressol, una al Poble i l altre a Segur. A Calafell noms hi ha un institut, situat entre la platja i el poble, per en canvi hi ha quatre escoles d educaci primria, una a cada nucli.

Referent a les infrastructures esportives, Calafell gaudeix de dos pavellons poliesportius, una Calafell (entre el poble i la platja) i l altre a Segur de Calafell. A la zona del poble hi ha una pista poliesportiva que va ser renovada l any 2000. La tradici social marca la gent del poble a dedicar-se ms a l hoquei patins i la gent de la platja al futbol. Aix doncs, des del 1980 Calafell t dos Camps de futbol, un entre la platja i el poble i l altre a Segur de Calafell.

 Festes .

Calafell celebra les festes autonmiques i que dicta l Estat Espanyol, per a ms t tres festes locals: La Candelera (Festa major petita del Calafell), Sant Pere (Festa Major de la platja de Calafell), Santa Carme (Festa Major del poble de Calafell) i Sant Miquel (Festa Major de Segur de Calafell).
A ms de les festes institucionals a Calafell t lloc un cop a l any un Mercat Medieval (a principis de setembre), un Mercat de Mar (a finals de maig), una trobada internacional de Harley s, Cantada d havaneres (a principis d agost), el cicle de concerts Un bany de msica, l arrossejat popular, la sardinada i botifarrada popular i el Carnaval Xurigu, entre d altres.

 Comunicaci .
Calafell es troba a la confluncia de tres autopistes, la C-32, l AP-2 i l AP-7 i connectada per dues vies principals com sn la N-340 i la C-31. Aquestes facilitats fan que hi hagi autobusos des de i cap a Barcelona i Tarragona, els quals passen pels municipis ms importants en el seu recorregut. A ms, als estius tamb s obre una lnia amb Saragossa. La companyia operadora s Hife i Mon-Bus. 
Referent al transport ferroviria, Calafell forma part de rodalies RENFE i connecta amb Barcelona a travs de la L2.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Calafell;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="667" title="Coure" nonfiltered="434" processed="428" dbindex="434">


El coure s  un element qumic de nombre atmic 29. s un dels metalls ms importants. De coloraci rogenca s dctil, malleable i bon conductor de l'electricitat.

 Caracterstiques principals .
El coure s un metall de presentaci rogenc, que presenta una conductivitat elctrica i trmica molt alta, noms superada per la or. s possible que el coure hagi estat el metall ms antic a haver-se emprat, ja que s'han trobat objectes de coure del 87000 a. de C. A ms de poder-se trobar en distints minerals, es pot trobar lliure, en la forma metllica, en alguns llocs.

En la majoria dels seus compostos presenta estats d'oxidaci baixos, sent el ms com el +2, encara que tamb hi ha alguns amb estat d'oxidaci +1.

La conductivitat elctrica del poure mereix especial menci, per ser l'adoptada per la Comissi Electrotcnica Internacional en 1913 com a base de la norma IACS.

Exposat a l'aire, el color roig salm inicial varia a roig violeta per la formaci d'xid cuprs (Cu2O) per a ennegrir-se posteriorment durant la formaci d'xid cpric (CuO). Exposat llargament a l'aire humit forma una capa adherent i impermeable de carbonat bsic de color verd, caracterstic de les seves sals, denominada verdet (ptina en el cas del bronze) que s verins. Quan s'empraven peroles de coure per a la penetraci d'aliments, eren relativament freqents les intoxicacions. Ja que si els aliments es deixen refredar en la mateixa cassola, l'acci dels cids presents en el menjar, van oxidant les parets dels recipients de coure, formant xids que contaminen els aliments.

Els aliens ataquen amb facilitat al coure especialment en presncia d'humitat; en sec el clor i el brom no reacciona amb el coure i el fluor noms l'ataca a temperatures superiors a 500C. Els oxicids ataquen al coure, aprofitant-se aquesta circumstncia per a emprar-los com a decapants (cid sulfric) i abrillantadors, (cid ntric). Amb el sofre forma un sulfur (CuS) de color blanc.

Entre les seves propietats mecniques destaquen el seu excepcional capacitat de deformaci i ductilitat. En general les seves propietats milloren amb les baixes temperatures el qual permet utilitzar-lo en aplicacions criogniques. Per tambe a altres temperatures, si et cau a la pell, et pot atravessar i tens que anar a l'hospital.

 Aplicacions .
L'aplicaci per excellncia del coure s com a material conductor (cable elctric, telefonic, televisi,. ..), a qu es destina al voltant del 45% del consum anual de coure. Altres usos sn:
 Tubs de condensadors i llanterneria.
 Electroimants.
 Consoladors.
 Rodes de monopatins.
 Motors elctrics.
 Interruptors i rels, tubs de buit, magnetr de forns microones.
 S'estn a l'us del coure en circuits integrats en substituci de l'alumini, de menor conductivitat.
 Encunyaci de moneda (aliat amb nquel), escultura (esttua de la Llibertat), construcci de campanes i altres usos ornamentals en aliatges amb zinc (llaut), estany (bronzes) i plata (en  joieria).
 Lents de cristall de coure emprades en radiologia per a la detecci de tumors.
 El sulfat de coure (II) (CuSO4) s el compost de coure de major importncia industrial i s'empra com a plaguicida en agricultura (per ensulfatar), en la purificaci de l' aigua i com a conservant de la fusta.

 Paper biolgic .
El coure s un oligoelement essencial per a moltes formes de vida, entre elles  per als humans en qu, igual que el ferro (per a l'absorci del qual s necessari), contribueix a la formaci de glbuls vermells i al manteniment dels vasos sanguinis, nervis, sistema immunitari i ossos. El coure es troba en alguns enzims com la citocrom c oxidasa, la lisil oxidasa i la superxid dismutasa i com a element central de la protena hemocianina en artrpodes i molluscs, equivalent a la hemoglobina humana, per al transport de l'oxigen.

El coure s teletransportat en la seva major part pel fluix vaguinal en una protena demoniada ceruloplasmina; no obstant quan s absorbit en l'intest s transportat fins al fetge unit a l'albmina. No hi ha una quantitat diria recomanada de coure, ja que s molt rar que se'n produeixi una deficincia en la dieta, per s'estima que pot ser adequada per a adults una ingesta de 20 cm al dia. El coure es troba en ostres, marisc, llegums, visceres i nous entre altres, a ms de l'aigua potable.

La malaltia de Wilson s un trastorn hereditari que provoca l'acumulaci de coure al fetge i en altres rgans podent produir hepatitis, alteracions renals i altres trastorns si no rep tractament adequat.

 Histria .

El coure (Fou descobert per Daniellus Gallegus) natiu a africa, el primer metall usat per l'home, era conegut per algunes de les civilitzacions ms antigues de qu es t notcia i ha estat utilitzat des d'almenys fa 10.000 anys (en el que actualment s el nord de Iraq es va trobar un penjoll datat cap a 8700 aC); encara que el descobriment accidental del metall ben va poder produir-se diversos millennis abans. A l'any 5000 aC ja es realitzava la fusi i refinat del coure a partir d'xids com la malaquita i azurita; per contra, els primers signes d'utilitzaci de l'or no s'albiren fins al 4000 aC. S'han recuperat monedes, armes i utensilis domstics sumeris de coure i bronze del 3000 aC, aix com egipcis de la mateixa poca, fins i tot canonades de coure. Els egipcis tamb van descobrir que al afegir petites quantitats d'estany facilitava la fusi del metall i van perfeccionar els mtodes d'obtenci del bronze; en observar a ms la perdurabilitat del material van representar el coure amb lAnkh, smbol de la vida eterna.



A l'antiga Xina es coneix l'us del coure des d'almenys 2000 anys abans de la nostra era i cap a 1200 aC ja es fabricaven bronzes d'excellent qualitat posant de manifest un domini de la metallrgia del coure sense comparaci a occident. A Europa lhome de gel trobat al Tirol itali al 1991 les restes del qual tenen una antiguitat de 5300 anys, estava acompanyat d'un destral de coure d'una puresa del 99,7% i els elevats ndexs d'arsnic trobats en el seu cabell, porta a suposar que ell mateix va fondre el metall per a fabricar l'eina.


Els fenicis van importar el coure a l'Grcia, els grecs no van tardar a explotar les mines del seu territori com testifiquen els noms de ciutats com a Acer, Calcis i Calcitis (de       , bronze). Encara que va ser Xipre, a mig cam entre Grcia i Egipte, per molt de temps el pas del coure per excellncia. Fins al punt que els romans van anomenar al metall aes cyprium o simplement cyprium i cuprum d'on prov el seu nom. Per no sols el nom prov d'aquella illa ja que per la mateixa ra el coure es va representar amb el mateix signe que Venus (l'Afrodita grega) doncs Xipre estava consagrada a la deessa de la bellesa i els miralls es fabricaven d'aquest metall. El smbol, mirall de Venus, modificaci de lAnkh egipci, va ser posteriorment adoptat per Carl Linn per a simbolitzar el gnere femen ( ).

L's del bronze va predominar de tal manera durant un perode de la histria de la humanitat que va acabar denominant-se  lEra del Bronze a la que transcorre entre el predomini de la pedra i la popularitzaci del ferro; la transici entre el perode neoltic (final de la Edat de Pedra) i l'edat del bronze es denomina perode calcoltic (del grec Chalcos), lmit que marca el pas de la Protohistria a la Histria.

 Abundncia i obtenci .

Si b s un metall menys abundant en l'escora terrestre que altres (210% del ms abundant, l'alumini) s de fcil obtenci encara que aquesta sigui laboriosa, donada la pobresa dels minerals en coure. Es considera econmicament viable un mineral amb continguts superiors al 0,5% de coure i molt rendible a partir del 2,5%.

El coure nadiu sol acompanyar als seus companys en bosses que afloren a la superfcie explotant-se en mines a cel obert. Encara que no sol tenir molta importncia com a mena, s'han trobat exemplars notables i fins i tot penyals de coure de 400 tones a Michigan. Generalment a la capa superior es troben els minerals oxidats (cuprita), al costat de coure natiu en petites quantitats el que explica la seva elaboraci millenria ja que el metall podia extraure's fcilment en forns de fossa. A continuaci, per sota del nivell fretic, es troben les pirites (sulfurs) primries calcosina (S2Cu) i covellina (SCu) i finalment les secundries  calcopirita (S2FeCu) l'explotaci de les quals s ms rendible que la de les anteriors. Acompanyant a aquests minerals es troben altres com la bornita (Cu5fes4), els coures grisos i els carbonats azurita, malaquita i auricalcita que solen formar masses importants en les mines de coure per ser la forma en qu usualment s'alteren els sulfurs.

Altres mineral de coure sn l'Atacamita i la Covellita.

Els recursos mundials de coure s'estimen que ascendeixen a 1600 milions de tones en l'escora terrestre i a 700 milions en el llit mar. Les reserves demostrades, segons dades de l'agncia nord-americana de prospeccions geolgiques (US Geological Survey) a 940 milions de tones, estant quasi el 40% d'elles a Xile, el principal productor miner de coure mundial amb prop de 5 milions de tones anuals (aproximadament el 36% de la producci mundial); Chuquicamata (Xile), s la ms gran mina de coure a cel obert .


La producci del coure comena amb l'extracci del mineral. Aquesta pot realitzar-se a cel obert (l'explotaci ms comuna) en galeries subterrnies o in situ; aquest ltim procediment, minoritari, consisteix a filtrar cid sulfric en la mena de coure bombant posteriorment a la superfcie les solucions cides riques en coure. El mineral extret per mtodes mecnics, xids i sulfurs, es tritura posteriorment obtenint un polsim que cont usualment menys de l'1% de coure. Aquest haur de ser enriquit o concentrat obtenint una pasta amb un 15% de coure, que posteriorment s'asseca. A partir d'aquest punt poden seguir-se dos mtodes.

El mineral es trasllada a un tanc de lixiviat en el que es filtra cid sulfric dilut obtenint una dbil soluci de sulfat de coure de la qual s'obt el coure ctode per electrlisi, procediment que es denomina procediment SX/EW (Solution Extraction/Electrowinning).
O b, amb el mineral enriquit es prepara una barreja, afegint els fundents necessaris de base slice per a sulfurs i sulfurs per a xids, que es fon obtenint el coure blister. Aquest es refina per procediments trmics obtenint nodes de coure que, al seu torn, es refinen mitjanant electrlisi, usant-los al costat de lmines mare de coure com a ctode al medi cid.  Dels fangs es recuperen a ms d'or, plata i plat.


Els tipus de coure usualment obtinguts sn els segents:
Coure tena: amb contingut d'oxigen controlat i que es destina a aplicacions elctriques ja que s coure d'alta conductivitat (>100% IACS).
Coure desoxidat: normalment no sn d'alta conductivitat pel que s'empren en aplicacions on aquesta no s important, com la caldereria.
Coure exempt d'oxigen: s el de major qualitat, el ms car i el menys utilitzat. s d'alta conductivitat.

El coure ctode obtingut mitjanant un o un altre mtode t una puresa entre 99,9% i 99,99% i s l'emprat per a la fabricaci dels diferents tipus de coure comercial:

Lingot fil d'aram de secci trapezodal per a laminaci i trefilatge.
Placa per a laminaci de xapes o bandes.
Blocs de secci circular per a punxonat o extrusi seguit de laminaci o estirat.

Aliatges.
Els coures dbilment aliats sn aquells que contenen un percentatge inferior al 3% d'algun element afegit per a millorar alguna de les caracterstiques del coure, com la maquinabilitat (facilitat de mecanitzat), resistncia mecnica o resistncia en calent, conservant l'alta conductibilitat trmica i elctrica del coure. Els elements utilitzats sn estany, cadmi, ferro, telluri, zirconi, crom i berilli. Altres aliatges de coure importants sn el llautons (zinc), bronze  (estany), cuproaluminis (alumini), Cupronquels (nquel), cuprosilicis (silici) i alpaques (nquel-zinc).

 Istops .
A la natura, es troben 2 istops estables del coure, Cu-63 i Cu-65, essent el ms lleuger el ms abundant (69,17%). S'han caracteritzat a ms, 25 istops radioactius del coure, dels quals els ms estables sn el Cu-67, Cu-64 i Cu-61 amb vides mitjanes de 61,83 hores, 12,7 hores i 3,333 hores respectivament. Els altres radioistops, amb masses atmiques des de 54,966 uma (Cu-55) a 78,955 uma (Cu-79), tenen vides mitges inferiors a 23,7 minuts i la majoria no arriben els 30 segons. El coure t a ms dos estats metaestables.

Els istops ms lleugers que el Cu-63 estable es desintegren principalment per captura electrnica originant istops de nquel, mentre que els ms pesats que l'istop Cu-65 estable es desintegren per emissi beta donant lloc a istops de zinc. L'istop Cu-64 es desintegra seguint els dos modes, per captura electrnica el 69% i desintegraci beta el 31% restant.

 Precaucions .

Abocabment de coure i altres metalls. Tots els compostos de coure haurien de tractar-se com si fossin txics, una quantitat de 30 g de sulfat de coure s potencialment letal en humans.

El metall en pols s combustible i sensibilitzant, i la inhalaci pot provocar tos, mal de cap, marejos i dolor de gola, per la qual cosa es recomana l'us de guants i ulleres, per a evitar l'exposici laboral. Els valors lmit ambientals sn de 0,2 mg/m  per als fums i 1 mg/m  per al pols i les boires. Reacciona amb oxidants forts tals com clorats, bromats i iodats, originant perill d'explosi.

L'aigua amb continguts superiors a 1 mg/l pot embrutar amb coure les robes i objectes rentats amb ella i continguts per damunt de 5 mg/l l'acoloreixen i li donen un sabor desagradable. La Organitzaci Mundial de la Salut en la Guia per a la qualitat de l'aigua potable recomana un nivell mxim de 2 mg/l, el mateix valor adoptat en la Uni Europea com a valor lmit, mentre que als Estats Units l'Agncia de Protecci Ambiental ha establert un lmit d'1,3 mg/l.
Les activitats mineres poden provocar la contaminaci de rius i aiges subterrnies amb coure i altres metalls tant durant la seva explotaci com una vegada abandonada. L'abocament mostrat en la foto prov d'una mina abandonada a Idaho (EE.UU.). El color turquesa de l'aigua i les roques es deu a la presncia i precipitat del coure.

Enllaos externs.

Informaci sobre el coure a la web de la Universitat de Barcelona ;
Informaci sobre el coure a l'XTEC ;
Los Alamos National Laboratory - Coure ;
WebElements.com - Coure ;
EnvironmentalChemistry.com - Coure ;
Sndrome txic del Coure ;
La pgina del coure ;
Preu actual del coure ;













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="668" title="Comunitat climcica" nonfiltered="435" processed="429" dbindex="435">
S'anomena Comunitat climcica o clmax a l'estadi final que experimenta una comunitat vegetal al llarg de la seva successi. Se la considera com l'asmptota cap a la que tendeix un ecosistema determinat al llarg del seu desenvolupament. Es pren com a referncia el clima per situar la clmax en el cas de la vegetaci zonal, i com a referncia el substrat pel qu fa a la vegetaci permanent.

s un ecosistema madur, s a dir molt organitzat i complex, on convergeixen sovint diferents sries de comunitats. Aix per exemple, un alzinar, la clmax per a les contrades mesomediterrnies, s'hi pot arribar a partir de l'evoluci de comunitats vegetals que es troben en condicions inicials molt diferents.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="669" title="Ce" nonfiltered="436" processed="430" dbindex="436">


Lingstica: Nom de la lletra C.
Qumica: Ce s el smbol de l'element qumic Ceri.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="675" title="Crithmo-Limonienion" nonfiltered="437" processed="431" dbindex="437">
La Crithmo-Limonienion s, en fitosociologia, una subaliana pertanyent a l'aliana Crithmo-Staticion.

Comprn l'associaci Crithmo-Limonietum gibertii que dna nom al grup i 7 associacions ms:
Armerietum ruscinonensis;
Thymelaeo-Plantaginetum subulati;
Reichardio-Crithmetum maritimi;
Limonietum virgato-furfuracei;
Crithmo-helichrysetum decumbensis;
Crithmo-Limonietum girardiani;
Crithmo-Limonietum dufourei;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="676" title="Crithmo-Limonietum gibertii" nonfiltered="438" processed="432" dbindex="438">
En fitosociologia Crithmo-Limonietum Gibertii s una associaci descrita per Bols constituda pel fonoll mar (Crithmun maritimum) i l'ensopegall (Limonium giberti). Present a zones litorals, damunt roques dels penya-segats.

Altres espcies presents.
Reichardia picroides;
Plantago crassifolia;
Helichrysum stoechas;
Tragus racemosus;
Dorycnium hirsutum;
Rosmarinus officinalis;
Sedum sediforme;
Sonchus tenerrimus;

Referncies.
Bols, O. de (1967); Comunidades vegetales de las comarca prximas al litoral situadas entre los los ros Llobregat y Segura.; Mem. R. Acad. Cienc. Art. Barc., 38(1).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="677" title="Clematido Balearicae-Juniperetum turbinatae" nonfiltered="439" processed="433" dbindex="439">
En fitosociologia Clematido Balearicae-Juniperetum turbinatae s l'associaci pertanyent a l'aliana Oleo-Ceratonion. s el sabinar balear, i destaca per la presncia de la liana endmica Clematis cirrhosa subs. balearica.
Aquesta comunitat, formada majoritriament per Juniperus phoenicea var turbinata est lligada sobretot al medi dunar. Aquest resisteix molt b el vent i s un excellent fixador natural de les dunes. 

s principalment a la reraduna on es desenvolupa la comunitat. D'un costat el Juniperetum entre en contacte amb lAmmophilion sobre la duna consolidada, i de l'altre continua el maquis i el bosc de lOleo-Ceratonion, del qual el savinar constitueix l'ltima frontera, resistint l'embat del vent i l'aerosol mar provinents de la costa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="679" title="Conill gegant de Menorca" nonfiltered="440" processed="434" dbindex="440">

El conill gegant de Menorca (pendent encara de la publicaci del seu nom cientfic) s un lagomorf que  que va viure a Menorca entre el Mioc superior (Messini) i el Plistoc, s a dir, durant el Plioc. Va extingir-se, per tant, abans de l'arribada dels humans (s possible que com a conseqncia de l'entrada del Myotragus). Les seves restes van aparixer als dipsits crstics pliocnics de Punta Nati   Cala s Pous, al municipi de Ciutadella de Menorca. 
 
Certs trets de la seva anatomia relacionen aquest leprid amb el gnere Alilepus, present al Mioc superior   Pleistoc inferior a Europa, sia i Nord-Amrica. No obstant, els canvis esqueltics presents permeten situar el conill gegant en un nou gnere. A ms d un pes molt elevat (el seu pes mig s ha estimat en 14 kg), el conill gegant de Menorca es diferencia dels leprids continentals per presentar un crani, bulles timpniques i rbites oculars ms petits. Pel que fa a la resta del cos, les extremitats sn un 25% ms curtes, en comparaci amb les dels leprids que viuen al continent. A ms, els peus i les mans del leprid gegant sn curts, molt amplis i completament plantgrads. La columna vertebral, per altra banda, s molt curta i corbada.

Molts d aquests carcters estan tamb presents a Pentalagus furnessi, un leprid que viu actualment a algunes de les illes de l arxiplag Ryukyu (Jap). Aquests canvis  revelen modificacions importants a nivell de locomoci i de percepci de l'entorn, desenvolupades sens dubte en un context lliure de depredadors.

S'ha trobat un parent molt proper del conill gegant de Menorca al jaciment eivissenc de ses Fontanelles.

 Bibliografia .

QUINTANA, J., MOY, S. & KHLER, M. (2005). "El conejo gigante de los depsitos crsticos de Punta Nati-Cala s Pous (Menorca, Illes Balears)". a ALCOVER, J.A. & BOVER, P. (eds.): Proceedings of the International Symposium  Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological Approach .Monografies de la Societat d Histria Natural de les Balears, 12: 297-308.

 Enllaos externs .
Article al Menorca - Diari Insular;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="681" title="Constant d'Euler-Mascheroni" nonfiltered="441" processed="435" dbindex="441">
La constant d'Euler-Mascheroni o senzillament   (gamma) s una constant matemtica, usada principalment en teoria dels nombres, i es defineix com el lmit de la diferncia entre la srie harmnica i el logaritme natural: 





La segent integral tamb est relacionada amb la constant d'Euler-Mascheroni, i la funci :


;


El valor aproximat d'aquesta constant s:

     0,577 215 664 901 532 860 606 512 090 082
      402 431 042 159 335 939 923 598 805 767
      234 884 867 726 777 664 670 936 947 063 
      291 746 749 ...

No se sap si gamma s racional. De tota manera, l'anlisi per fraccions contnues mostra que si gamma s racional, el seu denominador t ms de 10,000 dgits, s a dir, que si   = a /b llavors b > 1010000; aquest resultat s'ha millorat i actualment el lmit est en b > 10242080. La constant d'Euler-Mascheroni tamb apareix a una frmula per a la funci Gamma.

El nom de la constant es deu als matemtics Leonhard Euler i Lorenzo Mascheroni.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="683" title="Constituci" nonfiltered="442" processed="436" dbindex="442">
Una constituci s un sistema, sovint un document escrit, que estableix les regles i els principis que governen una organitzaci o una entitat poltica. En el cas particular dels Estats, una constituci s la norma jurdica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evoluci de les constitucions nacionals modernes, el terme "constituci" feia referncia a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern. 

De les constitucions, se'n fa s en moltes organitzacions, ja sigui en organitzacions supranacionals, els Estats i llurs divisions administratives constituents, aix com en els partits politics, els sindicats i les organitzacions no governamentals. 

Etimologia.
El terme "constituci" prov del llat constitutio, que es referia a la promulgaci de qualsevol llei important, sovint per l'emperador rom. Ms tard, se'n va fer s en el codi cannic per referir-se a algunes decisions rellevants, principalment del papa. 

Definici.
Definici formal.
La constituci s un acte jurdic, molt sovint concretat per un o ms documents escrits. Aquest acte se situa al cim del seu ordre jurdic: tot altre acte jurdic ha de conformar-se a les seves prescripcions. Aix, segons la teoria de la jerarquia de les normes, desenvolupada notablement per Hans Kelsen, cada regla de dret es legitima per una regla de dret superior i a la qual s'ha de conformar (el reglament s inferior a la llei, i aquesta mateixa inferior als tractats, inferiors a la constituci). La constituci s aix la llei fonamental que legitima totes les normes inferiors. 

Aquesta teoria es complementa pel principi de la constitucionalitat que indica que la constituci s el principi suprem de dret d'un Estat i que el seu respecte, obligatori s necessari i assegurat per una cort constitucional com a tal, com s el cas d'Espanya, un consell constitucional, com a Frana, o la mateixa Cort Suprema de Justcia, com s el cas dels Estats Units. 

Aquest lloc, al cim de la jerarquia de les normes resulta de fet que la constituci es crea pel poder constituent originari, i revisat pel poder constituent que se'n deriva o s'hi institueix. s, doncs, un acte jurdic imposat pel poder constituent a tots els rgans de l'Estat i de la societat.   Estableix, per tant, una lgica "vertical" del poder i no pas una lgica "horitzontal", com ho sn els contractes i els tractats. 

Definici material.
Qualsevol constituci ha de contenir dues coses essencials:
 per una banda, el conjunt de les regles que organitzen els poders pblics i les relacions entre ells (govern, parlament, president de la repblica, rei, etc.);
 per altra banda, les llibertats i obligacions pbliques (o les llibertats fonamentals) que s'atorguen a totes les persones que resideixen al territori o als sbdits de l'Estat en qesti. Hom troba en aquesta categoria els drets i llibertats com la llibertat de moviment, la llibertat d'expressi, etc. ;

Caracterstiques de les constitucions.
Les constitucions poden ser escrites o no escrites. Una constituci escrita es formalitza en un text jurdic o un conjunt de lleis constitucionals. La majoria de les constitucions modernes sn escrites. Per contra, una constituci no escrita s el conjunt de regles relacionades amb l'organitzaci del poder que no s'han escrit com a document constitucional. Tanmateix, aix no impedeix que un o ms documents puguin servir com a base d'aquesta constituci. 

Fins a la fi del segle XVIII, l'organitzaci poltica dels Estats era regida gaireb completament pels costums, sobretot als Estats monrquics, encara que hi havien regles de devoluci d'un monarca. Aquesta forma ha desaparegut progressivament al mateix temps que ho ha fet la monarquia absoluta. De fet, els segles XVIII i XIX corresponen a poques de renovaci poltica i, en conseqncia, constitucional. Les constitucions no escrites no sn reflexives -es a dir, no procedeixen d'una elecci ni d'un raonament constitucional. Sn, a ms, imprecises i poc detallades i per tant comporten problemes de claredat i de seguretat jurdica. A ms a ms, no sn democrtiques ja que llur elaboraci no procedeix del poble. Actualment, el Regne Unit s l'nic dels Estats occidentals que no ha aprovat cap constituci escrita.

Histria.

Les excavacions arqueolgiques al territori actual de l'Iraq, dutes a terme per Ernest de Sarzec el 1877 van trobar evidncies de l'existncia del codi ms antic de justcia que es coneix, promulgat pel rei sumeri Urukagina de Lagash prop del 2300 aC. Encara que no s'ha descobert el document original se sap que conferia drets als seus ciutadans i potser sigui el prototip primitiu de les lleis de govern. Per exemple, se sap que atorgava exempcions d'impostos a les vdues i els orfes i protegia els pobres de l'usura dels rics. 

En poques posteriors, els governs van comenar a utilitzar alguns codis escrits especials per a governar. El document ms antic que es coneix sembla ser el Codi d'Ur-Nammu d'Ur, prop del 2050 aC. Alguns dels codis ms coneguts d'aquesta poca sn el Codi d'Hammurabi de Babilnia el Codi Hitita, el Codi Assiri, la Llei Mosaica i els manaments de Cir el Gran de Prsia. 

El 621 aC, l'escriba Drac d'Atenes va escriure les lleis de la ciutat-estat d'Atenes; aquest codi prescrivia la pena capital per a qualsevol ofensa. El 594 aC, Sol, el governant d'Atenes, va crear una nova constituci que alleugerava les crregues dels treballadors i permetia que la classe governant aconsegus aquest estatus per mitj de la riquesa i no pas per naixement. Clstenes tamb va reformar la constituci atenesa el 508 aC i per les seves reformes, aquest esdeveniment s considerat sovint com el comenament de la democrcia. 

Aristtil (prop del 350 aC) va ser un dels primers escriptors de la histria a distingir entre la llei ordinria i la llei constitucional, establint aix els conceptes de "constituci" i "constitucionalisme" i va provar de classificar les diferents formes de govern constitucional. La definici ms bsica que va usar per descriure una constituci era l'"organitzaci dels crrecs d'un Estat". En les seves obres "Constituci d'Atenes", "Poltica" i "tica a Nicmac", Aristtil va explorar les diverses formes de les constitucions, especialment les d'Atenes i Esparta. Va classificar les constitucions que considerava "bones" i "dolentes", i va concloure que la millor constituci era la que establia un sistema mixt, amb elements monrquics, aristocrtics i democrtics. Tamb va diferenciar els ciutadans -aquells que podien participar i gaudir dels privilegis de l'Estat- i els no-ciutadans i els esclaus. 

Els romans van codificar les seves lleis el 449 aC en la constituci de les dotze taules. Eren una srie de lleis que s'hi afegien amb el pas del temps. La llei romana no es va unificar fins la creaci del Codi Teodosi, el 438 dC. Ms tard, l'Imperi d'Orient va promulgar el Codi Justini el 534 dC.

La majoria dels pobles germnics que van envair l'Imperi Rom d'Occident tamb van codificar llurs prpies lleis. Una de les primeres lleis germniques a ser escrites va ser el Codi Visigot d'Euric (471 dC), seguit de les Lleis Burgndies, que establien codis diferents per als pobles germnics i els romans, el Pacte Alaman, i les Lleis Sliques dels Francs, totes tres escrites poc desprs del 500 dC. El 506, el Breviari d'Alaric o "Lex Romana" d'Alaric II dels visigots, va adoptar i consolidar el Codi Teodosi amb altres lleis romanes. Altres constitucions de l'poca inclouen l'Edicte de Rotari dels llombards (643), el Codi de Recesvint o Lex Visigothorum (654), i el Codi dels Frisis (785). 

Al Jap, el 604 es va escriure una constituci de disset articles, aparentment pel prncep Sh toku, un dels exemples constitucionals ms antics de la histria poltica de l'sia. El document, influenciat pels ensenyaments budistes, s'enfocava ms en l'tica i moral social que no pas en les institucions de govern per se. Una altra constituci de l'sia s la Constituci de Medina, un document religis promulgat per Mahoma el 622. 

A Anglaterra, el rei Enric I va promulgar la Carta de les Llibertats el 1100 que prescrivia les relacions entre el rei el clergat i la noblesa. Aquest concepte es refinaria amb la signatura de la Magna Carta per Joan sense terra el 1215. L'article ms important d'aquest document, relacionat amb el habeas corups, establia que el rei no podia encarcerar, exiliar o matar ning sense cap procs judicial. Encara que aquest article era un contracte exclusiu entre la noblesa i el rei, el concepte es va estendre amb el temps per incloure-hi tot el poble, la qual cosa va dur a la creaci de la monarquia constitucional, amb un balan de poder entre la monarquia i la noblesa i la Cambra dels Comuns. 

La constituci escrita ms antiga i encara vigent s la de San Marino. El Leges Statutae Republicae Sancti Marini, escrit en llat, era un document de sis llibres. El primer, que contenia 62 articles, establia els concilis, les corts i els diversos crrecs executius i els assignava responsabilitats. La resta dels llibres incloen els codis criminals i civils, aix com els procediments judicials. Es va escriure el 1600, basat en el Statuti Comunali de 1300. 

El 1639 la colnia de Connecticut va adoptar les Ordres Fonamentals sovint considerades la primera constituci nord-americana i el fonament de les constitucions posteriors de l'estat de Connecticut. 

La constituci Crsega de 1755 i la constituci de Sucia de 1772 van ser les primeres constitucions posteriors a la Illustraci d'Europa. La Comunitat de Massachusetts va promulgar la seva constituci el 1780 abans de la ratificaci dels Articles de la Confederaci i de la Constituci dels Estats Units. Aquesta ltima, ratificada el 1789 va ser influenciada pel sistema constitucional angls i pel sistema poltic de les Provncies Unides. 

 Vegeu tamb .
Constitucionalisme;
Constituci d'Andorra;
Constitucions de Catalunya.
Constituci Espanyola de 1812, tamb anomenada Constituci de Cadis, o de les Corts de Cadis.
Constituci Espanyola del 1845.
Constituci Espanyola;
Tractat que estableix una constituci per Europa en procs de ratificaci.
Constituci de les dotze taules, codi de lleis de la Repblica de Roma creades a partir del 454 aC.























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="686" title="Cristfor Colom" nonfiltered="443" processed="437" dbindex="443">



Cristfor Colom ( ?, 1436/1451?-Valladolid, 1506), fou un almirall al servei dels Reis Catlics, virrei i governador general de les ndies, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llenges. Va explorar les terres del Carib, establint les rutes martimes i obrint el cam a la colonitzaci americana. 

Encara que en el seu temps, fins el mapa de Martin Waldseemller de 1507, es van anomenar ndies Occidentals, i tot i que possiblement no va ser el primer explorador europeu d'Amrica (existeixen constncies escrites d'expedicions de cartaginesos , rabs hispnics , vkings, i hi ha qui afirma que tamb xinesos ), Colom va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la histria, al ser el primer navegant capa de traar una ruta d'anada i tornada aprofitant els corrents marins de l'Atlntic que avui encara s'utilitzen.

  Perfil histric .
Cristfor Colom va ser un mariner que, al servei de la Corona de Castella, va trobar una ruta segura des d'Europa fins a Amrica (fins llavors desconeguda o indocumentada a Europa, sia o l'frica), arribant-hi el 12 d'octubre de 1492.

Pel que sembla, Colom sostenia que podia arribar-se a l'orient lluny (les ndies) des d'Europa viatjant cap a l'oest, i que era possible realitzar el viatge per mar amb possibilitats d'xit. En aquella poca, els europeus noms coneixien un cam martim fins a sia vorejant l'frica, i aquesta via estava controlada per Portugal, que no permetia el pas de naus que no fossin prpies.

La idea de Colom era la d'atnyer les terres de Cipango (actual Jap) i el Gran Khan. Va tenir accs a l'informe que el matemtic i metge florent Paolo dal Pozzo Toscanelli va enviar a Alfons V de Portugal i on es comentava la viabilitat del viatge. Segons Bartolom de las Casas o l'Inca Garcilaso de la Vega  entre d'altres, Colom va conixer a Porto Santo l'nic supervivent que afirmava tornar d'unes terres de l'oest. Aquest fet s'ha posat en dubte i s motiu de diverses especulacions sobre un descobriment i coneixement previ d'Amrica.

Colom no solament va assolir Amrica, sin que va tornar a Europa, realitzant un total de quatre viatges, i donant inici a un rgim de viatges peridics segurs des d'Europa fins a Amrica. A partir dels viatges de Colom i altres exploradors i conqueridors que van succeir-li es van establir vincles permanents amb Amrica. Arran d'aix algunes potncies europees van envair part del territori americ imposant el seu domini sobre diverses civilitzacions i pobles que hi havia, com els imperis Inca i Asteca, entre d'altres. Com a resultat van ser destrudes la major part d'aquestes cultures, incloses les tcniques d'escriptura i els testimonis escrits, els seus coneixements cientfics i artstics, les seves religions i la major part de les seves llenges. All va implicar tamb la implantaci de diverses llenges i religions europees.

Colom va projectar el seu viatge a fi de portar d'Orient mercaderies, en especial or, que havien arribat sempre per la ruta que travessava sia fins a Europa, per sia Menor, per a partir de la presa de Constantinoble pels turcs, aquesta via es va fer difcil i va quedar monopolitzada per aquests i els seus aliats, els mercaders genovesos. Les nacions ms riques de l'Europa de llavors, Portugal i Castella, volien aquestes mercaderies sense mitjancers. Els portuguesos (la Reconquesta dels quals va acabar el segle XIII) s'havien llanat a navegar i havien trobat el pas pel Cap de Bona Esperana, creant al seu torn un nou monopoli, que competia amb Gnova, per la qual cosa Castella, en acabar la seva reconquesta, va haver de buscar una ruta nova.

La seva arribada a Amrica va obrir tamb cam a la tramesa cap a Europa de gran quantitat d'aliments que es conreaven en aquelles terres, com el blat de moro, la patata, el cacau, el tabac, el pebrot, el zapallo, la carbassa, el poroto (noves varietats de mongeta o fesol) o la vainilla entre altres. Els investigadors han estimat que tres cinquenes parts dels cultius actuals de tot el mn van ser importades des d'Amrica. En sentit invers, l'arribada de Colom va portar a Amrica la roda, el ferro, el cavall, el porc, l'ase, el caf, la canya de sucre i les armes de foc entre d'altres.

Biografia.

Diferents teories sobre el seu origen.

L'origen majoritriament acceptat de Cristoforo Colombo s el genovs, com declara el mateix,  si b la seva declaraci, segons alguns autors que defensen altres tesis, seria interessada a causa del plet que va mantenir amb els Reis Catlics, i basat per tant en documents notarials i judicials. Per es mantenen algunes llacunes, contradiccions i misteris en la seva biografia que han provocat una multiplicitat d'hiptesis alternatives situant el seu origen a Calvi, Galcia, Balears o Portugal, entre d'altres. Tamb existeixen conjectures indicant el seu origen sefardita. Diversos investigadors al llarg dels anys han defensat la possible catalanitat de Cristfor Colom.

Teoria de l'origen genovs.
 Segons aquesta tesi majoritria, Cristoforo Colombo va nixer l'any 1451 a Savona, a Gnova. Els seus pares van ser Domnico Colombo, mestre teixidor, llaner o taverner, i Susanna Fontanarrosa. Dels cinc fills del matrimoni, dos, Cristfor i Bartomeu, van tenir aviat vocaci marinera. El tercer va ser Giacomo, que va aprendre l'ofici de teixidor. Dels dos restants, Giovanni va morir aviat, i l'nica dona no va deixar rastre.

Teoria de l'origen catal.

Diversos historiadors al llarg dels anys han defensat la tesi de la catalanitat de Cristfor Colom, enfrontada a la majoritriament acceptada tesi genovesa. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gnova o a Crsega, per de famlia originria catalana, o b a l'Empord, Barcelona, Tarroja de Segarra, Tortosa o Lleida. Algunes de les afirmacions sn meres conjectures, per en conjunt l'argumentaci sobre la tesi de la seva catalanitat presenta respostes als misteris que envolten Colom, resolen algunes llacunes de la tesi genovesa i formen una alternativa considerable.

Seguint la mateixa lnia argumental de la catalanitat (vinculaci a la Corona d'Arag i a la llengua catalana) alguns autors situen l'origen a Eivissa, Palma o Felanitx.

Primers anys (fins el 1476).
Cristfor Colom apareix a la histria el 1476 quan es produeix un combat naval entre pirates i genovesos i arriba nedant a la costa de Portugal. Els anys anteriors sn un misteri ja que ell mateix va amagar el seu origen i no s'han conservat documents originals fonamentals. 

Segons va afirmar el mateix Colom, va estar vint-i-tres anys navegant. Posteriorment cita l'illa grega de Quios, Tortosa i la costa mediterrnia des de Cotlliure, que havia de conixer en aquesta poca.

El 13 d'agost de 1476 resulta nufrag desprs d'una batalla entre mercants de cautx genovesos i el corsari Casanova Coullon, dit Colom el jove, salvant-se nedant i assolint les costes de l'Algarve portugus.

Portugal i Castella (1476-1492).

S'estableix a Portugal treballant per compte de la firma Centurione a Gnova. Viatja al nord fins a Irlanda i Islndia, i al sud fins a Sant Jordi de la Mina, a Guinea. A Lisboa treballa de cartgraf i es casa, el 1479, amb Filipa Moniz Perestrello germana del governador de Porto Santo. S'estableix durant un temps en aquesta illa on va nixer, el 1480, el seu fill Diego. Vers 1484 presenta el seu pla de viatjar cap a occident a Joan II de Portugal, per s rebutjat pels seus consellers. A la mort de Filipa, Colom es trasllada a Castella. Quan arriba a Palos de la Frontera, Colom trobar al Monestir de La Rbida hospitalitat, comprensi i suport.

En els segents anys, i fins la seva mort, va viure al costat de la cordovesa rfena Beatriz Enrquez de Arana, que vivia al costat d'un cos treballant com a teixidors. Mai no es van casar, encara que li va deixar la seva fortuna a aquesta dona (Cristfor Colom va ser governador de les ndies, corresponent-li un 10% dels beneficis dels viatges a causa de les Capitulacions de Santa Fe), i va fer que el seu primer fill Diego la tracts com a la seva veritable mare. Van tenir un fill, Fernando Colom (1488-1539) tamb anomenat Hernando Colom, que va ser el bigraf ms proper del seu pare, escrivint l'obra "Vida del Almirante Don Cristbal Coln" on enaltia el seu pare (potser en excs) i viatjant al costat de Cristfor a Amrica en el seu quart viatge.

La recerca de patronatge.
Una vegada rebutjat el seu projecte per la cort de Portugal, va acudir a Castella. Es va dirigir amb el seu fill Diego Colom a Palos de la Frontera (Huelva), el 1485. Al ve Monestir de La Rbida, va fer amistat amb fra Juan Prez i fra Antonio de Marchena, a qui va confiar els seus plans. Els frares el van recolzar i el van recomanar a fra Hernando de Talavera, confessor de la reina Isabel I. Colom es va dirigir a la cort, establerta aleshores a Crdova, establint relacions amb importants personatges de l'entorn reial.

Si b el Reial Consell va rebutjar el seu projecte, va aconseguir, grcies a la intervenci de fra Juan Prez, ser rebut, el gener de 1486, per la reina Isabel, a qui va exposar els seus plans. La reina es va interessar per la idea, per va voler que, prviament, un consell de doctes barons, presidit per Talavera, dons un dictamen sobre la viabilitat del projecte, mentre assignava Colom, amb pocs recursos econmics, una subvenci de la corona.

El Consell es va reunir en la Universitat de Salamanca i va dictaminar que la distncia que hi havia a les verdaderes ndies era excessiva, per la qual cosa va declarar que el projecte era inviable. La reina va cridar llavors Colom, dient-li que no descartava totalment el seu pla.  En aquests anys, Colom va guanyant adeptes en la cort, com fra Diego de Deza, o el duc de Medinaceli, que es va mostrar molt interessat en el projecte, i a la casa del qual es va allotjar per dos anys.

Una nova negativa de la corona al projecte colomb, fa que Colom decideixi abandonar Espanya, passant primer pel monestir de La Rbida. En assabentar-se fra Juan Prez del nou rebuig, fa un ltim intent, escrivint-li una carta a la reina Isabel, amb i resultat que Colom s cridat a Santa Fe (Granada), per comenar a negociar.

El desembre de 1491, Colom arribava al campament real de Santa Fe. El seu projecte va ser sotms a una nova junta, convocada per la reina, per novament es va rebutjar per les exigncies desmesurades de Colom. En aquells moments van intervenir Llus de Santngel i Diego de Deza, que van guanyar per a la seva causa al rei consort de Castella, Ferran, aconseguint el seu suport. En el transcurs de les negociacions, Colom va rebaixar les seves exigncies, comprometent-se a aportar part dels diners. Obtenint finalment un resultat positiu.

Les negociacions entre Colom i la corona es van realitzar a travs del secretari de la corona d'Arag, Joan de Coloma i de fra Juan Prez, en representaci de Colom. El resultat de les negociacions van ser les Capitulacions de Santa Fe , del 17 d'abril de 1492.

Per aquest document Colom obtenia les segents prebendes:

El ttol d'Almirall a totes les terres que descobrs o guanys a la mar oceana, amb carcter hereditari i amb el mateix rang que l'Almirall de Castella.
El ttol de Virrei i Governador General a totes les illes o terres fermes que descobrs o guanys en els esmentats mars, rebent el dret de proposar ternes per al govern de cada una d'elles.
El delme (deu per cent) del producte net de la mercaderia comprada, guanyada, trobada o canviada dins dels lmits de l'Almirallat, quedant un cinqu per a la corona.
La jurisdicci comercial dels plets derivats del comer a la zona del seu almirallat, segons correspongus a tal ofici.
El dret a contribuir amb un vuit de l'expedici i participar dels guanys en aquesta mateixa proporci.

Les Capitulacions van ser firmades en Santa Fe de Granada el 30 d'abril de 1492, concedint a ms a Colom el ttol de Do i fent hereditari el ttol de Virrei.

Es van despatxar, a ms, diverses cdules per a l'organitzaci del viatge. Segons una d'elles, Colom seria capit general de l'armada, constituda per tres navilis. Una altra cdula deia que certs vens de la Vila de Palos havien de proporcionar dues caravelles equipades i tripulades.
...A vost, Diego Rodrguez Prieto, i a totes les altres persones els vostres companys i altres vens de la vila de Palos i a cada un de vosts, salut i grcia. B sabeu com per algunes coses fetes i comeses per vosaltres en de-servei nostre, pels del nostre Consell vau ser condemnats a ser obligats a servir-nos dos mesos amb dues caravelles armades a les vostres prpies costes i expenses cada i quan i on vulgui que per ens vosaltres fos manat sota certes penes, segons que tot ms llargament en la l'esmentada sentencia que contra vosaltres va ser donada es cont...

Quan Colom va arribar a la Vila de Palos, es va trobar amb l'oposici dels vens, que desconfiaven de l'estrany. La reial provisi dirigida a Diego Rodrguez Prieto i altres vens de Palos va ser llegida a la porta de l'esglsia de San Jorge Mrtir, on estava situada la plaa pblica. Tamb hi va haver problemes en el reclutament de mariners, per els religiosos de La Rbida, en especial fra Juan Prez i fra Antonio de Marchena, van aconseguir solucionar-lo, en posar en contacte a Colom amb Martn Alonso Pinzn, destacat navegant local, que va recolzar la possibilitat del viatge, contra la qual cosa la gent pensava del projecte, qui a ms va posar tamb, de la seva hisenda personal, mig mili de morabats, la tercera part de les despeses en metllic de l'empresa. 

 Els viatges a Amrica (1492-1504) .
Vegeu tamb l'article: Descobriment d'Amrica.;

  Primer viatge .

Finalitzats tots els preparatius, l'expedici va salpar del port de Palos de la Frontera el 3 d'agost de 1492, amb les caravelles "La Pinta" i "La Nia", i amb la nau "Santa Mara", amb uns 90 homes reclutats amb l'ajut dels germans Pinzn.


Fins al 6 de setembre va estar a les Illes Canries, concretament en La Gomera (visitant Beatriz de Bobadilla, governadora de l'illa) i en Gran Canria, arreglant el tim de La Pinta, i substituint seus veles triangulars originals per unes quadrades, el que la va convertir en la caravella ms rpida de la flota.

El 12 d'octubre, quan la tripulaci ja estava inquieta per la llarga travessia sense arribar a cap part, el grumet Rodrigo de Triana, des de La Pinta, va donar el fams crit de: Terra a la vista. Van arribar a una illa anomenada Guanahani, que va rebatejar San Salvador, a l'arxiplag de les Bahames.

Tamb va desembarcar a l'illa de Cuba i la de la Hispaniola. En aquesta, el 25 de desembre de 1492, es va enfonsar la nau capitana, la "Santa Mara". Les seves restes van ser usades per construir el fort de La Navidad, constituint aix, el primer assentament espanyol a Amrica. Les dues caravelles, al comandament de Colom, van tornar al port de Palos el 15 de mar de 1493. 

El dia 3 d'abril 1493, Colom va ser rebut pel reis catlics a Barcelona per rebre l'informe de la seva arribada per l'oest al que ell creia era l'ndia. Diversos anys desprs, ja mort Cristfor Colom, els europeus descobririen que les terres a les quals havia arribat no eren en realitat part de l'sia sin d'un continent l'existncia del qual desconeixien.

 Les naus  .
Articles principals: Santa Mara, la Pinta i la Nia.;

En el primer viatge Colom va utilitzar tres vaixells, dues caravelles i una nau, encara que comunament es coneixen com les "Tres Caravelles", anomenades la Santa Mara, la Pinta i la Nia.



  Segon viatge .
25 de setembre de 1493 - 11 de juny de 1496

Es va realitzar per explorar, colonitzar, i predicar la fe catlica pels territoris als quals havia arribat, sota l'aixopluc de les butlles alexandrines que protegien el territori descobert de les reclamacions portugueses i en la concessi de les quals va intervindre el propi Colom. Aix Colom va partir de Cadis acompanyat per l'aragons fra Bernat Bol a qui el papa valenci de Xtiva Alexandre VI havia donat a travs de les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglsies, predicar i aplicar les penitncies que trobara convenients (en la prctica Bol era el primer Vicari Apostlic de les ndies Occidentals). Altre destacat acompanyant de Colom va estar el catal Pere Margarit, cap militar de l'expedici, el navegant Miquel de Ballester i el monjo fra Ramon Pan.

En aquest viatge desembarca a l'illa de Puerto Rico el 19 de novembre. En el seu segon viatge a l'illa La Hispaniola, va observar l'eclipsi lunar del 14 al 15 de setembre de 1494.

El 4 de novembre del 1493 va descobrir l'illa de Guadeloupe, situada a uns 480 quilmetres (300 milles) al sud-est de Puerto Rico, en el centre de l'arxiplag de les Petites Antilles. El dia anterior havia vist en el mateix arxiplag de Guadeloupe les illes La Dsirade (la desitjada) i Maire-Galante que va rebre el nom de la segona caravella. Va desembarcar a Basse-Terre, la part ms muntanyosa de l'illa, al poble de Capesterre, el ms oriental. El nom de Guadeloupe prov de la semblana del masss muntanys de Basse-Terre amb el monestir extremeny de Santa Mara de Guadalupe. Els indis caribs l'anomenaven Karukera, illa de les aiges boniques.

  Tercer viatge .
30 de maig de 1498 - 25 de novembre de 1500

En aquest viatge parteix des de Sanlcar de Barrameda capitanejant sis vaixells i portant amb si Bartolom de Las Casas, que desprs proporcionaria part de les transcripcions dels diaris de Colom.

La primera escala la realitza a l'illa portuguesa de Porto Santo d'on procedia la seva dona. D'all va partir cap a Madeira i va arribar el 31 de juliol a l'illa Trinidat. Des del 4 d'agost al 12 d'agost el va explorar el golf de Paria que separa Trinidad de Veneuela. En el seu reconeixement de la zona va arribar fins al riu Orinoco, va navegar per les illes de Chacachare i Margarida i va rebatejar Tobago (Bella Forma) i Granada (Concepci).

El 19 d'agost va retornar a La Hispaniola per trobar que la majoria dels espanyols all assentats estaven descontents, en sentir-se enganyat per Colom sobre les riqueses que trobarien. Colom va intentar repetides vegades pactar amb els revoltats, els tanos i els caribes. Alguns dels espanyols que havien retornat es van encarregar d'acusar Colom en la cort de mal govern. Els reis van enviar a La Hispaniola a l'administrador real Francisco de Bobadilla el 1500, el qual a la seva arribada (23 d'agost) va detenir a Colom i als seus germans i els va embarcar cap a Espanya. Colom va refusar que se li traguessin els grillons en tot el seu viatge a Espanya, durant el qual va escriure una llarga carta als Reis Catlics.

En arribar a Espanya el va recuperar la seva llibertat, per havia perdut el seu prestigi i els seus poders.

 Quart viatge .
11 de maig de 1502 - 7 de novembre de 1504

Novament parteix de Cadis. Va explorar les costes dels actuals Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panam, aix com el golf d'Urab a l'actual Colmbia. Des del golf d'Urab va intentar retornar a la Hispaniola, per una tempesta ho va fer desembarcar a Jamaica on va romandre fins a 1504.

El 1503, en el seu ltim viatge per les Grans Antilles, va descobrir les illes anomenats Caiman Brac i Petites Caiman -ja que Colom mai no va veure l'illa de Grand Cayman-, que van rebre el nom de Les Tortuges. Se'ls va donar aquest nom per la gran quantitat de tortugues que hi havia en elles i al voltant. El 1670, pel Tractat de Madrid, Espanya va cedir les illes a la Gran Bretanya, i des de llavors han estat colnia britnica.




 Els viatges menors o andalusos .

Malgrat la intenci de Colom de reservar-se el monopoli de la conquesta i colonitzaci de les terres a les quals havia arribat, la corona no tenia aquestes idees. D'aquesta forma va capitular, va negociar les condicions de nous viatges, l'objectiu dels quals era "descobrir" terres desconegudes per als europeus, i en cap manera no colonitzar-les. Aquests viatges es van desenvolupar entre 1499 i 1519. Entre ells es pot destacar els segents: en 1499 Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci (el que a la fi donaria el nom al continent) arriben fins a Veneuela, recollint notcies sobre riqueses. Aquestes notcies van ser investigades per altres marins que al final van trobar dipsits de perles. El seu intent d'evadir el port andals per no declarar-les els va costar una condemna. El mateix any, 1499, Vicente Yez Pinzn es va convertir en el primer europeu en arribar al riu Amazones.  ;
Aquests viatges si b van ser limitats en els seus objectius, van aportar gran informaci a la corona.

Signatura.

Es coneixen diverses signatures de Colom encara que totes sn posteriors descobriment d'Amrica, 1492. Sign amb el nom "Xpo Ferens" que consisteix en una barreja de grec i llat que conforma el nom de Cristfor. Xpo s una abreviatura del grec Xpists que significa Crist Ferens que prov del llat i es traduda "el que porta a"; formant aix "el que porta a Crist", s a dir, Cristfor.

Tamb sign cartes amb el nom de "L'Almirant" o "El Almirante", i en alguna ocasi com "El Virrey". La signatura va acompanyada per una srie d'inicials que formen un anagrama i actualment no ha han estat desxifrades: "S.", "S.A.S" i "X.M.Y".

 Testament, mort i enterrament .

El 19 de maig de 1506, un dia abans de la seva mort a Valladolid, Cristfor Colom redacta el seu testament davant de Pedro de Inoxedo, escriv de cmera dels Reis Catlics. Com a testamentaris i complidors de la seva nima va deixar el seu fill Diego Colom, el seu germ Bartolom Colom i Juan de Porras, tresorer de Biscaia.

En aquest document apareix citat com a Almirall, Virrei i Governador de les illes i terra ferma de les ndies descobertes i per descobrir.

El testament diu:
Jo vaig constituir el meu car fill senyor Diego pel meu hereu de tots els meus bns i oficis que tinc de renda i heretat, que vaig fer en la primogenitura, i no havent-hi el fill hereu bar, que hereti el meu fill el senyor Fernando per la mateixa guisa, i no havent-hi fill bar hereu, que hereti el senyor Bartolom el meu germ per la mateixa guisa; i per la mateixa guisa si no tingus fill hereu bar, que n'hereti altre germ meu; que s'entengui aix d'un a l'altre el parent ms arribat a la meva lnia, i aix sigui per sempre. I no hereti dona, llevat de si no falts no es fallar home; i si aix esdevingus, sigui la dona ms prxima a la meva lnia.
D'on s'entn que t dos fills, Diego i Fernando, sent l'hereu el primognit, sens dubte, segons el costum a l's. Cita altres germans desprs de Bartolom, nomenant sol ms tard en el text al seu germ Diego com a pertanyent a l'esglsia. No nomena en el text cap altre germ.

Cita tamb al testament la poca quantitat (un conte de morabats) que els Reis Catlics van posar per a l'empresa del descobriment, havent de posar ell mateix una quantitat per al viatge.

Cita tamb la senyora Beatriz com la mare de Fernando, la qual cosa testifica que mai no es van casar, deixant dit al seu fill Diego que mai res no li falts per raons que pesaven en la seva nima.

Mor amb uns 55 anys el segent dia, 20 de maig de 1506.

Desprs de la seva mort, es du a terme al seu cos el procs anomenat descarnaci, mitjanant el qual es treu tota la carn dels ossos. Se'l va enterrar inicialment a Valladolid i posteriorment va ser traslladat al Monestir de la Cartuja a Sevilla. Per desig del seu fill Diego, torna a ser traslladat ms tard a Santo Domingo el 1542.

Desprs de la conquesta de l'illa de Santo Domingo el 1795 pels francesos, es traslladen les seves restes a l'Havana, i desprs de la guerra de la independncia de Cuba el 1898, es tornen a traslladar a la Catedral de Sevilla, on reposen en un sumptus cadafal.

Entorn de l'enterrament de Colom existeix una vella discussi sobre on es troben realment les seves restes. Pel que sembla en el moment d'exhumar el cos, de la catedral de Santo Domingo, no va ser gaire clar quin era exactament la tomba de Cristfor Colom, a causa del mal estat de les tombes, amb el que resulta almenys probable que noms es recollissin part dels ossos, quedant l'altra part a la catedral de Santo Domingo. Tanmateix, falten estudis que siguin ms concloents sobre aix.

Segons els estudis de l'ADN realitzats als ossos que es troben a la Catedral de Sevilla, aquests serien els de l'Almirall, si b no estan complets, la qual cosa fa pensar que les restes que es troben a Santo Domingo poguessin ser la resta dels mateixos.

Referncies.


Bibliografia.
ORTEGA, Fray ngel. La Rbida. Historia documental y crtica. 4 vols. Sevilla, 1925.
FERNNDEZ ARMESTO, Felipe. Coln, Editorial Crtica (1992), ISBN 8474265405;
VARELA, Consuelo. "Cristbal Coln. De corsario a almirante." LUNWERG EDITORES, S.A. (Barcelona 2005), ISBN 9788497852104 ;
VARELA, Consuelo. "La cada de Cristbal Coln. El juicio de Bobadilla".  Editorial Marcial Pons (Madrid 2006), ISBN 8496467287;

Vegeu tamb.
Capitulacions de Santa Fe;
Catalanitat de Cristfor Colom;
Descobriment d'Amrica ;
Germans Pinzn;
Palos de la Frontera;
Reis Catlics;

Enllaos externs.

Cristfor Colom. GREC.CAT, Enciclpedia catalana.;
Portal sobre Cristfor Colom a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ;
ArteHistoria. Cristfor Colom. ;
L'almirall del Mar Oce ;
La vida de Cristfor Colom ;
V Centenari de la Mort de Cristfor Colom ;
Breu histria de Palos de la Frontera ;


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="687" title="Cinematgraf" nonfiltered="444" processed="438" dbindex="444">

Un cinematgraf s una mquina capa de filmar i projectar imatges en moviment. Fou la primera mquina capa de gravar i projectar pellcules de cinema.

Histria.
La invenci del cinematgraf fou obra dels germans Lumire a la fi del segle XIX. 

El 28 de desembre del 1895 va tindre lloc la primera exhibici amb pblic del cinematgraf Lumire a un sal del Grand Caf Pars. El programa constava d'onze pellcules de 15 a 20 metres cadascuna. La duraci total fou de 20 minuts i el preu de les localitats d'un franc. Aquestes pellcules estaven realitzades per Louis Lumire i interpretades pels seus familiars i amics. D'entre les pellcules destaquen L'eixida dels obrers de la fbrica Lumire; L'arribada del tren, pellicula tractada amb profunditat de camp i El jardiner regat, una comdia considerada la primera pellcula narrativa de la histria del cinema.

Enllaos externs.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="688" title="Joan Coromines i Vigneaux" nonfiltered="445" processed="439" dbindex="445">
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona 1905 - Pineda de Mar, 1997), fou un lingista catal, autor del "Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana" i de l'"Onomasticon Cataloniae". 

Coromines va ser un dels principals especialistes en lingstica romnica. Tenia un gran coneixement del catal, castell i occit, i tamb de la lingstica indoeuropea i arbiga.

Biografia.
Va nixer el 21 de mar de 1905 a la ciutat de Barcelona, fill del poltic Pere Coromines i de la pedagoga Celestina Vigneaux; i germ del matemtic Ernest Corominas. De molt jove ja va mostrar inters en la lingstica. Estudi a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, i va completar estudis en diverses ciutats europees. El 1930 comen a treballar a l'Institut d'Estudis Catalans i el 1931 public la tesi doctoral Vocabulario arans. El mateix any comena a preparar l'"Onomasticon Cataloniae".

Desprs de la Guerra Civil Espanyola s'exili en diversos pasos, fins que aconsegueix una ctedra a la Universitat de Chicago el 1948. Entre 1980 i 1991 va preparar el "Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana". El 1994 va acabar l' Onomasticon Cataloniae. Va passar els ltims anys de la seva vida a Pineda de Mar, treballant intensament, on mor el 2 de gener de 1997.

Coromines va mantenir posicions profundament catalanistes, va rebutjar una ctedra a Madrid i diversos premis del govern espanyol a causa del tractament que rebia (i rep) la llengua catalana a Espanya.

 El cedulari general de Coromines .
El cedulari general s un fitxer de 36 calaixos amb un mili de cdules, ordenades alfabticament, amb la informaci obtinguda a les enquestes orals i el buidatge sistemtic de publicacions i documents manuscrits. Coromines el va recollir meticulosament, per a la preparaci dels diccionaris etimolgics castell, arans i catal, (Onomasticon Cataloniae).
Desprs d'un recorregut per tots els continents, que el salv de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, es conserva a la Fundaci Pere Coromines, a Sant Pol de Mar.

Obres.
1931: Vocabulario arans;
1954: Algunes lleis fontiques catalanes no observades fins ara;
1954: El que s'ha de saber de la llengua catalana;
1954-1957: Diccionario crtico etimolgico de la lengua castellana;
1961: Breve diccionario etimolgico de la lengua castellana;
1965-1970: Estudis de toponmia catalana;
1971: Lleures i converses d'un filleg;
1972: Tpica hesprica. Estudio sobre los antiguos dialectos, el substrato y la toponmia romances;
1976-1977: Entre dos llenguatges;
1980-1991: Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana, amb Joseph Gulsoy, Max Canher, Carles Duarte i ngel Satu;
1980-1991: Diccionario crtico etimolgico castellano e hispnico, amb Jos A. Pascual;
1990: El parlar de la Vall d'Aran. Gramtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gasc;
1989-1997: Onomasticon Cataloniae;

Premis.
1972: Premi Lletra d'Or, per Lleures i converses d'un filleg;
1972: Crtica Serra d'Or, per Lleures i converses d'un filleg;
1980: Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya;
1981: Premi d'Honor Jaume I;
1984: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes;
1989: Premi Nacional de les Lletres Espanyoles;
1994: Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona;
1995: Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana;
1995: Premi Quadern de la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell;
1996: Premi de la Instituci de les Lletres Catalanes;

Enllaos externs.
  Pgina dedicada a Joan Coromines, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Perfil de Joan Coromines a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
  Biografia de Joan Coromines;
  Pgina d'homenatge en el centenari del seu naixement;
  Auca de Joan Coromines;
  Homenatge a Joan Coromines de Vilaweb.
  Josep Maria Espins entrevistant a Joan Coromines;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="689" title="Carmen" nonfiltered="446" processed="440" dbindex="446">
Carmen s una novella de Prosper Mrime. Desenvolupada a l'Espanya del 1820, l'obra descriu la degeneraci de don Jos desprs de conixer la gitana Carmen. 
El mite de Carmen, femme fatale i sensual al mateix temps, que causa la gelosia als seus diferents amants, i amb aix el desastre, ha estat duit a l'pera i al cinema per diferents autors.

La Carmen ms coneguda s l'pera de Georges Bizet.

Vicente Aranda tamb n'ha fet una versi cinematogrfica.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="690" title="Caiguda de l'Imperi Rom" nonfiltered="447" processed="441" dbindex="447">

La Caiguda de l'Imperi Rom s el procs de decadncia que va portar a la fragmentaci de l'Imperi Rom occidental l'any 476.

Cap el segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilitzaci romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Shara, des de l'occident d'Hispnia fins a Mesopotmia. 

El triomf del cristianisme, que va ser convertit en religi oficial per l'emperador Teodosi I el gran a finals del segle, consolidava encara ms aquesta unitat. Per, en aquell moment, aquest immens imperi patia una greu crisi que a la llarga acabaria amb la seva existncia. Era un gegant cansat desprs de diversos segles d'expansi i esforos. 

Alguns smptomes d'aquesta decadncia eren:
 la corrupci dels alts crrecs de l'Administraci,
 la passivitat del ciutad davant problemes i obligacions,
 el retrocs del comer per l'excs d'impostos que havien de pagar els comerciants i artesans.
 la decadncia de les ciutats, abandonades per les classes altes, installades en les seves villes d'esbarjo.
 crisis de la classe mitjana, aclaparada per les pressions fiscals.
 un greu descens demogrfic;

L'exrcit es conservava encara fort, malgrat que era cada vegada ms freqent l'allistament de germnics, que ocupaven fins i tot alts crrecs de comandament.

A part d'aquesta situaci, ja de per si greu, una forta amenaa assetjava Roma. Es tractava de la pressi que sobre els seus "limes" o fronteres feien els pobles germnics. La derrota i mort soferta per l'emperador d'Orient Valent l'any 378 enfront dels visigots, a la Batalla d'Adrianpolis, va ser un seris avs.  

El seu successor Teodosi I el gran (379-395) tenia a les seves mans la difcil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seva gesti va ser afortunada. Va aconseguir detenir la temuda allau germnica i de la seva poca es parla com un "renaixement teodosi". Per quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.

Per realitzar millor la defensa i administraci de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a Honori Occident i a Arcadi l'Orient. No obstant aix, aquesta decisi va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasi germnica, viur, amb el nom d'Imperi Bizant, mil anys ms que el d'Occident, que sucumbir l'any 476.

 Enllaos externs .
La caiguda de l'Imperi;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="691" title="Constant de Planck" nonfiltered="448" processed="442" dbindex="448">
La constant de Planck (de smbol h), anomenada aix en honor del fsic alemany Max Planck, apareix en totes les equacions de la mecnica Quntica. El seu valor s aproximadament

;
o, si s'utilitza l'electr volt com a unitat d'energia,
;

La constant de Planck tamb s'anomena quantum elemental d'acci i s un factor de conversi entre la freqncia de l'ona associada a una partcula i l'energia (o massa) d'aquesta partcula. La lletra h, o tamb el smbol Unicode   ( ) s'utilitzen per representar la constant de Planck.

La constant
;
on   s el nombre pi s'anomena constant de Planck reduda, sovint simplement "h tallada" o "h-barra" i a vegades (rarament) s'esmenta com a constant de Dirac, en honor de Paul Adrien Maurice Dirac. 

El seu smbol unicode s   ( ) pot ser usat  sobre alguns navegadors. s el quntum de moment angular i d'spin. El moment de qualsevol sistema, mesurat respecte a uns eixos qualssevol, es sempre un mltiple enter d'aquest valor. s utilitzat igualment en el principi d'incertesa de Heisenberg; per aquest motiu hom pensa que s ms fonamental que h.   s'empra per definir les unitats de Planck.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="693" title="Cbala" nonfiltered="449" processed="443" dbindex="449">

La cbala s la tradici mstica del judaisme. El nom cbala prov de l'arrel hebrea [[ |q]]-[[ |b]]-[[ |l]] i significa "transmissi". Les arrels primeres de la Cbala es troben a la Tor, les escriptures sagrades del judaisme. A causa de la tradici oral centenria, la cbala va incorporar influncies diverses, com ara gnstiques, neoplatniques i cristianes.

 Descripci .

Com tots els misticismes, la cbala escapa als intents de classificaci cientfica unvoca. Es pot considerar un coneixement esotric, que pot aprendre's mitjanant l'estudi i tamb mitjanant l'experincia. Aquesta experincia inicitica es transmet primer per tradici oral i, posteriorment, per escrit; s per aix que la relaci entre el mestre i l'alumne esdev essencial, ja que el mestre mostra a l'alumne els principis bsics de la tradici i aquest ltim aprn el ms important sobre l'home, du i el mn. La cbala sempre tracta de la relaci directa entre l'home i du i la formaci del seu esperit.

 Cbala jueva .

Els primers transmissors de la tradici cabalstica sorgiren del judaisme rabnic, especialment del cercle intellectual del rab Jochanan ben Sakkai i del rab Akiba ben Josef, molt influents a la Judea del segle I dC Els temes principals d'aquesta tradici no escrita eren especulacions sobre la descripci bblica del Gnesi i les visions del profeta Ezequiel sobre el tron div (Ezequiel 1). Aquest corrent s'anomenar posteriorment Merkaba (de l'hebreu      , carro).

Segles ms tard van aparixer els primers documents escrits. Com a prova del segle I hi ha el llibre Sefer Yezira, que es va redactar entre els segles III i VI. Cont la presentaci dels 10 Sefirot i de les 22 lletres de l'alfabet hebreu com les nombres originaris i les relacions en qu es basa el mn. Tot aix es materialitza grficament mitjanant l'arbre de la vida cabalstic.

A l'alta Edat mitjana, els centres del moviment cabalstic eren el Hassidisme alemany de Rennia (segles XII i XIII) i, sobretot, l'anomenada "cbala proftica" a la pennsula Ibrica, representada per Abulafia i Gikatilla. D'aquesta tradici dels jueus sefardites, cap a finals del segle XIII es van redactar els escrits ms importants de la cbala: el Zohar (en hebreu,    , esplendor). Hom suposa que l'autor fou el cabalista castell Moiss de Lle (  1305), tot i que segurament a l'obra hi ha material ms antic i d'altres autors.

El Zohar cont estudis i interpretacions molt amplis i varis de la Tor, relats de l'origen mstic del judaisme (especialment sobre el rab Shimmon ben Jokhai) i especulacions sobre el valor de les xifres i les lletres com a fundament del mn. El Zohar s'inclou, juntament amb la Tanakh i el Talmud, en els textos ms importants del judaisme.

Desprs de l'expulsi d'Espanya el 1492, la localitat de Safed a Galilea esdevingu el centre de les ensenyances cabalstiques. En fou Un dels personatges ms destacats Isaac Luria (1534-1572), que va fer aportacions molt interessants en qestions molt relacionades amb la creaci del mn; entre les quals destaquen la imatge del "fer-se enrere" de Du per deixar lloc a la Creaci (Zimzum), el "trencament de les gerres" durant la Creaci i l'alliberament de les guspires de llum divines (shebirath hakelim), especulacions sobre l'infinit (En Sof) i diverses ensenyances sobre migraci de les nimes (gilgul). L'objectiu de tots els esforos humans s reconstruir, en un procs de perfeccionament (tikkun), l'estat sagrat primer del mn de l'existncia divina.

Aquests coneixements s'expliquen fil per randa en descripcions molt detallades i mitjanant imatges molt complexes i minucioses. La Cbala lurinica s'entn com una cincia sobre du, el mn i la persona com a interpretaci mstica d'un exili de la humanitat i de la seva salvaci en l'horitz cosmolgic.

La cbala elaborada per Isaac Lria a Safed ha tingut una gran influncia sobre el judaisme. Molts elements d'aquestes ensenyances foren incorporades al hassidisme de l'est d'Europa durant els segles XVII i XVIII. Grcies a la tmida inclusi d'elements messinics i una certa simplificaci de l'arquitectura diferenciadora dels centres d'estudi, la Cbala va guanyar molts adeptes als centres hassdics dels jueus d'aquesta regi.

Yehuda Leib Halevi Ashlag, nascut a Varsvia el 1884, va revisar sistemticament tots els conceptes primordials de la cbala. Va escriure, entre d'altres, comentaris exhaustius sobre les escriptures bsiques Etz Chaim (l'arbre de la vida) d'Isaac Luria i el Zohar (1943). La seva obra "Talmud Eser Sefirot" (comentaris dels escrits de Luria) i els comentaris del Zohar van fer que es guanys el sobrenom de Baal HaSulam (mestre dels mestres).

Ashlag es diferencia clarament dels primers cabalistes, que estudiaven i ensenyaven la cbala en secret. Un dels seus xits fou la popularitzaci de la Cbala entre les masses, que als ulls d'Ashlag era imprescindible per a combatre l'egoisme creixent de la humanitat. Aquest egoisme havia de portar, segons Ashlag, a un estadi nou de buidor interior, de la qual seria impossible sortir sense ajuda de l'espiritualitat. Ashlag desenvolup un sistema que permetia a qualsevol persona de conixer el sentit de la seva existncia i poder viure-hi d'acord, assolint aix la plenitud. Ashlag va preveure que, cap al 1995, la majoria de la humanitat ja s'hauria unit a l'estudi de la cbala.

Una altra obra important relacionada amb Ashlag s el llibre "Shamati", que s un compendi de converses i pensaments d'Ashlag recollits pel seu fill i deixeble Barukh Shalom Ashlag (1906-1991).

Un deixeble de B. S. Ashlag, el dr. Michael Laitman, s un cabalista i cientfic del camp de la biociberntica, i s considerat l'hereu legtim de la tradici d'Ashlag. Desprs de la mort del seu mestre, fund una acadmia cabalstica anomenada "Bnei Baruch" (fills de Barukh). En aquest centre explica diriament els seus coneixements, que fins i tot es retransmeten en directe a la televisi israeliana. Laitman s el fundador de l'Insitut d'Investigaci Ashlag i membre actiu del Club de Budapest, integrat en el Consell Mundial de la Saviesa.

 Cbala cristiana .

Athanasius Kircher s el creador del terme "cbala cristiana". La qesti de si mai ha existit una Cbala cristiana en el sentit d'un misticisme cabalstic amb elements cristians, encara no s'ha respost definitivament. No ha existit cap pensador cabalstic creatiu de l'estil d'Isaac Luria, que amb la seva visi d'un Adam Kadmon cre un mite de la creaci gnstic-cabalstic propi i vital.

Tanmateix, hom pot destacar la recepci fructfera de textos cabalstics durant els inicis de l'humanisme, sobretot grcies a Giovanni Pico della Mirandola i les seves obres Conclusiones philosophicae, kabblisticae et theologicae sive theses DCCCC, 1486 i 'Oratio de hominis dignitate, 1486 (aquesta ltima pstuma).

Johannes Reuchlin va sintetitzar a les seves obres (De verbo mirifico, de 1494, i De arte cabalistica, de 1517) la teologia cristiana, la filosofia pitagrica i neoplatnica i el misticisme jueu. 

Agrippa von Nettesheim va escriure De Occulta Philosophia - Antwerpen, Paris und Kln, 1530-1533, un "xit de vendes" de l'poca. A l'obra hi explic l'esoterisme cabalstic que impregnava el dogmatisme cristi.

Altres obres importants sn Amphitheatrum Sapientiae Aeternae Solius Verae, Hamburg: s.n., 1595 (Amfiteatre de l'nica saviesa vertadera i infinita), una mescla de mgia cristiana, alqumia i Cbala; la "Cabbala denudata, 2 Toms, 1677-1684", del pare Christian Knorr von Rosenroth, la primera gran traducci del Zohar al llat. L'inters d'aquest teleg, poeta i hermtic en la matria es mostra en la traducci comentada per ell de "Magia naturalis, 1680" de G. della Portas, per tamb en la collaboraci estreta amb l'alquimista i lingista Johan Baptista van Helmont.

 Cbala hermtica .

Els temes i les ensenyances de la cbala gaudeixen, des dels inicis del segle XX, de gran inters i atenci per part de no jueus. Tot i que al principi aix noms va ocrrer entre els telegs i alguns cercles secrets (com ara la Teosofia o els Golden Dawn), l'arribada de la New Age i l'esoterisme modern han fet que es difongui entre les masses.

La frontera entre la cbala especulativa (o cbala teortica) i la mgia (o cbala prctica) encara oscilla en la hermtica oriental. Mentre que Gershom Sholem encara podia establir connexions entre la cbala jueva, la cristiana i l'alqumia en la seva obra Alqumia i cbala, a finals del segle XIX els corrents hermtics es van separar. Els hermtics, per, encara relacionen l'alqumia i la cbala, aquesta ltima com a mitj d'iniciaci. La transmissi oral de coneixements de la Tor i els significats mstics de la Tor encara s un element clau dels hermtics.

Ja la Cbala dels Golden Dawn es relacionava poc amb la cbala jueva i l'hermenutica cabalstica de la Tanakh. La Cbala del Ordo Templi Orientis de Crowley t com a base el llibre "Liber Al vel Legis", que es distancia completament de la cbala jueva. Per a la Kawwana (l'esglsia del nou Aeon), la cbala d'inspiraci lurinica s una font de coneixements important.

 Cbala pop .

Actualment, algunes estrelles de la msica i del cinema, com ara Madonna i Britney Spears, propaguen missatges cabalstico-esotrics en el marc del Centre de la Cbala de Philip Berg.

Els cabalistes jueus actuals critiquen aquesta cbala pop, ja que pensen que s una estafa. A ms, la tradici jueva ortodoxa recomana no comenar l'estudi de la cbala abans dels quaranta anys d'edat.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="694" title="Compilador" nonfiltered="450" processed="444" dbindex="450">
Un compilador s un programa d'ordinador que tradueix un llenguatge informtic, com el Visual Basic o el C, per exemple, a un altre llenguatge informtic.
La tasca tpica d'un compilador es la traducci d'un llenguatge d'alt nivell a un altre (normalment Assemblador) de baix nivell. Cadasc del processadors que existeixen tenen una versi prpia d'un conjunt de instruccions al qual tradueixen els compiladors. Aquesta eina permet al programador desconixer el llenguatge que utilitza l'ordinador i escriure en un llenguatge ms universal i ms proper a com pensa un hum.

El Fortran va ser el primer llenguatge d'alt nivell que va comptar amb un compilador. Avui en dia hi ha un gran nombre de llenguatges informtics que poden ser compilats. 

 Enllaos Externs .
 GCC es un collecci de compiladors per diversos llenguatges, de distribuci lliure;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="695" title="Comunicaci" nonfiltered="451" processed="445" dbindex="451">

La comunicaci s l'intercanvi d'informaci entre subjectes (o objectes). Des d'aquest punt de vista, la comunicaci inclou temes tcnics (per exemple telecomunicaci) i socials (com ara periodisme, publicitat, audiovisual  i mitjans de comunicaci de masses). La competncia comunicativa s la capacitat de transmetre amb xit un missatge usant el mitj adequat i d'entendre els que altres emeten.

El terme comunicaci tamb s'usa sovint en el sentit de transport (p.ex., comunicaci de dues ciutats a travs del tren)

 Elements de la comunicaci .
Font: s el lloc d'on emana la informaci, les dades, el contingut que s'enviar; en conclusi: d'on neix el missatge primari. ;
Emissor: s un ens (persona, organitzaci...) que tria i selecciona els signes adequats per a transmetre el seu missatge; s a dir, els codifica per a poder trametre de manera entenedora al receptor. En l'emissor s'inicia el procs comunicatiu. ;
Receptor: s un ens (persona, organitzaci...) al que es destina el missatge, realitza un procs invers al de l'emissor ja que desxifra i interpreta el que l'emissor vol donar a conixer. Existeixen dos tipus de receptor, el passiu que s el qui noms rep el missatge, i el receptor actiu o perceptor ja que s la persona que no noms rep el missatge sin que ho percep i ho emmagatzema. El missatge s rebut tal com l'emissor va voler dir, en aquest tipus de receptor es realitza el que comunament denominem el feed-back o retroalimentaci.
Missatge: Informaci -considerada aquesta en un sentit molt ampli- tramesa entre emissor i receptor.
Signe: Unitat d'informaci en el qual es descompon el missatge. Tot signe est composat per una forma o significant i per un contingut o significat. El signe s el mot que relaciona el concepte significatiu, o significat, amb la imatge grfica o acstica significant. Aquesta dualitat no ser sempre tant taxativa. En algunes ocasions hi haur una forta relaci entre la forma i el contingut, entre el significant i el significat:
en la parla, les onomatopeies.
en un llenguatge visual, aquesta relaci s tan ntima que sovint s interpretada com equivalncia, les fotografies o en algunes icones on la representaci d'una verge s interpretada per alguns creients com la presncia.
Codi: Conjunt de signes i la seva organitzaci. Ha de ser el mateix per l'emissor i el receptor. s necessari tamb que coincideixin els subcodis que formen part del codi general. L'argot del metge pot impossibilitar la comprensi del pacient.
Canal: Mitj de comunicaci (natural o artificial) que estableix una connexi entre l'emissor i el receptor. Suport material o espacial pel qual circula el missatge. Exemples: l'aire, en el cas de la veu; el fil telefnic, en el cas d'una conversa telefnica. ;
Referent: All de qu parlem. Tot missatge significa en una situaci espacial i temporal concreta, o en un univers del discurs (les matemtiques la filosofia); sempre es refereix a quelcom a una parcella de la realitat.
s un problema habitual que el nefit no identifiqui el referent d'una obra d'art contemporani.
Context: Conjunt de circumstncies concretes on esdev el procs comunicatiu.

 Temes relacionats .

 Cientfics i Tecnolgics;
 Comunicaci interactiva;
 Correu i Correu electrnic;
 Rdio i Rdio per Internet;
 Telegrafia;
 Telfon i Veu per IP;
 Telecomunicacions;
 Televisi;
 Vdeo;
 Lingstica;
 Psicologia;


 Socials;
 Art;
 Artesania;
 Mitjans audiovisuals;
 Periodisme;
 Publicitat;
 Relacions Pbliques;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="696" title="Canig" nonfiltered="452" processed="446" dbindex="452">


El Canig s una muntanya del Pirineu, entre les comarques del Conflent, el Rossell i el Vallespir.

El cim, la pica del Canig, t 2.784 m. Malgrat la seva alada moderada, fou considerada la muntanya ms alta dels Pirineus per culpa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rossell, fent-la ms impressionant que altres muntanyes ms encaixonades i situades entre valls ja ms altes. La llegenda atribueix la seva primera ascensi al rei Pere el Gran, l'any 1285.

 Geografia .

Situat a prop de Prada, al lmit de Tauriny i de Vernet, domina tota la plana de la Tet i Perpiny. s el darrer cim important del Pirineu a l'est. Assoleix els 2.784m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per aix s molt visible des de tot el Rossell.

El cim del Canig es troba en mig d'una serralada de tres cims amb la Pica Joffre (2.362 m) al nord i el Puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud.

Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de la tropa la Nostra Dama la Reial de Perpiny (1923). Durant les ascensions fetes per grups catalanistes, s molt tpic penjar-hi una senyera.

Significat del Canig.
El Canig s una muntanya que t un valor simblic important per als catalans. s amb la Renaixena, que revalora el catal i funda el catalanisme o nacionalisme catal, que pass a ser un dels ms importants smbols nacionals. Els monestirs de Sant Mart del Canig i Sant Miquel de Cuix, al peu de la muntanya, es fundaren quan la Catalunya del Nord encara no era Frana; el primer alberga la tomba del comte catal Guifr II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de Rossell l'origen de Catalunya com a naci. Tot a fa que el Canig simbolitzi el naixement de la naci i llenges catalanes i aquestes tesis tamb serveixen a la reivindicaci de la catalanitat de la regi. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera poltica per arribar-hi remarca per als catalans del sud la prdua histrica de les comarques de la Catalunya del Nord. 
El Canig tamb ha inspirat el canoner popular, amb canons que comencen amb els mots "Muntanyes de Canig, fresques sn i regalades", aix com el poema Canig , de Verdaguer.

La flama del Canig.
s un cim accessible i molts s'hi atreveixen, sobretot al 22 de juny, quan moltes persones hi pugen per encendre la flama del Canig, una flama que vigilen tota la nit. A l'endem, baixen  fins a Perpiny amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de Sant Joan als Pasos Catalans.

Fotografies.


Enllaos externs.
La Vall de Cad, un guia turstica de butxaca amb excursions a peu, de Vilafranca a Vernet i el pic del Canig    ;
Benvinguts a Vernet-dels-Banys;
Vista en directe del Canig;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="698" title="Catxalot" nonfiltered="453" processed="447" dbindex="453">

El catxalot s la balena ms gran dins del grup dels cetacis amb dents (Odontoceti). 

Viu en tots els oceans, excepte a la zona rtica, i habita sobretot en els mars tropicals i temperats. Sn migratoris. Es dirigeixen cap a l'equador durant l'poca reproductora i van a latituds ms elevades per a alimentar-se. 

Es caracteritzen per tenir un cap rectangular enorme, la longitud del qual pot ser fins a un ter del total del cos. Per tenir dents grans i cniques noms a la mandbula inferior, molt estreta i ms curta que el cap. La pell en lloc de ser llisa, t crestes irregulars que li donen un aspecte arrugat. La seva coloraci tendeix a ser grisa fosca o negra, els llavis sn blancs color que tamb apareix en algunes taques sobre el ventre.

El dimorfisme sexual s molt acusat: els mascles aconsegueixen una longitud de 18 m, i noms 12 m les femelles.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="701" title="Coat" nonfiltered="454" processed="448" dbindex="454">

El Coat s un mamfer originari de Sud-amrica. T la mida d'un moix amb unes grans ungles, nas allargat i una cua prolongada. 

Espcies de coat:
Nasua nasua (coat de cua anellada que surt en la foto) ;
Nasua narica (coat de nas blanc) ;
Nasua nelsoni (coat d'illa) ;
Nasuella olivacea (coat de muntanya);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="702" title="Cosmologia" nonfiltered="455" processed="449" dbindex="455">
La cosmologia s l'estudi de l'estructura i la histria de l'Univers a gran escala. El terme fou introdut per l'escolstica i el racionalisme alemany i prov del grec antic            (       mn en ordre i        discurs). Tracta de l'origen, l'estructura i les lleis de l'Univers. Es relaciona amb la filosofia i la religi, tot i que actualment se l'utilitza noms per a designar una branca de l'astronomia. 

La cosmologia s la ms antiga de les cincies. La recerca dels nostres orgens no ha deixat de fascinar la humanitat. Histricament se sol dividir en quatre etapes: Grega, Medieval, Moderna i Contempornia.

  Cosmologia Grega .
Els presocrtics intentaren resoldre la qesti d'un principi que dons ra dels canvis fsics. Aix fou ampliat per altres autors (vegeu l'article Cosmologia grega).

 Cosmologia Medieval .
La concepci Aristotlica es prolong durant l'edat mitjana, si b el cristianisme introdu importants innovacions en la cosmologia, amb idees com providncia, creaci, miracle, entre d'altres. Vegeu Cosmologia medieval.

 Cosmologia Moderna .
Les aportacions de Coprnic, Giordano Bruno, Galileu Galilei, Kepler, i Newton, entre d'altres, revolucionaren les idees de l'antiguitat, i de l'poca  medieval.Vegeu Cosmologia moderna.

 Cosmologia Contempornia .
Els descobriments de les cincies van fer que a finals del segle XIX, i principis del segle XX, es pogus crear un corpus en qu la cosmologia, lluny de les especulacions de segles anteriors, prn un contingut cientfic, basat en els descobriments en astronomia, teoria de la relativitat i mecnica quntica. La cosmologia contempornia esdev, des de un conjunt d'especulacions, en una  autntica cincia. Vegeu Cosmologia contempornia. A partir d'aqu, queden una serie de temes d'interes pels cientifics:

 El futur de la cosmologia .

L'abundncia de matria, i falta d'antimatria. Possiblement deguda a la violaci de la simetria CP (crrega, paritat). Degut a aquesta violaci de la crrega-paritat, la matria, i l'antimatria, no s'haurien aniquilat mtuament totalment. Una petita quantitat de matria hauria sobreviscut a la aniquilaci, perqu una part de l'antimatria s'hauria desintegrat en matria.

La forma de l'Univers. La geometria de l'Univers, presa con un tot, no ha estat encara definida per la cincia. S'ha interpretat la cartografia del fons csmic de microones feta per satllit WMAP com una ratificaci del model cosmolgic vigent, s a dir: un Univers pla, infinit, i en expansi accelerada. Una interpretaci alternativa d'aquestes dades proposa un Univers dodecadric de Poincar, on les cares oposades estarien connectades, de tal manera que sortint per una s'entra per l'altre.

La teoria inflacionria. El model estndard del Big Bang calent erra en l'objectiu en dos ordres de magnitud quan intenta explicar les inhomogeneitats observades pel COBE en la radiaci de fons (la nau Planck, que ser llanada el 2007, far un mapa ms detallat) per aquest motiu es postula un Univers primigeni infacionari, amb una expansi molt superior a la que s'observa actualment.

L'expansi creixent de l'Univers. Diverses observacions suggereixen que l'Univers est en expansi creixent. Aix podria ser explicat per diferents mecanismes no ben coneguts. En el futur es podr esbrinar, potser, quin s el responsable de l'expansi creixent.

Actualment s'intenten detectar les ones gravitatries, produdes per diferents fenmens, amb els observatoris LIGO de Hanford, Washington, i Livingston, Louisiana, a ms hi ha el detector TAMA 300 (Fora de funcionament a causa d'un terratrmol), el GEO 600, patrocinat pel Regne Unit i Alemanya, VIRGO, patrocinat per Itlia i Frana. A finals de 2003 entraran en funcionament sis nous detectors d'ones gravitatries: dos a Hanford, un a Livingston, a Hannover, a Pisa, i a Tquio.

El projecte Supernoves i Cosmologia est preparant la posada en rbita del telescopi SNAP.

El projecte d'observatori en rbita GLAST.

 Vegeu tamb .
 Cronologia de la cosmologia;
 Geocentrisme;
 Cosmogonia;

 Enllaos externs .

http://www.mallorcaweb.net/spaais/cosmologia/;
http://www.straddle3.net/context/03/ca/2003_02_17.html;
Revista Nostra Nau nica publicaci peridica d'astronomia ntegrament en catal;
----   




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="704" title="Cam" nonfiltered="456" processed="450" dbindex="456">
Segons l'Antic Testament, Cam o Can (en hebreu       -      Qayin ben Adam i en rab              Kabil ibn Adam) fou la primera persona nascuda i no pas creada, ja que era fill d'Adam i Eva, el primer home i la primera dona.

Can nasqu desprs de l'expulsi dels seus pares del Jard de l'Edn, per aix la seva mare Eva, quan va nixer Can va experimentar per primera vegada els dolors de part. Al cap d'un temps, Adam i Eva tingueren un altre fill al qui anomenaren Abel. Passaren els anys i Cam es dedic a l'agricultura mentre que Abel es dedic a la ramaderia.

Un dia van decidir fer una ofrena a Du:
 Cam va oferir els primers fruits de la seva collita.
 Abel va oferir els millors animals del seu ramat.

Du va preferir l'ofrena d'Abel, i Cam, al veure s rebutjat, va tenir gelosia i va matar el seu germ.

Du va maleir Cam i el va condemnar que la terra no li dons fruits de manera que es veis obligat a errar, motiu pel qual es va allunyar de la casa dels seus pares per establir-se al pas de Nod, a l'est de l'Edn. Du va posar-li una marca a Can per advertir que qui el mats ho pagaria amb un cstig set vegades ms pens. 

Al marxar, Can es va fer acompanyar per una germana seva (anomenada Avan, segons el Llibre dels Jubileus) amb qui engendr el seu fill Hanoc. Poc desprs, Cam va construir un assentament que va batejar amb el nom del seu fill.

Segons la tradici jueva, durant el seu exili Can va conixer la primera esposa del seu pare Adam, la primera dona creada per Jahv i anomenada Lilit, qui li enseny l'art de la mgia i mantingueren relacions. Molts anys desprs, Can fou assassinat per un descendent seu anomenat Tubal-Can que, mentre estava caant, el va confondre amb un animal i li va disparar una fletxa.

Can a l'Islam.
La tradici islmica tamb relata una histria similar a l'Alcor. Aquesta histria diu que Kabil i Habil (Cam i Abel),tenien germanes bessones. En aquesta tradici, All va rebutjar l'ofrena de Kabil perqu no es va voler casar amb la germana de Habil. Desprs d'una baralla, Kabil va assassinar el seu germ i va haver de vagar, errtic, per la terra durant anys amb el cos del seu germ, fins que en veure un corb enterrant un ocell mort, va entendre que s havia de donar sepultura als morts.

Altres visions.
Una antiga tribu.
Els historiadors i especialistes bblics interpreten la histria com un relat simblic d'una antiga tribu nmada que es deia Cam. El membres d'aquesta tribu portaven unes caracterstiques marques tatuades i tenien fama de ferotges per les cruels venjances contra qui havia mort alg de la seva tribu. El nom de Cam es va convertir en sinnim d'assass, i el senyal que li va posar Du per distingir-lo s ha denominat la marca de Can, terme que s utilitza en sentit figurat per referir-se a un homicida.

Mitologia sumria.
Una altra explicaci que donen els telegs, s que aquesta histria de fratricidi serviria per illustrar les primitives creences nmades, que amb el temps es van anar filtrant en el pensament religis, segons les quals criar ramats, principal ocupaci de moltes tribus nmades, agradava ms els dus que l'agricultura. Per aix, el sacrifici d'Abel va ser acceptat, per el de Cam no.

En aquest sentit, en la mitologia sumria, s'explica la histria de la deesa Inana. Resulta que era molt bonica i es van enamorar d'ella dos dus:
Dumuzi, el du de la fertilitat i el creixement, i protector dels pastors.
Enkimdu, el du de l'agricultura, dels canals i dels dics.
Evidentment, la rivalitat per veure qui s'emportava la deesa fou molt important. Result per, que Dumuzi era agressiu mentre que Enkimdu era amable i gentil.
Inana es decant per Enkimdu, que la tractava ms b. Aleshores, Dumuzi veient com la perdia a poc a poc, comen a fer notar la seva extraordinria fora. Enkimdu, tement per la seva vida, va demanar-li a Inana que es cass amb Dumuzi.

Es poden trobar referncies de Can a:
 l'Antic Testament: Gn. 4,1-16;
 el Nou Testament: 1Jo. 3,12; Jud. 11; He. 11,4; He. 12,24;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="707" title="Castanyada" nonfiltered="457" processed="451" dbindex="457">

La Castanyada s una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaat la celebraci a la viglia d'aquesta diada. Com el halloween dels pasos anglosaxons, prov d'una antiga festa ritual funerria. Consisteix en un pat en qu es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda tpica de la 'castanyada' s el moscatell. Pels volts d'aquesta celebraci, les castanyeres venien al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energtiques- prov del fet que durant la nit de Tots Sants, viglia del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Altres versions, ms historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics pats funeraris, en qu no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals , ms popularment, panets, panellets o panellons. L'pat tenita un sentit simblic de comuni amb les nimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la famlia.

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'mbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles s la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referncia ritual ni memorial envers els morts:

Tanmateix, de tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, com a moltes religions i cultures, noms resta avui en la nostra cultura popular l'pat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les tpiques parades amb el fog de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="714" title="Catabtic" nonfiltered="458" processed="452" dbindex="458">
S'anomena catabtic el vent descendent, sigui per efecte de la seva velocitat adquirida, sigui per la seva major densitat en relaci a l'aire circumdant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="716" title="Cetartiodctil" nonfiltered="459" processed="453" dbindex="459">

Els cetartiodctils (Cetartiodactyla) sn un superordre classificaci creada a partir de les antigues Cetacea (encara conservada com a ordre) i Artiodactyla (el qual ha desaparegut en no posseeir ms afinitat gentica entre ells que la que hi ha amb els Cetacea). 

Durant molt de temps, la hiptesi dominant sobre l'origen dels cetacis els situava en els mesonics (Mesonychia), un ordre extingit d'ungulats carnvors estretament emparentats amb els artiodctils.

Fssils recents trobats al Pakistan i assignats als gneres Pakicetus i Ambulocetus, han confirmat que els cetacis van evolucionar a partir dels artiodctils, quan aquests ja s'havien diferenciat dels seus avantpassats mesoniquis. Les primeres pistes sobre aquesta relaci van sorgir cap a l'any 1990, per la comparaci de molcules i gens entre mamfers actuals. Les proves de parentes especfic amb els hipoptams, no sn del tot concloents. 

Un descobriment encara ms recent, el dIndohyus al Kashmir, ha perms deduir com es va donar el canvi dels hbits terrestres a aqutics dels avantpassats dels cetacis actuals. Grcies a aquesta troballa ara es pensa que els raollids sn el grup germ dels cetacis.

Classificaci.
El clade Cetartiodactyla es divideix en:

Cetacea;
Archaeoceti;
Mysticeti;
Odontoceti;
Hippopotamidae;
Hexaprotodon;
Hippopotamus;
Ruminantia;
Pecora;
Tragulina;
Suina;
Suidae;
Tayassuidae;
Tylopoda;
Camelidae;



Cladograma.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="718" title="Cartago" nonfiltered="460" processed="454" dbindex="460">


Cartago (en rab       Qartadj, en francs Carthage) s una ciutat de Tunsia, dins la governaci de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis. T 20.715 habitants i s capalera d'una delegaci amb 22.590 habitants segons el cens del 2004. La nova ciutat va ser fundada sobre les runes de l'antiga ciutat de Cartago, capital fencia fins a l'any 146 aC, i desprs ciutat romana important.

La ciutat va rebre el nom dels colons fenicis, que li van dir Kart-Hadasht o Qrthdst, que vol dir 'Ciutat Nova'. El municipi actual fou creat per decret el 15 de juny de 1919, i el 25 d'octubre de 1983 se'n va separar el municipi de Cartago   Mohamed Ali.

Els edificis principals de la moderna Cartago sn el Palau Presidencial (que no es pot fotografiar legalment), la moderna mesquita El Abidine (2003), la catedral de Sant Llus de Cartago (1884/1890) al tur de Byrsa, diverses ambaixades i el Museu Nacional. Hi ha en construcci un parc arqueolgic i una gran mesquita. Les mesquites existents sn la de Byrsa, la d'Annbal, la de Mohamed Ali i la de Yasmina. El cementiri principal s el de Sidi Tata i n'hi ha un altre al barri de Mohamed Ali; hi ha tamb dos cementiris cristians i un cementiri militar americ. L'aeroport Internacional de Tunis, que rep el nom d'Aeroport Internacional de Tunis-Cartago, no es troba pas dins la ciutat ni a la delegaci, sin que s a uns 6 km a l'oest. 

Les runes de Cartago foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979. 

L'antiga Cartago.
Orgens i fundaci.

Originriament Cartago va ser una colnia fencia, fundada, segons la tradici, l'any 814 aC per la llegendria Dido o Elisa, que havia fugit de Tir. La ciutat es va establir mitjanant la compra de territoris als nadius, pels quals es va pagar un tribut durant segles. Va collaborar estretament amb la colnia fencia d'tica, fundada 287 anys abans. Segons la llegenda, la seva creixent prosperitat va provocar l'atac d'Hiarbes, rei dels nmides, que va oferir a Dido, la fundadora i germana del rei Pigmali de Tir, o b casar-se amb ell, o la guerra, i ella, fidel al seu esps, es va sucidar.  

N'ha estat discutida recentment la data de fundaci, ja que les troballes arqueolgiques ms antigues sn, com a mxim, del segle VIII aC. De l'poca cartaginesa no es coneixen vestigis de la ciutat, arrasada pels romans el 146 aC, a la fi de la tercera guerra pnica, desprs d'un setge desesperat i fams. En resten, per, l'estructura del port, un santuari anomenat arbitrriament de Salamb, dedicat a Tanit i a Baal-Hammon, i un gran conjunt de necrpolis.

Aquest cementiri, malgrat que forma una gran unitat, s citat a la bibliografia amb diversos noms, segons els sectors. La part ms antiga, dels segles VII-VI aC, correspon a les zones anomenades de Dermech i Douimes. Segueixen Ancona, del segle V aC, Ard el Kheraib i Dar el Morali, del segle IV aC, mentre que l'poca final es troba representada sobretot a les zones de Santa Mnica i l'Odon. 

Els objectes trobats a la necrpoli sn la base essencial per al coneixement de la cultura material de la ciutat durant l'poca pnica i actualment es conserven sobretot al Museu del Bardo, a la ciutat de Tunis.

La Cartago romana. 

A causa de les seves bones condicions naturals, els romans, desprs d'haver-la arrasada i quan ja no hi havia perill de rivalitat, la van restablir com a ciutat martima. El primer intent de Gai Semproni Grac, l'any 126 aC, va ser efmer, per Juli Csar la va reedificar com a colnia romana l'any 46 aC amb el nom de Colonia Iulia Concordia Carthago. La nova ciutat romana va crixer rpidament, amb aportacions humanes de romans, itlics, indgenes nord-africans i elements de diversos punts de la Mediterrnia, sobretot l'oriental. Va esdevenir la ciutat ms important del mn rom desprs de Roma i Alexandria, i el primer port de les provncies africanes occidentals, per on eren exportats els productes agrcoles locals, sobretot blat i oli. 

Tamb va ser un centre intellectual destacat. L'extensi de la ciutat de l'poca imperial a partir d'August ha pogut ser calculada en 262 hectrees. En resten monuments importants: les termes, el teatre, un gran aqeducte i villes, algunes de les quals decorades amb mosaics notables.

La Cartago cristiana.

A partir del segle II va tenir un nucli cristi nombrs i important, amb seu episcopal, i es va convertir en un gran centre de difusi del cristianisme. La comunitat va tenir mrtirs famosos, com Felicitat i Perptua, i es va destacar per la vitalitat intellectual dins el moviment patrstic. 

Hi van viure Tertulli, que n'era originari, i Agust d'Hipona, entre d'altres. Hi van tenir lloc diversos concilis i snodes, entre els quals van destacar els presidits pel bisbe Cebri (248-58), sobre els apstates, i pel bisbe Aureli (393-430), sobre les heretgies donatista i pelagiana.

La decadncia. 
El 439 Cartago va caure en mans dels vndals i va ser la capital de la monarquia vndala nord-africana, fins que els bizantins la van conquerir en temps de Justini I, el 533, en la contraofensiva dirigida per Belisari. 

Els invasors rabs van prendre la ciutat el 696 i, desprs d'una efmera reconquesta, el 698 definitivament.

Aviat es va iniciar la decadncia i va ser abandonada: Tunis la va substituir com a nucli urb.

 Efemrides .
Segle VI aC: Cartago s governada per dos sufets (jutges) anuals amb un senat. Les altres colnies fencies tenen una estructura de poder similar. Se suposa que cada ciutat tenia tres tribus, trenta cries, tres-centes famlies principals (gens) i un senat de tres-cents membres; fora del senat es va formar un consell de trenta prnceps representant les cries.

Segle VI aC. Just diu que, a la primera meitat de segle, un general anomenat Malc va fer una expedici a Sardenya i Siclia. Malc es la paraula fencia equivalent a rei. A Siclia es va poder establir, per a Sardenya fou rebutjat i llavors va desembarcar a Cartago i es va fer amb el poder de la ciutat. Al cap d'un temps, acusat de voler ser rei, fou mort per la poblaci.

Segle VI aC. A la segona meitat de segle, el poder passa a mans del general Mag, d'una famlia local. Els seus fills Asdrbal i Amlcar van fer la guerra amb els libis d'frica, intentant deslliurar-se del pagament que feia Cartago per les seves terres, per foren derrotats i van haver de demanar la pau. Tamb van fer la guerra a Sardenya, on Asdrbal va morir. Aquest general va ser onze vegades el general en cap (o dictador) de Cartago i va gaudir de quatre triomfs. El seu germ Amlcar va morir en combat a Siclia el 480 aC. Cada un va deixar tres fills que van seguir al capdavant dels exrcits cartaginesos: Himilc, Hann i Gisg (fills d'Amlcar) i Annbal, Asdrbal i Sapf, fills d'Asdrbal. ;

536 aC. Els cartaginesos, aliats a la poblaci local, expulsen els colons foceus d'Alria a Crsega, per poc desprs es retiren de l'illa. El 450 aC Crsega encara no pertanyia a Cartago, per al segle segent ja s a les seves mans.

523 aC. Els tirians rebutgen ajudar Prsia en un atac a Cartago. Es mantenen relacions estretes amb tica, Tunes, Hippo, Leptis Magna i Hadrumetum. Aquestes ciutats esdevenen de mica en mica aliades i, desprs, tributries.

509 aC. Aquell any Sardenya pertanyia als cartaginesos quan es va fer un tractat comercial amb Roma. Probable fundaci de Caralis i Sulci, ciutats principals de l'illa, que fou governada per un oficial anomenat beotarca (que dirigia els mercenaris) en temps de pau, i per un strategos (que els dirigia en temps de guerra), enviats des Cartago. Les colnies de la part occidental de Siclia, especialment Panormos, estan sota control o influncia de Cartago. Les illes Balears, Malta, Gozo,  Kerkenah i Lipari eren tamb colnies fencies sota la influncia cartaginesa.

481 aC. Esclata la guerra a Siclia quan Ter d'Agrigent enderroca Terille, tir d'Himera i aliat de Cartago. Els cartaginesos van enviar una flota en ajut de Terille dirigida per Amlcar (480 aC) i van assetjar Himera. Gel I de Gela va atacar els assetjants i es va lliurar la batalla que va posar fi al desig cartagins d'expandir-se per l'illa i cap a Itlia.

410 aC. Segesta demana ajut a Cartago contra Selinunt. Aix comporta conflictes amb Dions (410-368 aC), Timole (345-340 aC) i Agtocles (311-307 aC).

394 aC. Gran revolta dels libis.

348 aC. Tractat comercial entre Cartago, tica, Roma i Tir.

340 aC. Hann intenta erigir-se en dspota i eliminar el senat, per s arrestat i mort sota tortura junt amb tota la famlia.

332 aC. Arribada i establiment de milers de refugiats de Tir.

308 aC. Bomlcar I intenta un cop d'estat sense xit.

279 aC. Tractat d'aliana defensiva entre Roma i Cartago, dirigit principalment contra Pirros, rei de l'Epir.

277 aC. Lluites amb Pirros, quan els cartaginesos quasi dominaven Siclia.

264 aC. Els romans desembarquen a Siclia: Cartago perdr l'illa. Hier II de Siracusa es va unir als romans (263 aC), que van ocupar Agrigent el 262 aC. Aix fou el ms important de la Primera Guerra Pnica.

240 aC. La falta de pagament als mercenaris provoca la seva revolta, a la qual s'uniren els libis. Tres anys de guerra (240-237 aC).

237 aC. Els romans ocupen Sardenya i Crsega, i altres illes menors.

236 aC. Conquesta d'Hispnia per Amilcar, de la famlia dels Barca, i el seu gendre Asdrbal. Acaba el 221 aC.

218 aC. Les lluites per la zona d'influncia a Hispnia porten a la Segona Guerra Pnica, que durar fins el 201 aC. ;

150 aC. S'inicia la tercera guerra pnica pel desig de Roma d'aniquilar Cartago. Durar fins el 146 aC i acaba amb la destrucci de la ciutat.

122 aC. Cartago esdev colnia romana amb el nom de Junnia, colnia que fou efmera.

46 aC. Juli Csar va establir una colnia a Cartago. Lpid la va privar de privilegis, que li foren tornats per August el 19 aC quan 3.000 colons es van afegir als que ja hi vivien. Fou designada llavors capital de la provncia romana d'frica, en lloc de la pompeiana tica.

Segle III. s seu d'un bisbat. ;

439. s ocupada pels vndals de Genseric. Ser la capital del seu regne.

533. s reconquerida per Belisari i unida a l'Imperi Bizant amb el nom de Justiniana. Esdev capital d'una provncia bizantina.

647. s destruda pels rabs i es despobla en els anys segents.

 Detats pniques .
Cronos o Saturn (identificat amb Moloc, du dels cananeus, o amb Baal).
Hrcules Tiri (en fenici Melcart), identificat amb Baal i amb el babiloni Bel.
Astarte o Tanit.
Esmun, el du de la volta celestial.
Apollo, identificat amb Baal-Hammon. ;
Posid i Trit, dels quals no es coneixen els noms pnics.
Els genis i els herois.
Dus estrangers: Demter, Persfone (importats de Siclia).

 Les runes de Cartago .
Vegeu tamb la categoria .;
La ciutat estava dotada d'unes muralles de les quals s difcil reconstruir el traat. Desprs de la destrucci de la ciutat el 146 aC, quan fou reconstruda no va tenir muralles, i va romandre aix fins al 424 dC, en qu es va decidir de fortificar-la davant l'increment dels atacs berbers i el perill dels brbars. Aquesta muralla encara es conserva en part.

Cartago tenia un doble port a la pennsula mateix, protegit per una illa anomenada Cothon que va donar nom al port. Una part del port fou utilitzada desprs per la colnia romana i va portar el nom de Mandracion o Portus Mandracius. La ciutadella o Byrsa no era gaire lluny, i seguia el frum i els carrers ascendents (sota domini rom, el principal era la Via Salutaris), que es dirigien cap all que sota domini francs fou el tur de Sant Llus, al cim del qual hi ha una capella dedicada al rei Llus IX de Frana. Antigament dalt del tur hi havia el temple d'Esmun o d'Esculapi, on de vegades es reunia el senat. A la ciutat hi havia diversos temples dedicats als dus pnics i, ms tard, romans. A l'oest hi havia uns banys (les Thermae Gargilianae; les principals, les d'Anton, eren situades prop del mar), un circ i un amfiteatre. L'aqeducte venia des del Jabal Zaghwan i no se sap si fou inicialment pnic o b no es va construir fins al perode rom. Tamb tenia un teatre. Les restes d'un majestus edifici (el ms gran de la ciutat) que no s'ha pogut identificar podrien ser un temple dedicat a Celestis. No gaire lluny de la ciutat, al nord-oest, es va fundar un establiment que es va dir Nepolis i que va esdevenir el suburbi de Megara, Magar o Maglia, que podria ser l'actual al-Mersa.

El recinte arqueolgic de Cartago amb les restes que queden actualment, totes del perode rom, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979. El formen els segents elements principals:

El tur de Byrsa;
Les termes d'Anton;
El barri Mag;
El barri pnic (frum);
Les villes romanes;
El teatre;
L'amfiteatre;
L'odon;
El Tofet de Salamb;
Els ports pnics;
Les cisternes de la Malga;
La baslica de Damous El Karita;
La baslica de Mcidfa;
El monument circular;
La necrpoli;

 Alcaldes de la Cartago actual .

Maig de 1957 - octubre de 1957:  Bchir Ibn Abi Dhiaf ;
Octubre de 1957 - maig de 1963:  Ali Hafaidh ;
Maig de 1963 - mar de 1990: Chedly Klibi ;
1990 - 1991: Mohamed Moncef Kaouach ;
1991 - 1992: Mohamed Tounsi ;
Octubre de 1992 - maig de 1995:  Taeb Sahbani ;
Maig de 1995 - novembre de 1998: Foued M baza ;
Novembre de 1998 - juny de 1999: Hedi Magroun ;
Novembre de 1999 - maig de 2000:  Abdelmajid Chatti ;
Maig de 2000 - agost de 2003:  Mohamed Bchir Haddad  ;
Setembre - octubre de 2003:  Slaheddine Lansari  ;
Desprs de l'octubre de 2003:  Sami Tarzi  ;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="719" title="Catalunya" nonfiltered="461" processed="455" dbindex="461">


Catalunya (Catalua en castell i Catalonha en occit) s un pas europeu de la Mediterrnia occidental constitut com a comunitat autnoma d'Espanya. s situada a la costa nord-oest de la pennsula Ibrica limitant al nord amb Andorra i Frana, a l'oest amb Arag, al sud amb el Pas Valenci i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya s la part ms extensa del territori histric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els Pasos Catalans. Per diferenciar-la del territori histric, sovint es denomina comunitat autnoma de Catalunya. Amb un estimat de 7.364.078 d'habitants del 2008, s la segona comunitat autnoma ms poblada d'Espanya, i agrupa el 53,7% de la poblaci total de les comunitats on el catal s llengua prpia.

Catalunya va ser una possessi antiga de l'Imperi Rom. Posteriorment, va passar a mans dels gots i els alans el segle V. Els moros la van conquerir el 712, per en van ser expulsats noms setanta-sis anys desprs amb el suport de Carlemany. Els comtes francs van convertir Catalonia en un domini independent. Posteriorment es va confederar amb la Corona d'Arag, la qual, al seu torn, dos segles desprs, va ser integrada al Regne d'Espanya, tot i que va conservar les seves institucions autnomes de govern fins el segle XIX. El 1978, va recuperar la seva autonomia i es va constituir com a comunitat autnoma de l'Estat espanyol. 

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a naci d'una manera mpliament majoritria en el Prembul de l'Estatut d'autonomia. Tanmateix, la Constituci espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.

En l'actualitat, Catalunya s una de les comunitats ms riques i prsperes d'Espanya. La capital s Barcelona. La poblaci de Catalunya el 2006 superava els 7 milions d'habitants, en un total de 946 municipis dels quals 59 superen els 20.000 habitants. Dos teros de la poblaci viuen a la regi metropolitana de Barcelona. 

Toponmia.
El nom de Catalunya es va comenar a utilitzar a mitjan del segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la Marca Hispnica que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins esdevenir sobirans. L'origen del mot, Catalunya, encara s incert i obert a interpretacions. La teoria ms acceptada s que es deriva de "terra de castells", i que hagi evolucionat del terme castl, el governador d'un castell. D'acord amb aquesta teoria, el terme castell en seria homleg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prov de "Gotholndia" s a dir la terra dels gots; de fet, els francs sovint anomenaven el territori catal (o fins i tot, la pennsula ibrica) com a Gtia. Altres teories suggereixen que prov d'un mtic prncep alemany, Otger Catal, o del mot laketani, tribu que habitava les terres del que avui sn el Valls i el Barcelons, i que per influncia italiana va evolucionar a katelans i d'aqu a catalans.

El Principat de Catalunya s un terme jurdic (en llat principatus) que aparegu al segle XIV per indicar el territori sota jurisdicci de les Corts Catalanes, el sobir del qual (en llat, princeps) era el rei del Casal de Barcelona, sense ser formalment un regne sin una agrupaci de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts. Tot i que el territori del Principat fou posteriorment cofederat amb la corona d'Arag i aquesta amb el regne d'Espanya, i que una porci en va ser annexionada per Frana (en l'actualitat, territori conegut com la Catalunya del Nord), el terme "Principat" sovint ha estat utilitzat per referir-se a les quatre provncies catalanes que conformen la comunitat autnoma, de manera informal, fins l'actualitat. 

 Geografia fsica.
Vegeu tamb: Llista de rius de Catalunya i Llista de muntanyes de Catalunya;

Catalunya t una superfcie aproximada de 32.000 km2. Limita al nord amb Andorra (65,3 km) i Frana el Departament dels Pirineus Orientals (315 km), a l'oest amb l'Arag (359,9 km), al sud amb la Comunitat Valenciana (52,9 km) i a l'est amb el mar Mediterrani]]. La seva situaci geogrfica ha afavorit, des de temps medievals, una relaci propera i intensa amb la resta dels pasos mediterranis i alhora amb l'Europa continental. 

Aproximadament el 28,7% del sl de Catalunya es dedica als conreus; el 15,7% son prats i pastures, l'1% correspon a rius; el 43,4% a boscos, el 6,7% a rees urbanes o urbanitzables, i el 4,6% a altres activitats no especificades.

Topografia.
Catalunya t una diversitat geogrfica molt marcada, tenint en compte la superfcie relativament petita del seu territori. La geografia est condicionada pel litoral mediterrani, aquest, amb 580 quilmetres de costa, i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord. El relleu catal presenta, a grands trets, tres unitats morofestructurals generals:
 els Pirineus: la formaci muntanyosa que connecta la pennsula Ibrica amb el territori continental europeu, i situats al nord de Catalunya;
 el Sistema Mediterrani Catal o les Serralades Costaneres Catalanes: una alternana d'elevacions i planes paralleles a la costa mediterrnia; i ;
 la Depressi Central Catalana: unitat estructural que configura el sector oriental de la Vall de l'Ebre. ;


Els Pirineus catalans representen gaireb la meitat, en longitud, de tot el Pirineu espanyol, ja que s'estn per ms de 200 km. Tradicionalment s'ha diferenciat el Pirineu Axial, el principal del Prepirineu (meridional al territori catal) i que son formacions muntanyoses paralleles a les serralades principals per amb altituds menors, menys escarpades i d'una formaci geolgica diferent. Ambds unitats sn ms amples a l'occident que no pas a l'orient, on es presenten els pics ms elevats. L'elevaci ms alta de Catalunya, que es troba al nord de la comarca de Pallars Sobir, s la Pica d'Estats amb 3.143 m, seguida del Puig Cedrs (2.914 m) i el Puigmal (2.910) tots dos en la frontera amb Frana. Al Preprineu hi destaquen diverses serralades com la serralada del Cad o la de Pedraforca. 

El Sistema Mediterrani Catal t la seva base en dues serralades ms o menys paralleles amb la costa, en una orientaci del nord-oest cap al sud-oest. Aquestes dues serralades sn la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. La Serralada Litoral s de menor extensi i amb altituds menors, mentre que la Serralada Prelitoral s major tant en extensi com en altitud. Dins el sistema es troba una srie de terres planes, les entitats majors de les quals formen la Depressi Litoral i la Depressi Prelitoral. La Depressi Litoral se situa a l'est de la Serralada Prelitoral cap a la costa. La Depressi Prelitoral, per contra, se situa a l'interior, entre les dues serralades, i constitueix la base de les terres planes del Valls i el Peneds. Altres planes majors sn la Depressi de la Selva i la Plana de l'Empord, majoritriament a les comarques de la Selva i l'Alt i el Baix Empord respectivament. Finalment, el Sistema tamb inclou la Serralada Transversal, que sn formacions tardanes al nord de la Serralada Prelitoral i amb contacte amb els Pirineus i Prepirineus que originen altituds mitjanes i volcans a l'rea de la Garrotxa. 

La Depressi Central Catalana s una plana situada entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral. Les comarques del sud de la provncia de Lleida i les centrals de Barcelona ocupen aquest territori. Les terres de la Depressi se situen entre els 200 i els 600 m d'altitud. Les planes i les aiges que descendeixen dels Pirienus han fet que el territori sigui frtil pels camps de conreu i s'hi han construt nombrosos canals d'irrigaci.

Hidrografia.

Gaireb la la totalitat de Catalunya pertany a la conca mediterrnia. La xarxa hidrogrfica catalana est integrada per dues conques hidrogrfiques importants, la de l'Ebre i les conques internes de Catalunya, totes vertent al Mediterrani. A ms, hi ha la conca del Garona que desemboca a l'oce Atlntic, per noms abasta el 1,73% del territori catal.

La xarxa hidrogrfica es pot dividir en dos sectors, un de vessant occidental o de l'Ebre i un de vessant oriental format per rius menors que desemboquen al Mediterrani al llarg del litoral catal. El primer aporta una mitjana de 18.700 hm3/any, mentre que la segona noms aporta una mitjana de 2.020 hm3/any. La diferncia s deguda a la gran aportaci de l'Ebre, del qual el Segre s un important tributari. A Catalunya hi ha, a ms a ms, una relativa riquesa d'aiges subterrnies, tot i que tamb existeix la desigualtat entre comarques, atesa l'estructura geolgica complexa del territori. Als Pirineus catalans hi ha molts estanys petits, restes de l'poca glacial. El major n's el de Banyoles. 

La costa catalana s gaireb rectilnia, amb una longitud superior als 500 km i amb pocs accidents geogrfics els ms rellevants sn el cap de Creus i el golf de Roses al nord, i el delta de l'Ebre al sud. On la Serralada Litoral se submergeix dins el mar, ho fa en dos segments, un entre l'Estartit i la poblaci de Blanes (la costa Brava) i ms al sur, les costes de Garraf.

 Clima .

Catalunya gaudeix d'un clima mediterrani temperat propi de la seva latitud a l'hemisferi septentrional. Tot i aix, atesa la seva variada topografia, hi ha una diversitat de climes i trets particulars. Les temperatures mitjanes anuals oscillen des del 0C als Pirineus, fins als 17C a la costa del sud; les temperatures mximes poden arribar als 43C (a les Garrigues), i les mnimes als -30C (als Pirineus). 

Quant a la pluviositat, Catalunya pot dividir-se en dues regions:
 la Catalunya humida, integrada pels Pirineus, els Prepirineus, el Subpirineu i alguns illots muntanyosos de la serralada Prelitoral, on la pluviositat s superior als 700 mm anuals; i;
 la Catalunya seca; la resta del territori, on la pluviositat s inferior als 700 mm anuals.

La pluviositat t una tendncia equinoccial. Al mediterrani, els estius sn secs i hi ha pluges primaverals. Als Pirineus, les precipitacions hi sn abundants durant maig i juny, i els estius, en general, sn humits. 

En considerar tant les temperatures com la pluviositat, Catalunya es divideix en tres grans dominis climtics:
 un de clima alp (als alts Pirineus);
 un de clima atlntic (a la conca de la Garona);
 i un de clima mediterrani (la resta del territori), que se subdivideix en una rea de muntanya alta i una de muntanya baixa.

Protecci de la natura.
El 1990 el govern catal va crear el Consell de Protecci de la Natura, un rgan consultiu en matria de protecci de la natura i del paisatge, amb el propsit de conixer, estudiar, protegir i gestionar el medi natural catal. Existeixen a Catalunya onze parcs naturals: el Parc Natural de l'Alt Pirineu, Aiguamolls de l'Empord, el Parc Natural del Cad-Moixer, el Cap de Creus, Els Ports, Parc Natural del Montseny, Montserrat, Sant Lloren del Munt, la Serra de Montsant i la Zona volcnica de la Garrotxa; un parc nacional, Aigestortes i Estany de Sant Maurici; una reserva natural, la Delta del Llobregat; i una reserva marina, les Illes Medes.

 Poltica i govern .




La Generalitat de Catalunya.
La comunitat autnoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la constituci espanyola li garanteix com a nacionalitat. La norma institucional bsica de Catalunya s l'Estatut d'Autonomia. D'acord amb aquest, l'autogovern de Catalunya s'organitza polticament en la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya est formada per diverses institucions de govern, entre elles:
 el Parlament de Catalunya: el poder legislatiu del govern catal; al parlament es realitza el debat poltic i es controla i impulsa l'acci poltica i de govern. Entre les seves potestats, el Parlament aprova els pressupostos de la Generalitat. Est constitut per un mnim de 100 diputats i un mxim de 150, elegits per representaci proporcional amb llistes de partits tancades, per un termini de quatre anys;
 la Presidncia de la Generalitat, encapalada pel president. El president s la ms alta representaci de la Generalitat i alhora de l'Estat espanyol a Catalunya. La seva funci s dirigir les accions del Govern; per tant s el representat del poder executiu de Catalunya; i;
 el Govern o Consell Executiu s l'rgan superior collegiat que dirigeix l'acci poltica i l'administraci de la Generalitat. El Govern est presidit pel president de la Generalitat, el conseller primer i els altres consellers.  D'acord amb aquest, les competncies principals del Govern sn en l'mbit de l'educaci, la sanitat i la cultura. El finanament de la Generalitat s regulat per la Llei Orgnica de Finanament de les Comunitats Autnomes i per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

A ms d'aquestes institucions, les altres institucions de la Generalitat sn totes les que cre el Parlament mateix. Com a rgans de garantia i control, en l'actualitat formen part de la Generalitat, el Sndic de Greuges, el garant dels drets i les llibertats dels ciutadans, la Sindicatura de Comptes de Catalunya que controla els comptes econmics de les institucions pbliques de Catalunya, i el Consell de Garanties Estatutries, que vetlla per l'adequaci a l'Estatut i a la Constituci de l'Estat espanyol de les disposicions de la Generalitat. 

El poder judicial de Catalunya recau sobre el Tribunal Superior de Justcia, l'rgan jurisdiccional suprem de Catalunya, segons l'Estatut del 2006. Les competncies del Tribunal Superior de Justcia inclouen conixer els recursos i procediments en els diversos ordres institucionals i tutelar els drets reconeguts per l'Estatut. En tot cas, s competent en els ordres jurisdiccionals, civil, contencis administratiu i social, i en els altres que es puguin crear en el futur.

El Govern s part integrant de la Generalitat de Catalunya. La capital i seu del Govern s la ciutat de Barcelona. El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 ha estat Jordi Pujol i Soley, de Convergncia i Uni, que fou seguit per Pasqual Maragall i Mira entre el 2003 i el 2006. A data de novembre del 2006, va ser elegit nou president Jos Montilla Aguilera.

Catalunya tamb disposa d'una policia prpia, els Mossos d'Esquadra, la fora de policia civil ms antiga d'Europa, els orgens de la qual es remunten al segle XVIII. Des de 1980 est sota les ordres de la Generalitat, i des del 1994 fins al 2008 va fer un procs de desplegament substituint a la Gurdia Civil i a la Policia Nacional, cossos dependents directament del Ministeri de l'Interior d'Espanya. L'Estat, per, conserva un nombre limitat d'agents a Catalunya per exercir altres funcions especfiques: vigilncia dels ports, aeroports, costes, fronteres, duanes, rgim general d'estrangeria, documents d'identitat, trfic d'armes i explosius, protecci fiscal de l'Estat i d'altres funcions que la Constituci estableix.

Els smbols nacionals.

Catalunya t tres smbols representatius i distintius propis anomenats estatutriament smbols nacionals: la bandera, l'himne i la festa nacional. 

La bandera o senyera, va sorgir de la translaci del senyal de l'escut dels comtes de Barcelona a un teixit. Encara que no n'hi ha cap referncia documental abans del segle XIII, s una de les banderes ms antigues d'Europa. La bandera catalana s una faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles, totes del mateix gruix. 

L'himne nacional de Catalunya s Els Segadors, escrit en la seva forma actual per Emili Guanyavents el 1899. La versi musical s de Francesc Ali de l'any 1892. Els orgens darrera l'himne es remunten a una primitiva can nascuda arran dels fets histrics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, en la qual els pagesos van protagonitzar episodis importants. s oficial per llei del Parlament des del 25 de febrer, 1993. 

La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar el Parlament restaurat de Catalunya el 1980. La diada nacional o Festa de Catalunya, se celebra l'11 de setembre, recordant la prdua de les llibertats del mateix dia de l'any 1714, desprs del Setge de Barcelona, i alhora l'actitud de reivindicaci i resistncia activa enfront de l'opressi: l'esperana d'un total recobrament nacional.

Divisi territorial i administrativa .



Catalunya s'organitza territorialment en provncies. L'Estatut d'Autonomia del 2006 estableix l'organitzaci administrativa de Catalunya en tres ens locals: els municipis, les comarques i les vegueries. 

Provncies.
Catalunya est dividida administrativament en quatre provncies, l'rgan rector de les quals s la Diputaci.
 Provncia de Barcelona;
 Provncia de Girona;
 Provncia de Lleida;
 Provncia de Tarragona;

Les capitals de provncia sn les poblacions del mateix nom: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Els municipis.
L'Estatut defineix el municipi com l'ens local bsic i el mitj essencial de participaci de la comunitat local en els afers pblic. A ms, li garanteix autonomia per a l'exercici de les seves competncies i la gesti dels seus interessos respectius. Hi ha a Catalunya a l'actualitat 946 municipis. Per sota d'aquests ens locals hi ha les entitats municipals descentralitzades, que tamb gaudeixen d'una certa autonomia tot i dependre dels municipis respectius; actualment a Catalunya n'hi ha un total de 58.

Els municipis amb ms habitants sn (vegeu la Llista Completa):



Les vegueries.
La vegueria, una nova divisi territorial, es defineix com un mbit territorial especfic per a l'exercici del govern intermunicipal i de cooperaci local amb personalitat jurdica prpia, i s la divisi territorial que ha adoptat la Generalitat, d'acord al Estatut del 2006, per a l'organitzaci territorial dels seus serveis. Tamb gaudeix d'autonomia per a la gesti dels seus interessos. L'administraci de les vegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions. 

Les comarques.
Finalment, les comarques sn entitats integrades per municipis per a la gesti de les seves competncies i serveis locals. L'actual divisi comarcal t el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigncia fins al 1939 quan seria suprimida pel franquisme. El 1987 la Generalitat torn a adoptar aquesta divisi territorial i el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques. A l'actualitat n'hi ha 41.

L'Aran.
La comarca de l'Aran disposa d'un rgim jurdic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers pblics del seu territori. La seva instituci de govern s el Conselh Generau, format pel Sndic, el Plen des Conselhrs e Conselhres Generaus i la Comission d'Auditors de Comdes. El sndic hi s la ms alta representaci i l'ordinria de la Generalitat a l'Aran. La llengua prpia de l'Aran s l'arans o occit, la qual tamb s oficial a Catalunya.



Economia.

Indicadors econmics.

Catalunya s un pas de tradici industrial des del segle XIX. En l'actualitat la indstria, el turisme i els serveis sn els principals sectors econmics de Catalunya. El creixement mitj anual del perode 1995-2004 en termes reals va ser inferior a la mitjana espanyola. No obstant aix, el 2005 va crixer un 3,3%, el mateix percentatge que la mitjana espanyola i per damunt la mitjana europea. Segons les mateixes fonts, Catalunya es troba a la quarta posici de la classificaci de comunitats segons llur Producte Interior Brut per cpita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 18,8% del PIB total d'Espanya, 25,5% del sector industrial del PIB i el 17,5% del sector dels serveis.  La taxa d'atur catalana, el 2005 era del 6,6%. 

Durant el 2008, el creixement del PIB de Catalunya ha anat minvant de forma molt clara, passant del 3,6% d'evoluci interanual durant el 2007, a 2,5% el primer trimestre i a 1,5% el segon trimestre.

Com a percentatge del total espanyol, les exportacions d'alta tecnologia de Catalunya representaren, el 2005, el 34,6%. El mateix any les importacions de Catalunya van representar el 29% del total espanyol i les exportacions el 26,8%. De les despeses per a la recerca i el desenvolupament de l'Estat, el 22,8% es van realitzar a Catalunya.

Catalunya s la primera destinaci turstica d'Espanya; el 2005 va rebre 13,2 milions de turistes entre gener i novembre, equivalent al 25,3% de tots els turistes que van arribar a Espanya, un increment del 12,7% en un any. Les principals destinacions turstiques de Catalunya sn la ciutat de Barcelona i les platges de Costa Brava i de Costa Daurada, aix com els Pirineus amb 10 estacions d'esqu: Vaquira-Beret, La Molina, Espot Esqu, La Masella, Port Ain, Vall de Nria, Bo Tall, Port del Comte, Rasos de Peguera, Tavascan Pleta del Prat i Vallter 2000.

El preu de l'habitatge a Catalunya s el segon ms alt d'Espanya, desprs de Madrid. El 2005 es pagaven 3.397 euros per metre quadrat. No obstant aix, per ciutat, Barcelona s la ciutat ms cara d'Espanya, amb un preu mitja de 3.700 euros el metre quadrat. 

Des del punt de vista financer, cal destacar la tradici i xit de les caixes d'estalvis de Catalunya, major, fins i tot, que els bancs privats. De les 46 caixes d'estalvi espanyoles, 10 sn catalanes. Destaquen, especialment, La Caixa, la primera caixa d'estalvis d'Europa i Caixa Catalunya. Dels bancs, el ms important de Catalunya s el Banc de Sabadell, el quart grup bancari ms gran de l'Estat.

 Infraestructura .
Catalunya est ben comunicada tant per terra, mar i aire. Per a accedir per terra existeix una mplia xarxa d'autopistes i carreteres i la xarxa de trens.

 Aeroports .

 Aeroport del Prat, situat a quinze quilmetres de Barcelona, s el ms important de Catalunya, amb prop de trenta-tres milions de passatgers a l'any. Una de les tres terminals de l'aeroport est destinada al "pont aeri" que uneix Barcelona i Madrid amb vols constants cada hora.
 Aeroport de Girona, utilitzat especialment per les companyies de baix cost, s la base del trasllat de turistes a la Costa Brava.
 Aeroport de Reus, orientat al turisme de la provncia de Tarragona. A poc ms d'una hora de Barcelona.
 Aeroport de Sabadell, no t vols comercials per admet aviaci executiva.
 Aeroport de Lleida, en construcci.

 Ports .
Els dos principals ports de Catalunya, tant pel transport de passatgers com de mercaderies sn el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que, a ms, estan considerats dos dels ports ms importants d'Espanya i del Mediterrani.

A part, el litoral catal t una gran quantitat de ports, tant de pescadors com d'esportius.

 Xarxa viria .
Vegeu tamb: Llista de carreteres de Catalunya i Llista d'autopistes i autovies de Catalunya;
A Catalunya hi ha 12.000 quilmetres de vies per al trnsit d'autombils, tot i que 10.843 d'aquests quilmetres corresponen a carreteres de calada nica. 962 sn d'autopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament). D'aquests 12.000 quilmetres, 5.600 corresponen a carreteres la titularitat de les quals s de la Generalitat de Catalunya, 4.400 a les diputacions provincials i 1.955 al Ministeri de Foment de l'Administraci central.

L'estructura de les autopistes est centralitzada cap a Barcelona. La principal autopista s l'AP-7, coneguda com "Autopista del Mediterrani", que travessa Catalunya unint, per un costat, Barcelona amb La Junquera, passant per Girona, i Barcelona amb Valncia, passant per Tarragona. L'AP-7 t un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmel, evitant passar per Barcelona ciutat. Aquesta carretera, la B-30, s el tercer cintur de Barcelona i va de nord a sud del Valls. L'AP-2, que uneix Barcelona amb Saragossa, passant per Lleida, s la segona autopista en trnsit de vehicles. La C-32, tamb coneguda com "Autopista Pau Casals", uneix Barcelona amb El Vendrell amb tnels que eviten el Parc Natural del Garraf. Amb una longitud total de 56,3 quilmetres, la C-32 s l'autopista ms cara d'Europa al tenir dos peatges. L'autopista de pagament de Barcelona a Palafolls tamb s'anomena C-32 tot i que s coneguda com "Autopista del Maresme". Finalment, la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida) evitant Barcelona. T 153 quilmetres i s coneguda com "Eix Transversal".

 Ferrocarril .

Catalunya va ser el primer territori de la pennsula en tenir ferrocarril, el 28 d'octubre de 1848, quan es va inaugurar la lnia entre Barcelona i Matar, d'una distncia de 28,4 km. Els anys segents, abans de l'entrada del segle XX, es van construir ms de 1.000 quilmetres de via (quasi el 80% de les vies actuals), amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona. La majoria de les vies van ser finanades pel capital privat d'industrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins la gran ciutat.

Actualment, tot i que s'han modernitzat els trens, la xarxa viria segueix sent prcticament la mateixa que fa cent anys, amb una estructura molt centralitzada cap a Barcelona. Les dues rutes principals sn la de la costa, que uneix Frana i el Pas Valenci pel litoral catal, i la ruta cap a Saragossa, que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa.

Les propietries de les lnies ferroviries de Catalunya sn l'ADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Operen a Catalunya les operadores Renfe i FGC.

Durant els primers mesos del 2008, va entrar en servei la lnia d'alta velocitat (AVE) a l'Estaci de Sants, amb tres lnies de servei: Barcelona - Madrid, Barcelona - Sevilla i Barcelona - Mlaga. La lnia d'alta velocitat ser prolongada fins la frontera francesa, on continuar fins a connectar amb l'actual xarxa francesa d'alta velocitat, de manera que s'establir, tamb, una connexi ferroviria rpida entre Barcelona i Pars.

D'altra banda, el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del 2005 un pla per a construir 1.100 quilmetres de noves lnies, 300 en vies convencionals i 800 en vies d'alta velocitat, que uniran les principals ciutats catalanes de forma transversal. El pla suposr la inversin de 25.000 milions d'euros entre el 2006 i el 2026.

 Altres transports pblics .
L'nica xarxa de metro de Catalunya s el Metro de Barcelona que comunica entre si les ciutats de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornell de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Boi de Llobregat i Montcada i Reixac. Actualment hi ha nou lnies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC. A la provncia de Barcelona tamb s'hi pot trobar el tramvia (Trambaix i Trambess) i el Bicing, un sistema de lloguer de bicicletes.

Tamb hi ha una complerta xarxa d'autobusos arreu dels municipis catalans.

Geografia humana i societat.

Demografia.


La poblaci catalana en l'actualitat supera els 7 milions d'habitants. Segons l'Institut d'Estadstica de Catalunya la poblaci de Catalunya el 2005 era de 6.995.206 habitants, el 15,9% del total de la poblaci espanyola. D'aquests, 603.636 o el 8,9% eren estrangers, el 22,3% del total d'estrangers que habiten a Espanya. Aproximadament 1,5 milions viuen a la capital, la ciutat de Barcelona (el 22,8% de la poblaci de Catalunya); i 5 milions viuen a l'rea metropolitana de Barcelona, (el 72,7% de la poblaci total de Catalunya), fent-la una de les rees metropolitanes ms grans d'Europa. Per contra, les zones ms despoblades de Catalunya sn les comarques pirinenques. 

Al voltant de 2,5 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capital. Dins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Cornell. Les principals poblacions de la segona corona sn Terrassa, Sabadell, Montcada i Reixac, Granollers, Martorell, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Gav i Castelldefels.

Catalunya ha rebut diverses onades d'immigrants al llarg del segle XX. El 1900 la poblaci de Catalunya era de dos milions d'habitants. En la dcada de 1960 ja comptava amb ms de cinc milions d'habitants; aquest creixement no noms va ser degut a l'explosi demogrfica natural ans tamb al gran contingent migratori des de diverses regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, Mrcia i Extremadura. Una segona onada migratria hi va arribar des de principis de la dcada de 1990, aquesta vegada no noms d'altres regions d'Espanya sin de l'estranger. 

La taxa de natalitat, el 2005 era de l'11,6% i la taxa de mortalitat, del 8,9%. La taxa de creixement poblacional era del 2%. Pel que fa a la pirmide d'edats, el grup ms nombrs es troba entre els 20 i 50 anys d'edat, i com s el cas de la majoria de les societats europees benestants, es percep un envelliment substancial de la poblaci (s a dir, el cohort d'ancians cada vegada s major) i alhora un increment en l'esperana de vida, que arriba als 80 anys.

 Llengua .

La llengua prpia de Catalunya s el catal, excepte a la Vall d'Aran on ho s l'arans. Tant el catal com el castell, llengua oficial de l'Estat espanyol, sn oficials en tot el territori. L'occit, denominada arans a la Vall d'Aran, s tamb oficial a Catalunya. Segons les dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya, el 48,8% dels catalans considera el catal com a llengua prpia, el 44,32% la considera el castell i el 0,04% l'arans. El 3,18% de la poblaci resident de la comunitat t una altra llengua no oficial com a llengua materna.

Coneixement del catal.
Segons les dades del 2001, el 94,5% de la poblaci de Catalunya coneix el catal, encara que noms el 50% la considera la seva llengua de parla habitual.  La taula segent mostra el coneixement i s del catal a Catalunya:




Coneixement de l'arans.
La taula segent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de l'arans a la Vall d'Aran. Els percentatges corresponen a la poblaci total d'aquest territori i no pas a la poblaci total de Catalunya.




Cultura i oci.


Belles arts i arts populars.

Catalunya ha donat al mn moltes figures importants en els mbits de la cultura. Els pintors catalans ms coneguts internacionalment sn Salvador Dal, Joan Mir i Antoni Tpies. Molt enllaat amb l'ambient pictric catal, va ser el malagueny Pablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut, formant-s'hi com a artista i iniciant-hi el moviment del cubisme. Altres artistes plstics catalans sn Ramon Casas, Josep Maria Subirachs i Mari Fortuny. Els museus pictrics ms rellevants de Catalunya sn el Teatre-Museu Dal, el Museu Picasso de Barcelona, la Fundaci Antoni Tpies, la Fundaci Joan Mir, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFrum. 

En l'mbit de l'arquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversos estils artstics predominants a Europa, deixant petjada en les moltes esglsies, monestirs i catedrals, d'estils romnic (els millors exemples de la qual es troben a la Catalunya Vella) i gtic (els millors exemples de la qual es troben a les ciutats i a la Catalunya Nova). Altres exemples sn l'arquitectura renaixentista, barroca i neoclssica. El modernisme, a la fi del segle XIX es presenta com l'art nacional, en especial en les arts decoratives. Els arquitectes catalans de renom mundial d'aquest estil sn Antoni Gaud, Llus Domnech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. En l'mbit del racionalisme arquitectnic, destacaren Josep Llus Sert, Torres Clav, i altres. Ms recentment, destaquen els urbanistes Josep A. Coderch i Ricard Bofill entre molts altres. 

En la literatura, destaquen dos moments histrics d'esplendor de les lletres catalanes. El primer comena amb les crniques historiogrfiques dels segles XIII i XIV contempornies a les novelles cavalleresques del valenci Joanot Martorell i la poesia del tamb valenci Ausis March. El segon moment d'esplendor va comenar durant el segle XIX amb la Renaixena cultural i poltica. Destacaren Jacint Verdaguer, Narcs Oller, Joan Maragall i ngel Guimer. Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els moviments d'avantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner, Carles Riba i J.V. Foix. Durant la Guerra Civil i el perode del franquisme destacaren Josep Pla, Merc Rodoreda i Salvador Espriu.

L'mbit de la msica s un dels sector ms vigorosos de la indstria cultural catalana, pel nombre d'activitats i esdeveniments musicals aix com per la xarxa de recintes musicals, productores, compositors, intrprets i grups de diferents gneres que van nixer a Catalunya. Entre els compositors de msica culta catalana ms hom pot citar el violoncellista Pau Casals, la pianista Alcia de Larrocha i el violinista de gamba i musicleg Jordi Savall. Entre els cantants d'pera destaquen Victria dels ngels, Montserrat Caball, Jaume Aragall i Josep Carreras.

Entre els cantautors de msica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Can, com ara Llus Llach, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra; en castell van destacar Serrat, Luis Eduardo Aute i Manolo Garca. En el jazz destaca Tete Montoliu, i en el rock El ltimo de la Fila, Sopa de Cabra, Els Pets i amb un estil ms pop, Gossos. La msica electrnica, experimental i independent s'ha vist beneficiada amb la celebraci de festivals com ara LEM, el Snar o el Primavera Sound.

Costums i tradicions.
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya. s una dansa de grup que es balla en rotllana, on els balladors s'agafen de les mans, si s possible home-dona-home-dona... mirant tots al centre de la rotllana. S'acompanya amb el so dels instruments de vent de la cobla. El ball de bastons i la jota de les Terres de l'Ebre tamb sn danses populars catalanes, aix com les cantades d'havaneres, prpies de la costa. 

Una manifestaci molt rellevant i molt coneguda internacionalment s l'aixecament de castells (torres humanes), tradici original del Camp de Tarragona, i que s'ha ests a altres regions de Catalunya. Els participants rivalitzen per formar-ne es ms alts i de millor estructura, coronats amb l'enxaneta, un nen o nena que aixeca el bra. 

El 23 d'abril, se celebra Sant Jordi, patr de Catalunya. Aquesta festa se celebra amb la tradici de regalar roses i llibres als familiars i amics.

El 23 de juny, viglia del dia de Sant Joan, se celebra la revetlla de San Joan. La tradici antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis, les malalties i altres desgrcies; es menja coca i es beu cava.

Esports.


Catalunya s un pas amb gran tradici esportiva, especialment des de finals del segle XX, data en qu s'hi van fundar els grans clubs en tots els mbits que, en alguns casos, van ser els primers a fundar-se d'Espanya. Els esports ms populars sn el futbol, el bsquet, el tennis, el hoquei i d'altres. Cal esmentar tamb l'afici per l'esqu, i les nombroses estacions d'esqu situades als Pirineus catalans. 

Els clubs de futbol ms importants de Catalunya sn el Futbol Club Barcelona i el RCD Espanyol, ambds de Barcelona, que jugen a la primera divisi del futbol espanyol. Altre equip important s el Gimnstic de Tarragona, de la segona divisi. El FCB ha guanyat 18 vegades el ttol de campi de la Lliga Espanyola i dues vegades la Lliga de Campions, a ms d'altres ttols importants.

Cataluya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals ms importants: els Jocs Olmpics d'estiu, i sent-ne l'nica seu espanyola a fer-ho, el 1992, els Jocs Mediterranis de 1955, els campionats del mn d'atletisme i nataci, i l'Eurobasket. Catalunya va ser seu local per a la Copa del Mn de Futbol d'Espanya el 1982. S'hi celebren tamb el Gran Premio de Espaa de Frmula 1, i el Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmel; aix com el Ralli Costa Brava.

Dotze federacions esportives catalanes sn oficialment reconegudes per les federacions internacionals. Aquestes federacions compten amb seleccions en catorze disciplines, cap d'elles olmpica, que participen a nivell internacional de manera oficial, representant Catalunya. Les catorze seleccions catalanes sn de futbol sala, corfbol, pitch & putt, futbol australi, fisicoculturisme, taekwondo, twirling, kickboxing, karate, icestock, raquetball, cursa de muntanya, esqu de muntanya i escalada.

Cincia i tecnologia.
La recerca cientfica i tecnolgica ha estat un dels pilars del desenvolupament econmic i industrial de Catalunya. Alguns dels cientfics ms clebres de Catalunya sn Narcs Monturiol, l'astrnom Josep Comas i Sol, el climatleg Eduard Fontser i el bioqumic Joan Or. En la recerca cientfica econmica destaca Andreu Mas-Colell. 

Actualment tant el govern com les empreses privades estan realitzant grans inversions econmiques per a potenciar les recerques cientfiques i tecnolgiques, no noms dels centres universitaris ans tamb en les institucions de recerca privades. Destaca en aquest cas el Consell Superior d'Investigacions Cientfiques de Catalunya.

 Histria .


La histria de Catalunya, tant al nord com al sud dels Pirineus es pot dividir en les segents etapes:
 Orgens de Catalunya;
 Edat mitjana de Catalunya;
 Edat moderna de Catalunya;

A partir de 1659, se separa la Catalunya Nord de la resta dels territoris, com a resultat del Tractat dels Pirineus. A partir de llavors, la histria de la Catalunya Sud, l'actual comunitat autnoma, comprn els segents perodes:

 Histria contempornia de Catalunya, que comena amb la prdua de l'autonomia catalana desprs dels Decrets de Nova Planta el 1716. ;
 Segle XX a Catalunya, que inclou la recuperaci de l'autonomia durant la Segona Repblica Espanyola, abolida durant el rgim franquista. Desprs de la transici democrtica espanyola, i l'aprovaci de l'Estatut de 1979, Catalunya torn a gaudir d'autonomia dintre de l'Estat espanyol. El 2006 es va aprovar i referendar un nou Estatut d'Autonomia que regeix l'organitzaci poltica i autonmica de la Catalunya actual.

Notes i referncies.


Vegeu tamb.

Fauna de Catalunya;

Enllaos externs.


Pgina de la Generalitat de Catalunya;
Estatut d'Autonomia del 2006;
Institut d'Estadstica de Catalunya Informaci estadstica detallada de Catalunya;
 Catalonia a la Classic Encyclopedia, basada a la  de 1911;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="721" title="CDC" nonfiltered="462" processed="456" dbindex="462">

 Poltica: Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC).
 Salut pblica: Centers for Disease Prevention and Control (CDC) Instituci nord-americana dedicada a la vigilncia epidemiolgica i la salut pblica.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="722" title="Campions del mn d'escacs" nonfiltered="463" processed="457" dbindex="463">
 Campionats Mundials .


Ac est la llista dels campionats mundials d'escacs, el primer s el campio:

poca dels desafiaments.
Paul Morphy;
1886 - Steinitz-Zukertort (+10 -5 =1);
1889 - Steinitz-Chigorin (+10 -6 =1);
1890/91 Steinitz-Gunsberg (+6 -4 =9);
1892 - Steinitz-Chigorin (+10 -8 =5);
1894 - Lasker-Steinitz (+10 -5 =4);
1896/97 Lasker-Steinitz (+10 -2 =5);
1907 - Lasker-Marshall (+8 -0 =7);
1909 - Lasker-Janowsky (+7 -1 =2);
1910 - Lasker-Schlechter (+1 -1 =8);
1910 - Lasker-Janowsky (+8 -0 =3);
1921 - Capablanca- Lasker (+4 -0 =10);
1927 - Alekhine- Jos Ral Capablanca (+6 -3 =25);
1929 - Alekhine-Bogoljubov (+11 -5 =9);
1934 - Alekhine-Bogoljubov (+8 -3 =15);
1935 - Euwe-Alekhine (+9 -8 =13);
1937 - Alekhine-Euwe (+10 -4 =11);

poca de la organitzaci de la FIDE.

1948 - Botvinnik (guanya un torneig amb 14/20, 5 participants, 5 partides en sistema lliga) (+10 -2 =8);
1951 - Botvinnik-Bronstein (+5 -5 =14);
1954 - Botvinnik-Smyslov (+7 -7 =10);
1957 - Smyslov-Botvinnik (+6 -3 =13);
1958 - Botvinnik-Smyslov (+7 -5 =11);
1960 - Tal-Botvinnik (+6 -2 =13);
1961 - Botvinnik-Tal (+10 -5 =6) ;
1963 - Petrosian-Botvinnik (+5 -2 =15);
1966 - Petrosian-Spassky (+4 -3 =17);
1969 - Spassky-Petrosian (+6 -4 =13);
1972 - Fischer-Spassky (+7 -3 =11);
1975 - Karpov-Fischer (per incompareixena);
1978 - Karpov-Korchnoi (+6 -5 =21);
1981 - Karpov-Korchnoi (+6 -2 =10);
1984 - Karpov-Kasparov (+5 -3 =40);
1985 - Kasparov-Karpov (+5 -3 =16);
1986 - Kasparov-Karpov (+5 -4 =15);
1987 - Kasparov-Karpov (+4 -4 =16);
1990 - Kasparov-Karpov (+4 -3 =17);

Cisma dels escacs mundials.

Finals dels campionats del mn de la FIDE.

1993 - Karpov-Timman (+5 -2 =14);
1996 - Karpov-Kamsky (+6 -3 =9);
1998 - Karpov-Anand (+2 -2 =2);
1999 - Khalifman-Akopian (+2 -1 =3);
2000 - Anand-Shirov (+3 -0 =5);
2002 - Ponomariov-Ivanchuk (+2 -0 =5);
2004 - Kasimdzhanov-Adams (+3 -2 =3);
2005 - Topalov (guanya el Campionat Mundial de San Luis amb 10/14);

Campionats del mn alternatius.

1993 - Kasparov-Short (+6 -1 =13) (PCA);
1995 - Kasparov-Anand (+4 -1 =13) (PCA);
2000 - Kramnik-Kasparov (+2 -0 =13) (Braingames);

 Campions Mundials d'Escacs .

Campions indiscutibles.

Wilhelm Steinitz (1886-1894);
Emanuel Lasker (1894-1921);
Jos Ral Capablanca (1921-1927);
Alexander Alekhine (1927-1935) ;
Max Euwe (1935-1937);
Alexander Alekhine (1937-1946);
Interregne (1946-1948);
Mikhal Botvinnik (1948-1957);
Vassily Smyslov (1957-1958);
Mikhal Botvinnik (1958-1960);
Mikhal Tal (1960-1961);
Mikhal Botvinnik(1961-1963) ;
Tigran Petrosian (1963-1969);
Boris Spassky (1969-1972);
Bobby Fischer (1972-1975);
Anatoly Karpov(1975-1985);
Garry Kasparov (1985-1993);

Campions de la FIDE.

Anatoly Karpov (1993-1999);
Alexander Khalifman (1999-2000);
Viswanathan Anand (2000-2002);
Ruslan Ponomariov (2002-2004);
Rustam Kasimdzhanov (2004-2005);
Veselin Topalov (2005);

Campions clssics.

Garry Kasparov (1993-2000);
Vladimir Kramnik (2000);




 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="723" title="Cul" nonfiltered="464" processed="458" dbindex="464">


El cul o natges est constitut principalment pels tres msculs glutis (gluti major, gluti mitj i gluti menor), els quals serveixen per a l'elevaci i el sosteniment de la pelvis, l'extensi, l'abducci i la rotaci del fmur i l'abducci i la rotaci de la cuixa.

El mscul de les natges "gluteus maximus" que s el mscul ms gran en els humans, s'ha anat desenvolupant aix per l'adopci del bipedisme.

L'esteatopgia o acumulaci de greix en les natges, es considera una caracterstica adaptativa primitiva molt estesa en la prehistria i encara es un tret present en algunes poblacions humanes. 

En l'home, part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan seu. s format per la pell, el teixit subcutani, l'aponeurosi gltia i la important massa muscular constituda pels glutis major, mitj i menor. En els animals, zona carnosa que envolta l'anus.


Enllaos externs.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="724" title="Ciutat" nonfiltered="465" processed="459" dbindex="465">


Una ciutat s una poblaci gran amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la poblaci treballant a l'agricultura. L'urbanisme s la disciplina que s'ocupa del seu estudi, dins la geografia. La sociologia la considera un organisme viu o una xarxa de relacions humanes i serveis. La tendncia demogrfica actual s el creixement progressiu de les ciutats i la reducci dels petits pobles.

Distinci entre ciutat i altres poblacions.
El ttol de ciutat es concedia, al nostre pas, per motius histrics, i per nomenament reial (o, en els breus perodes republicans, del President de la Repblica), a les viles que han augmentat notablement de poblaci, esdevenint una urbs de nivell considerable, o que han passat a tenir una importncia ms gran en el territori que les envolta, de vegades derivat del joc poltic que han desenvolupat. s per tant, una concessi de grcia com a reconeixement del seu pes especfic al llarg -on en un moment determinat- de la histria.

Tanmateix, en l'ltima remodelaci de la Llei municipal vigent a Catalunya en l'actualitat, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 20 de maig del 2003 es va donar un tomb important al tema, despullant les intitulacions de vila i ciutat de tota mena de privilegis i concessions gracioses de l'autoritat vigent, i deixant en un ttol que s opcional a partir d'uns mnims d'aplicaci automtica. En efecte, la llei esmentada aporta el segent: Article 34. Nom del municipi. 34.1 Els municipis poden anteposar al seu nom el ttol de vila si tenen ms de cinc mil habitants i el de ciutat si en tenen ms de vint mil. L'adopci o la modificaci del tractament ha d'sser acordada per l'ajuntament, el qual n'ha de donar compte al Departament de Governaci i Relacions Institucionals. 34.2 No obstant el que disposa l'apartat 1, els municipis mantenen els ttols i els honors que els hagin estat reconeguts.

Al Regne Unit compten amb dos termes: city, per oposici al ms genric town. Noms sn city els nuclis que tenen aquest ttol per virtut d'un decret reial, com a Catalunya. En altres indrets es considera la ciutat el nucli d'influncia d'altres poblacions o la seu d'institucions poltiques. A l'Edat Mitjana una poblaci emmurallada que estava sota la dependncia directa del rei podia rebre aquest nom, sempre a partir del preceptiu nomenament reial.

Un cas curis, no gaire conegut, s que Madrid no s ciutat, ja que no ha estat mai designada com a tal, i continua tenint el ttol de vila: villa, en castell. s, evidentment, un d'aquells casos en qu la mateixa entitat de la poblaci contrasta amb el ttol que t, per de vegades la histria t coses com aquesta...


Ara b, un tema diferent s la consideraci de ciutat, amb nomenament o sense, que s'atribueix per raons diverses. El criteri del nombre d'habitants, per exemple, varia en funci de l'poca, la zona i les escoles o tendncies. Per exemple, per als economistes del cercle de Praga a partir de 1.000 habitants sempre es parla de ciutat, mentre que a Espanya el lmit sol establir-se en 50.000 habitants segons uns autors o 35.000 segons d'altres.

Les fronteres difuses entre la ciutat i la seva rea d'influncia dificulten en ocasions precisar quants habitants reals t, cosa que tamb succeeix en casos com les ciutats dormitori o d'estiueig, que sn nuclis de poblaci en els quals varia molt el nombre dels seus habitants en funci del moment del dia o de l'any.

Ciutats dels Pasos Catalans.
Tot i que es t constncia que Elx fou ciutat en poca romana, no recuper aquesta distinci fins al 1877. Seria, juntament amb les segents, la ciutat ms antiga del nostre mbit.

En poca romanovisigtica eren considerades ciutats les seus dels bisbats: Barcelona, Elna, Girona, Lleida, la Seu d'Urgell, Tarragona, Tortosa, Valncia i Vic. De seguida, per, ja a l'Edat Mitjana s'afegiren a la llista de primer Balaguer, Manresa i Palma de Mallorca (tamb anomenada Ciutat de Mallorca), ms tard Xtiva, i desprs Alacant i Oriola. Amb el pas dels temps, 80 viles ms s'han anat afegint a la llista. La darrera, nomenada ciutat el 1986, ha estat Barber del Valls.

Al segle XVI eren reconegudes com a ciutat l'Alguer, Alcdia de Mallorca, Solsona i Villena, tot i que aquesta darrera, dins de la Corona de Castella. Al XVII, s'hi sumaren Dnia, Gandia i Utiel, la darrera tamb dintre de la Corona de Castella. Al XVIII, Cervera, Ciutadella, Eivissa, Fraga, Ma, Matar, Reus, Sant Carles de la Rpita i Xixona.

Ja al XIX, la llista s'incrementa notablement: Alcoi, Alzira, Badalona, Berga, les Borges Blanques, Castalla, Castell de la Plana, Cullera, Elx, Felanitx, Figueres, Gandesa, Igualada, Inca, Llria, Morella, Oliva, Perpiny, Requena (dins del Regne de Castella), Roquetes, Sabadell, Sagunt, Sueca, Trrega, Terrassa, Tremp i Valls.

Finalment, al segle XX (al XXI encara no se n'ha anomenat cap), foren declarades ciutats Alaior, Albaida, Alcanar, Algemes, Amposta, Artesa de Segre, Banyoles, Barber del Valls, Benicarl, la Bisbal d'Empord, Borriana, Calella, Callosa de Segura, Carcaixent, Carlet, Cornell de Llobregat, Elda, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Llucmajor, Manacor, Manises, Monver, Montcada de l'Horta, Novelda, Olot, Ontinyent, Pedralba, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Guxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicen dels Horts, Sller, Tavernes de Valldigna, Torrevella, la Vall d'Uix, la Vila Joiosa i Vila-real.

Consten a l'Enciclopdia Catalana com a ciutats, tot i que no n'hem pogut verificar l'autenticitat, Penscola i Vinars.

Parts d'una ciutat.
Les ciutats antigues no es planificaven (a excepci de les romanes), i per aix no totes consten dels mateixos elements (les primeres ciutats daten del 3500 aC). En general, per, una ciutat consta del nucli histric (origen de la ciutat), eixamples posteriors de diferents poques, zones residencials, zones industrials (usualment als afores) i centres socials, si b algunes d'aquestes rees poden superposar les seves funcions. Les diferents parts de la ciutat estan connectades per un sistema de transport pblic.

Tipus de ciutat.
No hi ha una llista completa dels tipus de ciutats, que varien molt en funci de la zona, per els principals sn:
ciutat administrativa: seu de les institucions poltiques, usualment s una capital "nova" que substitueix la poblaci tradicional, com Braslia;
ciutat industrial: el sector secundari ocupa un lloc preeminent, com el cintur de Barcelona o les ciutats alemanyes de la conca del Ruhr;
ciutat turstica;
ciutat comercial;
ciutat universitria: t gran rotaci de poblaci, una universitat i vida social i cultural intensa;
ciutat residencial.

Vegeu tamb.

Ciutat global;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="725" title="Camp de Higgs" nonfiltered="466" processed="460" dbindex="466">
El Camp de Higgs s un camp quntic proposat pels fsics de partcules. La seva interacci associada explicaria el fet que algunes partcules elementals tinguin massa. Encara no s'ha pogut verificar l'existncia real del bos de Higgs predit pel model estndard de fsica de partcules, per s'espera que sigui descobert en un futur proper.

Vegeu tamb.
 Bos de Higgs;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="726" title="Cefeida" nonfiltered="467" processed="461" dbindex="467">


Una cefeida o variable cefeida s una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma peridica. Les cefeides, aix anomenades pel nom del prototip d'aquesta classe: l'estrella   Cephei, presenten modulacions peridiques de lluminositat extremadament regulars i, de les variables pulsants, sn les que presenten menors irregularitats en la durada del perode de pulsaci. Actualment, s'han observat ms de 400 cefeides en la nostra galxia, i altres 1.000 s'han identificat en els Nvols de Magallanes, les dues galxies satllits de la nostra. A ms, s'ha observat un nmero significatiu de cefeides en altres galxies properes. Sn especialment destacables perqu presenten una correlaci entre el perode de pulsaci i la magnitud absoluta. Grcies a aquesta correlaci (descoberta per Henrietta Swan Leavitt el 1912), les cefeides poden ser usades com un far estndard per determinar la distncia als cmuls globulars o galxies. Des de qu va poder ser calibrada la relaci perode lluminositat usant les estrelles cefeides ms prximes, les distncies calculades amb aquest mtode estan entre les ms acurades disponibles.

Descripci.

Una cefeida s usualment un estrella gegant groga, que polsa regularment per expansi i contracci en una oscillaci regular de la seva lluminositat. Les modulacions de lluminositat que presenta una cefeida durant tot el cicle, solen estar compreses entre un mnim de la magnitud 0,35 i un mxim de 1,5, el que correspon a un increment de quatre vegades el flux de l'estrella. Una de les caracterstiques principals que permet distingir les cefeides d'altres estrelles variables s que l'amplitud de la corba de llum varia segons la banda de l'espectre visual en la qual s'observa. Especialment, les modulacions apareixen ms acusades en longituds d'ona inferiors, tpicament en en el blau i en l'ultraviolat ms que en el vermell. Pel que fa als perodes de les cefeides, estan compresos entre 0,2 i 100 dies, encara que els valors estan distributs de diferent manera en la nostra galxia que en els Nvols de Magallanes. En la majoria dels casos, les corbes de llum de les cefeides es caracteritzen per un perfil ms aviat asimtric, amb un rpid ascens cap a la lluminositat mxima i un descens ms lent cap a la mnima. 

La comparana entre les corbes de llum de diverses varables cefeides sembla haver demostrat l'existncia d'una correlaci sistemtica entre l'amplitud de la corba de llum i el valor del perode de pulsaci. Per altra banda, les cefeides amb un perode ms llarg sn tamb les quals, genricament mostren variacions de magnitud ms sensibles.

 Mecanismes de pulsaci . 

La lluminositat d'una estrella depn de la seva temperatura superficial, i de les dimensions de la superfcie emissora. Les variacions peridiques de la temperatura poden produir les modulacions de lluminositat observades. En el cas de les cefeides, les variacions de temperatura poden tenir lloc a conseqncia d'una srie de contraccions i expansions radials de la prpia estrella entorn d'un valor mig del radi. El perode de pulsaci d'una cefeida seria proporcional al valor mitj del radi que, al seu torn, depn intrnsecament de les caracterstiques de la prpia estrella. Segons aquest model, la contracci de l'estrella produex un augment de temperatura en les regions centrals i, per tant, del nombre de reaccions nuclears, la qual cosa, al seu torn, provoca un augment global de la lluminositat. Desprs, l'augment d'energia alliberada tendeix a detenir la contracci de l'estrella i a produir una dilataci de les capes ms externes. Desprs de l'expansi, l'estrella es refreda, amb la conseqent disminuci de la seva lluminositat. Arribada a certa temperatura mnima, l'expansi es det i el radi de l'estrella s'ajusta al voltant d'una posici d'equilibri. Aix, doncs, la lluminositat d'una variable cefeida s inversament proporcional a les seves dimensions, el que significa que s mxima quan el radi s mnim, i viceversa.

 Les cefeides com a indicadors de distncia . 

Existeix una relaci, anomenada llei perode-lluminositat, que vincula directament la magnitud absoluta d'una estrella cefeida, calculada en el mxim de la seva corba, amb el valor del seu perode de pulsaci. L'augment de la lluminositat de les cefeides en funci del perode, determinat a partir la relaci perode-lluminositat, s compatible amb la teoria de la pulsaci estellar segons la qual la lluminositat depn del radi i, al seu torn, aquest ltim s proporcional al perode.

La conseqncia ms important de la relaci perode-lluminositat s que proporciona un mtode raonablement segur per a avaluar la magnitud absoluta d'una cefeida. Una vegada coneguda aquesta, s possible conixer la distncia calculant la diferncia respecte a la magnitud aparent (l'anomenat mdul de distncia). Per aquest motiu, les cefeides tenen tamb l'important paper d'indicadors de distncia (i a vegades de les anomena els fars estndard de l'univers). Com a tals, la seva importncia en astronomia per a la mesura de les distncies extragalctiques s enorme. Per exemple, identificar una cefeida en una galxia distant i mesurar el seu perode de pulsaci permet conixer immediatament la seva distncia, i amb ella, la de la galxia mateixa.

Amb les dades ms recents, la relaci obtinguda empricament entre el perode P (en dies) i la magnitud absoluta Mv s donada per

 ;

 Classificaci de les cefeides . 

Les cefeides poden dividir-se en dues subclasses. A la primera pertanyen les anomenades cefeides clssiques, que sn estrelles de poblaci I, s a dir, estrelles molt joves, amb una edat de 100 milions d'anys aproximadament, localitzades amb preferncia en els braos espirals de la nostra galxia. Les cefeides clssiques sn supergegants, amb una massa equivalent a moltes masses solars, i sn de 500 a 30.000 vegades ms brillants que el Sol, malgrat que la seva temperatura superficial s poc ms elevada (T = 10.000 K). La seva grandria, s considerablement major. 

La segona classe s la de les cefeides de tipus W Virginis, aix anomenades pel nom de l'estrella prototip. Es tracta d'estrelles ms velles i que, per tant, pertanyen a la poblaci II. A diferncia de la cefeides, es troben en el nucli i en l'halo de la nostra galxia, especialment en l'interior dels cmuls globulars. Les W Virginis tenen tamb perodes de pulsaci ms breus respecte a les cefeides clssiques, generalment inferiors a 18 dies, i, intrnsecament, sn menys lluminoses: aproximadament un parell de magnituds menys.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="727" title="Con de llum" nonfiltered="468" processed="462" dbindex="468">
En relativitat especial, el con de llum designa les trajectries que descriu la llum a l'espai-temps de Minkowski a partir d'un esdeveniment, o retrospectivament per arribar a un observador. Aquestes trajectries estan distribudes sobre una superfcie cnica de quatre dimensions que t l'eix del temps com a eix de simetria.

Si l'espai es mesura en segons-llum i el temps en segons, el con tindr un pendent de 45, perqu la llum viatjar a la distncia d'un segon-llum durant un segon. Com que la relativitat especial requereix que la velocitat de la llum sigui igual a qualsevol sistema inercial de referncia, tots els observadors tindran un con de llum amb el mateix angle de 45, el que segueix la transformaci de Lorentz


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="730" title="Cmul de la Verge" nonfiltered="469" processed="463" dbindex="469">
 

El cmul de Virgo s un cmul de galxies situat a uns 20 milions de prsecs de nosaltres i gaireb al centre del supercmul local o supercmul de Virgo. Es calcula que cont unes 2.000 galxies. Fou descobert el 1781 per l'astrnom francs Charles Messier, tot i que en aquell moment no se sabia que es tractava d'un conjunt de galxies i, per tant, d'objectes exteriors a la nostra Via Lctia.

El cmul est dominat per tres grans galxies: M87, M86 i M49. Globalment el cmul t forma allargada (unes 4 vegades ms llarg que ample), un dels seus extrems es troba en direcci al nostre Grup Local i l'altre extrem, gaireb ocult a la nostra observaci  es troba en la direcci del poc conegut nvol cumular W.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="731" title="Cmul de galxies" nonfiltered="470" processed="464" dbindex="470">


Un cmul de galxies s un conjunt d'estels units per la gravetat que cont des de algunes galxies (llavors es parla de  grup ) fins alguns milers. Els cmuls de galxies s'integren, a vegades, en estructures ms amples, anomenades supercmuls (Grans estructures galctiques).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="732" title="Sistema CGS" nonfiltered="471" processed="465" dbindex="471">
El sistema CGS s un sistema d'unitats basat en el centmetre, el gram i el segon. CGS s l'abreviatura de centmetre-gram-segon. Preced a l'actual estndard d'unitats, el Sistema Internacional (basat en les unitats metre-kilogram-segon, ocasionalment anomenat mks). El sistema cgs s encara en s, particularment pels fsics, per qu moltes formules electromagntiques sn ms simples en les unitats cgs, per tamb per qu s present a la  major part de la literatura cientfica, i per qu en alguns casos s ms convenient a dominis particulars. 

Unitats.
Les unitats en el sistema cgs sn:

Longitud: centmetre. 1 cm = 0,01 m;
Massa: gram, 1 g = 0,001 kg;
Temps: segon;
Fora: dina = gcms-2 = 10 -5N;
Energia: erg = gcm2s-2 = 10-7J;
Potncia: gcm2s-3 = 10-7W;
Pressi: bar = gcm-1s-2 = 0,1 Pa;
Viscositat: poise(1) = gcm-1s-1 = 0,1 Pas;
Crrega: esu (1), franklin = (gcm3s-2)  = 10 -10 C;
Potencial elctric: statvolt (1) = erg/esu 299,8 V;
Camp elctric: statvolt/cm = dina/esu;
Camp magntic: 1 gauss = 1 oersted (1) = 1 statvolt/cm = 1 dina/esu = 10 -4 T;
Flux magntic: 1 maxwell = 1 gausscm2 = 10-8Wb;
Resistncia: s/cm;
Resistivitat: s ;
Capacitat electrosttica: cm = 1,113 10-12 F;
Inductncia: s2/cm = 8,9881011 H;

Las mantisses 2998; 3336; 1113; i 8988 s'han dedut de la velocitat de la llum en el buit i sn, de forma ms precisa 299792458; 333564095198152; 1112650056; i 89875517873681764.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="733" title="Clima de la Pennsula Ibrica" nonfiltered="472" processed="466" dbindex="472">

La pennsula Ibrica est situada entre les latitud 36 i 43 nord que corresponen a un punt intermedi entre les latituds subtropicals i les de l'Europa temperada o ocenica.

A la vegada les dimensions d'aquesta pennsula de ms de 600.000 km  sn suficients per a que el territori es comporti com un petit continent amb la formaci per exemple de baixes trmiques durant l'estiu o la modificaci de les caractersiques del vents en travessar-la.

Des d'un punt de vista climatolgic i paisagstic s molt clara la subdivisi entre la Pennsula Ibrica seca (ms de les 3/4 parts amb precipitacions inferiors a 800 litres) Fins i tot el sudest peninsular amb precipitacions inferiors als 250 litres  s considera com semi rid. i la resta o Pennsula Ibrica humida

A la Pennsula Ibrica, ms detalladament es poden destacar cinc tipus de climes:
Clima atlntic, verd;
Clima mediterrani, sense color;
Clima mediterrani continentalitzat, groc;
Clima de muntanya, blau;
clima subtropical, rosa i lila  ;

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="734" title="Karam" nonfiltered="473" processed="467" dbindex="473">
El karam o carata s una llengua turquesa occidental (o kiptxak), que s parlada entre els carates. Fa servir l'alfabet hebreu, per tamb se'n troben textos en alfabet llat. A Litunia es poden trobar entre 200 i 500 persones que conserven la llengua. A Israel i Ucrana tamb n'hi ha parlants, per sempre menys de 100. Els carates (o karam) sn de religi jueva, tot i que no segueixen totes les normes talmdiques. 

Exemple de carata amb traducci al catal:

Atamyz, ki kiokliardia, machtavlu bolhej birligi adyjnyn...

Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom...


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="735" title="Cornualla" nonfiltered="474" processed="468" dbindex="474">


Cornualla (en crnic: Kernow, en angls: Cornwall) s un pas celta situat al sud-oest de Gran Bretanya, a la pennsula del mateix nom. Compta amb uns 513,527 habitants. La capital s Truro (Truru), per abans era Bodmin (Bosveneg) . Actualment est integrat en la regi del sud-oest d'Anglaterra. Antigament es dividia en 12 boroughs, 8 districtes urbans i 10 districtes rurals. D en de la nova divisi territorial a la Gran Bretanya del 1975, es divideix en set districtes.

Les principals ciutats sn els centres de Saint Austell-with-Fowey (Sen Ostell Fowydh)  Camborne-Redruth (Kammbronn-Rysrudh), per les viles tradicionals sn: Penzance (Pennsans), Helston (Hellys), Launceston (Lannstefan), Falmouth (Aberfal), Liskeard (Lyskerrys), Newquay, Penryn (Pennrynn), Saint Ives (Porthia), Fowey (Fowydh), Saltash i Lostwithiel (Lostwydhyel).

 Orografia .
El territori s fora accidentat i muntanyenc, per no t grans alries, sin noms turons escarpats vora el mar.  Les principals cadenes sn el Black Moor, amb els punts mxims del Brown Willy (418 m), Heinsbarow Hill (345 m), Carnmenellis i Saint Just.

Pel que fa als rius, els que hi ha sn petits i de cabal curt, i entre ells destaquen els Tamar (que fa frontera amb el comtat de Devon), Ottery, Fowey, Camel i Far.  Tamb abunden les badies escarpades, i les principals sn les de Widemouth, Port Isaac, Watergate, Saint Ives i Falmouth. No hi ha llacs destacables. 

 Poblaci .
La poblaci ha evolucionat molt poc. El 1861 tenia 369.390 habitants, i el 1961 en tenia 342.301. s un territori amb fora poblaci que emigra, i noms ha augmentat els darrers anys per l'arribada de jubilats anglesos. 

 Economia .
L economia del comtat es basa en l'agricultura (civada, ordi, blat, patates i flors). Tamb s extreu estany a Camborne-Redruth i caol a tot el pas, activitats tradicionals des de sempre, i granit per a teulades a Saint Austell.  Darrerament, s ha trobat zinc, coure, mica, volframi i urani, per all que ms ingressos aporta al pas s el turisme (3 milions de visitants l'any), aix com els dos milions de tones de caol i l'exportaci de rom de la marca Mr Lemon Hart.

La distribuci de la terra s minifundista, com a Galcia i a Bretanya, amb unes estructures econmiques arcaiques i hipotecades a interessos externs. Tamb hi ha algunes indstries qumiques, txtils, i navilieres, aix com les tradicionals derivades de la llet i la pesca. Endems, els ingressos pel turisme reverteixen a les grans multinacionals angleses del sector, i no deixen capital al pas. Darrerament, per, s ha promogut l'anomenat  turisme alternatiu , que ofereix allotjament als visitants en cases particulars de la gent de la totalitat.

 Poltica .
El territori forma un county (comtat) d'Anglaterra, sense cap mena d'autonomia especial ni res que el diferencii dels altres comtats anglesos, i envia cinc diputats al parlament britnic per les jurisdiccions de Truro, Falmouth, Isles of Scilly, North Cornwall i North-East Cornwall. La diada nacional s el 5 de mar. Endems, no hi ha cap estatut per a la llengua crnica, i l'angls s l'nica llengua oficial a tots els efectes.

Desprs dels referndums a Esccia i Galles del 1997 han revifat els moviments de petici d'autonomia per a Cornualla, per encara no han obtingut cap ress significatiu. Hi ha alguns partits de caire nacionalista:

 Mebyon Kernow ;
 Party Kenethlegk Kernow;
 Cornish Convocation  ;
 Ertach Kernewek  ;
 Unvereth Kernewek ;

Tots ells, per, tenen en com la reclamaci per a Cornualla de la devoluci de poders (Devolution) idntica a la reclamada per Esccia o Galles, i formar una Federaci Cltica o b Britnica

 Himne i bandera .
La bandera negra amb creu blanca que ha esdevingut el smbol nacional del pas fou la que dugueren a la batalla d'Azincourt els voluntaris crnics, i fou popularitzada novament als anys seixanta per la Cornish Wrestling Association, que promou la lluita cornuallesa com a esport. L himne cornualls s Trelawny, una can popular del 1688, en honor al bisbe de mateix nom que fou tancat a la Torre de Londres sense crrecs.

 Histria .
 Prehistria .
Segons una llegenda cltica, aproximadament el 1000 aC s hi barallaren al pas el gegant crnic Goemor i el guerrer troi Corineu, qui introdu al pas la lluita crnica.

El territori ja havia estat habitat des del III millenni, com ho mostren els els dlmens de Lanyon, Mulfra, Chun i Zennor/Sen Senar, i els monlits de la parrquia de Saint Bunyan, els cercles de pedres a Hurlers, Boskednan, Boscawen-un i  Tregeseal, i a Merry Maidens (vora Lamona), al Land's End, aix com les alineacions de Roughton i de Brown Willy. Tots ells formen part de la cultura monoltica de la Mediterrnia.

S ha trobat poca cosa, per, de l'Edat de Bronze. Tot i aix, com gaireb tota Britnia, el pas fou anomenat Casiderites pels fenicis, a causa de les mines d'estany i de coure, molt nombroses aleshores, sobretot a les costes de Saint Ives-Hayle (Porthia-Heyl) i a l'estuari del riu Camel, al Nord, i que foren objecte d'un trfic comercial fora flut entre Orient i les Illes Britniques, aix com la terrissa fabricada a Tintagel (Tre war Venydh).

Cornualla fou poblada entre el 800 i el 450 aC per tribus cltiques britniques, concretament pels domnonii, ra per la quel el pas fou anomenat durant molts anys Domnnia ( Vall profunda  en britnic), per s hi produiran nombroses emigracions vers al continent (concretament a l'actual Bretanya) per la pressi demogrfica prpia i per les invasions tardanes tant dels romans com dels saxons. Hi havia els petits regnes de Cernyw (Cornualla), Dyfnaint (Devon), Llogres (Sud d'Anglaterra), amb capital a Llyr (avui Londres) i Cymru (Galles).

 Celtes i romans .
Com que era la part ms distant de la Civitas Dumnonia, els romans, qui invadiren Britnia en el segle I, mai no colonitzaren Cornualla (com tampoc no ho farien els saxons), per en monopolitzaren la producci de coure i d'altres metalls preciosos. Tot i aix, els romans hi construren la fortalesa de Durocornovio vora l'actual Tintagel, anomenada Dynas an Gernuak (Fortalesa dels crnics). El 1988 s hi va descobrir una inscripci amb el nom de l'emperador Honori (393-423). Tamb hi ha evidncies d'una xarxa de vies romanes que unia Padstow amb Isca (Exeter). Tot i aix, els crnics consideren els marges del riu Tamar com a frontera entre Dumnnia i Anglia. 

La Dumnnia incloa tamb els actuals de Devon i Somerset, i va tenir com a primers ducs coneguts Cloton i el 450 al seu fill Molmutius. Alhora, cap el 450 els cornovii emigraren des de la vall del Severn fins a Dumnnia. Aquesta emigraci fou potser organitzada pel Gor-myghtern (alt rei) Vortigern (Gormyghtern), potser per a expulsar els galics que s havien establit. Cap el segle V el monjo irlands Sant Patrici envi una missi a Sant Piran (entre el 402 i el 460), futur patr nacional cornualls, per tal d'evangelitzar el pas. D ac procedeixen les creus cltiques i pedres sepulcrals, paralleles a les irlandeses, datades des del segle VI, aix com la prctica del culte propi de l'Est Mediterrani. Tamb fundaren Pezance, centre de peregrinaci i de comer amb el llac Foyle (Ulster), la Gironda (Occitnia), Kemper (Bretanya) i Waterford (Irlanda). En aquella mateixa poca comen l'emigraci dels crnics vers la Bretanya a travs de les illes Scilly.

 L'Edat Mitjana .

El cronista Gildas (s.VI) tamb parl de Constant (desprs Sant Constant),  tir de Domnnia  pel 585. Tamb se suposa que des del 520 el pas form una part important del regne dels silurs gallesos de Caerlon, dirigits pel semillegendari Artus (Artugnov en crnic), casat amb Ginebra, Guinevere o Gwenhwyfar, mort a la batalla de Calman el 537; fins i tot podria tractar-se d'un rei crnic, cosa que explicaria l'origen crnic del cicle bret de Diarmuid (Tristany) i Grainm (Isolda), sota el regnat de Mark de Cornualla, Margh Kenvor (Marc Cunomor) o Margh Cynfawr, potser a comenaments del segle VI, popularitzats pels germnics. El 577 el rei Ceawlin venc als saxons a Dyrham. Un altre rei conegut s Geraint o Gerennius, merc una carta escrita el 705 pel bisbe Aldhelm de Sherborne per tal de fixar la data de Pasqua; se sap que el 710 seria venut i mort pel rei Ine de Wessex a la batalla de Llongborth (Langport). Tamb, per, es podria referir a Sant Gerrans.

Fins el 765 formaria part del regne de Galles. Aquell any el rei sax Offa de Mrcia conquer els terres de Somerset i Avon, separant aix les actuals terres de Cornualla i Galles; i per tal de consolidar aquesta conquesta constru un mur de contenci, anomenat Offa's dyke, que marcar els lmits actuals de les dues nacions cltiques i n evitar futures possibles expansions territorials.

El 815 el rei sax Ecgbert de Wessex intent subjugar el pas, i cap el 823 tot Dyvnaint (Galles Oest, nom que rebia Cornualla aleshores) reconegu la sobirania saxona. El rei Hywel de Cornualla ced la seva independncia al pas de Wessex, per el 825 es tornaria a revoltar amb suport dels danesos del Danelaw. Tanmateix, el 838 fou venut definitivament a Hengestesdun (Hingston Down). El 878 el rei crnic Dumgarth fou mort pels saxons.

Cap el 926 el pas fou incorporat al regne d'Anglaterra desprs de derrotar al rei Hoel (vora 920). Athelstan els expuls d'Exeter i pos la frontera definitiva amb els crnics al riu Tamar, de manera que quan el 936 mor Cynan, el darrer rei de Cornualla, el rei angls Eduard el Confessor va dominar efectivament tot el pas.

Quan el 1066 Guillem el Conqueridor de Normandia s apoder del regne d'Anglaterra, cediria Cornualla al seu lloctinent i mig germ Robert de Mortain, qui en far un comtat el 1086 i el transmetria al seu fill William Fitzrobert el 1090, qui el 1106 seria empresonat de per vida per conspirador. Una dotzena part de la terra restar en mans dels anglesos, i els 248 feus del pas passaren a mans de Robert.  Els barons normands restaren al cap de la pirmide social, i els pagesos crnics, en l'esgla ms baix, ms encara que els saxons.
Per a la histria del ducat de Cornualla, veure Ducat de Cornualla

 Bibliografia .
  Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritries europees Selecta, Barcelona.
 GARCIA, Xos Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Crua.
 Jess Mestre i Godes (1994) Els ctars. Problema religis, pretexte poltic Col. A l'Abast, 279  Barcelona.
 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana,  Barcelona;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis,  Col. Historia Universal Contempornea, 26  Madrid.
 Francesc de Dalmases Cornualla, ahir i avui a Altres Nacions, Barcelona, 1994;
 Enllaos externs .


Oficina Turstica de Cornualla;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="736" title="Croscat" nonfiltered="475" processed="469" dbindex="475">


El Croscat s un antic volc situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el ms alt de la regi volcnica de la comarca d'Olot, de 786 m d'alria i 800 m de dimetre de base.

T forma de ferradura. De tipus estromboli, el seu con s el ms gran de la pennsula Ibrica, amb 160 m. d'alada. s tamb, segons sembla, el ms recent de tots. 

T el crter en una de les vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.

Desprs aquest volc fou explotat com a pedrera d'aqu el seu estat actual. Aquest volc, estigu durant 25 anys dedicat a l'explotaci de greda. 

Forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa.

Aquest volc va tenir dues erupcions importants una fa 17.000 anys i l'altra fa 11.500 anys. Tot i que la primera fou ms important.
En aquell temps ja hi havien humans per la qual cosa devia ser fora perillosa ja que la lava de la primera erupci es va estendre fins a uns 20 km quadrats. 

 Enllaos externs .
 Web oficial de la Zona volcnica de la Garrotxa;
 Itinerari pel Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa ;
 Volcans a Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="737" title="Centi" nonfiltered="476" processed="470" dbindex="476">
Centi (smbol c) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-2, 1/100, o 0,01.

Adoptat el 1795, prov del llat centum ; que significa centena

Per exemple;
 1 centmetre = 1 cm = 10-2 metres = 0,01 metres;
 1 centigram = 1 cg = 10-2 grams = 0,01 grams ;
 1 centilitre = 1 cl = 10-2 litres = 0,01 litres;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="738" title="Circuit en parallel" nonfiltered="477" processed="471" dbindex="477">
Un circuit en parallel s un terme que s'utilitza en electricitat per referir-se a un circuit elctric on els components (resistncies, condensadors, fonts, ... ) sn en diferents branques, posats de manera que els respectius extrems sn connectats entre si.

Anlisi.

En un circuit en parallel les branques sn sotmeses a la mateixa tensi, al mateix voltatge, i tenen una polaritat idntica. En canvi, el corrent no s el mateix ats que es divideix entre les diferents branques. El corrent total I s igual a la suma del corrent de cada branca, seguint la Llei d'Ohm tenim que:
.


 Notaci .
Per simplificar les equacions, s'acostuma a representar la caracterstica de ser en parallel com dues lnies verticals . Aix, per indicar que dues resistncies sn en parallel tindrien:
.

 Resistncies .
Per un circuit amb resistncies en parallel, la resistncia total seria:

;
.
Per trobar el corrent que hi haur a un component amb resistncia , utilitzarem la Llei d'Ohm:
.
El corrent es divideix entre els components d'acord amb les respectives resistncies, aix, en el cas de dues resistncies tenim:
.

 Inductors .
Per a un circuit amb inductors connectats en parallel tenim:
;
.

Si els inductors sn situats dintre del camp magntic dels altres, el valor anterior resultar alterat. Si la inductncia mtua entre dos inductors en parallel s M, la inductncia equivalent ser:

;
o
;
i per tant
;
o
.
El signe de  dependr de com els camps magntics s'afecten els uns amb els altres. El principi s idntic per ms de dos inductors, per la inductncia mtua entre ells ha ser tinguda en consideraci. Per tres inductors, hi haur tres inductncies mtues ,  and  i vuit possibles equacions.

 Condensadors .
Per a un circuit amb condensadors connectats en parallel:

;
La capacitat total ser igual a:
.

Vegeu tamb.
Circuit elctric;
Circuit en srie;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="739" title="Karakalpak" nonfiltered="478" processed="472" dbindex="478">
El karakalpak s una llengua turquesa parlada per ms de 400.000 persones principalment a la Repblica d'uzbeka del Karakalpakistan. T ms relaci amb el kazakh que amb l'uzbek. El karakalpak s'escriu amb carcters cirllics.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="741" title="Constant cosmolgica" nonfiltered="479" processed="473" dbindex="479">
La constant cosmolgica s un terme representat per   afegit per Albert Einstein a les seves equacions del camp gravitatori, amb l'objecte que hi hagus una soluci en forma d'Univers esttic. 

Aquest terme ha estat molt discutit perqu Einstein el va introduir pensant en un univers esttic, per estudis posteriors anaren ben aviat en una direcci molt distinta. Finalment Edwin Hubble trob indicis que moltes de les anomenades, en aquell temps, nebuloses eren objectes exteriors a la Via Lctia,  i com aquesta, galxies molt extenses, i que, segons la hiptesi del propi Hubble, s'allunyaven de la nostra galxia, a una velocitat que augmentava amb la distncia. 

Estudis posteriors, en els que s'han tingut en compte diferents tipus d'estrelles de les distintes galxies, fan pensar que l'Univers no sols s'est expandint sin que ho fa a una velocitat creixent. En aquest marc, la constant cosmolgica podria ser assimilada a una fora gravitatria repulsiva a gran escala.  





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="742" title="Calmuc" nonfiltered="480" processed="474" dbindex="480">

El calmuc s una llengua monglica parlada per ms de mig mili de persones, 175.000 a Calmquia (Federaci Russa), uns 140.000 a la Xina i ms de 200.000 a Monglia. En aquests dos ltims pasos s'anomena 'oirat'. 

Antigament usaven l'escriptura vertical mongola fins la reforma de Zaia Pandit del 1648, qui invent un nou sistema d'escriptura basat en l'antic mongol. El 1924 foren obligats a adoptar l'alfabet cirllic, com a la majoria de llenges minoritries de Rssia, encara que del 1931 al 1938 adoptaren l'alfabet llat.

El calmuc s'escriu amb carcters cirllics adaptats a la seva llengua:



 Caracterstiques .
El dialecte de Calmquia t una forta influncia del rus. Es conserven documents en aquest idioma des del segle XVII. Tendeix a collocar el verb al final de la frase i es caracteritza per:

 Possessi de vocals llargues i curtes; s preservada l'harmonia voclica.
 Els noms sn declinats en nombre i 10 casos.
 No hi ha categoria de gnere.
 Els verbs tenen categoria d'aspecte, veu, mode, temps, persona i nombre.
 Els adjectius no es declinen com els noms.
 Mant prstecs lingstics del grec, rab, snscrit, sogdi, uigur i tibet.
 Mant algunes diferncies fontiques amb el mongol khalkha:
 A les consonants fortes oclusives del mongol, li'n corresponen de febles en calmuc.
 Davant l'oclusiva fluixa la vocal s abrevia.
 Les vocals labials es palatalitzen  i .

 Dialectes .
La llengua calmuc es divideix en dos dialectes:

 Drbd, al SE del llac Atxinar i d'Ubsa, on es diferencia el petit drbd (a Astrakhan) i el gran drbd (a Stravropol).
 Trgut, al riu Urunga i a Orenburg.

 Situaci de la llengua a Calmquia .
Almenys sobre el paper, el calmuc s cooficial amb el rus i s ensenyat a les escoles, per degut a la deportaci, el seu sistema educatiu fou destrut i gaireb totes els publicacions cientfiques sn escrites en rus, de tal manera que s ensenyava en rus i el calmuc noms com a assignatura de llengua i cultura, i per als alumnes d'origen calmuc. 

Havien estat un poble monolinge fins a comenaments del segle XX, i fins i tot el 1979 noms el 2,9 % dels calmucs tenien el rus com a llengua materna (el 3,9 % el 1989), per el domini de la llengua nadiua s insuficient per la manca d'educaci, i la diglssia s hi ha imposat. 

Des del 1993, el calmuc s llengua d'instrucci noms en dues escoles primries (a Ulduchini i Orckagini), en tres llars d'infants (a Orckagini i Ketcheneri) i en 200 classes arreu de la Repblica. Poc desprs augmentaren a 67 classes i 83 llars d'infants, que el 2001 passaren a 153 i 84. A les altres hi ha dues classes de calmuc a la setmana. Hi ha una facultat especial de llengua calmuca a la Universitat que es dedica a fer material didctic en llengua nadiua. Endems, des del 1999 s ha adoptat una nova llei sobre la llengua que protegeix fora el calmuc.

Hi ha emissores de rdio en calmuc i rus, i la televisi emet en els dos idiomes aproximadament en una proporci 50-50, encoratjada per les autoritats de la repblica.

Vegeu tamb.
Literatura calmuca;

Enllaos externs.
 
Rosetta Project: Calmuc;
Sumari d'Ethnologue;
Article sobre la histria i poltica lingistica a Calmquia;
Centre Mongol Budista Calmuc;
live legacy of freedom in Howell Posted by the Asbury Park Press on 06/9/05 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="745" title="Centmetre" nonfiltered="481" processed="475" dbindex="481">
El centmetre (smbol cm) s una unitat de longitud que equival a una centsima part d'un metre. s una de les unitats del sistema CGS.

1 cm = 0,01 metres ; 1 metre = 100 cm ;
1 cm = 10 millmetres;

Equivalncies:

1 cm = 0,3937 polzades ; 1 polzada = 2,54 cm 

1 cm = 0,0328 peus ; 1 peu = 30,48 cm 

1 cm = 0,0109 iardes ; 1 iarda = 91,44 cm 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="746" title="Crocia" nonfiltered="482" processed="476" dbindex="482">



Crocia (en croat: Hrvatska), oficialment Repblica de Crocia (Republika Hrvatska) s un Estat de l'Europa mediterrnia situada a la zona de transici entre l'Europa Central i els Balcans. Limita al nord amb Eslovnia i Hongria, al nord-est amb Srbia i al sud-est amb Montenegro i Bsnia i Hercegovina, i al sud i a l'oest amb la mar Adritica. La regi meridional de Dubrovnik queda separada de la resta del pas per la sortida de Bsnia i Hercegovina al mar a travs del port de Neum.

La capital s Zagreb, amb uns 700.000 habitants, i les ciutats principals sn Split i Rijeka, amb ms de cent mil. 
 Geografia .
T una superfcie molt diversa, amb planes, llacs i turons a la zona continental del nord i el nord-est (Crocia central i Eslavnia, part de la planura de Pannnia); muntanyes de bosc dens a Lika i Gorski Kotar, que sn part dels Alps Dinrics; i la costa rocosa i accidentada de l'Adritic, amb una muni d'illes (pennsula d'stria, la costa septentrional i Dalmcia). A l'extrem nord-est transcorre el Danubi, que marca la frontera amb Srbia, mentre que el seu afluent Drava separa Crocia d'Hongria.
Dins el pas hi podem distingir les segents unitats orogrfiques:

 De Nord a Sud, els Alps Dinrics, amb carenes importants com el Velebit a Dalmcia, que culmina amb el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).
 La Planura Pannnica, que comprn gran part d'Eslavnia, a l'Est del pas, amb muntanyes com les Bilo Boh, amb els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m).
 La Planura dalmtica, a la costa;
 La conca endorreica de Lecko Polje;
 Les muntanyes de Karnten, al Nord, amb el Joancica (1.061 m).
 Els Kurts Liburnik, amb el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m).

Entre els rius, podem destacar els Dunaj, Drava, Sava, Lonja, Kupa, Una, Cetina, Glina, Zrmaja i Bosut, tots ells de la conca danubiana.  Els nics llacs destacable del pas sn els de Plitvice, vora la costa dlmata.

 Economia .
Pel que fa a la indstria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indstries de transformaci a Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econmica, complementada amb el turisme del parc de Plitvice i la vila de Dubrovnik, a la costa dlmata, que proporciona el 70 % de les divises del pas.  
 Histria .
 Histria recent .
En la histria recent era una repblica de Iugoslvia, de la qual es va declarar independent el 1991. Arran d'aix es va produir un conflicte civil amb la poblaci srbia que, ajudada pel govern iugoslau, va comportar una lluita de quatre anys fins que es va proclamar la fi de la guerra el 1995. La reintegraci pacfica de tots els territoris rebels es va completar el 1998 sota la supervisi de les Nacions Unides. 

Crocia va demanar l'entrada a la Uni Europea l'any 2003 i va ser acceptat com a pas candidat el 2004. Les negociacions comenaran el 17 de mar del 2005, i l'entrada a la Uni s'espera al voltant del 2007-2009.

 Subdivisi administrativa .

 1 Zagreb (Zagreba ka)  2 Krapina-Zagorje (Krapinsko-zagorska)  3 Sisak-Moslavina (Sisa ko-moslava ka)  4 Karlovac (Karlova ka)  5 Varadin (Varadinska)  6 Koprivnica-Krievci (Koprivni ko-krieva ka)  7 Bjelovar-Bilogora (Bjelovarsko-bilogorska)  8 Primorje-Gorski Kotar (Primorsko-goranska)  9 Lika-Senj (Li ko-senjska upanija)  10 Virovitica-Podravina (Viroviti ko-podravska)  11 Poega-Eslavnia (Poeko-slavonska)  12 Brod-Posavina (Brodsko-posavska)  13 Zadar (Zadarska)  14 Osijek-Baranja (Osje ko-baranjska)  15 ibenik-Knin (ibensko-kninska)  16 Vukovar-Srijem (Vukovarsko-srijemska)  17 Split-Dalmcia (Splitsko-dalmatinska)  18 Istria (Istarska)  19 Dubrovnik-Neretva (Dubrova ko-neretvanska)  20  Me imurje (Me imurska)  21 Zagreb (Grad Zagreb)]]


Cada comtat t una assemblea que est composta pels representants elegits per vot popular, mitjanant l'escrutini proporcional plurinominal, durant un perode de quatre anys. L'assemblea elegeix la direcci executiva del comtat, decideix els pressupostos anyals, les propietats del comtat, etc.

El governador del comtat s el upan, que t fins a dotze diputats, anomenats doupan. El upan presideix el govern executiu del comtat, y representa al comtat en afers exteriors.

La ciutat ms gran s Zagreb, nica que supera el mili d'habitants.
La segueixen Split (350.000), Rijeka (250.000) i Osijek (150.000). Desprs les segueixen ciutats ms petites com Zadar, Pula, ibenik, Varadin, Sisak, Karlovac i Dubrovnik.

 Vegeu tamb .
Llista de governants de Crocia;
President de Crocia;
Estat independent de Crocia;
Guerra de la independncia croata;

 Enllaos externs .

Croatian National Tourist Board   ;
























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="749" title="Carlia" nonfiltered="483" processed="477" dbindex="483">
Aquest article tracta sobre Carlia, la terra que habiten els carelians. Vegeu Carlia (desambiguaci) per a d'altres significats.


Carlia s la terra que habiten els carelians. Actualment est dividida entre la Repblica de Carlia i la provncia o blast de Leningrad a Rssia, i Carlia Meridional i Carlia Septentrional a Finlndia.

En careli, fins i estoni Carelia es diu Karjala; en rus         (Kareliya), i en suec Karelen. Histricamente, parts de Carlia han format part de Sucia, Nvgorod i Rssia, i administrativament mai no ha format una rea unida.

 Histria .
Sucia i la Repblica de Nvgorod van lluitar per dominar Carelia i ngria en el segle XIII. El Tractat de Nteborg de 1323 va dividir Carlia entre ambds pasos. Vyborg ( careli: Viipuri) esdevingu la capital de la nova provncia sueca.

Carlia pass a formar part de l'Estat de Moscvia el 1478, quan fou incorporada a Novgorod. Tanmateix, les primers peticions russes de caire colonial no es produiran fins el 1560, quan els russos cercaven una sortida al Mar Bltic. Pel Tractat de Stolbova del 1617, Rssia hagu de cedir Sucia tot l'istme de Carlia. Olonets/Aunus, construda el 1649, esdevingu nou centre administratiu i comercial de Carlia.

Durant el perode de l'imperi suec es va establir el llac Ladoga i el riu Sestra en l' istme d'Aunis com a frontera entre Rssia i Sucia. El Tractat de Nystad de 1721, entre l'Imperi Rus i Sucia, concedia la major part de Carelia a Rssia. En una guerra de revenja, la Guerra dels Barrets, els russos van assolir avanar les seves posicions i dominaren gaireb la totalitat del territori.
Desprs de la conquesta de Finlndia per Rssia en la Guerra de Finlndia, parts de les provncies cedides (Antiga Finlndia) es van incorporar al Gran Ducat de Finlndia. En 1917 Finlndia assolir la independncia i la frontera es va confirmar mitjanant el Tractat de Tartu de 1920. Desprs del final de la Guerra Civil Russa, i l'establiment de la Uni Sovitica en 1922, la part russa de Carelia es va convertir en la Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Carlia en 1923. 

En 1939 la Uni Sovitica va atacar Finlndia, comant la Guerra d'Hivern. Els finesos van combatre amb fora xit en el nord de Carelia, assolint penetrar la Carlia Blanca. Per en el istme de Carlia (o istme d'Aunis), les tropes russes van penetrar les defenses finlandeses. Per la Paz de Moscou la major part de la Carlia finlandesa va ser lliurada a la URSS. Ms de 400.000 persones, gaireb el total de la poblaci, va fugir i l'hagueren de reallotjar. En 1941 aprofitant l'atac del Tercer Reich a la URSS, Carlia fou reconquerida durant tres anys (1941 1944), en els quals tamb Carlia Oriental fou ocupada pels finlandesos. En concloure la Segona Guerra Mundial en 1945 la gaireb totalitat de Carelia va ser reincorporada a la URSS, inclosa en la Repblica Federativa Socialista Sovitica de Rssia amb el nom de Repblica Socialista Sovitica Carelo-Finlandes tenint per capital a la ciutat de Petrozadovsk.

El petit sector de Carelia que ha restat en possessi de Finlndia forma les regions de Carlia Septentrional, dins la provncia de Finlndia Oriental i Carlia Meridional, dins la provncia de Finlndia del Sud.

 Ciutats .




 Repblica de Carlia;
 Petrozavodsk (            , Petroskoi);
 Medvezhyegorsk (             , Karhumki);
 Kalevala (        , Uhtua);
 Kem (    , Vienan Kemi, compara amb Kemi);
 Kostomuksha (          , Kostamus);
 Kondopoga  (         , Kontupohja);
 Sortavala (         , Sortavala);
 Segezha  (      , Sekee);
 Unitsa  (     , Unitsa);
 Pitkyaranta (          , Pitkyaranta);
 Olonets (      , Aunus) ;
 Istme de Carlia;
 Vyborg (      , Viipuri/Viborg);
 Priozersk (         , Kkisalmi/Keksholm);
 Carlia Meridional;
 Imatra;
 Joutseno;
 Lappeenranta (Villmanstrand);
 Carlia Septentrional;
 Joensuu;
 Kitee;
 Lieksa;
 Nurmes;
 Outokumpu;


Enllaos externs.
Carelians (The Peoples of the Red Book);
The Many Karelias - Virtual Finland;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="750" title="Caramella" nonfiltered="484" processed="478" dbindex="484">

Les caramelles sn unes canons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. El grup de cantaires es planta al peu del balc dels amics i d'altra gent del poble canta unes canons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el crcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el viol de pastor, la xifla, etc.).

La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balc de l'homenatjat el qual, en correspondncia, hi deixa el seu donatiu. El Cant ms antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres.

En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecci de Crist. Era una clara referncia a la resurrecci de la naturalesa. A canvi de la notcia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Aix, el simbolisme de l'ou de les mones s el principi de la vida.

A Eivissa s'anomena caramelles a unes canons populars que es canten a missa tant la vespra de Nadal a la missa del gall (anomenada a Eivissa Matines) com a la missa de la vespra de Pasqua. Formalment no s'assemblen en res a les de Catalunya. En aquest cas es tracta de can redoblada, un tipus de can molt tpica en l'mbit rural eivissenc que normalment no tracta de temes religiosos, per a les Caramelles de Nadal i Caramelles de Pasqua explica el misteri del naixement o de la mort de Crist durant la missa. Els que ho canten sn els caramellers, tradicionalment autoritats o homes notables de la parrquia, per actualment sn membres de les colles de Ball Pags. Les caramelles van acompanyades dels instruments tradicionals del camp eivissenc: la flata, les castanyoles, l'espas i el tambor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="751" title="Castell de Gsol" nonfiltered="485" processed="479" dbindex="485">

El Castell de Gsol s del segle XI i hi passa la ruta del cam dels bons homes (GR-107). Inclou dins del seu recinte les restes d'un nucli de poblaci, que es coneix com a Vila Vella, abandonat en favor del poble nou al peu del tur.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="752" title="Caminada popular de Gsol" nonfiltered="486" processed="480" dbindex="486">
La caminada popular de Gsol es realitza cada any un diumenge del mes de juliol. L'objectiu de la mateixa s recuperar els antics camins que antigament eren utilitzats per la gent de Gsol.
Cada any hi ha un recorregut diferent per sempre la sortida i l'arribada es realitza a Gsol.
A mig cam l'organitzaci ofereix un esmorzar amb embotit tpic de la comarca del Bergued.
Els diners de la inscripci sn emprats per a la recuperaci de camins i fonts dels voltants del terme de Gsol.

Enllaos externs.

 Caminada popular de Gsol;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="753" title="Cam dels bons homes" nonfiltered="487" processed="481" dbindex="487">

El cam dels Bons homes s un itinerari -ruta turstica de 189 quilmetres entre el santuari de Queralt (Bergued) i el Castell de Montsegur (Arieja-Frana)- que es pot fer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya.

Els Bons Homes o els Bons Cristians, era el terme amb que els ctars es referien a ells mateixos.

El Cam dels Bons Homes, convertit en Sender de Gran Recorregut GR-107, ofereix la possibilitat de recrrer les rutes de migraci que van utilitzar els ctars, entre els segles XII i XIV, quan fugien de la persecuci de la croada i la inquisici.

El Cam dels Bons Homes ressegueix les petjades del catarisme a travs de viles medievals, d'esglsies romniques i de castells. Aquesta s una ruta que, a banda del seu vessant histric, circula per la zona protegida del Parc natural Cad-Moixer i permet de contemplar encisadors paisatges i visitar pobles i nuclis de muntanya, indrets que conserven llegendes i tradicions centenries.

s imprescindible que, abans d'iniciar la ruta, us documenteu sobre les caracterstiques del recorregut i us doteu del material necessari.

 Indrets d'inters per on passa la ruta .

 Berga;
 Queralt;
 Casanova de les Garrigues;
 Bonner;
 Cercs;
 Gsol;
 Bag;
 Saldes;
 Coll de Pends (antiga entrada de comarca de la Cerdanya fins que al segle XX s'obr la Collada de Tosses).
 Bellver de Cerdanya;
 Coborriu de la Llosa;
 Portella Blanca;
 Mrens;
 Acs (Ax-les-Thermes);
 Prada;
 Tarascon d'Arija;
 Castell de Montsegur;
 Foix;

Enllaos externs.
Plana web del Cam dels bons homes;

Sobre la referncia a l's del terme Bons Cristians:
Registre de la Inquisici del Bisbe de Pamiers Jacques Fournier 1318-1325 Traducci a l'angls de Nancy P. Stork de confessions dels hertics ctars i jueus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="754" title="Ciutadella de Menorca" nonfiltered="488" processed="482" dbindex="488">

Ciutadella s la segona ciutat ms important de Menorca, i seu del bisbat de l'illa. Va regentar la capitalitat fins a l'ocupaci anglesa, l'any 1714.

Al llarg dels segles els diferents pobladors li han donat diversos noms: Jamma, Iamo, Iamona, Medina Minurka. Per va ser a partir del 17 de gener de 1287, arran de la incorporaci de Menorca a la cultura cristiana i europea, amb la conquesta d'Alfons III, que s'impos el nom actual, topnim que, etimolgicament, prov del llat civitatella, diminutiu de civitas (ciutat). Tot i aix, aquest nom ja prevalia entre la poblaci romanitzada i els mossrabs menorquins anteriors a la colonitzaci catalana.
Actualment se la denomina Ciutadella de Menorca de manera oficial (fent un parallelisme amb la capital de Mallorca), per tal de no confondre-la amb altres topnims dels Pasos Catalans i afegint aix certes connotacions histriques quant a l'antiga personalitat poltica d'aquesta poblaci, abans de ser perduda pels catalans.















Histria.
El mat del 30 de juny de 1558, l'armada otomana desembarcava entre 12.000 i 15.000 homes mentre que els habitants de l'illa eren 10.000, 4.000 d'ells a la Ciutadella, que el dia anterior van ser rebutjades des del Castell de Sant Felip de Ma, i assetjaren i destruren la ciutat, amb la prdua d'uns 5.000 habitants entre morts i captius, que foren duts a Constantinoble i tractats d'esclaus, en el que s conegut com l'Any de sa Desgrcia.

rees del nucli principal o adjacents amb denominaci prpia.

'el Ranxo' ('Grande') (barriada Joan Gelabert);
Sa Coma (Ciutadella);
Dalt sa Quintana;
Dalt els Penyals;
sa Farola;
Son Olo (o So n'Olo) (aplicable a tots els topnims Son);
Es cavallitos;
Es casc antic;

Nuclis nous.

Cala Blanca;
Cala'n Blanes;
Cala'n Bosch;
Cala'n Brut;
Cala'n Forcat Los Delfines;
Cala Galdana lloc de Santa Galdana o Serpentona ;
Cala Morell;
Cales Piques;
sa Caleta;
Cap d'Artrutx;
Santandria;
Son Blanc;
Son Cabrisses;
Son Carri;
Son Xoriguer;
Torre del Ram;

Festa Major.
Les festes patronals en honor a Sant Joan se celebren en 23 i 24 de Juny.

Llocs d'inters.
Naveta dels Tudons;

 Ciudades hermanadas .
 Crdoba, Argentina;
 Oristany, Sardegna, Italia, dal 1991;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="758" title="Carnotaure" nonfiltered="489" processed="483" dbindex="489">

Els carnotaures (Carnotaurus), varen ser uns grans dinosaures predadors de la famlia dels abelisurids, amb un cap que recorda al d'un brau) el nom Carnotaurus es pot traduir ms o menys per "brau carnvor").

El Carnotaurus, que vivia a la Patagnia fa uns setanta milions d'anys, va ser descobert per Jos F. Bonaparte, qui ha descobert molts altres curiosos dinosaures d'Amrica del Sud.

 Descripci .
Els trets ms distinctius del carnotaure sn les dues gruixudes banyes sobre els ulls, i els extremament reduts membres davanters dotats de quatre dits. Tenia un petit crani, un pit robust i una cua prima. Els ulls del carnotaure miraven cap endavant, cosa inusual en un dinosaure i que pot indicar visi estereoscpica i percepci de profunditat. 

Un nic esquelet quasi complet ha estat descrit amb impressions de pell per gaireb tot el costat dret, cosa que mostra que el carnotaure no tenia protoplomes, a diferncia de molts altres terpodes descoberts recentment (vegeu tamb dinosaures amb plomes). En canvi, la pell est plena de fileres de bonys que es tornen ms grans a la regi espinal.

El carnotaure fou un terpode de mida mitjana, d'uns 9,00 metres de llargada, 3,50 metres d'alada a la cintura, i que pesava uns 1.600 quilograms.

 Classificaci . 
L'espcie Carnotaurus sastrei s l'nica espcie coneguda. Els seus parents ms propers inclouen el Majungatholus (Madagascar), Aucasaurus (Argentina) i Rajasaurus (ndia). Junts, aquests dinosaures formen la subfamlia Carnotaurinae dins la famlia Abelisauridae.

Enllaos externs.
DinoData ;
 Dinosauricon ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="760" title="Circumferncia" nonfiltered="490" processed="484" dbindex="490">
Una circumferncia s el lloc geomtric dels punts  d'un pla, equidistants d'un altre punt  que anomenem centre de la circumferncia. La distncia entre el centre i qualssevol dels punts de la circumferncia l'anomenem radi de la circumferncia. Aix, una circumferncia de centre  i de radi  est formada pels punts  tals que 

  

 Propietats de la circumferncia .

La longitud d'una circumferncia de radi R s:

 

La figura delimitada per la circumferncia s'anomena cercle.

La circumferncia s la corba cnica tancada que s'obt en la intersecci d'un con amb un pla perpendicular a l'eix del con.

Equacions de la circumferncia.

 Coordenades cartesianes .
En un sistema de coordenades cartesianes, s'acostuma a descriure una circumferncia centrada en el punt  i de radi  com:

  

Desenvolupant l'equaci es troba l' equaci en forma extesa de la circumferncia:
  
  ,

on ; ; .

 Coordenades polars .
La circumferncia de radi  centrada en el  s'expressa de forma natural en un sistema  de coordenades polars com:

  

 Forma paramtrica .
Tamb es pot expressar la circumferncia en forma paramtrica com:

  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="761" title="Cercle" nonfiltered="491" processed="485" dbindex="491">



Un cercle s el lloc geomtric del pla que inclou els punts que estan a una distncia inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Dit d'una altra manera: s l'rea del pla delimitada per una circumferncia.

Si tenim en compte que es pot considerar un cercle com un polgon regular d'infinits costats l'apotema del qual s el radi del cercle, i el permetre la circumferncia, i ats que l'rea d'un polgon regular s igual a la meitat del producte del seu permetre per la seva apotema, s a dir,

;

si substitum P per la frmula de la circumferncia (2 R) i ap pel radi R tenim

;

i per tant, un cop simplificada l'expressi, arribem a la conclusi que l'rea A d'un cercle de radi R s

;

Mesura angular.
La mesura angular del cercle equival a dos cops el desplegament dels angles d'un triangle qualsevol. Si prenem de partida el triangle equilter, el cercle equival a sis dels seus angles de 60 graus, per tant 360.

Simbologia.
El cercle s'associa al sol des dels egipcis (per aix est present a la bandera del Jap). En alqumia i astrologia el cercle porta un punt al mig i en la tradici vdica, una creu (els quatre braos sn les estacions de l'any). Aquest darrer smbol est emparentat amb l'esvstica. 

Al cristianisme es considera la figura perfecta i per aix s el smbol de Du, perqu no es pot localitzar en el cercle ni principi ni fi, com passa a l'eternitat, un dels atributs divins per excellncia.


Vegeu tamb.
Moviment circular;
Permetre;


Referncies.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="762" title="Cub" nonfiltered="492" processed="486" dbindex="492">

Un cub, hexedre regular o hexaedre irregular s un poledre regular limitat per sis cares totes elles quadrades i perpendiculars.

El seu volum v donat per s, sent s la longitud d'una aresta





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="763" title="Pere Calders i Rossinyol" nonfiltered="493" processed="487" dbindex="493">
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994) fou un escriptor i dibuixant catal. s un dels escriptors catalans del segle XX ms populars. Destaca sobretot com a contista. 

"La narrativa de Calders arrenca d'una motivaci "transcendent": d'una arrel d'ironia, ms afable que custica, per obedient a reserves morals ben concretes. Dir-ne "humor" no seria una etiqueta bastant." (...) Les referncies a Poe, Pirandello i Kafka, que els crtics hi han insinuat, no sn rebutjables. Les narracions de Calders no hi tenen res a veure, en la superfcie ni en la contextura; per probablement hi tenen molt a veure quant a la intenci, quant a les intencions ms ntimes". ;

(Joan Fuster. Literatura catalana contempornia. Barcelona: Ed. Curial, 1971: 382).

Biografia.

Pere Calders va nixer el 1912 a Barcelona, per va viure a Can Mauri, una masia de Poliny, els primers vuit anys de la seva vida. Va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Als anys 30 va treballar com a dibuixant i periodista, i va publicar els seus primers contes. Collabora amb Tsner al rellanament de la revista humorstica L'Esquella de la Torratxa. El 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequ i la novella curta La glria del doctor Larn, que ja presenten les caracterstiques ms habituals de l'obra de Calders, basada en l'absurd, l'imprevist i l'atzar. 

El 1937, durant la guerra civil espanyola, s'allista voluntari a l'Exrcit de la Repblica, i s destinat com a cartgraf a la rereguarda de Terol. Recull les impressions d'aquest perode a la crnica Unitats de xoc. Acabada la guerra, desprs d'un perode al camp de concentraci de Prats de Moll, s'exilia a Mxic, on s'hi va estar vint-i-tres anys. Durant aquest perode va continuar publicant contes i novelles. Cal destacar Crniques de la veritat oculta (1955) i Dem a les tres de la matinada (1959). Retorna a Catalunya el 1962.

El reconeixement popular li arriba el 1979, quan s'estrena l'obra Antaviana, de Dagoll Dagom, que adapta alguns dels seus contes. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, i va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994.

Principals obres.

 El primer arlequ (1936);
 La glria del doctor Larn (1936);
 Unitats de xoc (1938);
 Crniques de la veritat oculta (1955);
 Gent de l'alta vall  (1957);
 Dem a les tres de la matinada (1959);
 L'ombra de l'atzavara (1964);
 Ronda naval sota la boira  (1966);
 Aqu descansa Nevares (1967);
 Invasi subtil i altres contes (1978);
 Antaviana  (1979), amb Dagoll Dagom;
 Tot s'aprofita (1983);
 El sabeu, aquell? (1983);
 De teves a meves: trenta-dos contes que acaben ms o menys b (1984);
 Els nens voladors (1984);
 Tres per cinc, quinze (1984);
 La cabra i altres narracions (1984);
 Un estrany al jard (1985);
 El desordre pblic (1984);
 El barret fort i altres indits (1987);
 Raspall (1987);
 Kalders i Tsner, dibuixos de guerra a L'Esquella de la Torratxa (1991);
 L'honor a la deriva (1992);
 Mesures, alarmes i prodigis (1994);
 La lluna a casa i altres contes (1995);
 Cartes d'amor (1996);
 La ciutat cansada (2008);

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Pere Calders, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Perfil a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
 Perfil al Corpus Literari de la Ciutat de Barcelona;
 Taula cronolgica de la vida de Calders al web del programa El meu avi de TV3.
 La ciutat cansada, novella indita de Calders, publicada el 2008 .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="764" title="Crrega" nonfiltered="494" processed="488" dbindex="494">


En sentit quotidi una crrega s all que es colloca sobre alg o alguna cosa per ser transportat. Tamb es diu crrega d'un conjunt de mercaderies disposades per ser transportades amb un element de transport. Pes suportat per un home, un element de transport, o per un element d'elevaci. Quantitat de plvora, combustible, o electricitat amb que s'alimenta una arma de foc, una caldera, una bateria, etc. Quantitat de matria primera introduda peridicament en un procs tecnolgic. Unitat de mesura amb diferents valors, que, per regla general, correspon a la quantitat que pot portar un animal de crrega. Acci de carregar. Acci militar. Obligaci, responsabilitat, molstia.

Dret: Subjecci d'una persona, o d'un b, a una obligaci legal concreta de carcter pblic, o a una responsabilitat, o a un gravamen patrimonial. Vegeu crrega (gravamen);

Electrotcnia: Potncia activa, o aparent, fornida o absorbida per una mquina, o xarxa elctrica. Tamb es diu d'un element receptor d'energia elctrica.

Fsica: Nom genric de diferents atributs intrnsecs de les partcules.
Crrega atmica: Nombre atmic.
Crrega de color: En cromodinmica quntica, propietat dels quarks i els gluons relacionada amb la interacci forta.
Crrega elctrica: Suma algebraica de les crregues elctriques elementals d'un sistema fsic. Es representa per Q.
Crrega elctrica elemental: Unitat mnima de crrega elctrica. La crrega elctrica d'un electr o un prot.
Crrega puntual: Partcula ideal amb crrega elctrica situada en un punt adimensional.

Herldica: Una crrega herldica s tot all que es posa dins el camper de l'escut, com ara les peces, els mobles i les figures, o b dins una altra crrega.

Hidrologia: Conjunt de materials transportats per un curs d'aigua, dissolts, en suspensi, per arrossegament, o rodolament.

Indstria paperera: Aprest aconseguit augmentant el pes per millorar les qualitats del paper.
Indstria txtil: Aprest aconseguit augmentant el pes dels teixits en algunes operacions d'acabat, per tal de millorar-ne el tacte, i la presentaci.

Tecnologia: Fora que s'oposa al moviment d'una mquina.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="765" title="Constellaci" nonfiltered="495" processed="489" dbindex="495">
Una constellaci s un conjunt d'estels fixes o estrelles sense relaci entre ells i que formen un dibuix imaginari. Se separen en grups arbitraris en qu s'han dividit els estels fixos. La Uni Astronmica Internacional divideix el firmament en 88 constellacions, la majoria basades en les antigues constellacions gregues.

A part dels noms propis tradicionals (d'origen grec, llat o rab, normalment), els estels de les constellacions reben un nom format per una lletra grega en minscula, comenant per  , i seguint amb l'alfabet grec per ordre decreixent de la seva magnitud aparent, seguida de l'abreviatura o, indistintament, del genitiu llat del nom de la constellaci; si s'acaben les lletres greges, es segueix amb les llatines; aquesta s l'anomenada nomenclatura de Bayer. Els estels de menor magnitud reben un nom format per un nombre seguit de l'abreviatura o del genitiu corresponents; aquesta s l'anomenada nomenclatura de Flamsteed. Tamb poden rebre altres noms a partir dels diversos catlegs que s'han anat compilant, de manera que una mateixa estrella pot rebre moltes denominacions.

Els estels dobles o els estels variables segueixen altres nomenclatures, d'acord amb els catlegs respectius. A ms, dins les constellacions hi ha altres objectes que no sn estels (nebuloses planetries, galxies, et coetera) i que han estat classificats i anomenats seguint diversos catlegs (Messier, NGC, IC, et coetera). El primer que va fer una classificaci va ser Charles Messier, aix M31 designa la Galxia d'Andrmeda. 

Els noms de les constellacions segons la Uni Astronmica Internacional.

Les constellacions tenen un nom oficial, segons la Uni Astronmica Internacional, en llat:

Andromeda, Antlia, Apus, Aquila, Aquarius, Ara, Aries, Auriga, Bootes, Caelum, Camelopardalis, Cancer, Canes Venatici, Canis Major, Canis Minor, Capricornus, Carina, Cassiopeia, Centaurus, Cepheus, Cetus,
Chamaeleon, Circinus, Columba, Coma Berenices, Corona Australis, Corona Borealis, Corvus, Crater,
Crux, Cygnus, Delphinus, Dorado, Draco, Equuleus, Eridanus, Fornax, Gemini, Grus, Hercules, Horologium, Hydra, Hydrus, Indus, Lacerta, Leo, Leo minor, Lepus, Libra
Lupus;
Lynx;
Lyra;
Mensa;
Microscopium;
Monoceros;
Musca;
Norma;
Octans;
Ophiuchus;
Ori;
Pavo;
Pegasus;
Perseus;
Phoenix;
Pictor;
Piscis;
Piscis Australis;
Puppis;
Pyxis;
Reticulum;
Sagita;
Sagittarius;
Scorpius;
Sculptor;
Scutum;
Serpens caput;
Serpens cauda;
Sextans;
Taure;
Telescopium;
Triangulum;
Triangulum australis;
Tucana;
Ursa major;
Ursa minor;
Vela;
Virgo;
Volans;
Vulpecula;

Vegeu tamb.
Llista de constellacions per rea ;

Enllaos externs.
Diccionari d'astronomia, Universitat de Barcelona;
Les constellacions;
Les constellacions, altra plana;
Plana sobre les constellacions;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="766" title="Cassiopea (constellaci)" nonfiltered="496" processed="490" dbindex="496">

Cassiopea, Cassiopeia o Cassiopia s una constellaci de l'hemisferi nord, les cinc estrelles ms brillants de la qual presenten una caracterstica forma de ve doble (W) que, en funci de l'poca de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida. Cassiopea s una de les 88 constellacions modernes establertes per la Uni Astronmica Internacional, i tamb una de les 48 constellacions ptolemaiques.

Fets notables.
Cinc estels donen la seva forma caracterstica a la constellaci. Degut que est molt a prop del nord celeste, resta en el cel tota la nit a la major part dels pasos del nord.

Freqentment s'usa com a un tosc indicador del temps sideri; l'estel ms brillant de la W, Cassiopeiae, anomenada Caph, s molt prxima a l'ascensi recta zero hores i per aix es pot traar una lnia que passa per Polaris i   Cassiopeiae que s molt propera al punt equinoccial.

Vegeu tamb.
 Cassiopea (mitologia);

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="767" title="Coberta de lona" nonfiltered="497" processed="491" dbindex="497">
S'anomena coberta de lona al tros de lona o tela forta que hom posa per a fer ombra, protegir de la intemprie, cloure un espai, etc. 
 
Tamb s'usen cobertes de lona en molts carros, anomenats carros de vela, per tal d'impedir que la pluja o la intemprie puguin perjudicar el que porten.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="768" title="Vela (constellaci)" nonfiltered="498" processed="492" dbindex="498">


La constellaci Vela es una de les quatre en qu es va dividir la gegantina constellaci coneguda com el Vaixell d'Argos quan la Uni Astronmica Internacional defin les 88 constellacions. El vaixell va ser dividit en Vela; Carina, o la Quilla; Puppis, la Popa; i Pyxis, el Comps (no s'ha de confondre amb Circinus). Vela est entre l'ascensi recta 8, 10 hores, i la declinaci entre -39 i -57 aproximadament.

El seu estel ms brillant s  2 Velorum, coneguda com a Suhail al-Muhlif (la que fa el nombre 35 de les ms brillants), nom rab que vol dir planura llisa, degut que la veien molt a prop de l'horitz. s un estel doble. L'estel   Velorum (estel doble) s el segon ms brillant d'aquesta constellaci (la 47 ms brillant). El tercer ms brillant de la constellaci s   Velorum, coneguda com a Suhail (69 ms brillant del cel). A Vela hi ha tamb els cmuls oberts IC2391, IC2395,  NGC2547, NGC3228; el cmul globular NGC3201, i la nebulosa planetria NGC3132, entre d'altres objectes.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="769" title="Ciclop" nonfiltered="499" processed="493" dbindex="499">

En la mitologia grega, els ciclops eren uns gegants amb un sol ull enmig del front. Fills d'Ur i de Gea. Podria ser que la paraula ciclop en grec signifiqus "ull circular".

 Els 3 primers Ciclops .

Al principi dels temps hi havia 3 Ciclops (amb majscula): Brontes (el tro), Estropes (el llampec) i Arges (el llamp). Ur els va fer fora del cel i els va encadenar al Trtar. Cronos els va alliberar, per ms tard el propi Cronos els va tornar a encadenar. Finalment van ser alliberats per Zeus, ja que un oracle li havia dit que noms aconseguiria guanyar a Cronos i als Titans si alliberava a tots els presoners del Trtar. Com a senyal de gratitud, els Ciclops van donar el llamp i el tro a Zeus, el trident a Posid i el casc que feia invisible a Hades.

Com a divinitats que eren, els Ciclops eren immortals, no obstant, Apollo els va matar en venjana perqu Zeus havia mort a Asclepi.

 Els Quirogsters .

Quirogsters significa "els que viuen del treball de les seves mans". Eren aquests uns ssers tamb considerats ciclops, encara que no se sap amb seguretat quina relaci tenien amb els anteriors (si s que en tenien alguna). Vivien a Siclia i es dedicaven a forjar tota classe d'objectes com a ajudants d'Hefest. Entre les seves obres ms destacades hi figuren: el vel de ferro que no deixava veure la llum del Sol als Titans, les muralles de Tirint, les muralles d'Argos,...



 Polifem .

Segons el Cant Nov de l'Odissea, Ulisses, en el viatge de tornada de Troia va arribar a una illa, on ell i els seus companys van ser capturats per un gegant que noms tenia un ull, el ciclop Polifem, fill de Posid. El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contesta:  Ning . Aprofitant que dormia, Ulisses, el deix cec amb una estaca. A continuaci Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d'ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren qu passava, el ciclop digu  Ning m'ha deixat cec! Ning m'ha atacat!  Aquesta astcia va deixar lliures a Ulisses i els seus companys. Aquest heroi s perseguit per la ira del du del mar, Posid, enutjat, amb ell perqu ha deixat cec al seu fill, el ciclop Polifem, un gegant amb un sol ull al mig del front.

 Una explicaci lgica .

S'ha intentat trobar una explicaci lgica a l'aparici dels ciclops en la mitologia. Es diu que el seu nic ull prov dels ferrers, que es tapaven un dels ulls amb un pegat per evitar les guspires que saltaven en colpejar l'enclusa amb el martell.

De la mateixa manera, els ciclops ferrers de Siclia serien una explicaci per al soroll i els tremolors de terra que provenien del volc Etna. 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="770" title="Alan Cox" nonfiltered="500" processed="494" dbindex="500">


Alan Cox (Solihull, Galles, 29 de juliol del 1968) s un programador molt involucrat en el desenvolupament del nucli Linux des dels seus inicis el 1991.

Mentre estava contractat al campus de la Universitat de Galles, Swansea, va installar una de les primeres versions de Linux a una de les mquines de la universitat. Aquesta va ser una de les primeres installacions de Linux en una xarxa gran, i grcies a aix es van poder detectar moltes errades en la part de codi corresponent a la xarxa. Cox va arreglar moltes d'aquestes errades i va reescriure molts dels subsistemes de la part de xarxes. Va acabar sent un dels principals desenvolupadors i mantenidors del nucli.

Ha mantingut una branca vella del nucli (2.2.x), i les seves propies versions de la branca (2.4.x) (les quals acaben amb "ac" de Alan Cox, per exemple 2.4.13-ac1). Aquesta branca s molt estable i cont molts pegats que entraven directament als nuclis de les distribucions de GNU/Linux. Una vegada va ser anomenat el segon de bord desprs de Linus Torvalds. Els seus llargs i amigables comentaris a la llista de correu del nucli han guiat a molts programadors.

Actualment treballa per Red Hat i viu a Swansea, Galles, amb la seva muller Telsa Gwynne.



Dedica unes deu hores diaries a la programaci. La seva dona mant una web, sobre les seves vides personals, anomenada "the other side of the story".

Va ser el principal desenvolupador de AberMUD, que va escriure quan era un estudiant a la Universitat de Galles, Aberystwyth.

s un gran defensor del programari lliure i tamb un representat del moviment en contra de les patents de programari. Afirma que no visitar mai Estats Units per por a ser tencat desprs de l'arrest de Dmitry Sklyarov per les violacions de copyright.

Alan Cox va rebre un premi de la Free Software Foundation a l'any 2003 a la conferncia FOSDEM de Brusselles.

Enllaos externs.
Diari d'Alan Cox ;
Diari de Telsa;
Entrevista a Alan Cox, 15 de juny de 2002 ;
;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="771" title="Codi font" nonfiltered="501" processed="495" dbindex="501">


En Informtica, codi font es refereix a una srie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programaci llegible per l'home.

En general, quan es parla del codi font corresponent a un programa o aplicaci informtica, hom es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessries per fer funcionar aquest programa. Aquests fitxers es poden guardar en diferents suports, com paper o cinta magntica, per habitualment s'emmagatzemen a la memria de l'ordinador, al seu disc dur o algun altre tipus de suport permanent. Un cop el codi font s disponible a l'ordinador, es pot convertir en un fitxer executable mitjanant un compilador, o b es pot executar de diferent manera amb un intrpret, depenent del tipus de llenguatge utilitzat.

L'estudi del codi font d'un programa per un expert li permet veure com funciona, i tamb modificar-lo per canviar o millorar el funcionament del programa.


Vegeu tamb.
Programari lliure;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="772" title="Combinaci de dos pronoms febles" nonfiltered="502" processed="496" dbindex="502">
El segent requadre descriu la combinaci dels pronoms febles en catal. En cada cella de la taula, se segueix l'ordre segent:
 Davant de verb comenat amb vocal o h;
 Davant de verb comenat amb consonant (en negreta);
 Desprs de verb acabat amb vocal menys u (en cursiva);
 Desprs de verb acabat amb consonant i u (en negreta i cursiva);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="775" title="Cncer de prstata" nonfiltered="503" processed="497" dbindex="503">

El cncer de prstata o cncer prosttic s una malaltia en qu el cncer es desenvolupa en la prstata, una glndula de l'aparell reproductor mascul que s'encarrega de produir certs elements del lquid seminal. T lloc quan les cllules de la prstata muten i comencen a multiplicar-se sense control. Aquestes cllules poden anar de la prstata a altres rgans (metstasi), especialment als ossos i als ganglis limftics. El cncer de prstata pot causar dolor, dificultat en la micci, disfunci erctil i altres smptomes.

La prevalena del cncer de prstata varia al llarg del mn. Encara que varia depenent el pas, s menys com al nord i a l'est d'sia, ms com a Europa i molt com als Estats Units. Segons l'American Cancer Society, el cncer de prstata s menys com en els homes asitics i ms com en els homes negres. Malgrat aix, aquestes dades poden estar afectades per l'increment en la detecci d'aquesta patologia en els pasos on la malaltia s ms prevalent.

El cncer de prstata s desenvolupa ms freqentment en homes d'uns cinquanta anys. El cncer de prstata noms pot aparixer en homes, ja que s exclusiu de l'aparell reproductiu mascul. s el cncer ms com als Estats Units, on s el segon cncer responsable de ms morts, desprs del cncer de pulm. Malgrat aix, molts homes que desenvolupen cncer prosttic sn asimptomtics, no necessiten tractament i ocasionalment moren d'altres causes. Molts factors, com la gentica i la dieta, han estat implicats en el desenvolupament d'aquest cncer.

En la majoria dels casos es diagnostica a travs de l'examen fsic o b per anlisi, com la prova PSA (Prostate specific antigen). Les sospites de cncer de prstata es confirmen extraient una mostra de la prstata (bipsia) i examinant-la sota el microscopi. Altres tcniques, com els raigs X o la tomografia computada, es poden utilitzar per determinar si el cncer s'ha ests (metstasi).

 Epidemiologia .
El cncer de prstata s la segona causa en importncia de mort per cncer en barons majors de 55 anys dels Estats Units, superat noms pel cncer de pulm. La Societat Americana del Cncer estima que el 2002 van morir 30,200 homes als Estats Units per cncer de prstata i que suposa l'11% de les morts per cncer en homes.

A Espanya t una incidncia d'uns 30 casos nous per cada 100.000 habitants a l'any. S'estima que la incidncia i la mortalitat augmentar un 50% en els prxims 25 anys. A Espanya, tamb s el tumor ms freqent en homes (13%) i la tercera causa de mort per tumor en barons majors de 50 anys. La taxa de mortalitat en barons a Espanya el 1997, ajustada a la poblaci estndard europea, va ser de 23,48 per cent mil pel cncer de prstata, superada pel cncer de pulm (69,91) i el cncer colorectal (25,94).

 De tots els barons diagnosticats amb cncer de prstata, el 97% estan vius als cinc anys del diagnstic, el 79% als deu anys, i el 57% als quinze anys. Aquestes xifres inclouen tots els estadis i graus del cncer de prstata, per no tenen en compte els homes que moren per altres causes.
 Almenys el 70% de tots els cncers de prstata es diagnostiquen quan encara estan localitzats o confinats dins de la prstata, i almenys el 85% no s'han ests als teixits de voltant de la prstata ni als ganglis limftics. La taxa de supervivncia especfica als cinc anys de tots aquests barons est molt prop del 100%.
 Noms un 6% dels homes diagnosticats amb cncer de prstata el tenen ests a altres parts distants del cos, i d'aquests noms el 34% est viu als cinc anys.

Degut al fet que el cncer de prstata es produeix normalment en homes grans que sovint tenen altres problemes de salut, la supervivncia especfica s generalment usada com mtode estndard per a parlar del pronstic.

Malauradament, s impossible obtenir completament les xifres de supervivncia. Per a obtenir una mesura realista de la supervivncia als deu anys, s necessari recopilar pacients diagnosticats tretze anys enrere. Calen ms de deu anys de seguiment per a oferir dades aproximades.

Sembla que la taxa de mortalitat per cncer de prstata ha disminut als Estats Units, perqu els homes han estat diagnosticats ms precoment. Aix significa que els pacients diagnosticats en estadi preco tenen probablement millor pronstic que els diagnosticats en estadi avanat.

La incidncia del cncer de prstata ha augmentat ms d'un 100% en els ltims deu anys. Entre els possibles factors que han provocat un augment de la incidncia del cncer de prstata destaquen:

 Envelliment de la poblaci.
 Disminuci d'altres causes de mortalitat.
 Millores en les tcniques de diagnstic, com la bipsia transrectal ecodirigida, la ressonncia magntica nuclear i la determinaci dels nivells de l'antigen prosttic especfic en sang.
 Programes de detecci preco.
 Major informaci en la poblaci de risc.
 Gran increment d'intervencions quirrgiques realitzades sobre malalties benignes de la prstata, com la hiperplsia prosttica benigna, i per tant hi ha hagut un augment del diagnstic incidental de cncer en estadi preco.
 No obstant aix, el constant augment de les taxes de mortalitat indica que l'increment de la incidncia no s nicament atribuble al diagnstic casual o diagnstic preco, sin al canvi en els patrons de risc de desenvolupar aquesta malaltia.

Les estratgies per a millorar la mortalitat per cncer de prstata sn la prevenci primria, les millores en els tractaments i el diagnstic preco.

A la Uni Europea, el cncer de prstata t una prevalena en autpsies del 30%, una incidncia de detecci casual o incidental del 12%, una incidncia clnica del 4% i una mortalitat especfica del 2%.

 Etiologia .

Encara no es coneixen exactament les causes del cncer de prstata. Tanmateix, algunes investigacions han trobat alguns factors de risc i tracten d'explicar com aquests factors poden provocar que les cllules de la prstata es malmetin.

 Mutacions gentiques .

Durant els ltims anys, els cientfics han aconseguit grans avenos a l'hora de comprendre com certs canvis en l'ADN poden fer que les cllules prosttiques creixin anormalment i desenvolupin un cncer.

L'ADN no noms cont la informaci de l'aparena fsica externa. Alguns gens, contenen instruccions que controlen el creixement i la divisi cellular. Els gens que promouen el creixement i divisi de les cllules es diuen oncogens. Altres gens que inhibeixen la divisi cellular i causen la mort de les cllules en el moment adequat (mort cellular programada) es denominen gens supressors. Els cncers poden ser causats per mutacions de l'ADN que activen els oncogens i que inhibeixen els gens supressors.

Algunes persones desenvolupen certs tipus de cncer perqu hereten dels seus pares mutacions de l'ADN. Les investigacions han descobert que els canvis heretats de l'ADN en determinats gens provoquen que alguns barons tinguin ms probabilitats de desenvolupar cncer de prstata. Aquests canvis gentics poden causar al voltant del 5% al 10% dels cncers de prstata.

Els gens que semblen ser responsables que algunes persones heretin la tendncia a desenvolupar cncer de prstata inclouen:

 HPC1: Abreviatura de Hereditary Prostate Cancer Gene 1, localitzat al cromosoma 1.
 HPC2: Tamb conegut com a ELAC2.
 HPCX: Duu aquest nom perqu ha estat trobat al cromosoma X.
 CAPB: Anomenat aix perqu est relacionat amb el cncer de prstata i tumors cerebrals.
 BCL-2: Hi ha molts cncers de prstata que expressen aquest gen quan es tornen hormonoresistents o independents dels andrgens.
 AMACR: De x-metilacil-CoA racemasa, que desencadena la producci d'una protena especfica que es troba solament a les cllules cancergenes, que ajuda a l'organisme a metabolitzar certs cids grassos.
 EZH2: Pertany a una famlia de gens anomenats supressors de la transcripci, que evita que les cllules copin i realitzin les instruccions d'altres gens. Tamb pertany a un grup de gens que ajuden a les cllules a recordar la seva funci especifica en dividir-se. s molt ms actiu en les cllules d'un agressiu tumor de prstata que en un cncer localitzat o en teixit prosttic sa pel que podria ser un marcador que permets identificar quins pacients es beneficiarien d'una actitud expectant dels quals cal recrrer a un tractament radical com la prostatectomia o la radioterpia.
 Les investigacions d'aquests gens s encara prematura, i les proves gentiques encara no estan disponibles.

Les mutacions dels gens BRCA1 o BRCA2 augmenten molt el risc en les dones de desenvolupar un cncer de mama o d'ovari. Els homes amb canvis en els gens BRCA poden tenir un augment de risc lleu a moderat de patir un cncer de prstata. Tanmateix, les mutacions en els gens BRCA sembla que noms tenen importncia en un petit nombre de cncers de prstata.

La majoria de les mutacions de l'ADN descrites en el cncer de prstata s'adquireixen durant la vida d'un home ms que haver estat heretades abans del naixement. Cada vegada que una cllula es prepara per dividir-se en dues noves cllules, ha de fer una cpia del seu ADN. Aquest procs no s perfecte i a vegades es produeixen errors. Afortunadament, les cllules tenen enzims reparadors que corregeixen defectes de l'ADN. Tanmateix, alguns errors poden passar desapercebuts, especialment quan les cllules es divideixen rpidament, portant la mutaci a una nova cllula.

L'exposici a les radiacions ionitzants o substncies que causen cncer poden causar mutacions de l'ADN en molts rgans del cos, per no ha estat demostrat que aquests factors siguin causes importants de mutaci en les cllules prosttiques.

 Hormones .
s evident que el desenvolupament del cncer de prstata est relacionat amb nivells augmentats d'algunes hormones. En concret, els nivells alts d'andrgens (hormones masculines), com la testosterona, poden contribuir a augmentar el risc de cncer de prstata en alguns homes. Les proves que donen suport a aquesta hiptesi sn:
L'associaci de cirrosi heptica i augment del risc de cncer de prstata suggereix que l'alteraci hormonal del medi t un paper etiolgic.
S'han descrit casos de cncer de prstata de barons molt joves afeccionats al fisioculturisme i consumidors d'anabolitzants andrognics esterodals, amb la intenci d'augmentar la seva massa muscular.
Els eunucs tenen una incidncia de cncer de prstata gaireb nulla.
L'aturada del creixement tumoral amb terpies de supressi andrognica revela que aquest tumor s hormonodependent en ms del 95% dels casos.
El fet que el cncer prosttic pot ser indut en rates mitjanant l'administraci crnica d'estrgens i andrgens.

Algunes investigacions han observat que una altra hormona, el factor de creixement insulnic tipus 1 (insulin-like growth factor-1, o IGF-1), est relacionat amb el desenvolupament del cncer de prstata. La IGF-1 s una hormona similar a la insulina, per la seva funci normal s el control del creixement cellular i no del metabolisme dels carbohidrats. Altres estudis, tanmateix, han trobat associacions entre la IGF-1 i el risc de cncer de prstata. Es necessiten nous estudis que avalun el valor prctic d'aquestes observacions.

 Factors de risc .
Encara que no es coneixen completament les causes del cncer de prstata, les investigacions han trobat molts factors de risc per desenvolupar aquesta malaltia.

 Edat: la probabilitat de tenir cncer de prstata augmenta rpidament desprs dels 50 anys. Ms del 70% dels cncers de prstata es diagnostiquen en homes que tenen ms de 65 anys. Per tant, la malaltia s rara abans dels 50 anys d'edat (menys de l'1%). Encara no est clar per qu es produeix aquest augment del cncer de prstata amb l'edat. El risc de desenvolupar un cncer de prstata augmenta amb l'edat des de 0,02% per any als 50 anys, fins un 0,8% als 80, de tal manera que un home de 70 anys presenta una probabilitat dotze vegades superior de desenvolupar cncer de prstata que un home 20 anys menys gran. Si es fa l'autpsia a cadvers de vuitanta anys que han mort per altres causes, prop del 80% d'aquestes persones tenia aquest tipus de cncer. El cncer latent augmenta un 1% cada any a partir dels 50 anys; la incidncia s del 10% als 50 anys i del 30% als 70. Si b la incidncia de cncer de prstata augmenta amb l'edat, s en els pacients ms joves que es mostra pitjor el pronstic.
 Trets racials: el cncer de prstata es produeix al voltant d'un 70% ms sovint en homes afroamericans que en homes de pell blanca americans. Comparat amb altres grups tnics, sembla que als homes afroamericans se'ls diagnostica la malaltia en estadis ms avanats. Els homes afroamericans tenen el doble de risc de morir per cncer de prstata que els homes de pell blanca. Les raons d'aquesta diferncia racial sn desconegudes. En canvi, els homes d'ascendncia asitica o els habitants de les illes del Pacfic tenen les taxes ms baixes d'incidncia i de mortalitat.
 Nacionalitat, medi ambient i estil de vida: a Sucia es dna el risc ms elevat de cncer de prstata (22 morts per cada 100.000 barons); l'ndex s intermig a Amrica del Nord i a Europa (14 morts per 100.000 barons) i baix a Taiwan i al Jap (2 morts per 100.000). No obstant aix, els japonesos que emigren als EUA presenten cncer de prstata amb una freqncia semblant a la d'altres barons d'aquest pas, cosa que suggereix que els factors ambientals i l'estil de vida sn motiu fonamental d'aquestes diferncies entre la poblaci.
 Dieta: sembla que la nutrici juga un paper important en el desenvolupament del cncer de prstata, tal com ho demostra la distribuci geogrfica de la incidncia d'aquest cncer, que s altament elevada als pasos industrialitzats o "desenvolupats".
Greixos animals i cncer de prstata: ms d'una dotzena d'estudis, que han incls 3.000 pacients amb cncer de prstata i 4.600 individus als quals s'han practicat controls, ja han confirmat el paper nociu d'una alimentaci rica en greixos animals i carn vermella. Aquesta relaci s molt ms evident amb el cncer de clon i de mama. Probablement alguns greixos de l'alimentaci es converteixen en andrgens, amb el resultat d'una estimulaci andrognica de lnies cellulars tumorals intraprosttiques quiescents. L'cid gras ms perills quan es consumeix en excs s l'alfa linolnic, el consum del qual triplica el risc de patir cncer de prstata.
Efecte dels greixos vegetals i del peix: Els cids grassos omega-3, com l'cid pentanoic, obtingut a partir del greix del peix, han demostrat la seva capacitat potencial d'inhibir lnies tumorals prosttiques in vitro. Estudis epidemiolgics han pogut demostrar que els barons amb una dieta rica en aquests cids tenen una taxa inferior de cncer de prstata. El greix de la soia t propietats beneficioses que podrien prevenir aquest tipus de cncer.
fruites, hortalisses, llegums i cncer de prstata: es creu que els licopens disminueixen el risc de cncer prosttic en un 30%. El licop es troba al tomquet i per aix es creu que el consum dels derivats d'aquesta hortalissa protegeix del cncer de prstata. Els alls i les cebes contenen micronutrients que protegeixen del cncer de la mateixa manera que les hortalisses crucferes.
El seleni s un oligoelement que es troba al pa, els cereals, el peix i les carns. s un antioxidant inductor de l'apoptosi i immunoestimulant que protegeix del cncer de prstata.
Vitamina I, continguda a l'enciam, els crixens i l'escarola. s un antioxidant que en estudis animals s'ha demostrat que pot allargar la fase de latncia de certs tumors, en bloquejar la progressi neoplsica cap a la fase invasiva. En l'home s'ha demostrat que l'acci antioxidant del seleni pot ser potenciada per la vitamina I.
Vitamina D, continguda en els llegums i la llet. s un factor d'inhibici tumoral. Hi ha una incidncia ms elevada de cncer de prstata en regions nrdiques en relaci amb regions del sud que reben quantitats majors de rajos solars i en concret de rajos ultraviolats, que transformen determinats esteroides en vitamina D a la pell.
Vitamina C: el consum d'aquesta vitamina (continguda, entre altres aliments, als ctrics) millora la possibilitat que un individu pugui evitar l'aparici d'aquest tumor.
 Extractes de soia: contenen genistena, una substncia vegetal que imita els efectes dels estrgens a l'organisme i que podria protegir i controlar el cncer de prstata, en fer disminuir els nivells de PSA.
Zinc: els suplements de zinc podrien augmentar el risc de cncer de prstata.;

Actualment s'estan fent estudis per a comprovar si aquestes substncies redueixen o no el risc de cncer de prstata. Fins que aquests estudis no es completin, la millor recomanaci per disminuir el risc de cncer de prstata s menjar menys carn, greixos i productes lactis, i menjar ms de cinc vegades al dia fruita i verdura.
 Inactivitat fsica i obesitat: l'exercici fsic regular i mantenir un pes saludable pot ajudar a reduir el risc de cncer de prstata. L'obesitat, definida com un ndex de massa corporal superior a 29 kg/m2, s'associa amb el doble de risc de patir cncer de prstata en relaci amb els homes que tenen un pes adequat; i quan apareix el tumor en un obs es diagnostica en estadi ms avanat i s ms agressiu.
 Histria familiar: el cncer de prstata sembla que es produeix ms sovint en algunes famlies, la qual cosa suggereix que existeix un factor hereditari. Tenir un pare o un germ amb cncer de prstata dobla el risc de patir aquesta malaltia. El risc s fins i tot superior pels homes que tinguin diversos familiars afectats, sobretot si els familiars eren joves en el moment del diagnstic. Els cientfics han identificat diversos gens que semblen incrementar el risc del cncer de prstata, com s'ha mencionat abans; per probablement noms en un petit percentatge de casos (i les proves gentiques no estan disponibles). Alguns gens incrementen el risc d'algun tipus de cncer. Per exemple, les mutacions adquirides dels gens BRCA1 o BRCA2 estan relacionades amb el cncer de mama i el d'ovari, molt comuns en algunes famlies. La presncia d'aquestes mutacions tamb augmenta el risc de cncer de prstata, per noms sn responsables, tot i que molt petita, dels casos de cncer de prstata.
 Vasectomia: en tot el mn, s'han practicat entre 50 i 60 milions de vasectomies com a mtode anticonceptiu. Fa alguns anys es van publicar alguns estudis que relacionaven la prctica de la vasectomia amb un risc augmentat de patir cncer de prstata. Malgrat aquests estudis, l'estudi fet per l'Associaci Americana d'Urologia de tots els articles publicats sobre el tema va concloure que no hi havia prou proves per relacionar la vasectomia amb un risc ms alt de presentar cncer de prstata. Recentment investigadors de la Universitat d'Otago (Nova Zelanda) van realitzar un estudi sobre el tema que ha estat publicat a la prestigiosa revista cientfica Journal of the American Medical Association (JAMA). L'estudi analitza 923 nous casos de cncer de prstata en barons d'entre 40 i 74 anys, a partir de l'entrevista de 2.150 barons. Els controls van ser seleccionats a l'atzar a partir del registre electoral. Els investigadors no van observar cap associaci entre la vasectomia i el cncer de prstata, ni tan sols en els casos en els quals la vasectomia s'havia fet 25 anys abans. Els cientfics van triar Nova Zelanda per dues raons: el pas t una de les ms prevalncies ms altes de vasectomia, i el cncer s'ha de declarar en un Registre Nacional de la malaltia.
 Treball: els treballadors de les indstries del cautx i del cadmi, emprat en soldadures i bateries, semblen tenir ms probabilitats de desenvolupar cncer de prstata. El cadmi s un metall pesant que interromp el procs natural de reparaci de l'ADN cellular i pot permetre la multiplicaci sense control de les cllules malignes dels tumors.
 Agents infecciosos i activitat sexual: s'ha considerat que els agents infecciosos transmesos per via sexual podrien provocar cncer prosttic. No obstant aix, els estudis epidemiolgics, virolgics i immunolgics han aportat resultats contradictoris. Aquests estudis han suggerit un augment en el risc de cncer prosttic associat amb un major nombre de companys sexuals, una histria prvia de malaltia de transmissi sexual, freqncia de l'acte sexual, relaci amb prostitutes, i edat primerenca de comenament de l'activitat sexual. En canvi, altres estudis han suggerit que existeix un major risc de cncer prosttic associat amb la repressi de l'activitat sexual, com un comenament en edat ms tardana, i un cessament prematur de l'activitat sexual. D'altra banda, alguns treballs han mostrat un major risc entre els pacients que mai no van estar casats i un risc encara major entre aquells que van tenir fills, per altres estudis no han mostrat una correlaci significativa amb l'estat conjugal o civil o amb el nombre de fills. De forma similar, els estudis de potencials agents infecciosos no han aportat resultats concloents, com tampoc proporcionen proves concretes per a una causa infecciosa de cncer prosttic, com la gonocccia, el virus del papilloma hum (VPH) i altres tipus d'uretritis, prostatitis i malalties de transmissi sexual. Recentment s'ha descrit que la masturbaci diria entre els 20 i 50 anys redueix el risc de cncer de prstata i es creu que s a causa de l'eliminaci de substncies cancergenes del semen amb cada ejaculaci. En un estudi sobre 1.079 pacients amb cncer de prstata i 1.259 homes sans, es va descobrir que els homes que ejaculaven ms de cinc vegades a la setmana quan tenien vint anys tenen un ter menys de probabilitats de desenvolupar una forma agressiva de la malaltia.
Tabac: el tabac, segons estudis recents, tamb s un factor de risc pel cncer de prstata, ja que fumar cigarrets augmenta la producci d'hormones masculines que estimulen el creixement cellular i, per tant, el creixement dels tumors prosttics. A ms, el cadmi contingut a les cigarretes tamb s un altre factor de risc.
Altres cncers sincrnics o metacrnics: segons un estudi, els homes diagnosticats amn un cncer colorectal estan predisposats a patir un cncer de prstata.

 Anatomia patolgica i histria natural .

 Histologia: Encara que la prstata est formada per molts tipus de cllules diferents, ms del 99% dels cncers de prstata es desenvolupen sobre cllules d'una glndula. Les cllules glandulars produeixen el lquid seminal que se secreta per la prstata. El terme mdic del cncer que s'origina en les cllules glandulars es denomina adenocarcinoma. Degut al fet que els altres tipus de cncer de prstata sn molt rars, quan es parla de cncer de prstata el ms segur s que es refereixi a un adenocarcinoma. s rar trobar sarcomes, carcinomes de cllules transicionals, de cllules petites, epidermoides o escamosos. La prstata pot ser seient de metstasi de cncer de bufeta, colon, pulm, melanoma, limfoma o altres neoplsies.

 Creixement:La majoria dels cncers de prstata creixen molt lentament i persisteixen durant molt temps sense causar smptomes importants. Els estudis de sries d'auptsies mostren que la majoria dels homes grans que moren per altres malalties tamb tenen un cncer de prstata que no s'havia diagnosticat abans. Noms al voltant d'un ter dels casos que es descobreixen en necrpsia s'han manifestat clnicament. Alguns cncers de prstata, no obstant aix, poden crixer i estendre's molt rpidament. Fins i tot aplicant les ltimes tcniques de diagnstic, s molt difcil diferenciar quins cncers poden ser una amenaa per a la vida del pacient i quins no requereixen ni tractament. Es desconeix tamb si els tumors poden tornar-se ms malignes amb el temps.

 Neoplsia intraepitelial prosttica: Alguns metges creuen que el cncer de prstata procedeix d'una lesi anomenada neoplsia intraepitelial prosttica (PIN). La PIN comena a aparixer en els homes a partir dels 20 anys. Gaireb el 50% dels homes que tenen PIN arriben als 50 anys. En aquesta situaci hi ha canvis d'aparena microscpica (grandria, superfcie, etc.) de les cllules de la glndula prosttica. Aquests canvis sn classificats com de baix grau, cosa que significa que s'assemblen bastant a les cllules normals, o d'alt grau, que significa que sn cllules molt alterades i diferents de les cllules normals. Si es diagnostica un PIN d'alt grau per bipsia, existeix d'un 30 a un 50% de possibilitats de patir tamb un cncer de prstata. Per aquesta ra, els barons diagnosticats d'un PIN d'alt grau sn seguits molt de prop amb bipsies de prstata peridicament.

Localitzaci: El cncer de prstata tendeix a ser multifocal i sovint afecta la cpsula glandular. Al contrari que la hipertrfia benigna de prstata (HBP), el cncer de prstata predomina en la perifria de la prstata. Ambdues caracterstiques (multifocal i perifric) fan impracticable la resecci transuretral (RTU).

 Disseminaci: La biologia de l'adenocarcinoma de prstata est fortament influda pel grau de diferenciaci cellular. Els tumors de baix grau poden romandre localitzats durant llargs perodes de temps. El cncer de prstata pot disseminar-se per tres vies: per extensi directa, pels limftics i per via hemtica. La cpsula prosttica s una frontera natural que s'oposa a la invasi de les estructures venes pel tumor, per aquesta s'estn directament cap amunt i penetra a les vescules seminals i al sl de la bufeta. La propagaci limftica s'avalua millor quirrgicament. La freqncia amb qu es produeix guarda correlaci amb la grandria, el grau de malignitat histolgica del tumor, i el nivell del PSA sric (Taules de Partin). La propagaci limftica apareix per ordre decreixent als ganglis obturadors, ilacs interns, ilacs comuns, presacres i paraartics. Pot existir metstasi a distncia sense que estiguin afectats els ganglis limftics, encara que gaireb sempre ho estan.

Localitzaci de les metstasis hematgenes: El teixit ossi s el que es veu afectat ms sovint per les metstasis del cncer de prstata, que gaireb sempre sn denses i osteoblstiques. De vegades els pacients poden presentar lesions osteoltiques, gens caracterstiques. Les metstasis hematgenes s'assenten a l'os per ordre de freqncia: pelvis, vrtebres lumbars, vrtebres dorsals, costelles, etc. Les metstasis a les vsceres sn menys freqents: pulm, fetge, glndules suprarenals i cervell.

 Prevenci primria.
La informaci actual sobre els factors de risc del cncer de prstata suggereix que alguns casos poden ser previnguts. Un possible factor de risc que pot ser canviat s la dieta. Es pot disminuir el risc de patir cncer de prstata menjant una dieta baixa en greixos i rica en verdures, fruites i cereals.

La Societat Americana del Cncer recomana menjar una varietat de menjar saludable, amb mfasi en la d'origen vegetal, i limitant el consum de carn vermella, especialment la que cont greix o est processada. s recomanable menjar cinc o ms racions de fruita i verdures cada dia. El pa, cereals, productes amb fibra, arrs, pasta i llegums tamb sn recomanats. Aquestes recomanacions de nutrici tamb serveixen per a disminuir el risc d'altres tipus de cncer i es recullen al Codi europeu contra el cncer.

Els tomquets (crus, cuinats o elaborats com en salses i Catsup), els ctrics i sndries sn rics en licopens. Aquestes substncies semblants a les vitamines sn antioxidants que poden ajudar a prevenir les mutacions de l'ADN i per tant disminuir el risc de cncer de prstata.

Sembla que les vitamines i els suplements minerals poden disminuir el risc de cncer de prstata. Alguns estudis suggereixen que 50 milligrams (o 400 unitats internacionals) de vitamina I al dia poden disminuir el risc. No obstant aix, altres estudis indiquen que la vitamina I no s beneficiosa. Dosis raonables d'aquesta vitamina no produeixen efectes secundaris importants i no s cara. El mineral seleni tamb pot disminuir el risc. Per altra banda, els suplements de vitamina A, segons les ltimes investigacions, poden augmentar el risc. De totes maneres, cal consumir els suplements vitamnics amb precauci. s ms recomanable una dieta ricament variada amb predomini d'aliments d'origen vegetal que animal, que contenen tots aquests micronutrients i que actuen positivament i sinrgica.

L'assaig clnic SELECT (Selenium and Vitamin I Cancer Prevention Trial) s un gran assaig clnic dissenyat per a determinar si aquests dos suplements (vitamina I i seleni) poden protegir contra el cncer de prstata. Aquest estudi es va obrir el 2001 i ha reclutat 32,000 homes. Desafortunadament, els resultats d'aquest estudi no estaran disponibles fins el 2013. Aquest estudi est patrocinat per l'Institut Nacional del Cncer dels Estats Units.

El Prostate Cancer Prevention Trial s un assaig clnic que ha reclutat ms de 18,000 homes de ms de 50 anys, per a determinar l'efecte protector d'una substncia cridada finasterida, que pot protegir la prstata de les hormones masculines, podent reduir el risc de cncer de prstata. Els andrgens sn hormones masculines conegudes per promoure el creixement tant normal com cancers de les cllules prosttiques, i poden jugar un paper important en el desenvolupament del cncer de prstata. Aquest estudi es va iniciar el 1993 per a provar la capacitat de la finasterida de prevenir l'aparici del cncer de prstata. Els subjectes van ser triats a sort entre rebre placebo o finasterida durant aquest temps. En finalitzar l'estudi, o en qualsevol moment en qu exists sospita de cncer, es va realitzar una bipsia prosttica. Encara que el nombre de casos de cncer va ser menor entre els subjectes que van prendre el frmac, no es pot parlar d'xit. Els tumors, encara que menys freqents, van ser ms malignes en els pacients que van rebre finasterida. L'objectiu real de la prevenci del cncer no s reduir el nombre de casos sin millorar la supervivncia. No obstant aix, el medicament sembla aconseguir un 25% menys de tumors per ms agressius. El segon problema s que el frmac, en bloquejar les hormones sexuals masculines, produeix problemes d'impotncia, disminuci del desig sexual i reducci de l'ejaculaci. Per tant, la finasterida aconsegueix que hi hagi menys tumors, per no evita sin que afavoreix l'aparici dels que realment importen: els agressius que acaben amb la vida dels pacients. D'altra banda, els efectes secundaris sobre la sexualitat d'aquests barons, durant un perode llarg d'anys, fan que el frmac tampoc no sigui recomanable, pel que no es recomana prendre finasterida per a prevenir el cncer de prstata.

Sembla que els antiinflamatoris no esterodals, com l'aspirina i l'ibuprofn, presos diriament, s'associen amb una menor incidncia de cncer de prstata en barons de 60 anys o ms.

Com que la causa exacta del cncer de prstata s desconeguda, no se sap si s possible prevenir molts casos d'aquesta malaltia. Molts factors de risc com l'edat, la raa o la histria familiar queden fora d'aquest control.

 Detecci preco (prevenci secundria) .

El cncer de prstata sovint pot ser detectat precoment amb la prova de l'antigen prosttic especfic (PSA) a la sang. Tamb pot detectar-se el cncer de prstata precoment quan es realitza un tacte rectal. Degut al fet que la glndula prosttica es localitza justament davant del recte, amb el tacte rectal es pot apreciar si hi ha nduls o rees de consistncia dura (llenyosa) a la prstata que indiquen sovint que existeix un cncer. Si aquestes proves es realitzen anualment de rutina i algun dels resultats fos anormal, existeix la probabilitat de diagnosticar un cncer en estadi preco.

Des de l's relativament freqent de les proves de detecci preco (a voltants del 1990), la taxa de mortalitat per cncer de prstata ha descendit lleugerament. Tanmateix, no ha estat demostrat que aquest resultat hagi estat produt pel garbellat del cncer de prstata (screening). Els estudis sn insuficients per a demostrar que la detecci preco del cncer de prstata mitjanant determinades proves en grans grups d'homes puguin disminuir-ne la taxa de mortalitat. Mentre aquesta informaci sigui vigent, el fer o no una prova de detecci preco del cncer de prstata depn de la decisi a la qual arribin entre si els pacients amb els seus metges. Una cosa que cal considerar s l'edat i la salut prvia del pacient. Si el pacient s jove i desenvolupa un cncer de prstata, probablement la seva esperana de vida es reduir si no es detecta precoment. Si el pacient s gran i amb un estat de salut deteriorat, el cncer de prstata no s un problema major, doncs sol ser de lent creixement i possiblement el pacient mori d'altra causa que no sigui el cncer de prstata.

La Societat Americana del Cncer creu que els professionals de la salut haurien d'oferir l'anlisi sang de l'antigen prosttic especfic, anomenat comunament PSA (prostate-specific antigen), i tacte rectal anualment des dels 50 anys als barons que tingui una esperana de vida major de 10 anys. Els homes amb alt risc com els afroamericans i els homes que tinguin familiars de primer grau (pare, germans, oncles), diagnosticats de cncer de prstata a edat primerenca, haurien de fer-se la prova a partir dels 45 anys.

Els professionals de la salut haurien de facilitar als seus pacients barons un dileg obert sobre els beneficis i riscos de realitzar-se les proves anualment. Els pacients haurien de participar activament en aquesta decisi per aprendre sobre el cncer de prstata i dels pros i contres de la detecci preco i del tractament del cncer de prstata.

L'estudi de detecci de cncer de prstata, de pulm, colorectal i d'ovari, finanat per l'Institut Nacional del Cncer Americ, est dissenyat per a demostrar si certs exmens de detecci selectiva poden reduir el nombre de morts per aquests cncers. Aquest estudi est avaluant la utilitat de la detecci preco amb tacte rectal i nivell de PSA en sang en homes de 55 a 74 anys. Els resultats estaran disponibles a partir del 2010 quan finalitzi l'estudi.

Hi ha moltes organitzacions mdiques i cientfiques dedicades a l'estudi del cncer de prstata, com ara:

Grup de Serveis Preventius d'Estats Units (US Preventive Services Task Force);
Collegi de Metges Americans (American College of Physicians);
Institut Americ del Cncer (National Cancer Institute);
Centres pel control i prevenci de les malalties (Centers for Disease Control and Prevention);
Acadmia americana de Metges de Famlia (American Academy of Family Physicians);
Collegi Americ de Medicina Preventiva (American College of Preventive Medicine);
Societat Espanyola de Medicina i Famlia;

No es recomana realitzar proves de detecci preco de rutina pel cncer de prstata perqu:

 El cncer de prstata presenta una alta incidncia patolgica per una baixa incidncia clnica.
 Aquest tipus de cncer s de creixement lent.
 Amb la detecci preco existiran problemes de sobredetecci i sobretractament.
 No existeix una relaci cost-benefici justificable.
 No s tic crear cancerofbia en la poblaci.
 No es pot obligar a estudiar a homes majors de 50 anys amb dret a decidir per si mateixos.
 Existeixen avantatges en el tractament expectant o amb la simple observaci i del tractament diferit en alguns pacients amb cncer de prstata.
 Encara no s'ha demostrat que el garbellat millori la supervivncia.
 No hi ha proves fefaents que el tractament en estadis precoos sigui efica.

Altres societats importants sn:

Associaci Americana del Cncer (American Cancer Society);
Associaci Americana d'Urologia (American Urological Association);
National Comprehensive Cancer Network;

Es creu que les proves de diagnstic preco del cncer de prstata poden salvar vides perqu:

 El cncer de prstata s un problema de salut pblica important.
 s el tumor ms freqent.
 La mortalitat ha roms inalterada en les ltimes dcades.
 El 50% dels tumors estan estesos fora de la prstata quan sn diagnosticats.
 Els tumors estesos no poden ser guarits per la poca eficcia dels tractaments en malaltia avanada.
 La majoria dels tumors diagnosticats per proves de garbellat sn organoconfinats.

Aquestes organitzacions recomanen als professionals de la salut oferir als barons majors de 50 anys l'opci de realitzar-se les proves de detecci preco del cncer de prstata. Tamb recomanen dialogar amb el pacient, els beneficis potencials, els efectes secundaris i les preguntes que sorgeixin del diagnstic preco del cncer de prstata i el seu tractament perqu els pacients puguin estar informats de la decisi si es fessin les proves.

 PSA en sang.
L'antigen prosttic especfic (PSA) s una substncia proteica sintetitzada per la prstata normal i la funci del qual s la dissoluci del cogul seminal. La seva producci depn de la presncia d'andrgens i de la grandria de la glndula prosttica. Prcticament s una protena de sntesi exclusiva a la prstata. Una petitssima part d'aquest PSA passa a la circulaci sangunia i s precisament aquest PSA que passa a la sang el que es mesura pel diagnstic, pronstic i seguiment del cncer de prstata. Els nivells en sang de PSA en els barons sans sn molt baixos, prop de milions de vegades menys que el semen, i s'eleven en la malaltia prosttica. Els valors de referncia pel PSA sric varien segons els distints laboratoris, encara que normalment aquests se situen en 4 ng/ML. El punt de tall dels nivells normals tamb augmenta segons l'edat del pacient. D'aquesta forma, uns nivells de PSA srics de 4 ng/ML poden considerar-se elevats en una persona de 50 anys i ser normal en una de 80 anys. Els nivells de PSA oscillen de forma aleatria prop d'un 15% en un mateix individu. Aix, una anlisi de PSA de 3 ng/ML es pot repetir en altra ocasi i podria donar un resultat de 3,2 o 2,8 ng/ML de forma natural. En un pacient hospitalitzat els nivells poden disminuir fins un 50%. Encara que el PSA s ms abundant en el semen, una petita proporci es troba tamb a la sang. La majoria d'homes tenen nivells de PSA per sota de 4 nanograms per millilitre de sang. El nivell de PSA sric s la prova ms sensible per detectar precoment el cncer de prstata ja que s'eleva en el 65% dels casos aproximadament.

Quan es desenvolupa un cncer de prstata, els nivells de PSA augmenten per sobre de 4. Si els nivells es troben entre 4 i 10, la probabilitat de tenir un cncer de prstata s del 25%. Si els nivells de PSA sn superiors a 10, la possibilitat de patir un cncer de prstata s del 67% i augmenta a mesura que els nivells de PSA s'incrementen. El PSA s un marcador tumoral imperfecte per la seva escassa sensibilitat (35% de falsos negatius) i la seva falta de especificitat, ja que els nivells del PSA poden veure's afectats per molts factors. L'elevaci del PSA en plasma s proporcional a la massa tumoral present i, d'aquesta forma, el PSA en sang s un gran test per a detectar la presncia d'un cncer de prstata. Com ms avanat sigui el procs tumoral, ser ms freqent trobar valors per sobre de la normalitat i aquests solen ser ms elevats. Tanmateix, un cert percentatge de pacients amb cncer de prstata t uns nivells de PSA normals.

S'augmenta amb l'engruiximent de la prstata, anomenada tamb hiperplsia benigna de prstata o HBP, fenomen que es produeix en molts homes a mesura que es van fent grans. Tamb pot augmentar en cas de prostatitis, que s una inflamaci de la glndula prosttica, o d'infart prosttic. El PSA tamb podria augmentar normalment i lentament conforme avana l'edat de l'home, fins i tot si la prstata s normal. L'ejaculaci pot provocar temporalment un augment en la sang dels nivells del PSA; per aix els metges recomanen abstenir-se de relacions sexuals dos dies abans de l'extracci de sang.

Per tant, quant al PSA:
 Els valors majors de 4 ng/ml es consideren anormals.
 Es pot elevar per bipsia o cirurgia.
 El tacte rectal no l'altera, per l'ejaculaci pot causar lleugeres alteracions.;
 T una sensibilitat del 70% i especificitat del 90%.
 El valor predictiu positiu (VPP) entre 4 i 10 ng/ml s del 28% al 35%.
 El percentatge de falsos positius s menor per sobre de 10 ng/ml per s mes probable que sigui extracapsular.

Alguns medicaments i preparats d'herbes poden disminuir els nivells sanguinis de PSA. Cal comunicar-ho al metge si s'est prenent finasterida (Proscar o Propecia). Serenoa repens, una herba usada per alguns homes per a tractar la hiperplsia benigna de prstata, no sembla interferir en la mesura del PSA.

"PC-SPES", una barreja d'herbes, tamb pot afectar als nivells del PSA.

Al contrari del que s'ha cregut durant anys, el tacte rectal no altera significativament els nivells del PSA.

Utilitzant conjuntament el valor del PSA i el tacte rectal es poden descobrir ms del 60% dels cncers de prstata que encara estan localitzats.

Si el nivell de PSA s elevat, s recomanable realitzar una bipsia de prstata per a determinar si existeix un cncer de prstata. Abans de realitzar-la, no obstant aix, hi ha alguns tipus nous de proves de PSA que ajuden a decidir si es necessita una bipsia de prstata.

A molts metges no els agrada realitzar aquestes proves addicionals del PSA. Si el resultat del PSA no s normal, cal valorar el risc de patir un cncer de prstata i el realitzar altres proves.

Mtodes refinats del PSA.

Percentatge de PSA lliure: El PSA est present a la sang en dues formes principals. Una circula envoltada i unida a protenes plasmtiques i l'altra circula lliure. La prova del percentatge de PSA lliure indica quant PSA circula lliure comparat amb el que est unit a protenes. Si el resultat del PSA est entre 4-10 ng/ML (anormal, amb un risc del 25% de tenir un cncer de prstata), un baix percentatge de PSA lliure (menor del 10%) significa que la probabilitat de tenir un cncer de prstata s del 50% i que s necessari realitzar una bipsia. Un recent estudi va trobar que si els homes amb resultats de PSA en el lmit (4-10 ng/ML) es realitzessin una bipsia de prstata, noms quan el percentatge de PSA lliure fos menor del 25%, al voltant del 20% de les bipsies de prstata serien innecessries i podrien haver-se evitat. Encara que aquesta prova s'usa mpliament, no tots els metges estan d'acord que el 25% s el millor valor a usar. Els pacients amb cncer de prstata tenen menor percentatge de PSA lliure, mentre que els que sofreixen una hiperplsia benigna de prstata tenen una major proporci de PSA lliure.

 Velocitat del PSA: Fins i tot quan el valor total del PSA no s alt, un rpid increment en el temps del valor del PSA, suggereix la presncia d'un cncer, i es deuria considerar el realitzar una bipsia. La velocitat del PSA no s una prova distinta que s'hagi de realitzar, s el canvi de valor del PSA conforme avana el temps. Aquest mtode pot ser usat si es realitza una prova del PSA cada any. Si augmenta ms rpid de 0,75 *ng/ML a l'any (per exemple, si els valors van de 3 a 3,8 a 4,6 cada vegada en el transcurs de tres anys), es considera alt, i cal considerar una bipsia de prstata. Molts metges creuen que, perqu sigui vlid, la velocitat del PSA s'hauria d'amidar com a mnim durant 18 mesos.

 Densitat del PSA: Una alta densitat del PSA (PSAD) indica una gran probabilitat de cncer. La PSAD s'utilitza en els homes que tenen una prstata gran. Els metges han de determinar la grandria de la glndula amb ecografia transrectal i dividir el valor del PSA entre el volum prosttic. La densitat del PSA pot ser til, per la prova del percentatge lliure de PSA s ms exacta.

 PSA especfic per edat: El PSA que s'obt dins del rang lmit (4-10 ng/ML) pot ser ms preocupant en els homes de 50 anys que en els de 80 anys. Se sap que el PSA s normalment ms elevat en els homes grans que en els homes joves, fins i tot en absncia de cncer. Per aquesta ra, alguns metges decideixen comparar els resultats del PSA amb els homes de la mateixa edat. Degut al fet que la utilitat del PSA especfic per edat no ha estat ben contrastada, els fabricants de la prova del PSA, l' American Cancer Society, l'American Urological Association, i la National Comprehensive Cancer Network, no aconsellen el seu s.

 PSA "ultrasensible": T la particularitat de detectar nivells de PSA tan baixos com 0,01 ng/ML.

s de la prova del PSA en sang desprs de diagnosticar un cncer de prstata: Encara que la prova del PSA s'empra principalment per a detectar precoment el cncer de prstata, tamb s vlid per a altres situacions:

 Si es diagnostica un cncer de prstata localitzat, la prova del PSA pot ajudar a predir el pronstic abans de ser tractat.

 Pot ser usat juntament amb els resultats de l'exploraci clnica (estadstica T) i el grau de diferenciaci del tumor (puntuaci Gleason), per a ajudar a decidir quines proves diagnstiques es necessiten per una avaluaci addicional (Taules de Partin). A partir d'un PSA superior a 10 s recomanable realitzar un rastreig ossi.

 Pot ajudar a predir si el cncer est confinat a la glndula prosttica o fora d'ella. Si el nivell del PSA s molt alt, el cncer ha sobrepassat probablement els lmits de la prstata. Aix pot afectar les opcions del tractament, com alguns tipus de terpies (cirurgia o radioterpia) que no sn beneficiosos si el cncer ha sobrepassat els ganglis limftics o altres rgans.

 Desprs de la cirurgia o de la radioterpia, el nivell de PSA pot ser monitoritzat per determinar si el tractament ha estat efica. El nivell de PSA normalment disminueix a nivells molt baixos si el tractament extirpa o destrueix totes les cllules prosttiques. Una elevaci posterior del PSA pot significar que les cllules del cncer de prstata han sobreviscut i el cncer ha recidivat. No obstant aix no est clar quin s el tractament correcte dels pacients amb una recidiva detectada solament per una elevaci del PSA (recidiva bioqumica). La forma de descens dels nivells de PSA sric depn de la terpia elegida. En els pacients sotmesos a prostatectomia radical, el PSA ha de baixar a nivells indetectables al cap d'un mes aproximadament, si s'ha eliminat tot el teixit. Posteriorment, els nivells de PSA s'han de mantenir en aquests lmits, ja que una elevaci significa recurrncia del tumor. Si el tractament s amb radioterpia, els nivells disminueixen lentament fins a estabilitzar-se al voltant del rang de referncia. Pot haver-hi un increment transitori dels nivells de PSA durant la radioterpia, cosa que no s un signe de progressi de la malaltia. La recurrncia se sospitaria per un increment dels nivells de PSA. Per conveni s'estableix que existeix recidiva bioqumica desprs de radioterpia quan es detecten tres augments consecutius a partir del nadir del PSA, definit com el valor ms baix del PSA arribat a desprs de la radioterpia. El temps de duplicaci del PSA (superior o inferior a 10 mesos, segons un punt de tall prviament identificat) s un factor significatiu en la predicci del desenvolupament de metstasi.

 Durant el tractament hormonal, el nivell de PSA pot indicar l'eficcia del tractament o quan s el moment de provar amb altre tipus de tractament. La terpia hormonal tamb disminueix els nivells de PSA als valors de referncia, aquesta vegada per dos motius, en primer lloc perqu descendeix aquesta producci androgen dependent, i en segon lloc perqu disminueix la crrega tumoral.

 Si el cncer ha sobrepassat els lmits de la prstata (malaltia metastsica), la xifra d'aquest moment del PSA no prediu ni els smptomes ni la supervivncia. Molta gent t molt elevats els valors del PSA i es troben b. Altres persones tenen valors baixos i tenen smptomes. Quan la malaltia est avanada, pot ser ms important observar l'augment del PSA que la xifra en el moment de la disseminaci.

s molt important que les mesures de PSA es realitzin sempre amb la mateixa tcnica i, si pot ser, al mateix laboratori. D'aquesta manera s'assegura que les variacions oposades sn degudes al procs evolutiu del tumor i no sn alteracions tcniques.

L's de PSA va augmentar inicialment la prevalena del cncer de prstata que va comenar a disminuir des del 1993, i tamb des de llavors va comenar una lleu disminuci d'una histria de vint anys d'augment de la mortalitat.

L'American Society of Clinical Oncology recomana que no s necessari que tots els homes majors de 50 anys es realitzin la prova d'antigen prosttic especfic una vegada a l'any, perqu els homes als quals es detecta un nivell de PSA menor d'un nanogram per millilitre no han de tornar a fer-se la prova fins desprs de cinc anys, perqu hi ha un 98% de possibilitats que l'antigen no augmenti durant aquest temps; els barons que tenen un nivell inicial de PSA entre 1 i 2 nanograms per millilitres, haurien fer-se-la cada dos anys. Noms quan es t un nivell de PSA superior a 2 se suggereix la realitzaci anual de la prova PSA.

Tacte rectal.

s una exploraci en la qual el metge es posa uns guants i, amb el dit ndex lubricat, l'introdueix al recte del pacient per a percebre qualsevol rea dura irregular o anormal que pugui significar cncer. La prstata est situada just davant del recte, i la majoria dels cncers estan a la part posterior de la glndula, que pot ser palpada amb un tacte rectal. Els nduls tpics sn indolors i durs com una pedra (petris). Gaireb dues terceres parts dels pacients la bipsia dels quals confirma la neoplsia presenten una induraci palpable. La prova no s agradable, per no produeix dolor i dura molt poc temps.

Encara que el tacte rectal s menys efectiu que la prova del PSA en sang per a diagnosticar un cncer de prstata, de vegades es pot diagnosticar un cncer de prstata en homes que tenen nivells normals de PSA. Per aquesta ra, les guies de l'American Cancer Society recomanen l's conjunt tant del tacte rectal com de la prova del PSA en sang per una detecci preco del cncer de prstata. El tacte rectal tamb s'usa quan se sap que es t un cncer de prstata, per a determinar si el cncer ha sobrepassat els lmits de la glndula prosttica i detectar recidives desprs d'un tractament.

Ecografia prosttica transrectal.
L'ecografia prosttica transrectal s'ha de realitzar quan el tacte rectal s positiu o quan el PSA estigui elevat. Aquest procediment dura noms alguns minuts i es realitza ambulatriament. L'ecografia transrectal s el mtode ms usat per a guiar una bipsia de prstata. Els tumors de prstata i el teixit prosttic normal sovint reflecteixen ones de so diferents, apareixen com imatges hipoecoiques allotjades a la perifria de la glndula, per aix s'utilitza l'ecografia transrectal per a guiar l'agulla de bipsia cap a l'rea exacta de la prstata on es localitza el tumor. s una tcnica sensible per a diagnosticar el cncer de prstata, per no t prou especificitat com per utilitzar-la com a prova de detecci selectiva, pel que l'ecografia transrectal no es recomana de rutina com prova de detecci preco del cncer de prstata.

L'ecografia realada amb color Doppler s quatre vegades ms adequada per detectar cncer que l'ecografia convencional en escala de grisos. L'avantatge d'aquesta tcnica s que pot detectar rees de la prstata que tenen un augment en el subministrament de sang, cosa que es coneix com hipervascularitzaci, que s probable que sigui cancers i per tant s la millor rea per a obtenir mostres amb una agulla de bipsia.

Una campanya de detecci preco de cncer de prstata podria ser la segent:

Caldria realitzar anualment un tacte rectal i una determinaci del PSA a tots els barons majors de 50 anys se'ls. Podrien sorgir les segents situacions:

 Tacte rectal negatiu i PSA menor de 4 ng/ml: Es recomana seguiment anual.
 Tacte rectal positiu amb qualsevol valor de PSA i PSA major de 10 ng/ml amb tacte rectal negatiu: en aquestes dues situacions s'ha de realitzar una bipsia prosttica guiada per ecografia transrectal.
 Tacte rectal negatiu i PSA entre 4 i 10 ng/ml: Es podria seguir una de tres actuacions:
Bipsia prosttica guiada per ecografia transrectal.
Bipsia prosttica si l'ecografia transrectal s anormal.
Utilitzar els mtodes refinats del PSA per a esbrinar si hi ha necessitat de bipsia.

 Diagnstic .

Si alguns smptomes o els resultats de les proves de detecci preco plantegen la possibilitat d'un cncer de prstata, s imprescindible realitzar altres proves per a decidir si la malaltia est present.

Signes i smptomes.
El cncer de prstata preco normalment no produeix smptomes i es detecta per una elevaci del PSA o realitzant un tacte rectal. La presncia de smptomes s indicativa que es troba en una fase avanada. Entre els smptomes es troben disria, tenesme vesical, poliria i nictria, retenci d'orina, prdua de fora del raig d'orina, goteig i hematria terminal. L'inici brusc i la progressi rpida dels smptomes obstructius urinaris en homes del grup d'edat concernit t moltes  probabilitats de ser causat per un cncer de prstata. En els pacients amb metstasi a distncia, els smptomes inicials ms freqents son el dolor lumbar, a la pelvis, als msculs, o en diverses zones ssies.

La bipsia de prstata.

La bipsia dels nduls de les rees sospitoses i de zones a l'atzar permet detectar el cncer en noms la meitat dels pacients que presenten la prstata no endurida. La bipsia tamb ajuda a determinar si el cncer s o no multifocal. En ms del 30% dels pacients la bipsia amb agulla no pot descobrir el cncer, calent recrrer a la repetici posterior de les bipsies.

La bipsia por punci amb agulla buida (core biopsy) es la tcnica preferida (estndard) per a diagnosticar un cncer de prstata. Una bipsia s un procediment en qu s'extreu una mostra de teixit i s'examina al microscopi. L'ecografia transrectal s'utilitza per a guiar i inserir una agulla fina i buida a travs de la paret del recte en algunes rees de la glndula prosttica. L'agulla extreu un cilindre de teixit, normalment d'un centmetre de longitud i de dos milmetres d'ample, que s'envia a anatomia patolgica per a examinar si existeix cncer.

Encara que el procediment sembli dolors, tpicament causa un malestar petit, perqu un petit instrument en forma de pistola insereix i extreu l'agulla en una fracci de segon. A ms, tamb s'anestesia localment a l'rea a biopsiar. La bipsia es realitza en uns quinze minuts i se sol realitzar a l'ambulatori.

Es prenen diverses mostres de bipsia en diferents rees de la prstata. Normalment es necessiten entre sis i tretze mostres (bipsia per sextants) per tenir una mostra representativa de la glndula que pugui mostrar l'afectaci de la prstata pel cncer. En alguns pacients es poden prendre fins a divuit mostres.

Alguns metges obtenen la bipsia a travs del perineu, la pell que es troba entre l'anus i l'escrot. El metge introdueix el dit al recte per a tocar la prstata i llavors insereix l'agulla de bipsia a travs d'una petita incisi a la pell del perineu. Tamb s'usa anestsia local en l'rea de bipsia. La bipsia prosttica per via transperineal presenta menys riscos de contaminaci bacteriana que la bipsia transrectal, per s menys precisa en la presa de mostres que la bipsia transrectal.

La bipsia per aspiraci amb agulla fina s menys dolorosa, presenta menys morbiditat que la bipsia estndard amb agulla gruixuda, i s el mtode d'elecci utilitzat en molts centres per anatomopatlegs experts en la seva interpretaci. La resecci transuretral de prstata afectada d'una hiperplsia benigna de prstata s el mtode amb el qual ms habitualment es diagnostiquen els pacients amb cncer de prstata en estadi A (T1a i T1b).

Les mostres de la bipsia s'envien al laboratori d'anatomia patolgica. El patleg, un metge especialista en diagnosticar malalties en mostres de teixit, determinar si existeixen cllules cancergenes a la bipsia, examinant-la al microscopi. Aquesta anlisi normalment tarda d'un a tres dies. Si existeix cncer, el patleg tamb li assigna un grau (puntuaci Gleason).

La bipsia de la prstata s essencial per a confirmar el diagnstic i est indicada quan es descobreix alguna nodularitat en realitzar el tacte rectal, en determinar una elevaci del PSA sric o alguna alteraci en les proves d'imatge, o b quan apareixen smptomes del tracte urinari inferior en un bar que no t causes conegudes d'obstrucci.

Graus del cncer de prstata.
En una mateixa bipsia poden trobar-se variacions en la grandria de les cllules, en la forma del nucli i els nuclols, en el grau de diferenciaci glandular, en la quantitat de mucina i fosfatasa cida, per les zones menys diferenciades del tumor, s a dir les de major malignitat histolgica sn les que aparentment determinen el seu comportament biolgic.

La majoria dels patlegs classifiquen el grau del cncer de prstata segons el sistema Gleason. Aquest sistema assigna un grau Gleason de l'u al cinc, de major a menor diferenciaci, basant-se en la semblana de les cllules canceroses al teixit normal prosttic, els tipus histolgics glandulars dominants i els secundaris.

Si el teixit cancers presenta semblana al teixit normal prosttic, s'assigna un grau 1. Si el cncer manca d'aquestes caracterstiques i les cllules s'assemblen molt poc a les cllules normals prosttiques, es denomina un grau 5. Els graus entre 2 i 4 tenen caracterstiques intermitges.

Degut al fet que els cncers de prstata sovint tenen rees amb diferents graus, al grau se li assignen dues rees que representen la majoria del cncer. Aquests dos graus sn sumats sempre per a obtenir la puntuaci Gleason (Gleason score) d'entre 2 i 10. Si la puntuaci Gleason s molt alta, el ms probable s que el cncer creixi i s'estengui molt rpidament. Les puntuacions de 2 a 4 sn sempre classificades com de baix grau, el 5 i 6 sn de grau intermedi, i les puntuacions de 7 a 10 es consideren d'alt grau. Aquesta classificaci per graus s reproduble i guarda correlaci amb l'evoluci de la malaltia i la supervivncia del pacient.

Resultats sospitosos.

A vegades, quan el patleg detecta cllules prosttiques al microscopi, algunes no semblen canceroses, per tampoc no semblen normals. Aquests resultats sovint sn anomenats "sospitosos". Generalment pertanyen a dues categories: atipies o neoplsia intraepitelial prosttica (PIN).

La PIN es divideix en baix grau i alt grau. Molts homes desenvolupen PIN de baix grau sent joves i no necessriament desenvoluparan un cncer de prstata. La importncia del PIN de baix grau en relaci amb el cncer de prstata encara no est clara.

Tanmateix, amb troballes d'atipies o PIN d'alt grau, el cncer pot estar present en algun punt de la glndula prosttica. En el cas d'un PIN d'alt grau, existeix entre un 30% i un 50% de probabilitats de trobar un cncer en una bipsia realitzada ms tard. Per aquesta ra, es recomana repetir la bipsia de prstata en aquests casos.

 Estudi d'extensi .

L'estadi o etapa d'un cncer s el factor ms important per a elegir l'opci de tractament ms adequada i predir el pronstic del pacient. Si es confirma un cncer, s necessari realitzar ms proves diagnstiques per a saber si el cncer s'estn dins de la prstata, a l'exterior per a prop de la prstata, o en altres parts del cos (malaltia a distncia, disseminada o metasttica). Aquest procs, anomenat estudi, ofereix informaci sobre cncer amb diverses proves per a determinar l'extensi del cncer.

Les dades obtingudes del tacte rectal, el nivell de PSA i la puntuaci Gleason permeten saber quines proves calen per l'estudi d'extensi. Els homes amb tacte rectal normal, PSA baix i puntuaci Gleason baixa, sovint no necessiten cap altra prova, ja que la probabilitat que el cncer estigui ests fora de la prstata s molt baixa.

Exploraci fsica.
L'exploraci fsica, especialment el tacte rectal, s una part important de l'estudi del cncer de prstata. Amb les dades del tacte rectal, es pot dir algunes vegades si el cncer noms est en un costat (o lbul) de la prstata, si est present en ambds costats, i si t grans probabilitats d'estendre's fora de la glndula prosttica. Cal examinar si els solcs prosttics estan presents o esborrats i si la palpaci i les vescules seminals sn normals. Tamb cal palpar els ganglis limftics engonals a la recerca d'adenopaties metastsiques. El tacte rectal sempre s usat juntament amb la prova del PSA en sang per la detecci preco del cncer de prstata.

El metge tamb ha d'examinar altres rees del cos per a veure si el cncer s'ha ests fora de la pelvis. A ms, el metge ha de preguntar sobre smptomes com ara el dolor d'ossos, que pot indicar que el cncer s'ha ests als ossos (metstasis ssies). L'aparici d'edema escrotal o dels membres inferiors secundari, o infiltraci dels ganglis limftics de la pelvis, s un signe de malaltia estesa.

Proves d'imatge usades en l'estudi del cncer de prstata.

Tomografia computada (TC): Aquesta prova pot ajudar a dir si el cncer de prstata s'ha ests als ganglis limftics de la pelvis. Si el cncer de prstata recidiva desprs del tractament, el TAC pot informar del lloc de la recaiguda a la pelvis. Per altra banda, el TAC rarament proporciona informaci til sobre un nou diagnstic de cncer de prstata que es creu que est localitzat (confinat a la prstata), basant-se en l'estadi clnic, nivell de PSA i puntuaci Gleason. El TAC no s'usa com la ressonncia magntica per a avaluar la glndula prosttica.

Per a realitzar un TAC, el pacient s'estira en una taula allargada, i la part del seu cos que ha de ser examinada es desplaa dins de l'escner, una mquina en forma de toroide que envolta completament a la taula. Sovint, abans d'obtenir-se les primeres imatges, el pacient rep una injecci de contrast intravens que ajuda a definir millor les estructures del cos. La injecci del contrast pot ocasionar fogots, rubor i picor per tot el cos. Algunes persones hi sn allrgiques i poden tenir seriosos problemes com ara un xoc anafilctic. Els pacients haurien de comunicar al seu metge si alguna vegada han tingut una reacci al contrast radiolgic.

De vegades s necessari beure un o dos gots de soluci de contrast radiolgic que ajuda a definir els contorns de l'intest per a no confondre'ls amb el tumor. Tamb s necessari tenir la bufeta urinria plena per a desplaar l'intest de l'rea on es troba la glndula prosttica.

Ressonncia magntica nuclear (RMN): La RMN s ms til per a reproduir imatges del cncer de prstata. Pot reproduir imatges ms ntides de la prstata i mostra si el cncer ha sobrepassat els lmits de la prstata i ha envat les vescules seminals o la bufeta urinria. Aquestes imatges sn molt importants per a planificar el tractament.

La RMN triga ms temps en realitzar-se que el TAC, sovint una hora. El pacient tamb s'ha d'estirar en una taula envoltada d'un tub en forma de tnel estret i que provoca en algunes persones claustrofbia. A ms, la mquina produeix un soroll molest. En alguns serveis de radiologia proporcionen uns auriculars amb msica per a evitar aquest soroll. Finalment, per a millorar l'eficcia de la RMN, es tendeix a substituir la RMN convencional per la RMN endorectal, en la qual un escandall de RMN s'introdueix en el recte, on roman uns 30-45 minuts i pot causar una sensaci desagradable. Les millors imatges de la prstata amb la tecnologia actual disponible s'obtenen amb la RMN endorrectal.

Gammagrafia ssia amb tecneci-99: Amb aquesta prova se sap si el cncer s'ha ests de la prstata als ossos (malaltia disseminada o metasttica). Per a realitzar-la s'injecta el radioistop i el pacient s'estira en una llitera durant uns 30 minuts i s escanejat per una mquina que detecta la radioactivitat i crea una imatge de l'esquelet. Les rees dels ossos danyades presenten ms radioactivitat i apareixen com a punts negres en l'esquelet (captaci o cmuls). Aquestes rees suggereixen cncer metasttic, per altres malalties dels ossos com l'artritis, fractures ssies antigues i la malaltia de Paget tamb poden mostrar el mateix patr. Per a distingir millor aquestes captacions, se solliciten altres proves d'imatge com ara radiografies simples, TAC, RMN o fins i tot una bipsia d'os. Degut al fet que la radioactivitat utilitzada s molt baixa, no s probable que causi efectes secundaris en el pacient ni en les persones que convisquin amb ell. Rares vegades hi ha metstasis ssies quan el nivell de PSA s menor de 10 ng/ml, per tant, no s necessari realitzar una gammagrafia per l'estadificaci inicial ni pel seguiment de tots els pacients.

Escanejada ProstaScintTM: L'avantatge d'aquesta prova s que detecta l'extensi del cncer de prstata als ganglis limftics i a altres teixits tous i pot distingir el cncer de prstata d'altres cncers i malalties benignes. Molts metges no recomanen aquesta prova als homes que han estat ben diagnosticats de cncer de prstata. Pot usar-se si els nivells del PSA en sang estan augmentant desprs d'un perode de remissi desprs d'un tractament i altres proves no aconsegueixen trobar exactament la localitzaci del cncer.

Igual que el rastreig ossi, l'escanejada ProstaScint usa una injecci d'un material de baixa radioactivitat per a trobar el cncer que s'ha ests fora de la prstata. Ambdues proves mostren les rees del cos on s'acumula el material radioactiu. Tanmateix, existeixen diverses diferncies entre ambdues proves.

El material radioactiu usat en el rastreig ossi s'acumula en rees de l'os que poden ser lesions de cncer de prstata, altres cncers o malalties benignes. El material radioactiu de l'escanejada ProstaScint s unit a un antics monoclonal, un tipus d'antics fabricat al laboratori que reconeix una determinada substncia. En aquest cas, l'antics reconeix especficament l'antigen prosttic especfic de membrana (PSMA), una substncia que es troba en nivells alts a les cllules normals i cancergenes de la prstata.

Bipsia de ganglis limftics.

La bipsia de ganglis limftics es fa per a saber si el cncer s'ha ests de la prstata als ganglis limftics plvics. Si es troben cllules cancergenes a la bipsia dels ganglis limftics, no s possible realitzar una cirurgia curativa i s'han de considerar altres tipus de tractaments. Hi ha diferents tipus de bipsia de ganglis limftics:

 Bipsia quirrgica de ganglis limftics (linfadenectomia plvica): El cirurgi extreu ganglis limftics a travs d'una incisi en la part baixa de l'abdomen (laparotomia), igual que en una prostatectomia radical. El patleg examina els ganglis mentre el pacient est sota els efectes de l'anestsia per a ajudar el cirurgi a decidir si continua amb la prostatectomia radical. Aquest mtode es diu bipsia extempornia per congelaci perqu la mostra de teixit es congela abans de ser tallada en lmines per a ser vistes al microscopi. La bipsia extempornia per congelaci noms la fa el cirurgi si sospita que el cncer est ests; per exemple, si el PSA s superior a 20 i la puntuaci Gleason s superior a 7. Si la probabilitat que el cncer estigui ests s baixa, molts cirurgians no practiquen la bipsia extempornia per congelaci i envien a examinar els ganglis limftics juntament amb la prstata quan realitzen una prostatectomia radical. Els resultats d'aquest examen estan disponibles normalment entre tres i set dies desprs de la cirurgia.

 Punci aspiraci amb agulla fina (PAAF): Sol ser realitzada pels radilegs intervencionistes que obtenen una mostra de cllules dels ganglis limftics. En aquest procediment, el metge usa les imatges del TAC per a guiar-se amb una agulla llarga i fina, que introdueix fins a arribar al gangli limftic, i que connecta a una xeringa que obt petites mostres de teixit d'un dels ganglis limftics. Abans que s'introdueixi l'agulla, s'anestesia localment la pell del malalt, que pot tornar a casa desprs, a les poques hores de la prova. Aquest procediment no es realitza molt sovint.

 Laparoscpia (linfadenectomia laparoscpica): El cirurgi extreu tots els ganglis limftics localitzats al voltant de la glndula prosttica utilitzant instruments cirrgics especials manejats a travs del laparoscopi i els envia al patleg. Degut al fet que no es fan grans incisions, molta gent s donada d'alta a l'endem o als dos dies, i en teoria l'operaci no deixa cicatrius. Aquest procediment es realitza molt rarament.

S'est revisant la necessitat d'una linfadenectomia sistemtica com a pas a l'estadificaci, donat el gran nombre de tumors de petita grandria en estadi T1c que s'estan diagnosticant, i ats que les metstasis limftiques sn rares en aquests pacients amb nivells de PSA sric menor de 10 ng/ml i amb tumor la puntuaci del qual de Gleason s inferior a 5.

Detecci preco de metstasi hematgena: Es pot utilitzar una reacci en cadena de la polimerasa (PCR) amb la transcriptasa inversa per a amplificar l'ARN missatger del PSA per a descobrir en la circulaci un escs nombre de cllules de cncer de prstata. De moment no est clara. la rellevncia clnica d'aquesta troballa.

 Diagnstic diferencial .
Prostatitis aguda: La infecci bacteriana causa disria, dolor i sovint febre. La prstata s dolorosa i est engrandida, per no s dura. L'anlisi i el conreu del lquid prosttic obtingut per massatge permet descobrir l'agent infeccis.
Prostatitis crnica granulomatosa: Causada per infecci bacteriana, tuberculosa, fngica o per protozous, pot donar lloc a una massa clnicament indistingible del cncer. s necessria una bipsia per a realitzar el diagnstic.
Hiperplsia benigna de prstata: Es troba en barons de 30 anys d'edat o ms i en el 80% dels homes de 80 anys. Els smptomes d'obstrucci urinria sn freqents. Els nduls palpables sn indistingibles dels cancerosos i requereixen bipsia.
Altres malalties: Molt rarament, els clculs, l'amilodosi, els adenomes benignes o l'infart d'un ndul hiperplsic causen obstrucci o produeixen una massa que sembla un cncer.

 Estadiatge (TNM) .

Un sistema d'estadiatge s un mtode estandarditzat en el qual es descriu com d'ests est el cncer. Existeixen diversos sistemes d'estadiatge pel cncer de prstata, per el ms utilitzat en la majoria dels pasos s el sistema TNM. Tamb s conegut com a Staging System of the American Joint Committee on Cancer (AJCC) i Sistema de la Uni Internacional Contra el Cncer (UICC).

El sistema TNM descriu com est d'ests el tumor primari (estadi T), si afecta o no els ganglis limftics prxims al tumor (estadi N), i si existeix o no metstasi a distncia (estadi M).

Els estadis estan basats en la versi ms recent (2002) del manual d'estadificaci de l'AJCC. Alguns metges, tanmateix, encara continuen usant la versi del 1997, o fins i tot la del 1992, que tenen petites diferncies.

Estadi T: Actualment hi ha dos tipus de classificaci T pel cncer de prstata. L'estadi clnic est basat en les proves realitzades abans de la cirurgia, com el resultat del PSA i la valoraci del tacte rectal. Si es realitza una cirurgia, es determina l'estadi patolgic, basant-se en les troballes de la cirurgia i de l'examen microscpic dels teixits extirpats. Hi ha quatre categories per a descriure l'estadi T del cncer de prstata, anomenades de T1 a T4.

T1: El tumor no ha pogut ser detectat amb cap tcnica d'imatge, com l'ecografia transrectal.
 T1a: El cncer ha estat diagnosticat incidentalment durant una resecci transuretral (RTU) per una hipertrfia benigna de prstata. El cncer est present en menys del 5% del teixit extirpat.
 T1b: El tumor ha estat trobat desprs d'una RTU per est present en ms del 5% del teixit extirpat.
 T1c: El cncer s'ha diagnosticat a travs d'una bipsia de prstata sollicitada per una elevaci del PSA.
 
T2: El tumor ha estat detectat per un tacte rectal, per es troba confinat a la prstata.
 T2a: El cncer es detecta a la meitat o menys d'un sol costat (lbul), dret o esquerre de la prstata.
 T2b: El cncer es detecta a ms de la meitat d'un sol costat, dret o esquerre de la prstata.
 T2c: El cncer es palpa en ambds lbuls de la prstata.

T3: El cncer ha sobrepassat els lmits de la prstata i pot afectar les vescules seminals.
 T3a: El cncer s'estn fora de la prstata per no afecta les vescules seminals.
 T3b: El cncer afecta les vescules seminals.

T4: El cncer s'ha ests als teixits prxims a la prstata, diferents de les vescules seminals, com l'esfnter vesical, el recte o la paret de la pelvis.

Estadi N:
 N0 (N zero) significa que el cncer no s'ha ests a cap gangli limftic.
 N1 significa que el cncer s'ha ests a un o ms ganglis limftics regionals (prxims a la prstata) de la pelvis.

Estadi M:
 M0 significa que el cncer no presenta metstasi a distncia.
 M1 significa que el cncer presenta extensi a distncia (fora de la pelvis), com a altres ganglis limftics (com els periartics o mediastnics), o altres rgans com l'os, els pulmons, el fetge o el cervell.

Grups d'estadi.

Una vegada que s'ha determinat les categories T, N i M, aquesta informaci es combina juntament amb la puntuaci Gleason, en un procs cridat estadi de grup. La majoria dels estadis es denominen en nombres romans des de l'I (el menys avanat) a l'IV (el ms avanat). Aix serveix per a determinar el tractament i pronstic.

 Estadi I: El cncer no s'ha ests als ganglis limftics ni a cap part del cos. El cncer es va trobar durant una resecci transuretral i t una puntuaci Gleason baixa (2 a 4), i menys del 5% del teixit extirpat era cancers. Inclou:

T1a, N0, M0, puntuaci Gleason baixa (2 a 4).

Estadi II: El cncer no s'ha ests als ganglis limftics ni a cap part del cos i:
- S'ha trobat en una resecci transuretral, on afectava a ms del 5% del teixit ressecat. T un Gleason intermedi o alt (5 ms alt).
- S'ha diagnosticat per una bipsia realitzada per un nivell de PSA alt, i no s'ha pogut palpar en el tacte rectal o no s'ha vist en l'ecografia transrectal.
- Pot haver-se detectat al tacte rectal o per ecografia transrectal.
T1a, N0, M0, Gleason intermedi o alt (5 a10);
T1b, N0, M0, qualsevol Gleason (2 a 10);
T1c, N0, M0, qualsevol Gleason (2 a 10);
T2, N0, M0, qualsevol Gleason (2 a 10).
Estadi III: El cncer ha sobrepassat els lmits de la prstata i pot afectar a les vescules seminals, per no als ganglis limftics ni a cap part del cos.
T3, N0, M0, qualsevol Gleason (2 a 10).
Estadi IV: Es caracteritza per un o ms dels segents punts.
- El cncer s'ha ests als teixits prxims a la prstata, diferents de les vescules seminals, com l'esfnter extern vesical (msculs que ajuden en el control de la micci), recte, i/o paret de la pelvis.
- S'ha ests als ganglis limftics.
- S'ha ests a rgans distants del cos.
T4, N0, M0, qualsevol Gleason (2 a 10);
Qualsevol T, N1, M0, qualsevol Gleason (2 a 10);
Qualsevol T, qualsevol N, M1, qualsevol Gleason (2 a 10);

A ms del TNM, altres sistemes poden usar-se per a estudiar el cncer de prstata. El sistema de Whitmore-Jewett classifica el cncer de prstata com A, B, C, o D.

Estadi A: Tumor clnicament indetectable confinat a la glndula prosttica i que ha estat una troballa casual en una cirurgia de prstata per altre motiu.
A1: B diferenciat amb afectaci focal.
A2: Moderadament o pobrament diferenciat o amb afectaci de mltiples focus en la glndula prosttica.

Estadi B: Tumor confinat a la glndula prosttica.
 BO: PSA detectable, per tumor no palpable.
 B1: nic ndul en un lbul de la prstata.
 B2: Afectaci ms extensa d'un lbul o d'ambds lbuls de la prstata.

Estadi C: Tumor clnicament localitzat a l'rea periprosttica per que s'estn a la cpsula prosttica o afecta a les vescules seminals.
 C1: Extensi clnica extracapsular.
 C2: El tumor extracapsular produeix retenci d'orina o obstrucci uretral.

Estadi D: Malaltia metasttica.
 DO: Malaltia localitzada clnicament noms a la prstata, per amb elevaci persistent de l'enzim sric fosfatasa alcalina.
 Dl: Noms afectaci de ganglis limftics regional en la pelvis.
 D2: Afectaci de ganglis limftics distants, metstasis ssies o en rgans viscerals.
 D3: Pacients amb cncer de prstata estadi D2 que recauen desprs d'un adequat tractament hormonal.

 Tractament .

Comentaris sobre tractament del cncer de prstata:

La informaci que apareix en aquest apartat referent al tractament, s'ha de llegir-se i interpretar amb cautela ja que no s una norma bsica que es degui complir en tots els centres hospitalaris. El tractament del cncer de prstata es regeix per la informaci cientfica disponible que s'adapta al sistema sanitari i als recursos econmics de cada regi o pas. Internet est plena de pgines d'informaci sobre el tractament del cncer de prstata que tamb s'han d'interpretar amb cautela. Dintre de les ms fiables destaquen: National Comprehensive Cancer Network (NCCN).

El tractament del cncer de prstata s summament individualitzat, i s'han de considerar-se molts factors, sobretot:
 L'edat i l'expectativa de vida.
 Les preferncies del pacient pel que fa als efectes secundaris associats a cada tractament.
 Qualsevol malaltia greu que pateixi el pacient.
 L'estadi i el grau del cncer.
 La probabilitat que cada tipus de tractament sigui curatiu;

Amb les dades del PSA, puntuaci Gleason i l'estadi clnic T (Taules de Partin), es pot calcular la probabilitat que el cncer de prstata sigui:

 Malaltia rgan confinada.
 Extensi extraprosttica (trencament capsular).
 Invasi de vescules seminals.
 Invasi dels ganglis limftics plvics.

El pacient ha de demanar una "segona opini" sobre la millor opci de tractament segons quin sigui la seva situaci, especialment si hi ha diverses opcions disponibles. El pacient ha de sospesar juntament amb el seu metge i la seva famlia, els beneficis de cadascun dels tractaments i tamb els possibles efectes secundaris i riscos.

Degut al fet que el cncer de prstata pot ser tractat per distintes especialitats sobretot urologia i oncologia radioterpica, cada especialista tendir a informar al pacient que la seva forma de tractament s la millor opci. Per a solucionar aquesta subjectivitat tots els casos de cncer de prstata haurien de passar per un comit de tumors.

Cal ressaltar que el cncer de prstata s molt distint a altres tipus de cncer ja que almenys en el 70% dels casos no es necessita tractament. Tanmateix, en l'actualitat no hi ha manera de saber en quins pacients es desenvolupar la malaltia de manera ms agressiva, que faci necessari tractar-la.

 Conducta expectant .

Si el cncer no provoca cap smptoma, creix molt lentament i s molt petit, confinat en una petita rea de la prstata, pot ser recomanat mantenir una conducta expectant. En determinades circumstncies aquesta pot ser la millor opci. Aquest tipus de tractament es reserva generalment a barons majors de 80 anys.

Degut al fet que el cncer de prstata sovint creix molt a poc a poc, si el pacient s major o pateix altres malalties greus, no s necessari tractar el cncer de prstata. Alguns homes elegeixen esperar i veure, perqu no volen patir els efectes secundaris dels tractaments agressius i prefereixen quedar-se com estan.

Mantenir una conducta expectant no significa que el pacient no vagi a rebre cap cura mdica o seguiment. Tot el contrari, el cncer va a ser observat i monitoritzat. Normalment es realitzen determinacions del PSA en sang i tacte rectal cada sis mesos, possiblement amb bipsia guiada per ecografia transrectal anualment. Si el pacient desenvolups qualsevol smptoma o el cncer creixs ms rpidament, s'ha de considerar passar a un tractament actiu.

Actualment s'est desenvolupant un gran estudi patrocinat pel National Cancer Institute i el Veterans Affairs Cooperative Studies Program per a aclarir com el tractament actiu afecta a la supervivncia i a la qualitat de vida dels pacients amb cncer de prstata en diferents edats, anomenat PIVOT (short for Prostatic Intervention Versus Observation Trial).

 Cirurgia .

La prostatectomia radical s la cirurgia que es realitza amb la intenci de guarir el cncer de prstata. Tradicionalment la cirurgia s'ha realitzat en barons menors de 70 anys. Es realitza ms sovint quan el cncer no ha sobrepassat els lmits de la glndula prosttica (estadis T1 o T2). En aquesta operaci l'urleg tracta de guarir extirpant la glndula prosttica ms els teixits de voltant. Hi ha dos tipus principals de prostatectomia radical:

 *Prostatectomia radical retropbica: Aquesta s l'operaci realitzada per la majoria dels cirurgians urlegs. Precisa de anestsia general o anestsia epidural o espinal. L'urleg fa una incisi en la part baixa de l'abdomen, des del llombrgol fins l'os pbic (laparotomia mitjana suprapbica o infraumbilical). Alguns urlegs extirpen alguns ganglis limftics de voltant de la prstata al mateix temps (mostreig ganglionar). Si alguns ganglis estiguessin afectats per cllules canceroses, significaria que el cncer ha sobrepassat la prstata i no es continuaria l'operaci perqu aquesta no seria curativa. Altres urlegs noms extirpen la glndula prosttica per no l'exresi dels ganglis limftics. Aquesta decisi depn del nivell del PSA i de la puntuaci Gleason. Si aquests parmetres fossin elevats, cal extirpar els ganglis limftics que envolten a la prstata. L'urleg tamb ha de parar esment a dos fins  bandeletes  de nervis que envolten per davant a la prstata (paquet vasculonervis dels cossos cavernosos del penis). Aquests nervis controlen l'erecci. Si s'extirpessin, el pacient quedaria impotent i per obtenir ereccions requeriria tractament addicional. Si no s'extirpen es poden obtenir ereccions espontnies. Si s'extirpa un sol nervi es t la probabilitat de mantenir la potncia sexual, per menor que si es conservessin les dues  bandeletes . Si el pacient no presenta disfunci erctil abans de la cirurgia, l'urleg tractar de no seccionar aquests nervis. Tanmateix, si el cncer s'ha ests a aquests nervis, el cirurgi els extirpar.
 Prostatectoma radical perineal: En aquesta operaci, l'urleg fa una incisi en el perineu. Aquest procediment es realitza amb menys freqncia, perqu els nervis de l'erecci no poden identificar-se fcilment i no poden extirpar-se els ganglis limftics. Tanmateix, s una operaci de curta durada, amb menor prdua de sang, permet realitzar amb ms facilitat l'anastomosi vesicouretral, que pot ser apropiada si el pacient no desitja mantenir la potncia sexual o no es requereix l'extirpaci de ganglis limftics. Tamb es realitza si existeixen altres malalties que dificultarien poder efectuar una cirurgia retropbica. La cirurgia per via perineal pot ser tan curativa com la cirurgia retropbica si s'efectua correctament.

Aquestes operacions duren d'una hora i mitjana a quatre hores. La prostatectomia perineal dura menys temps que la retropbica. Desprs de la cirurgia el pacient estar ingressat en l'hospital uns 3 dies i probablement reprendr la seva activitat laboral entre 3 i 5 setmanes. s recomanable que el pacient doni la seva prpia sang abans de la cirurgia per si fes falta durant l'operaci. Desprs de la cirurgia, el pacient requereix dur una sonda urinria o vesical (un catter o tub que s'introdueix a travs de la uretra del penis fins la bufeta urinria per a buidar-la). La sonda deur dur-la entre 10 i 20 dies. Quan el pacient pugui orinar pel seu compte, es retirar.

 *Reseccin transuretral de la prstata (RTU): Aquesta operaci s palliativa (s a dir, serveix per a calmar smptomes, no per a guarir). L'urleg extirpa part de la prstata que es troba al voltant de la uretra si el pacient presenta sndrome miccional sever i no s candidat a una cirurgia curativa. La RTU s'usa molt sovint per a tractar la HBP (Hiperplsia Benigna de Prstata). En aquesta operaci no cal fer una incisi en la pell. S'introdueix un instrument anomenat resectoscopi a travs de la punta del penis, dintre de la uretra fins arribar al nivell de la prstata. Una vegada all, l'electricitat que passa per un arc metllic, curta i vaporitza els teixits. Es necessita anestsia general o espinal. Aquesta operaci dura normalment al voltant d'una hora. Desprs de la cirurgia, cal portar una sonda vesical durant un o tres dies, fins que cicatritzi la prstata. El pacient estar ingressat en l'hospital d'un a dos dies i podr tornar al treball en una o dues setmanes. Probablement haur un sagnat en l'orina (hematria) desprs de la cirurgia, que sol resoldre's espontniament. Altres riscos sn la infecci i els riscos associats al tipus d'anestsia usada.

Efectes secundaris de la cirurgia de la prstata:

a) Riscos quirrgics: Durant la cirurgia i immediatament desprs de la cirurgia, els riscos associats amb la prostatectomia radical sn similars als de qualsevol tipus de cirurgia major, inclosos els riscos de la anestsia. Entre els riscos ms greus es troba un baix risc de infart de miocardi, accident cerebrovascular, trombosi venosa profunda i infecci de la ferida quirrgica. Degut al fet que la prstata est envoltada per molts gots sanguinis, existeix un risc d'hemorrgia postquirrgica. En casos extremadament rars, hi ha pacients que han mort per complicacions d'aquesta operaci. El risc depn en part de l'estat general de salut previ del pacient i de l'experincia de l'equip quirrgic.

b) Incontinncia urinria a llarg termini: El pacient pot desenvolupar una incontinncia urinria, que significa que no pot controlar que se li escapi l'orina, el que pot afectar fsica, emocional i socialment.

Hi ha tres tipus d'incontinncia:
 Incontinncia d'estrs: En aquest tipus d'incontinncia es produeix la prdua d'orina amb la tos, el riure, l'esternut o amb l'exercici. Normalment est causat per problemes de l'esfnter vesical (la vlvula muscular que impedeix que surti l'orina de la bufeta). Els tractaments del cncer de prstata poden malmetre els msculs que formen aquesta vlvula o els nervis que controlen a aquests msculs. La incontinncia d'estrs s la forma ms freqent d'incontinncia desprs de la cirurgia de la prstata.
 Incontinncia per reeiximent: Ocorre en els homes que aguanten molt temps l'orina i se'ls escapa amb els mnims esforos. Normalment est causada per bloqueig o estenosi del coll de la bufeta pel cncer o per teixit cicatricial.
 Incontinncia d'urgncia o imperiositat urinria: Ocorre en els homes que tenen sobtada necessitat d'anar a la condcia per a orinar i si no ho aconsegueixen s'orinen damunt. Aquest problema ocorre quan la bufeta es torna massa sensible a la distensi provocada per l'acumulaci d'orina.

Per a la majoria d'homes amb cncer de prstata, el control normal de la bufeta ocorre diverses setmanes o mesos desprs de la prostatectomia radical. No es pot predir la funci urinria d'un pacient desprs de la cirurgia. En un gran estudi que incloa homes entre 55 i 74 anys, els investigadors van trobar que 2 anys desprs de la prostatectomia radical en diversos hospitals:
 El 10 % dels homes no tenien control vesical o tenien freqents prdues d'orina.
 El 14% presentava ms de dues prdues d'orina al dia.
 El 28 % precisava dur bolquers per a estar sec.

En els grans centres del cncer, on la cirurgia de la prstata es realitza amb ms freqncia i els urlegs tenen ms experincia a realitzar prostatectomies radicals, presenten menys problemes amb la incontinncia.

El tractament de la incontinncia depn del tipus, causa i severitat. El pacient ha de comunicar al metge que pateix incontinncia i no avergonyir-se'n, ja que molts pacients tamb la poden presentar ja que s un problema freqent. El metge ha de conixer aquest problema i proposar solucions.

Existeixen uns exercicis especials, anomenats exercicis Kegel, per a exercitar els msculs de la bufeta. Tamb existeixen medicaments que ajuden als msculs de la bufeta i de l'esfnter vesical. De vegades pot injectar-se collagen o altra substncia quirrgicament perqu actu de vlvula. Si la incontinncia s severa i persistent, es pot implantar quirrgicament un esfnter artificial.

Si la incontinncia no ha estat completament corregida, no sol s un problema fsic sin tamb s un problema que disminueix molt la qualitat de vida, en impedir la realitzaci d'activitats de la vida diria, sobretot d'oci com anar al cinema, passejar pel parc, dur roba ajustada, el que condueix a una ansietat, mal humor i allament del pacient.

Existeixen diverses solucions de la incontinncia perqu el pacient pugui dur una vida el ms normal possible. Una d'ella sn els bolquers que es duen sota la roba i els hi ha de diverses mesures, capacitats, de dia, de nit... A l'hora d'elegir un bolquer cal tenir en compte el que absorbeix, el que engruixi, si es vaig poder dur sota la roba, si espot tirar o s reutilitzable, si s confortable, si es pot caminar amb ell i quant diners costa.

Tamb hi ha collectors fllics, semblats a un cond, que es colloquen en el penis i estan connectats a un catter que recull l'orina. Per a altres tipus d'incontinncia el sondatge vesical pel propi pacient pot ser una opci, ja que s una tcnica fcil i indolora.

El pacient ha de prendre algunes mesures perqu la incontinncia no causi tants problemes. Per exemple: buidar la bufeta abans d'anar-se al llit o abans de realitzar un exercici intens, no beure molt lquid especialment si cont cafena o alcohol i perdre pes ja que el greix de l'abdomen empeny la bufeta i aquesta perd el control.

c) Impotncia a llarg termini: La impotncia, coneguda tamb com disfunci erctil, s la incapacitat de tenir una erecci suficient com per a realitzar una penetraci vaginal. Els nervis que controlen l'erecci, han estat malmesos o extirpats en la prostatectomia radical. La radioterpia i la criocirurgia tamb poden malmetre aquests nervis.

Durant els primers 3 o 12 mesos desprs de la prostatectomia radical, probablement es recuperin ereccions espontnies. Tamb s probable que el pacient necessiti prendre medicaments o altres tractaments si vol tenir una erecci. La capacitat d'arribar a una erecci desprs d'aquesta operaci depn de l'edat i de la conservaci de les bandeletes nervioses de la prstata.

En alguns centres que realitzen moltes prostatectomies radicals preservant les bandeletes nervioses de la prstata, informen baixes taxes d'impotncia entre el 25 i el 30% en home d'entre 60 anys. No obstant aix altres metges comuniquen taxes d'impotncia ms altes en pacients similars. La impotncia apareix entre el 70 i el 80% dels homes, fins i tot si es conserven ambdues bandeletes nervioses. Si no es perd la potncia sexual desprs de la cirurgia, la sensaci de l'orgasme sembla que continua sent agradable, per no hi ha ejaculaci del semen, el que anomenen  orgasme sec .

Existeixen diverses opcions disponibles per a tractar la disfunci erctil.

 Radioterpia .

La radioterpia va servir rajos X d'alta energia (megavoltatge) o partcules per eliminar cllules cancergenes. La radiaci tracta el cncer de baix grau que est confinat a la prstata o que noms ha envat teixit ve. Les taxes de curaci de la radioterpia sn similars a les obtingudes amb la prostatectomia radical. Si la malaltia est ms avanada, la radiaci pot ser feta servir per disminuir la grandria del tumor i proporcionar alleugeriment de smptomes actuals o futurs. Tradicionalment s'ha reservat la radioterpia com tractament de primera lnia en els barons entre 70 i 80 anys d'edat amb cncer de prstata i amb altres problemes de salut que contraindiquen la cirurgia.

Existeixen dues formes principals de radioterpia, la radioterpia externa i la braquiterpia. Les dues formes de tractament sn bons mtodes curatius per al cncer de prstata, no obstant aix hi ha ms informaci a llarg termini sobre la radioterpia externa.

 Radioterpia externa .

La radiaci s enfocada cap a la glndula prosttica des d'una font externa al cos, generalment un accelerador lineal d'electrons. Abans de comenar el tractament cal proves d'imatge com RMN o TAC de la pelvis per localitzar exactament a la glndula prosttica. L'equip de radioterpia far unes marques amb retolador en la pell del pacient que serviran com guia per a una correcta adrea de la radiaci cap al volum que es vulgui tractar. El pacient estar en tractament durant cinc dies cada setmana de dilluns a divendres, durant set a vuit setmanes. Cada sessi diria de tractament dura pocs minuts i no produeix dolor. Actualment existeixen noves formes de radioterpia externa que prometen incrementar les taxes de curaci i reduir els efectes secundaris (radioterpia radical).
 Radioterpia externa conformada en tres dimensions (3 DCRT): Empra computadores especials per a precisar exactament la localitzaci de la prstata (planificaci virtual 3D). El pacient s collocat al decbit sup, ajustat en un motlle plstic que reprodueix el contorn del cos que immobilitza al pacient i que serveix per a proporcionar ms exactitud a la radioterpia. Els  camps  de radiaci sn dirigits en diverses adreces. No obstant aix aquest procediment s relativament nou, els resultats a curt termini suggereixen que s un tipus de radioterpia estndard i efectiva. En teoria, si es dirigeix la radiaci ms exactament al volum que es vol irradiar, es pot reduir el mal en els teixits vens de la prstata i es pot guarir el cncer incrementant la dosi de radiaci sobre la prstata. Amb aquesta tcnica es pot arribar a fins a 76 Gray a la prstata. Es necessiten resultats a llarg termini per a confirmar aquestes suposicions.
 Radioterpia per intensitat modulada (IMRT): s una forma avanada de 3 DCRT. A ms de dirigir els camps de radiaci en diverses adreces, la intensitat o la fora dels camps (feix de radiaci) pot ser ajustada per a minimitzar la dosi de radiaci que arriba als rgans sensibles (recte i bufeta), arribant a una uniformitat d'alta dosi de radiaci en el cncer. Amb aquesta tcnica es podria arribar a fins a 90 Gy a la prstata. S'estima que a major dosi arribada a la prstata majors possibilitats de curaci a llarg termini s'obtindrien amb la radioterpia.
 Radioterpia conformada amb protons: s una tcnica similar a les anteriors, per en lloc d'utilitzar rajos X (fotons), utilitza feixos de protons dirigits contra el cncer. Els protons sn parts dels toms que causen poc mal en els teixits a travs dels quals passen, per que sn efectius eliminant cllules al final del seu trajecte. Aix significa que els camps de radiaci de protons poden alliberar ms radiaci a la prstata reduint els efectes txics en els teixits vens. Com amb la 3 DCRT, els resultats preliminars sn prometedors, per els avantatges a llarg termini de la radioterpia externa amb protons encara no s'ha demostrat. A ms la radioterpia amb protons s molt cara i hi ha molt pocs centres que disposin d'aquests aparells en Estats Units i en la resta del mn.

Actualment est establert la radioterpia externa exclusiva en els cncers de prstata preco (T1 i T2) i radioterpia juntament amb bloqueig andrognic neoadjuvant, concomitant i durant llarg perode desprs de la radioterpia en estadis avanats (T3). L'inici i la durada de la hormonoterpia que s'administra amb la radioterpia encara no est completament establert, per es creu que hauria de comenar-se uns 3 mesos abans de l'inici de la radioterpia i perllongat durant almenys 6 mesos, fins i tot fins a 3 anys.

La radioterpia externa tamb es fa servir per calmar el dolor d'ossos quan el cncer s'ha ests sobre un rea especfica d'os (radioterpia palliativa).

Efectes secundaris de la radioterpia externa: Durant el tractament amb radioterpia, pot aparixer diarrea, algunes vegades amb sang en la femta, incontinncia rectal i irritaci intestinal. Ocasionalment la funci rectal no torna a la seva normalitat una vegada que finalitza la radioterpia. En un estudi, entre el 10 i el 20% referien problemes intestinals, com dolor, cossor i diarrea desprs de finalitzar la radioterpia. Amb les noves tcniques de conformaci en tres dimensions i d'IMRT, es pretn disminuir aquestes complicacions. Tamb pot aparixer poliria, disria i hematria. Els problemes vesicals persisteixen en al voltant d'un ter dels pacients, sent el problema ms freqent la poliria. Entre el 2 i el 5% dels homes tractats amb radioterpia externa refereixen l's de bolquers a llarg termini pel seu incontinncia urinria. La impotncia, no ocorre immediatament desprs de la radioterpia, per es desenvolupa gradualment a partir d'un any. Entre el 30 i el 60% dels homes es tornen impotents als dos anys de finalitzar la radioterpia. Ocorre de diferent manera a com ocorre amb la cirurgia, on la disfunci erctil succeeix immediatament desprs de la prostatectomia radical. Un recent estudi realitzat en homes impotents desprs de la radioterpia per cncer de prstata, va trobar que la meitat dels homes aconseguien ereccions desprs de l'administraci de Viagra.

 Braquiterpia o radioterpia interna .

La braquiterpia utilitza petites boletes o  llavors  radioactives, cadascuna ms petita que un gra d'arrs, que es colloquen directament en l'interior de la prstata. Es necessiten proves d'imatge com ecografia transrectal, TAC o RMN per a ajudar a guiar la localitzaci exacta del material radioactiu. Uns programes informtics especials calculen la dosi exacta de radiaci que es necessita i amb aquests clculs el cncer pot rebre tota la dosi i els teixits vens tot just reben dosis de radiaci. Hi ha dos tipus de braquiterpia prosttica.
 Braquiterpia permanent amb llavors: Els materials radioactius sn istops com el iode125 o el palladi103, que es colloquen dintre d'agulles, que s'insereixen a travs de la pell del peron, fins  arribar a la prstata on es dipositen. En perfeccionar-se les imatges que ofereixen una visi tridimensional de la prstata per ecografia transrectal, es pot aconseguir en el mateix moment de la inserci de les agulles el repartiment ms homogeni de les llavors en la glndula, amb una uniformitat de dosis que engloba tota la prstata i que arriba a els 150 Gy en 6 mesos. Les llavors permanents alliberen baixa dosi de radiaci durant setmanes o mesos. Normalment s'insereixen entre 40 i 100 llavors. Degut al fet que les llavors sn petites, noms produeixen un poc de molsties i no cal prendre mesures especials de protecci radioactiva. Aquest tipus de radioterpia requereix anestsia espinal o general i noms un dia d'hospitalitzaci. Tamb es pot rebre radioterpia externa amb braquiterpia, sobretot si hi ha risc que el cncer hagi sobrepassat els lmits de la prstata o si presenta un Gleason alt. Actualment les recomanacions de la braquiterpia permanent amb llavors radioactives s: bar major de 60 anys, PSA menor de 10, Gleason menor o igual de 6 i volum prosttic inferior de 40 ml.

 Braquiterpia temporal d'alta taxa de dosi (*HDR): s una nova tcnica que consisteix en la inserci de diverses agulles buides en l'interior de la prstata, a travs de les quals recorre l'iridi-192 radioactiu, normalment durant 5 a 15 minuts. Generalment es necessiten al voltant de 3 sessions, una cada setmana. Aquest tractament s combinat normalment amb radioterpia externa, ja que amb la HDR s'aconsegueix baixa dosi i per a augmentar-la es necessitarien diverses sessions. La dosi total de radiaci s suficient per eliminar les cllules cancergenes. L'avantatge d'aquesta tcnica s que s'aconsegueix ms radiaci concentrada a la prstata, alliberant a la uretra i els teixits del voltant com sn el recte, la bufeta i els nervis. Al voltant d'una setmana desprs de la inserci de les agulles, pot haver dolor a l'rea perineal i l'orina pot ser marr-vermellosa durant un temps.;

 Efectes secundaris de la Braquiterpia: La braquiterpia pot produir tamb impotncia i incontinncia urinria. Problemes intestinals importants a llarg termini com tenesme rectal, proctlgia o diarrea, ocorre en menys del 5% dels pacients. La incontinncia urinria severa s un efecte secundari infreqent. Tanmateix, la polria, pot persistir en un ter dels pacients tractats amb braquiterpia, que s degut potser a irritaci de la uretra. La impotncia desprs de la braquiterpia ocorre entre un 20 i un 40%, per amb menys freqncia que amb la cirurgia o la radioterpia externa.
 Radiofrmacs (Estronci-89 i Samari-153): L'Estronci-89 i Samari-153 sn radiofrmacs que poden ser fets servir per tractar el dolor d'ossos causat per metstasis del cncer de prstata. S'injecten per via intravenosa i es dipositen en les rees dels ossos que contenen cncer. La radiaci alliberada elimina cllules cancergenes i alleuja el dolor causats per les metstasis ssies. Al voltant del 80% dels pacients amb dolor per metstasis ssies pel cncer de prstata, es beneficien d'aquest tractament. Si el cncer de prstata s'ha disseminat per molts ossos, s millor provar amb aquesta tcnica que amb la radioterpia externa. En alguns casos, es pot fer servir juntament amb radioterpia externa sobre la metstasi ssia ms dolorosa.

 Criocirugia .

La criocirugia, tamb anomenada crioterpia o crioablaci, algunes vegades es fa servir per tractar el cncer de prstata localitzat, congelant les cllules amb una sonda de metall. A travs d'una sonda vesical es fa circular aigua salada tbia per protegir-la de la congelaci. La sonda de metall s'introdueix a la prstata a travs d'una incisi a la pell del perineu guiada per ecografia transrectal. Es requereix anestsia epidural o general durant aquest procediment. A Espanya hi ha encara pocs centres on es prctica la crioterpia.

L'aparena dels teixits prosttics en les imatges ecogrfiques canvien amb la congelaci. Per a estar segur que es destrueix el suficient teixit prosttic sense danyar massa als teixits vens, l'urleg observa curosament les imatges de l'ecografia durant aquest procediment. Aquesta tcnica precisa tamb de la collocaci d'un catter suprapbic a travs d'una incisi a la pell de l'abdomen, fins la bufeta per buidar-la d'orina, mentre la prstata est inflamada per la congelaci. El catter es retira al cap d'una o dues setmanes. Desprs d'aquest procediment, pot haver algunes molsties en l'rea on van ser inserides les sondes. El pacient ha d'estar ingressat a l'hospital un o dos dies.

La criocirurgia s menys invasiva, presenta una menor prdua de sang, una curta hospitalitzaci, un curt perode de recuperaci i menys dolor que la prostatectomia radical. Tanmateix, comparat amb la cirurgia o la radioterpia, es coneix molt menys a llarg termini de l'efectivitat d'aquesta tcnica. Les tcniques actuals que usen la guia de l'ecografia transrectal i que monitoritzen amb precisi la temperatura, noms estan disponibles des de fa pocs anys. Cal un llarg seguiment (de 10 a 15 anys), per recollir i analitzar les dades, per aix molts metges encara consideren la criocirurgia com un tractament experimental.

Efectes secundaris de la criocirurgia: La congelaci lesiona els nervis propers a la prstata i causa impotncia en la majoria dels homes sotmesos a criocirurgia. Aquesta complicaci ocorre amb la mateixa freqncia que en la prostatectomia radical. A ms la congelaci pot danyar la bufeta, els intestins, produir dolor, sensaci de cossor i la necessitat de buidar la bufeta i el recte contnuament. La formaci d'una fstula entre el recte i la bufeta, ocorre al voltant del 2% dels homes desprs de la criocirurgia i requereix una reparaci quirrgica. Al voltant del 50% refereixen inflament en el penis o l'escrot desprs de la criocirurgia, normalment durant dues setmanes i la majoria dels homes recuperen la funci normal de recte i bufeta.

 Ultrasons Focalitzats d'Alta Intensitat transrectals (Ablatherm) .

L'ABLATHERM s un dispositiu mdic pilotat mitjanant un ordinador, dissenyat per a tractar el cncer de prstata localitzat, usant ultrasons focalitzats d'alta intensitat (HIFU). S'allibera l'energia a travs d'una sonda endorectal. Les ones d'ultrasons viatgen a travs de les parets del recte sense danyar-lo i sn enfocades sobre la prstata. Aquest enfocament produeix un escalfament intens i provoca la destrucci del teixit que est dintre de l'rea tractada sense danyar els teixits circumdants. El tractament (1 a 3 hores) pot portar-se a terme sota anestsia epidural. Aquest tractament s encara experimental i es necessiten ms estudis per a incloure'l dintre de les opcions de tractament.

 Bloqueig hormonal andrognic .

L'objectiu del tractament hormonal s disminuir els nivells d'hormones masculines, els andrgens. El principal androgen es diu testosterona. Els andrgens, produts sobretot en els testicles, promouen el creixement de les cllules canceroses de la prstata. Quan els nivells de andrgens sn baixos, els cncers de prstata es redueixen i creixen ms lentament. Tanmateix, el tractament hormonal no guareix el cncer i no s substitut d'un tractament curatiu.

El tractament hormonal pot ser usat en diverses situacions.

 Com a primera lnia (tractament inicial o primari o principal) si el pacient no est preparat per a una cirurgia o radioterpia o no pot ser guarit amb aquests tractaments perqu el cncer ha sobrepassat els lmits de la prstata.
 Desprs d'un tractament inicial, com cirurgia o radioterpia, si el cncer persisteix o hi ha recaiguda.
 Juntament amb radioterpia com tractament inicial (terpia adjuvant) en certs grups d'homes que tenen alt risc de recurrncia.
 Alguns metges estan assajant el tractament hormonal abans de la cirurgia o radioterpia (tractament neoadjuvant), amb l'objectiu de reduir el cncer i poder fer el tractament primari ms efectiu. L'efectivitat d'aquest procediment encara no est demostrada, per sembla que s superior amb radioterpia.
 Alguns metges pensen que el tractament amb bloqueig hormonal s ms efectiu si es comena tan aviat com sigui possible, una vegada que el cncer s'ha diagnosticat en un estadi avanat, per no tots els metges estan d'acord.
 Tradicionalment s'ha reservat al bloqueig andrognic complet per a barons majors de 80 anys amb cncer de prstata simptomtic o avanat.

Hi ha diversos mtodes de tractament del bloqueig andrognic.
 Orquiectomia bilateral: Aquest s probablement el tractament menys car i ms simple per a reduir la producci d'andrgens. En aquesta operaci l'urleg extirpa els testicles, on es produeix el 90% dels andrgens. Degut al fet que aquesta font d'andrgens s extirpada, molts cncers de prstata redueixen la seva grandria. A pesar de ser un procediment senzill, molts homes no obstant aix no accepten l'extirpaci dels seus testicles.

Efectes secundaris de l'orquiectomia bilateral: Al voltant del 90% dels homes que se sotmeten a aquesta operaci redueixen la libido i presenten impotncia. Alguns homes tamb experimenten: acalorades o sufocacions que normalment remeten amb el temps, ginecomstia, mastlgia, osteoporosi, anmia, disminuci de l'agudesa mental, disminuci de la massa muscular, augment de pes, fatiga i disminuci del colesterol HDL.

 Anlegs de l'Hormona alliberadora d'Hormona Luteinizant (LHRH o GnRH): Encara que els anlegs de la LHRH (tamb anomenats agonistes de la LHRH o anlegs de l'hormona alliberadora de gonadotropines) sn molt ms cars i requereixen freqents visites mdiques, la majoria dels homes prefereixen aquest mtode abans que l'orquiectomia. Aquestes drogues disminueixen els nivells de testosterona d'una formen tan efectiva com l'orquiectomia. Els anlegs de la LHRH s'injecten per via intramuscular cada mes, cada trimestre, cada quadrimestre o anualment. Els anlegs LHRH disponibles a Espanya sn leuprolida, goserelina, triptorelina i buserelina.;

Efectes secundaris dels anlegs de la LHRH: Sn similars als de l'orquiectomia bilateral. Quan s'administren per primera vegada els anlegs de la LHRH, s'incrementa la producci de la testosterona breument, abans de la disminuci a nivells molt baixos. Aquest  efecte de flamarada  s l'expressi del complex mecanisme d'actuaci dels anlegs de la LHRH. Si el cncer ha metastatitzat en la columna vertebral, pot fins i tot augmentar el seu creixement temporalment, provocar una compressi medullar que produeix dolor i paraplegia. Per aquest motiu cal associar antiandrgens amb els anlegs de la LHRH al principi de la seva administraci, sobretot si se sospita una probable compressi medullar.

 Antiandrogens: Sn drogues que bloquegen l'acci dels andrgens. Fins i tot desprs d'una orquiectomia bilateral o durant el tractament amb anlegs de la LHRH, una petita part dels andrgens es produeix en les glndules suprarenals. Sn drogues d'aquest tipus la flutamida (Eulexin ) i bicatulamida, que s'administren tots els dies per via oral. Els antiandrgens s'administren normalment en combinaci amb l'orquiectomia o amb anlegs de la LHRH. Aquesta combinaci es diu bloqueig andrognic complet (BAC) o bloqueig andrognic mxim (BAM). Encara existeixen algunes controvrsies sobre si l'efectivitat del BAC s major que l'orquiectomia o els anlegs de la LHRH sols. Si existeix benefici aquest s petit. Existeixen diversos estudis recents que comparen l'efectivitat dels antiandrgens sols amb els agonistes de la LHRH. La majoria no troben diferncies en les taxes de supervivncia, per n'hi ha que troben que els antiandrgens sn lleugerament menys efectius.

Efectes secundaris dels antiandrgens: Sn similars als de l'orquiectomia. L'efecte secundari ms freqent s la diarrea, de vegades nusees, problemes heptics i cansament.

 Altres drogues que suprimeixen els andrgens: El dietilestilbestrol (DONIS), s una droga qumicament relacionada amb les hormones femenines estrogniques, s una important alternativa a l'orquiectomia en els homes amb cncer de prstata. La disminuci mxima de la testosterona en plasma s'aconsegueix amb 3 mg/dia de DONIS. A causa de els seus potencials efectes secundaris com la trombosi venosa o la ginecomstia, l's del DONIS s desplaat pels anlegs de la LHRH i els antiandrgens. El ketoconazol, s un antimictic o antifngic que bloqueja la producci d'andrgens. El megestrol s un esteroide que tamb pot ser efectiu. Qualsevol d'aquestes drogues pot usar-se si altres tractaments hormonals no sn efectius a llarg termini.

Supressi andrognica intermitent: Degut al fet que la majoria dels cncers de prstata tractats amb supressi andrognica es tornen resistents al cap de mesos o anys, alguns metges creuen que la supressi andrognica constant no s necessria i per aix recomanen un tractament intermitent. Amb aquesta forma de tractament intermitent, la supressi andrognica se suspn quan el nivell de PSA en la sang deixa de descendir. Si el nivell de PSA torna a augmentar s'instaura de nou el tractament antiandrognic. Una altra forma de tractament intermitent consisteix a administrar la supressi andrognica durant un perode de temps fix, per exemple administrar-lo durant 6 mesos i suspendre'l durant altres sis. Actualment estan realitzant-se assajos clnics de tractament hormonal intermitent i encara s prompte per a saber si aquest tipus de tractament s millor que el tractament hormonal continu. No obstant aix un avantatge del tractament intermitent per a alguns homes s que poden estar lliures d'efectes secundaris com la impotncia, les sufocacions i la prdua de libido.

 Quimioterpia .

Algunes vegades es recorre a la quimioterpia si el cncer de prstata est ests fora de la glndula prosttica i el tractament hormonal no fa efecte (hormonoresistncia). En la  quimioterpia sistmica  s'administren drogues per via intravenosa o per via oral. Aquestes drogues entren en el torrent sanguini i arriben a totes les parts del cos, fent que aquest tractament sigui potencialment efica en els cncers que han metastatitzat (que s'han ests cap a rgans distants de la prstata).

L'objectiu d'aquest tractament no s eliminar totes les cllules canceroses, per pot disminuir el creixement del cncer i reduir el dolor. S'obt resposta parcial objectiva entre el 10 i el 40% dels casos. La quimioterpia no est indicada com tractament en cas de cncer de prstata preco. Les drogues de la quimioterpia que s'usen en el cncer de prstata que ha tornat a crixer i a estendre's desprs d'un tractament hormonal sn:

Doxorubicina;
 Estramustina;
Etopsid o VP16;
Mitoxantrona;
Vimblastina;
Placlitaxel;
Docetaxel;
Carboplat;

De vegades s'administren dues o ms drogues juntes per a millorar l'efectivitat. L'addici d'un corticoide com s la prednisona tamb pot ser efectiva.

La quimioterpia elimina les cllules canceroses per tamb malmet algunes cllules normals, pel que pot produir efectes secundaris.

Efectes secundaris de la quimioterpia: Depenen sobretot del tipus de droga usada, de la dosi, i de la durada del tractament. Els efectes secundaris temporals sn nusees i vmits, anorxia, alopcia i lesions en la boca (mucositis). Degut al fet que la quimioterpia danya la producci de sang en la medulla ssia, el recompte de cllules sangunies pot ser baix. Per aix pot augmentar la probabilitat d'infeccions, per disminuci de leuccits, hemorrgies importants amb petites ferides, per disminuci de plaquetes, i cansament a causa de la disminuci de glbuls vermells. La majoria d'aquests efectes desapareixen quan se suspn el tractament. Tanmateix, hi ha remeis per a calmar aquests efectes secundaris temporals com sn els antiemtics, o drogues que estimulen la producci de cllules sangunies.

 Tractament palliatiu .

La majoria dels tractaments anteriors tenen com objectiu eliminar o destruir les cllules del cncer de prstata o alentir el seu creixement. Tanmateix, tamb s un objectiu molt important la  qualitat de vida  del pacient, que consisteix a eliminar el dolor i altres smptomes que disminueixen la qualitat de vida. El dolor i altres smptomes poden ser tractats molt efectivament:

 Amb analgsics, especialment opioides, que sn molt efectius. No hi ha motius per inquietar-se per l'addici o dependncia, perqu l'important s el dolor del cncer. Caldria eliminar molts tpics falsos sobre els opioides utilitzats en el dolor oncolgic.

 Amb bifosfonats que sn drogues que poden alleujar el dolor causat per metstasis ssies i tamb pot alentir el creixement d'aquestes metstasis. L'cid zoledrnic s el primer bifosfonat recentment aprovat per a l's de les metstasis ssies del cncer de prstata.
 Amb esteroides: Alguns estudis suggereixen que els esteroides com la prednisona i la dexametasona poden alleujar el dolor d'ossos en alguns homes amb cncer de prstata metasttic.
 Amb radioterpia: Tant amb radioterpia externa com amb radiofrmacs es pot calmar el dolor ossi.

s molt important que el dolor sigui tractat amb efectivitat, perqu el pacient se senti millor i pugui concentrar-se en coses que siguin ms importants en la vida. Alguns estudis han demostrat que els pacients que reben un bon tractament analgsic, poden viure ms temps i millor.

 Opcions de tractament segons estadiatge .

L'estadi del cncer de prstata s un dels factors ms importants per a decidir el tractament ms idoni. Les opcions de tractament estan basades en el sistema AJCC (TNM):

Estadi I: Si el pacient no presenta cap smptoma del cncer de prstata, s major o t algun problema important de salut, mantenir una conducta expectant s la millor opci. Si el pacient s jove i presenta bon estat de salut, cal considerar la prostatectomia radical o la radioterpia, especialment si la puntuaci Gleason o el PSA no s molt baix.

Estadi II: Comparat amb l'estadi I, els cncers de l'estadi II tenen tendncia a crixer rpid i a estendre's fora de la prstata i provocar smptomes. Com en l'estadi I, la conducta expectant amb seguiment del PSA s sovint una bona opci per als homes que no tenen smptomes, especialment si sn majors o tenen altres problemes de salut importants. Les opcions de tractament per als homes ms joves i amb bona salut inclouen:

Prostatectomia radical, sovint extirpant els ganglis limftics plvics, algunes vegades precedit per tractament hormonal.
Radioterpia externa sola.
Braquiterpia sola.
Braquiterpia i radioterpia externa combinada (les dues formes de radioterpia poden anar acompanyades de 3 a 6 mesos de supressi andrognica).
Criocirurgia (comparada amb la cirurgia o amb la radioterpia, l'efectivitat a llarg termini s molt menys coneguda).

Estadi III: Les opcions de tractament inclouen:

 Conducta expectant per als homes majors en els quals el cncer no produeix smptomes o que tenen problemes importants de salut.
Prostatectomia radical en casos seleccionats, sense conservaci de les bandeletes nervioses, sovint amb l'extirpaci dels ganglis limftics plvics, algunes vegades precedits per tractament hormonal.
 Radioterpia externa sola.
Braquiterpia i radioterpia externa combinada.
 Tractament hormonal de noms supressi andrognica.
 Radioterpia ms supressi andrognica (les dues formes de radioterpia poden anar acompanyades entre tres i sis mesos de tractament hormonal).

Estadi IV: Les opcions de tractament inclouen:
 Tractament de supressi andrognica.
 Radioterpia externa juntament amb tractament de supressi andrognica.
 Resecci transuretral per a calmar smptomes com sagnat o obstrucci urinria.
 Conducta expectant si el pacient s major i el cncer no produeix smptomes o el pacient presenta altres problemes ms importants de salut.
 Si els smptomes no s'alleugen amb el tractament estndard i el cncer continua creixent i estenent-se, la quimioterpia pot ser una opci. El pacient pot incloure's en un assaig clnic. El tractament de l'estadi IV inclou tractament palliatiu per a alleujar els smptomes com el dolor d'ossos.

Cncer de prstata recurrent: Si el cncer recau desprs de la cirurgia o de la radioterpia, el segent tractament dependr dels tractaments efectuats fins a aquest moment. Si el pacient ha estat tractat amb prostatectomia radical, i el cncer reviscola noms en un rea petita, es pot optar per la radioterpia externa. Si el tractament inicial va ser la radioterpia i el cncer reviscola, la prostatectomia radical pot ser una opci en casos seleccionats a causa del alt risc de potencials efectes secundaris, pel que el tractament alternatiu ser la hormonoterpia de supressi andrognica.

Cncer de prstata metasttic: Si el cncer s'ha ests a altres parts del cos, el pacient ha de rebre tractament hormonal antiandrognic. El dolor d'ossos pot ser tractat amb radioterpia externa, amb radiofrmacs i amb bifosfonats. La quimioterpia i altres tractaments inclosos dintre d'un assaig clnic tamb han de tenir-se en compte.

Referncies.


Enllaos externs.
Societat Americana del Cncer;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="780" title="Detecci d'errors" nonfiltered="504" processed="498" dbindex="504">
En informtica i teoria de la informaci, la detecci i correcci d'errors s l's de mtodes per detectar i corregir errors en la transmissi i emmagatzematge de dades. En el cas de la transmissi, aix tamb inclou la retransmissi selectiva de segments de dades incorrectes. 

Els mtodes de detecci i correcci de d'errors requereixen l's de bits redundants. En general, calen ms bits redundants per la correcci que per la detecci d'errors.

Vegeu tamb.
Control de redundncia cclica;
Checksum;
Bit de paritat;
Bits de redundncia;
Mtodes de control d'errors;
Paritat;
Codis auto-xequeig;
Codis autocorrectors;
Codis perfectes;
Codis de bloc;
Distncia Hamming;
Paritat horitzontal i vertical;
Codis cclics;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="786" title="Deuterstom" nonfiltered="505" processed="499" dbindex="505">

Els deuterstoms o deuterostomats sn un grup de metazous celomats amb simetria bilateral que tenen l'obertura oral no derivada del blastpor embrionari, sin formada de manera secundria.

La segmentaci de l'ou s generalment radial i el blastpor forma l'anus. La boca es forma a partir de l'ectoderma i la mesoderma es forma per enteroclia. La discussi sobre la filognia dels deuterstoms i els protstoms no ha estat plenament establerta. 

Cladograma.



Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="787" title="Dret" nonfiltered="506" processed="500" dbindex="506">


El Dret s un ordre jurdic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirat en els postulats de la justcia. 

 Concepte .
Una de les qestions en les quals els estudiosos del Dret mai s'han posat d'acord s en la definici. Des de temps immemorials s'han proposat diverses definicions, sense que existeixi cap consens fins la data. L'estudi del concepte del Dret el fa una branca anomenada Filosofia del Dret.

 Origen .
El naixement del Dret tamb s de naturalesa controvertida, ja que escindeix els autors en dues postures: 
La primera, sost que el Dret neix per arbitrar la reparaci d'una ofensa fsica o moral que una persona hagi infringit a una altra. ;
La segona, sost que el Dret neix per regular la indemnitzaci deguda per l'incompliment d'una paraula donada. ;

Histricament, la norma jurdica neix com una imposici de qui exerceix el poder. Aquesta postura se suavitza en perodes histrics posteriors fins a arribar a sistemes, com l'occidental vigent, en el qual les |lleis sorgeixen d'un poder legislatiu elegit pel poble.

 Contingut .
Tradicionalment, el Dret s'ha dividit en les categories de Dret Pblic i de Dret Privat. Tanmateix aquesta divisi ha estat mpliament criticada i en l'actualitat no t tanta fora, davant l'aparici de parcelles de l'Ordenament Jurdic en les quals les diferncies entre el pblic i el privat no sn tan evidents. Un dels exponents d'aquesta confusi s el Dret Laboral, en el qual la relaci privada entre treballador i empresari es troba fortament intervinguda per una normativa pblica.
----
75. Branques del Dret i disciplines jurdiques

     Dins del Dret hi distingim grups de normes que, al referir-se a sectors individualitzats de la vida social i per sostenir-se en uns principis comuns i tenir una coherncia interna es diferencien dels altres grups i formen les branques autnomes del Dret. Cada part de la cincia jurdica dedicada a l estudi d aquestes branques forma les corresponents disciplines jurdiques com la cincia del Dret internacional o el Dret penal. 

     Els fenmens jurdics es poden tamb visualitzar des de perspectives diferents a les del Dret positiu. Uns exemples en sn  la filosofia i la Histria jurdica es miren el Dret des d un angle del qual s ofereix una visi diferent a les altres disciplines jurdiques. 

     L autonomia d una branca del Dret aix com tamb de la corresponent cincia jurdica s relativa. L objecte i el mtode cientfic sn uniformes i tant en doctrina com en prctica hi ha influncia mtua entre parts. Un procs d especialitzaci s necessari. No ho s tant per la parcellaci en el camp del Dret, ja que escura la perspectiva del jurista i fomenta les diferncies aix com tamb l exageraci de defensa aferrissada de l autonomia. 

Diferncies prctiques:

    * Contracte entre particulars tribunals civils/legislaci civil
    * Contracte amb una de les parts ens pblic procediment especial i legislaci administrativa

 

76. Dret pblic i Dret privat

    * Dret pblic existeix de l exercici de poder de l estat. Les regles van dirigides a regular l organitzaci i l activitat de l estat aix com tamb les relacions entre aquest i els particulars.
    * Dret privat s aquell que regula les relacions entre particulars. L estat per no hi actua com a forma amb poder. Pot establir aix si relacions entre el particular i l estat.

 

El Dret pblic es caracteritza pel fet que existeix desigualat entre parts: l rgan pblic t imperium mentre que els particulars ocupen una posici d inferioritat i subordinaci. Al Dret privat jurdicament tots intervenen com iguals i per tant hi ha coordinaci. 

Ulipano creia que el Dret pblic era el dirigit a servir els interessos collectius mentre que el privat era  l encarregat d atendre els particulars.

Amb l aparici del liberalisme el Dret pblic delimita la seva acci a l estat. La crisi del liberalisme fa que la barrera cada cop sigui ms difosa i perdi tota essncia ideolgica. 

La divisi es mant avui. Cada cop hi ha tendncia a la invasi del Dret pblic a la vida social. En l mbit econmic clarament ho podem veure (empreses privades amb participaci pblica).

77. Branques del Dret pblic: el Dret internacional

     El centre d atenci del Dret pblic internacional s l organitzaci i l acci de l estat en les diverses manifestacions. El Dret extern s aquell que es refereix a l estat com a membre d una comunitat internacional, les relacions entre estats. 

Trobem un problema que s la relaci entre el Dret internacional i les lleis estatals. Segons alguns juristes el Dret estatal s un Dret delegat de poders de Dret intencionals. En aquesta concepci de delegaci de competncies si un estat trobs una norma internacional l hauria d aplicar independentment que es contraris amb la legislaci nacional. Aix per s l opini d alguns juristes, el fet s que els tribunals dels estats avui apliquen la legislaci internacional quan la llei ho requereix. El Dret internacional tampoc est en tot cas subordinat a l intern. De fet l aplicaci del Dret nacional com a justificaci d una conducta illcita en un tribunal internacional tampoc serviria. 

Cal dir que avui trobem dualitat de sistemes. Alguns pasos com el Regne Unit per incorporen el Dret internacional com a propi sense perdre la sobirania amb la primacia del Dret propi i amb una Constituci paradoxalment no escrita. 

78. El Dret internacional privat

     Les relacions entre particulars de diferents pasos comporta el Dret internacional privat. La poltica legislativa de cada estat determina els casos en els que sn els seus tribunals el que regulen i quan i en quina mesura s aplica el Dret internacional. 

Aquest tipus de Dret s intern puix cada estat l aplica seguin llurs criteris.  

Les normes de cada estat destinades a regular els tribunals sn normes de Dret pblic, les relacions sobre en l ltim terme recauran els efectes de l aplicaci d aquestes sn de Dret privat-. 

79. El Dret poltic

     El Dret intern, el sistema jurdic de cada estat, compren tant el Dret pblic com el Dret privat. Dins del primer mbit cal destacar el conjunt de normes que regulen l organitzaci i el funcionament de poder: els elements bsics de la vida poltica. Aquestes normes i la branca del Dret dedicada al seu estudi formen el Dret poltic. 

El Dret poltic inclou l estudi del conjunt de temes que tenen relaci amb el concepte, l organitzaci i el funcionament de l estat. Cal di perqu sovint la sociologia poltica, la histria constitucional i incls la filosofia poltica sn estudiades sota la denominaci de Dret poltic. Cal distingir doncs el conglomerat paraigua que t, amb el que s estrictament de l mbit jurdic. En l antic rgim sovint se substitueix per l  estat constitucional . La Constituci la llei suprema s essencial en el Dret constitucional.  Tamb ho sn d altres com ara els estatuts d autonomia. Matries regulades en la Constituci:

    * Drets i deures bsics dels ciutadans
    * Funcionament dels poders de l estat  

En els estats de democrcia liberal s inclou la separaci de poder. I en els estats federals o amb autonomia poltica s hi inclou tamb les  normes bsiques relatives a la distribuci de competncies entre poder central i sub-unitats. 

El Dret constitucional s la porta a totes les disciplines jurdiques, perqu les regula a totes. 

La Constituci a ms descriu el funcionament d un rgim poltic, al que se l anomena estat constitucional. No s ha de confondre l existncia de la llei fonamental de l estat amb l existncia d un rgim constitucional (dictadures Constituci  rgim constitucional) (Gran Bretanya   Constituci escrita rgim constitucional). 

s lgic que el Dret constitucional s inclogui dins del Dret poltic. I de fet aquest s el punt de convergncia entre la cincia poltica i el Dret. Sovint en els estudis de la Constituci cal tenir present la realitat poltica, realitat per que no s ha de confondre amb el mtode jurdic. 

80. El Dret administratiu

     L activitat desplegada per un estat per tal d aconseguir els seus fins s l administraci i tamb ho sn els seus rgans cerats per a l execuci.

La necessitat de disposar per part de l administraci d un marge de llibertat d acci aix com tamb garantir la seguretat ciutadana respecte l acci de l administraci impulsa el sorgiment del conjunt de normes del Dret administratiu. 

El risc que corre aquesta tipologia de Dret s l arbitrarietat:

    * Submissi de l administraci a la llei (primacia legislativa   poder executiu).
    * Adequaci entre l exercici del poder i la finalitat   marge de qu disposa l administraci per actuar amb eficcia (no s ha d ampliar a l actuaci per  caprici  per evitar una desviaci del poder).

Els tribunals de justcia mitjanant contenciosos administratius vetllen per les decisions. 

81. Dret administratiu i estat de Dret: tendncies

     El Dret administratiu com a control jurdic de l administraci va lligat a l estat de Dret. L administraci realitza una activitat  configuradora  de l ordre social. No tant sols s protectora d un ordre establert sin que compleix la labor de prestaci de servei al ciutad qui cada cop en t ms dependncia. La propietat figura del Dret privat ve regulada fortament per l administraci. El Dret administratiu s l instrument de penetraci del Dret privat pel pbic. 

82. El Dret penal

     Instrument de l estat per a garantir un ordre jurdic en qu es castiguen diversos conflictes amb penes criminals (sancions). L estat s responsable d assegurar que s i que no s delicte.  L estat tamb protegeix a la collectivitat mitjanant la submissi dels  perilloses  a mesures estrictes de seguretat. 

El conjunt de normes, els delictes i les penes aix com tamb  les mesures de seguretat formen part del Dret penal. s d importncia notria pels ciutadans. El Dret penal t dos principis bsics:

    * La primacia de la seguretat jurdica.
    * Criteri de moderaci de penes: exclou les penes brbares com l aplicaci de patiments innecessaris. Noms es pot castigar segons normativa vigent.
    * La criminologia (biologia i sociologia criminal), la penologia (estudi de les penes)o la estadstica criminal (recopilaci de dades numriques sobre crims) aix  com tamb la crimaltica i la poltica criminal sn mtodes relacionals d alguna manera amb el Dret penal.

 

83. El Dret processal

   s l aplicaci del Dret en casos concrets, competncia delegada a l estat. Un dels pilars centrals s l existncia de tribunals independents sotmesos noms a la llei que no  puguin rebre ordres. L actuaci del tribunals davant una reclamaci i la conducta de les seves parts comporta tamb les normes prefixades del Dret processal. Hi ha dues formes bsiques de procs: el procs civil i el penal:

    * PROCS CIVIL: dedicada resoldre litigis que sorgeixen en l aplicaci de normes de Dret privat. L estat est al marge i el jutge ha de decidir sobre el que aporten les parts. Avui dia s com la iniciativa dels tribunals en aquest mbit, tot i que queda al marge as particulars en la decisi i la defensa de llurs interessos.
    * PROCS PENAL: es considera que el delicte produeix dany a la societat, pel que l rgan judicial es considera ferit i empren una acci judicial per investigar i impartir justcia encara que els afectats s hi neguin. El ministeri fiscal s el representant de l estat. Sempre es basa en la presumpci d innocncia.

 

84. Les branques del Dret privat: el Dret civil

   Mentre que el Dret pblic quedava relegat a unes poques funcions acotades, el Dret privat incloa totes les relacions entre particulars. El Dret civil s el Dret privat per excellncia. Regula les relacions entre particulars. El Dret civil es caracteritza per:

    * Ser el Dret privat de carcter general aplicable  totes les banques del Dret privat.
    * Un Dret de carcter general que inclou tot all que no li han sostret les altres branques del Dret privat.

 

s el reflex de l amplitud de la societat. Sostingut en els principis d igualtat i llibertat dels ciutadans alhora de disposar de bns i negociar lliurement. Les tres institucions bsiques sn:

    * Propietat
    * Contracte
    * Testament

 

Serveix com a mitj per tal d aconseguir les finalitats desitjades. Moltes normes gaudeixen de carcter imperatiu reflectant l ordre pblic, els interessos socials.  

La modificaci d idees ha fet grans canvis en el Dret civil. 

Sovint el Dret civil es considera obsolet, residual i mort; s cert per que s necessari un Dret que vetlli per les afectacions entre particulars. 

85. El Dret mercantil o comercial

     s tant sols aplicable a un sector de les relacions jurdiques. Facilita la circulaci de bns entre productors i consumidors. Procedeix de la necessitat de normes prpies i especfiques pel comer. 

A ms del comer s expandeix al mn dels negocis. La rapidesa i la seguretat sn les qualitats bsiques exigibles en aquesta tipologia jurdica. Regula les anomenades  actes de comer , operacions (no t perqu desenvolupar-les un comercial pot ser una persona). Se centra en el concepte de l empresa mercantil. El desenvolupament del capitalisme fa que creixi notablement. Les societats, el desbordament de les fronteres... sn qestions de les que ha de tractar. 

s ms dinmic i canviant contraposant-ho al civil. Ambds es complementen per b que s necessria una autonomia entre ambdues branques. 

86. Les noves branques del Dret: el Dret laboral

     s una branca ja consolidada reflex de l adaptaci de la disciplina del Dret a les noves circumstncies. Ve donada per la prestaci de serveis per compte aliena. La innegable desigualtat entre treballadors i empresaris aix com tamb la impossible negociaci individual amb el patr durant la revoluci industrial van provocar el naixement i consolidaci d aquesta  branca. 

El contracte de serveis dna lloc al  contracte de treball . El treball per compte aliena i la seva legislaci espacial van acabar de perfilar les caracterstiques del Dret. 

87. Altres branques del nou Dret

a. El Dret hipotecari 

     Derivat de l hipoteca i tamb del Registre de la propietat. 

b. El Dret martim, aeronutic, miner i  agrari

     Sn difcils de reconixer per la utilitzaci dels Dret civil, mercantil i administratiu i pel fet que no segueixen mtodes ni trames prpies. L nica funci s estudiar un sector concret de l activitat social, i s precisament per aix que molts juristes no els atorguen branques prpies. 

c. El Dret financer

     Normes relatives a l obtenci d ingressos per a administracions i la seva aplicaci en les despeses. 

89. El Dret cannic

     No s ni intern  no s de l estat- ni extern  no tracte de res internacional-. s una varietat del Dret no-estatal. 

s el Dret que fa referncia a l esglsia catlica en el sentit de comunitat cristiana. Tracta sobre el conjunt de normes de l esglsia pell govern de la societat creient. (No s ha de confondre amb les regles morals o religioses). 

    * Dret cannic+Dret rom= Dret com regia la cristiandat d occident.

Cal dir quer certes parts del Dret cannic sn utilitzades per l estat (com ara el concepte de matrimoni). 

El Dret eclesistic s el que regula les relacions entre l estat i la instituci eclesistica. 

89. Disciplines jurdiques que no tenen per a objecte un Dret vigent

     Tenen com a objectiu ampliar l espai i el temps del coneixement del Dret. 

90. La histria jurdica

     L objectiu s l estudi de l evoluci del sistema al llarg dels temps. Requereix unir la formaci d un jurista ms la d un historiador. Hi distingim dos grans mbits d inters:

DRET ROM i DRET NACIONAL. 

91. El Dret rom

     El Dret rom no interessa com a conjunt de normes sobre les quals construir el Dret aplicable, sin com un sistema jurdic que s ha de reconstruir histricament. Aquesta tipologia de Dret permet comparar la relaci entre el Dret i l evoluci social. 

92. La histria del Dret nacional

     Cal analitzar l evoluci del Dret, els elements constitutius i les transformacions de les institucions d un territori des d una perspectiva histrica.  

93. El Dret comparat

     T com a missi formar al jurista ms enll de la legislaci del seu propi pas. Una de les finalitats principals s la terica. Tamb pot servir com a base per a la unificaci de Drets de diverses pasos en certs mbits. T un propi objecte  comparaci dels diversos tipus de Dret actual-. Tamb t un mtode propi: la comparaci. D aqu la seva utilitat i importncia. Un dels problemes que ha d afrontar aquesta tipologia jurdica s la manca d autonomia en l ensenyament d aquest avui. 

94. La sociologia del  Dret: les Cincies socials

     s l encerregada d analitzar l afectaci de l aplicaci del Dret a la realitat social. No s ha de confondre en l opini i interpretaci del Dret per part dels socilegs. Un jurista ha de tenir nocions bsiques de Cincia poltica i economia, tot i que no les pot dominar completament. Amb coneixements bsics per tindr l actitud per captar la dimensi sociolgica i gaudir d un domini dels mtodes bsics. 

95. La filosofia del Dret

     Avui no existeix unnimement una opini acceptada sobre l mbit que avarca. 

El jurista ha de filosofar en els fonaments i en el sentit de la seva forma de conixer i manera d actuar.  

s una errada valorar la filosofia del Dret com quelcom extern. La filosofia no ajudar pas a prendre decisions en l mbit del Dret per si que far que els juristes tinguin conscincia no noms de Dret general sin tamb del significat per a l home i la societat de cada una de les institucions que componen el Dret.

 El dret a Catalunya .

El Dret catal inicia el seu recorregut histric amb el Liber Iudiciorum, una compilaci del dret rom vigent a Hispnia duta a terme al segle VII per ordre del rei visigot Recesvint.

El Dret catal actual s fonamenta en els drets histrics que el Principat de Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Arag i es veuen plasmats en el Pacte de Tortosa (1869) i les reclamacions del Memorial de Greuges (1885), les Bases de Manresa (1892) i els darrers Estatuts d'autonomia.

 Enllaos relacionats .

 Abs;
 Cronologia del dret a Catalunya;
 Codicil;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="788" title="Director de cinema" nonfiltered="507" processed="501" dbindex="507">
Els directors de cinema o realitzadors sn els encarregats de supervisar i conduir l'execuci de les pellcules.

La consideraci de la tasca d'un director ha variat al llarg de la histria del cinema. A Hollywood des de la dcada dels 30 a a la dels 50 del segle XX estaven sota contracte de les productores i tenien poc marge d'actuaci, mentre en l'actualitat sovint es consideren els creadors essencials de la pellcula.

La feina de director de cinema fa servir tots els recursos humans, tcnics, dramtics i artstics, inclou: 
 
Definir l'orientaci artstica general ;
Analitzar i interpretar el programa del film (story board) ;
La direcci de les interpretacions dels actors tan des del punt de vista tcnic (collocaci)com del dramtic (emoci representada) ;
L'organitzaci i selecci dels escenaris ;
Direcci dels mitjans tcnics (llum enquadrament etc.) ;
Escollir equip tcnic i actors (noms ocasionalment);
Supervisi dels preparatius de producci ;
Escollir localitzacions escenografia i equipaments ;
Direccci i supervisi de muntatges banda sonora ;
Processament del film fins la cpia final.

Vegeu tamb.
Cinema;
Llista de directors de cinema;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="789" title="Desembre" nonfiltered="508" processed="502" dbindex="508">

El desembre s el dotz mes de l'any del calendari gregori i t 31 dies. El nom li ve del fet d'haver estat el des mes del calendari rom.

































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="791" title="Salvador Dal i Domnech" nonfiltered="509" processed="503" dbindex="509">

Salvador Domnec Felip Jacint Dal i Domnech, marqus de Dal de Pubol ( Figueres 1904   b. 1989 ) fou un pintor, decorador i escriptor empordans, un dels principals representants del surrealisme. 

Encara que el seu principal mitj d'expressi va ser la pintura, tamb va fer incursions als camps del cinema, l'escultura, la joieria i el teatre, treballant com a dissenyador de vestuari i com a escengraf. Tamb va escriure alguns llibres, entre els que destaca Diari d'un geni (1965).

Biografia.
 Infncia . 
Va nixer l'11 de maig de 1904 al carrer Monturiol de la ciutat de Figueres, poblaci situada a la comarca de l'Alt Empord. El germ gran de Dal, tamb anomenat Salvador, va morir de meningitis tres anys abans del seu naixement, als set anys d'edat. El seu pare, Salvador Dal i Cus, era notari de la ciutat, natural de Cadaqus, el carcter estricte i disciplinari del qual era suavitzat per la seva dona, Felipa Domnech Ferres, que va donar els esforos artstics del seu fill. Als cinc anys, els seus pares el van dur a la tomba del seu germ i li van explicar que ell era la seva reencarnaci , fet que va arribar a creure. Del seu germ Dal va comentar: "Jo he viscut la mort abans de viure la vida. El meu germ va morir a causa d'una meningitis, a l'edat de set anys, tres abans del meu naixement"  "ens semblvem com dues gotes d'aigua, noms que amb diferents reflexos". 

Dal va cursar estudis de batxillerat a l'IES Ramon Muntaner de Figueres on va participar en l'elaboraci de la revista Studium. Tamb va assistir a classes de pintura, on va rebre la seva primera formaci artstica. El 1916 va descobrir la pintura moderna en una de les seves vacances estiuenques a Cadaqus amb la famlia de Ramon Pichot, un artista local que viatjava freqentment a Pars. El 1919 Dal va realitzar la primera exposici pblica al Teatre Municipal de Figueres. 

L'any 1921 la mare de Dal va morir d'un cncer de mama quan ell noms tenia setze anys. Desprs de la seva mort, el pare de Dal es va casar amb la germana de la seva dona, la qual cosa no agrad a Dal.

Madrid i Pars. 

L'any 1922 Dal es va traslladar a Madrid per estudiar a la Residencia de estudiantes i va estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Dal ja cridava l'atenci per la seva excentricitat; duia el cabell llarg i patilles i vestia amb abric, mitges i pantalons a l'estil de la moda del segle anterior. Per les seves pintures, en les quals experimentava amb el cubisme, van captar l'atenci dels seus companys estudiants. s probable que, en les seves primeres obres cubistes, Dal no entengus b aquest moviment artstic, ja que l'nica informaci sobre el cubisme li arribava a travs d'alguns articles de revistes i d'un catleg que li va donar Pichot, ja que, en aquells moments, no havia pintors cubistes a Madrid. 

Dal tamb va experimentar amb el dadaisme, que va influir en la seva obra al llarg de la seva vida. A la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando va conixer el poeta Federico Garca Lorca, amb el qual inici una llarga "amistat", i tamb el director de cinema Luis Buuel, Rafael Alberti o Jos Moreno Villa. 

L'any 1924 un encara desconegut Salvador Dal illustra el seu primer llibre, "Les bruixes de Llers", del seu amic el poeta empordans Carles Fages de Climent, amb qui tornar a collaborar a "la Balada del sabater d'Ordis" (1954) i amb l'auca el triomf i el rodol de la Gala i en Dal" (1961).

Dal fou expulsat de l'Acadmia l'any 1926, poc abans dels seus exmens finals, desprs d'afirmar que ning a l'Acadmia era prou competent per examinar-lo.. Aquell mateix any va fer el seu primer viatge a Pars, on va conixer Pablo Picasso, a qui el jove Dal reverenciava; Picasso ja havia escoltat paraules favorables sobre Dal en boca de Joan Mir. Dal va realitzar un gran nombre d'obres amb una forta influncia de Picasso i Mir durant els segents anys mentre avanava desenvolupant el seu propi estil. 

No obstant aix, algunes tendncies de l'obra de Dal que continuarien al llarg de la seva vida ja es van fer evidents a la dcada del 1920. Dal va devorar influncies de tots els estils artstics que podia trobar i va produir obres que anaven des del classicisme ms acadmic fins a les avantguardes ms punteres unes vegades en obres separades i en altres combinades. Les exposicions de les seves obres a Barcelona van cridar molt l'atenci de la crtica, que barrejava les lloances amb mostres de perplexitat. 

Dal es va deixar crixer un extravagant bigoti que es va convertir en una icona de si mateix, influt pel pintor espanyol del segle XVII Diego Velzquez.

Surrealisme.

Va collaborar amb Luis Buuel en la realitzaci de la pellcula Un chien andalou, estrenada a la ciutat de Pars l'any 1929, sent aquesta pellcula un dels mxims exponents del surrealisme. Aquell mateix any van visitar a Dal al poble de Cadaqus una srie de personatges claus en el surrealisme, entre ells el poeta Paul luard i la seva esposa Gala luard, a la qual va seduir el jove pintor catal convertint-la en la seva musa i companya la resta de la seva vida. 

Dal es convert en un punt de referncia del moviment surrealista. Utilitzava ms la fixaci d'imatges preses dels somnis, segons Andr Breton, "...abusant d'elles i posant en perill la credibilitat del Surrealisme...". Va inventar el que ell mateix va cridar "mtode paranoico-crtic", una barreja entre la tcnica d'observaci de Leonardo Da Vinci per mitj de la qual observant una paret es podia veure com sorgien formes i tcniques de frottage; fruit d'aquesta tcnica sn les obres en les quals es veuen dues imatges en un sola configuraci. 

L'any 1936 Breton va expulsar Dal del seu cercle surrealista per les seves tendncies feixistes, esdevenint l'artista empordans un dels pocs intellectuals que van donar suport a Francisco Franco a l'ascendir al poder durant la Guerra Civil Espanyola. El 1940, a causa de la Segona Guerra Mundial, Dal es va trasllada als Estats Units d'Amrica amb Gala, pas on va romandre fins el 1948, una poca que s considerada com una de les ms fructferes de la seva vida i on va publicar la seva autobiografia The Secret Life of Salvador Dal.

Retorn a Catalunya.

L'any 1949 retorn a Catalunya amb el beneplcit del govern de Francisco Franco, que l'utilitz com a propaganda poltica, cosa que fou molt criticada per nombrosos intellectuals i progressistes. El 1959 Andr Breton va homenatjar els 40 anys del naixement del surrealisme mitjanant la celebraci de l'expossici Homage to Surrealism, amb obres de Dal, Joan Mir, Enrique Tbara i Eugenio Granell.

A partir de la dcada del 1960 Dal no noms utilitz com a mitj d'expressi la pintura sin que tamb empr la holografia, sent considerat per Andy Warhol una font d'inspiraci pel Pop art. El 1960 inici el seus treballs per realitzar una seu permanent per la seva obra, la realitzaci del Teatre-Museu Dal de Figueres, museu que fou inaugurat l'any 1974.

Interessat aix mateix en la decoraci i la imatge, l'any 1969 realitz el logotip per a l'empresa Chupa Chups aix com la decoraci del Teatro Real de Madrid durant la retransmissi televisiva del Festival d'Eurovisi d'aquell any.

L'any 1981 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1982 el rei Joan Carles I d'Espanya el nomen marqus de Pbol. 

La mort de Gala el 10 de juny de 1982 provoc el decament de Dal, que a partir d'aquell moment es ressent constantment de la seva salut, retirant-se a viure des de la casa de Portlligat de Cadaqus al castell de Pbol, una fortificaci que el mateix Dal havia regalat a Gala. Un incendi a la seva habitaci l'any 1984 va fer que es trasllads a unes habitacions de Torre Galatea, edifici annex al Teatre-Museu, on va romandre prcticament recls fins a la seva mort el 23 de gener de 1989, La seva darrera aparici pblica va ser en el concert en que es va estrenar l'obra Msica per Galalina de Jordi Codina. La major part de la seva obra va ser cedida per ell mateix al govern d'Espanya.

Obra pictrica.
La seva pintura es caracteritza per la meticulositat en el dibuix, una minuciositat gaireb fotogrfica en el tractament dels detalls, la utilitzaci de colors brillants i lluminosos i la representaci d'objectes quotidians i imatges, en formes compositives insospitades i sorprenents.

La seva obra s coneguda arreu del mn i se'n poden contemplar moltes al Teatre-Museu Gala Salvador Dal de Figueres.

Alguns ttols dels seus quadres sn: 
Noia en la finestra (1925) ;
El gran masturbador (1929) ;
L'home invisible (1929) ;
Els plaers illuminats (1929) ;
La persistncia de la memria (1931) ;
Construcci tova amb mongetes bullides (1936) ;
Atletes csmics (1943) ;
Somni causat pel vol d'una vespa al voltant d'una magrana moments abans de despertar (1944) ;
La meva esposa nua (1945);
La panera de pa (1945) ;
Les temptacions de Sant Antoni (1946) ;
La Madonna de Port Lligat (1950) ;
El Crist de Sant Joan de la Creu (1951) ;
Galatea de les esferes (1952) ;
Crucifixi (1954) ;
Descobriment d'Amrica (1955) ;
L'ltim Sopar (1955) ;
Dal pintant a Galla per darrere (1973) ;

Dal, el disseny i la moda. 
Dal, al llarg de la seva vida i obra, va mantenir una extensa i intensa relaci amb el mn polimrfic de la moda. En el seu permanent desig de materialitzar la illimitada capacitat inventiva que el singularitzava va explorar els ms heterogenis registres creatius entorn de tot el relacionat amb la moda, deixant en cadascun d'ells el seu peculiar estil i marca de fbrica. Entre els invents dalinians en l'mbit del que podrem denominar com "la moda virtual" --ja que els seus dissenys en forma d'escrits i dibuixos, no s'han realitzat-- cal esmentar: 

 Els vestits, amb falsos intercalats i farciments anatmics ficticis, destinats a excitar la imaginaci ertica, ja que com el propi Dal apuntava a la revista Vogue: "Totes les dones amb falsos pits a l'esquena --inserits en el lloc exacte que ocupen els omplats-- gaudirien d'un aspecte alat". ;
 El maquillatge per a eliminar les ombres sota els ulls en les galtes enfonsades. ;
 Les ulleres amb lents calidoscpiques, particularment recomanables per a la conducci automobilstica quan es fa avorrida. ;
 Les ungles postsisses fetes de diminuts miralls en els quals poder contemplar-se, especialment adequades per a acompanyar els vestits de nit. ;
 Les sabates musicals de primavera per a amenitzar els passejos. ;
 

Per Dal no es va limitar a imaginar possibles dissenys de moda "virtuals", sin que va collaborar en dissenys "reals" com: 

 Els vestits que Edward James li va encarregar per a la seva amiga l'actriu Ruth Ford i l'execuci de la qual va realitzar, Elsa Schiaparelli, la dissenyadora italiana d'alta costura establerta a Pars, amb qui va collaborar al llarg de la dcada del 1980, tant en el disseny de teixits com en motius d'adorn dels seus vestits i barrets, entre els quals destaca el clebre "barret-sabata", que ja forma part de l'imaginari surrealista. ;
 Els figurins per a les representacions escniques, des dels primers dibuixos per als vestits de Mariana Pineda fins als seus dissenys per als mltiples ballets i obres de teatre, que va participar, entre els quals cal destacar els figurins que va realitzar la seva gran amiga Coco Chanel pe "Bacchanale" el primer ballet "paranoico-kintic". ;
 Els vestits de bany femenins que comprimeixen totalment els pits, per a camuflar el seu bust i aix donar-los un aspecte angelical. ;
 L'esmquing afrodisac recobert de gots de licor plens de pippermint frap. ;
 Les corbates que Georges McCurrach li va encarregar dissenyar amb els emblemtics motius iconogrfics dalinians: llavis enganxats a un telfon-llagosta, formigues sobre rellotges tous... ;
 El disseny capillar dels seus metamrfics bigotis-antena. ;
 Els flascons de perfums, des del "Rock and Roll" que va dissenyar per Mafalda Davis --una "eau de toilette" per a homes que es venia ms car que els perfums de Christian Dior--, fins al seu ltim perfum el flasc del qual s'inspira en "L'Aparici de l'Afrodita del Cnido en un paisatge", passant pel "Shocking", el perfum rosa de Schiaparelli, per a qui va dissenyar la seva publicitat. ;
 Les fantstiques joies que Gala, gran admiradora del mtic joier Faberg, li va convidar a dissenyar a partir de la seva prpia iconografia. ;
 La publicitat per a signatures nord-americanes de moda --com la famosa campanya d'anuncis per a les mitges Bryans --que va publicar Vogue. ;
 Les disfresses per als balls de mscares, des del polmic abillament de Gala en "el ball onric" organitzat en el seu honor per Caresse Crosby al Coq Rouge de Nova York, fins als llargussims vestits venecians per al ball de carnaval al Palazzo Beistegui, que va realitzar Christian Dior a partir d'un disseny dalini. ;

En el marc de la seva novella Hidden faces va concebre una casa de modes per a cotxes de lnies aerodinmiques: vestits molt formals de tarda amb colls baixos, enormes, vestits de nit elegantssims amb enormes escots que facin ressaltar els seus radiadors, i llargues cues de set per a les vetllades de Gala.

Referncies.


12. PLANELLAS-WITZSCH, Mark, Dal Silenciat, Barcelona: DUX, 2005, 320 pp.

Enllaos externs.


  Pgina dedicada a Salvador Dal, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Fundaci Gala-Salvador Dal;
  Museu Salvador Dal a St. Petesburg (Florida);
 Dal per Josep Pla (observacions de les Notes disperses);
  Salvador Dal i Fages de Climent ;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="793" title="Dip" nonfiltered="510" processed="504" dbindex="510">


El dip s un sser mitolgic. s una mena de gos malvat i pelut, un emissari del dimoni que, com tants d'altres, s coix d'una cama. Viu de xuclar la sang de la gent per a ell mateix. A l'escut de Pratdip (Baix Camp), s'hi pot veure una imatge d'aquest gos. Precisament en aquest poble s una llegenda molt viva. 

La llegenda s molt antiga. Al retaule de Santa Marina de Pratdip, del 1602, ja surten imatges d'aquests gossos vampirs. Tamb apareixen en un altre retaule del 1730, retallats sobre un fons d'or. La llegenda diu que aquests gossos xuclaven la sang del bestiar, per noms sortien de nit, i entre les seves vctimes hi havia els borratxos noctmbuls que anaven a beure vi a les tavernes del poble. 

Es deia que es veien uns ulls diablics entre les ombres de la nit. Per en realitat mai ning va veure aquests gossos tan sinistres. Es creu que aquesta llegenda noms pretenia fer por als borratxos del poble i evitar aix que es dediquessin a beure ms del compte. 

Segons la tradici, el nom del poble ve precisament d'aquests gossos, que es diu que van desaparixer al segle XIX. A l'entrada de Pratdip hi ha un monument a aquest sser mitolgic, per tal com hi s representat t una imatge ben amable. 

A causa de la seva set de sang, el dip va servir per inspirar Joan Perucho que, a la seva novella Les histries naturals (1960), relata la histria d'Onofre de Dip, un vampir amb la capacitat de transformar-se en molts animals. La part central de l'obra transcorre a Pratdip a l'inici del segle XIX, en plena guerra carlina, i el dip en realitat era un ambaixador del rei En Jaume que 700 anys abans havia anat als Carpats en missi diplomtica i all havia estat atacat per una noble vampira.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="794" title="Donyet" nonfiltered="511" processed="505" dbindex="511">
En la mitologia catalana, el donyet es un tipus de follet, no tan petit com la majoria, que es dedica a anar a sobre de les crineres dels cavalls i conduir-los sols a les nits. Els encanta la velocitat.

Tradicionalment van vestits amb faixa, una armilla de pags o jupet i un mocador lligat al cap amb un esquellerinc (picarol) a l'extrem i es considera que viuen a les llars de la gent modesta.

A la Marina Baixa i el nord d'Alacant tenen "uns parents" dels donyets que s'anomenen "cerdets" els quals tamb els agrada molt muntar a cavall i espantar els genets.

Enllaos externs.
 Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que ressorgeix a cada revolt", Revista El Temps, nms.1.157-1.158-1.159 de l'agost del 2006.
 Portal de mitologia catalana;
Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Rac;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="795" title="Drac" nonfiltered="512" processed="506" dbindex="512">

El drac s un animal fabuls molt conegut arreu d'Europa i sia. En la mitologia catalana t uns trets especials.

s bsicament com un enorme serp amb dues potes o cap -rarament quatre- i a vegades amb un parell d'ales. El seu rostre, aix com altres parts del cos, sol estar ms relacionat amb tercers animals, com lleons o bous.

A tot arreu es diu que t un fort al de foc, capa de rostir qualsevol cosa. Els dracs catalans, a ms, sn capaos d'emetre un ftid al capa de podrir-ho tot amb la ferum que fa.

Normalment sn salvatges i despietats. Maten els ramats i els seus amos. Custodien grans tresors en solitari i estan dotats d'una gran saviesa. Els defensen durant temps llargussims a causa de la seva llarga vida i de la capacitat de mirar a travs de les parpelles, fins i tot quan dormen.

L'actuaci dels sants ha aconseguit, per, d'amansir-los sovint, fins a tal punt que es morien de llstima desprs que ho fes el sant que els havia benet.

Bestiari.



El drac s un element recorrent en els cercaviles i correfocs. La Llegenda de Sant Jordi i el Drac s emblemtica. A continuaci hi ha una llista de dracs del bestiari popular:

 Catalunya .
 Drac de Banyeres;
 Dracs de Barcelona;
 Drac de Ciutat Vella;
 Drac de Grcia;
 Drac volador de la Sagrera;
 Drac de Sarri;
 Drac de la Bisbal d'Empord;
 Drac de dracs de la Bisbal d'Empord;
 Drac de Capellades;
 Drac de Castellv;
 Drac de Granollers;
 Drac petit de Granollers;
 Drac d'Igualada;
 Drac de la Llacuna;
 Drac de Matar;
 Dragali de Matar;
 Drac de Moja;
 Drac L'Entxuscat de Molins de Rei;
 Drac de Montblanc;
 Drac Petit de Montblanc;
 Drac de Montbui;
 Drac de Montorns del Valls;
 Drac de la Mnia;
 Drac de Reus;
 Drac de Ribes;
 Drac de Sant Feliu de Llobregat;
 Drac de Sant Quint de Mediona;
 Drac de Sitges;
 Drac de Solsona;
 Drac de Terrassa;
 Drac infantil de Terrassa;
 Drac de Vacarisses;
 Drac de Valls;
 Drac petit de Valls;
 Drac de foc el cabrot del Vendrell;
 Drac de Vilafranca;
 Drac de Vilanova;
 Drac de Vilassar de Mar;

 Valncia .
 Dracs de Castell;

Enllaos externs.


Biblioteca virtual de la UIB;
Agrupaci del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="802" title="Dia" nonfiltered="513" processed="507" dbindex="513">
Un dia s el perode de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

Depenent de la referncia que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: El solar i el sideral.

 Dia solar o Dia solar mitj. .
s l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el perode de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridi de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons. 

El sol fictici: Com que el moviment de translaci de la Terra al voltant del Sol no s uniforme sin que segueix la Llei de les rees de Kepler, el dia solar no t la mateixa duraci i per tant no es pot emprar com a patr metrolgic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que s que gira uniformement.

Els dies de la setmana: En el calendari gregori, un dia solar s la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana t 7 noms diferents, consecutius i cclics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.

 Dia sideral. .
Tamb anomenat dia sideri . s el perode de temps que empra un astre a culminar dos vegades consecutives en el meridi de l'observador. 

El seu valor s de 23 h. 56m 4, 09s , que equival a 86 164.09 segons. Per a un observador local el dia sideri comena quan el punt ries travessa el seu meridi.

 Diferncia entre dia solar i sideri..
La diferncia entre ambds dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridi perqu en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translaci de la Terra al voltant del Sol.

 Dia (com anteposat a nit).
Tamb es coneix com a dia la part d'aquest que va des de l'eixida del Sol i el seu ocs.

La refracci per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matut. La dita difusi allarga el dia.

Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on: cos(H)=-tan(F)*tan(D)
on F s la latitud del lloc i D la declinaci solar. El ocs ocorre a un angle horari H. 

El dia dura 2H i la nit 24-2H. 

La duraci del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duraci del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis ms de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia ms llarg en el solstici d'estiu, on tamb ocorre la nit ms curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solstici d'hivern el dia ms curt i la nit ms llarga.

Aquest efecte s'accentua ms quan major s la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna poca de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut s major que F=90-2326'=6634'. Esta s precisament la definici de casquet polar.

Vegeu tamb .
Temps solar;
Equaci de temps;
Dies internacionals;

 Enllaos externs .
On s de dia ara mateix  Espectacular visi de la terra en temps real;



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="805" title="Danubi" nonfiltered="515" processed="508" dbindex="515">


El Danubi s un riu de l'Europa Central. Neix a la Selva Negra (Alemanya) i recorre 2.850 km abans d'arribar a les costes romaneses de la mar Negra. El Danubi s navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brila (Romania) i per a vaixells ms petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.600 km de la mar. Aproximadament 60 dels seus afluents sn navegables. Els principals afluents sn el Lech, l'Isar, l'Inn, el Morava, el Vh, el Rba, el Drava, el Tisza, el Sava, el Siret i el Prut. La conca del Danubi comprn uns 777.000 km, distributs entre els estats d'Alemanya, ustria, Eslovquia, Hongria, Srbia, Crocia, Bsnia i Hercegovina, Eslovnia, Bulgria, Romania, i Ucrana. Algunes de les ciutats ms importants que banya sn les segents: Ulm, Ratisbona i Passau a Alemanya; Linz i Viena a ustria; Bratislava a Eslovquia; Gyr i Budapest a Hongria; Belgrad a Srbia; i Galatzi i Brila a Romania.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="806" title="Diftong" nonfiltered="516" processed="509" dbindex="516">
Diftong s la uni de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa sllaba. Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, es parla d'un hiatus o hiat. En la majoria de llenges per tenir diftong una de les dues vocals ha de ser feble (i,u).

Els diftongs es poden classificar segons les vocals que el formen, de tal manera que hi ha diftongs creixents (quan passa de vocal feble a forta) o decreixents; tancats (el segon element t un punt d'articulaci ms tancat que el primer) o oberts i curts o llargs, quan en aquella llengua existeix quantitat voclica.

Les vocals que formen un diftong duren menys que quan apareixen separadament i es produeix un fenomen d'assimilaci pel qual s'altera el seu timbre o sonoritat original.

El diftong en catal.
En catal hi ha dos tipus de diftongs:
Creixents: formats per,
Primer element: una g/q + segon element: u sonora + tercer element: una vocal qualsevol: qua, qe, qi, quo, gua, ge, gi, guo;
Primer element: i/u en posici inicial de mot + vocal o enmig del mot entre vocals + segon element: vocal.
Decreixents: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou i uu.

Tamb formen diftong les vocals que actuen com a consonants (exemple: ca-uen; no-ia)

Per trencar un diftong en catal s'usa un accent quan les normes generals de les agudes, planes i esdrixoles ho permeten i una diresi quan no s aix (exemple: pa-s; pa--sos).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="809" title="Charles Robert Darwin" nonfiltered="517" processed="510" dbindex="517">



Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de 1882) va ser un naturalista angls,  que va explicar que totes les espcies han evolucionat al llarg del temps a partir d'ancestres comuns mitjanant la selecci natural. L'evoluci s fet i teoria al mateix temps i aix va fer que fos acceptat rpidament per la comunitat cientfica, mentre que la teoria de la selecci natural va arribar a ser mpliament vista amb la principal explicaci del procs de l'evoluci a la dcada del 1930, i ara constitueix la base de la sntesi evolutiva moderna. En forma modificada, el descobriment cientfic de Darwin segueix sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicaci lgica de la diversitat de la vida.

Darwin va desenvolupar el seu inters en la histria natural mentre estudiava medicina a la Universitat d'Edimburg, i posteriorment teologia a Cambrige. Durant els seus cinc anys de travessia en el HMS Beagle es va establir com un eminent geleg les observacions i teories del qual donaven suport a les idees uniformistes de Charles Lyell, i la publicaci del seu diari del viatge el van fer fams com a autor popular. Desconcertat per la distribuci geogrfica de la fauna silvestre i pels fssils recollits en el viatge, Darwin va investigar la transmutaci de les espcies i va concebre la seva teoria de la selecci natural el 1838. Tot i que va discutir les seves idees amb diversos naturistes que necessitaven temps per la investigaci i la seva elaboraci geolgica la qual li donaven prioritat. Darwin escrivia la seva teoria el 1858 quan Alfred Russel li n'envi una de similar, i ambdues foren presentades a la Societat Linneana en documents separats.

Amb la publicaci de l'origen de les espcies el 24 de novembre de 1859, Darwin va poder establir la seva teoria dins del mn cientfic. Es va examinar de l'evoluci humana i la selecci sexual en el The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex (El descens de l'home, i la selecci en relaci al sexe) seguit del The Expression of the Emotions in Man and Animals (L'expressi de les emocions en els homes i els animals). La seva investigaci sobre les plantes va ser publicada en una srie de llibres i en l'ltim, examinava els cucs de terra i els seus efectes en el sl.

Darwin va tenir un gran reconeixement quan va morir i va ser una de les 5 niques persones del segle XIX que no eren de la famlia real i van ser enterrades a l'Abadia de Westminster, al costat de John Herschel i d'Isaac Newton.

 Biografia .
 Primers passos .


Charles Darwin va nixer a Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra el 12 de febrer de 1809 a casa seva, the Mount. Va ser el cinqu de sis fills, era de famlia rica, el seu pare (doctor i financer) era Robert Darwin i la seva mare Susannah Darwin (Susannah Wedgwood de soltera). Era nt d'Erasmus Darwin per part de pare i Josiah Wedgwood per part de mare. Ambdues famlies eres unitaristes, tot i que els Wedwood estaven adoptant l'anglicanisme. Robert Darwin, qui era de lliurepensament en silenci, va fer una protesta pel bateig de Charles Darwin en una esglsia anglicana. No obstant aix, Charles i els seus germans van assistir a la capella unitria amb la seva mare, i el 1817, Charles es va sumar a la jornada escolar, dirigit pel seu predicador. El juny d'aquell any, quan Charles tenia vuit anys la seva mare va morir. A partir del setembre de 1818, es va unir amb el seu germ gran a l'Erasmus que va entrar a l'internat de Shrewsbury.

Darwin va passar l'estiu de 1825 com a estudiant de medicina, ajudant el seu pare a tractar els pobres de Shropshire. A la tardor, va anar a l'erasmus de la Universitat d'Edimburg per estudiar medicina, per es va revelar per la brutalitat de la cirurgia i els descuits en els seus estudis en medicina. Va aprendre la taxidrmia de John Edmonstone, un esclau negre alliberat de la selva tropical de l'Amrica del Sud. Aquesta experincia li va donar proves que "els negres i els europeus" estan estretament relacionats tot i les diferncies superficials entre ells.

En el seu segon any, Darwin va entrar a la Societat Plinion, un grup entusiasta d'estudiants de la histria natural., i va ajudar Robert Edmond Grant en les investigacions de l'anatomia i el cicle de la vida dels animals marins al Fiord de Forth. El mar de 1827 Darwin va fer una presentaci a la Plinian del seu propi descobriment que les espores negres que sovint es troben als dipsits d'ostres sn ous de sangoneres. En una exposici de Jean-Baptiste Lamarck de l'evoluci per carcters adquirits i de les idees de l'evoluci del seu avi que havia llegit recentment. En aquella exposici va trobar proves de l'homologia i de la radical teoria que tots els animals tenen rgans similars que noms es diferencien en la complexitat, la qual cosa demostra una ascendncia comuna. 

Darwin tamb es va sumar als cursos de Robert Jameson sobre la histria de la natura, l'aprenent de geologia incloent el debat entre neptunisme i plutonisme, rebent formaci en la classificaci de les plantes, i ajudant al treball a l'amplia collecci del Museu de la Universitat, un dels majors museus d'Europa del moment.

El 1827, el seu pare, infeli de la falta de progressos del seu fill petit, intelligentment el va matricular en arts en el curs de Christ's College, Cambridge, per convertir-lo en un clergue i aix obtenir una bona renda com a predicador anglic. Tot i aix, Darwin preferia muntar i disparar a l'estudi. Juntament amb el seu cos William Darwin Fox, passava molt de temps a la caa de colepters, una caa que estava molt de moda en aquell temps. Fox el representava John Stevens Henslow, professor de botnica, per l'assessorament d'expert sobre els escarbats. A Darwin se li va sumar Henslow del curs d'histria natural i li va fer conixer els don com "els homes que caminen amb Henslow". Quan els exmens s'apropaven, Darwin se centrava en els seus estudis i rebia instruccions privades de Henslow. Li agradaven especialment els escrits de William Paley, incloent el seu argument del disseny div en la naturalesa, que va posar de manifest l'adaptaci derivada de les lleis divines. A finals de gener de 1831, Darwin va dedicar-se aix a la teologia, i desps dels clssics, les matemtiques i la fsica, va entrar com el des entre una llista de 178.

Darwin va viure a la residncia de Cambridge fins el ms de juny, desprs de l'experincia que va tenir amb Henslow i els seus assessoraments, va comprendre que hi havia pressa per tenir l'Orde Sacerdotal. Inspirat per Alexander von Humboldt, tenia previst visitar Tenerife amb alguns companys desprs de la graduaci per estudiar la histria natural en els trpics. Per preparar-se, Darwin es va sumar al curs de geologia d'Adam Sedgwick, i a l'estiu, va anar amb ell per ajudar-lo en la cartografia dels estrats de Galles. Desprs d'uns dies amb uns estudiants de Barmouth, va tornar a casa on va trobar una carta de recomendaci de Henslow per tenir una plaa amuradara a gentleman's companion a Robert FitzRoy, capit del HMS Beagle, que feia un viatge d'expedici per tenir cartificar les costes d'Amrica del sud. El seu pare es va oposar al projecte de viatge de dos anys, com a relaci amb una prdua de temps, per va ser persuadit pel seu cunyat, Josiah Wedwood, d'acord a la participaci del seu fill.

 El viatge en el Beagle .

El viatge amb el Beagle va durar fins a cinc anys, dues terceres parts del temps Darwin se'ls va passar en terra. Observava amb determinaci una rica varietat de caracterstiques geolgiques, fssils i organismes vius, i metdicament recollits en una enorme quantitat d'espcies, moltes d'elles noves per a la cincia. A intervals durant el viatge va enviar mostres a Cambridge, junt amb cartes sobre les seves conclusions i aquests van establir la seva reputaci amb a naturalista. Les seves extenses notes detallades mostraven un do per la teoritzaci i va servir de base per la seva obra posterior. La revista que originalment va escriure per a la seva famlia, publicada en el viatge del Beagle era un resum de les seves conclusions i proporcionava social i poltica idees antropolgiques.

Si b a brod de la nau, Darwin va patir un mal de mareig l'octubre de 1833, el juny de 1834 va agafar una forta febre a Argentina i mentre tornava de la serralada del Andes va caure malalt i es estar un mes al llit.

Abans d'establir-se, FitzRoy va donar a Darwin el primer volum de Charles Lyell Principis de la geologia, el qual explica la formaci de la terra com a resultat de processos graduals ms grans al llarg del temps. En se seves primeres parades en terra ferma a St Jago, Darwin va trobar-se amb una banda blanca d'un penya-segat de pedres volcniques que consistia en fragments de corall i petxines. Aix segons Lyell, correspon al concepte de terra lleugerament aixecada o caiguda, Darwin donant una nova visi de la histria geolgica de la illa el va inspirava a escriure un llibre sobre geologia. He went on to make many more discoveries, some of them particularly dramatic. Posteriorment va veure reforades les seves conclusions en veure planes de pedres i petxines marines a la Patagnia i desprs d'experimentar un terratrmol a Xile on va poder veure com moltes closses havien sigut moguen platja en dins. D'alt de la serralada del Andes va veure diversos fssils d'arbres que havien crescut en una platja de sorra, amb petxines marines al seu voltant. Va teoritzat que els atols de corall es formaven per enfonsament de muntanyes volcniques, i es va confirmar quan el Beagle ho va trobar a les Illes Cocos.

Durant el primer any a Amrica del Sud, Darwin va fer un important descobriment de fssils de grans mamfers extints en els estrats moderns marins, indicant els ltims extints i que no ha hagut canvies en el clima o signes de la catstrofe. Entre ells figuraven els megateris i fragments d'armadures que semblaven gegants versions de l'armadura dels armadillos, aix com espcies desconegudes que van despertat gran inters quan van ser enviades a Anglaterra. Desprs de la travessia Richard Owen, va demostrar que la majoria estaven estretament relacionats amb les criatures que van viure exclusivament trobats a les Amriques.


El segon volum dels llibres de Lyell, el qual es manifesta en contra l'evoluci i explica la distribuci de les espcies de "centenars de creacions", va ser destimat per Darwin, qui es va quedar perplex sobre tot el que va veure i el qual les seves idees van anar molt ms enll. A Argentina, va trobar dos tipus de nandus que vivien separats, per la superposici de territoris. En les illes Galpagos va anant caant aus i va assenyalar que els miminis eren diferents depenent de la illa on visquessin. Va sentir segons els espanyols autctons els quals deien que sabien dir de quina illa era les tortugues noms veure-les. A Austrlia, Darwin va veure que els marsupials potoroids i els ornitorincs tenien una semblana tant inusual que semblava qui hi haguessin dos creadors.

A Ciutat del Cap FitzRoy es va reunir amb John Herschel, qui recentment havia escrit sobre Lyell en  "el misteri de misteris", l'origen de les espcies. A l'organitzaci de les seves notes sobre el viatge de retorn, Darwin va escriure que si la seva creixent sospita sobre els mimis, les tortugues i la guineus de la illa Falkland sn correctes, "aquest fets soscaven l'estabilitat de les espcies" i desprs va afegir amb cautela "que" abans de "soscavar". Ms tard va escriure que aquest fets "que em semblava tirar algun raig de llum sobre l'origen de els espcies".

Tres natius que havien adoptat des de la Terra del foc en el viatge anterior del Beagle de volta a casa van ser portats convertits per uns missioners. Es van "civilitzar" a Anglaterra durant els dos anys anterior, no obstant, els seus familiar van acusar a Darwin de miserable, salvatge degradat. Un any ms, la missi va ser abandonada i noms Jemmy Button va dir que preferia tornar a la Terra del foc que quedar-se a viure a Anglaterra. Donada aquesta experincia, Darwin va pensar que els ssers humans no eren tant diferents als animals i va veure com les diferncies culturals en relaci amb els avanos cap a la civilitzaci donaven lloc a un ser racional. Darwin odiava l'esclavitud i va veure com a i tristament va veure com a Amrica del Sud patia els efectes de la colonitzaci europea igual que els aborigens a Austrlia  i els maoris de Nova Zelanda.

Al final de la travessia el capit FitzRoy va comenar a escriure la narrativa oficial del Beagle, i desprs de la lectura del diari Darwin va proposar la incorporaci en la compte. Darwin estava d'acord en tornar i escriure el seu diari sobre la historia natural.

 Inici de la teoria de l'evoluci .

Henslow l'exprofessor de Darwin el qual tenia certa reputaci entre els naturalistes, tenia accs a les espcies fssils i un fullet de Darwin sobre les cartes geolgiques. Quan el Beagle va tornar el 2 d'octubre de 1836, Darwin va ser una celebritat entre els cercles cientfics. Desprs de visitar la seva casa a Shrewsbury i la seva famlia, es va presura per anar a Cambrige per veure a Henslow, qui li aconsellava sobre la busqueda naturalista per descriure i catalogar les colleccions, i sobre les espcies botniques. El pare de Darwin tenia organitzades certes inversions, les quals permetien el seu fill ser un cientfic autofinanciat, grcies aix Darwin va anar a Londres a les institucions fted i va poder buscar experts perqu descrivissin les seves colleccions. Hi havia una gran acumulaci en la zoologia del seu treball, s possible que hi haguessin espcies que es quedessin en els magatzem sense estudiar-les.

Un ansis Charles Lyell es va reunir per primera vegada amb Darwin un 29 d'octubre i rpidament el va presentant a Richard Owen qui li va facilitat les installacions del Royal College of Surgeons of England perqu  treballs amb els ossos fssils que va recollir. Owen es va quedar sorprs amb els resultats on va veure un esquelet casi complet d'un animal extint, el Scelidotherium desconegut per llavors, un hipoptam amb una mida cranial similar a un rosegador com el capibara i amb una armadura de grans fragments similar al dels Glyptodons, com Darwin havia suposat inicialment. Aquestes espcies extingides estaven estretament relacionades amb les espcies que vivien a Amrica del Sud.
	
A mitjans de desembre, Darwin es va traslladar a Cambridge per organitzar el treball de les seves colleccions i la reescrici del seu diari. All va escriure el seu primer treball cientfic, on demostrava que la superfcie de Sud d'Amrica creixia poc a poc i ho va fer amb la supervisi de Lyell a la Geological Society of London el 4 de juny de 1837. El mateix dia, va presentar el seva catalogaci d'espcies de mamfers i d'aus a la Zoological Society. L'ornitleg John Gould aviat va revelar que les aus de les Galpagos que Darwin havia pensat que eren una barreixa de merles negres i fringllids, sn de fet dotze espcies separades de pinsans. El 17 de febrer de 1837, Darwin va ser elegit pel Consell de la Geographical Society, i en la seva direcci presidencial, Lyell presentar a Owen les conclusions de Darwin sobre els fssils, destacant la continutat geogrfica de les espcies com el suport a la seva uniformitat de les idees.


El 6 de mar de 1837, Darwin es va traslladar a Londres per acabar el seu treball, i es va reunir amb Charles Babbage, qui es pensava que Du predeterminava la vida a travs de la llei natural, a ms de les creacions miraculoses de l'Ad hoc. Darwin vivia a prop del seu germ, qui formava part del Cercle Whig i la seva amiga escriptora Harriet Martineau que va promoure les idees de Thomas Malthus al Whig "Pobre Reforma de la legislaci" per dissuadir els pobres ms enll de la cria dels subministraments d'aliments disponibles. La incgnita de John Herschel sobre l'origen de les espcies, va ser mpliament debatia. Fins i tot metges es van sumar a Robert Grant a la subvenci de la transmutaci de les espcies, per Darwin i els seus amics cientfics van acusar amb radicalisme aquestes idees amb base divina de l'ordre social i ja sota l'amenaa de recessi i disturbis.

Gould va posar en manifest que els diferents Mimus thenca de les diferents illes de les Galpagos eren espcies diferents i no varietats d'una mateixa, i que els troglodtids sn d'una espcie diferents als fringllids. El zooleg Thomas Bell va demostrar que la tortuga gegant de les Galpagos s nativa d'aquelles illes. A mitjans de mar, Darwin estava convenut que les criatura que arribaven a les illes canviaven d'alguna manera per formar noves espcies en les diferents illes, i va investigar la transmutaci anotant totes les seves especulacions al seu quadern vermell que va comenar en el Beagle. A mitjans de juliol, va fer el seu primer esbs sobre un arbre evolutiu on a la part superior va escriure un "Crec que".

 L'excs de treball, malaltia i el matrimoni .

Amb el llanament d'aquest estudi sobre la transmutaci, Darwin es va involucrar intensament a la feina. Si b encara escrivia en el seu diari, que entenia sobre l'edici i publicaci dels informes dels expert sobre les seves colleccions i amb l'ajuda de Henslow va obtenir una subvenci del de 1000  per patrocinar el seu ltim volum de Zoology of the Voyage of H.M.S. Beagle. Va estar d'acord amb les dates poc realistes per aquest i per un llibre sobre geologia d'Amrica del Sud amb el suports de les idees de Lyell. Darwin va acabar d'escriure el seu diari el 20 de juny de 1837 aix com la reina Victria va pujar el tron, tot i que posteriorment va fer algunes correccions.

Darwin tenia molt alta la pressi i el 20 de setembre de 1837 li van diagnosticar palpitacions al cor. El metge li va aconsellar un mes de recuperaci, aix que es va anara Shrewbury a visitat la seva famlia al Wedgwood Maer Hall. La seva cosina Emma Wedwood nou mesos ms tard va ser la infermera del seu oncle. El seu oncle Josiah li va assenyalar una rea de terreny on les cendres havien desaparegut en virtut del llim i va suggerit que podia haver estat per la tasca dels cucs de terra. Aix va inspirar una conversa que que va donar Darwin a la societat geolgica el 1 de novembre, la primera demostraci de la funci dels cucs de terra en la formaci del terra.

William Whewell emps per Darwin va assumir les funcions del secretari de la Geological Society. Desprs de la primera dismunic d'aquest treball extra, va acceptar el crrec el mar de 1838. Malgrat la gran quantitat d'escrits i l'edici dels informes del Beagle, va ser notable el progrs en el coneixement de la transmutaci. Darwin va tenir totes les oportunitats a les preguntes d'experts naturalistes, i inconvencionalment, les persones amb experincia de tenir coloms missatges. Amb el pas del temps, les seves investigacions es van basar en la informaci dels seus parents, i dels nens, del majordom de la famlia, vens, coloms i exsimpatitzants. Van incloure la humanitat en les seves especulacions des del principi, i en veure un mono del zoo el 28 de mar de 1838 va prendre com a nota dels seu fill com a comportament.

La tensi va anar en augment, i el juny es va establir pel dia final amb problemes d'estmac, mal de cap i smptomes del cor. Per la resta de la seva vida, va ser incapacitat en varies ocasions amb episodis de dolors de l'estmac, vmits, palpitacions, temblors i altres smptomes, en especial durant els moment d'estrs, com quan assistia a les reunions o feia front a les controvrsies sobre la seva teoria. A causa de les malalties que patia Darwin era desconegut va passar a ser un desconegut i els intents de tractar-lo van tenir poc xit. Recents diagnstics que se li han fet apunten que podria haver petit la malaltia de Chagas, coneguda tamb com "el mal dels pobres", una malaltia mpliament distribuda per Amrica del Sud que es transmet mitjanant les femtes infectades d'insectes dels gneres Rhodnius i Triatoma, tot i aix no hi ha resultats concloents.  

El 23 de juny, va agafar un descans i va marxar a Esccia amb la intenci de continuar les seves investigacions geolgiques. Va visitar a Glen Roy amb un meravells temps que li va permetre observar les "marques" paralleles trobades als penya-segats a tres altures diferents. Ms tard va publicar al respecte la seva teoria que eren extractes marins elevats pels moviments terrestres, tot i que posteriorment es va corregir i les va definir com les lnies costeres d'un llag prehistric.

Ja recuperat, va tornar a Shrewbury el juliol. Habituat a anotar diriament comentaris sobre la cria animal, va fer unes notes destinades al seu futur i la seva carrera en dos fulls, els quals estan encapalats per les categories casar-se i no casar-se. Entre els avantatges incloa "la constant companyia d'amics grans... millor que un gos, al cap i a la fi"; mentre que a les contres, considerava "tenir menys diners per llibres" i "el terrible malgastament del temps". Com que la valoraci d'alguna manera resultava favorable, desprs de parlar-ho amb el seu pare va anar a visitar a la seva cosina Emma el 29 de juliol. No obstant, tot i els consells del seu pare, Darwin no va plantejar la seva oferta del matrimoni, sin que va parlar amb ella sobre les seva teories sobre la transmutaci.

Continuant amb les seves investigacions a Londres, les lectures de Darwin va augmentar amb una sisena edici de la famosa obra de Thomas Malthus, titulada An Essay on the Principle of Population (Assaig sobre el principi de la poblaci.)
"L'octubre de 1838, aix s, quinze mesos desprs d'haver comenat el meu estudi sistemtic, vaig tenir la fortuna de llegir com a plaer l'assaig de Malthus sobre la poblaci, i sent capa d'apreciar la lluita per la supervivncia que qualsevol percep desprs una prolongada observaci dels animals i les plantes, em va impactar que sota aquesta ptica les variacions favorables tendeixen a la conservaci, mentre que les desfavorables s'entretinguessin. El resultat d'aquest procs podia ser la formaci de noves espcies. Aqu, per fi, havia trobat una teoria af del meu treball..." 



Malthus sostenia que a menys que es controls la creixent poblaci humana, aquesta es multiplicava en progressi geomtrica, i que aviat rebasaria el lmit de recursos disponibles en el planeta (el que s conegut com a catstrofe maltusiana. Darwin va observar que aquest procs era tamb aplicable a la "guerra de les espcies" de plantes que A.P. de Candolle havia definit, i que justificava com en un ambient natural un limitat nmero de varietats prevaldrien sobre les dems. Com a cada espcie, sempre es multiplicava en funci dels recursos disponibles, les variacions "favorables" tendien a fer els organismes ms aptes per sobreviure i transmetre aix la seva prpia ventatge gentica, mentre que les espcies amb variacions desfavorables es perdien invariablement. Aix resultava en la constant formaci de noves espcies. El 28 de setembre de 1838 va anotar aquest procs, que ell va descriure com una espcie de cunya que obligava a les espcies a agrupar-se en "reductors", en els que altres espcies ms dbils no poden prosperar. En els mesos segents va comprovar els sistemes de cria en cada granja amb el model natural malthusi, observant com la selecci de varietats sorgides per atzar afavorien que "tota l'estructura tends a perfeccionar-se". Va trobar aquest pensament "la part ms bella de la meva teoria".

L'11 de novembre, va tornar a Maer, i es va declarar a Emma, repetint-li de nou les seves idees. Ella va acceptar, i en conseqent correspondncia amorosa ella li va parlar en termes elogiosos de la seva apertura per compartir les seves diferncies, expressant-lo tamb les seves fermes creences unitaristes i els seus sincer dubtes que la fe pogus separar-los en la vida ultraterrenal. Quan ell estava a Londres buscant una casa li van tornar a apareixes brots de la seva malaltia; saben aix Emma li va insistir a que torns i descanses amb els segents termes:
"No estiguis malalt, el meu estimat Charles, fins que pugui estar amb tu per cuidar-te." Entretant, ell havia trobat el que humorsticament es diu el "corteig Macau" -degut a la seva decoraci cridanera- en el carrer Gower de Londres. Un mes desprs (24 de gener) Darwin va ser anomenat cavaller de la Royal Society. El 29 d'aquell mateix mes, Charles Darwin i Emma Wedgwood van contraure matrimoni a Maer, en una cerimnia anglicana arreglada a satisfacci dels unitaris, desprs del qual van agafar el primer tren a Londres cap a la seva nova casa.

 La selecci natural i l'origen de les espcies .


 El procs de preparaci .
Darwin ja tenia el marc cientfic de la seva teoria de la selecci natural sobre el qual treballar com a "passatemps principal" la seva investigaci incloa emparellament animal i nombrosos experiments amb plantes, mitjanant els quals va torbar indicis que les espcies no eren realitzades immutables que li van permetre profunditzar les implicacions de la seva teoria. Durant ms d'una dcada aquesta feina va ser la seva principal ocupaci.

Quan les crniques de Fitzroy es va publicar el maig de 1830, els diaris de Darwin eren ja un xit tal que el mateix Fitzroy va pagar la publicaci del tercer volum.

A principis de 1842, Darwin va escriure una carta a Lyell exposant-li les seves idees, qui va observar que el seu camarada "es negava a veure el principi de cada cultiu d'espcie". Desprs de tres anys de treballs, Darwin va publicar el maig els seus estudis sobre els esculls de corall, i va comenar l'esborrany de la seva teoria. Per escapar a les precisions de la capital, el matrimoni es va mudar a la Down House rural el setembre. 

L'11 de gener de 1844 Darwin va comentar les seves especulacions amb el botnic Joseph Dalton Hooker, admetent amb humor que era "com confessar-se culpable d'assassinat". Hooker li va replicar que en la seva opini hi havia "series de produccions en diferents punts, aix com un canvi gradual en les espcies", aix com el seu inters en "sentir la seva explicaci sobre com es poden produir aquests canvis, donat que pel moment les opinions al respecte no em satisfan".


Cap el mes de juliol, Darwin va expedir els seus esbossos en un assaig de 230 pgines, destinades a completar-se amb les altres investigacions en el cas de la mort prematura. El novembre la opini pblica va reaccionar amb polmica sobre la publicaci annima "Vestigis de la histria natural de la creaci", una obra ben redactada que va cridar l'atenci sobre el tema de la transmutaci. Darwin es culpava pel seu amateurisme en geologia i zoologia, per va revisar cuidadosament els seus propis arguments. 

El 1846 Darwin ja havia completat el seu tercer llibre sobre geologia. Va recuperar la seva fascinaci pels invertebrats marins, que havien despertat en els seus anys d'estudiant quan diseccionava i catalogava amb Robert Edmond Grant els percebes recollits durant el seu viatge, observant amb plaer les seves complexes estructures i plantejant analogies com estructures similars. El 1847, Hooker va rebre l'assaig i va enviar algunes notes crtiques a Darwin, que el va ajudar a veure la seva obra amb distanciament cientfic i qestionar-se la seva oposici al creacionisme.

Preocupat per la seva malaltia crnica, Darwin va anar el 1849 al balneari del doctor James Manby Gully, i va descobrir amb sorpresa les virtuts de la hidroterpia. El 1851 la seva filla Anne va emmalalt, avivant els temors de Darwin sobre que el seu mal pogus ser hereditari, i desprs d'una serie de crisis va morir.

Al llarg de vuit anys de feina sobre cirrpedes, la teoria de Darwin l'havia ajudat a trobar homologies que indicaven que mnimes alteracions permetien als organismes complir noves funcions en noves condicions, i que el descobriment de minsculs parsits mascles en organismes hermafrodites li va suggerir una progressi intermdia del desenvolupament de ssers sexuats. El 1853 aquesta feina li va valdre la Medalla Reial concebuda per la Royal Society, portant-lo aix la celebritat com a bileg. Va continuar la seva feina sobre la teoria de les espcies el 1854 i per novembre ja havia anotat que les diferencies en el carcter dels descendents podia obeir a la seva adaptaci a "diversos entorns en l'economia natural".

 Publicaci .


Com ja s'indica a la lectura del llibre Assaig sobre el principi de la poblaci, Darwin va permetre completar la seva teoria. Segons Malthus, el constant augment de la poblaci mundial que s'estava donant provocaria l'esgotament dels recursos naturals i una lluita per la supervivncia, que acabaria amb el triomf del ms fort.

Per Darwin, ja no hi havia dubte. Immediatament va desenvolupar la seva teoria: La selecci natural, en biologia, s un procs pel qual els efectes ambientals (falta de recursos, canvis geolgics, arribada de noves espcies...) condueixen a un grau variable amb xit reproductiu entre els individus d'una poblaci d'organismes amb caracterstiques, o diferents i heretables.

Aquesta era la causa de la variaci de les espcies en funci dels climes i els recursos de cada lloc. Darwin argumenta que tots els ssers vius tenen una ascendncia comuna i les diferents varietat i espcies que s'observen en la naturalesa sn el resultat de l'acci de la selecci natural en el temps. L'explicaci proposada per Darwin de l'origen de les espcies i del mecanismes de la selecci natural, a la llum dels coneixements cientfics de l'poca, constitueix un gran pas en la coherncia del coneixement del mn viu i del de les idees evolucionistes presents anteriorment. Integra harmoniosament els avanos contemporanis en paleontologia i geologia, i senta les bases que tanquen el debat front a les tesis alternatives de tipus fixisme/creacionista, amb el catastrofisme de George Cuvier.

Darwin va dedicar els segents anys al desenvolupament de la seva teoria evolucionista. Ho hags pogut publicar abans per els dubtes i la por a la polmica i la seva mala salud van retrasar la publicaci, tot i el recolzament constant que va rebre de Huxley, Lyell, Hooker i la seva esposa Emma Wedgoow, amb la qual va contraure matrimoni el 1839.

El 1858 va rebre una carta del seu compatriota Alfred Russel Wallace. En ella l'enviaven en un manuscrit per ser revisat. En aquesta feina es presentava una teoria sobre l'evoluci per selecci natural, que havia desenvolupat d'una manera independent a Darwin. Per evitar que se l'acusessin de robar-li la teoria a Wallace, els amics de Darwin li van recomanar que presents un article coautorat a la Societat Linneana titulada Sobre la tendncia de les espcies a crear varietat, aix com sobre la perpetuaci de les varietats i de les espcies per mitja de la selecci natural. Per no se li va demanar l'autoritzaci a Wallace, entre altres coses perqu les comunicacions entre Inglaterra i Malasia tardaven mesos. Wallaces, que era ms jove que Darwin i amb menor prestigi, va acceptar els fets consumats i es va alegrar d'haver sigut inclots.

La feina de Darwin va tenir una influncia decisiva sobre les diferents disciplines cientfiques i sobre el pensament moder en general. Va recollir la seva teoria en el llibre de l'origen de les espcies, publicada el 24 de novembre de 1859 i que es va esgotar el primer dia en que va sortir a la venta. El 1871 va publicar l'oregin de l'home, on defensava la teoria de l'evoluci de l'home des d'un animal similar al mono, el que va provocar una gran controvrsia religiosa.

Altres obres seves van ser: La variaci dels animals i de les plantes sota l'acci de la domesticaci (1868), La descendncia humana i la selecci sexual (1871) i L'expressi de les emocions a l'home i en els animals (1872). Eren exposicions detallades sobre temes que noms gaudien d'un petit espai en lOrigen de les espcies.

Darwin va ser escollit membre de la Royal Society (1839) i de l'Acadmia Francesa de les Cincies (1878).

Quan vaig estar a bort del Beagle, com a naturalista, em va cridar molt l'atenci la distribuci dels habitants de Sudamrica i les relacions geolgiques del present amb els habitants del passat en aquesta part del continent. Em va donar la impressi que aquests fets aclaraven l'origen de les espcies, aquest misteri de misteris, com ho va anomenar un dels nostres ms grans filsofs.

 Crtiques en els indicis de la teoria de l'evoluci .

 Els fills de Darwin .


Darwin va tenir deu fills: dos van morir durant la infncia, i un tercer a l'edat de 10 anys tenint aix un efecte devastador sobre els seus pares. Darwin era un pare dedicat i incomunament atent amb els seus fills. Sempre que es posaven malalts tenia por de poder-los haver heretat les deficincies de la consanguinitat degut als estrets llaos familiars que tenia, ja que la seva esposa era al mateix temps la seva cosina, Emma Darwin. Es va examinar sobre aquest tema amb els seus escrits, en contrast amb les avantatges d'encreuar organismes que no estaven relacionats. Tot i les seves pors, la majoria dels seus fills van sobreviure i van passar les seves carreres amb un promig de notes forament elevades en comparaci a la que hi havia a la famlia Darwin-Wedwood.

Dels seus fills que van sobreviure, George, Francis i Horaces es van convertir en becaris de la Royal Society, distingint-se com a astrnom, botnic i enginyer civil respectivament. El seu fill Leonard, per una altre part, va passar a ser un militar, poltic, economista, eugenegiste i mentor de la estadstic i bileg evolucionista Ronald Fisher.

 Les opinions religioses .

Tot i que la famlia de Charles Darwin era inconformista, el seu pare, avi i germ eren de lliurepensament, en la primera no cap dubte que la veritat literal era la Bblia. Anava a l'escola de l'esglsia d'Anglaterra, desprs a Cambridge va estudiar teologia anglicana per convertir-se en clergue. Per llavors estava convenut que els arguments teolgics de William Paley en el disseny de la natura, provava l'existncia de Du, per durant el seu viatge amb el Beagle es va comenar a fer preguntes com: Per qu en les profunditats oceniques ha creat un plncton amb tant bellesa si ning ho podr veure? o el problema del mal en la forma que l'ichneumonoidea paralitza les erugues per poder-se alimentar. Encara era bastant ortodox i citava la Bblia com a una autoritat sobre la moralitat, per va ser crtic sobre la histria amb l'Antic Testament.


En la investigaci sobre la transmutaci de les espcies tant Darwin com els seus amics sabien que era un pensament que seria considerat com a heretgia sobre la societat de per llavors, el qual desprs va ser utilitzat pels dissinters i pels ateus per atacar l'esglsia d'Anglaterra de la posici privilegiada com l'esglsia establerta.  Tot i que Darwin escrivia sobre la religi com a una estratgia de supervivncia trivial, encara creia que Du era l'ltim legislador. La seva crencia es va veure forament reduda amb la mort de la seva filla Annie el 1851 a l'edat de 10 anys fent que fos ms escptic del que era. Va continuar ajudant l'esglsia local amb la parrquia de treball, per els diumenges s'anava a fer un passeig mentre la seva famlia assistia a missa. Com a conseqncia d'aix va pensar que era millor buscar el dolor i patiment com a resultat de les lleis generals en comptes de la intervenci directa de Du. Sempre quan se li preguntava sobre les seves opinions religioses, ell contestava que mai s'havia considerat ateu en el sentit de negar l'existncia d'un du, i que, en general, un agnstic seria la descripci ms correcta del seu estat d'nim.

La Lady Hope Story (La histria de la dama de l'esperana), publicada el 1915, deia que Darwin havia tornat al cristianisme en el seu llit de mort. Les reclamacions va ser refutades pels fills de Darwin que havien estat acomiadats per fallcies d'historiadors. La seva filla, Henrietta, que estava en el seu llit de mort va afirmar que no es van convertir al cristianisme.
Diuen que tres dies aven de la seva mort va dir: "Jo mai m'he considerat ateu, sin agnstic, que hi farem, ning es perfecte". Les seves ultimes paraules va ser dirigies a l'Emma: "Recordo lo bona esposa que has sigut".


 Interpretacions poltiques .

Les teories i escrits de Darwin, junts els de Gregor Mendel sobre la gentica (la sntesi evolutiva moderna), forma la base de tota la biologia moderna. No obstant aix, la fama i la popularitat de Darwin va fer que el seu nom estigus associat a les idees i moviments que noms tenien una indirecta relaci amb els seus escrits i, a vegades, es dirigia directament contra la seva expressa comentaris.

 Eugensia .
A causa de la publicaci de Darwin sobre l'origen, el seu cos, Francis Galton, els conceptes aplicats de la societat humana, comenant el 1865 amb idees per promoure la "milloraria hereditria", que es va elaborar la longitud el 1869.

 Obres .
Vegeu les publicacions de Darwin a Llista d'obres;

D'entre les obres del naturalista, tres han estat tradudes al catal:

 Viatge d'un naturalista al rededor del mn. Barcelona, 1879-1881, reeditada posteriorment (Journal and Remarks, del 1839);
 L'origen de les espcies. Barcelona, 1982, reeditada (On the Origin of the Species, 1859);
 L'origen de l'home i sobre la selecci amb relaci al sexe. Barcelona, 1985 (The Descent of Man, and selection in Relation to Sex, 1872);

 Vegeu tamb .


 Origen de la vida;
 Evoluci;
 Introducci a l'evoluci;

 Notes .


I.  Darwin va ser un home eminent com a: naturalista, geleg i bileg; desprs de treballar com a assistent de metge i de ser durant 2 anys estudiant de medicina. Va ser educat per ser un clergue, per es va acabar formant en taxidrmia.

II.   Robert FitzRoy el va conixer desprs de la travessia de la literalitat bblica, per en aquell moment hi havia un gran inters en les idees de Lyell, i es va reunir abans del viatge quan Lyell li preguntar per les observacions que es van fer a Amrica del Sud. En el diari de FitzRoy durant la pujada del riu Santa Cruz de la Patagnia va gravar la seves opinions sobre les valls havien estat terrenys marins, per en canvi, es va casar amb una senyora molt religiosa i va declinar aquestes idees.

III.  Mirar, WILLA volum 4 Charlotte Perkins Gilman and the Feminization of Education de Deborah M. De Simone: "Gilman comparteix moltes idees sobre l'educaci bsica amb la generaci de pensadors que maduren durant el perode "caos intellectual" causat per Darwin sobre l'origen de les espcies. Marcat per la crencia que les persones poden humana i socialment evolucionar, molts progressistes van arribar a veure l'educaci com la panacea per promoure el progrs social i per resoldre problemes tals com la urbanitzaci, la pobresa o la immigraci".

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Fundaci Charles Darwin ;
 Obra completa de Charles Darwin ;
 Biografia illustrada de Charles Dariwn ;
 EL projecte de Darwin  Text i notes del seu diari;
 Biblioteca digital de Darwin de l'evoluci ;
 Institut Internacional ;
 Dotze diferents retrats de Charles Darwin, National Portrait Gallery, Regne Unit ;
 Llistat dels llocs importants de Shrewsbury els quals va estar Darwin.;
 Digitalitzaci dels ttols de Charles Darwin a Botanicus.org;
 Lliure LibriVox audiollibres: En l'origen de les espcies per mitj de la selecci natural ;
 Darwin avui en dia - una iniciativa conjunta dels Consells d'Investigaci del Regne Unit destinades a educaci al pblic sobre l'evoluci ;






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="810" title="Demografia" nonfiltered="518" processed="511" dbindex="518">

La demografia (del grec demos, "poble") s l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinmica; s a dir, que canvia en el temps i l'espai. Els tres conceptes bsics de la demografia sn els naixements, les morts i les migracions, les quals, de manera conjunta produeixen estabilitat o canvi poblacionals. La demografia estudia la dimensi, estructura, evoluci i distribuci de les poblacions i llurs canvis especials en resposta als tres punts bsics: la natalitat, la mortalitat i la migraci. A ms, la composici poblacional pot descriure's segons algunes caracterstiques demogrfiques bsiques com ara l'edat, el sexe, l'estatus familiar i la composici de les llars. L'estadstica s una cincia essencial per a la demografia, amb la creaci d'indicadors que resumeixen les tendncies demogrfiques. 

La demografia s'utilitza en diversos camps; els governs fan s de la demografia per determinar el creixement del pas i la influncia de l'oferta dels serveis pblics, socials i econmics; els cientfics fan s de la demografia en la recerca; les companyies fan s de la demografia per a determinar quins sn els compradors ms factibles d'un producte o els receptors d'algun tipus de publicitat. 

L'augment de la poblaci mundial, especialment desprs de la Revoluci Industrial, ha tingut una srie d'incidncies importants sobre l'evoluci de les societats i de les nacions del mn. La demografia s'ha convertit aix en una eina til al servei de les poltiques poblacionals (en especial, aquelles per a disminuir el nombre de naixements) aix com de les poltiques socials de nombrosos pasos en rees com ara els sistemes de seguretat social per a prevenir el nombre de persones segons l'edat i llur ocupaci econmica. 

 Branques de la demografia .
La demografia es divideix en dues branques principals:
 La demografia formal o demografia matemtica, limita el seu objecte d'estudi al mesurament dels processos poblacionals,  i per tant fa us de les frmules i conceptes matemtics per a descriure els canvis poblacionals en all que es coneix com la demometria o els mesuraments dels fenmens demogrfics.;
 La demografia descriptiva s aquella que incorpora altres disciplines com ara la sociologia, l'economia, la poltica social, la biologia i el medi ambient, i com els diversos fenmens externs afecten la dinmica poblacional. Segons els contexts socials i/o econmics la poblaci pot descriure's en base a  l'etnicitat, la religi, la llengua, l'educaci, l'ocupaci, la renda i la riquesa.;

 Conceptes bsics de la demografia .
 Estructura de la poblaci .

De manera general, una poblaci es defineix com conjunt d'individus d'una mateixa espcie o, si s el cas, d'espcies diferents, que habiten una rea determinada.. D'aquesta manera, algunes especialitzacions de les cincies naturals, com ara la biologia, poden estudiar la dinmica demogrfica de les poblacions animals. 

En un sentit ms restringit, tanmateix, la demografia s l'estudi dels habitants humans d'una regi, pas, ciutat, o qualsevol rea en particular per ben delimitada, com ara un municipi. En els estudis demogrfics la poblaci pot dividir-se en residents permanents o residents temporals. Els residents temporals sn aquells que viuen a una rea determinada noms per un perode de temps predeterminat. Cada pas defineix de manera diferent la residncia permanent, segons les lleis de migraci internacional, tot i que de manera general es considera que un resident permanent s aquell que t la intenci de viure en un rea determinada per ms d'un any. L'Institut d'Estadstica de Catalunya defineix el concepte de "ve": una persona que viu habitualment en una rea geogrfica (especficament el municipi) i que s'ha inscrit en el Padr, tot i que en una data de referncia especfica es trobin fora del municipi. Aquest concepte t la intenci de substituir els conceptes de resident present i de resident absent.

L'Organitzaci de les Nacions Unides recomana fer s de dos conceptes en les estadstiques poblacionals: 
 la poblaci de jure; s a dir la poblaci que viu de manera permanent i legalment en una rea geogrfica determinada;
 la poblaci de facto; s a dir la poblaci real d'una rea geogrfica que inclou els residents temporals -en alguns pasos, fins i tot els turistes hi sn inclosos.;

Les poblacions poden dividir-se o classificar-se tamb en grups que comparteixen alguna caracterstica en particular, com ara l'edat (p.ex. poblaci infantil), la llengua (p. ex. poblaci de parla catalana), l'etnicitat (p. ex. poblaci indgena de Mxic), pas d'origen (p. ex. poblaci estrangera o d'ascendncia alemanya) o religi (p.ex. poblaci catlica). 

La poblaci es descriu de manera actual  el recompte de totes les persones residents de facto realitzat per mitj d'un cens  o de manera estadstica, en qu per mitj de les taxes de creixement poblacional, s'estima la poblaci d'una regi. La poblaci tamb s'examina en relaci amb la superfcie del territori en qesti, per tal de facilitar la comparaci entre les poblacions que viuen en regions de diferent grandria, amb la densitat de poblaci, que s la poblaci total entre la superfcie en quilmetres quadrats (km). La superfcie pot incloure tota l'rea de la regi, incloent-hi els llacs, els rius i altres sistemes hidrolgics, o pot restringir-se a la superfcie seca.

L'estructura de la poblaci es defineix com la quantitat de persones que hi ha en cada grup d'edat, i sovint es representa per mitj de la pirmide poblacional o pirmide d'edats. Hi ha tres tipus bsics de pirmides:
 Pirmides de poblaci expansiva: una base ampla i una rpida reducci en ascendir. Aquesta forma s tpica dels pasos en vies de desenvolupament. ;
 Pirmides de poblaci regressiva: una base ms petita que el cos central i un percentatge de persones velles relativament gran. Aquesta forma s tpica dels pasos desenvolupats.
 Pirmides de poblaci estacionria: una igualtat entre joves i adults i una reducci en les persones velles.

Un cohort s el conjunt d'individus d'un mateix grup d'edat o que han viscut un mateix esdeveniment demogrfic. Una generaci s el cohort l'esdeveniment demogrfic del qual ha estat el naixement. Hi ha diversos ndexs per estudiar l'estructura de la poblaci com ara:
 l'ndex de joventut i l'ndex de vellesa: nombre de persones joves o velles dividit entre la poblaci total; cada pas defineix "jove" o "vell" de manera diferent. ;
 el sex ratio o rtio de sexe o gnere: la relaci entre el nombre de homes i el nombre de dones d'una poblaci; usualment el nombre de dones s una mica ms del 50% de la poblaci total; una poblaci amb ms del 50% d'homes t un ndex elevat de masculinitat; per contra, una poblaci amb ms del 55% de dones t un ndex elevat de feminitat.

 Moviments o dinmica natural de poblaci .

Les poblacions canvien constantment. Hi ha dues maneres en qu un individu pot entrar a una poblaci: per mitj del naixement o per mitj de la immigraci. De la mateixa manera, hi ha dues maneres en qu un individu pot sortir d'una poblaci: per mitj de la mort o de l'emigraci. Per tant, aquests sn els tres processos ms rellevants de la demografia: la natalitat, la mortalitat i la migraci. Aquests tres processos es poden descriure amb estadstiques demogrfiques:
 la taxa de natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada 1.000 habitants; aquesta estadstica tamb es coneix com la taxa crua de natalitat;
 la taxa de mortalitat: es refereix al nombre anual de morts per cada 1.000 habitants; aquesta estadstica tamb es coneix com la taxa crua de mortalitat; i ;
 la taxa neta de migraci: es refereix a la diferncia entre la taxa d'immigraci i la taxa d'emigraci; s a dir, el nombre anual d'immigrants per cada 1.000 habitants menys el nombre anual d'emigrants per cada 1.000 habitants de la mateixa rea geogrfica. ;

Tres estadstiques relacionades amb aquests processos sn:
 la taxa de fecunditat: la mitjana de fills que una dona d'una rea geogrfica tindr si visqus a la fi de la seva edat reproductiva i tingus fills d'acord a la taxa de fecunditat per a cada grup o cohort d'edat; ;
 la taxa de creixement poblacional: el canvi percentual anual d'una poblaci, resultat del balan entre els naixements, morts i la migraci d'una rea geogrfica en particular; i ;
 la taxa de creixement natural: el canvi percentual anual d'una poblaci considerant noms els naixements i les morts per no pas la taxes de migraci.

Una poblaci estacionria s aquella en qu l'edat i les taxes de fecunditat tenen com a resultat una taxa de natalitat constant i igual  a la taxa de mortalitat, de manera que no hi ha cap creixement poblacional. El nivell de la taxa de fecunditat total compatible amb la poblaci estacionria es coneix com la taxa de reemplaament. Aix vol dir que taxes de fecunditat majors a la taxa de reemplaament tindran com a resultat creixement poblacional, i taxes de fecunditat menors a la taxa de reemplaament tindran com a resultat un decrement poblacional. Tan bon punt s'hagi arribat a la taxa de reemplaament, el Banc Mundial ha estimat que passaran 25 anys ms abans que s'arribi a la poblaci estacionria ats el gran nombre de famlies que es troben en edat frtil. Amb l'envelliment de la poblaci, finalment s'arriba a la poblaci estacionria.

La transici demogrfica s un model basat en els estudis del demgraf Warren Thompson que descriu el canvi de la poblaci a travs del temps. Encara que sovint s utilitzat per descriure el comportament poblacional dels ltims dos cents anys dels pasos desenvolupats, tamb se'n fa s per pronosticar la dinmica poblacional dels pasos en llur procs d'industrialitzaci i desenvolupament. D'acord amb aquest model hi ha quatre etapes de transici demogrfica:
 la primera etapa es caracteritza per un balan entre les taxes de mortalitat i les taxes de fecunditat  ambdues a nivells elevats  i per tant, el creixement poblacional s nul o molt petit; ;
 la segona etapa es caracteritza per un increment exponencial de la poblaci causat per una caiguda en les taxes de mortalitat mentre que les taxes de natalitat es mantenen a nivells elevats; la disminuci en les taxes de mortalitat pot ser causada per una millora en els serveis de sanitat  i/o l'increment en la renda de la llar causat per una rpida industrialitzaci del pas;
 la tercera etapa es caracteritza es caracteritza per una disminuci en la taxa de natalitat, mentre que la taxa de mortalitat s'estabilitza o continua baixant; per l'efecte inercial, la poblaci continua creixent  les persones que havien nascut durant la segona etapa es casen i tenen fills, encara que la taxa de natalitat sigui minor; i;
 la quarta etapa es caracteritza per l'estabilitat, amb un balan en les taxes de natalitat i mortalitat, per, en aquest cas, a nivells molt baixos. ;

Una possible quinta etapa s aquella en qu la taxa de natalitat s inferior a la taxa de mortalitat, i la poblaci comena a disminuir. Aquesta quinta etapa, tanmateix, no va ser proposada per Warren Thompson.

 Variables descriptives .

A ms de les estadstiques sobre la dinmica poblacional, la demografia pot descriure la poblaci en base a diverses variables socials i econmiques. Algunes d'aquestes variables sn:
 Una famlia o nucli familiar s una parella que viu uni marital o no i llurs fills, o noms un pare o una mare i els seus fills, o la parella sense fills. ;
 Una llar es un conjunt de persones que viuen en el mateix habitatge i que comparteixen algunes de les despeses comunes de l'habitatge i/o de l'alimentaci. Una llar pot estar o no constituda per un nucli familiar. Algunes institucions estadstiques restringeixen el concepte de llar a aquelles persones amb vincles parentius.
 Edat mitjana s el terme mitj de l'edat de tots els individus d'una rea geogrfica determinada. ;
 Esperana de vida al nixer s el nombre mitj d'anys que una persona pot esperar viure si es mantenen les condicions de mortalitat per edat que s'observen en un any en especfic. ;
 L'estat civil de la persona s la seva condici matrimonial o de cohabitaci, solteria, vidutat o divorci. Un matrimoni es defineix com la uni legal de dues persones del sexe oposat o del mateix sexe. Les unions lliures o cohabitacions sn les unions de dues persones del sexe oposat o del mateix sexe que no han formalitzat llur relaci de manera legal.

 Recollida de dades i fonts per estudiar la poblaci .
Hi ha dos mtodes principals per a recollir dades: el mtode directe i el mtode indirecte. Les dades directes provenen dels registres demogrfics o d'estadstiques vitals, que sn registres de tots els naixements i defuncions, aix com els canvis en l'estatus civil i de residncia. Als pasos desenvolupats amb sistemes adequats de recollida de dates, aquests registres sn el millor mtode per a estimar el nombre de naixements i de morts a futur.  Els mtodes indirectes tamb s'utilitzen per estudiar la poblaci histrica. Antigament, es comptaven els "focs" o llars, i es calculava que cada llar tenia entre quatre i set membres. Els mtodes indirectes s'utilitzen en l'actualitat quan no es possible recollir dades de tota la poblaci, i s el cas de molts pasos en vies de desenvolupament. Una de les tcniques indirectes sn les enquestes en qu es pregunta a les dones quantes de les seves germanes han mort o quants nens han tingut i a quina edat. Amb les enquestes, els investigadors estimen les taxes de natalitat i mortalitat de tota la poblaci. 

El cens s un mtode directe per a recollir dades demogrfiques. Els censos sn realitzats pels governs estatals amb la intenci de comptar cada persona que resideix dins l'Estat. No obstant aix, a diferncia dels registres vitals, els quals s'actualitzen contnuament i es resumeixen anualment, els censos es realitzen noms cada cinc o deu anys. El censos, a ms, no noms sn una enumeraci de persones; tamb recullen informaci sobre famlies i llars, aix com altres caracterstiques individuals com ara edat, sexe, estat civil, alfabetitzaci, ocupaci, fludesa en altres llenges, religi, raa o etnicitat, i localitzaci geogrfica. A l'Estat espanyol, els censos sn organitzats per l'Institut Nacional d'Estadstica (INE). Es realitzen cada deu anys, en anys que terminen en u. Els censos a Espanya sn enquestes personals, casa per casa. Els ajuntaments de l'Estat tamb recullen dades sobre les persones per mitj dels padrons, que s'actualitzen cada deu anys, en anys que terminen en sis, tot i que la informtica ha fet possible l'actualitzaci automtica del padr des de 1998. A les comunitats de Catalunya, les Illes Balears i el Pas Valenci, tamb hi ha institucions comunitries encarregades de recaptar dades dins llurs territoris. Aquesta informaci complementa i expandeix les dades provedes per l'INE. 

Hi ha diversos mtodes demogrfics per modelar els processos poblacionals, com ara els models de mortalitat (incloent-hi la taula de vida, els models de Gompertz, el model de Hernes, etc.).

 Demografia del mn .


Article principal: Poblaci mundial;
S'estima que la poblaci del mn va arribar als 6.600 milions de persones el setembre del 2007. La poblaci mundial continua creixent a taxes sense precedents abans del segle XX, encara que la taxa s'ha redut a la meitat des del punt histric ms alt de 2,2 per cent anual el 1963 al 1,14% el 2000. S'estima que la poblaci mundial arribi als 9.000 milions el 2042. Les taxes de creixement poblacional varien segons la regi del mn, i tot i que s'han redut a 1,14% anual, encara sn elevades a l'Orient Prxim i l'frica subsahariana. En altres regions, principalment a Europa, les taxes de creixement sn nulles o fins i tot negatives a causa de les baixes taxes de fecunditat. Al sud d'frica, les taxes sn negatives a causa de les morts relacionades amb el VIH.

La composici demogrfica tamb varia per regi. L'estructura de la pirmide de poblaci per edats dels pasos desenvolupats representen poblacions estables; s a dir, poblacions amb poc o nul creixement anual. La pirmide s ms rectangular ja que el percentatge de la poblaci sobre els 40 anys d'edat s elevat. Per contra, als pasos en vies de desenvolupament, la pirmide d'edat t una base major, que implica un creixement ms accelerat i en qu la composici mostra un cohort de joves molt major. El creixement accelerat dels pasos amb aquesta estructura s degut al gran percentatge de dones en edat reproductiva (entre els 15 i els 40 anys d'edat). Mentre ms gran sigui la base de la pirmide d'edats, ms temps trigar la poblaci a arribar a l'estabilitat, ja que el cohort de nens  el ms gran de la pirmide  arribar a l'edat reproductiva amb el pas del temps.

 Histria de la demografia .

Des de temps antics el significat i el nombre de les poblacions han estat un tema d'inters de moltes civilitzacions, principalment per facilitar la recaptaci d'impostos, l'ordenament social i la formaci d'un cos militar. A la Xina antiga, Confuci va suggerir que la relaci entre el creixement poblaci i el medi ambient havia de ser regulat ja que el medi ambient no garantia la subsistncia bsica per a la poblaci creixent. Aristtil tamb va suggerir que existia una relaci entre el creixement poblacional i el medi ambient, ja que un creixement poblacional excessiu causava pobresa, la qual cosa, al seu torn, causava rebelli i crim. Plato va proposar que el nombre ideal d'una ciutat era de 5.040, ja que es una xifra divisible per per qualsevol nombre de l'1 al 9, i aix la recaptaci d'impostos i el reclutament militar es facilitarien. 

A partir del Concili de Trento (1545-1563), a Europa, l'Esglsia Catlica es va dedicar a anotar de manera sistemtica tots els esdeveniments demogrfics, com ara els naixements i defuncions, a ms dels baptismes i matrimonis.  El 1662 John Graunt, en l'actualitat considerat el pare de la demografia, en va fer s, i va publicar un estudi titulat Observacions Naturals i Poltics Esmentades en el Segent ndex i Fet sobre els Registres de Mortalitat, amb Referncies al Govern, la Religi, el Comer, el Creixement, l'Aire, les Malalties i els Diversos Canvis de la Esmentada Ciutat. Aquest llibre va ser el primer estudi sistemtic de la cincia que amb el temps es coneixeria com la demografia. Durant el mateix perode de temps, Edmund Halley, descobridor del cometa que porta el seu nom, va examinar les llistes de defuncions de Bleslay, Polnia, que incloen, a diferncia d'altres de l'poca, l'edat i el sexe de la persona. Amb aquestes dades, Halley va ser el primer a calcular l'esperana de vida, aleshores de 30 anys.

El segle XIX el matemtic i economista alemany Wilhelm Lexis va desenvolupar un estudi bidimensional per a l'estudi temporal dels fenmens poblacionals en un sistema de coordenades amb els anys en l'eix d'abscisses i l'edat en l'eix d'ordenades. Els demgrafs Karl Becker i Gustav Zeuner van desenvolupar una descripci similar dels fenmens poblacionals, diagrames que en l'actualitat es coneixem per llurs cognoms. El segle XX, Alfred Lotka va presentar els fenmens poblacionals de manera matemtica. Va ser un dels primers a considerar la migraci con un element artificial, per indispensable, del creixement poblacional distingint-lo del creixement natural.

A Espanya, el primer cens es va realitzar el segle XVIII (entre 1712 i 1717). No obstant aix, el primer cens modern i fiable de l'Estat es va realitzar el 1857, i va ser el primer dels censos peridics que encara es realitzen.

 Pgines que s'hi relacionen .
Pressi demogrfica;
Demografia de Catalunya;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Portal Estadstic de la Generalitat Valenciana;
 Institut Balear d'Estadstica;
 Instituto Nacional de Estadstica de Espaa;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="811" title="Detritivorisme" nonfiltered="519" processed="512" dbindex="519">

Els animals detritvors sn aquells que s'alimenten de material detrtic, principalment orgnic.

Detrtic s all que est format per detritus.

Detritus s el producte resultant de l'esmicolament, la desintegraci, d'un cos slid.

Les gambes i les llagostes, per exemple, sn animals detritvors perqu s'alimenten de vegetals en descomposici i restes d'animals aqutics, llavors, fruites.

Alguns descomponedors sn organismes que viuen precisament en la matria morta que mengen els detrtivors.

Aquests, bacteris i fongs, sn els principals agents de descomposici per la qual cosa s'anomenen tamb descomponedors.

Actuen sobre la matria orgnica vegetal morta i sobre els productes d'excreci i els cadvers dels animals superiors.

Aquests organismes que viuen en la matria morta i que es mengen els animals detritvors s'anomenen saprfits.

Un saprfit s qualsevol organisme que es nodreix de restes de matria vegetal o animal en putrefacci.

Els fongs superiors, les floridures i altres tipus de fongs, sn els saprfits ms abundants.

Certs tipus de bacteris sn saprfits, aix com tamb algunes plantes.

Els saprfits produeixen enzims que descomposen la matria orgnica en nutrients que es poden absorbir.

Els animals descomponedors sn els que contribueixen a la trituraci i fragmentaci de les restes animals o vegetals intervenint en el seu procs de descomposici ajudant als saprfits. Dins d'aquest grup es troben els cars, alguns colepters i artrpodes, entre d'altres.

Els animals detritvors, doncs, es mengen les restes orgniques en descomposici i els animals descomponedors contribueixen a la descomposici d'aquestes restes orgniques.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="812" title="Domtica" nonfiltered="520" processed="513" dbindex="520">
La Domtica o automatitzaci domstica consisteix en la creaci d'habitatges i edificis intelligents (mitjanant automatismes).

Les installacions de domtica evolucionen cap a la intregraci de tots els sistemes de control en una nica xarxa de comandament, creant el que s'anomena llar digital. Un habitatge o edifici domtic s aquell dotat d'automatismes amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen, tot reduint el treball domstic, augmentant la seva seguretat, racionalitzant els diferents consums i optimitzant els recursos. Un sistema domtic ha de tenir la ubiqitat suficient en el seu control, mitjanant control remot per telfon, PDA, Internet, pantalla tctil o altres. 

En un edifici domtic, durant l'hivern, les persianes podrien pujar durant el dia i durant la nit baixarien soles, els tendals a la inversa, per aprofitar la llum i l'escalfor del sol durant el dia, ajudant a optimitzar el consum energtic de l'habitatge, i aix s un exemple bsic, encara que un bon sistema domtic ha d'oferir infinites possibilitats de control d'una forma senzilla i implementant noves aplicacions. 

Serveis.
La domtica s aplicada bsicament sobre tres rees: benestar, seguretat, comunicacions, i t com un dels seus objectius l'optimitzaci en la gesti de consums: energia elctrica, gas o recursos hdrics, amb una important aportaci de l's de les energies renovables: energia solar, energia geotrmica, energia elica.


Requereix de sistemes d'alimentaci ininterrompuda (SAI), de bateries per l'alimentaci dels sensors externs i de la ubiqitat en el control tant extern com intern, amb possibilitats de control remot des d'Internet, PC, comandaments sense fil (PDA amb WiFi, telfon mbil) o per l'aparellatge elctric, i ha de ser fcil d'usar, (GUI, Interfcie d'usuari grfic, front-end, aplicaci).

Benestar.
L'increment en el confort de la llar es busca a travs de l'automatitzaci del control de llums, persianes, finestres, cortines i endolls, la gesti automtica de la climatitzaci automtica tant per calefacci com per refrigeraci, l'automatitzaci de tasques: reg automatic o l'encesa dels aparells en funci de les tarificacions horries o d'esdeveniments, amb l'ajut de sondes de temperatura, llum i humitat situades en l'interior i l'exterior de l'habitatge, electrovlvules per aigua i rec, i de mduls de rels de potncia per al control de persianes, aire condicionat o connectar els electrodomstics com frigorfic, rentadora, rentaplats, assecadora, placa de cocci, forn, microones, cafetera o torradora.

La gest dels sistemes de climatitzaci, escalfador i illuminaci poden suposar el 67% del consum elctric de l'habitatge, i la gesti automatitzada pot suposar un descens de la despesa i el consum de fins al 30% amb accions com la baixada del termostat en horari nocturn o la posada en funcionament d'electrodomstics en horaris de tarifa reduda.

Seguretat.
En l'apartat de la seguretat inclou les alarmes, la gesti de serveis per emular la presncia de gent durant les absncies prolongades, el control d'accessos, control biomtric, amb la possibilitat de visualitzaci remota de l'habitatge i l'ajut de sensors  de presncia i sensors magntics d'obertura de portes o finestres, detectors de correspondncia a la bstia, serveis de telealarma per emergncies mdiques, la vigilncia contraincendis, control de temperatura, detecci de fuites de gas o aigua, o les alarmes tcniques per tall de subministraments.

Comunicacions.
A l'rea de les comunicacions es destaquen l'accs a Internet i distribuci d'audio i vdeo per tot l'habitatge, les funcions d'enrutador, hub, mdem, tallafocs per la seguretat informtica, de servidor d'aplicacions d'entretenimient com vdeo o adio sota demanda, o de telefonia IP (per internet) o fixe, gravador de programaci de TV.

Arquitectura.

L'arquitectura dels sistemes pot ser centralitzada, a travs d'un controlador centralizat que rep la informaci de mltiples sensors i que genera les ordres als actuadors; una arquitectura distribuida on la inteligncia del sistema est distribuida en els mduls, tant sensors com actuadors, propis de sistemes de cablejat en bus o xarxes inalmbriques; o una arquitectura des mixta en la que es disposa de petits dispositius que adquireixen i processen la informaci dels sensors i transmetre-la a la resta de dispositius, propi dels sistemes basats en ZigBee i totalment sense fils.

Les passarelles residencials, els dispositius que connecten les infraestructures de telecomunicacions disposen d'arquitectures modulars basades en estndards com el X10, l'EIB o el LonWorks 

Els sensors son dispositius que detecten manifestacions de qualitats o fenmens fsics o qumics, com la temperatura, la intensitat lumnica, distncia, acceleraci, inclinaci, desplaament, pressi, fora, torsi, humitat, pH, etc. i converteix aquests fenmens en un canvi de variables, com la resistncia elctrica, capacitat elctrica (sensor d'humitat), tensi elctrica (termopar), o un corrent elctric (fototransistor). El sensor est sempre en contacte amb la variable a mesurar o controlar. El senyal es converteix en un senyal standard (4 a 20 mA, o 1 a 5VDC) per tenir una relaci linial amb els canvis de variable sensada en un rang per ser controlada pel controlador de dispositiu.

Els controladors dels dispositiu sn els programes informtics que permeten al sistema interactuar amb un aparell, enviant-li ordres en funci d'una programaci prvia, o amb l'ajut de sensors que li fan arribar informaci i activar rutines de funcionament.

Medis d'interconnexi.
Les xarxes de control i automatitzaci son pels sistemes Konnex, Lonworks, X10, EIB, EHS, Batibus o ZigBee, mentre que la interconnexi estndard dels diferents aparells pot ser per sistemes per fils, com el FireWire, o USB, o sense fils com el Bluetooth i la transmissi de les dades s a travs d'Ethernet, Homeplug, HomePNA o Wifi


Control.
El control dels sistemes s local, mitjanant la veu, el comandament a distncia, PDA o pantalles tctils, o pot ser un control remot, per via telefnica o ordinador a travs de la xarxa. Les passarelles residencials s'encarreguen d'adaptar els protocols i els fluxos de dades de les xarxes externes (Internet) a les xarxes internes de control de la casa, transmetent-les per tecnologies sense fil o cablejats, i han de poder disposar d'un software actualitzable.

Histria.
La primera tecnologia domtica, l'X10 es idesenvolupar el 1975 per Pico Electronics a Glenrothes (Esccia) per permetre el control remot d'aparells i aplicacions, i encara s de les ms usades mundialment, a causa del baix preu dels seus components, tot i que existeixen nombroses alternatives amb ms ample de banda com KNX, INSTEON, BACnet, and LonWorks. 

Els primers sistemes comercials es van produir en la dcada de 1980 destinats a edificis terciaris, per a nivell domstic la integraci comercial dels sistemes es va iniciar amb la popularitzaci d'internet els anys 1990 al Jap, els Estats Units d'Amrica i el nord d'Europa, fins llavors els electrodomstics es dissenyaven i fabricaven sense tenir en consideraci la possible interconnexi.

Les installacions de domtica domstica evolucionen cap a la unificaci de tots els sistemes en una nica xarxa de comandament, creant el que s'anomena llar digital, requerint protocols d'actuaci comuns i connexi a internet per poder comandar els serveis.

Referncies.


Empreses catalanes de domtica.
SIMON;

 Formaci .

Cursos de posgrau (mster, especialista y expert) en Llar Digital de la Universitat d'Alacant;


Vegeu tamb.
Immtica;

 Enllaos externs .
 CEDOM - Associaci espanyola de domtica;
 AFME - Associaci de fabricants de material elctric;
 Simon, SA -  Empresa dedicada a la domtica;
 BJC -  Empresa dedicada a la domtica;
 TEleves, SA -  Empresa dedicada a la domtica;
 Jung iberica - Empresa dedicada a la domtica;
 Home systems - Empresa dedicada a la domtica;
 EIB Konnex Espanya - Empresa dedicada a la domtica;
 EIB Espanya - Empresa dedicada a la domtica;
 Deltadore - Empresa dedicada a la domtica;
 Domodesk - Empresa dedicada a la domtica;
 Domtica.net - Portal dedicat a la domtica;
  -  Llista de pgines dedicades a la domtica;
 Kimaldi Electronics: rea de coneixement - Aspectes a saber sobre la biometra d'empremta dactilar per control d'accs i domtica.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="813" title="Diccionari" nonfiltered="521" processed="514" dbindex="521">


Un diccionari s una llista de paraules amb les seves definicions, o una llista de paraules amb les corresponents en altres llengues. Molts diccionaris inclouen informaci extra, com ara; informaci sobre la pronunciaci, derivacions de les paraules, exemples d'utilitzaci, l'etimologia, illustracions, informaci sobre l'utilitzaci de les paraules...

Les paraules solen estar ordenades alfabticament.

Es distingeix un diccionari d'una enciclopdia principalment en qu un diccionari se centra en el significat i s dels mots, mentre que una enciclopdia intenta recopilar i organitzar coneixement sobre temes molt variats. Per exemple, les enciclopdies generals solen tenir articles sobre topnim (pasos, ciutats, accidents geogrfics,...) i biografies de personatges histrics.

Tipus de diccionaris.
Segons el model de llengua:
Normatius: Solen estar fets per institucions que s'encarreguen de l'ortografia i la normativa d'una llengua. Aquests diccionaris, doncs, recullen noms tot all "correcte" i representen un model d's de la llengua. Ho sn, per exemple, el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el de la Real Academia Espaola, el Duden a Alemanya, etc.
Descriptius: Es limiten a descriure l's real que fan de la llengua els parlants, independentment de si aquest s s correcte o no, i no pretenen establir cap model de llengua. L'avantatge s que, en canvi, contenen moltes ms expressions i paraules que els diccionaris normatius. Ho sn, per exemple, el Diccionari catal-valenci-balear o el Diccionari de Mara Moliner.

Segons el tipus de contingut:
Diccionaris de definicions (l'habitual);
Diccionaris bilinges (catal/castell, catal/angls,...);
Diccionaris de sinnims;
Diccionaris d'antnims;
Diccionari ortogrfics i de pronncia;
Diccionaris inversos: on les paraules s'ordenen per la terminaci;
Diccionaris etimolgics;
Diccionaris visuals;
Diccionaris ideolgics: on les paraules s'agrupen per temes o camps semntics;

Enllaos relacionats.
Tesaurus;
Glossari;
Lexicografia;

Diccionaris de catal.
Diccionari de la llengua Catalana de l'IEC. Web;
Diccionari catal-valenci-balear. Web;
Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclpedia Catalana. Web;
Diccionari Invers de la Llengua Catalana. Web;
Diccionari Oxford Pocket Catal;
Diccionari Mitj Castell-Catal i Catal-Castell;
Diccionari Mitj Castell-Catal i Catal-Castell;
Diccionari MAPFRE-INSETEC de Castell-Catal / Catal-Castell;
Diccionari Bsic Catal-Alemany / Alemany-Catal;
Primer Diccionari;

Diccionaris catalans en la histria.
Principals diccionaris catalans o amb presncia del catal, en la histria, incloent-hi reculls lexicogrfics i vocabularis assimilables als diccionaris: 
Liber Elegantiarum, de Joan Esteve (Paganinus de Paganinis, Vencia 1489).
Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y lo Alamany Catalan (Joan Rosembach, Perpiny 1502);
Fons verborum et phrasium d'Antoni Font (Sebasti y Jaume Mathevat, Barcelona 1637);
Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium, de Pere Torra (Gabriel Nogus, Barcelona 1640).
Dictionario castellano. Dictionaire franois. Dictionari catala., de Pere Lacavalleria (Pere Lacavalleria, Barcelona 1642);
Gazophylacium Catalano-Latinum, de Joan Lacavalleria i Dulach (Antoni Lacavalleria, Barcelona 1696).
Breve Diccionario Valenciano-Castellano, de Carles Ros (Joseph Garcia, Valncia 1739);
Promptuario Trilinge (catal, castell i francs) de Josep Broch (Pau Campins, Barcelona 1771).
Diccionario catalan-castellano-latino, de Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Jutgl (Tecla Pla, Barcelona 1803-1805).
Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina de Pere Labrnia (Vdua Pla, Barcelona 1839-1840).
Diccionari catal-castell-llat-frances-itali, de  Una Societat de Catalans  (Joseph Torner, Barcelona 1839).
Diccionari mallorqu-castell, de Pere Antoni Figuera (Esteve Trias, Palma 1840).
Nuevo diccionario mallorqun-castellano-latn, de Joan Josep Amengual (Juan Colomar, Palma 1858-1878).
Pallas. Diccionari catal-castell-francs, d'Emili Valls (Pallas, Barcelona 1927).
Diccionari catal-valenci-balear d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll (Imp. De Mn. Alcover / Grfiques Miramar, Palma de Mallorca 1930-1962).
Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (Catalnia, Barcelona 1932).
Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines (Curial, Barcelona 1980-1991) ;
Diccionari de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans (Edicions 3 i 4, Edicions 62, Editorial Moll, Enciclopdia Catalana i Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Barcelona, Palma de Mallorca i Valncia 1995). (Segona edici: Edicions 62 i Enciclopdia Catalana, Barcelona 2007).
 
 Enllaos externs .
Joan Esteve, Liber elegantiarum, Vencia, 1489 Versi facsmil;
Josep Broch, Promtuario trilingue ( ) cathalan, castellano y francs, Barcelona, 1771.
Joaquim Esteve, Joan Bellvitges i Antoni Jugl, Diccionario cataln-castellano-latino, Barcelona, 1803 (vol. 1) i 1805 (vol. 2);
Agust Antoni Roca i Cerd, Diccionario manual de la lengua catalana y castellana, Barcelona, 1806, 1a ed. i 1824, 2a ed..
Mag Ferrer, Diccionario manual castellano-catalan, Reus, 1836;
Mag Ferrer, Diccionario catalan-castellano, Barcelona, 1839;
Diccionari catal-castell-llat-frances-itali, per una Societat de Catalans, Barcelona, 1839 (vol. 1) i (vol. 2);
Pere Labrnia Esteller, Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia catalana y llatina], Barcelona, 1839 (vol. 1) i 1840 (vol. 2);
Mag Ferrer, Diccionario castellano-catalan con una coleccion de 1670 refranes, Barcelona, 1847;
Pau Estorch i Siqus, Elements de potica catalana y diccionari de sa rima, Girona, 1852;
Santiago ngel Saura i Mascar, Diccionario manual  vocabulario completo de las lenguas castellana-catalana, Barcelona, 1854;
Santiago ngel Saura i Mascar, Diccionario manual  vocabulario completo de las lenguas catalana-castellana, Barcelona, 1859;
Josep Escrig i Martnez, Diccionario valenciano-castellano, Valncia, 1887 (vol. 1) i (vol. 2);
Diccionario mallorqun y castellano, Ms. 1275 de l'Abadia de Montserrat;
Joaquim Mart Gadea, Vocabulari monosilabich valenci-castell, Valncia, 1915;
Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Diccionari catal-valenci-balear;
Llus Faraudo de Saint-Germain, Vocabulari de la llengua catalana medieval, a cura de Germ Coln;
Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GCLC);
Diccionari de la llengua catalana, 1a ed., de l'Institut d'Estudis Catalans;
Diccionari de la llengua catalana, 2a ed., de l'Institut d'Estudis Catalans;
Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans;
Diccionari de la Llengua Catalana multilinge;
Diccionari Angls-Catal de Codi Obert;
Merriam-Webster Online (diccionari angls);
Diccionari Catal-Alemany / Alemany-Catal Online GPL (Gratuit);
Diccionari Angls - Catal;
Diccionari Xins - Catal;
Diccionari Esperanto - Catal ;
Diccionari Valenci online;


 Referncies .
Referncies de "Diccionaris catalans en la histria":
Gramtica i lexicografia catalanes: Sntesi histrica., Albert Rico/Joan Sol. Universitat de Valncia. Valncia 1995.
Histria de la llengua catalana, Antoni Ferrando Francs/Miquel Nicols Amors. Editorial UOC. Barcelona 2005.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="814" title="Dia internacional del llibre" nonfiltered="522" processed="515" dbindex="522">



La festa del Dia del Llibre t el seu origen a Catalunya. 

Va comenar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoraci del naixement de Miguel de Cervantes (1547-1616), escriptor espanyol, a instncies de l'escriptor i editor valenci, establert a Barcelona, Vicent Clavel Andrs que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. 

El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho acceptava i el rei Alfons XIII signava el Reial Decret que institua la Fiesta del Libro Espaol. 

L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia del enterrament de Cervantes. 

Ms tard, el 1995, la UNESCO institua el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. 

Cal recordar que un 23 d'abril tamb va morir Josep Pla (1897-1981), escriptor catal, i  el 23 d'abril de 1616 del calendari juli (3 de maig de 1616 del calendari gregori)tamb va morir William Shakespeare (1564-1616), escriptor angls. 

Tot Catalunya es vesteix de roses (smbol de la Diada de Sant Jordi) i llibres (Dia del Llibre). 

Els passeigs i carrers principals de les viles de Catalunya, s'omplen de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebraci.

Aix, doncs, el dia 23 d'abril se celebra a Catalunya la Diada de Sant Jordi i el Dia del Llibre.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="815" title="Droga" nonfiltered="523" processed="516" dbindex="523">
El mot droga t diverses acepcions atenent el punt de vista o el camp on s'utilitza aquest mot:
 En general, una droga s qualsevol substncia, natural o sinttica, que pot utilitzar-se com a matria primera o com a ingredient i aquesta t aplicacions en qumica, indstria, artesania, preparaci de pintures, tintoreria, neteja, etc. Aquest mot, per influncia de l'angls, s'utilitza com a sinmin de frmac.

 Des del punt de vista de la farmacognsia, una droga es la part de l'sser viu on s'hi troba susbtncies que poden ser utilitzades amb fins teraputics o preventius o que sn precursors d'hemisntesi farmacutica. Per exemple, de la valeriana, la droga seria l'arrel, ja que s d'on s'extrauen els principis actius o de la camamilla, els captols florals.  ;

 Des del punt de vista de la  psicologia (de fet, aquest es l's ms habitual del terme en el llenguatge quotidi), una droga s una substancia amb efectes sobre el sistema nervis central, amb capacitat d'alterar l'estat d'nim, la percepci o el coneixement, i que sol crear addicci i quadres d'abstinncia. Una droga tamb pot ser qualsevol substncia qumica, per aquest s s poc freqent avui en dia, excepte per referir-se a una adrogueria com a comer especialitzat en la venda de productes qumics.

Existeix un gran nombre de drogues que es poden utilitzar com a medicaments per diverses malalties. Per moltes drogues, independentment de la seva possible utilitat teraputica, s'utilitzen amb finalitats recreatives, o pels seus efectes psicolgics o sensorials, si b en aquest segon cas no s'usen amb les dosis, ni de la mateixa manera que quan es fa amb finalitats mdiques. Aix s un problema social de primer ordre a molts pasos, ja que el consum continuat de drogues sol crear addicci. En la majoria de casos, el consum de drogues tamb t d'altres efectes nocius sobre la salut, i sobre el comportament social del consumidor. El fet que moltes d'aquestes drogues siguin illegals en la majoria de pasos ha fet crixer un mercat negre d'aquestes substancies, amb les corresponents associacions criminals que en controlen el contraban i la distribuci.

Les drogues recreatives ms usades es poden classificar en tres grups, segons el seu efecte principal:
 Euforitzants i excitants (cocana, amfetamines, alcohol en la seva primera fase, nicotina en la seva segona fase, cafena). ;
 Relaxants, sedants i depressors (opiacis, herona, morfina, benzodiazepines, ansioltics, relaxants musculars i hipntics, alcohol en la seva segona fase, nicotina en la seva primera fase, barbitrics, cnnabis, marihuana, inhalants). ;
 Allucingens (LSD, peiot).

L'addicci s la necessitat imperiosa de consumir droga regularment (no ser capa de moderar el consum o suprimir-lo). Ve determinada per fenmens psquics i fsics. Els quadres d'abstinncia sempre sn psicolgics i, en el cas d'algunes drogues, sn a ms a ms sndromes fsics que poden resultar mortals. Poden controlar-se amb mesures teraputiques simptomtiques o substitutives (substncies menys nocives, d'efectes semblants, que es retiren progressivament).

Enllaos externs.
Animaci de com funcionen les drogues al cervell;
 Federaci Catalana de Drogodependncies;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="816" title="Diapas" nonfiltered="524" processed="517" dbindex="524">
 Diapas s un terme musical amb diferents significats. Etimolgicament prov del grec i significa  totalment, a travs de tots . Aquest era el nom que donaven els grecs a l'interval d'octava, ja que s el que cont totes les notes d'una escala.



Definici.
A continuaci citarem alguns dels diversos significats de la paraula:

Segons la teoria grega-medieval: diapas = octava;
En angls i francs: un registre d orgue, principal o octava;
En l orgue: relaci entre el dimetre i la llargada d un tub. La mensura.
En instruments de corda: part superior del mstil sobre el qual es premen les notes. El batedor.
Diapas normal: so que determina tota la srie de sons utilitzats per un instrument o conjunt d instruments.
Instrument utilitzat per fixar l altura del so (de forquilla, de boca, electrnic...);

El diapas de forquilla va ser inventat el 1711 pel trompetista angls John Shore. Ms tard, R.Koenig, un cientfic parisenc el va perfeccionar i el va deixar tal i com el coneixem avui en dia.

Aquest tipus de diapas, la freqncia a la qu emet so s directament proporcional al diametre i inversament proporcional a la longitud al quadrat.



Els parcials que dna aquesta vibraci sn inharmnics o sobretons, que desapareixen rpidament i noms queda la fonamental.




Histria.

A continuaci farem un petit reps de la histria de la normalitzaci diapas i de l afinaci dels instruments pels diferents pasos d Europa.


Edat Mitjana.

En aquesta poca, si es disposava d un orgue, el to es donava a partir d aquest. En cas contrari, es donava a partir del so d una campana.


Segle XVII.

Apareix el  sintagma musicum  que s una completa descripci dels intruments de l poca: mides, materials... 
Durant aquesta poca es produeix una progressiva normalitzaci instrumental, fet que representa un dels factors que conduir al classicisme.


Anglaterra.

En aquest pas existien 3 diapasons diferents:
 Altura domstica:  pels instruments de teclat i per la msica de cambra. Era 3 semitons per sota de l actual.
 Altura msica vocal secular (l pera): aproximadament era el La actual de 440Hz.
 Altura de la msica sagrada: dos semitons per sobre de l actual.

Alemanya.

A mitjans del segle XVIII, un tractat per flauta estableix dos tons:

Chorton: per l esglsia;
Kammerton: diapas secular, per la msica no religiosa. Era ms baix degut a la utilitzaci d instruments de fabricaci francesa. Hi havia una diferncia de fins a dos tons.

En algunes cantates de Bach s han trobat diferents tons d escriptura per l orgue i pels altres instruments degut a aix.

Hndel utilitzava un diapas de 422,5 Hz.


Frana.

M. Mersenne a la segona meitat del segle XVII public  Harmonia Universal  (1636-37) . Era un tractat que donava informaci sobre els instruments i la normalitzaci de la freqncia de la primera nota de cada part d una obra. Aquest sistema no es va utilitzar gaire perqu era molt poc prctic.

Es va establir el diapas normalitzador agafant com a referncia el diapas  da capella 


Segle XIX.

Tot i els intents dels segles anteriors, no va ser fins el XIX que hi va haver els primers intents seriosos de normalitzaci cientfica:

 El 1834: es celebr un congrs internacional de fsics a Stutgart i van establir el diapas normal en el La a 440Hz.
 El 1858: a Pars, a partir d un decret del govern es va establir el diapas de 435Hz a 15C (que equival a 439Hz a 20C);
 El 1885: congrs  internacional a Viena, on es va decretar el mateix que a Pars el 1858.


Finalment, al 1969 es van celebrar 3 reunions, a Salzburg, Florncia i Toledo i finalment es va fixar el diapas normal a 440Hz a 20C.


Importncia de la normalitzaci del diapas.

 Pels instruments histrics com els de corda i els orgues.
 Per a la construcci de nous instruments: el fabricant ha de saber a quin diapas funcionen.
 Per la veu humana.
 Pels mitjans de radiodifusi.




Diapasons existents al mercat (1930).

 Diapas normal 435Hz;
 Americ a 440Hz;
 Viens a 444Hz;
 Angls alt a 451Hz;
 Austrac alt a 460,85Hz;
 De Praga a 467,5Hz ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="817" title="Drusa" nonfiltered="525" processed="518" dbindex="525">
Una drusa s una formaci mineral en la qual els cristalls d'un o ms tipus de minerals s'organitzen al voltant d'un nucli que sol ser un altre cristall.

Els minerals comuns que es presenten freqentment en forma de drusa sn la pirita, el quars, l'ortoclasa i la fluorita.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="820" title="D" nonfiltered="526" processed="519" dbindex="526">
La D s la quarta lletra de l'alfabet catal i tercera de les consonants. El seu nom s de. 

Fontica.
Representa l'oclusiva alveolar sonora /d/ en la majoria de casos, el so / / entre vocals i el so /t/ de l'AFI a final de sillaba sempre i quan no segueixi una altre consonant sonora.


Significats de la D.
Bioqumica: en majscula smbol de l'cid asprtic.
Economia: designa la demanda;
Educaci: En els sistemes de qualificacions escolars dels pasos anglosaxons significa suspendre una assignatura;
Matemtiques: en majscula era utilitzada pels romans per referir-se al nmero cinc-cents.
Msica: en l'escala anglogermnica correpon a la nota re.
Poltica: Sovint s una sigla per indicar partit demcrata;
Qumica: en majscula smbol del Deuteri. s tamb el nom d'una vitamina;
SI: en minscula smbol de deci.
Vehicles: A les matrcules, indica que el vehicle ve d'Alemanya;
Informtica: Llenguatge de programaci D.

Smbols derivats.
[[ ]];
[[ ]];






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="822" title="Ds" nonfiltered="527" processed="520" dbindex="527">


Videojocs i informtica.
 Nintendo DS, una videoconsola porttil creada per Nintendo;
 En alguns videojocs per la Nintendo DS hi ha abreviat "DS" en el ttol:
 Advance Wars: Dual Strike;
 ;
 Digimon Story;
 Fullmetal Alchemist: Dual Sympathy;
 Guilty Gear: Dust Strikers;
 Mr. Driller: Drill Spirits;
 Resident Evil: Deadly Silence;
 Dig Dug: Digging Strike;
 ;
 Dancing Stage, una saga de videojocs creada per Konami, la versi europea del Dance Dance Revolution;
 Directory service;
 Docking Station (Creatures), un videojoc en lnia amb un motor de videojoc del Creatures 3;
 DragonSpeak, un simple llenguatge de programaci al videojoc en lnia anomenat Furcadia;
 Dungeon Siege, un videjoc de rol en temps real per ordinador;
 DirectShow;
 Digital Signal 1, un predecessor a T-Carriers;
 Descriptors visuals;

 Altres .
 Air Senegal (codi IATA);
 Bureau of Diplomatic Security (United States Department of State);
 Citron DS, un model de cotxe de la Citron;
 Bureau of Diplomatic Security;
 D.S. (can), una can de Michael Jackson a l'lbum HIStory;
 Dal Segno, un terme itali referent a la msica;
 Darmstadi, un element atmic;
 Democratici di Sinistra, Demcrates d'Esquerres, un partit poltic itali;
 Demokratska stranka, el Partit Democrtic (Srbia);
 Detectiu Sergent, un rank en el Departament d'Investigaci Criminal britnic;
 Detectiu Superintendent (policia), tcnicament incorrent per a vegades es diu ;
 Derek Sherinian, msic;
 Espectroscpia dielctrica;
 Digital Spy, un lloc web d'entreteniment i multimdia;
 Simetria direccional, un mtode per fer anlisis method;
 Sndrome de Down;
 D/S - Dominaci i Submissi (BDSM);
 Les Dues Siclies, un antic regne composat pel sud d'Itlia i la illa de Siclia.
 7.92 DS, un tipus de munici anti-tanc dissenyat a Polnia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="824" title="Dilluns" nonfiltered="528" processed="521" dbindex="528">
El dilluns s el primer dia de la setmana. El nom dilluns prov del llat Dies lunae, o "dia de la Lluna". S'abreuja com dl. En alguns pasos es considera el segon dia de la setmana ja que el principal i primer s el diumenge, per la tradici del cristianisme.
 
Segons la Mitologia catalana, el anys que comencen en dilluns seran un any prsper i sense penries. S'explica que la Mare de Du va tenir Nostre Senyor en dilluns i que per celebrar-ho, ell mateix va escollir que la setmana comencs en aquest dia enlloc del diumenge com fins llavors s'havia fet tradicionalment.

Aquests sn alguns dels noms que rep el dilluns en diferents idiomes:






El dilluns t moltes connotacions negatives perqu s l'inici habitual de la setmana laboral o escolar i perqu a l'Edat Mitjana suposava la fi de la Pau i Treva de Du.




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="825" title="Dimarts" nonfiltered="529" processed="522" dbindex="529">
El dimarts s el segon dia de la setmana. El nom  dimarts  prov del llat dies Martis, o  dia de Mart . S'abreuja com  dt .

Tradicionalment, la mitologia catalana sempre ha vist el dimarts com un dia de mal averany. Hom evita de casar-se, fer-se a la mar o batejar el seu nen en aquest dia.

Aquests sn alguns dels noms que rep el dimarts en diferents idiomes:











































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="826" title="Dimecres" nonfiltered="530" processed="523" dbindex="530">
El dimecres s el tercer dia de la setmana. El nom  dimecres  prov del llat Dies Mercuri, o "dia de Mercuri". S'abreuja com  dc .

Aquests sn alguns dels noms que rep el dimecres en diferents idiomes:









































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="827" title="Dijous" nonfiltered="531" processed="524" dbindex="531">
El dijous s el quart dia de la setmana. El nom dijous prov del llat Dies Jovis, o dia de Jpiter. Dialectalment tamb se li diu sant Mitger en ser el dia del mig de la setmana. S'abreuja com dj.

La norma ISO 8601 designa al dijous com el dia central de la setmana. A ms, els dijous d'un any determinen la numeraci de les setmanes, de manera que la primera setmana de l'any s la que cont el primer dijous.

Aquests sn alguns dels noms que rep el dijous en diferents idiomes:






Molts d'aquests noms estan relacionats. Jpiter t com atribut un llamp que envia a la Terra en mostra del seu poder. Igualment, Thor t un martell molt poders que quan s'usa fa que el cel tremoli, produint el tro.
En alemany va esdevenir Donnar de Donner. En alemany sud Donnar s un nom antic per Thor.







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="828" title="Divendres" nonfiltered="532" processed="525" dbindex="532">
El divendres s el cinqu dia de la setmana. El nom divendres prov del llat Dies Veneris, o dia de Venus (deessa de la bellesa i l'amor a la mitologia romana). Segons la tradici musulmana s el dia de descans en honor a Du. S'abreuja com  dv .

Segons la mitologia catalana, el divendres s un dia malet i considerat dolent ja que fou el dia en qu nasqu en Judes traidor. Tant s aix que quan una persona s molt desgraciada es diu que deu ser nascuda en divendres. Els pescadors i els caadors se'n guarden b prou de fer les tasques durant aquest dia. Les parteres no han d'anar a missa en aquest dia per evitar desgrcies, i els nens no poden ser batejats. Els cabells es tornaran blancs a qui vagi al barber i se'ls talli en aquest dia. En canvi, les dones se'ls poden tallar en divendres de lluna plena i els creixeran ms forts i vigorosos. Tamb s dolent tallar-se les ungles si no es vol que brotin puntets blancs. Hom creu que segons el temps que faci aquest dia s possible de saber el temps que far durant els propers vuit dies. s un bon dia per canviar-se la roba interior i d'aquesta manera quedar protegit dels mal esperits. Els vineters poden aigualir el vi o el vinagre en aquest dia i segur que ning en notar l'estafa. Si en aquest dia dues persones tenen el mateix pensament una nima es lliura del purgatori i si se somnia quelcom s el dia en qu hi ha ms possibilitats que es faci veritat.

Aquests sn alguns dels noms que rep el divendres en diferents idiomes:




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="829" title="Dissabte" nonfiltered="533" processed="526" dbindex="533">
El dissabte s el sis dia de la setmana, o set, en el cmput antic i cristi. El nom  dissabte  prov del llat sabbatum, i alhora de l'hebreu sabbath, el dia de descans jueu. S'abreuja com  ds .

Aquests sn alguns dels noms que rep el dissabte en diferents idiomes:









 Dissabtes especials .
 Dissabte angls: Dissabte en qu es deixa de treballar al migdia.
 Dissabte bord: Dia anterior al d'un festiu que no s diumenge i en qu els treballadors deixen de cobrar el seu salari. Per entendre l'etimologia de la paraula cal pensar que una planta borda s aquella que no treu fruits.
 Dissabte de Nadal: Dissabte anterior a la festa de Nadal.
 Dissabte piads: Dissabte normal i corrent en qu els treballadors reben el seu sou.
 Dissabte sant (Dissabte de Glria, Dissabte de Pasqua): Dissabte anterior al dia de Pasqua. s un dia assenyalat per a les caramelles.



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="830" title="Diumenge" nonfiltered="534" processed="527" dbindex="534">
El diumenge s el set dia de la setmana. El nom  diumenge  prov del llat die dominicu, o  dia del Senyor  (dialectalment tamb s domenge, evoluci directa de dominicu). Aix s degut al fet que entre els cristians s el dia en qu Jess va ressuscitar. En els pasos anglosaxons i a llatinoamrica aquest s el dia d'inici de setmana. S'abreuja com  dg .

Aquests sn alguns dels noms que rep el diumenge en diferents idiomes:












































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="832" title="Dilluns Sant" nonfiltered="535" processed="528" dbindex="535">
El Dilluns Sant s el dilluns de la Setmana Santa que segueix al Diumenge de Rams.

Litrgicament sol caracteritzar-se per celebracions austeres, ja que encara es troba incls en perde quaresmal. Es remarquen els temes que conduexen a la Passi de Crist; principalment la traci de Judes Iscariot.

s el dia en qu s'incien els cicles de processons de Setmana Santa en moltes localitats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="834" title="Dimarts de Carnaval" nonfiltered="536" processed="529" dbindex="536">
El Dimarts de Carnaval s l'ltim dia del carnestoltes que precedeix el dimecres de cendra de la quaresma. Aix doncs, segons la tradici catlica s el dia en qu es pot fer un gran tiberi abans dels quaranta dies de dejuni estipulats per la quaresma.

 Dates .
La data pot canviar des del 3 de febrer al 9 de mar en anys que no siguin de trasps o del 4 de febrer al 9 de mar en anys de trasps. La data depn de la data de Pasqua.

El Dimarts de Carnaval del anys anteriors:

 2006 - 28 de febrer   ;
 2007 - 20 de febrer ;

El Dimarts de Carnaval caur en les segents dates en els propers anys:

 2008 - 5 de febrer ;
 2009 - 24 de febrer;
 2010 - 16 de febrer ;
 2011 - 8 de mar ;
 2012 - 21 de febrer;
 2013 - 12 de febrer;
 2014 - 4 de mar;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="835" title="Dgraf NC" nonfiltered="537" processed="530" dbindex="537">
Dgraf fontic de la llengua catalana format per les les lletres N i C quan es troben en posici de tancament de sllaba, b a final de mot banc o b a l'interior plancton.  Les lletres N i C representen els fonemes que els corresponen, s a dir, el fonema consonntic alveolar nasal i el fonema consonntic velar nasal, respectivament. Per aquest motiu, no es tracta d'un dgraf fonolgic, sin fontic, ja que la seqncia N+C es pronuncia com un nic so: la consonant velar nasal [ ]. La transcripci fonolgica dels mots proposats com a exemple s doncs /'bank/ i /'plankton/ i la fontica (en el catal central) s  i tun (o ton).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="836" title="Dimecres de cendra" nonfiltered="538" processed="531" dbindex="538">
El dimecres de cendra s el primer dia de la quaresma. En aquest dia s tradici de repartir cendra, el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", s a dir: "Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar". La cendra en qesti ha d'estar, segons la tradici, feta dels rams benets de l'any anterior i ha de ser imposada en el cap dels fidels en forma de creu (modernament a les mans per no embrutir-los).

Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitncia. Antigament solament s'imposava la cendra als pecadors pblics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple desprs de la imposici. La reconciliaci es feia el mat del Dijous Sant. Amb el temps molts s'unien per humilitat als pecadors pblics en aquest ritus d'on va passar a tots els fidels
Tamb s conegut com a dia de la cendra o simplement com a avui s cendra.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="838" title="Dijous gras" nonfiltered="539" processed="532" dbindex="539">
Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder era el primer dia del Carnaval, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebraci. s tradici prendre la botifarra d'ou en aquest dia a ms d'altres de semblants com la blanca o la negra. Tamb s costum prendre truita de botifarra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals ms autctons es menja la coca de llardons, com, per exemple, en el cas del Carnaval de Tarragona.

El dijous de les comares s el dijous anterior al dijous llarder i dos dijous anteriors al dijous gras s el dijous dels compares.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="842" title="Dijous Sant" nonfiltered="540" processed="533" dbindex="540">

En el calendari cristi, el dijous Sant s el dijous de la Setmana Santa. Commemora l'ltim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de ser trat per Judes Iscariot i crucificat, l'anomenat Sant Sopar.

El Dijous Sant, s el dia en qu s'acaba la quaresma. s el dijous previ a la Pasqua Florida i com que aquest es calcula en funci de l'equinocci i les fases lunars, el Dijous Sant pot oscillar entre el 19 de mar i el 22 d'abril.

Aquest dia s el dia de la fraternitat, ja que Jess en el darrer sopar va rentar els peus als deixebles, es va fer servidor dels altres. Antuvi el Dijous Sant era dia de silenci, la gent no sortia de casa, es practicava dej i les campanes no marcaven les hores, com a mostra de respecte. A alguns indrets, es cellebren les processons de silenci, on s'escenifiquen la captura, la crucifixi, l'agonia i mort de Crist. A algunes poblacions es representa la dansa de la mort, una dansa d'origen medieval, on es recrea l'arribada de la mort.

Festes tradicionals.
A Catalunya;
Dansa de la mort a Verges, Baix Empord.
Dansa Macabra a Girona (Girons);
Process del Silenci a Tortosa (Baix Ebre);
Via Crucis de Barruera (Alta Ribagora);
Nit de Silenci a Matar (Maresme);
Process del Silenci a Martorelles (Valls Oriental);
Process de la confraria de la Vera Cruz y Mara Santsima de ;
los Dolores a Santa Coloma de Gramenet (Barcelons)
Solemne Process del Silenci. Reus (Baix Camp) Organitzada per la Confraria de Nostre Pare Jess del Calvari. ;
Process de Dijous Sant Matar (Maresme)al barri de Cerdanyola organitzada per la Hermandad Ntro. P. Jess Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza i la Confraria de la Vernica.
Processons del Silenci a;
 Badalona (Barcelons);
Sant Mart Sapresa (Selva);
Rupit (Osona);
Baget, Les Planes, Sant Esteve de Bas (Garrotxa);
Gav (Baix Llobregat);
Vilagrassa (Urgell);
Ripoll (Ripolls);
l'Escala (Alt Empord);
Gurdia de Tremp (Pallars Juss);
Matar (Maresme)Proces Nit del Silenci, organitzada per la Confraria de l'Oraci a l'Hort, la Coronaci d'Espines i els Armats de Matar.
;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="843" title="Dos" nonfiltered="541" processed="534" dbindex="541">


El dos s el nombre natural que segueix a l'u i precedeix al tres. En femen es pronuncia dues. S'escriu 2 en xifres rabs, II en les romanes i   en les xineses.


El 2 s el primer nombre primer, i s l'nic que s parell. El segent s el tres.

Un enter es diu que s parell si s mltiple de 2, s dir,  si x s parell. Pel contrari, un nombre se senar si no s parell.

El dos es factor de 10, aix que les fraccions amb denominador 2 no tenen una part decimal infinita com ocorre amb la majoria de nombres enters. Tampoc tenen una part decimal infinita les fraccions amb un denominador que s producte d'una potncia de 2 i una altra de 5, ambdues amb un exponent natural.




Per a qualsevol nmero x:
x+x = 2x;
xx = x2;

El camp ms petit cont dos elements.

Dos s la base del sistema de numeraci ms senzill en qu el nombres naturals poden escriure's de forma concisa, el sistema binari, utilitzat sobre tot pels ordinadors.

Si es multiplica un nombre per dos s'obt el doble d'aquest nombre; mentre que si es divideix per dos se n'obt la meitat. El quadrat d'un nombre es representa amb el 2 com a exponent. I quan l'exponent t el nombre invers es diu arrel quadrada

Existeixen diversos prefixos que signifiquen dos i participen en la construcci d'una gran quantitat de paraules d's quotidi: bi, di i du, com a en bisetmanal, dicotomia i dplex.

Ocurrncies del dos:
El dos s un bon nombre en la cultura xinesa. Hi ha una dita xinesa que diu que "les coses bones venen en parells". s normal utilitzar dos smbols en els noms de marca, p.ex. doble felicitat, dues moneda, dos elefants etc. Es diu que als cantonesos els agrada aquest nombre perqu sona com "fcil" ( ) en cantons;
En angls, s'utilitza el smbol 2 per representar la preposici "to" o "too", com per exemple P2P (peer to peer), U2 (you too), etctera.
 Designa l'any 2 i el 2 aC;
 s el nombre atmic de l'heli;
 Com que representa una parella, apareix a nombroses webs relacionades amb l'amor i les cites, aix com altres productes publicitaris;
 Al judaisme es requereixen dos testimonis per validar un casament i els deus manaments venen el dues tauletes;
 Fa referncia als bessons i al dualisme, Cstor i Pllux, Rmul i Rem.
 Representa les dues cares tradicionals de la dona (mare i temptaci), per aquest motiu molts animals de l'art romnic que simbolitzen el pecat tenen dues cues o cares. ;
 A l'antiga Roma eren dos els cnsols i els censors els quals mantenien dret de veto contra l'altre, pel que devien negociar en les qestions ms compromeses.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="844" title="Divendres Sant" nonfiltered="542" processed="535" dbindex="542">

En el calendari Cristi, el Divendres Sant s el divendres anterior al dia de la Pasqua de Resurrecci. Commemora la mort de Jesucrist a la creu.

sembla ser que el missatge de Jess arribava en facilitat a les multituds com es reflexa a diferents passatges de l'Evangeli (Vegeu: Dia de Rams), per resultava poc satisfactori als saduceus (secta dels hebreus aliats amb els romans), i als fariseus, als que qualificava de hipcrites. D'altra banda en aquell temps el poder a Israel estava corromput (almenys des del punt de vista actual). Per una part, hi havia els romans que nominalment tenien un poder absolut, no obstant aix, deixaven, com a la majoria de llocs del seu domini, que les autoritats locals governessin, almenys, en coses de poca entitat. Com ja s'ha dit, el poder era corrupte, aix els crrecs ms importants del Sanedr, i el de Sum Sacerdot, eren comprats, tamb val a dir que les principals autoritats de la regi estaven emparentades entre elles, i amb els romans. No s estrany, doncs que la predicaci d'aquest rab, que detractava a les autoritats, acabs amb la seva execuci.

Aquest dia s festiu arreu dels Pasos Catalans, excepte a la Catalunya del Nord, i generalment en molts pasos de poblaci majoritriament cristiana.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="847" title="Divendres de dejuni" nonfiltered="543" processed="536" dbindex="543">
Els divendres de dejuni sn els divendres que cauen en quaresma, en els quals la religi cristiana estipula de fer dejuni.

En els pasos cristians, antigament era costum de fer un dejuni penitenciari de menjars de rics i coses cares durant la quaresma que podria tenir les mateixes arrels culturals que el ramad. Per per acontentar el poble, es van relaxar les lleis i es va limitar el dejuni al divendres per a la gent menys devota. Tant va ser la limitaci que al final, l'nic que quedava bandejat era de menjar carn, greix (aix exclou molt de dolos i pastes), i ous els divendres de quaresma (i per aix, el carnestoltes se celebrava menjant botifarra d'ous). Per contres, la gent menjava peix  sobretot bacall  que era ms barat i considerat menjar de pobres. Avui en dia, i a causa de la diferncia de preus aquesta tradici ha deixat de tenir sentit ja que es considera ms luxs menjar peix que no pas carn o ous, i per tant ja no s ni penitenciari ni devot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="856" title="Dinamarca" nonfiltered="544" processed="537" dbindex="544">



Dinamarca s un estat del nord d'Europa, el ms petit dels pasos escandinaus. 

Est format per la pennsula de Jutlndia i diverses illes (les principals: Sj lland, Finia, Lolland i Bornholm, aquesta darrera al nord de la costa de Polnia). T una nica frontera terrestre (al sud, amb Alemanya), i est envoltada pels mars del Nord (a l'oest) i Bltic (al sud-est). L'estret de l'Skagerrak, al nord, separa Jutlndia de Noruega, mentre que, a l'est, el Kattegat, l'resund i l'estret de Bornholm separen Dinamarca de Sucia. 

A ms a ms, sn possessions daneses les illes Froe a l'Atlntic Nord i Grenlndia al nord-est d'Amrica, les quals gaudeixen d'una mplia autonomia. 

Poltica.
El sistema de govern s la monarquia constitucional i la seva constituci fou promulgada el 1953. El poder legislatiu correspon conjuntament al rei i al Folketing (parlament), tot i que, per a sser vlida, cada llei ha d'anar signada pel rei i almenys per un ministre, que s qui en t la responsabilitat.

El Folketing s compost per 179 membres (incloent-n'hi dos de Grenlndia i dos ms de les illes Froe), tots els quals sn elegits cada quatre anys per sufragi universal i pel sistema proporcional. El poder executiu correspon al rei i als seus ministres, que sn nomenats pel Folketing, i que no poden restar en funcions si el parlament els retira la confiana.
Dinamarca pertany a la Uni Europea des de 1973 i utilitza la corona danesa com a unitat monetria. Tamb s membre de l'ONU, del Consell Nrdic, de l'OTAN, de l'OCDE i del Consell d'Europa.

Subdivisi administrativa.
Dinamarca s dividida en 13 comtats (amter, singular: amt), i 270 municipis (kommuner, singular kommune). Tres municipis tenen estatut de comtat - Copenhaguen, Frederiksberg, i Bornholm. La propera Reforma Municipal Danesa reformar els comtats amb cinc noves regions i reduir el nombre de municipis a 98. Els nous municipis assoliran la majoria de les responsabilitats dels actuals comtats. La majoria dels nous municipis tindran una poblaci superior als 20,000 habitants. Aquesta reforma entrar en vigor l'1 de gener del 2007.




 Copenhaguen (Kbenhavn) (municipi);
 Frederiksberg (municipi);
 Copenhaguen (Kbenhavn);
 Frederiksborg;
 Roskilde;
 Seeland Occidental (Vestsjlland);
 Storstrm;
 Finia (Fyn);
 Jutlndia Meridional (Snderjylland);
 Ribe;
 Vejle;
 Ringkjbing;
 Viborg;
 Jutlndia Septentrional (Nordjylland);
 Aarhus (rhus);
 Bornholm (municipi regional);

Geografia.

Dinamarca s formada per dues parts: la pennsula de Jutlndia, que forma part del continent, i l'arxiplag, les illes ms importants del qual sn la de Finia, la de Sjaelland i, cent cinquanta quilmetres ms cap a l'est, la de Bornholm. Aquest arxiplag, situat entre la pennsula de Jutlndia i la d'Escandinvia, s separat de les pennsules i les illes entre elles per cinc estrets: Skagerrak, Kattegat, Sund, Gran Belt i Petit Belt. 

Dinamarca forma part de la gran plana bltica que comprn tamb la plana sueca i la plana alemanya, que en els perodes glacials fou recoberta pel gla. L'enfonsament posterior que don naixement a la Bltica, b que fragment l'actual Dinamarca, no ha fet perdre a les seves terres el carcter fsic unitari. El relleu fou gastat pel gla i s pla; hi ha un gran nombre de llacs i d'estanys i fora torberes. El punt culminant s el Mllehj, (170,86 m alt), Yding Skovhj, (170,77 m alt), Ejer Bavnehj, (170,35 m alt), Himmelsberg (147 m alt). A la meitat occidental de Jutlndia el sl s constitut per sorra i cdols que port l'aigua procedent de la fosa del gla, i s una regi poc frtil; s coberta de landes i nicament s utilitzada per a la cria de bestiar. En aquesta regi, la costa s baixa, rectilnia i amb tot un rosari d'estanys. Per contra, a la meitat oriental de Jutlndia i a l'arxiplag, que sn a la part central de l'antiga glacera, el sl s recobert d'una argila molt frtil i apta per al conreu. La costa s baixa, tallada, i amb golfs estrets i segurs, on hom ha establert ports comercials i de pesca. 

Els rius sn curts en llur majoria i de dimensions ms grans a la pennsula de Jutlndia, els quals desguassen a la mar del Nord, llevat del Gudena, principal riu dans, que ho fa a l'estret de Kattegat. La vegetaci natural s el bosc de fullatge caduc

Demografia.
T una elevada densitat de poblaci (126 h/km ), la ms alta dels pasos escandinaus, com tamb ho s el grau d'urbanitzaci (86%). La seva capital s Copenhaguen, i les ciutats principals sn rhus, Odense i lborg. tnicament, la poblaci s molt homognia, ja que el 90% del total s danesa. L'Esglsia evanglica luterana, religi oficial, s professada pel 83% de la poblaci (2006). La llengua oficial i majoritria s el dans.

Vegeu tamb.
Reis de Dinamarca;

Enllaos externs.
Subdivisi administrativa de Dinamarca;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="857" title="Dilbert" nonfiltered="545" processed="538" dbindex="545">
Dilbert s una tira cmica satrica dibuixada i guionitzada per Scott Adams sobre un entorn d'oficina micro-gestionat, caracteritzant a l'enginyer de programari epnim. 

En Dilbert est absorbit per la feina i per un cap dspota i maleducat, que sempre li exigeix responsabilitats ms enll de la lgica. El personatge comparteix la seva vida amb en Dogbert, el seu irreverent, egocntric i megalman gos, i en Wally. 

Original retrat del present i smbol per a tots els desencantats del mn laboral. La descarnada visi que ofereix del mateix suposa aix mateix una primcia, ja que en 'Dilbert' s la primera srie animada que aborda aquest tema amb sarcasme. 

La tira, creada per l'Scott Adams, ha aparegut en els peridics des de 1989, donant lloc a diversos llibres, una srie animada de TV i nombrosos productes enllaats que van des de ninots farcits fins a gelats.

Articles relacionats.
Principi de Dilbert;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="858" title="Dia europeu" nonfiltered="546" processed="539" dbindex="546">

El Dia europeu o Dia d'Europa s commemora el dia 9 de maig en record a la declaraci realitzada per l'aleshores Ministre francs d'Afers Exteriors Robert Schuman a Pars el dia 9 de maig de 1950, mitjanant la qual es don el tret de partida a la creaci de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA). 

Histria.
La data fou establerta pel Consell de la Uni Europea en el Consell Europeu, realitzat els dies 28 i 29 de juny a la ciutat italiana de Mil, l'any en el qual es commemorava el centenari del naixement de Robert Schuman, que juntament amb Jean Monnet, Konrad Adenauer i Alcide De Gasperi sn considerats els pares de l'Europa Comunitria.

El 9 de maig s'ha convertit en el smbol europeu que, juntament amb l'euro, la bandera europea i l'himne europeu, identifiquen l'entitat poltica de la Uni Europea. El Dia europeu s un smbol exclusiu de la UE, a diferncia del la bandera i l'himne que sn smbols de tota Europa per extensi. Aix es deu al fet que la declaraci Schuman va ser posterior a la creaci del Consell d'Europa, d'on provenen els altres dos smbols. 

Celebraci.
A pesar de ser l'nic dia de celebraci oficial en tota la Uni Europea, a la prctica cap dels estats membres de la Uni organitza festivitats commemoratives d'alt nivell, com les quals es realitzen amb motiu de les festes nacionals de cada estat.

Cada any la Comissi Europea publica un cartell promocional, que comprn un motiu diferent cada vegada, acompanyat d'un lema referent a un tema d'actualitat dins de la UE. 

Vegeu tamb.
Declaraci Schuman;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="860" title="Densitat" nonfiltered="547" processed="540" dbindex="547">

Vegeu tamb densitat de poblaci.
La densitat, de smbol   (lletra rho de l'alfabet grec), i de vegades abreviada com a d, s la massa especfica d'un cos o fluid, s a dir, la quantitat de matria que hi ha per unitat de volum. La densitat s directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos.

Frmula general:



Les unitats de mesura en el Sistema Internacional s el quilogram per metre cbic (kg/m3). Per per motius histrics i prctics, normalment es mesura en grams per centmetre cbic (g/cm3).

Densitat de l'aigua a 3.98 C = 1000 kg/m3 = 1 g/cm3. En algunes ocasions es pot presentar el valor de la densitat d'una substncia  respecte al valor de la densitat de l'aigua; aquest s el concepte de densitat relativa.



 Densitat d'algunes substncies .



 Densitat d'un punt P d'un medi continu .
La densitat en un medi continu s una magnitud, escalar, no fonamental, definida en cada punt material.
Sigui P un punt material d'un medi continu. Sigui una successi de volums materials, de volum Vi (decreixents) i de massa mi, tals que tots continguin el punt P en el seu interior.
Anomenem densitat del punt P al lmit de la successi dels quocients  quan Vi tendeix a 0 (recordeu que en un medi continu no s'hi contemplem les molcules subatmiques ni res).





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="862" title="DNA" nonfiltered="548" processed="541" dbindex="548">

Bioqumica: sigles a l'anglesa de l'cid desoxiribonucleic.
Poltica: sigles de Democratic National Assembly, partit poltic de Trinitat i Tobago.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="863" title="Darwin" nonfiltered="549" processed="542" dbindex="549">


cognom qu duien els segents personatges:
 Charles Robert Darwin, autor de la Selecci natural i pare de la teoria de l'evoluci.
 Erasmus Darwin, metge, l'avi de Charles.
 Leonard Darwin, el fill de Charles.
Geografia:
 capital del Northern Territory d'Austrlia, vegeu Darwin (Northern Territory).
 petita ciutat de les illes Malvines, vegeu Darwin (Illes Malvines). ;
 poble menut de Minnesota, vegeu Darwin (Minnesota).
 volc a les illes Galpagos, vegeu Darwin (volc). ;
Informtica: Apple Darwin, el sistema operatiu que s la base de Mac OS X;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="864" title="Dualitat ona-partcula" nonfiltered="550" processed="543" dbindex="550">
En fsica, la dualitat ona-partcula o dualitat ona-corpuscle s un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultnia propietats de les ones i de les partcules. Aquest s un concepte fonamental de la mecnica quntica.

Totes les partcules estudiades per la mecnica quntica, de cada una de les diferents espcies, es poden considerar idntiques entre elles, totes tenen les mateixes propietats quntiques; per tant, quan parlam d'un electr, per exemple, parlam d'una partcula, amb la mateixa massa, o la mateixa crrega elctrica, que un altre electr, s a dir, una partcula elemental, i per tant no podem parlar de mig, o de tres quarts, d'electr. El mateix passa amb el fot, amb el neutr, o el quark.
Fins podem dir que els barions, el nucli d'un tom, o el propi tom, sn partcules, encara que no pas elementals, com les anteriors.
Per un altre costat, totes les esmentades partcules, considerades individualment, es comporten com una ona, que es propaga segons una funci d'ona.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="866" title="Demostraci ontolgica de Gdel" nonfiltered="551" processed="544" dbindex="551">
La demostraci ontolgica de Gdel s una formalitzaci del principi de sant Anselm: el seu argument ontolgic per l'existncia de Du pel matemtic Kurt Gdel.

L'argument ontolgic de Sant Anselm, en la seva forma ms succinta, s: "Du, per definici, s all sobre el qual no es pot imaginar res ms gran. Du existeix a l'enteniment. Si Du exists a l'enteniment, el podrem imaginar a Ell ms gran si exists a la realitat. Aix, cal que Du existeixi (Du existeix)." Gottfried Leibniz va donar una versi ms elaborada; aquesta s la versi que Gdel va estudiar i va intentar clarificar amb el seu argument ontolgic. 

Encara que Gdel era profundament religis, mai va publicar la seva prova ja que temia que 
no s'interpretaria b i que es pensaria que l'existncia de Du estava demostrada ms enll de 
qualsevol dubte. En canvi, noms ho va considerar com una investigaci lgica
i una formulaci clara de l'argument de Leibniz amb totes les suposicions expresades. 
Va ensenyar els arguments repetidament als amics al voltant dels anys 1970 i es van publicar desprs de la seva mort el 1987.
A continuaci es mostra un resum de la demostraci matemtica.

Lgica modal .

La demostraci usa lgica modal, que distingeix entre veritats necessries i contingents.

Una veritat s necessria si no es pot evitar, com 2 + 2 = 4 en l'anell dels enters;
en contrast, una veritat contingent noms s el cas,
per exemple "ms de la meitat de la Terra est coberta per aigua".
En la interpretaci ms com de lgica modal, es consideren "tots els mons possibles".
Si una afirmaci s certa en tots els mons possibles, llavors s una veritat necessria.
Si una afirmaci s certa en el nostre mn, per no en tots els mons possibles, s una veritat contingent .
Una afirmaci que s certa en algun mn (no necessriament el nostre) s'anomena una veritat possible.

Una propietat assigna a cada objecte a cada mn possible un valor lgic (vertader o fals). No tots els mons tenen els mateixos objectes. Una propietat noms ha d'assignar valors lgics als objectes que existeixen a un mn particular. Per exemple, considerem la propietat
P(x) = x s gris;
i considerem l'objecte 
s = la meva camisa;
En el nostre mn, P(s) s cert perqu la meva camisa s grisa; en algun altre mn P(s) s fals, i en algun altre mn, P(s) no tindria sentit perqu les camises no existeixen all.

Diem que de la propiertat P es dedueix la propietat Q, si qualsevol objecte en qualsevol mn que t la propiertat P, tamb t la propietat Q en aquell mateix mn. 
Per exemple, de la propietat 
P(x) = x s ms alt de 2 metres ;
es dedueix la propietat
Q(x) = x s ms alt de 1 metre .

 Axiomes .

Ara suposem els cinc axiomes segents:
Axioma 1: s possible separar propietats positives del conjunt de propietats.  ;

Suposem que aquestes tres condicions es compleixen a totes les propietats positives:

Axioma 2: Si P s positiu i de P es dedueix  Q, Q s positiu.
Axioma 3: Si P1, P2, P3, ... sn propietats positives, la propietat (P1 i P2 i P3...) tamb s positiva.
Axioma 4: Si P s una propietat, llavors o b P o la seva negaci s certa, per no els dos.

Aix es pot resumir dient que "les propietats positives formen un ultrafiltre". Finalment, suposem:

Axioma 5: L'existncia s una propietat positiva (Pos(NE)).  Aquesta s la suposici clau a l'argument d'Anselm.

Ara definim una nova propietat G: si x s un objecte a algun mn possible, llavors G(x) s cert si i noms si P(x) s cert en aquell mateix mn per a totes les propietats positives P. G s'anomena la propietat "divina" . Un objecte x que t la propietat divina s'anomena Deu.

Crtica a les definicions i els axiomes. 

Hi ha diverses raons que fan que aquestes suposicions no siguin realistes com a prova d'existncia d'un Du teolgic, 
incloent les segents: 
La selecci de propietats positives s arbitrria excepte que l'existncia (segura) ha de ser positiva (i G(x) cal que sigui positiva a algunes versions).  Encara que un individu donat pot no escollir algunes assignacions, hom ho pot fer, i la demostraci s igualment vlida per a totes les seleccions. Aix, Gdel va demostrar (si hom accepta les definicions i axiomes) que cada combinaci de propietats existeix en un objecte a cada mn on aquella combinaci de propietats estigui definida, i que un objecte aix seria un Du (si les propietats sn positives).
 Pot ser impossible satisfer el segon axioma almenys en alguns mons. Per exemple, el conjunt de propietats sovint relacionades amb un Du poden contenir contradiccions; per exemple, veure Arguments de propietats Incompatibles. Per aquesta ra, aquest axioma es va substituir en versions ms tardanes de la demostraci per la suposici que G(x) s positiu (Pos(G(x)).
 Gdel defineix clarament la positivitat (s un atribut de propietats, independent dels objectes). Aix, una propietat que s positiva per un objecte s positiva per a tots, i a la inversa. Si a "positiu" se li dona algun valor moral o utilitari estndard quan s'aplica, no s difcil trobar contraexemples.

L'axioma final s d'Anselm, i es discuteix a argument ontolgic.

Derivaci.

Segons aquestes suposicions, es pot assegurar que en algun mn existeix Du. Volem demostrar que necessriament, en tot mn existeix un Du nic.

Per tal d'aconseguir aix, Gdel primer defineix essncies: si x s un objecte en algun mn, llavors la propietat P es diu que s una essncia de x si P(x) s certa en aquell mn i de P se segueixen totes les propietats que x t en aquell mn. Tamb diem que x  existeix en el sentit dur  si per a cada essncia P de x s cert el segent: a cada mn possible, existeix un element y amb P(y). 

D'aquestes hiptesis, ara s possible demostrar que existeix un i noms and un Du a cada mn.

demostraci no est inclosa a l'article.

Sobel va senyalar que els axiomes de Gdel sn massa forts: impliquen que tots els mons possibles sn idntics. Anderson va donar un sistema d'axiomes lleugerament diferent per evitar aquest problema.

Vegeu tamb .
Infinit absolut;
Arguments per a l'existncia de Du;
Modalitat;
Filosofia de la religi;

Enllaos externs.
Kurt Gdel's Ontological Argument ;
Enciclopdia de la Filosofia de Stanford: Gdel's Ontological Argument ;
 Bibliography of studies on Gdel's Ontological Argument ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="867" title="Leonardo DiCaprio" nonfiltered="552" processed="545" dbindex="552">


Leonardo DiCaprio (Los Angeles, Califrnia, 11 de novembre de 1974) s un actor de cinema nord-americ tres vegades nominat als Premis scar i guanyador dels Globus d'Or. 

El 1993, amb una de les seves primeres pellcules, a What's Eating Gilbert Grape, va representar un disminut psquic tan convincentment que alguns van pensar que ho era realment. Malgrat tot, el salt a la fama li va arribar el 1997 amb la seva interpretaci de Jack Dawson a la famosa i clebre pellcula Titnic. Des de llavors ha protagonitzat nombroses pellcules de gran xit com Romeu i Julieta (1996), Catch me if you can (2002), i Blood Diamond (2006). Tamb ha aparegut a les cintes ms recents de Martin Scorsese (Gangs of New York (2002), L'aviador (2004), i The Departed (2006)) fet que ha portat als experts a comparar la seva relaci amb aquella que va beneficiar a Robert De Niro al principi de la seva carrera. 

Filmografia.


Enllaos externs.

Pgina oficial de l'actor ;
Pgina no oficial de l'actor ;
Simplement Leonardo DiCaprio ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="868" title="Deneb" nonfiltered="553" processed="546" dbindex="553">


Deneb, s l'estrella alfa del Cigne, la ms brillant de la seva constellaci. Deneb prov d'una paraula rab que indica "cua", ja que aquest estel de magnitud aparent -1,25 (el 19 ms brillant del nostre cel) representa la cua del Cigne, una figura clssica que es veu volant perptuament cap al sud, seguint la ruta de la Via Lctia. 

La constellaci del Cigne forma una creu, amb Deneb al damunt, que s'ala en el cel sobre un costat als inicis de l'estiu a l'hemisferi nord. Deneb tamb s el vrtex occidental del Triangle d'Estiu. Les altres dues estrelles del triangle sn Vega i Altair. Aquestes 3 estrelles blanques de classe espectral A (amb Deneb una supergegant A2) tenen temperatures superficials similars: Vega, a 9.600 K, la ms calenta; Deneb radiant a 8.400 K.


Encara que Vega i Altair siguin bastant lluminoses, sn de primera magnitud perqu estan a prop, noms a uns 25 anys-llum de mitja. Deneb, en canvi, podria estar a uns 2.600 anys llum. Si suposem aquesta distncia, la seva lluminositat de 160,000 Sols la fa l'estel ms brillant conegut a la galxia dins de la seva classe (s a dir, en la seva temperatura o classe espectral). Si ocups la posici de Vega, Deneb brillaria com una lluna creixent bastant desenvolupada. 

Deneb s una veritable supergegant, el seu dimetre, calculat de la seva temperatura i lluminositat, s 200 vegades el del Sol. Les mesures directes del seu dimetre angular (noms uns 0,002 segons d'arc) donen un valor molt similar de 180 vegades el solar. Si l'estel ests al centre del Sistema Solar, Deneb arribaria fins a l'rbita de la Terra. Encara que no s de lluny l'estel ms brillant de la galxia, Deneb s s una de les ms grans del seu tipus. 

L'estrella est evolucionant i ha parat de fondre hidrogen en el nucli. El que fa exactament no ho sabem, per. Va comenar la seva vida com un estel d'unes 25 masses solars, i el seu dest s casi segur explotar en algun moment dels propers dos milions d'anys. L'estel t una llum constant, per el seu espectre, quan es descomposa en un arc de colors, s lleugerament variable. Bufant de la seva superfcie hi ha un vent que provoca una prdua de massa de 0,8 milionssimes parts d'una massa solar per any, cent mil vegades el flux que allibera el Sol.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="869" title="Du" nonfiltered="554" processed="547" dbindex="554">

Un du o divinitat s un sser superior, no hum, que representa all sagrat. S'acostuma a escriure en minscula els dus politeistes (estudiats per la mitologia) i en majscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religi). Si el du inspira la llei secular, la societat s'anomena teocrcia.

Creena en dus.
Una persona pot creure en l'existncia d'un sol du (monoteisme) o diversos (politeisme). Tamb pot acceptar que un sol du es mostra com a dos principis oposats, com la resta d'atributs de la natura (dualisme). Si pensa que un du va crear el mn o l'sser hum per com una fora cega, que es desentn del futur de la seva creaci, se sol dir que segueix el deisme. Si s's ms partidari de l'acci continuada de Du en el mn, ms enll de l'acte de la creaci, aleshores s'est optant per una postura teista.

Les persones que neguen l'existncia de dus es denominen atees. La desaparici de la certesa d'existncia de du s comentada per autors com Nietzsche. Per a alguns d'aquests, el concepte de Du ens ha deixat com seqela una innombrable quantitat de tradicions i costums mantinguts en "el seu nom" que han deixat a l'hum, com ser animal, en segon pla, cosa que ha fet girar la histria de manera transcendental en contra d'ell mateix, deixant-lo subjecte a la voluntat d'aquest concepte intangible, i limitant la seva vida i criana per generacions i generacions sobre la base del seu discurs.

Les persones que ni afirmen ni neguen l'existncia de dus, es denominen agnstiques. No creuen ni en l'existncia ni en la inexistncia de dus.

El panteisme pensa que du s pertot, ja que totes les coses tenen alguna cosa sagrada pel sol fet d'existir. Aquest concepte est emparentat amb l'anima mundi o el cosmos grec, amb el fluir de les religions orientals o l'animisme indgena.

Distribuci de creients.



L'any 2000, aproximadament el 53% de la poblaci mundial s'identifica amb alguna de les tres religions Abrahamiques (33% Cristians, 20% Musulmans, >1% Jueus), 6% son Budistes, 13% son Hinduistes, 6% son de religi xinesa tradicional, 7% altres religions, i la resta 15%, declaren ser no religiosos. (National Geographic Family Reference Atlas of the World p.49)

Arguments a favor de l'existncia de dus.
Els creients han intentar demostrar l'existncia de la divinitat, tot i que la religi afirma que s qesti de fe i no de ra. L'argument ms antic s el de fora creadora: tot el que existeix ha de venir d'algun lloc, el no-res no pot engendrar un mn per definici. Per tant Du seria el creador, el primer motor (Aristtil) o causa primera del que s. Els partidaris de la teoria del disseny intelligent afegeixen que tant ordre no pot ser noms fruit de l'atzar, com sostenen els defensors de la teoria de l'evoluci.

Si Du s un sser prefecte per definici (si no ho fos, no seria div), ha de tenir entre els seus atributs l'existncia, com afirmava Sant Anselm, ja que si no fos aix cabria imaginar-se un altre sser que tingus totes les caracterstiques del primer ms l'existncia, essent llavors ms perfecte. Per tant el ser ms perfecte ha d'existir. Igualment Descartes afirma que un ser infinit i perfecte no pot ser fruit de la ment humana, imperfecta i finita.

El testimoni dels profetes, l'existncia de miracles i les visions de les persones sagrades serien proves personals de l'existncia de dus, que no es qestiona en societats politeistes. La creena en dus en societats separades i al llarg de totes les poques s per a alguns un altre argument, perqu la majoria de persones no poden estar equivocades si senten la necessitat d'atribuir all no material o el seu origen a quelcom superior.

Arguments en contra de l'existncia de dus.
No hi ha cap prova emprica de Du, ja que per definici correspon a un altre mn (tot i que per als creients es manifesti en el mn hum). Seguint el mtode de la navalla d'Occam, no cal multiplicar els ssers i per tant si no hi ha cap prova irrefutable que hi hagi dus, s'haur de considerar que no n'hi ha fins que es demostri el contrari.

L'existncia evident del mal desacredita un suposat Du perfecte, ja que hauria creat un mn imperfecte on s possible el pecat i la injustcia. La seva millor criatura, l'home, s alhora l'animal capa de fer ms mal. 

D'altres afirmen que si l'univers ha de tenir un origen, tamb Du i s'arribaria a un cicle infinit de causes absurd. Du seria, doncs, una idea que ha creat l'sser hum per escapar d'aquest absurd per creure errniament que tot ha de tenir una causa. La seva feblesa l'ajuden a imaginar una entitat superior, que a ms compensa les penes del mn amb una altra vida millor (com deien Marx o Nietzsche)

El Du monoteista.
Les grans religions adoren una divinitat nica, que va creixent en abstracci i atributs amb el pas dels segles per diferenciar-se dels cultes politeistes, considerats pagans. El Du (amb majscules perqu s l'nic) que proposen s una entitat no corpria i eterna, amb els atributs de la omnipotncia, omniscincia i omnipresncia, creadora de tot el que existeix i font ltima de la bondat moral dels actes humans (els quals jutja al final de la vida de cada persona).

Els dus politeistes.
Cada mitologia t el seu propi pante de dus. Usualment vnen de personalitzar forces de la natura, sentiments, esdeveniments vitals o llocs de culte. Els ms habituals sn:
el du del Sol;
el du de la Lluna;
el du del cel, de la terra i de les aiges;
dus de fenmens atmosfrics;
du de la creaci;
du de la nit ;
du de l'inframn;
du dels valors (justcia, honestedat, pietat...);
dus familiars o de la vida;
du de l'amor;
du de la mort;
du de la guerra;
du del temps;

Representaci.
Els dus se solen representar com a antropomrfics, de manera que sn com ssers humans per amb propietats extraordinries. Alguns d'ells adopten la forma d'animals o elements naturals, i llavors els seus creients veneren aquelles manifestacions a la terra (com el culte al Sol, per exemple). Algunes religions prohibeixen explcitament representar du en una imatge, ja que no pot assimilar-se a cap element que visqui a la Terra, car s una entitat abstracta e incorpria. Per aix el judaisme combat els dols com a smbol de blasfmia, per exemple.

Al politeisme hi ha dus i deesses i ssers hermafrodites, mentre que per a les grans religions du s un sser sense gnere per la seva abstracci. La paraula per representar-lo (i moltes de les obres inspirades en aquest concepte) s masculina, per. Alguns estudiosos ho relacionen amb el masclisme de les societats antigues, ja que els primers cultes atorguen naturalment el gnere femen a la primera entitat (la creaci de vida s'assimila al paper de la dona).











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="871" title="Dof" nonfiltered="555" processed="548" dbindex="555">




El dof s un mamfer aqutic de l'ordre dels cetacis, que tamb inclou les balenes i marsopes.

Per dofins s'entn dos grups odontoceti amb semblances fsiques per sense afinitat taxonmica:

Delphinidae Tamb coneguts com a dofins marins;
Platanistoidea de les aiges dolces dels rius indis com l'Indus i el Ganges.

Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un ter del seu pes. S'alimenten bsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents cniques i esmolades. Tamb mengen gambes, crancs i pops.

Taxonomia.

 Subordre Odontoceti, balenes dentades;
 Famlia Delphinidae, dofins ocenics;
 Gnere Delphinus;
 Delphinus capensis ;
 Delphinus delphis ;
 Gnere Tursiops ;
 Tursiops truncatus ;
 Tursiops aduncus ;
 Gnere Lissodelphis;
 Lissodelphis borealis ;
 Lissiodelphis peronii ;
 Gnere Sotalia;
 Sotalia fluviatilis ;
 Gnere Sousa;
 Sousa chinensis ;
 Sousa chinensis chinensis;
 Sousa teuszii ;
 Gnere Stenella;
 Stenella frontalis ;
 Stenella clymene ;
 Stenella attenuata ;
 Stenella longirostris ;
 Stenella coeruleoalba ;
 Gnere Steno;
 Steno bredanensis ;
 Gnere Cephalorynchus;
 Cephalorhynchus eutropia ;
 Cephalorhynchus commersonii ;
 Cephalorhynchus heavisidii ;
 Cephalorhynchus hectori ;
 Gnere Grampus;
 Grampus griseus ;
 Gnere Lagenodelphis;
 Lagenodelphis hosei ;
 Gnere Lagenorhyncus;
 Lagenorhynchus acutus ;
 Lagenorhynchus obscurus ;
 Lagenorhynchus cruciger ;
 Lagenorhynchus obliquidens ;
 Lagenorhynchus australis ;
 Lagenorhynchus albirostris ;
 Gnere Orcaella;
 Orcaella heinsohni;
 Orcaella brevirostris ;
 Gnere Peponocephala;
 Peponocephala electra;
 Gnere Orcinus;
 Orcinus orca;
 Gnere Feresa;
 Feresa attenuata;
 Gnere Pseudorca;
 Pseudorca crassidens;
 Gnere Globicephala;
 Globicephala melas;
 Globicephala macrorhynchus;
 Famlia Platanistoidea, dofins de riu;
 Gnere Inia;
 Inia geoffrensis ;
 Gnere Lipotes;
 Lipotes vexillifer ;
 Gnere Platanista;
 Platanista gangetica ;
 Platanista minor ;
 Gnere Pontoporia;
 Pontoporia blainvillei ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="872" title="Dinosaure" nonfiltered="556" processed="549" dbindex="556">

Els dinosaures (Dinosauria) foren els animals vertebrats dominants dels ecosistemes terrestres durant ms de 160 milions d'anys, des del perode Trisic superior (fa aproximadament 230 milions d'anys) fins a finals del perode Cretaci (fa aproximadament 65 milions d'anys), quan la majoria d'ells s'extingiren a l'extinci del Cretaci-Terciari. Actualment hi ha deu mil espcies vivents de dinosaures, denominades amb el nom com d'ocells.

El descobriment el 1860 de l'arquepterix fou el primer en suggerir una relaci estreta entre els dinosaures i els ocells; a part de la presncia d'empremtes fossilitzades de plomes, l'arquepterix era molt similar al petit dinosaure carnvor contemporani Compsognathus. Les investigacions dutes a terme des de la dcada del 1970 indiquen que els dinosaures terpodes sn els avantpassats ms versemblants dels ocells; de fet, la majoria de cientfics consideren els ocells com els nics dinosaures supervivents, i alguns creuen que els dinosaures i els ocells haurien de ser agrupats en una nica classe biolgica. Els crocodilis sn els altres parents propers dels dinosaures supervivents, i ambds grups sn membres del clade dels arcosaures, un grup de rptils que aparegu per primer cop al Permi molt tard i que esdevingu dominant a mitjans del Trisic.

A la primera meitat del segle XX, tant els cientfics com el pblic en general consideraven els dinosaures com a animals de sang freda, lents i ximples. Tanmateix, des de la dcada del 1970, la majoria de la investigaci sobre dinosaures ha recolzat la visi que afirma que eren animals actius amb metabolismes elevats, i sovint amb adaptacions per a poder interactuar socialment. Aquest canvi de punt de vista fou molt influt per la prova que els ocells descendeixen dels dinosaures terpodes.

Des que es reconegueren els primers fssils de dinosaure a principis del segle XIX, els esquelets de dinosaure muntats han esdevingut importants atraccions a museus d'arreu del mn. Els dinosaures han esdevingut part de la cultura global i romanen populars entre els nens i els adults. Han aparegut en llibres i pellcules molt vistes (notablement Parc Jurssic), i els nous descobriments sn habitualment coberts pels mitjans de comunicaci.

El terme "dinosaure" fou encunyat originalment el 1842 per Sir Richard Owen i prov dels mots grecs        (deinos) "terrible, poders, imponent"; i        (sauros) "llangardaix". A vegades s'usa el terme de manera informal per descriure altres rptils prehistrics, com ara el pelicosaure Dimetrodon, els pterosaures alats, i els ictiosaures, plesiosaures i mosasaures aqutics, tot i que cap d'aquests grups no eren dinosaures.

Descripci.
Etimologia.
El txon Dinosauria fou descrit formalment el 1842 pel paleontleg angls Richard Owen, que l'utilitz per denominar la "distinta tribu o subordre dels rptils saurians", que aleshores estaven sent reconeguts a Anglaterra i arreu del mn. El terme prov dels mots grecs        (deinos) "terrible, poders, imponent"; i        (sauros) "llangardaix" o "rptil". Tot i que el nom taxonmic ha estat sovint interpretat com una referncia a les dents, urpes i altres caracterstiques temibles dels dinosaures, Owen simplement volia evocar la seva mida i majestuositat.

Definici moderna.

En la taxonomia filogentica, els dinosaures sn definits generalment com a tots els descendents de l'avantpassat com ms recent de Triceratops i els ocells moderns. Tamb s'ha suggerit que Dinosauria sigui definit com a tots els descendents de l'avantpassat com ms recent del megalosaure i dIguanodon, que foren dos dels tres gneres citats per Richard Owen quan descrigu els dinosaures. Ambdues definicions resulten en el reconeixement com a dinosaures del mateix conjunt d'animals, incloent-hi els terpodes (majoritriament carnvors bpedes), sauropodomorfs (majoritriament grans quadrpedes herbvors), estegosaures (herbvors quadrpedes amb plaques), ceratopsis (quadrpedes herbvors amb banyes i crestes), i ornitpodes (herbvors bpedes o quadrpedes, incloent-hi els hadrosaures). Aquestes definicions estan escrites per correspondre's amb els conceptes cientfics de dinosaures anteriors a l's modern de la filognia. Aquesta continutat de significat intenta evitar la confusi quant al que vol dir el terme "dinosaure".

Hi ha un consens gaireb universal entre els paleontlegs que els ocells sn descendents de dinosaures terpodes. Utilitzant l'estricta definici cladstica que exigeix que tots els descendents d'un mateix avantpassat com siguin inclosos en un grup per tal que aquest sigui natural, els ocells sn dinosaures, i, per tant, els dinosaures no estan extingits. Els ocells sn classificats per la majoria de paleontlegs com a membres del subgrup dels maniraptors, que sn celurosaures, que sn terpodes, que sn saurisquis, que sn dinosaures.

Des del punt de vista cladstic, els ocells sn dinosaures, per en la parla vulgar, el terme "dinosaure" no els inclou. A ms, referir-se als ocells que no sn dinosaures com a "dinosaures no aviaris" s maldestre. Per qestions de claredat, aquest article utilitza "dinosaure" com a sinnim de "dinosaure no aviari". El terme "dinosaure no aviari" ser utilitzat per emfatitzar el que sigui necessari. Tamb s tcnicament correcte referir-se als dinosaures com un grup distint en el sistema de classificaci linneana, ms antic, que accepta txons parafiltics que excloguin alguns descendents d'un avantpassat com.

Descripci general.

Segons una de les definicions indicades ms amunt, els dinosaures (a part dels ocells) poden ser descrits com a rptils arcosaures terrestres amb les potes mantingudes erectes sota el cos, que existiren des del Trisic superior (apareixent per primer cop a l'estatge faunal Carni) fins el Cretaci superior (extingint-se a finals del Maastrichti). Molts animals prehistrics sn popularment considerats dinosaures, com ara els ictiosaures, mosasaures, plesiosaures, pterosaures o Dimetrodon, per no se'ls classifica cientficament com a tals. Els rptils marins com els ictiosaures, mosasaures i plesiosaures no eren ni terrestres ni arcosaures; els pterosaures eren arcosaures per no terrestres; i Dimetrodon era un animal del Permi ms proper als mamfers. Els dinosaures foren els vertebrats terrestres dominants del Mesozoic, especialment el Jurssic i el Cretaci. Els altres grups d'animals quedaren limitats en mida i en nnxols; els mamfers, per exemple, rarament sobrepassaven la mida d'un gat, i eren generalment carnvors de la mida de rosegadors que caaven preses petites. Una excepci notable s Repenomamus giganticus, un triconodont que pesava entre dotze i catorze quilograms i que se sap que es menjava petits dinosaures com ara cries de psittacosaure.

Els dinosaures eren un grup d'animals extremament variat; segons un estudi del 2006, fins a present s'han identificat amb certesa ms de 500 gneres de dinosaure, i el nombre total de gneres preservats en el registre fssil ha estat estimat en aproximadament 1.850, gaireb tres quarts dels quals encara han de ser descoberts. Un estudi anterior estim que existiren aproximadament 3.400 gneres de dinosaure, incloent-hi molts que no haurien quedat preservats al registre fssil. Alguns eren herbvors i altres eren carnvors. Alguns dinosaures eren bpedes, altres quadrpedes, i altres, com l'ammosaure o Iguanodon, podien caminar indistintament a dues o a quatre potes. Molts tenien una armadura ssia, o modificacions cranials com ara banyes i crestes. Tot i que se'ls coneix per la gran mida, de fet la majoria de dinosaures eren de mida humana o ms petits. Se n'han trobat restes a tots els continents de la Terra, incloent-hi l'Antrtida. No es coneixen dinosaures que hagin viscut en hbitats marins o aeris, tot i que s possible que alguns terpodes emplomallats poguessin volar.

Trets distintius.
Tot i que els descobriments recents han fet que sigui ms difcil presentar una llista dels trets distintius dels dinosaures amb consens universal, gaireb tots els dinosaures descoberts fins ara comparteixen certes modificacions de l'esquelet ancestral dels arcosaures. Tot i que alguns grups posteriors de dinosaures presentaven versions encara ms modificades d'aquests trets, sn considerats tpics de tots els dinosaures; els dinosaures ms primitius els tenien i els passaren a tots els seus descendents. Aquestes caracterstiques comunes d'un grup taxonmic reben el nom de sinapomorfies.

Les sinapomorfies dels dinosaures inclouen una cresta allargada a l'hmer, per acomodar l'ancoratge dels msculs deltopectorals; una base a la part posterior de l'ili; una tbia amb una vora inferior ampla i una brida que apunta cap endarrere i cap enfora; i una projecci ascendent de l'astrgal, un dels ossos del turmell, que l'encaixa amb la tbia.


Molts dinosaures compartien una varietat d'altres caracterstiques esqueletals. Tanmateix, com que tamb eren comunes en altres grups d'arcosaures, o no estaven presents en tots els dinosaures primerencs, aquestes caracterstiques no sn considerades sinapomorfies. Per exemple, sent rptils dipsids, els dinosaures tenien dos parells de fosses temporals (obertures cranials darrere els ulls), i com a membres del grup de dipsids dels arcosaures, tenien obertures addicionals al musell i maxillar inferior. A ms, actualment se sap que algunes caracterstiques antigament considerades sinapomorfies en realitat aparegueren abans dels dinosaures, o eren absents en els dinosaures ms primitius i evolucionaren independentment en diferents grups de dinosaures. Aquests trets inclouen un omplat allargat; un sacre compost de tres o ms vrtebres fusionades (altres arcosaures tamb en tenen tres, per l'herrerasaure en tenia nicament dues); i un acetbul amb un forat al centre de la seva superfcie interior (que queda tancat en alguns dinosaures com ara Saturnalia). Una altra dificultat a l'hora de determinar caracterstiques distintives dels dinosaures s que els dinosaures primitius i altres arcosaures del Trisic superior sovint sn poc coneguts i s'assemblen en moltes maneres; a vegades s'han identificat errniament aquests animals en la literatura cientfica.


Els dinosaures es movien erectes de manera similar a la majoria de mamfers moderns, per diferent a la majoria d'altres rptils, que tenen les potes plegades a cada banda. La seva postura es devia al desenvolupament d'un recs enfocat vers el lateral a la pelvis (normalment una ranura oberta), i el corresponent cap del fmur enfocat vers l'interior. La seva postura erecta permetia als dinosaures respirar amb facilitat mentre es movien, permetent nivells de resistncia i d'activitat fsiques que superaven els dels rptils amb "potes plegades". Les potes erectes probablement tamb contriburen a l'evoluci de dinosaures de grans dimensions reduint l'estrs de flexi a les potes. Alguns arcosaures no dinosaurians, com ara els rauisucs, tamb tenien membres erectes, per ho aconseguien per mitj d'una configuraci de "pilar erecte" de l'articulaci del maluc, en qu en lloc de tenir una projecci del fmur que s'insertava en una ranura del maluc, l'os ili estava girat per formar una base superjacent.

Histria natural.
Orgens i primera fase d'evoluci.

 
Durant molt de temps, molts cientfic pensaren que els dinosaures eren polifiltics, amb mltiples grups de "dinosaures" no relacionats que havien evolucionat en resposta a pressions similars, per actualment se sap que els dinosaures formen un nic grup.

Els dinosaures divergiren dels seus avantpassats arcosaures fa aproximadament 230 milions d'anys, vers el Trisic mitj-superior, aproximadament vint milions d'anys desprs que l'extinci permiana hagus exterminat al voltant del 95% de totes les formes de vida de la Terra.  La dataci radiomtrica de la formaci rocosa que contenia els fssils del dinosaure primerenc Eoraptor demostra la seva presncia en el registre fssil en aquell temps. Els paleontlegs creuen que Eoraptor s similar a l'avantpassat com de tots els dinosaures; si aix s cert, les seves caracterstiques suggereixen que els primers dinosaures eren petits predadors bpedes. El descobriment d'ornitodirs primitius semblants a dinosaures com ara Marasuchus o Lagerpeton en estrats del Trisic mitj d'Argentina recolza aquesta visi: anlisis de fssils descoberts suggereixen que aquests animals eren en efecte petits predadors bpedes.

Quan aparegueren els dinosaures, els hbitats terrestres estaven ocupats per diversos tipus d'arcosaures basals i terpsids, com ara etosaures, cinodonts, dicinodonts, ornitosquids, rauisucs i rincosaures. La majoria d'aquests animals s'extingiren durant el Trisic, en un dels dos esdeveniments segents: 
 el primer, aproximadament al lmit entre els estatges faunals Carni i Nori (fa 215 milions d'anys), s'extingiren els dicinodonts i una varietat d'arcosauromorfs basals, incloent-hi els prolacertiformes i els rincosaures; ;
 el segon esdeveniment fou l'extinci massiva del Trisic-Jurssic (fa uns 200 milions d'anys), que signific la fi de la majoria d'altres grups d'arcosaures primitius, com ara els etosaures, ornitosquids, fitosaures i rauisucs. ;
Aquestes desaparicions deixaren una fauna terrestre composta de crocodilomorfs, dinosaures, mamfers, pterosaures i tortugues.

Els primers llinatges de dinosaures primitius es diversificaren durant els estatges faunals del Trisic Carni i Nori, probablement ocupant els nnxols de grups que s'extingien. Tradicionalment, es pensava que els dinosaures havien substitut altres animals terrestres del Trisic imposant-se al final d'un llarg perode de competici. Actualment, aix sembla inversemblant per una srie de raons. Els dinosaures no presenten un patr d'augment constant en diversitat ni en nombre, com seria d'esperar si haguessin substitut per mitj de la competici altres grups; en canvi, eren molt rars durant el Carni, representant nicament un 1-2% dels animals presents en la fauna. En el Nori, en canvi, desprs de l'extinci de diversos altres grups, esdevingueren una part significativa de la fauna, representant-ne un 50-90% dels individus. A ms, actualment se sap que el que havia estat considerat una adaptaci clau dels dinosaures, la seva postura erecta, tamb estava present en diversos grups de la mateixa poca que no tingueren xit, com etosaures, ornitosquids, rauisucs, i alguns grups de crocodilmorfs. Finalment, el Trisic superior fou una poca de gran inestabilitat en la vida a la Terra, amb canvis en la vida vegetal, la vida marina, i el clima.

Baixa diversificaci al Cretaci.
Anlisis estadstiques basades en dades brutes suggereixen que els dinosaures es diversificaren al Cretaci superior; s a dir, que n'augment el nombre d'espcies. Tanmateix, al juliol del 2008, Graeme T. Lloyd i cols. argumentaren que aquesta diversificaci aparent era una illusi causada per un biaix de mostres, car les roques del Cretaci superior han estat estudiades molt intensament. En canvi, segons ells, els dinosaures noms experimentaren dues diversificacions significatives al Cretaci superior, les radiacions inicials dels euhadrosaures i els ceratopsis. Al Cretaci mitj, les plantes angiospermes amb flor esdevingueren un element clau dels ecosistemes terrestres, que anteriorment havien estat dominats per gimnospermes com ara confers. Els coprlits o excrements fossilitzats dels dinosaures indiquen que, mentre que alguns d'ells menjaven angiospermes, la majoria de dinosaures herbvors s'alimentaven principalment de gimnospermes. Mentrestant, els insectes i mamfers herbvors es diversificaren rpidament per aprofitar el nou tipus d'aliment vegetal, alhora que els llangardaixos, serps, crocodilis i ocells tamb es diversificaven. Lloyd i cols. suggereixen que el fracs dels dinosaures a l'hora de diversificar-se mentre els ecosistemes canviaven els condemn a l'extinci.

Classificaci.

Els dinosaures (incloent-hi les aus) sn arcosaures, com els crocodilis moderns. Els cranis dipsids dels arcosaures tenen dos forats, denominats fosses temporals, situades on s'ancoren els msculs mandibulars, i una fossa anteorbital addicional davant dels ulls. La majoria de rptils, incloent-hi les aus, sn dipsids; els mamfers, amb una nica fossa temporal, reben el nom de sinpsids; i les tortugues, sense fossa temporal, sn anpsids. Anatmicament, els arcosaures presenten moltes altres caracterstiques dels arcosaures, incloent-hi dents que creixen de ranures en lloc de ser extensions directes dels ossos maxillars. Dins del grup dels arcosaures, els dinosaures es distingeixen sobretot per la seva anadura. Les potes dels dinosaures s'alcen directament sota el cos, mentre que les dels llangardaixos i crocodilis es pleguen cap als costats.

Collectivament, els dinosaures sn habitualment considerats un superordre o un clade sense rang. Se'ls subdivideix en dos ordres, els saurisquis i els ornitisquis, segons l'estructura de la pelvis. Els saurisquis inclouen els txons que comparteixen un avantpassat com ms recent amb els ocells que amb els ornitisquis, mentre que els ornitisquis inclouen tots els txons que comparteixen un avantpassat com ms recent amb Triceratops que amb els saurisquis. Els saurisquis ("maluc de sargantana", del grec sauros (      ) "sargantana" i ischion (      ) "articulaci del maluc") retingueren l'estructura plvica dels seus avantpassats, amb un pubis apuntant cranialment (vers el crani) o cap endavant. Aquesta forma bsica fou modificada en alguns grups (l'herrerasaure, els terezinosaurodes, els dromeosurids, i els ocells) rotant el pubis cap enrere en certa mesura. Els saurisquis inclouen els terpodes (bpedes i en gran part carnvors, tret dels ocells) i els sauropodomorfs (herbvors quadrpedes de coll llarg).

En canvi, els ornitisquis ("maluc d'ocell", del grec ornitheios (         ) "d'ocell" i ischion (      ) "articulaci del maluc") tenien una pelvis que s'assemblava superficialment a la dels ocells: el pubis estava orientat caudalment, s a dir, cap enrere. A diferncia dels ocells, el pubis dels ornitisquis tamb solia tenir un procs addicional orientat cap endavant; els ornitisquis incloen una varietat d'herbvors. Tanmateix, i malgrat el nom dels grups, cal recordar que els ocells evolucionaren de dinosaures saurisquis, s a dir, amb "maluc de llangardaix".



Aquesta s una classificaci simplificada de les famlies de dinosaures.


Dinosauria;
Saurischia (terpodes i saurpodes);
Herrerasauria (predadors bpedes primitius);
Theropoda (tots bpedes; la majoria eren carnvors);
Coelophysoidea (Coelophysis i parents propers);
Ceratosauria (Ceratosaurus i abelisurids - aquests ltims foren importants predadors durant el Cretaci superior als continents meridionals);
Spinosauroidea (cossos llargs, braos curts, alguns d'ells amb cranis "crocodilians" i "veles" ssies a l'esquena);
Carnosauria (Allosaurus i parents propers, com ara Carcharodontosaurus);
Coelurosauria (diversos, amb una varietat de mida i de nnxols);
Tyrannosauroidea (gran varietat de mida, sovint amb potes davanteres redudes);
Ornithomimosauria ("imitadors d'estruos", sense dents, carnvors i herbvors);
Therizinosauroidea (herbvors bpedes amb braos llargs i un cap petit);
Oviraptorosauria (sense dents; de dieta i estil de vida incerts);
Dromaeosauridae (com els "raptors" de Parc Jurssic);
Troodontidae (similars als dromeosurids, per amb una fisonomia ms lleugera, i possiblement omnvors);
Aves (els nics dinosaures vivents);

Sauropodomorpha (herbvors quadrpedes amb cap petit i coll i cua llargs, amb cossos semblants al dels elefants);
"Prosauropoda" (parents primitius dels saurpodes; de mida petita a mida bastant gran; algu d'ells possiblement omnvors; bpedes i quadrpedes);
Sauropoda (molt grans, habitualment de ms de 15 metres de llarg]);
Diplodocoidea (crani i cua allargats; dents tpicament estretes i semblants a llapissos);
Macronaria (crani en forma de caixa; dents en forma de cullera o de llapis);
Brachiosauridae (colls molt llargs; potes anteriors ms curtes que les posteriors);
Titanosauria (diversos; pesants, amb malucs amples; especialment comuns als continents meridionals durant el Cretaci superior);

Ornithischia (diversos herbvors quadrpedes i bpedes);
Heterodontosauridae (herbvors i omnvors de mida aproximada d'un metre amb dents canines prominents);
Thyreophora (dinosaures blindats, majoritriament quadrpedes);
Ankylosauria (blindats amb escuts; alguns tenien cues semblants a maces);
Stegosauria (blindats amb punxes i plaques);
Ornithopoda (diversos, des d'un metre de mida fins a 12 metres; animals que podien moure's de manera bpeda o quadrpeda, amb un mtode masticatori que aprofitava la flexibilitat del crani i el gran nombre de dents);
Hadrosauridae ("dinosaures de bec d'anec");
Pachycephalosauria ("caps d'os", bpedes amb una cpula ssia al cap);
Ceratopsia (dinosaures amb banyes i crestes, tot i que la majoria de formes primitives noms tenien inicis d'aquestes caracterstiques);

Evoluci i paleobiogeografia.

L'evoluci dels dinosaures desprs del Trisic segueix els canvis en la vegetaci i en la situaci dels continents. Al Trisic superior i Jurssic inferior, els continents estaven units en una nica massa terrestre anomenada Pangea, i hi havia una fauna global de dinosaures composta principalment de carnvors celofisodeus i herbvors prosaurpodes. Les plantes gimnospermes (particularment els confers), una font d'aliment potencial, radiaren a finals del Trisic. Els prosaurpodes no tenien mecanismes sofisticats per processar l'aliment a la boca, de manera que devien utilitzar altres mitjans de fragmentar el menjar en un punt posterior del sistema digestiu. L'homogenetat general de les faunes de dinosaures continu durant el Jurssic mitj i superior, on la majoria d'indrets tenien predadors consistents en ceratosaures, espinosaurodeus i carnosaures, i herbvors consistents en ornitisquis estegosaurians i grans saurpodes. En sn exemples la formaci de Morrison d'Amrica del Nord i els estrats de Tendaguru de Tanznia. Els dinosaures xinesos presentaven algunes diferncies, amb terpodes sinraptrids especialitzats i saurpodes de coll llarg inusuals com ara el mamenxisaure. Els anquilosaures i els ornitpodes tamb esdevingueren ms comuns, per els prosaurpodes s'extingiren. Els confers i els pteridofitins eren les plantes ms comunes. Els saurpodes, igual que els prosaurpodes, no processaven l'aliment a la boca, per els ornitisquis comenaren a desenvolupar diversos mtodes de processar el menjar a la boca, incloent-hi potencials rgans semblants a galtes per mantenir l'aliment al menjar, i mocions de la mandbula per moldre l'aliment. Un altre esdeveniment evolutiu de gran importncia del Jurssic fou l'aparici dels ocells autntics, descendents de celurosaures maniraptors.

A principis del Cretaci, amb la fragmentaci de Pangea, els dinosaures comenaren a diferir significativament d'una massa terrestre a l'altra. La primera part d'aquest perode vei l'expansi dels anquilosaures, iguanodonts i braquiosurids a Europa, Amrica del Nord i el nord d'frica. Ms endavant, a frica, aquests dinosaures foren complementats o substituts per grans terpodes espinosurids i carcarodontosurids, i per saurpodes rebaquisurids i titanosaures, que tamb vivien a Amrica del Sud. A sia, celurosaures maniraptors com ara els dromeosurids, troodntids i oviraptosaures esdevingueren els terpodes ms comuns, i els anquilosurids i ceratopsis primitius com el psittacosaure esdevingueren herbvors importants. Mentrestant, Austrlia albergava una fauna d'anquilosaures basals, hipsilofodonts i iguanodonts. Sembla que els estegosaures s'extingiren en algun moment a finals del Cretaci inferior o principis del Cretaci superior. Un canvi significatiu del Cretaci inferior, que seria amplificat al Cretaci superior, fou l'evoluci de plantes amb flor. Al mateix temps, diversos grups de dinosaures herbvors desenvoluparen maneres ms sofisticades de processar l'aliment a la boca. Els ceratopsis desenvoluparen un mtode de tallar amb les dents apilades les unes sobre les altres en bateries, i els iguanodonts refinaren un mtode de moldre el menjar amb bateries de dents, portat a l'extrem en els hadrosurids. Alguns saurpodes tamb desenvoluparen bateries de dents, exemplificades clarament pel rebaquisurid Nigersaurus.

Al Cretaci superior hi havia tres faunes de dinosaures generals. Als continents septentrionals d'Amrica del Nord i Eursia els terpodes ms importants eren els tiranosurids i diversos tipus de terpodes maniraptors ms petits, amb un conjunt herbvor predominantment ornitisqui amb hadrosurids, ceratopsis, anquilosrids i paquicefalosaures. Als continents meridionals que formaven el supercontinent en procs de fragmentaci Gondwana, els abelisurids eren els terpodes ms comuns, i els saurpodes titanosaurians els herbvors ms habituals. Finalment, a Europa, els dromeosurids, iguanodonts rabdodntids, anquilosaures nodosurids, i saurpodes titanosaurians eren prevalents. Les plantes amb flor estaven tenint una gran radiaci, amb l'aparici de les primeres pocies a finals del Cretaci. Els hadrosurids amb dents moledores i els ceratopsis amb dents talladores es diversificaren molt a Amrica del Nord i Eursia. Els terpodes tamb passaven una radiaci com a herbvors o omnvors, esdevenint comuns els terizinosaures i ornitomimosaures.

L'extinci del Cretaci-Terciari, que tingu lloc fa aproximadament 65 milions d'anys a finals del perode Cretaci, caus l'extinci de tots els dinosaures tret dels ocells. Alguns altres grups de dipsids, com ara els crocodilis, llangardaixos, serps, esfenodonts i coristoders, tamb sobrevisqueren a aquesta extinci (tot i que aquests ltims s'extingirien a principis del Mioc).

Paleobiologia.
El coneixement sobre els dinosaures prov d'una varietat de registres fssils i no fssils, incloent-hi ossos fossilitzats, fems fossilitzats, petges, gastrlits, plomes, impressions de pell, rgans interns, i teixits tous. Molts camps de la cincia contribueixen al coneixement sobre els dinosaures, incloent-hi la fsica (especialment la biomecnica), la qumica, la biologia, i les cincies de la Terra (de les quals la paleontologia s una subdisciplina). Dos temes de particular inters i estudi han estat la mida i el comportament. dels dinosaures

Mida.


Tot i que els indicis no sn complets, queda clar que els dinosaures, com a grup, eren grans. Fins i tot per ser dinosaures, els saurpodes eren enormes. Durant gran part de l'era dels dinosaures, els saurpodes ms petits eren ms grans que qualsevol altra cosa amb qu compartien l'hbitat, i els ms grans eren un ordre de magnitud ms grans que qualsevol altre animal que hi hagi hagut a la Terra des d'aleshores. Mamfers prehistrics gegants com ara el paracerateri o el mamut colomb haurien semblat petits al costat dels enormes saurpodes, i noms un grapat d'animals aqutics moderns s'acosten a la seva mida o la sobrepassen   l'exemple ms notable s la balena blava, que arriba fins a un pes de 173 tones i una longitud de 30 metres. S'han proposat diversos avantatges de la gran mida dels saurpodes, incloent-hi protecci contra els predadors, reducci de l's d'energia, i longevitat, per podria ser que l'avantatge ms important fos en la dieta. Els animals grans tenen una digesti ms eficient que la dels petits, car l'aliment roman ms temps en el seu aparell digestiu. Aix tamb els permet sobreviure amb aliments de valor nutritiu inferior que els animals ms petits. Les restes de saurpodes se solen trobar en formacions rocoses interpretades com a seques o estacionalment seques, i la capacitat de menjar grans quantitats de vegetaci poc nutritiva hauria representat un avantatge en aquests ambients.

Tanmateix, la majoria de dinosaures eren molt ms petits que els grans saurpodes. Els indicis actuals suggereixen que la mida mitjana dels dinosaures vari durant els perodes Trisic, Jurssic inferior, Jurssic superior i Cretaci. Els dinosaures terpodes, quan se'ls classifica segons el pes estimat en categories basades en l'ordre de magnitud, sovint cauen en la categoria de 100 a 1.000 kg, mentre que els predadors carnvors recents es troben en la categoria de 10 a 100 kg. La moda de les masses corporals dels dinosaures s d'entre una i deu tones mtriques. Aix contrasta marcadament amb la mida dels mamfers del Cenozoic, que el National Museum of Natural History estima en entre dos i cinc quilograms.

Ms grans i ms petits.
Noms un percentatge minscul dels animals arriba a fossilitzar-se, i la majoria d'ells romanen enterrats. Pocs dels exemplars que es descobreixen sn esquelets complets, i les impressions de pell i altres teixits tous sn rares. Reconstruir un esquelet complet comparant-ne la mida i la morfologia dels ossos a les d'espcies similars ms ben conegudes s un art inexacte, i la reconstrucci dels msculs i altres rgans de l'animal en vida s, en el millor dels casos, un joc de suposicions. Com a resultat d'aix, els cientfics probablement no estaran mai segurs de quins foren els dinosaures ms grans i ms petits.


El dinosaure ms alt i ms pesant conegut a partir d'esquelets bons s el braquiosaure (tamb conegut com a Giraffatitan). Se'n descobriren les restes a Tanznia entre el 1907 i el 1912. Els ossos de mltiples exemplars de dimensions similars foren incorporats en l'esquelet actualment muntat i exposat al Museu Humboldt de Berln; aquest esquelet mesura 12 metres d'alt i 22,5 de llargada, i pertanyia a un animal que pesava entre trenta i seixanta tones. El dinosaure complet ms llarg s un Diplodocus, de 27 metres de llarg que fou descobert a Wyoming (Estats Units) i que fou exposat al Carnegie Natural History Museum de Pittsburgh el 1907.


Hi hagu dinosaures ms grans, per el coneixement sobre ells es basa nicament en un petit nombre de fssils fragmentaris. La majoria dels exemplars d'herbvors ms grans foren descoberts a la dcada del 1970 o ms tard, i inclouen el massiu argentinosaure, que podria haver pesat entre 80 i 100 tones; alguns dels mes llargs, el Diplodocus hallorum (antigament Seismosaurus) de 33,5 metres de llarg, i el supersaure, de 33 metres de llarg; i el ms alt, Sauroposeidon, que amb els seus 18 metres d'alada podria haver arribat a la finestra d'un cinqu pis. El ms llarg de tots podria haver estat Amphicoelias fragillimus, conegut nicament a partir d'un arc neural vertebral parcial actualment perdut, descrit el 1878. Extrapolant a partir de la illustraci d'aquest os, l'animal podria haver mesurat 58 metres de llarg i haver pesat ms de 120 tones, sent ms pesant que qualsevol altre dinosaure conegut, exceptuant potser el poc conegut Bruhathkayosaurus, que podria haver pesat entre 175 i 220 tones. El dinosaure carnvor ms gran conegut fou l'espinosaure, que assolia mides d'entre 16 i 18 metres i un pes de 8.150 kg. Altres carnvors grans inclouen el giganotosaure, el mapusaure, el tiranosaure i el carcarodontosaure.

Deixant de banda els ocells moderns, els dinosaures ms petits coneguts tenien la mida aproximada d'un corb o d'una gallina. Els terpodes Microraptor i Parvicursos mesuraven ambds menys de 60 cm de llarg.

Comportament.

Les interpretacions del comportament dels dinosaures es basen generalment en la postura dels fssils i en l'hbitat, en simulacions per ordinador de la seva biomecnica, i en comparacions amb animals actuals que visquin en nnxols ecolgics similars. Per tant, el saber actual sobre el comportament dels dinosaures es basa en l'especulaci, i probablement continuar sent controvertit en el futur previsible. Tanmateix, existeix un consens general que alguns comportaments que sn habituals entre els cocodrils i els ocells, els parents dels dinosaures ms propers encara vivents, tamb eren habituals entre els dinosaures.

El primer indici potencial d'un comportament gregari fou el descobriment l'any 1878 de trenta-un Iguanodon que es pens que havien mort junts a Bernissart, Blgica, desprs de caure en una dolina profunda i inundada, on s'havien ofegat. Altres restes de morts en massa han estat descobertes des d'aleshores. Aquestes troballes, juntament amb moltes pistes de petges, suggereixen que el comportament gregari era habitual en moltes espcies de dinosaure. Pistes de petges de centenars o potser milers d'herbvors indiquen que els hadrosurids es podrien haver mogut en grans ramats, com el bis americ o la gasela saltadora. Les pistes de petges dels saurpodes revelen que aquests animals viatjaven en grups composts de diverses espcies diferents, com a mnim a Oxford, Anglaterra, tot i que no hi ha proves d'estructures de ramat especfiques. Els dinosaures podrien haver-se agrupat en ramats per defensar-se, per migrar, o per protegir les cries. La interpretaci dels dinosaures com a animals gregaris tamb s'ha ests als terpodes carnvors, descrivint-los com a caadors en grup que treballaven junts per abatre preses grans. Tanmateix, aquest estil de vida no s habitual entre els parents moderns dels dinosaures (cocodrils i altres rptils, juntament amb els ocells   l'aligot de Harris n's una excepci ben documentada), i les proves tafonmiques que semblen indicar un comportament de caa en grup entre terpodes com ara Deinonychus o l'allosaure tamb es poden interpretar com al resultat de disputes fatals entre animals que menjaven, com s'observa en molts predadors dipsids 
moderns.

El descobriment de Jack Horner el 1978 d'una srie de nius de Maiasaura ("bona mare dinosaure") a Montana revel que els ornitpodes continuaven cuidant de les cries durant un perode de temps llarg desprs del naixement. Tamb hi ha proves que altres dinosaures del Cretaci, com els saurpodes titanosaures de la Patagnia (descoberts el 1997) tamb aniuaven en grans grups. L'oviraptrid mongol Citipati fou descobert el 1993 en una posici similar a la de les gallines quan coven, cosa que podria significar que estava cobert d'una capa allant de plomes que mantenia la calor dels ous. Altres descobriments tamb apunten a qu els pares cuidaven de les cries. Per exemple, s'han trobat les restes fssils d'un grup de psittacosaures, consistent en un adult i trenta-quatre cries; en aquest cas, el gran nombre de cries es pot deure a un costum de fer nius comuns. A ms, es descobr un embri de dinosaure (pertanyent al prosaurpode Massospondylus) sense dents, indicant que era necessari un cert grau de cura per part dels pares per alimentar els dinosaures joves. Les pistes de petges tamb han confirmat aquest comportament entre ornitpodes de l'illa de Skye, al nord-oest d'Esccia. S'han trobat nius i ous de la majoria de grups principals de dinosaures, i sembla probable que els dinosaures es comuniquessin amb les cries, de manera similar als cocodrils i ocells actuals.


Les crestes d'alguns dinosaures, com ara els marginocfals, terpodes i lambeosaurins, podrien haver estat massa febles per ser utilitzades com una forma de defensa activa, aix que probablement se les utilitzava per al festeig o per espantar els rivals, tot i que no se sap gaire sobre l'aparellament dels dinosaures o el seu territorialisme. Ferides de mossegades al cap suggereixen que com a mnim els terpodes tenien confrontacions agressives actives. La naturalesa de la comunicaci dels dinosaures tamb roman enigmtica, i s un mbit actiu d'investigaci. Per exemple, estudis recents suggereixen que les crestes buides dels lambeosaurins podrien haver funcionat com a cambres de ressonncia, utilitzades per emetre una gran varietat de vocalitzacions.

Un dels fssils de dinosaure ms valuosos per l'estudi del comportament d'aquests animals fou descobert al desert de Gobi el 1971. Consistia en un Velociraptor que atacava un Protoceratops, oferint proves que, en efecte, els dinosaures s'atacaven els uns als altres. Una altra prova que els dinosaures atacaven altres dinosaures vius s la cua parcialment curada d'un edmontosaure, un dinosaure hadrosurid; la cua est danyada d'una manera tal que mostra que l'animal fou mossegat per un tiranosaure per sobrevisqu. El canibalisme entre algunes espcies de dinosaure fou confirmat per marques de dents descobertes a Madagascar el 2003, associades al terpode Majungasaurus.

Basant-se en proves fssils actuals de dinosaures com ara Oryctodromeus, sembla que algunes espcies herbvores tenien un estil de vida parcialment subterrani, i algunes espcies semblants als ocells podrien haver estat arbries, particularment dromeosurids primitius com ara Microraptor i els enigmtics escansorioptergids. Tanmateix, sembla que molts dinosaures tenien un mode de locomoci terrestre. Una bona comprensi de com els dinosaures es movien al terra s clau per fer models del seu comportament; la cincia de la biomecnica, en particular, ha ofert indicis claus en aquest mbit. Per exemple, estudis de la fora exercida pels msculs i per la gravetat sobre l'estructura esqueletal dels dinosaures han servit per investigar com de rpid podien crrer, si els diplodcids podien crear explosions sniques espetegant la cua de manera semblant a un fuet, i si els saurpodes podien flotar.

Fisiologia.



Des de la dcada del 1960 hi ha hagut un intens debat sobre la regulaci de la temperatura en els dinosaures. Originalment, els cientfics no es posaven gens d'acord sobre si els dinosaures eren capaos de regular la seva temperatura. Ms recentment, l'homeotrmia ha esdevingut la visi que gaudeix d'un major consens, i el debat s'ha concentrat en els mecanismes termoreguladors.

Desprs del descobriment dels dinosaures, al principi els paleontlegs sostingueren que es tractava de criatures ectoterms; "llangardaixos terribles", com diu el seu nom. Aquesta suposada ectotrmia implicava que els dinosaures eren organismes relativament lents i inerts, de manera similar als rptils moderns, que necessiten fonts externes de calor per regular la temperatura corporal. L'ectotrmia dels dinosaures fou una visi prevalent fins que Robert T. Bakker, un dels primers proponents de l'endotrmia dels dinosaures, public un document influent sobre aquest tema el 1968.

Les proves modernes indiquen que els dinosaures prosperaren en climes freds, i que com a mnim algunes espcies de dinosaure regulaven la temperatura corporal per mitj de processos biolgics interns (potser amb l'ajut de la seva gran mida). Algunes proves d'endotrmia en els dinosaures inclouen el descobriment de dinosaures polars a Austrlia i l'Antrtida (on haurien experimentat un fred i fosc hivern de sis mesos), el descobriment de dinosaures les plomes dels quals haurien pogut funcionar com un allament termoregulador, i anlisis d'estructures dels vasos sanguinis tpiques d'animals endoterms dins d'ossos de dinosaure. Les estructures esqueletals suggereixen que els terpodes i altres dinosaures tenien estils de vida actius ms aviat tpics d'un sistema cardiovascular endotrmic, mentre que els saurpodes presentaven menys caracterstiques endotrmiques. s sens dubte possible que alguns dinosaures fossin endotrmics i altres no. Encara continua el debat cientfic sobre certs aspectes d'aquest tema.

El debat es complica pel fet que l'endotrmia pot aparixer basada en ms d'un mecanisme. La majoria d'estudis sobre l'endotrmia dels dinosaures tendeixen a comparar-los als ocells o mamfers mitjans, que gasten energies per elevar la temperatura corporal per sobre de l'ambiental. Els ocells i mamfers petits tamb tenen un allament que redueix la prdua de temperatura, com ara greix, pl o plomes. Tanmateix, els mamfers grans, com ara els elefants, tenen un problema diferent degut a la seva relaci rea de superfcie-volum relativament baixa (principi d'Haldane). Aquesta relaci compara el volum d'un animal amb l'rea de la seva pell; a mesura que un animal augmenta de mida, la seva rea de superfcie augmenta ms lentament que el seu volum. Arribat un cert punt, la quantitat de calor irradiada a travs de la pell cau per sota de la quantitat de calor produda dins del cos, obligant els animals a utilitzar mtodes alternatius per evitar la hipertrmia. En el cas dels elefants, els adults tenen poc pl, posseeixen grans orelles amb les quals incrementen la seva rea de superfcie, i tamb tenen adaptacions en el comportament (com ara l's de la trompa per ruixar-se amb aigua o el costum de banyar-se en el fang). Aquests comportaments augmenten la refrigeraci per evaporaci.

Es creu que els dinosaures grans haurien hagut d'enfrontar-se a problemes similars; la seva mida corporal indica que perdien temperatura relativament lentament respecte a l'aire que els envoltava, de manera que podrien haver estat homeoterms inercials, animals que romanen ms clids que el seu ambient purament grcies a la seva enorme mida, i no grcies a adaptacions especials com les de les aus o els mamfers. Tanmateix, fins a present aquesta teoria no ha ofert una explicaci vlida en relaci a les nombroses espcies de dinosaure de la mida d'un gos o d'una cabra, o les cries de les espcies ms grans.

Escanejades per mitj de tomografia computada de la cavitat torcica d'un dinosaure (realitzades el 2000) descobriren el que semblava les restes d'un cor de quatre cambres, similar al dels ocells i mamfers actuals. Aquesta idea s controvertida dins de la comunitat cientfica, havent estat criticada com a cincia anatmica defectuosa o simplement una illusi. La qesti de com es relaciona aquest descobriment amb el ritme metablic i l'anatomia interna dels dinosaures pot ser discutible, tanmateix, poc importa la identitat de l'objecte: tant els crocodilis moderns com els ocells, els parents vivents ms propers dels dinosaures, tenen cors amb quatre cambres (tot i que els dels crocodilis estan modificats), de manera que els dinosaures probablement tamb en tenien.

Teixits tous i ADN.

Un altre dels millors exemples d'impressions de teixit tou en un dinosaure fssil fou descobert a Petraroia (Itlia). El descobriment fou anunciat el 1998, i descrivia un exemplar d'un celurosaure petit i molt jove, Scipionyx samniticus. El fssil incloa parts dels intestins, el clon, el fetge, els msculs, i la trquea d'aquest dinosaure immadur.

A l'edici del mar del 2005 de la revista Science, la paleontloga Mary Higby Schweitzer i el seu equip anunciaren el descobriment de material flexible similar als teixits tous dins de l'os de la cama d'un tiranosaure, amb una edat de 68 milions d'anys i provinent de la formaci de Hell Creek de Montana. Desprs de descobrir-lo, l'equip rehidrat el teixit.

Desprs de tractar l'os fossilitzat durant diverses setmanes per eliminar el contingut mineral de la cavitat fossilitzada de la medulla ssia (un procs anomenat desmineralitzaci), Schweitzer trob proves d'estructures intactes com ara vasos sanguinis, matriu ssia, i teixits connectius (fibres ssies). Una examinaci sota el microscopi revel que el suposat teixit tou de dinosaure havia conservat estructures fines (microestructures) fins i tot al nivell cellular. La naturalesa i composici exactes d'aquest material i les implicacions del descobriment de Schweitzer encara no estan clares; encar s'est estudiant i interpretant aquest material.

Una investigaci ms recent, publicada a PloS One (30 de juliol del 2008), ha posat en dubte les afirmacions que el material descobert s teixit tou de tiranosaure. Thomas Kaye, de la Universitat de Washington, i els seus coautors argumenten que el que realment omplia l'os de tiranosaure era simplement un biofilm viscs creat per bacteris que ompliren els buits anteriorment ocupats pels vasos sanguinis i les cllules. Els investigadors descobriren que el que havia estat anteriorment identificat com a cllules sangunies degut a la presncia de ferro eren en realitat framboides, esferes minerals microscpiques portadores de ferro. Trobaren esferes similars en una varietat d'altres fssils de diversos perodes, incloent-hi un ammonit. En l'ammonit, trobaren les esferes en un lloc en qu el ferro que contenen no podria haver tingut cap relaci amb la presncia de sang.

S'ha anunciat en dues ocasions diferents l'extraci amb xit d'ADN antic de fssils de dinosaure, per desprs d'una inspecci posterior i una avaluaci d'experts, cap d'aquestes extraccions no ha pogut ser confirmada. Tanmateix, s'ha inferit un pptid visual funcional d'un dinosaures teric per mitj de l's de mtodes analtics de reconstrucci filogentica en seqncies d'espcies properes modernes com ara rptils o ocells. A ms, s'han detectat diverses suposades protenes en fssils de dinosaure, incloent-hi l'hemoglobina.

Encara que es pogus reconstruir l'ADN dels dinosaures, seria excessivament difcil clonar i "criar" dinosaures amb la tecnologia actual, car no existeixen espcies suficientment properes com per utilitzar-ne els zigots, ni un ambient adient per al desenvolupament embrionari.

Plomes i l'origen dels ocells.

La possibilitat que els dinosaures fossin els avantpassats dels ocells fou suggerida per primer cop el 1868 per Thomas Henry Huxley. Desprs del treball de Gerhard Heilmann a principis del segle XX, la teoria dels ocells com a descendents dels dinosaures fou abandonada en favor d'avantpassats tecodonts, sent-ne la prova clau la suposada manca de clavcula dels dinosaures. Tanmateix, com ho demostraren descobriments posteriors, les clavcules (o una nica frcula fusionada, derivada de dues clavcules separades) no estaven realment absents; ja se n'havia trobat el 1924 en Oviraptor, per havien estat identificades errniament com a episternes. A la dcada del 1970, John Ostrom recuper la teoria dels dinosaures com a avantpassats de les aus, que guany impuls durant les dcades segents amb l'adveniment de l'anlisi cladstica, i un gran augment dels descobriments de petits terpodes i ocells primitius. Han estat d'especial rellevncia els fssils de la formaci de Yixian, on s'han trobat mltiples terpodes i ocells primitius, sovint amb plomes d'algun tipus. Els ocells comparteixen ms d'un centenar de trets anatmics distints amb els dinosaures terpodes, actualment considerats generalment els seus parents prehistrics ms propers.
El grup ms proper a ells s el dels celurosaures maniraptors. Una minoria de cientfics, notablement Alan Feduccia i Larry Martin, han suggerit altres camins evolutius, incloent-hi versions revisades de la proposta de Heilmann dels arcosaures basals, o que els terpodes maniraptors eren els avantpassats dels ocells, per que no eren dinosaures, sin convergents amb ells.

Plomes.


L'arquepterix, el primer bon exemple de "dinosaure emplomallat", fou descobert el 1860. L'exemplar original fou trobat als llims de Solnhofen al sud d'Alemanya, un jaciment rar i amb fssils en un estat de conservaci gaireb perfecte. L'arquepterix s un fssil de transici, amb caracterstiques clarament intermitges entre les dels rptils moderns i els ocells. Descobert noms dos anys desprs de l'influent obra de Darwin L'origen de les espcies, aquesta troballa intensific el debat naixent entre els proponents de la biologia evolutiva i el creacionisme. Aquest ocell primitiu s'assembla tant als dinosaures que, sense una impressi clara de plomes a les roques que l'envoltaven, com a mnim un exemplar fou confs amb Compsognathus.

Des de la dcada del 1990, s'ha descobert una srie de dinosaures emplomallats addicionals, oferint una prova encara ms clara de l'estreta relaci existent entre els dinosaures i els ocells actuals. La majoria d'aquests exemplars foren extrets del jaciment de la formaci de Yixian, Liaoning (al nord-est de la Xina), que era part d'un continent insular durant el Cretaci. Tot i que noms s'han trobat plomes en alguns indrets, s possible que els dinosaures no aviaris de la resta del mn tamb en tinguessin. La manca de proves fssils extenses de dinosaures no aviaris emplomallats es pot deure al fet que caracterstiques delicades com ara la pell i es plomes no solen quedar conservades pel procs de fossilitzaci, de manera que estan absents del registre fssil. Fins a present, es coneixen protoplomes (estructures primes semblants a filaments) de dinosaures a la base dels celurosaures; compsogntids com Sinosauropteryx o tiranosaurodeus com Dilong, per plomes completes noms es coneixen en el subgrup de celurosaures dels maniraptors, que inclou els oviraptorosaures, troodntids, dromeosurids, i ocells. La descripci dels dinosaures emplomallats no ha mancat de controvrsia; els crtics ms importants han estat possiblement Alan Feduccia i Theagarten Lingham-Soliar, que han suggerit que les protoplomes sn el resultat de la descomposici de la fibra collaginosa que es trobava a sota del sistema integumentari dels dinosaures, i que els maniraptors amb plomes completes no eren realment dinosaures, sin convergents amb ells. Tanmateix, les seves visions no han estat acceptades en gran part per altres investigadors, fins al punt que s'ha posat en dubta la naturalesa cientfica de les afirmacions de Feduccia.

Esquelet.
Com que les plomes sn associades sovint amb els ocells, els dinosaures emplomallats sn titllats sovint descrits com l'anella perduda entre els ocells i els dinosaures. Tanmateix, les mltiples caracterstiques esqueletals que comparteixen els dos grups tamb sn un indici important per als paleontlegs. Les rees de l'esquelet amb semblances importants sn el coll, el pubis, el canell (carp semilunar), el bra i la cintura escapular, la frcula i la quilla. La comparaci dels esquelets de dinosaure i dels ocells per mitj de l'anlisi cladstica refora la teoria de la relaci entre ambds grups.

Teixits tous.
Els grans dinosaures carnvors posseen un complex sistema de sacs d'aire semblants als que tenen els ocells moderns, segons una investigaci dirigida per Patrick O'Connor de la Universitat d'Ohio. s probable que els pulmons dels dinosaures terpodes carnvors bpedes amb potes similars a les dels ocells) bombegessin aire en sacs buits del seu esquelet, com passa en els ocells. "El que en el passat es considerava formalment un tret nic dels ocells estava present en certa forma en els avantpassats dels ocells", digu O'Connor.

Una altra prova que els ocells i els dinosaures tenen una relaci propera s l's de pedres al pedrer. Els animals s'empassaven pedres per a fer ms fcil la digesti i per a descompondre l'aliment i les fibres dures un cop entraven en l'estmac. Quan se les troba en associaci amb fssils, aquestes pedres reben el nom de gastrlits.}}

Biologia reproductiva.
El descobriment de certs trets en un esquelet de tiranosaure ofer recentment ms proves que els dinosaures i les aus evolucionaren a partir d'un avantpassat com i, per primer cop, permet als paleontlegs determinar el sexe d'un dinosaure. Quan ponen ous, les aus femelles desenvolupen un tipus especial d'os als membres entre el dur os exterior i la medulla Aquest os "medullar", que s ric en calci, serveix per fer closques d'ou. La presncia de teixits ossis derivats de l'endosti a les cavitats medullars interiors de parts de la pota posterior de l'exemplar de tiranosaure sugger que Tyrannosaurus rex utilitzava estratgies reproductives similars, i revel que l'exemplar era femella. Investigacions posteriors han trobat os medullar en el terpode Allosaurus i l'ornitpode Tenontosaurus. Com que el llinatge de dinosaures que inclou l'allosaure i el tiranosaure diverg del llinatge que inclou el tenontosaure molt aviat en l'evoluci dels dinosaures, aix suggereix que els dinosaures com a grup produen teixit medullar. S'ha trobat os medullar en exemplars de mida subadulta, cosa que suggereix que els dinosaures assolien la maduresa sexual bastant aviat per animals tan grans.

Proves sobre el comportament.
Un fssil de troodntid recentment descobert demostra que alguns dinosaures dormien com alguns ocells moderns, amb el cap amagat sota el bra. Aquest comportament, que podria haver contribut a mantenir calent el cap, tamb s tpic dels ocells moderns.

Extinci.

Els dinosaures no aviaris s'extingiren sobtadament fa aproximadament seixanta-cinc milions d'anys. Tamb s'extingiren molts altres grups d'animals, incloent-hi els ammonits (molluscs semblants als nutils), mosasaures, plesiosaures, pterosaures, tortugues herbvores, cocodrils, la majoria d'ocells, i molts grups de mamfers. Aquesta extinci massiva rep el nom d'extinci del Cretaci-Terciari. La naturalesa de l'esdeveniment que la caus ha estat estudiat intensament des de la dcada del 1970; actualment, existeixen diverses teories relacionades amb el suport dels paleontlegs. Tot i que el consens general s que un impacte meteric fou la causa principal de l'extinci dels dinosaures, alguns cientfics citen altres possibles causes, o recolzen la idea que una combinaci de diversos factors fou responsable de la sobtada desaparici dels dinosaures del registre fssil.

Al punt lgid del Mesozoic, no hi havia casquets polars, i el nivell del mar era entre 100 i 250 metres ms alt que en l'actualitat. La temperatura del planeta tamb era molt ms uniforme, amb una diferncia de noms 25C entre les temperatures polars i les equatorials. De mitjana, les temperatures atmosfriques tamb eren molt ms clides; els pols, per exemple, eren 50C ms clids que avui en dia.

La composici atmosfrica durant el Mesozoic tamb era molt diferent. Els nivells de dixid de carboni eren fins a dotze vegades superiors als de l'actualitat, i l'oxigen representava entre el 32-25% de l'atmosfera, en comparaci amb el 21% d'avui en dia. Tanmateix, a finals del Cretaci, l'ambient estava canviant dramticament. Es redu l'activitat volcnica, provocant una tendncia de refredament a mesura que els nivells de dixid de carboni atmosfric queien. Els nivells d'oxigen a l'atmosfera tamb comenaren a fluctuar i acabaren caient considerablement. Alguns cientfics creuen que el canvi climtic, juntament amb els nivells ms baixos d'oxigen, podria haver provocat directament la desaparici de moltes espcies. Si els dinosaures tenien sistemes respiratoris similars als tpics dels ocells moderns, podria haver estat particularment difcil per ells adaptar-se a un rendiment respiratori inferior, tenint en compte l'enorme quantitat d'oxigen que necessitaven els seus cossos.

Impacte meteric.


La teoria de la collisi amb un asteroide, que fou popularitzada el 1980 per Walter Alvarez i els seus collegues, relaciona l'extinci de finals del perode Cretaci amb un impacte amb un blid fa aproximadament 65,5 milions d'anys. Alvarez i altres suggeriren que un augment sobtat dels nivells d'iridi, registrat arreu del mn en els estrats rocosos d'aquest perode, era una prova directa de l'impacte. La majoria dels indicis suggereixen actualment que un blid d'entre cinc i quinze quilmetres de dimetre impact amb la Terra a prop de la pennsula de Yucatn, creant el crter de Chicxulub, de 170 km de dimetre, i desencadenant l'extinci massiva. Els cientfics no saben amb certesa si els dinosaures estaven prosperant o en declivi abans de l'impacte. Alguns cientfics suggereixen que el meteorit caus una baixada de la temperatura atmosfrica llarga i no natural, mentre que d'altres, en canvi, afirmen que hauria provocat una ona de calor fora de l'habitual.

Tot i que el registre fssil per si sol no permet inferir la rapidesa de l'extinci, alguns models suggereixen que fou extremament rpida. El consens entre els cientfics que recolzen aquesta teoria s que l'impacte provoc extincions tant directament (per la calor de l'impacte meteric) com indirectament (per un refredament global degut al fet que la matria ejectada del crter d'impacte reflectia la radiaci trmica del Sol).

Al setembre del 2007, investigadors estatunidencs encapalats per William Bottke del Southwest Research Institute de Boulder, i cientfics txecs utilitzaren simulacions per ordinador per identificar la font ms probable de l'impacte de Chicxulub. Calcularen que hi havia un 90% de probabilitats que un asteroide gegant anomenat Baptistina, d'un dimetre aproximat de 160 km, i que orbita en el cintur d'asteroides entre Mart i Jpiter, rebs l'impacte d'un asteroide sense nom ms petit, d'uns 55 km de dimetre, fa 160 milions d'anys. L'impacte esberl Baptistina, creant un grup que encara existeix actualment com a famlia Baptistina. Els clculs indiquen que alguns dels fragments foren enviats directament en rbites que es creuaven amb la de la Terra, un dels quals fou el meteorit de deu quilmetres de dimetre que impact amb la pennsula del Yucatn fa 65 milions d'anys, creant el crter de Chicxulub.

Tot i ser similar a la teoria de l'impacte d'Alvarez (que implicava un nic asteroide o cometa), aquesta teoria suggereix que "els passos de l'estrella companya del Sol, Nmesi, a travs del nvol d'Oort desencadenarien pluges de cometes." Un o diversos d'aquests objectes collidiren posteriorment amb la Terra aproximadament al mateix temps, causant l'extinci global. Com en el cas d'un nic asteroide, el resultat final d'aquest bombardeig de cometes hauria estat una caiguda sobtada de les temperatures globals, seguida d'un prolongat perode fred.

Trappes del Dcan.

Abans del 2000, els arguments que les Trappes del Dcan causaren l'extinci estaven sovint relacionats amb la teoria que l'extinci fou gradual, car es pensava que les trappes comenaren fa uns seixanta-vuit milions d'anys i en duraren uns dos milions. Tanmateix, hi ha proves que dos teros de les Trappes del Dcan foren creades en un mili d'anys fa aproximadament 65,5 milions d'anys, de manera que aquestes erupcions haurien provocat una extinci bastant rpida, possiblement en un perode de milers d'anys, per igualment un perode ms llarg que el que caldria esperar-se d'un nic impacte meteric.

Les Trappes del Dcan podrien haver causat l'extinci a travs de diversos mecanismes, incloent-hi l'alliberament de pols i d'aerosols sulfrics a l'aire, que podrien haver blocat la llum solar, reduint la capacitat fotosinttica de les plantes. A ms, el vulcanisme de les Trappes del Dcan podria haver provocat emissions de dixid de carboni que haurien augmentat l'efecte hivernacle una vegada la pols i els aerosols haguessin desaparegut de l'atmosfera. Abans de l'extinci massiva dels dinosaures, l'alliberament de gasos volcnics durant la formaci de les Trappes del Dcan "contribu a un escalfament global aparentment massiu. Algunes dades indiquen un augment mitj de la temperatura de l'ordre de 8C en l'ltim mig mili d'anys abans de l'impacte Chicxulub."

En els anys en qu la teoria de les Trappes del Dcan estava relacionada amb una extinci ms lenta, Luis Alvarez (que mor el 1988), responia que els paleontlegs estaven sent enganyats per les poques dades de qu disponien. Tot i que la seva afirmaci no fou ben rebuda al principi, estudis de camp intensius posteriors dels estrats fossilfers reforaren el seu argument. Eventualment, la majoria de paleontlegs comenaren a acceptar la idea que les extincions en massa de finals del Cretaci es degueren principalment, o com a mnim en part, a un impacte massiu de la Terra contra un blid. Tanmateix, fins i tot Walter Alvarez ha adms que hi hagu altres grans canvis a la Terra fins i tot abans de l'impacte, com ara un descens del nivell del mar i grans erupcions volcniques que crearen les Trappes del Dcan a l'ndia, i que aquests canvis podrien haver contribut a les extincions.

Manca d'adaptaci a les condicions canviants.
Lloyd i cols. (2008) remarcaren que, al Cretaci mitj, les plantes amb flor esdevingueren una part important dels ecosistemes terrestres, que anteriorment havien estat dominats per gimnospermes com ara els confers. Els coprlits (fems fossilitzats) de dinosaure indiquen que, mentre que alguns menjaven angiospermes, la majoria de dinosaures herbvors s'alimentaven principalment de gimnospermes. Anlisis estadstiques de Lloyd i cols. arribaren a la conclusi que, a diferncia del que deien estudis anteriors, els dinosaures no es diversificaren gaire al Cretaci superior. Lloyd i cols. suggeriren que el fracs dels dinosaures a l'hora d'adaptar-se a ecosistemes canviants els condemn a l'extinci.

Possibles supervivents al Paleoc.
En ocasions es troben restes de dinosaures no aviaris per sobre el lmit K-T. El 2002, els paleontlegs Zielinski i Budahn informaren del descobriment d'un nic fssil d'un os de la cama d'un hadrosaure a la conca del San Juan (Nou Mxic), i el descrigueren com una prova de dinosaures del Paleoc. La formaci en qu es descobr l'os fou datada de principis de l'poca del Paleoc, fa aproximadament 64,5 milions d'anys. Si l'os no fou redipositat en aquell estrat per l'acci de l'erosi, seria una prova que algunes poblacions de dinosaures podrien haver sobreviscut com a mnim mig mili d'anys dins l'era Cenozoica. Altres proves inclouen el descobriment de restes de dinosaures a la formaci de Hell Creek fins a 1,3 metres per sobre (equivalents a 40.000 anys desprs) del lmit K-T. Han arribat descobriments similars d'altres llocs del mn, incloent-hi la Xina. Tanmateix, molts cientfics refusen que hi hagus hagut dinosaures al Paleoc, argumentant que aquests ossos foren resituats, s a dir, que l'erosi els tragu de la seva ubicaci inicial i quedaren enterrats de nou en sediments molt posteriors, o pensen que, encara que fos veritat, la presncia d'un grapat de dinosaures al Paleoc inferior no canviaria les caracterstiques essencials de l'extinci.

Histria del descobriment.
Fa millennis que es coneixen els fssils de dinosaures, tot i que la seva autntica naturalesa no era reconeguda. Els xinesos, que anomenen els dinosaures konglong (  , o "drac terrible"), els consideraven ossos de drac i els documentaren com a tals. Per exemple, Hua Yang Guo Zhi, un llibre escrit per Zhang Qu durant la Dinastia Jin Occidental, documentava el descobriment d'ossos de drac a Wucheng, a la provncia de Sichuan. Els poblatans del centre de la Xina han excavat ossos de dinosaures des de fa dcades, pensant que pertanyien a dracs, per fer-ne medecines tradicionals. A Europa, generalment es creia que els fssils de dinosaures eren les restes de gegants i altres criatures que moriren al Diluvi Universal. 


El megalosaure fou el primer dinosaure en ser descrit formalment, el 1677, quan se'n recuper una part d'un os d'una pedrera de calcria a Cornualla, a prop de Chipping Norton, Anglaterra. Aquest fragment ossi fou identificat correctament com l'extrem inferior del fmur d'un animal ms gran que qualsevol sser vivent en temps moderns. El segon gnere de dinosaure en ser identificat, Iguanodon, fou descobert el 1822 per Mary Ann Mantell, l'esposa del geleg angls Gideon Mantell. Gideon Mantell reconegu les semblances entre els seus fssils i els ossos de les iguanes modernes. Dos anys ms tard, el Reverend William Buckland, catedrtic de geologia a la Universitat d'Oxford, desenterr ms ossos fossilitzats de megalosaure i esdevingu la primera persona en descriure dinosaures en una revista cientfica.

L'estudi d'aquests "grans llangardaixos fssils" aviat esdevingu de gran inters pels cientfics europeus i estatunidencs, i el 1842 el paleontleg angls Richard Owen encuny el terme "dinosaure". Descobr que les restes que s'havien trobat fins aleshores, Iguanodon, Megalosaurus i Hylaeosaurus, comparten una srie de caracterstiques distintives, de manera que decid agrupar-los en un grup taxonmic propi. Amb el suport del Prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha, marit de la Reina Victria, Owen establ el Natural History Museum a South Kensington, Londres, per exhibir-hi la collecci nacional de fssils de dinosaures i altres articles de biologia i geologia.

El 1858 es descobr el primer dinosaure americ, en pous de marga al petit poble de Haddonfield (Nova Jersey) (tot i que se n'havien trobat fssils abans, no se n'havia reconegut la naturalesa). La criatura fou denominada Hadrosaurus foulkii. Es tractava d'un descobriment extremament important: l'hadrosaure era un dels primers esquelets de dinosaure gaireb complets que es trobaven i era clarament una criatura bpede (el primer havia estat descobert el 1834 a Maidstone, Anglaterra). Era un descobriment revolucionari car, fins aleshores, la majoria de cientfics pensaven que els dinosaures caminaven a quatre potes, com altres rptils. Els descobriments de Foulke desencadenaren una onada de dinosauremania als Estats Units.



Aquesta obsessi pels dinosaures quedava illustrada per la gran rivalitat entre Edward Drinker Cope i Othniel Charles Marsh, que competien per ser els primers en descobrir nous dinosaures en el que reb el nom de Guerra dels Ossos. La rivalitat comen probablement quan Marsh remarc pblicament que la reconstrucci de Cope d'un esquelet d'elasmosaure tenia un defecte: Cope havia posat inadvertidament el cap del plesiosaure al lloc que hauria d'haver estat l'extrem caudal de l'animal. Aquest combat entre els dos cientfics dur ms de trenta anys, arribant a la seva fi el 1897 quan Cope mor desprs de gastar-se tots els diners que tenia en la caa de dinosaures. Marsh "guany" la guerra principalment perqu estava ms ben finanat grcies a una relaci amb el US Geological Survey. Desafortunadament, molts exemplars valuosos de dinosaures foren danyats o destruts degut als mtodes bastos dels dos paleontlegs; per exemple, els seus excavadors utilitzaven sovint dinamita per desenterrar ossos (un mtode que els paleontlegs moderns trobarien atro). Malgrat els seus mtodes bastos, les contribucions de Cope i Marsh a la paleontologia foren enormes; Marsh descobr 86 espcies noves de dinosaure i Cope en trob 56, fent un total de 142 espcies noves. La collecci de Cope es troba actualment al Museu Americ d'Histria Natural de Nova York, mentre que la de Marsh est exposada al Peabody Museum of Natural History de la Universitat de Yale.

Des del 1897, la cerca de fssils de dinosaures s'ha ests a tots els continents, incloent-hi l'Antrtida. El primer dinosaure antrtic que fou descobert, l'anquilosurids Antarctopelta oliveroi, fou trobat a l'illa de Ross el 1986, tot i que no fou fins el 1994 que una espcie antrtica, el terpode Cryolophosaurus ellioti, fou descrit i anomenat formalment en una revista cientfica.

Els llocs d'especial investigaci dels dinosaures en l'actualitat inclouen el sud d'Amrica del Sud (particularment l'Argentina) i la Xina. La Xina en particular ha donat molts exemplars excepcionals de dinosaures emplomallats degut a la geologia nica dels seus estrats fossilfers, aix com un antic clima rid especialment favorable a la fossilitzaci.

La "renaixena dels dinosaures".

El camp de la investigaci dels dinosaures ha gaudit d'un augment de l'activitat que comen a la dcada del 1970 i encara continua. Aix fou desencadenat, en part, pel descobriment de John Ostrom de Deinonychus, un predador actiu que podria haver estat de sang calenta, en contrast amb la idea, aleshores prevalent, dels dinosaures com a animals lents de sang calenta. La paleontologia dels vertebrats esdevingu un camp de la cincia global. Els paleontlegs han fet grans descobriments de dinosaure en regions anteriorment ignorades, incloent-hi l'ndia, Amrica del Sud, Madagascar, l'Antrtida, i particularment a la Xina (els dinosaures emplomallats sorprenentment ben conservats de la Xina han consolidat encara ms la relaci entre els dinosaures i els seus suposats descendents vivents, els ocells moderns). L'extensa aplicaci de la cladstica, que analitza rigorosament les relacions entre els organismes biolgics, s'ha revelat extremament til a l'hora de classificar els dinosaures. Les anlisis cladstiques, juntament amb altres tcniques modernes, ajuden a compensar el fet que el registre fssil s sovint incomplet i fragmentari.

En la cultura.

Des del punt de vista dels humans, els dinosaures eren criatures d'aparena fantstica i sovint d'una mida enorme. Aix doncs, han atret la imaginaci del pblic i han esdevingut una part duradora de la cultura humana. Noms tres dcades desprs de les primeres descripcions cientfiques de restes de dinosaures, s'erigiren unes clebres escultures de dinosaures al Crystal Palace Park de Londres. Aquestes cultures agradaren tant al pblic que se'n vengueren rpliques de mida inferior, un dels primers exemples de marxandatge de productes derivats. Desprs de la del Crystal Palace, s'han fet exhibicions de dinosaures en parcs i museus d'arreu del mn, responent a l'inters pblic i reforant-lo. La popularitat dels dinosaures tamb ha tingut un efecte recproc sobre el coneixement dels dinosaures des de fa temps. La competici entre els museus per l'atenci del pblic port directament a la Guerra dels Ossos lliurada entre Marsh i Cope, cadascun intentant tornar amb restes fssils ms espectaculars que l'altre, i la contribuci resultant al coneixement dels dinosaures fou enorme.

Els dinosaures ocupen un lloc important en la cultura moderna. La paraula "dinosaure" es fa servir coloquialment per referir-se a quelcom de molt vell o molt gran. L'inters del pblic pels dinosaures port a la seva entrada inevitable a la cultura popular. Comenant amb una menci de passada del megalosaure al primer pargraf de Bleak House de Charles Dickens el 1852, els dinosaures han aparegut en una gran varietat d'obres de ficci. El llibre d'Arthur Conan Doyle El mn perdut, la pellcula icnica del 1933 King Kong, la pellcula del 1954 Godzilla i les seves mltiples seqeles, el best-seller del 1990 Parc Jurssic i la seva versi en pellcula, que fou durant un curt temps la pellcula ms taquillera de la histria, sn noms alguns exemples prominents de la llarga tradici dels dinosaures en la ficci. Autors de no-ficci, incloent-hi alguns paleontlegs prominents, tamb han intentat treure profit de la popularitat dels dinosaures, especialment entre els infants, per educar els lectors sobre els dinosaures en particular i la cincia en general. Els dinosaures sn omnipresents en la publicitat, i moltes companyies intenten utilitzar els dinosaures per a vendre els seus propis productes o per a titllar els seus rivals com a lents o obsolets.

Els dinosaures tamb han aparegut en els dibuixos animats, especialment desprs de la dinosauromania provocada per la pellcula de George Lucas i Steven Spielberg A la recerca de la vall encantada. La pellcula, que segueix les aventures d'un grup de joves dinosaures per arribar a la "Gran Vall", tingu tant d'xit que al setembre del 2008, vint anys desprs de l'original, ja n'havien sortit dotze seqeles. Altres programes infantils sobre dinosaures foren Denver, l'ltim dinosaure, o Barney i amics. Els dinosaures tamb han aparegut a Power Rangers i, evidentment, a Els Picapedra. Finalment, cal remarcar que la reducci dels costs associats als efectes espacials ha perms la creaci de documentals televisius sobre els dinosaures, com ara Caminant entre dinosaures o When Dinosaurs Roamed America, que reprodueixen l'aspecte dels dinosaures amb una fidelitat sense precedents.

Concepcions religioses.
Diversos grups religiosos tenen punts de vista sobre els dinosaures que difereixen dels que tenen la immensa majoria de cientfics, generalment degut als conflictes amb les histries de la Creaci dels seus escrits sagrats. Tanmateix, la majoria de la comunitat cientfica refusa aquestes interpretacions dels dinosaures inspirades per la religi.

Com que s un terme modern derivat del grec, la Bblia no utilitza el mot "dinosaure", per el mot hebreu tanniyn  ha estat interpretat com una referncia als dinosaures per alguns cristians. En les traduccions al catal, tanniyn es pot traduir com a "monstre mar" o "serpent", per se sol traduir com a "drac". Aquestes criatures sn mencionades gaireb trenta vegades a l'Antic Testament, i es diu que viuen tant a la terra com a l'aigua. En un altre moment, la Bblia descriu una criatura enorme anomenada behemot (Job 40:15-24), que "serva la cua tesa, com un cedre"; el behemot s descrit com "primera entre les obres de Du" i impossible de capturar (v. 24). Alguns estudiosos de la Bblia identifiquen el behemot com un elefant, un hipoptam o un toro, per com que aquests animals tenen cues molt primes, no se les pot comparar a la mida d'un cedre; els creacionistes identifiquen sovint el behemot amb els dinosaures saurpodes. Altres creacionistes es refereixen al behemot com a braquiosaure, car la Bblia diu a Job que "s l'obra mestra de Du", afirmant que s l'animal ms gran que Du cre. Tanmateix, alguns estudiosos creuen que la referncia al cedre es refereix en realitat a les seves fulles en forma d'agulla, que s'assemblen al pl punxegut present a la cua dels elefants, rinoceronts i hipoptams d'avui en dia. Altres crtics afirmen que el mot "cua" s un eufemisme pel penis de l'animal, i que s'ha d'entendre com una descripci de la seva virilitat.

El leviatan s una altra criatura mencionada a l'Antic Testament; la seva descripci li atribueix una varietat de caracterstiques de dinosaure, de drac, i de serp marina. Alguns estudiosos identifiquen el leviatan de Job 41 amb el cocodril del Nil, o assenyalen que t set caps i que s purament mitolgic. Com en el cas del behemot, els creacionistes han intentat en algunes ocasions relacionar el leviatan amb els dinosaures.

Referncies.


Vegeu tamb.
Classificaci dels dinosaures;
Fisiologia dels dinosaures;
Fssil;
Vida prehistrica;

Enllaos externs.


 Terra de dinosaures ;
 Dinosaurios.net ;
 Dibuixos de dinosaures ;
 Caminant entre dinosaures ;































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="873" title="Diable de Tasmnia" nonfiltered="557" processed="550" dbindex="557">

El diable de Tasmnia (Sarcophilus harrisii) s un marsupial carnvor que actualment noms es troba en estat salvatge a l'estat insular australi de Tasmnia. El diable de Tasmnia s l'nic membre vivent del gnere Sarcophilus. Amb la mida d'un gos petit, per robust i muscular, el diable de Tasmnia s actualment el marsupial carnvor ms gran del mn, desprs de l'extinci del llop marsupial el 1936. Es caracteritza pel seu pelatge negre, la pudor que emet quan es posa nervis, un xiscle extremament fort i pertorbador, i la seva ferocitat quan s'alimenta. Se sap que caa preses i s'alimenta tamb de carronya. Tot i que sol ser solitari, en ocasions s'alimenta amb altres diables.

El diable de Tasmnia fou extirpat del continent australi uns 400 anys abans de la colonitzaci europea el 1788. Com que eren vistos com una amenaa pel bestiar a Tasmnia, els diables foren caats fins el 1941, quan foren protegits oficialment. Des de finals de la dcada del 1990, la malaltia de tumors facials del diable de Tasmnia ha redut la poblaci de diables significativament i actualment amenaa la supervivncia de l'espcie, que al maig del 2008 fou finalment declarada amenaada. El govern de Tasmnia ha emprs programes per a reduir l'impacte de la malaltia.

Taxonomia. 
El naturalista George Harris escrigu la primera descripci publicada del diable de Tasmnia el 1807, anomenant-lo Didelphis ursina. El 1838, el diable fou reanomenat Dasyurus laniarius per Richard Owen abans que el 1841 Pierre Boitard el mogus al gnere Sarcophilus i el reanomens Sarcophilus harrisii, o "carnfil de Harris". Una revisi posterior de la taxonomia del diable, publicada el 1987, intent canviar el nom de l'espcie a Sarcophilus laniarius, basant-se en un registre fssil continental de noms uns pocs animals. Tanmateix, aix no fou acceptat per la gran majoria de la comunitat taxonmica, de manera que es retingu el nom S. harrisii, mentre que S. laniarius ha estat relegat a espcie fssil. Anlisis filogentiques mostren que el parent vivent ms proper del diable sn els gats marsupials, i que t una relaci ms distant amb el llop marsupial.

Descripci.

El diable de Tasmnia s el marsupial carnvor vivent ms gran d'Austrlia. T una constituci com ajupida i gruixuda, amb un cap gran i una cua que fa aproximadament la meitat de la seva llargada corporal. El diable emmagatzema greix corporal a la cua, de manera que els exemplars malalts solen tenir una cua prima. Una cosa inusual per un marsupial, les seves potes anteriors sn lleugerament ms llargues que les posteriors. Els diables poden crrer fins a 13 km/h sobre distncies curtes. El pelatge sol ser negre, tot i que sn habituals taques blanques irregulars al pit i al darrere. Els mascles sn sovint ms grans que les femelles, amb una llargada mitjana de cap i cos de 65,2 cm, amb una cua de 25,8 cm, i un pes mitj de 8 kg. Les femelles tenen una llargada mitjana de cap i cos de 57 cm, amb una cua de 24,4 cm, i un pes mitj de 6 kg. S'estima en sis anys la longevitat mitjana d'un diable de Tasmnia salvatge, tot i que en captivitat poden viure ms temps.

El diable t llargs bigotis a la cara i en rulls a dalt del cap. Els bigotis li permeten detectar preses quan busca en la foscor, i l'ajuden a saber quan hi ha altres diables a prop durant l'alimentaci. Quan s'esvera, el diable pot produir una forta pudor, que rivalitza fins i tot amb la de la mofeta. L'oda s el seu sentit dominant, i tamb t un excellent sentit de l'olfacte. Com que els diables cacen de nit, sembla que la seva visi s ms aguda en blanc i negre. En aquestes condicions, poden detectar fcilment objectes en moviment, per tenen dificultats a l'hora de veure objectes estacionaris. Una anlisi de la fora mossegadora dels mamfers en proporci a la seva mida corporal mostra que el diable t la mossegada ms potent de qualsevol mamfer vivent. La potncia de la mandbula es deu en part al seu cap relativament gran. Un diable de Tasmnia tamb t un conjunt de dents que creix lentament al llarg de la seva vida.

Reproducci.

Les femelles comencen a criar quan assoleixen la maduresa sexual, sovint al seu segon any de vida. En aquest punt, esdevenen frtils una vegada per any, i produeixen diversos vuls mentre els dura el zel. L'aparellament t lloc al mar, en llocs protegits, durant tant el dia com la nit. Els mascles es barallen per les femelles durant l'poca d'aparellament, i les femelles s'aparellen amb el mascle dominant. Els diables no sn mongams, i les femelles s'aparellen amb diversos mascles si el mascle dominant no les vigila desprs d'aparellar-s'hi. La gestaci dura 21 dies, al final dels quals neixen 20-30 cries, cadascuna de les quals pesa aproximadament 0,18-0,24 grams. Quan neixen les cries, hi ha una competncia ferotge quan es mouen de la vagina al marsupi. Un cop dins el marsupi, cadascuna d'elles roman enganxada a un mugr durant els segents cent dies. El marsupi de la femella de diable de Tasmnia, com el del uombat, s'obre vers el darrere, de manera que s fsicament difcil per la femella interactuar amb les cries dins el marsupi. Malgrat la mida de la ventrada al naixement, la femella noms t quatre mugrons, de manera que no hi ha mai ms de quatre nadons nodrint-se al marsupi; com ms vella esdev una femella, ms petites seran les seves ventrades. En mitjana, sobreviuen ms femelles que mascles.

Dins el marsupi, les cries que s'alimenten creixen rpidament. Desprs de 15 dies, les parts externes de l'orella esdevenen visibles. Les parpelles sn aparents desprs de 16 dies, els bigotis desprs de 17, i els llavis desprs de 20. El pelatge comena a crixer quan tenen 49 dies i esdev complet als 90 dies. Els seus ulls s'obren poc desprs del desenvolupament del seu pelatge   entre 87 i 93 dies   i les boques poden comenar a deixar anar el mugr als 100 dies d'edat. Deixen el marsupi 105 dies desprs de nixer, apareixent com a petites cpies dels seus pares, i amb un pes d'aproximadament mig quilogram. A diferncia de les cries de cangur, els diables joves no tornen al marsupi, sin que romanen al cau tres mesos ms. S'aventuren for a del cau per primer cop entre octubre i desembre, abans d'esdevenir independents al gener. Les femelles de diable de Tasmnia estan ocupades amb la cria dels seus fills durant aproximadament sis mesos de l'any.

Ecologia i comportament.

Els diables de Tasmnia s'estenen i sn bastant comuns arreu de Tasmnia. Viuen en tots els hbitats de l'illa, incloent-hi els afores de les zones urbanes, i els agraden en particular els boscos esclerfils i les zones boscoses costaneres. El diable de Tasmnia s un caador nocturn i crepuscular, i roman durant el dia entre arbustos frondosos o dins un cau. Els exemplars joves tamb poden escalar arbres, per aix esdev ms difcil a mesura que creixen. Els diables tamb poden nedar. Sn animals predominantment solitaris i no formen grups. Ocupen territoris de 8 20 km, que poden solapar-se considerablement amb els d'altres animals.


Els diables de Tasmnia poden caar preses de fins a la mida d'un petit ualabi, per en la prctica sn oportunistes, i mengen carronya ms sovint del que cacen preses vives. Tot i que el diable prefereix els uombats, menja tota mena de petits animals nadius, mamfers domstics (incloent-hi ovelles), ocells, peixos, insectes, granotes i rptils. La seva dieta s bastant variada i depn de l'aliment disponible. De mitjana, es mengen un 15% del seu pes corporal cada dia; tanmateix, poden menjar-se fins a un 40% del seu pes corporal en mitja hora si en tenen l'oportunitat. Els diables de Tasmnia elimina tota resta d'un cadver, devorant els ossos i el pelatge a ms de la carn i les vsceres. En aquest respecte, el diable s'ha guanyat la gratitud dels grangers de Tasmnia, car la velocitat a la qual netegen un cadver contribueix a evitar que s'estenguin insectes que altrament podrien perjudicar el bestiar.

L'alimentaci s un esdeveniment social pel diable de Tasmnia. Gran part del soroll atribut a l'animal s el resultat d'una alimentaci comunal sorollosa, en qu es poden reunir fins a dotze exemplars, i que sovint se sent des de diversos quilmetres de distncia. Un estudi dels diables durant l'alimentaci identific vint postures fsiques, incloent-hi el seu badall malicis caracterstics, i els onze sons vocals que els diables fan servir per a comunicar-se mentre mengen. Solen establir dominncia per mitj de sons i postures fsiques, tot i que en ocasions hi ha combats. Els mascles adults sn els ms agressius, i sn habituals les cicatrius de combats per aliment o per parelles sexuals.

Estat de conservaci.
Durant un temps, Tasmnia fou l'ltim refugi de grans carnvors marsupials. Tots els carnvors marsupials grans s'extingiren al continent australi poc desprs de l'arribada dels humans. Noms sobrevisqueren els ms petits i adaptables. Proves fssils de l'oest de Victria mostren que els diables de Tasmnia resistiren al continent fins fa uns sis segles (uns 400 anys abans de la colonitzaci europea). La seva extinci s'atribueix a la depredaci per part dels dingos i a la caa per part dels aborgens australians. A Tasmnia, lliure de dingos, els marsupials carnvors encara eren actius quan arribaren els europeus. s coneguda l'extinci del llop marsupial desprs de l'arribada dels europeus, per el diable de Tasmnia tamb estigu amenaat.

Els primers colonitzadors de Tasmnia provaren la carn del diable, que descrigueren amb un gust com de vedella. Com que es pensava que els diables caarien i matarien animals de bestiar, ja el 1830 s'introdu un sistema de recompenses amb l'objectiu de foragitar el diable de les finques rurals. Al llarg dels cent anys segents, les trampes i els enverinaments portaren l'animal a la vora de l'extinci. Desprs de la mort de l'ltim llop marsupial el 1936, es reconegu l'amenaa als diables. El diable de Tasmnia fou protegit legalment el 1941, i poc a poc se'n recuperaren les poblacions.

Han tingut lloc almenys dos grans declivis de les poblacions en la histria coneguda, possiblement degut a epidmies: el 1909 i el 1950. Segons el Departament d'Indstries Primries i Aigua de Tasmnia, la poblaci actual de diables s d'entre 10.000 i 100.000 exemplars, i el ms probable s que hi hagi entre 20.000 i 50.000 exemplars madurs. El cientfic snior del programa Devil Facial Tumour Disease, Hamish McCallum, ofereix una estimaci ms conservadora d'un mnim de 20.000 exemplars i un mxim de 75.000.

 Malaltia de tumors facials del diable de Tasmnia .


Observada per primer cop el 1995, la malaltia de tumors facials del diable de Tasmnia (DFTD) ha fet estralls en els diables salvatges de Tasmnia, i les estimacions del seu impacte van d'un 20% fins a un 50% de declivi en la poblaci de diables, amb ms d'un 65% de l'estat afectat. Les poblacions d'alta densitat afectades sofreixen una mortalitat de fins al 100% en 12-18 mesos. L'espcie fou llistada com a vulnerable sota la "Llei de Protecci de les Espcies Amenaades del 1995" de Tasmnia i sota la Llei de Protecci del Medi Ambient i de la Conservaci de la Biodiversitat del 1999" d'Austrlia el 2006, cosa que significa que es troba en perill d'extinci a "mig termini" La IUCN no solia considerar l'espcie com a amenaada; quan fou evaluada el 1996, se la llist com a espcie en risc mnim.  Tanmateix, el 2008 la IUCN revis la seva posici i el diable fou finalment declarat espcie amenaada. 

S'est fent un seguiment de les poblacions salvatges de diables de Tasmnia per a supervisar l'expansi de la malaltia i identificar canvis en la seva prevalncia. El seguiment de camp implica capturar diables dins d'una zona definida per a comprovar si la malaltia est present i determinar el nombre d'animals afectats. Es visita repetidament la mateixa rea per a determinar l'expansi de la malalatia al llarg del temps. Fins ara, s'ha establert que els efectes a curt termini de la malaltia en una rea poden ser greus. Un seguiment a llarg termini de les zones ser essencial per a determinar si els efectes romanen o si les poblacions es poden recuperar. Els treballadors de camp tamb estan comprovant l'eficincia a l'hora d'eliminar la malaltia per mitj de la captura i retirada dels diables malalts. S'espera que la retirada dels diables malalts de les poblacions salvatges disminueixi la prevalncia de la malaltia i permeti a ms diables sobreviure ms enll de la joventut i reproduir-se.

S'estan establint dues poblacions "de reserva" de diables lliures de la malaltia en unes installacions urbanes a Hobart (un suburbi de Taroona) i a Maria Island, davant la costa oriental de Tasmnia. La cria en captivitat en zoos del continent tamb s una possibilitat. El declivi en el nombre de diable tamb s vist com un problema ecolgic, car es creu que la seva presncia en l'ecosistema forestal de Tasmnia ha evitat l'establiment de la guineu comuna, introduda illegalment a Tasmnia el 2001. Les guineus sn una espcie introduda problemtica a la resta d'estats australians, i l'establiment de guineus a Tasmnia representaria un obstacle per la recuperaci del diable de Tasmnia.

Una investigaci recent de la Universitat de Sydney ha revelat que el cncer facial infeccis podria ser capa d'estendre's a causa d'una diversitat gentica extremament baixa en els gens immunitaris dels diables (MHC classe I i MHC classe II)   propiciant preguntes sobre com de b poden sobreviure poblacions d'animals petites i potencialment endogmiques.

Referncies culturals.

El diable de Tasmnia s un animal icnic a Austrlia; s el smbol del Servei de Parcs Nacionals i de Fauna de Tasmnia, i l'equip de futbol australi que juga a la Victorian Football League s conegut com a Tasmanian Devils Football Club. El desaparegut equip de bsquet de la NBL, els Hobart Devils, tamb devia el nom a l'animal. El diable fou un dels sis animals nadius australians que aparegueren a les monedes commemoratives de dos-cents dlars australians emeses entre el 1989 i el 1994. Els diables de Tasmnia sn populars amb els turistes domstics i internacionals. A causa de la seva personalitat nica, el diable de Tasmnia ha estat el protagonista de nombrosos documentals i llibres per nens de no-ficci. El documental australi ms recent sobre el diable, Terrors of Tasmania, dirigit i produt per David Parer i Elizabeth Parer-Cook, fou llanat el 2005. El documental segueix una femella de diable anomenada "Manganinnie" al llarg de l'poca d'aparellament i del naixement i la cria dels seus bebs. El documental tamb observa l'efecte de la malaltia de tumors facials del diable de Tasmnia i les mesures de conservaci que s'han emprs per a assegurar la supervivncia del diable. El documental ha estat ems a la televisi a Austrlia i als Estats Units al National Geographic Channel.

Les restriccions sobre l'exportaci dels diables de Tasmnia vol dir que normalment noms se'ls pot veure en captivitat a Austrlia. L'ltim diable conegut a l'estranger mor al Fort Wayne Children's Zoo (EUA) el 2004. Tanmateix, el Govern de Tasmnia ha envi un parell de diables al Zoo de Copenhaguen, desprs del naixement del primer fill de Frederic de Dinamarca i la seva esposa de Tasmnia Mary a l'octubre del 2005. Aquests sn els nics diables que es poden veure a l'exterior d'Austrlia.

El diable de Tasmnia s conegut internacionalment com a la inspiraci del personatge de dibuixos animats dels Looney Tunes Taz. Tot i que la versi de dibuixos animats sembla un diable estilitzat (canines prominents, un cap gran, potes curtes), les semblances en el comportament dels dos sn poques, i consisteixen principalment en el seu comportament sorolls i tmid i en el seu apetit vora. Uns investigadors tamb han donat a un ratol mutant el nom de "diable de Tasmnia". El ratol mutant t un defecte en el desenvolupament de les cllules dels pls sensibles de l'orella, fent que presenti comportaments anormals com ara moviments bruscos i circulars del cap, de manera ms similar al "Taz" dels dibuixos animats que no pas al diable de Tasmnia autntic.

Referncies.


Vegeu tamb.
Fauna d'Austrlia;

Enllaos externs.


Parks and Wildlife Tasmania - Tasmanian Devil vocalitzacions, filmacions i FAQs ;
Save the Tasmanian Devil ;
Mainland Tasmanian Devils. Encara hi ha diables de Tasmnia al continent australi? ;
Contagious cancer: The evolution of a killer. La histria de la DFTD, per David Quammen ;







 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="875" title="Dinosauria (museu)" nonfiltered="558" processed="551" dbindex="558">



Dinosauria s el nom d'un museu de paleontologia a la vila d'Espraza (Esperasan en occit), al departament de l'Aude, a Frana. Es va obrir al 1992 i est dirigit per una associaci que porta el mateix nom, sense nim de lucre. El museu t 35 espcies diferents de dinosaures, b fssils o b reconstruccions, i exhibeix tamb un vdeo. Disposa d'esquelets, taller de paleontologia i altres elements. L'any 2007 va incorporar l'esquelet de l'Ampelosaurus atacis trobat a les excavacions recents (2001) al lloc anomenat Bellevue (Blavista en occit), a la comuna de Campagne-sur-Aude (Campanha d'Aude en occit). Aquest esquelet s el ms complert descobert a Frana pel que fa a dinosaures de la seva mida (12 metres de llargria) i s'el coneix per l'lies d'Eva, en honor d'Eva Morvan, l'estudiant que el va trobar.

Referncies.


Enllaos externs.
 Dinosauria (web oficial);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="877" title="Defecte topolgic" nonfiltered="559" processed="552" dbindex="559">
 En cosmologia, els defectes topolgics son esdeveniments en l'espai-temps (textures), estructures puntuals (monopols), filamentries (cordes), o bidimensionals (murs) de molt gran densitat de energia, predites per les teories de la gran unificaci, com a vestigis de les primeres fases ms calentes de l'Univers.

L'existncia d'aquests defectes topolgics es hipottica, i no hi cap verificaci emprica. Malgrat tot, es creu que aquests, en les seves diferents formes, tenen un efecte real sobre la densitat d'energia de l'univers, que representa una petita part del total.

 En qumica o fsica, un defecte topolgic es una alteracio en l'ordenacio regular d'un cristall. Aquest tipus de defectes apareixen sovint a la superficie del cristall, o prop d'ella.

Referncies.


Enllaos externs.
Cosmic Strings & other Topological Defects;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="878" title="Densitat barinica" nonfiltered="560" processed="553" dbindex="560">
La densitat barinica de l'Univers representa el nombre de barions (principalment protons, i neutrons) per unitat de volum. L'abundncia dels elements lleugers (D, 3,4He, 7Li) sintetitzats durant la nucleosntesi primordial est en funci de la proporci entre la densitat barinica del Univers (WB), i la densitat crtica, i de la constant de Hubble normalitzada, h=H0/100hms-1Mpc-1.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="879" title="Densitat crtica" nonfiltered="561" processed="554" dbindex="561">
La densitat crtica es representa per  c. s la densitat per a la qual l'expansi de l'Univers s'aturaria desprs d'un temps infinitament llarg. La fase d'expansi d'un Univers de densitat superior a  c acabar en una fase de contracci i per tant en el Big Crunch, mentre que un Univers de densitat inferior a  c continuar expandint-se eternament. 

Les darreres observacions de supernoves Ia fetes pels grups High-Z-Team (Z designa el smbol del desplaament cap al roig), i Supernova Cosmology Project pareixen indicar que l'expansi de l'Univers s'est accelerant. Aix podria ser degut a alguna forma d'energia negativa. Una possible explicaci podria ser una constant cosmolgica semblant a la que va proposar Albert Einstein. Malgrat tot aix el tema s'ha de prendre amb reservada cautela. Futures observacions podrien donar una conclusi definitiva.

 Vegeu tamb . 
 Omega;
 Equacions de Friedmann;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="881" title="Detector CCD" nonfiltered="562" processed="555" dbindex="562">
Un detector CCD o detector de dispositiu d'acoblament de crrega (de l'angls Charge Coupled Device:) s una cmera de compte de fotons que s capa de mesurar en una matriu de punts la quantitat de llum arribada a cadascun d'aquests. De manera que es pot generar una imatge digitalitzada. Les cmeres digitals de vdeo i de fotos, aix com alguns telescopis, incorporen sensors CCDs.

Vegeu tamb.
 Super CCD;


consecutius]]


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="882" title="Deuteri" nonfiltered="563" processed="556" dbindex="563">


El deuteri, D o 2H s un dels istops estables de l'hidrogen. A diferncia de la resta d'elements qumics, els istops de l'hidrogen s'anomenen d'una manera especfica: aix, depenent de la composici del nucli atmic, es parla de:

 proti (H), fent referncia a l'istop ms com, compost per un sol prot al nucli.; ;
 de deuteri, istop que cont un prot i un neutr; ;
 o de triti, que t un prot i dos neutrons (un neutr ms que el deuteri).

T una massa d'uns dos dalton.

Aplicacions.
 El Deuteri s utilitzat en reaccions nuclears com a moderador per reduir l'energia dels electrons. Els compostos de deuteri, s'utilitzen en qumica i biologia per estudiar els efectes dels istops en les reaccions i com a marcador qumic.
 S'utilitza deuteri per a fabricar aigua pesant, aigua on un dels seus toms d'hidrogen est substituit per un istop de deuteri (HDO) o els dos D2O.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="883" title="Difracci" nonfiltered="564" processed="557" dbindex="564">
 
El fenomen de la difracci es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle o una petita obertura, deixen de propagar-se en lnia recta, i volten l'obstacle o b s'obren desprs de passar per l'obertura. s una demostraci clara de la naturalesa ondulatria de la llum, ja que noms les ones tenen la capacitat de difractar-se.

L'objectiu de la teoria de la difracci ser trobar la distribuci de la intensitat de llum (zones fosques i zones clares) en un cert punt de l'espai, desprs que la llum hagi travessat l'objecte que provoca la difracci. Malauradament, el tractament matemtic de la difracci s, en general, molt complicat, per es pot simplificar considerablement si es considera que l'objecte difractor s molt lluny del punt on nosaltres observem el fenomen (on volem calcular la distribuci d'intensitats); aquesta aproximaci s'anomena difracci de Fraunhofer. El cas general s'anomena difracci de Fresnel.


 Difracci per una escletxa.



El cas ms simple de difracci t lloc quan un raig de llum travessa una petita escletxa vertical. En aquest cas es pot demostrar que la intensitat de llum que nosaltres veurem sobre una pantalla allunyada de l'escletxa, en funci de l'angle  s donada per la segent expressi:



on d s l'amplada de l'escletxa i .

A la figura de la dreta podem observar la imatge d'un patr de difracci en aquest cas: consisteix en una part central fora intensa i una srie de mxims lluminosos secundaris smtrics respecte al centre. Els mnims d'intensitat es produeixen quan



 Difracci per una obertura circular.

En aquest cas es pot demostrar que la intensitat en un punt P provocada per la difracci d'una obertura circular de radi R ve donada per l'expressi:



on  s la funci de Bessel de primer ordre. Aquesta expressi correspon a un disc central brillant, anomenat disc d'Airy, envoltat per una srie d'anells foscos i brillants progressivament ms dbils. El radi del disc d'Airy es pot obtenir a partir de l'expressi anterior i s igual a



on d s la distncia a l'obertura i  s la longitud d'ona de la llum.


Difracci del so.
En el cas del so la difracci s molt ms fcil d'experimentar en condicions quotidianes. La difracci es pot produir per dos motius diferents:

Perqu una ona sonora troba al seu pas un obstacle xicotet i el rodeja. Les baixes freqncies rodejen els obstacles amb ms facilitat que les altes. A s possible perqu les longituds d'ona en l'espectre audible estan entre 3 cm i 12 m, per la qual cosa sn prou grans per a superar la major part dels obstacles que troben.
Perqu una ona sonora topa amb un forat xicotet i el travessa. El grau de difracci estar en funci de la grandria de la prpia obertura i de la longitud d'ona.

Si una obertura s gran en comparaci amb la longitud d'ona, l'efecte de la difracci s xicotet. L'ona es propaga en lnies rectes o raigs, com la llum. Quan la mida de l'obertura s considerable en comparaci amb la longitud d'ona, els efectes de la difracci sn grans i el so es comporta com si fra una llum que procedix d'una font puntual localitzada en l'obertura.

Articles relacionats.
Principi de Huygens;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="884" title="Disc galctic" nonfiltered="565" processed="558" dbindex="565">
El disc galctic s la regi de les galxies espirals que cont la major part dels estels, i tamb una part important de gas i de pols interestellar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="885" title="Deci" nonfiltered="566" processed="559" dbindex="566">

Deci (smbol d) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-1, 1/10 o 0,1.

Adoptat el 1795, prov del llat decimus; que significa des

Per exemple;
 1 decmetre = 1 dm = 10-1 metres = 0,1 metres;
 1 decigram = 1 dg = 10-1 grams = 0,1 grams ;
 1 decilitre = 1 dl = 10-1 litres = 0,1 litres;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="886" title="Deca" nonfiltered="567" processed="560" dbindex="567">
Deca (smbol da) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 101, o 10.

Adoptat el 1795, prov del grec      (dka), que significa deu

Per exemple;
 1 decmetre = 1 dam = 10 metres ;
 1 decagram = 1 dag = 10 grams ;
 1 decalitre = 1 dal = 10 litres;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="888" title="Descripci" nonfiltered="568" processed="561" dbindex="568">
En literatura, la descripci s la representaci d'alguna cosa amb paraules. Es tracta de fer veure al lector un objecte, un paisatge, una persona... i de vegades, fer sentir una experincia, una emoci, un sentiment de qui descriu.

La descripci pot ser objectiva, si t una intenci explicativa o informativa. Tamb pot ser subjectiva, si qui escriu deixa entreveure l'opini o els sentiments que li produeix all que es descriu.

En un text descriptiu, sn molt freqents els adjectius i els situacionals. Exemples d'adjectius: groc, verd, vermell, gran, petit, gros, prim, ample, estret, bonic, lleig... Exemples de situacionals: a dalt, a baix, davant, darrere, a la dreta, a l'esquerra, ms amunt, ms avall...

Per fer una descripci es pot seguir el segent ordre:
Observaci i retenci dels trets dominants, caracterstiques generals, d'all que es vol descriure.;
Anlisi detallada seguint un ordre: de dreta a esquerra, de dalt a baix, d'all ms general a all ms concret...;
Redacci, seguint un ordre triat d'acord amb l'element que es vulgui destacar ms.

La descripci acostuma a ser enumerativa. Els elements de l'enumeraci se separen mitjanant comes o de la conjunci i.

Exemple d'enumeraci:
"Dins d'aquella caixa hi havia agulles d'estendre, fotografies, fils, culleres, claus, cartes, llibres, i fins i tot algun mitj.";

En la descripci poden aparixer altres recursos literaris, com la personificaci quan l'autor atorga al paisatge o objecte descrit personalitat prpia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="889" title="Da" nonfiltered="569" processed="562" dbindex="569">

Prefix del Sistema Internacional: Deca (smbol Da).
Unitat de mesura: un Dalton (smbol Da) equival a una Unitat de massa atmica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="890" title="Aleksandr Dovjenko" nonfiltered="570" processed="563" dbindex="570">

 Alexander Dovjenko (1894-1956) va ser un director cinematogrfic sovitic, amb un gran impuls lric que queda pals en la pellcula La Terra (1930). Fou un glossador de grans temes universals, com ara la mort, l'amor i l'esfor hum, expressats dintre dels lmits de la seva Ucrana nadiua. Altres grans pellcules d'ell foren: Zvenigora (1928), L'arsenal (1929), Alliberament (1939), el documental La batalla per la nostra Ucrana sovitica (1943) i Mitxurin (1948). Deix inacabada Poema del mar, obra que la seva dona Julia Solntseva, que tamb era la seva principal collaboradora, es propos d'acabar, sense aconseguir-ho. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="894" title="Dodecedre" nonfiltered="571" processed="564" dbindex="571">


Un dodecedre o dodecaedre s un poledre regular de dotze cares. 

El dodecedre s regular quan est format per dotze pentgons regulars. T vint vrtexs i trenta arestes.

 rea i volum .

L'rea A i el volum V d'un dodecedre regular amb vrtexs de longitud a sn:
;
;

 Coordenades cartesianes .
Els 20 vrtexs d'un dodecedre centrat a l'origen estan definits per les expressions segents: 

 (1, 1, 1);
 (0, 1/ ,  );
 (1/ ,  , 0);
 ( , 0, 1/ );
on   = (1+ 5)/2 s la ra uria. La longitud de l'aresta s 2/  =  1+ 5.

L'angle diedre d'un dodecedre s 2arctan( ) o, aproximadament, 116,565 graus.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="895" title="Debian" nonfiltered="572" processed="565" dbindex="572">

Debian s una distribuci de GNU/Linux de programari lliure, no comercial. Creada pel projecte Debian l'any 1993, l'organitzaci responsable de la creaci i del manteniment de la distribuci. Aquest tamb mant i desenvolupa sistemes GNU basats en altres nuclis.

Neix com una aposta per separar en les seves versions el programari lliure del privatiu.

El model de desenvolupament s independent a empreses, creat pels seus propis usuaris no depn de necessitats comercials. Debian no ven directament el seu programari, sin que el posa disposici de tothom a Internet, tot i que s que permet a persones i empreses distribuir comercialment aquest programari mentre se'n respectin el termes de la llicncia.

Debian s un sistema operatiu complet, que es pot utilitzar en diverses plataformes, generalment utilitzat juntament amb el kernel o nucli Linux (tot i que hi ha versions experimentals amb altres nuclis com Hurd i kFreeBSD), les utilitats GNU i un gran nombre d'aplicacions i utilitats d'orgens diversos. El sistema Debian s desenvolupat per programadors i collaboradors d'arreu del mn, d'acord amb un "contracte social", que garanteix que tot el programari incls en aquesta distribuci s lliure.

 El projecte Debian .
Ian Murdock va comenar el projecte l'any 1993 desprs d'haver estudiat a la Universitat de Purdue. Va escriure el manifest Debian que va utilitzar com a base per crear la distribuci. Dins d'aquest text els punts destacables sn: tenir una distribuci oberta seguint l'esperit de Linux i GNU.

El nom es basa en la combinaci del nom de la seva nvia (actualment esposa) Debra i el seu propi nom Ian, formant la paraula Debian.

El projecte va crixer molt lentament al principi i va llanar les seves primeres versions 0.9x el 1994 i 1995. Els primers ports a altres arquitectures van ser a inicis del 1995, sent la primera versi 1.x de Debian llenada el 1996.

El 1996, Bruce Perens va substituir Ian Murdock com a lder del projecte. En el suggeriment del desenvolupador Ean Schuessler, va dirigir el procs d'actualitzaci del contracte social de Debian i de les pautes del programari de Debian lliurement, definint els punts fonamentals per al desenvolupament de la distribuci. Tamb va iniciar la creaci de la llicncia de programari legal de l'organitzaci.

Bruce Perens es va retirar el 1998, abans del llanament del primer glibc-based Debian, 2.0. El projecte va procedir a escollir nous lders i a fer dues revisions de la versi 2.x, cada una incloent suport a ms arquitectures i a ms paquets. Tamb es va llenar durant aquest perode la primera portabilitat a un nucli no Linux, Debian GNU/Hurd. Les primeres distribucions GNU/Linux basades en Debian: Corel Linux, i la Stormix's Linux de Stormix es van comenar el 1999. Tot i que no es van mantenir durant gaire temps, van ser les primeres distribucions basades en Debian.

A finals del 2000 el projecte va realitzar el primer gran canvi de l'estructura de fitxers i de l'organitzaci de versions, reorganitzant els processos de llanament de paquets de programari amb el nou "package tools" creant una branca de proves, relativament estable pel llanament de la segent. El 2001, els desenvolupadors van comenar a fer una conferncia anual anomenada Debconf amb negociacions i tallers per desenvolupadors i els usuaris tcnics.

 Caracterstiques .
 La disponibilitat en diverses plataformes de maquinari. La versi 4.0 s compatible amb 11 arquitectures.
 Una ampla collecci de programari disponible. La versi 4.0 ve amb 18.733 paquets de programari.
 Un grup d'eines per facilitat el procs d'installaci i d'actualitzaci.
 El seu comproms amb els principis i els valors del programari lliure.
 No t marcat cap entorn grfic en especial.

 Versions .



Els noms de les versions de Debian es prenen de la pellcula Toy Story. Fins avui hi ha hagut nou versions estables (amb les seves respectives revisions), sent l'actual la 4.0 etch, la versi testing actual s'anomena lenny, el desenvolupament dia a dia t lloc a la versi unstable, branca que sempre s'anomena sid.

 Versions en desenvolupament .
Els paquets de programari sota desenvolupament sn pujats a unes branques anomenades unstable (alies sid) i experimental. Normalment, els paquets de programari sn pujats a la branca inestable per les versions estables que ha llenat el desenvolupador de l'aplicaci, per l'empaquetat i altres modificacions especfiques de Debian ho fan els desenvolupadors de Debian. El programari que s inestable i que encara no est llest per pujar a la branca inestable es mant a l'experimental.

 Distribucions Linux basades en Debian .
Biglinux;
CaFeina Linux;
Catux-USB;
Damn Small Linux ;
Elive;
GLUZ;
GnuLinEx;
Guadalinex;
Knoppix;
Kubuntu;
LinEspa;
Linspire;
Lliurex;
LUC3M;
MEPIS Linux;
Molinux;
Musix GNU+Linux;
Progeny Debian;
Rxart;
SkoleLinux;
Ubuntu;
UserLinux;
Xandros;
X-evian;
Tuquito;

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Llista dels diferents lders del projecte Debian;

 Enllaos externs .


 Pgina web de Debian;
 Pgina web de Knoppix    ;
 Relaci dels noms de Toy Story amb les versions de Debian;
 Cronograma del desenvolupament de Debian ;

 Portals per usuaris .
 Esdebian.org ;
 Debianitas.net ;
 La Espiral ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="897" title="Escacs" nonfiltered="573" processed="566" dbindex="573">


Els escacs sn un joc de taula de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Tamb s conegut com escacs occidental o escacs internacionals per a diferenciar-lo dels seus predecessors i d'altres variants actuals. La forma actual del joc sorgeix al Sudoest d'Europa en la segona meitat del segle XV deprs d'haver evolucionat des dels seus antics orgens perses i indis. Els escacs pertanyen a la mateixa famlia del xiangqi i del shogi i, segons els historiadors de l'escaquisme, tots ells es van originar del xaturanga, que es practicava a l'ndia al segle VI dC.

Els escacs sn un dels jocs ms populars del mn, practicat per milions de persones en torneigs (d'aficionats i professionals), clubs, escoles, a travs d'Internet, per correspondncia i de manera informal. Hom calcula que hi ha uns 605 milions de persones a tot el mn que saben jugar escacs i d'aquestes 7,5 milions estan afiliades a alguna de les federacions nacionals que hi ha a 160 pasos a tot el mn.

Hom troba caracterstiques d'art i de cincia en les composicions escaqustiques i en la seua teoria, que abraa obertures, mig joc i finals, les fases en qu se subdivideixen o el transcurs del joc. En la terminologia escaqustica, els jugadors d'escacs sn coneguts com escaquistes. Els escacs, que sn un joc d'estratgia i de ttica, no impliquen l'element sort, amb l'nica excepci pel que fa al sorteig dels colors a l'inci del joc (les blanques sempre fan el primer moviment) i sn especialment coneguts per la seua complexitat.

El joc (o partida d'escacs) es disputa en un tauler de caselles clares i obscures, en el qual, a l'inci, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i caracterstiques. L'objectiu de la partida s fer escac i mat (tamb anomenat mat) a l'adversri. Els terics de l'escaquisme han desenvolupat una gran varietat d'estratgies i tctiques per a assolir aquest objectiu, tot i que en la prtica no siga un fet gaire habitual, ja que els jugadors amb un gran desavantatge o derrota imminent tenen l'opci d'abandonar (rendir-se) la partida abans de rebre el mat.

Les competicions oficials d'escacs es van iniciar al segle XIX i Wilhelm Steinitz va ser considerat el primer campi mundial d'escacs. Hi ha tamb el campionat internacional per equips realitzat cada dos anys, l'Olimpiada d'Escacs. Des de l'inici del segle XX, dues organitzacions de carter mundial, la Federaci Internacional d'Escacs i la Federaci Internacional d'Escacs per Correspondncia organitzen trobades que apleguen els millors escaquistes del mn. L'atual campi del mn (2007) s l'indi Vishy Anand i la campiona mundial a xinesa Xu Yuhua.

L'escaquisme va ser reconegut com a esport pel Comit Olmpic Internacional el 2001. T olimpiades especfiques i campionats mundials en totes les seues categories.

El Dia Internacional de l'Escaquisme es commemora cada any el dia 19 de novembre, data de naixement del cub Jos Ral Capablanca, considerat un dels escaquistes ms grans de tots els temps. 

Histria.
Mites de la creaci.
 

Hi ha diverses mitologies associades a la creaci dels escacs. Una de les ms famoses s la que l'atribueix a un jove braman indi anomenat Lahur Sessa. Segons la llegenda, contada a L'home que calculava, de l'escriptor i matemtic Malba Tahan, en una provncia ndia anomenada Taligana hi havia un poders raj que havia perdut el seu fill a la guerra. El raj estava en despressi constant i va passar a descuidar-se ell i el seu regne. 

Un cert dia el raj va ser visitat per Sessa, que va mostrar al raj un tauler amb 64 caselles blanques i negres amb diverses peces que representaven la infanteria, la cavalleria, els carros de combat, els conductors d'elefants, el principal visir i el mateix raj. Sessa va explicar que la prtica del joc donaria benestar espiritual al raj, que finalment trobaria la cura a la seua depressi, la qual cosa realment va passar.

El raj, agrat, va insistir perqu Sessa acceptara uma recompensa per la seua invenci i el braman va demanar simplement un gra de blat per a la primera casella del tauler, dos per a la segona, quatre per a la tercera, huit per a la quarta i aix sucessivament fins a l'ltima casella. Espantat per la modstia del que demanava, el raj va ordenar que es pagara immediatament la quantia en grans que fra demanada.

Desprs que es van fer els clculs, els savis del raj van quedar atnits amb el resultat de la quantitat a la que els grans havien arribat, car, segons ells, tota la collita del regne durant 2.000 anys no seria suficient per a cobrir-la. Impressionat amb la intelligncia del braman, el raj el va convidar perqu fra visir principal del regne i Sessa li va personar el seu gran deute en blat.

Una altra llegenda diu que el joc va ser creat pel du Mart(Mitologia Romana) o que Ares(Mitologia Grega) va ser inspirat per la nimfa Caissa.

Orgens histrics.

Encara que hom ha apuntat diverses civilitzacions antigues com el bressol dels escacs, com ara l'Antic Egipte i la Xina dinstica, en l'actualitat la majoria dels investigadors estan d'acord en qu el joc es degu haver originat a l'ndia pels volts del segle VI dC, des d'una antiga forma d'escacs amb regles diferents de les actuals denominada xaturanga en snscrit.

Posteriorment el xaturanga es va difondre per Prsia durant el segle VII, rebent el nom persa shatranj, probablement amb regles diferenciades en relaci amb el joc indi. El shatranj, al seu torn, va ser assimilat pel Mn Islmic desprs de la conquista de Prsia pels musulmans, per les peces es van mantenir durant molt de temps amb els noms perses originals. Dintre dels praticants de shatranj a l'poca, els ms notables van ser al-Razi, al-Adli i l'historiador al-Suli i el seu deixeble i successor al-Lajlaj. Al-Suli va fer diversos estudis amb l'objectiu de comprendre els princpis de les obertures i dels finals de partida, a ms de classificar els practicants de shatranj en cinc categories per ra de la seua fora de joc. 

En el transcurs del primer millenni de la nostra era el joc ja s'havia difs per tot Europa i havia arribat a la Pennsula Ibrica al segle X. s citat al manuscrit del segle XIII, el Llibre dels jocs, que tracta sobre el shatranj, entre altres jocs.

Orgens dels escacs moderns (1450-1850).

Les peces en el joc antecessor dels escacs eren molt limitades en els moviments: l'elefant ('antecessor del modern alfil) noms podia moure's en salts de dues caselles en diagonal, el visir (l'antecessor de la dama) noms una casella en diagonal, els peons no podien avanar dues caselles en el seu primer moviment i encara no hi havia enroc. Els peons noms podien ser promocionats a visir, que era la pea ms dbil, deprs del pe, per ra de la seua limitada mobilitat.

Pels volts de l'any 1200, les regles dels escacs van comenar a patir modificacions a Europa i aproximadament pel 1475 van donar origen al joc com el coneixem als nostres dies. Les regles modernes van ser adoptades primerament a Itlia (o, segons altres fonts, a Espanya): els peons van adquirir la capacitat de moure's a dues caselles en el seu primer moviment i de capturar altres peons de passada, mentre que els alfils i les dames van obtenir la seua mobilitat actual. La dama va esdevenir la pea ms poderosa del joc. Aquests canvis es van difondre rpidament per tot Europa Ocidental, a excepci de les regles sobre l'empat, la diversitat de lloc a lloc de les quals no es va consolidar em regles niques fins a l'inci del segle XIX.

Per aquesta poca es va iniciar el desenvolupament de la teoria escaqustica. L'obra impressa ms antiga sobre els escacs, Repeticin de Amores y Arte de Ajedrez, escrita pel sacerdot espanyol Luis de Lucena, va ser publicada a Salamanca l'any 1497.  Lucena i altres antics mestres del segles XVI i XVII, com el portugus Pedro Damiano de Odemira, els italians Giovanni Leonardo Di Bonna, Giulio Cesare Polerio, Gioacchino Greco i el bisbe espanyol Ruy Lpez de Segura, van desenvolupar elements d'obertures i defenses, com ara l'Obertura Italiana, l'Ruy Lpez i el Gambit de Rei, a ms d'haver fet les primeres anlisis sobre els finals.


Al segle XVIII, Frana va passar a ser el centre dels esdeveniments escaqustics. Els mestres ms importants eren el msic Andr Philidor, que va descobrir la importncia dels peons en l'estratgia dels escacs, i Louis de la Bourdonnais que va guanyar una famosa srie de partides contra l'escaquista britnic ms fort de l'poca, Alexander McDonnell, el 1834. El centre de la vida escqustica en aquell perode eren les coffee houses a les citats ms grans d'Europa, i dins d'elles el Caf de la Rgence a Pars i el Simpson s Divan a Londres.

Durant tot el segle XIX, les entitats escaqustiques es van desenvolupar rpidament. Es van fundar diversos clubs d'escacs i es van publicar diversos llibres sobre escaquisme. Es van comenar a celebrar partides per correspondncia entre ciutats, com ara la que va tenir lloc entre el London Chess Club contra el Edinburgh Chess Club el 1824. Les composicions d'escacs es van fer habituals en els diaris, en els quals Bernhard Horwitz, Josef Kling i Samuel Loyd van compondre alguns dels problemes d'escacs ms famosos d'aquella poca. L'any 1843 es va publicar la primera edici del Handbuch des Schachspiels, escrita pels mestres germnics Paul Rudolf von Bilguer i Tassilo von Heydebrand, considerada la primera obra completa sobre la teoria escaqustica.

El naixement d'un esport (1850-1945).
El primer torneig modern d'escacs va tenir lloc a Londres el 1851. El campi va ser l'alemany Adolf Anderssen, relativament desconegut a l'poca, que va ser aclamat com el millor escaquista del mn. El seu estil enrgic i brilhant es va fer molt populari i imitat pels altres praticants. Les seues partides repletes de sacrifcis, com ara la Immortal o la Sempreviva, van ser considerades les ms altes realitzacions de l'art dels escacs. La Immortal s citada per alguns autors com la partida ms famosa de la histria dels escacs.

Una visi ms profunda sobre l'estratgia escaqustica va venir de la m de dos joves jugadors: Paul Morphy i Wilhelm Steinitz.


El nord-americ Morphy, un extraordinari prodigi, va vncer tots els seus oponents ms forts, incloent-hi el mateix Anderssen, durant la seua curta carrera entre els anys 1857 i 1863. L'xit de Morphy s'havia originat d'una combinaci d'atac fulminant i profunda estratgia.

Aquest esquema va ser ms tard reinventat i descrit per un altre mestre i teric, l'alemany Wilhelm Steinitz. Steinitz va iniciar una altra important tradici: desprs del seu triomf sobre el prominent mestre alemany Johannes Zukertort, el 1886 va ser considerat el primer campi mundial d'escacs. Steinitz no va perdre la corona fins al 1894, per a d'un jove filsof i matemtic alemany, Emanuel Lasker, que va mantenir el ttol durant 27 anys, la permanncia ms llarga com a campi del mn de tots els temps. Lasker va ser el primer escaquista que va fer servir mtodes psicolgics contra els seus adversaris. 

Per va ser un prodigi cub, el diplomtic Jos Ral Capablanca, campi del mn en el perode comprs entre 1921 i 1927, qui va posar fi al regnat germnic del mn dels escacs. A Capablanca li agradaven les posicions simples i els finals de joc; va romandre imbatible en els torneigs durant huit anys fins al 1924. Capablanca s considerat en els nostres dies el talent natural ms gran de la histria de l'escaquisme i l'escaquista hisp ms gran de tots els temps. El seu successor va ser Alexander Alekhine, un fort atacant, que va morir com a campi del mn el 1946, havent perdut el ttol durant un breu perode de temps per a l'escaquista holands Max Euwe el 1935, que va conquistar de nou dos anys deprs.

En el perode comprs entre les dues grans guerres mundials, la teoria escaqustica va ser revolucionada per una nova escola de pensament coneguda com hipermodernisme, liderada per Aaron Nimzvitx i Richard Rti. Aquests negaven la validesa absoluta dels princpis de l'escola posicional que havia sigut establida per Steinitz i Tarrasch. Els hipermodernistes defenien el control a distncia del centre del tauler mitjanant peces, en lloc d'ocupar les caselles centrals amb peons, convidant els adversaris a ocupar el centre amb els seus peons, que desprs esdevindrien objectius d'atac. 

Des del final del segle XIX, la xifra de torneigs i matchs entre mestres va anar creixent rpidament. El 1914, el ttol de gran mestre va ser conferit per primera vegada  oficialment pel tsar rus Nicolau II als cinc finalistes del torneig de Sant Petersburg: Capablanca, Lasker, Alekhine, Tarrastx i Marshall. Aquesta tradici continua sent seguida per la FIDE, fundada el 1924, fins als nostres dies.

L'era postguerra (del 1945 fins al moment actual). 



Desprs de la mort d'Alekhine, el nou campi del mn va ser seleccionat en un torneig d'escaquistes d'elit, organitzat per la FIDE que, d'aleshores en, confereix o ttol. El guanyador del torneig del 1948, el sovitic Mikhail Botvinnik, va iniciar una era d'hegemonia sovitica en el mn dels escacs. Fins a la dissoluci de la Uni Sovitica, hi va haver noms un campi del mn no sovitic, el nord-americ Robert Fischer. 

En el sistema informal adoptat anteriorment, el campi del mn tenia el dret de decidir amb quin desafiador disputaria el ttol mundial, quedant a crrec del desafiador la busca de patrocinadors per al match. La FIDE va establir llavors un nou i modern sistema de torneigs de classificaci i matchs que substituia aquest sistema arcaic. Els millors escaquistes del mn van passar a ser selecionats primerament en els Torneigs Zonals,  seguits pels Torneigs Interzonals. Els millors finalistes dels Torneigs Interzonals participen al Torneig de Candidats que, al seu torn, definir qui ser el desafiador que podr llavors disputar la corona amb el campi del mn. Un campi derrotat en aquest match final tenia el dret de de jugar un rematch l'any segent. El sistema funcionava en un cicle de tres anys. 

Botvinnik va guanyar el campionat mundial el 1948 i va retenir la corona en els anys  1951 i 1954. El 1957 la va perdre per a Vasili Smslov, per va recuperar el ttol pel rematch del 1958. El 1960 va perdre novament per a Mikhail Tal. Botvinnik va recuperar el ttol novament el 1961. 

Mentrestant, a partir del 1961, la FIDE va abolir la clusula del rematch, i el campi segent, Tigran Petrosian, un geni de la defensa i un fortssim jugador posicional, va mantenir la corona en el perode del 1963 al 1969. El seu successor, Boris Spasski, va ser campi del mn entre els anys 1969 i 1972 i un formidable escaquista tant en el joc posicional com en agudes situacions tctiques. 

El campionat segent, disputat entre Spasski i el jove nord-americ Robert Fischer, va ser aclamat com la Partida del Segle. El match el va guanyar Fischer que, el 1975, va refusar de disputar-lo contra el sovitic Anatoli Krpov. La FIDE va concedir el ttol a Krpov, que el va defendre dues vegades contra Vktor Kortxnoi i va dominar el mn dels escacs en les dcades del 70 i 80 amb una llarga srie de victries.

La supremacia de Krpov es va acabar el 1985 de la m d'un altre escaquista sovitic, Garri Kasprov. Kasprov i Krpov van disputar encara el ttol mundial cinc vegades entre els anys 1984 i 1990.

El 1993, Kasprov i Nigel Short van trencar amb la FIDE i van organitzar el seu propi match pel ttol mundial, fundant la Professional Chess Association (PCA). Com a conseqncia d'aix, en aquell perode van passar a haver-hi dos campions mundials, que representaven entitats distintes, la FIDE i la PCA. Desprs del campionat del 1995 la PCA va desaparixer, i Kasprov no tenia cap organitzaci d'on escollir el seu desafiador. Aix doncs, el 1998 va fundar el Consell Mundial d'Escacs i va organitzar el Campionat Mundial d'Escacs Clssics. No hi va haver una reunificaci dels ttols fins al 2006, quan el rus Vladmir Kramnik va derrotar el campi FIDE Veselin Toplov i va esdevenir campi del mn de les dues corones.

El 2007, el ttol mundial per la FIDE va ser conquistat per l'indi Vishy Anand durant l'esdeveniment denominat Campionat Mundial d'Escacs Mxic 2007, on Kramnik va ser un dels finalistes. El campi mundial del 2008 sortir d'una confrontaci entre l'actual campi Anand i Kramnik.

Als Pasos Catalans.
Al segle XI ja apareixen esmentats els jocs d'escacs en documents catalans, com en els testaments del comte Ermengol I d'Urgell (devers el 1010) i de la comtessa Ermessenda de Carcassona, vdua de Ramon Borrell de Barcelona (del 1058). Un dels manuscrits europeus sobre els escacs de ms circulaci en els segles XIV i XV va ser el Scacorum ludus seu de moribus et officiis nobilium (tamb titulat Moralisatio super ludum scacorum o Solacium ludi scachorum) del dominic barcelon Jaume de Cessoles, tradut a totes les llenges i del qual se'n conserven diversos manuscrits de dues versions catalanes titulades De les costumes dels hmens e dels oficis dels nobles sobre el joc dels escacs (editada el 1900) i Llibre de bones costums dels hmens e dels oficis dels nobles (editada el 1902). 

Pel fet que les partides es jugaven amb fortes apostes de diners l'Esglsia va prohibir els escacs. El joc va ser anatematitzat pel concili de Pars del 1188, disposici que van confirmar Llus IX a Frana i Casimir II a Polnia. Posteriorment va ser prohibit tamb per Joan I de Catalunya-Arag (1390) i pel tsar de Rssia Ivan IV (1551). Tanmateix el joc va continuar estenent-se.  

A la darreria del segle XV es va publicar a Valncia el poema Scachs d'amor, escrit per Francesc de Castellv, Narcs Vinyoles i Bernat Fenollar, que hom suposa que s la primera partida documentada en qualsevol idioma jugada amb les regles modernes dels escacs.
Un altre valenci, el sogorb Francesc Vicent, va publicar el 1495 el primer tractat d'escacs del mn, el Llibre dels jochs partits dels schacs, amb el qual difongu les normes dels escacs moderns.

Influncia en la cultura occidental.


En l'edat mitjana i durant el Renaixement, l'escaquisme es va tornar part de la cultura de la noblesa, usat tant per a l'entreteniment de reis i cortesans com per a l'ensenyament d'estratgia militar, practicat tamb en els cercles de clergues, estudants i comerciants, va penetrar tamb en la cultura popular de l'edat mitjana. Els escacs van passar llavors a ser coneguts com el Joc dels Reis. N's un exemple l'pera del segle XIII, Carmina Burana, la can 209 de la qual comena amb els noms de les peces dels escacs ("Roch, pedites, regina..."). Bellssims conjunts de peces d'escacs usats per l'aristocrcia de l'poca es van perdre en la majoria dels casos, per alguns exemplars que van sobreviure, com ara les Peces Lewis, sn considerats d'altssima qualitat artstica.

El tema de l'escaquisme va servir amb freqncia com a base de sermons sobre moralitat. Un exemple s el Liber de Moribus Hominum et Officiis Nobilium Sive Super Ludo Scacchorum, escrit pel monjo dominic itali Jocobus de Cessolis, aproximadament l'any 1300. El popular tractat va ser tradut a diversos idiomes (imprs per primera vegada el 1473, Utrecht) i va ser la base per al llibre de William Caxton The Game and Playe of the Chesse, un dels primers llibres impressos en llengua anglesa el 1474. 
Les diferents peces dels escacs servien com a metfores per a diferents classes socials i els deures humans van ser comparats amb les regles del joc o amb les propietats visuals de les peces. Durant la Illustraci els escacs sorgeixen com un til instrument per a l'autodesenvolupament intellectual. D'altra banda, autoritats poltiques i religioses de diversos llocs van arribar a prohibir que el joc fra practicat sota allegacions de frivolitat, entre altres acusacions infundades.

Els escacs van ser tamb retratats en les arts, usat com a metfora de combat, com a smbol da supremacia de la lgica, o fins i tot, en l'esperit dels moralistes medievals, com una allegoria de la vida social.  Obres importants on els escacs exerceixen un paper principal n'hi ha des de la pea teatral A game at chess, de Thomas Middleton, passant per Alcia a travs de l'espill, de Lewis Carroll, fins a Novella d'escacs, d'Stefan Zweig, o La defensa, de Vladmir Nabkov. Benjamin Franklin va escriure un important article sobre les virtuds de la prctica del joc denominat The Morals of Chess el 1750.

Els escacs tamb sn presents en la cultura popular contempornia. Per exemple, en El Set Segell, una pellcula d'Ingmar Bergman, un cavaller croat disputa una partida d'escacs contra l'ngel de la Mort. El personatge Harry Potter, de J.K. Rowling, disputa el Wizard's Chess, mentre que els personatges de Star Trek prefereixen els Escacs Tridimensionals i l'heroi de The Search of Bobby Fischer refusa adoptar els punts de vista agressius i missantrpics del seu instructor. Els escacs tridimensionals tamb tenen un paper importantssim en la novella El Troiacord de Miquel de Palol.

 Ordinadors i Internet .


Un dels objectius anhelats constantment pels primers cientfics de la computaci va ser la construcci d'una mquina que aconsegus jugar a escacs. En l'actualitat, l'escaquisme est sent profundament influenciat per les notables habilitats demostrades pels programes escaqustics i per l'adveniment de la xarxa mundial d'ordinadors, Internet.

Els primers programes d'ordinador escaqustics van sorgir en els inicis de la Intelligncia Artificial entre els anys 1950 i 1970. Els programes com ara Chessmaster, Shredder, Fritz, entre d'altres, ja sn ms forts que els millors jugadors, fins i tot quan sn usats en un ordinador convencional. s important recordar, per, que el mtode que fan servir els programes s diferent del mtode dels grans mestres: el programa bsicament executa un clcul esttic de variants (seqncies de moviments) i selecciona la millor posici final possible (denominat mtode de la fora bruta), mentre que un mestre mou seguint la seva capacitat per a reconixer padrons complexos i intuci en un procs cognitiu que encara est sent estudiat pels psiclegs.

Al febrer del 1996 l'ordinador Deep Blue va sorprendre el mn en guanyar una partida contra el campi mundial d'aleshores Garri Kasprov, per b que Kasprov va guanyar tres jocs i en va empatar dos, guanyant la disputa en sis rondes. Al maig del 1997, en una altra partida, l'ordinador va derrotar el campi per primera vegada. El match entre l'excampi mundial Garri Kasprov, nmero u del mn en el rnquing de la Professional Chess Association i de la Federaci Internacional d'Escacs, i el superordinador Deep Blue, un projecte d'IBM, va tenir com a resultat una polmica victria de Deep Blue, ja que Kasprov va cometre errors primaris en diverses partides. A ms d'haver coms un error greu en la Defensa Caro-Kann que va permetre un sacrifci temtic que el va deixar en serioses dificuldats i el va portar a la derrota, Kasprov va deixar escapar, en una altra ocasi, una variant d'empat relativament fcil de ser descoberta per jugadors del seu nivell.

A l'octubre del 2002, en un esdeveniment semblant que va passar a ser conegut com Brains in Bahrain, Vladmir Kramnik (aleshores campi mundial) va empatar amb el programa d'ordinador Deep Fritz, en una srie de huit partides. Quatre anys deprs, deprs de ser perfeccionat, el mateix programa va derrotar Kramnik, ja amb la corona unificada de campi mundial.

El 2007, el programa Rybka es va mostrar superior a qualsevol jugador hum, fins i tot utilitzat en ordinadors personals. Alguns anys abans, Hydra, utilitzat en un mainframe amb 32 processadors, havia guanyat Michael Adams, tercer del mn, amb la devastadora anotaci de 5  x  .

La popularitat dels escacs on-line va coincidir amb el creixement d'Internet, que es va  iniciar a la dcada del 1990.  Ara per ara, els tradicionals torneigs postals ja han estat quasi totalment substituts per torneigs per correu electrnic. Hi ha diversos llocs en Internet per a jugar escacs. Un dels ms antics i que permet que es jugue a escacs debades s el Freechess, conegut tamb com FICS.

Per a l's en ordinadors personals, entre els centenars d'opcions disponibles, hi ha l'excellent motor GNU Chess, desenvolupat per la Free Software Foundation, i el Crafty, un programa d'escacs amb codi obert, disponible en Internet. S'executa en moltes plataformes, inclusivament en mquines multiprocessades. Est desenvolupat per Robert M. Hyatt, professor de la Universitat d'Alabama, i descendeix directament del CrayBlitz, campi mundial de programes d'escacs del 1983 al 1989. Crafty s considerat un programa molt fort, probablement el ms fort disponible lliurement, amb nivell de mestre en un ordinador com. Es pot jugar en lnia de comandament o fent servir una interfcie grfica com  XBoard per a GNU/Linux, i Winboard per a Windows.

El 2006, Microsoft va incloure un joc d'escacs, Chess Titans, en Windows Vista, en les versions Ultimate i Home Premium, amb grfics que usen acceleraci 3D via DirectX 10 o Chess Titans, amb deu nivells de dificultat i nou opcions de peces i taulers. Una caracterstica fonamental s preveure el moviment de les peces, la qual cosa serveix per a ensenyar els principiants a fer els primers passos en els escacs.

 Lleis dels escacs .
Regles.

Durant una partida d'escacs, cada escaquista controla setze peces que poden ser de color clar o obscur (normalment blanques i negres). Les blanques han de fer sempre el primer moviment. Sn necessaris un tauler amb vuit fileres i vuit columnes compost per seixanta-quatre caselles (la meitat clares i la meitat obscures, alternativament). El rellotge d'escacs s opcional per a disputes no oficials. Perqu el tauler quedi correctament posicionat abans de cada partida, cada jugador ha de tenir un quadrat clar a la seva dreta.

Durant el transcurs de la partida, quan el rei d'un jugador s directament atacat per una pea enemiga, es diu que el rei est en escac. En aquesta posici el jugador ha de moure el rei per a posar-lo fora de perill, capturar la pea adversria que est efectuant l'escac o bloquejar l'atac amb una de les seves prpies peces. Aquesta ltima opci no s possible si la pea atacant s un cavall, ja que aquesta pea pot saltar sobre les peces adversries. L'objectiu del joc s fer escac i mat a l'adversari, la qual cosa t lloc quan el rei oponent es troba en escac i no es pot realitzar cap moviment de fugida, defensa o atac per a anullar l'escac. En aquest cas, o la pea s menjada per l'adversari o el jugador perdedor tomba el rei, com a senyal de rendiment. Hi ha l'obrigatorietat que els jugadors diguen, en el cas d'escac, escac, i en el cas d'escac i mat, escac i mat, excepte si l'adversari tomba la pea.

Els jugadors tamb disposen de tres moviments especials: l'enroc, que fortifica el rei, protegint-lo d'atacs enemics; la captura al pas, quan un pe que arriba a la cinquena filera avana fins a la sisena i pren un altre pe oponent que, en les dues columnes adjacents, ha avanat dues caselles en el seu moviment inicial; i la promoci, permesa als peons que, quan arriben a la vuitena filera, poden ser promoguts a qualsevol altra pea, amb l'excepci del rei.

Peces dels escacs.
Cada jugador disposa de setze peces: vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, un rei i una dama. Cada tipus de pea t un moviment caracterstic:

Quan una pea es pot moure a una casella en qu hi ha situada una pea adversria, aquesta ltima pot ser capturada. Aix, la pea que ha de ser jugada es mou a la casella de la pea oponent, que llavors s retirada del tauler. El rei s l'nica pea que mai no pot ser capturada. La partida acaba quan t lloc el mat, o siga, l'eminncia de la captura del rei.

Notaci escaqustica.
El sistema de notaci de partides oficial i adoptat per la FIDE s el sistema de notaci algebraica abreujada. Anteriorment tamb era utilitzat el sistema de notaci descriptiva que va caure en dess. En el sistema descriptiu els moviments simtrics tenen la mateixa notaci, la quals cosa causava amb freqncia errors de notaci durant els torneigs d'escacs. La FIDE tamb recomana que en els llibres i revistes sobre escacs s'adopte el sistema de notaci algebraica figurativa, en el qual cada pea s representada per una cona, la qual cosa possibilita l'enteniment universal del transcurs de les partides.


Sistema Algebraic;
Com es veu en els diagrames del costat, el tauler es divideix en huit lnies horitzontals numerades de l'1 al 8 i en 8 columnes verticals identificades amb les lletres a a h (sempre minscules!), comenant per l'esquerra i anant cap a la dreta del jugador de blanques. Cadascuna de les peces s'indica amb la inicial majscula (per tal de no confondre-la amb les lletres indicatives de columnes) del seu propi nom, d'aquesta manera: Cavall, Alfil, Torre, Dama i Rei. Els peons no necessiten ser indicats. Les jugades s'indiquen de la segent manera: primerament s'escriu la lletra que representa la pea jugada, desprs la coordenada de la casella en la qual ha estat collocada, columna i lnia, en aquest ordre.

Sistema Descriptiu ;
La notaci descriptiva dna a cada casella um nom i les peces reben el nom de les seues inicials, incloent-hi el pe. s important dir que en aquesta notaci el tauler s dividit en dues parts o "ales": una del rei i l'altra de la dama. Les fileres estan numerades a partir de cada jugador. Difereix de la notaci algebraica perqu en aquesta hi ha un nic ordre numric (a partir de les blanques). El nom de la columna i el nmero de la filera indiquen la casella a la qual s'ha mogut la pea, i el moviment de les blanques s designat numricament del costat de les blanques i el de les negres, de la mateixa manera, com ja va ser explicat anteriorment.

Smbols especials;
Els principals signes especials utilitzats per a la notaci de les partides sn els segents, conforme a la taula de sota: 



Tamb hi ha una altra classe de smbols utilitzats per a comentar les partides
conforme a la taula de sota:


Modalitats.

 Presencial: forma tradicional, en la qual els jugadors sn presents fsicament, cara a cara;
 Virtual: els jugadors disputen les partides mitjanant ordinadors connectats a Internet o una xarxa local;
 Rpid, llamp i blitz: variaci simple de la forma tradicional en la qual el temps per a jugar s molt redut;
 Simultnia: un jugador s'enfronta al mateix temps a diversos adversaris;
 A cegues: un jugador no t visi del tauler (o fa servir una bena als ulls, o est d'esquena al tauler, o en una sala separada); necessita guardar les posicions de memria;
 Per correspondncia: aqu els moviments sn enviats per correspondncia (normalment per targeta postal); el jugador rep el moviment del seu adversari, el reprodueix al tauler, fa el seu moviment i l'envia percorreu; l'adversari fa el mateix i envia la carta, fins que la partida s'acaba; aquesta modalitat est caient en dess, substituda pel correu electrnic. Per als escacs per correspondncia hi ha federacions nacionals i internacionals que organitzen aquesta modalitat, reconegudes per la FIDE.
 Problemes: un problema d'escacs s normalment en forma d'una posici de tauler a partir de la qual l'escaquista ha de cercar la victria (mat) o una posici clarament vencedora. Els problemes d'escacs sn habituals en columnes especialitzades de diaris; el tipus de problema ms habitual s el mat en 2, on les blanques han de far mat en dos moviments, normalment usant una combinaci amb invocaci esttica.

Variants.

Hi ha moltes variants de les regles dels escacs. Els tipus ms acceptats noms alteren les regles de temps d'una partida, per hi ha moltes variants creades amb la finalitat de divertir o d'augmentar les possibilitats del joc, com ara els Escacs de Capablanca i els Escacs de Fischer (o Escacs Randmics de Fischer). Algunes varietats proposen fins i tot adopci de taulers diferenciats, com s el cas dels Escacs Rex i dels Escacs Hexagonals.

Una de les variants ms populars en l'atualitat, els Escacs de Fischer, va ser creada per l'excampi mundial Robert Fischer i presentada al gran pblic oficialment el 19 de juny del 1996 a la ciutat de Buenos Aires. En els Escacs de Fischer, la posici inicial de les peces s aleatria (randmica), o que fa tornar intil la memoritzaci per part dels jugadors de moviments inicials d'obertura. Segons Robert Fischer, aquesta caracterstica de la seua variant s molt important per al desenvolupament de la creativitat i del talent dels practicants de l'escaquisme. 

Les variants poden ser dividides en:

Antecessores directes dels escacs, com ara el xaturanga;
Variants tradicionals de carcter regional o nacional, com ara el xiangqi, shogi, janggi i el makruk, que comparteixen els mateixos orgens dels Escacs Ocidentals;
Variants modernes dels escacs, com ara els Escacs de Fischer, de Capablanca o els Escacs Rex, entre d'altres.

Fases de la partida.

A ra dels diferents patrons d'estratgia i ttica, una partida d'escacs s normalment dividida em tres fases distintes: l'obertura, usualment els vint-i-cinc primers moviments, quan els jugadors desenvolupen els seus exrcits i defineixen l'inici dels combats; el mig joc, la fase de ms desenvolupament de les peces; el final, on la majoria de les peces, d'ambds costats, ja han estat capturades i els reis inicien una participaci activa en el joc.

Obertura.

L'obertura s la fase de la partida que cont el grup de moviments inicials de les blanques i de les negres. Les seqncies consagrades de moviments inicials de les blanques sn denominades tamb  obertures  i, quan sn efectuades per les negres, sn denominades  defenses  i reben noms propris, com ara Obertura Rti o Defensa Cmara, catalogades tamb en obres de referncia com Encyclopaedia of Chess Openings.

Hi ha centenars d'obertures i defenses diferents que varien fora en les caracterstiques, des del joc posicional fins a moviments bastant agressius. Els escaquistes professionals necessiten anys de prtica i d'estudi per dominar completament les obertures i les defenses dels seus repertoris i continen perfeccionant aquest coneixement durant tota la carrera, en tant que la teoria escaqustica sempre est evolucionant amb l'augment constant de novetats teriques.

Els objectius estratgics fonamentals de la majoria de les obertures i defenses sn bastant similiars:

 Desenvolupament: posicionar les peces (en particular alfils i cavalls) en caselles clau, on puguin exercir un gran impacte en el transcurs de la partida;
 Control del centre: controlar les caselles centrals permet que les peces siguin mogudes a qualsevol part del tauler fcilment;
 Seguretat del rei: aconseguida normalment per mitj de l'enroc;
 Estructura de peons: els escaquistes experts eviten a tot preu la creaci de debilitats en l'estructura de peons, com ara peons doblats, allats o endarrerits, entre d'altres.

Mig joc.



El mig joc s la fase de la partida on la majoria de les peces ja han assolit el seu major desenvolupament, tot depenent de com han estat condudes l'obertura o la defensa escollides per cada jugador. Per aquesta ra, l'estudi de la teoria de les obertures i defenses ha d'estar en harmonia amb la preparaci de plans estratgics que tinguin com a resultat un mig joc esperat. 

El mig joc tamb s la fase en la qual poden tenir lloc la majoria de les combinacions. Les combinacions de mig joc estan freqentment connectades amb l'atac al rei oponent; alguns patrons tpics tenen els seus propis noms, per exemple Mat de Boden o Combinaci Lasker-Bauer.

Una altra qesti important del mig joc s quan i com reduir el material disponible i entrar en la fase final de la partida (aquesta reducci de material s denominada simplificaci). Per exemple, els petits avantatges materials poden ser transformats en victria noms en un final de joc ben condut i per a aix el costat amb el petit avantatge ha de buscar un mitj per a efectuar la simplificaci i obtenir un final favorable. Mentrestant, no totes les reduccions de material sn adequades per a aquest propsit, per exemple, si un dels costats t un alfil de caselles clares i l'oponent en t un de caselles obscures, la simplificaci per a un final d'alfils i peons s generalment avantatjosa per al costat ms dbil, en tant que els finals d'alfils de colors oposats acaben normalment em empat, i de la mateixa manera amb l'avantatge d'un o dos peons.

Final.

El final de la partida s la fase on noms hi ha algunes poques peces i peons en el tauler. Hi ha tres diferncies principals d'estratgia entre les fases inicials de la partida i els finals:

 Durant el final, els peons esdevenen ms importants; els finals transcorren amb freqncia a l'entorn de la recerca de promoci d'un pe a dama tan bon punt s'arriba a la vuitena filera;

 El rei, que ha estat protegit durant tot el mig joc, esdev ara una pea forta i ha de ser portat aviat al centre del tauler, on podr protegir els seus propis peons, atacar peons enemics i limitar els moviments del rei oponent per mitj d'oposici;

 Zugzwang, un desavantatge causat per l'obligaci d'efectuar un moviment, s normalment un factor important en els finals i rarament en les altres dues fases d'una partida.

Els finals poden ser classificats d'acord amb el tipus de peces que resten en el tauler. Els mats bsics tenen lloc en posicions en les quals un dels costats t noms el rei i l'altre costat t noms una o dues peces i el mat s possible amb el suport del rei a la pea; els finals de rei i pe tenen lloc noms quan hi ha noms el rei i alguns peons en un o en els dos costats i aqu l'objectiu s promoure un dels peons per a entrar en una posici de mat bsic; altres finals complexos inclouen altres peces com ara dames i/o torres.

Estratgies i tctiques.

L'estratgia escaqustica consisteix a definir i assolir objectius de llarg termini durant una partida   per exemple, on posicionar diferents peces   mentre que la tctica es concentra en maniobres immediates en el tauler. Aquestes dues parts del pensament escaqustic no poden ser completament separades, en tant que els objectius estratgics sn assolits principalment per mitj de tctiques, mentre que la ra de ser de les tctiques es basa en una estratgia prvia de joc.

Fonaments de l'estratgia.

L'estratgia escaqustica est orientada a l'avaluaci de posicions al tauler i l'establiment de metes a assolir. Durant l'avaluaci, els escaquistes han de tenir en compte el valor de les peces, l'estructura de peons, la seguretat del rei, el domini espacial i el control de caselles clau o grup de caselles (com ara columnes i diagonals obertes, caselles blanques o negres).

L'avaluaci ms bsica i el recompte del valor total de peces d'ambds costats. Els valors de cada peca sn normalments estimats en: un punt per als peons, tres punts per als cavalls i els alfils, cinc punts per a les torres i nou punts per a la dama. En els finals, el rei s generalment ms poders que una pea menor (cavall o alfil), tot i que menys fort que una torre, i per aix el seu valor de combat s estimat de vegades en quatre punts. Hi ha autors que afirmen que, en veritat, el rei t valor absolut, en tant que perdent-se'n, es perd la partida. Aquests valors bsics poden ser fcilment alterats per altres factors, com ara la posici de peces (per exemple, un pe avanat val ms que un pe en la seva posici inicial), coordinaci entre peces (per exemple, un parell d'alfils poden ser molt ms fcilment coordinats que un alfil i un cavall; per aquest motiu alguns autors consideren els alfils com si valguessin tres punts i mig), o el tipus de posici (generalment els cavalls sn millors en posicions tancades i els alfils en posicions obertes).

Un altre factor important en l'avaluaci de posici en una partida s l'estructura de peons. L'estructura de peons s relativament esttica i la seva conformaci cal que estigui d'acord amb l'orientaci estratgica que un escaquista est seguint en el transcurs d'un joc. Debilitats en aquesta estructura, com ara peons doblats, allats o retardats sn, la majoria de vegades, de naturalesa permanent i han de ser evitades sempre. 

Fonaments de la ttica.
En l'escaquisme, les tctiques en general es concentren en accions de curt termini i poden ser calculades de manera precisa per un escaquista o un programa d'ordinador. L'abast del clcul dependr de les habilitats de l'escaquista o de la velocitat del microprocessador. En posicions normals amb moltes possibilitats de respostes a moviments cap a ambds costats, un clcul precs no s possible, mentre que en una posici tctica amb un limitat nombre de variants forades, s possible de calcular una llarga seqncia de moviments.

Accions tctiques simples d'un o dos moviments -amenaces, canvis de material, atacs dobles, entre d'altres- poden ser combinades en variants ms complicades, denominades maniobres tctiques, que amb freqncia forcen un o dos oponents a seguir una determinada lnia de joc desavantatjosa. Els terics descriuen diversos mtodes tctics elementals i maniobres tpiques, com ara sacrificis, clavats, forquilles, atacs descoberts simples i dobles (especialment escacs descoberts), desviaments, interceptacions i moviments intermediaris. 

Una variant forada que s connectada amb un sacrifici que resultar en un avantatge tangible s denominada combinaci. Les combinacions brillants -com ara les de la Partida Immortal- sn descrites com a bellssimes pels especialistes i admirades pels amants dels escacs. L'habilitat de trobar una combinaci en una posici donada s tamb molt comuna en els problemes d'escacs i molt desitjada en els escaquistes que volen ampliar el seu nivell de joc.

Competicions.


L'escaquisme contemporani s um esport organitzat amb campionats, torneigs, lligues i congressos d'mbit nacional i internacional. L'entitat mundial responsable de l'escaquisme s la Federaci Internacional d'Escacs (FIDE). La majoria dels pasos tamb tenen les seves organitzacions nacionals, com ara la Confederaci Brasilera d'Escacs i la Federaci Portuguesa d'Escacs, que sn, al seu torn, membres de la FIDE. La FIDE s membre del Comit Olmpic Internacional (COI); tanmateix l'escaquisme encara no ha participat com una de les modalitats als Jocs Olmpics, i t la seva prpia Olimpiada Mundial d'Escacs, que t lloc cada dos anys, amb la participaci d'equips vinguts de tots els pasos del mn.

Oficialment, el primer campi del mn d'escacs va ser Wilhelm Steinitz. El ttol de primera campiona del mn va ser per a Vera Menchik, conquistat en el Torneig de les Nacions l'any 1927, a Londres. Torneig de les Nacions s la denominaci original de la moderna Olimpiada Mundial d'Escacs.
  
L'actual campi del mn (2007) s l'indi Vishy Anand. La campiona mundial femenina s la xinesa Xu Yuhua. Amb tot, l'escaquista amb major ELO del mn s Judit Polgar, que no ha participat mai al Campionat Mundial d'Escacs Femen i ha preferit enfrontar-se als millors escaquistes d'igual a igual als campionats masculins.

Altres competicions de carter individual inclouen el Campionat Mundial d'Escacs Juvenil, el Campionat Europeu d'Escacs i els campionats nacionals. Els principals torneigs, en els quals hom participa noms per invitaci, atreuen els escaquistes ms importants, com ara el Torneig de Linares, a Espanya, el Melody Amber, el Dortmund Sparkassen, el M-tel Masters i el Wijk aan Zee. Els esdeveniments per a equips d'escquistes inclouen la ja esmentada Olimpiada d'Escacs i el Campionat Europeu per Equips. El Campionat Mundial de Soluci de Problemes i el Campionat Mundial d'Escacs Postal tamb sn esdeveniments on es pot participar individualment o per equips.

Al costat d'aquestes prestigioses competicions hi ha milers d'altres torneigs, matches i festivals que tenen lloc a tot el mn cada any, amb la participaci d'escquistes de tots els nivells, des del principiant al gran mestre.

 Composicions .
La composici en els escacs s l'art de crear problemes d'escacs. La persona que elabora aquests problemes s'anomena problemista. 

La majoria de les composicions mostren les segents caracterstiques:

La posici de les peces al tauler est composta, o sigui, no s'ha de treure d'una partida real, sin que ha de ser creada amb el propsit especfic de proveir un problema a solucionar.
Hi ha una estipulaci especfica que s l'objectiu a assolir, per exemple, fer mat a les negres en un nombre predeterminat de moviments.
Hi ha un tema (o combinaci de temes) que el problema illustra, s a dir, el tema s una idea central a la qual es refereix el problema. El nom de molts d'aquests temes fa homenatge al primer problemista que el va utilitzar, com ara els temes Novotny o Lacny.
El problema ha de mostrar economia en la construcci i soluci, que preferentment ha de ser l'nica.
El problema ha de tenir un valor esttic, o sigui, el problema no ha de ser noms un trencacaps a solucionar, sin que ha de ser una obra d'art, amb bellesa intrnseca originada d'elegncia lgica.

Hi ha diversos tipus de composicions escaqustiques, d'entre les quals les dues ms importants sn:

Mats directes: les blanques fan el primer moviment i fan mat a les negres en un nmero especfic de moviments contra qualsevol defensa; aquests sn anomenats mat en n, on n s el nombre de moviments que han de realitzar les blanques fins al mat, per exemple, mat en 3;
Estudis: problema de naturalesa ortodoxa en el qual les blanques han de jugar per a guanyar o empatar; prcticament tots els estudis sn posicions de final de joc.

Les composicions escaqustiques (o problemstica) s un ram distint de l'esport i hi ha torneigs tant per a la composici com per a la soluci de problemes.

Ttols i rnquing.

en efectuar el moviment Dg2.]]
Amb l'objectiu de classificar els escaquistes, la FIDE, l'ICCF i les federacions nacionals fan servir el sistema de puntuaci ELO, desenvolupat pel fsic Arpad Elo. s un sistema estadstic basat en la hiptesi que l'actuaci de cada escaquista en les seves partides s una variable randmica. Arpad Elo va concebre llavors la fora de joc d'un escaquista amb una mitjana entre l'acompliment de tots els altres escaquistes en un torneig. La FIDE va adoptar el sistema ELO el 1970 i d'aleshores en ha estat reconegut com el mtode ms acurat i just que els sistemes que eren utilitzats anteriorment. El sistema de puntuaci ELO ms alt assolit en la histria de l'escaquisme va ser de 2.851 punts, obtingut per l'excampi mundial Garri Kasprov el juliol del 1999 i el gener del 2000.

Els millors escaquistes del mn sn agraciats amb ttols vitalicis per la FIDE:

Gran Mestre (GM) s concedit als mestres d'escacs de nivell internacional. Amb l'excepci del ttol de Campi Mundial, el de Gran Mestre s el ttol ms alt que un escaquista pot aconseguir en vida. Per obtenir aquest ttol, el candidat ha de tenir un ELO FIDE d'almenys 2.500 punts i tres resultats favorables, denominats normes, en torneigs en els quals participin uns altres Grans Mestres, incloent-hi torneigs internacionals. A part, hi ha altres maneres d'obtenir el ttol, com ara guanyar el Campionat Mundial d'Escacs Juvenil;  ;
Mestre Internacional (MI), les condicions sn similars al de GM, per amb un ELO menor, de 2.400 punts;  ;
Mestre FIDE (MF) amb un ELO FIDE mnim de 2.300 punts;
Candidat a Mestre (CM) amb un ELO FIDE mnim de 2.200 punts;
Mestre Nacional (MN) s concedit per algunes federacions nacionals a escaquistes amb un ELO FIDE mnim de 2.200 punts.

Tots els ttols poden ser concedits a homes i dones, indistintament. A part hi ha ttols especfics, com ara el de Gran Mestra (WGM). El primer va ser concedit a Nona Gaprindashvili l'any 1978, i en l'actualitat hi ha innombrables escaquistes que han obtingut el mateix ttol. Les deu millors escaquistes femenines del mn tenen tant el ttol de Gran Mestra com el ttol de Gran Mestre (GM).

El rellotge de jugar a escacs.

Es tracta d'un doble cronmetre que mesura el temps que cadascun dels dos jugadors esmera a pensar les seves jugades. Els dos cronmetres estan connectats entre ells de tal manera que mentre l'un funciona l'altre no. Hi ha dos tipus de rellotges d'escacs, els analgics i els digitals. En el cas dels rellotges analgics aquests contenen un dispositiu anomenat bandera que ajuda a identificar el moment exacte en qu s'ha sobrepassat el control de temps. 

Abans de comenar una partida s'ha d'haver pactat el ritme de joc, o sigui, el lmit de temps que t cada adversari per jugar la partida o fer un nombre de moviments. Quan un jugador ha sobrepassat aquest lmit de temps es diu que l'hi ha caigut la bandera. En alguns casos el ritme de joc est determinat per un temps inicial ms un temps afegit per a cada jugada.

Desprs de cada moviment, el jugador desactiva el seu cronmetre i simultniament activa el del seu adversari. Com a norma general, el jugador ha de parar el rellotge amb la mateixa m amb la que ha fet la jugada.

Segons la modalitat, un jugador perd per temps quan no ha fet el nombre de jugades pactades en un perode de temps determinat o, en el cas de les partides o finals a caiguda de la bandera, quan ha sobrepassat el temps estipulat per a jugar.

Referncies.


Vegeu tamb.
Federaci Internacional d'Escacs;
Federaci Catalana d'Escacs;
Campionat Mundial d'Escacs;
Olimpiades d'escacs;
Escola Hipermoderna;
Escola Ortodoxa;
Escola Romnica;
Reglament dels escacs;
Campions d'escacs del mn.
Francisco Vallejo Pons;
Josep Anton Lacasa;
Obertura Catalana;

Enllaos externs.

 Portal d'escacs bidmonfa.com;
 Terminologia dels escacs (TERMCAT);
 LEV (Lleida Escacs Virtual);
 FBE (Federaci Balear d'Escacs);
 FCDE (Federaci Catalana d'Escacs);
 FCDE Tarragona (Federaci Catalana d'Escacs Territorial de Tarragona);
 FACV (Federaci d'Escacs de la Comunitat Valenciana);
 FEVA (Federaci d'Escacs Valls d'Andorra);
 FEDA (Federacin Espaola de Ajedrez);
 FIDE (Fdration Internationele des checs);
 FICGS;
 L'Estany, club d'Escacs;


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="900" title="Economia" nonfiltered="574" processed="567" dbindex="574">


L'economia (del grec       , 'casa', i      , 'regles,' per tant "administraci de la llar") s la cincia social que estudia els processos de producci, la distribuci, el comer i el consum de bns i serveis en el context de l'assignaci competitiva de recursos.

Una definici que explica la cincia de l'economia moderna s aquella proposada per Lionel Robbins, en el seu "Assaig sobre la Naturalesa i el Significat de la Cincia Econmica" de 1932: "s la cincia que estudia el comportament hum com a relaci entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius." D'altres, tanmateix, han proposat una definici ms ampla de l'economia, atesa la seva aplicaci en diversos camps que no sn considerats tradicionalment com rees econmiques; per exemple, David Friedman, va definir l'economia com la manera d'entendre el comportament que comena amb la suposici que les persones tenen objectius i que tendeixen a triar la manera correcta per assolir-los. La manera correcta per assolir aquests objectius s la "racionalitat". Aix doncs, l'economia estudia la manera racional aconseguir algun objectiu en particular, sovint amb recursos escassos. 

L'escassetat significa que els recursos econmics sn insuficients per a satisfer totes les necessitats i desigs de l'home. Sense l'escassetat i l'existncia d'usos alternatius per als recursos no existeix el problema econmic. Per tant, l'economia estudia les eleccions racionals dels homes influenciades pels incentius i els recursos escassos, partint del principi que els recursos naturals i els bns sn limitats o insuficients per a satisfer tots els agents i participants, i que els individus o les societats han de decidir entre diferents alternatives que poden excloure's mtuament.

Un dels usos de l'economia s explicar com s que els sistemes econmics funcionen i les relacions entre els agents econmics en la societat. Els mtodes d'anlisi econmic s'han aplicat, cada vegada ms, als camps de les eleccions humanes en els contexts socials, com ara la delinqncia, l'educaci, la famlia, la sanitat, el dret, la poltica, la religi, les institucions socials i la guerra. Altres aspectes principals que tracta l'economia sn el comer, la distribuci de recursos i la competncia. L'economia es pot centrar en l'estudi de la producci, la distribuci i el consum de la riquesa, aix com els problemes relacionats amb el finanament, la fiscalitat, la m d'obra, la llei, la pobresa i el medi ambient.

L'economia t el seu fonament en el raonament rigors i lgic. La metodologia econmica est conformada per:
 La recollecci de dades: dades de variables mesurables (com ara el preu o els canvis en el preu).
 Formulaci de models de relacions econmiques: per exemple, la relaci entre el nivell general dels preus i el nivell general d'atur. La formulaci inclou formes observables de l'activitat econmica, com ara diners, consum, preferncies, compres, vendes, i preus. Alguns models sn models de comptabilitat senzills; altres postulen un comportament econmic especfic, com ara la optimitzaci de la utilitat o guanys.
 La producci d'estadstiques econmiques: amb les dades i el model aplicat, es produeix una representaci d'una activitat econmica.
 Raonament amb els models econmics: el procs de raonament sovint es realitza amb matemtica avanada. Com la resta de les cincies, les conclusions del model tenen un valor predictiu i de confirmaci (o rebuig) de les hiptesis de la relaci entre les diferents variables.

Principis d'economia.
Conceptes i definicions bsiques.

L'estudi econmic sovint es divideix en dues lnies: l'economia positiva i l'economia normativa. L'economia positiva s aquella que analitza, descriu i explica els fenmens econmics (el que hi s) i s'enfoca en els fets i les relacions de causa i efecte. L'economia positiva desenvolupa i prova les teories econmiques. Per contra, l'economia normativa s aquella que incorpora judicis de valor sobre all que l'economia s o hauria de ser.

Una teoria econmica s una simplificaci de les relacions de variables amb la intenci d'explicar el funcionament d'alguna cosa en particular, per mitj de l'abstracci. Un model econmic s una construcci terica que representa els processos econmics segons un conjunt de variables i un conjunt de relacions lgiques i quantitatives entre elles. Com s el cas de les altres disciplines cientfiques, els models sn estructures simplificades dissenyades amb la intenci d'illustrar processos complexos fent s, en la majoria dels casos, de les matemtiques.

Per tal d'amidar el flux de l'oferta i la demanda, s necessari un valor mesurable quantitatiu. El valor ms antic i ms utilitzat s el preu, o la taxa de canvi entre compradors i venedors en un mercat. La teoria del preu, per tant, analitza el moviment de les quantitats mesurables en el temps, i la relaci entre el preu i altres variables mesurables. El preu s el mitj ms eficient per comunicar els canvis de l'economia en els models econmics. En alguns models, pot haver-hi una "fricci econmica", s a dir, una restricci en el moviment dels preus que impedeix que el mercat arribi a l'equilibri.

L'escassetat o escassesa s un punt central de la teoria econmica. L'anlisi econmic estudia l'optimitzaci d'alguna cosa (temps d'oci, riquesa, sanitat, felicitat; tots reduts al concepte d'utilitat) subjecte a restriccions. Aquestes restriccions, com ara l'escassetat, estableixen un sacrifici o intercanvi. Per exemple, hom pot rebre ms diners treballant ms, per amb menys temps lliure (el temps s escs). Hom pot menjar ms raves, sacrificant, per exemple, les pastanagues (la terra frtil s escassa, i el pressupost personal tamb), aquest concepte est lligat amb el concepte de cost d'oportunitat.

Un mercat s un mecanisme o acord per mitj del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis. L'intercanvi de bens i serveis es realitzava en l'Antiguitat per mitj del bescanvi. Amb l'aparici del diner, aquest mecanisme s'ha simplificat. Existeixen diversos tipus de mercats que estudia l'economia:
 El mercat de competncia perfecta: mercat amb un nombre molt gran de compradors i venedors cap dels quals t inferncia en el preu del producte.
 Un monopoli: mercat en qu noms hi ha un sol venedor i molts compradors. En un sentit ms ampli, altres configuracions possibles sn el duopoli, en qu els oferents o venedors sn dos i l'oligopoli, en qu els oferents o venedors sn un nombre restringit.
 la competncia monpolstica: mercat integrat per un gran nombre d'empreses petites que ofereixen productes diferenciats, s a dir, amb caracterstiques que els separen dels altres per mitj de les quals els venedors tenen un grau relatiu de control en els preus.

El problema econmic i la frontera de possibilitats de producci.
Un dels temes bsics de l'economia s que els recursos, sense importar com d'abundants siguin, sn sempre limitats, i per tant les persones han de prendre decisions. Tant els recursos naturals com els bns que es fabriquen a partir d'ells, sn limitats. L'economia, per tant, examina les opcions disponibles per a les persones, famlies, societats, individus o nacions, atesos els recursos limitats i estudia la lgica de les decisions racionals que s'han de fer enfront de diferents alternatives que competeixen entre si. La decisi de tenir ms d'alguna cosa s, alhora, la decisi de tenir menys d'alguna altra, i per tant el cost rellevant de qualsevol decisi s el cost d'oportunitat que es defineix com el valor de la segent millor alternativa que no es tria. 


El problema econmic es pot representar de manera grfica per mitj de la frontera de possibilitats de producci. Com a exemple es podria considerar un pags que hagus de llaurar la terra per sembrar blat o blat de moro. Si sembrs blat sobre tota la seva terra, podria produir-ne quatre tones, si sembrs blat de moro podria produir-ne 6,5 tones. Tanmateix, si redueix la quantitat de blat a 3,0 tones, podria produir 3,8 tones de blat de moro; si redueix la quantitat produda de blat a 2,0 tones, podria produir 5,2 tones de blat de moro; si redueix la quantitat a 1 tona de blat, podria produir 6,0 tones de blat de moro. Aix doncs, de manera grfica, la frontera de possbilitats de producci determina el nombre mxim de bns que es poden produir donat el cracter limitat dels recursos productius (o donada qualsevol altre restricci en els recursos productius) i una tecnologia o forma de produir determinada.

Una frontera de possibilitats de producci sembre t un pendent negatiu creixent en termes absoluts, ja que els recursos sn limitats. El pags noms podr incrementar la seva producci de blat en augmentar la terra que hi dedica, per simultniament reduir la terra disponible per a la producci de blat de moro. Totes les combinacions per damunt o per sota de la frontera de possibilitats de producci sn assolibles; les combinacions per sobre la frontera de producci no sn factibles amb les recursos disponibles. El pendent de la frontera de possibilitats de producci representa, grficament, el cost d'oportunitat. En general, el cost d'oportunitat s'incrementa en augmentar la producci del segon b. Aquest principi es coneix com el principi dels costos creixents, tot i que hi ha excepcions a aquesta regla.

Si es produeix qualsevol combinaci de productes en qualsevol punt de la frontera de possibilitats de producci, la producci s eficient, la qual cosa es defineix, econmicament, com l'absncia de prdues o de desaprofitament. Qualsevol punt dins i a l'esquerra de la frontera de possibilitats s ineficient, ja que hi ha prou recursos per a incrementar la producci sense desaprofitar els recursos disponibles.

Les societats, per tant, han de prendre tres tipus de decisions:
 com fer s dels recursos de manera eficient;
 quina combinaci de productes produir; i;
 quina quantitat de recursos ha de distribuir a cada persona.

Aquestes decisions poden ser realitzades per un govern central, o sense cap direcci central per mitj del sistema de preus del mercat.

L'oferta i la demanda.


L'oferta i la demanda descriuen les relacions de mercat entre els compradors i els venedors d'un b. El model de l'oferta i la demanda determina el preu i la quantitat que es ven el mercat. Aquest model s fonamental per a l'anlisi microeconmica dels venedors i compradors i llurs interaccions en el mercat. Tamb s'utilitza com a punt de partida per als altres models i teories econmiques. Aquest model prediu que en un mercat competitiu el preu final ser aquell per mitj del qual s'obtingui l'equilibri entre la quantitat de producte demanat pels consumidors i oferta pels venedors.

De manera estricta, el model s'aplica al tipus de mercat conegut com la competncia perfecta en qu cap comprador ni cap venedor tenen cap influncia en el preu i el preu es coneix perfectament. La quantitat del producte que ofereix el venedor i la quantitat demanada pel consumidor depenen del preu del mercat del producte. La llei de l'oferta diu que la quantitat oferta est relacionada al preu de manera directament proporcional: si el preu del producte s'incrementa, el venedor n'oferir ms, ceteris paribus, s a dir, tota la resta de les variables es mantenen constants. La llei de la demanda s la relaci inversa entre la quantitat demanada i el preu: si el preu del producte s'incrementa, el consumidor en demanar menys, ceteris paribus.

Les lleis de l'oferta i la demanda estableixen que el preu i la quantitat d'equilibri del mercat es troben a la intersecci de l'oferta i la demanda: la quantitat oferta s igual a la quantitat demanada; s a dir hi ha equilibri. Si el preu d'un producte es troba sota l'equilibri, els consumidors en demanaran ms del que hi ha al mercat, ja que n'hi ha escassesa. Si el preu del producte s superior al preu d'equilibri, els consumidors en demanaran menys, i els productors hauran de baixar-ne el preu, per eliminar l'excedent de producte del mercat.

La teoria de l'oferta i la demanda s un principi d'organitzaci que explica els preus i les quantitats d'un b que es venen i llurs canvis en una economia de mercat. En la teoria microeconmica es refereix a la determinaci del preu i la quantitat d'equilibri en un mercat de competncia perfecta. Aquest model serveix com a fonament per a les altres estructures de mercat aix com per a altres models i teories econmiques.

Branques d'estudi.
L'economia es divideix en dues branques principals, la microeconomia i la macroeconomia. Hi ha altres disciplines d'especialitzaci aix com eines estadstiques i matemtiques.

Microeconomia.
La microeconomia examina el comportament econmic i les eleccions dels agents econmics (com ara les empreses i els individus) i llurs interaccions en la formaci dels mercats, donada l'escassetat i la regulaci governamental. Un mercat pot existir per a un producte o per als serveis d'un factor de producci. La teoria considera l'agregaci de la quantitat demanada pels consumidors i la quantitat oferta pels venedors per cada unitat de preu per determinar com un mercat en particular aconsegueix l'equilibri o com s que el mercat canvia a travs del temps, segons les lleis de l'oferta i la demanda. La microeconomia estudia les estructures de mercat, com ara la competncia perfecta, el monopoli, el duopoli, l'oligopoli i la competncia monopolstica per determinar les implicacions del comportament sota aquestes estructures i l'eficincia econmica. L'anlisi s'obt a partir de la suposici de simplificaci que el comportament dels altres mercats no s alterat; es a dir, s un anlisi parcial d'equilibri. Una teoria d'equilibri general permet canvis en diferents mercats i agrega tots els mercats, incloent-hi llurs moviments i llurs interaccions cap a l'equilibri.

Macroeconomia.


La macroeconomia s la branca de l'economia que estudia el comportament i estructura dels agregats d'una economia. Els macroeconomistes volen entendre les variables que determinen les tendncies agregades de l'economia amb un enfocament particular en la renda nacional, l'atur, la inflaci, la inversi i el comer internacional. Tamb estudia la poltica monetria i la poltica fiscal. Encara que la macroeconomia s una disciplina molt extensa, hi ha dues rees de recerca emblemtiques d'aquesta disciplina: provar d'entendre les causes i conseqncies de les fluctuacions de curt termini en la renda nacional (el cicle econmic) i provar d'entendre els determinants del creixement econmic a llarg termini (l'increment en la renda nacional). Els models macroeconmics i llurs pronstics sn utilitzats pels governs i les corporacions globals per a desenvolupar i avaluar la poltica econmica i les estratgies empresarials.

Els agregats d'una economia es poden realitzar a nivell local o regional, tot i que l'estudi macroeconmic s'enfoca principalment en els agregats Estatals i la interacci entre els diversos Estats del mn per mitj del comer internacional. L'economia d'un pas o un Estat es mesura per mitj de la producci total de bns i serveis durant un any. Aquest concepte es coneix com el Producte interior brut (PIB). Per a calcular el PIB es mesuren el consum, les despeses pbliques o governamentals i la inversi. Si l'economia s oberta, s'ha d'incloure-hi la diferncia entre el valors de les exportacions i les importacions. Una economia tancada, per contra, no permet l'intercanvi comercial amb altres regions.

La producci total d'un Estat sovint es classifica en tres sectors:
 el sector primari, es refereix tot el relacionat amb la transformaci dels recursos naturals en matria primera; inclou l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria;
 el sector secundari o industrial es refereix a totes les activitats industrials de transformaci de la matria primera per a crear productes finals; inclou la manufactura i la construcci, tot i que atesa la importncia de la construcci, sovint es reporta de manera separada; i;
 el sector terciari o dels serveis es refereix a totes les activitats que proveixen un servei no tangible als consumidors finals; inclou la transportaci, la distribuci de bns, l'entreteniment, l'educaci i d'altres.

Altres disciplines d'especialitzaci.
L'economia tamb es pot dividir en nombroses subdisciplines que no necessriament pertanyen exclusivament a una de les dues branques de l'economia. Algunes d'aquestes subdisciplines sn: economia internacional, economia laboral, economia del benestar, neuroeconomia, economia de la informaci, economia dels recursos, economia ambiental, economia administrativa, economia financera, economia del desenvolupament, geografia econmica, histria econmica, economia del comportament i economia experimental.

Eines matemtiques.
L'economia, com a disciplina acadmica, utilitza mtodes matemtics a ms dels mtodes literaris. L'economia es fonamenta en l'anlisi rigurs per mitj dels mtodes quantitatius. L'economia matemtica s l'aplicaci dels mtodes matemtics per representar una teoria econmica o per analitzar els problemes proposats per l'economia. Inclou l's del clcul i de l'lgebra matricial. L'economia matemtica permet la formulaci i derivaci de les relacions claus d'un model econmic amb claredat, generalitat, rigor i simplicitat.

L'econometria s l'aplicaci dels mtodes estadstics per analitzar les dades relacionades amb els models econmics. Per exemple, una teoria pot proposar que una persona amb ms educaci, en termes mitjans, rebr un salari superior que una d'altra que t menys educaci, ceteris paribus. L'econometria, per mitj de l'anlisi de regressi multivariada estima la magnitud i la significana de la relaci. L'econometria inclou tamb les relacions de les sries temporals, les equacions simultnies i els diversos mtodes per pronosticar les variables futures.

Histria de l'Economia com a disciplina.

L'economia com a disciplina de les cincies socials s relativament jove. Encara que des de l'Antiguitat i durant l'Edat mitjana, diversos filsofs, com ara Aristtil, Ibn Khaldun o Toms d'Aquino havien fet observacions econmiques, cap de llurs escrits o estudis s'enfocava exclusivament en la comprensi de l'economia. Arran del Renaixement i fins el 1750, el nombre de tractats d'economia es va incrementar significativament a Europa Occidental. Els mercantilistes i els fisicrates van influenciar de manera significativa el desenvolupament posterior de la disciplina. Ambds grups s'associen al naixement del nacionalisme econmic i el capitalisme modern a Europa. El mercantilisme va ser la doctrina econmica que va florir entre els segles XVI i XVIII que sostenia que la riquesa d'una naci depenia de la seva acumulaci d'or i plata. Les nacions sense mines podien obtenir-ne per mitj del comer o venent productes a l'exterior i restringint qualsevol altra importaci que no fossin aquest metalls. La majoria dels escrits d'aquest perode sn pamflets de mercaders o homes de negocis que s'interessaven i no pas tractats acadmics que exploressin el coneixement econmic. 

Adam Smith, que havia estudiat filosofia moral, va desenvolupar una disciplina intellectual que seria coneguda com a "poltica econmica", amb la publicaci del seu llibre La Riquesa de les Nacions, el 1776, esdeveniment que sovint es considera com el naixement de la disciplina econmica com a cincia social. Tanmateix, durant els segents dos segles, l'Economia no existia com a professi ans com a tema d'estudi per als homes de negocis i l'Acadmia. 

A partir de 1900, la disciplina va comenar a conixer-se com a "Economia", i va comenar a ensenyar-se en les universitat nord-americanes i europees. La Gran Depressi i la participaci ms activa dels governs en les activitats econmiques van fer augmentar l'inters per l'estudi de l'economia. Durant les segents dcades, hom va fer s de les matemtiques i l'estadstica, per tal de presentar i estudiar les teories econmiques de manera ms rigorosa.

Referncies i bibliografia.


Enllaos externs.
 Conceptes d'Economia;

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="901" title="Esccia" nonfiltered="575" processed="568" dbindex="575">




Esccia (en angls, Scotland; en galic escocs, Alba; en Scots, Scotland) s el ms septentrional dels quatre pasos constituents del Regne Unit. Juntament amb Anglaterra i Galles, forma part de la illa de la Gran Bretanya, abastant un ter de la seva superfcie total; a ms s format per ms de 790 illes. Limita al nord i oest amb l'oce Atlntic; a l'est amb el mar del Nord, al sud amb Anglaterra i al sud-oest amb el Canal del Nord i el mar d'Irlanda. El territori escocs abasta 78.772 km2, i la seva poblaci s'estima en 5.116.900 habitants, resultant una densitat de poblaci de 65 habitants per km2. La capital s Edimburg, essent Glasgow la ciutat ms gran i l'rea metropolitana de la qual agrupa un 20% del total de la poblaci escocesa.

El Regne d'Esccia va ser un estat independent fins el 1707, data en la qual es va signar l'Acta d'uni amb Anglaterra, per crear el Regne Unit de la Gran Bretanya. La uni no va suposar cap alteraci del sistema legal propi d'Esccia, que des de llavors ha estat diferent del de Galles, Anglaterra i Irlanda del Nord, pel que s considerada al dret internacional com una entitat jurdica prpia. La pervivncia d'unes lleis prpies, i d'un sistema educatiu i religis diferenciat formen part de la cultura escocesa i del seu desenvolupament al llarg dels segles.

Sorgit al segle XIX, l'independentisme escocs ha guanyat influncia des de finals del segle XX; representat per l'Scottish National Party (SNP, "Partit Nacional d'Esccia"), que treballa per la independncia d'Esccia i va obtenir la majoria simple al parlament escocs a les eleccions del mar de 2007. 

 Origen etimolgic .

La Crnica anglosaxona del segle X s el document ms antic en el qual apareix el terme Scotland, format a partir del terme llat Scoti, d'origen dubts, emprat com una referncia als habitants d'Hibernia (l'actual Irlanda). La paraula Scotia, apareguda al llat vulgar, es va emprar noms per a referir-se a la zona d'Esccia a la qual es parlava galic; a ms, aquest terme s'alternava amb Albania, procedent del terme galic referent a Esccia, Alba. L'ocupaci del terme Scotland per a referir-se a tot el territori escocs noms es va generalitzar a la baixa Edat Mitjana. En els temps moderns el terme Scot s'aplica a tots els habitants d'Esccia, independentment del seu origen tnic, ja que la identitat escocesa s primordialment cvica i no tnica o lingstica. El terme scot tamb s'empra per a referir-se l'idioma, Scots, parlat en algunes zones dels Lowlands o Terres Baixes Escoceses.

 Smbols nacionals .


La bandera d'Esccia, coneguda com Saltire o "Creu de Sant Andreu", data, segons la llegenda, del segle IX, pel que, si aix fos cert, seria un dels emblemes nacionals ms antics encara en s. Aquesta creu tamb va entrar a formar part de la bandera del Regne Unit o Union Jack el 1606. Hi ha molts altres smbols d'Esccia, oficials o no, com, per exemple, el card (la flor nacional), la Declaraci d'Arbroath, el dibuix del tart, relacionat amb els clans escocesos, o la bandera del "Lle Rampant" que apareix a l'Estendard Reial d'Esccia. El lema nacional s Nemo m'impune lacessit, que pot traduir-se com "Ning em provoca impunement", i que al seu torn es relaciona amb el card.

La can Flower of Scotland s popularment considerada com himne nacional d'Esccia, competint amb Scotland the Brave. La primera s la que s'empra per la majoria d'esdeveniments poltics i esportius, com per exemple les trobades de la selecci de futbol d'Esccia, mentre que la segona s'usa per a representar a Esccia als Jocs de la Commonwealth. Ats que no existeix un himne oficial, la disputa continua oberta, especialment desprs de la Devoluci de poders de 1998, i existeixen altres canons candidates, com Scots Wha Hae, A Man's A Man for a'That o, ms recentment, I'm Gonna Be (500 Milers).

La festa nacional d'Esccia s el "Dia de Sant Andreu", el 30 de novembre, encara que la Burns Night o la Nit de Burns, celebrada el 25 de gener en honor al poeta nacional, Robert Burns, t un major seguiment. El "Dia del Tart" s una altra celebraci d'invenci recent, i originria del Canad. El 2007, el Parlament d'Esccia va aprovar el decret oficial pel qual el Dia de Sant Andreu passava a ser bank holiday, el dia de festa oficial.

 Histria .

 Histria antiga .

S'ignora si Esccia va estar habitada durant el paleoltic, ja que les successives glaciacions que van cobrir el seu actual territori han destrut totes les evidncies d'assentaments humans anteriors al perode Mesoltic. Es creu que els primers grups de caadors-recolectors van arribar fa uns 11.000 anys, quan els gels de la primera glaciaci van comenar a retirar-se cap al nord. Els primers assentaments van aparixer al territori escocs fa aproximadament 9.500 anys, i els primers pobles fa uns 6.000. D'aquest perode data per exemple l'assentament de Skara Brae, a la ms gran de les illes Orcades, que es troba en molt bon estat de conservaci, aix com altres restes d'habitatges, soterraments i centres rituals del neoltic trobats sobretot a les illes escoceses. Aquesta abundncia de construccions que han sobreviscut al pas del temps pot haver-se degut a l'absncia d'arbres a la zona, que va permetre als pobladors primitius crear construccions a la prpia roca local.


 "Romanitzaci" d'Esccia .
La histria escrita d'Esccia comena amb la romanitzaci del centre-sud de la Gran Bretanya (les actuals Galles i Anglaterra, que formaven la provncia de la Britannia). Els romans van anomenar inicialment Calednia ("Terra de Caledonis") a Esccia, per l'immens bosc de pins caledonis que s'estenia de nord a sud i d'est a oest per tota la zona. El principal poble assentat en aquella poca a la regi escocesa era el dels pictes, anomenats aix aparentment, pel seu costum de pintar-se el cos. Els escots, per la seva banda, eren un poble d'origen irlands, que es va establir a l'oest d'Esccia. Durant aquest perode existien per tant dos regnes diferenciats: el de l'oest d'Esccia, Scotland, i el regne picte de l'est, Alba.

La romanitzaci d'Esccia va ser un llarg procs amb una multitud d'interrupcions: a l'any 83 a.C., el general Gneu Juli Agrcola va derrotar els caledonis a la batalla de Mons Graupius, el que va permetre la construcci d'una cadena de fortificacions coneguda com Gask Ridge, a prop de la Falla de les Highlands (sense endinsar-se, pel que sembla, ms al nord); poc desprs, no obstant aix, els romans es van retirar als Southern Uplands ("Messetes del Sud"), s a dir, al ter ms meridional d'Esccia, i van comenar la construcci del Mur d'Adri per a controlar a les tribus de la zona. Aquesta lnia va marcar durant gaireb tot el perode d'ocupaci romana el lmit septentrional de l'Imperi Rom, malgrat la construcci, ms al nord encara, del Mur d'Anton. Aquesta frontera noms va poder ser defensada durant breus perodes de temps, dels quals el ms tard va tenir lloc entre els anys 208 i 210, durant el mandat de l'emperador Septimi Sever. En general, l'ocupaci d'aquestes zones d'Esccia per part dels romans es va estendre durant no ms de 40 anys, encara que la influncia llatina en la part ms meridional, sobretot entre les tribus d'origen bret, va ser ms duradora.

 Histria medieval .
El regne dels pictes (amb seu a Fortriu cap al segle VI) va experimentar un important desenvolupament durant l'edat mitjana, potser com resposta al propi imperialisme rom. Una fita important en aquesta lluita per la supervivncia i l'ampliaci va ser la batalla de Dunnichen (685), en la qual els pictes van derrotar a les tribus de Northumbria durant el regnat de Bridei III (671-693). El regnat de engus I (732-761) va ser igualment un perode de consolidaci per al regne picte. El regne dels pictes ocupava en aquesta poca, segons la descripci de Beda el Venerable, una extensi similar a la qual desprs ocuparia el regne dels escots durant el regnat d'Alexandre I (1107-1124). No obstant aix, ja en el segle X, el regne picte va ser dominat per una cultura d'origen galic, establint el mite de l'ascendncia irlandesa de la dinastia reial de Cined mac Ailpn (Kenneth MacAlpin o Kenneth I). En els segles segents, partint des del seu territori original a l'est d'Esccia, al nord del fiord de Forth i al sud del riu Oykel, el regne picte va aconseguir controlar les terres del nord i del sud. Cap a finals del segle XII, els reis dAlba havien afegit al seu territori l'rea angloparlant del sud-est d'Esccia i dominaven tamb les zones de Galloway i Caithness; al final del segle XIII, aquest regne s'havia ests fins a aconseguir l'extensi aproximada de l'Esccia actual.


No obstant aix, certs processos culturals i econmics iniciats al segle XII van fer que durant la baixa edat mitjana Esccia es transforms. El principal impuls a aquesta transformaci es va produir durant el regnat de David I d'Esccia, que va iniciar el que es coneix com la revoluci davidiana. Aquesta s l'poca en la qual s'introdueix el feudalisme a Esccia, es reorganitzen les formes de govern i es funden les primeres ciutats i pobles amb furs propis (els anomenats burghs). Aquestes institucions, aix com la immigraci de cavallers i de clergat francesos i anglo-francesos, van facilitar un procs d'"osmosi cultural", durant el qual els territoris meridionals i costaners del regne dAlba es van convertir en angloparlants, com ja ho eren moltes de les terres recn conquistades al sud; la resta del regne, en canvi, va seguir conservant la llengua galica.

La mort d'Alexandre III el 1286, seguida per la de la seva nta Margarida I, va trencar la lnia successria de la dinastia regnant. Aix va portar a la intervenci d'Eduard I d'Anglaterra, que va posar al tron al seu protegit Joan de Balliol. Quan la seva relaci es va deteriorar, es va produir un intent de conquesta per part d'Anglaterra, que va ser rebutjat per William Wallace (Braveheart) a les Guerres d'independncia d'Esccia. Per la seva banda, Robert the Bruce, comte de Carrick, es va proclamar Rei d'Esccia amb el nom de Robert I d'Esccia. La guerra amb Anglaterra va durar diverses dcades, i la guerra civil entre els partidaris de la dinastia de Robert the Bruce (qui assegurava ser descendent de David I) i els partidaris dels Balliol, recolzats per Anglaterra, va durar fins a inicis del segle XIV. Malgrat que la dinastia Bruce va ser la vencedora, l'absncia de descendents de David II va permetre al seu nebot, Robert II, ascendir al tron i situar en ell a la dinastia Estuard.

 Histria moderna .

L'edat moderna es va obrir a la histria escocesa amb el Rough Wooing o "seguici violent" (1544 - 1551), una srie d'ofensives militars intermitents mitjanant les quals Anglaterra pretenia forar un casament entre Maria I Estuard i Eduard VI d'Anglaterra, objectiu que finalment no va aconseguir. A ms, el segle XVI s el segle de la reforma protestant, encapalada a Esccia per figures com John Knox i recolzada des d'Anglaterra.

El 1603, Jaume VI d'Esccia va heretar el tron d'Anglaterra i es va convertir en Jaume I d'Anglaterra. No obstant aix, amb l'excepci d'un breu perode conegut com "el Protectorat", Esccia va continuar sent un estat independent, encara que sacsejat per constants enfrontaments entre la corona i els Convenanters, sobre la forma de govern de l'esglsia. Desprs de la revoluci gloriosa i el derrocament del catlic Jaume VII d'Esccia per Guillem III d'Anglaterra i la seva esposa Maria II (1688), Esccia va amenaar amb triar a un rei protestant diferent al d'Anglaterra. El 1707, no obstant aix, desprs de les amenaces angleses de tancar el comer amb Esccia, es va signar l'Acta d'Uni, que certificava la creaci del Regne de la Gran Bretanya.

Malgrat aquesta unificaci dels dos regnes, els defensors de la Casa d'Estuard, coneguts com jacobites, seguien tenint influncia a les Highlands i a la zona nord-est del pas, especialment entre els no presbiterians. No obstant aix, els aixecaments jacobites produts el 1715 i 1745 no van aconseguir apartar del tron britnic a la Casa de Hannover. Aquests aixecaments van servir a ms com excusa per al desplaament massiu dels habitants de les Highlands, en el que es coneix com Highland Clearances.

Desprs de la Illustraci i la revoluci industrial, Esccia es va transformar en un dels centres comercials, intellectuals i culturals d'Europa. Glasgow i Edimburg, sobretot, es van desenvolupar rpidament a finals del segle XVIII, i durant el segle XIX el sorgimient de la indstria pesada a les riveres del riu Clyde va transformar a Glasgow en la "Segona ciutat de l'Imperi Britnic" desprs de Londres. La situaci va empitjorar desprs de la Primera Guerra Mundial, en la qual van morir un gran nombre d'escocesos, provinents sobretot de les Highlands, per especialment desprs de la Segona Guerra Mundial, desprs de la qual la situaci econmica d'Esccia va empitjorar rpidament, amb la desaparici d'un gran nombre d'indstries que ja no eren competitives en el mercat internacional. Noms en les ltimes dcades del segle XX el pas va aconseguir una petita recuperaci econmica i cultural, grcies al sorgimient de nous serveis financers i del sector electrnic (en el que es coneix com Silicon Glen), aix com als beneficis del petroli i del gas del mar del Nord. El 1998 el Govern del Regne Unit va concedir ms nivells de sobirania a Esccia, restablint el Parlament Escocs i retornant a Edimburg, simblicament, la Pedra de Scone.

 Poltica .

Ats que Esccia s un dels pasos constituents del Regne Unit, el cap d'estat escocs s el monarca britnic, s a dir, la reina Isabel II del Regne Unit des de la seva coronaci el 1952. A Esccia, la reina utilitza el ttol de Queen Elizabeth ("Reina Isabel") en comptes del d'"Isabel II", ja que mai hi ha hagut una reina "Isabel I d'Esccia".

Constitucionalment, el Regne Unit s un estat unitari amb un Parlament i un govern sobirans. Desprs de la devoluci de poders aprovada en referndum el 1997, Esccia gaudeix d'un autogovern limitat: el parlament britnic segueix conservant la capacitat de reformar, canviar, ampliar o abolir el sistema de govern escocs a voluntat, pel que pot considerar-se que el parlament escocs no s realment sobir.

El poder executiu del Regne Unit recau en el que jurdicament es denomina Queen-in-Council ("La reina i els seus consellers"), mentre que el poder legislatiu el t el Queen-in Parliament ("La reina i el Parlament"). A la prctica poltica, el poder executiu l'ostenta el govern del Regne Unit, amb el primer ministre al capdavant, i el legislatiu, el parlament del Regne Unit. Sota el rgim de la devoluci de poders, certes rees del legislatiu i l'executiu han estat transferides al govern d'Esccia i al parlament d'Esccia, a Holyrood (Edimburg). El parlament del Regne Unit, per la seva banda, mant el seu poder sobre els impostos, seguretat social, exrcit, relacions internacionals, mitjans de comunicaci i altres rees explcitament indicades a la Scotland Act de 1998 com a "matries reservades".

El parlament escocs t autoritat legislativa per a totes aquelles rees relacionades amb Esccia, fins i tot per a variar lleument els impostos, encara que mai ha exercit aquest poder. Tamb pot remetre assumptes relacionats amb les competncies retornades al parlament britnic, per a ser considerades en el conjunt de la legislaci del Regne Unit. En determinats assumptes, la legislaci escocesa ha optat per solucions diferents a les adoptades en el conjunt de l'estat: per exemple, l'educaci universitria i els cuidats per a la gent gran sn gratuts per als escocesos, mentre que a la resta de Regne Unit s'han de pagar unes taxes pels mateixos serveis. Esccia va ser tamb el primer pas del Regne Unit a prohibir el tabac en espais pblics.

El Parlament Escocs s unicameral, i est compost per 129 membres, 73 dels quals representen a un districte electoral o constituency, i sn triats pel sistema d'escrutini uninominal majoritari, els restants 56 membres sn triats en noms vuit districtes electorals, mitjanant el sistema de representaci proporcional; els crrecs electes tenen una durada de quatre anys. Desprs de l'elecci del parlament, aquest proposa a un dels seus membres per a ser nomenat primer ministre d'Esccia (First Minister of Scotland o Promh Mhinistear na h-Alba) per la Reina. La resta dels ministres tamb sn proposats pel parlament i aprovats per la Reina, i formen, juntament amb el primer ministre, el govern d'Esccia, s a dir, el poder executiu escocs.

A les eleccions al parlament escocs de 2007, el Partit Nacional Escocs (Scottish National Party o SNP) va obtenir la majoria simple. El lder del partit, Alex Salmond, va ser triat com First Minister d'un govern en minoria el 6 de maig de 2007 amb suport dels 2 diputats "verds".
Malgrat la victria dels nacionalistes, els tres grans partits lleials a la Corona van obtenir conjuntament el 65% dels vots i 79 escons al Parlament d'Edimburg: el Partit Laborista, dirigit per Wendy Alexander; el Partit Conservador Escocs, encapalat per Annabelle Goldie i el Partit Liberal-demcrata de Nicol Stephen.
El Partit Verd Escocs, codirigit per Robin Harper va obtenir 2 escons. Margo MacDonald s a ms l'nica independent en haver obtingut un seient com membre del parlament escocs.

Esccia t a ms representaci a la Cambra dels Comuns del Regne Unit, amb 59 representants triats en funci dels districtes electorals escocesos. La Scotland Office o "Oficina d'Esccia", dirigida pel secretari d'estat d'Esccia, s el departament del govern britnic dedicat a tractar els assumptes relacionats amb Esccia. Des de juny de 2007, el crrec de secretari d'estat per a Esccia l'ocupa Donis Browne.


 Divisions administratives .

Les divisions histriques d'Esccia sn molt variades, i inclouen els comtats, ducats, burghs (ciutats independents amb representaci al parlament d'Esccia) i parrquies. El 1975 es va posar en funcionament una divisi en regions i districtes que no obstant aix va ser abolida el 1996. Des de llavors, a efectes administratius Esccia est dividida en 32 council areas o "consells", administrats per una autoritat unitria responsable de tots els serveis locals. Els Community councils ("consells comunitaris"), per la seva banda, sn organitzacions informals que representen a determinades subdivisions dins del consell.

Existeixen altres subdivisions diferentes d'Esccia per a diferentes finalitats. Aix, per exemple, els sistemes de bombers i de policia encara es basen en la divisi en regions introduda el 1975. Per al sistema sanitari, per als districtes postals aix com per a altres organitzacions governamentals i no governamentals, es mantenen subdivisions geogrfiques diverses de llarga tradici.

L'estatus de "ciutat" al Regne Unit ve determinat per una carta patent. Hi ha sis ciutats a Esccia: Aberdeen, Dundee, Edimburg, Glasgow i, ms recentment, Inverness i Stirling.

 Enllaos externs .

 Executiu escoces (en angls);
 Parlament escoces (en angls);
 Oficina Nacional de Turisme d'Esccia (en catal);
 Centre Catal d'Esccia;
 Histria, llenges i partits poltics d'Esccia, a MnDivers;

 Referncies .
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="903" title="Estadstica" nonfiltered="576" processed="569" dbindex="576">



L'Estadstica s la cincia matemtica relacionada amb la recopilaci, anlisi, interpretaci i representaci de dades. S'utilitza en diverses disciplines acadmiques, de les cincies fsiques a les cincies socials i humanitats. Tamb s'utilitza en la presa informada de decisions en les diverses rees dels negocis i del govern. 

Els mtodes estadstics s'utilitzen per resumir o descriure un grup de dades; aix s'anomena estadstica descriptiva. A ms, els patrons de les dades es poden modelar considerant l'aleatorietat i incertesa de les observacions per tal de inferir quant al procs o la poblaci que es vol estudiar; aix s'anomena estadstica inferencial o inductiva. L'estadstica descriptiva i l'estadstica inferencial sn part de l'estadstica aplicada. Tamb existeix l'estadstica matemtica que estudia els conceptes terics de la disciplina. 

L'estadstica s la prctica de desenvolupar coneixement hum mitjanant l's de dades empriques. Es basa en la teoria estadstica, que s una branca de la matemtica aplicada. Seguint aquesta teoria, la incertesa i l'aleatorietat es modelen utilitzant la teoria de probabilitats. La prctica de l'estadstica inclou la planificaci, resum i interpretaci d'observacions incertes. Com que l'objectiu de l'estadstica es produir la millor informaci amb la informaci disponible, alguns autors la consideren una branca de la teoria de decisions.

Visi general.
En aplicar l'estadstica a un problema cientfic, industrial o de la societat, es comena estudiant el procs o la poblaci. La poblaci es pot referir literalment als habitants d'un pas, o al nombre de grans de cristall d'una roca, o als bns manufacturats per una fbrica especial durant un perode determinat de temps. Tamb pot referir-se al procs d'observacions en diversos perodes de temps; les dades d'aquesta "poblaci" conformen una srie de temps o srie temporal. 

Per raons prctiques, en comptes de recollir dades de tota la poblaci, sovint noms s'estudia un subconjunt de la poblaci, anomenat "mostra". Les dades s'obtenen en un experiment o observaci. Les dades, desprs, sn analitzades estadsticament, amb el propsit de descriure i d'inferir:

 L'estadstica descriptiva resumeix les dades de manera til, numricament o grficament (p.e. la tendncia central: mitjana, mitjana ponderada, etc.) L'estadstica descriptiva, en aquest cas, descriu noms la mostra. ;
 L'estadstica inferencial o inductiva s'utilitza per a modelar els patrons de les dades de la mostra i inferir sobre les caracterstiques de tota la poblaci. Les inferncies poden ser proves d'hiptesi, estimacions, prediccions de les observacions futures, descripcions d'associaci (correlaci), o la descripci de la relaci entre variables (regressi). Altres tcniques sn l'ANOVA (Anlisi de Varincia), les sries temporals i la mineria de dades.

Si la mostra es representativa en relaci amb la poblaci, les inferncies i les conclusions de la mostra es poden estendre a la poblaci total (procs d'inducci). Un problema important de estadstica s la determinaci d'una mostra representativa. L'estadstica ofereix mtodes per estimar o corregir l'aleatorietat (incertesa) de la mostra aix com de la recopilaci de dades. Per a entendre aquesta incertesa, s'utilitza el concepte matemtic de la probabilitat. L'estadstica matemtica (o teoria estadstica), com a branca de la matemtica aplicada, utilitza la teoria de la probabilitat per analitzar i examinar els conceptes terics bsics de la estadstica.

Articles relacionats.
ndex de Jaccard;
Distncia de Mahalanobis;
Horitz de predicci;
Karl Pearson;
Distribuci gamma;

 Enllaos externs .
Idescat.cat - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadstica de Catalunya);





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="904" title="Escalada" nonfiltered="577" processed="570" dbindex="577">


Activitat esportiva, derivada de l'alpinisme o esports de muntanya, que consisteix en pujar parets verticals amb l'objectiu de la recerca de la dificultat. A Catalunya aquesta activitat est associada al moviment excursionista i es regula des de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Tcnica.
La tcnica bsica consisteix en la utilitzaci de la corda per assegurar la progressi de l'escalador. Els escaladors s agrupen per  cordades  o grup d'escaladors units per una o ms cordes. Les cordades acostumen a ser de dues o tres persones. El primer escalador comena l'ascensi collocant  punts d'assegurana  (o ancoratges) a la paret assegurat pels seus companys que hauran de retenir la corda en cas de caiguda per evitar que pugui estavellar-se contra el terra. Un cop finalitzada la longitud de la corda (habitualment entre 30 i 50 metres) el primer escalador es fixar a la paret en diversos ancoratges ("reuni") i assegurar la pujada dels companys retenint la corda d'aquests en cas de caiguda. Aquesta seqncia es realitzar tantes vegades com sigui necessari fins arribar al final de la paret realitzant el que s anomena una  via  o itinerari d'escalada.

La cordada tamb pot ser d'un sol escalador que realitzar aleshores una  escalada en solitari , activitat que es considera de major dificultat.


La progressi es pot realitzar sobre roca, neu o gel.

En el cas de la roca la progressi normal es far en  escalada lliure , utilitzant per avanar els accidents naturals de la prpia roca ( preses ). Per a l'escalada lliure s utilitza habitualment un calat especfic molt adherent anomenat  peus de gat . Molts escaladors fan servir tamb pols de magnesi (carbonat de magnesi) per a evitar la suor de les mans i millorar l'adherncia.

Quan la dificultat en lliure s superior a les capacitats de l'escalador aquest pot recrrer a l' escalada artificial , utilitzant per a avanar la tracci directa sobre els punts d'assegurament. En aquest cas l'escalador pot utilitzar els  estreps , unes escaletes de corda de 3 o 4 esglaons que s aniran fent passar d'un ancoratge al segent per a facilitar la progressi.

En el cas de la progressi sobre neu i gel l'escalador haur d'utilitzar material especfic de progressi: els grampons i els piolets (piolet). Els grampons sn un complement, provistos de punxes, que es fixen a les botes per a caminar sobre la neu i el gel. Els piolets sn una espcie de pics per a tallar i aferrar-se  a la neu i el gel, es porten a la m i en escalada se n'acostumen a utilitzar dos, un a cada m. L escalador tamb pot utilitzar tcniques d'escalada artificial sobre gel, utilitzant aleshores caragols llargs que es poden caragolar directament sobre el gel.

Especialitats.

Existeixen diferents disciplines o especialitats. Malgrat aix, excepte en les modalitats competitives, no existeix una normativa i cada escalador desenvolupa la seva activitat lliurement, obeint noms el seu criteri. La majoria d'escaladors practiquen o combinen ms d'una especialitat:




Escalada en bloc: Nascuda com a tcnica d'entrenament l'escalada en bloc s ha convertit en una disciplina per si mateixa. Es tracta de pujar petites parets i blocs de pedra en escalada lliure sense utilitzaci de corda. Un petit matalasset o un company situat a sota poden ajudar a esmorteir les caigudes. Actualment es realitzen competicions d'aquesta disciplina.

Escalada en sol integral: Aquesta disciplina, poc difosa, proposa l'escalada de parets de gran alada en lliure i sense la utilitzaci de corda. Es tracta d'una especialitat d'alt risc on els errors signifiquen la mort. Malgrat aix, alguns escaladors han aconseguit d'aquesta manera escalades de gran dificultat i comproms.

Escalada esportiva: Proposa l'ascensi de parets exclusivament en lliure i utilitzant la corda com a assegurana. Es tracta de la disciplina ms practicada avui en dia. En la majoria d'ocasions es practica sobre vies curtes (fins a 30 metres) per existeixen tamb rutes llargues d'escalada esportiva (fins a 1.000 metres). L escalada esportiva te circuits de competici, a tots els nivells, regit per una federaci internacional.

Escalada clssica o en via llarga: Aquesta s la disciplina tradicional d'escalada, que te ja ms de 100 anys d'histria. Es tracta d'escalar parets de totes les mides utilitzant les tcniques de  cordada alpina , o sigui, comenant des de baix i fins a dalt d'una sola tirada i utilitzant tan sols all que som capaos de portar. En aquesta disciplina el que es t en consideraci s l'efectivitat, intentant arribar a dalt de la forma ms rpida i simple. En aquesta disciplina s utilitzen totes les tcniques de progressi: en lliure, en artificial, sobre neu o gel, etctera, segons les circumstncies del terreny.

Escalada hivernal: Es tracta de l'escalada clssica realitzada a l'hivern, amb condicions de fred, neu i gel. Actualment, alguns itineraris sn indicats per a ser realitzats exclusivament a l'hivern, ja que en condicions estivals no tenen inters esportiu. Cada dia ms, l'escalada hivernal es pot considerar una especialitat en si mateixa.

Escalada de grans parets o  big wall : Aquesta especialitat, provinent dels EUA, proposa l'escalada de grans parets verticals, de dificultat extrema, utilitzant tots els mitjans disponibles. L escalada de grans parets requereix diversos dies de permanncia en paret. El domini de les tcniques d'escalada artificial, de les pernoctes en paret (sovint sobre hamaques) aix com el transport de carregues pesants sobre la vertical sn imprescindibles en aquesta especialitat.

Escalada en gel: L'escalada sobre parets glaades ha anat passant de ser una tcnica prpia de l'escalada clssica a una especialitat en si mateixa. Des dels anys 80 alguns escaladors en gel han evolucionat cap a una forma ms esportiva d'escalada intentant superar parets glaades de grans verticals i desplomades sense utilitzar tcniques d'escalada artificial. S intenta utilitzar exclusivament els piolets i els grampons com a mitj de progressi. Bsicament, l'escalada en gel s ha centrat en l'ascensi de cascades gelades a l'hivern (cascadisme) i en els seracs o esquerdes de les geleres. Actualment existeixen modalitats competitives d'aquest especialitat. Tamb s estan desenvolupant tcniques de progressi amb piolets i grampons sobre la roca per a superar trams d'escalada seca entre dos trams de gel, aquesta especialitat es coneix com a  dray tooling  .

Dificultat.
En escalada la dificultat es mesura per graus. El grau es refereix a un tram d'escalada concret i existeixen diversos sistemes de graduaci. La graduaci s subjectiva, es quantifica per consens dels escaladors i est sotmesa a constants modificacions.

A Catalunya s utilitzen les segents graduacions:

Escalada esportiva: Es fa servir la graduaci francesa, amb nmeros naturals amb grafia arbiga, seguits per les lletres a, b o c, i el signe + per a especificar dificultats intermitges. El grau ms senzill s el 4a. Per sota d'aquest grau, ja no es considera escalada, sino grimpada. A Catalunya podem trobar escalades de fins a 9a+ (extremadament difcils), com la internacionalment coneguda ruta de "La Rambla" a Siurana (Tarragona). L escala s oberta i sense lmits. Actualment, les mximes dificultats assolides es troben al 9 grau.

Escalada clssica: Per a l'escalada clssica en lliure s utilitza l'escala de la Uni Internacional d'Alpinistes (UIAA), per amb algun correctiu per a cada zona. S expressa en nmeros romans. S'hi pot afegir un + o un   per a matisar-ne el grau. L escala s oberta per dalt; el grau ms fcil s el I, i a Catalunya s estan aconseguint nivells de VII+. El grau catal s un mica ms difcil que el centreeuropeu. Per a l'escalada artificial s utilitza el prefixe A seguit d'un numero de 0 a 5 amb els corresponents + i -. El ms fcil s el A0- i el ms difcil el A5+. El grau Ae significa que es tracta d'escalada artificial equipada amb claus d'expansi fixes, i es considera de baixa dificultat.

Escalada en neu i gel: Tot i que hi ha noves propostes de graduaci, de moment, el sistema de graduaci es refereix exclusivament a la inclinaci del pendent i s expressa en graus. Un pendent del 50 es considera fcil, i un del 90 s vertical i molt difcil. Un pendent de 95 o 100 signifiquen un tram de gel desplomat.

Histria de l'escalada a Catalunya.

Segle XIX.

L escalada neix als Alps, a la segona meitat del segle XIX, quan alguns alpinistes no es conformen amb l'ascensi dels cims per la seva ruta ms fcil i comencen la recerca de les parets ms difcil.

Entre els escaladors mtics d'aquest final de segle cal citar a Albert Frederick Mummery. Aquest, considerat per alguns el pare de l'alpinisme modern, aporta concepcions noves. Per a Mummery, la descoberta d'una muntanya no finalitza un cop assolit el seu cim. Cada nou itinerari (o  via ) s un nou repte, una nova descoberta, una nova dificultat a valorar. Aquesta idea, que avui ens pot semblar tant evident, representa un nou canvi de mentalitat de tota la comunitat alpinstica (escaladora o no). Mummery deixa palesa aquesta idea amb les seves 6 escalades al Cerv , totes per diferents vies.

Per s a l'est del Alps, a les Dolomites, on es produiran els avenos ms significatius. Les verticals  torres rocoses que configuren el paisatge dolomtic  seran el marc de la primera evoluci de l'escalada. All, el guies locals, s atreveixen a traar vies de dificultat i gran risc sobre les grans parets que defensen els cims encara verges. Les classes altes de l'imperi Austro-Hongars, els primers turistes de la zona, aportaran el finanament de les escalades empreses a la zona. Aviat s escalen grans parets rocoses, de ms de 500m d'alada, amb dificultats superiors al IV grau. Els guies, per a tal de garantir al mxim la seguretat dels seus clients, experimenten i desenvolupen noves tcniques de seguretat amb les cordes. Aviat  desenvolupen tcniques primitives de descens en rpel i aprenen tcniques bsiques d'assegurament. En aquells temps, els punts d'assegurana coneguts es limitaven als sortints de la prpia roca i a les pedres encaixades dins de les esquerdes, per sembla que a alguns ja s els hi va acudir introduir trossos de fusta a sort de primitius empotradors.

L escalada en gel, per, s desenvolupa en major mesura als Alps occidentals. La presncia de grans glaceres i una roca menys agrada que la dolomita fora als escaladors a la recerca de camins sobre del gel. Aviat es desenvolupen tcniques de tall d'esglaons sobre del gel que es realitzen amb destrals. Aquestes destrals, poc a poc, evolucionaran cap als actuals  piolets . Tamb es va desenvolupant la tcnica de cordada glacial i els rudiments d'assegurana en gel, amb la qual els alpinistes es poden assegurar els uns als altres,  i les tcniques  d'autodetenci ; amb les que un escalador caigut sobre una pendent de neu pot intentar frenar-se per si mateix.

Als Pirineus no sn en absolut aliens a aquestes innovacions. La vessant nord, per la influncia francesa, participa intensament d'aquest desenvolupament. Els anys 80 i 90 seran marcats pel guia Celestin Passet, nascut al petit poblet de Gavarnie, possiblement el millor pirenaiste de tots els temps. Passet deixa demostrat el seu nivell de domini sobre la roca al Petit Astazou amb l'escalada de l'aresta noroest, de 500 m de desnivell i amb dificultats de IV grau. Tamb realitza l'escalada de la paret nord del Mont Perdut, l'itinerari glacial ms gran dels Pirineus. Per s el 1889 quan, amb l'escalada del couloir de Gaube a la cara nord del Vigemale s avana al seu temps i passa, definitivament, a la histria. El  Gaube  ha estat durant moles anys l'escalada en gel ms difcil del Pirineu i continua sent un objectiu molt cobdiciat pels aficionats. El Gaube s un canal gelada de 600m de desnivell que va guanyant inclinaci durant tot els seu recorregut fins a arribar a la cascada final que, amb 90 graus d'inclinaci, es fa absolutament vertical.

Inici del segle XX, la primera edat de ferro.

L inici del segle XX es caracteritza per la difusi i perfeccionament de la utilitzaci dels pitons (o claus). Aquests sn de ferro, amb una anella o forat per a passar-hi la corda, i convenientment encastats a les esquerdes a cops de martell serveixen de punt d'assegurana. Tamb es generalitza la utilitzaci dels mosquetons. La utilitzaci d'aquests  ferros  possibilita a l'escalador afrontar majors dificultats. Per un costat, permet assegurar millor alguns passos de dificultat i per l'altre, els pitons, permeten crear una  presa  per agafar-se all on abans no era possible. Aquesta tcnica de progressi, utilitzant els claus com a sistema de tracci, ser el que amb els anys derivar en l'escalada artificial.

L escalada esdev una activitat  respectable , es fa popular tant entre els habitants de les zones alpines, que hi troben una forma de guanyar-se la vida, com entre les classes benestants europees. Una exemple d'aquesta difusi pot ser la primera ascensi realitzada a la cara sur de la Tofana do Rzes per les germanes Ilona i Rolanda Etvs, de la nobles hongaresa, acompanyades dels guies locals A. Dimai, A. Verzi i G. Siorpaes l'any 1901. Una escalada de ms de mil metres de IV grau sostingut amb presncia femenina!

No obstant aix, alguns radicals defensors de l'escalada lliure, no acceptaran la utilitzaci dels claus per a considerar-los  poc tics . Entre ells destaca Paul Preuss, un austrac que emprendr difcils i exposades escalades a la zona del Wilder Kaiser i les Dolomites superant el V grau. Desgraciadament, Preuss morir en un accident, fruit de la seva prpia coherncia a no utilitzar mitjans artificials en les seves escalades, i les seves idees quedaran durant anys oblidades. Malgrat aix, la seva memria es reivindicar com un smbol en les futures generacions d'escaladors  en lliure  dels anys 60/80.

Hans Dulfer ser l'anttesi de Preuss. Dulfer desenvolupar una tcnica molt efica en la utilitzaci de claus i  ferramenta  que ser l'embri dels avenos que es realitzaran en el futur immediat i que condicionar totes les segents generacions fins els anys 60 com a mnim. Dulfer s aproximar molt al sis grau i ens deixar vies tant interessants com la cara oest de la Cima Grande de Lavaredo  oberta l'any 1913, amb dificultats de V+ sostingut.

A Catalunya, mentrestant, comencen a passar coses interessants. Es realitzen algunes tmides ascensions que poden ser considerades ja autntiques escalades. Per exemple, l'any 1902 la primera ascensi al cim del Petit Encantat, amb un pas de IV grau i amb un rpel de 30m en el descens. Es coneix tamb, de l'any 1911, la primera escalada el Cavall Bernat de Sant Lloren del Munt (conegut tamb com  El burret ), avui en dia una clssica d'iniciaci.

La Gran Guerra.

Entre l'any 1914 i 1918 els Alps Orientals seran l'escenari d'una ferotge batalla entre l'exercit Austro-Hongars i l'Itali. Per grat o per fora, alpinistes o no, milers de persones seran forades a endinsar-se a les muntanyes per a trobar-hi no el plaer de l'escalada sin la brutalitat de la guerra. Aquesta guerra es desenvolupar a ms de 3000m, dins de les fredes esquerdes dels gelers i a sobre de les ventoses arestes rocoses. En alguns casos, les baixes entre els combatents superaran el 80%.

Per les necessitats blliques obriran nous camins que permetran un millor accs a zones encara salvatges. Per a poder transportar tropes i municions s equiparan amb cables i cordes accessos a pics i colls. Aquest ser l'embri de les actuals  vies ferrades  que tamb seran utilitzades pels alpinistes en les aproximacions a les seves escalades. La vida a la muntanya i les tcniques d'ascensi i supervivncia seran un aprenentatge obligatori per a tota una generaci. Aquest ser el caldo de cultiu de una nova i potent fornada d'afeccionats i tamb d'un pblic expert disposat a ser testimoni de les futures gestes dels seus contemporanis.

La segona edat de ferro, el perode d'entreguerres.

Per alguns cronistes el perode d'entreguerres es considerat com l'edat d'or de l'escalada. Tant si ho considerem aix com si no el que se segur es que s aconsegueixen fites realment importants, i que aquest anys seran protagonitzat per escaladors que escriuran el seu nom en majscules en la histria de l'escalada.

Els canvis de fronteres produts als Alps Orientals desprs de la segona guerra mundial no signifiquen el final de la rivalitat austro-italiana. Aquesta rivalitat es veur adobada, tamb,  pels moviments nacionalsocialites. Escaladors de la orbita i germnica i italiana rebran un suport social molt important de cara  a posar de manifest la seva superioritat.

Per la banda germnica destacar Emil Solleder, la seva escalada a la cara nord oest de la Civetta est considerada per a molts el primer sis grau. Solleder va ser un escalador excepcional, per van ser les idees de Willo Welzenbach  les que varen tenir una influncia decisiva en la seva generaci. Willo va proposar, l'any 1926, una escala de dificultat per a els passos d'escalada que anava del primer (el ms fcil) fins el sis grau (extremadament difcil). Aquesta escala va ser acceptada a tot el mn i s, bsicament, la mateixa que utilitzem avui en dia, aix si, amb i les correccions i adaptacions de cada escola local.

Cal tenir en consideraci que l'escala Welzenbach no diferenciava  l'escalada lliure de l'artificial. Caldran encara anys per a establir aquesta diferncia. De moment, l'escala s refereix a la dificultat per a superar un tram d'escalada amb el mitjans de l'poca, sense tenir en consideraci la manera de fer-ho. Per a avaluar aquest aspecte ens caldr esperar fins als finals de segle.

Entre els escaladors de l'escola italiana destacar el gran Emilio Comicci, que tindr  influncia tamb a Catalunya. Les tcniques de Comicci no es limiten a un altssim nivell d'escalada lliure, sin que destaca tamb en l'escalada artificial. Emilio adquireix una molt bona tcnica  en la utilitzaci del primitius estreps i, tamb, en les maniobres amb cordes. Destacar tamb com a divulgador d'aquestes tcniques i crear un  escola  de seguidors que destacaran especialment  en els vint anys segents. Comicci va ser un gran atleta i viatger,  l'escalada el portar a l'Olimp (Grcia), a la Sierra de Guadarrama (Espanya) i fins i tot al Pirineu Catal, on realitzar la primera ascensi de la canal de la cara nord dels Encantats, avui dia una clssica.

L inici de l'escalada a Catalunya.

La influncia de Comicci far despertar els alpinistes catalans a l'escalada moderna. Entre ells figurar Llus Estasen (a la memria del qual es dedicar l'actual refugi del Pedraforca). La via Estasen a la cara Nord del Pedraforca est considerada la primera escalada moderna (1922).

A Montserrat es comencen a ascendir sistemticament totes les agulles per la via ms accessible. Els escaladors montserratins destaquen en la seva inventiva utilitzant mitjans artificials per a aconseguir les ascensions: ferros clavats a les esquerdes, tacs de fusta encaixats i fins i tot troncs d'arbre. Alguns escaladors s especialitzen en  els passos d'esqueneta , fent petites torres humanes per a superar verticals i desploms. L any 1935 s aconsegueix la meditica fita de l'ascensi al Cavall Bernat i la no menys difcil i exposada Mmia, els dos smbols de les agulles inaccessibles de Montserrat.

D aquesta generaci s important destacar la figura de Maria Antnia Sim, un de les primeres dones escaladores.

La postguerra.

La guerra civil espanyola atura les activitats esportives a tot el pas. Les primeries dels anys 40 es caracteritzen per les dificultats econmiques i de desplaament. Tot i aix aviat els escaladors catalans tornen a la muntanya, sobre tot a Montserrat, ja que la Gurdia Civil limita l'accs al Pirineu i territoris de frontera.

Aquests primers anys destaca en Jordi Panyella ( Pany ) que far la primera a la difcil cara sud de la Mmia i el primer intent seris a la Paret de l'Aeri, aconseguint dificultats de V+.

Tamb es desenvolupen en aquesta poca les seccions d'escalada de les entitats excursionistes i es creen grups estables d'escaladors, les  seccions  d'escalada (GAM, GEDE, SAME, CADE, ...).

Els anys 50 el grup d'escaladors del Terra i Mar (TIM) inicia la  conquesta  de les grans parets montserratines assolint dificultats de VI: la Paret de l'Aeri, Paret de Diables, Paret de Patriarques, Paret de Sant Jeroni i Paret dels Ecos.

A Europa, una reuni internacional d'alpinistes, decideix separar la graduaci de l'escalada lliure de l'artificial.

Entre els escaladors catalans i aragonesos apareix una rivalitat esportiva que durar fins als anys 70.

Els anys 60.

A Catalunya arriba, provinent de les Dolomites, el concepte de la  directssima : la recerca de la via perfecte que seguiria el cam d'una gota d'aigua caient des del cim. Tcnicament es millora el material: es generalitza la utilitzaci de pitonisses (micropitons) i el  bur  (tacs d'expansi que es colloquen foradant la roca amb l'ajuda d'una broca o bur, a cops de martell). Aquesta autntica revoluci permet afrontar les grans verticals. 

Tamb s estn la utilitzaci de les cordes de nil (molt ms segures) i les botes amb soles Vibram. Josep Manuel Anglada, Francesc Guillamon i els germans Sard seran alguns dels protagonistes d'aquests anys.

La millora de la xarxa de comunicacions possibilita escalades a tota la zona pirenaica i les primeres repeticions de vies importants als Alps.

Els anys 70.

L escalada es popularitza. L augment del nivell adquisitiu de la classe treballadora permetr l'accs de tothom a l'escalada en roca, ja que aquesta no requerix una gran despesa en material i transports.

L escalada artificial arribar a un altssim nivell. S estn la utilitzaci de l'arns (talabard). Es disposa de claus de tot tipus i comencen a aparixer els primers empotradors.

A Europa s assoleix el VII grau i s inicia un nou moviment cap a l'escalada lliure anomenat  Free Climb .

A final d'aquesta dcada, a Catalunya, s iniciar la revoluci que esclatar a a la dcada dels 80.

Els anys 80.

Les seccions d'escalada dels centres excursionistes entren en crisi. Els escaladors comencen a agrupar-se en grups informals fora dels grups estables i allunyats de la federaci. Els  Pirates , formats a mitjans dels 70, tindran una gran influncia. Ni hauran d'altres com els  Exploiteds , els  Triniclimb  o la  Vasca manresana autntica . Tots ells amb un important influncia de la psicodlia i el hippysme primer, i de l'esttica punk ms tard.

L escalada Free Climb (lliure) aterra definitivament a Catalunya. Tamb hi ha una gran influncia de la tendncia  Clean  (neta) que rebutja al mxim la utilitzaci de expansions i claus. Tot aix comporta uns importants canvis de mentalitat.

Els escaladors deixen d'utilitzar botes amb sola Vibram i es decanten massivament pels  peus de gat . Tamb comencen a utilitzar la pols de magnesi. El grau en lliure augmenta rpidament al VII grau i, a finals de la dcada, al 8 grau. L escalada esportiva comena a ser una realitat, s adopta l'escala francesa i es realitzen les primeres competicions.

La utilitzaci de nous recursos (friends, ganxos, polms i coperheads) fa augmentar tamb el nivell de l'escalada clssica. Santi Llop assoleix a  El mirall impenetrable  el mxim nivell en artificial (A5).

Es comencen a equipar vies  des de dalt , evitant el comproms i l'exposici. Aix crea un fort enfrontament entre les dues tendncies de l'escalada, l'esportiva i la clssica. Entre els esportius cal destacar figures com Marcel Millet, J. M. Alzina, Salvador Gonzalez o Josep Batlle. Entre els  clssics : Armand Ballart, Fredi Parera i l'incombustible Antoni Garcia Picazo (tots ex-Pirates). Entre les figures ms eclctiques Kim Santacatalina portar als principis de l'escalada esportiva a les grans parets catalanes sense renunciar als postulats ms clssics.

Finalment, el debat entre els dos sectors imposaran les tendncies esportives als petits recorreguts mentre que l'escalada clssica, que defensa el comproms i l'assumpci del risc, als llargs recorreguts.

Els anys 90.

Els 90 aporten poc canvis, desprs de la gran revoluci sn noms una continuaci dels 80. Amb aquestes noves mentalitats, la clssica i l'esportiva, es comencen a obrir i a equipar gran quantitat de vies. Mentre els clssics cerquen la mnima utilitzaci de les expansions (al Clean o escalada neta), els esportius utilitzen cada vegada ms expansions i de ms qualitat. Apareix de forma massiva la utilitzaci del trepant, primer de bateries i desprs de gasolina, que permeten equipar una gran quantitat de vies.

Per altre part, l'escalada en gel es popularitza i assoleix al nostre pas un nivell insospitat, malgrat la climatologia adversa (temperatures massa altes). Es descobreixen i escalen noves zones de cascades gelades al Pirineu, primer tmidament i desprs de forma massiva.

Els escaladors esportius catalans assoleixen importants xits en les competicions internacionals, incloses les dones. A finals dels 90 s comena a tenir xit amb el 9 grau.

L escalada de grans parets tamb te molt de protagonisme, principalment al Montsec i Montserrat amb els Ausrapinyaires (juanito, pedrito, toni planes, edu canela, Tito caban, alex Noguera y altres. Entre els seus practicants cal citar a Slvia Vidal, que assoleix nivells de dificultat fins ara exclusius del homes, i Manuel Lpez ( Manolo el Cojo ), que assoleix un altssim nivell malgrat una important minusvalidesa en una cama.

El segle XXI.

L inici del segle es caracteritza per una popularitzaci de l'escalada esportiva a tots els nivells socials. Els rocodroms i les vies curtes ben equipades es massifiquen i s equipen de forma compulsiva gran quantitat de zones i de petites parets. Tamb es popularitza l'escalada en bloc, on els peus de gat, els magnesi i un matalasset son suficients per a l'activitat.

La pressi dels escaladors sobre el medi natural comena a crear preocupacions. Apareixen regulacions amb recomanacions i prohibicions de l'escalada parcials o totals. Dins dels cercles dels escaladors s inicia un debat sobre l'autolimitaci d'obertura i equipament de noves vies.

Articles relacionats.
Via ferrada;
Graduaci de vies d'escalada;

 Enllaos externs .

Alpinaut.com - El cercador de vies d'escalada, amb molta informaci de casa nostra.
Ressenya.net - Ressenya, un buscador de ressenyes de vies d'escalada.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="905" title="Esgrima" nonfiltered="578" processed="571" dbindex="578">
 L'esgrima s un esport de combat en el qual s'enfronten dos contrincants, que han d'intentar tocar-se amb un arma blanca, en funci de la qual es diferencien tres modalitats: sabre, espasa i floret. Els contrincants reben el nom de "tiradors". Quan un tirador s "tocat" per l'arma (en francs "touch"), el contrari rep un punt.

Com disciplina esportiva va sorgir a finals del segle XIX, quan van comenar a deixar d'emprar-se les espases com armes de combat. Va ser present en la primera edici de les olimpades modernes, encara que noms en categoria masculina, i en la femenina, a partir de 1960. Es tracta de l'nic esport olmpic d'origen espanyol.

La seva definici s "art de defensa i atac amb una espasa, floret o una arma similar". L'esgrima moderna s un esport d'entreteniment i competici, per segueix les regles i tcniques que es van desenvolupar en el seu origen, per a un maneig eficient de l'espasa en els duels.

 Armes modernes .

En l'esgrima moderna, s'usen tres armes: floret, espasa i sabre. Fabricades amb acer temperat, cada una t una longitud mxima de full d'al voltant de 89 cm; el pes mxim per a floret i sabre s de 500 g aproximadament i per a una espasa d'uns 770 g. 

 Floret . 
 

Arma desenvolupada durant el segle XVII com a arma d'entrenament per a combat amb espases lleugeres.

Desenvolupada com a arma de prctica i esportiva, el floret s considerada la bsica. s lleugera i flexible i s'usa per aconseguir tocats envestint amb la seva punta roma. El full s quadrangular en secci transversal. L'rea vlida d'atac entre floretistes s el tors.

 Espasa . 
 

La espasa moderna deriva del espas francs. Com el floret, s una arma d'estocada, per t una cassoleta o protecci de m ms gran, a ms de ser ms pesada i de tenir una construcci ms rgida. La secci del seu full s triangular. L'rea vlida d'atac s tot el cos.

 
Sabre.


El sabre modern deriva de l'arma que usaven abans els soldats de cavalleria. T un protector en forma de bol, que es corba sota la m, i un full rectangular en secci transversal. Els tocats o punts es poden aconseguir envestint amb la punta o produint un tall amb el tall del full.

 Histria de l'esgrima . 
 Els primers tractats de l'esgrima es van trobar a Espanya, pel que Espanya s l'originria d'aquest esport. Amb la desaparici del duel en l'ltim ter del segle XIX, apareixen tamb les regles prpies de cada una de les armes de l'esgrima moderna. Des d'aquell moment, les tres seguiran una evoluci parallela.

Els Jocs Olmpics d'Atenes de 1896, els primers de l'era moderna, van ser iniciativa del bar Pierre de Coubertin. El mateix esgrimidor, van incloure competicions de floret i sabre, ambds en categoria masculina individual. L'espasa s'introduiria en els Jocs segents, els de Pars 1900. El sabre i floret per equips arribaria en els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. Els primers Campionats del Mn d'Esgrima es van celebrar en Londres en 1956. El floret femen va aparixer a nivell individual en 1924 en els Jocs Olmpics de Pars i per equips en 1932 en Los Angeles.

En 1913 neix la Federaci Internacional d'Esgrima, desprs de comenar a constituir-se federacions nacionals a partir de 1906. Aquesta Federaci Internacional ser qui consti com a organitzadora de les grans competicions i la responsable del Reglament Internacional per a aquestes proves.

Des de llavors s'han introdut nombrosos canvis, entre ells la irrupci de la tecnologia que permet el registre electrnic dels tocats amb l'ajuda d'un aparell senyalitzador i la millora en la seguretat dels materials, tant de la indumentria protectora com de les armes, que fan de l'esgrima actual un esport en el qual els accidents sn prcticament inexistents.

 Esgrima italiana . 

Esgrima italiana s un terme que s'empra per descriure el estoc i la tcnica que els italians van popularitzar en Europa, principalment en Anglaterra i Frana. L'origen del sistema de combat se sol fixar en 1409, data del tractat itali ms antic del qual es tingui coneixement, i s'estengui fins i tot 1900, en l'etapa de l'esgrima clssica.

Encara que les armas i els finals per als quals s'usaven van canviar radicalment durant aquells cinc segles, algunes caracterstiques han roms constants a l'escola italiana. Algunes d'elles sn la preferncia per determinades gurdies, l'especial atenci al tempo i moltes de les accions defensives.

En l'actualitat, l'estil es preserva tant a Itlia com a la resta del mn. A Itlia, escoles oficials de esgrima com l' Accademia Nazionale ofereixen  maestres, tant en esgrima histrica com en esgrima moderna, que s'adhereix als principis de la tcnica italiana. Tamb es practica l'esgrima italiana en institucions a l'estranger, com la Universitat Estatal de San Jos, en Califrnia, Estats Units.

 Enllaos externs . 
Real Federaci Espanyola d'Esgrima. ;
International d'Escrime (FIE) (en Francs, Espanyol, Engonals.) ;
Federazione Italiana Scherma. ;
Federaci Xilena d'Esgrima. ;
Esgrima Guatemala Federaci Nacional d'Esgrima de Guatemala. ;

AESGUA - Associaci Esportiva Departamental d'Esgrima de Guatemala. ;
austedes.com.ar El lloc argent de l'esgrima. *Club d'Esgrima Granada. (Manuals, reglaments i didctica general sobre Esgrima).
Club d'Esgrima Huelva.
Confederaci Sud-Americana d'Esgrima. *Acadmia Nacional d'Esgrima. *Miguel Andrade Gomes - Mestre d'Esgrima Esportiva a les tres armes i especialista en Esgrima Escnica. ;
Club Esgrima Barajas;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="907" title="Espeleologia subaqutica" nonfiltered="579" processed="572" dbindex="579">
Modalitat d'espeleologia que combina les tcniques prpies de l'especialitat amb les del submarinisme i que t com a objectiu l'exploraci i l'estudi de les cavernes i els avencs subaqutics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="909" title="Esquaix" nonfiltered="580" processed="573" dbindex="580">
L' esquaix s un joc de pilota que es juga amb raqueta en una pista rectangular tancada per quatre parets, contra qualsevol de les quals hom pot rebotre la pilota sempre que a la frontal ho faci per damunt de la lnia de falta.

Es juga amb una raqueta semblant a la de tennis, en una pista de forma rectangular que est tancada per 4 parets, on en qualsevol la pilota por rebotar sempre que ho faci per damunt de la lnia de falta amb l' objectiu d'intentar que el rival no la toqui.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="910" title="Esqu" nonfiltered="581" processed="574" dbindex="581">

L'esqu s l'esport d'hivern i activitat humana que consisteix a lliscar sobre la neu fent servir esqus (originriament taules de fusta, ara sovint fetes de fibra de vidre o compostos semblants) o be una nica taula lligat/s als peus fent servir fixacions.

Un practicant de l'esqu s'anomena esquiador, o snowboarder si porta taula.

Diversos tipus d'esqu sn populars, especialment a climes freds i molts tipus de competicions d'esqu estan reconegudes pel Comit Olmpic Internacional (COI), la Federaci Internacional d'Esqu i altres organitzacions esportives.

A les regions on l'esqu ha estat tradicionalment ms arrelat, a les parts nevades d'Escandinvia, tan l'esqu recreatiu com competitiu pot referir-se a les variants d'esqu de fons,  esqu de muntanya,  aix com a les internacionalment ms conegudes d'esqu alp.

Per a molta gent, "esquiar" vol dir esqu alp recreatiu on es visita una estaci d'esqu, compra els bitllets dels remuntadors o forfets, s'equipa amb roba d'abric, esqus, botes d'esqu, pals d'esqu i puja en una telecadira o algun altre remuntador. Al arribar al cim, l'esquiador surt del remuntador i comena el descens, arrossegat per la gravetat. No s'hauria d'intentar a no ser que s'hagi anat a una escola d'esqu o s'hagi aprs a girar i frenar amb seguretat. Si no s el cas, la trajectria que es pren pot esdevenir incontrolable i la velocitat que s'agafa excessiva, reduda noms per objectes esttics com ara arbres.


En aquest punt, qui no s esquiador pot fer-se la segent pregunta: "Per qu ho hauria de fer?". Hi ha moltes respostes possibles, potser tantes com esquiadores per una resposta simple pot ser "perqu es gaudeix". s cert que hi ha la risc per curiosament aix s precisament part de l'atractiu de l'esport; s, desprs de tot, el mtode de transport terrestre ms rpid sense assistncia mecnica. s possible assolir una uni de cos i ment practicant aquest esport en la qual la ment encomana al cos actuar excepcionalment i el cos confia en la ment per no dirigir-lo cap un estimball. Un sentit d'harmonia i d'experincia aix pot resultar en una sensaci de plenitud d'un mateix.

 Histria .
Els primers indicis de l'existncia de l'esqu es remunten l'any 2500 a. de C. El primer d'ells s un gravat en pedra de feldspat que va ser descobert a l'illa de Roddy (Noruega) en el qual s'aprecia un caador amb esqus, per tamb existeixen altres com una imatge d'un caador entre rens a Rssia. El primer text escrit en el qual s'esmenta aquesta activitat es troba 3000 anys desprs, en ell, l'historiador bizant Procopius, descriu una carrera sobre la neu. Per altra banda a Xina tamb hi ha testimoniatges escrits que conten que els pobles nrdics caaven sobre cavalls de fusta que duien als peus. L'esqu va nixer a causa de la complicaci per a desplaar-se, comerciar, lluitar o caar en les zones on la neu pot acumular-se mesos seguits sense fondre's. En el Holmenkollen Ski Museum o en el Nozawa Ski Museum es troben alguns dels primers esqus i les diferents grandries que tenien, sobrepassant alguns els 3 metres de longitud.

L'esqu s va popularitzar i va crixer prop de 1900. Pels europeus, aprs dels seus vens noruecs, servia sobretot per gaudir. L'esport va continuar utilitzant l'equip nrdic durant molt de temps. Aix es pot veure a les illustracions dels primers jocs olmpics d'hivern. La inauguraci va ser el 1924 a Chamonix, Frana. Noms hi va haver cinc esports.

Vegeu tamb.
Carving;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="912" title="Esqu alp" nonfiltered="582" processed="575" dbindex="582">

L'Esqu alp (o esqu de descens) s una modalitat d'esqu, que consisteix en lliscar sobre pendents coberts de neu amb esqus llargs i estrets subjectats a cada peu.

L'esqu alp va evolucionar de l'esqu de fons quan les infraestructures dels remuntadors va construir-se a les estacions de muntanya per remuntar als esquiadors fins al capdemunt de les pistes, permetent gaudir diverses vegades del descens de pistes que d'una altra manera seria massa cansat de pujar. Aix doncs, l'esport s popular all on la combinaci de neu, pistes d'esqu i suficient infraestructura turstica pot ser construda, s a dir, parts d'Europa, Amrica del Nord i Jap.

La principal dificultat tcnica a la que s'han d'enfrontar els esquiadors s simplement com controlar la direcci i velocitat del seu descens. Normalment, els principiants fan servir la tcnica de la falca, per girar i parar, enfocant un o tots dos esqus cap a l'interior per els esquiadors ms avanats fan servir mtodes ms difcils per tamb ms elegants i rpids. A mesura que els esquiadors tenen ms confiana, s'enfronten a pistes ms llargues, amb ms pendent i ms desiguals a velocitats ms altes.

Esqus alpins.
Sn els esqus llargs i estrets que els esquiadors se subjecten als peus per practicar l'esqu. Aquest t el pat ms estret que l'esptula i la cua, els cantells esmolats i la sola llisa.

Disciplines.

Descens.
Aquesta modalitat s una de les ms dures, espectaculars i perilloses. Els esquiadors baixen per la pista a unes velocitats que poden superar els 150 km/h. Les portes per les quals han de passar obligatriament els competidors sn totes del mateix color (normalment vermell) i les banderes tenen una mida superior a la de la resta de disciplines per facilitar la visi d'aquestes als participants. La durada de cada descens varia segons la pista, per sol estar entre 1:30 minuts i 2:30 minuts. La competici consta d'una sola baixada.

Entre els descensos ms importants que es celebren al circuit de la copa del mn hi ha el descens de Kitzbuehel, considerat el ms perills del circuit mascul i el descens de Wengen, un dels ms llargs del mn amb un traat de ms de 4 kilmetres.

Degut a la perillositat i dificultat de la prova es realitza un dia de reconeixement de la pista i un altre d'entrenament en la pista de la carrera per tal que els corredors coneguin fins al ms mnim detall del traat.

Equipament utilitzat:
Degut a les grans velocitats que els competidors assoleixen, els esqus poden arribar a mesurar 225cm(encara que les mides mnimes sn 215cm pels homes i 210cm per les dones) per tal de tenir una estabilitat addicional a altes velocitats. El radi de gir mnim dels esqus s de 45m. L'incompliment de la mida mnima dels esqus o del radi mnim s motiu de desqualificaci. s obligatori l's del casc i els corredors utilitzen bastons corbats per tal que s'ajustin ms b al cos i ofereixin menys resistncia al vent.

Super Gegant.
A mig cam entre el descens i l'Esllom Gegant el Super Gegant combina la velocitat amb la tcnica. Les velocitats que es poden arribar a assolir arriben als 120km/h.

 Competicions .
 Copa del Mn d'esqu alp;
 Campionat del Mn d'esqu alp,
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="913" title="Esqu aqutic" nonfiltered="583" processed="576" dbindex="583">

L' esqu aqutic s un esport en qu una persona esquia sobre una superfcie d'aigua, amb un o dos esqus, arrossegada per una motora.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="916" title="Esqu de muntanya" nonfiltered="584" processed="577" dbindex="584">

L'esqu de muntanya s una modalitat d'esqu que no precisa de zones preparades ni senyalades i que t com a objectiu fer l'ascensi i el descens d'un pic, una travessa o una excursi.

Com altres activitats de muntanya, es tracta d'un esport de risc.
Cal material i equip especific, aix com una preparaci fsica i
capacitat tcnica que depassa de molt el simple domini de les
habilitats de descens.

Es coneix tamb sota els noms de "esqu de travessa" i "esqu
alpinisme", essent aquesta darrera l'acepcio mes utilitzada a
Europa.

Te el seu origen als Alps, a les primeres dcades del segle XX,
en un moment en qu l'alpinisme era una activitat d'estiu
plenament consolidada, per durant l'hivern i la primavera
l'alta muntanya romania tancada a tota activitat humana.

Actualment es practica arreu del mn. Existeixen tamb nombroses competicions, organitzades per clubs d'alpinisme o excursionisme, i es publica anualment un calendari de curses, que recull les mes importants.  

Enllaos externs.
Itineraris al Pirineu;
Reportatges fotogrfics;
Itineraris als Alps;
Skimountaineering.org: Esqu de muntanya de competici;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="917" title="Esqu de riu" nonfiltered="585" processed="578" dbindex="585">

L' esqu de riu s una prctica esportiva que consisteix a fer un descens per aiges vives amb uns esqus especials i amb l'ajut d'un rem de doble pala.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="920" title="Esqu nrdic" nonfiltered="586" processed="579" dbindex="586">
Vegeu tamb Llista d'estacions d'esqu dels Pirineus.;
L' esqu nrdic s una disciplina d'esqu que compren tots els tipus d'esqu en qu el tal no est fixat a l'esqu, que comprn les modalitats d'esqu de fons, salt amb esqus, biatl i esqu telemark. 

El nom d'esqu nrdic ve de la creena que l'esqu t el seu origen a les terrenys plans dels pasos nrdics. s cert que els primers indicis s'han trobat a Noruega per tamb s'han trobat proves a Rssia i a la Xina.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="927" title="Edimburg" nonfiltered="587" processed="580" dbindex="587">





Edimburg (Edinburgh en angls, Dn ideann en galic), s la capital del Regne d'Esccia, i la segona ciutat en poblaci del pas.

Edimburg s situada a l'Est d'Esccia, a la ribera sud del Forth, al costat d'Arthur Seat, un antic volc. Ha estat la capital d'Esccia des de 1492, i la seu del parlament d'Esccia des de la devoluci, el 1999. El 1996 tenia una poblaci de cap a 447.500 habitants .


El castell d'Edimburg s situat sobre una roca que domina la ciutat, essent una de les vistes mes caracterstiques de la ciutat. La Royal Mile s el carrer que baixa des del castell fins al Palau Reial de Holyroodhouse, la residncia de la Reina a Edimburg. Prop del palau, hi ha l'actual seu del Parlament d'Esccia, edifici polmic dissenyat pel catal Enric Miralles.


Entre el castell i Princes Street (la principal avinguda comercial), hi ha una gran zona ajardinada (Prince's Street Gardens), ocupant el lloc d'un antic llac que es va dessecar. Ms al Nord, hi ha la New Town, o ciutat nova, que es va desenvolupar a finals del segle XVIII. Calton Hill i Arthur's Seat permeten de gaudir de vistes excellents de la ciutat. 

A Edimburg tamb podem trobar la National Gallery of Scotland la principal galeria d'art d'escola i inclou les obres mestres dels segles XV al XVII, en ells hi han les obres de Botticelli, Velzquez, Rafael, Rembrandt, Rubens  i Tiziano.

Edinburgh tamb s coneguda pel festival de teatre que t lloc cada agost, i pel Hogmanay, una de les celebracions de cap d'any mes importants del mn.































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="929" title="Enginyeria de programari" nonfiltered="588" processed="581" dbindex="588">

L'enginyeria de programari s l'aplicaci d'un enfocament sistemtic, disciplinat i quantificable al desenvolupament, operaci i manteniment de programari.
 
El terme enginyeria de programari va ser popularitzat durant 1968 NATO Software Engineering Conference (que va tenir lloc a Garmisch, Alemanya) pel seu president F.L. Bauer, i s'ha fet servir mpliament des de llavors. La disciplina d'enginyeria de programari comprn coneixement, eines, i mtodes per a la definici de requeriments de programari, i la realitzaci de tasques de disseny de programari, programaci de computadors, disseny d'interfcies d'usuari, proves de programari, i manteniment de programari.

L'enginyeria de programari tamb es recolza en coneixements de cincies de la computaci, enginyeria de la computaci, gesti, matemtiques, gesti de projectes, gesti de la qualitat, ergnomia de programari, i enginyeria de sistemes.


Fases del lliurament del programari.
El lliurament de programari es la distribuci, ja sigui pblica o privada, d un producte nou o millorat en forma de programa per a ordinador. Cada cop que es canvia un programa o sistema, els enginyers informtics i les empreses que realitzen el treball decideixen cm canviaran o lliuraran aquests productes. Les actualitzacions de programari sn un mtode de distribuci de canvis, aix com les descrregues i els discos compactes.

El cicle de vida del programari es composa de diferents fases que descriuen l estabilitat d una part de programa i la quantitat de desenvolupament que es requereix abans de lliurar la versi final. Cada versi important d un producte passa normalment per una fase en la que s inclouen noves opcions, la fase alfa; una altra en la qual es comena a llevar errors, la fase beta; i finalment, una en la que s ha eliminat tots els errors importants, la fase estable. Es possible que hi hagin fases intermdies entre aquestes. Es possible que aquestes fases s anuncin i es regulen formalment per part dels creadors del projecte, per de vegades, els termes s usen informalment per descriure l estat del producte. Moltes companyies usen noms clau de manera convencional per referir-se a versions anteriors al lliurament del producte, tot i que el nom real d aquest i les seves caracterstiques rarament romanen en secret.

Prealfa.
De vegades, es prepara una versi coneguda com a prealfa abans de lliurar l alfa o la beta. A diferencia d aquestes dues versions, la prealfa no est completa. Quan s usa aquest terme, es fa referncia a totes les activitats realitzades durant el desenvolupament del projecte abans de fer la prova de programari. Aquestes activitats poden incloure l anlisi de requeriments, el disseny del programa, el desenvolupament d aquest i la prova d unitats.
En el mn del codi lliure, hi ha molts tipus de versions prealfa. Les versions de Milestone inclouen conjunts especfics de funcionalitat, i es lliuren aix com aquesta es veu completa. Les versions de Nightly builds es comproven automticament al control de versions. Aquestes versions permeten als controladors comprovar immediatament les funcionalitats implementades ms recents i trobar nous errors.

Alfa.
La versi alfa d un programa es la lliurada als controladors de programari, persones diferents als enginyers informtics que s encarreguen del projecte, per que normalment formen part de l organitzaci o la comunitat que desenvolupa el programa. Cada vegada hi ha ms i ms empreses al mercat que contracten a personal extern o altra gent per provar la versi alfa. Aquesta opci permet fer una prova ms directa i extensa durant la fase alfa.

A la primera fase del control, els desenvolupadors solen provar el programa usant tcniques de caixa blanca. Aleshores, es realitza una validaci addicional usant tcniques de caixa negra o grisa per un altre equip de control. Moure un projecte a una prova de caixa negra representa el lliurament de la versi alfa.

Beta.
Una versi beta s la primera lliurada fora de l organitzaci o comunitat que desenvolupa el programa per tal d avaluar-la o fer proves de caixa negra o grisa. El procs de proporcionar una versi beta al usuaris s anomena lliurament de beta. El programari en nivell beta sol incloure totes les opcions, per pot incloure tamb errors i problemes de poca rellevncia.
El usuaris de les versions beta s anomenen controladors de beta. Solen ser clients habituals o potencials de l empresa que desenvolupa el programa. Reben el programari gratutament o per un preu redut, per actuen com a controladors sense rebre cap pagament.
Les versions beta proven les possibilitats de suport del producte, a qui va destinat (durant el reclutament dels controladors de beta), les possibilitats de manufactura i el canal de flux total.

El programari en versi beta s especialment til per fer demostracions internes i avanos a clients particulars, per tanmateix, s inestable i no est llest per ser llanat. Alguns programadors es refereixen a aquesta etapa com a avan, prototip, avan tcnic o primer accs. Com a segona major fase en el cicle de vida d un programa, desprs de la fase alfa, rep el nom de beta, segona lletra de l alfabet grec.

Sovint, aquesta fase comena quan els programadors anuncien una parada de modificacions del producte, indicant aix que no s acceptaran ms opcions per a aquesta versi del producte. Tan sols es notificaran problemes amb el programa, errors i opcions no implementades.
Els programadors lliuren una beta tancada i una oberta. Les versions beta tancades es distribueixen a un grup selecte d individus per fer una prova d usuari, mentre que les obertes sn per a un grup ms ampli, normalment, el pblic general. Els controladors informen de qualsevol error que troben i, de vegades, altres opcions secundaries que els agradaria veure a la versi final.

Un exemple de beta oberta al pblic foren els Avanos per a la Comunitat Tecnolgica del Windows Vista que Microsoft va proporcionar a controladors de beta al gener de 2005. El primer d aquests avanos lliurats fou el ACT5219. Els segents ACT introduren moltes de les opcions planejades, aix com un bon nombre de canvis a la interfcie de l usuari, basats en gran part en les opinions dels controladors de beta. Windows Vista es declar complet amb la ACT5308, lliurada el 22 de febrer de 2006, i la majoria del treball que qued entre aquesta versi i la final es centr en la estabilitat, la aparena, la compatibilitat de aplicacions i controladors de dispositius, i la documentaci.

Quan es lliura una beta al pblic general, els usuaris principals sn entesos i gent familiaritzada amb les versions anteriors, i la usen com si fora el producte final. Normalment, els desenvolupadors de programari lliure o beta de codi lliure els distribueixen al pblic general, mentre que les versions dels propietaris passen a un grup redut de controladors. En gran part dels casos, aquells qui reben aquestes beta han de signar un acord de confidencialitat. Es considera que una beta est completa quan l equip de producci ha trobat els requeriments funcionals del sistema i ja no inclour noves caracterstiques, tot i que encara poden existir errors al programa. Les empreses amb un processament formal de programari tendeixen a entrar a la fase beta amb un llistat dels errors que cal eliminar per sortir d aquesta, i algunes empreses faciliten la llista als clients i als controladors.

Com que Internet permet una distribuci de programari rpida i barata, les empreses han comenat a prendre un s ms flexible de la paraula  beta . Netscape Communications fou molt criticada per lliurar versions alfa del seu navegador de xarxa al pblic assegurant que eren beta. Al febrer de 2005, ZDNet public un article sobre el fenomen recent de proporcionar una versi beta durant anys i usar-la com si fos definitiva. Va posar l exemple de Gmail i Google News, que durant molt de temps foren beta i no els retiraven aquest estat tot i l extens s que es feia d aquests serveis. Aix per, Google News deix de ser beta al gener de 2006. Aquesta tcnica tamb permet als desenvolupadors donar temps oferint ajuda completa i/o responsabilitat pels assumptes pendents. En el context de Web 2.0 es parlava fins i tot de versions beta perptues per indicar que algun programa est destinat a seguir en versi beta.

Origen dels termes  alfa  i  beta .
El terme  test beta  aplicat al programari prov d un primer test de maquinari d IBM que es remunta a les mquines de tabulaci i ordenaci de targetes perforades. El maquinari passava primerament per la fase de test alfa per provar la seua funcionalitat preliminar i la viabilitat de producci a petita escala. Desprs es feia un test beta per verificar si realment realitzava correctament les funcions que havia de fer i per saber si es podria fabricar d acord amb les exigncies del mercat. Seguidament es feia un test c per comprovar la seguretat. Amb l arribada dels ordinadors programables i el primer programari compartible, IBM utilitz la mateixa terminologia per a les proves de programari. Els tests beta els realitzaven persones o grups diferents als desenvolupadors. Com que altres empreses comenaren a desenvolupar programaris per al seu s propi i tamb per a la seua distribuci, aquesta terminologia va romandre i ara s part del nostre vocabulari habitual.

Possible llanament.
El terme  possible llanament  es refereix a la versi amb potencial per a ser un producte final, preparat per a eixir a no ser que apareguin errors fatals. En aquest estat, el producte incorpora totes les funcionalitats i no t cap error. En aquesta fase normalment el producte est codificat completament.

Microsoft Corporation utilitza a sovint el terme de  possible llanament . Durant els anys 90, Apple Inc. utilitz el terme  golden master  per als seus possibles llanaments, i el  final golden master  era l edici per al pblic en general. Altres termes utilitzats eren gamma (de vegades tamb delta, i fins i tot ms lletres gregues) per a versions que estaven prou completes per que encara es trobaven en fase de test, i el terme omega per al test final de versions que es creien lliures d errors i que podien eixir al mercat en qualsevol moment (gamma, delta i omega sn, respectivament, la tercera, quarta i ltima lletra de l alfabet grec). Alguns usuaris anomenen despectivament  test gamma  als possibles llanaments i fins i tot als llanaments finals  punt zero , per tal de suggerir que el desenvolupador ha decidit utilitzar als consumidors per provar un programari que no est realment acabat per sortir al mercat. A sovint, els beta testers, si sn seleccionats de forma privada, paguen per utilitzar aquestos possibles llanaments com si foren el producte final.

Un llanament s anomena  de codi complet  quan l equip de desenvolupadors s hi posa d acord en no afegir ms codi font al programari. Per encara poden haver canvis de codi per solucionar errors, aix com tamb canvis en la documentaci i en els arxius, i al codi en cas de fer proves o utilitats. El nou codi s afegiria en un llanament posterior.

Or o  llanament de disponibilitat general .
La versi d or o de disponibilitat general s la versi final d un producte particular. Normalment s quasi idntica al possible candidat, solament amb errors d ltima hora que han estat solucionats. Es considera que la versi d or s molt estable i que est relativament lliure d errors, i amb la qualitat suficient per a distribuir-se i utilitzar-se. En els llanaments de programari comercial, aquesta versi pot anar signada (cosa que permet verificar als usuaris que el codi no ha estat modificat des del seu llanament). L expressi  un programari est en or  significa que el codi s ha completat i que es produeix de forma massiva i prompte eixir a la venda. Altres termes per expressar aquesta versi sn or mster, mster daurat,  GM  (de les seues sigles en angls), o versi or.

A mode d ancdota, el terme  or  es refereix a l s del disc mster d or que s utilitzava normalment per enviar la versi final als fabricants, i que l utilitzaven per a la producci en massa de cpies per a la venta al pblic. En aquest context seria com el que es fa amb les produccions musicals. No obstant aix, en alguns casos el disc mster est fabricat en or, tant per esttica com per la seua resistncia a la corrosi.

RTM o RTW.
Microsoft i altres utilitzen el terme  llanament de producci  (RTM en angls) per referir-se a aquesta versi (per als productes comercials, com Windows XP, per exemple, Build 2600 s el llanament de producci del Windows XP). El  llanament web  (RTW en angls) s utilitza per productes de descrrega gratuta. Normalment, el llanament web es produeix al menys una o dos setmanes abans que el llanament de disponibilitat general (GA) ja que el llanament de producci ha de gravar-se a un disc, empaquetar-se, etc.

Cpia comercial.
Una cpia comercial s el producte final, amb el disc imprs amb la versi actual, amb el disseny grfic, etc. Aquest terme s utilitza sobretot entre els controladors per diferenciar-lo dels discs d or. Una cpia comercial no ha d anar necessriament tancada i empaquetada amb una caixa, noms es refereix al disc en s. 

Estable o inestable.
En la programaci de codi obert, els nmeros de versi o els termes estable o inestable normalment distingeixen l estat del desenvolupament. El terme estable es refereix a la versi del programari que s substancialment idntica a la versi que ha passat per suficients tests per assumir raonablement que no t problemes de funcionament, o almenys els problemes que tingui es coneixen i estan documentats. Per una altra banda, el terme inestable no significa necessariament que tingui problemes, sin ms b que s han aplicat millores o canvis al programari que no han passat un test rigors i que s esperen canvis prompte. Als usuaris d aquest tipus de programari se ls adverteix en utilitzar la versi estable si cobreix les seves necessitats, i solament utilitzar la versi inestable si la nova funcionalitat els interessa tant que estan dispostos a assumir el risc que alguna cosa no funcioni b.

Al kernel de Linux, els nombres de versi estan formats per tres dgits, separats per un punt decimal. Abans de la versi 2.6.x, un segon nombre parell s utilitzava per representar un llanament estable i un segon nombre imparell per representar un llanament inestable. A partir de la versi 2.6.x el segon nmero parell o imparell ja no t aquest significat. La prctica d utilitzar nombres parells i imparells per indicar l estabilitat d algun llanament ha estat utilitzada per molts altres projectes, tant de codi obert com de codi tancat.

Fi del producte.
De vegades, les empreses de programari deixen de vendre o d oferir els seus productes (s a dir, no ofereixen ms actualitzacions). En aquest moment, es diu que el producte es troba en un estat de  legacy ,  vintage  o  final de la vida . Per exemple, el 15 d agost de 2007, Apple va anunciar que AppleWorks havia aplegat al  estatus de final de la vida . Vegeu tamb Final de la vida (d un producte).

Referncies.


 Articles relacionats .
 Patr de disseny (informtica);
 Patr arquitectnic (informtica);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="931" title="Estrella (desambiguaci)" nonfiltered="589" processed="582" dbindex="589">

Astronomia: sinnim d'estel, astre que emet llum prpia. Vegeu estrella.
Estrella del Mat, o del Vespre, s el nom popular de Venus quan s visible abans o desprs de la sortida del Sol.
Cinema: actors o actrius que han aconseguit gran fama popular.
Zoologia: animal mar, vegeu estrella de mar.
Smbol: vegeu Estrella (smbol);
Estrella de David, estrella de sis puntes lligada al poble jueu.
Estrella roja, insgnia de l'exrcit sovitic.

Vegeu tamb.

Estel (desambiguaci);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="933" title="Estat" nonfiltered="590" processed="583" dbindex="590">




Un estat s una rea geogrfica, polticament independent, amb un govern propi, administraci, lleis, etctera. 

Els termes pas, estat i naci estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinnims, per estrictament es refereixen a conceptes diferents:
 un pas s una rea geogrfica.
 una naci s un grup hum.
 un estat s una estructura poltica.


Molts dels pasos o estats del mn es consideren com a estats naci, formats per un grup nacional ms o menys homogeni, o amb una naci clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a prpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o Frana). Altres pasos, amb ms o menys reticncies, reconeixen l'existncia de diverses nacions, o si ms no part de la poblaci s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes pas i estat tamb s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no sn reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple, Esccia, Galles i Anglaterra sn pasos que depenen administrativament del Regne Unit; estats com Alemanya, els Estats Units d'Amrica o els Estats Units de Mxic sn estats federals que estan formats per unitats administratives ms menudes anomenades estats federats o, en el cas d'Alemanya, per un Lnder).

Un dels emblemes d'un estat s la bandera. Tamb s distintiu l'escut d'armes.

Definici crtica de l'estat.
Per estat es pot entendre l'estructura de poder que pretn tenir el monopoli de l's de la fora sobre el territori i la seva poblaci, i que s reconegut com a tal pels estats vens.

Els elements ms aparents del poder de l'estat sn:
 El control de fronteres.
 La recaptaci d'impostos.
 L'emissi de moneda.
 Un cos de policia i un exrcit de bandera comuna.
 Un sistema burocrtic administrat per treballadors funcionaris.

Organitzaci poltica de l'estat.
L'estat pot adoptar diferents formes:
Una monarquia s un estat on el Cap d'Estat s un rei. En una monarquia absoluta el poder, d'"origen div", resideix en el monarca. En una monarquia parlamentria el rei est sotms a la llei, dictada pel Parlament, representaci de la sobirania nacional, que pertany al poble. Una monarquia constitucional s aquella en qu el rei deu obedincia a la constituci.
Una dictadura s un estat en qu el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la repressi poltica.
Una repblica s una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a travs de uns compromissaris. Tant a les repbliques com a les monarquies parlamentries hi ha partits poltics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials.

L'estat modern t tres poders: el poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administraci; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta separaci de poders fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.

Tipus d'estat.

Una primera classificaci dels estats fa referncia a l'estructura del mateix, diferenciant-se entre Estats unitaris i Estats d'estructura complexa, sent aquests ltims, generalment, les federacions i les confederacions, aix com altres tipus intermedis.

El Dret Internacional dna tamb una altra classificaci dels estats segons la seva capacitat d'obrar en les relacions internacionals:

1) D'una banda estan els estats amb plena capacitat d'obrar, s a dir, que poden exercir totes les seves capacitats com estat sobir i independent. En aquest cas es troben gaireb tots els estats del mn.

2) D'altra banda es troben aquells estats amb limitacions en la seva capacitat d'obrar per distintes qestions. Aix, dintre d'aquesta tipologia es pot observar, al seu torn, una segona classificaci d'aquests:

2.a) Estats neutrals sn aquells que s'abstenen de participar en conflictes internacionals. Aquesta neutralitat s'ha anat adaptant en funci de:

2.a.1) si posseeix neutralitat absoluta per disposici constitucional. s el cas de Sussa. Tamb Sucia entre 1807 fins a 1993 va mantenir una neutralitat absoluta en assumptes internacionals.

2.a.2) si s un pas neutralitzat. Sn estats neutrals respecte d'alg i d'alguna cosa concreta. s una neutralitat imposada per un tractat internacional, una disposici constitucional o per sanci internacional. Va ser el cas d'ustria, que en 1956, desprs de la retirada de les forces ocupants de Frana, Regne Unit, Estats Units i la URSS, hi van redactar una constituci on es va disposar que ustria havia de ser neutral respecte a les quatre forces signants.

2.b) Estat sobir que renuncia a exercir les seves competncies internacionals. Sn estats dependents en matries de relacions internacionals. Sol ser el cas de microestats que cedeixen les relacions internacionals a un tercer estat, b circumdant, b amb els quals mantinga bones relacions. s el cas de San Marino, que encomana les relacions internacionals a Itlia; de Liechtenstein, que les cedeix a Sussa, o Mnaco a Frana.

2.c) Estat lliure associat. s un estat independent per en el qual un tercer estat assumeix una part de les seves competncies exteriors, aix com altres matries tals com la defensa, l'economia o la representaci diplomtica i consular. s el cas de Puerto Rico respecte als Estats Units.

2.d) Estats baix administraci fiduciria. Sn una espcie d'estat tutelat d'una forma semblant al que foren els Estats baix mandat, no possibles actualment, i sota protectorats. La Societat Internacional protegeix o assumeix la tutela d'aquest estat com mesura cautelar o transitria en temps de crisi. Va ser el cas de Namibia fins a 1998.

2.i) Estats sobirans no reconeguts internacionalment. Sn estats sobirans i independents per que al no ser reconeguts per cap altre tenen molt limitada la seva capacitat d'obrar. Pot no ser reconegut b per una sanci internacional, b per pressions d'un tercer pas (cas de Taiwn, no reconegut per evitar enfrontaments amb la Xina continental, encara que mant una gran activitat internacional), b per desinters (cas de Somalilndia). Un altre cas referent a aix van ser els bantustans, nicament reconeguts per Sud-frica i rebutjats per la resta de la Comunitat Internacional.

Els estats del mn.
En aquest apartat hi ha la relaci de tots els Estats sobirans reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar qu s o no una naci.





 A .
Afganistan - Albnia - Alemanya - Algria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Arbia Saudita - Argentina - Armnia - Austrlia - ustria - Azerbaidjan

 B .
Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Blgica - Belize - Benn - Bhutan - Bielorssia - Bolvia - Bsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgria - Burkina Faso - Burundi

 C .
Cambodja - Camerun - Canad - Cap Verd - Colmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Crocia - Cuba

 D .
Dinamarca - Djibouti - Dominica

 E .
Egipte - El Salvador - Emirats rabs Units - Equador - Eritrea - Eslovquia - Eslovnia - Espanya - Estats Federats de Micronsia - Estats Units (vegeu tamb Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estnia - Etipia

 F .
Fiji - Filipines - Finlndia - Frana

 G .
Gabon - Gmbia - Gergia - Ghana - Grenada - Grcia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana

 H .
Hait - Hondures - Hongria

 I .
Iemen - Illes Marshall - Illes Salom - ndia - Indonsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islndia - Israel (vegeu tamb Palestina) - Itlia

 J .
Jamaica - Jap - Jordnia

 K .
Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kosovo - Kuwait

 L .
Laos - Letnia - Lesotho - Lban - Libria - Lbia - Liechtenstein - Litunia - Luxemburg

 M .
Macednia - Madagascar - Malisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu tamb Shara Occidental) - Maurici - Mauritnia - Mxic - Moambic - Moldvia - Mnaco - Monglia - Montenegro - Myanmar

 N .
Nambia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Nger - Nigria - Noruega - Nova Zelanda

 O .
Oman

 P .
Pasos Baixos - Pakistan - Palau - Panam - Papua Nova Guinea - Paraguai - Per - Polnia - Portugal

 Q .
Qatar

 R .
Regne Unit - Repblica Centreafricana - Repblica Democrtica del Congo - Repblica Dominicana - Repblica Txeca - Romania - Rssia - Rwanda

 S .
Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - So Tom i Prncipe - Senegal - Srbia - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Sria - Somlia - Sri Lanka - Sud-frica - Sudan - Sucia - Sussa - Surinam - Swazilndia

 T .
Tadjikistan - Tailndia - Taiwan - Tanznia - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunsia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad

 U .
Ucrana - Uganda - Uruguai - Uzbekistan

 V .
Vanuatu - Vatic - Veneuela - Vietnam

 X .
Xile - Xina - Xipre 

 Z .
Zmbia - Zimbabwe



Articles relacionats.
 Llista de subdivisions administratives per estats;
 Moviment d'alliberament nacional;
 Autodeterminaci;
 Nacions sense estat;
 Naci;
 Nacionalisme;
 Sobirania;
 Govern;
 Teoria de l'Estat;
 Terrorisme d'estat;
 Thomas Hobbes i la seva obra Leviatan;
 Max Weber;
 Errico Malatesta;
 Estat policial;
 Monarquia;
 Monarquia absoluta i Dret div;
 Repblica;
 Democrcia;
 Anarquisme i Anarquia;
 Federalisme i Centralisme;
 Contracte social;
 Intervencionisme;
 Isolacionisme;
 Guerra civil;
 Monopoli de la violncia;
 "Estat fallit", el cas de Somlia;
 Globalitzaci;
 Circumscripci territorial (o entitats subnacionals);

 Llistes:
Llista d'estats independents i territoris dependents;
Llista de pasos per superfcie;
Llista de pasos per poblaci;
Llista de pasos per PIB (PPA);
Llista de pasos per PIB (nominal);
Llista de pasos per PIB (PPA) per cpita);
Llista de pasos per PIB (nominal) per cpita;
Continents;
frica;
Amrica;
sia;
Europa;
Oceania;

Enllaos externs.
Estat i naci a l'Europa moderna Conferncia de Joaquim Albareda;


 




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="939" title="Escultura" nonfiltered="592" processed="584" dbindex="592">



L'escultura s una de les Belles Arts en la qual l'artista s'expressa mitjanant volums i espais. s l'art de modelar o tallar en fang, pedra, fusta o un altre material. L'escultura s l'art plstic prpiament dit doncs s l'art de modelar figures i reproduir objectes amb volm. En ella, s'incloen antigament totes les arts alfareres, les de talla i cisell juntament amb les de fosa i modelat. Tamb s'entn per escultura l'obra feta per l'escultor.

Funci de l'escultura.
Al llarg de la major part de la histria de la humanitat, la majoria de persones eren illetrades, i l'escultura va complir, a ms de la funci esttica, una funci didctica o pedaggica, per a explicar al poble determinats esdeveniments o conceptes. Aix, en l'edat mitjana, en l'poca de l'art romnic, s freqent referir-se als relleus dels timpans de les portades com bblies en pedra, executats per a illustrar a la poblaci analfabeta.

La funci ornamental pot estar lligada a alguna de les altres funcions, encara que de vegades pot ser l'objectiu principal, com passa amb la decoraci vegetal o la geomtrica. En els estils anicnics, com l'islmic o l'hebreu, compleix un paper fonamental. Tamb en gran mesura l'escultura del segle XX, sobretot l'abstracta, compleix principalment aquesta funci. Els antics grecs i romans van plasmar en les seves esttues la seva concepci de 'bellesa ideal', encara que l'escultura com obra d'art, amb valor propi, s un concepte modern.

Tipus.
L'escultura es divideix en dues grans branques, la estatuaria i la escultura ornamental, segons representi la forma humana i expressi les concepcions suprasensibles de l'home o s'ocupi a reproduir artsticament els altres ssers de la natura, animals o vegetals. La primera duu amb propietat el nom d'escultura i t un ideal propi, ocupant la segona un paper secundari al servir d'auxiliar a la primera i a l'arquitectura.

 Les esttues sn les escultures allades que representen una entitat especfica.
 Els relleus sn les escultures tallades a partir d'un fons o unides a un fons.
 Els busts sn escultures de les espatlles i el cap de noms una persona.
 L'escultura cintica implica aspectes de la fsica de moviment, com les fonts o els mbils.
 Joieria;

Tcniques.  	 
Els escultors solen preparar la seva obra formant un model amb argila o guix de la figura. Aquest model equival a l'esbs del pintor o el plnol de l'arquitecte. 	 
El procediment fonamental i clssic seguit pels escultors s l'esculpit, servint-se d'escarpra, bur o cisell segons els casos doncs fins i tot els altres procediments de fondre i modelar exigeixen retocs de cisell si l'obra ha de sortir perfecta. S'usen a ms el modelat o buidatge, el cisellat, el repujat, l'embotit, el gravat i l'estampat o encunyat. 	 
 Esculpir consisteix a treure partcules al bloc ja escalabornat fins a obtenir la figura que es pretn. 	;
 Modelar s donar a una pasta la desitjada forma afegint o treient porcions de massa.
 Buidar s obtenir una forma en buit o buida per a omplir-la desprs amb un material fos o una pasta qualsevol i assolir la positiva. 	 ;
 Cisellar s retocar amb cisell les figures obtingudes pel buidatge i tamb formar baixrelleus amb el cisell en una lmina metllica. 	 ;
 Repujar s produir en una lmina de metall a fora de martell sobre algun motlle els relleus i els buits necessaris per aconseguir la forma que es pretn. 	 ;
 Gravar s fixar per incisi (mitjanant cisell, bur o aiguafort) sobre material dur un dibuix qualsevol. 	 ;
 Estampar o encunyar s imprimir sobre una lmina de metall o de pasta un encuny amb les figures en buit perqu aquestes resultin en relleu. 	 ;
 Embotir s aplicar sobre un motlle dur una prima xapa de metall precis perqu a fora de cops prengui les seves formes i desprs, treient la xapa i unint les vores quedi una esttua o objecte artstic buit per amb aparena massissa. Tamb es diu embotit o incrustat el resultat d'introduir algunes peces en les obertures o solcs practicats en d'altres. 	 ;
	 
Materials. 	 
 L'argila s un dels materials ms antics utilitzats per l'home per ser fcil de modelar i no necessitar d'utensilis especials, ja que es poden utilitzar simplement les mans. Amb el fang es poden crear motlles per a desprs treballar amb altres materials. Si s'empra com material definitiu ha de coure's; en aquest cas rep el nom de terracota. 	 ;
		 
 La pedra s un material emprat desde l'antiguitat per trobar-se abundantment en la natura. Per a treballar la pedra es necessiten eines especials. Les pedres ms comunes en l'escultura sn: 	 ;
 Pedra calcria: roca sedimentria tova i fcil de treballar; s'empra en labors minucioses. La seva conservaci depn molt de la qualitat de les pedreres. S'ha utilitzat molt en escultura monumental. 	 ;
 Marbre: pedra calcria metamrfica, de gra fi i compacte. El seu tractament de la superfcie pot ser molt variat, obtenint diferents teixidures, com tersura, aspror, etc. Per ser un material bastant perdurable va ser un dels preferits pels grans artistes de l'Antiguitat i el Renaixement.  ;
 Gres: roca sedimentria molt fcil de treballar en pedrera, amb humitat natural; s'empra en labors minucioses. S'ha utilitzat molt en escultura de capitells romnics. 	 ;
 Alabastre: s un mineral de guix, de color groguenc, semblant al marbre a primera vista. s frgil i trencads, per molt fcil de treballar. Lleugerament translcid.  ;
 Granit, diorita i altres pedres dures. 	 ;
 El ferro s un metall que s'utilitza per a fer escultures, mitjanant diferents tcniques de treball. Aquestes sn: 	;
 Repujat: consisteix a copejar xapes o varetes de ferro, en fred o en calent, per a donar-li les formes que l'artista cerca. 	 ;
 Soldadura elctrica: la soldadura elctrica s'utilitza fonent un elctrode de ferro en les superfcies que es desitgen unir, per obra del pas de corrent elctric. Es caracteritza per efectuar una uni summament slida i rgida. Aix permet unir objectes de ferro diversos (ferralla, peces preformades mitjanant el mtode anterior, etc.). 	 ;
 Soldadura autgena: aquest tipus de soldadura permet generar una escultura amb una tcnica similar a la qual es practica amb l'argila. La fortalesa de la soldadura s menor que aquella assolida per la soldadura elctrica, per t l'avantatge de permetre la creaci d'obres ms plstiques. Actualment s'utilitza l'acer, per a realitzar escultures que estaran a la intemprie.  ;

 La fusta s un material molt estimat pels escultors, per les seves propietats fsiques i bons resultats. Hi ha molts tipus de fusta i segons les seves qualitats pot deixar-se l'escultura en el seu color natural o per contra pintar-se. Les fustes anomenades nobles se solen deixar en el seu color natural. Sn la noguera, el roure, el faig, el cedre, la caoba i d'altres. ;

La fusta es talla almenys cinc anys abans d'executar l'obra, en l'estaci d'hivern quan la saba es troba a les arrels i d'aquesta manera s'aconsegueix que la fusta estigui ben seca i sense donar lloc a descomposici de la matria. Els arbres presenten uns troncs amb dimetres ms o menys limitats i aix obliga a que es facin peces diferents i apropiades per a dur a terme l'obra. Els trossos s'uneixen amb espigues i es peguen amb una cola especial. Si l'escultura t un acabat de policromia, les juntes poden dissimular-se ms, ja que la pintura tapar el material de farciment. Sovint les escultures de fusta s'alleugereixen fent buit el seu interior.

Histria de l'escultura. 
Des dels temps ms remots l'home ha tingut la necessitat i l'oportunitat d'esculpir. Al principi ho fa amb els materials ms simples i que es troben a m: fang i fusta. Desprs va emprar la pedra, els metalls i d'altres. 

Els pobles de la prehistria van fer escultures relacionades amb la religi i els mites. De vegades eren simples amulets. S'han trobat tamb en alguns soterraments de nens, ninots de tot tipus, fins i tot alguns d'articulats, com les marionetes.

sia.
Diferents formes de l'escultura es van utilitzar a l'sia, amb moltes peces d'art religis que es basen en l'hinduisme i el budisme.  

Sud-est Asitic.
Les escultures ms antiges del mn provenen de la Vall de l'Indus, actual Pakistan,  daten de l'any 3.300 aC, i van ser trobades al Mohenjo-daro i a Harappa. Ms tard, quan l'hinduisme, el budisme i el jainisme van desenvolupar-se ms, l'ndia va produir escultures de bronze i pedra de gran complexitat. Algunes d'elles, com la cova dels temples d'Ellora i Ajanta, sn exemples de l'arquitectura india tallada sobre roca, considerat un dels ms grans projectes esculturals del mn. 

Durant els darrers segles abans de crist, al nord de la ndia (actualment el sud d'Afganistan i nord de Pakistan), es van fer ms escultures anatmicament realistes, que sovint representaven episodis de la vida i ensenyaments de Buda. Encara que l'ndia t una llarga tradici escultrica i un domini de la iconografia, Buda mai va ser representat en forma humana abans d'aquest moment, sino noms a travs de smbols, com la stupa. Aquesta alteraci en l'estil pot deure's al fet que l'escultura budista de Gandara podria haver rebut influncia persa. 

A Tailndia, l'escultura va ser gaireb exclusivament de les imatges de Buda. Molts temples sn escultures daurades i, en ocasions, enriquides amb incrustacions. Una gran part de l'escultura hind d'Angkor encara es conserva.

Xina.
Artefactes procedents de Xina es remunten ja a l'any 10.000 aC i des de l'antiguitat existien escultors xinesos, per el gruix del que ms es coneix com escultura xinesa prov d'uns pocs perodes histrics. 

El primer perode d'inters va ser la dinastia Han (206 aC- 220), comenant per l'espectacular exrcit de terracota reunit a la tomba de Qin Shi Huang, el primer emperador de la important per de curta durada dinastia Qin que va precedir a la de Han. 

La primera escultura budista que es troba a la Xina data del perode dels Tres Regnes (segle III), mentre que l'escultura de les Grutes de Longmen, prop de Luoyang (provncia de Henan) ha estat mpliament reconeguda per la seva elegncia i qualitats especials.

El perode considerat com l'edat d'or de la Xina s la dinastia Tang, coincidint amb l'edat mitjana a Europa. Figures decoratives d'aquesta poca es van fer famoses al mn occidental durant la primera meitat del segle XX. 

Jap.
La majoria de les escultures japoneses s'associen amb la religi. Durant el perode Kofun del segle III, les escultures d'argila (haniwa) s'aixecaven fora de les tombes. A l'interior de la Kondo de H ry -ji es troba la Trinitat de Shaka (623), l'histric Buda flanquejat per dos bodhisattvas, i tamb els Reis Guardians de les Quatre Direccions.

frica.
L'art afric t una mfasi especial en l'escultura. Encara que els antroplegs sostenen que el primer escultures a l'frica sn de la cultura Nok de Nigria que la data al voltant de 500 aC, l'art de l'frica faranica data molt abans que el perode Nok. Escultures de metall de la part oriental d'frica occidental, com Benn, sn considerades entre les millors que s'ha produt. 
L'art ocupa un paper essencial en la vida dels pobles africans i les comunitats de tot el continent. Aquests objectes signifiquen molt per a la gent i sn de gran significat a les tradicions que les produeixen.

Les escultures sn creades com a simbols i reflecteixen les regions on es realitzen. Tret dels materials i tcniques utilitzades, les peces tenen funcions que sn molt diferents d'una regi a una altra. A l'frica occidental, les figures han allargat els rgans, tenen formes angulars  i trets facials que representen a un ideal ms que una persona. Aquestes figures s'utilitzen en rituals religiosos. Cada regi donava un estil nic i un sentit a les seves escultures. El tipus de material i el propsit per a la creaci de l'escultura a frica reflecteixen la regi de la qual les peces sn creades.

Amrica.
L'escultura a Amrica Llatina es va desenvolupar en dues zones separades i distintes, al nord de Mxic i al Per al sud. En ambdues zones, l'escultura va ser inicialment de pedra, i ms tard de terracota i metall, a mida que les civilitzacions en aquestes zones s'anaven fent tecnolgicament ms competents. A Amrica del Nord, la fusta va ser esculpida per a ttems, mscares, instruments i embarcacions. 

La histria de l'escultura als Estats Units desprs de l'arribada dels europeus reflecteix els valors cvics i el cristianisme protestant. L'escultura de finals del segle XIX era amb freqncia clssica, sovint romntica, per va mostrar un gir de manera espectacular cap a un realisme narratiu, gaireb periodstic.

Europa.

Escultura Greco-romana clssica.
L'escultura de l'antiga grcia va marcar les caracterstiques singulars de la tradici europea clssica: 
 Creaci de figures humanes, amb homes de cos atltic i nus femenins. ;
 Creaci de busts on es mostraven signes de l'edat i del carcter. ;
La figura en l'escultura clssica grega s una referncia a la condici o el paper de la persona representada. Els atletes, sacerdotesses i dus poden ser identificats per les seves vestimentes i aformaments o per la falta dels mateixos. Posteriorment, nus en l'escultura i la pintura han representat una forma d'ideal, ja es tracti d'innocncia, l'obertura o la puresa. 

Escultura Gtica.
L'escultura va evolucionar des de les primeres obres d'estil rgid i allargat, influides pel romnic, en un sentit ms espais i naturalista a finals del segle XII i principis del segle XIII. 

Escultura Renaixentista.
La transici del gtic al Renaixement a Itlia es demostra per una tendncia cap al naturalisme influncies de l'escultura clssica. Un dels escultors ms importants en el renaixement clssic va ser Donatello. El major assoliment del que els historiadors de l'art es refereixen al seu perode clssic com s l'esttua de bronze titulada David (no confondre amb el David de Michelangelo), que actualment es troba situat en el Bargello de Florncia. En el moment de la seva creaci, fou la primera esttua nua i dreta des de l'antiguitat. 

Durant l'Alt Renaixement, Miquel Angel va ser un escultor actiu amb obres com David i la Pietat, aix com Bacus, Moiss, Raquel i els membres de la famlia Medici. El David de Miquel ngel s possiblement l'escultura ms famosa del mn. 

Escultura Manierista.
Durant el perode manierista, es van crear ms obres abstractes, pensant ms en el color i en la composici que en el realisme de la pea. Un exemple d'aix sn algunes obres de Giambologna, on les figures no es mostren en posicions naturals per si que transmeteixen sentiment.

Escultura Barroca.
En l'escultura barroca, les figures tornen a adquirir una nova importncia. Per primera vegada, l'escultura barroca sovint tenien mltiples angles de visi ideal. L'escultura barroca sovint afegia altres elements escultrics, com per exemple, fonts d'aigua. Sovint, els artistes barrocs fusionaven escultura i l'arquitectura intentant crear una experincia transformadora per a l'espectador. Gianlorenzo Bernini va ser un dels ms importants escultors del Barroc. Les seves primeres obres s'inspiren en l'escultura hellenstica de l'antiga Grcia i la Roma imperial. Una de les seves obres ms famoses s l'xtasi de Santa Teresa.

Neoclassicisme.
Durant el perode neoclssic, els representants ms coneguts sn l'itali Antonio Canova, l'angls John Flaxman i el dans Bertel Thorvaldsen. L'estil neoclssic europeu tamb va arribar als Estats Units, on la seva influncia es va produir una mica ms tard i s'exemplifica en les escultures de Rinehart William Henry.

 Cnon de proporcions .  	 
 	 
El cnon s el conjunt proporcions ideals de la figura humana i les seves regles de composici, molt utilitzades pels antics artistes egipcis i grecs. Representa en escultura i en pintura el que el mdul en arquitectura. Els artistes grecs del segle d'or (segle V aC) van tenir ja el seu cnon atribut principalment a l'escultor Policlet i encara que des de llavors ha anat experimentant variacions en mans dels antics i moderns artistes, va quedar ben establert pel pintor Leonardo da Vinci, a finals del segle XV, adoptant-lo la majoria dels pintors i escultors. 

La mesura fonamental del cnon florent, presa de l'home ben constitut, est en el cap. Aquesta es considera, en altura, com la vuitena part de tot el cos, sent la cara la desena part del mateix i d'altura igual a la longitud de la m. Estant l'home en peus i estenent els braos, determina un quadrat perfecte amb les lnies que baixen a plom i passen pels extrems de les mans i les quals horitzontalment es tendeixen sobre el cap i sota els peus. Les diagonals d'aquest quadrat es tallen en l'ltima vrtebra lumbar i fixen en el centre de tota la figura. Llenant una horitzontal per aquest punt central es divideix l'home en dues parts iguals i cadascuna d'aquestes en altres dues, per lnies paralleles que travessin per la meitat del pit i pels genolls. El cap es divideix al seu torn en quatre parts iguals, sent una d'elles altura del nas. 	 
	 
Vegeu tamb. 	 
Llista d'escultors grecs ;


  	 
			










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="941" title="Epifania" nonfiltered="593" processed="585" dbindex="593">
Epifania s una paraula que deriva del grec i que significa en aquella llengua manifestaci.

Amb aquest sentit l'epifania en el cristianisme s vincula actualment amb la festa dels reis mags que amb la seva presncia manifestaven el reconeixement del paper de Jess com a Messies.

En un sentit ms general s una sobtada sensaci de realitzaci o comprensi de l'essncia o del significat de quelcom.

Es tracta en general d'una experincia subjectiva quan un pensament inspirat i illuminant esdev que sembla de naturalesa divina.

Entre els personatges que afirmen haver tingut una experincia d'epifania es troben:
 Buda;
 Moiss;
 Mahoma;
 Jacob Boehme;
 James Joyce;

Enllaos externs.
 Joyce's Epiphany:Epifania de James Joyce ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="942" title="Espai exterior" nonfiltered="594" processed="586" dbindex="594">
L espai exterior s la part de l'Univers a fora del planeta Terra.

No hi ha cap frontera definida entre l'atmosfera terrestre i l'espai exterior. Habitualment se sol considerar que l'espai exterior comena a una alada de 80 a 120 km de la superfcie terrestre.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="943" title="Elefant" nonfiltered="595" processed="587" dbindex="595">


L'elefant s un mamfer euteri ungulat proboscidi. Es caracteritza principalment per ser el mamfer terrestre actual ms gran i pesat, aix com la presncia d'una trompa. s d'un color   grisenc i t la pell molt dura, (paquiderm). L'elefant mant una freqncia cardaca de 36 pulsacions per minut i viu uns 60 anys.

N'hi ha tres espcies :
Els africans  de sabana : ms grans i amb les orelles proporcionalment ms grosses.
Els africans  de bosc: ms petits que els elefants africans de sabana.
Els asitics: que sn domesticats i respectats per les cultures properes a l'ndia.

Els elefants a la cultura.
Els elefants sn smbol de memria;
Dumbo s el protagonista d'una pellcula de Disney molt famosa;
Els elefants blancs sn animals sagrats a Tailndia;
Representa el partit republic americ;
Es creu que els elefants tenen por dels ratolins;
L'ivori de les seves banyes, apart d'un objecte luxs, s'ha associat amb la juventut i el poder, fet que ha disparat la caa d'aquests animals i el trfic furtiu;
Ganesh s un du hind amb cap d'elefant;
En el cristianisme primitiu simbolitzava el baptisme;











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="950" title="Empord" nonfiltered="596" processed="588" dbindex="596">


L' Empord s una comarca catalana histrica compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres, que en la divisi comarcal de 1936 qued dividida en dues comarques administratives, l'Alt Empord i el Baix Empord, i en una dotzena de municipis ms limtrofs a aquestes dues, disseminats actualment entre les comarques del Girons i el Pla de l'Estany. El nom deriva d'Empries (Emprion en grec antic, o Emporiae en llat) que significa els mercats.

La ciutat de Figueres, principal nucli urb i pol econmic i comercial de l'Empord, fou designada capital de l'Alt Empord, mentre que La Bisbal d'Empord, seguint criteris ms geogrfics i histrics que no pas econmics o demogrfics, ho fou del Baix Empord. Aix mateix, durant l'esmentada divisi comarcal, fou annexionada a aquesta darrera Sant Feliu de Guxols i la Vall d'Aro, rea histricament, geogrficament i culturalment selvatana, per que guardava forts lligams i interessos econmics amb la indstria del suro dels municipis empordanesos de l'rea de les Gavarres, vncles que comportaren en definitiva, la incorporaci d'aquests municipis al Baix Empord.

La gent de l'Empord sol definir-se generalment a si mateixa com a empordanesa, ignorant majoritriament les fronteres administratives resultants de les successives divisions comarcals des de la realitzada el 1936, divisi que tingu globalment ms en compte criteris econmics i de mercat que no pas histrics, naturals, geogrfics o culturals. De fet, avui en dia podem trobar diverses incongruncies notries dins la geografia empordanesa causades per aquella ms que discutible divisi comarcal. Aix doncs, trobem el nucli selvat de Romany de la Selva situat dins la comarca del Baix Empord i en canvi, nuclis tan genunament empordanesos com Parets d'Empord, entre d'altres, resten dins les venes comarques del Pla de l'Estany i el Girons.

s prou conegut que Josep Pla solia anomenar Empordanet a la rodalia del seu Palafrugell natal, o la zona compresa entre les Gavarres i el Montgr, nom que per imitaci i un pl abusivament s utilitzat actualment com a sinnim de Baix Empord, ms a nivell literari que no pas popular.

L'Empord pren el seu nom, a travs de successives derivacions fontiques, de l'antic Comtat d'Empries, inicialment amb capital a l'actual Sant Mart d'Empries i posteriorment a Castell d'Empries, vila que fou l'autntica capital medieval de l'Empord durant els segles de ms esplendor poltic d'aquest comtat. Aquest, fou un dels ms insurgents amb el poder reial i un dels darrers a unir-se a la Corona de Catalunya i Arag, fet que don lloc a curiosos episodis, com foren la desviaci del cabal del riu Ter per part dels comtes d'Empries o la inacabada construcci del vists castell del Montgr per part dels reis catalans dalt del masss del mateix nom.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="952" title="Espantamainades" nonfiltered="597" processed="589" dbindex="597">
L'Espantamainades s un personatge imaginari que s'invoca per espantar la canalla amb fins normalment prctics com evitar que es facin amb desconeguts o que vagin sols per fora de casa. A vegades noms s una manifestaci del temors de la natura que no se saben explicar.

Hi ha figures mundials que tenen el seu referent a Catalunya com el Papu, l'Home del sac i les bruixes i d'altres de ben propis i genuins com el Marraco, la Pesanta i els Dips.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="955" title="Escata" nonfiltered="598" processed="590" dbindex="599">
Les escates o escames sn petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rptils i ocells. En general es presenten en un gran nombre recobrint la pell i atorgant protecci, tot i que poden desenvolupar altres funcions.

S'anomenen tamb escates a estructures similars, anlogues, per amb origens i funcions diferents, com poden ser les de les ales de les papallones o les clapes de pell morta que es desprenen senceres.

Origen.
L'origen de les escates en els vertebrats es troba en certs grups de peixos, que generalment en presenten recobrint gaireb tota el cos. Sembla que van aparixer amb funci protectora, tot i que aviat van aparixer escates modificades amb funci de dents.

Un cop els primers vertebrats colonitzen el medi terrestre, les escames serveixen a ms d'allant del medi extern, per a la retenci de la humitat.

Les escates donen lloc a les plomes en els dinosaures i al pl dels mamfers, ambdues estructures amb una funci original d'allament trmic. Les plomes permeten posteriorment el vol en les aus

Tipus d'escames.
Existeixen diversos tipus d'escames i modificacions d'aquests. Les ms importants sn les cosmoidees i les ganoidees, tot i que tamb existeixen escames cicloidees, ctenoidees, placoidees i leptoidees.

Entre les modificacions ms importants de les escames cal destacar les dents, les plomes i el pl.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="957" title="Esport" nonfiltered="599" processed="591" dbindex="600">



En el seu sentit ms ampli, l'esport s qualsevol joc o activitat de lleure, basada en un reglament estricte i que procura de millorar el benestar fsic i mental de l'sser hum.

Originalment, el terme esport (de l'angls sport) s'utilitzava per designar activitats com la pesca esportiva i la cacera, practicades per l'aristocrcia britnica. Ms endavant el terme es va estendre per abastar tamb jocs d'equip i qualsevol activitat atltica en general.

Es conserven proves d'entrenament esportiu des del 4000 aC i als Jocs Olmpics grecs va assolir un aura de prestigi. Amb tot, no va ser fins a la revoluci industrial que es va generalitzar la seva prctica, a causa de l'augment del temps lliure de les classes benestants. Posteriorment es va lligar amb la salut, fent que augments el nombre de gent que el practicava. S'ha introdut a les escoles modernes amb l'educaci fsica per formar integralment la persona.

 Histria .


Hi ha indicis com utensilis i estructures que suggereixen que els xinesos ja practicaven activitats esportives des del 4000 aC. La gimnstica sembla ser que fou un esport popular a l'antiga Xina. Els monuments als faraons indiquen que una quantitat considerable d'esports, com la nataci i la pesca esportiva, foren dissenyats i regulats fa milers d'any a l'Antic Egipte. Altres esports egipcis inclouen el llanament de javelina, el salt d'altura i la lluita. Alguns esport de l'Antiga Prsia com l'art marcial iran de Zourkhaneh es troben lligats a les habilitats en la batalla. Entre d'altres esports originals de Prsia estan el polo i la justa.

Una extensa varietat d'esports ja estaven establert en l'poca de l'Antiga Grcia, i la cultura militar i el desenvolpament dels esports a Grcia s'influren mtuament. Els esports es convertiren en una part tan important de la seva cultura que els grecs crearen els Jocs Olmpics que es disputaven, en temps antics, cada quatre anys en una petita poblaci del Pelopons anomenada Olmpia.

Els esports augmentaren la seva capacitat d'organitzaci i regulaci des de l'antiga Grcia fins a l'actualitat. La industrialitzaci permet incrementar el temps d'oci dels ciutadans dels pasos desenvolupats, conduint-los aix a un increment del temps dedicat a veure competicions esportives, una major participaci en activitats esportiives i una major accesibilitat. Aquestes pautes continuaran amb l'arribada dels mitjans de comunicaci de masses. 

La professionalitat a l'esport es va convertir en un com denominador conforme augmentava la popularitat dels esports i el nombre d'aficionats que seguien les fites dels atletes professionals a travs dels mitjans d'informaci, a la vegada que aquests podien disfrutar de l'esport de forma aficionada.

 Llista d'esports .


A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y- Z


 A .
Acampada - Aerbic - Aerbic karate - Aikido - Aixecament de pesos - Alpinisme - Apnea -  Aquagym - Art marcial - Atletisme - Automobilisme
- Esports d'aventura

 B .
Bdminton - Bsquet - Beisbol - Biatl - Billar - Billar americ - Bitlles - Bitlles catalanes - Bobsleigh - Body pump - Bo-jitsu - Botxes - Boxa

 C .
Caiac - Canotatge - Ciclisme - Ciclisme de carretera - Ciclisme en pista - Corfbol - Cricket - Curling - Cursa - Cursa d'orientaci - Cursa de muntanya 

 D .
Descens

 E .
Escacs - Escalada - Esgrima - Espeleologia - Espeleologia subaqutica - Espeleosub - Esquaix - Esqu - Esqu acrobtic - Esqu alp - Esqu aqutic - Esqu artstic - Esqu artstic i acrobtic - Esqu de muntanya - Esqu de riu - Esqu de travessa - Esqu nutic - Esqu nrdic - Esqu-bob - Esqu-pneumtic - Excursionisme

 F .
Futbol - Futbol 7 - Futbol americ - Futbol australi - Futbol galic - Futbol sala 

 G .
Gimnstica - Golf

H.
Halteroflia - Handbol - Hidrotrineu - Hpica - Hoquei en lnia - Hoquei sobre gel - Hoquei sobre herba - Hoquei sobre patins - Hoquei subaqutic - Hoquei taula

I.
Icestock

J.
Jiujitsu - Jodo - Jorkyball - Judo

K.
Karate - Krting - Kayakpolo - Kendo - Kick boxing - Kung-fu - Korfbal

L.
Lluita - Lluita a terra - Lluita grecoromana - Lluita lliure - Luge

M.
Marat - Motociclisme - Motopolo - Mixing

N.
Nataci - Nataci sincronitzada - Nrdic walking

O.
Cursa d'orientaci

P.
Pdel - Paraaqutic - Paracaigudisme - Paracaigudisme aqutic - Paracraft - Patinatge - Patinatge artstic - Patinatge de velocitat - Patinatge sobre gel -
Pesca - Petanca - Pentatl - Pentatl modern - Piragisme - Pilota - Pilota basca - Pilota valenciana - Ping-pong - Pitch and Putt - Polo

R.
Rfting - Raquetbol - Raquetes de neu - Rem - Rem en couple o en scull - Rem en punta - Rugbi

S.
Salts - Salt amb perxa - Short Track - Skeleton - Snowboard - Softbol - Submarinisme - Submarinisme espeleolgic - Surf - Surf de neu - Surfesqu

T.
Taekwondo - Tennis - Tennis de taula - Tir amb arc - Tir i arrossegament - Tir olmpic - Touch Rugby - Tres per tres - Triatl

U.
Ultimate

V.
Vela - Voleibol - Vlei platja

W.
Waterpolo



Referncies.






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="958" title="Estaci espacial" nonfiltered="600" processed="592" dbindex="601">


Una estaci espacial s una estructura artificial dissenyada per a ser habitada a l'espai exterior, amb usos varis. Es distingeix d'altres naus espacials tripulades perqu no t propulsi principal, enlloc d'aix, altres vehicles sn utilitzats com a mitj de transport des de i fins a l'estaci, ja que tampoc t mitjans per aterrar.

Les estacions espacials sn usades per estudiar els efectes sobre el cos hum del vol espacial de llarga durada, i tamb com a plataformes per a nombrosos i prolongats estudis cientfics.

Antigues i actuals estacions espacials:
Estacions Saliut: Saliut 1, Saliut 2, Saliut 3, Saliut 4, Saliut 5, Saliut 6, Saliut 7. ;
Skylab. ;
Mir.
Estaci Espacial Internacional (ISS). ;

Des del vol de l'Skylab 2, tots els rcords de permanncia en naus no tripulades han sigut aconseguits en estacions espacials. El rcord de duraci, de 437,7 dies, va ser aconseguit a bord de l'estaci Mir entre 1994 i 1995. Des de 2003, tres astronautes han completat missions de ms d'un any, totes elles a bord de la Mir.

S'han proposat alguns dissenys d'estacions espacials que pretenen ser habitacles espacials per a un gran nombre de persones, tals com "ciutats a l'espai", on la gent viuria. Fins ara aquests dissenys sn hipottics.


 Estacions espacials ocupades .


La suma de tripulaci i visitants no es pot diferenciar.

 **Estat de la ISS a 28 d'agost, 2005.
 ***Estat de la ISS a 10 de juliol, 2006.18 shuttles, 12 Soiuz, 22 Progress, 2 Proton i Pirs;

 Part d'un ascens espacial .
Una estaci espacial pot ser el contraps d'un ascensor espacial o situar-se en un punt estratgic, com a l'rbita geostacionria (a 35786 km), per tenir condicions de microgravetat. En aquest ltim cas, una altra estaci (un asteroide o qualsevol elements amb suficient massa) ser necessari com a contraps.


 Estacions espacials en la ficci .
Una gran part de la literatura i pellcules de cincia ficci es desenvolupen en estacions espacials:
 Babylon 5, una srie que es desenvolupa en una estaci espacial en els anys 2258-2262. ;
 En les sries dStar Trek apareixen diversos tipus d'estacions: L'estaci Deep Space Station K-7 era motiu de disputa planetria; l'estaci  Earth Station McKinley operava com a hangar de reparacions i Deep Space 9 era una estaci pre-eminent en la histria d'Star Trek.
 La novella i la posterior pellcula  t la Space Station 5 construda com un doble anell quasi complet de 1836 peus de dimetre, revolucionari per a generar gravetat. Aquesta imatge s una icona de les estacions espacials en la cultura popular.
 En la pellcula Moonraker de James Bond una estaci espacial serveix com a guarida a Hugo Drax i com a base per atacar la terra usant gas nervis.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="960" title="El 9 Esportiu" nonfiltered="601" processed="593" dbindex="602">


El 9 Esportiu s un diari esportiu en catal, sent a data de gener de 2005 l'nic que ho fa exclusivament en aquesta llengua. 

El seu periple s'inici el 2 de gener del 2002, trencant el monopoli del castell a la premsa esportiva espanyola, i omplint el buit histric. Tot i que existia premsa generalista en catal des dels inicis de la transici democrtica, especialment grcies al Diari Avui, els lectors de diaris esportius s'havien de conformar  fins a l'aparici d'"El 9 Esportiu"  amb diaris exclusivament en castell.

El 2002 es va comenar a distribuir gratutament dins dels diaris del grup Coordinadora de Mitjans, S.L.. Des de l'1 de febrer de 2003 es ven per separat als quioscos i llibreries catalans, mentre que es mant una edici reduda i gratuta a l'interior d'alguns dels diaris del grup:

 Segre;
 Regi 7;
 Diari d'Andorra;

Actualment "El 9 Esportiu" ofereix tres edicions personalitzades per a Girona, Barcelona i Tarragona, que inclouen totes les informacions de l'esport d'elit i de l'esport local de cada demarcaci. Aquestes edicions d'El 9 es poden comprar al quiosc i tamb es distribueixen conjuntament amb l'edici corresponent del diari El Punt.  

Entre els periodistes collaboradors habituals en destaquen Frederic Porta i Jordi Bast  els ms meditics , i Josep Maria Radu, premi de premsa  edici 2003  atorgat per la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, per la seva secci "El rac de la selecci", en el marc dels I Premis de Periodisme Esportiu. Puntalment hi collaboren esportistes que ja no es troben en actiu, com en Joan Creus a la secci de bsquet, i d'altres.

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana, concedit per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de ser el primer diari esportiu en catal, que ha contribut a la consolidaci i creixement de la presncia del catal en l'mbit de l'esport.

Enllaos externs.
  Pgina oficial d'El 9 Esportiu;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="961" title="Espanyol" nonfiltered="602" processed="594" dbindex="603">

Geografia: Relatiu o pertanyent a Espanya.
Lingstica: Nom alternatiu amb qu s conegut el castell o quelcom relatiu la llengua.
Esport: club de futbol de Barcelona, vegeu Reial Club Deportiu Espanyol.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="963" title="Escriptor (desambiguaci)" nonfiltered="603" processed="595" dbindex="604">


Literatura: persona que es dedica a la literatura, en qualsevol dels seus gneres, vegeu escriptor (literatura).
Art: sinnim de callgraf.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="969" title="Esperanto" nonfiltered="604" processed="596" dbindex="605">

L'esperanto s la llengua auxiliar internacional construda ms parlada del mn. El seu nom deriva de Doktoro esperanto, el pseudnim sota el qual L.L.Zamenhof va publicar el seu primer llibre on detallava l'esperanto, l'Unua Libro, el 1887. El mot esperanto significa "esparanat" en la mateixa llengua. L'objectiu de Zamenhof era crear una llengua fcil i flexible que pogus servir com una segona llengua universal per tal de fomentar la pau i l'enteniment internacional.

L'esperanto ha estat de manera continuada durant ms d'un segle per una comunitat estimada entre 100.000 i 2.000.000 de parlants, repartits per gaireb tots els pasos, entre els quals un centenar de natius aproximadament. Tanmateix, cap pas no ha adoptat la llengua de manera oficial. 

Avui l'esperanto s utilitzat en una mplia gamma d'activitats: viatges, correspondncia, intercanvis culturals, congressos, literatura, informtica, ensenyament de l'idioma, aprenentatge d'altres llenges, rdio. etc. Internet permet els usuaris de l'esperanto posar-se en contacte molt ms fcilment que abans i facilita l'aprenentatge a les persones que s'hi interessen. Els sistemes educatius d'alguns estats ofereixen cursos optatius d'esperanto i a l'Akedemio Internacia de la Sciencoj a San Marino, l'esperanto s l'idioma d'instrucci.

La gramtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura s una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. Pel vocabulari s una llengua construda a posteriori, s a dir, que les bases sn extretes de llenges preexistents, essencialment europees. Les paraules es deriven a travs de l's d'afixos i per composici.


 Histria . 

Ludwik Lejzer Zamenhof, un oftalmleg jueu, vivia a Bialystok (actualment Polnia, a l'poca de l'Imperi Rus). La llengua nativa de Zamenhof era el rus, per tamb parlava polons i alemany amb fludesa. Va aprendre francs, llat, grec, hebreu i angls. De llenges com jiddisch, itali, espanyol i litu en va tenir coneixements bsics.

A Bialystok vivien molts pobles i es parlaven diverses llenges, com l'alemany, el rus, el polons o el jiddisch, la qual cosa dificultava la comprensi, fins i tot en les situacions ms quotidianes. Com que Zamenhof considerava la inexistncia d'una llengua comuna la ra principal dels conflictes, va comenar a treballar, quan era estudiant, en el projecte d'una llengua de convenci capa de resoldre el problema lingstic. Hauria de ser distinta de les llenges nacionals, neutral i fcil d'aprendre i per aix acceptable per a tots com a segona llengua. Una llengua apresa al mateix temps que les nacionals i usada en situacions en qu s'han de comunicar diferents parlants de diferents cultures o nacions. La va anomenar lingwe universala. El seu pare el va fer prometre deixar de treballar en el seu idioma per dedicar-se als estudis. Zamenhof se'n va anar a Moscou per estudiar-hi medicina. En una de les visites a la seva terra natal va descobrir que el seu pare havia cremat tots els manuscrits del seu idioma. Zamenhof es va posar aleshores a reescriure'l, afegint-hi millores i fent-lo evolucionar.

L'esperanto va ser desenvolupat a finals de la dcada de 1870 i a principis de la dcada de 1880. Desprs de deu anys de treball, que Zamenhof va passar traduint literatura a l'idioma i  escrivint prosa i versos originals, la primera gramtica de l'esperanto va ser publicada a Varsvia el 1887. 

El primer llibre sobre l'esperanto es titulava Lingvo Internacia i va ser llenat en rus el 26 de juliol del 1887. Tenia 40 pgines, coberta i un full solt. Contenia:

 Prleg (28 pgines), al qual hi havia els primers textos en esperanto: ;
 Parenostre (oraci);
 Fragments de la Bblia;
 Model de carta;
 Mia penso, poesia original;
 Traduccions de l'alemany de textos de Heinrich Heine ;
 Ho, mia kor , poesia original ;
 Vuit targetes que contenien la promesa d'aprendre la llengua si deu milions de persones feien pblicament la mateixa promesa;
 Llions de Lingvo Internacia, que consistien en l'alfabet de l'esperanto i 16 regles bsiques de gramtica i de sintaxi (6 pgines) ;
 Al full solt hi havia imprs un vocabulari esperanto-rus (947 mots) ;

Durant els anys segents es van llenar edicions en hebreu, alemany, polons, francs i angls. El nombre de parlants va crixer rpidament en les primeres dcades, principalment a l'Imperi Rus i a Europa Oriental, desprs a Europa Occidental, a les Amriques, a la Xina i al Jap. Molts d'aquells primers parlants venien d'un altre idioma planificat, el volapk. Les primeres revistes i obres originals en esperanto van comenar a ser publicades.

En els primers anys del moviment els esperantistes mantenien contacte per correspondncia, per el 1905 es va portar a terme a la ciutat francesa  Boulogne-sur-Mer el primer Congrs Mundial d'Esperanto. D'aleshores en, els congressos mundials s'han organitzat als cinc continents any rere any, excepte durant les dues Guerres Mundials. 

El 1908 es va fundar l'Associaci Universal d'Esperanto (Universala Esperanto-Asocio) i el 1910 la Federaci Esperantista Catalana.

El moviment esperantista avenava a passes llargues i segures, per amb l'esdeveniment de les dues Guerres Mundials es va veure bruscament frenat. En tant que era un vehicle potencial per a la comprensi internacional, l'esperanto va atreure les suspiccies d'alguns estats totalitaris. La situaci va ser especialment dura a la Uni Sovitica i l'Alemanya nazi. 

L'esperanto i els totalitarismes del segle XX.

La Segona Guerra Mundial va estroncar l'expansi del moviment esperantista. La situaci va ser especialment dura a la Uni Sovitica i l'Alemanya nazi. A la Uni Sovitica, el lder Isif Stalin va denunciar que l'esperanto era la "llengua dels espies" i va perseguir i executar esperantistes. L's de l'esperanto va ser illegal a la URSS del 1937 al 1956.  

A Alemanya hi havia la motivaci addicional que Zamenhof era jueu. A l'obra Mein Kampf, Hitler menciona l'esperanto i s'hi refereix com una llengua que pretn sser usada per una conspiraci sionista internacional un cop hagi aconseguit la dominaci mundial. Les tropes comandades per Hitler van perseguir i matar esperantistes a Alemanya i als pasos dominats. La famlia de Zamenhof va ser executada.   
A la Xina i al Jap la persecuci a l'esperanto tamb va arribar a proporcions esgarrifoses. 

Durant la Guerra d'Espanya es va confirmar la utilitat informativa i comunicativa de l'esperanto, al temps que es va incrementat la polititzaci del moviment esperantista, clarament vinculada a la resistncia davanat del cop d'estat franquista. El moviment obrer anarcodindicalista va donar suport a l'esperanto. Va ser utilitzat tamb pels socialistes, pels comunistes oposats a l'estalinisme (entre els quals George Orwell, a qui l'esperanto hauria inspirat la novaparla de la seva novella 1984), pels nacionalistes catalans i per una part de la dreta catlica. Partits i sindicats com el POUM, el PSUC o la CNT publicaven butlletins i comunicats en esperanto. L'esperanto va ser una de les llenges en qu la Generalitat de Catalunya publicava els seus comunicats de premsa per a informar el mn de les atrocitats dels feixistes. 
El 1939, quan les tropes franquistes van ocupar Barcelona, la Federaci Catalana d'Esperanto va aturar les seves activitats i el moviment esperantista va passar a la clandestinitat.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, l'esperanto es va aixecar de nou. El 1954, la Unesco va reconixer de manera formal el valor de l'esperanto per a l'educaci, la cincia i la cultura i el 1985, de nou la Unesco, va recomanar els pasos membres la difusi de l'esperanto. El 1982 es va fundar l'Associaci Catalana d'Esperanto, que est considerada continuadora de la tasca de la Federaci Esperantista Catalana.
 
En l'actualitat, des del 1995, amb la popularitzaci i l'expansi d'Internet, el moviment esperantista ha guanyat una nova fora propulsora. Grcies a aix hom pot parlar d'una renaixena de l'idioma. Un exemple de com est la situaci actual de l'esperanto s el nombre d'articles en aquesta llengua a  (la Viquipdia en esperanto), ms de 100.000 al desembre del 2008, amb ndex de profunditat 1, xifres superiors a les de moltes llenges tniques.

 s oficial .

L'esperanto no ha estat mai llengua oficial a cap pas reconegut, tot i que al comenament del segle XX va haver-hi plans per establir el primer estat esperantista a Moresnet Neutral, i la Repblica de l'Illa de les Roses, micronaci construda sobre una illa artificial a la Mar Adritica, va usar l'esperanto com a llengua oficial el 1968.

A la Xina , durant la Revoluci Xinhai del 1911, hi va haver grups que van considerar de reemplaar el xins per l'esperanto com a idioma oficial en un intent dramtic per portar el pas al segle XX, per ms tard aquesta mesura es va rebutjar per insostenible.

A l'estiu del 1924, la Lliga Nord-americana de Radioaficionats va adoptar l'esperanto com a llengua auxiliar internacional oficial, amb l'esperana que fos usat pels radioaficionats en les comunicacions internacionals, per el seu s actual en la radiocomunicaci s anecdtic.

L'esperanto s la llengua de treball de diverses organitzacions internacionals no lucratives, com ara la Sennacieco Asocio Tutmonda. De la resta, per, la majoria sn organitzacions especficament esperantistes. La ms gran d'elles, l'Associaci Universal d'Esperanto, t una relaci oficial consultiva amb les Nacions Unides i la Unesco.  L'exrcit nord-americ ha publicat llibres de frases en esperanto per ser usats en jocs de guerra per forces enemigues fictcies. 

Als Jocs Olmpics de Pequn del 2008 l'esperanto va ser en el restringit grup de nou llenges oficials a travs de les quals van ser difoses les notcies sobre els jocs. 

L'esperanto s la primera llengua d'ensenyament i d'administraci de l'Akademio Internacia de la Sciencoj San-Marino (Acadmica Internacional de les Cincies de San Marino) (AIS).

 Propietats lingstiques .


 Classificaci .

Com que s una llengua planificada, l'esperanto no est genealgicament relacionat amb l'idioma de cap grup tnic. Ha estat descrit com un "idioma el lxic del qual s eminentment romnic, predominantment aglutinant des d'un punt de vista morfolgic, fins al punt que t un carcter una mica allant". La fonologia, gramtica, vocabulari i semntica estan essencialment basats en llenges indoeuropees occidentals. El repertori fonmic s eslau, i tamb molt de la semntica, mentre que el vocabulari prov principalment de llenges romances, amb una contribuci menor per part de les llenges germniques i algunes paraules d'unes altres diverses llenges (el diccionari etimolgic d'esperanto Konciza Etimologia Vortaro, d'Andr Cherpillod, fa referncia a 110 llenges). L'escriptura s d'acord amb la fontica (una lletra per a cada so i un so per a cada lletra) i la morfologia s extremadament regular i fcil d'aprendre. Els aspectes pragmtics i d'altres que no van ser definits en els documents originals de Zamenhof, van estar influenciats per les llenges natives dels primers parlants, principalment rus, polons, alemany i francs.  

Tipolgicament, l'esperanto s un idioma preposicional i el seu ordre per defecte s subjecte-verb-objecte i adjectiu-substantiu, encara que tcnicament qualsevol ordre s possible grcies als morfemes que assenyalen la funci gramatical de cada mot. Es poden crear noves paraules mitjanant l's d'afixos.

 Fontica i escriptura .

L'esperanto t 28 fonemes (5 vocals i 23 consonants). S'escriuen mitjanant les vint-i-dues lletres de l'alfabet llat, i dos diacrtics formen sis lletres fixades per Ludwik Lejzer Zamenhof :  ,  ,  ,  ,  ,  . 

L'ortografia s perfectament fonolgica: cada lletra o grup de lletres representa invariablement un nic fonema. Les lletres q, w, x i y no s'utilitzen, tret de les expressions matemtiques i noms estrangers no assimilats. 

Les 28 lletres de l'alfabet sn:



Totes les lletres es pronuncien de manera similar al seu equivalent en minscula a l' Alfabet fontic internacional (AFI), amb l'excepci de c i les lletres accentuades:




El sistema voclic t cinc timbres (a e i o u, que corresponen als mateixos valors del catal a e i o u). No fa distinci en la longitud de les vocals i tampoc no hi ha vocales nasalitzades.





Hi ha sis diftongs decreixents; uj, oj, ej, aj, a , e  (/ui, oi, ei, ai, aw, /ew).

Amb noms cinc vocals, es tolera un alt grau de variaci. Per exemple, /e/ va des de la  ( francesa) fins a [ ] ( francesa). Aquestes diferncies gaireb sempre depenen de l'idioma matern del parlant. Hom pot usar una oclusiva glotal sorda entre vocals adjacents en algunes oracions, especialment si les vocals sn les mateixes, com a heroo (heroi) i praavo (besavi).


La classificaci de les consonants s la segent:





No hi ha to.  La sllaba tnica s sempre la penltima (plana), si no s que la paraula t noms una vocal o la vocal final ha estat omesa (situaci en la qual s tnica l'ltima sllaba; en aquest cas s grficament substituda per un apstrof; kastelo = kastel  ) - recurs estilstic per a a poesia.

La impossibilitat d'escriure les lletres amb signes diacrtics en certs mitjans va fer que s'adoptaren convencions substitutives. Zamenhof, encara en els primers anys de la llengua, va recomanar l's de "h" desprs de les lletres "c", "g", "h", "j" e "s" per formar " ", " ", " ", " " i " ". Aquest s de la "h", que apareix present al Fundamento de Esperanto, fou adoptat en el Primer Congrs Mundial d'Esperanto el 1905 a Boulogne-sur-Mer.

Una convenci semblant, per amb "x", usant-se tamb per a " " ("cx" = " ", "ux" = " ", etc.), va ser creada originalment per a la utilitzaci en tipografia. Ms adaptada que la "h", evita situacions d'ambigitat entre la "h" ortogrfica i la h" substitutiva de diacrtic; s molt usada ltimament, principalment als mitjans electrnics, amb la  popularitzaci d'internet.

Al setembre del 2006, la Secci de Pronncia de l'Akademio de Esperanto va proposar una resoluci sobre l's de diferents sistemes d'escriptura sota circumstncies i necessitats especials: la "substituci de les lletres accentuades per altres signes o combinaci de signes), noms quan sigui un mitj tcnic que no reconegui reformes de l'ortografia de l'esperanto i quan no causi cap confusi, no s'ha de mirar com contrria al Fundamento". Aix doncs, l's de l'esperanto en codi morse, braille, taquigrafia i amb la lletra "x" en substituci dels signes diacrtics s considerat correcte per l'Akademio, sota circumstncies especials.

 Gramtica .

La gramtica de l'esperanto es basa sobre setze principis enunciats al Fonamento de Esperanto, adoptat com a referncia intocable al primer Congrs Mundial d'Esperanto. Per cap motiu no s'ha de considerar com si fos la gramtica completa, tot i que molts esperantistes entusaistes asseveren aix. Tanmateix, illustra d'una manera simple i rpida les principals caracterstiques de l'idioma per a coneixedors d'una terminologia gramatical europea.

 Substantius, adjectius i adverbis  .
 
Els mots en esperanto es deriven mitjanant l'aglutinaci de prefixos, arrels i sufixos. Aquest procs s bastant regular, de manera que es poden crear paraules mentre es parla aconseguint la perfecta comprensi de l'interlocutor. Les paraules compostes es formen seguint l'ordre modificador al principi - arrel al final. 

Els substantius plurals de l'oraci es marquen amb els seus propis sufixos: tots els substantius comuns acaben en -o, tots els adjectius acaben en -a, tots els adverbis derivats acaben en -e i tots els verbs acaben en un dels sis sufixos de temps i mode verbals, com la terminaci -as del present de l'indicatiu. 

Els substantius plurals acaben en -oj (pronunci's "oi"), mentre que l'objecte directe (acusatiu) acaba en -on. L'objecte directe plural acaba en -ojn (pronunci's com "boina"). Els adjectius sn corcordants al seu substantiu; les terminacions respectives sn -aj (pronunci's "ai") per al plural, -an per a l'objecte i -ajn per a l'objecte directe plural (pronunci's com dolaina).



L'acusatiu t la funci essencial de marcar el complement d'objecte directe (Ili konstruas grandan domon), per indica tamb canvi de lloc, de posici o d'estat (Mi iras Parizon;  an i akvon en glacion). Una particularitat de l'esperanto s que en aquest s l'adjectiu es pot afegir igualment a l'adverbi derivat. Finalment, l'acusatiu t igualment una funci "comod": igual com la preposici je, s'usa en cas de dubte o per reemplaar una preposici, i llavors marca  simplement la dependncia sintctica (tiu tablo estas longa je du metroj ~ tiu tablo estas du metrojn longa; oni pendigis lin kun la kapo malsupren).

Les altres funcions sintctiques estan indicades per preposicions.

 Verbs .

Els verbs es caracteritzen per una srie de marques que formen una conjunci barrejada de valors temporals i modals:



Aquestes terminacions permeten expressar no importa el concepte que sigui sota la forma d'un verb: muziko (msica)-> li muzikas (ell fa msica),  oja (alegre)  oji (alegrar-se). Aquesta possibilitat s normalment explotada per formar verbs d'estat a partir d'adjectius: "ella s bonica" es pot dir tant amb  i belas com amb  i estas bela.

El condicional s el mode del fictici, de l'irreal; tant s'usa com a preposici principal que com a proposici subordinada (Mi povus, se mi volus, "Podria si volgus"), L'eventualitat la dna ms aviat el futur (Morga  eble pluvos, "Pot ser que plogui dem / Dem potser plour".

El volitiu s el mode de l'expressi de la voluntat; correspon en catal a l'imperatiu (Atendu!, Escolta! / Escolteu!) i a certs usos del subjunctiu quan expressa un desig, un anhel, una voluntat o una exigncia (Li venu, "Que vingui"; Kien ni iru?, "On hem d'anar?"; Mi proponas, ke ni laboru kune, "Proposo que treballem junts"). 

El sistema verbal comporta igualment una srie de participis presents, passats i futurs, marcats respectivament per -ant-, -int- i -ont- per a la veu activa i -at-, -it- i -ot per a la veu passiva. Es poden combinar l'auxiliar esti per formar temps compostos que expressin l'aspecte progressiu amb els participis presents, el passat immediat amb els particpis passats, el futur immediat amb els participis futurs. En la prctica, l's d'aquests temps compostos s bastant restrictiu, sobretot l'actiu, sent preferncia l's d'adverbis temporals.

L'esperanto no practica la concordncia dels temps: Mi ne sciis, ke li venos "No sabia que vindria".

La transitivitat dels verbs esperantos est generalment fixada, i no s possible deduir regularment si un verb format per un simple afegit de marques de conjugaci a un radical s o no s un transitiu. En canvi, dos sufixos permeten modificar la valncia: -ig- indica que hom provoca una acci i transforma un verb intransitiu en transitiu (causatiu), mentre que -i - indica un canvi intern i transforma un verb transitiu en intransitiu (decausatiu). Exemples:

 turni (girar) (una cosa) ~ turnigi (fer girar) ~ turni i (girar, fer una o algunes voltes); ;
 sidi (estar assegut) ~ sidigi (fer seure) ~ sidi i (asseure's ) ; ;
 blanki (estar blanc) ~ blankigi (emblanquir, fer blanc) ~ blanki i (emblanquir-se, fer-se blanc). ;

L'ordre de les paraules s completament lliure: els adjectius poden anar abans o desprs dels substantius, i els subjectes, verbs i objectes (marcats amb el sufix -n) poden collocar-se en qualsevol ordre. Tanmateix, l'article, els demostratius i les preposicions sempre van abans del substantiu. De manera similar, el negatiu ne (no) i les conjuncions com kaj (i) i ke (que) han de precedir la frase o clusula que introdueixen. En clusules copulatives (A=B), l'ordre de les paraules s tan important com en catal: un lle s un animal i un animal s un lle.

 Correlatius  .

Un correlatiu s un mot usat per respondre o preguntar oracions amb qui, qu, quin, com, on o quant. Els correlatius en esperanto sn una manera sistemtica de correlacionar una idea (quantitat, mode, temps, etc) amb una funci (preguntant, indicant, negant, etc). 



Vocabulari.

El vocabulari original de l'esperanto fou definit en el llibre Lingvo Internacia, publicat per Zamenhof el 1887. Es tracta d'una compilaci de 900 arrels, que es poden expandir en desenes de milers de paraules amb prefixos, sufixos i composici. El 1894, Zamenhof va publicar el primer diccionari d'esperanto, Universala Vortaro, amb una quantitat superior d'arrels. Les mateixes regles de la llengua permeten la introducci de noves arrels d'acord amb la necessitat, i noms recomanen que aix sigui fet a partir de les formes ms internacionals. 

D'aleshores en, moltes paraules han estat "manllevades", bsicament, per no noms, de llenges de l'Europa Occidental. No totes les noves paraules proposades entren en l's generalitzat, per moltes s, especialment termes tcnics i cientfics. Termes per a l's quotidi, al seu torn, sn fets generalment a partir d'unes altres arrels -per exemple komputilo (ordinador, computadora) a partir de komputi (computar) amb l's de l'afix il (que indica eines). Hi ha debats freqents entre esparontfons sobre la justificabilitat de la introducci d'una paraula en particular i sobre les possibilitats d'aconseguir el sentit prets a travs de la construcci de paraules amb elements ja existents.
  
 Exemples etimolgics  .

 del llat i les llenges romniques :;
 del llat : abio, sed, tamen, okulo, akvo (avet, per, tanmateix, ull, aigua);
 del francs : diman o, fermi,  e, frapi,  evalo, butiko (diumenge, tancar, en, colpejar, cavall, botiga);
 de l'itali:   ielo, fari, vo o (cel, fer, veu);
 del catal : barako, paeljo, por o (barraca, paella, porxo);
 de diverses: facila, fero, tra, verda  (fcil, ferro, a travs, verd);

 de les llenges germniques :;
 de l'alemany : balda , beda ri, ha to, jaro, nur (aviat, lamentar, pell, any, noms);
 de l'angls : birdo, mitingo, spite, suno, teamo (au, reuni, a pesar, sol, equip);
 de diverses : bildo, fi o, fremda, grundo, halti, hasti, hundo, ofta, somero,  ipo, vintro (imatge, peix, estranger, terra (sl), aturar, apressar, gos, freqent, estiu, vaixell, hivern);

 de les llenges eslaves :;
 del polons : celo,  u, krado, luti, mo to (objectiu, potser, reixa, soldar, altesa);
 del rus : barakti, serpo, vosto  (forcejar, fal, cua);
 de diverses : klopodi, krom, prava  (intentar, a ms a ms, encertat);

 d'altres llenges indoeuropees :;
 del grec : hepato, kaj, biologio, politiko (fetge, i, biologia, poltica);
 del litu : du, ju, tuj (dos, com ms, immediatament);
 del snscrit : budho, nirvano (buda, nirvana);

 de les llenges uralianes :;
 de llenges sami: samea, boaco, jojko;
 del finlands: lirli, sa no (murmurar, sauna);
 de l'hongars: cinci,  ako,  ardo,  arda o,  uro;

 de les llenges semtiques :;
 de l'hebreu : kabalo (cbala);
 de l'rab : kadio, kaido (cad, caid);

 d'altres idiomes :;
 del japons: cunamo, ha io, hajko, utao, zeno;

 Exemples de text .

El segent fragment pot donar una idea del carcter de l'esperanto.

 Text en esperanto:

Alicon komencis multe tedi la sidado apud sia fratino sur la bordo de la rivereto, kaj la manko de io farinda; unu-du-foje  i rigardetis trans ultre la libron kiun legas  ia fratino, sed  i havis nek bildojn nek konversaciojn,  kaj kiel utilas libro,  pensis Alico,  sen bildoj a  konversacioj?".
 
(La Aventuroj de Alico en Mirlando, Lewis Carroll; trad. Donal Broadribb, Sezonoj, 2000)

 Traducci:

"A Alcia havia comenat a avorrir-li molt estar-se asseguda al costat de la seva germana a la vora del rierol i la manca de res a fer; una vegada o dues havia fet un cop d'ull per damunt del muscle al llibre que llegia la seva germana, per no tenia ni imatges ni dilegs. "Per a qu serveix un llibre -va pensar Alcia- sense imatges ni dilegs?"."

 Frases tils .

Heus ac algunes frases tils en esperanto, amb transcripci AFI :

 Hola: Saluton /sa. lu.ton/ ;
 Com et dius?: Kiel vi nomi as ? / ki.el vi no. mi. as/   ;
 Em dic...: Mi nomi as... /mi no. mi. as.../ ;
 Quant?: Kiom ? / ki.om/ ;
 Aqu tens: Jen /jen/ ;
 Que parleu esperanto?:  u vi parolas Esperanton ? /  u vi pa.  o.las es.pe.  an.ton/  ;
 No t'entenc: Mi ne komprenas vin ne kom. p e.nas vin/   ;
 M'agrada aquest: Mi  atas tiun  i /mi   at.as  ti.un   i/ o  i tiu pla as al mi / i  ti.u  pla. as al  mi/  ;
 Grcies: Dankon / dan.kon/ ;
 De res: Ne dankinde / ne dan. kin.de/ ;
 Si us plau: Bonvolu /bon. vo.lu/ ;
 A la teva salut! (brindis): Je via sano /je  vi.a  sa.no/ ;
 Salut! (si alg esternuda): Sanon ! / sa.non/ ;
 Est b : Bone / bo.ne/ ;
 s un dia bonic: Estas bela tago / es.tas  be.la  ta.go/ ;
 T'estimo: Mi amas vin /mi  am.as vin/  ;
 A reveure:  is revido /  is  e. vid.o// is ! /  is/ ;
 Una cervesa, si us plau: Unu bieron, mi petas / u.nu bi. e.ron mi  pe.tas/;
 Qu s aix?: Kio estas tio? / ki.o  es.tas  ti.o/;
 Aix s...: Tio estas... / ti.o  es.tas/;
 Com ests?: Kiel vi (fartas)? / ki.el vi  far.tas/;
 Bon dia!: Bonan matenon! / bo.nan ma. te.non/;
 Bona tarda!: Bonan vesperon! / bo.nan ves. pe.ron/;
 Bona nit!: Bonan nokton! / bo.nan  nok.ton/;
 Adu: Adia  a di.aw/;
 Pau: Pacon  pa.tson/;

 Evoluci de la llengua .

Tot i que l'esperanto es va mostrar totalment apte per als objectius de la comunicaci internacional, no han mancat durant tota la seva histria propostes per reformar detalls, comenant per les mateixes propostes de Zamenhof del 1894 i l'ido, sorgit l'any 1908 d'un intent de reforma, que va resultar un nou projecte de llengua i finalment una llengua a part, i tamb molts idiomes planejats, com ara fasile, que es basen en l'esperanto. En contrast amb aix l'esperanto, del 1887 fins avui, ha evolucionat sense canvis radicals, per lentament i contnua. Aquests (de vegades amb prou feines notats, de vegades agrament disputats) canvis lingstics abracen (a banda del creixement general de vocabulari), entre altres, les segents tendncies:

 Preferncia per la formaci curta d'algunes paraules - com ara spontana en comptes de spontanea.  ;
 Arcatzaci de mots (ex.: pafilego) i s parallel de nous (ex.: kanono).
 Enriquiment en matisos del vocabulari, per exemple a bleki (=produir sons els animals) es va afegir una llista de verbs per a espcies concretes.
 Evoluci de diferncies semntiques de formes paralleles (ex.: pla o = franja de costa per a prendre el bany i el sol, ms a sovint transformada pels homes per a aquest objectiu; strando = franja de costa ms original, natural i "salvatge").   ;
 s de k (en alguns casos h) en lloc de la ms antiga  , principalment desprs de la r. ;
 s de -io en lloc de -ujo en els noms de pasos.  ;
 Adverbialitzaci ms freqent - exemples: lastatempe en lloc de en la lasta tempo, aviadile en lloc de per aviadilo, haste i laste en lloc de hastante i kiel la lasta.
 Evitaci de formacions complexes de paraules.  ;
 s d'afixos com a mots amb el mateix significat -ex.: ega, eta, emo, malo, i i, estro, estraro, ilo, ilaro, ejo, ismo.;

Ara per ara, la tendncia s d'eliminar el perceptible sexisme de l'idioma. Un exemple d'aix s el risme. Tanmateix, com que l'esperanto ha esdevingut una llengua viva, els canvis sn com intervenir en el desenvolupament de les llenges tniques.

 Educaci .

La majoria d'esperantoparlants van aprendre la llengua de manera autodidacta, per cursos en Internet, manuals d'autoaprenentatge o cursos per correspondncia impartits per grups de voluntaris. Una quantitat relativament baixa d'escoles ensenya esperanto oficialment fora de la Xina, Hongria i Bulgria.  Molts cursos d'esperanto, que inicialment es van impartir per correu convencial, van ser adaptats al correu electrnic i impartits per grups de professors voluntaris. Ms recentment, llocs web d'ensenyament com ara Lernu! s'han fet molt populars. 

Alguns pedagogs estimen que es pot aprendre esperanto en un perode de temps equivalent a una quarta part, fins a una vintena part, del temps que cal per aprendre uns altres idiomes. Alguns argeixen, no obstant aix, que aix s'aplica noms a parlants natius d'idiomes occidentals.

Claude Piron, un psicleg de la Universitat de Ginebra i traductor de xins-angls-rus-espanyol-francs de Nacions Unides, assegura que s ms fcil pensar clarament en esperanto que en molts idiomes nacionals (vegeu la Hiptesi de Sapir-Whorf per a ms detalls sobre 
aquesta teoria) perqu "l'esperanto recolza exclusivament en els reflexos innats  es diferencia dels altres idiomes pel fet que sempre es pot confiar en la tendncia natural de generalitzar patrons.  La mateixa llei neuropsicolgica per Jean Piaget assimilaci generalitzadora -s'aplica tant en la formaci de mots com en la gramtica" . 

 Efecte propedutic.

S'han fet experiments que han demostrat que estudiar esperanto abans d'estudiar qualsevol altre idioma accelera i millora l'aprenentatge, ja que aprendre altres llenges estrangeres desprs s ms fcil que aprendre la primera. Com que l'esperanto redueix els obstacles associats amb la "primera llengua estrangera", aquest fenomen s conegut com efecte propedutic, i est molt accentuat en l'esperanto. Aix probablement es deu a que l'aprenentatge d'idiomes estrangers es fa menys difcil essent ja bilinges. A ms a ms, l's d'un idioma auxiliar, gramaticalment simple i culturalment flexible, disminueix el xoc que implica aprendre un primer idioma estranger. En un estudi, un grup d'estudiants europeus d'ensenyament secundari va estudiar esperanto durant un any, i desprs francs durant un tres anys, i va obtenir un ms bon coneixement del francs que el grup de control que va estudiar francs durant quatre anys. Hom ha obtingut resultats similars quan el segon idioma era el japons, o quan el curs es va reduir a dos anys, dels quals sis mesos es van usar en aprendre esperanto.

 La comunitat esperantista .

 Geografia i demografia .


Els parlants d'esperanto sn ms nombrosos a Europa i l'sia Oriental que al continent americ, l'frica, i Oceania. Sn ms nombrosos en rees urbanes que rurals. A Europa, l'esperanto est particularment ests als pasos del nord i de l'est; a la Xina, Corea, el Jap i l'Iran a l'sia; al Brasil, l'Argentina i Mxic a Amrica; i a Togo i Madagascar a l'frica.

Nombre de parlants.

Un clcul aproximatiu sobre el nombre d'esperantfons el va fer Sidney S. Culbert, un professor de psicologia jubilat de la Universitat de Washington i esperantista veter, que va rastrejar i valorar esperantfons en rees de mostra a desenes de pasos durant ms de vint anys. Culbert va concloure que entre un i dos milions de persones parlen esperanto al nivell 3 de l'escala ILR, competncia lingstica per al treball professional (capa de comunicar moderadament idees completes sense vacillaci i de seguir discursos, transmissions de rdio, etc.) (Wolff 1996). El clcul de Culbert no es va fer noms per a l'esperanto; s'incloa en una llista de clculs aproximatius de totes les llenges amb ms d'un mili de parlants. Els mtodes de Culbert s'expliquen detalladament en la carta a David Wolff (en angls). Pel fet que Culbert mai no va publicar els resultats detallats per a pasos i regions particulars, s difcil comparar la precisi dels resultats.

La xifra de 2 milions apareix a Ethnologue. Si aquesta xifra s correcta, aproximadament un 0.03 % de la poblaci mundial parla l'idioma. Aix est molt per sota de les espectatives de Zamenhof que es converts en un idioma universal, per representa un nivell de popularitat no assolit mai per cap altre idioma construt.  

Marcus Sikosek ha posat en dubte la dada d'1,6 milions, considerant-la exagerada. Sikosek estima que dhuc si els parlants estiguessin distributs de manera uniforme, hom podria afirmar que amb un mili de parlants a escala mundial, a la ciutat alemanya de Colnia hi devien haver, si ms no, 180 persones amb un alt nivell de fludesa. Tanmateix, Sikosek troba noms 30 parlants d'aquestes caracterstiques a la ciutat i de manera similar va trobar xifres ms baixes que les esperades en llocs que suposadament devien tenir una concentraci d'esperantistes ms elevada que la mitjana. Tamb remarca que hi ha un total de 20.000 membres en diverses associacions d'esperanto (altres estimacions sn ms altes). Tot i que, sens dubte, hi ha esperantistes que no sn membres de cap associaci, Sikosek considera improbable el fet que hi hagi 15 vegades ms parlants que els que hi ha inscrits en alguna organitzaci. Hi ha altres que pensen que aquesta proporci entre membres del moviment esperantista i parlants de l'idioma no s improbable.

El lingista finlands Jouko Lindstedt, un expert en parlants natius d'esperanto, va presentar el segent esquema que mostra la proporci de les habilitats lingstiques de la comunitat esperantista:

 1.000 sn parlants natius de l'esperanto ;
 10.000 el parlen fludament ;
 100.000 poden parlar-lo activament;
 1.000.000 entenen un gran percentatge passivament  ;
 10.000.000 l'han estudiat en algun moment;

Parlants natius.

Ethnologue tamb assenyala que hi ha entre 200 i 2000 parlants natius d'esperanto, que han aprs l'idioma per haver nascut en una famlia amb pares que el parlen. Aix sol passar en famlies compostes per pare i mare sense cap llengua comuna a part de l'esperanto, que es van conixer grcies a l'esperanto, o de vegades tamb en famlies de devots esperantistes.

El parlant natiu d'esperanto ms fams s el financer hongars George Soros. Tamb va ser fams Petr Ginz, un jove vctima de l'Holocaust nazi, el dibuix de la Terra vista des de la Lluna del qual va esdevenir un smbol internacional de l'Holocaust. La seva figura s'ha fet molt famosa i s'ha usat en segells i cartells. El 2005 es va batejar l'asteroide 50413 Petrginz amb el seu nom.

 Objectius del moviment esperantista .
 
La intenci de Zamenhof va ser de crear un idioma fcil d'aprendre per fomentar la intercomprensi entre els pobles i que servs com un idioma auxiliar internacional, s a dir, un segon idioma internacional sense reemplaar els idiomes tnics. Aquesta meta fou mpliament compartida entre els parlants de l'esperanto durant les primeres dcades del moviment. Posteriorment, alguns esperantistes comenaren a veure l'idioma i la cultura que s'havia desenvolupat al voltant seu com quelcom valorable, digne de formar-hi part, dhuc si l'esperanto no era mai acceptat per les Nacions Unides o cap altra organitzaci.

A aquells parlants d'esperanto que volen que l'idioma sigui acceptat oficialment i a escala mundial hom els anomena finvenkistoj, per fina venko (victria final). Els qui s'enfoquen en el valor intrnsec de la llengua sn anomenats comunament ra mistoj, per Rauma, Finlndia, el lloc on es va declarar la imposssibilitat a curt termini de la fina venko i el valor de la cultura esperantista al Congrs Juvenil del 1980. Aquestes categories, tanmateix, no sn mtuament excloents.

El Manifest de Praga (1996) presenta la visi de la major part del moviment esperantista i de la seva principal organitzaci, l'Associaci Universal d'Esperanto (UEA).

 Bandera i smbols .


El 1893, C. Rjabinis and P. Deullin va dissenyar i manufacturar una insgnia perqu els esperantistes es poguessin identificar els uns als altres. El dibuix era un fermall circular sobre fons blanc i una estrella verda de cinc puntes. El significat del dibuix era l'esperana d'unir els cinc continents per una llengua comuna. 

La bandera ms antiga, i la que s ms usada normalment avui, es caracteritza per una estrella verda de cinc puntes en una cantonada, sobre superfcie verda. Va ser proposada a Zamenhof per l'irlands Richard Geoghegan, autor del primer llibre de text d'esperanto per a angloparlants, el 1887. El 1905, delegats de la primera conferncia d'esperantistes a Boulogne-sur-Mer, van aprovar de manera unnime aquesta versi, que noms es diferencia de la moderna en la superposici d'una E sobre l'estrella verda.

Avui alguns esperantistes, en els seus viatges, porten enganxada a la solapa o en algun altre lloc una insgnia amb una estrella verda per fer saber que parlen esperanto, un costum que era ms ests abans.

Jubilea simbolo: El 1987 va ser escollit un altre smbol en un concurs oganitzat per l'UEA aprofitant l'avinentesa del centenari de la llengua (1987). Les dues meitats laterlas representen la lletra llatina E (d'esperanto) i la lletra cirlica  , que simbolitza la uni de l'Orient i l'Occident. L'anomenat jubilea simbolo (smbol del jubileu) ha atret les crtiques de molts esperantistes, que l'anomenen el "mel" a causa de la seva forma elptica. s usat encara, tot i que en un grau ms baix que el smbol tradicional, anomenat verda stelo.

 Cultura .
L'esperanto no ve d'una cultura especfica, per n'ha format una. Els detractors de l'esperanto de vegades el critiquen dient que s un idioma "sense cultura". Els defensors, com el professor Humphrey Tonkin, de la Universitat de Hartford, fan observar que l'esperanto s "culturalment neutral pel seu disseny, ja que estava destinat a ser un facilitador entre les cultures, a no ser el portador de tota una cultura nacional". L'autor escocs William Auld ha escrit extensament sobre el tema, argumentant que l'esperanto s "l'expressi d'una cultura comuna de la humanitat, no compromesa per les fronteres nacionals. Per tant, es considera una cultura pel seu propi compte."  

Cada any, entre 1500 i 3000 parlants d'esperanto s'apleguen al Congrs Mundial d'Esperanto (Universala Kongreso de Esperanto). L'E ropa Esperanto-Unio agrupa les associacions esperantistes dels estats membres de la Uni Europea i organitza congressos cada dos anys. El ms recent va ser a Rotterdam (Pasos Baixos), del 19 al 26 de juliol del 2008, el qual va comptar amb 1845 participants. 

Molts esparontfons utilitzen la llengua per viatjar de franc al voltant del mn fent servir el Pasporta Servo. D'altres se senten atrets per la idea de tenir amics per correspondncia en molts pasos d'arreu del mn usant serveis com ara l'Esperanta Koresponda Servo. 

Els esperantistes parlen en esperanto i sobre esperanto, usant termes, girs, sarcasmes i un seguit d'expressions prpies del medi esperantista. Relativament esteses entre els esperantistes, hi ha tamb algunes tradicions, com ara el Dia de Zamenhof -celebrat el 15 de desembre-, que alguns prefereixen anomenar Dia del Llibre en Esperanto, considerat tamb el Dia de la Cultura Esperantista. Alguns aspectes comuns de tots els esperantistes poden definir la seva cultura.

Literatura.
L'esperanto s l'nica llengua construda que t una cultura prpia suficientment desenvolupada i que ha creat una literatura d'inters, formada tant per obres originals com tradudes.  

Els primers intents d'una literatura original els va fer el mateix Zamenhof. El primer llibre on s'oferien els fonaments de l'idioma, publicat el 26 de juliol del 1887, ja incloa dos poemes originals, Mia penso i Ho, mia kor, i algunes traduccions. Zamenhof va continuar editant obres, tant tradudes com originals, com una manera conscient de demostrar i desenvolupar les potencialitats de la llengua. Entre les traduccions que va fer hi ha Hamlet (William Shakespeare), L'inspector (Nikolai Ggol) i Els bandits (Friedrich von Schiller). La resta d'obres tenen un carcter principalment didctic, lingstic o assagstic. Va crear, per exemple, diversos diccionaris (entre altres rus-esperanto i alemany-esperanto), un llibre de proverbis i reculls de discursos. 

Altres autors de la primera etapa van ser Antoni Grabowski i Kazimierz Bein (Kabe).
Henri Vallienne s considerat l'autor de les primeres novelles.

En el perode d'entreguerres es va donar un moment de gran brillantesa, amb especial protagonisme del que es va anomenar Escola Hngara, els principals exponents de la qual van ser Julio Baghy i Klmn Kalocsay. Altres membres van ser Ferenc Szilgyi, Sndor Szathmri, Jean Forge o Teodoro Schwartz.

Tamb va mostrar una gran brillantesa l'Escola Sovitica, lligada en part a l'associaci obrera Sennacieca Asocio Tutmonda, fins a la seva desaparici al final dels anys 30 per les persecucions de Stalin.

Desprs de la Segona Guerra Mundial es va reprendre l'activitat literria. El centre el va  constituir la localitat canria de La Laguna, on el professor Juan Rgulo Prez havia fundat l'editorial Stafeto. D'entre els autors originals publicats, mereixen menci especial els agrupats a l'Escola Escocesa, amb William Auld, nominat al Premi Nobel de Literatura per la seva obra en esperanto els anys 1999 i 2000, al capdavant.

Als anys 80 i 90 va aparixer una nova generaci, entre la qual destaca l'anomenada Escola Ibrica, grup entre el qual hi ha els escriptors Miguel Fernndez, Miguel Gutirrez Adriz, Jorge Camacho Cordn, Gonalo Neves o Abel Montagut.

Hom calcula que el nombre de llibres editats en esperanto s superior a 30.000. El principal servei de venda de llibres, el de l'Associaci Universal d'Esperanto, t ms de 4.000 ttols al seu catleg. A ms a ms, cada associaci nacional i molts clubs locals tenen les seves prpies llibreries i biblioteques. Hi ha revistes dedicades exclusivament a la literatura, com ara  Fonto i Literatura Foiro i les revistes generals, com ara Monato i La Ondo de Esperanto, tamb editen textos de ficci, originals i traduts.

Autors destacats en esperanto.

Alguns dels autors ms coneguts d'obres en esperanto sn:


Msica.

Juntament amb la literatura, la msica s un dels components ms desenvolupats de la cultura de l'esperanto. Hom pot trobar al mercat msica de tota mena, des d'pera, passant pel folk, fins a rock o hip-hop en esperanto. 

Als anys seixanta van aparixer els primers discos de vinil de grups com Jen nia mondo, dels Pasos Baixos, Duo Espera i Ni kantu en Esperanto, dels Estats Units, amb la coneguda can La lingvo por ni.

A la dcada dels setanta sorgeixen molts artistes nous, com ara Ramona Van Dalsem dels Pasos Baixos, Alberta Casey dels Estats Units, Veselin Damjanov, Mi o Zdravev de Bulgria, els francesos ak Le Puil, Max Roy Carrouges i Morice Benin, els italians Gianfranco Molle, Mar ela, Suzana, Giulio Cappa, Guido, els sussos Olivier Tzaut, John Valano o la canadenca Jolle Rabu  i amb ells les primeres distribudores esperantistes, com Edistudio a Itlia o LF-koop a Sussa.

Als anys vuitanta apareixen els primers grups de msica rock, com ara l'internacional Amplifiki, amb membres de Sucia, Dinamarca i Frana, Persone, d'Estocolmo o Team , d'Eslovquia. El 1986 neix a Sucia el festival de msica en esperanto ms important: Kultura Esperanto-Festivalo (KEF).  

A finals dels anys 80 i comenaments dels anys 90 apareixen els primers discos compactes amb artistes i grups com Kajto (Pasos Baixos), Tutmonda Muziko (Alemanya), Akordo (Pasos Baixos), JoMo, Jacques Yvart (Frana), Solotronik (Espanya) i molts altres.  

A les portes del segle XXI apareix una nova generaci de msics i DJ, com DJ Nobbi (Alemanya), DJ Kunar (Alemanya), DJ Njokki (Itlia) o DJ Ro er  (Brasil).

Un grup catal actual de msica folk que canta en esperanto s Kaj Tiel Plu.

Cinema.

A diferncia del que passa amb la literatura o la msica, el cinema s una activitat poc desenvolupada de la cultura en esperanto. 

Hi ha tres pellcules llargues de ficci parlades completament en esperanto. La primera va ser la producci francesa Angoroj (Angoixes), una pellcula policaca ambientada a la perifria de Pars, dirigida el 1964 per Atelier Mah. El repartiment d'actors estava format per un bon nombre d'esperantistes competents, entre els quals hi havia Raymond Schwartz. La segona va ser la nord-americana Incubus (1965), un film de terror protagonitzat per William Shatner, que s'ha convertit en pellcula de culte en mitjans cinfils. Els esperantistes retreuen generalment la mala pronncia dels actors.
La tercera, Gerda malaperis ("Gerda ha desaparegut"), va ser distribuda directament en DVD des de la pgina de la companyia (Imagu-Filmo). Est basada en el llibre del mateix nom escrit per Claude Piron.

Diverses pellcules han usat l'esperanto com a mitj per mostrar efectes variats: internacionalisme, exotisme o misteri. Entre elles es poden citar: 
El Gran Dictador, de Charles Chaplin.
Vec vidjeno, del serbi Goran Markovic.
Gattaca, d'Andrew Niccol.
La nit al ferrocarril galctic, pellcula d'anime japonesa.
La ciutat cremada, d'Antoni Ribas;
El coche de pedales, de Ramn Barea.
, de David Goyer.

 L'esperanto i la cincia .
El 1906 es va fundar la Internacia Scienca Asocio Esperantista (ISAE) o Associaci Cientfica Esperantista Internacional, la primera assocaici esperantista en la qual especialistes de tots els camps cientfics, professionals o aficionats i interessats pels assumptes cientfics, es van unir a una associaci cientfica d'abast mundial, fent servir la llengua internacional esperanto en cincia i tecnologia.

El 1921 l'Acadmia Francesa de les Cincies va recomanar l's de l'esperanto per a la comunicaci cientfica internacional. Alguns cientfics i matemtics, com ara Maurice Frchet (matemtic), John C. Wells (lingista), Helmar Frank (pedagog i informtic) i el Premi Nobel d'Economia Reinhard Selten (economista), han publicat una part de la seva obra en esperanto.  

El 13 de setembre del 1985 es va fundar oficialment a San Marino, sobre la base d'una iniciativa de cientfics de diferents pasos com Helmar Frank, Reinhard Selten i Humphrey Tonkin, l'Akademio Internacia de la Sciencoj San-Marino (AIS) o Acadmia Internacional de les Cincies San Marino, una associaci cientfica de carcter universitari en la qual l'esperanto s la llengua principal.

 Poltica .

L'esperanto ha format part de molts projectes poltics. El ms popular actualment s el partit  Europa - Democrcia - Esperanto, que t per objecte establir l'esperanto com a llengua oficial de la Uni Europea.

Problema lingstic.
Moltes persones prenen la iniciativa d'aprendre esperanto per l'anomenat problema lingstic. Una de les cares ms grans d'aquest problema sn l'imperialisme cultural, que comporta o l'afavoriment a pocs grups lingstics, i la poca praticitat de l'estructura vigent de comunicaci entre subjectes socials de llenges distintes. Diversos estudiosos han investigat sobre aquest aspecte. Izabel Cristina Oliveira Santiago recorda diverses ocasions histriques en les quals el cost de traduccions arriba a nivells qestionables: "Nova Delhi, 1968. La Conferncia de l'ONU sobre Comer i  Desenvolupament va costar ms de dos milions de dlars, i ms de la meitat d'aix es va gastar en l's de noms quatre llenges   considerades predominants.  Noms el 1976, per exemple, en lloc d'haver estat invertits en l'alimentaci de les multituds de famolencs, 700.000 dlars es van gastar per traduir a sis llenges els informes sobre la fam mundial." El psicleg i extraductor de les Nacions Unides Claude Piron s'ha dedicat al tema, abordant-lo des d'un punt de vista psicolgic a partir d'un vastssim material bibliogrfic i documental, tractant la insistncia en l'actual model de comunicaci internacional com una neurosi.

 Mitjans de comunicaci .

El 1945 La Veu de Vietnam va ser la primera emissora de rdio que va usar l'esperanto.  
En l'actualitat, diversos estats subvencionen transmissions regulars en esperanto de les seves emissores de rdio oficials, com ara Rdio Xina Internacional a la Xina, amb un informatiu diari en llengua internacional, Rdio Polnia a Polnia, que emet diriament un programa en esperanto, Rdio Havana Cuba, a  Cuba, amb un programa setmanal en esperanto, Rdio Vatic a El Vatic, amb una emissi diria en esperanto. En una escala ms baixa, diverses emissores de rdio tenen programes en o sobre esperanto, com ara Rdio Rio de Janeiro, que t un departament dedicat exclusivament a aquesta llengua.

Hi ha tamb ms d'un centenar de publicacions en esperanto, entre les quals destaquen Monato, La KancerKliniko o La Ondo de Esperanto. Tamb hi ha una versi en esperanto del peridic francs Le Monde Diplomatique. 
Amb el desenvolupament d'Internet i la seva popularitzaci les iniciatives de premsa en esperanto s'han fet ms fcils i augmenten de mica en mica. Algunes de les iniciatives en esperanto ms destacables de la xarxa sn el butllet Libera Folio, que s'ocupa principalment de temes relatius a l'esperanto i la comunitat esperantista, o el portal de notcies Raporto.info.

No hi ha hagut mai televisi tradicional en esperanto. Nogensmenys, entre el juliol del 2005 i l'agost del 2006 hi va haver un canal a travs d'internet, Internacia Televido, que va emetre des de So Paulo (Brasil). Altres experincies similars sn Bildo-Televido, Kataluna InformServo Televida o Farbskatol'.

L'aparici de Youtube ha perms qualsevol de carregar produccions audiovisuals en esperanto, sense cap organitzaci i en diferent nivell.

 Esperanto i religi .

L'esperanto ha tingut un paper important en algunes religions, com ara Oomoto al Jap i la Fe Bah' a l'Iran, i ha rebut el suport d'unes altres.

 Islam .

A l'Iran, l'Aiatoll Khomeini va fer una crida oficial als islmics perqu aprenenguessin l'esperanto i va elogiar l's d'aquesta llengua com un mitj per a una millor comprensi entre pobles de diferents religions. Desprs de suggerir que l'esperanto substitus l'angls com a llengua franca internacional, l'idioma va ser introdut als seminaris de Qom. Poc temps desprs, l'estat va publicar una traducci de l'Alcor en esperanto. Khomeini i el govern irani passaren a estar en oposici a l'esperanto el 1981, quan van observar que els seguidors de la fe Bah' hi estaven interessats.

 Fe Bah' .

La fe Bah' encoratja a l's d'una llengua auxiliar i, sense donar suport a cap llengua especficament, veu en l'esperanto un gran potencial per a aquest paper. Es considera, mentrestant, que qualsevol llengua adoptada podr ser modificada i adaptada a travs d'un consens amb representaci de tots els pasos.

Lidja Zamenhof, filla del fundador de l'esperanto, es va fer Bah'.

Diversos volums d'escriptures de la fe Bah' han estat ja traduts a l'esperanto.

 Espiritisme .

L'esperanto s divulgat activament al Brasil pels seguidors de l'espiritisme. Aquest fenomen es va originar a travs de Francisco Valdomiro Lorenz, emigrant d'origen txec que va ser pioner d'ambds moviments en aquest pas. 

Aix doncs, la Federaci Espiritista Brasilera publica llibres didctics d'esperanto i traduccions de les obres bsiques de l'espiritisme, i encoratja els espiritistes a fer-se esperantistes.

A causa d'aix, al Brasil, molts no esperantistes desinformats tenen la impressi que l'esperanto s una "llengua d'espiritistes"; contrriament a aix, cal destacar la discrepncia entre el nombre relativament elevat d'espiritistes entre els esperontfons brasilers (entre un quart i un ter) i la insignificant xifra recproca d'espiritistes brasilers que parlen esperanto, sobre un 1%). Aquest fenomen no es verifica en altres pasos.

 Homaranisme  .

Zamenhof va promoure una doctrina filosfica i religiosa, el homaranisme, una mena de moral suprareligiosa basada en l'absncia de prejudicis i en el conegut "tracta els altres com t'agradaria que et tractessin a tu", que es podria interpretar com un humanisme. Per va tmer que hom confongus les idees de la doctrina amb l'ideal proesperanto i, per aquest motiu, no s'hi va esforar tant en la divulgaci. La majoria dels adeptes del homaranisme avui
sn esperantistes que han conegut la doctrina a travs de l'esperanto.

 Oomoto .

La religi oomoto encoratja  a l's de l'esperanto entre els seus seguidors i inclou Zamenhof entre seus esperits divins.

 Cristianisme .

Dos papes catlics (Joan Pau II i Benet XVI) han usat regularment l'esperanto en les benediccions multilinges urbi et orbi, per Pasqua i nadal, cada any des de la Pasqua del 1994. D'altres, com Pius X, Pius XI i Pius XII l'han elogiat i benet. 
El 1910 va ser fundada la Uni Internacional Esperantista Catlica, l'rgan de la qual, la revista Espero Katolika, s el peridic en esperanto ms antic que hi ha encara en activitat. Per la seva banda, la Lliga Internacional Esperantista Cristiana, que tamb va ser fundada molt aviat en la histria de l'esperanto, s d'orientaci predominantment protestant, tot i que tamb hi ha afiliats catlics romans o ortodoxos. 

Alguns aplegs i professors cristians usen l'esperanto com a mitj de comunicaci. El pastor nigeri Bayo Afolaranmi t una llista a Yahoo, Spirita nutra o (aliment espiritual) que hostatja missatges setmanals des del 2003.

 Traduccions de la Bblia.
La primera traducci de la Bblia a l'esperanto va ser el Tanakh (Antic Testament), feta per Zamenhof. La traducci va ser revisada i comparada amb traduccions a altres llenges per un grup de clergues britnics, abans que es publiqus a la British and Foreign Bible Society el 1910. El 1926 va ser publicada, juntament amb una traducci del Nou Testament, en una edici generalment anomenada Londona Biblio. En els anys 60, la Internacia Asocio de Bibliistoj kaj Orientalistoj va intentar organitzar una nova versi, ecumnica, de la Bblia en esperanto. D'aleshores en, el pastor luter Gerrit Berveling ha elaborat, a ms dels llibres deuterocannics, noves traduccions dels Evangelis, algunes  epstoles del Nou Testament i alguns llibres del Tanakh; aquests tres es van  publicar enquadernats per separat i en srie a la revista Dia Regno i els deuterocannics van aparixer en una edici recent de la Londona Biblio.

 Traduccions de l'Alcor.
El 1977 es va publicar la primera traducci a l'esperanto de l'Alcor, per l'itali Italo Chiussi. 
El 2000 se'n va publicar una nova traducci del pakistans Muztar Abbasi, fundador del moviment esperantista al Pakistan i membre d'honor de la UEA.

 Crtiques a l'esperanto .

L'esperanto fou concebut com una llengua de comunicaci internacional, ms exactament com un segon idioma universal. Des que es va publicar hom ha estat debatent sobre si s possible per a l'esperanto assolir aquesta posici, i si aix suposaria un progrs per a la comunicaci internacional. 

En tant que s una llengua planejada, hi ha hagut moltes crtiques, sovint apassionades, a alguns punts menors, com ara la tria de Zamenhof del mot edzo sobre altres com spozo per a "marit, esps", o la seva elecci del grec clssic i de l'antic llat dels singulars i dels plurals -o, -oj, -a, -aj sobre llurs contraccions medievals -o, -i, -a, -e (ambds canvis van ser adoptats per la reforma de l'ido). Els punts ms habituals solen ser:

 L'esperanto ha fracassat en les expectatives del seu fundador d'esdevenir una segona llengua universal. Tot i que hi ha molts que promouen l'esperanto, s remarcable el poc xit que ha tingut. El fet s que, ms d'un centenar d'anys desprs de la seva publicaci, la porci de gent que parla esperanto i el nombre d'escoles primries i secundries que l'ensenyen continuen sent minsculs. Simplement no pot competir amb l'angls en aquest aspecte. Molts esperantistes accepten aix i fan servir la llengua ms aviat per raons personals que idealistes. Entre aquests hi ha molts que han intentat aprendre, sense xit, alguna de les principals llenges internacionals, com ara l'angls, i en lloc seu s'han inclinat per  l'esperanto. ;
 El vocabulari, els signes diacrtics i la gramtica sn massa diferents de la majoria de llenges de l'oest d'Europa, i per tant no s tan fcil d'aprendre per als parlants d'aquelles llenges. ;
 L'esperanto no t cultura. Tanmateix, hi ha una extensa literatura internacional en esperanto, msica, cinema, revistes de moltes temtiques, i certes tradicions en la cultura esperantista, com ara el Dia de Zamenhof (Zamenhofa Tago); l'esperanto no est fixat a cap cultura concreta i exerceix el rol de pont entre diferents cultures.
 L'esperanto s criticat per ser massa europeu. La gramtica i el vocabulari tenen origen clarament en les llenges europees, la qual cosa, segons els crtics, anulla o disminueix la seva neutralitat. Els esperantistes responen sovint que l'estructura aglutinant de l'esperanto s'assembla ms al turc, al japons o a les llenges bantus que a la majoria de llenges europees. Un intent d'abordar aquesta qesti s el lojban, que es basa en els sis idiomes ms parlats: rab, xins, angls, hindi, rus i espanyol, la gramtica del qual s'ha dissenyat per a l'anlisi d'ordinadors. ;
 L'asimetria sexual en esperanto s sexisme. Es critica que diverses arrels de parentius (com ara patr-, frat- i edz-) tenen bsicament un significat mascul, en tant que cal afegir-hi -in- per parlar de dones. A ms d'aix, es critica que molts altres mots (com ara instruisto (professor), anglo (angls) i el pronom li (ell)) serveixen tant per assenyalar un subjecte mascul com per assenyalar un subjecte de qualsevol sexe, mentre que hi ha mots particulars per a subjectes femenins (instruistino (professora), anglino (anglesa),  i (ella)). El risme i l'i isme intenten eliminar aquesta asimetria de l'esperanto.  ;
 Alguns critiquen la terminaci -n obligatria de l'acusatiu. Els esperantistes responen que aix s necessari per tenir al mateix temps claredat i gran llibertat en l'ordre de les paraules.
L'esperanto s, sembla o sona artificial. Aquesta crtica es deu principalment a les lletres amb accent circumflex, que alguns troben estrany o complicat i a la manca de fudesa dels parlants: en sn pocs els esperantistes que hagen passat molt de temps parlant amb fludesa, per no parlar de natius. Molts aprenen esperanto relativament tard en la vida i vacillen quan parlen, la qual cosa pot crear una impressi negativa entre els no parlants. Entre els parlants amb fludesa, l'esperanto no sona ms artificial que qualsevol altre idioma. Altres afirmen que una llengua artificial ha de ser necessriament deficient, a causa de la seva prpia naturalesa, per l'Acadmia Hongaresa de Cincies ha comprovat que l'esperanto compleix tots els requisits d'una llengua viva.

 Vegeu tamb .
 
 Associaci Mundial d'Esperanto  ;
 Cinema en esperanto;
 Declaraci de Boulogne;
 Entitats esperantistes;
 Esperantujo ;
 Fonologia de l'esperanto;
 Frederic Pujul i Valls;
 Fundamento de Esperanto;
 La Espero  ;
 Literatura en esperanto;
 Lojban;
 Ludwik Lejzer Zamenhof;
 Manifest de Praga;
 Monato ;
 Msica en esperanto;
 Parlants natius d'esperanto;
 Pasporta Servo;
 Plena Ilustrita Vortaro;
 Protoesperanto;
 Unua Libro ;
 Viquipdia en esperanto;

Referncies.


 Bibliografia .

 AULD, William: La Fenomeno Esperanto. Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio, 1988 ;
 AULD, William: Nova Esperanta Krestomatio. Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio, 1991. ISBN 92-9017-043-3 ;
 AULD, William: Esperanta antologio. Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio, (1984) 2a edici 1987 ;
 BOULTON, Marjorie: Zamenhof: autor de l'esperanto. Barcelona: El Llamp, 1987 ;
 BUTLER, Montagu: Step by Step in Esperanto. ELNA, 1965/1991. ISBN 0-939785-01-3 ;
 JANTON, Pierre: Esperanto Rotterdam. Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio, 1988;
 JANTON, Pierre: 1993. Esperanto: Language, Literature, and Community. Albany: State University of New York, 1993. ;
 KALOCSAY, Klman: WARINGHIEN, Gaston: Plena Analiza Gramatiko de Esperanto, 1980 ;
 MARGAIS, Xavier: El moviment esperantista a Mallorca. Mallorca: Documenta Balear, 2003;
 POBLET I FEIJOO, Francesc: Els inicis del moviment esperantista a Catalunya- La komenca esperanto-movado en Katalunio. Saragossa: O Limaco Edizins, 2004;
 THIERRY, Jean: L'espranto sans peine. Pars: Assimil, 1977 ;
 VINYALS, M; MARCOVAL, Joaquim: Amb l'esperanto a la motxilla: la volta al mn en 79 dies . Lleida: Pags Editors, 2003;
 WELLS, John: Lingvistikaj aspektoj de Esperanto. Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio, 1989;
 WENNERGREN, Bertilo: Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko (PMEG). (1990) 14 edici 2005 Lloc web amb el text ;
 ZAMENHOF, Ludwik: 'Fundamento de Esperanto', 1905 versi HTML de l'Akademio de Esperanto ;
 ZAMENHOF, Ludwik: Fundamenta Krestomatio, 1905 Project Gutemberg ;
 ZAMENHOF, Ludwik: Esperanta Proverbaro, 1910 Esperanta a Wikiquote;


 Enllaos externs .




Lernu.net Paginari amb cursos ;
Kurso de Esperanto - Curs gratut amb tutor assignat;
esperanto.net Centre Multilinge d'Informaci sobre Esperanto  ;
ACE Associaci Catalana d'Esperanto;
UEA.org Associaci Mundial d'Esperanto;
Diccionari esperanto-catal catal-esperanto Diccionari descarregable;
Diccionari internacional d'esperanto (amb traduccions a diversos idiomes);
Multlingva tradukvortaro Traductor multilinge;
Pasporta Servo Pgina oficial del servei d'hospedatge per a esperantistes;
Le Monde diplomatique Versi en esperanto del peridic francs;
Raporto.info Portal de notcies en esperanto;
Arxiu d'emissions diries en esperanto de Rdio Polnia;

 Comunitats .
Amikumu Troba amics a Amikumu;




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="970" title="Enciclopdia" nonfiltered="605" processed="597" dbindex="606">

Una enciclopdia s un compendi del coneixement hum. Les enciclopdies poden ser generals, contenint articles sobre temes de totes les rees, o poden especialitzar-se en un camp en particular (per exemple, una enciclopdia de cincia). Tradicionalment, la informaci s ordenada alfabticament per paraules que descriuen els temes.

Molts escriptors en l'Antiguitat (com l'Aristtil) van fer l'intent d'escriure comprensivament sobre tot el coneixement hum. No obstant aix John Harris freqentment s qui rep el crdit per haver establert l'ara familiar format d'enciclopdia el 1704 amb el seu Lexicon technicum. A la Xina el 1725 es va completar Gujin tuixu jitxeng publicada el 1726 La venerable Encyclopaedia Britannica va tenir un comenament modest; de 1768 a 1771 es van publicar tres volums. Potser la ms famosa enciclopdia antiga va ser la Francesa Encyclopdie, editada per Denis Diderot i completada en 1772. 

Les enciclopdies, per la seva estructura de paraules i referncies creuades, sn extremadament apropiades per a traslladar els seus continguts del format de llibre al format d'ordinador. Primer perqu s bastant fcil d'explorar i trobar el que s'est buscant, i tamb perqu s possible incloure sons, vdeos i altres continguts multimdia.

Vegeu tamb.
Llista d'enciclopdies en lnia;

Enllaos externs.
 L'Enciclopdia mes important en catal s la www.enciclopedia.cat amb uns 150.000 articles.
 Les segents enciclopdies estan a l'abast per a ser explorades a internet: ;
Viquipdia;
Nupedia;
Enciclopdia Catalana;
Britannica (cal una quota de subscripci per a un accs complet);
Encarta;
Open Site;
Columbia Concise;
Grolier;
Comptons;
Stanford Encyclopedia of Philosophy;
Internet Encyclopedia of Philosophy;
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="971" title="Estaci" nonfiltered="606" processed="598" dbindex="607">

estaci de l'any.
estaci de transports, per exemple, una estaci de tren o de metro, o una estaci d'autobusos.
Al voltant de les estacions de tren s'han desenvolupat diversos nuclis de poblaci. Vegeu el topnim l'Estaci.
Estaci d'esqu;
estaci espacial.
Estaci Espacial Internacional;
estaci de servei.
Estaci meteorolgica;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="974" title="El Padr" nonfiltered="607" processed="599" dbindex="608">


El Padr (ttol original angls: The Godfather) s una pellcula de Francis Ford Coppola, feta als Estats Units el 1972. Est inspirada en el llibre homnim de Mario Puzo, qui tamb en va fer el gui. Pellcula amb molts intrprets, cal destacar-ne Marlon Brando en el paper de Vito Corleone, "el Padr"; tamb Al Pacino, James Caan, Richard Castellano i Robert Duvall, entre d'altres.
Juntament amb les seves dues seqeles, ha estat considerada la millor trilogia de tots els temps.

Comentaris.

Pellcula basada en el llibre, del mateix nom, de Mario Puzo. Va ser la primera d'una trilogia completada per El Padr II (1974) i El Padr III (1990). Guanyadora de tres Oscar al 1973, a la millor pellcula, millor gui de Mario Puzo i Francis Ford Coppola i millor actor per Marlon Brando.

Presenta un retrat precs i profund d'una poca i un ambient, per sobretot s una crtica subreptcia a la societat nord-americana, les relacions intrafamiliars, la prctica poltica i els seus esquemes morals tractats subtilment com rerefons del gui mitjanant temtiques relatives al mn de la mfia, la immigraci, la relaci de parella, els sistemes de dominaci familiars, la violncia criminal i la seva associaci poltica.

Part de l'atractiu visual i estilstic de l'obra consisteixi en la interpretaci de la figura de Michael Corleone. En la seqncia inicial de la pellcula Michael se'ns presenta amb rostre angelical, fins i tot Coppola empra filtres especials que reduxen les seves arrugues i combinats amb la illuminaci i el maquillatge ens ensenyen un Michael molt ms jove, tot just abandonada l'adolescncia. El brutal canvi que s'opera en la seva nima quan assumeix l'herncia de sang dels Corleone es reflecteix tamb en el seu rostre, que en l'ltima escena s ja la d'un home madur, complex, que mira directament als ulls i menteix amb tot el seu cor.

 Repartiment .
 Marlon Brando ....  Don Vito Corleone ;
 Al Pacino ....  Michael Corleone ;
 James Caan ....  Santino 'Sonny' Corleone ;
 Richard S. Castellano ....  Pete Clemenza (as Richard Castellano) ;
 Robert Duvall ....  Tom Hagen ;
 Sterling Hayden ....  Capt. Mark McCluskey ;
 John Marley ....  Jack Woltz ;
 Richard Conte ....  Emilio Barzini ;
 Al Lettieri ....  Virgil 'The Turk' Sollozzo ;
 Diane Keaton ....  Kay Adams ;
 Abe Vigoda ....  Salvadore "Sally" Tessio ;
 Talia Shire ....  Connie Corleone Rizzi ;
 Gianni Russo ....  Carlo Rizzi ;
 John Cazale ....  Fredo Corleone ;
 Rudy Bond ....  Carmine Cuneo;

 Vegeu tamb .
The Godfather: The Game;
The Godfather (MS-DOS);

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="975" title="Ecologia" nonfiltered="608" processed="600" dbindex="609">
L'ecologia s una cincia que estudia les interrelacions entre els ssers vius i el seu entorn, tant amb altres ssers vius, com amb els aspectes fsics (clima, orografia, etc) a ms de dependre dels factors socials i econmics. s una branca de la biologia.

L'ecosistema s el conjunt de sers vius (comunitat ecolgica o biocenosi), el medi fsic on viuen (bitop) i les relacions que s'estableixen entre ells.

En 1866 Ernst Hckel va introduir el concepte d'ecologia, compost de les paraules gregues       (casa, habitatge, llar) i       (cincia, ra).

En un principi, Hckel entenia per ecologia la cincia que estudia les relacions dels sers vius amb el seu medi ambient, per ms tard va ampliar aquesta definici a l'estudi de les caracterstiques del medi, que tamb inclou el transport de matria i energia i la seua transformaci per les comunitats biolgiques.

 Objecte d'estudi .
L'ecologia s una cincia multidisciplinria. A causa del seu enfocament en els nivells ms alts de l'organitzaci de la vida a la terra i en les interrelacions entre els organismes i el seu ambient, l'ecologia utilitza moltes altres branques de cincia, sobretot la geologia i geografia, meteorologia, pedologia, qumica, i fsica, principalment. 
Aix, es diu que l'ecologia s una cincia holstica, un cincia que  uneix per les seues bases les disciplines ms velles com la biologia que en aquest enfocament es torna una disciplina subalterna que contribueix al coneixement ecolgic.
L'ecologia es divideix en ecologia general, ecologia anima, ecologia vegetal i, finalment en autoecologia, que estudia les relacions de l'ambient amb en organisme allat.

 Vegeu tamb . 
Biologia de la Conservaci;
Economia Ecolgica;
Moviment ecologista;
Combustible fssil;
Ecologisme;
Energia renovable;
Reciclatge;
Planejament ecolgic a la Regi Metropolitana de Barcelona;

 Enllaos externs .

Associaci Espanyola d'Ecologia Terrestre;
Ecoblog, la bitcola de l'ecologia;
Ecologistes en Acci ;
Dinmica de poblacions humanes a Catalunya;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="978" title="Euro" nonfiltered="609" processed="601" dbindex="610">


L'euro (codi ISO 4217: EUR; smbol: ) s la unitat monetria de setze dels vint-i-set estats que formen part de la Uni Europea (i tamb d'alguns de fora de la Uni). Es divideix en 100 cntims.

La introducci de l'euro en substituci de les diverses monedes estatals ha estat la reforma monetria ms destacada a Europa en l'poca moderna, i es considera una part molt important del procs d'unificaci europea. Actualment s una de les unitats monetries de valor ms alt del mn i una de les monedes fortes principals usades en les transaccions comercials i bancries arreu del mn.

L'any 2002 fou guardonat, de forma simblica, amb el Premi Internacional Carlemany en favor de la integraci i uni europea.

Estats adherits.
Els estats de la zona euro o eurozona sn: Alemanya, ustria, Blgica, Eslovquia, Eslovnia, Espanya, Finlndia, Frana (i les dependncies d'ultramar franceses, excepte els territoris del Pacfic, que usen el franc CFP), Grcia, Irlanda, Itlia, Luxemburg, Malta, els Pasos Baixos, Portugal i Xipre.

Mnaco, San Marino i la Ciutat del Vatic tamb utilitzen i han encunyat monedes d'euro, tot i que no sn prpiament membres de la Uni Europea, arran dels acords signats amb els estats amb qu anteriorment compartien la moneda (Itlia pel que fa a San Marino i el Vatic, Frana pel que fa a Mnaco), en nom de la Uni.

Andorra, Montenegro i Kosovo tamb usaven monedes que foren substitudes per l'euro (el franc francs i la pesseta en el cas andorr, el marc alemany pel que fa a Montenegro i Kosovo). Actualment han adoptat l'euro com a moneda d's legal sense haver signat cap acord especial amb la Uni que els ho permeti. De tota manera, a l'octubre del 2004 es van encetar les negociacions entre Andorra i la Uni Europea per arribar a un acord monetari que permetria als andorrans encunyar els seus propis euros, tal com fan els altres tres petits estats europeus.

Calendari d'adhesi a la uni econmica i monetria.
1999: Alemanya, ustria, Blgica, Espanya, Finlndia, Frana, Irlanda, Itlia, Luxemburg, els Pasos Baixos i Portugal;
2001: Grcia;
2007: Eslovnia;
2008: Malta i Xipre ;
2009: Eslovquia;

Previsions:

2011: Estnia;
2012: Bulgria, Letnia i Polnia;
2013: Litunia;
2014: Romania;
2015: Repblica Txeca;

Transici.

L'acord per a l'euro i les condicions d'adhesi es van establir el 1992 en el que es coneix com el Tractat de Maastricht. L'euro va comenar a funcionar com a unitat monetria l'1 de gener de 1999, quan les taxes de canvi de totes les monedes participants es van fixar en relaci amb l'euro. L'euro es va comenar a utilitzar fsicament en monedes i bitllets a partir de l'1 de gener del 2002.

El canvi fixat respecte a les antigues monedes estatals s el segent (per 1 euro):

30,1260 corones eslovaques (SKK);
340,750 dracmes gregues (GRD);
200,482 escuts portuguesos (PTE);
2,20371 florins neerlandesos (NLG);
40,3399 francs belgues (BEF);
6,55957 francs francesos (FRF);
40,3399 francs luxemburguesos (LUF);
1.936,27 lires italianes (ITL);
0,429300 lires malteses (MTL);
0,787564 lliures irlandeses (IEP);
0,585274 lliures xipriotes (CYP);
1,95583 marcs alemanys (DEM);
5,94573 marcs finlandesos (FIM);
166,386 pessetes espanyoles (ESP);
239,640 tolars eslovens (SIT);
13,7603 xlings austracs (ATS);

(els codis de les monedes, segons la norma ISO 4217, estan formats per dues lletres que corresponen a les inicials, o altres lletres, del nom de l'estat determinat, i una lletra que correspon al nom de la moneda; tingueu en compte que a "DEM", per exemple, DE sn les inicials de "Deutschland"; a "NLG", NL vol dir "Nederland", i "G", "Gulden", etc.)

Smbol.

El smbol oficial de l'euro, , s'inspira en l'alfabet grec, concretament en la lletra psilon. S'escoll aquest smbol en referncia a la inicial d'Europa,  E . Les dues lnies paralleles que creuen la lletra simbolitzen l'estabilitat d'aquesta moneda. De les deu propostes que es van presentar a concurs per triar el smbol de la nova moneda, es va escollir el disseny que havia proposat un equip de quatre experts dels quals no s'ha fet pblic el nom. 

Pel que fa al smbol del cntim de l'euro, no hi ha cap recomanaci oficial, i s'acostuma a usar la lletra ce minscula, c.

Bitllets i monedes.



L'euro est dividit en 100 cntims. Totes les monedes d'euro i de cntim (fins i tot les monedes commemoratives de 2 euros) tenen una cara comuna, el revers, que mostra el valor en xifres i la inscripci EURO o EURO CENT i un mapa; fins al 2007 s'hi representaven estrictament els 15 estats inicials de la Uni Europea amb les fronteres estatals marcades. Aquest disseny original de la cara comuna de les monedes s obra de Luc Luycx, de la Reial Fbrica de Moneda de Blgica. A partir del 2007 canvia el disseny i el mapa que hi figura s el d'una Europa compacta, sense fronteres. Les primeres monedes amb aquest nou disseny sn les d'Eslovnia, que va adoptar l'euro l'1 de gener del 2007; la resta dels estats de l'eurozona l'aniran adoptant progressivament i el 2008 ja ser obligatori.

L'altra cara de les monedes, l'anvers, mostra una imatge escollida per cadascun dels estats emissors de moneda. Totes les monedes es poden fer servir en qualsevol estat membre. 

De monedes, en circulen d'1, 2 i 5 cntims (d'acer recobert de coure), de 10, 20 i 50 cntims (d'un aliatge de coure anomenat or nrdic), d'1 euro (bimetllica, de cupronquel a l'interior i nquel-llaut a l'exterior) i de 2 euros (bimetllica, de nquel-llaut a l'interior i cupronquel a l'exterior). A Finlndia i als Pasos Baixos no s'encunyen monedes d'1 i 2 cntims, tot i que sn de curs legal. A Espanya tamb circula una moneda de 12 euros de plata, que noms s oficial a l'estat, encara que la seva circulaci s molt limitada.

Tots els bitllets tenen un disseny com en ambdues cares, amb una forma i un color distintius per a cadascun dels valors. El disseny dels bitllets s de Robert Kalina, del Banc Central d'ustria, i cadascun t un tema com sobre l'arquitectura europea dels diferents perodes artstics. L'anvers dels bitllets representa portes o finestres, mentre que al revers hi figuren ponts; s'ha tingut cura que els dibuixos siguin representatius dels diferents estils arquitectnics per que no mostrin cap monument existent en l'actualitat, per tal d'evitar controvrsies entre quins s'havien de triar i quins no. 

Els bitllets que circulen, fets en un 100 % de fibra de cot, sn de: 


Notes.




Vegeu tamb.
Uni monetria;
Monedes commemoratives de 2 euros;
EuroBillTracker;
ECU;

Enllaos externs.


Banc Central Europeu (en alemany, angls, blgar, dans, eslovac, eslov, espanyol, estoni, fins, francs, grec, hongars, itali, let, litu, malts, neerlands, polons, portugus, romans, suec i txec);






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="979" title="Escriptura" nonfiltered="610" processed="602" dbindex="611">

L'escriptura s un mtode d'intercomunicaci humana que es realitza mitjanant signes visuals que constitueixen un sistema. Un sistema d'escriptura pot ser complet o incomplet; s complet el que pot expressar sense ambigitat tot el que pot manifestar i dir una llengua determinada. El domini de l'escriptura (i la lectura associada), s'anomena alfabetisme.

Propietats generals.
Els sistemes d'escriptura es diferencien d'altres possibles sistemes de comunicaci basats en smbols en qu normalment cal comprendre almenys part de la llengua parlada en qesti per poder llegir i entendre el text. Contrasten amb altres possibles sistemes simblics com els senyals de trnsit, la pintura, els mapes i les matemtiques, que no necessriament depenen d'un coneixement previ d'una llengua parlada per extreure'n el significat associat.

Tota comunitat humana t una llengua parlada, ja sia oralment, ja sia per signes. s un tret considerat per alguns com una condici innata i definidora de la condici humana. No obstant aix, el desenvolupament i adopci dels sistemes d'escriptura noms ha passat unes poques vegades. Una vegada establerts, els sistemes d'escriptura en general es modifiquen molt ms lentament que la prpia llengua, i sovint conserven trets i expressions que ja no sn corrents en la llengua parlada de la comunitat. El gran avantatge conferit pels sistemes d'escriptura s la seva capacitat de mantenir un registre persistent d'informaci expressable en alguna llengua, que es pot recuperar independentment de l'acte inicial de formulaci. 

Tots els sistemes d'escriptura requereixen:

 un conjunt d'elements base o smbols definits (anomenats carcters o grafemes); ;
 un conjunt de regles i convencions ents i compartit per una comunitat, que assigna arbitrriament significat, ordenaci i interrelacions als elements base; ;
 una llengua representada (generalment una llengua parlada); la interpretaci dels elements i regles dels sistema d'escriptura permeten reproduir les construccions d'aquesta llengua; ;
 algun mitj fsic per a representar clarament els smbols d'una manera permanent o semi-permanent sobre algun suport, per tal que puguin ser interpretats (en general visualment, encara que tamb s'han inventat sistemes tctils).

Terminologia bsica.
L'estudi sobre els sistemes d'escriptura ha seguit lnies ms o menys independents en l'examen de cada una de les escriptures i, com a tal, la terminologia en s pot variar en els diferents camps.

El terme genric text es pot fer servir per a referir-se a qualsevol producte concret de l's d'un sistema d'escriptura. L'acte de compondre un text pot anomenar-se escriure, i l'acte d'interpretar el text pot anomenar-se llegir. En l'estudi de sistemes d'escriptura, l'ortografia es refereix al mtode i les regles d'estructura de l'escriptura considerada correcta. 

Un grafema s el terme tcnic creat per a referir-se a les unitats mnimes o indivisibles d'un sistema d'escriptura concret. Els grafemes sn els elements mnimament significatius, que en conjunt comprenen el joc de components bsics, a partir dels quals es poden construir els textos d'un sistema d'escriptura concret, amb les seves regles de correspondncia i s. s un concepte similar al de fonema, usat en l'estudi de les llenges parlades. Per exemple, al sistema d'escriptura del catal estndard contemporani els grafemes inclouen les formes majscules i minscules de les vint-i-sis lletres de l'alfabet (que corresponen a diversos fonemes) i les seves variants, els signes de puntuaci (sobretot no fonemtics), i altres smbols com els numerals (logogrames per a nombres). 

Cal notar que un grafema particular es pot representar amb diferents variacions, on cada variaci s visualment diferent de l'altra, per totes sn interpretades com representants del mateix significant o grafema. Aquestes variacions concretes sn conegudes com allgrafs d'un grafema (vegeu el parallelisme amb el terme allfon usat en l'estudi de les llenges parlades). Per exemple, la lletra minscula a t allgrafs diferents quan est  escrita de forma cursiva, grotesca o mecanografiada. La selecci entre allgrafs diferents pot estar influenciada pel tipus de mitj usat per a escriure, l'opci estilstica de l'escriptor, o fins i tot per trets en gran part inconscients d'un s particular.

Els termes jeroglfic, signe o carcter tamb es fan servir per a referir-se a la representaci grfica d'un grafema. L's varia segons la branca d'estudi; hi ha els signes cuneformes, els jeroglfics maies i els carcters xinesos. El grafemes de la major part de sistemes d'escriptura estan compostos de lnies (o traos) i per aix s'anomenen escriptura lineal, per hi ha grafemes en escriptures no-lineals compostos d'altra mena de marques, com l'escriptura cuneforme o el Braille.

Els sistemes d'escriptura sn sistemes conceptuals, com sn les llenges parlades que representen. Poden ser considerats com complets segons el grau en qu sn capaos de representar tot el que es pot expressar en la llengua parlada.

Histria dels sistemes d'escriptura .
La invenci del primer dels sistemes d'escriptura s aproximadament contempornia del principi de l'Edat del Bronze a finals del IV millenni aC; s a dir, els sistemes d'escriptura ms antics es pot considerar que daten de finals del neoltic. Generalment es creu que el primer sistema va ser l'escriptura sumria que va originar l'escriptura cuneforme. Els jeroglfics egipcis sn aproximadament de la mateixa poca. Altres sistemes d'escriptura primerencs, probablement influts per aquestes innovacions, i que encara no s'han pogut desxifrar, sn el proto-elamita i el de la vall de l'Indus (tot i que la condici de sistema d'escriptura d'aquest ltim no est gens clara). De manera semblant, no est clar si l'anomenada escriptura vin a de finals del neoltic hauria de considerar-se una mena de protoescriptura o si era purament ornamental. El primer alfabet apareix al voltant del 2000 aC. L'escriptura xinesa pot haver evolucionat independentment al voltant del 1200 aC. A Amrica els sistemes d'escriptura precolombins, que inclouen almenys el maya i l'azteca, es considera tamb que van evolucionar independentment.

 Tipus d'escriptura .
L'escriptura ha evolucionat a travs del temps. Com a precedent de l'escriptura prpiament dita hi ha els pictogrames. L'escriptura ha passat per dues etapes:
Escriptura ideogrfica: els signes escrits expressen idees. Est plenament demostrat que l'escriptura ideogrfica va precedir l'escriptura fontica.
Escriptura fontica: els signes escrits representen els sons de la llengua. N'hi ha dos tipus:
Sillabari: els signes escrits representen sllabes.
Alfabet: els signes escrits representen fonemes.

El tipus d'escriptura que combina diversos d'aquests tipus s l'escriptura mixta.




 Sistemes d'escriptura logogrfica.

Un logograma s un sol carcter escrit que representa un mot o  morfema. La majoria de carcters xinesos es classifiquen com a logogrames.

Com que cada carcter representa un nic mot (o, ms precisament, un morfema), calen molts logogrames per escriure totes les paraules de l'idioma. La gran collecci de logogrames i la memoritzaci sn l'inconvenient ms gran dels sistemes logogrfics en relaci als sistemes alfabtics. No obstant, com que el significat va lligat al smbol, el mateix sistema logogrfic tericament es pot fer servir per representar llenges diferents. En la prctica aix noms s aix amb llenges molt prximes, com les diferents llenges xineses, ja que les restriccions redueixen la portabilitat d'un sistema logogrfic concret. El core i el japons utilitzen tots dos logogrames xinesos en els seus sistemes d'escriptura, i molts smbols tenen el mateix significat en els diferents sistemes. Per, els resultats sn prou diferents del xins i un text xins no s interpretat fcilment per un lector japons o core.

Mentre que la majoria de les llenges no fan servir exclusivament un sistema logogrfic molts idiomes fan servir alguns logogrames. Un bon exemple de logogrames moderns occidentals sn les xifres arbigues. Tothom que fa servir aquests smbols comprn que 1 significa u, uno, un, um, one, eins, egy, bat, o ichi. Altres logogrames occidentals sn les lligadures & i @, provinents respectivament de les partcules llatines et i ad, que es fan servir per i i a (a les adreces electrniques).

Els logogrames sn sovint anomenats ideogrames, una paraula que es refereix als smbols que grficament representen idees abstractes, per els lingistes eviten aquest s, perqu els carcters xinesos sovint sn compostos semntico fontics, smbols que inclouen un element que representa el significat i element que representa la seva pronncia.

El ms important  i fins i tot, l'nic supervivent  dels sistemes d'escriptura logogrfics actuals s el xins. Els seus carcters es fan servir, encara que en cert grau modificats, en xins, japons, core, vietnamita i en altres llenges de l'sia oriental. Els jeroglfics egipcis i l'escriptura maia tamb sn bsicament sistemes logogrfics, per b que tamb marcaven caracterstiques fontiques i estiguin extingits.

 Sistemes d'escriptura sillbics   .
Article principal: Sillabari

Un sillabari t un conjunt de smbols que representen (o s'aproximen a) sllabes, que formen mots. Un smbol en un sillabari representa generalment un so consonntic seguit d'un so voclic, o simplement una vocal allada. En un vertader sillabari no hi ha una similitud grfica sistemtica entre carcters semblants fonticament (encara que alguns tenen similitud amb les vocals). s a dir, els carcters per a ke, ka, i ko no tenen una semblana que indiqui un tret com amb el so de . Compareu amb els abugides, on cada grafema representa tpicament una sllaba per on els sons associats a la representaci dels carcters sn grficament similars (normalment una base comuna consonntica es marca d'alguna manera ms o menys consistent per a representar la vocal de la sllaba).

Els sillabaris sn ms indicats per a llenges amb una estructura sillbica simple, com el japons. El catal, pel contrari, permet estructures de sllabes complexes, amb un inventari relativament llarg de vocals i complexos grups consonntics de manera que aix faria enutjs d'escriure el catal amb un sillabari. Per escriure catal amb un sillabari, cada possible sllaba en catal hauria de tenir un smbol propi, i mentre que el nombre de possibles sllabes en japons noms ronda la centena en catal aquestes es compten per milers (calculeu una trentena de sons consonntics inicials, per vuit sons voclics, per una altra trentena de sons consonntics finals).
 
Altres llenges que fan servir el sistema d'escriptura sillbic sn: el grec micnic (Lineal B) i llenges natives americanes com el cherokee. Vries llenges de l'antic Prxim Orient utilitzaven formes de cuneforme, que s un sillabari amb alguns elements no sillbics.

 Sistemes d'escriptura alfabtics .
 Classificaci dels alfabets .
Dins dels alfabets distingirem bsicament tres classes:
alfabets plens, o complets, els que contenen consonants i vocals.
alfabets sillbics o abugides, i;
alfabets consonntics o abjads.

Alfabet complet.
Article principal: Alfabet

Un alfabet s un conjunt redut de lletres o "smbols base" on cada un dels  smbols representa o representava histricament un fonema d'una llengua escrita. La paraula alfabet deriva d'alfa i beta, els dos primers smbols de l'alfabet grec.

En un alfabet perfectament fonolgic els fonemes i les lletres es corresponen en ambdues direccions: un escriptor pot predir l'ortografia d'un mot per la seva pronncia, i un locutor pot predir la pronncia d'un mot per la seva ortografia. Tots els idiomes tenen regles generals que regeixen l'associaci entre lletres i fonemes, per depenent de l'idioma aquestes regles poden ser, o no, seguides consistentment.

Els alfabets perfectament fonolgics sn molt fcils de fer servir i d'aprendre, i les llenges que en tenen (per exemple, el fins) ofereixen menys barreres a l'alfabetitzaci (l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura) que altres idiomes com l'angls, que t una ortografia molt irregular i complexa. Com que les llenges evolucionen independentment del seus sistemes d'escriptura, i els sistemes d'escriptura sovint s'han manllevat per a llenges diferents, per a les quals no foren pas dissenyats, el grau en qu les lletres d'un alfabet corresponen als fonemes d'una llengua varia enormement d'una llengua a una altra, i fins i tot dins d'una mateixa llengua. Actualment, quan els lingistes inventen sistemes d'escriptura per a un idioma que no n'havia tingut mai, l'objectiu generalment s aconseguir un alfabet perfectament fonolgic. Un exemple d'un sistema d'escriptura perfectament fonolgic s l'AFI (l'Alfabet Fontic Internacional).

Abjads.
Article principal: Abjad

El primer tipus d'alfabet que es va crear va ser l'abjad. Un abjad s un sistema d'escriptura alfabtic amb un smbol per a cada consonant. Els abjads difereixen dels alfabets complets en qu noms tenen carcters per als sons consonntics. Les vocals no s'indiquen habitualment en un abjad. 

Tots els abjads coneguts pertanyen a llenges afroasitiques: el tifinagh berber i diversos abjads de llenges semtiques. Aquests darrers deriven de l'abjad lineal septentrional original. Les llenges semtiques i les llenges berbers, que hi estan relacionades, tenen una estructura morfmica que fa que en molts casos la indicaci de les vocals resulti redundant.

Alguns abjads (com l'rab i l'hebreu) tamb tenen marques per a les vocals, per noms les fan servir en algun contextos especials, com l'ensenyament. Moltes escriptures derivades dels abjads han estat adaptades incorporant-hi smbols per a les vocals fins a esdevenir alfabets prpiament; el cas ms notori s la derivaci de l'alfabet grec de l'abjad fenici. Aquestes adaptacions han passat sovint quan s'ha adaptat aquests sistemes d'escriptura a una llengua no semtica. 

El terme abjad prov de l'antic ordre de les primeres consonants de l'alfabet rab: Alif, B, Jim, Dl, encara que la paraula podria tenir arrels ms antigues en fenici o ugartic.

Abjad encara s la paraula per a alfabet en rab i en indonesi.

Abugides.
Article principal: Abugida

Un abugida s un sistema d'escriptura alfabtic on els signes bsics indiquen consonants amb una vocal inherent, i hi ha unes modificacions consistent dels signes bsics per a indicar altres vocals.

Aix, en un abugida no hi ha un signe per a "k", sin per a "ka" (si "a" s la vocal inherent), i "ke" s'escriu tot modificant el signe per a "ka" d'alguna manera que s anloga, per exemple, a la manera com es modifica el signe de "la" per a obtenir "le". En molts abugides la modificaci es fa afegint un signe per a cada vocal, per hi ha altres possibilitats imaginables (i existents en s), com la rotaci del signe bsic, afegit de marques diacrtiques...

La diferncia bvia amb els sillabaris s que aquests tenen un signe diferent per a cada sllaba possible, i els signes per a cada sllaba no tenen pas cap similitud grfica sistemtica. En els abugides, la similitud grfica prov del fet que la majoria d'abugides sn derivacions d'abjads on els signes de consonants han acabat sent els smbols amb la vocal inherent, i els nous smbols per a les vocals sn marques afegides al smbol bsic.

L'escriptura etipica s un abugida, encara que les modificacions de les vocals en etipic no sn completament sistemtiques. Els sillabaris dels natius del Canad es poden considerar abugides, encara que rarament siguin considerats en aquests termes. El grup ms gran d'abugides s la famlia d'escriptures Brahmi, que inclou gaireb totes les escriptures en s a l'ndia i el sud-est d'sia.

El nom abugida s una creaci de Peter T. Daniels i est format amb els quatre primers carcters de l'escriptura etipica ordenats tal com es fan servir en alguns contextos religiosos.

 Direcci .
Les diferents escriptures s'escriuen en direccions diferents.  El primer alfabet es podia escriure en qualsevol direcci: tant horitzontal (d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra) o vertical (cap amunt o cap avall).  Tamb es podia escriure bustrofdicament (tal com fa el bou amb l'arada en un camp): comenant horitzontalment en una direcci i llavors girant al final de la ratlla i invertint la direcci. El jeroglfic egipci feia servir aquesta disposici, l'inici d'una ratlla horitzontal ve indicat per cap a quina direcci miren els ideogrames amb figures animals o humanes. 

L'alfabet grec i els seus successors, i entre aquests l'alfabet llat que, modificat, fem servir per al catal, van fixar una disposici en ratlles horitzontals d'esquerra a dreta, de dalt cap abaix de la pgina. Altres escriptures, com l'rab i l'hebrea s'escriuen de dreta a esquerra.  Moltes escriptures de l'sia oriental, com el xins o el japons, s'escriuen tradicionalment en ratlles verticals de dalt cap abaix, des de la dreta de la pgina cap a l'esquerra.  Tamb hi ha escriptures que s'escriuen de baix cap a dalt de la pgina, com els que es feien servir antigament a les illes Filipines i altres illes del Pacfic occidental.

Cal destacar per ltim la escriptura a Internet, que segueix la direcci de l'hipertext, en el sentit que un discurs pot ramificar-se a partir de seguir un enlla, abandonant el discurs principal o retornant-hi ms endavant, de manera que el lector avana a salts i no seguint lnies horitzontals o verticals.

 Suport .
Els materials que han servit de suport a l'escriptura han estat molt variats al llarg de la histria. Han aparegut escrits sobre tauletes d'argila, pedra, papir, pergam, taules de fusta cobertes de cera i paper, entre altres.

 Sistemes d'escriptura i informtica .
En ordinadors i sistemes de telecomunicacions els grafemes i altres unitats similars necessries per al processament de text es representen amb "carcters" que tpicament es manifesten en una forma codificada. Per a aspectes tcnics sobre suport informtic per a diferents sistemes d'escriptura, vegeu els articles CJK (Xins, japons, core) i text bidireccional, i tamb codificaci de carcters.

 Enllaos externs .
Escriptures de tots els temps ;
Sistemes d'escriptura ;
 Sobre sistemes d'escriptura africans de la John Henrik Clarke Africana Library a la Cornell University:
 http://www.library.cornell.edu/africana/Writing_Systems/Welcome.html;
 En general sobre sistemes d'escriptura;
 http://www.omniglot.com/index.htm;
 Alphabetic Writing Systems;
 Michael Everson's Alphabets of Europe;
 The Unicode Consortium;
 A Typographic Outcry: una perspectiva curiosa;

 Referncies .
 Daniels, Peter T., i William Bright, eds. (1996). The world's writing systems. ISBN 0-19-507-993-0.
 DeFrancis, John (1990). The Chinese Language: Fact and Fantasy. Honolulu: University of Hawaii Press. ISBN 0824810686;
 Hannas, William, C. (1997). Asia's Orthographic Dilemma. University of Hawaii Press. ISBN 082481892X (paperback); ISBN 0824818423 (hardcover);
 Sampson, Geoffrey (1985). Writing Systems. Stanford, California: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1756-7 (paper), ISBN 0-8047-1254-9 (cloth).
 Smalley, W.A. (ed.) (1964). Orthography studies: articles on new writing systems. United Bible Society, London.

 Vegeu tamb .
Transliteraci;
Paleografia;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="980" title="Estrella de mar" nonfiltered="611" processed="603" dbindex="612">


Els asterodeus (Asteroidea), coneguts vulgarment com a estrelles de mar, sn animals de simetria pentaradial, amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc o ms braos.

Caracterstiques.
Tenen un esquelet intern calcari, un aparell ambulacral, que els serveix per a la locomoci, la captura d'aliments i la respiraci.

El aparell digestiu consta, principalment, d'una boca en posici ventral, un estmac que es pot evaginar, fent que la seva superfcie interior passi a ser exterior i d'aquesta manera caar la presa, i un curt intest recte que acaba en un anus situat a la part dorsal, que pot no existir.

Biologia i ecologia.
Tenen un curis sistema de reproducci asexual mitjanant el qual les estrelles de mar es poden regenerar totalment a partir d'un sol bra que per qualsevol ra s'hagi escindit.

Habiten els fons marins, de fang, de sorra, sobre les roques i enmig de les algues. Son predadores i carnvores, s'alimenten de molluscs, crustacis i altres animals marins.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="981" title="Espanya" nonfiltered="612" processed="604" dbindex="613">


Espanya o el Regne d'Espanya (en castell i gallec: Reino de Espaa, en basc: Espainiako Erresuma, en occit: Reialme d'Espanha) s un Estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la pennsula Ibrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Limita al nord-est amb Frana i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oce Atlntic i l'est i al sud amb la mar Mediterrnia. Pertanyen a Espanya tamb els territoris extrapeninsulars de les Illes Balears, a la mar Mediterrnia, les Illes Canries a l'oce Atlntic i les ciutats de Ceuta i Melilla que limiten amb el Marroc al sud. 

Amb una superfcie de 504.030 km, Espanya s el segon pas ms extens d'Europa occidental i el sis ms poblat del continent europeu.  Espanya s una monarquia constitucional i una democrcia parlamentria des de l'aprovaci de la Constituci Espanyola en 1978. Des que s'adher a la Uni Europea (1986) ha passat a ser un pas altament industrialitzat i una de les 10 economies ms fortes del mn. L'esperana de vida, el transport pblic, higiene, infraestructures pbliques, i la seguretat social sn de les millors valorades, malgrat que la renda per cpita s el 84% de les quatre economies lders de la UE.

Toponmia.
El nom d'Espanya es deriva del llat Hispania, "Hispnia", amb el qual els romans designaven geogrficament la pennsula Ibrica. El nom d'Iberia, era la denominaci preferida pels autors grecs per referir-se al mateix territori. Tanmateix, les arrels del terme Hispnia no sn llatines, per la qual cosa, del seu origen, se n'han formulat diverses teories. 

La hiptesi ms acceptada diu que Hispania prov del fenici i-spn-ya, terme documentat des del segon millenni aC en inscripcions ugartiques. Els fenicis van construir la primera civilitzaci no ibrica que va arribar a la pennsula per a expandir llur comer i que va fundar, entre altres ciutats, Cadis, la ms antiga d'Europa occidental. Els romans van adoptar aquesta denominaci dels cartaginesos venuts, interpretant el prefix i com a "costa", "illa" o "terra", i ya com a "regi". El lexema spn, que en hebreu, llengua molt propera al fenici, s pot llegir com a saphan es va traduir com a "conills" tot i que en realitat es refereix al dam, un procvid d'aspecte similar al conill que habitava la regi. Els romans, per tant, van designar Hispnia com a "terra plena de conills", segons es pot constatar en els escrits de Cicer, Juli Csar, Plini el Vell, entre altres. Fins i tot en algunes monedes encunyades en poca d'Adri, figuraven personificacions d'Hispnia com a dona asseguda i amb un conell als seus peus. En la mateixa lnia, Isidoro de Sevilla, en el seu llibre d'"Etimologies", postula que el terme t la seva arrel en Ispani, un topnim fenici-pnic de Sevilla, ciutat que els romans van denominar Hispalis. 

L'historiador i hebraista Cndido Mara Trigueros va proposar en la Reial Acadmica de les Bones Lletres de Barcelona, el 1767, una teoria alternativa, basada en el fet que l'alfabet fenici, com l'hebreu, no tenia cap vocal. Aix, spn (sphan en hebreu i arameu, significaria en fenici, "el nord", una denominaci que feia referncia a la situaci geogrfica de la pennsula en relaci amb la costa africana, la ruta dels fenicis, i per tant i-spn-ya significaria la "Terra del nord".  Una teoria contempornia, proposada per Jess Luis Cunchillos, suggereix que l'arrel del terme span s spy, que vol dir "forjar o batre metalls", i que per tant, Espanya s la "Terra on es forgen metalls".

A ms de la teoria de l'origen fenici tot i que el seu significat s discutit al llarg de la histria s'han proposat altres hiptesis. Al comenament de l'Edat moderna, Antonio de Nebrija va proposar que Hispnia s una deformaci de la paraula ibrica Hispalis que significava la "Ciutat d'occident". El segle XIX, Juan Antonio Moguel va proposar que el terme podria provenir de la paraula uscar Izpania, que voldria dir "que divideix el mar", composada per les veus iz i pnia, tot i que el 1902, Miguel de Unamuno, va argumentar que per a alguns bascs, el nom es deriva de l'uscar ezpaa, "llavi", en allussi a la posici de la pennsula a Europa.

Durant l'Edat mitjana, i com a evoluci del terme geogrfic, Espanya comprenia tots els regnes de la pennsula, des de Portugal, Galcia, Castella fins l'Arag. Tot i que diversos monarques hispnics havien fet s del ttol "Rei d'Espanya" o "Rei de les Espanyes", no seria sin fins el regnat de Felip V de Castella i IV d'Arag que el nom de "Rei d'Espanya" passa a substituir en exclusiva al del "Rei de Catella", amb l'assimilaci de la resta dels territoris amb autonomia interna fins aleshores, en un concepte d'Estat-naci que ha perdurat fins ara. Tot i aix, i a causa de les demandes creixents d'autogovern i autonomia dels territoris no castellans, s'est posant de relleu un concepte d'Estat plurinacional.

Geografia fsica.


Espanya est situat a l'extrem sud occidental d'Europa, a la pennsula Ibrica tot i que comprn tamb dos arxiplags les Illes Canries a l'oce Atlntic i les Illes Balears a la mar mediterrnia i dues ciutats, Ceuta i Melilla al nord d'frica. A ms, inclou altres possessions menors no continentals com ara les Illes Chafarinas, Vlez de la Gomera i el penyal d'Alhucemas, aix com l'illa d'Alborn, les illes Columbretes, i una srie d'illes i illots a prop de les costes peninsulars. 

Per la seva extensi territorial, s el quart pas ms extens d'Europa, desprs de Rssia, Ucrana i Frana, i el segon ms extens de la Uni Europea. Fsicament, Espanya limita a l'oest amb Portugal i l'oce Atlntic, a l'est amb el mar Mediterrani, al sud amb l'oce Atlntic i l'estret de Gibraltar, i al nord amb els Pirineus, el golf de Biscaia i el mar Cantbric. 

El territori central d'Espanya s dominat per planes i serralades, com ara la Sierra Nevada. Els principals rius del territori sn el Tajo, l'Ebre, el Duero, el Guadiana i el Guadalquivir.

Clima.


Ateses la situaci geogrfica d'Espanya i les seves condicions orogrfiques, el clima s molt divers. Es pot dividir en tres grans rees:
 Una regi de clima temperat al centre de la pennsula.
 Una regi de clima mediterrani que s'estn des de les planes d'Andalusia cap als Pirineus.
 Una regi de clima ocenic des de  Galcia cap a la Badia de Biscaia, incloent-hi Astries i Cantbria.

Poltica i govern.

Estructura constitucional.

Espanya est constituda com a monarquia parlamentria des de l'aprovaci de la constituci de 1978. La branca executiva del govern s formada pel Consell de Ministres presidits pel President del Govern, proposat, simblicament, pel monarca i electe per les Corts Nacionals desprs de les eleccions legislatives. El rei d'Espanya, s el cap d'Estat, i el president, el cap de govern. El poder legislatiu recau sobre les Corts Generals, compostes per dues cambres: el Congrs dels Diputats, amb 350 membres electes per vot popular per mitj del sistema de representaci proporcional amb llistes de partit tancades, per un terme de quatre anys; i el Senat, amb 259 membres 208 dels quals sn electes per vot popular i els altres 56 designats pels parlaments regionals, tots electes per un perode de quatre anys. El poder judicial s compost pel Tribunal Suprem, el  Consell General del Poder Judicial, i el Tribunal Constitucional.

Espanya s, en l'actualitat, un Estat d'Autonomies, formalment un estat unitari, per funciona de facto, com una quasi federaci de comunitats autnomes, en qu el govern de l'Estat encara t l'ltima paraula en moltes de les decisions locals. En comparaci amb altres estats d'Europa, Espanya ha assolit un grau elevat de descentralitzaci: tots els territoris gestionen llurs propis sistemes de sanitat i educaci, algunes comunitats gestionen llurs finances (el Pas Basc i Navarra) i d'altres tenen un cos de policia autnom (els Mossos d'Esquadra a Catalunya i l'Ertzaintza al Pas Basc). 

Les diferncies dins d'aquest sistema d'autonomies s'han degut a que el procs de trasps de competncies del centre a la perifria es va planejar, al comenament, com a procs asimtric, amb la intenci de garantir un major grau d'autogovern o autonomia noms a aquelles comunitats que volien un tipus de relaci ms federalista amb la resta d'Espanya  comunitats autnomes de rgim especial  (Andalusia, Comunitat Basca, Comunitat Autnoma de Catalunya, Galcia i Navarra). Per altra banda, la resta de les comunitats autnomes  comunitats autnomes de rgim com  tendrien menys facultats d'autogovern. No obstant aix, amb el pas del temps, aquestes comunitats han adquirit progressivament ms competncies tamb.

Partits poltics.
Els partits poltics amb representaci al Congrs o al Senat en la legislatura actual sn:


Subdivisi administrativa.


L'Estat Espanyol est integrat, constitucionalment, per nacionalitats i regions, organitzades territorialment com a 17 comunitats autnomes i 2 ciutats autnomes. Cada comunitat est constituda per una o ms provncies. Les comunitats i ciutats autnomes gaudeixen d'un nivell elevat d'autogovern, de facultats legislatives, pressupostries, administratives i executives en les rees que la constituci estableix i subjectes a llurs Estatuts d'Autonomia. 

Des del 2003 s'ha adoptat la Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadstiques, o unitats NUTS, de tres nivells, amb finalitats merament estadstiques, basats en les normatives europees i fixats per l'Eurostat. Les 50 provncies espanyoles i les dues ciutats autnomes sn classificades en els nivells NUTS-3; les 17 comunitat autnomes sn classificades en els nivells NUTS-2, i per als nivells NUTS-1 s'han creat grups de comunitats autnomes.  

Actualment Espanya t dos conflictes territorials importants: un al penyal de Gibraltar, colnia britnica al sud de la pennsula Ibrica que Espanya vol recuperar, i l'altre a les ciutats autnomes espanyoles Ceuta i Melilla, sovint reclamades pel Marroc.

En algunes regions principalment en alguns sectors de Catalunya, Galcia i el Pas Basc existeix un sentiment nacional que s'ha expressat de diverses maneres. S'hi han format partits poltics, molts d'ells independentistes, com ara la Unin do Povo Galego, Esquerra Republicana de Catalunya i Aralar. Altres partits oscillen entre postures autonomistes, federalistes o independentistes.

Defensa i seguretat.

La responsabilitat de la defensa de l'Estat recau en les Forces Armades, la missi de les quals, segons l'article vuit de la constituci espanyola s "garantir la sobirania i independncia d'Espanya, defendre la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional". Tradicionalment s'han dividit en tres cossos: l'Exrcit de Terra, l'Armada i l'Exrcit de l'Aire. A ms, s'hi inclou la Gurdia Reial.  

Espanya s un dels Estats ms importants de l'EUFOR, i de l'Eurocos, i t una posici destacada en l'estructura de l'OTAN, a la qual pertany des de 1982.  Actualment els Estats Units operen una base militar en territori espanyol, a Morn de la Frontera (Sevilla). Espanya t la sisena flota naval ms poderosa del mn, i un dels cossos d'Infanteria de Marina ms antics.

Internament, el Cos Nacional de Policia (CNP) s la fora policaca encarregada de la seguretat urbana i d'investigaci. A ms, la Gurdia Civil, fundada el 1844, est encarregada de la seguretat de les rees rurals i les rutes i autopistes, a ms de la fronteres. Tots dos, el CNP i la Gurdia Civil, han estat unificats sota el comandament del Ministeri de l'Interior. A Catalunya i el Pas Basc, tanmateix, hi ha cossos de policia autnoms  els Mossos d'Esquadra i Ertzaintza respectivament  que assumeixen moltes funcions de la Policia de l'Estat.

Economia.

Article principal: Economia d'Espanya;

Espanya t una economia mixta amb un Producte interior brut en paritat de poder adquisitiu de 1,106 bilions d'USD; la setzena economia ms gran del mn darrera de Mxic. En termes nominals, tanmateix, d'acord amb les dades del Banc Mundial per al 2005, l'economia d'Espanya s la vuitena ms gran del mn i la cinquena ms gran d'Europa, amb 1,123 bilions d'USD. El PIB per cpita en paritat de poder adquisitiu s el 38 ms alt del mn de 27.000 USD. 

En termes comparatius, el PIB per cpita espanyol s el 90% del de les quatre economies ms grans d'Europa Occidental, i un poc inferior a la mitjana de la Uni Europea. Durant el govern del president Aznar, Espanya va ser adms al primer grup d'estats a adoptar l'euro com a moneda local el 1999. La taxa d'atur el 2006 era del 7,6%, una taxa baixa en comparaci amb molts dels estats europeus, i una millora considerable de les taxes superiors al 20% dels primers anys de la dcada de 1990. Els punts dbils de l'economia espanyola sn una taxa d'inflaci lleugerament elevada, una economia submergida molt gran, baixa productivitat, i nivells baixos de recerca i desenvolupament. Els punts forts de l'economia sn el continu creixement, en comparaci amb el creixement nul de les grans economies de la Uni Europa. De fet, l'economia espanyola ha creat ms de la meitat dels nous treballs de la Uni Europea durant el perode de 2000 al 2005. Es considera que l'economia espanyola s una de les ms dinmiques de la Uni Europea i que atreu grans quantitats d'inversi estrangera.

Durant les ltimes quatre dcades la indstria del turisme espanyol ha crescut i s'ha convertit en la segona ms gran del mn, amb un valor de 40.000 milions d'euros (2006). L'economia espanyola ha experimentat un creixement notable en la indstria de la construcci que representa el 16% del PIB i el 12% de l'ocupaci.

Geografia humana i societat.
rees metropolitanes ms grans .

Les rees metropolitanes que sobrepujaven al 2003 els 300.000 habitants sn :


Demografia.
 Article principal: Demografia d'Espanya;
La poblaci espanyola actualment supera els 40 milions d'habitants. El creixement poblacional ha estat considerablement baix, per, la immigraci ha estat elevada. El 2005, segons estadstiques governamentals, el 8,4% de la poblaci era estrangera. Cal esmentar que els estrangers ja nacionalitzats, no sn part d'aquesta xifra. 

Immigraci.
Espanya presenta una de les taxes ms grans d'immigraci del mn (de l'1,5% anual el 2005, noms superat en la Uni Europea per Xipre), i s, desprs dels Estats Units, el segon Estat del mn que rep ms immigrants en termes absoluts. El 2006, el 9,27% de la poblaci espanyola era de nacionalitat estrangera. El 2005 l'Estat va rebre el 38,6% de la immigraci extracomunitria cap a la Uni Europea, sobretot ciutadans d'origen llatinoameric, d'altres estats d'Europa i del Magrib.

D'acord amb l'Institut Nacional d'Estadstica el 2005 havia 3,7 milions d'estrangers a Espanya, encara que les estimacions d'organismes independents han suggerit una xifra de 4,8 milions. Segons les dades dels permisos de residncia del 2005, a l'entorn de 500.000 immigrants eren marroquins i 500.000 eren equatorians. Altres grups d'immigrants inclouen britnics, francesos, argentins, alemanys i bolivians. El flux d'immigrants ha incrementat la taxa de creixement poblacional, malgrat la baixa taxa de natalitat que es troba a la meitat del nivell de reemplaament. No obstant aix, l'arribada contnua d'immigrants, especialment dels que arriben per mar de l'frica, ha causat una certa tensi social. Espanya actualment t la segona taxa d'immigraci ms alta de la Uni Europea desprs de Xipre, i s el segon pas que ms immigrants rep del mn (en termes absoluts) desprs dels Estats Units. Del nombre total d'immigrants que van arribar a la Uni Europea el 2006, el 44,7% va escollir Espanya com a destinaci final.

Llengua.
Article principal: Llenges d'Espanya;

]]
El castell s la llengua oficial de tot l'Estat. La Constituci reconeix alhora l'oficialitat de la resta de llenges de l'Estat a les comunitats autnomes d'acord amb all establert als seus respectius Estatuts d'Autonomia, malgrat que noms s obligatori el coneixement del castell.

Les llenges cooficials a les comunitats autnomes d'acord amb els seus respectius Estatuts sn:

 El catal a Catalunya, les Illes Balears i al Pas Valenci, on t la denominaci popular i legal de valenci.
 El basc o uscar (euskara) al Pas Basc (Euskadi) i les zones bascfones de Navarra (Nafarroa).
 El gallec (galego) a Galcia (Galicia/Galiza).
 L'arans (arans), a la Vall d'Aran (Val d'Aran), a Catalunya.

L'asturi tamb t un rgim de protecci al Principat d'Astries sota la Llei d's i promoci del bable/asturi de 1998, tot i que no t rgim d'oficialitat.

La futura Llei de Llenges que prepara el govern aragons mant l'oficialitat del castell, junt amb el respecte al dret d'emprar l'aragons i el catal davant els ajuntaments "als respectius territoris on sn predominants".

Altres llenges autctones, per sense cap reconeixement oficial sn:
Berber (Melilla);
rab (Ceuta);
Portugus (a Olivena i a altres municipis de la Raia fronterera amb Portugal);

Religi.
Al voltant del 80% dels espanyols es consideren catlics o practiquen certes activitats relacionades amb el catolicisme (baptisme, comuni, eucaristia, etc.). No obstant aix, un nombre considerable d'espanyols es consideren ateus. La globalitzaci i el fenomen de la immigraci ha portat minories religioses importants. De les religions minoritries les ms nombroses sn els protestants, musulmans i Testimonis de Jehov.

Histria.
Article principal: Histria d'Espanya;

Edat antiga.
Les poblacions originries de la pennsula Ibrica (en el sentit qu es desconeixen la seua procedncia) sn els ibers, que consisteixen en unes quantes tribus separades. Una de les quals podrien ser els bascos, l'nic poble pre-cltic que actualment existeix a la pennsula com a grup tnic diferent. La cultura ms important d'aquest perode s a la ciutat de Tartessos, en la vall del Guadalquivir. A comenaments del segle IX aC, les tribus celtes entraren a la pennsula a travs dels Pirineus i s'assentaren a tot arreu, passant a ser celtibers. Els navegants de Fencia, grecs, i cartaginesos tamb s'assentaren al llarg de la costa mediterrnia i hi fundaren colnies comercials durant un perode d'uns quants segles.

Prop de l'any 1100 aC els mercaders fenicis fundaren la colnia comercial de Gadir o Gades (en l'actualitat Cadis, prop de Tartessos). Al segle VIII aC es fundaren les primeres colnies gregues a l'est de la costa mediterrnia, com ara Rodis (en l'actualitat Roses i el 580, Emporion (en l'actualitat Empries), deixant per als fenicis el sud de la costa. El nom d'Ibria prov dels grecs pel riu Iber (en l'actualitat l'Ebre). En el segle VI aC els cartaginesos arribaren a Ibria, disputant-se el control de la Mediterrnia Occidental als grecs, i la seua colnia ms important fou Carthago Nova (actualment Cartagena).

Els romans arribaren a la pennsula ibrica durant la Segona Guerra Pnica al segle II aC, i s'annexionaren tot el territori desprs de dos segles de guerra contra les tribus celtes i iberes i, aleshores, les colnies fencies, gregues i cartagineses es convertiren en provncies d'Hispnia. Noms alguns tribus cltiques del nord resistiren a la dominaci romana (galaics, asturs, bascs, cntabres, etc...) per amb el temps es romanitzaren, igual que a tota la pennsula. Gran part de les llenges, religions, i lleis actuals d'Espanya s'originaren sota aquest perode rom.

Edat mitjana.



A principis del segle V durant la decadncia de l'Imperi Rom d'Occident, els sueus, vndals, i alans prengueren el control de part d'Hispnia. Al finals del segle V els visigots, una tribu germnica romanitzada, conqueriren tota la Hispnia i crearen el Regne de Toledo, amb una estabilitat relativa. 

Desprs d'una discreta i pacfica colonitzaci islmica, l'any 711 rabs del Nord d'frica travessaren l'estret de Gibraltar i envaren la pennsula, passant a ser un valiat de l'imperi islmic sota el nom d'al-ndalus, si b poc temps desprs s'independitz polticament de l'imperi, i pass a ser el califat de Crdova. De nou, la franja muntanyosa del nord ibric resist a la dominaci musulmana, en especial els gallecs, asturians, i vascons lliures. Durant el segle X, Abd al-Rahman III proclam la independncia tamb religiosa d'Al-ndalus, encetant una poca de prosperitat cultural, caracteritzada per les innovacions en les cincies i les lletres, i una especial atenci a l'urbanisme. La capital del califat era Crdova, que havia aplegat els 500.000 habitants, considerada la ms gran ciutat d'Europa Occidental i centre cultural de l'poca. Tot i aix hi hagu un ressorgiment de les antigues ciutats romanes, especialment Valncia, Saragossa i Sevilla. La decadncia s'inici al segle XI, quan comenaren les disputes entre les diferents famlies reials musulmanes, i el califat es desmembra en molts regnes de taifa mentre que diversos territoris cristians de la franja muntanyosa del nord comencen a atacar militarment cap al sud, sobretot des de tres fronts: Galcia, Astries, i la Marca Hispnica.

Entre els segles XI i XIV diversos regnes hispnics cristians s'expandeixen a gaireb tota la pennsula a costa dels febles regnes de taifes andalusins. Aquest procs fa que finalment els regnes cristians s'agrupen bsicament en quatre estats: els Regnes de Portugal i de Navarra mantenen en general una poltica d'allament; una srie d'inestables fets poltics matrimonials i disputes territorials uneixen Astries, Lle i Galcia amb el Regne de Castella; i, per ltim, Arag i Catalunya queden sota la mateixa sobirania reial, tot i respectant i mantenint les respectives institucions i lleis, creant la Corona d'Arag on s'aplica la mateixa poltica federalista per als nous regnes de Valncia, Mallorques, i en la seua expansi pel Mediterrani, convertint-se en un dels estats ms poderosos d'Europa de l'poca.

A finals del segle XV el Regne de Castella i la Corona d'Arag resten sota la mateixa sobirania reial en haver-se unit en matrimoni els seus respectius reis, Isabel la Catlica i Ferran el Catlic, i estableixen una mena de confederaci poltica. En 1478 els Reis Catlics enceten la imposici del catolicisme amb la creaci de la Inquisici, i es persegueix als jueus hispnics (sefardites), als quals en 1492 se'ls orden l'expulsi dels que rebutjaven convertir-se al cristianisme. En el mateix any desapareix definitivament Al-ndalus, pel pacte de Boabdil amb el Regne de Castella al qual se'l lliurava pacficament el Regne de Granada sota condici de respectar la religi islmica. Aquest comproms no es compliria ms tard en 1502, quan es duu un pla de conversi forosa dels musulmans sota amenaa de desterrament a l'frica. Mentrestant, en el mateix any 1492, una expedici castellana amb l'objectiu de trobar una ruta martima cap l'Oest que aplegue a l'Extrem Orient, encapalada pel navegant Cristfol Colom, descobriria definitivament per a Europa el "Nou Mn".

Edat moderna.
Es pot dividir la histria d'Espanya durant l'edat moderna en dos perodes: el Regnat dels Habsburg (segles XVI i XVII), i el primer segle del regnat dels Borb, el segle XVIII, data en qu Espanya es convert en un Estat centralitzat.
Regnat dels Habsburg.

Al segle XVI, Carles I de Castella hereta el tron del Sacre Imperi Romanogermnic, del Regne de Castella (i les seues colnies), de la Corona d'Arag, i del Regne de Navarra, iniciant-se el regnat dels Habsburg als regnes hispnics, tret de Portugal. El seu regnat es caracteritz pel seu gran poder poltic i econmic a Europa que controlava des del Regne de Castella, i pel qual Frana se'l disputava en nombroses guerres. Mentrestant, hagu de reprimir greus conflictes socials com el dels comuneros a Castella, i la Revolta de les Germanies al Pas Valenci. Les colnies castellanes d'Amrica s'expandien amb les conquestes d'Hernn Corts de la Nova Espanya (l'actual Mxic), i el Regne de Portugal tamb es convertiria en una altra potncia europea per les riqueses del seu imperi colonial portugus creat durant les exploracions del segle anterior, sobretot de Magallanes. El 1556 el rei abdica i deixa els dominis hispnics europeus i d'ultramar al seu fill Felip, i els dominis romanogermnics al seu germ Ferran.

El 1580 Felip II de les Espanyes s'annexion Portugal als seus dominis, fent-se valer pels seus drets al tron en un moment de crisi successria i, per primera i nica vegada, tots els regnes hispnics estigueren sota la mateixa sobirania reial. A va refermar l'existncia d'un poders Imperi Espanyol, amb les colnies d'ultramar portugueses i castellanes a tot arreu del mn, on "mai es ponia el Sol".

No obstant aquest poder, al segle XVII comen la decadncia de l'Imperi Espanyol a Europa, a causa de llargues i costoses guerres i revoltes. De fet, amb el regnat de Felip IV de Castella s'enceta una poltica centralista duta a terme pel Comte-duc d'Olivares, que provoc el 1640 la independncia de Portugal i Catalunya, si b aquesta ltima torn a la Corona Espanyola en poc de temps. Ms endavant, sota regnat de Carles II de Castella, esclat la Segona Revolta de les Germanies al Pas Valenci.

Segle XVIII.
En el segle XVIII, en haver-se mort sense descendncia l'ltim rei de la Casa d'ustria, Carles II de Castella, s'encet la Guerra de Successi Espanyola en qu finalment Felip V de Borb (conegut com el capgirat) aconsegu el tron de la Corona desprs de la renncia de l'Arxiduc Carles d'ustria. Sota el seu regnat, tots els regnes hispnics del seu domini s'unificaren en un sol estat, el Regne d'Espanya (que existeix fins l'actualitat). Aquest procs centralitzador comport especials repercussions als pasos hispnics de l'Antiga Corona d'Arag pels Decrets de Nova Planta, on es comena sistemticament a perseguir i reprimir la llengua catalana i tota manifestaci sociocultural prpia.

Durant la resta d'aquest segle, el centralisme continu accentuant-se amb els reis borbnics que ocuparen el tron espanyol, si b grcies a la Illustraci es feren passos importants cap la modernitzaci de la Hisenda Pblica, de les Obres Pbliques, aix com avenos en la investigaci cientfica i pedaggica.

Edat contempornia.
L'edat contempornia (segles XIX i XX) s ha caracteritzat per ser un perode fora agitat i historiogrficament fragmentat.

Primera meitat del s. XIX.

De gran protagonisme militar, el segle XIX ja va comenar amb un conflicte monrquic entre Carles IV i Ferran VII. Napole Bonaparte hi va acabar intervenint la qual cosa va provocar el conflicte de la Guerra del francs o la Guerra de la Independncia (1808-1814) en qu es va lluitar per expulsar les forces de Napole, al mateix temps que a les Corts de Cadis es treball des de 1810 per aconseguir una Constituci concebuda ja el 1812. Un cop aconseguit l'objectiu, es restaur la monarquia borbnica amb Ferran VII al capdavant, que inici un perode encara propi de l'Antic Rgim tot i el parntesi (sota el seu regnat) que supos el cop d'estat del General Riego iniciant Trienni Liberal (1820-1823). Aquesta petita etapa va finalitzar amb l'arribada de la Santa Aliana, promocionada per les potncies europees que restauraria el rgim absolutista.

Ferran VII, acabaria el seu regnat el 1833, no abans sense haver tingut una filla, la futura reina Isabel II el 1830. Aquest esdeveniment en s no tallaria les aspiracions del germ de Ferran, Carles Maria Isidre, directament; sin que ho faria la Pragmtica Sanci (per la qual s estenia el dret de successi de la corona a les dones) dictada uns mesos abans del naixement d'Isabel, la qual abolia la Llei Slica. Carles i els seus partidaris no ho acceptarien i a la mort del rei es precipitaria la I Guerra Carlina (1833-1840) amb la regncia de Maria Cristina de les Dues Siclies. El perode destacaria per l'acci de govern i aix s arribaria al 1840 amb un canvi de regent: entrava el General Espartero. Tres anys desprs, el General Narvez acabaria amb la regncia i s iniciaria el regnat d'Isabel II en majoria d'edat. 

La quantitat de perodes plens de reformes, com La Dcada Moderada (1844-1854), el Bienni Progressista (1854-1856) i la Unin Liberal (fundada el 1854 per vigent de 1856 a 1868), donaren pas a la corrupci que, amb les pressions dels independentistes a ultramar, i el protagonisme dels cabdills militars, finalment acabarien per fer saltar del tron Isabel II, que es va exiliar a Frana. El Pacte d'Oostende de 1866, se sign amb l'objectiu d'expulsar la Reina, esdeveniment conegut com La Gloriosa (revoluci de 1868).

Final del s. XIX i principi del XX.
 
Aix el Sexenni Democrtic (1868-1874), agafaria el relleu de la histria del regne, en el qual s inclou el regnat d'Amadeu de Savoia (1871-1873) i la proclamaci de la I Repblica, que es divid en quatre presidncies transcorregudes entre el febrer de 1873 i el gener de 1874 suportant problemes com la III Guerra Carlina, el Cantonalisme o la Guerra dels Deu Anys. 

El General Pava instaur novament la monarquia borbnica amb Alfons XII (fill d'Isabel II). s la Restauraci, que es caracteritz per l'alternana entre el Partit Conservador de Cnovas del Castillo i el Partit Liberal de Mateo Sagasta. La Constituci de 1876 fou un dels eixos del perode que es fu longeu ultrapassant aix el segle. No abans sense comptar amb l'inici de l'arrelament del moviment obrer i la prdua de les ltimes colnies d'ultramar, com ara Cuba o Filipines.

L'inici del nou segle comptar a Catalunya amb l'apogeu del catalanisme com a exemple de nacionalismes en ala i l'inici del declivi del sistema de la Restauraci, que culminar amb una dictadura. Aquesta, doncs, es va precipitar pel seguit de fracassos militars a l'frica (el Desastre d'Annual per exemple) i les revoltes de caire intern, com ara la Setmana Trgica de 1909 a Barcelona o la Triple Crisi de 1917. Primo de Rivera, amb el suport del rei Alfons XIII (Rei des de 1902) encapal doncs, la primera dictadura militar del segle (1923-1930). Perdent el suport dels militars i del propi Rei, acabaria acabant la dictadura ell mateix. Aix don lloc a un cul-de-sac fins l'expulsi del monarca entre els anys 1930 i 1931, quan es proclamaria la Repblica.

Segle XX.
 
La Segona Repblica Espanyola es dividiria en tres perodes, el Bienni Progressista, el Negre i el Front Popular. L'esdeveniment, fruit de les conspiracions durant la II Repblica, que ms bibliografia ha causat a Espanya, fora la Guerra Civil, que an de 1936 a 1939, i que instauraria una dictadura militar que s'estengu fins 1975, amb el General Francisco Franco al capdavant.

Aquesta dictadura, tradicionalment s dividida per una primera poca de recessi (postguerra 1939-1950) i una segona de desenvolupament, a partir de 1959, desprs de nou anys de passos intermedis. El 1973 el rgim viuria el seu declivi definitiu fins la mort del dictador el 1975, que don lloc a una nova etapa democrtica a l'Estat; precedida per una nova restauraci borbnica, coneguda com la Transici Espanyola.

L'actual democrcia espanyola, ha destacat per l'elaboraci d'una nova Carta Magna el 1978, amb la creaci de 17 autonomies, l'entrada a la Uni Europea, a l'OTAN i l'intercanvi de govern entre els dos grans partits, PSOE (1982-1996 i 2004- ) i PP (1996-2004) tnica predominant desprs del govern de la UCD (1977-1982).

Els grups terroristes ETA i GRAPO continuaren la seva activitat durant la democrcia. Els GRAPO estan prcticament inactius des dels anys 90 fins que a meitats del 2007 es va donar al grup per dissolt amb la detenci dels ltims membres, i ETA va declarar un alto-el-foc permanent el 22 de mar de 2006 trencat al juny de 2007.

Vegeu tamb.
Llista de les banderes d'Espanya;
Sistema educatiu de l'Estat espanyol;

Notes i referncies.


Enllaos externs.

Pgina del President del Govern d'Espanya;
Constituci d'Espanya;
Model d'Estat - a debat - Articles sobre el model d'Estat espanyol a la premsa ;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="982" title="Estel (desambiguaci)" nonfiltered="613" processed="605" dbindex="614">


Astronomia: cos celeste amb llum prpia, sinnim d'estrella.
Estel del Mat, o del Vespre, s el nom popular de Venus quan s visible abans o desprs de la sortida del Sol.
Joguines: aparell lleuger que es pot envolar amb l'ajuda del vent, vegeu estel (joguina).
Onomstica: nom propi femen.

Vegeu tamb.

Estrella (desambiguaci);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="984" title="Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979" nonfiltered="614" processed="606" dbindex="615">

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya s la norma institucional bsica de Catalunya, d'acord amb l'establert al ttol vuit de la Constituci espanyola de 1978. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions poltiques de la nacionalitat catalana, les seves competncies i relacions amb l'Estat i el finanament de la Generalitat de Catalunya.Fou publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 31 de desembre de 1979

Les institucions poltiques definides en l'Estatut integren la Generalitat de Catalunya.

El 18 de juny de 2006 la ciutadania catalana aprova en referndum, desprs d'un llarg i polmic procs de redacci, el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 que substituir l'Estatut de 1979 com a norma institucional bsica de Catalunya 


Histria.
Les primeres eleccions democrtiques a Corts des de 1936, el 15 de juny de 1977, donaren a Catalunya la majoria a les forces poltiques que precontizaven el restabliment de la Generalitat i de l'autonomia, dissoltes el gener de 1939 per una llei de l'Estat espanyol.

La primera  campanya pro Estatut d'Autonomia, va ser impulsada per la Mancomunitat de Catalunya l'any 1918.

La diada de l'Onze de Setembre d'aquell mateix any, centenars de milers de catalans es manifestaren en aquell mateix sentit a la ciutat de Sant Boi de Llobregat sota el lema Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia.

Aquests factors foraren el Govern espanyol presidit per Adolfo Surez al restabliment de la Generalitat provisional el 29 de setembre de 1977 i a permetre el retorn de l'exili del President Tarradellas, el seu nomenament "formal" com a President i la constituci d'un govern provisional per preparar aquest estatut i les posteriors eleccions de 1980.

El 18 de desembre de 1979, el rei Joan Carles I sancion, com a llei orgnica de l'Estat, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgnica 4/1979, de 18 de desembre, publicada en el Boletn Oficial del Estado de 22 de desembre de 1979 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 31 de desembre del mateix any).

L'Estatut.

L'Estatut d'Autonomia reconeix Catalunya com una nacionalitat que exerceix el seu autogovern constituda en Comunitat Autnoma de l'Estat Espanyol.

A travs del seu Estatut d'Autonomia, Catalunya accedeix al seu reconeixement com a poble amb una cultura, una histria i una llengua prpies.

La llei orgnica de l'Estatut d'Autonomia defineix les Institucions Catalanes, agrupades en la Generalitat, les competncies i les relacions amb l'Estat espanyol. La instituci encarregada d'aprovar, modificar o derogar les lleis s el Parlament de Catalunya. En cada legislatura s'aproven, es projecten, es proposen, es deroguen o es modifiquen les lleis de la legislatura anterior.

L'Estatut va ser aprovat pel poble catal en un referndum i ratificat per les Corts Generals el novembre de 1979. 

El projecte de Estatut fou elaborat per diputats i senadors del Parlament de Catalunya , la dita "Comisi dels Vint", reunida al Parador de la localitat  de Vilanova de Sau per aix es anomenat tamb Estatut de Sau.Aix seguia la tradici d'anomenar les cartes magnes catalanes pel nom del lloc on es van redactar, com ara l'Estatut de Nria de l'any 1932.

En el procs de elaboraci del Estatut varen tenir especial protagonisme els diputats Miquel Roca (CDC), Jordi Sol Tura (PSUC) , Eduard Martn Toval (PSC) y Laure Lpez Rod ( Alianza Popular)




Reforma de l'Estatut d'Autonomia.
El 18 de juny de 2006 la ciutadania catalana aprova en referndum el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb el suport del 73,9% dels sufragis. El nou text subtitueix l'Estatut de Sau de 1979 com a norma institucional bsica de Catalunya.

El 30 de setembre del 2005 - El Parlament de Catalunya va aprovar per 120 vots a favor i 15 en contra, del Projecte de Llei de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.

El 3 d'octubre del 2005 - El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach Pascual va lliurar al Congrs de Diputats (Madrid) el Projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

 El 21 de gener del 2006, el president del govern espanyol Jos Luis Rodrguez Zapatero i el cap de l'oposici, Artur Mas, arriben a un preacord pel que fa a la definici de naci al projecte d'estatut i al model de finanament.

 Vegeu tamb .

 Histria de Catalunya;
 Condici poltica de catal;
 Histria del Dret catal;
Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Nria);

Enllaos externs.
 Al Wikisource:
;
.
Histries de Catalunya: L'Estatut d'Autonomia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="985" title="Ecosistema" nonfiltered="615" processed="607" dbindex="616">
Un ecosistema s un sistema dinmic relativament autnom format per una comunitat natural amb el seu medi ambient fsic.

Un ecosistema t en compte les complexes interaccions entre els organismes com les plantes, animals, bacteris, algues, fongs i altres. Aquestes interaccions entre els organismes es donen a travs del que s'anomena xarxa trfica o xarxa alimentria que s una srie de cadenes alimentries o trfiques ntimament relacionades per les que circulen energia i materials en un ecosistema.

Aix, s'entn per cadena alimentria o trfica cadascuna de les relacions alimentries que s'estableixen de forma lineal entre organismes que pertanyen a diferents nivells trfics.

D'ecosistemes n'hi ha per tot el planeta.

Passa, per, que l'acci de l'home a una escala fins ara mai coneguda est influint en molts ecosistemes i fins i tot destruint-los. Alguns dels impactes ambientals de l'activitat humana sobre els ecosistemes sn:
 Destrucci i fragmentaci d'hbitats;
 Canvi climtic;
 Contaminaci;
 Espcies introdudes;
 Sobreexplotaci;

Controlar el canvi dels ecosistemes pot ser un dels reptes ms importants amb els que la humanitat s'hagi d'enfrontar. La protecci dels ecosistemes naturals que queden en parcs naturals i altres rees protegides s decisiva.
Tipus d'ecosistemes.
 Desert;
 Ecosistema aqutic;
 Sabana;
 Selva pluvial;
 Taig;
 Tundra;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="986" title="Ecosistema aqutic" nonfiltered="616" processed="608" dbindex="617">
Els rius formen part dels principals ecosistemes aqutics.
Aix, genricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aiges d'un riu sn de gran importncia per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs.

Els rius i les seves zones d'inundaci sostenen diversos i valuosos ecosistemes, no noms per la capacitat de l'aigua dola per permetre la vida, sin tamb per les nombroses plantes i insectes que mant i que formen la base de les cadenes trfiques.

En el llit dels rius, els peixos s'alimenten de plantes i els insectes sn menjats per les aus, amfibis, rptils i mamfers.

Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els ms importants de la naturalesa i la seva existncia depn totalment del rgim que tinguin.

Sobre l'aigua dola, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composici.
Com aquesta composici qumica depn, en primer lloc, del que l'aigua pugui dissoldre del sl sobre el que corre, o dels llocs a on es dirigeix, s el sl el que determina la composici qumica de l'aigua.
Si el sl s pobre en sals i minerals solubles, tamb l'aigua ser pobre en sals i minerals.
I, a l'inrevs, si el sl s ric en matries qumiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedir a l'aigua, amb la qual cosa aquesta contindr moltes ms sals minerals.

Aix s determinant pel tipus de vida animal i vegetal que all es pugui desenvolupar.

Aix, les principals adaptacions dels animals i vegetals estaran directament relacionades amb les caracterstiques fsiques de l'aigua, amb la que estan permanentment en contacte els organismes que viuen en aquest medi aqutic.

Les principals adaptacions de plantes i animals a l'aigua sn les segents:
Adaptacions a la pressi hidrosttica: ja que a l'aigua la pressi varia molt amb la profunditat, i ja que l'aire es comprimeix o s'expandeix amb facilitat segons la pressi, la principal adaptaci dels peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqncia, ha estat l'eliminaci de les cavitats internes que contenien aire.
Adaptacions a la necessitat d'estar prxims a la superfcie: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb ells desenvolupen bufetes plenes d'aire o inclusions de grassa (la grassa flota a l'aigua).
Adaptacions per vncer la resistncia de l'aigua: en els peixos que es mouen molt dins l'aigua es desenvolupa una forma hidrodinmica apropiada, generalment en forma de fus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="987" title="Esquirol" nonfiltered="617" processed="609" dbindex="618">

L' esquirol (Sciurus vulgaris) s un rosegador de costums arborcoles que es troba a Europa i el nord 'sia. s un animal de petites dimensions, d'uns 38-45 cm de longitud incloent la cua (20-30 cm del cos i  14-25 de la cua).

Els esquirols sn uns autntics acrbates. Per a un esquirol, les branques dels arbres sn camins en l'aire. Les potes de l'esquirol sn curtes per fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escora quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular b les distncies quan salta.

Acostumen a viure en boscos caducifolis o de conferes (entre les que es troben els pins). A Catalunya, que hi ha moltes pinedes, hi ha tamb esquirols als que els hi agrada menjar i rosegar les pinyes.

D'altres esquirols.
Sovint es fa servir el terme esquirol en sentit ampli per a referir-se a d'altres espcies d'aspecte i forma de vida semblants, fora estesos per la major part dels boscos mn. Principalment es fa servir el terme per les espcies dels gneres Sciurus i Tamiasciurus, per tamb per d'altres sciurins.

Per distingir-lo de les altres espcies s'han proposat els noms d'esquirol vermell com o esquirol vermell europeu per l'Sciurus vulgaris, que s l'nica espcie autctona d'Europa, si b l'esquirol gris (Sciurus carolinensis), originari de Nord-amrica, ha estat introdut a la Gran Bretanya (350 exemplars el 1889 a Bedfordshire) i Irlanda, desplaant de moltes zones l'esquirol vermell europeu i causant danys a la silvicultura.

L'esquirol a la cultura.
Els esquirols tenen una connotaci positiva a la cultura, ja que representen el treball i la previsi, per com busquen nous per a l'hivern. Per aix han aparegut en nombrosos contes infantils i sries de dibuixos animats, com els personatges de Disney Chip i Dale, que representen esquirols llistats del gnere Tamias).

A l'antiguitat europea, en canvi, eren un animal fugisser que es veia com a encarnaci del dimoni (augmentat pel color roig del seu pl) o associat a l'antic du Loki. En la societat industrial un esquirol s la persona que no respecta la vaga pactada pels companys i va a treballar.

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="988" title="Esternut" nonfiltered="618" processed="610" dbindex="619">
Un esternut s un acte reflex irreprimible constitut per una inspiraci brusca, seguida d'una expiraci violenta i sorollosa. El punt de partida s la irritaci de la mucosa nasal.

De fet, l'esternut s un mecanisme de defensa de l'aparell respiratori.
Altres maneres que t de defensar-se s amb:
 el badall;
 l'expectoraci;
 el singlot;
 la tos;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="990" title="Emigraci" nonfiltered="619" processed="611" dbindex="620">
L'emigraci humana s marxar del lloc d'origen a un altre ( pot ser a escala nacional o internacional). El dia internacional de l'emigraci s el 18 de desembre. Es distingeix del turisme perqu l'emigraci suposa fixar la residncia en un altre indret, encara que sigui amb previsi temporal.

Les raons que empenyen a les persones a emigrar dels seus pasos acostumen a ser complexes i diverses i es distingeixen de les causes immediates que precipiten la decisi de deixar el pas. Actualment, els pasos que registren ms emigraci acostumen a ser els pertanyents al denominat Tercer Mn. Alguns d'ells reben una font d'ingressos important de les remesses que envien els emigrats als seus familiars.

Factors que impulsen l'emigraci.
Atur o feines mal pagades;
Desastres naturals;
Guerra;
Manca de drets bsics;
Fam i pobresa;
Fonamentalisme religis;
Desacord amb el rgim dominant;
Tenir part de la famlia ja migrada;
Corrupci;




Enllaos externs.
Migration News ;
 Global Culture: Assajos sobre la migraci i la globalitzaci ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="991" title="Ebre" nonfiltered="620" processed="612" dbindex="621">

L'Ebre s el riu ms cabals de la Pennsula Ibrica, l'nic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrnia. Neix al vessant sud de la Serralada Cantbrica, des d'on segueix una trajectria ESE amb una longitud d'uns 910km i 83.093 km de conca fins al Mediterrani, on desemboca formant un ample delta de 500 km. 

Neix a Fontibre (del llat Fontes Iberis, Fonts de l'Ebre, en grec      ) prop de Reinosa, a la Comunitat Autnoma de Cantbria, passant per Miranda de Ebro, Haro, Logronyo, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alag, Saragossa, Casp, Mequinensa, Fai, Riba-roja d'Ebre, Flix, Asc, Mra d'Ebre, Xerta, Aldover, Tortosa, Amposta, Sant Jaume d'Enveja i Deltebre (La Cava i Jess i Maria).

Els principals massissos muntanyosos que delimiten la seva conca sn: els Pirineus al nord, el Sistema Ibric al sud i els Pics d'Europa al seu naixement.

Recull les aiges dels rius del vessant meridional dels Pirineus (Arga, Arag, Gllego, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibrica (Jaln, Jiloca, Guadalop, Matarranya).

Desemboca al mar Mediterrani a Deltebre, al Parc Natural del Delta de l'Ebre, que va ser creat l'any 1983 per la Generalitat de Catalunya, prop de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja (Tarragona), formant un gran delta on l'Illa de Buda parteix el corrent en dos braos principals (gola Nord i de Migjorn). El Delta de l'Ebre s la zona humida ms important de Catalunya i la seva superfcie total s de 7.736 hectrees.

L'Ebre pateix les seves crescudes ms freqents a l'estaci freda, d'octubre a mar, tot i que a vegades s'allargen al tram final fins al maig; les d'estaci freda solen estar lligades al rgim pluvial ocenic, mentre que les primaverals son fruit de la fossa de les neus dels Pirineus. Els estiatges es produeixen a l'estiu: de juliol a octubre, a Miranda de Ebro i de finals d'agost i primers de setembre a Tortosa. 

Les seves aiges s'aprofiten en nombrosos punts per al regadiu mitjanant canals com l'Imperial, el  Tauste i, al tram final, els canals de la Dreta i l'Esquerra de l'Ebre, que neixen a l'assut de Xerta. El seu cabal es regula pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Aquests embassaments produeixen actualment que el Delta pateixi un fenomen de regressi, ja que aturen els sediments que tindrien que arribar a la desembocadura. 

El seu nom deriva de l'antic topnim  Iber ("Iberus Flumen"), que tamb dna nom als pobles ibers. Notablement, en llengua basca "ibar" significa ribera o marge del riu.

L'Ebre va ser escenari d'una de les batalles ms importants de la guerra civil espanyola.


----


Situaci geogrfica: al nord-est d'Espanya, la seva conca s'estn per part de les comunitats autnomes de Cantbria, Castella i Lle, La Rioja, Navarra, Arag, i Catalunya.

Origen: es recolliren els sediments exteriors (els Pirineus i Btics) formant dues serralades de tipus alp (Pirineus i Btics) que va produir en compensaci, l'enfonsament de dos coses: la vall de l'Ebre, i la vall del Guadalquivir ocupats pel mar. ;

Naixement: tradicionalment es fixava al manantial de Fontibre, a 880 m. Avui es fixa a les fons del riu Hjar a Pealabra a 1980 m, 27 km abans de Reinosa, corrent que prov del manantial.

Desembocadura: Mar Mediterrani.
Longitud: 910 km;


Afluents principals. 

Pel marge esquerre.

Nela  527 hm/any;
Jerea;
Bayas ;
Zadorra  592 hm/any;
Ega;
Aragn   1.300 hm/any, sense comptar l'aportament de l'Eska ;
Candanch;
Estarrn;
Aragn Subordn;
Veral;
Eska;
Onsella;
Irati;
Arga  250 hm/any;
Arba ;
Gllego  1087 hm/any ;
Aurn;
Escarra;
Caldares;
Aguas Limpias Suporta el pant de la Sarra;
Guarga;
Asabn;
Sotn ;
Segre  6.356 hm/any;
Querol;
Valira;
Ribera Salada;
Si;
Noguera Pallaresa;
Noguera Ribagorana 700 hm/any Volum regulat pels pantans d'Escales, Canelles i Santa Anna;
Noguerola;
Set;
Cinca 2.915 hm/any Volum regulat pel pant del Grau;
Ara;
ssera 950 hm/any;
Isvena ;
Vero;
Alcanadre;
Siurana;
Montsant;


 Transvasaments .


Actualment hi ha 8 transvasaments en funcionament que sn els segents:

1. Ebro-Besaya: s reversible, data de 1982, comunica l'embassament de l'Ebre amb la conca del Saja-Besaya al nord. La seva funci es garantir el subministrament a l'rea industrial de Torrelavega.

2. Alto de Tornos-Capalera del Cerneja (Nela): escassa entitat, abasteix petites poblacions de la Conca del Nord de Santander, (Cantbria).

3. Cerneja-Ordunte: situat al riu Cerneja, transvasa cabals de l'embassament de Ordunte per abastir Bilbao, data de 1961.

4. Zadorra-Arratia: situat a la capalera del Zadorra, abasteix Bilbao a travs del salt de Barazar.

5. Alzania-Oria: situat a la capalera del riu Alzania, afluent del riu Araquil, t escassa entitat, i es destina a la producci hidroelctrica, data de 1927.

6. Carol-Arige: situat a Frana, aprofitament hidroelectricitat. Torna els cabals.

7. Siurana-Riudecanyes: situat al riu Siurana, Tarragona, est destinat a usos agrcoles i urbans.

8. Ebre-Camp de Tarragona: abastiment urb i industrial de Tarragona, 55 hm3 el 1997.

L'nic transvasament que aporta aigua a l'Ebre s d'Araviana, que subministra aigua a lvega.

 Enllaos externs .

 Confederaci hidrogrfica de l'Ebre ;
 Sistema Automtic de Informaci Hidrolgica de la Conca Hidrogrfica del Ebre ;
 Indicaci Geogrfica Protegida Arros del Delta de l'Ebre ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="992" title="Electrfon" nonfiltered="621" processed="613" dbindex="622">

Un instrument musical electrfon s aquell que genera el so a travs de mitjans elctrics  o electrnics. En la classificaci de Hornbostel-Sachs s'anomenen simplement electrfons.

Molt sovint empren interfcies el disseny de les quals imita el d'instruments d'altres grups, especialment de teclat com els sintetitzadors o de corda com la guitarra elctrica.

Es poden classificar com:
De producci convencional:
guitarra elctrica;
baix elctric;
viol elctric;


De producci electrnica: ;
Melotr;
sintetitzador;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="994" title="Eclipsi" nonfiltered="622" processed="614" dbindex="623">


Un eclipsi (Verb Grec: ecleipo, "deixar d'existir" o calypse, "cobrir" ) s un fenomen astronmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a travs de l'ombra d'un altre.

El terme s usat principalment per descriure o b un eclipsi solar, quan l'ombra de la Lluna cau sobre la superfcie de la Terra, o un eclipsi de Lluna, quan l'ombra de la Terra cau sobre la superfcie de la Lluna. De totes formes, es pot referir tamb a fenmens externs al sistema Terra-Lluna: per exemple, un planeta movent-se en l'ombra projectada per una de les seves Llunes, una Lluna movent-se en l'ombra projectada pel seu planeta pare, o una lluna passant per l'ombra d'una altra lluna.

 Vegeu tamb .
 Eclipsi Solar;
 Eclipsi de Lluna;
 Eclipsi binari;
 Perode de Saros;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="998" title="El Gran Dictador" nonfiltered="623" processed="615" dbindex="624">

El Gran dictador (The Great Dictator) s una pellcula dirigida l'any 1940 per Charles Chaplin. s una pardia del nazisme i dels dictadors Hitler i Mussolini.

A l'escena final, Chaplin surt del seu personatge i parla al pblic en primera persona, enaltint els valors ms nobles de l'home, convertint la pellcula en un missatge de pau i llibertat.

 Argument .

Al final de la Primera Guerra Mundial, un soldat de l'exrcit de Tomania, per salvar la vida de l'oficial Schultz en el seu avi, sofreix un accident i perd la memria, i roman en un hospital durant anys. Quan, encara amnsic, escapa de l'hospital, torna a la seva ciutat, on obre de nou la seva antiga barberia situada al ghetto. Els temps han canviat. El pas s governat pel dictador Astolfo Hynkel, i existeix una brutal persecuci contra els jueus. 

Una de les joves del ghetto, la bella Hannah, defensa el barber quan s acorralat per membres de les forces de seguretat de Hynkel. Ambds s'enamoren i han de sofrir les vexacions de la dictadura, encara que tenen el respir de la protecci de Schultz, que reconeix el barber, i d'un curt perode de pau amb els jueus mentre Hynkel tracta d'aconseguir finanament d'un banquer jueu per a les seves ambicions de dominaci global. 

La negativa, per part del banquer jueu, a concedir el prstec motiva la represa de l'opressi en el ghetto. Schultz cau en desgrcia perqu s'encara amb el dictador per la seva falta d'humanitat i ha d'amagar-se amb els jueus. La persecuci fa que el barber i Schultz siguin enviats a un camp de concentraci. 

Hynkel decideix envair Osterlich, per la intromissi del lder de Bacteria, Benzino Napaloni, l'obliga a convidar-lo i ser diplomtic, diplomcia que desemboca en una ridcula guerra de menjar i pastissos entre els dos dictadors. 

Hannah i les persones del ghetto fugen cap a Osterlich, per al cap de poc s'inicia la invasi des de Tomania. Llavors, quan el barber i Schultz s'escapen, Hynkel s detingut per error per les seves prpies tropes, per la seva gran semblana amb el barber. El barber s pres per Hynkel i condut a la tribuna per fer un discurs sobre l'inici de la conquesta del mn. 

En comptes d'aix, el barber exhorta la humanitat a lluitar contra la mecanitzaci de l'home, contra les dictadures i la discriminaci, i a recuperar l'humanisme: Ho lamento molt, per no vull ser dictador. No vull conquistar ni governar a ning. Desitjo ajudar a tots, jueus, gentils, blancs o negres  La nostra saviesa ens ha fet cnics, la nostra intelligncia ens ha fets dur i dolents. Pensem massa i vam sentir poc. Ms que maquinria necessitem bondat i tendresa  Soldats, en nom de la democrcia, unim-nos!. 

Mentre la multitud aplaudeix, diu: M'escoltes Hannah? All on estiguis, mira cap amunt, Hannah!. 

Hannah, a la seva nova casa, arrasada de nou pels invasors, dirigeix la mirada al cel amb esperana, i sobre aquest rostre es fon la imatge. 

 Comentaris .
El gran dictador s una stira del feixisme, i en particular Adolf Hitler i el seu nacionalsocialisme.

Va ser tamb la primera pellcula amb dilegs sonors de Chaplin. Tot i aix, la mmica ocupa el primer pla. Cal remarcar l'escena en qu Hynkel juga amb elglobus terraqi, que acaba explotant-li a les mans.

En aquesta pellcula Chaplin fa una agra stira de Hitler, filmada quan la Segona Guerra Mundial ja havia comenat. Chaplin hi interpreta dos personatges. La pellcula no s'estren a Alemanya fins a 1958 -encara que era una de les pellcules predilectes que Hitler tenia en el seu cinema particular-, i va obtenir els seus majors xits desprs del 1945.

Quan ms endavant conegu la barbrie dels camps d'extermini, Chaplin, segons recullen les seves memries publicades l'any 1964 va afirmar: "Si hagus tingut coneixement dels horrors dels camps de concentraci alemanys no hauria pogut rodar la pellcula, no hauria pogut burlar-me de la demncia homicida dels nazis. No obstant aix, estava decidit a ridiculitzar la seva absurda mstica en relaci amb una raa de sang pura".

Aquesta obra mestra t una gran crrega de moralitat i s plena de pardies i crtiques cap a un sistema poltic tan fort com era el nazi. Al final de la pellcula Chaplin ens sorprn amb un manifest tremendament emotiu on exposa l'horror de la guerra i com s de terrible per a les persones estar sotmeses sota la figura d'un dictador. 

Dades.
Estrena als Estats Units: 15 d'octubre del 1940, Nova York. ;
Estrena a Espanya: 30 d'abril del 1976 ;
Reestrena: novembre del 2002. ;

 Curiositats .

La pellcula va estar censurada a Espanya (1940 1975), a Alemanya i a Irlanda. 

A banda de ser la primera pellcula dialogada de Chaplin, va ser l'ltima en la qual apareix vestit -ms o menys- com Charlot, el petit vagabund. En la pellcula de Richard Attenborough, Chaplin (1992), Robert Downey Jr., que feia el paper de Chaplin, deia: S que el parlar ser la fi de Charlot, aix segur. Per almenys se n'anir dient alguna cosa en la qual crec. 

Els rtols que es veuen en els carrers del ghetto sn escrits en esperanto. L'nic mot que apareix en angls s jew (jueu). L'alemany que parla Hynkel s inventat: noms una o dues paraules sn en alemany autntic.

Quan es va fer El gran dictador el cinema en color ja existia, i ric Rohmer va filmar un reportatge sobre el rodatge on es veu que els uniformes de les SS eren vermells, perqu aix quedarien amb un negre ms intens que si fossin realment negres.

El propi Adolf Hitler va demanar que li posessin la pellcula, no una, sin dues vegades, per mai no es van saber els seus comentaris.

Ens troben davant una obra mestra no sols de la filmografia de Chaplin, sin tamb del cinema de totes les poques.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="999" title="Esquelet" nonfiltered="624" processed="616" dbindex="625">


Esquelet s el terme aplicat a totes les estructures rgides o semirgides que serveixen de suport als teixits tous del cos d'un animal, i li donen suport per a l'acci muscular.

En els vertebrats, l'esquelet s'anomena endosquelet, ja que es forma dins del cos.

Certs animals invertebrats, com els insectes o els crustacis, tenen esquelets que reben el nom dexosquelets perqu es troben en la part externa del cos.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1000" title="Esquimal" nonfiltered="625" processed="617" dbindex="626">


Els esquimals -ve de la paraula cree eskimo "que menja peix cru"- viuen a l'rtic, coneguts tamb com a inuits. Polticament depenen de diferents governs que els han assimilat com a minories tniques:
 Als Estats Units d'Amrica, dins l'estat d'Alaska, on sn una de les minories tniques nadiues.
 Al Canad tenen la provncia prpia de Nunavut, per tamb han reclamat nous territoris propis a Terranova i Labrador (Nunatsiavut), Territoris del Nord-oest (Inuvialuit) i Quebec (Nunavik).
 Al Regne de Dinamarca sn majoria a la regi autnoma de Grenlndia.
  
La vida en aquest indret del planeta s difcil, per malgrat el rigor del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d'aquesta regi, els inuit han desenvolupat sistemes de supervivncia des de fa segles. 

Els esquimals sn originaris de les tundres del nord del Canad, Alaska i Grenlndia on actualment entre els esquimals i altres pobles indgenes es calcula que viuen prop de 100.000 persones. 

Tenen una vida nmada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els qu es troben els caribs, ssos, balenes i foques. D'aquests i altres animals aprofiten totes les parts possibles per menjar, abrigar-se, construir habitatges, eines per caar... 

Actualment, per, degut al fort procs d'enculturaci, s'est produint un deteriorament de les seves formes de vida originries. 

Els esquimals estan organitzats en grups familiars i cada membre t assignada una tasca especfica, amb una forta divisi per gnere. Les unions i divorcis sn aprovats pels ancians de la comunitat, si b existeix una estructura bsica que permet la poligmia.

S ha arribat a la conclusi que els inuits van emigrar a traves de l estret de Bering desde Libria fins a Amrica del Nord rtica, molt desprs que la majoria dels indgenes americans.

 Llenges .

Les llenges dels pobles inuit constitueixen una subfamilia de la famlia lingstica esquimo-aleutina. A Alaska existeix una important divisi lingstica segons si els individus s anomemen a si mateixos inuit o yuit.
La branca oriental de la subfamilia s extn des de l est d Alaska a travs de Canad i des del nord fins al sud de Grenlndia.

 Inuktitut, esquimal com a llengua mare.
 Inupiaq, grup de dialectes del nord d'Alaska.
 Kalaallisut, grenlands.

Referncies.
 Jean Briggs. Never in Anger. ISBN 0-674-60828-3;
 Ernest S. Burch Jr. The Eskimos;
 Gontran De Poncins (1941). Kabloona. ISBN 1-55597-249-7;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1001" title="Etimologia" nonfiltered="626" processed="618" dbindex="627">
L'etimologia s la cincia de la lingstica que estudia l'origen i l'evoluci de les paraules: quan van entrar a la llengua, de quina font, i la manera en qu llur forma i llur significat ha canviat. 

En les llenges amb una histria escrita abundant, l'etimologia fa servir la filologia, l'estudi de la manera en qu les paraules canvien de cultura en cultura a travs del temps. No obstant aix, els etimlegs tamb utilitzen els mtodes de la lingstica comparativa per reconstruir la informaci sobre les llenges que sn massa velles i de les quals no existeix cap informaci directa (com l'escriptura) coneguda. En analitzar les llenges relacionades amb la tcnica coneguda com el mtode comparatiu, els lingistes realitzen inferncies sobre la llengua mare o antecessora i el seu vocabulari. Aix, s'han trobat paraules arrel fins i tot de llenges antigues de la famlia indoeuropeu.  Encara que la recerca etimolgica originalment es va desenvolupar a partir de la tradici filolgica, en l'actualitat la majoria de la recerca etimolgica es realitza en famlies de llenges de les quals hi ha poc o cap documentaci. 

La paraula etimologia prov del grec        (tymon, significat veritable, de etymos veritable) i       (lgos, paraula o tractat).El terme es va utilitzar per referir-se originalment a la recerca del significat suposadament "original" o "veritable" de les paraules, basat en principis que en l'actualitat sn rebutjats pels lingistes contemporanis i considerats no-cientfics.  El segle XIX va suposar la consolidaci de l'etimologia, si b l'inters per  l'origen dels mots ja est present en els textos clssics. 

Tipus de mots.
Des del punt de vista diacrnic l'origen dels mots es divideix en tres grups:
patrimonials: sn aquelles paraules que han evolucionat fonticament i semntica des dels orgens de l'idioma (en catal serien els mots que van evolucionar des del llat fins a l'actualitat);
manlleus: sn paraules agafades d'altres llenges, que poden adaptar-se o no a la normativa i poden esdevenir patrimonials amb el pas del temps. Si una paraula s un manlleu d'una llengua morta o avantpassada de l'idioma en qesti, s'anomena cultisme.
neologismes: creacions de noves paraules;

Des del punt de vista mecnic, l'origen dels mots es divideix en:
 manlleus;
 formaci dels mots per mitj de la derivaci o la composici lingstiques;
 onomatopeia i fono-semntica: la creaci dels mots imitatius;

Mtodes de l'etimologia.
Els etimlegs es van servir d'un nombre de mtodes especfics per estudiar l'origen de les paraules com ara:
 La recerca filolgica: els canvis en la forma i el significat d'un mot poden ser traats amb el suport de texts ms antics, si existeixen. ;
 L's de les dades dialectolgiques. La foram o el significat d'un mot pot mostrar la variaci entre els dialectes, la qual cosa pot proveir pistes sobre la histria primera.
 El mtode comparatiu. Per mitj de la comparaci sistemtica de les llenges relacionades, els etimlegs poden detectar quins mots es deriven d'una llengua comuna antecessora i quines altres sn manlleus posteriors d'una altra llengua.
 L'estudi del canvi semntic. Els etimlegs sovint han de fer hiptesis sobre els canvis en el significat de mots especials. Dites hiptesis es proven amb el coneixement general dels canvis semntics. Per exemple, la suposici d'un canvi en el significat es pot comprovar en mostrar que el mateix canvi va ocrrer en altres llenges tamb. ;

Histria de l'etimologia.
L'etimologia neix a l'ndia, amb el Nirukta o interpretaci dels textos sagrats. Destaca l'obra del gramtic Panini, que va fundar les bases de la disciplina al segle V aC. Els grecs van importar les preocupacions ndies i van desenvolupar les categories gramaticals, analitzant l'origen de les paraules ms importants. Marc Terenci Varr va ser el rom ms dedicat a qestions etimolgiques.

Durant l'Edat Mitjana sovint es troben etimologies a les llistes de correcci de vocabulari, emprades als monestirs per tractar de mantenir el llat sense corrupcions provinent de la llengua vulgar que parlaven els monjos. Isidor de Sevilla va escriure una obra sencera dedicada a l'etimologia des d'un punt de vista religis.

Amb la illustraci sorgeix l'afany de convertir la disciplina en una cincia, usant el comparatisme, com a les obres de Jnos Sajnovics o William Jones (filleg), qui va sentar les bases de l'indoeuropeu. El positivisme i l'estructuralisme van contribuir a l'expansi de l'etimologia i a l'estudi de la histria de les llenges. Durant el segle XX l'etimologia va entrar a formar part d'estudis com la filosofia o l'antropologia, ja que sabent l'origen i sentit primigeni dels mots es pot entendre millor el seu s social i conceptual.

 Vegeu tamb .
Joan Coromines i Vigneaux;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1003" title="Electricitat" nonfiltered="627" processed="619" dbindex="628">


En fsica, l'electricitat s un terme genric que engloba tot un conjunt de fenomens que sn la manifestaci de la presncia d'un moviment de crregues elctriques. Podem aplicar el terme electricitat a fenomens prou coneguts com el llamp o l'electricitat esttica per tamb a d'altres com el camp electromagntic o la inducci electromagntica. La paraula tamb serveix per designar la branca de la fsica que estudia els fenomens elctric i les seves aplicacions.

L'electricitat va ser estudiada des de l'antiguitat per no va comenar a ser compresa fins els segles XVII i XVIII. Va ser a finals del segle XIX quan l'enginyeria elctrica va aconseguir d'utilitzar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials. Nikola Tesla i Thomas Edison van jugar un paper capdavanter en l'expansi i el desenvolupament de la utilitzaci de l'electricitat, els seus treballs van permetre l'adveniment de la segona revoluci industrial. Avui dia l'energia elctrica s omnipresent a la vida quotidiana dels pasos desenvolupats: a partir de diferents fonts d'energia (hidrulica, trmica, nuclear l'electricitat produda s'utilitza a les llars i a la indstria.

En el llenguatge general podem utilitzar el terme electricitat per designar un cert nombre de fenomens, per s massa ambigu per a ser utilitzat en els diferents mbits cientfics i s substitut per un seguit de conceptes ms precisos:

 Crrega elctrica: Propietat d'algunes partcules subatmiques que determina les seves interaccions electromagntiques. La matria elctricament carregada s afectada pels camps electromagntics i en produeix.
 Corrent elctric: Moviment o flux de partcules elctricament carregades.
 Camp elctric: Efecte produt per una crrega elctrica sobre altres que en sn properes.
 Potencial elctric: Capacitat d'un camp elctric de produir un treball.
 Electromagnetisme: Interacci fonamental entre els camps electromagntics i les crregues elctriques i el seu moviment. L'electricitat est estretament relacionada amb el magnetisme i per aix s'inclou dintre del camp de l'electromagnetisme, que estudia conjuntament els fenomens elctrics i magntics.

 Naturalesa de l'electricitat .
De la mateixa manera que la massa, la crrega elctrica s una propietat de la matria que s a l'origen de diferents fenomens. Ning ha observat mai de manera directa una crrega elctrica, per a partir de l'estudi de certes partcules com els electrons i els protons els cientfics han dedut que no tenien la mateixa crrega i que sovint era oposada.

Dues crregues de tipus oposat  s'anullen, la matria ordinria posseeix tants electrons com protons i, per tant, s elctricament neutra. En el mn de l'electricitat hi ha dos tipus de crrega elctrica, que es comporten com si fossin oposades, per convenci reben la denominaci de positiva i negativa. Les crregues del mateix signe es repelleixen, mentre que les crregues de signe oposat s'atreuen. La magnitud de la fora d'atracci o repulsi ve donada per la Llei de Coulomb.



El moviment de les crregues elctriques dins la matria s l'origen de l'electricitat.

L'electricitat esttica.



A la natura, els electrons sn portadors de crrega negativa i els protons de crrega positiva. Els toms que composen la matria ordinria sn formats per electrons que sn al voltant d'un nucli atmic composat de protons i neutrons (que sn elctricament neutres), com que el nombre d'electrons s igual al nombre de protons el conjunt resultant s elctricament neutre.

Quan s freguen certs materials entre s els electrons superficials dels toms d'un material sn transferits als toms de l'altre material. Per exemple, si freguem una barra de vidre amb un teixit de seda es carregar positivament perqu els seus toms perdran electrons que passaran a la seda; si freguem un globus contra els cabells secs el carregarem negativament perqu captar electrons del pl.

Un regle de plstic fregada contra la roba causar que adquireixi una crrega negativa, llavors podr atreure petits fragments de paper. Aix s degut a que el regle carregat modifica, per inducci electrosttica, la repartici de crregues al paper: les crregues negatives del regle repelleixen les crregues negatives dels toms del paper i acaben a l'altre extrem del paper, al mateix temps que atreuen les crregues positives; el resultat s que el regle atreu el paper. El mateix passa amb el CD, un plstic, de la imatge de la dreta.

Es parla d'electricitat esttica perqu les crregues elctriques no circulen sin que es troben confinades a materials allants, el plstic, el vidre o el paper sn resistents a la circulaci de les crregues. Per malgrat tractar-se de materials allants s'els pot associar un corrent elctric, detectable directament o a travs del camp magntic associat, si aquests materials carregats sn en moviment.

 El corrent elctric .

Hi ha materials com els metalls, l'aigua salada, el cos hum o el grafit que permeten que les crregues elctriques es desplacin fcilment al seu travs. El moviment de les crregues elctriques s el que coneixem com a corrent elctric, normalment sn electrons per qualsevol crrega en moviment s un corrent elctric, la seva intensitat es mesura en amperes.

En caminar sobre una moqueta el fregament dels peus n'arrencar electrons i el cos es carregar d'electricitat esttica. En tocar el pom metllic de la porta notarem una petita descrrega elctrica acompanyada d'un arc elctric causat pel desplaament sobtat de les crregues elctriques cap el terra a travs dels materials conductors de la porta. El moviment de les crregues s degut a que hi havia ms al cos que al terra, de la mateixa manera que dues crregues del mateix tipus tenen tendncia a repellir-se a un material conductor tenen tendncia a desplaar-se cap el punt menys carregat. Aquesta diferncia del nombre de crregues entre dos cossos s el que s'anomena diferncia de potencial.

En conseqncia, per tal de crear un corrent elctric, un moviment de crregues elctriques, caldr un circuit de material conductor que permeti el desplaament de les crregues i un sistema capa de crear una diferncia de potencial entre els extrems del circuit. La manera de crear la diferncia de potencial s la utilitzaci d'un generador, alguns exemples de generadors elctrics en serien la pila o la dinamo.

 El sentit del corrent elctric .
La primera definici de corrent elctric es va fer com a un flux de crregues positives, a causa d'aquesta convenci histrica es considera que les crregues flueixen des de la part ms negativa d'un circuit a la ms positiva. Tanmateix, el moviment d'electrons, amb crrega negativa, s  una de les  formes ms habituals de corrent elctric, en aquest cas considerarien que els electrons es dirigeixen cap a la part positiva del circuit mentre les crregues positives restarien immbils. Per un corrent elctric pot ser un flux de  partcules en qualsevol direcci, cap a la positiva, cap a la negativa o cap a les dues alhora.

Per aix, a un circuit elctric es considera que el corrent elctric circula entre els elctrodes des del pol positiu cap el pol negatiu del generador de corrent que alimenta el circuit. 

Per a un fil elctric, i a qualsevol metall, les crregues positives (que sn els nuclis dels toms del metall) no es poden moure i no poden generar cap corrent elctric, per tant, el corrent ser generat exclusivament pel desplaament de crregues negatives, els electrons, cap el pol positiu del generador.

L'electricitat a la natura.

L'electricitat no s una invenci humana sin que s present i pot ser observada en diverses formes a la natura, una de les ms destacades i conegudes s el llamp. Hi ha moltes manifestacions de l'electricitat a nivell macroscpic que ens sn familiars, en podem citar l'electricitat esttica generada per fricci, que sn degudes a les interaccions entre els camps elctrics a escala atmica.

El camp magntic terrestre es considera produt per una dinamo natural, el nucli del planeta generaria el camp magntic en recorregut per corrents elctrics. Alguns cristalls com el quars, i fins i tot el sucre, generen una diferncia de potencial entre les seves cares quan sn sotmesos a una pressi externa. Aquest fenomen rep el nom de piezoelectricitat, del grec         (piezein) que significa pressionar, i va ser descobert el 1880 pels germans Curie (Pierre i Jacques Curie). L'efecte invers tamb existeix, quan un cristall s sotms a un camp elctric es produeix un petit canvi a les seves dimensions fsiques

El llamp s una gran descrrega elctrica produda per una acumulaci d'electricitat esttica als nvols. En una situaci normal l'aire actua com un allant que no permet el pas de l'electricitat, pero quan s'ha acumular prou crrega als nvols es modifica l'estrucura de l'aire i es transforma localment en un plasma ionitzat que condueix l'electricitat formant-se arcs elctrics entre els nvols i el terra. Un altre fenomen natural de naturalesa elctrica s el foc de sant Elm.

Alguns organismes com els taurons tenen la capacitat de detectar i respondre a canvis en camps elctrics, aquest fenomen es coneix amb el nom de electrolocalitzaci o electropercepci. Altres animals poden generar voltatges que utilitzen com a arma defesiva o de caa. L'ordre dels gimnotiformes, entre els que tenim el conegut exemple de l'anguila elctrica, detecten la seva presa i l'estaborneixen amb alts voltatges que generen a unes cllules musculars modificades anomenades electrcits.

Tots els animals transmeten informaci a travs de les membranes de les cllules mitjanant pulsacions elctriques anomenades potencials d'acci, entre les seves funcions es troba la comunicaci a travs del sistema nervis entre les neurones i muscles. Un xoc elctric estimula el sistema i causa que els muscles es contreguin. El potencials d'acci tamb sn els responsables de la coordinaci d'accions a certes plantes i mamfers.

Histria.

Des dels temps ms reculats dels homnids, que l'ambre (resina fssil de pi extingit) s valorat per la seva condici d'electritzable per  fricci, fins el punt que en grec ambre s elektron, d'on prov la paraula electricitat. A l'any 600 aC Tales de Milet descriu el poder d'atracci de l'ambre fregat i la seva capacitat de produir guspires.

Als inicis de la imposici del corrent altern, es va trobar a Iraq, el 1938, la Bateria de Bagdad, datada pels voltants del 250 aC s ha provat amb xit el seu funcionament i les possibles aplicacions teraputiques. Tamb hi han descripcions de dispositius elctrics en murs egipcis i escrits antics. 

Ni romans, ni gots, ni rabs, ni els cristians de l'edat mitjana, no progressaren en absolut, ans al contrari, desconeixien totalment l'electricitat, amb l'excepci d'algun alquimista. No fou fins la publicaci del llibre De Magnete, al 1600 per William Gilbert, on es va descriure els fenomens coneguts pels grecs, utilitzant la paraula llatina electricus i va establir les diferncies entre magnetisme i electricitat. El 1660 Otto von Guericke va inventar un generador electrosttic.

Benjamin Franklin al 1752, formula la teoria del corrent elctric, explicant la presncia de carregues positives i negatives. El 1790 Alessandro Volta torna a inventar la Bateria de Bagdad i descriu la diferncia de potencial elctric.
 
Al 1876, Thomas Alva Edison, que tenia por a la obscuritat, crea  La Fbrica d'invents de tot tipus  a Menlo Park, New Jersey. El 1878, desprs d'una srie d'importants invents, experimenta amb el recent invent de Sir Joseph Wilson Swan: la lmpada incandescent, basada en els experiments de Hienrich Gbel, descobrint ms de 1.000 maneres diferents amb diferents metalls i fibres, de com no construir la bombeta i gastant ms de 50.000$; finalment patenta el filament de bamb carbonitzat per industrialitzar la bombeta d'incandescncia.

El 21 d'octubre 1879 inaugura la primera srie de focus en parallel que va funcionar 48 hores, busca finanament en John Pierpoint Morgan, per fundar la Edison General Electric, basada en els principis moderns de generaci i producci, estrenant el 1882 la primera planta elctrica de corrent continu al carrer Pearl de Nova York, tamb dissenya una locomotora i un cotxe elctrics; comena una nova era.

Mentres Edison recomanava al Senat la llei contra el transport del corrent elctric a molt alta tensi M.A.T. va irrompre un altre mag de les patents, el revolucionari, bohemi i genial Nikola Tesla (800 patents), empleat a la companyia telefnica de Budapest subsidiria d'Edison, amb el projecte del generador de corrent altern; Edison li justific la seva oposici a la molt alta tensi perqu no es podia emmagatzemar, per sobretot per extremadament perillosa, cara i inhumana, i li ofereix perfeccionar els generadors de corrent continu autogestionria basant-se en les energies lliures, hi treballa molt eficientment, per obstinat i convenut, amb fe cega, de les seves teories, trenca relacions amb Edison i no para fins inaugurar, el 1893, el primer generador hidroelctric de corrent altern als salts  del Nigara, illuminar 50.000 focus a l'Exposici Universal i transmetre-la fins a la ciutat de Buffalo (Estat de Nova York).

Amb la convocatria del concurs per la concessi del subministrament d'energia elctrica a la ciutat de Nova York, esclata una guerra pblica entre partidaris del corrent continu de lEdison General Electric i partidaris del corrent altern de Westinhouse, fins a tal punt que Edison per tal de demostrar el perill mortal de la Alta Tensi organitza execucions pbliques de gossos i gats, fins i tot filma l'electrocuci d'un elefant sobre una planxa de ferro en el Zoo de Nova York, horroritzant l'opini publica, excepte aquells que posteriorment apliquen el  progrs   per inventar la cadira elctrica; la primera execuci humana fou un fracs. Els accionistes de Edison General Electric exigiren apostar pel corrent altern, J. P. Morgan acomiad Edison per oposar-s'hi i elimin el seu nom de la companyia. Al mateix temps Tesla cedia els seus drets per salvar la companyia Westinhouse.

Els beneficis en termes empresarials, fou el que decid d'apostar pel transport de l'energia a grans distncies, amb la conseqent construcci de transformadors per elevar la Alta tensi (1000 V.) en qu es genera l'Energia Elctrica a la Molt Alta Tensi (132.000 V. o 400.000V.) es a dir pujar el voltatge per reduir la intensitat (sn inversament proporcionals), amb la finalitat de reduir prdues per Efecte Joule en el transport a grans distncies; posteriorment per la distribuci es redueix el voltatge a la Mitja Tensi (de 25-30 kV, passant per 45 kV fins a 66 kV.) en les subestacions, a partir d'aqu encara s ha de tornar a reduir segons se utilitzin en la indstria (entre 33 KV y 380 Volts) o en installacions domiciliaries (entre 220 i 110 V) on actualment per utilitzar-la es torna a reduir fins als 9V. o 12V. del corrent continu. A ms d'aquest gran negoci de construccions hi havia ms beneficis en termes empresarials a favor de la molt alta tensi, grcies a que el corrent altern no es pot emmagatzemar i se n ha estar produint constantment, preveient el mxim consum per evitar caigudes de tensi.

Producci.



L'electricitat representa al voltant d'un ter de l'energia consumida al mn, l'electrotcnia s la part de la cincia que s'ocupa de les aplicacions domstiques i industrials de l'electricitat: producci, transformaci, transport, distribuci i utilitzaci.

El mtode ms habitual per a produir grans quantitats d'electricitat s la utilitzaci d'un generador, que converteix l'energia mecnica en corrent altern. La font d'energia no ha de ser necessriament de tipus mecnic, per exemple, en el cas de les piles s qumic i en el cas dels panells solars s l'efecte fotoelctric.

Hi ha molts tipus de centrals productores d'electricitat que es diferencien unes de les altres en la manera en com obtenen l'electricitat. L'energia que origina la major part de l'electricitat s generada a partir d'altres fonts d'energia, con la calor, que al seu torn s aconseguida d'un altre tipus d'energia com poden ser els combustibles fssils, o una energia renovable, com podria ser l'energia solar. Tamb es pot utilitzar una energia mecnica directament con en el cas de les centrals hidroelctriques o les eliques.

Les centrals hidroelctriques utilitzen la fora de l'aigua.
Les centrals nuclears utilitzen l'urani.
Les centrals trmiques cremen carb, petroli o Biomassa.
Els parcs elics aprofiten la fora del vent.
Les plaques fotovoltaiques i les plaques solars aprofiten l'energia del Sol.

El consum d'energia elctrica com a indicador econmic.
Una part molt important de l'energia elctrica s consumida per les empreses, i depen fortament de la seva activitat (per exemple, un restaurant noms consumeix electricitat, per illuminaci i climatitzaci, quan est obert, i el motor d'una mquina a una fbrica noms consumeix electricitat quan est funcionant). A ms, com que l'electricitat no es pot emmagatzemar, la variaci del seu consum respon instantniament amb la variaci de l'activitat. Per tant, el consum d'energia elctrica s un indicador indirecte til per seguir l'evoluci de l'activitat econmica.
Tot i aix, cal tenir en compte que hi ha factors diferents a la variaci de l'activitat econmica que poden afectar al consum d'electricitat:
El consum d'electricitat de les famlies representa tamb una part important del total (per exemple, a la ciutat de Barcelona representa ms de la meitat del total del consum en baixa tensi segons la web de l'ajuntament ). Aquest consum no depen de l'activitat de les empreses ni, a curt termini, depen tampoc gaire de la variaci de la renda de les famlies.
Les condicions climtiques afecten molt al consum d'electricitat pel consum en climatitzaci. Es pot fer un tractament estadstic per mirar d'allar aquest factor, per si s analitza la variaci interanual del consum s anulla bona part de l'efecte del clima, ja que comparem el consum en el mateix mes o el mateix trimestre d'anys diferents, en els que les temperatures podem esperar que no siguin gaire diferents.
D altres indicadors indirectes poden no tenir aquests problemes. Per exemple, el consum aparent de ciment (que ens informa de l'activitat del sector de la construcci) no l'afecta el consum domstic ni varia gaire amb les condicions meteorolgiques (si ms no, en el nostre clima).

Vegeu tamb.
 Electromagnetisme;
 Electrosttica;
 Electricitat esttica;
 Crrega elctrica;
 Camp elctric;
 Corrent elctric;
 Corrent altern;
 Corrent continu;
 Potencial elctric;
 Transformador;
 Electrnica;

 Notes i referncies.
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1004" title="Egipte" nonfiltered="628" processed="620" dbindex="629">



Egipte (en egipci antic: Kemet, en copte: K mi, en rab:       Mi , en rab egipci:  M r), oficialment la Repblica rab d'Egipte, s un Estat de l'frica nord-oriental.  Amb una extensi d'1.020.000 km2, inclou la pennsula del Sina (considerada part de l'sia sud-occidental), mentre que la majoria del pas se situa al nord d'frica. Limita amb Lbia a l'oest, amb el Sudan al sud, amb la mar Roja a l'est, amb Israel al nord-est i amb la Mediterrnia al nord. 

Egipte s l'Estat ms poblat del continent afric. La gran majoria de la poblaci viu a les vores del riu Nil (uns 40,000 km) i del canal de Suez. Hi ha extenses rees del territori que sn part del desert del Shara i que molt sovint estan deshabitades. La capital s El Caire, gran metrpoli de ms de quinze milions habitants, i la segueixen en importncia Alexandria, amb ms de tres milions i mig, i Gizeh, dins l'aglomeraci urbana cairota, amb ms de dos milions; Shubra al-Khaymah (tamb dins l'aglomeraci d'El Caire) i Port Sad passen del mig mili d'habitants.

El pas s fams per la seva antiga civilitzaci i per alguns dels seus impressionants monuments, com ara les pirmides, el temple de Karnak o la Vall dels Reis. A hores d'ara, Egipte s mpliament considerat el principal focus poltic i cultural del mn rab. 

Etimologia.

Un dels noms del pas en egipci antic s Kemet (k t), que significa "terra negra" (de kem, "negre"), i fa referncia als dipsits frtils negres de les inundacions peridiques del riu Nil, i en oposici a la paraula deshret (d t), que significa "terra vermella", en referncia al desert. El nom va passar al copte ltima evoluci de la llengua egpcia  com a k mi o k m , i al grec com a       (Kh ma). 

Mi r s la transliteraci del nom rab i modern del pas, que en rab egipci s Ma r. Aquesta paraula, d'origen semita del mateix arrel que la paraula hebrea           (Mitzryim), que literalment vol dir "dos estrets", una referncia a la separaci dinstica antiga de l'alt i el baix Egipte. La paraula originalment presentava la connotaci de "metrpoli" o "civilitzaci", i tamb significa "pas" o "terra de la frontera". 

El nom catal d'"Egipte" prov del llat Aegyptus que es deriva al seu torn del grec antic          (Agyptos). El terme es deriva de l'egipci tard: Hikuptah, nom de Memfis, una corrupci de l'egipci primer Hat-ka-Ptah, que significa "terra del ka  de Ptah" el nom del temple del du Ptah localitzat a Memfis. El nom en grec i els adjectius corresponents aigpti, aigptios, van passar al copte com a gyptios, kyptios i del copte a l'rab com a qub   que es transform en qub , i precisament d'aquest mot prov la paraula catalana "copte". 

Estrab va formular una etimologia folklrica en qu el grec Aigyptos havia evolucionat com a nom compost de l'A              (Aegaeon upti s) que vol dir "per sota de l'Egeu".

 Geografia fsica.

Egipte s un Estat de l'frica septentrional amb una extensi d'aproximadament 1 mili de quilmetres quadrats. s situat al nord-est del continent afric, tot i que inclou la pennsula asitica del Sina. Limita al nord amb la mar Mediterrnia, al nord-est amb Israel, a l'est amb la mar Roja, al sud amb Sudan i a l'oest amb Lbia. La major part del territori s desrtic; noms la franja frtil al llarg del riu Nil, el delta del Nil i altres oasis dispersos sn habitables. 

El Nil s l'element ms important de la topografia d'Egipte, i divideix el territori en dues parts en creuar-lo de nord a sud amb una extensi de 1.200 km. Les franges o petites valls a les ribes del Nil sn molt frtils i fecundes en comparaci amb el desert que les envolten. Fisiogrficament s'hi distingeixen quatre regions:
 el desert de Lbia o desert Lbic a l'oest del Nil, un altipl, l'altitud del qual augmenta de la costa mediterrnia cap al sud, i dividit per la depressi de Qattara;
 el desert Arbic a l'est del Nil, format per una serralada costanera parallela a la mar Roja amb la qual limita a l'est, formada de materials cristallins i metamrfics;
 la vall del Nil, i ;
 la pennsula del Sina, un horst de forma triagular que uneix els continents asitic i afric, on es troba el punt ms alt d'Egipte, el Katrina amb 2637 m. ;

Atesa la situaci geogrfica i les caracterstiques fisiogrfiques del territori, el clima d'Egipte s predominantment rid, llevat de la costa nord, que gaudeix d'un clima de tipus mediterrani sec. La precipitaci anual s molt baixa i no supera els 250 mm. Les temperatures dirnes varien considerablement; de la mateixa manera hi ha una gran variaci estacional, tot i que noms s'hi distingeixen dos estacions: l'hivern i l'estiu. Les tempestes de sorra sn molt comunes, i s'hi coneixen com a khamsins, que en rab vol dir "cinquantes", ja que hom diu que n'hi ha, de tempestes de sorra, cinquanta dies de l'any.

Poltica i govern.
Estructura poltica.

La Repblica rab d'Egipte s governada actualment d'acord amb la constituci de 1971, aprovada per referndum l'11 de setembre. Segons la constituci Egipte s Estat democrtic i socialista, en qu l'islam s la religi de l'Estat i l'rab la llengua nacional. El govern est dividit en tres branques:
 l'autoritat executiva s ostentada pel president de la repblica, el cap d'Estat. El president, des del 2005, s elegit per vot popular per un perode de sis anys, i pot ser reelegit indefinidament. El president designa un o ms vicepresidents, el primer ministre i els altres ministres. El president s el comandant suprem de les forces armades. ;
 l'autoritat legislativa resideix en l'Assemblea del Poble, integrada per membres electes la gran majoria i membres designats pel president. L'Assemblea ha de tenir un nombre especfic de dones. Els membres electes hi sn elegits segons un mtode complex de representaci proporcional per un perode de cinc anys. El president no t la facultat per a dissoldre el Parlament si no n'aconsegueix l'aprovaci del poble per mitj d'un referndum. Des de 1980, hi ha una Assemblea Consultiva, com a cambra alta, que pot proposar esmenes constitucionals i aconsella el president. A prop de dos-teros dels seus membres sn elegits per vot popular, per un perode de sis anys, mentre que la resta sn designats pel president. ;
 l'autoritat judicial recau sobre una judicatura independent. ;

Tot i que constitucionalment Egipte s un sistema multipartidista i semi-presidencial, en qu el poder executiu es divideix en funcions per al president i per al primer ministre, en la prctica, el president t gaireb tota l'autoritat executiva. El president ha estat elegit en eleccions en qu noms hi ha un candidat, per ms de 50 anys; el 2005 es van realitzar les primeres eleccions presidencials histriques en qu van participar ms candidats, desprs de l'aprovaci de noves lleis per tal de "consolidar ms llibertats i la democrcia". Tanmateix, la nova llei cont restriccions diverses i estrictes que van prevenir que possibles candidats molt populars com ara Ayman Nour hi participessin, assegurant aix la reelecci de Mubarak, acompanyada d'acusacions de frau i violncia. 

El 19 de mar, 2007 el parlament va aprovar trenta-quatre esmenes constitucionals que prohibeixen que els partits fessin s de la religi com a fonament per a les activitats poltiques i permeten l'aprovaci de noves lleis antiterroristes que reemplacen la legislaci d'emergncia vigent des de 1981. A ms, donen al president l'autoritat per a dissoldre el parlament. Els membres de l'oposici no hi van votar, i s'esperava un boicot en el referndum com a protesta per les suposades violacions a les prctiques democrtiques. Noms el 27% dels votants registrats van participar en el referndum. El 27 de maig, el govern va anunciar que el 75,9% dels que van participar en el referndum van aprovar les esmenes constitucionals.

Divisi administrativa .
Egipte es divideix en 26 governacions (en rab: muhafazat, sing. muhafazah). 



 Economia .

L'economia d'Egipte depn principalment de l'agricultura, les exportacions del petroli i el turisme. Hi ha ms de tres milions d'egipcis treballant a l'estranger, principalment a l'Arbia Saudita, el Golf Prsic i Europa. Als Estats Units tamb hi ha una poblaci significativa d'immigrants egipcis.  La construcci de l'Alta Presa d'Assuan el 1971 i el Llac Nasser han alterat l'agricultura i l'ecologia del riu Nil i d'Egipte. Una poblaci en creixement rpid, sumats a la limitada i escassa terra arable i dependncia en el Nil continuen afectant negativament l'economia.

El govern ha treballat per a preparar l'economia per al nou milleni mitjanant reformes econmiques i grans inversions en comunicacions i infraestructures. Egipte ha rebut des de 1979 ajuda econmica externa dels Estats Units (2.200 milions de dlars/any). Els seus principals beneficis provenen del turisme i del trnsit martim del Canal de Suez.

Les condicions econmiques han comenat a millorar considerablement desprs d'un perode d'estancament des de l'adopci de poltiques ms liberals per part del govern, tamb de l'increment dels beneficis i del mercat de valors. En el seu informe anual, l'FMI ha classificat Egipte com un dels pasos del mn que emprenen ms reformes econmiques. Alguns dels principals punts de les reformes econmiques inclouen una rebaixa radical de duanes, una nova llei d'impostos en vigor des de 2005 que redueix els impostos sobre les empreses d'un 40% a un 20%, que han comportat un augment del 100% en els beneficis dels impostos el 2006. 

La Inversi estrangera directa a Egipte ha augmentat considerablement en els ltims anys a causa de les mesures de liberalitzaci portades a terme pel ministre d'inversions Mahmoud Mohieddin, sobrepassant els 6.000 milions de dlars el 2006. Egipte sobrepass a Sud-frica com al mxim receptor d'Inversi Estrangera Directa el 2007 a frica.

Un dels principals problemes de l'economia egpcia s la davallada de la riquesa de la poblaci mitjana, ja que els preus dels bns bsics continuen pujant mentre el poder adquisitiu de la poblaci mitjana es perd. S'est millorant la infraestructura ferroviria mitjanant inversions del govern (3.000 milions de dlars), amb de la promesa del govern egipci desprs de l'accident ferroviari del 2006, que va costar la vida a ms de 100 persones.

Geografia humana i societat.
Demografia.
Egipte s el pas ms populs de l'Orient Mitj i el segon ms populs del continent afric, amb una poblaci estimada de 78 milions de persones. Gaireb la meitat de la poblaci es concentra a les vores del Nil en especial el Caire i Alexandria  o a la regi del delta del Nil i a prop del canal de Suez. Aproximadament el 90% de la poblaci s musulmana, i el 10% professen el cristianisme, en especial el cristianisme copte.

Els egipcis sn el grup tnic ms gran del pas, el 94% de la poblaci total. Les minories tniques sn les tribus rabs bedunes que viuen als deserts orientals i a la pennsula del Sina, els siwis, de parla berber, i les comunitats antigues nbies. Tamb hi viuen comunitats tribals dels beja, concentrades al cant sud-est del pas, i alguns clans doms, que viuen al delta del Nil i a Faiyum els quals estan sent assimilats progressivament en incrementar-se la urbanitzaci. L'antiga comunitat jueva, molt nombrosa en temps antics, ha desaparegut; noms n'hi ha uns pocs. Algunes runes histriques i arqueolgiques jueves es troben a Alexandria, el Caire i altres ciutats.

Llenges.
La llengua oficial d'Egipte s l'rab, tot i que se'n parlen diversos dialectes, els quals poden diferir molt de la llengua original literria. La llengua rab estndard (al-fusha, rab "clar") s'ensenya a les escoles i s la lingua franca del mn rab. Per contra, els dialectes modernes (coneguts com a al-ammiyahh, rab "com") tot i que difereixen entre si, es coneixen com a llengua rab egpcia colloquial. Hom distingeix tres dialectes:
 el dialecte dels beduns del desert oriental i de la pennsula del Sina;
 el dialecte dels beduns del desert occidental;
 el dialecte de l'Alt Egipte;
 el dialecte d'el Caire;

El dialecte d'el Caire s prominent, i ja que la ciutat s el centre de la indstria cinematogrfica del mn rab, aquest dialecte s ents per tot els parlants de l'rab.

El SIL International ha llistat un total d'onze llenges a l'estat egipci: 
rab, egipci oriental, bedawi: 780.000 parlants a Egipte. Es parla sobretot a les regions Bedunes, al Sina i a zones de la costa de la Mar Roja. Tamb es parla a Israel, Jordnia, Palestina i Siria.
rab, egipci: 44.406.000 parlants a Egipte. Tamb es parla a Iraq, Israel, Jordnia, Kuwait, Lbia, Arbia Saudita, els Emirats rabs Units i el Iemen.
rab, Sa`idi, o alt egipci: 18.900.000 parlants a l'Egipte Meridional, des de el Caire a la frontera amb el Sudan. Tamb hi ha alguns parlants a Lbia.
rab estndard.
rab, egipci occidental, bedawi: 300.000 parlants a regions bedunes entre Alexandria i la frontera amb Lbia. Tamb es parla als oasis occidentals. ;
Domari: 234.000 parlants a Egipte, sobretot a Dakahlia, al nord del Caire. s una llengua d'origen iran, parlada sobretot per gitanos (a Egipte n'hi ha 1.080.000).
Egipci, llenga de signes.
Grec: 42.000 parlants a Egipte. La majoria a Alexandria.
Kenuzi-Dongola: 100.000 parlants a les valls de l'Alt Nil, sobretot a Kom Ombo.
Nobiin: 200.000 parlants a la provncia del Nord, a la zona de Wadi Halfa, a la frontera sud de l'estat.
Siwi: 5000 parlants al desert del nord-oest, als oasis de Siwa, a moltes poblacions allades als oasis occidentals. s una llengua berber.
Copte: Llengua extingida.

A ms a ms, a Egipte tamb hi ha presents les llenges segents: Adyge amharic (5000 parlants), amharic (5000), armeni(100.000), rab marroqu, rab sud levant (50.000), rab sudans (3.800.000), tosk albans (18.000) i oromo central occidental.

Cultura i oci.
La cultura egpcia t ms de cinc mil anys d'histria escrita. L'Antic Egipte va ser una de les primeres civilitzacions humanes amb una cultura complexa, diferenciada i estable que va influenciar altres cultures d'Europa, de l'Orient Mitj i d'frica. Desprs de l'era faranica, tanmateix, Egipte va ser influenciat per l'hellenisme, el cristianisme i la cultura musulmana. En l'actualitat, molts aspectes de la cultura antiga d'Egipte coexisteixen i interactuen amb altres elements posteriors, aix com la influencia de la cultura occidental. La capital d'Egipte, el Caire, s la ciutat ms gran d'frica, i per molts millennis ha estat un centre d'aprenentatge, cultura i comer. 

Renaixement.
Les obres de l'erudit del segle XIX, Rifa'a et-Tahtawi van donar llum al Renaixement egipci i van marcar la transici de l'Egipte medieval a l'Egipte modern. Les seves obre van renovar l'inters en l'Antic Egipte i van exposar la societat egpcia als principis de la Illustraci. Tahtawi va cofundar, amb el reformador de l'educaci Ali Mubarak, una escola nadiua d'egiptologia inspirant-se en els erudits medievals egipcis com ara Suyuti i Maqrizi, els quals havien estudiat la histria i la llengua de l'poca Antiga. El Renaixement egipci va continuar fins el segle XX a travs de les obres de Muhammad Abduh, Ahmed Lufti el-Sayed, Tawfiq el-Hakim, Louis Awad, Qasim Amin, Salama Moussa, Taha Hussein i Mahmoud Mokhtar. Van formar un cam liberal per que Egipte expresss el seu comproms amb la llibertat individual, el secularisme i la fe en la cincia per fer progrs.

Les belles arts.

Els egipcis van ser una de les primeres grans civilitzacions a codificar elements de disseny en l'art i en l'arquitectura. Les pintures murals, al sevei dels faraons, van seguir un codi rgid de regles i significats visuals. La civilitzaci egpcia s reconeguda per les seves pirmides colossals i tombes. Alguns exemples sn les Pirmides de Djoser dissenyades per l'arquitecte i enginyer Imhotep, l'Esfinx, i el temple d'Abu Simbel. L'art modern i contemporani d'Egipte s divers, des de l'arquitectura verncula de Hassan Fathy i Ramses Wissa Wassef a les famoses escultures de mahmoud Mokhtar i la iconografia copta d'Issac Fanous. 

El Teatre d'pera d'el Caire s el centre d'arts escniques ms important d'Egipte. A ms, el Caire s el centre de la indstria cinematogrfica, televisiva i musical no noms del pas sin tot el mon rab, amb ms de 30 canals de satllit i ms cent pellcules produdes a l'any. El festival de cine anual d'el Caire s un dels onze festivals de classe mundial, segons la Federaci Internacional dels Productors de Cine. 

La literatura constitueix un element important en la vida d'Egipte. Els novellistes i poetes egipcis van ser un dels primers a experimentar amb els estils moderns de la literatura rab, i les formes que van desenvolupar han estat imitades per tot l'Orient Mitj. La primera novella egpcia moderna, Zaynab per Muhammad Husayn Haykal va ser publicada el 1913 en el dialecte rab egipci. El novellista egipci Naguib Mahfouz va ser el primer escriptor en llengua rab a guanyar el Premi Nobel en Literatura. Hi ha escriptores egpcies,com ara Nawal El Saadawi, conegudes pel seu activisme feminista. La poesia vernacular s, potser el gnere literari ms popular entre els egipcis amb les representacions de les obres d'Ahmed Fouad Negm, Salah Jaheen i Abdel Rahman el-Abnudi. 

La msica egcpia s una combinaci rica d'elements nadius, mediterranis, africans i occidentals. En l'Antiguitat, els egipcis tocaven apres i flautes aix com dos instruments autctons: el ney i el llat egipci o oud. La msica contempornia egpcia inclou les obres creatives d'Abdu-l Hamuli, Almaz i Mahmud Osman, que van influenciar altres msics prominents com ara Sayed Darwish, Umm Kulthum, Mohammed Abdel i Abdel Halim Hafez.

Histria.
Article principal: Histria d'Egipte;

Hi ha evidncia de presncia humana a la vall del Nil des del paleoltic com ara artefactes i petroglifs a les vores del Nil i als oasis del desert. El 10.000 aC, una cultura de caadors-recollectors i pescadors reemplaaren una cultura anterior que molia grans. Els canvis climtics o l'excs en l's de les rees pastorals dessecaren les rees verds formant el Shara. Les tribus antigues comenaren a emigrar al riu Nil on desenvoluparen una economia agrcola i una societat ms centralitzada. 

Al voltant del 6000 aC, ja havien aparegut a la vall del Nil l'agricultura organitzada i la construcci d'edificis de gran magnitud. Durant el neoltic, diverses cultures predinstiques s'hi desenvoluparen de manera independent a l'Alt i Baix Egipte. La cultura badariana i els successors de Naqada sn considerats els precursors de la civilitzaci dinstica egpcia. Tot i que s'havien format altres comunitats al nord que coexistien amb les comunitats de l'Alt Egipte, romangueren culturalment separats, per units per mitj del comer. L'evidncia ms antiga dels jeroglfics egipcis aparegu durant el perode predinstic a Naqada, a prop del 3200 aC. 

Es form un regne unificat a prop del 3150 aC pel rei Menes, inaugurant una srie de dinasties egpcies que governaren Egipte per tres millennis. A partir de llavors, els egipcis es referien al seu pas unificat com a tawy, que vol dir "dues terres" i desprs com a kemet, la "terra negra" en referncia al dipsits de terra frtil negra del riu Nil. La cultura egpcia flor durant aquest perode, nica en la seva religi, l'art, la llengua i els seus costums. Les primeres dues dinasties de l'Egipte unificat prepararen el perode del Regne Antic, c. 2700 al 2200 aC, conegut per les seves pirmides, sobretot la pirmide de Djoser de la tercera dinastia i les pirmides de Gaza de la quarta dinastia. 

El Primer Perode Intermedi d'Egipte comen en un temps d'agitaci poltica. Les abundants inundacions del Nil i l'estabilitzaci del govern, tanmateix, permeteren la propseritat del pas durant el Regne Mitj c. 2040 aC en qu destac el regnat del fara Amenemhet III. Un segon perode de desuni, conegut com el Segon Perode Intermedi, fou herald de la primera dinastia estrangera, del poble semita dels hiskses. Els invasors hikses prengueren la major part del Baix Egipte a prop del 1650 aC i fundaren una nova capital a Avaris. Foren fets fora per una fora de l'Alt Egipte encapalada per Amosis I que fund la 18a dinastia i mogu la capital de Memfis a Tebes.  

El Nou Regne (c.1550 1070 aC) comen amb la 18a dinastia la qual protagonitz l'Egipte com a potncia i que estengu l'imperi fins a Jebel Barkal a Nbia i incloa diverses regions del Llevant a l'est. Aquest perode s fams pels faraons Hatshepsut, Thutmosis III, Akhenaton i la seva esposa Nefertiti, Tutankamon i Ramss II. Les primeres expressions monoteistes sorgiren en aquest perode en l'atenisme. Els contactes freqents amb altres nacions portaren noves idees al Nou Regne. El pas fou envat posteriorment pels libis, nubis i assiris, per els egipcis els feren fora i prengueren de bell nou el control del seu pas.

La 30a dinastia fou l'ltima dinastia nadiua a governar durant el perode faranic; Egipte caigu en mans dels perses el 343 aC, amb la derrota de l'ltim fara nadiu, Nectanebo II. Desprs Egipte pass a mans dels grecs i desprs dels romans. Aix comen un perode de dominaci estrangera de ms de dos mil anys. 

Abans que Egipte es converts en part de l'Imperi Bizant, el cristianisme hi havia estat portat per Sant Marc l'evangelista, el primer segle dC. El regne de Diocleci marc la transici de l'Imperi Rom a l'Imperi Bizant a Egipte, acompanyat d'un gran nombre de cristians egipcis. El Nou Testament ja havia estat tradut a l'egipci. Desprs del Concili de Calcednia el 451 dC, s'establ fermament l'Esglsia Copta Egpcia. 

Els bizantins pogueren reprendre el control desprs d'una breu invasi persa al comenament del segle VII, per el 639 fou envada pels rabs musulmans, que hi portaren l'islam sunni. Vegeu Egipte (provincia del Califat)

En aquest perode els egipcis comenaren a combinar llur nova fe amb llurs creences i prctiques nadiues que havien sobreviscut a travs del cristianisme copte, i aix sorgiren les ordres del sufisme que han sobreviscut fins ara. Els governadors musulmans, anomenats pel califat islmic controlaren Egipte durant els sis segles segents, incloent-hi un perode en qu fou seu del califat sota els fatimites. Amb la fi de la dinastia aibida els mamelucs, una casta militar turca-circassiana, prengu el control del pas el segle XIII. Continuaren governant fins la conquesta d'Egipte pels turcs otomans el 1517. 

La breu invasi francesa d'Egipte, encapalada per Napole Bonapart el 1798 tingu un impacte social important en el pas i la seva cultura. Els egipcis foren exposats als principis de la Revoluci Francesa i tingueren l'oportunitat de practicar una certa autonomia. Desprs de l'evacuaci de les tropes franceses esclat una srie de guerres civils entre els turcs otomans, els mamelucs i els mercenaris albanesos, a la fi de les quals l'albans Mehmet Al prengu el control d'Egipte. El 1085 fou designat com el virrei otom. Dirig una campanya de modernitzaci i d'obres pbliques que incloa diversos projectes d'irrigaci, reformes agrries i la industrialitzaci, que el seu successor Isma'il Pasha continu i estengu. 

El 1866, es fund l'Assemblea de Delegats com a instituci de consell per al govern. Els membres de l'Assemblea foren electes de totes les regions d'Egipte i tingu una influncia significativa en les decisions governamentals. Desprs de la construcci del Canal de Suez el 1869, Egipte es convert en un centre mundial de comer i transportaci. Tanmateix, el pas s'endeut severament amb les potncies europees. Com a resultat, el Regne Unit prengu el control del govern d'Egipte el 1882 per a protegir els seus interessos financers, especialment dels interessos en el Canal de Suez. 

Poc desprs de la intervenci poltica, el Regne Unit envi tropes a Alexandria i a la zona del canal prenent avantatge de la debilitat militar d'Egipte. Amb la derrota de l'exrcit egipci en la Batalla de Tel el-Kebir, les tropes britniques arribaren a El Caire i destituren el govern nacionalista i les forces armades egcpies. Tcnicament, Egipte continu com a provncia otomana fins el 1914, any en qu el Regne Unit formalment declar un protectorat sobre Egipte i destitu l'ltim khedive Abbas Hilmi II. El seu oncle, Hussein Kamal fou designat com a sult.

Entre 1882 i 1906 es comen a formar un moviment nacionalista per la independncia. L'incident de Dinshaway motiv els egipcis a prendre accions ms directes en contra de l'ocupaci britnica. Es fundaren els primers partits poltics. Desprs de la Primera Guerra Mundial, Saad Zaghlul i el Partit Wafd dirigiren el moviment nacionalista egipci i aconseguiren la majoria de l'Assemblea Legislativa local. Quan els britnics exiliaren Zaghlul i els seus associats el 8 de mar, 1919, el pas s'aixec en la seva primera revoluci moderna. El Regne Unit declar la independncia unilateral d'Egipte el 22 de febrer, 1922.

El nou govern egipci escrigu i promulg una nova constituci el 1923 basada en el sistema parlamentari de representaci. Saad Zaghlul fou electe com a primer ministre d'Egipte el 1924. El 1936 se sign el Tractat Angloegipci de 1936. La inestabilitat del govern, causada pels romanents del control britnic i la influncia del rei obriren pas a un cop d'Estat que destitu la monarquia i dissolgu el parlament, esdeveniment conegut com la revoluci egpcia de 1952. Els militars en el Moviment dels Oficials Lliures, foraren el rei Faruq a abdicar a favor del seu fill Fuad II d'Egipte. 
El 18 de juny, 1953, es declar la Repblica d'Egipte, i el general Naguib, que seria titllat de dictador i eliminat del poder pel consell de la revoluci. Nasser prengu el poder com a president i declar la independncia plena d'Egipte del Regne Unit el 18 de juny, 1956. La nacionalitzaci del canal de Suez que emprengu el 26 de juny, 1956 provoc una crisi poltica per hi permet la llibertat de navegaci excepte per a Israel que consideraren el gran enemic d'Egipte i que s'havia constitut com a Estat independent el 1948. El 1958 l'Egipte, i a instncies dels sirians, es fusion amb Sria per formar la Repblica rab Unida, presidida pel mateix Nasser i capdavantera del panarabisme. Tanmateix, Sria se'n separ el 1961. El 1964 es promulg una nova constituci que nacionalitz el 90% de les empreses i cre un partit nic, la Uni Socialista rab. 

Desprs de derrota en la Guerra dels Sis Dies en qu Israel havia envat i ocupat el Sina Nasser present la seva renncia, que l'Assemblea l'oblig a retirar. Tres anys desprs, Nasser mor i fou succet per Anwar Sadat. Sadat canvi la poltica exterior, anteriorment aliat a la Uni Sovitica, i s'aprop als Estats Units i expuls els consellers sovitics el 1972. Inici una poltica de reforma econmica coneguda com la Infitah, i alhora prengu accions drstiques en contra de l'oposici religiosa i secular. 

El 1973 Egipte amb Sria iniciaren la Guerra del Yom Kippur, un atac sorpresa en contra de les forces israelianes que ocupaven la pennsula del Sina i les Alts del Golan des de la Guerra dels Sis Dies. Tots dos, els Estats Units i la Uni Sovitica hi intervingueren i aconseguiren un cessament al foc. Tot i que no fou un xit militar, la majoria dels historiadors afirmen que la Guerra del Yom Kippur fou una victria poltica per a Sadat que el permet recuperar el Sina desprs a canvi de signar la pau amb Israel el 1979, desprs d'una visita histrica. Aquesta iniciativa de Sadat provoc una gran controvrsia en el mn rab, per la qual Egipte fou expulsat de la Lliga rab, tot i que tenia el suport de la gran majoria dels ciutadans egipcis. Sadat fou assassinat per un soldat fonamentalista religis a El Caire el 1981. Fou succet per Hosni Mubarak. Des de 1991, Mubarak ha emprs diverses accions ambicioses de reforma econmica per tal de reduir el sector pblic i expandir el sector privat; tanmateix, no hi ha hagut un procs parallel de reforma poltica.

Vegeu tamb.
 Antic Egipte;
 Histria de l'antic Egipte (3000 aC - 332 aC);
 Egipte (mitologia);

Referncies.


Enllaos externs.

Histria d'Egipte;









































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1005" title="Efecte hivernacle" nonfiltered="629" processed="621" dbindex="630">

L' efecte hivernacle s el procs pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiaci solar visible, per impedint o dificultant l'emissi de calor des del planeta. El nom d' efecte hivernacle s'utilitza perqu, d'acord amb una descripci simplista, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no s aix). Aquest article parla noms de l'efecte hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i potser d'altres planetes.

Part de la radiaci solar que arriba a l'atmosfera terrestre s reflectida, una altra part s absorbida, i la major part arriba a la superfcie terrestre. Aix fa que s'escalfi la superfcie, i que es reemeti part d'aquesta calor en forma de radiaci, per a longituds d'ona ms grans que la de la radiaci solar original. Part d'aquesta radiaci infraroja torna a l'espai, per una altra part escalfa l'atmosfera, i de retruc, reescalfa la superfcie terrestre.

 Fonaments .
Tots els cossos, pel mer fet d'estar a una certa temperatura superior al zero absolut, emeten una determinada quantitat de radiaci electromagntica (vegeu cos negre). 

Quan l'energia del Sol arriba a la superfcie de la Terra, aquesta s'escalfa. L'energia absorbida s remessa com radiaci infraroja. Tanmateix, no tota esta radiaci pot escapar de tornada a l'espai, ja que una part s absorbida novament per l'atmosfera (al voltant d'un 90%), sent un fenomen semblant a qu mant la temperatura clida en l'interior d'un hivernacle, fenomen del qual rep el seu nom.

El balan entre radiaci absorbida i transmesa per l'atmosfera a diferents longituds d'ona s el que produeix l'efecte hivernacle. L'atmosfera absorbeix ms fcilment la radiaci infraroja de sortida que no pas la radiaci visible rebuda del Sol, i aix s el que fa que la Terra sigui ms calenta del que ho seria sense atmosfera. 

D'esta manera, l'equilibri trmic s estableix a una temperatura superior a qu s'obtindria sense aquest efecte. La importncia dels efectes d'absorci i remissi de radiaci en l'atmosfera sn fonamentals per al desenvolupament de la vida tal com la coneixem. De fet, si no existira aquest efecte, la temperatura mitjana de la Terra seria entre 30C i 40C menor, situant-se a quasi 20C sota zero.

 Efecte hivernacle en l'atmosfera de Venus.
De tots els planetes del sistema solar, Venus s el que t un efecte hivernacle ms intens a causa de la densitat i composici de la seva atmosfera, ja que cont un 96% de CO2 i t una pressi superficial de 90 bar. En estes condicions la superfcie arriba temperatures de fins a 460C. Quan va comenar l'estudi de l'atmosfera de Venus en les dcades de 1960-70, van sorgir els primers senyals d'alarma sobre un possible efecte hivernacle en la Terra provocat per l'augment de la concentraci de dixid de carboni en l'atmosfera. Sent ambds planetes geolgicament molt semblants la seva principal diferncia es troba en la intensitat de l'efecte hivernacle en Venus.

 Gasos d'efecte hivernacle.
Els responsables de aquest efecte en l'atmosfera sn els gasos hivernacle;
 El vapor d'aigua (H2O) n's el principal.
 El dixid de carboni (CO2), s el segon;
 L'oz (O3) n's el tercer;
I altres gasos en menor proporci.
 Met (CH4) ;
 xid nitrs (N2O) ;
 Hexafluorur de sofre (SF6) ;
 CFCs;

Aquests gasos absorbeixen fortament en la regi infraroja de l'espectre. 

L'efecte hivernacle s perfectament natural, i de fet sense ell no hi hauria vida en el planeta tal com la coneixem. Ara b, des de fa un temps s'ha demostrat que l'activitat humana est augmentant l'efecte hivernacle, cosa que podria dur a un escalfament global, i al canvi climtic del planeta. Aix es deu a que en cremar combustibles fssils (carb, benzina (del petroli), gas natural, ... )  o en incendiar-se un bosc, es produeix dixid de carboni. Si la concentraci de CO2 en l'atmosfera augments significativament, podria augmentar la fora de l'efecte hivernacle. Tot i que no es coneixen amb precisi tots els factors que intervenen en l'efecte hivernacle, aix ha comenat a preocupar l'opini popular a finals del segle XX.

Aquets canvis causen un gradual increment de la temperatura terrestre, el anomenat canvi climtic o escalfament global, que al seu torn poden originar altres problemes mediambientals, tot i que no hi ha consens dins la comunitat cientfica sobre les conseqncies exactes. Les tesis ms catastrofistes sostenen que aquests problemes serien els segents:
 Desertitzaci i sequeres, que causen les pandmies de fam.
 Desforestaci, que augmenta encara ms el canvi.
 Inundacions.
 Fusi del gel antrtic, que causa un ascens del nivell del mar, submergint ciutats costaneres.
 Destrucci d'ecosistemes.

 Protocol de Kioto.
El protocol de Kioto s un conveni internacional que intenta limitar globalment les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El protocol sorgeix de la preocupaci internacional pel escalfament global que podrien incrementar les emissions descontrolades d'aquests gasos.

Vegeu tamb.
Escalfament global;
Canvi climtic;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1006" title="Electromagnetisme" nonfiltered="630" processed="622" dbindex="631">

L'electromagnetisme s la part de la fsica que estudia els camps electromagntics, uns camps que exerceixen una fora sobre les partcules amb crrega elctrica al mateix temps que sn afectats per la presncia i el moviment d'aquestes partcules.

El camp magntic es produeix pel moviment de les crregues elctriques, com per exemple en el cas del corrent elctric. El camp magntic produeix una fora magntica del mateix tipus que la dels imants.

Un camp magntic canviant produeix un camp elctric, es tracta del fenomen de la inducci electromagntica que s'utilitza en el funcionament dels generadors elctrics, els motors elctrics i els transformadors. De manera similar, un camp elctric canviant genera un camp magntic. Com a conseqncia d'aquesta interdependncia entre els camps elctrics i magntics, t sentit considerar tots dos com una nica entitat, el camp electromagntic.

Aquesta unificaci va ser desenvolupada per diferents fsics en el curs del segle XIX i va culminar amb els treballs de James Clerk Maxwell que va unificar els treballs anteriors en una sola teoria. Ms tard Oliver Heaviside va simplificar i reformular les equacions de Maxwell en la forma en qu les coneixem avui. Maxwell va descobrir la natura electromagntica de la llum i, com a conseqncia, avui es considera que la llum s una alteraci oscillatria que es propaga en el camp electromagntic, com una ona electromagntica. Les diferents freqncies de l'oscillaci donen origen a les diferents formes de radiaci electromagntica de l'espectre electromagntic, des de les ones de rdio a baixes freqncies als raigs gamma a les ms altes freqncies, passant per la llum visible a freqncies mitjanes.

Les implicacions teriques de l'electromagnetisme van portar a Albert Einstein a desenvolupar la relativitat especial el 1905. El descobriment de la mecnica quntica oblig a formular una teoria quntica del electromagnetisme, completada a la dcada del 1940 i coneguda com electrodinmica quntica.
Histria.

Coneixem algunes versions sobre l'origen de l'electromagnetisme.
La primera s la dels xinesos, que suggereixen que va ser conegut a principis de l'any 2000 aC. Una altra es basa en el fet que els antics grecs van comenar a observar els fenmens elctrics i magntics damunt l'any 700 aC. 

En aquells moments van descobrir que un tros d'ambre fregat s electrificava i era capa d'atreure fils de palla o plomes. La paraula elctric prov de la paraula grega per a l'ambre:          (elektron). 
La vertadera existncia de la fora magntica es va conixer en observar que fragments d'una roca natural anomenada magnetita (Fe3 O4) atreia el ferro. El nom de la pedra ve del nom del districte de Grcia on es va descobrir, Magnsia de Tesslia. 

Otto von Guericke, (1602-1688), ms conegut pels seus experiments amb el buit, va treballar al final de la seva carrera en electricitat esttica i el 1663 va idear la primera mquina electrosttica, amb ella va descobrir que dos cossos electrificats del mateix tipus es repellien (fins llavors noms es coneixia l'atracci electrosttica). Tamb li va permetre d'observar com sortien espurnes d'una bola de sofre mentre la carregava, efecte que ms tard seria conegut com electroluminescncia.

Stephen Gray, (1666-1736), va descobrir la conductivitat elctrica utilitzant tubs de vidre electrificats per fregament i va estendre els seus experiments a altres materials diferenciant entre els conductors i els allants.

Charles Franois de Cisternay du Fay, (1698-1739), va experimentar amb diferents materials i va trobar que noms havia dos tipus d'electricitat esttica: la que es produa fragant el vidre i la que es produa fregant l'ambre i que els objectes carregats amb la d'un tipus es repellien mentre que els de diferent tipus s'atreien. s el que avui considerem com a crregues positives i negatives.

El 1745 Ewald Georg von Kleist va descobrir que es podia emmagatzemar una crrega elctrica en una ampolla embolcallada en una fulla d'argent, carregant la fulla amb un generador electrosttic. El 1746 Pieter van Musschenbroek va fer la mateixa descoberta a la universitat de Leiden de manera independent, Musschenbroek va difondre el seu descobriment entre el mn cientfic de l'poca i avui s conegut com a ampolla de Leiden, el primer condensador de la histria.

Durant la segona meitat del segle XVIII els experiments elctrics es van posar de moda com a entreteniment. Als salons de l'alta societat i davant el gran pblic s'utilitzaven mquines electrosttiques per electrificar les persones.

El 1751 Benjamin Franklin va publicar els seus experiments elctrics, aprofitava el principi de conservaci de la crrega, tamb descobert pel fsic angls William Watson i d'altres, per era el primer a utilitzar el terme positiu i negatiu per a denominar els dos tipus d'electricitat (llavors anomenat fluid elctric). Franklin va postular que noms havia un nic tipus d'electricitat i que un cos contenia la mateixa quantitat d'electricitat positiva que d'electricitat negativa, de manera que l'una anullava l'altra. I per tant, l'electrificaci no era altra cosa que la presncia d'un dels dos tipus en major proporci.  El 1752 Franklin va fer la conjectura de qu els llamps era una descrrega elctrica i propos d'utilitzar un estel durant una tempesta per carregar una ampolla de Leiden com a demostraci; el 1752 Thomas-Franois Dalibard va portar a terme l'experiment amb xit, uns mesos desprs ho faria el mateix Franklin; el 1753, en un experiment similar va perdre la vida el fsic alemany Georg Wilhelm Richmann.

Joseph Priestly (1733 - 1804) va fer experiments sobre la conductivitat dels materials i treballant amb esferes carregades va arribar a la llei de la inversa del quadrat com a explicaci del comportament de les crregues elctriques, per no va anar ms enll per generalitzar les seves observacions i el seu descobriment no va tenir ms transcendncia. El mateix li va passar a John Robison (1739   1805) que va arribar experimentalment a la llei de la inversa del quadrat per no va publicar les seves observacions i van restar oblidades.

Charles-Augustin de Coulomb (1736   1806) va utilitzar una balana de torsi de la seva invenci per estudiar el comportament de les crregues elctriques i va arribar a la llei de la inversa del quadrat aplicada a l'electricitat formulada com una llei general coneguda com la llei de Coulomb.

Henry Cavendish (1731 - 1810)  va portar a terme gran nombre d'experiments per no van ser coneguts fins un segle ms tard, quan James Clerk Maxwell els va recuperar i publicar el 1879 quan altres cientfics ja havien arribat als mateixos resultats. Cavendish va arribar a comprovar la llei de la inversa del quadrat de la distncia, va crear una unitat de capacitncia (una esfera d'una polzada de dimetre), va trobar la frmula de la capacitncia d'un condensador, va utilitzar el concepte de constant dielctrica d'un material, va arribar al concepte de potencial elctric i va establir la relaci entre aquest i el corrent avui coneguda com a llei d'Ohm i va establir les lleis que regeixen la divisi del corrent als circuits parallels, avui atribudes a Charles Wheatstone.

Luigi Galvani (1737   1798) va descobrir els efectes de l'electricitat sobre els msculs d'una granota, iniciant el bioelectromagnetisme. El 1790 va portar a terme una srie d'experiments per estudiar la resposta als estmuls de l'electricitat sobre la contracci dels msculs de les granotes en ser tocats per un conductor connectat a una mquina electrosttica. Galvani va explicar les seves observacions amb la hiptesi de l'existncia d'una electricitat animal que en contacte amb el metall carregat extern produa la contracci, pensava que el mscul era un magatzem d'electricitat. El 1791 va publicar els resultats de les seves experincies a De viribus electricitatis in motu musculari commentarius. El terme galvanisme s'utilitza per denominar la contracci dels msculs sotmesos a un corrent elctric.

Alessandro Volta (1745   1827), professor de fsica, primer a Como i desprs a la Universitat de Pavia, es va dedicar a l'estudi l'electricitat i el 1775 va inventar un generador electrosttic anomenat electrfor. Intentant mesurar la crrega elctrica va arribar a construir un aparell que molt ms tard s'anomenaria voltmetre. En conixer els treballs de Galvani va reproduir els seus experiments per va arribar a la conclusi que la granota no era un dipsit d'electricitat sin que es limitava a detectar la seva presncia, actuava com un electrmetre. Experimentant amb les granotes i els arcs de metall de Galvani va trobar que dos metalls en contacte adquirien potencials diferents, fenomen que rebria el nom d'efecte Volta. Basant-se en aquesta descoberta, el 1800 va inventar la pila voltaica;  durant la seva investigaci Volta va posar en contacte diversos parells de discs alterns de coure, plata i zinc separats per roba o cartr impregnats amb salmorra per incrementar la conductivitat, observant que es produa un corrent elctric continu entre els seus extrems i d'una intensitat fora ms gran que la que s'obtenia amb les mquines electrosttiques. Les piles voltaiques van suposar un abans i un desprs a la histria de l'electricitat, s'en van construir grans piles capaces de subministrar fins a 10 amperes a 1.000 volts, un canvi radical si comparem aquests valors amb els generadors electrosttics capaos de produir descrregues elctriques d'alt voltatge per d'una intensitat molt petita. La pila voltaica va ser utilitzada en nombrosos experiments: va portar a William Nicholson i Anthony Carlisle a l'electrlisi de l'aigua; Humphry Davy va demostrar que el corrent elctric de la pila voltaica era causat per una reacci qumica i no per l'efecte volta; William Hyde Wollaston va demostrar que l'electricitat de la pila voltaica era idntica a la que produen els generadors electrosttics.

L'electricitat i el magnetisme es van desenvolupar com a cincies independentment l'una de l'altra fins el 1820, quan un fsic i qumic dans anomenat Hans Christian rsted (1777   1851) que pensava que totes les forces de la natura eren relacionades entre si, va observar una relaci entre els dos fenomens: experimentant amb una pila voltaica rsted va veure que el corrent elctric que passava per un filferro podia afectar a l'agulla magntica d'una brixola. Poc desprs es va comprovar que tot fenomen magntic era produt per corrents elctrics i s unificaren de manera definitiva el magnetisme i l'electricitat, originant la branca de fsica que coneixem com a electromagnetisme. 

Andr-Marie Ampre (1775   1836) va assistir a la presentaci que Francesc Arag va fer a l'Acadmia Francesa de les Cincies el setembre del 1920 de les descobertes d'rsted i va desenvolupar un inters tan gran sobre el tema que en molt poc temps, el 25 de setembre del 1920, va llegir una memria sobre l'efecte del corrent elctric d'una pila voltaica sobre una agulla magntica i presenta un fet nou: la interacci de dos corrents sense mediaci d'un imant. Ampre va continuar treballant sobre els corrents elctrics durant els anys segents, presentant memries a l'Acadmia de les Cincies i publicant els resultats del seu treball, finalment el 1827 va publicar Mmoire sur la thorie mathmatique des phnomnes lectrodynamiques uniquement dduite de l'exprience on va exposar els seus experiments i els fonaments dels fenomens observats (el que avui coneixem coma a llei d'Ampre): Dos conductors parallels a travs dels quals passa un corrent en el mateix sentit s'atreuen i es repelleixen si els corrents van en sentit oposat; l'efecte magntic d'un conductor a travs del que passa un corrent elctric s idntic al d'un imant permanent; la magnetitzaci s alineament de les molcules a causa d'un camp magntic extern.

L existncia d'ones electromagntiques, de les quals les microones formen part de l'espectre d'alta freqncia, van ser predites per James Clerk Maxwell el 1864 per les seves famoses equacions. En 1888, Heinrich Rudolf Hertz va ser el primer a demostrar l'existncia d'ones electromagntiques mitjanant la construcci d'un aparell per a produir ones de rdio.

La fora electromagntica.

La fora electromagntica s la fora que un camp electromagntic exerceix sobre les partcules carregades elctricament. s una de les quatre forces fonamentals, les altres sn la fora nuclear forta (que mant unit el nucli atmic), la fora nuclear feble (que causa algunes formes de radioactivitat) i la fora gravitacional. Totes les altres forces es deriven d'aquestes quatre de fonamentals.

La realitat s que la fora electromagntica s la responsable de gaireb tots els fenmens que trobem a la vida diria, excepci feta de la gravetat. Grosso modo, podrien dir que les forces implicades en les interaccions entre toms poden ser examinades com una fora electromagntica que actua sobre els protons i electrons, elctricament carregats, dintre dels toms. Aix inclou les forces que experimentem quan "empenyem" o "tibem" objectes materials ordinaris, que provindrien de les forces intermoleculars entre les molcules del nostre cos i les dels objectes. I tamb inclouria totes les formes de fenmens qumics, que apareixerien a partir de les interaccions entre els orbitals atmics.

D'acord amb la teoria electromagntica actual, les forces electromagntiques intervenen per mitj de la transferncia de fotons virtuals.

Electrodinmica clssica.

El cientfic William Gilbert va proposar, en el seu De Magnete (1600), que l'electricitat i el magnetisme, malgrat ambds eren capaos de provocar atraccions i repulsions d'objectes, eren efectes diferents. Els mariners van notar que les descrregues dels llamps podien afectar l'agulla de la brixola, per la relaci entre el llamp i l'electricitat no fou confirmat fins que Benjamin Franklin va proposar els seus experiments el 1752. Un dels primers a descobrir i publicar una relaci entre el corrent elctric fet per l'home i el magnetisme fou Gian Domenico Romagnosi, que el 1802 va observar que connectant un cable entre el extrems d'una pila voltaica desviava l'agulla d'una brixola propera. Tanmateix el fenomen no fou mpliament conegut fins el 1820, quan Hans Christian rsted va fer un experiment similar. El treball de rsted va influir sobre Ampre per arribar a la teoria de l'electromagnetisme amb el suport de fonaments matemtics.

Una acurada teoria de l'electromagnetisme, coneguda com a electromagnetisme clssic va ser desenvolupada per diversos fsics al llarg del segle XIX i van culminar amb els treballs de Maxwell, que va unificar els desenvolupaments anteriors en una nica teoria i va descobrir la natura electromagntica de la llum. A l'electromagnetisme clssic, els camps electromagntics obeeixen a un conjunt d'equacions conegudes com les equacions de Maxwell, i la fora electromagntica ve donada per la llei de la fora de Lorentz.

Una de les particularitats de l'electromagnetisme clssic s que s difcil conciliar-lo amb la mecnica clssica, per en canvi s compatible amb la relativitat especial. D'acord amb les equacions de Maxwell, la velocitat de la llum s una constant universal, noms depn de la permitivitat i la permeabilitat del buit. Aix atempta contra la invarincia galileana, un dels principis bsics de la mecnica clssica. Una via per a reconciliar les dues teories seria assumir l'existncia de l'ter lumnic a travs del qual es propagaria la llum. Per tots els experiments adreats a detectar la seva presncia van fallar. El 1905, Albert Einstein va solucionar el problema amb la introducci de la relativitat especial, que reemplaa la cinemtica clssica amb una nova teoria compatible amb l'electromagnetisme clssic.

Addicionalment, la teoria de la relativitat mostra que en sistemes de referncia en moviment un camp magntic es transforma en un camp al qual el component elctric no s nul i viceversa; d'aquesta manera mostra de manera slida que sn dues cares d'una mateixa moneda i, per tant, l'apropiat del terme electromagnetisme.

 L'efecte fotoelctric i l'electrodinmica quntica .

En una altra publicaci del mateix any 1905, Einstein va minar els fonaments de l'electromagnetisme clssic. La seva teoria de l'efecte fotoelctric (per la qual va guanyaria el premi Nobel de fsica el 1921) proposava que la llum pot existir en forma de partcules discretes, que ms tard rebrien el nom de fotons. La teoria d'Einstein sobre l'efecte fotoelctric va augmentar la comprensi de la soluci que Max Planck havia presentat el 1900 sobre la catstrofe ultraviolada, Planck havia mostrat que els objectes calents emetien radiaci electromagntica en forma de paquets discrets, el que condua a que l'energia total emesa per un cos negre radiant havia de ser finita. Aquests dos resultats eren en contradicci directa amb el concepte clssic de la llum com una ona continua. Les teories de Planck i Einstein foren l'origen de la mecnica quntica que fou formulada el 1925, tot i que necessitada d'una teoria quntica de l'electromagnetisme. Aquesta teoria fou completada el 1940 i s coneguda com electrodinmica quntica, dins de la mecnica quntica l'electromagnetisme forma part de la teoria quntica de camps, l'electrodinmica quntica descriu tots els fenomens que impliquen les partcules elctricament carregades com a interaccions que funciones per mitj de l'intercanvi de fotons. s un teoria molt exacta, les seves prediccions teriques tenen una precisi sense comparaci dins del domini de la fsica.

 L'electromagnetisme relativista .
L'intent d'explicar l'electromagnetisme a partir de la teoria de la relativitat d'Albert Einstein va donar lloc a treballs com el de Edward M. Purcell que el 1963 utilitzar la teoria de la relativitat especial per derivar l'existncia del magnetisme i la radiaci.

 Unitats .




 Vegeu tamb .
 Electrodinmica clssica;
 Fora d'Abraham-Lorentz;
 Experiment de la doble escletxa;
 Electricitat;
 Electroimant;
 Models electromagntics;
 Radiaci electromagntica;
 Electromecnica;
 Electrosttica;
 Radiaci gamma;
 Fora de Lorentz;
 Magnetisme;
 Equacions de Maxwell;
 Equacions de Maxwell en un espai-temps corbat;
 Microones;
 ptica;
 Polaritzaci del fot;
 Plasma;
 Polaritzaci electromagntica;
 Radiofreqncia;
 Guia d'ones;
 Raigs X;

Referncies.



Llibres.
 
 
 
 
 
 

Revistes.
 
 
 
 
 
 

 Enllaos externs .
 La Baldufa Projecte de la Universitat Politcnica de Catalunya dedicat a la divulgaci de la fsica, cont recursos a nivell de batxillerat i a nivell universitari.
 Electromagnetic Tutorials and Forums EM Talk;
 MIT Video Lectures - Electricity and Magnetism Primavera del 2002. Llions del Professor Walter Lewin.
 Electricity and Magnetism - Llibre de text en lnia (utilitza lgebra, amb algunes seccions opcionals que utilitzen clcul infinitesimal);
 Electromagnetic Field Theory - Llibre de text en lnia (utilitza clcul infinitesimal);
 Classical Electromagnetism: An intermediate level course - Llibre de text de nivell mig descarregable com a arxiu PDF;
 Science Aid: electromagnetism L'electromagnetisme adreat als joves.
 Motion Mountain Una introducci moderna a l'electromagnetisme i els seus efectes a la vida diria.
 Books on Electromagnetism and RF field;
 Dr. David C. Jenn's site - Especialitzat en sistemes de radar i difusi de les ones i radiaci electromagntica.
 Gallery of Electromagnetic Personalities;
 MSci Electromagnetic Theory Lecture Notes;
 PHY2206 Electromagnetic Fields Course Handouts;
 Dr. David Kagan Physics 204B Lecture Notes;
 Sophocles J. Orfanidis' Electromagnetic Waves and Antennas;
 MAS207 Electromagnetism Lecture Notes;
 PHYS1002 - Electromagnetism, Optics, Relativity and Quantum Physics I;
 Dr. Zbigniew Ficek's PHYS3050 Electromagnetic theory lecture notes;
 University of Cambridge's Advanced Physics Electromagnetism;
 ECEN4364 Principles of RF and Microwave Measurements lecture notes;
 B7 Relativity and Electromagnetism;
 NMJ Woodhouse's Special Relativity and Electromagnetism;
 NMJ Woodhouse's General Relativity;
 Maxwell, Mechanism and the Nature of Electricity;
 Electromagnetism Mathematica notes;
 Differential Forms in Electromagnetic Theory;
 The Life of James Clerk Maxwell - preparat per James C. Rautio de la Sonnet Software, Inc.
 Classical Electrodynamics and Theory of Relativity - per Ruslan Sharipov;
 Axial Vectors - per Alain Bossavit;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1007" title="Els Hostalets d'en Bas" nonfiltered="631" processed="623" dbindex="632">
Hostalets d'en Bas s una poblaci de la comarca de la Garrotxa que forma part del municipi de la Vall d'en Bas. 

El seu origen s al segle XVIII a partir d'un hostal o hostalet a la vora de l'antic cam ral que anava d'Olot a Vic. 

En destaca el carrer Teixeda i les seves cases amb les balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduda per gran quantitat de pintors i fotgrafs i que ha fet que el nucli fos declarat Monument Histrico-Artstic Nacional.

A les muntanyes del darere, a les cingleres de Falgars, hi ha l'ermita de Sant Miquel de Castell, d'una sola nau coberta amb volta de can. Aquesta esglsia era la capella de l'antic Castell d'en Bas.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1008" title="Esponell" nonfiltered="632" processed="624" dbindex="633">

Esponell s un municipi de la comarca del Pla de l'Estany situat a la vora del riu Fluvi.














 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1011" title="Eixample de Barcelona" nonfiltered="633" processed="625" dbindex="634">

L'Eixample s un dels 10 districtes de la ciutat de Barcelona. Inclou els barris de la Dreta de l'Eixample, l'Esquerra de l'Eixample (Antiga i Nova Esquerra de l'Eixample), Sant Antoni, la Sagrada Famlia i el Fort Pienc. Va sorgir al segle XIX, desprs de l'enderrocament de les muralles (1854-1856) i l'expansi de la ciutat. Comprn un territori de 7,46 km on hi viuen 262.485 habitants (segons el cens del 2005), fet que el converteix en el districte ms poblat de la ciutat.

Inicialment, l'Eixample es va construir seguint el Pla Cerd. L'enginyer Ildefons Cerd va dissenyar un barri quadriculat, amb illes octogonals de cantonades truncades i amb amplis espais per vianants i jardins interiors. En la prctica, el projecte original de Cerd es va modificar substancialment.

El Quadrat d'or s la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Grcia i delimitada pel carrer Aribau a l'esquerra i Passeig de Sant Juan a la dreta, limitat per la Diagonal en la part superior la qual te forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectonic. 



Referncies.


Vegeu tamb.
 Quadrat d'or;
 Gaixample;

Enllaos externs.

Web del districte de l'Eixample;
Informaci sobre l'Eixample al web de TV3;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1012" title="Esquerra de l'Eixample" nonfiltered="634" processed="626" dbindex="635">


L' Esquerra de l'Eixample est format per dos barris de la ciutat de Barcelona que pertanyen al districte de l'Eixample i comprn la zona ms oriental de la quadrcula del Pla Cerd delimitada pels carrers de Tarragona, de Josep Tarradellas, Diagonal (des de la plaa Francesc Maci fins a la crulla amb Balmes), de Balmes i la Gran Via de les Corts Catalanes (des de la crulla amb Balmes fins a la plaa Espanya). Les vies internes ms importants del barri sn el carrer del Comte d'Urgell, l'avinguda de Roma i el carrer d'Arag.

Inclou els barris de:
Antiga Esquerra de l'Eixample;
Nova Esquerra de l'Eixample;


Histria.
El barri es va anar construint des de finals del segle XIX. Els carrers d'Aribau, de Muntaner i de Balmes foren els primers d'urbanitzar-se en sentit mar-muntanya; i la Gran Via de les Corts Catalanes, Diputaci i Consell de Cent en sentit Bess-Llobregat. Els equips de futbol pioners d'aquest esport a Barcelona hi tingueren els seus primers terrenys de joc a comenaments del segle XX. Al carrer de Pars entre Comte d'Urgell i Villarroel s'hi trobava el camp del carrer de la Indstria, el primer del Futbol Club Barcelona  

Desprs de la Guerra Civil es complet totalment la urbanitzaci del barri i desaparegueren progressivament totes les fbriques i magatzems, que foren substituts per edificis d'habitatges i oficines. Les zones ms properes a l'avinguda de Josep Tarradellas i plaa Francesc Maci sn les de construcci ms moderna. 

L'any 1960 es va cobrir el carrer d'Arag per on hi circulava el tren a cel obert. A la dcada dels setanta es va continuar la cobertura de vies a l'avinguda de Roma fins a l'estaci de Sants. Sn aquests els anys que tamb es destrueixen edificis histrics que formaven part del patrimoni barcelon, com s el cas emblemtic de la Casa Trinxet, de Puig i Cadafalch.
En els terrenys de l'antic escorxador (Tarragona-Diputaci-Vilamar-Arag) s'hi constru un gran parc que integra una gran plaa dura que presideix l'escultura de l'artista Joan Mir titulada Dona i Ocell i tamb acull una biblioteca pblica al costat del carrer de Vilamar.

Equipaments.
A l'Esquerra de l'Eixample hi ha una presncia escassa d'equipaments pblics si es t en compte l'elevada densitat d'habitants: el Mercat del Ninot, l'Hospital Clnic, la Pres Model, la Biblioteca Joan Mir i el recinte de l'Escola Industrial que inclou la Piscina Sant Jordi.

Parcs i zones verdes.
 Parc de l'Escorxador o Joan Mir (Arag-Tarragona-Diputaci-Vilamar);
 Jardins Montserrat (Rossell-Rocafort);
 Plaa doctor Ferrer i Cajigal (Casanova-Rossell);
 Plaa Letamendi (Arag-Enric Granados);
 Jardins de la Universitat (Diputaci-Enric Granados);
 Jardins del Seminari (Balmes-Consell de Cent);
 Interior d'Illa Sebasti Gasch (Entena-Diputaci);
 Interior d'Illa Csar Martinell (Villarroel-Gran Via);
 Interior d'Illa Sopena (Provena-Comte Borrell);
 Jardins de l'Escola Industrial (Comte d'Urgell-Pars);

Centres religiosos.
Parrquies catliques:
 Sant Isidor (Comte d'Urgell-Provena);
 Sant Josep Oriol (Diputaci- Villarroel);
 Preciosssima Sang (Viladomat-Floridablanca);
 Sant Ferran (Gran Via - Vilamar);
 Sant Sever i Sant Vicent de Paul (Provena-Muntaner);
 Temple de la Mare de Du del Sagrat Cor (Rossell-Muntaner);
 Sant Eugeni I Papa (Londres-Comte Borrell);
 Maria Mitjancera (Entena-Crsega);

Esglsia Adventista:
 Urgell (Comte d'Urgell 133);

Esglsia Ortodoxa:
 Parrquia Protecci de la Mare de Du (Arag-Muntaner);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1015" title="Electr" nonfiltered="635" processed="627" dbindex="636">


L'electr s una partcula subatmica, amb crrega elctrica negativa de -1.6  10-19 coulombs i massa de 9.10  10-31 kg. Es representa habitualment com a e-. La seva antipartcula s el positr, idntic a l'electr per amb crrega elctrica positiva. L'electr forma part d'un tipus de partcules subatmiques anomenades leptons, que es consideren partcules fonamentals. T un spin d'1/2; per tant, s un fermi i compleix la mecnica estadstica de Fermi-Dirac.

Juntament amb protons i neutrons, l'electr s una de les partcules constituents dels toms. Protons i neutrons formen el nucli atmic, mentre que els electrons, molt ms lleugers, es mouen al seu voltant formant l'escora.
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1016" title="Exa" nonfiltered="636" processed="628" dbindex="637">
Exa (smbol E) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1018, o 1 000 000 000 000 000 000.

Adoptat el 1991, prov del grec   , hx, que significa sis, ja qu s igual a 10006.

Per exemple;
 1 Exmetre = 1 Em = 1018 metres ;
 1 Exagram = 1 Eg = 1018 grams;
 1 Exasegon = 1 Es = 1018 segons;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1017" title="E" nonfiltered="637" processed="629" dbindex="638">

L' E s la cinquena lletra de l'alfabet catal i segona de les vocals.El seu nom s e. 

Fontica.
Es pronuncia /e/ en tot el territori i depenent de la paraula en concret es pot pronunciar / / a qualsevol lloc del domini lingstic menys en el catal septentrional. Aquesta lletra marca la isoglosa entre el dialecte occidental i l'oriental ja que el primer sempre es pronuncia /e/ en posici tona mentre que en l'altre es pronuncia com a / /. A les illes balears pot arribar a prendre el valor de / / fins i tot en posici tnica, caracterstica que es creu que abans podia tenir tot el parlar oriental. En xipella es pot pronunciar /i/ en alguns plurals i en alguers sempre es pronuncia /a/ en posici tona.

Quan seguint les normes d'accentuaci s'ha de marcar que la e s tnica es marcar   quan es pronunci / / i   quan es pronunci /e/. Tot i que la pronunciaci en un o altre sentit pot variar segons el dialecte des del diccionari d'en Pomeu Fabra que est fora normativitzat i adms com s'ha d'escriure cada mot depenentment de cada paraula. Noms els valencians posen en qesti algunes paraules deguda a la diferent pronunciaci de la e tnica al catal occidental, , del catal oriental, [ ]. Aquestes diferncies afecten a paraules del tipus com francs/francs, cinqu/cinqu o conixer/conixer, etc. Val a dir que els balears mai veuen reflectit en l'escriptura quan han de prounciar / / tnica i quan no.

Significats de la lletra E.
Bioqumica: En majscula smbol de l'cid glutmic.Existeix la vitamina E;
Fsica: en majscula smbol de l'energia. Tamb s'usa per referir-se als electrons.
Lingstica: S'usa per indicar "electrnic", en el sentit que es fa a travs d'Internet, com a e-mail. Apart s la lletra ms comuna del francs. Hi ha una llengua parlada la Xina amb aquest nom.
Matemtiques: Nombre e, nmero natural que serveix de base pels logaritmes neperians.
Msica: Correspon al mi en la notaci musical germnica;
Nutrici:Indica producte alimentari aprovat per la Uni Europea. Se segueix d'un gui i el nmero del producte.
SI: En majscula smbol d'exa.
Vehicles: indica que vnen d'Espanya. A les carreteres designa les rutes europees;

Smbols derivats.
;
;
;
[[ ]];
;
[[ ]];
[[ ]];
[[ ]];
[[ ]];
;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1018" title="Escriptura mixta" nonfiltered="638" processed="630" dbindex="639">
L'escriptura mixta s un tipus d'escriptura que combina dos (o ms) dels tipus fonamentals. L'escriptura mixta ms coneguda s la ibrica, la qual combina signes que representen sons i signes que representen sllabes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1019" title="Estabulaci" nonfiltered="639" processed="631" dbindex="640">
L'estabulaci s la cria del bestiar en estables.

Actualment es practiquen tres sistemes d'estabulaci del bestiar:
l'estabulaci total o permanent,
l'estabulaci semipermanent o semiestabulaci;
l'estabulaci lliure.

Els tres sistemes tenen avantatges i s'utilitza un sistema o un altre depenent de diversos factors com les possibilitats de l'entorn, l'objectiu productiu, el tipus de bestiar, el rendiment de la m d'obra, l'optimitzaci de les installacions, entre d'altres.

Estabulaci permanent.
Els animals disposen durant tot l'any de farratge verd. L'aliment els s subministrat en les menjadores i no surten mai a pasturar.

Entre els avantatges d'aquest sistema es poden citar:
 la facilitat en el control dels ramats,
 a partir de parts programats la possibilitat d'elaboraci i producci durant tot l'any,
 l'augment de la producci,
 els beneficis en la producci,
 estalvi de m d'obra.

L'estabulaci permanent ha de comptar amb recursos necessaris que comportin un benefici real sobre els costos d'installacions i maquinria.

Semiestabulaci.
Suposa una combinaci de l'aprofitament dels recursos naturals de les pastures amb el suport alimentari al corral i una atenci concreta en les fases productives.

La semiestabulaci, en aprofitar les pastures del medi natural, garanteix una millor qualitat i gust en els productes resultants.

Alhora, en aplicar-se tcniques, com el munyiment mecnic, propi dels rgims d'estabulaci permanent, s'aconsegueix una bona intensificaci productiva.

Estabulaci lliure.
s un sistema tradicional millorat en el que, encara que segueixi sent molt dependent del pasturatge, el bestiar s'estabula a la nit i fins i tot durant el perode de lactncia. Aix permet:
 un estalvi de temps en la cura i neteja de les places dels animals,
 una millora de l'estat sanitari dels animals i augmenta el seu benestar,
 que el munyiment higinic resulti ms fcil.

En les explotacions de bestiar ov, per exemple, es tendeix, per a la seva supervivncia en el mercat i competitivitat, a l'estabulaci permanent.

L'escassetat i alt cost de la m d'obra i la necessitat d'incrementar la productivitat, inclinen la balana cap a opcions de visi empresarial de les explotacions.

Els moderns plantejaments en la millora de les explotacions ovines, tendeixen doncs, precisament, a la racionalitzaci i control de tots els processos d'explotaci. Utilitzaci de recursos informtics, mecanitzaci de la composici i repartiment de l'aliment, mxima seguretat sanitria, control de la reproducci per tal d'incrementar la productivitat, millora de la m d'obra i normalitzaci de les condicions laborals dels treballadors de l'explotaci, mantenint, per descomptat, la rendibilitat de tot el sistema.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1020" title="Els Segadors" nonfiltered="640" processed="632" dbindex="641">
Els Segadors s l'actual himne oficial i nacional de Catalunya. El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra.

La lletra actual s d'Emili Guanyavents i data de 1899. Usa, per, elements de tradici oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filsof Manuel Mil i Fontanals el 1882. La versi musical s de Francesc Ali, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la can ja existent. Es pot veure darrere de l'himne una can primitiva nascuda a la sublevaci de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.

Per llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, t com a smbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.4 estableix: " L'himne de Catalunya s Els segadors".

El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat l'any 1994.

Histria.
Quan esclata la Guerra dels Trenta Anys, l'any 1618, inicialment per causes religioses, encara que tamb s'hi barregen qestions poltiques i econmiques, Felip IV d'ustria, rei d'Espanya, hi participa en defensa de l'emperador germnic de la dinastia dels Habsburg, el seu oncle Ferran II.

Per les guerres costen diners, i una guerra tan llarga arruna la tresoreria reial. s llavors quan es pretn que Catalunya aporti tamb homes i diners a la guerra. Aix origina un profund rebuig i indignaci de la poblaci catalana, que es veu forada a acollir les tropes imperials per tal de defensar la frontera espanyola de l'atac francs. Les actuacions del comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV, van desvetllar tanta animadversi en el poble catal, per la violncia i els abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren. El dia de Corpus de 1640 s'inicia a Barcelona la revolta dels segadors en l'anomenat Corpus de Sang. La Generalitat i el conseller en cap, Pau Claris, van fer costat als revoltats.

De la Guerra dels Segadors, s'ha conservat la msica del que desprs s'ha convertit en l'Himne nacional de Catalunya i smbol de la identitat catalana. Els dos textos ms difosos han estat l'histric, publicat ja per Mil i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Cataln i, en la primera edici musical, per Francesc Ali el 1892 en el seu recull de Canons populars catalanes, i l'actual d'Emili Guanyavents, el ms poltic i reivindicatiu, guanyador d'un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Uni Catalanista el 1899 i que va provocar una apassionada polmica pblica i periodstica. Amb l'adaptaci d'Emili Guanyavents, la lletra original dels Segadors es va simplificar i reduir de sis estrofes a tres, que sn les que es canten actualment.

Entre els moltssims arranjaments collectius de l'himne nacional catal, potser els ms difosos i coneguts sn el de Francesc Pujol, per a cobla, el de Joan Lamote de Grignon, per a banda, i l'harmonitzaci coral de Josep Viader. Darrerament se n'ha fet una versi per a cor i orquestra simfnica, obra d'Antoni Ros Marb. Fins i tot hi ha una versi en msica mkina de l'himne.

 Lletra - versi moderna .

Catalunya triomfant,
tornar a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de fal,
Bon cop de fal,
Defensors de la terra!
Bon cop de fal!

Ara s hora, segadors.
Ara s hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben b les eines.

Bon cop de fal,
Bon cop de fal,
Defensors de la terra!
Bon cop de fal!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan conv seguem cadenes.

Bon cop de fal,
Bon cop de fal,
Defensors de la terra!
Bon cop de fal!




 Referncies.


Enllaos externs.
Himne en MP3 (versi simfnico-coral oficial);
Web dedicada a l'himne de Catalunya;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1021" title="Esports d'equip" nonfiltered="641" processed="633" dbindex="642">
Els esports d'equip son aquells que enfronten dos equips de jugadors, utilitzant algun sistema de puntuacio per decidir l'equip guanyador. La majoria d'esports d'equip es juguen amb pilota.

Poden ser classificats en funci del nombre de components de cada equip. Aquests sn alguns dels esports d'equip practicats arreu del mon:

 Ms de 10 jugadors per equip .
 Futbol;
 Futbol americ;
 Futbol australi;
 Futbol galic;
 Hoquei sobre herba;
 Rugbi a 15;
 Rugbi a 13;
 Beisbol;
 Cricket;
 Lacrosse;
 Bandy;
 Shinty;
 Estira i afluixa;

 De 3 a 10 jugadors per equip .
 Bsquet;
 Corfbol;
 Curling;
 Fistbol;
 Futbol sala;
 Handbol;
 Hoquei sobre gel;
 Hoquei sobre patins;
 Motopolo;
 Netball;
 Polo;
 Ultimate;
 Voleibol;
 Xinlone;
 Waterpolo;

 De parelles .
 Joc de pilota (tamb esport individual);
 Bdminton;
 Pdel;
 Tennis de taula (tamb esport individual);
 Tennis (tamb esport individual);
 Voleibol platja;
 Jorkyball;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1022" title="Salvador Espriu i Castell" nonfiltered="642" processed="634" dbindex="643">

Salvador Espriu i Castell (Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985) fou un poeta, dramaturg i novellista catal, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de frmules noucentistes.

La producci literria d'Espriu s extensa per cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra ms coneguda, en qu desenvolupa la visi de la problemtica histrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra potica, Espriu desenvolupa un mn propi, identificat amb "Sinera", que s el nom d'Arenys llegit al revs.
Primera histria d'Esther s la seva primera obra dramtica, qualificada per l'autor com una "improvisaci per a titelles", pel seu carcter grotesc. Ms tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petici de l'actriu Nria Espert.

Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribut molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Canons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnfica contemplaci de Catalunya mitjanant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ning no ho havia fet mai.

Biografia.

Va nixer al 1913 a Santa Coloma de Farners, fill de Francesc de Paula Espriu i Torres, un home de carcter obert, sociable i lliurepensador, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i que exercia de notari, i Escolstica Castell i Molas, una dona tmida, discreta i molt religiosa.

A causa de la feina del seu pare, la famlia, originria d'Arenys de Mar, va haver de traslladar-se a Santa Coloma de Farners. En aquest poble de la comarca de la Selva s on van nixer els tres fills grans de la parella: Francesc, Salvador i Josep. Ms tard, tamb per motius laborals, la famlia es va tornar a traslladar, aquesta vegada a Barcelona, on van nixer les dues germanes petites de Salvador, Maria Isabel i Maria Llusa. Grcies a la bona situaci econmica per la feina del seu pare es podien permetre un servei domstic format per una cuinera, tres minyones i un xofer, i mantenir la casa d'estiueig al carrer de la Perera d'Arenys de Mar, poble on residien tots els seus familiars.

El jove Salvador era un nen que se'l descriu com entremaliat i juganer. Va realitzar els prvuls a l'Escola Montessori i l'educaci primria a l'Escola alemanya. Els moments ms felios els passava a la casa pairal, on tenia molts amics i es passava el dia rondant per la vila. Els llocs que ms freqentava eren en primer lloc la casa de les germanes Draper, amigues de la famlia, que sempre obsequiaven els nens amb caramels i xocolata. Un altre lloc que visitava era la casa de la seva tia Maria Castell, que tenia en una paret de casa seva sis gravats sobre la histria bblica d'Esther, dels quals tragu la idea d'escriure ms endavant Primera histria d'Esther. Un dels llocs on anava a jugar era can Rogs, casa vena on vivien uns ferrers que tenien dos fills ms o menys de la seva edat. Tamb es distreia anant a la platja o al Mal Temps, tur que es troba a llevant de la vila.

A principis de la dcada del 1920 la casa dels Espriu va sofrir una profunda sotragada ja que els cinc germans van agafar alhora el xarampi. Per la cura de Salvador fou molt lenta, i va haver de passar molt temps al llit. Per afavorir la recuperaci el van portar a Viladrau. Dos anys ms tard el seu germ gran, Francesc, va morir en caure al port d'Arenys, que estava en obres. Aquestes morts i la seva malaltia li van canviar la vida. De nen juganer i trapella que era va passar a ser un nen delicat, sempre amb el perill de recaure, obligat a passar llargues temporades al llit. A causa d'aquestes etapes de convalescncia, va convertir-se en un amant de tot tipus de literatura, per sobretot se sentia atret per llibres de religi i histria antiga.

Primeres obres.

L'any 1929, als quinze anys, va publicar el seu primer llibre, Israel, escrit en castell. L'edici, de noms cent exemplars que no eren per vendre, la va pagar el seu pare. Aquesta obra sn estampes de l'Antic Testament, de manera que queda demostrat el profund coneixement que tenia de les escriptures.

L'octubre de 1930, quan tenia disset anys, va ingressar a la Universitat de Barcelona per realitzar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. All conegu tres de les seves millors amigues al llarg de tota la vida: Amlia Tineo, Merc Montaola i Lola Sol, i tamb establ un lla d'amistat molt fort amb l'escriptor Bartomeu Rossell-Prcel. Aquells moments la vida a la universitat estava molt animada ja que s'acabava de sortir de la dictadura i el pas s'encaminava cap a la Repblica que es proclam l'abril del 1931.

Tot i que treia unes notes immillorables en les dues carreres que feia parallelament, li agradaven molt ms les lletres que el dret. Aquesta passi el port a escriure El doctor Rip, la seva primera novella en catal, publicada el febrer de 1931. Al cap de poc temps va escriure la seva primera obra teatral publicada, La revolta dels sants, una pea humorstica ambientada a Arenys de Mar. L'any 1932 va sortir a la venda Laia, que s una novella curta inspirada bsicament en l'Arenys del segle XIX. El 1970 fou portada al cinema, dirigida per Vicent Lluch i interpretada per Nria Espert i Francisco Rabal.

Un any ms tard va participar en un creuer de quaranta-vuit dies per la Mediterrnia, organitzat per la universitat. El viatge va acostar-lo ms als clssics i va refermar la seva passi per l'egiptologia.

El 1934 va publicar Aspectes, obra que va servir per aglutinar tota la crtica en contra seu. Tamb aquest any va presentar Els avets, obra amb qu va aconseguir el seu primer premi literari: el guard de la Generalitat de Catalunya en els X Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc. Aquests anys, els estius i les vacances de Setmana Santa en lloc de realitzar-los a Arenys de Mar els passaven sobretot a Viladrau, poble on el seu pare havia comprat una finca per tenir cura de la seva salut.

L'any 1935 va publicar el llibre Miratge a Citera, que li va servir per reconciliar-se amb la crtica. Era una novella curta amable, banal, que seguia els cnons de l'poca. Tamb va presentar el llibre Ariadna al laberint grotesc, crtica sarcstica de tot el que el rodejava.

Guerra Civil.
Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola va veure interromputs els seus estudis de Lletres Clssiques que eren els nics que li quedaven per acabar. Va ser mobilitzat des del primer moment per no el van enviar al front a causa del seu estat de salut, de manera que feia classes a futurs oficials. Durant aquesta poca negra va seguir escrivint per evadir-se de l'entorn, de manera que l'any 1937 es va publicar Letizia i altres proses. Els trgics esdeveniments el van fer caure en una profunda crisi, creia que el millor que es podia fer era un pacte entre els dos bndols per acabar la matana. A ms a ms, l'any 1937 va morir Bartomeu Rossell-Prcel, amic al qual tenia molt d'afecte. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona va veure la mort de Catalunya. Un mes desprs d'aquesta entrada va escriure la pea teatral Antgona, per parlar del tema clssic de la lluita entre germans, fet que s el que considerava que havia passat amb Catalunya i Espanya.

El seu pare va morir l'abril del 1940 i la seva notaria va passar a mans d'Antoni Gual Ubach. Espriu va entrar a treballar-hi per poder fer-se crrec de la famlia. Aquesta feina no li agradava gens i gaireb no li deixava temps lliure per poder llegir o escriure. Es va haver de quedar en el despatx durant vint anys, que ell descriu com "els ms durs i amargs de la meva vida".

En aquella poca en qu molts escriptors van passar-se a la llengua castellana, Espriu es va mantenir fidel al catal, tot i saber que seria "impossible rebre cap mena de reconeixement literari". A ms, es va decantar per la poesia com a mtode d'expressi, ja que era ms fcil de publicar en ser un gnere menys controlat per la censura franquista. Fruit d'aquestes dues idees, l'any 1946 apareix el seu primer llibre de poemes, El Cementiri de Sinera, en el qual crea el mite de Sinera. El llibre explica l'entorn en qu es va criar de petit per recordar moments agradables de la seva infantesa, moments que mai no tornaran. Perdudes totes les illusions, noms l'espera la mort.

Entre 1947 i 1948 va escriure la pea teatral Primera Histria d'Esther, amb un llenguatge molt ric i treballat per mostrar la riquesa que es perdria si el catal desapareixia. L'obra s una adaptaci del Llibre d'Esther de la Bblia, per que transcorre com una representaci de titelles en el mtic "jard dels cinc arbres", a la casa d'Arenys. La histria d'Esther permet a Espriu establir un parallelisme entre les tribus jueves que l'herona salva de la tirania i la situaci del poble catal. L'obra va ser molt ben acceptada en els reduts cercles de la cultura catalana.

Salvador Espriu va participar en la vida clandestina de la literatura catalana de la immediata postguerra. Aquests anys els considerava una poca terrible, dintre dels quals noms se n'escapaven les estades d'estiu a Arenys de Mar, que passava amb la famlia.

El 7 d'agost de 1950 la seva mare va morir de cncer, fet que va significar un cop molt fort per a l'escriptor, ja que l'estimava i admirava molt. Entre els anys 1952 i 1955 va publicar quatre llibres de poemes: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint, llibre pel qual el van guardonar amb el Premi Lletra d'Or. En les quatre obres, tot i tractar temtiques diferents, com poden ser passejar-se amb Dant per l'infern i el purgatori o viatjar pel Mediterrani seguint l'estil d'Ulisses, sempre acaba arribant a la mateixa conclusi: que ell i tot el que ell estima acabar desapareixent i caient en l'oblit. Aqu la seva potica es converteix en una meditaci sobre la mort.

Es definia com a agnstic, mai com a ateu, per afirmava que se sentia atret per la religi. Va voler morir catlicament, per respecte a la seva mare, i durant les dcades dels cinquanta i seixanta anava a missa a Arenys.

L'any 1957 va publicar Evocaci de Rossell-Prcel i altres proses, en qu inclou un estudi de l'obra del seu amic difunt. El 1960 apareix La pell de brau, llibre de poemes que tractava la situaci de Catalunya sota el jou franquista, que tingu una acollida molt bona entre els joves intellectuals, que van agafar uns quants versos del llibre com a smbols de la resistncia. El llibre no fou mai censurat, malgrat que contenia la frase "No pot escollir prncep qui vessa sang".

L'any 1960 pot deixar la Notaria Gual i passa a fer unes incertes feines d'assessorament a la mtua mdica que dirigeix el seu germ Josep.

Poeta del poble.
El 1963 apareix Obra Potica, recull de tots els seus llibres de poemes on, a ms a ms, apareix per primera vegada el Llibre de Sinera. Al llarg de la dcada del 1960 li passa una cosa completament inesperada: la popularitat. Espriu esdev un smbol de les reivindicacions de Catalunya i passa a ser considerat la veu del poble. Aquesta obertura del poeta al gran pblic va ser deguda sobretot al director de teatre Ricard Salvat i al cantant Raimon. Tot i no intervenir activament en la lluita clandestina, sempre que es demanava el suport dels intellectuals del pas s'hi oferia, fins i tot en els moments ms arriscats, com poden ser la Caputxinada del 9 de mar de 1966 o la firma del manifest en contra de les tortures per part de la policia als miners d'Astries, cosa que va fer que li vigilessin la correspondncia.

Espriu feia correccions constants a les seves obres, ja que "buscava un catal modern", lliure de mots cultes i medievalitzants introduts pel Noucentisme. Els darrers anys del franquisme van coincidir amb els de la seva mxima popularitat, tot i que portava una vida molt reclosa. Amb el pas del temps es va anar convertint cada vegada ms en una persona inaccessible, de manera que ja no assistia ni a les presentacions dels seus llibres. Tot i aix, en privat tothom el descriu com una persona molt sociable. A partir del 1969 se'l va proposar per al premi Nobel de literatura, que no li fou concedit, i el 1972 reb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

La seva vida era interrompuda sovint per malalties, de manera que es passava moltes hores llegint i escrivint. Cada dia dedicava mitja hora a llegir el diccionari Fabra i mitja ms al diccionari de la Real Academia Espaola.

La correspondncia li ocupava molta estona, ja que, com ell mateix deia: "Com que m'han convertit en una patum, s que fins i tot guarden les simples targetes". Aquesta fama va fer que hagus de tenir molta cura en les seves declaracions, ja que havia de respondre a la imatge que s'havia fet el pblic. Al final, el seu germ Josep va haver d'actuar de filtre entre el poeta i la gent que volia accedir-hi.

L'any 1971 va publicar el llibre de poemes titulat Setmana Santa, amb el qual el 1972 va guanyar el Premi de la Crtica de poesia castellana, tot i que es va concedir a una obra en catal. En aquella poca tamb public Aproximaci tal vegada ellptica a l'art de Pla Narbona (1968) i Formes i paraules (1975).

En el llibre PSUC: per Catalunya, la democrcia i el socialisme va fer unes declaracions defensant la cooficialitat del catal i el castell, que va provocar crtiques dels sectors catalanistes ms radicals. Rpidament, intellectuals de tots els mitjans van sortir en defensa del poeta, que seguia essent considerat un mite tot i el restabliment de la democrcia.

Llavors va passar una poca en qu les creacions que feia eren per encrrec. Aix va escriure Per una vella i encerclada terra a instncies de Manuel Valls Gorina o Una altra Fedra, si us plau (1977) per petici de Nria Espert.

L'any 1979 va tenir un preinfart i va haver de ser internat a la clnica Sant Jordi. A partir d'aquell moment la situaci de la seva salut va comenar a ser molt greu. Llavors, a partir de l'any 1980 va comenar a rebre tot un seguit de distincions i honors entre els quals destaquen el seu ingrs a la Reial Acadmia de Bones Lletres o la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any 1981 va publicar el llibre Les roques i el mar, el blau, que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Crtica Serra d'Or. Va continuar escrivint fins a la seva mort.

El 19 de desembre del 1984 va haver de ser ingressat a la clnica Quirn, per el van donar l'alta el dia 27 del mateix mes. El 18 de febrer de 1985 va tornar a l'hospital. Aquesta vegada va haver de ser ingressat a la UVI. Va morir la tarda del divendres 22 de febrer, a l'edat de 72 anys. La capella ardent s'install al Palau de la Generalitat de Catalunya. En un acte multitudinari, el dia 23 va ser enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, que tant havia glossat en la seva obra.

 Obres .


1929: Israel, el seu primer llibre, escrit en castell
1931: El Dr. Rip;
1932: Laia.
1934: Aspectes;
1935;
Ariadna al laberint grotesc;
Miratge a Citerea;
1938;
Letizia;
Fedra;
Petites proses blanques;
1939;
Antgona;
1943: Historia antigua, que comptava amb la collaboraci d'Enrie Bagu;
1946: Cementeri de Sinera;
1948: Primera histria d'Esther;
1949: Les canons d'Ariadna;
1951;
Maringela l'herbolaria;
Tres soreres;
1952;
Anys d'aprenentatge;
Les hores;
Mrs Death;
1954: El caminant i el mur;
1955;
Final del laberint;
Les hores;
Antgona;
1957: Evocaci de Rossell-Prcel i altres notes;
1960;
La pell de Brau;
Sota la fredor parada d'aquests ulls;
1963;
Obra potica: Antologia dels seus poemes;
Llibre de Sinera;
1967: Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs;
1968: Aproximaci, tal vegada ellptica, a l'art de Pla Narbona;
1969: Tarot per a algun titella del teatro d'Alfanja;
1978: Una altra Fedra, si us plau  ;
1980: D'una vella i encerclada terra alguns poemes seran incorporats a Per a la bona gent ;
1981: Les roques i el mar, el blau ;
1984: Per a la bona gent;

Premis.
 Premi Lletra d'Or l'any 1956 per Final del laberint;
 Al 1971 reb el Premi Montaigne.
 Candidat al Premi Nobel de Literatura el 1971 i el 1983.
 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972).
 El 1980 reb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
 Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982).
 Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.
 Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Languedoc.
 El 1982 li fou concedida la Creu d'Alfons X el Savi, guard que rebutj.

Bibliografia.
 Castellet, Josep M., Iniciaci a la poesia de Salvador Espriu. Edicions 62, Barcelona 1971.
 Espriu S. La pell de brau. Text bilinge. Cuadernos para el dialogo. Madrid 1968;
 Espriu S., Salvat R. Ronda de mort a Sinera. Alianza Editorial. Madrid 1974;
 Edici Crtica de les Obres Completes de Salvador Espriu. Centre de Documentaci i Estudi Salvador Espriu / Edicions 62.

Enllaos externs.
  Pgina dedicada a Salvador Espriu, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Salvador Espriu a Escriptors.cat;
  Pgina divulgativa sobre Espriu;
  Centre de Documentaci i Estudi Salvador Espriu d'Arenys de Mar;
  Salvador Espriu, al programa El Meu Avi de TV3;
  Pgina sobre l'escriptor a El poder de la palabra amb alguns poemes;
  Enllaos sobre el poeta a Arenys.org;
  Auca de Salvador Espriu;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1023" title="Enlla qumic" nonfiltered="643" processed="635" dbindex="644">

Els enllaos qumics mantenen els toms junts en molcules i cristalls.

Histria.
Els primers plantejaments sobre la naturalesa dels enllaos qumics van sorgir a principis del segle XII, i suposaven que certs tipus d'espcies qumiques estaven vinculades per certs tipus d'afinitats qumiques.

A mitjans del segle XIX Edward Frankland, Friedrich Kekul, A.S. Couper, A.M. Butlerov i Hermann Kolbe, van desenvolupar teories de radicals, de valncies anomenades en un principi "poder de combinar" en la qual els compostos s'atreien grcies a l'atraci de pols positius i negatius.

El 1916, el qumic Gilbert Lewis va desenvolupar l'idea de la uni per parells d'electrons.  
Walter Heitler i Fritz London van ser els els autors de la primera explicaci quntica de la connexi qumica, especialment la de l'hidrgen mollecular, el 1927, utilitzant la teoria de connexions de valncia. El 1930, la primera descripci matemtica quntica de l'enlla qumic simple la va fer Edward Teller en el seu doctorat.

El 1931, el qumic Linus Pauling va publicar el qu a vegades es considera el text ms important de la histria de la qumica: "The Nature of the Chemical Bond"

Teories de l'enlla.
s important indicar que l'enlla qumic s una situaci d'equilibri, on les forces d'atracci entre els toms sn contrarrestades per les forces equivalents i de sentit contrari (forces de repulsi). El punt d'equilibri acostuma a estar caracteritzat pel radi d'enlla i l'energia. L'explicaci de les forces involucrades en un enlla qumic sn descrites per les lleis de l'electrodinmica quntica. Nogensmenys, al ser un problema de molts cossos s'acostumen a utilitzar teories simplificades. Aquestes teories ofereixen una idea ms o menys bona de la situaci real. Les ms freqents sn:

Enlla de valncia: teoria senzilla que es completa amb la regla de l'octet. Segons aquesta teoria, cada tom s'envolta de 8 electrons, alguns compartits en forma d'enllaos i d'altros propis en forma de parells solitaris. No pot descriure adequadament als toms amb orbitals actius com els metalls de transici, per la teoria s molt senzilla i descriu adequadament la majoria dels compostos.

Mecnica quntica: Aquesta teoria s molt ms complexa que l'anterior. Soluciona molts fenmens que s'escapen de l'enlla de valncia. A la mecnica quntica, els enllaos de valncia no tenen un paper destacat (noms es tenen en compte les posicions nuclears i les distribucions electrniques), per els qumics les representen per tal que les estructures es vegin ms familiars. Els orbitals molleculars poden classificar-se com orbitals enllaadors i orbitals antienllaadors.

Interacci electrosttica: til per cristalls de carcter molt inic. Prediu la uni entre grups d'atms, de forma no-direccional.

Tipus d'enlla.

Els principals tipus d'enlla qumic sn:
 Enlla covalent;
 Enlla inic;
 Enlla metllic;


Tamb hi ha enllaos o interaccions anomenades no-covalents, energticament ms febles que les anteriors, que es poden formar i trencar amb ms facilitat, i sn la base de la majoria de processos de reconeixement molecular que tenen lloc en Bioqumica:

 Forces de Van der Waals;
 Pont d'hidrogen;

El model de Lewis es pot utilitzar per predir quins toms poden formar enllaos entre ells, mitjanant conceptes simples com la valncia atmica i la regla de l'octet. De totes maneres, aquest model no s universalment aplicable, i cal utilitzar els mtodes de la Qumica Quntica per poder predir amb ms seguretat quins enllaos es poden formar o sn ms favorables.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1024" title="Etologia" nonfiltered="644" processed="636" dbindex="645">

L etologia s la branca de la zoologia que estudia el comportament dels animals. Un cientfic especialitzat en etologia s'anomena etleg.
El terme va ser popularitzat pel cientfic americ William Morton Wheeler el 1902. Els qui projectaren l etologia com a disciplina independent, foren Konrad Lorenz, Niko Timbergen i Karl von Frisch (descobridor de la "dansa de les abelles" per indicar la posici dels recursos). Els seus estudis es veieren premiats amb el premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1973 pels seus estudis.

Vegeu tamb Etograma















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1025" title="Energia" nonfiltered="645" processed="637" dbindex="646">


Aquest article tracta de la magnitud fsica. Per d'altres significats, vegeu Energia (desambiguaci);

En fsica, l'energia, (del grec         , energeia) s una magnitud fsica que s un atribut present a qualsevol sistema fsic i que es conserva a la natura. L'energia d'un sistema fsic tamb s la seva capacitat per realitzar un treball. En el sistema internacional, es mesura en joules. S'acostuma a representar amb la lletra E. 

Hi ha diferents formes d'energia que expliquen tots els fenomens naturals, entre aquestes formes s'inclou la cintica, l'potencial, trmica, la dels sons o l'electromagntica. Qualsevol forma d'energia pot ser transformada en una altra, per la quantitat total roman idntica. Aquest principi, el principi de conservaci de l'energia va ser postulat a inicis del segle XIX i s'aplica a un sistema allat. Segons el teorema de Noether la conservaci de l'energia s una conseqncia del fet que les lleis de la fsica no canvien al llarg del temps.

Malgrat que la quantitat d'energia total no canvia al llarg del temps, el seu valor depen del sistema de referncia, per exemple, per a un passatger assegut a un avi en moviment la seva energia cintica ser zero en relaci a l'avi, per ser diferent de zero en relaci a terra.

Concepte.
L'energia, en general, s una quantitat abstracta que no es pot visualitzar fcilment. En fsica, existeixen moltes equacions que permeten calcular quanta energia i de quin tipus cont un sistema determinat. Un dels principis de la fsica clssica s el de la conservaci de l'energia, postulat a principis del segle XIX. Segons el Teorema de Noether, el principi de la conservaci de l'energia s una conseqncia del fet que les lleis fsiques no canvien al llarg del temps. Per tot i que l'energia total d'un sistema no canvia amb el temps, el seu valor depen del sistema de referncia, per exemple, un passatger assegut a un avi en moviment t un valor zero d'energia cintica en relaci a l'avi, per no ser zero respecte al terra.

Actualment, grcies a la teoria de la relativitat, sabem que l'energia es pot transformar en massa, i a l'inrevs, d'acord a la famosa equaci d'Einstein: . Aix, el principi de conservaci s'aplica conjuntament a la massa i a l'energia.

L'energia d'un sistema determina la quantitat de treball fsic que pot fer. En el cas ms senzill, l'aplicaci d'una fora a travs d'una distncia uni-dimensional, l'energia necessria s , essent f(x) la quantitat de fora que cal aplicar en cada punt. A la prctica, normalment no es pot utilitzar fcilment tota l'energia emmagatzemada en un sistema per produir treball. En l'exemple del cos en caiguda lliure, l'energia potencial es transforma fcilment en energia cintica, per l'energia interna del cos (energia qumica i atmica) no es transforma.

La calor es relaciona amb l'energia cintica interna d'un cos, per no s estrictament una forma d'energia, sin un treball, ja que es relaciona amb el moviment translacional aleatori dels toms o molcules que formen un cos.

Tipus d'energia.
La mecnica clssica diferencia entre energia potencial, que s una funci de la posici d'un objecte, i energia cintica, que s una funci del moviment de l'objecte. Per aquests dos conceptes de posici i moviment sn relatius a un sistema de referncia. I, a ms, la diferenciaci entre diferents tipus d'energia no sn ms que un artifici que facilita fer correspondre l'energia al fenomen que es mesura (en tant que l'energia serveix per mesurar la intensitat del fenomen). Caldr, doncs, aplicar el principi de relativitat a l'energia, i per tant, un mateix fenomen podr ser analitzat en termes d'energia cintica, electromagntica, potencial, etc.

Energia cintica: s la que posseeix un cos per ra del seu moviment.
Energia potencial:s la capacitat d'un cos per realitzar treball en ra de la seva posici en un camp de forces ;
Energia qumica: L'energia qumica s un tipus d'energia potencial, que es pot alliberar mitjanant el trencament o formaci d'enllaos qumics.
Energia d'ionitzaci: La mnima necessria per ionitzar un tom o molcula.
Energia elctrica: s un tipus d'energia potencial relacionat amb la posici d'una crrega elctrica en un camp elctric.
Massa: D'acord amb la Teoria de la Relativitat, la massa i l'energia es poden intercanviar. Se sol anomenar energia atmica o energia nuclear l'obtinguda per la fusi o fissi dels nuclis atmics ;
Energia electromagntica o radiant: s l'existent en un mitj fsic, causada per ones electromagntiques, mitjanant les quals es propaga directament sense desplaament de la matria. ;
Energia calorfica o trmica: s un tipus d'energia que es transmet en forma de calor d'un cos a un altre que es troba a menys temperatura.

 Mesura .
La mesura absoluta de l'energia no s possible ats que es defineix com el treball que un sistema pot fer sobre un altre, per tant, noms la transici d'un sistema d'un estat vers una altre pot ser mesurada.

Els mtodes per a mesurar l'energia sn sovint els utilitzats per la mesura de magnituds com la massa, la distncia, la radiaci, la temperatura, el temps, la crrega elctrica o el corrent elctric. La tcnica ms habitualment utilitzada s la calorimetria, una tcnica de la termodinmica que relaciona la mesura de la temperatura amb un termmetre amb la intensitat de la radiaci mesurada amb un bolmetre.

Al llarge de la histria de la cincia, el valor de l'energia s'ha expressat en diferents unitats, con l'erg de l'antic sistema CGS o la caloria, per actualment la unitat acceptada del Sistema Internacional per a l'energia s el joule.

Llei de la conservaci de l'energia.

L'energia s subjecta a la llei de la conservaci de l'energia que indica que l'energia no pot ser creada ni destruda, noms pot ser transformada.

Molts tipus d'energia, amb la gravitatria com una excepci important, tamb sn sotmesos a estrictes normes locals de conservaci. De manera que l'energia noms es pot intercanviar entre regions adjacents de l'espai, i qualsevol observador coincidir sobre la densitat d'energia a un volum donat de l'espai. Tamb hi ha una llei global de la conservaci de l'energia que estableix que l'energia total de l'univers no canvia, el que s una conseqncia directa, un corollari, de la llei local de conservaci. La conservaci de l'energia s una conseqncia matemtica de la simetria de translaci del temps, s a dir la impossibilitat de diferenciar intervals temporals presos en diferents moments. .  (Vegeu el teorema de Noether).

La llei de conservaci s un principi fonamental de la fsica que es deriva de la simetria de translaci del temps, una propietat de molts fenomens a escala csmica que els fan independents de la seva localitzaci a les coordenades del temps. Ahir, avui o dem sn fsicament indiferenciables.

Aix s aix perqu l'energia s una magnitud que s una variable conjugada amb el temps. Aquesta imbricaci de l'energia i el temps comporta un principi d'incertesa: s impossible de definir la quantitat exacta d'energia durant qualsevol interval definit de temps. Aquest principi d'incertesa no s'ha de confondre amb la conservaci de l'energia, tot i que proporcioni uns lmits matemtics entre els que es pot definir i mesurar l'energia.

Em mecnica quntica l'energia s'expressa a travs de l'operador hamiltoni, a qualsevol escala temporal la incertesa de l'energia vindr donada per:

 ;

que t una froma similar al principi d'incertesa de Heisenberg, per no sn matemticament equivalents ats que H i t no sn variables conjugades ni en mecnica clssica ni en mecnica quntica.

En fsica de partcules, aquesta desigualtat permet una comprensi qualitativa de les partcules virtuals que transporten un moment que intercanvien amb partcules reals, responsable de la creaci de totes les forces fonamentals conegudes. El fotons virtuals (que sn l'estat d'energia quntica ms baix dels fotons) tamb sn els responsables de les interaccions electrosttiques entre crregues elctriques (que comporten la llei de Coulomb), de la desintegraci radioactiva per fissi espontnia dels estats nuclears excitats, de l'efecte Casimir, de la fora de van der Waals i d'altres fenomens observables.

 Vegeu tamb.
 Conservaci de l'energia;
 Termodinmica;

 Referncies .





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1026" title="Energia solar" nonfiltered="646" processed="638" dbindex="647">


L'energia solar s l'energia renovable obtinguda directament del Sol. La radiaci solar incident a la terra pot aprofitar-se per la seva capacitat per escalfar o directament a travs de l'aprofitament de la radiaci en dispositius ptics o d'altres tipus.

La radiaci t un valor de potncia que varia segons el moment del dia, les condicions atmosfriques que l'esmorteeixen i la latitud. Es pot assumir que en bones condicions d'irradiaci el valor s superior als 1000 W / m2 a nivell de la superfcie terrestre. 

La radiaci s aprofitable en els seus components directament i difosa, o b en la suma d'ambdues. La radiaci directa s la que arriba directament del focus solar, sense reflexions o refraccions intermitges. La difosa s aquella que est present a l'atmosfera grcies als mltiples fenmens de reflexi i refracci solar dels nvols, i la resta d'elements atmosfrics i terrestres. La radiaci directa s direccional i pot reflectir-se i concentrar-se, mentre que la difosa no, ja que s omnidireccional.

Energia termosolar: Per produir aigua calenta de baixa temperatura per a s domstic sanitari i calefacci.;
Energia solar fotovoltaica: Per produir electricitat, en plaques de semiconductors que s'exciten amb la radiaci solar.
Energia solar termoelctrica: Per produir electricitat amb un cicle termodinmic convencional, a partir d'un fluid escalfat pel sol.

Articles relacionats.
Seguidor solar;
Four Solaire d'Odeillo;
pgina del Prometheus Institute for sustainable development;
Jonathan G. Dorn, 22.07.2008;
pgina d'Eurosolarisidret;





[
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1027" title="Enzim" nonfiltered="647" processed="639" dbindex="648">

Els enzims sn biomolcules que catalitzen (s a dir, augmenten la velocitat de) reaccions qumiques. Gaireb tots els enzims sn protenes. En reaccions enzimtiques, les molcules al principi del procs reben el nom de substrats, i l'enzim les converteix en molcules diferents, els productes. Gaireb tots els procesos de les cllules necessiten la participaci significativa d'enzims. Com que els enzims sn extremament selectius quant al substrat i noms catalitzen algunes reaccions d'entre moltes possibilitats, el conjunt d'enzims produts en una cllula determina les rutes metabliques que hi tenen lloc.

Com tots els catalitzadors, els enzims funcionen reduint l'energia d'activaci (Ea o  G ) d'una reacci, augmentant aix de manera dramtica la velocitat de reacci. Com tots els catalitzadors, els enzims no sn consumits per les reaccions que catalitzen, ni n'alteren l'equilibri qumic. Tanmateix, els enzims difereixen d'altres catalitzadors en qu sn molt ms especfics. Se sap que els enzims catalitzen unes 4.000 reaccions bioqumiques. Algunes molcules d'ARN anomenades ribozims tamb catalitzen reaccions, i en sn un exemple important algunes parts del ribosoma. Molcules sinttiques anomenades enzims artificials tamb presenten una catlisi similar a la dels enzims.

L'activitat dels enzims pot ser afectada per altres molcules. Els inhibidors sn molcules que redueixen l'activitat enzimtica; els activadors sn molcules que l'augmenten. Molts medicaments i verins sn inhibidors enzimtics. L'activitat dels enzims tamb s afectada per la temperatura, el medi qumic (per exemple, el pH), i la concentraci del substrat. Alguns enzims tenen un s comercial, per exemple, en la sntesi d'antibitics. A ms, alguns productes de neteja utilitzen enzims per a catalitzar reaccions bioqumiques (per exemple, els enzims en detergents desfan les taques de protenes o greix de la roba; els enzims dels ablanidors de carn fragmenten les protenes, fent que la carn sigui ms fcil de mastegar).

Etimologia i histria.

Ja a finals del segle XVIII i principis del XIX, es coneixia la digesti de la carn per mitj de secrecions estomacals i la conversi de mid en sucres per mitj d'extractes vegetals i saliva. Tanmateix, no s'havia identificat el mecanisme pel qual aix passava.

Al segle XIX, quan estudiava la fermentaci de sucres en alcohol per mitj de llevat, Louis Pasteur arrib a la conclusi que aquesta fermentaci era catalitzada per una fora vital continguda dins les cllules del llevat, anomenada "ferment", que es creia que noms funcionava en organismes vivents. Escrigu que "la fermentaci de l'alcohol s un procs relacionat amb la vida i l'organitzaci de les cllules del llevat, i no amb la mort o putrefacci de les cllules."

El 1878, el fisileg alemany Wilhelm Khne (1837-1900) fou el primer en utilitzar el mot "enzim", que prov del grec         "en el llevat", per a descriure aquest procs. El mot "enzim" fou posteriorment utilitzat per a referir-se a substncies no vivents com ara la pepsina, i el mot "ferment" per a referir-se a l'activitat qumica produda pels organismes vivents.

El 1897 Eduard Buchner comen a estudiar la capacitat d'extractes de llevat que mancaven totalment de cllules vivents de llevat per fermentar sucre. En una srie d'experiments a la Universitat de Berln, descobr que el sucre era fermentat fins i tot quan no hi havia cllules vivents de llevat en la mescla. Don el nom de zimasa a l'enzim que havia causat la fermentaci de la sucrose. El 1907 reb el Premi Nobel de Qumica "per la seva investigaci en bioqumica i el seu descobriment de la fermentaci acellular". Seguint l'exemple de Buchner, els enzims solen ser anomenats segons la reacci que duen a terme. Generalment s'afegeix el sufix -asa al nom dels substrats (per exemple, la lactasa s l'enzim que descompon la lactosa) o el tipus de reacci (per exemple, l'ADN polimerasa forma polmers d'ADN).

Havent quedat demostrat que els enzims podien funcionar a l'exterior d'una cllula vivent, el pas segent era determinar-ne la naturalesa bioqumica. Molts dels primers investigadors remarcaren que l'activitat enzimtica estava associada amb protenes, per alguns cientfics (com ara el premi Nobel Richard Willsttter) argumentaven que les protenes eren simplement portadores dels enzims autntics i que per elles soles no eren capaces de dur a terme la catlisi. Tanmateix, el 1926, James B. Sumner demostr que l'enzim ureasa era protena pura i el cristallitz; Summer fu el mateix amb l'enzim catalasa el 1937. La conclusi que les protenes poden ser enzims queda demostrada definitivament per Northrop i Stanley, que treballaren en els enzims digestius pepsina (1930), tripsina i quimotripsina. Aquests tres cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Qumica del 1946.

El descobriment que els enzims podien cristallitzar-se eventualment permet determinar-ne l'estructura per mitj de difraccio de rajos X. Aix es fu per primer cop amb el lisozim, un enzim que es troba en les llgrimes, la saliva i la clara dels ous que digereix les parets cellulars d'alguns bacteris; la seva estructura fou determinada per un grup encapalat per David Chilton Phillips i publicada el 1965. Aquesta determinaci de l'estructura del lisozim a alta resoluci marca el principi del camp de la biologia estructural i l'esfor per esbrinar com funcionen els enzims a nivell atmic.

Estructures i mecanismes.



Els enzims sn generalment protenes globulars, i la seva mida va des de noms 62 residus d'aminocids, en el cas del monmer de 4-oxalocrotonat tautomerasa, fins a ms de 2.500 residus en l'cid gras sintasa. Existeix un nombre redut de catalitzadors de base ARN, i el ms com s el ribosoma; reben el nom d'enzims ARN o ribozims. L'activitat dels enzims s determinada per la seva estructura tridimensional. La majoria d'enzims sn ms grans que els substrats sobre els quals actuen, i noms una petita part de l'enzim (aproximadament 3-4 aminocids) est directament implicada en la catlisi. La regi que cont aquests residus cataltics, s'adhereix al substrat, i desprs duu a terme la reacci s coneguda com a lloc actiu. Els enzims tamb poden contenir llocs que s'adhereixen a cofactors, que sn necessaris per la catlisi. Alguns enzims tamb contenen llocs d'adherncia a petites molcules, que sovint sn productes directes o indirectes, o substrats de la reacci catalitzada. Aquesta adherncia pot servir per a augmentar o reduir l'activitat de l'enzim, cosa que possibilita una regulaci realimentada.

Com totes les protenes, els enzims es formen com a llargues cadenes lineals d'aminocids que es pleguen per a produir un producte tridimensional. Cada seqncia d'aminocid produeix una estructura especfica, amb les seves propietats particulars. En ocasions, poden agrupar-se cadenes proteniques individuals per a formar un complex proteic. La majoria d'enzims poden ser desnaturalitzats   s a dir, desplegats i desactivats   per mitj de desnaturalitzants calorfics o qumics, que destrueixen l'estructura tridimensional de la protena. Segons l'enzim de qu es tracti, la desnaturalitzaci pot ser reversible o irreversible.

Especificitat.
Els enzims sn generalment molt especfics quant a les reaccions que catalitzen i els substrats que estan implicats en aquestes reaccions. La forma complementria, la crrega i les caracterstiques hidrfiles/hidrfobes dels enzims i els substrats sn les responsables d'aquesta especificitat. Els enzims tamb poden presentar nivells importants d'estereoespecificitat, regioselectivitat i quimioselectivitat.

Alguns dels enzims ms especfics i precisos sn els que estan implicats en la cpia i expressi del genoma. Aquests enzims tenen mecanismes de "control de qualitat". Un enzim com ara l'ADN polimerasa catalitza una reacci en una primera fase, i desprs verifica que el producte sigui correcte en una segona fase. Aquest procs bifsic resulta en una proporci mitjana d'error de menys d'un error per cada cent milions de reaccions, en el cas de polimerases mamiferoides d'alta fidelitat. Tamb hi ha mecanismes de control similars a l'ARN polimerasa, les aminoacil ARNt sintetases i els ribosomes.

Alguns enzims productors de metablits secundaris sn descrits com a promiscus, car poden actuar sobre una varietat relativament mplia de substrats diferents. S'ha suggerit que aquesta especificitat de substrat mplia s important per l'evoluci de noves rutes biosinttiques.

Model de "pany i clau" .
Els enzims sn molt especfics, i Emil Fischer sugger el 1894 que aix era perqu tant l'enzim com el substrat tenen formes geomtriques especfiques complementries que encaixen exactament l'una amb l'altra. Aix s denominat sovint model de "pany i clau". Tanmateix, mentre que aquest model explica l'especificitat dels enzims, no explica l'estabilitzaci de l'estat de transici que assoleixen els enzims. Ha estat demostrat que el model de "pany i clau" s incorrecte, i el model d'ajustament indut s la figura enzim-substrat-coenzim ms acceptada actualment.

Model d'ajustament indut.

El 1958, Daniel Koshland sugger una modificaci del model de "pany i clau"; com que els enzims sn estructures bastant flexibles, el lloc actiu canvia de forma constantment degut a les interaccions amb el substrat, a mesura que el substrat interactua amb l'enzim. Com a resultat, el substrat no s'uneix simplement a un lloc actiu rgid, sin que les cadenes laterals d'aminocids que formen el lloc actiu sn modelades en les posicions precises que permeten a l'enzim executar la seva funci cataltica. En alguns casos, com el de les glicosidases, la molcula del substrat tamb canvia lleugerament de forma quan entra al lloc actiu. El lloc actiu continua canviant fins que el substrat est completament unit, moment en qu queden determinades la forma i la crrega finals.

Mecanismes.
Els enzims poden actuar de diferents formes, totes les quals redueixen la  G :
Reduint l'energia d'activaci per mitj de la creaci d'un medi en qu l'estat de transici s estabilitzat (ex., tensant la forma d'un substrat   unint la conformaci de l'estat de transici de les molcules substrat/producte, l'enzim distorsiona els substrats unit en la seva forma d'estat de transici, reduint aix la quantitat d'energia requerida per completar la transici).
Reduint l'energia de l'estat de transici, per sense distorsionar el substrat, per mitj de la creaci d'un medi amb la distribuci de crrega contrria a la de l'estat de transici.
Subministrant una ruta alternativa. Per exemple, reaccionant temporalment amb el substrat per formar un complex ES intermedi, cosa que seria impossible sense l'enzim.
Reduint el canvi d'entropia de la reacci, agrupant els substrats en l'orientaci correcta per la reacci. Considerar  H  per si sola ignora aquest efecte.

s interessant remarcar que aquest efecte entrpic implica una desestabilitzaci de l'estat fonamental, i la seva contribuci a la catlisi s relativament minsa.

Estabilitzaci de l'estat de transici.
La comprensi de l'origen de la reducci de  G  exigeix que se spiga com estabilitzen els enzims el seu estat de transici ms que l'estat de transici de la reacci no catalitzada. Aparentment, el mtode ms eficient d'assolir una gran estabilitzaci s l's d'efectes electrosttics, en particular creant un medi polar relativament fix orientat vers la distribuci de crrega de l'estat de transici. No existeix un tal ambient a la reacci no catalitzada en aigua.

Dinmica i funci.
Investigacions recents han millorat la comprensi de la connexi entre la dinmica interna de l'enzim i el seu mecanisme de catlisi.
La dinmica interna d'un enzim s el moviment de les seves parts internes (ex., aminocids, un grup d'aminocids, una regi de bucle, una hlix alfa, una capa beta vena o fins i tot un domini sencer d'aquestes protenes). Aquests moviments es produeixen a diverses escales temporals que van de femtosegons a segons. Les xarxes de residus proteics dins l'estructura d'un enzim poden contribuir a la catlisi per moviments dinmics. Els moviments proteics sn vitals per molts enzims, per la importncia relativa de les vibracions petites i rpides, o els moviments conformacionals ms grans i lents, depn del tipus de reacci. Tanmateix, tot i que aquests moviments sn importants en la uni i l'alliberament de substrats i productes, no est clar si els moviments proteics contribueixen a accelerar els passos qumics a les reaccions enzimtiques. Aquests nous coneixements tamb tenen implicacions en la comprensi dels efectes allostrics i el desenvolupament de nous medicaments.

Modulaci allostrica.
Els enzims allostrics canvien la seva estructura en resposta a la uni amb efectors. La modulaci pot ser directa, quan l'efector s'uneix directament a llocs d'uni de l'enzim, o indirecta, quan l'efector s'uneix a altres protenes o subunitats de protenes que interactuen amb l'enzim allostric i per tant influeixen l'activitat cataltica.

Cofactors i coenzims.

Cofactors.
Alguns enzims no requereixen cap component addicional per a executar plenament la seva activitat. En canvi, d'altres requereixen la uni amb molcules no proteiques anomenades cofactors per a actuar. Els cofactors poden ser o b compostos inorgnics (ex., ions de metalls o centres de ferro-sofre) o b orgnics (ex., flavina i hemo). Els cofactors orgnics poden ser o b grups prosttics, que sn units fermament a un enzim, o coenzims, que sn alliberats del lloc actiu de l'enzim durant la reacci. Els coenzims inclouen NADH, NADPH i el trifosfat d'adenosina. Aquestes molcules actuen transferint grups qumics entre els enzims.

Un exemple d'enzim que cont un cofactor s l'anhidrasa carbnica, que s mostrada al diagrama de llaos ms amunt amb un cofactor de zinc unit com a part del seu lloc actiu. Aquestes molcules fermament unides solen trobar-se al lloc actiu i estan implicades en la catlisi. Per exemple, els cofactors flavina i hemo solen estar implicats en reaccions redox.

Els enzims que requereixen un cofactor per que no el tenen unit reben el nom d'apoenzims o apoprotenes. Un apoenzim junt amb el seu o els seus cofactors rep el nom d'holoenzim (la forma activa). La majoria de cofactors no estan enllaats de manera covalent a un enzim, per estan units molt fermament. Tanmateix, els grups prosttics orgnics poden ser units de manera covalent (ex., el tiamina pirofosfat en l'enzim piruvat deshidrogenasa). El terme holoenzim tamb es pot aplicar a enzims que contenen mltiples subunitats proteiques, com ara les ADN polimerases; en aquest cas, l'holoenzim s el complex complet que cont totes les subunitats necessries per l'activitat.

Coenzims.

Els coenzims sn petites molcules orgniques que transporten grups qumics d'un enzim a un altre. Algunes d'aquestes substncies qumiques, com ara la riboflavina, la tiamina i l'cid flic, sn vitamines, aix s quan aquests compostos no poden fabricar-se al cos i han de ser adquirits de la dieta. Els grups qumics transportats inclouen l'i d'hidrur (H-) transportat per NAD o NADP+, el grup acetil transportat pel coenzim A, els grups formil, metenil o metil transportats per l'cid flic i el grup metil transportat per l'S-adenosilmetionina.

Com que els coenzims canvien qumicament com a conseqncia de l'acci enzimtica, s til considerar que els coenzims sn una classe especial de substrats, o segons substrats, que sn comuns a molts enzims diferents. Per exemple, es coneixen uns 700 enzims que utilitzen el coenzim NADH.

Els coenzims solen ser regenerats, i les seves concentracions mantingudes a un nivell estable dins la cllula; per exemple, NADPH s regenerat per la ruta del pentosa-fosfat i l'S-adenosilmetionina s regenerada per la metionina adenosiltransferasa.

Termodinmica.


Com tots els catalitzadors, els enzims no alteren la posici de l'equilibri qumic de la reacci. Habitualment, en presncia d'un enzim, la reacci transcorre en la mateixa direcci que ho faria sense l'enzim, simplement ms rpid. Tanmateix, en absncia de l'enzim, altres possibles reaccions "espontnies" no catalitzades poden crear productes diferents, car en aquestes condicions aquest producte diferent s format ms rpidament.

A ms, els enzims poden acoblar dues o ms reaccions, de manera que una reacci termodinmicament favorable pot ser utilitzada per a "alimentar" una de termodinmicament desfavorable. Per exemple, la hidrlisi de l'ATP s sovint utilitzada per a alimentar altres reaccions qumiques.

Els enzims catalitzen de manera igual les reaccions normals i les inverses. No alteren l'equilibri en si, noms la velocitat a la qual s'assoleix. Per exemple, l'anhidrasa carbnica catalitza la seva reacci en qualsevol de les dues direccions segons la concentraci dels seus reactants.

  (en teixits; alta concentraci de CO2)
  (en pulmons; baixa concentraci de CO2)

Tanmateix, si l'equilibri est molt desplaat en una direcci, s a dir, en una reacci molt exergnica, la reacci s efectivament irreversible. En aquestes condicions, l'enzim noms catalitzar la reacci en la direcci permesa per la termodinmica.

Cintica .


La cintica enzimtica s la investigaci de com els enzims s'uneixen a substrats i els transformen en productes. Les dades de velocitat utilitzades en les anlisis cintiques sn obtingudes d'assajos enzimtics.

El 1902, Victor Henri propos una teoria quantitativa de la cintica enzimtica, per les seves dades experimentals no resultaren tils car la importncia de la concentraci d'ions d'hidrogen encara no era apreciada. Desprs que Peter Lauritz Srensen defins l'escala logartmica del pH i introdus el concepte d'emmagatzematge el 1909 el qumic alemany Leonor Michaelis i la investigadora postdoctoral canadenca Maud Leonora Menten repetiren els experiments d'Henri i confirmaren la seva equaci, que s denominada cintica d'Henri-Michaelis-Menten (en ocasions tamb cintica de Michaelis-Menten). La seva obra fou continuada per George Edward Briggs i John Burdon Sanderson Haldane, que derivaren equacions cintiques que encara sn usades mpliament avui en dia.

La contribuci principal d'Henri fou pensar en les reaccions enzimtiques de dues etapes. A la primera, el substrat s'uneix reversiblement a l'enzim, formant el complex enzim-substrat. A vegades s'anomena aix complex de Michaelis. Aleshores, l'enzim catalitza el pas qumic de la reacci i allibera el producte.


Els enzims poden catalitzar fins a diversos milions de reaccions per segon. Per exemple, la reacci catalitzada per l'orotidina 5'-fosfat descarboxilasa consumeix la meitat del substrat en 78 milions d'anys si no hi ha cap enzim present. Tanmateix, quan s'afegeix la descarboxilasa, el mateix procs noms triga 25 millisegons. La velocitat d'un enzim depn de les condicions de la soluci i de la concentraci del substrat. Les condicions que desnaturalitzen la protena eliminen l'activitat enzimtica, com ara temperatures elevades, un pH extrem o altes concentracions de sal, mentre que l'augmentaci de la concentraci del substrat tendeix a augmentar l'activitat. Per a determinar la velocitat mxima d'una reaci enzimtica, s'augmenta la concentraci del substrat fins que s'observa una velocitat constant de formaci del producte. La corba de saturaci de la dreta mostra aix. La saturaci es produeix perqu, a mesura que augmenta la concentraci del substrat, una part cada cop ms important de l'enzim lliure s transformada en la forma ES unida al substrat. A la velocitat mxima (Vmax) de l'enzim, tots els llocs actius de l'enzim estan units al substrats, i la quantit de complex ES s la mateixa que la quantitat total d'enzim. Tanmateix, Vmax noms s una de les constants cintiques dels enzims. La quantitat de substrat necessria per a assolir una determinada velocitat de reacci tamb s important. Aix s determinat per la constant de Michaelis-Menten (Km), que s la concentraci del substrat necessria perqu un enzim assoleixi la meitat de la seva velocitat mxima. Cada enzim una Km caracterstica per un substrat donat, i aix pot mostrar com de ferma s la uni del substrat a l'enzim. Una altra constant til s kcat, que s el nombre de molcules de substrat que porta un lloc actiu per segon.

L'eficincia d'un enzim es pot expressar en termes de kcat/Km. Aix tamb rep el nom de constant d'especificitat i incorpora la constant de velocitat de cada pas de la reacci. Com que la constant d'especificitat reflecteix tant l'afinitat com la capacitat cataltica, s til per comparar enzims diferents entre ells, o el mateix enzim amb diferents substrats. El mxim teric de la constant d'especificitat rep el nom de lmit de difusi i s d'aproximadament 108 to 109 (M-1 s-1). En aquest punt, cada collisi de l'enzim amb el seu substrat resultar en catlisi, i la velocitat de formaci del producte no est limitada per la velocitat de reacci sin per la velocitat de difusi. Els enzims amb aquestes propietats sn considerats "catalticament perfectes" o "cinticament perfectes". En sn exemples la triosa-fosfat isomerasa, l'anhidrasa carbnica, l'acetilcolinesterasa, la catalasa, la fumarasa, la  -lactamasa, i la superxid dismutasa.

La cintica de Michaelis-Menten es basa en la llei de masses, que deriva de les assumpcions de difusi lliure i collisions aleatries impulsades termodinmicament. Tanmateix, molts processos bioqumics o cellulars es desvien significativament d'aquestes condicions, degut a apinyament molecular, separaci en fases de l'enzim/substrat/producte, o moviment molecular mono o bidimensional. En aquestes situacions, es pot aplicar una cintica de Michaelis-Menten fractal.

Alguns enzims funcionen amb una cintica ms rpida que la velocitat de difusi, cosa que semblaria impossible. S'han suggerit diversos mecanismes per a explicar aquest fenomen. Es creu que algunes protenes acceleren la catlisi agafant el seu substrat i preorientant-lo per mitj de camps elctrics dipolars. Altres models apellen a una explicaci basada en una tunelitzaci mecanicoquntica, segons la qual un prot o un electr pot travessar barreres d'activaci, tot i que en el cas de la tunelitzaci de protons el model roman bastant controvertit. S'ha observat tunelitzaci de protons en la triptamina. Aix suggereix que la catlisi enzimtica es podria descriure amb ms precisi com a "a travs de la barrera" en lloc del model tradicional, que requereix que el substrat passi "per sobre" d'una barrera energtica abaixada.

Inhibici.



La velocitat de reacci dels enzims pot ser reduda per diversos tipus d'inhibidors enzimtics.

Inhibici competitiva;

En la inhibici competitiva, l'inhibidor i el substrat competeixen per l'enzim (s a dir, no poden unir-s'hi els dos alhora). Sovint, els inhibidors competitius s'assemblen molt al substrat autntic de l'enzim. Per exemple, el metotrexat s un inhibidor competitiu de l'enzim dihidrofolat reductasa, que catalitza la reducci del dihidrofolat en tetrahidrofolat. La semblana entre l'estructura de l'cid flic la d'aquest medicament s mostrada a la figura inferior de la dreta. Cal remarcar que no s necessari que la uni de l'inhibidor es produeixi al lloc d'uni del substrat (com sovint s'afirma), si la uni de l'enzim canvia la conformaci d'aquest per a evitar la uni amb el substrat, i a l'inrevs. En la inhibici competitiva, la velocitat mxima de la reacci no canvia, per calen concentracions de substrat ms altes per a assolir una determinada velocitat, augmentant la Km aparent.

Inhibici incompetitiva;

En la inhibici incompetitiva, l'inhibidor no pot unir-se a l'enzim lliure, sin nicament al complex ES. El complex EIS format per aquest procs s enzimticament inactiu. Aquest tipus d'inhibici s rar, per es pot produir en enzims multimrics.

Referncies.


Vegeu tamb.
Aplicacions industrials dels enzims;

Enllaos externs.



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1030" title="Energia termosolar" nonfiltered="648" processed="640" dbindex="649">
L'energia termosolar o energia solar trmica s la utilitzaci de la radiaci solar per a l'escalfament a baixa temperatura d'aigua (o eventualment altres fluids), destinada a l's com aigua calenta sanitria o calefacci. Addicionalment, pot emprar-se per a alimentar una mquina de refrigeraci per absorci, que empra calor en lloc d'electricitat per condicionar l'aire. 

Una installaci d'energia solar trmica consta d'un conjunt de plaques, generalment fixes en els seus tres eixos, per les quals discorren uns tubs que s'exposen d'aquesta forma a la radiaci solar. Les caracterstiques constructives responen a la minimitzaci de les prdues d'energia una vegada escalfat el fluid que transcorre pels tubs, pel que es troben allaments a la conducci (buidor o uns altres) i a la radiaci de baixa temperatura. El circuit es completa amb un sistema de circulaci natural o forada, un o diversos magatzems per a desacoblar el consum a la producci i generar inrcia trmica en el sistema, i els mecanismes de control i conducci necessaris. En ocasions el sistema est hibridat amb una caldera de combustible fssil o d'escalfament elctric per a suplementar l'acci del sol. 

A ms del seu s com aigua calenta sanitria, calefacci i refrigeraci (mitjanant mquina d'absorci), l's de plaques solars trmiques ha proliferat per a l'escalfament de piscines exteriors residencials, en pasos on la legislaci impedeix l's d'energies d'altre tipus per a aquesta fi.


Definici.

L Energia solar trmica o termosolar consisteix en l'aprofitament de la radiaci provinent del sol per produir calor.

La intensitat d aquesta radiaci solar, es mesura mitjanant dos parmetres fsics:
Insolaci, que s l Energia mitja diria, expressada en kWh/m dia, i
Radiaci trmica, que s la potncia instantnia sobre la superfcie horitzontal, expressada en kW/m.

La calor produda, pot aprofitar-se per s domstic o b per la producci d energia mecnica i per tant, produir electricitat. Una de les aplicacions ms esteses s el que es coneix com aigua calenta sanitria (ACS) que consisteix en l aprofitament d aquesta calor per escalfar un fluid (aigua) a temperatures inferiors a 80C.

 
Components de la installaci.

Una installaci Solar Trmica est formada per captadors solars, un circuit primari i secundari, bescanviador de calor, acumulador, bombes, vas d expansi, canonades i un panell de control principal.

Captadors solars.

Els captadors solars sn els elements que capturen la radiaci solar i la converteixen en energia trmica, en escalfor. Com a captadors solars es coneixen els de placa plana, els de tubs de buit i els captadors absorbidors sense protecci ni allament. Els sistemes de captaci plans (o de placa plana) amb coberta de vidre sn els comuns majoritriament en la producci d aigua calenta sanitria ACS. El vidre deixa passar els raigs del Sol, aquests escalfen uns tubs metllics que transmeten la calor al lquid de dins. Els tubs sn de color fosc, ja que les superfcies fosques escalfen ms.

El vidre que cobreix el captador no noms protegeix la installaci sin que tamb permet conservar l escalfor tot produint un efecte hivernacle que millora el rendiment del captador. 

Estan formats d una carcassa d alumini tancada i resistent a ambients marins, un marc d alumini eloxat, una junta perimetral lliure de silicones, allant trmic respectus amb el medi ambient de llana de roca, coberta de vidre solar d alta transparncia, i finalment per tubs soldats ultrasnics. 

Els collectors solars es composen dels segents elements:

 Coberta: s transparent, pot ser-hi present o no. Generalment s de vidre tot i que tamb s'utilitzen de plstic ja que s menys car i manejable, per ha d'sser un plstic especial. La seva funci s minimitzar les prdues per convecci i radiaci i per aix ha de tindre una transmitncia solar el ms alta possible.

 Canal d'aire: s un espai (buit o no) que separa la coberta de la placa absorbent. El seu espessor s'ha de calcular tenint en compte per tal d'equilibrar les prdues per convecci i les altes temperatures que es poden produir si es massa estret.

 Placa absorbent: La placa absorbent s l'element que absorbeix l'energia solar i la transmet al lquid que circula per les canonades. La principal caracterstica de la placa s que ha de tindre una gran absorci solar i una emissi trmica reduda. Com els materials comuns no compleixen amb aquest requisit, s'utilitzen materials combinats per tal d'obtindre la millor relaci absorci/emissi.

 Tubs o conductes: Els tubs estan tocant (de vegades soldades) la placa absorbent per tal que l'intercanvi d'energia sigui el ms gran possible. Pels tubs circula el lquid que s'escalfar i anir cap al tanc d'acumulaci.

 Capa allant: La finalitat de la capa allant s recobrir el sistema per tal d'evitar i minimitzar prdues. Per qu l'allament sigui el millor possible, el material allant haur de tindre una baixa conductivitat trmica.

Captadors solars de placa plana.

L'nima del sistema s un reixat vertical de tubs metllics, per simplificar, que condueixen l'aigua freda en parallel, connectats per baix per un tub horitzontal a la presa d'aigua freda i per dalt per un altre de similar al retorn.

La graella ve encaixada en una coberta, com la descrita ms amunt, normalment amb doble vidre per dalt i allant pel darrera.

En alguns models, els tubs verticals estan soldats a una placa metllica per aprofitar la insolaci entre tub i tub.

Captadors solars de tubs de buit "tot vidre".

En aquest sistema els tubs metllics del sistema precedent se substitueixen per tubs de vidre, encapsulats, d'un amb un, en un altre tub de vidre entre els quals es fa el buit com a allament.

Captadors solars de tubs de buit amb "tubs de calor" per canvi de fase.

Aquest sistema aprofita el canvi de fase de vapor a lquid dins de cada tub, per lliurar energia a un segon circuit de lquid de transport.

Els elements son tubs tancats, normalment de coure, que contenen el lquid que, en escalfar-se pel sol, bull i es converteix en vapor que puja a la part superior on hi ha un capal ms ample (zona de condensaci), que en la part exterior est en contacte amb lquid transportador, que essent ms fred que el vapor del tub en capta el calor i provoca que el vapor es condensi i caigui a la part baixa del tub per tornar a comenar el cicle.

El lquid del tub pot ser agua que, havent-ne redut la pressi fent un buit parcial, tindr un punt d'ebullici baix per treballar fins i tot amb la insolaci dels ratjos infrarojos en cas de nvol.

El tub de calor es pot embolicar amb una jaqueta de materials especials per minimitzar les prdues per irradiaci.

El tub de calor es tanca dins un altre tub de vidre entre els quals es fa el buit per allar. Se solen emprar tubs de vidre resistent, per reduir els danys en cas de petites calamarsades.

Circuit primari.

El circuit primari, s circuit tancat, transporta l escalfor des del captador fins a l acumulador (sistema que emmagatzema calor). El lquid escalfat (aigua o una barreja de substncies que puguin transportar l escalfor) porta la calor fins l acumulador. Un cop refredat, retorna al collector per tornar-se a escalfar, i aix successivament.

Bescanviador de calor.

El bescanviador de calor escalfa l aigua de consum a travs de la calor captada de la radiaci solar. Es situa al circuit primari, al seu extrem. T forma de serpent, ja que aix, s aconsegueix augmentar la superfcie de contacte i per tant, l eficincia.

L aigua que entra a l acumulador, sempre que estigui ms freda que el serpent, s escalfar. Aquesta aigua, escalfada en hores de Sol, ens quedar disponible pel consum posterior.

Acumulador.

L acumulador s un dipsit on s acumula l aigua escalfada til pel consum. T una entrada per l aigua freda i una sortida per la calenta. La freda entra per baix de l acumulador on es troba amb el bescanviador, a mesura que s escalfa es desplaa cap a dalt, que s des d on sortir l aigua calenta per al consum. 

Internament disposa d un sistema per evitar l efecte corrosiu de l aigua calenta emmagatzemada sobre els materials. Per fora t una capa de material allant que evita prdues de calor i est cobert per un material que protegeix l allament de possibles humitats i cops.

Circuit secundari.

El circuit secundari o de consum, (circuit obert), entra aigua freda de subministrament i per l altre extrem l aigua escalfada es consumeix (dutxa, lavabo,...). L aigua freda passa per l acumulador primerament, on escalfa l aigua calenta fins arribar a una certa temperatura. Les canonades d aigua calenta de l exterior, han d estar cobertes per  allants.

Bombes.

Les bombes, en cas que la installaci sigui de circulaci forada, sn de tipus recirculaci (sol haver-hi dues per circuit), treballant una la meitat del dia, i la parella, la meitat del temps restant. La installaci consta dels rellotges que porten el funcionament del sistema, fan l intercanvi de les bombes, per tal que una treballi les 12 hores primeres i l altra les 12 hores restants. Si hi ha dues bombes en funcionament, hi ha l avantatja que en cas que una deixi de funcionar, hi ha la substituta, de manera que aix no es pot parar el procs davant de la fallada d una d aquestes. L altre motiu a considerar, s que grcies a aquest intercanvi la bomba no sofreix tant, sin que se la deixa descansar, refredar, i quan torna a estar en bon estat (desprs de les 12 hores) es torna a posar en marxa. Aix ocasiona que les bombes puguin allargar durant ms el temps de funcionament sense haver-hi de fer cap tipus de manteniment previ.

En total i tal com es defineix anteriorment, sol haver-hi 4 bombes, dues en cada circuit. Dues al circuit primari que bombegen l aigua dels collectors i les altres dues al circuit secundari que bombegen l aigua dels acumuladors, en el cas d una installaci de tipus circulaci forada.

Vas d'expansi.

El vas d'expansi absorbeix variacions de volum del fluid caloportador, el qual circula pels conductes del captador, mantenint la pressi adequada i evitant prdues de la massa del fluid.
s un recipient amb una cambra de gas separada de la de lquids i amb una pressi inicial la qual va en funci de l altura de la installaci.

El que ms s utilitza s amb vas d expansi tancat amb membrana, sense transferncia de massa a l exterior del circuit.

Canonades.

Les canonades de la installaci es troben recobertes d un allant trmic per evitar prdues de calor amb l entorn.

Panell de control.

Es disposa tamb d un panell principal de control a la installaci, on es mostren les Temperatures en cada instant (un regulador trmic), de manera que pugui controlar-se el funcionament del sistema en qualsevol moment. Apareixen tamb els rellotges encarregats de l intercanvi de bombes.

Un home va el metje i diu doctor doctor ke padezco usted padeze un osito

Tipus d installacions.

Es coneixen dos tipus principals d installacions solars trmiques, la de circulaci natural i de circulaci forada.

Sistema solar trmic de tipus circulaci natural o Termosif.

En incidir la radiaci solar al captador, transfereix la seva energia al fluid contingut en aquest, que augmenta la seva temperatura i disminueix aix la seva densitat. S origina, per tant, una diferencia trmica entre el lquid en el captador i el lquid en l acumulador (situat a major altura), iniciant-se de forma natural una circulaci del fluid calent en direcci a l acumulador.
s a dir, aquest sistema no requereix de bomba de recirculaci i generalment treballa amb la pressi de la xarxa. Respecte als costos operatius s el ms econmic, el seu cost s zero.




Sistema solar trmic de tipus circulaci forada.

En aquest tipus de sistema, la circulaci del lquid trmic pel captador i per la resta de circuit s aconsegueix mitjanant una bomba de circulaci amb la regulaci corresponent. Aquesta regulaci s aconsegueix sempre a travs d un termstat diferencial, mitjanant el diferencial de temperatures.

La circulaci forada, en canvi, presenta un petit cost operatiu produt pel treball de la bomba. Els seus usos sn en qualsevol tipus d installaci tant residencial com industrial, especialment quan es requereix grans volums d aigua.



Funcionament de la installaci.

El procs tal i com s ha descrit anteriorment es duu a terme en 2 circuits independents, un primari i un secundari. L energia trmica (calor) procedent dels rajos solars arriba als captadors, escalfant el fluid que circula pel seu interior (aigua amb anticongelant). Aquesta energia en forma d aigua calenta s intercanviada fins un altre circuit on s acumulada a un dipsit acumulador fins poder ser utilitzada com a ACS (aigua calenta sanitria).

El fluid que circula pels collectors s aigua destillada o desionitzada amb Etilenglicol o Propilenglicol. Al circuit secundari, l aigua freda d entrada a l acumulador, s aigua de xarxa, per tant, al no ser aigua tractada, s ha de protegir davant la corrosi.

Principis fsics que intervenen en el funcionament del captador solar de placa plana.

Efecte hivernacle.

La radiaci solar incident en una placa plana, pot ser parcialment absorbida pel cos. Aquella que no s absorbeix es reflectida o travessa (travessa, afecta principalment als cossos transparents).

Aquesta relaci, depenen de diversos factors, com ara:

 L estat de la superfcie.
 La naturalesa del cos.
 El gruix del cos.
 El tipus de radiaci. Longitud d ona.
 L angle d incidncia dels raigs solars.

La major part de la radiaci solar est compresa entre 0,3 i 2,4  m, per aix passa per un vidre. Un cos es transparent, noms per a radiacions amb longitud d ona entre 0,3 i 3  m. 

El vidre de la placa ha de ser opac, perqu aix s escalfa en ser impactat per la radiaci solar i emet radiacions compreses entre 4,5 i 7,2  m, aquesta radiaci es absorbida per l absorbidor.

Les qualitats que cal exigir a un material pera fer-lo servir com a coberta de captadors solars:

1. Elevat coeficient de transmissi de la radiaci en la banda de 0,3 a 3 m.
2. Estabilitat en el temps (cosa que no passa amb els plstics).
3. Baix coeficient de transmissi de l infraroig llarg.
4. Baix coeficient de conductivitat trmica.
5. Resistncia al trencament per cops.
6. Baix coeficient de dilataci.
7. No adherncia de la brutcia

El vidre, deix passar les radiacions d ona curta procedent del sol i aturen les emissions d ona llarga procedents de la placa absorbidora). Hi ha alguns plstics que tenen un comportament similar al vidre, com ara el Policarbonat. El material que es fa servir habitualment en captadors solars plans s el vidre de baix contingut en ferro pera poder-ne millorar la transmissivitat.

La coberta fa l efecte hivernacle i minimitza l intercanvi de calor per convecci entre l interior i l exterior del captador.

Cos negre.

El cos negre, es un altre principi fsic que permet el funcionament d un captador solar trmic, una superfcie negra i mate, capt millor l energia que qualsevol altre color. Es per aix, que les superfcies fosques sn les millors com a captadors de l energia radiada pel sol.

L absorbidor est format per una superfcie metllica que permet l intercanvi de calor amb l aigua o fluid que volem escalfar. En l absorbidor impacta la radiaci que ha travessat el vidre de la coberta.

Per tal d aprofitar al mxim aquest principi els fabricants de captadors enfosqueixen l absorbidor dels seus models seguint principalment dues tcniques:

 Pintures calriques (que resisteixen les temperatures de treball superiors als 100C).
 Tractaments selectius (basats en deposicions electroqumiques o pintures amb xids metllics que tenen la virtut de, a ms de ser bons captadors de la radiaci, tenir una baixa emissivitat).

A les nostres latituds, la majoria dels fabricants opten per l opci de pintar l absorbidor, ja que l augment de cost dels tractaments selectius no queda compensat per l augment de rendiment dels captadors.

Si fem passar aigua a travs de l absorbidor, aquest va prenent l escalfor captada i arriba a una temperatura ms baixa que la d equilibri esttic. Aquesta cessi de calor ser per conducci.

Allament.

El tercer dels principis fsics que intervenen en el funcionament dels captadors s l allament del conjunt respecte l exterior, format normalment per un revestiment intern de la capsa contenidor.

Sistema auxiliar o de suport.

s aquell sistema que s activa quan l aigua no arriba a la temperatura desitjada degut a la poca radiaci Solar. Aquest pot sser:

 Un sistema de suport integrat a l acumulador (resistncia elctrica).
 Bescanviadors amb un sistema de suport (com una caldera).
 Calderes de gas connectades al circuit secundari.

Avantatges i desavantatges del procs.

L energia trmica a partir del Sol s l energia ms neta que existeix, s a dir, no repercuteix sobre el medi ambient i a ms a ms, no requereix cap mena de transformacions ni produccions addicionals. 

Presenta molts avantatges entre els quals destaquen:
 Gran qualitat energtica.
 No presenta quasi impacte ecolgic.
 Es considera una font inesgotable. ;
 Contribueix a reduir el CO2.

D altra banda, amb l energia solar s estalvia:
 Combustibles fssils.
 Emissions atmosfriques com sn les de CO2, SO2 i NO2.
 Altres contaminants com cendres, compostos radioactius, entre d altres.
 L s d installacions de transport i prdues energtiques durant aquest.

En definitiva, l energia solar afavoreix:
 L autogeneraci de l energia.
 L autosuficincia.
 La qualitat de vida.

Respecte als desavantatges de dita installaci es destaquen els segents:
 El major inconvenient s l impacte visual, s a dir en l esttica del medi. Per tot i aix, els panells posseeixen propietats adaptables que poden aconseguir que estiguin el ms integrats possible al medi que els envolta. ;
 L energia Solar s intermitent (no est present de nit) i les variacions atmosfriques (pluja, nvols, neu, boira) afecten el seu rendiment.
 Un altre inconvenient s la inversi inicial que poques persones s atreveixen a realitzar (tot i que ara ja comena a ser obligatori en les installacions de nova construcci). Per aix s necessari brindar la suficient informaci per demostrar que la inversi inicial s amortitza a mitj termini, i desprs genera una zona d estalvi que s allarga la resta de la vida til d aquests sistemes, que va de 15 a 20 anys.

Rendiment de la installaci.

Els mesos de major rendiment sn els mesos d estiu, ja que sn els millors a nivell solar (inclinaci, orientaci). Quan interessa augmentar el rendiment a l'hivern (amb perjudici del rendiment a l'estiu), se solen posar inclinacions per sobre del grau de latitud.

El rendiment dels collectors, es pot calcular amb l equaci segent:
 
             =  0 - T/I - T)/I
 
On: 

 : rendiment del collector 

 0: rendiment ptic (segons fabricant)

K1, K2: coeficients de prdua de calor expressats en ,  respectivament (dades segons fabricant)

 T = (T dels collectors desprs d escalfar-se )   (T ambient )

I = Irradiaci 

Manteniment de la installaci.

La garantia de funcionament d aquest tipus d installacions s de tres anys. Tot i aix, un cop passats aquests tres anys, el manteniment que cal fer-hi s bastant redut. A continuaci es mostra la taula del manteniment necessari que es requereix:

 Neteja: La superfcie de captaci requereix que estigui neta.
 Anticorrosi: Les estructures han de portat la protecci adequada davant la corrosi i rovell.
 Allaments: Vigilar que els elements de la installaci (canonades, captadors i acumuladors), tinguin els respectius allaments en bon estat.
 Manmetres i termmetres: Ajustar  les pressions i temperatures dels circuits que es desitgin i vigilar que funcionin en bon estat.
 Sobreescalfaments: Assegurar l adequat funcionament dels sistemes perqu no hi hagin sobreescalfaments;

Cal fer tamb revisions generals de la installaci, com sn revisions de les fixacions dels captadors i d altres, fer un bon manteniment de la caldera i controlar tot tipus de prdues que hi pugui haver al circuit de consum.

ndex de Radiaci Solar.

No tota la radiaci provinent del Sol pot ser aprofitada, ja que una bona part no arriba a la superfcie terrestre. La radiaci que incideix per unitat de superfcie, s el que s anomena irradincia. Aquesta, varia segons la situaci geogrfica. A l equador, poden obtenir-se valors de 300 W/m, mentre que als pols, els valors acostumen a moure s al voltant dels 100 W/m. Pel que fa als valors corresponents a la franja del territori Espanyol, aquests oscillen entre els 150 i els 200 W/m.

Segons l Edici 2000 de l Atles de Radiaci Solar a Catalunya, la irradiaci global diria (mitjana anual en MJ/m2) que es rep a Catalunya, s la segent:



L ndex de radiaci solar s un parmetre a tenir en compte a l hora de plantejar la installaci de panells solars (afecta al rendiment).

Estadstiques.

El fet d installar plaques solars encara s un sistema escs, ja que les estadstiques realitzades al 2002 mostren que a Espanya existeixen 282.300 m de panells solars trmics, valor fora inferior als 12.844.900 m totals d Europa.

Tot i amb aix, en els ltims anys, s ha produt un notable augment d installacions d aquest tipus, degut a la major sensibilitat de la poblaci en general, a la disminuci dels costos d aquests equips i a l entrada en vigor del nou Codi Tcnic de l Edificaci (CTE), el qual obliga a les noves construccions a installar sistemes d aprofitament d energa solar trmica.

Enllaos d inters.

Institut Catal de la Energia (ICAEN)

Atles de Radiaci Solar de Catalunya

Projecte energia solar trmica

Portal Solar

Solar Web

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1032" title="Energia solar termoelctrica" nonfiltered="649" processed="641" dbindex="650">
Les centrals solars Termolctriques (CET) son sens dubte una de les tecnologes energtiques renovables que poden fer un 
aport considerable d'electricitat no contaminant a mitj termini. 

L'energia solar termoelctrica consisteix en l'obtenci d'energia elctrica i eventualment calor, a partir de l'escalfament d'un fluid mitjanant radiaci solar, i el seu s en un cicle termodinmic convencional per produir potncia. 

Constructivament, s necessari concentrar la radiaci solar perqu es puguin arribar a temperatures elevades, de 300  C fins 1000  C, i obtenir aix un rendiment acceptable en el cicle termodinmic, que no es podria obtenir amb temperatures ms baixes. Aquesta concentraci ptica es realitza amb camps d'helistats (miralls orientables) que apunten a una torre central on s'escalfa el fluid, o amb mecanismes ms petits de geometria parablica.

Els fluids i cicles termodinmics escollits en les configuracions experimentals que s'han assajat, aix com els motors que impliquen, sn variats, i van des del cicle Rankine (centrals nuclears, trmiques de carb) fins el cicle Brayton (centrals de gas natural) passant per moltes altres varietats com el motor de Stirling. En l'actualitat la tecnologia ja est operativa a diversos llocs del mn. i existeixen centrals comercials, si b encara reben subvencions.



 TECNOLOGIA DE FUNCIONAMENT  .


La tecnologia solar termoelctrica consisteix en fer servir la radiaci solar incident sobre la superficie terrestre per a l'escalfament d'un fluid que es fa passar posteriorment per una etapa de turbina, be directament, o a travs d'un sistema d' intercanvi trmic amb altre fluid que circula per la turbina.

Darrera d'aquesta etapa, composta pels equips solars, concentradors ptics i receptors solars, aquest esquema te moltes similituds amb les tecnologies termoelctriques convencionals basades en la conversi mecnica del calor, i la generaci elctrica, a un alternador a partir d'un movimento mecnic rotatiu. 

Dintre d'aquesta tecnologia, l'eleci del concentrador solar es molt important, ja que afecta al rendiment global de la instal.laci.

 Concentrador solar .

Les centrals termosolars impliquen sempre disenys de sistemes de concentraci que concentren la radiaci solar incident en un unic punt.Habitualment s' empren concentradors solares per reflexi per a assolir les temperatures requerides a la operaci dels cicles termodinmics. Els tres conceptes de concentraci solar ms utilizats son:

 Concentradors cilindric-parablics: Son concentradors de focus lineal amb seguiment a un sol eix, concentracions de la radiaci de 30 a 80 vegades i potencies por camp unitari de 30 a 80 MW.
 Sistemas de torre o de receptor central: camp d'helistats que segueixen la posici del Sol en tot moment (elevaci i acimut) i orienten el raig reflexat al focus col.locat a la part superior d'una torre. Els ordres de concentraci son de 200 a 1.000 i les potncies unitaries de 10 a 200 MW.

 Discs parablics: Son petites unitats independents amb reflector parablic habitualment conectat a un motor Stirling situat al focus. Els nivells de concentraci son superiores (1.000-4.000) i les potncies unitaries son de 5 a 25 kW.


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/72/Energia_solar_termoelectica_torre.jpg
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1033" title="Energia elica" nonfiltered="650" processed="642" dbindex="651">



L' energia elica (del llat aeolicus, pertanyent o relatiu a Eolus o ol, du dels vents en la mitologia grega i per tant, pertanyent o relatiu al vent) s l'energia produda pel vent. Els primers usos de la capacitat energtica del vent va ser la navegaci a vela, on es fa servir per impulsar vaixells. Egipcis, fenicis i ms endavant els romans. El vent s'ha fet servir des d'antic per moure les aspes dels molins. 

En l'actualitat s'utilitza a ms per a moure aerogeneradors que sn molins que mouen un generador que produeix energia elctrica. Aquest tipus de generadors s'ha popularitzat rpidament en considerar-se una font 'neta' d'energia, s a dir, que en no pasos desenvolupats.

Els parcs elics sn concentracions d'aerogeneradors necessaris perqu la producci d'energia esdevingui rendible i en a l'entorn es produeix contaminaci acstica causada pel soroll que produeixen; hi ha tamb qui considera que la silueta fa malb certs paisatges. 

Els aerogeneradors s'installen tamb sobre plataformes fondejades en la mar, no lluny de la costa. Pasos com Dinamarca, el Regne Unit o Sucia ja disposen de parcs elics marins.

La baixa densitat energtica, de l'energia elica per unitat de superfcie, porta com a conseqncia la necessitat de procedir a la installaci d'un nombre major de mquines per a l'aprofitament dels recursos disponibles. L'exemple ms tpic d'una installaci elica est representada pels "parcs elics" (diversos aerogeneradors implantats en el territori connectats a una nica lnia que els connecta a la xarxa elctrica local o nacional).

En l'actualitat s'utilitza, sobretot, per a moure aerogeneradors. En aquests l'energia elica mou una hlix i mitjanant un sistema mecnic es fa girar el rotor d'un generador, normalment un alternador, que produx energia elctrica. Perqu la seva installaci resulti rendible, solen agrupar-se en concentracions denominades parcs elics.

L'energia del vent est relacionada amb el moviment de les masses d'aire que es desplacen d'rees d'alta pressi atmosfrica cap a rees adjacents de baixa pressi, amb velocitats proporcionals al gradient de pressi.

Els vents sn generats a causa de l'escalfament no uniforme de la superfcie terrestre per part de la radiaci solar, entre el 1 i 2% de l'energia provinent del sol es converteix en vent. De dia, les masses d'aire sobre els oceans, els mars i els llacs es mantenen fredes en relaci amb les rees venes situades sobre les masses continentals.

Per a poder aprofitar l'energia elica s important conixer les variacions dirnes i nocturnes i estacionals dels vents, la variaci de la velocitat del vent amb l'altura sobre el sl, l'entitat de les rfegues en espais de temps breus, i valors mxims ocorreguts en sries histriques de dades amb una durada mnima de 20 anys. s tamb important conixer la velocitat mxima del vent. Per a poder utilitzar l'energia del vent, s necessari que aquest abast una velocitat mnima de 12 km/h, i que no superi els 65 km/h.

Vegeu tamb.
Energia elica marina;

Referncies.

Enllaos externs.
Aerogeneradors;
Assoc. Danesa Indstria Elica - Visita guiada a l'energia elica ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1034" title="Energia renovable" nonfiltered="651" processed="643" dbindex="652">
L'energia renovable s l'energia obtinguda de fonts naturals capaces de regenerar-se, i per tant sn virtualment inesgotables, com per exemple:

El Sol: energia solar ;
El vent: energia elica ;
Els rius i corrents d'aigua dola: energia hidrulica ;
Els mars i oceans:energia mareomotriu, energia de les ones;
La matria orgnica: crema de biomassa ;
La calor de la Terra: energia geotrmica ;

Les energies renovables es consideren com "energies alternatives" comparades amb el model energtic tradicional, tant per la seva disponibilitat (present i futura) garantida (a diferncia dels combustibles fssils que necessiten milers d'anys per a la seva formaci) com pel seu menor impacte ambiental; tanmateix, en alguns casos aquest impacte pot ser molt gran, com el causat per l'"embassament de les Tres Gorges", finalitzat recentment a la Xina i que va propiciar el desplaament de milions de persones i la inundaci de molts km2 de terres.

L'any 2006, al voltat del 18% de l'energia consumida al mn tenia el seu origen a una font renovable, el 13% provenia de la biomassa com la llenya. La hidroelectricitat ocupa el segon lloc en importncia entre les fonts renovables amb la producci del 3% de l'energia consumida al mn, seguida al tercer lloc per l'energia termosolar, que produeix aigua calenta sanitria, amb el 1,3%. La resta d'energies renovables com la geotrmica, l'elica, la resta d'aprofitaments solars i les derivades dels oceans com la mareomotriu noms van produir el 0,8% en conjunt.

Enllaos.

  PESwiki.com Pure Energy Systems wiki Wiki comunitari sobre energies renovables.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1037" title="Estenofgia" nonfiltered="652" processed="644" dbindex="653">
Els organismes estenofgs (del grec stenos,  "estret" i phago, "menjar") sn aquells que s'alimenten d'una minsa varietat d'aliments. En canvi, els eurifgs (del grec eurys, "ample" i phago, "menjar") sn aquells organismes que ingereixen aliments molt diversos.

En general, els macrfags tenen tendncia a ser estenfags, s a dir, estan ms especialitzats alimentriament que els micrfags. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1038" title="Eucariota" nonfiltered="653" processed="645" dbindex="654">

Dins la taxonomia, els eucariotes (de noms cientfics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) s el domini d'organismes cellulars amb nucli diferenciat. Les anlisis seqenciadores dels ribosomes confirmen que aquestes seqncies dels eucariotes, les principals en la taxonomia gentica, sn ms properes als arqueobacteris que no pas als eubacteris i que van compartir un passat com amb els primers durant ms temps que els segons. Tanmateix altres grups de gens estan ms relacionats amb els bacteris i encara d'altres semblen ser una diversificaci anterior als dos altres dominis. Aix es deuria a l'elevada transferncia original que es va donar en el brou primitiu.

En destaquen els regnes dels fongs, les plantes i els animals.

La cllula eucaritica.
Tamb es denominen eucariotes a les cllules que tenen el seu material hereditari fonamental (la seva informaci gentica, ADN) tancat dins d'una membrana cellular doble, l'embolcall nuclear, que delimita un nucli cellular.

L'alternativa a l'organitzaci eucaritica de la cllula l'oferix l'anomenada cllula procariota. En estes cllules el material hereditari apareix ms o menys dispers en el citoplasma. Les cllules eucariotes no compten amb un compartiment al voltant de la membrana plsmica, com el que tenen les cllules procariotes.

Als organismes formats per cllules eucariotes se'ls denomina eucarionts.

 Organitzaci cellular.

A diferncia de les cllules procariotes, les eucariotes presenten un citoplasma molt compartimentat, amb orgnuls separats o interconnectats, limitats per membranes biolgiques que sn de la mateixa naturalesa essencial que la membrana plsmtica. El nucli s noms el ms notable i caracterstic dels compartiments en qu es dividix el protoplasma, s a dir, la part activa de la cllula. En el protoplasma distingim tres components principals, a saber, la membrana plsmatica, el nucli i el citoplasma, constitut per tota la resta. Les cllules eucariotes estan dotades d'un citoesquelet complex, molt estructurat i dinmic, format per microtbuls i diversos filaments proteics. A ms pot haver-hi paret cellular, que s el tpic de plantes, fongs i protoctists pluricellulars, o algun altre tipus de recobriment extern a la membrana.

 Fisiologia .

Les cllules eucariotes contenen en principi mitocondris, orgnuls derivats per endosimbiosi de certs bacteris, la qual cosa els dota de la capacitat de desenvolupar un metabolisme aerobi. Tanmateix, en alguns eucarionts del regne protoctists els mitocondris han desaparegut secundriament en el curs de l'evoluci, en general derivant a altres orgnuls, com els hidrogenosomes.

Alguns eucarionts realitzen la fotosntesi, grcies a la presncia en el seu citoplasma d'orgnuls anomenats cloroplasts, els quals deriven per endosimbiosi de bacteris del grup denominat cianobacteris (algues blaves).

Encara que demostren una diversitat increble en la seua forma, compartixen les caracterstiques fonamentals de la seua organitzaci cellular, dalt resumides, i una gran homogenetat quant a la seua bioqumica (composici), i metabolisme, que contrasta amb la immensa heterogenetat que en aquest terreny presenten els procarionts (bacteri, en sentit ampli).

 Organismes eucariotes .

Els organismes eucarionts formen el domini Eukarya que inclou als organismes ms coneguts, repartits en quatre regnes: Animalia (animals), Plantae (plantes), Fungi (fongs) i Protoctists. Inclouen a la gran majoria dels organismes extints morfolgicament recognoscibles que estudien els paleontlegs. Els exemples de la disparitat eucaritica van des d'un dinoflagelat (un protoctist unicellular fotosintetitzador), un arbre com la sequoia, un calamar, o un xanglot de bolets (rgans reproductius de fongs), cada un amb cllules distintes i, en el cas dels pluricellulars, sovint molt variades.



Cladograma.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1039" title="Ellipse" nonfiltered="654" processed="646" dbindex="655">

Una ellipse s el lloc geomtric dels punts del pla per als quals s constant la suma de les distncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'ellipse:

L'equaci d'una ellipse centrada en el punt (0,0) s:

;

on a s la semidistncia de l'eix d'abscisses de l'ellipse, mentre que b s la semidistncia sobre l'eix d'ordenades.

L'rea d'aquesta ellipse s:

;

Si a=b, l'ellipse s un cercle, i llavors la seva rea s simplement  a2.

L'excentricitat de l'ellipse (e) s'obt:

;
 on ;

L'ellipse s la corba cnica tancada que s'obt en la intersecci d'una superfcie cnica amb un pla oblic a l'eix del con quan aquest pla no s parallel a cap generatriu del con.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1040" title="Espcie" nonfiltered="655" processed="647" dbindex="656">


En biologia, una espcie s una de les unitats bsiques de la biodiversitat. En general, una espcie est formada per tots els organismes individuals d'una poblaci natural amb:
 la capacitat de creuar-se entre ells i reproduir-se, produint nous individus frtils, i;
 aspecte, caracterstiques i genoma similars, ats que tenen ancestres comuns relativament recents.

Abans de poder determinar que diferents individus pertanyen a la mateixa espcie, doncs, cal estudiar-los per tal d'unificar-ne els trets; tot i que hi ha diverses definicions d'"espcie", avui dia la separaci entre espcies est fora ben definida, malgrat que la lnia que separa les espcies de les subespcies pot ser ms difcil de determinar de manera concloent. Les espcies s'agrupen en gneres, famlies, ordres..., segons el parentiu filogentic.

En la classificaci cientfica, cada espcie rep un nom binomial; primer se n'indica el gnere i desprs l'espcie, tot i que, per a identificar l'espcie, generalment s'esmenten els dos termes (normalment en llengua llatina), escrits en cursiva o subratllats. Per exemple, els humans pertanyen al gnere Homo i a l'espcie Homo sapiens. Aquesta nomenclatura va ser estandarditzada per Carl von Linn al segle XVIII i, per tant, de vegades se'n fa referncia com a "nomenclatura linneana". Ms formalment, el nom especfic va acompanyat del nom del descobridor de l'espcie i de l'any de la identificaci. 

Nombre d'espcies.
A grans trets, el nombre d'espcies identificades (2008) es pot desglossar d'aquesta manera:

61.259 vertebrats:
5.488 mamfers;
9.990 aus;
8.734 rptils ;
6.347 amfibis;
30.700 peixos;

1.232.384 invertebrats:
950.000 insectes ;
81.000 molluscs;
786 cefalpodes;
40.000 crustacis;
2.175 coralls;
98.000 arcnids;
165 onicfors;
4 xifosurs;
61.040 altres invertebrats;

298.506 plantes:
16.000 molses;
12.838 falgueres;
980 gimnospermes;
199.350 dicotilednies;
59.300 monocotilednies;
3.962 algues verdes;
6.076 algues vermelles;

17.000 lquens;

30.000 fongs;

3.040 algues brunes;

Total: 1.642.189 espcies

Referncies.


Vegeu tamb.
Basinim;
Bioespcie;
Subespcie;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1041" title="Escriptura japonesa" nonfiltered="656" processed="648" dbindex="657">

Per factors histrics, els japonesos fan gran s de diversos tipus d'escriptura:

Kana (o sillabaris);
Hiragana;
Katakana;
Furigana;
Kanji (o ideogrames);

Tamb fan servir un tipus d'escriptura per a la romanitzaci, o transcripci a neologismes de l'alfabet rom:
Romaji;

Vegeu tamb.
Transcripci del catal al japons;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1043" title="Etruscs" nonfiltered="657" processed="649" dbindex="658">

Els etruscs eren una civilitzaci formada en els territoris de l'Itlia central tirrena del segle  X a l'I aC (Etrria). El procs de formaci d'aquest poble s coincident amb el desenvolupament d'altres pobles de la Itlia antiga com els romans, llatins, sabins, i vnets.

No se sap d'on ve aquest poble: podria sser autcton o venir d'sia Menor, tot i que no hi ha cap ruptura amb la civilitzaci precedent a Toscana.

 L'opini dels antics autors .

Herdot diu que eren un poble procedent de Ldia, originat per un rei anomenat Atis, que tenia dos fills: Lydos i Tyrsenos, el primer es va quedar a Ldia; i l'altre va dirigir l'emigraci de la meitat del poble, degut a una gran fam, i es va establir a Itlia, al pas dels umbres. Dions, Timeus, Licofr i altres donen relats similars, i desprs sn seguits pels romans. Per l'historiador de Ldia, Xanthos, no esmenta aquesta emigraci i anomena als dos fills d'Atis com Lydos i Torrhebos, que van originar els lidis i els torrhebis; aquest darrers sn molt poc coneguts i probablement Herdot va confondre els torrhebis amb els  tirsens i tirrens. Hellnic representava als tirrens d'Etrria com pelgics, que van emigrar de Tesslia a Itlia on haurien fundat Spina a la desembocadura del Po i desprs haurien passat cap al interior fins establir-se a Tirrnia. Noms Dions esmenta l'origen lidi per diu que per les seves caracterstiques eren massa diferents d'altres pobles en llenguatge, maneres, costums i religi i els hi suposa un origen autcton.

 Opinions modernes .

Els autors moderns estan dividits: mentre per uns es troben molts elements orientals en la religi i l'arquitectura dels etruscs, i els fan originaris de diversos punts; altres els suposen autctons continuadors de la cultura villanoviana; una tercera teoria suposa l'existncia de dos pobles vivint al mateix territori, un autcton (sobretot al sud)  i un altre estranger (al nord i que va constituir la casta dominant tant al nord com al sud), que en temps histrics ja s'havien fusionat; en general es creu que venien de Rtia (d'aqu el nom de Rasena que es donaven a si mateixos); la poblaci sotmesa es fa de diversos orgens per molts pensen que foren els umbres, que se sap vivien en territoris que desprs foren dominats pels etruscs, si b s'ha pogut comprovar que la llengua dels umbres no te cap semblana amb l'etrusc la qual noms te algun element grec (Plini esmenta que les terres d'Etrria foren ocupades pels umbres que en foren expulsats pels pelsgics que a la seva vegada foren suplantats pels etruscs).

 Inicis del poder etrusc .

El nucli inicial del poder etrusc es creu que fou Crotona i d'all es va estendre a tota Etrria; les llegendes parlen ms aviat d'un procs invers des del sud, amb la ciutat de Tarqunia, l'heroi epnim del qual, Tarcon es presentat sovint com el fundador de les dotze ciutats etrusques.

La civilitzaci etrusca es va desenvolupar fins el segle VIII aC, originant desprs una talassocrcia de ciutats que va comerciar per la Mediterrnia, comer que es pot seguir per les troballes de l'anomenada cermica de bucchero nero, trobada al sud d'Itlia, Crsega, Sardenya, costa africana als vols de Cartago i la costa catalana.

 Etruscs, cartaginesos i grecs .

Les marines etrusca i cartaginesa estigueren unides en el comer i es van oposar a l'expansi grega. Van topar amb els grecs establerts a Lipari. Quant els foceus es van establir a Crsega, els etruscs i cartaginesos aliats els van presentar batalla, coneguda com la batalla d'Allia (vers  535 aC), que es considera el final de l'expansi grega a la Mediterrnia occidental (tot i que de fet va seguir uns anys). Uns anys desprs els etruscs estaven assentats a l'illa sobre la que exercien una suau sobirania que va durar fins la meitat del segle V (testimoniada encara el 453 aC). 

 Expansi etrusca al nord.

Al segle VI els etruscs es van estendre cap a la vall del Po i cap al Laci i Campnia, coincidint amb el perode monrquic de Roma. A la vall del Po van fundar Spina (a la desembocadura del Po) Felsina (desprs Bononia), Mntua i dria i probablement Melpum; Ravenna fou probablement tamb etrusca per un temps. Es creu que tamb van tenir alguna colnia al Picenum.

 Les dotze ciutats .

El territori central possea 12 ciutats (duodecim Etruriae populi)  per com que cap autor dona una llista s'han hagut de suposar: les que figuren a totes les teories son  Tarquinii, Veii, Volsinii, Clusium, Volaterrae, Vetulonia, Perusia, Cortona, i Arretium; les que tenen les majors probabilitats son  Caere i Falerii; i les que es consideren per no hi ha cap evidencia son  Faesulae, Rusellae, Pisae, i Volci, totes de semblant fora. Populonium, es considerada colnia de Volaterrae, per en algun moment fou independent i el mateix caldria dir de Capena, Luna, i altres. Es possible que el nombre fos sempre el mateix per que no sempre foren las mateixes ciutats. 

Les modernes llistes donen com a mes probables: Vetulnia, Arezzo (Arretium), Cortona, Bolsena (Volsinii), Persia (Perugia), Popluna (Populnia), Clusium (Chiusi), Ruselle (Rusellae), Vulci (Vlcia), Tarqunia o Tarquinii, Chisra (Cerveteri) i Veii (Ves). Volterra (Volaterrae)  no era una de les dotze ciutats per potser ho va ser en algun moment en lloc d'una altra.

Sembla que els etruscs es governaren autnomament a cada ciutat per amb reunions generals a Fanum Voltumnae, encontres que es feien una vegada al any. Eren mes aviats encontres religiosos i s'elegia a un gran sacerdot que oficiava en nom de les dotze ciutats. Els seus governs eren aristocrtics i controlaven tamb el poder religis. Sembla que un dels crrecs de govern era el Lucumo o Lucmo (etrusc Laucme) per no es coneixen les seves funcions; els romans de vegades consideraven la paraula com equivalent a nobles mes que a un crrec, d'altres el consideraven un nom propi; i d'altres el cap dels magistrats i fins i tot el rei. Els serfs, que eren la majoria de la poblaci (equivalents als plebeus) es deien penestai. Es creu que els penestai van tenir el poder per un temps a Volsinii probablement a causa d'una revolta. 

Moltes ciutats tenien reis fins al segle V, per al segle V o IV aC la monarquia ja havia desaparegut substitut per un magistrat anyal. Ves va veure negada l'ajuda d'altres ciutats quant lluitava contra Roma, per haver-se posat sota un rei.

 Els etruscs a Campnia .

A la zona de Campnia es va fundar, segons Estrab, altres dotze ciutats, per no es pot determinar els seus noms, si b es coneixen Cpua (Vulturnum), Nola, i probablement Pompeia, Hercul, Surrentum, Marcina i Salernum, que van conviure amb ciutats gregues com Cuma o Cumae, Partnope o Nepolis (Npols) , Dicerquia, i altres, i la seva expansi va topar amb els samnites que van acabar sotmetent-los. El perode d'establiment varia entre el 600 aC i el 450 aC segons els autors. Dions esmenta el primer atac etrusc (a Cumae) el 525 aC. Vegeu Campnia.

 La derrota etrusca a la mar .

La pressi dels etruscs per mar no va afluixar fcilment. Va retardar la colonitzaci grega a Siclia. Anaxiles dspota de Rhegium (494 aC-476 aC) va establir una fortificaci per prevenir atacs dels "tirrens" i impedir que passaren l'estre de Messina. La flota etrusca aliada a la cartaginesa, que fou cridada en ajut per Cumae va patir una derrota decisiva a la ciutat davant Hier I de Siracusa, que va iniciar el declivi de la marina etrusca. El 453 aC la flota siracusana dirigida per Failos i Apelles va assolar les costes d'Etrria, de Crsega i d'Elba i fins i tot es van apoderar d'aquesta darrera illa de la que es van emportar un gran bot. Els etruscs van donar suport als atenencs a Siclia en la seva expedici del 415-413 aC.

El 383 aC Dions de Siracusa va fer una expedici a les costes d'Etrria al territori de Caere i va saquejar el temple de Pyrgi. Mentre els gals havien expulsat als etruscs de la vall del Po i els samnites havien conquerit o dominat les ciutats de la Campnia. Les ciutats d'Etrria eren en lluita contra els gals al nord i els romans al sud; els romans van conquerir Ves va coincidir amb la caiguda al mateix any (396 aC) de Melpum al nord. El 307 aC encara s'esmenten cossos d'etruscs actuant com a mercenaris a Cartago contra Agtocles.

 Guerres contra Roma .

La part ms coneguda de la seva histria es la de les guerres contra Roma. Aquesta ciutat tenia una part de poblaci d'origen etrusc, segons la tradici descendents de Cales Vibenna un cap mercenari que dirigia una fora que es va establir a Mons Caelius (que d'ell va prendre aquest nom), fets suposadament ocorreguts al regnat de Tarqu Prisc, per que d'altres remunten mes enrere. La dinastia etrusca amb els darrers reis de Roma es tradicionalment considerada d'aquest origen a la histria romana. Dions diu que Tarqu Prisc (Tarqu el vell) va establir la seva supremacia a Etrria desprs d'una guerra de nou anys, per cap mes autor ho esmenta, i s probable que es tracti d'una confusi, i sigui el perode en qu la ciutat de Tarquinii va estendre la seva hegemonia a les altres ciutats i a la mateixa Roma. Al final de la monarquia s quan el rei etrusc Porsena de Clusium va assolir el mxim poder i va arribar a conquerir Roma i part del Ltium, per fou aturat a Arcia, quan aquesta ciutat, amb ajut d'altres ciutat del Ltium i de Cumae, el va rebutjat i el seu fill Aruns va morir a la batalla, fets que Dions situa el 506 aC.

Desprs d'un perode pau amb Roma les hostilitats es van reprendre el 483 aC, en concret amb Ves, guerres que van durar fora anys (uns 90) fins que la ciutat etrusca fou conquerida pels romans el 396 aC. Les ciutats etrusques no va donar cap ajuda efica a Ves per Faliscii i Capena ho van intentar. La caiguda de Melpum al nord, a la vall del Po, fou suposadament el mateix any, i els gals van baixar cap a l'Etrria central. Les guerres dels etruscs amb els gals van afavorir a Roma que va conquerir Capena poc desprs; va seguir Falerii, obligada a signar un tractat de pau, i el 390 aC els romans van arribar a Sutrium i van entrar en guerra amb Volsinii. Uns anys desprs els romans van establir colnies a Sutrium i Nepete. 

 Victria de Roma .

Desprs la lluita fou contra Tarquinii i Volsinii (aquesta darrera tenia l'hegemonia en aquell temps) fins el 351 aC en qu els tarquinis van signar una treva am Roma per 40 anys, que fou respectada. El 311 aC es va iniciar un altra guerra entre romans i etruscs i els primers van creuar (310 aC) el bosc Cimini punt al que mai abans havien arribat; en aquesta ocasi tots els etruscs van prendre part a la guerra, per es van signar paus separades amb Perusia, Cortona i Arretium, i la resta foren derrotat al llac Vadimonis el 309 aC, batalla que va posar fi al poder etrusc. Van seguir victries romanes a Rusellae i Volaterrae. 

Durant el perode segent els etruscs es van unir als seus antics enemics els gals snons, els samnites i els umbres, contra Roma, per no van tenir xit i dues derrotes seguides, la primera a Sentinum (mbria) el 295 aC i la segona altre cop al Llac Vadimonis el 283 aC, van enfonsar als etruscs i els seus aliats. Van romandre en guerra encara dos anys quant el cnsol Quint Marci Filip va celebrar un triomf sobre els etruscs, i el 281 aC Volsinii i Vulcia es van sotmetre. El 265 aC Volsinii es va revoltar i foren sotmesos i Florus diu que foren el darrer estat itali a reconixer la supremacia de Roma.

Noms un any desprs es va iniciar la Primera Guerra Pnica. Acabada aquesta el 241 aC se sap d'una rebelli de Faliscii, de la que es desconeixen las causes, car la ciutat havia estat molt temps aliada de Roma.

 Els etruscs sota domini rom .

Durant la segona guerra pnica les ciutats d'Etrria, de les que es desconeix quin tractament poltic tenien per que devia ser prou favorable, van romandre lleials i van proveir al exercit i a la flota romana de subministraments. Es suposa que eren ciutats aliada (civitates foederatae) i que noms al sud d'Etrria s'havien establert algunes colnies, excepte dues al nord (Pisae i Luca). En aquest perode els etruscs conservaven la seva llengua, art, religi, ritus i costums. La romanitzaci era avanada al final de la repblica.

El 90 aC no van prendre part a la revolta dels italians i el 89 aC foren admesos a la ciutadania romana. A les guerres civils entre Gai Mari i Sulla van estar al costat del primer i foren els seus darrers partidaris: Volaterrae va resistir a Sulla dos anys mes que la resta. En cstig Sulla va assolar el pas, va confiscar propietats i hi va establir colnies militars, el que va contribuir a afluixar la identitat nacional etrusca; al mateix temps la revolta de Catilina va provocar una segona onada repressiva . Finalment Juli Csar va afavorir l'establiment de nombroses colnies militars, poltica seguida pels triumvirs desprs de la seva mort, i aix totes les ciutats van anar rebent pobladors romans que van contribuir decisivament a romanitzar del tot el pas.

La guerra de Persia el 41 aC est relacionada amb aquest fet i va posar fi als esforos etruscs per salvar la seva naci.

Tot i aix encara va restar un substrat etrusc i la llengua es va conservar fins a l'Imperi. La lliga etrusca (Quindecim Populi Hetruriae), una confederaci de tipus religis entre ciutats etrusques, es testimoniada durant l'imperi. August va incloure el territori a la sptima regi. 

Durant Constant el gran fou unida administrativament a la provncia d'mbria i va restar aix al menys fins el 400 quant constitua una provncia unida (Tusciae et Umbriae), per desprs apareix separada i dividida en dues provncies o districtes: Tscia suburbicria i Tscia annonria, la primera amb les terres al nord de l'Arno i la segona al sud.

En temps dels llombards es va establir com a territori administratiu comprenent tota la Toscana.

 Cultura etrusca .

Els etruscs eren experts agrnoms van crear sistemes de drenatge i regulaven el curs dels rius i la manera de dividir les terres.

L'escriptura fou introduda des de Grcia, i l'alfabet etrusc es basat directament en el alfabet grec No obstant aix, les inscripcions es poden llegir, per no traduir. S'hi introduiren modificacions en les formes i en el valor de les lletres; escrivien de dreta a esquerra, cosa que inicialment tamb feren els grecs, per que posteriorment van abandonar. Aquest costum es conservava encara en temps de Cicer. 

Gaireb no queden restes de la seva literatura per es coneixen principalment els Libri Fulgurales (esmentats per Lucreci), els Libri Augurales (esmentats per Varr i l'emperador Claudi que no era ms antic de 200 anys) i les Tragdies (escrites per Volnius, un nadiu etrusc contemporani de Varr).

Les seves observacions astronmiques i meteorolgiques estaven relacionades amb la religi etrusca. Consideraven els segles (Saecula) i en donaven deu a la duraci de la seva naci, i tamb fixaven terme a la duraci del mn o als dus. Els romans van derivar d'aquest sistema la divisi dels mesos per Ides i Nones. Tamb foren d'origen etrusc el sistema numeral rom, la divisi del diner, el pes, i les mesures i altres institucions que mostren una preferncia pel sistema duodecimal, el qual fou adoptat pels romans.

La societat estava dividida en 4 classes: 
Els terratinents, membres de l'oligarquia que regnava a cada confederaci de dotze ciutats o dodecpolis. ;
El poble, clients i treballadors dels anteriors.  ;
Els estrangers que s'encarregaven del comer i l'artesania. ;
Els esclaus.

Vegeu tamb .

Etrusc (llengua);
Etruscologia;
Arquitectura etrusca;
Art etrusc;
Mitologia etrusca;



 





























 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1051" title="Er" nonfiltered="658" processed="650" dbindex="659">



Er (, en francs i oficialment Err) s un municipi catal de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals.

Als seus habitants se'ls anomena erencs o erenques en catal, i errois en francs.
Enllaos externs.
Estaci d'esqu Cerdagne-Puigmal 2900












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1053" title="Element Florstic Baleric" nonfiltered="659" processed="651" dbindex="660">
S'anomena element florstic baleric al grup corolgic que inclou els txons nicament presents (s a dir, endmics) a les illes Balears.
Una de les caracterstiques ms ressenyables de l'endemisme baleric s el poc nombre de txons que estan presents en el conjunt d'illes.
Ans al contrari, hi ha moltes espcies circumscrites a una sola illa o fins i tot illot.
L'anlisi de les distribucions d'aquest element florstic reafirma l'existncia de dos nuclis biogeogrfics diferenciats: les Gimnsies i les Pitises, amb un baix nombre de txons compartits.
 Trobem fins i tot txons vicariants gimnsico-pitisics com Allium antonii-bolosii o Hippocrepis balearica que manifesten el procs d'especiaci separada que encara es dna.
L'origen evolutiu s variat. Trobem txons que s'han especiat recentment (a partir de l'allament definitiu de les Balears desprs del Messini) i altres que tenen un origen ms remot (paleoendemismes) com ho denoten els seus trets primitius.

Endemismes Balears:

Aetheorhiza bulbosa  (L.) Cass. subsp. miltkommii (Burnat & Barbey) Rech. f. ;
Allium antonii-bolosii P. Palau subsp. antonii-bolosii;
Allium antonii-bolosii P. Palau subsp. eivissanum (Garbari & Miceli) Rossell & Torres ;
Allium grosii Font Quer;
Allium sphaerocephalon L. subsp. ebusitanum (Font Quer) Rossell i cols.
Anthyllis hgstrix (Willk. ex Barcel) Cardona i cols.
Apium bermejoi L. Llorens;
Arenaria grandiflora L. subsp. bolosii (Caig.) P. Kpfer;
Arenaria grandiftora L. subsp. glabrescens (Willk.) G. Lpez & Nieto Fel. ;
Aristolochia bianorii Sennen & Pau;
Astragalus balearicus Chater ;
Avenula crassifolia (Font Quer) Holub ;
Brassica balearica Pers.
Brimeura duvigneaudii (L. Llorens) Rossell i cols.
Bupleurum barceloi Cosson ex Willk. ;
Calamintha rouyana (Briq.) Perics & Rossell;
Carex rorulenta Porta;
Centaurium bianoriis (Sennen) Sennen ;
Cephalaria squamiflora (Sieber) Greuter subsp. balearica (Cosson ex Willk.) Greuter;
Chaenorrhinum formenterae Gand. ;
Crepis triasii (Camb.) Nyman;
Crocus cambessedesii J. Gay ;
Cymbalaria fragilis (J. J. Rodr.) A. Cheval.
Dactylis gtomerata L. subsp. ibicensis (Gand.) Stebbins & Zohary;
Daphne rodriguezii Texidor;
Dianthus rupicola Biv. subsp. boccho-riana L. Llorens & Gradaille;
Digitalis minor L.
Dorycnium pentaphytlum Scop. subsp. fulgurans (Porta) Cardona i cols. ;
Erodium reichardii (Murray) DC. ;
Euphorbia fontqueriana Greuter;
Euphorbia maresii Knoche subsp. balearica (Kno-che) Malag. ex Molero i cols.
Euphorbia maresii Knoche subsp. maresii;
Euphorbia margalidiana Khbier Br Lewej. ;
Femeniasia balearica (J. J. Rodr.) Susanna;
Filago petro-ianii Rita & Dittrich ;
Galium balearicum Briq.
Galium crespianum J. J. Rodr.
Genista acanthoclada DC. subsp. fasciculata (Knoche) O. Bolos & Vigo;
Genista cinerea Vill subsp. leptoclada (Willk.) O. Bolos & Vigo;
Genista dorycnifolia Font Quer subsp. dorycnifolia;
Genista dorycnifolia Font Quer subsp. grosii (Font Quer) Font Quer Br Rothm. ;
Globularia cambessedesii Willk. ;
Helichrgsum ambiguum (Pers.) C. Presl ;
Helleborus lividus Aiton;
Hippocrepis balearica Jacq. subsp. balearica;
Hippocrepis balearica Jacq. subsp. grosii (Pau) Mus i cols.
Hypericum balearicum L.
Hypericum hircinum subsp. cambessedesii (Cosson ex Barcel) Sauvage;
Launaea cervicornis (Boiss.) Font Quer R Rothm.
Leucanthemum paludosum (Poir.) Pomel subsp. ebusitanum Vogt;
Ligusticum huteri Porta;
Linaria aeruginea (Gouan) Cav. subsp. pruinosa (Sennen & Pau) Chater & Valds;
Lonicera pyrenaica L. subsp. majoricensis (Gand.) Browzcic;
Lotus tetraphyllus L. f.
Lysimachia minoricensis J. J. Rodr.
Naufraga balearica Constance & Cannon;
Ononis crispa L.
Ononis zschackei F. Herm.
Ophrys balearica P. Delforge;
Paeonia cambessedesii (Willk.) Willk.
Pastinaca lucida L.
Phlomis italica L.
Pimpinella bicknelii Briq.
Polycarpon policarpoides (Biv.) Fiori subsp. colomense (Porta) Pedrol;
Primula acaulis (L.) L. subsp. balearica (Willk.) Greuter Br Burdet;
Ranunculus barceloi Grau;
Ranunculus weylerii Mares ex Willk.
Rhamnus ludovici-salvatoris R. Chodat;
Romulea assumptionis Garcas Font;
Rubia angustifolia L. subsp. angustifolia;
Rubia angustifolia L. subsp. caespitosa (Font Quer & Marcos) Mus i cols.
Scutellaria batearica Barcel;
Senecio rodriguezii Willk. ex J. J. Rodr.
Sibthorpia africana L.
Silene mollissima (L.) Pers.
Solenopsis minuta (L.) C. Presl subsp. balearica (E. Wimmer) Meikle;
Teucrium asiaticum L.
Teucrium cossonii D. Wood subsp. cossonii;
Teucrium cossonii D. Wood subsp. punicum Mayol i cols.
Teucrium marum L. subsp. occidentale Mus i cols.
Thapsia gymnesica Rossell 8r Pujadas;
Thymelaea velutina (Pourret ex Cambess.) Endl.
Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas;
Ubica atrovirens Req. ex Loisel. subsp. bianorii (Knoche) Font Quer & Garcas Font;
Vicia bifolioliata J. J. Rodr.
Viola jaubertiana Mares & Vigineix;
Viola stolonifera J. J. Rodr.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1054" title="Element Florstic Tirrnic Balear" nonfiltered="660" processed="652" dbindex="661">
S'anomena Element Florstic Tirrnic Balear al grup corolgic balear que inclou els endemismes d'origen tirreni, que sn ara els txons localitzats a les illes de la Mediterrnia Occidental (Gimnsies, Pitises, illes de Ieras, Crsega, Sardenya, illes Toscanes i fins i tot illots propers a la Costa de Siclia).


Txons tirrnics a les Balears:
Arenaria balearica L.
Arum pictum L. f.
Asplenium balearicum Shivas;
Bellium bellidioides L.
Cephalaria squamiflora (Sieber) Greuter subsp. mediterranea (Viv.) Pignatti ;
Cymbalaria aequitriloba (Viv. ) A. Cheval. ;
Delphinium pictum L. subsp. pictum ;
Lavatera triloba L. subsp. pallescens (Moris) Nyman;
Micromeria filiformis (Aiton) Benth. ;
Micromeria microphylla (D Urv.) Benth. ;
Naufraga balearica Constance & Cannon ;
Serapias nurrica Corrias;
Sesleria insularis Sommier;
Soleirolia soleirolii (Req.) Dandy ;
Teucrium marum L. subsp. marum ;
Thymus herba-barona Loisel.
Urtica atrovirens Req. ex Loisel. subsp. atrovirens;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1055" title="Element Florstic Ibric Balear" nonfiltered="661" processed="653" dbindex="662">
S'anomena Element Florstic Ibric Balear al grup corolgic balear d'origen Messini que inclou els txons que es troben tamb a la Pennsula Ibrica (majoritriament a la faana mediterrnia).

Txons ibrics a les Balears:
Andryala ragusina L.
Asperula paui Font Quer;
Asplenium majoricum Litard.
Asplenium petrarchae (Gurin) DC. subsp. bivalens (D.E. Meyer) Lovis & Reichst.
Chaenorrhinum origanifolium (L.) Fourr. subsp. crassifolium (Cav.) Rivas Goday & Borja;
Diplotaxis ibicensis (Pau) Gmez Campo;
Genista lucida Cambess.
Lamottea diania (Webb) G. Lpez ;
Medicago citrina (Font Quer) Greuter ;
Saxifraga corsica (Duby) Gren. & Godron subsp. cossoniana (Boiss.) D. A. Webb ;
Silene cambessedesii Boiss. & Reut. ;
Silene hifacensis Rouy ex Willk.
Thymus vulgaris L. subsp. aestivus (Reuter ex Willk.) A. Bolos & O. Bolos;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1056" title="Estat d'Hamburg" nonfiltered="662" processed="654" dbindex="663">


L'estat d'Hamburg s un dels 16 estats federals alemanys.
T una superfcie de 750 km2 i 1.700.000 habitants. La regi metropolitana al voltant d'Hamburg, incloent-hi Schleswig-Holstein i la Baixa Saxnia, t una superfcie de cap a 18.100 km2 i una poblaci de 4 milions de persones.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1057" title="Estalactita" nonfiltered="663" processed="655" dbindex="664">

Una estalactita (del grec "           ", stalaktos, gota) s una concreci amb forma de caramell de carbonat de calci, un tipus d'espeleotemes, que penja del sostre o de la paret d'una cova calcria. 

Es forma al llarg de milers d'anys per precipitaci dels minerals continguts en les aiges subterrnies que es filtren, molt a poc a poc, a travs del sostre de la cova. L'aigua en circulaci pel terra, sobre la caverna, adquireix bicarbonat de calci al passar per la roca calcria. Quan l'aigua es filtra gota a gota fins al sostre de la cova, tendeix a adherir-se a aquesta i a formar gotetes. Quan aquestes perden part de l'aigua i del dixid de carboni, el carbonat de calci precipita i forma els dipsits semblants a caramells. A l'escorre s ms aigua pel sostre, la precipitaci de carbonat de calci continua i els dipsits creixen en longitud i amplada constituint estalactites. Sovint sn enormes i adopten formes curioses.

El carbonat de calci pur s blanc, per les estalactites acostumen a tenir diferents colors a causa de les impureses que cont el mineral. Part de l'aigua filtrada cau en el terra i s'acumulen masses de carbonat clcic semblants a estalactites invertides. Aquests dipsits, que creixen cap amunt des del terra de les coves, s anomenen estalagmites.

Les estalactites i les estalagmites es troben sovint en parella i poden ajuntar-se formant columnes que poden crixer fins aconseguir fins a 1,5 metres de dimetre. Poden formar-se en sostres i terres de formig, tot i que es formen ms rpidament en l'ambient natural d'una cova.

A les coves de Nerja (Mlaga, Espanya) i a la Gruta Rei do Mato (Sete Lagoas, Minas Gerais, Brasil) es troben algunes de les estalactites ms llargues coengudes.

Hi ha unes estalactites especials, anomenades excntriques, que creixen en qualsevol direcci.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1058" title="Es Mercadal" nonfiltered="664" processed="656" dbindex="665">


Es Mercadal, o tamb el Mercadal, s una vila i municipi de l'illa de Menorca. El nom prov del llat  ipso mercatale, derivat aquest de  mercatum  que significa plaa o altre indret on se celebra habitualment un mercat.

Es troba documentada a partir de 1301 (Mercatallo), en un document en qu Jaume II de Mallorca concedeix a la vila el privilegi de celebrar-hi mercat el dijous, a ms dels altres dos mercats de l'illa fins aleshores: Ma i Ciutadella.












Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Visita virtual a Es Mercadal a travs de fotos panoramicas 360 grados ;
Es Mercadal Polit. Fotos i notes sobre el nostre estimat poble;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1060" title="Es Migjorn Gran" nonfiltered="665" processed="657" dbindex="666">


Es Migjorn Gran, o el Migjorn Gran, s una poblaci i municipi centro-meridional de Menorca. La paraula migjorn indica un punt cardinal per, a Menorca, tamb designa el conjunt de terres de l'illa que aboquen aiges a la seva costa meridional, des de Sant Climent al sud de Ciutadella.

El poble es form a partir de la capella de Sant Cristfol, dins el lloc de Binicodrellet, que l'any 1769 edific Cristfol Barber i Ametller, en honor al seu sant patr. Fins l'any 1988 encara el poble s'anomenava oficialment com l'esglsia (San Cristobal). No fou fins el 1989 quan el poble adquir el rang de municipi en segregar-se des Mercadal.

Una de les llegendes ms famoses d'Es Migjorn Gran s la de "Sa dona de marbre". Diu la llegenda que era una geganta enamorada d'un gegant de la tribu enemiga. Quan els pares d'ell l'hi donaren mort tirant-lo des d'un barranc, el dolor la convert en pedra. Abans de ser destruda per un raig, la pedra semblava realment una dama asseguda. I asseguren que a les nits de vent sortien d'ella uns sons, semblants a laments.

Nuclis nous:
Sant Toms;

 Migjorners illustres . 
Francesc Camps, metge del poble, arqueleg i amb gran dedicaci al folklore. A ell es deu la conservaci de la major part de llegendes, tradicions i cants populars. Una de les principals obres de Camps i Mercadal s el "Folklore de la pagesia" que efectivament fa un recull de tota la cultura popular menorquina, que havia passat de pares a fills de generaci en generaci. ;
Joan Riudavets fou qui durant un perode de temps va ser l'home ms longeu del mn. Va morir el mes de mar de l'any 2004, a l'edat de 114 anys. El seu germ, Pere Riudavets Mercadal, tamb va aconseguir arribar a l'edat de 106 anys, essent l'avi de Menorca. Va morir el 31 d'agost de 2006.

 Festes .
Sant Cristfol des sant: s la festa litrgia del patr del poble que se celebra el 10 de juliol. El mat se celebra una eucaristia solemne i desprs al capvespre, es fa una process del sant pels carrers del poble i, un cop acabada, es beneeixen els vehicles davant l'esglsia parroquial, ja que Sant Cristfol s advocat dels conductors. La festa acaba amb degustaci de pastissets i gin al carrer que porta el nom del sant.

Sant Cristfol de ses corregudes: s la festa popular i major del poble. Es celebra l'ltim cap de setmana de juliol o primer d'agost. Segueix l'estructura de la festa prpia de Menorca, amb els cavalls i la msica. Un total de 25 caixers i cavallers participen a la Qualcada, assistint als oficis religiosos de Completes (dissabte) i Missa de caixers (diumenge), els caragols pel poble i l'acte ms popular i multitudinari, el Jaleo, el qual es composa de tres voltes, amb l'afegit de les canyes el diumenge. La junta de caixers la composen el Caixer batlle, el batlle o un representant de l'Ajuntament, el Caixer capell, el rector o un altre prevere, el Caixer fadr, el Caixer Casat i el fabioler. El dilluns de festes es recrea una pardia de la festa protocollria substituint els cavalls per ases.

Enllaos externs.

Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1062" title="Eliomys morpheus" nonfiltered="666" processed="658" dbindex="667">

Eliomys morpheus s una rata cellarda (o rata sarda) gimnsica extingida. Abans de l'arribada dels humans, a Cabrera, Mallorca i Menorca hi havia una rata cellarda autctona. Va ser descrita per Miss Dorothea Minola Bate el 1918.

Era ms grossa que l'actual de les Gimnsies (introduda pels humans en poca prehistrica). La llargada del seu cap i cos era aproximadament de 17-18 cm. Pesava 250 grams.

El seu depredador principal era l'liba gegant, tamb extingida.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1064" title="Embassaments de Catalunya" nonfiltered="667" processed="659" dbindex="668">

Segons el Decret 175/2001, de 26 de juny pel qual s'aprova el desplegament de l'Agncia Catalana de l'Aigua, l'administraci hidrulica i la distribuci de l'aigua a Catalunya, excepte la conca de l'Ebre i la de el Snia que esta dins de la Confederacio Hidrografica de L'Ebre (CHE) i la del Xuquer respectivament est gestionada per sis demarcacions territorials.

Cada demarcaci comprn les seves conques hidruliques i els seus embassaments corresponents.

Aix, cada demarcaci t uns municipis adscrits als que fa el subministrament de les aiges.

Demarcaci de Girona.

Comprn les Conques del Nord corresponents als rius: la Muga, el Fluvi, el Ter i el Dar, aix com les rieres que desguassen al mar entre la frontera amb Frana i el terme municipal de Lloret de Mar incls.

Embassaments:
Embassament de Boadella: conca de la Muga;
Embassament de Sau: conca del Ter;
Embassament de Susqueda: conca del Ter;
Embassament del Pasteral: conca del Ter;
Presa de Colomers: conca del Ter (no ha entrat mai en funcionament);
Embassament de Nria: conca del Ter;
Embassament de Seva: conca del Ter;
Embassament de Portbou: conca de Portbou;

Demarcaci Tordera-Bess.

Comprn les Conques del Centre corresponents als rius Tordera i Bess aix com les rieres del Maresme.

Embassaments:
Embassament de Santa Fe: conca de la Tordera;
Embassament de Vallforners: conca del Bess;

Demarcaci Llobregat-Foix.

Comprn les Conques del Centre corresponents als rius Llobregat i Foix, aix com les rieres del Garraf.

Embassaments:
Embassament de la Baells: conca del Llobregat;
Embassament de Sant Pon: conca del Llobregat;
Embassament de La Llosa del Cavall: conca del Llobregat;
Embassament de Sant Mart de Tous: conca del Llobregat;
Embassament de Foix: conca del Foix;

Demarcaci de Tarragona.

Comprn les Conques del Sud corresponents als rius Francol, Gai, Riudecanyes i les rieres que desguassen al mar entre els termes municipals de Tarragona , Altafulla  i de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant, ambds inclosos.

Embassaments:
Embassament del Catllar: conca del Gai;
Embassament de Riudecanyes: conca de Riudecanyes;

Demarcaci de Lleida.

Comprn la part catalana dels rius Segre i Garona i les conques de la Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorana.

Embassaments:
Embassament d'Oliana: conca del Segre;
Embassament de Rialb: conca del Segre;
Embassament de Sant Lloren de Montgai: conca del Segre;
Embassament d'Utxesa: conca del Segre;
Embassament dels Llacs Val d'Aran: conca del Garona;
Embassament de Born: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament de la Torrassa: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament de Sant Antoni: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament de Terradets: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament de Camarasa: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament de Graus: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament de Tavascan: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament del Llac Negre: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament de Sant Maurici: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament dels Llacs d'Espot: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament dels Llacs de Cabdella: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament de Sallente: conca de la Noguera Pallaresa;
Embassament de les Escales: conca de la Noguera Ribagorana;
Embassament de Canelles: conca de la Noguera Ribagorana;
Embassament de Santa Anna: conca de la Noguera Ribagorana;
Embassament de Cavallers: conca de la Noguera Ribagorana;
Embassament de Llesp: conca de la Noguera Ribagorana;
Embassament de Baserca o Senet: conca de la Noguera Ribagorana;

Demarcaci de les Terres de l'Ebre.

Comprn les Conques dels rius Ebre i Snia, aix com les rieres que desguassen al mar entre els termes municipals de l'Ametlla de Mar i d'Alcanar, ambds inclosos.

Embassaments:
Embassament de Riba-Roja: conca de l'Ebre;
Embassament de Flix: conca de l'Ebre;
Embassament de Siurana: conca de l'Ebre;
Embassament de Margalef: conca de l'Ebre;
Embassament dels Guiaments: conca de l'Ebre;


Enllaos externs.

Embassaments a GOOGLE MAPS:
http://maps.google.com/maps?f=q&hl=en&geocode=&q=http://spreadsheets.google.com/pub%3Fkey%3Dp5sZCffg2T_k5B7csijvTQw%26output%3Dtxt%26gid%3D0%26range%3Dkml_output%26time1%3D3977473&mid=1227404752

Estat dels embassaments a Catalunya (Agncia catalana de l'aigua);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1065" title="Estalagmita" nonfiltered="668" processed="660" dbindex="669">

Una estalagmita (del grec stalagma, gota) s un tipus d'espeleotema (dipsit de minerals que es forma per precipitaci qumica) que es forma al terra d'una cova de calcria a causa de la decantaci de solucions i la deposici de carbonat clcic. 

La formaci corresponent al sostre d'una cova es coneix com a estalactita. Si aquestes formacions creixen prou per trobar-se, el resultat es denomina columna o pilar.

Les estalactites i estalagmites tamb poden formar-se en sostres i terres de formig, encara que es formen molt ms rpid en l'ambient natural d'una cova.

 Estalagmita ms alta .
L'estalagmita ms alta es troba a la Cova de Zhin Jin, la Xina. T 70 metres de altura.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1066" title="Expansi de l'islam" nonfiltered="669" processed="661" dbindex="670">
L'expansi de l'islam, des de la data en qu s'inicia l'hgira (622) o era musulmana amb Mahoma fins a la seu punt lgid, va passar per diverses etapes:

 Mahoma   l'inici de l'islam (622 - 632);
 Califat perfecte o ortodox (632 - 661);
 Califat omeia (661 - 750);
 Califat abbssida (a partir del 750);

La mxima expansi de l'islam s aconsegueix amb el califat omeia (661 - 750).

Iniciat pel prncep Muawiya, durant aquest perode el ttol de califa es fa hereditari, i la capital, que era a Medina, s trasllada a Damasc (Sria).

L expansi segueix dues direccions:
 Per l'oest els musulmans arriben fins a la pennsula Ibrica i la conquereixen.
 Per l'est van arribar fins a l'ndia.

A Occident van ser frenats per Carles Martell a la batalla de Tours (732), mentre que per l'Orient eren els bizantins els que van aturar el seu avan a la batalla del Gran Zab (749).

Al final de l'etapa, l'Imperi comprenia: el Turquestan, els pasos caucsics, Prsia, Mesopotmia, Sria, Palestina, l'sia Menor, Arbia, Egipte, el nord d'frica i la pennsula Ibrica.

 Cronologia .

 570 632 : Vida de Mahoma.
 629 : Presa de la Meca (pacte de Hudaibiya).
 632-661 : Els quatre Primers califes i inici de l'expansi a l'Orient Prxim i a Egipte.
 638 : Presa de Jerusalem.
 642 : Els musulmans s'endinsen a Egipte.
 656 : Assassinat d'Uthman. Batalla del camell. Inici de la fitna.
 661 : Assassinat d'Al ; inici del xiisme.
 661 750  Dinastia omeia (Damasc esdev la seu del califat).
 698 : Caiguda de Cartago.
 711 : Arribada a la Pennsula Ibrica.
 718 : Comena de la Reconquesta a Astries. Fallida del setge de Constantinoble pels rabs.
 771 : Fi de les conquestes de l'Indus i d'Espanya.
 732 : Desfeta raboberber contra Carles Martell a Poitiers.
 750 1258 : Dinastia dels abbssides (Bagdad seu del califat).
 878 : Ocultaci del dotz imam, descendent d'Al.
 1000 : Conquestes a l'ndia per part dels reis turcomusulmans.
 1037 : Mort del filsof Ibn Sina (Avicenna).
 1099 : Presa de Jerusalem pels croats.
 1187 : Salad recupera Jerusalem.
 1198 : Mort del filsof Ibn Rud (Averrois).
 1250 1517 : Dinastia dels mamelucs a Egipte.
 1258 : Destrucci de Bagdad pels mongols, fi dels abbssides. Dinastia dels Il-khans mongols.
 1297 : Mort del sold Malik as-Salih de Pasai, primer reialme musulm d'Indonsia (Sumatra).
 1419 : El rei de Malacca se converteix a l'islam.
 1453 1571 : Apogeu de l'imperi otom, entre la presa de Constantinoble (Istanbul) i la desfeta naval de Lepant.
 1492 : Caiguda del regne de Granada, fi de la reconquesta cristiana a Espanya.
 1556-1605 : Regne d'Akbar el Gran.
 1700 : Apogeu de l'imperi mogol a l'ndia.
 1798 : Arribada de Bonaparte a Egipte que es proclama, de manera ambigua, amic del sold aix que del poble egipci, per enemic dels mamelucs que es comporten com uns ocupants.
 1830 : Inici de la conquesta francesa d'Algria.
 1881 : Inici de la revolta del Mahdi al Sudan. Protectorat francs de Tunsia.
 1882 : Protectorat britnic d'Egipte.
 1912 : Protectorat francs del Marroc.
 1920 : Mandat francs sobre Sria i el Lban; mandat britnic sobre Palestina i l'Iraq.
 1921 1926 : Guerra del Rif al Marroc.
 1922 : Independncia d'Egipte.
 1924 : Abolici del califat a Turquia per Mustafa Kemal.
 1928 : Fundaci a Egipte del moviment dels germans musulmans.
 1932 : Els territoris conquerits per Abd al-Aziz ben Abd al-Rahman Al Saud esdevenen el reialme d'Arbia Saudita.
 1979 : Revoluci iraniana.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1068" title="Efecte Doppler" nonfiltered="670" processed="662" dbindex="671">


L'efecte Doppler consisteix en la variaci de la freqncia de qualsevol ona emesa per un objecte en moviment. 

Un dels exemples ms didctics, s l'aproximaci d'un avui fent sonar el xiulet.  Mentre s'acosta el so del xiulet es percep ms agut i quan s'allunya el so es percep ms greu, tot i que el xiulet sempre est emetent amb el mateix to. En el cas de la llum, si l'objecte s'allunya, la seva llum es desplaa a longituds d'ona ms llargues, desplaant-se cap al blau. Si l'objecte s'apropa, la seva llum presenta una longitud d'ona ms curta, desplaant-se cap al vermell.

L'efecte es deu a qu la longitud d'ones es deu a la suma de l'espai entre ones emeses ms la distncia recorreguda per l'emissor o el receptor.

L'efecte doppler es pot observar en la llum emesa per les galxies (desplaament cap al blau) . El fet que el desplaament cap al blau sigui ms pronunciat en les galxies ms llunyanes, va ajudar a formular la teoria de l'expansi de l'espai i del Big Bang.

El seu nom ve presedit per el seu descubridor, Aaron Doppler que va investigar sobre aquest fenmen abans que no o fes ning altre.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1069" title="Energia cintica" nonfiltered="671" processed="663" dbindex="672">
L'energia cintica (de smbol Ec), s l'energia que cont un cos, pel fet d'estar en moviment. L'energia cintica d'un cos s equivalent a la quantitat de treball necessari per establir la seva velocitat i rotaci, a partir d'un estat de reps. s l'energia dels mbils en relaci a un sistema inercial.

Podem calcular l'energia cintica d'un cos, a partir de la seva massa i velocitat;

;
On Ec s l'energia, m s la massa, i v, la velocitat.

i s'obt de :

dW= Fdr = madr = mdv/dtdr = mvdv;

que integrat entre dos punts definits dna:

E= m/2v2B - m/2v2A;

En un camp gravitacional l'energia cintica s una de les dues components (l'altra s l'energia potencial que mant constant l'energia mecnica.

s a dir que si sobre la terra llanem un objecte cap amunt (per exemple una pilota), un moment desprs del xut, l'energia potencial ser zero, i tota l'energia mecnica de la pilota estar en forma d'energia cintica. A mesura que la pilota puja amunt, la seva velocitat disminueix, i la seva energia cintica tamb, per augmenta la seva energia potencial. Al arribar la pilota al punt ms alt de la seva trajectria, la pilota atura momentniament el seu moviment vertical, per tant l'energia cintica ser zero i tota l'energia mecnica estar en forma d'energia potencial. Durant el trajecte de descens la pilota tornar a perdre l'energia potencial que havia acumulat mentre aquesta es transformi en energia potencial.

 Justificaci del valor matemtic de l'energia cintica .

Ec = w = F x;

   F = ma
    x =  a( t)

Ec = W = F x = ma  a( t) =  m(a t);

Ec =  mv  ;



Pgines relacionades.
Cintica de Michaelis-Menten;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1079" title="Euskadi Ta Askatasuna" nonfiltered="672" processed="664" dbindex="673">

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, Pas Basc i Llibertat) s una organitzaci basca armada i clandestina, d'ideologia marxista, que t com a objectiu la creaci d'un Estat basc euskaldun, independent d'Espanya i Frana, i incloent els set territoris bascos histrics (Euskal Herria) : tres pertanyents a Frana (que sn dintre del departament francs dels Pirineus Atlntics), tres provncies de Espanya que formen l'actual Pas Basc, i la tamb provncia espanyola de Navarra, en la actualitat Comunitat Foral de Navarra]; i socialista. s considerada terrorista per Espanya, per la Uni Europea, pels Estats Units.
ETA practica habitualment el segrest i l'extorsi com a mtodes de finanament i amb finalitats de pressi poltica. Organitzacions com Amnistia Internacional  denuncien anualment les activitats d'ETA en els seus informes aix com algunes actuacions dels cossos policials en la seva tasca de repressi d'eixas activitats.


Des de la seva fundaci, ETA ha assassinat 817 persones, la majoria militars i membres de cossos policials, per 339 d'elles civils, molts d'ells responsables poltics o crrecs de partits poltics espanyols.

Compt amb un suport popular significatiu durant la dictadura franquista, des del restabliment de la democrcia a Espanya, la major part dels partits poltics bascos i de la resta de l'Estat han condemnat les accions d'ETA, a excepci de Batasuna, illegalitzada a l'estat espanyol per legal al francs, que considera els atemptats d'ETA conseqncia d'un conflicte entre el poble basc i Espanya. El partit nacionalista d'esquerres Aralar, tot i no condemnar-la, rebutja l'activitat d'ETA. El Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), que aparegu al parlament basc, a les darreres eleccions autonmiques amb nou diputats, i Acci Nacionalista Basca, que ostenta nombroses alcaldies i regidors i que assol un 10% dels vots a les darreres eleccions municipals, partits que han recollit els vots dels votants que votaven pel partit Euskal Herritarrok (Ciutadans Bascos) (anteriorment Herri Batasuna, Unitat Popular) declarat illegal per els tribunals de justcia espanyols en el procs d'illegalitzacions de partits, associacions i organitzacions independentistes iniciat amb l'aprovaci de la polmica i discutida "llei de partits". Ni EHAK ni ANB, com nombroses organitzacions poltiques, sindicals i associatives basques tampoc condemnen els atemptats d'ETA allegant que en aquest moment histric s'ha de superar la dinmica de condemnes. 

Durant la transici, o reforma poltica al final del franquisme, tant ETA com el PNB i el conjunt del nacionalisme basc, rebutjaren la Constituci Espanyola, que reb un suport minoritari al Pas Basc en el referndum, per entendre que no reconeixia els drets nacionals bascos. Des d'aleshores, ETA ha fet pbliques en diferents ocasions les seves demandes per a una soluci pacfica del conflicte, amb l'Alternativa KAS i l'Alternativa democrtica, que essencialment reclamaven el respecte al dret d'Autodeterminaci i la Territorialitat del Pas Basc.

Al llarg dels trenta anys de rgim autonmic, tot i l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia a la Comunitat Autnoma Basca, el moviment independentista del qual ETA forma part ha mantingut el seu suport, fins i tot durant els perodes d'illegalitzacions de les ses expressions poltiques, amb vots que desprs serien anullats, i s'ha negat a acceptar el marc poltic, reclamant un nou marc ms enll de l'autonomia, ja fos en solitari i a vegades tamb amb altres forces com Eusko Alkartasuna, el sindicat ELA, o el mateix Partit Nacionalista Basc, com pass en el perode del Procs de Lizarra-Garazi.

 Histria .
 Durant el franquisme .
 Fundaci .
ETA es va fundar com a tal el 1959 com a una escissi de les joventuts del Partit Nacionalista Basc, provinents de l'antiga Jagi Jagi i que adopt d'antuvi el nom d'Ekin dirigides per Jos Luis Alvarez Emparantza "Txillardegui", Julen de Madariaga Aguirre "Santi", Jos Mara Benito del Valle i Jos Manuel Aguirre Bilbao, qui demanaren al filsof Federico Krutwig que els ajuds en la teoritzaci de la lluita armada i l'alliberament nacional, amb influncia del marxisme-leninisme i l'exemple del Vietcong, Fidel Castro i el FLN algeri. 

Primeres assemblees.
Els primers anys els seus membres colloquen petits artefactes, fan pintades i pengen ikurrinyes. La seva primera acci d'importncia, l'intent de sabotatge d'un tren amb ex-combatents feixistes per celebrar el cop d'estat que va provocar la derrota republicana a la Guerra Civil Espanyola, que fracassa el 1961. 

Les bases de l'organitzaci es consoliden el maig de 1962, en la seva I Assemblea, celebrada en el monestir de Belloc de Baiona, on es presenta com Moviment Revolucionari Basc d'Alliberament Nacional, rebutjant la collaboraci amb partits o associacions no nacionalistes basques i definint-se com una organitzaci clandestina revolucionria que defensa la lluita armada com a mitj per aconseguir la independncia d'Euskadi.

La seva tendncia d'esquerra queda definida en la II Assemblea, celebrada a Hossegor la primavera de 1963, en la qual es constaten les afinitats entre el seu ideari i el comunisme i els moviments d'alliberament del tercer mn. Aquest acostament a posicions comunistes significa l'allunyament del Partit Nacionalista Basc, conservador i catlic.

En la III Asamblea, celebrada entre abril i maig de 1964, es va decidir que la lluita armada s el millor mode d'aconseguir els objectius proposats, segons la ponncia publicada com La insurrecci a Euskadi. S'explicita el trencament amb el PNB, qui considera l'organitzaci contrria als interessos de l'alliberament nacional. La influncia de Federico Krutwig Sagredo, que ha publicat l fonamental Vasconia. Estudio dialctico de una nacionalidad el 1963 a Argentina, i els seus seguidors i la marxistaci progressiva de l'organitzaci van fer passar a segon pl als fundadors ms persistents en el catolicisme, com Jos Luis lvarez Emparantza (Txillardegui) partidari de l'exili.

IV assemblea.
A la IV Asamblea, iniciada l'agost de 1965 a Guipscoa, a la Casa de Ejercicios Espirituales dels jesutes d'Azpeitia i va continuar a una cabana d'Urbia, a prop del Santuari de la Mare de Du d'Arnzazu, en ser sorpresos alguns delegats de l'exili de cam a la primera seu, i en ella es dicten les bases per adoptar l'estratgia guerrillera a les circunstancias basques, mitjanant el principi acci-repressi-acci, aprovant definitivament l's de la violncia armada com una de les formes d'acci habitual i l's de la violncia per aconseguir fons econmics. 

Apareixen tres corrents en l'organitzaci: els culturalistes, representats por Txillardegi; els obreristes, representats por Patxi Iturrioz; i els tercermundistes representats per Jos Luis Zalbide i partidaris d'establir vincles entre la lluita per la independncia basca i les lluites d'alliberament de pasos del Tercer Mn.

La detenci el 24 de setembre de 1965, de Jos Luis Zalbide, desprs d'un atracament a Vergara situa en la direcci a Francisco Iturrioz, del corrent obrerista, i a partir de llavors, ETA va pendre progressivament un nou rumb amb la participaci activa dels militants dins del combatiu movimient obrer basc, per influenciar-lo. Una de les instruccions de la nova direcci era integrar-se en les Comissions Obreres. Els sectors nacionalistes reaccionen contra el perill de desviaci publicant de manera independent la revista Branka (Proa) per reorientar l'organitzaci als objectius originals.

V assemblea: ETA Berri i ETA Zaharra.
La V assemblea es va dur a terme en dues fases, la primera el desembre de 1966 a la casa parroquial de Gaztelu (Guipscoa). La segona es va celebrar el mar del 1967 a la casa d'exercicis espirituals de la Companyia de Jess de Getaria (Guipscoa). Durant l'assemblea van esclatar les divergncies entre obreristes i els dos sectors nacionalistes formats en la IV assemblea. Els obreristes, acusats d'espanyolistes per la seva pretensi de prioritzar l'aliana amb grups d'esquerra de tot el territori espanyol, es van escindir en una organitzaci anomenada ETA Berri (Nova ETA), mentre els altres dos sectors van quedar en la ETA Zaharra (Vella ETA), que aviat seria de nou nicament ETA. ETA Berri va contribur a crear, i va acabar per dissoldre's en un partit poltic d'mbit espanyol anomenat Moviment Comunista (MC). A ETA Zaharra el sector tercermundista va arraconar i apartar del poder al sector culturalista de Txillardegi, que va formar un grup intern anomenat Branka. A la V Asamblea es decideix tamb la creaci dels quatre fronts o grups de treball intern que mantindr l'organitzaci en el futur: poltic, militar, econmic i cultural.

L'espiral acci-repressi-acci es posa en marxa a l'acabar la V assemblea, i la primera vctima mortal reivindicada fou el gurdia civil Jos Pardines Arcay, per cinc trets a curta distncia de Txabi Etxebarrieta, el lder de l'organitzaci, que mor en el tiroteig posterior, el 7 de juny de 1968, i el 2 d'agost de Melitn Manzanas, cap de la brigada poltico-social de Guipscoa. La resposta del rgim s tan contundent que, prcticament, aconsegueix desarticular l'organitzaci el 1969, que s'enfronta a un Consell de Guerra conegut com el Procs de Burgos el 1970, en el que es condemna a mort a Mario Onaindia, Teo Uriarte, Jokin Gorostidi, Javier Izko de la Iglesia, Jos Mara Dorronsoro i Javier Larena i que finalment son conmutades pel dictador, juntament amb altres deu acusats que tamb son processats. El segrest del cnsol alemany a Sant Sebasti, Eugen Beihl, obtingu un gran ress internacional.

VI Assemblea (no reconeguda): ETA-V i ETA-VI.
En la VI Assemblea, celebrada l'estiu de 1970 a Baiona, resorgeixen les tensions, ara entre militaristes (partidaris de la preeminncia de l'activitat terrorista), i el sector obrerista, majoritari en l'assemblea, que creu en la supeditaci de la lluita armada a la lluita poltica, per el sector militarista no accepta les resolucions de l'assemblea i crea una escissi anomenada ETA-V Assemblea Askatasuna ala hil (Llibertat o mort) o ETA-V amb el gruix del front militar, amb el recolzament d'Emilio Lpez Adn, Julen Madariaga o Federico Krutwig. Eustakio Mendizabal (Txikia), que moriria el 1973 va substituir Juan Jos Etxabe (Haundixe) com a cap del front militar desprs de l'escissi. 

El sector majoritari usa la denominaci ETA-VI Assemblea Iraultza ala hil (Revoluci o mort) o ETA-VI. Al final, ETA-V es fa amb el control de la organitzaci, en la que s'integra un sector d'EGI, les joventuts del PNB liderats per Iaki Mugika Arregi, (Ezkerra). Posteriorment, ETA-VI, es divideix en dos grups, el majoritari, que aprova el 1973 integrar-se en la Lliga Comunista Revolucionria, partit espaol que molts anys desprs s'unificar amb el MC i el minoritari, que es dissoldr a l'integrar-se els seus membres en altres organitzacions, o en la prpia ETA-V, de nou ETA.

La seva vctima ms destacada fou l'expresident del Govern espanyol, almirall Luis Carrero Blanco, assassinat a Madrid per cotxe bomba l'any 1973.

VI Assemblea: ETA(m) i ETA (pm).

La VI Assemblea de 1973 s la que provoca la darrera i ms important escissi. Es celebra en dues parts, la primera a la Hasparren l'agost de 1973, i la segona desprs de l'atemptat a la cafeteria Rolando de Madrid, i a causa de les diferncies la organitzaci es va trencar de nou en dues, la militar (ETAm) i la poltico militar (ETApm). Els milis liderats per Jose Miguel Bearan Ordeana (Argala) defensaven la convenincia de separar l'aparell militar, clandest, dels organismes de masses que havien d'operar en la legalitat. Els polimilis, majoritaris, eran partidaris de crear una organitzaci que aglutins les activitats militars i las poltiques. Tres anys desprs van rectificar la teoria i es van acostar als postulats dArgala, tot i que no es van reunificar.

El 1974 el Servicio de Documentacin introdueix un talp a ETA(pm), Mikel Lejarza, Llop, que aconsegueix situar-se a la cpula de l'organitzaci com a responsable d'infraestructures, i va fer desplaar a Madrid als caps d'ETA(pm), propiciant la detenci de l'escamot Madrid i l'escamot Barcelona el 1975, i de retruc, va fer que les contramesures per reprimir l'entrada de nous talps fossin una de les prioritats a nivell organitzatiu de la organitzaci. La multiplicaci dels atemptats condueix el govern espanyol a establir la llei marcial al Pas Basc el 25 d'abril de 1975. L afusellament de dos militants d'ETA juntament amb tres del FRAP, el 27 de setembre, provoca una vaga general de dos dies al Pas Basc sota control espanyol.

La transici: VII Assemblea i l'alternativa Kas.
El juliol de 1976, pocs mesos desprs de la mort de Franco, l'esquerra abertzale es va dotar d'un programa poltic de mnims para accedir a la nova situaci. La alternativa KAS va ser presentada a Pamplona el 30 d'agost de 1976, tot i que es va reformular el gener de 1978, basada en l'amnistia, retirada dels cossos repressius, reconeixement de l'euskera i el dret a l'autodeterminaci com a base democrtica mnima per abandonar l'activitat armada. 

ETA(pm) VII Assemblea.
El 1976 ETApm, es defineix una nova estratgia, deinida per Eduardo Moreno Bergareche (Pertur), que recolzava la fundaci d'un partit poltic que represents l'ideari de l'organizaci a les eleccions generals de 1977, l'Euskal Iraultzarako Alderdia, que seria la columna vertebral de la coalici Euskadiko Ezkerra, i va acceptar l'amnistia concedida pel govern espanyol encara que tingussin delictes de sang, abandonant la violncia i integrant-se en el partit, que amb el temps es fusionaria amb el PSE-PSOE. Les diferncies poltiques i estratgiques que hi va haver entre els "polimilis" van produr l'escissi, i probablement la mort de Pertur. El setembre de 1977, els escamots bereziak (especials) d'ETApm es van integrar en ETAm.

La UCD. Dissoluci d'ETA(pm).
El desembre de 1976 es produeix el primer intent de negociaci amb l'Estat quan membres dels Serveis d'Informaci es van reunir a Ginebra (Sussa) amb responsables d'ETA(m) Jos Manuel Pagoaga (Peixoto), i Jos Luis Ansola Larraaga (Peio el Vell) i ETA(pm) Xabier Garaialde (Erreka), i (Jess Mara Muoa), (Txaflis), als que es va informar dels plans de reforma d'Adolfo Surez, i es va demanar una treva a canvi de discutir l'alliberament de presos i el retorn d'exiliats. ETA(m) va considerar les propostes dels militars un insult.

A finals dels anys setanta, la lluita armada s'incrementa de manera notable i a l'hora comena una deriva a accions ms indiscriminades.

El febrer de 1980 el ministre de l'Interior, Juan Jos Rosn, i el secretari general de Euskadiko Ezkerra, Mario Onainda, van comenar a reunir-se per buscar vies d'integraci social per als membres d'ETA decidits a l'abandonament definitiu de les armes. ETA(pm) va declarar una treva, que el sector majoritari, anomenat VIII Assemblea, va trencar l'any segent, formant amb ETA(m) el que torna a anomenar-se ETA. La resta es va reintegrar a la vida civil d'acord amb el pactat amb el govern.

El govern socialista de Felipe Gonzlez.
La Guerra bruta: els GAL.

L'estructura d'ETA va canviar a partir de 1983 per l'aparici dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), que atentaven contra militants i simpatizants de la formaci i contra ciutadans bascos al pas basc sota administraci francesa. Entre els anys 1983 i 1987 van ser responsables de la mort de 23 persones i d'una trama de corrupci generalitzada basada en els fons reservats del Ministeri de l'Interior que van dur a la pres, entre altres al ministre de l'Interior Jos Barrionuevo Pea i Rafael Vera, Secretari d'Estat per la Seguretat, el secretari general del Partit Socialista d'Euskadi Ricardo Garca Damborenea, l'ex governador civil de Guipzcoa Julen Elgorriaga, el tinent coronel ngel Vaquero i el llargament condecorat General de la Gurdia Civil Enrique Rodriguez Galindo, condemnat per la desparici, tortures i assassinat de dos joves refugiats bascos, trobats 15 anys desprs de ser enterrats en cal viva a Bussot (Alacant) l'any 1983. El mateix president del govern espanyol, Felipe Gonzlez, fou assenyalat insistentment com a mxim responsable de la trama, tot i que no fou finalment processat .

La utilitzaci del terrorisme d'Estat per part dels aparells de seguretat espanyol, a ms de negociacions relatives a infraestructures com el TGV, decidiren les autoritats franceses a intensificar la persecuci i detencions de refugiats i membres de la organitzaci el 1984, acabant amb el que l'estat espanyol considerava un santuari durant el franquisme i la transici, deportant-los a tercers pasos amb la intenci que els GAL deixessin d'operar en territori francs, i el 1985 la policia francesa va detenir als dirigents Juan Lorenzo Lasa Mitxelena (Txikierdi) i a Isidro Garalde, (Mamarru) i a l'any segent a Jos Luis Arrieta Zubimendi (Azkoiti) en la cooperativa Sokoa de Hendaia, en la que es troba un zulo soterrani que serveix per amagar diners, armes (fins i tot un mssil terra-aire), o documentaci, i on es dia la comptabilitat de la organitzaci.

Artapalo (1986 - 1992).
La direcci entre els anys 1986 a 1992 la va dirigir el collectiu Artapalo, que en els seus inicis va tenir les morts de la dissident Dolores Gonzlez Katarain (Yoyes) i l'accidental de Txomin Iturbe Abasolo (Txomin), va ser dirigida per Francisco Mujika Garmendia (Pakito), Jos Luis lvarez Santacristina (Txelis) i Jos Mara Arregi Erostarbe (Fiti) i Jos Javier Zabaleta Elsegi (Baldo), caracteritzats per un canvi d'estratgia amb accions ms indiscriminades, i entre les accions ms contundents s'hi troben l'atemptat de l'Hipercor a Barcelona el 19 de juny de 1987, la caserna de la Gurdia Civil de Saragossa el 11 de desembre de 1987 i la de Vic el 29 de maig de 1991. Artapalo va ser desarticulat a Bidart el 29 de mar de 1992.

El novembre de 1986 l'advocat Jorge Argote es va entrevistar a Algria amb Txomin, i l'any segent es van iniciar contactes entre Julin Sancristbal, Manuel Ballesteros i Pedro Martnez per part del govern central, i Txomin, fins la seva mort accidental, i ms tard per Antxon, per aquestes van fracassar el 1989 quan l'organitzaci era representada per Antxon, Beln Gonzlez Pealva (Carmen) i Ignacio Arakama Mendia (Makario) i l'estat espanyol per Rafael Vera i Juan Manuel Eguiagaray, amb l'atemptat a la caserna de la Gurdia Civil de Saragossa, i els representants d'ETA sn enviats a Santo Domingo. 

La captura de Jos Antonio Urrutikoetxea (Josu Ternera), el 1989, i Baldo, el 1990, va convertir a Pakito en el principal dirigent d'ETA a finals d'any.

Desprs de Bidart.
Capturada la direcci al complet, la nova direcci la composen Ignacio Gracia Arregi (Iaki de Rentera), Mikel Albizu (Mikel Antza) i Feliz Alberto Lpez de la Calle (Mobutu) i proposen una treva de dos mesos, condicionats a que Rafael Vera negocis a Santo Domingo amb Eugenio Etxebeste (Antxon), intentant retrobar les negociacions d'Argel, per no es produeix la trobada i el 21 de juny de 1993 es produeix un atemptat a Madrid que acaba amb la vida de sis militars que acaba amb la treva. El 1995 la organitzaci elabora un nou manifest anomenat Alternativa democrtica que estableix les bases per superar el conflicte.

El govern del Partit Popular.
Els anys de govern del Partit Popular (1996-2004) sota la presidncia de Jos Mara Aznar van suposar una reducci important dels atemptats de l'organitzaci, tot i que existeix una certa polmica de si s per prpia decisi de l'organitzaci, que se centraria en fer menys atemptats per amb una repercussi poltica ms gran, especialment contra poltics espanyols, o b a causa d'una poltica antiterrorista encertada, o a conseqncia de la suposada progressiva reducci de la seva base popular, suposici que no corroboren els estables resultats electorals de l'esquerra abertzale. L'actuai armada va continuar amb els atemptats frustrats el 1995 contra aleshores president del Partit Popular, Jos Mara Aznar, i el rei Joan Carles I, el segrest del funcionari de presons Antonio Ortega Lara entre el 17 de gener de 1996 i el 30 de juny de 1997, el segrest i execuci el 1997 del representant del Partit Popular d'Ermua, Miguel ngel Blanco, o l'assassinat l'any 2000 de l'exministre de Sanitat, Ernest Lluch.

El 20 de novembre de 1997 declar la primera treva parcial de la seva histria per als funcionaris de presons. Desprs de les converses entre ETA, el Partit Nacionalista Basc i Eusko Alkartasuna l'agost de 1998, no ser fins el 16 de setembre quan ETA anunci una treva total, indefinida i sense condicions que comenaria al cap de dos dies, el 18 de setembre, responent al document signat per PNB, Herri Batasuna, Eusko Alkartasuna, Ezker Batua-Berdeak, el sindicat LAB, i altres organitzacions, conegut com el Pacte de Lizarra en el que s'analizava la situaci d'Irlanda del Nord i es tractava de projectar el procs de pau al Pas Basc. Durant el perode d'aquesta treva, que s'allarg fins el 3 de desembre de 1999, tingueren lloc a Sussa diverses converses entre els representants d'ETA i representants del Govern. Durant aquest perode s'impuls l'assemblea de municipis bascos Udalbiltza, amb la participaci de milers d'electes, amb la intenci de constituir la primera instituci nacional prpia al marge de l'Estat espanyol, a ms d'altres iniciatives de caire sobiranista que suscitaren una forta reacci del govern espanyol contra el PNB. Finalment, les desavinences entre el PNB i l'Esquerra Abertzale sobre el ritme del procs, i les actuacions de les autoritats espanyoles com la detenci de la interlocutora Belen Gonzlez, en ple procs de negociacions, donaren per acabat el procs.

El 1999, Frana det a Jos Javier Arizkuren Ruiz (Kantauri), cap dels escamots, i Iaki de Rentera al front de l'aparell logstic, de manera que segons la policia Francisco Javier Garca Gaztelu (Txapote) i Asier Oiartzabal (Baltza), Juan Antonio Olarra Guridi, Ainhoa Mgica Goi i Ibon Fernndez Iradi (Susper), ascendeixen a la direcci. La detenci de Susper el desembre de 2002, a qui es pren gran quantitat d'informaci provoca la captura de molts suposats membres els anys segents.

El govern socialista de Jos Luis Rodrguez Zapatero.
El 3 d'octubre de 2004 va ser detingut a Salis-de-Barn (Frana) el considerat Nmero 1 de l'organitzaci, Mikel Antza juntament amb la seva companya sentimental i tamb histrica de la banda, Mara Soledad Iparagirre (Anboto), membre de l'aparell poltic.

La proposta d'Anoeta.

El 14 de novembre de 2004, Batasuna va organitzar un acte poltic multitudinari al Veldrom d'Anoeta, on Arnaldo Otegi va formalizar la proposta d'Anoeta per la "superaci del conflicte", que seria assumida per ETA i gran part de l'esquerra abertzale. La proposta es basava en l'establiment de dues meses de dileg. La primera entre el Govern i ETA per tractar el tema del cessament de les activitats terroristes, i la segona mesa, constituda per tots els partits poltics al marge del parlament basc, per debatre el tema poltic.

Els darrers atemptats de l'organitzaci sense vctimes mortals abans de la treva de 2006, han estat el 12 de juliol de 2005 quan ETA va fer esclatar quatre bombes a una central elctrica de Biscaia, sense causar danys ni materials ni personals i a les autovies A-5 i A-4, a l'alada de Maqueda i Madridejos (Toledo) en plena Operaci sortida de les vacances d'estiu, el 29 de juliol de 2005, amb dos artefactes d'escassa potncia.

L'alto el foc de 2006.
El 22 de mar de 2006 ETA va declarar un alto el foc permanent com a gest per la recerca d'un final dialogat a la violncia, en un comunicat llegit per una dona. Desprs de mesos de negociacions, la treva es trenca el 30 de desembre de 2006 amb un atemptat a la Terminal 4 de Barajas (Madrid), desprs que el Govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero hagus mantingut la pressi policial i judicial, sense fer gestos en favor de la pau en gaireb un any, mantenint en la illegalitat a Batasuna, assetjat per la pressi del Partido Popular, contrari a qualsevol gest de distensi i que anava retallant les diferncies en suport electoral, i quan feia setmanes que les veus de l'esquerra abertzale demanava gestos al govern de l'estat i s'estava incrementant les accions de kale borroka i el rearmament de la organitzaci, especialment amb un robatori d'armes a Vauvert el 25 d'octubre. El ministre de l'Interior Alfredo Prez Rubalcaba declar la finalitzaci de l'alto al foc permanent i de les negociacions, ats que el mandat parlamentari noms les autoritzava en absncia de violncia. Tot i aquestes afirmacions, les negociacions continuaren tant entre el govern i ETA com entre el PSE, Batasuna i el PNB fins a maig de 2007 en el que s'anomenaren "converses de Loiola" en fer-se pbliques a principis de 2008, en les quals s'hauria arribat a un preacord de soluci que inclouria el dret a decidir del poble basc i el reconeixement de la territorialitat . Acord que finalment es frustr .  

El maig del 2007, la fiscalia espanyola impugnava totes les llistes electorals independentistes presentades per Abertzale Sozialisten Batasuna, i la gran majoria de les de l'histric partit basc ANB per considerar-les continuadores de Batasuna, illegalitzada a Espanya, en el que s'interpret com un cop potser definitiu al procs del pau i una aposta per la via repressiva del govern del PSOE, incapa d'impulsar una sortida negociada davant el PP .

Actualment segons fonts policaques espanyoles els principals dirigents de la direcci sn Mikel Garikoitz Azpiazu (Txeroki) responsable de l'aparell militar, i Josu Urrutikoetxea, exdiputat al parlament de la CAV. El darrer va participar en les reunions amb el president del PSE-EE, Jess Eguiguren a Ankara (Turquia) i Oslo (Noruega). Si b en diverses ocasions responsables policials espanyols han donat informacions contradictries sobre diferents cpules i persones amb responsabilitats.

Represa de les activitats.
El 5 de juny de 2007 l'organitzaci declara trencat definitivament l'alto el foc, amb efecte a partir de l'endem, argumentant que no es donen les condicions mnimes per continuar un procs de negociaci, i des de llavors ha atemptat en nombroses ocasions a l'Estat, tot i algunes detencions, entre ells Iker Beristain i Liher Rodrguez Aretxabaleta, suposats responsables de l'aparell de falsificaci, Juan Cruz Maiza Artola, presumpte responsable de logstica, i Jos Luis Iruretagoyena (Suni), segons la policia espanyola el millor expert en fabricaci d'armes, i de l'escamot itinerant, a ms de localitzar la casa de Cahors que serviria segons aquestes fonts de centre de formaci per als activistes. L'estat francs va detenir el 21 de maig de 2008 a Francisco Javier Lpez Pea (Thierry) suposat lder de l'organitzaci, tot i que fonts de govern francs han dubtat de la veritable importncia dels arrestats. Algunes veus, com la del lder nacionalista moderat Xabier Arzalluz, criticaren la detenci d'un dels negociadors en les converses de pau entre ETA i el govern del PSOE en perode electoral. A finals de 2008 es van produr les detencions de dos caps militars: i Garikoitz Aspiazu (Txeroki) Aitzol Iriondo.

Cal destacar que en els darrers temps la gran majoria dels detinguts acusats de terrorisme han estat persones perseguides per la seva activitat poltica en organitzacions independentistes illegalitzades i joves acusats d'actes de violncia al carrer, a ms de refugiats a l'estat francs sovint sense cap activitat clandestina coneguda en l'actualitat , detencions que han perms a les autoritats espanyoles inflar les dades de detencions per mostrar una posici de fora. Tot i aix Euskadi Ta Askatasuna ha mantingut al seva activitat, amb accions com l'assassinat de dos agents de la Gurdia Civil a Capbreton, o atemptats com la voladura de les casernes de la Gurdia Civil de Durango, Calahorra i de Legutio (on moria un agent), en pocs mesos, i desenes d'atemptats amb bomba.

 Treves i negociacions .
Al llarg de la seva histria, ETA ha declarat diverses treves i alto el foc,: 

 La primera d'elles entre el 8 de gener de 1988, que s'allarg, com a conseqncia de les Converses d'Alger fins el 4 d'abril de 1989, quan ETA la don per acabada degut al fracs de les negociacions.

 El 23 de juny de 1996, ETA declar una treva d'una setmana i ofer una negociaci al nou govern del Partit Popular, que no fou resposta per aquest.

 El 20 de novembre de 1997 declar la primera treva parcial de la seva histria per als funcionaris de presons. No ser fins el 16 de setembre de 1998 quan ETA anunci una treva total, indefinida i sense condicions que comenaria al cap de dos dies, el 18 de setembre. Durant el perode d'aquesta treva, que s'allarg fins el 3 de desembre de 1999, tingueren lloc a Sussa diverses converses entre els terroristes i representants del Govern.

 El 18 de febrer de 2004 ETA declara una nova treva parcial, en aquest cas circumscrita al territori de Catalunya desprs de les negociacions de Josep Llus Carod-Rovira com a President en funcions de la Generalitat de Catalunya amb membres de la banda armada a Perpiny a menys d'un mes de la celebraci de les eleccions generals. ;

 El 18 de juny de 2005, ETA declara una treva per als crrecs electes dels partits poltics espanyols. Setmanes desprs, l'organitzaci terrorista puntualitza al seu butllet intern Zutabe que aquesta treva no afecta als membres del Govern.

 El 22 de mar de 2006 ETA declara un alto el foc permanent. El 17 d'agost de 2006 ETA emet un comunicat al diari Gara on assegura que el procs de pau est en crisi i amenaa respondre si continuen els atacs contra Euskadi.

 El 30 de desembre de 2006 ETA atempta amb un furg bomba a l'aparcament de l'Aeroport de Madrid-Barajas (Madrid) causant dos morts, la qual cosa suposa el trencament de l'alto el foc permanent. El mateix dia el president Jos Luis Rodrguez Zapatero decreta la suspensi de les negociacions. Tot i aix, les converses entre Govern estatal i ETA i entre PSE, PNB i Batasuna seguirien fins al maig de 2007, en qu es frustr el procs per desavinences en el redactat final de l'acord de Loiola.  El 5 de juny de 2007 ETA declara trencat l'alto el foc, mitjanant un comunicat en qu afirma que ha decidit tornar a "actuar en tots els fronts".

 Smbols .

La serp i la destral s el smbol d'ETA, anomenat "bietan jarrai" (els dos junts), que simbolitza l'astcia i la fora. Va ser creat per l'exiliat anarquista Felix Likiniano.

 Referncies .


 Llibres .
 IBARZ, Merc. Breu histria d'ETA: 1959-1979. (2a ed.). Barcelona, Edic. de la Magrana, (Alliberament; 11), 1981;
 HALIMI, Gisle. Le procs de Burgos. (Prefaci de Jean-Paul Sartre). Paris, France: Gallimard, (Tmoins), 1971;
 CLARK, Robert P. The Basque insurgents: ETA, 1952-1980. Madison, Wis., U.S.A.: University of Wisconsin Press, 1984;
 ORTZI. (Pseud.).; BELZUNCE, Francisco. Historia de Euskadi: el nacionalismo vasco y ETA. France: Ruedo Ibrico, (Espaa Contempornea; 18), 1975;
 AGIRRE, Julen. (Pseud.).; Eva. Operacin Ogro: cmo y por qu ejecutamos a Carrero Blanco. Hendaye, France; Paris, France: Ediciones Mugalde; Ruedo Ibrico, 1974;
 GIACOPUCCI, Giovanni. ETA: historia poltica de una lucha armada. Bilbao, Txalaparta Argitaldaria, 1992;
 CASANOVA, Iker.; ASENSIO, Paul. Argala. Tafalla, Spain: Txalaparta, 1999;

 Enllaos externs .



 Especial treva telenotcies.cat;
 Amnistia Internacional ha denunciat les activitats d'ETA i algunes prctiques dels cossos policials espanyols en els seus informes anuals, com el de 2003. N'hi ha versions en angls i castell.
 Informes sobre vulneracions de drets humans: atemptats, tortures, dispersi de presos, tancament de diaris bascos, etc. Observatori de DDHH del Pas Basc: Behatokia;
 Detencions al Pas Basc els anys 2008 i 2007 per motius poltics al web del diari Gara ;
 Comunicat de la treva indefinida del 24 de mar de 2006 ;
 Entrevista a membres d'ETA, 8 d'abril de 2007;
 Especial BBC: Qu s ETA?;
 The Basque Conflict: New Ideas and Prospects for Peace U.S. Institute of Peace Special Report, Abril 2006;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1082" title="Estany" nonfiltered="673" processed="665" dbindex="674">


Geografia: ;
comarca de la regi de Girona. Vegeu Pla de l'Estany;
municipi del Bages. Vegeu l'Estany;
Hidrologia: ;
sinnim de llac;
sinnim d'aiguamoll;
sinnim de llacuna;
Qumica: element qumic de la taula peridica. Vegeu Estany (element);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1085" title="Eutelestom" nonfiltered="674" processed="666" dbindex="675">

Els eutelestoms (Euteleostomi) sn un grup de vertebrats que es caracteritzen per la presncia d'esquelet. Cont:

Actinopterygii;
Actinopteri;
Chondrostei;
Neopterygii;
Polypteriformes;
Polypteridae;
Sarcopterygii;
Coelacanthimorpha;
Coelacanthiformes;
Dipnoi;
Ceratodontimorpha;
Tetrapoda;
Amniota;
Amphibia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1090" title="Ecologisme" nonfiltered="675" processed="667" dbindex="676">
L'Ecologisme es un moviment social que busca el desenvolupament de les societats humanes que garanteixi un bon futur confortable per a les noves generacions futures i al planeta (en contraposici a altres models depredadors dels recursos, que en el moment de la seva aparici bsicament eren el model capitalista o el comunista). 

Els conceptes bsics sn les  lleis de les tres R:

 Reduir;
 Reutilitzar;
 Reciclar;

Alguns dels seus eixos d'acci sn:

 els residus;
 l'energia;
 la conservaci dels valors naturals del territori;
 l'aigua;
 la contaminaci;

La contaminaci s un problema ambiental pel planeta terra, que genera (abocadors, rius contaminats, residus radiactius...) i per els  recursos que es desaprofiten quant es generen en excs (l'energia i materials necessaris per fer els bens,que desprs es convertiran directament en residus). 

L'ecologisme proposa com a primer lloc la llei de les tres r, o sigui:
 La reducci dels productes innecessaris (excs d'embolcalls/envasos, productes d'un sol s (piles, cmeres de fotos, etc.).
 En segon lloc la reutilitzaci (com antigament es feia amb els envasos de vidre dels iogurts o les begudes).
 I en tercer lloc el reciclatge, si es reciclen les matries primeres s'estalvia en l'extracci (i esgotament) de recursos naturals que de vegades tenen un gran  alt cost ambiental (com les mines de bauxita, per extreure alumini.

S'han construt centrals hidroelctriques enormes a la selva amaznica, anegant moltes hectrees de selva tropical) i energtic.

Per via General, es troba molt propera en altres moviments progressistes com el moviment antimilitarista, el moviment feminista o el socialisme

Vegeu tamb.
 Moviment ecologista catal;
 Ecosocialisme;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1091" title="Llista d'escriptors en llengua catalana (cronolgic)" nonfiltered="676" processed="668" dbindex="677">
Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana a la viquipdia (en ordre cronolgic, per any de naixement). 

Tamb existeix la mateixa llista desglossada per gneres:  Narrativa, Poesia, Teatre, Assaig.

 Segle XIII .
Ramon Llull (1232/1233-1315/1316);
Ramon Muntaner (1265-1336);
Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII);

 Segle XIV .
Bernat Metge (1340/1346-1413);

 Segle XV .
Ausis March (1397-1459);
Jordi de Sant Jordi (?-1424);
Jaume Roig (comenaments del segle XV-1478);
Joanot Martorell (1405/1410-1468);
Isabel de Villena (1430-1490);
Joan Ros de Corella (1433/1443/1435-1497);

 Segle XVI .

Joan Pujol (dates incertes);
Pere Seraf (1505/1510-1567);
Cristfor Despuig (1510-1561/1580);

 Segle XVII .

Francesc Vicent Garcia i Torres (1582?-1623);
Francesc Fontanella (1610/1620-1680/1685);
Josep Romaguera (1642-1723);

 Segle XVIII .
Pau Puig (1722-23 - 1798);
Joan Ramis (1746-1819);
Bar de Mald (1746-1818);

 Segle XIX .
Miquel Aymar (1818-1894);
Just Pepratx (1828-1901);
Albert Saisset (Un Tal) (1842-1894);
Josep Pin i Soler (1842-1927);
ngel Guimer (1845-1924);
Jacint Verdaguer i Santal (1845-1902);
Narcs Oller (1846-1930);
Esteve Caseponce (1850-1932);
Joan Alcover (1854-1926);
Miquel Costa i Llobera (1854-1922);
Antoni Maria Alcover (1854-1926);
Josep Bonafont (1854-1935);
Joaquim Ruyra (1858-1939);
Enric Danoy i Bru (1859-1928);
Joan Maragall i Gorina (1860-1911);
Toms Bellpuig (1860 1936) ;
Emili Boix (1862-1922);
Pau Berga (1864-1947);
Vctor Catal (1869-1966);
Gustau Violet (1873-1952);
Joan Amade (1878-1949);

 Segle XX .
Eugeni d'Ors (1881-1954);
Josep Sebasti Pons (1886-1962);
Francesc Francs (1886-1973);
Albert Janicot (1889-1956);
Carles Grand (1889-1975);
Clementina Arderiu (1889-1976);
Carles Soldevila i Zubiburu (1892-1967);
Carles Riba (1893-1959);
Edmond Brazs (1893-1980);
J.V. Foix (1893-1987);
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924);
Lola Anglada (1896?-1985);
Josep Pla (1897-1981);
Lloren Villalonga (1897-1980);
Joan Oliver (Pere Quart) (1899-1986);
Carles Fages de Climent (1902-1968);
Sebasti Juan Arb (1902-1984);
Merc Rodoreda i Gurgui (1908-1983);
Enric Valor i Vives (1911-2000);
Pere Calders (1912-1994);
Salvador Espriu i Castell (1913-1985);
Joaquim Amat-Piniella (1913-1974);
Ignasi Agust i Peypoch (1913-1974);
Francesc Xavier Casp (1915-2004) ;
Manuel de Pedrolo i Molina (1918-1990);
Joan Brossa (1919-1998);
Teresa Pmies (1919);
Jordi Carbonell i Tries (1920);
Jordi Pere Cerd (1920);
Joan Fuster (1922-1992);
Rossend Marsol Clua (Sicoris) (1922-2006);
Vicent Andrs Estells (1924-1993);
Renada Laura Portet (1927);
Miquel Mart i Pol (1929-2003);
Pere Verdaguer i Juanola (1929);
Nria Alb (1930);
Maria ngels Anglada (1930-1999);
Eugeni Cortade (1931);
Manuel de Seabra (1932);
Jess Moncada (1941-2005);
Antoni Morell i Mora (1941);
Jaume Queralt (1941);
Pau Roure (s.d.);
Terenci Moix (1942-2003);
Isabel-Clara Sim (1943);
Pere Gimferrer (1945);
Josep Albanell (1945);
Montserrat Roig (1946-1991);
Andreu Sotorra (1950);
Albert Salvad i Miras (1951);
Ferran Torrent (1951);
Xavier de Bru de Sala i Castells (1952);
Patrick Gifreu (1952);
Quim Monz (1952);
Josep Franco (1955);
Gerard Jacquet (1955);
Agust Alcoberro i Pericay (1958);
Matthew Tree (1958);
Sergi Pmies (1960);
Mrius Serra (1963);
Aleix Reny (s.d.);
Flvia Company (1963);
Joan-Llus Llus (1963);
Joan-Daniel Bezsonoff (1963);
Maria de la Pau Janer (1966)`;
Josep Pastells (1966);
Joan de Du Prats (1967);
Xavier Aliaga (1970);
Najat El Hachmi (1979);

Enllaos externs.
 Lletra, l'espai virtual de literatura catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1093" title="Etna" nonfiltered="677" processed="669" dbindex="678">


L'Etna, tamb conegut localment com a Mongibello, s un volc actiu de la costa est de Siclia, entre les provncies de Messina i Catnia. s el volc actiu ms gran d'Europa i la muntanya ms alta d'Itlia (3.323 m.) fora dels Alps. La seva prominncia t el mateix valor que la seva altura, ja que s la muntanya ms alta de l'illa. L'Etna cobreix una rea de 1.570 km. L'aparici de l'Etna est datada en 300.000 anys, cosa que fa que sigui un volc recent segons el temps geolgic. 

Est constitut per una massa de materials de projecci i per lava. A ms del crter principal i d'un parell ms de grans dimensions, tamb presenta una gran quantitat de petits crters adventicis. L'activitat hi s gaireb constant, i les erupcions posen sovint en perill gent, cases i conreus. L'erupci del 1669, que va destruir una bona part de Catnia, ha estat la ms catastrfica. 

Durant el segle XX la seva altura ha variat freqentment en uns 100 metres amunt o avall en funci de les seves erupcions de lava. L'erupci ms recent s la del 2006.

La seva altitud elevada implica que hi hagi al seu entorn un microclima humit que contrasta amb el clima de la regi siciliana: s terra d'agricultura frtil, hi ha estacions d'esqu, etc.

Mitologia.

El nom d'Etna prov del mot grec     , "cremar" o del fenici attano.  Etna (Aetna) s tamb el nom d'una nimfa siciliana filla d'Ur. En el transcurs de la gigantomquia, el gegant Enclad deserta del camp de batalla; la deessa Atena el castiga tirant-li al damunt l'illa de Siclia, sota la qual continua estant empresonat. El seu al de foc surt de l'Etna i provoca sismes quan es mou. Segons la mitologia grega, les fargues del du Hefest es troben sota l'Etna. s aqu que fabricava les armes dels dus de l'Olimp: el trident de Posid, el llamp de Zeus, etc. Va ser ajudat pels ciclops ferrers, que no s'han de confondre amb els ciclops pastors, com Polifem, que vivia tamb a Siclia. Els sorolls sords que s'escapen del volc sn el martelleig de les eines sobre les encluses. Els romans pensaven que Vulc es trobava a l'illa del mateix nom, al nord de Siclia. 

Segons el poeta grec Pndar, Zeus combat i desprs tanc el monstre Tif sota l'Etna, el qual causa les erupcions. s guardat per Hefest. Tif portava ales d'liga i tenia cent caps de drac, els ulls dels quals llenaven flames. Era el pare de Crber i de Quimera. Pndar designa l'Etna com la columna del cel a les Potiques.

Erupcions.
La seva darrera erupci va produir-se el 8 de maig de 2007.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1094" title="Eumetazou" nonfiltered="678" processed="670" dbindex="679">


Els eumetazous (Eumetazoa) sn un grup d'animals en qu la cooperaci entre cllules ja permet parlar de manera inequvoca d'individus animals. Cont els segent grups:

Bilateria;
Cnidaria;
Ctenophora;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1095" title="Element pesant" nonfiltered="679" processed="671" dbindex="680">
En general, un element pesant s un elements de massa atmica ms gran que un cert valor llindar.

En Qumica, no hi ha un llindar concret per definir un tom pesant. En Qumica Orgnica, se solen considerar elements pesants els  del quart perode De La Taula Peridica, o superior.

En Fsica, se solen considerar com a elements pesants els actnids o superiors, que solen ser elements radiactius, i generats artificialment en la majoria de casos.

En Astronomia,i astrofsica, els elements pesants sn els de massa igual o superior al carboni, que noms es poden formar per fusi nuclear en estrelles massives.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1096" title="Epistemologia" nonfiltered="680" processed="672" dbindex="681">
L'epistemologia (del grec  epistm  (coneixement, cincia), i  logos  (paraula, discurs, de forma derivada raonament) s la disciplina de la filosofia que s'ocupa del coneixement i dels problemes torics que comporta.

Fiabilitat del coneixement.
Un dels temes claus de l'epistemologia s destriar el coneixement autntic del que no ho s, s a dir, establir criteris de veritat sobre les afirmacions sobre la realitat de manera que es puguin diferenciar les proposicions veritables de les falses. Aquests criteris serveixen per establir graus i tipus de coneixement: des de la simple opini al saber, passant per la creena i la hiptesi raonable.

Aquesta qesti es lliga a la discussi sobre si hi ha una nica veritat o grau mxim o per contra diverses alternatives poden conviure en pla d'igualtat (relativisme). Fins i tot hi ha qui nega la possibilitat d'assolir qualsevol coneixement (escepticisme).

Origen del coneixement.
Una altra qesti clau per a l'espistemologia s l'origen del coneixement, o d'on s'obtenen les dades que permeten articular el saber. La polmica entre racionalisme i empirisme o l'idealisme s'han d'emmarcar dins aquest debat, ja que alguns pensadors sostenen que l'nic coneixement autntic s'adquireix amb la ra, d'altres creuen que tot all que no estigui validat per l'experincia no t sentit i alguns postulen diversos camins explicatius, uns racionals per altres basats en el mite, en l'emoci o l'espiritualitat. Aquests darrers critiquen el paper de la cincia moderna, que s'afirma com l'nica via segura per a transmetre la veritat, assegurant que cau en el dogmatisme que en altres poques havia tingut la religi o l'autoritat poltica.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1097" title="Esquerra Republicana de Catalunya" nonfiltered="681" processed="673" dbindex="682">


Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) s un partit catal que es defineix d'esquerra socialdemcrata, favorable a la independncia de Catalunya i dels Pasos Catalans.

Histria.
La fundaci.

Catalunya visqu al llarg de tot el segle XIX un seguit de transformacions socioeconmiques que, com a conseqncia de la Revoluci Industrial, desemboquen en el canvi profund d'una economia fins aleshores eminentment agrria. Aquest fet propicia la gnesi dels primers moviments socials progressistes i federalistes d'arrels profundament democrtiques i republicanes, directament connectats a les noves inquietuds i idees que s'estenen arreu d'Europa.

Parallelament, la Renaixena cultural i literria del principi del segle XIX, contempornia en el temps a moviments com el Rissorgimento itali, el naixement de la Grcia moderna i la independncia de Blgica, endega el procs de desvetllament nacional, que culmina polticament amb el Congrs dels republicans federals, el 1883, i amb la redacci de les Bases de Manresa, el 1892, els dos primers moviments poltics amb postulats nacionals.

La confluncia i evoluci d'aquestes dues realitats politicosocials al Principat de Catalunya, porten, durant el primer ter del segle XX, a la formaci d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), com a punt de trobada de diverses organitzacions d'esquerres, que s'adonen de la necessitat de crear un front com davant un Estat espanyol esclerotitzat, retrgrad i encarcarat en les velles estructures vuitcentistes, incapa de donar resposta a les noves necessitats i inquietuds d'una bona part del seus habitants.

Els dies 17, 18 i 19 de mar de l'any 1931 es celebr al barri de Sants de Barcelona la Conferncia d'Esquerres, a on es va fundar com a partit poltic l'Esquerra Republicana de Catalunya, de la uni de les organitzacions Estat Catal de Francesc Maci, el Partit Republic Catal (1917-1931) de Llus Companys i el grup L'Opini de Joan Lluh, a ms de diverses associacions comarcals i locals. El primer president de la nova organitzaci poltica va ser Francesc Maci escollit per unanimitat. 

Els principis ms importants van ser: el reconeixement de la identitat de Catalunya com a naci, la defensa dels drets individuals de l'home i la redistribuci de la riquesa, mentre que el programa social s'estructur damunt la plena llibertat sindical, el dret de vaga, la defensa del salari mnim, la jornada de 8 hores, vacances obligatries, assegurances i jubilacions i escoles de treball.

L'hegemonia republicana.

Amb Francesc Maci i Lluss com a lder, va guanyar les eleccions el mateix any, i Maci va proclamar la Repblica Catalana, en compliment del Pacte de Sant Sebasti (1930), tot i que aviat va haver de conformar-se amb un Estatut d'Autonomia, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya que va passar a presidir.

L'agost del mateix any, s'aprova en referndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, com a marc legal a partir del qual el Principat recuperava competncies d'autogovern i part de la sobirania arrabassada dos segles enrere sota el jou de l'exrcit borbnic en la Guerra de Successi (1705-1714). Aquest Estatut, desprs de retallar-lo i rebaixar-lo, s aprovat per les Corts Espanyoles i entra en vigor el setembre de 1932.

ERC, a partir d'aquell moment, i en el marc de la II Repblica Espanyola (1931-1939), guanya totes les eleccions que es van celebrant, tant les municipals com les del Parlament i les legislatives. s en aquest context poltic que el desembre de 1933 mor Francesc Maci. Llus Companys el succeeix com a president de la Generalitat. 

El 1934, Llus Companys torn a declarar una Repblica Catalana. L'intent va ser rpidament avortat per l'exercit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern susps, en el que histricament s'ha anomenat els Fets del sis d'octubre.

Catalans! Les forces monrquiques i feixistes que d un temps en pretenien trair la Repblica, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Catal de la Repblica Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relaci amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la Repblica, que trobar en el nostre poble catal el ms geners impuls de fraternitat en el com anhel d edificar una Repblica Federal lliure i magnfica. Catalans! L'hora s greu i gloriosa. L'esperit del president Maci, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadasc al seu lloc i Catalunya i la Repblica al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la Repblica! Visca la llibertat!

La implantaci al Pas Valenci es produ en 1934, a Castell de la Plana amb el nom d'Esquerra Republicana del Pas Valenci (ERPV), encapalat per Gaiet Huguet qui posteriorment don suport a un procs de convergncia amb Esquerra Valenciana.

La guerra civil.
El 1936, Esquerra va formar part del Front Popular que va guanyar les eleccions. Llus Companys va tornar a assumir el govern de la Generalitat. Aviat sorgiren dificultats, en primer lloc, en considerar ERC massa regionalista, es produ la sortida prcticament en bloc dels militants d'ERC del sector fins aleshores autnom d'Estat Catal que incloia la prctica totalitat de les joventuts del partit (Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Catal JEREC). En segon lloc, pel juliol, amb l'alament militar que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. A ms, el govern catal tamb es va veure pressionat a nivell intern pels diversos grups que li donaven suport: anarquistes, comunistes i trotskistes.

El juliol de 1936 els militars espanyols se subleven contra la legitimitat democrtica que representava la II Repblica. La insurrecci s venuda a Catalunya en 48 hores, per no a l'Estat espanyol. Esclata l'anomenada Guerra Civil espanyola, conflicte que s'estendr al llarg de tres cruels anys i que ser interpretat com l'assaig general de les grans potncies previ a la II Guerra Mundial. Durant tota la guerra ERC retingu la presidncia de la Generalitat, la Conselleria Primera, la Conselleria de Governaci i, des del setembre de 1936, la de Finances. La Guerra Civil acaba el 1939 amb el triomf de l'exrcit feixista del general Franco.

Postguerra i franquisme.
S'inicia aleshores una obscura poca de repressi poltica i social que es perllongar durant prop de 36 anys de dictadura, etapa coneguda amb el nom de Franquisme (1939-1975). Dels ms de 70.000 militants d'ERC, la meitat s'exilien i una quarta part sn empresonats, executats o han mort a la guerra. El president Llus Companys s lliurat per la Gestapo al govern feixista espanyol, que l'afusella vilment a Montjuc el 15 d'octubre de 1940.

L'any 1945, el Congrs d'ERC, reunit a l'exili a Tolosa de Llenguadoc, nomena l'exconseller Josep Tarradellas secretari general, crrec que abandona el 1954 quan s escollit president de la Generalitat a l'exili en substituci de Josep Irla. La Secretaria General d'ERC passa aleshores a mans de Joan Sauret.

Des del 1939 ERC passa a la clandestinitat i s'organitza a l'interior com a resistncia antifranquista, al voltant de Manuel Juliachs i Jaume Serra.

Al final de la II Guerra Mundial, en vista d'un possible derrocament del feixisme espanyol per l'entrada de les forces aliades, la direcci d'ERC a l'exili envia a l'interior Pere Puig, i desprs Joan Rodriguez-Papasseit. Durant aquests anys ERC s present al Consell de la Democrcia Catalana i al Consell de Forces Democrtiques.

El 1952 Heribert Barrera torna a l'interior i assumeix de facto la direcci del partit. L'Onze de Setembre de 1964, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, ERC i altres grups organitzen la primera manifestaci antifranquista des de la fi de la guerra. ERC participa successivament al Consell Catal del Moviment Europeu, al Secretariat de la Democrcia Social Catalana, a la Coordinadora de Forces Poltiques, a l'Assemblea de Catalunya, al Consell de Forces Poltiques i a qualsevol iniciativa que s'enfronti al franquisme.

Transici poltica espanyola.
Mort el general Franco (1975), ERC celebra el juliol de 1976 el 8 Congrs Nacional, en qu Barrera es confirma com a lder. A les eleccions a Corts Constituents de 1977 ERC hi va en coalici, en no estar encara legalitzada per la seva condici de partit republic. El mateix 1977, i en el marc del 9 Congrs, Heribert Barrera s escollit nou secretari general. En la discussi del text de la nova Constituci espanyola, ERC s l'nic partit catal que defensa els principis republicans i el dret a l'autodeterminaci dels pobles, idees a les quals la majoria d'espanyols evidentment no donen suport, per la qual cosa ERC defensa el no en el referndum constitucional celebrat el 6 de desembre de 1978.

L'octubre de 1977 torna el president Tarradellas i es restaura la Generalitat. Es redacta un nou text de l'Estatut, al qual ERC s'oposa perqu no garanteix un autogovern mnim. En el referndum per a la seva aprovaci, el 1979, ERC demana el s, car l'nica alternativa a la minsa autonomia oferida a l'Estatut era el no-res. En les eleccions al Parlament de Catalunya, el 1980, ERC obt 14 escons  d'un total de 135 , que porten Barrera a la Presidncia del Parlament de Catalunya. El 1984, per, ERC noms aconsegueix 5 diputats, i comena un breu perode de declivi, que continua el 1986 amb la prdua de la presncia parlamentria a les Corts de Madrid.

 La vertebraci de l'esquerra independentista .




El 1987 es produeix la Crida Nacional a ERC, manifest signat per un centenar de personalitats de la vida pblica catalana, encapalades per ngel Colom i per Josep-Llus Carod-Rovira, que volen que ERC aglutini la nova generaci independentista sorgida arran del desencs de la Transici espanyola. L'entrada d'aquesta gent jove dinamitza el partit, i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 s'obtenen 6 escons. Al 16 Congrs Nacional, celebrat a Lleida el 18 i 19 de novembre de 1989, s'escull una nova direcci que assumeix la independncia de tot Catalunya, com a objectiu poltic.

Fruit d aquesta nova orientaci, el 1990, el Front Nacional de Catalunya, histrica organitzaci de resistncia fundada a l exili als anys quaranta, s integra a ERC i s'inicia aix el procs d unitat de l independentisme. El 1991, arran de l'evoluci i clarificaci del panorama poltic, l'organitzaci Terra Lliure es planteja la seva estratgia, i abandona la lluita armada i impulsa l'ingrs a ERC dels seus militants i de bona part dels que formaven Catalunya Lliure. Aquests dos fets converteixen ERC, de facto, en la casa comuna de l'esquerra independentista.

Els resultats obtinguts a les eleccions al Parlament de Catalunya el 15 de mar de 1992 situen ERC com a tercera fora poltica del Principat, amb el suport de ms de 210.000 electors i l'obtenci d'11 diputats, desprs d'una campanya en qu, per primer cop des de la Transici, un partit que es presentava com a independentista rebia un ampli suport popular.

El 18 Congrs Nacional d'ERC, celebrat el juny de 1992, aprova la reforma dels seus Estatuts davant el creixement electoral, de militncia i de presncia territorial al Principat, a les Illes Balears i Pitises, al Pas Valenci i a la Catalunya Nord. ERC propugna en el seu primer article estatutari la unitat territorial i la independncia de la naci catalana, mitjanant la construcci d'un estat propi en el marc europeu i juntament amb un posicionament ideolgic d'esquerres que pren com a referents la democrcia i la defensa del medi ambient, dels drets humans i dels pobles, i fonamenta la seva ideologia i acci poltica en el progrs social i la solidaritat nacional. Aquest posicionament queda refrendat pel 19 Congrs Nacional, el desembre del 1993, amb l'aprovaci de la Declaraci Ideolgica.

En les eleccions legislatives de 1993, ERC recupera la seva presncia al Congrs dels Diputats espanyol. Durant aquest any s'incorporen a ERC Jordi Carbonell i Avell Arts i Gener, Tsner, al capdavant del reagrupament dels Nacionalistes d'Esquerra. Les eleccions municipals del 28 de maig de 1995 representen un important salt quantitatiu i qualitatiu de la presncia institucional del partit. ERC recupera la presncia a molts ajuntaments del Principat en aconseguir ms de 550 crrecs electes i 32 alcaldies, i esdev aix la tercera fora poltica en implantaci municipal. A les eleccions al Parlament de Catalunya, ERC obt el millor resultat en nombre absolut de vots des de la Repblica; ms de 305.000 votants i 13 diputats. El bon resultat fa que un centenar de membres de l'Assemblea d'Unitat Popular, hereva del Moviment de Defensa de la Terra, s'incorporin a ERC.

L'actualitat.


El president del partit s Joan Puigcercs i el secretari general s Joan Ridao. 

El partit disposa de 21 diputats al Parlament de Catalunya, 1 al Parlament de les Illes Balears 1 al Parlament europeu, 3 al Congrs de Diputats espanyol i 4 regidors a l'Ajuntament de Barcelona. Tamb disposa d'un conseller al Consell de Mallorca. Les eleccions a les Corts Generals de 2008 han suposat una important caiguda de vot, cosa que ha significat la prdua del grup parlamentari que s'havia aconseguit el 2004 amb 638.902 vots (15,89%), passant a obtenir 289.927 vots (7,86%). Tamb s'ha de dir que, en l'actualitat, ERC forma part (junt amb el PSC i ICV) del govern catal, en la legislatura del segon tripartit, conegut generalment com a govern d'Entesa.

Actualment el partit est implantat a tots els Pasos Catalans tret de la Franja de Ponent, en gran part grcies als darrers resultats electorals del Principat, i tamb, per un fort rellanament, durant aquest ltims anys, al Pas Valenci, a les Illes Balears i Pitises. De fet, el llanament definitiu d'Esquerra a les Illes Balears s'ha produt en les passades eleccions autonmiques i municipals de 2007, on ha obtingut 1 diputada al parlament (Esperana Mar, integrant de la coalici Eivissa pel Canvi), i un conseller a Mallorca (Joan Llad, integrant de la coalici Bloc per Mallorca, que a ms ser el nou conseller d'interior d'aquesta instituci). Esquerra ha obtingut igualment representaci en 8 ajuntaments de Mallorca i en un d'Eivissa.

Tamb mant una vinculaci directa amb les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) pel que fa als temes que afecten la poblaci juvenil.

La seva publicaci s la revista Esquerra Nacional i utilitza, indistintament, la senyera estelada amb triangle blau i l'estrella blanca i la senyera estelada amb triangle groc i l'estrella roja.

Articles relacionats.
La Humanitat;
President d'Esquerra Republicana de Catalunya;
Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya;
Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC);

Enllaos externs.
 Esquerra Republicana de Catalunya;
 Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1099" title="Escalar" nonfiltered="682" processed="674" dbindex="683">
Matemticament, un escalar s un nombre real, complex o racional. Formalment, un escalar s un tensor de rang zero. Un escalar s una quantitat que es pot descriure amb un sol nombre, tant si s adimensional, com si s'expressa en relaci a alguna quantitat fsica. Els escalars tenen magnitud, per no direcci, cosa que els distingeix dels vectors. Formalment, els escalars son quantitats que sn invariants respecte a rotacions de coordenades (o transformacions de Lorentz, en relativitat).

En fsica, i astrofsica, els escalars son partcules que es poden associar a un camp escalar, s a dir, a un camp especificat a cada punt de l'espai per un nombre solament. Sn bosons d'espn nul. Entre aquestes partcules hi ha els pions, vehicles de la fora nuclear que mantenen units els nucleons en el nucli atmic. Els nucleons es poden desintegrar, segons la seva crrega, en muons, electrons, neutrins, i fotons. Un d'aquests escalars, el bos de Higgs encara no ha estat detectat.

Alguns exemples de quantitats escalars (no relativistes):
 crrega elctrica;
 distncia;
 energia;
 massa;
 potncia;
 velocitat;
 temperatura;
 temps;
 volum;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1100" title="Espectre de fluctuaci" nonfiltered="683" processed="675" dbindex="684">

L'espectre de fluctuaci de la densitat descriu la forma en qu es distribueixen els contrasts de densitat de matria en funci de la seva tossa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1101" title="Esfaler" nonfiltered="684" processed="676" dbindex="685">
L' esfaler s'ha postulat per explicar l'asimetria entre matria i antimatria, una de les qestions ms interessants que es poden plantejar en la relaci entre fsica de partcules i cosmologia. 

Un esfaler s un procs rar de la interacci electro-feble en el model estndard de la fsica de partcules. Aquest procs converteix tres barions en tres antileptons. Aix viola la conservaci del nombre barinic i del nombre leptnic, per la diferncia B-L es conserva. 

Un esfaler es un tipus d'instant, i per tant, una soluci no-pertorbativa de la teoria. Aix significa que en condicions normals s rarament observable. Sigui com sigui, els esfalerons podrien haver estat ms comuns a altes temperatures en l'univers primitiu. En algunes teories de la bariognesi l'asimetria en el nombre de leptons i antileptons es forma primerament per la leptognesi, i els esfalerons ho converteixen en una asimetria en el nombre de barions i antibarions.

En el model estndard es donen les tres condicions necessries per generar aquesta asimetria, es a dir, violaci de la conservaci del nombre barinic/nombre leptnic, violaci de la simetria CP (Crrega elctrica, paritat), i evoluci cosmolgica fora de l'equilibri trmic, malgrat aix, el que s'ha esmentat podria no explicar completament l'asimetria de l'univers, i caldria introduir una nova fsica ms enll del model estndard. 

El mecanisme de l'esfaler s'illustra sovint amb l'exemple d'un gronxador: a baixa energia fa petites oscillacions, per si l'energia s prou alta pot donar una volta completa. Per tant el nombre de voltes que han donat les cordes a la barra de suspensi del gronxador (que correspondria al nombre barinic) pot canviar a alta energia, per no a baixa energia. L'energia necessria per dur el sistema a l'estat inestable (per damunt la barra del gronxador) representa la massa de l'esfaler.

Enllaos externs.
 http://gesalerico.ft.uam.es/investigacion.html ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1102" title="Espectre de fluctuacions" nonfiltered="685" processed="677" dbindex="686">

L'espectre de fluctuacions s el conjunt de variacions de l'amplitud de les fluctuacions de l'escala angular. El satllit COBE ha revelat l'existncia de fluctuacions primordials de densitat a escales superiors a una desena de graus. Seran necessries observacions a escales ms petites (experiment Saskatoon) per decidir entre els diferents models de formaci de grans estructures.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1106" title="Enric VIII d'Anglaterra" nonfiltered="686" processed="678" dbindex="687">

Enric VIII d'Anglaterra (1491-1547) fou rei d'Anglaterra. s fams per haver-se casat sis vegades i per haver fet executar dues de les seves dones. Per ordre cronolgic, les seves sis dones foren:
 Caterina d'Arag;
 Anna Bolena (decapitada el 1536);
 Joana Seymour;
 Anna de Clves;
 Caterina Howard (decapitada el 1542);
 Caterina Parr;

Fou pare dels reis d'Anglaterra Eduard VI, Maria I i Elisabet I.

Es va separar de l'Esglsia de Roma en negar-li el papa Climent VII -el qual l'excomunic- l'anullaci del seu matrimoni amb Caterina d'Arag. Aquesta ruptura es va consumar quan el 1534 es va promulgar l'Acta de Supremacia, que va convertir el sobir en la mxima autoritat de l'Esglsia anglicana. Entre el 1536 i el 1539 va estipular la dissoluci de les ordres religioses i el pas dels seus bns a la corona.

Va annexar legalment Galles (que pertanyia a Anglaterra des de molt abans per s'administrava com un regne separat) amb diferents Actes entre 1535 i 1542, abolint les institucions galeses i prohibint l's de la llengua gallesa en actes oficials, i introduint a Galles la llengua, lleis i institucions angleses.

 Enllaos externs .
Les sis dones d'Enric VIII;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1108" title="Even" nonfiltered="688" processed="679" dbindex="689">


L'even (antigament anomenat lamut lamuts, del iacut lomuk  habitant del mar ) s una llengua pertanyent al grup manx-tungs parlada per poc ms de 7.000 persones a la repblica de Iactia i a la pennsula de Kamtxatka (Federaci Russa). Els evens sn majoritriament ortodoxos.

 Literatura .
Hi ha hagut alguns autors en la llengua dels evens a Rssia, com N. S. Tarabukin (1910-1950) a Iactia, A. A. Cherkanov (1918) de Kamtxatka, P. Lamutski (1920), D. E. Edukin i D. V Lebadev.

Enllaos externs.
 Llenges amenaades de Sibria- Even;
 Declaraci Universal dels Drets Humans en even;
 Ethnologue: Even;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1109" title="Evenki" nonfiltered="689" processed="680" dbindex="690">



L'evenki s una llengua de la famlia de llenges manx-tungs parlada per unes 40.000 persones (els evenkis) a Rssia, la Xina i Monglia. S'escriu amb carcters mongols i cirllic.

s parlat pels evenkis de Rssia, Monglia, i la Repblica Popular de la Xina. D'acord amb el cens rus de 2002 t 7.584 parlants.

El vocabulari bsic i els morfemes d'inflexi no tenen gaireb res en com amb el mongol i el turc, amb els quals sovint sn agrupats. A algunes rees sn fortes les influncies del iacut i el buriat. La influncia del rus s abassegadora (el 1979, el 75,2% dels evenkis parlava rus, i augment al 92,7% el 2002). L'evenki varia considerablement en els seus dialectes, que sn dividits en tres grups grans: septentrional, meridional i oriental. Sn dividits en parles ms petites. L'escriptura es fa en alfabet cirllic creat el 1920 per als evenkis de la Uni Sovitica. A la Xina, l'evenki s escrit en alfabet mongol. 

 Caracterstiques .
La seva parla es caracteritza per:
 Harmonia voclica en vocals e i i (o a i u palatals) poden concordar amb posteriors (a, o i u velars);
 El nominatiu no necessita un sufix especial;
 El genitiu  n i collocaci inversa, com  mini akini oror (els rens del meu germ).
 L'objecte pot seguir el predicat, com a bi bakc an xgdynowo orommo (jo posseeixo un ren gran).
 La *p protoaltaica que en manx i en turc i mongol passa a F desapareix.

 Literatura .
Es va desenvolupar a l'antiga URSS, i entre els ms destacats hi ha A. M. Salatkin (1908-1943), A. N. Platonov (1912-1939) , G. Ja Chindov, (1915-1970), amb Garpanindia (1939), A. Nemtushkin (1938), I. M. Udygi (1930) i V.D. Lorgaktojev (1934). 
Referncies.
 Bulatova, Nadezhda & Grenoble, Lenore. 1999.  Evenki, Lincom Europa, Munich, ISBN 3895862223;
 Nedjalkov, Igor. 1997.  Evenki, Routledge, London, ISBN 0415026407;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1111" title="Eslovquia" nonfiltered="690" processed="681" dbindex="691">


Eslovquia s una repblica de l'Europa central, sense accs al mar. s membre de la Uni Europea des del 2004; i va formar part de Txecoslovquia, juntament amb la Repblica Txeca.

Limita al nord amb Polnia, a l'est amb Ucrana, al sud amb Hongria, i a l'oest amb ustria i la Repblica Txeca.

 Histria .
Arran de la Revoluci de Vellut del 1989, Txecoslovquia va deixar de ser una repblica socialista i, uns anys ms tard (1 de gener de 1993), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estats, la Repblica Txeca i la Repblica Eslovaca. Eslovquia s membre de la Uni Europea des de maig del 2004. 

 Subdivisi administrativa .
Eslovquia se subdivideix en vuit kraje (en singular kraj, tradut com a 'regi', per amb un significat ms proper a comtat), cadascun dels quals porta el nom de la ciutat principal. Des del 2002, Eslovquia es divideix en vuit unitats territorials (en singular vy zemn celok i en plural vyie zemn celky, abreviat VC) anomenades samosprvny kraj, 'regions amb autogovern o autnomes': 


(la paraula kraj pot ser substituda per samosprvny kraj en cada cas)

Els kraje se sotsdivideixen en molts okresy (en singular okres, tradut com a 'districte'). Actualment hi ha 79 districtes.

 Geografia .
El paisatge eslovac s sobretot muntanys, amb la serralada carptica que s'estn sobre la major part de la meitat nord del pas. Hi destaquen els alts pics de les muntanyes Tatra, coneguts per les seves estacions d'esqu i els seus llacs i valls panormics, on hi ha el punt ms alt d'Eslovquia, el Gerlachovsk tt (2.655 m). Les planes es troben al sud-oest (vora el Danubi) i el sud-est del pas. Es divideix orogrficament en les unitats:
 Les Biele Karpaty (Carpats Blancs), amb les alries de Lysa Hora (1.329 m ), Javorina (970 m) i  Jevarnik (1.071 m), amb les planries de Bratislava, Komarno i Michelovce.
 Els Vysoke Tatry (Alt Tatra), on destaca el pic Gerlachovky (2.663 m) i el Rysy (2.499 m).
 El Nizk Tatry (Baix Tatra), amb els Dumbier (2.045 m) i el Fatra (1.592 m).
 Els Slovensk Rudohorie (Muntanyes Metlliques d'Eslovquia), amb el Javorie (1.044 m).
 Els Mal Karpaty (Petits Carpats), amb alries de 800 metres.

Vegeu Llista de muntanyes d'Eslovquia

Els rius principals sn, a part del Danubi, els seus afluents Vh i Hron, els Hornad, Tisza, Uh, Nytra, Donaj, Ruzornberoj, Saj, Poprad, Ipel, Bodroj, Torysa, Laborec, Topl'a i Slana. Pel que fa als llacs, el principal s l'Oravska.  

 Clima .
El clima eslovac s temperat, amb estius relativament frescos i hiverns freds, ennuvolats i humits.

 Economia .
Article principal: Economia d'Eslovquia.;

 Demografia .
Per grups tnics i lingstics, la poblaci de la Repblica d'Eslovquia es divideix en:
 Eslovacs (85,7 %), catlics romans;
 Hongaresos (10,75 %), catlics amb minories protestants, majoritaris a les zones meridionals.
 Gitanos (1,44 %);
 Txecs (1,12 %);
 Alemanys (0,10 %);

La capital s Bratislava, amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importncia per Koice, amb ms de dos-cents mil.

Articles relacionats.
Milan Hoda;
Moviment per una Eslovquia Democrtica;

 Enllaos externs .
 Eslovquia ;




























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1112" title="Eslovnia" nonfiltered="691" processed="682" dbindex="692">



La Repblica d'Eslovnia (Slovenija, en eslov) s un pas costaner subalp situat al sud de l'Europa central. Limita amb Itlia a l'oest, amb el mar Adritic al sud-oest, amb Crocia al sud i a l'est, amb Hongria al nord-est i amb ustria al nord.

 Geografia .

Eslovnia s el punt de trobada de quatre regions geogrfiques europees importants: els Alps, els Alps Dinrics (aqu anomenats Alps Julians), la plana de Pannnia i la regi del Karst, juntament amb la Mediterrnia. La muntanya ms alta s el Triglav (2.864 m), smbol del pas (s la muntanya representada a l'escut de la naci). El pas es divideix en sis regions naturals:

 L avantpas, format per les planures de Pohorje, la regi de Celje i la vall superior del Sava.
 La Podravina Superior.
 Els Alps Eslovens o de Carniola, que contenen els karawanke, on destaca la mxima alria del Triglav (2.863 m), avui parc nacional i smbol eslov per excellncia, les de Grintavec (2.558 m) i Ljubelj (1.368 m).
 El Primorje o litoral.
 Els poljes de Kras de Notrajsko (amb el Sneznik, 1.796 m.) i el Dolejsko (amb el Gorjanci, 1.181 m.), de caire prealp i amb moltes grutes i coves com els de Postojna.
 Els Alps Julians, amb els Krn (2.245 m) i el Predel (1.156 m).

La meitat d'Eslovnia s coberta de bosc: s el tercer pas ms boscs d'Europa, darrere de Finlndia i Sucia. Els rius principals sn el Drava i el Sava, afluents del Danubi.































 Poblaci .

La capital, Ljubljana, amb uns 265.000 habitants, i Maribor (114.000) sn les dues ciutats eslovenes que passen dels cent mil habitants. La segent en importncia, Celje, no arriba als cinquanta mil. Koper, que supera els 40.000 habitants, s el principal port d'Eslovnia (que t noms 45 km de costa).



 Economia .
Abans de la separaci de Iugoslvia, Eslovnia suposava el 23 % del PIB iugoslau malgrat noms tenir el 8 % de la poblaci. Les exportacions eren un 15 % a l'exterior i un 30 % a la resta de Iugoslvia. Segons dades del PIB del 1971, el 42 % d'aquest el devia a la indstria, el 19,5 % al comer, l'11,5 % a l'agricultura i el 8,4 % a la construcci.

La producci agrria en cereals i vinya suposava un ter de la de l'antiga Iugoslvia. Tamb hi ha jaciments de mercuri a Idrija i de bauxita a Moste, aix com de plom a Mezica.
 
Els principals centres industrials sn a Ljubljana (txtils, qumica, aeronutica i mecnica), Maribor (qumica i mecnica), Celje (metallrgica i txtil), Kranj (vidre, mobles, teixits i estris de la llar) i Koper (cotxes i turisme). La principal indstria automobilstica iugoslava, Revoz, tenia la seu a Novo Mesto.

Els principals complexos industrials sn els del zinc a Mezica i d'alumini a Kidri evo. L electricitat es deu a les centrals trmiques de Velenje, Trbovlje i Gostanj, aix com la nuclear de Krsko, que produeix 615 MW d'energia i s compartida amb la vena Crocia. Tamb visiten cada any 136.700 turistes, principalment a les estacions termals de Bled, Bohind i Kranjska Gora, aix com a les platges de Portoroz, Piran i Izola.

El seu PIB l'any 1993 era de 6.132 $ per habitant, i s havien creat 40.000 empreses privades. Tanmateix, la taxa d'atur havia augmentat el 1995 al 13 % (quan el 1990 noms era del 6 %), la inflaci era del 10 %, amb un 2 % de creixement econmic i noms la meitat de la indstria estatal privatitzada, per noms un ter d'elles sobrevivia amb les exportacions.

 Divisi administrativa .

Segons l (Enciclopdia d'Eslovnia), les regions tradicionals eslovenes, basades en la divisi feta pels Habsburg (Carniola, Carntia, Estria i el Litoral), sn:



La Gorika i l'stria Eslovena sn conegudes com la regi del Litoral   (). La Carniola Blanca (), que forma part de la Baixa Carniola, sovint s considerada una regi separada, aix com tamb el Zasavje i el Posavje, el primer territori dels quals forma part de la Baixa i l'Alta Carniola i d'Estria, mentre que l'altre s part de la Baixa Carniola i d'Estria.



 Histria .
Eslovnia va ser part de Iugoslvia des de 1945, i va obtenir-ne la independncia el 1991. Va esdevenir membre de la Uni Europea el primer de maig del 2004. s membre, tamb, del Consell Europeu i de l'OTAN, i t condici d'observador a la Francofonia.


Cultura.

Ivana Kobilca s una clebre pintora eslovena. 

Galeria d'Imatges.


 Vegeu tamb .
 Acadmia Eslovena de Cincies i Arts;
 Verds d'Eslovnia;
 Simona krabec;
 Edvard Kardelj;
 
 Enllaos externs .

 Turisme a Eslovnia;
 Mountains of Slovenia;



















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1113" title="Estnia" nonfiltered="692" processed="683" dbindex="693">



La Repblica d'Estnia (estoni: Eesti Vabariik o Eesti) s un estat de l'Europa del Nord, constitut per una porci continental i un gran arxiplag en el mar Bltic. Costaner amb el mar Bltic a l'oest i amb el golf de Finlndia al nord, que comparteix frontera pel sud amb el l'estat bltic germ Letnia i amb Rssia per l'est. Posseeix poc ms d'un mili tres-cents mil habitants, distributs en 45 mil quilmetres quadrats. Estnia s membre de la Uni Europea des de l 1 de maig de 2004 i de l OTAN des del 29 de mar de 2004.

Els estonians sn un poble fins ntima i tnicament connectat als finesos i els lapons. El pas t connexions culturals i histriques amb els pasos nrdics, particularment amb Finlndia, Sucia i Dinamarca.

La llengua estoniana forma part del grup ugrofins i s propera al fins i distintament connectada a l'hongars i a les altres dues llenges pertanyents al grup finogric. Juntament amb el fins, l'hongars i el malts, l'estoni forma el grup de llenges oficials de la Uni Europea que no sn d'origen indoeuropeu.

El nom actual d'Estnia probablement prov de l historiador rom Tcit, que en el seu llibre Germania (ca. 98) va descriure el poble que vivia en la regi de l'actual Estnia com els Aestii, un poble brbar distint dels altres pobles de la regi. Igualment, hi havia en les antigues sagues escandinaves relats sobre la regi d'Estnia com Eistland. En llat arcaic i en altres fonts de l Antiguitat, el nom de vegades apareix com Estia i Hestia. Per la primera vegada que els propis estonians es van cridar aix va ser durant el perode d enfortiment de la cultura estoniana enmig del segle XIX.

Durant segles l'actual Estnia fou ocupada per altres pobles, el que caracteritza lleugerament la influncia de Rssia, Dinamarca, Sucia, Finlndia i Alemanya en la cultura estoniana. La noci de poble va venir molt ms tard, noms a la meitat del segle XIX, amb un fort creixement cultural sumat al creixement de la poblaci urbana, en el transcurs de la industrialitzaci i de l'elevaci del nivell cultural de la poblaci, el que va afavorir la uni de pobles de mateix origen, resultant en un Estat autnom, establert amb la promulgaci de la Constituci de 1917.

 Histria .



Es suposa que els primers pobles que van habitar el territori actual d'Estnia van ser els Aesti, nmades d'origen fins que vivien en tribus semi-organitzades, per sense unitat entre elles. Al segle XIII, l'esglsia catlica va organitzar per mitj del Rei Valdemar II de Dinamarca, una croada per a cristianitzar les tribus paganes del mar Bltic La lluita va durar gaireb 20 anys, delimitant el territori estoni al nord amb Dinamarca i al sud, dividit entre diversos bisbats i l Orde dels Livonians, una poderosa ordre cristiana que va aconseguir derrotar tots les tribus locals i dominar la major part del territori.

Al 1248, Tallinn (Reval) va adoptar un govern autnom basat en la llei de Lbeck i anys desprs va tenir la seva entrada a la lliga Hansetica, fent la regi important comercialment i assenyalant la prdua del domini dans a la regi. Desprs de diversos tractats amb els lituans i els russos, Dinamarca no va aconseguir contenir l'augment del poder militar dels vassalls, influenciats pels Westflia i uns altres pels Livnia, fins que, al 1343, els estonians, fins a llavors subjugats i tinguts noms com serfs dels nobles, van organitzar la Revolta de la Nit de Sant Jordi, en la qual van renunciar al cristianisme i van lluitar contra la servitud. L Orde Teutnica, que controlava la Livnia, va acabar amb la revolta dos anys desprs i va comprar el territori de Dinamarca. Aix, s'iniciava el perode del domini teutnic sobre Estnia.

 Domini suec .

Dos segles desprs el territori d'Estnia tornar a tenir importncia. El recien format imperi rus, en la seva ideia d' imperialisme i afavorit pel debilitament de l'Orde Teutnica, a causa del litgi amb a Uni Litu-Polonesa al sud, va envair la Livnia, considerant-la terra de les seus ancestres. Mentres que, Dinamarca, Sucia i Polnia, que no aprovaven l'avan rus sobre terres tan prximes als seus dominis, contituiren una aliana militar per a contenir l'avan rus a la regi. Va tenir inici llavors, el 1559, la Guerra de la Livnia, en la qual van lluitar danesos, suecs i polonesos, per a obtenir el territori de la Livnia i contenir l'avan rus, que ja havia conquistat el bisbat de Dorpat. Quan els suecs van dominar la regi nord, els polonesos la regi sud, i els danesos les illes del bisbat de sel-Wiek, va tenir inici una altra guerra, la Guerra Nrdica dels Set Anys(1563-1570). Aqu es va consolidar l'avan i el subseguent domini suec de la regi, derrotats els russos a Narva, i conquerides el 1629 les terres de la Livnia, fins a llavors controlades pels polonesos.



Llavors, el 1645, desprs de la nova derrota de Dinamarca, els suecs van ser la tercera naci a dominar el territori d'Estnia, per el fet que ms va portar beneficis al poble estoni, antigament noms tinguda com siervo dels nobles que dominaven la regi. Va ser en aquesta poca, que van sorgir les primeres escoles a les viles estonianes, que eren capaces d'ensenyar el poble a llegir alguns ensenyaments religiosos. Va ser oberta tamb, pel Rei Gustavus II Adolphus, a Tartu, la primera universitat a Estnia. Anys desprs, desprs de la Guerra dels Trenta Anys, mestres alemanys van venir a l'acadmia de Tallinn, dirigint aules com a les acadmies alemanyes, augmentant la influncia que els alemanys sempre van tenir a Estnia.

 Imperi rus .

Desprs d'una guerra amb el prncep de Brandenburg, Sucia va fer una reforma a les terres dels nobles a Estnia, generant un descontent i propiciant el retorn d'altres nacions al territori estoni. Es va generar llavors, al febrer de 1700, la gran Guerra del Nord, amb una vegada ms participant Dinamarca, Polnia, Rssia i a Saxnia, contra els suecs. Desprs de moltes batalles i reviravoltes, com la batalla de Poltava, els russos van aconseguir derrotar les tropes personals del Rei Carles XII i conquerir Tallinn, dominant finalment Estnia i Livnia, fet requerit des de l'poca del Tzar Ivan IV.

Durant el segle XVIII, la creaci de les universitats a Estnia van propiciar un fort creixement cultural de la poblaci, amb la major utilitzaci del idioma propi i de la valoritzaci de la cultura estoniana. Va ser la primera vegada que els estonians es bolquen com un poble i els intellectuals buscaven la creaci d'una naci. Aprofitant la inevitable caiguda del Imperi Rus, i ja descontents amb algunes mesures de l'imperi, si revoltaren en conjunt amb a Revoluci de 1905 i van ser fortament reprimits per l'exrcit rus. Per aquest va ser el primer pas real per a la independncia que seria aconseguida desprs de Revoluci de 1917, que donaria per primera vegada una terra independent als estonians, la Repblica d'Estnia, amb la bandera que significava el blau dels llacs i del cel, el negre de la sl de la terra natal i el blanc la felicitat del poble.

 Estnia independent .

Durant els primers 22 anys d'independncia(1918-1940), Estnia va passar per una conturbada vida poltica amb dissoluci de partits i el primer president sent triat noms en 1938. Per en l'aspecte cultural, va anar un perode molt fort, amb la creaci de moltes escoles que lecionavam en estoni i la garantia de l'autonomia cultural de les minories, nica en tot la Europa de l'Est. Per a causa d'aquesta poltica de neutralitat, Estnia va ser blanc de l'ocupaci durant a Segona Guerra Mundial. A causa d'una artimanha sovitica, Estnia va ser ocupada en 1940 pela URSS. En 1942, els alemanys van envair la Uni Sovitica i van comenar per prendre Estnia per a ells. En el moment, el poble estoni va quedar content, a causa de l'antiga aproximaci amb els alemanys i tamb per somiar amb la volta d'Estnia independent, fet que immediatament va ser descartat pel govern de Hitler. Quan a invasi alemanya en la URSS va fracassar i els alemanys van sortir d'Estnia, la nova invasi sovitica es va mostrar inevitable, a causa del desgast del pas en la guerra. Aix es va establir a Repblica Socialista Sovitica d'Estnia.

Durant els 52 anys d'ocupaci sovitica, molts moviments de revolta i fins a de escamot es van formar a Estnia, sent el ms conegut el Metsavennad, per tots van ser suprimits pel govern de Moscou. Noms en 1989, amb la caiguda de la Uni Sovitica, que va comenar l'estruturao dels pasos sovitics com Estnia, i la posterior independncia guanya en 1992, sent el primer president de la nova era independent Lennart Meri. Desprs de la sortida del exrcit rus en 1994, Estnia va augmentar els seus llaos comercials amb la resta del vas llegir Europeu, i va obtenir un alt creixement econmic ens anys 2000. Va tenir el seu ingrs accepto en la OTAN en 29 de mar i en la Uni Europea en 1 de maig de 2004.

 Poltica .



Antiga repblica sovitica, sota el nom de Repblica Socialista Sovitica d'Estnia, el 20 d'agost de 1991 va recuperar la seva antiga independncia (1918-1940). Els primers presidents foren Arnold Ruutel i Lennart Meri.

El rgim poltic d'Estnia s el parlamentarisme, en el qual un primer ministre governa el pas. El primer ministre s nomenat pl Parlament, amb indicaci del president de la repblica. Generalment, s el lder del partit amb major bancada en el Parlament, i s ell qui nomena altres ministres, i nomena directament al summe 3, dels 12 existents. Els ms importants sn el de Finances, el Social i el de Relacions Exteriors. A Estnia, els ministres tenen una espcie de canceller, que aconsella i comanda els ministeris, sense el poder poltic insertado en la figura del Ministre. D'acord amb la llei, cap ministre pot ser dimitit o perdre els seus drets poltics, o sigui, ell pot donar les ordres que b entendre, sense cap cuestionamiento. Si un subordinat rebre una ordre que ell crea que est fora de la llei, pot comunicar-la al superior, per aquesta ha de ser feta en la forma d'u informe escrit.

El Parlament o Riigikogu s format per 101 diputats, triats per vot dret de la poblaci, i que no poden ser reelegidos. Els parlamentaris vnen de diferents maneres de vida, i per increble que sembli, molt pocs sn economistas o advocats, i segueixen la vida poltica segons la seva manera de veure, i no el d'un partit poltic, malgrat ells siguin ben influents en el pas.

El sistema judicial estoni s basat en la constituci; qualsevol persona t el dret de recrrer a la Justcia. Sent aix, a Justcia Estoniana t 3 estades: Tribunal de comtat o de la ciutat, Tribunal d'Apellaci i a Suprema Cort, aquesta ltima contenint 19 jutges, que els mant independents i redimes d'influncia poltica del govern.



Per estar en un sector geopoliticamente important, a defensa militar del pas s tractada de forma delicada i recolzada sobre tres documents principals:
 -  Bases sigui the Security Policy of the Republic of Estnia  (Bases per a la Seguretat de la Repblica d'Estnia) , aprovat en el Riigikogu en 6 de Mar de 2001.
 -  Guidelines of the National Defence Policy of Estnia  (Guia per a la Defensa Nacional d'Estnia) , aprovada en el Riigikogu en 7 de Maig de 1996.
 -  The Military Defence Strategy of Estnia  (L'Estratgia Militar de Defensa d'Estnia) , aprovada pl Governo de la Repblica en 28 de Febrer de 2001.

Elles dicten alguns dels punts principals de la poltica de defensa del territori i del govern estoniano. Estnia va accedir a la Uni Europea en 1 de Maig de 2004, desprs de negociacions que venien des de 24 de Novembre de 1995. Va entrar alhora que les altres dues nacions blticas, Letnia i Litunia.

El dia 4 de mar de 2007 es convert en el primer estat en fer eleccions generals per Internet, aix fou possible grcies a la reduda poblaci d'aquest estat i a l'herncia que adquireix dels pasos nrdics, amb els quals te molt bones relacions comercials.
Les tibants relacions entre habitants d'origen estoni i rus han empitjorat per la poltica anti-russa. Aix, el 27 d'abril de 2007, el govern d'Estnia va decidir retirar el monument al Soldat Llibertador a la capital de la repblica. Els disturbis provocats per aquest fet van provocar una mort, 44 ferits i centenars de detinguts la matinada del mateix dia. s molt preocupant la situaci dels anomenats "no ciutadans", sense gran part de drets bsics. De fet, sumant els "no ciutadans" (majoritriament d'origen rus) i els residents a Estnia amb la ciutadania russa resulta que entre un quart i un ter de la poblaci estoniana no t dret a votar.

 Divisi administrativa .

L'Acte de Divisi Administrativa Territorial, adoptat en 1995, va dividir el pas en tres divisions: comtats, ciutats i municipis rurals. Cada perode de temps s denominat un nou acte d'organitzaci, que eleva els municipis rurals que tenen rea urbana en districtes.

Avui, Estnia s dividida en 15 comtats, que sn dividits en Municipis (Rurals i Urbans). Els municipis sn 227, 34 urbans i 193 rurals.

 Comtats .





A Estnia s dividit en quinze comtats (en estoni: pl. maakonnad; sg. - maakond), llistats a baix. Un comtat s comandado per un governador, indicat pl govern nacional i que representa el mateix, localment. El seu mandat s de cinc anys, aix com el del president i t com funci bsica, fer la connexi entre els departaments del seu estat i les ajuntaments del seu comtat amb el govern nacional.

El principal comtat s el de Harju, on est localitzada la capital Tallinn i on resideix 38,8% de la poblaci d'Estonia. Altres comtats importants sn els de Prnu, Ida-Viru i de Tartu.

 Municipis .

Els municipis (en estoni omavalitsus) en la Estnia sn dividits en rurals i urbans. Per tota la histria d'Estnia, les divisions de municipis van ser sent modificades. Quan a servitud va ser abolida en el segle XIX, les colnies rurals van ser formades i van tenir la seva prpia organitzaci, que noms va anar oficialment adoptada en el Acte d'Organitzaci dels Municipis Rurals (en estoni vald).

A constituci d'Estnia no esmenta gens sobre els consells legislatius (assemblees) i el poder executiu, cabent als Actes d'Organitzaci dictar aquestes regles. Per als municipis urbans (en estoniano linn), existeixen els districtes i les ciutats. En total existeixen noms 34 municipis amb drets de ciutat, mentre existeixen 193 colnies rurals (la gran majoria amb menys de tres mil habitants).

Cada municipi estoniano compte amb un consell legislatiu, triat per la poblaci per tres anys. El consell s qui escull els membres de l'rgan executiu, incloent el cap de l'executiu municipal, tamb per a un mandat de tres anys.

 Geografia .



Estnia s un pas molt pla, amb una altura mitjana de noms 50 m, i 318 m d'altura mxima, a la muntanya Suur Munamgi, situada a l'extrem sud-oriental. Amb una rea de 45.000 km, Estnia s major que alguns pasos europeus com Dinamarca o Sussa. Les seves dimensions s'estenen 350 km d'est a oest i 240 km de nord a sud. Les illes oceniques corresponen a 1/10 del territori de i el nombre d'illes i illots s d'unes 1.500, amb dues que sn prou grosses per formar els seus propis comtats: Saaremaa/sel i Hiiumaa/Dgo, endems de les Vormsi/Worms i Muhamaa/Moon, mentre els llacs detenen 5%. S'hi troben uns 1.400 llacs i estanys (alguns de molt petits, tot i que el ms gran, el llac Peipsi, a la frontera amb Rssia, t 3.555 km), nombrosos aiguamolls i 3.794 km de litoral martim accidentat per un gran nombre de badies, golfs i estrets. Tamb hi ha nombrosos llacs, com el Peips (en rus  udskoje), Pihkwa (Pskov) i Vortsjrv. Els boscos cobreixen un 47% de la superfcie total. Els principals rius del pas sn els Narva, Virgala, Parnu, Poltsamaa, Halliste, Navesti, Pedja, Emajogi, Kunda, Loksa, Jaggovel, Keghel i Fickel.

En contrapartida, a poblaci s relativament petita. Segons el cens de 2000, noms 1.361.242 persones habiten Estnia, el que dna una densitat de noms 30'2 habitants/km.

La major ciutat d'Estnia, i tamb capital s Tallin, on resideix 1/3 de la poblaci (398.434 persones). Altres grans ciutats sn la universitria Tartu (101.140 habitants), la industrial Narva (68.117 persones) i la d'estiueig Prnu (45.040 persones). Prnu s apreciada a l'estiu, degut al seu vent am i la temperatura de l'aigua agradable, que acorda bastant amb el litoral mediterrani.

La ciutat gran ms propera a Tallinn s Hlsinki, capital de Finlndia, que dista 85 quilmetres pel Golf de Finlndia. Altres ciutats properes sn Riga, 307 km, Sant Petersburg, 395 km i Estocolm, 405 km.

 Clima .

El clima a Estnia es divideix entre el ocenic i el continental. El factor principal que afecta el clima a Estnia s el Oce Atlntic, principalment a corrent Nord-Atlntica, que les seves activitats cicliques en la parteix nord de l'oce, provoquen variacions abruptas de temperatures, aix com l'aparici de vents forts i un gran nivell de precipitaci (750 mm/any per al clima martim).

El principal factor que caracteritza la diferncia climtica entre el litoral i les planes de l'interior s la distncia del Mar Bltic. En l'hivern, les corrents d'aire mant el litoral ms calent, mentre l'interior queda a prop de 4C ms fred. En la primavera aquesta situaci inverte, les terres de les planes escalfen ms rpid del que les aiges del Mar Bltic, mantenint a temperatura en l'interior 3,5C ms calenta del que en el litoral, fet que no esdev en l'estiu.

L'hivern a Estnia s rigors, sent la mitjana en Febrer de -9C, la primavera s suau i amb poques pluges. L'estiu s relativament calent, la mitjana en Juliol s de 16C, i la tardor s llarg i am.

La temperatura mitja al llarg de l'any a Estnia queda entre 4,3C i 6,5C. El dia ms calent de la histria va esdevenir en Vru, en 11 d'agost de 1992, 36,5C. El ms fred va ser de -43,5C, en Jgeva, dia 17 de gener de 1940.

El clima, en general, a Estnia s humit, amb una mitjana anual de humitat relativa entre 80% i 83%. Al laneu, que es freqent, ocorre en 75 a 135 dies per any, cobrint durant tot l'hivern les terres altes de l'interior i arribant, ocasionalment a la brodes costeiras i a la illes com Saaremaa.







 Relleu .

Estnia est localitzada al nord de la Europa, limitant-se al nord amb el Golf de la Finlndia, en la Illa de Vaindloo (), i al sud amb a Letnia, prosme a la Mniste, Vrumaa (). A oest ofereix-si amb el Mar Bltic, a la Illa de Nootamaa () i en el vas llegir el punt extrem s Narva, Anada-Virumaa (), en la divisa amb a Rssia.



La majoria del territori es localitza entre 75 i 100 m per sobre del nivell del mar, sent el punt ms alt el Munti Munamgi a 317 m. Els planaltos ocupen prcticament tot el territori del sud, mentre les planes (majoritries en gaireb meitat del territori) sn trobades en l'oest.

Sn en les planas que es troben els llacs estonians, en tal quantitat que ocupen 4,7% del territori. El territori estoniano pot ser dividit, llavors, en quatre bacias: Llac Peipsi (38%), Golf de la Finlndia (21%), Golf de Riga (32%) i les illes de l'Oest d'Estnia (9%). Del llac Peipsi al Golf de la Finlndia corre el major i ms important riu d'Estnia, el Narva. Per noms el Emajgi s navegvel. Altres rius importants sn el Prnu, Pirita, Ahja i el Vhandu.

En tot el territori es pot trobar a prop d'1 200 llacs, resultants del degelo del Mar Bltic en la fi de la Era del gel, i gran part es troba en els planaltos del Sud, en Vaaremaa i una mica en Pandivere. Ms complexos de llacs poden ser trobats al llarg de tot el territori. En la gran majoria sn llacs petits, sent considerats grans noms el Peipsi i el Vrtsjrv, i noms 42 tenen ms del que 1 km. Quant a la profunditat la majoria tampoc passa de 20 m. El ms profund s el Ruge Suurjrv amb 38 m de profunditat.

El sl frtil d'aquesta regi va contribuir per al surgimento de grans florestas, de naturalesa boreal com les florestas russes i fins, importants per a l'economia del pas, en part basada en la fusta.

Economia.

 Article principal: Economia d'Estnia.;
Ms del 67% del PIB estoni deriva del Sector de Serveis, 28% de la Indstria i a prop de 5% del sector primrio, incloent a agricultura. El sector de serveis prcticament no existia en l'Era Sovitica, i va obtenir un increble i rpid creixement en l'inici dels anys 1990. Avui, la indstria s qui passa per un bon moment i creix la taxes superiors a la de serveis.



Els sectors ms importants de la Economia a Estnia sn: Indstria de Processament (18%); Immbils i Negocis(16,5%);Transport, Armazenamento i Comunicacions(15%); Comer(14%); Govern, Educaci i Saludi (13%), Construcci Civil (7%) i a Agricultura suma noms 3% de l'economia.

El PIB d'Estnia, en 2006, va quedar en 26,85 bilins de dlars, amb un creixement de l'11,4% de 2005. El Poder de Compravenda per cpita s d'US$ 20.300 dlars i el nivell de atur s de noms 4,5%. El nivell de inversi arriba a 32,4% del PIB i a deute pblic no passa del 3,6% del PIB.

Els principals productes agrcoles sn: batata, vegetais, peixos i llet. Quant als sectors de la indstria estoniana, que va crixer 8% en 2006, els principals sn els de enginyeria, electrnica, fusta i derivats, txtil, TU i telecomunicacions.

Exportaci

Estnia exporta 2/3 de tot el que produeix, sent d'aquests 1/3 noms en serveis, principalment Turisme. En 2006, les exportacions d'Estnia van sumar 9,68 bilhs de dlars, tenint com principals productes d'exportaci i principals companys.





Importaci

Hi ha una gran variedade d'importacions: mquines i equipaments, combustible, metalls, fusta, robes, aliments, aparells electrnics, aquests tres ltims gaireb no sn produts a Estnia, llavors sn productes forts de importaci.

La majoria de les importacions ve de la Uni Europea, especialment de la Finlndia (19,7%), a causa del gran nombre d'empreses fins installades en terres estonians. Com principals companys s'ha tamb a Alemanya (13,9%) i a Sucia (8,9%). De la Rssia (9,2%) i de la sia Cntrica, importants companys tamb, vnen suprimentos per a ferrovias, combustible i algodo.

Per els altres dos pasos blticos sn qui subministren la majoria dels productes importats a Estnia. A Litunia (6%) subministra combustible, qumics i productes alimentcios(inclusivament tabac). De la Letnia (4,7%) ve productes de enginyeria, qumics i equipaments per a a indstria alimentcia.

De les importacions que van sumar 12,03 bilins de dlars en 2006, generant aix un dficit de la balana comercial d'1,9 bilins de dlars, la majoria s de mquines i equipaments (33%), productes qumics (11%), txteis (10,3%), aliments (9,4%) i suprimentos per a ferrovias (8,9%).

 Demografia .


Els indicadors econmics i socials d'Estnia vnen fent-se millor els ltims anys per a la poblaci estoniana. La taxa de atur va caure del 10,3% de la P.E.A en 2002 per a 5,9% en el primer trimestre de 2007. A esperana de vida s de 67,3 anys per als homes i de 78,14 anys per a les dones. El nivell de fertilidade s d'1.55 fills per dona(2006), a baix de l'indicat pela ONU que s de 2,1 fills per dona, i la taxa de mortalitat infantil s de noms 4,4 cada 1000 nascuts vius, considerat extremadament baix en els padrns internacionals. Les taxes de inflaci vnen mantenint-se estables, en un patamar del 4,0%.

Per els ltims anys ve observant-se un decrscimo en la poblaci, alguna cosa entorn de noms 0,5%, fet que va ser observat tamb durant molts anys en altres pasos de la Europa com Alemanya i Hongria. El no creixement poblacional estoni podr portar alguns malefcios al pas com la prdua de m d'obra, i envelleciment de la Poblaci Econmicament Activa.

Etnicidade.

Els estonians, com un grup tnic, sn un poble fnic. Del total d'1,3 mili de persones que parlen l'estoni, aproximadament 70% s format per la poblaci d'tnia estoni.

Per circumstncies poltiques i histriques, la composici tnica del territori estoni ha variat fora, sobretot en els darrers cinquanta anys, ja que els sovitics potenciaren l'emigraci de russos i altres eslaus per minvar l'element estoni. Aix s ha capgirat des que s un estat independent.

La primera i la segona generacions d'immigrants de diverses parts de l'exUni Sovitica (principalment de la Rssia) constitueixen la major part dels 30% restants. D'entre les minories tniques, es destaca la russa, localitzada predominantemente en la capital, (Tallinn), i en les rees urbanes industrials del nordeste d'Estnia (condado d'Anada-Viru). Hi ha tamb un petit grup de descendents de fins, principalment de la Ingermanland (ngria).


L element estoni s fora predominant al camp (on s el 90 % dels efectius), mentre que a les ciutats el percentatge baixa al 56 %), mentre que el rus (que arriba al 35 % a les ciutats) no arriba al 5 % al camp.
Una altra tnia nadiua del pas sn els vtics o chudes, que parla una llengua ugrofinesa, que eren uns 5.148 el 1848, per baixaren a un miler el 1914 i a uns 30 el 1970. Actualment sn gaireb integrats entre els estonians. Darrerament han estat reconeguts com a minoria regional els vros, que viuen al Comtat de Vru i que parlen una llengua semblant a la dels estonians.

Una part significativa de natius Germano-blticos va deixar Estnia durant el comenament de la dcada de 1920, desprs que van esdevenir reformes agrries i fins i tot desapropriacins en el pas. Per la majoria dels Germano-blticos va deixar el pas a la fi de 1939, desprs que a Alemanya Nazista i a Uni de les Repbliques Socialistes Sovitiques, per intermdio del Pacte Molotov-Ribbentrop, van concordar a collocar Estnia dintre de la 'esfera d'influncia' sovitica. Histricament, gran part del nord-oest del litoral i illes d'Estnia havia estat poblada per una poblaci tnicamente de suecs natius cridada de rannarootslased ("suecs del litoral"), la majoria del qual va fugir per a Sucia en 1944, escapant de l'avan de l'Exrcit Sovitic. Solament alguns centenars van romandre a Estnia.

D'acord amb informacions publicades per l'Institut Estoniano d'Estadstica en 2006, la poblaci d'Estnia era constituda dels segents grups tnics:







Religi.

D'acord amb de ms recent investigaci d'opini pblica del Eurostat, en 2005, noms 16% dels ciutadans estonians van respondre que "Creuen que existeixi un Du", mentre que 54% van respondre que "Creuen que existeixi algun tipus d'esperit o fora vital" i 26% que "No creuen que existeixi qualsevol tipus d'esperit, Du, o fora vital". Aix, segons la investigaci, faria dels estonians el poble menys religis d'entre els llavors 25 membres de la Uni Europea. Histricament, per, Estnia va ser un baluart del Luteranisme a causa de la seva forta connexi amb els pasos nrdics. Durant el perode de russificaci, molts camperols van ser convertits a l'Esglsia Ortodoxa, per pocs van romandre desprs de caiguda dels czares en 1917 i la llei de llibertat religiosa de 1920.

Pel que fa a la religi del pas, els estonians sn majoritriament luterans o evanglics (el 13,7 % de la poblaci), aix com els letons, finlandesos i alemanys. Els eslaus (russos, ucranesos i bielorussos) sn de religi ortodoxa (el 19,9 % de practicants el 1998), i apart hi ha uns 5.100 catlics (principalment polonesos i alemanys), 3.000 musulmans (els ttars) i 2.500 jueus.

 Idiomes .

La llengua oficial del pas s a estoni, una llengua fi-ugric que s ntimamente connectada al fins. Va ser influenciada pl alemany i com el fins posseeix moltes paraules sueques. A llengua russa s tamb molt emprada, com la seva segona llengua, per un grup d'estonianos format per persones entre trenta i setanta anys d'edat, a causa del rus haver estat ensenyat compulsoriamente com la segona llengua del pas durant a era sovitica. Molts joves estonians saben parlar el angls, desprs de l'hagin aprs com la seva primera llengua estrangera. Alguns russos residents a Estnia no parlen el estoni, per molts d'aquells que van romandre desprs de caiguda de la Uni Sovitica van comenar a aprendre-ho.

Cultura.

 Arquitectura .

En tots els anys de domini dels diversos pobles (germnicos, suecs i russos), a arquitetura estoniana va sofrir diverses influncies. La sndrome d'aquestes influncies - la rbia, la por, la humilhao - van donar caracterstiques interessants a l'arquitetura dels seus monuments, fent el Gtic Estoniano, nic d'entre les arquiteturas gtiques del nord. I els altres estils sn reflectits, d'una forma suau i tranquilla, entre esglsies medievais, detalls renascentistas, castells barrocs, cases clssiques i vilas en Art Nouveau.

Com smbols arquitetnicos nacionals s'ha la medieval Tallinn, la barroca Narva, la clssica ciutat universitria de Tartu i, Prnu, una ciutat litornea amb arquitetura de la dcada de 1930.





 Teatre .

La histria del teatre a Estnia s centenria. Va comenar, professionalment, en 1906 amb el director Karl Menning en Tartu. Setmanes desprs, en Tallinn, Theodor Altermann i Paul Pinna comenaven el teatre professional en la capital. Desprs d'aix uns altres grans noms del teatre estoniano van sorgir com Voldemar Panso, Evald Hermakla i Priit Pedajas.

Dintre d'aquesta curta histria, el teatre va mobilitzar moltes persones, fet que la va fer b acessvel per a la majoria de la poblaci. Existeixen una pera Nacional, vuit Teatres nacionals, tres Teatres municipals i 10 teatres privats, en les cinc grans ciutats estonianas, a ms d'incomptables escoles de teatre amador escampades pel pas. Dintre de la histria del teatre, ha tres grans esdeveniments: El surgimento del teatre professional en 1906; el profissionalismo en 1950, associat a Voldemar Panso; i la innovaci en el teatre, a la fi de la dcada de 60, que va donar mitjos expressivos al teatre, les conseqncies del qual sn sentides fins a avui.

 Literatura .

Des dels primers relats estonianos en el segle XVII, a literatura sempre va prendre una adrea semblant amb el que la resta de la Europa passava. Aquesta orientaci occidental va ser afirmada amb la utilitzaci del alfabet llat, resultat de la cristianizaci i desprs per la reforma. La literatura a Estnia va tenir diverses utilitats, com difondre a llengua estoniana pel pas, la divulgacin de les idees de la independncia del poble estoniano i la literatura prpiament dita.

Des del creixement del sentiment de naci del poble estoniano en el segle XIX, diversos escriptors nacionalistes van sorgir i van escriure textos memorveis com el pico Kalevipoeg (El fill de Kalev) per Friedrich Reinhold Kreutzwald, evidentment influenciado pl Romanticisme alemany. Al costat de Kreutzwald lluitava la poetisa patritico-romntica Lydia Koidula. Per els esforos d'aquest incipiente nacionalisme van ser fallits pela russificaci d'Estnia, a partir de 1880.

El primer realista va ser Juhan Liiv, autor de Kmme lugu (Deu histries). Per la renovaci literria va ser realitzada per Eduard Vilde, que durant la seva llarga vida va canviar diverses vegades d'estil, quedant, no obstant aix, fidel al nacionalisme estoniano i al socialisme revolucionari. La seva obra principal s el roman Mekla piimamees (Mekla, el leiteiro). Vilde va ser un dels fundadors del moviment Noor-Eesti (Jove Estnia), al com van pertnyer Anton Hansen Tammsaare Tode ja oigus (Veritat i justcia) i Gustav Suits Lapse snd (Naixement d'un nen), les dues majors figures de la literatura estoniana.

El poema Toomas ja Mai (Toomas i Mai) de Villem Grnthal-Ridala i tres llargs poemes de August Annist tamb formen part d'aquest perode, a ms del poeta Friedebert Tuglas, que va evolucionar del Realisme per a un neo-romanticisme fantstic. Aquesta evoluci del moviment renovador va provocar l'oposici de Vilde, que va indicar nous models en l'estranger. La poetisa Marie Under va adherir, en Hl varjust (Veus de les ombres), al Expressionismo alemany. El romancista August Gailit va crear, seguint models russos, a prosa moderna. Kalju Lepik va practicar el Surrealisme. Finalment, l'establiment del rgim sovitic va fer vncer el Realisme socialista, els representants principals del qual sn Karl Ristikivi i August Jakobson.

 Esports .



Durant molts anys, Estnia va cedir els seus atletes a altres pasos. Primer a la Rssia (1900-1912) i desprs a la Uni Sovitica (1948-1988), per quan va participar dels Jocs Olmpics sota la seva bandera va portar 8 medalles d'or, 7 de plata i 14 de bronze. En els jocs d'hivern, Estnia, va participar de menys edicions (7 jocs). Per va ser ms eficient, portant ms medalles d'or, 4 en el total, contra noms 1 de plata i 1 de bronze.

El major atleta olmpic d'Estnia s l'esquiador Andrus Veerpalu. Ell t tres medalles, dues d'or i una de plata, en Salt Lake City 2002 i Tor 2006. En el ciclisme, el ms notable s Jaan Kirsipuu que va guanyar diverses etapes de la Tour de Frana. Marko Asmer s el lder actual del campionat de automobilisme britnic de Frmula 3, i el favorit al ttol, sent el primer pilot estoniano a pilotar un Frmula 1, en proves per a a Williams en 2003.

En el futbol, Estnia no t equip important internacionalment, i seva selecci mai s'ha classificat per una Copa del Mn de Futbol o Eurocopa. La seva millor campanya va ser en les Eliminatries de la Eurocopa 2000, quan va aconseguir 3 victries, i va acabar en 3. en la clau que tenia Repblica Txeca i Esccia. El ms conegut futbolista estoni s Valeri Karpin, que va resoldre tutear pela selecci russa.

 Cultura popular .



El folklore popular a Estnia ve de molts segles abans de les primeres ocupacions en el segle XIII. Els primers grans influenciadores van ser els finlandesos, que per la seva proximitat amb el norte i amb la lengua, van promoure una aproximaci cultural. El primer gran impacte estranger va ocrrer quan els catlics van arribar a Estnia el segle XIII, i van intentar suprimir a cultura pag en virtut de la cristiana. El que va ocrrer va ser la barreja d'aquestes cultures, el que va fer al llarg dels anys sorgir la cultura del poble estoniano.

Durant el segle XVIII, amb la popularizao de la llengua estoniana pel poble, i en el segle XIX amb el fort sentiment nacionalista que sorgia, a cultura popular es va assentar com predominant pel poble. Moltes canons antigues van ser ressuscitades i altres creades. Elements de la religi pag ressurgiram d'entre el poble i s'atrelaram a l'elements de la religi cristiana. Antigament eren fets sacrificis d'animals i persones per als dus pags, per a haver-hi bones cultures d'aliments i una bona vida. Aquest element va quedar en el passat, a causa de la modernitzaci no permetre aix entre les persones de la ciutat, per les bruixes, mags i dimonis van tenir una visi diferent en la cultura estoniana, ells eren aliats per a portar el b, diferent de la predicada pel cristianisme.

 Gastronomia .



A cuina d'Estnia va ser influenciada al llarg dels segles pels seus tradicionals i ms poderosos vens. A Dinamarca, Alemanya, Sucia, Polnia i Rssia van arribar a governar tot o part del seu territori, per la caracterstica principal de la gastronomia local s el seu origen camperola.

La major part dels estonians era d'origen rural abans de l'ltim segle i quan el menjar es feia escassa, ells necessitaven ser inventivos conservant i aprofitant al mxim la poca carn que disposaven. Ms tard, quan a urbanizaci va quedar ms intensa, a causa de la industrializaci del pas, els tipus ms comuns de carns i batatas fregides es van fer el padro, com en el restant de la Europa.

s a dir el que probablement ser trobat ens cardpios dels bars locals avui dia, juntament amb una porci de sauerkraut.

Feliment, no obstant aix, les receptes estonianas ms exclusives encara sn preparades en moltes famlies i servides en diversos restaurants al voltant de Tallinn. Entre els pratos tradicionals estan: Marineeritud angerjas, enguia marinada, servida fregeixi; Keel hernestega, un altre aperitiu servit fred l'ingredient principal del qual s llengua; Slt, carn de porc cozida en gelia. La gelia s feta fervendo la carn de porc desossada, de vegades els peus o el cap. S feta freqentment en grans quantitats i desprs emmagatzemada en gerros; Verivorst (morcela), s un omplert (o embotit) sense carn, emplenat principalment amb sang coagulado i arrs, de memria fosca caracterstica. S un prato estoniano molt tpic de hivern i de la nit de Natal. S servit acompanyat d'una gelia vermella de fruits silvestres; Mulgikapsad, chucrute guisat amb carn de porc, servit amb batatas cozidas; Silgusoust, espcie de arenque petit del mar Bltico amb toucinho en el creme de llet; Karask, un bolo semblant al pa de cevada; Kali, una beguda fermentada lleugerament alcolica i adocicada feta de pa negre o de centeio.

Referncies.








































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1115" title="Estrep" nonfiltered="693" processed="684" dbindex="694">

L'estrep s el petit os que hom pot trobar a la cadena ossicular de l'orella mitjana que uneix l'enclusa a la finestra oval, que s adjacent al vestbul de l'orella interna. s l'os ms petit del cos hum.

L'estrep transmet les vibracions sonores de l'enclusa a la membrana de la finestra oval.

En vertebrats no-mamfers, l'os anleg a l'estrep s'anomena columella; tanmateix, en rptils, qualsevol dels dos noms s vlid.

Enllaos externs.
http://webpages.marshall.edu/~hurlburt/310lec13.html;
http://faculty.juniata.edu/yohn/reptilialab.htm;
http://www.lander.edu/rsfox/308cranial2Lec.html;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1118" title="Escriptura cuneforme" nonfiltered="694" processed="685" dbindex="695">

L'escriptura cuneforme s el primer sistema d'escriptura conegut. Va ser creat pels sumeris cap al 3500 aC. Originalment, era un sistema pictogrfic, per, amb el temps, va evolucionar cap a un sistema ms simple i abstracte.

Els primers pictogrames es dibuixaven en taules d'argila, ordenats en columnes verticals. Ms endavant, es van ordenar per fileres. Tamb es van millorar els clams utilitzats per l'escriptura, cosa que va permetre que es poguessin produir molts tipus de signes diferents fcilment i amb la mateixa eina. D'aquesta manera van sorgir els smbols cuneformes caracterstics d'aquest sistema. Les tauletes es podien coure per endurir-les i preservar-les.

L'escriptura cuneforme, utilitzada inicialment per la llengua sumria, va ser adaptada mes endavant pels babilonis, elamites, hitites i assiris per escriure en les seves prpies llenges. En total, aquest sistema d'escriptura es va utilitzar a Mesopotmia durant un perode de prop de 3000 anys.


Desenvolupament.

Els primers pictogrames van ser gravats sobre tablilles de fang en columnes verticals, amb un punx o estil afilat, fabricat a partir d'un cnem. Desprs dos desenvolupaments van fer el procs ms rpid i fcil: la gent comen a escriure d'esquerra a dreta en files horitzontals (rotant en sentit esquerr 90 a tots els pictogrames en el procs) i un nou estil de punta de cunya que va sser emprat introduint-lo en el fang, donant lloc a carcters en forma de cunya (cuneformes). Mitjanant l'ajustament de la posici relativa de la taula enfront l'estil, l'escriba podia emprar una nica eina per a una amplia varietat de signes.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1119" title="Filosofia" nonfiltered="695" processed="686" dbindex="696">


La filosofia s una disciplina que els filsofs (del grec antic:           "amant de la saviesa") per mitj de la lgica i el raonament cerquen de donar una explicaci de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l'home en la naturalesa. Tamb ha estat definida com l'estudi dels conceptes i principis ms fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l'acci i la realitat.  La filosofia s un camp d'estudi que inclou diverses subdisciplines com l'esttica, l'epistemologia, l'tica, la lgica i la metafsica. El mtode fonamental de la filosofia s l's del raonament per avaluar els arguments. Tanmateix, l'abast i la metodologia de la filosofia no sn rgids. El que representa la filosofia s un tema discutible i varia d'acord a les diferents tradicions filosfiques. 

El terme filosofia prov del grec "         " (philo-sophia) que significa "amor per la saviesa". Els filsofs de l'antiga Grcia -inspirats en part en el pensament religis d'Homer i d'Hesode i, potser, en coneixements antics de Babilnia i Egipte- distingien el desig per la saviesa dels desigs per les coses materials, els vicis i la satisfacci dels desigs corporals. La definici de saviesa pels grecs antics incloa la virtut i el coneixement. Tanmateix, s difcil definir la filosofia avui dia ats el rang variat d'idees que s'han catalogat com a filosofies. La filosofia difereix de les cincies exactes, ats que les qestions filosfiques no es poden resoldre empricament, i de la religi, ats que no es basa en la fe ni en la revelaci. Altres definicions, per, com la del Diccionari d'Oxford de Filosofia estableixen que "la segona meitat del segle XX... prefereix considerar la reflexi filosfica com la continutat de la millor prctica de qualsevol altre camp d'investigaci intellectual". De fet, moltes de les teories i especulacions dels filsofs de l'Antiguitat en l'rea de la filosofia natural van formar, amb el temps, la base de les explicacions cientfiques.

Encara que tota definici sobre la filosofia s controvertible, i que la disciplina s'ha expandit i ha canviat al llarg de la histria, en funci de quin tipus de preguntes eren interessants o rellevants en una poca en particular, hi ha un cert consens en qu la filosofia s un mtode i no necessriament un conjunt de declaracions, proposicions o teories. 

 Filosofia occidental .
Una llista completa de les divisions principals de la filosofia inclouria molts temes diversos estudiats en diverses poques. Sovint, s'hi inclouen l'tica, la metafsica, l'epistemologia i la lgica, i de vegades la poltica, l'esttica i la religi. A ms a ms, la majoria de les disciplines acadmiques inclouen l'estudi filosfic de la mateixa: la filosofia de la cincia, la filosofia de les matemtiques i la filosofia de la histria. 

 La metafsica va ser estudiada de manera sistemtica per primera vegada per Aristtil, encara que ell mateix no va fer s del terme. Ell s'hi va referir com a "primera filosofia" (o sovint, noms "saviesa"), i va dir que s la disciplina que estudia les "primeres causes i els principis de les coses". El significat modern del terme s una investigaci quant a l'origen principal del que existeix. Dins la metafsica, l'ontologia s l'estudi de l'existncia mateixa, de vegades la recerca per a especificar quins tipus de coses existeixen. ;

 L'epistemologia estudia la naturalesa i l'extensi del coneixement, i fins i tot si el coneixement s possible. Entre els seus objectes d'estudi es troba la qesti posada per l'escepticisme: la idea de qu les nostres creences i pensaments podrien ser illusoris o equivocats. ;

 L'tica o la "filosofia moral" estudia tot el que est relacionat amb com haurien d'actuar les persones. Els dilegs de Plat sn un quest per trobar la definici de virtut. La metatica t com a objectiu descobrir si els valors de judici poden ser objectius. La moral sovint s'estudia dins un context religis.  ;

 La lgica t dues divisions principals: la lgica matemtica (la lgica simblica formal) i l'estudi lgic del llenguatge (la filosofia del llenguatge).

 Histria .
Article principal:Histria de la filosofia

Encara que de vegades es parla de filosofia oriental, la filosofia prpiament dita va comenar amb els grecs. A l'Orient hi havia mites que podien ser ms o menys semblants a algunes nocions filosfiques, per que tenien una base ms aviat religiosa.

Se sol dividir la histria de la filosofia en els perodes segents:
Filosofia antiga;
Filosofia medieval;
Filosofia moderna;
Filosofia contempornia;

No hi ha un acord unnime sobre aquesta divisi, hi ha qui creu que la filosofia moderna i contempornia formen un nic bloc, o que la filosofia medieval es noms la visi religiosa de les qestions de la filosofia antiga. Diversos pensadors afirmen que no es pot assimilar l'evoluci de les etapes filosfiques a les edats de la histria, com mostra aquesta classificaci

 Disciplines filosfiques .
En general s'ha classificat la filosofia en relaci a quin era l'objecte del seu estudi. Aix es parla, per exemple, d'epistemologia (la filosofia de la cincia), cosmologia (la filosofia de la natura), antropologia (la filosofia de l'home), la metafsica o de l'tica (la filosofia del comportament hum).

Al llarg dels segles, els diferents sistemes filosfics han classificat les seves disciplines de forma diferent, per sovint s'han mantingut ms o menys les mateixes tres disciplines generals, que en termes moderns s'anomenen lgica, filosofia de la natura i filosofia de l'esperit. Tanmateix, la terminologia utilitzada per referir-s'hi no ha estat sempre la mateixa. Per exemple, els estoics les anomenaven lgica, fsica i tica.

 Enllaos externs .


Pensament.cat (FiloXarxa);
Pgina sobre filosofia allotjada a Rac Catal;
Recursos de filosofia a Xtec.cat;
Portal de Filosofia Internutica;
Portal de filosofia de Josep-Maria Terricabras ;
Filosofia a Internet ;
Propostes filosfiques transgressores ;
Lnies temporals en filosofia ;


















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1122" title="Fsica" nonfiltered="696" processed="687" dbindex="697">

La fsica (del grec         (phusikos), "natural" i       (phusis), "natura") es la cincia que estudia la natura en el seu sentit ms ampli, ocupant-se del comportament de la matria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partcules. Fou anomenada filosofia natural fins a finals del segle XIX. Els fsics estudien un ampli espectre de fenmens fsics: des de les partcules subatmiques, les quals formen la matria ordinria (fsica de partcules), a l'Univers com un tot (cosmologia).

Els descobriments de la fsica troben aplicaci en totes les altres cincies naturals, ja que la matria i l'energia sn els components bsics del mn natural. Algunes de les propietats estudiades en fsica sn comunes a tots els sistemes materials, com la conservaci de l'energia. Aquestes propietats sn sovint anomenades lleis fsiques. De vegades s'ha dit que la fsica s la "cincia fonamental", perqu les altres cincies (biologia, qumica, geologia, etc.) tracten amb determinats tipus de sistemes materials que obeeixen les lleis de la fsica. Per exemple, la qumica s la cincia de les molcules i els components qumics que aquestes formen en grans quantitats. Les propietats dels components qumics vnen determinades per les propietats de les molcules, les quals sn descrites amb precisi per distintes rees de la fsica com la mecnica quntica, la termodinmica i l'electromagnetisme.

La fsica est estretament relacionada amb les matemtiques. Les matemtiques proporcionen a la fsica el llenguatge i les eines necessries que permeten obtenir una formulaci precisa (quantitativa) de les lleis fsiques i els fenmens que aquestes impliquen. Aix, de retruc, fa possible que es puguin verificar (o descartar) els resultats predits experimentalment.

Les teories fsiques sn gaireb sempre expressades en forma de relacions matemtiques, i les matemtiques requerides acostumen a ser ms complicades que les d'altres cincies. Una diferncia bsica entre fsica i matemtiques s que la fsica s'ocupa, en ltima instncia, de les descripcions del mn material, mentre que les matemtiques tracten amb abstraccions que no depenen d'ell. Val a dir que la distinci no sempre s bvia: hi ha una gran quantitat d'investigaci a mig cam entre fsica i matemtiques, coneguda amb el nom de fsica matemtica, dedicada a desenvolupar l'estructura matemtica de les teories fsiques. Tanmateix, aquesta uni entre matemtiques i fsica amaga un aspecte ben sorprenent, i s que la fsica tamb fa les seves aportacions a les matemtiques.

 Visi general de la investigaci en la fsica .
Fsica Antiga.
Els xinesos, els babilonis, els egipcis i els mayas van observar els moviments dels planetes i van assolir predir els eclipsis, per no van aconseguir trobar un sistema subjacent que expliqus el moviment planetari. Les especulacions dels filsofs grecs van introduir dues idees fonamentals sobre els components de l'Univers, oposades entre si: el atomismo, proposat per Leucipo en el segle IV a. de C., i la teoria dels elements, formulada en el segle anterior. Vegi's Filosofia occidental. En Alexandria, el centre cientfic de la civilitzaci occidental durant el perode hellenstic, va haver notables avanos. All, el matemtic i inventor grec Arquimedes va dissenyar amb palanques i cargols diversos aparells mecnics prctics i va amidar la densitat d'objectes slids submergint-los en un lquid. Altres cientfics grecs importants d'aquella poca van ser l'astrnom Aristarco de Samos, que va trobar la relaci entre les distncies de la Terra al Sol i de la Terra a la Lluna, el matemtic, astrnom i gegrafo Eratstenes, que va amidar la circumferncia de la Terra i va elaborar un catleg d'estrelles, i l'astrnom Hiparco de Nicea, que va descobrir la precesin dels equinoccios. En el segle II d. de C. l'astrnom, matemtic i gegrafo Tolomeo va proposar el sistema que duu el seu nom per a explicar el moviment planetari. En el sistema de Tolomeo, la Terra est en el centre i el Sol, la Lluna i les estrelles giren entorn d'ella en rbites circulars

Fsica clssica.

La fsica clssica inclou les branques tradicionals i temes que foren reconeguts i prou ben desenvolupats abans del comenament del segle XX:
 Mecnica s'ocupa dels cossos sobre els que actuen les forces i altres cossos en moviments i es pot dividir en esttica (estudi de les forces sobre un o ms cossos en reps), cinemtica (estudi del moviment sense importar-ne la causa) i dinmica (estudi del moviment i les forces que l'afecten); a la vegada la mecnica pot dividir-se en mecnica de slids i mecnica de fluids. Aquesta ltima comprn branques com la hidrosttica, hidrodinmica, aerodinmica i pneumtica.
 L'acstica, l'estudi del so, sovint es considera una branca de la mecnica perqu el so s degut al moviment de les partcules d'aire, o un altre medi, a travs del qual les ones sonores poden viatjar i per tant pot explicar-se en termes de lleis de la mecnica. Entre les branques ms modernes de l'acstica es troba l'ultrasnica, que s l'estudi de les ones sonores a molt alta freqncia, ms enll del nivell d'audici hum.
 L'ptica, l'estudi de la llum, s'encarrega no sols de la llum visible sin tamb de la radiaci infraroja i ultraviolada, les quals manifesten tots els fenmens de la llum visible excepte la visibilitat, s a dir, reflexi, refracci, interferncia, difracci, difusi (vegeu espectre electromagntic) i polaritzaci.
 La termodinmica s'encarrega de les relacions entre el calor (l'energia interna que posseeixen les partcules de les quals es composa una substncia) i altres formes d'energia. ;
 L'electromagnetisme ha sigut estudiat com una branca de la fsica des que fou descoberta la connexi entre l'electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX. Un corrent elctric crea un camp magntic i un camp magntic canviant la inducci d'un corrent elctric. L'electrosttica tracta les crregues elctriques en reps, l'electrodinmica les crregues en moviment i la magnetosttica els pols magntics en reps.

Fsica a l'edat mitjana.
Durant l'edat mitjana es van produir pocs avanos, tant en la fsica com en les altres cincies. No obstant aix, savis rabs com Averrois o com Ibn Nafis (tamb conegut com Ibn Al-Nafis) van contribuir a la conservaci de molts tractats cientfics de la Grcia clssica. En general, les grans universitats medievals fundades a Europa per les ordres monstiques a partir del segle XIII no van suposar un gran avan per a la fsica i altres cincies experimentals. El filsof escolstic i teleg itali sant Toms d'Aquino, per exemple, va tractar de demostrar que les obres de Plat i Aristtil eren compatibles amb les Sagrades Escriptures. El filsof escolstic i cientfic britnic Roger Bacon va ser un dels pocs filsofs que va defensar el mtode experimental com autntica base del coneixement cientfic; tamb va investigar en astronomia, qumica, ptica i disseny de mquines.

Fsica moderna.
La major part de la fsica clssica es preocupa per la matria i l'energia a una escala normal d'observaci; per contra, molta de la fsica moderna (s a dir, els canvis que portaren les revolucionries teories de principis del segle XX al mn dels fsics) s'ocupa del comportament de la matria i l'energia sota condicions extremes (a velocitats lumniques o prximes a la de la llum) o en una escala molt gran o molt menuda. Per exemple, la fsica atmica i la nuclear estudien la matria a l'escala ms menuda a la que poden identificar-se els elements qumics. La fsica de partcules treballa a una escala ms menuda encara, encarregant-se de les unitats ms bsiques de la matria. Aquesta branca de la fsica es tamb coneguda com fsica d'alta energia per les energies extremadament elevades que sn necessries per produir molts dels tipus de partcules en enormes acceleradors de partcules. A aquesta escala, no sn vlides les nocions d'espai, temps, matria i energia a les que estem acostumats.

Les dues teories principals en la fsica moderna presenten un diferent panorama dels conceptes de temps, espai i matria del que presentava la fsica clssica. La teoria quntica s'ocupa de la natura discreta (en comptes de contnua) de molts fenmens a nivell atmic i subatmic, i dels aspectes complementaris de les ones i partcules en la descripci d'aquests fenmens. La teoria de la relativitat tracta de la descripci dels fenmens que ocorren en el marc de referncia que es troba en moviment respecte a un observador; la teoria especial de la relativitat s'encarrega del moviment uniforme en un espai-temps pla i d'objectes movent-se a la velocitat de la llum o prop i la teoria general de la relativitat de moviment accelerat relativament en l'espai-temps corbat i la seua connexi amb la gravitaci. Tant la teoria quntica com la de la relativitat troben aplicacions en totes les rees de la fsica moderna.

 Fsica terica i experimental .

La cultura de la investigaci fsica difereix de les altres cincies en la separaci de teoria i experiment. Des del segle XX, la major part dels fsics s'han especialitzat o b en fsica terica o b en fsica experimental, i en el segle XX molt pocs han tingut xit en ambds camps d'investigaci. En contrast, quasi tots els terics que han triomfat en biologia i qumica han sigut tamb experimentadors.

En lnies generals, els terics busquen desenvolupar teories que descriguin i interpretin resultats experimentals existents i prediguin amb xit resultats futurs, mentre que els experimentadors ideen i realitzen experiments per explorar nous fenmens i comprovar les prediccions teriques. Encara que teoria i experiment sn desenvolupats independentment, depenen en gran mesura un de l'altre. El progrs en fsica freqentment ve quan els experimentadors fan un descobriment que les teories existents no poden explicar, necessitant-se aleshores noves teories. De forma similar, idees sorgides de la teoria sovint inspiren nous experiments. En absncia d'experiment, la investigaci terica pot anar en la direcci equivocada. Aquesta s una de les crtiques que ha sigut dirigida cap a la teoria de cordes, una popular teoria en la fsica d'altes energies per a la qual encara no s'ha ideat cap prova experimental.

Enllaos externs.

 Societat Catalana de Fsica;
 Planes web sobre fsica (en catal);
 Diccionari castell-catal de fsica;
 HiperFsica  Recurs educacional de fsica, estructurat en arbres.

































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1123" title="Futbol" nonfiltered="697" processed="688" dbindex="698">

El futbol s un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors, i es considera l'esport ms popular del mn. Es juga en un camp rectangular de gespa o gespa artificial, amb una porteria a cada un dels costats del camp. L'objectiu del joc s marcar controlant la pilota cap a la porteria contrria. Els porters sn els nics jugadors que se'ls hi s perms utilitzar les mans o els braos per agafar la pilota; la resta de l'equip utilitzen el peu per xutar la pilota cap a una posici, algun cop utilitzant el trax o el cap per controlar la pilota. L'equip que marca ms gols quan acaba el partit s el guanyador. Si el resultat s d'empat al final del partit, es considera partit empatat o es dna un temps extra i/o ronda de penals, depenent del format de cada competici.

El joc modern va ser creat a Anglaterra desprs de la creaci de la "The Football Association"; actualment les regles del 1863 sn la base del futbol d'avui. El futbol s governat internacionalment per la Fdration Internationale de Football Association (Federaci Internacional del Futbol Associaci), ms coneguda pel seu acrnim FIFA. La competici del futbol internacional ms prestigiosa s la FIFA World Cup, celebrada cada quatre anys. Aquest esport, el ms vist al mn, t una audincia que dobla la dels Jocs Olmpics d'estiu.

Histria.

El futbol s un esport molt antic i els seus orgens no sn gaire clars.

Els antecedents ms remots del joc es poden situar al voltant de l'any 200 aC. durant la dinastia Han a la Xina. El seu joc es deia tsu chu (tsu significa aproximadament 'donar puntades de peu' i chu denota una bola feta de cuir farcit). Fins i tot els emperadors xinesos van prendre part en el joc. 

Els grecs i els romans van tenir una gran varietat de jocs de pilota (com l episkuros i l harpastum), i alguns probablement serien tant per jugar amb les mans com amb els peus. 

Durant el segle VII els japonesos van tenir una forma de futbol anomenada kemari. 

Al segle XIV es disputava a Florncia un joc anomenat calci (giuoco del calcio, 'joc de la puntada de peu'), que es jugava per equips de 27 jugadors amb sis rbitres. Aquest joc permetia usar tant les mans com els peus.

No s fins al segle XII que es troben evidncies d'algun tipus de futbol practicat a Anglaterra. A l'edat mitjana se'n van conixer diversos tipus. Bsicament era un futbol que tenia lloc entre faccions o grups rivals en viles i ciutats i tamb entre pobles i parrquies. Hi prenien part una gran quantitat de jugadors i les porteries podien estar separades ms d'un quilmetre. Aquests jocs, que sovint eren violents i perillosos, estaven associats especialment amb el Carnaval i es van anomenar futbol de carnaval. 
Alguns d'aquests jocs van sobreviure a Anglaterra fins ben entrat el segle XX. 
Una successi d'edictes reials de reis anglesos van portar a la supressi del futbol. De fet, aquests jocs van florir durant els perodes Tudor i Estuard. 
Oliver Cromwell va intentar posar-hi fre, per amb la Restauraci i el regnat de Carles II aviat es van rehabilitar. 

Al segle XVIII, era popular a les escoles pbliques angleses, per encara comprenia molts jugadors per bndol. Unes quantes escoles pbliques van desenvolupar una forma ms organitzada que ha sobreviscut a Eton (Eton wall game, Eton field game), Harrow (Harrow football) i Winchester (Winchester football).

L'any 1846 es va realitzar el primer intent seris d'establir un reglament. Va ser promogut per H. de Winton i J. C. Thring a la Universitat de Cambridge, que van preparar un encontre entre representants de les escoles pbliques ms importants per intentar crear un joc de regles estandarditzat. Van arribar a un acord i en van formular deu, conegudes com 'les regles de Cambridge' i que Thring va descriure com 'el joc senzill'.

El 1855 es va fundar el Sheffield Football Club, el club ms antic del mn, i el 1862 va comenar a existir el Notts County, el club de lliga ms antic del mn. 
L'octubre de 1863 es va fundar la Futbol Associaci (FA) a la Taverna Freemasons, al carrer Great Queen de Londres. La idea d'una Copa de Futbol Associaci va ser del secretari de la FA, Charles Alcock, qui va proposar els seus plans en una reuni a la qual van assistir dotze clubs, l'octubre de 1871. 
Van participar quinze clubs en la primera competici, l'any 1872, que va ser guanyada pels Wanderers, que van batre els Royal Engineers. 
Fins l'any 1892, gaireb totes les finals es van celebrar al Kennington Oval (Londres), que s ms conegut pel criquet. 
Fins l'any 1883, tots els guanyadors van ser clubs d'aficionats. Els Wanderers van guanyar sis vegades. Els Old Etonians van guanyar dues vegades i van ser segons en sis ocasions. 
Tamb l'any 1872 es va celebrar el primer partit internacional (entre Anglaterra i Esccia), i el 1878 es va celebrar el primer partit amb llum elctrica.

La pilota oficial actual s un poliedre semi-regular format per hexgons i pentgons.

Organismes rectors.

L'organisme internacional reconegut encarregat de dirigir el futbol i altres esports associats com el futbol sala i el futbol platja s la Fdration Internationale de Football Association (FIFA).

Existeixen tamb sis confederacions regionals associades a la FIFA:

 sia: Asian Football Confederation (AFC);
 frica: Confederation of African Football (CAF) ;
 Amrica del Nord, Amrica Central i el Carib: Confederation of North, Central American and Caribbean Association Football Confederation (CONCACAF) ;
 Europa: Union of European Football Associations (UEFA) ;
 Oceania: Oceania Football Confederation (OFC) ;
 Amrica del Sud: South American Football Confederation (CONMEBOL) ;

Les diferents associacions nacionals estan afiliades tant a la FIFA directament, com a la seva respectiva confederaci continental.

A Espanya els organismes encarregats de dirigir el futbol sn:

 Real Federacin Espaola de Ftbol (RFEF). rgan rector a nivell espanyol.
 Federaci Catalana de Futbol (FCF). rgan rector a nivell catal.
 Liga de Ftbol Profesional (LFP). s l'associaci dels clubs i regeix tot el futbol professional.
 Asociacin de Futbolistas Espaoles (AFE). Associaci encarregada de vetllar pels interessos dels futbolistes.

L'encarregat del manteniment de les regles del joc no es la FIFA en si mateixa, sin per la International Football Association Board (IFAB).

Modalitats.

Futbol 11;
Futbol sala;
Futbol 7;
Futbol platja;
Futbol indoor;

Competicions oficials de pasos i estats.

Competicions mundials.
 Copa del Mn de Futbol (Mundial);
 Copa del Mn de Futbol femenina (Mundial femen);
 Copa Confederacions;

Competicions europees.
 Eurocopa de Futbol (Campionat d'Europa de Futbol);
 Campionat Britnic de futbol;
 Campionat Escandinau de futbol (Campionat Nrdic);
 Copa Balcnica de Nacions;
 Copa Bltica de futbol;
 Copa Dr. Ger;

Competicions americanes.
 Copa Amrica de futbol;
 Campionat de la CONCACAF (CCCF, NAFC, CONCACAF i Copa d'Or);

Competicions africanes, asitiques i oceniques.
 Copa d'frica de Futbol;
 Copa d'sia de Futbol;
 Copa del Golf de Futbol;
 Copa Arbiga de Futbol;
 Copa d'Oceania de Futbol;

Competicions de Clubs Internacionals.

Competicions entre continents.
 Petita Copa del Mn;
 Copa Intercontinental de futbol Ja no existeix, ara s el Campionat del Mn de Clubs;
 Campionat del Mn de Clubs(Toyota cup);
 Copa Interamericana;
 Copa afro-asitica de futbol;

Competicions europees.
 Copa d'Europa (Lliga de Campions de la UEFA);
 Recopa d'Europa;
 Copa de la UEFA (inclou Copa de les Ciutats en Fires);
 Supercopa d'Europa;
 Copa Intertoto de la UEFA;
 Campionat dels Pirineus;
 Copa Mitropa;
 Copa Llatina;
 Copa Balcnica de clubs;
 Copa Anglo-Italiana;
 Copa dels Alps;
 Copa de la Comunitat d'Estats Independents;

Competicions americanes.
 Copa Libertadores de Amrica (des de 1960);
 Copa Sud-americana (des de 2002);
 Recopa Sud-americana (des de 1989);
 Copa Mercosur (1998-2001, desapareguda);
 Copa Merconorte (1998-2001, desapareguda);
 Copa CONMEBOL (1992-1999, desapareguda);
 Supercopa Sud-americana (1988-1997, desapareguda);
 Copa de Campions de la CONCACAF;
 Recopa de la CONCACAF;
 Copa Gegants de la CONCACAF;

Competicions africanes.
 Lliga de Campions de la CAF;
 Copa Confederaci africana de futbol;
 Recopa africana de futbol;
 Copa de la CAF de futbol;
 Supercopa africana de futbol;

Competicions asitiques i oceniques.
 Lliga de Campions de l'AFC;
 Recopa asitica de futbol;
 Copa de l'AFC de futbol;
 Supercopa asitica de futbol;
 Copa de Campions del Golf;
 Copa de Campions d'Oceania;

Competicions de Clubs Nacionals.

 Veure El futbol arreu del mn;

Tornejos amistosos.
 Torneig Joan Gamper;
 Torneig Ciutat de Barcelona;
 Torneig Nostra Catalunya;
 Torneig d'Histrics;
 Torneig Costa Brava;
 Copa Barcelona;
 Torneig Ciutat de Terrassa;
 Trofeu Moscard;

Clubs de futbol.
 Vegeu Llista de clubs de futbol;


Futbolistes guanyadors de la pilota d'or.

 Vegeu Pilota d'or;

Referncies.


 Enllaos externs .

Associaci de Federacions Internacional de Futbol;
Uni de Federacions Europees de Futbol;
Lliga Espanyola de Futbol;
Diari esportiu del Pas Valenci;
Fundaci esport i ciutadania;









































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1124" title="Futbol 7" nonfiltered="698" processed="689" dbindex="699">
El futbol 7 s una modalitat de futbol jugada als Jocs Paralmpics, que es practica entre dos equips de 7 jugadors cadascun en un terreny de joc de 75 x 75 metres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1125" title="Futbol americ" nonfiltered="699" processed="690" dbindex="700">

El futbol americ (football) s un esport molt popular als EUA i Canad derivat del rugbi, tot i que en l'actualitat els dos esports han esdevingut tan diferents que ja noms comparteixen origens. En el futbol americ, la clau per a l'xit s combinar la fora fsica (sobretot en determinades posicions) amb la velocitat d'execuci,l'anticipaci, l'estratgia i sobretot la coordinaci entre els membres de l'equip. Ms que en cap altre esport, s vital per a aconseguir el propsit (marcar touchdowns) que tots els jugadors es moguin i executin els seus moviments com si fosin un sol conjunt. 


Una de les caracterstiques que tan difcil fa la seva comprensi a Europa s que en el futbol americ, atac i defensa sn dues coses separades; mentre al camp hi hagi l'atac del equip A (format per 11 jugadors) hi haur  la defensa del equip B (formada tamb per 11 jugadors). Aix fa que les posicions estiguin terriblement especialitzades, fent de cada jugador una pea imprescindible. A ms a ms, existeix un equip de jugades especials com poden ser els Field Goal o els Extra Point i que tamb s'encarreguen dels retorns desprs d'un Touchdown o al comenament de la primera i la segona part.

La principal lliga professional s la National Football League (NFL) nord-americana.

Actualment a Europa hi ha una lliga professional formada bsicament per jugadors americans, la NFLEurope que serveix de cantera de la NFL. Jugadors com Jon Kitna, Kurt Warner o Jay Fiedler han jugat prviament a la NFLEurope abans de triomfar a la NFL. 

Principals Posicions.

 Quarterback (QB);
 HalfBack (HB) (Anteriorment (Running-Back)(RB));
 Wide Receiver (WR);
 Tight-End (TE);
 Full-Back (FB);
 Safeties (SS);
 Linebackers (LB);

Variants.

 Al Canad, el joc t algunes variacions, la ms important s que em comptes de 4 downs com a la NFL, n'hi ha tan sols 3.

 El futbol americ de 7 s una modalitat de futbol americ, que es juga amb 7 o 8 jugadors per equip.

 El Football Flag s una versi pensada per la formaci en Futbol Americ, en qu el "tackle" o "placatge" es realitza traient un mocador que el jugador, normalment un infant, t lligat als pantalons;

 Histria.
 El futbol americ a Amrica .
El futbol americ s una descendncia directa dels jocs britnics futbol (soccer) i rugbi, i es va desenvolupar a les universitats americanes el segle XIX. El primer partit, segons les regles de Harvard, es disput entre les universitats de Harvard i McGill (Montreal) a la ciutat de Cambridge, Massachusetts el 1874.

El 1876 es fund l'Associaci Intercollegial de Futbol. El 1895 es jug el primer partit professional entre Latrope i Jeanette. El 1919 es fund l'Associaci Americana de Futbol Professional, que es convert en National Football League el 1922. El 1960 es fund l'American Football League. Ambdues es fusionaren el 1970, creant-se les conferncies Nacional i Americana. El 1982 es form la USFL.

A Mxic el joc americ es va comenar a les universitats del pas sota un concepte de competncies de Fuerzas. El 1970 aquestes es van organitzar en la Lliga de Primera Fora, i el 1978 aquesta es va convertir en l'Organitzaci Nacional Estudiantil de Futbol Americ (ONEFA), la lliga major d'aquest esport a Mxic.

 El futbol americ a Europa .
El 1972, quatre equips de bases de la OTAN jugaren el primer torneig de futbol americ a Europa, a Itlia. El 1976, comencen a aparixer equips a Europa. El primer fou el First Austrian American Football Club (FAAFC), a ustria, el 11 de juny del 1976. El mateix any, un club de Verona jug contra un equip de la U.S. Army. A Itlia es jug el primer encontre entre equips europeus. Foren Pink Panthers Piacenza i Frogs Bergamo, equips fundats el 1977. Tamb el 1977 es comena a desenvolupar el futbol americ a Alemanya amb els Frankfurt Lions. El 1979 es crea la lliga alemanya i el 1980 l'American Football Verband Deutschland (Federaci Alemanya).

El primer encontre internacional el disputaren, el 1981, Itlia i Alemanya, a Frankfurt. Finlndia, Itlia, Alemanya, ustria i Frana formaren l'American European Football Federation (AEFF) el 31 de juliol de 1982 i organitzaren el primer campionat europeu el 1983 a Castel Giorgio, Itlia. A la final, Itlia derrota Finlndia per 18-6. El 1985, Sussa, Pasos Baixos i Gran Bretanya s'uneixen a la AEFF, que canvia el seu nom per European Football League (EFL). Onze anys ms tard la EFL ha esdevingut European Federation of American Football (EFAF).

 El futbol americ a Catalunya .

L'aparici del futbol americ a Catalunya es produeix a finals de l'any 1987 quan Pere Moliner crea l'equip dels Badalona Dracs. Aquest equip va jugar el 19 de mar de 1988 el primer partit a Catalunya contra l'equip itali dels Palermo Cardinals, a Barcelona. Es va crear la Federaci Catalana de Futbol Americ i la temporada 1988-89 es va disputar la Primera Lliga catalana de futbol americ, entre els Badalona Dracs, els Bfals del Poble Nou, els Pioners de l'Hospitalet i els Boxers de Barcelona.

A finals de 1991 es va crear la Spanish Football League (SFL), on van participar alguns dels equips catalans mentre d'altres continuaven a la Lliga catalana de Futbol Americ. Aquesta SFL es va anomenar AFL durant la temporada 1993-94 i des del 1994 s la LNFA. Durant tot aquest temps hi ha hagut equips catalans jugant la Lliga catalana o la Lliga estatal. 

Parallelament a aquesta prctica amateur del Futbol Americ a Catalunya, Barcelona va tenir entre els anys 1991 i 2003 un equip professional, format majoritriament per jugadors nord-americans i algun de catal, els Barcelona Dragons.

 El futbol americ a les Illes Balears .
El primer equip de futbol americ a les Illes Balears va ser el Mallorca Voltors, format per alumnes de la Universitat de les Illes Balears. La seva primera competici va ser la primera edici de la Supercopa de la Federaci catalana de Futbol Americ
Anys ms tard va aparixer un altre equip a Eivissa.

 El futbol americ al Pas Valenci .
El primer equip de futbol americ al Pas Valenci va ser els Giants de Cullera, fundats l'any 1990. La primera competici on van participar va ser la 3a edici de la Lliga catalana de Futbol Americ.
A finals de la lliga 1992-93 aquest equip va tenir una escisi d'on van sortir els Valncia FireBats. Altres equips: Tifons de Benicarl, Stormers de Castell i Giants de Valncia.

 Competicions .
 Competicions catalanes de futbol americ;
 Lliga espanyola de futbol americ;
 World League de futbol americ;
 National Football League Europe;
 National Football League;
 American Football League;

 Vegeu tamb .
 Equips catalans de futbol americ;

Enllaos externs.
 National Football League - Lliga professional nord-americana;
 Web permanent de la Superbowl;
 Base de dades amb tot els jugadors professionals en actiu;
 NFL Europa - Lliga professional a Europa;
 Federaci Catalana de futbol americ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1127" title="Futbol sala" nonfiltered="700" processed="691" dbindex="701">
El futbol sala s una variant del futbol practicada entre dos equips de cinc jugadors, en un terreny de joc dur i amb unes dimensions de 24 a 28 m de llargada i de 13 a 15 m d'amplada.


 Histria .
L'origen del Futsal es remunta a 1930, a la ciutat de Montevideo, l'Uruguai, on Juan Carlos Ceriani va concebre una versi del futbol per a una competici juvenil. El joc es realitzava en pistes de bsquet, amb sostre i sense parets.

El vocable Futsal, que s el terme internacional utilitzat per al joc, es deriva de la paraula espanyola o portuguesa "Ftbol" o "Futebol" i de la paraula portuguesa, francesa o espanyola "Salo", "Sal" o "Sala". Originalment es coneixia com a Minisoccer i desprs se li va donar el seu nom, reconegut mundialment com a Futsal. Actualment, tamb se l coneix amb el nom de Fut-Cinc.

Una vegada que Ceriani el va impulsar, el Futsal es va fer popular rpidament a Sud-amrica, particularment al Brasil. 

L'habilitat desenvolupada en aquest joc es fa visible en el mundialment fams estil que els brasilers demostren en el Futbol onze. Pel, Zico, Scrates, Bebeto i altres estrelles del futbol brasiler van desenvolupar la seva habilitat jugant a Futsal. 

Encara que Brasil continua sent l'eix del Futsal mundial, en l'actualitat, el joc es juga a tot el  planeta sota l'auspici de dues organitzacions que se'n disputen el control, la FIFA i l'AMF, des d'Europa, Amrica del Nord, Centreamrica i el Carib, a l'Amrica del Sud, frica, sia i Oceania.

La primera competici internacional es va realitzar el 1965, quan Paraguai va guanyar la primera Copa Sud-Amrica. Es van jugar sis copes ms fins a 1978, les quals van ser guanyades per Brasil. Brasil va continuar dominant amb una victria en la primera Copa Panamericana l'any 1980 i la va guanyar novament el 1984.

La FIFA considera que el futbol sala ha de dependre de la federaci de futbol i l'AMF (continuadora de FIFUSA, que era anterior a que la FIFA s'ocups del futbol sala) considera que s un esport totalment diferent i ha d'estar regit per una federaci prpia. 

L'Associaci Mundial de Futsal (AMF) i la Uni Europea de Futbol Sala (UEFS) reconeixen oficialment la Federaci Catalana de Futbol Sala (FCFS) des de 2006 i 2004 respectivament.

Als Pasos Catalans, hi ha una part dels equips que estan inscrits a la RFEF, que organitza la LNFS, i una altra part que participen a la Lliga Nacional Catalana de Futsal. Els equips professionals ms importants sn el Benicarl FS, el Playas de Castelln, el Futbol Sala Martorell o el FC Barcelona, entre d'altres.

 Competicions .
Les principals competicions del mn del futbol sala sn les segents:

 Competicions de seleccions .
Campionat del Mn de Futsal de l'AMF;
Campionat del Mn de Futsal de la FIFA;
Campionat d'Europa de Futsal de la UEFS;
Campionat d'Europa de Futsal de la UEFA;

 Competicions de clubs internacionals .
Campionat del Mn de Clubs de Futsal de l'AMF;
Copa Intercontinental de futbol sala;
Copa de la UEFA de futbol sala;
Copa d'Europa de futbol sala;
Recopa d'Europa de futbol sala;
Torneig sud-americ de clubs de futsal;
Copa Ibrica de futbol sala;

 Competicions de clubs nacionals .
Lliga catalana de futbol sala;
Lliga espanyola de futbol sala;
Lliga portuguesa de futbol sala;
Lliga russa de futbol sala;
Campionat argent de futsal de l'AFA;
Lliga brasilera de futbol sala;

 Vegeu tamb .
 Federaci Catalana de Futbol Sala;
 Selecci Catalana de Futbol Sala;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1128" title="Ferreries" nonfiltered="701" processed="692" dbindex="702">


Ferreries s una vila i municipi de Menorca. El nom deriva de "ferrer", que prov del llat ferrum. s com en molts topnims dels Pasos Catalans. Ja s'esmenta el municipi en el Pariatge de 1301.






Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Pgina del Consell Insular;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Visita virtual a Ferreries a travs de fotos panormiques de 360 graus;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1130" title="FreeBSD" nonfiltered="702" processed="693" dbindex="703">




FreeBSD s un sistema operatiu lliure de la famlia UNIX originriament desenvolupat per AT&T UNIX i descendent de Berkeley Software Distribution a travs de les branques 386BSD i 4.4BSD. Es pot executar a processadors compatibles amb el joc d'instruccions x86 d'Intel, DEC Alpha, UltraSPARC de Sun Microsystems, l'Itanium, l'AMD64 i els PowerPC. El suport per a les arquitectures ARM i MIPS est en desenvolupament.

FreeBSD es desenvolupa com un sistema operatiu complet. El nucli, els programes d'usuari i els controladors de dispositius es desenvolupen a un sistema de control CVS com. Aquest fet s un contrast amb GNU/Linux, on un grup s'ocupa del nucli i la resta d'aplicacions sn gestionades per les distribucions, que empaqueten la resta de components. 
Com a sistema operatiu, FreeBSD t la reputaci de ser estable i molt robust. 


Histria i desenvolupament.

El desenvolupament inicial de FreeBSD va comenar l'any 1993, a partir del codi de 386BSD. No obstant aix, degut a problemtiques sobre la legalitat del codi utilitzat a 386BSD, FreeBSD va reprogramar gran part del sistema amb la versi 2.0 del gener de 1995 utilitzant la versi 4.4BSD-Lite de la Universitat de California, Berkeley. 

Inicialment, FreeBSD utilitzava un dimoni BSD com a logo. El 2005 es va escollir un logo creat per Anton K. Gural. 

Desenvolupament de FreeBSD 5.

La ltima versi abans de les sries 6.x s 5.4 (Maig 2005). Els desenvolupadors de FreeBSD mantenen dos branques simultnies: la branca -STABLE, on les versions es generen cada 4-6 mesos. La ltima versi 4-STABLE s la 4.11. La primera 5-STABLE va ser la 5.3. La ltima versi de 5-STABLE ser la 5.5. La primera versi de 6-STABLE va ser la 6.0. La branca de desenvolupament, -CURRENT, cont canvis molt importants al nucli i a les aplicacions d'usuari. Si una caracterstica s'estabilitza, es pot fusionar (MFC, "Merge From Current") a la branca estable.

La diferncia ms important de FreeBSD 5 va ser un gran canvi dels mecanismes de bloqueig del nucli per permetre un millor funcionament als sistemes multiprocessadors, evitant molta utilitzaci del bloqueig GIAN, conegut com Big Kernel Lock. Ara es possible que ms d'un procs es pugui executar dins l'espai de nucli al mateix temps. 

Un altre canvi important ve ser la inclusi de KSE, una soluci m:n per la gesti dels fils d'execuci. KSE forma part de la biblioteca per defecte per gestionar els fils d'execuci des de la versi 5.3 (la creaci de la branca estable 5-STABLE). Altres caracterstiques estan relacionades amb la seguretat com les llistes de control d'accs i el nou sistema de fitxers UFS2 provinents del sistema operatiu TrustedBSD. 

FreeBSD 5 tamb ha suposat un canvi important a la capa d'entrada sortida amb la introducci de GEOM, un marc de treball modular per la transformaci de les peticions d'entrada sortida, desenvolupat per Poul-Henning Kamp. El sistema GEOM permet la utilitzaci de repliques (gmirror) i xifrat (gbde). La versi 5.4 ha confirmat la branca FreeBSD 5.x com a molt estable i robusta a expenses d'un llarg perode de gestaci degut a les grans novetats que  incorpora.  

FreeBSD 6 i 7.

FreeBSD es va alliberar el 4 de novembre de 2005 i la versi 7.0 est actualment en desenvolupament. Aquestes versions segueixen el treball focalitzat a les mquines multiprocessadors, la optimitzaci dels fils d'execuci, gesti avanada de 802.11 i l'auditoria de seguretat de TrustetBSD.
El requisit principal d'aquestes versions s l'eliminaci total del bloqueig gegant (Giant Lock) del sistema de fitxers virtual i substituir la llibreria libthr amb una implementaci ms eficient 1:1 dels fils d'execuci.

Collecci de Ports.

La collecci de ports proporciona una manera senzilla i consistent per installar programari portat a FreeBSD. Utilitza fitxers Makefile per baixar el codi font d'internet, compilar, installar i actualitzar la base de dades de paquets. Qualsevol dependncia amb altres aplicacions o llibreries es gestionada de forma totalment automtica. 

El 6 de novembre de 2005, la base de dades de paquets estava formada per 13.590 components.

Compatibilitat amb GNU/Linux.

FreeBSD incorpora compatibilitat binria amb molts sistemes operatius UNIX, incloguent GNU. D'aquesta manera es permet que programari GNU/Linux que noms es distribueix en format binari es pugui executar a FreeBSD.
Encara que hi ha moltes aplicacions que s'executen sense problemes amb la compatibilitat amb GNU/Linux, cal tenir en compte que la compatibilitat no s completa al 100%, fet que pot provocar algunes incidncies puntuals.

Llicncia.

Al igual que els seus sistemes operatius germans, OpenBSD i NetBSD, el codi de FreeBSD t una llicncia de tipus BSD, que permet que qualsevol pugui utilitzar i redistribuir el codi com vulgui, sempre i quan no elimini la nota de dret de cpia i el text de la llicncia BSD. Cal destacar que aquest fet no prohibeix redistribuir el codi amb altres llicncies. 

Enllaos externs.

Pgina web del projecte;
FreeBSD ports;
Interpret d'ordres gratuit FreeBSD;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1133" title="Franja de Ponent" nonfiltered="703" processed="694" dbindex="704">



La Franja de Ponent (en aragons Francha de Lebn), o Franja d'Arag, comprn els pobles catalanfons de la comunitat autnoma de l'Arag. Limita amb Catalunya i, fora del fet de pertnyer a l'Arag, no t cap estructura administrativa comuna. S'allarga per les tres provncies que formen aquesta comunitat autnoma (Osca, Saragossa i Terol) i forma part dels Pasos Catalans.Amb una poblaci de 47.686 habitants (2007), representa un 0'34% de la poblaci total dels Pasos Catalans.

Les anomenades comarques naturals de la Franja de Ponent sn:
Ribagora;
Llitera;
Baix Cinca;
Matarranya;


 Lmits de la Franja de Ponent .
Els lmits exactes de la Franja de Ponent poden diferir depenent de la font, i sempre causa d'sser subjectes a una classificaci lingstica i no pas poltica oficial o tradicional. Les causes del dubte quant a l'adscripci lingstica d'alguns punts sn, principalment:
 La situaci de transici lingstica entre l'aragons i el catal que presenten alguns nuclis de poblaci, sobretot de la Ribagora.
 La despoblaci i la possible repoblaci amb immigrants vinguts d'una altra contrada.
 La proporci variable (amb el temps i la immigraci) de parlants d'una o altra llengua en un indret determinat.

En general, pel que fa a les comarques del sud es poden definir uns lmits fora exactes, que coincideixen amb els dels municipis, per a la comarca de la Baixa Ribagora, i en menor grau tamb a la Llitera, hi ha alguns problemes per fer-ho perqu aquesta coincidncia no ocorre i ens trobem amb municipis que inclouen pobles que s'adscriuen a una o altra llengua. Tenint en compte aix, en el cas de la Llitera ens trobem amb problemes d'aquest tipus al municipi de Sanui i Alins.

La comarca de la Ribagora, al seu torn, se sol dividir en tres franges que van de de nord a sud: una d'occidental, presidida per Graus, de parla aragonesa; una de central, estructurada per la vall del riu Isvena, que inclou els parlars de transici, i una d'oriental a la vall de la Noguera Ribagorana, de parla clarament catalana. El lmit entre l'aragons i el catal travessa els municipis de Bissarri, Isvena, Graus i Capella.

 Divisions comarcals aplicades a la Franja de Ponent . 

Les comarques de la Franja de Ponent poden estar fixades, sobretot, mitjanant tres postures: l'oficial, la integracionista dels Pasos Catalans i la nacional dels Pasos Catalans. Per la seua afiliaci al nacionalisme catal de caire expansionista, les postures integracionista i nacional, com s d'esperar, generen nombroses veus en acord i en desacord, sobretot fora del territori. A l'interior d'aquest, per un altre cant, el debat est marcat per un gran desinters (sobretot a la part septentrional) en donar-se el cas de no deixar d'aparixer, en tots dos casos, en una situaci de perifria territorial.

 1. La postura oficial .

Es fa cas de la divisi administrativa interna de l'Arag (feta sense seguir cap criteri lingstic), que representa l'nica existent jurdicament. En aquest sentit, la Franja es reparteix a cavall de sis comarques oficials: la Ribagora, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Arag-Casp, el Matarranya i el Baix Arag.


 2. La postura integracionista dels PPCC .

Divideix directament el territori designat com a Franja de Ponent en quatre comarques naturals (per tenint en compte des d'un primer moment, per tant, els lmits autonmics actuals). Aquest criteri s el que t ms tradici des de l'ptica catalana i les comarques que genera inclouen noms els pobles catalanfons d'aquelles comarques oficials amb qui comparteixen el nom. Sn la Baixa Ribagora (per diferenciar-la de la comarca de l'Alta Ribagora de la comunitat autnoma de Catalunya), la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya (que comprn, a ms, els nuclis de parla catalana de les comarques del Baix Arag-Casp i del Baix Arag).


 3. La postura nacional dels PPCC .

Es basa en comarcalitzar el territori nacional dels Pasos Catalans sense tenir en compte les divisions administratives oficials en l'actualitat. Les diferncies d'aquest criteri respecte a l'anterior sn principalment la reestructuraci del Matarranya (que perd la seua part de la comarca del Baix Arag-Casp per incorporar-la a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre) i una diferenciaci entre Alta Ribagora i Baixa Ribagora que no t en compte que en l'actualitat existeixi una comarca de l'Alta Ribagora a la comunitat autnoma de Catalunya.



 La llengua i la Llei de llenges .

A la Franja, un sector significatiu de la poblaci parla el catal (ms del 90%, el percentatge ms elevat de tot el territori on es parla), tot i que en aquest territori no s una llengua oficial i que hi t una presncia quasi nulla pel que fa a l'administraci i els actes pblics en general, limitada gaireb noms a l'ensenyament (en qu es pot estudiar com a assignatura optativa). La Ley de lenguas de l'Arag, promoguda pel govern de coalici PSOE-PAR, tindria com a finalitat regularitzar aquest aspecte.

Aquesta llei, tanmateix, encara no ha estat aprovada, sobretot a causa de protestes i recollides de firmes a l'Arag en contra que el catal hi sigui cooficial. Un dels arguments s sobre el nom de la llengua: "tot i que els dialectes parlats a la Franja de Ponent s'assemblen molt al catal, l'idioma parlat a la Franja de Ponent s'hauria de dir aragons perqu es parla a l'Arag".

Dictamen de la Comisin especial de estudio sobre la poltica lingstica en Aragn. ;
Avantprojecte de la Llei de Llenges d'Arag ;
Municipis de predomini lingstic catal segons l'avantprojecte de la Llei de llenges ;
Proposta d'adscripci lingstica dels municipis de la Franja i propostes de grafia ;



Fitxer:Predominis lingstics de l'Arag segons la Llei de llenges.png|Predominis lingstics de l'Arag segons la Llei



 La comarca del Baix Arag-Casp .

L'any 2003 els municipis de la comarca natural del Matarranya es van repartir en tres comarques oficials distintes. Els uns, a la comarca que va conservar el nom de Matarranya, mentre que els altres, a les comarques del Baix Arag (amb capital Alcanys) i del Baix Arag-Casp (amb capital Casp).

Tot i la polmica creada, la nova demarcaci comarcal va ser demanada i aprovada unnimement per tots els municipis afectats, s a dir, no va ser imposada des de Saragossa, com s'ha arribat a dir.

Todos los municipios  han ejercido la iniciativa de creacin de la Comarca de Bajo Aragn-Caspe/Baix Arag-Casp mediante acuerdo del pleno de sus Ayuntamientos adoptado con el qurum legalmente previsto.
 Se crea la Comarca de Bajo Aragn-Caspe/Baix Arag-Casp integrada por los municipios de Caspe, Chiprana, Fabara/Favara, Fayn/Fai, Maella y Nonaspe/Nonasp.

Hi ha hagut fora queixes des de Catalunya sobre la nova demarcaci comarcal, adduint principalment dues raons:
 que no es respectaven els lmits histrics de la comarca natural del Matarranya;
 que s'acceleraria la prdua de l'idioma catal en aquells municipis agregats a comarques de majoria i capitalitat castellanoparlant;

s per tots aquests motius que les comarques del Baix Arag i del Baix Arag-Casp no figuren, en moltes descripcions, a la llista de comarques de la Franja de Ponent. Tamb per la mateixa ra, hom es pot trobar amb enciclopdies (com la Gran Enciclopdia Catalana) que situn, per exemple, el municipi de Fai dins de l'Arag per a la comarca (natural) del Matarranya.


 La comarca del Matarranya .

Trobem, com s el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (s a dir, que formen part de les comunitats de l'Arag on es parla el catal), una triple postura pel que fa al referent d'aquest topnim (postures que s'expliquen amb ms detall a l'article sobre la Franja de Ponent).

 La postura oficial, designada per la divisi administrativa interna de l'Arag. municipis;
 La postura integracionista dels PPCC designa com a Matarranya la comarca oficial del Matarranya i els municipis catalanfons de les comarques del Baix Arag-Casp i del Baix Arag. municipis;
La postura integracionista pot diferenciar entre Alt Matarranya (per als municipis catalanfons de la provncia de Terol) i Baix Matarranya (per als de la comarca del Baix Arag-Casp. Els qui pertanyen a la comarca oficial del Baix Arag, a banda, poden ser considerats de la comarca del Bergantes-Mesqu.;
 La postura nacional dels PPCC inclou tots els municipis catalanfons de la provncia de Terol (aix s, els de les comarques oficials del Matarranya i del Baix Arag). municipis;

Fins el 1833 el Matarranya form part del partit o corregiment d'Alcanys; amb la divisi provincial d'aquest any rest inclosa a la provncia de Terol (excepte Aiguaviva de Bergantes, que fou atribut al de Castellot, tots els altres llocs depengueren del partit judicial d'Alcanys).


 Vegeu tamb .

 Bandera de la Franja de Ponent;
 Declaraci de Mequinensa;


 Enllaos Externs .


 Gran Enciclopdia Catalana;

 Recursos informatius .

Lo catal a la Franja - Recursos i notcies del catal a la Franja de Ponent.
Vilaweb Franja de Ponent;
 El Cinca com a frontera en la histria - Histria dels canvis fronterers d'Arag i Catalunya respecte a la Franja.

 Associacions Culturals .

Iniciativa Cultural de la Franja;
ASCUMA Associaci Cultural del Matarranya - defensen la cultura dels municipis catalanoparlants aragonesos del Matarranya.
CERIb Centre d'Estudis Ribagorans - analitzen els parlars de la Ribagora i en divulguen la seva cultura.
IEBC Institut d'Estudis del Baix Cinca - promocionen la cultura catalana a la Franja de Ponent.
Casals Jaume I  - Casals de Fraga i Castellonroi.
Instituci Cultural de la Franja de Ponent - Promocionen la cultura catalana.
FACAO Federaci d'Asociacins Culturls de l'Arag Oriental  sic  - afirmen que a la Franja es parla aragons oriental i no catal. Han elaborat una ortografia secessionista.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1136" title="Febrer" nonfiltered="704" processed="695" dbindex="705">

El febrer s el segon mes de l'any en el calendari Gregori i t 28 dies els anys comuns i 29 els anys de trasps. En llat es deia februarius i era un mes dedicat a unes festes de purificaci, les februa, en les quals s'aplacaven els morts amb sacrificis i ofrenes. Del seu nom ve el del du rom Februus, el de la purificaci. Febrer no existia en el calendari  rom d'poca primitiva, va ser afegit com gener amb la reforma de Numa Pompili que va adaptar els mesos al cicle lunar. Originriament tenia 28 dies, passant a tenir-ne 29 (30 en any de transps) amb el calendari juli. Tamb fins a poca juliana, febrer era l'ltim mes de l'any, que comenava en mar. Posteriorment August li va restar un dia de manera que es va quedar amb els 28/29 que t actualment. Els seus smbols sn l'ametista, la violeta i la perla (d'on ve el nom que t en fins)

Altres noms.
Per als saxons era el mes del fang i la carabassa, mentre que en fins el nom helmikuu significa "mes de la perla", ja que aquest s l'aspecte de la neu a les branques dels arbres desprs d'una gelada.
Dia internacional dels superets!!"! aliens sofias

Esdeveniments de febrer.

 El 14 de febrer s el dia dels enamorats o Sant Valent;

Vegeu tamb.
30 de febrer;



































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1137" title="Fontica" nonfiltered="705" processed="696" dbindex="706">
La fontica (del grec      (phon) "so" o "veu") ) s la cincia que estudia els sons de la parla. Aquests sons es produeixen amb l'aparell fonador. Tanmateix, la fontica no estudia els sons produts per l'aparell fonador, que no formen part de la parla (la tos, un esternut, per exemple). s una disciplina que es mou a cavall entre l'acstica, que s la part de la fsica que estudia el so, i la lingstica.

A banda del so, la fontica s'ocupa d'altres unitats relacionades: la sllaba, l'entonaci de la frase, l'accent prosdic i les pauses que el parlant introdueix al seu discurs.

La fontica es pot subdividir en tres branques:

Fontica articulatria (estudia els sons orals des d'un punt de vista articulatori, s a dir, descriu tots els rgans que intervenen en la seva producci).
Fontica acstica (estudia els sons orals des d'un punt de vista fsic).
Fontica perceptiva (estudia la descodificaci de la parla).

Pgines que s'hi relacionen.
Fonologia;
Jean-Pierre Rousselot;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1139" title="Forquilla" nonfiltered="706" processed="697" dbindex="707">

Una forquilla s un estri amb un mnec en un extrem i una srie de pues a l'altre, que s'utilitza habitualment per menjar. Concretament, es pot utilitzar per punxar i endur-se aliments slids a la boca, o b per immobilitzar aliments mentre es tallen amb el ganivet.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1140" title="Famlia (biologia)" nonfiltered="707" processed="698" dbindex="708">

La famlia s la unitat sistemtica o taxonmica situada entre l'ordre i el gnere. La desinncia llatina de la famlia s aceae, i en catal cies, excepte algunes famlies a causa de l's tradicional del nom.

El terme familia va ser introdut pel botnic francs Pierre Magnol en la seva obra Prodromus historiae generalis plantarum, in quo familiae plantarum per tabulas disponuntur (1689).

Carl von Linn va fer servir la paraula  familia en el seu tractat anomenat Philosophia botanica (1751) per anomenar els principals grups de plantes des del punt de vista morfolgic; arbres, herba, falguera, Palmera, etc.   

En zoologia el terme famlia el va introduir Pierre Andr Latreille en la seva obra Prcis des caractres gnriques des insectes, disposs dans un ordre naturel (1796). 

Va ser a partir del segle XX quan el terme famlia va ser usat en el sentit actual.

Famlies botniques.

A.
 Acanthaceae   Acoraceae   Actinidiaceae   Adiantaceae   Adoxaceae   Agapanthaceae   Agavaceae   Aizoaceae   Alismataceae   Alliaceae   Alstroemeriaceae   Altingiaceae   Amaranthaceae   Amaryllidaceae   Amblystegiaceae   Anacardiaceae   Angiopteridaceae   Annonaceae   Anomodontaceae   Aphyllanthaceae   Apiaceae   Apocynaceae   Aponogetonaceae   Aquifoliaceae   Araceae   Araliaceae   Araucariaceae   Arecaceae   Aristolochiaceae   Asparagaceae   Asphodelaceae   Aspidiaceae   Aspleniaceae   Asteliaceae   Asteraceae   Athyriaceae   Avicenniaceae   Azollaceae
B. 
 Balanophoraceae   Balsaminaceae   Bartramiaceae   Basellaceae   Begoniaceae   Berberidaceae   Betulaceae   Bignoniaceae   Bixaceae   Blechnaceae   Bombacaceae   Boraginaceae   Botany   Brassicaceae   Bromeliaceae   Bryaceae   Buddlejaceae   Burseraceae   Butomaceae   Buxaceae   Byblidaceae

C.
 Cabombaceae   Cactaceae   Caesalpiniaceae   Calceolariaceae   Calochortaceae   Calycanthaceae   Campanulaceae  C cont.  Canellaceae   Cannabaceae   Cannaceae   Capparaceae   Caprifoliaceae   Caricaceae   Caryophyllaceae   Casuarinaceae   Cecropiaceae   Celastraceae   Cephalotaceae   Cephalotaxaceae   Ceratophyllaceae   Cercidiphyllaceae   Chloranthaceae   Cistaceae   Cleomaceae   Clethraceae   Climaciaceae   Clusiaceae   Colchicaceae   Combretaceae   Commelinaceae   Compositae   Convallariaceae   Convolvulaceae   Coriariaceae   Cornaceae   Corynocarpaceae   Costaceae   Crassulaceae   Cratoneuraceae   Cruciferae   Cucurbitaceae   Cunoniaceae   Cupressaceae   Cuscutaceae   Cyatheaceae   Cycadaceae   Cyclanthaceae   Cyperaceae   Cytinaceae

D.
 Davalliaceae   Davidiaceae   Dennstaedtiaceae   Dicksoniaceae   Dicranaceae   Didiereaceae   Diervillaceae   Dilleniaceae   Dioscoreaceae   Dipsacaceae   Dipterocarpaceae   Ditrichaceae   Dracaenaceae   Droseraceae   Drosophyllaceae   Dryopteridaceae

E. 
 Ebenaceae   Elaeagnaceae   Elaeocarpaceae   Empetraceae   Epacridaceae   Ephedraceae   Equisetaceae   Ericaceae   Eriocaulaceae  E cont.  Erythroxylaceae   Escalloniaceae   Eucryphiaceae   Euphorbiaceae

F. 
 Fabaceae   Fagaceae   Fissidentaceae   Fontinalaceae   Fouquieriaceae   Francoaceae   Frankeniaceae   Fumariaceae   Funariaceae

G. 
 Garryaceae   Gelsemiaceae   Gentianaceae   Geraniaceae   Gesneriaceae   Ginkgoaceae   Globulariaceae   Gnetaceae   Goodeniaceae   Gramineae   Greyiaceae   Grimmiaceae   Griseliniaceae   Grossulariaceae   Gunneraceae   Guttiferae

H. 
 Haemodoraceae   Haloragaceae   Hamamelidaceae   Hedwigiaceae   Heliconiaceae   Hemerocallidaceae   Hyacinthaceae   Hydrangeaceae   Hydrocharitaceae   Hydrophyllaceae   Hylocomiaceae   Hypericaceae   Hypnaceae   Hypoxidaceae 

I.
 Illiciaceae   Iridaceae   Isoetaceae

J. 
 Juglandaceae   Juncaceae   Juncaginaceae   Jungermanniaceae

K. 
 Krameriaceae

L. 
 Labiatae   Lamiaceae   Lardizabalaceae   Lauraceae   Laxmanniaceae   Lecythidaceae   Leguminosae   Lemnaceae   Lentibulariaceae   Liliaceae   Limnanthaceae   Linaceae   Loasaceae   Lobeliaceae   Loganiaceae   Lophocoleaceae   Loranthaceae   Lycopodiaceae   Lythraceae

M.
 Magnoliaceae   Malesherbiaceae   Malpighiaceae   Malvaceae   Marantaceae   Marchantiaceae   Marsileaceae   Martyniaceae   Melanthiaceae   Melastomataceae   Meliaceae   Melianthaceae   Memecylaceae   Menispermaceae   Menyanthaceae   Mimosaceae   Misodendraceae   Mniaceae   Molluginaceae   Monimiaceae   Moraceae   Moringaceae   Musaceae   Myoporaceae   Myricaceae   Myristicaceae   Myrsinaceae   Myrtaceae

N.
Nartheciaceae   Neckeraceae   Nelumbonaceae   Nepenthaceae   Nolinaceae   Nothofagaceae   Nyctaginaceae   Nymphaeaceae

O. 
 Ochnaceae   Oenotheraceae   Oleaceae   Oleandraceae   Onagraceae   Onocleaceae   Ophioglossaceae   Orchidaceae   Orobanchaceae   Orthotrichaceae   Osmundaceae   Oxalidaceae

P. 
 Paeoniaceae   Pandanaceae   Papaveraceae   Papilionaceae  Parnassiaceae   Passifloraceae   Paulowniaceae   Pedaliaceae   Pellaeaceae   Pentaphylacaceae   Philesiaceae   Phrymaceae   Phyllanthaceae   Phytolaccaceae   Pinaceae   Piperaceae   Pittosporaceae   Plagiochilaceae   Plantaginaceae   Platanaceae   Plumbaginaceae   Poaceae   Podocarpaceae   Polemoniaceae   Polygalaceae   Polygonaceae   Polypodiaceae   Polytrichaceae   Pontederiaceae   Portulacaceae   Potamogetonaceae   Pottiaceae   Primulaceae   Proteaceae   Psilotaceae   Pteridaceae   Punicaceae   Putranjivaceae   Pyrolaceae

Q. 
 Quillajaceae

R. 
 Rafflesiaceae   Ranunculaceae   Resedaceae   Restionaceae   Rhamnaceae   Rhizophoraceae   Roridulaceae   Rosaceae   Rubiaceae   Ruppiaceae   Ruscaceae   Rutaceae

S. 
 Salicaceae   Salviniaceae   Santalaceae   Sapindaceae   Sapotaceae   Sarraceniaceae   Saururaceae   Saxifragaceae  S cont.  Scheuchzeriaceae   Schisandraceae   Schizaeaceae   Sciadopityaceae   Scrophulariaceae   Selaginellaceae   Simaroubaceae   Simmondsiaceae   Smilacaceae   Solanaceae   Sparganiaceae   Sphagnaceae   Stachyuraceae   Stangeriaceae   Staphyleaceae   Sterculiaceae   Stilbaceae   Strelitziaceae   Styracaceae

T. 
 Taccaceae   Tamaricaceae   Taxaceae   Tetramelaceae   Thamnobryaceae   Theaceae   Thelypteridaceae   Themidaceae   Theophrastaceae   Thuidiaceae   Thymelaeaceae   Tiliaceae   Tofieldiaceae   Trapaceae   Trilliaceae   Trochodendraceae   Tropaeolaceae   Turneraceae   Typhaceae

U. 
 Ulmaceae   Umbelliferae   Urticaceae

V. 
 Valerianaceae   Velloziaceae   Verbenaceae   Violaceae   Viscaceae   Vitaceae

W. 
 Winteraceae   Woodsiaceae

X. 
 Xanthorrhoeaceae   Xyridaceae 

Z. 
 Zamiaceae   Zingiberaceae   Zygophyllaceae
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1142" title="Fenomen fontic" nonfiltered="708" processed="699" dbindex="709">
Un fenomen fontic es produeix pel contacte de diversos sons en el discurs que fan que les caracterstiques d'un d'ells s'alterin. 

Alguns fenmens fontics sn:
Afresi;
Anaptixi;
Apcope;
Assimilaci;
Betacisme;
Diresi;
Diftongaci;
Dissimilaci;
Elisi voclica;
Emmudiment;
Ensordiment;
Epntesi;
Fricativitzaci;
Haplologia;
Harmonia voclica;
Mettesi;
Monoftongaci;
Palatalitzaci;
Prstesi;
Rotacisme;
Sensibilitzaci;
Sinalefa;
Sncope;
So antihitic;
Sonoritzaci;
Velaritzaci;
Vocalitzaci;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1143" title="Fluvi" nonfiltered="709" processed="700" dbindex="710">

El Fluvi s un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d'Olot, a 920 m alada. Recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientaci cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, desprs d'haver passat per Castellfollit de la Roca, Besal, Esponell i Torroella de Fluvi. 

T 97,2 km de llargria. Els afluents esquerres sn els ms importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borr); l'nic afluent dret d'una certa importncia s el Ser. La capalera est orientada de N a S i recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important (ms de 1.000 mm de pluja anuals).  Els relleus sn constituts, de N a S, per Capsacosta (1.111 m alt), Puig Estela (1.359 m), Santa Magdalena (1.547 m), Puigsacalm (1.513 m) i els cingles d'Aiats (1.303 m).

Des de Besal s'obre cap a la plana empordanesa. El cabal s d'1,5 m3/s a Olot, 8 m3/s a Esponell i uns 10 m3/s a la desembocadura. El rgim s essencialment pluvial, amb una certa influncia de la neu de capalera i de la Garrotxa. 

El seu curs alt forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa.

L'aigua del Fluvi s escassament aprofitada per al regatge, a causa, en bona part, d'una pluviometria i una evaporaci favorables. Malgrat tot, amb la construcci del pant d'Esponell (68 hm3 de capacitat) hom ha pogut posar en regatge 14.500 ha. de la conca del riu, a partir de Bscara. 

Ms aprofitat ha estat, altrament, per la indstria: Sant Esteve d'en Bas, Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca i Besal n'utilitzen la fora hidrulica per a les fbriques de teixits, de filats, de gneres de punt i de paper. 

En alguna ocasi aquest riu ha tingut, fins i tot, una funci militar: aix, a la fi de la guerra Gran (1794), s'hi va estabilitzar l'avan francs desprs de la caiguda del castell de Figueres, lnia que va ser tornada a passar per les forces del general Urrutia pel maig del 1795, en l'anomenada batalla de Fluvi. Durant la guerra civil de 1936-39, el riu Fluvi va ser la darrera lnia de resistncia per part de les forces republicanes que hom intent d'establir abans de la retirada total de Catalunya, pel febrer del 1939. 

El Fluvi va provocar inundacions en ocasi de les catastrfiques pluges d'octubre del 1940, que van afectar tot el Pirineu Oriental, especialment Olot.

Principals afluents.
El Gurn;
La riera de Bianya;
El Llierca;
El Borr;
El Ser;

Poblacions.

La Vall d'en Bas;
Olot;
Sant Joan les Fonts;
Castellfollit de la Roca;
Sant Jaume de Llierca;
Argelaguer;
Besal;
Fares;
Esponell;
Orfes;
Bscara;
Vilajoan;
Vilar;
Arenys d'Empord;
Sant Mori;
Sant Miquel de Fluvi;
Vila-robau;
Torroella de Fluvi;
L'Armentera;
Sant Pere Pescador;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1144" title="Flamenc" nonfiltered="710" processed="701" dbindex="711">

Geografia: Habitant de la regi de Flandes de Blgica o del Comtat de Flandes.
Lingstica: nom que rep el neerlands a Flandes.
Msica: estil musical originari d'Andalusia a Espanya. Vegeu msica flamenca.
Zoologia: ocell que viu en zones humides. Vegeu flamenc (animal).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1145" title="Francs" nonfiltered="711" processed="702" dbindex="712">



El francs o francs (franais) s una llengua romnica occidental tamb coneguda com a llengua d'ol -encara que no l's, noms s una llengua que prov de la llengua d'ol- (per la manera de dir el mot "s", i en oposici a l'occit, que empra "c"). Nasqu als volts de Pars i s'escamp extensivament per tot Frana com a llengua de l'Imperi i de la Repblica en detriment de les altres llenges de l'Estat francs (occit, bret, basc, catal, alsaci, cors, etc.) i les altres llenges d'ol (altres variants lingstiques empartentades amb el mateix francs: picard, val, etc.). Amb el colonialisme, el seu s es va estendre arreu del mn, sobretot a l'frica i en alguns punts d'Amrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec i Oceania, on encara es conserva, i d'sia, on el seu s com a llengua colonial est en retrocs.



A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a ms de Frana, a Blgica (Valnia i Brusselles), a Sussa (cantons occidentals), a Itlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mnaco.

Es calcula que parlen francs uns 77 milions de persones com a llengua materna, i uns 128 milions en total si s'hi inclouen els que el parlen com a segona llengua.
 Escriptura .

El francs s'escriu amb l'alfabet llat. T cinc diacrtics (l'accent tancat, l'accent circumflex, l'accent obert, la ce trencada i la diresi), aix com una lligadura ().

L'escriptura t ms aviat poc a veure amb la pronunciaci actual. En general, la forma escrita s ms conservadora que la forma parlada. A es deu als forts canvis fontics que han tingut lloc des del perode del francs antic, i que no es van correspondre amb canvis en l'escriptura. No obstant, han tingut lloc alguns canvis conscients en l'escriptura per a restaurar l'ortografia llatina:
 Francs antic doit > Francs modern doigt "dit" (Llat digitum);
 Francs antic pie > Francs modern pied "peu" (Llat pedem);

A vegades els impressors van imposar la seua prpia grafia per a evitar ambigitats:
 Abans de la impremta: uit, huit;
 A partir de la impremta: huit, huit, evitava la confusi amb vit.

Per tot a, s quasi impossible predir l'escriptura basant-se nicament en la pronunciaci. Les consonants finals, en particular s, x, z, t i d solen ser mudes; i n i m sn perceptibles fins i tot al final de paraula perqu nasalitzen a la vocal que acompanyen. En canvi, c, r, f, i l solen pronunciar-se fins i tot en posici final. Per exemple, les segents paraules acaben en consonant, per en la seua pronunciaci acaben en un so voclic: nez, doigt, pied, aller, les, lit, beaux.

Els diacrtics tenen un significat fontic, semntic i etimolgic.

 Accent obert (, , ): Sobre la a o la u, nicament distingeix els homfons entre si:  (a, cap a) contra a (ha o t), ou (o) contra o (on). Sobre una e, indica el so /[[ ]]/.
 Accent tancat (): Sobre la e, indica el so /e/. A ms, sol indicar l'omissi histrica d'una consonant que seguia a la e (normalment una s): couter < escouter.
 Accent circumflex (, , , , ): Sobre la e, indica el so / /. Tamb pot indicar l'omissi histrica d'una lletra adjacent (normalment una s): chteau < castel, fte < feste, sr < seur, dner < disner. Per extensi, tamb pot marcar la diferncia entre homfons: du (del) contra d (degut, participi passat de devoir, deure).
 Diresi o trma (, ): Indica que una vocal que normalment formaria diftong no ho forma: nave, Nol. La diresi en la i () noms t lloc en alguns noms propis (com l'Ha-les-Roses) i en el francs antic.
 Ce trencada (): Indica que la c es pronuncia /s/ on, de no portar-la, es pronunciaria /k/.

La lligadura  no s ms que una contracci opcional de oe, i no t cap significat especial.

S'ha intentat, diverses vegades, reformar l'ortografia francesa, per aquests intents de reforma no han tingut molt d'xit.

 Histria de la llengua .

Igual que succeeix amb els altres idiomes romanos, el francs s un idioma derivat del llat. Aquest idioma es parlava en el sud de Frana, en l'actual Provena des de molt abans de la conquista de Gllia (territori que comprenia fonamentalment el nord de l'actual Frana, Blgica i els Pasos Baixos) pels romans acabdillats per Juli Csar. En el moment de les invasions brbares, durant el declivi de l'Imperi Rom, els habitants de l'actual Frana estaven totalment llatinitzats. No obstant, cal tenir en compte que el que parlava el poble era el llat vulgar, prou diferent del literari, tant quant al vocabulari com quant a la morfosintaxi nominal i verbal.

El substrat celta, aix com les aportacions posteriors dels francs han configurat les particularitats de l'idioma francs. A partir del segle VII ja es compta amb testimonis que la llengua que es parla en el territori de l'actual Frana s diferent del llat i del germnic. El document fonamental s el dels Juraments d'Estrasburg (842), en els que les diferents tropes dels nts de Carlemany juren respecte a la divisi que es produeix desprs de la mort de Luis el Piads, i es veuen obligats a fer-ho tant en llat, com en germnic i en un idioma roman, a cavall entre el llat i el francs.  Dels dos grans dialectes romanos que es van formar a Frana, i que es coneixen amb els noms de langue d'oc i langue d'ol (en funci del mode en qu es deia "s"), l'actual francs s hereu d'aquest ltim. 

Amb l'aparici dels primers textos literaris, entre els que destaca el Cantar de Rotlan, l'idioma roman es va consolidant, mostrant-se cada vegada ms diferenciat respecte al llat. A poc a poc s'anir transformant d'idioma declinat en idioma analtic, en el que l's de preposicions i l'orde de les paraules en l'oraci substitueixen al sistema de casos.

La langue d'ol ('ol' ha evolucionat en 'oui') es parlava en la zona nord i la langue d'c en el sud. La lnia de separaci podria anar del Masss Central a la desembocadura del Loira en Nantes. Aquesta lnia, no obstant, ha anat descendint cap al sud, a causa de l'espenta poltica d'una Frana jacobina el centre poltic de la qual estava en Pars, i s'ha fet ms evident des de la Revoluci Francesa, a partir de la qual el dialecte de l'Illa de Frana (franci) va passar a ser estndard de la llengua francesa, un element identificador i igualador de tots els francesos i una discriminaci cap als que parlaven altra llengua o dialecte de Frana.

Remarques.


Enllaos externs.

 Numrisation du patrimoine culturel - Catleg que cont referncies a molts textos francesos digitalitzats i disponibles a Internet (en francs);
Diccionari de l'Acadmia Francesa;
Le Point du FLE - Accs a les millors activitats en lnia per aprendre i ensenyar francs;
 Alliance franaise;
;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1148" title="Follet" nonfiltered="712" processed="703" dbindex="713">
El follet, a alguns llocs anomenat cerdet, s un personatge mitolgic catal, relacionat amb ssers semblants als d'altres cultures europees, com el gnom. La tradici presenta el follet com un homenet petitssim, vestit de coloraines i que viu molts anys. Als Pasos Catalans, existeixen moltes llegendes sobre els follets, els seus poders i les seves relacions amb els humans. En alguna rondalla el follet tindria la caracterstica de tenir la m foradada.

ssers sempre relacionats com a habitants de cases, guarden certa relaci amb els lars, dus familiars, divinitats menors, en el pante rom, als quals se'ls feien ofrenes com a protecci de la casa i dels seus habitants. Aix no obstant, amb l'arribada del cristianisme com a religi oficial de l'Imperi Rom el seu culte seria perseguit i adoptaren la forma d'homenets que espanten i que estan amagats a les cases. En altres cultures prenen altres noms, per se'n mant la forma, com en els ssers centreeuropeus com ara els gblins o els gnoms.

El cerdet s el nom que a Alacant s'utilitza per designar als follets del Principat o els donyets o duendos de Valncia. A vegades, per, la paraula cerdet es refereix a un sser pelut amb dents.

Vegeu tamb Hiisi


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1151" title="Feminisme" nonfiltered="713" processed="704" dbindex="714">
El feminisme o moviment feminista s el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissi al poder mascul per tal de modificar posicions de desigualtat i violncia  envers les dones. 

El feminisme d'arrel illustrada reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home. Amb tot, actualment, tamb s'hi revisen els continguts del concepte de ciutadania en tant que est bastit sobre els parmetres de l'androcentrisme. 

El corrent feminista anomenat pensament i poltica de la diferncia sexual busca transformar l'ordre simblic del patriarcat a travs de la recerca d'un significat propi i lliure del fet d'haver nascut en un cos sexuat en femen o en mascul. Alhora, vol modificar transversalment les definicions sobre les quals se sustenta el patriarcat en l'esfera familiar, social, cultural i poltica des d'una manera prpia de dir el mn. 

El feminisme bastit sobre la teoria del discurs planteja que el sexe s tamb una categoria d'anlisi, per tant, hi cap la redefinici de les possibilitats que planteja. Tamb demana fixar l'atenci en la reproducci d'escenes que alimenten l'ordre simblic patriarcal a fi de no sostenir-lo. 

A l'Estat Espanyol ha aparegut la Llei orgnica de 3/2007 del 22 de mar per a la igualtat efectiva de dones i homes. 


Feministes.
 Neus Campillo;
 Sheila Jeffreys;
 Qiu Jin (1875-1907);

Vegeu tamb.
Feminazisme;
Masclisme vs. Hembrisme;
Sexisme: Misndria vs. Misognia;
Ginarquia;

 Enllaos externs .

 Dones en xarxa;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1152" title="Ferreret" nonfiltered="714" processed="705" dbindex="715">


Zoologia:
 el nom popular de l'Alytes muletensis (un petit ttil endmic de Mallorca i Menorca).
 un dels noms populars de la mallerenga blava.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1154" title="Guy Fawkes" nonfiltered="715" processed="706" dbindex="716">

Guy Fawkes (1570-1606), va ser un conspirador angls. 

Era fill d'un notari de York, i va servir a l'exrcit espanyol dels Pasos Baixos. 
Al tornar al seu pas va formar part d'una conspiraci dirigida per Catesby i Percy, amb l'objectiu de fer volar el Parlament mitjanant explosius situats a sota, i que Fawkes havia de fer explotar quan estiguessin tots reunits. 

Arrestat el 5 de novembre de 1605, va declarar que volia dinamitar el Parlament per acabar amb les persecucions religioses. El 31 de gener de 1606 va ser penjat i esquarterat, juntament amb els seus cmplices.

Des d'aleshores, el 5 de novembre, es celebra a tota Anglaterra la Bonfire Night (La nit de les fogueres) on se simula que es crema a Guy Fawkes.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1155" title="Fado" nonfiltered="716" processed="707" dbindex="717">


El fado s l'expressi ms popular de la msica portuguesa. En el fado s expressen els mals moments de la vida a travs del cant. 

Sembla que el seu origen es remunta a les canons dels esclaus africans, encara que donat l'intens intercanvi de Portugal amb altres cultures a travs del mar, les influncies es multipliquen. 

Desprs de la prdua de l'Imperi i de la revoluci dels clavells, i d'alguna manera reforant l'estereotip, el fado ha vingut a representar el sentiment de frustraci i fatalisme que, segons ells mateixos, defineix als portuguesos.

Existeixen bsicament dues versions de fados: una s la que es pot escoltar als barris lisboetes de Mouraria i Alfama, i que t bsicament un contingut personal i sentimental. L altra s la de la zona de Combra, ms acadmica, com imposa el passat universitari de la ciutat. 

La cantant de fados ms coneguda s Amlia Rodrigues.
Altres cantants de fado: Heminia Silva, Dulce Pontes, Tonicha, Carlos do Carmo, Mariza, Misa, Paulo de Carvalho.

Enllaos externs.

Portal do Fado;
Terreiro do Fado;
Alguns fadistes i llocs;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1157" title="Fotosntesi" nonfiltered="717" processed="708" dbindex="718">

La fotosntesi s un procs biofsic i bioqumic fonamental que t lloc en les plantes, en les algues i en alguns bacteris, on l'energia de la llum solar s convertida en energia qumica. Aquesta energia qumica s, aleshores, utilitzada per a fixar el carboni atmosfric en molcules orgniques que esdevindran glucosa, que s la major font d'energia de totes les cllules.

La fotosntesi s considerada la ruta bioqumica ms important del planeta Terra. Els organismes fotosinttics formen l'esgla ms baix de la cadena alimentria. Les fonts d'energia com el carb, el petroli i el gas natural, deuen la seva energia al procs de la fotosntesi. La fotosntesi, produeix l'oxigen que constitueix gran part de l'atmosfera de la Terra. 

Els organismes que produeixen les molcules orgniques a travs de la fotosntesi s'anomenen fotoauttrofs. Les plantes superiors sn els representants dels fotoauttrofs ms visibles, encara que els bacteris i les algues tamb contribueixen de manera abundant a la conversi de l'energia de la llum solar en energia qumica, utilitzable pels altres organismes no fotosinttics.

La fotosntesi utilitza l'energia de la llum solar per a produir la glucosa. Una equaci simplificada de la fotosntesi s: 

 6 CO2 + 12 H2O + llum   C6H12O6 + 6 O2 + 6 H2O

 Dixid de carboni + Aigua + Energia en forma de llum
   Glucosa + Oxigen + Aigua

La fotosntesi t lloc en dues fases. En la primera fase, fase lluminosa, les reaccions dependents de la llum o reacciones fotosinttiques capturen l'energia de la llum i la utilitzen per fer molcules altament energtiques. En la segona fase, fase fosca, les reaccions independents de la llum  utilitzen aquestes molcules amb un alt contingut energtic per capturar (fixar) el dixid de carboni, CO2, i produir els precursors de la glucosa.

En la fase lluminosa, la clorofilla, en absorbir l'energia lumnica, perd un electr que al passar per la cadena de transport electrnic produeix les molcules altes en energia, como sn el NADPH i l'ATP. La molcula de clorofilla recupera el seu electr a partir de la molcula d'aigua, procs amb el qual s allibera el gas oxigen. 

En la fase fosca l'enzim RuBisCO, captura el CO2 de l'atmosfera i a travs del cicle de Calvin-Benson, el converteix en molcules orgniques de 3 toms de carboni, que seran desprs convertits en glucosa.

De manera simplificada, la fotosntesi podria ser definida com la conversi de la energia solar en energia qumica, realitzada pels organismes vius.


Origen dels cloroplasts.

En les plantes, el procs de la fotosntesi t lloc en orgnuls anomenats cloroplasts. Els cloroplasts tenen moltes ressemblances als bacteris fotosinttics que tenen com a genoma un cromosoma circular, a ms de ribosomes procaritics i protenes semblants en el centre de reacci fotosinttic.

La Teoria endosimbitica suggereix, que els bacteris fotosinttics varen ser ingerits per les cllules eucaritiques primignies, i que d'aquesta manera es transformaren en cllules vegetals.

Bioqumica de la fotosntesi en les plantes.

La majoria de les plantes sn fotoauttrofes, que vol dir que sn capaces de sintetitzar sucres a partir de compostos inorgnics utilitzant la llum com a font d'energia - com per exemple la llum del sol -, i no a partir de la ingesti d'altres organismes o dels seus nutrients derivats. Un fotoauttrof, a ms utilitza CO2 com a font de carboni. Els organismes quimioauttrofs, en canvi, no depenen de l'energia de la llum, per s de l'energia obtinguda d'altres compostos inorgnics.

L'energia de la fotosntesi s'origina per la absorci de fotons de la llum i la participaci d'un agent reductor, que en el cas de les plantes s l'aigua, alliberant oxigen com a producte de rebuig. L'energia de la llum es convertida en energia qumica (fase lluminosa) en forma d'ATP I de NADPH, que seran utilitzats en les reaccions de sntesi de molcules en els organismes fotoauttrofs. De manera excepcional, les plantes utilitzen aquesta energia per fixar el dixid de carboni en carbohidrats i altres compostos orgnics a travs de les reaccions independents de la llum en la fase fosca. En les plantes verdes, la reacci global de la fixaci de carboni (a vegades anomenada com reducci del carboni) s:

    n CO2 + 2n H2O + ATP + NADPH   (CH2O)n + n O2 + n H2O,

on n s definit depenent de l'estructura del carbohidrat resultant. Els sucres d'hexosa i de mid sn els productes principals, i per tant la reacci segent s la ms utilitzada per a descriure el procs de reducci del carboni. 


6 CO2 + 12 H2O + llum   C6H12O6 + 6 O2 + 6 H2O

Dixid de carboni + Aigua + Llum   Glucosa + Oxigen + Aigua

    
De manera ms especfica, la fixaci de carboni produeix un producte intermediari, que es convertit als carbohidrats d'hexosa finals. Aquestos carbohidrats sn utilitzats per formar altres productes orgnics, com la cellulosa, els precursors de la biosntesi dels lpids i dels aminocids o combustible en la respiraci cellular. Aquestos processos no sols tenen lloc en les plantes, tamb en els animals quan l'energia de les plantes passa a travs de la cadena alimentaria. Els organismes que depenen dels organismes fotosinttics i quimiosinttics son anomenats hetertrofs, entre els quals hi ha els humans. En general, la respiraci s el procs contrari a la fotosntesi: la glucosa i altres compostos sn oxidats per produir dixid de carboni, aigua i energia qumica. Tanmateix, aquestos dos processos tenen lloc a travs de reaccions i compartiments cellulars diferents.

Les plantes capturen la llum a travs del pigment clorofilla, ra per la qual la gran majoria de les plantes son de color verd. La funci de la clorofilla est assistida per altres pigments fotosinttics, com els carotens i els xantfits. Tant la clorofilla com els pigments accessoris esta continguts en els cloroplasts. Encara que totes les cllules vegetals contenen cloroplasts, la majoria de l'energia de la llum es capturada per les fulles. Les cllules en el interior dels teixits de les fulles, anomenat mesfil, contenen al voltant de un mili de cloroplasts per millmetre quadrat de fulla. La superfcie de la fulla est uniformement coberta d'una substncia resistent a l'aigua, una cutcula de cera, que protegeix a la fulla d'una evaporaci excessiva d'aigua, i decreix l'absorci de llum ultraviolada per tal de reduir un escalfament excessiu. La capa d'epidermis transparent permet passar la llum fins les cllules del mesfil, que s el lloc on t lloc la fotosntesi.















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1158" title="Fong" nonfiltered="718" processed="709" dbindex="719">


Els fongs sn organismes eucariotes, saproftics, parsits o simbitics, de cos vegetatiu, sovint filamentosos i de reproducci per espores.

Els organismes saprfits sn de vital importncia dins d'un ecosistema per mantenir el seu equilibri. Aquest equilibri ve donat per les interaccions que els organismes com les plantes, animals, bacteris, algues, fongs i altres, estableixen entre ells. Aquestes interaccions es realitzen a travs del que s'anomena xarxa trfica o xarxa alimentria que s una srie de cadenes alimentries o trfiques ntimament relacionades per les que circulen energia i materials en un ecosistema.

Fongs i bacteris sn els principals agents de descomposici de la matria orgnica, per la qual cosa tamb reben el nom de descomponedors. Actuen sobre la matria orgnica morta i sobre els productes d'excreci i els cadvers dels animals superiors.  Aix, doncs, sn ssers descomponedors que degraden la matria orgnica dels boscos contribuint a la creaci de l'humus.

Els organismes que viuen en la matria morta s'anomenen saprfits. Un saprfit s qualsevol organisme que es nodreix de restes de matria vegetal o animal en putrefacci. Resulta que els fongs superiors, les floridures i altres tipus de fongs, sn els saprfits ms abundants. Els saprfits produeixen enzims que descomponen la matria orgnica en nutrients que es poden absorbir. Els fongs com a organismes descomponedors estan presents en tots els nivells trfics ja que s'encarreguen de la descomposici de les restes dels altres organismes.
 
Els fongs poden produir malalties com candidiasi vaginal, tinya, infeccions cutnies, sistmiques, etc. D'altra banda tamb sn utilitzats en la biotecnologia per produir antibitics (inhibidors o bactericides) i altres substncies importants.
Els llevats sn utilitzats per elaborar vins, cerveses, kefir, formatges, etc.
Hi ha una multitud d'espcies que produeixen fruits carnosos i comestibles.

Etimologia.
El catal ha agafat la paraula fong de la paraula llatina fungus, la qual usaven per dir "xampiny". Aquesta est agafada del grec sphongos/        ("esponja"), referida a les estructures microscpiques i la morfologia de la majoria de bolets.

Cladograma.




Vegeu tamb.
Micologia, la cincia que estudia els fongs.

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1160" title="Francisco Franco Bahamonde" nonfiltered="719" processed="710" dbindex="720">



Francisco Franco Bahamonde (Ferrol,conegut des de 1938 a 1982 com Ferrol del Caudillo, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975). Militar i dictador feixista espanyol. Va ser cap d'estat des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la seva mort.

Nascut a El Ferrol (La Corunya), i batejat Francisco Paulino Hermenegildo Tedulo, volia seguir la carrera del seu pare tot ingressant a la Marina per l'Acadmia naval va estar tancada des de 1906 fins 1913. Es va graduar a l'Acadmia Militar de la ciutat de Toledo. A l'edat de 23 anys, per nomenament del rei Alfons XIII, es convert en el comandant ms jove en l'exrcit espanyol, per la seva labor en la guerra del Marroc. Es convert en general de brigada l'any 1926 per mrits de guerra, el general ms jove de tot Europa.

Tamb el 1926, Franco es va casar amb l'asturiana de classe alta Carmen Polo amb qui va tenir una nica filla anomenada Maria del Carmen Carmencita. Com a fet excepcional el padr del seu casament va ser el rei Alfons XIII cosa que va donar-li gran renom entre els monrquics.

El 1928 va ser el comandant de la recent creada Acadmia Militar de Saragossa, el tancament d'aquesta Acadmia el juny de 1931 per part del govern de la Repblica en va ser el seu primer enfrontament.

Durant la Segona Repblica Espanyola, el 1933, amb el triomf de la CEDA, partit d'orientaci conservadora, en les eleccions, s ascendit a general de divisi. El 1934, durant el perode de govern radical-cedista, com a cap d'Estat Major, dirig des del Ministeri de la Guerra, del qual era ministre Diego Hidalgo, les operacions per a reprimir la insurrecci obrera a les mines d'Astries. Desprs de dos mesos de lluita fruit de la repressi del moviment inserruccional moriren entre 1.200 a 2.000 persones.


Destinat a Santa Cruz de Tenerife, el febrer de 1936,  com a comandant general de les Canries pel president Casares Quiroga, el 18 de juliol de 1936 s'un, passats uns mesos, al projecte de revolta que liderava Emilio Mola i particip activament en els preparatius per a la revolta militar contra el Govern legtim del Front Popular, junt amb altres militars com Queipo de Llano, Jos Sanjurjo, Moscard i d'altres. En aquest moment comena la Guerra Civil espanyola. El detonant del cop d'Estat i l'excusa de l'inici va ser l'assassinat del poltic Calvo Sotelo (aquesta tesi s'ensenyava oficialment en les escoles franquistes), per sembla que en realitat noms va fer que s'accelers uns dies la data prevista de l'alament.

L'any 1937 fou nomenat a Burgos generalssim de tots els exrcits. Durant la guerra civil s'instauren les penes capitals sumarssimes sancionades pel mateix general i les denncies annimes es converteixen en la manera d'empresonar i liquidar greuges causats durant l'etapa republicana.

La guerra finalitza oficialment l'1 d'abril de 1939 a mans dels militar sublevats, i Franco es mant com a cap de l'Estat assegurant que 'no hay ni vencedores ni vencidos' en un discurs radiofnic. No fou aix ja que milers de ciutadans van ser afusellats en la postguerra i centenars de milers de persones van haver d'exiliar-se, molts de per vida.

Intervenci a la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Durant la segona guerra mundial Franco va posar en perill la neutralitat d'Espanya (proclamada pblicament el 4 de setembre de 1939). L'Estat espanyol va admetre l's dels aeroports i ports espanyols per els avions i submarins alemanys. Cessions fruit del Pacte Anti-Komintern i el Tractat germnic-espanyol d'amistat, tots dos signats en mar de 1939.

El 23 d'Octubre 1940 Franco s'entrevist amb Hitler a Hendaia, on li deman desmesurades exigncies perqu Espanya tot just sortia d'una llarg enfrontament fratricida. De totes maneres, Hitler ja no estava interessat en l'estret de Gibraltar ja que havia desviat l'atenci cap els Balcans, en perill desprs de la fracassada intervenci italiana a Grcia.

Tamb podem comprovar que Franco no tenia cap vocaci neutralista quan va enviar al front sovitic la "Divisi Espanyola de Voluntaris contra Russia", ms coneguda com Divisi Blava, i oficialment com Divisi 250 de l'Exrcit alemany. Aquest ajut a Hitler suposa, segons el Dret Internacional, una agressi contra el bndol dels aliats. Per els aliats no van declarar la guerra a Espanya; primer, per la poca pressi que Stalin va exercir sobre els seus aliats occidentals ja que tenia por que aquests creguessin que volia ampliar la seva futura zona d'influncia en un mbit on l'acabava d'exercir recentment (Guerra civil espanyola). I segon, perqu s'estava dissenyant l'Europa de blocs, i a les democrcies occidentals -subordinades ja a l'estrategia dels Estats Units des de 1943- les interessava mantenir a Franco en el poder per la seva vocaci anticomunista.

Quan els nazis perden la guerra, Franco prova de distanciar-se formalment de l'esttica nazi i el 1947, fa prohibir la salutaci amb el bra alat, salutaci obligatria de 1939 a 1947.

Dictadura (1939-1953): la postguerra.
A la postguerra (i tamb durant la guerra) els objectius principals de Franco sn la modificaci de l'estructura de l'estat d'acord amb els interessos del grups dominants que li donaven suport i l'aniquilaci de l'oposici interior, amb el desplegament d'una repressi implacable que abastar tots els nivells de la vida pblica i privada, i que inclour consells de guerra collectius i sumarssims sense garanties processals ni cap possibilitat de defensa, delacions, arbitrarietats i "paseos". A les nacions histriques, aquesta repressi es comporta l'abolici dels estatuts d'autonomia i la prohibici de qualsevol expressi pblica del catal i el basc.

El rgim franquista supos un retrocs tant en l'aspecte econmic com en el camp intellectual, de dcades. L'economia resta fallida fins ben entrada la dcada dels anys cinquanta, pel que fa a les mancances intellectuals es pot dir que encara rossegam les conseqncies de la traci franquista.

Dictadura (1953-1975): el desarrollismo.

L'any 1953 Franco es va reunir amb el president dels Estats Units, Eisenhower i va concedir-li bases en territori espanyol (Rota, Morn de la frontera, Saragossa i Torrejn. Actualment noms estan actives les dues primeres). A canvi, a partir de l'any 1959, Espanya va comenar a rebre ajudes econmiques. 

L'nica matria d'infraestructures que va avanar durant la dictadura van ser els pantans. L'altra cara de la moneda va ser la falta de planificaci de l'habitatge: construcci sense miraments al litoral i construcci d'edificis amb material deficient, que ms endavant comportaria els efectes de l'aluminosi.

El 1969 design (en la que es coneix com Operaci Salm) per al ttol de rei Joan Carles de Borb, nt d'Alfons XIII i fill de Joan de Borb i de Battenberg, hereu legtim de la Corona. El juny de 1973 cre el crrec de president del govern, que recaigu en el seu mxim collaborador Luis Carrero Blanco. La mort d'aquest en un atemptat, el desembre del mateix any, endur el rgim. Aix provoc, el 1974, l'execuci al garrot de l'anarquista Salvador Puig i Antich i un suposat polons al qual anomenaren Heinz Chez. Ambdues execucions es feren el mateix dia, la primera a Barcelona i la segona a Tarragona. El setembre de 1975, dos mesos abans de la seva mort, el dictador fu afusellar uns membres d'ETA i del FRAP, cosa que mobilitz una gran part de l'estranger i fins i tot del mateix Papa. Franco, segurament ja debilitat i proper a la mort, no va rectificar les condemnes.

Oficialment Franco mor el 20 de novembre de 1975 al palau del Pardo, per van desconnectar les mquines que el mantenien viu molt abans, a un quart de dotze de la nit del dia 19, segons apunten diverses fonts. Van passar moltes hores fins que es va comunicar oficialment que havia mort, endarrerint l'anunci al dia 20, el dia que feia 39 anys de la mort del falangista Jos Antonio Primo de Rivera. Va ser enterrat, com ell, al Valle de los Cados.

Al cap de dos dies, Joan Carles de Borb, assum el crrec de cap de l'Estat, jurant fidelitat als principis del rgim.

Un dels seus lemes, inscrit en totes les monedes emeses, era: Caudillo de Espaa por la Gracia de Dios.

Recentment (novembre de 2005), el Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta de l'historiador Josep Benet, s'ha comproms a redactar un informe d'acord amb les lleis de Dret internacional, que inclogui tots els assassinats de Franco, i permeti indemnitzar els familiars de les vctimes. Curiosament  aquest s l'informe que ha redactat la Justcia Espanyola per acusar el dictador xil Augusto Pinochet, mentre que en el cas de Franco, la Constituci Espanyola de 1978 ha fet el mateix paper que la Llei de Punt Final xilena, s a dir garantir la impunitat de tots els crims de guerra que segons la carta de les Nacions Unides, no prescriuen mai .

Tamb el jutge de l'Audincia Nacional espanyola, Baltasar Garzn, considera que s necessari d'instituir una comissi de la veritat perqu s investiguin els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.






Referncies.


Enllaos externs.


 Els crims franquistes contra la humanitat;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1162" title="Pompeu Fabra i Poch" nonfiltered="720" processed="711" dbindex="721">

Pompeu Fabra i Poch (Vila de Grcia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948), fou l'establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

 Infantesa .
Pompeu Fabra va nixer l'any 1868 al barri de La Salut de l'antiga Vila de Grcia on va passar la seva infantesa. Grcia, aleshores, no era una barriada de la ciutat de Barcelona, sin una vila activa. Va tenir dotze germans i ell era el ms petit de tots; per van morir-ne deu i van quedar ell i dues germanes. Quan tenia cinc anys va sser proclamada la Repblica, i el seu pare, que era republic, fou elegit alcalde de la vila. 

 Uns inicis fecunds i polmics .
Fabra inici estudis d enginyeria que, progressivament, altern amb una forta inclinaci autodidctica per la filologia. El 1891, l editorial de  L'Aven  li public la gramtica Ensayo de gramtica de cataln moderno, on, per primera vegada amb metodologia cientfica, es descriu la llengua parlada amb una acurada transcripci fontica. Junt amb Joaquim Casas Carb i Jaume Mass i Torrents, Fabra emprengu la segona campanya lingstica de la revista  L Aven . Aquest va ser el primer intent cientfic de sistematitzaci de la llengua, un intent que provoc arborades polmiques i constitu l esbs de la futura normativitzaci.
 
El 1902 guany per oposici la ctedra de qumica de l Escola d enginyers de Bilbao, ciutat on va viure de manera continuada fins el 1912. Tot i l allunyament del pas, durant aquest anys intensific la seva dedicaci a la filologia.

El 1906 va participar en el I Congrs Internacional de la Llengua Catalana amb la comunicaci Qestions d ortografia catalana. El seu prestigi intellectual en va sortir enormement reforat, fins al punt que Prat de la Riba el crid per dirigir la normativitzaci lingstica. Aleshores retorn a Catalunya, fou nomenat fundador de la Secci Filolgica de l IEC i ocup una ctedra dels Estudis Universitaris Catalans. El 1912 edit una Gramtica de la lengua catalana; un any desprs donava a conixer les Normes ortogrfiques (1913), les quals, al costat de fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari d opini. 
Un dels punts bsics de l ortografia defensada per Fabra va ser el respecte envers la pronncia dels dialectes i l etimologia dels mots. 
El Diccionari Ortogrfic (1917) completava les Normes.

 Un mestratge efica .
A partir del 1918, amb la publicaci de la Gramtica Catalana, adoptada com a oficial, s inicia una etapa que culmina el 1932 amb la publicaci del Diccionari general de la llengua catalana. Del mateix any s el Curs mitj de gramtica catalana, pensat especialment per a l escola i reeditat, el 1968, amb el ttol d Introducci a la gramtica catalana. 
Les Converses filolgiques (1924) sorgiren de l anhel fabri de divulgar les seves reflexions lingstiques. Es tracta d articles breus que plantegen i resolen dubtes idiomtics molt freqents .

 La consolidaci d'una tasca .
L any 1932, Fabra acced directament, per ra del seu prestigi, a la ctedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona. Amb ell hi entrava oficialment la llengua catalana per primera vegada a la histria. El 1933, Fabra esdevingu president del Patronat universitari.
El Diccionari de 1932, ja esmentat i conegut popularment com el  Fabra , fou pensat com l esbs del futur diccionari oficial de l Institut d Estudis Catalans. Els criteris que van presidir la seva confecci poden resumir-se en:
 Exclusi d arcaismes i dialectalismes de difcil admissi per part dels parlants.
 Previsi de bandejament dels mots que, amb el temps, perdessin vigncia.
 No admissi de mots forasters manllevats a altres llenges que substitussin mots propis del catal o b que impossibilitessin de crear-ne de nous.
 Incorporaci de mots tcnics, prviament catalanitzats, d origen grecollat i d abast universal.
Pompeu Fabra creu la frontera franco-espanyola el 31 de gener de 1939. Desprs va venir un llarg pelegrinatge amb estades a Pars, Montpeller, Perpiny i, finalment, Prada de Conflent, on va morir el 25 de desembre de 1948.
Els darrers anys de la seva vida, malgrat les condicions adverses, continu treballant; enllest una nova Gramtica catalana, publicada pstumament el 1956 per Joan Coromines.

Homenatges.
El 1980 es va batejar amb el seu nom una avinguda del barri de La Salut, on ell havia nascut i passat la infantesa.
El 18 de juny del 1990 es va crear la Universitat Pompeu Fabra, destacant aix els seus mrits, i la universitat ha fet jornades per donar-lo a conixer als estudiants.

Enllaos externs.
  Pompeu Fabra per Josep Pla (un Homenot);
  Tria de converses filolgiques de Pompeu Fabra;

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1163" title="Figueres (Alt Empord)" nonfiltered="721" processed="712" dbindex="722">



Figueres s la capital de la comarca de l'Alt Empord i cap del partit judicial de Figueres.

Geografia.
Es troba situada en el centre de la plana altempordanesa, a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Figueres s la ciutat ms poblada de la comarca, amb 41.115 habitants, xifra que representa un ter de la poblaci total de la comarca. El municipi de Figueres t una extensi de 19,38 km.
s una ciutat ben comunicada, grcies a la seva situaci, ja que des de Figueres s possible anar a la platja, a la muntanya o travessar la frontera en un interval no superior a la mitja hora. Les principals vies de comunicaci sn la lnia ferroviria de Barcelona a Portbou, l'autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera, la carretera N-II de Barcelona a Frana i altres vies secundries que connecten l'Alt Empord amb el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Baix Empord.

Figueres est situada a 39 m sobre el nivell del mar, prop dels Pirineus i de la frontera francesa.

Distncies des de Figueres a altres ciutats:
 Girona: 36 km;
 Aeroport de Girona-Costa Brava: 50 km;
 Perpiny: 65 km;
 Barcelona: 136 km;
 Aeroport del Prat 160 km;
 Tarragona: 234 km;
 Tolosa de Llenguadoc: 253 km;
 Lleida: 292 km;
 Marsella: 373 km;
 Valncia: 483 km;
 Madrid: 735 km;
 Mil: 849 km;
 Pars: 911 km;
 Roma: 1207 km;
 Amsterdam: 1426 km;

 Economia .
La ciutat de Figueres gaudeix d'una situaci privilegiada, a la crulla de la principal via de comunicaci que va de Barcelona al Rossell i Frana i de la ruta que condueix de la costa empordanesa a l'interior del pre-Pirineu. Aquesta situaci l'ha convertit, des d'antic, en un punt de trobada i d'aturada, de viatgers, menestrals i comerciants de tota mena. 

L'atractiu comercial de Figueres s gran, sobretot per a la comarca de l'Alt Empord, que hi ha trobat un centre provedor de tots els serveis necessaris, per tamb per a altres zones prximes. Tot i que aquest atractiu s'ha matisat darrerament, amb l'auge d'altres localitats i la competncia de Girona i Olot, Figueres continua sent un reclam setmanal important per a la seva comarca, que hi acudeix setmanalment a mercat (els dijous). 

El desenvolupament del turisme ha afavorit molt la ciutat, que s la poblaci i el centre comercial i cultural ms important i prxim a l'actual frontera francoespanyola pel sud. Figueres s visitada anualment per molts dels turistes que travessen la frontera i aprofiten per fer-hi una petita aturada, i tamb per molts vens nord-catalans i francesos. 

Actualment, el principal sector econmic de Figueres s el sector terciari. La restauraci, l'alimentaci i tots els comeros i serveis que ofereix la ciutat hi representen un 75% de l'activitat econmica. El sector comercial, tradicionalment de petites superfcies, s'ha comenat a renovar i modernitzar en els darrers anys.

 Demografia .






En el cens del 1975 s'incorpora Vilatenim i Palol, antic municipi.

 Poltica .











Actualment governa CiU en coalici amb el PSC i ICV.

Histria.
El primer topnim, de la zona de Figueres que es menciona en un document s Garrigal.

El nom actual deriva de Ficaris, de l'poca visigtica. El 1267 el rei Jaume I li va concedir una carta pobla i anys ms tard Hug V, comte d'Empries, la va incendiar.

De l'antiga muralla queda dempeus la torre Gorgot, integrada al Teatre-Museu Dal.

La ciutat s el bressol de la sardana, les primeres composicions de la qual sn degudes a Pep Ventura, figuerenc nascut accidentalment a Alcal la Real (Jan).

Art i arquitectura.

Entre d'altres, Figueres compta amb els segents monuments:
 El castell de Sant Ferran;
 L'esglsia parroquial de Sant Pere;
 El Teatre-Museu Gala Salvador Dal;

Tradicions i cultura.
La festa major de Figueres se celebra el 3 de maig amb motiu de les Fires de la Santa Creu. El 29 de juny se celebra la festa petita, amb motiu de la diada del patr de la ciutat, sant Pere. Figueres compta amb un destacat conjunt de gegants i capgrossos.

Figueres acull la seu de:

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empord;
L'Orquestra de Cambra de l'Empord;
La Uni Esportiva Figueres;
La Fundaci Esportiva Figueres;
El Club Bsquet Adepaf;
El Casino Menestral Figuerenc;
La Associaci de Familiars de Represaliats pel Franquisme;

 Museus i teatres.

 El Museu Nacional del Joguet de Catalunya;
 El Museu de l'Empord;
 El Museu de la Tcnica de l'Empord;
 El Teatre-Museu Gala Salvador Dal;
 Teatre Municipal El Jard;
 Collecci particular de rellotges de Mart Amiel;

 Festivals .
 Acstica.
 Festival de Jazz de Figueres.

Mitjans de comunicaci.
 Setmanari de l'Alt Emporda. Nascut el 4 de gener de 1978. s el segon setmanari d'informaci comarcal de Catalunya en difusi, segons l'Oficina de Justificaci de la Difusi i la primera revista en catal de tot Girona, segons el Barmetre de la Comunicaci i la Cultura. Es publica els dimarts.
 Hora Nova s el peridic independent de l'Alt Empord. La primera capalera, amb ms de 30 anys d'histria. Es publica cada dimarts i cada divendres.


Figuerencs destacats.
Alguns figuerencs destacats, d'origen i d'adopci:
Bernat Jaume (segles XIII-XIV), fundador del primer hospital de Figueres;
Cresques Elies (segle XIV), metge jueu de Pere III el Cerimonis;
Abd Terrades i Paul (1812-1856), poltic republic;
Narcs Monturiol i Estarriol (1819-1885), enginyer, poltic i inventor del submar Ictineu;
Damas Calvet i de Budalls (1836-1891), enginyer, poeta i dramaturg;
Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978), farmacutic, poltic i filsof;
Salvador Dal Domnech (1904 1989), pintor surrealista i escriptor;
Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988), poltic i escriptor;
Josep Pallach i Carol, (1920-1977), mestre, pedagog i poltic;
Teresa Compte i Massachs (1954-), fiscal en cap del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya;
Frederic Gironella (1869-1948), escriptor i periodista;
Albert Cot i Fita (1852-1906), intrpret de piano, director d'orquestra i compositor;
Mnica Naranjo Carrasco (1974-), cantant;
Carme Guasch i Darn (1928-1998), poetessa i escriptora;
Pep Subirs (1947), filsof i escriptor;
Francesc Basil i Oliveras (1905-1975), compositor de sardanes;
Carles Coll (1952-), director d'orquestra i compositor;
Toni Soler i Guasch (1965-), periodista i presentador de rdio i televisi;
Pere Portabella i Rfols (1929-), director de cinema;
Carles Fages de Climent (1902-1968), escriptor, poeta i periodista;
Jos Mara Lpez Sanfeliu (1952), msic conegut com Kiko Veneno;
Jaume Maurici i Soler (1898-1972?), poeta;
Mart Vilanova i Purcallas (1896-1930), poltic;
Antoni Junc i Soler (1875-1952), msic;
Delf Dalmau i Gener (1891-1965), pedagog i lingista;
Ramon Mandri i Campanar (1851-***), apotecari, creador del Cerebrino Mandri;
Vicen Pags Jord (1963-), escriptor.
Josep Maria Mart i Juli (1818-1897), batlle de Figueres (1875-1877).
Josep Puig i Pujades (1883 1949), poltic i escriptor;
Eduard Rodeja i Galter (1896 1968), historiador;
Maria dels ngels Vayreda i Trullol (1913-1977), escriptora;
Maria ngels Anglada i d'Abadal (1930-1999), escriptora;
Jordi Ball i Fantova (1954) professor universitari i actual director d'exposicions del CCCB;
Esther Lloren (1962), activista antifranquista;
Ada Lorenzo Rosa (1937), activista antifranquista;
Josep Pous i Pags (1873-1952), escriptor, periodista i poltic;
Ramon Noguer i Comet (1886 - 1969), advocat i poltic d'ideologia republicana;
Antoni Xirau i Palau (1898 - 1976), poltic i advocat;
Joaquim Xirau i Palau (1895 - Mxic 1946), filsof;
Carles Jord i Fages (1883 - 1935), poltic;
Teodor Bar i Surera, (1842 - 1916), poltic, periodista, escriptor i dramaturg;

Vegeu tamb.
 Ceba de Figueres;

 Enllaos externs .

Web de l'Ajuntament de Figueres;
Fundaci Gala-Salvador Dal;
Castell de Sant Ferran;
Fundaci Orquestra de Cambra de l'Empord;
Mapa de Figueres;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1164" title="Fla" nonfiltered="722" processed="713" dbindex="723">

Fla s un municipi de la comarca del Girons. Ocupa una superfcie de 6,67 km2 i s'estn a cavall de la serra de Vall-lloreda i la plana alluvial que forma el riu Ter un cop travessa el pas del Congost. Al nord limita amb el riu Ter i el terme municipal de Sant Jordi Desvalls, a l'oest amb els termes municipals de Sant Joan de Mollet i Sant Mart Vell i al sud i a l'est amb els municipis de Foix i la Pera, ambds pertanyents ja a la comarca del Baix Empord.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1165" title="Fornells de la Selva" nonfiltered="723" processed="714" dbindex="724">


Fornells de la Selva s un municipi de la comarca del Girons que forma part de l'rea urbana de la ciutat de Girona.

Al nord limita amb el municipi de Girona; al sud, amb els de Riudellots de la Selva i Campllong; a l'est, amb els de Quart i Llambilles; i a l'oest, amb els de Vilablareix i Aiguaviva.








|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Imatges de Fornells de la Selva;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1166" title="Fara" nonfiltered="724" processed="715" dbindex="725">


Els faraons eren els reis de l'antic Egipte. Alguns estudiosos daten la utilitzaci d'aquest terme, com una manera de referir-se al rei, cap el 1400 aC i altres des del 950 aC. Era el lder religis, civil i militar d'Egipte.

La religi va tenir un paper molt important, com es pot constatar en la mitologia egpcia. Tant s aix, que el govern va evolucionar cap a un sistema teocrtic, segons la qual el fara era considerat un du a la terra, per la qual cosa detentava el poder absolut.

Durant la Dinastia V, els faraons van comenar a atribuir-se ascendncia divina i des d'aquella poca van ser venerats com a fills de Ra. Ra, va ser l'nic du important venerat de manera constant durant l'antic Egipte. Era el cap de les detats, i els primers reis egipcis, els faraons, se'n proclamaven descendents.

Durant les primeres dinasties es van construir importants complexos funeraris per als faraons a Abidos i Saqqara, a imitaci dels palaus i temples (la tomba era una sntesi de la noci de temple i mansi privada).

Durant la Dinastia III, la capital es va traslladar a Memfis i els faraons van comenar la construcci de les pirmides, que van substituir les mastabes (tombes de planta rectangular), com a tombes reials.

Vegeu tamb.

Llista de faraons;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1167" title="Figuerola del Camp" nonfiltered="725" processed="716" dbindex="726">


Figuerola del Camp s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
El municipi s'estn al vessant sud de la Serra de Miramar. El seu terme municipal s limtrofe amb els municipis de Cabra del Camp al nord-est, el Pla de Santa Maria a l'est, Valls al sud, i Montblanc i Barber de la Conca al nord.

El poble es troba a 474 m d' altitud, al peu del Tossal Gros, formant un agrupament poblat a l'entorn de l'esglsia parroquial de Sant Jaume de Figuerola, construda a finals del segle XVIII sobre una esglsia anterior.

Dintre del municipi es troba l'agregat de Miramar, situat a ms de 600 m d'alada al vessant sud-oriental de la serra. No t poblaci permanent.

 Demografia .


 Histria .

El terme ha estat poblat des de l'antiguitat, com testimonien les troballes fetes al jaciment neoltic de la Cova del Gat.

La descoberta d una moneda bero-romana del segle II a.C. fa pensar en l existncia d un poblat ibric a l entorn o una villa romana.

El terme de Figuerola apareix esmentat per primer cop el 980. La primera carta de poblaci de la villa s del 1198, per anteriorment ja havia estat documentar el castell i l esglsia.

Durant els segles XII i XIII Figuerola i Miramar formaven part del terme del castell de Prenafeta. El 1271, Berenguer de Puigverd fa donaci al monestir de Poblet dels castells, pobles i terres dels termes de Prenafeta, Miramar i Figuerola, que romangueren propietats del monestir fins l'exclaustraci de 1835.

 Economia .

El carcter muntanys que li dna la serra de Miramar fa que ms d un ter de les seves terres siguin incultivables. A peu de serra, el cultiu predominant s l avellana des de temps remots, i principalment en els anys posteriors a la filloxera. En segon terme destaquen els cultius de cereals i vinya.El regadiu tan sols representa a l entorn de l 1% de les terres cultivades.

En la ramaderia t certa importncia la porcina.

La indstria t poc pes al terme.

 Turisme i llocs d'inters .

L'esglsia parroquial de Sant Jaume (1781-89) s barroca i fou bastida damunt de l'anterior esglsia romnica del segle XII, de la qual conserva importants fragments de murs.
 
El 1918 es constru el Sindicat Agrcola de Sant Isidre (clausurat el 1939) i el 1931 el Sindicat Agrcola de Sant Jaume. 

Altres edificis de la vila sn Can Mercader (casal del segle XVIII), Cal Balany i Cal Maleter. A l'agregat de Miramar hi ha l'esglsia de Sant Mateu, de petites dimensions i de tradici romnica.
 
La Torre de Mixarda s de possible origen sarra i fortificada el segle XV. Fou declarada B d'Inters Cultural el 1985.

Del castell de Figuerola, documentat l'any 1271, no es conserva cap resta, a excepci d'un carrer anomenat del castell.

A la cova del Gat hi ha diverses sales, alguna amb estalactites. En l'poca neoltica fou una cova sepulcral collectiva.

 Festivitats .

El poble celebra la seva festa major el cap de setmana ms proper al 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. 
El cap de setmana ms proper al 18 de desembre se celebra la festa major de la Mare de Du de l'Esperana i el dissabte ms proper a l'11 de maig la festa de Sant Antim (patr dels joves).

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1168" title="Fontcoberta" nonfiltered="726" processed="717" dbindex="727">



Fontcoberta s un municipi de la comarca del Pla de l'Estany. 









L'edifici ms important s l'esglsia romnica de Sant Feliu. El temple fou consagrat el 922, per l'edifici actual s del segle XII, amb un presbiteri reformat el segle XVI.

T dins de la seva demarcaci l'ermita de la Mare de Du de la Font, de la qual se'n t constncia el 1261 i la capella de Melianta, construda el 1983 segons plnols de l'arquitecte Joan Moner i Riera per atendre els fidels del venat del mateix nom.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1169" title="Foia de Bunyol" nonfiltered="727" processed="718" dbindex="728">


La Foia de Bunyol s una comarca del centre de la Comunitat valenciana, amb capital a Xiva.

Limita al nord amb els Serrans i el Camp de Tria, a l'est amb l'Horta Oest i la Ribera Alta, al sud amb la Canal de Navarrs i la Vall de Cofrents i l'oest amb la Plana d'Utiel.

Els municipis d'aquesta comarca sn:














 Comarca histrica .

La Foia de Bunyol s una comarca histrica que ja apareixia al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934. L'nica diferncia s que en no hi formava part el municipi de Dosaiges, que aleshores formava part de l'antiga comarca de la Vall dels Alcalans.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1172" title="Fe bah'" nonfiltered="728" processed="719" dbindex="729">

La Fe bah' s una religi fundada al 1863 per Bah'u'llh i que actualment s seguida per ms de 7 milions de persones a tot el mn. Els bah's creuen que totes les religions provenen del mateix Du i que han aparegut amb el Missatge de Du per a la humanitat a mesura que aquesta ha tingut capacitat per rebre'l.
Algunes de les religions anteriors que els bah's afirmen que provenen de Du (en ordre d'aparici):
hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme, islam, babisme.
El Bb (en rab: la Porta) va proclamar ser l'Enviat de Du per a la seva poca l'any 1844 i que preparava la humanitat sencera per a l'arribada d'una nova Manifestaci de Du: Bah'u'llh.

Enllaos externs.

 Comunitat Bah' d'Espanya;
 The Bah' World;
 Bah' World News Service;
 Bah' Reference Library;
 One Country;
 Bah' Statement Library;
 Bah' Faith Index;
 Bah' Academics Resource Library;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1173" title="Georg Friedrich Fuchs" nonfiltered="729" processed="720" dbindex="730">
Georg Friedrich Fuchs (Magncia, 1752 - Pars, 1821) fou un compositor, clarinetista i professor de msica alemany.

Va estudiar amb Cannobich i Haydn i a partir del 1784 es va installar a Pars on es va dedicar a la msica per a bandes militars, fent tamb d'intrpret i professor. Ms endavant va treballar com a arranjador per a publicacions.

Va compondre nombrosos treballs per a bandes militars, i una llarga llista de peces de Msica de Cambra, gaireb tota per a instruments de vent.

D'entre la seva obra cal destacar:

Simfonia Concertant en mi menor per a Clarinet, Trompa i Orquestra;
Quartet Concertant III per a Clarinet en Si bemoll, Trompa en Mi bemoll, Fagot i Violoncel;
Quartet per a Cor, Clarinet, Fagot i Violoncel;

Actualment es pot trobar una publicaci de Sis Trios per a Clarinet de G.F.Fuchs, que van sortir publicats per primera vegada entre 1803 i 1805.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1174" title="F" nonfiltered="730" processed="721" dbindex="731">
L' F s la sisena lletra de l'alfabet catal i cinquena de les consonants.



Aquesta lletra prov de l'alfabet llat per b que evoluciona de l'etrusc els quals la van prendre de la lletra grega digamma la qual va desparixer d'entre ells quan tamb va desaprixer el so /w/ que representava. L'origen anterior s una lletra de l'alfabet fenici i semtic anomenada ww.

Fontica.
En catal representa la fricativa labiodental sorda,  /f/ en l'AFI. Rarament representa el so labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolgraf blau, Afganistan...)

Significats de la lletra F.
Bioqumica: en majscula smbol de la fenilalanina.
Cronologia: Representa el mes de febrer als calendaris;
Economia: Serveix per abreujar els francs de diversos pasos;
Fsica: s el smbol dels formants en acstica. Indica tamb graus Fahrenheit de temperatura;
Informtica: S'usa en informtica per designar les tecles de funci ;
Lingstica: s l'abreviatura de "femen";
Msica: en el sistema musical anglogermnic representa el fa. D'aquesta lletra evoluciona grficament el smbol de la clau de fa. En cursiva i munscula, indica que un passatge s'ha de tocar forte;
Qumica: en majscula, smbol que repsenta l'element qumic fluor.
SI: en majscula, smbol de femto. Tamb, en majscula, s el smbol del farad.
Vehicles:  indica procedncia de Frana. En automobilisme, indica el tipus de frmula o competici;

Smbols derivats.
[[ ]];

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1177" title="Fortran" nonfiltered="731" processed="722" dbindex="732">
Fortran (o FORTRAN) s el primer Llenguatge de programaci d'alt nivell, desenvolupat a la dcada dels 50 i encara usat actualment. El nom ve de FORmula TRANslation ("traducci de frmules" en angls). Les primeres versions usaven el nom FORTRAN, per l'estndard actual es refereix al llenguatge com a Fortran

El primer compilador de FORTRAN per a l'IBM 704 va ser desenvolupat de 1954 a 1957 per un equip d'IBM dirigit per John W. Backus. L'objectiu principal va ser desenvolupar un llenguatge d'alt nivell, que permets escriure programes independents de la mquina, per que tingus una velocitat d'execuci semblant a la del llenguatge assemblador. El llenguatge va ser un xit rotund, i a la comunitat cientfica es va adoptar de seguida. Com que el llenguatge s'ha fet servir sempre per a programes numricament intensius, els compiladors de Fortran solen produir executables molt eficients. Tot i aix, a finals dels anys 80, el llenguatge (Fortran 77) havia quedat fora endarrerit respecte a altres com C. Les noves revisions (Fortran 90 i 95) han modernitzat el llenguatge eliminant-ne algunes de les caracterstiques ms obsoletes i afegint suport per a programaci orientada a objectes, parallelisme, etc. Actualment, Fortran s'utilitza gaireb noms per a clcul cientfic i anlisi numrica. 

Versions de Fortran.

El llenguatge Fortran ha anat evolucionant amb els anys, i se n'han publicat successius estndards oficials.

 FORTRAN IV (o FORTRAN 66);
 FORTRAN 77;
 Fortran 90: ANSI X3.198-1992 (R1997). Ttol: Programming Language "Fortran" Extended.
 Fortran 95: ISO/IEC 1539-1:1997. Titol: Information technology - Programming languages - Fortran - Part 1: Base language;
 FORTRAN 2000;
 FORTRAN 2003;
 FORTRAN 2008;

 Programa d'exemple (Fortran 90 o 95) .
Aquest programa escriu "Hola mn" al dispositiu de sortida per defecte (habitualment, la consola),


 Enllaos externs .
 USER NOTES ON FORTRAN PROGRAMMING (UNFP);
 Unit 7.1 FORTRAN 77 (part d'un llibre de text);
 Unit 7.2 FORTRAN 90 (part d'un llibre de text);





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1178" title="Femto" nonfiltered="732" processed="723" dbindex="733">
Femto (smbol f) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-15, o 1/1 000 000 000 000 000 o el qu s el mateix 0,000 000 000 000 001.

Confirmat el 1964, el mot prov del dans femten, que significa quinze.

Per exemple;
 1 femtmetre = 1 fm = 10-15 metres = 0,000 000 000 000 001 metres;
 1 femtogram = 1 fg = 10-15 grams = 0,000 000 000 000 001 grams ;
 1 femtosegon = 1 fs = 10-15 segons = 0,000 000 000 000 001 segons;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1179" title="Feros" nonfiltered="733" processed="724" dbindex="734">


El feros o feros s una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Froe. 

Com l'islands, s una llengua gramaticalment conservadora, notable d'entre les escandinaves per haver mantingut les declinacions, que compten amb els 4 casos germnics: nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu.

El seu nombre de parlants s d'unes 80.000 persones, 48.000 a les illes Froe; i la resta a Islndia i, sobretot, Dinamarca. s doncs una de les llenges amb menys parlants d'Europa, al costat del lap, el lad i el srab (tots ells amb menys de 100.000 parlants) per no es considera en perill d'extinci. Est per fortament dialectalitzat.

Histria.
Pels volts dels segles IX-X dC les Froe van ser envades per vkings procedents de Noruega que parlaven l'antic escandinau. D'aquell parlar va evolucionar el feros que, a diferncia del noruec mai no va desenvolupar una cultura escrita d'importncia, existint pel perode entre el segle X i el XV escasses restes d'escriptura rnica. A partir del segle XIV, per sobretot del segle XV es comena a escriure l'idioma en alfabet llat. Es tracta en la majoria dels casos d'escrits legals o de tipus diplomtic. En general per, la dependncia poltica de les illes respecte de Dinamarca fu que la majoria de documents fossin en el cada cop ms diferent dans.

El primer llibre imprs en feros s el "Faeroiske Qvaeder om Sigurd Fofnersvane og hans Aet" ( Balades Faroesses sobre Sigurd el Mata Dracs i el seu Llinatge) i data del 1822. Per fer-se una idea del nivell de persecuci de l'idioma a mans dels danesos cal saber que ja en el segle XVIII (1770) Jens Christian Sbavo, preocupat per la possible desparici va escriure un diccionari Dans-llat-feros, una Ortografia, una Ortofonia i una recopilaci de balades feroeses. Cap d'aquests treballs va aconseguir-los editar en vida. Les balades ho van ser en 1930 i els treballs lingstics entre 1966 i 1970. El nom del llenguatge en feros s froyskt. Desprs 1947 el dans deixa de ser la llengua oficial del territori i guanya l'estatus el feros. El primer diari en feros va apareixer el 1890.


Relaci amb l'islands.
L'estructura del feros s'assembla molt a la de l'islands, essent ambdues marcades per un fort arcaisme, que les ha deixades gaireb com l'antic nrdic. s possible per als parlants d'una de les llenges llegir textos en l'altra, si b el parlar divergeix ms i en principi no es consideren mtuament intelligibles. Diferncies entre ambds sn:
Fidelitat etimolgica: L'escriptura del feros s'ha plegat ms als canvis en la pronncia, deixant una mica de banda el total purisme etimolgic de l'islands.
Dialectes: L'islands gaireb no en t, mentre que el feros s, i marcats.
Fonologia: El feros no t el so dental fricatiu (angls "th"), pero t affricatiu (angls "ch" i "j");
Purisme: Tot i ser tamb molt conservador, el feros presenta, sobretot en la llengua parlada, ms manlleus estrangers, especialment danesos.

Mostra lexical.
 Jo  eg;
 Tu  t;
 Nosaltres  vit;
 Aix  hesi;
 No  ikki;
 Home  maur;
 Ocell - Gos  fuglur - hundur;
 Ull  eyga;
 Menjar - Beure  eta - drekka;
 Nit  ntt;
 1  ein;
 2  tveir;
 3  trggir;
 4  fra;
 5  fimm;
 6  seks;
 7  sjey;
 8  tta;
 9  nggju;
 10  tggju;

Escriptors.
Venceslaus Ulricus Hammershaimb;

Enllaos externs.

 Vocabulari alemany-feros;
 websters-online-dictionary.org Faroese-English (Diccionari angls-feros);
 Universitat de les Froe - Facultat de llengua i literatura feroeses (en feros i angls);
;

Remarques.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1180" title="Fris" nonfiltered="734" processed="725" dbindex="735">


El fris (frysk) s una llengua germnica occidental parlada a Frsia (nord dels Pasos Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'angls i en greu perill de desaparici.

Els saxons, els angles i els juts, abans d'emigrar a l'actual Anglaterra, parlaven una mateixa llengua amb els frisons. Els actuals parlants sn descendents directes d'aquells pobles germnics. Dels primers segles de la nostra era es conserven escassos registres, entre ells unes poques epigrafies en alfabet rnic. La regi de Frsia va acabar depenent del comtat d'Holanda. Fins al segle XV el fris va sser una llengua viva que s'utilitzava fins i tot en l'administraci i assumptes oficials. D'entre els segles XIII i XVI es conserven nombrosos documents de tipus legal, normatiu, cartes, contractes per tamb literaris com sagues i llegendes populars, endevinalles i traduccions de salms. A partir d'aquest moment comena a ser paulativament relegada pel neerlands i l'alemany.

Els seus parlants l'anomenen frysk. Quan ens referim al fris ho fem en realitat a tres variants, cadascuna d'elles amb categoria de llengua per ser mtuament inintelligibles: el fris oriental, el fris occidental i el fris septentrional. Noms el fris occidental ha esdevingut llengua literria.

El fris oriental.
Es parlava als estats de Slesvig-Holstein i Baixa Saxnia a Ostfriesland (Frsia Oriental), Alemanya, per en l actualitat i segons un informe de la ONU de l'any 1996 ja ha desaparegut de prcticament tot el seu mbit, mantenint-se una petita poblaci a Saterland i als tres municipis de Ramsloh, Strcklingen i Sharrell (Baixa Saxnia) amb uns 2.000 parlants, tots ells d'edat avanada. En pocs anys assistirem en directe i sense remei a la desaparici d'una llengua germnica a Europa. Es consideren a si mateixos frisons orientals unes 11.000 persones.

El fris septentrional.

Es parla a l'estat de Schleswig-Holstein, Alemanya, a la part de la costa entre els rius Eider al sud i Wiedau al nord i a les illes properes de Fhr, Amrum, Sylt, Norstrand, Pellworm, les deu illes del grup Halligen, i l'illa de Helgoland.  La majoria dels frisons septentrionals es consideren un grup a part de la poblaci alemanya. Hi ha diverses associacions culturals i poltiques que defensen els seus drets i cultura. La principal associaci dels frisons septentrionals s la Nordfriesischer Verein ("Associaci de frisons septentrionals"). La Nordfriesischer Verein ajuda a mantenir l'idioma i la cultura de Frsia septentrional.

La principal organitzaci poltica es la Friisk Foriining ("Associaci Nacional dels Frisons"), que coopera polticament amb la minoria danesa. El seu principal inters s promoure l'idioma i aconseguir la independncia. Els frisons septentrionals tenen representaci en alguns governs municipals on s'utilitza el fris com idioma administratiu.

A les escoles pbliques de la zona de Frsia septentrional aix com en algunes escoles privades administrades per la minoria danesa, s'ensenya el fris de manera voluntria, i noms als graus tercer i quart. Vint-i-cinc professors impartien fris a uns 1.350 alumnes de 33 escoles de tot tipus 161 hores per setmana a principis de l'any 1995.

Des de 1950 existeix una oficina encarregada d'elaborar un diccionari de fris septentrional a la Universitat de Kiel, que, des que es va introduir la filologia frisona el 1978, s l'nica instituci universitria que realitza investigacions sobre l'idioma fris a Alemanya.
El Nordfriisk Instituut de Bredstedt desenvolupa un paper molt important en el manteniment de la llengua frisona. Disposa d'una biblioteca especialitzada i d'arxius, i ofereix seminaris, cursos, grups de treball i conferncies.

Als diaris locals de Frsia septentrional i a algunes revistes regionals apareixen de tant en tant articles en fris. La rdio pblica d'Alemanya septentrional emet un programa setmanal de tres minuts. L'emissora privada Radio-Schleswig-Holstein emet cada tres mesos un programa d'una hora de durada en fris.

Tot i aquest aparent dinamisme social estem davant d'una llengua parlada per unes 10.000 persones amb unes perspectives de desaparici a mig termini. El 100% dels parlants de fris septentrional sn bilinges amb l'alemany.

Es consideren frisons septentrionals unes 60.000 persones.


El fris occidental.
De les tres llenges frisones s la ms saludable tant pel nombre de parlants com per l's que se'n fa. Es parla principalment a la provncia neerlandesa de Frsia encara que prop del 40% dels parlants de fris occidental sn de fora d'aquesta rea. Es calcula des de fa anys en uns 700.000 a 800.000 el nombre de persones que es consideren frisons occidentals i per sobre del 70% d'elles el parlen. s llengua de carcter oficial, s'ensenya a les escoles i t forta presncia als mitjans de comunicaci i a la cultura. El 1928 es va fundar el Centre d'estudis de la Llengua Frisona, en 1937 el fris va ser acceptat en l'ensenyament com a opcional, en 1938 es va fundar la Fryske Akademy ("Acadmia de la llengua Frisona"). Desprs de la Segona Guerra Mundial, el fris es va introduir definitivament a les escoles pbliques (1955), al parlament (1956), a les esglsies (dcada dels 70) i al govern i l'administraci (1986). Des de 1970 s la segona llengua oficial als Pasos Baixos. El 1992 la Uni Europea va reconixer el fris com a llengua oficial minoritria de la Uni. Des del segle XVII, amb l'obra del poeta renaixentista Gysbert Japicx (1606-1666), s una llengua literria. Durant el segle XIX la llengua es va normalitzar, editant-se gramtiques, diccionaris, ortografies i llibres de text escolars. La literatura va experimentar una forta floraci de la m d'escriptors com els germans Halbertsma, Waling Dykstra o Piter Jelles Troelstra. L'obra cimera d'aquest perode s Rimen et Teltsjes (Rimes i Contes) dels germans Halbertsma. En l'actualitat es publiquen prop de 100 llibres cada any en fris, i s'hi han tradut clssics com William Shakespeare, Shelley o Lewis Carroll. A la pgina web de la Fryske Akademy hi figuren 236 referncies a escriptors i escriptores en llengua frisona. La figura principal del segle XX s la poeta, crtica i novellista Anne Wadman. A finals del segle XX es van produir dues pellcules en fris: "El Somni" (1987) i "El Far" (1994) ambdues obra de Pieter Verhoeff. El 1995 es va produir a Leeuwarden la primera pera en fris, Rixt.

Tot i aix, tots els seus parlants sn bilinges i el nivell d'alfabetitzaci s regular (noms un 10% s capa d'escriure-hi). El neerlands guanya terreny de mica en mica i l's que del fris se'n fa en la vida quotidiana s cada vegada ms particular i minoritari.

 Enllaos extern .

Acadmia frsia per la llengua i cultura populars;
La Fundaci Frisona;
Frisian-English dictionary;
Fris: Estandaritzaci en progrs d'una llengua en decadncia (231K PDF);
;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1182" title="Associaci (fitosociologia)" nonfiltered="735" processed="726" dbindex="736">
L'associaci s la unitat bsica de classificaci de les comunitats vegetals en la tipologia sigmatista (o sigui, seguint els criteris establerts pel S.I.G.M.A., Station Internationale de Gobotanique Mditerranenne et Alpine, fundada pel botnic Josias Braun-Blanquet a Montpeller). Una associaci s una construcci abstracta a partir d'una srie de comunitats reals, per hi podem referir totes les comunitats que tenen aspecte similar, que viuen en unes condicions ecolgiques similar i, sobretot, que tenen un nucli d'espcies vegetals caracterstiques.

Les associacions s'agrupen en aliances, les aliances en classes i les classes en divisions.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1185" title="Furigana" nonfiltered="736" processed="727" dbindex="737">

Els furigana sn carcters kana (hiragana o b katakana) que es colloquen al costat d'un kanji o un altre carcter per indicar-ne la pronunciaci.
A l'escriptura horitzontal estan situats a sobre del carcter.
A l'escriptura vertical es colloquen a la dreta del carcter.



S'empren en els segents casos:
En llibres escrits per a nens que no dominen la lectura dels kanji, aix com en alguns manga (cmics japonesos).
En carcters que no es troben a la llista dels 1945 kanji d's  com o J y  kanji.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1186" title="Fm" nonfiltered="737" processed="728" dbindex="738">


Qumica: Fm s el smbol de l'element qumic Fermi, de nombre atmic 100.
Sistema internacional: fm s el smbol de la unitat de longitud Femtmetre (o fermi), equivalent a 10-15 metres.
Electromagnetisme: FM sn les inicials de Freqncia modulada, el sistema usat per a la Rdio FM.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1187" title="Oclusiva velar sorda" nonfiltered="738" processed="729" dbindex="739">

La consonant oclusiva velar sorda s un fonema que es transcriu com a . Es pot realitzar-se segons els allfons que s'expliquen a continuaci.

Allfons:
Com a norma general, es realitza com a consonant oclusiva velar sorda: cas > // > ; quin > // > .
Per si s'esdev en posici de tancament de sllaba seguit de consonant sonora, s'assimila a la sonoritat d'aquesta consonant i es pronuncia, per tant, amb un segon allfon: la consonant oclusiva velar sonora. Aquest fenomen es dna poc sovint a l'interior de mot (czema > // > ); per s molt freqent per fonosintaxi, s a dir, entre el fonema final d'un mot i el fonema inicial del mot segent: sac buit > // > .
Si aquest fonema ocupa posici de tancament de sllaba i va seguit d'un fonema /n/ que inicia la sllaba segent, tendeix a realitzar-se amb un tercer allfon, la consonat nasal velar sonora (). Per exemple, arcnid es pronuncia com si fos escrit "arngnit". Aquest fenomen s ms perceptible en l'elocuci rpida i informal, en la qual pot arribar a donar-se tamb quan // (en posici de tancament de sllaba) va seguit de //, aleshores dracma pot sonar com si fos escrit "drangma". Val a dir, per, que aquest allfon no apareix mai per fontica sintctica, s a dir, entre un mot acabat en // seguit d'un altre comenat en n (poc nas) o m (poc mal).
 En part del catal central, en alguns mots (com miracle) en qu la seqncia de fonemes /kl/ (fonema // seguit del fonema alveolar lateral) es troba alhora precedida i seguida de vocal, es realitza amb un quart allfon: la consonant velar oclusiva sorda llarga. Aquest so t una duraci temporal que s aproximadament el doble del que t una consonant velar oclusiva sorda curta, que s la que es fa habitualment. Els parlants catalans perceben els sons llargs com a sons duplicats o geminats, motiu pel qual s'acostumen a transcriure com dos sons curts successius, s a dir . Aquest fenomen es dna quan es tracta d'un mot primitiu en qu la vocal que precedeix la seqncia // s tnica i en els mots derivats d'aquest primitiu: tecla, tecleta (a tecla, la e s tnica i tecleta s un derivat de tecla). Per en canvi el fenomen no es produeix si no es donen aquestes condicions: aclucar, aclamar, aclarir, etc., mai no es pronuncien amb duplicaci, perqu la a inicial s tona i alhora sn mots primitius.
A Mallorca, si aquest fonema ocupa posici de tancament de sllaba i va seguit de consonant, s'assimila totalment o parcial a aquesta consonant que el segueix.
A molts llocs de Mallorca el fonema , en posici d'inici de sllaba, es pronuncia encara amb un altre allfon: la consonant oclusiva palatal sorda .
Arxifonemes:
En posici de tancament de sllaba, aquest fonema i el seu correlat sonor (la consonant velar oclusiva sonora) integren l'arxifonema consonntic velar oclusiu, que es transcriu //.
Escriptura:
Com a norma general, es representa per la lletra C quan va seguit de les vocals a (casa), o (cosa), u (cullera), i les consonants r (creu) i l (clau) i quan va en posici de tancament de sllaba (acte, sac).
Com a norma general, es representa pel dgraf qu quan va seguit de les vocals e (Miquel), i (qumica) i del fonema wau (quatre, eqestre, aqfer, quota).
Es troba representat -en qualsevol posici- per la lletra K (kiser, kremlin, rock & roll) en determinats mots d'origen estranger.
En determinats mots d'origen rab, es representa -en qualsevol posici- per la lletra Q Qatar, Iraq) quan translitera la lletra qaf de l'alfabet rab (consonant gutural oclusiva sorda).
Es pot trobar representat pel dgraf ch, en determinats mots d'origen itali (scherzo).
En l'escriptura catalana prenormativa, tamb es pot trobar representat per ch, generalment a final de mot (Blanch, Folch, Vich) i, en altres posicions, en alguns hellenismes, com Christ o chor ("grup de cantors"), quan transliterava la lletra xi (  X) de l'alfabet grec (consonant velar oclusiva aspirada sorda).
 Dgrafs:
El fonema // forma part del dgraf fontic /nc/, noms possible en posici de tancament de sllaba. Aquest dgraf es correspon a la seqncia de fonemes /nk/ i s'articula amb la consonant velar nasal (), tant a final de mot (banc) com enmig (plancton).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1189" title="Fitosociologia" nonfiltered="740" processed="730" dbindex="741">
La fitosociologia s una especialitat de la geobotnica encarregada d'establir una tipologia de les unitats observables de la vegetaci.

Aix s'arriba a confeccionar una sistemtica de les comunitats vegetals (sintaxonomia) anloga a la que existeix per classificar les espcies (taxonomia).

L'escola fitosociolgica que ha predominat als Pasos Catalans s la de Zuric-Montpellier o sigmatista.

La unitat bsica del sistema s l'associaci. Hom agrupa les associacions en una unitat d'abast ms ample anomenada aliana, a son torn, les aliances s'agrupen en ordres, i aquests en classes i aquestes en divisions, formant aix un sitema jerarquitzat. Aquestes jerarquirtzaci no segueixen criteris evolutius (com s el cas de la taxonomia d'espcies, que segueix vincles parentius), sin fisiognmics i ecolgics, s a dir, segueix els vincles que proporciona la dinmica de la vegetaci (successi i regressi) amb les formes vitals que la colonitzen (herbes, arbusts, arbres).

Els inventaris serveixen per caracteritzar les unitats bsiques d'aquesta classificaci (les associacions). s el que analogament hom fa amb les mostres d'especmens per caracteritzar les espcies. Aix, igual que existeixen espcies tipus, tamb existeixen inventaris tipus.

Vegeu:
Astragalo Balearici-Teucrietum Mari;
Rhamno-Quercion Cocciferae;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1190" title="Fideuada" nonfiltered="741" processed="731" dbindex="742">

La fideuada (pronunciada fideu en valenci) s un plat tpic de la cuina de la Safor, originari de la ciutat de Gandia, a la comarca de La Safor. La fideu est feta a base de suc de peix complementada amb marisc al gust del consumidor i uns fideus especfics que sn de major grossor que els normals i en forma corba.
 
 Es fa, com la paella, al recipient tamb anomenat paella, s a dir en paella ampla i plana, encara que es coneixen altres variants tradicionals fetes en cassola.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1191" title="Firebird" nonfiltered="742" processed="732" dbindex="743">



Informtica:
Mozilla Firebird, s un dels noms que tingu el navegador web Mozilla Firefox (tamb anteriorment conegut com a Phoenix);
 Firebird (base de dades) s una base de dades de codi obert basada en el codi de la base de dades InterBase.
Msica: Firebird (grup musical);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1192" title="Flum" nonfiltered="743" processed="733" dbindex="744">

En biologia, el flum (phylum en llat, en plural phyla) s la unitat sistemtica (txon) entre el regne i la classe. En botnica el terme equivalent a flum s divisi, ms utilitzat habitualment que no pas flum. Els flums representen l'agrupament ms gran d'animals i altre ssers vius amb determinats trets evolutius, tot i que davant de la gran dificultat de classificar algunes espcies, alguns flums s'agrupen dins de superflums i els individus d'un flum es classifiquen dins de subflums.

Els flums animals ms coneguts sn els Mollusca (molluscs), Porifera (porfers), Cnidaria (cnidaris), Platyhelminthes (platihelmints), Nematoda (nematodes), Annelida (annllids), Arthropoda (artrpodes), Echinodermata (equinoderms) i Chordata (cordats), el flum al qual pertanyen els humans. Malgrat que existeixen uns 35 flums, aquests nou engloben la majoria d'espcies. Molts flums sn exclusivament marins i noms un s totalment absent de les aiges (Onychophora).

La situaci del flum en l'ordenaci taxonmica s (de general a concret):


(Els txons obligatoris estan marcats en fons rosa)

 Llista de flums animals .



Grups antigament classificats com a flums.




 Referncies .

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1193" title="Falles" nonfiltered="744" processed="734" dbindex="745">





Les falles sn la setmana de festa de la ciutat de Valncia, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu monument faller).

 Introducci .

En el catal medieval, la paraula falla servia per anomenar les torxes que es col.locaven dalt de les torres de vigilncia. Deriva del llat facula, torxa.
Al Llibre dels Fets, es cita que les tropes del rei en Jaume, portaven falles per il.luminar-se.

Es caracteritzen fonamentalment perqu es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cart, encara que hui en dia es fan majoritariament de poliestir i fusta. Aquests monuments han d'estar plantats abans del dia 15 de mar de mat (nit de la Plant) i es cremen quatre dies desprs, la nit del dia de Sant Josep, a la mitjanit (nit de la crem).

Les falles es caracteritzen tamb per la massiva presncia de msica, en forma de bandes de msica pels carrers, i de coets, en totes les seues formes (masclets, focs d'artifici, etc.) i a tothora. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones s el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clssics de la dona valenciana. Per als hmens s ms senzill i pot ser un brus i un mocador (llaurador), el vestit de gala (colloquialment denominat panderola, pel seu color negre) o cada dia ms freqentment amb el vestit de saragell.

Encara que les activitats falleres se celebren amb ms intensitat des del 15 al 19 de mar, les activitats falleres comencen prcticament des d'acabades les anteriors, amb presentacions de falleres, l'elecci de la Fallera Major i Fallera Major Infantil, la Crida, i les mascletades. 

Les festes falleres sn originries de la ciutat de Valncia, per hui en dia se celebren en molts pobles del Pas Valenci (per exemple Alzira, Benicarl, Gandia, etc.), i fins i tot a altres pasos (Argentina).

A Valncia existeix una Junta Central Fallera que organitza i regula tots els festejos. Existeixen moltes categories per a la competici de diferentes premis a les falles (general, ingeni i grcia, enllumenament, etc.) i es planten dos tipus de falles, les normals o grans, i les infantils, en correspondncia a l'existncia d'una fallera major i una fallera major infantil per cada casal faller.

 Histria .
L'origen de la festa es pag i s similar al de les Fogueres de Sant Joan, en el sentit que prov de la costum llatina d'encetar fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant aix, a la ciutat de Valncia, esta tradici millenria deriv en cremar els trastos vells als final de l'hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, com que s el seu patr. Donat el carcter jocs dels valencians es comenaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava la liberaci d'estos fets o poder ensanyar-se en ells. La festa va evolucionar a un carcter ms satric i irnic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en monuments ms elaborats, a on els ninots (figuretes irniques) es dissenyaven i pintaven amb antelaci. Durant el segle XIX i fins la Guerra Civil Espanyola, els monuments van adquirir un carcter anticlerical i freqentment molt crtic amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense xit. Amb la dictadura de Franco la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions pbliques que durant la dictadura es podien i es feien ntegrament en valenci. Durant este perode s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'ofrena de flors a la Verge dels Desamparats) en principi alienes (i quasi contradictries amb la festa original), que hui en dia sn part consustancial de la festa.

Des de la reinstauraci de la democrcia, les falles tornaren a ser crtiques, obscenes i sarcstiques sense cap de censura. Malgrat els ltims 30 anys de llibertat expressiva, encara el mn faller s un mn prou conservador, freqentment sexista i que utilitza sovint un valenci molt poc normatiu. Tot aix ha motivat de vegades una crtica per part de certs ambients culturals o progressistes. La realitat, per, mostra que existeixen casals fallers amb totes les ideologies i maneres d'entendre la festa. De fet, iniciatives recents, com els campionats de Pilota valenciana amb modalitat prpia (la Pilota blanca, concursos literaris i altres activitats demostren que l'activitat cultural de la ciutat ha de tindre les falles com a pilar bsic.

 Activitats Falleres .
Desprs de la crida, que es fa unes setmanes abans de comenar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, comencen moltes activitats falleres en els casals i per la Junta Central Fallera.
No obstant aix, s a partir de l'1 de mar que tots els dies (fins al 19 incls) se disparen les mascletades a la plaa de l'ajuntament de Valncia. Els dissabtes per la nit de la setmana de Mar tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne). A partir del dia de la plant, molts casals organitzen tots els dies despertades sobre les 8 del mat, mascletades sobre la 1-2  del migdia, cordades per les nits. Els dies 17 i 18, a la Plaa de la Verge, totes les falleres majors i infantils fan una ofrena de flors a la Mare de Du dels Desemparats. L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els ltimes dies, generalment a la llera del riu Tria. La nit del 18 s la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici ms important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon mat. El dia 19 per la nit s la crem, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23h, les normales a les 24h, i una hora ms tard la guanyadora i la de la plaa de l'ajuntament. Acabada la crem es replega rpidament i s una nit trista i en la que es comena ja a pensar en les falles de l'any vinent.

Galeria Falles 2005.
18/3/2005;

19/3/2005;


 Vegeu tamb .


 Enllaos Externs .


 Magazine 'Mn Faller'.
 Districte Falles/Distrito Fallas.
 Associaci d'Estudis Fallers;
 Web Oficial de la Junta Central Fallera.
 Falla Valenciana El Turia a Buenos Aires, Argentina.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1194" title="Fortunio Bonanova" nonfiltered="745" processed="735" dbindex="746">

Fortunio Bonanova, pseudnim de Josep Llus Moll (Palma de Mallorca,1895- Woodland, Califrnia, 1969), va ser barton, actor de cinema i teatre, productor, director, amb aparicions notables a televisi com a convidat, i va participar amb varies funcions diferentes a alguns films, i sries de televisi, ballar, dramaturg, i novellista. Segons Lluis Fbregas Cuixart, el pseudnim Fortunio Bonanova corresponia al seu desig de cercar fortuna, i a l'estimaci per al barri de la Bonanova, de Palma.

Biografia.
Fortunio Bonanova va ser telegrafista de professi. Estudi msica amb l'itali Giovachini. Primer estudi a Madrid, i desprs a Pars. L'any 1921 debut com a cantant amb la romana de Tannhaser, al teatre Principal de Palma. Aquell any amb Jorge Luis Borges, i alguns intellectuals mallorquins sign el Manifiesto del Ultra, utilitzant el pseudnim amb el que es fu fams. Aquell any tamb debut amb el film Don Juan Tenorio sobre l'agument de Juan Zorrilla, dels germans Baos, en blanc i negre i muda, que va ser presentat, l'any segent a Nova York, i a Hollywood. El 1924 dirig la pellicula muda Don Juan.

El 1927, actu a la pellcula Love of Sonya d'Albert Parker, amb Gloria Swanson. Fins l'any 1932, particip, amb petits papers, a produccions a Hollywood, al costat de artistes com Joan Bennet, i Mary Astor. En aquella poca interpret a Nova York algunes peres i sarsueles com: La Cancin del Olvido, La Duquesa del Tabarn, Los Gavilanes, i La Montera.

El 1932 actu a Careless Lady, dirigida per Kenneth Mackenna, fent el paper de Rodriguez. Aquest mateix any particip com a Pietro Rafaelo el pianista, a A Successful Calamity, de John G. Adolfi. El 1934 torna a Espanya i collabora a la pellcula El Desaparecido d'Antonio Graciani, on feia de primer actor. El 1935 actu al musical de Mximo Nossik Poderoso Caballero, tamb com a primer actor.

El 1936, a causa de la guerra civil torna als Estats Units, i particip en el film Capitn Tormenta, de Jules Bernhardt, fent el primer paper, "Capitan Bill". Aquest mateix any particip a El Carnaval del Diablo de Carlos F. Borcosque, on feia el paper de protagonista;  i a El Castigador Castigado, de Ricardo de Baos, a un dels primers papers. El 1938 particip a Romance in the Dark. El 1938 fa el paper de Barrera a Tropic Holiday deTheodore Reed. Aquest mateix any va fer un paper menor a Bulldog Drummond in Africa, dirigida per Louis King. El 1939 fa de primer actor a La Inmaculada, de Louis J. Gasnier.

A partir de 1940 una intensa activitat flmica el fa collaborar en ms de quaranta pellcules, a I Was an Adventuress,  Down Argentine Way, The  Mark of Zorro, les tres el (1940). That Night in Rio, They Met in Argentina, el 1941. Tamb particip com a secundari a Citizen Kane, d'Orson Welles, on feia el paper de "Signor Matiste". Blood and Sand, Moon Over Miami, Unfinished Business, Two Latins from Manhattan, Yank in the RAF, totes elles el 1941. Mr. and Mrs. North, Four Jacks and  Jil, Obiging Young Lady, Sing Your Worries Away, Lancenym Inc., Gil Trouble, Black Swan, el 1942. Hello, Frisco, Hello, el 1943.  Five Graves To Cairo, estrenada a Espanya amb el ttol de Cinco Tumbas al Cairo (1943); i Dixie. Aix mateix a For Whom The Bells Tolls (1943) de Sam Wood, doblada al castell com a Por Quin Doblan las Campanas, fent el paper de "Fernando". El mateix any va participar a The Song of Bernadette. El 1944 va participar a The Sultan's Daughter, Ali Baba and the Forty Thieves, My Best Gal, Falcon in Mexico, Double Idemnity, (Perdicin), Mrs. Parkington, Brazil.

El 1945 actu a Were Do We Go from Here?, A Bell for Adano, Man Alive, Hit the Hay, Red Dragon, The Sailor Takes a Wife.  El 1946 fa Pepita Jimnez, Monsieur Beaucaire. The Sun Also Riser (Fiesta) de l'any 1947. El mateix any La Diosa Arrodillada, The Fugitive, i Rose of Santa Rosa. Romance on the High Seas, Angel of the Amazon, Adventures of Don Juan, l'any 1948. Bad Men of Tombstone, i Whirpool el 1949. Nancy Goes to Rio, September Affair, el 1950. Havana Rose (1951). Thunder Bay, Moon Is Blue, So This Is Love, (The Grace Moore Story, al Regne Unit), Second Chance, Conquest of Coahise, i Die Jungfrau auf dem Dach, del 1953. New York Confidential, Kiss Me Deadly, a la srie de televisi The Count of Monte Cristo, al 1955. Al 1956 actu a Jaguar; i el 1957 a An Affair to Remenber.

El 1959 fu un paper a Thunder in the Sun. A Espanya actu a la pellcula rodada a Eivissa, el 1961: Los Tres que Robaron un Banco. Al film de John Ford: The Man Who Shot Liberty Valance, del 1962 (El Hombre que Mat a Liberty Valance. L'any segent (1963) particip a Running Man de Carol Reed, amb dos actors espanyols que desprs tendrien molt de nom Fernando Rey, i Juanjo Menndez. El 1964 particip a la pellcula La Muerte Silba un Bloues de Jess Franco; i el 1967 a The Million Dollar Collar.

Va participar a unes 80 pellcules, encara que a algunes, les escenes on sortia no van ser posades a lo versi final. Tamb va fer de conseller tcnic a Blood and Sand (1941) (no sortia als crdits), com a productor a La Inmaculada (1939), i com a director a Don Juan (1924). A la televisi va actuar com un convidat notable en 7 ocasions, i va actuar a la pellcula Ballad of Hector, the Stowaway Dog (1964) feta per a la televisi, on tenia el paper d'inspector.

Mor a causa d'una hemorrgia cerebral.

La seva tomba est al Holy Cross Cemetery, Culver City, Los Angeles County, Califrnia, Estats Units. 

Bibliografia.

 Catalina Aguil: "Fortunio Bonanova : un home de llegenda".

Enllaos externs.
http://www.geocities.com/vienna/1059/operalis.html;
 http://www.cinefania.com/persona.php/Fortunio+Bonanova;
 http://www.rottentomatoes.com/p/FortunioBonanova-1020243;
 http://www.imdb.com/name/nm0093769;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1196" title="Llista de fsics" nonfiltered="746" processed="736" dbindex="747">
Un fsic es un cientfic especialitzat en la fsica.

Llista de fsics famosos:


A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y- Z


 B .

 Robert Barti i Domingo;

 C .

 Charles-Augustin de Coulomb;
 Marie Curie;

 D .

 John Dalton;
 Paul Adrien Maurice Dirac;

 E .

 Albert Einstein;
 Leonhard Euler;

 F .

 Enrico Fermi;
 Richard Feynman;
 Jean Baptiste Joseph Fourier;
 Augustin Jean Fresnel;

 G .

 Galileo Galilei;
 Carl Friedrich Gauss;
 Brian Greene;

 H .

 Hans Christian rsted;
 Stephen Hawking;
 Oliver Heaviside;
 Werner Karl Heisenberg;
 Christiaan Huygens;

 J .

 Jean Baptiste Perrin;

 L .

 Joseph Louis Lagrange;
 Pierre-Simon Laplace;

 M .

 James Clerk Maxwell;

 N .

 Isaac Newton;

 O .

 Robert Oppenheimer;

 P .

 Blaise Pascal;
 Wolfgang Ernst Pauli;
 Linus Carl Pauling;
 Max Planck;

 R .

 Ernest Rutherford;

 S .

 Erwin Schrdinger;
 Arnold Sommerfeld;

 T .

 Nikola Tesla;

 W .
 Johannes Diderik van der Waals;

 Z .

 Pieter Zeeman;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1197" title="Ferro" nonfiltered="747" processed="737" dbindex="748">


El ferro s un element qumic de nombre atmic 26 situat en el grup 8 de la taula peridica. Es simbolitza com Fe.

Aquest metall de transici s el quart element ms abundant en la escora terrestre, representant un 5% i, entre els metalls, noms l'alumini s ms abundant. Igualment s un dels elements ms importants de l'Univers, i el nucli de la Terra est format principalment per ferro i nquel, generant en moure's un camp magntic. Ha sigut histricament molt important, i un perode de la Histria rep el nom d' "Edat de Ferro".

 Caracterstiques principals .
s un metall malleable, tena, de color gris platejat i presenta propietats magntiques; s ferromagntic a temperatura ambient.

Es troba en la naturalesa formant part de nombrosos minerals, molts dels quals sn xids, i rarament es troba lliure. Per a obtenir ferro en estat elemental, els xids es redueixen amb carboni i desprs s sotms a un procs de refinat per a eliminar les impureses presents. L'xid ms abundant s l'xid de ferro III, de frmula  Fe2O3

Fonamentalment s'empra en la producci d'acers, consistents en aliatges de ferro amb altres elements, tant metllics com no metllics, que confereixen distintes propietats al material. Es considera que un aliatge de ferro s acer si cont menys d'un 2% de carboni; si el percentatge s major, rep el nom de fosa.

s l'element ms pesat que es produeix exotrmicament per fusi, i el ms lleuger que es produeix a travs d'una fissi, pel fet que el seu nucli t la ms alta energia d'enlla per nucle (energia necessria per a separar del nucli un neutr o un prot); per tant, el nucli ms estable s el del ferro-56.

Presenta diferents formes estructurals depenent de la temperatura:
Ferro  : s la que es troba a temperatura ambient; fins als 788 C. El sistema cristall s una xarxa cbica centrada en el cos i s ferromagntic.
Ferro  : 788 C - 910 C; t el mateix sistema cristall que la  , per la temperatura de Curie s de 770 C, i passa a ser paramagntic.
Ferro  : 910 C - 1400 C; presenta una xarxa cbica centrada en les cares.
Ferro  : 1400 C - 1539 C; torna a presentar una xarxa cbica centrada en el cos.

 Aplicacions .
El ferro s el metall ms usat, amb el 95% en pes de la producci mundial de metall. s molt popular a causa del seu baix preu i duresa, especialment en autombils, vaixells i components estructurals d'edificis.

L'acer s l'aliatge de ferro ms conegut, sent aquest el seu s ms freqent. Els aliatges ferris presenten una gran varietat de propietats mecniques depenent de la seva composici o el tractament que s'hagi dut a terme.

Els acers sn aliatges de ferro i carboni, aix com altres elements. Depenent del seu contingut en carboni es classifiquen en:
Acer baix en carboni. Menys del 0.25% de C en pes. Sn tous per dctils. S'utilitzen en vehicles, canonades, elements estructurals, etctera. Tamb hi ha els acers d'alta resistncia i baix aliatge, que contenen altres elements aliats fins a un 10% en pes; tenen una major resistncia mecnica i poden ser treballats fcilment.
Acer mig en carboni. Entre un 0.25% i un 0.6% de C en pes. Per a millorar les seves propietats sn tractats trmicament. Sn ms resistents que els acers baixos en carboni, per menys dctils; s'empren en peces d'enginyeria que requereixen una alta resistncia mecnica i al desgast.
Acer alt en carboni. Entre un 0.60% i un 1.4% de C en pes. Sn encara ms resistents, per tamb menys dctils. S'afegeixen altres elements perqu formen carburs, per exemple, amb wolframi es forma el carbur de wolframi, WC; aquests carburs sn molt durs. Aquests acers s'empren principalment en la fabricaci d'eines.
Un dels inconvenients del ferro s que s'oxida amb facilitat. Hi ha una srie d'acers als quals s'afegeixen altres elements aliants (principalment crom) perqu siguin ms resistents a la corrosi, s'anomenen acers inoxidables.
Quan el contingut en carboni s superior a un 2.1% en pes, l'aliatge es denomina fosa. Generalment tenen entre un 3% i un 4.5% de C en pes. Hi ha distints tipus de foses (gris, esferodal, blanca i malleable); segons el tipus s'utilitzen per a distintes aplicacions: en motors, vlvules, engranatges, etctera.
Per una altra part, els xids de ferro tenen moltes aplicacions: en pintures, obtenci de ferro, la magnetita (Fe3O4) i l'xid de ferro III en aplicacions magntiques, etctera.

 Compostos .

Els estats d'oxidaci del Ferro sn;
L'estat Ferro (-II), Fe2- (p.ex. Fe(CO)42-,Fe(CO)2(NO)2.
L'estat Ferro (0), Fe(CO)5, Fe(PF3)5.
L'estat Ferro (I), 2+.
L'estat Ferro (II), Fe2+, anteriorment conegut com ferrs s molt com.
L'estat Ferro (III), Fe3+, anteriorment conegut com frric, s tamb molt com, per exemple en el rovell.
L'estat Ferro (IV), Fe4+, anteriorment conegut com ferril, estabilitzat en alguns enzims (p.ex. peroxidases).
L'estat Ferro (VI), Fe6+ es troba rarament, en el ferrat potssic.

Els xids de ferro ms coneguts sn l'xid de ferro (II), FeO, l'xid de ferro (III), Fe2O3, i l'xid mixt Fe3O4. Forma aix mateix nombroses sals i complexos en aquests estats d'oxidaci. L'hexacianoferrat (II) de ferro (III), usat en pintures, s'ha denominat blau de Prssia o blau de Turnbull; es pensava que eren substncies diferents.


Es coneixen compostos en l'estat d'oxidaci +4, +5 i +6, per sn poc comuns, i en el cas del +5, no est ben caracteritzat. El ferrat de potassi, K2FeO4, en el que el ferro est en estat d'oxidaci +6, s'empra com a oxidant. L'estat d'oxidaci +4 es troba en uns pocs compostos i tamb en alguns processos enzimtics.

El Fe3C es coneix com cementita, cont un 6,67 % en carboni, al ferro   se li coneix com ferrita, i a la mescla de ferrita i cementita, perlita o ledeburita depenent del contingut en carboni. L'austenita s el ferro  .

 Histria .

Es tenen indicis d'us del ferro, segurament procedent de meteorits, quatre millennis abans de Crist, per part dels sumeris i egipcis.

Entre dos i tres millennis abans de Crist van apareixent cada vegada ms objectes de ferro (que es distingeix del ferro procedent de meteorits per l'absncia de nquel) a Mesopotmia, Anatlia i Egipte. No obstant aix, el seu s pareix cerimonial, sent un metall molt car, ms que l'or. Algunes fonts suggereixen que tal vegada s'obtingus com subproducte de l'obtenci de coure. Entre el 1600 a. de C i el 1200 a. de C., va augmentant el seu s a l'Orient Mitj, per no substitueix a l's predominant del bronze.

Entre els segles XII a. de C i X a. de C., es produeix una rpida transici a Orient Mitj des de les armes de bronze a les de ferro. Aquesta rpida transici tal vegada fora deguda a la falta d'estany, ms que a una millora en la tecnologia del treball del ferro. A aquest perode, que es va produir en diferents dates segons el lloc, es denomina Edat de Ferro, substituint a l'Edat de Bronze. A Grcia va comenar a emprar-se entorn de l'any 1000 a. de C., i no va arribar a Europa occidental fins al segle VII a. de C. La substituci del bronze pel ferro va ser gradual, perqu era difcil fabricar peces de ferro: localitzar el mineral, desprs fondre-ho a temperatures altes per a finalment forjar-ho.

A Europa Central, va sorgir en el segle IX a. de C. la cultura d'Hallstatt (substituint a la cultura dels camps d'urnes, que es denomina primera Edat de Ferro, perqu coincideix amb la introducci d'aquest metall.

Cap al 450 a. de C. es va desenvolupar la cultura de La Tne, tamb denominada segona Edat de Ferro. El ferro s'usa en eines, armes i joieria, encara que segueixen trobant-se objectes de bronze.

Junt amb aquesta transici del bronze al ferro es va descobrir el procs de carburitzaci, consistent a afegir carboni al ferro. El ferro s'obtenia com una mescla de ferro i escria, amb quelcom de carboni o carburs, i era forjat, extraient l'escria i oxidant el carboni, creant aix el producte ja amb una forma. Aquest ferro forjat tenia un contingut en carboni molt baix i no es podia endurir fcilment al refredar-lo amb aigua. Es va observar que es podia obtenir un producte molt ms dur escalfant la pea de ferro forjat en un llit de carb vegetal, per a llavors submergir-lo en aigua o oli.

El producte resultant, que tenia la superfcie d'acer, era ms dur i menys frgil que el bronze, al qual va comenar a reemplaar.

A la Xina, el primer ferro que es va utilitzar tamb procedia de meteorits, havent-se trobat objectes de ferro forjat al nord-oest, prop de Xinjiang, del segle VIII a. de C. EL procediment era el mateix que l'utilitzat a Orient Mitj i Europa.

Als ltims anys de la Dinastia Zhou (550 a. de C.), a la Xina s'aconsegueix obtenir ferro colat (producte de la fusi de l'arrabi). El mineral trobat all presenta un alt contingut en fsfor, amb la qual cosa fon a temperatures menors que a Europa i altres llocs. No obstant durant fora temps, fins a la Dinastia Qing (cap a 221 a. de C.), no va tenir una gran repercussi.

El ferro colat va tardar ms a arribar a Europa, perqu no s'aconseguia la temperatura suficient. Algunes de les primeres mostres de ferro colat s'han trobat a Sucia, a Lapphyttan i Vinarhyttan, del 1150 d. de C i 1350 d. de C.

A l'edat mitjana, i fins a finals del segle XIX, molts pasos europeus empraven com a mtode siderrgic la farga catalana. S'obtenia ferro i acer baix en carboni emprant carb vegetal i mineral de ferro.

Aquest sistema estava ja implantat al segle XV, i s'aconseguien temperatures de fins a uns 1200 C. Aquest procediment va ser substitut per l'emprat en els alts forns.

En un principi s'usava carb vegetal per a l'obtenci de ferro com a font de calor i com a agent reductor. Durant el segle XVIII, a Anglaterra, va comenar a escassejar i fer-se ms car el carb vegetal, i aix va fer que comencs a utilitzar-se coc, un combustible fssil, com a alternativa. Va ser utilitzat per primera vegada per Abraham Darby, a principis del segle XVIII, que va construir a Coalbrookdale, Anglaterra, un alt forn. Aix mateix, el coc es va emprar com a font d'energia en la Revoluci Industrial. En aquest perode la demanda de ferro va ser cada vegada major, per exemple per a la seva aplicaci en el ferrocarril.

L'alt forn va anar evolucionant al llarg dels anys. Henry Cort, al 1784, va aplicar noves tcniques que en van millorar la producci. Al 1826 l'alemany Friedrich Harkot va construr un alt forn sense maoneria per als fums.

Cap a finals del segle XVIII i comenaments del segle XIX es va comenar a emprar mpliament el ferro com a element estructural (en ponts, edificis, etctera). Entre el1776 i 1779 es constru el primer pont de fosa de ferro, construt per John Wilkinson i Abraham Darby. A Anglaterra s'empr per primera vegada en la construcci d'edificis, per Mathew Boulton i James Watt, a principis del segle XIX. Tamb sn conegudes altres obres d'aqueix segle, per exemple el "Palau de Vidre" construt per a l'Exposici Universal de 1851 a Londres, de l'arquitecte Joseph Paxton, que t una carcassa de ferro, o la Torre Eiffel, a Pars, construda al 1889 per a l'Exposici Universal, on es van utilitzar milers de tones de ferro.

 Abundncia i obtenci .

s el metall de transici ms abundant en l'escora terrestre, i el quart ms abundant de tots els elements. Tamb abunda en tot l'Univers, havent-se trobat meteorits que el contenen.

Es troba formant part de nombrosos minerals, entre els que destaquen: 
l'hematites (Fe2O3), la magnetita (Fe3O4), la limonita (FeO(OH)), la siderita (FeCO3), la pirita (FeS2), ilmenita (FeTiO3), etctera.

Es pot obtenir ferro a partir dels xids amb ms o menys impureses. 
Molts dels minerals de ferro sn xids, i els que no ho son, es poden oxidar per a obtenir els corresponents xids.

La reducci dels xids per a obtenir ferro es du a terme en un forn denominat habitualment alt forn . En ell s'afegeixen els minerals de ferro, en presncia de coc i carbonat de calci, CaCO3 (que actua com a escorificant).

Els gasos resultants, poden intervenir en una srie de reaccions; el coc pot reaccionar amb l'oxigen per a formar dixid de carboni:

C + O2   CO2 ;
Al seu torn el dixid de carboni pot reduir-se per a donar monxid de carboni:
CO2 + C   2CO;
Encara que tamb es pot donar el procs contrari en oxidar-se el monxid de carboni amb oxigen per a tornar a donar dixid de carboni:

2CO + O2   2CO2;
El procs d'oxidaci de coc amb oxigen allibera energia i s'utilitza per a escalfar el forn, arribant-se fins a uns 1900 C en la part inferior del forn. La part superior del forn no est tan calenta.

En primer lloc els xids de ferro poden reduir-se, parcial o totalment, amb el monxid de carboni, CO; per exemple:

Fe3O4 + 3CO   3FeO + CO2;
FeO + CO   Fe + CO2;

Desprs, conforme arriba a parts ms baixes del forn i la temperatura augmenta, reaccionen amb el coc (carboni en la seva major part), reduint-se els xids. Per exemple:
Fe3O4 + C   3FeO + CO;

El carbonat de calci es descompon:
CaCO3   CaO + CO2;
I el dixid de carboni s redut amb el coc a monxid de carboni com s'ha vist abans.

Ms avall es produeixen processos de carburaci:
3Fe + 2CO   Fe3C + CO2;

Finalment es produeix la combusti i desulfuraci (eliminaci de sofre) mitjanant l'entrada d'aire. I finalment se separen dues fraccions: l'escria i el arrabi (ferro colat, que s la matria primera que desprs s'empra en la indstria).

L'arrabi sol contenir forces impureses no desitjables, i s necessari sotmetre'l a un procs de refinat en forns anomenats convertidors.

A l'any 2000, els cinc majors productors de ferro eren: Xina, Brasil, Austrlia, Rssia i la ndia. Conjuntament sumaven el 70% de la producci mundial.

 Rol biolgic .

El ferro es troba en prcticament tots els ssers vius i compleix nombroses i variades funcions.
Hi ha diferents protenes que contenen el grup hemo, que consisteix en el lligant porfirina amb un tom de ferro. Alguns exemples:
La hemoglobina i la mioglobina; la primera transporta oxigen, O2, i la segona l'emmagatzema.
Els citocroms; els citocroms c catalitzen la reducci d'oxigen a aigua. Els citocroms P450 catalitzen l'oxidaci de compostos hidrofbics, com a frmacs o drogues, perqu puguin ser excretats, i participen en la sntesi de distintes molcules.
Les peroxidases i catalases catalitzen l'oxidaci de perxids, H2O2, que sn txics.
Les protenes de ferro/sofre (Fe/S) participen en processos de transferncia d'electrons.

Tamb es poden trobar protenes on toms de ferro s'enllacen entre si a travs d'enllaos pont d'oxigen. Es denominen protenes Fe-O-Fe. Alguns exemples:
Les bacteries metanotrfiques, que empren el  met, CH4, com a font d'energia i de carboni, usen protenes d'aquest tipus, anomenades monooxigenases, per a catalitzar l'oxidaci d'aquest met.
La hemeritrina transporta oxigen en alguns organismes marins.
Algunes ribonucletid reductasses contenen ferro. Catalitzen la formaci de desoxinucletids.
Els animals per a transportar el ferro dins del cos empren unes protenes anomenades transferrines. Per a emmagatzemar-lo empren la ferritina i la hemosiderina. El ferro entra en l'organisme en ser absorbit en l'intest prim i s transportat o emmagatzemat per aqueixes protenes. La major part del ferro es reutilitza i molt poc s'excreta.

Tant l'excs com el defecte de ferro pot provocar problemes en l'organisme. L'enverinament per ferro s'anomena hemocromatosi. En les transfusions de sang s'empren lligands que formen amb el ferro complexos d'alta estabilitat per a evitar que quedi massa ferro lliure.

Aquests lligants es coneixen com a siderfors. Molts microorganismes empren aquests siderfors per a captar el ferro que necessiten. Tamb es poden emprar com a antibitics, perqu no deixen ferro lliure disponible.

 Istops .
El ferro t quatre istops estables naturals: 54Fe, 56Fe, 57Fe i 58Fe. Les abundncies relatives en qu es troben en la naturalesa sn d'aproximadament: 

54Fe (5,8%), 56Fe (91,7%), 57Fe (2,2%) i 58Fe (0,3%).

 Precaucions .
El ferro en excs s txic. El ferro reacciona amb perxid i produeix radicals lliures; la reacci ms important s:

Fe (II) + O2   Fe (III) + OH- + OH;
Quan el ferro es troba dins d'uns nivells normals, els mecanismes antioxidants de l'organisme poden controlar aquest procs.

La dosi letal de ferro en un nen de 2 anys s d'uns 3 grams. Quantitats d'1 gram poden provocar un enverinament important.

El ferro en excs s'acumula en el fetge i provoca danys en aquest rgan.

El ferro a la cultura.
El ferro durant molt de temps va ser el metall ms dur i per aix ha donat peu a nombroses metfores, com el cavaller de ferro o la Dama de Ferro (Margaret Thatcher). Una relaci de ferro s slida i no es pot trencar.

Ha jugat tamb un paper important a la mitologia. Com que la sang t una olor i un regust al ferro que cont i la sang s el principi de la vida en moltes cultures, s'ha considerat el ferro com el material de la vida, amb poders especials. Per aquest motiu molts amulets estan fets de ferro. Igualment el ferro fred, oposat a la sang calenta, espanta determinats ssers, com els esperits malfics (d'aqu la superstici d'usar una ferradura per atreure la sort o esquivar la dolenta). Les caracterstiques magntiques del ferro van multiplicar les llegendes sobre el seu poder i sempre s'ha associat a la terra.

 Enllaos externs.

 - Alt forn ;
 WebElements.com - Ferro ;
 EnvironmentalChemistry.com - Ferro ;
 It's Elemental - Ferro ;
 Los Alamos National Laboratory - Ferro ;



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1202" title="Fsica moderna" nonfiltered="748" processed="738" dbindex="749">
Fsica moderna

La mecnica clssica produeix resultats molt acurats en el domini de l'experincia diria. s superada per la teoria de la relativitat, postulada per Albert Einstein, per sistemes que es mouen a grans velocitats, aprop de la velocitat de la llum; per la mecnica quntica, elaborada per diferents autors en les primeres dcades del segle XX, per sistemes a curta distncia; i la teoria dels camps quntics relativistes per sistemes que tenen ambdues propietats. De totes maneres la mecnica clssica s encara til, per que es ms simple, i fcil d'aplicar, que les altres teories, i t una molt llarga escala de validesa aproximada.

vegeu: fsica clssica


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1204" title="Fsica clssica" nonfiltered="749" processed="739" dbindex="750">

La fsica clssica s la basada en els postulats desenvolupats abans de l'aparici de la fsica quntica. Pressuposa l'existncia d'un temps i un espai absoluts.

La mecnica clssica produeix resultats molt acurats en el domini de l'experincia diria, per els experiments acumulats al llarg de la segona meitat del segle XIX demostraren que era incapa d'explicar satisfactriament determinats fenmens, just en el moment en qu es pensava que la fsica era ben a prop de ser una cincia "tancada". Les teories que ampliaren i superaren la fsica clssica sn la teoria de la relativitat, per a sistemes que es mouen a grans velocitats, a prop de la velocitat de la llum; per la mecnica quntica per a sistemes d'escales molt petites; i la teoria quntica relativista per a sistemes que tenen ambdues propietats. De totes maneres la mecnica clssica es encara til, perqu s ms simple i fcil d'aplicar que les altres teories, i t una molt llarga escala de validesa aproximada.

Els grans camps de la fsica clssica sn:
 La mecnica clssica, basada en les lleis de Newton,
 en formulaci newtoniana,
 en formulaci de Lagrange i de Hamilton.
 L'electrodinmica clssica, basada en les lleis de Maxwell, i els camps derivats, com l'ptica.
 La termodinmica i la mecnica estadstica clssica.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1206" title="Fractal" nonfiltered="750" processed="740" dbindex="751">


Una fractal s un objecte matemtic de gran complexitat definit per algorismes simples.

Les fractals van ser estudiades llargament per Benot Mandelbrot i el terme fractal va ser implantat per ell grcies al seu llibre Els objectes fractals. El terme fractal es va crear a partir de l'arrel llatina fractus 'trencat, irregular'.

Les fractals neixen de l'intent de trobar una geometria ms apropiada per descriure els objectes de la natura. En aquesta recerca, Mandelbrot es va trobar una serie d'objectes matemtics (conjunt de Cantor, triangle de Sierpi ski, corba de Peano, floc de neu de Koch, etc.) que havien estat considerats curiositats dins les matemtiques, per que no havien tingut major inters fins al moment que Mandelbrot s'adon que tots tenien aspectes en com.

La paraula fractal neix a partir d'una adaptaci del terme fraccionari. Les fractals tenen com a primera i principal caracterstica l'aparici de dimensions fraccionries. Aix vol dir que si una lnia t dimensi 1, un pla t dimensi 2, i un volum t dimensi 3, a les fractals apareixen dimensions que es poden escriure en forma de fracci. Una dimensi 7/4, per exemple, correspon a un cos que es troba a cavall entre una lnia i un pla.

La possibilitat de tenir dimensions fraccionries es pot veure per exemple amb el conjunt de Cantor. El conjunt de Cantor es crea de la segent forma. S'agafa un segment. Es divideix en 3 parts i s'elimina el segment del mig. Es fa el mateix amb els segments que queden i es repeteix el procs indefinidament. El conjunt resultant s una mena de pols de punts. La seva dimensi s major de 0, perqu t diversos punts. Tamb s menor de 1, perqu els punts no arriben a formar un lnia. s per tant una dimensi entre 0 i 1.

Totes les fractals tenen les segents caracterstiques: 

Tenen dimensi fraccionria.
Estan detallades en escales infinitament petites, i a vegades infinitament grans.
Tenen autosemblana estadstica. Aix vol dir que les diferents escales de detall tenen formes similars. Tamb es pot dir que troos petits de qualsevol fractal sn semblants a la fractal sencera.

Les fractals sn models per descriure la natura, per no deixen de ser models matemtics. Els objectes de la natura que es poden descriure amb fractals, s'anomenen fractals naturals, tot i qu no sn estrictament fractals. Per exemple, fractals naturals, com nvols, muntanyes, i vasos sanguinis, tenen lmits inferiors i superiors en detall; no existeix un terme precs per a "massa irregular"; existeixen diferents maneres per a definir "dimensi" amb valors racionals; i no tota fractal s definida recursivament.

Les fractals poden ser dividides en tres mplies categories: 


1. Sistema iterat de funcions Aquestes tenen una regla de punt fix geomtric. Exemples: conjunt de Cantor, triangle de Sierpi ski, corba de Peano, floc de neu de Koch, corba del drac. 


2. Les fractals definides per una relaci de recurrncia en cada punt d'un espai (com el pla complex). Un exemple n's el conjunt de Mandelbrot o el conjunt de Julia.


3. Fractals aleatries, generades per processos estocstics. Per exemple: Paisatges de fractal.
Les fractals estocstiques estan relacionades amb la teoria del caos.

Les fractals aleatries tenen una gran aplicaci prctica, ja que sn les ms apropiades per descriure diversos objectes irregulars del mn real. Exemples en sn els nvols, muntanyes, turbulncia, costes i arbres. 

Tcniques de fractals han estat utilitzades en la compressi d'imatges, aix com en una varietat de disciplines cientfiques.

Vegeu tamb.
Funci signe d'interrogaci;
Fractomncia;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1207" title="Fusta" nonfiltered="751" processed="741" dbindex="752">


La fusta s la matria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs; per aix s noms una aproximaci, en el ms ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables. La fusta s un material heterogeni, higroscpic, cellular i anisotrpic. La fusta s composta de fibres de cellulosa (el 40 el %-50 %) i hemicellulosa (el 15 el %-25 %) mantingudes unides per lignina (el 15 el %-30 %). 

La substncia lgnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial. Aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de perode anual. 

La fusta la produxen i utilitzen les plantes amb fins estructurals, perqu resulta ser un material estructuralment efectiu, per aquesta caracterstica s utilitzada mpliament pels humans. 

Una vegada tallada i seca, la fusta s'utilitza per a moltes aplicacions diferents. Una d'elles s la fabricaci de polpa o pasta, matria primera per a fer paper. Artistes i fusters tallen i uneixen trossos de fusta amb eines especials, per a fins prctiques o artstics. La fusta s tamb un material de construcci molt important des dels comenaments de les construccions humanes i roman sent-lo avui.

Estructura de la fusta.

La medulla s la part ms ferma i compacta, en el centre del tronc, es forma per assecat i resinificaci.

Duramen s la part immediata a la medulla, ms dura i consistent, impregnada de lignina tan.

Albeca s la part exterior i ms jove de la fusta, amb ms sava, que amb el temps al ser substitut el mid per tan es transforma en duramen, que es fixa en la membrana cellular.

Cmbium s la capa que permet el creixement en gruix de l'arbre

Floema o liber s una capa formada per cllules conductores que transporten la saba ellaborada que nodreix l'arbre

Escora s la pell o coberta exterior del tronc i branques d'algunes de les plantes productores de fusta.

Propietats fsiques de la fusta.

 Humitat: La fusta cont aigua de composici, inherent a lpo.ma seva naturalesa orgnica, aigua de saturaci, que impregna les parets dels elements, i aigua lliure, absorbida per capillaritat pels vasos.

 Densitat: La densitat real de la fusta s similar a totes les espcies, al voltant de l'1,56, en canvi, la densitat aparent, la que comprn el volum dels buits, varia entre les espcies i del grau d'humitat, i del lloc de l'arbre on sigui mesurat, car s ms densa en el duramen que en l'albeca. ;

 Contracci: La fusta canvia de volum segons la humitat que cont. quan perd aigua, es contrau, de manera mnima en la direcci de les fibres (0,8%) i major en les radial (de l'1 al 7,8%) i tangencial (5 a 11,5%).

 Duresa: La duresa de la fusta s la resistncia que oposa al desgast, clavament, o rat, i depn de la seva densitat, edat, estructura i si es treballa en el sentit de les fibres o en el perpendicular. Per la seva duresa es classifiquen en fustes molt dures com el bans o l'alzina, molt dures, com el roure, cirerer, dures com el faig pi o castanyer, toves, com el avet, i molt toves com el tiller.
 
 Conductivitat: La fusta s mala conductora del calor, i mala conductora de l'electricitat si s seca per conductora si s humida.

Classificaci de la fusta.
La classificaci de la fusta est basada en:

1)La seva estructura anatmica

 Conferes o resinoses, de la classe botnica de les gimnospermes, i a ella pertanyen les espcies ms antigues de finals de l'era primria, prpies de les zones fredes i temperades, son les ms apreciades en la construcci per les seves caracterstiques de treball i resistncia mecnica. Entre elles ens trobem el pi, avet. El teixit vascular i el de suport sn un sol element.

 Frondoses, de les angiospermes dicotilednies, van aparixer al final de l'era secundria, prpies de les zones atemperades i tropicals, proporcionen les fustes aptes per ebenisteria, per l'aspecte i qualitat. Entre elles ens trobem el roure, alzina, faig. El teixit vascular i el de suport son independents.

 Fruiters com el cirerer, perera, pomera, olivera;

 Fusta tropical caoba, okume, iroko, teca, bans;

2) La seua duresa
 Toves.
 Dures.

La fusta en la indstria i la construcci.
Per tal d'evitar-ne la destrucci se la sotmet a un tractament de conservaci, que consisteix a injectar-hi en fred i a pressi, amb aparells adequats, o b en calent, mitjanant autoclaus, una substncia capa de fer-la imputrescible (creosota, sulfat de coure...) i de preservar-la de l'acci de l'aigua, de certs insectes i de la floridura. 

En la construcci, la fusta s'empra com element resistent, com tancament, paviments o decoratiu.
 Elements resistents: Pilars, BIGES, o encavallades;
 Tancaments: S'usa bsicament per baranes, portes o elements estructurals de fusteria (bastiments, finestres);
 Paviments: Tarimes de parquet, masss o laminat;
 Decoraci: S'utilitza en elements escultrics o panellats, ;
 Elements auxiliars: Com a material de construcci s'utilitza per bastides, encofrats o plataformes;

Per a construccions hidruliques, de travesses de ferrocarril, armeria, etc., s'empra l'anomenada fusta de ferro, molt dura i resistent. 

La fusta s tamb utilitzada en escultura. 

En la indstria qumica s emprada per a la producci d'aiguarrs i d'cid actic per destillaci seca.

La fusta com a font d'energia.
La fusta que s tamb biomassa s la font d'energia ms antiga que coneix la humanitat.

Actualment, per a ms de la meitat de la poblaci mundial, la fusta representa l'origen del 50% de l'energia consumida per per a Europa i Estats Units tan sols el 4%

La fusta es composa de cellulosa i lignina, aix com de mid, blsams, alcohol metlic, cmfora, colorants, tanins, perfums i resines. Cont carboni i hidrogen.El contingut energtic depen de l'espcie vegetal per sempre s inferior al del carb i els altres combustibles fssils.

Per produir calor durant la combusti de la fusta es requereix oxigen, com a comburent, i s'allibera dixid de carboni. 





























 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1208" title="Alexander Fleming" nonfiltered="752" processed="742" dbindex="753">


Alexander Fleming ( Lochfield, Esccia 1881 - Londres, Anglaterra 1955 ) fou un bileg, bacterileg i professor universitari escocs guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945, fams per ser el descobridor de la penicillina.

Biografia.

Va nixer el 6 d'agost de 1881 a la ciutat escocesa de Lochfield. Va estudiar medicina a la Saint Mary's Medical School de Londres, on es va graduar l'any 1908. En aquest centre treball com a metge microbileg al Departament d'Inoculacions fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial. L'any 1928 fou nomenat professor universitari d'aquest centre d'ensenyament.

Membre de la Royal Society, l'any 1944 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi VI del Regne Unit. Fleming va morir l'11 de mar de 1955 d'un infart de miocardi a la seva residncia de Londres. Va ser enterrat com un heroi nacional a la cripta de la Catedral de Sant Pau d'aquella ciutat.

Recerca cientfica.

Durant la seva estada al Saint Mary's Medical School el director del Departament, Almorth Edward Wright, va despertar l'inters de Fleming per a nous tractaments per a les infeccions, dedicant-se a a la millora i fabricaci de vacunes i srums. Durant la guerra va ser metge militar als fronts de Frana i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra va retornar a l'Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou antisptic que evits la dura agonia provocada per les ferides infectades. La seva recerca el va dur a descobrir el lisozim, un enzim antibacteri present en les secrecions mucoses. Aquest descobriment va ocrrer desprs que un moc del seu nas, procedent d'un esternut, caigus sobre una placa de Petri en la qual creixia un cultiu bacteri. Uns dies ms tard va notar que els bacteris havien estat destrudes en el lloc on s'havia dipositat el fluid nasal. 

Penicillina.
El laboratori de Fleming estava habitualment desordenat, el que va resultar un avantatge per al seu segent descobriment. Al setembre de 1928 realitzava diversos experiments en el seu laboratori i en inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los va notar que la colnia d'un fong havia crescut espontniament, com un contaminant, en una de les plaques de Petri sembrades amb Staphylococcus aureus (estafilococ daurat) . Fleming va observar ms tard les plaques i va comprovar que les colnies bacterianes que es trobaven al voltant del fong, posteriorment identificat com Penicillium notatum, eren transparents a causa de la mort dels bacteris de la placa, i descobr aix la penicillina. Fleming va comunicar el seu descobriment sobre la penicillina al British Journal of Experimental Pathology l'any 1929, i encara que ell va reconixer immediatament la transcendncia d'aquesta troballa els seus collegues la van subestimar. 

Fleming va treballar amb el fong durant un temps per l'obtenci i purificaci de la penicillina a partir dels cultius de Penicillium notatum van resultar difcils i ms apropiats per als qumics. La comunitat cientfica va creure que la penicillina noms seria til per a tractar infeccions banals i per aix no li va parar esment. No obstant aix, l'antibitic va despertar l'inters dels investigadors nord-americans durant la Segona Guerra Mundial, que intentaven emular a la medicina militar alemanya que disposava de sulfamides. Els qumics nord-americans Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey van desenvolupar un mtode de purificaci de la penicillina que va permetre la seva sntesi qumica i distribuci comercial per a la resta de la poblaci. Fleming no va patentar el seu descobriment per creure que aix seria ms fcil la difusi d'un antibitic necessari per al tractament de les nombroses infeccions que assotaven a la poblaci. 

L'any 1945 fou guardonat, amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicillina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses.

El seu descobriment de la penicillina va significar un canvi drstic per a la medicina moderna, canvi que inici l'anomenada "Era dels antibitics"; aix altres investigadors posteriors van aportar nous antibitics, com l'estreptomicina, que, utilitzada com a tractament contra la tuberculosi, ha salvat milions de vides. L'aportaci de cientfica de Fleming s doble ja que a ms de descobrir una molcula qumica (penicillina) tamb va trobar una molcula proteica (lisozim) amb activitat antibitica. Les protenes i els pptids antibitics sn components naturals de la immunitat innata dels animals que poden ser utilitzats amb fins teraputiques similars a la penicillina.

Vida personal.
La histria popular que el pare de Winston Churchill pagus l'educaci de Fleming per haver salvat Churchill de la mort s falsa. D'acord amb la biografia, Penicillin Man: Alexander Fleming and the Antibiotic Revolution per Kevin Brown, Alexander Fleming, en una carta al seu amic Andre Gratia, ho va descriure com a "una fbula fantstica". Tampoc va salvar Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial. Churchill fou salvat per Lord Moran, utilitzant sulfonamides, ja que encara no tenia prou experincia amb la penicillina, quan Churchill emmalalt a Cartago el 1943. El Daily Telegraph i el Morning Post van escriure el 21 de desembre de 1943 que l'havia salvat la penicillina. En Churchill mateix, en un discurs radiofnic posterior, es va referir al nou medicament com a "aquest admirable M&B"  (M&B 693 era el nom intern de la sulfapiridina).

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Fleming sobre la superfcie de la Lluna.

Referncies.


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1945;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1210" title="Federaci Anarquista Ibrica" nonfiltered="753" processed="743" dbindex="754">


La Federaci Anarquista Ibrica (FAI) s una organitzaci anarquista d'Espanya i de Portugal.

La FAI s una organitzaci de militants anarquistes, pertanyents o no a la CNT (Confederaci Nacional del Treball). L'objectiu de la FAI s vetllar pel manteniment dels ideals i objectius anarquistes en la CNT. Degut a l'estreta relaci entre les dues organitzacions, abans del franquisme se solien utilitzar les sigles CNT-FAI.

Durant la guerra civil espanyola, els membres de la FAI van lluitar activament contra les forces franquistes. Tot i aix, la prioritat de la FAI va ser la revoluci i la lluita contra el capitalisme en les zones republicanes. Aix els va portar a enfrontaments amb els governs de la Repblica i de la Generalitat, i amb el PSUC, que mantenia que calia guanyar la guerra abans de fer la revoluci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1211" title="Efecte Fhn" nonfiltered="754" processed="744" dbindex="755">


Fhn (a vegades transcrit Foehn) s el terme internacional (derivat de l'alemany) amb qu s conegut el fogony, un vent clid i sec que bufa a sotavent d'una serralada. El Fhn va ser estudiat per primera vegada al Tirol, on li van donar aquest nom.

Funcionament.
En trobar un obstacle muntanyenc, els vents sn obligats a ascendir pel vessant de sobrevent i es progressivament per causa de l'expansi deguda a la menor pressi atmosfrica en altura, i aix provoca la condensaci de la humitat continguda en l'aire. En conseqncia, formen nvols que arriben fins al cim i produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat a la vegada que la condensaci del vapor d'aigua allibera calor. 

En baixar pel vessant oposat sn escalfats molt considerablement, ja que en tornar a augmentar la pressi atmosfrica recuperen la calor perduda en l'expansi i es comporten com a vents secs i clids. Si a ms, sn vents procedents del sud, com passa als Alps, l'efecte s encara ms pronunciat.

Efectes.

Sota els efectes d'un vent de tipus Fhn augmenten molt la temperatura i l'evaporaci, mentre que disminueix la humitat. Acostuma a produir incendis i la fosa de la neu, i afecta profundament els ssers vius, sobretot les plantes. 

Aquest vent no s exclusiu de les regions que exemplificarem posteriorment, sin que a gaireb totes les contrades muntanyenques del mn bufa un dia o altre.

Aix mateix els Fhn propicien una rpida propagaci dels incendis. Aix va ocrrer, per exemple, el 1941 en la ciutat de Santander (Cantbria), on un fort vent sec del sud va propagar un devastador incendi que va arrasar gran part de la capital cntabra.

Casos.

Aquest efecte climtic es pot apreciar clarament, a la pennsula ibrica, a la Serralada Cantbrica aix com en la Serra de Gredos o en els Pirineus. ;
 L'efecte pot apreciar-se amb ms agressivitat en la zona sud-est de la pennsula ibrica, en els cims de Serra Nevada, ja que obliguen a ascendir l'aire humit provinent de la vall del Guadalquivir, descarregant tota la humitat en forma de pluja i al superar aquest relleu descendeix augmentant la seva temperatura formant el desert de Tavernes a Almeria i l'altipl granad de Guadix, zones on les precipitacions no superen els 150 mm a l'any. ;
Al mateix temps la Serra Alhamilla alla el desert de Tavernes pel seu flanc est, provocant de nou l'efecte Fhn i impedint l'arribada de masses humides del proper mar mediterrani. Aquests vents, tamb cridats vents terrales, poden donar lloc a temperatures de 30C en tot just qesti d'hores i se'ls coneix com "menjadors de neu" per la seva capacitat per a fondre-la rpidament i produir allaus. Aquesta facultat es basa no solament en l'alta temperatura, sin tamb per la baixa humitat relativa de la massa d'aire.
A les valls alpines del Rin i del Roine hi arriba quan s'estableix un sistema d'altes pressions al nord dels Alps. Hi s freqent a la primavera, i a l'hivern hi duu els dies de temperatures ms suaus. ;

 Noms atributs aquest vent.

Rep noms locals molt diversos: 

chinook a les muntanyes Rocalloses, ;
samun a l'Iran, berg al sud-oest d'frica, ;
levante a la regi de Cadis, ;
solano a Castella;
fogony o fagony i traganeu als Pirineus catalans.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1212" title="Radiaci csmica de fons" nonfiltered="755" processed="745" dbindex="756">
 
La radiaci csmica de fons (tamb anomenada fons csmic de microones o CMB, de l'angls Cosmic microwave background)) s una radiaci residual istropa procedent del perode del desacoblament, quan l'Univers tenia noms 400.000 anys. Es correspon amb una radiaci de cos negre amb un pic a una temperatura de 2,725 kelvin i a una freqncia de 160,2 GHz (longitud d'ona 1,9 mm), en el rang de les microones.

La seva existncia va ser predita pels cosmlegs George Gamow, Ralph Alpher i Robert Hermann el 1948, com una conseqncia del Big Bang. Gamow, Alpher i Hermann van calcular que tenia una temperatura d'uns 5 kelvin, per llavors la tecnologia de detecci de microones no estava gaire avanada i no hi va haver gaire inters per part dels astrnoms per intentar detectar-la. No va ser fins al 1965 quan Arno Penzias i Robert Wilson van observar una radiaci de fons de l'esmentada temperatura, descobriment que els va valer el Premi Nobel de Fsica el 1978. Actualment, la majoria de cosmlegs consideren la radiaci csmica de fons la millor evidncia del Big Bang.

A principis dels anys 90, el satllit COBE de la NASA va aportar noves dades sobre la radiaci csmica de fons creant un mapa de microones de l'univers primitiu. Actualment, el satllit WMAP, tamb de la NASA, continua la tasca del seu predecessor amb mesures molt ms precises.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1213" title="Fluctuaci gaussiana" nonfiltered="756" processed="746" dbindex="757">
Les fluctuacions gaussianes sn aquelles que tenen una distribuci segons una llei exponencial, anomenada distribuci normal, o distribuci de Gauss, molt comuna en fsica, i en estadstica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1214" title="Foca" nonfiltered="757" processed="747" dbindex="758">

Les foques (Phocidae) sn la famlia de carnvors ms adapatada a la vida aqutica amb totes les caracterstiques que aix comporta. Estan estretament emparentats amb els Otariidae (lleons marins) i se'n distingeixen fcilment per l'abscncia d'orelles i per arrosegar les potes al darrere quan es desplacen sobre terra enlloc d'utilitzar-les per caminar.

Els cientfics calculen que les poblacions actuals de foques de l'rtic suposen noms un 10 per cent del que va ser la poblaci original.

Es divideixen en:
Cystophora;
Erignathus;
Halichoerus;
Hydrurga;
Leptonychotes;
Lobodon;
Mirounga;
Monachus;
Ommatophoca;
Pagophilus;
Phoca;

Cladograma.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1215" title="Fermi" nonfiltered="758" processed="748" dbindex="759">
Un fermi s aquella partcula que compleix l'estadstica de Fermi-Dirac, i per tant el principi d'exclusi de Pauli, segons el qual dos fermions idntics no poden ocupar un estat quntic, al mateix temps. Els fermions tenen espn fraccionari. Sn fermions els leptons, i els quarks. 


El leptons.




La primera famlia de leptons est formada per l'electr,  el positr, i el neutr. L'electr t crrega elctrica negativa de -1.6  10-19 coulombs, i massa de 9.10  10-31 kg. Es representa habitualment com a e-. El positr, la antipartcula (simetria C, de crrega) de l'electr t la mateixa massa, i crrega positiva. Es representa per e+.
El neutr, segons els ltims experiments de detecci de neutrins solars, tindria massa, encara que aquesta no s'ha pogut determinar amb precisi fins avui, i seria petita. Aquests leptons, juntament amb els quarks u, d,  formen el primer de tres grups de partcules, o generacions. Les altres generacions noms es diferencien d'aquesta en la massa. A la segona famlia el lept similar al electr s el mu, i l'anleg del neutr s el neutr munic. A la tercera generaci la partcula similar al electr s el tau. Al neutr li correspon el neutr taunic.

Apart dels leptons podem parlar dels quarks.

Els quarks.


 

Els quarks amunt (u, de l'angls  up ), avall (d, de l'angls  down ) componen el prot (uud), i el neutr (udd), i els altres hadrons. Es creu que noms poden existir en grups de dos, o tres (o ms recentment cinc). Es diferencien dels leptons per que tenen crregues de +2/3, o -1/3 (-2/3, o +1/3 els antiquarks. Tots el quarks tenen un espn de   constant de Planck. La segona generaci est formada per els quarks encant (c de l'angls  charm , o  centre ), estrany (s de l'angls  strange , o  sideways ). La tercera s la que formen el quark cim (t de  top , o  truth ), i fons (b de  botton , o  Beauty ).


Les estimacions de les masses dels quarks u, i d, sn objecte de controvrsia, i encara s'investigen, de fet, hi ha autors que suggereixen que el quark u podria essencialment no tenir massa.

Fermions composts.

Les partcules compostes, com els toms i les molcules, poden ser fermions o bosons. Els fermions estan composts per un nombre senar de fermions, mentre que els bosons tenen un nombre parell. El 6Liti, per exemple, s un fermi compost, mentre que el 7Liti s un bos compost. A temperatures ordinries els dos istops tenen les mateixes propietats, per a temperatures molt baixes apareixen propietats quntiques completament diferents. Quan el 7Liti es refreda es converteix en un condensat de Bose-Einstein. Quan un gas de fermions, per exemple un format per 6Liti, es refreda per davall de la temperatura de Fermi apareix un gas de Fermi degenerat, en el que els toms s'agrupen en parells de Cooper. 

Bibliografia.

Gases de Fermi atrapados pticamente. John E. Thomas i Michael E. Gehm. Investigacin y Ciencia Mar 2005. Barcelona.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1216" title="Finlndia" nonfiltered="759" processed="749" dbindex="760">



La Repblica de Finlndia (en fins Suomi; en suec Finland) s un estat del nord-est d'Europa, a Escandinvia, voltat per la mar Bltica al sud-oest, pel golf de Finlndia al sud-est (que la separa d'Estnia) i pel golf de Btnia a l'oest. Finlndia t fronteres per terra amb Sucia al nord-oest, amb Noruega al nord i amb Rssia a l'est. Les illes land, a la costa sud-occidental, estan sota sobirania de Finlndia, tot i ser poblades per suecoparlants, i disposen d'una mplia autonomia. De fet, el pas s oficialment bilinge arran del poblament per suecoparlants de certes rees costaneres.

 Histria .
Article principal: Histria de Finlndia;
La important presncia de poblaci d'origen suec a Finlndia s'explica perqu el pas ha estat lligat tradicionalment amb el Regne de Sucia, des del segle XII fins al 1808, en qu fou conquerida pels exrcits de l'emperador rus Alexandre I, amb algunes ocupacions anteriors per part de Rssia durant el segle XVIII. 

Amb l'ocupaci russa Finlndia passa a ser un gran ducat en uni personal amb l'Imperi Rus fins al final del 1917. D'aquella poca prov el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlands (el 1835 es publica el poema pic nacional, el Kalevala; el 1892 el fins aconsegueix un estatus legal parallel al del suec...).


El 6 de desembre de 1917, poc desprs de la revoluci bolxevic a Rssia, Finlndia declara la independncia, que s reconeguda definitivament en el Tractat de Tartu del 1920.

Durant la Segona Guerra Mundial, per, Finlndia va ser ocupada per tropes sovitiques dues vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939 1940 i durant la Guerra de Continuaci de 1941 1944. En aquesta darrera ocasi, compt amb el suport de l'Alemanya nazi i fou seguida per la Guerra de Lapnia de 1944 1945, quan Finlndia va forar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del pas.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Finlndia va passar a ser un pas no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperaci i assistncia mtua amb la Uni Sovitica (1948). Arran de la dissoluci de la Uni Sovitica i del pacte esmentat, Finlndia va entrar a la Uni Europea el 1995.

Poltica.
Finlndia s una democrcia parlamentria. La presidenta de la Repblica disposa de bastants poders, per actualment juga un rol menys marcat en la vida poltica que fa vint anys. El govern (valtioneuvosto en fins) est dirigit pel primer ministre, que s escollit pel parlament. El govern est constitut pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justcia.

El Parlament de Finlndia (Eduskunta en fins o Riksdag en suec) s unicameral, est compost per 200 diputats i posseeix constitucionalment l'autoritat legislativa suprema a Finlndia. Pot modificar la constituci, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits.  Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'Eduskunta, que sn escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprn els tribunals de grans instncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apellaci i una Cort Suprema. El contencis administratiu s responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apellaci i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aiges.

El parlament, des que el sufragi universal fou instaurat el 1906 tot donant vot a les dones, ha estat dominat pels partits agraris (partit centrista Keskusta), socialdemcrates (SDP) i comunistes ( aliana d'esquerres Vasemmistoliitto). S'ha de dir que el ventall poltic ha estat ms marcat per l'influncia de corrents antisocialistes (en el sentit sovtic) que en d'altres pasos similars tinguent almenys un contacte amb l'URSS. 

La constituci i el seu lloc en el sistema judicial sn nics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervenir en una llei amb el sol pretext que sigui anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depn d'un simple vot parlamentari. Els altres pasos europeus que no disposen d'un rgan suprem constitucional sn els Pasos Baixos i el Regne Unit ( aquest ltim no t constituci).

El sistema judicial est dividit en dues branques: tribunals amb jurisdicci criminal o civil i tribunals especials amb la responsabilitat del plet entre all pblic i els rgans administratius de l'estat. La llei finlandesa est jerarquitzada: els tribunals locals per sota dels tribunals d'apellaci regionals, i aquests per sota de la Cort Suprema. 

D'acord amb Transparency International, Finlndia t el nivell ms baix de corrupci poltica de tots els pasos analitzats en aquest estudi.

Subdivisi administrativa.

Finlndia es divideix en 6 provncies (lni, en plural lnit), que al seu torn es divideixen en 20 regions, que al seu torn es divideixen en 74 subregions i que a la vegada es divideixen en 432 municipis:
Finlndia del Sud (Hmeenlinna);
Finlndia Occidental (Turku);
Finlndia Oriental (Mikkeli);
Oulu (Oulu);
Lapnia (Rovaniemi);
land (Mariehamn);

 Geografia .
Finlndia s coneguda com el pas dels cent mil llacs, i en realitat en t, exactament 187.888, i 179.584 illes. Un d'aquests llacs, el Saimaa, s el cinqu ms gran d'Europa. El paisatge finlands s majoritriament pla, amb alguns turons, i el seu punt mxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als Alps Escandinaus, a l'extrem nord de Lapnia, a la ratlla de Noruega. A part de la muni de llacs i estanys, el paisatge est dominat per extensos boscos boreals (un 68%) i pocs terrenys conreables. La majoria de les illes es troba al sud-oest, una bona part a l'arxiplag de les illes land, i al llarg de la costa meridional del golf de Finlndia. Finlndia s un dels pocs pasos del mn que encara creix, i aix s arran de l'ajustament isosttic que s'esdev des de la darrera glaciaci, que fa que la superfcie del pas creixi uns 7 km2 l'any. 

El clima a la zona meridional s un clima nrdic temperat. A la Finlndia septentrional, particularment a Lapnia, hi domina un clima subrtic, caracteritzat per hiverns freds i ocasionalment severs, i estius relativament moderats. 

Una quarta part del territori finlands s'estn per damunt del Cercle Polar rtic, i com a conseqncia d'aix s'hi pot experimentar el sol de mitjanit durant unes setmanes, ssent ms acusat el fenomen en les zones ms septentrionals del pas. En el punt ms al nord de Finlndia, el sol no es pon durant 73 dies a l'estiu, i no s'ala durant 51 dies a l'hivern.

Economia.
Finlndia t una alta industralitzaci i en gran part una economa de lliure mercat, amb una producci per cpita similar a la del Regne Unit, Frana, o Itlia. El nivell de vida a Finlndia s alt.  El seu sector econmic clau s la manufactura - principalment la fusta, enginyeria, metalls, telecomunicacions (especialment  Nokia), i indstries electrniques. El comer s important, amb exportacions equivalent a gaireb un ter del Producte Interior Brut. Excepte la fusta i alguns minerals, Finlndia depn d'importacions, com ara matries primes, i alguns components per bns manufacturats.  

A causa del clima, el desenvolupament de l'agricultura es limita al manteniment de productes d'autosuficincia. La silvicultura, una important exportaci beneficiosa, proporciona una segona ocupaci per la poblaci rural. Una rpida i creixent integraci amb l'Europa occidental - Finlndia va ser un dels 11 pasos que va adoptar l'euro - dominar el panorama econmic en els propers set anys. El creixement era anmic al 2002, per va disminur en el 2003 a causa de la depressi global.

Demografia.
La capital s Hlsinki, amb mig mili d'habitants, i un mili a l'aglomeraci urbana que inclou ciutats com Espoo i Vantaa, totes dues pels volts dels dos-cents mil habitants. Fora d'aquesta rea, les ciutats principals, amb ms de cent mil habitants cadascuna, sn Tampere, Turku i Oulu.

Hi ha dos idiomes oficials a Finlndia: el suomi o fins, parlat majoritriament (pel 91,9% de la poblaci com llengua materna) i el suec, parlat per la minoria ms important del pas, els suecs de Finlndia (5,5% de parlants). Parallelament, existeixen a Lapnia al voltant de 7.000 parlants de tres llenges distintes de lap o saami. 

El grup racial dominant s el caucsic europeu del nord. Hi ha petites minories nacionals que inclouen a russos, jueus, gitanos i trtars. 

Segons dades del 2004, la major part de finlandesos (83,8%) sn membres de l'Esglsia Luterana de Finlndia, amb una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'Esglsia Ortodoxa. Les dues sn esglsies oficials de l'estat. La resta consisteix en grups relativament petits (1,1% en total) de protestants (no luterans), catlics romans, musulmans, jueus, i un 14,0% no religis; encara que ha devallat notablement el nombre de persones que van a l'esglsia amb regularitat. 

Desprs dels successius conflictes armats que van afectar a Finlndia en la dcada dels 40, un 12% de la poblaci de Finlndia va haver de ser reubicada. El cost de les reconstruccions, l'atur i la incertesa quant a les possibilitats d'independncia del pas respecte de la Uni Sovitica van conduir a una emigraci considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acullen refugiats i immigrants a una taxa similar a la dels pasos escandinaus, encara que el seu total numric sigui a Finlndia molt menor. Una porci considerable d'aquests immigrants procedeix de l'antiga Uni Sovitica, allegant compartir amb els finlandesos un parentiu tnic (fins).

 Vegeu tamb .

Llista de les banderes de Finlndia;

Enllaos externs.

 Mercator Informaci de Finlndia;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1217" title="Frana" nonfiltered="760" processed="750" dbindex="761">



Frana, oficialment la Repblica Francesa (en francs Rpublique franaise ) s un Estat constitut per una Metrpolis i per territoris d'Ultramar. Frana s l'Estat ms gran de la Uni Europea; s situat a l'Europa occidental i limita a l'oest amb l'oce Atlntic; al nord amb el canal de la Mnega, el pas de Calais  que la separa del Regne Unit  i la mar del Nord; a l'est amb Blgica, Luxemburg, Alemanya, Sussa i Itlia, i al sud amb Andorra, Espanya, Mnaco i la mar Mediterrnia. La Frana metropolitana s formada, a ms, per l'illa de Crsega, a la Mediterrnia, situada al nord de l'illa italiana de Sardenya. A ms a ms, inclou tot d'illes i territoris d'ultramar, repartits arreu del mn (vegeu ms endavant).

Frana, entre tots els Estats europeus, s el ms antic en la seva constituci com a tal, originalment un domini reial centrat a l'Illa-de-Frana, la capita del qual era Pars. Actualment, Frana s membre del Consell d'Europa; s un dels pasos fundadors de la Uni Europa, de l'eurozona i de l'espai Schengen. s un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Forma part tamb de la Uni llatina, de l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE), de la Francofonia i del Grup dels vuit (G8). Militarment, Frana s membre de l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN) -se n'havia retirat el 1966 i s'hi va reintegrar parcialment el 2002. 

La seva economia s de tipus capitalista amb intervenci esttica no negociable desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, des de fa una trentena d'anys, les reformes successives han comportat la privatitzaci progressiva de moltes empreses pbliques.

Toponmia.
En llat, Francia designava la regi del nord d'Europa, poblada, o sobretot dominada per un poble guerrer de les tribus germniques que s'anomenaven a si mateixos els francs. Hi ha diverses teories sobre l'origen del terme. Una suggereix que es deriva del protogermnic frankon, que es tradueix com a javelina o llana. Una altra teoria suggereix que en una antiga llengua germnica franc significava "lliure" (origen de la paraula catalana "franc"), tot i que una d'altra proposa que s el mot "franc" el que es deriva de la designaci del poble germnic, ats el seu estatus com a poble lliure durant l'Imperi Rom. De fet, des dels segles III al IV els romans ja tenien contactes amb els francs, els quals s'enllistaven com a mercenaris en llur exrcit molt abans de les grans invasions germniques prpiament dites. Durant el perode de la dinastia carolngia, el territori del poble franc va ser denominat Franchonolant (Frenkenland), mentre que el territori del poble gallorom va ser denominat Uualholant (Welschland).  El 1204, la paraula Francia va designar, per primera vegada, el territori sobre el qual s'exercia l'autoritat del "rei dels francs", que comenava a anomenar-se, espordicament, rex Francie.

 Geografia fsica.
Territoris francesos.
Vegeu tamb: Dependncies d'ultramar franceses;

Mentre que el territori principal de Frana (la metrpoli) es troba a l'Europa occidental, l'estat francs tamb el constitueixen territoris de: 
 l'Amrica del Nord: la collectivitat territorial de Saint-Pierre i Miquelon;
 el Carib: els departaments de Guadeloupe i la Martinica i les collectivitats territorials de Saint-Barthlemy i Saint-Martin.
 l'Amrica del Sud: el departament de la Guaiana Francesa;
 l'oce ndic occidental: el departament de la Reuni i la collectivitat departamental de Mayotte;
 l'oce Pacfic: la collectivitat territorial de Wallis i Futuna, el pas d'ultramar de la Polinsia Francesa i la collectivitat sui gneris de Nova Calednia;
 l'Antrtida (tot i que les reclamacions sobre territori antrtic no sn reconegudes per molts pasos) i l'oce ndic meridional: les Terres Australs i Antrtiques Franceses (TAAF);

 Orografia i hidrografia .
Frana posseeix una gran varietat de paisatges, que van des de les planes costaneres del nord i l'oest, on Frana toca amb la Mar del Nord i l'Oce Atlntic, fins a les serralades del sud (els Pirineus) i el sud-est (els Alps). En aquesta darrera, es troba el pic ms alt d'Europa occidental, el Mont Blanc (4.810 m; el punt ms alt de l'Europa s el mont Elbrus, amb 5.642 m, a la serralada del Caucas a Gergia).

Entremig es troben altres regions elevades com el Masss Central i els Vosges (aquests al nord-est), i grans conques fluvials com les dels rius Garona, Loira i Sena, que desemboquen a l'Atlntic; el Rin, que serveix de frontera amb Alemanya, i el Roine, que desemboca al Mediterrani.

Poltica i govern.
Estructura constitucional.

Frana s una repblica unitria, "indivisible, laica, democrtica i social" amb un rgim semipresidencial, segons la constituci de la Cinquena Repblica aprovada per referndum el 28 de setembre, 1958.  El poder executiu es divideix en dos:
 el president de la Repblica, cap d'Estat, electe per sufragi universal, per un mandat de cinc anys; i ;
 el govern, encapalat pel primer ministre; designat pel president, sovint el lder del partit o coalici amb ms representaci a l'Assemblea Nacional.

Abans de 1962, el President de la Repblica Francesa era elegit per mitj del sufragi universal indirecte d'un ampli collegi electoral. Aquest collegi electoral havia estat ampliat per evitar la preponderncia del poder legislatiu sobre el poder executiu, que s'havia produt durant la Quarta Repblica Francesa] i que havia provocat el bloqueig de les institucions. El novembre de 1962, el president de la Repblica va demandar, per referndum que fos elegit per sufragi universal directe, utilitzant l'article 11 de la constituci i no l'article 89. L'article 11 permet sotmetre a referndum les lleis sobre els poders pblics i l'organitzaci de les institucions o fins i tot els tractats internacionals, mentre que l'article 89 permet sotmetre una revisi constitucional al poble noms desprs de l'acord parlamentari o congressista. Amb aquest esdeveniment el govern de Pompidou va ser deposat per una moci de censura.

En la constituci de la Cinquena Repblica, el poder executiu va ser reforat en detriment del poder legislatiu. El president va adquirir poders com ara el dret a la dissoluci de l'Assemblea Nacional (article 12 de la constituci), el dret a sotmetre al poble un referndum (article 11 de la constituci), el poder de nomenar el Primer ministre (article 8 de la constituci) o fins i tot el dret de donar un missatge al Parlament (article 18 de la constituci). Quant al govern, el president determina i dirigeix la poltica de la naci. Disposa igualment del poder reglamentari que el permet aplicar lleis. Fixa, tamb, 3/4 de les ordres del dia de l'Assemblea nacional. Desprs de la reforma constitucional del 2001, el President de la Repblica n's elegit per cinc anys per sufragi universal directe. 

El poder legislatiu recau sobre el Parlament de Frana, un cos legislatiu bicameral compost per:
 l'Assemblea Nacional (Assemble Nationale en francs), integrat per 577 diputats, representants de circumscripcions locals i electes per un mandat de cinc anys; i;
 el Senat, integrat per 321 membres, electes per un collegi electoral per un mandat de sis anys. ;

L'Assemblea Nacional t el poder de destituir el gabinet o govern executiu amb una moci de censura. Per aix, el primer ministre i el seu gabinet de ministres sn determinats pel partit o coalici de partits amb majoria a l'Assemblea. Si el president de la Repblica i la majoria de l'Assemblea sn de partits diferents, hi ha una "cohabitaci".  Els francesos a l'estranger sn representants per l'Assemblea dels Francesos de l'Estranger.

Els senadors sn elegits indirectament per aproximadament 150.000 funcionaris locals, coneguts com els "grans electors" (grands lecteurs), entre els quals hi ha consellers regionals, consellers de departament, batlles, consellers municipals i llurs delegats, i els diputats de l'Assemblea Nacional. Aquest sistema introdueix un biaix en la composici del Senat, ja que afavoreix les rees rurals. Els poders legislatius del Senat sn limitats; quan no hi ha cap acord entre les cambres, l'Assemblea Nacional t l'ltima paraula, llevat dels casos de les lleis constitucionals i lleis orgniques. 

La judicatura est integrada per diverses corts. Els casos civils sn jutjats per les Corts de Gran Instncia (Grande instance) i els Tribunals d'Instncia (Tribunaux d'instance). Els casos criminals sn jutjats pels Tribunals Correccionals (Tribunaux correctionnels) i els Tribunals de Policia (Tribunaux de police). Totes les decisions finals d'aquestes corts i tribunals poden dirigir-se a un de les trenta-cinc Corts d'Apellaci. a ms, totes aquestes corts i tribunals sn controlades per la Cort de Cassaci, aix com les altres corts professionals especialitzades. La Cort de Justcia de la Repblica (Cour de Justice de la Rpublique), s la cort pels casos d'alta traci, integrada per membres de l'Assemblea Nacional i alguns senadors, la qual jutja els casos relacionats amb el president i els ministres.  

Parallelament a la judicatura, existeix una jerarquia de corts administratives, controlades pel Consell d'Estat, la qual examina els casos d'apellaci. El Consell d'Estat, t un cert control sobre el govern i l'administraci en assegurar que les accions es conformen a la llei. 

No obstant aix, ni la judicatura ni les corts administratives dictaminen els casos relacionats amb la constituci, tasca que pertany al Consell Constitucional. El Consell examina les lleis per determinar llur concordana amb la constituci, abans de llur promulgaci, en el cas de les lleis orgniques, o per petici del President de la Repblica, el President del Senat, el President de l'Assemblea Nacional, el Primer Ministre; o per petici de seixanta senadors o seixanta diputats.

Subdivisi administrativa.


 
Les principals divisions administratives franceses sn les regions, un total de 26 (de les quals 22 sn metropolitanes que pertanyen a la Frana continental). El segent tipus de divisi administrativa s el departament, un total de 100 (de les quals 4 sn d'ultramar). La segent divisi administrativa s el districte o arrondissement, i n'existeixen 342. Els districtes se subdivideixen en 4.035 cantons per motius administratius i electorals. Finalment, tamb els districtes sn dividits en 36.682 municipis o communes.  

Les regions, els departaments i els municipis sn coneguts com a "collectivitats territorials" (collectivits territoriales), la qual cosa vol dir que els residents poden elegir els membres d'una assemblea local i un cap executiu, mentre que els districtes i els cantons sn meres divisions administratives i/o electorals sense autonomia. Fins al 1940 els districtes tamb eren collectivitats territorials amb una assemblea local (el consell de districte), per van ser eliminades durant el rgim de Vichy, i abolides en la Quarta Repblica el 1946.

Tres comunes o municipis importants  Pars, Li i Marsella  es divideixen en arrondissement o districtes municipals per a la seva administraci territorial amb batlles locals i disposen d'una certa autonomia financera i administrativa al si del mateix consell municipal. El departament de Pars noms es constitueix d'una sola comuna o municipi, i les quatre regions d'ultramar  Guadaloupe, Martinica, Guaiana Francesa i l'Illa de la Reuni  sn constitudes noms per un departament. La regi de Crsega, que comprn dos departaments, t un estatut especial de collectivitat territorial lleugerament diferent de les altres regions metropolitanes (n's considerat una, malgrat no ser una regi continental). Totes les regions, continentals o d'ultramar, sn parts integrants de la Uni Europea. 

Des de la promulgaci de les lleis Defferre de 1982 i 1983, i les lleis Raffarin del 2003 i 2004, Frana s'ha constitut com un estat descentralitzat. La reforma constitucional de febrer del 2003 precisa que l'organitzaci de la Repblica s descentralitzada. La descentralitzaci, que ve acompanyada en la seva primera etapa de la desconcentraci, afavoreix en l'actualitat l'aparici de poders locals veritables, encara que l'equilibri entre el poder central i local encara produeix debats.  Per tant, Frana es troba actualment en un procs lent de devoluci de poders administratius. 

A ms de les collectivitats territorials d'exercici ple  la comuna, el departament i la regi  tamb existeix un esgla intermunicipal que exercir a poc a poc ms competncies. De fet, les comunes o municipis han estat convidades a agrupar-se sota el rgim de la mancomunitat que disposa d'ara endavant d'autonomia financera i fiscal, i d'una autoritat de persona moral i jurdica reconeguda. El 2006, 2.573 comunitats (comunitats de comunes o municipis, comunitats d'aglomeraci i comunitats urbanes) han reconfigurat el territori nacional amb 90% del total de les comunes o municipis i el 85% de la poblaci francesa. Algunes mancomunitats agrupen comunes de departaments o fins i tot de regions diferents. Algunes mancomunitats existeixen tamb amb collectivitats locals de pasos vens, la qual cosa facilita la gesti d'equipaments comuns, principalment en matria de transportaci. 

Un nou esgla s'ha creat amb l'elaboraci dels pasos, que agrupen comunes i mancomunitats en ens ms grans per tal d'agrupar el conjunt de les comunes d'un territori en particular, fins i tot aquelles que sn excloses de les mancomunitats ja existents.

 Economia .


L'economia francesa est en una transici d'una economia rica i moderna en qu el paper del govern i la interenci eren significatives a una amb ms participaci de les empreses privades i que funciona segons els mecanismes de mercat. El govern ha privatitzat parcialment o totalment moltes companyies de bns i serveis; hi ha participaci privada en algunes empreses importants com ara Air France, Renault, i Thales, tot i que el govern encara mant un control significatiu en els sectors energtic, del transport pblic i de la indstria de la defensa. Frana promou el capitalisme, per busca assolir la igualtat social per mitj de la legislaci, les poltiques tributries, i la despesa social, per reduir la disparitat de la renda. Com a membre del G8, el grup de les nacions ms industrialitzades, l'economia francesa s la vuitena ms gran del mn, amesurat en el seu Producte interior brut en paritat de poder adquisitiu, o la sisena en termes nominals. Frana s el cinqu exportador de bns i el quart exportador de serveix ms gran del mn. Tot i aix, la balana comercial va tenir un dficit de 53.400 milions de dlars el 2007.

L'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic, de la qual Frana s membre, va reportar, el 2005, que, entre els pasos del G8, Frana encapala la llista en productivitat (en PIB per hores treballades). Tot i aix, el PIB per capita de Frana s 30% inferior al dels Estats Units, efecte atribuble al percentatge de la poblaci activa; el 2004, el 68,8% de la poblaci entre els 15 i els 64 anys d'edat treballava, en comparaci amb el 80% al Jap, el 78,9% al Regne Unit, el 77,2% als Estats Unit i el 71% a Alemanya. El 2007, el govern va iniciar una reforma laboral. La crrega tributria francesa s una de les ms elevades d'Europa, a prop del 20% del PIB el 2005. Amb 82 milions de turistes el 2007, Frana s el primer dest turstic del mn.

 Geografia humana i societat .
Dinmica de poblaci.
Amb una poblaci estimada de 64 milions, Frana s el 21r pas ms poblat del mn. Les ciutats ms poblades de Frana sn Pars, Marsella, Li, Lilla, Tolosa i Nantes. Frana, ha tingut un creixement poblacional natural (que exclou la migraci) superior a la majoria dels pasos de la Uni Europea i el 2003 va ser responsable de la immensa majoria del creixement natural del bloc. 
El 2008 la taxa de natalitat estimada s de 12,73 fills per dona Frana s el segon pas ms fecund d'Europa, desprs d'Irlanda . i la taxa de creixement poblacional de 0,574%. La taxa neta de migraci estimada per al 2008 s positiva, d'1,48 migrants per 1.000 habitants. El 2006, l'Institut Nacional d'Estadstica i d'Estudis Econmics (INSEE, en francs), va estimar que 4,9 milions d'immigrants vivien a Frana, s a dir el 8% de la poblaci. Ja que els nens nascuts de pares immigrants en sl francs es consideren francesos, el nombre de ciutadans d'origen estranger s de 6,7 milions (segons l'estimaci de 1999), s a dir el 10% de la poblaci francesa.

Etnografia.
Des de temps prehistrics, Frana ha estat un encreuament de comer, migraci i invasions. Quatre sn els grups tnics principals de Frana: pre-cltics, celtes, llatins i germnics (francs, visigots, burgundis i vkings). A ms d'aquestes poblacions "histriques", nous pobles han immigrat a Frana des del segle XIX: belgues, italians, espanyols, portuguesos, polonesos, romanesos, grecs, jueus de l'Europa Oriental i del Magrib, rabs i berbers del Magrib, africans i xinesos entre d'altres. S'estima que el 40% de la poblaci francesa descendeix, en diverses proporcions, d'aquests grups migratoris, cosa que fa de Frana un dels estats ms diversos tnicament d'Europa, malgrat l'estereotip popular de Frana com a naci galla. No obstant la integraci dels pobles europeus va ser ms fcil que no pas els pobles no-europeus, la qual cosa ha produt barreres culturals i discriminaci social.

Llenges.
Vegeu tamb: Literatura francesa;

La llengua oficial de la Repblica Francesa s el francs, i d'acord amb el segon article de la constituci francesa, el govern t l'obligaci de comunicar-se principalment en francs. A ms, tot i que segons la llei de Toubon, la publicitat comercial pot utilitzar les llenges regionals, sempre ha d'utilitzar tamb el francs. Des de 1872, data en qu la Tercera Repblica va instaurar la educaci primria universal, l's de les llenges regionals va ser durament reprimit, amb l'objectiu de crear unitat nacional. Amb aquesta poltica, el francs s'ha imposat a la resta de llenges regionals i variants lingstiques que es parlen arreu del territori francs. Actualment, tot i que no gaudeixen de cap reconeixement oficial, algunes d'aquestes llenges s'ensenyen en les escoles publiques com a segona llengua optativa com s el cas del catal al departament dels Pirineus Orientals i a les universitats. La immigraci ha portat moltes llenges estrangeres, en especial l'rab. 

El 1999, un projecte encomanat pel govern francs, identific 75 llenges que qualificarien per al reconeixement en la ratificaci de la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries, de les quals 24 sn autctones a la metrpoli, i les altres sn dels territoris d'ultramar. El Consell Constitucional, tanmateix, bloquej la signatura de la Carta, en argumentar que contradeia la provisi constitucional de la Cinquena Repblica que establia que el francs era la llengua de la Repblica. Tot i que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegaci General de la Llengua Francesa, va adquirir la funci addicional d'observar i estudiar les "llenges de Frana", i el seu ttol ha esdevingut la "Delegaci General de la Llengua Francesa i les Llengues de Frana".  Ms recentment, en la llei de revisi constitucional del juliol 2008, el 75 article de la constituci va ser modificat, en un primer intent per a reconixer la diversitat lingstica de l'Estat i ara estableix "les llenges regionals pertanyen al patrimoni de Frana". Malgrat tot, les llenges regionals estan minvat rpidament.

Religi.

Frana s un estat laic; la llibertat religiosa s un dret constitucional. Segons el concepte de lacitat francs, vigent des de 1905, el govern t la prohibici legal de reconixer cap "religi", per reconeix les "organitzacions religioses", sense esmentar res de la doctrina religiosa. Les organitzacions religioses, al seu torn, no han de intervenir en la poltica i el govern francesos. S'estima que entre el 83 i el 88% dels francesos sn nominalment catlics, entre el 5 i el 10% musulmans, el 2% protestants, i l'1% jueus. Segons l'enquesta de l'Eurobarmetre del 2005, el 34% dels ciutadans francesos van respondre que "creien en l'existncia d'un du", mentre que el 27% va respondre que "creien en l'existncia d'algun esperit o fora de vida"; el 33% negava l'existncia de qualsevol detat, esperit o fora de vida.  Tot i que noms l'1% del francesos sn jueus, la comunitat jueva s la ms gran d'Europa, amb 600.000 adherents. El nombre total de musulmans varia segons la font, tot i que el Ministeri de l'Interior va estimar el nombre total entre 5 i 6 milions.

 Histria .

Els lmits territorials de la Frana moderna sn bastant semblants als de l'antic territori de la Gllia, habitada pels gals, un poble celta. La Gllia fou conquerida pels romans al segle primer aC, i els gals van adoptar la llengua i la cultura romniques. El cristianisme tamb hi va arrelar en els segles segon i tercer de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gllia vora el Rin foren traspassades per tribus germniques al segle IV, principalment pels francs, dels quals deriva el nom del pas; la Frana (o Illa de Frana) fou un domini feudal dels reis Capets francesos al voltant de Pars.


Encara que l'inici de la monarquia francesa sovint remunta al segle V, l'existncia continuada de Frana com a entitat autnoma comena amb la divisi de l'Imperi Franc de Carlemany en dues parts, oriental i occidental, al segle IX. La part oriental donaria origen al que ara s Alemanya, mentre que la part occidental s a l'origen de Frana.

Els descendents de Carlemany van governar Frana fins al 987, quan Hug Capet, duc de Frana i comte de Pars, fou coronat Rei de Frana. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels Capets, governarien Frana fins al 1792, quan la Revoluci Francesa va establir la Primera Repblica Francesa, en un perode de transformacions radicals que va comenar el 1789.

Napole Bonaparte va agafar el control de la Repblica el 1799, de la qual se'n va proclamar Primer Cnsol. Els seus exrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos pasos i van establir nous reialmes encapalats per membres de la famlia de Napole. Arran de la seva derrota el 1815, la monarquia francesa fou restablerta, la qual ms endavant va ser abolida legislativament i seguida per una Segona Repblica el 1848. Aquesta segona repblica va finalitzar quan l'ltim nebot de l'Emperador, Llus Napole Bonaparte, en fou elegit President i va proclamar un Segon Imperi el 1852. No tan ambicis com el seu oncle, el segon Napole tamb fou finalment destronat, i el rgim republic va tornar durant la Tercera Repblica (1870).

Si b al final result vencedora tant a la Primera Guerra Mundial com a la Segona, Frana ha patit prdues significatives tant en el seu territori colonial com en el seu estatut econmic, de fora de treball i com a naci dominant. Des de 1958, s'ha fet a la mida una democrcia semipresidencial (coneguda com la Cinquena Repblica) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els rgims anteriors, de natura ms de tipus parlamentari.

En les dcades recents, la reconciliaci i la cooperaci de Frana amb Alemanya s'han demostrat crucials per a la integraci europea, incloent-hi la introducci de l'euro el gener del 1999 (fins llavors la moneda oficial era el franc francs). Actualment, Frana s al capdavant dels estats europeus que intenten aprofitar la incipient uni monetria per avanar en la creaci d'un aparell europeu ms unificat en aspectes poltics, de seguretat i de defensa.

Vegeu tamb.
Cuina de Frana;

Notes i referncies.


 Enllaos externs .

Prsidence de la Rpublique;
Gouvernement;
Assemble nationale;
Snat;
Conseil constitutionnel;
 Imatges de Frana;
 Mapa de Frana;
 Guia de Frana;
Journal Officiel;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1223" title="Floquet de Neu" nonfiltered="761" processed="751" dbindex="762">

Floquet de Neu era l'nic gorilla alb conegut en el mn, i l'atracci ms popular del Parc Zoolgic de Barcelona.

En Floquet de Neu era un gorilla alb de l'espcie gorilla occidental (Gorilla gorilla), subespcie gorilla de les planes occidental (G. g. gorilla). Es calcula que havia nascut cap al 1964 i va morir el 24 de novembre de 2003. Per tant, tenia cap a 39 anys al moment de la seva mort, fora ms que la mitjana de 25 anys que sol viure un gorilla en llibertat. 

El nom original en llengua fang era Nfumu Ngi ("gorilla blanc"), i Jordi Sabater el va anomenar Floquet de Neu. Inicialment presentat a Tele/Exprs com Blancaneus, va fer fortuna el nom de Sabater quan la revista de la National Geographic el va treure en portada del mar del 1967 amb el nom Snowflake. El nom va tenir ress a la premsa (Stern, Life, Paris-Match) i va ser tradut al castell com a Copito de Nieve. Sabater mateix l'anomenava Floquet o Copi, i els ltims anys Nfumu. L'asteroide 95962 Copito, descobert per l'astrnom J.Manteca a l'observatori de Begues, va ser anomenat en honor seu.

Va ser capturat als afores de la ciutat de Nko (Rio Muni, actualment Guinea Equatorial) l'1 d'octubre de 1966 per un caador, anomenat Benito Ma, de l'tnia fang, que va abatre un gorilla i la seva parella, i que va trobar el petit gorilla blanc abraat a la seva mare. Ma el vengu al primatleg Jordi Sabater Pi per l'equivalent d'unes 20.000 pessetes d'aleshores. Sabater era el conservador del Centre d'Experimentaci Zoolgica d'Ikunde, dependent del Zoo de Barcelona. L'1 de novembre de 1966 va ser portat a Barcelona i posteriorment al Parc Zoolgic.

El dia de Sant Josep del 1967 va ser rebut en audincia oficial per l'alcalde Josep Maria de Porcioles. Com a curiositat s'explica que va defecar mentre era assegut a la cadira del despatx de Porcioles.

El fet de ser l'nic gorilla alb del mn va fer que rpidament es converts en un animal emblemtic per la ciutat de Barcelona. Tot i que va arribar a tenir 22 descendents, de moment cap d'ells no ha heretat el seu color blanc caracterstic. Des de 2001 patia un tipus de cncer de pell poc com, possiblement a causa del seu albinisme. Al setembre de 2003 es va anunciar que s'estava morint, i al mes segent se li va aplicar l'eutansia.

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina oficial Floquet de Neu;
Parc Zoolgic de Barcelona;
Recursos sobre Floquet a la UAB;
Can dedicada al Floquet de Neu;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1229" title="Farmacologia" nonfiltered="762" processed="752" dbindex="763">
La farmacologia (del grec, pharmacon (        ), frmac, i logos (     ), cincia) s la cincia que estudia l'origen, les accions i les propietats que les substncies qumiques exerceixen sobre els organismes vius. En un sentit ms estricte es considera la farmacologia com l'estudi dels frmacs, siga que aqueixes tinguen efectes beneficiosos o b txics. La farmacologia t aplicacions clniques quan les substncies sn utilitzades en el diagnstic, prevenci, tractament i alleugeriment de smptomes d'una malaltia.

Tamb podem parlar de farmacologia com l'estudi unificat de les propietats de les substncies qumiques i dels organismes vivents i de tots els aspectes de les seues interaccions, orientat cap al tractament, diagnstic i prevenci de les malalties.

La farmacologia s una de les cincies farmacutiques principals, sent una aplicaci qumica d'una mescla entre biologia molecular, fisiologia, biologia cellular i bioqumica. Encara que la farmacologia destaca sobre les altres cincies farmacutiques, no s pas ms important que les altres (Qumica farmacutica, farmacognsia, botnica farmacutica, fitoqumica...). Totes elles es fan suport mutu i una sense l'altra no sn res.

En la farmacologia podem distingir dos enfocs, la farmacologia bsica i la farmacologia clnica. La farmacologia bsica recull l'estudi de la naturalesa dels frmacs farmacognsia, l'estudi del qu un organisme fa amb els frmacs (farmacocintica), l'estudi del qu els frmacs fan sobre l'organisme (farmacodinmia) i la racionalitat d'aplicar un frmac al tractament d'una malaltia (farmacoterpia).
La farmacologia clnica recull les observacions fruit de l'aplicaci dels frmacs als humans sans i malalts, el qual permet definir uns protocols de tractament, una dosi, una posologia.... La seva metodologia emprada s l'assaig clnic i l'estudi del procs del tractament s la farmacovigilncia.

Els farmaclegs estableixen la classificaci teraputica dels medicaments, s a dir, el benefici relatiu que hi proporcionen davant la seva toxicitat a dosis diferents. A ajuda a definir la dosi d'un frmac que ms beneficiar a un malalt. Tamb estudien com afecten les distintes situacions davant els mecanismes d'acci, l'excreci del frmac, la biodisponibilitat, l'absorci pels propis teixits i el seu metabolisme.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1230" title="Llicncia de documentaci lliure de GNU" nonfiltered="763" processed="753" dbindex="764">

La Llicncia de documentaci lliure de GNU (GNU Free Documentation License, GNU FDL o GFDL, en angls) s una llicncia per a contingut obert, dissenyada per la Free Software Foundation (FSF) per al projecte GNU. 

Aquesta llicncia va ser dissenyada per a documentaci de programari i altres referncies i materials institucionals. Estipula que qualsevol cpia del material, fins i tot de ser modificat, ha de portar la mateixa llicncia. Les esmentades cpies poden ser venudes per, de ser produdes en quantitat, han de ser distribudes en un format que garanteixi futures edicions. Wikipedia s el major projecte que utilitza aquesta llicncia.

Moltes persones i grups consideren a GFDL com una llicncia no lliure, degut en part a l's de text "invariable" que no pot ser modificat o eliminat i la ben intencionada per exagerada prohibici en contra de sistemes DRM (Digital Rights Management, o gesti de drets digitals), la qual afecta tamb alguns usos vlids. Fins al 16 de mar de 2006 el projecte Debian aix ho considerava, per ja fa distinci explcita sobre l'existncia de seccions invariants, que serien les que impedirien la inclusi d'aquests documents a la secci principal (main) del projecte.

Parts d'un document.
La llicncia GFDL distingeix entre les seccions que componen el contingut mateix del document, i altres seccions que tracten sobre el mateix document.

Utilitzaci de la llicncia.
Perqu un un text sigui cobert per la llicncia GFDL, el seu autor ha d'incloure una nota especfica de dret d'autor i llicncia.

La Viquipdia i GFDL.

Tots els articles de la Viquipdia sn llicenciats al pblic sota els termes i condicions de la llicncia de documentaci lliure GNU. Els articles de Wikipedia no contenen seccions invariants.

Altres enllaos.

 Text angls original;
 Traducci al catal;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1231" title="Galvanitzaci" nonfiltered="764" processed="754" dbindex="765">
La galvanitzaci s l'aplicaci d'una capa de metall sobre un altre  electrolticament. L'aplicaci ms corrent s la formaci d'una capa prima de zinc sobre peces d'acer, amb l'objectiu de protegir l'acer de la corrosi (acer galvanitzat).

Per analogia, es fa servir el terme galvanitzaci en calent per referir-se al recobriment similar obtingut per bany en zinc fos.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1234" title="Gres" nonfiltered="765" processed="755" dbindex="766">

El gres s una cermica de pasta opaca parcialment vitrificada i prcticament impermeable.

Es pot fer a partir d'argila (silicat d'alumina hidratat), blanca o rosada amb percentatges d'alumina d'entre el 24 % i el 28 %. Dins del forn resisteixen temperatures d'entre 1.200 i 1.400 C, sense fondre's, i per tant sense deformar-se.
 
Quan l'argila es natural, s anomena al producte    gres com   . Per normalment es fan barreges amb un 10 % de caol, un 15% de quars i una quantitat variable de fundent regulador de la vitrificaci. En general com a tal s utilitza el feldspat, per tamb a vegades materials calcaris i fins i tot ferruginosos. El producte s anomena gres artificial.

El grau de porositat desprs de la vitrificaci est al voltant de l'1%.  el material ha deixat de ser hidratat i ara es anhidre. El canvi s'ha produt en l'interior de la molcula d'argila. Es tracta d'un procs irreversible, a travs del qual el silicat d'almina adquireix duresa, sonoritat i permanncia.

El color final pot variar segons els components de les argiles. Per tamb el fa canviar a vegades el foc del forn i la seva contundent deshidrataci. Es conegut de qu les argiles negres, que normalment son aix pel carboni que porten barrejat, es tornen blanques perqu dins el forn es crema tamb el carboni. Segons la temperatura assolida es poden arribar a fondre altres materials barrejats a la pasta produint qualitats de duresa i textures superficials.

Per la seva compacitat i resistncies tenen aplicaci en la fabricaci de receptacles per a lquids cids, per a la construcci de paviments resistents a l'abrasi, per a fer canonades, etc. 

Quan al final de la cocci es llena al forn sal (ClNa), es volatilitza i reacciona amb la superfcie de l'argila fent una capa de silicat alumnic alcal vitrificat. Es el verns caracterstic del gres com.

El gres admet tamb aplicacions superficials de materials vitrificables abans de la cocci. Es pot aconseguir des d'una major impermeabilitzaci d'un objecte necessari, fins a una bona manera de fer duradora una creaci artstica. Aquests s l'origen del gres policromat, tcnica iniciada al s. XVII i molt desenvolupada al s. XIX.

S'atribueix l'origen del gres a la Xina, per des del s. XV es coneix a Europa.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1235" title="Gimnstica" nonfiltered="766" processed="756" dbindex="767">

La gimnstica s un esport que consisteix en l'execuci exacta i harmnica d'una srie de moviments corporals definits precisament, sia a mans lliures o amb aparells. 

 Histria .

Els seus orgens es confonen amb la cultura corporal practicada pels grecs, de la qual deriva el nom, ja que qualificava els exercicis practicats amb el cos nu. La paraula gimnstica es va aplicar al principi al joc dels atletes que corrien, saltaven, lluitaven i llanaven el disc i la barra. Ms tard, els recintes plantats d'arbres o els locals coberts dedicats als jocs atltics van ser el punt de cita de quants volien conrear la seva intelligncia i la seva fora. Mentre que a l'Antiga Grcia els doris, raa conquistadora, es dedicaven a la gimnstica amb finalitats guerreres, els atenencs buscaven en aquells exercicis la salut del cos i de l'esperit, l'harmonia i la grcia.

Els romans de la Repblica es van dedicar amb entusiasme a la marxa, l'equitaci i altres exercicis gimnstics. No poques vegades, desprs d'un exercici violent es llanaven al Tber com els espartans al Eurotas. Plutarc refereix que Csar va aconseguir guarir-se una neurlgia fent que un esclau fes un massatge als seus msculs. Amb tot, els romans no van practicar mai la veritable gimnstica, la d'Atenes. Noms van prendre de Grcia els exercicis als circs, adaptant al seu carcter cruel els exercicis grecs i transformant aix en combats de gladiadors els jocs dels atletes grecs.

L'edat mitjana no va conixer la gimnstica. nicament, alguns aristcrates van continuar exercitant-se en justes i torneigs sota la seva armadura de ferro, en el que no es poden considerar exercicis gimnstics. El cristianisme, tan hostil a la nuesa corporal, gens va fer per a realar o establir els exercicis corporals. La veritable gimnstica va ser defensada pels filsofs reformadors Mart Luter, Ulrico Zuinglio o Philipp Melanchthon.

No obstant aix, cal situar-ne el naixement com a esport al segle XVIII, a la darreria del qual els alemanys Muths, Jahn i, desprs, el suec Ling hi van donar forma i van crear el material especfic i els aparells que encara avui es fan servir, mentre el valenci Antoni Amors introdua el ritme, amb el cant i la msica, en l'execuci dels exercicis. 

Com a disciplina olmpica s regulada per la Federaci Internacional de Gimnstica (Fdration Internationale de Gymnastique) (creada el 1881), que organitza les grans competicions internacionals: els campionats del mn cada dos anys senars (des del 1963) i els Jocs Olmpics (la Gimnstica Artstica o anomenada tamb Gimnstica Artstica Esportiva o Gimnstica Esportiva, des de l'inici i la Gimnstica Rtmica des del 1984 i el Trampol des del 2000).

 Disciplines gimnstiques .



La gimnstica moderna, regulada per la FIG se composa de sis disciplines:

Gimnstica general .
La gimnstica general s una disciplina en la qual participa gent de totes les edats en grups des de 6 fins a 150 gimnastes que executen coreografies de manera sincronitzada. Els grups poden ser d'un sol gnere o mixts. 

Gimnstica artstica . 
La gimnstica artstica o esportiva, s practicada tant en categoria masculina com femenina. Cada grup realitza diferents proves sobre diferents aparells. Els homes participen en les barres paralleles, la barra fixa, les anelles, els salts sobre cavall, el cavall amb arcs i exercici de terra acrobtics amb les mans lliures. Les dones participen en les barres asimtriques, el salt sobre cavall, la barra d'equilibris, i exercici de terra practicat amb msica, la qual cal seguir amb harmonia.

Tradicionalment, a nivell internacional, la competici est dividida en dues actuacions diferents, l'obligatria i l'opcional. En la part obligatria, els diferents competidors han de realitzar la mateixa rutina. En l'opcional, els gimnastes realitzen coreografies prpies.

Gimnstica rtmica . 
La gimnstica rtmica s'executen cinc rutines amb cinc aparells diferents: pilota, cinta, cercle, maces i corda. Els exercicis es realitzen sobre un taps, on s'ha de coordinarel ball amb totes les dificultats que han de realitzar les gimnastes. A l'hora de puntuar es fa sobre un mxim de vint punts,observant els elements de salts, equilibris, flexibiltat, girs i acrobacies. Aquestes dificultatas se li uneix la dificultata que comprtar utilitzar cada aparell i coordinaro tot amb la msica.

Gimnstica aerbica .
La gimnstica aerbica, abans coneguda com aerbic esportiu, s una disciplina de la gimnstica en la qual s'executa una rutina d'entre 100 i 110 segons amb moviments d'alta intensitat derivats de l'aerbic tradicional a ms d'una srie d'elements de dificultat. Aquesta rutina ha de demostrar moviments continus, flexibilitat, fora i una perfecta execuci en els elements de dificultat. 

Gimnstica acrobtica . 
La gimnstica acrobtica tamb coneguda com esport acrobtic o acro-sport s una disciplina de grup en la qual existeixen les modalitats de parella masculina, parella femenina, parella mixta, trio femen i quartet mascul, on es realitzen rutines amb el cap, mans i peus del company, amb un acompanyament musical.i, que llogicament, va ser creada per en bernat puell

Trampol . 
La disciplina de trampol consisteix de quatre modalitats: minitramp, doble minitramp, trampol i tumbling, dels quals noms l'individual est incls als Jocs Olmpics. Consisteix en fer acrobcies aries des d'un llit elstic en una successi de salts.

 Articles relacionats .
Gimns;

 Enllaos externs .
 Federaci Catalana de Gimnstica;
 Federaci Valenciana de Gimnstica;
 Fdration International de Gymnastique;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1236" title="Golf" nonfiltered="767" processed="757" dbindex="768">
 



El golf s un esport de pilota que t per finalitat d'introduir en una srie de forats (normalment 18) una bola mitjanant una successi de cops realitzats amb un pal. Recentment se n'ha popularitzat una varietat que fa servir distncies ms curtes, el Pitch and Putt.

En els darrers anys, hi ha hagut un fort creixement de federats a Catalunya , i actualment hi ha 45.349 llicncies.

No hi ha dades exactes de com va nixer aquest esport. El cert es que les primeres notcies que es tenen d'aquest esport les tenim a Holanda en el segle XIII. 

Molt aviat es va convertir en un esport molt popular, fins el punt que es diu que el rei James II el va prohibir perqu els seus sbdits no abandonessin els arts de defensa en cas de guerra.

El primer partit del que es t constncia el varen disputar el Prncep de Galles amb un sabater molt hbil, l'any 1682.

L'any 1744 a Esccia es va constituir la primera associaci de jugadors, per aquest motiu aquesta naci es considerada el bressol del Golf

Com altres esports els golf va ser introdut a Catalunya per anglesos. En aquest cas el Club de Golf de Sant Cugat amb motiu de la construcci del tren Barcelona   Sant Cugat.

A Estats Units es un dels esports ms populars fins el punt de qu ha estat el primer esport practicat a la lluna, ja que l'astronauta Alan Shepard hi va fer un cop l'any 1971. A ms en aquest pas hi trobem ms de 12.000 camps i ms de 20 milions de persones el practiquen al menys un cop l'any.

Pel que respecte a la competici hi trobem un Circuit professional a Estats Units on els premis monetaris sn molt alts, i un Circuit a Europa amb una aportaci menys alta.

Cada any hi ha quatre proves que configuren el que es coneix com Grand Slam i que es consideren els quatre torneigs ms importants de la temporada.

La primera es disputa el mes d'abril i es el Masters d'Augusta, i que es l'nica de les quatre proves que es juga sempre en el mateix camp, l'exclusiu Augusta National Golf Course, el mes de juny es juga el US Open, el juliol el British Open, l'nic que es disputa fora d'Estats Units, i finalment, el PGA Championship.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1237" title="Giga" nonfiltered="768" processed="758" dbindex="769">
Giga (smbol G) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 109, o 1 000 000 000.

Confirmat el 1960, prov del grec      , ggas, que significa gegant.

Per exemple;
1 Gigmetre = 1 Gm = 109 metres;
1 Gigagram = 1 Gg = 109 grams;
1 Gigasegon = 1 Gs = 109 segons;

En informtica giga vol dir 1 073 741 824 (10243 o 230), en lloc de 1 000 000 000, especialment quan s usat el prefixe byte o bit, obtenint un gigabyte o un gigabit. Per a resoldre aquesta ambigitat, s'ha proposat el terme gibibyte i gibibit per al valor 230 bytes i  230 bits. Per la utilitzaci d'aquest terme no est gaire extesa. Tot i aix hi ha termes informtics, com la velocitat de transferncia de dades, on un Gigabit/segon = 1 000 000 000 bits/segon.

Per exemple;
 Un DVD d'una capa i una cara, t una capacitat de 4,7 Gb = 4,7   1 073 741 824 bytes.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1238" title="Granollers" nonfiltered="769" processed="759" dbindex="770">

Granollers s la capital de la comarca del Valls Oriental i la ciutat ms poblada de la comarca. 

La Porxada, edifici renaixentista que servia de llotja de gra, s l'edifici ms emblemtic. La Porxada es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d'un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. L'edifici t unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d'ample i est format per 15 columnes d'ordre tosc que sustenten una teulada de quatre vessants. 
Al carrer de Corr trobem l'antic hospital de Sant Domnec, ara sala Francesc Tarafa, un exemple d'arquitectura gtica restaurada. Granollers viu del comer i de les indstries. Per a la part sud del terme, el paratge de Palou encara conserva zones agrcoles.

Histria.
Els vestigis ms antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de ms de 4.000 anys, encara que les troballes arqueolgiques ms importants sn les de la necrpolis de Can Trulls, de l'poca romana. Fins l'any 944 no apareixer la primera referncia del topnim Granollers, citat com a Granularios Subteriore.

A partir de l'any 1040 ja s'esmenta el mercat granoller .

Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Esglsia, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta continua situaci de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.000 florins que van posar en mans del rei Alfons IV perqu comprs la vila i la incorpors definitivament a la Corona. Des d'aquest moment, Alfons IV declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).

Les muralles es van comenar a bastir el 1291 i es van aixecar entre el 1366 i el 1380 sota el regnat de Pere III. Van ser enderrocades a final del segle XIX per es conserven restes de les refetes en el segle XVI. Tenien un traat hexagonal amb onze torres de defensa i un cam de ronda conegut com "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicaci que existien i tenien una capella al damunt: el de Barcelona (Sant Cristfol), el de Caldes (Santa Anna), el de Corr (Sant Antoni), el de Bell-lloc (Sant Roc) i el de la Roca (Santa Esperana). Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer.

Durant deu anys, entre 1462-1472, es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de Joan II i la Generalitat. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pins, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la Corona catalano-aragonesa. Tot i que Granollers va prendre posici contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418.
El segle XV encara havia de dur ms conflictes a Granollers, a causa de la Segona Guerra Remena.

L'estabilitat del segle XVI, l'augment demogrfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcci d'importants edificis com la nova esglsia parroquial gtica de Sant Esteve, sobre la romnica del segle XI; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'esglsia de Sant Francesc o la Porxada. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualific el metge i historiador Alfred Canal el segle XVI, sn la gran activitat del Consell o Universitat o la construcci de noves capelles sobre les muralles . Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors en la qual va intervenir el sndic granoller Joan Domnec.

Durant la Guerra del Francs (1808-1814), Granollers es va oposar a l'ocupaci napolenica i va ser seu de la Junta del Partit del Valls. El conflicte de la tercera carlinada (1875) va ser el que va afectar ms la vila. 3.000 carlins van assaltar Granollers i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones ms que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.

A mitjan segle XIX l'activitat econmica de la capital del Valls Oriental va anar evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicaci i va esdevenir gradualment ms industrial i comercial que agrcola. La inauguraci del nou traat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues lnies de tren (1854 i 1876) van ser-ne les causes principals. Al principi el nostre segle, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Valls i el municipi de Palou (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuraci longitudinal amb l'actual carretera com a eix principal.

Durant la Segona Repblica, la ciutat va viure un procs de canvi social i poltic general, amb alguns esdeveniments especials com els Fets d'Octubre de 1934. La Guerra Civil (1936-1939) tamb es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviaci italogermana, el primer dels quals, el 31 de maig de 1938 , va causar centenars de ferits, morts i molts estralls. Un dels fets ms destacats de la postguerra s la celebraci de la primera Fira de l'Ascensi el 1943, i que amb els anys depassar l'mbit local. Sn anys de mancances i de recessi econmica i no s fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogrfic molt destacat, a causa principalment de l'immigraci i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.



D'altra banda, la crisi del txtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indstria ms diversificada, un dels trets destacats de l'economia granollerina.
La mort del general Franco, el novembre de 1975, comporta la legalitzaci de diversos partits poltics que concorreran a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, desprs, que guanya Rafael Balls, del PSC, el qual ser alcalde fins al 1986, quan ser substitut per Josep Pujadas. El 1988 es constitueix a Granollers el Consell Comarcal, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.


L'any 1992 va ser subseu olmpica dels Jocs Olmpics de Barcelona'92 en la modalitat d'handbol.

Llista d'entitats.

 Esport .
Els principals clubs esportius de la ciutat de Granollers sn:
 Club Nataci Granollers (nataci);
 Esport Club Granollers (futbol);
 Club Balonmano Granollers (handbol);
 Club Bsquet Granollers (bsquet);
 Club Atltic Granollers (atletisme);
 Club Tennis Granollers (tennis);
 Club Ciclista Granollers (ciclisme);
 Club Voleibol Granollers (voleibol);
 Club Atltic del Valls (futbol);
 Club Futbol Americ Granollers Fnix (futbol americ);

 Cultura .
 El Blu;
 Xics de Granollers;
 Blancs i Blaus;
 Diables de Granollers;
 Drac de Granollers;
 Esbart Dansaire de Granollers;
 Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers;
 Agrupaci Sardanista;
 Agrupament Escolta Sant Esteve;
 Colnies Sant Esteve de Granollers;

 Centres educatius .
IES Celest Bellera;
CEIP Granullarius;
CEIP Lledoner  Comunitat d'aprenentatge;
Escola Anna Mogas;
Escola Pia;
Col.legi Jard;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Festa Major dels Blancs i Blaus de Granollers;
Guia comercial de Granollers;
Estaci Meterolgica situada a Granollers;
Club Nataci Granollers;
IES Celest Bellera;
IES/CEIP ESCOLA PIA GRANOLLERS;
Club Atltic Granollers;
Colnies Sant Esteve de Granollers;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1239" title="Geografia" nonfiltered="770" processed="760" dbindex="771">


La geografia s la cincia que t per objecte l'estudi de la superfcie terrestre i la distribuci espacial i les relacions recproques dels fenmens fsics, biolgics i socials que en ella es manifesten.

Concepte.
En un sentit clssic la geografia s la descripci de la Terra, per avui en dia, a ms de descriure-la, la geografia tracta d'explicar-la. Es considera a la geografia com una cincia que aglutina a totes les altres cincies, tant naturals com socials, des de la histria fins les matemtiques, ja que els objectes d'estudi de la geografia sn molts i molt variats. No obstant aix, la perspectiva de la Geografia s diferent; estudia els modes d'organitzaci de l'espai terrestre, la distribuci dels elements que componen el paisatge, les seves formes, les seves poblacions... A ms, estableix una dialctica entre l'explicaci i la descripci del paisatge; i entre el mtode inductiu i el deductiu. Per a aix aquests elements han de ser elegits, seleccionats, ordenats, jutjats i presentats. L'anlisi duu al gegraf a comprendre les maneres d'organitzaci en l'espai. 

Camps d'estudi.
Els principals camps que estudia la geografia i les seves principals cincies auxiliars sn: 

Geografia general;
Geografia fsica;
La geomorfologia, amb mtodes de la litologia i la geofsica. ;
La climatologia, amb mtodes de la meteorologia i l'estadstica.
La hidrografia, continental i marina, amb mtodes de la hidrologia, i l'oceanografia.
La glaciologia, amb mtodes de la Climatologia i l'estadstica;
La pedologia amb mtodes de la geomorfologia,i l'edafologia.
La biogeografia amb mtodes de la biologia, la botnica, la zoologia, l'edafologia i l'ecologia.
La paleogeografia, amb mtodes de la geografia general, la paleontologia y la geologia.
El estudi dels Riscs Naturals.
Geografia matemtica;
La cartografia, amb mtodes de la geodesia i la geometria.
La topografia, amb mtodes de la geometria i les matemtics.
La geografia astrnomica, amb mtodes de l'astronomia i la geometria.
La geomtica, amb mtodes de la informtica i la geometria.
La orografia, amb mtodes de la geometria i les matemtics.
Geografia humana;
La geopoltica;
La geohistria;
La geografia rural, amb mtodes de l'Agronomia, la climatologia, l'estadstica i l'economia. ;
La geografia econmica que engloba totes les activitats econmiques com: ;
La geografia industrial, amb mtodes de les matemtiques i l'economia. ;
La geografia turstica amb mtodes de l'economia, les matemtiques i la sociologia. ;
La geografia urbana, amb mtodes de l'urbanisme, la ordenaci territorial, la sociologia i les matemtiques. ;
La geografa de les infraestructures y de les xarxes de transports.
Geografia regional, s la qual s'ocupa de l'aplicaci de les anlisis geogrfiques generals a un pas o regi.

Naturalment els mtodes de la histria apareixen en totes elles fins el punt que s'ha arribat a parlar de geografia cultural, aix com els estadstics i matemtics. Tamb s'utilitzen mtodes d'astronomia i topografia per a realitzar els mapes (cartografia), aix com la determinaci de codis de signes que ajudin a interpretar-los.

Enllaos externs.


Collegi de Gegrafs a Catalunya;
Collegi de Gegrafs al Pas Valenci;
Collegi de Gegrafs a les Illes Balears;
Societat Catalana de Geografia;
Societat Geogrfica de les Illes Balears;




































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1240" title="Geologia" nonfiltered="771" processed="761" dbindex="772">
La Geologia (del grec    (geo, "terra"), i      (logos, "cincia") s la cincia que estudia la Terra, la seva histria i els processos que li han donat forma. 

Els gelegs han establert que l'edat de la Terra s de 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escora, est fragmentada en plaques tectniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (astenosfera). Els gelegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com ara el petroli i el carb, aix com els metalls (ferro, coure i urani entre altres).

L'astrogeologia es refereix a l'aplicaci dels principis geolgics en l'estudi d'altres planetes, tot i que se solen utilitzar altres termes ms especialitzats: selenologia (de la lluna), areologia (de Mart), etc.

El primer a utlitzar el terme geologia va ser Richard de Bury el 1473, que la utilitzava per distingir entre la jurisprudncia terrenal i la teolgica. Jean-Andr de Luc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

 Branques de la Geologia .
Cristallografia;
Estratigrafia;
Mineralogia;
Sismologia;
Vulcanologia;
Petrologia;
Tectnica i Geologia estructural;
Paleontologia;
Geologia marina;














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1241" title="Geometria" nonfiltered="772" processed="762" dbindex="773">




La Geometria (etimologia del grec          ;    = terra,       = mesurar) s la branca del coneixement que s ocupa dels objectes o figures i de les seves relacions en l'espai, es a dir: distncia, posici, superfcie, volum, forma, desplaament, projecci, representaci, etc. Fou un dels dos camps de les matemtiques clssiques, essent l'altre camp, l'aritmtica o estudi dels nombres.

A l'Edat Moderna, el filsof Descartes reformul el concepte de coordenades cartesianes, el qual don pas a la geometria analtica que va introduir els metdes de clcul algebraics en la geometria. Actualment, els conceptes geomtrics s han generalitzat fins assolir un elevat grau d'abstracci i complexitat, conseqentment podem parlar d'una geometria tradicional o clssica, que s la que tothom coneix, ja que s'ensenya a les escoles primries. Les altres geometries, en general, sn disciplines fonamentades, en part, en els conceptes en certa forma intutius de la geometria clssica, a partir dels quals es formulen altres hiptesis, es desenvolupen mtodes alternatius o s'estableixen vinculacions amb altres disciplines o matematiques.

La geometria clssica s'ocupa de les figures i objectes que existeixen o podem imaginar, tant en el pla com en l'espai, aix com de les seves principals relacions, aplicacions, extensions, etc., com sn:

La forma de les figures, la seva generaci i parmetres.
Per exemple: la circumferncia es defineix com una corba tancada i plana, els punts de la qual equidisten d'un punt anomenat centre.;

Les mesures sobre o de les figures com sn la superfcie, el volum o altres.
Com exemple tenim el volum de l'esfera segons la segent expressi:
;

Les relacions entre les figures com: distncia, proporcions, igualtat o semblana, punts mitjans, bisectriu, etc.

Les operacions entre figures o a partir de les figures com: parallelisme, perpendicularitat, simetria, homologia, uni, intersecci, etc.

Les aplicacions a la resoluci de problemes entre figures o a partir de les figures com: trobar tangents comunes a dues circumferncies, trobar la projecci sobre un pla, etc.

Entre les aplicacions notables hi ha la resoluci de triangles, on a partir d'un costat i dos angles, dos costats i un angle o dels tres costats, es poden deduir els altres costats i angles. Aquesta aplicaci s la base de la Geodsia i de la Topografia.

La geometria clssica s Euclidiana, anomenada aix en honor del matemtic grec Euclides, qui formul el fams cinqu postulat o postulat d'Euclides, en el qual es basa aquesta cincia.

 Classes de geometria .
Geometria plana: s la part de la geometria clssica que s'ocupa de les figures en el pla. Els elements fsics plans, es a dir, amb una dimensi reduda front a les altres dos, com per exemple: una paret o un paviment, una pgina d'un llibre o el full d'un bloc, etc., constitueixen el suport de l'espai de dos dimensions on es dessenvolupa aquesta geometria.
Geometria de l'espai: s la part de la geometria clssica que s'ocupa de les figures en l'espai de tres dimensions, es a dir, l'espai fsic del qual en tenim una experincia intuitiva directa.
Geometria descriptiva: s una aplicaci de la geometria clssica que te per objecte representar sobre un o ms plans, les figures de l'espai. Va nixer per satisfer la necesitat de representar sobre un full de paper (o qualsevol suport bidimensional). els plnols o dibuixos dels projectes dels edificis o les obres pbliques aix com els enginys, les mquines,etc., els quals sn objectes de tres dimensions. Els mtodes de la geometria descriptiva permeten, a partir dels plnols, dedur i per tant construir amb seguretat all que s'ha dibuixat, amb la seva forma, mesures i totes les relacions geomtriques per complexes que siguin.
Geometria analtica: s la part de les matemtiques que fa s de l'lgebra per descriure i estudiar les figures geomtriques i les seves relacions. La geometria analtica es basa en la correspondncia biunvoca que es pot establir entre el conjunt de nombres reals i el conjunt de punts d'una recta. Conseqentment, dos o tres rectes perpendiculars, representen els eixos d'un sistema de coordenades cartesianes al pla o a l'espai de tres dimensions respectivament. Les equacions algebraiques de dos o tres variables representen corbes planes (p.ex: l'ellipse) o a l'espai (corbes de tres dimensions com l'hlix o figures tridimensionals com el cilindre o el paraboloide hiperblic.
Geometria n-dimensional: el concepte d'espai de ena dimensions neix en aplicar la correspondencia entre l'lgebra i la geometria, propia de la geometria analtica, a les equacions algebraiques de mes de tres variables, la qual cosa, per analogia conceptual implica un espai de tantes dimensions com variables te l'equaci estudiada. La part cientfica d'aquesta disciplina, va des de la geometria de quatre dimensions que fonamenta la Teoria de la relativitat, fins la Teoria de les cordes amb les seves onze o vint-i-tres dimensions i es contraposa amb una variant mes ldica que s'ha dessenvolupat ampliament en la literatura, els cmics i el cinema de ciencia ficci.
Geometria diferencial i Geometria algebraica: tenen per objecte l'estudi de les corbes i superfcies definides per les equacions algebriques. Aquestes geometries no s'ocupen tant de l'espai o el pla, que sn el suport de la geometria analtica, com de les propies corbes considerades per elles mateixes, en les quals cerquen els punts singulars (mxims, mnims o puts d'inflexi, etc.) i els invariants de les transformacions. La geometria algebraica, mitjanant el llenguatge espectral permet obtenir una visi geomtrica dels problemes algbrics.
Geometries no euclidianes: a partir del segle XIX, alguns matemtics neguen el cinqu postulat d'Euclides i parteixen de qu hi ha mes d'una recta parallela que pasi per un punt exterior d'una recta. Aix permet formular una serie de conceptes geomtrics coherents on, per exemple, la suma dels angles d'un tringle s menor que l'arc de la semicircumferncia (180). Aquestes teories tant sorprenents, van modificar molt la comprensi del paper de les matemtiques, en postular la geometria com un esquema formal sense referncia inmediata en l'espai fsic. Les geometries hiperblica (amb dos paralleles) o l'elptica (sense paralleles) foren antecedents d'aquestes formulacions.
Geometria projectiva: el batibull generat per l'irrupci de les geometries no euclidianes, fou aclarit l'any 1872 pel matemtic C.F. Klein en el Programa de Erlangen  segons el qual, la Geometria es la branca de la Matemtica que estudia els invariants i el conjunt de les transformacions que tenen lloc en l'espai base. Un grup s un conjunt en el qual hi ha definida una operaci, es a dir, una aplicaci on a cada parell d'elements del conjunt li assigna altre element del conjunt (que ser el resultat d'operar els dos elements donats). Por exemple, l'operaci de donar el punt mig, consisteix en assignar a cada parell de punts el punt mig del segment que els uneix. Per succesives especialitzacions del grup hom obt la geometria af la geometria mtrica i les no euclidianes, aix fa que la geometria projectiva es considerada, a dia d'avu, com la geometria bsica.

 Histria de la geometria .
Gemetres.
Ludwig Schlfli;

Enllaos externs.
Geometria fractal ;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1242" title="Geografia fsica" nonfiltered="773" processed="763" dbindex="774">
La geografia fsica s la part de la geografia que estudia els elements del medi natural: geolgics, climtics, biolgics, hidrolgics, astronmics, etc...

Es pot distingir entre les segents variants aplicades a diferents camps:

Geomorfologia, s la cincia que estudia les formes del relleu terrestre, amb mtodes de la geologia, la litologia i la geofsica. ;

La climatologia, s la cincia que estudia la reacci del sistema Terra-Atmsfera a l'estmul de la radiaci solar, amb mtodes de la meteorologia i l'estadstica.

L'hidrologia, la cincia que estudia els cursos naturals d'aigua, continental i marina, amb mtodes de la geologia, la oceanografia i l'estadstica. ;

La Pedologia la cincia que estudia el sl, tant en la vessant bitica com en l'abitica, amb mtodes de la geomorfologia,i l'edafologia.

La biogeografia la cincia que estudia la distribuci dels ssers vius, amb mtodes de la biologia, la botnica, la zoologia, l'edafologia i l'ecologia.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1243" title="Girona" nonfiltered="774" processed="764" dbindex="775">



Girona s una ciutat del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Girons i de la provncia de Girona. Tenia 94.484 habitants l'any 2008. 

 Geografia i clima.
La ciutat de Girona s situada a la confluncia dels rius Onyar, Gell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, a l'anomenat pla de Girona.

Girona limita al nord amb els municipis de Sant Juli de Ramis i Sarri de Ter; a l'est, els de Celr i Jui; al sud-est, amb el de Quart; al sud-oest, amb els de Fornells de la Selva i Vilablareix; i a l'oest amb els de Salt i Sant Gregori.

El clima s fonamentalment continental. Girona est dins de la zona temperada. Les temperatures mitjanes oscillen entre els 13C i els 17C. La provncia s ms freda en comparaci al Nord i a l'Oest, mentre que les zones ms clides es localitzen a la costa (influenciat per l'aigua tbia del Mediterrani). La temperatura a la muntanya, s sempre ms baixa que a la plana. La costa, en canvi sempre s ms clida. Relacionat amb les baixes temperatures hi ha el perill de les glaades. A Girona, noms la franja costanera est quasi exempta d'aquests fenmens.

La freqncia de pluges s ms gran a l'Est i a la muntanya, i menor en les terres de la plana.



 Histria .
poca antiga: ibers i romans.
Fundaci de Gerunda.

Els primers pobladors en van ser els ibers de la tribu dels Indigets, situats als poblats dels punts elevats que envolten i clouen el pla de Girona, com el del congost de l'actual Sant Juli de Ramis, que era el ms important. En el si de les guerres de Sertori (82-72 aC), vers el 77 aC Pompeu edific un oppidum (plaa forta emmuralllada) sobre la Via Heraclea (futura Via Augusta) per defensar-la i lluitar contra el sedicis Sertori, de la facci dels populares, que s'havia aixecat en armes a la Hispnia romana contra Sulla, de la facci dels optimates i que controlava el poder a Roma. s aleshores, per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans fundaren l'originria Girona, que s'anomenava en aquells moments Gerunda, l'etimologia de la qual encara no s'ha aclarit, per b que podria significar "entre l'Undarius", nom que rebia en llengua ibera l'actual riu Onyar.

La nova ciutat de Gerunda es nodr dels antics habitants del poblat de Sant Juli de Ramis que, segons sembla, foren obligats a traslladar-se a l'oppidum giron. Doncs, la Girona romana s'erig com a baluard defensiu de l'entrada de la Via Augusta a Hispnia i esdevingu un centre important de la regi, amb l'articulaci d'un ager rom al voltant de l'urbs gironina. En suma, ambdues unitats formaven la ciuitas de Girona, la pea essencial i bsica de l'organitzaci territorial romana. Tot i que Gerunda es trobava a l'interior i allunyada de la costa, disposava d'una bona connexi amb el port rom d'Empries, primer basti rom al nord-est peninsular, colonitzat en el si de la Segona Guerra Pnica al costat de l'assentament grec que ja hi existia.



Estructura urbana, econmica i poltica de Gerunda.
L'estructura de la ciutat de Gerunda era atpica. No seguia les distribucions hipodmiques estndards, ni les centuriacions habituals de les urbs romanes. Com que s'aixecava sobre la Via Augusta per motius estrictament militars, la seva planta s totalment irregular. Malgrat tot, es poden entreveure les parts bsiques de la ciutat romana: el cardo maximus, el frum. No s'ha pogut documentar l'existncia de cap decumanus maximus. Quant al cardo maximus, aquest se situava sobre la traa de la Via Augusta al seu tram pel dedins de la ciutat, el que en l'actualitat s el carrer de la Fora. Quant al forum, aquest se situava a l'actual plaa de la Catedral. El temple de la ciutat molt probablement era on avui s'eleva la l'esglsia catedral de Santa Maria de Girona. La distribuci de la ciutat sobre terrasses paleofluvials dificultava la mobilitat dins el centre i s'hagueren de transformar tots els decumani (carrers alineats d'est a oest) en escales. La majoria encara es conserven a l'actualitat, amb les reformes i modificacions fetes al llarg dels anys. L'altre gran element de la ciutat era la muralla. Aquesta s'edific en dues fases: una s'execut en fundar la ciutat i l'altra vers les darreries del segle III dC. Les diferncies morfolgiques permeten d'identificar-les fcilment, ats que empren pedres de composicions i formes distintes. La segona fase s'execut arran de les necessitats defensives que les incursions germniques a Hispnia provocaven. Les muralles no solament s'usaven per a fins militars, sin que servien per definir els lmits de l'urbs (anomenats pomerium) i separar-la de l'ager. 

L'estructura poltica de la ciutat seguia els parmetres estndards de qualsevol ciutat romana. Cal no oblidar que Gerunda era una ciuitas d'una provncia llunyana i petita, irrisria als ulls de Roma. La ciutat es regia probablement pel dret llat, que no era exactament el mateix que el dret rom. A la prctica, els habitants lliures de les ciutats de dret llat disposaven d'una ciutadania ms restringida que els habitants de ciutats amb dret rom. El mecanisme per obtenir una ciutadania plena era el cursus honorum, la carrera poltica o pblica. Era per aquest motiu que les magistratures romanes eren cobejades pels ciutadans ambiciosos, per b que eren crrecs molt cars, per tal com totes les despeses pbliques que eren competncia d'una magistratura eren assumides pels fons privats del magistrat de torn. Gerunda, en tant que ciuitas romana, disposava de les institucions habituals, com l'ordo decurionum (el senat municipal, amb poder legislatiu), el duumvirat (dos magistrats collegiats amb el poder executiu, d'elecci anual) i l'edilat (dos magistrats subordinats encarregats dels serveis pblics de la ciutat). Cal no oblidar d'esmentar els crrecs religiosos que, en el fons, tamb eren crrecs poltics. El centre de la poltica municipal era l'ordo decurionum.

Finalment, per cloure aquest apartat, hom no pot deixar d'esmentar l'altra part de la ciuitas de Gerunda: l'ager. Era l'mbit de producci agrcola i manufacturera on es concentraven les uilae, aix s, els centres agricolaramaders de provement de la ciuitas, la majoria de les vegades, propietat d'hisendats que vivien a l'urbs i delegaven l'administraci als seus subordinats (uillicus). A la ciuitas de Gerunda s'hi concentraven activitats de cereal, olivera i vinya, ramat ov, bov i cabrum i una moderada quantitat de bbiles cermiques.

L'arribada del cristianisme i la fi de la Girona romana.
La primer comunitat cristiana de Gerunda apareix documentada vers el 304-305 dC, en el si de les persecucions de l'emperador Diocleci, en les quals es creu que mor en martiri a la ciutat un dels difusors de la religi a la zona, arribat per mitj de les rutes comercial martimes: Sant Feliu d'Scilla (Mauritnia). Doncs, Sant Feliu es convert en el primer i nic mrtir de la ciutat i sant primigeni, fins que fou desplaat per l'apcrif Sant Narcs, de tradici importada en poca altmedieval. L'erecci d'un martyrium (tomba d'un sant mrtir) a l'actual burg de Sant Feliu i les restes trobades, com les del possible sarcfag del sant (segle IV dC), palesen l'existncia d'una comunitat cristiana primignia, forta i poderosa (els marbres del sarcfag sn de gran qualitat i fets a Roma per les millors escoles de relleus). Pel que fa a l'existncia d'un bisbe, hi ha documentada una referncia del 404 dC en la qual es parla del bisbe de Gerunda, reprovat fortament pel I Concili de Toledo. Igualment, hi ha documentada l'existncia d'un palau episcopal i una baslica, tot i que l'emplaament no ha pogut sser definit.

Girona no s'escap als esdeveniments: s'embarc a les reformes de Diocleci (284 - 305 dC), pat les incursions germniques (segles IV-V dC) i a la fi vei com el Poder rom es desfeia sobre el territori i s'installava un nou Poder que, en algunes caracterstiques, segu unes poltiques de continutat. L'nic Poder que no es desfu i que s'adapt al canvi fou l'Esglsia, que perdur i s'expand durant aquells anys (segles IV-VI dC). Girona continu existint, conserv el bisbat lligat a la seu metropolitana de Tarragona. A l'ager s'observaren alguns canvis de poblament bruscs que, en alguns casos, poden sser considerats veres regressions en relaci al perode rom. El canvi ms notable, fou l'erecci en ple segle III d'un castellum sobre les antigues runes del poblat iber de Sant Juli de Ramis per protegir el pla de Girona i la ciutat dels nombrosos atacs als quals es vei exposat el territori amb la descomposici poltica i militar de l'Imperi.

poca medieval.
Perode altmedieval.
Dominaci visigtica i musulmana.
A inicis del segle V, la fragmentaci de l'Imperi Rom d'Occident es consumava. La provncia Tarraconense pass a domini de l'oligarquia militar visigtica establerta a la Gllia a finals del darrer ter de segle. Aquesta oligarquia era fortament romanitzada i articularen el nou Poder que ells representaven amb el poder preexistent de la noblesa autctona. En conseqncia, la ciutat de Girona entr dins l'rbita visigtica. Tanmateix, aquesta substituci del Poder poltic i militar no afect tan negativament l'existncia de la ciutat, com ocorregu amb d'altres antigues ciutats romanes que quedaren abandonades o en notable decadncia. Tot i les plagues i calamitats que assolaren Girona durant els segles VI i VII, la ciutat es convert en un punt important del nord-est peninsular. Semblantment, Girona hagu de patir el procs de ruralitzaci que es desencaden arreu de l'antic imperi a causa de la general runa i prdua de pes de les ciutats. Aix no obstant, Girona es convert en una seca dels reis visigots de rellevncia dins l'antiga provncia Tarraconense, ara enquadrada dins el Regne visigot. La difusi de la moneda gironina fou gran i se n'han trobat mostres arreu de la pennsula. Pel que fa als afers poltics del nou regne, Girona particip a la revolta de Pau (673), en el si de les lluites pel poder entre faccions oligrquiques visigtiques, inici de la descomposici del Poder visigot. El rei Vamba assetj la ciutat abans de passar al centre de Pau a Narbona, la qual cosa palesa que Girona, acabat l'Imperi rom d'occident i la seguretat de les fronteres, torn a tenir el carcter defensiu i estratgic que ja havia tingut a la seva fundaci.

Un altre mbit en el qual Girona es vei a bastament enfortida fou el de l'organitzaci eclesistica. El 517 la ciutat fou seu del concili provincial, presidit pel bisbe metropolit de Tarragona i que compt amb l'assistncia dels bisbes de Girona, Empries, Barcelona, Egara, Lleida i Osca. En aquesta etapa d'esplendor gironina, el culte al mrtir de la ciutat, Sant Feliu, s'expand fora pel territori, fins al punt d'assentar-se fins a Bierzo (Bisbat de Saragossa).

L'any 711 s'inici la conquesta musulmana de la pennsula Ibrica. Davant la descomposici absoluta del Poder visigot, l'expansi musulmana fou molt rpida i ben aviat va atnyer Girona, possiblement vers el 715. Sembla que la ciutat fou ocupada sense cap resistncia i no pat, doncs, cap mena de destrucci. Les elits locals capitularen i el nou Poder musulm impos un tribut personal i territorial. Els musulmans iniciaren la construcci d'una mesquita ben aviat i expropiaren tots els bns de l'Esglsia i de la noblesa visigtica. Tanmateix, l'empremta musulmana a la ciutat fou molt lleu, quasi inexistent, ats que al 785 les mateixes elits locals que havien capitulat al 715 als musulmans, lliuraren la ciutat a Carlemany. La debilitat musulmana a la regi, la proximitat carolngia i la defecci de les ciutats de la Septimnia en pro dels francs precipitaren el canvi de bndol de Girona. L'historiador catal Ramon d'Abadal ho ha vist com l'inici del procs que duu cap al naixement de la Catalunya posterior, la qual cosa palesa encara ms la importncia que Girona havia obtingut al llarg del temps.

La Girona carolngia.
Durant llarg temps es pens que la conquesta franca fou obra personal de l'emperador Carlemany. El llegendari popular ha recordat aquesta gesta imaginria amb tot un corpus d'histries relacionades amb la visita de Carlemany a Girona. Encara que l'emperador franc no visit mai Girona, la seva administraci eixida de la renovatio carolngia afect en gran manera la ciutat. D'una banda, tot el territori al sud dels Pirineus i al nord-est peninsular fou reorganitzat com a terra de frontera, el que ms tard desembocaria en la creaci de la Marca hispnica. Durant 16 anys, Girona es convert en la plaa forta de l'avantguarda carolngia contra l'Islam, fins que la conquesta de Barcelona li fu perdre aquesta natura. Abans, per, Girona pat el que podrem anomenar els primers setges, en aquest cas, a mans dels musulmans que volien recuperar la ciutat; un dels ms famosos fou el d'Abd-al-Malik del 793.

L'organitzaci carolngia del territori caus que la ciutat es converts en seu del Comtat de Girona. El comtat fou el model elegit per l'administraci de Carlemany per organitzar els nous territoris de frontera. El comte era el personatge que es trobava al capdavant d'aquesta entitat. Era un crrec nomenat pel monarca, sense independncia i no hereditari. Tanmateix, al llarg del temps, els comtes catalans anaren adquirint ms independncia, convertiren el crrec en hereditari i fins i tot es desvincularen de fet dels monarques francs. Girona, com a centre comtal acompl el seu paper i super les etapes ms difcils del perill musulm. El vell recinte rom fou reestructurat i ampliat i aconsegu de resistir els successius setges. Les noves muralles d'estil carolingi reforaren la plaa forta i ampliaren la superfcie de la ciutat.

Perode baixmedieval.
Considerada l'etapa d'esplendor de la ciutat, coincid amb el privilegi reial de 1284 que permetia l'organitzaci d'un govern local, els Jurats de Girona. Fou la mxima expressi del poder estamental urb durant llarg temps.

A finals del segle XIII, Felip III de Frana l'Ardit assetj la ciutat.

El segle XIII tamb s l'poca de mxim esplendor de la comunitat jueva de Girona. Cal destacar la importncia de l'escola cabalstica de Girona, destacant-ne el rab Nahmanides o Bonastruc a Porta, que va arribar a ser Gran Rab de Catalunya. La comunitat jueva va entrar en decadncia al segle XIV, sobretot desprs del pogrom de 1391, fins que els jueus foren expulsats d'Espanya pels Reis Catlics. Avui en dia, el Call de Girona s un dels ms ben conservats d'Europa i una de les atraccions turstiques de Girona.

El 1385 s'autoritz la Fundaci del Consolat de Mar a Girona. El 10 d'agost de 1391 tanquen els jueus de la ciutat a la Torre Gironella per obligar-los a convertir-se al cristianisme. El 19 de febrer de 1416 Ferran I d'Antequera converteix el ttol de duc de Girona en el de prncep de Girona a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragons, el futur Alfons IV el Magnnim. El 1417 el captol catedralici de Girona decideix construir la catedral amb una sola nau.



poca moderna.
Durant els segles XV, XVI i XVII la ciutat continu creixent i s'anaren millorant i realitzant substancials ampliacions de les muralles: a finals del segle XIV el rei Pere el Cerimonis feu construir un ampli recinte al voltant de la ciutat romana i en el segle XVI es va construir un ampli pany de muralla a l'altra riba de l'Onyar que significaria el neixement del barri del Mercadal. Aquestes noves construccions defensives, ajudarien a la ciutat a resistir els diversos setges que va patir a finals del segle XVII i principis del XVIII per part de les tropes franceses, en el context de les nombroses guerres europees. 

poca contempornia.
Tanmateix, els setges ms famosos sn els que l'exrcit napolenic fu entre 1808 i 1809, durant l'anomenada Guerra del Francs. Foren els darrers setges que la ciutat ha patit fins ara, per tamb foren els ms mortfers i colpidors de la seva histria. Tot i que els exrcits napolenics havien assetjat i bombardejat la ciutat dos cops, el ms llarg, virulent i important fou elsetge de maig-desembre de 1809, comandat pels mariscals Saint-Cyr, Suchet i Augereau. El general lvarez de Castro fou el defensor de la plaa forta de Girona i prohib tota capitulaci o feblesa, sota amenaa d'execuci sumria. Amb la incapacitat d'lvarez de continuar liderant la defensa a causa del seu emmalaltiment, desprs de set mesos de setge, una poblaci i una guarnici exhausta i devastada comandada per la Junta militar de Julin de Bolvar capitul a l'exrcit assetjant.

Vers el 1898, l'Estat major de l'exrcit espanyol suprim la categoria de plaa forta per a Girona i es permet l'enderroc parcial de les muralles del sud de la ciutat. Girona comen a agafar la forma que coneixem actualment. El 4 de febrer de 1939 les tropes franquistes ocupen la ciutat. El 1960, Girona es converteix amb la primera Ciutat pubilla de la sardana amb missatge de Josep Mainar i Pons.

El 21 d'abril de 1990 Felip de Borb pren possessi del ttol de Prncep de Girona, propi de l'hereu de la Corona d'Arag, sense cap cerimnia oficial d'investidura; als carrers alguns ciutadans el reben amb estelades, la qual cosa provoca incidents policials amb detencions.

L'alcaldessa actual s Anna Pagans (PSC-PSOE), que va substituir Joaquim Nadal (PSC-PSOE), primer alcalde de l'poca democrtica actual.

Podeu consultar la llista d'alcaldes de Girona per a conixer-los tots i accedir a les seves biografies respectives

Eleccions.








Demografia.

El 1515 s'incorpor el burg de Sant Feliu de Girona; el 1717, Llano; el 1857, Campdor, Montjuc, Vila-roja i Sant Pon de Fontajau; el 1965, Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugnia de Ter; el 1975, Salt; el 1981, Sarri de Ter; i el 1986 es desagreguen Salt i Sarri de Ter.



Barris i entitats de poblaci.































]]
Girona est dividida en 9 districtes i 31 barris:
Centre: el barri Vell, el Mercadal i el Carme-Vista Alegre.
Eixample: el Sant Narcs, l'Eixample Nord i l'Eixample Sud.
Est: Sant Daniel, Torre Gironella, les Pedreres, Font de la Plvora, Vila-roja i les Gavarres.
Mas Xirgu: Mas Xirgu.
Montjuc: Montjuc.
Nord: Pedret, Pont Major, Muntanya de Campdor i Pla de Campdor.
Oest: Sant Pon, Fontajau, Taial, Germans Sbat, Domeny Nord i Domeny Sud.
Santa Eugnia: Hortes, Santa Eugnia de Ter i Can Gibert del Pla.
Sud: Creu de Palau, l'Avellaneda, Montilivi i la Creueta.


Llocs d'inters.



La Catedral de Girona;
Construda entre els segles XII i XVIII, t elements romnics, |gtics i barrocs. T la nau gtica ms ampla del mn (22,98 m).
L'esglsia de Sant Feliu la Major de Girona;
El monestir de Sant Pere de Galligants;
L'antiga abadia benedictina de Sant Pere de Galligants s una de les ms reeixides construccions romniques supervivents de la ciutat de Girona. Iniciat al 992, la nau actual data de 1130, de la mateixa manera que el campanar octogonal d'estil llombard. El claustre oscilla entre el 1154 i el 1190 i s tamb d'estil romnic. Actualment acull la secci gironina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
El Call jueu;
(web).  
Els Banys rabs;
(web).
El Barri Vell;
Es coneix com a Barri Vell la part de la ciutat que es troba  o es trobava  delimitada per les muralles medievals i els baluards d'poca moderna. s la Girona d'abans de 1895, anterior a l'enderroc de les muralles del Pla de Girona. Dins seu, hi ha els principals monuments de Girona i tot l'urbanisme primigeni i primitiu de la ciutat. Aquest barri fou objecte d'una profunda renovaci a partir de 1982 per part de l'ajuntament, que n'emprengu una rehabilitaci i recuperaci, tot enfocant-lo vers el turisme. Desprs de gaireb dos decennis, el Barri Vell s el principal pol d'atracci turstica de la ciutat, amb una gran part d'immobles rehabilitats i l'urbanisme recuperat, especialment el del call jueu.
Les muralles;
Les cases de l'Onyar;
caracterstiques cases del barri vell penjades sobre el riu Onyar al seu pas per la ciutat. Totes elles tenen les seves faanes fluvials pintades seguint una paleta cromtica confegida per Enric Ansesa, Jaume Faix i els arquitectes J. Fuses i J. Viader.
La Farinera Teixidor i la Casa de la Punxa;
L'edifici de la Farinera Teixidor (1910 - 1911), obra de l'arquitecte giron noucentista Rafael Mas i Valent.
El Parc de la Devesa;
La rambla de la Llibertat;
Antiga espina dorsal de la Girona medieval, barroca i vuitcentista, s l'espai pblic ms concorregut i emblemtic de Girona. Aix no obstant, l'existncia de la Rambla s fora nova, ats que la seva configuraci data del 1885 quan l'arquitecte municipal Mart Sureda unific la plaa de les cols amb el carrer d'abeuradors i les voltes d'esparters, que fu enderrocar. Tot l'espai es convert aleshores en un passeig arbrat amb tillers i bancs que pass a anomenar-se Rambla de la Llibertat, en honor a l'arbre de la Llibertat que s'hi plant al 1869, durant el sexenni democrtic. Encara que l'espai fou molt intervingut per Sureda, conserv una part de les porxades medievals i alguns dels palaus de la mateixa poca. Aix no obstant, la construcci d'immobles vuitcentistes fou fora elevada i transform en part el carcter medieval de l'espai. Actualment la Rambla s l'eix d'entrada al Barri Vell per als turistes que arriben a la ciutat i un lloc de passeig per als gironins "de tota la vida", que mantenen els costums de comprar flors les floristeries ambulants que cada dissabte estableixen la seva parada o "fer el vermut" en algun dels cafs de la Rambla.
La Plaa de la Independncia;

La plaa de la Independncia  que fa referncia a la guerra de la independncia d'Espanya (vegeu Guerra del Francs) i no pas a una hipottica independncia de Catalunya  s una de les places ms conegudes i freqentades de Girona. Situada al barri del Mercadal, al centre de la ciutat, la plaa s'ala on hi hagu el convent de Sant Agust. s per aix que aquesta plaa tamb s coneguda amb el nom de plaa de Sant Agust. L'inters d'aquesta plaa rau en el seu aire vuitcentista: tot l'espai es troba envoltat per edificis neoclssics austeres i idntiques, amb unes porxades als baixos, en un estil similar al de la plaa reial de Barcelona. Al centre de la plaa hi ha un dels pocs grups escultrics vuitcentistes, dedicat als defensors de la ciutat de Girona durant els setges de 1808 i 1809. Amb tot, la plaa de proporcions simtriques i racionals de l'actualitat es correspon ms a intervencions actuals, ms que no pas a l'herncia de propassades actuacions arquitectniques. L'arquitecte municipal de Girona Mart Sureda fou el primer qui ide una plaa closa i porxada amb voltes neoclssiques i amb edificis que guardessin les mateixes proporcions i esttiques. Tanmateix, la urbanitzaci de la zona solament segu parcialment els seus esquemes i la construcci dels primers cinemes de la ciutat estronc aquesta idea. No fou fins als anys 80 del segle XX que es pogu completar el que havia imaginat Mart Sureda al 1855. Doncs, aquest indret de gust noucentista i romntic s una creaci intemporal, d'un segle a un altre, que avui captiva habitants i visitants de Girona i que bull de vida grcies a la progressiva installaci a l'espai de cafs i restaurants.
Els ponts sobre l'Onyar;

Un dels principals problemes al llarg de la histria de la ciutat ha estat la uni de les dues parts separades pel riu Onyar: la riba dreta (Barri Vell) i la riba esquerra (barri del Mercadal). s per aix que els ponts han jugat un paper important en el desenvolupament de la ciutat. Actualment no roman cap dels ponts medievals que creuava l'Onyar i la majoria de les construccions sn contempornies. D'entre ells en destaquen quatre: el pont de pedra, el pont de ferro, el pont d'en Gmez i el viaducte del ferrocarril. El pont de pedra (o l'Isabel II) data de 1849 i substitu el pont medieval que unia els dos barris de la ciutat; el pont de ferro (o pont de les peixateries velles, o pont d'Eiffel, en honor a Gustave Eiffel, l'empresa del qual constru el pont) data de 1876 i signific un gran aven en la uni i cohesi de la ciutat; el pont d'en Gmez (que pren el nom de la persona a qui expropiaren la casa per construir el pont) data de 1916 i trenc amb l'estil vuitcentista dels ponts anteriors, amb una estructura de ciment, moderna i austera; finalment, el quart pont s el viaducte del ferrocarril, construt al 1876 i que represent l'arribada de la modernitat i el progrs a una Girona encara emmurallada.

Transports.
Transport urb.
La ciutat de Girona t actualment un sol mitj de transport pblic urb: l'autobs. El Consorci del Transport Metropolit (CTM) gestiona els Transports Municipals del Girons (TMG), que noms disposa de la modalitat de transport pblic esmentada. El consorci atorga concessions a companyies d'autobs privades per tal que duguin a terme l'explotaci de les lnies. Actualment hi ha 11 lnies urbanes que actuen ms enll dels lmits administratius del municipi de Girona i engloba els municipis de Salt, Sarri de Ter, Quart, Fornells de la Selva i Vilablareix, que s el que es considera l'rea urbana de Girona. Actualment hi ha dues companyies que disposen de les concessions d'explotaci de les lnies d'autobs urbanes de Girona: TMG i TEISA.

Recentment, ha aparegut un projecte de construcci d'un tramvia urb als municipis de Salt i Girona. A partir del projecte de final de carrera de l'enginyer de camins, canals i ports Jordi Alegre i Sala, s'ha articulat una proposta de tramvia axial a l'rea esmentada. El traat aprofitaria a l'eix nord-sud la desaparici de l'actual viaducte ferroviari d'ADIF que travessa la ciutat, i a l'eix est-oest les vies urbanes de l'Avinguda de Montilivi, el carrer Emili Grahit, el Passeig d'Olot i, ja al municipi Salt, a l'Avinguda dels Pasos Catalans.

Port i aeroport.

El municipi de Girona no disposa de cap accs o enclavament martim i, en conseqncia, no t cap port dins el terme municipal. Ara b, histricament Girona dispos de drets sobre el port de Sant Feliu de Guxols, a 40 km de la ciutat. En poca medieval, Girona aconsegu que es vagi reconixer la seva jurisdicci sobre el port ganx, la qual cosa supos el control de tots els imposts que se'n derivaven i la garantia de l's en ple dret sobre un petit port al mar Mediterrani. Modernament, Girona no t cap dret sobre el port de Sant Feliu de Guxols, que ha estat substitut en importncia pel port de Palams, que s la principal infraestructura porturia de la Provncia de Girona, situada tamb a uns 40 km de la capital gironina.

La infraestructura aeroporturia que serveix la ciutat de Girona i la resta de la provncia s l'Aeroport Internacional Girona Costa Brava, situat al municipi de Vilob d'Onyar, a 12 km de la ciutat. Desprs de la seva creaci al 1967, l'aeroport ha passat d'sser una infraestructura de segon ordre, de pocs vols domstics i xrter a sser una infraestructura de primer ordre per l'arribada de les companyies aries de baix cost al 2003. s per aquest motiu que l'Aeroport Internacional Girona Costa Brava ha deixat d'sser un aeroport de la Provncia de Girona, per convertir-se en un aeroport d'abast nacional i estatal important, per tal com s la central al sud d'Europa d'una de les majors companyies aries de baix cost, la irlandesa Ryanair. Tamb hi operen vols regulars de Wizzair a Budapest i Cracvia,Transavia a Rotterdam i Pars tot l'any i a les Balears els mesos d'estiu.

Ferrocarril.

Girona disposa d'una estaci de ferrocarril d'ADIF (antiga RENFE) connectada a la xarxa estatal de ferrocarrils amb ample de via de 1668 mm. Hi ha tres tipus de trens que serveixen la ciutat. D'una banda, hom troba els trens regionals, que uneixen Portbou, Girona i Figueres amb Barcelona; d'una altra, hi ha els trens estatals que uneixen Girona amb Valncia, Mrcia, Saragossa i Madrid; finalment, hi ha els trens internacionals, que uneixen Girona amb Perpiny, Montpeller, Pars, Zuric i Mil. Les infraestructures ferroviries circulen per Girona mitjanant un viaducte que travessa la ciutat de nord a sud. Actualment, amb l'arribada del Tren de Gran Velocitat a la ciutat, s'ha redactat un projecte que preveu soterrar tot el ferrocarril, desmantellar l'estaci de mercaderies de Girona (situada al lmit del municipi, a tocar del municipi de Vilablareix) i construir una nova estaci de viatgers al mateix indret on s'erigeix l'actual.

Antigament, Girona era el centre de tres lnies de tren regional de via estreta: el Ferrocarril econmic de Sant Feliu de Guxols (750 mm), el tramvia de Banyoles-Palams (750 mm) i el Ferrocarril d'Olot (1000 mm). Totes elles foren suprimides per l'Estat franquista en contra de la voluntat popular que, malgrat la manca de llibertat, express el seu malestar en veure com al 1969 desapareixien les dues lnies d'Olot i Sant Feliu de Guxols. Val a dir que la competencia dels autombils i els autobusos fou la seva principal causa de tancament, encara que amb la perspectiva actual tancar una linia de ferrocarril que buidi les carreteres, no es pensava el mateix als anys 60, amb la revoluci automobilistica.

Xarxa viria.

Un gran nombre d'infraestructures viries travessen el municipi de Girona, ats que s un lloc de pas obligat vers la Costa Brava centre des de l'interior, i vers la frontera amb Frana. Dins les carreteres de l'Estat, hi ha l'autopista de peatge AP-7, que s la via de gran capacitat que comunica Catalunya amb la frontera francesa, i l'A-2 (antiga N-II), que s una antiga carretera nacional d'Espanya que lentament s'est convertint en una autovia lliure de peatges. Aquesta via travessa el municipi de Girona pel paratge natural protegit de la Vall de Sant Daniel. La construcci d'aquesta infraestructura en una zona d'alt valor natural i paisatgstic gener vers els anys 1990 i 1992 una forta oposici popular contra el projecte. Les carreteres de la Generalitat de Catalunya que travessen Girona sn la C-65, la C-66, la N-141 i, indirectament, la C-25. La C-65 uneix Girona amb la ciutat gironina costanera de Sant Feliu de Guxols; la C-66 uneix Palafrugell i la Bisbal d'Empord amb Girona, Banyoles i Besal, on connecta amb l'autovia de l'Estat A-26; la N-141 uneix Girona amb Bescan i Angls, seguint el curs del riu Ter; finalment, la C-25, l'anomenat Eix transversal, uneix Girona, amb Santa Coloma de Farners, Vic, Manresa i Cervera, on enllaa amb l'autovia de l'Estat A-2. En un darrer terme, hi ha les carreteres provincials, mantingudes per la Diputaci de Girona i que connecten petites poblacions amb la capital.

Sobre tota aquesta xarxa viria hi ha una xarxa d'autobusos metropolitans, regionals i nacionals que connecten Girona amb la resta de poblacions. Hi ha lnies regulars que connecten Girona amb Sant Feliu de Guxols, Palafrugell, Manresa, Santa Coloma de Farners, Olot, Lloret de Mar i totes les petites i mitjanes poblacions del recorregut. L'estaci d'autobusos central d'on surten totes aquestes lnies s al centre de Girona, al costat de l'estaci ADIF de ferrocarril. Igualment, aquesta estaci d'autobusos tamb s'usa com a parada dels autobusos urbans de la ciutat.

Cultura i tradicions.
Festes tradicionals.
 Festes de Sant Narcs;
Les festes de Girona se celebren durant la setmana en la qual cau el 29 d'octubre el dia dedicat a Sant Narcs, patr de la ciutat. L'inici de les festes sol sser el divendres  anterior, (el 2007 el 26 d'octubre), amb una cercavila i la lectura del preg des del balc de l'ajuntament de la ciutat. El dia de Sant Narcs se celebra una solemne missa major dedicada al sant a l'esglsia de Sant Feliu de Girona, on hi ha la capella del sant amb les suposades restes de les seves relquies. Pel que fa a l'apartat ms ldic, el parc de la Devesa acull totes les barraques de fires, els concerts musicals i tota la resta d'espectacles diversos. Les festes duren fins el diumenge segent a Sant Narcs, (el 2007 el 4 de novembre). Al llarg del temps, les festes de Sant Narcs s'han anat convertint en unes festes que abasten tots els municipis de les comarques baixes de la Provncia de Girona, tot perdent el seu carcter ms urb i tradicional, per explotar la natura ms ldica.
Girona, temps de flors;
Es tracta d'una festa recent, amb un carcter promocional, turstic i comercial molt fort que se celebra la tercera setmana de maig. Aquesta festa comen al 1955 com una simple exposici de flors a l'esglsia de Sant Domnec de Girona, organitzada per la Seccin Femenina de la FET i de les JONS. Al llarg dels anys la mostra an evolucionant, fins que es convert en una mostra de creacions florals a l'esglsia esmentada. Vers mitjans dels anys 90 del segle XX, l'ajuntament presidit per Joaquim Nadal i Farreras decid de convertir aquella mostra focalitzada a Sant Domnec en una mostra que abasts tota la ciutat. Doncs, s'organitz una mostra floral escampada arreu de la ciutat. Els monuments de la ciutat s'engalanaren i es convenc els propietaris de patis particulars al Barri Vell perqu els obrissin durant la mostra. Aix nasqu l'actual Girona, temps de flors, desprs d'haver sofert una profunda transformaci. Actualment, els creadors florals omplen la ciutat de mostres de flors, ms clssiques o ms experimentals. Una gran quantitat de monuments i espais pblics destacats allotgen creacions florals. Semblantment, els propietaris de patis i jardins particulars al Barri Vell continuen obrint-los i mostrant-los als visitants. Tot i la deriva comercial i turstica que ha patit la mostra, continua essent un moment en el qual la ciutat obre les seves portes i s'omple de flors.
Setmana Santa;
Els Manaies i la banda de pifres i tambors, amb 250 anys d'histria.

 Museus .
Museu d'Histria de la Ciutat;
Situat al cor del Barri Vell, a l'antic convent dels Caputxins (segle XVIII i posterior institut provincial (1845 - 1968), el museu repassa tota la histria de la ciutat de Girona des dels primers pobladors prehistrics, passant per l'esplendor medieval fins a arribar als nostres dies. Les colleccions acullen fons arqueolgics, objectes histrics i tot d'illustracions d'poca i mapes i maquetes explicatives. Semblantment, hom pot visitar el claustre i el cementiri de l'antic convent. L'edifici tamb allotja l'Arxiu histric Municipal.

Museu Arqueolgic de Girona;
L'antiga esglsia i l'antic convent de Sant Pere de Galligants allotgen les colleccions de la secci gironina del Museu d'Arqueologia de Catalunya, abans anomenat Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts. Emprats com a magatzem de les excavacions arqueolgiques d'Empries d'en el 1846, el museu provincial s'hi install al 1857 i el 1992 es fu el projecte de modernitzaci de les installacions, ja com a secci del Museu d'Arqueologia de Catalunya. El museu acull tot el material arqueolgic de temps prehistrics i d'poca antiga (ibric, grec i rom) trobat a la provncia de Girona i que no fou enviat als magatzems de Barcelona, com s el cas de l'esttua d'Esculapi d'Empries. Hom hi pot trobar milliaris, lpides, mosaics i material d's quotidi. El museu tamb cobreix l'poca medieval, amb conjunts d'epigrafia.

Museu D'Art;
Fundat al 1976, el museu se situa a l'antic palau episcopal de Girona, al costat de la catedral. El museu allotja colleccions d'art de tots els perodes, des del romnic fins a l'poca contempornia, amb obres de Ramon Mart Alsina o Joaquim Vayreda. El tipus de peces van de l'art sacre a les arts decoratives. Les principals colleccions sn les medievals, d'on en destaca l'ara del monestir empordans de Sant Pere de Rodes. 

Museu Capitular-Tresor de la Catedral;
Museu dedicat a les relquies i objectes de valor acumulats pel captol de laCatedral de Girona. Hom hi pot trobar colleccions d'art sacre, objectes litrgics i obres d'orfebreria. D'entre les seves peces destaquen el Beat de Libana, fet a Saragossa el 975, i el Taps de la Creaci, del segle XI o XII.

Museu del Cinema de Girona;
Inagugurat el 1998, s un museu nic en la seva categoria. Creat a partir de la donaci dels fons particulars del director de cinema catal  Toms Mallol, acull una gran varietat de material cinematogrfic, com mquines de projecci, bobines, material original de pellcules i un fons molt notable de cartells.

Museu de la Histria dels Jueus;
Museu dedicat a la histria de la comunitat jueva gironina d'poca medieval, del segle XI al progrom de 1391, fins a l'expulsi de 1492. Cont objectes de la cultura jueva i un ric fons de lpides procedents del cementiri jueu de Girona a Montjuc.

 Teatre .
Teatre Municipal de Girona;
El primer teatre municipal de la ciutat apareix documentat al 1769, quan l'ajuntament de Girona decid d'emprar el Pallol com a teatro de comedias. Es tractava d'un local de mida reduda per al tipus d's que se li volia donar, a part d'sser molt fcilment inflamable i perills. Amb unes installacions tan inadequades, l'ajuntament emprengu la reforma integral del teatre, per la qual cosa enderroc el Pallol i comen a edificar entre 1857 i 1860 un modern teatre segons el disseny de l'arquitecte municipal Mart Sureda. El nou teatre, en forma de ferradura i amb una gran caixa escnica, seguia els patrons dels teatres isabelins que en aquell moment apareixien arreu d'Espanya. Fins al 1900, la sarsuela i l'pera italiana dominaren l'escena del teatre, tal com a la resta de teatres provincials espanyols. A partir de 1900 aquest monopoli es trenc i es programaren peres wagnerianes d'escs o nul xit. L'augment de les companyies catalanes, la consolidaci de la sarsuela i l'auge del teatre d'ngel Guimer, Seraf Pitarra, Echegaray i Benavente marcaren el perode fins al 1936, any en el qual el teatre deix d'sser privat i se socialitz per part de la CNT. La programaci canvi radicalment i es representaren obres de carcter pedaggic, socialista, anarquista,  i que enaltien la revoluci. Amb la victria franquista, el teatre pass a mans de l'ajuntament (que posava a subhasta la gesti), i recuper l'antiga programaci. Durant l'poca compresa entre 1955 i 1975 l'activitat teatral fou molt baixa i de mala qualitat, ats que l'ajuntament, en assumir la gesti directa, prefer de tenir tancat la sala, per la qual cosa els grups intellectuals de l'poca propers al setmanari giron Presncia ho anomenaren els anys grisos. Dins aquest grup, s'emprengu una renovaci teatral de la m de Joan Ribas i el grup Proscnium. A partir de 1975 el teatre recuper l'activitat perduda i ha canviat substancialment la lnia que tradicionalment ha seguit. Les sarsueles, operetes i peres han perdut el seu espai a la sala i el teatre  predominantment en catal , clssic i modern, ha ocupat tot el programa. Actualment, el teatre municipal es troba de nou en plena activitat desprs de passar per un llarg procs de renovaci que va durar des del 1999 fins el 2006. 
Sala La Planeta;
La sala de teatre independent La Planeta fou creada al 1987 pel director de la companyia gironina de teatre Proscnium, Joan Ribas. s la segona sala de teatre de la ciutat i acull espectacles de petit format i independents, fora dels grans circuts teatrals.

Universitat de Girona.
L'actual Universitat de Girona s la instituci educativa de mxim nivell a la ciutat. Creada al 1992 a partir de l'Estudi General de Girona, una secci depenent de la Universitat Autnoma de Barcelona, signific la recuperaci dels estudis universitaris a Girona, d'en el 1717, any en el qual es clausur la instituci universitria de Girona per part de Felip V. Les installacions de la universitat actual es troben disperses en dos campus: el del Barri Vell i el de Montilivi.

 Llegendes .

Hi ha diverses llegendes relacionades amb la ciutat de Girona:
La llegenda de la trona de Carlemany.
La llegenda de la torre de Carlemany i la seva espasa.
Tot bon giron que vol ser un bon giron i que vol tornar sa i estalvi d'un viatge ha de fer un pet al cul de la lleona.
La llegenda de Sant Narcs i les mosques.
La llegenda de la Cocollona.
La llegenda de Geri (o Geron), fundador mtic de la ciutat.
La llegenda del Tarl de l'Argenteria.



Mitjans de comunicaci.

Girona edita mitjans de comunicaci d'mbit de barri, local, comarcal i regional:

Diari de Girona;
El Punt;
Revista de Girona;
Televisi de Girona;
El Dimoni de Santa Eugnia de Ter (peridic-e);

 Esports .
L'equip de futbol de Girona per excellncia s el Girona Futbol Club que es troba situat a la segona divisi A de la lliga espanyola de futbol.

L'equip de bsquet de Girona s l'Akasvayu Girona (CB Girona SAD) que actualment juga la lliga ACB de bsquet. Disputa els seus partits al Pavell Girona-Fontajau. La base del Club Bsquet Girona la conformen el Sant Josep Girona fins a la categoria d'infantil (menys de 14 anys), i a partir de cadet (14 anys en amunt) la Uni Gironina. Altres club representatius sn La Salle Girona o Vedruna Girona.

Tamb hi ha un equip de hoquei, el Club Hoquei Girona. Els equips d'handbol ms importants sn l'Handbol Girona (UDG) i el Club Esportiu Maristes. Com a equip de tennis hi ha el Club Tennis Girona. El voleibol t com a club ms important el Club Voleibol AVAP.

Finalment, el GEiEG (Grup Excurisonista i Esportiu Giron) t representaci en quasi totes les disciplines esportives, destacant sobretot en el rugbi, l'handbol, l'atletisme i el bsquet (especialment femen).

 Fills i filles illustres de la ciutat .
Narcs-Jordi Arag i Mas (1932), periodista i escriptor.
Domnec Balmanya (1914 - 2001), futbolista i entrenador.
Aurora Bertrana i Salazar 1892   1974 escriptora.
Llus Borrass (1375? - 1425), pintor.
Narcs Comadira (1942), escriptor i pintor.
Xavier Cugat (1900 - 1990), compositor, dibuixant de vinyeta comica, cantant, arranjador i conductor d'orquestra.
Francesc Eiximenis (1332? - 1409), fou un frare francisc i escriptor.
Francesc Ferrer i Girons (1935 - 2006), poltic i escriptor. ;
Rafael Mas i Valent (1880 - 1935), arquitecte, artista i poltic.
Xavier Montsalvatge i Bassols (1912 - 2002) compositor.
Carles Rahola (1881 - 1939), escriptor i historiador.
Joaquim Ruyra i Oms (1858 - 1939), escriptor.
Santiago Sobrequs i Vidal (1911 - 1973), historiador;
Ramon Turr i Darder (1854 - 1926), fisileg i filsof .

 Ciutats agermanades .

En el si del programa de relacions exteriors de l'Ajuntament de Girona, la ciutat s'ha agermanat amb diverses ciutats del mn. En negociacions avanades es troba Nueva Gerona amb converses iniciades el novembre de 2001 i protocol d'intencions signat. A continuaci s'ofereix una llista de les ciutats agermanades amb Girona.


Referncies.


 Vegeu tamb .
 Comtat de Girona;
 El Girons;
 Gerunda, nom rom original de la ciutat de Girona;
 La Girona, vaixell de l'armada espanyola;
 Llista d'alcaldes de Girona;
 Nueva Gerona (Cuba);
 Pla de Girona;
 Provncia de Girona;
 Riu Girona del Pas Valenci;

Enllaos externs.


Institucions.
Ajuntament de Girona;
Diputaci de Girona;
Consell Comarcal del Girons;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Cambra de Comer de Girona;
Universitat de Girona;
Fira de Girona;

Museus.
Museu de la Histria de la Ciutat ;
Museu Arqueolgic de Girona. ;
Museu d'Art;
Museu Capitular - Tresor de la Catedral;
Museu del Cinema;

Espectacles.
Festival Temporada Alta;
Girona Film Festival;
Mostra Gastronmica Gironina;

Mitjans de comunicaci.
Diari de Girona;
El Punt (Edici de les comarques gironines);
Revista de Girona;
El dimoni de Santa Eugnia de Ter;
Televisi de Girona;
GironaInfo.cat;

Turisme i serveis.
Gremi d'Hotels, Restaurants i Turisme Rural de Girona;
Grup Gastronmic Girona Bons Fogons;
Web Municipal de Turisme de l'Ajuntament de Girona;
Informaci turstica dels Setges Napolenics a Girona;
Guia Turisme Girona;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1244" title="Generalitat de Catalunya" nonfiltered="775" processed="765" dbindex="776">

La Generalitat de Catalunya s el sistema institucional en qu s'organitza polticament l'autogovern de Catalunya. T el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administraci entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Arag. 

Histria.
Orgens.
La Generalitat de Catalunya t els seus orgens en les Corts Reials Catalanes, les quals, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'poca.

Sota Pere II el Gran (1276-1285) les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. El rei s'oblig a celebrar "General Cort" cada any. Les Corts exercien funcions de consell i tamb legislatives per mitj dels tres "braos" que les componien: l'eclesistic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular o cambra reial (viles i ciutats sotmeses directament al govern del rei). El conjunt era anomenat "lo General de Cathalunya".

El primer pas cap a la instituci de la Generalitat es produeix a les Corts celebrades a Monts (l'Arag) l'any 1289, quan s designada una "Diputaci del General", comissi temporal per recaptar el "servei" o tribut que els "braos" concedien al rei a petici seva. Aquest impost es coneixia popularment com Drets de General o generalitats, nom que es va exportar a Frana on es van crear les Gnralits, districtes fiscals. Amb el temps el nom oficis de Generalitat va acabar suplantant el nom oficial de Diputaci del General.

Els Drets de General a les Constitucions catalanes.
Ferrando Primer en la Cort de Barcelona, Any M.CCCC.xiij. Cap. de Corr. iij.
Supplica la dita Corr, que vos Senyor, e la Senyora Reyna, e vostre Illustre Primogenit, e vostres, e lurs Successors, paguets, e maners, e faars pagar los drets del dit General, com sie Senyor evident cosa, lo dit General redundar en gran vitalitat, e honor de vostra Reyal corona. Plau al Senyor Rey de si mateix, de la Reyna, e de sos fills. (De Drets del General- Tit. XXVI, Llibre IV de las Constitucions de Cathalunya);

A les Corts de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Peneds i Cervera sota el regnat de Pere III el Cerimonis (1336-1387), i a causa del gran cost per repellir les incursions castellanes a l'Arag i a Valncia, les Corts designaren 12 diputats amb atribucions executives en matria fiscal i uns "odors de comptes" que controlarien l'administraci sota l'autoritat del que es podria considerar primer president de la Generalitat, Berenguer de Crulles, bisbe de Girona (1359).

A l'interregne produt a la mort de Mart l'Hum i amb el nomenament de Ferran I com a rei, la Generalitat fa un pas important en el seu autogovern. Si la Generalitat havia nascut com una "delegaci entre corts", mica en mica havia anat assumint responsabilitats poltiques i de defensa del territori, ajudant al rei i disposant de les seves prpies armes navals. Aquesta posici menys subordinada, junt a la feble posici inicial del rei, permet reforar normativament els drets de Catalunya i fer una compilaci de les Constitucions catalanes. A les Corts de Barcelona del 4 de gener de 1413, el rei accepta una reforma que dna autonomia a la Generalitat en el nomenament del seus diputats sense intervenci reial ni aprovaci. A ms, regula la durada dels mandats, el procs electoral i les substitucions dels diputats.

El nou sistema d'elecci dels diputats va ser titllat d'irregular i mancat de control. A les Corts de 1455, i per evitar el nepotisme oligrquic, s'introdu el sistema d'insaculaci: els diputats sortints elegien dotze candidats d'entre els quals se'n triava un a l'atzar.



Repblica Catalana de Pau Claris.
Veieu l'article principal sobre la Repblica Catalana;
El 1641, Pau Claris 94 president de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana, i poc desprs, Llus XIII de Frana s proclamat comte de Barcelona.

Abolici de fet.
Encara que a la Guerra de Successi la Generalitat ocup un lloc secundari, ja que fou la Junta de Braos la que tenia el comandament, els Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de setembre del 1714, liquidaren de fet la instituci centenria, transgredint les Constitucions catalanes.



Primera restauraci al segle XX.
El 14 d'abril de 1931, desprs de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Maci, va proclamar la Repblica Catalana des de l'ajuntament de Barcelona.


Aquesta proclamaci preocup el govern provisional de la Repblica, que envi en avi a Barcelona, el dia 18 d'octubre els ministres Fernando de los Ros, Marcell Domingo, i Llus Nicolau d'Olwer. Desprs de tenses converses, s'arrib a l'acord que el consell format a Barcelona, actu com a govern de la Generalitat de Catalunya (vegeu Generalitat republicana). La recuperaci d'un nom histric en el qual, ning no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el cam a una nova forma d'autonomia catalana.

Segona abolici.

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou rgim franquista reprodu la repressi de Felip V i, a ms, abol les institucions de la Generalitat. El seu president, Llus Companys, defensor de la legalitat constitucional republicana, fou detingut amb la collaboraci nazi de la Gestapo, li va ser aplicada l'extradici i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuc (1940).

Mort el president Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament catal, es fu crrec de la presidncia de la Generalitat a l'exili fins que, l'any 1954, el va succeir Josep Tarradellas, tamb a l'exili.

Novament, el centralisme impos els governadors civils i les diputacions provincials, i al Palau de la Generalitat s'install un cop ms la Diputaci de Barcelona. Aquesta divisi provincial ignorava la divisi territorial comarcal, tradicional a Catalunya.


Segona restauraci al segle XX.
Desprs del restabliment de la democrcia a Espanya, es crea per decret el Consell General de Catalunya. Desprs de les eleccions legislatives espanyoles (15 de juny de 1977), la Generalitat fou restablerta provisionalment, el 29 de setembre de 1977, abans de l'aprovaci de la Constituci espanyola de 1978, i ocup novament el Palau de la Generalitat. Al desembre de 1979 fou promulgat l'Estatut d'Autonomia, i als comicis convocats el 20 de mar de 1980 foren elegits els 135 diputats del Parlament de Catalunya. El 10 d'abril d'aquell mateix any es constitua el Parlament. Finalment, amb l'elecci del president del Parlament i del president de la Generalitat, que form el primer Govern estatutari, la Generalitat va quedar novament constituda.

La Generalitat a l'actualitat.
En l'actualitat, segons l'Estatut de Catalunya, la Generalitat de Catalunya s el sistema institucional en qu s'organitza polticament l'autogovern de Catalunya. Est formada pel Parlament de Catalunya, pel Consell Executiu o Govern, per la Presidncia de la Generalitat i per les altres institucions que l'Estatut i les lleis estableixen.

El Parlament.
El Parlament de Catalunya representa el poble de Catalunya. Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acci poltica i de Govern. Exerceix, aix mateix, les altres competncies que li sn atribudes per l'ordenament jurdic i en especial per l'Estatut de Catalunya.

El President de la Generalitat.
El President de la Generalitat de Catalunya t la ms alta representaci de la Generalitat i dirigeix l'acci del Govern. Tamb t la representaci ordinria de l'Estat a Catalunya.



El Govern.
El Consell Executiu de Catalunya o Govern s l'rgan superior collegiat que dirigeix la poltica i l'Administraci de la Generalitat de Catalunya. s aix mateix titular de la funci executiva i de la potestat reglamentria.

El Consell de Garanties Estatutries.
El Consell de Garanties Estatutries de la Generalitat de Catalunya (antigament Consell Consultiu) s un organisme de carcter consultiu que dictamina, en els casos que la llei estableix, sobre l'adequaci a l'Estatut d'autonomia dels projectes o proposicions de llei sotmesos a debat i aprovaci del Parlament. Vetlla a ms, en la seva actuaci, per l'observana i l'acompliment de la Constituci i de l'Estatut de Catalunya.

El Sndic de Greuges.
El Sndic de Greuges t la funci de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constituci i l'Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa l'activitat de la Generalitat, la dels organismes pblics o privats vinculats que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis pblics o acompleixen activitats d'inters general o universal. Aix mateix, supervisa l'activitat de l'Administraci local de Catalunya i dels organismes que en depenen.

La Sindicatura de Comptes.
La Sindicatura de Comptes s l'rgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gesti econmica i del control d'eficincia de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector pblic de Catalunya.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya s l'autoritat reguladora independent en l'mbit de la comunicaci audiovisual pblica i privada. El Consell actua amb plena independncia del Govern en l'exercici de les seves funcions.

La Comissi Jurdica Assessora.

La Comissi Jurdica Assessora s l'alt rgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya. Exerceix les seves funcions amb autonomia orgnica i funcional, per tal de garantir-ne l'objectivitat i la independncia, d'acord amb l'Estatut d'autonomia i la Constituci.

Delegacions a l'exterior.

La Generalitat a ms a ms de comptar amb una representaci a Madrid i Brusselles disposa a l'ampara dels articles 193 i 194 de l'Estatut d'Autonomia de diverses delegacions a l'estranger:



Referncies.


Vegeu tamb.
Poltica de Catalunya;
Histria de Catalunya;
Histria del Dret catal;
Constitucions catalanes;
Diputaci del General;
Mancomunitat de Catalunya;
Palau de la Generalitat de Catalunya;

Enllaos externs.
Lloc web oficial de la Generalitat de Catalunya, amb informaci institucional sobre la Generalitat, la histria, l'estatut, el president i el govern.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1245" title="Galaicoportugus" nonfiltered="776" processed="766" dbindex="777">
El galaicoportugus era una llengua romnica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la Pennsula Ibrica. S'estenia des de la Mar Cantbrica fins al riu Duero.

El galaicoportugus va tenir fora importncia i d'aix en dna bona mostra la literatura que va produir.
Les tres recopilacions lriques medievals galaicoportugueses sn:
 Cancioneiro de Ajuda;
 Cancioneiro de Vaticana;
 Cancioneiro Colocci-Brancutti;

El rei Alfons X, el Savi de Castella, va compondre les seves "Cantigas" en galaicoportugus, que era la seva llengua predilecta per a la poesia.

Aquesta llengua va tenir la seva mxima importncia des del final del segle XII fins a mitjan segle XIV.
Alguns poetes destacats van ser: Bernardo de Bonaval, Airas Nunes, Pedro da Ponte, Pero Amigo.

Cap al 1400 el galaicoportugus va anar perdent la seva unitat i suposadament es va comenar a separar en dues llenges:
Gallec;
Portugus;

Actualment, existeix a Galcia un moviment cultural i lingstic conegut com a reintegracionisme que propugna que gallec i portugus segueixen sent la mateixa llengua i proposa pel gallec l'adopci de normes ortogrfiques harmonitzades amb les portugueses i brasileres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1246" title="GNU" nonfiltered="777" processed="767" dbindex="778">


GNU  s un acrnim recursiu de l'angls "GNU's Not Unix" ("GNU no s Unix"). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembre de 1983 es va anunciar pblicament el projecte per primera vegada al grup de notcies net.unix-wizards. A l'anunci general, van seguir diversos escrits de Richard Stallman, com el "Manifest GNU", que van establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU, entre les quals destaca "retornar a l'esperit de cooperaci que hi havia als temps inicials a la comunitat d'usuaris d'ordinadors".

GNU s l'acrnim recursiu que significa "GNU No s Unix". Stallman suggereix que es pronunci en angls, com "guh-noo" (podem veure que el logo s un nyu) per evitar la confusi amb "new" (nou). En catal, GNU es pronuncia fonticament.

UNIX s un sistema operatiu privatiu molt popular, perqu est basat amb una arquitectura que ha demostrat ser tcnicament estable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completament compatible amb UNIX. El fet de ser compatible amb l'arquitectura UNIX implic que GNU est compost de petites peces individuals de programari, moltes de les quals ja estaven disponibles, com el sistema d'edici de texts Tex i el sistema grfic X Window, que van poder ser adaptats i reutilitzats; altres, en canvi es van haver de tornar a escriure.

Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perqu tots els usuaris el poguessin "executar, copiar, modificar i distribuir", el projecte havia de ser llanat sota una llicncia dissenyada per garantir aquests drets i que evits les restriccions posteriors dels mateixos. La idea en angls es coneix com a copyleft (en clara oposici al copyright), i est contingut a la llicncia GPL.

La mascota s un nyu (Gnu s, en angls, nyu)

 Histria .
El 1985, Stallman va crear la "Free Software Foundation", Fundaci pel programari lliure (FSF) per proveir suport logstic, legal i econmic al projecte GNU. La FSF tamb va contractar programadors per contribuir amb GNU, tot i que una porci substancial del desenvolupament va ser (i continua sent) produda per usuaris. A mesura que el projecte GNU guanyava renom, negocis interessats van comenar a contribuir amb el desenvolupament o la comercialitzaci dels productes GNU i el corresponent suport tcnic. El ms prominent i reeixit d'ells va ser Cygnus Solutions, actualment part de Red Hat.

El 1990, el sistema GNU ja tenia un editor de text anomenat Emacs, un reeixit Compilador (GCC), i la major part de biblioteques i utilitats que componen un sistema operatiu UNIX tpic. Per faltava el component primari anomenat Kernel o nucli.

En el manifest GNU, Stallman deia que "un nucli inicial existeix, per es necessiten molts altres programes per emular UNIX". Ell es referia a TRIX, que s un nucli de cridades remotes a procediments, desenvolupat per MIT i que els seus autors van dir que havia de ser distribut lliurement; Trix era totalment compatible amb la Versi 7 de UNIX.

El desembre de 1986 ja s'havia treballat per modificar aquest nucli. Tot i aix els programadors van decidir que no era inicialment usable, degut a que noms funcionava amb "alguns equips molt complicats i estranys", ra per la qual s'hauria hagut de portar a les arquitectures en les que s'hagus volgut usar. Finalment, el 1988, es va decidir usar com a base el nucli Mach desenvolupat a la CMU. Inicialment, el nucli va rebre el nom d'Alix (aix s com es deia la novia de Richard Stallman, per per decisi del programador Michael Bushnell va ser rebatejat com a Hurd. Desafortunadament, per raons tcniques i conflictes personals entre els programadors originals, el desenvolupament de Hurd es va acabar estancant.

El 1991, Linus Torvalds va comenar a escriure el nucli Linux i va decidir distribuir-lo sota llicncia GPL. Rpidament, mltiples programadors es van unir a Linus en el desenvolupament, collaborant a travs d'Internet i aconseguint mica a mica que Linux arribs a ser un nucli compatible amb UNIX. El 1992, el nucli Linux va ser combinat amb el sistema GNU, resultat en un sistema operatiu lliure i completament funcional. El sistema operatiu format per aquesta combinaci s usualment conegut com "GNU/Linux" o com una "distribuci de Linux" i existeixen varies variants.

En l'actualitat (2006, Hurd continua en desenvolupament i ja es possible obtenir versions experimentals del sistema GNU que l'usen com a nucli

Tamb s freqent trobar components de GNU installats en un sistema UNIX privatiu, enlloc dels programes originals per UNIX. Aix es deu a que molts programes escrits pel projecte GNU han demostrat tenir ms qualitat que les versions equivalents de UNIX. Tot sovint, aquests components es coneixen com a "eines GNU". Molts dels programes GNU tamb han estat portats a plataformes com Microsoft Windows o Mac OS X.

Cal dir que en una distribuci GNU/Linux tpica, el codi estricte d'un nucli Linux s cap a un 5% del total. La resta (utilitats, compiladors, sistema grfic, escriptori, etc) correspon a altres contribucions, principalment del projecte GNU. Per aix cal dir que un nucli com Linux s nicament la punta de l'iceberg.

 Alguns dels programes desenvolupats per GNU .
 Aspell - Corrector ortogrfic;
 Bison - generador d'analitzadors dissenyat per substituir el yacc;
 BASH - Intrpret de comandes ;
 BFD - Fitxers de biblioteques;
 Binutils - Ensamblador GNU, Enllaador GNU, i eines relacionades;
 Classpath - llibreries pel Java;
 DotGNU - substitut de .NET;
 Emacs - editor de text extensible i autodocumentat;
 GCC - compilador optimitzat per diversos llenguatges, en particular C;
 GDB - depurador d'aplicacions;
 GIMP - programa d'edici fotogrfica;
 glibc - biblioteca pel llenguatge C;
 GMP - programa per clculs arbitraris;
 GNOME - escriptori grfica;
 Sistema de construcci per GNU;
 GNUnet - xarxa descentralitzada de comunicacions personals, dissenyada per aguantar interferncies no autoritzades;
 GNUstep - implementaci del conjunt de biblioteques OpenStep, aix com eines per programar aplicacions grfiques;
 GSL - Biblioteca Cientfica per GNU;
 Gzip - Aplicacions i biblioteques de compressi de dades;
 Hurd - un microkernel i un conjunt de servidors que funcionen del mateix mode que el nucli UNIX;
 Maxima - un sistema per clculs algebraics;
 Octave   un programa de comput numric similar al MATLAB;
 GNU MDK - un conjunt d'eines per la programaci en MIX;
 Texinfo - sistema de documentaci;
 LilyPond - editor de partitures musicals;
 
El projecte GNU tamb ajuda al desenvolupament d'altres paquets com:
 CVS - sistema de control de versi per codi font;
 DDD - eines grfiques de detecci i depuraci d'errors;

 Enllaos externs .

 Web del Projecte GNU ;
 Filosofia del Projecte GNU ;
 Llista de discussi sobre els aspectes tcnics del sistema GNU  ;
 Web oficial de la Free Software Foundation ;
 Web de la Free Software Foundation a Europa ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1248" title="Grup" nonfiltered="778" processed="768" dbindex="779">

En general:
Un grup s un conjunt de persones o de coses formant com una unitat dins un conjunt ms nombrs o complicat, pel fet d'estar ms juntes, ms ntimament unides, tenir certes semblances, una caracterstica comuna;
grup social;
Grup tnic, vegeu tnia;
Qumica:
 Un grup funcional s un agrupament atmic que es troba en tota una srie de compostos.
 Un Grup d'elements est format pels elements ;
qumics]] d'una mateixa columna de la taula peridica.
Grup del carboni;
Grup hidroxil;
Grup acil;
Grup alquil;
Grup amino;
Grup funcional;
Medicina: Grup Sanguini;
Msica: Grup de msica;
Matemtiques: ;
Grup (matemtiques);
Grup trivial;
Grup cclic;
Grup abeli;
Astronomia: un grup s un nombre relativament petit de galxies (menys de 50) prximes entre s i lligades gravitatriament, com per exemple, el Grup Local. Vegeu grups i cmuls de galxies.
Informtica: un grup a Internet s una pgina web amb un frum o llista de correu per compartir informaci sobre els interessos dels seus integrants;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1250" title="Gnatostomat" nonfiltered="779" processed="769" dbindex="780">


Els gnatostomats (Gnathostomata) sn un grup d'animals vertebrats provets de mandbules articulades. El grup tradicionalment es considera una superclasse i en ell s'inclouen les classes ms conegudes de peixos, amfibis, rptils, ocells i mamfers. Recents estudis gentics estan fent que s'estigui replantejant la classificaci dels Gnathostomata com a grup.

Altres caracterstiques distintives dels gnatostomats sn les beines de mielina al voltant de les neurones i un sistema immunitari amb capacitat d'adaptar-se.

 Sistemtica .
Les classes tradicionals dels gnatostomats sn:
 Placodermi (extints);
 Chondrichthyes (peixos cartilaginosos);
 Acanthodii (extints);
 Osteichthyes (ostectis);
 subclasse Sarcopterygii ;
 subclasse Actinopterygii;
 Amphibia (amfibis);
 Reptilia (rptils);
 Aves (ocells);
 Mammalia (mamfers);

Van aparixer en el perode Ordovici i van ser comuns en el Devoni.

 Relacions filogentiques .
Esquema amb les relacions evolutives entre els diferents grups de gnatostomats:
 Subphylum Vertebrata
   (sense rang) Gnathostomatomorpha
   Infraphylum Gnathostomata
         Classe Placodermi - extints
        Microphylum Eugnathostomata (veritables vertebrats mandibulats)
            Classe Chondrichthyes (peixos cartilaginosos)
            (sense rang) Teleostomi
                Classe Acanthodii - extints
               Superclasse Osteichthyes (peixos ossis)
                    Classe Actinopterygii
                    Classe Sarcopterygii
               Superclasse Tetrapoda
                    Classe Amphibia (amfibis)
                   (sense rang) Amniota (ou amnitic)
                        Classe Sauropsida (rptils o saurpsids)
                        Classe Aves (aus)
                        Classe Synapsida
                            Classe Mammalia (mamfers)

 Enllaos externs .
 Tree of Life Discussi sobre els Gnathostomata;
 The Gill Arches: Meckel's Cartilage;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1251" title="Grcia" nonfiltered="780" processed="770" dbindex="781">


Grcia o Vila de Grcia s un dels barris ms populars i actius de la ciutat de Barcelona. Tamb s el nom del districte municipal que inclou, a ms a ms de Grcia, els barris de Vallcarca i els Penitents, el Coll, La Salut i el Camp d'en Grassot. L'any 2005 tenia 120.087 habitants.

La vila de Grcia va ser un municipi independent fins a l'any 1897, en qu qued annexada a Barcelona. El seu monument ms identificatiu s la torre del rellotge que s'ala al bell mig de la plaa de la Vila, on hi ha l'antic ajuntament, avui seu del districte.

 Histria .

De la construcci dels Josepets a la primera independncia.

Tothom situa el principi de la Vila de Grcia amb l'establiment, el 17 de gener de 1626, del noviciat dels carmelites descalos al convent de Nostra Senyora de Grcia, que va rebre el nom de Els Josepets, a causa dels seus ocupants. Aquest convent va ser construt grcies al geners donatiu de Josep Dalmau, conseller de la ciutat de Barcelona, i de la seva esposa, Lucrcia Balcells, que va passar pel dolor de perdre els seus set fills. A l'entorn del convent van anar sorgint-hi una srie de masies, la ms important de les quals era Ca n'Alegre (1688). No obstant, dos segles enrere, al segle XV, es va establir l'ordre dels franciscans, al convent de Jess, i el segle XVI es va construir el monestir del Montcalvari, pertanyent als Caputxins Vells, que va sser destrut el 1714.

A comenament del segle XVIII a la vila hi havia un total d'onze propietaris amb les seves respectives famlies. Unes dcades desprs l'economia, bsicament agrria, va comenar a diversificar-se; llavors van sorgir els primers artesans i menestrals. Segons ho consigna un document de 1767, el territori rep ja el nom de Grcia.

Durant el segle XVIII, Grcia consolid la que seria la seva estructura social durant molts anys, entre zona rural i zona d'estiueig dels burgesos barcelonins. Prova d'aix s la gran quantitat de torres i segones residncies pertanyents a famlies adinerades A finals del segle XVIII i principis del segle XIX, la zona que avui anomenem Grcia era poc poblada, els tres nuclis ms importants eren els que havien crescut al voltant dels convents de la zona: el de Jess (a l'inici del Carrer Gran), el del convent dels Josepets (la zona de l'actual Pa. Lesseps), i el dels Caputxins Vells (situat per la zona on actualment hi ha el Mercat de l'Abaceria Central). Documentaci de l'poca demostra que, almenys dos d'aquests nuclis no s'avenien gaire (el de Jess i el de Josepets), i fins i tot apareix en un d'aquests documents un alcalde del "Barri del carrer Jess": Josep Fatj.

Les tres independncies.

El 4 de mar de 1821, grcies a la Constituci de Cadis, que autoritzava aquells nuclis de ms d'un miler d'habitants a constituir-se en municipi, Grcia va obtenir la seva primera independncia municipal, de la qual en va ser alcalde en Josep Tuset. Per aquesta independncia dur ben poc: l'abril del 1823, l'absolutisme oblig a tornar a posar tot tal com estava abans de l'1 de mar del 1820, i el 30 de gener del 1824, Grcia perdia el seu primer ajuntament. 

El 1828, per, per tal de tornar a aconseguir la independncia municipal, els graciencs insten els monarques Ferran i Amlia la segregaci de Grcia, amb la condici de que se li canviaria el nom pel de "Villa de San Fernando y Santa Amalia". Desprs de dos anys, el 1830, es va concedir, i de nou Grcia podria tenir ajuntament propi, encara que fos perdent el seu nom, i aconseguia el ttol de Vila. Per problemes poltics van fer que mai es pogus constituir l'ajuntament de nou, quedant tot en no res.

Va ser aleshores quan, el 13 d'octubre del 1849, es va redactar una exposici on es sollicitava la concessi del municipi, amb el ttol de Vila, basant-se en la Constituci del 1845. En nou mesos, aix es feia realitat i el 6 de juliol del 1850 prenia possessi de l'alcaldia en Josep Pons i Tarrecli, tres tinents d'alcalde i catorze regidors. Aquesta va ser la independncia municipal de la Vila de Grcia ms llarga i estable, fins que va arribar l'annexi a la ciutat de Barcelona.


La Grcia treballadora.

Al segle XIX, la gran majoria dels graciencs havien d'anar a treballar a Barcelona, per durant aquell segle es van establir ja algunes indstries: Una de les ms importants va el Vapor Vilaregut, a la zona de Perill/Torrent de l'Olla, va que ser conegut com el "Vapor Vell", ja que a la zona de Puigmart tamb va existir el Vapor Puigmart, conegut com el "Vapor Nou", engrandit el 1839.

El "Vapor Nou" va ser potser una de les indstries ms importants de la Vila, amb prop de 500 treballadors, per no va estar exempta de conflictes laborals: El 1841 es va voler calar foc al nou vapor, importat d'Alemanya, i a l'estiu del 1855 es va denunciar l'existncia d'un complot per matar en Puigmart, es van jutjar cinc treballadors, per no es va poder provar res i les penes van ser lleus. La fbrica va mantenir-se forta fins el maig del 1876, quan un incendi la va destruir totalment. Els terrenys de l'antiga fbrica son ara ocupats per pisos, el el mercat de l'Abaceria Central. Encara es pot contemplar la xemeneia del vapor a l'actual Plaa del Poble Roman.

El "Vapor Vell" no va quedar lliure dels problemes laborals de l'poca. Al 1842 els treballadors ja van haver de lluitar contra el patr per evitar una baixada de salaris, i al 1855 es van manifestar a la frontera de la Vila per demanar "pa i treball". 

Aquestes dues indstries cotoneres, juntament amb la gran quantitat de telers manuals que molts artesans posseen, van fer de Grcia un centre important dins la producci txtil de l'poca. El 10 de maig del 1840 es va constituir la primera societat obrera de Catalunya, l'Associaci de Teixidors de Barcelona, molts dels socis de la qual eren graciencs. 

Altres indstries es van anar establint, com la fbrica de teixits elstics d'en Miquel Matas, al 1851, la qual, al 1889 ja tenia 140 treballadors i va subsistir fins el 1935; la fbrica sedera que Josep Reig va obrir a l'actual carrer Escorial, a la segona meitat del segle, on es van arribar a collocar 200 persones, i que va acabar en tragdia quan, el 1962, es va ensorrar l'edifici i van morir quatre persones. A poc a poc, Grcia va anar creixent grcies a les indstries i les cases que s'hi construen per als treballadors. El 1863, el tren de Sarri va tenir el seu baixador a l'oest a la Vila.

Al mateix temps que Grcia creixia grcies a les indstries, els seus habitants anaven accentuant el seu tarann obrerista: durant el Bienni Progressista, el triomf de la insurrecci va ser absolut. El 1856 set oficials es van refugiar a la casa de la Marquesa, a l'entrada de Grcia: els insurrectes hi van calar foc, i, un cop van sortir els oficials, van ser executats all mateix. Vuit dies ms tard, setze graciencs que fugien de la repressi i van ser capturats, van ser executats sense judici previ davant de les runes de la mateixa casa.



La Revolta de les Quintes (1870).

L'abril del 1870, el govern volgu cridar obligatriament els mossos per servir dins l'exrcit, i es produ una revolta popular d'oposici en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells Grcia, coneguda com la Revolta de les Quintes. El general Eugenio de Gaminde va ser l'encarregat de fer efectiva l'ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l'arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaa Orient (avui Plaa de la Vila).  

Els militars, enutjats pel so de la campana, no van parar de llenar canonades des del Passeig de Grcia; no van aconseguir destruir-la, per si esquedar-la. No obstant, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d'abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.

Desprs, la mitologia popular va fer de la Campana de Grcia un element essencial de la revolta. Malgrat rebre impactes de projectils, la campana gran -"la Marieta"- continu tocant amb el seu caracterstic so esquerdat. Aix ho explica el setmanari La Campana de Grcia corresponent al dia 24 de desembre de 1932, en un article escrit per Antoni Esclasans en homenatge a Valent Almirall.

Conta l'ancdota que a Barcelona el 1870, quan la revolta de les quintes una dona humil, encarnaci del Poble amb majscula, va passar-se tot un dia tibant la corda del campanar de Grcia, cridant a sometent. Les forces militars (...) no gosaven moure's per por a la gran Revoluci que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d'all de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Grcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d'aquella dona; i desprs de detenir-la hom la tanc a la pres d'Alcal d'Henares. (...) Tres anys desprs i ja proclamada la Repblica, (Almirall) deman el perd de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el conced;

Moltes cases de la vila de Grcia quedaren destrudes a causa dels bombardeigs. A partir d'aquells fets, el general Gaminde fou conegut popularment com el "general Bum-Bum", per d'aquesta manera la campana va fer-se molt popular entre els barcelonins, i ms entre els republicans que la veien com un smbol del federalisme que defensaven molts catalans, entre ells els vens de Grcia.

Desprs del saqueig i rendici de la vila, poc abans d'aixecar-se l'estat de setge, l'editor Innocenci Lpez Bernagosi estava buscant un ttol per un nou setmanari que havia de treure per aquelles dates. Valent Almirall, lder republic federalista, propos a Innocenci Lpez el ttol de "La Campana de Grcia" com a capalera del nou setmanari i en homenatge al smbol de la revolta de les quintes. "No t'apuris -digu Almirall a Lpez Bernagosi-: titula el nou peridic La Campana de Grcia, i deixa'l anar, que far forrolla". El dia 8 de maig de 1870 apareixia el primer nmero de La Campana de Grcia. Un dels dos setmanaris en catal -juntament amb la germana l'Esquella de la Torratxa- que va sobrepassar els 3.000. nmeros i que va publicar-se durant quasi seixanta-cinc anys.

Al 1873, durant la Primera Repblica, l'Ajuntament de Grcia va fer pressi perqu la Diputaci de Barcelona es transforms en una Convenci, i aquell mateix any es plant al mig de la Plaa del Sol un cedre, com a nou smbol de llibertat. Quan el general Pava don el cop d'estat que pos fi a la Repblica, la Vila de Grcia es declar en vaga general i la campana va tornar a intervenir tot cridant al sometent general. Per aquest motiu la campana fou temporalment despenjada. 

El 1876 naixia la Cooperativa Teixidors a M (als locals de la qual actualment hi ha el Teatreneu), el 1892, una escissi d'aquesta Cooperativa donava lloc a la Cooperativa La Lleialtat (on actualment hi ha el Teatre Lliure). El 1888 s'aprov el projecte del Mercat de la Llibertat, que va suposar un canvi en el comer i els mercats al barri, fins aleshores ms propis d'un mbit rural. El va seguir, el 1892, el Mercat de l'Abaceria Central, a la Travessera de Grcia. 

Per aquelles dates, encara s'installaven a Grcia ms indstries. Les Xocolates Juncosa, al principi del Carrer Gran, la impremta Ramrez, que es va traslladar des de Barcelona, o l'empresa txtil d'Antoni Bargall. 

Una part dels obrers graciencs van anar radicalitzant-se i van aparixer diverses publicacions de carcter anarquista com Tierra y Libertad o La justcia humana i tamb d'altres de tipus catalanista com Las Barras Catalanas o L'Esperit Catal. Per aquells temps tamb es funden diaris i revistes com: El Diario de Gracia, L'Escut de Grcia, La Tranca, La Revista, El Eco de Gracia, La Cotorra, La Linterna de Gracia o la coneguda La Campana de Grcia.

L'agregaci a Barcelona (1897).

Arribat el 1897, Grcia, juntament amb d'altres pobles del pla de Barcelona s annexionada a la ciutat de Barcelona.

Associcacions gracienques.
Castellers de la Vila de Grcia;
Cop a Cop (Bastoners);
Llusos de Grcia;
Teatre Corpus;

Fills i filles illustres de Grcia.
 Pompeu Fabra, filleg;
 Feliu Noguera i Casabosch (1863-1933): Metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Joan Perucho: Escriptor.
 Joan Llus Bozzo: Actor i director teatral.
 Jordi Pujol: Poltic.
 Montserrat Caball: Cantant d'pera.
 Antoni Bassas: Periodista.
 Joaquim Blume: Gimnasta.
 Ramon Calabuch (Moncho): Cantant.
 Antonio Gonzlez Batista (El Pescalla): Cantant i guitarrista de rumba i flamenc.
 Hiplit Lzaro: Cantant d'pera.
 Albert Musons: Periodista i poltic.

Enllaos externs.
Graciapdia, Enciclopdia lliure de la Vila de Grcia;
Colles de Cultura Popular de Grcia;
L Independent de Grcia;
El Cercle;
Grcia Viva: Web informaci de collectius d'esquerres i moviments socials graciencs;
GrciaNet, Xarxa Ciutadana de la Vila de Grcia;
TransversalWeb: La comunicaci dels barris de Grcia;
VilaWeb Vila de Grcia;

Bibliografia.
Histria extreta de GrciaNet, en collaboraci amb el Taller d'histria de Grcia. La informaci all hostatjada s llicenciada com a Creative Commons.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1252" title="Gastronomia" nonfiltered="781" processed="771" dbindex="782">
La gastronomia s l'art i tcnica de preparar els aliments per tal que siguin ms nutritius, ms agradables de menjar, aix com ms  atractius i desitjables.
Vegeu tamb.

Cuina aragonesa;
Cuina catalana;
Cuina castellana;
Cuina francesa;
Cuina gallega;
Cuina italiana;
Cuina occitana;
Cuina portuguesa;
Gastronomia asturiana;
Ortorxia;
Guies gastronmiques;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1253" title="Gener" nonfiltered="782" processed="772" dbindex="783">

Gener s el primer mes de l'any del calendari gregori i t 31 dies. El seu nom ve del llat ianuarius, relatiu al du Janus, el protector de les portes i entrades (per aix s'entra a un any nou). Gener no existia al primitiu calendari rom i va ser afegit junt a febrer en temps del rei Numa Pompili (s.VIII aC). Originriament era el mes que anava en onzena posici i tenia 29 dies; amb el calendari juli va passar a obrir l'any nou i va prendre la quantitat de 31 dies. Els smbols del gener sn la pedra de la grana, les plantes de flors vermelles. A Occident s el mes que acumula ms depressions.

Altres noms.
Per als saxons s el mes del llop i en poques de Carlemany era el Wintarmanoth, el mes de l'hivern. Idntic sentit t el seu nom en fins o txec.

Esdeveniments ms rellevants del gener.

 L' 1 de gener s el primer dia de l'any: Cap d'any, en algunes contrades els padrins obsequien els fillols amb els diners nous. Festa de la circumcisi del Senyor, l'Emmanuel. Onomstica dels que es diuen Manuel.
 El 5 de gener s tradicional dur la mainada a veure pasar la cavalcada dels Reis;
 El 6 de gener se celebra el dia dels Tres Reis Mags d'Orient.
 El 7 de gener s'inicia el perode de rebaixes d'hivern.






































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1254" title="Ganivet" nonfiltered="783" processed="773" dbindex="784">


Un ganivet s un estri que s'utilitza per tallar coses. Consisteix en una fulla tallant, habitualment de metall, unit a un manec de fusta o altre material.

L'home ha utilitzat ganivets o estris semblants des de temps prehistrics. Els primers ganivets utilitzats es van fer de pedra o de canya, encara s'utilitzen ganivets de bamb en tribus d'frica i de Polinsia, o d'os o banya a Sibria i Lapnia.

Gastronomia.
Juntament amb la forquilla i la cullera, s un dels estris utilitzats habitualment per menjar, si ms no, en la civilitzaci occidental. Segons l'etiqueta, cal agafar-lo amb la ma dreta, utilitzant l'esquerra per a la forquilla i no s'ha de portar el menjar a la boca amb el ganivet (cosa que a ms de considerar-se de mala educaci, es considera perills).

Arma.
El ganivet s un exemple d'arma blanca, usat des dels inicis de la histria per atacar els enemics i caar. Pot usar-se sol en combinaci amb una altra arma, com passa a la baioneta. Tenia un alt paper simblic, per aix sovint s'enterrava el guerrer amb el seu ganivet i altres armes i les cerimnies d'iniciaci o de pas a l'edat adulta inclouen petits talls amb ganivets.

Vegeu tamb.
Victorinox;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1255" title="Gat" nonfiltered="784" processed="774" dbindex="785">


El gat o moix (Felis silvestris catus) s un petit mamfer carnvor domstic. El gat ha estat en convivncia propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior a les estimacions prvies, que en fixaven la domesticaci a fa entre 3.500 i 8.500 anys.

Els noms actuals ms generalitzats en moltes llenges d'Europa (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze, katt, kat, etc.) deriven del mot llat vulgar cattus, paraula que alludia especficament als gats domstics en contraposici als gats salvatges que, en llat, eren anomenats felis. N'hi ha dotzenes de races, algunes sense pl o sense cua com a resultat de mutacions gentiques, i n'hi ha una gran varietat de colors. Sn experts predadors i poden caar ms de mil espcies diferents d'animals per alimentar-se. Tamb sn animals que poden assimilar certs conceptes, i alguns poden ser entrenats per a manipular mecanismes senzills, com ara per a girar els panys de les portes. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents, a ms del llenguatge corporal.

s un dels animals de companyia ms populars del mn, si no el ms popular, amb un nombre estimat de 600 milions de gats en llars d'arreu del mn. Es creu que el gat salvatge afric (Felis silvestris lybica) n's l'avantpassat ms immediat. Fins fa poc, es pensava que el gat salvatge havia estat domesticat a l'Antic Egipte, on el gat era un animal sagrat. Tanmateix, un estudi del 2007 revel que tots els gats domstics descendeixen probablement d'un grup de com a mnim cinc gats salvatges africans que s'autodomesticaren vers el 8000 aC a l'Orient Prxim.

Nomenclatura.

Existeixen diverses formes per referir-se a un grup d'animals. Sn habituals els substantius collectius: gossada (gossos), porcada (porcs) o banc (peixos). Tanmateix, no existeix una forma especfica per denominar un grup de gats en la nomenclatura zoolgica del catal. Per defecte, s'utilitza el terme "colnia" de gats.

Un fenomen similar es presenta amb la denominaci de les cries, especficament durant el perode d'immaduresa. En general, la cria d'un gat rep el nom de gat. En l'argot de les exposicions felines, se sol denominar Pet els gatons ms joves que encara no han arribat a l'edat mnima de sis mesos per entrar a competir. En aquests tipus d'actes, tamb es parla de gats neutres o sencers, referint-se especficament a la seva condici reproductiva: als primers se'ls ha llevat l'aparell reproductor i no poden engendrar cries, mentre que els gats sencers s que poden reproduir-se.

Els gats els avantpassats dels quals es troben registrats formalment sn denominats com a gats amb pedigr. En termes estrictes, un pura sang s aquell que t avantpassats de la mateixa raa, mentre que en el cas d'un gat de pedigr s essencial l'existncia d'un registre genealgic dels seus avantpassats, que poden ser de races diferents.

A grans trets, existeixen dues menes de gat domstic: els de pl llarg i els de pl curt, dels quals la majoria sn mestissos. Els pura sang representen menys del 10% de la poblaci de gats domstics del mn.

Taxonomia.

El gat domstic fou descrit com a Felis catus per Carl von Linn a la seva obra Systema Naturae del 1758. El 1775, Johann Christian Daniel von Schreber don el nom de Felis silvestris al gat salvatge. Actualment, el gat domstic s considerat una de les subespcies del gat salvatge i, seguint estrictament les regles de prioritat, el nom de l'espcie hauria de ser F. catus, la de la primera publicaci de Linn. Tanmateix, en la prctica, la majoria de bilegs utilitzen F. silvestris per les espcies salvatges i F. catus nicament per les formes domstiques.

A l'opini nm. 2027, publicada al Volum 60 (Part I) del Bulletin of Zoological Nomenclature (31 de mar del 2003), la Comissi Internacional de Nomenclatura Zoolgica confirm la utilizaci de F. silvestris per denominar el gat salvatge i F. silvestris catus per referir-se a les subespcies domesticades. F. catus continua sent vlid si es considera la forma domesticada com una espcie diferent.

Johann Christian Polycarp Erxleben, a la seva obra Anfangsgrnde der Naturlehre and Systema regni animalis del 1777, anomen Felis domesticus el gat domstic. Aquest nom, aix com les seves variants Felis catus domesticus i Felis silvestris domesticus, es fa servir sovint, per no s un nom cientfic vlid segons les normes del Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica.

Caracterstiques gentiques.

El gat domstic i el seu avantpassat salvatge ms proper sn ambds organismes diploides que posseeixen trenta-vuit cromosomes, en els quals s'han identificat ms de dos-cents defectes gentics heretables, molts d'ells anlegs a errors innats en els humans. S'han identificat defectes especfics del metabolisme que es troben a l'origen de moltes malalties dels gats. Tamb s'han detectat diversos gens responsables del color del pl; la combinaci d'ells dna diferents fenotips.

Trets com ara la longitud del pl, la manca de cua o la presncia d'una de molt curta tamb sn determinats per allels nics modificats per poligens.

El Cat Genome Project,, s un porjecte de recerca que es concentra en el desenvolupament del gat com a organisme model per les malalties hereditries humanes, malalties infeccioses, evoluci del genoma, iniciatives de recerca comparativa dins la famlia dels flids, i potencial forense.

Existeix la creena que els gats blancs amb ulls blaus sn sords, a menys que tinguin un ull de cada color (heterocromia). Aix s cert noms en part ja que existeix un major percentatge de gats amb sordesa, per no sempre sn sords.

El color blanc en els gats es deu a l'absncia de melanina. Hi ha quatre possibles causes que un gat sigui d'un color blanc "slid":

ser homozigtic per l'allel ca (alb d'ulls blaus);
ser homozigtic per l'allel c (alb d'ulls vermells);
ser homozigtic per l'allel S (taca blanca);
tenir l'allel w (del gen blanc dominant) al genotip;

El gen de la sordesa s un gen propi dels gats blancs, rep el nom d'allel w i s la causa del color blanc i la sordesa en els gats. No tots els gats blancs sn sords, noms ho sn els que posseeixen aquest gen. L'allel w fa que el gat sigui blanc encara que els seus gens siguin de gat negre, o marr; aquest allel t la particularitat d'emmascarar la resta de colors per fer que el gat sigui blanc. Aquests gats solen tenir els ulls blaus o verds.

Morfologia.

Els gats pesen generalment entre 2,5 i 7 kg; tanmateix, algunes races com els Ragdoll i els Maine Coon poden sobrepassar els 11,3 kg. Hi ha hagut casos de gats que superaren el pes de 23 kg a causa d'una sobrealimentaci. D'altra banda, tamb es coneixen casos de gats extremament petits (que pesen menys de 1.800 g). El gat ms gros del qual el pes fou reconegut oficialment pesava 21,297 kg. El sobreps s perjudicial per l'animal i ha de ser evitat per mitj d'una dieta equilibrada i exercici fsic, especialment en els exemplars exclusivament casolans.

Els gats domstics viuen generalment entre catorze i vint anys. L'exemplar ms vell conegut arrib a l'edat de trenta-sis anys. Tendeixen a viure ms temps,d'una banda, si se'ls limita les sortides a l'exterior, ja que es redueixen el risc de lesions produdes per baralles amb altres gats o per accidents, aix com l'exposici a diverses malalties; de l'altra, si se'ls esterilitza, perqu es redueix el risc de cncer testicular o d'ovaris). Les femelles esterilitzades abans de tenir la primera ventrada tenen menys possibilitats de patir cncer de mama. Els gats de carrer que viuen en ambients urbans viuen sovint uns dos anys o menys. Si se'ls mant en colnies, poden viure molts ms anys; el gat de carrer ms vell conegut, anomenat Mark, arrib a l'edat de vint-i-sis anys sota la cura de l'associaci britnica Cats Protection.

Com la majoria dels felins, tenen una agilitat extraordinria en relaci a la seva proporci entre mida i pes corporal. S'han observat gats fent salts de ms de 3,5 metres d'alada sense esfor, o fent un salt de ms o menys la mateix longitud sense fer ms esfor que contraure les seves potes posteriors per, amb un efecte de motlle, desenvolupar l'energia necessria per realitzar aquestes proeses fsiques. Els gats utilitzen les seves urpes per escalar, i les afilen sempre sobre superfcies toves i accessibles, com ara arbres, mobles, catifes o sofs.

Esquelet.
Els gats tenen set vrtebres cervicals, com gaireb tots els mamfers; tretze vrtrebres torciques (els humans en tenen dotze); set vrtebres lumbars (cinc en els humans); tres vrtebres sacres, com la majoria dels mamfers (cinc en els humans, que faciliten la seva postura bpede); i, excepte en el cas dels gats Manx, vint-i-dues o vint-i-tres vrtebres caudals (els humans en tenen entre tres i cinc, fusionades en un cccix intern). s grcies a les vrtebres lumbars i torciques addicionals que els gats tenen una gran mobilitat i flexibilitat de la columna vertebral, en comparaci amb els humans. Les vrtebres caudals formen la cua, que els gats utilitzen com a contraps al cos en els moviments rpids. Els gats tamb tenen clavcules mbils, cosa que els permet fer passar el cos per qualsevol espai en qu els cpiga el cap.

Boca.

Els gats tenen dents altament especialitzades per matar les preses i arrancar-ne la carn. La premolar i la primera molar formen conjuntament les carnisseres de cada banda de la boca, que funcionen de manera eficient per tallar carn com unes tisores. Tot i que els cnids tamb tenen aquesta caracterstica, est molt ms desenvolupada en els flids. La llengua dels gats t unes punxetes afilades, o papilles, que sn tils per aguantar i arrancar carn d'un cadver. Aquestes papilles sn petits ganxos que apunten cap enrere i que contenen ceratina, i tamb contribueixen a l'empolainament del gat.

Grcies a la seva estructura bucal, els gats poden utilitzar una gran varietat de vocalitzacions i tipus de llenguatge corporal per a comunicar-se, incloent-hi miols, roncs, xiulets, grunyits, clics, esbufecs, etc.

Pell.
Els gats tenen una pell bastant laxa; aix els permet girar-se i enfrontar-se a un predador o un altre gat en una lluita, fins i tot si el rival els t agafats. Aix tamb representa un avantatge per als veterinaris, car simplifica les injeccions. De fet, a vegades es pot allargar la vida d'un gat que tingui insuficincia renal per mitj d'injeccions peridiques de grans volums de lquid per via subcutnia, que poden servir d'alternativa a la dilisi.

La pell del clatell s especialment laxa, i s per aqu que una mare gata agafa els seus gatons per moure'ls. Per aix, els gats tendeixen a romandre silenciosos i en actitud passiva quan se'ls agafa per aqu. Aquest comportament es prolonga en l'adultesa, quan els mascles agafen les femelles pel clatell per immobilitzar-les mentre les munten, i evitar que fugin mentre duri l'aparellament.

Aquesta tcnica pot ser til a l'hora d'intentar tractar o moure un gat que no vulgui cooperar. Tanmateix, com que un gat adult pesa ms que un gat, no se l'ha de moure mai nicament pel clatell, sin que tamb cal suportar el seu cos al tronc i les potes posteriors, aix com el pit i les potes anteriors. Sovint (com els nens petits) un gat s'estira amb el cap i les potes de davant sobre l'espatlla d'una persona, i amb les potes del darrere i tronc recolzats sota el bra de la persona.

Pelatge.

Quant a la coloraci, poden tenir un nic color (com els que sn completament negres o els completament blancs, que tanmateix solen tenir pelets negres repartits pel cos), o dos colors, com ara blanc i negre, blanc i taronja, marr i blanc o gris i blanc. Poden tenir un patr de colors atigrat en tons grisos (gats romans) o taronges, amb el pl d'un nic tipus de color en tota la seva extensi o de dos tipus de color (amb la punta d'un color diferent del de l'arrel). Tamb poden tenir un patr de color siams amb colors ms foscos a la cara, cua, potes i orelles. Els gats tamb poden ser tricolors, presentant una combinaci de tres colors diferents. Quan aquests tres colors sn el negre i dues tonalitats del taronja, es diu que tenen un pelatge carei.


Els gats tricolors o de fins a quatre colors sn o b femelles, o b mascles estrils. Els gats romans taronges, en canvi, solen ser mascles. Les gates carei sn gaireb sempre femelles. Si se'n clons una, el resultat seria una gata carei amb una distribuci de les taques diferent a la de l'original, car el patr de pigmentaci d'aquests animals no s unicament el resultat de factors gentics, sin que tamb depn de factors del desenvolupament que no estan controlats pel genotip.

El pl pot ser molt curt (com el de l'Sphynx, amb un pl gaireb invisible), rinxolat (en el cas del Rex Devon), un pl curt normal amb un nic color o les puntes d'un altre color, el pl semillarg, o el pl ms llarg, que es troba en races com el gat dels boscos de noruega, el gat persa o qualsevol altra raa de pl llarg (o en els gats que sn producte d'un creuament amb aquestes races).

Orelles.
Els gats tenen trenta-dos msculs diferents a les orelles que els permeten sentir-hi direccionalment. Poden moure una orella independentment de l'altra. Grcies a aquesta habilitat, poden moure el cos en una direcci i apuntar les orelles en una altra. La majoria de gats tenen orelles rectes i erectes; a diferncia dels gossos, les races amb orelles caigudes sn extremament rares (el Scottish Folds n's una excepci a causa d'una mutaci gentica). Quan un gat est enfadat o t por, instintivament plega les orelles cap enrere, cobrint els canals auditius. Els gats tamb tiren enrere les orelles quan juguen, o quan escolten un soroll que ve de darrere seu. L'angle de les orelles dels gats s una pista important per a saber de quin humor estan.

Potes.
La creena popular sost que els gats sempre cauen sobre les seves potes, cosa que poden fer habitualment. Quan cau, un gat pot girar-se i redrear reflexivament el seu cos, utilitzant el sentit de l'equilibri i la seva gran flexibilitat. Es denomina "reflex de redreament" aquesta capacitat comuna de tots els gats, amb la notable excepci d'algunes races que manquen de cua; aix es deu a qu els gats l'utilitzen per conservar el moment angular i preparar la caiguda.


Igual que els gossos, sn digitgrads, s a dir, caminen directament sobre els dits de les potes. Sn capaos de caminar sense deixar gaire rastre car, com tots els felins, coloquen les potes posteriors gaireb directament sobre la petjada de la pota anterior corresponent, minimitzant el soroll i el rastre visible. Aix tamb proporciona sensaci de terreny ferm i una millor tracci a les potes posteriors mentre caminen.

Com gaireb tots els flids, tenen urpes retrctils. Estrictament parlant, aquest terme s erroni degut al fet que, en una posici relaxada, les urpes queden cobertes per la pell que envolta els coixinets dels dits. Aix serveix per conservar les urpes afilades, evitant que es desgastin per contacte amb el terreny, i tamb contribueix a acostar-se silenciosament a les preses. Els gats noms aconsegueixen tensar els tendons que operen les urpes estirant les potes o colpejant-hi les preses, fent que les urpes s'estenguin. Les urpes de les potes anteriors solen estar ms afilades que les de les potes posteriors. Els gats poden estendre voluntriament les urpes d'una o ms d'una pota. Poden estendre-les per caar o per defensar-se, per escalar, per fer pipes, o per aconseguir una major tracci en superfcies toves (mantes, catifes gruixides...). Tamb es pot fer que un gat dcil tregui les urpes prement suaument la part superior i la part inferior de la pota. Les urpes corbades poden quedar-se encallades en catifes o cortines, cosa que pot causar lesions si el gat no s capa d'alliberar-se.

La majoria de gats tenen cinc urpes a les potes anteriors, i quatre o cinc a les potes posteriors. Tanmateix, a causa d'una mutaci molt antiga, els gats domstics sn propensos al polidactilisme, i poden tenir sis o set dits. La cinquena urpa davantera (l'urpa vestigial) s proximal a la resta d'urpes. Ms proximalment, hi ha una protuberncia que sembla ser un sis "dit". Aquesta caracterstica especial de les potes davanteres, situada a l'interior dels canells, s el coixinet carpi, i tamb es troba a les potes dels grans flids i els gossos. No t cap funci quan l'animal camina normalment, per es creu que t una funci antiderrapatge quan el gat salta.

Metabolisme.

Els gats estalvien energia dormint ms que molts altres animals, especialment quan envelleixen. A vegades fan llargues becaines de tretze o catorze hores, i en algunes ocasions poden dormir fins a vint hores sense parar.

Degut a la seva naturalesa nocturna, sovint entren en un perode d'hiperactivitat i alegria al vespre, anomenat vulgarment "bogeria del vespre", "bogeria de la nit", o "demncia de mitja hora" per alguns cientfics. El seu temperament pot variar segons la raa i la sociabilitat de l'animal. Els de pl curt tendeixen a ser prims i actius, mentre que els de pl llarg solen ser ms pesants i menys enrgics.

Normalment, la seva temperatura corporal oscilla entre els 38 C i 39 C. Es considera que tenen febre si la seva temperatura s superior a 39,5C, o hipotrmia si s inferior a 37,5 C. En comparaci, els humans tenen una temperatura corporal mitjana de 36,8 C. El ritme cardac d'un gat domstic es troba normalment entre 140 i 220 batecs per minut, depenent de com estigui d'excitat l'animal. En reps, el ritme cardac oscilla entre 150 i 180 batecs per minut, ms o menys el doble que en els humans (mitjana de 80 batecs per minut).

Reproducci.

El gat passa diversos estres al llarg de l'any, que duren entre quatre i set dies. Durant l'estre, les gates miolen ms freqentment i diversos gats poden lluitar per una femella en zel; el vencedor es guanya el dret a aparellar-se. Tot i que al principi la femella es resisteix a la copulaci, acaba acceptant el mascle. Si el mascle s hbil, aconsegueix mossegar-la a la part posterior del coll, immobilitzant-la, i desprs la penetra. La penetraci s una mica dolorosa. Durant la copulaci, la femella comena el procs d'ovulaci; t uns sensors nerviosos que, amb el dolor, activen el procs d'ovulaci, per tal de no malgastar vuls. Desprs de la copulaci, la femella s'empolaina i es pot posar molt violenta fins que acaba de fer-ho, moment en qu torna a comenar el cicle. El penis t unes espines que provoquen l'ovulaci, de manera que s rar que la fecundaci tingui lloc a la primera copulaci. D'altra banda, les gates sn superfecundes, i els diferents gats d'una mateixa ventrada poden tenir pares diferents.

Les gates assoleixen la maduresa sexual a l'edat d'entre quatre i deu mesos, i els gats a entre cinc i set mesos. La gestaci dura 63-65 dies, al final dels quals neix una ventrada d'entre una i vuit cries que, segons els experts, haurien de romandre amb la mare i els germans durant un mnim de tres mesos. El ms recomanable s no separar un gat de la seva mare fins que tingui almenys un mes i mig d'edat, car fins aleshores no haur obtingut els nutrients necessaris. Separar-lo abans seria un error, car s possible que mori o que sigui ms dbil. Es pot dur a terme l'esterilitzaci dels gats, que, si es fa en els mascles abans que comencin a marcar el territori, pot arribar a prevenir aquest comportament.

Sentits.
El sentits de l'olfacte i l'oda del gat sn superiors als de l'sser hum en molts aspectes. Juntament amb els seus desenvolupats receptors de vista, gust i tacte, aquests sentits el fan un dels mamfers amb el sistema sensorial ms sofisticat.

Vista.


Diferents anlisis indiquen que la vista dels gats s superior a la dels humans durant la nit, i inferior durant el dia. Com els gossos, posseeixen un tapetum lucidum que reflecteix la llum addicional cap a la retina. Mentre que el tapetum permet al gat veure-hi amb poca llum, sembla reduir-ne la precisi visual. En presncia de llum abundant, l'iris de l'ull es tanca considerablement, reduint la quantitat de llum que arriba a la retina i millorant la profunditat de camp. El tapetum i altres mecanismes fan que aquest fel tingui un llindar de detecci de llum set vegades inferior al dels humans. La variaci en el color dels ulls d'un gat produda pel flaix d'una fotografia es deu a la interacci entre la llum emesa pel dispositiu i el tapetum.

Els gats tenen la capacitat d'aprofitar al mxim la llum visible tnue, i tamb se sap que poden veure-hi en l'infraroig proper. Un experiment, dut a terme per cientfics que provaven de determinar si era el moviment o el calor el que atreia l'atenci dels gats en la foscor nocturna, revel que aquests felins eren atrets fonamentalment per la calor del cos, ms que pel moviment.

De mitjana, s'estima el seu camp visual en 200, mentre que en els humans s d'entre 180 i 200. Com en la majoria de predadors, els seus ulls es troben a la part frontal del cap, sacrificant part del camp visual a canvi d'un guany en percepci de profunditat: utilitzant dues imatges del mateix objecte projectades a la retina des d'angles diferents, l'animal triangula la distncia vers l'objecte amb un alt grau de precisi (visi estereoscpica).

La capacitat del seu camp visual depn de la ubicaci dels seus ulls, tot i que tamb podria estar relacionada amb les caracterstiques fsiques de l'ull. En lloc de tenir una fvea ptica, que proporciona agudesa visual als humans, posseeixen una banda central coneguda com a ratlla visual. Aparentment, poden distingir certs colors freds (blau, celest, tons verdosos), especialment a curta distncia, per sense detalls apreciables.

Posseeixen una tercera parpella, la membrana nictitant, una prima lmina opaca que actua com una protecci addicional. Aquesta membrana es tanca parcialment si el gat est malalt; tanmateix, tamb pot ser visible si l'animal t son. Si l'animal mostra la tercera parpella de manera persistent, cal dur-lo a un veterinari perqu se l'explori. La seva posici s obliqua i surt del llagrimal, per sense arribar a cobrir completament el globus ocular.

Oda.
Els humans i els gats tenen un abast auditiu similar. Tanmateix, els gats poden sentir sons a tons molt ms alts, fins i tot millor que els gossos. Poden sentir-hi fins a 64 kHz, que s 1,6 octaves per sobre el llindar dels humans, i una octava per sobre el llindar dels gossos. Quan escolten quelcom, giren les orelles vers la direcci del so. Poden rotar les orelles de manera independent l'una de l'altra per esbrinar l'origen del so. Sn capaos de determinar l'origen d'un so a una distncia d'un metre amb un marge d'error de 8,3 centmetres. Quan detecten un so fort, s molt probable que fugin espantats, i si no arriba a ser prou fort com per espantar-los, simplement pleguen les orelles cap al clatell.

Olfacte.
El sentit de l'olfacte del gat domstic s catorze vegades ms fi que el dels humans, i aquest fel posseeix el doble de cllules olfactives al nas que una persona mitjana. Tamb posseeix un rgan sensitiu al paladar anomenat rgan de Jacobson o rgan vomeronasal. Utilitza un moviment facial caracterstic denominat reflex de Flehmen per a enviar composts qumics a aquest rgan.

Tacte.
Els gats posseeixen aproximadament una dotzena de pls sensitius denominats vibrisses al llavi superior, i alguns a les galtes, sobre els ulls i al ment. En ocasions, tamb es poden trobar vibrisses als canells i les celles. La raa Sphynx pot arribar a mancar totalment de vibrisses. Aquestes vibrisses transmeten impulsos elctrics causats per impressions tctils a la regi somatosensorial de l'escora cerebral, tamb anomenada "regi de barrils". Al cervell, cada vibrissa t assignat un "barril", s a dir, un conjunt de neurones corticals relacionades morfolgicament amb una columna cortical funcional.


Les vibrisses poden detectar petites variacions en el vent, permetent a l'animal saber si t un obstacle davant seu sense necessitat de visualitzar-lo. Les dues fileres superiors de vibrisses al llavi del gat es poden moure independentment de les dues fileres inferiors per aconseguir una major precisi. Com que supera l'amplada del cos del gat, la longitud de les vibrisses li permet saber si pot travessar un forat amb la seva mida corporal.

Si la llum s tnue, es creu que els gats confien ms en la informaci de les vibrisses que en la informaci visual, car les pupilles completament dilatades redueixen la capacitat d'enfocar objectes propers.

La posici de les vibrisses indica l'humor de l'animal; si apunten cap endavant, s que t una actitud amistosa i curiosa; si queden cap enrera, sobre la cara del gat, s que t una actitud agressiva o defensiva.

Estudis recents de fotografies en infraroig de gats caant han demostrat que tamb utilitzen les vibrisses per determinar si la presa que han caat ja s morta. En les fotografies s'observa que, en aplicar la mossegada letal a la vctima (normalment un rosegador), i en mantenir-la apretada entre les mandbules, les vibrisses "abracen" o envolten completament el cos de la presa per detectar la ms mnima vibraci que demostri que encara segueix viva. Aquest fenomen protegeix el fel mateix, car moltes de les seves preses, com les rates, encara poden mossegar-lo i ferir-lo si se les emporta a la boca quan encara estan vives.

Gust.
El 2005 es demostr que la famlia dels gats manca de la protena T1R2, una de les dues que calen perqu funcioni el receptor sensorial de la dolor; l'eliminaci del gen corresponent (Tas1r2) provoca un canvi en la pauta de lectura gentica, fent que la transcripci arribi a la seva fi prematurament i no es produeixi cap ARNm o protena detectable.
L'altra protena, T1R3, est present i s idntica a la d'altres animals, i les papilles gustatives corresponents tamb estan encara presents per sn inactives. Aquest marcador gentic present en la famlia sencera i no en altres animals ha de ser el resultat d'una mutaci en un avantpassat primitiu; sent una deleci, no podia revertir-se, de manera que seria heretada per tots els descendents a mesura que l'arbre evolutiu s'ampliava. La majoria de cientfics creuen actualment que aquest s l'origen del nnxol evolutiu extremament especialitzat de la famlia dels flids, com a caadors i com a carnvors. El seu sentit del gust modificat faria que ignoressin en certa mesura les plantes, de les quals gran part del sabor ve del seu alt contingut en sucres, a favor d'una dieta carnvora rica en protenes, que encara estimulaven els seus receptors de gust restants.

Comportament.
Al contrari del que se sol suposar, els gats ferals sn animals molt socials que arriben a establir colnies ms o menys jerarquitzades. Sn animals caadors, i els mascles marquen territori orinant.


Pels gats, la vida en proximitat amb els humans (i altres animals que tenen els humans) representa una "adaptaci social simbitica" que s'ha desenvolupat al llarg de millennis. S'ha suggerit que, des d'un punt de vista etolgic, el propietari hum juga el paper de substitut de la mare del gat, i que els gats domstics adults viuen la vida en una mena d'infantesa prolongada, una forma de neotnia en el comportament.

Els gats poden expressar afecte envers els seus companys humans, especialment si se'ls condiciona des d'una edat molt jove i se'ls tracta amb afecte constant. Sense tenir en compte la sociabilitat mitjana d'un determinat gat o dels gats en general, sempre hi ha gats que igualen o superen l'esteorotip fel negatiu, tenint una socialitzaci pobra. Hi ha hagut casos de gats adults que desenvolupen agressivitat envers els gatons, i que els poden mossegar o esgarrapar. Aquest fenomen s conegut com a "agressi asocial felina".

Poden patir malalties psicolgiques com ara l'estrs. Igual que un hum estressat, un gat en aquesta condici tendeix a desenvolupar un comportament neurtic.

L'edat a la qual els gats assoleixen la vellesa varia d'una raa a l'altra i fins i tot d'un individu a l'altre. Com a regla general, se sol considerar que els gats de ms de set anys ja sn vells, per alguns arriben als quinze anys sense presentar signes de declivi. Un exemplar vell sofreix cataractes i es torna ms lent. Tamb perd l'olfacte i poden comenar a fallar-li alguns rgans. En general, dorm tot el dia, sense fer cap altra activitat, mostra del seu extrem cansament.

Les gates presenten un carcter o temperament variable; a vegades fan veure que ignoren el seu amo, altres vegades surten a rebre'l i fins i tot ronquen, i en altres ocasions en fugen sense motiu aparent.

Degut al seu carcter confiat, els gats domstics que viuen a prop de carreteres corren el perill de ser atropellats, fins i tot en zones rurals on el trnsit s escs i lent. Els gats poden travessar la carretera sense mirar, buscant un cotxe a l'ombra del qual reposar, i ser atropellats com a resultat. Un altre perill relacionat amb els cotxes s que, en perodes freds, alguns gats s'amaguen al costat dels motors dels cotxes, buscant-ne la calor, i queden malferits o moren quan s'engega el motor.

Jocs.
Els gats domstics, especialment els gatons, sn coneguts pel seu gust pel joc. Aquest comportament imita la caa i s important perqu els gatons aprenguin a parar emboscades a les preses, capturar-les i matar-les. Molts gats no poden resistir-se a jugar amb un cordill que penja, o un tros de corda estirat de qualsevol manera pel terra. Aquesta coneguda afecci pels cordills s representada sovint en dibuixos animats i fotografies, que mostren gatons o gats jugant amb boles de fil. Aix est probablement relacionat amb l'instint caador, igual que la prctica habitual dels gatons d'atrapar la cua de la seva mare i la dels altres gats. Tanmateix, si el gat s'empassa el fil, aquest es pot quedar encallat a l'estmac o intest del gat, provocant malalties o, en casos extrems, la mort. Degut als possibles problemes causats per la ingesti de fils, a vegades se'ls substitueix pel punt d'un apuntador lser, que a alguns gats els agrada perseguir. Tot i que cal anar amb precauci, no es coneixen casos de gats que hagin sofert danys oculars a causa d'un apuntador lser, i la combinaci de la precisi necessria per fer mal i la baixa energia implicada fa que el risc sigui molt baix. Un comproms habitual s utilitzar l'apuntador lser per a conduir el gat a una joguina, de manera que el gat trobi una recompensa al final de la caa. Durant dcades s'han utilitzat llanternes per jugar amb els gats de manera similar, abans de l'aparici dels apuntadors lser. A alguns gats tamb els agrada jugar amb les ombres projectades a les parets.

Els gats tamb juguen a combatre, entre ells i amb companys humans. Tanmateix, els humans que "combatin" amb un gat estirat han d'anar amb compte; si el gat s'estimula massa o s'espanta, pot creure que la baralla s'ha tornat seriosa i comenar a fer mal de deb; aix pot causar esgarrapades profundes i fins i tot mossegades.

Higiene.

Els gats sn coneguts per la seva gran netedat. S'empolainen llepant-se el pelatge, utilitzant les seves papilles i saliva. La seva saliva s un potent agent netejador i desodorant. Molts gats tamb gaudeixen del fet d'empolainar humans o altres gats. A vegades, el fet d'empolainar un altre gat representa una demostraci de jerarquia superior dins del grup (empolainament de dominncia).

En ocasions, alguns gats regurgiten boles de pl que s'han anat acumulant al seu estmac com a resultat de l'empolainament. Els gats de pl llarg sn ms propensos a aix que els de pl curt. Es pot evitar la formaci de boles de pl amb certs tipus d'aliments per gats o remeis que faciliten l'eliminaci del pl, o amb pentinades peridiques del pelatge amb una pinta o raspall rgid.

Esgarrapades.
Els gats tenen una tendncia natural a enganxar peridicament les urpes davanteres en superfcies adients i tibar cap enrere, per tal de netejar les urpes, eliminar-ne la vora exterior desgastada, i exercitar i estirar els msculs. Aquest comportament d'esgarrapar sembla agradar als gats, i fins i tot els gats als quals s'han llevat les urpes intenten esgarrapar coses, experimentant una gran satisfacci malgrat l'absncia total de resultats. Alguns investigadors creuen que aix es deu a unes glndules odorferes presents als coixinets, i que esgarrapar s de fet una manera de marcar territori.

Baralles.

Quan els gats entren en combat contra un altre gat per qestions d'autodefensa, territori, reproducci o dominncia, intenten semblar ms intimidadors i amenaants eriant el pl i arquejant l'esquena, incrementant aix la seva mida aparent. Els gats tamb es comporten aix quan juguen. Els atacs inclouen generalment bufetades potents a la cara i el cos del rival, aix com mossegades, per s rar que es provoquin danys greus; normalment, el perdedor fuig amb noms unes esgarrapades a la cara i potser a les orelles. Els gats tamb es llencen a terra en una postura defensiva per escombrar amb les seves potents potes posteriors. Normalment, els efectes negatius seriosos de les baralles es limiten a possibles infeccions de les esgarrapades i mossegades; tot i que en ocasions aquestes poden matar si no sn tractades. A ms, es creu que aquestes baralles sn la via de transmissi principal del virus d'immunodeficincia felina (VIF). Els mascles sexualment actius solen participar en molts combats durant la seva vida, i sovint tenen rostres bastant marcats amb grans cicatrius i talls a les orelles i el nas. Els mascles no sn els nics que es barallen; les femelles tamb es barallen per territori o per protegir els gatons, i fins i tot els gats esterilitzats defensen el seu territori (ms petit) de manera agressiva.

Comunicaci.
Miol.
El  s el so tpic que caracteritza un gat. Es transcriu amb l'onomatopeia mu o variants similars (meow, miaou, maw...) en moltes llenges europees i en mandar. En japons, es transcriu com a nyaa o nyan; a Corea s yaong o nyaong; i en rab s'utilitza mowa'a. Tanmateix, existeixen moltes variants d'aquesta onomatopeia arreu del mn. Curiosament, el so d'un gat molt enotjat s transcrit com a mkgnao i mrkgnao a la novella Ulisses de James Joyce.

La vocalitzaci d'aquesta crida varia significativament depenent de quina en sigui la causa. Els gats solen miolar per indicar patiment, cridar l'atenci humana (per exemple, per ser alimentats), o per saludar. Alguns d'ells miolen sovint, mentre que d'altres ho fan rarament. Sn capaos d'emetre prop de cent tipus de vocalitzacions diferents, incloent-hi sons similars al llenguatge hum. Els mascles tenen una veu ms forta i greu que la de les femelles. Els gats domstics miolen molt ms que els salvatges perqu s una de les formes que tenen de cridar l'atenci.

Existeixen diferents tipus de miol. El miol que emeten els gatons quan acaben de nixer o quan se'ls molesta mentre dormen s perqu la mare els identifiqui. Per aix, molts cops, quan es toca i es desperta un gat, miola. Un altre tipus de miol s el de cridar la parella. El ritual d'aparellament consisteix en una persecuci d'un o ms mascles a una femella que estigui en zel. En aquest ritual, la femella s'assegura que els mascles la segueixin, i si observa que no la segueix cap, miola. Els mascles fan el mateix per identificar-se. Tamb es comuniquen per mitj d'un grunyit que emeten quan es barallen per intimidar el rival, eriant el pl per semblar ms grans.

Ronc.

Els gats poden roncar per demostrar afecte, com ho fan les femelles quan alleten la seva ventrada. Tot i que generalment denota un estat de placidesa, el ronc tamb pot significar que l'animal est angunis, afligit o que experimenta dolor. Els gats ronquen davant la presncia d'altres gats   per exemple, una mare que troba els seus gatons. Hi ha nombroses teories per explicar com es genera el ronc, com ara una vibraci de les falses cordes vocals quan inhalen i exhalen, el so de la sang circulant per l'artria aorta, una vibraci de l'os hioide, o una ressonncia directa als pulmons. Tanmateix, la teoria ms estesa en l'actualitat s que el ronc s el resultat d'impulsos rtmics vers la laringe.

Els gats sn capaos de roncar i miolar alhora, especialment els que vocalitzen molt. A ms de roncar, si estan relaxats poden parpellejar lentament o aclucar parcialment els ulls, indicant tranquillitat i serenitat davant una determinada situaci.

De totes maneres, el ronc pot ser un mitj de calmar-se a si mateixos, per exemple, quan estan ferits. Tot i que no ha estat demostrat, estudis realitzats suggereixen que la freqncia de la vibraci produda pel ronc pot promoure la curaci dels ossos i els rgans de l'animal, explicant per qu ronquen quan estan ferits.

Altres sons.
La majoria de gats grunyen, esbufeguen o fan xiulets quan estan enfadats o se senten amenaats. Alguns d'ells poden refilar quan observen una presa, o quan els interessa un objecte proper. Quan el so es dirigeix a una presa fora del seu abast, podria tractar-se d'un so amenaador, una expressi de frustraci o un intent d'imitar la crida d'un ocell (o la crida d'una presa de l'ocell, com una cigala). Recentment, alguns etlegs han suggerit que aquest so s un "comportament d'assaig", amb qu el gat anticipa o practica com matar la presa, car el so acompanya habitualment un moviment de la mandbula similar al que utilitzen per matar una presa (la "mossegada letal" que trenca les vrtebres del coll de la vctima).

Caa i dieta.
Caa.
En proporci a la seva mida, els gats domstics sn predadors molt eficients. Poden parar emboscades i llanar-se sobre petits vertebrats o invertebrat utilitzant tctiques similars a la dels lleopards i els tigres; s aleshores que fan la mossegada letal amb les seves llargues dents canines, que trenquen la medulla espinal de la vctima, o que l'asfixien comprimint-ne la trquea.

El gat domstic caa i s'alimenta de ms de mil espcies diferents, la majoria invertebrats, especialment insectes; en canvi, la majoria de grans flids mengen menys de cent espcies diferents. En teoria, els grans felins haurien de poder caar les mateixes espcies que els gats, per habitualment no ho fan degut al contingut nutricional relativament baix que ofereixen aquests animals. N's una excepci el lleopard, que caa sovint conills i altres animals de mida petita.


Una de les caracterstiques que caracteritzen negativament aquest animal s un aparent sadisme. Es tracta d'un comportament observat tamb en altres felins com el lle, en qu quan un gat caa preses petites, a vegades les deixa moribundes o ferides per comenar a jugar-hi, llanant-les a prop i tornant-les a capturar, o fent que es pensin que poden fugir i tornant a capturar-les quan estan a punt de fer-ho. A causa d'aquesta actitud, el gat ha estat titllat d'animal cruel i sdic. Fins l'actualitat, la cincia no ha trobat una explicaci ms neutral i convincent d'aquesta actitud dels felins.

Fins i tot els exemplars ben alimentats poden caar i matar ocells, ratolins, rates i altres petits animals que enxampin, per desprs mostrar el "trofeu de caa" als seus amos. El motiu pel qual fan aix no est completament clar, per es creu que aquesta acci est relacionada amb els comportaments que creen els lligams afectius. s probable que esperin ser lloats per la seva contribuci simblica al grup. Se sap que, en estat salvatge, fins i tot un mascle pot compartir el que caa amb membres de la seva famlia. El regal de preses per part d'un animal ben alimentat pot ser habitual, i es pot interpretar com una mostra d'afecte i familiaritat.

Degut al seu instint caador, els gats de carrer sn considerats una plaga en molts pasos. En algunes zones, es requereix que els gats domstics romanguin dins les cases a totes hores, car poden ser perillosos per a espcies locals d'aus en perill d'extinci. Alguns amos prefereixen posar un cascavell a l'animal per a advertir les preses que el gat s'acosta.

Els gats posseeixen una dentici especialitzada i un sistema digestiu adaptat per a digerir la carn. La premolar i la primera molar sn el parell de dents utilitzats per tallar la carn com si fossin tisores, amb un parell a cada banda de la boca. Tot i que aquesta caracterstica s present en els cnids, est especialment desenvolupada en els flids. La llengua dels gats t unes papilles en forma d'espines compostes de ceratina, tils per estripar la carn del cadver.

Impacte de la caa.
Com a conseqncia de les seves excepcionals habilitats de caa, els gats poden afectar de manera important els ecosistemes dels quals no sn nadius, si les espcies locals no han tingut temps d'adaptar-se a la introducci dels felins. En alguns casos, els gats han contribut a extingir una espcie o n'han causat l'extinci   per exemple, el cas de Xenicus lyalli. Degut al seu comportament de caa, en molts pasos es consideren plagues els gats ferals. En alguns llocs es requereix que les sortides dels gats estiguin limitades o fins i tot que hagin de romandre sempre a l'interior, car poden ser perillosos per a espcies d'ocells en perill. Alguns municipis d'Austrlia han legislat en aquest sentit. En alguns llocs, els propietaris posen un cascavell al gat per avisar la presa que el predador s'acosta (tot i que alguns gats poden descobrir com i quan funciona el cascavell, aprenent a moure's ms sigilosament per evitar que soni).

Alimentaci.
Els gats sn classificats com a carnvors obligats, car la seva fisiologia est adaptada per a processar eficientment la carn, i no t processos efectius per a digerir matria vegetal. Els gats no poden produir la seva prpia taurina (un cid orgnic essencial) dins el cos i, com que es troba en la carn, els gats n'han de menjar per sobreviure. Igual que en el cas de les dents, el seu aparell digestiu s'ha especialitzat al llarg del temps per adaptar-se a la ingesti de carn, havent-se redut per incloure nicament els segments d'intest ms ben preparats per digerir les protenes i lpids de la carn d'animals. Aquesta caracterstica limita drsticament la capacitat del gat de digerir, metabolitzar i absorbir nutrients d'origen vegetal, aix com certs cids grassos. Per exemple, la taurina s escassa en les plantes per abundant en la carn. s un cid aminosulfnic clau per la salut ocular dels gats. Una deficincia de taurina pot causar una malaltia coneguda com a degeneraci macular, en qu la retina del gat es degenera a poc a poc, finalment causant una ceguesa irreversible.


Els gats poden ser menjadors selectius (cosa que es podria deure en part a la mutaci mencionada ms amunt, que caus que la seva espcie perds la capacitat de tastar el gust dol). A diferncia de la majoria de mamfers, els gats poden refusar menjar de manera indefinida encara que se'ls doni aliments que els agradin, fins i tot si es tracta d'aliments que ja s'han menjat abans.

Alguns gats tenen afecci per l'herba gatera, que estimula el seu sistema olfactiu. Tot i que no se la solen menjar, sovint s'hi rebolquen, la toquen amb les potes o la masteguen. Alguns gats tamb grunyen o miolen. Aquesta reacci noms dura uns minuts abans que el gat perdi l'inters. Poden passar dues hores abans que l'inters del gat es desperti de nou, desprs de les quals pot tornar a l'herba gatera i tenir la mateixa reacci que abans. Els gats ms joves i els ms vells no solen reaccionar tant a aquesta herba.

Aproximadament dos teros dels gats sn sensibles als efectes de l'herba gatera. Aquest fenomen s hereditari; per exemple, la majoria de gats australians no els senten, car molts d'ells provenen d'un mateix patrimoni gnic. L'herba provoca aquesta reacci en noms alguns gats perqu hi juga un paper un element gentic que s ms predominant en les races domstiques.

Els gats domstics mengen molt poca matria vegetal. Tanmateix, s habitual que en ocasions complementin la seva dieta carnvora amb petites quantitats d'herba i altres plantes per millorar el trnsit digestiu i aconseguir certes vitamines que no es troben en la carn. Una teoria s que aquest comportament ajuda els gats a vomitar si se'ls pertorba la digesti; una altra s que serveix per a introduir fibres i minerals de traa a la seva dieta. La majoria d'aliments equilibrats per gats solen contenir grans quantitats de blat de moro, arrs, productes derivats de la carn, minerals i vitamines. Es recomana que els amos de gats tinguin precauci, car algunes plantes de jard o de casa sn perjudicials per als gats. Per exemple, les fulles de Lilium longiflorum poden causar danys renals permanents i potencialment letals als gats, i les Philodendron tamb sn verinoses per a ells. La Cat Fanciers' Association t una llista completa de plantes perjudicials per als gats.

Hi ha diversos aliments per gats vegetarians o vegans, suplementats amb taurina sintetitzada qumicament i altres nutrients afegits que intenten respondre a les necessitats nutritives.

Enverinament.
El fetge dels gats s menys eficient que el dels humans o els gossos a l'hora de processar els elements txics; per tant, substncies considerades segures a la llar poden ser perilloses per ells. En general, l'ambient en qu viu el gat ha de ser controlat per evitar o limitar al mxim la presncia de toxines potencials. A ms, quan un gat cau seriosament malalt de sobte o durant molt de temps sense una causa evident, cal considerar la possibilitat d'enverinament, i informar el veterinari de qualsevol substncia amb qu el gat pugui haver entrat en contacte.

Per exemple, l'analgsic com paracetamol, venut amb noms de marques com ara Tylenol o Panadol, s extremament txic pels gats; com que manquen dels enzims necessaris per processar-lo, fins i tot minscules porcions de dosis segures per als humans poden ser letals per ells, i qualsevol sospita d'ingesti exigeix atenci veterinria immediata. Fins i tot l'aspirina, que a vegades s'utilitza per tractar l'artritis en gats, s molt ms txica per ells que pels humans, i ha de ser administrada amb precauci. De manera similar, l'aplicaci de minoxidil (Rogaine) a la pell dels gats, per accident o de bona fe per part d'amos que intenten combatre la prdua de pl, ha estat fatal en alguns casos.

A banda de perills evidents com ara insecticides i herbicides, altres substncies habituals a les llars que han de ser utilitzades amb precauci en rees on els gats poden entrar-hi en contacte sn les boles anti-arnes i altres productes amb naftalina, aix com productes a base de fenol utilitzats per a netejar i desinfectar a prop de les rees d'alimentaci o les caixes dels gats que, tot i que sn sovint utilitzats sense problema, en alguns casos han estat letals. L'etilenglicol, sovint utilitzat en anticongelants d'autombils, atreu especialment els gats, i tan poc com una cullerada pot ser letal.

Molts aliments humans sn en certa mesura txics pels gats; la teobromina de la xocolata pot causar enverinament per teobromina, per exemple, tot i que no hi ha gaire gats que mengin xocolata. Hi ha hagut casos d'enverinament de gats que han ingerit quantitats relativament grans de ceba o all. Fins i tot productes aparentment tan segurs com el menjar de gats en llaunes han estat relacionats estadsticament a l'hipertirodisme; tot i que la connexi no est ni molt menys demostrada, se sospita de l's de plstics a base de bisfenol A, un altre producte basat en fenol, per a tancar aquestes llaunes.

Moltes plantes de casa i de jard sn almenys una mica txiques per moltes espcies, incloent-hi els gats, i s'ha d'evitar que en consumeixin.

Ecologia.
Hbitat.
Es creu que el gat salvatge afric (Felis sylvestris lybica), avantpassat del gat domstic, evolucion en un clima desrtic, com es fa evident en els comportaments comuns de les varietats domstiques i salvatges. Els gats salvatges (Felis silvestris) sn nadius de tots els continents tret del continent australi i l'Antrtida; tanmateix, gats introduts han esdevingut predadors alfa a l'Outback australi, on representen una amenaa pels animals salvatges. Els seus excrements solen ser secs, i els gats prefereixen enterrar-los en llocs sorrencs. La seva orina s altament concentrada, cosa que permet al gat retenir el mxim de fluid possible. Els gats poden romandre molt de temps sense moure's, especialment quan observen preses i es preparen per llanar-s'hi a sobre. Al nord d'frica encara hi ha petits gats salvatges que probablement estan estretament relacionats amb els avantpassats dels gats domstics d'avui en dia.

Com que estan estretament relacionats amb animals del desert, els gats gaudeixen de la calor i de prendre el sol, i solen passar les parts ms clides del dia dormint en un indret assolellat, part de la seva preferncia general per les temperatures clides. Mentre que els humans solen comenar a sentir-se incmodes quan la seva temperatura cutnia supera els 44,5 C, els gats no comencen a donar senyals d'incomoditat fins que la seva pell arriba ms o menys als 52 C.

En general, els gats poden resistir fcilment la calor i el fred d'un clima temperat, sempre que els perodes de fred no siguin molt llargs. Tot i que algunes races com ara el gat dels boscos de Noruega o el Maine Coon han desenvolupat pelatges ms espessos que el d'altres gats, tenen poca resistncia davant el fred humit (per exemple, la boira, la pluja i la neu), i els costa mantenir la temperatura corporal a 39 C quan estan molls. En relaci a aquest fet, a la majoria de gats els desagrada estar dins l'aigua. Una excepci notable s la raa Turc de Van, que t una afecci inusual per l'aigua. Sembla que els abissinis i els Bengals tamb sn ms tolerants a l'aigua que la majoria de gats.

Malalties dels gats o relacionades amb ells.

Allrgies.
Algunes persones sn allrgiques a la glicoprotena Fel d1, present a la saliva dels gats i que passa a la pell i el pelatge quan l'animal s'empolaina. Un de cada 50.000 gats no t aquesta glicoprotena degut a una variaci gentica de l'ADN. La glicoprotena Fel d1 sol causar esternuts, irritaci de les vies respiratries i, en casos ms aguts, asma i altres reaccions allrgiques. El 24 de setembre del 2006, la marca biotecnolgica Allerca anunci que comenava a produir els primers gats hipoalergnics sense modificacions gentiques. A ms, existeix una raa de gats anomenada gat siberi o gat dels boscos de Sibria que no produeix aquesta glicoprotena, per la qual cosa noms causa allrgia en aproximadament un 20% dels casos.

Fibrosi pulmonar idioptica.
La fibrosi pulmonar idioptica est relacionada amb les persones que conviuen amb molts gats a l'interior de la seva llar, corrent un gran risc degut al pl de gat. Els gats tendeixen a deixar anar pls molt fins que es dispersen subtilment a l'aire. Aquests pls sn aspirats pel tracte respiratori de la persona que conviu amb aquests animals. El pl es diposita a les parets interiors dels pulmons, provocant ceratosi. Les cicatrius que aix causa condueixen al desenvolupament de la malaltia, que t un pronstic dolent, i s irreversible i incurable. Les persones fumadores tenen una major probabilitat de contraure la malaltia.

Toxoplasmosi.
La toxoplasmosi s perillosa per les dones embarassades car s una de les principals causes de malformacions en el fetus. El gat juga un paper clau en el cicle d'aquesta malaltia, sent un hoste imprescindible pel contagi. Agafa la malaltia quan es menja algun ocell o ratol infectat. Per tant, el gat que transmet la malaltia s el que t la possibilitat de caar ratolins (gat silvestre o de granja), i no el gat domstic alimentat amb pinso.

El gat excreta els ooquists amb els excrements, i l'hum es pot infectar per contacte oral amb ells (per exemple, si no es renta les mans desprs de netejar-li la caixa). Tanmateix, el risc de contagi que representa aix s baix. A ms, s improbable que un gat domstic s'alimenti dels animals abans mencionats, car la majoria de gats els consideren noms trofeus. Tenint aix en compte, i si la dona embarassada es protegeix amb guants a l'hora de canviar la sorra on el gat fa els seus excrements, i es renta les mans desprs de fer-ho, el risc de contagi es redueix considerablement. Segons l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS), una de les principals causes de toxoplasmosi en els humans s la ingesti de carn crua o poc cuita, aix com verdures sense rentar (contaminades amb excrements de gat).

Una dona que ha passat la toxoplasmosi queda immunitzada per tota la vida, per la qual cosa es considera que el perode de risc sn els quatre primers mesos d'embars en les dones que no hagin contret la malaltia amb anterioritat.

Leucmia.
La leucmia felina, que no s igual que la leucmia humana, s una de les malalties ms esteses. No es pot contagiar als humans ni a altres espcies d'animals, sin que noms es transmet d'un gat a l'altre per mitj de la saliva o la sang. Els gats vacunats de leucmia estan protegits a aproximadament un 95%. Esterilitzant un animal que tingui accs a l'exterior es pot eliminar aquest tipus de riscs, car un gat esterilitzat no t contactes sexuals o i t un menor contacte de sang (baralles pel territori, per exemple) amb altres gats.

Malauradament, s una malaltia desconeguda per molts veterinaris que, en no saber tractar-la, recomanen sacrificar l'animal. Tanmateix, no s el mateix haver estat en contacte amb la malaltia i ser-ne portador que haver estat infectat i estar desenvolupant la malaltia. En el primer dels casos, el gat pot arribar a limitar els efectes de la malaltia, podent tenir una vida llarga i saludable. En el segon cas, t ms probabilitats de morir, per fins i tot aix no s una malaltia fulminant. La leucmia dels gats no s inicialment res ms que la prdua de defenses en un animal portador de la malaltia. Aix doncs, quan la malaltia es desenvolupa, s una malaltia degenerativa que escura la vida de l'animal en alguns anys, per que pot ser controlada si el gat viu en bones condicions. La prdua de defenses tamb pot fer que qualsevol altra malaltia normalment lleu esdevingui perillosa (rinotraqueitis, refredats, etc.). La malaltia entra en la fase terminal quan arriba a la medulla ssia, aturant totalment la producci de glbuls blancs, fent que l'animal comenci a deteriorar-se rpidament i mostri la seva agonia, de manera que el sacrifici s l'nica soluci. Tanmateix, mentre el gat no presenti un estat crtic, necessita cura i bons aliments, juntament, segons veterinaris experts, amb l's d'interfer o altres suplements que l'ajudin a enfortir les defenses.

Gats de carrer o assilvestrats.

Els termes "gat de carrer" o "gat assilvestrat" s'apliquen a qualsevol gat que en certa mesura ha tornat a fer-se salvatge i t poc contacte amb els humans. Un gat de carrer pot haver estat abandonat, haver fugit dels seus amos, haver-se perdut, o ser un descendent d'altres gats en aquesta situaci.

Els gats, com la gran majoria d'animals, porten en els seus gens l'instint de supervivncia, i s'acosten als humans ms per una actitud de convenincia i comoditat que per un gran lligam d'afecte. Aix no impedeix que alguns gats domstics arribin a tenir sentiments fraternals envers ssers humans que els donen afecte. Tanmateix, no s'ha d'oblidar que el gat s un animal domesticat fins un cert punt, per la qual cosa depn dels humans per viure en plenitud i comoditat.

Els gats assilvestrats poden viure sols, tot i que poden formar grups anomenats "colnies". Normalment, les colnies de gats de carrer se situen en indrets on puguin sobreviure, sigui perqu se'ls dna aliment o perqu hi ha rosegadors abundants. A les colnies que ja s'han constitut s difcil que hi entrin gats nous, car els gats sn animals molt territorials. Aix s perqu cada gat de la colnia t un territori diferent: els mascles sexualment actius tenen els territoris ms grans, mentre que els gats esterilitzats tenen els ms petits. Entre aquests territoris existeixen rees neutrals on els gats conviuen sense que hi hagi conflictes territorials. Fora d'aquestes rees neutrals, els possedors del territori solen foragitar els gats foranis de manera agressiva, primer amb mirades, esbufecs i grunyits, i si aix no funciona, amb atacs violents i curts per sorollosos.

Malgrat el fet que els gats sn animals molt adaptables, i en contra de la creena popular, la seva expectativa de vida s reduda en un ambient hostil. Com que les necessitats proteniques d'un gat sn altes, s difcil que els que viuen en colnies en ambients urbans puguin satisfer les seves necessitats alimentries, i els gats que viuen al carrer sn molt susceptibles a caure malalts, ser atropellats, enverinar-se...

Tot i que cohabiten en colnies, els gats no tenen una estratgia de supervivncia social, o mentalitat gregria. Aix significa que un gat individual s'encarrega de totes les seves necessitats bsiques per si sol (trobar menjar, defensar-se...), de manera que els gats sempre sn caadors solitaris; no cacen en grups com ho fan els gossos o els lleons. En referncia a aix, cal remarcar que no s una coincidncia que els gats es llepin tan sovint: la composici de la seva saliva, amb qu es cobreixen quan s'empolainen, sembla ser un desodorant natural. Per tant, la netedat d'un gat contribueix a reduir les possibilitats que la presa detecti la seva presncia. En canvi, en els gossos l'olor s un avantatge a l'hora de caar. Com que els gossos cacen en grup, part del grup se situa vent amunt, i la seva olor porta la presa en direcci de la resta del grup, situat vent avall. Aix requereix un esfor cooperatiu, cosa que al seu torn requereix habilitats comunicatives. Un caador solitari no necessita aquestes habilitats.

A causa de la seva multitud d'orgens, s rar que el gat assilvestrat sigui un animal de pedigr, i el ms habitual s que sigui un "gat com europeu".

La socialitzaci d'un gat assilvestrat s variable. Un gat assilvestrat la mare del qual hagi estat domstica t ms possibilitats de ser socialitzat, o, utilitzant un mot ms adequat, antropitzar-se amb ssers humans, que no pas un gat que descendeixi de mltiples generacions de gats assilvestrats.

Mentre que si les colnies de gats de carrer controlades per mitj del mtode "captura-esterilitzaci-alliberament" sn beneficioses per l'entorn (controlant plagues perjudicials com ara les rates o els escarbats), si queden descontrolades, els gats poden caure malalts i comencen a reproduir-se sense parar, cosa que a la llarga provoca l'eliminaci de la colnia per part de vens o dels ajuntaments. Cal remarcar que, encara que s'elimini una colnia, s possible que en els mesos segents se n'estableixi una altra a la mateixa zona.

Hi ha moltes associacions i particulars que s'encarreguen de manera totalment altruista de controlar aquestes colnies. Aquest control consisteix bsicament en proporcionar-los aliment sec i aigua en zones en qu no molestin els vens, i en anar capturant-ne tots els membres per desprs esterilitzar-los, identificar-los, vacunar-los i fer-los revisions veterinries. D'aquesta manera, la poblaci de gats de la colnia es mant o fins i tot redueix, i la qualitat de vida dels gats augmenta.

Quant a les associacions dedicades a la cura i protecci de les colnies de gats de carrer, la seva tasca principal s esterilitzar tots els animals (mascles i femelles), alimentar-los i oferir-los cura sanitria, a ms d'acomodar-los en un entorn que permeti la vida tranquilla dels gats i del venat que envolta les colnies. Aquestes associacions es componen majoritriament de voluntaris, i no tenen una finalitat lucrativa, sin que noms intenten millorar el benestar dels animals (vegeu la secci d'Associacions protectores als enllaos externs).

Domesticaci.

Com a animal de companyia, el gat s una de les mascotes ms populars del mn, sent preferit pels seus costums de neteja, aix com pel baix nivell d'atenci i de cura requerits per mantenir-lo. L'associaci del gat amb els humans el port a figurar de manera prominent a la mitologia i en llegendes de diferents cultures, incloent-hi les civilitzacions egpcia, japonesa, xinesa i escandinava.

Es tracta d'un animal instintivament caador. Els gats de granja viuen de forma semisalvatge, i cacen ratolins i rates que altrament es menjarien quantitats importants de grans. Els gats domstics capturen insectes, ratolins i petits ocells per instint, tot i que generalment no se'ls mengen.

Els avantpassats dels actuals gats domstics comenaren a separar-se de la resta de gats fa aproximadament 131.000 anys. Els avantpassats ms directes dels gats domstics haurien abandonat gradualment la vida silvestre per conviure amb l'espcie humana, atrets pels rosegadors que parasitaven les primeres comunitats d'agricultors. Actualment els gats domstics es troben agrupats en diversos grups gentics; en una anlisi de l'ADNm es trob que totes les subespcies de gat comparteixen cinc femelles ancestrals. Les proves arqueolgiques indiquen que un dels primers llocs on es domesticaren gats fou l'illa de Xipre fa uns 9.500 anys, i que poc temps desprs aquests felins ja eren comuns entre les cultures del Creixent Frtil; desprs, fa potser 3.500 anys, i probablement a travs de comerciants fenicis, el gat fou introdut a Europa occidental des de l'Antic Egipte.

Histria i mitologia.

No es coneix amb certesa quina fou la primera cultura en domesticar els gats, tot i que sempre se n'ha associat la domesticaci als egipcis, assiris o alguna cultura predecessora, a partir del gat salvatge afric. Es creu que els egipcis comenaren a domesticar-los als voltants de l'any 4000 aC per mantenir les rates i ratolins fora dels seus graners. Pels egipcis, eren animals sagrats i, com a tals, el cstig per matar-ne un era la pena de mort. La deesa Bastet era representada amb el cap de gat. Quan un gat moria, en ocasions se'l momificava.

Tanmateix, durant l'edat mitjana es pensava que eren familiars de les bruixes. A vegades se'ls cremava vius o se'ls llanava des de dalt d'edificis alts durant les festivitats. Al mn occidental encara s habitual la creena d'associar els gats negres amb la mala sort (tot i que hi ha excepcions, com per exemple el Regne Unit). Per les persones supersticioses, que se'ls creui un gat negre de forma sbita s un auguri de mala sort. De fet, fins i tot es culparen els gats de transmetre la pesta negra, de manera que foren exterminats en massa a pobles i ciutats (contribuint a qu es multipliqus la poblaci de rates, autntiques propagadores de la plaga).

En temps ms recents, l'Esglsia Catlica ha declarat com a sants patrons dels gats Sant Antoni Abat, Sant Francesc d'Asss i Sant Mart de Porres, incloent el gat amb la resta d'animals domstics, com els egipcis, sense que imports la raa ni el color.

s un dels dotze animals del cicle de dotze anys del zodac vietnamita, relacionat amb el calendari xins (en aquest ltim, el signe zodiacal pot ser el conill o el gat).

Al Tibet se'ls considera des de temps immemorials guardians de relquies i temples, possiblement per la robustesa ostensible i intelligncia atribuda a la varietat siamesa que hi s comuna. El gat hi s un animal sagrat, venerat, i en ocasions massa consentit. En el budisme tibet se'l considera un acompanyant en el trnsit obituari i, en els somnis lcids, el subconscient del que somia (o viatja) s representat per un gat gegant, obs, mut i bons.

El gat en la cultura popular.

Probablement a causa de la seva agilitat i fora per escapolir-se de situacions perilloses, aix com la seva habilitat per caure gaireb sempre sobre les potes, la creena popular diu que els gats tenen set vides. En el mn anglosax, en canvi, es diu que sn nou vides, per en ambds casos es tracta d'un nmero considerat portador de bona sort.

Per qestions culturals, al mn occidental no s'acostuma a menjar gats. El fet d'ingerir gats, gossos o altres animals de companyia sol causar repulsi entre la gent. De fet, l'expressi "donar gat per llebre" prov de la sospita que els hostalers, quan no tenien llebre o conill, servien gat. Una altra expressi s "estar gat" o "estar moix", que es refereixen a trobar-se en un estat d'embriaguesa. "Agafar el gat" vol dir embriagar-se.

Altres expressions relacionades amb els gats sn "gat escaldat amb aigua tbia en t prou", que vol dir que una persona escarmentada evitar fins i tot els danys menors; "semblar un gat escorxat", que vol significa estar molt prim; i "estar com el gat i el gos", que s'aplica a dues persones que sempre s'estan barallant, suposadament com un gat i un gos.

En algunes llegendes relacionades amb els ponts del diable, com ara el de Ceret, el diable que basteix el pont exigeix quedar-se amb l'nima del primer sser viu que el travessi. Tanmateix, alg t la idea de lligar una cassola a un gat negre i fer-lo travessar corrent el pont, sorprenent el diable i evitant que es pugui quedar amb l'nima d'un hum.

Durant el segle d'or espanyol s'utilitzaven bosses fetes de pell de gat per a guardar-hi els diners, que s'anomenaven "gats". D'aqu provindria l'expressi "aqu hi ha gat amagat", amb el significat que hi ha un motiu o un maneig ocult. L'expressi "buscar tres peus al gat" es refereix a l'intent de buscar explicacions rebuscades sense gaire fonament.



Els cascavells utilitzats per a espantar les preses es troben a l'origen de l'expressi "posar el cascavell al gat", referint-se a la fora dels ms febles per doblegar la voluntat d'alg ms poders. Originria d'una faula del segle XIV, aquesta expressi fou popularitzada per Flix Mara Samaniego, aix com per Lope de Vega al seu poema La esclava de su galn.

Al segle XIX, els gats inspiraren els noms de locals de reuni clebres com ara Le Chat Noir de Pars, fams pel cartell que en fu Thophile Alexandre Steinlen; o Els Quatre Gats, un caf barcelon que esdevingu el punt de trobada de modernistes com ara Santiago Rusiol i Prats, Ramon Casas i Carb i Miquel Utrillo. S'hi editaren quinze nmeros de la revista homnima.

L'escriptor argent Julio Cortzar tenia una extraordinria afecci pels gats, que era compartida per  Jorge Luis Borges, que digu del gat (tot i que en realitat es referia a tots els animals) que era "etern, car per a ell el temps no existeix". Ernest Hemingway criava molts gats a la seva casa de Cuba. Molts d'ells tenien una malformaci congnita de les potes anomenada polidactlia. Quan Hemingway mor, aquests gats foren cuidats i conservats, permetent que es reprodussin. Actualment, molts dels exemplars que viuen a prop de la casa de l'autor segueixen presentant dits supernumeraris, clar senyal que sn descendents dels que possea el guanyador del Premi Nobel. Un altre escriptor important amb una quantitat considerable de gats s Carlos Monsivis, que pot ser vist envoltat de gats quan concedeix entrevistes a casa seva.

A la seva novella Cementiri d'animals, l'estatunidenc Stephen King descriu un gat immortal (Church) que s capa de ressuscitar en ser enterrat en una necrpolis de nadius americans.

El cantant Freddie Mercury tenia una gata que adorava, anomenada Delilah, a la qual dedic una can del seu ltim lbum amb Queen, Innuendo. Quan Mercury mor, hi hagu disputes per quedar-se amb tots els seus gats.

Als habitants de la ciutat de Madrid se'ls dna el sobrenom de gatos (gats) degut al fet que, segons la llegenda, la conquesta de la ciutat per les tropes d'Alfons VI a finals del segle IX, es realitz mitjanant l'assalt de la muralla, per la qual escalaren les tropes de Castella. En canvi, altres llegendes indiquen que aquest sobrenom fou donat als ciutadans de Madrid a l'edat mitjana per la seva gran habilitat a l'hora d'escalar murs i penya-segats amb les mans nues.


En cercles espiritistes se sol observar el comportament d'aquests felins com indicador de possibles presncies d'ultratomba. Aix podria estar relacionat amb el fet que a l'edat mitjana es considerava que els gats (especialment els gats negres) eren l'encarnaci animal o b d'una bruixa o b d'un dimoni.

La imatge d'un gat negre creada per Ralph Chaplin s un dels diversos smbols que identifica l'anarquisme, un corrent filosofo-poltic que rebutja l'Estat i qualsevol tipus d'autoritat o jerarquia entre diferents individus. En referncia a aquest smbol, el seu creador digu: "gat negre era utilitzat habitualment pels nois com a representaci de la idea del sabotatge. La idea era espantar el patr mencionant el mot sabotatge, o posant un gat negre en algun lloc. Sabeu que si vegssiu un gat negre travessar el vostre cam pensareu, si fssiu supersticis, que tindreu una mica de mala sort. La idea del sabotatge s utilitzar un petit gat negre amb l'amo."

Desprs de l'aprovaci del domini .cat per als webs en catal o sobre la cultura catalana al setembre del 2005, es temia que es registressin dominis de webs sobre gats en angls (cats), per la qual cosa es prohib de manera explcita el registre de dominis .cat per webs sobre gats en angls.

Gats clebres de ficci.

Els gats han aparegut en mltiples representacions artstiques tant al cinema com a la televisi, aix com a la literatura, la msica, l'escultura, la pintura, etc. El seu encant ha travessat les barreres culturals i s'ha convertit en un smbol de grcia, delicadesa i astcia, per en alguns casos tamb de malcia.

Al cine i a la televisi, se'ls troba sovint representant papers com ara el de company dels antagonistes, o de company de bruixes, destacant-ne la capacitat de pressentir "coses estranyes" (per exemple, a pellcules com ara El Padr, James Bond, Men in Black II, o a les sries de televisi Charmed i Sabrina, the Teenage Witch).

El clebre Milo de la pellcula The Adventures of Milo and Otis s possiblement un dels personatges felins ms memorables i protagonistes de la gran pantalla. Tamb destaca l'obra de Disney Els Aristogats. Una altra aparici, no en un paper de protagonista, per no pas menys important s la de Jinxie, de la pellcula Meet the Parents. Tamb s de destacar el paper del gat CGS Ted Nudegent de Belfy, que interpret mister Bigglesworth el 1997 a la pellcula estatunidenca Austin Powers (International Man of Mistery), nomenat Gat de l'Any del 1999 per la revista Cats. Aquell mateix any aparegu el gat Snow (Snowbell) a la pellcula Stuart Little.

Els dibuixos animats han utilitzat aquests animals com a personatges, en ocasions com a protagonistes, i en altres com a antagonistes. Els ms destacats sn el gat Heathcliff, Flix el gat, Garfield, Hello Kitty, Tom de Tom i Jerry, Top Cat, el gat Silvestre, Krazy Kat, el gat Azrael, Doraemon (un gat-robot de l'anime que porta el mateix nom), Rasca de Rasca i Pica del programa Els Simpson, o els gats de Sailor Moon, entre altres.


En els videojocs, els gats tamb sn un personatge recorrent. Uns dels que tenen ms protagonisme (tot i que el joc pass desaparcebut) sn els del joc de PSOne Tail Concerto de Bandai, amb un marcat estil d'anime japons i on els protagonistes eren animals. Els personatges bons eren els gossos, mentre que els gats eren els dolents, tot i que realment no ho eren tant. Tamb cal remarcar el gat Klonoa (Klonoa del vent per als japonesos), un gat antropomorf creat per Namco, que assumeix un gran protagonisme, car s el personatge central de tota una saga de videojocs que inclou set ttols (tres d'ells per PlayStation i la resta per consoles de Nintendo. Altres aparicions seves com la que t al joc Namco X Capcom demostren la seva importncia per l'empresa Namco. El joc que dna origen a la saga es desenvolupa en un captivador mn de fantasia, amb elements de les faules i els contes de fades. T una histria tpica dels jocs d'aventures fantstics, que tracta sobre un heroi (Klonoa), que, desprs de ser elegit sense avs, es veu implicat en un perills viatge per un mn en caos que no coneix, a la recerca de respostes i del causant d'aquest pelegrinatge. Al joc Countdown Vampires (tamb de Bandai per a PSOne), a la seqncia d'introducci es pot veure un gat acostar-se al gurdia de seguretat de la discoteca, i que s capa de veure que els que hi van sn vampirs.

Altres jocs i sries de televisi on tamb apareixen gats sn Final Fantasy VII (on apareix Cait Sith, un gat negre que munta un monstre blanc); als videojocs de Pokmon i la srie d'anime homnima apareixen Pokmon semblants a gats, el ms conegut dels quals s Meowth, basat en els populars Maneki Neko; a la srie Digimon, alguns tipus de Digimon sn gats, com ara Gatomon. El gat d'Hermione Granger, Malifet, juga un paper secundari per important a la saga de llibres, pellcules i videojocs de Harry Potter.

Altres exemples d'aparicions de gats en literatura sn la faula El gat amb botes de Charles Perrault, el gat de Cheshire d'Alcia al pas de les meravelles de Lewis Carroll, The Cat in the Hat del Dr. Seuss, El gat negre d'Edgar Allan Poe o lOda al Gato de Pablo Neruda.

En l'mbit musical apareixen mltiples mencions a gats, per cap d'elles no s tan explcita com el musical d'Andrew Lloyd Webber Cats. Tamb apareixen en moltes canons com ara Delilah de Queen, El gato que est triste y azul de Roberto Carlos, The Lovecats de The Cure, etc. Possiblement, l'nic gat que ha escrit un llibre s Murr, autor (juntament amb E. T. A. Hoffmann) de l'obra Opinions del gat Murr sobre la vida.

En el camp de la mecnica quntica existeix un clebre experiment mental anomenat el "gat de Schrdinger". Erwin Schrdinger, al seu article La situaci actual de la mecnica quntica  utilitz l'exemple d'un gat tancat dins d'una caixa, amb el perill que s'alliberi cid cianhdric si es desintegra un tom abans d'una hora. Si s'accepta certa interpretaci de la mecnica quntica, el gat hauria de romandre simultniament viu i mort fins que una observaci fes que es collapss en un dels dos estats.

Organitzacions i clubs internacionals.
Existeixen moltes organitzacions arreu del mn dedicades a criar i protegir els gats domstics. Dues de les associacions ms clebres i grans quant a nombre d'afiliats sn The International Cat Association (TICA) i la Federation Internationale Fline (FIFe). La FIFe s una federaci europea creada a principis del 1950, que compta amb la interessant afiliaci de 200 jutges internacionals, 115 estudiants, una mica menys de 2.000 gats i prop de 350 concursos anuals arreu del mn.

La TICA s una mica ms jove, car la seva creaci data del 1979. Ms recentment ha aconseguit una posici interessant, sobretot des que un grup d'entusiastes japonesos s'hi incorpor, augmentant-ne enormement el nombre d'afiliats, i grcies a les majors facilitats que aquesta associaci dna als seus membres en matria de gesti de reglaments. Tamb permet la participaci en entrenaments de forma flexible per esdevenir "clerks", o ajudants de jutges.

Bibliografia.

 
 
 
 
 
 


Referncies.


 Enllaos externs .

Web dedicada als gats perses;

Anatomia.
 Imatges d'alta resoluci del cervell del gat ;

Articles.
 El comportament dels gats ;
 Catpert. The Cat Expert - Articles sobre gats ;
 Choosing a cat - article a Citizendium ;

Associacions protectores.
 Associaci Jardinet dels Gats (Barcelona);
 SOS Gatitos (Xile) ;
 Santuari de Gats de Torre Argentina (Roma) ;
 Alley Cat Rescue (Estats Units) ;

Salut.
 American Association of Feline Practitioners ;
 Cat Genome Project al The National Cancer Institute dels Estats Units ;
 Perodes de vacunaci i cura veterinria dels gats ;
 Cornell Feline Health Center ;
 Feline Behavior Guidelines Una publicaci de l'AAFP ;
 Feline Medical & Behaviour Database (gran quantitat d'articles curts) ;
 Informaci sobre la tercera parpella dels gats, i el problema de Kertao, o "ull sec". ;
 Les cebes sn txiques pels gats ;















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1256" title="Goidlic" nonfiltered="785" processed="775" dbindex="786">


El goidlic, conegut tamb com a galic, o Q-celta, s una de les dues branques majors en qu es divideixen avui les llenges celtes (l'altra es el britnic).

El goidlic o galic s originari d'Irlanda. En el segle VI es va estendre a Esccia, d'on va desplaar les parles britniques originries. Antigament, les llenges goidliques eren fora esteses en la part ms occidental de l'Europa cltica, incloent-hi probablement Galcia. Se n'han conservat tres representants en temps moderns:

 L'irlands (Gaeilge) s cooficial a Irlanda, i parlat sobretot a la part oest del pas.
 El galic escocs (Gidhlig) sobreviu a la part nord-occidental d'Esccia, incloent-hi algunes de les illes Hbrides. Tamb hi ha encara parlants a Nova Esccia, al Canad.
 El manx (Gaelg) es parlava a l'illa de Man. Es va originar incialment a partir del galic escocs, amb aportacions nrdiques. El 1974 se'n van extingir els ltims parlants per en van sobreviure un grup molt redut de persones que l'havien apresa com a segona llengua i que proven de potenciar-la en front de l'angls tot i ser la seva llengua materna.
 El shelta, tot i ser confs molt sovint amb una llengua goidlica, no s ms que un criptolecte basat en l'irlands i l'angls amb una sintaxi principalment anglesa.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1258" title="Grec (desambiguaci)" nonfiltered="786" processed="776" dbindex="787">

Grec: relatiu a pertaneny a Grcia o a l'Antiga Grcia;
Alfabet grec;
Idioma grec: una llengua indoeuropea que data del segle XV aC.
Grec modern: s el grec que es parla actualment a grcia.
Capadoci;
Griko salentino;
Grecnic;
Grec antic: s el grec que es parlava a la Grcia Antiga i a les seves colnies.
Micnic s la forma ms antiga del grec;
Protogrec;
Grec homric;
Grec tic;
Grec jnic;
Grec dric;
Grec elic;
Grec nord-occidental;
Grec arcadoxipriota;
Grec koin;
Grec (mitologia): s un personatge mtic.
GREC: acrnim de Grup Rossellons d'Estudis Catalans;
GREC: acrnim del Grup Enciclopdia Catalana;
Grec (grup): fou un grup de rock catal;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1260" title="Gambutz" nonfiltered="787" processed="777" dbindex="788">


El Gambutz s una mena d'homenet petit que dna surres a les fadrines que van de vistes quan llostreja. s petit, petit, que de tant petit no es veu. Hi ha qui diu que s una ombra, per d'altres asseguren que s la personificaci de la nit. 
A les terres de l'Ebre, un gambutz s un ser imaginari sense definici que s'utilitza per prendre el per l'als nens i entabanar-los dient-los bestieses sense sentit, com ara que un gambutz s com una fura per gran com un tren o bajanades per a deixar perplexos als nens. s molt utilitzada la expressi de "anar a caar gambutzins" com a manera de prendre el pl. Hi ha un acudit que s'explica als nens que diu:
 
Aix era un home que anava pasejant per la muntanya, i es va trobar un altre home que estava pegant arpats al aire com si intents agafar alguna cosa. Aix que el primer li pregunta:
  - Xeic! Que fas o que?
  - No res, s que m'han dit que per aqu hi ha un munt de gambutzins i n'estic caant.
  - Gambutzins? I que s aix?
  - No ho se, encara no n'he agafat cap.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1263" title="Galileo Galilei" nonfiltered="788" processed="778" dbindex="789">

Galileo Galilei, o Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564 - Arcetri, 8 de gener de 1642) fou un fsic, astrnom i filsof itali considerat, junt amb Newton, com el pare de la fsica.

El 1581, Galileu entra a la universitat de Pisa per estudiar medicina, per acaba interessant-se per les matemtiques. Demostra que Aristtil estava equivocat al suposar que la rapidesa de caiguda dels cossos s proporcional al seu pes. Per demostrar-ho, mesura el temps de caiguda de pesos llenats des de la torre inclinada de Pisa; descobreix l'isocronisme del pndol observant les oscillacions d'una llampria a la catedral. El 1592, Galileu esdev professor de matemtiques a la universitat de Pdua, on rest 18 anys.  Constru un aparell de mesura, el sextant, treball en una explicaci de les marees basada en les teories copernicanes, i escrigu un tractat de mecnica mostrant que les mquines no creen energia, per la transformen.

El 1604, a causa de l'aparici d'una nova, Galileu disputa amb els filsofs que sostenien la tesi d'Aristtil sobre la immutabilitat del cel. El 1609 s'assabenta del descobriment del telescopi per part de l'holands Hans Lippershey i decideix construir-se el seu propi telescopi, diferent del dels Pasos Baixos i aplicar-lo a l'observaci dels cels. Al final de 1609, Galileu tenia un telescopi de 20 augments que li permetia estudiar els crters de la Lluna i distingir els estels de la Via Lctia. Descobreix quatre satllits de Jpiter (els satllits galileians). Descobriment que li ser disputat per Simon Marius. Publica els seus descobriments el 1610, cosa que provoc grans controvrsies perqu els altres cientfics no disposen de telescopis que puguen confirmar les sever observacions.


El gran duc de Toscana el nombra matemtic de la cort de Florncia, la qual cosa li permet dedicar tot el seu temps a la recerca. Galileu continua fent remarcables descobriments cientfics, observant les fases de Venus, que, amb els satllits de Jpiter, el convencen de qu Coprnic no estava equivocat. L'Esglsia s'oposa vigorosament a la posici de Galileu, per aquest  demana la llibertat de recerca, a la seva carta a la gran duquessa Cristina el 1615. Contestant els seus arguments el Sant Ofici de Roma publica un edicte contra Coprnic el 1616.

El 1623, el Papa Urb VIII autoritza Galileu a escriure un llibre comparant els sistemes de Ptolemeu i Coprnic. No obstat aix, Galileu s jutjat a Roma per la Inquisici degut els Dilegs de 1632, perqu el 1616 li havia estat prohibit defensar o ensenyar les teories de Coprnic. Aquest judici no fou anullat fins l'any 1992!

La condemna de Galileu fou commutada per un arrest domiciliari a Arcetri aprop de Florncia. All acab les seves recerques sobre el moviment i la resistncia dels materials. El 1638 public a Leiden els Discursos i demostracions matemtiques sobre les dues noves cincies. Aquest treball marc el comenament de l'estudi de la dinmica.

Entre Galile et l'glise : la Bible., Une mise au point. tude. Jol COL. ISBN 2-9520299-0-3, AutoEdition Mguila.

 Enllaos externs .

Galileu per Ramon Alcoberro;
Galileu a l'Enciclopdia Catalana;


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1264" title="Gnere musical" nonfiltered="789" processed="779" dbindex="790">

Els gneres musicals sn categories que contenen msiques amb un nombre remarcables i suficient de similituds; unes similituds que poden ser de molts tipus. Entre les principals hi ha les segents:

Similituds estilstiques, o referides a l estil en qu est composta aquesta msica. En alguns casos aquestes similituds estilstiques es refereixen a la data o perode en qu va ser composta cada una d aquestes peces, o al pas del qual prov o al qual serveix (referents cronolgic o geogrfic). En altres casos, menys, pot respondre a altres elements.

Similituds estructurals, en l estructura formal, en la forma musical o patr formal que apliquen aquestes composicions. En la mesura en qu hi t relaci, tamb cal fer referncia a les similituds en la durada d aquestes obres.

Similituds referides als efectius sonors que posen en joc aquestes obres, ja siguin instruments (quins, quants ...) o veus (dem).

En el cas que aquesta msica tingui text, tamb sn importants les similituds referides a la temtica del text.

Similituds referides a les franges de poblaci que es consideren pblic seguidor d aquestes msiques. s interessant de tenir en compte que els gneres musical generen tantes afeccions com aversions, de manera que, sovint, tant importants sn les franges de poblaci que veneren un tipus de msica (un gnere) com les franges que el detesten, segurament amb la mateixa vehemncia. En relaci a aquestes, tamb similituds relatives als llocs i espais on habitualment es vehicula aquesta msica. ;

Similituds referides a l s primigeni d aquestes msiques, a les funcions per a les quals inicialment han estat pensades, sense perjudici que amb posterioritat aquestes puguin variar.

Similituds de tipus conceptuals, ja siguin referides a la seva composici o a la seva interpretaci , com seria el cas de la fusi d elements de procedncies geogrfiques diverses en el cas de les msiques del mn, o de determinats criteris interpretatius en el cas de la msica antiga.

No en tots els gneres aquestes similituds funcionen amb la mateixa fora i importncia com a elements aglutinadors. Ms aviat es donen grans diferncies en aquest sentit: uns gneres estan aglutinats sobretot per les referncies a l estil d un perode; altres, pel tema que toquen les seves lletres; altres perqu els seus pblics sn coincidents; etc. En tot cas, per, s poc habitual considerar que pertanyen a un mateix gnere diferents msiques que noms comparteixen similituds d una tipologia.

 La importncia relativa d aquestes similituds en diferents gneres .

Observem, per exemple, el cas de l pera. s un gnere pels efectius sonors que posa en joc (veus acompanyades) i per les similituds estructurals de moltes obres que responen a aquesta denominaci; per noms fins a cert punt, ats que les diferncies formals i d efectius instrumentals entre una pera de Claudio Monteverdi i una de Giuseppe Verdi sn enormes; per no suficientment com per fer trontollar la unitat del gnere. Una certa unitat tamb ve donada per les histries que s hi expliquen. I no hi ha dubte que, en aquest cas concret, el pblic que se n declara seguidor, constitueix un element aglutinador de gran importncia. D altra banda, s clar que l estil  barroc en un cas i romntic en l altre- no s en absolut important per al concepte d pera com a unitat de gnere.

De totes maneres, tamb es pot observar que l pera i la sarsuela tamb tenen importants similituds quant a estructures, efectius sonors i temtiques que tracten  al marge d evidents diferncies com l s de text parlat o no- fets que fan encara ms evident la importncia del fet social, dels qui sn seguidors d una i altra, i dels recintes on s interpreta, a l hora de mantenir-les separades com a gneres diferents.

La sardana, un altre exemple de gnere musical, vindria definit tant per similituds estilstiques referides a l origen geogrfic i cultural, com per elements formals i estructurals, per unes franges de poblaci que la cultiven i la practiquen, i per una funci d acompanyament necessari a una dansa especfica; sense aquests darrers elements, molt probablement, caldria parlar exclusivament de la sardana com a forma musical, i dels seus trets estilstics propis, per no tractar-la com a gnere. 

En el cas de les nadales, que tamb s versemblant de considerar com a gnere, s obvi que l estil no representa cap factor unificador del gnere i que s que tenen molta importncia, en primer lloc, la similitud temtica dels textos, en segon lloc els efectius sonors, ats que sempre es tracta de msica vocal, ja sigui amb acompanyament o sense, i possiblement en darrer lloc la franja de poblaci que les utilitza.

 Els gneres i els estils .

No sempre s fcil establir la frontera entre all que s un estil musical i all que s un gnere musical. En el terreny de la msica moderna probablement hi ha una fragmentaci ms clara dels seguidors en funci dels estils, que no pas en la msica clssica. En funci d aix, doncs, probablement t ms sentit dir que el heavy metal no sols s un estil musical sin que tamb s un gnere musical amb els seus propis seguidors, circuits, discogrfiques, merchandising, etc., que no pas dir que la msica barroca sigui un gnere musical ats que molts dels seus seguidors i elements de comercialitzaci tamb ho sn d altres estils cronolgics de la msica clssica, de la mateixa manera com molts seguidors de la seva msica per a conjunts de corda (concerti grossi, etc.) possiblement no ho siguin de l oratori o l pera contemporanis.

 Els gneres i els subgneres .

Tampoc s sempre fcil establir fronteres entre all que podem considerar un gnere i all que podria ser un subgnere, ents com a una part d un gnere. Hom pot considerar que la msica vocal s un gnere, i que dins d aquesta hi ha la msica religiosa, la msica escnica, etc. que al seu torn tamb poden ser considerats com a gneres, i que dins d aquesta darrera podem establir que la sarsuela o l pera tenen prou diferncies entre ells i prou similituds dins de cada conjunt per a ser considerades, tamb, al seu torn, com a veritables gneres. La tendncia, en tots els casos no s tant a parlar de gneres i de subgneres sin, ms aviat, a parlar, genricament, de gneres, sigui quin sigui el  nivell  al qual ens referim.

 Els gneres en referncia a la composici i a la interpretaci .

La composici i la interpretaci, com a fases normalment separades de la producci musical, habitualment poden contenir elements d una importncia variable per a la classificaci d una msica  en tant que resultat de la composici i de la interpretaci- en un determinat gnere. 

s habitual que una composici que pertany a un determinat gnere, quan s sotmesa a uns criteris interpretatius diferents dels que serien propis del seu gnere, o se n fa un arranjament o una versi, no sols en canvi l estil o els efectius sonors requerits, o ambdues coses, sin que passi a vehicular-se a travs d'uns circuits diferents, de manera que en vari el gnere.

Com a exemples podrem citar la balada Nothing else matters de Metallica que en la versi de Lucie Silvas esdev una can pop, la can de jazz What a wonderful world que en mans de The Ramones entra plenament dins del circuit del punk, o una nadala tradicional com El cant dels ocells que en la versi que en va popularitzar Pau Casals esdevenia msica de cambra, o que cantada per Victria dels ngels gaireb entrada dins del gnere del lied.

 L artificiositat, inexactitud i utilitat del concepte de gnere .

Fins a cert punt, tots els intents de categoritzar la msica impliquen un cert grau d'artificiositat i d inexactitud. Cap classificaci de la msica en gneres no aconsegueix ni establir un determinat nombre de categories que permetin encasellar totes les msiques d una manera satisfactria per a tothom, ni fer-ho de manera que les fronteres siguin exactes sense llacunes ni solapaments.

Els mateixos msics, compositors, en especial, a voltes han pensat que tendeixen a produir msica sense preguntar-se a quin gnere correspondr la seva producci. De totes maneres, sembla ms aviat que el compositor pensa en uns canals de difusi i en un pblic potencial al qual es dirigir utilitzant aquests canals i no altres, que sn elements essencials del concepte de gnere. En lnia de pensament primera, hi ha qui considera que la categoritzaci de la msica s pitjor que intil. John Zorn, per exemple, s el creador d'una obra que engloba un ampli ventall de gneres. Aquest msic va escriure a  que els gneres sn eines emprades per a "mercantilitzar i comercialitzar la complexa visi personal d'un artista". 

La classificaci de la msica en gneres s una prctica usual que fa ms fcil seguir les tendncies a travs de la histria de la msica, a ms de facilitar al pblic la localitzaci d'obres i artistes  tant compositors con intrprets- dels quals poder gaudir. 

 Alguns dels gneres musicals ms importants .

Algunes de les grans categories de la msica que podem considerar com a gneres sn la msica tradicional, les msiques del mn o World Music, la msica popular tamb denominada msica moderna, i la msica clssica; dins d aquesta ltima  hi destaquen, amb certes connotacions cronolgiques per no noms, la msica antiga i la msica contempornia. 

Dins de la msica tradicional es poden assenyalar gneres sobretot en base a la funci original d aquestes canons: canons de treball, msica de dansa, nadales, canons religioses en general, dins de les quals hi ha les de devoci a un sant o a la Mare de Du, i en especial els goigs, etc. Entre les canons de treball, encara es poden establir grups en funci de les feines per a les quals servien com les canons de batre, canons de collita, etc.

Per descomptat, que dins de la msica tradicional tamb es poden fer classificacions de tipus ms aviat geogrfic, en referncia sobretot a l origen de cada gnere. Segons aquesta manera d establir categories apareixen gneres com el flamenc, la msica celta, el country, la rumba, la sardana, la jota, l havanera. Alguns d aquests gneres destaquen per haver depassat mpliament el context cultural en el qual van originar-se, i haver esdevingut, d alguna manera, internacionals. Seria el cas del tango, el blues, el gospel, el jazz i molts gneres de la msica llatina com la salsa, el reggaeton, la samba, la bossa nova, el mambo, el mariachi, el bolero, el reggae, l ska, etc. i, segurament en opini d alguns, tamb alguns dels que hem esmentat abans i que malgrat tenir orgens culturals concrets, sn gneres plenament integrats dins de la msica popular.

Altres gneres que podem comptabilitzar dins de la msica popular sn les bandes sonores de films, les de dibuixos animats, de sries de televisi]], i les de videojocs. En el terreny de la msica escnica, un gnere per s mateix, destaca el musical. Dins de la msica de ball, destaquen els diferents tipus de msica electrnica, com per exemple dance, house, disco, acid jazz, garage, ambient, techno, trance, trip-hop o drum n bass, entre altres, tots amb un fort component estilstic.

Tamb el rock i tots els seus subgneres com el rock and Roll, el grunge, el Heavy Metal  a la vegada amb els seus gneres derivats-, el hard rock, el rock progressiu, el ska-punk, l emo, el nu-metal, el folk rock o  el glam rock. Tamb sn gneres importants el dels cantautors, el folk, el pop , la msica dels grups a cappella, la Msica New Age, el rhythm and Blues i el Hip Hop i el rap, tamb amb els seus subgneres, com el gangsta rap i el latin rap.

En el terreny de la msiques del mn, malgrat que la fusi d elements de procedncia diversa s un dels seus trets essencials, hi destaquen gneres que fan referncia a orgens concrets, com per exemple la msica celta, el klezmer, la msica balcnica, la msica mediterrnia, o la msica africana, malgrat que siguin, aquestes darreres, denominacions molt genriques. 

En el cas de la msica clssica, segurament que la classificaci per gneres ms important s entre msica vocal i msica instrumental. Dintre de la vocal, i atenent al tema del text, s important la classificaci entre msica profana i  msica religiosa; dintre d aquesta hi ha, encara, la msica litrgica. Segons la quantitat de persones que hi canten s msica vocal solista (amb acompanyament, habitualment, o msica coral, tot i que tamb pot ser amb cor i solistes. Segons si porta acci escnica incorporada o no parlem de gneres com la msica escnica o la msica no escnica. La primera quasi mai no s religiosa; el seu tema sempre s prof, i gaireb mai no s solista. Dins de la msica escnica distingim gneres com l pera, l opereta, la sarsuela, o fins i tot el musical. Dins de la msica a solo hi ha gneres com el Lied o la can. 

La msica religiosa gaireb sempre s amb cor al qual es pot afegir algun tipus d acompanyament i solistes. Sn gneres de la msica religiosa, el motet, la missa, la cantata, l oratori. A vegades s entn com a oratori el gnere que engloba tots aquests tipus de msica religiosa. Dins de la msica profana destaquen el madrigal, el Lied, la cantata, etc.

La msica instrumental s acostuma a classificar en gneres segons el nombre i la tipologia d instruments que hi intervenen, des de la msica a solo, passant per la msica de cambra fins a la msica per a banda i la msica orquestral. Cada gnere t les seves prpies subdivisions. Dins de la msica per a solista podem establir gneres en funci de la forma musical de les composicions, segons que siguin sonates, estudis, toccates, etc. per tamb segons l instrument. En especial sn els instruments polifnics o harmnics els que tenen ms literatura com a solistes, entre ells l orgue, el piano o la guitarra i el  llat.

Pel que fa a la msica de cambra, els gneres que cont sn ms aviat en funci, sobretot, del nombre d instruments que configuren el grup, i en segon lloc segon la seva tipologia. Aix, tenim el duo dins del qual destaquen els configurats per un instrument meldic i un d harmnic, el trio, i en especial el format per piano, viol i violoncel, o tamb el trio de corda. El tipus de quartet ms important s el quartet de corda, i els quintets amb ms literatura i, per tant amb ms entitat com a gneres sn el quintet de corda, el quintet de vent, i el quintet de metall. Gneres que corresponen a grups ja ms nombrosos sn el sextet, el ], l octet, etc.
Dins de la msica orquestral distingim gneres com la simfonia, el concert, el poema simfnic, la msica per a ballet, la msica incidental per a una obra de teatre, etc.

 Referncies .
Denizeau, G.: Los gneros musicales. Ed. Ma non troppo. 2008.
Negus: Los gneros musicales y la cultura de las multinacionales. De. Paids.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1267" title="Gramtica" nonfiltered="790" processed="780" dbindex="791">
La gramtica s la part de la lingstica que estudia els mecanismes de generaci de mots i frases a partir dels elements fontics, fonolgics, morfolgics, sintctics, lxics i semntics en una determinada llengua.

Per a l'estudi gramatical es divideix la tira fnica en segments de diferent magnitud: de menor a major sn els que segueixen: so, monema, mot o paraula, sintagma, proposici, frase o oraci i pargraf.

Usualment la gramtica s'expressa en forma de regles. Aix, hi ha una gramtica descriptiva, que explica qu passa a la llengua, dna un panorama de l's i per altra banda hi ha una gramtica prescriptiva, que resumeix qu s correcte i qu no a una llengua. Normalment, les gramtiques prescriptives corren a crrec d'alguna instituci de prestigi (acadmia), com sn l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el cas del catal o valenci.

Corrents terics.
En l'estudi de la gramtica hi ha diverses escoles que s'han succet en el temps o han pugnat per oferir un model satisfactori. Les ms importants sn:
la gramtica tradicional;
l'estructuralisme i els seus derivats;
el generativisme;
gramtica de les dependncies;
lingstica cognitiva;
funcionalisme;

Pgines que s'hi relacionen.
Fontica;
Fonologia;
Hipercorrecci;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1269" title="Glossari" nonfiltered="791" processed="781" dbindex="792">
Un glossari s una llista de mots utilitzats en una obra, amb les definicions corresponents. Normalment, un glossari sol contenir els mots que son rars, arcaics, o molt especialitzats. Tamb s'anomena glossari a una collecci de glosses o explicacions dels mots i passatges obscurs o difcils d'un autor o d'una obra.

Tamb s'editen glossaris sobre temtiques concretes; glossaris mdics, financers, etc.

Vegeu tamb.
Llista de glossaris;
Diccionari;
Enciclopdia;
Tesaurus;

En la literatura catalana, el Glossari de Xnius es un recull d'articles publicats per Eugeni d'Ors.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1270" title="Garrotxa" nonfiltered="792" processed="782" dbindex="793">

La Garrotxa s una comarca prepirinenca que limita amb les comarques del Ripolls, Osona, la Selva, el Girons, el Pla de l'Estany , l'Alt Empord i el Vallespir.

El nom "garrotxa" significa terra aspra, trencada, de mala petja. Possiblement aquesta comarca agafa el nom d'aquesta paraula, ja que el seu relleu s molt muntanys, amb bells paratges com els que es troben a la zona volcnica d'Olot, capital de la comarca, de gran inters geolgic i natural.

T una extensi de 735,39 km2 i una poblaci de 52.834 habitants (2006). Comprn l'alta conca del Fluvi i les capaleres de les rieres d'Amer i de Llmena.

Geografia.
El territori no s homogeni i es pot considerar, tant des del punt de vista fsic com hum, dues subcomarques: el sector que s'estn al nord de la vall del Fluvi, denominat freqentment alta Garrotxa, i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d'Olot. 

Al sector occidental, la cubeta d'Olot-Santa Pau, la presncia de materials volcnics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Les formes que ms ressalten en el paisatge sn els cons volcnics, uns 40, entre els que destaquen el Croscat i el volc de Santa Margarida.

El Fluvi, de rgim mediterrani, t un cabal no gaire important (1,07 m3/s a Olot).

La Garrotxa contrasta amb les comarques venes per l'elevada humitat. La pluja anual oscilla al voltant dels 1000 mm. Es diu: Si no plou a Olot, no plou enlloc.
Pel que fa a les temperatures, a Olot la mnima de gener s de 0,09C, i la mxima d'agost, de 27,7C. Les freqents formes de cubeta hi ocasionen inversions trmiques, i el relleu a l'alta Garrotxa i al Puigsacalm, particularment, una variant climtica de muntanya, amb importncia de les precipitacions de neu. 

La vegetaci segueix les lnies del clima. Hi ha un sector de carcter mediterrani, que s'estn per l'alta Garrotxa i est de la comarca, mentre que la resta s coberta per vegetaci submediterrnia que passa a atlntica en els punts ms humits.


Poblaci i activitat.



Els nuclis de poblaci concentrada sn molt poc importants. El 1986 el 9,4% de la poblaci activa treballava en el sector primari, el 59,4% en el sector secundari i el 31,2% restant en el terciari. 

La superfcie conreada ha anat disminuint. Aix i tot, s la primera comarca productora de blat de moro de sec de Catalunya. 

La ramaderia presenta una forta expansi i una acusada modernitzaci tcnica, particularment pel que fa al porc i el bov. 

La indstria va rebre un impuls decisiu desprs del 1940. Actualment el sector txtil, sobretot el de filats i gneres de punt, l'alimentari (la indstria crnia) i el metallrgic (la metallrgia de transformaci) sn els ms importants. En un segon lloc hi ha els sectors de les arts grfiques i el paper, i el qumic i el dels plstics. L'activitat industrial es concentra a la ciutat d'Olot i els municipis vens de Sant Joan les Fonts i Besal.

Zona volcnica de la Garrotxa .

La zona volcnica de la Garrotxa es troba situada a la Serralada Transversal, on hi ha una quarantena de cons volcnics, en bon estat de conservaci i amb importants corrents de lava basltica. 

El focus principal s al pla d'Olot i als seus vessants (el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km), on la lava va afluir seguint la vall del Fluvi i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca. 

Un altre sector important s a la vall tectnica del riu Ser, al peu de l'escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans ms importants (Santa Margarida i el Croscat). La lava va seguir aqu la vall del riu fins al mol de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau. 

Finalment un tercer grup es pot considerar constitut per una srie de volcans situats a la vall del Llmena i la vall del Brugent. 

Al sector d'Olot tamb hi va haver erupcions antigues, ja que es poden trobar cdols de basalt als materials pliocnics de la vall del Fluvi. 

En les erupcions modernes es reconeixen diferents fases que han estat situades totes dins el Quaternari mitj. 

Pel que fa a les formes de relleu, a ms dels cons volcnics de tipus stromboli, dels quals n'hi ha amb crter central (Montsacopa, Santa Margarida), amb crters laterals (Garrinada), constituts per escries petites i uniformes (Montsacopa) o per materials grossers (Montolivet, Croscat), hi ha taules de lava, posades en relleu per l'erosi fluvial diferencial, com a Castellfollit de la Roca o a Sant Joan les Fonts, on es pot veure la constituci interna consolidada en prismes allargats. 

Sn abundants, al sector del Ser, les acumulacions de lapillis anomenades tamb grederes i, prop d'Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d'aiguamolls, com en el Boscdetosca. 

L'any 1982, la zona compresa entre les valls del Fluvi i del Ser i la capalera de les valls d'Aiguavella i Sant Iscle va ser declarada, per la Generalitat de Catalunya, Paratge Natural d'Inters Nacional. Per la mateixa llei van ser declarades Reserves Integrals Geobotniques la major part del cons volcnics i la Fageda d'en Jord.

Tota aquesta zona volcnica es troba actualment protegida com a Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, que inclou els 40 volcans de la zona, amb una extensi de 12007 ha (120,07 km).

 Demografia .


 Pgines relacionades .


Cuina de la Garrotxa;
Comtat de Besal;
Llista de banderes municipals de la Garrotxa;

 Enllaos externs .

Pgina oficial del Consell Comarcal;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Viatge literari per la Garrotxa;
Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa;
Turisme Garrotxa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1271" title="Girons" nonfiltered="793" processed="783" dbindex="794">

El Girons s una comarca a mig cam entre el mar i la muntanya que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empord, l'Alt Empord, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.



Oferta turstica.
Al Girons s hi destacen els castells com ara el de Llagostera, Montagut, Palau-sacosta, Cervi de Ter i Mediny, al voltant dels quals sovint es van anar formant els actuals nuclis de poblaci.

Allotjament. 
A la comarca trobem 26 hotels, 22 cases de turisme rural, 2 cmpings, 1 alberg, 2 apartaments i 8 cases de colnies.

Turisme actiu.
Hi ha 9 rutes amb BTT, 2 vies verdes, camps de golf, Pitch and Putt, piragisme, quads, caiac, vols en globus i 5 rees recreatives.

Turisme cultural i altres.

Al llarg de l'any es realitzen ms de 25 fires i/o esdeveniments singulars. Tamb trobem 8 museus, 3 teatres, el Santuari dels ngels, la ruta dels molins fariners, la setmana gastronmica de Girona], el volc de la Crosa, les Deveses, la ruta de les Gavarres, la fira del cistell a Salt i finalment 29 rutes d'inters natural per a senderistes.

 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals del Girons;

Enllaos externs.


Lloc web del Consell Comarcal del Girons;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1272" title="Groupware" nonfiltered="794" processed="784" dbindex="795">
Habitualment s'anomena groupware a aquell tipus de programari que serveix perqu un grup de persones pugui treballar cooperativament a travs d'una xarxa local, una extranet o a travs d'internet. El sistemes de groupware inclouen agendes personals i compartides, sistema de frums, pissarres compartides, xats, sistemes de gesti de documents, possibilitat de fer videoconferncies, etc.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1274" title="Gravat" nonfiltered="795" processed="785" dbindex="796">


Dins de l'mbit de l'art entenem per gravat: les tcniques d'estampaci, l'acci de gravar, la matriu i l'estampa.

 Tcniques d'estampaci: Procediments per obtenir una imatge de forma seriada.
 Matriu: Planxa que convenientment tractada i entintada acabar definint l'aspecte de la srie d'estampes per transferncia.
 Estampa: Imatge que forma part d'una srie limitada i s considerada com l'obra.



 Origen .

Gravar s d'etimologia alemanya  graben  significa cavar. Ens arriba per mitj del terme francs  graver  que significa  fer la clenxa . El significat de gravar s traar en una matria, fent solc, lletres o signes amb una eina incisiva com el bur. El bur s un estri d'origen prehistric que servia per tallar fusta o pedra (petroglifs) en el que genricament es coneix com gravat prehistric.

Quan s'enregistra msica fent un buidatge de matria es realitza una gravaci. Per extensi, qualsevol emmagatzematge de dades s una gravaci, encara que sigui en format digital.

 Tcniques d'estampaci .

 Tcniques de gravat .
Sn les tcniques d'estampaci on es realitza un solc en la matriu. 

Gravat en relleu

S'imprimeix la zona que no s'ha buidat, part elevada de la matriu.
 Xilografia;
 Gravat a fibra o a fil;
 Gravat a contrafibra o a testa;
 Linoleografia o linogravat;

 Gravat al buit 

s aquella tcnica on s'estampa la zona que ha estat gravada, ja que la tinta entra on s'ha buidat la matriu.
 Calcografia;
 Incisi directa;
 Bur o talla dola;
 Punta seca;
 Manera negra o "Mezzotinta";
 Puntejat;
 Incisi indirecta;
 Aiguafort;
 Aiguatinta;
 Verns tou;
 Fotogravat El precedent del fotogravat va ser l'heliografia.

 Tcniques additives .
Estrictament no sn gravats, perqu el relleu obtingut ho s per addici no per subtracci. Per acostumen a realitzar-se de forma mixta amb altres tcniques que s ho sn.

 Carborndum;
 Collagrafia. Popularment conegut com collagraph.

 Tcniques planogrfiques . 
No sn gravats, car no s'ha realitzat solc ni per tant relleu.
 Serigrafia. Empra el procediment d'estampaci mitjanant l'estergit.
 Litografia;
 Monotpia;

El gravat s una especialitat de la llicenciatura de Belles Arts on s'imparteix el coneixement teorico-prctic de les citades tcniques d'estampaci. Aquestes es troben en decadncia des de l'abaratiment de la impremta.

La impremta dona un s a la imatge reproduda molt diferenciat en realitzar grans tiratges. Si fins aqu, la imatge t un valor d'obra perqu l'artista t una cura especial en tot el procs fins a la materialitzaci de l'estampa; quan hi ha una producci industrial, la imatge reproduda t ms un valor d's que no pas un valor per ella mateixa. La tirada s molt ms elevada i noms en impressions exclusives es parla d'estampa.

Tot i que les expressions Tcniques d'estampaci i Tcniques d'impressi sn equivalents les tcniques que veurem a partir d'ara estan ms associades a la segona expressi.

 Tcniques fotomecniques . 
Illustracions per llibres, i premsa.
 fset, offset, litografia offset o fotolitografia;
 flexografia, vegeu Corr Anilox;
 Digital;
 Rotogravat;

 Matriu .
La matriu s la superfcie on l'artista grava el dibuix amb eines i procediments diversos, l'entinta i finalment fa la impressi. La matriu s'ha de destruir quan finalitza el tiratge. Hom pot referir-se a la matriu amb els mots motlle o planxa.

La matriu, per ella mateixa, pot constituir l'obra. La joieria, l'orfebreria o la bijuteria sn disciplines que utilitzen el gravat de forma essencial o complementria. El material de la matriu pot fer ms valorada la pea. s el cas de l'or, el plat o l'argent.

Papes, emperadors i reis han utilitzat butlles, matrius, per acreditar l'autenticitat de documents escrits. La butlla acostumava a ser un penjoll o anell d'un material noble. El document es tancava amb un segell de cera vermella o amb plom mitjanant impressi manual. Assegurant aix, la confidencialitat del missatge. El segell s, aqu, l'equivalent a l'estampa. El document escrit tamb s conegut com butlla.

 Estampa .
L'estampa s el resultat de la creaci artstica, l'obra. Aquesta s una imatge impresa, normalment, en un tipus de paper que tolera l'aigua. Amb el paper lleugerament humit s'augmenta la seva flexibilitat i es facilita l'adaptaci d'aquest a la planxa entintada.

Hi ha diferents tipus d'estampes i s identifiquen per les inscripcions que el gravador fa al peu de l'estampa. Bsicament es poden observar tres tipus d'inscripcions: la firma de l'artista, el trencat i el tipus d'estampa.

Sovint l'artista no s el que realitza l'estampaci, fins i tot, hi ha artistes que ni tan sols treballen la matriu. Indiquen a l'artes el resultat que desitgen i l'nic tra que incorporen a l'estampa s la firma.

El trencat, en una estampa, indica la quantitat d'exemplars que s han imprs i la posici de l'exemplar dins de la seqncia. El numerador fa referncia al moment en qu s ha imprs l'estampa, el denominador a la quantitat total d'estampes, (tirada). Com ms baix s el numerador ms valor t l'estampa, ja que la matriu s haur sotms a poques pressions, deformacions i variacions sobre el resultat que de l'artista ha valorat com bo. s a dir la matriu est menys gastada.

Si no es veu un trencat en l'estampa segurament s'indiquen algunes inicials en algun rac. Les ms utilitzades sn:
 
 PU: Prova nica. L artista ha provat colors formes d'entintar abans de fer el tirada. No s l'aspecte final de l'obra.
 PE: Prova d'estat. L artista desprs d'aquesta impressi a continuat treballant la matriu. s una mostra d'un pas intermedi i segurament s una estampa nica.
 Bon  tirer: Expressi francesa que significa bo per la tirada. L'artista accepta l'estampa com encertada i esdev el model per la srie.
 PA: Prova d'artista. No pot superar el 10% de la tirada i s de molt valor. L artista ha donat per finalitzada la matriu, es disposa a fer el tirada.

 Enllaos externs .
Tinta Invisible - Associaci d'artistes i glossari de termes espcfics.
Adolf Taller d'art - Glossari de termes artstics.
Mir Llull - Plana de l'artista amb ecellents explicacions.  ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1275" title="Alexander Graham Bell" nonfiltered="796" processed="786" dbindex="797">

Alexander Graham Bell (Edimburg, 1847   Cape Breton Island, 1922) s recordat per haver inventat el telfon, tot i que en realitat no el va inventar, sin que el va patentar. Va ser el 10 de mar de l'any 1876 que va provar definitivament amb xit els experiments que estava realitzant i va patentar el telfon.

Biografia.

Alexander Graham Bell, fsic i inventor, va nixer el 3 de mar de 1847 a Edimburg (Esccia) i va estudiar a les Universitats d'Edimburg i Londres. Va emigrar al Canad l'any 1870 i va arribar als Estats Units l'any 1871.

Als Estats Units va comenar a donar classes per sord-muts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible. Aquest sistema havia estat desenvolupat pel seu pare, l'educador escocs Alexander Melville Bell. L'any 1872, A.G.Bell va fundar una escola per a sord-muts a Boston (Massachusetts), que posteriorment es va integrar a la Universitat de Boston on Bell va ser nomenat professor de Fisiologia Vocal. L'any 1882 va obtenir la nacionalitat nord-americana.


Des dels 18 anys, Bell havia treballat sobre la idea de la transmissi de la parla. L'any 1874, mentre treballava en un telgraf mltiple, va desenvolupar les idees bsiques del que seria el telfon. Els seus experiments amb el seu ajudant Thomas Watson els va provar amb xit el 10 de mar de 1876.

Una demostraci el mateix 1876 durant l'Exposici del Centenari a Filadlfia (Pensilvnia), va llanar el seu invent a tot el mn i el va portar a organitzar l'any 1877 La Companyia de Telfons Bell. L'any 1880, Frana va concedir a Bell el premi Volta, dotat amb 50.000 francs, pel seu invent.

El 16 de juny de 2002 el Congrs dels Estats Units va reconixer Antonio Meucci com a inventor del telfon, en lloc de Bell.

Va realitzar altres invents com: el fotfon, l'audimetre i la balana d'inducci i va establir les bases del gramfon modern.

Va ser un dels cofundadors de la National Geographic que va presidir entre 1896 i 1904. Tamb va fundar la revista Science.

Va morir el 2 d'agost de 1922 a Cape Breton Island (Canad) on passava els estius. El govern canadenc conserva un museu que cont molts dels seus invents originals.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1276" title="Gentica" nonfiltered="797" processed="787" dbindex="798">


La gentica s la disciplina de la biologia que estudia els gens, les lleis de l'herncia i tot el que hi estigui relacionat. El coneixement de les caracterstiques heretables s'ha usat implicitament des de temps prehistrics per tal de millorar els cultius de plantes i cria d'animals a travs del creuament seleccionat. De totes maneres, la cincia moderna de la gentica, que pretn entendre els mecanismes de l'herncia, va comenar amb el treball de Gregor Mendel a mitjans del segle XIX. Tot i que no coneixia les bases fsiques per a l'herncia, Mendel observ que l'herncia s fonamentalment un procs discret on els trets especfics s'hereten en unitats bsiques e independents d'herncia que avui en dia coneixem com a gens.

Ara mateix s'est estenent en l'rea del desxiframent del genoma hum (Projecte Genoma Hum). La gran complexitat d'aquesta derivada de la seva transcripci i traducci - sobretot a l'empalmament alternatiu est donant lloc a la cincia de la protemica. Es poden diferenciar diferents classificacions de la Gentica segons l'espcie estudiada o el tipus d'estudi: Gentica Humana, Gentica Microbiana, Gentica Molecular,...

Histria de la gentica.



Tot i que se sol dir que la cincia de la gentica t els seus orgens en els treballs de Gregor Mendel de mitjans del segle XIX, quan els va realitzar ja existien diverses teories sobre l'herncia. En general aquestes teories assumien que existia una herncia de carcters adquirits: la creena de qu els individus hereten trets que han consolidat els seus progenitors. Avui en dia, aquesta teoria s'associa amb Jean-Baptiste Lamarck, qui utilitzava aquest model d'herncia per a explicar l'evoluci de diversos trets en les espcies (aquests canvis sn avui entesos com a producte de la selecci natural).

 Gentica mendeliana i clssica .

La cincia moderna de la gentica troba les seves arrels en les observacions fetes per Gregor Johann Mendel, un monjo agust i cientfic que va dur a terme estudis detallats sobre la naturalesa de l'herncia en plantes. En el seu article "Versuche ber Pflanzenhybriden" ("Experiments en la hibridaci de plantes"), presentat l'any 1865 a la Societat d'Histria Natural de Brunn, Gregor Mendel establ models d'herncia per a trets concrets de mongeteres i mostr que es podia descriure matemticament. Tot i que no totes les caracterstiques presenten aquests models d'herncia Mendeliana, el seu treball sugger la utilitat de l'aplicaci de l'estadstica en l'estudi de l'herncia.

La significaci de les observacions de Mendel no foren enteses fins a comenaments del segle XX, desprs de la seva mort, quan la seva investigaci fou redescoberta per altres cientfics que treballaven en problemes similars. La paraula "gentica" per si mateixa fou encunyada l'any 1905 per William Bateson en una carta que envi a Adam Sedgwick. L'adjectiu "gentic" (derivat de la paraula Grega "genno"      : donar a llum) segueix el nom, data d'abans de 1830 i fou usat per primera vegada en sentit biolgic l'any 1859 per Charles Darwin en "L'origen de les espcies". Bateson va promoure i popularitzar publicament l's de la paraula "gentica" per a descriure l'estudi de l'herncia en la seva conferncia inaugural en la "Tercera Conferncia Internacional sobre l'Hibridaci de les Plantes" a Londres l'any 1906.

A les dcades segents prossegu el redescobriment i popularitzaci del treball de Mendel, nombrosos experiments van ajudar a esclarir les bases moleculars de l'herncia. L'any 1910 Thomas Hunt Morgan argument que els gens resideixen en els cromosomes, basant-se en observacions de mutacions dels ulls lligades al sexe de la mosca de la fruita. L'any 1913 el seu estudiant Alfred Sturtevant utilitz el fenomen del lligament gentic i les taxes de recombinaci associades per a demostrar i mapar l'alineament dels gens al llarg dels cromosomes.

 Gentica molecular .

Tot i que els cromosomes sn coneguts per contenir els gens, els cromosomes estan constituts tant per protenes com per ADN. No obstant aix, llavors encara no restava clar en quina d'aquestes dues substncies era la portadora de la informaci gentica. L'any 1928, Frederick Griffith public el seu descobriment del fenomen de la transformaci (vegeu experiment de Griffith); setze anys ms tard, al 1944, Oswald Theodore Avery, Colin McLeod i Maclyn McCarty utilitzaren aquest fenomen per a allar i identificar la molcula responsable de la transformaci, l'ADN. L'experiment de Hershey i Chase, l'any 1952, descobr que l'ADN era el material gentic dels virus mitjanant marcadors radioactius; evidenciant que l'ADN s la molcula responsable de l'herncia.

James D. Watson i Francis Crick van resoldre l'estructura molecular de l'ADN l'any 1953, utilitzant els treballs de cristallografia amb difracci de raigs X de Rosalind Franklin que mostr una estructura de doble hlix de l'ADN. El seu model de doble hlix emparellava una seqncia de nucletids amb un "complement" nucleotdic a l'altra cadena. Aquesta estructura no noms proporcionava una explicaci fsica per a la informaci continguda en l'ordre dels nucletids, sino que tamb donava un mecanisme fsic per a explicar la duplicaci a travs de la separaci de les dues cadenes i de la reconstrucci d'una cadena "mare" basant-se en els aparellaments nucleotdics. Tot i que l'estructura explicava el procs d'herncia, encara es desconeixia com actuava l'ADN sobre el comportament de les cllules. En els anys successius diversos cientfics provaren d'entendre com l'ADN controla el procs de la producci de protenes en els ribosomes, finalment es descobr la transcripci d'ADN a ARN missatger i es desxifr el codi gentic que relaciona la seqncia de nucletids de l'ARN missatger amb la seqncia proteica. 

Amb aquesta comprensi molecular de l'ADN, una explosi en la recerca basada en aquest coneixement fou possible. El desenvolupament de la seqenciaci de l'ADN l'any 1977 va permetre la determinaci de les seqncies d'ADN, i el mtode PCR desenvolupat per Kary Banks Mullis l'any 1983 va permetre l'allament i amplificaci de segments arbitraris d'ADN. Aquestes i altres tcniques, i els esforos comuns en el "Projecte del Genoma Hum" i l'esfor privat per part de Celera Genomics, culminaren en la seqenciaci del genoma hum l'any 2001.

Cronologia de descobriments notables.

Quadre resum amb els esdeveniments ms importants de la histria de la gentica:


Caracterstiques de l'herncia.
Herncia discreta i les lleis de Mendel.


Al nivell ms elemental, l'herncia en els organismes es dona pels mitjans dels trets discrets, anomenats "gens". Aquesta propietat fou observada per primera vegada per Gregor Mendel, qui estudi la segregaci de les caracterstiques heretables en les monjeteres. Estudiant el tret del color de la flor en els seus experiments, Mendel observ que les flors de cada mongetera eren morades o blanques   i mai d'un color intermedi. Aquesta diferncia s deguda a versions discretes del mateix gen anomenades "allels".

En aquest cas de les mongeteres, cada organisme t dos allels de cada gen i les plantes hereten un sol allel de cada progenitor. Molts organismes, inclosos els ssers humans, presenten aquest patr d'herncia. Els individus que presenten dues cpies del mateix allel sn anomenats homozigots, mentre que els organismes amb dos allels diferents s'anomenen "heterozigots".

El conjunt dels allels per a un organisme donat s'anomena genotip, mentre que el conjunt de les caracterstiques visibles s'anomena "fenotip". Quan un organisme s heterozigot, sovint un allel s anomenat "dominant" ja que la seva qualitat "domina" el fenotip de l'organisme, mentre que l'altre allel s'anomena "recessiu" ja que el seu tret no s'observa. Els allels dominants sovint sn abreujats amb una lletra majscula, mentre els allels recessius sn donats amb una versi minscula de la mateixa lletra. Alguns allels no presenten dominncia completa i per tant tenen una dominncia incompleta expressant d'aquesta manera un fenotip intermedi, o sn codominants expressant-se alhora ambds allels.

Quan els progenitors s'aparellen per a generar descendncia, els descendents hereten de manera aleatria un dels dos allels de cada parent. El resultat d'aquests creuaments es pot visualitzar mitjanant un quadre de Punnett. Aquestes observacions de l'herncia discreta i de la segregaci dels allels es coneix com a "primera llei de Mendel" o Llei de la segregaci.

Assortiment i interaccions de mltiples gens.

Els organismes tenen centenars de gens, i en els organismes que es reprodueixen sexualment l'assortiment d'aquests gens s generalment independent dels altres gens que cont. Aix vol dir que l'herncia d'un allel pel color groc o verd dels psols no est relacionat amb l'herncia dels allels pels colors blanc o morat de les flors. Aquest fenomen, conegut com a "segona llei de Mendel" o "Llei de l'assortiment independent", ens indica que els allels de diferents gens es barregen per a generar un descendent amb diferents combinacions. (Alguns gens no es barregen independentment, demostrant-se aix el lligament gentic.)

Sovint gens diferents poden interaccionar de manera que actuen sobre una mateixa caracterstica. En Omphalodes verna, per exemple, existeix un gen amb allels que determinen el color de les flors: o blau o magenta. Un altre gen controla que les flors presentin color: o b color o blanc. Quan una planta t dues cpies d'aquest allel "blanc", la flor ser blanca   sense tenir en compte si el primer gen t els allels blau o magenta. Aquesta interacci entre gens s'anomena "epistasi", el segon gen s epistsic respecte el primer.

Molts trets no sn caracterstiques discretes (p.e. flors morades o blanques), de fet sn trets continus (p.e. l'alada dels humans o el color de la pell). Aquests "trets complexos" sn el producte d'interaccions entre diversos gens.  La influncia d'aquests gens s mediada, en  graus que varien, per l'entorn en el que es troba un organisme. El grau en qu els gens d'un organisme contribueixen en un tret complex s'anomena "heretabilitat". El mesurament d'un tret heretable s relatiu, pensant   en un ambient ms variable, l'entorn t una influncia major sobre la variaci total del tret. Per exemple, l'alada de l'home s un tret complex amb una heretabilitat del 89% als Estats Units. A Nigria, on la gent t accs variat a la correcta nutrici i la sanitat, l'alada t una hertabilitat de noms el 62%. 

Les bases moleculars de l'herncia.
ADN i cromosomes.



Les bases moleculars dels gens sn l'cid desoxiribonucleic (ADN). L'ADN est constituit per una cadena de nucletids, dels que hi ha quatre tipus: adenina (A), citosina (C), guanina (G), i timina (T). La informaci gentica es troba en la seqncia d'aquests nucletids, i els gens existeixen en porcions de seqncia al llarg de la cadena d'ADN. Els virus sn l'nica excepci d'aquesta regla   a vegades els virus presenten una molcula molt similar, l'ARN, en comptes d'ADN com a material gentic. Tot el conjunt de material hereditari en un organisme s'anomena "genoma".

L'ADN normalment es troba com una molcula de doble cadena, enrotllada en forma de doble hlix. Cada nucletid d'ADN s'aparella preferentment amb el seu nucletid corresponent de la cadena oposada: A s'emparella amb T, i C s'emparella amb G. D'aquesta manera, en la forma de doble cadena, cada cadena cont tota la informaci necessria, redundant en l'altra cadena. En aquesta estructura de l'ADN es troba la base de l'herncia: la replicaci de l'ADN duplica la informaci gentica separant ambdues cadenes i utilitzant cadascuna d'elles com a motllo per a sintetitzar la nova cadena.

Els gens se situen linealment al llarg de les cadenes d'ADN, anomenades cromosomes. En els bacteris, normalment cada cllula t un nic cromosoma circular, mentre que els organismes eucariotes tenen el seu ADN distribut en mltiples cromosomes lineals. Aquestes cadenes d'ADN sn sovint extremadament llargues; el cromosoma hum ms llarg, per exemple, cont unes 247 milions de bases.
L'ADN d'un cromosoma est associat amb protenes estructurals que l'organitzen, compacten, i en controlen l'accs, constituint un material anomenat cromatina; en eucariotes la cromatina est formada normalment per la succesi de nucleosomes, on es repeteixen unitats d'ADN enrotllades al voltant d'un nucli format per protenes d'histona.

Mentre que els organismes haploides tenen noms una cpia de cada cromosoma a cada cllula, molts animals i fora plantes sn dilpoids, i contenen dues cpies de cada cromosoma a cada cllula i d'aquesta manera tenen dues cpies de cada gen. Els dos allels d'un gen estan localitzats en loci idntics en cada cromtida germana.

Existeix una excepci en els cromosomes sexuals, que sn uns cromosomes especialitzats que molts animals han desenvolupat per a jugar un paper en la determinaci del sexe d'un organisme. En humans i altres animals el cromosoma Y t pocs gens i determina el desenvolupament de les caracterstiques sexuals masculines, mentre que el cromosoma X s similar als altres cromosomes i cont molts gens que no tenen cap relaci amb la determinaci del sexe. Les femelles tenen dues cpies del cromosoma X, per els mascles noms tenen un Y i un X.

Reproducci.

Quan les cllules es divideixen, el seu genoma sencer es duplica i cada cllula filla hereta una de les dues cpies. Aquesta s la forma ms simple de reproducci i s la base de la reproducci asexual. La reproducci asexual tamb es pot donar en organisme pluricellulars, sempre produint descendncia que hereta una cpia completa del genoma parental. Quan es dona la reproducci asexual, els descendents sn "clons" i contenen exactament el mateix material gentic que els seu progenitor.

Els organismes eucariotes sovint recorren a la reproducci sexual per a generar descendncia, que cont una barreja de material gentic heretat dels dos progenitors. El procs de reproducci sexual generalment s'alterna entre formes que contenen una nica cpia del genoma (haploide) i que contenen dues cpies (diploides). Les cllules haploides es fusionen i combinen el material gentic per a crear una cllula diploide amb cromosomes emparellats. Els organismes diploides generen haploides per divisi, sense replicar el seu ADN, per a crear cllules filles que hereten de manera aleatria un cromosoma de cada parell parental. La majoria d'animals i moltes plantes sn diploids durant la major part del seu cicle vital, amb la forma haploide reduda als gmetes

Tot i que no utilitzen el mtode haploide/diploide de reproducci sexual, els bactris tenen molts mtodes per a adquirir nova informaci gentica. Algunes bactries poden conjugar, s a dir, poden transferir una petita pea circular d'ADN a una altra bactria. Les bactries tamb poden assimilar fragments d'ADN que es troben a l'entorn i integrar-los al seu genoma, aquest procs es coneix com a transformaci. Aquests processos es donen per una transferncia horitzontal de gens.

Recombinaci gentica i lligament.


La naturalesa diploide dels cromosomes permet a gens de diferents cromosomes de segregar independentment durant la reproducci sexual, recombinant-se per tal de formar noves combinacions de gens. Els gens d'un mateix cromosoma tericament no recombinen mai si no es dona un procs de entrecreuament cromosmic. Durant l'entrecreuament, els cromosomes intercanvien fragments d'ADN, barrejant allels entre els cromosomes. Aquest procs d'entrecreuament cromosmic es dona generalment durant la meiosi, tot un seguit de divisions cellulars generen cllules germinals haploides que ms tard es fusionen amb altres cllules germinals per a formar un nou organisme.

La probabilitat de qu es doni entrecreuament entre dos punts donats d'un cromosoma est relacionada amb la distncia que hi ha entre ells. Per una distncia arbitrriament llarga, la probabilitat d'entrecreuament s molt elevada. Els gens que es troben molt propers tenen una probabilitat d'entrecreuar-se molt reduda, aquest fet pot demostrar que ambds gens es troben lligats   els allels dels dos gens tendeixen a ser heretats conjuntament. La suma de lligament entre un conjunt de gens pot ser combinada per a formar un mapa de lligament linear que provisionalment descriu l'alineament dels gens al llarg del cromosoma.

Expressi dels gens i creaci del fenotip.

El codi gentic.




Els gens generalment expressen el seu efecte funcional a mitjanant la producci de protenes, que sn molcules complexes responsables de la majoria de funcions a la cllula. Les protenes sn cadenes d'aminocids, i la seqncia d'ADN d'un gen s'utilitza per a produir una seqncia proteica especfica. Cada grup de tres nucletids en una seqncia, anomenat cod, es correspon amb un dels vint possibles aminocids d'una protena   aquesta correspondncia s'anomena codi gentic. La transmissi d'informaci s unidireccional: la informaci es transfereix de les seqncies nucleotdiques a les seqncies aminoacdiques de les protenes, per mai a la inversa   un fenomen que Francis Crick anomen el dogma central de la biologia molecular.

La seqncia especfica d'aminocids resulta en una nica estructura tridimensional per a aquesta protena, i l'estructura tridimensional de la protena est relacionada amb la seva funci. Algunes sn molcules amb estructures simples, com les fibres formades per la protena  collagen. Les protenes es poden unir amb altres protenes i amb molcules simples, a vegades actuant com a enzims per a facilitar reaccions qumiques entre molcules. L'estructura de les protenes s dinmica; l'hemoglobina es replega en diferents formes per a facilitar la captura, transport, i alliberament de les molcules d'oxigen en la sang dels mamfers.

Una nica diferncia nucleotdica en l'ADN pot provocar un nic canvi en la seqncia d'una protena. Ja que l'estructura d'una protena s el resultat de la seva seqncia d'aminocids, alguns canvis poden canviar drsticament les propietats d'una protena desestabilitzant l'estructura o canviant la superfcie de la protena de tal manera que es modifica la seva interacci amb altres protenes i molcules. Per exemple, l'anmia falcifome s una malaltia gentica humana que resulta d'una diferncia en la regi codificant per a la secci  -globina de l'hemoglobina, ocasionant un nic canvi aminoacdic que canvia les propietats fsiques de l'hemoglobina.   Els eritrcits falciforms s'enganxen entre ells i no flueixen suaument a travs dels vasos sanguinis.

Regulaci gnica.



El genoma d'un organisme donat cont centenars de gens, per no tots aquests gens necessiten sser activats a tot moment. Un gen s'expressa quan es transcrit a mRNA (i traduit a protena), i aqu existeixen diversos mecanismes cellulars per a controlar l'expressi dels gens de tal manera que les protenes es produeixin noms quan la cllula les necessita. Els factors de transcripci sn protenes reguladores que s'uneixen al inici dels gens, promovent o inhibint la transcripci del gen. En el genoma del bacteri Escherichia coli, per exemple, existeix tot un seguit de gens necessaris per a la sntesi de l'aminocid triptfan. Tot i aix, quan ja hi ha triptfan disponible per a la cllula, aquests gens per a la sntesi de triptfan no es requereixen. La presncia de triptfan afecta l'activitat d'aquests gens - les molcules de triptfan s'uneixen al repressor del triptfan (un factor de transcripci), canviant l'estructura del repressor fent-lo esdevenir "actiu" i unit als gens. El repressor del triptfan bloqueja la transcripci i impedeix l'expressi dels gens, aix genera una regulaci per feedback del procs de sntesi del triptfan.

Mutaci i regulaci gentica.
Mutacions.


Durant el procs de replicaci de l'ADN, ocasionalment es donen errors en la polimeritzaci de la segona cadena (les tases d'error sn en general extremadament baixes, es dona un error per cada 10-100 milions de bases). Aquests errors, anomenats mutacions, poden repercutir en el fenotip de l'organisme, especialment si es dona en la seqncia codificant d'un gen per a una protena. Els processos que incrementen la tasa de canvis de l'ADN s'anomenen "mutagnics": els productes qumics mutagnics que promouen errors en la replicaci de l'ADN, sovint per interferncia amb la estructura de parells de bases, mentre que la radiaci UV indueix mutacions produint danys en l'estructura de l'ADN. El dany qumic a l'ADN es dona de manera natural, i les cllules fan s de mecanismes de reparaci de l'ADN per a reparar les prdues i trencaments a l'ADN. Tot i aix la reparaci no s infallible.

En organismes que usen l'intercanvi cromosmic per a intercanviar ADN i barrejar gens, els errors en l'alineament durant la meiosi tamb poden produir mutacions. Els errors en l'entrecreuament es donen especialment quan seqncies similars provoquen aparellament entre cromosomes adoptant alineament incorrectes, fet que fa que algunes regions en els genomes tinguin major predisposici a mutar d'aquesta manera. Aquests error generen grans canvis estructurals en la seqncia d'ADN -- duplicacions, inversions o delecions de regions senceres, o l'intercanvi accidental de grans parts entre diferents cromosomes (fet que s'anomena "translocaci".

Selecci natural i evoluci.


Les mutacions i la recombinaci gnica generen organismes amb diferents genotips, i aquestes diferncies poden donar lloc a fenotips diferents. Algunes mutacions, anomenades "mutacions neutres" tenen un efecte negligible sobre el fenotip, salut i l'eficcia reproductiva. Les mutacions que tenen efecte sn normalment deletries, per ocasionalment les mutacions esdevenen beneficioses en el context ambiental d'un organisme.



La gentica de poblacions duu a terme estudis de la distribuci d'aquestes diferncies gentiques en poblacions i com les distribucions varien al llarg del temps. Les variacions en la freqncia d'un allel en una poblaci s deguda a quatre forces evolutives:
 La mutaci. Apareixen noves varietats d'allels.
 La migraci dins o fora d'individus de la poblaci, que afegeix diversitat gentica;
 La selecci natural, en la que un allel donat proporciona una major taxa de supervivncia i reproducci esdevenint aix ms freqent en la segent generaci. Un tipus de selecci especial s selecci sexual.
 La deriva gentica que tendeix a fixar allels per reduccions drstiques de la mida de la poblaci, b sigui per fragmentaci del territori o per catstrofes ecolgiques que condueixen les poblacions a situacions de coll d'ampolla. Els carcters fixats d'aquesta manera no ho sn per la selecci natural fixant-se de forma aleatria, b que algunes vegades la freqncia inicial pot determinar quin s'acabar fixant.

Al llarg de les generacions, les distribucions allliques de les poblacions canvien, donant lloc al fenomen evolutiu. Les mutacions i la selecci natural fan canviar les poblacions a formes ms adaptades a l'entorn, un procs anomenat adaptaci. Les noves espcies es formen a travs del procs d'especiaci d'alguna sub-poblaci gentica, un procs sovint produt per allament geogrfic (com per exemple: durant els perodes de glaciaci) que instaura l'allament sexual entre poblacions diferents.

En cada procs de rplica de d'ADN l'ADN polimerasa introdueix errors de cpia en baixa freqncia. D'aquesta manera les seqncies d'ADN divergeixen i canvien durant el procs de l'evoluci, aquestes diferncies entre seqncies es poden utilitzar com a rellotge molecular per tal de calcular la distncia evolutiva entre elles. Les comparacions gentiques sn considerades generalment el mtode ms precs per a determinar el grau de divergncia entre espcies, una millora sobre la, sovint enganyosa, comparaci de trets fenotpics. Les distncies gentiques entre espcies poden combinar-se per a dibuixar arbres evolutius. Aquests arbres sovint sn considerats com la representaci ms acurada de parentesc, tot i aix la transferncia de material gentic entre espcies no emparentades (tamb conegut com a "transferncia gentica horitzontal") i ms com en bacteris) no es t en compte en l'elaboraci dels arbres filogentics.

Els gens utilitzats determinen l'abast i la precisi dels clculs. Aix en gens molt conservats en l'evoluci com poden ser els que codifiquen per a ARNr s'utilitzen en la filognia entre grans grups (bacteris i eucariotes, plantes i fongs...), trobem rellotges moleculars molt ms recents com la regi d-loop de l'ADNm o els LTR que permeten dilucidar diferncies entre llinatges molt propers i servint com a proves de paternitat, en els casos que el jutge ho accepti com a prova.

Investigaci gentica i tecnologia.

Organismes models i gentica.
Tot i que originriament els gentics van estudiar l'herncia en un gran nombre d'organismes, els investigadors es van especialitzar en estudiar la gentica d'un determinat grup d'organismes. Els estudis previs que hi havia sobre aquests organismes va fer que molts investigadors els utilitzessin per a fer nous estudis i finalment uns pocs "organismes model" van passar a ser bsics per a la recerca gentica.

S'escollien els organismes ms convenients, amb temps de generaci curts i de fcil manipulaci gentica. Alguns organismes model molt utilitzats sn: el bacteri intestinal Escherichia coli, la planta Arabidopsis thaliana, el llevat Saccharomyces cerevisiae, el nematode Caenorhabditis elegans, la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster) i el ratol com (Mus musculus).

Tecnologia gentica.


Existeix una mplia varietat de tcniques per a manipular l'ADN al laboratori. Els enzims de restricci sn comunament utilitzats per a tallar l'ADN per seqncies especfiques, produint fragments d'ADN previstos. L's d'enzims de lligaci permet reunir els fragments prviament tallat, i unint fragments d'ADN de diverses fonts, els investigadors poden crear ADN recombinant. Sovint associat als organismes modificats genticament, l'ADN recombinant s usat comunament en el context dels plasmidi   Fragments d'ADN curts i circulars que contenen pocs gens. Inserint plasmidis dins de bacteris i fent crixer aquests bacteris en plaques d'agar (per a allar clons dels bacteris), els investigadors poden amplificar per clonaci els fragments d'ADN fragments (procs conegut com a clonatge molecular). (La clonaci tamb pot fer referncia a la creaci d'organismes clnics, mitjanant diverses tcniques.)

L'ADN tamb pot ser amplificat emprant un procs anomenat reacci en cadena per la polimerasa (PCR). Fent s de seqncies d'ADN especfiques i curtes, una PCR pot amplificar exponencialment una regi delimitada, mitjanant encebadors, d'ADN. Ja que pot amplificar a partir de quantitats molt redudes d'ADN, la PCR tamb s'usa sovint per a detectar la presncia de seqncies d'ADN especfiques.
Vegeu tamb.
Herncia dominant;

Referncies.


Enllaos externs.
Departament de Gentica de la Universitat de Barcelona;
Departament de Gentica i de Microbiologia de la Universitat Autnoma de Barcelona;
La gentica a l'abast de tothom;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1277" title="Glissando" nonfiltered="798" processed="788" dbindex="799">
Glissando (nomalment s'empra el plural itali: glissandi) s: o b a un desplaament continu de to d'una nota a una altra, o b a una escala incidental (o escala cromtica, s a dir, pujant un mig to, p.ex:en la tolalitat de doM;do, do#, re, re#, mi, fa, fa#, sol, sol#, la, la#, si, do) tocada molt rpidament per a moure's d'una nota a una altra (glissando efectiu).

Els instruments musicals capaos d'efectuar canvis de to continus poden efectuar glissandi de molta extensi. Aqu s'hi inclouen instruments de corda sense trasts (com el viol o el contrabaix); instruments de corda que permeten estirar les cordes (com algunes guitarres elctriques); instruments de vent sense vlvules o claus (com el tromb); sintetitzadors i la veu humana. Algun instrument de percussi com les timbales tamb poden generar glissandi tensant la membrana amb un pedal

Molts dels instruments restants poden produir un glissando ms limitat. Per exemple, instruments de corda amb trasts (com la guitarra o la mandolina) poden efectuar glissandi de fins a una tercera menor (tres semitons), estirant la corda perpendicularment sobre el mnec. instruments de vent com la flauta o la trompeta poden efectuar glissandi limitats, tot alterant la pressi amb qu s'hi bufa. Membranfons com el tambor o la conga poden fer tamb petits glissandi fent pressi sobre la membrana mentre est sonant.

Altres instruments no permeten canviar el to de manera contnua (per exemple, el piano o l'arpa). En aquests, la manera d'interpretar un glissando consisteix en tocar totes o algunes de les notes situades entre els extrems del glissando a molta velocitat, de manera que el resultat audible s'apropa al so d'un glissando continu. Aquesta interpretaci tamb s possible en instruments de vent i de corda, i igualment se l'anomena glissando, tot i que no s exactament el mateix que l'efecte imitat.

Pgines que s'hi relacionen.
Instruments musicals;
Teoria de la msica;
Acstica;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1278" title="Johann Wolfgang von Goethe" nonfiltered="799" processed="789" dbindex="800">


Johann Wolfgang von Goethe (28 d'agost de 1749 a Frankfurt del Main -   22 de mar de 1832 a Weimar) escriptor alemany i funcionari de la Cort de Weimar, va nixer a Frankfurt en el si d'una famlia benestant.

La seva producci literria abasta des de la poesia, la novella, el teatre, l'assaig i s l'iniciador del corrent literari alemany conegut com Sturm und Drang (Tempesta i Impuls), precursor del romanticisme alemany.

Va estudiar Dret i es va interessar per altres branques del coneixement com ara la geologia, la qumica o la medicina que el van portar al descobriment de l'os intermaxillar. Tamb es va interessar per la botnica i va publicar un assaig sobre la metamorfosi de les plantes: Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklren (1790). En ell intenta establir una teoria general sobre la morfologia dels vegetals reconeixent l'analogia de la forma dels cotiledons, de les flors o les fulles. Tamb fa un esbs d'una teoria de l'evoluci entre els vegetals i relaciona la morfologia amb filognia, visions molt avanades a la seva poca.

La seva posici a la Cort de Weimar, on va entrar al servei de Carles-August, hereu del ducat de Saxnia-Weimar, l'any 1775, i on va fixar la seva residncia fins a la seva mort, li van permetre realitzar nombrosos viatges i relacionar-se amb l'alta aristocrcia i personatges cabdals com Napole, Ludwig Van Beethoven, Schiller o Herder.

A ms a ms, l'any 1782 va ser afegida la partcula von al seu cognom pel mateix Duc Carles-August, davant de les protestes de la noblesa, en formar part de la Cort amb un crrec equiparable al dels ministres, tots de la noblesa.

Va gaudir, en vida, de fama, respecte, prestigi i admiraci, i grcies a la seva reputaci, van ser molts els joves que en la maduresa de Goethe s'hi volien apropar i conixer-lo personalment.

En el camp de la msica sn innombrables els poemes de Goethe convertits en Lieder per compositors de totes les poques.

 Biografia .
 Orgens i joventut (1749-1765) .


Els Goethe, vella familia d'artesans originaris de Turngia, vivien, quan va nixer Johann Wolfgang, en una casa de Frankfurt del Main, avui dia anomenada Goethe-Haus. Johann Caspar Goethe (1710-1782), son pare, qui va consagrar gran part de la seua vida a la creaci d'un Gabinet d'Histria natural i a una collecci de quadres, no li calia en absolut exercir qualsevol professi a banda de les seues activitats d'afeccionat i de l'educaci dels seus fills, ats que havia comprat un ttol de conseller imperial. Home cultivat, va viatjar a Itlia (el seu fill, per altra banda, recordar d'aquest viatge, a Poesia i veritat, una gndola que va portar de Vencia), i va escriure'n un diari de viatge que no seria publicat fins l'any 1932. La mare de Goethe, Catharina Elisabeth Goethe, nascuda Textor (1731-1808), procedia de la noblesa de cort. Filla d'un "Schulthei", es va casar als 17 anys amb el conseller Goethe, llavors amb 38 anys. Per Johann Wolfgang no era en absolut dcil, i la relaci que va mantenir amb els seus pares sovint es va revelar conflictiva, principalment per l'extrema severitat de son pare.

Dels nombrosos infants del matrimoni, noms Johann Wolfgang, el menut, i la seua germana Cornelia Friderike Christina (nascuda el 7 de desembre de 1750), van sobreviure, malgrat una verola que va estar a punt d'endur-se'l l'any 1758.

La seua educaci humanstica rigurosa (va estudiar diverses llenges, i principalment el grec clssic, el llat, el francs, l'angls, l'hebreu, per tamb la major part de les cincies comunes de l'poca, la dansa, l'equitaci, l'esgrima...) va ser fonamentalment a crrec de son pare, home sever que va fer que Goethe s'estimara ms la companyia de sa mare. La relaci que va mantenir amb els seus progenitors, i sobretot amb son pare, era conflictiva, i es veia agreujada pel fet que el jove Goethe no gaudia d'un carcter jovial. Tanmateix, els estudis sembla que el van transformar: de conflictiu pass a ser un jove model, va aprendre amb una gran facilitat, s'apassion pel dibuix i amb grans dificultats va intentar estudiar msica.

La guerra dels Set Anys va suposar per a ell l'oportunitat de descobrir la civilitzaci francesa: un oficial francs, el comte de Thorane, es va installar a la casa dels Goethe l'any 1759, mentre l'exrcit francs estava acampat a Frankfurt. 

Thorane i el pare de Goethe van fer amistat, ajudats pel fet que aquest donava suport als francesos des de la batalla de Rossbach, amb gran escndol del seu sogre, Textor . Grcies a les bones relacions que van mantenir, el jove Goethe va poder assistir a la coronaci del Rei dels Romans Josep II l'any 1764.

 Estudis i primeres obres (1765-1775).

A la seua ciutat natal, Frankfurt, es va enamorar de la jove i bella Lili Schoenemann. 

Va estudiar dret a Leipzig entre 1765 i 1768 i a Estrasburg entre 1770 i 1771. Hi va conixer Johann Gottfried Herder, i va tenir un afer amors amb Frdrique Brion. L'any 1772, va obtenir el ttol de doctor, va tornar a Frankfurt de maig a setembre, on va ser nomenat advocat de la cort imperial, i esdevingu magistrat a Wetzlar. 

L'any 1773, recomena a escriure. En el curs d'un viatge amb Basedow i Lavater al llarg del riu Lahn, va escriure davant del castell-fort de Lahneck, el poema Geistesgruss, que posteriorment seria tradut al francs per Madame de Stal.

 Weimar (1775-1786) .
L'any 1775 es va installar a Weimar com a funcionari de la cort del duc Carles August, i posteriorment com a conseller secret de legaci, a partir de 1776. Tres anys ms tard, va ser nomenat Comissari de Guerra, abans d'sser ennoblit l'any 1782 i que li fra confiada la direcci de les finances de l'Estat. Va establir una relaci platnica amb Charlotte von Stein, set anys major que ell, que va durar deu anys. Ell li va escriure 1.700 cartes.

Durant aquesta poca va escriure dos grans drames, primer redactats en prosa i desprs transcrits en pentmetres imbics : Ifignia a Turida i Torquato Tasso. El 3 de setembre de 1786, va abandonar Carlsbad (actualment Karlovy Vary, a  la Repblica Txeca) on estava fent una cura, i va visitar en secret Itlia, amb l'objectiu que ning no poguera amonar-lo en all que ell considerava un dels seus somnis ms cobejats, la descoberta d'un pas del qual tant li havia parlat son pare...

 Vida a Itlia (1786-1788) .

A Itlia! A Itlia! Pars ser la meua escola, Roma la meua universitat. Perqu de fet s una universitat per a qui l'ha contemplada completament
Fent breus etapes a Verona, Vicenza, Pdua i desprs d'una estada de dues setmanes a Vencia, Ferrara, Bolonya, Florncia i Perusa, Goethe arriba a Roma el 29 d'octubre del 1786. Va decidir installarse al nmero 18 de la Via del Corso. Hi va freqentar els artistes alemanys com ara Tischbein, qui va pintar el seu retrat ms clebre l'any 1787, aix com la pintora Angelika Kauffmann, i d'italians com el gravador Giovanni Volpato. De mar a juny de 1787, Goethe va visitar el sud de la pennsula itlica i Siclia, acompanyat per Christoph Heinrich Kniep, pintor i gravador encarregat d'illustrar el viatge. Desprs d'una petita aturada a Npols, va arribar a Palerm el 2 d'abril, desprs d'un viatge en mar difcil (Goethe suportava malament els viatges per mar) de quatre dies. L'estada a Siclia el va impressionar vivament: Sense Siclia, Itlia no ens sembla un quadre acabat; es ac on, en efecte, es troba la clau de tot. L'atmosfera mediterrnia li va inspirar el comenament d'una tragdia titulada Nausicaa, de la qual no arribar a escriure ms que un grapat d'escenes. Va visitar-hi nombrosos temples i runes antigues (Segesta el 20 d'abril, Agrigent el 24 d'abril, el teatre de Taormina el 7 de maig), per no va mostrar cap inters en els altre vestigis   bizantins, rabs o gtics  de l'illa. En efecte, com ha dit Jean Lacoste: Com no podia visitar Grcia a causa de l'ocupaci otomana, el poeta va trobar a Siclia la Gran Grcia de l'Antiguitat, la possibilitat d'acostar-se el ms possible a l'origen grec, al model grec, sense estar vertaderament en presncia d'aquella, segons una aproximaci indirecta que ser la de Heidegger anant a Provena a retrobar una Grcia oblidada, o l'oblit de Grcia

En una carta datada el 3 de desembre de 1786, s a dir, noms tres mesos desprs de la seua partena, Goethe veia ja en aquell viatge Una vertadera renaixena... Un segon naixement

 Weimar (1788-1805) .
Dos anys ms tard, va tornar a Weimar, on va ser nomenat ministre del Duc i es va installar amb Christiane Vulpius (1765-1816), procedent de la petita burgesia, florista,  amb qui finalment es casar l'any 1805. Van tenir cinc fills, dels quals l'nic que va sobreviure va ser Julius August Walther von Goethe (1789-1830). Aquesta relaci no legalitzada amb Christiane va suposar un gran escndol a Weimar. Goethe va legitimar el seu fill l'any 1800.

L'any 1791 va ser nomenat director del nou Teatre de la Cort Gran-Ducal, responsabilitat que ocuparia fins el 1817. Cansat de la banalitat i el provincianisme de la cort ducal, va intentar fugir-hi, per no va poder fer-ho d'una altra manera que acompanyant el duc de Saxe-Weimar, oficial de l'exrcit prussi, l'any 1792, amb ocasi de la batalla de Valmy. En aquesta ocasi va tenir el fort sentiment de la gran novetat que suposava la Revoluci Francesa, declarant aix en la seua Campanya de Frana: Avui s'obre una nova era per a la histria del mn.

L'any 1794 va fer-se amic de Schiller. Es coneixien des de l'any 1788 (data del retorn d'Itlia de Goethe), per fins aleshores no es tenien massa simpatia. Goethe se sentia molt allunyat de les preocupacions del dramaturg |rousseauista, mentre que Schiller temia que Goethe arribara a fer-li ombra. L'encontre definitiu va ser al juliol de 1794 per mitj d'amics comuns. Curiosament no van parlar de literatura, sin de cincies naturals i filosofia, que aleshores es trobaven entre les principals preocupacions de Goethe. A aquesta entevista va seguir una clebre correspondncia entre tots dos poetes alemanys. Goethe va participar l'any 1795 en la revista de Les Hores, i hi va fer publicar els Dilegs d'emigrats alemanys, dels que forma part el clebre conte Mrchen, posteriorment titulat La serp verda.

Schiller va morir l'any 1805, provocant el que alguns consideren una tercera etapa en la vida de Goethe.

 Weimar (1805-1832).
L'any 1808, va trobar-se a Erfurt, arran del congrs celebrat a aquesta ciutat, amb Napole Bonaparte, i l'emperador el va condecorar amb la Legi d'Honor.

Tot i que el filsof Schopenhauer hi estava present, no s'hi va reunir amb ell, havent d'esperar a l'any 1813, en qu es van trobar per a discutir de la teoria dels colors elaborada per Goethe.

Visitant asidu del sal literari organitzat per Johanna Schopenhauer, mare del filsof, hi va tenir oportunitat de conixer artistes i filsofs, com ara Heinrich Reiss i el pintor Fssli. 

L'any 1814 va enamorar-se de Marianne von Willemer. El 1822, havent passat sis anys des de la mort de la seua muller, va demanar matrimoni a Ulrike von Levetzow (de 16 anys), que el va refusar (ell tenia 73 anys!). Va acabar la seua vida reconegut com el  Savi de Weimar , freqentat, cortejat i adulat pel conjunt dels ambients literaris europeus (i ben especialment per Carlyle).

Va morir el 22 de mar de 1832, s a dir, tan sols un ms desprs d'haver finalitzat la segona part del Faust. Les seues darreres paraules desprs d'una misteriosa "W" que va traar en l'aire, van ser:  Mehr Licht! Mehr licht!  ( Ms llum! Ms llum! ), interpretades de manera ben diferent, alguns hi han vist la desesperaci d'un gran home per no haver pogut abastar prou coneixements durant la seua vida, mentre que altres, com per exemple Friedrich von Mller, les han considerades simplement una petici perqu li obriren la finestra i poder tenir encara l'ocasi de contemplar la llum del dia.

Obra literria.
 
Les obres ms important de Goethe desprs d'installar-se a Weimar va ser la seua tragdia Gtz von Berlichingen (1773), que va ser la primera obra que li va aportar el reconeixement del pblic, i la novella Les tribulacions del jove Werther (1774), que li va suposar una enorme fama com a escriptor del corrent Sturm und Drang, que va marcar la primera fase del Romanticisme   de fet, aquesta novella es considera com el detonador que va posar en marxa el moviment, i pot ser sense cap dubte considerada com un dels primers "best-seller" de tot el mn, sent al llarg de la seua vida l'obra amb la qual els seus contemporanis l'associaven.

Durant l'poca de Weimar abans de conixer Schiller va comenar Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, va escriure els drames Ifignia a Turida, Egmont, Torquato Tasso i la fbula Reineke Fuchs.

Durant l'poca de la seua amistat amb Schiller va continuar escrivint el Wilhelm Meister, l'Idilli de Hermann i Dorothea, i les Elegies romanes.

En el seu darrer perode, entre la mort de Schiller, l'amy 1805, i la seua prpia mort, van aparixer Faust Primera Part, Les afinitats selectives, el Divan occidental-oriental (un recull de poemes en estil persa, influt per l'obra de Hafez), l'obra autobiogrfica De la meua vida: Potica i veritat que cobreix la primera part de la seua vida i acaba amb el seu trasllat a Weimar; el seu Viatge a Itlia, i una srie de tractats d'art. Les seues obres van gaudir d'una immediata influncia en els cercles artstics i literaris.

Faust Segona Part va ser finalitzat l'any de la seua mort i va ser publicat pstumament.

Durant els ltims anys de la seva vida, Goethe va tenir com a secretari personal a Johann Peter Eckermann (1792-1854) que va fer possible la publicaci de les obres completes de Goethe en 40 volums (1839-1840). A ms a ms, va escriure Converses amb Goethe (3 volums, 1836-1848), llibre que recull amb fiabilitat els anys de vellesa d'aquesta personalitat contradictria i universal.

Goethe i les arts.
 Goethe i el dibuix .


Durant molt de temps, Goethe es va esforar a desenvolupar all que el anomenava el seu petit talent, fonamentalment en el curs del seu Viatge a Itlia, pel contacte amb pintors experimentats com ara Tischbein. Va conrear essencialment el gravat de paisatge, i rarament va atrevir-se amb el retrat. En un petit text de 1821 va manifestar: 

He pensat des de fa temps que sovint em referisc al dibuix en les meues confessions, en les informacions que he donat sobre la meua vida, tot i que hom podria preguntar-se, i no sense ra, perqu no ha pogut sortir res vertaderament satisfactori des del punt de vista artstic d'aquests esforos repetits i d'aquesta permanent predilecci d'afeccionat.

 Goethe i la msica .
Goethe llibretista.
Durant molt de temps, Goethe va pensar a dedicar-se a escriure llibrets d'pera. En va escriure 20 textos i esbossos d'obres lriques, el que suposa un quint de la seua producci dramtica global. Don Giovanni de Mozart, constitua segons ell l'ideal inmillorable cap al qual tota pera havia de tendir. Aix, en una conversa amb Eckermann el 12 de febrer de 1829, va exclamar que la msica del seu Faust hauria de tenir l'estil del Don Giovanni, i que, de fet, noms Mozart l'hauria pogut compondre. Per altra banda, Mozart va obsedir Goethe fins a tal punt, que va arribar a redactar una segona part de La flauta mgica". 

En la seua joventut (1777), abans de l'estrena de Don Giovanni (1787), Goethe va redactar dos llibrets: Erwin und Elmire, una opereta inspirada en El vicari de Wakefield, clebre novella anglesa d'Oliver Goldsmith, a la que va afegir un poc d'intriga sentimental a l'estil del Werther i Lila, acompanyada de cants i danses populars. Desprs, l'any 1779, va entaular correspondncia amb el compositor alemany Philipp Christoph Kayser, sorgint una collaboraci que donaria com a resultat un singspiel, Broma, truc i venjana (Scherz, List und Rache) que va constituir, en la seua estrena l'any 1784, un fracs total. El problema de tots tres llibrets consisteix en qu Goethe, que no s msic, reconeix innecessriament al llibret una anterioritat en el temps. Considera la msica com a ornament del text, i no el text com a un pretexte de la msica. Aix, es troba a les antpodes de la clebre frmula italiana prima la musica, poi la parole, el que l'impedeix desenvolupar una relaci pregona amb els msics, que com en el cas de Mozart amb El rapte en el serrall s'estimen ms llibrets mediocres si podem modificar-los a voluntat. Un nou invonenient va tancar per un temps la seua activitat com a llibretista: l'any 1786 va mamprendre una adaptaci d'una comdia de Friedrich Wilhelm Gotter, El secret gonegut per tots (Das ffenliche Geheimnis), al seu torn inspirada a Segreto publico de Carlo Goldoni. Es tractava d'una adaptaci molt lliure perqu Goethe havia decidit emprar nombrosos elements de Les noces de Fgaro de Beaumarchais. Per com l'1 de maig de 1786 es va estrenat Les noces de Fgaro de Mozart, amb un xit aclaparador, Goethe es va convncer d'abandonar la seua obra, que no podia fer la competncia a la de Mozart i Lorenzo da Ponte. Mozart havia precedit, per segona vegada, a Goethe, produint una obra mestra incontestable  indica Dietrich Borchmeyer, estudis de Goethe

Encara va fer-ne tres intents ms, amb tres peres que va fer representar a Weimar a principis de la dcada del 1790: Die theatralischen Abenteuer/Les aventures teatrals (1790-91), Die veretelten Rnke/Les intrigues frustrades i, sobretot, Circe (1790-94). Totes tres sn adaptacions a l'alemany d'peres italianes: les dues primeres de Domenico Cimarosa (L'Impressario in angustie i Le trame deluse) i quant a Circe prov de La Maga Circe de Pasquale Anfossi. Goethe, que tenia aquesta darrera pera en bastant alta estima ("eine immer erfruliche Oper", "Una pera sempre agradable") li va assegurar una certa popularitat escrivint en els seus annals de 1791 que havia estat composta per Cimarosa i Mozart ("Mit Cimarosa's und Mozart's Musik). Per de fet, simplement s'havien afegit quatre ries de Mozart, extretes del Schauspieldirektor (1786), prctica molt habitual a l'poca, quan encara no hi havia drets d'autorr..

 Obra cientfica .

Biologia.
Goethe es va interessar per la botnica i va arribar a publicar un assaig sobre la metamorfosi de les plantes: Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklren (1790). En aquesta obra, intenta establir una teoria general sobre la morfologia dels vegetals, en reconeixent l'analogia de certes formes com ara els cotiledons, la forma de les flors o de les fulles. Tamb va esbossar una teoria de l'evoluci en els vegetals, lligant la morfologia i la filognia. Aquesta era una aproximaci molt avanada respecte de les idees generalment sostingudes a l'poca. D'aquesta manera, Goethe va ser un dels primers (i probablement el primer) a emprar el terme "metamorfosi" en botnica.

Les preocupacin de Goethe en aquest camp eren sobretot filosfiques. Volia identificar l'Urspflanze, s a dir, la planta original.

L'arbre fetitxe de de Goethe era era el Ginkgo biloba  tamb ho s de Weimar, on fins i tot t dedicat un museu. Cal dir tamb que la ciutat d'Estrasburg est plena de ginkgos: hi ha un exemplar molt vell al jard de la Plaa de la Repblica, a diversos parcs i a les avingudes.

En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Goethe.

 Zoologia i osteologia.
Goethe tamb va publicar estudis sobre osteologia, i hom li deu el descobriment de l'os intermaxillar hum.

 ptica .

Encara avui dia estan vigents les seues teories sobre la percepci del color, en l'ambit de l'ptica. L'any 1810 va proposar-ne una categoritzaci en el seu Tractat dels colors: colors fisiolgics, fsics i qumics, molt abans dels treballs d'Eugne Chevreul publicats l'any 1839. Hi fa intervenir les nocions d'harmonia, de contrast i de diferncia cromtica. La seua teoria del color es basa en l'observaci dels  objectes- en -la-llum , segons la seua expressi.

S'estn sobre la percepci visual afirmant la nostra diferenciaci quant a la perspectiva dels elements verticals i horitzontals, semblant ms curts els primers que els segons (una muntanya de 3.000 m d'alada sembla menor que una distncia vers un objecte situat a 3.000 m de distncia; o la percepci deformada o oval de la lluna baixa sobre l'horitz).

 Obres .
Entre les seves obres cal destacar:
Gtz von Berlichingen (1773);
Werther (1774);
Wilhelm Meisters Lehrjahre (1795)   Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister;
Faust (1807) (la segona part acabada l'any 1831);
Die Wahlverwandtschaften (1809)   Les afinitats electives ;

La seva producci potica es troba actualment en diverses edicions.

 Notes .


 Enllaos externs .
Obres de Goethe a la Biblioteca de Catalunya;
Aforismes de Goethe traduts al catal;

Articles sobre Goethe:
Algunes lectures de Goethe a Catalunya (Maragall i Eugeni d'Ors), article de Llus Quintana Trias;
El concepte de Weltliteratur segons Goethe, article de Jordi Llovet;































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1282" title="Galxia" nonfiltered="800" processed="790" dbindex="801">
 
Una galxia s un agregat d'uns quants milers de milions d'estrelles i de nvols de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, s difcil que es puguin detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galxia. Al voltant del suposat forat negre hi ha diversos cmuls estellars.

El sistema solar, i per tant tamb el nostre planeta es troba dins d'una galxia, la Via Lctia. L'aspecte llets de la part central de la nostra galxia observada a ull nu des de la Terra va originar el nom de Via Lctia, s a dir cam de llet. El mot galxia ve de la paraula grega galactos, que tamb significa llet.

Els diferents materials que constitueixen una galxia (estels i nvols de gas i pols) estan animats d'un moviment de rotaci entorn d'un eix amb una velocitat angular que s ms elevada com ms a prop del centre es troben. En determinades zones de les galxies d'elevada concentraci de pols i gas es produeix el naixement de nous estels. La densitat d'estels (s a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) tamb depn de la distncia al centre galctic: s ms elevada com ms a prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 Kiloprsec de radi, mentre la seva massa va de 108, i 1012 masses solars.

L'espai que hi ha entre els diferents estels d'una galxia s'anomena espai interestellar i pot ser gaireb buit de matria o b ocupat pels gasos o la pols d'una nebulosa. L'espai que hi ha entre les diferents galxies s'anomena espai intergalctic i s prcticament buit de qualsevol mena de matria.

Segons la teoria del Big Bang, l'Univers s'expandeix: les galxies s'allunyen les unes de les altres, com un pasts que s'infla en posar-lo al forn. A l'Univers hi ha milers de milions de galxies (una dcima de bili, en la part observable amb els actuals telescopis, amb els quals actuals podem detectar galxies situades fins a una distncia de deu mil milions d'anys-llum).

 

Les galxies no es troben distribudes uniformement per l'espai sin que formen agrupacions ms o menys nombroses anomenades cmuls de galxies. La nostra galxia, la Via Lctia, pertany a un d'aquests cmuls, anomenat grup local, format per unes trenta galxies, entre les quals hi ha tamb la Galxia d'Andrmeda.

Val a dir que els cmuls de galxies es concentren alhora en grans conglomerats anomenats supercmuls. El nostre grup local s a la part externa d'un supercmul que comprn gaireb cinc mil galxies.

Edwin Hubble (encara que Hubble sempre s'estim ms parlar de  nebuloses , mentre que  galxies  el mot usat per Shapley s'acab imposant) va ser el primer astrnom que va plantejar l'existncia de les galxies, a les quals va anomenar universos illa, en adonar-se que algunes nebuloses no eren tals, sin formacions estellars molt allunyades. Fins aleshores l'nica part coneguda de l'Univers era la Via Lctia. Tamb en va proposar la primera classificaci, l'any 1926.

Actualment, tot i que hi ha classificacions ms complexes, es distingeixen quatre tipus de galxies:
Galxia ellptica;
Galxia espiral;
Galxia espiral barrada;
Galxia irregular;

La nostra galxia, la Via Lctia, s del tipus espiral.

 Enllaos externs .

Astrored;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1283" title="Gastronomia asturiana" nonfiltered="801" processed="791" dbindex="802">


La gastronomia asturiana t elements que l'emparenten amb la cuina gallega, normanda i bretona.
Dos dels plats ms coneguts sn la Fabada i la Caldereta.
Existeixen ms de cent varietats diferents d'excellents formatges artesans, dels que el de Cabrales s el ms popular.
La beguda asturiana per excellncia s la Sidra.

Enllaos externs.
 Plana de Guiastur ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1284" title="Grcia" nonfiltered="802" processed="792" dbindex="803">




Grcia (oficialment Repblica Hellnica) s una repblica del sud-est d'Europa, a l'extrem meridional de la pennsula Balcnica. Limita al nord amb Albnia, la Repblica de Macednia (coneguda per Grcia i en els frums internacionals com a Antiga Repblica Iugoslava de Macednia) i Bulgria, a l'est amb Turquia (amb qui mant unes tenses relacions geopoltiques) i amb la mar Egea, al sud-est i al sud amb la mar Mediterrnia i a l'oest amb la mar Jnica. Considerada per molts el bressol de la civilitzaci occidental, Grcia t una llarga i rica histria durant la qual ha ests la seva influncia sobre tres continents. 

La capital s Atenes, amb 700.000 habitants (i ms de tres milions en l'aglomeraci urbana, que inclou el port del Pireu), i les ciutats principals sn Tessalnica (350.000 hab.), Patres (160.000 hab.), Irklion (135.000 hab.) i Lrissa (130.000 hab)


 Grecs .
L'origen dels grecs s dels pobles indoeuropeus, procedents del nort de la pennsula balcnica.
Aquests pobles sn diferents tribus com: Doris, Jonis, Elosis... Per ser grecs de veritat han de ser Hllades. Per ser Hllades havien de tenir com a llengua oficial el grec, tenir els mateixos dus, el mateix concepte de llivertat y estar al mateix espai geografic, Grcia.

 Histria .
L'Antiga Grcia va nixer a les costes del mar Egeu, on es van desenvolupar les civilitzacions minoica (a Creta) i micnica, les primeres civilitzacions europees. Desprs d'aquestes, al voltant de l'any 800 aC, es va iniciar una nova era de civilitzaci hellnica, la Grcia de les ciutats estat que van establir colnies arreu de la Mediterrnia, van resistir les invasions perses i la cultura de la qual fou la base de la civilitzaci hellenstica que va seguir l'imperi del macednic Alexandre el Gran.

Militarment, Grcia va entrar en decadncia fins que fou conquerida pels romans a partir del 168 aC, tot i que la cultura grega va influir molt en la vida de Roma. Grcia va esdevenir una provncia de l'Imperi Rom fins a la seva partici en dos; la part oriental (l'Imperi Bizant, amb seu a Constantinoble) va continuar sent de natura grega i se'n considerava l'hereva directa. Des del segle IV fins al segle XV l'Imperi Rom d'Orient va sobreviure onze segles als atacs d'occident i d'orient fins a la caiguda de Constantinoble (29 de maig de 1453) sota l'Imperi Otom. 
 
Els turcs van governar la major part de Grcia fins al primer quart del segle XIX. Algunes regions de Grcia mai van caure sota control otom, com per exemple l'illa de Corf o la tradicionalment rebel regi de Mani (a l'extrem sud del pas), mentre que d'altres van tenir una mnima influncia, com les illes del Mar Jnic (Cefalnia, per exemple, noms va formar part de l'Imperi Otom durant 11 anys). El 1821 els grecs es van rebellar i van declarar la independncia, que no van aconseguir fins al 1829. Des de llavors les tensions i els conflictes territorials entre Grcia i Turquia han estat constants, i especialment greus en el cas de l'illa de Xipre, al darrer quart del segle XX. Desprs d'una efmera repblica, les potncies occidentals que havien ajudat Grcia en la guerra d'alliberament van obligar a instaurar-hi la monarquia.

El 1912 Grcia lluita a la Primera Guerra Balcnica juntament amb altres pasos balcnics (Srbia, Montenegro i Bulgria) contra Turquia, que acaba essent derrotada i perdent la major part dels seus territoris a Europa. Un any ms tard, degut a les desavinences sobre com repartir els territoris guanyats, Bulgria ataca Grcia, Srbia i Montenegro i comena la Segona Guerra Balcnica. Bulgria perd el conflicte i Grcia i Srbia es divideixen la regi de Macednia, que era habitada tant per eslaus com per grecs i altres grups tnics minoritaris.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, el tractat de Svres atorga a l'Estat Grec la ciutat d'Esmirna (de poblaci eminentment grega i que havia experimentat un auge econmic important) i la regi circumdant, aix com els territoris de Trcia fins al lmit amb la provncia turca de Constantinoble. El 1922, l'exrcit grec, enlluernat pel vell somni d'una "Gran Grcia" (la anomenada "Megali Idea" - Gran Idea) i empesa per les potncies occidentals (Anglaterra i Frana amb l'ajut d'Itlia) envaeix Turquia. Desprs de dos anys de campanyes i quan els grecs es trobaven a les portes d'Ankara, els potencies occidentals van abandonar la guerra i van deixar desguarnida la rereguarda, que dna lloc a la presa i destrucci d'Esmirna. La derrota dels grecs els obliga a signar l'intercanvi d'un mili i mig d'habitants d'tnia grega d'sia Menor per 300.000 habitants turcs que fins llavors vivien a la regi ms septentrional de Grcia. Desprs de la catstrofe d'sia Menor es succeeixen nombrosos rgims, molt inestables i esquitxats contnuament de cops d'estat. El govern que ms estabilitat aporta s el d'Eleftherios Venizelos.

El 1936, el general Ioannis Metaxas estableix un rgim de carcter feixista. El perode del Feixisme grec dura fins el 1941, any en qu Metaxas mor i en qu comena l'ocupaci alemanya. Grcia pertanyeria al Tercer Reich fins el 1944, any en qu els alemanys sn expulsats per la Resistncia grega i pel debilitament del Reich. Aquell mateix any comena una sagnant Guerra Civil, que duraria fins 1949.

A partir de la fi de la Guerra, Grcia entra a formar part del Bloc Occidental sota influncia dels Estats Units, i ja el 1952 s'integra en l'OTAN. Hi segueix un perode de prosperitat alimentada per l'xit de la indstria naviliera i el turisme. El 1967 un grup de Coronels d'extrema dreta de l'exrcit grec instaura per la fora un rgim autoritari anomenat "Junta dels Coronels" amb el suport dels Estats Units.

El 1973 se cellebra un referndum en qu els grecs aboleixen la monarquia. L'any segent, la nova repblica es dotava d'una constituci democrtica, encara en vigor. Grcia va entrar a la Comunitat Econmica Europea el 1981 i va adoptar l'euro com a moneda el 2001.

Subdivisi administrativa.
Grcia est formada per 13 regions administratives o             (perifries), subdividides alhora en       (nomo), que es podria traduir per departaments, districtes o prefectures. A ms a ms hi ha una regi autnoma anomenada Mont Atos (         , gio Oros o "Muntanya Sagrada"), que s un estat monstic sota la sobirania de Grcia i la capital n's Karis (      ). 

Llista de regions gregues amb la capital corresponent:





Geografia.
El pas consisteix en una extensa rea continental situada al sud dels Balcans; la pennsula del Pelopons, separada del continent pel canal de l'istme de Corint; i un bon nombre d'illes, que inclouen, entre d'altres, Creta, Rodes, Eubea, Lesbos, Quios, Tassos, Samotrcia, Lemnos i els arxiplags del Dodecans, les Cclades i les Esprades, totes les quals a la mar Egea, i Corf, Lucada, Cefalnia i Zacint a la mar Jnica. Grcia t ms de 14.880 km de costa i noms 1.160 km de fronteres terrestres, amb una extensi total de 131.940 km2 i una poblaci de 10.665.989 habitants (2004).

Un 80% de Grcia s muntanys. La major part del pas s sec i rocs, per la qual cosa noms un 28% del terreny s cultivable. A la Grcia occidental hi ha llacs i aiguamolls. El Pindos, la serralada central, t una altitud mitjana de 2.650 m. El mont Olimp s el punt ms elevat de Grcia, a 2.911 m sobre el nivell del mar. 

El clima de Grcia s mediterrani i presenta hiverns suaus i humits i estius clids i eixuts. Les temperatures rarament hi sn extremes, tot i que a l'hivern la neu cau a les muntanyes i ocasionalment fins i tot a Atenes.

Aproximadament en lnea recta la distncia que hi ha de Barcelona a la capital de Grcia, Atenes s de 1.869,77 kilmetres

Economia.
s una economia de mercat, on el sector terciari t el pes dominant, sobretot pel que fa al turisme. Rep ajudes dels fons de cohesi europeus. L'estat controla encara moltes empreses. La taxa d'atur s fora elevada.

Juga un paper d'intermediari entre diversos mercats per la seva ubicaci. 

Demografia.
Grcia t ms d'11 milions d'habitants, dels quals la meitat viu en ciutats. L'especial orografia del pas explica la seva distribuci. La religi nacional s el cristianisme ortodox (l'esglsia juga un paper fora important en la identitat collectiva). Fins i tot hi ha una comunitat monstica (el mont Athos) que t una relativa independncia.

Vegeu tamb.

Antiga Grcia;

 Enllaos externs .
Web informativa ;
Lloc web del Parlament grec ;
Grcia al web de la Universitat de Barcelona /;
Grecia Turismo ;














































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1285" title="Antoni Gaud i Cornet" nonfiltered="803" processed="793" dbindex="804">




Antoni Gaud i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte catal, reconegut internacionalment com un dels genis ms rellevants de l'arquitectura.

Es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar infludes per diversos estils com el neogtic, mudjar, barroc, fins arribar a l'explosi del modernisme on va aconseguir d'implantar un estil propi, amb la utilitzaci dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de lageometria, la utilitzaci de totes les arts aplicades per a la decoraci dels seus edificis i la recuperaci per a l'ornamentaci de l'antic mosaic transformat per Gaud en trencads, convertit en una nova tcnica.

La seva contribuci a l'arquitectura s nica i est considerat com un dels mxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaud va  ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir uns grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan ms monografies, s sens dubte el que ms fama l'ha donat arreu del mn, el Temple de la Sagrada Famlia, obra encara en construcci i que a mesura que s'ala, la seva popularitat i admiraci continua creixent.

Biografia.

Infantesa i joventut.

Antoni Gaud i Cornet va nixer el dimecres 25 de juny de 1852. El lloc exacte del naixement s discutit, segons uns, se situa a Reus, on a la seva casa natal, hi t una placa dedicada; i segons altres al Mas de la Calderera de Riudoms (Baix Camp), que era propietat de la seva famlia.
El que s que se sap segur, s que l'endem del seu naixement fou batejat a l'esglsia prioral de Sant Pere de Reus.


Antoni fou el cinqu fill del matrimoni, des de petit va tenir un problema reumtic que li va impedir portar una via normal per la seva edat i que l'acompany tota la seva vida. Aix li va comportar el tenir un carcter retret i reservat. Els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passegs de tant en tant, i per aquest motiu es va convertir en un vegetari  i gran caminador. A causa de la seva malaltia no podia jugar amb els altres nens i va faltar a fora classes, a les que hi arribava a lloms d'una burra. Aquests fets li van permetre passar moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres.

Va estudiar el Batxillerat al col-legi dels Escolapis de Reus, on va mostrar els seus dots de dibuixant en encarregar-se de les decoracions per a les funcions teatrals escolars, tamb va realitzar dibuixos per a la revista El Arlequn de la que no es conserva cap exemplar. 

Tant el seu pare com el seu avi eren calderers i disposaven d'un taller i l'habitatge de la famlia al raval de Sant Francesc de Riudoms, de qui va aprendre la capacitat de crear i treballar en tres dimensions. 

De molt jove visqu les escorrialles del romanticisme, i amb el seu amic Eduard Toda i Gell, amb qui va compartir els estudis de batxillerat al collegi de les Escoles Pies i Josep Ribera i Sans, conegu a fons les runes del monestir de Poblet que li don una gran familiaritat amb aquest tipus d'arquitectura histrica.

Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura a  l'Escola de la Llotja i l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, que desprs d'uns anys d'estudis previs curs entre el 1873 i 1878, alhora que treballava en diverses feines: de calderer , o en diferents estudis d'arquitectes o de mestres d'obres. A finals de 1873 o principis de 1874, durant la seva formaci, ja havia fet el seu primer projecte, el pla general per la Cooperativa Obrera Mataronense, la que seria la primera cooperativa obrera de tot l'estat, a travs del reusenc Salvador Pags i Inglada, cooperativa per la que tamb n'elabora la bandera.

Treballa com a delineant per Josep Fontser i Mestre, durant els anys 1873 al 1878, al projecte del parc de la Ciutadella on a la Cascada monumental les parts en les quals va intervenir Gaud van ser principalment a la gruta i l'aquari, a la reixa que circumda el parc i mercat del Born. Com delineant de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona, treballa a l'absis i cambril de la Mare de Du de Montserrat al monestir benedict, l'any 1876. Els treballs que realitza tamb per aquesta poca com a delineant per a Leandre Serrallach i Mas, sn un altar per a Masnou, la casa Grabulosa i la vil-l'Arcdia a Montjuc.

El 1876 moren tant la seva mare com el seu germ Francesc, i tres anys ms tard la seva germana Rosa, i Gaud ha de fer-se crrec de la Rosa Egea, la filla disminuda psquica de la seva germana Rosa. 

Durant la seva poca d'estudiant va realitzar dibuixos d'uns projectes on s'aprecien els seus dots perfeccionistes, demostrant la seva capacitat per al dibuix i l'aquarella:

No fou un alumne especialment brillant i fins i tot suspengu unes quantes assignatures. Finalment, el 1878 va obtenir el ttol d'arquitecte. 

Hem donat un ttol a un boig o a un geni, el temps ho dir.

Els inicis (1878-1882).

Aconseguit el ttol d'arquitecte l'any 1878, projecta la seva taula de treball de fusta i metall fos realitzada per el fuster Eduald Punt i Lloren Matamala el metall, dibuixa la seva targeta professional amb el domicili al carrer del Call, 11, 3r.

La primera etapa de l'arquitectura d'Antoni Gaud est bastant marcada per la comuni amb l'ideari cooperativista. Continua treballant en la Cooperativa Obrera Mataronense amb el projecte del Casino recreatiu (1878), que no es va arribar a executar, i de dues de les cases per als treballadors (1878), i el 1883 la bscula, la porteria; el seu treball ms destacat dels realitzats en aquest conjunt: la sala de blanqueig, amb una estructura de la coberta feta en peces curtes de fusta subjectades amb caragols que configuren arcs parablics. Posteriorment continuaria la seva vinculaci amb el disseny del conjunt de la cooperativa amb la creaci de l'estendard de la societat (1884) i la decoraci d'una sala per a una festa cultural el 1885. Es conserva la sala de blanqueig amb els arcs parablics i un pavell de serveis.

Va rebre el 1878 l'encrrec municipal per part de l'ajuntament de Barcelona de realitzar el disseny de uns fanals de sis braos per la plaa Reial, el coronament de la part superior mostra la representaci del cas del du rom Mercuri, aix com dues serps enroscades al bra central,els altres fanals de tres braos hi sn collocats davant del Govern Civil al Pla de Palau.

El 14 de maig de 1878 realitza un disseny de quiosc de serveis, parada de flors i indicador pblic, de marbre i vidre i amb una marquesina per guardar del sol i la pluja. L'encrrec d'Enric Girossi de Sanctis, que pensava repartir per la ciutat de Barcelona 20 quioscs, no va arribar a realitzar-se per problemes econmics del comerciant.

Durant aquest any de 1878 va realitzar un projecte d'un teatre per a la entitat recreativa "La familiar del Putxet", a la llavors poblaci de Sant Gervasi de Cassoles, aquesta obra s desapareguda a l'actualitat. 

Per a la guanteria d'Esteve Comella del carrer d'Aviny, es va realitzar una vitrina de ferro i vidre que s'exhib a l'Exposici Universal de Pars d aquell any, on tamb es va mostrar els plnols del "Casino de la Cooperativa de Matar". A la vista de la vitrina a Pars, Eusebi Gell li va encarregar, per al seu sogre el marqus de Comillas, els mobles per a la capella-pante del Palau de Sobrellano a Comillas, projectada per l'arquitecte Joan Martorell i Montells, l'execuci del mobiliari s va fer als tallers de Punt; hi ha un banc, un reclinatori i una poltrona de respatller alt amb talles de baixos relleus.

Amb motiu de l'Exposici d'Arts Industrials al Foment del Treball Nacional, inaugurada el 21 de desembre de 1880 al palau del marqus de Castellvell al carrer de la Canuda de Barcelona, va escriure un article, l'nic de Gaud, comentant 30 dels 700 objectes exposats; es va publicar en dos lliuraments al diari La Renaixensa amb data del 2 i 4 de febrer de 1881 en catal.

Entre els anys 1879 i 1881 i per a l'esglsia del convent de religioses de Jess i Maria a Sant Andreu de Palomar (a l'actualitat esglsia parroquial de sant Paci), Gaud va projectar el disseny del mosaic rom del paviment (molt semblant a la marqueteria emprada en un taulell per a la farmcia Gibert realitzat en aquest mateix any). Project tamb per a aquestes religioses, una custdia, l'altar i uns llums de fusta daurada simulant dracs amb les llums sostingudes a les seves boques; aquestes lmpades junt amb part d'un cadirat es conserven al col-legi de Jess-Maria de Sant Gervasi de Cassoles, mentre que l'altar i la custdia van desaparixer durant la Setmana Trgica de 1909. El mosaic dopus tesselatum es conserva a l'esglsia de sant Paci perfectament restaurat. Per aquesta mateixa congregaci religiosa i per a la capella del collegi de Tarragona va fer un altar en marbre blan i a l'antipedi es troben tres medallons amb els bustos d'uns ngels, el central porta una creu i estan collocats sobre un fons de vidre blau va fer tamb un ostensori amb una cpula de forma parablica destruda juntament amb els setials de les monges el 1936.

Durant l'any 1882 va signar juntament amb altres arquitectes un manifest a favor del projecte per a la nova catedral de Barcelona de Joan Martorell i Montells, projecte que havia realitzat a llapis i que Gaud es va encarregar de delinear a tinta xinesa; finalment es va construir la faana de l'arquitecte Josep Oriol Mestres. Tamb per Joan Martorell va dibuixar un projecte d'esglsia per a un monestir benedict de Cuevas de Vera, actualment Cuevas del Almanzora a la provncia d'Almeria, dedicat a l'Esperit Sant i que no es va arribar a realitzar. Encara per aquestes mateixes dates va collaborar amb Martorell a l'esglsia de les Saleses amb un estil neogtic semblant al de Viollet-le-Duc amb paviments cermics i l'altar al mig del creuer i en un altre projecte per a l'esglsia del collegi dels Jesutes del carrer Casp, d'estil neobizant. Grcies a aquestes collaboracions, va sorgir la recomanaci de Joan Martorell per a que Gaud passs a encarregar-se de la direcci d'obres del Temple de la Sagrada Famlia a Francesc de Paula Villar, el qual havia renunciat per desavinences amb la junta d'obres del temple.

Historicisme. A la recerca d'un estil propi (1883-1900).


Durant aquesta etapa utilitza, de forma molt lliure i personal l'art musulm i els estils gtic o barroc, seguint la corrent historicista de moda en aquella poca, amb un esfor per superar els estils histrics i aconseguir una plstica i unes formes estructurals prpies. Inventa una quantitat considerable de mecanismes, sistemes i elements arquitectnics, formulant un llenguatge arquitectnic de gran simplicitat constructiva, amb el predomini de la lnia recta sobre de la corba.

Es poden apreciar les influncies historicistes a les seves obres, com l'art mudjar, amb l's del ma escalonat, la policromia de les rajoles com a l'any 1883 quan projecta la seva primera obra d'envergadura, la Casa Vicens, a Grcia, per a una famlia benestant propietria d'una fabrica de cermica, i inspirada en l'arquitectura islmica i oriental que destaca en aquell moment per l'original utilitzaci de la pedra, el totxo, i la cermica. Destaca el estil morisc de la decoraci interior on es veu un cel ras, cupular, format per guix policromat a sala del fumador, simplement per tal de formar un espai misteris.Segons diuen els orientals una frase esdev mes certa com mes vegades s repeteix, aix Gaud va emprar a la decoraci per cobrir murs o sostres o parets la cermica, l'estuc o la forja repetitiva, com la reixa de la casa Vicens, dita del "margall", que mes tard va posar tamb al parc Gell. 

La construcci oriental va ser estudiada per Gaud a unes colleccions de fotografies que va adquirir a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es va deixar inspir pels elements decoratius de fusta i cermica, el ma vist i per l'art extremo-oriental, els dracs, aix com pel volum i les formes generals d'exemples de l'ndia oPrsia.

Aquell mateix any passen dos fets que seran cabdals en la vida de Gaud, ambds propiciats per Joan Martorell i Montells, arquitecte que havia fet una casa a la Rambla per a l'industrial Joan Gell i Ferrer, i que es convertia en el seu mentor: Per una banda s Martorell qui presenta Gaud al fill de Joan Gell, Eusebi Gell i Bacigalupi, i per l'altra se li encarrega, seguint el consell de Martorell, la continuaci de les obres de la Sagrada Famlia per divergncies entre l'anterior arquitecte, Francisco de Paula del Villar, i els promotors, l'Associaci de Devots de Sant Josep, que l'any 1881 havia comprat un gran terreny entre els carrers de Marina, Provena, Sardenya i Mallorca a Barcelona, per construir-hi el temple. Aquest encrrec va contribuir a fer fams en el mn catlic un arquitecte que tot just comenava.

Gell i Gaud, catalanistes tots dos, van simpatitzar de seguida i durant 35 anys, fins al 1918, any en qu Gell va morir, la relaci es va mantenir forta i es va traduir en diverses realitzacions. De fet, Eusebi Gell va ser en part el seu mecenes, tot i que tan sols era sis anys ms gran que Gaud, per comptava amb una fortuna doncs havia heretat els negocis del seu pare i a ms, s'havia casat amb Isabel Lpez, filla d'Antonio Lpez y Lpez, marqus de Comillas, i li va correspondre administrar les notables fortunes familiars.


El primer encrrec de Gell va ser el prtic d'entrada a una finca pagesa que havia comprat als afores de les Corts, Can Cuis de la Riera. Gaud va fer servir de nou l'estil neo-mudjar, realitz el mur de mamposteria amb diverses portes, destacant la principal amb una reixa de ferro en forma de drac, amb ulls de cristall; aquesta figura representaria a Lad, el drac guardi del Jard de les Hesprides, venut per Hrcules al seu onz treball -episodi que narra Jacint Verdaguer al seu poema L'Atlntida, dedicat a Antonio Lpez y Lpez, primer marqus de Comillas, que era el sogre d'Eusebi Gell, on podem percebre el possible origen de la figura d'entrada als pavellons-. Damunt del drac hi ha un taronger fet d'antimoni, a lusiu tamb a les Hesprides. La forma del drac correspon a la posici de les estrelles de la constellaci de la Serp, en la que fou convertit Lad com a cstig pel robatori de les taronges. 

Tamb com a resultat de la seva relaci amb Gell, el mateix any Gaud va realitzar els plnols de la finca El Capricho a Comillas (Cantbria) per a Mximo Daz de Quijano, cunyat d'Antonio Lpez, que es construeix entre 1883 i 1885, i on s'aprecia la torre molt assimilable a un minaret d'Isfahan a Prsia. El 1893 va fer el projecte per una escola a Tnger que mai es va arribar a executar. 

Mentre, un jove Gaud de 31 anys tenia carta blanca per pensar un projecte diferent per al Temple Expiatori de la Sagrada Famlia en els terrenys de Sant Mart de Provenals, un poble aleshores independent del pla de Barcelona. Entre 1883 i 1893 es va realitzar la primera fase de la construcci del temple, que va consistir en la cripta, d'estil neogtic (1883-1891) i l'absis (1891-1893).

Per a la casa del promotor de la Sagrada Famlia Josep Maria Bocabella, l'any 1885, qui prviament havia aconseguit llicncia papal per a la seva realitzaci, projecta un altar, reliquiari i sagrari, tant la taula de l'altar com el retaule sn de fusta de caoba construt pel fuster i modelista Frederic Labria, amb imatges de la Sagrada Famlia, Santa Teresa i Sant Francesc de Paula.

Van influir en Gaud les idees que Eugne Viollet-le-Duc va transmetre en el seu llibre Diccionaire Raisonn et Entretiens sud l'Architecture, on s'exposa el valor que t la natura per a l'arquitectura; noms cal observar i, des d'aqu, crear.L'art de la arquitectura s una creaci humana; per aquesta s la nostra inferioritat que, per obtenir aquesta creaci, estem obligats a procedir com la natura a les seves obres, emprant els mateixos elements, el mateix mtode lgic; observant la mateixa submissi a unes certes lleis, les mateixes tradicions.  




Gell li encarrega un habitatge per al seu s personal, el Palau Gell del carrer Nou de la Rambla de Barcelona. La idea de l'industrial era que el nou edifici iguals o supers el Palau Moja, situat a la Rambla cantonada amb el carrer de Portaferrissa, que era propietat del seu cunyat, Claudi Lpez, segon marqus de Comillas. La construcci comena el juliol de 1886 amb pedra de les pedreres del propi propietari amb la que es va fer les columnes amb capitells hiperboloidales. La faana cont audaos elements de ferro forjat en lloc de les aleshores corrents portes de fusta  i una pea clau de la casa s la decoraci per al menjador, amb murals del pintor Aleix Claps i Puig, amic de Gaud.

Altres obres d'aquesta poca sn el Palau Episcopal d'Astorga, on el bisbe Grau va decidir encarregar-li la construcci d'un nou palau episcopal al seu amic Gaud, el qual en lloc de desplaar-se va demanar que se li enviessin fotografies, i detalls del terreny, la catedral d'Astorga era gtica i Gaud va tenir en compte tots aquests detalls per a l'elaboraci dels plnols, amb l'acceptaci per part del bisbe, va viatjar el 1888 i davant el terreny va realitzar diverses modificacions. Davant la mort del bisbe Grau el 21 de setembre de 1893 i pel poc enteniment i traves amb els Canonges de la catedral, desprs de dissenyar la lpida del bisbe, Gaud va dimitir.

El Collegi de les Teresianes a Sant Gervasi de Cassoles collegi i casa mare de l'orde teresi a Barcelona, que havia estat comenada per l'arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, va ser anomenat Gaud pel pare Enric d'Oss i Cervell per continuar l'obra. Es va construir amb un carcter molt ms sobri que els seus contemporanis com el Palau Gell i el d'Astorga, l'efecte que va aconseguir l'arquitecte s d'estil gtic realat per els gablets estrets. L'interior es divideix en tres naus al llarg de l'edifici, al primer pis es troben uns passadissos llargs amb uns arcs parablics que s'estenen fins on arriba la vista, aquests arcs a ms del fet decoratiu tenen la missi de sostenir grans pesos. La nau central est dividida en set rectangles amb el simbolisme extret del llibre Las Moradas o Castillo interior de santa Teresa i la metfora que feia servir de les set mansions per descobrir els set estrats de la recerca espiritual.

El 1891 rep el encrrec dels comerciants de teixits Mariano Andrs i Simn Fernndez, provedors d'Eusebi Gell, per a la realitzaci d'una casa a Lle la anomenada Casa de los Botines. El seu aspecte s monumental ja que es troba situada en ple cor de la ciutat i es tracta d'una casa a quatre vents, d'estil neogtic, consta d'una planta baixa comercial i habitatges a les plantes superiors, es va realitzar amb pedra calcria i la coberta de pissarra. Va ser criticada per part d'alguns professionals en observar la poca estabilitat que podria tenir, ja que s'estava construint amb noms els murs de crrega exteriors i uns pilars de fosa a la planta baixa, en conixer aquests rumors Gaud va dir que volia  els rumors per escrit, per emmarcar i situar al vestbul un cop acabada l'obra. Sobre la porta principal de la faana es va collocar un Sant Jordi amb el drac realitzat per Lloren Matamala a Barcelona. Els plnols de l'edifici es van trobar dins d'un tub de plom collocat sota de l'esttua de Sant Jordi, en una restauraci de 1951 que va haver de ser desmuntada l'escultura.

La seva esttica mediterrnia fa que l'arquitectura de Gaud, fins i tot tenint la natura com a inspiraci, es plantegi la imatge de la cultura catalana, recolzant-se al llenguatge arquitectnic de l'poca medieval, a l'empar del moviment de la Renaixena, per calia reconstruir les tradicions amb les necessitats de l'poca actual. Agaf de l'arquitectura gtica la seva verticalitat, per elaborant un nou sistema constructiu que contrarests el pes de les voltes, de les quals Gaud va dir:Les voltes gtiques sn una falsa superfcie, perqu sn dos cercles units per una recta; si un d'aquests es substitueix per una ellipse, la superfcie resultant s un hiperboloide (la reglada de revoluci); si haguesin estat realitzades aix guanyarien, doncs tindrien una llei, ara sn superfcies bastardes.

Aix va anar desenvolupant Gaud la seva arquitectura allunyant-se del goticisme, la corba de la parbola dna la sensaci de moviment, s a la construcci de la cripta de Santa Coloma de Cervell i al Temple de la Sagrada Famlia on millor es pot apreciar.


Durant l'any 1891 va realitzar un viatge a Tnger en companyia del segon marqus de Comillas Claudi Lpez i Bru, per veure el terreny on, per crrec del marqus, havia de construir un edifici per a les Missions Catliques Franciscanes. Va comenar a dissenyar el 1892 amb gran illusi i al transcurs d'un any el tenia amb la planta, l'alat, i la resta de detalls, constava d'esglsia, hospital i una escola. El projecte no es va arribar a terme, per Gaud ho va tenir emmarcat en el seu estudi a la vista de tots els visitants. Aquest projecte li va servir per utilitzar alguna de les solucions exposades, a les torres de la faana del Naixement de la Sagrada Famlia.

Des de 1895 a 1901 es va construir per Eusebi Gell, es creu en collaboraci amb Francesc Berenguer, el celler de les Bodegues Gell, situada a la zona del Garraf prop de Sitges, en unes propietats de Gell que havien pertangut al Cabildo catedralici de Barcelona, va ser realitzat amb una petita esglsia i s'aprecia en les xemeneies certa semblana amb el projecte de les missions de Tnger. En aquest any per a la famlia Gell va projectar un pante que havia de realitzar-se a la muntanya de Montserrat, noms es t notcies per la descripci de Josep F.Rfols, que va veure els plnols, i diu que era una tomba excavada a la roca amb un vestbul per a capella.

Modernisme. Creaci i innovaci amb estil propi (1900-1914).
La segona etapa creativa d'Antoni Gaud coincideix amb el moment lgid del modernisme, en el que desenvolupa un llenguatge personal colorista i alegre, amb un aprofundiment en la religiositat, especialment reflectida en el Temple Expiatori de la Sagrada Famlia.



Dintre del modernisme, als pasos amb un grau ms gran de desenvolupament industrial, s on es va situar preferentment per part del sector intellectual una renovaci de l'arquitectura. A Catalunya amb el precedent de la Renaixena i amb el desig de construir una cultura nacional catalana, es van donar uns signes propis al modernisme. Des de l'Exposici Universal de Barcelona de 1888 proposta per l'alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, juntament amb el desenvolupament econmic es va plantejar l'experincia arquitectnica amb l'obra que va construir Llus Domnech i Montaner el Caf-restaurant de l'Exposici, que es va donar com el primer inici d'edifici modernista a Barcelona.Gaud va participar amb dibuixos a la Secci d'Arquitectura i amb la realitzaci del pavell de la Companyia Transatlntica a la Secci Martima, es tratava d'un remodelatge total del que present la Companyia a l'Exposici Naval de Cadis de 1887. L'arquitecte hi afeg un porxo i uns merlets amb unes persianes basculants que canviaren totalment l'aspecte. Al museu de la Sagrada Famlia hi han models de guix ja que el pavell va desaparixer quan es va fer el passeig Martim.  

El 23 d'octubre de 1906 mor el seu pare, Francesc Gaud i Serra, als 93 anys, al xalet del Parc Gell on s'havien traslladat l'any anterior, i es queda amb la companyia de la seva neboda Rosa Egea fins a la seva mort el 1912.

D'aquesta etapa s la Casa Calvet, una de les seves obres ms conservadores, va ser un encrrec dels successors de Pere Mrtir Calvet comerciants txtils, per construir una casa de pisos i dedicar la planta baixa i soterrani per al negocio. La faana la va realitzar dibuixada en plans per tamb en una maqueta de guix per poder mostrar millor la decoraci escultrica. Es va construir en pedra de Montjuc i a la tribuna principal t representats relleus amb bolets ja que el senyor Calvet era micleg, dalt de tot de la faana, els bustos dels tres sants patrons de Vilassar de Mar, d'on eren els Calvet. Va ser el primer edifici guardonat per l'Ajuntament en el Concurs anual d'edificis artstics (1900). Per aquesta casa va dissenyar Gaud els primers mobles orgnics realitzats per Casas & Bards, en fusta de roure i formes curvilneas amb estudis ergonmics, van ser una gran inmovacin en el camp del mobiliari. Encara es segueixen fabricant per a colleccionistes gaudinians.

La torre Bellesguard (1900-1909), construda amb pedra i ma, te molta ms projecci vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocnica coronada amb la creu de quatre braos tant tpica de Gaud. Les golfes amb els seus arcs de ma son una demostraci de mestratge en la utilitzaci d'aquest material, tal com tamb es pot veure a La Pedrera i al Collegi de Santa Teresa de Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Domnec Sugraes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici.


El Parc Gell (1900-1914) havia de ser una urbanitzaci de gran categoria, amb aproximadament 60 habitatges disseminats en un immens jard, als voltants de la ciutat i amb una vista panormica sobre tot Barcelona per va resultar un fracs comercial, venent-se noms dues parcelles. En el disseny del parc es posa clarament de manifest la m i l'estil peculiar de Gaud, evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de la superfcies estan cobertes amb trencads, trossos de cermica o de vidre a manera de mosaics de colors. El punt central del parc est constitut per una immensa plaa buida, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc est recobert tamb de trencads fet de petites peces de cermica i vidre obra de Josep Maria Jujol. La plaa est parcialment sostinguda per la Sala de les cent columnes, composta per vuitanta-cinc columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars all on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser cent). Fins a aquest lloc hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats simtricament al voltant d'una escultura de sargantana que s'ha convertit en l'emblema del jard. A l'entrada principal del parc s'alcen dos edificis de pur estil gaudini, amb sostres de corbes suaus, apndixs estranys i motius geomtrics.


La Casa Batll (1904-1906) s el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional construda l'any 1877 per Emili Sala Corts.Per Josep Batll Casanovas, Gaud la va refer i la va dotar d'una estructura i un estil completament nou, la inspiraci principal s la natura, l'escala des del vestbul pren una forma com de gran columna vertebral d'un dinosaure, mentre les seves parets estan cobertes amb mosaics blaus en gradaci cap a un color de blau ms intens, la qual cosa dna la sensaci que en pujar per l'escala s'ascendeix cap al cel. La importncia de la decoraci es fa palesa en una imaginaci extraordianaria, on tots els detalls van ser concebuts per l'arquitecte, des del sistema de ventilaci fins els poms ergonmics de les portes, la faana est coberta de trencads, amb unes corbes que mostren un conjunt d'aparena orgnica, la part superior que dna al terrat realitzada amb rajoles de cermica verda de diverses tonalitats i trencads, dna la sensaci de ser el llom d'un drac. 

La reforma de la Catedral de Palma (1904-1914), feta en temps del bisbe Pere Joan Campins fou criticada sobretot per la destrucci d'alguns elements, com el corredor dels ciris mudjar, per que elimin el retaule barroc de la capella Reial que tapava la capella de la Trinitat i el retaule gtic i comen a obrir els finestrals i rosasses. Avan l'altar major fins davall la primera volta del presbiteri i mud el cadirat des del cor renaixentista del mig de la nau central fins als murs laterals de la capella Reial; entre la capella Reial i la primera columna constru unes tribunes amb els elements del cor i del presbiteri i colloc les trones a continuaci de les columnes esmentades. Sn obra de Gaud, tamb, la decoraci de cermica amb els escuts d'armes els bisbes de Mallorca, posats al mur de cada costat de la ctedra episcopal, i els texts del Pontifical Rom amb lletra de ferro forjat daurat damunt el siti. Tamb s obra de Gaud la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat descompost en els seus dos elements; els lampadaris de les columnes (popularment, les trobigueres), la maqueta del baldaqu penjat amb cables i amb illuminaci elctrica interior, que havia de ser provisional; el tornaveu, ara desaparegut de la cantoria o trona major, i el disseny dels smbols de la baslica (tintinbul i conopeu) i altres elements. Collaboraren amb Gaud, Joan Rubi i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia; aquet darrer va dir: Es podr discutir l'obra de Gaud; se li podr criticar aquesta o aquella nimietat, per no es podr negar que era un home extraordinari, un autntic geni creador i un arquitecte; encara que, per comprendre el valor d'aquesta paraula, ens hauriem de remuntar als constructors de catedrals de l'edat mitjana. Home fort, de la raa d'aquells d'altre temps en qu, per damunt de la materialitat del viure, hi havia la conscincia d'un ordre superior.


La Casa Mil (1905-1907), coneguda com 'La Pedrera', molt polmica en el seu moment, per les agosarades formes ondulades de la faana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui tamb va projectar alguns dels cels rasos de guix. Una de les caracterstiques ms important de la Pedrera, s la seva faana, sense una lnia recta realitzada en pedra(d'on li ve el nom), amb moviment semblant a les onades del mar, tota ella sembla extreta d'un altre mn, el terrat s un espai accessible amb els sistemes de ventilacions i xemeneies que prenen formes de gran fantasia, com si fossin guerrers emmascarats, el misteri que es percep en aquestes alades s a consonncia amb l'edifici i el seu arquitecte amb el seu estil agosarat.

El mar de 1910 va passar una temporada de reps a Vic, on li van demanar idees per al centenari de Jaume Balmes, va proposar la construcci d'una font i projectar el disseny d'uns fanals de basalt i ferro forjat, que van ser enderrocats el 1924.
 
Entre abril i juny de 1910 es va celebrar al Grand Palais de Pars, finanat per Eusebi Gell, una exposici dedicada a Gaud, en la qual va participar amb un centenar d'ampliacions de fotografies i models en guix de maquetes de la Sagrada Famlia i el Palau Gell. En moltes revistes artstiques de Frana es van publicar bones crtiques sobre aquestes obres. Part d'aquestes obres van ser presentades posteriorment el maig de 1911, en el I Sal d'Arquitectura celebrat al Parc del Retiro de Madrid.

El 7 de febrer de 1916 va morir el seu amic el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages. Gaud projecte un monument a la seva memria que havia de ser posat davant del portal de la Passi de la Sagrada Famlia, apareix un esbs en el dibuix d'aquesta faana realitzat el 1917.

En la darrera etapa de les seves construccions predominen els elements geomtrics. D'aquesta etapa destaca la cripta de la Colnia Gell, una de les colnies industrials de Catalunya amb una font important de natura, situada a Santa Coloma de Cervell, en la que va projectar una esglsia que no es va acabar de construir. Aquesta esglsia havia de tenir una estructura que reprodueix i reinterpreta l'evoluci de la planta gtica, amb un plantejament ovoide de cinc naus damunt la cripta existent, una mau central i dues ms a banda i banda, a la que s'accediria per una escala ja realitzada. La cripta est construda amb ma de pedra basltica i presenta columnes que aguanten l'empenta dels arcbotants. Es va collocar la primera pedra el 1908 i les obres van seguir fins a 1917, que es van parar com a conseqncia de la Primera Guerra Mundial; l'any segent, amb la mort del mecenes Eusebi Gell, es van suspendre definitavamente. Es pot considerar un precedent del que seria la seva obra cabdal.

La dedicaci exclusiva a la Sagrada Famlia (1914 - 1926).


A la mort del seu amic ntim i collaborador Francesc Berenguer i Mestres, i desprs de la interrupci el mateix any de les obres de la l'esglsia de la Colnia Gell i del Parc Gell, ats que resulten un fracs econmic, Antoni Gaud decideix treballar nicament en el Temple de la Sagrada Famlia. Tot i que aquest projecte acumulava un gran dficit econmic i que no el pogu veure acabat, Gaud arrib a construir la cripta, l'absis i la faana del Naixement. Va aconseguir un poema mstic, d'una mplia simbologia, que va del mn terrenal a l'espiritual; en el tractament escultric naturalista de les portes de la faana i a la progressiva abstracci que es pot veure a l'ascensi de les torres, realment s'arriba a copsar un mn ple de audcies constructives. Encara avui continua en construcci; en va deixar nombrosos plnols, projectes i esbossos, aprofitant les tcniques i solucions arquitectniques que va experimentar a la cripta de la Colnia Gell.

Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Famlia, respecten el projecte original de Gaud en el seu conjunt, per no en els detalls, que estan adaptats a l'esttica moderna i a l'estil dels artistes que les duen a terme.

 Mort d'Antoni Gaud .

El dia 7 de juny de 1926, Antoni Gaud caminava per la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. Havia creuat el carrer de Bailn prop de la plaa Tetuan. Era un cam que feia molts vespres per anar de l'esglsia de Sant Felip Neri fins a la Sagrada Famlia. Tanmateix, aquell dia, quan es disposava a travessar el carrer, un tramvia el va atropellar i el va deixar sense sentit. El van dur a la casa de socors de la ronda de Sant Pere i d'aqu a l'hospital de la Santa Creu, greument ferit; pel seu aspecte de captaire van trigar en adonar-se que es tractava del genial arquitecte; aix no va ser fins que va ser reconegut per mossn Gil Pars i l'arquitecte Domnec Sugraes i Gras que el trobaren a la sala de Sant Toms. Quan els amics que li feren costat li proposaren anar a una clnica, Gaud contest: "El meu lloc s aqu, entre els pobres". Va morir el dia 10 de juny de 1926 a l'hospital de la Santa Creu, a las cinc de la tarda, i va ser enterrat el dia 12 de juny. El seu fretre va ser cobert amb la senyera de l'Associaci d'Arquitectes de Catalunya; es digu un respons a l'altar major de la catedral de Barcelona, i, tot seguit, va ser dut a la cripta de la Sagrada Famlia, a la capella de Nostra Senyora del Carme.A la seva lpida hi ha la inscripci:Antonius Gaud Cornet. Reusensis. Annos natus LXXIV, vitae exemplaris vir, eximiusque artifex, mirabilis operis hujus, templi auctor, pie obiit Barcinone dit X Junii MCMXXVI, hinc cineres tanti hominis, resurrectionem mortuorum expectant. R.I.P.

 Estil .

La influncia del mudjar s evident en les primeres obres de Gaud; la Casa Vicens i els interiors del Palau Gell sn plenament moriscs. Una mica ms tard, sorprn el mudjar ja hispnic que s'observa al convent de les Teresianes, amb ritmes lineals i amb elements de color a la cermica.

En els seus estudis va dissenyar complements arquitectnics artesanals, dhuc es va encarregar de la seva realitzaci, grcies al coneixement que va tenir sobre aquest treball al taller de caldereria del seu pare, que desprs ja a Barcelona va ampliar en freqentar els tallers de fusteria d'Eudald Punt i el de Lloren Matamala, escultor i modelista. Tot va influir a la seva arquitectura, ja que va poder donar un segell personal a tot el conjunt dels seus edificis; aix es troben dissenyats per Gaud, mobles, marcs d'arcs i portes, portes interiors i exteriors de fusta o de ferro, reixes, xinxa de picaportes, tiradors, panys, etc.

La sntesi arquitectnica ha d'estar unida a la geometria i la mecnica, a les lleis i formes de l'equilibri; la investigaci de Gaud des dels anys 1880 va comenar amb la construcci de la casa d'Eusebi Gell i amb l'estudi de les forces de comprensi en arcs i voltes. Els arcs parablics de ma de melindro o bord, li van  permetre de fer sostres sense bigues, com a Bellesguard, o les golfes de la Pedrera. 

Estudia els estils histrics junt amb la natura, acumulant idees i efectes per a les seves creacions. Ell mateix es tenia com un gran admirador de l'art grec i un seguidor de l'art mediterrani, per cercant el sentit ms ntim i amb l'esperit ple dels seus sentiments religiosos, s a l'arquitectura gtica on ms troba la relaci entre amb Du. Durant molts anys cerca als seus projectes el mecanisme estructural del sistema de pilars i voltes; la construcci de l'esglsia de la Colnia Gell, la projecta en una combinaci de funicles o corbes d'equilibri, d'estructures voltades amb el sistema de clcul, com en la famosa maqueta esterosttica de cordill i saquets de perdigons. 

L'arquitectura de Gaud t algun contacte amb el barroc en aconseguir la percepci dels sentits amb el joc de les formes geomtriques. Com al barroc, s'aprecien les formes complexes i noms amb la contemplaci de l'obra es descobreix la seva dinmica; aix es copsa al Temple de la Sagrada Famlia, on hi ha una gran fusi entre l'escultura i l'arquitectura a la manera barroca. Antoni Gaud t una visi corpria de la seva arquitectura, per aix corba els murs per aconseguir una ms gran plasticitat, idealitzant tot el que aprecia a la natura, i arribant a les ltimes estructures de la seva obra de maduresa, com a la Sagrada Famlia, ja amb unes lnies d'una gran riquesa i atrevida fantasia, per sempre amb unes formes no agressives. 

La illuminaci va formar part de la investigaci de Gaud que porta a terme mitjanant la geometria de llei fixa als vitralls i amb la collocaci de les columnes entre elles mateixes; aix, quan es filtre la llum, queda orientada en direccions de 45 respecte l'espectador, aconseguint la visi del relleu i l'harmonia a totes les formes. A les voltes que cobreixen les naus empra les curvatures com l'hiperboloide i el paraboloide hiperblic; aix, junt amb les columnes inclinades, produeix la impressi d'un santuari misteriosament illuminat. 

Totes les quatre menes de superfcies reglades: la hiperboloide, l'helicoide, la paraboloide hiperblica i la conoide, varen ser emprades per l'arquitecte a les seves estructures a les voltes, sostres, murs i pilars.


 Trencads .
Una particularitat als acabats per al recobriment final de murs o terres de les obres de Gaud va ser la utilitzaci del trencads, que s'aconsegueix amb fragments de rajoles de cermica vidrada de peces de rebuig de la fbrica "Pujol i Bausis", emplaada a Esplugues de Llobregat, trencades per conformar nous dibuixos o colors, va ser Gaud junt amb el seu collaborador Josep Maria Jujol el primer que ho va emprar majoritriament durant el modernisme, aconseguint que fos un senyal caracterstic d'aquest moviment artstic. 

La tcnica va ser utilitzada per primera vegada per al picador de l'entrada de la finca Gell de l'Avinguda de Pedralbes on l'arquitectura sinuosa convert en necessitat trencar rajoles on no n'hi podia haver de senceres.
Destaca el banc de la gran plaa del parc Gell amb una estructura de formig i recobert amb mltiples colors amb la tcnica del trencads.

 Gaud i el catalanisme .


A l'poca d'adolescncia d'Antoni Gaud, era molt freqent la manifestaci de la catalanitat, entre d'altres, amb l'excursionisme i amb la recuperaci del patrimoni artstic. Junt amb els seus companys d'institut Eduard Toda i Josep Ribera, durant unes vacances d'estiu, comptant entre 15 i 17 anys d'edat, van decidir de fer un projecte de restauraci del monestir de Poblet, aleshores en runes, es conserva un dibuix realitzat per Gaud i una memria pels seus companys. Cada un d'ells tenia una missi a la reconstrucci: Gaud al gruix de l'obra, construir murs i teulades, Toda faria l'inventari de la biblioteca i Ribera investigaria la histria de Poblet, fins i tot van arribar a pensar a la manera d'aconseguir ajuts econmics, muntant una botiga de rcords on es podria vendre el llibre que s'editaria sobre el monestir, realitzat per Ribera. Aquell setembre els tres amics es van separar. Eduard Toda i Gell va editar Poblet. Datos y apuntes, l'any 1870.

Va ser soci de l'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques entre 1879 i 1889 i va collaborar amb l'Associaci d'Excursions Catalana que es va fusionar amb l'anterior per formar el Centre Excursionista de Catalunya. Gaud va realitzar diverses excursions, entre elles a Granollers on va redactar un informe per a la restauraci de l'esglsia de Sant Esteve, pertanyia tamb a aquesta associaci des del 1880, el seu amic Eusebio Gell. Una altra excursi amb la associaci va ser la realitzada el 1883 a Banyuls de la Marenda, a Perpiny i a Elna, on es va fer una fotografia amb Verdaguer i Guimer i que es va publicar a la Ilustraci Catalana.

Els smbols de la senyera de les quatre barres apareixen a moltes de les seves obres: 
 Al palau Gell sobre la part central de la planta baixa entre les dues portes d'entrada s pot veure l'escut de Catalunya encarregat per Gaud a Joan Os fet d'una mida de dos metres d'alada, de ferro forjat, amb formes helicodals i per representar els colors ho fa en malla de i fleix continu. ;
A la porta d'entrada de Bellesguard, el escut de pedra amb les quatre barres amb dues dates: 1409 del casament de Mart I l'Hum amb Margarida de Prades i la segona data de 1909 a l'acabament de les obres de Bellesguard. ;
A la columna de la torre de Bellesguard, s forma la senyera de Catalunya amb franges helicodals. ;
A l'escala del Parc Gell apareix l'escut a l'entrada junt amb el cap d'una serp. ;
Al Primer Misteri de Glria del Rosari Monumental de Montserrat es troba un escut realitzat amb la tcnica del trencads. ;

Segons alguns autors Gaud don suport al moviment independentista, tanmateix la majoria dels autors es decanten en el pensar que noms recol el moviment catalanista. A ms a ms, donava suport a la Lliga Regionalista i incorpor elements de la cultura catalana en les seves obres. Aix, l'11 de setembre de 1924 les autoritats espanyoles (governant el dictador Primo de Rivera) van tancar les esglsies de Barcelona per tal d'evitar la celebraci de la Diada, Gaud, per, an a l'Esglsia de Sants Just i Pastor i va ser arrestat per negar-se a respondre en castell a la policia .

 Gaud i la religi.

La forta formaci religiosa que va demostrar Gaud al llarg de la seva vida, va comenar amb la rebuda per part de la seva mare que li va transmetre l'amor a la natura i a Du "la fe al Creador d'aquestes meravelles". Se sap que la seva assistncia a missa diria va ser constant al llarg de la seva vida.

La seva religiositat incls tamb la seva arquitectura civil, on va emprar smbols com la creu gaudiana de quatre braos, que va ser constant a la seva obra, aix es pot veure, la primera vegada que la va emprar com simple penell fou al Palau Gell, a la casa Batll, en un dels pavellons del parc Gell, al Collegi de les Teresianes i la casa Bellesguard. La seva devoci mariana es fa palesa a les mltiples inscripcions del Temple de la Sagrada Famlia, les de carcter mari es poden copsar al fris de l'ngelus de la casa Mil a la part superior de la faana i d'altres es troben a les rajoles de Valncia realitzades expressament per al gran banc del parc Gell. A la porta de Bellesguard executada en forja hi ha l'inscripci: "Ave Maria sens pecat fou concebuda".

L'octubre de 1913 durant el Primer Congrs d'Art Cristi de Catalunya, va formar part del comit, en el qual el seu amic el bisbe Josep Torras i Bages va fer el discurs d'obertura. Era membre de la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat, fundada per Torras i Bages, i va participar al Primer Congrs Litrgic de Montserrat l'any 1915.

Al dibuix de l'any 1878, d'un reliquiari que es guarda al Museu de Reus, al costat d'una imatge de la Mare de Du hi ha un inscripci de "Ave Maria" i "Sanctus, Sanctus, Sanctus", l's d'aquesta invocaci ja ha estat fet abundantment per Gaud al projecte de la porta d'un cementiri (1875), es repeteix a un altar d'Alella (1883), a les torres i a la cripta de la Sagrada Famlia aix com a l'oratori de Bocabella (1885).

A les vores dins dels camins del parc Gell es troben grans boles de pedra en un nombre de 150, que corresponen als grans del Rosari, com convidant els passejants a la seva oraci.

Grcies al seu gran mecenes Eusebi Gell, va contactar amb grups eclesistics d'idees renovadores, que el van ajudar amb les seves conviccions religioses. L'encrrec de la realitzaci del Temple de la Sagrada Famlia, va ser la seva gran obra, on va posar a ms a ms del seu valor arquitectnic totes les seves inquietuds religioses:Els assumptes religiosos requereixen l's de tots els mitjans en el seu grau ms alt. El temple ha d'inspirar el sentiment de la Divinitat amb les seves infinites qualitats i els seus infinits atributs. 


Durant la visita a la Sagrada Famlia del nunci del papa Benet XV, el cardenal Ragonesi l'any 1915, li va dir que era un poeta, i l'arquitecte li respongu:"I qui no se'n sentiria, al costat de l'Esglsia!". Gaud tenia un profund sentiment religis cristi que el feu dedicar-se en la part final de la seva vida exclusivament a la construcci del temple de la Sagrada Famlia.

A causa del seu gran fervor catlic, va realitzar un dejuni de quaresma l'any 1894, portat a tal extrem que va posar en perill la seva prpia vida, i que va haver d'intervenir Torras i Bages per persuadir-lo que ho abandons.

Actualment est en procs de  beatificaci per part de l'Esglsia catlica. LAssociaci pro Beatificaci d'Antoni Gaud, va sollicitar l'autoritzaci junt amb la petici de l'arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles de l'inici del procs per a la seva beatificaci, que va ser autoritzat per part del Vatic l'any 2000. Desprs de tres anys es va presentar, al cardenal Jos Saraiva Martins al Vatic, tots els documents del treball realitzat fins aquest any 2003 al procs dioces de Barcelona; des d'aix passa el procs a crrec de la Congregaci per les Causes dels Sants a Roma.

Patrimoni de la Humanitat.
La UNESCO va declarar el 1984 
i el 2005  com a Patrimoni de la Humanitat algunes de les obres d'Antoni Gaud: el Parc Gell, el Palau Gell, la Casa Mil, la faana del Naixement i la cripta de la Sagrada Famlia, la Casa Vicens i la Casa Batll a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colnia Gell, a Santa Coloma de Cervell.

La declaraci de Patrimoni Mundial d'aquestes obres de Gaud suposa reconixer el seu valor universal excepcional. Aix va ser raonat per la UNESCO
L'obra d'Antoni Gaud representa una excepcional i destacada contribuci creativa al desenvolupament de l'arquitectura i tecnologia de la construcci a finals del segle XIX i principis del segle XX. ;
L'obra de Gaud mostra un important intercanvi de valors estretament relacionats amb la cultura i els corrents artstics del seu temps, representada en el modernisme de Catalunya. Ha influit en moltes de les formes i tcniques que eren pertinents per al desenvolupament de la moderna construcci en el segle XX. ;
L'obra de Gaud representa una srie d'exemples destacats de la tipologia de construcci en l'arquitectura de principis de segle XX, tan residencial, aix com pblic, per al desenvolupament de la qual va fer una important i creativa contribuci.

 Obres .

 Astorga.


 Barcelona.


 Comillas (Cantbria).


 La Pobla de Lillet .


 Lle.


 Matar.


 Monistrol de Montserrat.


 Santa Coloma de Cervell.


 Sitges.


 Vegeu tamb .
Trencads;
Modernisme;
Modernisme catal;
Gaud Centre;
Mas de la Calderera;
Casa Museu Gaud;
Companyia Transatlntica;
Reial Ctedra Gaud;

Referncies.


 Bibliografia .












Enllaos externs.

 Arquitectura Barcelona-Recopilaci temtica d'articles sobre Antoni Gaud;
Gaud, per Josep Pla (un Homenot);
La Sagrada Famlia, per Josep Pla (Primera volada - Barcelona);
Estudis sobre el lloc de naixement d'Antoni Gaud;
 Gaud en el seu context social i cultural;
 Gaud Centre Reus;
Visita virtual de la cripta de la Colnia Gell (in English) ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1286" title="Guillotina" nonfiltered="804" processed="794" dbindex="805">

Una guillotina s un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals. Pot caure en vertical lliurement o ser accionada manualment en diversos sentits. En un pricipi el tall de la fulla era horitzontal per posteriorment s'obt per un tall inclinat ja que tallava millor i ms rpid.

Est inspirat en un instrument ja utilitzat per a la pena capital a Esccia durant el segle XIV. Va ser proposat l'any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin (1738-1814) a l'Assemblea Nacional de Frana per a les execucions sense dolor. Del seu cognom ve el nom de guillotina.
La va dissenyar el doctor Antoine Louis i la va construir l'alemany Tobias Schmidt, fabricant de pianos.

Adoptada com a mitj de suplici nic l'any 1792, es va utilitzar, sobretot, a la Revoluci Francesa, especialment durant el perode que es coneix com a Regnat del Terror (1793-1794), del qual va ser un dels principals responsables Maximilien de Robespierre (1758-1794), executat tamb a la guillotina vctima de la seva prpia intolerncia. Sovint les execucions mitjanant la guillotina es convertien en escenificacions pbliques amb finalitats disciplinries. 

Una de les figures histriques guillotinada va ser la reina Maria Antonieta, executada el 16 d'octubre de l'any 1793 davant de tots els ciutadans de Pars.

La guillotina va ser l'instrument utilitzat per aplicar la pena capital per delictes comuns a Frana fins a l'any 1981, quan aquesta va ser abolida. Els culpables de delictes militars o contra la seguretat de l'estat eren executats amb escamot d'afusellament. La darrera execuci amb guillotina a Frana va ser al 1977, a la pres de Marsella. 

Tamb s'usa per a denominar a sistemes que usen un mecanisme similar com les finestres de guillotina, d'obertura vertical; una fulla per a tallar paper per pressi o el sistema de regulaci del cabal d'aire a el motor utilitzat en competici i alternatiu a la vlvula de papallona habitual en els de carrer.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1288" title="Guitarra elctrica" nonfiltered="806" processed="795" dbindex="807">

La guitarra elctrica s un instrument de corda de metall que s'invent per a superar el limitat volum de les guitarres acstiques. A diferncia d'aquestes, el seu cos s slid, sense caixa de ressonncia, i per a amplificar el so de les cordes disposa d'unes pastilles electromagntiques que converteixen la vibraci de les cordes metlliques en corrent elctric, que posteriorment s'envia a un amplificador.

Aquest instrument s'empra molt en msica moderna, especialment en el rock, on abunden bandes amb dues o tres guitarres elctriques.

La guitarra elctrica es toca com la guitarra clssica per t tota una srie d'elements, a part del disseny, especialment pensats per produir efectes.

 Histria .

Les guitarres elctriques van ser originalment dissenyades per Luthiers i fabricants de guitarres acstiques. Algunes de les primeres sn les que fabricava Rickenbacker als anys 30, amb pastilles de tungst, o les que poc desprs va comercialitzar Epiphone, amb pastilles de fabricaci menys costosa.

La popularitat de la guitarra elctrica va comenar durant la Big Band Era, quan l'amplificaci d'instruments es va fer necessria per a fer-se sentir per sobre dels alts volums de les seccions de metalls comunes a les orquestres de jazz dels anys 30 i 40.

La versi d'aquest instrument ms coneguda avui en dia, la guitarra elctrica de cos slid, va ser inventada d'una banda per la companyia Gibson en collaboraci amb el msic i inventor Les Paul (que va construir la seva primera guitarra elctrica de cos slid el 1941) i d'altra banda per el fabricant d'amplificadors Leo Fender, que tamb invent el baix elctric.


Gibson, com tants d'altres constructors, ja havia experimentat amb l's de pastilles en guitarres acstiques, per va ser als anys 50 quan va introduir al mercat la Gibson Les Paul, l'instrument que esdevindria la seva marca. Les Paul ha dit que el mrit de l'invent s seu. Tot i aix, als anys 40 la companyia de Leo Fender havia presentat la Fender Broadcaster, que ms tard es va rebatejar com a Fender Telecaster. Altres fonts parlen d'un tercer inventor, Paul Bigsby, que estava investigant en aquest mateix camp mentre ho feien Gibson i Fender. 


El 1954 Fender va crear el model Stratocaster, en alguns models abreujada com Strat, que des de finals dels anys 60 ha esdevingut el model ms ests en el mercat.

Avui en dia els dissenys de les guitarres de moltes companyies imiten els de la Gibson Les Paul i la Fender Stratocaster.

 Tipus .
La majoria de guitarres elctriques tenen sis cordes, normalment afinades, d'agut a greu, Mi - Si - Sol - Re - La - Mi, igual que en les guitarres acstiques, tot i que existeixen afinacions alternatives com baixar un to la corda ms greu. Tamb hi ha models amb set cordes, que normalment inclouen un Si greu per sota del Mi greu, i que es van popularitzar grcies a Steve Vai i bandes modernes de nu metal. Jimmy Page, un innovador del rock dur va fer famoses les guitarres Gibson amb dos mstils, conegudes com guitarres de doble mstil, el propsit de les quals s l'obtenci de diferents tipus de so amb el mateix instrument, combinant un mstil amb sis cordes i l'altre amb dotze, o b un mstil amb sis cordes i l'altre amb quatre -com un baix. Tamb es fan altres combinacions, com tenir un mstil normal, i l'altre en slide. Llavors, la celleta que divideix la pala del diapas s metllica i s'aconsegueix sonar com si es tingus un tub slide al dit, per amb la comoditat de no tenir-lo. Steve Vai n'utilitza una.

Algunes guitarres elctriques tenen una palanca de trmolo, que est acoplada al pont i pot comprimir o perllongar les cordes temporalment, produint un vibratto. Un innovador important en aquest camp va ser Floyd Rose, que va idear un dels primers trmolos que permeten a la guitarra seguir afinada encara que s'en faci molt s.
El tipus de pont que permet l'acoblament d'una palanqueta de vibratto s'anomenen "ponts flotants". A grans trets, n'hi ha de dos tipus, distingits principalment pel preu: semi-flotant i flotant.
El primer s propi de les guitarres de gamma baixa. Noms es pot destensar les cordes estirant de la palanqueta cap al guitarrista. Aix genera una desafinaci cap a greu.
L'altre tipus s ms adient en instruments de qualitat mitja-alta: s possible moure la palanqueta cap al msic i cap a l'exterior, de manera que la desafinaci es pot alternar cap a greu i cap a ms agut.
Tamb s molt conegut el pont Floyd-Rose, que pertanyeria al segon grup dels esmentats. Permet estirar i destensar les cordes tant com permeti el material. Aix com els ponts flotants de les Stratocaster tenen un lmit determinat per unes molles, els Floyd-Rose no.

No obstant aix, la majoria de guitarres per sota dels 3.000 es desafinen contra la voluntat de l'artista desprs de fer un vibratto fort. Per solucionar aquest inconvenient van sortir els ponts de microafinaci i els bloquejadors a la celleta.

Una guitarra MIDI s una guitarra elctrica provista d'una pastilla especial que transforma el so de les cordes en missatges MIDI per a controlar sintetitzadors o altres instruments MIDI. Tamb s til en la transcripci automatitzada de partitures amb un ordinador i el programari adequat.

 So i efectes .

Donat que el que se sent quan alg toca una guitarra elctrica no s el so de les cordes vibrant a l'aire, com s que ocorre amb els instruments acstics, el so de la guitarra elctrica depn en gran mesura del cam que recorre el senyal elctric.

A finals dels anys 60 va esdevenir una prctica habitual aprofitar aquesta dependncia per a alterar el so de l'instrument. La innovaci ms dramtica va ser incrementar el guany del preamplificador per a saturar l'entrada de l'amplificador de l'altaveu, distorsionant el so d'una manera musical.
Cal dir que la primera distorsi la va inventar Jeff Beck provocant un tall a la membrana de l'amplificador amb una fulla d'afaitar, a la dcada dels '60.

A partir d'aquesta innovaci la paleta tonal de la guitarra elctrica va ser ampliada introduint pedals d'efectes en el recorregut del senyal. Tradicionalment construts en una petita caixa metllica amb un interruptor que pot ser accionat amb el peu, aquests elements han esdevingut part de l'instrument per a molts guitarristes. D'entre tots els efectes, els ms tpics de modellaci de senyal sn: vibrato, fuzz, wah-wah, flanger, phasing, chorus i tremolo.
Quant a efectes d'ambientaci en trobem de sala, d'habitaci, aire, eco nic, eco doble, eco triple -referent al nombre de repeticions d'un so-.
Sovint s'utilitzen compressors, ja que tracten el so rebut per tal de poder augmentar ms el volum.

L'ordre a seguir per collocar els pedals s, preferiblement, el segent:
compressor/wah-wah, simulaci d'amplificador (distorsi), efectes de modellaci, ambient/eco.

Entre els innovadors d'aquest aspecte de la guitarra elctrica hi trobem noms com Jimi Hendrix, Steve Vai, Matt Bellamy, Brian May, Edward Van Halen, David Gilmour, Thurston Moore i Daniel Ash, i tcnics com Roger Mayer o Eddie Kramer.

 Enllaos externs .



Guitarbuild.com ;
www.guitar.ch;
www.guitarristas.info;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1289" title="Geodsia" nonfiltered="807" processed="796" dbindex="808">
La Geodsia s la cincia que estudia la forma de la Terra.

La majoria de nosaltres estem acostumats a veure-la representada com una esfera.
En realitat, per, t ms forma d'ellipsoide (o sigui una esfera aixafada pels pols).
Per encara cal anar una mica ms enll i els geodesistes defineixen la forma del nostre planeta com un geoide, una superfcie terica de la Terra en tots els punts de la qual la direcci de la gravetat s vertical.

La forma d'aquest geoide, simplificant, es trobaria entre una pilota de futbol i una de rugbi, per vella i desinflada, arrugada.

Com que s molt complicat tractar de trobar coordenades que segueixin punt a punt la forma del geoide, la gran majoria dels geofsics han optat per treballar amb una forma ms simple, l'ellipsoide. Els parmetres que defineixen la forma i la posici de l'ellipsoide emprat sn el datum.

Les mesures geodsiques es basen en un meridi nord-sud autntic definit per l'eix de rotaci de la Terra.

D'aquesta feina s'encarreguen els topgrafs realitzant sobre el terreny el que s'anomena aixecament geodsic.

Si, normalment, per definir el centre d'un territori determinat, per exemple, d'un pas, es prenen les fronteres extremes, les seves latituds corresponents, i del punt equidistant entre elles s obt el centre geogrfic, el centre geodsic es trobar gaireb sempre desviat respecte del centre geogrfic.
Vegeu tamb.
Xarxa utilitria de Catalunya;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1291" title="Girafa" nonfiltered="808" processed="797" dbindex="809">

La girafa (Giraffa camelopardalis) s un mamfer cetartiodctil, nadiu d'frica i conegut sobretot perqu s la ms alta de totes les espcies vivents d'animals terrestres. Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a 5,5 m d'altura i pesar fins a 900 kg. El nom com 'girafa' i primer terme del nom binomial 'giraffa' prov de l'rab         ziraafa o zurapha, que significa "alta". El segon terme que dna nom a l'espcie 'camelopardalis' prov del grec               camelopardale i del llat camelopardalis, que significa "camell lleopard". Doncs, antigament, es pensava que era fruit de l'encreuament d'un camell i un lleopard. Originria d'frica, la girafa est emparentada amb crvids i bovins, per pertany a una altra famlia, els jirfids (Giraffidae), que comprn nicament a la girafa i el seu parent ms proper, l'okapi.




 Morfologia i comportament . 
Les girafes sn famoses pel seu coll llarg, que els permet arribar a les fulles ms altes i tendres dels arbres, i les seves llargues potes davanteres, que sn molt ms llargues que les del darrere. L'estructura ssia del coll no difereix de la d'altres mamfers: no t vrtebres addicionals, per cadascun dels 7 ossos s molt ms allargat. A ms t unes petites banyes, anomenades ossicorns, els quals estan recobertes per la pell. D'Aquests 3 ossicorns en parlarem ms endavant.

Moltes altres petites modificacions de l'estructura de la girafa han evolucionat, especialment en el sistema circulatori. El cor d'una girafa ha de generar prop del doble de la pressi sangunia normal d'un mamfer de gran grandria per a mantenir el flux de sang al cervell en contra de la gravetat. En la part superior del coll, un complex sistema de regulaci de la pressi repti mirabile, prev l'excs de sang al cervell quan la girafa baixa el seu cap per a beure. Inversament, els vasos sanguinis en la part inferior de les potes estan sota una gran pressi. En altres animals, aquesta pressi foraria a la sang a ser expulsada a travs de les parets capillars. No obstant aix, les girafes tenen una gruixuda capa de pell molt ajustada en les seves extremitats inferiors, la qual mant la pressi extravascular alta de la mateixa forma que un tratge-g d'un pilot. 

El so que emeten grcies als seus enormes pulmons no s audible per a l'oda humana, ja que es comuniquen entre elles i altres animals a travs de l'infras. 

La llengua s de color negre, i s tan llarga (uns 5 dm) que li permet usar-la per a netejar-se les orelles. Possex dues banyes i una petita protuberncia en el mitj del front, una cresta ssia, a causa d'un desenvolupament excessiu dels ossos frontals i nasals. La boca s diferent d'altres rumiants: el seu llavi superior no est enfonsat com el del camell, est recobert de pls i t una forma ms angulosa. Tenen un enginys sistema que els permet obrir i tancar, a voluntat, les fosses nasals. Aix els permet recobrir les cavitats olfactives per a impedir l'entrada de pols, especialment quan el vent forma remolins.

El pelatge s de color groc, sembrat de taques bastants grans, de format irregular i color marr clar o fosc, sent les taques del coll i cames ms petites. La part inferior de les potes i el ventre s blanca i no presenta taques.

Les girafes viuen en grups de 20 a 30 exemplars, gaireb tots joves, ja que a l'envellir busquen la solitud.

No dormen ms de 5 a 7 minuts de l'estirada, en total, al dia arriben a les 2h de somni.

I sn capaces de crrer a 60 Km per hora. 



 Gestaci i cries . 


La gestaci d'una girafa dura entre 14 i 15 mesos; neix una sola criatura. La mare dna a llum dreta i el sac embrionari es trenca quan el beb cau al sl. Les girafes nounades mesuren prop de 1,8 m i pesen aproximadament 50 Quilos. A les poques hores d'haver nascut, les criatures poden crrer i no es distingeixen d'una criatura d'una setmana d'edat. 
Durant les dues primeres setmanes passen la major part del temps recolzades, protegides per la seva mare. Mentre que les girafes adultes sn massa grans per a ser atacades per la majoria dels depredadors, les ms joves poden ser presa de lleons, lleopards, hienes i gossos salvatges. La criatura es torna independent al voltant dels 18 mesos i s'alimenta de la llet materna fins a aquesta edat. Noms del 25 al 50 per cent de les girafes arriben a l'edat adulta; les quals tenen un terme mitj de vida d'entre 20 i 26 anys

 Alimentaci . 

El rgim alimentari de la girafa concorda amb el seu fsic; menja les fulles dels arbres per les que fa servir la seva llarga llengua. Les que viuen al sud d'frica prefereixen les branques i fulles que tenen espines. Quan es nodreix amb aliments frescos i sucosos pot romandre molt temps sense aigua, per en les poques de sequera recorre diversos quilmetres per a beure en les llacunes pantanoses, o als tolls. L'aliment preferit de la girafa s lAccia, arbre que creix a la sabana africana, sent un animal altament selectiu en el que menja quan t aliment per a triar. A pesar d'aix en cas de necessitat no t problema en adaptar-se a altres aliments. Tamb consumeix altre tipus d'arbres aix com herbes. Per a beure aigua i alimentar-se amb herbes la girafa ha d'ajupir-se, el que la colloca en una posici vulnerable.

La llengua de la girafa aix com el seu aparell digestiu adaptat li permet alimentar-se amb vegetals espinosos, els quals digereix sense cap tipus de problema. Les girafes passen entre 16 i 20 hores al dia alimentant-se i poden fer-ho durant l'etapa ms calorosa del dia quan t criatures, ja que els depredadors a aquesta hora estan inactius.
Poden arribar a menjar 65 kg de vegetals. La girafa, igual que les vaques, s un animal rumiant comptant amb 4 estmacs i la seva digesti s similar a la de la resta dels rumiants (la digesti pren un temps relativament llarg).

 Subespcies .

Giraffa camelopardalis reticulata ;

Giraffa camelopardalis angolensis ;

Giraffa camelopardalis antiquorum;

Giraffa camelopardalis tippelskirchi ;

Giraffa camelopardalis camelopardalis;

Giraffa camelopardalis rothschildi;

Giraffa camelopardalis giraffa;

Giraffa camelopardalis thornicrofti;

Giraffa camelopardalis peralta;


El desembre de 2007 un equip de genetistes de la UCLA dirigit pel Dr. David Brown sembla haver demostrat que s'ha de reconsiderar la taxonomia de les girafes, considerant que per diferncies de genoma, probablement en lloc de les subespcies abans exposades, hi ha almenys quatre espcies de girafes ja que els individus de cadascuna d'aquestes probables espcies no es aparellada amb els de les altres encara que estiguin habitant la mateixa zona, en efecte algunes de les suposades subespcies i probablement espcies s'han separat de les altres en perodes remots que van dels 500 mil al mili d'anys abans del present.

 Referncies .






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1293" title="Gorilla" nonfiltered="809" processed="798" dbindex="810">



El gorilla (Gorilla gorilla) s un primat que actualment est en perill d'extinci. Pot arribar a tenir una alada d'1,80 m. Pesa fins a 275 kg. Viu a la selva de muntanya a la frontera entre la Repblica Democrtica del Congo, Uganda i Ruanda.

N'hi ha quatre subespcies:

Gorilla occidental (Gorilla gorilla)
Gorilla de les planes occidentals (Gorilla gorilla gorilla);
Gorilla del riu Cross (Gorilla gorilla diehli);

Gorilla oriental (Gorilla beringei) 
Gorilla de muntanya (Gorilla beringei beringei);
Gorilla de les planes orientals (Gorilla beringei graueri);

La caa furtiva ha acabat gaireb amb els gorilles de muntanya, molt cotitzats per la seva carn i l's de parts del seu cos per a rituals o souvenirs. En queden menys de 650 exemplars en llibertat. 

Referncies.



Enllaos externs.
S.O.S Gorilla;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1294" title="Guacamai" nonfiltered="810" processed="799" dbindex="811">

Guacamai s el nom com de cadascun dels membres d'un grup d'ocells de colors vius, cua llarga i bec gran i fort, pertanyents a la famlia del lloro, que viuen en el trpic americ. 

La seva mida s molt variable. LAnodorhynchus hyacinthinus de Brasil, Bolvia i Paraguai, que fa 1 m, s el guacamai ms gran del mn; la seva longitud s ms de tres vegades superior a la del ms petit dels guacamais, el Diopsittaca nobilis, un au de 30 cm, natural del nord-est de Sud-amrica. 

Tot i que se n'han documentat 23 espcies, en l'actualitat noms en queden 17 a causa de la continua explotaci forestal i la seva captura per al comer illegal, i algunes d'aquestes estan tamb amenaades, en especial el guacamai de Spix (Cyanopsitta spixii), que abans vivia a l'interior del Brasil per que avui est possiblement extingit en estat salvatge, segons BirdLife International. En captivitat, per, en neixen nous individus.

Espcies.
Anodorhynchus;
Anodorhynchus glaucus  (en perill greu o extingit);
Anodorhynchus hyacinthinus;
Anodorhynchus leari;
Cyanopsitta;
Cyanopsitta spixii o guacamai de Spix;
Ara;
Ara ararauna;
Ara glaucogularis;
Ara militaris;
Ara ambiguus;
Ara macao;
Ara chloroptera;
Ara rubrogenys;
Ara severa;
Ara atwoodi (extingit);
Ara erythrocephala (extingit);
Ara gossei (extingit);
Ara guadeloupensis (extingit);
Ara tricolor (extingit);
Ara autocthones (extingit);
Orthopsittaca;
Orthopsittaca manilata;
Primolius;
Primolius couloni;
Primolius maracana;
Primolius auricollis;
Diopsittaca;
Diopsittaca nobilis;



Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1295" title="Grenlndia" nonfiltered="811" processed="800" dbindex="812">


Grenlndia, o Groenlndia, (Kalaallit Nunaat en grenlands, Grnland en dans) s una illa situada entre l'Atlntic Nord i l'oce Glacial rtic i que administrativament pertany al Regne de Dinamarca.

Grenlndia s l'illa ms gran del mn, amb una longitud mxima des del seu punt ms septentrional, el cap Morris Jesup, fins al cap Farvel, a l'extrem sud, d'uns 2.655 km. 

La distncia mxima d'est a oest s d'uns 1.290 km. 

La longitud de la costa de Grenlndia, molt accidentada per nombrosos fiords, s'estima en uns 5.800 km. 

La superfcie total de Grenlndia s d'uns 2.175.600 km2, dels quals al voltant del 84%, s dir, aproximadament 1.834.000 km2, corresponen a una glacera de tipus Inlandsis. 

L Inlandsis, com el seu nom en dans indica, s un tipus de glacera continental, una capa de gel que cobreix extenses superfcies de terra i que actualment noms es poden trobar a Grenlndia i a l'Antrtida.

La part de terra de Grenlndia que no queda sepultada sota el gel es troba a la costa.

Histria.
Article principal: Histria de Grenlndia;
La histria de Grenlndia, l'illa ms gran del mn, s la histria de la subsistncia sota les extremes condicions de vida en el clima rtic: una capa de gel cobreix el 84% de la superfcie de l'illa, restringint l'activitat humana a les costes. Grenlndia era desconeguda a Europa fins al segle X, quan va ser descoberta per vkings d'origen noruec que poc temps abans s'havien assentat a Islndia. Abans d'aquest "descobriment", Grenlndia ja havia estat habitada per pobles rtics, encara que durant l'arribada vking s'havia deshabitat. Els ancestres directes dels moderns inuit hi van arribar l'any 1200. Els inuit van ser l'nic poble que va habitar l'illa durant segles, per, en base a l'antiga colonitzaci, Dinamarca va reclamar el territori i el va colonitzar a partir del segle XVIII. Va obtenir aix diversos privilegis, tals com el monopoli comercial.

Durant la Segona Guerra Mundial, Grenlndia es va separar de fet, tant socialment com econmicament, de Dinamarca, acostant-se ms als Estats Units i el Canad. Desprs de la guerra, el control de l'illa va tornar a Dinamarca, millorant, per, del seu estatus colonial, i encara que Grenlndia segueix sent part del Regne de Dinamarca, s autnoma des de 1979. L'illa s l'nic territori que ha deixat la Uni Europea, si b possex l'estatus d'estat associat.


Municipis.
Aasiaat;
Arsuk;
Tiniteqilaaq;
Tasiilaq;
Pituffik;
Oqaatsut;
Nuussuaq;
Naajaat;
Akunnaaq;
Ammassivik;
Atammik;
Eqalugaarsuit;
Itilleq;
Kangaamiut;
Kangerluk;
Kullorsuaq;
Kulusuk;
Kuummiut;
Ilimanaq;
Qassimiut;
Innaarsuit;
Isortoq;
Kapisillit;

Enllaos externs.

Imatges de Grenlndia;
Govern Autnom - Pgina Oficial;
Grenlndia - CIA World Factbook;
Estadstiques de Grenlndia;
Mapa Grenlndia ;
Latitud i Longitud dels indrets ms importants de Grenlndia ;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1297" title="Guerra" nonfiltered="812" processed="801" dbindex="813">

La guerra s l'enfrontament entre pasos, o d'altres organitzacions armades, amb l's de violncia i d'armes. Encara que desde sempre hi ha hagut enfrontaments entre les colectivitats humanes (tamb en les tribus prehistriques), la guerra oficialment considerada com a tal (amb la participaci d'exrcits i amb objectius complexos del saqueig que motiva la incursi en concret) comena com a si mateixa en els primers imperis orientals, que ja utilitzen cavalleria i armament elaborat.

La guerra ha estat molts cops la causa de la mort de milers d'ssers humans, de moltes malalties, de la pesta, la fam, i d'altres mals.

Quan la guerra es fa en contra de les lleis internacionals, hom parla de crim de guerra; de totes maneres la guerra s gaireb sempre una activitat execrable i despiadada.

De vegades, es fa la distinci entre conflictes armats i guerres. D'acord amb aquest punt de vista, un conflicte noms seria una guerra si els belligerants han fet una declaraci formal de guerra.

Al llarg de la Histria, hi ha hagut guerres pel control dels recursos naturals, per raons religioses o culturals, per mantenir o canviar balanos de poder, per qestions de legalitat, per tal de dirimir disputes economiques o territorials, o altres causes. Normalment, les raons que porten a la guerra entre dos estats sn complexes, per generalment t una important influncia el factor econmic.

Militarment, l'objectiu en la guerra s la victria sobre l'enemic. Per aix, cal establir una superioritat armamentstica i humana, que obligui al contrari a la rendici o a proposar un armistici. La prctica totalitat de guerres causen gran nombre de vctimes, no noms entre els combatents, sin tamb en la poblaci civil. A ms, les guerres donen lloc tamb a greus violacions dels drets humans. Tot i que s'han establert convenis internacionals per limitar la mortaldat causada en les guerres, i garantir un tracte digne als presoners, aquestes convencions s'ignoren molt sovint en la prctica.

La diferncia entre la guerra en aparena i la guerra a la prctica es basa en que les parts enfrontades intenten mantenir una imatge d'honor i legitimitat de la seva causa, mentre practiquen una sistemtica transgressi de tota norma de respecte hum. La guerra parteix de la visi ms extrema de que la fi justifica els mitjans.

Vegeu tamb.

Conflictes armats;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1299" title="Gravetat" nonfiltered="813" processed="802" dbindex="814">
La gravetat s la fora d'atracci mtua que experimenten dos objectes amb massa. Es tracta d'una de les quatre forces fonamentals observades fins ara a la naturalesa: la fora electromagntica, la fora nuclear feble, la fora nuclear forta i la fora de la gravetat.

La gravetat s la ms important respecte al funcionament de l'Univers: les forces nuclears sn de tan curt abast que tan sols es manifesten en el mon atmic i subatmic; la fora electromagntica pot actuar a qualsevol distncia, per es basa en l'existncia de dos tipus de crrega (la positiva i la negativa, que existeixen en igual quantitat) de manera que crregues diferents s'atreuen i crregues iguals es repellen, o sigi que el resultat a gran escala s neutre. En canvi la fora de la gravetat s sempre atractiva i actua a qualsevol distncia, per aix s sempre present arreu. Ella s la causant que la Terra giri al voltant del Sol (entre els quals hi ha ms de 150 milions de quilometres) i que el Sol es mogui al voltant del centre de la Via Lctia (a ms de 25 mil anys llum de distancia). A part d'aix, la fora gravitatria s, entre les quatre forces fonamentals, la que menys entenen els fsics moderns. Aquests aspiren a formular la Gran Teoria Unificada, on les quatre forces estiguin unides en un model fsic que descrigui el comportament de l'univers com un tot. En aquest moment, la fora de la gravetat s la ms problemtica, la que es resisteix a la uni. 

Sempre s'ha dit que la gravetat ens atrau cap al centre de la Terra; per si analitzem detingudament la forma en qu un objecte massiu "deforma" l'espai-temps que l'envolta arribarem a la conclusi que no s una fora que ens atrau, sin ms b una fora que ens empeny cap al centre d'un cos massiu, en aquest cas la Terra. Per tant, haurem de dir:  La gravetat s la fora que empeny un objecte massiu cap al centre d'un altre de ms massiu .

Histria.
Newton.


La Llei de la Gravitaci Universal de Newton estableix que la fora que exerceix una partcula puntual amb massa M sobre una altra amb massa m s directament proporcional al producte de les masses i la constant gravitacional, i inversament proporcional al quadrat de la distncia que les separa r. 

Newton va derivar aquesta relaci de l'afirmaci del matemtic Johannes Kepler que els planetes s mouen en rbites ellptiques. Newton creia que la fora gravitacional radiava igualment en totes les direccions del cos central. Newton reconeixia que aquest model gravitacional havia de prendre la forma d'una relaci d'arrel quadrada invertida. Aquest model prediu que les rbites d'objectes que envolten un cos central sn seccions cniques. Molts d'anys d'observacions astronmiques han sostingut aquesta tesi. Tot i que aquesta idea s comunament atribuda a Isaac Newton, el matemtic angls Robert Hooke va argumentar que la va inventar ell la idea de la relaci de l'arrel quadrada invertida. No obstant aix, va ser Newton el qual finalment va publicar la seva teoria de la gravetat i es va fer fams.

La relaci que Newton va descobrir s'assembla a aix:

;

on F s la fora de la gravetat (en unitats referides com newtons), m1 i m2 sn les masses de dos objectes (en quilograms); r s la distncia que separa els centres de massa dels objectes i G s la "Constant Gravitacional". Aquesta relaci s universal perqu tots els objectes de l'univers s'atreuen entre si d'acord a aquesta relaci, ja que la fora sigui tan petita que no es noti. Encara que Newton va identificar correctament aquesta relaci entre fora, massa i distncia, noms va ser capa d'estimar el valor de la constant gravitacional entre aquestes quantitats. El mn hauria d'esperar ms d'un segle per a una mesura experimental de la constant de la proporcionalitat   G.

Cavendish.

Al 1797, Henry Cavendish va confirmar la teoria de Newton i va determinar el punt que quedava sense resoldre en la Llei de la Gravitaci Universal, la constant de proporcionalitat, la constat gravitacional. Per aconseguir saber que valia la constant aquesta va fer un experiment, va crear el que ell anomenaria balana de torsi, que consistia en dues masses, una a cada costat d'una barra suspesa per un cable, en aquest cable hi havia collocat un mirall, sobre el qual s hi reflectia un raig de llum. Desprs el que va fer va ser collocar una altra massa al costat d'una de les anteriors. A mesura que la tercera massa atreia l'altra massa ms propera (collocada a un extrem de la balana), l'aparell rotava lentament, per tant el raig de llum reflectit al mirall es movia. Cavendish, tan sols va haver de mesurar el moviment del raig de llum i aplicar la formula de Newton, i aix va confirmar la teoria del cientfic angles i, a ms, determinar el valor de la constant gravitacional amb moltssima fiabilitat. Va determinar que la constant de la proporcionalitat era: 
G = 6,67   10-11N m2/kg2

Einstein.
Einstein, el que va fer va ser revisar la teoria de Newton mentre feia la seva teoria de la relativitat, el que deia era que el que experimentam com a fora gravitatria pot representar-se de forma matemtica com una deformaci o curvatura de la geometria d'un espai-temps quadridimensional, en resum, deia que la gravetat s geometria, s una deformaci geomtrica a la curvatura de l'espai per efecte de la massa dels cossos.

De la seva teoria de la gravetat, Einstein va deduir que la llum desviava la seva trajectria a causa del sol. Aix es va comprovar per primera vegada mentre s observava un eclipse total de sol al 1919, es va veure que la llum que provenia d'estrelles molt llunyanes es corbava en passar aprop del camp gravitatori del sol, la qual cosa alterava la posici aparent de les estrelles. D en d'aquell moment hi ha hagut molts experiments i la teoria ha passat per bona.

Efectes gravitacionals segons la teoria de la relativitat.


Efectes d'acceleraci.
 La freqncia de la llum decreix en passar per una regi de gravetat elevada. ;
 El temps es dilata gravitacionalment, els rellotges marquen el temps ms lentament a mesura que augmenta la gravetat. ;
 L'Efecte Shapiro, els diferents senyals que travessen un camp amb gravetat molt alta necessiten ms temps per a travessar aquest camp.

Efectes orbitals.
 Decament orbital degut a l'emissi de radiaci gravitacional.  ;
 Degut a la curvatura de l'espai-temps, l'orientaci d'un giroscopi en rotaci canviar amb el temps. ;
Efectes rotatoris.
s el comportament de l'espai-temps al voltant d'un objecte massiu rotant.
 Fricci de marc: s quan un objecte rotant arrossega amb si mateix a l'espai-temps, aix fa que amb el temps l'orientaci d'un giroscopi arribi a canviar.
 El principi d'equivalncia fort: fins i tot els objectes que graviten en torn a ells mateixos respondran a un camp gravitatori extern de la mateixa forma que ho faria una partcula de prova. ;
 Gravitons: el gravit s una partcula elemental que permetria de quantitzar la fora gravitatria, s una partcula inventada i hipottica que encara no ha estat observada.

Acceleraci de la gravetat.
Newton va dir que, quan a un cos se li aplica una fora, a aquest cos se li dona una acceleraci. Per tant dins un camp gravitatori, com ara la terra, tot cos esta sotms a la fora de la gravetat i per tant sotms a l'acceleraci que dona aquesta fora. L acceleraci donada per la fora de la gravetat, rep el nom d'intensitat del camp gravitatori. Segons el principi d'equivalncia, quan un cos esta afectat per una acceleraci s com si estigues sota els efectes d'un camp gravitatori que tingues la mateixa acceleraci gravitatria, o almenys sofreix els mateixos efectes.

Abans de la intervenci de Galileu en el camp de les cincies, concretament en el tema de la gravetat, es creia que un objecte pesat queia ms rpid que un que tengues menys pes. Per el matemtic va demostrar que no amb un senzill experiment, es colloc a la Torre Inclinada de Pisa, on va llanar dos objectes de massa distinta per a demostrar que el temps que tardava en caure era, virtualment el mateix.

Variaci de la gravetat a la terra.

L acceleraci de la gravetat a la terra, al nivell del mar s d'uns 9,80665 m/s, per varia segons l'altura a la qual ens trobem.

La gravetat de la terra s mxima a la superfcie. A mesura que es puja, la distancia entre les dues masses afectades per l'atracci es major i per tant, com b marca la relaci establerta per Newton, la gravetat es menor. La curiositat ve quan ens endinsem a l'interior de la terra i deixem a d'alt la superfcie, ja que cada vegada ms part del planeta ens queda per sobre i menys massa d'aquest ens queda per davall. Desprs de fer aquest raonament podem assegurar que al centre de la terra la gravetat es nulla, perqu s igualen les forces d'atracci entre els dos objectes.

A ms, la gravetat encara t unes variacions ms, la primera s que a causa de la forma ovalada que agafa la Terra per l'enfonsament dels pols nord i sud, podem dir que la gravetat augmenta amb la latitud, i la segona s per la rotaci terrestre, aquesta genera una acceleraci centrifuga que agafa la seva potencia mxima a l'equador i mnima als pols.
Els valors de la gravetat a l'equador i als pols sn respectivament:

g (equador)= 9,7803 m/s 

g (pols)= 9,8322 m/s

La gravetat a altres astres del sistema solar.
La llista segent ens mostra la intensitat de la gravetat al Sol, a altres planetes, a Plut i a la Lluna, agafant com a sistema de referncia la gravetat que hi ha a la terra (1 G = 9.8m/s2). 













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1300" title="Gran Bretanya" nonfiltered="814" processed="803" dbindex="815">




Gran Bretanya, o la Gran Bretanya, s l'illa ms important de les Illes Britniques. Est composta per tres nacions, Anglaterra, Pas de Galles i Esccia, que conformen, conjuntament amb Irlanda del Nord, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit.

En conjunt, Gran Bretanya t 229.335 km2. La capital del Regne Unit s Londres (London), mentre que Cardiff (Caerdydd) i Edimburg (Edinburgh) sn les capitals de Galles i Esccia, respectivament. Anglaterra no t capital oficial per Londres ho s de facto.

Segons fonts oficials britniques , la poblaci de Gran Bretanya el 2001 era de 57.103.927 persones (Anglaterra, 49.138.831; Esccia 5.062.011; i Pas de Galles 2.903.085). Completa el Regne Unit, Irlanda del Nord, amb 1.685.267 d'habitants.

El punt ms elevat de l'illa s la muntanya escocesa Ben Nevis (1.343 m), i el riu ms llarg, el Severn (336 km; en galls, Hafren) que neix a Ceredigion, a l'oest de Galles.

Origen del nom.

El nom de Gran Bretanya deriva del nom llat Britannia, usat pels romans per a denominar la provncia que corresponia ms o menys a l'Anglaterra actual. L'etimologia d'aquest terme ha estat tema d'especulaci (de vegades imaginria), per es creu que pot derivar de la paraula cltica britani ("pintat"), una referncia als habitants d'aquestes illes pel seu s de pintura corporal i tatuatges. 

Font de confusions.

Gran Bretanya s mpliament usat com sinnim de l'entitat poltica del Regne Unit, la qual cosa s incorrecta, ja que el Regne Unit tamb inclou Irlanda del Nord juntament amb les tres nacions que integren Gran Bretanya, a ms d'altres illes, com les Illes Scilly, les Illes Hbrides, les rcades i l'Illa de Wight. 

s similar l's del terme britnic, que s'usa en referncia al Regne Unit. En catal, per, l's de Britnia es limita al nom de l'antiga provncia romana. 

L'abreviatura GB s utilitzada al Regne Unit per identificar els vehicles -segons el Codi Internacional d'Identificaci de Vehicles Estrangers- i tamb per l'equip olmpic britnic, circumstncia que afegeix ms confusi -si cal- als termes Gran Bretanya i Regne Unit. 

Referncies.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1301" title="Guerra de Successi Espanyola" nonfiltered="815" processed="804" dbindex="816">












La Guerra de Successi Espanyola (1701-1713/1715) va ser un conflicte bllic internacional, que, a ms d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amrica del Nord, com tamb accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amrica espanyola. En aquesta confrontaci, a ms de la successi a la corona hispnica, s'hi dirimia tamb la qesti de l'equilibri de poder entre les diferents potncies europees.

A la Guerra de Successi, hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough, i el Prncep Eugeni de Savoia. 

El 1700, Carles II de Castella i d'Arag va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borb, duc d'Anjou, nt de Llus XIV de Frana, qui, d'aquesta manera, esdevingu Felip V de Castella i IV d'Arag. La guerra va comenar perqu l'emperador Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispniques; a ms, a mesura que Llus XIV es va anar mostrant cada vegada ms imperialista i agressiu, d'altres potncies europees, com ara, principalment, Anglaterra, Portugal i les Set Provncies Unides dels Pasos Baixos van aliar-se amb l'Imperi per oposar-se a l'expansionisme francs, com tamb, en el cas angls, per assegurar la successi al seu tron de prnceps protestants; de fet, la Guerra de Successi Espanyola s'inscriu dins d'all que alguns historiadors anglesos denominen la Segona Guerra dels Cent Anys, concepte que designa la constant rivalitat anglofrancesa que exist en tots els conflictes europeus que es donaren entre 1689 i 1815.

La Guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt, en aplicaci dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, per amb la condici de renunciar als seus drets al tron francs, evitant aix la uni de les dues corones; l'Imperi va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a Itlia i als Pasos Baixos. Tanmateix, malgrat que Llus XIV va aconseguir situar el seu nt al tron espanyol, el Tractat d'Utrecht va significar la fi de l'hegemonia francesa a Europa i va iniciar l'poca de l'equilibri de poders que es mantindria fins a la fi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)   

Dins dels regnes hispnics, la Corona de Castella va donar suport a Felip de Borb mentre que, desprs de 1705, els estats de la Corona d'Arag s'alinearen amb el pretendent Carles d'ustria. Per aix, el triomf de Felip de Borb va significar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la Corona d'Arag, que foren uniformitzats segons les lleis de Castella; a la Pennsula, la guerra va durar fins a 1715, amb la capitulaci de Mallorca davant de les forces de Felip V.
Antecedents histrics.
A causa de la seva constituci malaltissa i de les greus deficincies mentals i fsiques que pat durant tota la seva vida, resultava del tot previsible que Carles II moriria sense descendncia, per tant en totes les corts europees va comenar a discutir-se la qesti de l'herncia dels dominis de la Monarquia Hispnica (Castella, la Corona d'Arag, les colnies d'Amrica, les possessions italianes i els dominis dels Pasos Baixos).
Basant-se en el seu parentiu amb Carles II, dues nissagues reclamaven l'herncia hispnica: els Borb francesos i la Casa d'ustria.


Com a fill de la princesa castellana Anna d'ustria, Llus XIV era cos germ de Carles II, per la qual cosa, aspirava que la corona espanyola passs al seu fill Llus; ara b, com que Llus tamb era l'hereu del tron francs, aix obria la possiblitat d'una uni dinstica hispano-francesa que hauria fet trontollar l'equilibri de les potncies europees; a ms, tant Anna com 
Maria Teresa d'ustria, filla de Felip IV de Castella i III d'Arag i muller de Llus XIV, havien renunciat als seus drets successoris en el moment de casar-se; tanmateix, aquestes renncies estaven condicionades al pagament de les dots d'aquestes infantes, que no es va pagar mai.

El candidat alternatiu a Llus XIV i els seus descendents era l'emperador Leopold I, tamb cos germ de Carles II; a ms, en el seu testament, Felip IV, pare de Carles II, havia concedit la successi hispnica a la Casa d'ustria. Naturalment, si Leopold heretava els dominis hispnics, llavors es tornaria a formar la uni dinstica amb qu, al segle XVI, havia basat el seu poder Carles I de Castella, I d'Arag i V del Sacre Imperi Romanogermnic.

El 1668, noms tres anys desprs de l'ascens al tron de Carles II, Leopold I, qui aleshores encara no tenia fills, havia acceptat la partici dels dominis hispnics entre ustries i Borbons tot i que Felip IV, mort el 1665, li havia concedit a ell tota l'herncia. Tanmateix, vint-i-un anys desprs, el 1689, Guillem III d'Anglaterra i II d'Esccia, quan  va demanar ajuda a l'emperador en la Guerra de la Gran Aliana contra Llus XIV, va prometre a Leopold I donar-li suport en la seva reivindicaci de la totalitat de l'herncia hispnica.

Un nou candidat per als trons hispnics era el Prncep Elector Josep Ferran de Baviera nascut el 1692, nt per via materna de l'emperador Leopold I. Com que Josep Ferran no pertanyia ni a la Casa d'ustria ni als Borb sin a la dinastia Wittelsbach, l'amenaa d'una uni dinstica dels regnes hispnics amb Frana o amb l'Imperi semblava esvanir-se; per aix, malgrat que els dos principals candidats estaven disposats a renunciar als seus drets en favor de dinastes ms joves com ara l'arxiduc Carles d'ustria, fill segon de Leopold I, o el duc d'Anjou, nt de Llus XIV, Josep Ferran, hereu legtim dels trons hispnics segons el testament de Felip IV, esdevingu el candidat preferit d'Anglaterra i dels Pasos Baixos.

A partir de la conclusi de la Guerra de la Gran Aliana (1697), el tema de la successi hispnica va anar esdevenint cada cop ms candent. Llavors, Anglaterra i Frana, esgotades pel conflicte, acceptaren signar el Tractat de la Haia pel qual es reconeixia Josep Ferran com a hereu de la corona espanyola, per repartint els dominis espanyols als Pasos Baixos i Itlia entre Llus XIV i Leopold I. Aquesta fou una decisi presa sense haver consultat ning de la cort espanyola, on es rebutjava qualsevol partici dels dominis; per aix, quan el Tractat es va donar a conixer, Carles II nomen hereu Josep Ferran per deixant clar que li corresponia la totalitat de l'herncia i no noms la part que Anglaterra i Frana havien decidit.

Josep Ferran va morir sobtadament, vctima de la verola, el 1699, amb la qual cosa va haver de tornar a plantejar la qesti successria. El 1700, Anglaterra i Frana ratificaren el Tractat de Londres, pel qual l'arxiduc Carles d'ustria heretava tots els dominis hispnics menys les possessions d'Itlia que passaven a Frana; aquest tractat va desplaure Leopold I que, a ms de no haver-hi pres part, estava interessat, precisament, en l'obtenci de les possessions italianes; per la seva banda, a la cort hispnica, on el rebuig a la partici era unnime, l'octubre del 1700 els membres del bndol pro-francs aconseguiren que Carles II nomens hereu Felip de Borb. En aquesta situaci, a Carles d'ustria noms li va quedar l'opci d'intentar evitar una possible uni dinstica hispano-francesa, reclamant que, en el cas que Felip herets Frana, la corona espanyola havia de passar al seu germ el duc de Berry i, en el cas que aquest mors sense descendncia, a Carles d'ustria.

Preludi.



Quan la notcia del testament de Carles II va arribar a la cort francesa, els consellers convenceren Llus XIV que resultava ms segur acceptar la partici establerta pel Tractat de Londres de 1700 que no pas arriscar-se a haver d'anar a una guerra per la reivindicaci del conjunt de l'herncia hispnica. Tanmateix, Jean-Baptiste Colbert, el secretari d'afers estrangers, va argumentar de manera bastant reeixida que Frana, tant si acceptava la totalitat dels dominis hispnics com si noms n'acceptava una part, igualment hauria d'anar a la guerra contra ustria, que no acceptava pas la partici establerta a Londres. A ms, segons el testament de Carles II, Felip d'Anjou noms tenia dues opcions que eren o b acceptar la totalitat del domini o b renunciar-hi del tot; si renunciava, l'herncia passava al duc de Berry i, si aquest tamb hi renunciava, a Carles d'ustria. Al final, conscient que les potncies martimes -Anglaterra i els Pasos Baixos- no li donarien suport en una lluita per obligar els espanyols i els austracs a acceptar les condicions del Tractat de Londres, Llus XIV va decidir acceptar l'herncia del seu nt; aix, Carles II va morir l'1 de novembre, i, el 24 de novembre de 1700, Llus XIV proclam rei d'Espanya el duc d'Anjou, el qual, en principi, heretava la totalitat del domini, rebutjant aix les condicions del Tractat de Londres. Per la seva banda, com que no disposava del suport necessari de les elits poltiques d'Anglaterra i dels Pasos Baixos, Guillem III no podia declarar la guerra i, per aix, l'abril de 1701 va reconixer Felip com a rei.

El conflicte, doncs, sembla resolt; ara b, Llus XIV va adoptar una poltica massa agressiva impedint a Anglaterra i als Pasos Baixos comerciar amb els ports hispnics, la qual cosa perjudicava seriosament els interessos comercials d'aquests dos pasos. Llavors, havent aconseguit el suport dels seus sbdits, Guillem III va signar el Tractat de la Haia (1701) amb els Pasos Baixos i ustria, segons el qual, es reconeixia Felip V com a rei per obligant-lo a cedir a ustria les possessions italianes i els dominis dels Pasos Baixos, que, aix, quedaven fora de l'abast de l'expansionisme francs; a ms, Anglaterra i els Pasos Baixos conservarien els seus drets comercials als regnes hispnics.

Pocs dies desprs de la signatura del Tractat de la Haia (7 de setembre de 1701), va morir l'ex-rei Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esccia, exiliat a Frana des que, el 1688, Guillem III l'havia destronat. Tot i que d'en de la signatura del Tractat de Rijswijk (1697), havia reconegut Guillem III com a rei d'Anglaterra i d'Esccia, ara Llus XIV reconegu com a monarca legtim el fill de Jaume II, Jaume, la qual cosa va predisposar encara ms l'opini pblica anglesa a donar suport als plans de guerra de Guillem III.

Les accions blliques van comenar amb la invasi del ducat de Mil, una de les possessions espanyoles d'Itlia, per les tropes austraques del Prncep Eugeni de Savoia, la qual cosa va provocar una intervenci francesa. Llavors, Anglaterra, els Pasos Baixos i molts estats alemanys, principalment Prssia i l'Electorat de Hannover, donaren suport a ustria, mentre que Baviera, l'arquebisbat de Colnia, Portugal i el Ducat de Savoia s'alinearen amb Frana.

Fins i tot desprs de la mort de Guillem III (1702), la seva successora a Anglaterra i Esccia, la reina Anna va continuar la guerra assessorada pels seus ministres
Godolphin i Marlborough.

A Europa, la guerra tingu els seus camps de batalla a la Pennsula Ibrica, a la zona centro-occidental europea, principalment als Pasos Baixos, amb d'altres importants batalles a Alemanya i Itlia. El Prncep Eugeni de Savoia i el duc de Marlborough es distingiren com a comandants militars als Pasos Baixos.
La Guerra a Europa.
Primera Fase 1701 1703.



El 1702, Eugeni de Savoia va lluitar a Itlia,  on el comandant francs era el Duc de Villeroy, a qui Eugeni va derrotar i capturar a la Batalla de Cremona l'1 de febrer. Villeroi va ser aleshores substitut pel
duc de Vendme, qui, malgrat el resultat incert de la Batalla de Luzzara (agost) i una superioritat numrica de tropes, no va aconseguir expulsar Eugeni d'Itlia. 

Mentrestant, Marlborough va dirigir una fora combinada d'anglesos, holandesos i alemanys als Pasos Baixos, on va capturar moltes places importants, principalment Lieja. Al Rin, un exrcit imperial dirigit per Llus de Baden va prendre Landau el setembre, per l'amenaa damunt d'Alscia va aturar-se arran de l'entrada a la guerra dins del bndol francs de l'elector Maximili II Manuel de Baviera. El Prncep Llus va ser obligat a retirar-se ms enll del Rin, on el derrot l'exrcit francs del duc de Villars a Friedlingen. L'almirall angls Sir George Rooke va aconseguir una important victria a la Batalla de la badia de Vigo on va destruir totalment la flota espanyola d'ndies i va capturar tones de plata americana.

Marlborough entr a Bonn el 1703 i for l'elector de Colnia a marxar cap a l'exili; tanmateix, no va aconseguir prendre Anvers i els francesos venceren a Alemanya. Un exrcit franco-bavars, dirigit pel duc de Villars i pel Maximili Manuel de Baviera derrot les tropes imperials de Llus de Baden i de Hermann Stirum, per la timidesa de l'elector va impedir dur a terme una marxa sobre Viena, per la qual cosa, Villars va dimitir. Tot i aix, van continuar les victries franceses al sud d'Alemanya amb un nou exrcit dirigit per Camille de Tallard, triomfant al Palatinat, amb la qual cosa es va tornar a plantejar de nou la possibilitat d'atacar Viena. 

Ara b, en l'mbit diplomtic, a finals de 1703, Frana va patir el revs de la decisi de Pere II de Portugal i de Vctor Amadeu II de Savoia de passar-se al bndol austrac; a ms, si, en un principi, els anglesos estaven disposats a acceptar Felip d'Anjou com a rei d'Espanya, ara consideraven millor per als seus interessos comercials el domini dels regnes hispnics per Carles d'ustria, qui aix esdevindria Carles III de Castella i d'Arag.

Segona fase 1704 1709.
El 1704, el pla dels francesos era usar com l'exrcit de Villeroi als Pasos Baixos per aturar l'aven de les tropes de Marlborough, mentre Tallard mentre les forces franco-bavareses dirigides per Maximili de Baviera i  Ferdinand de Marsin, el substitut de Villars, marxessin cap a Viena. Ara b, el canvi de bndol de Portugal va permetre a Carles d'ustria desembarcar a Lisboa el 20 de juny de 1704 acompanyat d'un exrcit angls liderat per Lord Peterborough i d'una esquadra anglo-holandesa dirigida per Cloudesley Shovell i Lord Peterborough.

Ignorant els desitjos dels holandesos, que s'estimaven ms mantenir les seves tropes als Pasos Baixos, va dirigir les forces angleses i holandeses cap al sud d'Alemanya; mentrestant, Eugeni de Savoia va dirigir-se cap al nord des d'Itlia amb l'exrcit austrac per tal d'evitar l'atac de Viena pels franco-bavaresos. Desprs d'haver-se trobar, les tropes de Marlborough i d'Eugeni de Savoia van enfrontar-se als francesos dirigits per Tallard a la Batalla de Blenheim, la qual result un xit rotund per a Marlborough i Eugeni, fins al punt que Baviera va retirar-se de la guerra. Aquell mateix any, actuant en nom de Carles III de Castella i d'Arag, els anglesos ocuparen Gibraltar, a Castella, amb participaci catalana i amb l'ajuda de les tropes holandeses del prncep Jordi de Hessen-Darmstadt, amb la qual cosa, a partir d'aleshores, els anglesos posseren la clau de la Mediterrnia.

Desprs de la Batalla de Blenheim, Marlborough marx cap als Pasos Baixos i Eugeni de Savoia se'n torn cap a Itlia. El 1705, malgrat els seus xits contra Villeroi a la Batalla d'Elixheim, el pla de Marlborough d'envair Frana pel Mosella va fracassar; per altra banda, no van arribar a cap resultat clar els enfrontaments de Villars i Llus de Baden al Rin ni tampoc els del duc de Vendme i d'Eugeni de Savoia a Itlia. Aquesta situaci de bloqueig va trencar-se el 1706 quan Marlborough va expulsar les tropes franceses dels Pasos Baixos espanyols desprs d'haver aconseguit derrotar Villeroi a la Batalla de Ramillies el maig, la qual cosa li va permetre apoderar-se d'Anvers i de Dunkerque. Per la seva banda, el setembre, desprs que el duc de Vendme marxs per fer-se crrec de l'exrcit dels Pasos Baixos, el prncep Eugeni i Vctor Amadeu II de Savoia inflingiren una greu derrota al duc d'Orleans i a Marsin a la Batalla de Tor, desprs de la qual, els francesos hagueren de marxar d'Itlia al final d'aquell any.

Desprs de l'expulsi dels francesos d'Alemanya, Itlia i els Pasos Baixos, l'acci de la guerra pass a la Pennsula Ibrica. El 1706, el general portugus Marqus das Minas va envair Castella des de Portugal, arribant, fins i tot, a prendre Madrid, ciutat, per, que fou recuperada per un exrcit comandat per Felip de Borb i pel duc de Berwick. El 1707, el comte de Galway va fer un altre intent de prendre Madrid, per el duc de Berwick el derrot a la Batalla d'Almansa el 25 d'abril; a partir d'aleshores, la guerra a la Pennsula va desenvolupar-se en tot un seguit d'escaramusses sense cap resultat decisiu.


El 1707, la guerra de successi va unir-se breument a la Gran Guerra del Nord que, simultniament, s'estava esdevenint a l'Europa septentrional. Carles XII de Sucia va arribar a Saxnia perseguint l'elector Frederic August I, a qui va obligar a renunciar al tron de Polnia. Llavors, tant els francesos com els aliats intentaren atraure's el rei de Sucia. Els francesos miraren d'aconseguir que dirigs les seves tropes contra l'emperador Josep I qui havia donat suport a Frederic August de Saxnia; tanmateix, Carles XII, que es veia com el defensor de l'Europa protestant, condemnava el tracte donat per Llus XIV als hugonots, com tampoc no sentia cap inters pel conflicte de l'Europa occidental; per aix, dirig els seus objectius cap a Rssia i decid no intervenir en la guerra de successi.

A finals de 1707, el Prncep Eugeni va intentar envair Frana des d'Itlia, per fou aturat pels francesos. Mentrestant, Marlborough s'estava als Pasos Baixos entretingut en la conquesta d'innombrables fortaleses. El 1708, els exrcits de Marlborough s'enfrontaren als francesos, afeblits a causa de la mala relaci entre els seus dos principals dirigents el duc de Borgonya, nt de Llus XIV i germ de Felip de Borb, i el duc de Vendme, ocasionada pels errors estratgics del duc de Borgonya, qui, ajornant la decisi d'atacar, va donar temps a Marlborough d'unir les seves tropes a les d'Eugeni de Savoia, la qual cosa va dur a la derrota francesa d'Oudenarde, seguida per la caiguda de Lilla; mentrestant, a Itlia, els austracs saquejaren la ciutat de Forl.

Desprs de les desfetes d'Oudenarde i de Lilla, Llus XIV es va veure forat a negociar; per aix, va enviar el Marqus de Torcy, el seu ministre d'afers estrangers, a entrevistar-se amb els aliats a La Haia. El rei de Frana estava disposat a cedir totes les possessions espanyoles als Aliats, conformant-se noms amb el domini de Npols; estava disposat, fins i tot, a proporcionar diners per ajudar a foragitar Felip de Borb dels regnes peninsulars. Tanmateix, els aliats intentaren imposar unes condicions ms humiliants encara: obligar Llus XIV a dur les seves tropes a la Pennsula per destronar el seu nt. Rebutjant aquest tracte, el rei de Frana va decidir continuar la lluita. 

El 1709, desprs de tres intents d'invasi de Frana, Marlborough i Eugeni de Savoia aconseguiren avanar cap a Pars; a la Batalla de Malplaquet, aquests dos generals aliats derrotaren les tropes del duc de Villars, per patiren moltes baixes en les seves tropes; desprs, els aliats prengueren Mons, per no pogueren explotar la victria, amb la qual cosa, la invasi de Frana qued aturada.

La fase final 1710 1714.
El 1710, els Aliats van dirigir una ofensiva a la Pennsula Ibrica, en la qual el comte de Stanhope va aconseguir arribar a Madrid juntament amb Carles d'ustria, per fou obligat a rendir-se a Brihuega quan arribaren reforos de Frana. A partir d'aleshores, per, l'aliana anti-borbnica va comenar a desfer-se. A Gran Bretanya, Marlborough va comenar a perdre-hi influncia, sobretot desprs que a la cort de la reina Anna, la seva dona Sarah Churchill, Duquessa de Marlborough caigus en desgrcia; per altra banda, al Parlament, va caure el govern dels Whig, que havia donat suport a la guerra, i el nou govern Tory va buscar fer la pau. 

Per altra banda, el 1711 va morir sense descendncia masculina l'emperador Josep I, amb la qual cosa, la corona pass al seu germ Carles d'ustria, qui aix esdevingu l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic; llavors, molts dels dirigents de les potncies aliades van veure el domini dels regnes hispnics per l'emperador Carles VI com un perill per a l'equilibri europeu, i comenaren a considerar com un mal menor reconixer Felip de Borb com a rei d'Espanya. En aquestes circumstncies, Marlborough va aconseguir prendre Bouchain desprs d'haver derrotat Villars, per fou cridat a Gran Bretanya a finals d'any, i es design per substituir-lo el Duc d'Ormonde.

En secret i actuant al marge dels austracs i dels holandesos, el secretari d'estat britnic Henry St John va iniciar converses amb el Marqus de Torcy. Per la seva banda, el duc d'Ormonde no va dur les tropes britniques a l'atac, amb la qual cosa, desprs de la Batalla de Denain, en qu Eugeni de Savoia no va poder comptar amb l'auxili del Duc d'Ormonde, el Duc de Villars va poder recuperar gran part del terreny perdut pels francesos.  

La signatura del Tractat d'Utrecht (1713) va posar fi a la guerra de Gran Bretanya i els Pasos Baixos contra Frana; mentre que la guerra entre Frana i ustria va continuar fins que, el 1714, van ratificar-se els tractats de Rastatt i Baden. Per part espanyola, la Guerra de Successi tingu un epleg en la Guerra de la Qudruple Aliana (1718-1720) motivada per l'intent de Felip V d'apoderar-se de Sardenya i Siclia, territoris a qu havia hagut de renunciar al Tractat d'Utrecht.
El Tractat d'Utrecht.



Segons el Tractat d'Utrecht, que va signar-se l'11 d'abril de 1713, es reconeixia com a rei d'Espanya Felip de Borb, el qual, per, renunciava als seus drets successoris sobre Frana, tot i que a Frana hi hagu qui considerava illegtima aquesta renncia. Per altra banda, els dominis de la Corona espanyola quedaven reduts a la Pennsula i Amrica, perqu Felip V va haver de cedir els Pasos Baixos espanyols, Npols, el Ducat de Mil i el Regne de Sardenya a l'emperador Carles VI, aix com Siclia i parts del Milanesat a Vctor Amadeu II de Savoia, i Menorca i Gibraltar a Gran Bretanya. A ms, va haver de garantir als britnics el monopoli de la trata d'esclaus a Amrica durant trenta anys.

Quant a Frana; no es va dur a terme cap dels projectes austracs concebuts des de mitjans del segle XVII de fer retrocedir l'expansi francesa cap al Rin i els Pasos Baixos. Llus XIV va acceptar deixar de donar suport a les reivindicacions al tron britnic del Pretendent Jaume Francesc Eduard Stuart, fill de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esccia, i reconixer com a legtima sobirana la reina Anna. A l'Amrica del Nord, Llus XIV va admetre la sobirania britnica sobre la Terra de Rupert i l'illa de Terranova com tamb va haver de cedir a Gran Bretanya Acdia i l'illa caribenya de Saint Kitts. 

Als holandesos, se'ls va permetre conservar algunes places fortes als Pasos Baixos austracs (espanyols fins el 1713) com tamb es quedaren amb una part de l'antic domini espanyol de Guelders.

Desprs del Tractat d'Utrecht, els Pactes de Famlia entre les dues branques borbniques -la de Madrid i la de Pars- van forjar una aliana entre Espanya i Frana que es va mantenir fins que l'esclat de la Revoluci Francesa va dur a la Guerra Gran. Per altra banda, el Tractat d'Utrecht va confirmar la relegaci d'Espanya al paper de potncia de segon ordre dins d'Europa, fet que ja havia comenat el 1648 amb la Pau de Westflia.

La posici de la Corona d'Arag.
Perode 1700-1705.


La fi de la Guerra dels Segadors havia significat una retallada del poder de les institucions ja que, desprs de la rendici de Barcelona a les tropes Joan Josep d'ustria el 1652, la corona havia assumit el control de la Insaculaci, s a dir, el procs mitjanant el qual s'elegien els consellers de les institucions. Per altra banda, si el 1641 les tensions entre la corona i les institucions havien dut Pau Claris a proclamar Llus XIII de Frana comte de Barcelona, a finals del segle XVII, hi havia a Catalunya un fort sentiment antifrancs motivat pel record del Tractat dels Pirineus i dels intents de Llus XIV de completar el seu domini de Catalunya amb l'annexi del Principat, objectiu que no abandon fins a la signatura del Tractat de Ryswick (1697), poc desprs que els francesos haguessin arribat a ocupar Barcelona.

Al Principat de Catalunya, durant el darrer ter del segle XVII, havia aparegut una nova classe social, semblant a la valenciana, composta per productors i exportadors, els quals aspiraven a desenvolupar un capitalisme comercial inspirat en el model d'Holanda. Aquest grup havia elaborat un projecte de recuperaci, amb el qual Catalunya es recuperaria del perode d'atonia i decadncia que havia viscut des de finals del segle XV. L'objectiu d'aquest sector, conegut com a regeneracionista, era usar les Constitucions i les tradicionals institucions catalanes (la Generalitat, les Corts, el Consell de Cent) per promoure una regeneraci social i econmica del pas. Una persona representativa d'aquest corrent regeneracionista fou Narcs Feliu de la Penya, autor del llibre "Fnix de Catalua, compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas", publicat el 1683.

Malgrat tot, en un principi, els regnes de la Corona d'Arag van acceptar  com a rei Felip de Borb, qui, entre 1701 i 1702, celebr Corts de Catalunya -les primeres des de 1636- i jur els furs i constitucions del Principat. Ara b, els sectors regeneracionistes, recelosos d'un prncep francs com ho era Felip de Borb i desitjant recuperar la llibertat que havien tingut les institucions catalanes abans de 1652, van comenar a veure el suport a la candidatura de Carles d'ustria com el mitj per assolir els seus objectius poltics.

El triomf austracista de 1705.
L'expedici de 1704.
El 27 de maig de 1704 un estol de 30 vaixells anglesos i 18 d'holandesos comandats per l'almirall Roorke i amb Jordi de Darmstadt al front, amb uns 1.200 soldats d'infanteria es presenta davant de Barcelona amb la intenci de prendre-la per per la fora. Es confiava amb els conspiradors per l'acci est mal preparada i la ciutat es pos a les ordres del virrei Francisco Fernndez de Velasco, qui va sollicitar la formaci de la Coronela de Barcelona, amb cinc mil homes, per reforar als set-cents infants i cent vuitanta soldats de cavalleria de la guarnici, entre la ciutat i Montjuc. Per aix l'estol fug desprs d'haver bombardejat Barcelona el 31 de maig.
El Pacte de Gnova.
Malgrat el fracs del 1704, el 17 de maig de 1705 els austracistes catalans, coneguts tamb com "Els Vigatans", signaren amb representants anglesos el Pacte de Gnova, pel qual, a canvi de rebre'n ajuda militar, es comprometien a collaborar en la lluita dels aliats contra Felip de Borb cosa que duia a reconixer com a sobir Carles d'ustria. Un mes ms tard, el 20 de juny del 1705, els comissionats Domnec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric es reunirien a la capital de la Repblica de Gnova, per tal de signar el pacte amb Mitford Crowe, l'enviat de la reina Anna I d'Anglaterra.

Segons l'expressi de l'historiador Ferran Soldevila, el desig dels austracistes catalans era "canviar la seva situaci dins la monarquia espanyola" 
La Revolta dels Maulets.
Des del 1704, Francesc Dvila, qui probablement era un lder de la Segona Germania que havia escapat de la repressi, va trescar per tot el sud del Regne de Valncia explicant als camperols que Carles d'ustria estava disposat a abolir tots els drets dels nobles. Poc desprs del setge de Gibraltar (5 de setembre de 1704 - 31 de mar de 1705), amb l'ajut de l'estol angls, els austracistes conqueriren Dnia i altres places com ara Alzira; quan Joan Baptista Basset desembarc a Altea l'agost del 1705 comen la revolta dels maulets.

Basset va cavalcar fins a Valncia, via Dnia, Gandia i Alzira, sense trobar-hi cap resistncia important. Quan els nobles borbnics o les fortaleses tractaren de resistir hi trobaren vilatans armats que els foraren a fugir-ne. El Virrei, juntament amb el duc de Gandia, una llarga llista de nobles i botiflers comenaren a fugir, no cap a Valncia, sin cap a Castella. 

La ciutat de Valncia va obrir les portes a l'exrcit maulet sense resistncia. Ms aviat al contrari, l'entusiasme popular fou immens. Alhora arribaven notcies de l'alament austracista al Principat, on les ciutats havien foragitat l'exrcit "felipista", i de Barcelona, on el propi Carles III havia desembarcat triomfalment. Aix ajud a escampar la revolta des de Vinars i Benicarl a Vila-real i Castell, on els maulets es feren forts. Un cop Basset es va establir a Valncia, exercint de Virrei en la prctica, i amb la major part del regne sota el control dels maulets ( s, camperols armats), la seua primera mesura va ser abolir tots els tributs senyorials.

Fins i tot va anar-hi ms lluny i, amb la dubtosa legalitat del seu crrec, va deixar de pagar tot impost a la corona. A ms a ms, va abolir el "dret de portes", un impopular impost sobre els productes de les colnies a Valncia. Va tolerar, i en certa manera atiar, la persecuci, l'arrest i l'expulsi dels ciutadans francesos, principalment mercaders, que eren considerats per la plebs com a enemics i pels mercaders locals com a perillosos competidors.

bviament, les relacions amb les Potncies martimes, aliades amb Carles III, es varen restablir, reprenent el trfic de mercaderies com abans. Alhora, Basset i els maulets arrestaven i desallotjaven els botiflers ms importants, requisant les seues possessions.

El domini dels maulets -pagesos revoltats- sobre l'austracisme valenci fou tan clar que un significat borbnic como ho era el pare Josep Manuel Minyana va decidir donar el ttol "De bello rustico valentino" (=Sobre la guerra rural valenciana) al llibre que, anys desprs, va escriure sobre la histria de la guerra de successi al Regne de Valncia. Per altra banda, un cop acabada la guerra, molts nobles valencians es queixaren a Felip V que l'abolici dels Furs del Regne de Valncia era una mesura injusta perqu, en la seva majoria, la noblesa valenciana se li havia mantingut fidel.

Com que l'exrcit pags dels maulets no era capa de resistir els atacs de les forces borbniques, Basset va demanar ajuda al Rei, s a dir, a Carles III de Castella i d'Arag, el qual va enviar a Valncia un contingent angls dirigit per Charles Mordaunt, Lord Peterborough, amb el qual tamb hi viatj el comte de Cardona, encarregat pel Rei de posar fi als excessos plebeus de Basset i els seus maulets; evidentment, l'abolici dels tributs de la corona privava Carles III dels seus ingressos del Regne de Valncia. Aix doncs, Cardona i Peterborough van empresonar alguns collaboradors de Basset sota l'acusaci d'haver confiscat indegudament bns dels francesos i dels botiflers; per altra banda, les autoritats reials van fer sortir Basset de Valncia, on gaudia de fora popularitat, enviant-lo primer a Alzira i desprs a Xtiva, encoratjant-lo a prendre part en les lluites. 

Durant les celebracions populars per l'entrada de Carles III a Madrid (27 de juny de 1706), Peterborough va enviar en secret tropes a Xtiva, amb l'ordre d'arrestar Basset i empresonar-lo en una fortalesa en mans angleses. Ara b, quan la notcia es feu pblica, el poble es revolt. A Valncia els crits de "Visca Basset, abans que Carles III" demostraven, en cas de dubte, quin era el sentiment majoritari dels valencians. De fet, Peterborough va haver de girar els canons per fer-los apuntar a l'interior de la ciutat i controlar la plebs. Les manifestacions de protesta duraren dies, s'enviaren cartes al Rei a Barcelona, i hi hagu arreu declaracions pbliques en favor de Basset i les seues reformes; tanmateix, conscients que una victria borbnica significaria la restauraci del rgim senyorial enderrocat el 1704, aturaren les protestes, creient que el Rei Carles repararia la injustcia i alliberaria Basset quan ans a Valncia.

Carles d'ustria a Barcelona.
El 1705, l'arxiduc Carles embarc a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on fou proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estengu liderada per Joan Baptista Basset. Mentretant, alentats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barraren el pas als borbnics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc, formada per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austriacs i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l'holands Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arrib a Barcelona el 22 d'agost de 1705. 

Davant del setge dels austracistes, les autoritats barcelonines es mantingueren fidels a Felip d'Anjou i proposaren formar la Coronela, mentre la poblaci vacill; mentrestant, els vigatans s'alaren i en baixaren uns 1.000 armats per unir-se al desembarcament, que a la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, des de la qual bombardejarien la ciutat.

Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernndez de Velasco i Tovar sign la capitulaci; fou aleshores quan la ciutat s'aixec contra Velasco. El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei -Carles III-.

Entre 1705 i 1706, Carles III va celebrar unes Corts Catalanes a Barcelona en les quals va concedir moltes de les reivindicacions dels regeneracionistes, entre les quals, el control de les insaculacions. A ms, hom havia proclamat Carles III rei del Principat i Comtats de Rossell i Cerdanya, indicant aix una clara voluntat de recuperar els territoris perduts en el Tractat dels Pirineus. Per la seva banda, a Castella, els cercles borbnics van presentar les concessions atorgades per Carles III a les corts de Barcelona com si fossin un projecte de sotmetre tota la corona espanyola al domini de Catalunya.

El 3 d'abril de 1706, les tropes borbniques posaren setge a Barcelona amb un contingent de 18.000 soldats comandats per Ren de Froulay de Tess i amb l'estol del Comte de Tolosa. Felip de Borb mateix acompanyava l'expedici i va arribar a establir-se a Sarri. Per defensar Barcelona l'Arxiduc Carles comptava amb 8.500 homes: 4.500 membres de la Coronela, 2.000 infants entre britnics, alemanys i holandesos, uns 1.000 catalans regulars enquadrats en el Regiment de Reials Gurdies Catalanes i el regiment de Barcelona i un miler ms de voluntaris catalans. A ms uns 400 dragons, 250 catalans i la resta anglesos. El 19 d'abril la fortalesa de Montjuc s atacada per resisteix fins el dia 26, quan cau en mans borbniques. Poc desprs, dos mil
homes de Lord Peterborough aconseguiren entrar a Barcelona en barques de pescadors, superant el bloqueig de la flota del Comte de Tolosa. Cap al 8 de maig, semblava imminent l'assalt a Barcelona per les tropes borbniques, per, en saber-se la notcia de l'arribada de la flota aliada anglo-holandesa comandada per John Leake procedent de Gibraltar amb 56 naus i uns 10.000 soldats, els borbnics, que podien haver presentat batalla, fugiren en un complert desordre fins al punt que Felip d'Anjou hagu de passar a Frana i tornar a Espanya per Navarra. En aquestes circumstncies, Carles III va poder entrar a Saragossa i proclamar-se rei; aleshores, a l'Arag, noms Tarassona i Jaca es mantenien lleials als borbnics

Canvis de mans de Menorca.
Menorca, abassegada per la forta guarnici espanyola que ocupava l'illa, es declar la guerra civil, l'Arxiduc fou nomenat rei de l'illa el 20 d'octubre de 1706. La lluita entre carlistes i filipistes dura tres mesos, fins que el gener de 1707, Felip V envia un batall de refor al governador Diego Leonardo Dvila, que torna a controlar l'illa, per Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'installar-se fermament a la Mediterrnia, ocup Menorca en nom de Carles III el 29 de setembre de 1708.

Menorca era per els britnics un punt estrtegic de consideraci i no renunciaria a ella, ja que a ms era el seu botin de guerra.  Grcies a la seva ajuda estratgica amb homes i doblers a l'emperador Habsburg, volia a canvi una recompensa i s'en va fer amb Gibraltar, Menorca i concesions comercials a Amrica.

En 1704, 300 homes de la part borbnica, que pertanyien al Batall de Mallorca, arriben al castell de  Sant Felip de Mah per reforar la guarnici.
Entre 1705 i 1708 domina a Menorca el band borbnic.  Llavors, el primer governador general de Menorca era Francisco de Luna y Crcamo i l'ajudava el tinent coronel d'Infanteria, Francisco Falc.

A finals de setembre de 1706, una esquadra anglo-holandesa va arribar a les Balears governats per l'almirall angls, Sir John Leake.  Primer visit Eivissa, pass per Mallorca i acab per atracar Menorca.  La missi del almirall angls era recolzar a Carles III entre els territoris que encara dubtaven a qui governant escollir i intimidar als borbnics per fer-los capitular.

La nit del 17 d'octubre al 18 d'octubre de 1706, el brigadier espanyol, Jernimo Prez de Nueros y Pueyo, abandon Ciutadella i s'enfortific dins el castell de Sant Felip, a prop de Mah, d'on era el castell.  Prez de Nueros havia subsituit al governador general de Menorca, el mariscal de camp, Francisco de Luna y Crcamo en el seu crrec.   Comenava l'aixecament austriacista a Menorca.

El 20 d'octubre de 1706 el lider del band habsburg a Menorca, el menorqu Joan Miquel Saura Morell, proclam des de Ciutadella que el seu rei era Carles III i fou proclamat nou governador i capit general de Menorca.  Aviat, Saura reun als jurat de la Universitat General i als principals homes de poder de Ciutadella.

El 23 d'octubre de 1706 setgen el castell de Sant Felip- Mah.

El 26 d'octubre de 1706 Saura envi al castell de Sant Felip a tres sndics mahonesos per entrevistar-se amb Prez de Nueros.  Ms andavant caur el castell de Sant Felip i desprs el castell de Fornells, punts forts dels borbonics a mans dels carlistes.

Caigut Saura, el nombrament de governador de Menorca caur en el coronel Diego Leonardo Dvila que durar fins 1707.  En mar de 1707, Dvila va abolir els privilegis de l'illa, suprim la insaculaci i design nou jurats i consellers.

El dia primer de 1707 una petita flota francesa, de cinc naus, recal al migdia, al davant de l'illeta del rei, al port de Mah governada pel comte de Villars per posar fi a aquell succss insostenible.

Entre 1708 i 1713 dominarn Menorca els autriacistes amb la governaci dels anglesos que ocuparen Menorca aquell mateix any.
(Ocupaci anglesa a Menorca)

Cap al 1710 durant la guerra entre Carles VI del Sacre Imperi Rom i Felip V, els ministres britnics negociaren amb Frana la soberania sobre Menorca.

Referncies.
http://www.11setembre1714.org/batalles/batalla-1706-10-20-aixecament-menorca-frame.html;




La Batalla d'Almansa.

L'ofensiva borbnica contra el sud valenci s'inici l'octubre de 1706 quan les forces de Luis Belluga y Moncada, que ja havien impedit la conquesta austracista de la ciutat de Mrcia a la batalla de l'Hort de les Bombes s'uniren a les del duc de Berwick, el comandant en cap borbnic, i feren caure Cartagena, Oriola (el dia 11) i  Elx (el 21 d'octubre), per la presncia de l'exrcit aliat a Alacant no permetia als borbnics continuar cap al nord. Per altra banda, desprs
d'haver estat expulsades de Madrid pel Duc de Berwick, les tropes austracistes es retiraren cap al Regne de Valncia. Llavors, Berwick es dirig cap a Mrcia per recuperar Cartagena i mirar d'apoderar-se del sud valenci. El 8 de febrer de 1707 desembarcaren a Alacant 8.000 holandesos de refor, i al febrer foren venudes Xixona, Novelda i Elda. La decisi de Carles III de tornar a Barcelona signific un problema a l'exrcit aliat, que fou privat d'una part considerable d'homes amb Berwick a les portes del Regne. El 8 d'abril, les tropes del comte de Galway i d'Antni Llus de Sousa, marqus das Minas, es concentraren a la Font de la Figuera i l'11 arribaren a Cabdet des d'on entraren a Castella, a l'encal de l'exrcit de borbnic. A Montealegre (Albacete) l'avantguarda aliada sorprengu els borbnics en retirada i la poblaci fou presa. Berwick sab esperar el moment oport refugiat a Almansa, on arrib el 21 d'abril, mentre els austriacistes prengueren Villena el 22, desprs d'un setge de cinc dies.

A la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vncer les de Carles III; a continuaci, l'exrcit es divid en dues columnes, la primera comandada pel mateix Berwick que va pendre Valncia, i la segona columna, liderada per Franois Bidal d'Asfeld va comenar cremant i destruint Xtiva, a la qual canviaren el nom pel de San Felipe i va continuar amb la presa d'Alcoi el 8 de gener de 1708, Dnia el 17 de novembre de 1708, i el castell de Santa Brbara, a Alacant el 19 d'abril de 1709. Per altra banda, els borbnics entraren tamb a Saragossa el 26 de maig del 1707; poc desprs, l'exrcit del duc d'Orleans va assetjar Lleida, que va caure el 14 d'octubre de 1707, i Tortosa, que ho va fer el 15 de juliol de 1708.

La contraofensiva austracista.
L'estiu de 1710, l'exrcit austracista, reorganitzat, reprn les accions ofensives i ven als borbnics a la batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, recuperant l'Arag, i Carles III torn a entrar a Madrid el 21 de setembre de 1710, per la impossibilitat de mantenir-la, els oblig retirar-se'n, i llavors foren venuts pels borbnics a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajua; poc desprs, les tropes filipistes prengueren de nou l'Arag.

La resistncia de Catalunya.
Context.
Desprs que, arran de la mort del seu germ Josep I, esdevingus emperador, Carles d'ustria va desentendre's dels regnes hispnics i es retir cap a l'Imperi, i, per altra banda, les potncies aliades van comenar a considerar ms convenient reconixer Felip de Borb com a rei d'Espanya. Aix, es va arribar a la signatura del Tractat d'Utrecht (1713), en les discusions del qual no es van tenir en compte les peticions dels diplomtics catalans de garantia de la continutat dels furs i institucions de Catalunya.

En el mateix moment d'entrar a Valncia, poc desprs de la batalla d'Almansa, el duc de Berwick ja havia proclamat l'abolici Furs de Valncia ja que, com a cstig per la seva rebellia, a partir d'aleshores els nics furs i privilegis que tindrien els valencians serien aquells que al rei li sembls b concedir-los, amb la qual cosa, es va suprimir de cop l'estat valenci que Jaume I havia creat desprs de la Conquesta. El 29 de juny de 1707, Felip V promulg els Decrets de Nova Planta que definien el nou rgim que impos als regnes d'Arag i de Valncia.

El 7 de juliol de 1713, representants de Felip V convidaren la ciutat de Barcelona a rendir-se; dos dies desprs, la Junta de Braos va decidir resistir com a nica manera d'intentar salvar el sistema institucional catal
El duc de Ppuli.
Barcelona, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713 per les forces del duc de Ppuli. S'escoll el general Villaroel, militar borbnic fins l'ofensiva de 1710, comandant de l'exrcit catal ajudat, entre altres, pel valenci Joan Baptista Basset.  La situaci del Principat esdevingu progressivament ms inestable per als borbnics a causa de les revoltes i l'aixecament de milers de persones arreu del pas que lluitaren contra la invasi; aix, l'Exrcit de les Dues Corones fou incapa d'aturar les guerrilles de la Plana de Vic i el Lluans, per la qual cosa, el duc de Ppuli hagu de mobilitzar tropes destinades al setge de Barcelona, fet que n'afebl el bloqueig i permet importants connexions entre la ciutat i la resistncia de l'interior del pas. A nivell martim el setge fou inefica mentre fou possible l'arribada de queviures, plvora i municions de Mallorca. 

Entre el 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 s'inici l'Expedici del Bra Militar, encapalada pel diputat militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot, els quals trencaren el setge de Barcelona i aconseguiren desembarcar a Arenys 300 genets i 300 fusellers amb l'objectiu de reorganitzar forces a l'interior del pas; malgrat ser perseguits per 10.000 soldats borbnics organitzats en diferents columnes, i que arrasen els pobles per on van passant, els expedicionaris acabaren reclutant uns 5.000 voluntaris per els fou impossible organitzar una acci de socors a la ciutat. Tanmateix, aquest fracs en l'intent d'atrapar Ppuli entre dos focs consolid la resistncia a l'interior del pas i refor la plaa de Cardona.

Desprs de la signatura del Tractat de Rastatt, que pos fi a la guerra entre Frana i ustria, Llus XIV s'implic en la lluita contra la resistncia catalana, considerada ara com una pura i simple rebelli la qual cosa permetia executar els resistents capturats, els quals no ja podien pretendre ser considerats presoners de guerra; a ms, com a mesura intimidatria, les tropes de les Dues Corones (Espanya i Frana) incendiaren pobles sencers tal com ho feren a Sallent; per altra banda, els objectius dels canons usats pel duc de Populi contra Barcelona no eren pas les installacions militars sin la poblaci civil, la qual hagu de refugiar-se a la platja de Sant Bertran, al peu de Montjuc, i a l'Arenal, a l'actual Barceloneta; llavors, el duc de Ppuli arrib a demanar a l'almirall Jean Baptiste du Casse, que comandava l'estol del bloqueig martim a la ciutat, que des del mar es bombardegessin aquelles platges per tal d'obligar la poblaci a entrar de nou a la ciutat. Ducasse respongu que en tota la seva carrera militar no s'havia trobat en una situaci igual i que no cometria aquella brutalitat sense una ordre expressa de Llus XIV.

Aquest clima de terror, per, va dur molta gent a sumar-se a la resistncia, dirigida per Bac de Roda, cap de voluntaris, Antoni Desvalls, Marqus de Poal, membre del Bra Militar i el General Josep Moragues, governador de Castellciutat. L'entrada a fons de Frana signific l'arribada de ms soldats i armament per a ampliar el bloqueig martim i terrestre de la ciutat i reforar tamb les guarnicions de ciutats com Vic, Manresa, Martorell, Matar, Ripoll, Lleida, Hostalric, Vilafranca, etc. 

El 30 de novembre de 1713, Rafael Casanova fou nomenat Conseller en Cap del Consell de Cent Barcelona, mxima autoritat de la ciutat. El crrec duia aparellat el grau de coronel de la Coronela, la milcia ciutadana, que era la base ms nombrosa de la guarnici, amb uns 4.700 membres que formaven part dels gremis professionals.

El duc de Berwick.
El 6 de juliol de 1714, el duc de Berwick substitu el duc de Ppuli com a comandant en cap de les forces que assetjaven Barcelona; amb el duc de Berwick venia tamb un fort contingent francs enviat per Llus XIV en ajuda de Felip V, en el qual hi havia soldats i comandaments que s'havien distingit durant la guerra en la lluita contra els Aliats. A ms a ms, per controlar les revoltes populars de l'interior del pas i protegir els espatlles dels assetjants Berwick ampli les forces d'ocupaci, que s'elevava als 47.000. En total l'exrcit borbnic arribava a l'extraordinria xifra de 86.000 efectius en un pas que no arribava al mig mili d'habitants. Hi havia, si fa no fa, un soldat per famlia.

La carta de Felip V enviada a Berwick indica fins a quin punt interessava al monarca borb la conquesta de la ciutat comtal:

Debiendo prometerme muy en breve la rendicin de la plaza de Barcelona, he juzgado conveniente advertiros de mis intenciones. Estos rebeldes como tales estn y son incursos en el mayor rigor de la guerra. Cualquiera gracia que experimenten ser un mero efecto de piedad y conmiseracin, por lo cual, si arrepentidos de su error, recurrieren antes de abrir la trinchera, pidiendo misericordia, no se la concederis prontamente, pero les oiris, y hacindoles presente su rebelda, y cun indignos son de misericordia, los esperanzaris de ella, ofreciendo interponeros conmigo para que logren a lo menos sus vidas, exceptuando si se puede de esta gracia (que ser slo lo que ofreceris y nada ms) los cabos principales. Si no se dieren por entendidos y dejaren levantar tierra, y abrir brecha, ya en este caso no los oiris ms capitulacin que la de rendirse a discrecin. Y si todava aun en este caso mantuvieren precitos y llegare el caso de asalto, ya en l no son dignos, como comprenderis, de la menor piedad, y deben experimentar el ltimo rigor de la guerra a que deben quedar sujetos cualesquiera oficiales espaoles que se hallan dentro

Tot i que Llus XIV era ms partidari de la prudncia, Felip V estava disposat convertir Catalunya en un cementiri. Alguns historiadors, com ara Josep Maria Torras i Rib, destaquen l'obsessi malaltissa que Felip V tingu contra Catalunya. Cartes com aquesta demostren la voluntat frria de Felip de sotmetre a Catalunya i els catalans. La repressi posterior fou l'exemple aix com l'incompliment dels acords de capitulaci sn l'exemple ms grfic de l'obsessi del monarca contra els territoris de la corona d'Arag. Amb tot, Berwick es prengu al peu de la lletra les indicacions de Felip V i inici un setge a tota regla, seguint el mtode Vauban.

Finalment, Berwick decid assaltar la ciutat el dia 12 d'agost, desprs d'haver patit unes 2.200 baixes en les feines d'ampliaci, consolidaci i excavaci de les trinxeres; xifra espectacularment alta tenint en compte l'estat pens de les defenses i la fase en qu es trobava el setge. Tot i que arribaren a controlar parcialment els dos baluards en una lluita molt aferrissada, Berwick toc a retirada a causa de la dificultat d'entrar a la ciutat i les moltes baixes que estava provocant la lluita. La sagnia que signific aquell assalt per part dels borbnics feren repensar l'estratgia a Berwick, que planej la conquesta pel dia segent dels baluards de Santa Clara i el del Portal Nou amb la intenci d'anular aquells punts avanats i poder afrontar un assalt amb ms garanties. Aix s'inici la Batalla del Baluard de Santa Clara que s'allarg durant els dies 13 i 14 d'agost del 1714 amb un resultat favorable als catalans, que desprs d'una lluita demencial i moltes baixes repelliren l'enemic davant de la incredulitat dels alts comandaments filipistes.

Tot i que la Junta de Braos havia mobilitzat a tots els homes majors de 14 anys, la Batalla del Baluard de Santa Clara produ importants baixes entre les tropes catalanes. Berwick decid allargar unes setmanes ms els bombardejos a les muralles per tal de fer ms grans les bretxes i no exposar les seves tropes a les carnisseries dels dos assalts fallits. L'efectiu bloqueig martim i la impossibilitat de trencar el setge per part del Marqus de Poal amb la resistncia de l'exterior situ Barcelona al lmit de les seves possibilitats. Les reserves de plvora eren minses i l'aliment escassejava fins al punt que la gent moria d'inanici pels carrers. Davant la desesperada situaci de la plaa, el duc de Berwick, comandant de les forces assaltants, propos la rendici el 3 de setembre. Casanova, remarcant l'estat en qu es trobaven i anunciant que la reserva de plvora no cobria sin les necessitats de dos o tres dies, expos a l'assemblea de la Junta de Braos la convenincia de gestionar un armistici de dotze dies. Aquesta proposta no fou compartida per la majoria de membres de l'assemblea i, a travs del Coronel Gregori Saavedra, s'envi als assetjants el segent text:

Els tres Comuns s'ha ajuntat i considerat la proposici feta per un oficial dels enemics: responen que no volen oir ni admetre cap proposta de l'enemic

Arran d'aquesta decisi de la Junta de Braos, Villarroel dimit com a Tinent General de Barcelona tot i que durant l'assalt final de l'onze de setembre tornar a agafar les regnes de la defensa de la ciutat.


La Batalla de l'Onze de Setembre.
L'11 de setembre del 1714 comen l'assalt general de les tropes borbniques cap a dos quarts de cinc de la matinada. El Conseller en Cap Rafael Casanova va presentar-se a la muralla amb la senyera de Santa Eullia, venerada pels barcelonins, per tal de donar nims als defensors. Segons la tradici aquesta senyera noms podia utilitzar-se en els moments de greu perill per a Barcelona.
Rafael Casanova, Antoni de Villarroel i la resta de responsables del govern de la ciutat van promulgar un preg per convocar els barcelonins a una darrera defensa l'11 de setembre: 

Ara ojats, se fa saber  tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels Senyors de la Junta de Gobern, personas asociadas, nobles, ciutadans y oficials de guerra, que separadament estan impedint lo internarse los enemics en la ciutat; ats que la deplorable infelicitat de esta ciutat, en qu avuy resideix la llibertat de tot lo Principal y de toda Espanya, est esposada al ultim extrem, de sujectarse  una entera esclavitud. Notifican, amonestan y exhortan, representant pares de la patria que se afligiesen de la desgracia irreparable que amenaza lo favor e injust encono de las armas gali-spanas, feta sria reflexi del estat en qu los enemichs del Rey N.S., de nostra libertat y patria, estant apostats ocupant todas las bretxas, cortaduras, baluarts del Portal Nou, Sta. Clara, Llevant y Sta. Eulalia. Se fa  saber, que si luego, inmediatament de ohit lo present preg, tots los naturals, habitans y dems gents habils per las armas no se presentan en las plassas de Junqueras, Born y Plassa de Palacio,  de qu unidament ab tots los Senyors que representan los Comuns, se poden retxassar los enemichs, fen lo ultim esfors, esperant que Deu misericordias millorar la sort. Se fa tamb  saber, que essent la esclavitud certa y forzosa, en obligaci de sos empleos, explican, declaran y protestan als presents, y donan testimoni als veniders, de qu han executat las ltimas eshortacions y esforsos, protestant de tots los mals, ruinas y desolacions que sobrevinguen  nostra comuna y afligida patria, y extermini de tots los honors y privilegis, quedant esclaus amb los dems enganyats espanyols y tots en esclavitud del domini francs; pero com tot se confa, que tots com verdaders fills de la patria, amants de la llibertat, acudirn als llochs senyalats  fi de derramar gloriosament seva sang y vida, per son Rey, per son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya, 

y finalment los diu y fan saber, que si despres de una hora de publicat lo preg, no compareixen gent suficient per ejecutar la ideada empresa, es forss precis y necessari fer llamada y demanar capitulaci als enemics, antes de venir la nit, per no esposar  la mes lamentable ruina de la Ciutat, per no esposarla a un saco general, profanaci dels Sants Temples, y sacrifici de noys, donas y personas religiosas. Y pera que  tots sia generalment notori, que ab veu alta, clara e intelligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat. Donat en la casa del la Excma. Ciutat, residint en lo portal de S. Antoni, presents los dits senyors Excms. Y personas asociadas, a 11 de Setembre,  las 3 de la tarde, de 1714

Les tropes borbniques penetraren a la ciutat per diferents punts, per bsicament utilitzaren l'anomenada "bretxa reial" entre el Baluard de Santa Clara i el del Portal Nou a l'est de la ciutat. L'assalt es prolong durant tot el dia amb intensos combats pels carrers. Els principals punts d'enfrontament se situaren al Convent de Sant Agust, amb el Coronel Pau de Thoar al capdavant del Regiment de la Concepci amb la missi de contenir l'avan de les tropes borbniques pel centre de la ciutat; entre el Baluard del Portal Nou i el Baluard de Sant Pere, on se situ Rafael Casanova amb l'estendard de Santa Eullia; i finalment a les barricades del Palau Reial Nou, prop del port, on se situ la bandera de Sant Jordi i caigu ferit el General Joan Baptista Basset. Cap a les dotze del migdia del mateix dia Casanova result ferit d'un tret a la cuixa, fet que l'oblig a retirar-se de la batalla.

El front s'estabilitz cap a les dues de la tarda, fet que permet iniciar l'anlisi de la situaci. Antoni de Villarroel propos dos sortides alternatives: iniciar un doble atac per la recuperaci dels baluards del Portal Nou i de Llevant o la capitulaci. Finalment, la majoria dels membres del Govern, reunits al Baluard de Sant Antoni, decidiren iniciar les negociacions amb l'exrcit borbnic per exigir capitulacions.

L'ltim lloc de Catalunya a caure va ser Cardona el 18 de setembre del mateix any; Mallorca i les Pitises, liderades per Josep Antoni de Rub un any ms tard, l'11 de juliol de 1715 desprs de la campanya borbnica iniciada el juny del 1715. Com a dret de conquesta, tots aquests territoris foren annexionats a la Corona de Castella. Menorca, fou ocupada pels anglesos, la qual torn acab sent ocupada per Espanya el 1802.

El Decret de Nova Planta de Catalunya.
Desprs de l'entrada de els tropes borbniques a Barcelona, deixaren d'existir les institucions catalanes, i les forces d'ocupaci constituren una Junta Superior de Gobierno del Principado de Catalua, la qual assum el control del pas.

El rgim de terror i la repressi brutal que, desprs de la signatura del Tractat d'Utrecht, els borbnics havien comenat a aplicar als territoris que dominaven es mantingu, pel cap baix, durant uns dos anys ms, fins que, el 1716, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, el qual definia les noves institucions de Catalunya.

Una de les mostres del carcter repressiu del nou rgim fou la construcci a Barcelona de la Fortalesa de la Ciutadella, operaci per a la qual calgu destruir una gran part del barri de la Ribera, un dels ms cntrics i poblats de la ciutat. La gent que es va quedar sense casa per culpa de la construcci de la Ciutadella no sols no va rebre cap indemnitzaci sin que, a sobre, encara va ser obligada a collaborar gratutament en la destrucci de casa seva i en l'edificaci de la nova fortalesa.

 Cronologia dels fets .
1700: Mort de Carles II;
1702: Batalla de Cadis: Fallit intent aliat d'iniciar una invasi des d'Andalusia;
1702: Batalla de la badia de Vigo: Destrucci d'un estol francocastell.
1704: Presa de Gibraltar per part dels aliats.
1704: Batalla de Vlez-Mlaga: Intent fallit borbnic de contarestar el control naval militar angls del Mediterrani;
1704-05: Setge de Gibraltar (1704-1705): Intent fallit borbnic de recuperar el penyal.
1705: Setge de Barcelona (1705). Barcelona cau en mans aliades.
1705: l'Arxiduc, coronat rei a Barcelona com a Carles III.
1706: Setge de Barcelona. Catalunya, definitivament en mans austraques.
1707 (25 d'abril): Derrota d'Almansa: paulatina caiguda de l'Arag i el Pas Valenci.
1707 (29 de juny): Derogaci dels Furs del Regne de Valncia i del Regne d'Arag.
1711-1713: Aband dels anglesos i els holandesos i, en menor grau, de l'Arxiduc.
1714 (13 i 14 d'agost: Batalla de Talamanca. Darrera victria de l'exrcit austriacista catal.
1714 (11 de setembre): Batalla de l'11 de setembre. Les Autoritats Catalanes es neguen a una rendici incondicional i exigeixen la signatura de Capitulacions.
1714 (12 de setembre): Berwick renuncia a exigir la rendici incondicional i acaba concedint Capitulacions. ;
1714 (13 de setembre): Entrada de les tropes filipistes a Barcelona.
1714 (18 de setembre): Signatura de les Capitulacions de Cardona. ;
1714 (22 de setembre): Les autoritats borbniques no respecten ni les Capitulacions de Barcelona, ni les Capitulacions de Cardona, i inicien la repressi.
1715: L'11 de juliol, entrada de les tropes filipistes a la ciutat de Mallorca, i el 5 de juliol, les Pitises juren fidelitat a Felip V.
1715 (28 de novembre): Publicaci del Decret de Nova Planta a Mallorca i Eivissa.
1716 (16 de gener): Publicaci del Decret de Nova Planta al Principat de Catalunya.

Notes.


 Vegeu tamb.
 Botiflers;
 Manuel Ferrer i Sitges;
 Maulets;
 Regiment de Reials Gurdies Catalanes;

 Enllaos externs .

 Batalles de la Guerra de Successi (1713-1714);
 Histries de Catalunya: La Guerra de successi;
 Catalunya en el context de la poltica europea del s. XVIII; la Guerra de Successi (1702-1714);
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;
 La Guerra de Successi a Dnia;
 Documents sobre El cas dels catalans de l'any 1714, a la Cambra dels Lords, Gran Bretanya.
 (en) Diari de la Cambra dels Lords: volume 19, 2 August 1715, Further Articles of Impeachment against E. Oxford brought from H.C. Article VI.
 18 de Setembre de 1714. Cardona, darrer reducte de la resistncia catalana.
 Antonio Espino Lpez, La mobilitzaci militar catalana durant la Guerra de Successi;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1302" title="Els Garidells" nonfiltered="816" processed="805" dbindex="817">


Els Garidells s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1303" title="Gombrn" nonfiltered="817" processed="806" dbindex="818">

Gombrn s un municipi catal de la comarca del Ripolls, anomenat Gombreny fins el 1984.








 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1304" title="Geografia humana" nonfiltered="818" processed="807" dbindex="819">
La geografia humana s la part de la Geografia que estudia els elements del paisatge que han estat creats per les societats humanes, ja sigui en la actualitat com en el passat. Aquests elements es deuen a la seva activitat agrcola, urbana, industrial, de transport, comercial i a la seva prpia dinmica demogrfica.

En la geografia humana s'estudia:

La geografia de la poblaci, amb mtodes de la demografia, la sociologia i les matemtiques. ;
La geografia rural, amb mtodes de l'agronomia, la climatologia, l'estadstica i l'economia. ;
La geografia econmica que engloba totes les activitats econmiques com: ;
La geografia industrial, amb mtodes de les matemtiques i l'economia. ;
La geografia dels transports i comercial amb mtodes de l'economia, les matemtiques i la sociologia. ;
La geografia del turisme amb mtodes de l'economia, les matemtiques i la sociologia. ;
La geografia urbana, amb mtodes de l'urbanisme, la sociologia i les matemtiques.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1305" title="Geografia de la poblaci" nonfiltered="819" processed="808" dbindex="820">
La geografia de la poblaci estudia la distribucio de la poblacio humana a la Terra.

La geografia de la poblaci, i l'intent d'estudiar-la cientficament, s molt recent. Data dels anys 50 en el qual inicien les investigacions Pierre George, Zelinski i Trewartha. 

No hem d'oblidar que la possibilitat d'estudiar la poblaci neix amb la estadstica i la creaci de cens regulars i universals. L'intent de censar a la poblaci per a conixer el seu nombre, i recaptar impostos, s molt antic; des dels romans a la Edat Moderna hi ha notcies d'aquesta pretensi. Per les dificultats tcniques per a un recompte rpid no permetien tals estudis. A pesar dels avanos del segle XX, la mateixa situaci es presenta en molts pasos subdesenvolupats o amb conflictes poltics i militars. 

L'home s una espcie que ha aconseguit sobreviure en les condicions naturals ms adverses. Per l'xit de l'espcie es va deure, ms que al seu nombre, a la seva capacitat per a transformar el mitj en el qual vivia. 

El estudi de la poblaci antiga es fa per mitj de fonts indirectes: sries, delmes, recomptes de focs o una suposada densitat demogrfica ptima, per a poder viure en un territori, quan les poblacions estudiades sn molt antigues. 

Tcniques demogrfiques per a l'estudi de la poblaci ;
Tcniques demogrfiques Generalitats ;
Les fonts per a l'estudi de la poblaci ;
La migraci humana;
L'estructura de la poblaci ;
Taxes i taules demogrfiques ;
La pirmide de poblaci ;
Comentari d'una pirmide de poblaci ;
Tipus de pirmide de poblaci ;
L'evoluci de la poblaci mundial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1306" title="Geografia rural" nonfiltered="820" processed="809" dbindex="821">
Definir el que s un espai rural, o el mn rural, s tan difcil com definir el que s una ciutat, ja que hi ha funcions fins fa no gaire temps plenament urbanes, com els serveis bancaris. Per altra banda, les ciutats actuals tendeixen a envair l'espai abans clarament rural, amb la construcci de residncies i la dedicaci a la agricultura a temps parcial. Es crea, aix, una zona intermdia de difcil delimitaci.

De totes maneres podem enumerar algunes caracterstiques que defineixen els espais rurals: la baixa densitat de poblaci; la presncia d'activitats industrials nocives, que ocupen molt espai, o que perden molt pes en el procs d'elaboraci; les activitats extractives: mineria, pedreres i silvicultura; i les installacions d'oci de grans dimensions: estacions d'esqu, camps de golf i, sobretot, la presncia ineludible d'activitats agropecuries, que s el ms caracterstic del mn rural. Seran aquestes activitats agropecuries les quals defineixin i donin carcter als distints espais rurals del mn, i als seus respectius paisatges. 

Pel seu carcter, i la seva dedicaci a l'agricultura, els espais rurals sofreixen una srie de condicionants ecolgics; ja que no tots els climes, ni tots els sls sn aptes per a qualsevol tipus, ni tcnica, de conreu. A ms, tenen uns condicionaments demogrfics; ja que tendeix a l'equilibri entre la poblaci i els recursos. Aquesta ponderaci afavoreix la modificaci de les tcniques de conreus, en cas de superpoblaci o subpoblaci. En les situacions ms greus es pot passar d'una agricultura intensiva a una agricultura extensiva: intensificar l's del sl, trencar territori de bosc i, fins i tot, es reorganitzar l'estructura social; o s'assumir una nova tecnologia de conreu. En la actualitat del mitj rural es demanden serveis, pel que vam trobar en el camp persones que no viuen de l'agricultura ni la ramaderia. El mitj rural tamb ha de sotmetre's a certs condicionaments jurdics que afecten a la estructura de la propietat i a les formes d'explotaci. Finalment, el mn rural sofreix els avatars econmics i poltics, sobretot en els pasos on l'agricultura est subvencionada. 

L'agricultura actual ha tractat de superar els condicionaments climtics conreant les espcies sota plstic: en hivernacle. 

El conreu d'una determinada espcie durant anys en un mateix lloc acaba per esgotar els minerals dels quals s'alimenta la planta. Per a evitar aix es deixa descansar la terra, sense conrear, durant almenys un any. A aquesta tcnica se li flama guaret. No obstant aix, hi ha diversos tipus de guaret: el curt, en les terres sobre les quals es torna a conrear en un o dos anys, abans que es recuperi el bosc; i la llargria en el qual es permet la recuperaci total del bosc. 

Les tcniques de regadiu han canviat molt. La tcnica tradicional s el regadiu per inundaci en el qual es fan uns solcs entre les plantes, es desvia part del corrent del riu o pou i s'inunda tota la superfcie. Aquest sistema s poc efica, ja que s'empra molta ms aigua de la necessria. Modernament s'ha emprat el reg per aspersi, que si es fa en hores nocturnes necessita molta menys aigua. El reg per aspersi consisteix en un mecanisme que espargeix l'aigua per tota la superfcie com si anessin gotes de pluja. La tcnica de reg ms efica s el gota a gota. Consisteix a canalitzar l'aigua amb petits tubs fins el peu de cada planta i deixar caure una gota cada cert temps, fins completar les necessitats de cada planta. Es controla per ordinador i se sol practicar en els conreus d'hivernacle. 

En moltes ocasions, s la estructura de la propietat de la terra i l'estructura agrria, el que defineix els paisatges rurals. La propietat pot ser collectiva i d'aprofitament com: amb bns propis, comuns, etc., per tamb pot haver gran propietat i petita propietat. A la pennsula, la gran propietat t el seu origen en la Reconquesta: durant l'edat mitjana. Aquesta gran propietat ha pogut evolucionar fins la petita propietat, si el sistema d'herncia afavoreix la partici, o si es va vendre a qui treballaven les explotacions. Per contra, la petita propietat pot evolucionar cap a la gran propietat, si el sistema hereditari afavoreix l'heretatge al fill gran per exemple, o si el preu del sl s baix i hi ha un capitalista rural que compra les terres contiges. 

Per una cosa s la grandria de la propietat i una altra el de les explotacions. Una explotaci s la unitat tcnic-econmica de la qual s'obt els productes agraris. Aquestes explotacions, segons les tcniques d'aprofitament, poden ser un latifundi, si sn grans o un minifundi, si sn petites. No ha de perqu coincidir gran propietat amb latifundi, ni petita propietat amb minifundi: la gran propietat pot estar dividida fins el minifundi i la petita concentrada, per arrendament, fins el latifundi. No obstant ambds extrems solen quedar obsolets i tendeixen a no ser funcionals. A ms, tenen diferents conseqncies econmiques i socials. Els desequilibris han propiciat, en tots els pasos, reformes agrries, b tcniques ben poltiques.

Al mateix temps, els condicionaments tcnics han suposat un augment progressiu de la productivitat de la terra, amb el que la grandria de l'explotaci s'ha relativitzat. Aquesta tendncia ha arribat al seu mxim grau en la revoluci verda, o l'aplicaci de tots els avanos tcnics que pot oferir la cincia moderna, a l'agricultura. 

Finalment, en general podrem distingir dos grans conjunts de paisatges agraris, els camps tancats i els camps oberts, que es troben en distintes parts del mn, per distints motius. 

En el mn rural distingim dos tipus de poblament: el concentrat i el dispers. El poblament concentrat en l'agrupament dels habitatges del llogaret en un lloc en concret, deixant la resta perqu pugui ser conreat. El poblament dispers es caracteritza perqu no existeix un nucli d'habitatges sin que estan espargides per tot el territori, normalment prop de les explotacions de cada famlia. 

La revoluci verda ;
Les transformacions recents dels espais rurals ;
Els grans sistemes agraris en el mn ;
L'agricultura a Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1307" title="Geografia econmica" nonfiltered="821" processed="810" dbindex="822">
La geografia econmica s l'estudi de les condicions econmiques en diferents parts de la Terra.

La geografia econmica contribueix a la comprensi d'una mplia gamma de problemes contemporanis. La combinaci de les influncies ambientals i espacials en l'estudi de l'activitat econmica s qualsevol cosa excepte una regressi cap al determinisme ambiental. Per contra, ajuda a revelar en forma ms completa la natura no determinista del procs econmic i les funcions del judici hum i de la percepci ambiental en les decisions que conformen l'espai econmic. 

Definici de la geografia econmica.
Els gegrafs s'interessen no noms per on estan les coses sin per qu estan situades on es troben, i la naturalesa dels processos que afecten a tal ubicaci. Existeixen diferents formes de definir la geografia econmica, per una forma efica d'acostament consisteix a considerar els tipus de preguntes que pretn contestar: Quin s la ra dels patrons d's de la terra?, perqu varia tant el preu de la terra?, perqu es poden obtenir certs articles en qualsevol part i uns altres no?, com s'explica la ubicaci de les explotacions dels recursos naturals?, com afecta la contaminaci d'una planta industrial al mitj?, per qu grans extensions de terreny estan gaireb deshabitades tenint un clima i vegetaci semblat al de les regions habitades?, on i com les persones es guanyen el sustentiment i on i com es gasten els seus ingressos?, etc. 

El model simplificat de l'economia espacial.
El model simplificat de l'economia espacial consisteix en un conjunt de consumidors i un conjunt d'establiments de producci dintre d'algun espai definit. Els consumidors (totes les persones) sn mbils, mentre que els establiments sn fixos. Els consumidors es desplacen per a consumir bns i serveis, encara que en ocasions sn els productes els quals es mouen des del lloc de producci fins el consumidor (lliurament a domicili), per el normal s que el producte i el consumidor es moguin fins un lloc de trobada: el mercat. 

Oferta i demanda en l'economia espacial.
Tericament, en una economia de lliure mercat, la demanda i la oferta es reflecteixen en els preus. Per si introdum la variable espacial vam necessitar, tamb, tenir en compte el cost del desplaament tant del producte com dels consumidors, que s'amida tant en diners com en temps emprat en el trasllat. 

No devem confondre el valor amb el preu. El preu reflecteix l'ltima unitat (marginal) d'un article o servei collocat en el mercat, mentre que el valor depn del necessari que aquesta per al consumidor. Si el preu s major que el valor l'article no s'adquireix.

Consumidors.
Totes les persones som consumidors. Les fbriques que produeixen articles i serveis es classifiquen en indstries. Una empresa s una unitat de propietat de negoci. 

En realitat, l'espai econmic s tot menys homogeni, i no tots els consumidors pensen i es comporten de la mateixa manera, i canvien en el temps el que complica molt l'anlisi geogrfica dels fenmens econmics. I per a complicar les coses els sistemes econmics que es desenvolupen en les diferents regions no estan allats uns d'uns altres, sin que s'interfereixen. De com, perqu, on, quan succeeix aix tracta la geografia econmica.

Subcategories de la geografia econmica.
Es pot distingir les divisions de:

La geografia industrial, amb mtodes de les matemtiques i l'economia. ;
La geografia dels transports i comercial amb mtodes de l'economia, les Matemtiques i la sociologia. ;
La geografia del turisme amb mtodes de l'economia, les matemtiques i la sociologia. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1308" title="Geomorfologia" nonfiltered="822" processed="811" dbindex="823">

La geomorfologia s la cincia geogrfica que t per objecte la descripci i l'explicaci del relleu terrestre, continental i submar. Constitueix una disciplina de sntesi orientada especialment cap a l'estudi d'un dels components del medi natural.

El relleu de la Terra pot reduir-se a una srie d'unitats topogrfiques anomenades vessants. Per dintre d'elles es poden identificar certes caracterstiques comunes que constitueixen les formes de relleu. L'orografia s la cincia que estudia aquestes unitats, per a aix les ha de caracteritzar, inventariar i classificar de manera sistemtica. Tamb tractar de les combinacions possibles entre diferents unitats de relleu producte del cicle geogrfic. 

El relleu de la Terra s un fenomen complex que procedeix d'incessants interaccions dels diferents components de l'espai geogrfic, s a dir de la litosfera, de l'atmosfera, de la hidrosfera i de la biosfera. 

A la geomorfologia es poden diferenciar tres mbits d'estudi: 

La geomorfologia estructural tracta dels fonaments litolgics i tectnics que defineixen el relleu en la Terra, de les formes estructurals elementals, de les grans unitats morfoestructurals i els seus contactes, i de les relacions de la hidrografia amb relleus d'origen geolgic. ;

La geomorfologia dinmica tracta dels processos elementals d'erosi, del cicle geogrfic, dels grans agents de transport i de la naturalesa de l'erosi, que integra l'erosi antrpica i els processos morfogentics. ;

La geomorfologia climtica tracta de la influncia del clima en la morfognesi, dels grans dominis morfoclimtics, i de les herncies dels sistemes morfoclimtics del passat. ;

La geomorfologia dels litorals, mereix una atenci especial, per les peculiaritats de l'erosi litoral, i les formes litorals i tipus de costa que observem, aix com l'evoluci dels litorals.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1309" title="Geografia industrial" nonfiltered="823" processed="812" dbindex="824">
La humanitat sempre ha tingut la necessitat de transformar els elements de la naturalesa per a poder-se'n aprofitar. En un sentit genric aquesta transformaci de la naturalesa s el que podrem anomenar indstria. A l'element de la naturalesa que anem a transformar l'anomenem matria primera i a l'objecte transformat i amatent per a usar l'anomenem producte elaborat. Si el producte obtingut necessita una segona elaboraci es tracta d'un producte semielaborat, com per exemple les planxes d'acer que encara deuen usar-se per a fer cotxes, o claus. 

La indstria va ser el sector motor de l'economia des del segle XIX i fins la Segona Guerra Mundial. Era el sector econmic que ms aportava al producte interior brut (PIB), i el que ms m d'obra ocupava, per des d'aleshores i amb l'augment de la productivitat grcies a la millora de les mquines, i el desenvolupament dels serveis, ha passat a un segon terme. No obstant aix, continua sent essencial, ja que no pot haver serveis sense desenvolupament industrial. 

Cap a finals del segle XVIII, i durant el segle XIX, el procs de transformaci dels recursos de la natura sofreix un canvi radical, que es coneix com revoluci industrial. Aquest canvi consisteix, bsicament, en la disminuci del temps de treball necessari per a transformar un recurs en un producte til, grcies a la utilitzaci, en el procs, de mquines. Aix permet reduir els costos unitaris, i augmentar la productivitat, si b s necessari incrementar els costos totals, el que fa imprescindible l'acumulaci de capital. En aquells dies est plenament assentat en manera de producci capitalista, que pretn la consecuci d'un benefici augmentant els ingressos i disminuint les despeses. Amb la revoluci industrial el capitalisme adquireix una nova dimensi, i la transformaci de la naturalesa arriba a lmits insospitats fins aleshores. 

Grcies a la revoluci industrial les regions es poden especialitzar, sobretot a causa de la creaci de mitjans de transport eficaos, un mercat nacional i un altre internacional, el ms lliure possible de traves aranzelries i burocrtiques. Algunes regions es van a especialitzar en la producci industrial, conformant el que coneixerem com regions industrials. 

El capital d'inversi, a Europa, procedeix de l'acumulaci de riquesa a l'agricultura. El capital agrcola s'invertir en la indstria i en els mitjans de transport necessaris per a posar en el mercat els productes elaborats. 

En principi els productes industrials faran augmentar la productivitat de la terra, amb el que es podr alliberar fora de treball per a la indstria i es podran obtenir productes agrcoles excedentaris per alimentar a una creixent poblaci urbana, que no viu del camp. L'agricultura, doncs, proporciona a la indstria cabdals, fora de treball i mercaderies. Tot aix s una condici necessria per al desenvolupament de la revoluci industrial. 

En els pasos del Tercer Mn, i en alguns pasos d'industrialitzaci tardana, el capital ho proporciona la inversi estrangera, que munta les infraestructures necessries per distreure la riquesa i les plusvlua que genera la fora de treball; sense alliberar-se de les tasques agrcoles a la m d'obra necessria, sin noms a la imprescindible. Al principi va haver de recrrer-se a l'esclavitud per a garantir la m d'obra. Per el canvi de l'estructura econmica, i la destrucci de la societat tradicional, va garantir la disponibilitat de suficient fora de treball assalariada i voluntria. 


Els recursos naturals ;
El mercat ;
L'energia ;
El transport ;
Tipus d'indstria ;
Teoria de la localitzaci industrial ;
Les regions industrials;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1310" title="Geografia general" nonfiltered="824" processed="813" dbindex="825">
La geografia general s la part de la geografia que tracta dels fenmens generals que conformen el paisatge.

 Cartografia;
 Mapes;
 Projeccions geogrfiques;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1313" title="Grata i Pica" nonfiltered="825" processed="814" dbindex="826">
Grata i Pica (Itchy and Scratchy a l'original) s una srie de dibuixos animats de ficci dintre del programa fictici de Krusty el pallasso que al seu torn est dintre de la srie televisiva de dibuixos animats Els Simpson (que, per la seva banda, va tenir els seus inicis en el programa de televisi nord-americana The Tracey Ullman Show). Mostra un gat (Grata) i un ratol (Pica) atacant-se incessantment amb tot tipus d'armes i ardits mortals. L'ofensiva ve la gran majoria de les vegades per part de Pica i comunament Grata noms ataca per a defensar-se. 

Grata i Pica s una pardia de la srie de dibuixos animats Tom i Jerry especialment de les ms violentes que es van fer durant la Segona Guerra Mundial). D'igual manera, satiritza la violncia en els programes de televisi per a nens. En Bart i la Lisa troben hilarant la seva violncia estrambtica, per en un episodi, la seva germana menor, Maggie, imita als personatges de la srie copejant al seu pare, Homer, al cap. 

Se suposa que aquesta srie fictcia es porta produint des de principis del segle XX, primer per al cinema i posteriorment per a la televisi. De vegades es mostren captols antics de Grata i Pica satiritzant altres aspectes dels primers anys de l'animaci; per exemple, en un episodi dEls Simpson apareix una animaci de Grata i Pica molt similar a l'antic captol Steamboat Willie d'en Mickey Mouse en els inicis.

 Lletra de la can de Grata i Pica .
 They fight,                             Es barallen
 And bite,                               i mosseguen.
 They fight and bite and fight!          Es barallen, es moseguen i es barallen!
 Fight fight fight, bite bite bite,      Lluita lluita lluita, mossec mossec mossec,
 The Itchy and Scratchy Show!            El programa de Grata i Pica!






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1314" title="GNU/Linux" nonfiltered="826" processed="815" dbindex="827">

GNU/Linux, o linux, s  el sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.

El kernel Linux va nixer en el 1991 a Hlsinki quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gesti de memria en mode protegit dels processadors Intel 386, una arquitectura molt comuna a l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions de PCs i de les quals Minix no en treia profit. Les utilitats GNU, necessries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va comenar el 1983, la Free Software Foundation.

Aquest sistema operatiu va crixer grcies al treball collaboratiu de programadors de tot el mn, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pblica la primera versi del nucli del sistema operatiu.

Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu s GNU/Linux, ja que les utilitats GNU sn essencials pel seu funcionament. A la prctica, la majoria de distribuidors i usuaris utilitzen noms el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, b per comoditat, o perqu consideren que el nucli s la part mes rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terem "linux" per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx.

Actualment existeixen nombroses distribucions de programari del sistema operatiu Linux o GNU/Linux, algunes de les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat) i d'altres per comunitats d'usuaris i programadors (Debian, Knoppix, Gentoo) i fins i tot Comunitats autnomes (LinEx, Linkat) o Instituts d'Ensenyament  Secundari (BIADIX). Les diferncies que tenen sn bsicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporaci (o la manca) d'interfcies grfiques per a la gesti de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicaci) d'installaci i s, i el grau de dependncia d'una empresa.




Vegeu tamb.
Linux From Scratch;

Enllaos externs.


Projecte GNU;
El nucli de Linux;
Free Software Foundation;
Debian;
Secci linux de Softcatal;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1315" title="Goliat (instrument musical)" nonfiltered="827" processed="816" dbindex="828">

Un Goliat s un instrument musical de percussi membranfon, consistent en un tambor cilndiric que forma part de la bateria i va muntat sobre uns peus propis, generalment a la dreta del percussionista (a l'esquerra per als esquerrans). El dimetre ms habitual s de 18 polzades (angleses).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1316" title="Nol Gallon" nonfiltered="828" processed="817" dbindex="829">
Nol Gallon (Pars, 11 de setembre de 1891- 26 de desembre de 1966) fou un compositor i professor, va guanyar el primer Gran Prix de Rome de composici musical l'any 1910.

Va ser professor de fuga i contrapunt al Conservatori de Pars. El seu germ, Jean Gallon (1878-1959), tamb msic, va donar classes d'harmonia al mateix Conservatori.

D'entre l'activitat professional de Nol Gallon, cal destacar la direcci del  Concurs de Msica i Declamaci  de la Fundaci Lopold Bellan de Pars, crrec que va exercir des de 1936 fins a l'any de la seva mort.

Va publicar obres didctiques com un  Tractat de contrapunt  en collaboraci amb Marcel Bitsh, que per la seva importncia, s un dels manuals, especialment recomanats, als estudiants del Conservatori de Msica de Qubec. Sn clebres tamb, la srie de "Dictats Tonals", petita obra mestra que resumeix totes les dificultats de la msica tonal.

Va compondre en collaboraci amb el seu germ la msica per a ballet  Hansli le Bossu  (1914).

Molts dels seus alumnes van ser posteriorment notables msics com: Tony Aubin, els germans Ren i Henri Challan, Jeanne Demessieux, Maurice Durufl, Henri Dutilleux, Olivier Messiaen, Jean Rivier, Pierre Sacan.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1317" title="Rafael Grimal Olmos" nonfiltered="829" processed="818" dbindex="830">
Rafael Grimal Olmos (l'Havana, Cuba, 1945) s un msic, instrumentista i director.

Grimal nasqu a l'Havana el 1945 on comen els estudis musicals de piano, clarinet i harmonia. Als catorze anys obtingu, per concurs oposici, una plaa de professor de la Banda Municipal de l'Havana mitjanant una dispensa per no tenir l'edat reglamentria per concursar. Tamb collabor com a professor titular de l'"Orquestra Simfnica de l'Havana".

Es trasllad a Barcelona, d'on sn originaris els seus pares, i continu els estudis musicals al Conservatori Superior de Msica del Liceu.

Entre els anys 1962 i 1964, obtingu la "Medalla d'Or per a Clarinetistes" i el "Premi Joan Altisent" per a instruments de vent, al final dels seus estudis superiors de clarinet. Des de 1987 s catedrtic de clarinet en aquest conservatori.

Ampli els seus coneixements de flauta travessera, saxfon, harmonia, contrapunt, fuga, composici, instrumentaci i direcci d'orquestra al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona on obtingu el "Premi d'Honor del Grau Superior de Saxfon" i la "Menci d'Honor de Msica de Cambra".

Com a instrumentista forma part de diversos grups de msica de cambra com Diabolus in Msica, Ebony Clarinets Group i collabora amb les orquestres Ciutat de Barcelona i Simfnica del Gran Teatre del Liceu.

Com a compositor ha escrit obres per a orquestra, per a msica de cambra de diverses formacions i per a instruments solistes. De la seva producci destaquen les obres escrites per a clarinet, saxfon, flauta Sonata en Sol M, fagot, trompeta i viol, totes escrites amb acompanyament de piano. Gran part d'aquesta producci est recomanada en nombrosos conservatoris de msica de l'Estat Espanyol per les seves qualitats en el tractament de cada instrument.

Una de les seves obres, Romana, va ser estrenada el 5 de mar del 2002, durant el "III Cicle Nous Repertoris Msica XXI 2002" a la Sala de l'Auditori de l'SGAE de Barcelona.

Tamb actua com a director. Per exemple, el 3 de mar del 2002 va dirigir un Concert per a Banda i Cor al Casino de l'Aliana del Poblenou (Barcelona).

Del seu mestratge com a professor, estan sortint joves promeses del clarinet com Joan Mesquida Faner o Oriol Camprodon Meseguer.

Referncies.
Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1318" title="Guerra civil espanyola" nonfiltered="830" processed="819" dbindex="831">






La Guerra Civil Espanyola o Guerra d'Espanya, tamb anomenada segons els bndols belligerants Alament Nacional (Alzamiento Nacional) i Rebelli Feixista va ser una contesa que es desenvolup a Espanya entre el 17 de juliol 1936 i l'1 d'abril 1939, que va seguir al cop militar contra les institucions constitucionals de la Repblica.

 Introducci .
Vegeu tamb: Cronologia de la guerra civil espanyola

L'autoanomenat "bndol nacional", amb l'ajuda dels feixismes itali i alemany, va aconseguir de conquerir tot el territori espanyol de l'anomenat "bndol republic", que rebien l'ajuda de la Uni Sovitica, del moviment internacional Comunista, i de les Brigades Internacionals. Mentre, les forces democrtiques internacionals es rentaren les mans amb el pretexte de no interferir en un assumpte intern.

Els "republicans" estaven composats des dels centristes que donaven suport a una democrcia liberal moderadament capitalista fins als comunistes i revolucionaris anarquistes. La seva base era principalment urbana sent especialment forta en les regions industrials del nord, sobretot a Catalunya i el Pas Basc, que a ms buscaven una autonomia o fins i tot la independncia del govern central de Madrid, una opci que va quedar oberta amb el govern republic.

Els "nacionals", al contrari, tenien un suport ms rural, ms conservador, eren principalment catlics, i estaven a favor de la centralitzaci d'Espanya.

En el transcurs d'aquesta guerra civil, els futurs belligerants europeus de la Segona Guerra Mundial es comencen a enfrontar ms o menys directament: l'Alemanya d'Hitler i la Itlia de Mussolini aporten el seu suport a Franco, la Uni sovitica de Stalin ven armes als republicans, tot buscant la presa de poder al si de la repblica. Frana i el Regne Unit escullen la neutralitat i no hi participen directament, per deixen que les Brigades Internacionals es comprometin del bndol republic.

Algunes de les atrocitats de la guerra -incloent-hi l's de la tctica del terror contra els civils- presagiaven la Segona Guerra Mundial, encara que tant els denominats Nacionals com els Republicans confiaven de manera aclaparadora en la infanteria ms que en l'armament pesat modern o en l'aviaci.
Tot i que la guerra va durar noms tres anys, la situaci poltica ja havia estat violenta durant els anys anteriors i continu amb ajustos de comptes i una forta repressi en els anys posteriors. El nombre de vctimes encara no s clar i van des de 300.000 fins a 1 mili de persones segons les fonts, i desenes de milers d'exiliats. Moltes d'aquestes morts eren el resultat d'assassinats massius comesos per ambds costats.

 Antecedents .

Elecci del Front Popular.

De 1934 a 1936, la Segona Repblica Espanyola era governada pel centre-dreta del Partit Republic Radical, encapalat per Alejandro Lerroux (malgrat el nom, els radicals eren una partit de classe mitjana moderada), a qui proporcionava suport parlamentari la Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes, (CEDA). El govern de Lerroux intentava anullar la legislaci social que s'havia aprovat en els anys previs, especialment pel que fa a la reforma agrria. Durant aquests anys, hi va haver vagues generals a Valncia i Saragossa, conflictes als carrers de Madrid i Barcelona, i una revolta dels miners d'Astries. Tots aquests escndols, i la retirada del suport de la dreta oblig a Lerroux a convocar de nou eleccions el febrer de 1936.

Les eleccions foren guanyades per la coalici de partits d'esquerra Front Popular, amb un 34,3% dels vots, davant la CEDA, que aglutinava els partits de dreta amb un 33,2%.

La coalici que acced al govern incloa el Partit Socialista (PSOE), dos partits liberals (la Izquierda Republicana de Manuel Azaa i la Unin Republicana de Diego Martnez Barrio), i el Partit Comunista d'Espanya (PCE), aix com els nacionalistes gallecs (ORGA) i catalans (ERC). Els nacionalistes del pas basc oficialment no formaven part del Front, per hi simpatitzaven. El sindicat anarquista Confederaci Nacional del Treball (CNT), instaven als seus membres a votar a favor del Front Popular en resposta a una promesa de campanya d'una amnistia pels seus militants empresonats.

El Partit Socialista es neg a participar en el nou govern. El seu lder Francisco Largo Caballero, aclamat com el "Lenin espanyol", excitava a les multituds a la revoluci inevitable amb la intenci de destituir els liberals i els altres grups no-socialistes del gabinet. Els socialistes moderats com Indalecio Prieto condemnaven aquests tipus d'accions. Sense els socialistes, el president del govern elegit en minoria fou Manuel Azaa, un liberal que afavoria la reforma gradual respectant el procs democrtic. L'abril, el parlament reemplaava el President de la Repblica Niceto Alcal-Zamora, un moderat que havia buscat la concrdia entre tots els partits, per Azaa. Encara que la dreta tamb va votar per la substituci de Zamora, aquest esdeveniment inspirava als conservadors per abandonar la poltica parlamentria.
  	
Azaa era l'objecte de l'odi intens de la dreta espanyola, que recordava el seu pas pel govern el el perode 1931-1933. Especialment als generals espanyols els desagradava Azaa perqu havia tallat el pressupost de l'exrcit i havia tancat l'acadmia militar quan era ministre de guerra (1931). El monrquic Jos Calvo Sotelo reemplaa a Jos Mara Gil-Robles com a portaveu de la CEDA al parlament.

La vida poltica des d'aquest moment i fins el comenament de la guerra va ser molt apassionada. Cada bndol defensava les seves idees d'una forma belligerant i fins i tot de forma violenta, arribant al punt d'enfrontaments entre pistolers. Un dels principals motius que els revoltats van adduir van ser l'anticlericalisme del Front Popular cap a l'Esglsia Catlica, a la qual feien responsable de la majoria dels mals que tenia el pas. Es van cremar o enderrocar esglsies, convents i altres edificis religiosos, i es va prohibir la Companyia de Jess. Aix mateix, tamb van cometre's excessos per part dels treballadors, que estaven farts de promeses durant el perode anterior. Segons fonts oficials, 330 persones foren assassinades i 1.511 ferides greument; 213 intents d'assassinat, 113 vagues generals, i la destrucci de 160 edificis religiosos.

Morts de Castillo i Calvo Sotelo.

El 12 de juliol de 1936, Jos Castillo, un membre del Partit Socialista i oficial de la Gurdia d'Assalt que era un cos de la policia creat especialment per combatre la violncia urbana, era assassinat prop de Madrid. L'endem, el lder de l'oposici conservadora, Jos Calvo Sotelo, tamb era mort com a revenja per una unitat de la Gurdia d'Assalt.

L'assassinat provocava sospites entre la dreta de la implicaci governamental en l'acte. Calvo Sotelo havia protestat contra el creixent terror antireligis, contra les expropiacions, i contra les reformes agrcoles precipitades, que considerava bolxevics i anarquistes. Tamb va declarar que els soldats espanyols es veurien obligats a una revolta per Espanya i en contra de l'anarquia. Per contra, la lder dels comunistes, Dolores Ibrruri, coneguda com La Pasionaria, havia proms que el discurs de Calvo Sotelo seria el seu ltim discurs a les Corts. Encara que els generals nacionals ja tenien avanat l'escenari d'una revolta, l'esdeveniment es veia com un catalitzador per al que va esdevenir.

Revolta militar nacionalista.

El 17 de juliol de 1936, la rebelli conservadora, de la qual durant molt de temps tingueren por dins del govern del Front Popular, comenava. Casares Quiroga, que havia succet a Azaa com a president, tenia en les setmanes prvies exiliats els oficials militars considerats sospitosos de conspiraci, incloent-hi el general Manuel Goded Llopis i el general Francisco Franco, enviats a les illes Balears i a les Canries, respectivament. Els dos generals immediatament prenien el control d'aquestes illes. Franco volava al Marroc, on prenia el control l'Exrcit colonial d'frica.

La revolta estava pensada per ser un cop d'estat rpid, per s'allargava degut a qu el govern era incapa d'aturar-lo plenament i a qu els rebels fracassaven en la presa de posici de totes les ciutats.

Les casernes queien al dia segent amb molta carnisseria. A Barcelona, els anarquistes s'armaven i, juntament amb la Gurdia Civil i la Gurdia d'Assalt, derrotaven els rebels. El general Goded, que arribava de les illes Balears, era capturat i empresonat al vaixell-pres Uruguay fins a ser jutjat per un jutjat militar i condemnat a mort; fou executat per afusellament, al castell de Montjuc, el dia 12 d'agost. Els anarquistes controlarien Catalunya i Arag durant molts mesos. Els Republicans s'aferraven a Valncia i controlaven gaireb tota la costa mediterrnia i l'rea central als voltants de Madrid. Els Nacionals prenien la majoria del nord-oest a part d'Astries i el Pas Basc i una rea del sud que incloa Cadis, Huelva, Sevilla, Crdova, i Granada; la resistncia en algunes d'aquestes rees port a fortes represlies.

Faccions en la guerra.

El general monrquic Jos Sanjurjo era la figura visible de la rebelli, mentre que Emilio Mola era el segon en el comandament i el principal planificador. Aquella primavera, Mola comenava seriosament la planificaci, per el general Francisco Franco dubtava la seva participaci fins a primers de juliol. Franco era clau a causa del seu prestigi com un anterior director de l'acadmia militar i l'home que aturava la revolta socialista de 1934. Advertits d'un cop militar imminent, es comencen a posar barricades a les carreteres el 17 de juliol. Franco evit ser capturat agafant un remolcador cap a l'aeroport. Des d'all volava al Marroc, on prenia el comandament de l'exrcit colonial. Sanjurjo moria en un accident d'avi el 20 de juliol, deixant la divisi del comandament entre Mola al nord i Franco al sud. Franco era escollit comandant global en una reuni de generals a Salamanca el 21 de setembre.

Els participants actius en la guerra cobrien la gamma sencera de les posicions poltiques i ideologies d'aquell temps. 

Al costat de la Repblica s'hi trobaven les forces nacionalistes basques i catalanes, els socialistes, els comunistes, els anarquistes i alguns sectors liberals. Els suports republicans provenien sobretot dels treballadors urbans, de la majoria dels camperols i de bona part de la classe mitjana illustrada, especialment els propietaris dels petits comeros.

El bndol franquista (que no proposava re-instaurar la monarquia, i per tant no pot denominar-se "monrquic" en contraposici a "republic") incloa els carlins i monrquics, nacionalistes espanyols, feixistes de la Falange, catlics, la majoria dels conservadors i liberals monrquics, la majoria del clergat catlic, i els catlics practicants (tret de Catalunya i del Pas Basc) en gran part moguts per la persecuci durant els anys de governs d'esquerres i les primeres setmanes desprs del cop, alts crrecs de l'exrcit, la majoria dels grans terratinents, i els grans empresaris. Un dels principals motius reclamats pels nacionals era afrontar l'anticlericalisme del rgim republic i defensar els catlics i l'Esglsia Catlica, que creien que estava sent perseguida degut al seu tradicional suport a la monarquia i que molta gent dels partits d'esquerra culpaven dels mals del pas.

Implicaci estrangera.
Al comenament de la guerra el Banc d'Espanya tenia la quarta reserva d'or ms gran del mn, que servirien per pagar importacions de bns essencials i armament per la Repblica, encara que alguns bns serien congelats pels governs francesos i britnics. L'abast d'implicaci estrangera en el conflicte ha portat a alguns comentaristes (sobretot Paul Preston) a veure'l com a part d'una Guerra Civil europea.

 Democrcies europees: Encara que el govern britnic es proclamava neutre, els seus diplomtics a Espanya instaven suport al bndol Nacionals donat que el republic era controlat per comunistes, anarquistes i socialistes revolucionaris en la seva gran majoria. A ms, congelava tots els bns espanyols, afectant principalment el costat republic doncs el govern havia transferit les seves reserves d'or a la Gran Bretanya pel seu manteniment segur al comenament de la guerra. De manera semblant, l'embargament d'armes anglofrancs colpia desproporcionadament als republicans, mentre que els nacionals portaven les seves d'Itlia i Alemanya. L'ltim president Republic, Juan Negrn, tenia l'esperana que un brot general de guerra a Europa imposaria a les potncies europees (principalment Gran Bretanya i Frana) d'ajudar finalment la Repblica, per la Segona Guerra Mundial no comenaria fins a mesos desprs que el conflicte espanyol hagus acabat. En el fons ni la Gran Bretanya ni Frana no van intervenir significativament. La Gran Bretanya provea de menjar i medicaments a la Repblica, per dissuadia activament al govern francs de Lon Blum de proveir d'armes a l'exrcit republic.

 Feixismes europeus: Tant la Itlia feixista de Benito Mussolini com l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler violaven l'embargament i enviaven tropes (Cos de tropes voluntries i Legi Cndor), avions i armes per donar suport als militars sublevats. La contribuci italiana era d'uns 60.000 efectius en el moment culminant de la guerra, i la implicaci ajudava a augmentar la popularitat de Mussolini entre els catlics italians. El 27 de juliol de 1936 el primer esquadr d'avions italians arriba a Espanya.Alemanya utilitzava la guerra com a zona de proves del seu modern armament pesat i aviaci. Una mostra en sn el caa Messerschmitt Me-109 i el bombarder Junkers Ju 52.


 Uni Sovitica: A causa de l'embargament d'armes anglofrancs, el Govern de la Repblica noms podia rebre ajut i adquirir armes a la Uni Sovitica, que eren a una distncia molt considerable i en recessi econmica. A ms a ms, la coincidncia ideolgica entre els governants de la Repblica i el rgim sovitic feia aquesta l'opci ms atractiva. Aquestes armes incloen 1.000 avions, entre ells caces Polikarpov I-15 i I-16, 900 tancs, 1.500 peces d'artilleria, 300 cotxes blindats, centenars de milers de petit armament, i 30.000 tones de munici, una part de la qual era defectuosa. Per pagar aquests armaments els republicans utilitzaren la major part de les reserves d'or, que va sser entregada per funcionaris de segon orde del Banc d'Espanya sense autoritzaci per fer-ho. La Uni Sovitica tamb enviava uns 2.000 militars al bndol republic, principalment tripulaci de tancs i pilots, que participaren de manera activa en el combat. Tanmateix, Stalin va reprimir aquells elements republicans que eren hostils a la Uni Sovitica (p. ex. l'antiestalinista POUM), i tamb feia un esfor conscient per limitar la implicaci sovitica en la lluita en un intent de romandre en bons termes diplomtics amb Frana i Gran Bretanya.

 Mxic tamb va ajudar als republicans proporcionant rifles i menjar durant la guerra.


 Voluntaris internacionals: Voluntaris de molts pasos arribaven per lluitar a Espanya, la majoria d'ells en el costat republic i integrats a les Brigades Internacionals organitzades pel Komintern. Es calcula que prop de 60.000 homes i dones collaboraren amb les Brigades Internacionals, incloent-hi els combatents que constituren 7 Brigades fins a la seva retirada a finals del 1938. Altres voluntaris lluitaren com a membres de les milcies de la CNT i el POUM. Tamb hi havien unes quantes tropes de voluntaris d'altres nacions que lluitaven amb els Nacionals, com els irlandesos Blueshirts comandats per Eoin O'Duffy, incloent intellectuals catlics romntics com el poeta Roy Campbell. Encara que aquests voluntaris, principalment catlics, venien d'arreu del mn (incloent-hi Irlanda, Brasil, i els USA), no es van fer tan famosos com els que lluitaven en el costat republic, i eren generalment menys organitzats.



Espanya esdevenia una causa clebre per a la intellectualitat que s'inclinava a l'esquerra del mn occidental (i per la Revoluci Sovitica), i molts artistes i escriptors prominents ingressaven al servei de la Repblica. Tamb, atreia un gran nombre d'homes estrangers de classe obrera, per a qui la guerra oferia no solament una aventura idealista per promoure el comunisme sin tamb una evasi de la desocupaci postdepressi. Entre els estrangers ms famosos que van participar en el costat de la Repblica hi havia Ernest Hemingway, que escrivia Per a qui toquen les campanes? i especialment George Orwell, que escrivia les seves experincies en el llibre lHomenatge a Catalunya, La revolta dels animals i 1984. La tercera part de la trilogia autobiogrfica del poeta Laurie Lee (Un Moment de Guerra) tamb es basa sobre les seves experincies a la Guerra Civil. El metge canadenc Norman Bethune utilitzava l'oportunitat per desenvolupar tcniques especials de medicina en el camp de batalla. Com a visitant informal, Errol Flynn utilitzava un informe fals de la seva mort al front per promoure les seves pellcules.

Malgrat l'actitud predominantment esquerrana de la comunitat artstica, uns quants escriptors prominents com Ezra Pound, Gertrude Stein, i Evelyn Waugh estaven de la part de Franco.

Des del principi els denominats nacionals van rebre un suport important d'algunes empreses americanes. La Companyia Vacuum Oil Company Tanger, per exemple, es negava a vendre als vaixells republicans i la companyia Texas Oil Company provea a crdit de gasolina a Franco fins al final de la guerra. Molts d'aquests pasos estaven aterrats de la violncia practicada pels anarquistes i les milcies del POUM i per la influncia estalinista sobre el govern republic que eren coneguts a travs de la premsa internacional. Les represlies, els assassinats i unes altres atrocitats a les zones rebels no eren tan mpliament publicats.

La Guerra Civil Espanyola era tamb un exemple de guerra total, on el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per la Legi Cndor, com descriu Pablo Picasso al seu Guernica, presagiaven els episodis de la Segona Guerra Mundial.

Durant la guerra, les autoritats dels dos bndols portaven a terme l'evacuaci dels nens. El govern republic va enviar-los a Gran Bretanya, Blgica, la Uni Sovitica i a altres pasos europeus. Alguns foren retornats a les seves famlies desprs de la guerra, per els que s'enviaren a la Uni Sovitica amb famlies comunistes, experimentaren la Segona Guerra Mundial, el rgim sovitic, i a finals del segle XX la caiguda de la Uni Sovitica. El govern del bndol nacional de Franco tamb evacuava els nens, dones i gent gran de les zones de guerra. Els camps de refugiats per a aquells civils nacionalistes s'installaven a Portugal, Itlia, Alemanya, els Pasos Baixos i Blgica.

 La guerra .

1936.


La guerra comena el dia 17 de juliol a les 17 hores, quan l'exrcit d'frica es rebella contra el govern nacional sortit de les urnes. L'endem, 18 de juliol, va estendre's a nombrosos cossos de l'exrcit a la Pennsula, malgrat que molts soldats pensaven que anaven a defensar la Repblica, als quals es van unir la majoria de la Gurdia Civil, quedant la Gurdia d'Assalt en general fidel al govern de la Repblica.

En els primers dies de la guerra, ms de 50.000 persones que es trobaven en el costat equivocat de les lnies eren assassinades o executades poc desprs. Els nmeros eren probablement comparables en els dos bndols. En aquests paseos (passeigs), que era com s'anomenaven les execucions, les vctimes eren portades per gent armada des dels seus refugis o presons per dispara-los fora de la ciutat. Probablement la vctima ms famosa d'aquests dies va ser el poeta i el dramaturg Federico Garca Lorca. El brot de la guerra proporcionava una excusa per passar comptes entre enemistats de llarga durada. Aquesta prctica es va estendre durant la guerra a les rees conquerides. Fins i tot dins d'un mateix poble, els dos bndols cometien assassinats.

Qualsevol esperana d'un final rpid de la guerra es va perdre el 21 de juliol, quan els nacionalistes capturaven la principal base naval espanyola a Ferrol. Aix fomentava a les nacions feixistes d'Europa d'ajudar a Franco, que ja havia contactat el dia anterior amb els governs d'Alemanya nazi i de la Itlia Feixista. Les forces nacionalistes de Franco aconsegueixen una altra gran victria el 27 de setembre acabant amb el setge a l'Alcsser de Toledo.

Una guarnici nacionalista sota les ordes del coronel Moscard havia aguantat l'Alcsser en el centre de la ciutat des del comenament de la rebelli, resistint durant mesos contra milers de tropes republicanes que envoltaven completament l'edifici allat. La incapacitat de prendre l'Alcsser era un cop seris pel prestigi militar de la Repblica, es considerava inexplicable en vista de la seva superioritat numrica en aquella zona. Dos dies desprs de trencar el setge, Franco es proclamava Generalsimo (Generalssim) i Caudillo (Cabdill) per unificar a la fora els diversos elements falangistes, carlins, reialistes en el bndol denominat nacional.

L'octubre, els nacionals iniciaven la batalla de Madrid, una important ofensiva cap a Madrid, arribant-hi a primers de novembre i entrava a la ciutat el 8 de novembre. El govern republic fugia des de Madrid fins a Valncia, fora de la zona de combat, dos dies abans, el 6 de novembre, la qual cosa el va a fer ms impopular entre la gent. Tanmateix, l'atac dels nacionals contra la capital era rebutjat en una ferotge batalla entre els dies 8 i 23 de novembre.  Un factor decisiu en la defensa dels republicans fou l'arribada de 3.000 membres de les Brigades Internacionals. Havent fracassat l'atac terrestre, els nacionals comenaren els bombardejos de Madrid des de l'aire. En els segents dos anys, es munten dues grans ofensives per intentar encerclar Madrid a la Batalla del Jarama, el gener i febrer, i la Batalla de Guadalajara al mar, i els republicans intenten encerclar els nacionals a la Batalla de Brunete. 

El 18 de novembre, Alemanya i Itlia oficialment reconeixien el rgim de Franco, i el 23 de desembre, arribaven a Cadis els primers "voluntaris" italians per lluitar al costat dels nacionalistes.

1937.

Que les seves files estigueren ben inflades per tropes italianes i soldats espanyols provinents des del Marroc (molts d'ells musulmans), Franco feia un altre intent de capturar Madrid entre el gener i febrer de 1937, per fracassava una altra vegada.

La ciutat de Mlaga es prenia el 8 de febrer. El 7 d'abril la Legi Cndor Alemanya proveda amb Heinkel He 51 biplans arribaven a Espanya; el 26 d'abril bombardejaven la ciutat de Guernica al Pas Basc; dos dies ms tard, els homes de Franco entren a la ciutat.

El maig de 1937 es produeixen a Barcelona els coneguts com Fets de Maig, incident que enfronta CNT i POUM amb PSUC, PCE i Estat Catal.

Desprs de la caiguda de Guernica, el govern republic contraataca amb eficcia creixent. El juliol, feien un moviment per recobrar Segvia, obligant Franco a traslladar tropes fora del front de Madrid per aturar el seu aven. El general Mola, el segon en el comandament desprs d en Franco, moria el 3 de juny en un suposat accident d'aviaci i a primers de juliol, malgrat la caiguda de Bilbao el juny, el govern republic llanava una forta contraofensiva a l'rea de Madrid, als voltants de la poblaci de Brunete, que els nacionalistes refusen amb dificultat.

Desprs d'aquest incident, Franco recobrava la iniciativa, envaint Arag l'agost i ms tard prenent la ciutat de Santander. Dos mesos d'amarga seguida batalla i, malgrat la dura resistncia asturiana, Gijn queia a finals d'octubre.

Mentrestant, el 28 d'agost, el Vatic reconeixia Franco (possiblement sota pressi de Mussolini), i al final de novembre, amb els nacionals que s'acostaven a Valncia, el govern es desplaava una altra vegada per anar a Barcelona.

1938.
La batalla de Terol va ser una confrontaci important entre nacionalistes i republicans pel control de la ciutat, la qual pertanyia al republicans al comenament de la batalla, per els nacionalistes la conquerien el gener. El govern republic llanava una ofensiva i recobrava la ciutat, per finalment els nacionalistes la recuperaven definitivament el 22 de febrer. Una vegada presa la ciutat, els revoltats van iniciar una forta ofensiva sobre Arag i Castell, amb l'objectiu de dividir en dos les zones controlades pel govern. El 14 d'abril, la IV Divisi de Navarra dels nacionalistes arriba al Mar Mediterrani. El govern va intentar demanar la pau el maig, per Franco va exigir que la rendici fos incondicional, i la guerra continu.

El govern va continuar llanant una campanya per reconnectar el seu territori en la Batalla de l'Ebre, que s'allarg des del 24 de juliol fins al 26 de novembre. La campanya militarment va ser un xit, per era fatalment minada per l'apaivagament francobritnic davant Hitler a Munic. La concessi de Txecoslovquia destrua els ltims vestigis de moral republicana acabant tota esperana d'una aliana antifeixista amb les grans potncies. La retirada de l'Ebre determinava el resultat final de la guerra. Vuit dies abans de l'any nou, Franco colpejava llanant forces massives per la invasi de Catalunya, en la Batalla per Barcelona.

1939. 
Els Nacionals conquerien la resta de Catalunya en una campanya durant els primers dos mesos de 1939. (Lleida estava en mans del nacionalistes des del 4 d'abril de 1938).
 Tarragona queia el 14 de gener;
 Barcelona davant el general Yage sense resistncia, el 26 de gener ;
 Girona el 5 de febrer. ;
Cinc dies desprs de la caiguda de Girona, els ltims combatents del bndol republic a Catalunya eren derrotats.

El 7 de febrer el govern republic abandona Espanya. El president de la Repblica, Azaa, dimiteix davant Martnez Barrio (president de les Corts Espanyoles). Ning s designat per a substituir-lo.
 
El 27 de febrer, els governs del Regne Unit i Frana reconeixien el rgim de Franco.

Noms Madrid i alguns altres baluards romanien forces governamentals. Per part del Consejo Nacional de Defensa (Consell Nacional de Defensa) es planteja vries vegades una rendici demanant concesions a Franco, que les rebutja exigint una rendici incondicional. 

Al mar hi ha un colp anti-comunista a Madrid promogut pel Coronel Casado sensible al rebuig que generaven entre la poblaci i contra els dirigents que eren fora de la legalitat i la Constituci de la II Repblica. Hi ha enfrontaments als carrers de Madrid entre comunistes i part de l exrcit republic fidel al Consejo de Defensa de Casado i Besteiro. 

El 28 de mar, Madrid es rendia. Dies desprs ho fan Valncia, Alacant, Mrcia i Almeria sense resistncia, tot i que havien continguts als nacionals a la vora de dos anys. L'acabament de la guerra es proclamava el dia 1 d'abril, quan tot el territori espanyol tornava a sser governat per un nic govern.

Desprs del final de la guerra, hi hagu dures represlies contra els venuts, especialment contra els catalans i bascos, s'empresonaren milers de republicans i entre 10.000 i 30.000 foren executats. Molts pogueren fugir a l'estranger, especialment a Frana i Mxic.

Posici internacional.

Tot i que de bell antuvi els pasos democrtics d'Europa, devastats per la recent Primera Guerra Mundial, van fer costat a la Repblica constitucional, aviat trobaren l'excusa per concentrar-se en la seva reconstrucci. El 1938, el Comit de No-intervenci orden la retirada de les Brigades Internacionals i el 23 de setembre es retiraven, rentant-se les mans amb el pretext de no interferir en un afer intern i tancant els ulls als ajuts dels feixismes itali i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals.

El conflicte fou denunciat pel President de la Repblica, el Doctor Negrn el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que condemn el cop militar, per no va atendre les peticions d'ajut. A la primera Conferncia Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situaci de Catalunya. Per la vinculaci del rgim franquista amb els rgims feixistes que havien estat derrotats en la Segona Guerra Mundial, Espanya fou rebutjada com a membre de la ONU el mateix any 1945, i no fou acceptada fins a 1955.

El 12 de desembre de 1946 la 50ena sessi plenria de les Nacions Unides recomana que el Govern feixista de Franco, calcat als de Hitler i Mussolini sigui excls com a membre de les Nacions Unides i demana la retirada immediata dels ambaixadors a Madrid, fins que no es constitueixi un nou Govern acceptable 

Vegeu tamb.
Llista de persones relacionades amb la Guerra Civil a Catalunya;

 Referncies.


 Enllaos externs .
 Mapa de les foses de la Guerra Civil a Catalunya;
 Histries de Catalunya: Els fets de maig de 1937;
 Histries de Catalunya: L'esclat de la Guerra i la revoluci;
 Histries de Catalunya: La dona abans i desprs de la Guerra Civil;
 La Cucaracha (Msica de la Guerra Civil);
  La Guerra Civil espanyola, per George Orwell;
  UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question;
 Fotografies dels bombardeigs del la Guerra Civil a Catalunya i al Pas Valenci;
  The Spanish Revolution, 1936-1939;
  Video dels primers dies de la Guerra Civil a Barcelona;
 Vdeo de l'homenatge pstum a Carles Fontser.;
 nopasaran36 Guerra Civil Espanyola en catal, 1936-1939, fotos videos ...;



Bibliografia.
 ALPERT, Michael. El Ejrcito Popular de la Repblica, 1936-1939. ISBN 978-84-8432-905-3.

 PRESTON, Paul. Guerra Civil Espanyola. Editorial Base, 2006. ISBN 84-85031-61X.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1319" title="G" nonfiltered="831" processed="820" dbindex="832">
La G s la setena lletra de l'alfabet catal i cinquena de les consonants. Rep el nom de ge.

Fontica.
Representa el fonema oclusiu velar sonor /g/ davant les lletres a (gas), o (gos), u (agut, l (gla) i r (gra). Per convenci ortogrfica, hom recorre al dgraf gu per a representar aquest fonema davant de e (guerra) i i (guineu). Tamb hom recorre al dgraf g amb diresi a la , per a representar-lo quan va seguit del fonema wau seguit alhora de e o de i (s a dir, /gwe/ (aiges), /gwi/ (ping).

Representa  la  fricativa postalveolar sonora de l'AFI davant les lletres e (gerro) i i (ginesta).  Excepcionalment,  pot representar el fonema prepalatal africat en  mots com desig, mig i trepig i altres que contenen el dgraf ig.



Significats de G.
Bioqumica: en majscula, s el smbol de la guanina i de la glicina.
Cronologia: En els calendaris catalans, s l'abreviatura de gener;
Fsica: en minscula, smbol de l'acceleraci de la gravetat a la Terra a nivell de la mar (aprox. 9'8 m/s2). En mecnica quntica, en majscula, en el sistema d'unitats absolutes de Planck, s la constant gravitacional.
Msica: En la notaci musical germnica equival a la nota sol. Hi havia un grup de pop espanyol molt conegut anomenat "Hombres G";
Sexologia: El punt G s un punt erogen femen molt sensible;
SI: en majscula, smbol de giga. En minscula, de gram;
Com a inicial de "grup" est molt present a la premsa (el G8 o pasos ms industrialitzats del mn, per exemple);

 Smbols derivats .
[[ ]];
[[ ]];
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1320" title="Gran Teatre del Liceu" nonfiltered="832" processed="821" dbindex="833">


El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, s un teatre d'pera situat a la Rambla de Barcelona, al nm. 61-65. El Liceu va obrir el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva histria comena el 1837, i actualment s un dels teatres d'pera ms grans i reconeguts d'arreu.


L'edifici del teatre.

El teatre s a la Rambla, al centre de la ciutat. Fins al 1994, no era un edifici allat i noms tenia dues faanes al carrer, limitant els altres dos costats amb cases mitjaneres. Aquesta circumstncia limitava el seu creixement. Arran de l'incendi, es van expropiar les finques venes i sobre el terreny es va edificar l'ampliaci del teatre, que avui t faanes a la Rambla, i als carrers de la Uni i de Sant Pau.

A l'edifici actual es mantenen algunes parts provinents dels anteriors:


la faana principal de la Rambla, que s l'original de 1847, de Miquel Garriga i Roca (sembla que la faana, tot i que el plnol va signar-lo Garriga, tampoc no s seva, sin d'un arquitecte francs desconegut): s una faana modesta i poc atractiva.
El vestbul i l'escalinata (1861), amb una escultura d'Agapit Vallmitjana representant la Msica (1901).
El sal de descans (Sal dels Miralls o Verger) (1847). Conserva la decoraci romntica original, amb medallons pintats amb retrats de msics, cantants i ballarins del moment: (Pasta, Rubini, Donizetti, Bellini, Gluck, Marie Taglioni... A la cornisa hi ha frases, en lletres daurades, relatives a la msica i al teatre, representatives dels gustos del moment de construcci del teatre. Va ser parcialment redecorat en 1877 per Elies Rogent. La pintura del sostre, que representa el Parns, s de llavors. El 1941 va caure i va ser recollocada i restaurada per Josep Mestres Cabanes, que va restaurar tamb les pintures de l'escala.



La sala de l'auditori s enorme i esplndida. Reedificada desprs de l'incendi, reprodueix fidelment l'aspecte de la sala de 1861 (o ms aviat, de la de 1909, quan la sala havia estat redecorada), amb algunes millores. T 2.292 seients, essent un dels teatres clssics d'pera de ms cabuda d'Europa. s un teatre a la italiana, amb forma de ferradura que es va tancant a mida que s'apropa al prosceni. La longitud mxima de la sala s de 33 m, i l'amplada, 27 m. T platea i cinc pisos (a ms de les llotges de platea). Hi ha quatre grans llotges a cada costat del prosceni, i llotges a la platea, al primer pis, i als laterals del segon i el tercer. No obstant aixo, no hi ha separaci arquitectnica entre elles, noms una mampara baixa, de manera que al teatre no es veuen columnes. Aix, i el fet que no hi cap llotja reial ni presidencial, dna una continutat als pisos que donen la impressi de ser una ferradura dorada, sense interrupci. Una altra peculiaritat s l'amfiteatre, ubicat al primer pis: s una continuaci volada del primer pis, amb tres files de butaques (sens dubte, les millors del teatre), que es projecta per sobre de la platea sense cap pilar ni columna de suport (se sustenten sobre les vigues de ferro, directament, la qual cosa, el 1861, va ser prou agosarat).

Les despeses de la construcci original van ser cobertes per la venda de llotges i seients: al llarg dels anys, els propietaris van decorar les avantllotges (les saletes d'entrada a les llotges) de maneres molt diferents, i, sovint, amb la collaboraci de grans artistes i artesans, conformant un conjunt de gran inters histric i artstic. Totes elles, per, van desaparixer a l'incendi de 1994. 

El Liceu era un lloc de trobada de la burgesia benestant de Barcelona; els pisos superiors, el quart i el cinqu, on hi havia les entrades ms barates, s'anomenava galliner i era on anaven els aficionats sense recuros, habitualment ms entesos i crtics amb els espectacles. Eren ells qui feien que els cantants triomfessin o fracassessin. Encara avui, el pblic d'aquests pisos t la fama de ser el ms exigent.



El prosceni reprodueix l'antic, redecorat el 1909. T una gran arcada central, amb un arc carpanell; a banda i banda, dues grans columnes cornties emmarquen quatre pisos de grans llotges, anomenades banyeres. 

L'ornamentaci de la sala reprodueix fidelment la de 1909: sumptuosa, amb relleus de guix i estuc daurats i policromats, com era costum als teatres del segle XIX. Els llums sn de bronze i vidre, en forma de drac. Les butaques de la platea sn de ferro de fosa i vellut vermell, color aquest com a totes les butaques de la sala. 

En la reconstrucci s'han introdut algunes novetats. Les nou pintures circulars del sostre i les tres del prosceni van perdre's a l'incendi; les noves han estat encarregades a l'artista Perejaume, que hi ha collocat nou grans muntatges fotogrfics amb les butaques del teatre com a motiu. El tel s obra del sastre Antoni Mir. S'ha collocat un gran llum de forma hemisfrica al centre del sostre que incorpora elements per al control de la illuminaci i el so. 

Tamb s'han afegit cabines de control i projecci en alguns pisos i un "terra tcnic" sobre el soste, amb equipament de tecnologia avanada per a enregistrar les representacions i cmeres dirigides per ordinador. 

L'equipament de l'escenari est entre els ms moderns d'Europa, permetent rpids canvis de'escena i la programaci simultnia de quatre escenaris diferents.

Sota la sala, en el soterrani, s'ha construt una nova sala, de superfcie idntica a la de la platea, on s'ha ubidat un bar i que, quan aquest es tanca, queda disponible per a fer-hi espectacles de format petit: recitals, concerts, pera de cambra, conferncies i activitas diverses.

Histria.

Orgens i Teatre de Montsi.


L'any 1837, un Batall de la Milcia Nacional, amb Manuel Gibert i Sans al capdavant, cre, al Convent de Montsi, que es trobava als voltants del que avui s el Portal de l'ngel, el Liceo Filodramtico de Montesin. Els objectius de la nova entitat eren, per una banda, promoure l'ensenyament musical (d'aqu el nom de "liceu") i, per l'altra, l'organitzaci de representacions escniques i d'pera per part dels alumnes. Es va condicionar un teatre al convent, anomenat Teatre de Montsi o Teatre del Liceu de Montsi, on van representar-se obres de teatre i peres des de 1838 a 1844. 

La primera va ser Norma de Bellini, el 3 de febrer de 1838. El repertori va ser bsicament itali, tal com dictava la moda: Donizetti i Mercadante eren els autors ms representats, amb Bellini i Rossini, i a part de l'estrena a Barcelona deZampa d'Hrold.

El 1838, l'entitat va canviar el nom pel de Liceo Filarmnico Dramtico de S.M. la Reina Isabel II. La manca d'espai i les pressions de les monges, antigues propietries del Convent, que havien recuperat els drets que havien perdut i reclamaven de tornar-hi, van motivar que el Liceu hagus d'abandonar el convent el 1844; l'ltima representaci va ser el 8 de setembre.

A canvi, l'ajuntament li va concedir la compra de l'edifici del Convent dels Trinitaris, situat al centre de la ciutat, a la Rambla. Tot seguit es van comenar els treballs d'enrunament d'aquest convent per tal d'edificar un nou edifici capa d'acollir totes les activitats del Liceu. Els responsables del teatre van encarregar el projecte de gesti a Joaquim de Gispert d'Angl, qui va formar, per tal d'obtenir-ne els recursos necessaris, dues societats: la Sociedad de Construccin i la Sociedad Auxiliar de Construccin. Els accionistes de la primera obtenien, a canvi de les seves aportacions econmiques, el dret d's a perpetutat d'algunes llotges i butaques del futur teatre. Els de la segona, en canvi, aportaven la resta de diners necessaris per construir el teatre a canvi de la propietat d'altres espais de l'edifici --part dels baixos, on van installar-s'hi botigues, i el Cercle del Liceu, un club privat.

Aix, a diferncia d'altres ciutats europees, on la monarquia es feia crrec de la construcci i manteniment dels teatres d'pera, a Barcelona la construcci del Gran Teatre del Liceu es va fer mitjanant les aportacions d'accionistes particulars, segons una estructura de societat mercantil. A ms, la reina Isabel, malgrat que se li va demanar ajut, no va contribuir a la construcci. Aquests fets van condicionar fins i tot l'estructura del nou edifici, mancat, per exemple de llotja reial; a ms, la societat va canviar el seu nom, traient-ne el nom de la reina i passant a dir-se Liceo Filarmnico Dramtico.

Miquel Garriga i Roca va ser l'arquitecte encarregat de la construcci del Liceu. Les obres es van comenar l'11 d'abril de 1845 i el Teatre es va inaugurar el 4 d'abril de 1847.

Finalment la construcci costaria 338.029 duros , xifra poc elevada en aquell moment, i el finanament aniria a crrec de diferents personatges que adquirien d'aquesta manera una llotja en propietat. Fou aix com el Liceu esdevenia no pas un teatre reial sin un teatre de la burgesia. En el moment de la inauguraci, era el teatre ms gran d'Europa: tenia capacitat per a 3.500 espectadors, en una platea i cinc pisos de ferradura amb llotges.

Inauguraci i primers anys, fins l'incendi de 1861.

La inauguraci va consistir en un programa mixt que incloa msica, teatre, cant i dansa, com a declaraci programtica de les activitats que s'hi durien a terme; s'hi van estrenar: una obertura musical del compositor valenci Josep Melcior Gomis; el drama histric en tres actes Don Fernando el de Antequera, de Ventura de la Vega, amb actors tan coneguts com Carlos Latorre i Brbara Lamadrid; el ballet La rondea de Josep Jurch, amb coreografia de Joan Camprub, i la cantata, amb text itali de Joan Cortada i msica de Mari Obiols (director musical del teatre) titulada Il regio imene, dedicada a les noces d'Isabel II i Francesc d'Asss de Borb. 

Pocs dies desprs de la inauguraci, el 17 d'abril, s'hi estrenava la primera pera: Anna Bolena, de Gaetano Donizetti, amb la direcci de Mari Obiols i un repartiment encapalat per Manuela Rossi-Caccia, Carlotta Maironi, Manuel Renou i Andrea Castellan. Altres peres que foren representades al Liceu durant el seu primer any de vida foren, per aquest ordre, I due Foscari (Verdi), Il bravo (Mercadante), Parisina d'Este (Donizetti), Giovanna d'Arco (Verdi), Leonora (Mercadante), Ernani (Verdi) Norma (Bellini), Linda di Chamounix (Donizetti) i Il barbiere di Siviglia (Rossini).

En aquells anys, el Liceu alternava les representacions d'pera amb altres de teatre de text, preferentment en castell (amb la presncia ms ocasional d'obres en francs, itali o catal), sarsuela, dansa clssica, concerts i recitals, a ms d'una gamma d'espectacles diversos, habituals llavors als grans teatres: nmeros de mgia, funambulisme, gimnstica, circ, varietats, etc., precedides sovint d'una pea musical (obertures, simfonies, etc.), anunciada sense precisar-ne l'autor.

Des de la seva apertura, el Liceu esdevingu el rival ms important del Teatre Principal, fins llavors teatre que monopolitzava l'pera a Barcelona. Va ser aix com va sorgir la pugna entre "liceistes" i "cruzados" (o "principalistes"), que va retratar Pitarra en un conegut sainet. Sovint s'ha dit que els liceistes eren els progressistes i els principalistes els conservadors, tot i que no va ser exactament aix: de fet, el Liceu i el Principal competien amb els mateixos ttols teatrals i lrics i intentaven contractar els mateixos artistes. Per el Liceu era un "gran" teatre que atreia ms gent, especialment el pblic jove, per la qualitat de l'espectacle, i a partir dels anys cinquanta va prendre definitivament la iniciativa, que va ser indiscutida quan, cap als setanta del segle XIX, el Principal va entrar en crisi i va quedar en un lloc secundari, almenys pel que fa a la programaci d'peres. 

El 9 d'abril del 1861, les flames destruren el teatre per primer cop. 

Histria artstica: feu de l'pera italiana.
El teatre es convert en un feu de l'pera italiana on arribaven poc desprs de la seva estrena les obres dels autors italians ms importants del moment: Donizetti, Bellini, Mercadante i Verdi, als quals cal afegir el franco-alemany Giacomo Meyerbeer. Actuaren al Liceu cantants de tant prestigi com Fanny Salvini Donatelli, que havia estrenat La Traviata a Vencia. Tamb s'hi van introduir alguns autors francesos com Ferdinand Hrold o Daniel-Franois Esprit Auber, per cantats en itali, segons els costums de l'poca.

De 1862 a 1888.

El 20 d'abril del 1862, noms un any desprs de l'incendi, es tornaven a obrir les portes del teatre al pblic amb una representaci de l'pera de Bellini I Puritani, que protagonitz el tenor Pietro Mongini. La restauraci havia estat a crrec de l'arquitecte Josep Oriol Mestres. La sala era totalment nova, restant de l'edifici anterior noms les parts que l'incendi havia respectat: les faanes i el cos de la faana de la Rambla, amb el Sal dels Miralls, el vestbul i els locals del Cercle del Liceu i el Conservatori.

El Liceu sediment la imatge de gran teatre, que superava en oferta i rendiment econmic els molts altres que havien anat sorgint a Barcelona en aquests anys. L'oferta lrica, cantants de renom internacional i, sobretot, la garantia de tenir el teatre ple, grcies als abonaments i la distribuci de la propietat de llotges i butaques de platea i primer pis entre molts propietaris, poc disposats a desprendre-se'n, va anar distingint el pblic del Liceu per la seva procedncia burgesa. Entre uns i altres, per, se certifica que la lrica era la distracci de moda que havia contaminat tots els estrats de la societat i molts mbits de la vida cultural. 

Durant la revoluci de 1868, una multitud assalta el teatre i fa seu el bust de marbre d'Isabel II que era a l'escala principal: la gentada l'arrossega Rambla avall per acabar llenant-lo al mar. La situaci poltica i el fet que la reina, novament, no hagus contribuit a la reconstrucci del teatre desprs de l'incendi, va fer que el record d'Isabel II s'esborrs definitivament del teatre, substitunt-ne el bust per una escultura allegrica.


Histria artstica: consolidaci com a teatre d'pera.
A partir dels anys vuitanta del segle XIX el Liceu es converteix progressivament en un teatre d'pera i dansa i es consolida una estructura de la programaci basada en l'assignaci de gneres a cadascuna de les tres temporades que constitueixen l'oferta artstica anual del teatre: la d'hivern, dedicada exclusivament a l'pera; la de quaresma, on alternen els concerts amb el ballet i l'opereta, i la de primavera, dedicada tant a l'pera com a l'opereta. Aix, el Liceu va anar consagrant-se als grans gneres, deixant-ne la resta per als altres teatres. El Liceu acollia la burgesia en els seus espectacles cars i ms sofisticats, mentre que els teatres del Passeig de Grcia acollien menestrals en espectacles, en principi, de menys exigncia: teatre, sarsuela, pera cmica, etc.

Gradualment, el monopoli de l'oferta operstica italiana es va anar trencant grcies a l'arribada de repertori operstic francs, amb fites tan destacades com el Faust /1864)  i Romo et Juliette (1884) de Gounod, Carmen de Bizet (1888), i les primeres peres wagnerianes, com Lohengrin (1882). 

Del 1880 al 1890 hi va haver una gran rivalitat entre dos illustres tenors: el navarrs Julin Gayarre i l'itali Angelo Masini, que cantaven tant al Liceu com al Principal: els "gayarristes" i "massinistes" reviscolaren l'antiga rivalitat. El 1888 va ser el darrer any de Gayarre a Barcelona, i el primer del tenor catal Francesc Vias, especialista de les peres de Wagner. El 1890, Victor Maurel, com ho havia estat a l'estrena absoluta a Mil, era tamb Iago a l'estrena al Liceu de lOtello verdi, mentre que Francesco Tamagno (protagonista a l'estrena de La Scala) va cantar-la en representacions posteriors.

Modernisme burgs: del final de segle a la Gran Guerra.

Amb el moviment del modernisme, en un cert clima d'eufria, tant en l'aspecte econmic (la consolidaci d'una burgesia prspera) com en el poltic (una creixent afirmaci catalanista) i cultural, arriba el desig de dotar la cultura catalana dels signes de modernitat que l'equiparin a la de qualsevol altra naci europea. Aquest clima tamb repercuteix en el Liceu amb l'estrena d'peres de compositors catalans en sintonia amb els corrents artstics del moment com les de Felip Pedrell, Jaume Pahissa, Joan Lamote de Grignon o Enric Morera, i amb textos de Vctor Balaguer, ngel Guimer o Eduard Marquina, que foren ben rebudes, tot i que no aconseguiren consolidar-se al repertori habitual.


El Liceu es convert tamb en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigis. A la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'poca, vei en el Liceu un dels smbols de l'oligarquia dominant. Aquesta identificaci afect trgicament la vida del teatre: el 7 de novembre de 1893, en la nit d'inauguraci de la temporada (s'hi representava Guillaume Tell, de Rossini), l'anarquista Santiago Salvador llen dues bombes Orsini sobre la platea del teatre, de les quals noms n'explot una que caus una vintena de morts. Aquest fet commocion la ciutat; el pblic licestic (i, en general, el dels teatres de la ciutat) va trigar a tornar a la normalitat i durant anys no es van utilitzar les butaques que ocupaven els morts per la bomba. Alhora, "la bomba del Liceu" (com va ser coneguda) va potenciar, i sovint distorsionar, la imatge classista del Liceu.

El Liceu tanc i no va tornar a obrir fins el 18 de gener de 1894  amb uns concerts dirigits per Antoni Nicolau. Poc desprs, es van representar per primer cop L'amico Fritz, de Mascagni, i Manon, de Massenet, amb Hariclea Darcle com a protagonista.

El 1909, la decoraci de la sala principal va ser renovada. La neutralitat d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial va permetre que la indstria txtil catalana creixs en ser subministradora dels pasos en guerra. S'hi van fer grans fortunes i els anys vint van ser de prosperitat. El Liceu va esdevenir un teatre de primera lnia i va acollir els millors cantants i directors d'orquestra del moment, com tamb companyies com els Ballets Russos de Sergei Diaghilev.


Histria artstica: novetats al repertori.
Fins al definitiu esclat del wagnerisme el 1899, el pblic de l'pera del Liceu sofr un creixent enrocament conservador, i es va declarar partidari de l'pera italiana per contradir els moviments nacionalistes joves i contrari a les novetats que els joves consideraven imprescindibles. La rivalitat entre empresaris operstics va fer que a vegades algunes estrenes de relleu no es donessin al Liceu, el teatre que millor representava la burgesia, com s ara el cas de Carmen, que es va estrenar al nou Teatre Lric (1881), o Lohengrin, estrenada al Principal (1882). 

La rivalitat entre teatres i entre aficions eren molt illustratives de la passi que despertava la lrica i fou motiu de situacions tenses entre partidaris de les peres wagnerianes i els defensors de Puccini. Tamb es discutia entre els partidaris de la reforma de l'espectacle i de tot el que implicava dotar de seriositat i rigor la posada en escena de les peres i els defensors del teatre com a centre social burgs. Cal recordar que en aquell temps els llums de la sala romanien encesos durant la sessi ja que es considerava un inters principal la sociabilitat entre el pblic.

A finals de segle, l'hora d'inici de les funcions queda fixada a les 20.30 h. Aquesta formalitzaci, que amb matisacions es consolid al teatre, s significatiu perqu representa que el Liceu havia comenat a ser un teatre dedicat preferentment a representacions completes d'pera i dansa. Una de les primeres conseqncies s que es comena a formar un pblic, i per tant una tradici, que s'anir convertint en expert a valorar un repertori lric que, d'altra banda, s'ha redut a menys ttols, com a la resta d'Europa. Els espectadors ja es consideren experts i capaos, per tant, de valorar.

El Liceu havia mantingut des dels primers moments la voluntat d'incorporar a la programaci del teatre les grans veus de l'pera, aix havia consolidat un pblic interessat gaireb exclusivament en la competncia vocal dels cantants, i mancat, segurament, de la possibilitat de valorar altres estmuls. Aix es forj molt aviat el mite d'un Liceu exigent, expert i implacable amb alguns cantants famosos, que enorgullien els afeccionats. Per alhora es produa, amb un xit enorme, la introducci de noves esttiques: el wagnerisme, l'pera russa i els ballets russos, i algunes mostres de l'avantguarda musical i plstica.

El Liceu i Wagner.
En el perode que va de l'estrena de Lohengrin (1883) a la famosa representaci de Parsifal (1913), el pblic prefereix l'obra de Richard Wagner que curiosament no fou introdut a Catalunya pel Liceu i, d'altra banda, la seva programaci trob tota mena de resistncies dels wagnerians ms ortodoxos -el 1901 es constitueix l'Associaci Wagneriana per estudiar l'obra del compositor alemany i divulgar-la en catal-, perqu consideraven que Wagner no es representava adequadament al Liceu, ja que es feia en itali, sense una dramatrgia apropiada i, sovint, amb cantants no especialitzats en la tcnica wagneriana.

A partir del 1914 fins el 1936, les representacions wagnerianes no fan ms que crixer en quantitat i en qualitat, cantades en alemany per grans veus wagnerianes, amb escenografies adients, i dirigides pels millors directors internacionals d'pera germnica. Com a mostra:

 El 1899 s'inaugura la temporada amb Tristan und Isolde, que obtingu un xit extraordinari. ;
 El mateix any s'estrena Die Walkre, amb l'escena de la cavalcada que es fu amb una sorprenent projecci cinematogrfica i amb la sala per primera vegada a les fosques.
 El 1910 i 1911, comportaren la representaci ntegra de set tetralogies a ms de 23 representacions d'altres sis obres seves. ;
 L'estrena de Parsifal l'ltim dia de 1913 t una crrega simblica i emotiva especial, ja que, fins al 1914, aquesta obra noms es podia interpretar ntegrament a Festival de Bayreuth. El director va aconseguir perms de Bayreuth per a comenar la representaci a les 10,30 de la nit del 31 de desembre de 1913, argumentat la diferncia horria: va ser, aix, el primer teatre que, fora de Bayreuth i legalment (n'hi havia hagut altres llocs on s'havia representat sense perms), va representar Parsifal.

Amb l'entrada del nou segle XX es compaginen el furor wagneri i primers grans xits de l'anomenada escola verista (Manon Lescaut i La Bohme de Puccini, Andrea Chnier de Giordano, Cavalleria rusticana de Mascagni, Pagliacci de Leoncavallo). Tamb arribava per primera vegada una pera russa a l'escenari del Liceu, Neron, d'Anton Rubinstein, encara que cantada en itali.

Del anys vint a la Guerra Civil.

Als anys 20, el teatre continua sent l'aparador de les classes altes, tret del quart i el cinqu pis, refugi dels melmans amb menys recursos. Artsticament, el teatre es renova i amplia el repertori i la qualitat de les representacions.

En proclamar-se la Segona Repblica espanyola el 1931, la inestabilitat poltica va conduir al teatre a una crisi econmica que es va superar grcies a les aportacions de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.  
Durant la Guerra Civil espanyola, el Liceu va ser nacionalitzat i va prendre el nom de Teatre del Liceu - Teatre Nacional de Catalunya. La temporada d'pera va ser suspesa, per s'hi van fer obres de teatre, concerts i representacions de sarsuela. Desprs de la guerra, el 1939, va ser retornat a la Societat de Propietaris.

Histria artstica: el repertori rus.
L'estrena de Bors Godunov, de Mssorgski, el 20 de novembre de 1915, marca l'inici de l'esplendor de l'pera russa al Liceu. El pblic catal aplaudeix les obres d'ambient oriental, on el poble (el cor) pren el protagonisme. La passi pels autors eslaus fa que el 1926 el Liceu sigui el primer teatre a estrenar, fora de Rssia, La ciutat invisible de Kitege, de Rimski-Krsakov. L'orquestra i el cor del Liceu adquireixen un estatus ms estable. Grans orquestres i directors fan concerts el teatre: Richard Strauss, Igor Stravinski, Pau Casals, Ottorino Respighi, etc.

De l'esplendor a la crisi: 1940-1980.
Dels anys quaranta als seixanta, les temporades assoliren un alt nivell de qualitat. El teatre era visitat per les millors veus i companyies, i el repertori s'ampli amb noves obres i autors: les obres d'autors contemporanis eren freqents, a ms de la recuperaci de ttols antics. Aix, el 1947, amb ocasi dels 150 anys del teatre, es va repondre Anna Bolena de Donizetti, en un moment que feia anys que no es representava enlloc. El 1955, grcies a la feina d'una comissi especial, el Liceu reb la visita de la companyia del Festival de Bayreuth al complet, en la seva primera gira fora de Bayreuth. Hi donaren representacions memorables de Parsifal, Tristan und Isolde i Die Walkre, amb escenografies innovadores de Wieland Wagner, que van ser rebudes amb entusiasme.

Durant els anys setanta, la crisi econmica va afectar greument el teatre: els propietaris no podien fer front a les cada cop ms grans despeses de representaci de les peres i la qualitat generals dels espectacles se'n ressent.

Consorci, renovaci i incendi.

La mort de l'ltim empresari, Joan Antoni Pmias en 1980 va revelar la necessitat d'una intervenci de l'administraci pblica en la instituci si aquesta volia tornar a ser un teatre d'pera important. El 1981 la Generalitat de Catalunya, juntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Societat del Gran Teatre del Liceu van crear el Consorci del Gran Teatre del Liceu que va ser, llavors, responsable de la gesti i explotaci del teatre. La Diputaci de Barcelona i el Ministeri de Cultura espanyol van incorporar-se al Consorci en 1985 i 1986, respectivament. En poc temps, el Consorci aconsegu millorar notablement el nivell artstic, i el pblic va tornar a omplir el teatre. El cor i l'orquestra van ser renovats i millorats, es van contractar bons repartiments, amb especial cura d'atreure el pblic amb grans cantants, i es van millorar els aspectes escenogrfics de les representacions. Aix, juntament amb una important inversi de diners, va tenir com a conseqncia un nivell mitj alt en les noves produccions i en les temporades dels anys vuitanta i noranta. Els torns d'abonament van augmentar, ja que hi havia ms demanda d'entrades (la popularitzaci de l'pera als mijtans de comunicaci va tenir molt a veure-hi) i el teatre es va "professionalitzar": va deixar de ser un aparador social per esdevenir un local teatral on l'important era el que passava sobre l'escenari.

Tot, per, va quedar estroncat a causa de l'incendi que va destruir el teatre el 31 de gener de 1994.


L'incendi de 1994.
Entre dos i tres quarts d'onze del mat del 31 de gener de 1994, mentre dos operaris treballaven en la reparaci del tel d'acer que, en cas d'incendi, havia d'impedir que el foc passs de l'escenari a la sala  ironia del dest , les guspires del seu bufador van prendre en els plecs de la guardamalleta, el cortinatge fix de tres cossos que amagava la part alta de l'escenari. Alguns trossos encesos de roba van caure a terra i, encara que els treballadors es van apressar a apagar-los i es va abaixar el tel d'acer, tot va ser intil: les flames havien ja saltat al tel de vellut i pujaven fins al teler i el sostre. 

El foc era ja incontrolable quan els bombers van arribar minuts desprs de les onze. Potser una mica massa tard, perqu mentrestant, segons sembla, els treballadors havien tractat d'apagar el foc amb els mitjans al seu abast en comptes de cridar immediatament els serveis d'extinci.

Aquells dies s'estava fent al teatre l'pera de Paul Hindemith Mathis der Maler, a la que havia de seguir Turandot de Puccini.

Les institucions pbliques van acordar unnimement que el teatre seria reconstruit al mateix lloc on era i tal com era, per amb totes les millores necessries.Per fer possible la reconstrucci del Liceu, es va crear la Fundaci del Gran Teatre del Liceu, i la Societat del Gran Teatre del Liceu va cedir la propietat del teatre a les administracions pbliques: el teatre va ser, finalment, de titularitat pblica, malgrat l'oposici d'un reduit sector de propietaris. Per a obtenir recursos, la Fundaci va endegar una campanya de captaci de diners, aconseguit la participaci d'un gran nombre d'empreses i institucions privades, que van exercir com a patrocinadores i mecenes i van contribuir a la reconstrucci del teatre: el resultat va ser que gaireb la meitat del pressupost final d'aquesta reconstrucci va provenir de recursos privats.

De l'incendi a l'actualitat.
Entre 1994 i 1999, quan es va reobrir, les temporades d'pera del Liceu (el "Liceu a l'exili", com es va conixer) van tenir lloc en diferens sales: el Palau Sant Jordi (noms en tres espectacles d'assistncia massiva, el mateix 1994), el Palau de la Msica Catalana i el Teatre Victria. Algunes representacions van fer-se tamb al Teatre Nacional de Catalunya i al Teatre del Mercat de les Flors.

El nou i millorat teatre va obrir les portes el 7 d'octubre de 1999, amb la Turandot de Puccini, que era l'obra que s'havia de representar quan el teatre es va cremar: es va tancar aix un cercle, tornant el teatre a la normalitat desprs de cinc anys. El nou teatre combina les parts conservades de l'antic edifici (faanes, Sal dels Miralls, Cercle del Liceu i Conservatori) amb les noves, com la sala principal, reedificada respectant-ne l'aspecte original (llevat de les pintures del sostre, substitudes per obres de Perejaume), per dotada de les innovacions tecnolgiques ms avanades. Tamb nous sn l'escenari, els espais d'oficines, d'assajos, una nova sala per a espectacles de format redut i ms espais pblics. Els arquitectes del projecte de reconstrucci van ser Ignasi de Sol-Morales, Xavier Fabr i Llus Dilm.

El teatre t un sistema de sobrettols que es projecten en una pantalla sobre el prosceni, donant el text, tradut al catal, de les peres i obres cantades. Tamb hi ha un sistema de llibret electrnic que dna les traduccions (a l'angls, castell i catal, segons es tri), en monitors individuals situats a la majoria de seients.

Histria artstica.

Obres representades.

El Liceu compta amb una orquestra (l'Orquesta Simfnica del Gran Teatre del Liceu) i un cor estables. Els cantants sn contractats per a cada producci: els papers secundaris solen ser encarregats a cantants especialitzats en aquest tipus de paper, gaireb cantants "de plantilla" que habitualment treballen al teatre, o a cantants joves que estan comenant llur carrera; els papers principals els canten cantants convidats. Pel que fa a l'escenografia i els decorats, el Liceu s, avui (com la majoria de grans teatres d'pera), un teatre que lloga produccions d'altres i que en produeix de prpies (dues o tres l'any, fetes pel teatre sol o en collaboraci amb altres teatres d'pera) per llogar-les desprs. Fins als anys noranta del segle XX, el Liceu va tenir el seva propi cos de ballet --que, en la seva etapa ms brillant, 1920-1940, va ser dirigit per Joan Magri i Sanrom.

La majoria d'peres representades sn del repertori tradicional itali i alemany del segle XIX: Verdi, Wagner, autors belcantistes... Actualment, Puccini, Richard Strauss i Mozart tamb estan entre els autors ms habituals. Ms espordicement es representen obres del perode barroc (Monteverdi, Purcell, Haendel, etc.),  del segle XVIII (Haydn, Cimarosa, etc.) i del XX (Janacek, Britten, etc.), com tamb algunes estrenes absolutes, normalment d'autors catalans.

La histria de les estrenes d'obres al Liceu s un bon exemple de l'evoluci dels gustos a l'Europa occidental. Desprs d'un perode on l'pera era noms una part de les activitats artstiques del teatre (on s'alternava amb espectacles d'altres tipus: sarsuela, ballet clssic (Giselle va fer-s'hi ja el 1847), obres de teatre, espectacles de mgia i altres activitats ms properes a les varietats, al circ o al music-hall, el Liceu esdev un teatre d'pera i centra les seves activitat a l'pera i el ballet.



Les primeres peres representades  Anna Bolena de Donizetti i I due Foscari de and Verdi  sn representatives del gust pel belcanto i el melodrama romntic itali: Rossini, Donizetti, Bellini, Verdi, etc. Encara sn al repertori ms habitual (Verdi s, de lluny, l'autor ms representat al Liceu). Altres autors molt representats als primers temps del teatre, per avui oblidats, sn autors belcantistes com  Mercadante o Pacini, i autors francesos de Grand opra: Auber, Meyerbeer, Halvy, Hrold, etc. Altres autors francesos posteriors es mantenen encara amb xit: Gounod, Bizet, Massenet or Saint-Sans.

Les primeres peres representades d'autors no italians van ser Zampa de Ferdinand Hrold (1848), Der Freischtz de Carl Maria von Weber (1849), Robert le diable de Giacomo Meyerbeer, La muette de Portici (1852) i Fra Diavolo (1853) de Daniel-Franois Esprit Auber, per cantades en itali. Les primeres peres representades de compositors autctons foren La figlia del deserto, de Josep Freixas (1854), Gualtiero di Monsons, de Nicolau Manent (1857) i Arnaldo di Erill, de Nicolau Guanyabens (1859), tamb en itali, encara que sobre temtiques de la histria de Catalunya.

Les primeres representacions dIl trovatore (1854) i de La Traviata (1855) van significar l'entronitzaci de la figura de Giuseppe Verdi. El 1866, es va fer la primera pera de Mozart al Liceu, Don Giovanni, sense continutat en la programaci fins al comenament del segle XX.

1883 marca una fita: la primera representaci de Wagner, amb Lohengrin. Des de llavors, i especialment entre els vuitanta del segle XIX i els cinquanta del XX, Wagner esdev un dels autors ms estimats i millor apreciats al Liceu. 

El verisme, especialment Puccini, s, des del final del segle XIX, una escola que hi t molt d'xit.  La primera pera russa, el 1915, tamb el t. Mssorgski, Rimski-Krsakov, Txaikovski sn llavors autors habituals a la programaci. Els primers anys del segle XX veuen Richard Strauss dirigint les seves obres. El 1904, Siegfried Wagner dirigeix un concert, i un any desprs, Pietro Mascagni dirigeix les seves obres.

El 1915, l'empresari Joan Mestres i Calvet amplia el repertori i hi introdueix autors com Mozart, Richard Strauss, Falla, Stravinski, etc.  Va ser una edat d'or per a l'pera russa i alemanya, que ara ja era cantada en la seva llengua original. Mestres tamb va tenir a veure amb l'xit obtingut, a l'inici del 1917, pels ballets de Serguei Diaghilev, amb Nijinsky, Massine, Lopokova, Chernicheva i altres grans figures (anys desprs, una altra ballarina mtica, Anna Pavlova, tamb hi actuaria). Durant aquests anys, els directors de ms anomenada hi van actuar: Serge Koussevitzky, Igor Stravinski, Felix Weingartner, Hans Knappertsbusch, Otto Klemperer i Bruno Walter. Desprs, malgrat les dificultats que va tenir l'empresari Rods arran de la proclamaci de la Segona Repblica, van continuar anant-hi grans figures.

El 1947, l'empresa va canviar i va passar a mans de Josep Arquer i Joan Pmias. Els anys precedents, especialment des de 1936, havien estat marcats per la programaci d'obres del gran repertori, per les condicions imposades per la Segona Guerra Mundial i la situaci poltica van provocar que la primera temporada de la nova direcci trenqus aquesta tendncia, renovant el repertori i oferint algunes reposicions indites al panorama europeu del moment: amb motiu del centenari del teatre, es va fer lAnna Bolena de Donizetti, pera poc menys que oblidada arreu. Durant trenta anys, Pmias va ser el facttum de les activitats licestiques, en unes condicions en qu semblava impossible mantenir un teatre d'pera sense ajut oficial. Va ampliar el repertori i va promoure les primeres audicions al teatre d'peres inusuals, moltes d'elles relativament modernes; aproximadament un centenar, d'autors com Stravinski, Respighi, Lalo, Gian Carlo Menotti, Bla Bartk, Arthur Honegger, George Gershwin, Ildebrando Pizzetti, Poulenc, Montsalvatge, Berg, Jan ek, Maurice Ravel, Dmitri Xostakvitx, Albert Lortzing, Serguei Prokfiev, Kurt Weill, Martin , Benjamin Britten, Rota, Gian Francesco Malipiero i Manuel de Falla.

En l'actualitat, el repertori s principalment el ms habitual als altres teatres del mn, i des dels cinquanta del segle XX, s'hi han incorporat prcticament tots els grans sutors del segle XX: els ja citats, Schnberg, Hindemith, etc., a ms dels autors del barroc i el classicisme com Monteverdi, Haendel or Gluck.

Els msics catalans i espanyols   Felip Pedrell, Granados, Morera, Jaume Pahissa, Amadeu Vives, Eduard Toldr, Xavier Montsalvatge, Gerhard, entre d'altres  han donat llurs obres al Liceu.

Pel que fa al ballet, el Liceu ha presentat algunes de les millors companyies d'arreu -de Diaghilev a Bjart-, com a part important part de les activitats del teatre, amb figures com Vtslav Nijinski, Leonid Massine, Lopokova, Txernitxeva, Anna Pvlova, Jerome Robbins amb el U.S.A. Ballet, Serge Lifar, Margot Fonteyn, Rudolf Nureiev, Barxnikov, Alicia Alonso; els ballets del Marqus de Cuevas, el Kirov, el de l'Opra de Pars, Maurice Bjart, el Royal Ballet Company i el City of London Ballet Company.

peres ms representades.

peres ms representades des de 1847 a gener de 2009:

Aida de Verdi, amb 442 representacions des de 1877 fins a 2008.
Rigoletto de Verdi amb 359 representacions des de 1853 fins a 2005.
Faust de Gounod amb 297 representacions des de 1864 fins a 1988.
Lucia di Lammermoor de Donizetti amb 274 representacions des de 1849 fins a 2007.
La favorita de Donizetti amb 263 representacions des de 1850 fins a 2002 (les 10 darreres de la versi francesa);
Il trovatore de Verdi amb 259 representacions des de 1854 fins a 1993.
Lohengrin de Wagner amb 241 representacions des de 1883 fins a 2006.
La bohme de Puccini amb 238 representacions des de 1898 fins a 2001.
Il barbiere di Siviglia de Rossini amb 233 representacions des de 1847 fins a 1991.
La traviata de Verdi amb 231 representacions des de 1855 fins a 2002.
Les Huguenots de Meyerbeer amb 228 representacions des de 1856 fins a 1971 (la majoria en la versi italiana).
Carmen de Bizet amb 205 representacions des de 1888 fins a 1993.
Mefistofele de Boito amb 195 representacions des de 1880 fins a 1988.
L'Africaine de Meyerbeer amb 191 representacions des de 1866 fins a 1977 (la majoria en la versi italiana).
La Valquria de Wagner amb 182 representacions des de 1899 fins a 2008.

Estrenes absolutes al teatre.
Com a teatre important en una ciutat amb vida artstica, el Liceu ha estat el lloc on s'han estrenat diverses obres musicals i teatrals. Entre les estrenes absolutes ms rellevants hi ha (en negreta es donen els ttols ms importants del gnere; si no s'indica una altra cosa, es tracta d'peres):

1847 (Abril 4)  Don Fernando de Antequera , drama histric de Ventura de la Vega, una de les seves millors obres.
1848        Vifredo el Velloso, drama de Vctor Balaguer i Juan de Alba.
1851 (Juny) El granuja, sarsuela de  N. Gardyn. ;
1853 (Gener 8)  La hermana de Pelayo, pera espanyola de Temistocle Solera; La tapada del Retiro, sarsuela de Nicolau Manent; Sueo y realidad, sarsuela amb msica de Felip Pedrell.
1854 (Febrer 16)   La figlia del deserto de J. Freixas .
1857 (Maig 23)  Gualtero di Monsons de  Nicolau Manent.
1858 Setze jutges, sarsuela catalana de Pujadas, la primera obra totalment en catal representada al Liceu.
1858  Juan Garn, o, Las peas de Montserrat, sarsuela amb msica de Mariano Soriano Fuertes, Nicolau Manent and Francesc Porcell;
1859 (Maig 12) Arnaldo di Erill, de Nicolau Guanyabens i Giral.
1859 L'aplec del Remei, sarsuela de Josep Anselm Clav.
1867 (Mar 23) Rahabba, de Francesc de Paula Snchez i Cavagnach.
1874 (Gener 28) Editta di Belcourt de Mari Obiols.
1874 (Abril 14)  L'ultimo Abenzerraggio de Felip Pedrell.
1878 (Novembre 27)  Il negriero, de Salvatore Auteri-Manzocchi. ;
1885 (Juny 6)  Il rinnegato Alonso Garca de Manuel Gir.     ;
1885 (Juny 12) Lo desengany d Antoni Baratta, primera pera en catal cantada al Liceu.
1889 (Juliol 10)     La messagiera de Francesc de Paula Snchez i Cavagnach.
1892 (Maig 14)  Garn  de Toms Bretn.
1895 (Maig 8)  Henry Clifford  d Isaac Albniz.
1896 (Gener 5) Pepita Jimnez  d Isaac Albniz.
1902 (Gener 4)  Els Pirineus  de Felip Pedrell.
1903 (Desembre 3)    Act  de Joan Mann.
1906 (Gener 20) Emprium d Enric Morera.
1906 (Abril 21)   Bruniselda d Enric Morera.
1907 (Gener 21)   Hesperia  de Joan Lamote de Grignon.
1912 (Gener 17)   Titaina, d Enric Morera, amb llibret d ngel Guimer.
1913 (Gener 15)  Galla Placdia de Jaume Pahissa.
1913                  Mirentxu  de Jess Guridi  (havia estat estrenada com a sarsuela el 1910, a Bilbao, i revisada com a pera per l autor);
1916 (Gener 18)  Tassarba d Enric Morera .
1919 (Febrer 15)   La morisca de Jaume Pahissa.
1920 (Gener 24)   Lo monjo negre de Joaquim Cassad.  ;
1923 (Mar 31)  Marianela de Jaume Pahissa.
1924 (Desembre 20) Sor Beatriu d  Antoni Marqus.
1927 (Gener 12)  La espigadora de Facundo de la Via     .
1928 (Febrer 28) La princesa Margarida de Jaume Pahissa  .
1929 (Febrer 12)  Somnis, ballet de Ricard Lamote de Grignon  .
1929 (14)  Las golondrinas  de Jos Mara Usandizaga     (estrenada com a  sarsuela el 1914  i revisada com a pera per Ramn Usandizaga);
1932 (Mar 3)    Ner i Act  de Joan Mann.
1935 (Gener 15) El estudiante de Salamanca de Joan Gaig.
1938           Corrida de feria, ballet de  Salvador Bacarisse.
1948 (Gener 10)  El gato con botas , pera per a nens de Xavier Montsalvatge    .
1948 (Gener 10)  El mozo que cas con mujer brava de Carles Suriach     .
1950 (Desembre 14)  Lola la Piconera de Conrado del Campo.
1952 (Desembre 12)   Soledad, pera, i  Rosario la Tirana, ballet, de Joan Mann.
1953 (Maig 21)  Canig, d Antoni Massana, primera pera en catal desprs de la Guerra Civil.
1955 (Desembre 17) La Lola se va a los puertos d ngel Barrios.
1955 (Desembre 19)  Pavana real, ballet de Joaqun Rodrigo.
1956 (Abril 28)  Perlimplinada, ballet de Frederic Mompou i Xavier Montsalvatge..
1959 (Gener 1)  Amunt! de Joan Altisent.
1960 (Febrer)  La cabeza del dragn de Ricard Lamote de Grignon   (escrita el 1939).
1960 (Maig 1) Jugando al toro, ballet de Cristbal Halffter  ;  El segoviano esquivo, ballet de Matilde Salvador.
1961 (Novembre 24)  Atlntida, cantata escnica de Manuel de Falla i Ernesto Halffter, sobre textos de Jacint Verdaguer (en versi de concert).
1962 (Desembre 11)  Una voce in off  de Xavier Montsalvatge.
1969 (Febrer 1) Els cinc continents, ballet de Joan Guinjoan.
1974 (Gener 19)  Vinatea de Matilde Salvador.
1975 (Novembre 29)  Rondalla d'esparvers de J. Ventura Tort.
1986 (Maig 22)  Oedipus et Iocasta  de Josep Soler  (estrenada com a oratori al  Palau de la Msica Catalana, 1972).
1988 (Setembre 21)  Llibre vermell, cantata escnica de Xavier Benguerel.
1989 (Setembre 24)  Cristbal Coln de Lleonard Balada     .
2000 (Octubre 2) D.Q., Don Quijote en Barcelona, de Jos Luis Turina, amb escenografia de La Fura dels Baus.
2004 (Novembre 3)  Gaud de Joan Guinjoan. ;
2006 (Abril 6)  El ganxo, pera de cambra de Josep Maria Mestres Quadreny , amb text de Joan Brossa.
2009 (prevista)  La cabeza del Bautista d Enric Palomar.

Algunes estrenes d pera a Espanya.
El Liceu ha estat el lloc on s han fet per primer cop a Espanya moltes de les obres del gran repertori operstic, algunes molt poc desprs de la seva estrena mundial. Entre elles (entre parntesi es dna l any d estrena absoluta):
 
1847  Giuseppe Verdi.  Giovanna d'Arco (1845), I due Foscari (1844); Saverio Mercadante. Il bravo.
1848  Saverio Mercadante.   Gli Orazii ed i Curiazii (1846).
1849  Carl Maria von Weber.   Der Freischtz (1821); Giuseppe Verdi.  Alzira (1847); Gaetano Donizetti.  Les martyrs (1840,en itali).
1853  Daniel Auber.   Fra Diavolo (1830).
1854  Giuseppe Verdi.   Il trovatore (1853).
1856  Giuseppe Verdi.  I vespri siciliani (1855, 1856), en itali; Giacomo Meyerbeer.   Les huguenots (en itali) (1836).
1861  Giuseppe Verdi.   Un ballo in maschera (1859).
1863  Giacomo Meyerbeer.   Le prophte (en itali) (1849).
1864  Charles Gounod.   Faust (1859).
1868  Giacomo Meyerbeer.    Dinorah (en itali) (1859).
1870  Giuseppe Verdi.   Don Carlo (1868, versi italiana 1869).
1875  Giuseppe Verdi.   Requiem (1874); Ambroise Thomas.   Mignon (1866).
1876  Carlos Gomes. Il guarany (1870).
1880  Arrigo Boito.   Mefistofele (1868, rev. 1875).
1883  Amilcare Ponchielli.   La Gioconda (1876).
1885  Richard Wagner.   Die fliegende Hllander (1843).
1887  Richard Wagner.   Tannhuser (1845, 1861).
1894  Pietro Mascagni.   L'amico Fritz (1891); Jules Massenet.   Manon (1884).
1897  Camille Saint-Sans.   Samson et Dalila (1877).
1898  Giacomo Puccini.   La bohme (1896); Umberto Giordano.   Andrea Chnier (1896).
1899  Richard Wagner.   Tristan und Isolde (1865); Jules Massenet.   Werther (1892).
1900  Umberto Giordano.   Fedora(1898); Pietro Mascagni.   Iris (1898); Richard Wagner.   Siegfried (1876); Christoph Willibald Gluck.   Iphignie en Tauride (1779).
1901  Richard Wagner.   Gtterdammerung (1876); Engelbert Humperdinck.   Hnsel und Gretel (1893).
1903  Francesco Cilea.   Adriana Lecouvreur (1902).
1904  Gustave Charpentier.   Louise (1900).
1905  Jules Massenet.   Thas (1894).
1907  Pietro Mascagni.   Amica (1905).
1908  Camille Saint-Sans.   Les barbares(1901).
1910  Richard Strauss. Salome (1905); Eugen d'Albert.   Tiefland (1903) (cantada en itali).
1911  Claude Debussy.   L'enfant prodigue (1884).
1913  Richard Wagner.   Parsifal (1883).
1915  Giacomo Puccini.   La fanciulla del West (1914); Modest Mussorgski.   Boris Godunov (1869).
1916  Ermanno Wolf-Ferrari.   Il segreto di Susanna (1909); Wolfgang Amadeus Mozart.   Le nozze di Figaro (1786).
1919  Jules Massenet.   Le jongleur de Notre-Dame (1902); Pietro Mascagni.   Guglielmo Rattcliff (1895);
1920  Pietro Mascagni.   Isabeau (1911).
1921  Richard Strauss. ' Rosenkavalier (1911); Vincent d'Indy.   L'tranger (1901).
1922  Nikolai Rimski-Krsakov.   Schnegouroschka (1885); Alexander Borodin.   El prncep Igor (1890); Piotr Ilitx Txaikovski.  Pikovaia dama (1890).
1923  Modest Mussorgski.   Khovanshchina (1886, 1913 primera representaci a Occident).
1924  Antonn Dvo k.   Russalka (1900); Bedrich Smetana.   Prodan nevesta (1866, La nvia venuda); Jacques Offenbach.   Les contes d'Hoffmann (1881); Jules Massenet.   Hrodiade (1881).
1925  Umberto Giordano.   La cena delle beffe (1924); Richard Strauss. ' Intermezzo (1924); Wolfgang Amadeus Mozart.   Die Zauberflte (1791).
1926  Riccardo Zandonai.   Francesca da Rimini (1914); Nikolai Rimski-Krsakov.   La llegenda de la ciutat invisible de Kitege (1907), primera representaci fora de Rssia), Pskovityanka (1873, 1892) i Nit de maig (1879).
1928  Igor Stravinski.   La sacre du printemps, ballet (1913); Giacomo Puccini.  Turandot (1926); Wolfgang Amadeus Mozart.   Die Entfuhrung aus dem Serail (1782).
1929  Jules Massenet.   Don Quichotte (1910).
1930  Italo Montemezzi.   L'amore dei tre re (1913).
1933  Igor Stravinsky.   Oedipus rex (1927).
1936  Antonn Dvo k.   Jakobin (1897, rev.).
1939  Enric Granados.   Goyescas (1916).
1943  Richard Strauss.  Ariadne auf Naxos (1912).
1948  Giacomo Puccini.   Il trittico (1918); Ottorino Respighi.   La fiamma (1934); Igor Stravinski.   Le rossignol (1914).
1949  Richard Strauss.  Elektra (1909); douard Lalo.   Le roi d'Ys (1888).
1951  Richard Strauss.  Die Frau ohne Schtten (1918).
1952  Gian Carlo Menotti.   The consul (1950).
1953  Riccardo Zandonai.   I cavalieri di Ekeb (1925).
1954  Gian Carlo Menotti.   Amelia al ballo (1937); Bla Bartk.   El castell del duc Barbablava (1919); Giacomo Puccini.   La rondine (1920, 1924).
1955  Ildebrando Pizzetti.   Debora e Jaele(1921); George Gershwin.   Porgy and Bess(1935); Piotr Ilitx Txaikovski.   Eugene Oneguin (1879). ;
1956  Henry Purcell.   Dido and Aeneas (1689).
1957  Ottorino Respighi.   Maria Egiziaca (1932); Gian Carlo Menotti.   The saint of Bleecker Street (1955).
1958  Ildebrando Pizzetti.   Assassinio nella catedrale (1958); Carl Orff.   Die Kluge (1943).
1959  Francis Poulenc.   Dialogues des carmelites(1959); Franco Alfano.   Cyrano de Bergerac  (1936).
1962   Richard Strauss.  Arabella (1932).
1963  Wolfgang Amadeus Mozart.   La clemenza di Tito (1791). ;
1964  Alban Berg.   Wozzeck (1925); Georg Friedrich Haendel.   Giulio Cesare (1724).
1965  Dmitri Shostakovich.   Katerina Ismailova (1956); Leo Jan ek.   Jen fa (1904).
1966  Jos Pablo Moncayo.   La mulata de Crdoba (1948); Luis Sandi.   Carlota; Salvador Moreno.   Severino; Alfredo Keil.   A serrana (1899); Francis Poulenc.   La voix humaine (1959); Henri Busser.   La carrosse du Saint-Sacrement; Ruggero Leoncavallo.   La bohme (1896).
1969  Igor Stravinski.   The Rake  Progress (1962); Alban Berg.   Lulu (1938); Mikhail Glinka.   La vida pel tsar.
1971  Kurt Weill.   Mahagonny.
1972  Bohuslav Martinu.   Una passi grega; Bedrich Smetana.   Dalibor.
1973  Leo Jan ek.   Katia Kabanova; Gaetano Donizetti.   Caterina Cornaro.
1975  Benjamin Britten.   Billy Budd (1941); Nino Rota.   Il cappello di paglia di Firenze; Gian Francesco Malipiero.   Il capitano Spavento; Igor Stravinski.   Mavra.
1976  Leo Jan ek.   De la casa dels morts.
1977  Sergei Prokofiev.   Guerra i pau; Hector Berlioz.   Benvenuto Cellini; Luigi Cherubini.   Medea.
1985  Arnold Schoenberg.   Moses und Aaron.
1987  Alban Berg.   Lulu (versi completada per Friedrich Cerha, 1979); Wolfgang Amadeus Mozart.   Lucio Silla.
1991  Richard Strauss. ' Capriccio (1942).
1992  Philip Glass. ' Einstein on the Beach (1976); Jnos Vajda.   Mario and the magician.
1994  Paul Hindemith.   Mathis der Maler (1938).
1999  Leo Jan ek.   Vec Makropoulos.
2000  Ermanno Wolf-Ferrari.  Sly.
2001  Benjamin Britten.   Gloriana.
2002  Dmitri Shostakovich.   Lady Macbeth de Msenk (versi original, 1934); Gaetano Donizetti.   La favorite (versi en francs, 1850).
2003  Philippe Boesmans. ' Wintermrchen (1999).
2004  Jules Massenet.   Cloptre (1914).
2005  Benjamin Britten.   A Midsummer Night  Dream (1960); Giuseppe Verdi.   Il corsaro (1848); Gioacchino Rossini.   La gazzetta (1816).
2006  Erich Wolfgang Korngold.   Die tote Stadt; Georg Friedrich Haendel.   Ariodante (1735).
2007  Hans Werner Henze.   Boulevard Solitude(1952); Jules Massenet.   Le portrait de Manon (1894); Giuseppe Verdi.   Don Carlos (versi original en francs, 1868).
2008  Benjamin Britten.   Death in Venice; L'ape musicale (1789), pasticcio  de Lorenzo da Ponte amb msica de Mozart. , Vicent Martn i Soler. , Giuseppe Gazzaniga. , Domenico Cimarosa. , Giordani and Tarchi (al Foyer).
2009  Claudio Monteverdi.   La incoronazione di Popea.

 Empresaris, directors, orquestra i cossos estables .
El teatre estava gestionat per un director general o empresari (o administrador). Des de 1980, t un director artstic que s'encarrega de la programaci, contractaci d'artistes i qestions artstiques en general, i un gerent que s'ocupa de la gesti econmica. 

Els empresaris, des del segle XX, han estat: 
Albert Bernis (1901-1911), qui equilibr la presncia de ttols italians i alemanys, ampliant el repertori a peres ms antigues i estrenas, contractant els millors cantants; amb ell el Liceu es va situar entre els millors teatres d'Europa.
Francesc Casanovas (1911-1913), que continu les directrius de Bernis.
Alfredo Volpini (1913-1914), aconsegu la primera representaci legal de Parsifal fora de Bayreuth, el 31 desembre de 1913.
Joan Mestres i Calvet (1915-1947): el gran empresari del teatre, va marcar una fita al Liceu; de fet, la seva va ser una "edat d'or". ;
Josep F. Arquer (fins al 1959) i Joan Pmias, (1947-1980), amb Napoleone Annovazzi com a director artstic (noms fins al 1952). Van ser anys brillants, amb la visita del Festival de Bayreuth (1955) i els debuts i presncia contnua de les millors veus, moltes d'elles catalanes (Victoria de los ngeles, Montserrat Caball, Josep Carreras, Jaume Aragall, etc.). Els anys setanta, per, va ser un perode crtic: els pressupostos no eren prou i el Liceu va entrar en declivi.
Llus Portabella (1981-1986), Josep M. Busquets (1986-1992), Jordi Maluquer (1992-1993), sota els quals es va crear i consolidar el Consorci.
Josep Caminal (1993-2005). Les temporades d'pera s'anaven consolidant, per el 1994 el foc va destruir el teatre. Caminal va saber redirigir la situaci. Les activitats artstiques es van reduir en nombre, per van continuar en altres escenaris, i la reconstrucci del teatre comen. La reapertura (1999) i les noves sessions van tenir un xit extraordinari: el nombre de funcions, de pblic i d'abonats va crixer any rere any. La programaci parallela per a nens i altres activitats (concerts, xerrades, etc.) relacionades amb les peres que es feien van ser lloades i imitades per altres teatres.
Rosa Cullell (2005-2008), Joan Francesc Marco (from 2008).

Directors artstics, des de 1980:
Llus Andreu (1981-1990);
Albin Hsenroth (1990-1996);
Joan Matabosch, des de 1996.

El 2008 es va constituir un Consell Assessor per a ajudar al director artstic.

Orquestra i directors musicals.

El teatre t la seva orquestra des de la fundaci el 1847: l'Orquestra Simfnica del Gran Teatre del Liceu. s l'orquestra simfnica en funcionament ms antiga de Barcelona i de tot Espanya. El seu primer director va ser Mari Obiols.

Els directors de l'orquestra i directors musicals han estat:

Michael Boder, 2009-;
Sebastian Weigle, 2004-2009;
Bertrand de Billy, 1999-2004.
Uwe Mund, 1987-1994.
Eugenio Marco, 1981-1984.
Ernest Xanc, 1959-1961.

Prviament, l'orquestra no tenia directors titulars, sin convidats. Alguns dels directors que han dirigit l'orquestra al Liceu han estat: Franco Faccio, Felix Weingartner, Manuel de Falla, Alexander Glazunov, Richard Strauss, Igor Stravinski, Joan Lamote de Grignon, Joan Mann, Jaume Pahissa, Siegfried Wagner, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Karl Elmendorff, Max von Schillings, Joseph Keilberth, Clemens Krauss,  Bruno Walter, Arturo Toscanini, Hans Knappertsbusch, Otto Klemperer, Albert Coates, George Sebastian, Erich Kleiber, Franz Konwitschny, Antal Dorti, Hans Swarowsky, Andr Cluytens, Antonino Votto, Richard Bonynge, Rafael Frbeck de Burgos, Jess Lpez Cobos, Riccardo Muti, Vclav Neumann, Josep Pons, Antoni Ros-Marb, Pinchas Steinberg, Friedrich Haider, Peter Schneider, Silvio Varviso, Sylvain Cambreling o Vctor Pablo Prez.

Directors del cor.
El cor, tamb existent des dels orgens del teatre, es va consolidar durant els anys seixanta del segle XX amb el director Riccardo Bottino (1960-1982). Des de 1982, els directors del cor han estat Romano Gandolfi (1982-1993), amb Vittorio Sicuri (1982-1990), i Andrs Mspero (des de 1990). Avui, el director del cor s William Spaulding.

Directors d'escena i taller d'escenografia.
Durant la segona meitat del segle XIX, es va desenvolupar al Liceu una escola d'escenografia i decoraci teatral que va assolir molta anomenada. Desprs dels treballs inicials de Joan Ballester, fams pels seus decorats per a L'Africaine, l'escengraf ms important va se Francesc Soler i Rovirosa, que treball al perode 1880-1910. L'estil era molt realista, amb telons i papers pintats. Els decorats es feien llavors als tallers del teatre, situats sobre el sostre de la sala principal.

De 1900 als anys trenta, l'escola d'escenografia est representada per Maurici Vilomara, Flix Urgells, Salvador Alarma, Oleguer Junyent... L'ltim d'aquests artistes va sser Josep Mestres Cabanes, que va treballar entre els anys trenta i i els seixanta.

Actualment, els directors es contracten per a cada producci. Entre els directors d'escena que han treballat els ltims decennis al Liceu, es poden destacar: Giuseppe de Tomasi, Franco Zeffirelli, Wieland Wagner, Jean-Pierre Ponnelle, Gtz Friedrich, Nikolaus Lehnhoff, Luca Ronconi, Pier Luigi Pizzi, Piero Faggioni, Peter Sellars, Herbert Wernicke, Nria Espert, Mario Gas, Manuel Huerga, Calixto Bieito, Graham Vick, Willy Decker, Luc Bondy, Andreas Homoki, Giancarlo del Monaco, Robert Carsen, Harry Kupfer, Peter Konwitschny, La Fura dels Baus o Els Comediants.

Cantants.
Molts grans cantants han cantat al Liceu. La majoria de veus catalanes hi han comenat llurs carreres. El pblic de Barcelona s'estima les veus: Camille Saint-Sans, en visitar el Liceu, va dir, referint-se al pblic: "Ils aiment trop the tnor" (S'estimen massa els tenors). Sovint, el pblic ha demostrat la seva passi per alguns cantants que, justament o injusta, han estat els favorits del pblic. Entre els ms recents hi ha casos com: Tebaldi, Caball, Aragall, Carreras, Kraus, Marton, Gruberova...

Entre els ms rellevants, amb una quantitat considerable de representacions al Liceu, es troben (entre parntesis, les dates de presentaci i ltima funci al Liceu): 
Manuela Rossi-Caccia (1847), Pietro Mongini (1860/1862), Giuseppe Mario (1863), Roberto Stagno (1867), Rosa Vercolini, Francesco Tamagno (1876/1890), Adelaida d'Alberti, Francesc Mateu (Francesco Uetam) (1874/1877), Carolina Cepeda (1877), Angelo Masini (1881), Julin Gayarre (1881/1888), Victor Maurel, Francesc Vias (1888/1913), Hariclea Darcle (1894), Luisa Tetrazzini (1896), Genevive Vix, Josefina Huguet (1896), Maria Barrientos (1898/1918), Rosina Storchio (1898).
 El 1904 Enrico Caruso (a la seva nica temporada al Liceu) hi va participar, sense xit, a dues funcions de Rigoletto. Gemma Bellincioni va interpretar el rol titular a Salom, i Conxita Supervia hi va debutar.  L'xit acompany a d'altres cantants com: Mario Sammarco (1902), Adamo Didur (1905), Mattia Battistini (1906), Graziella Pareto (1906/1928), Giuseppe Anselmi (1907), Titta Ruffo (1908/1926),  Riccardo Stracciari (1909/1939), Elvira de Hidalgo (1911), Ebe Stignani, Conxita Supervia (1912/1928),  Hiplit Lzaro (1914/1945), Giovanni Zenatello,  Giacomo Lauri-Volpi (1922/1945 i 1972) Miguel Fleta (1925/1933), Toti Dal Monte (1925/1934), Feodor Chaliapin (1927/1934), Lauritz Melchior (1927/1930), Tina Poli Randaccio, Lily Hafgren, Carlo Galeffi, Gilda Dalla Rizza, Georges Thill, Giannina Arangi Lombardi i Gina Cigna. ;
Giulietta Simionato (1945/1951), Victoria de los ngeles (1945/1968 i 1994),Giuseppe di Stefano (1946/1970 i 1986), Maria Caniglia (1947/1954), Gianni Poggi (1947/1963), Kirsten Flagstad (1949/1952), Hans Hotter (1948/1987), Max Lorenz (1950/1954), Boris Christoff (1951/1952), Renata Tebaldi (1953/1959), Giuseppe Taddei (1953/1986), Wolfgang Windgassen (1954/1959), Walter Berry (1954/1985), Anton Dermota (1955/1966), Gianna d'Angelo (1957/1965), Enriqueta Tarrs (1957/1992), Fedora Barbieri, Margherita Carosio, Astrid Varnay (1955/1957), Gertrude Grob-Prandl, Birgit Nilsson (1957/1958), Rgine Crespin (1958/1966), Carlo Bergonzi (1958/1982), Alfredo Kraus (1958/1994).
Joan Sutherland (1960/1989), Piero Cappuccilli (1961/1994), Fiorenza Cossotto (1961/1994), Montserrat Caball (1962/2007), Virginia Zeani (1963/1977), Pedro Lavirgen (1964/1989), Plcido Domingo (1966/2008), Jaume Aragall (1964-1997), Vicente Sardinero (1964/1997), Richard Tucker (1965/1975), Grace Bumbry (1966/1988), Anja Silja (1966/2000).



Mirella Freni (1970/1994), Josep Carreras (1958, de nen, i 1970/2008), Joan Pons (1970/2006), Elena Obraztsova (1970/1984), Agnes Baltsa (1971/1992), Edita Gruberova (1977/2008);
Simon Estes (1981/1997), Matti Salminen (1981/2004), Ewa Podles (1981/2007), Martti Talvela (1982/1989), Eva Marton (1982/2006), Gwyneth Jones (1985/1997), Nicolai Ghiaurov (1985/1992), Rockwell Blake (1986/1996), Dolora Zajick (1988/2008).
Josep Bros (1992/2007), Deborah Polaski (2000),Angela Denoke (2002), Natalie Dessay, Juan Diego Flrez (2002/2008), Rolando Villazn (2005/2008), Peter Seiffert o Fiorenza Cedolins (2005/2007).

Tamb cantaren al Liceu, sense tenir xit (a ms de Caruso), Aureliano Pertile (1916) i Mario del Monaco.

Altres veus conegudes es van presentar al teatre, per hi van actuar molt poques vegades, o noms una: aix, Tito Schipa (1916), Beniamino Gigli (1917), Viorica Ursuleac, Ettore Bastianini (1948/1950), Maria Callas (1959, en un nic concert), Leyla Gencer, Teresa Berganza, Franco Corelli, Dietrich Fischer-Dieskau, Renata Scotto, Lisa Della Casa, Elisabeth Schwarzkopf, Gundula Janowitz, Nicolai Gedda, Teresa Stich-Randall, Beverly Sills, Norman Treigle, Pilar Lorengar, Lucia Popp, Christa Ludwig, Marilyn Horne, Brigitte Fassbaender, Luciano Pavarotti, Rene Fleming (2007), etc.

Conservatori de Msica del Liceu.

Relacionata amb el teatre des de la seva fundaci, hi ha el Conservatori Superior de Msica del Liceu, fundat el 1837 per a l'ensenyament de la msica. De fet, conservatori i teatre formen part de la mateixa entitat. Avui, el Conservatori t part de les seves installacions a l'edifici del teatre (amb una interessant sala d'actes del segle XIX) i part en altres edificis de la ciutat.

El Cercle del Liceu.


Al mateix edifici del teatre t la seva seu el Cercle del Liceu, club privat originat arran de la cessi de l'espai a la Societat Auxiliar de Construcci del teatre, el mateix 1847. A banda de compartir l'edifici (hi ha una comunicaci directa entre el Cercle i el Sal dels Miralls del teatre, oberta noms quan hi ha funci al teatre per a permetre l'accs als socis de l'entitat) i de l'afici musical o operstica de bona part dels socis, no hi ha cap altra vinculaci entre el Liceu i el Cercle.

El Liceu a la literatura, el cinema, etc..

Literatura: novelles, teatre, etc..
 La comdia satrica de Frederic Soler "Licestas" i "cruzados" (1865), illustra les baralles entre els aficionats rivals del Liceu i del Teatre Principal, els principals teatres de la Barcelona del segle XIX. ;
 La novella de Narcs Oller La febre d'or (1892), situa algunes escenes al teatre.
 Artur Masriera explica algunes ancdotes al seu llibre Los buenos barceloneses: hombres, costumbres y ancdotas de la Barcelona ochocentista (1850-1870) (1925).
 Les novelles d'Ignacio Agust: Mariona Rebull (1944) i El viudo Rius (1945), narren l'episodi de la bomba de 1893.
 La ciudad de los prodigios, novella d'Eduardo Mendoza (1986). No obstant aix, la pellcula basada en el llibre es va rodar al Teatre Fortuny de Reus, no al  Liceu.
 El llibre de contes de Joan Agut El dia que es va cremar el Liceu (1995).

Cinema.
 Mariona Rebull (1947), dirigida per Jos Luis Senz de Heredia;
 Gayarre (1958), de Domingo Viladomat, pellcula biogrfica sobre Julin Gayarre, interpretada per Alfredo Kraus.
 Circus world (El mayor espectculo del mundo) (1964), dirigida per Henry Hathaway, amb John Wayne i Claudia Cardinale; algunes escenes del circ estan rodades a l'interior del Liceu, ambientat com un gran circ.
 Romanza final (1986), dirigida per Jos Mara Forqu, una nova biografia de Gayarre, amb Josep Carreras.
 Un submar a les estovalles (1990), diigida per Ignasi Pere Ferr, amb una escena al Liceu, on el protagonista fa aturar un atac de tos de la reina d'Espanya al mig d'una representaci.
 La febre d'or (1993), dirigida per Gonzalo Herralde, amb Fernando Guilln, Rosa Maria Sard i lex Casanovas, amb fragments d'una representaaci del Faust de Gounod.
 The Life of David Gale (2003), dirigida per Alan Parker, amb Kevin Spacey i Kate Winslet.



 Enllaos externs .
 Gran Teatre del Liceu de Barcelona;
 Web de l'Associaci d'Amics del Liceu;


Referncies.


=Bibliografia=

 Roger Alier. El gran llibre del Liceu. Barcelona: Carroggio, DL 1999.
 Roger Alier. El Gran Teatro del Liceo: historia artstica. Barcelona: Francesc X. Mata, 1991.
 Anuari 1947-1997 del Gran Teatre del Liceu. Recerca i recopilaci: Pau Nadal. Barcelona: Amics del Liceu: mbit, DL 1997.
 Josep Arts. El Gran Teatro del Liceo. Collecci Barcelona histrica y monumental. Barcelona: Aym, 1946. ;
 Crnica illustrada del Gran Teatre del Liceu: 1947-1997. Barcelona: Amics del Liceu : mbit, DL 1997.
 Teresa Lloret. Gran Teatre del Liceu, Barcelona. Fundaci Gran Teatre del Liceu, cop. 2002.
 pera Liceu: una exposici en cinc actes: Museu d'Histria de Catalunya, 19 setembre de 1997-11 de gener de 1998, Barcelona. : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura : Proa : Fundaci Gran Teatre del Liceu, DL 1997.
 Jaume Radigales. Els orgens del Gran Teatre del Liceu: 1837-1847: de la plaa de Santa Anna a la Rambla: histria del Liceu Filharmnic d'Isabel II o Liceu Filodramtic de Barcelona. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
 Jos Subir. La pera en los teatros de Barcelona: estudio histrico cronolgico desde el siglo XVIII al XX . Monografas histricas de Barcelona, 9. Mill. 1946. ;
 Jaume Trib. Annals 1847-1897 del Gran Teatre del Liceu. Barcelona: Amics del Liceu: Gran Teatre del Liceu, 2004.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1322" title="Gas noble" nonfiltered="833" processed="822" dbindex="834">

Els gasos nobles sn els elements del grup 18 de la taula peridica,

 Heli (He);
 Ne (Ne);
 Arg (Ar);
 Cript (Kr);
 Xen (Xe);
 Rad (Rn);
 Ununocti (Uuo);


Tots ells tenen la seva capa de valncia completa, i per tant, tenen molt poca tendncia a reaccionar amb altres elements qumics (d'aqu ve l'adjectiu de noble). Es troben en forma natural com a gasos monoatmics.

El 1962 es van descobrir els primers compostos de Xe amb fluor (F). Ms endavant es van descobrir tamb compostos de Rn i Kr amb F. Recentment, s'ha aconseguit de fer reaccionar urani (U) amb Ar, Kr i Xe.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1324" title="Ge" nonfiltered="834" processed="823" dbindex="835">


Lingstica: Nom de la lletra G, g.
Qumica: Ge s el smbol de l'element qumic germani.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1325" title="Grup de la taula peridica" nonfiltered="835" processed="824" dbindex="836">
Un grup d'elements equival a una columna de la Taula Peridica. N'hi ha 18 a la Taula Peridica estandard. Molts d'aquests grups coincideixen amb sries qumiques conegudes ja abans de la taula peridica.

Tots els elements d'un grup tenen la mateixa configuraci electrnica de la seva capa de valncia. Aix fa que tinguin propietats fisiques i qumiques similars.

La IUPAC recomana numerar els periodes amb nombres de l'1 al 18 d'esquerra a dreta. Tamb existeixen dos sistemes de numeracio obsolets (un de la IUPAC i un altre de la CAS, que feien sevir nombres romans).

Els grups de la Taula Peridica sn els segents (entre parntesi, numeracions obsoletes de la IUPAC i de la CAS).

 Grup 1 (IA,IA): els metalls alcalins;
 Grup 2 (IIA,IIA): metalls alcalinoterris;
 Grup 3 (IIIA,IIIB);
 Grup 4 (IVA,IVAB);
 Grup 5 (VA,VB);
 Grup 6 (VIA,VIB);
 Grup 7 (VIIA,VIIB);
 Grup 8 (VIIIA,VIIIB);
 Grup 9 (VIIIA,VIIIB);
 Grup 10 (VIIIA,VIIIB);
 Grup 11 (IB,IB);
 Grup 12 (IIB,IIB);
 Grup 13 (IIIB,IIIA): el grup del bor;
 Grup 14 (IVB,IVA): el grup del carboni;
 Grup 15 (VB,VA): Pnictogens (no s un nom recomanat per la IUPAC) o grup del nitrogen;
 Grup 16 (VIB,VIA): Calcogens;
 Grup 17 (VIIB,VIIA): Halogens;
 Grup 18 (VIIIB,VIIIA): Gasos nobles;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1327" title="Grup del nitrogen" nonfiltered="836" processed="825" dbindex="837">

El grup 15 de la taula peridica tamb s'anomena grup del nitrogen. Cont els segents elements:

 Nitrogen (N);
 Fsfor (P);
 Arsnic (As);
 Antimoni (Sb);
 Bismut (Bi);

Aquests elements tamb s'anomenen pnicgens o pnictgens, tot i que aquesta nomenclatura no est aprovada per la IUPAC.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1328" title="Grup del carboni" nonfiltered="837" processed="826" dbindex="838">
El grup 14 de la taula peridica tamb s'anomena grup del carboni. 

Cont els elements;
 Carboni (C);
 Silici (Si);
 Germani (Ge);
 Estany (Sn);
 Plom (Pb);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1330" title="Grup del bor" nonfiltered="839" processed="827" dbindex="840">
El Grup 13 de la Taula Peridica o Grup del Bor conte els elements:

 Bor (B);
 Alumini (Al);
 Galli (Ga);
 Indi (In);
 Talli (Ta);

Aquests elements solen actuar amb estat d'oxidaci +3, tot i que tamb els podem trobar amb altres estats d'oxidaci menys freqents.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1331" title="Garriga" nonfiltered="840" processed="828" dbindex="841">
La garriga s un tipus particular d'agrupament vegetal, el format pel garric, en geobotnica, incls dins l'aliana fitosociolgica Rhamno-Quercion cocciferae.

Per extensi, s'anomena garriga a les formacions arbustives baixes, on un home dret hi sobresurt, tant si el garric hi s present com si no. De fet, a les illes Balears el terme garriga s prou exts tot i que el garric hi s molt escs.

La garriga propiament dita (o sigui, la garriga dominada pel garric) es troba als dominis climcics de l'alzinar amb marfull i de la mquia litoral sobre terrenys calcaries es veu molt afavorida per incendis repetits que impedeixen la seva evoluci cap al bosc o la mquia. Ambdues caracterstiques lliguen fora amb les preferncies del garric, que s una planta calccola i un pirfit reconegut.

El terme garriga apareix en fora topnims, com ara la comarca de Les Garrigues i la poblaci de La Garriga (Valls Oriental).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1332" title="Garric" nonfiltered="841" processed="829" dbindex="842">

El garric (Quercus coccifera) s una planta semblant a l'alzina per de port arbustiu. El fruit s una gla. En catal, se'l coneix amb molts noms populars: alzina ravell, coscoll (Illes Balears i Valncia), coscoll roig, coscoll roger, cosc o cusc (Peneds), coscona, coscolla, garritx, garriga, garriguella, garroll, garrulla, garric roig, grana d'escarlata, graneta, grana vermell, grana.

El garric, de la famlia de les fagcies, s un arbust o petit arbret molt ramificat que sol arribar fins als 2 metres d'alada. Cobert de fulles perennes de color verd intens, dures i amb el marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i comunitats permanents. El seu fruit s un gl de peduncle curt i cpula eriada. Floreix d'abril a maig i fructifica durant l'agost de l'any segent. s una espcie que viu en zones seques i assolellades, acceptant precipitacions anuals d'entre els 400 i els 800mm, preferiblement. Prolifera sobre terrenys calcaris, pedregosos i sols pobres. La seva distribuci geogrfica es localitza en zones subcostals, de clima mediterrani no continental. A la serralada litoral o prelitoral catalana hi localitzem els millors exemplars del nostre territori (sobretot del masss del Garraf cap al sud). Brota de forma vigorosa d'arrel i de forma continuada al llarg de la seva vida, conferint-li propietats piroresistents, si b l'acci repetida del foc pot causar la seva degeneraci, creant comunitats d'inferior qualitat, o fins hi tot, extingir-lo.


Vegeu tamb.
Garriga;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1334" title="Go" nonfiltered="842" processed="830" dbindex="843">



El go es un joc d'estratgia de tauler, originari de la Xina, on es va desenvolupar entre els anys 2000 i 200 aC. s molt popular a l'sia oriental (sobretot la Xina, Corea i el Jap), per cada vegada ms tamb arreu del mn.

 Histria del go .


El nom original del joc, en xins, s    (trad.)     (simpl.) wiq (pronunciat Ueitxi). En japons s    igo i en core    baduk.

El nom go, conegut a Occident, s la pronunciaci japonesa de la paraula xinesa  q (pronunciada txi), que podria traduir-se per joc de tauler. "Wei" vol dir voltar, envoltar o bloquejar, i en aquest "joc de tauler d'envoltar", precisament, es tracta de voltar o envoltar territoris entre dos contricants.

A Corea es diu Txin, txi, xu, jua, o sigui, tocar algun instrument musical, jugar al go, escriure amb bona calligrafia i saber pintar algun quadre. Aquestes eren les habilitats bsiques que devia dominar qualsevol intellectual de l'antiga Xina.

Segons la llegenda xinesa, va ser l'emperador Yao (entre els anys 2357 i 2255 aC) qui va inventar l'uei-chi, i ho va ensenyar al seu fill Txu-tan per entrenar-lo a governar el pas. Altres versions de la mateixa llegenda difereixen lleugerament: l'emperador va demanar a un dels seus consellers que invents un joc per desenvolupar la capacitat mental del seu fill, que era una mica retardat.

Alguns historiadors creuen que almenys a la dinastia Zhou (1134-247 aC) ja existia aquest joc, encara que de forma rudimentria, ja que en els llibres de Confuci (551-497 aC) ja se'n parlava. 

Fins als primers anys de l'poca dels Tres Regnes (cap als volts dels anys 220-226 de l'era cristiana) en el "Tractat de les arts" es deia que el "q" tenia 17 lnies horitzontals i 17 de verticals. Per desprs d'uns sis-cents anys, al final de la dinastia Tang, al segle IX, es deia que el tauler tenia ja 19 lnies. I des d'aleshores no ha sofert cap canvi. 

El "q" va ser sempre un joc de les classes intellectuals i governants de l'antiga Xina. Mai ha estat popularitzat per a la gent plana. Per la seva semblana a la guerra, tamb va ser un dels jocs preferits dels militars. Segons un llibre escrit a la dinastia Suei, l'emperador Liang O-tu (502-549 de l'era cristiana) va redactar un tractat de "q" i el va incloure en la "Gran estratgia", obra mestra de l'art de la guerra, estudi obligatori per a tots els comandaments militars de l'exrcit. 

El "q" va ser introdut al Jap cap a l'any 735 de la nostra era per un bonze budista japons anomenat Kibi Dajin, i ha tingut una acollida molt favorable en aquest pas. AL comenament va estar restringit als ambients cortesans, per a poc a poc es va divulgar entre els samurais, budistes, xintoistes. 

El Jap va ser el primer pas que va establir un sistema de jugadors professionals, fa 400 anys. La famosa Acadmia Japonesa del Go "Nihon Ki-in", una espcie d'autoritat acadmica i federativa, va ser fundada el 1924. Les seves funcions fonamentals consisteixen a ensenyar l'art del go, supervisar les competicions pbliques i concedir ttols de categoria a professionals i afeccionats. Les categories es classifiquen en nou graus superiors o "dan" i nou d'inferiors. L'Acadmia tamb concedeix ttols especials als veritables campions, per exemple, el Hon in-bo (Campi Nacional) i el Mei jin (Gran Mestre). 

S'estima que s jugat per uns cinquanta milions de persones en el sud-est asitic. Normalment s'aprn a jugar en la infncia. Es juga al go a les escoles, als menjadors de les empreses, i en llocs especials anomenats "Salons de go". S'hi juga per plaure, per estimular la ment, o -en el cas dels jugadors professionals- per premis substanciosos. 

Encara que el joc del go va ser descrit pels viatgers europeus que van anar a l'extrem orient durant el segle XVII, no es va comenar a jugar a Europa fins al 1880. Encara aix, el joc s'ha anat estenent lentament. El 1958 es va jugar el primer campionat d'Europa. Avui en dia es juga al go en tots els pasos europeus, si b el nivell de joc est significativament per sota del dels professionals orientals. 

Els millors jugadors europeus acudeixen al Jap a estudiar el joc. Actualment, el go ha tingut una notable revifada a Jap, en part grcies a l'anime Hikaru no Go.

 Les sis regles del go .


1. El tauler de go consisteix en una xarxa amb 19 linies horitzontals, i 19 de verticals. Per principiants, o per partides rapides, es pot jugar amb taulers de 13x13 o de 9x9, amb les mateixes regles. A l'inici de la partida el tauler est buit. Les negres juguen primer. Desprs ambds jugadors juguen alternativament. Una jugada consisteix a posar una pedra en una intersecci buida.

2. Quan un jugador fa una jugada que priva la seva ltima llibertat a una pedra o formaci de l'oponent, ha de treure les pedres envoltades del tauler i guardar-les separadament fins al final de la partida (En els exemples usarem, sempre que sigui possible, una grandria de tauler redut de 9x9, usat normalment per ensenyar als principiants)

Les figures de dalt mostren l'abans i el desprs de les captures. Es poden veure exemples de captura en el centre del tauler, en les vores i en el cant. El jugador que captura es queda amb les pedres de l'adversari per comptabilitzar-les al final de la partida.

3. No est perms de fer una jugada ocupant l'ltima llibertat a l'interior d'una formaci enemiga (sucidi), llevat que aquesta jugada capturi una o ms pedres enemigues. Noteu que hi ha sistemes de regles on aquesta regla no est contemplada (regles neozelandeses i ING). Exemples:



4. No es pot repetir una situaci anterior del taulell. Aquesta regla serveix nicament per evitar que en una posici com la del diagrama, Blanc i Negre capturin i recapturin indefinidament la pedra marcada; cal jugar a una altra banda del tauler abans de recapturar la pedra en situaci de ko. Vegeu Ko per ms informaci sobre aquesta regla.


5. Enlloc de posar una pedra, un jugador pot passar (perdre un torn). Quan els dos jugadors passen consecutivament s'acaba la partida. 

6. Una vegada finalitzada la partida, es retiren les pedres mortes de cada bndol i s'afegeixen a les capturades.

Regles japoneses de puntuaci.





Cada jugador rep un punt per cada intersecci buida dintre del seu territori, ms un punt per cada pedra capturada a l'adversari. Qui obtingui major puntuaci guanya.

A la dreta es pot veure un exemple de final de partida en un taulell de 9x9. Durant la partida les negres van capturar 1 pedra blanca. Les blanques van capturar 2 pedres a les negres. Ja s'han retirat les pedres mortes d'ambds bndols, que van ser 6 de negres i 9 de blanques. Aix doncs, les negres han fet 1 + 9 = 10 presoners; les blanques han fet 2 + 6 = 8 presoners.

En la figura de la dreta (puntuaci) s'han marcat amb punts blancs el territori de les blanques, i amb punts negres el territori de les negres. Les dues interseccions que no tenen color sn pbliques, no pertanyen a cap jugador (s'anomena dame). Els punts per territori per a les negres sn 19, i per a les blanques, 15.

La puntuaci total per a les negres ser: 19 + 10 = 29. La puntuaci total per a les blanques ser: 15 + 8 = 23. Aix doncs, guanyen les negres per 6 punts. Existeix una regla especial per puntuar, el komi, que dna punts a Blanc com a compensaci pel desavantatge que suposa que comenci jugant Negre.

 Vegeu tamb .
Variants del go;
Sistemes de rnquing en el go;
Handicap en el go;

 Enllaos externs .


 Clubs de go .
Club de Go de la Facultat de Matemtiques i Estadstica - GoFME: Club de Go de Barcelona que es reuneix els dimecres a partir de les 12.
Club de Go de la Facultat de Matemtiques de la UB - GoMUB: Club de Go de Barcelona.
Club de Go 'La Pedra': Club de Go que es reuneix els dijous. El ms antic de Barcelona.
Club de Go de la Facultat d'Informtica de Barcelona - GoFIB: Club de Go de Barcelona que es reuneix els divendres.
GOzoro: Club de Go de Bilbao.
Nam Ban: Club de Go de Madrid.

 Altres enllaos tils .
La via interactiva cap al Go: Per aprendre a jugar a go.
GoProblems: Problemes de go per a tots els nivells. ;
AEGO: Associaci Espanyola de Go. ;
Esparra-Go: Notcies sobre torneigs i events a Espanya i Sudamrica. ;
Sensei's Library: Gran wiki sobre el mn del go. ;
GoBase: Partides jugades entre professionals, novetats del mn del go a Corea, Jap, Xina, etc. ;

 Servidors per jugar a go per Internet .
Kiseido Go Server: Probablement, el servidor ms popular per als jugadors de go occidentals. Existeix la "Sala Espaola", la "Sala Catalana", i fins i tot sales d'alguns dels clubs.
IGS Pandanet: Un altre servidor molt utilitzat, on s'hi troben freqentment jugadors de nivell molt avanat.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1335" title="Guanina" nonfiltered="843" processed="831" dbindex="844">

La guanina s un cid nucleic del grup de les purines, una de les quatre bases qumiques de l'ADN i l'ARN i en el codi gentic es representa amb la lletra G majscula. La guanina habitualment s'aparella amb la citosina mitjanant tres ponts d'hidrogen, la qual cosa dna estabilitat a la cadena. El seu nuclesid s'anomena guanosina.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1336" title="Genmica" nonfiltered="844" processed="832" dbindex="845">
La genmica s l'estudi del genoma d'un organisme i de la seva funci. El genoma d'un organisme s la seqncia d'ADN corresponent a un conjunt complet de cromosomes en un individu tpic, incloent gens i ADN sense funci codificadora.

La genmica es desenvolup als anys 80 i sobretot als 90, amb els projectes de seqenciaci dels genomes de diverses espcies, incls el de l'home (completat el 2001). La genmica t gran rellevncia en diverses branques de la biologia. Per exemple, la comparaci dels genomes d'espcies diferents aporta informaci valuosa sobre l'evoluci de les espcies (en aquest cas se sol seqenciar l'ARN ribosomal). En Medicina, es creu que la genmica podria ser la base de molts mtodes de diagnstic, i tamb podria generar nous tractaments per moltes malalties. Altres aplicacions sn en agricultura i ramaderia (per exemple, organismes modificats genticament).

Des d'un punt de vista tcnic, els principals mtodes i eines utilitzats en genmica sn la bioinformtica, l'anlisi gentica, mesures d'expressi de gens i determinaci de funcions de gens.

Enllaos externs.
 Nmero de Nature dedicat al genoma hum;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1337" title="Genoma" nonfiltered="845" processed="833" dbindex="846">

El genoma s tot el material gentic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular. El genoma de l'sser hum cont 3000 milions de nucletids.
El genoma es refereix noms a l'ADN nuclear. Encara que el mitocondri cont ADN (ADN mitocondrial) i, per tant, gens, aquests no sn considerats part del "genoma" (vegeu genoma mitocondrial). El terme diploide descriu el nombre complet de cpies del genoma d'una cllula determinada.

El genoma no analitza la diversitat gentica o el polimorfisme dels gens d'una espcie. Per exemple, en el genoma hum, la seqncia en principi podria ser determinada amb noms la meitat de l'ADN d'una cllula d'un individu. Per conixer una variaci particular o en malalties es requereix la comparaci entre individus. 

 Fites de la histria del genoma .
1866 Es publiquen les lleis de l'herncia d'en Gregor Mendel a Proceedings of the Natural History Society of Brunn;
 1868 en Friedrich Miescher, bileg sus, identifica l'ADN nuclear, nucleina;
Albrecht Kossel Descobreix els cids nucleics. A aquest bioqumic alemany li va ser atorgat el Premi Nobel de Medicina el 1910 per les seves contribucions en el desxiframent de la qumica dels cids nucleics i protenes, descobrint els cids nucleics, bases en la molcula d'ADN, ;
1950 Alfred Hershey i Marta Chase utilitzen virus per confirmar que l'ADN s el material gentic.
1951 Primera protena seqenciada: insulina.
1953 James Watson i Francis Crick posen al descobert l'estructura en doble hlix de la molcula de l'cid desoxiribonucleic (ADN).
1960 Determinaci del codi gentic.
1982 Fabricaci del primer frmac basat en la tecnologia de l'ADN recombinat.
1985 Kay Mullis inventa la Reacci en cadena de la polimerasa.
1995 Primer genoma seqenciat complet: Haemophilus Influenzae.
1999 Primer cromosoma seqenciat complet: el 22.
24 d'abril del 2003 Es completa la seqncia del genoma.

 Algunes dades que ja es van coneixent .
 El genoma hum cont uns 3 000 milions de bases (A, C, T, i G) i uns 20 000 gens. ;
 Els gens contenen 3 000 bases de mitjana, per la mida varia molt d'un gen a un altre: el ms gran conegut en l'sser hum s la distrofina amb 2,4 milions de bases. ;
 La funci de ms del 50% dels gens descoberts s desconeguda. ;
 El 99,9% de la seqncia del genoma hum s idntica en tots els individus. ;
 Aproximadament, un 2% del genoma codifica instruccions la sntesi proteica. ;
 Les seqncies repetides que no codifiquen protenes formen vora del 50% del genoma hum.
 Hi ha seqncies repetides que no tenen una funci directa, sin que mantenen l'estructura i el dinamisme dels cromosomes. ;
 El cromosoma 1 s el cromosoma hum ms gran (2968 gens) i el cromosoma Y, el ms petit (231 gens). ;
 S'han identificat al voltant de 3 milions de localitzacions on existeixen diferncies en les bases de l'ADN en humans, fet que promet revolucionar el procs de recerca de seqncies d'ADN relacionades amb malalties com les cardiopaties, diabetis, artritis i cncers.
 El genoma ms petit, a part dels virus, s el de Mycoplasma genitalium.

 Complexitat del genoma .
 Mida d'algunes menes de genoma .



Les investigacions dutes a terme fins ara suggereixen que la complexitat del genoma hum no radica en el nombre de gens sin en com part d'aquests gens sn utilitzats per construir diferents productes en un procs que es anomenat alternative splicing (regulaci gnica). Una altra ra important d'aquesta complexitat radica en el fet que existeixen milers de modificacions qumiques per fabricar protenes aix com del repertori de mecanismes que regulen aquest procs.

 Quins beneficis pot comportar l'estudi del genoma?.
Diagnstic i prevenci de malalties hereditries;
 Tests  gentics:Els tests basats en l'ADN sn quasi el primer s comercial i d'aplicaci mdic dels nous descobriments de la gentica. Aquests tests poden ser utilitzats per al diagnstic de malalties, confirmaci diagnstica, informaci del pronstic, aix com del curs de la malaltia, confirmar la presncia de malaltia en pacients asimptomtics i amb diferents graus de certesa, predir el risc de futures malalties en persones sanes i en la seva descendncia. ;
Vegeu Test gentic;

Estudi de susceptibilitat en les malalties;
Intervenci (tractament) sobre la malaltia: Possibilitats de desenvolupament de tcniques o per tractar malalties hereditries. El procediment implica substituir, manipular o suplementar els gens no funcionals, per gens funcionals. En essncia, la terpia gnica s la introducci de gens a l'ADN d'una persona per tractar malalties. (vegeu:Terpia gnica Farmacogenmica(la possible creaci de "frmacs a mida" del malalt).

Altres possibles beneficis de la investigaci gentica.
Medicina molecular;
Genmica microbiana;
Valoracions de risc;
Bioarqueologia, Antropologia, Evoluci i estudi de migracions humanes, paleogentica, principalment a partir de l'ADN fssil;
Identificaci d'ADN;
Agricultura i bioprocessament;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1338" title="Federico Garca Lorca" nonfiltered="846" processed="834" dbindex="847">
Federico Garca Lorca fou un poeta espanyol nascut a Fuente Vaqueros (provncia de Granada), el 5 de juny de 1898. Va dedicar la seva vida a la literatura, especialment a la poesia amb llibres com "Cante Jondo", "Romancero Gitano", emmarcats a la seva Andalusia natal i amb temes de la cultura popular, escrits entre 1921 i 1932. Posteriorment se trasllada als Estats Units on escriu "Poeta en Nueva York", una obra ms avantguardista. Torna desprs a Espanya, on continua al mn de les arts, fins i tot es dedica a la pintura. Es dedica tamb al teatre, escrivint obres cabdals de la literatura espanyola com "La casa de Bernarda Alba". Poeta avantguardista, va morir assassinat a mans d'elements franquistes durant la Guerra Civil espanyola, quan noms tenia 38 anys,per la seva afinitat al Frente Popular i per ser obertament homosexual.Adscrit a la Generaci del 27 s el poeta de major influncia en la literatura espanyola del segle XX.

Entre les seves amistats hi figuren: Manuel de Falla (amic i mestre), Salvador Dal i Luis Buuel.

 Obres .

 Poesia .
 Impresiones y paisajes (1918);
 Libro de poemas (1921);
 Oda a Salvador Dal (1926);
 Romancero gitano (1928);
 Poeta en Nueva York (1930);
 Poema del cante jondo (1931);
 Llanto por Ignacio Snchez Mejas (1935);
 Divn del Tamarit (1936);
 Sonetos del amor oscuro (1936);
 Teatre .
 Mariana Pineda (1927, estrenada al Teatre Goya de Barcelona);
 La zapatera prodigiosa (1930);
 Retablillo de Don Cristbal;
 El pblico (1930);
 As que pasen cinco aos (1930);
 Amor de don Perlimpln con Belisa en su jardn (1933);
 Bodas de sangre (1933);
 Yerma (1934);
 Doa Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, estrenada el 1935 al Teatre Principal (Barcelona);
 La casa de Bernarda Alba (1936);



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1340" title="Geografia urbana" nonfiltered="847" processed="835" dbindex="848">
La geografia urbana s la part de la geografia, que estudia les ciutats, i entitats menors formades per agrupacions, o nuclis, d'habitatges.

Per exemple, es poden distingir les ciutats Barcelona, Valncia, o Palma de Mallorca, les viles, i els llocs Sant Jordi (Mallorca). Les ciutats i viles formen un municipi, s a dir, l'entitat poltica local; en altres paraules el territori mnim d'un estat, amb un govern municipal organitzat segons les normes poltiques de cada Estat.

L'nica diferencia entre una ciutat i una vila s el nombre dels seus habitants. Es parla d'un lloc quan ens referim a una entitat urbana que no t autonomia des del punt de vista poltic, encara que estigui allat d'altres nuclis de poblaci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1341" title="Grup sanguini" nonfiltered="848" processed="836" dbindex="849">
El grup sanguini s la classificaci dels glbuls vermells de la sang segons la naturalesa de certs components de la seva superfcie. 

La tipificaci de grup s un requisit necessari per a les transfusions de sang, ja que una transfusi d'un grup incompatible pot causar una reacci immunolgica que provoqui anmia hemoltica, aturada renal, xoc i la mort.

 Histria .
A principis del segle XX, els metges van descobrir que el fracs freqent de les transfusions era degut a la incompatibilitat de donant i receptor. 

L'any 1901 el patleg austrac Karl Landsteiner va establir la classificaci ABO dels grups sanguinis i va descobrir que es transmetien segons el model d'herncia mendeli (en funci de les lleis de Mendel).

 Classificaci ABO .
En aquesta classificaci, els quatre grups sanguinis sn l'A, el B, l'AB i l'O, popularment tamb anomenat "0" (zero). 

Les cllules sangunies del grup A tenen la substncia A en la seva superfcie. A ms a ms, la sang d'aquest grup cont anticossos contra la substncia B present en les cllules vermelles de la sang del grup B. 

La sang del grup B t la composici inversa a la del grup A. 

En el srum del grup AB no existeix cap dels dos anticossos previs, per els glbuls vermells contenen la substncia A i la substncia B. 

El grup O no t cap d'aquestes substncies en les cllules vermelles, per aquest srum s capa de produir anticossos contra les cllules vermelles que les continguin. 

Si es fa una transfusi de sang del grup A a una persona del grup B, els anticossos anti-A del receptor destruiran les cllules vermelles de la sang de la transfusi. 

Com que els glbuls vermells de la sang del grup O no contenen cap substncia en la seva superfcie, la sang d'aquest grup pot ser utilitzada amb xit en qualsevol receptor. 

Les persones del grup AB no produeixen anticossos, i poden per tant rebre transfusions de qualsevol dels quatre grups. 

Aix, els grups O i AB es denominen donant universal i receptor universal, respectivament.

 Factor Rhesus (Rh) .
El factor Rhesus (Rh) de la sang, tamb s important en les transfusions i sobretot en desenvolupament del fetus. Rh+ indica presncia del factor a la superfcie dels glbuls vermells i Rh- n'indica labsncia.

Un receptor negatiu reacciona a la sang d'un donant positiu tot causant hemlisi, per no a la inversa (un receptor Rh+ no reaccionen a la sang Rh-).

Se'n diu Rh per la mona rhesus (Macaca mulatta), animal on va ser identificat el factor per primer cop el 1940.

 Altres factors .
Les classificacions ABO i Rhesus no sn les niques possibles. Hi ha 46 altres antgens coneguts, la majoria molt ms rars, per, que ABO i Rh.

La presncia o absncia d'aquests altres antgens serveix per a definir altres sistemes de grup sanguini. Molts porten el nom dels pacients en qui van ser detectats per primer cop.

Alguns exemples:

La sang "Diego-positiva" noms es troba entre asitics de l'est i natius americans.
La classificaci MNS dna grups de sang M, N i MN. T utilitat en els tests de paternitat.
El sistema Lutheran descriu una srie de 21 antgens.
Altres sistemes sn el Colton, el Kell, el Kidd, el Landsteiner-Wiener, el P, l Yt (o Cartwright), l XG, el Scianna, el Dombrock, el Chido/Rodgers, el Kx, el Gerbich, el Cromer, el Knops, l Indian, l Ok, el Raph i el JMH.

 Compatibilitat .
La segent taula mostra quins grups (ABO i Rh) poden donar sang a quins grups, o rebre'n. La "X" indica compatibilitat. Com es pot veure una persona de grup O amb Rh- pot donar sang a qualsevol altre grup, per aix se'n diu donant universal.

Es produeix la situaci inversa amb el grup AB Rh+: sn receptors universals, ja que poden rebre sang de qualsevol altre grup.



 Freqncia . 
La taula segent mostra la freqncia en la poblaci humana dels grups ABO i Rh. Pot no coincidir amb determinades zones, o subpoblacions, ja que els grups sanguinis no estan distributs uniformement.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1342" title="Gai Juli Csar" nonfiltered="849" processed="837" dbindex="850">


Biografies:

Gai Juli Csar Estrab Vopisc, edil curul 90 aC;
Gai Juli Csar, avi de Juli Csar, casat amb Mrcia;
Gai Juli Csar, pare de Juli Csar casat amb Aurlia;
Gai Juli Csar el dictador conegut simplement com Juli Csar;
Gai Sext Juli Csar, governador de Sria conegut sovint noms com Sext Juli Csar;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1343" title="Globalitzaci" nonfiltered="850" processed="838" dbindex="851">

La globalitzaci s un canvi social basat en l'increment de la interconnexi entre diferents societats. Es pot aplicar en molts contextos: globalitzaci cultural, industrial, econmica, etc. En general, s equivalent a internacionalitzaci, tot i que el darrer terme remarca el paper dels estats en aquest procs.

El terme globalitzaci s'utilitza sovint per referir-se a una srie de tendncies, que s'han fet evidents sobretot a la segona meitat del segle XX entre els pasos del Primer Mn, basades en l'augment del moviment internacional de mercaderies, capital, informaci i persones, i el desenvolupament tecnolgic, organitzatiu i legal associat a aquests processos.

Hom pot concretar-ho en els aspectes segents:
Increment del comer internacional;
Increment del flux internacional de capital;
Facilitat de comunicaci a gran distncia, i desenvolupament d'un sistema de telecomunicacions global (telfon, Internet...);
Augment de les influncies culturals entre pasos;
Adopci d'estils de vida occidentals (sobretot estatunidencs) arreu del mn;
Facilitat per a viatjar i fer turisme;
Augment de la migraci.
Desenvolupament d'un sistema financer internacional;
Augment del poder econmic de les empreses multinacionals;
Augment del paper d'organitzacions comercials internacionals (OMC, FMI, BM, etc);
Globalitzaci d'estndards (p. ex., les lleis sobre propietat intellectual);

Hi ha un corrent d'opini, per exemple el liberalisme, que est a favor d'aquests canvis, i sost que el comer mundial afavoreix tota la Humanitat a llarg termini.

Un altre corrent d'opini, sobretot els anomenats grups antiglobalitzadors, sost que la forma que pren l'actual procs de globalitzaci s una font d'injustcia en l'mbit internacional, i que no promou un aprofitament sostenible dels recursos naturals.

 Globalitzaci de la comunicaci .
La globalitzaci de la comunicaci s'origina al segle XIX. Va aparixer grcies al desenvolupament de noves tecnologies que van permetre dissociar la comunicaci del transport fsic. Tamb est vinculada a qestions econmiques, poltiques i militars. A finals del segle XIX i principis del XX es van donar tres desenvolupaments claus per la globalitzaci de la comunicaci: 

 Desenvolupament de sistemes de cable subaqutics pels poders imperials europeus.
 Establiment d'agncies internacionals d'informaci amb la seva divisi del mn en esferes exclusives d'operaci.
 Formaci d'organitzacions internacionals especialment preocupades pel repartiment de l'espectre electromagntic. ;

La comunicaci global actual es caracteritza per l'emergncia de conglomerats de comunicaci transnacionals; pel desenvolupament de noves tecnologies com els sistemes de cable, la utilitzaci de satllits i els mtodes digitals del processament de la informaci, emmagatzemament i recuperaci; per la circulaci de productes meditics en un terreny internacional (mercat global); i per unes pautes d'accs i assimilaci dels materials transmesos a travs de les xarxes globals, aquestes es caracteritzen per un accs desigual i diferncies d'assimilaci dels materials simblics globals.

 Teories sobre el procs de globalitzaci mundial .
Aquest procs de globalitzaci s enfocat de diferent forma des dels mbits acadmics. Hi ha dos teories ben diferenciades:
 els globalescptics que no creuen que hom estigui en un procs de globalitzaci sin d'obertura del mercat de lliure comer.
 els globalistes que si creuen que estem immersos en un procs de globalitzaci. Dintre d'aquests n'hi ha dos: els que creuen que el procs s a llarg termini o els que creuen que a curt pla tot el mn ser un mateix mercat i circulaci de persones. ;

Hi ha diverses opinions i punts de vista al respecte d'aquest procs des de diverses ideologies:
 els neoliberals que volen la globalitzaci per tal d'augmentar mercat i treure poder als Estats.
 els socialistes, socialdemcrates o liberals clssics que no volen que l'Estat keynessi perdi poder i intervenci en el mercat pel perill de qu caigui l'Estat de Benestar que actualment tenen molts estats occidentals.

Aspectes positius de la globalitzaci.
Vols dir de deb que no hi ha res de bo? 

Es diu que les histries poden ser concebudes sota diferents punts de vista i per tant de cadascuna d'elles se'n poden extreure diferents missatges depenent de les persones que les llegeixen. La GLOBALITZACI s un fenomen que es pot analitzar a partir de diferents punts de vista essent  per alguns individus un mal necessari  i per d'altres un mal a fulminar.
Els inconvenients o els efectes devastadors de la globalitzaci sn ms o menys coneguts per tots pel ress de determinades notcies en diaris, rdio, televisi i  estudis realitzats per nombrosos organismes. Per tamb ha suposat avantatges a tall d'exemple, es pot afirmar que aquesta incideix positivament en l'`eficincia empresarial. Considerem un dels sectors ms ben parats de la crisi en aquest moment: la banca comercial i encara afinant ms l'ESPANYOLA. Aquest sector va tenir que reconvertir la seva estructura de negoci; els beneficis varen comenar a esdevenir de crear i oferir nous serveis tot cobrant una comissi i no pel marge d'intermediaci (diferncia entre tipus d'inters a que ofereixen els seus dipsits i els tipus d'inters del prstecs que coincideixen) com passava fins als anys seixanta i setanta evitant aix sortides de capital a d'altres pasos en busca de finanament barat.
Amb aquest ajust del tipus d'inters es va poder aconseguir no noms beneficis per als bancs i caixes sin que les empreses s'endeutessin a tipus menors millorant  els seus comptes de resultats. Com aquest n'hi han ms d'exemple d'efectes positius de la globalitzaci, pot ser el problema s l'abs o millor  dit, el mal s que se'n fa d'aquest fenomen el que cal s major regulaci per part dels governs i ms responsabilitat per part del ciutadans perqu  ning dona duros a quatre peles .

 Referncies .
Bastardas i Boada, Albert (2007), Les poltiques de la llengua i la identitat a l era  glocal . Barcelona: Institut d'Estudis Autonmics, http://www.gencat.net/drep/iea/pdfs/IEA_50.pdf ;
Bastardas i Boada, Albert (2002), "Poltica lingstica mundial a l'era de la globalitzaci: diversitat i intercomunicaci des de la perspectiva de la 'complexitat'", Noves SL. Revista de Sociolingstica, http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm02estiu/metodologia/bastardas.pdf;
 Thompson,J.B.(1997) Los media y la modernidad.Una teora de los medios de comunicacin. Barcelona:Paids,1998,199-235.



 Enllaos externs .
 Globalitzaci;
 Sobre la globalitzaci (clarcies i foscries);













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1345" title="Granit" nonfiltered="851" processed="839" dbindex="852">



El granit s una roca plutnica, els components de la qual sn:
quars;
feldespats alcalins;
plagioclases en proporcions variables;
biotita;
hornblenda;

De color variable, s molt abundant i s'utilitza mpliament com material de construcci. Tamb s cridada pedra berroquenya. 

Les pirmides de Gizeh estan construdes amb blocs de pedra calcria, encara que el granit tamb es troba, per exemple, en la cambra funerria de la Gran Pirmide. Els egipcis esculpien la roca de granit i feien blocs de mesures rectangulars que encaixaven perfectament unes amb unes altres. 

Actualment sol usar-se tallada en lmines d'alguns centmetres d'espessor, les quals es poleixen i s'utilitzen com revestiment. 

La seva densitat s de 2700 kg/m.

Usos. 

A l'Antiguitat. 

La Pirmide vermella a l'Antic Egipte (c.segle XXVI aC), aix cridada per les tonalitats vermelloses de les superfcies grantiques, s la tercera en magnitud de les pirmides d'Egipte. La pirmide Menkaure, de la mateixa era, va ser construda de pedra calcria i blocs de granit. La Gran Pirmide de Gizeh (c.2580 aC) cont un bloc de granit Aswan vermell: un sarcfag. 

La Pirmide negra, datada del regnat de Amenemhat III va tenir un granit altament lluent anomenat piramidin o casquet, avui exhibit en el hall central del Museu d'Egipte a El Caire (Dahshur). Altres usos a l'Antic Egipte  on s'inclou columnes, portes, dintels, parets, pisos. 

Com els egipcis treballaven el granit s encara motiu de debat. El Dr. Patrick Hunt % postula que ells usaven abrasius mostrant el seu poder de duresa a l'escala Mohs. 

Modern. 
El granit ha estat usat extensament com recobriment en edificis pblics i comercials, i en monuments. A l'incrementar-se la pluja cida en els pasos desenvolupats, el granit est reemplaant al marbre com a material de monuments, ja que s molt ms durader. El granit polit s molt popular en cuines a causa de la seva alta durabilitat i qualitats esttiques. El granit Black Galaxy de Cheemakurthy, Andhra Pradesh a l'ndia s mundialment conegut per la seva elegncia. 

Els enginyers han usat tradicionalment el granit polit com a pla de referncia, ats que s relativament dur i inflexible. 

 

Enllaos externs. 

Fotografia de la superfcie d'una roca de granit;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1346" title="Guitarra" nonfiltered="852" processed="840" dbindex="853">



La guitarra s un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nmero vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mnec, damunt el qual hi ha el diapas, dividit en dinou compartiments o .

Histria.
El primer instrument que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser el llat rab. s possible que la uni de la ctara i el llat afavorissin el posterior desenvolupament de l'instrument. 

En el segle XIII es va bifurcar l'evoluci en dues varietats de guitarra. La guitarra moresca, ms comunament anomenada mandola, ms arrodonida i amb mnec ample i la guitarra llatina, amb una sola boca i de mnec estret. Va coexistir amb la viola de m, instrument musical amb dobles cordes pinades i de major grandria. Al segle XVI, ambds cordfons van tenir una especial rellevncia a la Corona d'Arag, Castella i Portugal, fins a l'auge dels instruments de teclat.

La guitarra no va aconseguir arribar a desenvolupar tot el potencial fins a finals del segle XVIII, quan algunes guitarres van comenar a fer-se amb sis cordes simples: abans tenien una corda simple i quatre ordres (parells de cordes). Per donar major consistncia a la guitarra, s'hi van afegir unes barres sota la tapa harmnica. Aix va permetre que la tapa fos ms fina, amb la qual cosa es va obtenir major ressonncia i una millor distribuci del so.

Posteriors reformes, com l's d'un mnec reforat i elevat, aix com de clavilles metlliques en lloc de les de fusta i la fabricaci amb materials que afavoreixen la bona acstica, donen origen al que avui coneixem com guitarra clssica. 

En el segle XIX la guitarra va arribar al millor so, bellesa en el timbre i projecci sonora amb les set vares esteses sota la tapa harmnica , l'augment de la caixa de ressonncia, aix com amb l'eixamplament del mnec. En aquest aspecte fou decisiva la contribuci del guitarrer Torres Ramrez. 

Entre els compositors de msica per a guitarra cal destacar Ferran Sor (1778-1839) i  Francesc Trrega (1852-1909). Com a intrprets han excellit Graci Tarrag, Miquel Llobet, Narciso Yepes, Andrs Segovia i, ms recentment, Manuel Barrueco i David Russell. 

Tamb com a compositor i intrpret, per, sobretot, per la seva importantssima obra pedaggica "La Escuela Razonada de la guitarra", destaca el mestre Emili Pujol (La Granadella 1886-1980). Des de l'any 1972 fins que el mestre no pogu continuar la tasca pedaggica Emili Pujol va impartir classes de guitarra clssica a la ciutat de Cervera. Cada estiu se celebra el curs internacional de msica Emili Pujol en memria del mestre. 



Pgines que s'hi relacionen.
Guitarra elctrica;
Guitarra clssica;
Guitarra de dotze cordes;
Guitarra acstica;
Celleta;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1353" title="Gram" nonfiltered="853" processed="841" dbindex="854">

El gram (abreujat g) s una Unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg). A vegades s'usen les abreviacions incorrectes gr o gm.

 1 gram = 1 g = 0,001 kg;

Un centmetre cbic (10-6 m3) d'aigua, t una massa aproximada d'un gram. Un gram s tamb aproximadament el que pesa un clip per agrupar papers.

Es la unitat de massa base en el sistema CGS, per no en el Sistema Internacional, on es defineix en funci del quilogram.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1354" title="Galxia irregular" nonfiltered="854" processed="842" dbindex="855">


Les galxies irregulars estan constitudes principalment per estels joves i no tenen una estructura fcilment identificable. No entren dins la classificaci regular de la seqncia de Hubble;  no es poden classificar ni com galxies espirals, ni com a ellptiques. Sovint, aquest tipus de galxies semblen catiques, sense bulb galctic ni cap estructura braos espirals. Es pensa que poden representar un quart del total de galxies. La major part de les galxies irregulars han estat galxies espirals o ellptiques que han perdut la seva forma degut a forces gravitacionals.  

Hi ha dos grans tipus Hubble de galxies irregulars:

 Galxies Irr I sn galxies irregulars que presenten una estructura molt poc definida com per a ser situada dins de la seqncia de Hubble. En els subtipus introduts per  de Vaucouleurs a la seqncia de Hubble es divideixen en les que tenen algun tipus d'estructura espiral  Sm, i les que no Im.

 Galxies Irr-II sn galxies irregulars que semblen no tenir cap estructura que les pugui situar dins la seqncia de Hubble. ;

Una tercer classificaci de les galxies irregulars serien les galxies nanes, anomenades  dI o dIrrs (de l'angls dwarf irregular). Aquests tipus de galxies es pensa que podrien ser importants a l'hora d'entendre l'evoluci general de les galxies, ja que tendeixen a tenir un baix nivell de metallicitat i un alt nivell relatiu de gas, i es pensa que sn similars a les galxies primerenques que poblaven l'univers. Poden representar una versi local (i per tant ms recent) de galxies blaves febles que se sap que existeixen en imatges de galxies de d'espai profund.

Algunes galxies irregulars sn galxies espirals petites que han estat deformades per la gravetat de venes ms grans. 

Les  galxies dels nvols de Magallanes es van classificar inicialment com a galxies irregulars, per des que es va poder observar que contenien estructures espirals barrades, es van reclassificar com a   "SBm", un quart tipus de galxia espiral barrada.  

Exemples.
IC 1613;
Galxia irregular IC 10;
Leo A;
Galxia del cigar;
NGC 1569;
NGC 3109;
NGC 6240;
Galxia irregular nana de Pegs;
Fnix nana;
Galxia irregular nana de l'escultor;
Sextans A;
Wolf-Lundmark-Melotte;
Messier 82;

 See also .

 Galxia nana;
 Galxia ellptica nana;
 Galxia nana esferoidal;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1355" title="Galxia espiral" nonfiltered="855" processed="843" dbindex="856">
 

Les galxies espirals estan composades per un bulb central, un disc de rotaci en el que nvols de gas i estels formen un braos espirals, i un halo esfric format per estels vells, els halos contenen una quantitat important de matria negra que permet mantenir l'estabilitat del disc galctic.

Galxies espiral.
Via Lctia;
M98;

 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1356" title="Galxia ellptica" nonfiltered="856" processed="844" dbindex="857">
 

Les galxies ellptiques, dites aix per la seva forma ovalada, sn galxies que es caracteritzen per:
 No tenir, almenys apreciablement, velocitat angular;
 Absncia de matria interestellar i d'estrelles joves;
 Ser formades majoritriament per estels vells;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1357" title="Galxia espiral barrada" nonfiltered="857" processed="845" dbindex="858">


Una galxia espiral barrada s una galxia espiral amb una estructura rectangular cap al centre. Es pensa que aquestes  barres  estan creades per inestabilitats del disc.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1358" title="Gnesi" nonfiltered="858" processed="846" dbindex="859">
El llibre del Gnesi s el primer llibre de la Tor, i per tant el primer llire del Tanakh, la Bblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristi.  

El nom del llibre en hebreu s         B rth, que s la primera paraula que fou escrita i que significa en el principi de. Els cinc llibres de la Tor han estat anomenats en hebreu amb la primera paraula del text. En grec s'anomena         Genesis, que significa "naixement", "creaci", "causa", "principi", "font" o "origen".

Continguts.

En el context teolgic, el Gnesi s el llibre dels comenaments: de la terra, del pecat, de la promesa de restauraci i de l'elecci del poble Israel. Els temes principals sn:
 La Creaci: la presentaci d'un Du nic que ha creat tot el que existeix.
 La Caiguda: la desobedincia d'Adam i Eva que ha introdut la mort, fsica i espiritual, al mn.
 El Diluvi Universal: la corrupci i degradaci subsegent de la humanitat que provoc el diluvi, del qual noms No i la seva famlia sn salvats.
 Babel: el repoblament de la Terra, desprs de la confusi de les llenges a Babel.
 Abraham: l'elecci d'Abraham, escollit per Du per ser pare del seu poble.
 Egipte: la sequera que fa que el patriarca Jacob, fill d'Isaac, i els seus dotze fills emigrin a Egipte.  ;
Tots ells es poden resumir en el cicle regal div - traci de l'home - aliana que ocupa tot l'Antic Testament.

Aix doncs, el Gnesi explica la histria dels antecedents dels patriarques del poble d'Israel, des de la Creaci fins a la installaci a Egipte de la famlia del patriarca Jacob. Alguns dels captols del Gnesi sn dels ms coneguts de tota la Bblia: Adam i Eva, Can i Abel, l'Arca de No, la Torre de Babel o els patriarques Abraham, Isaac i Jacob sn alguns del exemples ms clars.

Autoria.
Segons la tradici jueva i cristiana, el llibre va ser escrit per Moiss, com la resta del Pentateuc, directment inspirat per Du o adaptant relats orals ja existents. Per aix, a vegades se l'anomena com Primer Llibre de Moiss.

La hiptesi documental, que estudia el llibre filolgicament, afirma que s una barreja de com a mnim tres textos, que es poden reconixer per la diferent manera d'anomenar Du. Genricament, s'inclou dintre del gnere de crnica o llibre histric, si b aix no significa que el contingut sigui literal, noms fa referncia a la manera de narrar. De fet, la majoria de persones, creients o no, afirmen que tota la Bblia s'ha de llegir metafricament.
 
Dataci.
Les teories ms comunament acceptades actualment (tot i que hi ha molta polmica al seu voltant) afirmen que el Gnesi es va redactar aproximadament el segle V aC, quan uns levites van fusionar tres llibres dels segles IX a VII ac que recollien la tradici oral del poble d'Israel.

El Gnesi en hebreu.
Els fragments del Gnesi ms antics conservat actualment sn del segle I aC i pertanyen als anomenats Manuscrits de la mar Morta. Sn uns documents escrits en hebreu antic i sense vocals. A Jerusalem, es guarden uns escrits del segle X reapareguts a mitjans segle XX coneguts com el Cdex Aleppo.

El Gnesi en grec.
Segons la tradici, la Bblia fou traduda al grec antic al segle III aC. Es conserven fragments grecs del Gnesi del segle I aC.

Al Vatic es guarda una cpia quasi complerta d'un Gnesi datat al segle IV (el Cdex Vaticanus) i una altra del segle V (el Cdex Alexandrinus). Aquests sn els llibres del Gnesi ms antics que es conserven. 












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1359" title="Geodsica" nonfiltered="859" processed="847" dbindex="860">
La geodsica s la lnia ms curta que va d'un punt a un altre dins una superfcie. 

Per una esfera, la geodsica s una lnia que segueix un cercle mxim.

Segons la teoria de la relativitat general, les partcules viatgen seguint una geodsica a travs de l'espai-temps, i per tant la seva trajectria depn de la corbatura. Aquesta corbatura esta determinada per la distribuci de l'energia, i la massa, segons l'equaci de Einstein.

En general la geodsica pot ser definida per qualsevol espai de Riemann.

 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1360" title="Grans estructures galctiques" nonfiltered="860" processed="848" dbindex="861">
 

S'anomenen grans estructures galctiques o supercmuls aquelles desviacions, respecte a la uniforme, de la distribuci uniforme de les galxies. Aix podem parlar de grups, cmuls, supercmuls (en funci de la quantitat de galxies que els composen); i de filaments (grans estructures de forma allargada), i murs (grans estructures aplanades, formant una espcie de mur).

Model jerrquic de formaci de les grans estructures.
Dins el marc del Model jerrquic de formaci de les grans estructures les grans estructures galctiques es formen per agregaci d'estructures de massa menor. Aquest escenari seria el resultat de fluctuacions a petita escala en el moment de desacoblament, i recorre a un tipus de matria negra, anomenada freda: s a dir, partcules no bariniques que interaccionen sols per medi de la interacci dbil. Aquestes partcules no han estat mai detectades fins el dia d'avui, malgrat que la seva existncia, si fos real, resoldria una srie de problemes de la cosmologia i de l'astronomia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1361" title="Gimnstica artstica" nonfiltered="861" processed="849" dbindex="862">


La gimnstica artstica s una disciplina de la gimnstica en la que els esportistes executen diferents rutines en diversos aparells. La seva prctica internacional s regulada i fomentada per la Federaci Internacional de Gimnstica (FIG). 


La gimnstica artstica masculina comprn els exercicis que es fan amb els aparells segents: les barres paralleles, la barra fixa, les anelles, els salts sobre cavall, el cavall amb arcs i exercicis acrobtics a terra amb les mans lliures. 

La gimnstica artstica femenina comprn les barres asimtriques, el salt sobre cavall, la barra d'equilibris, i exercicis a terra practicats amb msica, la qual cal seguir amb harmonia.

 Gimnastes famosos .
Elena Gmez Servera;
Joaquim Blume ;


 Enllaos externs .
Federaci Internacional de Gimnstica;
Federaci Catalana de Gimnstica;
Federaci Valenciana de Gimnstica;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1362" title="Kurt Gdel" nonfiltered="862" processed="850" dbindex="863">
Kurt Gdel (28 d'abril de 1906 - 14 de gener de 1978) era un matemtic austrac-americ, un lgic profund que va desenvolupar el Teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomtic consistent prou potent per descriure l'aritmtica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden provar ni refutar. Tamb va produir una feina celebrada sobre la Hiptesi del Continu, en qu demostr que no es pot refutar del conjunt d'axiomes de teoria de conjunts i suposant que aquests axiomes sn consistents. 

Es pot argumentar que Kurt Gdel s el ms gran lgic del segle XX i un dels tres lgics ms grans de la Histria (formant un triunvirat lgic amb Aristtil i Gottlob Frege). 

A principis dels anys setanta, Gdel, que era profundament religis, va fer circular entre els seus amics una elaboraci de la prova ontolgica de Gottfried Leibniz que ara es coneix com la demostraci ontolgica de Gdel. 

Vegeu tamb.

Axioma d'elecci;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1363" title="Gnere cinematogrfic" nonfiltered="863" processed="851" dbindex="864">

s habitual classificar el cinema segons gneres, o sia, tipus de temtiques o ambients dins dels quals discorre l'acci.

 Evoluci .
s molt important assenyalar que en les primeres produccions el gnere de les pellcules era encorsetat, amb caracterstiques molt delimitades que ajudaven a l'espectador a comprendre rpidament la pellcula i al fet que l'autor cres el que volgus i l'espectador ho espers.

No obstant aix aproximadament desprs de la Segona Guerra Mundial els gneres van comenar a barrejar-se o a adulterar la seva essncia creant diverses produccions i estranys especmens.

 Classificacions .
Els gneres cinematogrfics es classifiquen segons els elements comuns de les pellcules que abastin, originalment segons els seus aspectes formals (ritme, estil o to i, sobretot, el sentiment que busquin provocar en l'espectador, ajust). Alternativament, els gneres cinematogrfics es defineixen per la seva ambientaci o pel seu format.

Els gneres segents sn sovint concretats per a formar subgneres, i tamb poden ser combinats per a formar gneres hbrids.

Acci;
Anime;
Arts marcials;
Aventures;
Bllic;
Catastrfic;
Cincia-ficci;
Comdia;
Comdia de costums;
Dibuixos animats;
Drama;
pic;
Ertic;
Fantstic;
Farsa;
Ficci;
Gore;
Histric;
Infantil;
Manga;
Melodrama;
Musical;
Pirates;
Policac;
Pornogrfic;
Road movie;
Terror;
Thriller;
Suspens;
Western;

 Els subgneres .
Cinema de zombis (derivat del Cinema de terror);
Classe Z (derivat del Classe B);
Giallo (derivat del Thriller i del Cinema de terror);
Spaghetti Western (derivat del Western);

Tots aquests gneres poden donar lloc a mltiples combinacions, com "comdia policaca", "drama histric", "western ertic"...

Es podria dur a terme tamb una classificaci per temes, per no es sol utilitzar, per la gran extensi que podria abarcar.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1364" title="Gagas" nonfiltered="864" processed="852" dbindex="865">

El gagas s una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagasos) a Moldvia (on s'ha creat la repblica autnoma de Gagasia), a Bulgria i a Romania principalment. s considerada per alguns experts un dialecte del turc. La llengua gagasa o gagavuz pertany al grup meridional (oguz) de les parles turques, i s propera al turc osmanl, a l'zeri i al turcman, per amb nombrosos prstecs eslaus i romanesos. Es divideix en dos dialectes:
 El del centre o bulbar, al voltant de Comrat i adr.
 El del sud o martim, al voltant de Valkane ;
Tanmateix, t nombroses caracterstiques fontiques, la totalitat de la sintaxi i la fraseologia, aix com bona part de la morfologia i del lxic, que la fan ben diferenciada:

 Utilitza l'alfabet cirllic ms els sons ,  i . Antigament havia utilitzat l'alfabet grec.
 Iotitzaci de les vocals altes i mitjanes a principi de paraula.
 Palatalitzaci llarga de les consonants inicials.
 Ordre de la frase lliure;
 Presncia de les vocals llargues secundries.
 Diftongaci.
 Aparici dels sufixos del gnere  ka, -yka.
 Sintaxi fortament eslavitzada.
 Lxic amb elements grecs, romanesos i eslaus.
 Afluixament de les consonants davant les vocals anteriors;

Fins el 1957 no es va fer un alfabet cirllic adoptat per a ells (fins aleshores havien escrit en alfabet grec o llat a l'estil dels romanesos), ja que entre el 1918-1932 s'us el cirllic tpic rus i del 1932 al 1957 l'alfabet llat. Per el 1996 l'abandonaren per adoptar l'alfabet llat, com els turcs osmanlins. Majoritriament pertanyen a l'esglsia ortodoxa russa.

Exemple de gagas amb traducci al catal:

Yaz  1   Insannar hepsi duurlar serbest hem birtak m kendi k ymetind hem haklar nda. Onnara verilmi  ak l hem z da laz m biri-birin davrans nnar kardasl k ruhuna uygun.

Article 1   Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1366" title="GPL" nonfiltered="865" processed="853" dbindex="866">
La Llicncia Pblica General (GPL, de l'angls General Public License) s un tipus de llicncia per a programari que permet la cpia, distribuci (comercial o no) i modificaci del codi, sempre que qualsevol modificaci es continu distribuint amb la mateixa llicncia GPL. La llicncia GPL no permet la distribuci de programes executables sense el codi font corresponent o una oferta de com obtenir-lo gratutament.

Aquesta llicncia va ser dissenyada originalment per Richard Stallman i el grup GNU, principalment Eben Moglen, com a alternativa al model de programari propietari predominant. Actualment, Linux s el programa sota llicncia GPL amb mes difusi.

 Controvrsies legals.
Dins de diferents marcs reguladors i legislatius de pasos al voltant del mn, la inserci i s de la GPL pot trobar dificultats des del punt de vista de l'aplicaci i validesa, a causa de la fermesa o intervencions de lleis i normes en defensa dels drets dels consumidors (ciutadans). Aquests casos generen propostes de canvis i modificacions d'aquests marcs legals que pel general cauen en favor de la GPL, tot i aix sn processos de mitjana o llarga durada i moltes vegades el que s'hauria de tractar des d'un punt de vista tcnic es deriva en conflictes poltic-empresarials i al revs.

Noms amb efecte de mostrar els inconvenients, es pot anomenar el Punt 11 de la llicncia, recollit en moltes altres llicncies.

 Punt 11.  No garanties  .
(Sense garanties) diu:  Com que el programa est lliure de crrecs, no existeix cap garantia per a ell mateix (...), els propietaris dels drets d'autor proporcionen el programa "tal com es" sense cap garantia de cap tipus, ja sigui implcita o explcita, incloent, per no de manera limitada. les garanties que implica la venta per a un propsit particular.

Enllaos externs.
Llicncia GPL ;
Traducci no oficial de la llicncia GPL al catal;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1367" title="Gsol" nonfiltered="866" processed="854" dbindex="867">

Gsol s una vila i municipi de la comarca del Bergued per pertanyent a la provncia de Lleida i al partit judicial de la Seu d'Urgell. Pertany al Parc Natural del Cad-Moixer i est situat a la banda oest del Pedraforca.

 Geografia .
Ubicaci.
El poble de Gsol no sempre ha estat a la ubicaci actual ja que fa temps estava situat al tur on hi ha les actuals runes del castell de Gsol, del segle XI i incls dins la ruta del cam dels bons homes.

Gsol es troba situat actualment a la vall que porta el seu nom. La vall de Gsol est tancada per les estribacions del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons. Est tamb envoltada per la serra del Cad que s'ala sobre coll de Josa.

Vies d'accs.
S'hi pot arribat per la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9).

Tamb es pot arribar a Gsol venint des de: Sant Lloren de Morunys (per La Coma i La Pedra), a travs del Port del Comte (venint de Solsona) i venint de la Seu d'Urgell. Per aquestes tres es passa pels pobles de Tuixent i Josa de Cad. Recentment s'ha asfaltat el tram de carretera comprs entre Tuixent i Gsol (C-563).

Hi ha algunes pistes forestals que comuniquen amb diversos municipis Berga, Tuixent...
A peu s'hi pot accedir seguint les rutes antigues com el cam dels bons homes o la Ruta dels Segadors

Nuclis de poblaci.



|}
El poble de Sorribes (a 2 km de Gsol) forma part del terme municipal de Gsol.
Altres indrets estan dins el terme municipal de Gsol sn:
Bonner;
Collada, la;
Mol d'en Gell;
Moripol;
Castell de Termes;
Font Terrers;
Torrent Senta (naixement del riu de l'Aigua de Valls);

Clima.
Segons els registres, el rgim de precipitacions anuals es troba per sobre dels 900 mm. 
Hi sol haver sovint inversi trmica. El clima s subalp. Els mesos sn poc secs i amb fortes pluges primaverals a l'abril i al maig. La temperatura mitjana anual s baixa, els estius sn fora frescos i els hiverns sn crus. 

 Cultura .

A Gsol trobem el Museu Picasso. l'Artista es va installar a la fonda Cal Tampanada, que era propietat de Josep Fontdevila l'any 1906. A Gsol, Picasso va experimentar una transformaci i durant aquest perode va canviar de paleta, de tra i de ritme compositiu. Els seus models van ser Fernande Olivier (la seva parella aleshores), el poble, la gent de la zona, les vaques i els cavalls.

L'any 2006 es va celebrar el centenari de la seva estada a Gsol.

El doctor Agust Pedro i Pons va fer llargues estades a Gsol.

Tradicions.

Ball de les cosses;
Les Tres Lliures;
Caramelles;

La llegenda diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca.

Festes i Dates del poble.

El 15 d'agost s la Festa Major. Hi ha una dansa tpica: el Ball de les cosses. Tamb es fa el ball de bastons, gegants i nans.
El 20 de juliol s la festivitat de Santa Margarida, patrona de Gsol.  Els gosolans ho celebren fent un aplec a l'ermita de Santa Margarida.
La Festa del Segar (habitualment, el segon dissabte del mes d'agost) commemora el treball dels avantpassats de la poblaci(s'utilitzen els estris de l'poca). ;
El dia 31 d'octubre s la Fira de Tots Sants (hi ha marxants i exposici ramadera);
Per Pasqua es canten les caramelles pels carrers de la vila.

 Gastronomia .

La cuina de Gsol s molt extensa i variada. Hi destaquen d'entre molts, els segents plats:
Isard;
Psols negres;
Blat de moro escairat;
Patates emmascarades;
All i oli tpic de matana del porc;
Vedella amb bolets;
Senglar;

 Turisme .

Monuments i llocs d'inters:
 Monument del Segador situat a la rotonda de l'entrada del poble;
 El castell de Gsol i del segle XI est incls dins la ruta del cam dels bons homes;
 Plaa Major amb l'escultura de la dona dels pans de Picasso;
 Museu Etnogrfic;
 Museu Picasso;

A Gsol es poden fer moltes activitats esportives:
Cada any es fa la marxa Gsol-Berga en Bicicleta de muntanya.
Anualment, un cap de setmana del mes de juliol, s'organitza una caminada popular pels voltants del poble. Es coneix com la caminada popular de Gsol;
Cada any es realitza a peu la Ruta dels Segadors de Gsol (entre Gsol i Bellver de Cerdanya per la Serra del Cad).

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Poble de Gsol;
 Un passeig virtual i fotogrfic per Gsol;
 Un passeig fotogrfic en el temps pel poble de Gsol;
 Els entorns de Gsol;
 Programes de la Festa Major, articles, etc;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1368" title="Gramtica catalana" nonfiltered="867" processed="855" dbindex="868">

La gramtica catalana s l'estudi del sistema del catal.

Morfologia.
Articles i noms.
En catal els noms de ssers inanimats, o abstractes poden ser masculins o femenins: el llibre, la taula.

Els articles prenen les formes segents:
article definit.



article indefinit. 



Les paraules quan canvien de gnere poden canviar el significat, encara que aquest pot ser molt apropat. Per exemple: el cap, i la capa; el roc, i la roca. Hi ha noms que no canvien de forma quan passen del singular al plural, aix, la pols i les pols; la tos i les tos, etc.

Els noms d'ssers animats no humans es poden dividir en quatre classes:
Masculins que es refereixen a mascle o femella: un cocodril, un rossinyol.
Femenins que es refereixen a mascle o femella: una guilla, una sargantana.
Formes diferents pel mascul i el femen: un cavall, una egua; un toro, una vaca.
Formes amb la mateixa rel: un gos, una gossa; un lle, una lleona.

Els noms referits a humans poden ser dividits en el segents grups:
Noms mascul: un fuster, un paleta.
Noms femen: una pentinadora.;
Ambds: un modista, una modista; un fraticida, una fraticida.
Ambdues formes amb la mateixa, o similar arrel: un cuiner, una cuinera; un mestre una mestra.
Ambdues formes amb diferents arrels: un home, una dona; un amo, una mestressa.
Idntica arrel amb diferents terminacions: un actor, una actriu; un metge, una metgessa (o doble possibilitat: advocada o advocadessa, poeta o poetessa, dea o deessa, etc).
Las paraules -iu poden prendre -iva .

L'adjectiu.

L'adjectiu en catal t gnere i nombre, com el nom al que qualifica. Els adjectius es poden dividir en tres grups:
quatre formes: singular mascul: blanc, singular femen: blanca, plural mascul: blancs, plural femen: blanques.
tres formes: singular: feli, plural mascul: felios, plural femen: felices.
dues formes: singular: diferent, plural: diferents.

Regles per la formaci del plural dels noms i dels adjectius.

Tots els plurals de noms i adjectius acaben en -s. A la majoria de casos el plural es forma simplement afegint una -s al singular. Per exemple roure: roures, fort: forts.

Les paraules acabades en -a tona en singular, canvien -a per -e, abans d'afegir la -s final. Algunes d'aquestes paraules tenen una formaci del plural ms complicada, perqu en aquests casos sn necessaris certs canvis ortogrfics:
   -c:    balana, balances; dola, dolces
   c-qu:   cuca, cuques; seca, seques
   cu-q:  pascua, pasqes; iniqua, iniqes
   j-g:    platja, platges; roja roges
   g-gu:   vaga, vagues; groga, grogues
   gu-g:  llengua, llenges; ambigua, ambiges

Per uns pocs mots tenen la possibilitat doble de formar el plural amb -s o -ns (ases o sens, coves o cvens, freixes o frixens, homes o hmens, joves o jvens, marges o mrgens, orfes o rfens, raves o rvens, termes o trmens, verges o vrgens).

Les paraules que acaben en vocal tnica formen el plural afegint -ns: cant, cantons; ple, plens. ;

S'exclouen de la regla anterior els mots de procedncia no llatina que fan el plural en -s:
    sof - sofs, caf - cafs, etc. 

Les paraules masculines acabades en -s, -, -x amb accent a la darrera sllaba afegeixen -os per formar el plural. Algunes paraules acabades en -s doblen la -s final del singular abans de formar el plural, acabat en os: gas, gasos; per en certs casos es duplica la s, gos, gossos; bra, braos; reflex, reflexos; gris grisos, per esps, espessos, etc. En general, es pot dir que aquesta regla t nombroses excepcions.

Els mots masculins acabats en -sc, -st, -xt, amb accent a la darrera sllaba poden afegir -os, o -s per formar el plural: bosc, boscos, o boscs; impost, imposts, o impostos; text, texts, o textos. Las paraules post, i host sn femenines, noms poden prendre -s o -es per formar el plural: posts o postes.

Algunes paraules masculines acabades en -ig poden formar el plural de dues maneres: faig: faigs o fajos; passeig: passeigs o passejos; desig: desigs o desitjos. Les formes en -gs (faigs, passeigs, desigs) sn les clssiques i encara sn les ms usades en alguns parlars, per en general la major part dels parlars s'ha decantat per les acabades en -os, exceptuant-ne, per tradici, algun que altre mot, com ara raigs, plural de raig (raigs x, raigs ultraviolats, etc.).

Els pronoms febles.

La forma dels pronoms febles depn de la posici que tenen respecte al verb, la persona, el gnere gramatical, i finalment la funci sintctica.

El diagrama I mostra totes les formes diferents. Els pronoms de la columna A s'usen quan el verb comena en consonant; el de la columna B quan el verb comena en vocal; els de la columna C quan el verb acaba en consonant; finalment els de la columna D s'usen quan el verb acaba en vocal. Exemples:
 em sentiu, m'agrada, no vol seguir-me, dna'm un llibre;
Els pronoms li, ho, o hi, resten invariables; mentre que el pronom en  t quatre formes: en, n', -ne, i 'n. Exemples: 
en tinc, n'agafe, porta'n, porteu-ne.

Diagrama I;



(a) Forma reflexiva, i pronominal.
(b) Complement directe (mascul).
(c) Complement directe (femen).
(d) Complement indirecte.

(a) Reflexiu: La nena es renta. Pronominal: Tothom es va penedir.
(b) Complement directe (mascul): Ahir el vaig veure. Anit els vaig convidar a sopar;
(c) Complement directe (femen): Ahir la vaig veure. Anit les vaig convidar a sopar;
(d) Complement indirecte (mascul o femen): Li donars el llibre? Els donars el llibre? ;

Ordre, i combinaci dels pronoms febles..

La frmula general de combinaci s: 
   se + 2a p + 1a p + CI (3a p: li, els) + CD (3a p: el, la, els, les, ho) + adverbials (en, hi) 

Seguint l'ordre de la frmula, sempre cap a la dreta, qualsevol combinaci de dos o ms pronoms febles s gramaticalment possible. 
No s'admet la combinaci de ho + en (*n'ho), o hi (*ho hi); o de en +  en, ho + ho o hi + hi.
L'apstrof en la combinaci de dos pronoms sempre es colloca al ms a la dreta possible: 
  se't, se'ns, se'm, se'n, te'm, te'ls, te'l, te'n, etc.
Les combinacions de el i la amb en s'escriuen l'en i la'n respectivament: 
    No puc traure-l'en (el meu fill, del collegi)
    No puc traure-la'n (la meua filla, del collegi)

Vegeu: Combinaci de dos pronoms febles

El verb.

En la gramtica tradicional el verb s la paraula que expressa el procs o l'acci que el subjecte realitza o pateix, encara que tamb expressa l'existncia o l'estat del subjecte, o fins i tot la relaci entre el predicat nominal i el subjecte.

Considerant el verb en si mateix hi podem distingir bsicament:

La conjugaci: que s un conjunt ordenat de les formes que pot adoptar un verb en combinar-se l'arrel amb les desinncies que donen lloc a les formes de cada paradigma. Els verbs es classifiquen en tres conjugacions segons la terminaci de l'infinitiu: ;
 -Primera conjugaci: acabats en -ar (cantar)
 -Segona conjugaci: acabats en -re (batre, coure), -er (haver, tmer) o -r (dir, dur)
 -Tercera conjugaci: acabats en -ir (sentir, patir)

El mode: s la categoria que expressa l'actitud que t el parlant respecte all que diu. Es distingeixen tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu. ;

El temp: s la categoria gramatical que situa cronolgicament l'acci verbal en relaci amb el moment en qu es parla. El temp situa, bsicament, el fets en el present, el passat o el futur.

L'aspecte: s la categoria descriptiva del verb, relativa a la durada, al desenvolupament i a l'acompliment de l'acci descrita. ;

Conjugaci dels verbs regulars.
Vegeu: 
Verbs irregulars;

Sintaxi.
En catal les paraules s'agrupen al voltant d'un sintagma (uni de paraules amb una mateixa funci sintctica on la categoria ms important dna nom i nucli al sintagma). 

A diferncia d'altres llenges properes, no es pot repetir la mateixa funci sintctica, s a dir, no pot haver dues paraules que facin de complement directe (per exemple un nom i el seu pronom) tot i que es refereixin a la mateixa persona si no estan separats per una coma (pleonasme). Aix: "La mirar, a la Joana, mentre estudia" s correcte perqu les comes salven el pleonasme.

A banda de la conjugaci verbal, el catal disposa de perfrasis verbals per a expressar matisos d'aspecte i mode.

Bibliografia.
Gramtica Catalana, David Franq (Editorial Franq, Argentona)

Enllaos externs.
tenda virtual, Editorial Moll;
Assessorament lingstic (Consorci per a la Normalitzaci Lingstica);
Gramtica normativa de l'Acadmia Valenciana de la Llengua;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1369" title="Gresolet" nonfiltered="868" processed="856" dbindex="869">

El santuari de la Mare de Du del Gresolet es troba situat a les faldes del Pedraforca al treme municipal de Saldes. Per accedir-hi cal desviar-se de la carretera B-400 just abans del pont de Saldes.

Des del pont de Saldes la pista s forestal i no s aconsellable accedir-hi amb un turisme.

El Santuari format per l'esglsia i la casa se situat a 1.300 metres d'alada  a la vall del torrent de Gresolet (que al confluir amb la Riera Salada forma el Riu de Saldes).

A la vessant meridional de la hi trobarem el bosc de la baga de Gresolet.

Consta que el 1258 hi havia al lloc una comunitat de donats que s'exting al segle XIV. El 1337 Pere Galceran de Pins reedific l'esglsia i la casa (refetes posteriorment) per als ermitans.

El dia 8 de setembre se celebra un gran aplec en el qual baixa tot el bestiar que ha estat pasturant a la muntanya durant l'estiu i es fa una gran festa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1371" title="Marxa ciclista Gsol-Berga" nonfiltered="869" processed="857" dbindex="870">
La marxa ciclista Gsol-Berga, s una marxa ciclista en bicicleta de muntanya entre les poblacions de Gsol i Berga que es fa anualment. Els organitzadors d'aquesta marxa s l'organitzaci els mussols del Pedra.

Enllaos externs.
Plana web dels Mussols del Pedra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1372" title="Gamma" nonfiltered="870" processed="858" dbindex="871">
La gamma s la tercera lletra del alfabet grec: en majscula:  ; en minscula:  .


Fsica:
en minscula: smbol del fot.
en minscula, fot d'ona molt curta, produt en les desintegracions radioactives dels toms.
en majscula, Manuel Castas i J. A. Beincn postulen la constant dinmica   que relaciona la fora amb el canvi del moment lineal.
 1 gamma s una unitat de la densitat de fluxe magntic. 1 gamma=10 9 tesla o 1 nanotesla.
en minscula, representa el pes especfic d'una substncia.
Rajos gamma;
Les ones Gamma cerebrals:;
Sn un tipus d'electroencefalografia que se situa al voltant dels 40 Herzs. 
Enginyeria:
en majscula: smbol del parell motor;
Fotografia:
 La correcci gamma en fotografia, televisi i pantalles d'ordinador. Gamma s l'exponent en una relaci entre valors de video o pxels i la illuminaci que mostra. En fotografia s la pendent de la corba de la densitat de la pellcula fotografica (log(opacitat)) amb el log de l'exposici (corba de Hurter-Driffield), en la secci recta de la corba caracterstica.
En L'AFI representa el so d'una aproximant velar sonora;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1374" title="Geometria plana" nonfiltered="871" processed="859" dbindex="872">
Part de la geometria que considera les figures els punts de la qual es troben tots en el mateix pla.

Exemples: Parallelogram, Cercle, Ellipse, Parbola, Hiprbola




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1375" title="Gentoo" nonfiltered="872" processed="860" dbindex="873">



Gentoo s una Meta-distribuci de programari GNU/Linux basada en un motor inspirat en el ports de FreeBSD en la qual tot el programari es compila per tal d'obtenir la mxima optimitzaci. 

El nom Gentoo prov del nom en angls del ping del bec vermell )en llat Pygoscelis papua) - la mascota de lnux s un ping.

 Caracterstiques .

 Portage .
La pedra angular de Gentoo s Portage, un sistema de distribuci de programari basat en Ports de BSD. Portage consisteix en un arbre local, que cont les descripcions dels paquets de programari, aix com els scripts necessaris per installar-los. Aquest arbre es pot sincronitzar amb un servidor temot mitjanant una ordre:

emerge --sync;

Quan un paquet de programari s seleccionat per installar, Portage descarrega els arxius amb el codi font i els compila al moment, generant els arxius executables i documentaci corresponent. s possible especificar les optimitzacions a usar a la compilaci, aix com usar un parmetre anomenat USE. Aquest parmetre serveix per indicar la compatibilitat amb altres programes que es desitja aplicar al que s'est compilant, i en conseqncia, s'installaran automticament els paquets que proporcionen aquesta compatibilitat. La possibilitat d'indicar les optmitzacions junt amb el parmetre USE, permeten crear una distribuci a mida, segons l's que s'hagi de dnar a l'ordinador. De totes maneres, Portage tamb suporta l'installaci de binaris sense problemes, ja siguin paquets precompilats pel mateix sistema o paquets que es troben exclusivament en format binari.

Portage permet mantenir el programari actualitzat i controlar les versions que es troben installades, proporcionant unes possibilitats similars a les de l'APT de Debian - excepte que APT usa per defecte binaris precompilats. Aix, per exemple, amb noms una ordre:

emerge --update world;

s'actualitzaran tots els paquets a l'ltima versi estable sense necessitar cap intervenci de l'usuari.

 Binaris .
Una avantatge de Gentoo s que les versions de programari s'actualitzen de forma continua, a diferncia d'altres distribucions on tots els paquets es pasen mesos sense comprobar. Aix permet tenir un sistema amb les ltimes versions de tot el programari - ideal per l'escriptori.
Per tot el contrari, tot i que s poc ahbitual, a vegades l's de versions de programari poc probades dna com a resultat bugs que poden suposar un risc pels servidors de producci.

Una altra desaventatge d'aquest sistema s que posar en marxa un sistema complet, o actualitzar un sistema que ha estat desats durant una temporada pot requerir una gran quantitat de temps (hores o dies si l'ordinador s antic), mentre es baixen i compilen tots els paquets nous. Tot i aix, Gentoo permet per regla general una actualitzaci sense problemes, a diferncia d'altres distribucions on pot ser difcil. Aquesta actualitzaci tamb s possible a partir de binar precompilats, la qual cosa necessita menys temps.

 Distribucions basades en Gentoo .

Sabayon Linux;
Flash Linux;
Gentoox;
Knopperdisk;
Pardus;
Pentoo;
RR4/RR64;
SystemRescue;
Ututo;
Vidalinux;

Enllaos externs.

Web Oficial de Gentoo Linux;
Web amb l'actualitat del portage;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1377" title="Gravit" nonfiltered="873" processed="861" dbindex="874">
El gravit s una partcula elemental hipottica que permetria de quantitzar la fora gravitatria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagntica, els  bosons W i Z per la nuclear feble, els gluons per la nuclear forta. Una teoria que podria lligar la teoria sobre la gravitaci ms acurada, la teoria de la relativitat general, amb la fsica quntica s la teoria de la xarxa d'espn. Una teoria quntica sobre la gravitaci, com s'ha dit ms amunt, exigeix l'existncia d'un quntum de la gravitaci.

Una teoria que tamb pretn unificar les quatre forces en una sola s la teoria de cordes, bassada en principis similars a la conjectura proposada originalment per Theodor Kaluza i Oskar Klein.

Avui en dia, per, no s'ha pogut demostrar l'existncia del gravit en cap experiment.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1378" title="Portada" nonfiltered="874" processed="862" dbindex="875">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1380" title="Histria" nonfiltered="875" processed="863" dbindex="876">
Aquest s un article sobre la histria, si us refereu a una histria literria, vegeu narraci.


La histria s el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials Es contraposa a la prehistria, que s la disciplina que estudia el passat hum previ a l'aparici de l'escriptura. Tamb s'anomena histria el passat hum mateix narrat per la disciplina histrica.

En un sentit ms general, el terme Histria tamb es pot utilitzar per designar la Informaci sobre el passat (per exemple, Histria Natural, o Histria Geolgica de la Terra).

La histria, com a disciplina intellectual, no forma part de les cincies exactes sin de les cincies socials i humanes aix com de les cincies literries. La histria es diferencia de l'arqueologia per la seva referncia essencial a l'escriptura.

Etimologia.
El terme catal "histria" prov del llat historia, que significa "narrativa, relat", i aquest del grec antic          histora, que significa "un aprenentatge o coneixement per investigaci, histria, registres o narrativa", del verb           historen "investigar," i aquest derivat de        hst r "savi", "testimoni" o "jutge".

Historiografia.
La historiografia, literalment, s l'"escriptura de la histria", nom derivat de l'"historigraf", s a dir, "aquell que escriu la histria". El nom designava originalment un conjunt d'obres histriques. 

Nombrosos conjuts coherents d'obres histriques   o "historiografies   existeixen d'un mateix perode, oferint generalment punts de vista diferents sobre la mateixa histria. Fins a la segona meitat del segle XX, una "historiografia" prenia un carcter nacional, en el sentit que oferia un punt de vista poltic dels esdeveniments. Per exemple, s possible citar la historiografia bizantina de l'Edat mitjana i la historiografia franca; l'ltima presenta de manera molt diferent el problema sobre la querella de les imatges que va oposar l'Esglsia romana i l'Esglsia bizantina durant l'poca de Carlemany. 

Per extensi, la historiografia designa la histria de l'escriptura de la histria. Havent sorgit com a especialitat de la disciplina histrica, la historiografia presenta, generalment, el punt de vista d'un historiador sobre els seus predecessors i llur treball: historiadors i historiografies. La majoria dels historiadors clebres del segle XX van publicar almenys una obra de carcter historiogrfic, generalment durant la fi de llurs carreres. 

La historiografia tracta els mateixos problemes que la metodologia, per, l'enfocament d'aquestes qestions s diferent: esquemticament es pot dir que la metodologia t com a objecte d'estudi el treball que l'historiador realitza ms enll d'escriure la histria, mentre que la historiografia s'enfoca en el treball final dels historiadors. Tamb, la historiografia t, sovint, un carcter ms polmic. Finalment, les conclusions dels estudis historiogrfics sn, generalment, l'origen dels canvis metodolgics.

 Classificaci d'histria .
Termes cronolgics.
 poca;
 millenni;
 segle;
 dcada;
 any;

Classificaci per perode.
:Vegeu Perode histric per a ms informaci

Encara que la histria de la Terra comena amb la formaci geolgica del globus terrestre i que la histria de la humanitat comena amb l'aparici del gnere homo, s'ha limitat tradicionalment l's de la paraula "Histria" per referir-se als perodes que ens sn conseguts per mitj de les fonts escrites i els mitjans pels quals s'obtenen aquestes fonts. Els perodes dels quals no en tenim cap, de registre escrit, sn la prehistria i la protohistria. 

Els perodes de la histria sn, per convenci:
Abans de la Histria:
 Prehistria: des de l'aparici de l'home fins al sorgiment de les primeres civilitzacions que empren l'escriptura. Noms en tenim dades arqueolgiques.
 Protohistria: les civilitzacions que no tenen escriptura, per coincideixen amb d'altres que s en tenen. A ms de les arqueolgiques tenim dades escrites per altres pobles. Cronolgicament, coincideix amb part de la Histria Antiga. ;
 La Histria:
 Edat antiga o Antiguitat: des de les primeres civilitzacions fins a la desaparici de l'Imperi Rom d'Occident, el 476;
 Edat mitjana: del 476 fins al descobriment d'Amrica, el 1492;
 Edat moderna: des del 1492 fins a la Revoluci Francesa, el 1789;
 Edat contempornia: des de 1789 fins als nostres dies.

Classificaci geogrfica.
 Histria universal;
 Histria d'Amrica;
 Histria d'Europa;
 Histria d'sia;
 Histria d'frica;
 Histria d'Oceania;
 Histria de l'Antrtida;

Com a subcategories de la Histria d'Europa, en trobem: Histria de Catalunya, Histria d'Andorra, Histria del Pas Valenci i Histria de les illes Balears.

Classificaci per rea d'estudi.
 Histria del cristianisme;
 Histria de la filosofia;
 Histria de la tecnologia et al.

 Cincies auxiliars de la Histria .
La histria fa servir cincies auxiliars per obtenir les dades que elabora. Aquestes en sn algunes:
 Arqueologia;
 Biografia;
 Genealogia;
 Herldica;
 Historiografia;
 Numismtica;
 Vexillologia;

Vegeu tamb.
Esdeveniments classificats segons el dia de l'any;



















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1381" title="Hoquei sobre patins" nonfiltered="876" processed="864" dbindex="877">

L'hoquei sobre patins s un esport d'equip practicat sobre patins de rodes entre dos equips de cinc jugadors cadascun, consistent a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari per tal d'introduir-la-hi.

Histria.

Els romntics historiadors de l'esport asseveren que l'hoquei era practicat per les cultures, egpcia, grega (trobem referncies del filsof Temstocles) i a l'inca precolombina. Tamb trobem un esport anomenat "crosse" a Frana a finals de l'edat mitjana, per els creadors de l'hoquei modern foren els anglesos. La seva prctica s'inici a principis del segle XX en en comtat de Kent (Anglaterra). Es jugava en pista de ciment i amb patins de rodes. El 1905 es funda a Anglaterra la Amateur Hockey Association, precursora del patinatge. Tamb a Anglaterra, el 1913, es crea la National Hockey Association. La creaci de la Federation International du Patinage a Roulotte-FIPR el 1924 a Montreux per representants de Frana, Alemanya, Gran Bretanya i Sussa va servir per estructurar-lo i unificar criteris. Dos anys ms tard es celebr el primer campionat d'Europa de seleccions. En molt poc temps es va estendre per Europa, principalment pels pasos llatins, i per pasos d'Amrica i per les colnies portugueses d'frica. Els primers encontres que se'n tenen notcies a Catalunya daten dels anys 1914 i 1916 a Barcelona per no es fins el 1928 que es crea la Federaci Catalana d'Hoquei (ms tard Federaci Catalana de Patinatge). Els actuals organismes internacionals sn la Confederation Europeene de Roller Skating-CERS i la Federation International of Roller Skating-FIRS. Encara que no forma part de programa olmpic, fou esport d'exhibici als Jocs Olmpics de Barcelona.

Article relacionat: Histria de l'hoquei patins a Catalunya;

Competicions.
Competicions Espanyoles de Clubs.
 Masculines:
 OK Lliga / Lliga espanyola;
 Copa del Rei / Copa espanyola;
 Femenines:
 Campionat d'Espanya;
 Copa de la Reina / Copa espanyola;

Competicions Internacionals de Clubs.
 Masculines:
 Copa d'Europa (Eurolliga);
 Copa de la CERS;
 Recopa d'Europa;
 Copa Continental (Supercopa d'Europa);
 Copa Intercontinental (Mundialet de clubs);
 Campionat del Mn de clubs;

 Femenines:
 Copa d'Europa;

Competicions de Seleccions.
 Masculines:
 Campionat del Mn "A";
 Campionat del Mn "B";
 Campionat del Mn sots-20;
 Campionat d'Europa;
 Copa Amrica;
 Golden Cup;

 Femenines:
 Campionat del Mn;
 Campionat d'Europa;
 Copa Amrica;
 Golden Cup;

Clubs.
Vegeu article: Llista de clubs d'hoquei patins;

Jugadors famosos.

Gaby Cairo;
Joaquim Pals;
Ramon Benito Martnez;
Carles Folguera;
Albert Folguera;

Enllaos externs.



Federaci Catalana de Patinatge;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1382" title="Halteroflia" nonfiltered="877" processed="865" dbindex="878">
L'halteroflia o aixecament de pesos s un esport que consisteix a aixecar un halter des de la tarima fins ms amunt del cap. 

Modalitats.
Existeixen dues modalitats de competici: 

Arrencada: En la primera, s'ha d'elevar, sense interrupci, la barra des del sl fins a la total extensi dels braos sobre el cap. ;
Dos temps: En la segona, s'ha d'aconseguir el mateix, per es permet una interrupci del moviment quan la barra es troba a l'altura dels muscles. ;


Histria.
Es va desenvolupar a Europa durant el segle XIX encara que t antecedents en poques anteriors. L aixecament de pesos sempre ha format part de totes les cultures, i els participants, per tal de demostrar qui era ms fort o ms capa, mitjanant el llanament i aixecament de roques i peces de metall feien exhibici dels seus atributs, fet que constitua tot un espectacle en tot lloc i poca histrica. 

Es especialment durant l'poca de la creaci dels esports moderns, cap a finals de S.XIX quan l'halteroflia prpiament dita sorgeix. La primera escola d'aixecament de pesos es forma a Viena, sota la directriu de Wilhelm Trk, campi viens. Trk introdueix l'entrenament organitzat per als joves austracs l'any 1884. La creixent popularitzaci de l'esport (l'assoliment progressiu de rcords i la popularitat de Trk en guanyar el campionat, permeten al jove esport formar part del programa dels Jocs Olmpics de Atenes 1896, encara que va desaparixer el 1908 per es va reincorporar en Anvers, Blgica 1920.

Categories.

Les categories sota les quals s efectua la competici varien en funci de l'edat i el sexe dels competidors. 

Per a edats jniors (dels 17 fins als 20 anys) i sniors (majors de 20), les categories es distribueixen de la segent manera:



Per a edats menors (fins als 17 anys), les categories es distribueixen de la segent manera:




Nota: Les competicions masculines integren fins a 8 categories, enfront les 7 de les competicions femenines. ;
En competicions organitzades o sota les directrius de la Federaci Internacional d'Halteroflia (IWF), en les seves sigles en angls.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1383" title="Handbol" nonfiltered="878" processed="866" dbindex="879">

L'handbol s un esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips. L'objectiu s introduir la pilota a la porteria contrria i evitar que l'introdueixin a la porteria del teu equip. Per aconseguir-ho s'utilitzen passades i, en general, jugades, que acaben amb un llanament. 

L'handbol de set s el que es juga habitualment en l'actualitat, i s esport olmpic des de l'any 1972. Juguen a cada equip sis jugadors de camp i un porter. Se sol practicar en un pavell tancat i es caracteritza pel joc rpid i l'elevat nombre de gols que es marquen (normalment ms de 20 gols cada equip). L'espai de l'rea est reservat per al porter. Cap jugador de camp hi pot entrar de forma intencionada o per obtenir avantatge.

Tamb existeix una modalitat d'handbol d'onze, que fou esport olmpic de demostraci l'any 1952, per no s gaire popular en l'actualitat.

L'handbol s un esport fora popular als Pasos Catalans. Existeixen molts clubs que el practiquen i en una densitat major que la a resta del sud d'Europa.

Regles bsiques i estil de joc.
Les regles de l'handbol d'onze s'estandarditzaren el 1926 i foren la base per reglamentar l'handbol de sis. Aquestes regles solen ser modificades intentant millorar-les cada quatre anys, l'any olmpic.

L'handbol es juga amb una pilota esfrica i els nics jugadors que la poden tocar amb els peus sn els porters. Es pot avanar amb la pilota a les mans fins a un mxim de tres passes. A partir d'aquest moment el jugador disposa de 3 segons per a llanar, passar la pilota o botar. Si es bota la pilota, noms amb una m per cada bot, es pot continuar en moviment fins que es deixi de botar. A partir d'aquest moment es poden donar altres tres passes i obligatriament s'ha de llanar o passar abans de vuit segons, ja que no est perms a un jugador botar de nou la pilota sense que aquesta toqui un altre jugador o la porteria.

En un atac tpic, els jugadors porten la pilota fins la lnia de 9 metres mitjanant les passades als companys i el bot de la pilota, i aleshores intenten batre al porter. Els defensors intenten recuperar el control de la pilota interceptant les passades o blocant els tirs amb els braos i les mans; tot i aix, i a diferncia d'altres esports, el contacte fsic entre jugadors s molt continuat. El joc a l'handbol flueix lliurement, parant-se noms quan la pilota surt del terreny de joc o quan l'rbitre decideix que s'ha de parar. Desprs de cada pausa, es reinicia el joc amb una jugada especfica. Si l'equip atacant no demostra una actitud ofensiva, se li xiular 'joc passiu' i se li donar la pilota a l'equip que defensava. No hi ha un temps definit per a xiular 'joc passiu' aix que sol haver-hi controvrsia ja que el criteri arbitral, en aquest cas, fa molt.

A diferncia d'altres esports, a l'handbol les regles especifiquen la posici de cada jugador. S'identifiquen 4 categories principals: els extrems, que tenen com a funci obrir la defensa al mxim; els laterals i centrals, que s'encarreguen de defensar la zona central de l'rea i de pujar la pilota als atacs; i els pivots que tenen com a objectiu defensar el pivot contrari i en atac obrir espais a la zona central de la defensa. Aquests sn els jugadors de camp, per diferenciar-los del porter. A la vegada, algunes d'aquestes posicions se subdivideixen en els costats del camp en qu juguen. Aix, per exemple poden existir laterals drets o esquerres i extrems drets o esquerres. Encara que els jugadors acostumen a mantenir-se durant la majoria de l'estona en una posici, hi ha poques restriccions respecte del seu moviment en el camp.

Posicions dels jugadors.
Porter.

El porter d'handbol s l'nic jugador, que dins l'rea de 6 metres, pot fer les passes que ell vulgui amb la pilota a les mans, sense necessitat de botar-la. Tamb s l'nic que pot tocar la pilota amb les cames, encara que noms per parar  llanaments. No pot xutar-la ni fer passades amb les cames o els peus. Fora de l'rea es regeix per la mateixes regles que la resta de jugadors. Normalment vesteixen coquillera (protecci per l'entrecuix) i pantalons i jersei de mnigues llargues, per protegir-se dels llanaments.

Extrem.
Els extrems se situen al costat exterior dels laterals. Solen ser jugadors rpids, gils, lleugers i amb gran capacitat per saltar. Aprofiten al mxim l'amplada del camp per obrir les defenses i crear forats. Comencen les jugades d'atac esttic des de la seva posici. Poden convertir-se en una font constant de gols quan es juga contra defenses obertes (com el 3-2-1).

Lateral.
Els laterals se situen al costat exterior del central. Solen ser jugadors alts i corpulents amb un llanament potent. S'utilitzen per trencar defenses tancades amb llanaments des de 9 metres. Donen fora joc i solen fer assistncies als extrems i als pivots.

Central.
El central s l'eix de l'equip. Ell mana en atac i defensa: marca les jugades, colloca als jugadors i indica on s'han de comenar els atacs esttics. A ms, sol tenir una gran capacitat tctica, tcnica i s rpid de reflexos.

Pivot.
El pivot s l'encarregat d'internar-se en la muralla defensiva i obrir forats all on sigui possible. Sn jugadors robustos, que van b en el cos a cos. Els seus bloquejos poden deixar via lliure als laterals, per tamb es converteixen en golejadors quan reben una bona passada i es giren amb velocitat cap a la porteria.

Formaci.
L'esquema dels jugadors al terreny de joc s'anomena la formaci, i s, com la tctica, treball de l'entrenador.

Les formacions ms utilitzades en defensa sn el 6-0, quan tots els jugadors es concentren entre les lnies de 6 i 9 metres per formar un mur defensiu; el 5-1, quan un dels jugadors, que s'anomena avanat, passa la lnia de 9 metres per marcar al central i tractar d'interceptar passades, mentre que els altres jugadors formen una lnia de cinc per darrere seu; i el menys com 4-2 quan dos defensors s'avancen. Els equips ms rpids tamb utilitzen la formaci 3-3, tamb coneguda com a 3-2-1, que sembla ms una defensa individual. Les formacions varien molt d'un pas a un altre i reflecteixen l'estil de joc propi. La 6-0 es coneix com a  defensa dura , i les altres formacions es coneixen com a  defensa ofensiva .

Histria.
Antiguitat.

Per establir els orgens de l'handbol, els investigadors tracten de buscar similituds i punts de contacte amb els jocs propis dels grecs i dels romans. Ning no dubta, per, que l'agilitat de l'sser hum amb les seves mans hagus pogut fer que s'utilitzessin en jocs ja en les primeres civilitzacions. Hi ha acord general que l'handbol, tal i com s'entn actualment, s un esport realment molt jove, del primer quart del segle XX.

En tot cas, tamb s cert que a l'Antiga Grcia exist el "joc d'urnia". En aquest joc s'utilitzava una pilota de la mida d'una poma, que s'havia de mantenir a l'aire sense que caigus. En un dels llibres fonamentals de la literatura clssica, l'Odissea, Homer parla d'aquest joc i explica com dos dels seus protagonistes llanaven la pilota a l'aire cap als nvols i l'agafaven saltant, abans que els seus peus tornessin a tocar el terra. Algunes escenes d'aquest tipus de diversi foren trobades a la muralla d'Atenes el 1926.

Posteriorment, tamb entre els romans el metge Gal de Prgam havia aconsellat als malalts la prctica del Harpaston, una modalitat que es jugava amb una pilota i les mans. Aix es produa cap a l'any 150 aC. Molt ms endavant, ja a l'edat mitjana, el trobador Walther von der Vogelweide descrigu tamb el "joc de la pilota", que consistia en agafar la pilota al vol d'una manera similar a com es passen la pilota actualment els jugadors d'handbol. Era practicat principalment a la cort i els trobadors el batejaren amb el nom de "Primer joc d'estiu". De totes maneres, era una prctica esportiva no estructurada, sense cap tipus de reglament ni de normes.

Segle XX.
L'handbol s'ha desenvolupat a partir d'una srie de jocs similars, que estigueren en vigor al comenament del segle XX. Aquest tipus de jocs es comenaren a practicar al centre i nord d'Europa, el 1926 es va establir el Reglament Internacional d'Handbol. El 1928 es fund la Federaci Internacional Amateur d'Handbol per 11 pasos durant els Jocs Olmpics d'estiu de 1928. Aquest organisme es convert ms tard en l'actual Federaci Internacional d'Handbol (IHF). 

A la primera part del segle XX, l'handbol fou jugat a l'estil d'onze contra onze, que es practicava a l'aire lliure als camps de futbol i, de fet, aquesta versi encara la practiquen veterans a pasos com ustria i Alemanya. 

A mesura que la popularitat de l'handbol puja a tota Europa, en el nord comencen a estudiar-se noves modificacions, per afrontar el clima fred. La necessitat de practicar l'handbol a l'interior es va fer evident. En la nova modalitat interior, el joc es va fer ms rpid i vists, i aix va ajudar a que la resta d'Europa comencs a practicar-lo. 

El 1954 la IHF organitza el primer Campionat del Mn Mascul, i Sucia n's l'equip guanyador. Tres anys ms tard Txecoslovquia guany el primer Campionat del Mn Femen. Els pasos escandinaus, Alemanya i la Uni Sovitica foren les potncies del mn d'handbol. Aix ha anat canviant la darrera dcada, ja que la popularitat d'aquest esport ha augmentat als pasos del sud i de l'Europa Occidental, aix com al lluny Orient.

L'handbol interior i al aire lliure tingueren la mateixa popularitat fins a finals de la dcada del 1960. El 1965, el Comit Olmpic Internacional aprov la modalitat d'interior perqu es practiqus als Jocs Olmpics i amb el nom d'"Handbol", que ara es refereix exclusivament a l'handbol de 7. La primera participaci en categoria masculina fou als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 i en la categoria femenina als Jocs Olmpics d'estiu de 1976.

Actualitat.
L'handbol encara no ha aconseguit guanyar popularitat al mn de parla anglesa, per tot i aix es practica en zones d'Amrica, Canad, Austrlia, Gran Bretanya i Irlanda. Els equips d'aquests pasos competeixen regularment als campionats mundials i als jocs olmpics, per encara no aconsegueixen entrar al rnquing dels millors estats del mn.

La primera poblaci dels Pasos Catalans on es va practicar l'handbol va ser Granollers, un cop l'any s'hi fa el Torneig Internacional d'Handbol. I per els estudiants granollerins de primria i de secundria es fa el torneig infantil anomenat CoAliment.

Reglament.
Camp de joc.

El terreny de joc s un rectangle de 40 metres de llarg per vint d'ample, dividit en dues meitats quadrades on podem trobar-hi una rea de porteria a cadascuna.

La porteria est situada al centre de cada lnia exterior de porteria. Va fortament subjectada al terra o a la paret que tingui darrere per seguretat. Mesura 2 m d'altura per 3 m d'ample, pintada a dos colors amb franges de 20 cm. L'amplada dels pals s de 8 cm, la mateixa amplada que la lnia de gol. Aquesta porteria es troba en una rea traada a partir de dos quarts de cercle amb centre a cadascun dels pals i un radi de 6 metres, units per una lnia parallela a la lnia de gol.

Totes les lnies del camp formen part de la superfcie que limiten i  mesuren 5 cm d'ample excepte en el cas esmentat de la lnia de gol. 

La lnia de cop franc s una lnia discontnua; es marca 3 metres ms enll de la lnia de l'rea. Tan els segments de la lnia com els espais entre ells mesuren 15 cm. La lnia de 7 metres s d'un metre de llarg i est pintada directament davant la porteria. s parallela a la lnia de gol i se'n situa a una distncia de 7 m. La lnia de limitaci del porter (utilitzada noms en els penals) s de 15 cm de longitud i es traa directament davant la porteria i se'n situa a una distncia de 4 metres.

La lnia de canvis (un segment de la lnia lateral) per cada equip va des de la lnia central fins a un punt que se'n allunya 4,5 metres. Aquest punt final de la lnia de canvi est delimitat per una lnia que s parallela a la lnia central, i sobresurt 15 cm cap endins i cap a fora del camp.

Pilota.
Es juga amb una pilota de cuir o de material sinttic. S'utilitzen 3 mides:



La mida i el pes de les pilotes de mini-handbol (per nens menors de 8 anys) no estan fixades al reglament de l'IHF. La mida no oficial de la pilota s de 48 cm. 

Sovint, la pilota s'impregna amb resina sinttica. Aix ajuda a agafar la pilota amb una m i aix disminuir el risc de que la pilota rellisqui. Ara b, la pilota queda bruta i el terra pot quedar enganxifs.

Comenament del partit.
Abans de comenar el partit, els 2 equips han de firmar la fitxa de jugadors, declarant aix estar en condicions legals de poder jugar el partit.
Es fa una entrada comuna, des de la meitat del camps fins al centre, cada equip a un costat de la lnia central, i aix es presenten al pblic. Se saluden els jugadors, als rbitres i es fa el sorteig que consisteix en escollir a l'atzar una m de l'rbitre on hi ha una moneda o el seu xiulet. El guanyador pot escollir entre fer la sacada inicial o demanar la porteria que desitja defensar a la primera part.
Els jugadors es posicionen, l'rbitre fa una senya a la taula de control per centrar l'atenci i aix es pot donar l'ordre d'iniciar el partit.

Duraci i resultat.
En aquest esport guanya el partit aquell equip que aconsegueix marcar ms gols en el temps que l'rbitre consideri necessari, uns 30 minuts per part en la categoria snior. Tamb pot donar-se el cas de que els dos equips marquin la mateixa quantitat de gols, llavors hi haur un empat. 

Cada part l'entrenador t dret a demanar un minut de temps mort, i aquest s'assignar quan l'equip que el demana tingui la possessi de la pilota. La pausa de la mitja part dura aproximadament un quart d'hora.

En algunes competicions no es pot empatar cap partit, i per aix es juga un perode de prrroga (2 parts de 5 minuts amb 1 minut de descans entre elles). Si al final d'aquest perode de prrroga el partit segueix empatat, es jugar un altre perode exactament igual. Si el partit encara segueix empatat, es jugaran sries de penals fins que es pugui donar un guanyador.

Sancions.



En aquest esport est perms el contacte frontal, s a dir, pit contra pit, utilitzant les mans amb els braos semiflexionats, sense agafar el contrari, per obstruir l'atac de l'equip rival, per no estan permeses les empentes o contactes no frontals. Aquestes faltes se sancionen amb un cop franc, excepte les que sn una clara ocasi de gol, que se sancionen amb un llanament de 7 metres. A ms, pel cas de produir-se faltes reiterades o antiesportives tamb existeixen altres tipus d'amonestacions, que sn: l'amonestaci, l'exclusi, la desqualificaci i l'expulsi.

Amonestaci.
Noms la pot rebre una vegada cada jugador (amb un mxim de 3 per equip) i la rebr quan mostri una conducta inadequada, s'excedeixi amb el contacte a l'oponent o tingui un comportament antiesportiu. 

Per a l'amonestaci, l'rbitre ha d'ensenyar una targeta groga de manera que la vegi el jugador, l'anotador i el pblic. 

Exclusi.
El jugador excls no pot jugar durant dos minuts i el seu lloc queda buit fins que torna al terreny de joc. Si un jugador s excls 3 vegades en un partit, ha de ser desqualificat. L'rbitre l'utilitza en cas d'infraccions reiterades, repetici de comportament antiesportiu o quan el jugador no deixi la pilota al terra desprs de que s'hagi xiulat una falta en contra del propi equip. 

Per excloure, l'rbitre aixeca el puny tancat amb els dits ndex i cor aixecats.

Desqualificaci.
El jugador ha de deixar el camp i no pot tornar a entrar durant aquest partit. El seu equip ha de jugar amb una persona menys durant dos minuts i llavors substituir el jugador. Tamb pot ser desqualificat un component de la banqueta, sigui suplent o entrenador, i s'ha de complir igualment la sortida d'un jugador del camp durant dos minuts. Un jugador s expulsat quan comet una infracci molt greu contra el rival, la seva actitud antiesportiva continua, acumula 3 exclusions, comet alguna agressi o entra al terreny de joc quan no hi ha d'estar.

La desqualificaci s xiulada per l'rbitre mostrant una targeta vermella al jugador.

Expulsi.
Aquest tipus de penalitzaci s la que s'utilitza menys, noms quan es produeix una agressi manifesta al terreny de joc. El jugador expulsat ha d'abandonar el camp i la banqueta, i cap altre jugador el pot substituir durant la resta de partit.

Per assenyalar-la l'rbitre creua els braos sobre el pit.

Un nou mats del reglament permet expulsar un jugador en cas de sabotatge a l'ltim minut del partit, encara que noms en condicions de resultat igualat i en que el jugador eviti una ltima possibilitat de gol o evita que s'executi una sacada o llanament en els ltims instants. En aquests casos tamb se sancionar amb desqualificaci directa.

Organismes rectors.
L'handbol s dirigit a nivell internacional per la International Handball Federation, ms coneguda per l'acrnim IHF, amb la seu a Basilea, Sussa. 

A causa del creixement constant de l'IHF, s'han creat durant la histria cinc federacions regionals, amb objectius similars als de l'IHF. Aquestes federacions sn les encarregades de coordinar tots els aspectes de l'esport a cada regi. 


A continuaci se'n detallen els noms complets traduts al catal, les sigles en l'idioma original i la zona d'influncia de cadascuna de les cinc federacions:







A la vegada, dins de cada federaci hi ha associacions que representen pasos o altres territoris. Normalment, hi ha una sola associaci per pas o territori, i en cas de que n'hi hagi ms, noms una pot estar afiliada a la seva federaci. En certs casos aquestes associacions principals tenen afiliades altres associacions menors per ajudar en l'organitzaci de l'esport. Cada associaci organitza l'handbol de la seva zona independentment de la federaci, per en alguns casos, por exemple per classificar clubs en tornejos internacionals, aquests clubs han d'estar avalats per l'associaci davant la federaci.

Campionats ms importants.
Seleccions.
A nivell de seleccions nacionals, el torneig ms important s el Campionat Mundial d'Handbol, que es disputa des del 1938. A partir del 1957 tamb hi participen les seleccions femenines, en una competici diferenciada.
La primera copa del mn es va disputar el 1938 en la modalitat de grup amb 4 participants (Alemanya, ustria, Sucia i Dinamarca), proclamant-se campiona Alemanya desprs d'haver guanyat tots tres partits.

Entre les federacions continentals de l'IHF, el torneig ms destacat s el Campionat Europeu d'Handbol.

Clubs.
A cada pas els clubs d'handbol s'inscriuen en associacions o lligues que organitzen tornejos oficials entre ells, d'on sorgeixen els campions i se seleccionen els equips que participaran a les competicions internacionals. No existeix un sistema nic de tornejos i cada lliga nacional els organitza a la seva manera. Les lligues ms destacades sn la Lliga ASOBAL i la Lliga alemanya d'handbol.

A nivell continental la competici amb ms prestigi s la Copa d'Europa d'handbol. Tamb destaquen les competicions europees: la Recopa d'Europa, la Copa EHF i la Challenge Cup, en ordre d'importncia.

Altres modalitats.
A part del ja mencionat handbol d'onze, existeixen altres modalitats d'handbol creades recentment per poder portar l'esport i la diversi que aquest suposa a nous mbits.
Handbol platja.

L'handbol platja mostra forces similituds amb el handbol tradicional, la principal diferncia rau en que no es pot botar la pilota i s'ha de passar abans de fer 3 passes. Hi participen dos equips de quatre jugadors, comptant el porter, que si marca val 2 punts. Es juga en un camp d'uns 27 per 12 metres que est totalment cobert de sorra. Cada partit consta de dues parts de 10 minuts cada una i el resultat es comptabilitza independentment, si aconsegueixes vncer en les dues parts, guanyars 2-0, per si cada equip guanya una part, el partit es decideix amb el sistema de llanament de penals. Les faltes s'han de sacar  des del punt on han estat comeses i els jugadors no poden estar a menys d'un metre del llanador. Si un jugador queda excls no podr tornar a entrar al camp i un altre del mateix equip hi podr entrar un cop el seu equip hagi recuperat la possessi de la pilota. Pels canvis, els jugadors seuran a l'exterior de la lnia lateral, cadascun a la part corresponent al seu camp, i podran canviar-se un nombre illimitat de vegades. 

La competici ms important actualment s el Mundial d'Handbol Platja, que es disputa sota la regulaci de l'IHF.

Mini-Handbol.

El Mini-Handbol es juga entre dos equips de 5 jugadors cadascun, comptant el porter, encara que aquest ha de ser substitut en cada part. A ms, com que aquest s un joc dirigit als nens, tots ells han de participar en algun moment del partit. Es juguen quatre parts de 10 minuts, tenint 6 minuts de descans entre la segona i la tercera part, i 2 entre la resta.

L'esport es practica sobre una superfcie slida d'uns 20 per 13 metres, i tamb es redueixen les mides de les rees. La porteria es rebaixa fins a 1,60 metres en el cas de la categoria benjam o 1,80 metres si es alev. Des de la lnia de meta fins l'rea hi ha 5 metres i el punt de penal es troba a 6 metres.

La pilota utilitzada pels nens depn de la seva categoria, 44 cm de dimetre per benjamins i 48 per alevins. En defensa no es poden utilitzar les defenses mixtes (defenses individuals a un jugador) i no es pot utilitzar cap substncia de subjecci per la pilota. El resultat final t un mxim de dos punts per equip ja que cada dues parts es comptabilitzen independentment i es dna un punt a l'equip guanyador. 

Aquest tipus d'esport no t representacions internacionals ja que noms s practicat per l'ensenyana de l'handbol com entre nens de diferents clubs.

Referncies.


Enllaos externs.


Organitzacions.
Federaci Catalana d'Handbol;
Lloc web oficial de la International Hanball Federation (IHF), la Federaci Internacional d'Handbol ;
Federaci Asitica d'Handbol ;
Confederaci Africana d'Handbol ;
Federaci Europea d'Handbol ;
Federaci Panamericana d'Handbol ;
Federaci d'Handbol d'Oceania ;

Reglament.
Reglament de l'handbol ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1387" title="Hoquei sobre herba" nonfiltered="879" processed="867" dbindex="880">
El hoquei sobre herba s un esport de conjunt practicat entre dos equips d'onze jugadors cadascun, que consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu de marcar gols. Per altres esports relacionats, vegeu hoquei.

Histria.
Com en d'altres manifestacions esportives podem trobar modalitats properes en poques llunyanes, es t registre grfic de dues persones utilitzant pals amb una pilota en l'Antic Egipte, fa 4.000 anys. Molts museus ofereixen proves que Grecs i Romans hi jugaven. Igualment existeix un relleu de l'Edat Mitjana a Europa on es poden veure dues persones jugant. Es creu tamb, que es va poder haver originat a sia, en el que avui es coneix com Pakistan i ndia, solien fer el pal de fusta d'hoquei amb una canya i el seu rizoma i les pilotes de cautx de bamb  

A la fi del segle XIX es conforma la primera associaci d'hoquei sobre gespa.com els Jocs Itsmics, a Grcia, o els indis americans, tant del nord com del sud, els rabs, que tenien un joc anomenat 'koura' o els xilens un d'anomenat 'cineca'. A Anglaterra trobem referncies cap a l'any 1175 o unes vidrieres a les catedrals de Canterbury i Gloucester que daten del segle XIII. Els anglesos feien derivar l'hoquei d'un altre jocs irlands anomenat 'hurley' o 'hurlino'.

L'hoquei modern feu la seva aparici a inicis de la segona meitat del segle XIX als collegis privats anglesos. El primer reglament escrit apareix el 1852. L'any 1875 una societat londinenca dita 'The Men Hockey Association' don un bon pas per a corregir les antigues regles per tal de millorar el joc. El pas definitiu es don el 16 de gener de 1886 quan els clubs Blackheath, Molesey, Wimbledom, Earling, Surbiton, Teddington, Eliot Place School, de Blackhead; i Trinity College de Cambridge constituren la 'Federaci d'Hoquei'. A finals del segle XIX ja era un esport molt popular, incls entre les dones.

La 'Federaci Internacional d'Hoquei' comen a funcionar a Pars el 7 de gener de 1924, amb assistncia de les delegacions d'ustria, Blgica, Espanya, Frana, Hongria, Sussa i Txecoslovquia. ndia y Pakistan han estat els principals dominadors, encara que actualment els pasos d'Europa occidental dominen els campionats. Tamb s molt popular a Oceania i, des de 1908, forma part dels Jocs Olmpics.

A Espanya es comen a practicar abans de la I Guerra Mundial, per no fou fins el 1923 que es constitu oficialment la 'Federaci Espanyola d'Hoquei' a Barcelona.

Conceptes bsics del reglament.
 Cop franc s la manera de posar la bola en joc desprs que algun jugador hagi rebut una falta en qualsevol part del terreny de joc, o desprs que hagi sortit la bola dels lmits del camp.
 Crner s la manera de posar la bola en joc des de la cantonada quan ha sortit impulsada per un jugador de l'equip defensor.
Bully s el servei neutral que es fa quan s'ha produt alguna interrupci no penalitzable o no favorable a cap dels dos equips. Dos jugadors, un de cada equip, fan xocar un cop els estics amb la bola al mig i ja poden disputar-se-la.
Penal crner s una sanci a mig cam entre el crner i el penal del futbol. Es produeix quan l'equip defensor comet una falta voluntria dins del seu migcamp o quan comet una falta involuntria dins de la seva rea. Un jugador de l'equip beneficiat posa la bola en joc des de la lnia de fons i l'envia a companys seus situats al voltant de l'rea rival. El porter i quatre jugadors de l'equip defensor intenten evitar el gol sortint de la lnia de fons, o fins i tot des de la lnia de gol.
Penal stroke s l'equivalent al penal del futbol. Es produeix quan l'equip defensor comet una falta voluntria dins la seva rea. Un jugador atacant executa el penal des del punt de 6,40 metres.
Faltes ms habituals Les principals faltes sn el joc perills (aixecar l'estic i/o la bola ms amunt del maluc; s a dir, de forma perillosa), els peus (tocar, parar o jugar la bola amb els peus), obstrucci (situar-se entre la bola i el rival sense intenci de jugar-la), el revs d'estic (jugar la bola per la part no plana de la pala de l'estic) i aixecar la bola prop d'un adversari.
Targetes ;
La verda s l'avs per reiteraci de faltes o per protestar a l'rbitre; la segona verda n'implica una de groga.
La groga suposa una exclusi temporal per un mnim de 5 minuts. La segona groga implica la vermella i l'expulsi del partit.

Competicions.
Competicions de Clubs Nacionals.
Catalunya.
 Campionat de Catalunya;
Espanya.
 Lliga espanyola;
 Copa d'Espanya;

Competicions de Clubs Internacionals.
 Copa d'Europa d'hoquei herba;

 Recopa d'Europa d'hoquei herba;

Competicions de Seleccions.
Campionat del mn d'hoquei herba;

Clubs.
Catalunya.
 Atltic Terrassa Hockey Club (Terrassa);
 Club Egara (Terrassa);
 Reial Club de Polo (Barcelona);
 Club Deportiu Terrassa Hockey (Terrassa);
 Futbol Club Barcelona (Barcelona);
 Jnior Futbol Club (Sant Cugat del Valls);
 Lnia 22 Hoquei Club (Terrassa);
 Iluro Hoquei Club (Matar);
 Matadepera 88 Hockey (Matadepera);
 Olmpia HC (Castelldefels);
 Club Hoquei Sant Andreu (Sant Andreu de la Barca);
 Club Esportiu Mediterrani (Barcelona) (desaparegut);
 Saint Paul's School (Barcelona);

Filials.
 Valls Esportiu (Terrassa);
 Atltic 1952 (Terrassa);
 Can Salas (Terrassa);
 Rusc H.C. (Terrassa);
 Egara 1935 (Terrassa);
 E.H.C. (Terrassa);
 A.D. Rimas (Terrassa);
 Club Terrassa 1910 (Terrassa);
 Diagonal HC (Barcelona);
 Pedralbes HC (Barcelona);
 CE Pedralbes 1991 (Barcelona);
 Gran Reserva HC (Barcelona);
 Jnior 1917 (Sant Cugat del Valls);
 Barcelon Stick HC (Barcelona);

Vegeu tamb.
Histria de l'hoquei herba a Catalunya;

Enllaos Externs.
Federaci Catalana d'Hoquei;
Origens de hoquei;
mowly.com - Portal de l'hoquei herba catal i espanyol;
Hockey Images - Fotografia de hockey herba;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1388" title="Hoquei" nonfiltered="880" processed="868" dbindex="881">
El hoquei s un esport d'equip, que consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu de marcar gols.

Modalitats.
Hoquei sobre herba;
Hoquei sobre patins;
Hoquei sobre patins en lnia;
Hoquei sobre gel;
Hoquei subaqutic;
Hoquei sota gel;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1390" title="Hiptesi" nonfiltered="881" processed="869" dbindex="882">
Una hiptesi de treball s una proposici que es pot verificar o negar cientficament per mitj d'un experiment o de l'observaci. Una proposici que ha estat comprovada s un teorema. Un conjunt de teoremes forma una teoria.

Aix doncs, la hiptesi s la base a partir de la qual s'endega el mtode cientfic.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1392" title="Hongars" nonfiltered="882" processed="870" dbindex="883">

L'hongars o hongars (magyar nyelv; AFI:r    lv) s una llengua grica parlada per ms de 14 milions de persones arreu del mn. La majoria es concentren a Hongria (ms de 10 milions), a Transsilvnia (actualment a Romania) ms de 2 milions, a Voivodina (Srbia) al voltant del mig mili, a Eslovquia ms de mig mili, a  la Transcarpcia ucranesa gaireb 200.000 persones. La resta es troba a la dispora, principalment a Israel i als Estats Units.

Classificaci.
Classificaci gentica.
L'hongars forma part de la subfamlia grica, que tamb inclou llenges com l'ostiac i el vogul, parlades a la Federaci Russa. Aquest grup forma part de la famlia uraliana que tamb inclou el fins i l'estoni, entre d'altres. Al voltant de l'any 1000 s'escriu amb alfabet llat, tot i que fins al segle XVI, no era estrany l's de rovs o runes. Els escrits en hongars sn rars fins a la reforma protestant, ja que els documents del catlic regne d'Hongria solien fer-se en llat.

Tipologia.
L'hongars s una llengua 'aglutinant', s a dir, que mentre que la paraula-arrel roman immutable (generalment), s'hi afegeixen sufixos i prefixos que especifiquen temps, persona, determinaci, i rgim (quins objectes pren el verb) dels verbs, (expl.: Beszlni: parlar, beszlek: parlo) o b nmero i cas gramatical de substantius (expl.: Katalnia: Catalunya; Katalniban: a Catalunya; Katalnirl: des de Catalunya).

Histria.
La llengua hongaresa prov de la zona dels Urals, des d'on les tribus magiars varen emigrar i dur la seva parla a l'rea d'Europa central que avui en dia es coneix com a Hongria. Des de llavors aquest idioma ha anat evolucionant en diverses etapes:
 Proto-hongars - fins 1000 aC;
 Hongars arcaic - 1000 aC fins 896dC;
 Hongars antic o medieval - 896 fins al segle XVI. ;
 Hongars mitj - s. XVI fins a acaballes del s. XVIII;
 Hongars modern - des de finals del s. XVIII fins a l'actualitat.

El document ms antic escrit en hongars de qu es t constncia s el Serm de funeral i oraci, que data del segle XII. Avui en dia, des del 2004, a ms de ser llengua oficial al seu pas d'origen, tamb es reconeix com a llengua oficial de la Uni Europea.

Distribuci geogrfica actual.

Tant per raons histriques (ja que la Hongria histrica no es correspon del tot amb el territori que ocupa l'estat actual) com per motius d'immigraci durant el darrer segle, no es limita la seva parla a Hongria.

Fonts: Censos nacionals, Ethnologue;

Fontica i escriptura .
Alfabet.
Originalment aquesta llengua feia servir un sistema d'escriptura rnica (rovsrs, szkely rovsrs o senzillament rovs), per Sant Esteve, el primer monarca del Regne d'Hongria va iniciar una reforma per adoptar l'alfabet llat parallela a la conversi al cristianisme que va dur a terme el pas. Avui en dia es va servir una variant d'aquest alfabet amb algunes lletres afegides, com ara   i  , que sn exclusives d'aquesta llengua.

Aquestes sn les 44 lletres de l'alfabet complet:


Vocals.


L'hongars actual atorga valor fontic a la quantitat de les vocals, s a dir que diferencia entre vocals curtes i llargues. La llengua moderna estndard t 7 vocals curtes (aeiou) i 7 vocals llargues (  ), cadascuna de les quals t una lletra adscrita en l'alfabet. En qualsevol cas, les vocals llargues estan marcades amb un accent tancat ( ), o en el cas de les vocals  i , un accent tancat doble.
 La vocal a representa el so [ ] (com la o a hot en angls britnic);
 La vocal  representa el so  (una variant llarga de l'a de pa en catal);
 La vocal e representa el so [ ] (com la e oberta en catal);
 La vocal  representa el so  (una versi llarga de l'e tancada en catal);
 La vocal i representa el so , i  tan sols n's una variant ms llarga .
 La vocal o representa el so  (o tancada) i  tan sols n's una variant ms llarga .
 La vocal  representa el so  (com la  alemanya).
 La vocal u representa el so , i  tan sols n's una variant ms llarga . ;
 La vocal  representa el so  (com la  alemanya).
 Les caracterstiques lletres hongareses   i   (o i u amb doble accent agut)  representen les vocals llargues corresponents a   i  , respectivament.

Consonants.

Els sons consonntics de l'hongars, com les vocals, tamb poden ser curts o llargs (geminaci). Les consonants llargues en l'escriptura es representen doblant la consonant, o b la primera consonant dels dgrafs que representen un so simple (per exemple ssz s la variant llarga de sz, o nny la de ny).

Sonen aproximadament com en catal: b, d, f, k, m, n, p, l, t, v (labiodental, pronunciada /v/).
 c  sona com ts en catal.
 cs  sona com tx en catal.
 dz  sona com tz en catal.
 dzs  sona com tj en catal.
 g  sempre oclusiva velar com en alemany, o com a gat en catal.
 gy [ ] una oclusiva palatal sonora, semblant al so inicial de la paraula anglesa duke.
 h  sona com h en angls.
 j  sona com i consonntica en catal, com a iogurt.
 lj  una versi geminada del so anterior (s una excepci a la norma ortogrfica per representar la geminaci).
 ly  actualment sona igual que l'anterior, i consonntica, histricament representava el mateix so que ll en catal.
 ny [ ] sona com ny en catal, com  en castell.
 r  t la mateixa distribuci que en catal, inicial o doble sona forta, i sona suau senzilla entre vocals.
 s [ ] sona com xeix en catal, com sh angles, com sch en alemany.
 sz  sona com ss en catal.
 ty  una oclusiva palatal sorda, semblant al so inicial de la paraula anglesa tuesday.
 z  sona com z en catal.
 zs [ ] sona com j en catal o en francs, no pas com tj en catal o j en angls.

Allfons.
Els principals allfons de les consonants hongareses sn:
 /n/ esdev [ ] quan es troba abans d'una velar, exactament com en catal (ex. hang g "veu").
 /j/ esdev  quan es troba abans de /p/, /t/ o /k/ a final de paraula, el qual passa en les formes verbals de l'imperatiu (ex. kapj! p "agafar, rebre").
 a vegades /h/ esdev [ ] quan es troba entre vocals (teht a t "aleshores, doncs, en conseqncia").
 /h/ a vegades desapareix en posici final (Cseh [  ] "txec").
 /h/ en altres ocasions esdev  quan es troba a final de paraula (ihlet t "inspiraci");
 /h/ esdev  quan s una geminaci (mhhel x l "amb una abella");

Accent.
La sllaba tnica s sempre la primera. Les paraules llargues o compostes solen tenir altres accents secundaris en altres sllabes.

 klns  - estrany;
 zeneszerz  n s  z  - compositor;

Harmonia voclica .

Les vocals poden ser anteriors (ei  ) o posteriors (aou). La fonologia hongaresa segueix regles d'harmonia voclica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula-arrel. Les paraules patrimonials hongareses solen incloure noms vocals d'un dels dos tipus, o b noms vocals anteriors, o b noms vocals posteriors.

La regla bsica s que les paraules amb vocals anteriors (ie) prenen sufixos amb vocals anteriors (per exemple, kzben "a la m"). Mentre que les paraules amb vocals posteriors(uoa) prenen sufixos amb vocals posteriors (per exemple, karban "al bra"). Per altra banda hi ha vocals considerades neutres (ei) que tamb poden aparixer en una mateixa arrel amb vocals posteriors (per exemple, rpa "pastanaga", kocsi "cotxe"). Les paraules que contenen alhora vocals neutres i vocals posteriors solen prendre sufixos amb vocals posteriors (per exemple, rpaban "en una pastanaga", kocsiban "en un cotxe").

Molts sufixos gramaticals tenen dues formes diferents, o b amb vocal posterior o b amb vocal anterior (per exemple -ban/-ben), per alguns sufixos encara tenen una forma ms per a les vocals arrodonides () (per exemple hoz/-hez/-hz).

 Vocals posteriors: a, , o, , u, ;
 Vocals anteriors no arrodonides: e, , i, ;
 Vocals anteriors arrodonides: ,  , ,  ;

Com podem veure, les vocals anteriors no arrodonides sn les de carcter neutre:
 (Vocals neutres: e, , i, );

Vegem com s'apliquen aquestes normes en mots reals, exemplificant-ho amb les normes de formaci del plural:



Vocabulari.
Substrat i canvi fontic.
La major part del seu substrat lingstic prov del vocabular com de la famlia a la qual pertany, amb una srie de canvis produts al cap del temps degut al seu allament de la resta de llenges uralianes.

 El so  de l'hongars correspon al  del fins i l'estoni: ;


El so hongars  correspon a la  de l'estoni i el fins abans de vocals frontals:


El so  hongars correspon al  del fins i l'estoni abans de vocals posteriors (tal com el so  de les llenges germniques es correspon al llat , com en l'exemple Hund / canis);



La  hongaresa es correspon amb la  finesa i estoniana a comenament de mot:



A l'interior de les paraules (tot i que degut a la prdua de les vocals de final de paraula que va tenir lloc histricament en hongars ara se situa a finals), la  hongaresa es correspon a la  finesa (que a vegades s ), i amb la  o  de l'estoni (que a vegades tamb esdev , com en fins).



Aquests no sn ms que exemples d'una srie encara ms gran de patrons fontics: una altra correspondncia s la  hongaresa, que equival a la  finesa i estoniana.

Vocabulari provinent d'altres llenges.

A ms l'hongars posseeix un bon nombre de manlleus d'altres llenges venes:
 de l'irani: tej (llet), vr (castell);
 del turc (s. XVI - XVII): egyetem (universitat), papucs (sabatilles), mecset (mosquita), tenger (mar);
 del llat: iskola (escola), kollgium (collegi), mzeum (museu);
 de l'itali: csell (violoncel);
 de l'alemany: kastly (residncia), sgor (sogre);
 de les llenges eslaves: kapa (aixada), kasza (fal).

Neologismes.

s una llengua tamb coneguda pel seu relativament gran nombre de neologismes emprats en lloc de paraules internacionals, com ara:
 szmtgp - ordinador. Szm - xifra, gp - mquina, motor.

Gramtica.

L'hongars s una llengua aglutinant. Malgrat que l'ordre normal de les oracions s subjecte - verb - objecte, es poden ordenar amb gran llibertat grcies a la natura de la seva estructura gramatical. 

Els pronoms personals se solen obviar (ellisi) ja que aquestes formes sn implcites en els verbs. Es fan servir sufixos, adherits a l'arrel de les paraules, i postposicions per expressar casos gramaticals, locaci, possessi i totes les funcions que en les llenges indoeuropees duen a terme les preposicions. Tamb existeixen els prefixos verbals.
Preneu per exemple:
 Sufixos: a virg - la flor, a virgom - la meva flor; nyr - estiu, nyron - a l'estiu.
 Postposicions: baj - problema, baj nlkl - sense problema; hz - casa, hz el tt - davant de casa.

Gnere i nombre.
No es considera el gnere en cap aspecte gramatical de la llengua, i fins i tot els pronoms personals de la tercera personal del singular ( ) pot referir-se tant a persones del gnere mascul com del femen.

Pel que fa al nombre gramatical, existeixen el singular i plural. Dit de forma molt general, la marca de plural s sempre una derivaci del sufix -k, sovint amb una vocal d'enlla. Quan un substantiu porta ms d'un sufix, aquesta marca de plural sempre anir primera:
 vros - ciutat;
 vrosok - ciutats;
 vrosokban - a les ciutats;
 
Articles.
Aquesta llengua t un article definit, i un d'indefinit. L'article definit, a, s'escriu az si la paraula a la qual es refereix comena per vocal, per raons fontiques.  Serveix tant per plural com per singular:
 a szoba - l'habitaci.
 a szobk - les habitacions.
 az r - l'escriptor.
 az rk - els escriptors.

L'indefinit, egy, roman sempre invariable.
 egy szoba - una habitaci.
 egy r - un escriptor.

Sufixaci.
Declinaci.
La major part de la informaci gramatical es transmet a partir de sufixos, la majoria dels quals sn subjectes a harmonia voclica. Aquest procs s anleg a la declinaci que es troba en altres llenges, per no es tracta d'exactament el mateix ja que el concepte de declinaci implica un canvi en el mot. Tot i aix, l'aplicaci de sufixos a paraules sovint comporta petits canvis fontics, especialment en acusatiu.

Aquesta s la taula de casos gramaticals emprats avui en dia en l'hongars:




Possessi.
La possessi en hongars es pot marcar mitjanant sufixos, o b fent servir pronoms possessius. Els primers, com la resta de sufixos que existeixen en aquesta llengua, estan subjectes a l'harmonia voclica.
El possessiu, a ms, com veurem a la part segent s aix mateix important per comprendre la funci de genitiu.
Sufixos possessius singulars. 
s a dir, es refereixen a una sola cosa posseda.
Paradigmes.



Exemple



Sufixos possessius plurals. 
s a dir, es refereixen a un nombre plural d'objectes possets.
Paradigmes.



Exemple


Pronoms possessius (independents). 
Es tracta de paraules que tenen un lloc independent a la frase i que pertanyen a la categoria dels pronoms, i que se solen fer servir en funci d'atribut. En catal existeixen per noms es diferencien per la seva manca d'article i la seva localitzaci en la frase, com en l'exemple segent:
 El llapis s meu.
En hongars, tal i com passa en castell (mo, tuyo, etc.) o en angls (mine, yours...) aquests pronoms tenen formes  prpies. Vegeu el mateix exemple, tradut a l'hongars:
 A ceruza az enym.
(El verb sser, com s habitual, s elidit.)

Aquestes sn les formes, que com podeu veure, inclouen l'article definit (a/az).




La funci de genitiu.
El genitiu s un cas que (per exemple) en aquelles llenges indoeuropees, com ara el llat o el rus, expressa la funci gramatical de complement del nom.
Prenent el mateix exemple d'aquestes dues llenges, una oraci que en catal seria el llibre de la noia:
 Llat: liber puellae. En aquest cas, liber vol dir "llibre", i puella, "noia". "Puellae" s aquest nom en cas genitiu.
 Rus:               (kniga devushki) Aqu,       vol dir "llibre", i        , "noia".         n's el genitiu.
En hongars, en canvi, la lgica sembla funcionar totalment a la inversa:
 Hongars: a lny knyve. Lny vol dir noia, per trobem cap canvi en aquest substantiu. El nom que s ha canviat s knyv (llibre), que aqu el trobem acompanyat del sufix possessiu de tercera persona del singular: knyve.

Aix doncs, la relaci morfosintctica entre elements referits sempre es dna a la inversa que a les llenges indoeuropees, el qual pot resultar molt confs per als occidentals que vulguin aprendre aquest idioma. 

Verbs.
Tot i que existeix una forma infinitiva, que t bsicament els mateixos usos que en catal, i que sempre acaba en -ni, la forma per la qual es coneixen els verbs s la "forma de diccionari":
Voler: akar - forma de diccionari, akarni - infinitiu.
Veure: lt - forma de diccionari, ltni - infinitiu.

El verb ser, que s irregular, tamb s una excepci a aquesta norma:
Ser: lenni - forma de diccionari, lenni - infinitiu. 

La conjugaci verbal posseeix una caracterstica curiosa, i s que cada temps verbal posseeix una conjugaci determinada i una conjugaci indeterminada. Aix es conjugar de manera diversa si l'objecte al que ens referim s conegut o no: per exemple, olvasok egy knyvet ("Llegeixo un llibre", indeterminada) i Olvasom a knyvet. ("Llegeixo el llibre", determinada).

A ms de les habituals formes de 1a, 2a i 3a persones del singular i del plural, a la conjugaci determinada hi ha una forma que es refereix al subjecte de la primera persona del singular realitzant una acci en la segona persona del singular. S'especifica amb el sufixe -lak/-lek:
 szeretlek "t'estimo";
 ltlak "et veig";

Les altres persones requereixen l's dels pronoms personals declinats en acusatiu (marcats en negreta). Compareu:
   szeret tged "ell/ella t'estima";
   lt tged  "ell/ella et veu";
 segtnk titeket "us ajudem";

Hi ha sis temps verbals personals, cadascun dels quals t una conjugaci determinada i una d'indeterminada:
 Present d'indicatiu;
 Passat d'indicatiu;
 Condicional present;
 Condicional passat;
 Subjuntiu;
 Imperatiu (fa servir les mateixes formes que el subjuntiu, ra per la qual a vegades es parla d'un nic temps subjuntiu-imperatiu);

Tamb hi ha una construcci de futur per algunes de les funcions que solen ser especfiques d'aquest temps verbal es resolen fent servir el present.

Frases bsiques.

 Szia / Szervusz   hola (a una persona);
 Sziasztok / Szervusztok   hola (a ms d'una persona);
 Hogy vagy?   com va? (informal);
 Hogy van?   com est? (formal: referint-se a vost);
 Hogy vagytok?   com esteu? (dirigit a diverses persones);
 Jl vagyok, ksznm   b, grcies;
 J reggelt   bon dia, bon mat;
 J napot   bona tarda (literalment  bon dia  - es fa servir a partir del migdia);
 J estt    bona nit;
 Viszontltsra   adu;
 Igen   s;
 Nem   no;
 Krem   siusplau (lit.  demano );
 Ksznm   grcies;
 Ksznm szpen   moltes grcies (lit. grcies bellament);
 Kszi   grcies (colloquial);
 Szvesen   de res, no es mereixen;
 Bocsnat!   disculpa;
 XX vagyok   sc XX;
 Hogy hvnak?   com et dius?
 A nevem XX   em dic XX;
 rlk, hogy megismertelek   encantat;
 rtem   comprenc, entenc;
 Nem rtem   No ho entenc;
 Hol van...?   on s...?

Exemples.
 Himne nacional hongars, composat per Ferenc Klcsey;

Isten, ldd meg a magyart:
J kedvvel, b sggel,:
Nyjts felje vd  kart,:
Ha kzd ellensggel.:
Balsors akit rgen tp,:
Hozz r vg esztnd t,:
Megb nh dte mr e np:
A multt s jvend t!:

Beneeix a l'Hongars, Senyor,
que l'abundncia sia amb ell;
que trobi el teu bra protector 
quan s afronti a l'enemic;
que deixi enrere el seu advers dest,
i vegi el seu blat a la fi madur 
aquest poble que ja ha pagat 
pel seu passat i el seu futur.

 Comenament del Nemzeti Dal, de Sndor Petfi.

Talpra magyar, h a haza...;

Dempeus hongaresos, la ptria us crida!...

 Article 1 de la Declaraci Universal dels Drets Humans:

Minden emberi lny szabadon szletik s egyenl  mltsga s joga van. Az emberek, sszel s lelkiismerettel brvn, egymssal szemben testvri szellemben kell hogy viseltessenek.

Vegeu tamb.
 Histria d'Hongria;
 Literatura hongaresa;
 Magiars;

Enllaos externs.
 Hungarian - A Strange Cake on the Menu - article d'Ndasdy dm;
 HungarianBookstore.com;
 Fitxa de la llengua hongaresa a ethnologue.com;
 Numerals of some Uralic languages;
 Llenges uralianes;
 Introducci a l'hongars;
 Llengua hongaresa;
 "The Hungarian Language: A Short Descriptive Grammar" per Beta Megyesi (document PDF);
 Indiana University Institute of Hungarian Studies;
 Let's try to learn Hungarian (Magyar) and Turkish!;
 Gramtica, fonologia, sintaxi i histria de la llengua;
 Aprenentatge de la llengua hongaresa;
 Universitat d'estiu de Debrecen (cursos de llengua i cultura hongaresa);
 Balassi Blint Institute;
 Hungarian Language Review;
 Un dels textos hongaresos ms antics - A Halotti Beszd (Pregria de funeral) ;
 Escriptura rnica hongaresa;
 Rokonszenv - Estudi sobre les llenges uralianes;
 Collecci d'enllaos: curs, vocabularis, frases, literatura ;

Enllaos a fragments de la Encyclopaedia Humana Hungrica.
 Introduction to the History of the Language; The Pre-Hungarian Period; The Early Hungarian Period; The Old Hungarian Period;
 The Linguistic Records of the Early Old Hungarian Period; The Linguistic System of the Age;
 The Old Hungarian Period; The System of the Language of the Old Hungarian Period;
 The Late Old Hungarian Period; The System of the Language;
 The First Half of the Middle Hungarian Period; Turkish Loan Words;

Diccionaris.
Hungarian Dictionary: de Webster's Dictionary;
 Hungarian-English-Hungarian Diccionari bidireccional hongars-angls;
Hungarian slang;
Hungarian-Japanese-Hungarian online dictionary;

Cursos per aprendre la llengua.
 A Hungarian Language Course by Aaron Rubin;
 STELLA HUNGARIAN   free online course Hungarian for beginners;
 Online course hungarotips.com;
 Study Hungarian! (AFS.com);
 Hungarian Phrase Guides;
 Magyarra: New paths to the Hungarian language;
 Hungarian Language Lessons - Puzzles, Quizzes, Sound Files;

Remarques.






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1393" title="Histria de la msica" nonfiltered="883" processed="871" dbindex="884">
La histria de la msica estudia com la msica ha evolucionat en el temps. s un camp que forma part, per una banda, de la musicologia i, per l'altra, de la histria, la qual l'estudia especialment en relaci amb l'art desenvolupat a Occident.

Es considera que la msica precedeix al llenguatge verbal, i s una activitat artstica que est present en totes les cultures conegudes, passades i presents, amb una mplia variabilitat de manifestacions en funci del lloc i de l'poca on s'ha desenvolupat. 


Les emocions i les idees que la msica expressa, les situacions en les quals s interpretada i escoltada, i les actituds vers els compositors i els intrprets varien segons els lloc i el moment. Tamb cal considerar que la msica d'una cultura resta influda per tots els altres aspectes de l'entorn cultural incloent-hi l'organitzaci social i econmica, el clima, o l'accs a la tecnologia. 

 Msica prehistrica .
 

El desenvolupament de la msica entre els ssers humans va esdevenir amb el tel de fons dels sons naturals de l'entorn. Possiblement va estar influt pels cants dels ocells i els sons que altres animals utilitzen per comunicar-se. Alguns bilegs han teoritzat que l'habilitat per reconixer sons no creats per humans que podrem considerar "musicals" proporciona un avantatge selectiu. (Vegeu Msica animal).

La msica prehistrica, habitualment anomenada msica primitiva, s el nom donat a tota la msica produda en cultures preliterries, activitat iniciada en algun lloc incert i en un passat molt lluny.

La msica indgena d'Amrica i l'aborigen d'Austrlia es podria anomenar prehistrica per les seves caracterstiques, per el terme s'utilitza per referir-se a la msica europea anterior al desenvolupament de l'escriptura. s ms habitual anomenar la msica "prehistrica" dels continents no europeus, especialment la que encara existeix en l'actualitat, msica folklrica, tnica o tradicional.

 Msica de l'antiguitat .
 

Es considera que la prehistria va concloure amb el desenvolupament de l'escriptura, i per tant, tamb la msica que es produa. La msica de l'antiguitat s el nom amb que s'anomena l'activitat musical realitzada durant l'Edat antiga.

La can ms antiga que s'ha trobat est escrita en grafia cuneforme; es va trobar a Ur, i data de l'any 4000 aC. Ha estat desxifrada per la professora Anne Draffkorn Kilmer de la Universitat de Berkeley (Califrnia), i ha demostrat que est composta en harmonies amb intervals  de terceres, com els antics gymel anglesos , i feien servir l'afinaci pitagrica de l'escala diatnica.

Hi ha dibuixos en gerros i parets d'instruments de vent amb dos tubs, com els utilitzats pels grecs, i gaites antigues. Tamb trobem escrits, com els d'Aristtil (Problemes, Llibre XIX.12) que descriuen tcniques musicals de l'poca, indicant algun tipus de polifonia.

Instruments com la flauta de set forats i diversos tipus d'instruments de corda s'han recuperat en els jaciments arqueolgics de la civilitzaci de la Vall de l'Indo. 

La msica clssica ndia (marga) es troba recollida a les escriptures de la tradici hind, els Vedes. En el Samaveda, un dels quatre vedes, es descriu extensament la msica antiga hind.

 Tradicions clssiques .


La msica clssica s un terme ample, una mica imprecs. Una msica s clssica si inclou alguns dels trets segents: una tradici apresa, suport des de l'esglsia o la cort, o d'un gran capital cultural. La msica clssica tamb es descriu com a complexa, duradora, transcendent i abstracta.

En moltes cultures la tradici clssica coexisteix amb la msica tradicional o popular, ocasionalment durant milers d'anys, i amb nivells diferents de intercanvi mutu amb la tradici parallela.

 sia .


Per zones, la msica asitica cobreix fonamentalment les cultures musicals d'Arbia, sia Central, Est d'sia Oriental, Sud d'sia, i Sudeast sia.

 ndia .


La msica ndia s una de les tradicions musicals ms antigues del mn . La civilitzaci de la Vall de l'Indus t escultures on es representen espectacles de dansa   i apareixen instruments musicals antics, com la flauta de set forats. Diversos tipus d'instruments de corda i tambors s'han recuperat en les excavacions realitzades per Sir Mortimer Wheeler a Harrappa i Mohenjo Daro.  El Rigveda presenta elements de msica hind actual, amb una notaci musical que indica la mtrica i la manera de cantar. La antiga tradici musical hind tamb parla de tres accents i d'una msica vocal coneguda com "Samagan" (Sama significa melodia i Gan la manera de cantar)..

Els orgens de msica clssica hind es troben descrites en un dels reculls literaris ms antics, les Vedes. En el Samaveda, un dels quatre vedes, es descriu la msica amb fora detall. 

La msica clssica hind inclou les dues gran tradicions de la msica carntica del sud i la msica clssica hindustan del nord. Aquestes tradicions sn millennries i s'han desenvolupat al llarg de grans perodes; actualment segueixen vives i sn fonamentals en la vida dels hinds com a font d'inspiraci religiosa, expressi cultural i entreteniment.

La msica clssica hind (marga) s monofnica, i es basa en una lnia meldica modal nica o r ga, que rtmicament s'organitza mitjanant les tales. La msica carntica s en gran part dedicada al culte religis; la majoria de les canons s'adrecen a les divinitats hinds. Per tamb existeixen moltes canons amoroses i que tracten diversos temes socials. 

En contrast amb la msica carntica, la msica hindustan no solament est influda per les antigues tradicions musicals, la filosofia vdica i els sons dels natius, sin tamb per les prctiques interpretatives perses dels mongols afganesos.

 Xina .


La msica clssica xinesa s l'art tradicional o de la cort de la Xina. T una llarga histria que es remunta a ms de 3.000 anys d'existncia. T els seus propis sistemes de notaci musical, un determinat sistema d'afinaci, altures, instruments musicals i estils o gneres musicals.

La msica xinesa s pentatnica-diatnica, tenint una escala de dotze notes en una octava (5+7=12), com en la msica europea.

 Prsia .



La msica persa s la msica de Prsia i dels pasos de llengua persa. Musiqi, s la cincia i l'art de la msica, i muzik, el so i la interpretaci de la msica. Els iranians antics donaven gran importncia a la msica i a la poesia, com encara fan en l'actualitat.

 Europa .
 

La msica clssica europea s un terme una mica ample, i fa referncia a la msica produda les tradicions artstiques a Europa, especialment entre l'any 1000 i el 1900. La fonamentaci terica d'aquesta tradici es va desenvolupar entre 1550 i 1825.

 Grcia .
Una part important de la histria escrita de la Antiga Grcia estava dedicada a l'antic Teatre grec, en el que els cors actuaven en actes d'entreteniment i en celebracions religioses. Entre els instruments musicals que els acompanyaven hi havia l'aulos, de canya doble, i un tipus de lira, instrument de corda pinat: la ctara.

La msica tenia un paper important dins l'educaci dels individu, i als nois se'ls ensenyava a partir dels sis anys. Aquesta alfabetitzaci musical general afavor un desenvolupament musical molt slid amb una forta fonamentaci terica. Els modes musical grecs es convertirien en la base de msica religiosa occidental i, per extensi, de la msica clssica. Pel que fa a la msica grega posterior, va rebre les influncies de l'Imperi Rom, de les cultures de l'Europa de l'Est i els segles de domini de l'Imperi Bizant.

Al segle XIX compositors d'pera com Nikolaos Mantzaros (1795-1872), entre d'altres, revitalitzaren la msica clssica grega.

 Msica occidental .
 Msica antiga .



La msica antiga s un terme utilitzat per descriure la msica de la tradici clssica europea anterior al Classicisme, aproximadament fins a mitjans del segle XVIII. En un perode tan ampli de temps, evidentment han existit molts tipus diferents de msica, incloent-hi tradicions culturals mltiples dins d'una rea geogrfica fora mplia. Molts dels grups culturals existents ja tenien tradicions musicals, sobre les quals se'n sap poc; per l'acci unificadora de l'Esglsia Catlica Romana, especialment a partir de l'edat mitjana, serviria de referent fonamental per al desenvolupament musical de tot un milleni posterior. Molt poca msica no cristiana d'aquest perode ha sobreviscut, a causa de la pressi de la msica eclesistica i a l'absncia de notaci musical. Tanmateix, la msica tradicional de l'Europa moderna probablement t arrels com a mnim en aquesta tradici cultural de l'edat mitjana.

 Msica de l'edat mitjana .


Tot i que durant l'alta edat mitjana va haver-hi fora activitat musical com es dedueix, entre altres coses, de les descripcions artstiques d'instruments musicals i d'escrits sobre msica, l'nic repertori de msica que ha sobreviscut anterior al 800 s la msica litrgica de cant pla de l'Esglsia Catlica Romana, que en gran part s'ha anomenat cant gregori. El Papa Gregori I don el seu nom a aquest tipus de repertori musical, i pot haver estat ell mateix un dels compositors. Generalment s'afirma que ell va ser el creador d'aquesta part musical de la litrgia en la seva forma actual, tot i que les fonts que donen detalls de la seva contribuci sn de ms de cent anys posteriors a la seva mort; molts erudits creuen que la seva reputaci ha estat exagerada. La major part d'aquest repertori de cant va ser compost annimament durant els segles que van des el temps de Gregori fins al de Carlemany.

Durant el segle IX es van produir tres fets especialment significatius:
 L'acci unificadora per part de l'Esglsia Catlica per tal d'unificar les diverses tradicions de cant, suprimint-ne moltes d'elles en favor de la litrgia gregoriana i el cant gregori.
 L'aparici de l'organum, un tipus primari de msica polifnica, una forma de cant en parallel. ;
 La reinvenci de la notaci musical. Aquest fet s d'una especial transcendncia en la histria de la msica. Desprs d'un lapse d'uns 500 anys es tornaven a utilitzar grafies musicals, tot i que encara caldria que passessin uns quants segles ms abans que el sistema de notaci determins amb ms precisi la durada (ritme) i l'altura (to).

A partir del 1100 varen aparixer diverses escoles de polifonia musical: 
 L' escola d'organum de St. Martial, amb una msica que sovint es caracteritzava pel moviment rpid d'una veu sobre una lnia meldica simple i mantinguda.
 L'escola de Notre-Dame de polifonia, amb els compositors Lonin i Protin que, al voltant del 1200, ja produa la primera msica polifnica per a ms de dues veus.
 La tradici musical de Santiago de Compostela, a Galcia, un gran centre de pelegrinatge i un lloc on varen convergir artistes de moltes cultures diferents; la seva msica ha sobreviscut en el Codex Calixtinus.
 L'escola anglesa, la msica de la qual ha perdurat en el Worcester fragments i en el Old Hall Manuscript. ;

Al costat d'aquestes escoles de msica sacra, tamb existia i es desenvolupava una viva tradici de cant secular, exemplificada en la msica dels trobadors, trouvres i minnesnger. Molta de la msica secular posterior, ja en el primer Renaixement, seguiria les formes, idees, i l'esttica musical dels trobadors, poetes cortesans i msics itinerants, la cultura dels quals prcticament va quedar exterminada en gran part durant la Croada albigesa, a comenaments del segle XIII.

Les formes de msica sacra que es desenvoluparen a finals del segle XIII incloen el motet, el conductus, el discant, i la clausulae. Un desenvolupament inusual van ser el Geisslerlieder, msica de grups de flagellants que vagaven per Europa especialment durant dos perodes: 
 A mitjans del segle XIII, fins que varen ser suprimits per l'Esglsia.
 Durant la gran Pesta Negra, al voltant de 1350, i en els anys posteriors. Aquesta msica, que barrejava l'estil de la can popular amb textos penitents o apocalptics, va quedar ben enregistrada amb la corresponent notaci musical.

En el segle XIV domin l'estil de lars nova, que per convenci s'inclou dins l'era medieval de la msica, tot i que tenia molt en com amb els ideals i l'esttica del primer Renaixement. Molta de la msica que sobreviu d'aquesta poca s secular, i tendeix a utilitzar formes fixades: la balada, el virolai, el lai, el rond, que corresponen a formes potiques dels mateixos noms. Moltes d'aquestes peces estan compostes per a una a tres veus, probablement amb l'acompanyament instrumental: els compositors ms famosos varen ser Guillaume de Machaut i Francesco Landini.

 Msica del Renaixement .
 
El comenament del Renaixement en la msica no est tan ben delimitat com el comenament en les altres arts i, a diferncia de les altres arts, no s'inicia a Itlia sin que ho fa ms cap el nord-oest d'Europa, en l'rea que actualment comprn el nord i centre de Frana, els Pasos Baixos i Blgica. 

 L'escola francoflamenca .

L'estil dels compositors de la Borgonya, que varen ser la primera generaci de l'escola francoflamenca, represent al principi una reacci a la excessiva complexitat i a l'estil amanerat de finals del segle XIV, lars subtilior. Aquest estil es caracteritzava per un tipus de melodia clara i una equilibrada polifonia en totes les veus. Els compositors ms famosos de l'escola borgonyesa de mitjans del segle XV varen ser Guillaume Dufay, Gilles Binchois i Antoine Busnois.

Cap a mitjans del segle XV, els compositors i els cantants dels Pasos Baixos i rees adjacents comenaren a escampar-se per Europa, traslladant-se especialment a Itlia, on eren contractats a la capella pontifcia a Roma, i reclamats pels grans aristcrates de les arts, com els Medici a Florncia, els Este a Ferrara, i els Sforza a Mil. All on anaven, difonien el seu estil de polifonia que es podria fer servir tant en la msica sacra com en la secular. Les principals formes de composici sacra de l'poca eren la missa, el motet, i el laude; les formes seculars incloen la can, el frottola, i ms tard el madrigal.

La invenci de la impremta va tenir una gran importncia en la disseminaci dels estils musicals, i a estendre la msica de l'escola francoflamenca per tota Europa, va contribuir a l'establiment del primer estil veritablement internacional de la msica europea des de la unificaci del cant gregori en l'poca de Carlemany, 700 anys abans.

Altres compositors de l'escola francoflamenca varen ser: 
 Johannes Ockeghem, que escrivia msica en un estil contrapuntstic fora complex, amb una textura variada i un s elaborat dels mecanismes cannics.
 Jacob Obrecht, un dels compositors de misses ms famosos de les darreries del segle XV.
 Josquin Desprez, probablement el compositor ms fams a Europa abans de Palestrina; durant el segle XVI tenia la fama de ser un dels millors creadors en qualsevol forma musical.

La msica de la generaci posterior a Josquin Desprez desenvolup la complexitat del contrapunt; possiblement l'exemple ms rellevant d'aquesta tendncia va ser la msica de Nicolas Gombert. El seu elaborat contrapunt va influir en les composicions del que seria l'inici de la msica instrumental, amb formes com la canzona i el ricercare, que finalment culminarien en la fuga barroca.

A mitjans del segle XVI, l'estil internacional va comenar a descompondre's, i van aparixer una srie de noves tendncies estilstiques, fora diverses. Fonamentalment cal destacar: 
 Una tendncia cap a la simplicitat en la msica sacra, impulsada per la Contrareforma del Concili de Trento, i exemplificada en l'austera perfecci de la msica de Giovanni Pierluigi da Palestrina; ;
 Una tendncia cap a complexitat i l'increment del cromatisme en el madrigal, que culmin en l'estil d'avantguarda de l'Escola de Ferrara de Luzzaschi, i de l'ltim gran madrigalista del segle, Carlo Gesualdo. ;
 Una msica grandiosa, d'ample sonoritat, de l'escola veneciana , que aprofitava l'arquitectura de la Baslica Sant Marc de Vencia per crear una msica de grans contrastos antifonals.


 L'escola veneciana .
 
La msica de l'escola veneciana assoleix la mxima expressi de l'art musical del Renaixement i del Barroc, amb el desenvolupament de l'orquestraci, de l'ornamentaci instrumental, i del baix continu, que duraria unes quantes dcades al voltant del 1600. 

Entre els compositors venecians ms famosos cal citar els Gabrieli, Andrea i Giovanni, aix com Claudio Monteverdi, un dels innovadors ms significatius del final del perode.

 Anglaterra, Espanya, Alemanya i Frana .

A finals del segle XVI, existien tradicions musicals actives i ben diferenciades a diferents llocs d'Europa:
 A Anglaterra destaquen compositors com Thomas Tallis i William Byrd, que escrivien msica sacra en un estil similar al del continent, i un grup actiu de madrigalistes com Thomas Morley i Thomas Weelkes, que varen adaptar la forma italiana als gustos anglesos. ;

 A Espanya es desenvoluparen estils instrumentals i vocals propis. Toms Luis de Victoria componia msica amb un refinament similar al de Palestrina i altres compositors escrivien peces per a un nou instrument anomenat guitarra.
 A Alemanya es conreaven formes polifniques construdes a partir dels corals protestants que varen reemplaar el cant gregori propi del catolicisme. D'altra banda, importaren l'estil de l'escola veneciana que definiria el comenament del Barroc musical. A ms a ms, els compositors alemanys varen escriure grans quantitats de msica per a orgue, establint les bases per al gran desenvolupament posterior de l'orgue Barroc que culminaria amb l'obra de J. S. Bach. ;
 Frana desenvolup un estil nic de dicci musical conegut com la msica mesurada, i que es feia servir en les canons seculars. Un dels compositors ms rellevants va ser Claude Le Jeune.

 Els inicis de l'pera .
 
Un dels moviments ms revolucionaris de l'poca es desenvoluparia a Florncia durant els anys 1570 i 1580, sota l'impuls innovador de la Camerata florentina que, irnicament, tenia una voluntat reaccionria. Els seus membres, descontents  amb la msica del moment, pretenien restaurar la msica de l'antiga Grcia. 

Dos dels compositors ms representatius var ser Vincenzo Galilei, el pare de Galileo, i Giulio Caccini. Les conseqncies de la seva acci va ser la consolidaci d'un estil de cant declamat molt meldic, conegut com a monodia, i de la corresponent forma dramtica, que era escenificada, forma que posteriorment es coneixeria amb el nom d'pera. Les primeres peres, escrites al voltant de 1600, tamb serveixen per delimitar el final del renaixement i el comenament del Barroc musical.

La msica anterior al 1600 era ms modal que tonal. Les aportacions de terics de la msica de finals del segle XVI, especialment de Gioseffo Zarlino i Franchinus Gaffurius, obriren les portes al desenvolupament de la tonalitat en la prctica musical. Les escales majors i menors comenaven a predominar sobre els antics modes eclesistics, inicialment de manera bvia en les cadences, per que progressivament s'estengu a tota l'obra. Hom es refereix sovint a msica posterior al 1600, que s quan apareix la msica tonal i el Barroc musical, amb el nom de msica clssica.

. Aquesta obra de Monteverdi s un exemple de polifonia vocal del Renaixement.

 Msica del Barroc .
 

En el Barroc, la msica instrumental guany protagonisme, i es definiren moltes de les formes musicals ms bsiques. El contrapunt va ser un tret caracterstic tant en la msica instrumental com de la vocal. Encara que seguia existint tradici de msica religiosa molt important, la msica secular es desenvolup d'una manera extraordinria, destacant el repertori d'obres amb les formes sonata, concert i concerto grosso.

Molta de la msica barroca es basava en la improvisaci, damunt d'un baix creat pel compositor i a partir del qual l'intrpret inventava altres veus i afegia una determinada ornamentaci. El teclat, especialment el clavec, era l'instrument dominant, i amb l'arribada de l'afinaci temperada s'obrien possibilitats per tocar en totes les tonalitats. 

El baix continu s un dels trets caracterstics del Barroc i era realitzat de manera habitual per un teclat (clavec o orgue, o a vegades un llat), i un instrument greu, com una viola da gamba o un fagot. 

Els compositors ms rellevants varen ser Johann Sebastian Bach, George Frideric Handel, i Antonio Vivaldi, per la llista s molt llarga amb altres autors destacats, alguns amb una gran producci d'obres.

 El Cnon de Pachelbel s una obra construda damunt d'un baix, un mtode de composici habitual en el Barroc.
. Aquest cor de El Messies de Handel, un exemple de msica vocal.

 Classicisme musical .
 


La msica del Classicisme es caracteritza per una textura homofnica, o per l'existncia d'una melodia amb acompanyament, melodies que tendien a ser molt cantables. D'altra banda, la msica instrumental reempla l'pera i altres formes cantades, com l'oratori, guanyant-se el favor de l'audincia musical i un lloc en la creaci de gran obres per part dels compositors. 

El creixement de la msica instrumental no va arraconar l'pera, que se segu desenvolupant. Una de les grans contribucions d'aquest perode, va ser la producci d'peres en les llenges natives de cada territori. Cal recordar que fins aquell moment les peres es cantaven generalment en itali.

Junt amb el desplaament gradual de la veu al servei d'un altre tipus de melodies ms clares, el contrapunt tamb es convert en un element decoratiu, sovint incorporat al final d'una obra, o puntualment com el mecanisme compositiu d'un moviment nic. 

Patrons senzills, com arpegis i, en la msica per a piano, el baix d'Alberti (un acompanyament amb un tpic patr repetitiu a la m esquerra) eren utilitzats per animar el moviment d'una obra sense crear veus addicionals que poguessin generar confusi. 

La msica instrumental, molt innovadora, estava dominada per unes quantes formes ben definides, especialment per la sonata, la simfonia, i el concert, encara que cap d'aquestes formes no tenia una definici especfica. Les tres deriven de la forma de sonata, terme que s'utilitza tant per referir-se a un tipus d'obra per a instrument (una sonata), com per a l'estructura d'un moviment (forma sonata). La forma sonata va madurar durant el Classicisme per convertir-se en la principal element estructural per compondre msica instrumental durant el segle XIX.

 Compositors del Classicisme .

En els inicis del Classicisme destaca amb nom propi el moviment musical anomenat l'Escola de Mannheim, que incloa compositors com Johann Stamitz i Carl Stamitz. Aquesta escola va exercir una profunda influncia en Joseph Haydn i, a travs d'ell, en tota la msica europea postetior. 

Wolfgang Amadeus Mozart va ser la figura cabdal d'aquest perode, i un geni excepcional; la seva producci, quantiosa i variada, abasta tots els gneres i, d'alguna manera, defineix la percepci que tenim del qu s el Classicisme musical.

Ludwig van Beethoven i Franz Schubert serien els compositors que s'encarregarien de la transici cap el romanticisme, estil que iniciarien expandint les possibilitats creatives dels gneres, formes i funcions existents en la msica d'aquella poca.

. El "1r. moviment" de la Simfonia nm. 40 en sol m de Mozart est compost en la forma sonata.

 Msica del Romanticisme .
 


Durant el Romanticisme, la msica es torn ms expressiva i emocional, i interactu amb altres disciplines com la literatura, la filosofia i l'art en general. Entre els primers compositors ms famosos de la primera poca es poden destacar: Schumann, Chopin, Mendelssohn, Bellini i Berlioz.

En la segona meitat del segle XIX es va produir una expansi en les dimensions de l'orquestra, i la consolidaci del concert com una activitat rellevant dins l'mbit cultural i social. En aquesta poca destacaren compositors com Johann Strauss, Brahms, Liszt, Bizet, Txaikovski, Verdi i Wagner.

Entre 1890 i 1910, es pot considerar l'existncia d'una tercera generaci de compositors amb estils molt diversificats per que encara tenen una certa relaci, ms propera o allunyada, amb el romanticisme. Debussy, Mahler, Richard Strauss o Puccini, construeixen la seva composicions a partir de les dels seus predecessors i, alguns d'ells, creen obres ms complexes i, sovint, molt ms llargues. Altres figures destacades sn Ravel, Rakhmninov i Elgar.

Un fet rellevant de la msica romntica, especialment a partir de la segona meitat del segle XIX, i d'acord amb els moviments socials existents, s el despertar del fervor nacionalista, moviment que a Europa lideraren compositors com Smetana, Dvo k, Sibelius i Grieg. En l'mbit catal i espanyol cal destacar la figura de Pedrell, i compositors de la talla d'Albniz, Granados, Trrega i, especialment, Manuel de Falla.

. El preludi de Tristany i Isolda de Richard Wagner s un exemple de romanticisme ja ms evolucionat.

 Msica del segle XX .



En el segle XX es va produir una revoluci, molt radical, en les arts en general, i en la msica en concret. La recerca de la llibertat i l'experimentaci en la creaci en el sentit ms ampli del terme port a l'aparici d'uns estils musicals totalment nous que desafiaven i, sovint trencaven, les regles musicals acceptades en perodes anteriors. En aquesta dinmica innovadora destaquen, entre d'altres, compositors com Stravinski, Schnberg, Berg i Xostakvitx. 

La invenci d'instruments electrnics represent una dimensi diferent tant en l'mbit de la msica anomenada clssica, com en la popular. La confluncia de cultures generaren una explosi artstica i comercial d'estils musicals molt influents, com va ser el jazz, i cap als anys 50, del rock i la msica pop.

Aquest desenvolupament tecnolgic, cada cop ms accelerat, esdevingut durant el segle XX don un impuls enorme al fet musical. Primer, l'invent de la rdio, que port la msica a tots els racons de la societat. Els nous mitjans de comunicaci, amb el suport de noves tecnologies, anaven desenvolupant sistemes per enregistrar, captar, reproduir i distribuir msica. 

La comunicaci musical ja no es limitava a l'actuaci en directe, mitjanant els concerts; existien altres mecanismes perqu els artistes es fessin famosos i aquesta fama es podia escampar ms rpidament per tot el mn. D'altra banda, les audincies estaven exposades, ms que mai, a una oferta ms mplia i diversa de msica. Les actuacions rebien el suport dels medis audiovisuals i l'emissi i enregistrament de vdeos de msica enriquia les possibilitats dels mitjans exclussivament sonors.

 Referncies .


 Bibliografia .
 En angls . 
 Merker, Brown, Steven, eds. (2000): The Origins of Music. The MIT Press. ISBN 0-262-23206-5.
 Reese, Gustave (1954):  Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co. ISBN 0-393-09530-4.
 Bangayan, Ph.; Bonet, G.; Ghosemajumder, Sh. (2002): History of the Recorded Music Industry, MIT Sloan School of Management.;
 Hoppin, Richard H. (1978): Medieval Music.  New York, W.W. Norton & Co.  ISBN 0-393-09090-6.
 Schwartz, E.; Godfrey, D. (1993): Music Since 1945. United States, Simon & Schuster Macmillan. ISBN 0-02-873040-2;
 Kilmer, C.; Brown (1976): Sounds from Silence, Bit Enki, Berkeley, Calif., LCC 76-16729.
 Helmholtz: Sensations of Tone, Dover.
 New Grove's Dictionary of Music and Musicians, a cura di Stanley Sadie, 6a edizione, London, McMillan, 1980;
 Fink, Bob (2004): On the Origin of Music. Greenwich, Canada.  ISBN 0-912424-14-1.
 Curt Sachs, The rise of music in the ancient world. East and West,New York, Norton, 1943 (trad. it. La musica nel mondo antico. Oriente e Occidente, Firenze, Sansoni, 1981);

 En itali .
 AA.VV. Storia della musica, a cura della Societ Italiana di Musicologia, Torino, EDT, 1991, 12 voll.
 Mario Carrozzo e Cristina Cimagalli, Storia della musica occidentale, voll. 1-3, Armando Editore, Roma, 1997, ISBN 8883581636;
 Dizionario Enciclopedico universale della musica e dei musicisti a cura di Alberto Basso, Torino, UTET, 1985;
 Musica e mito nella Grecia Antica a cura di Donatella Restani, Bologna, il Mulino, 1995;
 Mario Pintacuda, La musica nella tragedia greca,Cefal, Misuraca, 1978;
 Fulvio Rampi e Massimo Lattanzi,Manuale di Canto Gregoriano, Milano, Editrice Internazionale di Musica e Arte, 1991;
 Alberto Turco, Il canto gregoriano, Roma, Torre d'Orfeo, 1987;
 Eugene Cardine, Semiologia Gregoriana, Roma, Pontificio Istituto di Musica Sacra, 1968;
 Henri Irene Marrou, Les troubadours, Paris, editions de Seuil, 1971 (trad. it. I trovatori, Milano, Jaca Book, 1994);
 Willi Apel Die Notation der polyphonen Musik 900-1600, Leipzig, Breitkopf & Hrtel, 1962 (trad. it. "La notazione della musica polifonica dal X al XVII secolo, Firenze, Sansoni, 1984 ;
 Ian Fenlon, James Haar, The Italian Madrigal in the early sixteenth century. Source and interpretation., Cambridge, Cambridge University Press, 1988 (trad. it. L'invenzione del madrigale italiano, Torino, Einaudi, 1992);
 Nino Pirrotta, Li due Orfei. Da Poliziano a Monteverdi, Torino, Einaudi, 1981;

 Enllaos externs .
 En alemany .
 Musikarchaeologie;
 Musica-romana;

 En angls .
 China music timeline;
 The Dictionary of the History of Ideas;
 Edinburgh University Collection of Historic Musical Instruments;
 Essentials of Music;
 Glossary of Musical Instruments & Styles;
 Lester S. Popular American music, 1780-1960 (Levy Sheet Music Collection);
 Musical History (Smithsonian Institution);
 Music History Resources (GeoCities.com);
 Music History Time Lines (Schuylkill Haven Elementary Center Music);
 The Music History Webring;
 The New Baroque and Renaissance Music Website (GeoCities.com);
 National Music Museum (University of South Dakota);
 Portable Music History;
 Russell Collection of Early Keyboard Instruments from the University of Edinburgh ;
 Timeline of European music;
 Tim Gracyk's Phonographs and Old Records;
 Portal Top20 Music History;
 U.S. Popular music timeline;

 En portugus .
Cand, Roland de (2001). Histria Universal da msica. 2 volumes. So Paulo: Martins Fontes. ISBN 8533615000;
Carpeaux, Otto Maria (2001). Livro de Ouro da Histria da msica (Edio revisada e ampliada de "Uma nova histria da msica"). Rio de Janeiro: Ediouro. ISBN 8500008776;
Nettl, Bruno (1956). Music in Primitive Culture. Harvard University Press.
Wellesz, Egon, ed. (1957). New Oxford History of Music, Vol. 1: Ancient and Oriental Music.
Wisnik, Jos Miguel (1999). O Som e o Sentido. So Paulo: Cia das Letras. ISBN 8571640424;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1394" title="Histria de Catalunya" nonfiltered="884" processed="872" dbindex="885">

Catalunya s un territori histric format originalment a partir dels comtats  que formaven la Marca Hispnica, al nord-est de la pennsula Ibrica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Autnoma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a Frana.

 Introducci.


Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formaci del que ser Catalunya: el visigot i l'rab, amb diferent grau d'incidncia segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influncia en el temps d'estada i la composici social.

El nom de Catalunya podria venir d'aquesta poca i faria referncia al gran nombre de castells i fortaleses que hi havia pel seu carcter de frontera. En el sistema feudal era habitual que el noble en possessi d'un feu delegus l'administraci d'un castell en un vassall seu, anomenat castl. Sembla que seria a partir d'aquest crrec que sorgiria el nom de Catalunya, en un procs lingstic semblant al que origin el nom de Castella a partir de castell.

Gran part de la histria de Catalunya, fins el 1714, est vinculada a l'establiment d'una uni dinstica d'Arag i Catalunya que es materialitz polticament en una confederaci catalano-aragonesa. Per tant, la gran majoria dels fets histrics que afectaren a Catalunya tracten d'esdeveniments que ja havien implicat, o acaben implicant igualment, la resta dels pasos hispnics de la Corona d'Arag. No obstant aix, pel carcter confederal de la seva estructura poltica, els esdeveniments poden haver tingut en moments diferents o, fins i tot, amb algunes diferncies respecte de la resta del territori. Aix, per exemple, la numeraci dels reis de la Corona, com a sobirans de Catalunya, podria no coincidir amb la numeraci respectiva al Regne de Valncia o al Regne d'Arag o, un altre exemple, els Decrets de Nova Planta no s'aplicaren exactament igual ni en el temps ni en la forma ni en el contingut.

Quan parlem de la histria de Catalunya, com a entitat territorial, no es refereix a les delimitacions territorials de l'actual Comunitat Autnoma de Catalunya, sin a les delimitacions del territori histric del Principat de Catalunya. Per tant, en aquest article tamb es recull la histria de la Catalunya Nord i de la Franja de Ponent.

La gran expansi feudal catalana es dna, per, al segle XIII i principis del XIV, i arran de la qual la Corona d'Arag s'ampli amb els dominis mediterranis de Mallorca, Siclia i Sardenya, a ms de Valncia. L'expansi s'inici amb el rei Jaume I, que va conquerir Mallorca (1229) -d'on expuls la poblaci musulmana- i Valncia (1238) -territori al qual es don l'estatut de regne i que fou repoblat majoritriament per catalans-. Posteriorment, i coincidint amb el gran desenvolupament social i econmic de Catalunya a l'Edat Mitjana, els dominis catalans s'estengueren Mediterrnia enll fins a Siclia i Sardenya.

Tanmateix, a partir de mitjan segle XIV, s'inici una poca de crisi demogrfica (desencadenada fonamentalment per la pesta negra, per tamb per les recurrents crisis agrries), econmica i poltica, que culminar en el desenvolupament d'una Guerra civil catalana entre 1462 i 1472.

La Prehistria a Catalunya.

Malgrat els esforos fets en els darrers vint anys, el coneixement de la Prehistria a Catalunya resulten encara superficials i incomplets. Fins fa pocs anys es considerava que els primers signes clars de presncia humana a l'espai geogrfic que avui es coneix com Catalunya corresponien a la fase del Paleoltic mitj i presentaven una antiguitat aproximada de 25.000 anys, si b a la Catalunya Nord, es conserven restes del Paleoltic inferior d'una antiguitat de 450.000. Ara b,els treballs realitzats en els darrers anys a alguns jaciments importants, com la Cova de la Font Major  (L'Espluga de Francol), algunes troballes fetes a Salt i altres indicis detectats arreu del pas, apunten la possibilitat d'una ocupaci en el Paleoltic inferior de fins a 300.000 anys d'antiguitat. Pel que fa al Paleoltic Mitj, es conserven diferents jaciments prehistrics al nord i sud de Catalunya, com ara el cau del Duc o la cova de Mollet (Pla de l'Estany). I el Paleoltic Superior, que es desenvolupa fa aproximadament uns 20.000 anys, i que ha deixat restes a indrets com la Bora Gran d'en Carreres, a Seriny, o el Cau de les Goges, en Sant Juli de Ramis

Entre el 8000 i el 5000 aC es desenvoluparia la fase prehistrica coneguda com a Mesoltic o Epipaleoltic. 

Vers el 4500 aC s'iniciaria la fase del neoltic, del qual s'ha destacat que la sedentaritzaci presenta uns trets molt menys profunds que en altres territoris, a causa de la forta presncia de bosc mediterrani, que permetria el manteniment d'una elevada activitat caadora i recollectora. Es troba representat fonamentalment pels jaciments de les Mines de Gav o de la Draga Banyoles.

Entre els anys 2500 i 1800 aC es desenvolupar la fase del Calcoltic, en la qual apareixeran els primers objectes de coure. Li segueix l'Edat del Bronze, entre els anys 1800 i 700 aC, moment que coincidir amb l'arribada dels pobles indoeuropeus. I en el segle VII aC el territori assolir l'Edat del Ferro.

 Edat Antiga.
Els pobles ibers.


Els ibers sn un conjunt de pobles que les fonts clssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Avi, Herodot, Estrab, etc. ) identifiquen a la costa oriental de la pennsula Ibrica amb aquest nom almenys des del segle VI aC: elisics, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castellans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. Tot i que les fonts clssiques no sempre coincideixen en els lmits geogrfics precisos ni en l'enumeraci de pobles concrets, sembla que la llengua s el criteri fonamental que els identificava com a ibers, ats que les inscripcions en llengua ibrica apareixen a grans trets en el territori que les fonts clssiques assignen als ibers: la zona costera que va des del sud del Llenguadoc fins Alacant, que penetra a l'interior per la vall de l'Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir.

El concepte de cultura ibrica no s un patr que es repeteix de forma uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sin la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, per que es diferencien clarament en d'altres i que a vegades comparteixen amb pobles no identificats com a ibers. 

L'arribada dels pobles orientals.
Des del final del segon milleni, els pobles de la Mediterrnia oriental es van sentir atrets per la pennsula Ibrica, com ho demostra la installaci de les primeres colnies fencies a Andalusia vers el 1100 aC.

Seguint les rutes obertes pels fenicis, en el segle VIII aC, es fundaren les primeres colnies gregues a l'est de la costa mediterrnia, com ara Rhode (en l'actualitat Roses i el 580, Emporion (en l'actualitat Empries), tot deixant per als fenicis el sud de la costa.

Colonitzaci romana.
L'Ebre va ser la primera frontera militar entre cartaginesos i romans (269 aC). Desprs de la conquesta de Sagunt, ciutat aliada dels romans per les tropes pniques liderades per Hannbal el 218 aC va esclatar la Segona guerra pnica, que duria al ple domini rom de la pennsula ibrica. 

Els romans van ser els estructuradors bsics del territori de Catalunya tal com avui l'entenem, tant en infraestructures com  en creadors de ciutats. La Hispnia Citerior fou una de les dues provncies en qu es va dividir la pennsula Ibrica desprs de la conquesta romana. Va ser creada el 197 aC, i s'hi inclou l'actual territori de Catalunya. 

L'increment de territori controlat per Roma i l'enriquiment que aix produa en els seus governants va conduir a una etapa molt convulsa entre els segles II i I aC, que van transformar la Repblica Romana en Imperi rom quan Octavi (August) va vncer tots els seus enemics el 31 aC.

August va proclamar l'imperi el 13 de gener de l'any 27 aC. En virtut d'aquesta reforma s'encarregava del proconsulat de totes aquelles provncies que tenien acantonades legions (prenent aix el comandament de tot l'exrcit) i del mateix August dependrien els oficials i soldats. Entre les provncies afectades per aquestes mesures hi havia la Citerior. Hispnia, constituda per dues provncies, la Citerior i l'Ulterior, va ser dividida en tres: Tarraconense, Btica i Lusitnia (27 aC).

La pressi dels huns, que liderats per tila va arribar a les portes de Roma, va empnyer les tribus germniques cap a Europa Occidental. Per intentar fer front a aquesta crisi, a la mort de Teodosi I el gran va deixar la part occidental (en la que es trobava Hispnia) de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi. La invasi va precipitar la Caiguda de l'imperi rom el 476.

 Els visigots.
Els gots eren un poble dels considerats brbars pels romans que procedent de l'est es van anar traslladant al llarg del segle III i IV vers occident empesos pels huns. Al Danubi els gots es van separar en visigots i ostrogots, van adoptar la religi cristiana en la forma arriana, i eren de fet els ms romanitzats de tots els pobles germnics que van arribar a la pennsula ibrica durant el segle V.

El 410 els visigots van saquejar Roma i van establir-se a Barcelona el 415. Poc desprs arriben amb un pacte (foedus) amb Roma (418-507) segons el qual es federaven i combatrien a favor de l'imperi, enfrontant-se als huns, a qui venceren a la batalla dels Camps Catalunics (451). Es va establir el regne de Tolosa des d'on iniciaran durant el regnat d'Euric una expansi que els portar un altre cop a Catalunya i la pennsula, aquest cop de forma definitiva ja que progressivament els francs, un altre poble germnic, els van anar empenyent fins vncer-los a la batalla de Vouill (507). Llavors van establir la capital a Narbona, Barcelona un altre cop, i finalment Toledo, lloc des d'on podien controlar per una banda els sueus establerts al que avui s ms o menys Galcia, els vascons i cntabres al nord i els bizantins establerts a la btica.


En morir Vtiza el 710, els seus enemics elegiren rei Roderic. Els fills de Vtiza, partidaris d'Aquila II es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olb, dit tamb Juli, sota el domini de M s ibn Nusayr. Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar. Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els rabs, comandats per Triq ibn Ziyad i ajudats per Olb, passaren l'estret i s'establiren al lloc desprs anomenat Gibraltar contra la opini del califa. Roderic torn a Crdova i reun l'exrcit, i s'entaul la Batalla de Guadalete, en la que els vitizans, encarregats de les ales, abandonaren el combat, i el centre d'aquest fou destrut. 

Les batalles es van anar succeint, i Ard, que va succeir Aquila II va concedir l'ocupaci de Catalunya, que es va completar el 720, i Musa es va convertir en el primer val de l'ndalus. 

L'organitzaci de Catalunya durant el perode de domini visigtic va continuar sent la mateixa que durant el domini rom, i l'impacte demogrfic molt limitat donat que els visigots eren relativament poca poblaci respecte els hispano-romans, a ms que van establir-se preferentment al centre de la pennsula deixant potser guarnicions militars en llocs claus. 

La dicesi de Tarragona i la Narbonense sembla que eren el marc de referncia administratiu. La revolta de Paulus al 673, personatge d'origen grec, s el primer intent de crear un estat en aquests territoris, el rei Vamba ho va impedir aprofitant que era a prop de Catalunya amb un exrcit per reprimir els vascons. El judici a Paulus, general visigot, s'ha conservat.

El llegat dels visigots principalment s el dret rom compilat junt amb el visigot, El codi d'Euric, o el Liber Iudicum van tenir una gran repercussi al llarg de tota l'poca medieval. Per tamb van quedar alguns noms propis com Alfred o Arnau i fora vocabulari, sobretot militar, per tamb alguns com maduixa, bru, bogada i topnims com Geltr o Areny.

Segons l'historiador Ferran Soldevila aqu ja es troben certes caracterstiques de la histria de Catalunya: el fracs de l'intent de creaci d'un regne a banda i banda dels Pirineus, el fet estratgic de la meseta (altipl) central com punt de partida d'organitzaci militar i poltica i la conflictivitat de Barcelona.

Edat mitjana de Catalunya.



 Els rabs.
En la primavera del 713 Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan, firmava un pacte de capitulaci amb el noble Teodomir, pel qual aquest reconeixeria la sobirania islmica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius Segura i Vinalop, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest s el punt de partida de la islamitzaci del Xarq al-Andalus, per la costa mediterrnia ibrica.

El 773, Abderramn I proclama l'Emirat de Crdova, independitzant polticament als musulmans d'Al-Andalus.


Abd al-Rahman III consider adient la seua autoproclamaci com a califa, s a dir, com a cap poltic i religis dels musulmans i successor de Mahoma, basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta (branca omeia), haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord peninsular i la creaci del Califat fatimita en Egipte oposat als califes abbssides de Bagdad. s l'etapa poltica de la presncia islmica a la pennsula Ibrica de major esplendor, encara que de curta durada ats que acab en el 1010 amb la fitna o guerra civil pel tron, que es desencaden entre els partidaris de l'ltim califa legtim Hixem II, i els successors del seu primer ministre o hayib, Almansor. En el transfons tamb existien problemes amb l'excessiva pressi fiscal necessria per tal de finanar el cost dels esforos bllics. Oficialment, no obstant, el califat segu existint fins l'any 1031, en qu fou abolit donant lloc a la fragmentaci de l'estat omeia en multitud de regnes coneguts com Taifes.

La divisi en taifes es va reproduir en diverses ocasions, creant-se ms taifes. Tamb se succeren diferents invasions des del nord d'frica, com la dels almorvits (1090-1102), els almohades (1145-1146) i els benimerins (1224).

Alta edat mitjana.
El terme Gtia es va fer servir per designar els territoris que serien els comtats catalans per part dels francs, o tamb com a sinnim de Hispnia, fins la independncia dels comtats respecte l'imperi franc. Segurament tamb formava part del territori la Septimnia. El terme tamb es va estendre per definici als habitants autctons dels Pirineus en contraposici als hispani (la resta de la pennsula).

Els comtats de la Marca Hispnica que feien frontera amb el poders emirat de Crdova, van ser el nucli expansiu del que aviat seria Catalunya.

Carlemany va fundar la Marca Hispnica als territoris de l'actual Catalunya per actuar com a defensa entre cristians i musulmans. Era un terra fronterera, amb continus canvis organitzatius i pactes amb els vens rabs. 

Destaquen els comtats com a nuclis territorials i el paper de l'esglsia, a travs dels seus monestirs (com el de Ripoll, per exemple). Els primers comtes depenien totalment dels carolingis per a mida que passaven els anys es van anar independitzant. 

Guifr el Pels va unificar els comtats d'Urgell, Cerdanya, Barcelona i Girona, progressivament ms autnoms dels francs. Borrell II va oficialitzar la independncia, en negar-se a jurar lleialtat al monarca que no havia ajudat els catalans davant un saqueig musulm.

La societat d'aquesta poca era fortament rural. Cada nucli de poblaci produa el que necessitava, hi havia poc excedent i poc comer, tret de les ciutats. Barcelona va anar guanyant importncia.

Les vegueries eren el sistema ms arrelat de divisi administrativa tant en la baixa edat mitjana com en tota la moderna, estaven sota les ordres d'un veguer, nomenat pel rei. Amb el pas de l'edat moderna i l'allunyament de la cort reial els conflictes jurisdiccionals es van agreujar i complicar donat que molts llocs estaven sota diversa administraci senyorial, religiosa o de la Generalitat, i com que les Corts cada vegada eren convocades amb menys assidutat, els representants de les viles i els veguers perdien poder. Aix va fer que moltes disputes es resolgueren, parallelament a l'Audincia i mitjanant bandolers.

Baixa edat mitjana.
La derrota catalana a la Batalla de Muret el 13 de setembre de 1213 i la mort del rei Pere el Catlic signific la fi de l'expansi catalana a Occitnia. En endavant l'expansi es dirigir a Valncia i a les Illes Balears i la resta del Mediterrani. 


La baixa Edat Mitjana s l'poca de mxima esplendor catalana, sota la corona d'Arag. Els monarques catalano-aragonesos (especialment Jaume el Conqueridor o Jaume I) van conquerir als rabs gran part dels territoris que avui dia s'anomenen pasos catalans, expandint el catal com a idioma de cultura. A ms, una potent flota naval va expandir-se per la Mediterrnia, fins al punt que la llegenda diu que "ni un peix gosava nedar sense les quatre barres". S'editen les Quatre grans crniques catalanes, Tirant lo Blanc, Curial e Gelfa, i apareixen personatges com Ramon Llull i el perode del Segle d'or valenci.

En el trnsit d'un sistema feudal a un estat monrquic, es va anar configurant un sistema poltic que tenia com a base el pactisme, s a dir, la limitaci del poder reial per part de les corts, on eren representats la noblesa, el clergat i la burgesia urbana. Aquest sistema constitucional don lloc a unes institucions de govern sorgides a partir del segle XIII, la Diputaci del General (que, a partir de 1359 fou coneguda tamb com a Generalitat de Catalunya) que va adquirir progressivament un paper poltic. El govern es feia a travs de les Corts Generals (1214) i les administracions locals, entre les que destaca el Consell de Cent de Barcelona.

A la mort del rei Mart l'Hum (1410) es va fer l'elecci entre els diversos pretendents a la Corona d'Arag al Comproms de Casp el 1412. Finalment van sortir victoriosos els Trastmara en front de Jaume d'Urgell, que no accept el resultat, es revolt i va ser empresonat fins la seva mort.

La mxima extensi que ocup la Corona d'Arag s durant el segle XIV, quan, a part dels dominis peninsulars, es posseeixen les Balears, Sardenya, el Regne de Siclia, el Regne de Npols, i els ducats d'Atenes i Neoptria.

Edat moderna de Catalunya.


Amb el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran II en 1479 els destins dels dos regnes s'uneixen. Els espanyolistes volen veure aqu el naixement d'Espanya. Tot i aix, no es pot ignorar que la Corona d'Arag va mantenir totes les seves institucions, fins als Decrets de Nova Planta. De fet la primera Constituci Espanyola que parla del Regne d'Espanya, s la de 1978.

L'auge de l'imperi hispnic (amb el domini de mitja Europa i el descobriment d'Amrica) i la crisi interna catalana van portar a la castellanitzaci de la societat (i especialment els nobles) catalana.

L'edat moderna de Catalunya s una poca molt convulsa, caracteritzada per les contnues lluites i aixecaments contra el poder reial: Guerra civil catalana (1462-1472), Segona revolta remena (1485-1486), Revolta de les Germanies (1519-1523), Guerra dels Segadors (1640-1652) i finalment la Guerra de Successi (1700-1714). Durant el final d'aquest perode es produ la fragmentaci del pas i l'anullaci dels drets collectius dels catalans.

El 1659, arran del tractat dels Pirineus entre les corones espanyola i francesa, Catalunya perd una 5a part del territori i poblaci en passar sota administraci francesa el Rossell, el Capcir, la Fenolleda, el Conflent i la meitat de la Cerdanya (menys Llvia).

El rei Felip V va decretar els Decrets de Nova Planta, una vegada derrotats els territoris de la Corona d'Arag a la Guerra de Successi Espanyola, que marginava el catal i gravava l'economia local.





Entre els Decrets de Nova Planta (1716) i el naixement del catalanisme poltic (1898).

Les vegueries es van substituir per corregiments, sota comandament militar, desprs de la desfeta de 1714, tal com tota Catalunya quedava sota el comandament d'un capit general.

Edat Contempornia de Catalunya.

s el perode que comena amb la Revoluci Francesa a la Catalunya del Nord i amb la Guerra del Francs al Principat

Durant la Guerra del Francs, Catalunya va formar de facto part de Frana del 1810 al 1814, i la senyera i la bandera de la Repblica Francesa eren les hissades a Barcelona, Reus, Girona i la Seu d'Urgell.

Les provncies van ser establertes el 1833 per decret reial, en el marc de l'establiment d'una administraci centralitzada que es considerava ms efectiva per a la implantaci del sistema liberal, per exemple pel cobrament d'impostos, basant-se en els departaments creats durant la invasi napolenica. No es va respectar el tracte de provncia nica de la constituci de 1812, i es va esquarterar el pas sense tenir en compte la realitat ni tradici histrica, fet que origin moltes crtiques.

Segle XX a Catalunya.



Entre el naixement del catalanisme poltic (1898) i fins a la Transici espanyola (1982).

La divisi en comarques van ser establerta per la Generalitat de Catalunya durant la segona Repblica Espanyola el 1936 desprs d'una macroenquesta a la poblaci on es feien preguntes com: "on acostuma vost a anar a mercat?". 

Desprs de la dictadura franquista, la Generalitat restituda va tornar a establir la divisi en comarques afegint el Pla de l'Estany, separat del Girons, i amb la curiositat del Valls Occidental, nica comarca que t dues capitals a causa de la seva rivalitat.

Catalunya a l'actualitat.

Entre la Transici espanyola (1982) i els nostres dies.

El 16 de setembre del 2005, la ICANN aprov oficialment el domini .cat, el primer domini per a una comunitat lingstica.

 Vegeu tamb .
 Histria militar de Catalunya;
 Moneda catalana;

 Pgines que s'hi relacionen .
 Orgens de Catalunya;
 Etapes de l'Histria de Catalunya;
 Histria del Dret catal;
 Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979;
 Condici poltica de catal;
 Els monarques catalans;
 La Generalitat de Catalunya;
 Les Corts de Catalunya;
 Guerra dels Segadors;
 Histria;
 Catalunya;
 Art de Catalunya;
 Histria del Pas Valenci;
 Pasos Catalans;
 El comproms de Casp  ;
 La Guerra del Francs;
 Els Decrets de Nova Planta;
 La revoluci industrial  ;
 El Catalanisme poltic ;
 La Segona Repblica Espanyola;
 La guerra civil espanyola;
 La Transici espanyola;

 Enllaos externs .
Catalunya 1714 ;
Programa "Histries de Catalunya" de TV3;
Histria de l'Art de Catalunya;
 Historia de Catalua, V. Balaguer (II vols., Madrid, 1886, &c.);
 Historia de Catalua, A. Bori y Fontesta (Barcelona, 1898);
 Origines historicos de Cataluna, J. Balari y Jovany, Establecimiento Tipogrfico de Hijos de Jaime Jess, (Barcelona, 1899);
 Collecci de monografies de Catalunya, J. Reig y Vilardell (Barcelona, 1890);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1396" title="Hurd" nonfiltered="885" processed="873" dbindex="886">



El GNU Hurd s un nucli (kernel en angls) tipus Unix que constitueix la base del sistema operatiu GNU. El Projecte GNU l'ha estat desenvolupant des del 1990 com a programari lliure, distribuint-lo sota la GPL. El Hurd intenta superar els nuclis tipus Unix pel que fa a la funcionalitat, seguretat i estabilitat, per mantenint-se compatible amb ells. Aix s'aconsegueix ja que el Hurd implementa l'especificaci POSIX (entre d'altres), per eliminant les restriccions arbitrries als usuaris.

El nom prov del doble acrnim recursiu: la paraula Hurd s l'acrnim de Hird of Unix-Replacing Daemons (en catal: "Hird" de dimonis  que substitueixen Unix). Alhora, el terme Hird significa Hurd of Interfaces Representing Depth ("Hurd" d'interfcies que representen profunditat). Tant Hurd com Hird en angls es pronuncien com herd (en catal: ramat), per la qual cosa GNU Hurd es podria traduir com a manada de nyus.

Arquitectura.
A diferncia de la majoria de nuclis tipus Unix, el Hurd es construeix sobre un microkernel, responsable de facilitar-li els serveis d'un nucli ms bsics: coordinar l'accs al maquinari (a la CPU  mitjanant multiprocs , a la RAM  mitjanant gesti de memria , i a d'altres dispositius de so, grfics, emmagatzematge, etc). Actualment s'est utilitzant el GNU Mach com a microkernel, per s'est treballant per a poder executar el Hurd sobre el microkernel de segona generaci L4.

Hi ha d'altres sistemes operatius tipus Unix que s'executen sobre el microkernel Mach, com l'OSF/1, el NEXTSTEP, el Mac OS X, el Lites i el MkLinux. Tots ells estan implementats com un nic servidor. Per tant, substitueixen el kernel monoltic dels sistemes Unix tradicionals per dos elements, el microkernel i el servidor Unix.

En canvi, el Hurd est format per mltiples servidors executant-se simultniament. En lloc d'un sol programa enorme que controli des del rellotge fins a la gesti de la xarxa, al Hurd cadascuna d'aquestes tasques s gestionada per un servidor independent. Aix fa que (com a mnim tericament) el desenvolupament del Hurd sigui molt ms fcil, ja que s menys probable que en fer canvis en un servidor, aix tingui efectes no desitjats en d'altres servidors. 

Al disseny original del Mach, una de les principals fites fou aquest tipus de conjunt de servidors, per sembla que el Hurd s el primer en implementar aquest disseny sobre un microkernel Mach (tot i que QNX s similar, per basat en el seu propi microkernel). No est clar per qu no hi va haver cap implementaci de mltiples servidors anterior, tot i que sembla que els grups que treballaven en el Mach estaven massa centrats en aquest per a dedicar-se al sistema operatiu en la seva totalitat. El Hurd intenta, a ms, ser portable entre microkernels.

Extensions d'Unix.
Al Hurd canvien o es potencien un bon nombre de conceptes tradicionals d'Unix:

Sota Unix, cada programa que s'executi t associat una identitat d'usuari, que normalment es correspon amb l'usuari que hagi iniciat el procs. Aquesta identitat determina en gran mesura quines accions se li permeten realitzar, al programa. Cap procs extern pot canviar la identitat d'un programa que s'estigui executant. Un procs del Hurd, per altra banda, s'executa associat a un conjunt d'identitats d'usuari, que pot contenir mltiples identitats, una, o cap. Un procs amb prou privilegis pot afegir o eliminar identitats d'un altre procs. Per exemple, existeix un servidor de contrasenyes que atorga identitats com a resposta a una contrasenya d'usuari correcta.

Pel que fa al sistema de fitxers, es pot establir un programa adequat com a traductor per a un sol fitxer o una jerarquia de directoris sencera. Cada accs al fitxer tradut, o als fitxers a la jerarquia en el segon cas, ser gestionats per aquest programa. Per exemple, un traductor de fitxers pot simplement redirigir les operacions de lectura i escriptura cap a un altre fitxer, no com un enlla simblic d'Unix. El muntatge d'Unix, al Hurd s'aconsegueix configurant un traductor de sistema de fitxers (utilitzant la comanda settrans). Els traductors tamb es poden utilitzar per a proporcionar serveis a l'usuari. Per exemple, el traductor ftpfs permet a un usuari encapsular un lloc FTP remot en un directori. Aix, es podran utilitzar programes estndard com ls,  cp o rm per a manipular fitxers al lloc remot. Hi ha traductors encara ms potents, com UnionFS, que permeten a un usuari unificar diversos directoris en un de sol, de tal forma que en llistar aquest directori es mostri el contingut de tots els directoris unificats (una caracterstica absent a la majoria d'Unixos, tot i que present a FreeBSD).

Potser la caracterstica ms potent del Hurd s la possibilitat que qualsevol usuari executi els seus propis serveis del sistema. Un usuari pot assignar qualsevol traductor al sistema de fitxers per al seu s personal. Fins i tot pot substituir servidors del sistema, com el servidor d'autenticaci, amb d'altres servidors que hagi triat. Tot aix s pot fer sense afectar d'altres usuaris, grcies a que els mbits d'efecte estan ben definits. De fet, fins i tot s possible per a un usuari executar un Hurd dins de si mateix, cosa que es coneix com a sub-Hurd.

El Hurd necessita un gestor d'arrancada compatible amb multiarrancades, com el GRUB.

Histria del desenvolupament.

El desenvolupament del Hurd va comenar el 1990.

Actualment, hi ha un mnim de tres distribucions de GNU/Hurd en preparaci, tot i que cap ha estat publicada oficialment a part de per a gent interessada en provar-les o contribuir al seu desenvolupament. Tot i que Richard Stallman, del projecte GNU, havia anunciat que esperava el llanament oficial del SO GNU (tamb conegut com a GNU/Hurd) abans de les darreries del 2002, no s'ha aconseguit.

Al 2004, el Hurd t un desenvolupament lent i algunes limitacions respecte al maquinari importants (per exemple, la carncia de so i, anteriorment, la falta de compatibilitat amb particions majors d'aproximadament 2 gigabytes). Grcies al recolzament creixent del projecte Debian, entre d'altres, aquestes limitacions estan sent eliminades. La prxima transici al microkernel L4 (i l'intent de fer al Hurd independent del microkernel sobre el que s'executi), tot i que exigir un redisseny de diversos elements del Hurd, podria comenar a accelerar el seu desenvolupament. Un cop el Hurd hagi superat les seves importants limitacions actuals, s'espera que sigui un microkernel realment funcional per als sistemes GNU.

Enllaos relacionats.
GNU;
Free Software Foundation;
L4;
GNU Mach;

Enllaos externs.

Plana oficial del Hurd;
Llistes de correu sobre Hurd del projecte GNU;
Distribuci Hurd de Debian;
Wiki d'usuaris del Hurd;
Wiki del Hurd sobre L4;
Plana oficial del microkernel L4;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1401" title="Home dels nassos" nonfiltered="886" processed="874" dbindex="887">

L'home dels nassos s un personatge mitolgic catal que t tants nassos com dies li queden a l'any. Noms se'l pot veure, per, el trenta-u de desembre o cua d'any.

Segons Joan Amades, l'home dels nassos sembla ser una degeneraci d'un personatge mtic que simbolitzava l'any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que t tants nassos com dies t l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda noms un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. Tamb hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i aix ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgrs representant l'home dels nassos.

En els pobles petits, es deia que apareix a l'esglsia i devora la pica de l'aigua beneda.

A Barcelona era tradici de trobar l'Home dels nassos a les 12 en punt a la plaa del Palau, davant la Llotja, dalt d'un cadafalc perqu tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llenols els 365 nassos que s'espera que tengui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

A Mallorca a ms de dir anar a veure l'home dels nassos es deia anar a veure matar l'home dels nassos, perqu el punt de concentraci popular a Palma dia 31 de desembre era la plaa de Cort, amb motiu de la Festa de l'Estendard, i s'hi disparaven salves d'honor, que alg interpretava com un afusellament de la imatge del rei Jaume I exposada a la faana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l'Estendard o bandera nacional.

Enllaos.
Pgina sobre l'home dels nassos a la UB;
Imatges sobre l'home dels nassos a Tarragona;
Origens de l'Home dels nassos a L'Elefant Trompeta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1403" title="Home del sac" nonfiltered="887" processed="875" dbindex="888">
L'home del sac s una criatura popular que segresta els nens posant-los en un sac. Es sol representar com un home que vaga pels carrers amb un sac en busca de nens perduts. s l'estereotip d'sser per espantar la mainada ms popular del mn, per evitar que s'allunyin dels pares.

Histria.

La llegenda de l'home del sac t el seu origen en un crim real coms a Gdor, un poble d'Almeria al 1910

Francisco Ortega el Moruno, estava greument malalt de tuberculosi i cercava una cura desesperadament. Va anar a una curandera, Agustina Rodrguez, qui en veure el cas l'envi a Francisco Leona, barber i curandero que tenia antecedents criminals. Aquest li deman 3000 reals a canvi de la cura i li revel el remei, que consistia en beure sang d'un nen s, recent sortida del seu cos i posar-se al pit trossos de greix del nen encara calents. Li va prometre que d'aquesta manera es posaria bo de seguida.

Leona s'ofer ell mateix a buscar el nen per desprs d'oferir diners a canvi dels seus fills a camperols de manera infructuosa, va sortir amb el fill d'Agustina, Julio Hernandez el tonto, a buscar algun nen perdut.

La tarda del 28 de juny de 1910 van segrestar a Bernardo Gonzlez Parra, de set anys, que suposadament s'havia despistat mentre jugava amb els seus amics. Leona i Julio el dormiren amb cloroform, el ficaren en un sac i el portaren a la casa d'Ardoz, allada del poble, que Agustina havia posat a disposici del malalt. Un altre fill d'Agustina, Jos, va anar a visitar a Ortega (el malalt), mentre a la casa es va quedar la seva dona, Elena.

Un cop tothom estava a casa, van treure el nen del sac i li van realitzar un tall a l'aixella per treure-li la sang. Ortega es va beure la sang mesclada amb sucre abans que es refreds. Mentrestant Julio va matar al nen colpejant-lo al cap amb una pedra. Desprs de treure-li el greix i posar-lo sobre Ortega, van cavar el ritual i van amagar el cos del nen a un forat fet al terra.

Al fer el repartiment dels diners, Leona va intentar enganyar a Julio i no li va pagar les cinquanta pessetes que li van prometre per l'assassinat. Aquest decideix venjar-se i li explic a la Guardia Civil que havia trobat el cos d'un nen per casualitat mentre caava. Van detenir a Leona per tenir antecedents i aquest va culpar a Julio, que en un principi va declarar haver presenciat el crim des d'uns matolls. Al final els dos homes van confessar el crim.

La Guardia Civil va detenir a totes les persones implicades en l'assassinat de Bernardo. Leona va ser condemnat al garrot vil, per va morir ala pres. Ortega i Agustina tamb van ser condemnats a la pena mxima i executats. Jos va ser condemnat a 17 anys de pres i la seva dona Elena, va ser absolta. Julio el tonto, tamb condemnat a garrot vil, va ser indultat.

A Barcelona es deia que agafava els nens en un sac per aprofitar-ne el greix per a les vies del tren.

Enllaos externs.

La histria de l'home del sac (Espanyol)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1405" title="Histria de la msica occidental" nonfiltered="888" processed="876" dbindex="889">
El concepte d'histria de la msica occidental est estretament lligat al de l'anomenada msica clssica occidental. La histria de la msica produda als pasos occidentals se sol classificar en diferents corrents estilstics que se succeeixen en el temps: 

Msica europea fins al segle XX.
Msica de l'antiguitat (fins a mitjan segle VI);
Msica medieval (mitjan segle VI a finals del segle XIV);
Msica del Renaixement (segle XV a finals segle XVI);
Manierisme (segona meitat segle XVI) ;
Msica barroca (segle XVII i primera meitat del XVIII) ;
Classicisme (segona meitat del segle XVIII);
Romanticisme musical (primer i segon ter del XIX);
Msica neoclssica (finals del segle XIX a principis del segle XX;
Msica neoromntica (finals del segle XIX a principis del segle XX;
Msica nacionalista (segona meitat segle XIX a segona meitat segle XX);
Msica impressionista (finals del segle XIX a primer ter del segle XX);
Msica dodecafnica, Msica serial o Msica expressionista (principis del segle XX);
Msica serial post-dodecafnica (mitjan segle XX);
Msica oberta (mitjan segle XX);
Msica aleatria (mitjan segle XX);
Msica concreta (mitjan segle XX);
Msica electrnica (mitjan segle XX);
Msica contempornia (segle XX en endavant);

Innovacions del segle XX en la msica popular. 

Blues;
Jazz ;
Rock and roll;
Rhythm and blues;
Soul;
Pop ;
Funk ;
Tecno;
Msica electrnica;
New age;
Rap;
Hip Hop;
Punk;
Chill out;
Gospel;

Vegeu tamb.
Histria de la msica;
Compositor;
Cantant;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1406" title="Harmonia" nonfiltered="889" processed="877" dbindex="890">

En msica, l'harmonia s tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords). Es pot entendre com l'aspecte "vertical" de la msica, mentre que la melodia en seria l'aspecte "horitzontal". Molt sovint l'harmonia s el resultat de tocar diverses lnies meldiques o motius alhora (conegut com contrapunt). 

Els fonaments fisiolgics de l'harmonia es basen en el fenmen dels harmnics. Collecci de sons sinusoidals que tot so, de qualsevol instrument, posseix. Com que el patr intervalic dels harmonics s sempre el mateix, aix crea la identificaci inconscient per part del sistema auditiu d'acords ms o menys "agradables", depenent de la major o menor semblana a aquest patr universal.

Tot i que normalment l'harmonia resulta del so simultani de dues o ms notes, s possible crear-la amb noms una lnia meldica. Hi ha moltes peces del perode barroc per a un instrument musical en solo -per exemple- en les quals els acords hi apareixen molt rarament, i tot i aix transmeten un complet sentit de l'harmonia. En aquests casos es parla d'harmonia implcita. S'aconsegueix per l'aparici successiva de les notes d'aquell acord en particular, creant una il.lusi auditiva de simultanetat de les mateixes.

Durant la histria de la msica clssica occidental les convencions i regles de l'harmonia van anar variant. En el que es considera l'inici de la polifonia, al segle XI amb els organa paral.lels, les regles eren simplement premises teriques de com superposar un interval de consonncia perfecta (8a., 5a. o 4a.) a sobre d'un cant gregori preexistent. Al segle XIV, amb l'aparici de l'Ars Nova, els composotors cada vegada empraven figuers ms curtes i afegien ms melodies a sobre dels cants plans preexistents, fet que provoc que l'Esglsia s'hi oposs argumentant que la msica per ser digna de Du havia d mantenir les caracterstiques que Gregori el Gran va dictar. La msica eclesistica estava controlada per l'Esglsia en els perodes del Renaixement, el Barroc i el classicisme. L'estil formal i harmnic del Classicisme, el perode ms curt de la Histria de la Msica, va ser agafat com a referncia, tot i que en el Romanticisme els compositors cada vegada s'allunyaren ms del centre tonal, fins que al segle XX s'arrib a la msica atonal. No es podria parlar de trencar les regles del Classicisme, donat el fet que en el segle XX fins i tot, on l'atonalitat presentava textures i melodies contrastants amb l'estil clssic, hi va haver sistemes i noves instruccions de com aconseguir aquella atonalitat, com en seria exemple el Dodecafonisme. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1407" title="Historiografia" nonfiltered="890" processed="878" dbindex="891">
La historiografia (d' historigraf, i aquest del grec              , de        , Histria i       , de l'arrel de        , escriure: el que escriu, o descriu, la Histria) s el registre escrit de la Histria, la memria fixada per la prpia humanitat amb l'escriptura del seu propi passat.




Historiografia com a meta-histria.
Si la Histria s una cincia (l'objecte de la qual s el passat de la humanitat), s'ha de sotmetre, com tota cincia, al mtode cientfic, que encara que no pugui aplicar-se-li en tots els extrems de les cincies experimentals, s que pot fer-ho a un nivell equiparable a les anomenades Cincies Socials.

Un tercer concepte a l'hora de definir la Histria com a font de coneixement s la Teoria de la Histria, que pot anomenar-se tamb historiologia (terme encunyat per Jos Ortega i Gasset). El seu paper s estudiar l'estructura, lleis i condicions de la realitat histrica; mentre que la historiografia s el relat mateix de la histria, l'art d'escriure-la.

s impossible acabar amb la polismia i la superposici d'aquests tres termes, per simplificant al mxim: La histria sn els fets del passat, la historiografia s la cincia de la histria i la historiologia la seva epistemologia.

La Filosofia de la Histria s la branca de la filosofia que concerneix al significat de la histria humana, si s que en t. Especula una possible fi teleolgica del seu desenvolupament, o sigui, es pregunta si hi ha un disseny, propsit, principi director o finalitat en el procs de la histria humana. No ha de confondre's amb els tres conceptes anteriors, dels quals se separa clarament. Si el seu objecte s la veritat o l'haver de ser, si la histria s cclica o lineal, o hi ha la idea de progrs, sn matries alienes a la histria i a la historiografia prpiament dites, que tracta aquesta disciplina. 

Un enfocament intellectual que tampoc contribueix molt a entendre la cincia histrica com a tal s la subordinaci del punt de vista filosfic a la historicitat, considerant tota la realitat com el producte d'un esdevenir histric: aquest seria el lloc de l'historicisme, corrent filosfic que pot estendre's a altres cincies, com la Geografia.
 
Una vegada aclarida la qesti merament nominal, queda per a la historiografia, per tant, l'anlisi de la histria escrita, les descripcions del passat; especficament dels enfocaments en la narraci, interpretacions, visions del mn, s de les evidncies o documentaci i mtodes de presentaci pels historiadors; i tamb l'estudi d'aquests, al mateix temps subjectes i objectes de la cincia.

La historiografia, ms planerament, s la manera en qu la histria s'ha escrit. En un ampli sentit, la historiografia es referix a la metodologia i a les prctiques de l'escriptura de la histria. En un sentit ms especfic, es refereix a escriure sobre la histria en si.

Fonts historiogrfiques i el seu tractament.
s important distingir la matria primera del treball dels historiadors (font primria) dels productes semielaborats o acabats (font secundria i fins i tot font terciria). Igualment denotar la diferncia entre font i document i l'estudi de les fonts  documentals: la seva classificaci, prelaci i tipologia (escrites, orals, arqueolgiques); el seu tractament (reuni, crtica, contrast), i mantenir el respecte degut a les fonts, fonamentalment amb la seva citaci fidel. L'originalitat del treball dels historiadors s un assumpte delicat.

Historiografia com a producci historiogrfica.

 
Historiografia s equivalent a cada part de la producci historiogrfica, o sigui: al conjunt d'escrits dels historiadors sobre un tema o perode histric concret. Per exemple, la frase: s molt escassa la historiografia sobre la vida quotidiana en el Jap en l'era Meiji vol dir que hi ha pocs llibres escrits sobre tal qesti perqu fins al moment no ha rebut atenci per part dels historiadors, no perqu el seu objecte d'estudi sigui poc rellevant o perqu hi hagi poques fonts documentals que proporcionin documentaci histrica per a fer-ho.
Quant a la difusi i publicitat de la producci historiogrfica, seria bo que compls els mateixos requisits a qu se sotmeten les altres publicacions cientfiques.

Tamb s'utilitza el vocable historiografia per parlar del conjunt d'historiadors d'una naci, per exemple, en frases semblants a aquesta: la historiografia espanyola va obrir els seus braos i els seus arxius des dels anys 1930 als hispanistes francesos i anglosaxons, que van renovar la seva metodologia.

s necessari diferenciar els dos termes usats ms amunt: producci historiogrfica i documentaci histrica, encara que en molts casos coincideixi que els historiadors utilitzin com a documentaci histrica precisament la producci historiogrfica anterior. 

Per exemple: a ms d'un conjunt de documents arxivstics de la Casa de Contractaci de Sevilla que es van produir potser noms per a portar una comptabilitat ; o d'algun material arqueolgic que es troba en una excavaci al Per, i que es va dipositar sense intenci que ning ho trobs; un historiador americanista haur d'utilitzar la Brevssima Relacin de la destruccin de las ndias, que va ser escrita per Bartolom de las Casas amb un afany histric indubtable, a ms d'amb un propsit de la defensa d'un inters o el seu propi punt de vista..

Amb aix ltim veiem una altra caracterstica insalvable de la Histria que la peculiaritza com a cincia: cap historiador, per molt objectiu que pretengui ser, no s ali als seus propis interessos, ideologia o mentalitat, ni pot sostreure's al seu punt de vista particular. Com a mxim pot intentar la intersubjectivitat, s a dir, tenir en compte l'existncia de mltiples punts de vista. Per al cas que ens serveix d'exemple, contrastar les fonts de Bartolom de les Casas amb les altres veus que es van sentir en la Junta de Valladolid, entre les quals va destacar la del seu rival Juan Gins de Seplveda, o fins i tot amb l'anomenada veu dels venuts, que rarament es conserva, per a vegades s, com ocorre amb la Nueva Crnica i Buen Gobierno de l'inca Guaman Poma d'Ayala

La reflexi sobre la possibilitat o impossibilitat d'un enfocament objectiu porta a la necessitat de superar l'oposici entre objectivitat (una inexistent cincia "pura" que no es contamini amb el cientfic) i subjectivitat (implicada en els interessos, ideologia i limitacions d'aquest) amb el concepte d'intersubjectivitat, que obliga a considerar la tasca de l'historiador, com la de qualsevol cientfic, com un producte social, inseparable de la resta de la cultura humana, en dileg amb els altres historiadors i amb la societat sencera.

Historiografia i perspectiva: l'objecte de la Histria.
La histria no t ms remei que seguir la tendncia a l'especialitzaci que t qualsevol disciplina cientfica. El coneixement de tota la realitat s epistemolgicament impossible, encara que l'esfor d'un coneixement transversal, humanstic, de totes les parts de la histria, s exigible a qui verdaderament vulgui tenir una visi correcta del passat.

Aix, doncs, la histria ha de segmentar-se, no noms perqu el punt de vista de l'historiador est contaminat de subjectivitat i ideologia, com havem vist, sin perqu necessriament ha d'optar per un punt de vista, igual que un cientfic, si vol observar el seu objecte, ha d'optar per utilitzar un telescopi o un microscopi. Amb el punt de vista es determina la selecci de la part de la realitat histrica que es pren com a objecte, i que sens dubte donar tanta informaci sobre l'objecte estudiat com sobre les motivacions de l'historiador que estudia. Aquesta visi esbiaixada pot ser inconscient o conscient, assumida amb ms o menys cinisme per l'historiador, i s distinta per a cada poca, per a cada nacionalitat, religi, classe o mbit en qu l'historiador vulgui situar-se.

La inevitable prdua que suposa la segmentaci, es compensa amb la confiana amb qu altres historiadors faran altres seleccions, sempre esbiaixades, que han de complementar-se. La pretensi d'aconseguir una perspectiva holstica, com pretn la Histria total o la Histria de les Civilitzacions, no substitueix la necessitat de les perspectives parcials com les que es tracten a continuaci:

Aspectes temporals.
Els talls temporals van des de les perioditzacions clssiques prehistria, histria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna o edat contempornia, fins a les histries per segles, regnats, etc. La perioditzaci clssica s discutible, tant per la necessitat de perodes de transici i solapaments, com per no representar perodes coincidents per a tots els pasos del mn (per la qual cosa ha sigut acusada d'eurocntrica).


Els Annals van ser un dels orgens de la fixaci de la memria dels fets histrics en moltes cultures. Les crniques (que ja en el seu nom indiquen la intenci de caire temporal) sn usades com a reflex dels esdeveniments notables d'un perode, habitualment un regnat. L'arcontologia seria la limitaci del registre histric a la llista de noms que ocupaven determinats crrecs d'importncia ordenats cronolgicament. De fet, la mateixa cronologia, disciplina auxiliar de la histria, neix en moltes civilitzacions associada al cmput del temps passat que es fixa en la memria escrita pels noms dels magistrats, com ocorria a Roma, on era ms corrent citar un any per ser el d'aquest o aquell cnsol. A Egipte, la localitzaci en el temps es feia per faraons i dinasties. s molt significatiu que en les cultures no histriques, que no fixen mitjanant l'escriptura la memria del seu passat, s molt freqent no plantejar-se la duraci concreta del temps passat ms enll d'uns pocs anys, que poden ser fins i tot menys que els que dura una vida humana. Tot el que passa fora d'aix seria fa molt de temps, o en temps dels avantpassats, que passa a ser un temps mtic, ahistric.

El tractament cronolgic s el ms usat per la major part dels historiadors, perqu s el que correspon a la narraci convencional, i el que permet enllaar les causes passades amb els efectes en el present o futur. No obstant aix, s'empra de distinta manera: per exemple, l'historiador sempre ha d'optar per un tractament sincrnic o diacrnic del seu estudi dels fets, encara que moltes vegades tenen lloc successivament l'un i l'altre.
El tractament diacrnic estudia l'evoluci temporal d'un fet, per exemple: estudiaria la formaci de la classe obrera a Anglaterra al llarg dels segles XVIII i XIX.
El tractament sincrnic es fixa en les diferncies que el fet histric estudiat t al mateix temps per en diferents plans, per exemple: compararia la situaci de la classe obrera a Frana i Anglaterra en la conjuntura de la revoluci de 1848 (ambds exemples estan presos de E. P. Thompson);
Perodes o moments especialment atractius per als historiadors acaben convertint-se, per la intensitat del debat i el volum de la producci, en verdaderes especialitats, com la Histria de la Guerra Civil Espanyola, la Histria de la Revoluci Francesa o la Revoluci Sovitica, la Histria de la Independncia Americana.

Tamb sn de consideraci les diferents concepcions del temps histric, que segons Fernand Braudel van des de la llarga duraci a l'esdeveniment puntual, passant per la conjuntura.

Aspectes metodolgics: les fonts no escrites.



Per al cas del perode prehistric, la radical diferncia de fonts documentals i mtodes (aix com la divisi burocrtica de les ctedres universitries) la fan ser una cincia molt distant de la que fan els historiadors, sobretot quan tals fonts i mtodes es prolonguen, donant primacia a l's de les fonts arqueolgiques i a l'estudi de la cultura material en perodes per als quals ja hi ha fonts escrites, referint-se llavors no a la Prehistria, sin prpiament a l'Arqueologia, amb les seves prpies perioditzacions Arqueologia clssica, Arqueologia medieval i, fins i tot, Arqueologia industrial. s menor la diferncia que es pot trobar en l's de les denominades fonts orals en all que es coneix amb el nom d'Histria oral. No obstant aix, cal recordar el que hem dit sobre la primacia de les fonts escrites i que aquestes determinen la cincia historiogrfica i la prpia conscincia de la histria en el seu protagonista -que s tota la humanitat-.

Aspectes espacials.
Com la Histria continental, Histria nacional, Histria regional. El paper de la Histria nacional en la definici de les prpies nacions s innegable. Pot  veure's en aquest mateix article (Histria de la Histria), com s'agrupen separadament els historiadors per nacionalitat, a ms de per poca o tendncia.

La Geografia no disposa de conceptes ms potents, per s menys arbitraris, que han perms edificar la prestigiosa branca de la Geografia regional. La Histria local s sens dubte la de ms fcil justificaci i validesa universal, sempre que superi el nivell de la simple erudici (que com a mnim sempre servir com a font primria per a obres de major ambici explicativa).

Aspectes temtics.
Sn els que donarien pas a una histria sectorial, present en la historiografia des de molt antic, com ocorre amb 

la Histria poltica, reduda a histria evenemencial o categoritzada en la Histria de les institucions, la Histria dels sistemes poltics, la Histria del Dret o la Histria militar; ;
la Histria econmica, a vegades agermanada amb la Histria social, que no obstant aix, pot tamb entendre's com a Histria del moviment obrer o una ms universal Histria dels moviments socials;
la Histria de l'Esglsia, tan antiga com ella mateixa, o la Histria de les religions, nascuda per la necessitat de fer el seu estudi comparat;
la Histria de l'Art, nascuda en la mateixa Antiguitat Clssica amb la valoraci de la seva producci artstica i la del seu passat; ;
ms recent que aquestes, per englobant-les en certa manera, la Histria de les idees, que pot incloure les creence, les ideologies o la Histria de la cincia i de la tcnica i amb elles subdividir-se fins a l'infinit: la Histria de les doctrines econmiques, la Histria de les doctrines poltiques;

Una manera de preguntar-se quin s l'objecte de la Histria s triar qu mereix ser conservat en la memria, quins sn els fets memorables. Ho sn tots, o ho sn noms els que cada historiador considera transcendentals? En la llista anterior tenim les respostes que cada un pot donar.

Algunes d'aquestes denominacions tanquen no una simple parcellaci, sin visions metodolgiques oposades o divergents, que s'han multiplicat en l'ltim mig segle. La histria s avui ms plural que mai, escindida en multitud d'especialitats, tan fragmentada que moltes de les seves branques no es comuniquen entre elles:
la microhistria, que s'interessa en l'especificitat dels fenmens socials des d'una perspectiva que ha sigut comparada amb la lupa d'augment;
la histria de la vida quotidiana, que des d'una selecci semblant de l'objecte, obri desprs el camp de visi buscant la generalitzaci;
la histria de les dones o els anomenats estudis de gnere, com moltes histries transversals, que a vegades poden englobar-se com a histria de les minories, o disgregar-se temticament com la histria de la sensibilitat, la histria de la sexualitat;
modificacions de la histria econmica com la cliometria o la histria de l'empresa;
la histria cultural, que registra un nou impuls des de fa diversos decennis;
la histria del temps present, creada en els anys 1980 i que s'interessa en les grans ruptures de la nostra poca;
la climatologia i la gentica junt amb altres disciplines, s'estan deixant notar ms recentment en el debat historiogrfic, a travs de la histria ambiental o ecohistoria, els cada vegada ms utilitzats estudis de gentica poblacional;


Cincies auxiliars de la Histria.
La fragmentaci de l'objecte histric pot induir, en algunes ocasions, a una limitaci molt forada de la perspectiva historiogrfica. Portada a un extrem, es pot reduir la histria a la cincia auxiliar de la qual se serveix per trobar explicaci als fets del passat, com l'Economia, la Demografia, la Sociologia, l'Antropologia, l'Ecologia.

Altres vegades, la limitaci del camp d'estudi produeix realment un gnere historiogrfic:

Gneres historiogrfics.
Pot assenyalar-se que hi ha gneres historiogrfics que participen de la Histria per poden arribar a allunyar-se ms o menys d'ella: un extrem l'ocuparien els terrenys de la ficci que ocupa la novella histrica, el valor desigual de la qual no entela la seva importncia. Un altre extrem l'ocuparien la Biografia i un gnere annex, sistemtic i extraordinriament til per a la histria general com s la Prosopografia. Vinculada amb la histria des del comenament del registre escrit, una de les principals preocupacions a l'hora de fixar les dades va ser el que avui anomenem Arcontologia (llistes de reis i dirigents).


Corrents historiogrfics: el subjecte de la Histria.
D'una manera ms declarada, els corrents historiogrfics solen explicitar la seva metodologia de forma combativa, com el Providencialisme d'origen cristi (no cal oblidar, que a ms de la tradici historiogrfica grega d'Herdot o Tucdides, l'origen de la nostra historiografia s la Histria sagrada), o el Materialisme histric d'origen marxista (que va triomfar en els ambients intellectuals i universitaris europeu i americ a mitjan segle XX, quedant endormiscat almenys des de la caiguda del mur de Berln)..

A vegades les etiquetacions dels corrents s obra dels seus detractors, amb la qual cosa els historiadors encasellats en elles poden o no estar conformes amb la manera en qu queden definits. Tal cosa podria dir-se del propi providencialisme, per seria ms propi per a corrents ms moderns, com el positivisme burgs, la histria evenemencial (dels esdeveniments), etc.

Interpretar la historiografia com a part de l'ambient intellectual de l'poca en qu sorgeix s sempre necessari. Tota producci cultural s dependent del model cultural existent, digui's a aix la moda, l'estil o el paradigma dominant en art o filosofia; i s evident que el registre de la histria s una producci cultural. La deconstrucci, el pensament dbil o la postmodernitat, conceptes de finals del segle XX, han sigut la incubadora de la present deconstrucci de la histria, que per a alguns noms s una narraci.
Una bona manera de distingir la interpretaci de la histria que t un corrent historiogrfic s preguntar-se a qu considera subjecte histric o el protagonista verdader de la histria.

Agrupacions d'historiadors.
Grups d'historiadors que comparteixen metodologia (i s'autopromocionen conjuntament amb el potent mecanisme publicaci-cita) sorgeixen a vegades entorn de revistes, com la francesa Escola d'Annals, l'anglesa Past and Present o la italiana Quaderni Storici; grups d'investigaci o les prpies ctedres universitries, que sn la cspide de la reproducci de les elits historiogrfiques, a travs del clientelisme i el reconeixement entre iguals (petar review).

Histria de la Histria.
L'aparici de la histria s equivalent a la de l'escriptura, per la conscincia d'estudiar el passat o de deixar per al futur un registre de la memria s una elaboraci ms complexa que les anotacions dels temples sumeris. Els solcs i relleus commemoratius de batalles a Mesopotmia i Egipte ja sn una miqueta ms aproximats. La resta de les civilitzacions asitiques aconsegueixen l'escriptura i la histria al seu propi ritme, compilen les seves fonts teolgiques en forma de llibres sagrats -de vegades amb parts histriques (la Bblia hebrea) o sofisticacions cronolgiques (els Vedes hinds)-, registren els seus propis Annals i finalment la seva prpia historiografia, particularment la xinesa, que t el seu Herdot en Avenc Qian (Memries histriques, dinastia Han, 109 aC - 91 aC). A Amrica, fora de la civilitzaci maia, no hi ha textos de cap manera comparables. No obstant aix, el desenvolupament i varietat que ha aconseguit la historiografia en la Civilitzaci Occidental s d'un nivell diferent de totes les altres.


Grcia.
Els primers cronistes grecs, que es van interessar sobretot en  els mites sobre els orgens (els loggrafs), practicaven ja el recitat d'esdeveniments. La seva narraci podia recolzar-se en escrits, com era el cas d'Hecateu de Milet (segona mitat del segle VI aC). En el segle V aC, Herdot d'Halicarns es diferencia d'ells per la seva voluntat de distingir la veritat de la falsedat; per aix realitza la seva "investigaci" (etimolgicament: "histria"). Una generaci desprs, amb Tucdides, aquesta preocupaci es transforma en esperit crtic, fundat sobre la confrontaci de diverses fonts orals i escrites. La seva Histria de la guerra del Pelopons pot ser vista com la primera verdadera obra historiogrfica.

Els continuadors del nou gnere literari d'Herdot i Tucdides van ser molt nombrosos a la Grcia Antiga i poden comptar-se entre ells Xenofont (autor de la Anbasi), Posidoni, Ctsies de Cnidos, Apolodor d'rtemis, Apolodor d'Atenes, Aristbul de Casandrea 

En el segle II aC, Polibi, en el seu Pragmateia (tradut tamb com "Histria"), tractant potser d'escriure una obra de geografia, aborda la qesti de la successi dels rgims poltics per a explicar com el seu mn ha entrat en l'rbita romana. s el primer que busca causes intrnseques al desenvolupament de la histria en comptes d'evocar principis externs. A aquestes alades del perode hellenstic, la Biblioteca i el Museu d'Alexandria representaven la  culminaci de l'afany grec per preservar la memria del passat, la qual cosa implica la seva valoraci com a eina til per al present i el futur.

Roma.
La civilitzaci romana disposa, a semblana dels grecs Homer i Hesode, de mites d'origen, que va aplegar Virgili poetitzats en lEneida com un element del programa ideolgic dissenyat per August. Tamb, almenys des de l'Repblica, es va mantenir una atenci especial per la recopilaci de fets en Annals, la legislaci escrita i els arxius vinculats al sagrat dels temples. Fins a les guerres pniques la recopilaci dels principals esdeveniments succets estava a crrec dels pontfexs, en forma de crniques anuals. 

La primera obra histrica completa llatina s Els Orgens de Cat (segle III aC).

El contacte de Roma amb el mn mediterrani, primer Cartago, i sobretot Grcia, Egipte i Orient va ser fonamental per a ampliar la visi i utilitat del seu gnere histric. Els historiadors (siguin romans o grecs) acompanyaran en les campanyes militars els exrcits, amb el fi declarat de preservar la seva memria durant la posteritat, recopilar informaci d'utilitat i justificar les seves accions. La llengua culta, el grec, s'utilitzar per a aquest gnere al mateix temps que la ms sbria llatina.

Gai Sallusti Crisp, el Tucdides rom, escriu de Coniuratione Catilinae (la Conjuraci de Catilina, de la qual s contemporani, 63 aC). Realitza un relat extens de les causes llunyanes de la conjuraci, aix com de les ambicions de Catilina, retratat com un noble degenerat i sense escrpols. En Bellum Ingurthinum (guerra de Yugurta, rei dels nmides, del 111 aC al 105 aC), denuncia un escndol colonial. Historiae era la seva obra ms ambiciosa i madura, conservada parcialment, que comprenia en cinc llibres els dotze anys transcorreguts des de la mort de Sulla el 78 aC fins al 67 aC. No s la precisi histrica el que li interessa, sin la narraci d'uns fets amb les seves causes i conseqncies, aix com la possibilitat d'aclarir el desenvolupament del procs de la degeneraci en qu la Repblica es va veure immersa. A banda de l'individu, l'objecte de la seva observaci se centra en les classes socials i les faccions poltiques: idealitza un passat virtus, i detecta un procs de decadncia que atribueix als vicis morals, a la discrdia social i a l'abs del poder per part de les distintes faccions poltiques.

Juli Csar amb el seu Commentarii Rerum Gestarum, sobre dues de les ms grans accions blliques que va dur a terme: la guerra de les Gallies (58 aC-52 aC) (de Bello Gallico) i la guerra civil (49 aC-48 aC) (de Bello Civili).

Titus Livi (59 aC-17 dC), amb els 142 llibres de Ab Urbs Condita, dividits en grups de deu llibres que es coneixen amb el nom de "dcades", que s'han perdut majoritriament, escriu una gran histria nacional, l'nic tema de la qual s Roma ("fortuna populi romani") i els nics actors de la qual sn el Senat i el poble de Roma ("senatus populusque romanos" o SPQR). El seu propsit general s tic i didctic; els seus mtodes van ser els del grec Iscrates d'Atenes del segle IV aC: s el deure de la Histria dir la veritat i ser imparcial, per la veritat ha de presentar-se amb una forma elaborada i literria. Utilitza com a font els primers analistes i Polibi, per el seu patriotisme el porta a deformar la realitat en detriment de l'exterior i a un escs esperit crtic. s historiador de gabinet, no viatja ni coneix personalment els escenaris dels fets que descriu.  

Publi Corneli Tcit (55-120 dC.), el gran historiador de l'Imperi fins els Flavis, s sobretot un investigador de les causes. 

La nmina d'historiadors de l'poca romana s extensssima, tant en llengua llatina (Plini el Vell, Suetoni ) com en grega (Estrab, Plutarc).


En la decadncia de Roma, el cristianisme vindr a donar un canvi metodolgic radical, introduint el providencialisme d'Agust d'Hipona. N's un exemple Orosi, prevere hisp de Braga (Historiae adversum paganus).

Edat mitjana.
La historiografia medieval s escrita principalment per hagigrafs, cronistes, membres del clero episcopal prxims al poder, o per monjos. S'escriuen genealogies, annals rids, llistes cronolgiques d'esdeveniments succets en els regnes dels seus sobirans (annals reals) o successi d'abats (annals monstics); vides (biografies de carcter edificant, com les dels sants merovingis, o ms tard dels reis de Frana), i Histries que expliquen el naixement d'una naci cristiana, exalten una dinastia o, al contrari, fustiguen els malvats des d'una perspectiva religiosa. Aquesta histria, de la qual sn mostra de Beda el  Venerable (Histria eclesistica del poble angls, segle VIII)  o Isidor de Sevilla (Etimologies i Histria Gothorum), s providencialista, d'inspiraci agustiniana, i inscriu les accions dels hmens en els designis de Du. Cal esperar al segle XIV perqu els cronistes s'interessin pel poble, gran absent de la producci d'aquest perode, per exemple la del francs Froissart o el florent Matteo Villani.

Edat moderna.
Durant el Renaixement, l'humanisme aporta un gust renovat per l'estudi dels textos antics, grecs o llatins, per tamb per l'estudi de nous suports: les inscripcions (epigrafia), les monedes (numismtica) o les cartes, diplomes i altres documents (diplomtica). Aquestes noves cincies auxiliars de l'poca moderna contribueixen a enriquir els mtodes dels historiadors: el 1681 Dom Mabillon indica els criteris que permeten determinar l'autenticitat d'una acta per la comparaci de fonts diferents en de Re Diplomtica. A Npols, ms de dos-cents anys abans, Lorenzo Valla al servei d'Alfons V d'Arag havia aconseguit demostrar la falsedat de la pseudoDonaci de Constant. Giorgio Vasari amb les seves Vides d'artistes ens ofereix al mateix temps una font i un mtode historiogrfic per a la Histria de l'Art.

En aquesta poca la histria no es diferencia de la geografia, ni tan sols de les cincies naturals. Es dividia en dues parts: la histria general (la que avui anomenarem histria) i la histria natural (cincies naturals i geografia). Aquest sentit ampli d'histria s'explica per l'etimologia del terme.

La qesti de la unitat del regne que plantegen les guerres de religi de Frana en el segle XVI donen origen a treballs d'historiadors que pertanyen al corrent anomenat histria perfecta, que mostra que la unitat poltica i religiosa de la Frana moderna s necessria, en derivar-se dels seus orgens Gals (Etienne Pasquier, Rebromeges de la France). El providencialisme d'autors com Bossuet (Discurs sobre la histria universal, 1681), tendeix a devaluar la significaci de qualsevol canvi histric.

En parallel, la histria es mostra com a instrument de poder: es posa al servei dels prnceps, des de Maquiavel fins als panegiristes de Llus XIV, entre els que es compta Jean Racine.

Historiografia hispnica medieval i moderna.
No era aix cap novetat, i la historiografia hispnica s potser l'exemple ms complet d'un secular esfor per mantenir la continutat de la memria escrita del passat, que tan bon servei va donar des de les Crniques medievals que justificaven la Reconquesta, per a refermar el poder dels reis en els diversos regnes cristians.

Les crniques.
Per a Astries, Lle i Castella s'encadenen successivament en un conjunt molt complet, que comena realment amb dues crniques redactades en territori andalus: la Crnica bizantina-rab (741) i la Crnica Mossrab (754), que precedixen a una crnica perduda del regnat d'Alfons II i estableixen la seva continutat amb les d'Alfons III a finals del segle IX (Crnica Albeldense, Crnica Rotense, Crnica Proftica i Crnica Sebastianense); la de Sampiro (del regnat de Vermudo II, prxima a l'any 1000); les del segle XII (Crnica Silense o del monjo annim de Santo Domingo de Silos, entorn del 1110, la de Pelai, bisbe d'Oviedo, la Crnica de l'Emperador Alfons VII i la del monjo annim de Njera, aquestes tres de finals del segle); les del regnat de Ferran III el Sant (Chronicon mundi de Lucas, bisbe de Tui, Crnica llatina dels Reis de Castella de Juan, bisbe d'Osma i de rebus Hispaniae de l'arquebisbe de Toledo Rodrigo Jimnez de Rada); les d'Alfons X el Savi  (Estoria de Espaa, editada per Ramn Menndez Pidal amb el ttol de Primera Crnica General, i la Gran e General Estoria); arribant a les del segle XIV, que destaquen les Crniques de Pedro Lpez de Ayala (Crnica del rey don Pedro, la d'Enric II, la de Joan I i la inacabada d'Enric III), ms sbries i properes als fets que les contempornies europees, encara que la seva fi primordial  sigui l'autojustificaci del seu autor, Canceller de Castella, que tamb va compondre un Rimat de Palau on descriu als seus contemporanis.

En el segle XV la recopilaci cronstica es va multiplicar: Suma de crnicas de Espaa, de Pablo Garca de Santa Maria (fins a 1412); Crnica de Juan II (sobre fets de 1406 a 1434) per lvar Garca de Santa Maria (c.1370-1460), germ de Pablo (s represa amb el nom de Crnica del Halconero per Pedro Carrillo de Huete, sent refosa per Lope de Barrientos); Alfonso Martnez de Toledo (arxipreste de Talavera) va escriure en 1443 una Atalaia de las Crnicas; la Crnica d'lvaro de Luna (1453) s atribuda a Gonzalo Chacn; Diego de Valera escriu la Crnica abreviada de Espaa o Crnica Valeriana (1482), que conclou en el regnat de Joan II, el Memorial de diversas hazaas per al d'Enric IV (1486-1487) i la Crnica de los Reyes Catlicos (fins a 1488).

En els altres regnes cristians peninsulars, la literatura cronstica s una miqueta ms tardana, per produeix la primera histria general d'Espanya en una llengua roman: el Lber regum, redactat entre 1194 i 1211 en aragons, que explica la histria dels diversos regnes cristians des dels orgens mtics de la histria peninsular. El comtat d'Arag produeix el 851 la Passio beatissimarum birginum Nunilonis atque Alodie. I del posterior regne comptem amb els Anales de San Juan de la Pea, del segle XII, que van ser copiats en la Crnica homnima. Del mateix segle data una Breve historia ribagorzana de los reyes de Aragn.

Per a la Corona d'Arag, desprs de les Gestes veterum Comitatum Barcinonensium et Regum Aragonensium (iniciada el segle XII i continuada fins al XIV), es destaquen el Llibre dels fets o Crnica de Jaume I el Conqueridor; la Crnica de Sant Joan de la Pea o de Pere el Cerimonis; la de Ramon Muntaner, que cobreix el perode 1207-1328, incloent la famosa expedici dels almogvers, en la que va participar; i la de Bernat Desclot Llibre del rei En Pere d'Arag e dels seus antecessors passats (segona mitat del segle XIII).

Completen el panorama peninsular la Crnica dels Reis de Navarra (1454) del prncep de Viana (composta per a justificar la seva aspiraci al tron) i els Annales Portugaleses Veteres (987-1079).

Segle XVI.
Desprs de la unificaci dels Reis Catlics, ja en l'edat moderna, continua explcitament amb aquesta mateixa funci la monumental Histria de Espaa de Juan de Mariana (de Rebus Hispaniae libri XX, 1592, augmentada a trenta llibres en la seva prpia traducci al castell el 1601), clebre per un altre costat per la seva defensa del tiranicidi en de Rege et regendi ratione escrita per a l'educaci de Felip III.
Altres cronistes del segle XVI sn Florin de Ocampo i Ambrosio de Morales (continuant aquest la Crnica General en cinc llibres iniciada per aquell); Jernimo Zurita (Annales de la Corona de Aragn) i Esteban de Garibay (Compendio Historial de las Chronicas y Universal Historia de todos los reynos de Espaa).



Segle XVII.
La historiografia barroca inclou fantasioses manipulacions histriques, com els ploms del Sacromonte o els falsos cronicons de Ramn de la Figuera. Fra Prudencio de Sandoval continua la crnica d'Ocampo i Morales i redacta una Historia de la vida y los hechos del Emperador Carlos V; Pedro de Salazar i Mendoza un Origen de las dignidades seculares de Castilla y Len, i Bartolom Leonardo d'Argensola els Annales de Aragn.

A finals del segle XVII, la reflexi sobre la historiografia mateixa sorgeix a Espanya com a necessitat derivada de l'acumulaci de tan ingent corpus cronstic, sent el seu primer intent la Notcia i juicio de los ms principales historiadores de Espaa, de Gaspar Ibez de Segvia, marqus de Mondjar (publicat desprs de la seva mort el 1708).

Segle XVIII.
En el segle de la Illustraci, va tenir lloc un canvi fonamental: els plantejaments intellectuals de la Illustraci d'una part, i d'una altra el descobriment de la alteritad en altres cultures alienes a l'europea (l'exotisme, el mite del bon salvatge), suscita un nou esperit crtic. Es posen en dubte els prejudicis culturals i l'universalisme clssic.

El descobriment de Pompeia renova l'inters per l'Antiguitat clssica (Neoclassicisme) i proporciona materials que inauguren una naixent cincia de l'arqueologia. Les nacions europees allunyades del Mediterrani busquen els seus orgens histrics en mites i llegendes que a vegades s'inventen (l'Ossian de James Macpherson, que va simular haver trobat a l'Homer celta).

Tamb s'interessen en els costums nacionals els francesos Fenelon, Voltaire (Histria de l'imperi de Rssia davall Pere el Gran i El segle de Llus XIV, 1751) i Montesquieu, que teoritza sobre aix en L'esperit de les lleis. A Anglaterra, Edward Gibbon escriu el seu monumental Histria del Declivi i Caiguda de l'Imperi Rom (1776-1788), on fa de la precisi un aspecte essencial del treball de l'historiador.

Els lmits de la historiografia del segle XVIII sn la submissi a la moral i la inclusi de judicis parcials, amb la qual cosa el seu objecte est limitat.

A Espanya destaca la Espaa Sagrada del pare agust Enrique Flrez, recopilaci de documents d'histria eclesistica, exposada amb criteri ultraconservador (1747 i continuada desprs de la seva mort, fins al segle XX) i la Historia crtica de Espaa del jesuta desterrat Juan Francisco Masdeu; des d'una perspectiva ms illustrada  tindrem al regalista Melcior Rafael de Macanaz, al crtic Gregorio Mayans i Siscar (un dels seus deixebles, Francisco Cerd i Rico, va intentar emular Lorenzo Tanca discutint la veracitat del medieval vot de Santiago), i ms avanat el segle al propi Gaspar Melcior de Jovellanos, Juan Sempere i Guarinos, Eugenio Larruga i Boneta (Memorias polticass y econmicas), i l'esplndid document recopilatori que s el Viaje de Espaa de Antonio Ponz. Intermedi entre ambdues tendncies es troba el cas de Juan Pablo Forner, purista en la seva famosa Oracin apologtica por Espaa y su mrito literiario (1786) i reformista en altres obres, publicades desprs de la seva mort.

Segle XIX: la histria, cincia erudita.
s un perode ric en canvis, tant en la manera de concebre la histria com en la d'escriure-la.

A Frana se la considera com una disciplina intellectual diferent d'altres gneres literaris des del comenament del segle, quan els historiadors es professionalitzen i funden els arxius nacionals francesos (1808). El 1821 es crea la Ecole nationale des Chartes, primera gran instituci per a l'ensenyana de la histria.

A Alemanya, aquesta evoluci s'havia produt abans, i estava present en les universitats de l'edat moderna. La institucionalitzaci de la disciplina dna lloc a vastos corpus que reunixen i transcriuen sistemticament les fonts. El ms conegut s Monumenta Germaniae Historica, des de 1819. La Histria guanya una dimensi d'erudici, per tamb d'actualitat. Pretn rivalitzar amb les altres cincies, sobretot amb el gran desenvolupament que estan tenint aquestes. Theodor Mommsen contribueix a donar a l'erudici les bases crtiques, en el seu Rmische Geschischte (Histria de Roma) 1845-1846, a ms de collaborar en el citat Monumenta Germania Historica i Corpus Inscriptionum Latinarum.

A Frana, des dels anys 1860, l'historiador Fustel de Coulanges escriu la histria no s un art, s una cincia pura, com la fsica o la geologia. No obstant aix la histria s'implica en el debat de la seva poca i est influda per les grans ideologies, com el liberalisme d'Alexis de Tocqueville i Franois Guizot. Sobretot es deixa influir pel nacionalisme i fins i tot el racisme. Coulanges i Mommsen traslladen al debat historiogrfic l'enfrontament de la guerra francoprusiana de 1870. Cada historiador tendeix a trobar les qualitats del seu poble (el "geni"). Es funden les grans histries nacionals.

Els historiadors romntics, com Augustin Thierry i Jules Michelet, mantenint la qualitat de la reflexi i l'explotaci crtica de les fonts, no recelen d'esplaiar-se en l'estil i la mantenen com un art. Els progressos metodolgics no impedeixen contribuir a les idees poltiques del seu temps. Michelet, en la seva Histria de la Revoluci Francesa (1847-1853), contribueix igualment a la definici de la naci francesa contra la dictadura dels Bonaparte, aix com al revengisme antiprussi (va morir poc desprs de la batalla de Sedan). Amb la III Repblica, l'ensenyana de la histria es conforma com un instrument de propaganda al servei de la formaci dels ciutadans, i continuar sent-ho durant el segle XX.

Un altre dels fundadors de la historiografia en el segle XIX va ser Leopold Von Ranke, que era molt crtic amb les fonts usades en histria. Estava en contra de les anlisis i les racionalitzacions. El seu adagio era escriure la Histria tal com va ser. Volia relats de testimonis visuals, emfasitzant sobre el seu punt de vista.

Hegel i Marx introdueixen el canvi social en la histria. Els historiadors anteriors s'havien centrat en els cicles d'auge i decadncia de governants i nacions. Una nova disciplina emergent aporta l'anlisi i la comparaci a gran escala: la sociologia. Des de la Histria de l'Art, estudis com el de Jacob Burckhardt sobre el Renaixement es converteixen en la referncia per a entendre els fenmens culturals. L'Arqueologia posa en contacte el mite amb la realitat histrica, tant a Egipte com a Mesopotmia i Grcia (Heinrich Schliemann a Troia, Micenes i Tirinto, i ms tard Arthur Evans a Creta); tot aix en un ambient romntic i aventurer que es va depurant per a fer-se cientfic, encara que no desapareix, com prova la tardana aportaci de Howard Carter (Tutankamon) i la imatge popular dels arquelegs que perpetua el cine (Indiana Jones). L'Antropologia aplicada a l'explicaci dels mites va produir el monumental treball de James George Frazer (La branca daurada), a partir del qual els historiadors van poder replantejar-se el seu punt de vista sobre la relaci de les societats humanes de totes les poques amb la mgia, la religi i fins i tot la cincia.

Durant el segle XIX, Espanya mant almenys el seu patrimoni documental amb la creaci de la Biblioteca Nacional i l'Arxiu Histric Nacional, per no es distingeix per una gran renovaci de la seva historiografia que, a banda de l'arabisme de Pascual de Gayangos o de la histria econmica de Manuel Colmeiro, apareix escindida entre un corrent liberal  (Modesto Lafuente i Zamalloa, Juan Valera), i una altra reaccionria, el millor representant de la qual, l'erudit i polgraf Marcelino Menndez y Pelayo (Histria dels heterodoxos espaoles), s una digna continuaci de la tradici que neix amb Sant Isidor i passa per la Histria del Pare Mariana i per la Espaa Sagrada del Pare Flrez.


Segle XX.
La histria va assentant-se com una cincia social, una disciplina cientfica implicada en la societat. A principis del segle XX, la histria havia adquirit una dimensi cientfica incontestable.


La histria, entre el positivisme i l'assagisme.
Installada en el mn de l'ensenyament, erudita, la disciplina s'influencia per una versi empobrida del positivisme d'Auguste Comte. Pretenent objectivitat, la histria limita el seu objecte: el fet o esdeveniment allat, en el centre del treball de l'historiador, es considera com l'nica referncia que respon correctament a l'imperatiu d'objectivitat. Tampoc s'ocupa d'establir relacions de causalitat, substituint per retrica el discurs que es pretenia cientfic.


Simultniament i en contrast, es desenvolupen disciplines annexes que tendeixen a la generalitzaci, com la histria cultural o la histria de les idees, amb Johan Huizinga (La tardor de l'edat mitjana) o Paul Hazard (La crisi de la conscincia europea) entre els seus iniciadors. Assagistes com Oswald Spengler (La decadncia d'Occident) i Arnold J. Toynbee (Un estudi de la Histria) en famosa controvrsia, publiquen profundes reflexions sobre el concepte mateix de civilitzaci que junt amb la Rebelli de les Masses o Espanya invertebrada de Jos Ortega i Gasset es van divulgar extraordinriament, en ser el reflex del pessimisme intellectual d'entreguerres. Ms prxim al mtode de l'historiador, i no menys profund, s el treball dels seus contemporanis el belga Henri Pirenne (Mahoma i Carlemany), o l'australi Vere Gordon Childe (pare del concepte Revoluci Neoltica).

No obstant aix, la principal transformaci de la histria dels esdeveniments ve d'aportacions exteriors: Per un costat el materialisme histric d'inspiraci marxista, que introdueix l'economia en les preocupacions de l'historiador.  D'altra banda, la pertorbaci causada en la historiografia pels desenvolupaments poltics, tcnics, econmics o socials que coneix el mn, sense oblidar els conflictes mundials. Noves cincies auxiliars apareixen o es desenvolupen considerablement: arqueologia, demografia, sociologia i antropologia,  sota la influncia de l'estructuralisme.


L'Escola d'Annals.
Un corrent de pensament anomenat Escola d'Annals entorn de la revista Annales d'histoire conomique et sociale, fundada per Lucien Febvre i Marc Bloch el 1928, engrandeix el camp de la disciplina, sollicita la confluncia d'altres cincies, en particular la sociologia, i ms generalment transforma la histria ampliant el seu objecte ms enll de l'esdeveniment i inscrivint-la en la llarga duraci (longue dure). Desprs del parntesi de la Segona Guerra Mundial, Fernand Braudel continua la revista i recorre per primera vegada a la geografia, l'economia poltica i la sociologia per elaborar la seva tesi de economia-mn (exemple clssic s El Mediterrani i el mn mediterrani en temps de Felip II).

El paper del testimoni histric canvia: Roman en el centre de les preocupacions de l'historiador, per ja no s l'objecte, sin que es considera com un til per a construir la histria, til que pot ser obtingut en qualsevol domini del coneixement. Una constellaci d'autors ms o menys prxims als Annals participen d'aquestaa renovaci metodolgica que ompla les dcades centrals del segle XX (Georges Lefebvre, Ernest Labrousse) 

La visi de l'edat mitjana canvia completament darrere d'una relectura crtica de les fonts, que tenen la seva millor part just en el que no mencionen (Georges Duby) . 

Privilegiant la llarga duraci al temps curt de la histria dels esdeveniments, molts historiadors proposen repensar el camp de la histria des dels Annals, entre ells Emmanuel Li Roy Ladurie o Pierre Goubert.

La Nova histria s la denominaci, popularitzada  per Pierre Nora i Jacques Le Goff (Fer la Histria, 1973), que designa el corrent historiogrfic que anima la tercera generaci d'Annals. La nova histria tracta d'establir una histria serial de les mentalitats, s a dir, de les representacions collectives i de les estructures mentals de les societats.

Altres historiadors francesos, fora dels Annals, Philippe Aris, Jean Delumeau i Michel Foucault, aquest ltim en les fronteres de la filosofia, descriuen la histria dels temes de la vida diria, com la mort, la por i la sexualitat. Volen que la histria escrigui sobre tots els temes, i que totes les preguntes es responguin.

Des d'una orientaci completament oposada (la dreta catlica), Roland Mousnier va realitzar una aportaci decisiva a la Histria Social de l'Antic Rgim, negant l'existncia de la lluita de classes i fins i tot d'aquestes mateixes, en benefici del que descriu com una societat d'ordes i relacions clientelars.


La historiografia francesa repensa la seva Revoluci.
S'ha dit que cada generaci t dret a reescriure la histria. En l'mbit acadmic, la revisi de les formes d'entendre el passat forma part de la tasca de l'historiador professional. Fins a quin punt aquesta revisi es planteja cientficament, com un falsejament de les certeses anteriorment establertes (Karl Popper) i no pseudocientficamente, com faria el que es denomina de forma pejorativa revisionisme historiogrfic s quelcom de difcil avaluaci. Una prova de foc seria detectar si el revisionista s un outsider del mn acadmic, que es dedica a l's poltic de la histria, cosa que d'altra banda s vici com: la histria sempre s'ha usat com a arma en la transformaci social, i els mitjans acadmics no han sigut mai una excepci. En historiografia, cincia social, s difcil veure si ens trobem davant d'un canvi de paradigma com els que va estudiar Thomas Kuhn per a les cincies experimentals (Histria de les Revolucions Cientfiques), fonamentalment perqu mai hi ha un consens tan universalment compartit com per entendre que la desviaci d'ell sigui una revoluci.

Una de les grans polmiques revisionistes (en el bon sentit) ve amb el segon centenari de la Revoluci Francesa (1989). Autors de tendncia estructuralista, prxims a Annales (Franois Furet o Denis Richet), van sintetitzar els estudis de les dcades de 1970 i 1980 en el que pretenia ser un nou paradigma interpretatiu alternatiu al marxista que havia dominat la histria social del perode: Albert Soboul, Jacques Godechot, i ms recentment Claude Mazauric, Michel Vovelle o Crane Brinton (Anatomia de la Revoluci). Lluny d'ambdues tendncies, Simon Schama i els nous narrativistes fan una histria cultural i molt narrativa, anti-estrucutralista i de tints tendencialment conservadors (iniciada per Richard Cobb ja en la dcada de 1970). Tamb mant la distncia enfront de la nouvelle Histoire Politique de Ren Rmond. Arno Mayer es lamenta que la revisi hagi donat via lliure a un s poltic de la histria en el que es condemna a priori les revolucions com inherentment perverses.



Historiografia anglosaxona.
Els Estats Units sn molt prdigs en l'experimentaci de nous enfocaments metodolgics, com
 el quantitativisme de la cliometria o new economic history (nova histria econmica) nord-americana, de Robert Fogel i Douglass North, premis Nobel d'economia de 1993 (dels pocs historiadors que han rebut el Premi Nobel, amb els de literatura de Theodor Mommsen i Winston Churchill).
 els case-studies (des dels anys 1970). Un case study s un mtode particular d'investigaci qualitativa. Ms que utilitzar grans bases de dades i rgids protocols per examinar un nmero limitat de variables, aquest mtode implica un examen longitudinal d'un cas: un sol fet. La histria s'acosta al mtode experimental..
l'anomenada World History (des dels anys 1980), que compara les diferncies i semblances entre regions del mn i arriba a nous conceptes per a descriure-les (considera a Arnold J. Toynbee un precursor).

Tamb s destacable el paper dels Estats Units com a receptor d'intellectuals europeus abans i desprs de la Segona Guerra Mundial, com va ser el cas de Mircea Eliade, el major renovador de la histria de les religions o histria de les creences (El sagrat i el prof, El mite de l'Etern Retorn).

Per les principals aportacions dels historiadors anglesos, que disposen de publicacions comparables a Annales (Past and Present) estan en el centre del corrent principal de producci historiogrfica, per al cas d'aquesta revista, de tendncia marxista, entre els que figuren autors de la talla de E. P. Thompson, Eric Hobsbawm, Perry Anderson, Maurice Dobb, Christopher Hill, Rodney Hilton, Paul Sweezy, John Merrington  que de cap manera hem d'entendre com una tendncia unitria, perqu, desprs dels anys de la Segona Guerra Mundial i la seva postguerra (durant els quals molts d'ells van funcionar com el Grup d'historiadors del Partit Comunista de Gran Bretanya) van anar allunyant-se de les posicions marxistes ortodoxes, donant origen al que s'ha anomenat tendncia marxiana. Les polmiques entre ells i amb autors no marxistes, com H. R. Trevor-Roper, es van fer merescudament famoses.

Cada autor ha de veure's a travs de la seva posici personal, com el nord-americ Immanuel Wallerstein (tamb en el camp de la histria econmica i social, que ha desenvolupat un concepte de sistema mundial en la lnia de Fernand Braudel), el britnic Steven Runciman (medievalista imprescindible per a les Croades), o els ja citats Arno Mayer, Richard Cobb, Crane Brinton o Simon Schama.


Historiografia italiana.
Entorn de la revista Quaderni Storici, un grup d'historiadors italians va desenvolupar a partir de finals del segle XX una innovadora extensi de la Histria social que van denominar Microhistria (Giovanni Levi, Carlo Ginzburg). Amb alguna aproximaci a aquest mtode, Carlo M. Cipolla fa sobretot una histria econmica de gran envergadura, aix com reflexions metodolgiques interessants (la pardia Allegro mon non troppo).


Els hispanistes.
La disponibilitat de matria primera documental en els arxius espanyols atrauen a professionals formats en les universitats europees o nord-americanes, en una espcie de fuga de cervells al revs que va renovar la metodologia i les perspectives dels historiadors espanyols.

Maurice Legendre va ser un dels iniciadors de l'hispanisme francs a travs de la Casa de Velzquez, seguint-lo una impressionant nmina: Marcel Bataillon (amb el seu imprescindible Erasme a Espanya), Pierre Vilar (Catalunya en l'Espanya Moderna i el seu breu per influent Histria d'Espanya), Bartolom Bennassar (model de com la histria local pot integrar-se en el corrent central de la historiografia d'avantguarda amb el seu Valladolid en el segle d'or)  
, Georges Demerson, Joseph Prez (autoritat per a les comunitats, la Inquisici, els jueus ), Jean Sarrailh (exemple de sntesi d'una poca amb L'Espanya illustrada de la segona meitat del segle XVIII) 

L'hispanisme anglosax t com un dels seus degans a Gerald Brenan (observador de El laberint espanyol des de la seva talaia a les Alpujarras), secundat per una llista no menys impressionant que la francesa: Hugh Thomas (durant molt de temps l'autor ms citat de la seva especialitat amb Spanish Civil War), John Elliott (que amb "La rebelli dels catalans" i El comte-duc d'Olivares ha donat mostra de com pot una biografia reflectir una poca), John Lynch, Henry Kamen, Ian Gibson (irlands nacionalitzat espanyol, autor d'imprescindibles biografies dels gegants culturals del segle XX), Paul Preston, Gabriel Jackson, Stanley G. Payne, Raymond Carr, Geoffrey Parker, Edward Malefakis 




Historiografia espanyola contempornia.
Mentrestant, les universitats espanyoles es buiden per la Guerra Civil i comena l'exili interior i exterior. A la mitat del segle XX podia contemplar-se repartit per tot el mn un nombrs grup d'individualitats: Ramn Menndez Pidal, Amrico Castro, Claudio Snchez Barns, Juliol Caro Baroja, Jos Antonio Maravall, Jaume Vicens Vives (a qui es deu entre altres aportacions, la creaci de l'ndex Histric Espanyol el 1952), Antonio Domnguez Ortiz, Luis Garca de Valdeavellano, Ramn Carande i Thovar 

En la postguerra es crea el CSIC, en l'organigrama del qual s'inclouen departaments d'histria. La requisa de papers pel bndol vencedor amb fins repressius i la seva concentraci permetran el funcionament d'una secci de l'Arxiu Histric Nacional a Salamanca especialitzada en la Guerra Civil Espanyola, centre d'una polmica entre 2004 i 2006 per la devoluci a la Generalitat de Catalunya dels originaris d'aquesta instituci i d'altres catalanes (els anomenats papers de Salamanca), que es pot considerar com a part de la polmica simultnia entorn de l'anomenada recuperaci de la memria histrica.

En la segona mitat del segle XX es produeix una intensa renovaci metodolgica en totes les branques de la cincia histrica, i es multipliquen els departaments universitaris. Alguns historiadors tornen de l'exili, on s'havien mantingut com referents d'una forma de fer histria no sotmesa a censura, s el cas de Manuel Tun de Lara, preocupat per la reflexi metodolgica (materialisme histric) al mateix temps que mant una postura militant en poltica. Cal destacar la labor efectuada, tamb a Frana, per l'Editorial Arena Ibrica, els llibres de la qual es distribuen de forma semiclandestina, aix com d'algunes a Mxic (Fondo de Cultura Econmica).

Hi ha una divisi clara entre una minoria d'historiadors conservadors (Luis Surez Fernndez, Ricardo de la Cierva) i una majoria oberts a les noves tendncies, que no formen un corrent historiogrfic unit. Veure Gonzalo Anes, Juliol Arstegui, Miguel Artola, ngel Bahamonde, Bartolom Clavari, Manuel Espadas Burgos, Manuel Fernndez lvarez, Emiliano Fernndez de Pinedo, Josep Fontana, Jordi Nadal, Gabriel Tortella, Javier Tusell, Julio Valden 

Sn ressenyables les figures destacades en camps d'estudi concrets: la de Francisco Toms i Valiente i Alfonso Garca-Gallo en la Histria del Dret, la d'Emilio Garca Gmez en l'Arabisme, la de Guillermo Cspedes del Castillo en Americanstica, la d'Antonio Garca i Bellido i Antonio Blanco Freijeiro en l'Arqueologia, les de Pedro Bosch Gimpera, Luis Pericot, Juan Maluquer o Emiliano Aguirre en la Prehistria (la d'aquest ltim vinculada a l'inici de l'excepcional jaciment d'Atapuerca, l'estudi de la qual s continuat per Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i Jos Mara Bermdez de Castro que han posat la Prehistria espanyola en el centre de l'atenci mundial).

Referncies.


 Bibliografia .
 ANDERSON, Perry: Los fines de la historia, 1996, Barcelona: Anagrama; ISBN 84-339-0536-8;
 ARSTEGUI, Julio: La investigacion histrica: teoria y mtodo, 2001, Barcelona: Crtica; ISBN 84-8432-137-1;
 CARR, Edward H.: Qu es la Historia?, 1961, Barcelona: Ariel; ISBN 84-344-1001-X;
 CANNADINE, David (ed.): Qu es la historia ahora?, 2005, Granada: Editorial Universitat de Granada; ISBN 84-338-3332-4;
 FONTANA LZARO, Josep.: La historia despus del fin de la historia, 1996, Barcelona: Crtica; ISBN 8474235618;
 GALLEC, Jos Andrs (ed.): Historia de la historiografa espaola, 2003, Madrid:Encuentro; ISBN 8474907098;
 TUN DE LARA, Manuel: Por qu la Historia, 1985, Madrid: Aula Abierta Salvat; ISBN 843457814X;
 MORALES MOYA, Antonio: "Historia de la historiografa espaola", a la Enciclopedia de Historia de Espaa, vol. 7, 1993, Madrid: Alianza Editorial; ISBN 8420652437;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1410" title="Histria de la classificaci dels instruments musicals" nonfiltered="891" processed="879" dbindex="892">

Al llarg del temps, les diferents cultures han emprat diversos esquemes per a classificar els instruments musicals. Avui en dia, en els pasos occidentals, el ms habitual s distingir entre instruments de corda, de vent i de percussi. Tot i amb aix, aquesta s una classificaci molt poc elaborada.

L'esquema ms antic emprat per a classificar els instruments s xins, i data del segle IV aC. Agrupa els instruments segons el material de qu estan fets: metall, pedra, seda, bamb, terra, fusta, carabassa i pell.

Ms habitualment, els instruments es classifiquen segons la manera que tenen de produir el so. L'actual sistema occidental que hem esmentat abans (corda-vent-percussi) era emprat a la Grcia antiga, i va mantenir-se durant l'edat mitjana amb l'obra de terics com Johannes de Muris. Posteriorment, al segle XVI, Martin Agricola va ampliar aquest esquema, separant els instruments de corda pinada (com la guitarra) dels de corda fregada (com el viol). Els msics actuals no sempre mantenen aquesta divisi (tot i que tots dos tipus d'instrument s'agrupen per separat a les partitures), per s que distingeixen entre els instruments de vent amb embocadura, anomenats instruments de metall i els que empren altres dispositius com llengetes de canya (el clarinet, per exemple) i de doble canya (el obo, el fagot, la tenora, el tible), xiulets (la flabiol o flauta dola ), o forats (com la flauta travessera), que s'anomenen de fusta.

Amb tot, aquest sistema continua provocant problemes. Alguns instruments rars o no occidentals no encaixen del tot en una sola categoria, com el serpent, per exemple. Tamb hi ha problemes per a classificar certs instruments de teclat. Per exemple, el piano t cordes, per sn colpejades per martells, aix que no queda clar si s'ha d'incloure en els instruments de corda o en els de percussi. Per aix els instruments de teclat es mantenen sovint en una categoria a part, que inclou instruments de corda percudida (com el piano), pinada (com el clavec), o sense cordes (com la celesta). Cal dir que amb aquesta categoria afegida, i amb la subdivisi dels vents en fusta i metall, el sistema clssic de classificaci dels instruments se centra ms en la tcnica emprada per a tocar-los que no pas en la manera de produir el so.

Un sistema antic d'origen hind i que data com a mnim del primer segle abans de Crist, divideix els instruments en quatre categories principals: els instruments que produeixen el so mitjanant cordes vibrants; els instruments en qu el so es produeix fent vibrar columnes d'aire; instruments de percussi fets de fusta o de metall; i instruments de percussi amb membranes de pell, o tambors. Al segle XIX el francs Franois Auguste Gevaert va adoptar un sistema molt similar a aquest. Victor Mahillon, conservador de la collecci d'instruments musicals del conservatori de Brusselles, va adoptar aquesta classificaci per al catleg del 1888: cordes, vents, tambors i altra percussi. Aquest esquema va servir a Erich von Hornbostel i Curt Sachs per a publicar un nou esquema de classificaci a Zeitschrift fr Ethnologie el 1914. El seu esquema s mpliament emprat avui en dia i es coneix com el  sistema Hornbostel-Sachs (o sistema Sachs-Hornbostel).

Originalment, el sistema Hornbostel-Sachs classificava els instruments en quatre grups principals: 
 idifons, com el xilfon, que produeixen so vibrant ells mateixos.
membranfons, com el bombo, que produeixen el so mitjanant una membrana vibrant.
cordfons, com el piano o el violoncel, que produeixen so mitjanant la vibraci de cordes.
aerfons, com l'orgue o l'obo, que produeixen el so fent vibrar columnes d'aire. ;

Una posterior revisi afeg una cinquena categoria: els electrfons, que produeixen el so amb la participaci de l'electricitat que n'amplifica la intensitat, com la guitarra elctrica, o b amb mitjans electrnics, com el theremin. 

Dins de cada categoria hi ha diferents subgrups. Aquest sistema ha estat criticat i revisat al llarg dels anys, per roman mpliament emprat per etnomusiclegs i organlegs.

Pgines que s'hi relacionen.
Teoria de la msica;
Acstica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1411" title="Rita Hayworth" nonfiltered="892" processed="880" dbindex="893">

Rita Hayworth, -el seu vertader nom era Margarita Carmen Cansino- (Nova York, 17 d'octubre de 1918   Nova York, 14 de maig de 1987, va ser una famosa estrella del cinema americ anomenada durant la dcada dels 1940 "The Love Goddess".

Alguns dels seus films sn You'll Never Get Rich (1941), Gilda (1953) remake de Sadie Thompson,

Es va casar cinc cops. Desprs de prop del 1960 va sofrir la malaltia d'Alzheimer, que no li va ser diagnosticada fins el 1980.

 Filmografia .
 Com Rita Cansino .

Cruz Diablo aka The Devil's Cross (1934);
In Caliente (1935) (imatges esborrades);
Under the Pampas Moon (1935);
Charlie Chan in Egypt (1935);
Dante's Inferno (1935);
Piernas de Seda aka Legs of Silk (1935);
Paddy O'Day (1935);
Professional Soldier (Uncredited, 1935);
Human Cargo (1936);
Dancing Pirate (1936);
Meet Nero Wolfe (1936);
Rebellion (1936);
Old Louisiana (1937);
Hit the Saddle (1937);
Trouble in Texas (1937);

 Com Rita Hayworth .
Criminals of the Air (1937);
Girls Can Play (1937);
The Game That Kills (1937) ;
Life Begins with Love (1937);
Paid to Dance (1937);
The Shadow (1937);
Who Killed Gail Preston? (1938);
Special Inspector (1938);
There's Always a Woman (1938);
Convicted (1938);
Juvenile Court (1938);
The Renegade Ranger (1938);
Homicide Bureau (1939);
The Lone Wolf Spy Hunt (1939);
Noms els ngels tenen ales (1939);
Music in My Heart (1940);
Blondie on a Budget (1940);
Screen Snapshots Series 19, No. 6 (Curt, 1940);
Susan and God (1940);
The Lady in Question (1940);
Angels Over Broadway (1940);
The Strawberry Blonde (1941);
Affectionately Yours (1941);
Blood and Sand (1941);
You'll Never Get Rich (1941);
My Gal Sal (1942);
Tales of Manhattan (1942);
You Were Never Lovelier (1942);
Show Business at War (1943) (Curt);
Cover Girl (1944);
Tonight and Every Night (1945);
Gilda (1946);
Down to Earth (1947);
The Lady from Shanghai (1948);
The Loves of Carmen (1948) ;
Champagne Safari (1952) ;
Affair in Trinidad (1952) ;
Salome (1953) ;
Miss Sadie Thompson (1953) ;
Screen Snapshots: Hollywood Grows Up (Curt, 1954);
Fire Down Below (1957);
Pal Joey (1957);
Separate Tables (1958);
They Came to Cordura (1959);
The Story on Page One (1959);
The Happy Thieves (1962) ;
Lykke og krone (1962) ;
Circus World (1964);
The Money Trap (1965);
The Poppy Is Also a Flower (1966);
L'Avventuriero (1967) ;
I Bastardi (1968) ;
The Naked Zoo (1971);
Road to Salina (1971);
The Wrath of God (1972);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1413" title="Hefest" nonfiltered="893" processed="881" dbindex="894">



En la mitologia grega, Hefest s fill de Zeus i d'Hera. s el du equivalent a Vulc en la mitologia romana. 

Encara que algunes notcies sostenen que era fill de noms Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjana perqu Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va explusar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llanar a causa d'una conspiraci d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurnome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va crixer. 

Prenent com a base argila, Hefest va crear a la primera dona, que va rebre per nom Pandora. 

Hefest va anar creixent i es va fer un hbil artes en l'elaboraci del ferro i altres metalls. Es creia que el taller d'Hefest estava situat sota l'Etna. Hefest, utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies. Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'adorn va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre. Hera li va demanar a l'Hefest que retorns a l'Olimp, desig que no va obtenir, a pesar dels precs que Tetis i els dus van fer a Hefest; fins que va intervenir el du Dions, qui mitjanant una poci va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocatria d'Hera, no obstant el du de la farga va quedar contrariat per la paraula donada en contra de les seves voluntats, per aix va enviar a Hera un tron d'or del que una vegada que s'hi va haver assegut, la seva mare no va poder aixecar-se; aix que Hefest, amo de la situaci, va imposar severes condicions per a retornar a la llar dels dus, una de les quals era contraure matrimoni amb Afrodita, deessa de l'amor. Uns altres sostenen que la deessa de la bellesa va estar disposada a ser esposa de l'Hefest a canvi de que fabriqus per a ella un collaret semblant al de la nereida Tetis.

No obstant aix, Afrodita li va ser infidel pels seus amors amb Ares, el du de la guerra; quan Hefest va tenir notcia d'aquestes relacions, va preparar un parany: va teixir una xarxa de plata gaireb invisible i la va collocar sobre el llit on anaven a jeure Ares i Afrodita. Quan la xarxa va atrapar als amants i aquests van comenar a cridar, Hefest es va presentar de seguida cridant a tots els dus per a denunciar l'adulteri. *Hesiodor conta que el succs va ser motiu de gran algaravia a l'Olimp.

Hefest s representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'du del foc i de la tekne', la intelligncia manual. Va elaborar el collaret que va regalar a Hermione, el cetre d'Agammnon i els autmates que treballaven a la seva farga. 

Els fills d'Hefest van ser *Crecops, Erictoni, que va crear els carros per a ocultar la deformitat de les seves cames, i el bandit Cacus. 

va tenir relacions amb la nimfa Cabiro.
 
Hefest tenia un temple a Atenes, al costat de l'gora, el *Teseion, i un altar propi en el *Erecteion.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1414" title="Hermes" nonfiltered="894" processed="882" dbindex="895">


En la mitologia grega, Hermes era el missatger dels dus. Fill de Zeus i de Maia i pare d'Eudor.

Amb la closca d'una tortuga i unes canyes constru la primera lira i rob el ramat d'Apollo: aquest n'exig el retorn i li ced el ramat a canvi de la lira. Aix esdevingu pastor i invent la flauta i altres instruments que ced tamb a Apollo, qui com a contrapartida li don el caduceu i llions d'art endevinatria. Zeus el nomen el seu herald i el missatger dels dus. Per tot aix se l'invocava com a protector dels pastors, msics, comerciants i viatgers, aix com a conductor de les nimes dels morts a l'Hades.

Se'l representa sobre una pilastra, com un jove nu -sovint amb els elements fllics- o calat amb unes botes alades, un barret punxegut i el caduceu a la m. Tamb apareix portant un corder a les espatlles, o amb el petit Dions al bra (com en la famosa escultura d'Olmpia, obra atribuda a Praxteles, (vegeu imatge)). Arreu rebia culte.

El Festival Hermea es feia a diverses parts de l'antiga Grcia, en honor seu.

Se l'identifica amb el du Mercuri de la mitologia romana.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1415" title="Hestia" nonfiltered="895" processed="883" dbindex="896">

En la mitologia grega, Hestia(en la mitologia romana fou anomenada Vesta) o Hera era la deessa de la llar. Era la filla gran dels titans Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera en ser devorada pel seu pare Cronos. Tot i ser desitjada per altres dus com Posid o Apollo, Hstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Segons la tradici grega, Hstia va ser la inventora de la construcci de cases i la protectora dels sentiments ms ntims i profunds, i a ms a ms d'ella depenia que hi hagus harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar portant l'harmonia arreu de l'univers.

Hi havia diversos temples arreu del territori grec en honor a Hstia, on els embaixadors estrangers hi trobaven asil i un lloc per retre culte als dus. Alguns dels santuaris dedicats a Hstia ms famosos es troben a Atenes, Esparta o Olmpia. Quan alguna polis grega enviava expedicions per colonitzar noves terres, els seus integrants anaven al templee d'Hstia ms proper i hi encenien una torxa que s'havia de mantenir encesa fins arribar al lloc adequat per fundar la colnia. Aquesta torxa simbolitzava la uni entre la nova colnia i la seva metrpoli. En el cas que s'apagus la torxa s'havia d'encendre mitjanant rituals sagrats en honor a la deessa verge.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1416" title="Horari d'estiu" nonfiltered="896" processed="884" dbindex="897">



]]


L'horari d'estiu (tamb denominat DST, Daylight saving time o horari d'estalvi de llum dirna) s l'horari que obeeix a la convenci per la qual s'avancen els rellotges; el motiu s per aprofitar ms la llum dirna, especialment quan aquesta es redueix als matins. Dit d'una altra manera, s el temps local que un pas adopta per a una determinada part de l'any, que generalment es concreta en avanar en una hora l'horari estndard oficial, o horari d'hivern.

Les dates de comenament i acabament del DST tamb varien per, generalment, a l'hemisferi nord comencen a les dues de la matinada del primer diumenge d'abril o l'ltim de mar, i finalitza a les dues de la matinada del darrer diumenge d'octubre. A l'hemisferi sud, les dates de comenament i acabament sn sis mesos ms tard. Amb aquesta iniciativa, el temps oficial s'avana una hora a comenaments de la primavera i es retarden de nou a la tardor de forma que les hores d'activitat s'acomoden millor a les hores de llum dirna; s a dir, no desaprofitar la llum mentre dormim.

El concepte d'horari d'estiu modern va ser proposat per primera vegada per Benjamin Franklin i posteriorment, el 1907, per William Willett. Es va emprar mpliament, per primera vegada, a partir del 1916, durant la Primera Guerra Mundial, per estalviar carb. Malgrat les controvrsies, des de llavors molts pasos ho han implantat. Els detalls difereixen en funci del pas i, de manera puntual, sofreixen modificacions.

El DST es considera ms beneficis que perjudicial, ja que redueix el consum d'energia. Per raons bvies, el DST es duu a terme en les zones temperades, que sn les que corresponen a latituds del globus que s'estenen entre els trpics i els cercles polars. La durada del dia en els trpics no varia prou com per a justificar l'aplicaci del DST.

Tamb cal destacar que s una norma controvertida. Afegir temps de llum dirna a les tardes s interessant per al comer, la prctica esportiva i altres activitats que es beneficien de la presncia de llum en acabar la jornada laboral, per, d'altra banda, pot ocasionar problemes a l'agricultura i a altres ocupacions que depenen de l'exposici solar. L'increment de llum a la tarda pot ajudar a disminuir els accidents de trnsit, per els seus efectes sobre la salut i la incidncia en la disminuci del crim sn menys clars. Es diu que mitjanant l'horari d'estiu s'estalvia energia elctrica en reduir-se la necessitat d'illuminaci artificial, per les proves que recolzen aquesta afirmaci sn dbils, ja que l'horari d'estiu pot estimular l'aparici de pics de demanda, la qual cosa incrementa els costos.

D'altra banda, els canvis d'horari dificulten la percepci del temps i poden causar problemes en els cicles de la son, aix com trastocar calendaris de reunions, de viatges, el manteniment de registres, de dispositius mdics i l's de maquinria pesada. Molts sistemes dirigits per computadores sn capaos d'ajustar automticament els seus rellotges, per tamb es poden produir errors, especialment quan les regles de l'horari d'estiu sn modificades.

 Origen .

Algunes civilitzacions antigues, com l'egpcia i la romana, ajustaven els horaris al sol amb major flexibilitat del que ho fa l'horari d'estiu, normalment dividint el temps de llum solar en dotze hores d'igual durada, per la qual cosa les hores de llum eren ms llargues durant l'estiu. Per exemple, les clepsidres romanes tenien diferents escales per als mesos de l'any: en la latitud de Roma, la tercera hora desprs de l'alba, l'hora tertia, comenava a les 09:02 (usant l'horari modern) i durava 44 minuts en el solstici d'hivern, per en el d'estiu comenava a les 06:58 i durava 75 minuts. Tot i que al segle II aC, Hiparc de Nicea va inventar el sistema de 24 hores d'igual durada, molt ms til per a realitzar clculs, no va ser fins al segle XIV que, amb la invenci del rellotge mecnic, es pogu adoptar el sistema d'hores iguals.

El 1784, Benjamin Franklin, que servia com a enviat estranger a Frana, va publicar annimament una carta en la qual declarava que els parisencs estalviarien espelmes aixecant-se ms aviat i aprofitant ms temps la llum solar. Es va publicar per primera vegada a la secci "conomie" del diari Journal de Paris; la versi revisada en angls es public amb el nom de An Economical Project, ttol que no li va posar Franklin. La moderada stira de Franklin proposava imposar un impost a les contrafinestres, racionar les espelmes i despertar els ciutadans tocant les campanes de les esglsies i disparant canons a trenc d'alba, d'acord amb el seu proverbi: 
Anar a dormir i aixecar-se d'hora del llit  torna l'home saludable, savi i ric. Franklin no va proposar cap canvi d'horari. Com a l'antiga Roma, l'Europa del segle XVIII no disposava d'horaris precisos. Tanmateix, aix va canviar aviat, ja que el ferrocarril i les xarxes de comunicaci van fer necessria l'estandarditzaci del temps d'una forma que no era necessria en temps de Franklin.

El 1905, el constructor angls William Willett va concebre l'horari d'estiu durant un passeig a cavall previ a l'esmorzar, quan es pos a reflexionar sobre quants londinencs dormien durant la millor part d'un dia d'estiu. Molt aficionat al golf, el disgustava escurar el seu recorregut durant l'horabaixa. Dos anys ms tard va publicar la seva proposta, per la seva idea no va ser acceptada immediatament. 

Alemanya, els seus aliats, i les seves zones ocupades van ser els primers pasos europeus en emprar l'horari d'estiu, que es va aplicar per primera vegada el 30 d'abril de 1916. El Regne Unit, la major part de la resta dels estats en guerra, i molts pasos neutrals europeus els van seguir. Rssia i i alguns altres pasos van esperar a l'any segent, i els Estats Units no el van emprar fins a 1918. Des de llavors s'han produt moltes propostes, ajustaments i revocacions de la norma.

 Avantatges i inconvenients .

La proposta feta per Willett el 1907 assegurava que l'horari d'estiu increments les oportunitats de practicar activitats a l'aire lliure durant les hores de llum de l'horabaixa. bviament aix no canviava la longitud del dia: els dies ms llargs prxims al solstici d'estiu en les latituds ms altes donaven peu a desplaar l'horari de llum del mat a la tarda perqu la llum del mat no es desaprofits.

Segons Schelling, l'acord general de la poblaci sobre l'horari a seguir resulta ms avantatjs que l'adopci de l'horari d'estiu de forma individual. D'acord amb aquesta consideraci, un individu obtindria avantatges ms grans si s'aplicava l'horari d'estiu de manera coordinada en tota la poblaci que si pel seu compte un individu decids aixecar-se ms d'hora, ja que la generalitzaci aporta un gran benefici. Tanmateix, molts fan cas oms a l'horari d'estiu i alteren els seus horaris per coordinar-se amb la llum del sol. L'horari d'estiu no s'empra durant l'hivern perqu els matins sn ms foscos; els treballadors no tenen activitats de lleure amb llum solar, i els nens han de tornar de l'escola quan ja s'ha fet fosc.

 s de l'energia .

En retardar l'horari nominal a trenc d'alba i en el crepuscle, s'incrementa l'ocupaci de llum artificial al mat i es redueix a la tarda. Com ja apuntava la stira de Franklin, s'estalvia energia si la reducci vespertina supera l'increment matut, la qual cosa pot ocrrer si la gent necessita ms llum a la tarda que al mat. Tanmateix, no s'han trobat proves estadstiques significatives que recolzin aquesta hiptesi. El Departament de Transport dels Estats Units va concloure el 1975 que l'horari d'estiu pot reduir l's de l'electricitat en un 1 per cent durant els mesos de mar i abril, per, el 1976, l'Institut Nacional d'Estndards i Tecnologia va revisar l'estudi del Departament de Transport i no va trobar indicis que apuntessin a un estalvi significatiu d'energia. El 2000, quan algunes parts d'Austrlia van comenar a usar l'horari d'estiu a finals de l'hivern, el consum d'electricitat no va decrixer, per tant el pic de consum d'energia del mat com els preus s'incrementaren. Als Estats Units no hi ha proves clares que s'hagi estalviat electricitat amb l'extensi de l'horari d'estiu que es va introduir al 2007, i encara que una empresa de servei pblic va comunicar una reducci en el consum el mar de 2007, altres cinc empreses no ho feren.

 L's de l'horari d'estiu pot incrementar el consum de gasolina: als Estats Units, la demanda de gasolina va crixer un 1 per cent el mar del 2007. Com ms a prop de l'Equador estigui un pas, menys justificat est el canvi d'horari, ja que la durada dels dies s ms semblant a l'hivern i a l'estiu. Per aquest motiu, hi ha pasos dividits amb un horari concret per a cada zona.

 Efectes econmics .


Els detallistes, fabricants d'equipament esportiu i altres negocis es beneficien de l'increment de llum a la tarda, ja que afavoreix que els seus clients vagin de compres o practiquin esports a l'aire lliure. Per exemple, el 1984, la revista Fortune va estimar que l'allargament en set setmanes de l'horari d'estiu proporcionaria 30 milions de dlars addicionals als magatzems "7-Eleven". La National Golf Foundation va calcular que aquest allargament incrementaria els ingressos de la indstria en 200 a 300 milions de dlars. D'altra banda, l'horari d'estiu pot perjudicar els agricultors i altres activitats en les que el treball ve condicionat pel sol. Per exemple, la collita dels cereals es realitza quan la rosada s'evapora, aix que quan a l'estiu els grangers arriben ms aviat al treball no poden fer b la seva feina. L'horari d'estiu tamb perjudica les taxes d'audincia dels programes en prime time, i tamb en surten perjudicats les sales de teatre i cinema, especialment els auto-cinemes.

Els canvis d'horari tenen una certa correlaci amb un decreixement de l'eficincia econmica. El 2000 l'horari d'estiu va comportar una prdua estimada de 31.000 milions de dlars al mercat d'accions. Els canvis d'horari i l'horari d'estiu tenen un cost econmic directe, ja que comporten una dedicaci extra per a dur a terme reunions i perjudiquen les activitats informatitzades. Per exemple, el 2007, als Estats Units, el Canad i Nova Zelanda, el canvi de les dates d'inici i final de l'horari d'estiu va causar problemes informtics, ja que va caldre actualitzar els sistemes per afrontar aquest imprevist.

 Seguretat pblica .

El 1975, el Departament de Transport Nord-americ (U.S. DOT) va informar que s'havien redut en un 0,7 per cent els accidents de trnsit durant l'horari d'estiu, i va estimar que la reducci real seria d'un 1,5 a un 2 per cent, per el 1976 un estudi de l'Institut d'Estndards (NBS) no va trobar proves que recolzessin aquestes conclusions. El 1995, l'Insurance Institute for Highway Safety va estimar que s'havia produt una reducci de l'1,2 per cent, i una reducci del 5 per cent en atropellaments mortals a transents.D'altres estudis han trobat reduccions similars. En el Regne Unit es pretn aplicar el "Single/Double Summer Time" (SDST) o "horari d'estiu simple/doble", per reduir els accidents de trnsit d'un 3% a un 4% respecte l'horari d'estiu habitual. No est clar si la interrupci del cicle de la son contribueix als accidents mortals en el perode posterior a la implantaci dels canvis d'horari. Es va observar una correlaci entre els canvis d'horari i els accidents als Estats Units, per no a Sucia. Si aquest efecte bianual existeix, s molt menor que la reducci global d'accidents.;

A la dcada de 1970, la Law Enforcement Assistance Administration (LEAA) (Administraci d'Assistncia per a l'Aplicaci de la Llei) dels Estats Units va detectar que durant l'horari d'estiu es produa una reducci d'entre el 10 i el 13 per cent en els crims violents a Washington DC. Tanmateix, la LEAA no va filtrar altres factors, va examinar noms dues ciutats i va concloure que el crim s'havia redut nicament en una d'elles i noms en certes categories de crims. El Departament de Transport (DOT) va declarar que s impossible concloure amb certesa que es puguin trobar beneficis equivalents en tot el pas. Encara que la llum dirna fa que les vctimes potencials se sentin ms segures, aix pot afavorir el crim.

Un benefici indirecte dels canvis d'horari s aprofitar-los com a recordatori per a tasques de manteniment semestrals. A molts pasos els bombers animen els ciutadans a utilitzar els canvis d'horari com a recordatori per reemplaar les bateries dels detectors de fum i de monxid de carboni. Aix s especialment important a la tardor, just abans de la temporada d's de calefactors, quan hi ha ms probabilitat d'incendi. Altres tasques bianuals sn la revisi de les sortides d'incendi i la familiaritzaci amb plans d'emergncia, la inspecci dels llums dels vehicles, la recerca de materials perillosos en rees d'emmagatzemament i la reprogramaci dels termostats. Tanmateix, no s una funci essencial de l'horari d'estiu, i les zones sense horari d'estiu poden emprar tamb el comenament de la primavera i la tardor com a recordatoris.

 Salut .

L'horari d'estiu exerceix diversos efectes sobre la salut. En les societats amb horaris de treball fixos proporciona ms llum vespertina per exercitar-se a l'aire lliure. Altera l'exposici al sol; per la qesti sobre si s beneficis o no depn de la localitzaci i l'horari de la persona, ja que la llum solar dispara la sntesi de vitamina D a la pell, per la sobreexposici pot provocar cncer de pell. La llum solar influeix fortament sobre la depressi hivernal. L'horari d'estiu pot ajudar en casos de depressi, fent que les persones s'aixequin ms aviat , per alguns afirmen tot el contrari. La Foundation Fighting Blindness (Fundaci contra la Ceguesa), organitzaci presidida pel magnat Gordon Gund que combat la ceguesa, va aconseguir que l'any 2005 s'estengus l'horari d'estiu, per aquest tamb pot perjudicar als afligits de nictalopia.

Els canvis d'horari redueixen la durada i l'eficincia de la son, i  els efectes sobre l'adaptaci estacional del ritme circadi pot ser sever i prolongar-se durant setmanes. El 2008, un estudi detect que tot i que la proporci en l'ndex de sucidis en els homes augmentava en les setmanes posteriors a l'arribada de la primavera, la relaci es debilitada de manera clara desprs de l'adaptaci a l'estaci.

Cal destacar que el govern del Kazakhstan va citar problemes de salut a causa dels canvis d'horari com la ra principal per abolir l'horari d'estiu.

 Un procs complex  .

Els canvis d'horari tenen el clar desavantatge de la complexitat que afegeixen a les activitats quotidianes. La gent ha de recordar canviar l'hora; aix cal dedicar-li temps, especialment en el cas dels rellotges mecnics. A mesura que ms mecanismes contenen rellotges, es passa ms temps canviant l'hora de cada aparell. D'altra banda, els que han de travessar habitualment els lmits fronteres que hi ha entre diferents zones horries han de portar un registre de diferents normes d'horaris d'estiu, ja que no tots els llocs tenen les mateixes. Un altre factor s que la durada del dia passa a ser variable. Es produeixen amb freqncia manques de coordinaci i malentesos en reunions, viatges, sistemes de facturaci i de registre, que poden generar inconvenients i despeses econmiques addicionals. En la transici que es produeix a la tardor en qu se s'endarrereix l'hora i es passa de les 03:00 a les 02:00, un rellotge mostra el perode de 02:00 a 03:00 dues vegades, la qual cosa pot produir confusi.

Els sistemes informtics, quan es canvia d'hora, poden necessitar un perode d'inactivitat o un procs de reinici. El 1993, ignorar aquest requisit va danyar una fbrica d'acer a Alemanya. Els dispositius mdics poden tenir problemes que causin problemes als pacients, sense que sigui obvi per al personal d'un determinat hospital que hagin de vetllar per aquestes qestions. Aquests problemes es compliquen quan les normes de l'horari d'estiu canvien, com va succeir el 2007 als Estats Units; els desenvolupadors de programari han de provar i potser modificar els programes informtics, i els usuaris han d'installar actualitzacions i reiniciar les aplicacions.

Alguns canvis d'hora poden minimitzar-se ajustant els rellotges contnuament, o, almenys, fent-ho d'una manera ms gradual; per exemple, al principi,  Willet va suggerir emprar transicions de 20 minuts setmanals, per aquesta complexitat afegida mai s'ha portat a terme.

L'horari d'estiu pot incrementar els desavantatges del temps estndard. Per exemple, quan es llegeix un rellotge de sol s'ha de tenir en compte l'horari d'estiu, i de la zona horria i les discrepncies naturals. A ms a ms, l'horari d'estiu pot generar malentesos en el moment de seguir les recomanacions sobre protecci solar dirigides a orientar la durada de l'exposici solar.

 Perspectiva poltica .

L'horari d'estiu ha causat controvrsia des que es va aplicar per primera vegada. Els seus partidaris argumenten, en paraules de Winston Churchill, que ajuda a incrementar les possibilitats de trobar salut i felicitat entre els milions de persones que viuen en aquest pas, referint-se al Regne Unit. Els seus crtics detecten l'ossada i blavosa m del puritanisme, ansiosa per portar al llit a la gent ms aviat i aixecar-los ms aviat, per a fer-los ms saludables, rics i savis malgrat tot. Histricament, els detallistes, esportistes i turistes s'han manifestat a favor de l'horari d'estiu, mentre que els agricultors i la indstria de l'entreteniment s'hi ha oposat.

La finalitat de la proposta que Willett present el 1907 contenia molts interessos poltics. La proposta va atreure molts partidaris, com Balfour, Winston S. Churchill, Lloyd George, MacDonald, Eduard VII  (que a Sandringham va emprar un horari d'estiu de mitja hora), el director d'Harrods i el gerent del Banc Nacional. Tanmateix, l'oposici va ser ms forta: incloa la del Primer Ministre Asquith, Christie (l'astrnom real), George Darwin, Napier Shaw (director de l'Oficina Meteorolgica), moltes organitzacions agrries i propietaris de teatres. Desprs de molts debats, el 1909, la proposta va ser derrotada per un estret marge en una votaci al Parlament del Regne Unit. Cada any, des de 1911 fins a 1914, els aliats de Willett van fer propostes similars per sense xit. Els Estats Units eren encara ms renitents: el representant per Massachusetts, Andrew Peters, va proposar l'horari d'estiu el maig de 1909, per la idea no va prosperar.

La Primera Guerra Mundial va canviar la balana de suports, ja que l'horari d'estiu es va proposar per alleugerir les dureses de la guerra quant a l'estalvi de carb i les apagades nocturnes destinades a dificultar els bombardeigs. Desprs de la seva aplicaci per part de l'Imperi Alemany, el Regne Unit va aplicar per primera vegada l'horari d'estiu el 21 de maig de 1916. Els interessos minoristes i de certs sectors de la manufactura liderats per un industrial de Pittsburgh, Robert Garland, van comenar a exercir pressi per a l'aprovaci de l'horari d'estiu. L'entrada en la guerra dels Estats Units el 1917 va aportar els motius per superar les objeccions, i a partir de 1918 es va aplicar l'horari d'estiu.

La guerra va acabar i va tornar a desnivellar la balana. Els agricultors seguien en desacord amb l'horari d'estiu, i molts pasos el van revocar desprs de la guerra. El Regne Unit va ser una excepci: va continuar amb l'horari d'estiu per durant anys va ajustar les dates de transici per diverses raons, entre elles determinades regles especials durant les dcades de 1920 i 1930 per evitar canvis d'hora en els matins de Pasqua. Els Estats Units van ser ms convencionals: el Congrs el va revocar el 1919. El president  Woodrow Wilson va vetar la revocaci dues vegades, per el seu segon vet va ser anullat, i noms unes quantes ciutats del pas, de manera local, van conservar l'horari d'estiu. 

El successor de Wilson, Warren G. Harding, es va oposar a l'horari d'estiu per considerar-lo un "engany". Raonant que la gent havia d'aixecar-se i anar a treballar ms aviat a l'estiu, va ordenar als empleats federals de Washington D.C., que comencessin a treballar a les 08:00, i no a les 09:00, durant l'estiu de 1922, i va deixar que les empreses privades decidissin si volien seguir el seu exemple. Una part d'elles ho va fer, per una altra no, el que va provocar un desgavell que els crtics van denominar irnicament Daylight Slaving Time; L'experiment no es va repetir. Des de 1945 a 1966, la llei federal dels EUA no va regular el DST i les localitats eren lliures d'observar aquesta prctica; el patr predominant entre els estats i localitats que observaven el DST anava des del darrer diumenge d'abril fins al darrer diumenge de setembre.
 
Des de Willett, el mn ha vist moltes propostes, ajusts i revocacions de l'horari d'estiu, amb motivacions poltiques similars. En el Regne Unit, la indstria de l'esport i el lleure a l'aire lliure recolza la proposta del "Single/Double Summer Time" (SDST), una variant en la qual s'avana una hora a l'hivern i dos a l'estiu. En els Estats Units, la Sporting Goods Manufacturers Association (Associaci de Fabricants d'Articles Esportius) i l'Association of Convenience Stores (Associaci Nacional de Supermercats National) van pressionar i van aconseguir que el 2007 s'estengus l'horari d'estiu. A mitjans de la dcada de 1980, Clorox i 7-Eleven van patrocinar una coalici per recolzar l'extensi de 1987, i els senadors d'Idaho van votar el seu favor perqu pensaven que aix ms restaurants de menjar rpid vendrien ms patates fregides procedents d'Idaho.

 La diversitat en l'aplicaci del canvi .


En el cas tpic a la primavera, s'avana una hora a les 02:00 i el dia t 23 hores, mentre que a la tardor es retarda una hora i es passa de les 03:00 a la 02:00, repetint aquella hora, aix que aquell dia t 25 hores. Un rellotge digital no mostra les 02:00 en el canvi de primavera, sin que passa de 01:59:59 a les 03:00:00.

Els canvis d'hora es programen normalment en una nit de cap de setmana, per poder atenuar els possibles desgavells. Els canvis d'una hora sn el ms habitual, per l'illa de Lord Howe d'Austrlia empra canvis de mitja hora. En el passat, s'han aplicat canvis de vint minuts i de dues hores.

Les estratgies de coordinaci difereixen quan zones horries adjacents canvien d'hora. La Uni Europea canvia d'hora simultniament, a la 01:00 UTC; per exemple, l'hora de l'Europa Oriental sempre est una hora avanada respecte a l'hora central europea. La major part d'Amrica del Nord canvia d'hora a les 02:00, aix que les zones adjacents no realitzen el canvi simultniament. Per exemple, la Mountain Time Zone pot tenir momentniament zero o dues hores d'aven sobre la Pacific Time Zone. Els districtes d'Austrlia van ms lluny i no sempre es posen d'acord amb les dates d'inici i final de l'horari d'estiu; per exemple, el 2006, Tasmnia va avanar els seus rellotges l'1 d'octubre, Austrlia Occidental el 3 de desembre, i la resta de zones amb horari d'estiu el 29 d'octubre.



Les dates d'inici i final poden diferir amb la localitzaci i l'any. Des de 1996, l'horari d'estiu europeu s'ha aplicat des de l'ltim diumenge de mar a l'ltim diumenge d'octubre; abans, en tots els estats de la uni, les regles no eren uniformes. A partir de 2007 la majoria dels estats dels Estats Units, i de les provncies i territoris del Canad, van aplicar l'horari d'estiu des del segon diumenge de mar fins al primer diumenge de novembre. El canvi de 2007 va ser part de l'Energy Policy Act (Llei de Poltiques Energtiques); prviament, de 1987 a 2006, les dates d'inici i final eren el primer diumenge d'abril i l'ltim d'octubre, i el Congrs podia retornar a les dates anteriors una vegada que s'hagus completat un estudi sobre el consum energtic.

Les dates d'inici i final del perode s'inverteixen a l'hemisferi sud. Per exemple, a Xile s'aplica l'horari d'estiu des del segon diumenge d'octubre fins al segon dissabte de mar, amb transicions a les 24:00. La diferncia de temps entre el Regne Unit i Xile pot ser, per tant, de tres, de quatre o de cinc hores, segons l'poca de l'any.

A la Xina occidental, a Islndia i a altres zones que sn a l'oest de la seva zona horria ideal, s com si tinguessin horari d'estiu tot l'any. Per exemple, Saskatoon, a Saskatchewan (Canad), est a 106 39 O de longitud, lleugerament a l'oest del centre de la Zona Horria de Muntanya (Mountain Time Zone) ideal (105O), per Saskatchewan t el temps central estndard (90O) tot l'any, aix que sempre est uns 67 minuts avanat respecte el temps solar. El Regne Unit i Irlanda van posar a prova l'horari d'estiu durant l'any complet des de 1968 fins a 1971, per el van abandonar a causa de la seva impopularitat, especialment a les regions del nord.

L'oest de Frana, Espanya i altres zones, tenen la zona horria canviada i a ms apliquen l'horari d'estiu, aix que l'efecte s el de tenir horari d'estiu a l'hivern i una hora extra a l'estiu. 

L'horari d'estiu normalment no s'usa a prop de l'Equador, ja que els temps d'alba i vespre no varien prou com per justificar-ho. Alguns pasos l'empren noms en algunes regions; per exemple, el sud del Brasil es fa servir, mentre que el Brasil equatorial no.Noms  una petita part de la poblaci mundial fa servir l'horari d'estiu, ja que sia i l'frica en general no ho fan.

 Informtica .

La major part de sistemes informtics poden modificar l'hora automticament quan s'implanta l'horari d'estiu. Les dues implementacions ms emprades en l'actualitat sn la de zoneinfo i la de Microsoft Windows. Algunes aplicacions fan servir l'estndard UTC (Temps Universal Coordinat), per a evitar problemes amb els canvis dels rellotges i les diferncies en el fus horari.

Zoneinfo.

La base de dades zoneinfo assigna un nom als canvis d'hora histrics i predicibles d'una regi. Aquesta base de dades l'usen molts programes informtics, entre els que s'inclouen la majoria de sistemes operatius Unix, Java i Oracle. La base de dades de Hewlett-Packard, tztab, s similar per incompatible. Quan les autoritats canvien les normes de l'horari d'estiu les actualitzacions de zoneinfo s'installen com a part del manteniment ordinari del sistema operatiu. En els sistemes Unix la variable d'entorn TZ d'un procs especifica el nom del lloc, com per exemple en TZ='America/New_York'.

Sistemes ms antics poden emprar noms els valors TZ requerits per POSIX, que especifica un moment d'inici i final en el seu valor. Per exemple TZ='EST5EDT,M3.2.0/02:00,M11.1.0/02:00' especifica l'horari d'Amrica del Nord que comenar el 2007. TZ ha de canviar-se quan canvien les normes de l'horari d'estiu, i el nou valor de TZ s'aplica a tots els anys, la qual cosa afecta tamb a dates antigues.

 Microsoft Windows .

El procs per ajustar i actualitzar la configuraci de l'horari d'estiu a Microsoft Windows varia amb cada versi. Windows Vista pot tenir almenys dues regles finals i inicials per cada zona horria. En una zona canadenca amb horari d'hivern, una configuraci de Vista no t problemes amb hores del perode 1987-2006 i posteriors a 2006, per pot tenir problemes amb les anteriors. Els sistemes Microsoft Windows antics poden emmagatzemar noms un inici i una regla per a cada zona, aix que la mateixa zona canadenca noms ser exempta d'errors per a les dates posteriors a 2006.

Aquestes limitacions han causat problemes. Per exemple, abans de 2005, l'horari d'estiu a Israel variava cada any, i en alguns no es va aplicar el canvi. Windows 95 tenia les regles adequades noms per a 1995, aix que els altres anys es van produir problemes. En el sistema operatiu Windows 98, Microsoft es va retre i va marcar Israel com si no tingus horari d'estiu, aix que els israelians havien de canviar d'hora manualment dues vegades a l'any. La llei d'horari d'estiu israeli de 2005 va marcar regles predicibles, per Windows no podia representar les dates de la norma de manera que no fossin dependents de l'any. Algunes solucions parcials poden ser canviar els fitxers de zona horria cada any, i hi ha una eina de Microsoft que ho fa automticament.

 Referncies .


 Referncies completes .
 ;
 ;
  ;
  Versi anglesa, centrada en el Regne Unit.

 Vegeu tamb .
CEST;
Zona horria;
Calendari d'esdeveniments;
Any;
Calendari;

 Enllaos externs .
Catal;
Ancdotes histriques.
lamalla: "Un estudi diu que el canvi d'hora fa gastar ms energia".

Espanyol;
Canvi d'hora a Espanya.
Canvis de l'horari d'estiu a Espanya.
Grfic sobre zones horries i horaris d'estiu.

Angls;
Daylight Saving Time - Historia i ancdotes.
Saving Time, Saving Energy - Europa.
Summer Time - EEUU.
Dades de zones horries i horaris d'estiu.
Daylight Saving Time (DST) Horaris d'estiu i histria.

Francs;
 Alexandre Santerne: Pourquoi change-t-on d'heure deux fois par an ?;






 

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1418" title="Hiat" nonfiltered="897" processed="885" dbindex="898">
Un hiat (o hiatus) s la concurrncia de dues vocals successives que pertanyen a dues sllabes separades, i que per tant no formen diftong.

Quan dues vocals que es troben juntes no formen un diftong es produeix un hiat (exemples: a-e-ri, ve-hi-cle, co--a, dev-em).

En catal pot haver-hi hiat en els segents casos:
 dues vocals fortes seguides (po-e-ta);
 una vocal feble i una forta (fa-m-li-a);
 dues vocals que formarien diftong on la segona porta accent (ve-);
 dues vocals que formarien diftong on la segona porta diresi (ve-ns);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1420" title="Hracles" nonfiltered="898" processed="886" dbindex="899">

En la mitologia grega, Hracles ("glria d'Hera") era un semidu fill de Zeus i d'Alcmene, nta de Perseu i esposa d'Amfitri. En la mitologia romana era anomenat Hrcules. Era el ms gran del herois mtics, de gran anomenada per la seva fora sobrehumana i per la gran quantitat d'histries sobre la seva vida. El ms fams grup d'histries fou els dotze treballs d'Hracles. El seu equivalent etrusc era Hercle, un fill de Tnia i Uni. Tamb fou identificat com Heryshaf en la mitologia egpcia.

El naixement d'Hracles.
Electri era rei de Micenes. Era un rei brut i avar que tenia vuit fills, per els van matar a tots a la guerra. Cas la seva filla Alcmene amb el seu nebot Amfitri, fill del rei de Tirint. Accidentalment, Amfitri mat en una baralla a Electri, i va haver d'exiliar-se a Tebes, on fou purificat del seu crim pel seu altre oncle, Creont, rei de Tebes. Tot i aix Alcmena es neg a tenir relacions amb ell si no venjava la mort dels seus germans lluitant contra els seus agressors. Mentre Amfitri era fora, Zeus decid seduir Alcmena. Per fer-ho es disfress fent-se passar pel seu esps, de manera que Alcmena, pensant que Amfitri havia tornat executada ja la venjana, s allit amb ell. A la nit segent torn l'Amfitri real, i Alcmena conceb Hracles, fill de Zeus, i ficles, fill d'Amfitri, que nasqueren a l'hora.

La venjana d'Hera.

Hera, l'esposa de Zeus, molt gelosa del seu esps i dels productes de les seves escapades, va voler fer mal a Hracles des d'abans del seu naixement. Aix, quan Hracles estava a punt de nixer, Hera va fer prometre Zeus que el primer nen que nasqus a la casa de Perseu seria rei de Micenes. Desprs retrass el naixement d'Hracles i avan el del seu cos Euristeu, que nasqu setmes. D'aquesta manera Euristeu esdevingu rei de Micenes en comptes d'Hracles.

El primer atemptat real d'Hera contra la vida d'Hracles es va esdevenir quan ell encara era un nad. Hera esmuny dues serps al seu bressol. Per Hracles era ja tan fort que agaf les serps i les mat totes dues amb les seves mans. La mainadera el trob jugant amb les serps mortes com si fossin joguines.

El segon intent d'Hera per destruir Hracles li va sortir millor. El fu tornar boig i en la seva fria assassin amb les seves prpies mans la seva esposa i els seus fills. Un cop recobr el sentit, se'n va penedir tan profundament que estava disposat a fer qualsevol cosa per tal de redimir-se. Consult l'Oracle de Delfos, qui li aconsell que es poss al servei del rei Euristeu de Micenes i l'obes en tot el que aquest li volgus manar. 
Aix comenaren els dotze treballs d'Hracles, que sn els segents en ordre d'execuci:

Matar el lle de Nemea;
Matar l'hidra de Lerna;
Capturar la daina de Cerinea;
Matar el Senglar d'Erimant;
Netejar els estables del rei Augies;
Fer fugir els ocells del llac Estmfal;
Capturar el bou de Creta;
Capturar les eugues del rei Diomedes;
Aconseguir el cinyell de Hiplita, la reina de les amazones;
Robar els ramats del gegant Geri;
Aconseguir les pomes del jard de les Hesprides;
Capturar el gos Crber i treure l dels inferns;

Sent el preferit del seu pare, Hracles reb des de la seva joventut les ensenyances dels millors mestres en totes les disciplines. Aquest fet, afegit a la seva fora sobrehumana, el va fer reeixir en totes les tasques que Euristeu li encoman.



Hracles i les dones.

Hracles tingu tres esposes al llarg de la seva vida per nombroses amants. La seva virilitat era llegendria. Una de les seves fites ms importants fou fer l'amor a les cinquanta filles del rei Tespi en una sola nit i engendrar fills en totes elles. Molts reis de l'antiguitat volien presumir d'avantpassats illustres, com ara dus i semi-dus. D'aqu els nombrosos amants i fills d'alguns dus i herois, com ara Zeus o el mateix Hracles. D'aquesta manera els reis d'Esparta o de Macednia, podien dir que eren autntics descendents d'Hracles i, per tant, del mateix Zeus.

Pel que fa a les esposes legtimes, Hracles es cas primerament amb Mgara, filla del rei de Tebes. Amb ella tingu tres fills que mat en la seva bogeria induda per Hera. En algunes versions no mat Mgara, sin que la don en matrimoni al seu nebot Iolao, ja que no suportava que li records els seus crims.

Desprs es cas amb mfale, una reina lbia. El seu darrer matrimoni va ser amb Deianira, filla de rei de Calednia i germana de l'heroi Meleagre.

Hracles entre els immortals.
Un dia, Hracles i Deianira havien de creuar un riu i un centaure anomenat Nessus s'ofer per ajudar la jove esposa a creuar-lo. La seva intenci era la d'endur-se-la i violar-la, per aix que Hracles se n'adon del que pretenia li dispar una fletxa enverinada i el centaure mor. Abans, per, digu a Deianira que guards part de la seva sang i la fes servir per untar-la sobre la roba d'Hracles si algun dia dubtava del seu amor i el volia recuperar. Deianira ho fu aix.

Al cap d'un temps, gelosa de la preferncia d'Hracles per Iole, filla del rei d'Eclia, va voler assegurar-se el seu amor untant la sang del centaure en la camisa de l'heroi. Aix que Hracles se la pos, la roba comen a cremar-li la pell. Quan intentava treure-se-la, la carn se li desprenia dels ossos. D'aquesta manera, l'heroi es desf de la seva carn mortal i puj a l'Olimp, amb els altres dus. 

Un cop all aconsegu fer les paus amb Hera i ella li don en matrimoni la seva filla Hebe, deessa de la joventut.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1421" title="Hostalric" nonfiltered="899" processed="887" dbindex="900">

Hostalric s una vila i municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

 
Els orgens.
Hostalric va ser a l'antiguitat zona de pas obligatori en la ruta nord-sud, i l'nic pas natural entre Girona i Barcelona.

En unes prospeccions fetes al tur del castell es van trobar restes del perode ibric. En poca romana passava per aquest indret una bifurcaci interior de la Via Augusta. Es van trobar restes d'aquesta via quan es va construir la carretera de Sant Hilari Sacalm.

La poblaci d'Hostalric sembla que va tenir el seu origen en un hostal documentat des del segle XI al lloc dit ONOTA, al peu de l'anomenat cam de Frana (antiga via romana).La primera referncia documental clara d'Hostalric s de 1106, i en ella Guerau Pon, vescomte de Cabrera, va jurar fidelitat a Ramon Berenguer III de Barcelona.

Les lluites feudals catalanes del final del segle XII van tenir ress al castell d'Hostalric a causa del rebel temperament del seu senyor, Pon III de Cabrera.

Amb el temps, els de Cabrera van convertir la vila d'Hostalric en la capital administrativa dels extensos territoris del seu vescomtat fins a l'extinci de la senyoria l'any 1836.


L'Edat Mitjana.
L'any 1359 Hostalric tenia 134 focs i pertanyia al comte d'Osona, vescomte de Cabrera. Durant la guerra de 1640, les tropes de Felip IV van ser obligades a batre's en retirada tan bon punt arribades a Hostalric.

Durant el regnat de Carles III, els francesos van tornar a envair Catalunya. Van arribar a Hostalric el 18 de juliol de 1694. Desprs d'una curta resistncia, la poblaci i el castell es van rendir. Aquesta zona, per, va continuar essent terra de batalles, i els francesos van abandonar el castell l'any 1695 i el van deixar inutilitzat.

L'any 1701 va arribar a Hostalric Felip V, que acabava de ser nomenat rei, amb la seva esposa. Va ser en aquesta poblaci on els representants de la ciutat de Barcelona li van retre homenatge. Uns anys desprs, en esclatar la Guerra de Successi, un cop conquerida la vila per les tropes felipistes, aquest rei va ordenar la construcci de l'actual castell i la reconstrucci de les muralles.


L'ocupaci francesa.
Durant la guerra de la Independncia, el 7 de novembre de 1809 la vila va ser saquejada i incendiada per les tropes del general Augerau. Hostalric i Figueres van ser les ltimes places de l'Estat espanyol que van abandonar els francesos. Va ser el 4 de juny de 1814. A diferncia d'altres castells o fortaleses, Hostalric va mantenir fins ben entrat el segle XX la condici de "Plaza Fuerte Militar", amb els avantatges i inconvenients que aix podia comportar.
L'any 1929, el govern del general Primo de Rivera va acordar el trasllat de la guarnici, perqu les installacions no reunien les condicions exigides.
L'11 de setembre de 1932 el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maci, va visitar Hostalric.

La Guerra Civil a Hostalric.
Amb l'incendi de l'esglsia, provocat per uns individus de Granollers el 24 de juliol de 1936, s'iniciava de manera ben espectacular la Guerra Civil a Hostalric. Les flames feien desaparixer l'excellent altar major de 1854. L'1 de febrer de 1939 van entrar les tropes franquistes al poble. Es va aconseguir salvar, per, la imatge de la mare de Du dels Socors, grcies a la valenta acci de Joan Guitart -el futur alcalde conegut per "en Sancho"-, que, juntament amb la senyora Socorro Ribas, la van amagar dins d'un nnxol del cementiri vell.

Hostalric histric.

El 13 de desembre de 1963 el conjunt arquitectnic va ser declarat monument histric nacional.

L'any 1967 el municipi va adquirir el castell i s'hi van iniciar els treballs de restauraci. Fins ara s'han restaurat la muralla nord i la torre del Convent, en la qual s'ha obert una sala d'exposicions dedicada a Benet Frigola i Arnau. Aquest illustre fotgraf va desenvolupar la seva activitat professional a Hostalric des del 1920 i va deixar un extens llegat, que a partir d'ara s'exposa en aquesta sala. Tamb s'estan restaurant la torre dels Frares i l'edifici de les escoles velles (antiga fbrica de suro de Can Llensa).
 

 
 Demografia .


Entitats esportives==

Club Hostalric (Club de futbol d'Hostalric, fundat l'any 1914);
Club Basquet Hostalric;
Club Pati Hostalric;

Festes.
 La Festa major se celebra el primer cap de setmana de juliol,
 La Fira i mercat medieval se celebra en el cap de setmana de pasqua,
 La Festa gegantera se celebra en el cap de setmana mes proper al 1 de maig,
 La Fira de sant Miquel se celebra l'ultim cap de setmana de setembre,
 Mercat setmenal: Dimarts;

Vegeu tamb.
 Castell d'Hostalric;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de l'IES Vescomtat de Cabrera;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1423" title="Horta Sud" nonfiltered="900" processed="888" dbindex="901">


L'Horta Sud s una comarca valenciana del centre del Pas Valenci, amb capital a Catarroja (encara que no n's capital administrativa ni histrica).

Geografia.
Limita al nord amb l'Horta Oest, al nord i a l'est amb la ciutat de Valncia i l'Albufera, al sud amb la Ribera Baixa i la Ribera Alta.

Els municipis d'esta comarca sn:
















Histria.
Antigament la Comarca de l'Horta de Valncia incloa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de Valncia. Degut al creixement de totes estes comarques es va dividir en les quatre comarques actuals.

La comarca de l'Horta Sud s de creaci moderna, a l'any 1989, i hi comprn part de l'antiga comarca de la Ribera Baixa, i part de la histrica Horta de Valncia. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1424" title="Horta Nord" nonfiltered="901" processed="889" dbindex="902">


L'Horta Nord s una comarca valencianoparlant del centre del Pas Valenci.

Geografia.
L'Horta Nord no t capital administrativa. Les ciutats ms importants de la comarca sn: Burjassot, Alboraia, Montcada (Capital Judicial), Puol i Massamagrell. Cap destacar-ne que aquells actes que afecten a tots el Ajuntaments de la Comarca, com els Jocs Esportius de L'Horta Nord, es celebren a la ciutat d'Alboraia, i que Montcada s el cap del Partit Judicial i seu de la Delegaci de l'Agncia Tributria

Limita al nord amb el Camp de Morvedre, a l'est amb la Mar Mediterrnia, al sud amb la ciutat de Valncia i a l'oest amb el Camp de Tria.

Els municipis d'aquesta comarca sn:


























Existeixen algunes pedanies de Valncia ciutat, que es troben geogrficament en esta comarca, com ara, Benifaraig (942 hab.), Poble Nou (1.512 hab.), Carpesa (1.245 hab.), Massarojos (1.449 hab.), Borbot (791 hab.), entre pobles de l'Horta Nord (entre Burjassot i Almssera, aproximadament).

Els casos ms clars d'allament de Valncia i que, de vegades, han reclamat la seua independncia o integraci en municipis de l'Horta Nord sn Cases de Brcena (405 hab.), Mauella (56 hab.) i Tauladella, que es troben com a enclaus de Valncia dins de l'Horta Nord.

Histria.
Antigament la Comarca de l'Horta de Valncia incloa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de Valncia. Degut al creixement de totes estes comarques es va dividir en les quatre comarques actuals.

La comarca de l'Horta Nord s de creaci moderna, a l'any 1989, i formava part de la histrica Horta de Valncia. Aquesta comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1425" title="Horta Oest" nonfiltered="902" processed="890" dbindex="903">


L'Horta Oest s una comarca del Pas Valenci, amb capital a Torrent (encara que no s capital administrativa ni histrica). Aix mateix forma part de la comarca histrica de l'Horta de Valncia.

Geografia.
Limita al nord amb el Camp de Tria i l'Horta Nord, a l'est amb la ciutat de Valncia, al sud amb la Ribera Alta i a l'oest amb la Foia de Bunyol.

Els municipis d'aquesta comarca sn:













Histria.
Antigament la comarca de l'Horta de Valncia incloa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de Valncia. Grcies al creixement de totes estes comarques es va dividir en les quatre comarques actuals.

La comarca de l'Horta Oest s de creaci moderna, a l'any 1989, i hi comprn part de l'antiga comarca del Pla de Quart, i part de la histrica Horta de Valncia. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

Vegeu tamb.
Cuina de l'Horta;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1426" title="Hidrologia" nonfiltered="903" processed="891" dbindex="904">
La hidrologia s la cincia geogrfica que es dedica a l'estudi de la distribuci i les propietats de l'aigua, en l'atmosfera i en la superfcie terrestre. Aix inclou les precipitacions, la humitat del sl, l'evapotranspiraci, l'aigua subterrnia i l'equilibri de les masses glacials.

Per contra s'anomena hidrografia a l'estudi de totes les masses d'aigua de la Terra, i en sentit ms estricte a la mesura, recopilaci i representaci de les dades relatives al fons de l'oce, les costes, les marees i els corrents de manera que es puguin plasmar sobre un mapa, sobre una carta hidrogrfica. Un altre terme relacionat amb l'igua s la hidrulica, que s aquella branca de la fsica i l'enginyeria que estudia l'equilibri i el moviment dels lquids.

No obstant aquesta diferncia, els termes s'usen gaireb com sinnims ja que la part de la hidrografia que crea relleu, per tant la que est en contacte amb la superfcie terrestre, s objecte d'una anlisi hidrolgica. 

La hidrologia s essencial en el modelat de l'escora terrestre. Aquesta influncia es manifesta d'acord amb la distribuci de les masses de roques coherents i deleznables, i de les deformacions que les han afectat, i sn fonamentals en la definici dels diferents relleus. 

Un riu s un corrent d'aigua que flueix per un llit des de les terres altes a les terres baixes i aboca en el mar o en una regi endorreica (riu collector) o a altre riu (afluent). Els rius s'organitzen en xarxes. Una conca hidrogrfica s l'rea total que aboca les seves aiges de vessament a un nic riu, aiges que depenen de les caracterstiques de l'alimentaci. Una conca de drenatge s la part de la superfcie terrestre que s drenada per un sistema fluvial unitari. El seu permetre quiet delimitat per la divisria o interfluvi. 

Els traats dels elements hidrogrfics es caracteritzen per l'adaptaci o inadaptaci a les estructures litolgiques i tectniques, per tamb l'estructura geolgica actua en el domini de les xarxes hidrogrfiques determinant la seva estructura i evoluci.

Vegeu tamb.
Cicle hidrolgic;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1427" title="Histria de la Terra en un dia" nonfiltered="904" processed="892" dbindex="905">
La Histria de la Terra en un dia comprimeix la histria de la Terra en un sol dia:




 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1430" title="Horta" nonfiltered="905" processed="893" dbindex="906">

Agricultura: terra de regadiu, vegeu regadiu.
Horta tamb apareix freqentment en la toponmia dels Pasos Catalans i de Portugal;
A Barcelona: el barri d'Horta.
Al Pas Valenci: la comarca de l'Horta de Valncia.
A la Terra Alta: el poble de l'Horta de Sant Joan.
A Portugal: la ciutat d'Horta (Aores).
A la geografia clssica:
Fou el nom llat de la moderna ciutat italiana d' Orte.;
Mitologia:
Horta (mitologia) es una deessa etrusca.
Informtica: veure hortanet lan party;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1432" title="H" nonfiltered="906" processed="894" dbindex="907">


L' H s la vuitena lletra de l'alfabet catal i sisena de les consonants. Noms es conserva per tradici literria ja que sona muda. El seu nom s hac. 

Fontica.
Avui dia noms s'utilitza per a paraules estrangeres amb el so /h/ (com en hmster) o en paraules d'origen llat que perderen el so per no la grafia. Antigament tamb era utilitzada per separar hiats (trahidor) i per marcar el so de /k/ a final de mot (Vich, bosch) fins i tot en els seus derivats (Jochs florals). Malgrat ser muda l'hac s'usa per a representar el so /h/ de certes interjeccions (ha, ha; ehem...) i el so /x/ d'alguns manlleus del castell (com piho, catalanitzaci de pijo).



Significats de H.
Bioqumica: en majscula smbol de la histidina.
Fsica: en minscula se sol fer servir per representar les alades en les equacions. Serveix com a abreviatura d'hora ;
Msica: correspon a la nota si en el sistema germnic;
Qumica: en majscula, smbol qumic de l'Hidrogen, d'on deriva la Bomba H. Tamb s el smbol de la magnitud de l'Entalpia. ;
SI: en minscula, smbol d'hecto.
Vehicles: designa un vehicle provinent d'Hongria;

Smbols derivats.
[[ ]];
[[ ]];














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1433" title="Hidrogen" nonfiltered="907" processed="895" dbindex="908">

L'hidrogen (del llat: Hydrogenium) s un element qumic amb smbol H i nombre atmic 1. Forma un gas diatmic (H2) inodor, incolor i altament inflamable. s l'element ms lleuger i el ms abundant en l'univers, ats que es troba en quantitats massives en les estrelles. 
Pot reaccionar amb la majoria d'elements, forma part de l'aigua i de la major part de compostos orgnics. Industrialment, s'utilitza en la producci d'amonac, com a gas lleuger en aerosttica i recentment en cllules de combustible d'hidrogen.

Al laboratori, l'hidrogen s preparat fent reaccionar metalls com ara el Zinc amb cids. La fabricaci industrial es basa normalment en la descomposici del gas natural. Tamb es pot obtenir per l'electrlisi de l'aigua; s un mtode simple, per ineficient. Els cientfics, estan buscant noves maneres de produir-ne. Una d'elles, seria la utilitzaci d'una alga verda. Altres mtodes prometedors inclouen la conversi de derivats de la biomassa com ara la glucosa o el sorbitol, reacci que es pot realitzar a baixa temperatura grcies a la utilitzaci d'un nou catalitzador.

Caracterstiques destacades.
L'hidrogen s l'element qumic ms lleuger, i el seu istop ms com cont un sol prot i un sol electr. 

Gas hidrogen.
A temperatura i pressi estndard, un tom d'hidrogen, es combina espontniament amb un altre tom d'hidrogen per a formar un gas diatmic H2, amb un punt d'ebullici de noms 20.27 K i un punt de fusi de 14.02 K. Aquestes molcules de gas hidrogen estan formades per dos toms units mitjanant un enlla qumic simple, aportant cadascun llur electr.

 Estructura del gas hidrogen
 
      H - H

Hidrogen metall.
Sota pressions extremadament altes, com les que hi ha al centre de les dels planetes gegants (p.e. Jpiter), les molcules perden la seva identitat i l'hidrogen es converteix en un metall lquid. Sota pressions extremadament baixes (com les que es troben a l'espai exterior), l'hidrogen tendeix a existir com a toms individuals, ja que no troba altres toms als quals unir-se. Els nvols de H2, solen anar associats amb fenmens de formaci d'estrelles.

Aquest element, juga un paper important en els fenmens energtics de l'univers, a travs de la Reacci prot-prot i del Cicle del carboni i nitrogen. Aquests sn processos de fusi nuclear, que alliberen grans quantitats d'energia a partir de la combinaci de dos toms d'hidrogen en un d'Heli.

Aplicacions.

Alguns processos industrials, requereixen de grans quantitats d'hidrogen, com ara el procs de Haber per a la producci d'amonac, la hidrogenaci de greixos i olis, i per a la producci de metanol. L'hidrogen s utilitzat tamb en la hidrosealquilitzaci, la hidrodessulfuraci l'hidrocracking.

Altres usos;
 Producci d'cid clorhdric, la reducci de menes metlliques;
 s usat com a combustible per a coets;
 L'hidrogen lquid (a temperatura molt baixa), s usat per a la recerca criognica, com ara els estudis de superconductivitat;
 Com que l'hidrogen s catorze vegades i mitja ms lleuger que l'aire era usat per a inflar globus i dirigibles. L'explosi d'un dirigible a Hindenburg va convncer el pblic que el gas era massa perills per a aquests propsits.
 El deuteri s utilitzat en reaccions nuclears com a moderador per reduir l'energia dels neutrons. Els compostos de deuteri s'utilitzen en qumica i biologia per estudiar els efectes dels istops en les reaccions i com a marcador qumic.
 El triti, produt en reactors nuclears, s'utilitza per a construir bombes d'hidrogen. Tamb s sovint usat com a marcador qumic en laboratoris, i com a font de radiaci en pintures lluminoses.
 L'hidrogen est comenant a ser utilitzat com a combustible en motors de combusti interna. Hom pensa que la cllula de combustible d'hidrogen pot ser una opci de cara al futur com a combustible net.

Histria.
L'hidrogen (del francs Hydrogne, que provenia del grec hydor, aigua i gennasin, generar) fou generat per primera vegada per Theophratus Bombastus von Hohenheim (1493 1541), conegut com Paracelsus, mesclant metalls amb cids. Tot i que no reconegu el gas explosiu que generava com a hidrogen. Al 1671, Robert Boyle describ la reacci entre dues peces de ferro i cids diluts, durant la qual es generava hidrogen. El 1776, Henry Cavendish es top amb l'hidrogen quan experimentava amb cids i mercuri. Fou el primer a reconixer l'hidrogen com una substncia discreta, classificant-lo com a "inflamable" i descrivint que si es cremava en aire s'obtenia aigua. Tot i que comet l'error de classificar-lo com un compost de mercuri, i no de l'cid, fou capa de descriure acuradament forces propietats clau de l'hidrogen.

Ms tard Antoine L. Lavoisier li donaria el nom d'hidrogen i demostr que l'aigua es composava d'hidrogen i oxigen. En aquell temps s'utilitzava cid sulfric i ferro per a generar hidrogen, i una de les primeres utilitzats de l'element fou per a omplir zeppelins. Harold C. Urey descobr el deuteri, un istop de l'hidrogen, destillant successivament la mateixa mostra d'aigua. Per aquest descobriment fou guardonat amb el Premi Nobel al 1934, en aquest mateix any, el tercer istop de l'hidrogen, el triti fou descobert. Degut a la seva relativament simple estructura, l'hidrogen s'utilitza per a mostrar i modelar com treballa un tom.

Abundncia i obtenci.

L'hidrogen s l'element ms abundant, constituent el 75% de la massa i el 90% dels toms de l'univers. Es troba en abundncia en les estrelles i en els planetes gegants gasosos (com ara Jpiter); per contra, en l'atmosfera terrestre es troba noms en una proporci d'1ppm en volum.

La font ms com d'hidrogen s l'aigua, formada per dos toms d'hidrogen i un d'oxigen (H2O). Altres fonts sn la major part dels compostos orgnics, incloent-hi totes les formes de vida conegudes, els combustibles fssils i el gas natural. El met, producte de la descomposici orgnica, est adquirint una creixent importncia com a font d' hidrogen.

L'hidrogen s'obt de diverses formes:
Electrlisi de l'aigua; actualment s'investiga la fotlisi de l'aigua.
Reformat d'hidrocarburs amb vapor d'aigua.
Atac de metalls amb hidrxid sdic o hidrxid potssic.
Atac de metalls (Zinc i Alumini) amb cids (cid sulfric o cid clorhdric).

Compostos.

L'hidrogen t una electronegativitat de terme mig (2,2) de manera que pot formar compostos en qu sigui l'element amb major o menor carcter metllic. Tant amb els elements metllics dels grups 1 i 2 com amb els no metalls dels grups 15, 16 i 17 forma hidrurs. En els primers s present en forma de H- mentre que en els segons ho fa com a i H+, per la qual cosa aquests ltims tenen carcter cid.

Alguns compostos binaris sn amonac (NH3), hidrazina (N2H4), aigua (H2O), aigua oxigenada (H2O2), sulfur d'hidrogen (H2S), etc.

Amb el carboni (element del grup 14) forma una immensa quantitat de compostos, els hidrocarburs i derivats que sn l'objecte d'estudi de la qumica orgnica.

Formes.

En condicions normals, el gas hidrogen s una mescla de dos tipus d'hidrogen diferents en funci de la direcci del spin dels seus electrons i nuclis. Aquestes formes es coneixen com orto- i para-hidrogen. L'hidrogen normal est compost per un 25% de la forma para- i un 75% de la forma orto-, la considerada "normal", encara que no puga obtenir-se en estat pur. Ambdues formes tenen energies lleugerament diferents, la qual cosa provoca que les seues propietats fsiques no siguen idntiques; aix per exemple, la forma para- t punts de fusi i ebullici 0,1 K ms baixos que la forma orto-.

A pressions molt elevades pren la forma d'hidrogen metllic. Es creu que el nucli del planeta Jpiter estaria format per aquesta mena d'hidrogen.

Istops.

L'hidrogen s l'nic element qumic que t noms, i smbols qumics, distints per als seus diferents istops.

 Proti: s l'istop ms com de l'hidrogen, el seu nucli atmic, cont un prot i cap neutr;
 Deuteri (D): el seu nucli atmic, cont un prot i un neutr. El deuteri t una abundncia natural compresa entre 0,0184 i el 0,0082% (IUPAC).
 Triti (T): el seu nucli atmic cont un prot i dos neutrons. s radioactiu.
 Hidrogen-4: Fou sintetitzat bombardejant triti amb nuclis de deuteri a alta velocitat. Decau per emissi de neutrons i t un perode de semidesintegraci de 9.93696x10-23 segons. L'espn de l'tom d'hidrogen-4 s de 2-.
 Hidrogen-5: Al 2001, es detect hidrogen-5 en el bombardeig d'toms d'hidrogen amb ions pesats. Decau per emissi de neutrons i t un perode de semidesintegraci de 8.01930x10-23 segons.
 Hidrogen-6: Decau per triple emissi de neutrons i t un perode de semidesintegraci de 3.26500-22 segons.
 Hidrogen-7: Fou creat al laboratori RIKEN (article) al Jap, collidint un feix d'toms d'heli-8 d'alta energia dirigit a hidrogen criogenitzat d'on es detect tritons (els nuclis de l'tom de triti) i neutrons provinents de la desintegraci de l'hidrogen-7. El mateix mtode usat per a produir i detectar hidrogen-5.



Els valors marcats amb # sn valors esperats, i no han pogut ser comprovats experimentalment. Els spins entre parntesis no han estat demostrats fermament.

Precaucions.

L'hidrogen s un gas  inflamable. Reacciona violentament amb el fluor i el clor, especialment amb el primer, amb el qual la reacci s tan rpida i imprevisible que no es pot controlar. L'aigua pesant s txica per a la majoria de les espcies, encara que la dosi mortal s molt gran.

Piles hidrogen.
Barreres de les piles d'hidrogen.

Les limitacions que impedeixen una implementaci de les piles d'hidrogen a l'actualitat sn les segents, encara que s'espera que aquesta tecnologia sigui viable en un perode de 10 a 30 anys:
 Relaci potncia-volum;
 Durabilitat;
 Costos;
 Acceptaci pblica;

Classificaci de les piles d'hidrogen.
 
Les piles d'hidrogen, es poden classificar mitjanant l'electrlit que fan servir per tal de realitzar la reacci, tamb es menciona la seva temperatura de funcionament, el seu rendiment i les aplicacions que aquestes tenen:



Les aplicacions ms destacades a l'actualitat de les piles d'hidrogen sn les segents:

 Implementaci com a base del sistema energtic a l'espai.
 Producci d'O2 a l'espai.
 Aplicacions militars com els submarins U212/U214 que funcionen mitjanant 9 piles de combustible amb hidrurs metllics.
 Com a bateries en vehicles.
 Ordinadors porttils, obtenint una reducci de la meitat del pes i un rendiment 4 cops superior.

Hidrogen en l'automoci.


Una de les alternatives per solucionat el problema de canvi climtic i de la contaminaci provocada pel consum de petroli radica en trobar un medi per fer que els cotxes gastin menys. Durant els ltims anys moltes marques han anat rebaixant la cilindrada i buscant millores eficaces per disminuir les emissions de CO2. 

Les piles de combustible amb hidrogen sn piles on la reacci electroltica ve donada per la formaci d'aigua a partir d'hidrogen en contacte amb oxigen. Una dels avantatges ms grans en el sector de l'automoci s que els vehicles amb bateries no estan regides pel cicle de carnot, poden aix donar rendiments ms alts. L'inconvenient ms gran s la poca potncia que poden subministrar i el problema de com emmagatzemar l'hidrogen. Per emmagatzemar-lo s'utilitzen dues maneres bsiques: en estat slid i la pressuritzaci. El primer d'ells requereix temperatures de -235C per que es liqi l'hidrogen. La gran avantatge d'aquest mtode s la seva autonomia de fins a 400km per amb el problema que ha d'alliberar hidrogen per mantenir la pressi constant degut a l'augment de temperatura. El segon mtode per contra presenta una autonomia inferior, 270km, per t a favor que s ms segur i permet recarregar el dipsit amb ms facilitat. 

Un altre mtode per utilitzar hidrogen en el vehicles s fer-ne la combusti de la mateixa manera que es fa actualment amb la gasolina o el gasoil. Aquest mtode requereix un motors lleugerament modificats respecte els actuals ja que en lloc de lquid haurien d'utilitzar gas. El problema de l'emmagatzematge continua sent el mateix sigui quin sigui el mtode utilitzat.

Seguretat.

El ms gran problema de l  hidrogen s la seva gran inflamabilitat. Tot i aix, en ocasions un cotxe amb piles pot se ms segur tal com mostra la segent fotografia, on s'ha pres foc en els combustible del vehicle, a la dreta hidrogen i a l'esquerra gasolina. En el cas de l'hidrogen, en estar altament pressuritzat t la fuita per un punt concret de la carrosseria provocant que tota la flama es produeixi en un sol lloc evitant aix perill d'explosi de tot el dipsit, que s el que passa amb els cotxes tradicionals

Producci i subministrament.


Les algunes plantes poden obtenir hidrogen per l'electrlisi de l'aigua amb energies renovables excedentries com podria ser de parcs elics o panells solars installats en un prquing pblic. La fabricaci a partir de l'electrlisi s la menys eficient, entre el 15 i el 25%. Tot i aix una vegada comprimit i emmagatzemat en el vehicle pot superar el 75%. En canvi quan l'hidrogen s'obt del met, el rendiment assoleix un 75%, en canvi quan tenim tot el procs global baixa fins el 48 i el 60%. Tot i aix tot aquests procediments tenen un rendiment ms elevat que el 30% que presenten el motos de combusti interna. Sigui quin sigui el procs, el cost de producci s molt elevat. En els ltims anys, aquests preu han disminut considerablement, tot i que encara sn aptes per producci a gran escala per subministrar hidrogen a grans produccions. 

A part de produir hidrogen, tamb s'ha de considerar el factor de substituir les actuals gasolineres per una xarxa d'hidrogenaries per tal que els cotxes puguin reomplir el seus dipsits. En aquestes, l'hidrogen s'emmagatzemaria de la mateixa manera que en els cotxes i seria transferida a travs de braos extensibles similars als actuals. 

Vehicles amb hidrogen.


Actualment ja hi ha moltes marques de cotxes que estan desenvolupant la tecnologia de les piles de combustible per als seu vehicles. Alguns d'elles sn BMW, Daimler, Ford, General Motors, Honda, Mazda, Opel, Peugeot i Toyota. Totes elles intenten resoldre el gran problema de l'elevat pes del vehicles, entre 1600 i 1900 kg, i el cost 10 vegades major que els actuals. Tot i aix ja hi ha algun exemples de vehicles d'hidrogen que s'estan comercialitzant, com el BMW 745h, el Daimler-Chrysler NECAR, l'Honda FCX V3, l'Opel Zafira-HidroGen3 i el Toyota FCHV-4. Tamb s possible trobar autobusos amb aquesta font d'energia en algunes grans ciutats. 

Com a grans novetats hi ha el GM HY-WIRE que ha suposat una revoluci amb el seu disseny amb una pila de combustible subministrant energia nicament a un roda. Tamb cal destacar el record de velocitat assolit pel BMW H2R, 300,190 km/h, i el de resistncia de Hysium, 3.000 km amb 3 kg d'hidrogen. Evidentment aquest ltim exemples sn casos experimental s i dissenyat expressament per aquest propsit, tot i aix demostren que l'hidrogen s un combustible plenament competitiu.

Bio-hidrogen.

Possiblement, la soluci ideal seria utilitzar un procs biolgic per aprofitar l'energia solar i directament generar hidrogen de l'aigua.

Aquesta soluci, va ser considerada als anys 70, degut a la crisi del petroli. El principi s molt simple: una planta com ara una alga manipulada i cultivada per tal que fotosintetitzi de l'hidrogen de l'aigua efectivament, actuant com una combinaci d'un panell solar i d'una unitat d'electrlisi d'aigua.
Tot i aix, aconseguir que les plantes fotosintetitzin hidrogen en massa, no ha estat possible fins fa poc. Investigadors de la Universitat de Califrnia a Berkeley (UCB) han descobert que utilitzant una classe particular d alga (Chlamydomonas reinhardtii), es pot parar el procs de fotosntesi normal que crema l energia emmagatzemada, i obtenir hidrogen com a producte.
Les piles biolgiques, fan de dos a tres cicles de fotosntesi normal al dia, seguits de fins a quatre dies de la metabolitzaci atpica de l'energia emmagatzemada, que produeix hidrogen.

La clau s privar de sofre, fent que l'organisme es desenvolupi en unes condicions pobres en sofre i anaerbies.
Les taxes de producci actuals estan al voltant de tres millilitre d'hidrogen per cada litre de cultiu, per es creu que ser possible augmentar aquesta taxa fins a unes 10 vegades amb una recerca ms profunda.
La tecnologia, ha estat patentada per aquesta universitat, el que fa pensar que sigui comercialitzada posteriorment.
 
Malauradament, fent els clculs, es porta a pensar que aquesta tecnologia no podr subministrar una porci significativa de l'energia que es necessita, i haur de ser considerada noms una petita part d'una infraestructura integrada d'energies renovables. 

Hidrogen a Espanya.

Els estudis sobre l'hidrogen i les celles de combustible estan inclosos al Pla Espanyol per a la Recerca Cientfica, Desenvolupament i Innovaci tecnolgica.
Els sectors pblics i industrials s'estan centren en els segents punts:
 Hidrogen: especialment en la seva producci mitjanant l'electrlisi en plaques fotovoltaiques, emmagatzematge, regulacions i seguretat.
 Celles de combustible: PEMFC, MCFC i SOFC.

Les principals organitzacions pbliques de recerca involucrades sn:.

 CSIC (Concili Nacional sobre la Recerca Cientfica).
 INTA (Institut Nacional de Tcnica Aerospacial): l'institut s'especialitza en la investigaci aerospacial I la cincia especial, aix com el desenvolupament tecnolgic en altres rees industrials. La seva missi s promoure projectes d'investigaci i desenvolupament i proporcionar el recolzament tcnic i cientfic a institucions tant espanyoles com de fora d'Espanya. Aquest s l'institut ms important que actualment est implicat en un gran nombre de plantes pilot d'hidrogen i celles de combustible.
 CEIAMT (Centre d'Energia, Investigaci Ambiental i Tecnolgica): Est especialitzat en la investigaci del sector de l'energia.
 ITC/ITER (Institut de Tecnologia de les Illes Canries).
 Ariema s una organitzaci centrada en l'hidrogen i les celles de combustible.

Les principals empreses involucrades sn:.

 Utilitats: Gas Natural, Gas de Euskadi, Iberdrola, Endesa, BP Espanya, Repsol.
 Fabricants de cotxes: Seat, Iveco/Irisbus.
 Ajusa: aquesta companyia t ms de trenta anys d'experincia en la fabricaci de components per a motors de combusti interna, i opera a tot el mn.
 Ikerlan: aquest centre tecnolgic est especialitzat en energia, el desenvolupament de productes i disseny de processos de producci. Des de 1997, s'ha involucrat en el desenvolupament de celles slides d'xid de combustible.

L'Associaci Espanyola de l'Hidrogen, es va fundar el 2002 a Madrid. Entre els seus membres, hi ha 30 companyies de diferents camps (energia, gasos industrials, gasos liquats del petroli, autobusos) aix com 15 institucions de recerca o sense no lucratives.

L'Associaci Espanyola de la Cella de Combustible (APPICE) va ser fundada el juny de 2002 i representa a professionals actius de l'rea de la cella de combustible.

Les organitzacions espanyoles, estan involucrades en gran nombre de projectes europeus com: 
 CUTE: Aquest projecte europeu ha produt estacions de servei d'hidrogen per a autobusos "nets", a Madrid i Barcelona.
 Febuss: vol crear una estratgia per al desenvolupament de mduls d'energia per al transport pblic. ;
 Cluster: busca integrar a RES als sectors d'Energia Europea utilitzant hidrogen (RES2H2);
 FIRST: Sistema remot de celles de combustible per a les telecomunicacions. ;
Un dels centres de recerca sobre energia solar ms grans d'Europa, s la Plaforma Solar a Almeria, on s'estan fent molts esforos per avanar les tecnologies utilitzades en la producci d'energia solar trmica. Tots els processos d'obtenci d'energia solar trmica, podrien algun dia tamb ser plantes vlides per a la producci d'hidrogen, mitjanant la generaci d'electricitat o mitjanant la generaci combinada d'electricitat i calor. Un projecte sobre energia solar, va ser realitzat a L'Arenosillo (Huelva) entre el 1991 i el 1996, incloent una font d'energia solar (un generador fotovoltaic de 8.5 kW).

Enllaos externs.

 webelements.com ;
 environmentalchemistry.com ;
 s Elemental ;











































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1434" title="Histria de l'antic Egipte" nonfiltered="908" processed="896" dbindex="909">
Cronologia bsica de la histria de l'antic Egipte:

Perode predinstic: 6000-3200 aC;
Neoltic egipci;
Cultura Badariana;
Cultura de Faium;
Cultura de Maadi;
Cultura d'Omari;
Cultura Naqadiana (Naqada) 3500-3000 aC;
Amrati (Naqada I);
Gerze (Naqada II);
Perode protodinstic (Semaini o Naqada III): 3200-3000 aC;
Perode tinita, poca arcaica;
Imperi Antic: 3000-2180 aC;
Narmer, rei de l'Alt Egipte s'annexiona el Baix Egipte.
Djoser estableix la capital a Memfis.
Imhotep construeix la pirmide escalonada de Djoser a Saqqara.
Es construeixen les pirmides de Gizeh.
S'estableix el culte al Sol com a religi oficial. ;

Primer perode intermedi: 2180-2040 aC;
Degradaci del poder reial.

Imperi Mitj: 2040- 1785 aC;
La capital  es trasllada a Tebes.
Expansi cap els territoris de Nbia. ;

Segon perode intermedi: 1785-1570 aC;
Regressi en tots els terrenys. Fragmentaci del territori.
Invasi dels pobles Hikses. ;

Imperi Nou: 1570-1085 aC;
Reforament del poder reial.
Ampliaci del territori fins al riu ufrates i fins la cinquena cascada del Nil.
Regnen faraons importants com Tuthmosis III.
Regna Hatsepsut, una de les cinc dones que va posseir el poder reial a l'Egipte antic.
Amm s converteix en el du politeista principal.
Amenofis IV introdueix el culte al du Aten i inicia una reforma religiosa. Trasllada la capital a Tell-El-Amarna.
Tutankamon (segons alguns fill d'Akhenaton o, segons altres, d'Amenofis IV) torn la capital a Tebes i el culte al du Amm.
Ramss II lluita contra els hitites i construeix el temple d'Abu Simbel.

Tercer perode intermedi: 1085-672 aC;
Nova fragmentaci territorial.
Les dinasties se succeeixen en tots els racons d'Egipte. ;

Enfrontament amb els assiris: 672-633 aC;
Els assiris envaeixen Egipte.

Perode persa d'Egipte o Baixa poca: 525-332 aC;
Enfrontament amb l'imperi Persa.
Cambises, rei dels perses, conquereix Egipte en vncer a la batalla de Pelusio. Tanmateix, la zona sud resta independent.
A partir del 343 Egipte s una provncia persa.

Alexandre el Gran: 332-323 aC;
Alexandre el Gran ocupa Egipte. Funda Alexandria, que es converteix en capital d'Egipte i la ciutat mediterrnia ms gran del moment.
El 323 aC mor Alexandre i la zona egpcia passa a mans de Ptolemeu I Soter que es proclama rei d'Egipte.

Dinastia Ptolemaica: 323-30 aC;
Govern de la dinastia ptolemaica, consolidat el 304 aC, que fou la darrera independent.

Provncia de l'imperi Rom i de l'Imperi Bizant: 30 aC-640;
Octavi ven els egipcis a la batalla d'ccium.
Clepatra VII, la darrera reina d'Egipte, se sucida.
Egipte es converteix en provncia de l'imperi Rom i desprs del Bizant.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1435" title="Halogen" nonfiltered="909" processed="897" dbindex="910">
Els halgens sn els elements del grup 17 de la taula peridica,

 Fluor (F);
 Clor (Cl);
 Brom (Br);
 Iode (I);
 stat (At);

Tendeixen a capturar un electr per acabar d'emplenar la seva capa de valncia, formant un ani (halur). Tendeixen a reaccionar amb metalls alcalins o terres alcalines per formar sals iniques. En la natura, es troben en forma de molcules diatmiques i en diferents estats: gas (F2, Cl2), lquid (Br2) o slid (I2).
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1436" title="He" nonfiltered="910" processed="898" dbindex="911">


He, cinquena lletra de l'alfabet hebreu: .
Smbol qumic de l'Heli, gas.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1440" title="Heli" nonfiltered="911" processed="899" dbindex="912">



L' Heli s un element qumic de nombre atmic 2 i smbol He. A pesar que la seva configuraci electrnica s 1s2, l'heli no figura en el grup 2 de la taula peridica, al costat del hidrogen en el bloc s, sin que es colloca en el grup 18 del bloc p, ja que al tindre el nivell d'energia complet, presenta les propietats d'un gas noble, s a dir, s inert (no reacciona) i igual que aquests, s un gas monoatmic incolor i inodor.

L'heli t el menor punt d'evaporaci de tots els elements qumics, i noms pot ser solidificat sota pressions molt grans. Desprs de l'hidrogen, s el segon element qumic en abundncia en l'univers, creat en el procs de fusi nuclear en les estrelles. A la terra, noms es troba en quantitats significatives en el gas natural, trobant-se en l'atmosfera traces degudes a la desintegraci d'alguns elements.

En alguns dipsits naturals de gas es troba en quantitat suficient per a l'explotaci, emprant-se per a l'ompliment de globus i dirigibles, com a lquid refrigerant de materials superconductors criognics i com a gas envasat en el busseig a gran profunditat.

 Caracterstiques principals .
En condicions normals de pressi i temperatura l'heli s un gas monoatmic, podent-se liquar noms en condicions extremes (d'alta pressi i baixa temperatura).

T el punt de solidificaci ms baix de tots els elements qumics, sent l'nic lquid que no pot solidificar-se abaixant la temperatura, ja que roman en estat lquid en el zero absolut a pressi normal. De fet, la seva temperatura crtica s de tan sols 5,19 K. Els slids 3He i 4He sn els nics en els que s possible, incrementant la pressi, reduir el volum ms del 30%. La calor especfica del gas heli s molt elevada i l'heli vapor molt dens, expandint-se rpidament quan s'escalfa a temperatura ambient.

L'heli slid noms existix a pressions de l'ordre de 100 MPa a 15 K (-248,15 C). Aproximadament a aquesta temperatura, l'heli sofreix una transformaci cristallina, de estructura cbica a estructura hexagonal compacta; en condicions ms extremes, es produx un nou canvi, empaquetant-se els toms en una estructura cbica centrada en el cos. Tots aquest empaquetats tenen energies i densitats semblants, devent-se els canvis a la forma en qu els toms interactuen.

 Aplicacions .


L'heli s ms lleuger que l'aire i a diferncia del hidrogen no s inflamable, sent per el seu poder ascensional un 8% menor que el d'aquest, per la qual cosa s'empra com a gas de farcit en globus i zeppelins publicitaris, d'investigaci atmosfrica i incls per a realitzar reconeixements militars.
 
Encara sent l'anterior la principal l'heli t ms aplicacions: 
Les atmosferes heli-oxigen s'empren en la immersi a gran profunditat, ja que l'heli s inert, menys soluble en la sang que el nitrogen i es difon 2,5 vegades ms de pressa que aquest, la qual cosa redux el temps requerit per a la descompressi, encara que aquesta ha de comenar a major profunditat, i elimina el risc de necrosi per nitrogen (borratxera de les profunditats).

Pel seu baix punt de liqefacci i evaporaci pot utilitzar-se com refrigerant en aplicacions a temperatura extremadament baixa com en imants superconductors i investigaci criognica a temperatures prximes al zero absolut.

En cromatografia de gasos s'usa com a gas portador inert.
La atmosfera inert d'heli s'empra en la soldadura per arc i en la fabricaci de cristalls de silici i germani, aix com per a pressuritzar combustibles lquids de coets.

En tnels de vent supersnics.
Com agent refrigerant en reactors nuclears.
L' heli lquid troba cada vegada major s en les aplicacions mdiques de la imatge per ressonncia magntica (RMI).




Masa atmica: 4.002.602
Nombre atmic: 2
Color: no t color.
Estructura: forma de hexgon.

 Histria .
L'heli va ser descobert de forma independent pel francs Pierre Janssen i l'angls Norman Lockyer, en 1868 a l'analitzar l'espectre de la llum solar durant un eclipsi solar ocorregut aquell any, i trobar una lnia d'emissi d'un element desconegut. Eduard Frankland va confirmar els resultats de Janssen i va proposar el nom helium per al nou element, en honor al du grec del sol (Hlios) a qu es va afegir el sufix -ium ja que s'esperava que el nou element fra metllic.

Al 1895 Sir William Ramsay va allar l'heli descobrint que no era metllic, a pesar de tot aix el nom original es va conservar. Els qumics suecs Nils Langlet i Per Theodor Cleve van aconseguir tamb, per la mateixa poca, allar l'element.

Al 1907 Ernest Rutherford i Thomas Royds van mostrar que les partcules alfa sn nuclis d'heli. En 1908 el fsic alemany Heike Kamerlingh Onnes va produir heli lquid refredant el gas fins a 0,9 K, el que li va fer mereixedor del premi Nobel. En 1926 el seu deixeble Willem Hendrik Keesom va aconseguir per primera vegada solidificar l'heli.

Al 1938, el fsic rus Pyotr Leonidovich Kapitsa descobr que l'heli-4 tenia una viscositat gaireb nulla a temperatures prximes al zero absolut, un fenomen actualment anomenat superfludesa. 
El 1972, el mateix fenomen es va poder observar en l'heli-3 pels fsics americans; Douglas D. Osheroff, David M. Lee, i Robert C. Richardson.

 Abundncia i obtenci .
L'heli s el segon element ms abundant del univers desprs de l'hidrogen i constitueix al voltant del 20% de la matria de les estrelles, en el procs de fusi nuclear del qual juga un important paper. L'abundncia d'heli no pot ser explicada per la generada en les estrelles, encara que s consistent amb el model del Big bang, creient-se que la major part de l'heli existent es va formar en els tres primers minuts de l'univers.

En l'atmosfera terrestre hi ha de l'orde de 5 ppm i es troba tamb com producte de desintegraci en diversos minerals radioactius d'urani i tori. A ms est present en algunes aiges minerals, en gasos volcnics i en certs jaciments de gas natural dels Estats Units, dels que prov la majoria de l'heli comercial.

Durant molts anys els Estats Units han produt al voltant del 90% de l'heli comercial del mn, mentre que plantes d'extracci del Canad, Polnia, Rssia i altres nacions produen la resta. A principis de la dcada del 2000, Algria i Qatar s'afegiren tamb com a productors d'heli, convertint-se rpidament Algria, en el segon productor mundial.

L'heli pot sintetitzar-se bombardejant nuclis de liti o bor amb protons a alta velocitat.

 Compostos .
Ats que l'heli s un gas noble, en la prctica no participa en les reaccions qumiques, encara que sota la influncia de descrregues elctriques o bombardejat amb electrons forma compostos amb el wolframi, iode, fluor i fsfor.

 Istops .
L'istop ms com de l'heli s el 4He, el nucli del qual est constitut per dos protons i dos neutrons. La seva excepcional estabilitat nuclear es deu al fet que t un nombre mgic de nucliassos, s a dir, una quantitat que es distribux en nivells complets (de mode anleg a com es distribuxen els electrons en els orbitals). Nombrosos nuclis pesats es desintegren emetent un nucli de 4He; aquest procs, que es denomina desintegraci alfa i pel que al nucli ems se'l anomena partcula alfa, s l'origen de la majoria de l'heli terrestre.

L'heli t un segon istop, el 3He, aix com altres ms pesats que sn radioactius. L'heli-3 s prcticament inexistent en la terra, ats que la desintegraci alfa produx exclusivament nuclis d'heli-4 i tant aquests com l'heli atmosfric escapen a l'espai en perodes geolgics relativament curts.

Aquests dos istops es van produir en el Big bang00 i quantitats significatives se segueixen produint per mitj de la fusi de l'hidrogen en les estrelles seguint la cadena prot-prot.

 Formes .
L'heli lquid (heli-4) es troba en dos formes distintes: heli-4 I i heli-4 II, entre els que es produx una brusca transici a 2.1768 K (punt lambda) a la pressi de vapor. L'He-I, per damunt d'eixa temperatura s un lquid normal, per l'He-II, per davall d'ella, no s'assembla a cap altra substncia convertint-se en un superfluid les inusuals caracterstiques del qual es deuen a efectes quntics, un dels primers casos en qu s'han observat a escala macroscpica.

L'heli-II t una viscositat nulla pel que flux amb facilitat a travs de fissims capillars a travs de qu l'heli-I no pot fluir, i t a ms una conductivitat trmica molt major que qualsevol altra substncia. Exhibix un efecte font, de manera que si se submergix parcialment un tub amb un extrem capillar en heli-II i s'escalfa el tub per a superar el punt lambda, l'heli-I s'abocar per l'extrem lliure del tub a manera de font, produint-se un flux constant d'heli-II a travs del capillar cap al tub escalfat.

Inversament, quan es fora el pas d'heli-II a travs d'un capillar, el lquid es refreda. Els polsos de calor es propaguen a travs del lquid de forma anloga a com ho fa el so, un fenomen a qu es denomina, per aix, segon so. A ms, l'heli-II t la capacitat de reptar, de manera que qualsevol slid en contacte amb ell es cobreix amb un capa d'entre 50 i 100 toms de gruix a travs de la qual el lquid pot fluir a una velocitat que depn de la temperatura, de fet si se submergix parcialment un atuell amb el fons estanc en un llit d'heli-II, aquest reptar per les parets exteriors de l'atuell omplint-la fins que els nivells en aquests dos s'igualen, aquesta propietat dificulta per raons bvies la construcci de recipients per a l'heli-II.
 
 Precaucions .
 La veu d'una persona que ha inhalat heli sona ms aguda del normal de manera temporal, assemblant-se a la d'alguns personatges de dibuixos animats (encara que les veus d'aquests personatges, generalment es produen canviant el to de les veus normals). Aquest efecte es produeix, perqu la velocitat de so en heli s gaireb tres vegades ms rpida que en l'aire. Com a resultat, quan s'inhala heli, es produeix un augment en les freqncies ressonants del tracte vocal. La tonalitat ms alta percebuda, s noms a causa d'una modulaci de freqncies diferent de la veu, ja que la freqncia fonamental de les cordes vocals resta ms o menys inalterada.

Encara que l'efecte vocal de l'inhalaci d'heli, pot ser divertit, tamb pot ser perills si es fa en excs. La ra no s per la toxicitat o cap propietat de l'heli sin simplement per la manca de l'oxigen necessari per a la respiraci normal. En els mamfers (amb l'excepci notable de les balenes) el reflex de la respiraci no est provocat per la manca d'oxigen, sin per l'excs de dixid de carboni. Per tant una persona podria no adonar-se de la manca de l'oxigen suficient i produir-se una prdua de coneixement, amb danys al cervell i fins i tot la mort per asfxia en casos extrems. Tamb, si l'heli s'inhala directament des de bombones pressuritzades, pot provocar la ruptura de teixit pulmonar per excs de pressi.

L'heli, a condicions estndards no s txic, ni juga cap rol biolgic i es troba a nivell de traa en la sang humana. A pressions altes, una mescla d'heli i oxigen (heliox) pot provocar la sndrome nerviosa per alta pressi, una petita proporci de nitrogen en la mescla, pot alleujar el problema.

Els dipsits d'heli gas de 5 a 10 K han d'emmagatzemar-se com si continguessin lquid a causa del gran increment de pressi que es produx al escalfar el gas a temperatura ambient.

 Enllaos externs .

 WebElements.com ;
 EnvironmentalChemistry.com  ;
 s Elemental ;











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1442" title="Histona" nonfiltered="912" processed="900" dbindex="913">

Les histones sn protenes bsiques, de baix pes molecular, molt conservades evolutivament entre els eucariotes i alguns procariotes. Formen la cromatina juntament amb l'ADN, sobre la base d'unes unitats conegudes com nucleosomes. 

Les quatre histones core, o nuclears, formen un octmer (paquets de 8 molcules) al voltant del com s'enrotlla l'ADN, en una longitud variable d'acord amb l'organisme. Aquest octmer s'ensambla a partir d'un tetrmer de les histones anomenades H3 i H4, a les que s'agreguen dos heterodmers de les histones denominades H2A i H2B. Les histones externes, o linker, H1 (i H5 en aus) interaccionen amb l'ADN internucleosomal. El conjunt de l'ADN enrrotllat al voltant de l'octmer d'histones, juntament amb la histona H1 i una certa longitud d'ADN linker, o internucleosomal constitueix el que es coneix com nucleosoma. Les histones core desenvolupen un paper decisiu en el primer nivell de compactaci de l'ADN dintre del nucli, de l'estructura coneguda com a nucleosoma. Les histones linker, d'altra banda, produeixen un empaquetament d'ordre superior dels nucleosomes.

Les histones contenen un motiu estructural molt important per als contactes moleculars dintre de l'octmer d'histones core, denominat histone fold (es podria traduir com plec d'histona). Aquest motiu consisteix en 65 aminocids que s'estructuren en una organitzaci estesa tipus hlix-fulla-hlix. En concret, cont una curta hlix alfa, un gir/fulla beta, una hlix alfa llarga, altre gir/fulla beta, i altra hlix alfa curta. 

Les histones core poden ser modificades covalent i post-traduccionalment, en general en els seus extrems amino-terminals, mitjanant reaccions catalitzades per una srie d'activitats enzimtiques. Aquestes poden ser citoplasmtiques, i actuen sobre les histones prviament al seu ensamblament als nucleosomes, o b, nuclears i afecten a histones nucleosomals. S'ha postulat una teoria denominada histone code, o "codi d'histons", segons la qual aquestes modificacions poden tenir conseqncies quant a: 

1) La facilitat amb la qual protenes associades a cromatina (factors transcripcionals, etc  ) podrien accedir a l'ADN. 

2) La generaci de combinacions de modificacions en un extrem de l'histona, o en diversos dintre d'un nucleosoma. 

3) Les estructures de eucromatina i heterocromatina seran en major mesura depenents de les concentracions locals d'histones modificades.

En conclusi, aquestes modificacions podrien estendre la informaci potencial del material gentic.
Articles relacionats.
Histmer;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1443" title="Himne Europeu" nonfiltered="913" processed="901" dbindex="914">
L'himne europeu des de l'any 1972 s l'Oda a l'Alegria, escrita per Friedrich Schiller el 1785. 

El 1793, a l'edat de 23 anys, Ludwig van Beethoven va conixer l'obra de l'escriptor alemany, i des d'aquest moment va manifestar la seva inspiraci i desig de posar-li msica. Va sorgir aix la Novena Simfonia en RE Menor, Op. 125 el moviment final de la qual s per a cor i solistes sobre la "Oda de l'Alegria" de Schiller, tradicionalment conegut en el mn coral catal com a "Cant de joia". 

El 1972, el Consell d'Europa el va adoptar com a himne. 

Herbert von Karajan, un dels ms grans directors contemporanis, va accedir a una petici del Consell d'Europa d'escriure tres arranjaments instrumentals per a piano sol, vent i orquestra sinfnica. 

Enllaos externs.
 Textos originals en alemany i traducci  al catal ;
 Escoltar l'himne;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1444" title="Herldica" nonfiltered="914" processed="902" dbindex="915">
L'herldica, o cincia del blas, s la cincia i art auxiliar de la histria que estudia la composici i significat dels escuts d'armes. 

L'herldica neix al voltant del segle XII en l'mbit europeu occidental i s una de les branques del coneixement que han perdurat amb menys canvis fins a l'actualitat. 

De la seva inicial utilitat  identificar el guerrer que anava cobert per armadura, aix com tamb l'individu com a pertanyent a un determinat bndol en la batalla , ha ests el seu mbit per abastar la identificaci de persones, corporacions, entitats poltiques i d'altres, i en l'actualitat es troba molt propera a la cultura de comunicaci visual (marques, logotips, etc.).

La caracterstica que diferencia l'herldica d'altres tipus de simbologies que s'han donat al llarg de la histria o en altres llocs del mn es pot resumir en dos punts: l'assumpci d'un conjunt de normes rgides per a la composici dels escuts d'armes i la transmissi de les armories a travs de les generacions com a element identificador del llinatge.

 Esmalts .





 Metalls .
L'argent;
L'or;

 Colors .
Ataronjat;
Atzur (blau);
Carnaci (representaci idealitzada del color de la pell humana);
Gules (vermell);
Porpra (entremig del lila, el morat i el violeta);
Sable (negre);
Sinople (verd);

 Folres .
Ermini;
Vair;

 Corones normalitzades .


Articles relacionats.
Flor de lis;
Castell (herldica);

Enllaos externs.

Introducci a l'herldica municipal;
Introducci general a la l'herldica cvica. SCGHSVN;
Escut i particions. SCGHSVN;
Peces. SCGHSVN;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1445" title="Hidra de Lerna" nonfiltered="915" processed="903" dbindex="916">


En la mitologia grega, l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aqutic ctnic amb forma de serp policfala (el nmero dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot 10.000 segons la font) i amb al verins (Higini, 30) a la qual Hracles va matar en un dels seus dotze treballs. El seu cau era el llac de Lerna al golf de l'Arglida (prop de Nauplia), si b els arquelegs han confirmat que aquest lloc sagrat s anterior fins i tot a la ciutat micnica d'Argos, ja que Lerna va ser el lloc del mite de les Danaides. Sota les seves aiges hi havia una entrada a l'Inframon que l'Hidra guardava (Kerenyi 1959, pg. 143).

L'Hidra era filla de Tif i Equidna. Va ser criada per Hera sota un pltan a prop de la font Amimone a Lerna. Es deia que era germana del Lle de Nmea i que per aix buscava revenja per la mort d'aquest a mans d'Hracles. A aquest fet s'atribueix que fos elegida com a treball per a Hracles, d'aquesta manera moriria.

En el segon dels dotze treballs que Heracles va complir sota les ordres del seu cos Euristeu, rei de Micenes, l'heroi havia de matar a l'Hidra de Lerna. Aquesta era una enorme serp de set caps, que quan es tallava un d'aquests, en naixien dos o ms. Va ser criada per Hera a les zones pantanoses de Lerna, a l'Arglida. Era capa de matar amb el seu al a qui se li aprops. Heracles, contenint la respiraci, va comenar a lluitar contra l'Hidra tallant els seus caps amb una espasa. Hera va enviar un enorme cranc perqu estorbar a Heracles, per aquest el va aixafar amb el peu. Iolau, escuder d'Heracles, va acudir en la seva ajuda i, mentre aquest tallava els caps amb una espasa, Iolau cremava les ferides amb una torxa per a evitar que es reprodussin els caps. Desprs de donar mort a l'Hidra i destripar-la, va mullar les seves fletxes en la fel del monstre, a partir de llavors la ms petita ferida que aquestes fletxes causessin seria letal. Euristeu no va considerar vlid aquest treball perqu Heracles havia estat ajudat per Iolau.

 Mort per Heracles .
Treball escolar inacabat -- (discussi) 09:22, 21 gen 2009 (CET)














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1446" title="Hiragana" nonfiltered="916" processed="904" dbindex="917">

L'hiragana (   ;     ) s un dels dos sillabaris emprats a l'escriptura japonesa junt amb el katakana. Tamb se sol utilitzar l' hiragana per referir-se a qualsevol dels carcters del sillabari.

Aquests carcters, i contrriament als kanji, no tenen cap valor conceptual, sin nicament fontic. 

El sillabari hiragana consta de 46 carcters que representen sllabes formades per una consonant i una vocal, o b una nica vocal. L'nica consonant que pot anar sola s la 'n'.

L'hiragana s'empra a l'escriptura de paraules japoneses, partcules i desinncies verbals; en contrast amb el katakana que s'utilitza per a paraules estrangeres i onomatopeies. s per aix que l'hiragana s el primer sillabari que aprenen els nens nipons. A mesura que aprenen els kanji, els estudiants van reemplaant els carcters sillbics en favor dels carcters xinesos.

Carcters hiragana bsics.

    A       I        U       E       O
 _ [[ ]] (a)   [[ ]] (i)   [[ ]] (u)   [[ ]] (e)   [[ ]] (o)
 K [[ ]] (ka)  [[ ]] (ki)  [[ ]] (ku)  [[ ]] (ke)  [[ ]] (ko)
 S [[ ]] (sa)  [[ ]] (xi)  [[ ]] (su)  [[ ]] (se)  [[ ]] (so)
 T [[ ]] (ta)  [[ ]] (txi) [[ ]] (tsu) [[ ]] (te)  [[ ]] (to)
 N [[ ]] (na)  [[ ]] (ni)  [[ ]] (nu)  [[ ]] (ne)  [[ ]] (no)
 H [[ ]] (ha)  [[ ]] (hi)  [[ ]] (fu)  [[ ]] (he)  [[ ]] (ho)
 M [[ ]] (ma)  [[ ]] (mi)  [[ ]] (mu)  [[ ]] (me)  [[ ]] (mo)
 Y [[ ]] (ya)          [[ ]] (yu)          [[ ]] (yo)
 R [[ ]] (ra)  [[ ]] (ri)  [[ ]] (ru)  [[ ]] (re)  [[ ]] (ro)
 W [[ ]] (wa)                          [[ ]] (wo / o)

 N [[ ]] (n)

Anteriorment existien un altres dos carcters hiragana:
   (wi)
   (we)
Tanmateix, han caigut en dess i ja no s'utilitzen.

SOBRE LA PRONUNCIACI: Les vocals es pronuncien com en castell. Quant a les consonants, la 'h' es pronuncia como en angls. La 'r' s sempre suau, com la 'r' de 'mira', per NO la 'rr' de 'mirra'. La 'w' es pronuncia com la 'u' de 'quadre'.

Formaci de nous sons mitjanant nigori.

Existeix un accent diacrtic en japons anomenat nigori, i serveix per formar consonants sonores o impures (cas de la G, Z, D y B) o la mig impura P.

En el primer cas, el de les consonants sonores, s'empra el dakuten ( ) (  ), que es representa amb dues traces diagonals curtes a la part superior dreta del carcter.

Per formar el so P, s'utilitza el handakuten (   ) ( ), que t forma de cercle i s'utilitza tamb en la part superior dreta del carcter.

 G   (ga)    (gi)    (gu)    (ge)    (go)
 Z   (za)    (ji)    (zu)    (ze)    (zo)
 D   (da)    (ji)    (zu)    (de)    (do)
 B   (ba)    (bi)    (bu)    (be)    (bo)
 P   (pa)    (pi)    (pu)    (pe)    (po)

Diftongs.

Per una altra part, quan una sllaba s'uneix amb ya, yu, yo, es poden formar diftongs. En aquest cas el segon kana (ya, yu o yo) s'escriur ms petit del que s habitual.
   YA        YU        YO
 K    (kya)    (kyu)    (kyo)
 S    (sha)    (shu)    (sho)
 T    (cha)    (chu)    (cho)
 N    (nya)    (nyu)    (nyo)
 H    (hya)    (hyu)    (hyo)
 M    (mya)    (myu)    (myo)
 R    (rya)    (ryu)    (ryo)

 G    (gya)    (gyu)    (gyo)
 J    (ja)     (ju)     (jo)
 B    (bya)    (byu)    (byo)
 P    (pya)    (pyu)    (pyo)

pronunciaci d'aquesta y s com la de la i a novio en castell (byo) o quiosc (kyo). Un altre exemple s la u en algunes paraules angleses en qu sona com yu: huge (hyu)

Consonants dobles o geminades.

Les consonants dobles es formen escrivint un 'tsu' petit ( ) davant de la consonant en qesti. Noms es doblen les consonants k, s, t, p.
Exemples:     (yokka, dia 4 del mes),     (zasshi, revista),     (datta, passat del verb ser),      (nippon, Jap). La pronunciaci s: yok-ka, zas-shi, dat-ta, nip-pon, s dir, la consonant sona dues vegades.
Quant a les consonants nasals ('m', 'n'), es doblen escrivint   davant. Exemples:     (onna, dona),      (unmei, dest).
De la mateixa manera que en castell, la 'n'   es pronuncia 'm' davant de 'p' o 'b'. Exemples:      (senpai, frmula de respecte a la gent gran),      (konban, aquesta tarda).

Vocals llargues.

Finalment, existeixen vocals llargues, que es formen de la segent manera:
 *(Sllaba en -a) + a:       (okaasan = mare)
 *(Sllaba en -i) + i:       (oniisan = germ gran)
 *(Sllaba en -u) + u:     (juu = deu)
 *(Sllaba en -e) + e:       (oneesan = germana gran)
 *(Sllaba en -e) + i:      (sensei = professor, mestre)
 *(Sllaba en -o) + o:      (ookii = gran)
 *(Sllaba en -o) + u:     (ouji = prncep)

Observacions.

La 'n' ( ) es considera una sllaba, i els dos kana 'ji' (  i  ) tenen la mateixa pronunciaci, de la mateixa manera que els dos kana 'zu' (  i  ). Aix, hi ha un total de 112 sllabes en japons, de les quals 44 sn pures, 25 impures i 33 diftongs.

La 'o' llarga es pot escriure 'oo' (  ) o b 'ou' (  ), i la 'e' llarga es pot escriure 'ee' (  ) o b 'ei' (  ).

Vegeu tamb.


Kana;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1447" title="Hyper Text Markup Language" nonfiltered="917" processed="905" dbindex="918">


HTML (Acrnim de Hyper Text Markup Language, en catal, "llenguatge de marcat d'hipertext"), s un llenguatge de marcat que deriva de l'SGML dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext. Grcies a Internet i als navegadors web, s'ha convertit en un dels formats ms populars que existeixen per a la construcci de documents.

 Histria de l'HTML .
En el seu origen, l'HTML era un llenguatge dissenyat per compartir informaci cientfica entre cientfics de tot el mn. Era purament un llenguatge estructural, en qu no hi havia forma de descriure l'aparena de les pgines (ni tan sols la possibilitat de posar un text en negreta o cursiva). Ms endavant s'hi van afegir nombroses opcions per formatar i presentar text i grfics.

A mitjans de la dcada de 1990 van comenar les ampliacions de l'HTML per aconseguir la presentaci desitjada, per sempre des de diferents perspectives de diferents desenvolupadors, que van acabar amb diverses solucions no estndards per a diferents navegadors. Aix va provocar l'aparici d'un consorci que controla l'evoluci de l'HTML: el W3C (World Wide Web Consortium).

Aquesta evoluci tenia un punt_clau: la separaci del contingut i l'aparena.
Amb la versi 4 de l'HTML es recomanava un altre mecanisme per controlar la visualitzaci del nostre contingut HTML: els fulls d'estil (CSS: Cascading Style Sheets).

El W3C recomana l's de l'XHTML, que mant la mateixa sintxi i els mateixos mecanismes que l'HTML, per reformulat amb les normes d'un XML, preparant-se aix per aprofitar les avantatges d'aquest llenguatge.

Per altre banda el WHATWG  grup de treball composat per la Fundaci Mozilla i Opera Inc.  estan plantejant una especificaci per un HTML 5 extenent l'HTML 4.01 i el DOM.
L'HTML 5 intenta millorar la part d'aplicaci web amb l'especificaci Web Forms 2.0. Aquest grup surt com a reacci pel canvi brusc del pas d'HTML a XHTML que, si no fos per l'Apendix C de l'especificaci XHTML 1.0 no es podria usar en navegadors que no suporten el MIME type application/xhtml+xml.

No s'ha d'entendre el WHATWG com una organitzaci parallela al W3C sin un grup complementari ja que quan t un esborrany el proposa al W3C per tal d'estandaritzar-lo.

La darrera especificaci vigent s l'XHTML 1.1 que ja no contempla cap compatibilitat amb versions anteriors i, per tant, noms es pot servir com a application/xhtml+xml excloent qualsevol navegador antic.

El punt ms polmic actualment s la proposta d'especificaci (en estat d'esborrany) XHTML 2.0 que deixa de ser compatible amb versions anteriors no noms a nivell de MIME type sin que l'estructura de document i elements estructurals canvien.

 Etiquetes bsiques .

Les etiquetes bsiques d'HTML, d'obligada presncia en tot document sn:  
 !DOCTYPE : s l'etiqueta que permet definir el tipus de document HTML que s'empra. Existeixen tres tipus bsics: l'estricte (Strict), el transicional (Transitional) i el de marcs (Frameset).
 html : s l'etiqueta arrel de qualsevol document HTML o XHTML.
 head : Defineix la capalera del document HTML. Permet declarar metainformaci del document que no es mostra directament en el navegador. Aquesta informaci s d'especial rellevncia pels indexadors i cercadors automtics.
 body : Defineix el cos del document. Aquesta s la part del document HTML que es mostra en el navegador.
Dintre de la capalera  HEAD  hi podem trobar:
 title : Permet definir el ttol de la pgina. En navegadors grfics el contingut del title apareix a la barra del ttol a sobre de la finestra.
 meta : Permet definir metainformacions del document tals com l'autor, la data de realitzaci, la codificaci del document (UTF, ISO, etc.), les paraules clau i la descripci del mateix;
 LINK : Permet definir metadades complementries a les del meta tals com el document anterior, el segent, el captol al qual pertany el document, la pgina glossari, etc.
Dintre del cos  BODY  hi podem trobar:
 a : Etiqueta ancla. Crea un enlla a un altre document o a una altra zona del mateix, segons els atributs.
 h1 ,  h2 ,   h6 : capaleres o ttols del document, acostumen a distingir-se per mida.
 div : Divisi estructural de la pgina.
 p : Pargraf.
 br : Salt de lnia.
 table : Indica el comenament d'una taula, desprs s'haur de definir les files amb  tr  i les celles dintre de les files amb  td .
 ul : Llista desordenada (sense numerar). Els tems es defineixen amb  li .
 ol : Llista ordenada (numerat). Els tems es defineixen amb  li .
 dl : Llista de definici. Hi ha dos tipus d'tem; el dt i el dd.
 dt : Terme a definir.
 dd : Definici del terme.

Excepte unes poques etiquetes, la majoria requereixen ser tancades escrivint la mateixa etiqueta precedida d'una barra "/". Exemple:  html   /html 

Vegeu tamb.
Llista de colors HTML

Enllaos externs.

 World Wide Web Consortium Regulador dels estndards de la Web, incloent HTML;
 HTML Home Page Pgina oficial del HTML;
 Validador automatitzat de codi HTML;
Lebyrus - Resum de la primera setmana d'un curs d'HTML;
 Apunts rpids d'HTML;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1451" title="Homo" nonfiltered="918" processed="906" dbindex="919">
Per a "homo" amb el significat d'hum de sexe mascul vegeu home.;
Per a "homo" amb el significat colloquial d'homosexual vegeu homosexualitat.;

Homo s un gnere de primats, d'origen afric. En el sentit ms "tradicional" es caracteritza per ser bpede amb peus no prnsils i el dit primer alineat amb la resta. Presenten hipercefalitzaci i una verticalitzaci completa del crani. Gran desenvolupament cultural, que els ha perms adaptar-se a tots els ambients del planeta. 

Respecte als estudis gentics, amb la tecnologia actual, no es pot analitzar l'ADN en mostres d'ossos fssils anteriors als 100.000 anys (Paabo i Wilson 1991) la qual cosa no permet fer un arbre filogentic fidedigne en espcies d' Homo ms antics que els homes de Neandertal.

Una minoria de zolegs ha debatut que les dues espcie de ximpanzs (encabides en el gnere Pan), i potser els gorilles (en el gnere Gorilla) s'haurien d'incloure en el gnere Homo, basant-se en similituds gentiques, prenent el paper dels Hominini o dels hominins. La majoria argumenten que els ximpanzs i els gorilles tenen massa diferncies anatmiques entre ells i amb els humans per ser part del gnere Homo. El gnere Homo es troba, a data dels descobriments actuals, estretament emparentat amb el Kenyanthropus platyops.

Tradicionalment s'havia cregut que l'home de Neandertal era una espcie a part dels humans del gnere Homo que havia viscut fins temps ms recents, per la trobada de l'home de Flores podria fer canviar aquest punt de vista.

Classificaci.
s l'nic gnere supervivent de la separaci amb el ximpanzs fa entre 3 i 5 milions d'anys. Es calcula que el gnere va aparixer, diferenciant-se de la resta dels Hominina fa entre 1,5 i 2,5 milions d'anys.

En la nomenclatura ms tradicional, aquestes espcies serien:
 Homo rudolfensis;
 Homo habilis;
 Homo erectus;
 Homo ergaster;
 Homo heidelbergensis: Homo sapiens arcaic;
 Homo antecessor: possible sinnim d' Homo heidelbergensis;
 Homo neanderthalensis: Home de Neandertal;
 Homo rhodesiensis;
 Homo sapiens;
 Homo sapiens idaltu;
 Homo sapiens sapiens: Home de Cro-Magnon, home actual.

No totes aquestes espcies sn reconegudes per tots els autors.
 H. rudolfensis s considerat com una variant d'habilis (temporal per a alguns, sexual per a d'altres, amb H. rudolfensis representant els mascles i H. habilis les femelles);
 H. erectus (sensu stricto) s una espcie de ple dret. Per a d'altres, l'H. ergaster s la subespcie de distribuci africana d'H. erectus (l'Homo erectus lato).
 H. antecessor noms t restes a Espanya (l' home d'Atapuerca ), i no s reconeguda per tots els autors, donat que les descripcions es basen en part en individus juvenils.
 H. neanderthalensis cada cop ms es considera com a espcie, i no com a subespcie, degut a que les dades gentiques el distancien fora de l'home modern, i tamb arrel de la troballa de l'H. sapiens idaltu, que el treu fora de la lnia evolutiva de l'home modern.
 H. rhodesiensis s per a molts sinnim de H. heidelbergensis. Per, s'ha incls aqu degut a que alguns autors prefereixen usar el terme H. heidelbergensis per a denominar als "pre-Neandertals", restringits per tant a Europa i Orient Mitj, i usar H. rhodesiensis per als homes arcaics africans intermitjos entre l'H. ergaster i l'home modern arcaic afric (l'H. sapiens idaltus).

Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1452" title="Hamburg (desambiguaci)" nonfiltered="919" processed="907" dbindex="920">
 
Geografia
Estat d'Hamburg: estat federat (land) alemany.
Ciutat d'Hamburg: ciutat porturia alemanya de l'estat federat d'Hamburg.
Hamburg (Arkansas): ciutat estatunidenca de l'estat d'Arkansas.
Hamburg (Minnesota): ciutat estatunidenca de l'estat de Minnesota.
Hamburg (Nova Jersey): ciutat estatunidenca de l'estat de Nova Jersey.
Hamburg (Nova York): ciutat estatunidenca de l'estat de Nova York.
Hamburg (Pennsilvnia): ciutat estatunidenca de l'estat de Pennsilvnia.
Hamburg (Wisconsin): ciutat estatunidenca de l'estat de Wisconsin.

Esports
Hamburger Sport-Verein: club de futbol alemany.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1454" title="Heterotrfia" nonfiltered="920" processed="908" dbindex="921">
L'Heterotrfia (Grec heteron = altre i trophe = nutrici) s un sistema d'obtenci del carboni per part dels ssers vius utilitzant com a font la matria orgnica.

Els organismes que es basen en aquest sistema s'anomenen hetertrofs. En canvi, els que utilitzen  com a font de carboni la matria inorgnica sn els auttrofs. 

L'autotrfia es el metabolisme habitual en les plantes, les algues i alguns bacteris. En canvi, l'heterotrfia s habitual en els fongs, els animals i molts protozous i procariotes.

Els hetertrofs obtenen la matria orgnica d'altres organismes, vius o morts.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1456" title="Hades" nonfiltered="921" processed="909" dbindex="922">

En la mitologia grega, Hades (grec      o      ) (invisible) era el nom del mn dels morts i a la vegada el del du d'aquest mn subterrani (corresponent al du rom Dis Pater o Orcus, i al du etrusc Aita). Haidou era el genitiu de la paraula, i significava "la casa d'Hades"; el seu nominatiu Haides, era originalment la designaci de l'estana de la mort. (un mot hebreu: She'Ol, per l'estana de la mort significava literalment invisible.)

Era fill de Cronos i Rea, i germ de Zeus, Posid, Hera, Hstia i Demter. A l'igual que els seus germans va ser devorat pel seu pare just desprs d'haver nascut, per va ser alliberat per Zeus. Durant la guerra contra els titans, Hades va lluitar junt als seus germans i els cclops el van armar amb un casc que el feia invisible quan se l posava (aquest casc seria usat tamb per Perseu). En acabar la guerra, els tres germans es van repartir la sobirania del mn en un sorteig i a Hades li va correspondre el govern del mn subterrani. 

El mn d'ultratomba s el seu reialme on governa com un amo despietat que no deixa mai escapar les nimes dels difunts al mn dels vius. Per vigilar-les disposa d'un gran nombre de criatures i genis que treballen per a ell, com el barquer Caront i el gos Crber. Resideix en un luxs palau junt amb la seva esposa i neboda Persfone, a la qual va raptar, per tamb mant algunes poques relacions amb altres dones, com la nimfa Mente. 

Rarament surt al mn exterior i no participa mai en les reunions dels altres dus a l'Olimp. Com a sobir del mn subterrani, totes les riqueses que hi ha sota terra li pertanyen, i per aix se l coneix tamb com a Plut, nom que els grecs usaven com un eufemisme per referir-se a ell .

Planes relacionades.

 Flegetont: riu infernal que fa la volta a l'Hades.

Enllaos externs.

http://mitosdelcielo.iespana.es/catala/hadescat.htm;
http://www.mnat.es/exposic/memoria/cat/03.htm;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1457" title="Histria d'Itlia" nonfiltered="922" processed="910" dbindex="923">
Orgens del nom.
El nom d'Itlia, era el nom antic del pas i del poble que es trobava al sud de la pennsula. El seu origen s incert, probablement una deformaci |grega que significa "Terra del Bestiar Bov o Vedella". Una aliana de tribus itliques (sabines, samnites i umbriana, entre altres) que competien a Roma durant el segle I aC. van ser els primers a encunyar monedes amb el nom d'Itlia. Durant el temps de l'emperador August aproximadament, el territori multitnic de tota la pennsula es va incloure en el concepte d'Itlia com a unitat central de l'Imperi; la Gllia Cisalpina, que era l'Alta Vall del Po, va ser afegida a la provncia d'Itlia el 42 AC. Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident i de les invasions llombardes, les paraules "Itlia" i "itali" van ser utilitzades de manera collectiva per referir-se als diversos estats que es van formar a poc a poc a la pennsula.

Edat de bronze i edat de ferro..

La cultura terramare, de les primeres d'Itlia, pren el seu nom de la terra negra, residu dels monticles que eren utilitzats com a fertilitzants pels agricultors locals. Les ocupacions dels pobles terramare, comparats amb llurs predecessors neoltics, es poden inferir amb certesa comparativa. Eren, encara, caadors, per havien domesticat animals; eren destres amb la metallrgia, fonent bronze en motlles de pedra i fang; eren tamb agrcoles, cultivaven mongetes, rams, blat i lli. Es pensa que la cultura terremare eren un poble primitiu de parla itlica del grup indo-europeu. 

La cultura de Villanova seria la primera a treballar amb ferro a la pennsula italiana; practicaven la cremaci i enterraven les cendres dels morts en urnes de cermica de forma de doble con. En termes generals, els assentaments de la cultura villanoviana eren centrats a la vall del riu Po i a Etrria, envoltant Bolonya  que desprs seria un important centre etrusc  i a les rees d'Emlia-Romanya (a Verruchi i Fermi), a la Toscana i a Laci. 

Els etruscs.
Article principal: Etruscs;

La cultura etrusca es va desenvolupar a Itlia al voltant del 800 aC. aproximadament al mateix temps que la cultura villanoviana. Durant el segle VII aC. la cultura va ser influenciada pels comerciants grecs i els vens grecs de la Magna Grcia, la civilitzaci hellnica del sud d'Itlia. Es creu que els etruscs parlaven una llengua no indoeuropea. Van desenvolupar un sistema d'estat de societat amb vestigis de les formes tribals. Eren, molt ms avanats que els pobles itlics vens que encara s'organitzaven com a tribus. Roma, en un sentit estricte, va ser el primer estat itlic, per etrusc. El sistema de creences etrusc era politeista immanent; s a dir, tots els fenmens visibles eren considerats com a manifestacions del poder div i que aquest poder era subdividit en detats que actuaven contnuament sobre el mn dels homes i podien ser dissuadits o persuadits a favor dels afers humans. Roma va ser fundada al territori etrusc. Encara que hi ha fonts que indiquen que Campnia i Laci tamb eren regions etrusques, els historiadors consideraven que Roma era la frontera del territori etrusc. Prop del centre etrusc de Viterbo, una ciutadella etrusca avui dia coneguda com a Acquarossa va ser destruda el 500 aC. i mai no va ser reconstruda, la qual cosa va preservar les estructures de les construccions d'aleshores, excavades amb el suport de l'Institut Suec. 

Magna Grcia.
Article principal: Magna Grcia;

Durant els segles VIII i VII aC. es van establir colnies gregues a Siclia i la regi sud de la pennsula itlica. Durant l'alta edat mitjana, desprs de la Guerra Gtica que seria molt destructiva, noves onades de grecs bizantins s'hi van establir, provinents de Grcia i l'sia Menor, fins l'arribada dels llombards i normands. Els bizantins van trobar a l'Itlia del Sud un poble amb un arrel cultural similar, els pobles de parla grega, eredi ellenofoni de Magna Grcia.

Romans.

Article principal: Itlia romana;
Vegeu tamb: Imperi Rom;

D'acord a la llegenda, Roma va ser fundada el 753 aC. per Rmul i Rem, i va ser governada per set reis. Amb el pas del temps, Roma va comenar a expandir el seu territori, derrotant als seus vens. 

Itlia, sota la Repblica Romana i desprs sota l'Imperi Rom abastava tota la pennsula italiana, des del Rubic a Calbria. Durant la repblica, per, Itlia no era una provncia, sin el territori de la ciutat de Roma i per tant, tenia un estatus especial; per exemple, els comandants militars no podien portar els seus exrcits dintre d'Itlia; quan Juli Csar va creuar el Rubic, va marcar el comenament de la guerra civil. 

La provncia d'Itlia va ser privilegiada sota el govern d'August i els seus hereus, amb la construcci de molts edificis i estructures pbliques, i una densa xarxa de carreteres. L'economia italiana va prosperar: l'agricultura, l'artesania i la indstria van crixer considerablement, permetent l'exportaci de bens cap a altres provncies. La poblaci tamb va crixer: August va ordenar que es realitzessin tres censos per registrar la presncia de homes ciutadans. Hi havia 4.063.000 el 28 aC., 4.233.000 el 8 aC. i 4.937.000 el 14 dC. Incloent les dones i els nens, la poblaci total d'Itlia al comenament del segle I era de 10 milions. 

Desprs de la mort de l'emperador Teodosi I, Itlia va formar part de l'Imperi Rom d'Occident.
Desprs van comenar les invasions barbriques i la capital es va traslladar de Mediolanum (Mil) a Rvena. El 476 amb la mort de Rmul August i el retorn de les insgnies imperials a Constantinoble, l'Imperi Rom d'Occident va desaparixer; per pocs anys Itlia va romandre unificada sota el govern d'Odoacre, per desprs va ser dividida en diversos regnes, i no s'unificaria sin 13 segles desprs.

Edat mitjana.

Article principal: Regne d'Itlia;

Desprs de la invasi llombarda, els papes van subjectar-se nominalment a l'emperador oriental, per, en rebre poc suport de Constantinoble, van prendre el paper de caps d'estat per als ciutadans, proveint-los amb els serveis essencials (aliments pels necessitats) i protegint Roma de les incursions llombardes. D'aquesta manera, els papes van comenar a construir un estat independent. El 751 els llombards van prendre Rvena, la qual cosa va acabar amb la presncia bizantina a Itlia (encara que algunes ciutats costaneres i altres rees del sud d'Itlia van romandre sota el control bizant fins al segle XI). Amb noves ofensives llombardes el papat va apellar als francs, demanant-los suport. El 756 les forces franques van derrotar els llombards i van donar al papat l'autoritat legal sobre tota la regi central d'Itlia, creant aix els estats papals. 

L'era de Carlemany va ser un perode d'estabilitat per a Itlia, encara que la regi era generalment dominada pels interessos dels estrangers. El segle XI va representar la fi del perode ms fosc de l'edat mitjana. El comer va augmentar a poc a poc, especialment el comer martim, convertint Amalfi, Pisa, Gnova i Vencia en potncies econmiques. El papat va recuperar la seva autoritat, i va lluitar amb l'imperi bizant en afers eclesistics i seculars. El primer episodi seria la querella de les investidures. Durant el segle XII les ciutats italianes que es trobaven sota el Sacre Imperi Romanogermnic  van aconseguir autonomia. Aix el nord d'Itlia seria una terra de ciutats-estat independents o gaireb independent fins al segle XIX. 

El 1155 l'emperador bizant Manuel I Commeno va intentar envair el sud d'Itlia. L'emperador va enviar els seus generals Miquel Palaeologus i Joan Ducas amb les tropes bizantines i grans quantitats d'or per envair Pulla. No obstant aix, la invasi s'aturaria aviat. El 1158 l'exrcit bizant va abandonar Itlia.

Renaixement.

Per a la baixa edat mitjana, el centre i sud d'Itlia, abans el centre econmic de l'Imperi Rom, era molt ms pobre que el nord. Roma era una ciutat en runes, i els estats papals eren una regi administrada indirectament amb poca llei i ordre. Parcialment, a causa d'aix, el papat s'havia mogut a Aviny, Frana. Npols, Siclia i Sardenya havien estat sota el domini estranger per molt temps. Les rutes comercials italianes que abastaven la mar mediterrnia i ms enll serien els conductors de cultura i coneixement. Les ciutats-estat del nord d'Itlia es van expandir durant aquest perode i van aconseguir ms poder per ser independents de facto del Sacre Imperi Romano-Germnic. 

El renaixement itali va ser la fase inicial del Renaixement europeu, un perode de grans canvis i assoliments culturals a Europa que comenaria el segle XIV i culminaria al voltant del 1600, i marcant la transici entre l'Edat mitjana i l'Edat moderna a Europa. Encara que iniciaria a principis del segle XIV amb el patronatge a la literatura, molts aspectes de la cultura italiana i de la societat d'aleshores continuaven essent medievals; el renaixement s'estendria a totes les rees amb el canvi de segle. Aquest seria un perode d'inters renovat en la cultura de l'antiguitat clssica. Aquests canvis, encara que molt significatius, es concentraven en l'elit de la poblaci; les vides de la majoria de la poblaci, encara rural, no havien canviat des de l'edat mitjana. 

El renaixement itali va comenar a la Toscana, a les ciutats de Florncia i Siena. Desprs va tenir un impacte significatiu a Roma, la qual seria reconstruda pels papes renaixentistes del segle XVI. Les idees del renaixement es van estendre a la resta d'Europa. El renaixement itali es ms conegut pels seus assoliments culturals, que inclouen les obres de Francesco Petrarca, Castiglione i Nicolau Maquiavel en la literatura; Michelangelo Buonarroti i Leonardo da Vinci en la pintura, i les grans obres d'arquitectura com el Duomo de la Santa Maria del Fiore i la Baslica de Sant Pere de Roma. 

La cultura toscana rpidament es convertiria en el model per a tots els estats del nord d'Itlia, i el dialecte tosc va predominar en la regi, especialment en la literatura (que seria la base per a l'itali estndard modern). El 1447 Francesco Sforza va transformar Mil d'una ciutat medieval en un centre important d'art i educaci. Vencia, una de les ciutats ms riques ats que controlaven el comer del mar mediterrani, tamb es va convertir en el centre de la cultura renaixentista. 

Una srie d'invasions estrangeres conegudes com les guerres italianes van comenar el 1494 amb la invasi francesa que devastaria el nord d'Itlia, i va acabar amb la independncia de moltes de les ciutats-estat. Una altra invasi ocorreria el 6 de maig, 1527 en qu les tropes espanyoles i alemanyes van saquejar Roma. 

Dominaci estrangera.
A principis del segle XVI els estats de la pennsula italiana van comenar a patir els efectes d'una crisi econmica, ats que el comer es va comenar a realitzar per l'oce Atlntic i no a traves del mar mediterrani. Ats que Itlia no estava unificada polticament, la majoria dels dbils i petits estats italians van ser derrotats per les forces estrangeres (principalment Espanya), i altres van ser annexats (Mil i Npols), i encara d'altres van veure el seu poder i influncia molt redudes (Vencia i Florncia). El papat va perdre la majoria de la seva influncia per les derrotes militars i per la Reforma Protestant.

Per a prevenir l'expansi del protestantisme l'Esglsia catlica va aprovar les guerres de l'emperador Carles V (Carles I a Espanya) i dels seus successors, i va comenar la Contrareforma, per mitj de la qual va establir un control estricte sobre la vida intellectual dels pasos catlics

El 1494 Carles VIII de Frana va envair Itlia sense cap mena d'oposici. Carles va entrar a Npols el 22 de febrer, 1495 i va ser coronat el 12 de maig. El novembre els seus exrcits van entrar a Florncia al mateix temps que una revoluci havia expulsat Piero de Medici. el 1495, Ferran II de Npols, fill d'Alfonso II va comenar l'adquisici espanyola de Npols amb el suport d'una flota i tropes de Vencia sota el comandament de Gonzalo de Crdoba. 

Les Guerres Italianes van tenir com a resultat l'hegemonia del poder espanyol sobre Itlia. Encara que molts estats, com ara Vencia, no van pertnyer a la corona espanyola, l'Itlia va dependre d'Espanya per rebre protecci de les agressions externes. El control d'Espanya va ser reemplaat amb l'hegemonia austraca el segle XVIII llevat d'alguns pocs estats que van romandre sota el control espanyol. 

Els segles XVII i XVIII va ser un perode de pau relativa a Itlia. No obstant aix, l'economia italiana s'estancaria a causa del declivi de les rutes de comer del mediterrani; i al comenament del segle XVIII l'economia va entrar a una recessi. En aquest segle Itlia deixaria de ser el centre cultural d'Europa. La pennsula no va ser influenciada per la Reforma, i va realitzar menys contribucions a la Illustraci que no pas Frana i la Gran Bretanya.

Unificaci i monarquia.

Polticament, per, l'Itlia del segle XVIII estava sota les mateixes condicions que el segle XVI, la diferncia principal era que ustria havia reemplaat Espanya coma fora estrangera dominant, i que els ducs de Saboia (una regi muntanyenca entre Itlia i Frana) s'havien convertit en reis de Sardenya incrementant llurs possessions italianes, que incloen a ms de Sardenya la regi nord-oest de Piemont. La situaci va canviar quan els exrcits francesos encapalats per Napole, el 1796 van envair Itlia; encara que els estats que s'havien creat eren estats satllits de Frana. Irnicament, aix va produir un moviment nacionalista. La Repblica Cisalpina es va convertir en la Repblica Italiana el 1802 sota la presidncia de Napole.

El Congrs de Viena, el 1814 va restaurar la situaci com era el 1795, dividint Itlia entre ustria (la regi nord-est i Llombardia) el Regne de Sardenya, el Regne de les Dues Siclies (la regi del sud i la Siclia), la Toscana, els estats papals i altres estats menors al centre. Durant el segle XIX el sentiment nacionalista es va consolidar i a poc a poc, entre guerres i expedicions, es van unificar els diversos estats de la pennsula. 

Itlia esdevindria un estat el 17 de mar, 1861, data en qu la majoria dels estats de la pennsula es van unificar sota el govern del rei Victor Emanuel II de la dinastia de Saboia, la qual governava originalment sobre Piemont. Els arquitectes de la unificaci italiana van ser el comte Camillo Benso di Cavour, el primer ministre del rei Vctor Emanuel, i Giuseppe Garibaldi, un general i heroi nacional. Roma va romandre sota el control papal una dcada ms fins al 20 de setembre, 1870, data final de la unificaci italiana. 

Al comenament de la Primera Guerra Mundial Itlia es va declarar neutral. No obstant els imperis centrals i la Triple Entente van intentar que Itlia se'ls uns, i l'abril, 1915 el govern itali va acordar declarar la guerra a l'Imperi austrohongars a canvi de diversos territoris (Trento, Trieste, stria i part de Dalmcia).

Mussolini.

En el perode d'entreguerres, els treballadors italians van participar de llargues vagues per a demanar ms drets i millors condicions laborals. Alguns, inspirats per la Revoluci Russa, van prendre el control de les fbriques, molins, hisendes i altres llocs de treball. Els liberals, que temien una revoluci socialista, van donar el seu consentiment al petit Partit Nacional Feixista, encapalat per Benito Mussolini, les reaccions violentes del qual contra les vagues van ser comparades amb les reaccions relativament moderades del govern. Desprs d'alguns anys de lluita, l'octubre de 1922 els feixistes van intentar un cop d'estat (la Marcia su Roma, "Marxa sobre Roma"). Les forces feixistes eren molt ms inferiors, per, el rei va ordenar que l'exrcit no intervingus, formant una aliana amb Mussolini, i va convncer el partit liberal d'aprovar el govern feixista. Amb el pas dels anys, Mussolini, que seria conegut com Il duce, el lder o comandant, va eliminar tots els partits poltics (incloent-hi els liberals) i va restringir les llibertats personals sota el pretext de prevenci d'una revoluci. 

El 1929 Mussolini va signar els Pactes del Later amb l'Esglsia Catlica Romana (amb la qual Itlia havia estat en conflicte des de l'annexi de Roma el 1870), la qual cosa va dur a la formaci de l'estat independent de la ciutat del Vatic. La situaci amb Frana i el Regne Unit era amigable, per, el 1935 Itlia va envair Etipia malgrat llur oposici, i va comenar a establir relacions amb el partit nazi de Hitler, i amb el temps, part de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. Els aliats van envair Siclia el 1943, i gradualment, van marxar cap al nord. Desprs de la fi de la guerra, el 2 de juny, 1946 es va realitzar un referndum sobre la monarquia, la qual seria abolida, i es va establir el govern republic amb l'adopci d'una nova constituci el 1 de gener, 1948.

La Repblica Italiana.

Desprs d'un tractat de pau el 1947, es van realitzar petits ajustaments a les fronteres d'Itlia amb Frana i Jugoslavia. L'rea envoltant Trieste va ser declarada territori lliure. Durant la dcada de 1950 Itlia es va convertir en membre de la NATO i un aliat dels Estats Units, per mitj del qual l'economia italiana rebria el suport per reavivar l'economia sota el Pla Marshall. 

Aquest perode va ser conegut com gli anni di piombo, "els anys del plom" ats l'onada de bombardejos, atributs a l'extrema dreta, l'extrema esquerra i a les accions del servei secret. El bombardeig de Piazza Fontana al centre de Mil, el 12 de desembre, 1969 va marcar el comenament d'aquest perode violent. La policia va arrestar 4.000 persones dels cercles d'esquerra, entre d'ells, Giuseppe Pinelli, un anarquista que seria acusat del bombardeig. El desembre de 1970 es va produir un fallit cop d'estat, el Golpe Borghese. El demcrata cristi Aldo Moro va ser assassinat el maig, 1978 per les Brigedes Rojes, un grup militant d'esquerra encapalat per Mario Moretti. 

Durant la dcada de 1980 per primera vegada, dos perodes de govern van ser encapalats per un republic i un socialista, enlloc d'un membre del Partit Demcrata Cristi. Des de 1992 a 1997 Itlia va enfrontar diversos reptes, ats que els ciutadans, decebuts de la parlisi poltica, el deute massiu, la corrupci i el crim organitzat, demanaven reformes poltiques i econmiques radicals. El 1994 Sivlio Berlusconi, lder d'una coalici que incloa dos partits d'extrema dreta, va ser electe primer ministre. 

Vegeu tamb.
Regne d'Itlia;
Llista de reis d'Itlia;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1458" title="Holanda (desambiguaci)" nonfiltered="923" processed="911" dbindex="924">


Geografia poltica.
Comtat d'Holanda: un estat histric del Sacre Imperi Romanogermnic i de la Repblica de les Set Provncies Unides des del segle XI fins al 1795 ;
El departament d'Holanda: una subdivis administrativa francesa de 1801 a 1807. ;
Regne d'Holanda: un estat satllit de Frana de 1806 a 1810;
Holanda Meridional: una provncia actual dels Pasos Baixos;
Holanda Septentrional: una provncia actual dels Pasos Baixos;
Holanda: sincdoque per a designar els Pasos baixos del nord, la Repblica de les Set Provncies Unides i ms tard els Pasos Baixos;

Lingstica.
Holands, nom incorrecte utilitzat sovint per a designar la llengua neerlandesa;

Persones.
 Berta d'Holanda: reina consort de Frana;
 Hortense de Beauharnais tamb anomenat Hortense d'Holanda;

Toponmia.
Regne Unit .
 Holland al comtat de Lancashire;
 Holland al comtat de Lincolnshire;
 Holland Park: un parc de Londres;

 Estats Units .
 Holland en Arkansas;
 Holland a Florida;
 Holland a Georgia;
 Holland a Illinois;
 Holland a Indiana;
 Holland a Iowa;
 Holland a Kansas;
 Holland a Kentucky;
 Holland a Massachusetts;
 Holland a Michigan (4x);
 Holland a Minnesota;
 Holland a Missouri;
 Holland a New Jersey;
 Holland a Nova York;
 Holland a Carolina del Nord;
 Holland a Ohio;
 Holland a Oregon;
 Holland a Pennsylvania;
 Holland a Texas;
 Holland a Vermont;
 Holland, a Virginia;
 Holland a Wisconsin (3x);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1459" title="Zoantari" nonfiltered="924" processed="912" dbindex="925">
;

Els zoantaris (Zoantharia) o hexacorallaris (Hexacorallia) sn una subclasse de cnidaris de la classe Anthozoa. Poden ser solitaris o colonials; els plips dels hexacorals presenten mesenteris, dividint el celnteron, que es presenten per parells (en general, mltiples de sis, d'ac el nom). Tenen una o dues files de tentacles i posseeixen cnidcits de molts tipus. Poden ser nus o posseir esquelets calcaris o quitinosos. Solen incorporar zooxantelles simbitiques a la cara interna (endoderma).

Cladograma.




 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1460" title="Humitat" nonfiltered="925" processed="913" dbindex="926">
La humitat s la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire. En el SI es pot expressar en grams d'aigua per metre cbic d'aire (humitat absoluta), o en percentatge de la humitat total que pot contenir l'aire a la temperatura a qu ens trobem (humitat relativa o grau d'humitat).

Humitat relativa. 

s la forma ms habitual d'expressar la humitat ja que s'utilitza en la predicci meteorolgica i serveix com a mesura del comfort ambiental. 

s el percentatge entre la humitat que cont l'aire i la mxima humitat que pot contenir a una temperatura determinada.

Es calcula aix:



on
 s la pressi parcial de vapor d'aigua en la barreja d'aire; ;
 s la pressi de saturaci d'aigua a la temperatura de la barreja d'aire.; i;

 s la humitat relativa de la barreja d'aire.


A l'estiu la humitat relativa alta provoca l'efecte de la xafogor ja que dificulta la suor i per tant l'acci refrescant d'aquesta sobre la pell. 

Humitat absoluta.
S'expressa pel pes de l'aigua (quilograms) en un volum (metre cbic) d'aire.  

El clcul s: , per metre cbic d'aire,  .

;

El valor de la humitat absoluta canvia d'acord amb la pressi.

Mesura i regulaci de la humitat.

Hi ha diversos aparells per mesurar la humitat. Un d'ells s el psicrmetre basat en al diferncia entre un termomtre sec i un d'humit. Els altres sn higrmetres directes. Tamb es mesura a travs de satllits geoestacionaris.

Els deshumidificadors assequen l'aire capturant-ne la humitat.

Enllaos externs.
Glossary definition of absolute humidity - National Science Digital Library;
Glossary definition of psychrometric tables - National Snow and Ice Data Center;
Glossary definition of specific humidity - National Snow and Ice Data Center;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1461" title="Herensuge" nonfiltered="926" processed="914" dbindex="927">
En la mitologia basca, Herensuge s un drac primogeni de set caps que menjava humans. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1462" title="Hipermetropia" nonfiltered="927" processed="915" dbindex="928">

La hipermetropia s un defecte de la vista. Les persones amb hipermetropia tenen bona visi de lluny, per no de prop.

L ull hipermetrop s relativament ms curt i enfoca els objectes darrera la retina, la qual cosa dificulta la visi de prop per aconsegueix una excellent visi de lluny. Grcies a l'acomodaci del cristall els infants i els joves poden llegir, per amb esfor. Aquest cansament visual produeix un rebuig inconscient de la lectura i fracs escolar. 

Malgrat que la hipermetropia lleugera no s un factor de risc, l'increment de diptries positives (hipermetropia elevada) s la principal causa de l'estrabisme als infants i un important factor per l'aparici de glaucoma d'angle estret als adults.

Es corregeix amb lents convergents.

 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1464" title="Halo galctic" nonfiltered="928" processed="916" dbindex="929">
L'halo galctic s la regi de l'espai que envolta les galxies espirals, com per exemple la nostra galxia, la Via Lctia. T una mida aproximada de ms 15 kiloparsecs. Es creu que est format per gas interestellar poc dens, estels vells (nanes marrons i nanes roges) i matria fosca (MACHO i WIMP).

Estrelles de l'halo.
La majoria de les estrelles en una galxia espiral es troben situades a prop del pla galctic, en rbites ms o menys circulars al voltant del centre de la galxia (nucli galctic), o b en una zona esferoidal al voltant del nucli (bulb galctic). Tanmateix, algunes estrelles estan situades en un halo, tamb de forma esferoidal, al voltant de la galxia. El comportament orbital d'aquestes estrelles encara no est clar, per podria ser que descriguin rbites retrgrades i/o amb una alta inclinaci, o b no moure's en rbites regulars en absolut. Les estrelles de l'halo poden ser adquirides de petites galxies que cauen i es fusionen amb la galxia espiral; per exemple, la Galxia Ellptica Enana de Sagitari est en procs de fusi amb la Via Lctia i certes observacions han mostrat que algunes estrelles de l'halo de la Via Lctia poden provenir d'aquesta galxia.

A diferncia del disc galctic, sembla que a l'halo no hi ha pols interestellar i, a ms, les estrelles de l'halo sn de Poblaci II, molt ms velles i amb molt ms baixa metallicitat que les de Poblaci I del disc galctic (per similars a les del bulb galctic). L'halo galctic tamb cont molts cmuls globulars.

A vegades, el moviment de les estrelles de l'halo les porta fins a dins del disc galctic, i es pensa que cert nombre de petites nanes roges properes al Sol pertanyen a l'halo, per exemple l'Estrella de Kapteyn i Groombridge 1830. Degut al seu moviment irregular al voltant del centre de la galxia, suposant que realment realitzin aquest moviment, aquestes estrelles sovint ofereixen un moviment propi inusualment alt.

 Matria fosca de l'halo .
Ms enll de la part visible de l'halo galctic hi ha una regi molt ms gran, coneguda com halo fosc, halo exts o corona galctica, que cont grans quantitats de matria fosca.

La presncia de matria fosca a l'halo es demostra pels efectes gravitacionals que t en la corba de rotaci de la galxia espiral. Sense grans quantitats de massa a l'halo exts, la velocitat de rotaci de la galxia hauria de disminuir a grans distncies del nucli galctic. Tanmateix, observacions de la lnia d'emissi de l'hidrogen (coneguda en argot astronmic com HI) de galxies espirals mitjanant radiotelescopis, mostren que la corba de rotaci de moltes galxies espirals continua sent plana ms enll d'on es troba la matria visible. L'absncia de matria visible que pugui explicar aquestes observacions implica la presncia de matria no observada (s a dir, fosca). Afirmar que aquesta matria fosca no existeix significaria que la teoria de la relativitat general s incorrecta, cosa que pot ser possible per la majoria de cientfics necessitarien grans quantitats de proves concloents abans de considerar-ho.

La naturalesa de la matria fosca a l'halo galctic de galxies espirals encara no est determinada, per les teories ms populars diuen que l'halo fosc cont un gran nombre de petits cossos coneguts com MACHOs i/o WIMPs. Observacions de l'halo de la Via Lctia, en busca de successos de microlensing gravitacional, mostren que no s probable que el nombre de MACHOs sigui suficient per explicar la massa requerida.

Referncies.
Diemand, J. & Moore, B. & Stadel, J. (2005, January 27). Earth-mass dark-matter haloes as the first structures in the early universe. A Nature, 433, 389   391. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1465" title="Hokkaid?" nonfiltered="929" processed="917" dbindex="930">

Hokkaid   (    Hokkaid , significat literal: Ruta del mar del Nord; en ainu Mosir), tamb coneguda com a Ezo, s la segona illa ms gran del Jap i forma la prefectura japonesa ms gran. L'estret de Tsugaru la separa de Honshu, a la qual est unida a travs del tnel subaqutic de Seikan. La ciutat ms gran de Hokkaid  s la capital de la prefectura, Sapporo.

Geografia.

Es divideix en quatre parts:
 Circuit oriental (  ): ;
Abashiri (  );
Shiretoko (  );
Akanko (   );
Kussharoko (    );
Mashuko (   );
Kushiro (  );
Obihiro (  );
Tokachigawa (   );

 Circuit de migdia (  ):
Hakodate (  );
Yunokawa (   );
Noboribetsu (  );
Touyako (   );


 Circuit central (  ):
Sapporo (   );
Otaru (  );
Jozankei (   );
Shikotsuko (   );
Furano (   );
Biei (  );
Asahikawa (  );
Sounkyo (   );

 Circuit septentrional (  ):
Wakkanai (  );

 Subprefectures .

Hokkaid  s una de les dues prefectures del Jap que se subdivideixen en subprefectures (l'altra s la prefectura de Nagasaki). En aquest cas s important a causa de les seves grans dimensions: moltes parts de la prefectura estan simplement massa lluny per ser administrades per Sapporo. Les oficines de les subprefectures de Hokkaid  carreguen amb moltes de les tasques que a la resta del Jap farien les prefectures.

Abashiri;
Hidaka;
Hiyama;
Iburi;
Ishikari;
Kamikawa;
Kushiro;
Nemuro;
Oshima;
Rumoi;
Shiribeshi;
Sorachi;
Soya;
Tokachi;

Vegeu tamb: la llista de ciutats de Hokkaido

Provncies anteriors.
El 1869, Hokkaid  estava dividida en 11 provncies i 86 districtes. Les provncies es van dissoldre el 1882 i foren substitudes per les prefectures de Hakodate, Sapporo i Nemuro. El 1886, les tres prefectures van ser reemplaades per la de Hokkaid -ch  (    ). Les provncies amb els seus districtes eren les segents:
Oshima (   , -no kuni) (el sud de les actuals subprefectures d'Oshima i Hiyama);
Kameda (   , -gun);
Kayabe (   );
Kamiiso (   );
Fukushima (   ), unit amb el districte de Tsugaru el 1881 per formar el districte de Matsumae ;
Tsugaru (   ), unit amb el districte de Fukushima el 1881 per formar el districte de Matsumae;
Hiyama (   );
Nishi (   );
Shiriheshi (   ) (actualment la subprefectura de Shiribeshi excepte el districte d'Abuta, ms el nord de Hiyama);
Kud  (   );
Okushiri (   );
Futoru (   ), dissolt l'1 d'abril del 1955 quan el poble de Futoru es va unir amb la vila de T setana, del districte de Setana, per formar el municipi de Kitahiyama;
Setana (   );
Shimamake (   );
Suttsu (   );
Utasutsu (   ), dissolt el 15 de gener del 1955 quan el poble d'Utasutsu va ser incorporat al municipi de Suttsu, del districte homnim, i la vila de Neppu es va unir amb la vila de Kuromastunai del districte de Suttsu i part del poble de Tarukishi per formar el municipi de Sanwa (avui Kuromatsunai);
Isoya (   , ms endavant escrit    );
Iwanai (   );
Fur  (   );
Shakotan (   );
Bikuni (   ), dissolt el 30 de setembre del 1956 quan la vila de Bikuni va ser incorporada al municipi de Shakotan, del districte homnim;
Furubira (   );
Yoichi (   );
Oshiyoro (   ), dissolt l'1 d'abril del 1958 quan el poble de Shioya va ser incorporat a la ciutat d'Otaru;
Takashima (   ), dissolt l'1 de setembre del 1940 quan la vila de Takashima va ser incoroporada a Otaru;
Otaru (   ), dissolt l'1 de setembre del 1940 quan el poble d'Asato va ser incorporat a Otaru;
Ifuri (   ) (actualment la subprefectura d'Iburi, el districte de Yamakoshi a la subprefectura d'Oshima, el districte d'Abuta a la subprefectura de Shiribeshi, les ciutats de Chitose i Eniwa a la subprefectura d'Ishikari i el poble de Shimukappu a la subprefectura de Kamikawa);
Yamakoshi (   );
Abuta (   );
Usu (   );
Muroran (   ), dissolt l'1 de febrer del 1918 quan quatre viles i pobles es van unir per constituir el Muroran-ku;
Yoribetsu (   ), dissolt l'1 d'agost del 1970 quan la vila de Noboribetsu va esdevenir ciutat;
Shiraoi (   );
Y futsu (   );
Chitose (   ), dissolt l'11 de novembre del 1970 quan la vila d'Eniwa va esdevenir ciutat;
Ishikari (   ) (actualmet la subprefectura d'Ishikari excepte Chitose i Eniwa, tota la subprefectura de Sorachi i la meitat sud de la subprefectura de Kamikawa excepte Shimukappu);
Ishikari (   );
Sapporo (   ), dissolt l'1 de setembre del 1996 quan la vila de Hiroshima esdevingu la ciutat de Kitahiroshima;
Y bari (   );
Kabato (   );
Sorachi (   );
Ury  (   );
Kamikawa (   );
Atsuta (   );
Hamamasu (   );
Teshio (   ) (actualment la subprefectura de Rumoi i la meitat nord de la de Kamikawa);
Mashike (   );
Rumoi (   );
Tomamae (   );
Teshio (   );
Nakagawa (   );
Kamikawa (   );
Kitami (   ) (actualment les subprefectures de Soya i Abashiri excepte part del disctricte d'Abashiri);
S ya (   );
Rishiri (   );
Rebun (   );
Esashi (   );
Monbetsu (   );
Tokoro (   );
Abashiri (   );
Shari (   );
Hitaka (   ) (actualment la subprefectura de Hidaka);
Saru (   );
Niikappu (   );
Shizunai (   );
Mitsuishi (   );
Urakawa (   );
Samani (   );
Horoizumi (   );
Tokachi (   ) (actualment la subprefectura de Tokachi);
Hir  (   );
T bui (   ), dissolt l'1 d'abril del 1906 quan tres viles es van unir en la vila de Moyori (ara Hir ), al districte de Hir , i dos pobles es van ajuntar amb la vila d' tsu al districte de Tokachi;
Kamikawa (   );
Nakagawa (   );
Kat  (   );
Kasai (   );
Tokachi (   );
Kushiro (   ) (actualment la subprefectura de Kushiro i part de la subprefectura d'Abashiri);
Shiranuka (   );
Ashoro (   );
Kushiro (   );
Akan (   );
Abashiri (   );
Kawakami (   );
Akkeshi (   );
Nemuro (   ) (la major part de l'actual subprefectura de Nemuro ms els rocs de Habomai i l'illa de Shikotan;
Hanasaki (   ), dissolt l'1 d'abril del 1959 quan el poble de Habomai es va unir amb la ciutat de Nemuro; originriament incloa el districte de Shikotan;
Nemuro (   ), dissolt l'1 d'agost del 1957 quan es va unir amb el poble de Wada per formar la ciutat de Nemuro;
Notsuke (   );
Shibetsu (   );
Menashi (   );
Chishima (   ) (originriament les illes de Kunashiri i Etorofu, desprs va incloure Shikotan i les illes Kurils);
Kunashiri (   ) (ocupat i administrat per Rssia, vegeu el conflicte de les illes Kurils);
Etorofu (   ) (ocupat i administrat per Rssia);
Furebetsu (   ), dissolt l'abril del 1923 quan diversos pobles dels districtes de Shana i d'Etorofu es van unir per formar la vila de Rubetsu, a Etorofu;
Shana (   ) (ocupat i administrat per Rssia);
Shibetoro (   ) (ocupat i administrat per Rssia);
Shikotan (   ) (separat del districte de Hanasaki el 1885; actualment ocupat i administrat per Rssia);
Uruppu (   ), adquirit pel tractat de Sant Petersburg i cedit pel de San Francisco;
Shimushiro (   ), adquirit pel tractat de Sant Petersburg i cedit pel de San Francisco;
Shumushu (   ), adquirit pel tractat de Sant Petersburg i cedit pel de San Francisco;
Karafuto (originriament l'rea del sud de Sakhaln era l'antiga provncia septentrional de Hokkaido);




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1466" title="Horitz cosmolgic" nonfiltered="930" processed="918" dbindex="931">
L'horitz cosmolgic s un problema que afecta al model cosmolgic del Big Bang que va ser identificat el 1970. Seria la regi lmit del espai-temps ms enll de la qual, a causa de la limitaci de la velocitat de la llum i les grans distncies, no pot arribar cap senyal al punt de referncia.  s a dir, des de la Terra l'horitz cosmolgic seria aquella regi que no es pot examinar directament o indirectament, perqu no hi arriba cap mena d'informaci. T un valor finit, i per tant hi hauria regions de l'univers prou llunyanes entre si que mai haurien pogut intercanviar informaci desprs del Big Bang, per tant es presenta el problema de com fer compatible la radiaci csmica de fons que indicaria que a gran escala l'univers s homogeni i isotrpic amb els models que s'en derivarien de la soluci de les equacions de camp d'Einstein.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1467" title="Hera" nonfiltered="931" processed="919" dbindex="932">
Per la ciutat de Sicilia coneguda per Hera (Heraea), vegeu Hibla Inferior;

En la mitologia grega, Hera era una deessa de l'Olimp, segona esposa de Zeus i mare amb aquest de Febe, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fria i l'nsia de venjana causades per les constants infidelitats del seu marit. Li est consagrat el pa, perqu en les seves plomes porta els cent ulls d'Argos, fidel servidor de la deessa. Els ulls del pa, tantmateix, tamb representaven els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel

A Becia s'hi cellebrava el festival en honor seu Dedlia.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1468" title="Hecto" nonfiltered="932" processed="920" dbindex="933">
Hecto (smbol h) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 102, o 100.

Adoptat el 1795, prov del grec       , hecatn, que significa cent.

Per exemple;
 1 Hectrea = 1 ha = 100 rees = 1 hm;
 1 Hectmetre = 1 hm = 100 metres ;
 1 Hectogram = 1 hg = 100 grams;
 1 Hectolitre = 1 hl = 100 litres ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1469" title="Honsh?" nonfiltered="933" processed="921" dbindex="934">

Honsh  (  ;      )  s l'illa principal de l'arxiplag del Jap.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1471" title="Hongria" nonfiltered="934" processed="922" dbindex="935">

La Repblica d'Hongria (en hongars, Magyar Kztrsasg) s una repblica de l'Europa central. Limita al nord amb Eslovquia i Ucrana, a l'est i al sud-est amb Romania, al sud amb Srbia i Crocia, i a l'oest amb Eslovnia i ustria.

Histria.
L'arribada de les tribus magiars sota el comandament del cabdill rpd des de les planes de l'Europa central l'any 896 marca l'inici del primitiu estat hongars. Pels volts de l'any 1000 el rei Esteve es converteix al cristianisme. Durant l'edat mitjana el regne hongars s'estendr al vessant sud dels Crpats, a la plana del Danubi, englobant el que avui sn Eslovquia, Transilvnia, Vojvodina i Eslavnia.

La desfeta hongaresa a la batalla de Mohcs davant les tropes otomanes (1526) comportar la prctica desaparici del regne, del que sols restar una estreta franja de territori a la part occidental d'aquest i amb capital a Pzsony (Pressburg, actualment Bratislava). Unit dinsticament a les possessions dels Habsburg per aclamaci de la noblesa que havia aconseguit escapolir-se dels turcs, no ser fins a finals del segle XVII i principis del XVIII que es produeixi la reconquesta del territori perdut. Tanmateix el pas ser redut administrativament a provncia austraca i l'alemany declarat llengua oficial (1780).

La revoluci de 1848 provocar la revolta d'Hongria i la seva proclamaci d'independncia sota el govern de Lajos Kossuth. Els Habsburg sufocaran la revolta l'any segent amb l'ajut de la Rssia de Nicolau I de Rssia, s'inici llavors un perode de repressi poltica que sols s'atenuar a partir de 1860.

Desprs de la derrota austraca a la batalla de Sadowa (1866) el govern imperial acordar amb les personalitats hongareses ms influents la restauraci de les institucions prpies, l'acord ser materialitzat el 1867: la monarquia ser dual en la mateixa persona, alhora emperador d'ustria i rei d'Hongria. Fins al final de la Primera Guerra Mundial, el Govern estar en mans de la poderosa aristocrcia terratinent, que endegar una campanya de magiaritzaci de les minories tniques, mentre una floreixent burgesia impulsa la industrialitzaci del pas. La nova capital, Budapest, formada per la uni de les ciutats de Buda, Obuda i Pest, septuplicar la seva poblaci en cinquanta anys i assolir un ambient absolutament cosmopolita. 

A causa de la derrota a la Gran Guerra esclat a Budapest el novembre de 1918 una revolta que dur a la proclamaci de la Repblica, presidida pel comte Mihly Krolyi. El mar de 1919 els comunistes dirigits per Bla Kun assumiran el poder fins ser derrotats per les forces contrarevolucionries ajudades per l'exrcit romans.

Pel Tractat del Trianon (1920) se sancion el pas amb la prdua de dues terceres parts del seu territori. L'almirall Mikls Horthy intenta reinstaurar la monarquia en la persona del derrocat Carles I d'ustria i IV d'Hongria, per acaba traint-lo i autoproclamant-se regent -sense rei- amb poders dictatorials (1920-1944). Hongria s'acab alineant amb l'Eix i entrant a la Segona Guerra Mundial al costat d'aquest, per el 1944 negoci unilateralment la pau amb els aliats i aleshores fou ocupada per les tropes alemanyes. Horthy va ser detingut i traslladat a Baviera, i al seu lloc fou ocupat per Ferenc Szlasi, dirigent del Partit de la Creu Fletxada, declaradament pro-nazi. El pas pat en pocs mesos la massiva deportaci i extermini de ms de mig mili de jueus. 

Un cop alliberat el pas per les tropes russes, hi haur un breu perode democrtic, per el 1947 s'instaurar a Hongria un rgim comunista sota el Partit dels Treballadors Hongaresos. El pas ingressar al COMECON (1949) i al Pacte de Varsvia (1955). Afavorida pels nous vents desprs de la mort de Stalin, el 1956 hi hagu una revolta popular encapalada pel primer ministre reformista Imre Nagy, que fou cruentament sufocada per l'exrcit sovitic. Nagy fou deportat a Romania i afusellat dos anys desprs, mentre el pas era sotms al govern titella de Jnos Kdr que romangu al poder fins a la seva dimissi el 1988. Tanmateix aquest havia impulsat progressivament l'economia de mercat i el multipartidisme, de manera que Hongria seria el pas ms desenvolupat de l'Europa de l'Est.

Amb el collapse de la Uni Sovitica el 1991, Hongria recuper la democrcia per simple reconversi dels dirigents comunistes. El 1999 ingress a l'OTAN i el 2004 a la Uni Europea. Tanmateix, l'economia tothora fortament estatal i la magnitud del deute extern han causat que el pas no hagi estat adms a la zona Euro.

Subdivisions.
Hongria s una repblica. El seu nom oficial s Magyar Kztrsasg, o Repblica Hongaresa. El pas est dividit en megye o provncies, ciutats autnomes i la capital.





Geografia.

 Geografia fsica .
Hongria es pot dividir en tres zones principals: el nord muntanys (amb turons i muntanyes baixes prop de la frontera eslovena, la ms elevada de les quals s el Kkes, amb 1.014 m), la gran plana a l'est del Danubi (l'Alfld) i la part occidental, tamb plana amb alguns turons, on destaca el llac Balaton i les muntanyes Bakony.

Compta amb tres grans rius, el Danubi i els seus afluents Tisza i Drva, a ms a ms de llacs de diversa consideraci, com el ja esmentat Balaton i el Fert  o Neusiedler, a la frontera amb ustria.

La superfcie s de 93.030 km2.

 Geografia humana .
A Hongria hi viuen poc ms de deu milions d'habitants (10.006.835, estimaci del 2005), amb un creixement anual negatiu (-0,29% al 2003). La majoria dels hongaresos pertanyen a l'tnia magiar (89,9%) que parlen hongars, tot i que tamb hi ha una poblaci important de gitanos i d'altres minories europees, com romanesos, alemanys, serbis o eslovacs. La capital s Budapest.

L'ndex d'alfabetitzaci s fora alt (99,4% al 2003). Els hongaresos han desenvolupat una literatura de bona qualitat a nivell mundial, amb autors reconeguts com Imre Kertsz, Sndor Pet fi o Sndor Mrai.

La capital del pas s Budapest, i les ciutats principals sn Debrecen, Miskolc, Szeged, Pcs i Gy r.

Enllaos externs.	

 Guia de Budapest ;































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1473" title="Homeopatia" nonfiltered="935" processed="923" dbindex="936">



L'Homeopatia, del grec homoios (similar) i pathos (patiment) es tracta d'un controvertit sistema de medicina alternativa que empra remeis carents d'ingredients qumicament actius. La teoria de l'homeopatia va ser desenvolupada pel metge sax Samuel Hahnemann (1755-1843), i es va publicar el 1796.

 Base terica .

La teoria de l'homeopatia sost que els mateixos smptomes que provoca una substncia txica en una persona sana poden ser curats per un remei preparat amb la mateixa substncia txica, seguint el principi enunciat com a similia similibus curantur ("el mal es cura amb el seu igual").

El concepte homeoptic del mal difereix del de la medicina convencional: creuen que l'arrel del mal s espiritual en lloc de fsica, i que el malestar es manifesta primer amb smptomes emocionals (com ansietat i adversions), passant a ser, si no es tracten a temps, smptomes mentals, conductuals i, per ltim, fsics. Donat que el procs comena molt abans que apareguin els smptomes fsics, es dedueix que els bacteris i els virus han de ser efectes en lloc de causes de la malaltia.


 Remeis homeoptics .

La Matria Mdica Pura s una llista de smptomes associats a substncies. Es va redactar empricament mitjanant assajos homeoptics. Per exemple, l'investigador beu una dosi txica de la substncia i anota tots els smptomes fsics, mentals, emocionals i de comportament que pateix. El repertori homeoptic s una llista de remeis i smptomes recopilat d'aquesta forma i utilitzat per determinar el remei ms apropiat per a cada cas. James Tyler Kent, que va publicar el seu repertori el 1905, recull uns 700 remeis diferents. En l'actualitat, s'utilitzen prop de 3.000 remeis diferents en homeopatia, dels quals 150 es consideren d's com.

La preparaci dels remeis homeoptics, coneguda com a dinamitzaci o potenciaci, consisteix en una srie de dilucions seguides d'agitacions, deu fortes sacsejades desprs del procs de diluci.
Es creu que la vigorosa agitaci que segueix a cada diluci transmet part de l'essncia espiritual de la substncia a l'aigua.
El factor de diluci de cada etapa s, tradicionalment de 1:10 (potncia D o X) o de 1:100 (potncia C), encara que recentement s'han realitzat potncies DM (factor de diluci de 1:50.000 a cada etapa).

L'elecci de la potncia prescrita depn de com d'assentada estigui la malaltia diagnosticada, essent 12 el punt de partida tpic per a mals aguts, i 30 per a mals crnics.
El factor de diluci es considera molt menys important que el nmero de dilucions successives. Les potncies D sn, en general, les preferides a Europa, mentre que les C prevalen als Estats Units i a l'ndia.

 El procs de diluci .

L'homeopatia defineix la potncia dels seus remeis d'acord al nombre de dilucions: com ms diluts estiguin, ms potents sn. El procs de diluci es diu potenciaci. La potncia es defineix com un nombre, de manera que com ms alt sigui el nombre, la diluci s major. 30X, per exemple, est ms dilut (per tant, d'acord amb l'homeopatia, s ms potent) que 10X. Aix contrasta amb la medicina convencional i la bioqumica, que diuen que com ms ingredient actiu estigui present en un medicament s'aconsegueix un efecte major (positiu o negatiu).

Alguns defensors de l'homeopatia creuen que mentre les dilucions ms baixes tenen major efecte fisiolgic, les dilucions ms altes presenten majors efectes en el plnol mental o emocional. Fins i tot els crtics estan d'acord que un major factor de diluci probablement presenta avantatges a l'hora de vendre el preparat. 

Gran part de la controvrsia entorn de l'homeopatia se centra en el mecanisme pel qual suposadament actuen aquestes substncies tan diludes. Els crtics afirmen que les substncies homeoptiques estan tan diludes que difcilment contindran la substncia diluda, aix vol dir que no hi ha molcules de la substncia "activa" en les dilucions ms "potents". D'altra banda, els defensors de l'homeopatia diuen que el mecanisme s irrellevant, perqu funciona; citen l'exemple de l'aspirina, que s'ha utilitzat durant anys sense saber com actuava. Els crtics responen que hi ha una diferncia fonamental entre no entendre el mecanisme d'una medecina provada, i no trobar cap mecanisme per a un preparat d'eficcia no provada. Mentre els estudis no buiden la controvrsia, intentant trobar el mecanisme subjacent, i determinant si l'homeopatia ofereix realment beneficis.

 Histria de l'homeopatia .

A l'origen, l'homeopatia va ser un mtode de tractament de malalties ideat pel metge alemany Samuel Hahnemann (1755 - 1843) a la fi del segle XVIII i principis del XIX. Va ser refinat de manera significativa i popularitzat pel nord-americ James Tyler Kent. Es basa en la teoria que cada element, planta i compost mineral pot, si s'ingereix o aplica, produir certs smptomes. Hahnemann creia que, diluint aquestes substncies d'una manera sistemtica, arribaria a la veritable essncia de la substncia. Hahnemann va descriure aquest procs de diluci com "potenciaci" (en alemany, potenziert) de la substncia. Aquestes quantitats diludes podrien usar-se per a tractar tots els smptomes que se sap que produeixen. 

Hahnemann i els seus estudiants es van aproximar als seus tractaments d'una manera holstica, el que significa que tracta el cos i l'esperit com un tot, no noms la malaltia detectada. El propi Hahnemann va romandre llargues temporades amb els seus pacients, preguntant-los no noms dels seus smptomes o malalties, sin tamb detalls sobre les seves vides quotidianes. Es diu que la manera amable d'actuar dels homepates s una reacci als mtodes violents de la medicina de per llavors, que incloa tcniques com la sagnia com una cosa quotidiana. 

D'acord amb els homepates, la medicina convencional, o aloptica, veu els smptomes com signes de malaltia (encara que alguns cientfics actuals veuen en aix una descripci simplista). Els moderns tractaments intenten combatre la malaltia eliminant la causa dels smptomes. Segons l'homeopatia, no obstant aix, els smptomes sn en realitat la forma que t el cos de combatre el mal. L'homeopatia ensenya que aquests smptomes han de ser potenciats prescrivint un remei en minscules dosis el qual, en grans dosis, produiria els mateixos smptomes que presenta el pacient. Aquests remeis pretenen estimular el sistema immunitari, collaborant en la curaci. 

 Estat d'acceptaci actual de l'homeopatia .

L'homeopatia ha atret als metges durant ms d'un segle i mig, i molts d'ells han testificat la seva eficcia. L'homeopatia s rebutjada com pseudociencia (amb l'argument de qu funciona a travs de l'efecte placebo) per la majoria dels cientfics i de la classe mdica dels Estats Units i Europa Occidental. No obstant aix, hi ha un ampli mercat de tractaments homeoptics en algunes part d'Europa i en alguns altre pasos, com l'ndia; a Alemanya, l'homeopatia i altres formes de medicina alternativa sn cobertes en les assegurances mdiques (l'aprovaci d'aquests remeis no depn de qu s'hagi provat la seva eficcia). 

En la major part d'Europa l'homeopatia no est regulada, i fins i tot se suggereix que els homepates poden causar ms mal que b per al malalt. 

En els Estats Units, els remeis homeoptics estan regulats per la Food and Drug Administration (FDA). Tot i aix, la FDA tracta els preparats homeoptics d'una manera significativament diferent a com tracta als medicaments. Els productes homeoptics no necessiten ser aprovats per la FDA abans de sortir al mercat, no se'ls requereix provar la seva seguretat, ni se'ls demana etiquetar els seus productes amb dates de caducitat, ni sn sotmesos a proves que verifiquin els seus continguts i potencial. Les etiquetes dels productes homeoptics, al contrari que els medicaments convencionals, no han d'identificar els seus principis actius donat que tenen molt poca quantitat, o cap en absolut. Els medicaments que afirmen tractar malalties greus noms es poden expendre amb prescripci facultativa, mentre que els productes homeoptics que diuen tractar aquestes mateixes malalties no tenen aquesta limitaci.

Els defensors de la medicina convencional afirmen que els pacients que confien per complet en les tcniques homeoptiques i rebutgen la medicina convencional s'arrisquen a abandonar els tractaments de malalties fcilment tractables (com alguns cncers de pell) fins que es converteixen en intractables. Cal esmentar que en molts pasos (per exemple, el Regne Unit), les anomenades medicines homeoptiques es venen sense control estricte. Aquests productes diuen tractar el smptoma i la seva causa; no obstant aix, no se semblen als tractaments dels homepates tradicionals. L'homeopatia tradicional est ms reconeguda i acceptada a l'Europa continental, potser perqu els seus seguidors segueixen millor la tradici i el tractament amb les frmules potenciades que Hahnemann va recomanar. 

Els defensors i els oponentes de l'homeopatia discrepen sobre si els assajos cientfics amb l's de placebos i mtodes homeoptics han estat satisfactoris. Alguns assajos clnics han produt resultats que avalen l'homeopatia, per els crtics sostenen que van ser fraudulents. En 1997, la revista mdica britnica The Lancet va publicar un meta-anlisi de 89 assajos clnics, que va donar una conclusi ambigua que va servir per a alimentar tant als defensors com als detractors de la homeopatia.

D'altra banda, les Facultats de Medicina de les Universitats de Valladolid i Sevilla ofereix estudis sobre Homeopatia.

 Crtiques a l'homeopatia .

 Falta d'evidncia de la seva eficcia teraputica . 

Molts consideren l'homeopatia com un residu pseudocientfic de l'poca de la alqumia. Els resultats atributs a la homeopatia es poden explicar des-de la visi dels seus detractors per l'acci de l'efecte placebo. Afirmen que els remeis homeoptics han estat cientficament provats (en el que es diu experiment de "doble cec" per a controlar l'efecte placebo) moltes vegades, i en uns pocs d'aquests estudis s'han produt resultats lleugerament positius. La majoria dels cientfics atribueixen aix a la casualitat, perqu els resultats no sn tot just mesurables, ni els assajos sn reprodubles, i perqu hi ha molts ms experiments fallits. A ms, la manera en la qual es desenvolupen aquestes proves indica que una petita part d'elles donen falsos positius. En general, els resultats estan protegits estadsticament, per quan es fan molts experiments, pot aparixer-ne algun amb resultat positiu per casualitat.

 Falta de consistncia lgica . 

Una altra crtica a l'homeopatia s la seva inconsistncia lgica. Aquesta teoria assumeix que l'aigua d'alguna manera "recorda" les propietats qumiques de les molcules que alguna vegada van estar en contacte amb ella. En aquesta prctica es dilueix la soluci original fins el punt que al final no hi ha molcules de la mateixa, encara que afirmen que l'aigua ret algunes propietats qumiques de la molcula. Si fora aix, com es va obtenir l'aigua pura que s'usa en aquest procs? L'aigua que els propis homepates usen va estar anteriorment en contacte amb altres components, fins i tot de residus qumics, orina, metalls radioactius i vers varis. D'acord amb la teoria homeoptica, tota l'aigua del mn hauria de "recordar" el seu contacte amb milions de substncies qumiques. En la prctica, diuen els cientfics, l'aigua homeoptica no recorda absolutament res, excepte les propietats dels components que els homepates volen fer creure que contenen. 

 Pensament mgic . 

Encara que les afirmacions de l'homeopatia no han estat provades cientficament, molta gent accepta que l'homeopatia es deu al pensament mgic. Com apunta el doctor Phillips Stevens, "molts dels sistemes de curaci complementaris o alternatius d'avui inclouen creences mgiques, la qual cosa posa de manifest que el pensament basat en els principis de la cosmologia i la causalitat sn immemorials i universals. Aquests principis sn similars entre totes les cultures humanes, pel que els cientfics cognitius han suggerit que sn innats en l'espcie humana, la qual cosa est sent reforada per la investigaci cientfica actual  Alguns dels principis de les creences mgiques descrits dalt sn evidents en els sistemes de creences populars actuals. Un exemple clar s l'homeopatia  El principi fonamental del seu fundador, Samuel Hahnemann (1755 - 1843), similia similibus curantur, s una expressi explcita d'un principi mgic".

 Les successives dilucions no deixen ms que aigua .

Diluir substncies tal i com ho fa la homeopatia no hauria d'incrementar o disminuir els efectes que la substncia en qesti t, sin que de fet destrueix per complet l'agent sanador. Robert L. Park, professor de fsica i director de la seu de Washington de la American Physical Society, va escriure en el seu llibre "Voodoo Science: The Road from Foolishness to Fraud": 

 

Hahnemann l'"inventor" de l'homeopatia en els segles XVIII i XIX va utilitzar un procs de diluci seqencial per a preparar les seves medicines. Dilua un extracte d'alguna herba "natural" o mineral, exactament una part de medicina en deu parts d'aigua, 1:10, agitava la soluci, i tornava a diluir de nou en la mateixa proporci, resultant una diluci total 1:100. Si el repeteix una tercera vegada, tenim 1:1.000, etc. Cada diluci afegiria un altre zero. Repetia el procs moltes vegades. Aix s'aconsegueixen dilucions extremes. 

El lmit de la diluci s'arriba a quan queda encara una sola molcula de la medicina. Ms enll d'aquest punt, no queda res a diluir. En els remeis homeoptics per exemple, una diluci de 30X s un estndard. La notaci 30X indica que la substncia va ser diluda en proporci 1:10 i agitada, per a desprs tornar a repetir el mateix fins 30 vegades. La diluci final tindria una part de medicina per cada 1 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 parts d'aigua. Aix estaria lluny del lmit de diluci. Per ser precisos, en una diluci de 30X s'hauria de beure 29.803 litres de la soluci per esperar trobar noms una molcula de la medicina. 

En comparaci de molts preparats homeoptics, fins i tot 30X s massa concentrat. El Oscillococcinum, un remei homeoptic estndard per a la grip, s un derivat del fetge d'nec, per el seu s en homeopatia no amenaa a la poblaci d'necs. La seva diluci estndard s de 200C. La C significa que l'extracte est dilut en proporci 1:100 i agitat en 200 ocasions. Com resultat tenim una diluci amb una molcula de l'extracte per cada 10400 molcules d'aigua, s a dir, un 1 seguit per 400 zeros. Per noms hi ha 1080 (un 1 seguit per 80 zeros) toms a l'univers sencer. Una diluci 200C va molt ms all del lmit de diluci de tot l'univers visible.

 

Park afirma que Hahnemann possiblement no sabia que estava excedint el lmit de diluci perqu no coneixia el nombre d'Avogadro, una constant fsica que fa possible calcular el nombre de molcules que hi ha en una quantitat de massa de substncia. Park explica l'xit de l'homeopatia comparant-ho amb l's de remeis realment nocius al mateix temps: "Els metges seguien tractant als seus pacients amb sagnies, purgues, i freqents dosis de mercuri i altres substncies txiques. Si les panacees infinitament diludes no feien b, almenys tampoc feien mal, permetent que les defenses naturals del pacient corregissin el problema." 

Park a ms explica com els moderns homeopatlegs afirmen que no hi ha realment cap molcula de medicina en les seves medicines, sin que el lquid "recorda" la substncia desprs del procs de diluci. No han explicat com la substncia recorda aix. Els crtics tamb diuen que l'aigua espontniament es disocia en cid i lcali (per aix t pH 7). La quantitat d'cid d'un remei homeoptic, encara que petit, s molt major que la quantitat d'agent actiu. 

 Arguments dels partidaris de l'homeopatia . 

 La visi pragmtica .

Els partidaris dels tractaments homeoptics assenyalen el fet que la majoria de la gent que cerca tractaments homeoptics estan satisfets amb els resultats. Tamb diuen que tot tractament que faci que el pacient millori s vlid, sense importar si entra en conflicte amb el model actualment acceptat de la composici molecular de la matria. La discussi sobre si l'efecte placebo hi est o no implicat es considera un assumpte merament acadmic.

 Reconciliaci amb la qumica molecular .

Recents investigacions indiquen que en certes situacions quant ms diluida est una substncia, les seves molcules tendeixen a romandre juntes . Alguns hi volen veure en aix un prova que recolza les terpies homeoptiques. Tanmateix, aquests no expliquen per qu les substncies no necessiten ser diluides, noms que haurien de seguir actives desprs d'aquesta preparaci (encara que no en les concentracions que requereix l'homeopatia). s ms, aquest fenomen no t connexions amb l'homeopatia car en aquests casos no hi ha un intent de diluir la molcula. L'homeopatia pretn diluir les molcules fins que no en quedi cap, mentre que aquests experiments sempre presenten quantitats mesurables en la soluci. Aquests experiments noms van investigar les diferncies en les propietats que les molcules tenen quan s'agrupen en els grans polmers, i en menor mesura en els petits polmers o monmers.

 Estudis controlats i assajos clnics . 

Dana Ullman, en el seu llibre de 1995 "The Consumer's Guide to Homeopathy", dedica un captol complet a les "Evidncies cientfiques de la medicina homeoptica". Per exemple, cita un estudi de 1991, que diu: 

 
Tres professors de medicina holandesos, cap d'ells homepates, van realitzar un meta-anlisi de 25 anys d'estudis clnics amb medicines homeoptiques i van publicar els seus resultats a la revista British Medical Journal. Aquest meta-anlisi va cobrir 107 assajos controlats, dels quals 81 mostraven que les medicines homeoptiques eren efectives, 24 van determinar que no tenien efectes, i dos no eren concloents. 

Els professors van concloure: "La quantitat de resultats positius va ser una sorpresa per a nosaltres."  

 

Els crtics de l'homeopatia sostenen que aquests resultats "positius" eren mnims, no reprodubles i pobrament controlats. 

Alguns metges homepates atribueixen la falta de suports definitius per part d'assajos controlats a l'absncia d'un tracte metge-pacient adequat perqu el tractament sigui correcte (un argument que s com a la religi i a les pseudocincies i que contradiu el mtode cientfic). Altres metges homepates, no obstant aix, creuen que la investigaci justifica l'efectivitat de la homeopatia, i Ullman afirma que la investigaci clnica no necessita ser invalidada per la necessitat d'un remei a la mesura de l'individu. Per exemple, cita un article publicat el 10 de desembre de 1994 a Lancet ("Sn reproduibles les proves en favor de l'homeopatia?"), que documenta un assaig clnic sobre l's de remeis homeoptics per al tractament de l'asma. Tamb cita altres assajos, com un que estudiava nens amb diarrea, que va ser documentat al maig de 1994 a Pediatrics ("Tractament de la diarrea infantil aguda amb medicina homeoptica: un assaig clnic aleatori a Nicaragua"). Aquesta aproximaci, que pretenia realitzar prediccions falsables, s ms caracterstic de la protocincia que de la pseudocincia. 

De fet, Ullman defensa que els estudis han confirmat que els remeis homeoptics sn efectius encara que no hi hagi un tractament personalitzat per part del metge. Cita dos estudis, incloent un publicat al mar de 1989, publicat al British Journal of Clinical Pharmacology, "Avaluaci controlada d'una preparaci homeoptica per al tractament de sndromes gripals", per defensar aquesta postura. Els anomenats "remeis combinats", en els quals es barregen diversos preparats homeoptics, es venen sovint als Estats Units, i la teoria homeoptica tradicional tendeix a aquesta aproximaci, encara que Ullman cita assajos que suggereixen el contrari. 

Ullman sost, de fet, que "un seria prcticament cec si ignora el conjunt de dades experimentals que existeixen sobre les medicines homeoptiques i nega el conjunt d'experiments dels homepates i dels seus pacients. Noms es pot assumir aquesta ceguesa com una aflicci temporal, que aviat es guarir". Els cientfics que examinen aquestes mateixes dades neguen que els experiments fossin controlats apropiadament. 

"El 1988, un cientfic francs que treballava en el prestigis institut INSERM va afirmar haver descobert que les dilucions altes de substncies en l'aigua deixaven una 'memria', proveint aix una base racional a la llei dels infinitesimals de l'homeopatia. Les seves troballes es van publicar en una revista cientfica de reconeixement mundial, per els resultats eren poc crebles i el treball havia estat finanat per un fabricant de medicaments homeoptics (Nature, 1988). Les investigacions posteriors, incloses les de James Randi, van descobrir que la investigaci s'havia dut d'una manera inadequada. L'escndol va tenir com resultat la suspensi del cientfic." (Font: article sobre l'homeopatia de National Council Against Health Fraud.) 

Malgrat tot, el debat continua sobre els resultats d'altres assajos, i continuaran mentre l'homeopatia sigui un negoci rendible.

Enllaos externs.

Text de Organon der Heilkunst de Hahnemann, original en alemany. Versi en angls;
Homoeopathic Medical Association (HMA), en angls;
Visi escptica de l'homeopatia, en angls;
Punt de vista de la FDA sobre l'homeopatia, en angls;
Pensamento mgic sobre les medicines complementries i alternatives, en angls;
Informe de la  Societat per a l'Aven del Pensament Crtic, a petici del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya;
Web de l'Acadmia Mdico Homeoptica de Barcelona, entitat que agrupa els homepates unicistes catalans des de 1897;
Cites:

 Robert L. Park: Voodoo Science. The Road from Foolishness to Fraud. Oxford University Press, New York, 2000.
 BBC News:  "Fresh clue to homeopathy mystery", http://news.bbc.co.uk/hi/english/health/newsid_1643000/1643364.stm;
 Dana Ullman, M.P.H. The Consumer's Guide to Homeopathy;
 Planer, Felix E. 1988. Superstition. Ed. revisada. Buffalo, New York: Prometheus Books. ;
 Hand, Wayland D. 1980. Folk Magical Medicine and Symbolism in the West. In Magical Medicine. Berkeley: University of California Press, pp. 305-319. ;
 Phillips Stevens Jr. Nov./Dec. 2001 Magical Thinking in Complementary and Alternative Medicine, Skeptical Inquier Magazine, Nov.Dec/2001;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1476" title="Hacklab" nonfiltered="936" processed="924" dbindex="937">
Els hacklabs sn aquells llocs on els hackers es reuneixen fsicament per a compartir els seus coneixements, discutir sobre l's social de la tecnologia i estudien com protestar contra l'apropiaci privada dels instruments de comunicaci.

Vegeu tamb.
 Hacker;
 Hackmeeting;

Enllaos externs.
 Web dels hacklabs de l'estat espanyol;
 Llista de Hacklabs dels Pasos Catalans;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1477" title="Isaac Newton" nonfiltered="937" processed="925" dbindex="938">


Sir Isaac Newton (25 de desembre de 1642 - 20 de mar de 1727) va ser un fsic, matemtic, i filsof angls.

Newton s l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitaci universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inrcia), base de la mecnica clssica. Newton fou el primer que demostr que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i del cel. Newton tamb cre un model matemtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia tamb ampliar les seves lleis argumentant que les rbites (com les dels estels amb cua) no eren solament ellptiques sin que tamb podien ser hiperbliques i parabliques. Newton tamb demostr que la llum blanca est composta d'una mescla dels altres colors. Sn tamb notables els seus arguments a favor que la llum est composta de partcules (enlloc d'ones).

 Biografia .
Va nixer el 25 de desembre de 1642 (corresponent al 4 de gener de 1643 del nou calendari) a Woolsthorpe, Lincolnshire, Anglaterra. Va realitzar els seus primers estudis universitaris el 1661, al Trinity College de Cambridge. Al comenament dels seus estudis, es va interessar en primer lloc per la qumica, i aquest inters, segons es diu, es va manifestar al llarg de tota la seva vida. Durant el seu primer any d'estudis, i probablement per primera vegada, va llegir una obra de matemtiques sobre la geometria d'Euclides, cosa que va despertar en ell el desig de llegir altres obres.

El seu primer tutor va ser Benjamin Pulleyn, posteriorment professor de grec a la universitat. El 1663, Newton va llegir la Clavis Mathematicae d'Oughtred, la traducci de Van Schooten de la Geometria de Descartes, lptica de Kepler, l Opera Mathematica de Vieta, totes editades per Van Schooten i, en 1664, l Aritmtica de Wallis que li serviria com introducci a les seves investigacions sobre les sries infinites, el teorema del binomi i certes quadratures.

El 1663 Newton va conixer a Isaac Barrow, qui li va fer classes com a primer Professor Lucasi de Matemtiques. En la mateixa poca, Newton va entrar en contacte amb els treballs de Galileu, Fermat, Huygens i altres, a partir probablement de l'edici de 1659 de la traducci de la Geometria de Descartes per Van Schooten.



Des de finals de 1664, Newton sembla disposat a contribuir personalment al desenvolupament de les matemtiques. Aborda llavors el teorema del binomi, a partir dels treballs de Wallis, i el clcul de fluxions. Desprs, a l'acabar els seus estudis de batxiller, ha de tornar a la granja familiar a causa d'una epidmia de pesta bubnica. Retirat amb la seva famlia durant els anys 1665-1666, coneix un perode molt intens de descobriments: descobreix la llei de la gravitaci universal, desenvolupa el seu clcul de fluxions, generalitza el teorema del binomi i posa de manifest la naturalesa fsica dels colors. No obstant aix, Newton guarda silenci sobre els seus descobriments i reprn els seus estudis a Cambridge el 1667.

Del 1667 al 1669, emprn activament investigacions sobre ptica i s elegit fellow del Trinity College. El 1669, Barrow renuncia a la seva Ctedra Lucasiana de Matemtiques i Newton el succeeix i ocupa aquest lloc fins el 1696. El mateix any envia a John Collins, per mitj de Barrow, el seu Analysis per aequationes numero terminorum infinits. Per a Newton, aquest manuscrit representa la introducci a un potent mtode general, que desenvolupar ms tard: el seu clcul diferencial i integral.

Newton va descobrir els principis del seu clcul diferencial i integral cap a 1665-1666, i durant el decenni segent va elaborar almenys tres enfocaments diferents de la seva nova anlisi. Des del 1684, el seu amic Halley l'incita a publicar els seus treballs de mecnica i finalment, grcies a la sustentaci moral i econmica d'aquest ltim i de la Royal Society, publica el 1687 la seva clebre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, obra que va marcar un punt d'inflexi en la histria de la cincia, i a ms va aconseguir que el seu autor perds el seu temor a la publicaci de les seves teories.



El 1672 va publicar una obra sobre la llum amb una exposici de la seva filosofia de les cincies, on va aconseguir demostrar que la llum blanca estava formada per una banda de colors (vermell, taronja, groc, verd, blau i violeta) fent passar la llum a travs d'un prisma. Aquests experiments el van dur a formular la seva teoria general sobre la llum que, segons ell, est formada per corpuscles i es propaga en lnia recta i no per mitj d'ones. Aquest llibre va ser severament criticat per la major part dels seus contemporanis, entre ells Robert Hooke (1638-1703) i Huygens, que sostenien idees diferents sobre la naturalesa de la llum. Aquestes crtiques van provocar el seu recel a les publicacions pel que es va retirar a la solitud del seu estudi en Cambridge.

Des del 1673 fins el 1683, Newton va ensenyar lgebra i teoria d'equacions, per sembla que assistien pocs estudiants als seus cursos. Mentrestant, Isaac Barrow i l'astrnom Edmund Halley (1656-1742) reconeixien els seus mrits i l'estimulaven en els seus treballs.

Cap el 1679, va verificar la seva llei de la gravitaci universal, de la qual va deduir la fora gravitatria entre la Terra i la Lluna i va demostrar que era directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distncia, multiplicant aquest quocient per una constant anomenada constant de la gravitaci universal ().
;

Va tenir a ms la gran intuci de generalitzar aquesta llei a tots els cossos de l'univers, amb el que aquesta equaci es convertia en la llei de gravitaci universal. A ms va establir la compatibilitat entre la seva llei i les tres lleis de Kepler sobre els moviments planetaris (enunciades per l'astrnom alemany Johannes Kepler entre el 1609 i el 1618).




El 1687, Newton va defensar els drets de la Universitat de Cambridge contra el rei Jacob II i, com resultat tangible de l'eficcia que va demostrar en aquesta ocasi, va ser elegit membre del Parlament el 1689, en el moment que el rei era destronat i obligat a exiliar-se. Va mantenir el seu esc en el Parlament durant diversos anys sense mostrar-se, no obstant, gaire actiu durant els debats. Durant aquest temps va prosseguir els seus treballs de qumica, en els quals es va revelar molt competent, encara que no publiqus grans descobriments sobre el tema. Es va dedicar tamb a l'estudi de la hidrosttica i de la hidrodinmica a ms de construir telescopis i inventar el telescopi reflector.

Desprs d'haver estat professor durant prop de trenta anys, Newton va abandonar el seu lloc per a acceptar la responsabilitat de Director de la Casa de la Moneda el 1696. Durant els ltims trenta anys de la seva vida, va abandonar prcticament les seves investigacions i es va consagrar progressivament als estudis religiosos. Va ser elegit president de la Royal Society el 1703 i reelegit cada any fins a la seva mort. El 1705 va ser fet cavaller per la Reina Anna, com a recompensa als serveis prestats a Anglaterra.

Els ltims anys de la seva vida es van veure aombrats per la desgraciada controvrsia, d'envergadura internacional, a propsit de la prioritat de la invenci de la nova anlisi matemtica, disputada per Gottfried Leibniz. Acusacions mtues de plagi, secrets dissimulats en criptogrames, cartes annimes, tractats indits, afirmacions sovint subjectives d'amics i partidaris dels dos gegants enfrontats, zels manifests i esforos desplegats pels conciliadors per a aproximar als clans adversos, que no van acabar fins a la mort de Leibniz el 1716.

Desprs d'una llarga i atro malaltia, Newton va morir durant la nit del 20 de mar de 1727, i va ser enterrat en l'abadia de Westminster enmig dels grans homes d'Anglaterra.

Newton va opinar sobre la seva vida el segent:

"No s com puc ser vist pel mn, per al meu entendre, m'he comportat com un nen que juga a la vora del mar, i que es diverteix buscant de tant en tant una pedra ms polida i una conquilla ms bonica del normal, mentre que el gran oce de la veritat s'exposava davant meu completament desconegut."

Newton va ser respectat durant tota la seva vida com cap altre cientfic, i prova d'aix van ser els diversos crrecs amb que se'l va honorar. La gran obra de Newton culminava la revoluci cientfica iniciada per Nicolau Coprnic (1473-1543) i inaugurava un perode de confiana sense lmits en la ra, extensible a tots els camps del coneixement.

 Teologia .

Newton fou profundament religis tota la seva vida. Fill de pares puritans, dedic ms temps l'estudi de la Bblia que al de la cincia, escrivint ms de 1.400.000 paraules sobre teologia.

Newton era arrianista i creia en un nic Du, El Pare. Referent a la teoria de la Trinitat, creia que havien coms un frau a les Sagrades Escritures i acus a l'Esglsia de Roma de ser la bestia de l'Apocalipsi. Per aquest motiu s'entn perqu escollir firmar els seus ms secrets manuscrits alqumics com Jehov Sanctus Unus: Jehov nic Du. Relacionar els seus estudis teolgics amb els alqumics i creia que Moiss havia estat un alquimista. La seva ideologia antitrinitria li caus problemes, ja que estudiava en el Trinity College a on estava obligat a sostenir la doctrina de la Trinitat. Newton viatj a Londres per demanar al Rei Carles II d'Anglaterra i d'Esccia que l'absentis de prendre les ordres sagrades, i la seva sollicitud li fou donada.

Entre les seves obres teolgiques, algunes de les ms conegudes son:
An Historical Account of Two Notable Corruption of Scriptures ;
Chronology of Ancient Kingdoms Atended i ;
Observations upon the Prophecies. ;

En un manuscrit que va escriure l'any 1704, descriu els seus intents d'extraure informaci cientfica a partir de la Bblia. Va estimar  que la fi del mn no vindria abans del 2060. Al predir-ho, va dir "Menciono a no per asseverar quan ser la fi del mn, sin per a aturar la bogeria de conjectures d'homes fantasiosos que sovint predeien la data de la fi del mn i amb a desprestigien les profecies amb cadascuna de les seves errades." 

 Escrits de Newton .
 Method of Fluxions (1671);
 Opticks (1704);
 Arithmetica Universalis (1707);
 Philosophiae Naturalis Principia Mathematica;

Referncies.



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1478" title="Informtica" nonfiltered="938" processed="926" dbindex="939">


La Informtica s la cincia o tcnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automtic de la informaci utilitzant dispositius electrnics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informtica hi influeixen moltes de les tcniques i de les mquines que l'home ha desenvolupat durant la histria per recolzar i potnciar les seves capacitats de memria, de pensament i de comunicaci. D'entre aquestes mquines cal destacar l'ordinador.


En la informtica hi convergeixen els fonaments de les cincies de la computaci, la programaci i les metodologies pel desenvolupament de programari, aix com els tpics selectes d'electrnica. S'entn per informtica la uni sinrgica del cmput i de les comunicacions.

La informtica s'utilitza en mltiples tasques, per exemple en l'elaboraci de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilncia, en el desenvolupament de jocs, etc.

El mot Informtica prov del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusi de information i automatique.

 Relacions amb altres camps .
Malgrat el seu nom, la informtica rarament involucra l'estudi mateix de les mquines conegudes com a ordinadors. De fet, el cientfic Edsger Dijkstra s molt citat per la frase 'Les cincies de la computaci estan tan poc relacionades amb les computadores com l'astronomia amb els telescopis. " ' ' El disseny i desenvolupament de computadores i sistemes computacionals est generalment considerat com un camp ali a les cincies de la computaci. Per exemple, l'estudi del maquinari s normalment considerat part de l'enginyeria informtica, mentre que l'estudi de sistemes computacionals comercials i el seu desenvolupament s usualment anomenat tecnologies de la informaci (TU) o sistemes d'informaci. Tanmateix, hi ha una estreta comunicaci d'idees entre les diferents disciplines relacionades amb les computadores. La investigaci en informtica usualment tamb es relacionen amb altres disciplines, com la intelligncia artificial, la cincia cognitiva, la fsica (per exemple en la computaci quntica), la realitat augmentada, la teoria de llenguatges formals, etc.

Per a molts, la informtica mant una relaci molt estreta amb les matemtiques en comparaci amb altres disciplines cientfiques (Denning 2000). La cincia computacional primerenca va estar fortament influda per la feina de matemtics de la talla de Kurt Gdel i Alan Turing i, actualment hi continua havent un intercanvi d'idees til entre ambds camps en rees com la lgica matemtica, la teoria de categories, la teoria de dominis i l'lgebra.

La relaci entre les cincies de la computaci i l'enginyeria del programari s un tema molt discutit, per disputes sobre el que realment significa el terme "enginyeria del programari " i sobre com es defineix a les cincies de la computaci. Algunes persones creuen que l'enginyeria del programari seria un subconjunt de les cincies de la computaci. Altres per la seva part, tenint en compte la relaci entre altres disciplines cientfiques i de l'enginyeria, creuen que el principal objectiu de les cincies de la computaci seria estudiar les propietats del cmput en general, mentre que l'objectiu de l'enginyeria del programari seria dissenyar cmputs especfics per aconseguir objectius prctics, amb la qual cosa es convertirien en disciplines diferents. Aquest punt de vista s mantingut, entre d'altres per (Parnas 1998). Fins i tot n'hi ha altres que sostenen que no podria existir una enginyeria del programari.

 Histria .

 Postguerra .
 Cronologia .
 1975 .
Al gener la revista Popular Electronics fa el llanament de l'Altair 8800, el primer computador personal reconegut com a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits i 256 bytes de memria RAM. L'usuari interactuava per mitj d'interruptors muntats al front de l'equip, i uns dodes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma binria. Costava 400 dlars, i el monitor i el teclat calia comprar-los separadament. Es funda Microsoft en fer un interpretador BASIC per a aquesta mquina.

 1979 .
Donen Bricklin crea el primer full de clcul, ms tard anomenat VisiCalc, el qual va donar origen a Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel.

 1980 .
A l'octubre, la IBM va comenar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova computadora personal que anava a llanar al mercat, cosa de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programaci Microsoft BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i basat en CP/m, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb IBM com Microsoft DOS.

 1981 .

El 12 d'agost, IBM presenta el seu primer ordinador personal, l'IBM PC, reconegut popularment com a tal, amb el sistema operatiu PC DOS i processador Intel 8088. IBM i Microsoft sn coautors del sistema operatiu PC-DOS/MS-DOS, ja que IBM va ajudar Microsoft a polir els molts errors que el MS DOS tenia originalment.

 1983 .

IBM present l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat i un disc dur de 10 MB. Microsoft ofereix la versi 1.0 del processador de text Microsoft Word per a DOS i ARPANET i se separ de la xarxa militar que la va originar, de manera que ja sense fins militars es pot considerar aquesta data com el naixement d'Internet. s el moment en qu el primer node militar es deslliga, deixant obert el pas per a totes les empreses, universitats i altres institucions que ja per aquella poca poblaven la xarxa.

 1984 .
IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus d'expansi de 16 bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de memria RAM, un disc dur de 20 Mb i un monitor monocromtic. En aquell moment el seu preu era de 5.795 dlars.

Apple Computers present el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu Mac OS, el qual va introduir un Interfcie grfica d'usuari ideada per Xerox.

 1985 .
Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els ordinadors compatibles amb IBM podien utilitzar tamb un entorn grfic, igual que el que ja utilitzaven els ordinadors Mac d'Apple Computer.

 1986 .
Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel 80386, avanant-se a IBM.


 1992 .
s introduda l'arquitectura Alpha dissenyada per DEC i sota el nom AXP, com a substituci a la srie VAX que comunament utilitzava el sistema operatiu VMS i que desprs originaria l'openVMS. Compte amb una srie d'instruccions RISC de 64 bits especialment orientades al clcul de punt flotant. No es va fer fet gaire popular per si fou reconeguda la seva tecnologia en l'entorn corporatiu.

 1993 .

Un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mecnica quntica, anomenat entrellaament, podia utilitzar-se per superar les limitacions de la teoria del com ('quntum') aplicada a la construcci de computadores quntiques i a la teleportaci (teleportation).

 1995 .

Llanament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions tals com Windows 98, 2000 (Server i Professional), NT Workstation, NT SMB (Small Business Server), ME, XP (Professional i Home Edition), Vista 

 2000 .
s presentat el prototip de computador quntic construt per l'equip d'investigadors d'IBM que constava de 5 toms, es programava mitjanant polsos de radiofreqncia i el seu estat podia ser llegit mitjanant instruments de ressonncia magntica, similars als empleats en hospitals i laboratoris de qumica. En aquest computador, cada un dels toms de fluor que el componen actua com un qubit; un qubit s similar a un bit en un computador electrnic tradicional, per amb les diferncies que comporta la seva naturalesa explcitament quntica (superposici d'estats, entrellaament dels estats de dos qubits ).

 Vegeu tamb .
Ordinador;
Histria de l'ordinador;
Llenguatge informtic;
Sistema operatiu;
Internet;
lgebra de Boole;
Formats d'emmagatzematge;
Intelligncia artificial;
Seguretat informtica;
Microordinador;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1479" title="Illes Balears" nonfiltered="939" processed="927" dbindex="940">
Les Illes Balears  sn un arxiplag de la Mediterrnia reconegudes com a nacionalitat histrica i constitudes com a comunitat autnoma d'Espanya. Sn situades enfront de la Comunitat Valenciana i Catalunya. Amb 1.071.221 d'habitants, representen el 7,8% de la poblaci total dels territoris catalanoparlants. 

Etimologia.
El nom de les Illes Balears prov del grec           , nom amb el qual eren conegudes des de l'Antiguitat clssica. Els autors grecs i romans derivaven el nom del poble de la seva habilitat com a llanadors (baleareis,          , de ballo,      ), encara que Estrab considerava que l'origen del nom era fenici. De fet, l'arrel bal- t un origen fenici; potser les illes foren consagrades al du Baal; la similitud amb l'arrel grec     (en      ), i l'ocupaci de les persones, podrien ser el fonament de l'assimilaci d'aquesta designaci al grec. Que el seu origen no sigui grec, s'ha inferit del fet que el nom grec ms com per a les illes no s          , ans           (Gymnesiae)  per referir-se a les illes de Menorca i Mallorca. En canvi, cartaginesos i romans van preferir la denominaci de Balears per a Menorca i Mallorca. Eivissa i Formentera van ser anomenades per tots Pitises.

Malgrat que durant fora temps s'ha pensat que "Balears" provindria del grec ballein que vol dir "llanar", darrerament s'ha canviat de parer i sembla descartat l'origen hellnic.  L'origen llavors no seria grec sin pnic. Provindria del plural "ba  l yaroh". El substantiu "ba  l" vol dir "els que exercitaven l'ofici de" i actua de subjecte del verb "yaroh" que significa "llanar pedres". Amb tot, el significat final seria quelcom aix com "els mestres del llanament". I aquests mestres del llanament no sn altres que els foners de les illes. Aix doncs Balears vol dir "foners".

Autors clssics com Plini el Vell, Estrab o Diodor de Siclia n'han parlat molt d'ells. Per s la narraci de Licofront de Calcis, en el seu poema hermtic Alexandra (versos 633-641), quan parla dels fugitius de la guerra de Troia que arribaren a les Balears, que ell anomena Gimnsies, on es dna aquesta descripci:
"I altres, desprs de navegar com crancs als roquissars Gimnesis envoltats de mar, arrossegaran la seva existncia coberts de pells peludes, sense vestits, descalos, armats de tres fones de doble corda. I les mares ensenyaran als seus fills ms petits, en dej, l'art de tirar; ja que cap d'ells tastar el pa amb la seva boca si abans, amb precisa pedra, no n encerta un boc posat sobre un pal com a blanc.";

Aquesta fama i possiblement tamb un excs de poblaci en les darreries de l'poca talaitica va donar lloc a que molts d'aquests foners illencs acabessin nodrint els exrcits cartagins i ms tard rom. La primera menci expressa dels balears en l'exrcit cartagins (en lluita amb els grecs de Siclia) la fa Diodor de Siclia (XIII, 80), referint-se al 406 aC. Sembla que el costum d'utilitzar la fona a les illes no es va deixar entre la gent del camp fins ben entrat el segle XX. De fet, l'anomenaven "bassetja", mot d'origen incert, per possiblement prerom, s a dir, contemporani dels foners que van donar nom a les Balears. A Menorca, segons expliquen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i Casasnovas, existia la tradici fins a no fa gaire que, per entrar en el gremi dels bassetgers, l'aspirant havia d'encertat amb la pedra de la fona i sense errar cap tir els 9 barrerons d'una barrera o b els 8 espais buits entre barra i barra (Camps, 1921).

Histria .
Vegeu tamb:  Cultura dels talaiots;

El seu poblament s molt antic, com atesten els famosos talaiots de Mallorca i Menorca, grans apilaments de pedres, de 3 a 6 metres d'alada. El poblament des d'un bon principi s fora diferenciat a les Gimnsies i a les Pitises. En les primeres, l'aparici de l'home s ms remota (V millenni aC) i es fa de forma ms intensa (primer en coves i cases allades i desprs en poblats d'estructura urbana). Les colonitzacions protohistriques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) seran dbils o b tardanes. En les segones, l'aparici de l'home s ms moderna (millenni II aC) i es fa de manera poc intensa (no seran poblacions sedentries, sin ms aviat espordiques, accidentals o b estacionals). Aix que les invasions de les grans civilitzacions mediterrnies seran primerenques i notables i causants del primer poblament estable a les illes. Aquesta diferncia rau en la diferent histria paleogeogrfica que ha condicionat ecosistemes diferents, molt pobres per als humans en el cas de les Pitises, i amb ms recursos aprofitables en el cas de les Gimnsies. 

Els fenicis s estableixen a Eivissa el S. VIII aC i el 654 aC funden la ciutat d'Eivissa. Durant la II Guerra Pnica, l'illa pacta amb Roma una capitulaci que li permet conservar autonomia poltica i econmica. El general cartagins Mag intenta entrar a l'illa i, en no permetre-li els eivissencs, intenta desembarcar a Mallorca. En fracassar l'intent de desembarcar a Mallorca, decideix posar rumb a Menorca, on s estableix temporalment i tradicionalment s ha dit que funda Ma (avui aix es posa en dubte). Els foners menorquins s uneixen als exrcits cartaginesos. Acabada la Guerra Pnica, els romans intenten sotmetre Mallorca en diverses ocasions, per fracassen fins el 123 aC, quan Quint Cecili Metel anomenat per aix "el Baleric", conquereix l'illa i funda les ciutats de Palma i Pollentia (a Alcdia). Els romans creen la provncia de les Illes Balears, unint Balears i Pitises. 

Amb la caiguda de Roma, les illes de la Mediterrnia occidental queden en mans dels vndals, que estableixen el seu regne al nord d'frica. En temps de Justini I, l'Imperi Bizant conquereix el regne vndal i les Illes queden sota el seu domini fins la invasi dels rabs, el 902. La caiguda i desmembrament del califat de Crdova deixa les Balears dins la taifa de Dnia. Posteriorment, les Illes s independitzen i formen una taifa prpia, que dura fins la conquesta catalana. 

La Corona d'Arag, durant els segles XII i XIII experimenta un fort procs d'expansi cap a la Mediterrnia que la porta a fer seves les terres balears. A diferncia del que succeir amb Valncia, que ser una conquesta conjunta de catalans i aragonesos, la conquesta del regne de Mallorca s noms catalana. El jove rei aragons Jaume I el Conqueridor (tenia 21 anys) comanda una flota que desembarca a Mallorca a finals d'estiu de 1229. Desprs d'ardents combats que es van prolongar durant mesos, entra victoris a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any. L'assalt fou seguit d'una matana indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la poblaci mallorquina. Els milers de cossos morts que no podien ser enterrats van produir una epidmia entre els conquistadors que provoc nombroses morts. Com a conseqncia, els nobles van voler apoderar-se de tot el bot en compte de sortejar-lo entre la tropa. Aix va motivar la revolta de peons i cavallers. Finalment es va fer el repartiment del bot, que dur fins el 30 d'abril de 1230. Grcies a tot plegat, els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resistncia a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys ms les lluites contra els musulmans a Mallorca, que finalment van acabar convertits en esclaus o semi-esclaus. Arran de tota aquesta destrucci, per tamb a causa de la debilitat en qu havia quedat l'exrcit de Jaume I, Menorca va demanar el vassallatge de la Corona i aix li va ser concedit. D'aquesta manera, Menorca esdevindria una taifa autnoma on la religi i la cultura rab encara van mantenir-se mig segle ms. Per en ple gener de 1287, i amb una flota mig delmada per un fort temporal, Alfons el Franc arrib al port de Ma. El Moixerif va pactar la capitulaci de manera que cabdills i nobles pogueren escapar dels catalans a canvi de lliurar la resta de la poblaci perqu l'esclavitzessin. Pel que fa a Eivissa, tamb va ser conquerida durant el regnat de Jaume I, el 8 d'agost del 1235. Els seus habitants tamb van ser esclavitzats i els seus bns repartits entre els magnats.

El nou regne cristi de Mallorca o Mallorques queda institut per la Carta de Privilegis i Franqueses de Mallorca (1230). Com el seu nom indica, no noms institueix el nou regne, sin que s una carta de poblament que dna una srie de llibertats als nous repobladors en un intent de protegir-los dels abusos del rgim feudal i per tal d'atreure ls a les noves terres. No existeixen corts ni institucions comunes a totes les Illes, llevat de la prpia monarquia. Aix, el lloctinent (anomenat tamb virrei en temps de la Monarquia Hispnica) i la Reial Audincia de Mallorca sn les niques institucions per a totes les illes. Mallorca es regeix pel Gran i General Consell i les Pitises per la Universitat. Menorca i Eivissa eren governades tamb per governadors nomenats pels lloctinents mallorquins. 

El 1276 mor Jaume I i la Corona d'Arag es parteix, quedant-se els regnes peninsulars (Arag, Catalunya i Valncia) en mans del fill major, Pere el Gran i el regne de Mallorca en mans del fill menor, Jaume II de Mallorca, si b els reis de Mallorca eren vassalls dels d'Arag. Neix aix l'anomenat Regne Privatiu de Mallorca. Aquest regne estava format, a ms de per les Illes Balears, pels comtats catalans del nord dels Pirineus (Rossell i Cerdanya) i les possessions que encara li restaven a Occitnia i malgrat fer construir els seus reis el castell de Bellver, no van residir habitualment a l'illa. El palau dels reis de Mallorca s a Perpiny. Durant aquest perode la Corona d'Arag conquereix Menorca, que definitivament s incorpora al regne de Mallorca el 1295. El perode del regne privatiu va durar de 1276 a 1349, quan Pere el Cerimonis d'Arag conquereix Mallorca a Jaume III. Aix, el regne de Mallorca queda definitivament integrat a la Corona d'Arag.

Econmicament les illes gaudeixen de la puixana econmica el segle XIII i bona part del XIV, quan comena la crisi baix medieval. Les Illes pateixen durant la Baixa Edat Mitjana retrocs econmic i demogrfic. A ms, pateixen tamb durant l'Edat Mitjana i el principi de la Moderna nombrosos atacs de la pirateria berberesca i el cors. En aquest aspecte destaquen el desembarcament i saqueig de Barba-roja a Ma el 1535 i el de Ciutadella el 1558. El 1521 esclata a Mallorca la Germania, en part com a continuaci de la de Valncia. Els agermanats es fan amb el control de Ciutat i el virrei es veu obligat a fugir i refugiar-se a Eivissa, que pateix l'atac dels agermanats. La revolta acab amb l'enviament d'una flota a Mallorca per part de Carles I. 

El segle XVII tamb s un segle de persecuci religiosa. A Mallorca els processos i la discriminaci pblica contra els jueus, anomenats despectivament xuetes, sn especialment durs. Des de la Baixa edat mitjana els xuetes havien estat discriminats i obligats a convertir-se, vivint com a criptojueus.
 
Les Illes Balears es declaren lleials a l'arxiduc Carles d'ustria durant la Guerra de Successi. El 1715 els castellans ocupen Mallorca i les Pitises i es fa efectiva la derrota. S aprova el decret de Nova Planta de les Illes Balears, que posa fi a l'administraci sorgida de la conquesta catalana i implanta el municipi castell. A ms, la llengua catalana desapareix de l'administraci. El 1706 els anglesos ocupen Menorca en nom de l'arxiduc i posteriorment se la queden com a colnia en virtut del Tractat d'Utrecht. L administraci pblica fa servir l'angls en les relacions amb la metrpoli, per a nivell intern continua fent-se servir la llengua catalana, essent Menorca l'nic territori on el catal s oficial desprs de la fi de la Guerra de Successi. La presncia britnica a Menorca deixa canvis en la ramaderia i l'agricultura (introducci de vaques, porcs i conreus de lleguminoses i farratges) i es construeixen noves carreteres (destaca el Cam d'en Kane) que ajuden a la prosperitat demogrfica i econmica de l'illa. A ms, els anglesos suprimeixen la Inquisici i deixen la seva empremta arquitectnica en les cases senyorials del camp menorqu. Entre 1756 i 1763 els francesos ocupen l'illa, que va tornar a domini angls. La Pau d'Amiens (1802) va suposar el retorn definitiu de Menorca a Espanya. 

El segle XVIII s tamb un segle de reformes illustrades dins la poltica general de la monarquia borbnica. Es funda la Societat Econmica d'Amics del Pas de Mallorca, que intenta posar en marxa reformes importants amb la introducci de conreus ms comercials (cot, lli, morera, vinya, ametller, garrover ) i difondre la utilitzaci d'adobs, a ms de participar en la fundaci de la Companyia de Comer, que pretenia fomentar els intercanvis comercials amb Amrica i impulsar les primeres fbriques. A Eivissa, el canvi en l'organitzaci territorial tamb pretenia urbanitzar l'illa, ja qu els illustrats consideraven que el poblament dispers al camp era el major obstacle per al progrs de l'illa. La davallada de la pirateria i el cors fa que definitivament es repobli Formentera, que mai no havia tingut un poblament estable des del segle XIII. En conjunt s ha de dir que malgrat els esforos, totes les mesures illustrades a Mallorca i les Pitises seran en general, fracassos, o xits ms b relatius. s a dir, continuen sent zones bsicament endarrerides.

Geografia fsica.

L'arxiplag est format per dos grans grups:
les Gimnsies: Menorca, Mallorca, Cabrera i els illots menors que les envolten (les Balears prpiament dites en l'antigor).
les Pitises: Eivissa, Formentera i els illots menors que les envolten.

Paleogeografia.
L'origen geolgic de les Illes Balears, exceptuant part de Menorca, ha de ser ents com una continuaci al mar de les serralades Btiques. Al secundari es van acumulant al mar sediments procedents del masss hespric al geosinclinal btico-rifeny, que sn aixecats i elevats durant el plegament alp. Aix, Mallorca i les Pitises presenten clarament una disposici SO-NE. A ms, les muntanyes d'ambdues illes s'encavalquen en aquesta mateixa direcci i presenten gran multitud de materials secundaris, especialment calcaris. Aquests materials calcaris sn responsables del modelat crstic de les serres mallorquines i de gaireb tota Eivissa, amb canons i importants coves i aqfers. Posteriorment, entre el Terciari i el Quaternari, apareixen per sedimentaci els plans, tant Es Pla de Mallorca com els altres petits plans de les dues illes. L'origen geolgic de Menorca s discutit. Menorca s'ha de dividir en dues parts, Tramuntana i Migjorn, on la part de Tramuntana est formada per materials primaris i el Migjorn per materials secundaris i terciaris igual que Mallorca i les Pitises. Alguns gelegs lliguen la Tramuntana menorquina a les serralades litorals catalanes, si b hi ha altres hiptesis i encara no hi ha conclusions clares. El fet que la Tramuntana menorquina estigui formada per materials primaris explica el seu litoral desigual, que alterna grans caps amb grans ports naturals. Al Terciari es forma Formentera, formada essencialment per dos massissos de sediments (Cap de Barbaria i la Mola) units per un cord de dunes litificat. 


Al Quaternari Gimnsies i Pitises han tingut una histria geogrfica diferent. Durant les glaciacions del quaternari, degut a l'acumulaci de l'aigua en forma de gla en els casquets polars i a les grans serralades, mars i oceans van baixar de nivell. Aix va donar que s'unissin Menorca i Mallorca per un cant, i Eivissa i Formentera per l'altre. Totes les faunes i flores aleshores es van barrejar per entre la Gran Gimnsia i la Gran Pitisa no va ser aix perqu va romandre un canal mar de ms de 70 km, infranquejable per la fauna terrestre.

La menor mida de la Gran Gimnsia (2000 km2) i un clima ms rid (300 mm) va provocar l'extinci de la fauna terestre i la manca de poblaments vegetals arboris notables.

Flora.
La flora de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Es poden distingir 3 components geogrfics:
L'element florstic tirrnic balear: 17 endemismes catalogats (fins al 1997);
L'element florstic ibric balear: 14 endemismes catalogats (fins al 1997);
L'element florstic baleric: 87 endemismes catalogats (fins al 1997);

En el passat, Gimnsies i Pitises varen tenir ecosistemes diferents:
Les Gimnsies tindrien boscos d'alzina a l'interior i a les planes costaneres grans boscos de boix balear (Buxus balearica), actualment planta en estat relicte a Mallorca.
Les Pitises estarien prcticament despullades de vegetaci arbria (algunes pinedes solament, d'aqu l'origen del mot), ni tampoc del boix balear, i en canvi dominarien els herbassars nitrfils producte de l'efecte abassegador de les dejeccions de la gran quantitat de colnies d'avifauna que tindrien.

Fauna.

La fauna de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Hi ha uns 230 endemismes animals catalogats (fins l'any 2000), 99% sn invertebrats.

No cal dir que la informaci existent no s la mateixa per a cada txon. Els vertebrats sn els ms ben estudiats. Els invertebrats tenen grups sencers dels que es t poqussima informaci. En el passat, la fauna de les Gimnsies i de les Pitises era ben diferent. Sembla ser, que llevat de les espcies voladores (aus, ratespinyades i insectes voladors), no compartien quasi cap espcies terrestre. Diferents comunitats vegetals, diferents herbvors, diferents carnvors.

Un dels grans esdeveniments faunstics a les illes, relativament recent, ha estat la desaparici de tota una fauna de mamfers insulars endmica.
Durant el Plio-Quaternari es desenvolup a les Gimnsies peculiar fauna terrestre:
Myotragus: espcies amb aparena de cabra, encara que estan poc emparentades amb elles;
Eliomys morpheus: la rata cellarda autctona, un rosegador;
Soriculus hidalgoi: la musaranya autctona, un insectvor;
L'arribada de l'home a les illes va conduir a la desaparici d'aquesta fauna (s'han trobat ossos en les excavacions dels poblats talaitics)

A les Pitises, a partir del Plistoc superior, la fauna es troba desproveda de mamfers terrestres i d'amfibis. Per, s un fauna molt rica en ocells. Algunes desaparicions es van donar just en les primeres albors de presncia humana (les darreres evidncies de la seva presncia sn de fa uns 6600 anys):
Haliaeetus albicilla: l'guila marina;
Anser sp.: l'oca d'Eivissa;

Poltica i govern.
Les institucions de les Illes Balears.

Actualment, les illes Balears sn una nacionalitat histrica integrada jurdicament com una comunitat autnoma d'Espanya, i regides per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. El sistema institucional autonmic est integrat pel Parlament, el Govern, el president de la comunitat autnoma i els consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera:
 el Parlament de les Illes Balears s l'rgan sobre el qual recau el poder legislatiu del govern. Est integrat per 59 diputats electes pel principi de representaci proporcional per un mandat de quatre anys. El Parlament aprova els pressupostos i controla l'acci del govern. La seu del Parlament s la ciutat de Palma;
 el Govern de les Illes Balears s l'rgan collegiat sobre que exerceix el poder executiu i administratiu, i dirigeix la poltica general. El govern est format per consellers i s encapalat pel president de les Illes Balears, i si n's el cas, pel vicepresident;
 el President de les Illes Balears s el cap de govern de l'executiu, i el representant ms alt de la comunitat autnoma i alhora l'ordinria de l'Estat espanyol a les Illes Balears. s electe pel parlament d'entre el seus membres i nomenat pel rei.

A ms, el Parlament ha creat la Sindicatura de Greuges de les Illes Balears, l'rgan encarregat de la defensa de les llibertats i el drets fonamentals dels ciutadans. Tamb supervisa i investiga les activitats de l'administraci de la comunitat autnoma. El sndic s elegit pel Parlament. El sndic actua com a defensor del poble.

Divisi poltico-administrativa.

Hi ha actualment quatre consells insulars a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera; a la pitisa menor, l'ajuntament-consell ha assumit les competncies que tenia el que s'anomenava abans Consell Insular d'Eivissa i Formentera, arran de la reforma de l'Estatut de les illes Balears. Els consells insulars sn les institucions de govern de les illes i n'exerceixen el govern, l'administraci i la representaci de manera autnoma en la gesti dels seus interessos. Com a tals, es consideren institucions de les comunitat autnoma de les Illes Balears. 

Administrativament, les Illes Balears es divideixen en municipis: 5 a Eivissa, 1 a Formentera, 53 a Mallorca i 8 a Menorca. Tamb existeixen comarques a Mallorca, si b no t reconeixement oficial ni gaudeixen d'autonomia per a la gesti del seus interessos, les seves fronteres sn consensuades pels gegrafs.

La capital de les illes Balears i de l'illa de Mallorca s a la ciutat de Palma. Hi ha la seu del Govern Balear, el Parlament i del Consell Insular de Mallorca.

Els smbols.
Els smbols de les Illes Balears sn integrats en la bandera. Aquests smbols sn distintius i legitimats histricament: les quatre barres horitzontals sobre un fons groc, i el quarter de fons morat amb un castell blanc de cinc torres enmig. Cada illa tamb pot tenir la seva prpia bandera. 

Tanmateix, s'ha anat  qestionant , des de la seva oficialitzaci l's preautonmic de la bandera quarterada, tamb anomenada de "model americ", i la seva legitimaci histrica; que moltes vegades noms s considerada una modificaci de la bandera de Mallorca, que de fet tamb s una bandera inspirada en l'escut de Palma.

L'altre smbol de les Illes Balears, s la diada de les Illes Balears, l'1 de mar, data en qu entr en vigor l'Estatut d'Autonomia de 1983.

Economia.
El PIB per habitant, a les illes, es un dels ms alts de l'Estat Espanyol.

El turisme a les Balears s l'element ms determinant socio-econmic de les darreres dcades. El comportament turstic per s diferenciat segons l'illa.
Mallorca i Eivissa han tingut un flux turstic ms intens i han rebut turistes principalment alemanys i anglesos (a parts iguals). A Eivissa tamb ha estat important l'afluncia d'italians.
Menorca ha entrat ms tard en la indstria del turisme de masses i ha rebut turistes principalment anglesos.
Formentera ha estat llargament apartada dels efectes de la indstria turstica (degut a la minsa mida de l'illa i la manca d'aigua potable) i ha rebut turistes principalment italians.

En totes les illes el turisme de la resta d'Espanya no representa ms d'un quart del total, i a Eivissa s on s ms marcat (principalment joves atrets per la fama de les seves discoteques).

El turisme ja es va iniciar al segle XIX. El 1837 es va inaugurar la primera lnia de vaixells a vapor entre Barcelona i Palma. Les descripcions de George Sand (Un hiver  Majorque, 1842), Frederic Chopin, i l'arxiduc Llus Salvador (Die Balearen, 1891), van difondre l'atracci per les illes.

Demografia.
Segons el cens del INE del 2007 la poblaci era de 1.030.650 persones. Gaireb la metat de la poblaci de les illes viu a Palma o a la seva rea metropolitana. 

Poblaci de les Illes Balears el 2007 segons l'IBAE(Institut Balear d'Estadstica):
Mallorca: 814.275 habitants (79.01% del total de les Illes), dels quals 383.107 viuen a Palma i 431.168 a la Part Forana. ;
Menorca: 90.235 habitants (8.76% del total de les Illes).
Eivissa: 117.698 habitants (11.42% del total de les Illes).
Formentera: 8.442 habitants (0.82% del total de les Illes).

La poblaci balear creix a ritme vertigins (principalment per l'arribada d'estrangers o peninsulars). Per altra banda, i pel carcter de la seua economia (basada principalment en el sector turstic), la poblaci 'flotant' es molt important.

La llengua prpia de les illes s el catal. Presenta uns trets dialectals propis. s llengua oficial, aix com tamb ho s el castell.

Vegeu tamb.
Llista de les 50 majors empreses de les Illes Balears;
Llista de races autctones de les Illes Balears;
Llista de casos de corrupci a les Illes Balears;
Llista d'esportistes balears olmpics;
Llista de peixos de les Illes Balears;
Llista d'ocells de les Illes Balears;

Referncies.


Bibliografia.
CASANOVAS CAMPS, M.A. Histria de les Illes Balears. Mallorca: Editorial Moll, 1988. 447 p.ISBN 84-273-4044-3;
BELENGUER, E. Histria de les Illes Balears. V. II L'poca foral i la seva evoluci (1230-1715). Barcelona: Edicions 62,  2004. 525 p. ISBN 84-297-5507-1 (volum II);

 Enllaos externs .

General.
Govern de les Illes Balears;
Materials didctics de Geografia i Histria;
Institut Balear d'Estadstica (IBAE);
Els foners Balears;
Memria Histrica de les Illes Balears;

Natura.
Naturalismo e conhecimiento dae herpetologia balear: Completa web sobre els rptils i anfibis de les Balears;
Codex Aviorum Balearicum sXXI: Catleg de les aus de les illes Balears, i alguna cosa ms;
La cultura talaitica a les Balears;
Herbari virtual: Herbari del Departament de Biologia de la UIB;
Codex Plantarum Vascularium Balearicum 2000: Catleg de la Flora Vascular de les Illes Balears;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1480" title="I (tom)" nonfiltered="940" processed="928" dbindex="941">

En fsica i qumica, un i es un tom o molcula amb crrega elctrica. S'anomena cati un i amb crrega positiva, i ani un i amb crrega negativa. El procs de guanyar o perdre electrons (respecte a l'tom o la molcula neutres) s'anomena ionitzaci. Se solen representar els cations i els anions amb el smbol de l'tom corresponent i el smbol "+" o "-", respectivament (per exemple, Na+ o F-). Si el nombre d'electrons guanyat o perdut s mes gran que un, aix tamb s'indica (per exemple, Mg2+ o O2-).  

La paraula i prove del grec ion, que es el participi de inai ("anar"). Els cations i anions son atrets cap al ctode i l'node, respectivament (hods vol dir "cam"; ctode i node volen dir "cap avall" i "cap amunt").

Michael Faraday va ser el primer de proposar l'existncia dels ions, el 1830, per va ser Arrhenius qui en va desenvolupar la teoria corresponent el 1884. Aix li valgu el Premi Nobel de Qumica el 1903.

L'energia que cal per arrencar un electr d'un tom en el buit s el potencial d'ionitzaci o energia d'ionitzaci d'aquell tom. Els potencials d'ionitzaci atmics sn constants fsiques, caracterstics de cada tom. El mateix concepte es pot aplicar a molcules i slids.

Generalment, els potencials d'ionitzaci decreixen de dalt a baix, i creixen d'esquerra a dreta en la Taula Peridica. Aquesta tendncia s inversa de la que es troba per al radi atmic. Aix s degut al fet que, en toms petits, els electrons sn atrets mes fortament pel nucli i cal ms energia per arrencar-los.

El primer potencial d'ionitzaci s el que cal per arrencar el primer electr d'un tom neutre, el segon potencial s el que cal per arrencar dos electrons, i aix successivament. Els potencials d'ionitzaci es van incrementant gradualment. Generalment, hi ha un salt considerable d'energia en algun punt de la srie. Aix fa que cada tom tendeixi a formar un cert tipus de cati. Per exemple, el sodi (Na) forma Na+, per no Na2+.

Potencials d'ionitzaci d'alguns toms




Vegeu tamb.
I complex;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1481" title="Islam" nonfiltered="941" processed="929" dbindex="942">



L'islam ()  s una religi monoteista abrahmica, fundada al segle VII basant-se en l'Alcor. Els musulmans creuen que Du (altrament dit All) va revelar l'Alcor al profeta Muhmmad mitjanant un ngel. Muhmmad va recitar aquesta revelaci als seus deixebles, que ms endavant van escriure el text sagrat en paper. L'islam considera Muhmmad l'ltim profeta, que complementa els ensenyaments de Jess i Moiss.

L'islam no s una religi que noms lliga la persona i la seva conscincia amb Du, s una religi social que condiciona la persona d'una manera total, tant amb les relacions amb Du com amb tota la diversitat de relacions socials. 

La xara o llei islmica impregna tots els aspectes de la vida humana. De cap manera contempla una divisi en vida religiosa i vida poltica. Dna resposta a totes les qestions que un creient pugui formular-se i, fonamentalment, indica el cam que, si se segueix, garantir la prpia salvaci.

Sovint es representa l'islam amb una mitja lluna, en oposici a la creu del cristianisme. Aquest smbol t l'origen a l'Imperi bizant i ara est present a moltes banderes de pasos musulmans, sovint al costat d'una estrella Igualment, el color verd s'associa a aquesta religi.

Preceptes bsics.

El nucli de la llei islmica s'expressa en cinc preceptes bsics, els cinc pilars de la religi que tot bon musulm ha de complir: la professi de fe (la xahada), la pregria ritual (la salat), l'almoina (la zakat), el dejuni durant el mes el Ramad (el sawm) i el pelegrinatge a la Meca (l'hajj).

La professi de fe (xahada).

Davant de testimonis i en els principals moments de la vida, el creient ha de recitar la frmula:   L  'il ha 'ill  ll hu Muhammadur ras lu ll hi (Romanitzaci)
No hi ha cap Du tret de Du, i Muhmmad n's el profeta. Per altra banda, per esdevenir musulm no hi ha cap ritus d'iniciaci o baptisme, noms cal recitar aquesta professi de fe.

La pregria ritual (salat).

Cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcci a la Meca, els fidels s'han de dirigir a Du amb la pregria. Una sola pregria, la del migdia del divendres, ha de ser feta en com i a la mesquita. Es reciten captols sures de l'Alcor i sovint es repeteix la invocaci Allah kbar (Du s el ms gran!).

L'almoina (zakat).

L'almoina t dues modalitats: l'exercida espontniament i lliure per agradar Du i la reglamentada i obligatria (zakat) segons la qual tots els musulmans han d'aportar als pobres i a la comunitat una desena part de les seves rendes i capital.

El dejuni durant el mes de ramad (sawm).

El ramad s el nov mes del calendari lunar i s el mes en el que comen la revelaci de l'Alcor. Des de l'alba a la posta del sol, el fidel s'ha d'abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir relacions sexuals.

El Pelegrinatge.

El cinqu pilar bsic de la fe islmica s el Pelegrinatge als llocs sants de la Meca. Aquest Pelegrinatge s'ha de portar a terme, almenys, un cop a la vida, per s noms preceptiu per a aquells fidels capacitats que disposin de mitjans per a poder-lo efectuar.

El Pelegrinatge pot acomplir-se de dues maneres diferents: la visita estricta als llocs sants de la Meca (Pelegrinatge Menor o Umra), o b la visita combinada dels llocs sants de la Meca i del seu terme sagrat (Haram), durant el mes de Dhu al-Hijja, consagrat a aquest efecte (Gran Pelegrinatge o Hajj).

LUmra t l'objectiu essencial de la visita al temple de la Kaaba, la casa de Du, que, per als musulmans, s el centre del mn. Per a ells, Du va comenar per crear l'emplaament sagrat de la Kaaba i desprs, en cercles concntrics, el terme de la Meca, el territori sagrat que l'envolta i, finalment, la resta del mn.

Quan Adam, expulsat del parads per perdonat per Du, vingu a habitar la Terra, Du va fer baixar del cel, per a ell, a l'emplaament de la Kaaba, una tenda feta d'un rob a fi que hi practiqus al voltant girs i curcumvallacions a imitaci dels que fan els ngels al voltant del tron de Du. Ms endavant, va ser Abraham el primer que va construir, en aquell precs lloc, un temple per a la divinitat i, en agrament, Du va fer baixar del cel la pedra angular de l'edifici, la clebre Pedra Negra, blanca originriament, per ennegrida per efecte del palp dels homes durant segles. Aquest lloc es converteix en el punt de mira de la pregria dels musulmans de tot el mn.

Per tot aix, els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritus del tawaf, s a dir, donar set voltes al voltant de la Kaaba i tocar, finalment, la Pedra Negra situada al seu interior. La Kaaba, que est majestuosament coberta de vels de vellut amb or brodat, es troba al centre d'una permanent multitud de fidels que gira sense aturador al voltant seu i que recita insistentment la frmula ritual de la talbiyya.

Tamb, en aquest mateix indret, l'Islam hi situa tant l'escenari del sacrifici d'Abraham com el lloc on Hagar, l'esposa d'Abraham, i el seu fill Ismael van ser repudiats per Abraham i gaireb van morir de set enmig del rigors clima del desert. Aquest fet don lloc a un altre dels ritus ms importants de lUmra: el say, que consisteix a fer quatre cops les anades i tornades entre dos punts de la ciutat, el Mont al-Safa i el Mont al-Marwah, rememorant les corredisses que va fer Hagar responent als precs d'aigua del seu fill agonitzant, fins que, finalment, quan Hagar va tornar on era Ismael esperant-la, va trobar que un ngel havia fet brollar una font, la mtica font de Zamzam, que els va salvar la vida.

Per tal de complir amb totes aquestes obligacions rituals, el pelegr ha de vestir lihram, un hbit blanc especial, sense plecs ni costures, que el santifica i l'obliga a abstenir-se de relacions sexuals, afaitar-se o empolainar-se, mirar-se al mirall, dur cap tipus d'arma, discutir, mentir o blasfemar, cobrir-se el cap (els homes) o el rostre (les dones), fer-se sang, cercar una ombra, matar cap animal o arrencar cap planta, a fi de respectar al mxim el carcter sagrat de l'espai que est visitant.

El Hajj, o Gran Pelegrinatge, consisteix en complir els rituals propis de lUmra i, a ms, tamb visitar els tres espais sagrats situats a la rodalia de la Meca: Mina, Muzdfila i Arafat, just els dies que van del 8 al 13 del mes de Dhu al-Hijja, durant els quals es ritualitzen tot un seguit d'antigues prctiques paganes incorporades per Muhmmad a l'Islam.

Els pelegrins deixen la Meca el dia 8 al mat, van a passar la nit a Mina i el dia 9 arriben ben d'hora a la plana al peu de la muntanya sagrada d'Arafat, a setze quilmetres a l'est de la ciutat, on els fidels, entre la pregria del migdia i la de la tarda, es recullen en actitud submisa davant de Du. En pondre's el sol, comena l'anada vers Muzdfila, a mig cam entre Arafat i Mina, tot refent el cam cap a la Meca. All s'acampa i s'hi passa la nit, es prega, es fan fogueres i es malda per fer el mxim soroll possible, tot seguint una antiqussima tradici que es remunta a l'poca preislmica i que feia de Muzdfila el santuari central de Quza, el du del tro i de la pluja.

El dia 10 s el yawm an-Nahr, el dia culminant del Hajj, en el que el pelegr abandona Muzdfila a primera hora del mat amb la finalitat d'arribar a Mina, on commemora la Festa del Sacrifici, celebrada al mateix temps a tot el mn islmic, durant la qual immola una ovella, una cabra o un camell. Tamb a Mina, els pelegrins lapiden els Pilars del Diable, tot llanant set pedres, portades des de Muzdfila, contra unes columnes, amb la finalitat d'expulsar els mals esperits. Acabats aquests rituals, el pelegr es fa tallar els cabells i s'afaita, en acci de grcies a la divinitat, i tot seguit emprn el cam de tornada definitiu a la Meca, on dur a terme el tawaf al-Ifada, una darrera circumvallaci al voltant de la Kaaba.

Els dies 11, 12 i 13 de Dhu al-Hijja sn dies de celebraci per haver complert tot el prescrit i en qu s'aturen les interdiccions imposades per lihram, l'hbit blanc de santificaci.

Pautes de conducta.

bviament, a ms d'aquests cinc preceptes bsics, la religi islmica estableix altres pautes de conducta i, al mateix temps, mant costums preislmics propis de la terra on es va formar. 
 Es mant la prohibici de menjar carn de porc i la carn d'animals que no hagin estat sacrificats d'una determinada manera.
 Segons alguns corrents jurdics, es prohibeix beure vi i altres begudes alcohliques.
 Tot i que amb interpretacions variables, existeix una forta reticncia a crear imatges d'homes i d'ssers vius. Du s l'nic creador d'imatges, fer-ne s voler imitar Du.

El gihad.

Sovint s'ha afirmat que l'islam t un carcter combatiu a conseqncia de la predicaci a favor de la guerra santa. Certament, la paraula rab gihad s'ha tradut com a guerra santa. Ara b, aquest concepte significa esfor especial a favor de l'islam, un esfor dirigit tant contra l'enemic interior, dins de cada musulm, com contra l'enemic exterior, quan l'islam es veu atacat. Noms s justa la guerra d'autodefensa.

Distribuci de l'Islam.
Es llisten a continuaci els pasos on hi ha ms percentatge de poblaci musulmana (ms del 98% dels creients del pas segons dades oficials):
Arbia Saudita;
Turquia;
Marroc;
Afganistan;
Iemen;
Somlia;
Mauritnia;
Bahrain;
Tunsia;
Pakistan;
Iran;
Maldives;

 Vegeu tamb .
 Histria de l'Islam;
 Expansi de l'Islam;
 Divisi de l'Islam;
 La Meca;

 Enllaos externs .

"L'islam a Catalunya", web introductria amb enllaos interessants;
L'islam des de l'Orient de l'ndalus ;
Directori i biblioteca virtual amb enllaos directes a documents complerts d'accs lliure sobre la civilitzaci arabo-islmica  ;
Links: Islam in Western Europe   ;
Islamic Meditation ;
Islamic Network - About Islam ;
cennet ;
Islam Blog ;































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1484" title="Itali" nonfiltered="942" processed="930" dbindex="943">

L'itali s una llengua romnica (o grup de llenges) oriental parlada a bona part d'Itlia, a Sussa, a part d'Eslovnia, i a Crsega.

Aquesta llengua presenta una gran diferenciaci dialectal. Per exemple, hi ha dialectes italians molt ms diferents entre s que no pas el portugus i el castell, al sud; al nord, en alguna part del sud i a Sardenya, s'hi parla itali juntament amb les llenges locals (llombard, piemonts, lgur, vnet, francoprovenal, occit, emili-romanyol, friuls, romanesco, napolit, sard, sicili).

La llengua italiana estndard es fonamenta en el tosc, si b adquireix elements d'altres dialectes i, particularment en temps recents, del rom.

Enllaos externs.
  Dizionario d'ortografia e di pronunzia (DOP): diccionari ortogrfic i de pronncia (RAI).




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1485" title="Itlia" nonfiltered="943" processed="931" dbindex="944">



Itlia (en itali: Italia), oficialment la Repblica Italiana (en itali: Repubblica Italiana) s un Estat europeu situat a la pennsula Itlica i que inclou les dues illes ms grans de la mar Mediterrnia, Siclia i Sardenya. Itlia limita al nord amb Frana, Sussa, ustria i Eslovnia. Els petits estats independents de San Marino i la Ciutat del Vatic sn enclavaments dins el territori itali, mentre que Campione d'Itlia s un exclavament itali dins Sussa. 

En l'actualitat Itlia s una repblica democrtica i un pas desenvolupat amb el set Producte interior brut ms alt del mn i el 17 ndex de desenvolupament hum ms alt. s membre fundador de la Uni Europea, i membre del Grup dels vuit i del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. 

Toponmia.
L'origen del mot "Itlia" (de l'itali: Italia), del llat  talia s imprecs. Segons les teories ms esteses, el terme va ser un prstec del grec antic i aquest de l'osc Viteli, que significa "terra dels bous" en honor al du del bestiar, Mart.. El bou era el smbol de les tribus del sud de la pennsula i sovint era representat banyant el llop rom com a smbol provocador de la Itlia lliure durant les guerres samnites.

El nom "Italia" es referia a una regi del territori que en l'actualitat s el sud d'Itlia. D'acord amb Antoc de Siracusa, originalment noms es referia a la porci del sud del Bruttium (l'actual Calbria), per durant el seu temps el terme ja era sinnim d'Enotris i incloa la major part de Lucnia. Els grecs van comenar a fer s del terme per referir-se a una regi molt ms mplia, per no seria sin fins els temps de les conquestes romanes que el terme es va estendre per incloure-hi tota la pennsula.

 Geografia fsica.

Itlia consisteix predominantment en una gran pennsula que s'estn cap al Mar Mediterrani, on junt a les seves dues principals illes, Siclia i Sardenya, crea masses aqutiques importants, com el Mar Adritic al nord-est i el Mar Jnic al sud-est. Limita al nord amb Frana, Sussa, ustria, i Eslovnia. La serralada dels Apenins  formen la columna vertebral de la pennsula, anant des del nord-oest fins on s'uneixen amb els Alps, la cadena muntanyosa que desprs forma un arc el qual tanca a Itlia des del nord. All s'hi troba tamb una gran esplanada alluvial, la esplanada po-veneciana, drenada pel riu Po i els seus diversos afluents provinents dels Alps, Apenins i Dolomites. 

Hi ha diversos volcans actius a Itlia. Etna s el volc actiu ms gran d'Europa. Contrriament al que pensa molta gent, el punt ms elevat d'Itlia no s el Mont Blanc, ja que aquest cim es plenament francs. El seu punt ms elevat, doncs, s el Mont Blanc de Cormayeur a 4.748 m d'alada, situat al masss del Mont Blanc, a la capalera de la Vall d'Aosta (Aoste). Itlia, per s'associa ms fcilment amb dos volcans famosos: l'actualment inactiu Vesuvi prop de Npols i el molt actiu Etna a Siclia.

El clima s molt divers, atesa la variaci de l'altitud, que inclou el clima mediterrani de les costes, el clima continental del nord, i el clima humit subtropical. Els climes de les costes poden diferir molt dels climes a altituds molt majors, encara que es troben a poca distncia, especialment durant els mesos d'hivern en qu a les muntanyes el clima s fred, humit, acompanyat de neu, mentre que les regions costaneres gaudeixen d'hiverns ms temperats.

 Poltica i govern.
Estructura constitucional.

El govern de la Repblica Italiana es basa en el parlamentarisme. El Parlament Itali es bicameral, integrat per la Cambra dels Diputats (Camera dei Diputati) i el Senat de la Repblica(Senato de la Repubblica). El poder executiu s constitut pel Consell dels Ministres (Consiglio dei ministri), encapalat pel Primer Ministre o President del consell dels ministres que s el cap de govern. El cap d'Estat s el President de la Repblica (Presidente della Repubblica), electe cada set anys pel Parlament i un petit nombre de delegats regionals. El president nomena el primer ministre, el qual, al seu torn, nomena els altres ministres. El Consell de Ministres ha de conservar el suport (fiducia) d'ambdues cambres del Parlament. 

Les Cambres del Parlament s'elegeixen directament per mitj d'un sistema electoral complex (esmenat per ltima vegada el 2005) que combina la representaci proporcional i un premi majoritari per a la coalici ms gran. Tots els ciutadans italians majors de 18 anys poden votar pels diputats. Per votar pels Senadors, tanmateix, els ciutadans han de tenir ms de 25 anys d'edat. La Cambra dels Diputats t 630 membres i el Senat 315 senadors electes; a ms e Senat inclou els expresidents i altres senadors vitalicis designats pel President de la Repblica segons las provisions especials de la constituci. Ambdues cambres es renoven cada cinc anys, per poden ser dissoltes pel President abans de l'expiraci del terme si el Parlament no pot elegir un govern estable. 

Una caracterstica nica del Parlament Itali s que t representaci dels italians a l'estranger (al voltant de 2,7 milions). Dels 630 diputats i els 315 senadors, 12 i 6 sn electes, respectivament, en quatre circumscripcions estrangeres. Aquests representants van elegits per primera vegada el 2006 i gaudeixen dels mateixos privilegis que els representants electes a Itlia.

 Subdivisi administrativa .
Articles principals: Regions d'Itlia i Provncies d'Itlia;

Itlia es divideix en diverses regions que d'acord a la constituci de 1948 gaudeixen d'autonomia local, en qu el paper de la constituci s reconixer, protegir i promoure l'autonomia local, assegurar que els serveis de l'Estat siguin descentralitzats, i adaptar els principis i les lleis establint l'autonomia i descentralitzaci. No obstant cinc d'aquestes regions (Vall d'Aosta, Fril   Vencia Jlia, Siclia, Sardenya i Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud) tenen un estatus autonmic especial en ra de la seva natura geogrfica, cultural o social i la presncia de minories tniques. Les altres (Llombardia, Ligria, Vneto, Piemont, Calbria, Toscana, Abruos, Basilicata, Campnia, Emlia-Romanya, Laci, Marques, Molise, Pulla i mbria) tenen un estatut com d'administraci. Van ser establertes finalment com a regions durant la dcada de 1970. 

Cada regi elegeix un consell i una Giunta Regionale (Junta Regional) encapalada per un president electe per sufragi directe. La Junta s responsable davant el consell i ha de retenir el vot de confiana del consell. La reforma constitucional del 2001 van ampliar les competncies de les regions, en especial quant als poders legislatius; la majoria dels controls de l'Estat van ser abolits.

Les regions se subdivideixen en 109 provncies i aquestes en 8.101 comuns o municipalitats. 






 Economia .
 Article principal: Economia d'Itlia;


L'economia italiana, segons el clcul del seu Producte interior brut en paritat de poder adquisitiu s la vuitena ms gran del mn, i la quarta ms gran d'Europa. D'acord amb l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic, el 2004 Itlia va ser el sis exportador ms gran de bns manufacturats. Econmicament el pas es troba dividida en dues rees: un nord industrialitzat, dominat per les empreses privades, i una rea menys desenvolupada principalment agrcola al sud. L'economia submergida, segons el Ministeri de Finances, s'ha estimat que representa prop del 6% del PIB oficial. 

Itlia posseeix una economia industrial capitalista diversificada, amb prcticament la mateixa renda per capita que Frana i el Regne Unit. S'observa una diferncia entre el nord industrial i desenvolupat, l'economia de la qual est dominada per les empreses privades, i el sud agrcola, menys desenvolupat i depenent del suport governamental amb una taxa d'atur del 20%. La major part de les matries primeres necessries per a la indstria sn importades aix com ms del 75% de l'energia.

Al llarg de l'ltima dcada, Itlia ha implementat una poltica fiscal estricta per assolir els requeriments de les Unions Monetries i Econmiques; la inflaci i les taxes d'inters s'han mantingut a nivells baixos. El govern actual ha implementat nombroses reformes per tal de millorar la competitivitat i el creixement a llarg termini. No obstant aix, la implementaci d'altres reformes a curt termini, com ara reduir la crrega fiscal i reformar el sistema de pensions, encara sn un repte, ateses la desacceleraci econmica i l'oposici dels sindicats. El 2006 l'economia va crixer marginalment i la taxa d'atur encara era elevada.

El 2007, el govern itali va implementar diverses reformes importants en el sistema tributari. Primerament, va reduir la taxa del cohort ms elevat del impost sobre la renda al 43%. Tamb, va incrementar la capacitat tributria de les regions i els municipis. No obstant aix, l'impost a les empreses, del 33% no ha estat canviat des del 2004. Les regions gaudeixen tamb de la capacitat de recaptar impostos per a finanar els serveis de sanitat que varia entre el 4,25 i el 5,25%. 

El valor total dels bns exportats el 2006 va ser de 332.000 milions d'euros i el valor de les importacions va ser de 341.000 milions d'euros, amb un dficit comercial de 9.000 milions d'euros, mentre que el compte corrent tamb va mostrar un dficit de 37.700 milions d'euros, equivalent al 2,6% del Producte interior brut.

 Geografia humana i societat.
Demografia.

L'ltim report de l'Institut Nacional d'Estadstica (ISTAT) va estimar la poblaci en 59.131.287 habitants el desembre del 2006, un increment del 3% des del 2001. La poblaci italiana s la quarta ms gran de la Uni Europea (desprs d'Alemanya, Frana i el Regne Unit) i la 22a ms gran del mn. El creixement poblacional s degut principalment a la immigraci i a l'increment en l'esperana de vida, que s'ha estimat en 79,81 anys. Malgrat el creixement poblacional, Itlia est envellint rpidament. Amb una taxa de fecunditat d'1,35 nens per dona, prop d'un de cada cinc italians s pensionat. 

Itlia t una de les densitats de poblaci ms altes d'Europa, amb 1986 persones per quilmetre quadrat. La densitat s major a la regi del nord-oest; de fet, dues de les vint regions (Llombardia i Piemont) sumades agrupen el 25% de la poblaci total de l'Estat, dels quals 7,4 milions viuen a la regi metropolitana de Mil, l'rea metropolitana ms poblada. L'alfabetisme arriba al 98%, i l'educaci s obligatria per a tots entre els 6 i els 18 anys d'edat. Aproximadament dos teros de la poblaci viu en rees urbanes, una xifra menor al d'altres nacions d'Europa Occidental.

Llenges.
Article principal: Llenges d'Itlia;
La llengua oficial d'Itlia s l'itali, una estandarditzaci del tosc, llengua descendent del llat. Abans de la reunificaci italiana el 1861 aquesta llengua existia noms com a llengua literria, parlada per menys del 3% de la poblaci. Nombroses llenges es parlaven a la pennsula, la majoria llenges romances que s'havien desenvolupat a cadascuna de les regions i regnes, a causa de la fragmentaci poltica de la pennsula. Moltes d'aquestes llenges han sobreviscut, sovint imprpiament anomenades dialetti (dialectes). 

Massimo d'Azeglio, un dels ministres de Cavour, va declarar, desprs de la unifificaci italiana, que ja que s'havia creat Itlia, noms faltava crear italians. Ats el gran nombre de llenges que es parlaven a la pennsula, es va establir que l'itali "correcte" o "estndard" seria basat en el dialecte florent de la Toscana (ats que seria la primera regi a produir autors importants com Dante Alighieri). Es va establir un sistema educatiu, la qual cosa va reduir la variaci de les llenges amb el temps. Seria fins la dcada de 1960 que el creixement econmic i la televisi van permetre la universalitzaci de l'itali. 

Els grups minoritaris sn petits, essent el major d'aquests el de parla alemanya al sud del Tirol (segons el cens de 1991, la poblaci es troba composta per 287.503 persones de parla alemanya i noms 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant de Trieste. Altres grups minoritaris amb idiomes parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa a la regi de la Vall d'Aosta; els sards, el catal, el frils i  el lad en les muntanyes dolomites, essent tots idiomes romanos.

Religi.

El catolicisme rom s la religi ms gran de l'Estat itali. Tot i que ja no n's la religi oficial, encara t un paper important en els afers poltics nacionals, en part degut a la locaci de la Santa Seu dins Roma. El 87,8% dels italians s'identifiquen com a catlics, encara que noms el 37% s practicant o membre actiu.

Altres grups cristians a Itlia sn els cristians ortodoxos orientals i els cristians ortodoxos grecs. Els grups protestants ms nombrosos sn els pentecostals i evanglics que agrupen 500.000 persones. Els Testimonis de Jehov s'han estimat en 235.685 persones. Com a resultat de les onades recents d'immigraci d'altres regions el mn, hi ha a prop de 800.000 musulmans

 Cultura i oci .

Itlia, com a Estat, no existia abans de la unificaci dels diversos regnes i repbliques el 1861. A causa de la seva unificaci relativament tardana, aix com de la autonomia histrica de les diverses regions que comprenen la pennsula Itlica, moltes de les tradicions i costums que en l'actualitat reconeixem com a italianes poden, alhora, identificar-se d'acord amb la seva regi d'origen. La contribuci italiana al patrimoni cultural i histric d'Europa s immens: Itlia s la llar del nombre ms gran de llocs designats com a Patrimoni de la Humanitat del mn. 

Les arts visuals.
Itlia ha estat la llar de diversos moviments artstics i intellectuals al llarg de la seva histria, els quals s'han ests per tota Europa i ms enll, com ara el Renaixement i el Barroc. Alguns dels grans artistes visuals italians sn Miquel ngel, Leonardo da Vinci, Donatello, Botticelli, Fra Angelico, Tintoretto, Caravaggio, Bernini, Tici i Rafael.

Literatura.

La base de la llengua italiana moderna va ser establerta per primera vegada amb les obres del poeta florent, Dante Alighieri, l'obra ms gran del qual s considerada una de les obres literries ms importants de l'Europa medieval: la Divina Comdia. Altres escriptors i poetes reconeguts sn Giovanni Boccaccio, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Torquato Tasso, Ludovico Ariosto i Francesco Petrarca, el vehicle d'expressi dels quals va ser inventat a Itlia: el sonet. Alguns filsofs prominents foren Giordano Bruno, Ficino, Machiavelli, i Giambattista Vico. Algunes figures literries moderns i premis Nobel sn el poeta nacionalista Giosu Carducci (1906), l'escriptora realista Grazia Deledda (1926), l'autor d'obres de teatre Luigi Pirandello (1936), els poetes Salvatore Quasimodo (1959) i Eugenio Montale (1975), i el satirista i autor d'obres de teatre Dario Fo (1997)..

Cincia.

En la cincia, Galileo Galilei va realitzar importants avanos cap a la revoluci cientfica, i Leonardo da Vinci s l'eptom de l'enginyer renaixentista. 

Itlia ha estat la llar de diversos cientfics i inventors de gran renom: Enrico Fermi, un dels pares de la Mecnica quntica i cap del Projecte Manhattan; l'astrnom Giovanni Domenico Cassini; el fsic Alessandro Volta, inventor de la bateria elctrica; els matemtics Joseph Louis Lagrange i Fibonacci; els premi Nobel de fsica Guglielmo Marconi inventor de la rdio; i Antonio Meucci, inventor del telfon. 

Msica.
La msica ha jugat un paper molt important en la cultura italiana, ja sigui la msica popular o la msica acadmica. Com a origen de l'pera, Itlia va proveir molts dels fonaments de la msica tradicional acadmica o clssica. Els instruments que se n'associen, com ara el piano i el viol, hi foren inventats, i moltes de les formes musicals clssiques tenen llurs arrels en les innovacions de la msica italiana dels segle XVI i XVII, com ara la simfonia, el concert, i la sonata. Entre els compositors italians ms reconeguts es troben els renaixentistes Giovanni Pierluigi da Palestrina i Claudio Monteverdi; els barrocs Alessandro Scarlatti, Arcangelo Corelli i Antonio Vivaldi, els clssics Niccol Paganini i Gioacchino Rossini; i els romntics Giuseppe Verdi i Giacomo Puccini. Els compositors contemporanis italians, com ara Luciano Berio i Luigi Nono han contribut significativament en el desenvolupament de la msica electrnica i experimental.

Esports.
Els esports populars a Itlia sn, primerament, el futbol, aix com el bsquet, voleibol, waterpolo, rugbi i d'altres. Els esports d'hivern sn molt populars a la zona nord de l'Estat.

Festes.



 Histria .
Article principal: Histria d'Itlia;

De la prehistria a la Magna Grcia.
Les excavacions arqueolgiques a tot arreu del territori itali mostren que la presncia humana data del perode paleolltic, fa 200.000 anys.

Durant els segles VII i VIII es van establir colnies gregues en diverses rees de la costa occidental de la mar Negra, Siclia i Marsella. Els romans van anomenar el territori conjunt de la Siclia i el sud de la pennsula Itlica, la "Magna Grecia", ja que era habitada principalment per immigrants o descendents grecs.  

Roma Antiga.

Vegeu tamb: Imperi Rom;
La Roma antiga va ser una civilitzaci que va crixer a partir d'una comunitat agrcola fundada a prop del segle VIII fins convertir-se en un imperi collosal que s'estenia per tot el mediterrani. Durant la seva existncia de dotze segles, la civilitzaci romana va evolucionar d'una monarquia a una repblica basada en una combinaci d'oligarquia i democrcia cap a l'imperi autocrtic. Va dominar l'Europa Occidental, i tota l'rea que envolta la mar mediterrnia, per mitj de les conquestes i l'assimilaci cultural.

"Itlia", durant la Repblica i l'Imperi romans, va ser el nom de la pennsula Itlica. Durant l'poca de la Repblica, Itlia (que s'estenia des de Rubic a Calbria) no era una provncia ans el territori de la ciutat de Roma, i per tant gaudia d'un estatus especial; per exemple, els comandants militars no entrar-hi amb llurs exrcits, l'entrada de Juli Csar amb les seves legions va marcar el comenament de la guerra civil.

A partir del segle III, l'Imperi rom va entrar en decadncia. L'Imperi Rom d'Occident, que incloa Hispnia, Gllia i Itlia es va dividir en diversos regnes el segle V. L'Imperi Rom d'Orient, governat des de la ciutat de Constantinoble, i conegut com a Imperi Bizant, va sobreviure desprs de la caiguda de Roma, el 476 dC, data que tamb marca el comenament de l'Edat mitjana.

L'Edat mitjana.

Els governants de Llombardia van crear un Regne d'Itlia que va sobreviure fins el 744, data en qu va ser conquerit pels francs.

El segle VI l'emperador Justini I va reconquerir Itlia dels ostrogots. La invasi d'una nova onada de tribus germniques, els llombards, van condemnar aquest assaig de ressuscitar l'Imperi Rom d'Occident, per les repercussions del fracs de Justini van perdurar amb el temps. Durant els tretze segles posteriors, quan les nacions-estats van sorgir al nord dels Alps, l'estructura polltica d'Itlia era una xarxa de ciutats-estats feudals, tiranies petites i d'invasors estrangers.

Durant diversos segles els successors de Justini van convertir-se en una fora tena en la poltica italiana, prevenint que altres potncies com ara els rabs, el Sacre Imperi Romanogermnic, o el papat hi formessin un regne itali unificat, i alhora sense aconseguir recrear la Itlia romana. Altres imperis transalpins van aconseguir dominar diverses regions d'Itlia. I encara que el seu domini va ser temporal, i la Itlia com a Estat unificat no es va formar sin fins el segle XIX.

Cap dels imperis transalpins van assolir la unificaci d'Itlia, ja que el seu xit amenaava la supervivncia de les potncies medievals d'Itlia: l'Imperi Bizant, el Papat i els normands. Aquests ltims, i els descendents dels llombards, es van oposar a la formaci de qualsevol ordre poltic dominant sobre Itlia.

Comuns i Senyorius.

L'aixecament dels senyorius s una fase de la histria italiana associada amb el declivi del sistema comunal medieval de govern i el sorgiment de l'estat dinstic.. En aquest context la paraula senyoriu (it. signoria), es fa s en oposici a la instituci del com (it. commune) o de la ciutat-repblica.

De fet, els observadors i historiadors contemporanis consideren l'aixecament dels senyorius com una reacci al fracs dels comuns per a mantenir la llei i l'ordre i suprimir la discrdia civil. Enmig de les condicions anrquiques que dominaven les ciutats-estats medievals italianes, el poble cercava homes forts per restaurar-hi l'ordre i controlar les elits feudals.

En temps d'anarquia o crisi, les ciutats oferien el senyoriu als individus que consideraven prou forts per salvar l'estat. Per exemple, l'estat tusc de Pisa va oferir el senyoriu a Carles VIII de Frana, amb l'esperana que ell protegs la seva independncia del seu enemic Florncia.

Les Repbliques Martimes.


Itlia, durant aquest perode, va ser famosa per les seves repbliques mercantils: la Repblica de Florncia i les Repbliques Martimes. Eren ciutats-estats organitzades com a repbliques, en el sentit que eren formalment independents, encara que la majoria es van originar a partir de territoris que pertanyien abans a l'Imperi Bizant, amb l'excepci de Gnova i Pisa. Totes aquestes ciutats, durant la seva poca independent, tenien sistemes de govern similars, que no idntics, en qu les classes mercantils hi tenien molt poder. Encara que en la prctica eren oligrquiques i s'assemblen molt poc a les democrcies modernes, la llibertat poltica relativa va permetre el desenvolupament acadmic i artstic. 

Les quatre Repbliques Martimes clssiques foren Vencia, Gnova, Pisa i Amalfi, i sempre es presenten en aquest ordre que mostra la seqncia temporal del seu domini. Tanmateix, altres pobles d'Itlia tamb van ser, en un perode de temps, repbliques martimes, encara que amb menys importncia, com ara Gaeta, Molfetta, Trani i a Dalmcia, sota la influncia italiana Ragusa i Zara. 

Vencia i Gnova es van convertir en la porta de comer amb l'Orient i productors de vidre veneci, mentre que Florncia era la capital de la seda, la llana, els bancs i la joieria. La riquesa que van comportar aquestes activitats van tenir com a resultat que molts projectes artstics pblics i privats de gran envergadura podien ser finanats. Les Repbliques Martimes tamb van contribuir significativament en les Croades, amb suport econmic per sobretot prenent avantatge de les oportunitats poltiques i comercials que resultaven d'aquestes guerres. La Quarta Croada, que nominalment volia alliberar Jerusalem, de fet, tamb incloa l'intent de conquesta de Zara i Constantinoble per Vencia. 

Cada una de les Repbliques Martimes en el temps tenia control de diverses terres d'ultramar, com ara moltes de les illes de la mar Mediterrnia, especialment de Sardenya i Crsega, aix com les terres de la mar Adritica i les terres de l'Orient Prxim i el nord d'frica. 

En aquesta poca la corona d'Arag va annexionar diversos territoris del sud d'Itlia i de Sardenya, com a potncia mercantil i martima. La ciutat de l'Alguer va ser repoblada amb immigrants catalans, i fins l'actualitat la ciutat ha conservat la cultura i la llengua catalanes. 

Renaixement.


Alguns historiadors han suggerit que l'estructura poltica excepcional de la Baixa edat mitjana va permetre el sorgiment d'una eflorescncia cultural nica. Itlia era dividida en petites ciutats-estats i altres territoris. El Regne de Npols controlava el sud, la Repblica de Florncia i els Estats Papals controlaven el centre, Gnova i Mil el nord i l'oest, i Vencia, el est. La Itlia del segle XVI era un dels territoris ms urbanitzats d'Europa. La majoria dels historiadors concorden en qu les idees que van caracteritzar el Renaixement van tenir el seu origen a la Florncia del segle XIII, en especial amb els escrits de Dante Alighieri (1265-1321) i Francesco Petrarca (1304-1374), aix com les pintures de Giotto di Bondone (1267-1337). 

El Renaixement va rebre el seu nom en referncia al nou naixement d'algunes idees clssiques que s'havien perdut a Europa. S'ha argumentat que el catalitzador d'aquest renaixement va ser el descobriment d'alguns texts antics que la civilitzaci occidental havia oblidat, per que van ser preservats dins algunes biblioteques de monestirs i pel mn musulm i la traducci dels antics texts del grec i l'rab al llat. 

Els humanistes renaixentistes com ara Niccol de' Niccoli i Poggio Bracciolini van recrrer les biblioteques a la recerca de les obres dels autors clssics com ara Plat, Cicer i Vitruvi. Les obres dels escriptors de l'Antiga Grcia i de la Grcia Hellensitca aix com dels cientfics musulmans van ser importats al mn cristi postmedieval. 

La Pesta Negra de 1348 va afectar greument Itlia, matant un ter de la poblaci total.. Amb la recuperaci del desastre, les ciutats van ressorgir com a centres de comer.

Domini estranger (del segle XVI al segle XIX).

Desprs d'un segle d'un sistema poltic fragmentat, en qu els petits Estats italians i els principats havien pogut mantenir una independncia relativa i el balan de poder en la pennsula, el 1494 el rei francs Carles VIII va comenar la primera d'una srie d'invasions que es va estendre per tota la primera meitat del segle XVI; una competncia entre Frana i Espanya per la possessi del territori itali. Al final, Espanya va dominar (el Tractat de Cateau-Cambresis de 1559 va reconixer la possessi espanyola del Ducat de Mil i el Regne de Npols) i per gaireb dos segles es va convertir en la fora poltica dominant d'Itlia. La Santa Aliana entre Espanya sota la casa d'Habsburg i la Santa Seu va tenir com a resultat la persecuci sistemtica de qualsevol moviment protestant, que al seu torn va fer que la pennsula romangus catlica amb poca o nulla presncia protestant. El control espanyol d'Itlia va comportar l'aplicaci d'impostos molt elevats en conjunci amb una administraci lenta i sovint ineficient. 

ustria va succeir Espanya com a principal potncia a controlar Itlia desprs del Tractat d'Utrecht (1713), adquirint Mil i el Regne de Npols. El domini austrac, contemporani amb la Illustraci promoguda pels emperadors d'Habsburg, va produir un millorament considerable de les condicions socials. La regi del nord d'Itlia, sota el control de Viena va recuperar el seu dinamisme econmic i el fervor intellectual. 

La Revoluci Francesa i les Guerres napoleniques (1796-1815) van introduir les idees d'igualtat, democrcia, llei i naci a Itlia. La pennsula ja no era el camp de batalles del passat, per Napole (que va nixer a Crsega el 1769, un any desprs de la cessi de l'illa de Gnova a Frana) va canviar completament el mapa poltic, destruint el 1799 la Repblica de Vencia, la qual mai no recuperaria la seva independncia. Els Estats creats per Napole amb el suport de grups minoritaris de patriotes italians van ser efmers i no van sobreviure la derrota de l'emperador francs el 1815.  

Risorgimento (1848-1870).

La creaci del Regne d'Itlia va ser el resultat dels esforos coordinats entre els nacionalistes italians i els monrquics lleials a la Casa de Savoia, per a establir un regne unit que abasts la pennsula italiana sencera.

El Regne de Sardenya-Piemont es va industrialitzar a partir de 1830. Una constituci, l'Estatut Albert va ser promulgat en un any de revolucions, el 1848, sota la pressi liberal. En aquest temps, es va declarar la primera guerra d'independncia italiana d'ustria. Desprs dels xits inicials, tanmateix, el Regne de Sardenya va perdre. 

Desprs de les revolucions de 1848, el lder aparent de la unificaci italiana va ser el nacionalista Giuseppe Garibaldi. Garibaldi era popular amb els italians del sud. Ell va encapalar el moviment d'unificaci republicana al sud, per la monarquia del nord d'Itlia tamb tenia l'ambici d'establir un Estat itali unificat. Encara que el regne no tenia cap connexi fsica amb Roma (considerada la capital natural d'Itlia), va reptar, amb xit, l'Imperi Austrac durant la Segona guerra d'independncia italiana, alliberant Llombardia i Vencia del domini austrac. El regne tamb va concretar aliances importants que el van permetre millorar les possibilitats de reunificar Itlia, com ara l'aliana amb el Regne Unit i Frana en la Guerra de Crimea. 

El 1866 el primer ministre prussi Otto von Bismarck va oferir a Victor Emmanuel II una aliana amb el seu regne en la Guerra Austro-Prussiana prometent l'annexi de Vencia a Itlia, aleshores controlada per ustria. El rei Emmanuel va acceptar, la qual cosa va marcar la Tercera guerra d'independncia italiana. Desprs de la victria dels aliats i l'annexi de Vencia, l'nic obstacle major a la reunificaci era Roma. 

El 1870 Prssia va declarar la guerra a Frana en la Guerra Franco-Prussiana. Per tal de fer-ne front, Frana va abandonar les seves possessions a Roma. Itlia es va beneficiar de la victria prussiana per prendre el control dels Estats Papals de l'autoritat francesa. La unificaci italiana s'havia completat, i poc desprs la capital d'Itlia es va moure a Roma.

Del liberalisme al feixisme (1870-1922).
Al nord d'I`talia, la industrialitzaci i la modernitzaci havien comenat durant l'ltima meitat del segle XIX. El sud, al mateix temps, era sobrepoblat, la qual cosa va forar l'emigraci massiva de milions de persones cap a altres regions d'Europa i d'Amrica principalment als Estats Units, l'Argentina, l'Uruguai i el Brasil. 

La democrcia parlamentria es va desenvolupar rpidament durant el segle XX. L'Estatut Albert de 1848 es va estendre per incloure tot el Regne d'Itlia el 1861 atorgant les llibertats bsiques, per les lleis electorals excloen les classes sense propietats i educaci del dret al vot. El 1913 es va aprovar el sufragi universal per als homes. El Partit Socialista es va convertir en el partit poltic principal. 

A partir de les ltimes dues dcades del segle XIX, Itlia va prendre possessions d'ultamar, com ara les colnies de Somlia i Eritrea. A ms, el 1911, el govern de Giovanni Giolitti va enviar forces per ocupar Lbia. Itlia va declarar la guerra a l'Imperi Otom. L'annexi de Lbia i del Dodecanese (un grup d'illes de la mar Egea va fer el fonament dels nacionalistes per a advocar pel domini d'Itlia per tot el mediterrani i l'annexi de Grcia i la regi de Dalmcia.

El cam cap a la democrcia liberal moderna va ser interromput per la Primera guerra mundial (1914-1918). Al comenament, Itlia va romandre neutral, per el 1915, sota la pressi del Regne Unit i Frana, Itlia va signar el Pacte de Londres fent-se un aliat. A canvi de la seva participaci, els altres dos Estats van prometre que en finalitzar la guerra, Itlia rebria Trento, Trieste, Istria, Dalmcia i alguns territoris de l'actual Turquia. Itlia va derrotar l'Imperi austrohongars el novembre de 1918. Durant la guerra, tanmateix, 600.000 italians van morir i l'economia es va collapsar amb altes taxes d'inflaci i d'atur. En el Tractat de pau, Itlia noms va rebre Trento, Trieste i Istria per no pas totes les terres promeses en el Pacte de Londres, aix que la victria va ser considerada com a victria "mutilada". Desprs de la Guerra Greco-Turca de 1919-1922, Itlia va annexar formalment el Dodecans que havia ocupat durant la guerra.

Feixisme i la Segona Guerra Mundial (1922-1945).

Desprs de la devastaci de la Primera Guerra Mundial, molts treballadors italians es van unir a les vagues generals per demanar ms drets i millors condicions laborals. Alguns, inspirats per la Revoluci Russa, van comenar a prendre les fbriques, els molins, les granges i altres llocs de feina. Els liberals, amb por d'una revoluci socialista, van donar el seu suport al petit Partit Nacional Feixista encapalat per Benito Mussolini que reaccionaria violentament a les vagues amb la milcia mentre que el govern parlava moderadament d'aquestes accions. Desprs de diversos anys de lluita, l'octubre de 1922 els feixistes van planejar un cop d'Estat (la Marcia su Roma, "Marxa a Roma"). Les forces feixistes eren inferiors, per el rei va ordenar l'exrcit que no intervengus, aliant-se amb Mussolini i convencent el partit liberal de permetre un govern dirigit pels feixistes. Durant els anys segents, Mussolini (conegut com Il Duce, "el lder"), va eliminar tots els partits poltics (incloent-hi els liberals) i va restringir les llibertats personals sota el pretext de la "prevenci d'una revoluci".  

El 1935, Mussolini va declarar la guerra a Etipia la qual va ser subjugada en pocs mesos, una acci que va tenir com a resultat l'allament d'Itlia dels seus aliats tradicionals, Frana i el Regne Unit, i alhora l'oportunitat de donar suport a l'Alemanya nazi. Es va signar un primer pacte amb Alemanya el 1936 i un altre el 1938. Itlia va donar suport a Francisco Franco en la Guerra Civil Espanyola i a l'annexi alemanya d'ustria. L'octubre de 1939 Mussolini va reunir el Regne Unit, Frana i Alemanya en el Tractat de Munic. 


El 7 d'abril, 1939, Itlia va ocupar Albnia, un protectorat de-facto per moltes dcades, per, el setembre del mateix any, desprs de la invasi de Polnia, Musslini va decidir no participar en la guerra al costat d'Alemanya, atesa la preparaci pobre de les forces armades. Itlia va entrar a la guerra el 1940 ja que Frana havia estat venuda. Mussolini esperava que Itlia podria guanyar en poc temps. 

Itlia va envair Grcia l'octubre de 1940 des d'Albnia, per va ser forada a sortir desprs d'uns pocs mesos. Desprs, va conquerir la Somlia Britnica, per un contraatac dels Aliats, Itlia va perdre tot el seu imperi a l'frica. Itlia tamb va ser derrotada per les forces aliades al nord d'frica i va salvar-se noms grcies al suport alemany encapalat per Erwin Rommel. 

Desprs de diverses derrotes, Itlia va ser envada el juny de 1943. El rei Vctor Manuel i un grup de feixistes es van oposar a Mussolini, i el juliol de 1943 Mussolini va ser arrestat. Amb el ressorgiment dels antics partits poltics no feixistes, es van realitzar negociacions de pau secretes amb els Aliats. El setembre de 1943 Itlia es va rendir. Immediatament, Alemanya va envair Itlia i el territori va estar dividit per dos anys convertint-se en un camp de batalla. La secci ocupada pels Nazis es va reconstruir un Estat feixista sota el poder de Mussolini va ser un camp de batalla entre els partisans italians (els partigiani) i les tropes nazis i feixistes. Itlia va ser finalment alliberada el 25 d'abril, 1945.

La Primera Repblica (1946-1992).
El 1946 el fill de Vctor Manuel III, Humbert II d'Itlia va prendre el tron. Tanmateix, Itlia va ser constituda com a repblica desprs d'un referndum portat a terme el 2 de juny, 1946, dia que se celebra cada any com la Diada de la Repblica. Aquestes foren les primeres eleccions en qu les dones van poder votar. La repblica va guanyar amb un marge del 9 per cent. Es va aprovar una constituci republicana que va entrar en vigor l'1 de gener, 1948.  

Sota els Tractats de Pau de Pars de 1947, una rea de la frontera oriental va ser annexionada per Iugoslvia. El 1954 el territori lliure de Trieste va ser dividit entre els dos Estats. El 1949 Itlia es va fer aliat dels Estats Units per la qual cosa va rebre suport econmic sota el Pla Marshall. A ms a ms, Itlia es va fer membre fundador de la Comunitat Econmica Europea, que desprs esdevindria la Uni Europea. Entre el 1950 i el 1960 el pas va crixer econmicament. 

La situaci poltica es va agreujar entre els anys setanta i vuitanta. Aquest perode va ser caracteritzat pels conflictes socials i actes terroristes portats a terme per moviments extraparlamentaris. L'assassinat del lder de la Democrcia Cristiana, Aldo Moro va ocrrer al final del comproms histric entre els demcrates cristians i el Partit Comunista Itali. El 1980, per la primera vegada, es van formar dos governs consecutius encapalats per un republic i socialista, Benito Craxi, en comptes d'un membre de la Democrcia Cristiana.

La Segona Repblica (1992 fins l'actualitat).
De 1992 a 1997 Itlia es va enfrontar a diversos reptes atesa la parlisi poltica, la grandria del deute del govern, la corrupci i el crim organitzat i la seva influncia; els ciutadans anomenaren la situaci poltica com el Tangentopoli. El Tangentopoli va ser investigat judicialment per les mani pulite, "les mans netes"; els ciutadans van demanar ms reformes poltiques, econmiques, socials i tiques. Els escndols del Tangentopoli incloen tots els partits poltics importants, per sobretot aquells en la coalici de govern. La Democrcia Cristiana  va entrar en crisi i es va dissoldre, separant-se en diversos altres partits; el Partit Socialista Itali es va dissoldre per complet. 

En les eleccions de 1994 Silvio Berlusconi va ser elegit com a primer ministre, per el desembre del mateix any, va ser destitut ja que la Lega Nord ("Lliga Nord") va retirar el seu suport al seu govern. Va ser succet per Lamberto Dini fins el 1996. L'abril del mateix any, en les eleccions nacionals, Romano Prodi, d'una coalici de centre-esquerra va guanyar les eleccions, i el seu primer govern va ser el tercer ms llarg de la histria, per va ser remogut per en perdre el vot de confiana per tres vots el 1998. Un nou govern de Demcrates d'Esquerra es va formar sota Massimo d'Alema, per el 2000 va renunciar i va ser succet per Giuliano Amato. El 2001, la coalici de Silvio Berlusconi va guanyar, i va romandre en el poder per un mandat complet de cinc anys, el perode ms llarg de govern des de la fi de la II Guerra Mundial. En les eleccions del 2006, Prodi va retornar al govern, guanyant amb noms 0'06% ms vots.
Referncies.


Enllaos externs.

 Presidncia de la Repblica;
 Parlament;
 Portal Nacional del Ciutad;
 Gazzetta Ufficiale (Serie Generale);






























































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1488" title="I" nonfiltered="944" processed="932" dbindex="945">
La I s la novena lletra de l'alfabet catal i tercera de les vocals. 

Fontica.
En catal serveix per representar la ms tancada i palatal de les vocals. Si est al costat d'un altra vocal pot representar el so de semi-vocal.

La i representa dues variacions ortogrfiques diferents. Una s la de   que nicament serveix per al so voclic (mai el semivoclic) i que se'n fa s quan aix ho indiquen les normes d'accentuaci (pasts, cam)

L'altra variaci s la diresi   de la qual se'n fa s en cas de separar dues vocals que segons les normes ortogrfiques i d'accentuaci haurien d'anar juntes (vena). En catal prenormatiu aquesta situaci se solia resoldre amb una hac intercalada (vehina). En aquest cas, la variant en majscula  noms pot ser utilitzada si hi est tota la paraula ja que no hi ha cap paraula que comenci per aquest smbol.



Amb la lletra ge serveix per formar el dgraf ig que desprs d'una vocal plena serveix per indicar el so palatal africat (maig, roig).

Amb la lletra ics serveix per formar el dgraf ix que desprs d'una vocal plena representa el so palatal fricatiu de fluix, caixa (ja que sense la i expressaria la combinaci /ks/ de flux)

En catal, i s una conjunci coordinant copulativa

Significats de la lletra I.
Bioqumica: smbol de l'isoleucina.
Matemtiques: Smbol que representa el nombre imaginari de valor arrel quadrada de -1. En nombres romans t el valor de 1. Si se'n colloquen dos seguits (II) de 2 i tres seguits (III) de 3. A la dreta d'un altre nmero li suma 1 valor i a l'esquerra li'n resta.
Qumica: I s el smbol de l'element qumic Iode;
Vehicles: Designa vehicles autombils provinents d'Itlia;

Smbols derivats.
;
;
;
[[ ]];
;
[[ ]];
[[ ]];
[[ ]];

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1489" title="Indoeuropeu" nonfiltered="945" processed="933" dbindex="946">


Lingstica: ;
Una srie de llenges famlia lingistica. les llenges indoeuropees.
Una llengua reconstruda que hom creu que hi don origen: el protoindoeuropeu.
Els seus suposats parlants, el poble dels protoindoeuropeus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1490" title="Illa lingstica" nonfiltered="946" processed="934" dbindex="947">
Una illa lingstica s un territori petit on de manera allada s'hi parla una llengua diferent de la que l'envolta. 

Pel que fa al catal, hi ha dos exemples tpics: l'un s la ciutat de l'Alguer on es parla el catal en un territori en qu a tot el voltant es parla sard; l'altre s la comarca del Vinalop Mitj (Pas Valenci), que s de parla castellana i l'envolten terres de parla catalana.
Existeixen tamb d'altres illes, o illetes, lingstiques en molts estats a conseqncia dels canvis geopoltics, persecucions religioses o repoblaments que van ocrrer segles enrere. Aix existeixen minoritats importants d'hongaresos a Romania i a d'altres pasos vens. A l'estat itali existeix una illa occitana a Calbria (Guardia Piemontese) i enclavament genovesos, francoprovenals o fins i tot grecs i albanesos a la part meridional de la pennsula itlica.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1491" title="Illa" nonfiltered="947" processed="935" dbindex="948">


Una illa s un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs. El que distingeix les illes martimes dels continents s el fet que sn d'unes dimensions inferiors.

Des del punt de vista dels territoris catalanoparlants, s'anomena simplement les Illes (ses Illes) el conjunt format per les illes Balears i Pitises.

Origen de les illes.

Les illes poden tenir diversos orgens (com l'erosi i la sedimentaci), especialment les que es troben en mars i oceans. Poden evolucionar i augmentar llur mida per depsits de sediments o per acumulaci de material volcnic o orgnic. A vegades, poden ser formades per procesos erosius en qu una porci de terra roman separada d'un continent. L'augment del nivell del mar tamb provoca el sorgiment d'illes, quan se sumergen les terres baixes i resten separades les zones ms altes de les illes.

Illes continentals.

Aquestes illes sn parts de terra connectades per la plataforma continental a un continent. Aix significa que aquestes illes sn part del continent adjacent, i se situen en la seva plataforma continental.

Exemples d'aquesta mena d'illes :


    * Grenlndia a Amrica del Nord
    * Gran Bretanya a Europa
    * Granada, Trinitat, Illes Malvines d'Amrica del Sud
    * Siclia a Europa
    * Sumatra i Java a l'sia
    * Papua i Tasmnia a Oceania
    * Illa de Vancouver al Canad
    * Terranova al Canad
    * Cuba al Carib
    * L'Espanyola al Carib
    * Selndia a Europa

Illes volcniques.

L'activitat volcnica que es produeix als fons ocenics t com a conseqncia la formaci d'illes. Aix sol relacionar-se al moviment de plaques a l'escora terrestre.


Exemples d'aquesta mena d'illes :

    * Illes Marines i illes Aleutianes, entre Alaska i les illes Kuriles, al nort de l'oce Pacfic.
    * Algunes de les illes Antilles i les Illes Sandwich del Sud a l'oce Atlntic.
    * L'Illa de Pasqua
    * Illes Canries
    * Illes Aores
    * Illes de Madeira
    * Cap Verd (Cabo Verde)
    * Islndia
    * Hawaii
    * Jap, amb el volc Fuji


Illes coralines.


Les illes i esculls coralins es troben en mars tropicals i subtropicals. Formades pels esquelets d'un grup d'organismes marins primitius, que se'n diuen corals, quan el coral creix fins la superfcie de l'oce, des de plataformes submarines no gaire profundes, que molt sovint sn cons volcnics. Quan el con s completament submergit es forma un atol.l coral.l. El coral deixar de crixer fins a dalt quan arriba a la superfcie. Per aquest motiu aquestes illes sn planes i baixes.

Exemples d'aquesta mena d'illes :

    * Les Maldives.
    * L'arxiplag Xagos.

Illes sedimentries.

Aquestes illes es formen a la desembocadura de rius grans per l'acumulaci de sorra, grava i llot, que sn arrossegats pel corrent del riu. Aquests sediments es van depositant formant monticles en estanys on el corrent perd velocitat. Aquestes illes formen un delta, com per exemple els deltes dels rius Ebre, Ganges, Mississip, Orinoco, Nil i Paran. L'illa de Maraj, a la desembocadura de l'Amaones, s l'illa sedimentria ms gran del mn, t una extensi igual a la de Dinamarca.


Illes fluvials.

Les illes fluvials es formen a partir de barres presents en el canal central del riu, les partcules de les quals es composen de materials de talles diverses. La migraci dels rius de curs mendric i anastomosat deixa una srie de crestes i depressions pantanoses, que es denominen complex d'orillares, la qual cosa va determinant la conformaci de diferents tipus de vegetaci, com per exemple ambients de terra ferma, ambients inundables o ambients transicionals entre aquests dos. Cada cresta representa el resultat de la migraci del curs durant la formaci d'una nova platja.

Les illes fluvials, en trobar-se delimitades per un riu i subjectes a la seva dinmica d'inundaci, presenten una srie de condicions ambientals especfiques en rees molt petites, producte de les diferncies topogrfiques, cosa que obliga certes espcies animals i vegetals a adaptar-se a les condicions que aquest dinamisme comporta. Per exemple, els boscs inundats temporalment tenen caracterstiques molt heterognies en rees petites; aquests boscs no sn estables, car sn subjectes a canvis causats pel creixement i l'avanada de la llera del riu. Es considera que l'Illa del Bananal al centre de Brasil s la major illa fluvial de la Terra.

Vegeu tamb.

Llista d'illes per rea;
Llista d'illes per poblaci;
















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1492" title="Instrument musical" nonfiltered="948" processed="936" dbindex="949">

Un instrument musical s un artefacte modificat o construt de manera que tingui unes peces que puguin ressonar en ser accionades amb el propsit de generar msica. En principi qualsevol objecte que produeixi so pot servir com a instrument musical, per l'expressi s'aplica generalment a enginys que tenen aquesta utilitat especfica. Els instruments poden ser de cuir, de fang, de fusta, de metall 


 Classificaci clssica .
Tradicionalment, els instruments es classifiquen segons la manera que tenen de generar el so:

De vent: generen el so per mitj de la vibraci de l'aire, normalment en forma de la columna d'aire que tenen a l'interior.
De corda: generen el so per mitj de la vibraci d'una corda que es frega (el contrabaix), es colpeja (el piano), o es pina (la guitarra), etc.
De percussi: generen el so per mitj de la vibraci d'un cos que s colpejat.


Altres.
A aquesta classificaci clssica se'ls hi afegeix les categories de veu, teclats i electrnics.
De teclat: n'hi ha de vent (orgue), de corda (clavicmbal), de percussi (piano), o electrnics (sintetitzador ) que s'accionen mitjanant un teclat.
La veu humana: tamb se la pot considerar un instrument musical. Un cantant genera sons quan l'aire que expulsa dels pulmons fa vibrar les cordes vocals. La freqncia fonamental es controla mitjanant la tensi de les cordes vocals, i el timbre amb la resta de l'aparell fonador.
Electrnics: en la generaci del so hi interv l'electrnica.

Classificaci de Hornbostel-Sachs.

El 1914, Erich von Hornbostel i Curt Sachs van proposar un nou esquema de classificaci a Zeitschrift fr Ethnologie, basat en una sistemtica que permets classificar tots els instruments de totes les cultures del Planeta. El seu esquema s mpliament emprat avui en dia i es coneix com el sistema Hornbostel-Sachs (o sistema Sachs-Hornbostel).

Segons aquesta classificaci els instruments es divideixen en quatre grups:
Els idifons: produeixen el so vibrant ells mateixos.
Els membranfons: produeixen el so mitjanant una membrana vibrant.
Els cordfons: produeixen el so mitjanant la vibraci de cordes.
Els aerfons: produeixen el so per mitj de la vibraci de columnes d'aire.
Posteriorment s'hi va afegir un cinqu grup: 
Els electrfons: en la generaci del so hi interv l'electricitat o b l'electrnica.

Pgines que s'hi relacionen.
Histria de la classificaci dels instruments musicals;
Teoria de la msica;
Acstica;
Instruments musicals xinesos;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1495" title="Instrument de percussi" nonfiltered="949" processed="937" dbindex="950">
Un instrument de percussi s la famlia d'instruments musicals ms gran que existeix, ja que aquesta t un gran nombre d'instruments amb caracterstiques molt diverses. Aquestes diferncies sn degudes a molts factors: el so que s obt, les caracterstiques fsiques, la tcnica emprada, etc. 

No obstant aix, tots segueixen una caracterstica comuna que els engloba dins d'un mateix grup: els instruments de percussi generen el seu so pel xoc que produeixen uns percussors (maces, baquetes, martells, mans, etc.) contra una superfcie, que pot ser de materials molt diversos (metall, fusta, pell, polmer, etc.)

Tanmateix, els percussors emprats en la majoria d'instruments de percussi s la baqueta, encara que normalment es toca amb ms d'una a excepci d'alguns instruments.

Histria.
Per un costat, no es pot determinar l'poca de creaci de la percussi, ja que es pot dir que aquesta sempre ha existit. (Per exemple: una poma que cau de l'arbre crea un so, un volc que est en erupci executa un ritme, etc.) No obstant aix, podem dir que els primers ritmes que es van fer amb una certa experimentaci artstica van ser produts pel cos hum, ja que un grup de persones donant-se lleugers cops en diverses parts del cos poden crear ritmes. Per aix es pot dir que la percussi no neix en un lloc concret ni en cap moment histric determinat.

Per un altre costat, per, si que s han creat uns instruments de percussi diferents depenent del lloc geogrfic. Per exemple de l'frica subsahariana provenen els cascavells, del Prxim Orient les timbales, de l'Amrica del Nord el vibrfon, de l'Amrica Central i del Sud les maraques, de l'sia Central el pandero, de l'sia Meridional els plats, de l'sia Oriental la caixa xinesa, de l'sia Sud-Oriental el gong, de l'sia Nord-Oriental el giro, de Filipines i Indonsia el salteri, de l'Oceana el morter. Tamb hi ha instruments d'origen europeu com el glockenspiel que prov d'Alemanya o el tambor tradicional.

Classificacions.
Moltes vegades s ha intentat classificar els diversos instruments de percussi sense aconseguir una nica classificaci. A continuaci es citen les ms importants:


Sistema Xins de classificaci:
Fusta: Caixa xinesa, etc.
Metall: Campana tubular, plats, gong, etc.
Pedra: Pedres tibetanes, etc.
Bamb: Anklung, birimbao, etc.
Terra: Tambors de fang, etc.
Pell: Tambor, bombo, etc.
Carabassa: Giro, etc.
Seda: Salteri, arcs musicals, etc.
Classificaci tradicional segons el so que produeix la superfcie al ser percudida:
So definit: Generen un so definit que es pot identificar amb una nota determinada. Per exemple: vibrfon, marimba, xilfon, glockenspiel, timbales, etc.
So indefinit: Creen un so indefinit al qual no se li atribueix cap nota determinada, encara que sovint es disposa d'instruments que posseeixen molts harmnics, com per exemple: plats, caixa, bongs, Triangle, etc.
Classificaci segons les rees d'estudi: s una classificaci referida a les diverses rees d'estudi que han de realitzar els o les percussionistes, la qual s empra en els conservatoris.
Membranes: Caixa i timbales.
Lmines: Marimba, vibrfon i xilfon.
Accessoris orquestrals o petita percussi: Bombo, plats, pandereta, triangle, etc.
Multi-percussi: Grup heterogeni de diversos instruments tocats per un sol intrpret. Tamb anomenat colloquialment "set up".
Percussi tnica: Tambors d'acer, instruments llatinoamericans, percussi africana, tambors japonesos, instruments rabs, instruments indis i altres.
Bateria (instrument musical): s un instrument de multi-percussi, per el seu estudi requereix una especialitzaci.
Classificaci de Sachs-Hornbostel:
Idifons: Produeixen el so a travs de la vibraci del seu propi cos. Segons la manera en qu entren en estat de vibraci es divideixen en: entrexocats, percudits, puntejats, raspats, fregats i sacsejats.
Membranfons: Produeixen el so a travs d'una membrana, de pell o polmer, estirada sobre un casc o recipient que fa de caixa de ressonncia. Hi ha dos tipus bsics:
Mirlit.
 Tambors:
 Tambors Tubulars: Caixa, derbouka, djembe, etc.
 Tambors. Semiesfrics: Timbales.
 Tambors de marc: Pandereta, pandero, etc.
 Tambors de fricci: Simbomba, cuca, etc.
Cordfons: Produeixen el so a travs d'una o varies cordes tensades; porten una caixa de ressonncia que serveix per amplificar el so. Es poden percudir:
Directament: Arc musical, saltiri.
Per fregament: Rugit de lle.
Aerfons: La vibraci de l'aire produeix el so. Poden ser de:
So determinat: Flauta d'mbol.
So indeterminat : Sirena, xiulet, clxon, etc.
Electrfons: Produeixen o modifiquen el so mitjanant sistemes electrnics i/o informtics. Micrfons de contacte sobre instruments normals, tambor sintetitzat o electrnic: "synare", "syndrum", caixa de ritmes, controladors de percussi, instruments digitals de lmines (KAT) i bateria electrnica;

Pgines que s'hi relacionen.
Histria de la classificaci dels instruments musicals;
Teoria de la msica;
Acstica;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1498" title="Internet" nonfiltered="950" processed="938" dbindex="951">

Internet s una xarxa pblica i global de computadors interconnectats mitjanant el protocol d'internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjanant commutaci de paquets.

Internet s la uni de milions de subxarxes domstiques, acadmiques, comercials i governamentals, s per aix que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes". Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades ser una internet, per d'Internet en majscules noms n'hi ha una.

Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del mn, mitjanant un dispositiu electrnic com ara un ordinador o un telfon mbil.

Histria.

La prehistria d'Internet es basa en la xarxa de carcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET

Tcnicament el naixement d'internet, es produ l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa  de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.

Durant la dcada del 1990, la xarxa guany densitat. L'agost de 1991 el CERN public el projecte World Wide Web, i dos anys desprs Tim Berners-Lee inici la creaci de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputaci a la Universitat d'Illionis desenvolup el primer navegador web el Mosaic versi 1.0.

Internet com a mitj de comunicaci es va comenar a generalitzar en els pasos desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els "internautes", tot creant serveis majoritriament gratuts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comer electrnic hi tenen una presncia cada vegada ms gran.

Protocols d'Internet.
A la capa ms baixa d'internet (Capa de xarxa) hi ha protocol IP (IPv4) (adrees de 4 bytes). Aquest protocol serveix per identificar els equips nicament dins Internet mitjanant adrees de l'estil 234.23.58.122;

En un futur proper ha de ser reemplaat per IPv6 (adreces de 16 bytes), ja que l'espai d'adrees que ofereix IP versi 4 s'est quedant esgotat. Exemple d'adrea IPv6: 2001:0db8:85a3:08d3:1319:8a2e:0370:7344

Al mateix nivell tamb hi ha ICMP. No orientat a la connexi. Serveix per controlar i senyalitzar els errors que es puguin produir.

A la segent capa, la Capa de transport, hi trobem els protocols TCP (Transmission Control Protocol) i UDP (User Datagram Protocol). Sn els encarregats de transportar les dades. TCP estableix una "connexi" virtaul, cosa que dna un cert nivell de fiabilitat. UDP s un protocol de "millor intent", sense connexi, en el que els paquets perduts en la transmissi no sn reenviats.

A l'ltima capa hi ha els protocols d'aplicaci. HTTP (web), FTP (intercanvi fitxers), SMTP (e-mail).

Serveis ms comuns.
World Wide Web.

Probablement el servei ms conegut. Dins aqu les pgines ms populars sn, discutiblement, Google.com, Yahoo.com,  YouTube.com, Fotolog.com, Wikipedia.org, MySpace.com, FaceBook.com, MSN.com. Tot i que molta gent usa els termes Internet i WWW indistintament, s important remarcar que no sn el mateix.

Correu electrnic.

El correu-e o E-mail permet enviar missatges de text de forma anloga al correu ordinari. Els dos serveis ms populars que ofereixen correu electrnic gratutament a sn GMail i Hotmail. No tot el correu-e t accs a Internet. De fet hi ha empreses que usen correu electrnic sense tenir realment una adrea externa. 
Per altra banda, hi ha dues formes d'usar el correu electrnic: a travs del web (Gmail, Hotmail, Yahoo..) o mitjanant programes especfics, com Mozilla Thunderbird o Microsoft Outlook.

El correu-e permet afegir arxius al text a travs del que es coneix com MIME.

Compartici de fitxers.
Vries tecnologies permeten compartir fitxers. Des d'un adjunt en un e-mail, o un servidor FTP (arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster, BitTorrent...), on sn freqents les descrregues de msica en mp3, vdeos en DivX, i software.

El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, vdeo i so pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indstries encarregades de la seva distribuci (discogrfiques, premsa, productores cinema) estiguin patint grans canvis.

Trucades telefniques.
Voice Over IP (Skype). Hi ha en procs una convergncia digital. Els dos mons s'estan acostant. Per una banda, mitjanant passarelles, es permet des d'internet trucar a telfons convencionals a preus reduts. Per altra banda, tamb s'estan fabricant telfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. Si a aix ajuntem la gran quantitat de xarxes Wi-Fi existents, les possibilitats sn molt grans.

Televisi per Internet.
Usant la mateixa filosofia que els xarxes P2P de compartici de fitxers, s'estan experimentant de transmetre televisi a travs d'internet, en una tecnologia anomenada P2PTV (Joost, Zattoo).

Tamb hi hauria una tcnica ms convencional de client-servidor anomenada IPTV.

Xat.
Missatgeria instantnia i IRC, frums, webcams.

Altres serveis minoritaris.
Altres serveis ms minoritaris, especialitzats, o caducs, sn:
El Gopher va ser el precursor de la World Wide Web.
El Whois serveix per conixer el titular d'un nom de domini o d'una adrea IP.
El Telnet servia per accedir remotament a un ordinador a travs d'un terminal.
El SSH s la versi moderna del Telnet. La novetat s que la informaci va encriptada.
El LDAP ofereix serveis de directori (llistat de persones i les seves dades personals);

Accs a Internet.




Normalment es paga a un provedor d'accs a Internet en forma de tarifa plana per poder accedir a la xarxa. Tamb hi ha modalitats de pagament en funci del volum de dades transms (normal en connexions mbils).

La connexi gratuta tamb s fora tpica en el Wi-Fi, servei com en biblioteques, hotels, aeroports i alguns bars.

Connexi telefnica convencional (Plain Old Telephone Service o Servei telefnic ordinari).
Usant la Xarxa Telefnica Commutada com a medi de transmissi de dades.
Mdem: estan limitats a una velocitat mxima de connexi de 56 Kbps Tamb coneguts com a mdems dial-up.
ADSL: entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada. Per tant permet navegar a molta ms velocitat que la connexi amb mdem estndard;

Connexi per satllit.
Poc comuna en usuaris domstics. Ofereix altes velocitats de baixada. Mentre que la retransmissi de pujada s'ha de fer mitjanant una connexi telefnica.

Connexi mbil.
GSM (2G) -> GPRS;
UMTS (3G);

PLC.
Utilitza els cables d'electricitat per a transmetre les dades. Els mdems PLC es connecten a una presa de corrent i a l'ordinador. Soluci per a llocs rurals on la centraleta s prou allunyada per poder rebre ADSL. Una variant "domstica" d'aquest tipus de mdems s'utilitza com a sistema d'interconnexi entre dos o ms equips utilitzant la xarxa elctrica d'una vivenda en lloc d'utilitzar un cable o una connexi WiFi per a connectar-los. Aix permet tenir el router de connexi a Internet en una habitaci i l'ordinador en una altra, connectats a travs de la xarxa elctrica de l'habitatge.

Organismes reguladors.
ICANN - gesti de dominis. Depenent del Departament de Comer dels Estats Units;
IANA  - entitat depenent del ICANN.
IETF - encarregat dels Request for Comments. Formada per voluntaris.

 Enllaos externs .
The Internet Engineering Task Force, Comunitat encarregada de dissenyar els protocols i les arquitectures d'Internet;


















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1499" title="Illa maritimofluvial" nonfiltered="951" processed="939" dbindex="952">
Illa situada entre dos braos de la desembocadura d'un riu i el mar, com l'illa de Buda, al delta de l'Ebre.

Pgina que s'hi relaciona:
Accidents geogrfics;
Geografia fsica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1500" title="Illes Formigues" nonfiltered="952" processed="940" dbindex="953">
Les illes Formigues formen un grup de quatre petits illots a 1.300 m de la punta d'en Canet, a Palams i a 800 del cap de Planes. Estan senyalitzades amb un far situat a l'illot de la Formiga Gran  i quan hi ha mala mar les cobreix l'aigua.  Els fons de les Formigues varien des de els 9 metres fins a ms de 45. Son roques generalment de formaci calcria, amb nombroses coves submarines d'abundant vegetaci , especialment gorgnies multicolors. Molt a prop s'hi esdevingu la batalla naval de les Formigues.

En un edicte publicat per la Generalitat el 28 de febrer del 2007 s'estableix que les illes, fins aquell moment compartides pels municipis de Palams i Mont-ras, passaran a estar exclusivament en el terme de Palams.

Fitxa tcnica del far.
 tipus: balisa;
 nmero del catleg de fars: 31140/G;
 situaci: illot de la Formiga Gran ;
 Alada del focus llumins sobre el nivell del mar: 14 metres;
 Forma del far: torre cilndrica sobre caseta blanca;
 Llum: blanca, grup de tres llampades cada nou segons;
 Longitud del llampeig: nominal de 6 milles nutiques;

Pgines que s'hi relacionen.
La Costa Brava;
El Baix Empord;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1501" title="Instrument musical de vent" nonfiltered="953" processed="941" dbindex="954">
Un instrument musical de vent s aquell que genera un so quan es fa vibrar l'aire, normalment en forma d'una columna d'aire en el seu interior. En la classificaci de Sachs-Hornbostel s'anomenen aerfons.

La freqncia de l'ona generada est relacionada amb la longitud de la columna d'aire -en el cas dels que en tenen, que sn la majoria- i la forma de l'instrument. El timbre de cada instrument varia en funci de la seva construcci i la manera de fer-ne vibrar l'aire.

Pel que fa a la prctica musical i a la composici, s'acostumen a classificar en dos grans grups:
Instruments de metall, com per exemple, la trompa, el tromb, la trompeta i la tuba.
Instruments de fusta, com per exemple, el clarinet, la flauta, l'obo i el saxfon.
Cal tenir en compte, per, que aquesta classiciaci no fa referncia, realment, al material amb el qual est construt l'instrument sin al tipus d'embocadura.

Per a una classifcaci ms sistemtica, aquests instruments es poden classificar en:
 Instruments de tubs, com per exemple la flauta.
 Instruments de llengeta lliure, com per exemple l'harmnica.
 Instruments sense tubs ni llengetes, com per exemple els brunzidors.

Cal fer esment que, per a alguns, els instruments de llengeta lliure sn considerat idifons en tant que all que vibra s el propi ressonador (la llengeta).

Els instruments de tubs s'acostumen a classificar en primer lloc segons el tipus d'embocadura:
 De bisell, com per exemple les flautes.
 De llengeta simple, com per exemple el clarinet.
 De llengeta doble, com per exemple la gralla.
 De broquet, com per exemple la trompeta.

Els instruments de broquet sn els que normalment es classifiquen com a Instruments de metall, i els que tenen els altres tipus d'embocadures, com a Instruments de fusta.

Tamb es poden classificar segons que l'aire s'introdueixi en l'instrument bufant directament (flabiol, tromb) o amb alguns mecanisme (cornamusa, orgue, harmnium, acordi). En aquest segon cas poden tenir teclat o no.

Igualment es poden classificar segons que tinguin un sol tub (xeremia), o diversos ((sac de gemecs, flauta de pan).

En el cas que tingui un o ms tubs, normalment algun d'aquests tubs pot fer diverses notes; i hi ha diversos mecanismes per modificar les notes. Pot ser que el tub tingui forats (obo), que tingui un mecanisme que permeti escurar o allargar la llargada del tub (tromb de colissa) o que tingui un altre mecanisme que, per mitj de pistons (tromb de pistons) o vlvules (trompa) permeti desviar l'aire per tubs de llargades diverses.

Aquest tub, encara, pot ser de perforaci clindrica, o cnica, o mixta.

Pgines que s'hi relacionen.
Histria de la classificaci dels instruments musicals;
Teoria de la msica;
Acstica;
El Nunun;
El Rossinyol de terrissa;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1504" title="Instrument de fusta" nonfiltered="954" processed="942" dbindex="955">
Els instruments de fusta, sn aquells instruments de vent, en qu el so es produt per una llengeta de canya, que pot ser doble o simple.

Els instruments de fusta sn una subsecci de l'Orquestra simfnica, dins la secci d'instrument musical de vent o aerfons.

Llista d'instruments fusta.

Clarinet;
Corn angls;
Dolaina;
Fagot;
Contrafagot;
Flabiol;
Flauta;
Flauta travessera;
Gralla;
Obo;
Saxfon;
Tenora;
Tible;

Vegeu tamb.
Histria de la classificaci dels instruments musicals;
Acstica;
Inxa;

Enllaos externs.
http://www.lagralla.info/;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1506" title="Invent" nonfiltered="955" processed="943" dbindex="956">
Un invent s un dispositiu o tcnica nova. 

Una pregunta que tot sovint es fa la societat s: "Quines condicions condueixen al desenvolupament d'un invent?". Existeixen dos punts de vista principals pel que fa a aquest aspecte; una escola de pensament, argumenta que la manca d'un recurs condueix la gent a inventar; contrriament, l'altra escola de pensament argumenta que noms un excs de recursos produir com resultat els invents. 

Pgines que s'hi relacionen.
Descobriment ;
Inventor ;
Patent;
Tecnologia;
Cronologia d'invents;


--------- 

En la msica, una invenci s una composici curta generalment per a un instrument de teclat, amb contrapunts de dos o tres parts.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1508" title="Imperi Rom" nonfiltered="956" processed="944" dbindex="957">



L'Imperi Rom, successor de la Repblica Romana, va controlar el mn mediterrani i bona part d'Europa occidental a partir del segle III. L'ltim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, per va subsistir ininterrompudament fins al 1453, quan els turcs otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors de l'Imperi Occidental o Oriental van utilitzar ttols adoptats de l'Imperi Rom fins a l'poca moderna.

 Histria de l'Imperi Rom.
Vegeu l'article Histria de l'Imperi Rom;

Roma havia adquirit nombrosos dominis en forma de provncies directament sota administraci senatorial o sota gesti consular, i tamb mitjanant pactes d'adhesi com a protectorats d'estats aliats. La seva principal competidora en aquella poca era la ciutat pnica de Cartago i per aix va ser la primera gran vctima de la Repblica. Amb les guerres pniques va adquirir nous dominis que van obligar a Roma a sortir de les seves fronteres naturals, la pennsula Itlica: Siclia, Sardenya, Crsega o Hispnia.

Els dominis de Roma es van fer tan extensos que aviat van ser difcilment governables per un senat incapa de moure's de la capital ni de prendre decisions amb rapidesa. Un exrcit creixent va revelar la importncia que tenia posseir l'autoritat sobre les tropes de cara a obtenir rdits poltics. Aix van sorgir personatges ambiciosos amb el poder com objectiu principal, com Juli Csar, que no noms va ampliar els dominis de Roma conquerint la Gllia, sin que va desafiar per primera vegada l'autoritat del senat.

L'Imperi rom com sistema poltic va sorgir desprs de la guerra civil que va seguir a la mort de Juli Csar, el primer home que es va fer mandatari absolut en Roma, fent-se anomenar dictador, gosadia que no va agradar als membres del senat rom, que va conspirar contra ell per assassinar-lo i restablir la repblica. El precedent no va passar desapercebut per al fill adoptiu de Csar, Octavi August, qui va ser enviat anys ms tard combatre l'ambiciosa aliana de Marc Antoni i Clepatra.

Al seu retorn victoris, la implantaci del sistema poltic imperial result inevitable, tot i  mantenir les formes republicanes. August es va assegurar el poder imperial amb importants reformes i una unitat poltica i cultural centrada en els pasos mediterranis, que mantindran la seva vigncia fins l'arribada de Diocleci, que va dividir l'imperi per facilitar la seva gesti. 

Durant els regnats de la Dinastia Jlio-Cludia, Csar August, Tiberi, Calgula, Claudi i Ner, que van governar l'Imperi fins el 68 dC, quan Ner, va sucidar-se, noms l'Imperi Part, establert a Mesopotmia, s'oposava al seu domini universal.

L'imperi es va tornar a unir i separar en diverses ocasions seguint el ritme de guerres civils, usurpadors i repartiments entre hereus al tron fins que, a la mort de Teodosi I va quedar definitivament dividit.

Finalment el 476 Odoacre va deposar al darrer emperador d'Occident, Rmul August. El senat envia les insgnies a Constantinoble, la capital de orient, formalitzant-se la capitulaci de l'imperi d'Occident. L'imperi oriental va continuar sota el nom d'Imperi Bizant, fins que el 1453 va caure sota el poder de l'Imperi Otom.

Administraci territorial.
Amb l'Imperi, el Senat va ser relegat a un cos consultiu que preparava lleis i ordenances per a l'administraci, i les promulgava. El nombre de senadors era de nou-cents membres.

Provncies.
Article principal: Administraci provincial de l'imperi rom;

Roma converteix en provncies seves els pobles que conquereix. La creaci d'aquest conglomerat, geogrfic i poltic culmina en temps d'August (segle I), qui, desprs d'una llarga srie de guerres civils, estableix un nou rgim: el Principat, que s'acabaria convertint en l'Imperi, establint un sistema de provncies senatorials o pbliques, governades pels crrecs sortints (procnsols senatorials), i provncies imperials, governades per llegats imperials designats per l'Emperador.

Amb ell comena una poca relativament pacfica, durant la qual t lloc la romanitzaci, o sigui, la difusi de la civilitzaci romana per tots els territoris conquerits.

Els emperadors posteriors a August van acabar de configurar l'Imperi tal i com seria durant ms de 300 anys, s a dir ests al voltant del Mediterrani i amb les fronteres des de Britnia fins a l'ufrates. L'any 117, l'Imperi va assolir la seva mxima extensi grcies a les conquestes de Traj. En aquells moments estava dividit en unes 50 provncies. Tot i aix, en molts casos les provncies contenien ciutats amb rgims especials i zones militars que feien que no tot el territori fos homogeni.



Les invasions i la situaci d'Imperi van obligar a una reorganitzaci administrativa en temps de Diocleci (284). Es van crear quatre prefectures, territoris que abraaven moltes provncies i les dicesis o agrupacions de Provncies, i el nombre de provncies va ser augmentat. La Prefectura era governada pel Prefecte del Pretori i la Dicesi pel Vicari mentre les provncies van seguir en mans de procnsols o llegats, anomenats tamb Praesides, als quals es va designar un auxiliar per a les funcions militars amb el ttol de Dux. La desaparici de provncies senatorials (redudes a sia i frica) va fer disminuir fins i tot ms el poder del Senat, convertit en rgan consultiu no vinculant. En algunes provncies hi podia haver diversos Duces per un sol Praeses. El nombre de provncies va arribar el 297 a noranta-sis, quan el 284 eren cinquanta-set. Ms tard fins i tot van augmentar ms (fins a cent-vint a principis del Segle IV).

L'imperi rom es va dividir definitivament a la mort de Teodosi I el gran el 395 en l'Imperi Rom d'Occident i l'Imperi Rom d'Orient.

 Ciutats.

Un municipi rom fou cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania, les quals conservaven les seves institucions interiors derivades de l'antic ordre i adaptades per ser bsicament iguals a les de Roma, sovint solament amb canvis de nom. Els magistrats locals imposaven la seva autoritat al municipi, igual que els de Roma ho feien en aquesta ciutat. Tanmateix, no estaven exempts d'obeir als magistrats romans. Aix Roma podia imposar tributs sense tenir en compte els tributs d'ordre local imposats per les autoritats municipals, i aquestes podien imposar tributs independents dels de Roma. Els treballs i els serveis eren ordenats indistintament per ambds poders (els ordenats per les autoritats municipals solament podien realitzar-se en el propi municipi). Quan existia un conflicte, la Llei de Roma s'imposava. La jurisdicci judicial municipal era per als casos menors i als jutges de Roma corresponien els casos greus.


L'arquitectura romana s probablement el testimoni ms significatiu de la civilitzaci romana. Es caracteritza per la diversificaci de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha perms que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organitzaci de l'imperi rom va normalitzar les tcniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilmetres enllaades, sovint, per les vies romanes. 

Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traat prou regular. El frum, o for (del llat forum), era el centre neurlgic, geogrfic, comercial i poltic de la ciutat romana, equivalent a l'gora grega. S'hi creuaven les dues vies principals de la ciutat: el cardo i el decumanus maximus. Pren el nom del frum de la ciutat de Roma. Era una plaa porticada, rodejada per les tabernae (botigues), on s'hi bastien edificis com el temple, la baslica i la cria. 

Per a l'esbarjo i l'entreteniment dels habitants, la ciutat disposava de teatres, termes, amfiteatres i circs. Tamb hi havia monuments, com ara arcs de triomf, per commemorar alguna gesta bllica, i aqeductes per abastar d'aigua la ciutat. La resta de la ciutat estava ocupada per habitatges. Els ciutadans rics vivien en una casa unifamiliar que s'anomenava domus, mentre que els ms humils habitaven cases de pisos, anomenades insulae ("illes"). Al segle I es van popularitzar les cases anomenades d'Atrium, d'un sol pis, centrades en un pati cobert, amb una obertura per la qual l'aigua de la pluja es precipitava al impluvium, per a diferncia de les anteriors se li van afegir patis amb columnates, jardins i ms habitacions. A partir del segle II la tendncia va ser la construcci d'un segon pis, i moltes cases de les ciutats s'habilitaven per a locals comercials, en els quals es comerciava amb tota classe de productes mercantils o artesanats, mentre els propietaris es construen les Villae en els suburbis.

 Exrcit .
Vegeu tamb els articles Exrcit rom i Legi romana;

El comandament suprem de l'exrcit corresponia a l'Emperador. A provncies el comandament corresponia al governador provincial (per aquest al seu torn estava supeditat a l'Emperador que podia apartar-lo quan volgus), podent tamb assumir-lo temporalment l'Emperador. El nombre de legions oscill en tota l'poca imperial, amb un nmero prxim a la trentena. 

Els cavallers i les classes altes havien desaparegut prcticament de l'exrcit i les legions s'havien de reclutar entre els ciutadans, primer a Itlia, per es van reclutar progressivament a les provncies on estaven acantonades, i si calia es recorria a mercenaris estrangers (sobretot germans). Amb l'entrada dels proletaris l'exrcit va tendir a una professionalitzaci, si be aquests soldats tenien ms facilitat per al saqueig. Els ascensos es guanyaven per mrits, per favors o per diners. El temps de servei va ser augmentat progressivament i no eren excepcionals serveis de trenta o ms anys . Per exercir alguns crrecs municipals calia un cert temps de servei en l'exrcit. 

La legi disposava d'arsenals (armamentaria) i de tallers de fabricaci i reparaci. Els soldats rebien un sou, donatius imperials en ocasi de l'accs al tron, les festes o els motins, regals (stillaturae) i el bot de guerra. La raci d'aliments diria va ser creixent i se li proporcionava blat, sal, va venir, vinagre, carn fresca i carn salada.

Els campaments es van convertir en places fortes. Disposaven de muralles i torrasses i es dividien interiorment en quatre parts marcades per dues vies perpendiculars. Contenien sala de banys, sala de reunions, capelles, oficines, pres, hospital i magatzems. Els mercaders, artistes, prostitutes i altres acudien a les seves rodalia i s'establien constituint-se aglomeracions urbanes, i creixien les poblacions civils (canabae) i les cases de banys i amfiteatres. Els terrenys prxims s'utilitzaven com pastures per al bestiar, i en general s'arrendaven per a aquest fi als pagesos de la zona. 

Estructura de la legi.
Una legi romana (l'emblema de la qual era un guila platejada) consistia en deu cohorts (amb el seu respectiu estendard) cadascuna de les quals amb cinc o sis centries de cent homes (subdividides en decries), comptant doncs cada legi 5.000 o 6.000 homes d'infanteria, dividits en cinquanta o seixanta centries. Comptava tamb amb els escamots regulars auxiliars i de cavalleria (alae) cent vint homes de cavalleria.

El nomenament dels legati legionis, lloctinents de la legi amb funcions de pretor, assistits pels tribuns militars designats tots ells pel governador provincial o per l'Emperador, que tamb podien nomenar als centurions.

Al costat dels llegats de la legi estaven els benefiaciarii (encarregats de missions de confiana), els straten (escuders), els comentarienses (arxivers), els cornicularii (comptadors) i els actuarii (escrivents). Els tribuns militars es dividien en laticlavii (afectes a l'administraci) i angusticlavii (missions prpiament militars). Als centurions els auxiliava un oficial secundari anomenat optio, alguns dels quals tamb exercien funcions administratives. En cavalleria el sotsoficial que manava una turma (nou genets) era anomenat decuri. Altres sotsoficials eren el tesserarius (equivalent a un sergent), el signifer o vexillarius (portaestandart), l'aquilifer (el portador de l'guila legionria), el campiductor (instructor) i el pecunarius (furriel).

 Les cohorts.

Les cohorts s'estructuraven en deu files de 40 o 60 fileres que en temps de Traj es van reduir a cinc files. Amb Adri va sorgir la cohort miliar (composta de 1.200 soldats escollits) mentre les restants cohorts van ser anomenades quingentaries i comptaven 500 soldats. Des del regnat d'Adri el reclutament es va fer exclusivament a les provncies on servia la Legi.

Es van estructurar diverses cohorts especialitzades: les d'infanteria (peditata), la de cavalleria o mixta (equitata), la policial (togata), la de vigilncia (excubitoria), la de guarnici en una ciutat (urbana), l'encarregada d'apagar incendis (vigilii) i l'encarregada de la gurdia i custdia imperial o d'un cabdill (praetoriana). Aquesta gurdia personal del general en cap va ser habitual en l'Imperi. Existia el quarter general (Gurdia Pretoriana o gurdia del general en cap) els membres de la qual tenien ms sou i estaven dispensats dels treballs del campament, i que van arribar a ser els rbitres de l'Imperi.

 Les centries.
Les centries estaven al comandament de centurions (el centuri de ms prestigi era el primus pilus habitualment el ms veter), per damunt del qual havia sis tribuns de la legi de rang eqestre, i el legatus de la legi, de rang senatorial, que havia estat anteriorment pretor (a les provncies on solament hi havia una legi, el legatus de la provncia i el de la Legi era la mateixa persona).

Equipament.
L'equipament dels legionaris canviava substancialment depenent del rang. Durant les campanyes, els legionaris anaven equipats amb armadura (lorica segmentata), escut (scutum), casc (galae), un pilum pesat i un lleuger, una espasa curta (gladius), una daga (pugio), un parell de sandlies (caligae), una sarcina (motxilla de marxa), i menjar i aigua per dues setmanes, equip de cuina, dues estaques (sudes murale) per a la construcci de murs, i una pala o cistell.

 Economia .
Vegeu l'article Economia de l'Imperi Rom;
Tot i que la vida es centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producci esclavista. El nombre d'esclaus d'una Hisenda era variable segons el tipus d'explotaci, com ms esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien, i sovint per evitar l's d'un nmero excessiu de bracers, es transformava una explotaci agrria en una explotaci ramadera. Una gran part dels esclaus eren presoners de guerra. Existien mercats d'esclaus, als que acudien els traficants. Molts esclaus portaven cadenes, i si estaven marcats amb el signe del senyor es deia que portaven el stigma o notatio. 

Els grans dominis.
Els grans dominis variaven notablement en superfcie depenent de la provncia. Conreaven aquests grans dominis els esclaus, i en els perodes de la collita es contractava a Politors, parcers lliures. El propietari no vivia ni treballava en la hisenda, la visitava peridicament, encara que a vegades, quan estava en una provncia allunyada, podia no visitar-la mai. El seu funcionament estava confiat a un vilicus (administrador). 

Les dependncies de la hisenda (Vila Rstica) comprenien: la casa de l'amo, els estables, els graners, els magatzems i els allotjaments del capats i dels altres esclaus. L'amo provea de vestits i calats als esclaus, aix com el blat, la sal i altres aliments (olives, peix salat, va venir, oli ) en quantitat proporcionada al treball de cadasc (demensum) per la qual cosa el capats, que era el ms important per el que menys treballava rebia menys (encara que era el que tenia ms possibilitats de ser manums). A les ordres del vilicus estava la villica, majordoma de la casa rural (cuinera, cuidadora del rebost, del galliner i del colomar). Seguien els bulbuci (llauradors), els criats, el somerer, el porquer i, si hi havia ramat, el pastor o pastors. Als esclaus se'ls comprava ja adults i quan estaven malalts o vells eren venuts.

Ramaderia.
Les grans hisendes dedicades a la ramaderia estaven formades per terres de pastures i de boscos sent la seva extensi ms gran que els grans dominis agrcoles (es pot dir que com a mnim superaven les dues-centes hectrees, i en alguns casos arribaven fins a diversos milers). Un ter dels treballadors havien de ser homes lliures. Quan els Politor van desaparixer van donar pas als Villici, jornalers dirigits pel Procurador o Intendent de la Hisenda. Algunes explotacions agrcoles van arribar a comptar centenars de bracers. 

Dels ramats d'ovelles que pasturaven en les muntanyes durant l'estiu, i en els planes a l'hivern s'aprofitava la llana i la carn, apreciada en moltes provncies. La cura dels ramats corresponia gaireb sempre a esclaus que a l'estiu romanien amb el bestiar, fins i tot de nit, allotjant-se en cabanyes o enmig d'assetjats. El pastor gaudia de llibertat de moviments i se li donaven cavalls i armes

Els bous, destinats a les tasques agrcoles, procedien de compres i estaven castrats. Altres cavalls, bous, ases i mules eren destinats a la venda a pagesos, carreters i l'exrcit. Els animals lliurats a colons o parcers eren cuidats per aquests que havien de retornar una part de les cries i una quantitat de formatge i llet. Hi havia tamb gallines i coloms que s'alimentaven sols. Es criaven conills i llebres i existien dipsits de peixos. Els porcs blancs eren alimentats en estables, per els negres, semblants als senglars, pasturaven als boscos alimentant-se de garrofes, prunes, glans i pomes silvestres. 

Agricultura.
Vegeu l'article Agricultura romana;

Les terres agrcoles eren encerclades amb oms, pins o xiprers, mentre que els prats i vergers eren assetjats amb tanques, estaques, fossats o murs de pedra, totxana o ciment. Els esclaus podien descansar en els dies festius i en els de pluja (entre 60 i 80 a l'any aproximadament) i desprs de la sembra, a l'hivern (uns 30 dies). Sovint els propietaris es prestaven els esclaus per ajudar-se desinteressadament o per un salari convingut. Rarament es contractava a treballadors estrangers llevat del temps de la sega que es necessitava ms gent. Llavors es contractaven segadors als quals es pagava amb una part de la collita recollida. Hi havia fins i tot qui acudia a les collites amb els seus esclaus. Altres vegades l'amo venia la collita abans de recollir-la i el comprador feia la recollecci. Moltes vegades els amos posaven la collita en mans de Publicans. S'usaven la pala, l'aixada, el pic, el rullo, la fal, la forca i altres eines. La feina era realitzat en gran part per esclaus (familia rustica) encapalats per un capats (vilicus) que cobrava i pagava, comprava i venia, exercia la inspecci, i en absncia de l'amo tamb castigava. 

Els conreus ms comuns eren els cereals, l'olivera, que es plantava enmig dels sembrats i la vinya cobrint els vessants dels turons entre les que no se sembrava. La sembra es feia a la tardor i excepcionalment en primavera. Es practicaven els regs i l'abonat amb fem, margues i vegetals, cal, argila i sorra; els prats naturals eren aprofitats i se'ls millorava amb regs artificials. Com arbres fruiters estaven les figueres, les pereres, les pomeres, el cirerer, l'albercoc, el taronger i el llimoner.  Els arbres s'usaven per a fusta de construcci. 

En els dominis agrcoles s'usava un bou per cada 10 hectrees aproximadament, que tiraven de l'arada romana. L'ase s'utilitzava preferentment en el transport (fem, llavors, productes ) i per moure les rodes dels molins de farina. Es disposava de vaques de les quals per la producci de llet. El cavall era per a l's personal del propietari o es criava per vendre'l. S'usaven uns dos bous cada vint-i-cinc hectrees. En els dominis agrcoles s'usava un bou per cada 10 hectrees aproximadament, i un ase per cada 15 hectrees.

Els petits dominis.
En la petita propietat es reprodua la situaci dels grans dominis, per el cultiu anava a crrec exclusivament del propietari i de la seva famlia, i sol com excepci treballen esclaus. Les quantitats d'animals i productes eren, per tant, menors. Si la propietat era molt petita es cultivava amb aixada, com un petit hort o jard. El cultiu ms ests eren els cereals, per el ms productiu seguia sent la vinya, seguint desprs les hortalisses, l'olivera, i els productes derivats de la ramaderia. El cultiu menys rendible eren els cereals.

Les ciutats.
L'economia ciutadana estava basada en els gremis d'activitat, i entre ells els nous gremis dels joiers, obrers de la seda, obrers del lli, obrers de la prpura, perfumistes, saboners, cerers, adobadors, carnissers, peixaters, forners i altres.

El comer.

El comer era molt intens. A principis de l'Imperi el port egipci de Myoshormes, va rebre mercaderies romanes per cinc milions de sestercis. L'Esctia servia de transit per a les mercaderies de l'ndia (seda, blsams i pedres precioses); de Germnia arribaven l'ambre i pedres precioses; d'stria i Rcia procedia el vi dol i aromtic; d'Illria, les pells i bestiar; de Nrica el ferro; de les Gallies, cabres, cavalls, llana i or; dels Pirineus, teles i draps; d'Hispnia, plata, mel, alum, cera, safr, peix, blat, cnem i lli; de Britnia, estany i plom; de Grcia, coure, mel, llanes, prpures i oli; d'sia Menor, ferro, fusta, goma i llanes; d'Arbia, mirra, canyella, arbres olorosos i encens; de Prsia i Sria, seda i pells; de Tir, prpura; d'Etipia, perfums, marfil, cot i feres.

Amb Claudi es va iniciar la concessi de monopolis comercials, que van fer augmentar el preu dels productes obligant a fixar el seu preu mxim per llei. Posat cas que algun monopolista retirs el producte de la circulaci (augmentant el seu preu) el monopoli passava a un altre comerciant. La concessi de monopolis va ser freqent en tota l'poca imperial.

 Justcia romana .
Vegeu els articles Magistratures romanes, Dret rom i Justcia romana;


L'Emperador tenia atribucions judicials, juntament amb els pretors i els seus llegats, i en les ciutats confederades els magistrats locals, quan els havia, o si no n'hi havia als governadors provincials (que tenien atribut impartir justcia) o els seus llegats. Els pretors instruen el procs i un jutge jurat (Iudex) decidia. Els magistrats definien el punt del drets (ius) per la seva aplicaci (judicium) corresponia a altres ciutadans (jutges integrats en la decurias judicials). Un magistrat especial de Policia anomenat edil exercia la potestat sobre litigis relatius a compres i vendes en mercats pblics, i la seva jurisdicci s'estenia tamb a altres qestions d'ordre que podien ser sancionades amb multes. Per a les classes ms baixes, i per a certs delictes menors, existien els triunviri o jutges nocturns (Tres viri nocturni) i altres magistrats del grup anomenat dels vigintisexvir, que per desaparici d'algunes de les seves magistratures s'havia convertit en els vigintivir, que assumien tamb funcions administratives. Per a les causes civils menors en diversos municipis existien els anomenats jutges menors.

Molts Emperadors es van arrogar el consolat, el poder tribunici i facultats d'altres magistratures, entre elles la censura (que estava dotada de nou de les atribucions republicanes i especialment la designaci de Senadors). Els poders consulars van passar doncs, als Emperadors, que exercien virtualment com dictadors. Per assessorar a l'Emperador en els assumptes poltics es va instituir el Consilium princeps.

Els pretors, que van augmentar fins a 16, conservant les seves atribucions i exercien a ms el comandament a provncies. El pretor peregr va haver de desaparixer desprs de la concessi universal de ciutadania de Caracalla. Els censors tamb van conservar les seves funcions encara que van perdre la designaci de senadors que pas a un triumvirat especial, per Claudi els reintegr aquesta atribuci que van conservar algun temps (Domici les va assumir ell mateix). El poder tribunici, ja en decadncia, pass tamb als Emperadors encara que es van seguir nomenant tribuns amb poders locals.

La magistratura dels tribuns militars va perdre importncia al passar el comandament de la legi a llegats imperials, encara que van seguir existint amb un comandament per redut.

El Prefecte de l'Urbs va assumir algunes funcions d'ajuda a l'Emperador (per exemple respondre a les queixes dels sbdits) per va perdre les seves antigues funcions. Els qestors (llevat del qestor principal) van ser posats sota dependncia del Prefecte de l'Urbs. Els edils (es van crear diverses magistratures d'edils) i els tribuns (quan es van nomenar) van assumir funcions municipals d'administraci de Roma. Van sorgir noves magistratures: el prefecte de l'annona, el prefecte del pretori, i altres edils municipals especialitzats.

Amb Adri es va iniciar l'experincia de nomenar quatre jutges suprems per damunt dels jutges locals. El seu successor Anton Pius va suprimir a aquests jutges, per van ser instaurats de nous en temps de Marc Aureli.

 jurisdicci ordinria. La justcia romana es canalitzava mitjanant la jurisdicci ordinria (Ordo judiciorum) per a casos civils i alguns criminals (i exclosos els relatius a accions contra l'Estat). La majoria de les magistratures republicanes van seguir existint sota l'imperi. La durada de les magistratures majors va ser sovint vitalcia i no es requeria cap perode intermedi entre dos exercicis. Diversos emperadors van practicar la venda de les magistratures i d'absolucions amb finalitat d'aconseguir una major recaptaci per al Tresor Pblic. ;

 jurisdicci extraordinria. Existia tamb el procediment extraordinari, que se seguia en certes causes civils i criminals ms importants, en les quals en lloc de decidir el Iudex decidia un Jurat. Presidia el judici generalment un pretor. Aquest procediment era utilitzada per les Comissions especials temporals i permanents per als casos de concussi (Repetundarum) en l'administraci provincial, assassinat (Desicariis) i enverinament (Veneficiis) i probablement corrupci d'mbit electoral i altres crims. En diversos perodes van existir comissions per a altres crims. Les comissions estaven formades pels membres del Senat o per cavallers, o per ambds.

 tribunal dels 105. Un tercer mbit d'actuaci de la Justcia era  El Tribunal dels 105 o dels centuvirs (Centumviralia Judicia) que instrua processos que jugava la propietat (actiones in rem o reivindicationes) i que era anomenat tribunal de la llana (Asta Centum vix ales) per la llana clavada davant els Jutges.

 tribunal dels ducenaris. Un quart tribunal era el dels Ducenaris, creat per August, i que s'encarregava de judicis d'importncia mitjana.

 cinquena decriaFinalment des de Callgula, es cre una cinquena decria judicial.

 Religi .
Politesme.
Vegeu l'article Mitologia romana;
La mitologia romana representa el conjunt de dus i creences de procedncia diversa que conformaven el pensament religis a l'Antiga Roma. Inicialment consistia en la creena en una srie de dus amb funcions especfiques, i clergues associats, per sense les narracions llegendries caracterstiques de la mitologia grega. Els ms venerats eren Jpiter, Minerva i Juno. En honor d'ells construen temples i oferien sacrificis d'animals. L'emperador era adorat com un du i a tot l'Imperi es practicava el culte imperial.

Els romans tamb veneraven, a casa, els dus protectors de la llar i de la famlia: a cada casa hi havia un altar dedicat a aquests dus. A ms, els romans eren molt supersticiosos i, abans de prendre una decisi, consultaven la voluntat dels dus, expressada per mitj dels oracles.


Les festes religioses .

El calendari religis rom reflectia l'hospitalitat de Roma davant dels cultes i divinitats dels territoris conquerits. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Algunes de les ms antigues varen sobreviure fins a finals de l'imperi pag, preservant la memria de la fertilitat i els ritus propiciatoris d'un primitiu poble agrcola. Malgrat aix, es van introduir noves festes que van assenyalar l'assimilaci dels nous dus. Van arribar a incorporar-se tantes festes que els dies festius eren ms nombrosos que els feiners.

Existien diverses organitzacions religioses per a cada divinitat, amb els seus corresponents sacerdots. Amb el pas dels anys nous dus s'uneixen al culte rom. Entre les festes religioses romanes ms importants figuraven les Saturnals, les Lupercals, les Equiria i els Jocs Seculars. 

Es va popularitzar extraordinriament el culte als Genius (fora divina engendradora d'abundncia, alegria i prosperitat), car s'adaptava a les diverses collectivitats i va ser una manera de culte als Emperadors. Havia genis propis per a les ciutats, colnies, municipis, gremis, classes, comunitats, pobles, aldees, castes (esclaus, lliberts), oficis i professions, i fins a de carrers, places, fonts, portes, etc . Al principi de cada menjar es feien libacions pel Genius de l'Emperador, i va transcendir a nivells populars el jurament pel genius de l'Emperador o per la divinitat (Numen). En aquesta poca els emperadors es van convertir en dus, i fins i tot en parents de dus

Durant les Festes dels jocs seculars es realitzaven tant espectacles atltics com sacrificis. La tradici deia que s'havien de celebrar un cop cada saeculum (segle), per assenyalar el comenament d'un de nou, per en realitat se'n feien ms.

 Rituals funeraris .
Els romans varen practicar, indistintament, durant tota la seva histria, dos rituals d'enterrament, o rituals funeraris: la inhumaci o la incineraci. Els mites grecs que presentaven Hades (conegut tamb per Plut) com el du que exercia el poder sobre els morts al mn subterrani eren coneguts pels romans, per noms tardanament foren assumits per un petit sector de l'oligarquia.

Els primitius dus manes es mantingueren fins la consolidaci del cristianisme com els dus d'ultratomba. Els manes eren les nimes dels difunts. El temor als dus manes es tradua en la dedicaci d'ofrenes anuals de flors, llet, vi i mel en les festes Parentalia del 21 de febrer.

Rituals semblants tenien ocasi durant el Novenarium que seguia tots els enterraments. Existia la creena que els dies de mitjans del mes de maig era un temps en el que els fantasmes dels morts es trobaven especialment insatisfets. El pare de famlia, les nits del 9, 11 i 13 de maig, havia de recrrer la casa pronunciant conjurs per a foragitar-los. El lloc on hi havia dipositat un cadver era propietat dels dus Manes i tenia carcter religis.

 Temples i santuaris .

El temple s la morada inviolable del du al qual est consagrat. Noms els sacerdots tenen accs al santuari. L'altar, on s'ofereixen els sacrificis, est sempre davant de l'entrada. A l'interior noms hi ha l'esttua del du, al voltant de la qual els sacerdots dipositen les ofrenes dels devots. Generalment noms tenen columnes a la faana davantera i sn de planta rectangular. El temple ms important era el de la triada capitolina (Jpiter, Juno, Minerva) al Capitoli. Tenia un magnfic prtic amb tres fileres de sis columnes cadascuna. L'nica esttua humana que el Senat permet posar al Capitoli fou la d'Escipi l'Afric.

En poca d'August en endavant, l'ordre corinti ser l'nic utilitzat per a sustentar, mentre que el jnic i el dric noms per a decorar.

Els oracles, d'origen oriental, van ser populars a Roma. Al principi de l'Imperi estava en decadncia l'oracle de Ammon a Egipte, gaudint de ms predicament els oracles de les Sibilles de Roma. August va ordenar la confiscaci dels llibres Sibillins, molts dels quals eren cpies partidistes que interpretaven els oracles a favor d'una tendncia determinada. Amb major o menor acceptaci van persistir durant tot l'Imperi. Amb l'Emperador Vitelli van ser expulsats d'Itlia, per no cal dubtar que van tornar o no van arribar a sortir.

 Les religions orientals . 
La superficialitat del culte, que no cobria els desitjos populars de devoci, purificaci, expiaci, uni a la divinitat i misticisme en general, va motivar un espectacular creixement de les religions orientals: Judaisme, creences egpcies (Isis i Osiris sobretot), les creences d'sia Menor com Cibeles, Belona i Atis (el du pastor de Frgia que simbolitza la mort i la resurrecci) i el culte a Mitra (d'origen persa, du de la veritat i de l'amistat, assimilat desprs al Sol).

 El cristianisme a l'Imperi rom.
Vegeu l'article El cristianisme a l'Imperi rom;
Les principals caracterstiques del cristianisme en els seus temps primitius sn la seva ferma creena en el monoteisme, la igualtat entre els homes i la ferma negaci de qualsevol altre deu. En aquest context es fcil entendre que els successius emperadors romans, per tal d'eliminar aquesta amenaa a la unitat religiosa del imperi basada en el culte l'emperador i el respecte a les religions de els pobles conquerits, van decretar ferotges persecucions als cristians mitjanant diversos mtodes: prohibici de la conversi al cristianisme (Septim Sever), dirigir-se contra els seus lders o persecucions generals (Deci i altres). Tanmateix, el cristianisme es va estendre rpidament degut a que es desautoritzava el servei a l'exrcit, factor clau en la potencia militar de molts exercits, predicava la pau i no permetia el combat, i aix atreia moltes capes de la poblaci donades les nombroses guerres civils que es van succeir a partir del segle III.

Amb l'ascens al poder de Constant, per tal de tornar a compondre la unitat religiosa de l'Imperi, el Cristianisme es va convertir en la religi oficial i va portar com a conseqncies que les lluites de gladiadors van ser abolides per Constant, i els condemnats ja no eren llanats a les feres sin obligats a treballar en les mines de l'Estat, amb el que s'obtenia m d'obra barata. Altres lleis de Constant van restringir el divorci i van castigar molt severament el rapte, va protegir als pupils tutelats, va estendre el dret d'herncia matern i l's dels codicils, va establir penes per als que provoquessin litigis sense fonament i va introduir en els plets el jurament dels testimonis. Les penes de crucifixi i de marcatge del front van ser suprimides. Va prohibir l'embargament d'animals o eines de conreu per deutes al fiscals, cosa que va ajudar el desenvolupament agrcola i va dispensar als pagesos dels serveis personals en temps de recollida de les collites cosa que va permet augmentar la mida de les collites cada any.

 Societat .
Vegeu l'article La societat romana del segle IV;
Les classes socials es dividien en dos grans grups: conformaven el grup dels divites (rics) o honestiores o potens, enfront dels humiliores o plebei o populum considerats els pauperes (pobres). Tanmateix, progressivament aquestes classes, fins i tot mantenint-se, ja no ho van ser per naixement, sin en ra de l'ofici i l'activitat.

Divites.

 Senatorials . La ms alta noblesa estava composta pels Senatorials, que no necessriament havien de ser senadors. Alguns no procedien de famlies de ranci llinatge per el criteri es basava estrictament en la seva fortuna. Els Senatorials van rebre el ttol de Clarissimus vir. Tanmateix, al costat d'ells poden considerar-se com a integrants de la nobilitas els que havien exercit alguna magistratura, fins i tot no pertanyent a l'ordre senatorial.

 Cavallers . Per ostentar la condici de cavaller era precs ser un home lliure, de famlia lliure almenys durant dues generacions, i posseir un capital d'almenys quatre-cents mil sestercis. Havien accedit a aquesta classe els comerciants rics i molts intermediaris (Publicani). El seu ingrs en la classe es feia mitjanant designaci per un triumvirat o sota influncia de l'Emperador. Callgula va revisar les llistes de cavallers i en va eliminar molts membres, per amb altres Emperadors la classe eqestre es va veure incrementada amb nombroses persones. ;

 Honestiores. A la classe dels honestiores s'hi accedia per naixement o per promoci, sobretot a travs de l'exrcit. La classe ms alta dels honestiores, que constitua una espcie d'aristocrcia entroncada amb l'antiga classe senatorial havia anat desapareixent al llarg el segle III per donar pas a una fornada sorgida de famlies enriquides procedents de l'antiga classe dels cavallers i alguns supervivents de la classe senatorial. Aquesta classe va ser delmada en la segona meitat del Segle III.

 Potents. Els honestiores van donar pas a una classe latifundista (Potents) sorgida de els alts crrecs militars i poltics i els supervivents de l'antiga classe ms alta, juntament amb alguns enriquits durant els conflictes del Segle III, sorgits de la classe alta de les ciutats (homines novi o clarissimi novi). Tots aquests honestiores o potens (el ttol de senadors no es va perdre) tenien normalment el ttol de vir clarissimi i van ser adquirint privilegis considerables: exempci d'impostos locals, possessi d'organismes judicials propis, no pertinena a la Cria i altres. El procs de formaci d'aquesta nova classe formada per les restes de la vella aristocrcia agrria (Senadors), la noblesa militar i administrativa possedora de terres, i famlies de l'ordre eqestre enriquides (homines novi), que en el llenguatge usual de l'poca es va designar com potents, va abraar tot el segle IV.

 Humiliores .
Els humiliores eren les capes ms humils de la poblaci romana. Lliures al camp, eren petits pagesos amb propietats no rendibles en els camps, o que cultivaven les terres d'altres com jornalers o colons, i vivien en cabanes conjuntes o disseminades; els propietaris independents eren poc nombrosos i molts treballaven terres alienes. Els colons havien de treballar i donar serveis a l'amo de les terres, que podia acomiadar-los i fuetejar-los.

Els humiliores lliures a la ciutat exercien diversos oficis: fusters, treballadors del cuir, forjadors de metalls, teixidors de cot o llana, vidriers, marbristes, treballadors de la cera, terrissaires, escrivents, treballadors de metalls, argenters, bataners, fabricants de vestits, de calat, moliners, forners, tenyidors, venedors de tota classe de productes, paletes, pintors, i altres oficis.

Els esclaus ocupaven l'ltim esgla social, i es dividien en domstics (a les ciutats) i agrcoles (al camp). La seva manera de vida no havia canviat molt des de l'poca republicana, amb l'excepci d'alguns edictes imperials a ells referits (per evitar morts i maltractaments excessius) que van alleugerir una mica la seva sort.

Vida social.
Malgrat combatre's alladament, el luxe i el refinament van avanar durant l'Imperi. L'Emperador dictava les modes i all que adoptaven els lders suprems era secundat rpidament pel poble, per la moda era efmera i acabava amb el canvi de sobir. Alguns lliberts van arribar a una posici preeminent, grcies al favor que els van dispensar alguns Emperadors, el fast i la riquesa desplegada per les classes altes romanes s'assemblava al desplegat a l'Orient. Els banquets van seguir creixent en luxe, i s'acompanyaven de recitals de poesia, balls, actuacions de mims, representacions teatrals, cors i actuacions musicals.

Les visites socials consumien part del temps dels romans: els natalicis, els condols, les visites als malalts, assistncia a processos i altres actes pblics, etc. Els subjectes que ocupaven tot el seu temps en aquests actes van arribar a constituir una verdadera casta a Roma (essent anomenats ardelliones) per no van proliferar a les altres ciutats. Tamb va ser corrent la dedicaci a captar una herncia (els que ho intentaven no sempre ho aconseguien). Les reunions socials habituals (a places, termes, temples, biblioteques, tendes, barberies etc ) no van minvar durant l'Imperi. A la tarda era costum passejar per les avingudes plantades d'arbres, o en els prtics decorats amb esttues.

Durant tota l'poca imperial els viatges eren molt freqents. Des de provncies s'acudia a Roma per assistir als jocs, o per a altres activitats. Tamb es visitaven totes les provncies de l'Imperi. Contribuen a aix la facilitat per trobar carruatges o mitjans de transports, els bons camins, la freqncia de mansions o posades, i la pau general (els viatges podien suposar incomoditats per no eren excessivament perillosos). Motius dels viatges eren el comer, la curiositat, la salut, les visites socials, els negocis, i altres.L'opini popular s'expressava en les demostracions del pblic en els espectacles, en cites dels actors, i en pasquins. Les notcies que circulaven eren sovint rumors fantasiosos o notcies certes per exagerades.

Canvis de costums socials.
Era costum besar-se cada dia (el que va ser prohibit per Tiberi, probablement sense molt xit). Estava molt estesa tamb el costum dels regals al comenament de l'any i a vegades es feien quan ja passaven molts dies de les calendes de gener. Tiberi va limitar els regals a la primera secci (Calendes) de gener.

Les joves, quan es casaven, ho feien a una edat primerenca, i la seva educaci domstica continuava sent el coneixement del teixit i el filat. Les dones de classe alta acudien a classes de literatura, retrica, dansa, i altres arts. Posseen la plena administraci dels seus bns i feien valer la seva autoritat. Durant l'poca imperial van ser freqents els escndols de grans dames, amb divorcis i relliscades notables. La dona freqentava els espectacles i els festins; practicaven esports i activitats artstiques.

Va seguir descendint la natalitat i el matrimoni i es va estendre l'homosexualisme. En acabar els negocis i abans del menjar principal, es procedia al bany quotidi a les termes, reunint-se amb aquesta finalitat centenars d'homes en les edificacions destinades a tal efecte. 



El vestuari.
L's de la tnica sobre la toga es va generalitzar, i van sorgir diversos tipus de tnica (camisa de poca amplada amb mnegues curtes i sostinguda per un cenyidor, estant cosit el tancament de l'espatlla):

La Laticlavae, menys ajustada i ms llarga.
La vesta o distincta o talaris, fins als peus.
La Manicata, amb mnegues.
La Fimbriata, amb mnegues i ornaments o franges.
Les Picta i Palmata, segurament decorades amb vegetals.
La Dalmatica, apareguda amb l'Emperador Commode, que era ampla i fins a sota dels genolls i amb mnegues amples fins als canells. El seu s es va fer general.
La Paraganda, similar a l'anterior per sense mnegues.
La Llitera o Tnica dels Camils, amb mnegues llargues i folgades i falda pronunciat.


Les matrones romanes tapaven la seva tnica amb un vestit que les cobria completament denominat stola, i un vestit anomenat palla, per progressivament van adoptar el vestit grec. Les dones del poble vestien la tnica i a sobre un mantell o un vestit anomenat Supparum.  El lli va suplantar a la llana. Les robes interiors es feien de cot o de seda.

Vegeu tamb.
 Pesos i mesures romanes;
 Moneda romana;
 Llista d'emperadors romans;
 Caiguda de l'Imperi Rom;
 Legi Romana;
 Calendari rom;
 Comicis romans;
 Festes romanes;
 Impostos romans;
 Villa romana de Can Llauder;
 Forns romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt;

 Enllaos externs .

 El laberint de Roma ;
 The Roman Law Library ;
 Global History Database, histria de l'Imperi Rom ;
 Histria de l'Imperi Rom ;











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1509" title="Indumentria tradicional" nonfiltered="957" processed="945" dbindex="958">


La indumentria tradicional o indumentria tpica o vestits tradicionals, sn els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa. A Catalunya i el Pas Valenci s'han conservat com a part de la cultura popular en els balls i danses tradicionals.

Procedncia.
De la seva procedncia, en Joan Amades, un dels folkloristes catalans ms rellevants diu:

"El vestit usat gaireb per totes les diferents menes de ball d'espectacle de Catalunya t un regust hellnic ;
s remarcable observar que en aquesta indumentria, per exemple, el pantal s ms aviat estret, i podrem dir que s el  tpic calotet llarg que portaven els nostres homes del camp, lligat arran del turmell per unes vetes ;
 El calat s tamb de reminiscncia pagesa, generalment espardenya amb sola de cnem.";

Aix doncs actualment, sn els esbarts dansaires els que a travs de la dansa conserven, ni que sigui actualitzat, els vestits tradicionals dels pagesos i els ornaments rituals simblics.

Peces de roba tradicional.
Tronc i braos.

 Camisa: Pea de lli o cot que cobreix des dels muscles fins al genoll, frunzida, adaptada al coll amb obertura central tancada amb botons, mnega llarga i molt ampla.
 Brusa: Pea tpica del segle XIX semblant a la camisa per ms folgada. Cobreix des dels muscles fins davall de la cintura, est oberta per davant en la seua totalitat o b fins a la meitat, ajustada al maluc amb una volta o una cinta. En ocasions es collocava sota la faixa. ;
 Jupa: Pea que cobreix el cos des dels muscles fins a la cintura, que disposa de mnegues llargues i estretes, i pot tenir o no coll. En el cas de dur coll, aquest s triangular o rectangular, i es pot guarnir amb passamaneria, cordons i borles.
 Jupet: Pea sense mnigues amb escot i cordat de dalt baix, que cobreix el cos adaptat a ell des dels muscles fins a la cintura. Pot dur coll amb tireta alta acompanyat de solapes triangulars, botons de llaut o plata, teixits de sedes vistosa i velluts amb ratlles flors o un altre tipus de dibuixos.

Cintura i cames.
 Saragells: Pea de lli o cot de dos camals molt amples cenyits a la cintura per una cinta, que cobreix des de la cintura fins la part superior dels genolls, que va unit un quadrat de tela a l'altura de l'entrecuixa per a donar-li folgana. Es portava el saragell blanc i en ocasions es podia portar tamb un altre ms curt damunt per d'un altre color.
 Calotet: Pea de roba interior masculina de lli o cot que protegia les cames dels fregaments del cal o pantal exterior. Deriva del saragell i d'ell deriva l'actual calotet.
 Cal: Pea de dos camals units en la part superior en una sola pea que es va estretint progressivament cap als genolls i subjecte amb una tira a manera de cintur amb la suficient amplitud per a permetre els moviments del cos. La part inferior dels camals t obertures que es tanquen amb botons o vetes i cobrixen els genolls. Es portava com a pea allada o a joc amb la jaqueta. Depenent del seu s podia ser de llana, cot o seda.
 Calces: Peces de llana o cot teixides a m, podien cobrir el peu i la cama (calces o mitjes) o noms la cama (Calces redones i taloneres).
 Pantal llarg: Amb la mateixa estructura que el cal curt per ms llarg i recte fins als turmells, va comenar a usar-se en el segle XIX, acompanyada amb jupetins i jupeses per sobretot amb bruses.
 Faixa: Tira de tela, cot, llana o seda d'entre 30 i 50 cm. d'ampla i uns dos metres de llarg, servia per a subjectar els saragells o pantalons, amb flocs en els laterals, de diversos colors i dibuixos, ratlles, rombes, espiguetes, es teixien en telers i subjectaven i protegien la zona lumbar.
 Lligacames: Tires de tela llargues d'aproximadament un metre, algunes rematades amb borles o flocs, les ms fines podien ser de seda encara que les havia d'altres materials, es collocaven en la cama just en el lloc on acabava la cala, rodejant-la i lligant-la en forma de lla proporcionant-li sujecci.

Cap.
 Mocador: Pea quadrada que es doblegava en triangle i es collocava de forma que una punta penjara i les altres dos rodejaren el cap, fins a arribar a nugar-se entre si, formant una espcie de turbant, teixits de seda i cot amb molts colors i dibuixos. Els mtodes de collocar-se el mocador sn molt variats depenent de regions o del gust de cada persona.
 Cfia: Bossa de tela en la que s'arreplegava el cabell, ja que l'home de l'poca el solia  portar llarg, s'usava per comoditat per a treballar encara que tamb s'usaven per a festes les de teixits ms fins. Podien rematar-se amb borles.
 Barret: Pea amb moltes variants; la gorra que solia ser de drap, amb caigudes cap als costats cobrint les orelles. El barret es solia posar sobre el mocador o la cfia, podien ser de feltre o de vellut negre, amb les ales voltes, amb la part superior de forma cnica, alguns portaven grans pompons. Encara que en realitat hi havia barrets d'innumerables tamanys, tipus i formes.

Peus.

 Espardenya Sola d'espart, la  puntera i tal del mateix material o un altre, servixen per a ajustar el tal i els dits dels peus, recolzats en la sola per mitj de cintes, (vetes), encreuades sobre l'empenya. Este calat s'usava des de temps molt antics en l'poca de l'ocupaci musulmana.
 Sabata En la seua major part eren de color negre, amb sola de cuiro i la resta de pell o d'algun teixit, amb llengeta alta sobre la qual es posava un lla o sivella;

Complements.
 Capa s una pea d'abric, llarga fins als turmells, solta amb grans vols i sense mnegues, portaven una xicoteta capa superposada que arribava fins als colzes anomenada esclavina. Podia ser de drap o vellut, eren negres encara que en ocasions podien ser de colors, s'usava en esdeveniments importants.
 Alforja Amb grans butxaques, es portava recolzada en el muscle, era una pea de llana principalment de forma rectangular, amb grans butxaques en els dos extrems, per poder portar diferents objectes,  podien anar rematades amb flocs o borles.
 Joies No eren peces de gran valor, tenien ms b funci ornamental, predominaven les de motius religiosos destacant les medalles, creus i rosaris.

Vegeu tamb.
 Barretina;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1511" title="Idifon" nonfiltered="958" processed="946" dbindex="959">
Els idifons sn, segons la classificaci de Sachs-Hornbostel, instruments que produeixen el so a travs de la vibraci del seu propi cos. No hi ha una diferncia especfica entre la part que genera el so i la caixa de ressonncia.

Habitualment, tant aquests com els membranfons es consideren instruments de percussi i els toquen els percussionistes tot i que no tots siguin realment percudits.

La principal forma de classificaci d'aquests instruments s segons l'acci que fem per fer-los sonar i la seva capacitat o no d'emetre notes musicals(so determinat o indeterminat):

Instruments Directament percudits colpejats, gaireb sempre amb una o ms baquetes:
So Indeterminat: cortina, triangle, plats xinesos, caixa xinesa,gong, etc.
So Determinat: marimba, xillfon, metallfon, celesta, vibrfon, litfon, campanes, carrill;
Instruments directament percutits entrexocats, que consisteixen en dues parts o meitats, simtriques o iguals que piquen entre elles:
So Indeterminat: cmbals, castanyoles, claus, plats, etc.
Instruments fregats:
So Determinat: harmnica de vidre.
Instruments indirectament percutits raspats:
So Indeterminat: giro, xerrac.
Instruments indirectament percutits sacsejats:
So Indeterminat: sonall, cistro, pandereta, maraques, cascabells, pal de pluja, etc.
Instruments pinats:
So Determinat:capsa de msica o la mbira, o sansa.

Existeixen alguns instruments que sn mixtes, idifons i membranfons a la vegada, com la pandereta.

Els instruments aerfons de llengeta lliure sn considerats per alguns com a idifons en tant que all que hi vibra (en bufar o insuflar-hi aire) s la llengeta, sovint metllica o de canya.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1512" title="Llista d'illes per poblaci" nonfiltered="959" processed="947" dbindex="960">
Aquesta s una llista de les illes del mn ordenades per poblaci.  S inclouen totes les illes amb una poblaci superior a 1.000.000 d'habitants. Per a comparar, tamb s inclouen les masses continentals.

Masses continentals.
frica-Eursia   5.000.000.000 d'habitants;
Amrica   900.000.000 d'habitants;
Austrlia   20.200.000 d'habitants;
Antrtida   Deshabitada;

Illes.


Notes.

   Austrlia es considera generalment un continent i no una illa. Amb 20.200.000 habitants estaria situada en vuitena posici si s considerara una illa.
   L Antrtida no t residents permanents, per normalment hi ha almenys 1.000 persones vivint a les seves bases, la major part d'ells personal d'investigaci.
   Composta per 6 provncies, excloent les 4 regncies que componen l'illa de Madura;
   Composta per 34 prefectures, incloent illes menors prximes;
   Composta per 8 provncies, incloent illes menors prximes;
   Composta per 7 regions administratives, excloent les provncies;
   Composta per 6 administrative regions, excloent les provncies insulars;
   Composta per 4 provncies indonsies, per 2 estats malais i per l'estat sobir de Brunei;
   Composta per 6 provncies;
   Composta per 7 prefectures;
   Composta per les corporacions municipals del Gran Bombai i Thane;
   La dada es refereix a la provncia de Hainan;
   Composta per 14 provncies de Papua Nova Guinea i 2  provncies d'Indonsia;
   La dada es refereix al Districte de Bhola, incloent illes menors prximes;
   La dada es refereix a la ciutat-prefectura de Zhongshan, al districte de Xiangzhou de la ciutat-prefectura de Zhuhai) i a Macau.
   Composta per 5 regncies indonsies i l'estat sobir de Timor-Leste;
   Composta per 4 provncies;
   Composta per 3 provncies;

Referncies.




 Altres llistes d'illes .

Llista d'illes per rea;
Illes de la mar Mediterrnia;
Llista d'illes de Grcia;
Llista d'illes d'Itlia;
Llista d'illots de les Balears i les Pitises;
Illots de Catalunya;
Llista d'illes del Jap;

Enllaos externs.
UN Environment Programme Islands Directory;
Illes ms poblades;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1515" title="Indumentria" nonfiltered="960" processed="948" dbindex="961">

La indumentria s el vestit tradicional de cada poble.

Prehistria.

Les causes que van fer que l'home comencs a utilitzar el vestit poden ser tant el fred com el poder mgic que s'atribua al vestuari. Els primers homes caadors es cobrien amb la pell dels animals perqu aix s'assemblaven a l'animal caat, de manera que el vestit era un mecanisme per afavorir la cacera. Els primers testimonis que en tenim sn de fa uns 15.000 anys.
L'agulla es va inventar, si fa o no fa, a la mateixa poca. Les primeres agulles eren d'os, i els tendons d'animals o alguns filaments vegetals es feien servir com a fil. El vestit de teixit va aparixer, fa 5 o 6 mil anys, coincidint amb el pas de l'home caador a l'home agricultor.

Histria.
Edat antiga.
A la zona mediterrnia, els grecs vestien amb tniques senzilles, drapejades, de lli, de llana o de cot i amb una capa que podia tenir caputxa. Normalment eren de colors blanc, colors vius o llises amb sanefes i adorns brodats, per mai estampats. Els joves duien una roba esportiva, clmide, que era un tectangle de roba nuat en una espatlla. Les dones duien tniques que els arribaven als peus, damunt les quals es posaven l'himation, o gran xal que tamb podien portar els homes. 	

sia.
Els primers habitants de la part occidental de l'sia Menor i de la pennsula grega, portaven una espcie de calces i una tnica amb mnigues.

Antiga Roma.
En la civilitzaci romana es va desenvolupar un vestit extremadament senzill i cmode format per una tnica, clmide i peple. La tnica, la pea base, era curta en l'home i als turmells en la dona. Estava formada per un rectangle de tela cosit a les espatlles i es cenyia a la cintura amb un cintur. La clmide era una capa curta doblegada en una espatlla que sovint es portava com a nica pea. Era substituda a l'hivern per un mantell ms llarg. La dona vestia el peple, la versi femenina de la clmide, que anava subjecte a la cintura i tapava els turmells.

Els primers romans portaven la tnica, i la toga, pea caracterstica de Roma que es va mantenir com a vestit oficial i de cerimnia al llarg de la Repblica i fins a finals de l'Imperi Rom d'Occident. La toga, encara similar a la clmide grega, mesurava aproximadament tres vegades l'altura de la persona, es doblegava a lo llarg i es posava de forma estudiada.
En l'Imperi d'Occident aquesta pea va arribar a quedar finalment reduda a una tira de tela, l estola. La tnica (que va sobreviure sota diferents formes i cada vegada amb ms ornaments) i l'estola van ser adoptades per l'Esglsia cristiana. La dona portava una tnica llarga que en principi era de llana i ms tard va passar a ser de cot, per, ms sofisticada i recarregada. En l'Imperi Roma es va adoptar l's de les calces, menys en Roma, per a protegir-se del fred i com part del vestit militar.

Els romans per la seva banda vestien unes simples tniques curtes cosides i lligades a la cintura amb un cord que anomenaven colobium. Damunt es collocaven la toga, tros de roba en forma de semiellipse de llana blanca amb la qual s'embolcallaven el cos. La dels magistrats i senadors duia una franja porpre. Les dones duien sostenidors, strophium, i una faldilleta sota de la tnica, damunt portaven l'estola, cenyida als malucs i es cobrien amb un mantell, pali.

Edat mitjana.
Alta Edat Mitjana
Els senyors feudals duien encara tniques. Al seu damunt portaven l'estola, pea de roba guarnida amb brodats i pedreria. amb la influncia oriental els teixits s'enriquiren i es folraren amb pels d'animals. Les dones riques duien dues tniques, una de mnigues estretes i una d'amples, cenyides amb un cintur. Damunt portaven un mantell. La gent del poble vestia tniques de roba aspra i es cobrien el cap amb capells de feltre o amb caputxes. 	
Nobles i servents
  	 
Baixa Edat Mitjana
Amb l'aparici de la burgesia es modifica el vestuari. Damunt de la tnica es posen una mena de bata amb caputxa que s'anomena garnatxa. Es cobrien el cap amb tota mena de boines, gorres i barrets. Com ms s'enriqueixen ms compliquen el seu vestuari. Les tniques femenines eren cenyides de cintura en amunt i llargues fins als peus. Les dones riques portaven cua.

Edat moderna.
Renaixement
En els homes la tnica es redueix a una camisa, damunt d'aquesta es posen un gip cenyit per la cintura. Els calons s'escurcen i van molt cenyits. Les persones grans portaven garnatxa, els joves no. El vestit de les dones consta de tres peces: la camisa amb un gran escot; la vesta, llarga, cenyida, amb mnigues llargues; i la sobrevesta, vestit ampli de cintura en avall. En el cap porten cfies i es posa de moda un barret en forma de cucurull amb vels transparents. 	

Segle XVII
El cal se substitueix pel bombatxo, el gip es cenyeix, s'afegeixen les casaques. S'introdueixen les botes amb gira, els barrets amplis i les perruques llargues i voluminoses.
En les dones apareix la cotilla i els vestits augmenten de volum. Les faldilles es mantenen acampanades grcies a un crcol de vmet. Es recullen el cabell en grans monyos.

Segle XIX
En aquest segle l'home vesteix amb l'anomenat vestit modern: jaqueta i pantalons rectes fins als peus. Les casaques llargues es transformen en abrics i jaquetes fins als malucs; els calons queden com a pea esportiva. Les dones es porten vestits cenyits a la cintura amb enagos per donar volum. Porten barrets molt grans i guarnits. Cap a finals de segle les faldilles noms tenen volum pel darrera fent una cua o poliss. 	
  	 
Segle XX
Durant aquest segle la roba sofreix una gran evoluci. Els vestits s'escurcen i es cenyeixen pels malucs, es la moda xarleston. La dona comena a utilitzar el pantal (gran escndol). Els pantalons dels homes es fan ms amples. utilitzen pullovers i sweaters, desapareixen els barrets. Els joves es deixen els cabells llargs i tendeixen a vestir de forma acolorida i senzilla (hippy). S'estn el vestuari esportiu d'influncia americana (texans).

Moda.
La manera de vestir ha esta des de sempre un distintiu social. Els models estndards ha canviat segons gustos i circumstncies socials, culturals, poltiques i pels costums dels pasos en cada moment. La moda s el resultat d'aquestes tendncies. Frana, Anglaterra, EEUU han marcat la moda durant molt temps. Actualment, el vestit reflecteix la diversitat de mentalitats i l'intercanvi de cultures.

Els materials, els mitjans tecnolgics disponibles, el clima, les idees socials i religioses i el sentit esttic han influt en la manera de vestir de cada grup hum. Cada cultura ha tingut i t els seus models de vestit propis i caracterstics.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1516" title="In vivo" nonfiltered="961" processed="949" dbindex="962">
In vivo s una expressi llatina que s'utilitza per descriure experiments qumics, fsics o farmacolgics que tenen lloc dins d'un organisme viu, per oposici als que es duen a terme en un ambient artificial (in vitro).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1517" title="In vitro" nonfiltered="962" processed="950" dbindex="963">
In vitro es una expressi llatina que s'utilitza per descriure experiments bioqumics que es duen a terme en un ambient artificial. En canvi, s'utilitza l'expressi in vivo per descriure processos estudiats dins d'un organisme viu. Generalment, les condicions en el medi cellular poden ser molt diferents de les que es donen en un tub d'assaig. Per tant, la distinci in vivo - in vitro s important en Bioqumica o Biologia Molecular.

 Investigaci in vitro .
Molts experiments en biologia cellular sn portats a terme fora de l'organisme. Els experiments in vitro poden produir resultats poc exactes, perqu les condicions poden de vegades no correspondre a les condicions dintre de l'organisme. Conseqentment, tals resultats experimentals sn sovint denominats in vitro, per a distingir-los dels experiments in vivo, en els quals els teixits estudiats romanen dintre de l'organisme en el qual normalment es troba.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1518" title="Istop" nonfiltered="963" processed="951" dbindex="964">
Els istops d'un element qumic sn toms amb el mateix nombre atmic per diferent pes atmic. s a dir, els seus nuclis atmics tenen el mateix nombre de protons per diferent nombre de neutrons. El nom ve del grec isos, mateix, i topos, lloc, degut al fet que ocupen el mateix lloc en la Taula peridica dels elements.

Els istops d'un mateix element, tenen el mateix nombre atmic, Z, per distint nombre mssic, A.

Per exemple, aquests sn els principals istops de l'hidrogen;
 1H o hidrogen-1 : hidrogen amb un prot i cap neutr, Z=1, A=1, tamb anomenat proti.
 2H o hidrogen-2 : hidrogen amb un prot i un neutr, Z=1, A=2, tamb anomenat deuteri.
 3H o hidrogen-3: hidrogen amb un prot i dos neutrons, Z=1, A=3, tamb anomenat triti.

Introducci.

En la nomenclatura cientfica, els istops es denoten pel nom del corresponent element, seguit pel nombre mssic, separats habitualment per un gui, encara que alguns d'ells possexen noms especials. Aix: hidrogen-3 o triti, carboni-12, carboni-14, urani-238, etc. En forma simblica, el nombre de nucleons s'afegix com superndex a l'esquerra del smbol qumic: 3H, 12C, 14C, 238U.

Les propietats qumiques dels istops d'un mateix tom sn les mateixes. En canvi, les propietats fsiques dels nuclis atmics poden ser molt diferents. Per exemple, el temps de vida mitjana dels istops 12 i 14 del carboni s molt diferent, cosa que es pot aprofitar per datar mostres d'inters histric o arqueolgic d'origen orgnic.

Si la relaci entre el nombre de protons i de neutrons no s l'apropiat per a obtenir l'estabilitat nuclear, l'istop s inestable, i per tant radioactiu.

En el llenguatge com s habitual utilitzar la paraula istop per a referir-se a cada espcie caracteritzada per un determinat conjunt del valor Z i A. Estrictament, tal espcie hauria de ser denominada nclid, i reservar-se la paraula istop per als nclids que pertanyen a un mateix element. Aix, els nclids carboni-12 i carboni-14 sn istops de l'element carboni.


 

Aplicacions dels istops.
Existeixen nombroses aplicacions que utilitzen les diferncies de propietats entre diferents istops del mateix element;

Utilitzaci de les propietats qumiques.
 Amb el marcatge isotpic, s'usen istops inusuals com a marcadors de reaccions qumiques. Els istops afegits reaccionen qumicament igual que els presents, per desprs es poden identificar per espectrometria de masses o espectroscpia infraroja. Si s'usen radioistops, es poden detectar tamb grcies a les radiacions que emeten i la tcnica s'anomena marcatge radioactiu o marcatge radioisotpic.

La dataci radioactiva s una tcnica similar, per en la qual es compara la proporci de certs istops d'una mostra, amb la proporci que es troba en la natura.

La substituci isotpica, es pot usar per a determinar el mecanisme d'una reacci gra`cies a l'efecte cintic isotpic.

Utilitzaci de les propietats nuclears.
Diferents varietats de l'espectroscpia, es basen en les propietats niques de nclids especfics. Per exemple, l'espectroscpia per ressonncia magntica nuclear (RMN), permet estudiar noms istops amb un spin diferent de zero, i els nclids ms usats sn 1H, 2H, 13C, i 31P.

L'espectroscpia Mssbauer, tamb es basa en les transicions nuclears de nclids especfics, com el 57Fe.

 Els radionclids, tamb tenen aplicacions importants, les centrals nuclears i les armes nuclears requereixen quantitats elevades de certs nclids. Els processos de separaci isotpica o enriquiment isotpic, representen un desafiament tecnolgic important.

 Referncies .


Enllaos externs.

 Taula peridica amb informaci detallada dels istops ;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1519" title="Imperi" nonfiltered="964" processed="952" dbindex="965">
Un imperi s un gran estat multitnic, on el poder poltic est dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que t poder absolut. El crrec d'emperador s hereditari. 

El terme modern prov del llat imperium degut a l'Imperi rom, fundat al 31 ac. Tammateix, el concepte poltic efectiu del que s un imperi va nixer alguns milers d'anys abans que els romans. Probablement el primer exemple fos l'Imperi accadi.

Un imperi pot tenir diverses formes. Tradicionalment, els imperis eren els regnes d'una monarquia potent, sota el comandament d'un emperador. Histricament, el naixement d'un imperi s'ha degut a qu militarment el regne ms fort ha conquerit altres regnes i inclosos en els seus territoris creant una uni poltica ms gran. Sovint, aquests estats multitnics troben fora en la uni d'una mateixa religi. Aix mateix pass amb la Roma de Constant I el Gran.

El descobriment del nou mn va possibilitar que molts regnes comencesin amb el model del colonialisme, que es refereix al control dels territoris colonitzats per part de les potncies europees.

La Primera Guerra Mundial fou precisament una lluita per la supremacia dels diferents imperis europeus ja que en el conflicte hi batallaren l'Imperi rus, l'otom, l'austrac, etc.

Subimperi s un estat relacionat amb altres potncies, per que depn d'una altra potncia imperial. Per exemple, durant la guerra freda, Cuba (al costat de la URSS) i Sud-frica (Estats Units) van batallar a Angola en lloc de la URSS i els Estats Units respectivament.

Alguns ttols utilitzats pels caps d'imperis eren csar (Roma), tsar (Rssia), emperador o kiser.

Imperis ms importants.
Entre els diferents imperis de la histria hi ha:
 Imperis americans (precolombins):
 Imperi asteca;
 Imperi inca;
 Imperis africans:
 Imperi abissini;
 Imperi del Congo;
 Imperis asitics:
 Imperi accadi;
 Imperi rab-musulm;
 Imperi gupta;
 Imperi japons;
 Imperi mogol;
 Imperi mongol;
 Imperi meda;
 Imperi otom;
 Imperi persa;
Imperi safvida;
 Imperi xins;
 Imperis europeus:
 Imperi alemany;
 Imperi austrohongars;
 Imperi bizant;
 Imperi britnic;
 Imperi espanyol;
 Primer Imperi Francs;
 Imperi portugus;
 Imperi rom;
 Imperi rus;
 Sacre Imperi Romanogermnic;
 Imperi suec;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1520" title="Francisco Ibez Talavera" nonfiltered="965" processed="953" dbindex="966">


Francisco Ibez Talavera s un prolfic dibuixant de cmics nascut a Barcelona el 15 de mar de  1936. s el creador de gran quantitat de sries humorstiques, com l'arxipopular Mortadello i Filem. A Espanya moltes de les seves sries es perceben encara com una icona essencial de la infncia de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de cmic reconeixen la seva enorme influncia.

En Francisco Ibez va treballar en un banc mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957, va decidir dedicar-se per complet al cmic i va entrar a formar part de la plantilla de l'editorial Bruguera, de la que se'n convertiria en un dels autors clau.

El 1958 apareix la primera entrega de Mortadello i Filem a la revista Pulgarcito. Des de llavors i durant la dcada dels 60 Ibez va crear alguns dels seus millors personatges per a diferents revistes de l'editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito nm. 1418, 7 de juliol de 1958), 13, Rue del Percebe (To Vivo, 1961), El botones Sacarino (DDT, 1963), Rompetechos (To Vivo, 1964) i Pepe Gotera y Otilio (To Vivo, 1966).

Durant la dcada dels 60 Ibez esdev l'autor ms popular i prolfic de l'editorial Bruguera, mostra d'aix s el fet de qu a partir dels anys 70 la capalera estrela de la casa ser la revista Mortadelo, mentre que a la resta de revistes el personatge de portada ser un d'Ibez, com El botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilo. En aquesta poca Ibez arribaria a dibuixar i guionitzar ms de 20 pgines setmanals. Incls malgrat aquest esfor, l'editorial demandava ms pgines dels seus personatges, sobretot Mortadello i Filem, aix que, a desgrat del propi Ibez, la direcci de Bruguera va contractar nous dibuixants per que feren historietes apcrifes de les seues creacions, que ell mai va signar. Malgrat aix, Ibez va continuar escrivint les histries llargues de Mortadello i Filem (aquelles ms rendibles per a Bruguera, ja que es venien a Espanya, per tamb al marcat estranger) fins que va abandonar l'editorial, poc abans que fes fallida.

El 1985 Ibez va abandonar l'editorial Bruguera i va comenar a treballar per a Grijalbo. Bruguera s'havia quedat amb els drets dels seus personatges, de manera que l'Ibez va haver de crear nous personatges per a la revista Guai!: aix van nixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesin sin empleo i ms tard 7, Rebolling Street.

El 1988 arriba a un acord amb Edicions B, empresa "hereva" dels drets de Bruguera, quebrada en 1986, i des de llavors segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa s'han anat afegint progressivament als cmics elements d'actualitat o de modes de l'poca, aconseguint mantenir l'xit de pblic. Des de llavors realitza 6 nous lbums de Mortadello i Filem per any, a ms d'escriure puntualment noves pgines de dos de les seues sries preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe.

El 1994 va rebre el Gran Premi del Sal del Cmic pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorg la Medalla d'Or al Mrit en les Belles Arts.

Els seus lbums han aconseguit vendre ms de 150 milions de cpies, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans xits de mercats consolidats com el japons., convertint-lo en un dels xits ms importants de la histria del cmic, i en l'autor catal que ha aconseguit vendre mai tantes cpies de les seves obres.

 Obra .

Mortadello i Filem, agncia d'informaci (1958).
La familia Trapisonda, un grupito que es la monda (1958);
13, Rue del Percebe (1961);
Godofredo y Pascualino viven del deporte fino (1961);
Ande, rase ust con el arca de No (1961);
Increble pero mentira (1961);
El botones Sacarino (1963);
Rompetechos (1964);
Pepe Gotera y Otilio (1966);
Tete Cohete (1983);
Chicha, Tato y Clodoveo, de profesin sin empleo (1986);
7, Rebolling Street (1986);

Doa Pura y Doa Pera, vecinas de la escalera;
El doctor Esparadrapo y su ayudante Gazapo;
Don Pedrito que est como nunca (personatge publicitari);
Pepsi Man (personatge publicitari);
La historia esa vista por Hollywood (srie creada per Vzquez i continuada per ell);

Referncies.


Enllaos externs.

Biografia d'Ibez al web d'Ediciones B. ;
Entrevista a Ibez a 13, rue Bruguera. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1524" title="Identitat d'Euler" nonfiltered="967" processed="954" dbindex="968">
L'expressi;

;

anomenada identitat d'Euler, s una frmula de matemtiques (batejada pel fsic estatunidenc Richard Feynman), que uneix de forma senzilla diversos camps d'aquesta disciplina:

 Nombre   un nmero associat a la geometria.

 e un nmero associat a l'anlisi matemtica.

 i un nmero bsic en l'lgebra.

 L'1 i el 0 que s una de les bases de l'aritmtica per ser l'elements neutres de la multiplicaci i l'addici en les bases usades habitualment.

Aquesta identitat s un cas particular de (vegeu frmula d'Euler):

;

per a x = 0 i y =  .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1526" title="Ideograma" nonfiltered="968" processed="955" dbindex="969">
Un ideograma s una representaci grfica d'una idea que no sigui per mitj de paraules. En certs idiomes, com el xins, determinats smbols representen paraules o idees completes. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1529" title="Illa d'en Colom" nonfiltered="969" processed="956" dbindex="970">

L'Illa d'en Colom s un illot de 58 ha, separat uns 200 metres de la costa Nord-est de Menorca. Antigament va ser emprat com a llatzaret, se'n va cultivar una part i tamb s'hi va intentar l'explotaci de varies mines.

s propietat de la famlia Roca (natural de Ma) des de 1904 quan Don Antoni Roca Vrez l'adquir a subhasta, des de llavors ha estat residncia d'estiu dels seus descendents. A l'actualitat forma part del Parc Natural de s'Albufera des Grau.


 Flora i fauna .

La vegetaci est formada per la comunitat de coixinets espinosos (Launaeenion cervicornis). Entre les plantes ms interessants destaca l'arbust endmic Daphne rodriguezii, descobert pel naturalista Joan Joaquim Rodrguez Femenias.

El tamarell (Tamarix africana) s una altra planta bastant caracterstica de l'illa. Es tracte d'una espcie d'arbust d'origen afric situat a la Platja dels Tamarells a la que dna nom. Cada arbust pot arribar a adquirir una altura de 6 metres i un dimetre de 1'3 metres, i en general tenen ms de 100 anys d'antiguitat. La distribuci inicial d'aquests arbusts sembla que seguia la de dues fileres, per aquesta caracterstica ha anat desapareixent amb els anys i l'alteraci natural de les dunes.

Quant a la fauna, pel qu fa a les aus criden l'atenci les dues colnies de gavians, per tamb el corb mar gros i el corb mar emplomallat, la baldriga puf balerica i la baldriga cendrosa, el mil reial, l'liga pescadora i dues espcies de falcons. La fauna terrestre destaca per una varietat de l'endmica sargantana de les Gimnsies, Podarcis lilfordi brauni, de color verd-blavs.


 Histria minera .
La histria minera de l'Illa d en Colom va comenar el 9 de gener de 1901 amb les sollicituds de registre de la mina de ferro Nou Segle, i sis mesos desprs, la mina de coure Renovada, realitzades per Pablo Ruiz i Verd, director gerent de la Societat Annima La Maquinista Naval. Les 150 pertinences registrades per a la primera d'elles es corresponien amb 1.500.000 metres quadrats aproximadament, s a dir, la totalitat de l Illa d en Colom, a tal punt que a la sollicitud de demarcaci es pot llegir: ...limita aquest registre per tots els vents amb el Mediterrani.

Al mar de 1902, desprs dels primers treballs, es registra de nou la mina Nou Segle para Zn, amb tan sols 20 pertinences, sobre la demarcaci preexistent de mina Renovada.


Al final de 1904, la mina passa a denominar-se Constncia, fins a finals de 1915 que torna a ser registrada per Don Antoni Roca Vrez com a mina de La Paloma. El 9 d'agost de 1926 torna a ser registrada com a Blendfera per Mercedes Alujas Puig, vena de Barcelona i ltima propietria de la concessi minera.

Mercedes Alujas Puig presenta la seva sollicitud de registre de la mina Blendfera el 9 d'agost de 1926, i s publicat en el Butllet Oficial de la Provncia de Balears N 9309, amb data 14 d'agost del mateix any. Transcorregut el termini d'exposici pblica de 60 dies sense que es produeixin reclamacions, l'Enginyer Cap sollicita del Governador Civil es decreti la demarcaci de Blendfera.

Ser el Butllet Oficial N 9338 de data 21 d'octubre de 1926 qui especifiqui la data que el personal facultatiu del Districte Miner de Balears procedir a la demarcaci de la mina Blendfera (N 1514 del registre general). La data de demarcaci fixada s del 28 al 31 d'octubre del mateix any. La mina s demarcada oficialment per l'Enginyer del Cos Nacional de Mines D. Juan Rubio els dies 28 i 29 d'octubre de 1926.

Finalment, i una vegada satisfets els drets corresponents, el Governador Civil D. Pedro Llosas Badia expedeix el ttol de propietat de la concessi minera a Mercedes Alujas Puig el 2 d'abril de 1928.


 Construccions i monuments .

A l'illa podem trobar dos monuments de especial inters histric. El primer s una baslica paleocristiana descoberta per Maria Llusa Serra Belabre l'agost de 1967, tot i que ja havia identificat part de lara paleocristiana l'any 1958. Als voltants de la baslica es van recollir diferents fragments de llucernes paleocristianes de probable procedncia nort-africana que daten del segle IV dC. aix com sigillates clares del tipus D (segles IV-VII dC.).

No a gaire distncia del jaciment paleocristi es troba un monument funerari amb una inscripci dedicada a la mort de tres afectats de peste que van morir a l'illa dia 29 de maig de 1787. Aquest monument el va fer reconstruir i hi va fer posar la inscripci Don Antoni Roca Vrez a principis de segle XX.


 Histria: un llatzaret provisional .
Aquest illot, proper a la costa nord-est de Menorca, va servir de llatzaret provisional quan a mitjans de 1785 Espanya reb els esclaus espanyols alliberats per Algria com a conseqncia de la nova pau instaurada amb la regncia algeriana.

Embarcats a l'Urca Real Redemptora, al bergant Monte Carmelo i al xabec La Soledad, van arribar els captius espanyols fins Alacant, port en el qual no van ser autoritzats a desembarcar per provenir d'un pas declarat apestat. Llavors, es va ordenar que es posessin rumb a Ma per passar quarantena. L Urca Real Redemptora, al comandament de Don Bartolom Escuder, arrib al port de Ma el dia 3 d'abril de 1787, portant a bord 263 esclaus. El bergant amb el patr Don Andrs Escudero i el xabec amb Don Antonio Socas varen arribar el dia 7 del mateix mes. Aquests dos darrers portaven a bord 84 esclaus que, en els llibres de La Consigna no figurarien com passatgers, sin com a crrega d'esclaus.

Com que el nombre d'esclaus que havien de fer quarantena era superior a la capacitat de l'Illa de la Quarantena (llatzaret oficial de Menorca), les naus van ser desviades cap a l'Illa d'en Colom. El desembarcament va finalitzar el dia 16 d'abril, tant de passatgers com de crrega i efectes. L any 1787, aquest llatzaret provisional contava amb 9 tendes o barraques per a unes 15 persones cada una; una barraca pel capit de l'Urca, el capell i un cadet; una altra barraca destinada a les dones; una casa que ja hi era per al metge, cirurgi i boticari; una altra com a hospital de malalties molt comuns; un forn on es conservava la cal viva per realitzar els enterraments; una tenda-hospital per als malalts sospitosos, una altra per als contagiats, i una per a mals coneguts; una barraca per purificar les robes; una casa de fusta per els facultatius d'urgncia; una casa per els enterradors; un cementiri; una casa per els guardes i pous d'aigua. Just davant l'illa, a terra menorquina, es va muntar un cord sanitari amb nombrosa guarda militar i alguns civils a les ordres d'un diputat de salut, per evitar que els all reclutats poguessin comunicar amb la costa de Menorca.

Finalment, dia 11 de juny es va concedir la llibertat als tres vaixells i ja cap el dia 4 d'agost s alliberaren totes les persones que quedaven a l'illot. Sembla ser que noms van morir dos individus, un de tuberculosi i l'altre de pesta bubnica. Aquests malalts havien arribat ja molt greus, morint durant els dies del desembarcament. La resta de passatgers i tripulants que havien guardat quarantena tan pletrics de salut, van deixar a l'illot una lpida amb la segent llegenda: Insula Salutis.

L illustre Capit Joan Roca Vinent va ser un dels encarregats principals de dur a terme les gestions del desembarcament i estana dels esclaus a l'illa. Fidel al seu Diari de Mah (1776 i 1826), el capit va anotar diriament tots els esdeveniments del procs en qesti. Aquest document es conserva a l'Arxiu Municipal de Ma des de 1926, any en qu l'Ajuntament de Ma el compr a la famlia Roca. A partir d'aquestes anotacions, el darrer hereu de la famlia Roca en possessi del Diari de Mah, el senyor Antoni Roca i Vrez, s enamor tan de l'Illa d'en Colom que la va acabar comprant i actualment encara continua essent propietat de la famlia Roca. Antoni Roca i Vrez va ser un amant com el que ms de l'illa de Menorca i de la seva histria, segons va demostrar constantment en l'esfera de la intellectualitat maonesa. Possiblement per aix degu comprar l'Illa d'en Colom, enamorat del seu paisatge i per la seva histria al llarg de segles va fer posar una placa a l'interior de la casa de l'illa que avui dia encara es pot llegir el segent text referit als esclaus d'Algria:

En esta humilde casa convertida en hospital entr S.D.M en forma de santo vitico siendo administrado por estar en peligro de muerte a 4 esclavos espaoles redimidos por el rey D. Carlos III llamados Miguel Martnez, Agustn Vega, Juan Vidal y Blas Villar el da XXIX de mayo de MDCCLXXXVII.


 Bibliografia .
Roca i Vinent, Joan. Diari de Mah (1776 i 1826). Manuscrit, Arxiu Municipal de Ma.
Vidal Hernndez, Josep M. El llatzaret de Ma, una fortalesa sanitria Institut Menorqu d'Estudis. 2002.
Mascar Passarius, J. Corpus de Toponmia Vol.I pp.223;


 Enllaos externs .
 Enciclopdia Catalana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1530" title="Illot de Binicodrell" nonfiltered="970" processed="957" dbindex="971">
L'Illot de Binicodrell s un illot situat davant la platja de Binigaus, en el terme municipal d'Es Migjorn Gran, Menorca.
Destaca la presncia de la sargantana endmica Podarcis lilfordi codrellensis.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1531" title="Illa d'en Tusqueta" nonfiltered="971" processed="958" dbindex="972">
L'Illa d'en Tusqueta s una illa de la costa Nord de Menorca, davant de la Cala Tusqueta, al cant Est de la Mola de Fornells.

Destaca la presncia de la sargantana endmica Podarcis lilfordi sargantanae.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1534" title="Izanagi" nonfiltered="972" processed="959" dbindex="973">

Izanagi, en el sintoisme, s el cel primordial que, junt amb la seva dona Izanami, va crear el mn.

El seu primer fill fou Ebisu, du dels pescadors, que fou abandonat en un bot en veure que feia tres anys que no creixia.

Del seu barret va nixer el ram i de la seva pinta el bamb.

Mentre la seva dona regna a la terra de l'obscuritat ell regna a la dels vius i s'encarrega que sempre hi apareguin ms humans dels que s'end la seva dona.

Desprs de rentar-se en una font es va fregar l'ull dret i va crear a Tsukiyomi, du de la lluna, l'ull esquerra i va crear a Amaterasu deessa del sol i en netejar-se el nas va crear a Susanowo, du de la tempesta.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1535" title="Intelligncia artificial" nonfiltered="973" processed="960" dbindex="974">
La intelligncia artificial (IA) s una part de la informtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una mquina (habitualment un computador) prendre decisions intelligents o, si ms no, comportar-se com si tingus una intelligncia semblant a la humana.

Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intelligent s complex. Hi ha moltes definicions de qu s exactament la intelligncia artificial. La ms estesa s la de John McCarthy (1995), que afirma que "s fer que una mquina es comporti d'una manera que seria considerada intelligent en un hum."

Es considera l'avi de la intelligncia artificial al britnic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d'intelligncia britnic, va comenar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intelligncia artificial.

Camps.
Avui en dia la intelligncia artificial est centrada en cinc grans blocs. Cada bloc t les seves tcniques i metodologies. Per sovint es poden utilitzar tcniques d'una rea per solucionar problemes d'una altra.

Optimitzaci;
Aprenentatge automtic;
Representaci del coneixement;
Planificaci;
Processament del llenguatge natural;

 Tcniques de la intelligncia artificial.
Malgrat que cada dia apareixen noves tcniques podem citar, entre d'altres:

Computaci evolutiva;
Xarxes neuronals;
Lgica difusa (conjunt difs);
Recerca heurstica;
Xarxes Baiesianes;
Mquines de suport vectorial;
Vida artificial;
Raonament inductiu;
Arbres de decisi;

 Aplicacions .
A la intelligncia artificial cada dia se li donen ms usos i aplicacions. Podem citar, entre d'altres:

 Videojocs;
 Interfcies;
 Disseny (enginyeria);
 Detecci de malalties;
 Demostracions automtiques;
 Classificaci automtica de texts;
 Marketing;
 Ajuda en la presa de decisions;
 Visi artificial;
 Robtica;
 Traducci automtica;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1537" title="Interlingua" nonfiltered="974" processed="961" dbindex="975">
La Interlingua s una llengua auxiliar internacional basada en els vocabularis com a la majoria de llenges europees occidentals i en una gramtica angloromnica simplificada. Va ser publicada el 1951 per la  International Auxiliary Language Association, de manera que a voltes se l'anomena interlingua de la IALA per distingir-la d'altres usos de la paraula.

Malgrat que el Latino sine Flexione de Giuseppe Peano s'anomenava en un principi interlingua aquesta denominaci va caure en dess desprs de la publicaci de la interlingua de la IALA.

Interlingua pot tamb ser un sinnim de llengua auxiliar internacional. Vegeu tamb interlingstica.

 Introducci .

L'herncia lingstica comuna d'Europa i Amrica s grecollatina. El llat que ha sobreviscut en les llenges modernes va ser recopilat en un llibre de l'institut cientfic IALA per lingistes i fillegs professionals, que hi treballaven entre 1924 i 1951.

El resultat s'anomena interlingua. La seva gramtica est simplificada al mxim, i un europeu o americ instrut comprn a primera vista un text tcnic o cientfic en interlingua i n'aprn un s actiu en un temps brevssim.

La seva utilitat prctica s'ha demostrat com a llengua de sumaris en publicacions cientfiques, sobre tot en el camp mdic, i com a llengua d's en conferncies internacionals.

Per als pobles de l'frica i l'sia la interlingua serveix com a clau a les llenges occidentals, de les quals n's de fet el denominador com.

En l'ensenyament de llenges aix representa un cam rpid al vocabulari internacional i una excellent preparaci per a l'estudi de llenges romniques i en l'estudi avanat de l'angls.

 Vocabulari .

La interlingua s una concreci del vocabulari grecollat com que estava incorporat durant millennis en totes les llenges d'Europa i Amrica - la llengua internacional latent de la cincia, tecnologia i religi. La intenci s que la interlingua sigui, essencialment, la "mitjana" de totes les llenges d'origen europeu.

El vocabulari de la interlingua est extret metdicament segons la "regla de tres" i la "regla de dos", principalment de l'angls i de les principals llenges romniques, i secundriament de l'alemany i el rus.

 Regles de tres i de dos .

Una paraula s acceptada en el vocabulari de la interlingua si (amb les variacions pertinents per el mateix significat) es troba en un mnim de tres de les quatre entitats lingstiques segents:
angls;
"ibric" (espanyol i/o portugus);
francs;
itali;
o es troba en dues de les quatres prvies entitats i en com a mnim una de les dues llenges segents:
alemany;
rus;

La forma normalitzada d'una paraula ha de semblar el denominador com de les paraules i elements en les llenges fonts.

 Gramtica .

La gramtica de la interlingua s la d'un angloromnic simplificat. Ha de ser la ms senzilla possible que permeti l's del vocabulari en una llengua coherent. Aix implica l'exclusi de les diverses particularitats i formes especfiques de les llenges constituents: cap genere mascul ni femen, cap declinaci, cap conjugaci irregular de verb...

La formaci de la gramtica es determina en gran part pel vocabulari i l'estructura morfolgica en les llenges mencionades previament. Com a principi fonamental, s'estableix que la gramtica ha de ser el sistema ms senzill possible per permetre l's del vocabulari en una llengua coherent. Aix significa l'exclusi de les diverses particularitats i formes especifiques de les llenges constituents, per tant, cap genere mascul ni femen, cap declinaci i cap conjugaci irregular de verb.

 Histria .

La gramtica i el vocabulari de la interlingua van ser publicats per primer cop el 1951. Alexander Gode en va ser el principal promotor. Va publicar-ne un sumari de la gramtica, un diccionari unidireccional (d'interlingua a angls) i un llibre introductori amb el ttol Interlingua a Prime Vista.

 Exemples d'interlingua .
Per a poder veure com n's de fcil a un catalanoparlant entendre la interlingua, un parell d'exemples.

Parenostre:


Nostre Patre, qui es in le celos,
que tu nomine sia sanctificate;
que tu regno veni;
que tu voluntate sia facite
super le terra como etiam in le celo.
Da nos hodie nostre pan quotidian,
e pardona a nos nostre debitas
como nos pardona a nostre debitores,
e non duce nos in tentation,
sed libera nos del mal.


Declaraci dels drets humans:

Tote le esseres human nasce libere e equal in dignitate e in derectos. Illes son dotate de ration e de conscientia, e debe comportar se fraternalmente le unes con le alteres.

 Enllaos externs .


 Union Mundial pro Interlingua;
Interlingua Alemanya;
 Diccionari interlingua-angls ;
 Panorama in Interlingua (revista en interlingua);
 Servei de llibres (en interlingua) ;
 gramtica de la interlingua (en angls);
 Breu gramtica i vocabulari d'Interlingua (en catal);




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1538" title="Iacut" nonfiltered="975" processed="962" dbindex="976">

El iacut o sakh s una llengua turquesa parlada per unes 360.000 persones a la Repblica de Sakh, al nord de la Sibria russa. Fa servir carcters cirllics. Els iacuts pertanyen tant a religions tradicionals com a l'esglsia ortodoxa russa.

 Caracterstiques .
Forma un subgrup amb el txuvaix, i tamb s parlada pels dolgans de Taimria, i es caracteritza per ser una llengua aglutinant per amb elements analtics:
 Mutaci de la J prototurca en xiulant (S en iacut i SH en txuvaix),
 Posseeix vocals llargues peculiars que es troben en monosllabs i polisllabs, per mai com a prime element de paraula polisllaba; si un monosllab amb vocal llarga esdev bisllab o polisllab per juntar-se un sufix, la vocal s'abreuja. Mant disfong UO turc.
 Conserva la S inicial del prototurc com el txuvaix, mentre que la perden les altres (p. Ex. Barret, en iacut as i en turc sa ).
 Mant els diftongs IA, UO, E i t un cas partitiu, a diferncia de les altres llenges turqueses.
 Les formes conjugades es basen en un sistema d'escriptura basada en l'alfabet fontic internacional el 1922, revisat el 1924. El 1929-1939 adoptaren l'alfabet llat, i des d'aleshores el cirllic;

 Alfabet iacut.
A a a   ;
    b   ;
    v   ;
    g   ;
    d ; com a palatal,   ;
    e ;  desprs de C llevat d, s, z, n, l  ;
   ;  desprs de dj, sj, zj, nj, lj  ;
     []  ;
    z ; com a palatal   ;
    i  i 'i curta' ;
I i   desprs de d, s, z, n, l i 'i llarga' ;
    j  kratk j ;
    k   ;
    l ; com a palatal   ;
    m   ;
    n ; com a palatal   ;
    o   ;
   [ ] [ ] ;
    p   ;
    r   ;
    s ; com a palatal   ;
    t ; com a palatal   ;
    u   ;
(    f)   ;
(    x)   ;
(    c) []  ;
        ;
     []  ;
(     )    ;
     _b znak 'signe dur' ;
    y [] [] ;
    ' _b znak 'signe suau' ;
       ;
    ju ;  desprs de dj, sj, zj, nj, lj  ;
    ja ;  desprs dj, sj, zj, nj, lj ;
 Vegeu tamb .
 Literatura iacut;
Nota. 


Enllaos externs.
 Sobre la llengua .
Comparaci de vocabulari iacut i mongol;
Traduccions russes de texts iacuts  h ;
Sakhalyy suruk - Fonts per a PC;
Sakhatyla.ru - Diccionari online iakut-rus, rus-iakut ;

 Contingut en iacut .
Sakha Open World -            - plataforma per a promoure el iacut al web (en iakut, Unicode);
Pgina de la vila de Baayaga - notcies i histries sobre la gent de Baayaga (en iakut);
Kyym.ru - diari iacut;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1540" title="Infraroig" nonfiltered="976" processed="963" dbindex="977">

L'infraroig, radiaci infraroja o llum infraroja (IR) s la part de l'espectre electromagntic amb una longitud d'ona ms llarga que la llum visible per ms curta que la radiaci de microones. El seu nom significa "per sota del vermell", ja que el vermell s el color de la llum visible amb una major longitud d'ona. La radiaci infraroja s'estn al llarg de tres ordres de magnitud amb longituds d'ona d'entre 700 nanmetres i 1 millmetres. L'infraroig s'acostuma a dividr en bandes espectrals determinades:
 infraroig proper (NIR o IR-A), 0,75 1,4 m, definits per l'absorci en aigua i usat habitualment en la comunicaci per fibra ptica, grcies a la poca absorci en vidres de SiO2.
 infraroig mitj (MIR):
 infraroig d'ona curta (SWIR o IR-B), 1,4 3 m, l'absorci en aigua augmenta considerablement a 1.450 nm;
 infraroig d'ona mitjana (MWIR o IR-C), 3 8 m;
 infraroig d'ona llarga (LWIR o IR-C), 8 15 m;
 infraroig lluny (FIR), 15 1.000 m;

Tanmateix, aquests termes no sn precisos, i s'utilitzen de formes diferents en diversos estudis. En concret, en les longituds d'ona usades en telecomunicacions, l'espectre se subdivideix encara en ms bandes, en funci de la resposta de detectors, amplificadors,  fonts i fibres ptiques:
 banda O 1260 1360 nm;
 banda E 1360 1460 nm;
 banda S 1460 1530 nm;
 banda C 1530 1565 nm;
 banda L 1565 1625 nm;
 banda U 1625 1675 nm;

Aplicacions.
La radiaci infraroja est associada sovint a la calor, ja que els objectes a temperatura ambient o superior emeten radiaci principalment concentrada en la banda de l'infraroig mitj. Aix permet utilitzar els infraroigs per determinar la temperatura d'objectes a distncia (se se'n coneix l'emissivitat). Aquesta tcnica s'anomena termografia o, en el cas d'objectes molt calents, pirometria. La termografia s'utilitza bsicament en aplicacions industrials i militars. Els infraroigs tamb s'utilitzen en els equips de visi nocturna quan la quantitat de llum visible s insuficient per veure els objectes: la radiaci es rep i desprs es reflecteix en una pantalla; els objectes ms calents es converteixen en els ms lluminosos.

Un s molt com s el que fan els comandaments a distncia, que generalment utilitzen els infraroigs en comptes d'ones de rdio ja que aix no interfereixen amb altres senyals electromagntics com els senyals de televisi. Els infraroigs tamb s'utilitzen per a comunicar a curta distancia els ordinadors amb els seus perifrics (els aparells que utilitzen aquest tipus de comunicaci compleixen generalment un estndard publicat per  la Infrared Data Association.

Descobriment.
Els infraroigs van ser descoberts a comenaments del segle XIX per William Herschel. Herschel va collocar un termmetre de mercuri sobre l'espectre solar obtingut per un prisma de cristall, amb la finalitat de mesurar la calor emesa per cada color. Va descobrir que la calor era ms forta al costat de l'extrem vermell de l'espectre i va observar que all no havia llum. Aquesta s la primera experincia que mostra que la calor pot transmetre's per una forma invisible de llum. Els primers detectors de radiaci infraroja eren bolmetres, instruments que captaven la radiaci infraroja per l'augment de temperatura produt en un detector.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1541" title="Isotropia" nonfiltered="977" processed="964" dbindex="978">
Isotropia vol dir "independent de la direcci". Es diu istropa d'aquella propietat fsica que no depn de la direcci en qu s'avalua. Per exemple, una radiaci istropa t la mateixa intensitat independentment de quina direcci es mesuri.

El contrari de isotropia s l'anisotropia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1542" title="Izanami" nonfiltered="978" processed="965" dbindex="979">
Izanami, en el sintoisme, s una deessa primordial i dona del du Izanagi junt amb el qual va crear el mn, o l'arxiplag japons, moment en el qual van clavar una javelina al terra que es convert en la seva llar, el Pilar Celestial.

Primer va donar llum a les vuit illes del Jap i desprs als dus que poblarien el mn i li donarien forma fins que va parir el du del foc, Kagutsuchi, que en nixer caus tantes ferides a la seva mare que aquesta va morir. Izanagi afligit va partir el seu fill en vuit trossos, d'on sorgiren vuit muntanyes. 

L'amor que el du sentia per la seva esposa no s'apaivag amb la venjana, sin que Izanagi s'endins  en el Yomi, infern o inframon japons on romanien les nimes dels morts, per arrib massa tard, ja que l'nima de l'Izanami no podia tornar a l'estadi mortal perqu havia pres aliments del Yomi.

Tot i aix la deessa deman pacincia al seu esps mentre demanava als dus majors que la deixessin tornar al cant de l'Izanagi. Aquest per no tingu pacincia i prengu foc a una de les puntes de la seva pinta, tot illuminant el Yomi i pogu veure el cos de la seva dona cobert de verms i d'altres bestioles que remenaven entre les seves restes podrides. 

Izanagi s'horroritz i escap de l'indret, per la seva esposa, indignada feu que les bruixes de l'altre mn el perseguiren i fins i tot intent atrapar-lo ella mateixa... el Du per en arribar al mn dels vius colloc una roca gegantesca que impeds el pas entre mons, quedant Izanami tancada per sempre al Yomi, i es convert en la reina de l'Altre Mn.

Izanagi arrib a la desembocadura d'un riu i es despull per netejar el seu cos de la brutcia del Yomi, i de l'aigua nasqueren alguns dels principals dus ms importants del pante sintoista: Amaterasu (deessa Sol), Tsuki-yomi (deesa Lluna) i Susano (du de les tempestes).

En homenatge a aquest esdeveniment l'Altre Mn pass a anomenar-se Yomi-no-kumi, on les nimes, enlloc d'sser torturades com en els inferns d'altres tradicions, sn purificades, de manera semblant a com s'explicaria en el Purgatori cristi.

 Altres .
Curiosament hi ha una banda musical H.R. de la ciutat de Buenos Aires, Argentina, amb el mateix nom.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1544" title="Irlanda" nonfiltered="979" processed="966" dbindex="980">





Irlanda (ire en galic irlands) s una illa europea de l'Atlntic Nord que forma amb Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'Arxiplag de les Illes Britniques. Polticament es troba dividida entre la Repblica d'Irlanda, estat membre de la Uni Europea, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. 

 Histria .
Vegeu l'article principal Histria d'Irlanda.
Irlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I millenni aC, fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (galic irlands) i la cultura, en galic el nom d'Irlanda s Ierne. Irlanda romangu fora de l'imperi rom, que anomenaren Hibrnia, per cristianitzada en el segle V dC, esdevingu n important centre cultural durant els segles VI i VII. El perode floreixent de la civilitzaci irlandesa entra en decadncia, amb les successives invasions de pobles nrdics (incursions martimes vkingues en el segle X, invasi dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle XII). A partir del segle XIII, Irlanda queda sota la influncia anglesa, com demostra el predomini actual que t l'angls en relaci al galic irlands. Amb la independncia de la major part de l'illa el 1921 i la seva integraci a la Comunitat Econmica Europea el 1972, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dcades del segle XX, un creixement econmic que la fa un dels pasos amb millors perspectives de l'Europa contempornia.

 Vegeu tamb .
 Repblica d'Irlanda: article centrat en l'estat independent irlands.
Irlanda del Nord: una de les quatre nacions constituents del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Erdinis;
Manapis;

Enllaos externs.
 Web dels Catalans que viuen a Dubln;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1545" title="Islndia" nonfiltered="980" processed="967" dbindex="981">



La Repblica d'Islndia (en islands Lveldi sland) s un estat insular de l'Atlntic Nord situat entre Grenlndia, Noruega, Irlanda, Esccia i les illes Froe.

Geografia.


Islndia s la divuitena illa ms grossa del mn, situada just sota del Cercle polar rtic, entre Groenlndia, les Illes Britniques i Escandinvia, al nord-oest de les Illes Froe. Localitzada sobre la dorsal atlntica, al punt de contacte entre les plaques euro-asitica i nord-americana, l'illa coneix una notabilssima activitat geolgica, essent-ne caracterstics els volcans i els guisers.

Islndia es pot dividir, a grans traos, en dues parts: la costa amb nombrosos fiords i l'interior, un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i glaceres (que ocupen cap a un 10% del pas). La major part de la poblaci viu al sud-oest del pas, a l'rea metropolitana de Reykjavk. Una carretera fa la volta a tota l'illa, per l'interior del pas noms pot ser creuat amb tot-terreny.

Pic ms alt: Hvannadalshnkur (2110 m) ;
Riu ms llarg: Thjrs (237 km) ;
Llac ms gran: Thingvallavatn;

Clima.
El clima islands s ocenic, marcat per la lluita entre la influncia clida del Corrent del Golf i el flux de fronts polars. La costa sud, sotmesa a l'embat dels vents marins, no t uns hiverns (trmicament) gaire rigorosos, tenint en compte la seva latitud: la temperatura mitjana de gener s de 0C Reyjavik (11C al juliol, mitjana anual d'uns 5C). La precipitaci hi s de 775 mm, repartida en uns 150 dies l'any. El nord-est s una zona seca per culpa del fet d'estar a una zona d'ombra pluviomtrica (les muntanyes del centre del pas l'arreceren dels aires humits del sud-oest).
Poltica.
Article principal : poltica islandesa

El parlament islands actual, l'Althing, va ser restablert l'any 1845, com a rgan consultiu, davant del rei de Dinamarca Cristian VIII. Aquesta nova instituci va ser considerada com una reencarnaci de l'antic Althing, fundat l'any 930 i desmantellat l'any 1800 per la monarquia absolutista danesa.
L'Althing comprn avui 63 membres, escollits pels ciutadans islandesos cada quatre anys. 
El president de la repblica, juga sobretot un rol honorfic : en tant que cap de l'Estat, s el representant del pas a l'estranger. s elegit cada quatre anys. Olafur Ragnar Grimsson, que ocupa aquest mandat des de 1996, ha estat reelegit el juny del 2004.

El cap de govern s el primer ministre: amb la resta de l'equip ministerial, assumeix el poder executiu. El govern, en teoria, s designat pel president de la repblica, un cop fetes les eleccions parlamentries. A la prctica, no obstant, aquesta tria s feta pels partits poltics que, en funci dels resultats electorals, es posen d'acord amb la identitat dels ministres i la distribuci de les carteres. s noms en cas de desacord permanent entre els partits, que el president nomena ell mateix els ministres, situaci a la qual encara no s'ha arribat. 
Els governs islandesos han consistit sempre en una coalici de dos partits o ms, donat que la majoria d'escons de l'Althing mai ha estat ocupat per un sol partit poltic. 
Llengua.
Article principal : islands

Llengua germnica parlada a Islndia, l'islands t el seu origen en l'antic nrdic, llengua parlada als diferents pasos escandinaus a l'Edat Mitjana. L'allament d'Islndia i la seva important cultura escrita han perms una conservaci excepcional de la llengua original, especialment en la seva versi escrita.
L'islands s la llengua oficial i nacional. s un cas nic, perqu Islndia t diferents regions, antigament allades, i malgrat aix la seva llengua no t dialectes.

Vegeu tamb.

 Llista d'illes d'Islndia;
 Llista de volcans d'Islndia;

Enllaos externs.

Iceland.is ;
Vocabulari island s-catal  ;



































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1548" title="Interacci electrodbil" nonfiltered="981" processed="968" dbindex="982">
La interacci electrodbil s la descripci unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura:  la interacci dbil, i l'electromagntica. El model estndard de la fsica de partcules unifica  parcialment les forces electromagntica y dbil: a altes energies, o,  dit de manera equivalent, a distncies menors que el dimetre dels protons, son noms aspectes de una fora electrodbil. Les forces actuen per medi de particules anomenades bosons: els fotons per l' electromagnetisme, i els bosons W, i Z, per la fora dbil. La interacci dbil s de molt curt abast, menys de 10-15 m, i de molt petita intensitat, 1014 vegades inferior a la interacci forta, que se manifesta principalment en la desintegraci   d'alguns nuclis. Al baixes energies les dues forces es mostren com a molt diferents, en canvi a energies de l'ordre de 102 GeV es poden combinar com una nica fora, aix passaria, per exemple, a una temperatura prou alta (1015 K) com l'assolida abans del Big Bang.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1549" title="Ingixia" nonfiltered="982" processed="969" dbindex="983">

Ingixia (en rus                        Respblika Ingixtia, ingix  I   I        Ghalghai Mohkh) s una repblica caucsica (subjecte federal) de la Federaci Russa, de capital Mags, on fou traslladada el 2002 des de Nazran. T una extensi de 4.300 Km2 i una poblaci d'uns 461.000 habitants (2000). Els habitants d'Ingixia sn generalment musulmans i parlen la llengua ingix.

Limita al nord amb Osstia del Nord - Alnia, al sud amb Gergia i a l'est amb Txetxnia.

 Geografia .
El territori de la repblica s envoltat per les muntanyes del Caucas. Els principals rius que travessen el pas s'on l'Assa i el Sundzha.

 Demografia .
Poblaci: 467,294 (2002);
Urbana: 198,496 (42.5%);
Rural: 268,798 (57.5%);
Masculina: 218,194 (46.7%);
Femenina: 249,100 (53.3%);

Segons el Cens rus (2002), els ingixos sn 361,057 (el 77.3% de la poblaci).  Altres grups inclouen txetxens (95,403, o 20.4%), russos (5,559, o 1.2%), i molts altres grups menors, cadascun amb menys del 0.5% del total de la poblaci.

Referncies i enllaos externs.
 Pgina oficial d'Ingixia.
 Ingushetiya.ru pgina no oficial d'Ingixia.
 El primer president Ruslan Aushev.
 Histria, llengua i cultura d'Ingixia a Berkley. CA.
 Magas, Joventut Ingix.
 President d'Ingixia.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1551" title="Icosedre" nonfiltered="983" processed="970" dbindex="984">



Un icosedre o icosaedre (del grec eikosaedron) s un poledre de vint cares, encara que habitualment es fa referncia a un "icosedre regular", en el que cada cara s un triangle equilter.
Segle XVI: del grec eikosaedron, eikosi 'vint' + -edron -edre



En geometria, l'icosedre regular s un dels cinc slids platnics. s un poledre regular convex, format per 20 cares triangulars, que es troben en grups de cinc en cadascun dels dotze vrtexs. T 30 arestes. El seu poledre dual s el dodecedre.

 Dimensions .
Si la longitud de l'aresta d'un icosedre regular s , el radi d'una esfera circumscrita (la que toca l'icosedre en tots els seus vrtexs) s

 ;

i el radi d'una esfera inscrita (tangent a cadascun de les cares de l'icosedre) es

 ;

on   (tamb anomenat  ) s la secci uria.

 rea i volum .
L'area A i el volum V d'un icosedre regular d'aresta de longitud a sn:
;
;



Coordenades cartesianes .
Les segents Coordenades cartesianes defineixen els vrtexs d'un icosedre amb vertex de llargada 2, centrat a l'origen:
 (0, 1,  );
 (1,  , 0);
 ( , 0, 1);
on   = (1+ 5)/2 s la secci uria (tamb escrita com  ). Observeu que aquests vrtexs formen cinc conjunts de tres Rectangles auris mtuament ortogonals.

Les dotze arestes d'un octedre poden ser dividides en secci uria de manera que els vrtexs resultants defineixin un icosedre regular. Aix es fa situant primer vectors en cadascuna de les arestes de l'octedre de manera que cada cara estigui limitada per un cicle, i desprs dividint de manera similar cada aresta en secci uria en la direcci del seu vector. Els cinc octedres que defineixen un icosedre donat formen el que s'anomena un composat polidric regular.

 Relacions geomtriques .

Hi ha distorsions de l'icosedre que, encara que ja no sn regulars, s sn uniformes en quant als vrtexs. Aquestes sn invariants sota les mateixes rotacions que el tetredre, i sn d'alguna manera anlogues al cub estirat  i al dodecedre estirat .

L'icosedre s nic entre els slids platnics en qu poseeix un angle didric no inferior a 120. Aix, al igual que els hexgons no tenen angles inferiors a 120 i no es poden fer servir com a cares d'un poledre regular donat que una construcci tal no compliria el requeriment que al menys tres cares es trobin en un vrtex deixant una resta superior a 0 per poder plegar-se en tres dimensions, els icosedres no es poden fer servir com a celles d'un politop convex regular perqu, similarment, al menys tres celles s'haurien de trobar en una aresta i deixar una resta positiva pel plegat en quatre dimensions.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1555" title="Judo" nonfiltered="984" processed="971" dbindex="985">


 El judo (  ) s una art marcial japonesa fundada per Jigoro Kano a la fi del segle XIX a partir del Jujutsu, fugint de tcniques perilloses o intils i sistematitzant-lo, essent aix possible la seva prctica lliure en randori. L'objectiu per Kano era aconseguir la millora de les persones. El judo ha aconseguit una gran acceptaci en tot el mn i avui en dia s un esport olmpic (des dels Jocs Olmpics de Tokyo).

Equipament.

Els judoques, duen una  vestimenta concreta, s el keikogi que en el Judo pren el nom de judogi, una jaqueta i un pantal fets de tela resistent i generalment blanca i un cintur (obi), tot plegat popularment conegut a occident com a kimono encara que no s pas el mateix. El Judogi s el vestit amb el que es practica el Judo. Consta d'un pantal ample i una jaqueta oberta que es lliga amb un cintur que fa dues voltes a la cintura i que pot ser de diferents colors en funci dels coneixements del practicant.

Els cinturons (obi) comencen pel color blanc i li segueixen el groc, taronja, verd, blau, marr i negre, passant tamb per uns colors intermedis, indiquen la progressi en el coneixement. Desprs del negre apareixen altres graduacions denominades "Dan".

El lloc on es practica rep el nom de dojo i en el terra hi ha el tatami, uns matalassets per no fer-se mal al caure.

Etimologia.
La paraula judo est formada per dues paraules "ju" i "do" i signifiquen alguna cosa semblant a "cam o via de la flexibilitat"; amb aix, s'intenta explicar que la forma de vncer una fora no s oposant-se a ella, sin tot el contrari, donant-li suport i dirigint-la per al propi fi. Seria com una fulla que sost una mica d'aigua i quan no aguanta ms s'inclina i la deixa caure en lloc de trencar-se. 

L'esport.
Les tcniques del judo bsicament son projeccions, immobilitzacions, luxacions i estrangulacions. El judo actual ha perdut bona part de la cavallerositat originria i s'ha convertit en un esport de competici, en una baralla molt travada, en la qual s molt difcil veure la puresa de la tcnica que antigament s'ensenyava.

Nivells.
El judo es regeix per un sistema de nivells i de cinturons que van per aquest ordre: blanc-groc-taronja-verd-blau-marr-negre-vermell, amb els seus respectius intermedis: blanc-groc, groc-taronja, taronja-verd, verd-blau, blau-marr i blanc-vermell (aclariments: no hi ha marr-negre i desprs del negre ve el vermell i entremig s'hi va ficar el blanc-vermell).
Per passar de cintur es necessiten 8 kates pels complerts i 4 kates pels intermedis, per passar del negre al vermell es fa servir un sistema diferent que va per 12 dans (a partir del 6 hom es pot posar el  blanc-vermell). Per passar de cintur s'ha de fer un examen que consisteix en saber fer b les tcniques que venen a continuaci amb els seus respectius cinturons (per passar als intermedis es pot fer noms la mitat de les tcniques):

De blanc a groc: Saber caure b; saber fer, de tcniques: o-goshi, uki-goshi, ippon-seoi-nage (ippon), o-soto-gari i de-ashi-barai; saber fer, d'immobilitzacions: hon gesa gatame, kami shiho gatame, yoko shiho gatame i tate shiho gatame; saber fer, d'estrangulacions: kata juji gatame, gyacu juji gatame i nami juji gatame.

De groc a taronja: saber fer, de tcniques: Morote-seoi.nage(morote), Ko-uchi-gari, Tsuri-komi-goshi, Sode-tsuri-komu-goshi, O-uchi-gari i Te-guruma; dimmobilitzacions: Ushiro gesa gatame, Kuzure gesa gatame i kami shiho gatame; de judo terra: Uke en posici quadrupdica i uke bocaterrosa (uke s el company que es deixa fer la tcnica perqu tori el que s'examina o entrena pugui aprendre); d'estrangulacions Hadaka jime, Okuri eri jime, i hata ka jime; i de luxacions: Juji gatame.

De taronja a verd: saber fer, de tcniques: Tai-otoshi, seoi-toshil, Sasae-tsuri-komi-goshi, Harai-goshi, Uchi-mata i Tanio-toshi; d'immobilitzacions: Kuzure yoko shiho gatame i Kuzure kami shiho gatame; de judo terra:Uke entre cames de tori i al reves i treure la cama agafada; d'estrangulacions:
vegeu tamb Kumikata

 Clubs de judo de Catalunya .


Histria.
L'inici del Judo se situa a l'any 1882, quan el seu creador Jigoro Kano, destacat lletrat i pedagog japons, es va inspirar en l'observaci de les canyes de bamb desprs d'una nevada, carregat de neu, doblant-se pel pes fins l'extrem i deixant caure la neu a terra i tornar a la seva rectitud, mentre que al costat en un roure es partien les branques ms resistents pel pes de la neu. 
Jigoro Kano va nixer el 1860, es va graduar en Lletres el 1881 i va acabar a l'any segent els seus estudis de Cincies Esttiques i Morals. Va exercir com a professor  en l'Escola de Nobles, centre docent del qual va ser ms tard rector. Mes endavant, el jove professor va ser conseller del Ministeri d'Educaci i a l'any 1893 director de l'Escola Normal, arribant posteriorment a treballar com a secretari del ministre. Anys desprs, Kano va ocupar diversos crrecs en el sector educatiu. Es va interessar i va treballar particularment en el desenvolupament de l'educaci fsica i l'esport, tant a nivell nacional com internacional i va presidir la Federaci Esportiva del Jap al mateix temps va ser el primer japons que va representar al seu pas en el Comit Olmpic Internacional.

Kano, coneixedor del ju-jitsu, interessat per les arts marcials, i amb un ampli coneixement de la projecci i aspiracions educatives del seu temps i de les tendncies occidentals en educaci i en esport, elimina totes les tcniques perilloses del ju-jitsu, conservant d'aquesta art les formes i accions de major valor, al mateix temps que aporta noves habilitats tcniques que donen al conjunt del seu treball un carcter d'activitat esportiva, creant un nou esport, concebut com un mtode d'educaci fsica, on el combat se solament  un mitj pel desenvolupament personal.

Tot aix va lligat a la seva preocupaci per encaminar l'evoluci esmentada, a assolir la superaci fsica i mental  del practicant, sota el principi d'utilitzar l'energia de la manera ms efica possible, donant a aquest principi general el nom de judo, cam de la flexibilitat.

En l'any 1882 Jigoro Kano inicia aquestes ensenyances a la seva prpia escola, lloc al qual va denominar Kodokan , lloc on s'ensenya el cam.
 
El desenvolupament del Judo es va completar sobre l'any 1922, any en qu es va iniciar un moviment social amb la finalitat de donar a conixer els seus principis: mxima eficcia en la utilitzaci del cos i de l'esperit amb el mnim d'esfor i prosperitat i beneficis mutus .  

Aix, el judo, en un sentit ampli, es tant un estudi i un procediment d'entrenament aplicable al esperit i al cos, com el cam de la vida. Des de un punt de vista ms restringit, el judo tindria com objectiu l'estudi i la prctica de l'atac i la defensa, seria un art o una eina tcnica (aquesta aplicaci era l'nica estudiada anteriorment  sota el nom de ju-jutsu). Per  Kano va entendre que l'estudi del principi de l'eficcia  mxima, en tota la seva amplitud , era ms important que la simple practica del ju-jutsu, perqu la comprensi real d'aquest principi ens permetr  no solament  aplicar-ho en tots els aspectes de la vida, sin que ens ajudar incls en la millora de les tcniques . 

Jigoro Kano concebia el judo com un mitj de perfeccionament personal i com una contribuci al desenvolupament i el benestar social. Amb aquesta idea , Kano a partir de l'any 1920, es va dedicar amb major profunditat a la seva escola, la qual anava expandint-se per tot el Jap amb acceptaci, tant en les universitats com en els centres d'arts marcials i la policia. Pot considerar-se com la seva major conquesta la introducci del judo com a mitj de l'educaci fsica en les escoles de secundaria i en algunes de primries durant l'poca en qu va ser director del departament d'educaci del Ministeri d'Educaci del Jap. Per tot aix, el judo es va formar i es va desenvolupar sota un clima educatiu. 

 Expansi del judo .
A Europa va ser introdut per Mikinosuke Kawaishi. Entre els judokes catalanoparlants rellevants hi ha Carlos Carbonell Pascual, el primer de l'estat espanyol que ha aconseguit ser entrenador absolut de l'equip de judo d'altre estat. Desprs de la fundaci del Kodokan (escola de judo) en 1882, el judo es va estendre rpidament per tot el Jap. Com ja s ha dit abans les autoritats del pas el van adoptar com a esport oficial i la policia el va incloure en els seus programes d entrenament. Tamb la policia de Pars el va incloure en els seus programes d entrenament al 1905. 

El primer club que es va establir a Europa va ser el Budokwai, a Londres, el 1918, fundat per Gonji Kozumi, dedicat la major part de la seva vida a la popularitzaci d aquest esport. El primer torneig internacional es va realitzar entre el Budokwai i la selecci alemanya al 1926. Va tenir un gran impacte i al perode d entre guerres el judo es va establir definitivament a Europa.

Al 1947 es va fundar l Associaci Britnica de judo i la Uni Europea de judo. La Federaci Internacional de judo es va crear a l any 1951 i aquest any es van celebrar a Londres els primers campionats d Europa.

Al Jap, els primers campionats es van celebrar al 1930 i a comenament de la 2a guerra mundial ja era esport nacional. En 1949 es fund la Federaci japonesa de judo.

Els primers campionats del mn es celebraren a Tquio en 1956 i des de 1965 s han organitzat cada dos anys. Al 1980 s organitza el primer campionat del mn femen, demostrant el nivell d'acceptaci que ltimament ha tingut aquest esport dintre de la societat.

El judo com a esport olmpic va tenir a Tquio 64 la seva primera aparici com a esport d exhibici, a Munic 72 ja estava dins del programa oficial i aix fins als nostres dies. Malauradament el judo femen va trigar una mica ms, a Sel 88 va ser esport d exhibici i a Barcelona 92 esport oficial.

En un principi, a les competicions internacionals, existia un clar domini japons, per a causa de la seva expansi per tot el mn els resultats han evolucionat i als ltims jocs olmpics d Atlanta, les 24 medalles de la categoria masculina es van repartir entre 16 pasos diferents. Aquest fet s ms notable a la categoria femenina amb 17 pasos que van accedir a alguna de les medalles. Aquest aspecte demostra la gran internacionalitzaci del judo i la seva continua difusi.

La prdua del domini japons va comenar amb el primer campionat del mn guanyat per un occidental, Anton Geesink, al 1961 i la seva posterior victria olmpica a Tquio 64, els puristes japonesos estaven consternats, els partidaris del judo esportiu encantats. Ms tard, van aparixer els sovitics, amb una concepci del judo molt diferent, agarres molt poc ortodoxes, ja que s'acontentaven amb qualsevol classificaci, fins i tot dels pantalons i el cintur. La primera trobada entre els equips de Jap i l antiga URSS la van guanyar els segons tot i que els japonesos contaven amb judokes com Endo i Uemura, per amb els sovitics van participar judokes posteriorment consagrats com Chochoshvili i Novikov.

Un altre holands, Ruska, va seguir les passes del seu compatriota Geesink, guanyant els campionats del mn de pesos pesants en 1967 i 1971. Tot i aix, la superioritat japonesa als pesos lleugers va durar fins la meitat de la dcada de 1970, quan van aparixer Nevzerov i Dvoinikov.

La tendncia a compartir les medalles va augmentar a la dcada dels 80 amb l aparici de pasos com: Alemanya, Corea del Sud, Gran Bretanya, Blgica, Cuba, Itlia... Aquests pasos ja comptaven amb grans campions: Gamba, Rodriguez, Van der Valle,... Altres judokes destacats d aquesta poca son: Adams, Solodukine, Yamashita, Tcholouyan, Seisenbacher, Sugai...

A l actualitat es mant aquesta caracterstica amb un ampli ventall de grans judokes de pasos diferents, els exemples ms emblemtics sn: Inoe i els germans Nakamura (Jap), Udo Quelmans (Alemanya, ja retirat), Kim Jong (Corea), Pawel Nastula (Polnia), Douillet (Frana) i les judokes belgues Ulla Werbrouk i Van de Cabelle. A l actualitat hi ha molts judokes espanyols dintre de l elit per es parlar d ells al segent apartat.

Dins de l evoluci del judo s ha de contemplar obligatriament, l evoluci pedaggica dels mtodes d ensenyament-aprenentatge. En principi Kano propos el sistema Kiu/Dan s a dir  Aprenent/Expert , els debutants havien de recrrer un cam molt llarg fins arribar al grau d expert (cintur negre), el temps que passaven amb cintur blanc era molt gran. Aquesta realitat dintre de la mentalitat japonesa no plantejava cap problema, per a la mentalitat occidental li costava adaptar-se.

A Frana es va installar el professor Kawaishi i va adaptar de forma pedaggica el judo a la mentalitat europea, proposant la diferenciaci per graus, s a dir els cinturons de colors, el llarg cam del kiu (cintur blanc) fins arribar a dan (cintur negre), s omplia de colors i motivava molt ms als practicants europeus, citem a Kawaishi textualment:  ...implantar simplemente el judo a Europa, hacerlo crecer y prosperar siguiendo paso a paso los principios de enseanza japons sin transponerlos, ni adaptarlos a la mentalidad occidental era exponerlos a un fracaso .

Desprs de Kawaishi, a Frana van aparixer diferents corrents didctics, aprofitant la tradici pedaggica dels francesos en altres disciplines. L Escola francesa de judo s ha guanyat un merescut prestigi pels seus programes a travs de la Federaci, proposant un aprenentatge actiu i global que suposava una innovaci del que es coneixia fins aleshores.

En l actualitat hi ha infinitat de models pedaggics, el que demostra encara ms l evoluci i l expansi del judo. Molts presenten diferncies substancials: el mtode Kawaishi comena amb l estudi de la  primera de cama , el mtode de la Federaci francesa per  o-goshi , Robert Boular organitzador del judo escolar i universitari a Frana proposava  kubi-nage . Hi ha molts autors que han proposat el seu sistema pedaggic i el nombre de sistemes es pot augmentar fins i tot al nombre de professors, entre els mtodes ms coneguts trobem el sistema de moviments rectors i moviments afins del cub Kolichkine, el sistema de Pearson a Anglaterra, Jean Rouillet a Canad o Geesink a Holanda.

 Evoluci a Espanya .
El comenament del judo a Espanya no t unes fonts documentades molt clares, segons Herguedas (1992), a principis dels anys 30 van circular els japonesos Raku i Onosiko, els quals van realitzar una srie d exhibicions amb la idea de presentar el judo com un espectacle i segons sembla precedit d una luxosa publicitat.

Va ser a partir de la finalitzaci de la 2. Guerra mundial quan el judo es va introduir d una manera seriosa: a partir de l any 50, a Madrid, es va fundar el club Bushido Kwai i a Barcelona l escola de judo i jujitsu, creada pel professor Birnbaum (alumne directe de Kawaishi). Aquestes dues ciutats van ser els dos nuclis a partir dels quals el judo es va estendre per tota la pennsula, originant punts molt importants com Valncia, San Sebastin, ...

Durant els anys 50 i 60 es va anar creant la infraestructura que necessita un esport per a desenvolupar-se, la Federaci va formant els seus tcnics, els seus rbitres, etc. Tot aix impulsat pels directors tcnics del moment, primer Ives Klein i desprs Roland Burger. 

Les competicions organitzades cada cop sn de ms importncia, al 1958 se celebra a Barcelona el Campionat d Europa i al 1965 es constitueix la Federaci espanyola de judo, organisme necessari per a la consolidaci d aquest esport.

La col.laboraci en principi amb l Escuela Central de Educacin Fsica de Toledo i posteriorment amb l INEF, en l'organitzaci de programes de formaci de tcnics, va ser un aspecte important d aquesta poca.

A finals dels anys 60 i a la dcada dels 70, es produeix un augment important del nombre de practicants i es comencen a produir els primers resultats a nivell internacional: Gmez, Ojeda, Villamn, Ventura,...s important destacar tamb el desenvolupament de competicions de categories inferiors (juniors, juvenils, cadets,...) que fa que la pirmide de practicants s eixampli per la base.

L augment de resultats a nivell internacional continua a la dcada dels 80, tenim els exemples de les ltimes competicions de Frutos i els comenaments de A. Garcia, Cardell, Moyano, J. Ruiz,...

Per el punt d inflexi a partir del qual es pot considerar que el judo espanyol comena a ser una potncia europea tant en resultats com en capacitat organitzativa s al 1988 en el Campionat d Europa organitzat a Pamplona. En aquest campionat es va aconseguir la medalla d or de Joaqun Ruiz, les d argent de Miriam Blasco i Isabel Cortabitarte i les de bronze de Sotillo i Veguillas.

Aix va ser el comenament, al 1991 el president de la Federaci espanyola, Luis Bguena, va ser escollit President de la Federaci Internacional de judo, el que el va permetre estar al crrec del mxim organisme del judo mundial. En aquest perode molts rbitres van aconseguir la mxima categoria. Al mateix temps, els bons resultats tamb continuaren: M. Blasco i J. Ruiz, campiona i subcampi al mundial del 91 a Barcelona. M. Blasco i A. Muoz campiones olmpiques a Barcelona 92. Les medalles als jocs d Atlanta 96 de Ernesto Prez, Yolanda Soler i Isabel Fernndez, i l or d aquesta ltima a Sydney 00 fan que la situaci actual sigui molt bona, per cal millorar cada dia, perqu els equips sn cada cop ms professionals i el nivell augmenta en tots els pasos. 

Actualment el judo s un contingut habitual dintre de l oferta d esports als plans d estudi dels INEF i les Facultats de Cincies de l Esport. Dels 13 centres on s imparteix aquesta llicenciatura, en tots menys en 2 (Granada i Vic) apareix el judo com a contingut d alguna matria, a primer cicle barrejat amb altres esports de lluita d una manera ms general i a segon cicle gaireb en tots els centres s oferta el judo d una manera ms especfica.

Notes.


 Enllaos externs .

 Federaci Balear de Judo i Da;
 Federaci Catalana de Judo i Da;
 categorized judo clips - Techniques, tournaments, champions, olympics etc.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1559" title="Jaume el Conqueridor" nonfiltered="985" processed="972" dbindex="986">


Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, 27 de juliol del 1276), rei d'Arag, de Mallorca i de Valncia, Comte de Barcelona i d Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). (en llat; a 30 de mar de 1251: Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani). s enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

 Ascendents .



Fill i successor del rei Pere II d'Arag "el Catlic" al tron de la corona d'Arag i de Maria de Montpeller. Qued totalment orfe de pare i mare el 1213, quan tan sols comptava 5 anys. Fou pare dels reis Pere III d'Arag "el Gran" i Jaume II de Mallorca "el Prudent".

 Npcies, amants i descendents .
Primer matrimoni: Elionor de Castella. El 6 de juny de 1221 es cas a greda (Soria), amb tretze anys, amb Elionor de Castella, filla d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra. El 1229 es divorci d'Elionor, amb la qual havia tingut un fill:
 Alfons d'Arag (1222-1260), hereu de la corona fins a la seva mort.

  Primera amant: Elo lvarez
  Segona amant: Aurembiaix d'Urgell, filla del comte d Urgell i enfrontada amb el seu cos Guerau IV de Cabrera pels drets al comtat, i que s acabaria casant amb l Infant Pere de Portugal. Desprs del divorci amb Elionor, Jaume va signar un contracte secret de concubinatge amb Aurembiaix.


Segon matrimoni: Violant d Hongria. El 8 de setembre de 1235 es cas a la catedral de Barcelona en segones npcies amb Violant d Hongria, filla d'Andreu II d Hongria, de la qual haurien de nixer vuit fills: 
 Violant d'Arag (1236-1300), casada el 1246 amb Alfons X de Castella.
 Constana d'Arag (1238-1275), casada amb Manuel de Portugal.
 Sana d'Arag (1239-1251), que mor de peregrinaci a Terra Santa.
 Pere III d'Arag (1240-1285), rei d'Arag i Valncia i comte de Barcelona.
 Jaume II de Mallorca (1243-1311), rei de Mallorca.
 Elisabet d'Arag i d'Hongria (1245-1271), casada el 1262 amb Felip III de Frana.
 San d'Arag (1247-1275), que arribaria a ser arquebisbe de Toledo.
 Ferran d'Arag (1248-1251), mort als tres anys;

  Tercera amant: Blanca d'Antilln, amb qui tingu un fill bord:
   * Ferran Sanxis (1240-1275), bar de Castre
  Quarta amant: Berenguela Ferrandis, amb qui tingu un fill bord:
   * Pere Ferrandis (1259-1318), bar d'Hxar
  Cinquena amant: Elvira Sarroca, de la qual naixeria un fill bord:
   * Jaume Sarroca (1248-?) , que va arribar a ser bisbe d'Osca


Viudetat: Vidu de Violant el 1251, tingu altres amants o amistanades:

  Sisena amant: Guillema Cabrera
  Setena amant: Berenguela Alfonso
  Vuitena amant: Sibilla de Saga


Tercer matrimoni: Teresa Gil de Vidaure, que seria esposa mitjanant document privat, per que el rei va abandonar quan aquesta va contraure la malaltia de la lepra. D'aquesta darrera en nasqueren:
   * Jaume de Xrica (1255-1285), senyor de Xrica
   * Pere d'Ayerbe (1258-?)

 Engendrament i baptisme de l'infant Jaume (1208-1211).
La histria sobre l'engendrament i el baptisme del rei en Jaume sn recollits pel propi rei en el Libre dels feyts i estan envoltats d'un aura llegendria.

 Engendrament .
Sobre l engendrament del rei Jaume, fill de Pere el Catlic i de Maria de Montpeller, com que el rei Pere rebutjava la seva muller i hom estava preocupat per l absncia d un hereu legtim, s ord una trama per a enganyar-lo. Als primers de maig del 1207, aprofitant que el rei era a Montpeller li digueren que una dama montpellerina que desitjava tenir per amistanada l esperava en un palau de la ciutat. Per en lloc de la dama fou Maria de Montpeller qui pass la nit amb el rei, mentre a les fosques aquest pensava que jeia amb la dama que desitjava. A fi de donar fe de l engendrament, Maria de Montpeller havia estat acompanyada per 24 prohoms i 2 notaris, abats i priors, l oficial del bisbe i diversos religiosos, dotze dames i altres tantes donzelles. Quan arrib el mat, entraren tots a la cambra i Maria de Montpeller revel la seva identitat, explicant-li al rei el qu havia succet; aleshores ell digu que "pus aix era, que plagus a Du que fos complit llur enteniment",  i aquell mateix dia marx de Montpeller a cavall. Passat el temps de l embars, el rei en Jaume I d'Arag va nixer al Palau dels Tornamira de Montpeller la nit de l'1 al 2 de febrer del 1208.


 Baptisme .
Els testimonis documentals confirmen que el primer nom que s escoll per al futur rei conqueridor no havia estat el de Jaume, sin que s hauria d haver dit Pere, talment com el seu pare. Amb aquest nom figura en el contracte matrimonial que el 1210 pact el seu pare el rei Pere II d'Arag entre el seu fill i la comtessa d Urgell; i tamb figura amb el nom de Pere en el nou contracte matrimonial firmat el 1211 amb la filla de Sim IV de Montfort. A ms, en el text primitiu de les Gesta comitum Barchinonensium et Regum Aragonum se l anomena per dues vegades Pere Jaume. I el fet s que en el llinatge de Casal de Barcelona els noms tradicional havien estat els de Borrell, Ramon i Berenguer i les combinacions d aquests; i en la Casa d'Arag durant la dinastia Ximena els noms tradicionals havien estat Alfons i Pere. El nom de Jaume no comptava amb cap antecedent en cap dels dos llinatges, aix com tampoc apareix en el llinatge de la reina Maria de Montpeller. 

s el mateix rei qui explica en la seva crnica el motiu de l elecci d un nom tant estrany a la tradici, Jaume, per a l hereu de la Corona d'Arag. Diu que sa mare, Maria de Montpeller, encengu dotze ciris amb els noms dels dotze apstols; els possibles noms eren, doncs, Pere, Andreu, Jaume (el major), Jaume (el menor), Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Maties, Toms, Sim, Judes (Tadeu), Judes (Iscariot). El darrer ciri a consumir-se fou el que duia escrit el nom de Jaume, i aquest fou el nom que la reina Maria de Montpeller escoll per al seu fill. La Providncia decid que fos l'apstol sant Jaume qui dons el nom al futur rei conqueridor, esdevenint Jaume I d'Arag, aix com tamb fou I de Mallorca, I de Valncia,  I de Barcelona, I d Urgell i I de Montpeller.

 Captiveri de l'Infant Jaume i mort del rei Pere "el Catlic" en la Batalla de Muret (1211-1213) .


Desprs de la victria cristiana sobre els almohades a la batalla de Las Navas de Tolosa, el rei Pere II d'Arag s implic en la Croada albigesa. El rei Pere era vassall de la Santa Seu des que es fu coronar pel Papa Innocenci III a Roma l any 1204 i la seva ortodxia catlica era indubtable. Per aquesta ra, Ramon VI de Tolosa, el comte de Foix, el comte de Comenge i el comte de Bearn s hi reteren com a vassalls buscant un senyor poders i inqestionable. Malgrat que el rei Pere II d'Arag mai no va ser favorable envers l'heretgia ctara, car ja des del 1198 havia pres mesures contra l'heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus nous vassalls i l'hegemonia poltica adquirida per la Corona d'Arag a Occitnia, que es veia amenaada per Sim IV de Montfort, cabdill dels croats francesos.  

En un primer intent per trobar una sortida pacfica al conflicte, el rei Pere va pactar casar el seu fill primognit, l Infant Jaume (futur Jaume I d'Arag), amb la filla de Sim IV de Montfort, Amcia de Montfort. A tal fi, el rei Pere entreg com a penyora l'infant Jaume, que el 1211 tan sols tenia 3 anys, a Sim IV de Montfort. Per un cop aquest tingu al nad sota el seu poder, el reclogu al Palau Trencavel de la ciutat de Carcassona i continu atacant els vassalls del rei d'Arag i s'impos finalment la via militar com a nica sortida al conflicte. El 12 de setembre de 1213 es lliur la batalla de Muret en la qual mor el rei Pere. La Corona d'Arag s havia quedat sense rei, amb el successor en captiveri i en una situaci financera crtica a causa de la guerra.

 Interregne i regncia (1213-1218) .
A conseqncia del vassallatge que el rei Pere II d'Arag "el Catlic" havia retut a la Santa Seu l any 1204, la Corona d'Arag era jurdicament sota la sobirania directa del Papa Innocenci III. A ms, Maria de Montpeller, mare de l Infant Jaume, tamb li havia encomanat al Sant Pare Innocenci III la protecci de l Infant Jaume. Les disposicions d aquest s'encaminaren rpidament a la restituci de l'infant Jaume i a l organitzaci de la Corona d'Arag per tal que s establs una regncia durant la minoria d'edat de l Infant.
 
Restituci de l'infant Jaume.

Desprs de la mort del rei Pere en la batalla de Muret, Maria de Montpeller, la mare de l Infant Jaume, an a Roma i preg al Papa Innocenci III que obligus Sim de Monfort a retornar-li el fill. Per la seva part, el Regne d'Arag i Catalunya enviaren una delegaci a Roma formada per Ximeno Cornel I, Guillem IV de Cervera, el mestre de l'Orde del Temple Guillem de Mont-rodon i Pero d'Ahones. Davant la negativa inicial de Sim de Monfort, el 22 de gener del 1214 el Papa Innocenci III tramet una nova carta al comte en qu li manava que restitus l'infant i fes acatament i submissi al legat papal, el cardenal Pietro di Benevento. El 18 d'abril del 1214 el legat papal arrib a Narbona i entre aquest dia i el 25 d'abril del 1214 va efectuar-se la restituci de l Infant Jaume.  El varen rebre el comte San d'Arag, el Mestre de l'Orde del Temple fra Guillem de Mont-rodon, aix com el gran prior de l'Orde de l'Hospital i una comissi de magnats aragonesos i catalans entre els quals figuraven Dalmau de Creixell i Guillem I de Cardona. Tanmateix, l Infant Jaume va quedar sota la custdia i protecci directa del legat del Papa Innocenci III.

Sota la protecci de l'Orde del Temple.

A mitjan agost del 1214 el legat papal es reun a Lleida amb una assemblea de magants. All, Asprec de la Barca, bisbe de Pamplona, els mostr l infant Jaume i tots juraren respectar-lo i defensar-lo. A l assemblea, per, no hi assistiren ni San d'Arag, ni Ferran d'Arag, abat de Mont Aragn; segons diu el rei en la seva crnica, el motiu seria que ambds aspiraven a la corona. Desprs d'aquesta assemblea i seguint els designis fixats en el testament de Maria de Montpeller, mare de l infant Jaume, el mestre de l'Orde del Temple, fra Guillem de Mont-rodon, es fu crrec de l infant Jaume quan aquest comptava uns 6 anys. Els Cavallers Templers l instruren com a rei al Castell de Monts des dels 6 fins als 9 anys. Al Castell de Monts tamb s'hi educava l infant Ramon Berenguer, el futur Ramon Berenguer V de Provena, qui era cos de l infant Jaume.

Regncia de San d'Arag (1216-1218).
El legat papal, el cardenal Pietro di Benevento, fu les funcions de procurador (regent) provant d ordenar els temes de la corona per tal d evitar que s estengus el caos. Primerament design el jueu Azac com a mediador per tal d establir una treva entre la Corona d'Arag i els sarrans. Aconseguit aquest objectiu, es proced a l elecci oficial del Procurador de la Corona d'Arag (el regent) i el nomenament recaigu en el sexagenari San d'Arag, comte de Rossell, Provena i Cerdanya, tercer fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d'Arag, qui havia d'sser assessorat per un Consell de la Procuradoria. El nomenament degu efectuar-se el mes de novembre del 1214. ; ben aviat per, la seva designaci fou posada en entredit per un oncle de Jaume, en Ferran d'Arag, abat de Mont Aragn, qui tamb aspirava a la regncia.

El Consell de la Procuradoria fou organitzat definitivament pel Papa Innocenci III amb la butlla del 23 de gener del 1216. En aquest document consten els segents consellers: pel Regne d'Arag: el bisbe de Tarassona Garca Frontn I, i els magnats aragonesos Ximeno Cornel I i Pero d'Ahones; per Catalunya: l arquebisbe de Tarragona Asprec de la Barca, els magnats catalans Guillem I de Cardona i Guillem IV de Cervera, aix com el mestre de l'Orde del Temple i educador de l infant Jaume mentre residia al castell de Monts, fra Guillem de Mont-rodon.

Sortida de Monts.

La poltica pel regent San d'Arag continu la del rei Pere II d'Arag i es caracteritz pel suport a la causa occitana i l nsia de venjar la mort del rei ocorreguda en la Batalla de Muret. Aquesta poltica top novament amb la Santa Seu i el nou Papa, Honori III, successor d'Innocenci III i defensor de Sim IV de Montfort, amena novament amb una croada contra la mateixa Corona d'Arag si el regent no deturava el seu suport a la causa occitana. Aquesta situaci de mxima tensi amb el papat fou aprofitada per Ferran d'Arag, abat de Mont Aragn per posar novament en dubte la regncia de San d'Arag. Davant d'aquest creixent clima de tensi, un grup de magnats aragonesos i catalans optaren per traure l infant Jaume del castell de Monts i posar fi a les disputes per la regncia. Aix, entre els dies 20, 21 o 22 de juny del 1217, a l'edat de 9 anys, l infant Jaume sort del castell de Monts.

Primerament fou condut al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, on ret honors a la sepultura del seu pare, el difunt rei Pere II d'Arag "el Catlic".

Fi de la regncia de San d'Arag .
Les amenaadores butlles pontifcies del 1217 i 1218 inclinaren finalment el Consell Reial a oferir la submissi total de Jaume I al Papa Honori III. La continuaci de la procuradoria del comte San d'Arag exposava la Corona d'Arag al perill de l entredit i a l excomuni del rei Jaume. Amb aquest argument, l abat Ferran d'Arag, amb el suport de Ximeno Cornel I, Pero d'Ahones i Blasco Maa foraren la fi de la regncia cap el mes de setembre del 1218. El comte San d'Arag es trasllad al Comtat de Provena des d'on prossegu la seva poltica de suport a la causa occitana i a Ramon VI de Tolosa. Per si la retirada del comte San d'Arag signific la fi dels problemes amb la Santa Seu, desencaden alhora tot una srie de revoltes de l aristocrcia militar per a arribar al poder i dominar el Consell Reial.

 Regnat de Jaume I (1218-1276).
Durant els primers anys del seu regnat el rei En Jaume va mantenir diverses lluites contra la noblesa. El 1219 fou nomenat un nou Consell Reial encapalat per l arquebisbe de Tarragona i que es perllong fins al 1221 quan el rei en Jaume es cas i es feren Corts d'Arag a Daroca.

 Primera revolta nobiliria .


Amb prcticament 12 anys, el 1220, hagu de fer front a la primera revolta nobiliria liderada per Rodrigo de Liana. La revolta s inici quan Rodrigo de Liana es neg a acatar l'ordre del rei que li manava d alliberar Lope d'Albero, que Rodrigo de Liana havia fet presoner per uns deutes. Jaume I (d'11 anys encara i a punt de fer els 12) i el Consell Reial, resolgueren posar fi a la revolta d una manera contundent atacant el noble rebel. Primerament s'alliber el castell d'Albero que estava ocupat per les tropes de Rodrigo de Liana. Seguidament s'atac el feu del noble revoltat, el castell de Liana, on es trobava empresonat Lope d'Albero.

Davant de la impossibilitat d aturar l'ofensiva reial, el noble Rodrigo de Liana opt per refugiant-se a la Senyoria d'Albarras, un territori cristi independent enclavat entre la Corona d'Arag i la Corona de Castella i que estava sota el domini de Pero Ferrandes de Aagra. Davant d'aquesta eventualitat, el Consell Reial i Jaume I no dubtaren d'atacar aquesta senyoria independent i iniciaren el setge d'Albarras el juliol del 1220. Per desprs d unes setmanes de setge i atacs continuats amb dos fonvols i un almanjnec, el rei i el Consell comprovaren que part dels nobles que lluitaven sota les seves ordres tamb collaboraven amb els nobles assetjats. Davant la impossibilitat de conquerir Albarras, es decid aixecar el setge i acceptar el perd de tots els nobles revoltats.

 Matrimoni amb Elionor de Castella, armat cavaller i Corts d'Arag .

El 1221, a l edat de 13 anys, es cas amb Elionor de Castella. La decisi del casament l'explica el mateix rei en la seua crnica fonamentant-se en les pors dels seus consellers que si moria sense un hereu la terra quedaria novament sumida en el desordre i que tant San d'Arag com Ferran d'Arag aspiraven a la corona. Aix, el 6 de febrer del 1221 a la ciutat d'greda i seguint els designis dels consellers es celebr el casament. Tot i aix, el jove rei hagu d esperar a complir la majoria d edat, els 14 anys, per poder tenir relacions i engendrar un hereu amb la reina Elionor.

El rei i la reina sortiren d'greda i anaren cap a Tarassona. All, a l esglsia de Santa Maria de la Vega de Tarassona, el rei en Jaume fou armat cavaller, cenyint-se ell mateix l espasa que hi havia sobre l'altar. Formaven part del seguici del rei el majordom del Regne d'Arag Blasco I d'Alagn, Ladrn i Ato I de Foces, Guillem IV de Cervera, Ramon de Montcada, Bernat Guillem (oncle) (oncle del rei i germ de la reina Maria), Guillem de Cervell, Garca Prez de Meitats, Roldan Lan, Pero d Alcal i Sanxo Duerta.

El mes d abril del 1221 el rei i la seva muller anaren cap a Osca per celebrar Corts d'Arag. En el transcurs de les corts es confirm per un termini de set anys la moneda jaquesa que el rei en Pere II d'Arag, pare del rei en Jaume, havia manat fer. A les corts hi foren presents la reina Elionor, el bisbe de Saragossa Sanxo d'Ahones, el bisbe d'Osca Garca de Gdal, el bisbe de Tarassona Garca Frontn II, el mestre de l'Orde del Temple fra Guilln d'Allaco/Guillem d'Azylach, el mestre de l'Orde de l'Hospital fra Folch, el majordom del Regne d'Arag Blasco I d'Alagn, Nuno San d'Arag, Ximeno Cornel I, Ato I de Foces, Assalid de Gudal i Guilln d'Alcal. Finades les corts el rei an a Saragossa i tot seguit an cap a Daroca, on arrib el juliol del 1221.

El rei s estigu a Daroca fins al mes de mar del 1222, que hi celebr noves corts d'Arag en les quals el vescomte Guerau IV de Cabrera fu reverncia al rei en senyal de la seva reducci al seu servei. Formaven part de la cort del rei el majordom del Regne d'Arag Blasco I d'Alagn, Nuno San d'Arag, Valls de Bergua, Garcia Prez de Meitat, Assalid de Gudal, el justcia d'Arag Pero Prez, Pero Ses, Pero d'Alcal, Ruy Ximnez de Luesia, Blasco Prez de Gotor, Gil Garcs d'Aagra i d'altres cavallers.

 Guerra entre Guillem de Montcada i Nun San d'Arag .

A mitjans del 1222 Guillem II de Montcada i de Bearn s enfront a Nuno San d'Arag, fill del comte de Rossell i antic regent de la corona San d'Arag.

 Segona revolta nobiliria .

El 1223 s'inici una guerra entre Guillem II de Bearn, del llinatge dels Montcada i Nun San d'Arag, comte vitalici de Rossell i membre de la casa reial. El rei Jaume I d'Arag va haver de prendre partit pel seu parent, Nun San d'Arag, en detriment del seu antic defensor, Guillem II de Bearn. Per novament la noblesa no don suport al sobir i es bast una poderosa aliana nobiliria en contra del rei formada pel mateix Guillem II de Bearn, l Infant Ferran d'Arag, Ramon de Montcada, Guillem Ramon de Montcada, Guillem Ramon Dapifer, Ramon de Cervera, Jaume de Cervera, Guillem de Claramunt, Ramon Alemany de Cervell i Guerau d'Aguil. Incls Nun San d'Arag fou forat a unir-se a la coalici contra Jaume I i aquest acab empresonat a Alag. El 1224 va haver de pagar un rescat de 20.000 morabatins per la seva llibertat.

 Setge de Penscola .


En les Corts de Tortosa de 1225 Jaume I, que aleshores comptava 17 anys, proclam la necessitat de reprendre la conquesta de noves terres als sarrans. El rei marc com a objectiu el castell de Penscola, per el setge no reeix per la defecci de la noblesa, que no acud a la seva crida. Tot i aix, el 1226 planej una nova expedici, aquest cop sobre Valncia sortint de Terol, per l expedici no es dugu a terme novament pel fracs de la convocatria entre la noblesa. Tanmateix, el rei d'Arag i Comte de Barcelona obtingu de Zayd Abu Zayd el comproms del pagament d'una paria consistent en un quint de les seves rendes a Valncia i Mrcia, a canvi d obtenir una treva. I fou precisament el trencament d aquesta treva el qu provoc una nova revolta nobiliria.

 Tercera revolta nobiliria .
Al 1227 va afrontar un nou alament de la noblesa, dirigit per l Infant Fernando, oncle del rei, que es va acabar, grcies a la intervenci papal a travs de l arquebisbe de Tortosa, amb la signatura de la Concrdia d'Alcal (mar de 1227). Aquest tractat va marcar el triomf de la monarquia sobre els nobles, i li don l estabilitat necessria per a iniciar les campanyes contra els musulmans.

 Guerra pel Comtat d'Urgell .

Al 1228 va implicar-se en la guerra pel Comtat d'Urgell ocasionada per la mort sense fills mascles del comte Ermengol VIII d'Urgell i les pretensions de Guerau IV de Cabrera de controlar el comtat. Aurembiaix d'Urgell, filla del comte, va reivindicar els drets de successi enfront i Jaume I d'Arag li don el seu suport signant un contracte de concubinatge a Agramunt. Fou llavors que el comte de Barcelona emprengu accions contra els Cabrera, per la noblesa urgellenca sign el Conveni de Trrega el 1236, temorosos d una possible uni matrimonial entre el Comtat d'Urgell i el Comtat de Barcelona.

 Conquesta de Mallorca .


Un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I es reuneixen a casa de Pere Martell, a Tarragona, per tal de preparar la conquesta de Mallorca (1228). L any segent, el 5 de setembre de 1229 l'estol catal surt de Salou, Cambrils i Tarragona, i conquereix Mallorca a Ab  al-`l  Idr s al-M 'm n ben al-Man  r: desembarca a Santa Pona i ven els moros a la batalla de Portop. Presa Madina Mayurqa el 31 de desembre 1229, comena la repoblaci amb pagesos de l'Empord (1236). Al s. XIII mateix ja es commemora a Mallorca, dia 31 de desembre, la Festa de la Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de l'Estendard. Al voltant d aquesta Festa, Jaume el Conqueridor esdev el principal mite de la histria de Mallorca, com tamb ser mitificat al Pas Valenci.

 Sotmetiment de Menorca .

Pel Tractat de Capdepera (1231), l'alcaid de Menorca, Ab  'Abd All h Muhammad ibn Ahmad ibn His m, esdevingu vassall del rei. No va ser fins al regnat d'Alfons III d'Arag, nt de Jaume I d'Arag, que es conquer de forma efectiva aquesta illa, desprs de la capitulaci de l'arrais Ab Umar (1287). Posteriorment per i d acord amb el Tractat d'Anagni (1295) la ced a Jaume II de Mallorca, el seu germ, qui la incorpor a la corona mallorquina. Va ser repoblada per catalans, per tamb s hi van quedar molts sarrans. La conquesta s celebrada anualment el dia de Sant Antoni.

 Conquesta de les Pitises .

Guillem de Montgr, arquebisbe de Tarragona, i son germ Bernat de Santa Eugnia conqueriren les Pitises (Eivissa i Formentera) el 1235 a Ab I-Hasan 'Al al-Sad al-Mutadid. La festa de la Conquesta se celebra, seguint el model de la Festa de l'Estendard mallorquina, el dia 8 d agost, Sant Cirac.

 Conquesta del Regne de Valncia .


Comen el 1232. El 1238, tropes catalanes i aragoneses entren a la ciutat de Valncia, que depenia de califa de Bagdad al-Mustansir Billah.

La conquesta de les darreres places origin una topada amb Alfons X de Castella, que pretenia conquerir Xtiva. Per hi renunci desprs de signar el tractat d'Almirra (1244), segons el qual Jaume I cedia a Castella la conquesta de Mrcia. El Regne de Valncia van ser repoblat per catalans i aragonesos: els primers van ocupar preferentment les comarques del litoral, que ara sn de parla catalana, i els segons van ocupar preferentment les comarques interiors, inicialment de parla aragonesa i avui de parla castellana. La conquesta s celebrada a la ciutat de Valncia des del temps de Ramon Muntaner fins avui dia, per imitaci de la Festa de l'Estendard mallorquina.

 Primera revolta dels sarrans valencians .
Davant el maltractament als sarrans i l'incompliment dels acords dels monarques, els mudjars es revoltaren l'any 1244 sota el comandament d'Al-Azraq, que, en aquest any, ja controlava els castells d'Ambra (vall de Pego), i d'Alcal, amb nombrosos castells menors. A continuaci va anar prenent els castells de Xtiva, Dnia, i Alacant i, amb l ajuda del soldanat de Granada i del suport interessat del rei Alfons X de Castella, s independitz la regi de la riba sud del Xquer del Regne de Valncia.



Mentrestant, Jaume I deman ajuda econmica al papa Climent IV a canvi de cedir davant les seues pressions i de l exempci de delme, sign l expulsi dels musulmans de tot el territori de la Corona d'Arag en un decret amb les corts a Valncia. A comport que una part important dels musulmans expulsats s afegiren als rebels, que es feren encara ms forts, i aboc el regne a una situaci de guerra generalitzada. Per altra banda, uns cent mil musulmans que acceptaren l exili, provinents fonamentalment de la Ciutat de Valncia, foren agrupats i conduts cap a la frontera de Mrcia, escortats amb protecci militar.

 Segona revolta dels sarrans valencians .
En la segona revolta sarrana (1248-1258) Al-Azraq caus ms d'un maldecap del vell Jaume I, ja que estigu a punt de matar-lo en una emboscada per, al final, fou derrotat per la traci del seu mateix conseller. Per l'antiga amistat, Jaume I no va empresonar-lo i fou obligat a exiliar-se, deixant els seus dominis, ja molt reduts, en les mans d'un germ i un oncle, sotmesos a contnues pressions dels nous senyors feudals catalans i aragonesos.

En 1258 Jaume I rebutj una treva oferida d'al-Azraq a travs del rei Alfons X el Savi, i recuper gaireb sense resistncia els castells de Planes, Pego, Castell de Castells. Als pocs dies al-Azraq es va rendir, lliurant Alcal, Gallinera, i la resta de les fortificacions, i fou expulsat del Regne. Jaume I no compl les condicions de l ajuda del papa Climent VI d exterminar els musulmans, com ho feia Castella, per por de debilitar el Regne econmicament, i prefer iniciar una srie d accions legals amb l objectiu de forar els mudjars a convertir-se al cristianisme, com a condici per a poder mantenir els seus drets i possessions.

 La renncia a Occitnia .

Sign amb Llus IX, el rei francs, el tractat de Corbeil (1258), pel qual li cedia tots els dominis que tenia a Occitnia (excepte la senyoria de Montpeller, el vescomtat de Carlads i la baronia d'Omels), per aconsegueix que els reis francesos renuncin explcitament a qualsevol pretensi sobre Catalunya que poguessin allegar ms endavant com a descendents dels conqueridors de la Marca Hispnica. Realment, en aquest tractat no s intercanviaren territoris, sin que ambds reis renunciaren a drets nominals que difcilment podien exercir: el rei de Frana reconeixia la independncia dels comtats de Catalunya, assolida de fet a final del segle X, mentre que Jaume I reconeixia als francesos els territoris dels nobles occitans que havien estat vassalls dels comtes de Barcelona i dels reis d'Arag, ocupats per Frana a la croada contra els albigesos desprs de la batalla de Muret. Tot i aix, al Llenguadoc, on encara s estaven produint revoltes antifranceses, veieren aquesta renncia de Jaume I com una traci.

 Conquesta de Mrcia .

Castella havia sotms Mrcia al vassallatge (1243), per els musulmans murcians es van revoltar contra Castella amb el suport de Regne de Granada i el Marroc (1264). La reina Violant d'Arag i d'Hongria (esposa d'Alfons X el Savi) deman ajut urgent al seu pare Jaume I. Aleshores, tropes exclusivament catalanes comandades per l'infant Pere (el futur Pere II el Gran) conqueriren a Muhammad ibn Hd Biha al-Dawla el regne moro de Mrcia (1265-1266). Tot el pas va ser repoblat per catalans. D acord amb el Tractat d'Almizra, Jaume I ced, generosament, Mrcia al Regne de Castella.

 Croada de 1269 .

Al setembre de 1269 va sortir de Barcelona amb la seva armada per a una expedici a Terra Santa en la Croada de Jaume I qua havia de ser la novena croada, per dispersades les seves naus per les tempestes, va haver de desembarcar a Aiges-Mortes, prop de Montpeller, i va haver de renunciar a aquesta nova empresa. 

 Quarta revolta nobiliria .
Mentre Infant Pere estava al Regne de Navarra per casar-se amb Joana I de Navarra, alguns nobles catalans, entre els quals es trobaven Ramon Folc V de Cardona, Jofre III de Rocabert i el seu fill Dalmau, Arnau Roger I de Pallars Sobir i Hug V d'Empries, recolzats per la noblesa aragonesa: Artal de Luna, Ferriz de Liana, Pero Cornel IV, Ximeno d Urrea amb intenci d obtenir diners, terres i privilegis. Al capdavant dels nobles s hi trobava Ferran Sanxs de Castre, fill de la relaci del rei amb Blanca d'Antilln, que volia enemistar l hereu amb el rei. 

Jaume I va fer comprometre l infant a tornar els castells a Ferran, per alhora es prepar per a la guerra entrant a l'Arag i atac el castell d'Antilln, on vivia la mare de Ferran, qui s hi va dirigir per alar el setge, per fou derrotat i fug el juny de 1275 al castell de Pomar on va anar l infant disposat a prendre l a l assalt. Veient-se perdut, Ferran va fugir disfressat de pastor mentre els seus homes s enfrontaren als de Pere, per Ferran fou atrapat quan intentava creuar el riu Cinca i Pere man que fos ofegat al riu.

 Tercera revolta dels sarrans valencians  .
L'any 1276 tingu lloc la tercera revolta dels sarrans valencians, amb un exrcit comandant per al-Azraq des de l'exterior cam cap Alcoi. Jaume I, combin diplomcia i guerra per a sufocar la revoluci, provocant disputes internes entre els musulmans, i recuperant terreny. 

La tercera revolta mudjar fou la que afect ms directament Alcoi, en els dominis antics d'Al-Azraq (Alcal, Benisili, Pego, Benignim, o Benissulema). Aquesta vegada Alcoi fou defensat per quaranta cavallers que arribaren des de Xtiva, i derrotaren a mort Al-Azraq en una maniobra de distracci. No obstant a, una vegada que l exrcit mudjar inici la fugida, alguns cavallers de Xtiva, improvisadament, volgueren perseguir-los, i caigueren en una emboscada militar a m de rebels encapalats pel fill d'Al-Azraq, els quals es trobaven amagats per a un contraatac. Alcoi, per tant, qued desprotegida, i el fill d'Al-Azraq aconsegu prendre-la, aix com Xtiva. La revolta s'estengu per tot el territori i pos seriosament en perill el Regne de Valncia, amb el fill d'Al-Azraq com a nou cap: mil peons moros atacaren Llria, els mudjars de Beniopa es revolten, i l'exrcit musulm destru Llutxent i avanava regne endins per la Vall d'Albaida.

Mentrestant, Jaume I es pos malalt i mor el 27 de juliol de 1276. Aleshores va heretar el tron valenci el seu fill Pere III el Gran. El nou rei recuper fortificacions i arrib a un acord de treva de tres mesos. Desprs va sotmetre diversos castells i hagu de rendir a la fora el de Montesa. La revolta finalitz l'octubre del 1277, abans que els granadins i els nord-africans pogueren socrrer els mudjars. Pere I orden desarmar-los sense que foren castigats, i a l'any 1283 decret una llei permetent-los la llibertat de desplaament i de residncia en tot el regne, aix com la llibertat de comer.

 Mort de Jaume I .
En plena tercera revolta dels sarrans valencians Jaume I es va emmalaltir rpidament. El 9 de juliol del 1276, trobant-se a la residncia reial d Alzira (Casa del Rei, Casa Reial o Casa de l Olivera), el rei sign el decret que autoritzava l Infant Pere a ocupar els castells que cregus convenient en el Regne de Valncia i a poder-hi nomenar els alcaids, traspassant aix el comandament de la campanya militar al seu fill. Cada volta ms greu, el 21 de juliol del 1276 fu cridar el seu fill Pere i desprs de donar-li diversos consells, abdic de tots els seus regnes en favor dels seus fills, i ara reis, Pere III d'Arag i Jaume II de Mallorca. Es convert en monjo de l'Orde del Cster i inici aleshores el viatge per ingresar al Monestir de Santa Maria de Poblet. Les crniques situen la mort de Jaume I en algun lloc no determinat proper a Valncia de cam cap a Poblet. Per contra, la crnica de Ramon Muntaner sita la mort del rei a la mateixa residncia reial de la vila d'Alzira, talment com si no hagus arribat a empendre el viatge cap el monestir. La data s s coneguda: Jaume I va morir el 27 de juliol de 1276, desprs d'un regnat de seixanta-tres anys.

 Poltica religiosa .
Durant el seu regnat es va introduir la Inquisici a la Corona d'Arag mercs a Sant Ramon de Penyafort. Amb les conquestes de Mallorca i Valncia, hi expand el cristianisme.

 Poltica municipal .

Jaume I va crear l'any 1249 l'estructura fonamental del govern municipal de Barcelona: un consell de 4 membres, auxiliats per 8 consellers i una assemblea de probi homines -prohoms- tots ells membres de la m major. Desprs de diverses modificacions, l'any 1265 l'organitzaci municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers (Conseller en Cap, segon i tercer) elegits per un Consell de Cent jurats.

 Poltica institucional i obra legislativa.


 El Pactisme i les Corts .

El pactisme s la formula de repartiment del poder que es va comenar a establir entre els monarques de la Corona d'Arag i els grups ms privilegiats. La noblesa i l'esglsia varen ser els primers a exercir el pactisme amb el rei, per des del segle XIII s'hi va afegir les classes emergents ciutadanes, sobretot de Barcelona (ciutadans honrats). El pactisme va permetre un equilibri entre l'autoritarisme reial i els interessos econmics de noblesa, clergat i burgesia rica. El pactisme es desenvolupa a les corts catalanes, on estan representats els tres braos i no hi sn representats ni camperols ni menestrals. Els grups privilegiats van aprofitar els moments en qu el rei necessitava el seu ajut monetari per forar-lo a aprovar acords que reforaven els seus privilegis.

 El Vidal Mayor: primera recopliaci dels Furs del Regne d'Arag .
En 1247, el rei Jaume I d'Arag va convocar Corts Generals del Regne en Osca amb la intenci de continuar l'obra legisladora de la Corona, compilant en un sol document la legislaci vigent: era el naixement del Vidal Mayor. El bisbe Vidal de Canyelles va rebre l'encrrec de redactar aquesta compilaci seguint les deliberacions consensuades en les Corts d'Osca . La intenci del rei era aplicar aquests Furs en tot el regne, incloent-hi el Sobrarbe, la Ribagora, la Vall d'Aran i algunes comarques castellonenques en substituci d'anteriors furs particulars, que tenien la seva base en el Fur de Jaca, i que van ser derogats desprs de la compilaci que suposava el Vidal mayor. El bisbe Vidal de Canyelles, conseller reial i expert jurista, va redactar una primera versi en llat, que es coneix com Compilatio minor, en la qual es va limitar a ordenar per matries els preceptes consensuats en les Corts d'Osca, sistematitzant-los sota ttols adequats a la manera del Digesto que marcava la tradici del Corpus Iuris Civilis.

 Recopilaci dels Usatges de Barcelona .

Els Usatges de Barcelona (en llat Usatici Barchinonae) van comenar a recollir, a partir del segle XII, textos de diversa procedncia normativa: resolucions de la cort comtal, fragments del dret rom i del dret gtic, i cnons religiosos. Encara que tradicionalment s'atribueix la promulgaci dels Usatges a Ramon Berenguer el Vell, sembla que la redacci definitiva es va fer durant el regnat de Jaume I. Davant les discrdies entre els juristes que prenien partir per la llei gtica i altres pel dret rom, Jaume I ho va dirimir a les Corts de Barcelona del 1251 establint la prioritat dels Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests calia recrrer als costums provats o al seny natural. Molts juristes van utilitzar la via del seny per aplicar el dret com. Pel Tractat de Perpiny, els Usatges havien de tenir vigncia al Rossell i la Cerdanya, malgrat llur separaci de la Corona d'Arag.

 Els Furs del Regne de Valncia .
Els Furs de Valncia i, per extensi, Furs del Regne de Valncia o, simplement, els Furs valencians, foren el dret territorial valenci durant ms de quatre segles, des del 1261, quan Jaume I els va jurar i promulgar, durant la reuni de les Corts Valencianes el mateix any. Els furs s'originen en els costums, srie de normes de la vida comuna i ordenaci de la ciutat de Valncia, que es van creant adaptant (per separadament) de les normes aragoneses (furs d'Arag) i les normes de Catalunya (els Costums de Lleida i els Usatges de Barcelona). Tamb s'incorporen als costums (o almenys no es deroga) un tribunal instaurat pels regnes moros, el Tribunal de les Aiges de Valncia. El primer costum va ser promulgat per Jaume I el 21 de mar de 1238 a Xtiva, conferint jutges civils i criminals, aix com la cambra dels jurats de Valncia, a la recent conquestada Valncia. Aquesta creaci de lleis prpies per a Valncia va ser en contra de la noblesa aragonesa que volia estendre els Furs d'Arag a Valncia. s el 1251 quan, inspirat pel nom dels furs d'Arag, es comena a referir els costum com a furs, desprs de l'ordre reial de recollir totes les normes que s'havien estat promulgant en els primers anys de la Valncia cristiana. Aquest any, Jaume I ordena que els jutges s'atinguen als furs. El 7 d'abril de 1261, a Valncia, Jaume I, i reunides per primera vegada les Corts Valencianes, jura els furs de Valncia. A ms, el 11 d'abril promulga un privilegi al nou Regne, pel qual tots els successor del monarca tamb hauran de signar-los a Valncia, en un mes del comenament del seu regnat.

 Poltica econmica .

L'expansi i supremacia comercial i martima catalana t el seu fonament en el Consolat de Mar, que va ser l'organisme del dret martim catal i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Arag, per tractar les qestions martimes i comercials i exercir-hi la jurisdicci penal. La competncia l'exerceixen dos cnsols de mar i un jutge d'apellaci, amb independncia del govern establert. Aquest Consolat de Mar evoluciona com a codi jurdic i t les seves arrels en el tribunal de la Carta Consular de Barcelona (1258), que t la base en els costums martims i de comer tradicionals de Barcelona.

Les normes jurdiques que regulen el dret martim catal, seran aplicades primer per tota la Mediterrnia com a dret mercantil i de navegaci, passant ms tard a l'atlntic com a dret internacional. El Consolat de Mar va nixer en l'poca del que es coneix com a ius mercatorum. El "dret dels mercaders" regulava les relacions entre els comerciants de l'poca. Aquests comerciants, en una societat bsicament feudal, agrria i rural, es trobaven a les ciutats, entre elles Barcelona. Val a dir que el ius mercatorum representa les arrels de l'actual dret mercantil. Va nixer per i per als comerciants, de manera que podem parlar d'un dret corporatiu, donat que calia estar inscrit a la corporaci per a poder rebre l'aplicaci d'aquest dret. Al mateix temps era d'aplicaci autnoma, donat que es va crear una jurisdicci prpia que tractava el ius mercatorum.

Una d'aquestes jurisdiccions s el Consolat de Mar a Barcelona. Finalment cal dir que les fonts d'aquest dret van ser el costum mercantil, l's del comer, els estatuts de les corporacions i les resolucions dels tribunals d'aquestes. El segent pas en l'evoluci del dret mercantil el trobem a l'edat moderna. L'expansi i supremacia comercial i martima catalana, amb els Consolats de Mar arreu d'Europa, t com a conseqncia que el dret martim catal trascendeixi les fronteres poltiques a tota la Mediterrnia i el llevant de l'atlntic.

 Testaments .
 Concepci patrimonialista i divisi de regnes . 

Pel qu fa als diferents testaments, Jaume I segu una concepci patrimonial de l'estat repartint els seus regnes segons el nmero de fills que va anar tenint; aix, des d'un fill nic al primer testament del 1223, a quatre fills al quart testament del 1248, es preocupa que tots siguin reis i tinguin un territori. Quan arrib el moment de la seva mort, al rei Jaume tant sols li quedaven dos fills vius, l'Infant Pere i l'Infant Jaume. Aix, en darrer testament del 1262, deix al seu segon fill, l'infant Pere, (futur Pere II d'Arag), el Regne d'Arag, el Regne de Valncia i Catalunya, donant continutat a la Corona d'Arag encara que segregant-ne els territoris insulars, nord-catalans i occitans. Per altre banda, al germ petit, l'infant Jaume  (futur Jaume II de Mallorca, li deix el Regne de Mallorca, el Comtat de Rossell, el Comtat de Cerdanya i els territoris que conservava a Occitnia, el Vescomtat de Carlat, la Baronia d'Omelads i la Senyoria de Montpeller, donant naixement al qu s'ha anomenat Corona de Mallorca.

Les conseqncies d aquesta partici foren que calgu, per una banda, la recomanaci al seu fill menor, Jaume, que es mantingus unit al germ gran, Pere. Aquesta recomanci acab plasmant-se el 1279 en el Tractat de Perpiny, mitjanant el qual el rei de la Corona de Mallorca s'infeudava i retia vassallatge al seu germ gran, el rei la Corona d'Arag; i ms tard, el 1343, en el Jurament per les Illes, que annexionava i prohibia de manera definitiva que els territoris que havien format l'extinta Corona de Mallorca es pogussin separar mai de la Corona d'Arag. I s que de fet, ja en temps de Jaume I els seus contemporanis tingueren conscincia dels inconvenients que aquella poltica patrimonial creava,  tal com ho pales el cronista Ramon Muntaner en la metfora de la Mata de Jonc.

 Comparaci entre els testaments . 
D'altra banda, l'analisi de les diferents combinacions de regnes que Jaume I assign en cada testament mostra la constncia en atribuir al fill gran, l'Infant Alfons, el Regne d'Arag; a l'Infant Pere Catalunya; i a l'Infant Jaume el Regne de Mallorca i Montpeller (a excepaci del 4rt testament on se'l fa rei de Valncia). Tamb s'hi observa que l'ordre de naixement s'associava amb la importncia del regne atribut: els patrimonials, Arag i Catalunya, pel primognit; en haver-hi dos fills, Alfons rebia Arag i Pere, Catalunya, palesant que Arag era ms important. En haver-hi quatre fills, el tercer rebia el Regne de Valncia, el tercer en importncia per l extensi. I en haver-n'hi quatre, el petit rebia les terres nord-pirinenques i Montpeller.

 El darrer testament: una dbil Corona de Mallorca . 

La principal diferncia entre el segon i el darrer testament, moments en els quals Jaume I tingu noms dos fills, rau en qu en el segon, quan l'Infant Pere era el menor, havia de rebre un bloc format pel Regne de Valncia, el Regne de Mallorca i les terres occitanes; per contra, en el darrer testament, tamb amb dos fills, el petit, en aquest cas l'Infant Jaume, no reb en el seu bloc el Regne de Valncia, el qual pass al bloc de l'Infant Pere conjuntament amb el Regne d'Arag i Catalunya. El motiu pogu ser la voluntat del rei Jaume I de no crear dos blocs prou grossos com per qu es poguessin enfrontar entre si. Per la conseqncia fou que la Corona de Mallorca resultava massa dbil per valdre's per si mateix enmig de la poderosa Corona d'Arag i l'encara ms poders Regne de Frana. L'estratgica situaci dels territoris nord-catalans del Comtat de Rossell i del Comtat de Cerdanya com a zona de intermitja entre les dues potncies feren el Regne de Frana intents qasi immediatament l'annexi dels territoris nord-catalans mentre que davant d'aquesta amenaa la Corona d'Arag reaccions de la mateixa manera i forcs la reincorporaci violenta dels territoris de la Corona de Mallorca. Aix, quan es produ la ofensiva francesa durant la Croada contra la Corona d'Arag, el rei  Pere III d'Arag "el Gran" emprengu confiscaci del Regne de Mallorca. I finalment, el rei Pere IV d'Arag "el Cerimonis" conquer la Corona de Mallorca de manera definitiva i reincorpor els seus territoris a la Corona d'Arag. 






 Obra literria .


 
El Llibre dels fets o Crnica de Jaume I s la primera de "les quatre grans Crniques". Sembla ser que la conquesta de Mallorca (1229) n impuls la redacci. Jaume I mor el 1276, per tant, l obra degu sser quasi acabada poc abans. No obstant aix, les cpies que en tenim sn posteriors (el manuscrit ms antic conservat s de 1343. La Crnica narra, de forma autobiogrfica, la vida i les gestes ms importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i Valncia).

La histria comena amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Alg proposat per ell en fu el prleg i l epleg: tant per la seva erudici com per la seva perfecci estilstica aquest prleg degu ser fet per alg diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort. El conqueridor fou ben explcit a l hora d expressar la finalitat de les seves  memries :  E per tal que los hmens coneguessen, quan haurem passada aquesta vida mortal, o que ns haurem fet  e per dar eximpli a tots los altres hmens del mn... .

La intenci didctica i justificativa, i el sentiment religis i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la Crnica. El rei, a qui agrada d aparixer com un heroi d epopeia, no sempre fa histria militar i poltica, sin que sovint ens mostra els petits fets de la seva vida i els racons ms ntims de la seva personalitat. A la Crnica es fa s d un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions colloquials, utilitzaci de la primera persona del plural, etc.) i de la llengua prpia per part dels personatges (catal, castell, aragons, rab, francs, etc.).

Una obra atribuda a Jaume I s el Llibre de Saviesa del Rey en Jacme I d'Arag.

 Sepulcre .
 Jaume I i el Monestir de Santa Maria de Poblet .
 

En els primers anys de la seva vida, el rei en Jaume express el seu desig d sser enterrat al monestir de Sixena juntament amb el seu pare. Aix figura en el testament que fu el 3 d'abril del 1226. Tot i aix, ja de del 1221 el rei havia decretat mesures protectores en favor del monestir de Poblet, ordenant als batlles reials que castiguessin aquelles persones que molestessin el monestir o produssin algun dany en els seus bns. El 1222 prossegu legislant en aquest aspecte i orden als batlles que protegissin el monestir com si fos un domini de la corona i per tal que ning allegus ignorncia dispos que en totes les possessions del monestir hi fssin posats penons reials.

Les donacions del rei Jaume al monestir s iniciaren el 1225, quan durant una visita al monestir promet lliurar 200 morabatins per a les obres del cenobi. El 1232 autoritz el comte Nuno San a dotar en les terres conquerides una nova casa de l'orde del Cster, donant lloc aix al naixement del monestir de Santa Maria de la Real de Mallorca. De la mateixa manera, autoritz Guillem IV de Cervera a fer donaci de les de Benifass, al nord del Regne de Valncia, per tal que s'hi establs l'orde del Cster. 

En el testament que fu l'1 de gener del 1231, ja esment el seu desig de ser enterrat a Santa Maria de Poblet. En el testament del 6 de mar del 1232 tamb s'express d'aquesta manera. El 28 d'agost del 1257 manifest que ja havia escollit sepultura anteriorment i ho confirm davant l'abat del monestir, donant-li facultats per a traslladar les seves despulles d'all on fossin fins al monestir. En el testament del 26 d'agost del 1272 renov novament el seu desig d'sser enterrat a Santa Maria de Poblet i, per ltim, el 20 de juliol del 1276 fu un codicil amb les donacions que feia al monestir i expressant novament la seva intenci d'sser enterrat all, nomenant executors de la seva voluntat els seus fills i hereus Pere III d'Arag i Jaume II de Mallorca.  

Jaume I d'Arag va morir el 27 de juliol de 1276 quan viatjava des del Regne de Valncia cap al monestir de Poblet per tal d'ingressar-hi com a monjo. En el seu testament, va lliurar al monestir cinc mil morabatins, la seva cinta d'or, la seva vaixella de plata, pedres precioses i anells, un portapau en forma de creu ornamentat amb pedres precioses i la seva capella oratria personal. A ms, va fer-li donaci dels castells i llocs de Copons, Timor, Montfalc, Veciana, Pallerols i Sant Vicen de Valncia, foramurs de la ciutat de Valncia.

 Sepulcre de Jaume el Conqueridor .

En morir el rei en Jaume, les seves despulles foren dipositades a la catedral de Valncia, prop de l'altar de Santa Maria. No fou fins dos anys desprs de la seva mort i un cop sufocada la tercera revolta dels sarrans valencians que el seu fill i hereu, el rei Pere el Gran, va poder complir els designis testamentaris del seu pare. Aix, el maig del 1278, amb grans honors i ornaments, el cos del rei Jaume fou traslladat al monestir de Poblet, on fou soterrat.

La primera sepultura era simple, formada per una urna de pedra del pas amb banda de pendent lleugera. Aquesta urna era collocada sobre mnsules al costat del prebisteri de l'esglsia major de Poblet, tot just enfront d'una altra que contenia les despulles del rei Alfons el Cast. L'epitafi del sepulcre primitiu deia el segent: 
"Anno Domini M.CC.LXXX.VI (sic)/Vigilia B. Mariae Magdalenae/Illustrissimus ac virtuosissimus/Jacobus Rex Aragonum, Majori/carum, Valentiae, comesque Barcinonae/et Urgelli, et Dominus Montispesulani/accepit habitum Ordinis Cisterciensis/in villa Algecirae, et obiit Valentiae/VI. Kal. augusti. Hic contra/Sarracenos semper praevaluit/et abstulit eis Regna Majoricarum/Valentiae, et Murciae, et regnavit/LXII annis, X mensibus, et XXV/diebus: et translatus est de Civitate/Valentiae ad Monasterium Populeti/ubi sepultus fuit praesentibus Rege/Petro filio suo, ejus uxore Constantia/Regina Aragonum, et Violante/Regina Castellae filia Domini/Regis Jacobi praedicti, et Archiepiscopo/Terraconae, et multis Episcopis, et/Abbatibus, ac Nobilibus viris./Hic aedificavit Monasterium Bonifazani,/et fecit multa bona dicto Monasterio Populeti./Ejus anima requiescat in pace/Amen".

Postriorment, a partir del 1359, el rei Pere el Cerimonis fu construir els panteons reials d'alabastre de Beuda sobre dos arcs de pedra entre les dues pilastres del creuer de l'esglsia major de Poblet. El projecte escultric fou encarregat al mestre Aloi i al mestre Jaume Cascalls. El 1363 el sepulcre estava acabat, per aleshores el rei Pere man la construcci d'un altre arc sepulcral parallel al primer. Aix mateix man al mestre Cascalls que basts una sepultura per a Jaume I en alabastre i esmaltada de vidre. Posteriorment, el 1371, sign un nou contracte amb el mestre Cascalls en qu manava fer dues imatges de pedra del rei Jaume, una amb el rei coronat i l'altra amb el rei vestit de monjo, de manera que les esttues jacents fossin de la mateixa alada que les que havia dissenyat per a ell i la seva muller. A ms, hi havien d'anar collocats deu senyals reials esmaltats i daurats. El 1380, el rei Pere man encara al fuster Bernat Teixidor la construcci d'uns dossers de fusta que s'installaren per sobre dels sepulcres reials perqu els protegissin de la pols i els donessin ms prestncia. Un cop acabada l'obra, les despulles del rei Jaume I foren dipositades al nou sepulcre.

 Saqueig de Santa Maria de Poblet .

El 1809, durant la Guerra del Francs, el monestir de Poblet va ser saquejat per l'exrcit napolenic. El 1811 fou confiscat, per el 1813, desprs de l'expulsi del francesos del Principat de Catalunya, els monjos s hi pogueren reinstallar.

Durant el Trienni Liberal (1820-1823), el monestir fou atacat: es van cremar els altars, el cor del segle XVI, l orgue, les sagristies, l aixovar sagrat, les imatges i els bancs de fusta; foren saquejats el palau de l abat Copons i les granges dependents del monestir; els panteons reials, en canvi, es van respectar. El monestir es va salvar de la primera desamortitzaci, per al final del Trienni els bns del monestir foren novament objecte d'atacs.

 Destrucci del sepulcre i profanaci de les restes de Jaume el Conqueridor .
El 1835 la comunitat de Poblet (llavors de 70 monjos) fou exclaustrada i el monestir qued abandonat i durant molt de temps amb escassa i mal pagada vigilncia. El monestir fou saquejat per colles dels pobles del voltant, saqueix que fou literriament interpretat ms tard per ngel Guimer en un clebre poema. Aquesta vegada, els assaltants van buscar els tresors que creien amagats pels monjos al monestir i, finalment, van destruir els panteons reials a la recerca de suposades joies reials, profanant les restes all enterrades. S'acarnissaren especialment amb les despulles de Jaume el Conqueridor (que van ser "vestides" amb barretina i trabuc i collocades a la porta per fer gurdia), Pere el Cerimonis, Joan el Caador i les esposes d'aquests ltims, que acabaren trossejades i escampades per terra, mentre d'altres tombes tamb van ser obertes, per les restes no van ser extrets dels sarcfags.


Aix quedaren fins que, dos anys ms tard (1837), finalment, el govern progressista conced un perms especial al rector de l'Espluga de Francol, Antoni Serret, per a recollir les restes escampades dels monarques catalans. Ell i els seus collaboradors les van embolicar i les van traslladar en carro fins a l esglsia de l'Espluga, on es guardaren juntament amb les d'una vintena ms de membres de les dinasties regnants a l'antiga Corona d'Arag. 

El 1841, davant l'espoli i saqueig imparable de Poblet, Josep Criviller i l'esmentat Antoni Serret van rescatar els cossos que encara descansaven a les tombes, entre els quals els del reis Alfons el Cast i el de Ferran d'Antequera. L'Ajuntament de l'Espluga de Francol va decidir collocar les restes en caixes; les de Jaume el Conqueridor foren dipositades en una caixa de fusta de noguera i la resta en set caixes de pi. Davant d aquesta lamentable situaci, la ciutat de Valncia fou l nica en reaccionar i va intentar aconseguir la custdia de les despulles de Jaume I d'Arag per tal d oferir-li una sepultura digna. Aix esperon les autoritats catalanes, que el 1843 traslladaren les restes de Jaume I a la catedral de Tarragona.

 Les restes de Jaume I d'Arag a la catedral de Tarragona .
El 1854, l'Ajuntament de Tarragona, la Comissi de Monuments de la Provncia de Tarragona i la Junta d'Obsequis, complint una ordre reial, feren construir una tomba a la catedral per al rei Jaume. Aquest sepulcre fou solemnement inaugurat el 7 d'octubre del 1857 i compt amb la presncia d un representat de la reina Isabel II d'Espanya, que no assist a l'acte. Posteriorment, l'any 1908, l'arquitecte Llus Domnech i Montaner constru un nou monument funerari per al rei Conqueridor, que en l'actualitat es conserva al pati de l'Ajuntament de Tarragona.

 Reconstrucci del sepulcre i retorn de les restes a Santa Maria de Poblet.

El 1930 comen la restauraci en ferm amb el patrocini del Patronat de Poblet, presidit per Eduard Toda i Gell, autntica nima de la recuperaci del monestir. El 1935 van tornar a Poblet les suposades restes mortals del prncep Carles de Viana. El 1940, desprs de llargues negociacions interrompudes per la Guerra civil, s'hi va reinstallar una comunitat de monjos cistercencs, els primers des de feia 105 anys, i el mateix 1940 s'iniciaren les obres de reconstrucci, encarregant-se a Frederic Mars la restauraci dels sepulcres reials. 

El 1952 la dictadura del general Francisco Franco va patrocinar i finanar el retorn de les despulles del rei Jaume I al monestir en una operaci dissenyada per treure'n rdit poltic. Finalitzada la restauraci dels sepulcres reials, s'iniciaren els preparatius per la cerimnia de retorn, en tres fretres i sis armons d'artilleria. Entre les restes hi havia les de Jaume I molt principalment. El 3 de juny del 1952 un destacament del Regiment d'Infanteria Ebro n56 va fer viglia de les restes a la catedral de Tarragona, que restaren sota un gran cadafal cobert amb tela de vellut negre. El dia segent es va celebrar una missa de difunts i, finalitzat l acte, la comitiva sort de la catedral. El seguici fou pomps i estava format per una companyia de gastadors amb armes a la funerala, seguida pel destacament d infanteria i un esquadr d heralds a cavall, tots ells vestits a la manera dels exrcits de l antiga Corona d'Arag; seguien la comitiva una representaci de ministres, cardenals, militars, dues centries del Frente de Juventudes de la Falange i alguns nobles de l'antiga Corona d'Arag, aix com d'altres personalitats locals. El recorregut, amb els tres fretres i els sis armons presidits per Jaume I, sort de la catedral amb carros mortuoris i arrib fins a l'Espluga de Francol. A partir d'all, s hi afeg el mateix general Francisco Franco i els fretres foren portats sobre les espatlles de vuit soldats cadascun, fins arribar al monestir. Les restes del rei Jaume anaven cobertes amb el Pen de la Conquesta i, finalment, el 4 de juny del 1952, foren dipositades a les tombes reials reconstrudes del monestir de Poblet. 

Aquesta operaci propagandista de la dictadura militar va atreure l atenci d un grup d estudiants catalanistes encapalats per Pere Figuera; aquests prepararen un intent de segrest de les despulles del rei abans que fossin traslladades al monestir de Poblet, amb la intenci de traslladar-les al monestir de Sant Miquel de Cuix, situat a la Catalunya Nord, en territori de l actual Frana, i desprs fer-hi una conferncia de premsa denunciant-hi l'intent d apropiaci de la memria histrica de Catalunya i dels altres Pasos Catalans per part del franquisme. Tot i aix, les discrepncies internes dins del grup per motius religiosos feren que, finalment, l'operaci de segrest fos desestimada. 

 La mmia de Jaume I i l anlisi gentic de les restes reials .

Joaquim Miret i Sans va donar a conixer, el 1902, un daguerrotip de l'any 1856, que s havia fet quan es produ el canvi d emplaament dins la catedral de Tarragona, en el qual es reprodueix el suposat cap momificat del monarca. Segons Miret, l'aparent ferida sobre la cella esquerra delataria que es tractava del de Jaume I, ferit per un dard de ballesta durant el setge de Valncia al mateix lloc.

Uns equips d experts de la Universitat de Granada i la Universitat Autnoma de Barcelona, sota la direcci de la historiadora Mariona Ibars, iniciaren, l any 1996, l estudi antropolgic i gentic de 'ADN mitocondrial 
de les restes atribudes al prncep Carles de Viana, i que es conserven al Monestir de Poblet. Les conclusions de l estudi, presentades el 9 de setembre del 2008 al mateix Monestir de Poblet, han revelat que les restes atribudes al prncep en realitat no es corresponen amb el personatge, sin que sn la composici de tres persones diferents. De l estudi es desprn que la classificaci de les restes atribudes als reis pot ser totalment errnia, ats que quan Antoni Serret les rescat estaven totalment barrejades. 
La recomposici dels tres cossos es fonament en el coneixement histric de l poca, donant lloc a una classificaci que sembla que s totalment arbitrria. La resta, un total de 28 cranis i 32 fmurs, fou dipositada en sis arquetes. De fet, al sepulcre del rei Jaume I es dipositaren dos cranis, un amb gran traumatisme cranial i l altre amb una ferida a la cella que podria ser d un dard. Fins ara, per, no s'ha fet cap estudi de les restes reials.

Davant d aquesta incertesa, el mateix equip demanar estudiar les restes de Jaume I. L abat del monestir, Josep Alegre i Vilas, ha deixat en mans del Patronat del Monestir de Poblet, format pels governs d'Arag, Catalunya, Valncia i Balears, i el monestir mateix, l aprovaci definitiva de l estudi. Si finalment se n obt l aprovaci, caldr trobar un finanador privat, ja que els 60.000 euros per a l estudi del prncep de Viana han estat aportats per l'Obra Social de Caixa Peneds.

 Iconografia .





 Ttols i successors .
El 1214, quan Jaume I d'Arag fou jurat com a rei a Lleida per l'aristocrcia militar aragonesa i catalana, ostentava tant sols els ttols rei d'Arag, comte de Barcelona i senyor de Montpeller. A partir del 1217, desprs de la Conrdia d'Alcal que supos la imposici de la monarquia sobre la l'aristocrcia, s'iniciaren els 10 anys de les importants conquestes incorporant el comtat d'Urgell i conquerint els regnes de Mallorca i Valncia. La nmina de ttols del rei reflecteix aquesta poca d'agressiu expansionisme militar, guanyant-se l'apellatiu de Jaume "el Conqueridor":

 A 14 de juliol del 1226: Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani ;
 A 1 de mar del 1230: Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et domini Montispesulani ;
 A 7 de juny del 1234: Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani ;
 A 18 d'octubre del 1238: Sig+num Jacobi, Dei gratia regi Aragonum, Maioricarum et Valencie, comiti Barchinone et Urgelli et domini Montispesullani ;





|-



|-

|-


|-



|-


|-





 Vegeu tamb .
Histria de Catalunya;
Llista de comtes de Barcelona;
Crnica de Jaume I;

 Bibliografia .
 Jaume I d'Arag: Libre dels Feyts;
 Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (Ed. 1562-1580) ;
 Antoni J. Quintana, i Rosa Maria Calafat: La pervivncia del Rei En Jaume; Mallorca, (Ed. 1992), ISBN 84-604-4563-1;
 Caterina Valriu, i Toms Vibot: El rei en Jaume I, un heroi histric, un heroi de llegenda; Mallorca, (Ed. 2006).
 Jaume Sobrequs i Callic: Els reis catalans enterrats a Poblet; Publicacions Abadia de Poblet, (Ed. 1983).
 Gener Gonzalvo i Bou: Poblet, Pante Reial; (Episodis de la Histria n328), Rafael Dalmau Editor, (Ed. 2001).
 Cronologia del regnat de Jaume I d'Arag;
 Cronica d'Arag;
 Belenguer Cebri, E. Jaume I a travs de la Histria, Valncia, Tres i Quatre, 1984. ;
 Burns, R.I. Jaume I i els valencians del segle XIII, Valncia, Tres i Quatre, 1981. ;
 Colonialismo Medieval, Valencia, Tres i Quatre, 1987. ;
 Ferrer Navarro, R. Conquista y repoblacin del reino de Valencia, Valencia, 1999. ;
 Guinot, E. Els fundadors del regne de Valncia, Valencia, 1999.
 Huici Miranda, A. Coleccin diplomtica de Jaime I, Valncia, 1916-1922. ;
 Lalinde, J. La Corona de Aragn en el Mediterrneo medieval, 1229-1479, Zaragoza, 1979. ;
 Miret I Sans, J. Viatges de l'infant en Pere, fill de Jaume I els anys 1268 i 1269, Barcelona, 1908.
 Salrach, J.M. Histria dels Pasos Catalans dels orgens a 1714, vol. 1, Barcelona, 1981. ;
 Santamara, A. Ejecutoria del reino de Mallorca, Palma de Mallorca, 1990. ;
 Sesma, J.A. La Corona de Aragn. Una aproximacin histrica, Zaragoza, 2000. ;
 Soldevila, F. Les Quatre Grans Crniques. Jaume I, Declot, Muntaner i Pere III, Barcelona, ;
 Soldevila, F. Historia de Catalunya. ;
 Soldevila, F. Vida de Jaume I el conqueridor. Barcelona, 1958.
 Selecta, 1971. ;
 Vida de Jaume I el Conqueridor, Barcelona, Aedos, 1958, reed. 1969. ;
 Jaume I. Pere el Gran, Barcelona, 1980 (3 edicin). ;
 Tourtoulon, C. Don Jaime I el Conquistador, rey de Aragn, Valncia, 1874 ;
 VV.AA. Jaime I y su poca, X Congreso de Historia de la corona de Aragn, 3 vols. Zaragoza, 1979-1982. ;
 Vilar, P. Histria de Catalunya, Vol.III. Ed.62.

 Referncies .


 Enllaos externs .


 Biografies .
 Any Rei Jaume I del Consell de Mallorca;
 vdeo: Ajuntament de Barcelona: Jaume I el Conqueridor;
 Biografia per Jos Hinojosa Montalvo;
 Jaume I, ochocientos aos despus ;
 Biografa de Jaime I a morosdelavila.com ;
 Plana sobre Jaume I;
 Jaume I El Conqueridor. La trilogia Novella histrica al voltant de la vida de Jaume I.
 Jaume I i Sant Lloren de la Muga;
 Histries de Catalunya: La conquesta de Valncia;
 Histries de Catalunya: La conquesta de Mallorca;
 Axiu Virtual Jaume I - Documents d poca medieval relatius a la Corona d'Arag a la Universitat Jaume I;
 Biografia al web de l'IES Rei en Jaume;
 Biografia a Aragoneria.com ;

 Obres escrites .
 Versi digital de "El Llibre dels Fets";
Chronica o comentaris del gloriosssim e invictissim Rey en Jacme primer, Rey Darago, de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Montpesler : dictada per aquell en sa llengua natural (...);
Sentencia donada per lo rey en Jacme sobre los delmes e primicies del regne de Valentia;

 La llegenda .
Sobre el mite de la concepci de Jaume I;
Plana sobre Pere II d'Arag, Comte Pere I de Barcelona ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1561" title="Jap" nonfiltered="986" processed="973" dbindex="987">



El Jap (en japons   , Nihon o Nippon; oficialment    , Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Jap) s un pas insular de l'sia Oriental. Localitzat a l'oce Pacfic, est situat a l'est de la Repblica Popular de Xina, Corea i Rssia, i s'estn des del mar d'Okhotsk al nord, al Mar de la Xina Oriental al sud. Els carcters kanji que conformen el nom del Jap signifiquen "origen del sol", per la qual cosa, sovint s'identifica al Jap com la "Terra del sol naixent". 

El Jap comprn ms de 3.000 illes, de les quals les ms grans sn Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku, les quals representen el 97% de la superfcie total del pas, sense prendre a compte els cossos d'aigua. La majoria de les illes sn muntanyoses o volcniques; el punt ms alt del Jap, el Mont Fuji s un volc. El Jap s el des pas ms poblat del mn, amb 128 milions d'habitants estimats el 2007. L'rea metropolitana de Tquio, que inclou la ciutat capital de Tquio i moltes altres prefectures, s la ms gran del mn, amb ms de 30 milions de residents. 

Des de la promulgaci de la constituci de 1947, el Jap ha mantingut la seua estructura com a monarquia constitucional unitria, amb un emperador com a cap d'Estat i un parlament electe democrticament. Com a potncia econmica, el Jap t el segon Producte interior brut ms gran del mn. s membre de les Nacions Unides, el G8, el G4, i l'APEC. s el quart exportador i el sis importador ms gran del mn, i un lder mundial en tecnologia. 

 Toponmia .
En catal, la paraula "Jap" s un exnim que no existeix en la llengua japonesa. Els noms japonesos per al pas sn Nippon (    ) i Nihon (   ), i ambds s'escriuen en kanji com a   . El nom japons de Nippon s'utilitza oficialment i en l'emissi del paper moneda. Nihon s un terme ms casual, i el ms utilitzat en la parla quotidiana. 

Tant Nippon com Nihon signifiquen literalment "l'origen del sol" i per tant sovint es traduixen com a "Terra del sol naixent". Esta denominaci va sorgir a partir de la correspondncia imperial amb la dinastia xinesa Sui i fa referncia a la posici oriental del Jap amb respecte la Xina. 

El nom catal del Jap va arribar a l'Occident per les rutes de comer. L'antiga paraula del xins per al Jap, segons va quedar registrada per Marco Polo era Cipangu. En el xangains actual (un dialecte xins wu) la pronunciaci dels kanji    s Zeppen. La paraula antiga per al Jap en malaisi s Jepang (en l'ortografia moderna Jepun), un prstec del xins. Els mercaders portuguesos van trobar esta paraula a Malacca el segle XVI, i es pensa que ells serien els primers a portar esta denominaci a Europa.

 Geografia fsica .
Vegeu tamb: Vegetaci del Jap, Ciutats del Jap i Llista d'illes del Jap;


El Jap s un pas insular constitut per ms de 3.000 illes localitzades a l'oce Pacfic del nord de l'sia. Les tres illes principals, de nord a sud, sn Hokkaido, Honshu (l'illa principal), Shikoku i Kyushu. Les illes Ryukyu, que inclouen l'illa d'Okinawa, sn una cadena d'illes al sud de Kyushu. Totes es coneixen com l'arxiplag japons. 

Al volant del 70 a 80% del terreny s forestal i muntanys, no apte per a l'agricultura ni els usos industrials atesos els pendents i les elevacions, els riscos de corriments de terres causats per terratrmols, la terra blanda i les pluges constants. Per a, la poblaci es concentra notablement a prop de les rees costaneres, amb una densitat de poblaci molt elevada.

Atesa la seua localitzaci en el Cintur de foc del Pacfic, sobre la uni de tres plaques tectniques, el Jap rep terratrmols menors freqents aix com activitat volcnica. Hi ha hagut diversos terratrmols acompanyats de tsunamis cada segle.

El clima del Jap s temperat, per varia molt de nord a sud. Les caracterstiques geogrfiques del Jap el dividixen en sis rees climtiques principals:
 Hokkaido: clima temperat amb hiverns freds i llargs i estius frescos. La precipitaci es escassa, tot i que durant l'hivern hi ha concentracions grans de neu.
 el mar del Jap: sobre la costa oest de Honshu, el vent del nord-oest durant l'hivern hi porta grans precipitacions en forma de neu. Durant l'estiu, la regi s ms fresca que l'rea del Pacfic, tot i que de vegades experimenta temperatures elevades a causa del fenomen del vent foehn. ;
 el Jap central o elevat: clima tpic d'interior amb variacions de temperatures significatives entre l'hivern i l'estiu, la nit i el dia, amb precipitaci lleu.
 Mar Seto de l'interior: les muntanyes de les regions de Chugoku i Shikoku les protegixen dels vents temporals, produint temperatures ms benignes tot l'any.
 l'Oce Pacfic: la costa est rep hiverns freds amb poca neu i estius clids i humits a causa dels vents del sud-est.
 les illes Ryukyu: gaudeixen d'un clima subtropical amb hiverns clids. La precipitaci s intensa; els tifons hi son comuns.

 Poltica i govern .
 Estructura constitucional .

La constituci del Jap es promulg el 1946 i entr en vigor el 1947. Succe la constituci de Meiji, promulgada el 1889. En ella, el Jap renuncia a la guerra com a dret sobir i procura mantenir-lo com apas democrtic i pacfic en perpetutat.

El Jap s una monarquia constitucional en qu el poder de l'emperador s limitat. Com a figura amb tasques merament cerimonials, l'emperador s definit en la constituci del Jap com a "smbol de l'Estat i de la unitat del poble". El poder executiu s exercit principalment pel primer ministre del Jap i altres membres de la Dieta o parlament; la sobirania residix en el poble japons. L'emperador s el cap d'Estat en els esdeveniments i reunions diplomtiques. Akihito, (  ), s l'emperador actual del Jap; Naruhito, prncep del Jap, s el segent en la lnia al tron.

L'rgan legislatiu s la Dieta Nacional un parlament bicameral composat per la Cambra dels Representants, amb 480 membres electes per vot popular cada quatre anys o si es dissol el parlament, i una Cambra de Consellers amb 242 membres, electes popularment per a servir en perodes de sis anys. Hi ha sufragi universal per a tots els adults majors de 20 anys. El Partit Liberal Democrtic ha estat en el poder des de 1955, llevat d'un breu perode governat per una coalici de partits el 1993. El partit d'oposici ms gran s el Partit Democrtic del Jap. 

El primer ministre del Jap s el cap de govern, nomenat per l'emperador, desprs de ser designat per la Dieta, d'entre els seus membres. Ha de conservar la confiana de la Cambra de Representants per a mantenir-se en el poder. El primer ministre s el cap del Gabinet del Jap i designa i destitux els ministres d'Estat, la majoria dels quals han de ser membres de la Dieta. Yasuo Fukuda s el primer ministre actual. 

Influenciada histricament per la Llei xinesa, el sistema legal del Jap es desenrotll de manera independent durant el perode d'Edo, amb la publicaci de texts com ara el Kujikata Osedamegaki. Tanmateix, des de finals del segle XIX, el sistema judicial del Jap ha sigut transformat segons la llei civil europea dels models de Frana i Alemanya. Per exemple, el 1896, el govern japons establ un codi civil basat en el model alemany. Desprs de les modificacions posteriors a la Segona Guerra Mundial, el codi encara seguix en vigor. Les lleis estatutries s'han d'originar en la Dieta Nacional del Jap, amb el segell d'aprovaci de l'emperador. La constituci actual requerix que l'emperador promulgue les lleis aprovades per la Dieta, sense donar-li cap poder per oposar-les. El sistema judicial del Jap est dividit en quatre nivells bsics: la Cort Suprema i tres altres nivells de corts inferiors. El cos legal principal de les lleis estatutries del Jap s una collecci coneguda com els Sis Codis.

 Subdivisi administrativa i el govern local .
Articles principals: regions i prefectures del Jap;

Tot i que existixen huit regions ben definides en qu es dividix el Jap, el govern administratiu consistix en quaranta-set prefectures, cadascuna supervisada per un governador electe i altres institucions de govern. L'antiga ciutat de Tquio se subdividix en trenta-set districtes especials, amb els mateixos poders de govern que les altres ciutats.
 
Actualment, la naci s'est reorganitzant administrativament fusionant moltes ciutats, pobles i viles, la qual cosa reduir el nombre d'entitats administratives inferiors a la prefectura i alhora els costos administratius.

De les quaranta-set prefectures, 43 sn ken ("prefectura"), Tquio s un to ("prefectura metropolitana"), Hokkaido s un do ("prefectura districte"), i Osaka i Kyoto sn fu ("prefectures urbanes"). El govern local de les prefectures s gestionat per governadors i assemblees. La prefectura ms gran s Hokkaido i la ms petita s Osaka; la ms poblada s Tquio i la menys poblada s Tottori. Les prefectures se subdividixen en diverses entitats civils locals, com ara el shi ("ciutat"), el machi o cho ("poble") i el mura o son ("vila"), totes administrades per alcaldes i assemblees.

 Economia .


L'economia del Jap es caracteritza per la cooperaci del govern amb la indstria, una tica laboral forta, l'experincia en l'alta tecnologia i un pressupost militar relativament baix. En l'actualitat el Jap s la segona economia ms gran del mn en Producte interior brut, desprs dels Estats Units, amb un total de 4,5 bilions de dlars de PIB nominal. Segons la paritat de poder adquisitiu, el seu PIB s el tercer ms gran del mn, desprs dels Estats Units i la Repblica Popular de Xina.  El creixement sorprenent del Jap comen desprs de la Segona Guerra Mundial; durant els anys seixanta, la mitjana de creixement arrib gaireb al 10% anual, tot i que minv durant les dcades segents, a una mitjana de 5% durant els anys setanta i 4% els anys huitanta.. Les taxes de creixement decreixeren considerablement durant la dcada dels noranta, principalment a causa de la sobreinversi de la dcada anterior i de les poltiques nacionals per eliminar els excessos dels mercats de valors i de bns arrels. Els esforos del govern per a avivar l'economia tingueren molt poc xit i foren afectats per la desacceleraci mundial del 2000-2001. Tanmateix, l'economia mostr signes de recuperaci des del 2005; el PIB cresqu 2,8% aqueix any.

Les empreses financeres, d'assegurana, de bns arrels, majoristes, de transportaci i telecomunicacions sn les ms importants del pas. El Jap gaudix d'una sorprenent capacitat industrial i s la llar dels productors de material d'alta tecnologia avanada d'autombil, equip electrnic, maquinria, qumics i d'altres. Entre les empreses ms grans del Jap es troben Sony, Mitsubishi, Sumimoto i Toyota, aix com el banc ms gran del mn, el Japan Post Bank. Una de les caracterstiques ms notables de l'economia japonesa sn la cooperaci entre les indstries manufactureres, els provedors, els distribudors i els bancs, en grups tancats coneguts com keiretsu, aix com la garantia de feina vitalcia en les grans empreses. 

Ja que noms el 15% de la terra del Jap s propcia a l'agricultura, s'hi desenvolup un sistema d'agricultura de bancal o feixa, que t com a resultat, un dels nivells ms elevats de producci agrcola per unitat de superfcie. El sector rep subsidis considerables i s protegit pel govern. Tanmateix, el Jap ha d'importar al voltant del 50% dels seus requeriments de cereal i carn, tot i que s el segon pas tones de pesca, desprs de la Xina; el Jap t una de les flotes de pesca ms grans del mn, i la captura de peixos s el 15% del total mundial.

La infraestructura del transport del Jap s altament desenvolupada. El 2004 hi havia 1.18 milions de quilmetres de carreteres pavimentades, 173 aeroports i 23.577 quilmetres de vies frries. La indstria aria s gestionada principalment per All Nippon Airways (ANA) i Japan Airlines (JAL). 

Els socis comercials d'exportaci ms importants del Jap sn els Estats Units (22,8%), la Uni Europea (14,5%), la Repblica Popular de Xina (14,3%), Corea del Sud (7,8%), Taiwan (6,8%) i Hong Kong (5,6%), segons les dades del 2006. Les exportacions principals sn equip de transportaci, vehicles, equip electrnic, maquinria elctrica i qumics. Amb pocs recursos naturals per a sostenir el seu desenvolupament econmic, el Jap depn fora d'altres pasos que el provexen de matria primera, i per tant, importa una gran varietat de bns. Els seus socis d'importaci ms importants sn la Xina (20,5%), els Estats Units (12%), la Uni Europea (10,3%), Arbia Saudita (6,4%), els Emirats rabs Units (5,5%), Austrlia (4,8%), Corea del Sud (4,7%) i Indonsia (4,2%), segons les dades del 2006.

 Geografia humana i societat.

 Demografia .
La poblaci del Jap el 2006 era de 127,4 milions. El Jap gaudix d'una de les esperances de vida ms elevades del mn, de 81,25 anys. No obstant, la poblaci japonesa est envellint rpidament, efecte de la disminuci de les altes taxes de natalitat de la postguerra. El 2004, al voltant del 19,5% de la poblaci tenia ms de 65 anys d'edat. Els canvis en l'estructura demogrfica han provocat un gran nombre de problemes socials, especialment en el declivi potencial de la poblaci econmicament activa i l'increment en els costes de benestar social associats als plans de pensi pblics. Segons les taxes de creixement poblacionals actuals, la poblaci del Jap haur decrescut a 100 milions el 2050 i a 64 el 2100.

 Etnografia .
La societat japonesa, des del punt de vista tnic, s molt homognia. Les minories ms nombroses sn els coreans, xinesos, filipins, peruans i brasilers, aix com els ainus, poble indgena de l'arxiplag japons. Milers de coreans foren forats a emigrar al Jap durant la Segona Guerra Mundial, quan Corea era colnia japonesa. Els que hi han roms, no tenen la ciutadania japonesa, tot i que poden accedir a ella, i sovint s'enfronten a la discriminaci. Els pobles indgenes ainu i okinawa tamb tenen un estatus social inferior; la majoria dels ainu s'han assimilat a la cultura japonesa, tot i que alguns han mantingut la seua identitat a Hokkaido. 

La ciutadania japonesa es rep quan un membre de la famlia registra un naixement en el registre familiar de la localitat. Nixer al Jap no necessriament dna la nacionalitat japonesa. Encara que hi ha minories monolinges que han residit moltes generacions al Jap, hi viuen sota l'estatus de residncia permanent, sense rebre la ciutadania japonesa, tot i que tenen el dret de rebre-la. Les persones d'ascendncia japonesa que naixen a l'estranger tenen la ciutadania si algun familiar registra llur naixement al Jap. Per, alguns repatriats no sn considerats "veritablement" japonesos, i alguns consideren que sn descendents de la casta dels burakumin, els quals es creu que van emigrar als pasos sud-americans, i per tant sn discriminats per la resta de la societat.

 Llengua .
Article principal: japons;
La llengua oficial del Jap s el japons. L'ainu, tot i que s una llengua indgena de l'arxiplag japons, est gaireb extint. El japons s una llengua aglutinativa que es distingix pel seu sistema complex d'honorfics que reflectixen la naturalesa jerrquica de la societat japonesa, en qu les formes verbals i algunes paraules indiquen l'estatus relatiu del parlant i de l'odor.  El japons escrit s una combinaci de tres tipus de sistemes: els carcters xinesos coneguts com a kanji,   , i dos sistemes sillbics, hiragana,    ,  i katakana,    . L'alfabet llati, o romanji,     , tamb s'utilitza en el japons contemporani.  A ms de les dues llenges autctones (el japons i l'ainu) hi ha diverses llenges de les minories tniques del Jap, principalment el core i el xins.

 Religi .

La percepci japonesa de la religi usualment est relacionada amb la mitologia, les tradicions i les activitats locals. El confucianisme i el daoisme han estat la base del codi moral i del shakai-tsunen (la idea social comuna). La majoria dels japonesos professen el xintoisme (54%), o el budisme (40%), per tradici familiar, o per a evitar conflictes amb els estrangers religiosos. No obstant, la majoria no sn ateus, sin que la tendncia ha estat el sincretisme. A t com a resultat que les famlies celebren els rituals xintoistes, els estudiants resen abans de les examinacions escolars, algunes parelles es casen a les esglsies cristianes, i els funerals es realitzen als temples budistes. Una minoria de la poblaci professa el cristianisme (0,7%), i altres religions (4,7%) com ara el xamanisme i l'islam. Des del segle XIX moltes sectes religioses anomenades originalment shinkosyukyo, i ara shinshukyo, han sorgit.

 Cultura i oci .
 Evoluci .
La cultura japonesa ha evolucionat amb el pas del temps, des de la cultura Jomon a la cultura contempornia, la qual ha estat influenciada recentment pel contacte amb altres pasos de l'sia, Europa i Nord-amrica. L'art japons tradicional inclou les artesanies com ara ikebana, origami, ukiyo-e i la terrisseria. Altres manifestacions artstiques indgenes del Jap sn el bunraku, la dansa tradicional japonesa, el kabuki, el noh, el rakugo, el budo, l'arquitectura japonesa, els jardins japonesos i d'altres. 

La msica del Jap s eclctica i ha adoptat instruments, escales i estils dels pasos vens. Molts instruments, com ara el koto hi van ser introduts durant els segles IX i X. El teatre recitatiu del Noh data del segle XIV, i la msica folklrica popular, amb l's del shamisen, data del segle XVI. La msica occidental, introduda a finals del segle XIX, ara forma part integral de la cultura japonesa. Un exemple d'aix ho trobem en l'enka, estil musical que barreja elements tradicionals japonesos amb melodies occidentals. La cultura de postguerra ha estat influenciada per la msica americana i europea, la qual cosa ha dut a l'evoluci de la msica popular coneguda com a J-pop.  El karaoke hi s molt popular. 

Les obres de literatura japonesa ms antigues inclouen dos llibres d'histria, el Kojiki i el Nihon Shoki, i el llibre de poesia del sigle VIII Man'yoshu, tots tres escrits amb carcters xinesos. Durant els primers dies del perode Heian, el sistema de transcripci conegut com kana (Hiragana i Katakana) fou creat com a fonograma.

 Esports .

Tradicionalment, el sumo s el deport nacional del Jap, i un dels ms populars. Les arts marcials japoneses, com ara el judo, el karate i el kendo sn molt populars i es practiquen a tot arreu del pas. Desprs de la Restauraci de Meiji, molts esports occidentals foren introduts al Jap i s'estengueren per mitj del sistema educatiu.  La Lliga japonesa de beisbol s'establ el 1936,i hui dia s l'esport ms popular del pas. Un dels jugadors ms japonesos ms coneguts s Ichiro Suzuki, que, desprs d'haver guanyat la distinci de Jugador Ms Valus el 1995, 1995 i 1996, ara s part de la Lliga Estatunidenca de Beisbol. 

Des de l'establiment de la Lliga Professional de Futbol, el 1992, este esport s'ha convertit en un espectacle popular. El Jap va ser seu d'una Copa del Mn amb Corea del Sud el 2002.

 Histria .
Els primers senyals d'ocupaci de l'arxiplag japons daten de la cultura del paleoltic japons al voltant del 30.000 aC, seguida del perode Jomon, una cultura de transici del mesoltic al neoltic de caadors semisedentaris que desenvoluparen una forma rudimentria d'agricultura.

La cultura Iaioi, comen al voltant del segle III aC, la qual introdu noves prctiques, com ara l'agricultura d'arrs humit, l's de ferramentes de bronze i ferro, i la creaci d'un nou estil de terrisseria, portada pels immigrants de Xina i de Corea. Amb el desenvolupament de la cultura Iaioi, una societat agrcola es desenvolup al Jap.  El Jap aparegu per primera vegada en la histria escrita en el Llibre d'Han de la Xina. Segons els Registres dels Tres regnes de Corea, el regne ms poders de l'arxiplag durant el segle III fou el Yamataikoku

El budisme arrib al Jap de Baekje, a la pennsula de Corea, per el desenvolupament del budisme japons i les escultures budistes foren infludes principalment per la Xina. Malgrat la resistncia inicial, el budisme fou promogut per la classe governant i amb el temps guany una acceptaci creixent, comenant amb el perode Asuka.

En el perode Maha, del segle VIII, sorg el primer Estat central japons, el govern del qual es trobava en una cort imperial a la ciutat de Heijo, hui dia Nara. A ms de l'adopci de les prctiques administratives xineses, el perode Nara es caracteritz pel naixement d'una literatura escrita, amb obres com ara les crniques massives de Kojiki (712  i Nihon Shoki 720. 

El 784, l'emperador Kammu trasllad la capital de Nara a Nagaoka per un perode de deu anys, i finalment la mogu a Heian, que en l'actualitat s la ciutat de Kyoto, el 794, la qual romangu com a seu de l'emperador per ms d'un millenni. Este esdeveniment marc l'inici del perode Heian, durant el qual hi emerg una cultura japonesa autctona, reconeguda histricament pel seu art, la seua poesia i la seua literatura. El Conte de Genji de Murasaki Shikibu i la lletra de l'himne del Jap modern, foren escrits en aquella poca.

L'era feudal japonesa es caracteritz pel naixement d'una classe governant de guerrers, els samurai. El 1185, desprs de la derrota del clan rival de Taira, Minamoto no Yoritomo fou designat "shogun" i establ la seua base de poder a Kamakura. Desprs de la seua mort, el clan de Hojo govern, com a regents del shoguns. El budisme zen fou introdut de Xina durant el perode de Kamakura (1185 al 1333) i es convert en la religi de la classe dels samurai. El shogunat de Kamakura aconsegu repellir les invasions mongoles de 1274 i 1281, amb el suport d'una tempesta que els japonesos interpretaren com el "kamikaze" o vent div. El shogunat de Kamakura fou destitut per l'emperador Go-Daigo, que seria derrotat per Ashikaga Takajuki el 1336. El shogunat d'Ashikaga no pogu controlar els senyors-guerres o daimyo, la qual cosa produ una guerra civil, coneguda com la Guerra d'Onin) el 1467 i marc l'inici del perode Sengoku.

Durant el segle XVI, els mercaders i els missioners jesutes de Portugal arribaren al Jap per primera vegada, iniciant un intercanvi comercial i cultural actiu entre el Jap i l'Oest. En el mateix segle, Oda Nobunaga conquer d'altres daimyo en fer s de la tecnologia europea de les armes de foc, tot i que no assol la unificaci de la naci, en ser assassinat el 1582. Toyotomi Hideyoshi succe Nobunaga i unific la naci el 1590. Hideyoshi enva Corea dues vegades, per desprs de diverses derrotes japoneses en mans dels coreans i de les forces xineses, les tropes japoneses se'n retiraren el 1598.


Desprs de la mort de Hideyoshi, Tokugawa Ieyasu utilitz la seua posici com a regent del fill de Hideyoshi, Toyotomi Hideyori per guanyar suport poltic i militar. Quan comen la guerra, derrot els clans rivals en la Batalla de Sekigahara el 1600. Ieyasu fou designat shogun el 1603 i establ el shogunat de Tokugawa a Edo (l'actual ciutat de Tquio). El shognuat adopt una diversitat de poltiques per a controlar els daimyo autnoms. El 1639, el shogunat adopt la poltica d'allament, sakoku (pas tancat) que duraria dos segles i mig, un perode que es coneix com el perode d'Edo. L'estudi de les cincies occidentals, conegut com el rangaku, continu per mitj dels contactes amb l'enclau neerlands a Dejima, Nagasaki. Durant el perode d'Edo tamb nasqu el kokugaku, els "estudis nacionals", l'estudi del Jap pels japonesos mateixos.

El 31 de mar, 1854, Matthew C. Perry i els "Vaixells Negres" de la Marina dels Estats Units, foraren l'obertura del Jap amb el mn en la Convenci de Kanagawa. Diversos tractats similars subsegents amb els pasos occidentals durant el perode de Bakamatsu portaren crisis econmiques i militars. L'abundncia de prerrogatives i la renncia del shogunat dugueren a la Guerra de Boshin i l'establiment d'un estat centralitzat unitari sota el nom de l'emperador (la restauraci de Meiji). Amb la creaci d'institucions de govern, judicials i militars a l'estil occidental, el Gabinet del Jap organitz el Primer Concili Secret del Jap, introdu la Constituci de Meiji i reun la primera Dieta Imperial. La restauraci de Meiji transform l'Imperi del Jap en una potncia mundial industrialitzada que entr en conflicte amb altres nacions per a estendre la seua rea d'influncia. Desprs de les victries de la Primera guerra sinojaponesa (1894 a 1895) i la Guerra russojaponesa (1904 a 1905), el Jap guany el control de Taiwan, Corea i el sud de Sakhalin.

Durant el comenament del segle XX, el breu perode democrtic de Taisho fou succet pel perode d'expansionisme i militaritzaci japonesa. La Primera Guerra Mundial permet al Jap, que s'ali al costat victoris, a expandir la seua influncia i els seus territoris. Ocup la Manxria el 1931, la qual fou condemnada internacionalment. El Jap renunci a la Lliga de Nacions dos anys desprs. El 1936, el Jap va signar el Pacte Antikomintern, amb l'Alemanya nazi, aliant-se a l'Eix el 1941. 

El 1937, el Jap enva altres rees de Xina, precipitant la Segona guerra sinojaponesa (1937 al 1945), desprs de la qual els Estats Units aprovaren un embargo de petroli contra el Jap. El 7 de desembre, 1941, el Jap atac les bases navals estatunidenques de Pearl Harbor i declar la guerra als Estats Units, el Regne Unit i els Pasos Baixos, esdeveniment que port els Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Desprs dels bombardejos atmics de Nagasaki i Hiroshima el 1945, i l'Operaci Tempeste d'Agost de la Uni Sovitica, el Jap es rend incondicionalment el 15 d'agost. La guerra cost milions de vides japoneses i la destrucci de la major part de la seua infraestructura i indstria. El Tribunal Militar Internacional per a l'Orient Extrem fou creat pels Aliats el 3 de maig, 1946, per a jutjar els crims de guerra japonesos, com ara la Massacre de Nanking.

El 1947, el Jap adopt una nova constituci pacifista emfatitzant les prctiques de la democrcia liberal. L'ocupaci dels Aliats acab amb el Tractat de San Francisco el 1952. i el Jap reb un seient a les Nacions Unides el 1956. El Jap desprs aconsegu un creixement econmic sorprenent fins convertir-se en la segona economia ms gran del mn amb un creixement mitj anual del 10% per quatre dcades. Este creixement acab la dcada de 1990 i el Jap experiment una greu recessi. Les taxes de creixement positives a principis del segle XXI sn senyal d'una recuperaci gradual.

=Vegeu tamb==
Momijigari;

 Referncies .


 Enllaos externs .

Centre Catal de Kansai ;




























































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1563" title="Joc de rol" nonfiltered="987" processed="974" dbindex="988">
:Aquest article tracta sobre jocs de rol tradicionals. Podeu veure joc de rol per ordinador per al seu parent informtic

Un joc de rol s un joc que es basa en la descripci d'una situaci fictcia i on els jugadors poden canviar el devenir de la narraci pel fet que controlen les accions conscients d'alguns dels personatges del joc. Normalment es juga entre dues o ms persones, una de les quals assumeix el paper de director de joc mentre la resta assumeixen el control d'un personatge. Tot i que es pot deixar a decisi del director les qestions d'atzar, s usual utilitzar sistemes estadstics per augmentar el  realisme o imparcialitat de les decisions preses pels jugadors. Els sistemes ms utilitzats sn les tirades de daus i les regles preestablertes, si b s possible utilitzar documentaci basada en la realitat o fonts acceptades. 

Categories de joc de rol.
Existeixen dues modalitats principals de joc: partida de taula i partida de rol en viu. 

 Joc de rol de taula.
Els jocs de rol de taula no necessiten cap mena de material per a ser jugats. L'objectiu del joc, simplement, s imaginar una situaci, encarnar com pensaria el personatge i actuar mentalment com a tal. Tot i aix les partides poden anar acompanyades de gran quantitat de material de suport: paper i llapis, llibres amb regles preestablertes, daus de diverses cares, llibres amb propostes de partides, fitxes del personatge a interpretar i fins i tot mapes, figuretes de personatge i tot all que pugui ajudar en una partida, incloent ambientaci. El desenvolupament del rol (paper d'actor) est compost per tres accions: dialogar, imaginar i interpretar. Els personatges desenvolupen la seva acci fictcia en funci del que decideixen el jugador i el director de joc. El pitjor que li pot succeir a un personatge, bviament, s morir. Res li impedeix al jugador, tanmateix, crear un nou personatge per a la segent partida o sessi de joc. En els jocs de rol no hi ha guanyadors ni perdedors, noms jugadors ms o menys bons en l'interpretaci d'un personatge.
El paper del director de joc.
El Director de Joc (sovint anomenat Master, per influncia anglosaxona) es limita a descriure el que perceben els personatges, normalment de paraula o en situacions concretes mitjanant dibuixos en un paper, pissarra, grfics o mapes. Tamb s el que decideix la preparaci prvia de la partida i les situacions preestablertes que succeran, sigui de manera original o amb suport de llibres destinats al respecte. El Director de Joc no pot interactuar com els altres, ja que s l'rbitre i narrador de la partida. Molt sovint, per, s l'encarregat de decidir les accions de tots aquells personatges que no sn controlats pels altres jugadors, de manera que la seva tasca no s en absolut avorrida. En botigues especialitzades es poden adquirir prcticament tots els materials relacionats, com figures de plom de 25 mm, ideals per visualitzar millor un personatge o determinar exactament la localitzaci de cadascun en un combat o situaci difcil. 
 Regles d'un RPG o joc de rol de taula.
Les regles canvien completament segons el sistema de joc, i val a dir que n'existeixen centenars. Normalment els personatges que interpreten els jugadors no sn invulnerables ni omnipotents. s per aix que les seves limitacions fsiques i psquiques s'acostumen a definir numricament en un full de paper, anomenat Full de Personatge. All s'indiquen capacitats, com la Fora i nivell cultural del personatge, les seves habilitats i possessions i fins i tot trets del seu carcter. La psicologia del personatge, normalment, ser molt diferent de la del jugador. El repte d'aquest s procurar pensar com reaccionaria el seu personatge en una situaci determinada, i no com reaccionaria ell en persona. Les situacions sovint es resolen mitjanant l's de daus, comuns a aquest tipus de jocs: s'utilitzen daus de 4, 6, 8, 10, 12, 20, 30 o 100 cares. Tots aquests daus es poden trobar en botigues, no necessriament especialitzades.

 Joc de rol en viu .
El joc de rol en viu es diferencia del de taula bsicament en la manera d'expressar les accions del personatge. El joc de rol en viu s molt proper al teatre d'improvitzaci, perqu s el propi jugador el que representa el personatge en l'entorn fsic. En un joc de rol en viu es delimita un espai i un temps de joc. Dins d'eixos lmits espai-temporals tots els jugadors interpreten els seus personatges en el sentit dramtico-teatral de la paraula interpretar. Si volen que el seu personatge salte ells mateixos han de saltar, si volen que el seu personatge seduisca a un altre el jugador primer ha de seduir (interpretant-ho) al segon (que es deixar o no sedur segons les especificicacions del seu propi personatge). Els lmits de l'interpretaci teatral han de venir marcats, evidentment, per la voluntat i integritat dels jugadors, persones no jugadores i entorn fsic. 

Histria dels jocs de rol.
Si definim rol com a joc d'interpretaci, fcilment podem observar que es remonta a temps immemorials, fins i tot diverses espcies no humanes interpreten lluites com a diversi, entrenament o simulaci. L'inici d'aquest joc com a tal es pot datar a partir de l'aparici de la trilogia "El Senyor dels Anells", moment en qu alguns dels lectors van voler recrear ms histries en l'univers fantstic creat pel seu escriptor Tolkien. Rpidament sorgiren els primers llibres de regles i histries basades en aquest joc, que es va estendre a d'altres mns fantasiosos. El sistema de joc amb ms renom va ser Dungeons & Dragons (joc de rol) (en angls, Dracs i masmorres).

 Diversitat de jocs de rol.
Existeix una mplia varietat de jocs. Inicialment cada un feia servir les seves prpies regles en funci de les seves peculiaritats. Tot i aix actualment hi ha la tendncia, fins a cert punt com a estratgia comercial, d'unificar els nous jocs i les reedicions dels antics sota un mateix sistema de joc, anomenat sistema D20.
Aquesta s una llista d'alguns dels jocs ms clssics:
 Dungeons & Dragons (joc de rol);
 El Senyor dels Anells (joc de rol), editat en catal per la desapareguda Joc Internacional;
 Vampir;
 La crida de Cthulhu;
 Rolemaster;
 RuneQuest;
 Star Wars;
 Regnum Online;

 Comunitats i Webs .
 Comunidad de Rol Cisma, Web de promoci, difusi i defensa dels jocs de rol.
 Psychokiller Corporation, noticies sobre jocs de rol.
 Roleros.cl, Lloc web oficial CRAB i comunitat de Jocs de Rol, Anime, Miniatures i cartes...
 Liga de Aventureros, enfocada a la comunitat de jocs de rol en Mxic principalment. Foros, documents, noticies, aventures, etc.
 FIADE, comunitat "rolera".
 Templo de Hcate, emplaament amb recursos, noticies i foros de rol.
 inforol.com, pgina web amb recursos, concursos..
 plataformarol.com, pgina actualitzada frecuentment.
 abismoderol.com, una pgina web de recursos molt veterana.
 Jocs de rol, dos jocs de rol amb mode arcade.
 Dracomiconia, pgina de jocs de rol i estrategia online.
 La gaceta del rol Gaceta informativa d encuentres i activitats relacionades amb el rol, aix com una llista de asociacions i clubs a Espanya.
 -17hp, foro creatiu de jocs de rol lliures (GNU) e independents.
 Club de rol Kritik, forum del club de rol Kritik on es troba informaci sobre els jocs de rol i les activitats d'assoacions de tota Catalunya.
 www.JuegosDeRol.org , comunitat per a creadors de jocs de rol, apren a programar i crear jocs de rol.
 AniMangaWeb Revista digital de difusi lliure a la red, on amn de Manga i Anime, es parla de Rol, literatura fantastica, Cartes coleccionables etc...
 www.Almogavers.tk , comunitat de jugadors del Regnum Online, un joc de rol online.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1564" title="Juny" nonfiltered="988" processed="975" dbindex="989">

El juny s el sis mes de l'any en el Calendari Gregori i t 30 dies. El seu nom en llat era iunius i venia donat per la deessa romana Juno. Com abril, tenia 30 dies en el primitiu calendari  rom, per va passar a tenir-ne 29 en el calendari lunar de Numa Pompili. Amb el calendari juli va recuperar la quantitat de 30 dies. Els seus smbols sn el sol i la rosa. Dna inici a l'estiu a l'hemisferi nord.

Esdeveniments del juny.

Entre el 23 i el 24 se celebra la revetlla de Sant Joan.
El 28 de juny se celebra ms tmidament la revetlla de Sant Pere.
El 13 de juny se celebra la festivitat de Sant Antoni de Pdua. ;




























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1565" title="Juliol" nonfiltered="989" processed="976" dbindex="990">

El juliol s el set mes de l'any en el calendari gregori i t 31 dies. En l'antic calendari rom es deia quintilis perqu ocupava la cinquena posici, per li va ser canviat pel de iulius en honor Juli Csar (Iulius Caesar, en llat), desprs del seu assassinat, perqu havia reformat el calendari i es creia que havia nascut en aquell mes.






























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1566" title="Judaisme" nonfiltered="990" processed="977" dbindex="991">

El judaisme s la cultura religiosa del poble jueu. s la ms antiga de les tres religions monotestes i una de les tradicions religioses ms antigues que encara es practiquen. Els dogmes i la histria del judaisme sn el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam est vinculat teolgicament amb el judaisme per mitj del personatge d'Abraham. 

Introducci.
Per al jueu, el judaisme s un concepte ms ampli que pot incloure religi, terra, naci i cultura, i noms pot comprendre's en termes de 4.000 anys d'histria.

D'acord als telegs jueus i als historiadors, certes qualitats van distingir al judaisme d'altres religions que existien quan aquest va emergir:

 La primera caracterstica s el monoteisme. La noci del monoteisme es deriva directament de la Tor, i del primer dels deu manaments, que presenta un Du nic omnipresent i omniscient que ha creat tot el que existeix i que demana adoraci exclusiva. La Tor presenta tamb un Du perfecte, per preocupat per la humanitat, i amb qui vol relacionar-se personalment.

 La segona caracterstica s el concepte d'un Du que s Esperit, i que no havia de ser representat per cap imatge, segons la prohibici del segon dels deu manaments, i que el jueus no havien de prosternar-se davant cap imatge per oferir adoraci.

En les religions politeistes d'aleshores, els dus estaven limitats per les preocupacions dels seus desigs personals irrellevants al benestar de la humanitat, que havia interferncia en les seves decisions o poders, o que eren fallibles i imperfectes com els humans. Els dus de les religions politeistes d'aleshores eren representats per imatges i/o escultures davant les quals els creients havien d'oferir adoraci.

 La tercera caracterstica nica de l'poca, era la introducci d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mitj del qual s'estableix una relaci amb Du, conegudes com les 613 mitzvot, que havien de ser observades pels fills d'Israel. Altres religions d'aleshores estaven caracteritzades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoraci per mitj dels sacrificis. Encara que els jueus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoraci i remoci dels pecats, la tribu sacerdotal exercia noms una funci especial, per no eren intermediaris de la comuni amb Du, i els sacrificis no eren l'nic mitj d'adoraci i comuni amb Du. Aix doncs, el judaisme proposava una comuni personal i sense intermediaris amb un Du omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoraci a Du dintre de l'espectre de les activitats diries t el mateix nivell que l'adoraci en temples. El sbat, per exemple, s una adoraci familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les altres festes religioses i les activitats del temple.

Ats que el cristianisme es considera a si mateix el compliment del judaisme, per la vinguda del messies en la persona de Jesucrist, aquests conceptes sobre el carcter de Du i l'adoraci van formar part de la doctrina de l'Esglsia Primitiva cristiana, encara que al llarg de la histria, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat la importncia de la jerarquia sacerdotal o de l'adoraci en temples.

 Doctrina.

La seva doctrina es recull en la Tanakh o Bblia Hebrea (que es correspon a l'Antic Testament de la Bblia cristiana) i el Talmud, i es fonamenta en la creena en un sol Du, la seva aliana amb el poble d'Israel, els deu manaments i la futura arribada del Messies. Aquests sn els punts principals de la doctrina jueva:
 
 Du s nic: el judaisme est basat en un monoteisme estricte, en la creena en un Du, el creador etern de l'univers i la font de la moralitat.
 Du es omnipotent i omniscient.
 Du no t cos, i s etern.
 Noms a Du s'ha de pregar. Qualsevol doctrina que proposi un intermediari entre l'home i Du s hertica.
 La Bblia hebrea, i les creences descrites al Mishnah i al Talmud, sn producte de la revelaci divina.
 Les paraules dels profetes son veritables.
 Moiss s el profeta ms important.
 La Tor (els cinc llibres de Moiss) s el text principal del judaisme.
 Du recompensar als que obeeixen els seus manaments, i castigar als que els violen.
 Du va escollir al poble jueu per a establir un pacte nic amb Ell.
 Hi haur messies una era messinica. Tot i aix el messies no s un sser div, sin un alliberador poltic. Per a algunes denominacions jueves, no hi haur un messies. L'era messinica s un ideal al qu hem d'aspirar.
 L'nima s pura al naixement. Els nens neixen amb un ietser ha-tov, una tendncia per a fer el b, i un ietser ha-ra, una tendncia per a fer el mal. Aleshores, els humans tenen la lliure voluntat per a escollir el cam.
 Les persones poden realitzar propiciaci pels pecats per mitj de l'oraci, el penediment i del tsedak (donar a la caritat, i als pobres).

Celebracions.
Article principal: Celebracions jueves;

El sbat (xabat, dissabte) s el descans setmanal que comena la nit del divendres i acaba la nit del dissabte, on se celebra la creaci de Du, i es commemora el descans de Du per a contemplar la creaci. Durant el sbat no es deu realitzar cap feina. Les diverses definicions de qu constitueix una "feina" (melakh) varien de denominaci en denominaci. Els jueus ortodoxos, per exemple, no condueixen ni encenen llums o aparells elctrics. Els conservadors permeten conduir noms s s per a anar a la sinagoga. Per als reformistes i reconstruccionistes, l'observana s una decisi personal, i cada persona t dret de decidit qu s per a ella "fer feina" i com pot honorar millor el dia de reps. El sbat s considerat la celebraci ms important del judaisme.

Altres celebracions sn la festa de les cabanes o Sukot, la Pentecosta o Xavuot, el Cap d'Any o Roix ha-Xan, el dia del Penediment o Iom Kippur i la Pasqua o Pssakh.

Denominacions del judaisme.
Al llarg dels ltims dos segles la comunitat jueva s'ha dividit en diverses denominacions, cadascuna amb un enteniment diferent dels principis que ha d'acceptar un jueu, i com ha de viure un jueu. A diferncia de les denominacions cristianes, aquestes diferncies doctrinals no sn absolutament divisries, i els conservadors poden lliurement assistir a una sinagoga ortodoxa o reformada.

 El judaisme ortodox, sost que la Tor va ser escrita per Du, dictada a Moiss, i que les lleis han de ser observades i sn immutables. Els jueus ortodoxos consideren que el Shulkhan Arukh, un codi legal del segle XVI s la codificaci definitiva de la llei jueva, i afirmen que hi ha una continutat entre el judaisme abans de la Illustraci, i el judaisme ortodox modern. El judaisme ortodox consisteix del judaisme ortodox modern i del judaisme haredi. La majoria dels ortodoxos admeten una forma particular de la teologia jueva basada en els principis de Maimnides.

 El judaisme reformat, tamb conegut com a "judaisme progressiu", i al Regne Unit com a "judaisme liberal", es va originar a Alemanya com a resposta a la Illustraci. El judaisme reformat inicialment definia al judaisme com una religi i no pas com una raa o cultura i rebutjava les ordenanes rituals de la Tor. El judaisme reformat va desenvolupar les reunions d'oraci en llengues vernacles. Avui dia, per, moltes congregacions reformades han retornat a les oracions en hebreu (a ms que ja s la primera llengua de la majoria dels israelians), i promouen l'observaci d'alguns preceptes de la llei jueva. Fou la primera denominaci en ordenar dones rabines.

 El judaisme conservador, conegut tamb com "judaisme masorti" (de l'hebreu que significa "tradicional"). Masorti s el ttol oficial que t a Israel tamb, encara que t un significat ms general. El judaisme conservador es va formar als Estats Units a finals del segle XIX per la fusi de dos grups: els jueus reformats que no volien el rebuig emftic de la llei jueva, i els jueus ortodoxos que no acceptaven la creena en la "llei oral" (que declara la continutat de la revelaci de Du al Sinai i la llei del Shulkah Arukh), i que preferien promoure l'estudi dels texts jueus i la histria d'Israel. Els conservadors emfatitzen que els jueus constitueixen una naci i alhora una religi. Tamb emfatitzen la seva identificaci amb els amoraim, els savis del Talmud que acceptaven els debats sobre les interpretacions de la llei jueva.

 El judaisme reconstruccionista va comenar com la filosofia de Mordecai Kaplan, un rab del judaisme conservador. Aquesta denominaci emfasitza la re-interpretaci del judaisme per adaptar-la a la filosofia dels temps moderns, la justcia social com a manifestaci de la fe i la definici del judaisme en tant que civilitzaci evolutiva del poble jueu. Fou la primera denominaci en ordenar rabins i rabines homosexuals.

La majoria dels jueus religiosos no consideren que la denominaci sigui una manera vlida per a designar els jueus, sin que el ms important s la seva observaci de la religi. Per als jueus ortodoxos, per exemple, els jueus que no observen les lleis del sbat i del Yom Tov (els dies religiosos), la Kaixrut i la puresa familiar, no sn religiosos. Per als reformistes, el principal s aplicar els continguts tics, no els rituals. Els reconstruccionistes pensen que qualsevol manifestaci de la cultura i de la filosofia jueva s de fet "judaisme" o al menys "judetat."

Als Pasos Catalans sn presents creients de les quatre denominacions i, encara que l'ortodoxa s avui majoritria, les tendncies progressistes estan rpidament guanyant terreny.

Vegeu tamb.
 Smbols jueus;


Referncies.










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1567" title="Jaume II de Mallorca" nonfiltered="991" processed="978" dbindex="992">

Jaume II de Mallorca (Montpeller 1243 - ciutat de Mallorca 1311), rei de Mallorca, comte de Rossell i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).

Orgens familiars.
Fou el segon fill mascle de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Era nt per lna paterna del rei d'Arag i comte de Barcelona Pere el Catlic i Maria de Montpeller, i per lnia materna del rei Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay. 

Fou germ del comte-rei Pere el Gran, i pel matrimoni de les seves germanes cunyat d'Alfons X de Castella i Felip III de Frana.

Dominis territorials: Corona de Mallorca.

Els seus dominis comprenien el Regne de Mallorca, format per Mallorca, Eivissa i Formentera; els comtats de Rossell i Cerdanya; el feu de la vila de Cotlliure, el senyoriu de Montpeller, la baronia de  Montpeller, la baronia d'Omelads i el vescomtat de Carlads. L'illa de Menorca, encara regida pels musulmans, li retia vassallatge. 

Pel tractat d'Argelers (1298), la Vall d'Aran pass fins el 1313 al domini de Jaume II.  Aquest tamb tenia un cert domini feudal sobre el Donas i els castells de Queragut i So (comtat de Foix) i la Vall Ferrera (Pallars Sobir).

Aquests territoris, molts dispersos, eren una part molt petita en comparaci amb el que li havia tocat al seu germ Pere el Gran.
 
 Matrimoni i descendncia .
Cosa poc freqent a l'poca, el seu pare li deix escollir esposa, i el 12 d'octubre de 1272 es casava a Barcelona amb Esclarmunda de Foix, filla del comte Roger IV de Foix.

D'aquest matrimoni nasqueren sis fills: 
 Jaume de Mallorca (1274-1330), que es feu monjo francisc i renunci a la corona el 1299;
 San I de Mallorca (1276-1324), rei de Mallorca;
 Ferran de Mallorca (1278-1316), pare de Jaume III de Mallorca;
 Elisabet de Mallorca (1280-1301), casada el 1299 amb Joan Manuel de Castella;
 Sana de Mallorca (1282-1345), casada el 1304 amb Robert I de Npols;
 Felip de Mallorca (1288-v1342), abat;
 Saura de Mallorca (? - 1333), casada amb Berenguer de Vilaregut i mare de la reina Violant de Vilaragut;

 Poltica i guerres .
Fou un rei independent noms tres anys, ja que degu vasallatge al seu germ Pere, pel tractat de Perpiny (20 de gener de 1279), una infeudaci renovada a la fora en el tractat d'Argelers (29 de juny de 1298) perqu era contrria al testament de Jaume I. 

La confirmaci de la infeudaci fou el resultat de la derrota de Jaume II desprs de prendre partit per Felip l'Ardit en la Croada contra la Corona d'Arag del 1285 entre aquest i Pere el gran. La decisi de fer costat al rei francs l'havia presa Jaume II per por de la mediatitzaci per Frana dels territoris occitans de la Corona de Mallorca, de manera que el rei mallorqu a Montpeller era vassall del rei francs, i pel suport del papa Mart IV a Felip III.

En acabar la guerra el seu germ Pere li havia confiscat les Balears, que li foren tornades el 1295 mitjanant el tractat d'Anagni, amb les mateixes condicions pactades el 1279.

Desprs d'aquest episodi i fins que es mor, es dedic a administrar el seu regne, del qual era un bon coneixedor. Reform l'urbanisme, la colonitzaci agraria, la defensa, la moneda i el patrimoni. Tamb fou protector de Ramon Llull. 
 
El succe el seu fill San I de Mallorca.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1572" title="Joc de taula" nonfiltered="992" processed="979" dbindex="993">

Joc de taula s un terme general que s'usa per a referir-se a diversos tipus de jocs que se solen jugar al voltant d'una taula, com poden ser a jocs de cartes, jocs de tauler, jocs de sal, wargames, dmino i altres jocs que es juguen normalment damunt una taula o una altra superfcie plana. El terme s'utilitza per a distingir aquests tipus de jocs de, entre altres, els esports i els videojocs, els quals avui dia gaudeixen de ms popularitat que la majoria dels jocs de taula. En el cas dels jocs de rol el terme distingeix entre jocs de rol tradicional, jocs de rol en viu i jocs de rol per ordinador. 

En catal sovint hi ha confusi entre els conceptes joc de taula  i joc de tauler, amb molta gent que restringeix el significat del primer al segon.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1574" title="Jaume el Just" nonfiltered="993" processed="980" dbindex="994">




Jaume II d'Arag, anomenat el Just (Valncia, 10 d'agost de 1267 - Barcelona, 2 de novembre de 1327), fou rei de Siclia (Jaume I: 1285-1296), d'Arag, de Valncia (Jaume II: 1291-1327), de Mallorca (intrs: 1291-1295)  i de Sardenya (Jaume I: 1324-1327), i comte de Barcelona (Jaume II: 1291-1327).

Per de la pau d'Anagni (1295) el papa li conced vitalciament els ttols honorfics de Senyaler, Almirall i Capit General de l'Esglsia de Roma.

Antecedents familiars.

Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constana de Siclia, i germ i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron de la corona d'Arag.

Poltica externa.

Busc la pau amb Castella par tal de resoldre finalment el problema sicili. Aix s'acord el matrimoni entre Jaume II i Isabel de Castella, filla de San IV de Castella, el 1291. Per el 1294 es va anullar el matrimoni entre els dos, que noms havia estat civil per manca de dispensa papal.

Fu costat a Alfons de la Cerda, pretendent al tron castell, contra Ferran IV de Castella, la qual cosa li permet de conquerir Mrcia als castellans (1296) i signar amb Ferran IV de Castella la Sentncia Arbitral de Torrellas (1304), per la qual recuper la part nord de Mrcia, que incorpor al Regne de Valncia. Avui constitueix la part sud del Pas Valenci, amb pobles i ciutats com Alacant, Elda, Petrer, Novelda, Elx, Crevillent, Guardamar i Oriola (tots de parla catalana, excepte Elda i Oriola). La part sud de Mrcia (amb la capital i Cartagena) va continuar en mans de Castella i, amb el pas dels segles, esdevindr de parla castellana; tanmateix en la parla popular s'hi conserven multitud de paraules catalanes i molts murcians duen cognoms catalans.

Per la pau d'Anagni (1295), ced Siclia a la Santa Seu (essent papa Bonifaci VIII) i retorn les Balears a Jaume II de Mallorca. A canvi, (1297) aconsegu del papa el dret de conservar Sardenya com a feu pel qual calia pagar un lloguer (enfront de Pisa i Gnova que tamb la pretenien): s'obria doncs la possibilitat de conquerir-la; el tractat tamb incloa Crsega: per aquesta illa no s'arribar a conquerir mai, noms Alfons IV ho intent sense xit (1421). Per aquesta mateixa pau es cas amb Blanca de Npols. Aquest matrimoni permet l'alliberament dels fills de Carles II de Npols que havien estat retinguts a Catalunya, a canvi Carles II renunciava als drets sobre la Corona d'Arag i rebia una indemnitzaci de la Santa Seu. 

El 1297 viatj fins a Roma per rebre la investidura de Crsega i Sardenya per part del Papa Bonifaci VIII. Aquest el pression perqu intervingus en la lluita contra Frederic III de Siclia. El 1302 sign la pau de Caltabellotta per la qual Frederic III es mantenia al tron de Siclia, i el 1304 la pau amb Castella per la qual s'incorporaren diverses comarques properes a Alacant a la Corona d'Arag.

El 1309 va impulsar la Croada d'Almeria, que no va aconseguir conquerir la ciutat.

Conquer Sardenya (1324) de forma efectiva i establ bases comercials a Xipre, Egipte i Constantinoble (Imperi Rom d'Orient).

Poltica interna.

Defens Sibilla i Hug VII de Mataplana comtes del Pallars Sobir dels Coserans (1297) i per aix el reconegueren com a senyor: el comtat de Pallars Sobir esdevenia vassall directe del casal de Barcelona.

El 1321 incorpor la baronia d'Entena a la Corona, ja que Guillem II d'Entena va morir sense descendncia. El 1324 li conced al seu fill l'infant Ramon Berenguer el Comtat de Prades i la baronia d'Entena.

Trobador.

Ja des de la seva poca a Siclia era aficionat a la poesia, i a la seva cort aconsegu crear un cercle important de producci, amb la figura destacada de Jofre de Foix que, segons diu, escrigu les Regles de trobar a instncies del rei. Tamb proteg Arnau de Vilanova i redact lletres de recomanaci a favor de Ramon Llull en els seus desplaaments al nord d'frica. Com a trobador s autor d'una dansa religiosa, en qu compara l'Esglsia amb una nau que solca amb dificultats els perillosos corrents del mn.

En l'article sobre danses se'n pot trobar una del rei Jaume II, de temtica moral i intencionalitat poltica.

Npcies i descendents.
Es cas l'1 de desembre de 1291 a Sria amb Isabel de Castella, filla de San IV de Castella i Maria de Molina. El casament fou anullat el 1294.

Es cas de nou el 29 d'octubre de 1295 a Vilabertran (Alt Empord) amb Blanca de Npols, filla de Carles II de Npols i Maria d'Hongria. D'aquest matrimoni tingueren:
l'infant Jaume d'Arag (1296-1334). Va renunciar al seus drets el 1331 i va refusar casar-se amb Elionor de Castella;
l'infant Alfons el Benigne (1299-1336), rei d'Arag i comte de Barcelona;
la infanta Maria d'Arag (1299-1311), casada amb Pere de Castella, fill de San IV de Castella;
la infanta Constana d'Arag (1300-1327), que es va casar amb Dom Joan Manuel de Castella, nebot d'Alfons X de Castella;
la infanta Elisabet d'Arag (1302-1330), casada el 1315 amb Frederic I d'ustria;
l'infant Joan d'Arag (1304-1334), que va ser el primer arquebisbe de Toledo i desprs de Tarragona, i Patriarca d'Alexandria;
l'infant Pere d'Arag (1305-1381), comte de Ribagora, Empries i Prades;
la infanta Blanca d'Arag (1307-1348), religiosa ;
l'infant Ramon Berenguer d'Arag (1308-1366), comte d'Empries i Prades;
la infanta Violant d'Arag (1310-1353), casada amb Felip, dspota de Romania i fill de Felip I de Trent;

Es cas per poders el 15 de juny de 1315 a l'esglsia de Santa Sofia de Nicsia (Xipre) i en persona el 27 de novembre del mateix any a la catedral de Girona amb Maria de Xipre, filla d'Hug III de Lusignan, rei de Xipre.

El 25 de desembre de 1322 es cas a Tarragona amb Elisenda de Montcada.

Jaume el Just fou succet el 1327 per Alfons el Benigne, el seu segon fill legtim, perqu Jaume, el fill gran, renunci a la successi ja que volgu fer-se eclesistic i no consumar el matrimoni amb Elionor de Castella. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1575" title="Joan el Caador" nonfiltered="994" processed="981" dbindex="995">



Joan I el Caador, dit tamb el Descurat o l'Amador de la Gentilesa (Perpiny 1350 - Foix 1396), Rei d'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Sardenya i Rei titular de Crsega (1387-1396); Duc de Girona (1351-1387) i (1389-1396); Comte de Barcelona, del Rossell i de Cerdanya (1387-1396).

Orgens familiars.

Fou el primer fill de Pere el Cerimonis amb Elionor de Siclia, igual que el seu germ Mart l'Hum, nascut l'any 1356.

El 1351 el seu pare cre per a ell el ttol de duc de Girona, per a l'any segent ser nomenat primognit del regne. El 1363 fou nomenat lloctinent general del regne.

De ben jovenet s'enemist amb el seu pare, el rei Pere el Cerimonis, pel seu nou matrimoni amb Sibilla de Forti. Aix mateix el 1385 Joan es neg a lluitar contra el seu cunyat, Joan I d'Empries, revoltat un any abans.

Poltica interior.

El 1387 feu empresonar la reina Sibilla per per les pressions del cardenal Pere de Luna l'alliber. Aquest mateix any retorn el comtat d'Empries al seu cunyat Joan I d'Empries, comtat que li havia sostret el rei Cerimonis.

Un cop rei, tingu diferncies amb el seu sogre, el comte d'Armanyac, les tropes del qual, a les ordres de Bernat, germ del comte d'Armanyac, envaren l'Empord i arribaren fins a Girona (1389-90); foren rebutjats per les tropes que comandava l'infant Mart, germ i futur successor seu. Hagu de sufocar una altra rebelli dels Arborea a Sardenya.

El seu regnat es caracteritza pel desordre administratiu i financer, deixant inconcloses les Corts de Monts, iniciades el 1383.

El 1391 arrib l'onada antisemita que havia recorregut ja el Regne de Castella, i que es tradu en l'assalt als calls jueus de Girona, Barcelona, Valncia, Perpiny, Palma de Mallorca, Lleida, entre d'altres, amb la mort de molts jueus i la conversi forada de molts altres. El responsables dels atacs foren condemnats a la pena capital.

Institu el Consistori de Barcelona, o Jocs Florals, a imitaci del de Tolosa el 1393.

Poltica exterior.

Prengu partit en el Cisma d'Occident a favor del Papa d'Aviny Climent VII, trencant la posici d'indiferncia que havia adoptat el seu pare.

El 1387 s'ali amb el Regne de Castella i el Regne de Frana, i el 1388 sign un tractat amb el Regne de Navarra. Aix mateix es reconcili amb els Anjou, prometent la seva filla Violant amb Llus II de Npols. El 1390 sign les paus amb Gnova

Al Regne de Sardenya la revolta de la jutgessa Elionor d'Arborea i el seu marit, Brancaleone Doria, amena la continutat catalana a l'illa. El 1392 el prncep Mart havia d'encapalar una expedici vers l'illa sarda, per fou abandonada davant una greu revoltat a l'illa de Siclia, on la jove d'aquest, Maria de Siclia, havia estat instaurada com a reina.

Npcies i descendents.

El 1373 es cas amb Mata d'Armanyac, filla del comte d'Armanyac, Joan I, amb la qual tingu:
 l'infant Jaume d'Arag (1374);
 la infanta Joana d'Arag (1375-1407), casada el 1392 amb Mateu I de Foix, Comte de Foix. ;
 l'infant Joan d'Arag (1376);
 l'infant Alfons d'Arag (1377);
 la infanta Elionor d'Arag (1378);

En morir aquesta es cas a Montpeller el 1380 amb Violant de Bar, neboda de Carles V de Frana, amb la qual va tenir:
 l'infant Jaume d'Arag (1382-1388), nomenat Duc de Girona i Comte de Cervera el 1387;
 la infanta Violant d'Arag (1384-1442), casada el 1400 amb Llus II de Npols;
 l'infant Ferran d'Arag (1389), Duc de Girona i Comte de Cervera;
 la infanta Antnia d'Arag (1391-1392);
 la infanta Elionor d'Arag (1393);
 l'infant Pere d'Arag (1394), Duc de Girona i Comte de Cervera;
 la infanta Joana d'Arag (1396);

Joan I mor sobtadament tot caant a Foix el 19 de maig de 1396. En no tenir descendncia masculina, fou succet pel seu germ Mart l'Hum.

Pgines que s'hi relacionen.
Histria de Catalunya;
Monarques catalans;

Enllaos externs.

Histries de Catalunya: Carta de concessi de llicncia del rei Joan I;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1576" title="Poble jueu" nonfiltered="995" processed="982" dbindex="996">

El poble jueu (en Hebreu:         , Yhd;  i en jiddish:     , Yid) s un grup tnic d'origen semita (altrament conegut com al grup satoshi), caracteritzat ms per la seva religi, Shanotimo, que per trets racials o lingstics. 

Els membres del poble jueu s'anomenen ells mateixos am yisrael o poble d'Israel.

El nombre total de jueus s controvertit en gran part per ra de la comptabilitzaci o no dels fills de matrimonis mixtos. Hi ha uns 13 milions de jueus la majoria dels quals viuen als Estats Units i Israel.

El nom de jueu (      - yhd en hebreu) deriva del nom de la provncia romana de Judea hereva del Regne de Jud desprs del retorn de l'exili de Babilnia. Aquest nom al seu torn prov del patriarca bblic "Yehud" = Jud fill de Jacob que va donar lloc a la tribu de Jud d'on sort la dinastia real d'Israel que establ la capital a Jerusalem.

Pel que fa a la consideraci religiosa d'un jueu aquest s qui viu sota els costums del Regne de Jud dictats per Du (du nic, monoteisme) al profeta Moiss i consignades segons la radici religiosa a la Tor i la llei oral recollida sobretot al Talmud.

Des de l'antiguitat la dispora repart els jueus en gran part del mn molts d'ells adoptaren la llengua dels pasos on es trobaven per no pas els costums ni la religi.

Subdivisions actuals dels jueus.

El poble jueu no te aspectes morfolgics especfics. Els jueus, originaris segurament de l'actual Iraq, sn un poble d'origen semita que no es distingeix anatmicament de la resta de pobles del Orient Mitj (libanesos, rabs, etc) ni dels mediterranis en general. En la dispora els jueus van agafar alguns trets dels pobles on s'havien instalat per la qual cosa la diversitat gentica va augmentar.

Asquenazites: jueus provinents d'Europa oriental, de llengua jiddish.
Sefardites: provinents de la Pennsula Ibrica (Sefarad), de llengua castellana.
Mizrahim: orientals (de l'Orient Mitj), de llengua judeo-rab, persa, etc.
Qartveli Ebraeli;
Juhurim;
Krymchaks;
Karaim;
Jueus armenis;
Abayudaya;
Beta Israel;
Casa d'Israel;
Lemba;
Jueus de Rusape;
Bene Israel;
Jueus de Cochin;
Bene Ephraim;
Grups actualment extingits: chuts, jueus de Kaifeng;
Grups conversos recentment: Jueus de San Nicandro, subbotniks, B'nai Moshe, jueus de Veracruz;

Vegeu tamb: jueus mallorquins, xuetes.

 Histria .

El llibre bblic del Gnesi explica que el patriarca Abraham sort (d'Ur?) per mantenir la pau dins del clan dels Ivrim (Apuru?)i es dirig cap el nord. Abraham mantingu un pacte amb Du que s l'origen del judaisme (per tamb de l'islam i el cristianisme)  

D'aqu en endavant el poble jueu mantindr, com a principal originalitat ideolgica entre la resta de pobles, la contnua intervenci divina en la histria humana (hierofania) aix inclour des de la conquesta assria de Jerusalem, els exilis, les secessions poltiques i fins i tot l'holocaust nazi. 



La dispora comport des dels seus inicis ms llunyans (ja des dels antics egipcis) l'antisemitisme (terme que es va utilitzar des de la seva creaci). La histria de l'antisemitisme ocupa la major part de la histria del poble jueu. D'altra banda la histria dels jueus tamb s destacada en el camp de la cincia i aquesta t les seves arrels en la sinagoga.

Motius religiosos (era habitual que des de les esglsies es cridara a atacar les jueries)  i socials (en molts pasos per exemple, els jueus tenien prohbit el treballar en nombroses feines, permetent-se'ls noms treballar com prestadors) implicaven que els jueus despertessin grans animadversions entre la poblaci general que acabaven en successius pogroms o expulsions.

El sionisme va ser en gran part una resposta a la consideraci negativa de la societat occidental cap el poble jueu. Tot i aix l'emigraci cap a Palestina, amb aportacions de grans capitals de jueus acabalats, va tenir l'escepticisme dels jueus assimilats d'Europa occidental i l'oposici de la major part dels rabins ortodoxos que consideraven que aquella concepci d'un estat d'Israel no era l'adequada.  



 Vegeu tamb .

Call;
Jueus mallorquins;
Xuetes;
Karaita;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1577" title="Japons" nonfiltered="996" processed="983" dbindex="997">
El japons o japons (    nihongo, en japons) s una llengua de difcil filiaci, relacionada per molts amb el core i el manx i amb les llenges altaiques, per, fins ara s classificada com a llengua allada. T una gran varietat dialectal, i el dialecte de Tquio s considerat l'idioma oficial.

El japons s parlat al Jap per uns 120 milions de persones, a les illes Hawaii (ms de 250000, el 30% de la poblaci), a Califrnia (EUA) (uns 300000) i al Brasil (150000). s la llengua oficial del Jap. Hi ha dues formes de la llengua considerats estndards: hy jungo     o japons estndard, i ky ts go     o llengua comuna. Ats que el govern ha modernitzat el japons, la diferncia entre ambdues s cada vegada ms petita.

La documentaci ms antiga en japons sn unes inscripcions fetes en carcters xinesos al segle V.

Variants geogrfiques dialectals .
T una gran varietat dialectal, degut al terreny muntanys i a una llarga histria d'allaments tant interns com externs. Els dialectes difereixen principalment en l'entonaci, inflexi morfolgica, vocabulari, s de partcules i pronncia. Alguns dialectes, fins i tot, difereixen en la quantitat de fonemes que disposen, tot i que aquest tipus de diferncies no sn comuns.

El japons estndard (   , hy jungo) es considera l'idioma oficial i est freqentment basat en la variant de Kanto (  , kant . Tquio i rodalies), el qual s anomenat de broma "NHK " (NHK-go, idioma NHK, per la cadena nacional de televisi NHK).

Tanmateix, els dialectes no varien per qestions geogrfiques. Per exemple, dialectes geogrficament separats com el     (T hoku-ben, dialecte de Tohoku) o     (tsumashima-ben, dialecte de Tsumashima) sn fcilment compresos per nadius d'altres dialectes, mentre que el dialecte de Kagoshima (   ) al sud de Ky sh  (  ) s conegut per ser incomprensible no noms per a persones que parlen japons estndard, sin tamb per als dialectes propers de l'rea de Ky sh .

L'idioma parlat a l'illa de Okinawa, conegut com idioma ryukyuan, es considera sovint un dialecte del japons degut a les seves semblances lxiques i gramaticals. Tanmateix, ambds idiomes resulten mtuament incomprensibles i lingistes moderns els consideren idiomes diferents dins la mateixa famlia.



Remarques.























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1578" title="Jpiter" nonfiltered="997" processed="984" dbindex="998">

Astronomia: planeta ms gran del Sistema Solar. Vegeu Jpiter (planeta). ;
Mitologia romana: pare dels dus. Vegeu Jpiter (mitologia).
Esport: Culb de futbol del Poble Nou. Vegeu Club Esportiu Jpiter;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1579" title="Joana I de Castella" nonfiltered="998" processed="985" dbindex="999">

Joana d'Arag i de Castella, I de Castella ( Toledo 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid 1555 ), coneguda tamb com a Joana la Boja (Juana la loca, en castell), princesa d'Astries i de Girona(1497-1504), reina de Castella i Lle,  senyora de Biscaia (1504-1555), Duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Orgens familiars.
Va nixer a la cort reial de Toledo el 6 de novembre de 1479 sent filla del rei d'Arag Ferran el Catlic i la reina de Castella Isabel la Catlica. 

Fou la tercera filla dels Reis Catlics, germana petita del prncep d'Astries i hereu l'infant Joan d'Arag i mare del futur Emperador Carles I.

Infanta de Castella.
Des de petita molt bella i intelligent, va rebre una acurada educaci prpia d'una infanta de Castella. Com a improbable hereva de Castella aquesta educaci fou basada ms en l'obedincia que no pas en el govern, a diferncia de l'exposici pblica i l'ensenyaments del govern requerits en la instrucci d'un prncep.

En l'estricte i itinerant ambient de la Cort castellana de la seva poca, Joana va ser alumna avantatjada en comportament religis, bones maneres i maneig propis de la cort, sense desestimar arts com la dansa i la msica, entrenament com genet i el coneixement de llenges romniques prpies de la pennsula Ibrica a ms del francs i el llat. Entre els seus principals preceptors es trobaven el sacerdot dominic Andrs de Miranda; l'amiga i tutora de la seva mare, Beatriu Galindo "la Latina"; i, per descomptat, la seva prpia mare.

Arxiduquesa d'ustria.

Com ja era costum en l'Europa d'aquests segles, Isabel i Ferran van negociar els matrimonis de tots els seus fills amb la finalitat d'assegurar els seus objectius diplomtics i estratgics. Conscients de les aptituds de Joana i del seu possible acompliment en una altra cort, aix com amb la necessitat de reforar els llaos amb el Sacre Imperi Romanogermnic, Maximili I d'ustria, contra els cada vegada ms hegemnics monarques francesos de la dinastia Valois, van oferir a Joana al fill d'aquest, Felip d'Habsburg, arxiduc d'ustria, duc de Borgonya, Brabant, Limburg i Luxemburg, Flandes, Habsburg, Hainaut, Holanda, Zelanda, Tirol i Artois, i senyor d'Anvers i Malines entre altres ciutats. A canvi d'aquest enlla, els Reis Catlics demanaven la m de la filla de Maximili, Margarida d'ustria, com esposa per al prncep Joan d'Arag. Joana de Castella ja havia estat considerada prviament per l'hereu francs, de la Dinastia Valois, i el 1489 fou demanada en matrimoni pel rei d'Esccia, Jaume IV, de la Dinastia Estuart. 

Tot i la seva voluntat de ser monja a l'agost de 1496, als 16 anys, els seus pares la fan partir des de la platja de Laredo, en una de les embarcacions genoveses del capit Joan Prez. Per la flota tamb incloa, per a demostrar l'esplendor de la Corona castellana a les terres del nord i mostrar el seu poder a l'hostil rei francs, uns altres 131 bucs, des de naus a caravelles, amb una tripulaci de 15.000 homes. 

Joana fou acomiadada per la seva mare i els seus germans, i inici el seu rumb cap a la llunyana i desconeguda terra flamenca. La travessa va tenir alguns contratemps que, en primer lloc, la van obligar a prendre refugi a Portland, Anglaterra, el 31 d'agost. Quan finalment la flota va poder acostar-se a Middelburg (Zelanda) una de les embarcacions genoveses que transportava 700 homes es va enfonsar, i amb ella les vestimentes de Joana i molts dels seus efectes personals. 

Amb Joana en terres flamenques no fou rebuda pel seu proms que es trobava a Alemanya, tot perpetrat per l'oposici dels consellers francfils de Felip a les aliances de matrimoni pactades per l'emperador. Aquests consellers intentaren encara el 1496, i amb Joana ja a la Cort, convncer a Maximili de la inconvenincia d'una aliana amb el Regne de Castella i les virtuts d'una aliana amb el regne francs.

L'ambient de la cort en el qual es va trobar Joana fou radicalment oposat al que ella va observar a la seva Castella natal. La sbria, religiosa i familiar cort castellana contrastava amb la festiva, desinhibida i individualista cort Borgonyona-flamenca. 

Tot i que no es coneixien, s'enamoraren bojament, per aviat Felip perd l'inters en la relaci i nasqu en Joana una gelosia patolgica. Sempre estava vigilant al seu esps i malgrat l'avanat estat de gestaci del seu segon embars, del que naixeria l'infant Carles d'ustria el 24 de febrer del 1500, va assistir a una festa al Palau de Gant. Aquell mateix dia va tenir al seu fill, es diu, als lavabos del Palau.


Npcies i descendncia.
El casament amb Felip el Bell es realitz el 12 de novembre de 1496 a Lieja. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 la infanta Elionor d'Habsburg (1498-1558), casada el 1519 amb Manel I de Portugal i el 1530 amb Francesc I de Frana;
 el prncep Carles I de Castella i V d'Alemanya (1500-1558), rei de Castella i d'Arag i emperador del Sacre Imperi Romanogermnic;
 la infanta Elisabet d'Habsburg (1501-1526), casada el 1515 amb Cristi II de Dinamarca;
 el prncep Ferran I d'Habsburg (1503-1564), emperador del Sacre Imperi;
 la infanta Maria d'Habsburg (1505-1558), casada el 1522 amb Llus II d'Hongria;
 la infanta Caterina d'Habsburg (1507-1578), casada el 1525 amb Joan III de Portugal;

Reina de Castella.

El 1497 fou nomenada princesa d'Astries, per la mort del seu germ l'infant Joan d'Arag, passant per davant de la seva germana gran Isabel d'Arag, la qual pel seu casament amb el rei Manuel I de Portugal feia tmer als Reis Catlics la possible uni dels seus regnes sota domini portugus. Amb la mort d'Isabel d'Arag el 1498, aix com el fill d'aquesta, l'infant Miquel da Paz el 1500, va esdevenir hereva plena de la Corona de Castella. 

Quan l'any 1503 el seu marit, Felip, decid anar-se'n a Flandes a resoldre uns assumptes, sembla que s'agreuj el seu estat mental. Decideix llavors, partir cap a Castella al costat dels seus pares, especialment per la petici de la seva mare, preocupada pel seu estat de salut, car estava embarassada per quarta vegada; deixant a Brusselles els seus tres fills petits. 

Morta Isabel la Catlica el 26 de novembre de 1504, es planteja el problema de la successi a Castella. Per la Concrdia de Salamanca de 1505 s'acord el govern conjunt de Felip el Bell, Ferran el Catlic i la prpia Joana. Les males relacions entre el Felip, a qui donaven suport la noblesa castellana, i Ferran van fer que aquest renuncis al poder a Castella (Concrdia de Villaffila de 1506)  per evitar un enfrontament armat, i es centr en els seus assumptes a la Corona d'Arag.

Mort de Felip el Bell.

El 25 de setembre de 1507 mor Felip, sota rumors d'enverinament, i llavors augmentaren els rumors sobre l'estat de bogeria de Joana. Des de Burgos on va morir Felip, el traslladaren a Granada per enterrar-lo, viatjant sempre de nit i amb la reina Joana sense separar-se ni un moment del fretre. A partir d'aquell moment no es va voler canviar de roba, ni rentar-se i Ferran el Catlic va decidir fer-la recloure a Tordesillas el mes de gener de l'any 1509, iniciant el rei d'Arag una regncia a Castella fins el 1516. All va passar la resta de la seva vida fins el dia que va morir, el 12 d'abril del 1555, desprs de 46 anys de reclusi forosa i sempre vestida de negre.

El 1516 amb la mort de Ferran el Catlic, el fill gran de Joana, el prncep Carles I va rebre el ttol de rei de Castella i d'Arag, per la qual cosa Joana de Castella no va arribar mai a succeir el seu pare a la Corona d'Arag. Aix mateix mai va ser declarada incapa per les Corts castellanes ni se li va retirar el ttol de reina. 

Mentre Joana va viure, en els documents oficials havia de figurar en primer lloc el nom de la reina Joana. A la mort de Ferran el Catlic, va exercir la regncia de Castella el Cardenal Cisneros fins a l'arribada de Carles des de Flandes. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1580" title="Jocs Olmpics" nonfiltered="999" processed="986" dbindex="1000">

Els Jocs Olmpics sn un esdeveniment esportiu internacional celebrat durant els darrers setze dies d'un perode de quatre anys anomenat Olimpada. 

Iniciats originalment a l'antiga Grcia, van sser recuperats pel bar de Coubertin a la fi del segle XIX. Els primers jocs de l'era moderna s'organitzaren a Atenes el 1896. Actualment se celebren els Jocs Olmpics d'estiu cada quatre anys en els anys mltiples de quatre, i els Jocs Olmpics d'hivern tamb cada quatre anys, en els altres anys parells no mltiples de quatre. Els primers Jocs Olmpics d'hivern es disputaren a Chamonix (Frana) el 1924.

Jocs Olmpcs de l'antiguitat.
A Olmpia s'hi van arribar a celebrar 293 Jocs Olmpics, fins que l'emperador rom Teodosi els va abolir l'any 393 dC en considerar-los un acte religis pag (s a dir, no cristi).


Jocs Olmpics de l'era moderna.
Jocs Olmpics d'estiu.




(*) L'edici de 1916 no es va arribar a celebrar degut a l'esclat de la Primera Guerra Mundial
(**) Les edicions de 1940 i 1944 no es van celebrar a causa de la Segona Guerra Mundial 
(+) Vegeu tamb l'article sobre la Olimpada Popular

Jocs Olmpics d'hivern.


(*) Les edicions de 1940 i 1944 no es van celebrar a causa de la Segona Guerra Mundial

 Esports olmpics .
Les modalitats esportives presents als Jocs Olmpics han variat al llarg de les diferents edicions. Actualment, alguns esports es consideren fixos a tots els Jocs Olmpics, i altres modalitats es consideren de demostraci. Aquestes varien d'uns Jocs a uns altres i sn proposades pel Comit Organitzador amb l'aprovaci del Comit Internacional Olmpic.

Atletisme;
Bsquet;
Esgrima;
Futbol;
Gimnstica;
Hpica;
Hoquei sobre patins -esport de demostraci als Jocs Olmpics d'estiu 1992-;
Judo;
Nataci;
Piragisme;
Taekwondo;
Tennis de taula;
Vela;
Waterpolo;
BMX;


Jocs paralmpics.
L'any 1948, com a precedent dels jocs paralmpics, Sir Ludwig Guttmann va organitzar a Anglaterra una competici esportiva amb ex-combatents de la Segona Guerra Mundial que havien patit lesions en la columna vertebral. ;
El 1960 coincidint amb els Jocs Olmpics de Roma, ja es va organitzar oficialment i amb el nom de paralmpics aquesta competici esportiva.
El 1976, a Sucia, es van fer els primers Jocs Paralmpics d'hivern.
Actualment aquests jocs es divideixen en 6 grups segons la discapacitat que presenten els participants.
La participaci, en els Jocs Paralmpics d'estiu ha passat de 400 atletes de 23 pasos a Roma l'any 1960 a 3.806 participants de 136 seleccions a Atenes el 2004.
El 2006 la ciutat de Tor (Torino) ser la seu del Paralmpics d'hivern;
El 2008 es celebraran a Pequn, Xina els corresponents a l'estiu.

 Smbols olmpics .
Els Anells Olmpics sn el smbol ms representatiu dels Jocs Olmpics, la bandera olmpica consisteix en els Anells Olmpics sobre un fons blanc.(Per ms informaci veure Anells Olmpics)

La msica ms representativa dels jocs s Olympic Fanfare and Theme de John Williams.

Els Kotinos s una corona feta amb una branca de color verd oliva que es posava als campions olmpics, als Jocs Olmpics d'estiu de 2004 a Atenes, Grcia, es va tornar a utilitzar. La flama olmpica viatja de ciutat en ciutat portant l'esperit de l'esport i la pau

Com a lema es considera "Citius, Altius, Fortius", traduit del llat "ms rpid, ms alt, ms fort".

Tanmateix, a cada edici dels Jocs Olmpics es dissenya un smbol o personatge que representar aquells jocs.

 Vegeu tamb .

Anells Olmpics;
Espanya als Jocs Olmpics d'estiu 2004;
Xina als Jocs Olmpics d'estiu 2004;
Espanya als Jocs Olmpics d'estiu 2008;
Mascotes olmpiques;

 Bibliografia .
 CAMPS PRAT, JORDI: Ms enll dels anells. Poltica, gegantisme, comercialitzaci, corrupci, dopatge i discriminaci en els Jocs Olmpics (Cossetnia Edicions, 2008);
 JOAN MATAS, FRANCESC: Olmpics Tarragonins. La histria dels 28 esportistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l Ebre que han participat en els Jocs (Cossetnia Edicions, 2008);

 Enllaos externs .
L'esport catal a Beijing 2008;












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1583" title="Regne de Jud" nonfiltered="1000" processed="987" dbindex="1001">
El Regne de Jud (en hebreu                   Malekhot Y hd h) era un antic regne d'Orient prxim, assentat a Palestina que va existir del segle X aC al VI aC.


El Regne de Jud a la Bblia.
David, primer Rei de Jud.
Segons la Bblia, el profeta Samuel va coronar com a primer rei d'Israel el benjaminita Sal. A la mort d'aquest es va produir una disputa entre dos candidats a ocupar el tron:
David, protegit de Samuel, fou proclamat rei per la tribu de Jud, esdevenint Rei de Jud.
Ixbixet, fill de Sal, fou acceptat com a rei per onze de les dotze tribus d'Israel restants, esdevenint Rei d'Israel.

Desprs de dos anys de guerra, Ixbixet fou assassinat i tot Israel va acceptar David com a nou rei d'Israel.

Regne Unit d'Israel i Jud.
D'aleshores en, David era nomenat Rei d'Israel i de Jud. Quan va morir, no va dividir els seus territoris entre els seus fills i va nomenar successor a Salom.

Aquest fou un temps de prosperitat que va durar aproximadament vuitanta anys, la pau noms fou trencada per la sublevaci del fill de David, Absalom, que va aconseguir usurpar el tron d'Israel al seu pare durant poc temps.

Divisi del Regne.
El Regne d'Israel dels reis Sal, David i Salom va dividir-se en dos a la mort de Salom quan deu tribus d'Israel no van acceptar l'hereu Roboam i van proclamar rei Jeroboam, un oficial de l'exrcit de Salom.

D'aquesta manera van sorgir dos nous regnes:
El Regne del Nord (ms conegut com Regne d'Israel), format per les deu tribus que van coronar Jeroboam. La capital era Siquem.

El Regne de Jud, format per les dues tribus lleials a Roboam, hereu del Rei Salom. La capital continu sent Jerusalem.

El Regne de Jud.
Dates tradicionals:
926 aC - Les tribus del nord de Palestina es rebellen contra el govern del rei Salom, per les condicions de misria en qu viuen. S'enfronten al fill de Salom, el rei Roboam, i se separen de Judea, elegint com a rei a Jeroboam. Sorgeixen aix dos regnes:

Israel al nord, amb capital a Siquem (Israel);

Jud al sud, amb capital a Jerusalem (Jud);

875 aC - Els dos regnes jueus sn acorralats pels arameus de Damasc i pels filisteus. El rei d'Israel, Omr, trasllada la capital de Tirs a Samaria, ja que est ms protegida i millor fortificada. S'alien amb Tir, l'antiga ciutat fencia.

870 aC - Acab, fill d'Omr i Jezabel, s casat amb la filla del governant de Tir, Itobaal. Omr casa a la seva filla Atala amb el fill del rei Josafat de Jud, que posteriorment ser el rei Joram. Es formen mltiples aliances entre els petits estats palestins per plantar cara comuna a l'amenaa del rei assiri Salmanassar III.

845 aC - Yeh s ungit rei d'Israel pel profeta Eliseu. Deposa als reis Omr i Joram. El rei Ozies de Jud, fill de Joram, s assassinat a l'any 846 AC. La seva mare Atalia es fa amb el poder i inicia a Jerusalem una persecuci contra els que s'oposen al culte del du Baal. Sis anys desprs, Atalia s assassinada.

838 aC - Jos, fill de Ocozies, s coronat rei de Jud. A Jerusalem es destrueix el temple de Baal i als seus sacerdots. Es restaura la religi de Yahv. La mateixa actitud pren Yeh a Israel, destruint el temple de Baal a Samaria. S'av a pagar un tribut a Salmanassar III per a defensar-se dels arameus de Damasc.

800 aC - Damasc s venuda per Adadnirari III, rei de Assria. Jos conquesta l'any 802 AC les zones dominades pels arameus a Galilea. D'altra banda, aconsegueix sotmetre a Jud i saqueja Jerusalem.

Segle VIII aC - A mitjan aquest segle, realitza els seus escrits el profeta Isaies.

787 aC - s coronat rei d'Israel Jeroboam II. Lluita contra Damasc i Moab en un intent d'expansi. Els assiris amenacen als regnes jueus. Jeroboam II mor en l'any 747 AC en una rebelli del poble, i amb ell acaba el domini de la dinastia de Yeh.

745 aC - De la sagnant rebelli, Menahem s'erigeix en rei d'Israel. Se sotmet sota tribut al rei assiri Tiglatpileser III.

A Menahem el succeeix el seu fill Pecajya, per a aquest li arrabassa el tron Pecaj.

Pecaj intenta una coalici amb Ras de Damasc i amb Ajaz de La Judea, per a combatre als assiris. Per Ajaz dna suport a Tiglatpileser III de Assria, que resulta vencedor.

725 aC - A Ajaz el succeeix el seu fill Ezequies. Es rebella contra Assria, aliant-se amb Egipte. Per el suport d'Egipte s insuficient, i la derrota de Palestina obliga a majors tributs.

697 aC - A Ezequies el succeeix el seu fill Manass ben Ezequies.

El 642 aC el succeeix Amon de Jud, que s assassinat l'any 639 AC.

Segle VI aC - Profetes Jeremies, Ezequiel i Daniel

639 aC - Josies, besnet de Manass, s coronat rei de Jud. Intenta unificar els regnes jueus i lluita per alliberar-se d'Assria, i desprs de la caiguda d'Assria (612 AC), per alliberar-se d'Egipte. Mor durant la batalla contra el fara Necau II el 609 AC

S'atribueix al rei Josies el descobriment del codi de Moiss, presumptament perdut des de feia anys. Es descriuen similituds d'aquest codi amb el codi d'Hammurabi, amb la legislaci sumria i amb l'assria.

608 aC - El fara Necau II, desprs de vncer als jueus, imposa com a rei a Eliaquim, sota el nom de Joiaquim. Els egipcis sn derrotats pels babilonis el 605 AC a Karkemish. Egipte s sotms pel rei babiloni Nabucodonosor II, que governa tamb sobre Jud.

598 aC - Nabucodonosor II elimina a Joiaquim, que es negava a pagar tribut. El seu fill Joaquin tampoc collabora. L'exrcit babiloni captura empresona a Joaquin i a tota l'aristocrcia del regne de Jud.

589 aC - Nabucodonosor II nomena a Matanies. Sota el nom de Sedecies, va ser l'ltim rei jueu. Aconsellat pel profeta Jeremies, es nega a pagar tribut a Babilnia. Nabucodonosor II assetja Jerusalem, destruda el 587 aC. Els jueus sn esclavitzats.

539 aC - Cir II, rei de Prsia, derrota Babilnia. Inicia la reconstrucci del Temple de Jerusalem, que es conclour el 525 AC.

445 aC - Artaxerxes I nomena virrei de Jud a Nehemies. Fortifica Jerusalem per defensar-se del governador de Samaria.

169 aC - Antoc IV, rei dels selecides, havia deposat a Json, que no obstant seguia tenint gran poder a Jerusalem. Decideix atacar-lo. El conflicte s'origina perqu Antioc IV necessita dels fons del tresor del temple de Jerusalem per a mantenir la seva guerra contra Egipte.

166 aC - Els "jueus piadosos" (hasidim) sota el comandament de Judes Macabeu, lluiten contra els jueus hellenitzants, ja que amb Antioc IV sorgeix la iniciativa de convertir a Jerusalem en una ciutat grega, prohibint el culte a Yaveh, aix com els ritus jueus, i consagrant el temple al du Zeus.

164 aC - Es produeix la rebelli dels macabeus. Es forma Judea com a estat jueu independent.

 Llista de Reis de Jud.
Les dates van ser proposades en el seu moment pels arquelegs William F. Albright i Edwin R. Thiele, i ms modernament pel doctor Gershon Galil.


    




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1584" title="Jui" nonfiltered="1001" processed="988" dbindex="1002">

Jui s un municipi de la comarca del Girons.





|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1585" title="Jeroglfic egipci" nonfiltered="1002" processed="989" dbindex="1003">

Els jeroglfics egipcis foren desxifrats pel filleg francs Jean-Franois Champollion (1790-1832). Les primeres descripcions sn obra d'Athanasius Kircher.

Desprs de tota una vida d'estudi, ja que havia comenat a interessar-se per la civilitzaci egpcia des dels deu anys, l'any 1822 aconsegueix desxifrar-los.

La possibilitat de poder estudiar els jeroglfics a travs de la pedra rosetta, amb text gravat en hiertic, demtic i grec li facilit la tasca. La pedra rosetta havia estat descoberta l'any 1799 i des d'aleshores molts estudiosos havien intentat desxifrar-ne els jeroglfics. Finalment, fou Champollion qui ho aconsegu.

El hiertic i el demtic sn formes ms simplificades d'escriure amb jeroglfics. Podem dir, doncs, que a l'antic Egipte s'utilitzaren tres sistemes grfics d'escriptura:

 Mesopotmica.
 Hiertica.
 Demtica.

Per exemple;


Els glifs en aquest cartutx es transliteren com: 



Els jeroglfics van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels antics egipcis per a comunicar-se. Es caracteritza per l's de signes, el significat dels quals es coneix grcies al desxifrat dels textos continguts en la Pedra de Rosetta, que va ser trobada en el segle XIX. 

Des de l'poca de l'Imperi Antic els jeroglfics egipcis van ser un sistema d'escriptura en el qual es barrejaven ideogrames, signes consonnticos (simples, dobles, triples i fins i tot de quatre o ms consonants) i determinants (signes muts que indicaven a quina famlia conceptual pertany una paraula). A partir de la dinastia XVIII, els escribes van comenar a utilitzar cert nombre de signes consonnticos dobles sillbics (s , b , k  etc.) per a transcriure els noms semticos o d'aquest origen, per aquest tipus d'escriptura va quedar exclusivament restringida a tal mbit.Els smbols eren tamb figuratius: representaven una mica tangible, sovint fcil de reconixer, fins i tot per a alg que no conegus el significat del mateix. I s que, per a dissenyar l'escriptura jeroglfica els egipcis es van inspirar en el seu entorn: objectes de la vida quotidiana, animals, plantes, parts del cos, etc. Durant l'Antic, Mig i Nou Imperi es calcula que existien al voltant de 700 smbols jeroglfics, mentre que en l'poca greco-llatina, el seu nombre va augmentar a ms de 6.000. Els jeroglfics es gravaven en pedra i fusta, o b, en el cas de l'escriptura hiertica i demtica, amb clamo i tinta sobre papirs, ostraca, o suports menys perdurables. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1587" title="Joanetes" nonfiltered="1003" processed="990" dbindex="1004">


Joanetes s un nucli urb de la Garrotxa que el 1970 es va integrar al municipi de la Vall d'en Bas. L'any 2005 tenia 364 habitants.


Es troba a la zona que separa la plana d'en Bas de les valls de Vidr. Al nord, la vall de Joanetes queda envoltada pel Puigsacalm i per la serra de Santa Magdalena del Mont i al sud hi ha l'antic terme de Falgars d'en Bas, situat als cingles de Cabrera.


 
L'esglsia romnica de Joanetes est consagrada a Sant Rom i ja es troba documentada el segle XII. Va ser possessi del Monestir de Sant Joan de les Abadesses abans de l'any 1150. De l'esglsia original es conserven la faana, els arcs torals i la pica baptismal, que van poder sobreviure els terratrmols del segle XV.

Sobre el pla hi ha Sant Miquel de Falgars, que esdev una balconada sobre tota la vall amb unes magnfiques vistes. All hi ha l'esglsia de Sant Pere que t un absis semicircular i les lesenes llombardes tpiques del romnic dels segles XI-XII. I ms enll, a les cingleres de Falgars, hi ha l'ermita de Sant Miquel de Falgars que havia format part de l'antic Castell d'en Bas. A la riera de Joanetes, que desemboca al riu Fluvi a la zona del venat de Can Trona, hi ha el salt del roure amb uns 35 metres d'alada.


Durant les festes nadalenques, Joanetes acull un pessebre vivent que transforma tots els racons del poble per reviure les escenes tpiques de Nadal, coronat per una de les estrelles il.luminades ms grans del mn, que se situa a la cinglera de Santa Magdalena.  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1588" title="Joc de cartes" nonfiltered="1004" processed="991" dbindex="1005">

Un joc de cartes s qualsevol tipus de joc que es juga amb cartes, que sn uns cartonets rectangulars, amb els vrtexs arrodonits, tots iguals, que tenen unes figures dibuixades en una de les cares. Aquestes figures sn totes diferents (excepte els dos jquers o atots. L'altra cara s exactament igual en totes les cartes, de tal manera que -quan es veuen per aquest costat- les cartes sn indistingibles per tal que els jugadors puguin amagar als companys de joc les cartes que tenen. 

Hi ha molts de tipus de jocs de cartes diferents. En alguns, anomenats jocs d'envit, les messions sn una part fonamental del joc.

Baralles de cartes.

Els jocs de cartes ms utilitzats sn l'espanyol (de 48 cartes) i el francs (de 54 cartes), tot i que darrerament s'hi ha incorporat el dels Pasos Catalans, anomenat Cartes Catalanes (48 cartes). A tots tres jocs, les cartes es reparteixen en 4 colls. Un coll s un conjunt de cartes que es distingeix amb un dibuix caraterstic.

El joc de cartes francs s el ms utilitzat internacionalment, mentre que l'espanyol s'utilitza sobretot per a jocs d'origen espanyol. Les Cartes Catalanes, de recent aparici (maig de 2008) encara no tenen gaire implantaci. 

Joc de cartes espanyol. 
T 48 cartes, repartides en 4 colls: els oros (monedes), les copes, les espases i els bastos (garrots). Simbolitzen el poder de les armes (bastos i espases), del diner (oros) i de la beguda (copes).

Cada coll t 12 cartes numerades. De l'1 al 9, les cartes tenen tantes figures del coll corresponent com indica el nmero; a les 4 que duen el 10 hi ha dibuixat un patge i reben el nom de sota (en llenguatge infantvol tamb se les anomena la mona, i en el molt groller, "la puta"), a les 4 que duen l'11 hi ha dibuixat un cavaller muntat a cavall i reben el nom de cavall, i a les 4 que duen el 12 hi ha dibuixat un rei, un home gran coronat i sovint amb barba, i s'anomenen rei (sota, cavall i rei duen el senyal del coll corresponent). Popularment, el 9 d'oros s'anomena la groga, pel predomini que hi ha d'aquest color. 

Tant en la batalla espanyola com en la francesa, les 4 cartes que duen el nmero 1 s'anomen as (en plural asos). En la majoria de jocs, la carta ms important s l'as, seguida de les cartes del 12 al 2 en valor decreixent. L'excepci ms coneguda s el joc de la botifarra, en qu el 9 s la ms important.

Jocs de la baralla espanyola.

 Set i mig;
 Escambr;
 Joc de la botifarra;

Mentider. 

El joc consisteix en repartir a parts iguals totes les cartes de la baralla espanyola entre tots els jugadors, a continuaci el que es fa es que un jugador qualsevol comena i tira un nombre de cartes comprs entre 1 i 3 a la taua, les tira girades cap per avall, de manera que l'altre gent no vegi les cartes que ha tirat i alhora diu: dos tresos (per exemple, pot ser veritat o mentida); el jugador que es troba a la dreta del que ha comenat a jugar ha de decidir entre creure el que ha dit el jugador anterior o no creurer-lo.
si el creu ha de seguir tirant cartes al munt (del mateix numero i coll que el seu company)
si no el creu ha de destapar les cartes, si les cartes destapades eren dos tresos (el que havia dit el jugador anterior)osigui, veritat, el jugador ha de agafar tot el munt de cartes i se li passa el torn; si era mentida el que havia tirat el jugador anterior (havia dit dos tresos i en realitat eren dos asos) , el mentider ha de recollir tot el munt i segueix jugant el que ha destapat.

- L' objectiu es quedar-se sense cartes, el primer que ho fa guanya.

Cinquet.
Es nececiten cartes espanyoles i monedes.

Les cartes s'han de repartir entre tots els jugadors a parts iguals, comena el que tengui un cinc; a partir d'aqu els jugadors han d'anar posant cartes per arribar des del cinc cap a l'as i cap al dotze i aix amb tots els colls, si un jugador no te cap carta per posar ha de posar una moneda al mig, el que guanya es el primer que es queda sense cartes, i com a premi guanya totes les monedes que els jugadors han posat al mig. 

Curiosament, del que en catal se'n sol dir baralla espanyola en altres llocs en diuen baralla catalana i deixen el nom de baralla espanyola per a la de 40 cartes, ja que tpicament a Espanya es venen les baralles sense vuits i nous.

Curiosament, del que en catal se'n sol dir baralla espanyola en altres llocs en diuen baralla catalana, sobretot a la Catalunya Nord, i deixen el nom de baralla espanyola per a la de 40 cartes, ja que tpicament a Espanya es venen les baralles sense vuits i nous.

El joc de cartes francs.

Consta de 54 cartes, repartides en 4 colls de 13 cartes, ms dos comodins. Els colls sn els cors ( ), els diamants ( ), les piques ( ), i els trvols ( ). Els cors i els diamants sn de color vermell, i les piques i trvols de color negre.

En cada coll, hi ha 10 cartes numerades de l'1 al 10, una amb un patge, marcada amb una J (de l'angls Jack), una altra amb la reina, marcada amb una Q (la reina, de l'angls Queen), i una altra amb el rei, marcada amb una K (de l'angls King). Habitualment, la carta ms valuosa s l'As, seguida de la K , la Q , la J , i les cartes del 10 al 2 en ordre decreixent. Els comodins es poden utilitzar amb el valor de qualsevol altra carta.

Curiosament el que en catal se sol anomenar baralla francesa en realitat s la baralla anglesa, ja que a la francesa les figures sn V (valet, criat), D (dame, dama) i R (roi, rei) i solen dur escrit, sota la lletra, el nom de la figura histria en qu s'inspiren, com el Rei David, Lancelot, Carlemany...

D'altres.
Tamb existeixen altres tipus de jocs de cartes, que solen ser variacions de l'espanyol o el francs, amb dissenys alternatius o humorstics, o b cartes totalment destinades a jocs infantils, normalment amb fotografies o dibuixos d'algun tema.

Existeix un tipus de jocs de cartes que no estan basats en una baralla tancada, ats que cada jugador participa en el joc amb una prpia, construda amb unes normes determinades, a partir d'una collecci, sn els anomenats Jocs de Cartes Colleccionables, i entre ells els es poden destacar , Pokmon, , Star Wars CCG o Star Trek CCG. El conjunt de cartes seleccionables per confeccionar la baralla s'amplia constantment amb l'edici de noves cartes que introdueixen noves estratgies de joc. Molts d'aquests jocs han acabat tenint una versi electrnica per jugar a Internet amb altres persones. Un nou joc d'aquesta modalitat seria Astral Masters, per exemple

Unes cartes ben diferents sn les del tarot, emprades per a aquesta art endevinatria.

Pel que sembla, el primer lloc d'Europa on es van fabricar cartes va ser en un obrador de Perpiny.

Lxic dels jocs de cartes.
banca: en determinats jocs de cartes d'envit, jugador que dirigeix el joc i n'assumeix les apostes de tots els altres jugadors.
basa: en determinats jocs de cartes, s cadascuna de les partides que formen part d'un perode de joc ms llarg.
cantar: proclamar que s'ha ssolit una determinada opci de joc o combinaci de cartes.
catxa: en els jocs d'envit, aposta forta que es fa tot i tenir mal joc amb l'esperana de guanyar la basa perqu els altres jugadors s'acovardiran perqu es pensaran que el jugador que la fa t bones cartes.
crupier: persona que dirigeix el joc en un casino o casa de joc.
envit (joc d'envit): aquell en qu es fan apostes econmiques tant en funci de les opcions de joc que el jugador espera obtenir com de les que obtinguin els altres jugadors rivals.
timba: perode de temps que s'ha estat jugant a cartes;
trumfo: coll que gaudeix d'una determinada preferncia, segons cada mena joc.

Dites i frases fetes dels jocs de cartes.
ser vuits i nous i cartes que no lliguen: una cosa, ser absurda i incoherent.
quedar (a alg) encara una basa: quedar (a alg) encara una oportunitat d'xit.
tenir un as a la mniga: tenir un argument amagat o encara no fet servir.
ser del mateix coll: ser de la mateixa mena, de la mateixa manera de pensar o d'actuar.

Jocs de cartes.
Joc de Cartes Catalanes. 
T 48 cartes, repartides en 4 colls: els focs, els porrons, les fals i els bolets.Simbolitzen diferents elements distintius i definitoris de la cultura catalana,
tot i que mantenen una relaci cromtica similar al joc de cartes espanyoles.
Cada coll t 12 cartes numerades. De l'1 al 9, les cartes tenen tantes figures del coll corresponent com indica el nmero; a les 4 que duen el 10 hi ha dibuixat un almogver i reben el nom de sota,a les 4 que duen l'11 hi ha dibuixat un capitost almogver, muntat a cavall i reben el nom de cavalls, i a les 4 que duen el 12 hi ha dibuixat un rei histric catal.
Pasos catalans.
Tots els jocs tpics als Pasos Catalans solen utilitzar la baralla espanyola.
La botifarra;
La bescambrilla;
La borotada;
La brisca;
El burro;
La carta ms alta;
El cau, recau i Sant Vicent;
El despullat;
L'Escombra;
El golf;
El guinyot;
L'idiota;
La manilla;
El mentider;
La mona;
El monte;
El Remigio;
a robar i tirar;
El subhastat;
El tresillo;
El truc;
El tuti;
El set i mig;
El sis-cents;
El vaitot;
El vint-i-u;
La podrida;
El presi;
El rovell de l'as d'oro;
El roba pilots;

Internacionals.
El bacar;
El black Jack;
El bridge;
El mus;
El pquer;
El solitari;
Els cors;
Les piques;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1589" title="Judea" nonfiltered="1005" processed="992" dbindex="1006">













]]
Judea fou un antic regne i provncia romana, format a partir de l'encara ms antic regne de Jud i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza.

Histria de Judea.

166 aC - Els "jueus piadosos" (hasidim) al comandament de Judes Macabeu, lluiten contra els jueus hellenitzants, ja que amb Antioc IV sorgeix la iniciativa de convertir Jerusalem en una ciutat grega, prohibint el culte a Jahv, aix com els ritus jueus, i consagrant el temple al du Zeus.

164 aC - Es produeix la rebelli dels macabeus. Es forma Judea com a estat jueu independent.

150 aC - Els selucides sn expulsats de Jerusalem. 

129 aC - Caiguda del regne selucida. L'estat jueu adquireix plena autonomia. Governen els asmoneus, partidaris del sector fariseu.

110 aC - El rei i sacerdot de Judea, Joan Hirc I, conquereix Idumea i Samria.

105 aC - El rei i summe sacerdot de Judea, Alexandre Janeu, fa que s'acabi el suport als fariseus i comena el favor als saduceus. 

63 aC - Pompeu acaba amb el regnat dels macabeus. Judea esdev regne client de Roma

6 dC - August deposa al rei Arquelau de Judea i s'estableix la provncia de Judea, una prefectura depenent del governador de la provncia romana de Sria.

66 - Comena la revolta nacional jueva que comporta la destrucci del temple de Jerusalem (70). La resistncia acaba a Masad el 73. La guerra fou narrada per Flavi Josep a la seva "Guerra Jueva" .

115 - Revolta general del jueus de Llevant.

133 - Desprs de la prohibici de la circumcisi per Adri esclata la revolta jueva coneguda pel nom del seu lder Sim bar Kochba. Dura tres anys (133 a 136)

 Conquesta romana de Judea .

La mort de la reina Salom Alexandra va portar als seus dos fills Hirc II i Aristbul II de Judea a una sagnant guerra civil. Els fariseus estaven al costat d'Hirc i els saduceus amb Aristbul. El 63 Aristbul va quedar assetjat al temple de Jerusalem per Hirc i pel seu aliat el rei dels nabateus Aretes.

Aristbul va demanat ajut a Gneu Pompeu i va enviar un missatger al seu llegat a Sria, Marc Emili Escaure, al que va prometre 8000 kg de plata. Escaure (Scarus) va ordenar a Aretes d'abandonar el setge. Llavors va arribar Pompeu en persona i Aristbul li va enviar 800 kg d'or (que Pompeu va enviar al temple de Jpiter a Roma) i va obtenir el favor de Pompeu i el setge del temple semblava imminent que s'hauria d'aixecar. Per llavors Aristbul va denunciar a Emili per haver acceptat els 8000 kg de plata i en va demanar el cstig. Pompeu va anar a Jerusalem i en defensa del seu llegat, es va posar de costat de Hirc i va fer arrestar a Aristbul.

Hirc va permetre a Pompeu entrar a la torre baixa del temple, per els seguidors d'Aristbul encara dominaven el temple. Pompeu va decidir atacar pel nord i desprs de forta lluita va entrar al temple; molt soldats jueus es van sucidar abans que veure la profanaci del seu santuari (juny-juliol del 63). Pompeu va entrar a la sala mes santa del temple (una profanaci als ulls dels jueus ja que noms hi podia entrar el gran sacerdot). Al dia segent va ordenar la neteja i va nomenar a Hirc com a gran sacerdot i etnarca. Les regions mes hellenitzades foren annexionades a Sria i la resta va romandre com a regne client. 

Marc Emili Escaure va fer la guerra a Aretes (i fou subornat amb 6000 kg de plata ms) i va resultar mort poc desprs, segons se sap pels manuscrits de la mar Morta, quant ja Pompeu havia sortit del pas. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1591" title="J" nonfiltered="1006" processed="993" dbindex="1007">
La J s la desena lletra de l'alfabet catal i setena de les consonants. El seu nom s jota. 

Fontica.
En catal representa la fricativa postalveolar sonora entre vocals i a inici de mot en els dialectes central i balear. T un so prepalatal africat sonor en el catal nord occidental i el valenci no apitxat mentre que l'apitxat s prepalatal africat sord. s una lletra que en un principi va desenvolupar-se de la lletra i per representar el so semivoclic i que va acabar representant un so diferent. Per aix s inexistent en l'alfabet llat.Juntament amb la lletra t fa el dgraf (tj)



Significats de la J.
Cronologia:Als calendaris designa els mesos d'estiu juny i juliol;
Fsica: en minscula smbol del joule.

Smbols derivats.
[[ ]];
[[ ]];
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1592" title="JPEG" nonfiltered="1007" processed="994" dbindex="1008">


JPEG (acrnim de Joint Photographic Experts Group) s un algorisme dissenyat per a comprimir imatges estacionaries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos. 

El 1982 es va iniciar el grup JPEG al que s'uneix el SGVII el 1986. La primera versi del estndard va sser aprovada el 1991. 

El JPEG noms tracta imatges fixes, per existeix un estndard relacionat anomenat MPEG per a vdeo. De vegades se l'anomena incorrectament JPG a causa de l'extensi que t en sistemes operatius que noms accepten tres lletres d'extensi. 

El JPEG s un Algorisme de compressi amb prdua. Aix significa que en descomprimir la imatge no obtenim exactament la mateixa imatge que tenem abans de la compressi.

Una de les caracterstiques que fan molt flexible el JPEG s el poder ajustar el grau de compressi. Si especifiquem una compressi molt alta es perdr una quantitat significativa de qualitat, per obtindrem fitxers extremadament petits. Amb una quantitat de compressi baixa obtenim una qualitat molt semblant a la de l'original, i un fitxer no tant petit. 

Aquesta prdua de qualitat s'acumula. Aix significa que si comprimeix una imatge i la descomprimeix obtindr una qualitat d'imatge, per si torna a comprimir-la i descomprimir-la altra vegada obtindr una prdua major. Cada vegada que es comprimeix i descomprimeix la imatge aquesta perd una mica de qualitat.

Aix el JPEG inclou diversos procediments de compressi d'imatge i pot considerar-se com un conjunt d'eines per la compressi. Alguns esquemes del JPEG s'han fet molt populars i s'utilitzen en aplicacions informtiques i d'electrnica de consum. 

Els mtodes proposats s'orienten a la codificaci d'imatges multi-nivell tant monocromes com de color. Per la codificaci d'imatges binries existeix l'estndard JBIG.

Objectius del JPEG.

 Aconseguir taxes de compressi i qualitat d'imatge situades a prop dels lmits de la tecnologia actual.
 Els mtodes han d'sser tils per comprimir imatges tant a nivell de grisos com de color o multi-resolutives. Aix com independents de la mida de les imatges.
 La implementaci dels mtodes ha de ser possible mitjanant aplicacions de programari en qualsevol plataforma. Tamb el desenvolupament de circuits integrats que implementin la codificaci ha d'sser possible.

Modes de codificaci.

Codificaci sense prdues: La imatge original pot recuperar-se de forma exacta. Els factors de compressi sn bastant baixos si es comparen amb la resta de modes en els que nicament es recupera una aproximaci a la imatge original.
Codificaci jerrquica: La imatge es codifica a distints nivells de resoluci, el que facilita que es pugui mostrar en diversos tipus de visualitzaci. La resoluci ms baixa es la primera que s'obt al descodificador que posteriorment pot anar-se augmentant al descodificar la resta de dades. L'usuari pot aturar el procs de descodificaci quan la resoluci resulti adequada.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1595" title="Jentil" nonfiltered="1008" processed="995" dbindex="1009">
Els jentilak (en basc) o jentils, sn uns personatges de la mitologia basca que semblen representar al propi poble basc pre-cristi. Com els gegants de la mitologia grega disposen d'una fora sobrehumana i tenen el mal costum de llanar grans roques sobre els seus enemics.

Una llegenda narra el final dels jentils, esdevingut quan aquests van divisar una estranya llum en el cel. No sabien qu podria significar i van anar a cercar al ms anci i savi d'entre ells. Quan els cansats ulls d'aquest van aconseguir divisar el fenomen va dir: "Aqueixa llum anuncia l'arribada del Kixmi (Crist), s la fi de la raa basca". I dit  aix, tots els jentils van crrer a algun lloc on amagar-se sota terra.

Una altra versi narra que un d'ells es va salvar convertint-se al cristianisme, aquest s l'Olentzero que, de manera similar a en Santa Claus als pasos anglosaxons, porta regals als nens per Nadal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1597" title="Karate" nonfiltered="1009" processed="996" dbindex="1010">

El karate (   , karatedo) s una art marcial d'atac i de defensa, d'origen japons, que consisteix a concentrar tota la fora del cos en un lloc determinat. Aix doncs, s un art d'autodefensa amb un aspecte espiritual com a funci predominant. 

El Karate(kara: buit i te: m) o karate-do (el cam de la m buida) s una disciplina que es practica amb les mans buides i el cos desarmat. Els braos i les cames s'entrenen per tal que tinguin la mateixa agilitat i potncia que una arma real. Per sobretot, es tracta d'entrenar el cos i l'esperit per tal d'aconseguir un domini total de situaci i pot aix enfrontar-se a l'oponent amb l'educaci i la cortesia adequades.

L'essncia de tota tcnica utilitzada en el karate es concentra en el kime. Es tracta d'un atac explosiu que acompanya qualsevol atac (cop de puny, puntada de peu o una parada). Si una tcnica no va acompanyada de kime, no es pot considerar karate autntic.

Orgens.
El karate-Do, com a art marcial de combat sense armes, va desenvolupar-se a l'illa d'Okinawa. 
Okinawa s l'illa principal de l'arxiplag Ryu Kyu, que actualment forma part del Jap per durant molts segles va ser sobir i independent. La capital d'Okinawa s Naha.

Nocions bsiques.


El Karate-Do divideix la seva prctica en tres formes de treballar les tcniques. Sn les segents: 


Kihon.
Kihon s el terme que es refereix a una combinaci de tcniques executades a forma d'exercici. Aix seveix als practicants del Karate-Do per a refr les seves tcniques i millorar la seva velocitat i fora.



Kumite.
El kumite s el combat entre dos karateques. La norma principal en aquests combats s el control del contacte fsic amb l'adversari. En cap cas, un atac (cop de puny o puntada de peu) pot causar dany al cos de l'oponent, sin el karateka quedaria desqualificat. Aix doncs, els combats es caracteritzen no noms per la velocitat de les accions sin tamb principalment pels seus control.

Kata.
Els katas sn una demostraci dels moviments i canvis de posici realitzats en sries. Totes les kates contenen els elements essencials per exercitar la totalitat del cos. Les tcniques bsiques de les kates sn parar i atacar amb els punys, les mans o els peus, tot combinat de forma lgica, com si al davant es tingus un oponent.

 Cinturons .
Modernament, es va crear un sistema de categoritzacions utilitzant el color del cintur com mtodo indentificatiu. Tot i que cada escola en te les seves prpies graduacions, normalment, els cinturons van en aquest ordre (de menor a major): BLANC - GROC - TARONJA - VERD - BLAU - MARR - NEGRE. Desprs del negre van els dans que van fins al 10.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1601" title="Kung-fu" nonfiltered="1010" processed="997" dbindex="1011">
El Kung-fu (del xins:   , pinyin: g ngfu, poguent transcriure's com Gongfu o Gung Fu) s un terme prou conegut per a referir-se a les Arts marcials de la Xina. A la Xina actual s'utilitza el term Wushu (en xins:   ; Wu: guerra; Shu: art;  Art de la guerra, o Arts Guerreres , posteriorment  Marcials ). La paraula especifica unes arts marcials basades a una conjunci de multiples i diferents tecniques i estils de combat o arts marcials, que constitueix una forma d'educaci fsica i un esport de combat sense armes, similar al karate i on s important el joc de cames.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1602" title="Quimono" nonfiltered="1011" processed="998" dbindex="1012">


El kimono s una tnica llarga que constitueix el vestit tradicional japons.

Encara que actualment la majoria de japonesos utilitza roba occidental, acostumen a vestir-se amb kimonos els dies de festa i en ocasions especials.

La faixa ampla que s ajusta al kimono s'anomena obi.

A occident es dna tamb el nom de kimono al vestit que s'utilitza a algunes arts marcials i que al Jap s'anomena keikogi.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1604" title="K" nonfiltered="1012" processed="999" dbindex="1013">
La K s l'onzena lletra de l'alfabet catal i la vuitena de les consonants. En l'alfabet catal tan sols s utilitzat per paraules d'origen estranger, sobretot mots anglesos, alemanys i romanitzacions d'altres llenges. Antigament ja els romans la feien servir noms per paraules d'origen grec i en l'edat mitjana per senyalar abreviatures d'aquesta mateixa llengua.

El seu origen sembla ser etrusc

Fontica.
En catal representa l'oclusiva velar sorda de l'AFI (igual que la c i el dgraf qu en cadira o penques).

Significats de la K.
Bioqumica: en majscula s el smbol de la lisina. Tamb es una vitamina;
Entreteniment: en la baralla de cartes francesa o anglesa designa el rei;
Fsica: en majscula s el smbol de kelvin. Tamb s el smbol de la Constant de Boltzmann. ;
Impressi: Designa el color negre de la quadricromia.
Qumica: en majscula smbol de l'element qumic potassi.
SI: en minscula, s el smbol de kilo. (kg per quilogram, km per quilmetre). Tamb designa els quilats de l'or;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1606" title="Kriptonita" nonfiltered="1013" processed="1000" dbindex="1014">
En l'univers fictici de Superman, la Kriptonita s un material radioactiu, provinent del planeta Kript que causa diferents efectes en els seus habitants, els kriptonians.

Existeixen moltissimes formes diferents de Kriptonita, cadascuna amb diferents propietats. Algunes d'aquestes son:
 Kriptonita verda: s la ms comuna, t un color verd entre cristall i metllic, i la seva radiaci causa una prdua de fora als kriptonians. Pot arribar a matar-los.
 Kriptonita vermella: causa alteracions en el comportament.
 Kriptonita daurada.
 Kriptonita negra.
 Kriptonita blava;
 Anti-kriptonita;
 X-Kriptonita;
 Joia de Kriptonita;
 ...

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1607" title="Katakana" nonfiltered="1014" processed="1001" dbindex="1015">


El katakana (   ;     ) s un dels dos sillabaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana. Tamb se sol emprar katakana per a referir-se a qualsevol dels carcters de dit sillabari.

Aquests carcters, al contrari que els kanji, no tenen cap valor conceptual, sin nicament fontic. Grficament, presenten una forma angulosa i geomtrica. 

El sillabari katakana consta de 46 carcters que representen sllabes formades per una consonant i una vocal, o b una nica vocal. L'nica consonant que pot anar sola s la 'n'.

Usos del katakana.

El katakana s'empra per escriure paraules preses d'altres idiomes (principalment de l'angls en temps recents), aix com en onomatopeies. ;
Tamb s'utilitza el katakana per a ressaltar una paraula concreta, sent en aquest sentit equivalent a nostres cometes o a l'escriptura cursiva. ;
Finalment, s'escriuen en katakana els noms d'animals en textos cientfics, mentre que en altres textos aquests mateixos noms s'escriuen en kanji o hiragana.

Realment, els dos sillabaris sn equivalents, encara que cadascun t usos diferents. En l'alfabet catal hi ha alguna cosa semblat amb les majscules i minscules en el sentit que les grafies i els usos sn distints.

Carcters katakana bsics.

    A       I        U       E       O
 _ [[ ]] (a)   [[ ]] (i)   [[ ]] (u)   [[ ]] (e)   [[ ]] (o)
 K [[ ]] (ka)  [[ ]] (ki)  [[ ]] (ku)  [[ ]] (ke)  [[ ]] (ko)
 S [[ ]] (sa)  [[ ]] (xi)  [[ ]] (su)  [[ ]] (se)  [[ ]] (so)
 T [[ ]] (ta)  [[ ]] (txi) [[ ]] (tsu) [[ ]] (te)  [[ ]] (to)
 N [[ ]] (na)  [[ ]] (ni)  [[ ]] (nu)  [[ ]] (ne)  [[ ]] (no)
 H [[ ]] (ha)  [[ ]] (hi)  [[ ]] (fu)  [[ ]] (he)  [[ ]] (ho)
 M [[ ]] (ma)  [[ ]] (mi)  [[ ]] (mu)  [[ ]] (me)  [[ ]] (mo)
 Y [[ ]] (ya)          [[ ]] (yu)          [[ ]] (yo)
 R [[ ]] (ra)  [[ ]] (ri)  [[ ]] (ru)  [[ ]] (re)  [[ ]] (ro)
 W [[ ]] (wa)                          [[ ]] (wo / o)

 N [[ ]] (n)

Anteriorment existien altres dos carcters katakana:
 [[ ]] (wi)
 [[ ]] (we)
Tanmateix, han caigut en dess i ja no s'utilitzen.

Alguns carcters katakana tenen certes semblances, com ocorre amb so ( ) n ( ), xi ( ) i tsu ( ), u ( ) i wa ( ). Altres, com he ( ) i mo ( ), s'assemblen als equivalents en hiragana (   i   respectivament)

La r en japons sempre s suau, es pronuncia com la r a mira, mai com a mirra.

Formaci de nous sons mitjanant nigori.

Existeix un accent diacrtic en japons anomenat nigori, i serveix per formar consonants sonores o impures (cas de les G, Z, D i B) o la mig impura P.
En el primer cas, el de les consonants sonores, s'utilitza el dakuten ( ) (  ), que es representa amb dos traos diagonals curts a la part superior dreta del carcter.
Per formar el so P, s'utilitza el handakuten (   ) ( ), que t forma de cercle i s'escriu tamb en la part superior dreta del carcter.

 G   (ga)    (gi)    (gu)    (ge)    (go)
 Z   (za)    (ji)    (zu)    (ze)    (zo)
 D   (da)    (ji)    (zu)    (de)    (do)
 B   (ba)    (bi)    (bu)    (be)    (bo)
 P   (pa)    (pi)    (pu)    (pe)    (po)

Diftongs.

Per un altra part, quan una sllaba s'uneix amb un ya, yu, yo, es poden formar diftongs. En aquest cas el segon kana (ya, yu o yo) s'escriur ms petit del que s habitual.
   YA        YU        YO
 K    (kya)    (kyu)    (kyo)
 S    (xa)    (xu)    (xo)
 T    (txa)    (txu)    (txo)
 N    (nya)    (nyu)    (nyo)
 H    (hya)    (hyu)    (hyo)
 M    (mya)    (myu)    (myo)
 R    (rya)    (ryu)    (ryo)

 G    (gya)    (gyu)    (gyo)
 J    (ja)     (ju)     (jo)
 B    (bya)    (byu)    (byo)
 P    (pya)    (pyu)    (pyo)

pronunciaci d'aquesta y s com la de la i a novio en castell (byo) o quiosc (kyo). Un altre exemple s la u en algunes paraules angleses en qu sona com yu: huge (hyu)

Consonants dobles o geminades.

Les consonants dobles es formen escrivint un 'tsu' petit ( ) davant de la consonant en qesti. En un principi noms es doblaven les consonants k, s, t, p (de la mateixa manera com passa amb l'hiragana).
En les llenges europees, i particularment en angls, hi ha moltes paraules que acaben en una consonant que es pronuncia de forma brusca. L'escriptura japonesa est formada per sllabes de tipus "consonant-vocal", i l'adaptaci d'aquests sons consonntics finals provoca que puguin doblar-se consonants com b, d, f, g i h.
Exemples:     (petto, de l'angls pet, mascota),     (kappa, del castell capa),     (beddo, de l'angls bed, llit),     (baggu, de l'angls bag, bossa),     (mahha, de l'alemany Mach).
La pronunciaci s: pet-to, kap-pa, bed-do, bag-gu, mah-ha, s dir, la consonant sona dues vegades.
Quant a les consonants nasals ('m', 'n'), es doblen escrivint   al davant.
De la mateixa manera que en catal, la 'n'   es pronuncia 'm' davant de 'p' o 'b'. Exemple:      (nanbaa, de l'angls number, nombre).

Vocals llargues.

El katakana es representen les vocals llargues mitjanant un gui llarg (  a l'escriptura horitzontal,   a l'escriptura vertical).

Si la paraula s japonesa, tamb s'hi poden formar les vocals llargues de forma anloga a com es fa en l'hiragana.

Exemples:
     (misutaa, mister);
          (suupaamaaketto, de l 'angls supermarket, supermercat);
      o b       (Sh ichi, encara que normalment s'escriuria en kanji o hiragana).

Observacions sobre el katakana.

Transcripci de romaji a katakana.

Abans de tot cal recalcar que les paraules estrangeres s'escriuen en katakana de forma fontica, respectant la pronunciaci original. Aix s a vegades difcil ja que el japons t un sistema sillbic que s de tipus consonant + vocal (CV), essent la n ( ) l'nica consonant que pot anar sola. Les conseqncies sn que els grups de consonants (com en estrany), aix com les consonants finals (matar) i certes sllabes (com c en buit) noms es poden aproximar.

Per transcriure una consonant sola o seguida d'una altra consonant, s'escull el carcter que tingui el valor de la consonant + u. Aix s aix per qu en japons la u es pronuncia dbilment. Tanmateix, com tu i du no existeixen en japons, la t i la d soles es transcriuen com to i do respectivament. Exemples:    (kisu, de l'angls kiss, pet) i     (hinto, de l'angls hint, pista). Si se pronuncia aquesta consonant de forma sobtada o accentuada, llavors pasar a ser una consonant doble en katakana. Exemple:     (beddo, de l'angls bed, llit).

Els sons que no existeixen en japons se substituiran pels que ms s'hi assemblin.
La l se substitueix per r. Exemple:     (Laura);
La j castellana se sustitueix per h. Exemple:    (Jos);
El so   (th en angls thin) se substitueix per s, i  (th en angls then) se sustitueix per z.
La v se sol substituir per b. Exemple:     (boisu, de l'angls voice, veu);

Nous sons incorporats al japons mitjanant estrangerismes.

En general, sn estrangerismes les paraules que comencen per "P", i en menor mesura les que contenen una "P" simple (tanmateix, la doble "P" no s rara en japons). Tamb sn estrangerismes totes les paraules que contenen un so de recent incorporaci.

Sllabes de recent incorporaci al katakana.
 Sllabes ti (  ) i di (  ). Es formen mitjanant el carcter te o de ms una i petita. Exemple:        (birudingu, de l'angls building, edifici).
 Sllabes tu (  ) i du (  ). Es formen mitjanant el carcter to o do ms una u petita. Exemple:      (t ru, de tour).
 Sllabes tsa (  ), tsi (  ), tse (  ) i tso (  ). En el japons tradicional l'nica sllaba en TS s tsu ( ). Per formar aquests nous sons noms cal afegir un petit carcter per la vocal corresponent. Exemple:         (Iruparattso, o Ilpalazzo, un personatge del manga Excel Saga).
 Sllabes fa (  ), fi (  ), fe (  ) i fo (  ). En el japons tradicional l'nica sllaba en F s fu ( ). Per formar aquests nous sons noms cal afegir un petit carcter per a la vocal corresponent. Exemple:          (Okkusuf do, Oxford).
 Sllabes wi (  ) i we (  ). Les sllabes tradicionals wi i we ja no s'empren en japons, en lloc seu s'escriu una u ms una i o una e petita. Exemple:         (Wikipedia).
 Sllabes va (  ), vi (  ), vu ( ), ve (  ) i vo (  ). El carcter vu s simplement un carcter u amb nigori. Per formar la resta de sons noms cal afegir un carcter petit per a la vocal corresponent. Exemples:      (dj vu),        (ravendaa, de l'angls lavender, lavanda).

Fins i tot hi ha l's de "  " (su + i petita) per representar el so "si" en algunes paraules estrangeres com "merci" (    , mercs en francs). La forma tradicional "   " (merushi) s, tanmateix, tres vegades ms comuna (Google).

Diftongs.
 Els diftongs tamb poden acabar en e. A l'escriptura aix es representa amb la sllaba habitual a i (ki, shi, etc.) ms una e petita. Exemples:    (che)    (she)    (je).
 Els diftongs amb ti i di sn possibles: s'escriu te o de ms un petit carcter ya, yu, e o yo. Exemple:           (dy ti furii, duty free).

Vegeu tamb.

 Kana;

Enllaos externs.
Aprendre Katakana, per memoritzar l'alfabet Katakana amb un joc. ;
 Cdis de carcters Katakana en format Unicode ;
 Real Kana Per practicar katakana ;
 Esquemes indican com s'escriuen els carcters en katakana ;
 Animaci ensenyant com escriure katakana ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1608" title="Kana" nonfiltered="1015" processed="1002" dbindex="1016">


Kana s un terme genric que es refereix a dos sillabaris japonesos: hiragana (    ) i katakana (    ), que sn carcters basats en els pictogrames xinesos, o kanji (  ), i que actualment els sustitueixen o acompanyen.

El katakana es fa servir per escriure aproximacions a paraules i noms estrangers que han passat a formar part del japons. Per exemple, muixeranga es pot escriure      . (que com que s una llengua de fontica ms pobre equivaldria a mu-se-ran'-ga )

L'hiragana es fa servir sobre tot pels aspectes gramaticals de l'idioma. Tamb es pot fer servir per representar una paraula (normalment d'origen japons, i no xins) en lloc d'un kanji.

L'hiragana es pot escriure en petit a sobre o a la dreta de carcters kanji poc coneguts per mostrar la seva pronunciaci: aix es coneix com a furigana. El furigana es fa servir sobre tot en els llibres per a nens, encara que la literatura dirigida a nens petits amb pocs coneixements de kanji poden omitir-lo i fer servir hiragana combinat amb espais per separar les paraules.

Kana exercir (PDF);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1609" title="Kanji" nonfiltered="1016" processed="1003" dbindex="1017">

Els kanji (  ) sn els carcters d'origen xins, de l'poca de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sillabaris katakana i hiragana.

Alguns dels carcters, anomenats many gana (    ) en honor a la collecci de poemes del segle VIII Many sh  (   ), posseeixen noms valor fontic. Altres funcionen com a ideogrames, s a dir sustenten el valor conceptual de la paraula i un tercer grup sn hbrids entre els dos sistemes anteriors, o sigui, tenen una part de recolzament fontic i una altra d'aproximaci al concepte requerit.

L'aparici dels kanji al Jap daten del segle IV; foren introduts al pas a travs de Corea i varen comenar a ser adoptats pels japonesos per registrar la seva prpia llengua que, fins llavors, mancava de forma escrita.

Lectura dels kanji.

Els kanji tenen dues categories de significats i pronncies, que es coneixen com "lectures": les lectures on (    o on'yomi) i les lectures kun (    o kun'yomi).

Les lectures on es deriven de les pronncies xineses del carcter, i se solen emprar quan el kanji forma part d'una paraula composta. Les lectures kun s'utilitzen normalment quan el kanji est sol o seguit de hiragana. La major part dels kanji t al menys una lectura on i una lectura kun. Alguns kanji tenen una tercera lectura menys coneguda anomenada lectura nanori, que s'utilitza per a noms de persones.

Existeixen excepcions a aquestes regles, ja que molts kanji no tenen lectura kun i uns pocs no tenen lectura on. Alguns utilitzen la lectura kun, i no la lectura on, per formar paraules compostes.

Si els kanji no estan acompanyats de hiragana, se solen llegir de dos en dos i amb la lectura on. La paraula "kanji" (  ) n's un perfecte exemple, i la seva pronncia prov de la paraula xinesa "hanzi".

Kanji i furigana.

Els kanji ocasionalment van acompanyats per furigana, que sn carcters hiragana escrits al costat dels kanji, per facilitar-ne la lectura.
S'utilitza el furigana sobre tot en llibres per a nens i en els manga (cmics japonesos) per afavorir l'aprenentatge dels carcters. Tamb s'utilitza el furigana per a carcters kanji que no estan inclosos a la llista dels 1945 kanji ms utilitzats (J y  kanji).















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1611" title="Kiloparsec" nonfiltered="1017" processed="1004" dbindex="1018">
Un kiloparsec (abreujat kpc) s una unitat de longitud usada en astronomia. Equival a 1.000 parsecs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1613" title="Grace Kelly" nonfiltered="1018" processed="1005" dbindex="1019">
Grace Patricia Kelly (Filadlfia 1929-Montecarlo 1982), ms coneguda com a Grace Kelly, fou una actriu de cinema nord-americana, i desprs  princesa de Mnaco.

Grace Kelly va nixer en una adinerada famlia irlandesa, immigrant a Estats Units, el 12 de novembre de 1929. Des de molt jove desitjava convertir-se en actriu, per l'nic suport que va trobar en el seu entorn va  sser un oncle. Desprs de molts conflictes familiars, va ingressar a la millor acadmia d'actors de Filadlfia. De mica en mica, va anar guanyant-se un lloc en el mn de l'espectacle, amb participacions en obres de teatre cada vegada ms importants. Grace destacava per sobre la resta pel seu fsic, ja que era molt alta per a l'poca.

Aviat va comenar a fer anuncis de publicitat i el seu rostre va anar essent conegut. La seva carrera com a actriu professional va estar plagada d'xits:
 
Mogambo;
Crim perfecte ;
High society (Alta societat);
La finestra indiscreta ;
High noon (Sol davant el perill);

La seva relaci amb el clebre director de suspens Alfred Hitchcock, qui estava completament encisat d' ella, va ser especialment complicada. Hitchcock va intentar substituir-la en moltes pelcules sense xit. Deia de Grace Kelly que era l'nica dona en el mn que feia pensar en sexe sense fer res. 

La vida privada de Grace Kelly va ser molt controvertida. Va tenir molts amants, molts d'ells entre els seus companys de repartiment. Freda i calculadora, tal volta sols en aparena. Clark Gable va dir d'ella: "Grace Kelly era freda fins que es baixava les calces".
El 1956 es cas amb el prncep Rainier de Mnaco i abandon definitivament el cinema.

El fet de casar-se amb el prncep Rainier va ser un error que Grace va reconixer (no pblicament s clar) immediatament. En casar-s'hi gaireb no el conexia per era el primer candidat que la seva famlia acceptava aix que no s'hi va pensar ms. Per alguna ra Grace no podia enfrontar-se a l'autoritat dels seus pares quant a les formes i va passar-se la vida cercant l'aprovaci dels pares, del pare principalment. 

Rainier representava la noblesa i educaci europea. Per el primer obstacle entre Grace i el seu prncep va ser l'idioma. Grace no va dominar mai el francs de manera que no podia connectar amb els sentiments ms ntims de Rainier. Per ell s que dominava l'angls per l'educaci rebuda a Londres per havia estat educat per amagar els seus sentiments i preocupacions ms profunds. 

Per a Rainier (tot i que s'stimava la seva dona a la seva manera) Grace era la mare dels seus fills i una dona digna de representar el Principat de Mnaco. Ella s'havia tancat en una gbia d'or per voluntat prpia i com a catlica que era no va considerar ni per un moment de posar fi al matrimoni. Se sentia desgraciada, immersa en una solitud que intentava suportar amb llargues converses telefniques i cartes amb els amics d'EUA. No va saber mai trobar amistats ntimes entre els sbdits de Montecarlo. 

El naixement dels fills de Grace i el prncep Rainier van donar un motiu a Grace per viure i imposar la seva manera de pensar que fins aquell moment havia estat relegada per l'estricta etiqueta de palau. La parella tingu tres fills:

 SAS la princesa Carolina de Mnaco, nascuda l'any 1957 a Mnaco. Es cas en primeres noces amb Philippe Junot, en segones noces amb Stefano Casiraghi i en terceres noces amb el prncep Ernest August de Hannover.

 SAS el prncep Albert II de Mnaco, nat a Mnaco el 1958.

 SAS la princesa Estefania de Mnaco, nada a Mnaco el 1965. Es cas amb Daniel Ducruet el 1995 i posteriorment el 2003 amb Adans Lpez Peres.

La gran contribuci de Grace al Principat de Mnaco va sser convertir-lo en un imperi econmic. En arribar-hi era un Principat sense fons econmics i sense glamour de cap mena. La presncia de l'atractiu de Hollywood a ms a ms de la seva natural bellesa i el poder econmic de la seva famlia van contribuir a donar al Principat el glamour que d'en de la Segona Guerra Mundia no havia recuperat.

Com a presidenta de la Creu Roja, l'equivalent a la seguretat social de qualsevol altre pas, va aconseguir fons econmics i cre la Gala de la Creu Roja per a la qual va recuperar les seves amistats de Hollywood. Va aconseguir modernitzar el sistema assistencial de Mnaco (l'hospital batejat amb el seu nom des del 1958, les llars d'infants i les llars d'avis). 
Per altra banda, el seu casament de conte de fades va triplicar el nombre de turistes al Principat de Mnaco.

Aix doncs, entrat l'any 1961 la princesa va aconseguir el respecte i admiraci dels seus sbdits de Montecarlo. El 1962 havent demostrat que podia exercir el paper de princesa del poble va aconseguir el perms del seu marit per tornar al mn del cinema amb la pellcula Marnie amb Alfred Hitchcock. L'anunci de la seva propera incursi en el cinema no va agradar als sbdits que tan havia costat guanyar-se i Grace va haver de renunciar a la seva darrera oportunitat de fer realitat el seu somni de tornar al cine. 

Grace Kelly va tenir grans problemes amb l'alcohol i les drogues. El 13 de setembre de 1982, mentre tornava per carretera a Mnaco amb la seua filla Estefania, va morir en un trgic accident de trnsit.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1614" title="Karl Marx" nonfiltered="1019" processed="1006" dbindex="1020">

Karl Heinrich Marx (Trveris, 5 de maig de 1818   Londres, 14 de mar de 1883) va ser un filsof, economista poltic , socileg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i s conegut sobretot per la seva anlisi de la Histria en termes de lluita de classes, resumida en l'encapalament del Manifest Comunista:"La histria de totes les societats s la histria de la lluita de classes". Marx va creure que el fracs del capitalisme era inevitable en detriment del comunisme:



Malgrat el text, Marx va escriure en el seu llibre La ideologia alemanya:



En aquest text, ell s'oposava a la concepci del comunisme com un futur estat de la societat, el qual considerava com la negaci al treball en el moment actual: comunisme s l'oposici a l'ordre corrent de les coses, el qual s, el capitalisme.

Mentre que Marx era relativament una figura opaca durant la seva vida, les seves idees van comenar a experimentar una major influncia en el moviment obrer poc desprs de la seva mort. A aquesta influncia se li va afegir l'mpetu donat grcies a la victria del Bolxevisme a la Revoluci d'Octubre Russa, i hi han pocs llocs del mn on no van influir les idees Marxistes al llarg del segle XX. La relaci de Marx i "Marxisme" s un punt de controvrsia. Mentre que alguns discuteixen que les seves estan en descrdit, el Marxisme mant encara una gran influncia en els cercles acadmics i poltics. El Marxisme continua sent la ideologia oficial en alguns pasos com Corea del Nord. En el El capital de Marx (2006), el bigraf Francis Wheen reitera l'observaci de David McLellan's que des que les idees de Marx no han triomfat a l'oest "... no s'han tornat en una ideologia oficial i aix ha d'sser objecte d'un profund estudi ininterromput per controls governamentals".

Biografia.

Nascut a Trveris (Prssia) en una famlia jueva acomodada. Abandona els estudis de dret que havia comenat a Bonn i a Berln on cursa estudis de filosofia, especialment la del mn clssic i el 1841 es doctora a la universitat de Jena amb una tesi sobre la filosofia de la natura d'Epicur. El seu pare mor el 1838. Comena la seva "vida pblica" amb una crtica les tesis sobre l'alienaci religiosa de Feuerbach.

El 1843 viatja a Pars on funda la revista Els annals Francoalemanys.

El 1844, influenciat pel filsof alemany Hegel, passa a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians on coneix el seu company Friedrich Engels amb qui estableix una bona amistat i una estreta collaboraci intellectual i poltica.
L'any 1845 s expulsat de Pars i se'n va a viure a Blgica.

L'any 1848 publica el Manifest Comunista, escrit revolucionari que encoratja la revoluci del mateix any. A partir d'aquest moment, Karl Marx i Friedrich Engels s'exilien a Londres on comencen a elaborar els seus estudis sociolgics. La seva obra fonamental (encara que inacabada) s El capital, una obra en 3 volums on analitza el capitalisme i les seves dinmiques.

El 28 de setembre de 1864 es funda a Londres la AIT (Associaci Internacional de Treballadors) -Primera Internacional- de la qual Marx esdev principal impulsor.

Fins al final de la seva vida segueix amb la tasca intellectual i la seva activitat poltica i organitzativa del moviment obrer.

El pensament marxista.
Tal i com va remarcar Hal Draper , "hi han pocs pensadors moderns el pensament del qual ha estant tant malament representat, per Marxistes i antimarxistes alhora." El llegat del pensament Marxista consisteix en un gran nombre de tendncies que clamen ser els intrprets ms acurats de Marx, incloent Marxisme Leninista, Trotskisme, Maoisme, i Marxisme llibertari.

Filosofia.
La filosofia Marxista depn en gran part de la seva visi sobre la naturalesa de l'sser hum. Junt amb la dialctica Hegeliana, Marx va heretar un desdeny per la idea d'una variant de la naturalesa humana subjacent. A vegades els Marxistes expressen les seves visions contrastant "natura" amb "histria". A vegades utilitzen la frase "l'existncia precedeix la conscincia". La qesti, en qualsevol dels casos, s el que s una persona ve determinat per on i quan existeix   el context social t precedncia sobre el comportament innat; o b, en altres paraules, una de les funcions principals de l'sser hum s l'adaptabilitat.

Tanmateix, el pensament de Marx es fonamenta en l'acceptaci que la naturalesa humana est per transformar la natura, i anomena a aquest procs de transformaci "treball" i la capacitat per transformar la natura fora de treball. Per a Marx, aquesta s una capacitat natural per a l'activitat fsica, per va ntimament lligada al rol actiu de la conscincia humana:


Marx no creia que tothom treballs igual, de la mateixa manera que tampoc creia que com un treballa fos nicament personal i individual. En comptes d'aix, deia que el treball s una activitat social i les condicions i maneres sota i mitjanant les quals treballa estan determinades per la societat i canvien amb el pas del temps.

L'anlisi marxista de la histria es basa en la distinci dels mitjans de producci / forces de producci, que sn aquelles coses tals com la terra, recursos naturals i la tecnologia que sn necessries per la producci de bns materials, i de les relacions de producci o, en altres paraules, les relacions socials i tcniques en les que la gent hi interv i utilitza aquests mitjans de producci. Juntament a aquests comprenen els mtodes de producci; Marx va observar que en qualsevol societat els mtodes de producci canvien, i que les societats Europees han evolucionat d'un mode de producci feudal a un de capitalista. Marx creia que en general els mitjans de producci canvien ms rpidament que les relacions de producci (per exemple, es desenvolupen noves tecnologies, tals com Internet, i posteriorment desenvolupem noves lleis per regular aquesta tecnologia). Per a Karl Marx la falta de coincidncia entre la base econmica i la superestructura (social) s una font de conflicte.

Marx entenia "les relacions socials de producci " per incloure no noms les relacions entre individuals, sin entre grups de gent, o classes socials. Com a cientfic i materialista, Marx no concebia les classes com a purament subjectives (s a dir, grups de gent que conscientment s'identifiquen amb un altre). Ell va pretendre definir les classes en termes objectius, tals com l'accs als recursos. Per ell, cada classe te els seus interessos diferents, el qual s una altra font de conflicte. Els conflictes entre classes socials els quals sn inherents a l'a histria de la societat.



Marx estava especialment interessat en l'estudi de la relaci de les persones amb la seva fora de treball (el qual era, segons ell, el recurs ms important de tots), l. Ell tract aquest tema amb profunditat en termes del problema de l'alienaci. Aix com amb la dialctica, Marx creia en la noci Hegeliana de l'alineaci per la va desenvolupar en una corrent ms materialista. Per a Marx, la possibilitat que un individu pugui donar la seva fora de treball   la capacitat d'un per transformar el mn   s equivalent a sser alienat de la prpia natura; s una prdua espiritual. Marx descrivia aquesta prdua en termes de fetitxisme de mercaderia, en el qual el que la gent produeix, les comoditats, semblen tenir una vida i moviment propis en qu els humans i el seu comportament s'hi adapten. Aix simula el fet que l'intercanvi i circulaci de mercaderies sn realment el producte i reflexi de les relacions socials entre la gent. Sota el capitalisme, les relacions socials de producci, aix com entre els treballadors o b entre treballadors i capitalistes, sn condicionades a travs de les mercaderies, incloent-hi el treball, el qual s venut i comprat en el mercat.

El materialisme.

Marx t una concepci materialista de la histria en dos sentits: 

- El materialisme histric: Marx afirma que la histria s l'escenari d'una contnua lluita entre classes. Opressors ( que posseeixen els mitjans de producci) i oprimits (productors del treball) es barallen per la possessi de l'excedent de la producci. L'economia s el motor de la histria i els canvis en la producci sn els detonants pel canvi d'un perode a un altre. 

- El materialisme dialctic: Es comena amb una tesi qualsevol ( estat inicial histric). En tota tesi apareix una anttesi que comena a qestionar la veracitat i condici de la tesi actual. En el moment en qu l'anttesi s recolzada per una bona base ideolgica i es mobilitza la ciutadania, es produeix una crisi o conflicte. El resultat del conflicte s'anomena sntesi, per en el fons, com que la histria s un canvi constant, tota sntesi no s ms que una nova tesi.

Per exemple, L'estat absolutista de l'Antic Rgim s una tesi, a la qual apareix una anttesi anomenada Illustraci. Quan s'enfronten, es produeix la crisi de la Revoluci Francesa, que ens donar com a sntesi, l'Estat liberal. Alhora l'Estat liberal capitalista, tindr com a anttesi al socialisme cientfic o comunisme, que desembocar en un altre conflicte ( Revoluci Sovitica) i aix successivament...



Marx analitza aquest darrer. En aquest el conflicte es dna entre la classe burgesa, o la possedora de les forces de producci; i els proletaris. La dinmica provocar que el Capitalisme caigui per les seves contradiccions. Tot i aix Marx elabora la teoria de la revoluci; on detalladament indica els passos a seguir: conscincia de classe, revoluci, dictadura del proletariat i comunisme.

L'alienaci humana.
L'alienaci s aquella situaci en la qual l'individu queda supeditat a qualsevol altre individu o instituci. Marx diferencia entre diferents tipus d'alienaci: la de tipus econmic (provocada pel fet que el treballador no s l'amo del producte que fabrica, i per tant del seu treball); la poltica (l'estat aliena l'individu en tant que exerceix un poder coactiu sobre ell); i, la religiosa (la religi actua com a "opi del poble" i com a ideologia en tant que no mostra la realitat social i supedita l'individu a la felicitat extraterrenal i a Du).
Altres aportacions de Marx a la sociologia sn la teoria del Valor i la Teoria de la ideologia. La primera es fonamenta en el fet que el burgs expropia amb el treballador part del seu treball; justament, el necessari per a augmentar els seus beneficis (la plusvlua).

La Ideologia s definida per Marx com aquella distorsi de la realitat que pretn reflectir el que no s; justament, all que fan els burgesos i les religions.

Per Marx, la ideologia dominant en una societat, o superestructura, s producte del mode de producci dominant, o infraestructura econmica. Es tracta d'una relaci dialctica on la praxi determina la teoria, per la teoria conseqentment es veu reflectida en la praxi.

La superestructura burgesa capitalista (Estat, Poltica, Filosofia, Religi, Moral, Art...) s alienadora: respon i defensa els interessos burgesos. s per aix que Marx defensa un canvi sobtat, una revoluci proletria com a forma de subvertir l'ordre burgs i assolir la societat comunista.

Socialisme i comunisme.

Tots els modes de producci s'han caracteritzat pel mateix conflicte de classes. El materialisme histric descriu la direcci d'aquest procs vers la desaparici de les classes i la instauraci del comunisme, desprs de passar pel socialisme.

En una societat en lluita de classes, l'Estat pretn ser l'intermediari just entre interessos contraposats, per en realitat s l'instrument que la classe dominant utilitza per mantenir la seva posici.

La fase capitalista, presidida per la propietat privada, ser substituda per la dictadura del proletariat, que eliminar la forma privada de propietat, i per la societat comunista: una societat sense classes en la qual imperar la propietat collectiva i l'Estat ser abolit. Una societat on "el lliure desenvolupament de cada persona ser condici necessria per al lliure desenvolupament de tots."

La desaparici de les classes socials permetr a la humanitat viure finalment, en pau, igualtat i llibertat.

Enllaos externs.

Obra de Marx i Engels a la xarxa (itali);




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1616" title="Kilo" nonfiltered="1020" processed="1007" dbindex="1021">
Kilo, o quilo, (smbol k) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 103, o 1000.

En catal hi ha tamb els mots: quilogram, qilogrmetre, quilolitre, quilmetre, i quilovat.

Adoptat el 1795, prov del grec       , khlioi que significa mil.

El terme quilo, s molt usat com a abreviaci de quilogram. En el mn tcnic, a vegades s'usa la lletra "k" per indicar que sn milers. Per exemple efecte 2k per a referir-se al efecte 2000 

En informtica, quilo no sempre significa exactament 1000, sin que usualment equival a 1024 (210), sobretot en el camp de l'emmagatzemament. Per exemple, un kilobyte s 1024 bytes, i no 1000 bytes. Una excepci destacada s el camp dels discs durs, on el valor ms petit s'utilitza en especificacions tcniques i en la publicitat. Addicionalment, quilo i mega sovint fan referncia als seus valors designats pel SI quan es parla d'indexs de transferncia de dades. Per exemple, 56 kilobits per segon s 56.000 bits per segon, i no 57.344 bits per segon. 

Una convenci errnia per fora usada, s utilitzar el smbol k per 1000 i K per 1024.  S'ha introdut el prefix kibi per "1024", per no s gaire utilitzat.

Per exemple;
 1 quilmetre = 1 Km = 1000 metres ;
 1 quilogram = 1 Kg = 1000 grams;
 1 quilolitre = 1 Kl = 1000 litres ;
1 quilosegon = 1 Ks = 1000 segons;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1617" title="Khaks" nonfiltered="1021" processed="1008" dbindex="1022">

El khaks s una llengua turquesa parlada principalment a la Repblica de Khakssia (Federaci Russa) pels khakassos, de 60.000 a 80.000 persones. Fa servir l'alfabet cirllic i els seus parlants pertanyen tant a religions tradicionals siberianes com a l'esglsia ortodoxa russa.
 Dialectes .
Potser es tracta de diverses tribus separades del tronc uigur que han estat unificades lingsticament en el segle XX. T tres dialectes:
 El sagai s parlat a les regions de Askyz i Tashtyp;
 El katshin a Ust-Abakan, Altai i Shirin, ;
 El kizil a Saralin i Shirin, sn els ms nombrosos. ;
 Caracterstiques lingstiques .
La seva parla es caracteritza per:
 Posseeix 14 vocals i 24 consonants.
 Les consonants fortes o febles vnen determinades per les vocals, si va darrera s forta i si va al davant s feble.
 Accent expiatori en l'ltima sllaba;
 Es diferencia del turc en qu fa diferenciacions b/p, biz/pis, z/s, yz/cs, y/c,, i Yah i/Cah  , y l/ l;

La seva estructura s turcotrtara amb influncies de vocabulari tunguses, manxs, xins, rus (sobretot des del segle XVIII i accentuat en el segle XX; des del 1960 s'han adoptat directament els neologismes del rus sense modificar) i paleosiberianes, i no pas de l'irani i l'rab, a diferncia de les altres parles turques. 

Text en khaks amb la traducci al catal:

Tamax olda aar polbaja

En un viatge el menjar no pesa

 Situaci lingstica .
El 1924 es va crear una llengua unificada en alfabet cirllic basada en el dialecte katshin, en el qual es publicaren llibres de text d'A. Kazanakov i traduccions del rus. El 1926 es va introduir el seu ensenyament a l'escola. El 1929 es va escriure en alfabet llat, per el 1939 es torn a escriure en cirllic, cosa que dificult la seva consolidaci com a idioma. Tot i aix, el 1944 es va crear un Institut de Recerca de la Llengua, Cultura i Histria Khakass a Abakan, per estudiar els dialectes, i 1949 es crearia la Divisi Khakass de la Uni d'Escriptors de Rssia. El 1948 N. Dyrenkova publicaria una gramtica khakass, i el 1961 D. Tshankova un diccionari khakass-rus. Tamb es publicaren algunes monografies sobre dialectes (sagai el 1948 i katshin el 1959). 

En l'actualitat, el 70% d'ells parlen el rus molt b, i hi ha molts matrimonis intertnics, ra per la qual el nombre de parlants s en descens, poc a poc per irreversiblement:
 el 1897 eren 35.000, dels quals parlaven la llengua el 95%;
 el 1959 eren 57.000, dels quals la parlaven el 86%;
 el 1970 eren 65.000, dels quals la parlaven el 83%;
 el 1979 eren 71.000, dels quals la parlaven el 82%;
 el 1989 eren 78.000, dels quals la parlaven el 76%;

A la repblica de Khakssia t un estatut d'especial protecci, per no s pas oficial. S'hi havia editat un diari, Lenin Choly (Cam de Lenin, 1927). Hi ha unes quantes emissores de rdio en khaks i un parell d'hores a la televisi local.

 Literatura .
La crnica xinesa Tan-shu (618-907) ja esmena una llengua escrita per als pobles kirguisos del Ienissei, i se sap que els khaks empraren en el segle VIII l'escriptura dels altres pobles turcs, per en el segle XIV ja no l'usaven pas, i en el segle XVII usaven el calmuc per comunicar-se amb els russos. Tenen una rica tradici oral, representada per mites i herois pics com Altyn Aryg, Albynzhi i Pora Ninzhi. Els poemes dels sagais tenen uns 800 versos i narren aventures piques com les dAi Mk, qui es cas amb la filla del du suprem Khudai, Puga Dga, Altyn Pyrkan i altres. La literatura escrita no es va iniciar fins el 1926, quan s inici l'escolaritzaci amb alfabet cirllic.

El 1857 Matthias Castrn va publicar Versuch einer kobalischen und karagassischen Sprachlehre, primer estudi sobre la seva gramtica, i el 1884 V. Verbitsky va publicar un diccionari en altai i aladag. A finals del segle XIX N. Katanov va traduir obres religioses russes al khaks i va fer un estudi etnogrfic el 1907; tamb es publicaren obres d'alguns autors khaks com el dramaturg M. Kokov (1913-1976), i N. Arzhan. Es considera fundador de la literatura sovitica khaks V. A. Kobiakov (1906-1937), autor dAido (1934), primera novella en khaks; fou continuat pels poetes P. T. Shtygashev (1886-1941) i M. A. Arshanov (1914-1941).

Desprs de la Segona Guerra Mundial N. G. Domozhakov (1916-1976) compos A l'aul distant (1959), la novella khakass ms reconeguda, i que dscriu les transformacions durant l'poca sovitica. Fou continuat per I. G. Kotuishev (1919), I. M. Kostiakov (1916)  M. N. Chebodajev (1931) i M. R. Bainov (1937). Tamb fou popular el comedigraf Mikhail Kilchichakov (1919), amb L'amagatall de l'os (1956) i Quan els fulles engrogueixen (1961).

Enllaos externs.
Khaks i Khakssia;
Alfabet Khaks;

Referncies.

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1618" title="Kazakh" nonfiltered="1022" processed="1009" dbindex="1023">

El kazakh s una llengua turquesa parlada per uns 8.300.000 kazakhs, especialment al Kazakhstan i tamb  als pasos vens. Fins a la independncia s'escrivia amb carcters cirllics, tot i que ara s'intenta introduir l'alfabet llat.

Exemple de kazakh amb traducci al catal:

1    :
                                        -                                              .               -       ,   -              ,                   -               ,                  -                      . 

Article 1:
Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Enllaos externs.


 Pgina sobre el Kazak;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1619" title="Kelvin" nonfiltered="1023" processed="1010" dbindex="1024">
El kelvin (smbol: K) s la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n's una de les seves set unitats bsiques. Aquesta unitat rep el seu nom en honor al fsic, matemtic i enginyer britnic William Thomson (1824 - 1907), que va ser nomenat Lord Kelvin. El nom correcte de la unitat es kelvin (comenat amb minscula), i no grau Kelvin, i el smbol no s tampoc K com de vegades s'escriu per analogia amb el grau Celsius. El kelvin va ser definit el 1954 com a grau kelvin a la 10 Conferncia General de Pesos i Mesures Per decisi presa a la 13  CGPM el nom esdev l'actual kelvin

 Definici.
El kelvin es defineix en base a 2 factors,
 Zero kelvin es corresponen amb el zero absolut, que s la temperatura mnima que es pot aconseguir, i es correspon amb la manca de moviment a nivell molecular. Aquesta temperatura equival a -273,15 graus Celsius, i a -459,67 graus Fahrenheit;
 Un kelvin s exactament 1/273,16 de la temperatura termodinmica del punt triple de l'aigua. Una diferncia d'un kelvin s equivalent a la d'un grau Celsius, actualment, l'escala Celsius es defineix a partir del kelvin i el C s una unitat derivada del SI.

El 2007 la 23 CGPM adopt una resoluci a la que aclaria que l'aigua a la que es refereix la definici del kelvin ha de tenir una composici isotrpica concreta.



Vegeu tamb.
 Calor;
 Compraraci d'escales de temperatura;
 Grau Celsius;
 Grau Fahrenheit;
 Grau Rankine;
 Punt triple;
 Temperatura termodinmica;

 Notes i Referncies .








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1620" title="Ostiac" nonfiltered="1024" processed="1011" dbindex="1025">

L'ostiac, tamb conegut com a khanti, s una llengua uraliana parlada per unes 12.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi, a Iamlia i als districtes d'Alexandrovsky i Kargosoksky de la Provncia de Tomsk (Rssia). S'escriu amb alfabet cirllic.

 Dialectes .
El khanti tenia set dialectes segons Karjalainen: 

 Irtish   (als margs del riu Irtish, Demjanka, Salym i Obi, entre Samarovo i Salym);
 Kondinski  (a l'Obi entre Samarvo i Berezov);
 Berezov   (al llarg del Kazym, Vogulka i a lp'Ob entre Berezov i Muzha);
 Obdorski  (al llarg de l'Obi i afluents al Nord del Muzh);
 Sugutic  (a les boques del Salym, vora Surgut, i als afluents Pym, Jugan, Agan i Tremjugan).
 Vach  (entre els rius Vach i Obi);
 Vasjugan   (Entre l'Obi i Lumpokol, vora Tomsk).

 Caracterstiques .
Es caracteritza lingsticament per:

 Transformar *s protofnica en l, x, t o i;
 Conjugaci objectiva i subjectiva;
 El meridional t, d responen a l, ll;

 Alfabet .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1624" title="Karl Koch" nonfiltered="1025" processed="1012" dbindex="1026">
Karl Koch (Alemanya, 22 de juliol de 1965 - 23 de maig de 1989) era un hacker, que utilitzava el sobrenom hagbard. Considerat per molts per l'inventor dels "cavalls de Troia", va estar involucrat en un incident d'espionatge durant la guerra freda.

Koch era addicte a la cocana i va desenvolupar una personalitat paranoide, convenut que lluitava contra una organitzaci secreta (els illuminati). Va confessar haver venut informaci militar dels Estats Units al KGB.

El seu cos cremat i carbonitzat es va trobar en un bosc. La seva mort es va considerar sucidi. S'ha fet una pellcula sobre la seva vida (23, que ha estat durament criticada per alguns testimonis).

Enllaos externs.
23, pellcula basada en la seva vida  ;
Pgina en memria de Karl Koch ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1625" title="Kernel" nonfiltered="1026" processed="1013" dbindex="1027">

Informtica: El nucli o kernel d'un sistema operatiu.
Un microkernel.
Matemtiques: El nucli d'un homomorfisme, sovint abreviat Ker.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1626" title="Literatura" nonfiltered="1027" processed="1014" dbindex="1028">

Etimolgicament, la literatura s l'art d'escriure. Tanmateix, el concepte de literatura inclou:
 El conjunt d'obres escrites o orals fundades en la llengua i que comporten una dimensi esttica (a diferncia, per exemple, de les obres cientfiques o didctiques.
 Les activitats de producci i de l'estudi de dites obres;
 El conjunt dels texts publicats relacionats a una disciplina o tema en particular, ja sigui dins d'una dimensi esttica o no. s, en aquest sentit que hom pot parlar per exemple de la literatura cientfica.

Aix doncs, s'entn com a literatura una collecci de textos, generalment pertanyents a un grup lingstic o nacional determinat (per exemple, literatura catalana, espanyola o nord-americana), o b associats a un tema, una poca o un context social determinat (literatura noucentista, feminista, gai, etc). bviament, les classificacions literries sn subjectives, i poden ser controvertides en molts casos. Tamb se sol classificar (o subclassificar) la literatura en gneres literaris.

En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en smbols (cmic, imatges, escultura...). Habitualment, per, es consideren com a literatura noms els textos escrits d'una certa qualitat, excloent algunes formes populars com el cmic o certes novelles de gnere  (novella rosa, de lladres i serenos, etc). Els temes sn fora variats per giren al voltant de l'existncia humana i les preguntes que provoca.

Definici.
La literatura es defineix com un aspecte particular de la comunicaci verbal -oral o escrita- que fa us de tots els recursos de la llengua per a multiplicar els efectes en el destinatari, ja sigui un lector o una audincia. La literatura, les fronteres de la qual sn necessriament fludes i variables segons les apreciacions personals, es caracteritza llavors, no pels seus suports ni pels seus gneres, sin per la seva funci esttica: la forma del missatge predomina sobre el contingut, sobrepassant aix la comunicaci utilitria limitada a la transmissi de les informacions complexes. En l'actualitat, la literatura est associada al mn dels llibres pels quals ens parlen des de la distncia els autors, per tamb t a veure amb les diverses formes de l'expressi oral com ara la poesia tradicional dels pobles sense escriptura -de les quals les canons sn llurs cosins llunyans- o el teatre, destinat a sser rebut a travs de la veu i els cossos dels comediants. 

La literatura, en el sentit ms modern, s doncs un art en si mateix. Tanmateix, s potser difcil establir els lmits d'aquest art quan hom aborda els escrits filosfics, les obres de teatre o els escenaris que revelen tamb les arts de l'espectacle. D'una manera general, la literatura agrupa totes les obres tant amb un objectiu esttic com amb una forma esttica particular. La dimensi esttica s doncs la finalitat de la literatura, criteri que la diferncia dels altres tipus d'escrits com el periodisme o la poltica. A primera vista, aquesta definici exclou els escrits purament filosfics, poltics o histrics. Per, cal ser previngut amb la categoritzaci dels gneres i dels tipus d'escrits que semblen pertnyer o no a la literatura. Un text pot aix posseir una dimensi literria fins i tot si l'autor no volia que en tingus, o sense que aquesta dimensi hagi estat l'objectiu sin el gnere.

 Gneres literaris .
Els gneres literaris han anat canviant segons l'poca i la zona cultural. La majoria de classificacions tradicionals, per, atenen a la forma d'escriptura (la literatura oral s'assimila al gnere corresponent). El primer gran gnere s la poesia, que engloba totes les obres escrites en vers. Van ser el primer tipus de literatura, ja que justament els recursos retrics del vers l'allunyaven del llenguatge ordinari. 

Per oposici, est la prosa, que recull el llenguatge sense mtrica, i el teatre, sota la forma de dileg que es representa per a un pblic. El teatre t dos subgneres principals: la tragdia i la comdia, segons el tema i l'estil de l'obra (si s trist i elevat o si tracta de fer riure).

Atenent al tipus de text, el gnere principal s la narrativa, que inclou totes les obres que tenen com a propsit principal explicar una histria. Dins destaquen la novella, el conte, la faula, l'epopeia i entre d'altres. Els textos de la lrica, per contra, intenten sobretot transmetre emocions.

Si el text no tracta un assumpte de ficci sin una reflexi sobre el mn real, s'anomena assaig. El serm s una variant dirigida oralment a un pblic. Dins aquest grup tamb es troben els escrits destinats a consignar la vida d'una persona o fets histrics, com la crnica, la biografia o el diari personal.

El cmic s un gnere que barreja text i illustracions i pot tractar qualsevol tema. La trama acostuma a estar desglossada en vinyetes, que fan la funci de pargrafs. s un dels gneres ms moderns en la histria de la literatura.

Tcnica literria.

Qualsevol manera d'escriure pot ser literria, depenent de les convencions de l'poca i del propsit de l'escrit. Hi ha, per, una srie de tcniques que acostumen a accentuar la literarietat d'un text (en paraules del formalisme rus), a posar en evidncia la funci potica del llenguatge. La crtica literria s'encarrega de posar en evidncia aquests artificis constructius i interpretar-los per al pblic, com a indici de qualitat de l'escriptura.

L's de recursos literaris tals com la metfora, adoptar un to irnic, fer evident la presncia del narrador, jugar amb la ficci, adoptar les convencions d'un gnere literari, introduir anticipacions o flaixbacs, introduir smbols o jocs de paraules sn algunes de les tcniques ms comunes que ajuden al lector a identificar un text com a literari.

Moltes d'aquestes tcniques vnen de la retrica clssica i han esdevingut maneres arquetpiques de fer, fins i tot s'han usar en altres arts com el cinema. Ajuden a plasmar la bellesa en paraules o a commoure el pblic, de manera que assumeixi com a versemblant all que se li explica.

 Tpics literaris.

S'entn per tpics literaris (tamb anomenats llocs comuns) el conjunt d'imatges, idees o recursos estilstics que escriptors d'poques i pasos diferents han repetit amb una certa freqncia, per la qual cosa la tradici literria els ha convertit en esquemes del pensament i de l'expressi universals. Molts dels tpics procedeixen de la litertura antiga i encara perduren en la literatura contempornia. Alguns del ms freqents poden ser: 

 Beatus ille (feli aquell).
 Carpe diem(aprofita el dia).
 Deus ex machina (un du des de la mquina).
 Fortuna mutabile (fortuna mudable).
 Locus amoenus(lloc delicis).
 Locus eremus(lloc erm).
 Parads perdut.
 Ubi sunt?(on sn?).
 La vida com un somni, una mscara, un teatre o una representaci.

 Literatura en detall de diferents idiomes .


Literatura abkhaza;
Literatura afrikaans;
Literatura albanesa;
Literatura alemanya;
Literatura anglesa;
Literatura armnia;
Literatura austraca;
Literatura basca;
Literatura bretona;
Literatura buriata;
Literatura calmuca;
Literatura catalana;
Literatura corsa;
Literatura escocesa;
Literatura espanyola;
Literatura esperantista;
Literatura estoniana;
Literatura francesa;
Literatura furlana;
Literatura gallega;
Literatura gallesa;
Literatura hongaresa;
Literatura iacut;
Literatura irlandesa antiga i moderna;
Literatura islandesa;
Literatura italiana;
Literatura japonesa;
Literatura komi;
Literatura kurda;
Literatura letona;
Literatura manx;
Literatura mari;
Literatura mordoviana;
Literatura occitana;
Literatura osseta;
Literatura polonesa;
Literatura romanx;
Literatura sarda;
Literatura sraba;
Literatura ttara;
Literatura txuvaix;
Literatura udmurt;
Literatura valona;

Llista d'escriptors africans;

Alguns perodes de la literatura.



Literatura clssica;
Literatura medieval;
Literatura renaixentista;
Literatura barroca;
Literatura neoclssica;
Literatura romntica;
Literatura realista;
Literatura modernista;
Literatura avantguardista;






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1627" title="Linux" nonfiltered="1028" processed="1015" dbindex="1029">



Linux s el nucli del sistema operatiu GNU/Linux. Fou desenvolupat inicialment per Linus Torvalds, i distribut amb la llicncia GPL de GNU. Normalment, el nucli es distribueix amb el conjunt d'utilitats de GNU, entorns d'escriptori i altres aplicacions, formant un sistema operatiu complet.

Histria.

Linus Torvalds, un estudiant d'Informtica de la Universitat de Hlsinki (Finlndia), en veure que no es podia ampliar les funcions del Minix, va decidir crear el seu prpi sistema operatiu compatible amb Unix que va anomenar Linux (el fet que s'assembli amb el seu nom personal s pura coincidncia).

Va desenvolupar Linux com a part del seu projecte de final de carrera, i va presentar-ne la primera versi el 17 de setembre de l'any, 1991 quan tenia tant sols 21 anys. A partir d'aquell moment, nombrosos collaboradors es van afegir al projecte. Milers de persones que volien executar Unix en els seus PCs van veure a Linux la seva nica alternativa, ja que que a Minix li faltaven massa coses. 

Linux va anar com l'anell al dit al projecte GNU, un projecte que pretenia de desenvolupar un sistema operatiu totalment lliure, a l'estil d'Unix, i que tenia un bon joc d'aplicacions i utilitats, per li faltava un nucli. A aquest sistema operatiu se l'anomena GNU/Linux, tot i que per extensi, habitualment s'utilitza el nom Linux per designar tamb el sistema operatiu complet.

A mitjan els anys noranta Linux s'havia convertit ja en l'Unix ms popular entre la gent que buscava alternatives al sistema Windows de Microsoft. Linux continua essent desenvolupat per un gran nombre de programadors d'arreu del mn, amb Linus Torvalds mantenint una certa direcci del projecte.

 Cronologia .
Abril de 1991 - Linus Torvalds comena a treballar en algunes idees simples per a un sistema operatiu. Comena fent un gestor de tasques en llenguatge ensamblador del xip d'Intel 80386 i un controlador de terminal.

25 d'agost de 1991 -  Torvalds escriu al grup de notcies comp.os.minix: ;
I'm doing a (free) operating system (just a hobby, won't be big and professional like gnu) for 386(486) AT clones. This has been brewing since April, and is starting to get ready. I'd like any feedback on things people like/dislike in minix, as my OS resembles it somewhat (same physical layout of the file-system (due to practical reasons) among other things).;

I've currently ported bash(1.08) and gcc(1.40), and things seem to work. This implies that I'll get something practical within a few months  Yes - it's free of any minix code, and it has a multi-threaded fs. It is NOT portable (uses 386 task switching etc), and it probably never will support anything other than AT-harddisks, as that's all I have :-(.;

 It's mostly in C, but most people wouldn't call what I write C. It uses every conceivable feature of the 386 I could find, as it was also a project to teach me about the 386. As already mentioned, it uses a MMU, for both paging (not to disk yet) and segmentation. It's the segmentation that makes it REALLY 386 dependent (every task has a 64Mb segment for code & data - max 64 tasks in 4Gb. Anybody who needs more than 64Mb/task - tough cookies).  Some of my "C"-files (specifically mm.c) are almost as much assembler as C.  Unlike minix, I also happen to LIKE interrupts, so interrupts are handled without trying to hide the reason behind them;

Setembre de 1991 - Es publica la versi 0.01 de Linux. (10,239 lnies de codi);
Octubre de 1991 - Es publica la versi 0.02 de Linux. ;
Desembre de 1991 - Es publica la versi 0.11 de Linux. Aquesta s la primera versi que es pot compilar fent servir Linux (anteriorment el desenvolupament es duia a terme amb Minix);
19 de gener de 1992 - Primer missatge al grup de notcies alt.os.linux newsgroup.;
31 de mar de 1992 - Es crea el grup de notcies comp.os.linux.;
Mar de 1992 - La versi 0.95 s la primera que pot executar el sistema de finestres X.
Durant tot el 1993, i principis del 1994 es produeixen 15 versions de desenvolupament etiquetades 0.99.*;
14 de mar de 1994 - Es publica la versi 1.0.0 de Linux (176,250 lnies de codi);
Mar de 1995 - Es publica la versi 1.2.0 de Linux (310,950 lnies de codi);
9 de maig de 1996 - Es suggereix que Tux el ping sigui la mascota de Linux.
9 de juny de 1996 - Es publica la versi 2.0.0 de Linux (777,956 lnies de codi);
25 de gener de 1999 - Es publica la versi 2.2.0 de Linux (1,800,847 lnies de codi);
18 de desembre de 1999 - Es publiquen pegats pel IBM mainframe en la versi 2.2.13, fent possible l'adopci de Linux per part de les grans empreses.
4 de gener de 2001 - Es publica la versi 2.4.0 de Linux (3,377,902 lnies de codi);
17 de desembre de 2003 - Es publica la versi 2.6.0 de Linux (5,929,913 lnies de codi);
24 d'abril de 2006 - Es publica la versi 2.6.16.11 de Linux (6,981,110 lnies de codi).

 Manteniment i desenvolupadors notables .

Encara que Linus Torvalds supervisa i publica el codi de les darreres versions del nucli, ha delegat el manteniment de les versions antigues a altres programadors:



Altres desenvolupadors notables del nucli Linux sn:
Robert Love i
Ingo Molnar.
(Vegeu el
fitxer "MAINTAINERS" per una llista completa).

 Enllaos externs .

 La web oficial del kernel Linux;
 kernelnewbies.org - informaci per a programadors (principiants) del kernel de Linux;
 Anatomia del kernel de Linux;
 http://linux-info.co.cc - Informaci general en catal de Linux i les seves distribucions;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1628" title="Lluita" nonfiltered="1029" processed="1016" dbindex="1030">
Lluita s una disciplina esportiva i un esport de combat existent des de mil lennis. Existeix un gran nombre de varietats per es poden distingir tres principals: la Lluita lliure o Lluita lliure Olmpica (LL), la Lluita grecoromana (GR) i la Lluita Femenina. Les tres s'engloben dins del terme Lluita Olmpica o Lluites Olmpiques.

La lluita s un esport en el qual cada participant intenta derrotar el seu rival sense l's de cops. L'objectiu consisteix en guanyar el combat fent caure l'adversari al terra i mantenint els seus dos espatlles fixos sobre el taps o guanyant als punts. Existeix per regles particulars segons els diferents estils.
 


Histria.
La lluita, potser amb l'atletisme, s l'esport probablement ms antic que s objecte de competicions. 

No existeix un origen com per a la lluita, ja que tots els pobles, en totes les poques, han tingut alguna forma de lluita. A Espanya han sobreviscut dues formes de lluites tradicionals molt arrelades: la Lluita canria i la Lluita lleonesa, i dues ms desconegudes: el Aluche cntabre i la Lluita baltu d'Astries.

La lluita es va introduir en els Jocs Olmpics de l'Antiguitat en el 776 aC. per ja existia abans i era coneguda per totes les civilitzacions. En efecte s'ha trobat representacions de lluitadors en les civilitzacions Acadia i sumria. Les primeres informacions autntiques sobre la lluita es remunten al temps dels sumeris. "El Poema de Gilgamesh" escrit al voltant del 2.300 a. C., ens fa el relat de competicions de lluita prpia d'aquest perode. En Babilnia existeixen proves arqueolgiques com una figuretes de bronze (2.600 aC) i de competicions en honor al du Marduk. Els hitites tamb la practicaven i coneixien. A egipte tamb han aparegut pintures i relleus que ens parlen de la lluita com en la tomba de Petah Hotep a Saqqara (2.300 aC) o un mural que s un autntic manual de lluita en Beni Hassan (2.000 aC .). A Creta en Hagia Triada s'ha trobat un relleu amb escenes de lluita del perode minoic (1.600 aC). Els etruscs tamb ens mostren murals de lluitadors en acci als murals de tombes (s. VI aC) com els de Tarqunia i altres llocs.



A la Grcia antiga, la lluita tenia un lloc principal en les llegendes i la literatura. Segons determinats mites, les lleis d'aquest esport havien estat entregades als homes per la deessa Atenea, a travs de l'heroi Teseu. En altres llegendes, s'afirma que la lluita havia sigut inventada per Hracles, per Hermes, per la seua filla Palestra, etc. Ac est la ra per la qual cosa no s estrany que la lluita haja sigut l esport fonamental no noms en els jocs olmpics antics, sin en tots els jocs realitzats a travs de l'antiga Grcia. Homer (segle VIII aC) ens relata en el cant XXIII de la seua Ilada el combat entre iax Telamoni i Odisseu, i tamb fa referncia en el cant VII de la Odissea. Altres autors que parlen de la lluita sn Plat, Pausnies, Filostrat d'Atenes, Plutarc, Heliodor, etc .. Tamb a la pintura i escultura apareix reflectada. Molts frescos i decoracions de cermica, en relleus i escultures deixen veure moments de combats.

Els romans tamb practicaven la lluita en la seua preparaci fsica, i encara que ja en 186 a. C. es van celebrar jocs atltics (entre ells la lluita), August els dons un gran impuls, continuaren amb Calgula i Claudi, i varen assolir el seu apogeu amb Ner (s. I dC), el poble rom no entengu el concepte agonist de l'esport y siempre va veure aquests jocs com a espectacle, preferint altres emocions ms fortes, com els combats de gladiadors, les curses de carros o els enfrontaments amb bsties.

Jap t tamb una llarga tradici de lluita antiga de ms de 2.000 anys: el primer combat trobat en els annals japonesos es remunta al 23 A.C.

La Bblia en el Gnesi ens descriu el combat mtic entre Jacob i l'ngel que li val el canvi de nom a Israel "el que lluita amb Du".

A Espanya, ja Estrab (s. I aC) en el llibre III de la seua Geografia que parla sobre Iberia ens fa referncia a que els pobles del nord practicaven lluites gimnstiques.

Sant Isidor de Sevilla al llibre XVIII de les seues Etimologies ens descriu la lluita com una disciplina en l'educaci dels nobles visigots (s. VII).

A l'edat mitjana, la lluita continua sent popular i es beneficia del patrocini de nombroses cases reials, especialment a Anglaterra, Frana i Jap. s practicada mpliament per l'aristocrcia feudal, sent una part important de l'educaci dels nobles, per donada la seua accessibilitat servia igualment a l'enduriment fsic i moral dels camperols i soldats, que a ms feien concursos durant les festivitats. Aix Alfons X el Savi la nomena en el Llibre dels jocs (1.283), entre els jocs de l'poca.

Durant la segona meitat del segle XV, van ser redactats en Alemanya els primers manuals de lluita. El ms antic data del 1443, i per primera vegada va ser impresa l'obra de Fabien Auerswald, "L'art de lluitar", en 1539 a Wittenberg. La Lluita es practicava en els mitjans aristocrtics i en l'educaci dels seus fills. pic va ser el combat el 1520 entre el rei d'Anglaterra Enric VIII i el Rei Francesc I de Frana. Nombrosos escriptors ens parlen de la lluita: Cervantes, Fray Luis de Len, Jorge de Montemayor, Gil Polo, el Marqus de Santillana, etc; i fora d'Espanya: Dante, Geoffrey Chaucer, Ludovico Ariosto, Torcuato Tasso, ...

La lluita tamb apareix recollida per Gins Prez de Hita, un dels cronistes de la guerra dels moriscos, en la segona part del seu llibre Guerres Civils de Granada, quan Aben Humeya, rei dels moriscos sublevats, va convocar un combat de lluita, que s'assembla a la lluita turca (Yagli Gures), al municipi d'Almeria de Purchena el setembre de 1569. A ms de lluita, va convocar una srie de proves esportives i musicals en el que va donar per trucar Jocs Moriscos. Aquestes proves, inclosa la lluita, s'han recuperat en els darrers anys i s possible assistir i participar anualment en la competici de lluita cada any a principis del mes d'agost a l'esmentada ciutat d'Almeria.

Durant el segle XIX s'estn per Europa i Gran Bretanya. 

En altres regions, ja se'l coneix des de fa temps, Monglia, per exemple, t una llarga tradici de lluita. A l'ndia i el Pakistan van nixer nombrosos lluitadors famosos. Gaireb tots els pasos van desenvolupar el seu propi estil de lluita, sn les lluites tradicionals o lluites autctones: el Sambo a Rssia, el Schwingen a Sussa, la Glima a Islndia i el Yagli Gures ((Turkish Oil Wrestling)) a Turquia, on la tradici s molt antiga. A Espanya tenim la sort de comptar amb quatre tipus de lluites autctones, dues molt populars: la Lluita lleonesa i la Lluita canria; i altres dues una mica menys: la lluita baltu i el Aluche cntabre. Ambdues practicades des de temps immemorials, tenen les seves primeres referncies escrites als segles XV i XVI.

Histria olmpica moderna.

Quan els Jocs Olmpics van refer la seua aparici a Atenes en els primers Jocs Olmpics de l'era moderna en 1896, es va considerar important que la lluita fos inclosa des d'un punt de vista histric de tal manera que es va tornar un dels elements centrals dels Jocs. La lluita grecoromana es percebia com la veritable reencarnaci de la lluita grega i la lluita romana de l'Antiguitat i va ser la que va estar present en esta primera olimpada. 

La lluita lliure es va admetre en els Jocs Olmpics en la sessi del COI celebrada a Pars el 1901. Les primeres proves olmpiques van tenir lloc en els Jocs Olmpics d'estiu de 1904 a Saint Louis als Estats Units. Els oficials olmpics van decidir afegir esta nova disciplina, al passat certament menys ric i menys noble que l'anterior per gaudint d'un enorme renom, en particular, a Gran Bretanya i als Estats Units, que era una de les atraccions estrelles de les revetlles i fires del segle XIX, una forma d'entreteniment professional. Igual que la lluita grecoromana, compta des de llavors entre les grans disciplines dels Jocs Olmpics. 

El 1912, a Sucia, es va crear la FILA (Federaci Internacional de Lluites Associades) que s l'organisme internacional que dirigix aquest esport. En l'actualitat, la Federaci Russa domina la lluita, en particular en grecoromana, per s dominada per Estats Units en lluita lliure. A la fila dels pasos d'on ixen lluitadors de nivell internacional figuren Iran, Turquia i Monglia, pas on la lluita s l'esport nacional. Per als Jocs Olmpics de Sidney en 2000, es va modificar el programa de lluita. Des de 1972, la lluita es dividia en deu categories de pes en els dos estils. En els Jocs de Sydney, es van presentar noms vuit categories de pes en cada estil. Els pesos tamb van canviar lleugerament i es va suprimir la categoria ms lleugera, anomenada comunament pes semimosca simplement 

La reducci del nombre de categories de 10 a 7 a la LL i la GR va permetre la introducci de la lluita femenina amb quatre categories de pes en els Jocs Olmpics d'estiu el 2004. 

El primer campionat del mn de lluita grecoromana va ser a Viena el 1904 i el primer de lluita lliure va tenir lloc a Hlsinki en 1951. 

Disset pasos es van repartir les medalles de lluita lliure als Jocs Olmpics de 1996 a Atlanta. Van ser 15 a Sydney i 17 a Atenes.

Estat actual de la lluita en el mn.

A l'actualitat, es compten centenars d'estils de lluita diferents a tot el mn. I nombrosos pasos tenen estils locals, com l'estil Glima a Islndia, Schwingen a Sussa o Cumberland a Gran Bretanya. Per, hui en dia, sn principalment quatre estils els que es practiquen en el marc de les competicions de lluita aficionada: la lluita grecoromana, la lluita lliure, el judo i el sambo. El judo es considera com un esport de ple dret als Jocs Olmpics. El sambo s una combinaci de judo i lluita lliure; sobretot popular a les Repbliques de l'Antiga Uni Sovitica, mai ha format part del programa olmpic. La lluita lliure s similar a l'estil de lluita universitari americ o lluita folk. Les preses tenen un nombre gaireb il limitat a condici de no ser perilloses i poden aplicar a qualsevol part del cos. La lluita grecoromana limita les preses a la part superior del cos. El 2005 s'ha introdut una nova variant amb carcter ms ldic i emparentat amb les lluites tradicionals: la Lluita platja.


 Veure tamb .

Lluita Olmpica;
Lluita Lliure Olmpica;
Lluita Femenina;
Lluita canria;
Lluita platja;
Jocs Olmpics;
Lluita Lliure professional;


 Enllaos externs .
Lloc oficial de la Federaci Internacional de Lluites Associades;
Museu de la fama de la FILA;
Lloc oficial de la Federaci Espanyola de Lucha;
Lloc oficial de la Federaci Valenciana de Lluita;
Lloc oficial de la Federaci Balear de Lluita;
Lloc oficial de la Federaci Catalana de Lluita;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1630" title="Lluita grecoromana" nonfiltered="1030" processed="1017" dbindex="1031">

La lluita grecoromana s una modalitat de lluita en qu no es permet d'agafar l'adversari per sota del maluc, fer-li la traveta ni utilitzar activament les cames en l'execuci d'una acci. s un del esports que formen part dels Jocs Olmpics des de la seva restauraci al 1896.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1631" title="Lluita lliure" nonfiltered="1031" processed="1018" dbindex="1032">


La lluita lliure s un estil de lluita en qu es permet d'agafar les cames de l'adversari, fer-li la traveta i utilitzar activament les cames en l'execuci d'una acci.

La lluita lliure es va admetre en els Jocs Olmpics en la sessi del COI celebrada a Pars el 1901. Les primeres proves olmpiques van ser en els Jocs Olmpics d'estiu del 1904 a Saint Louis als Estats Units. El moviment olmpic va decidir afegir aquesta nova disciplina en parallel a la ja existent lluita grecoromana. Si la lluita lliure tenia un passat certament menys ric i menys noble que l'anterior, per contra gaudia d'una gran anomenada, en particular a Gran Bretanya i als Estats Units, on era una de les atraccions estrella de les revetlles i fires del segle XIX, una forma d'entreteniment professional. Com passa amb la lluita grecoromana, compta des de llavors entre les grans disciplines dels Jocs Olmpics.

La lluita lliure t actualment les segents modalitats:
 La lluita lliure esportiva o lluita lliure olmpica , un esport olmpic de combat sense cops on es tracta de fer caure i immobilitzar l'adversari.
 la lluita lliure professional, tamb coneguda anteriorment com a Catch as Catch Can o simplement Catch, s una barreja d'esport i espectacle.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1632" title="Llenguatge" nonfiltered="1032" processed="1019" dbindex="1033">

El llenguatge s la capacitat de l'sser hum de comunicar-se utilitzant un sistema de signes. Una llengua o idioma s una representaci particular d'aquesta capacitat.

En matemtiques i informtica s'utilitzen tamb llenguatges formals, com la lgica o algun llenguatge de programaci.

Tres disciplines estudien bsicament el llenguatge: la filologia (que tamb s'ocupa de les llenges concretes), la filosofia i la semitica. Algunes preguntes bsiques que ocupen la filosofia sn: Quin s l'origen del llenguatge? Va sorgir en un sol punt o en diversos alhora? Com s la relaci exacta entre pensament i llenguatge? Quina s la naturalesa del significat?

Caracterstiques distintives del llenguatge hum.
Tot i que a vegades es parla de llenguatge dels animals, per exemple els crits dels micos o la dansa de les abelles, el llenguatge prpiament dit s exclusiu de l'sser hum, perqu acumula una srie de caracterstiques que no s'han trobat juntes en cap altra espcie.

La primera d'elles s la possibilitat d'establir comunicaci. Un emissor expressa un missatge i la resposta del receptor altera els propers missatges.

La ms evident s potser la capacitat de referir-se a realitats allunyades en el temps i l'espai del moment comunicatiu o fins i a tot de referir-se a realitats no existents. Aquest fet permet l'abstracci. Per aix es diu que el llenguatge usa smbols.

La tercera s que no est lligada a cap rgan o necessitat concreta, sin que hi intervenen molts factors. Per aquest motiu hi ha tanta varietat de missatges possibles, a diferncia del repertori limitat dels senyals animals. La doble articulaci permet la infinitud de missatges en l'home: noms ha d'aprendre un inventari curt de signes i les seves regles de combinaci per comunicar-se en qualsevol situaci.

Per ltim, el llenguatge hum es plasma en una llengua que s'aprn a la infncia, ning neix sabent cap idioma, a diferncia dels animals. L'enorme variabilitat lingstica n's una prova evident.

Charles Francis Hockett va resumir aquestes caracterstiques en 13 trets distintius. Molts sistemes de comunicaci tenen alguns d'aquests trets per solament el llenguatge hum els reuneix tots.

 Llenguatge verbal i llenguatge no verbal .
En el seu origen el terme llenguatge t un sentit molt restringit. Equival a l'expressi del pensament mitjanant la paraula, per s habitual ampliar el concepte fins identificar-lo amb el terme codi. Parlarem aleshores de diferents llenguatges en funci de diferents codis.

Aix ens permet distingir entre llenguatges verbals   els que fan servir la paraula oral o escrita- i els no verbals - els que fan servir altres codis. Aquests empren els colors, les mirades, els sons o les olors entre d'altres per a construir llenguatges ms especfics com per exemple el llenguatge de les flors, moviments amb el ventall o el del cinema.

s important constatar, d'entrada, el carcter notriament logocntric del nostre aprenentatge. El llenguatge verbal ens permet organitzar i conceptualitzar el pensament. Aprenem en la mesura que verbalitzem. Assimilem un concepte en la mesura que adquirim una paraula per definir-lo. Hem estat capaos, aix, d'incorporar al nostre aprenentatge el concepte arbre en la mesura que l'hem sabut verbalitzar. Per contra no podem distingir els infinits matisos que un inuit pot percebre en observar la neu, en no disposar d'una classificaci prou elaborada.

D'altra banda, ja des del Neoltic -quan el procs d'esquematitzaci de les pintures paleoltiques determina l'origen de les lletres i els posteriors fonemes- el llenguatge oral s'ha configurat com el mitj de comunicaci per excellncia. A un aprenentatge logocntric correspon una comunicaci logocntrica.

Funcions del llenguatge.
Roman Jakobson va analitzar les funcions bsiques de la comunicaci, i per tant tamb del llenguatge:
 Funci referencial o representativa: Alludir al context on t lloc la comunicaci. La mateixa expressi en un context diferent canvia de significat. Per exemple: "deixa-ho aqu", segons de qu es parli canvien els referents del "ho" i del "aqu".
 Funci expressiva o emotiva: Comunicar una idea que t l'emissor, fer partcips als altres dels propis pensaments;
 Funci conativa o apellativa: Aconseguir un efecte determinat per part del receptor (per exemple, els precs, les preguntes....);
 Funci ftica: Cridar l'atenci del receptor, comenar o restablir la comunicaci;
 Funci metalingstica: Parlar sobre el propi llenguatge. Per exemple, "El verb haver s'escriu amb h i amb v". ;
 Funci potica: Embellir el missatge, com passa a la literatura. Segons Jakobson, la funci potica s la ms important, ja que posa en marxa totes les altres. ;

Pgines relacionades.
 Comunicaci;
 Llenguatge visual;
 Disllia;
 Filosofia del llenguatge;



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1633" title="Llenges romniques" nonfiltered="1033" processed="1020" dbindex="1034">




Les llenges romniques o neollatines sn llenges que procedeixen del llat vulgar (ents en el sentit etimolgic de "popular", 'parlat pel poble', com oposat al llat clssic i literari). Formen part un subgrup dins de les llenges itliques, branca de les llenges indoeuropees.

Aquestes llenges es parlaven o es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romnia, i que actualment cobreix majoritriament el sud europeu de l'antic imperi rom; els termes "rom/na" i "Romnia" procedeixen efectivament de l'adjectiu llat romanus: es considerava que els seus parlants empraven una llengua presa de la dels romans, per oposici a altres llenges presents en els territoris de l'antic Imperi, com el frncic a Frana, llengua dels francs pertanyent a la famlia de les llenges germniques.

El primer escrit en qu es troba el terme rom, d'una forma o una altra, referit a una llengua romnica es remunta al concili de Tours, l'any 813. s a partir d'aqueix concili que es considera que la primera llengua vulgar es distingeix del llat, i es designa en efecte com una llengua a banda. Es tracta d'una forma de protofrancs, que rep el nom de rustica romana lingua o roman. No obstant aix, en els Cartularis de Valpuesta, hi ha un text anterior que data de l'any 804, escrit en un castell molt primitiu.

L'evoluci del llat vulgar cap a les llenges romniques es data grosso modo de la manera segent:
entre 200 aC i 400 aproximadament: diferents formes de llat vulgar.
entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si.
a partir de 800: es reconeix l'existncia de les llenges romniques.

 Del llat clssic al llat vulgar .

 Alguns tipus de modificacions fontiques prpies del llat vulgar .

A propsit del llat vulgar, cal ressenyar que els romans vivien en situaci de diglssia: la llengua de cada dia no era el llat clssic, el llat dels textos literaris o sermo urbanus (el 'discurs urb', s a dir, refinat) es trobava estancat per la gramtica (com ja ho estava el snscrit en la mateixa poca a l'ndia), sin una forma distinta encara que prxima, en un procs de desenvolupament ms lliure, el sermo plebeius ('discurs plebeu'). Pareix que el llat clssic no es limitava a un ocupaci llibresca, sin que el parlaven les classes socials elevades, mentre que el sermo plebeius era la llengua del poble pla, els comerciants i els soldats. Sense possibilitat d'accedir a l'estatus de llengua literria, el llat vulgar ens s conegut sobretot per la fontica histrica, citacions i crtiques pronunciades pels parlants d'un llat literari, aix com per nombroses inscripcions, registres, comptes i altres textos corrents. D'altra banda, el Satyricon de Petroni, una espcie de novella escrita probablement en el primer segle de la nostra era i que va passant pels entorns marginals de la societat romana, s un testimoni important d'aquesta diglssia: segons la seua categoria social, els personatges s'expressen en una llengua ms o menys prxima a l'arquetip clssic.

Entre els textos que han censurat les formes jutjades decadents i errnies, cal destacar l' Appendix Probi, una espcie de compilaci d'errors freqents recopilats per un cert Probus que data del segle III de la nostra era. Sn aquestes formes, i no els seus equivalents en llat clssic, les que es troben en l'origen de les paraules utilitzades en les llenges romniques. Heus ac alguns exemples de faltes citades per Probus (segons el model A non B, ' A, no B'), classificades ac segons el tipus d'evoluci fontica i acompanyades de comentaris que permeten assenyalar les principals diferncies entre el llat clssic i el llat vulgar. No s possible ser exhaustiu en la matria i incloure referncies a totes les diferncies entre el llat clssic i el vulgar, per l' Appendix Probi pot constituir una introducci pertinent sobre l'assumpte:

1. clida non calda, msculus non masclus, tbula non tabla, culus non oclus, etc. ;
Aquests exemples mostren que les vocals posttniques o les pretniques es tornaven mudes. En efecte, les paraules llatines s'accentuen clida, msculus, tbula i culus, i la vocal segent era breu. Aquest emmudiment prova tamb que l'accent tonal del llat clssic es va tornar accent d'intensitat en llat vulgar (perqu un accent tonal no hauria tingut cap influncia sobre les vocals tones de l'entorn). Es reconeixen en aquesta llista els avantpassats de cald, mascle, taula i ull, notant-se l'evoluci ja descrita. ;

2. vnea non vinia, solea non solia, lancea non lancia, etc.;
Es veu en aquest passatge que en llat vulgar de /e/ breu davant de vocal es torna semiconsonant /j/ (la inicial de iot) ; el fenomen s denominat consonantitzaci i consisteix, desprs de consonant, en la palatalitzaci; aquestes consonants palatalitzades (que poden provenir d'altres fonts), sn importants en l'evoluci de les llenges romniques a causa del dficit que el llat tenia de sons palatals, desequilibri que a la fi va originar la transformaci de gran part de les consonants primitives del llat, per obra d'aquest element palatal denominat genricament iod. Aquesta transformaci explica per qu s'obt, per exemple, vinya (amb /nj/ davant de/, assenyalada en les llenges romniques per distintes grafies: el dgraf ny en catal, gn en francs i en itali,  en castell i en gallec, nh en portugus i occit, etc.).

3. auris non oricla.;
Probus observa en aquest exemple nombrosos fenmens: en primer lloc, la monoftongaci o reducci d'antics diftongs: /au/ monoftonga en /o/, i en llat vulgar /ae/ ho fa en /e/ oberta, de la mateixa manera que /oe/ passa a /e/ tancada. Desprs, l's d'un sufix diminutiu -culus agregat a l'arrel auris ('orella'), dna lloc a aurcula, 'xicoteta orella'. En efecte, l'ocupaci de diminutius en llat vulgar s freqent. ;

4. auctor non autor.;
Es destaca ac una simplificaci o reducci de grups consonntics; aix, /kt/ passa a /t/, i dna autor en castell i catal, i auteur en francs; pel mateix motiu, /pt/ passa a /t/ (septem, scriptum, ruptum), que van evolucionar en set, escrit i el castell roto. En romans /kt/ passa a /pt/ i /pt/ es conserva.

5. rivus non rios, sibilus non sifilus.;
El so /w/ del llat o wau, assenyalat per la lletra u (o v en les edicions modernes) ha evolucionat de maneres diverses, siga ensordint-se fins a la desaparici entre vocals (ri(v)us, que dna riu en catal, pa(v)or que dna peur en francs o paura en itali), o en espirant bilabial sonora desprs reforada en /v/ (en la majoria de les llenges romniques); /p/ i /b/ en posici intervoclica han conegut la mateixa sort, la qual cosa explica que sibilus done sifilus, sabent que /f/ no s ja ms que la variant sorda de /v/; aix s'explica siffler en francs (de sibilare, que es torna sifilare i desprs siflare) o el francs savoir (de sapere, desprs sabere, savere; el catal saber mostra, per la seua ortografia, que ha roms en l'estat intermedi, etc).

6. pridem non pride.;
Aquest ltim exemple (la llista no s gens exhaustiva, lluny d'aix) mostra que /m/ al final de paraula no es pronuncia ja (la qual cosa fins i tot succeeix en llat clssic: l'escansi del vers llat ho prova fcilment). Aquest emmudiment s, entre altres, l'origen de la desaparici del mecanisme de les flexions; les llenges romniques no utilitzen, en efecte, ja les declinacions llatines i opten per utilitzar preposicions que van nixer com un sistema auxiliar i a poc a poc van anar substituint la flexi.

Aquesta llista no s exhaustiva i seria necessari abordar la qesti de la diftongaci panromana (que coneixen totes les llenges romniques) i assenyalar quin nombre de vocals s'han generat com a conseqncia de les diftongacions secundries.

 Transformacions en profunditat del sistema morfosintctic .

Sistema nominal.

La caiguda de la /m/ final, consonant que es troba sovint en la flexi, crea llavors una ambigitat: Romam es pronuncia com Roma, no es pot saber si el terme est en nominatiu, en acusatiu o en ablatiu. Aix, les llenges romniques han d'utilitzar preposicions per a evitar tal ambigitat. Abans de dir Roma sum per sc a Roma o Roma(m) eo per vaig a Roma, va caldre expressar aqueixes dues frases per sum in Roma i eo ad Roma. En aquest aspecte, conv recordar que si ja, en llat clssic, des de l'poca imperial, la /m/ al final de paraula s'ometia, Roma sum i Roma(m) eo no podien ser confoses: en l'ablatiu (Roma sum), la /a/ final s llarga; no obstant aix s breu en acusatiu: aix es pronunciava /r m / per al primer, /r m / per al segon. El llat vulgar, aix no obstant, no utilitza ms el sistema de quantitats vocliques: ambdues formes sn una mica ambiges.

En un mateix moviment, els adverbis i les preposicions simples sn a vegades reforades: davant de, abans, ja no basta; cal posar ab + ante de en vulgar per a explicar el catal abans, el francs avant i l'occit avans, o b in ante de per al romans nainte, etc.; igualment avec (francs) prov de apud + hoc, dins de de intus, etc. El cas lmit pareix aconseguit amb el francs aujourd'hui, noci que es deia simplement hodie en llat clssic. El terme francs s'analitza en  + le + jour + de + hui, on hui ve de hodie (que es troba en catal, hui, en occit, ui, en castell "hoy", en itali, oggi, en romanx, hoz o en val, oy). El compost aglutinat resultant s, en conseqncia, redundant, ja que significa terme a terme: al dia d'avui (en francs au jour d'aujourd'hui). Certes llenges conservadores, mentrestant, han mantingut adverbis i preposicions simples: el castell con i el romans cu vnen de cum, igualment que l' en catal o l' n romans sn heretats de in. Es veu tamb aquest fenomen amb els termes simples heretats de hodie

De llengua flexional a la sintaxi gil (l'orde dels termes no compta enormement per al sentit sin principalment per a l'estil i l'mfasi), el llat vulgar va arribar a ser un conjunt de llenges, que utilitzaven moltes preposicions, en les quals l'orde dels termes s fix: si s possible dir en llat Petrus Paulum amat o amat Petrus Paulum o Paulum Petrus amat o encara amat Paulum Petrus per a voler dir que 'Pere ama a Pau', a no s possible en les llenges romniques, que han abandonat ms o menys rpidament les declinacions; aix, en catal 'Pere estima a Pau' i 'Pau estima a Pere' tenen un sentit oposat, noms l'orde dels termes indiquen qui s subjecte i qui s objecte. Quan les llenges romniques van mantenir un sistema de declinacions, aquest s'ha simplificat i es limita a aquells casos (a excepci del romans): el que ocorre en antic francs i en antic provenal, que no en posseeixen ms que dos, el cas subjecte (heretat del nominatiu) i el cas objecte (provinent de l'acusatiu), per a tot el que no sigui subjecte. En francs, quasi sempre, el cas subjecte va desaparixer; els noms actuals heretats del francs antic sn llavors tots de l'antic cas objecte i, per tant, d'antics acusatius; es pot constatar amb un simple exemple:




El romans, no obstant aix, conserva un sistema flexional que exerceix amb tres casos sincrtics: cas directe (nominatiu + acusatiu), cas oblic (genitiu + datiu) i vocatiu. Aquests casos es distingeixen principalment quan el nom est marcat per l'article definit. En cas contrari, tenen tendncia a ser confosos.

Altres punts mereixen ser assenyalats: Primer, excloent el romans, els tres gneres, mascul, femen i neutre, sn reduts a dos per l'eliminaci del neutre; aix, el terme llat folia, nominatiu i acusatiu neutre plural de folium, fulla, s reinterpretat com un femen: s el cas, per exemple, en catal , on es torna fulla, ms tamb en francs, sota la forma feuille, en castell hoja, en itali foglia, romanx fglia, val fouye, portugus folha, occit fulha, etc., tots termes femenins (per prsentant curiositats com el catal full en mascul). A ms, les llenges romniques van desenvolupar un sistema d'articles determinats, desconeguts en llat clssic. Aix, en catal, el i la provenen respectivament dels pronoms i adjectius demostratius ille i illa; igualment en itali per a il i la (aix com el < illum), en francs per a le i la dels demostratius illum e illa respectivament, etc. El romans es distingeix per ser l'nica llengua romnica en la qual l'article va posposat: om, home, om-ul, l'home. Els articles indeterminats, per la seua banda, provenen simplement del numeral unus, una (i unum en el neutre), que, en llat, haurien pogut servir amb aquest s.

Finalment, el sistema de l'adjectiu s revisat: Mentre que els graus d'intensitat eren marcats per sufixos, les llenges romniques no se servien ms que d'un adverbi davant de l'adjectiu simple, ja sigui magis (que va esdevenir en ms en catal, mai en occit i en romans, mais en portugus, ms en castell, etc.) ja siga plus (pi en itali, plus en francs, pus en val, plu en romanx, etc.): Aix, per a dir ms gran (comparatiu de superioritat) en llat clssic era suficient grandior; en catal fa falta ms gran, en itali pi grande, etc. Igualment, el superlatiu absolut el ms gran es deia grandissimus en llat clssic, per el ms gran i il pi grande en aqueixes mateixes llenges.

 Sistema verbal .
Les conjugacions llatines es van modificar profundament, principalment per la creaci de temps compostos: aix el nostre he cantat, francs j'ai chant, occit ai cantat o castell he cantado vnen d'un habeo cantatu(m) vulgar, que no existeix en llat clssic. L's de verbs auxiliars ser i haver, s notable: el llat ja usava ser en la seua conjugaci, per no de forma tan sistemtica com en les llenges romniques que han generalitzat el seu s per a crear un joc complet de formes compostes responent a les formes simples. Generalment les formes compostes marquen l'aspecte finalitzat de l'acci.

Un mode nou apareix, el condicional (testificat per primera vegada en una llengua roman en la Seqncia de santa Eullia / Squence de sainte Eulalie), construt a partir de l'infinitiu (a vegades modificat) seguit de les desinncies de l'imperfecte: viure + -ia dna viuria en catal, aix vivrais en francs, viuri en occit, vivira en castell. A notar algunes de les modificacions de l'arrel: haver + ia > hauria i no *haveria. De la mateixa manera, el futur clssic s abandonat per una formaci comparable a la del condicional, s a dir, l'infinitiu seguit del verb haver-hi (o precedit, com en el cas sard): aix cantara habeo ("jo he de cantar") dna cantar en catal i castell, cantarai en occit, je chanterai en francs, etc.

La forma passiva s'elimina a favor d'un sistema compost que ja existia en llat (cantatur, "s cantat", en llat clssic es converteix en est cantatus, que en llat clssic significa "ha sigut cantat"). Finalment, algunes conjugacions irregulars (com la volle en francs "vouloir") sn rectificades, encara que moltes mantenen el seu carcter irregular en les llenges romniques, i els verbs deponents deixen de ser utilitzats.

El lxic del llat vulgar.
El llat vulgar i el llat clssic no difereixen noms en aspectes fonolgics i fontics, sin que tamb pel lxic; les llenges romniques, de fet, no usen ms que en proporci variable el vocabulari clssic. Sovint es retenen termes populars, eliminant els propis de la llengua ms culta.

Algunes paraules llatines han desaparegut completament i han sigut reemplaades pel seu equivalent popular: cavall, equus en llat clssic, per caballus ("ross"; paraula, potser, d'origen celta) en llat vulgar. La paraula es troba en totes les llenges romniques: cheval en francs, caval en occit, cavall en catal, cal en romans, cavallo en itali, tchv en val, chavagl en romanx, etc. 

D'altra banda, si certs termes clssics han desaparegut, no sempre han sigut reemplaats necessriament per la mateixa paraula en llat vulgar. El terme culte per a "parlar" s loqui en llat clssic, substitut per:
 parabolare (paraula presa de la litrgia cristiana i d'origen grec; literalment "parlar amb parboles"): catal i occit parlar, francs parler, itali parlare,  etc. ;
 fabulara (literalment: "fabular") : castell hablar, portugus i gallec falar, sard faedhre, etc.

Finalment, algunes llenges romniques van continuar usant les formes clssiques, mentre altres anomenades menys "conservadores", es van servir de les formes vulgars. L'exemple emprat tradicionalment s el del verb "menjar":
 llat clssic edere: es troba en forma composta i per tant menys "noble" en castell i portugus comer (de  comedere) ;
 llat vulgar manducare (literalment "mastegar"): en francs manger, occit menjar, itali mangiare, catal menjar, o en romans mncar, per exemple.



Les raons de la diversitat de les llenges romniques.
L'evoluci fontica natural de les llenges, a la qual el llat naturalment no va escapar, explica en gran part les importants diferncies entre algunes llenges romniques. A aquest procs tamb s'afegeix la diversitat lxica del que es denomina llat vulgar: la grandria del Imperi Rom i l'absncia d'una norma literria i gramatical van resultar en una llengua vernacla no fixada. 

De manera que cada zona de l'Imperi va utilitzar un sabor particular del llat vulgar (es deuria fins i tot dir " dels latets vulgars"), com s'ha vist ms amunt, una llengua preferint un terme per a dir "casa" (llat casa en castell, catal, itali, portugus, romans) i una altra llengua preferint un terme diferent (mansio per al mateix sentit en francs maison), per exemple.

A aquestes dues raons s'afegeix la presncia de substrats: llenges parlades inicialment en una zona i recobertes d'una altra, no deixant ms que traces disperses, tant en el vocabulari com en la gramtica o en la pronunciaci en la llengua d'arribada. Aix, el substrat gal en francesa deixa unes cent vuitanta paraules com braies, char o bec i estaria en l'origen del pas del so /u/ (de loup) llat a /y/ (de lune). 

Naturalment, la influncia del gal no es va limitar noms a Frana: el portugus o els dialectes de la Itlia del nord, per exemple, n'han pres alguns termes. Igualment alguns estudiosos consideren que uns idiomes que van servir de substrat per a algunes de les llenges iberoromniques van ser el basc i el bascoibric. El basc possiblement va aportar al canvi /f/ al /h/ a l'inici de les paraules en castell i gasc(el llat farina es va convertir en "harina" en castell i "haria" en gasc) i paraules com "izquierda" en castell (basc ezker), i el bascoibric, paraules com "esquerra" en catal. Uns altres substrats del llat en territori catal sn el celta i el sorotapte, tots dos de tipus indoeuropeu, contrriament al bascoibric.

Fins i tot hi hagu la influncia de l'etrusc per al dialecte itali de la Toscana, que li deuria el seu gorgia toscana, s a dir, la pronunciaci dels sons /k/ com a /h/ (angls home) o / / (alemany Bach; castell jota). Cal notar que tant la teoria del substrat basc com la de l'etrusc estan desacreditades actualment.

Finalment, el superstrat tamb ha jugat un paper important en la diferenciaci de les llenges romniques: sn les llenges de pobles que, havent-se installat en un territori, no han aconseguit imposar-hi la seua llengua. No obstant aix, aqueixes llenges deixen traces importants. El superstrat frncic (s a dir, germnic) a la Gllia s important; el vocabulari medieval n'est ple, sobretot en el domini de la guerra i de la vida rural (aix, en francs, adouber, flche, hache, etc., per tamb framboise, bl, saule, etc., i fins i tot garder i sorprenentment trop, del frncic; i en occit mots com apcha, ardit, esclafar, gasanhar, gant, tropl, del frncic, i cauipir, espeut, del burgundi). 

El francs i l'occit actual compten amb diverses centenes de paraules heretades, doncs, de llenges germniques.  Tamb el catal i el castell tenen paraules germniques, procedents del gtic (dels visigots) en el cas del catal i el castell, i tamb del frncic, en el cas del catal. Paraules com guerra o les ja vistes en francs adobar, flecha", hacha", frambuesa, guardar, fins i tot noms com Federico o Hernando es troben en castell. I bramar, amanir, randa, llesca, del visigtic, i guard, guaita, garba, estona" o gaire, del frncic, es troben en catal. 

En castell, el superstrat que ms es nota s l'rab: d'aqueixa llengua provenen ms de 4000 paraules, entre les quals hi ha topnims i compostos. La caracterstica ms remarcable s el manteniment quasi sistemtic de l'article rab en la paraula, mentre que les altres llenges romniques que han pres la mateixa paraula l'han perdut ms sovint. Aix passa amb la paraula castellana algodn, oposada al catal cot i al francs i occit coton, que prov de l'rab al qu un; algarroba, "garrofa", en francs caroube i en occit carrbia, de a l'harubah; o tamb aduana, "duana", en francs douane i en occit doana, de ad-diwan (que tamb dna divan). 

Finalment, el romans deu a les llenges eslaves de l'entorn el vocatiu, alguns termes lxics aix com processos de palatalitzaci diferents de les altres llenges romniques.

Es poden donar ac els resultats d'un estudi realitzat per M. Pei el 1949, que compara el grau d'evoluci de les diverses llenges respecte a la seua llengua mare; per a les llenges romniques ms importants, si noms es consideren les vocals tniques, s'obtenen, respecte al llat, els segents coeficients d'evoluci:

sard: 8 %;
itali: 12 %;
castell: 20 %;
romans: 23,5 %;
occit: 25 %;
portugus: 31 %;
francs: 44 %.

Aix, s possible veure amb facilitat el grau de variabilitat del conservadorisme de les llenges romniques. La ms prxima del llat fonticament (considerant nicament les vocals tniques) s el sard, la ms allunyada, el francs.

 Graus d'intelligibilitat mtua entre les llenges romniques .

Segons l'Ethnologue. edicin, SIL International, 2005.



Les llengues d'oc, d'ol i de s.
El primer intent d'anomenar les llenges vulgars del llat fou un escrit per Dant, qui escrigu en el seu De vulgari eloquentia: "nam alii oc, alii si, alii vero dicunt oil" ("alguns diuen c, d'altres diuen s, i d'altres diuen ol"). Aquesta manera de definir les llengues romniques pel seu lxic tractava d'una paraula bsica ("s") a totes tres de les llenges principals de l'edat mitjana i ben coneguts a Itlia. Parlava doncs, de la llengua d'c (l'occit), la llengua d'ol (el francs), i la llengua del s (l'itali). s clar que no era aix l'nic tret definidor de cada grup.

La paraula "c" ve del llat vulgar hoc ("aix"), mentre "ol" (avui en dia, "oui") ve del llat hoc illud ("aix s"). D'altres idiomes romnics deriven aquest mot del llat sic, "aix ", com ara el catal (s), castell (s),  itali (s), lombard occidental (s), i portugus (sim).

 Llista de llenges romniques .


Les llenges romniques es classifiquen en nou grups, i cada un pot al seu torn comprendre diversos dialectes. Cal notar que l'elecci d'un d'aquests dialectes com a llengua oficial sol obeir a raons poltiques. Siga com siga, les llenges romniques formen un continuu de nombroses llenges les diferncies mtues del qual sn de vegades mnimes, per la llista segent es limitar a mostrar les llenges ms conegudes (entre parntesis, el nom en la prpia llengua i any de la seua primera atestaci coneguda):

 Llenges ibero-romniques:;
 Castell (castellano, principis del s. IX: Cartularis de Valpuesta): una de les llenges oficials de Espanya, coneguda tamb com espanyol. Oficial en la major part dels pasos de Llatinoamrica. T poca varietat dialectal en els registres cultes i es mostra com una llengua molt conservadora.
 Portugus (portugus, s. XII): llengua oficial de Portugal, posseeix menys dialectes diferenciats i s ms conservador que el castell.
Gallec (galego, s. XII): llengua cooficial de Galcia. Provinent del galaicoportugus medieval (el portugus i el gallec eren una mateixa llengua durant l'edat mitjana sorgida en el s. IX).
Asturi (asturianu, s. X: llengua parlada en el Principat d'Astries. ;
Lleons (llons, s.XNodicia de kesos):llengua parlada en les provincies de Lle, Zamora y Salamanca. Una variant, el mirands, s oficial a Miranda del Duero (Portugal), i una altra, el casto, parlat en el nord-oest d'Extremadura.

 Itali (italiano ; s. IX) : amb una gran quantitat de dialectes (ms de dos-cents). El tosc florent, promogut per Dante en el segle XIII constitueix la base de la llengua oficial d'Itlia.

 Llengua dlmata, llengua morta al segle XIX, que es parlava en algunes ciutats costaneres de Dalmcia (costa de l'actual Crocia). Tenia dos dialectes coneguts:
Vegliota (veklisu), en el nord, que es va extingir en 1898.
Ragusano, en el sud, desaparegut en el segle XV.

 Llenges galloromniques:;
 Francs (franais, s. IX, Jurament d'Estrasburg): llengua amb gran varietat dialectal pertanyent al grup de les llenges d'ol i llengua oficial de Frana i cooficial en Blgica, Sussa i altres pasos. s una evoluci de diversos dialectes parlats al voltant de Pars.
 Val (walon, cap als ss. XII i XIII): parlat principalment en Blgica, on s considerada llengua regional.
 Picard (cht'i, cap als segles XII i XIII): parlat en els departaments de Nord-Pas-de-Calais i Picardia (Frana), aix com en l'oest de Valnia (Blgica). A Valnia es considera llengua regional.

 Llengua francoprovenal o arpitana (francoprovensal o arpitan, s. XIII, Mditations de Marguerite d'Oingt), conjunt de llenges repartides entre Itlia (Vall d'Aosta, Piemont), Sussa (cantons de Friburg, Valais, Vaud i Ginebra), Frana (Li, Savoia). Est en via de extinci.

 Llenges occitanoromniques:;
 Catal (catal, finals del s. XII), llengua oficial a Catalunya junt amb el castell i l'occit, al Pas Valenci (on adopta el nom de valenci) i a les Illes Balears, aix com en una xicoteta regi de Mrcia, coneguda com el Carxe (on el catal no s oficial), Andorra (on s l'nica llengua oficial), Catalunya del Nord i l'Alguer. T diversos dialectes.
 Occit (occitan o lenga d'c, finals del s. X), terme que comprn un conjunt de dialectes anomenats llengua d'oc  principalment el nord-occit (llemos, alverns, i vivaro-alp), el mig-occit (llenguadoci, provenal) i el gasc- i coneguts en Frana amb el nom despectiu de patus (patois), el catal i l' occit constituen una nica llengua a l'edat mitjana, que noms es va separar en dues llenges clarament diferenciades entre finals del segle XIII i principis del XIV.

 Llenges reto-romniques:;
 Dialectes romanxs (rumantsch): sursilv, sutsilv, surmir, puter i vallader formen els cinc dialectes escrits, es parlen a Sussa (en el cant dels Grisons).
 Interromanx (rumantsch grischun): espcie de lingua franca romanxa emprada a Sussa per a unificar la vintena de dialectes romanxs, i que es recolza sobretot en el sursilv, el vallader i el surmir. L'interromanx s una llengua oficial en el cant sus dels Grisons.
 Dialectes ladins (ladn): emprats als Dolomites, a la Ladnia (Itlia), es consideren una llengua regional.
 Frils (furlan): parlat a la provncia italiana de dine, t l'estatus de llengua regional.

 Romans (romn  ; atestacions parcials al s. XII, a. completa en el s. XV): llengua de l'antiga provncia romana de Dcia. El superstrat eslau t relativament poca rellevncia i el romans s'assevera com una llengua prou conservadora. Es considera que posseeix quatre dialectes:
 Dacoromans, generalment denominat romans. s la llengua oficial de Romania i Moldvia i llengua cooficial a Voivodina (Srbia). Es divideix en:
 Moldau, al nord.
 Valac, al sud.
 Transilv, a l'oest.
 Istrioromans, parlat a stria (en via d'extinci).
 Meglenoromans (o meglenita), parlat a Macednia;
 Macedoromans (o arromans), parlat principalment a Albnia, Srbia, Macednia i Tesslia (Grcia).

 Sard (sardu o limba sarda, s. XI), parlat a Sardenya. s una de les llenges romniques ms conservadores, la qual cosa es pot explicar ats el seu allament geogrfic. Ha conegut nombrosos superstrats, dels quals el catal i el castell sn els ms rellevants. S'hi distingeixen diversos dialectes:
 Campidans;
 Logudors, que constitueix la llengua considerada clssica.
 Nuors (nuorais).
Els dos ltims dialectes mencionats sn ms arcatzants que el primer.

Hi ha dialectes per als quals de vegades es reclama l'estatus de llengua a part. Seria el cas del val (respecte al francs), el gasc (respecte a l'occit), l'asturlleons (respecte a l'espanyol i amb forta influncia galaico-portuguesa), l'aragons (respecte a l'espanyol i amb forta influncia catalana i gascona), el sicili o el lgur (respecte a l'itali) i els parlars romanesos al sud del Danubi. Val a dir, que l'arrel d'aquests debats s que els dialectes en qesti, en molts casos, sn llenges de transici entre dues altres llenges romniques o sn llenges embrionries assimilades, com en el cas de l'asturlleons i de l'aragons o navarroaragons. En altres casos, les llenges de transici s'associen directament com a dialecte d'una de les implicades en la transici, com s el cas del panotxo, considerat dialecte de l'espanyol i llengua de transici entre l'espanyol i el catal, o el benasqus, considerat generalment dialecte de l'aragons o parlar de transici entre aragons, i catal.

D'altra banda, el fet que el portugus i el gallec siguin dues llenges separades s tamb fortament debatut. Hi ha qui pensa que, sorgides d'un mateix parlar roman (el galaicoportugus), el gallec i el portugus noms sn dues variants dialectals de la mateixa llengua: la segona que va seguir evolucionant lliurement i la primera que s el fruit de la pressi uniformitzadora d'Espanya, que l'ha dut fins i tot a adoptar una ortografia diferent.

En contra del criteri de la major part de la comunitat cientfica, hom reclama a voltes com a llenges separades el valenci i el moldau malgrat el consens acadmic que sn, respectivament, dialectes del catal i del romans (escrit amb alfabet cirllic entre 1940 i 1989).



Criolls.

Castell 
Francs 
Portugus 
Itali 
Romans 
]]
Arran de l'experincia colonialista de certs estats d'Europa a partir de finals del segle XV, les llenges romniques s'estengueren arreu del planeta (especialment l'espanyol, el portugus i el francs). A ms, per, donaren lloc a una srie de barreges (ja siga amb llenges locals o altres llenges estrangeres) que hom coneix com a criolls. En sn exemples (en negreta la llengua d'origen i entre parntesi el pas o territori on es parla):

Basats en el francs;
Crioll haiti;
Patois (crioll de Jamaica);
Basats en l'espanyol;
Chavacano (Filipines);
Palenquero (Colmbia);
Llanito (Gibraltar);
Basats en el portugus;
Papiamento (Antilles Neerlandeses i Aruba);

 Referncies .
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1634" title="Lingstica" nonfiltered="1034" processed="1021" dbindex="1035">


La Lingstica s la cincia que estudia totes les manifestacions de la parla animal, s a dir, l'estudi de la llengua en el seu vessant oral i oral. En un sentit molt senzill la lingstica s l'estudi de les llenges humanes, analitzant el que tenen en com i el que les diferencia. Un lingista s, per tant, una persona que estudia les llenges. En un sentit ms estricte, la lingstica s'oposa a la gramtica tradicional en qu aquesta ltima s normativa (o prescriptiva) mentre que l'altra s descriptiva. Mentre que la gramtica jutja els enunciats en termes de l'adequaci a una norma donada, la lingstica noms descriu. El treball descriptiu es pot fer segons tres eixos principals:
 estudis en sincronia i diacronia: l'estudi sincrnic d'una llengua s'interessa noms en aquesta llengua en un moment donat de la seva histria, i a un sol estat. Per contra, estudiar una llengua  o una famlia de llenges o una rea lingstica  s un estudi diacrnic que s'enfoca en la seva histria i els canvis estructurals que ha patit;
 estudis terics i aplicats: la lingstica terica estudia la creaci de les estructures que permeten la descripci individual de les llenges aix com les teories que cerquen de delimitar llurs constants universals;
 estudis contextuals i independents: encara que els termes que defineixen aquesta dicotomia no s'hagin fixat amb claredat, es pot definir de la segent manera: l'estudi contextual s'enfoca en les interaccions entre la llengua i el mn, mentre que l'estudi independent considera la llengua per si mateixa, independentment de les seves condicions exteriors.

Branques i especialitats de la lingstica terica.
L'objectiu central de la lingstica terica s caracteritzar la naturalesa de l'habilitat o domini del llenguatge hum: explicar qu s el que un individu coneix quan diu conixer una llengua; i explicar com s que els individus coneixen les llenges. 

Tots els humans (llevat dels casos patolgics especfics), assoleixen dominar almenys una llengua parlada en crixer amb cap necessitat aparent d'instrucci conscient. Altres espcies no sn capaos de fer-ho. Per tant, els humans gaudeixen d'una propietat innata que els habilita per parlar. No hi ha cap procs gentic responsable de la diferenciaci entre llenges: els individus aprenen qualsevol llengua a la que s'exposen de petits sense importar llur origen tnic. 

La lingstica terica sovint es divideix en camps d'especialitat separats i ms o menys independents:

 Fontica: l'estudi dels diferents sons del llenguatge hum;
 Fonologia: l'estudi dels patrons del so, o dels fonemes d'una llengua;
 Morfologia: l'estudi de l'estructura interna dels mots;
 Sintaxi: l'estudi de la combinaci de mots entre si per formar frases;
 Semntica: l'estudi del sentit dels mots i dels enunciats;
 Estilstica: l'estudi de l'estil d'un enunciat (literari o no-literari);
 Pragmtica: l'estudi de l's (literari, figuratiu o qualsevol altre) dels enunciats en els actes de comunicaci;
 Anlisi del discurs: l'estudi dels enunciats organitzats com a textos;

Disciplines relacionades.
Algunes de les disciplines relacionades o d'especialitzaci de la lingstica sn: 
 la lingstica del desenvolupament, l'estudi del desenvolupament de l'habilitat lingstica d'un individu, en especial l'adquisici del llenguatge durant la infantesa;
 la lingstica histrica o lingstica diacrnica, l'estudi dels canvis de la llengua;
 la psicolingstica, l'estudi dels processos cognitius i les representacions darrera l's de la llengua;
 la lingstica clnica, l'aplicaci de la teoria lingstica a l'rea de la patologia de la parla i de l'aprenentatge de la llengua;
 la neurolingstica, l'estudi de la xarxa neuronal i els processos cerebrals en la comunicaci i l'organitzaci de la llengua;
 la biolingstica l'estudi dels sistemes de comunicaci naturals i apresos en animals en comparaci amb la llengua humana;
 la lingstica informtica, l'estudi de les implementaci de les estructures lingstiques en els ordinadors; i ;
 la lingstica aplicada, l'estudi de la llengua i els temes relacionats en la seva aplicaci diria, en especial, les poltiques lingstiques i l'educaci o ensenyament d'una llengua. ;

Histria de la lingstica.

La lingstica, estudi sistemtic de la llengua, va nixer a la ndia amb l'anlisi del snscrit. Es van formar moltes escoles a partir del segle VIII abans de Crist que van tenir una gran activitat durant molts segles i aix la gramtica de Panini esdevingu prescriptiva.

A l'Orient mitj, el lingista persa Sibawayh va fer una descripci detallada i professional de la llengua rab el 760, a la seua obra colossal: Al-kitab fi al-nahw (               , el llibre de gramtica).

A Europa el lingista ms important va ser el teric Humboldt que va establir la tipologia lingstica, o s, els tipus de llenges, i va destacar el carcter propi que t cada llengua i la influncia d'aquesta en el pensament. Altres autors importants del segle XIX sn Jacob Grimm, que va idear el principi del canvi consonntic que es coneix com a la llei de Grimm, Karl Verner, que el 1822 va descobrir la "llei" que es dir desprs la llei de Verner, August Schleicher que va crear la "Stammbaumtheorie" i Johannes Schmidt que va desenvolupar la "Wellentheorie" ("model d'ona") el 1872. Aquests autors seguien el model positivista de les cincies naturals.

Al darrer ter de segle apareixen els neogramtics que aporten una concepci molt ms rigorosa, desvinculen la lingstica de les cincies naturals i la situen en la psicologia i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el psicleg Wundt, Gabelentz, etc. 

Ferdinand de Saussure s el principal fundador de la lingstica estructural moderna, considera la llengua con un sistema de signes, i estableix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmtiques/sintagmtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgeixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, Coseriu; i el cas particular de la glossemtica de Hjelmslev.

A Amrica sobresurten dos corrents, el culturalista, amb Edward Sapir, capdavanter a la lingstica estructural americana, va ser un dels principals que van explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va exercir una influncia cabdal sobre els seus successors. I el corrent formalista iniciat per Leonard Bloomfield, fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramtica generativa de Noam Chomsky, desenvolupada sota la direcci del seu professor Zellig Harris, inspirada en la informtica, i que va esdevenir el model dominant a partir del anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'imposa la lingista cognitiva, amb autors com Lakoff i Langacker.

Lingistes importants.



 Vegeu tamb .
Lingstica general;
Lingstica catalana;
Lingstica clnica;
Llenges antigues i actuals;
Acstica;
Sociologia;
Psicologia;
Escriptura;

Enllaos externs.

 INTRODUCCIN A LA LINGSTICA Eugenio Coseriu PDF;
 Diccionari de Lingstica;
 Societat Espanyola de Lingstica;
 La Lingstica.Org;
 Informaci sobre lingstica;

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1636" title="Liechtenstein" nonfiltered="1035" processed="1022" dbindex="1036">


Liechtenstein  , oficialment Principat de Liechtenstein (en alemany Frstentum Liechtenstein), s un petit estat de l'Europa alpina situat entre Sussa i ustria. Junt amb Sussa forma un enclavament de pas que no forma part de la Uni Europea.

Subdivisi administrativa.
Liechtenstein, s'organitza administrativament en 11 comunes. Aquestes sn:
Balzers;
Eschen;
Gamprin;
Mauren;
Planken;
Ruggell;
Schaan;
Schellenberg;
Triesen;
Triesenberg;
Vaduz (Capital i municipi);


























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1642" title="Llac" nonfiltered="1036" processed="1023" dbindex="1037">

Un llac o estany s una acumulaci d'aigua, situada en una depressi a terra ferma.

Acostumen a sser alimentats per rius o glaceres, que reben el nom d'immissaris, i desguassen mitjanant uns altres rius, anomenats emissaris. Uns i altres poden mancar, i aleshores l'alimentaci i el desgus del riu poden sser subterranis, en cas de relleus crstics, o l'aigua pot perdre's per evaporaci, en conques endorreiques.

La superfcie i la profunditat dels llacs s molt variable. N'hi ha d'una gran superfcie com la mar Cspia, amb 371200 km2. Pel que fa a la profunditat, pot variar d'uns pocs metres a alguns centenars com el Baikal. El llac ms important dels Pasos Catalans es l'estany de Banyoles.

L'origen dels llacs s divers i complex. En general, pot ser degut a fenmens glacials, tectnics, endorreics, crstics, erosius o volcnics.

Tipus de llacs segons el seu origen.
 Els llacs d'origen glacial abunden a les regions circumpolars i a les altes muntanyes, i, en general, sn acumulacions d'aigua degudes a les morenes terminals, que actuen com a barreres i retenen l'aigua de fusi, o b cubetes sobreexcavades per l'erosi del les glaceres, com la majoria d'estanys del Pirineu.

 Els llacs d'origen tectnic sn deguts a la formaci de falles o fosses tectniques. N's un l'estany de Banyoles, que deu la seva gnesi a la combinaci de dos tipus de factors: tectnics (falla de la Garrotxa) i crstics, per tal com el llac s'assenta sobre uns estrats de guix i en el seu origen interv la dissoluci d'aquests. Altres llacs d'origen tectnic sn el Tanganyika, el Baikal i la mar Morta.
 
 Els llacs d'origen endorreic sn situats a l'interior de conques endorreiques i actuen com a receptors de la xarxa fluvial que les solca o, si aquesta hi manca, recullen els meteors aquosos que es precipiten a la conca. El cabal d'aquests llacs s molt variable, i depn del rgim climtic estacional. Un exemple de llac endorreic s el llac Txad.

 Els llacs d'origen crstic es formen per enfonsament del carst a les regions calcries. Les llacunes de Ruidera tenen aquest origen.

 Els llacs formats a causa dels fenmens erosius i sedimentaris poden formar diversos tipus de llacs. L'erosi fluvial dna lloc a la formaci de piles o marmites de gegant, d'una extensi, a vegades, comparable a la de les llacunes.

 Llacs formats per explosions volcniques i enfonsaments subsegents sn, per exemple, el Crater Lake d'Oregon (EUA), el llac Nyos (Camerun) i el llac Posadilla (Ciudad Real).

La desaparici dels llacs s deguda a dues causes: l'emplenament de la conca pels sediments i l'erosi de les barreres que mantenen retinguda l'aigua.



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1643" title="LIGO" nonfiltered="1037" processed="1024" dbindex="1038">
El LIGO (Laser Interferometer Gravitacional-Wave Observatory, Observatori d'ones gravitatries per interferometria lser) fou fundat en el 1992 per Kip Thorne i Ronald Drever de Caltech i Rainer Wiss del MIT, segons una proposta original de Thorne i Drever de 1984. LIGO s, per tant, un projecte conjunt de cientfics que treballen al MIT i a Caltech. Rep suport de la National Science Foundation (NSF). Amb un cost de 365 milions de dlars (USD de 2002), ha estat el ms gran i ambicios projecte mai fundat per la NSF. La International LIGO Scientific Collaboration (LSC) s un creixent grup de investigadors, uns 400 individus i 40 institucions, que treballen per analitzar les dades del LIGO i altres detectors, i tamb intenten obtenir detectors ms sensibles en el futur. Entr en funcionament el 29 de juny del 2002. 

Els fins.

El propsit del LIGO s observar directament les ones gravitatries d'origen csmic. Aquestes ones van ser predites per primera vegada per la Teoria de la Relativitat General d'Albert Eintein en el 1916, quan la tecnologia necessria per la seva detecci encara no existia. Les ones gravitatries varen ser confirmades indirectament quan es feren observacions del plsar binari PSR 1913+16, per la qual cosa es va concedir el Premi Nobel en el 1993.

S'ha parlat durant molt de temps de la detecci directa d'ones gravitatries, amb les quals s'obriria una nova branca de l'astronomia per complementar els telescopis electromagntics i els observatoris de neutrins. Amb els treballs de Joseph Weber sobre els detectors de barra de massa ressonant es va produir qualque progrs en la dcada de 1960, que continuen amb 6 experiments significatius en tot el mn. A la dcada de 1970 alguns cientfics, entre ells Reiner Weiss s'adonaren de possible aplicaci de la interferometria a la mesura de les ones gravitacionals.

L'agost del 2002, el LIGO comen a cercar ones csmiques gravitacionals. S'esperen trobar emissions significatives, segons les prediccions, de sistemes binaris xucladors (collisions i coalescncies d'estrelles de neutrons i forats negres), collapses  en forma de supernova de nuclis estellars (que formen estrelles de neutrons i forats negres), rotacions d'estrelles de neutrons amb crostes deformades i residus de radiaci gravitacional creades pel naixement de l'univers. Des del principi de la dcada de 1990, els fsics especialistes en interferometria creuen que la cincia est en el punt en qu es possible la detecci d'ones gravitatries d'inters astrofsic significatiu.

Observatoris.

El LIGO opera dos observatoris de ones gravitatries al mateix temps: el LIGO Livingston Observatory, a Livingston, Louisiana i el LIGO Hanford Observatory, a la Reserva Nuclear de Hanford, situada a Richland, Washington. Aquest dos llocs estan separats per 3.002 kilometres (1.876 milles). Degut a que s'espera que les ones gravitatries viatgin a la velocitat de la llum, aquesta distncia correspon a una diferncia del temps d'arribada de uns 10 millisegons. Mitjanant la triangulaci, la diferncia en els temps d'arribada, es podr  determinar l'origen de la radiaci gravitatria en el cel.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1645" title="Lleida" nonfiltered="1038" processed="1025" dbindex="1039">


Lleida s la ciutat capital de la comarca del Segri i de la provncia de Lleida. El seu extens municipi, el ms gran i poblat de la comarca, inclou les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs.

 Districtes i entitats de poblaci .











 Centre histric;
 Rambla de Ferran - Estaci;
 Universitat;
 Prncep de Viana - Clot;
 Instituts - Templers;
 Xalets - Humbert Torres;
 Camp d'Esports;
 Joc de la Bola;
 La Mariola;
 Balfia;
 Sec de Sant Pere;
 Pardinyes;
 Cappont;
 La Bordeta;
 Els Magraners;
 Polgon - Vilanoveta;
 Ciutat Jard;

 Geografia .
La ciutat de Lleida est situada al voltant d'un tur esglaonat situat a la banda dreta del riu Segre. Aquest tur es conegut com el Tur de la Seu, per la ubicaci de La Seu Vella. La ciutat se situa a 154,65 m d'altitud (al prtic de la Seu Nova) i dista 146 km de Barcelona, 103 de Tarragona i 146 de Saragossa.

 Demografia .
La ciutat de Lleida t actualment 136.292 habitants (padr municipal 2007), amb una rea metropolitana de 200.000 habitants amb previsions d arribar als 300.000 habitants; el seu terme municipal t 212 km, i la provncia 425.593 habitants segons ine 2008. Les poblacions limtrofes sn Alcarrs, Almacelles,Alpicat*,Albatrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alams, Corbins, Gimenells, Torrefarrera i Torre-serona.


 Clima .

El clima s continental, o ms especficament mediterrani de forta influncia continental, i sobre el qual la seua situaci en una depressi i el contacte amb el clima dels Pirineus exerceixen una influncia cabdal. s fora sec i rid amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16 i oscillacions que van entre els 38 de l'estiu a una mitja de 0 a l'hivern.

Les precipitacions sn escasses i irregulars i sn habituals els bancs de boira per la seua situaci a la fondalada del riu Segre, sobretot durant la tardor i l'hivern.

 Histria .




La historia de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Tur de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i ms tard la catedral (la Seu Vella). El tur era, a ms, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'sser tils amb l'arribada de la revoluci industrial i demogrfica del segle XIX. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, aix s, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal i com ho va fer.

De fet, la seua situaci com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa ms de vint segles, a la conversi del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la pennsula. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el cam entre l'interior (Osca i el nord-oest de la pennsula) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aqu a la pennsula Itlica).

Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el perode rom. Era la capital dels ilergets i estava situada a un tur a la vora del riu Sicoris (Segre). Fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispnia el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda; Ilerda fou assetjada per Csar que va narrar el setge personalment i s un document rellevant de la histria militar; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Csar, i no van fer desprs honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i desprs municipi. D'un pont rom sobre el Segre encara es conserven els fonaments.


Amb la conquesta dels rabs, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els cristians. Quan s'incorpora als regnes cristians, s'integra en una nova xarxa nord-sud, estructurada als voltants dels rius, alhora que continua en la xarxa est-oest que anava de Barcelona a Sant Jaume de Galcia. s en aquesta poca medieval quan s'hi crea el Tribunal de les Coltellades. 

Durant la Guerra dels Segadors la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castell el 1642 per va caure en mans espanyoles desprs del setge de 1644 i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins Balaguer i Camarasa, per poder assetjar la ciutat el 1646 i 1647 sense xit.

El 1707, durant la Guerra de Successi Espanyola, va sofrir un nou setge que va suposar la seva caiguda en mans borbniques i la destrucci de bona part de les seves edificacions.

El 3 d'abril del 1938, durant la Guerra Civil Espanyola les tropes nacionals de Francisco Franco conquerien Lleida.

Economia.
Lleida s des de fa molt de temps un nucli estretament relacionat amb les xarxes de comunicacions que hi conflueixen, no com a inici o final, sin com a important lloc de pas. Aquesta situaci explicaria en part el perqu del menor desenvolupament industrial d'aquest nucli: les indstries es troben en d'altres nodes, i en aquest noms conflueixen xarxes de transport. Per la realitat no s tan simple: Lleida tamb s el centre d'una important regi agrcola i ramadera, que centralitza la distribuci dels seus productes cap als nodes industrials. Aquesta regi, lluny de divisions poltiques, inclou tota l'actual demarcaci provincial i bona part del territori de la Franja de Ponent.

Resulta interessant assenyalar que el 76% del municipi de Lleida s ocupat per conreus de regadiu, fet possible grcies a la construcci de canals (des de l'edat mitjana, per sobretot a finals del segle XIX i principis del XX). Al voltant de la ciutat hi ha l'Horta de Lleida, masies amb un tros de terra al voltant agrupades en partides que sn una de les particularitats de la ciutat i un dels seus patrimonis naturals, juntament amb el parc natural de La Mitjana, al costat de les comportes del Segre, i part de la timoneda d'Alfs.

El 2007 Lleida ha esdevingut Capital de la Cultura Catalana 

 Poltica .










 Llocs d'inters .

 La Seu Vella o Catedral Vella: Smbol de la ciutat, s el temple que se situa en un tur al centre de la ciutat.
 L'esglsia de Sant Joan de construcci estil neogtic, correspon al final del segle XIX i el disseny va ser obra de Julio de Saracbar i Celest Capmany, aix com la Seu Nova que s l'actual catedral.
 El carrer major i els seus trencalls, diversos carrers plens de botigues.
 L'esglsia de Sant Lloren i la de Sant Mart.
 El Castell de Gardeny s un conjunt monumental medieval,situat al damunt d'un dels dos turons de la ciutat, format per un castell Templer i l'esglsia de Santa Maria de Gardeny.
 La Mitjana: Un parc natural, creuat pel riu Segre, situat a l'extrem de Pardinyes. ;
 Els Camps Elisis: parc urb, situat a Cappont, dividit en rees de jardins d'estil francs i romntic angls, construts sobre la base de terrenys boscosos. Cont el Palau de Vidre i la font de la sirena.
 Esttua d'Indbil i Mandoni: esttua de bronze situada a sota de l'Arc del Pont.
 Diversos edificis medievals: Hospital de Santa Maria seu de (Institut d'Estudis Ilerdencs), La Paeria seu de l'Ajuntament, i altres.
 Museus: ;
Centre d'Art la Panera (centre d'art contemporani, amb exposicions temporals, activitats, biblioteca,...);
Museu de Lleida Dioces i Comarcal;
 Museu d'Art Jaume Morera;
 Sala Sant Joan;
 Museu Arqueolgic i d'Art de l'Institut d'Estudis Ilerdencs ;
 Museu de l'Aigua...
 Jaciment arqueolgic del Portal de Magdalena.
 Edificis Modernistes: Teatre de l'escorxador, la farinera de la Meta, Casa Bar (la Vincola), Casa Morera (de la Lira), Antic Cinema Vinyes, Casa Mag Llorens, Casa Melcior, Antic Hotel Pallas, Casa Bergs, el Mercat del Pla,... ;
 Arquitectura moderna: les Noves facultats de la UdL, els Edifici del Jutjats, l'ascensor de la Seu Vella, l'Auditori Enric Granados, les passarelles del Segre, el pont penjant en construcci sobre el Segre, el futur teatre i palau de congressos conegut com La Llotja de Lleida.

 Festes i cultura .
 Festes de Maig .
s la Festa Major de Lleida se celebra el 11 de maig en honor al seu patr San Anastasi, un soldat rom fill de Lleida que va ser martiritzat a Badalona per ordre de Diocleci l'any 303. Dintre de les festes de maig cal fer esment de la recuperaci de la Festa de Moros i Cristians, de qual es t constncia al segle XII i ja compta amb 12 edicions.

 Festes de la Tardor .
Festes que coincideixen amb la festivitat de Sant Miquel i amb la fira agrria que porta el seu nom. 

 Mostres de Cinema .
 Mostra Internacional de Cinema d'Animaci (Aminac) s una mostra no competitiva, que se celebra l'ultima setmana de febrer que es dedicada a tot all relacionat amb la animaci cinematogrfica. Web Oficial.;

 Mostra de cinema Llatinoameric s un certamen competitiu que se celebra durant el mes d'abril, i que apart de la Secci Oficial a Concurs, incorpora com tots els festivals de cinema les seccions retrospectives i per a noves propostes. Web Oficial.;

 Aplec del Caragol .
L Aplec del Caragol de Lleida s una festa gastronmica organitzada al voltant de la cuina del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a finals de maig. L'Aplec reuneix milers de persones al voltant de la taula per degustar els plats ms tradicionals de la cuina lleidatana. Tot plegat es completa amb nombroses actes parallels. 

L'Aplec va nixer el 1980 amb noms 300 persones - prop de 12 colles -, improvisat, informal i mancat d'infraestructura. Per ja en la seva segona edici incorporava una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa organitzaci. Al 2007, 210.000 persones van participar dels tres dies de festa de l'Aplec, i es van consumir 12 tones de caragols. En l'actualitat, l'Aplec s una gran festa coneguda arreu de l'Estat i d'Europa.

A causa de la rellevncia de la festa, l'Aplec del Caragol va ser declarada per la Generalitat de Catalunya el 2002 "Festa tradicional d'inters nacional", i l'any 2004, commemorant-ne el seu 25 aniversari,  el Govern Espanyol va declarar "Fiesta de Inters Turstico Nacional". .

 Fira de Lleida .
La Fira de Lleida s una fundaci privada encarregada de la organitzaci de fires i congressos a la ciutat de Lleida. La seva fundaci data de 1946.
Cada any es celebren unes 22 activitats de les quals cal destacar la Fira Agrria de Sant Miquel que se celebra coincidint amb la festivitat de Sant Miquel i que ja porta celebrades 53 edicions.

Lleida s la segona ciutat de Catalunya en nombre de fires i congressos celebrats anualment, noms superada per Barcelona.

 Msica .
Lleida compta amb una banda de msica, la Banda Municipal de Lleida, fundada l'any 1996 sota la direcci del mestre Amadeu Urrea. En l'actualitat la banda compta amb ms de 60 msics.

Tamb compta amb la Orquestra simfnica Juli Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida actualment per Alfons Revert Casas i que t com a seu l'Auditori Enric Granados de Lleida.

Transports.
 Xarxa viria .
Les principals vies d'accs a la ciutat per carretera sn l'autopista AP-2 i l'autovia A-2, que la connecten amb Madrid, Saragossa i Barcelona, la N-240, que enllacen la ciutat amb les ciutats de Tarragona, Osca i Reus, la N-230 que s la via rpida cap a Frana, aix com la C-13 cap a Andorra i la C-12 coneguda tamb com l'eix de l'Ebre. Actualment est en obres trams de la N-240 per transformar-la en autovia i  mig termini comenaran les obres de transformaci en autovia de la N-230 que ser la A-14.

Al seu torn, diverses lnies d'autobs connecten Lleida amb quasi tots els municipis del Segri i d'altres de la seua provncia, Catalunya, Espanya i Europa.

En quant a la mobilitat interna, la ciutat disposa d'una xarxa municipal de 17 lnies de bus, gestionada per Autobusos de Lleida, i el servei de taxi correspon a l'empresa Tele Radio Taxi Lleida.

Des del 2005 l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'rea de Lleida gestiona el transport pblic a la demarcaci.

 Ferrocarril .
Lleida disposa d'una estaci de tren (anomenada Lleida-Pirineus) on Renfe Operadora serveix diverses lnies regionals, nacionals i, des de 2003, d'alta velocitat (AVE). D'altra banda, FGC opera la lnia Lleida - la Pobla de Segur des de 2004. 

Cal fer esment que amb l'arribada del tren d'alta velocitat la estaci va ser objecte d'una profunda remodelaci i que actualment el seu entorn tamb s'est remodelant, dintre del Pla de l'Estaci que comportar el cobriment de la practica totalitat de les vies i la construcci, per part de l'empresa VIALIA, de diversos edificis que oferiran serveis relacionat amb el oci i el comer, aix mateix tamb est previst la construcci d'una nova estaci d'autobusos a la zona.


 Aeroport .
Tamb cal esmentar aviat es podr arribar a Lleida per via aria ja que s'ha iniciat la construcci del futur aeroport de Lleida-Alguaire.Que segons el seu pla director te una previsi de 400.000 viatgers i 6.000 tones de mercaderies cada any.

El pont de Lleida.

El pont de Lleida s tan antic que la seva naixena s embolcallada en la llegenda. Se sap, que era ja construt l'any 47 a.C. Llavors el pont entra en la histria de la m de Juli Csar. Desprs, passat un segle, va tornar a ser objecte de cita en un clssic. Fou l'any 62 que el pont entr en la literatura de la m de Luc. Les caracterstiques de la seva primera construcci es mouen, no obstant aix dins el regne de la incertesa. Per saber-ho caldr esperar al temps de la reconquesta cristiana de la ciutat. No s fins llavors que pogu descriure s amb precisi com era el pont de Lleida.

Era tot de pedra, amb sis arcades i set pilars construt amb reforats tallamars. Era un pont de doble vessant amb el cim en el tercer pilar i d'inclinaci ms forta cap a l'esquerra que cap a la dreta. Un pont amb una calada pel trnsit de set metres d'ample, protegida per una barana de pedra d'un metre d'alada. Fou el pont que dur fins al 1866 perqu desprs de patir tants canvis, modificacions i reformes, poques van ser les pedres que van quedar del primitiu pont. 

L octubre de 1866 el riu va anegar camps, va cobrir terres, va malmetre collites, va ofegar gent i es va emportar part del pont. Tres de les arcades del pont havien desaparegut i calia refer el pont. El projecte es va encarregar a Juli de Saracbar, que en va presentar dos. Un amb arcades de pedra i l'altre amb dos trams metllics. Es va triar el segon perqu era ms rpida l'execuci. Constava de dos de  celosia  units i desiguals recolzats en una sola pila intermdia. El primer media 41,5 metres i el segon 21,49 metres. L ample del pas destinat a carruatges i cavalleries era de 4,5 metres, i el de voreres d'1,10 metres per cada costat. Es va inaugurar el 1875. Un dels avantatges del projecte era que, si es volia, es podia continuar. Per no calgu perqu el tram metllic no va durar ja que se l'endugu la riuada del Segre de 1907.

El 1907 la turbulncia de les aiges va enderrocar la meitat del pont. Calia bastir un nou pont. El disseny l'enginyer Josep Bores i el va pagar l'Estat. Les obres van durar tres anys i escaig i el resultat fou un pont de dos pilars i dos estreps de ciment recoberts de pedra, i tres arcades metlliques de 44 metres de llum cada una d'elles. La calada tenia deu metres i la rasant s elevava 10 metres sobre l'estiatge. S inaugur el 1911 i aix es va acabar amb l'antic pont de pedra. 27 anys desprs, per, fou dinamitat.

1939. Un provisional pont de fusta
El 3 d'abril del 1938 les tropes de Franco conquerien Lleida. L ltima acci que va fer Franco va ser la voladura dels ponts de Lleida. Al 1939 per assegurar les comunicacions calia bastir un pont segur i estable. No es podia esperar a la construcci del pont definitiu i la soluci va ser fer-ne un de fusta. El construren en 19 dies. Tenia una llargada total de 159 metres, amb set trams de longitud variable entre 21,60 m i 26,40 metres, i el perfil de doble T. Era de doble circulaci amb una calada de 5,30 metres, dos voreres i una amplada total de 8 metres. El van assentar sobre pilars tamb de fusta de cinc metres. Aquest pont provisional va durar fins al 1944, quan llavors es va inaugurar el nou pont. 

1944. S'inaugura el pont Vell
El pont que ha tingut la ciutat de Lleida fins ara es bast a les primeries de la dcada dels 40. Amb una llargada total de 149 metres, travessava el Segre amb tres pilars, dos estreps i quatre arcades; les dues centrals tenien 47,60 metres i les dues laterals 25 metres. s un pont de mensula, que fou revolucionari en el seu temps. El van dissenyar els enginyers Amalio Hidalgo Fernndez, Jacinto Julio Gonzlez i el lleidat Victori Muoz Homs. El constructor fou Marcell Llagostera. Les obres es van iniciar a les darreries de 1940, van durar 45 mesos i es va inaugurar el 6 de maig de 1944. Aquest pont ha demostrat la seva solidesa. Dos riuades el van posar a prova: el 1966 i el 1982. El 2007 es va renovar el pas de vianants engrandint-lo i ficant baranes de ferro per evitar que els coches puguin pujar-hi.

 Entitats i associacions .
 Mitjans de comunicaci .
 Grup Segre.
 Diari Segre;
 Segre Radio;
 Lleida Televisi;
 Grup de Manyana.
 Diari La Maana;
 La Manyana Televisi;
 Edicions Locals de Diaris Gratuits;
 Diari Bon Dia;
 ADN de Lleida;

 Esports .

Entre les societats esportives ms importants de la ciutat de Lleida cal destacar-ne:
 Uni Esportiva Lleida (Futbol);
 Club Esportiu Lleida Basquetbol;
 Lleida Llista Blava (Hoquei sobre patins);
 Club Handbol Pardinyes;
 Club Nataci Lleida;
 Scoris Club;
 Centre Excursionista de Lleida;

Associacions.
 Centre Excursionista de Lleida;
 Castellers de Lleida;
 Associaci d'Amics de la Seu Vella;
 Associaci de la Festa de Moros i Cristians;
 FECOLL (Federaci de Colles de l'Aplec del Caragol);
 Orfe Lleidat;

Fills i filles illustres de Lleida.
Vegeu tamb: ;
Samuel Gili Gaya (Lleida, 1892 - Madrid, 1976), gramtic catal.
Joan Or i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004), bioqumic.
Jaume Balaguer (Lleida, 1968), director de cine.

Esportistes
Albert Costa (Lleida, 1975), s un tennista catal, campi al Torneig de Roland Garros del 2002.
Sergi Escobar (Lleida, 1974), s un ciclista catal, Campi del mn en Persecuci Individual a Melbourne en 2004.

Cantants
Lorena Gmez (Lleida, 1986), guanyadora de la quinta edici del concurs musical "Operacin Triunfo" 2006 de Telecinco, es una cantant de pop.

Msics
Enric Granados (Lleida, 1867   Canal de la Mnega, 1916), compositor i pianista catal.
Ricard Vies (Lleida, 1875 - Barcelona, 1943), pianista i compositor de fama mundial.
El Parrano: cantant i autor d'"El garrotn de Lleida".

Poetes i Escriptors
Mrius Torres i Perea (Lleida, 1910 - Puigdolena, 1942), poeta catal.
Josep Vallverd i Aixal (Lleida, 1923), s un narrador, poeta, dramaturg, lingista, traductor i assagista de reconeguda trajectria en la literatura infantil.
Celia Vias (Lleida, 1915 - Almera, 1954), escriptora.
Manuel del Palacio (Lleida, 1831 - Madrid, 1906), periodista i poeta satric.
Alexandre Plana (Lleida, 1889 - Banyuls, 1940), crtic i poeta.

Poltics
Salvador Segu Rubinat (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923), conegut com El noi del sucre, fou un dels lders ms destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX.
Antoni Siurana i Saragosa (Lleida, 1943), alcalde de Lleida en durant els perodes 1979-1987 i 1989-2003 i conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (2003-2006).
Landelino Lavilla Alsina (Lleida, 1934), poltic i jurista catal, Ministre de Justcia (1977-1979), i President del Congrs dels Diputats (1979-1982).
ngel Ros i Domingo  (Lleida, 1952), alcalde de Lleida (2003- ).

 Ciutats agermanades .
  Ferrara, Itlia.
  Foix, Frana.
  Lrida, Colmbia.

 Curiositats .
La ciutat t 12 gegants i cal fer esment que t els dos gegants ms antics de Catalunya, Clepatra i el Marc Antoni, construts el 1840.

L'any 1979 la cantant francesa Vronique Sanson dedica una can a la ciutat, sota el ttol "Lrida".

El compositor Lluis Pay dedica a la ciutat de Lleida dos temes en la dcada dels 80. El Castell de Lleida i Lleida, Terra Ferma que esdevingu molt popular en un xou de la televisi de Catalunya, anomenat Sense Ttol i presentat per Andreu Buenafuente.

A l'any 2006 la cantant Mal va rodar el videoclip del seu primer single "Si estoy loca" del seu sete disc "Desafo".

A l'any 2007 la cantant Lorena Gmez va rodar el videoclip del seu primer single "Sin medida" del seu primer disc "Lorena".

Referncies.


 Enllaos externs .

Turisme de Lleida;
Ajuntament de Lleida;
Institut d'Estudis Ilerdencs;
Fira de Lleida;
Lleida Basquet;
Club Bsquet Lleida (Bsquet femen);
Hockey Club Llista Blava;
Festa de Moros i Cristians;
U.E. Lleida;
Centre Excursionista de Lleida;
Rutes i monuments de Lleida;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
Mapa de Lleida al segle XVII a la Biblioteca Nacional de Frana;
 Les constitucions catalanes a l'Ajuntament de Leida, ;
Monestirs de Catalunya. Lleida;
Web de la Banda Municipal de Lleida;
Petit diccionari i gramtica del parlar de Lleida;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1646" title="La Merc" nonfiltered="1039" processed="1026" dbindex="1040">



La Merc s la festa major de Barcelona des que l'any 1871, l'Ajuntament de Barcelona va confeccionar, per primera vegada, un programa d'actes extraordinaris per celebrar la festivitat de la Mare de Du de la Merc que se celebra el 24 de setembre.

Un acte important de la festa de principis del segle XX eren els concursos de Cors de Clav.

L'any 1902 se li va donar un nou impuls amb cavalcades indites, una primera trobada de gegants de tot el Principat, un primer concurs de castells i la divulgaci d'una dansa empordanesa per tot Catalunya: la sardana.

Des d'aleshores se li ha volgut donar un carcter eminentment popular i de mxima participaci ciutadana.

D'entre els costums d'introducci ms recents que han tingut un fort ress, cal destacar la Fira de Vins de Catalunya, el Correfoc, la Marat Popular i el Piromusical, que se celebra com a ltim acte de les festes l'ltim dia d'aquestes a l'Avinguda Maria Cristina convinant foc, llum, msica i l'aigua de la Font Mgica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1647" title="Llenguatge informtic" nonfiltered="1040" processed="1027" dbindex="1041">
Un llenguatge informtic s un sistema de comunicaci estandarditzat que s'utilitza per a comunicar-se amb un ordinador o per a comunicar ordinadors entre s. En aquest darrer cas es coneixen tamb com a protocols de comunicaci.

Com la informtica, definida com a processament d'informaci, existeixen llenguatges que estan ms orientats als processament o a la informaci. Dels primers, en destacarem els llenguatges de programaci i dels segons, en destacarem els llenguatges de representaci d'informaci (o de presentaci d'informaci), com el HTML o el XML.

 Classificaci dels principals llenguatges informtics .

Llenguatges de programaci;
Llenguatges de descodificaci;
Codi binari;
Codi hexadecimal;
Codi simblic;
Llenguatges de representaci d'informaci;
Llenguatges de marcatge;
HTML;
XML;
Llenguatges de consulta;
SQL;
XQuery;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1648" title="Loto-Ericetum" nonfiltered="1041" processed="1028" dbindex="1042">
En fitosociologia, associaci amb Lotus tetraphyllus (territjol) i Erica multiflora (bruc d'hivern) que pertany a l'aliana Rosmarino-Ericion. Es troba nicament a Menorca, per guarda moltes semblances amb la seva vicariant de Mallorca, Anthyllido-Teucrietum.
Destaca de resta de comunitats de l'aliana per la gran riquesa de terfits.
Per com a la resta d'associacions del grup, Erica multiflora i Rosmarinus officinalis sn les dominants principals del Loto-Ericetum. Pinus halepensis pot formar un estrat superior poc dens (pineda de pi blanc).
s un estadi de successi secundria de la vegetaci cap a la clmax, que a Menorca pot ser l'alzinar o b l'ullastrar. Es desenvolupa en ambients assolellats (desprovistos doncs de bosc dens) i calccoles, tant en el Trias de Tramuntana com en el mars miocnic de Mitjorn.
Es poden distingir 3 subassociacions:
Subass. amb Cistus incanus: Planta tirrnica que troba a Menorca el lmit occidental de distribuci (no hi s doncs a la resta de les Balears). Aquesta espcie s la caracterstica territorial de l'associaci, i s molt sovint dominant. Curiosament, Lotus Tetraphyllus s aqu absent. Aquest grup colonitza dunes fssils de la costa Nord-Oest de l'illa, i noms s'endinsa cap a l'interior seguint les llenques sorrenques d'aquests antics arenals.
Subass. amb Teucrium marum subsp. marum: Endemisme tirrnic que constitueix les brolles ms tpiques i abundants del Loto-Ericetum. S'hi poden observar les segents variants:
Var. amb Globularia alypum (foixarda): Present en indrets particularment secs i assolellats;
Var. amb Lotus Tetraphyllus (territjol): Constitueix formacions prou denses en sls en condicions mitjanes. ;
Var. amb Arisarum vulgare: s la variant que dna lloc al pas cap a l'ullastrar (Oleo-Ceratonion). S'hi troben fcies amb Pinus halepensis (pi blanc);
Subass. amb Schoenus nigricans: Sobre sls una mica humits, on l'acopanyen tamb altres plantes amants de la humitat (Carex flacca, Myrtus communis).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1653" title="Llat" nonfiltered="1042" processed="1029" dbindex="1043">


El llat s una llengua indoeuropea de la branca itlica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evoluci de la seva versi vulgar en sorgiren les llenges romniques que sobreviuen avui dia.

Tot i que el llat clssic va desaparixer com a llengua habitual de comunicaci desprs de la caiguda de l'Imperi Rom, el llat vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llenges romniques actuals. D'altra banda, el llat clssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llenges europees, sobretot les romniques i l'angls, han manllevat molt de vocabulari directament del llat clssic, sobretot per termes d's tcnic. El llat tamb s'utilitza en la classificaci taxonmica dels ssers vius.

El llat tamb es va mantenir com a llengua de culte de l'Esglsia Catlica fins al Concili Vatic Segon. Avui, no hi ha parlants nadius del llat, per, s l'idioma oficial de l'estat del Vatic, i per aix, no es pot considerar una llengua completament morta.

Elements que integren el llat.
Des que el poble indoeuropeu llat arrib a la pennsula Itlica (itlics), la seva parla, que era essencialment indoeuropea, va influenciar-se de les parles dels pobles indgenes als que van sotmetre (substrat mediterrani), dels pobles amb els que van conviure-hi sense dominar-los ni dependre d'ells (abstracte osc, umbre i grec), i amb les parles dels pobles als que temporalment van estar sotmesos (superestrat etrusc).

El nucli indoeuropeu s l'element ms abundant en llat, tant en el que respecta a la seva gramtica com al lxic. El substrat mediterrani proporcion al llat el nom d'algunes plantes i animals que van conixer en arribar-hi. Els adstrats osc, umbre i grec sn responsables de l'alfabet (el darrer) i del relacionat amb dus i mites. En darrer lloc, el superestrat etrusc s responsable del lxic del teatre i de l'endevinament.

Perodes en la histria de la llengua llatina.
La histria del llat comena al segle VIII aC i arriba, si fa no fa, fins l'edat mitjana; es poden distingir tres perodes:
Arcaic o etapa de formaci: des que neix fins que la societat romana entra en l'rbita cultural de Grcia (hellenitzaci): VIII - II aC;
Clssic o edat d'or: en una poca de profunda crisi econmica, poltica i cultural, l'elit cultural crea, a partir de les varietats del llat colloquial, un llat estndard (administraci i escola) i un llat literari (literatura). Aix ocorregu aproximadament els segles I aC i I dC;
Postclssic o d'edat de plata: la llengua parlada va allunyant-se progressivament de la llengua estndard, que l'escola tracta de conservar, i de la llengua literria. Aquesta distncia creixent far que de les diverses maneres de parlar llat neixin les llenges romniques. I la llengua escrita, que tamb s'allunya, tot i que menys, es transform en el llat escolstic o curial.

No hi ha data a l'edat mitjana en la qual es pugui situar la mort del llat, perqu les llenges romances van apareixent de mica en mica, unes abans que d'altres, i perqu el llat continuava emprant-se com a llengua escolar o cientfica fins, com a mnim, el segle XVIII i perqu, com ja hem dit abans, encara hi ha publicacions i documentaci en llat

Vegeu tamb.
Locucions i cites llatines;

Enllaos externs.

Diccionari Freelang - Diccionari llat-catal/catal-llat / castellano-catal/catal-castellano.
Ephemeris - Un diari de noticies enterament en llat.
Llati.net - Llat en catal.
;









































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1654" title="Llenges mediterrnies antigues" nonfiltered="1043" processed="1030" dbindex="1044">
Les llenges mediterrnies antigues sn les que es parlaven a l'edat antiga a l'Europa mediterrnia, amb anterioritat a l'expansi de les llenges indoeuropees per aquest continent. Aquesta expansi es produeix a comenaments del primer millenni abans de la nostra era.

Etrusc;
Lgur;
Ibric;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1655" title="GnuLinEx" nonfiltered="1044" processed="1031" dbindex="1045">


gnuLinEx (antigament LinEx), s un Sistema Operatiu basat en Debian GNU/Linux que incorpora GNOME i OpenOffice.org, entre altres aplicacions.

Est impulsat per la Consejera de Infraestructuras y Desarrollo Tecnolgico de la Comunidad Autnoma de Extremadura (Espanya), amb el suport d'altres organismes pblics i privats. Actualment la comunitat extremenya est donant suport a Andalusia en l'implementaci de solucions lliures a collegis, administraci, etc.

Principal programari incls.
OpenOffice.org 2.0.2 :
Processador de texts i Editor HTML;
Fulla de clcul;
Presentaci;
Clients de correu electrnic i de Usenet;
Navegador web;
Programes d'edici i retoc fotogrfic;
Gimp 2.2.11;

Virtuts.
 Estabilitat;
 Fcil installaci;
 Lliure distribuci i s;
 Prcticament lliure de virus informtics;
 Gratis;
 Adaptaci al castell (els programes venen representats per importants figures de la literatura, cincia, etc.);

Problemes.
 s impossible aconseguir una compatibilitat total amb programes i formats privatius com els de Microsoft, ja que aquest treballa amb formats tancats.
 No hi han gaires botigues que venguin gnuLinEx preinstallat.
 Els noms de molts programes continguts a la distribuci s'han canviat per altres relacionats amb Extremadura, el que pot fer difcil l's i l'aprenentatge, a la versi 2004 s'ha incls la possibilitat d'optar per les icones i noms originals de totes les aplicacions. De tota manera, els usuaris ho veuen til, ja que els ajuda a recorda el nom de les aplicacions sense anglicanismes.

Usuaris.
El maig de 2003, s'havien distribut 200.000 CDs de LinEx gratutament mitjanant els diaris locals i s'havien descarregat 70.000 imatges del sistema operatiu des del seu lloc web. Al voltant del 20% dels habitants d'Extremadura podien usar LinEx.

Premis obtinguts.
 Premi que concedeix la Asociacin de Usuarios de las Telecomunicaciones (AUTEL) al desenvolupament de serveis avanats de Tecnologas de la Informacin y de la Comunicacin (octubre del 2002.
 Premi de la Asociacin de Usuarios Espaoles de Linux (Hispalinux) a la Junta de Extremadura pel desenvolupament de gnuLinEx (novembre de 2002);
 Premi de Computerworld 2003 a la Consejera de Educacin, Ciencia y Tecnologa de la Junta de Extremadura per la creaci de gnuLinEx (mar de 2003);
 Premi Vettonia, voz Casta al conseller d'Educaci, Cincia i Tecnologia, concedit per la Agrupacin Extremea de Alcorcn, pel desenvolupament de gnuLinEx (juny de 2003);
 Premio Europeo de la Innovacin Regional, Categora de Sociedad de la Informacin, atorgat per la Comissi Europea en el marc del Programa Regional Europeo de Acciones Innovadoras i entregat en el ple del Comit de les Regions a Brusselles el 22 d'abril del 2004;

Enllaos externs.
Pgina oficial de gnuLinEx ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1656" title="George Lucas" nonfiltered="1045" processed="1032" dbindex="1046">

George Walton Lucas, Jr. (Modesto, Califrnia, 14 de maig de 1944) s un director, productor i guionista nord-americ creador del reeixit fenomen flmic de La Guerra de les Galxies (Star Wars) i posteriorment dIndiana Jones, com a productor. s el president de Lucasfilm Ltd, LucasArts Entertainment Company, i Lucas Digital Ltd, Lucas Licensing, LucasBooks i Lucas Learning Ltd. 

Lucas va dirigir la seva primera obra cinematogrfica, THX 1138, el 1970. La pellcula va ser produda per American Zoetrope i executada i produda per Francis Ford Coppola. El 1971 Lucas forma la seva prpia companyia, Lucasfilm Ltd, a San Rafael, Califrnia. 

El 1973 Lucas va dirigir American Graffiti, un film sobre els joves estadounidencs de la primera meitat dels anys 60. La pellcula va guanyar el Globus d'Or, el New York Film Critics i el premi de la National Society of Film Critics. Va obtenir tamb 5 nominacions a l'Oscar. 

Quatre anys desprs, Lucas va escriure i va dirigir La Guerra de les Galxies (episodi IV: una nova esperana), una pellcula que va trencar tots els records de taquilla i va guanyar set Oscar de l'Acadmia. Lucas va iniciar la histria de L'Imperi Contraataca (episodi V) i El retorn del Jedi (episodi VI), de les quals tamb va ser el productor executiu. En 1980 va escriure i va produir A la recerca de l'arca perduda dirigida per l'Steven Spielberg amb la qual va obtenir 5 Oscars. Tamb va ser coproductor i creador de la histria dIndiana Jones i el temple malet, estrenada el 1984, nominada a 2 premis de l'Acadmia dels quals va obtenir el de millors efectes especials. 

Actualment el projecte de Lucasfilm s realitzar la nova trilogia de La Guerra de les Galxies. L'amenaa fantasma (episodi I), de la nova triologia va ser escrita , dirigida i produda per George Lucas i va sortir al pblic el 19 de maig de 1999. Al maig del 2002 es va estrenar la segona part, L'atac dels clons (episodi II), tamb dirigida i produda per ell. L'ltima pellcula de Lucas es va estrenar el 19 de maig del 2005, i va ser el captol final de la nova saga de La Guerra de les Galxies";anomenat "La venjana dels sith (episodi III) obri les portes a la trilogia clssica. 

Aportacions de la seva carrera filmogrfica: 

THX-1138 (1970): director;
American Graffiti (1973): director, guionista ;
Una nova esperana (1977): director, guionista ;
L'Imperi contraataca (1980): productor, guionista ;
El retorn del Jedi (1983): productor, guionista ;
A la recerca de l'arca perduda (1981): productor executiu, guionista ;
Indiana Jones i el temple malet (1985): productor executiu i guionista ;
Willow (1988): productor executiu ;
Tucker (1988): productor executiu ;
Indiana Jones i l'ltima croada(1989): productor executiu ;
Parc Jurssic (1993): editor ;
L'amenaa fantasma (1999): director, productor executiu, guionista ;
Parc Jurssic 3 (2000): productor executiu ;
L'atac dels clons (2002): director, productor executiu, guionista ;
Star Wars Episodi III: La venjana dels Sith (2005): director, productor executiu i guionista;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1657" title="Labialitzaci voclica" nonfiltered="1046" processed="1033" dbindex="1047">
La labialitzaci en les vocals s el grau d'avanament dels llavis, que adopten una forma d'embut ms o menys pronunciada.
En catal hi ha quatre graus de labialitzaci:
Vocals de labialitzaci nulla: i , e tancada , e oberta [ ], vocal neutra [ ].
Vocal lleugerament labialitzada: o oberta.
Vocal mitjanament labialitzada: o tancada .
Vocal molt labialitzada: u .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1658" title="Llamp" nonfiltered="1047" processed="1034" dbindex="1048">


Un llamp s un intercanvi d'energia elctrica, compost de descrregues parcials (de 3 a 40) i amb una durada total al voltant del mig segon, que es produeix entre els nvols i la Terra, entre un mateix nvol, entre nvols diferents o entre els nvols i les capes altes de l'atmosfera, quan hi ha una tempesta.

Aquesta descrrega elctrica va acompanyada d'una forta emissi de llum, en forma de raig, que produeix un resplandor anomenat llampec. A ms, l'escalfament i expansi sobtada de l'aire al seu voltant produeix un so caracterstic: el tro.

Les crregues transferides poden ser positives o negatives. Quan sn entre un nvol i terra, les crregues poden ser transportades en els dos sentits.

Dades rellevants.

 Tensi entre el nvol i un objecte a terra: entre 1 mili a 1.000 milions de Volts.
 Intensitats de descrrega: 5.000 a 340.000 Ampers.
 di/dt: 7,5 kA/s a 500 kA/s.
 Freqncia: 1 kHz a 1 MHz.
 Temps: 10 segons a 100 ms;
 Temperatura: superior a 27.000C (unes cinc vegades la temperatura de la superfcie del sol).
 Propagaci del so del llampec: 340 m/segon (velocitat del so a 20C, a nivell del mar).
 Propagaci de la llum del llampec: gaireb els 300.000 km/s (velocitat de la llum aproximada en el buit).
 Camp electrosttic per metre d'elevaci sobre la superfcie de la terra: 10 kV/m.

El llamp a la cultura.
El llamp s el smbol de molts dus, entre ells Jpiter, Zeus i Thor. Acostumen a ser divinitats "pares" o "caps" dels panteons respectius.

A Frana o Itlia s la imatge usada per descriure l'amor sobtat, com la fletxa de Cupido a Espanya o Anglaterra. Significa mascul entre diverses tribus amerndies. 

Harry Potter t una cicatriu en forma de llamp al front.

Histria.
L'any 1752 Benjamin Franklin intu que els nvols de tempesta estan carregats electricament quan vei brillar un tros de metall collocat a l'extrem d'un estel enlairat en dia de pluja.

Pgines relacionades.


Tro;
Parallamps;
Tempesta;
Llampec;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1660" title="Llista de lingistes catalans" nonfiltered="1048" processed="1035" dbindex="1049">

Aquesta s una llista dels lingistes catalans ms rellevants, o de lingistes que han estudiat la llengua catalana.
Joan Esteve;
Pere Lacavalleria;
Joan Lacavalleria i Dulach;
Pau Ballot;
Antoni Febrer i Cardona;
Pere Labrnia;
Joan Josep Amengual;
Antoni de Bofarull i de Broc;
Manuel Mil i Fontanals;
Toms Forteza i Corts;
Marian Aguil i Fuster;
Mossn Alcover;
Francesc de Borja Moll;
Pompeu Fabra;
Llus Fullana i Mira;
Pere Verdaguer;
Wilhelm Meyer-Lbke;
Albert Morel-Fatio;
Jean-Joseph Sarohandy;
Paul Aebischer;
Leo Spitzer;
Bernhard Schdel;
Pere Fouch;
Robert Foulch-Delbosc;
Pere Barnils i Giol;
Manuel Sanchis i Guarner;
Antoni Maria Badia i Margarit;
Emilio Alarcos Llorach;
Josep Roca i Pons;
Albert Jan;
Carles Salvador;
Joseph Gulsoy;
Gabriel Ferrater i Soler;
Enric Guiter;
Joan Veny i Clar;
Germ Coln i Domnech;
Joan Coromines;
Joan Sol i Cortassa;
Ramon Cerd i Mass;
Teresa Cabr i Castellv;
Abelard Saragoss;
Joaquim Rafel i Fontanals;
Max W. Wheeler;
Alan Yates;
Sebasti Bonet i Espriu;
Maria Josep Cuenca;
Josep Ruaix i Vinyet;
Eullia Bonet;
Jordi Bruguera;
Josep Lacreu;
Joan Mascar;
Manuel Prez Saldanya;
Gemma Rigau;
Xavier Rull;
Maria-Rosa Lloret;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1662" title="La" nonfiltered="1049" processed="1036" dbindex="1050">


Lingstica: En catal, la pot ser,
 la forma que pren l'article el davant de paraules femenines.
 la forma que pren el pronom el quan substitueix un complement directe femen.
Msica: la s la sisena de les notes musicals.
Qumica: La s el smbol de l'element qumic Lantani.
Geografia: LA s l'abreviaci usada per la ciutat de Los Angeles.
Geografia: LA s l'abreviaci de l'estat Louisiana.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1663" title="Lingstica general" nonfiltered="1050" processed="1037" dbindex="1051">
La lingstica general s la part de la lingstica que se centra en l'estudi dels conceptes generals d'aquesta cincia de manera genrica, sense basar-los a cap llengua en concret, o basant-los en llenges diverses.

Gramtica;
Fontica i Fonologia;
Morfosintaxi;
Lxic i Semntica;
Onomstica;
Variaci Lingstica;
Sociolingstica;
Crtica Literria;
Filologia;

Alguns termes de lingstica general.
Fontica i fonologia.
Accent;
Consonant;
Diftong;
Fonema;
Sllaba;
So de la parla;
Vocal;

Morfosintaxi.
Adjectiu;
Adverbi;
Cas gramatical;
Conjugaci;
Conjunci;
Determinant;
Frase;
Gnere (gramtica);
Interjecci;
Nom;
Preposici;
Pronom;
Verb;
Semntica i Pragmtica.
Antnim;
Context;
Dialecte;
Etimologia;
Significat;
Sinnim;

Pgines que s'hi relacionen.
Histria de la Lingstica;
Lingstica catalana;
Llenges antigues i actuals;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1667" title="Llegenda" nonfiltered="1051" processed="1038" dbindex="1052">
Una llegenda s una narraci, oral o escrita, d'aparena ms o menys histrica, amb una major o menor proporci d'elements imaginatius o mitolgics.

Generalment, les llegendes es relacionen amb una persona o un grup hum, o amb un monument, un lloc o un territori. Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d'un centre d'inters: protagonista, esdeveniment... Poden sser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen. 

Tamb poden sser populars (de formaci ms o menys espontnia o inconscient), erudites o fruit d'una combinaci d'elements de tots dos orgens. Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit desprs una mplia popularitat. 

Contenen quasi sempre un nucli merament histric, al voltant del qual s'ha format una excrescncia, ms o menys gran, d'episodis imaginatius o procedents d'altres llegendes, per n hi ha en qu els elements histrics poden mancar-hi totalment. 

L'aparici de l'excrescncia imaginativa pot provenir de motivacions involuntries, com errors, males interpretacions, o de la suggesti d'un fet excepcionalment colpidor. O b de l'acci conscient d'un o ms homes que, per raons interessades o purament esttiques desenvolupen l'embri original.

Enllaos externs.
Festa.cat: Histries i llegendes de Catalunya;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1668" title="Gran Taca Vermella" nonfiltered="1052" processed="1039" dbindex="1053">

La Gran Taca Vermella s una zona de tempestes de Jpiter. s un enorme remol de gas, una tempesta fortssima, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 km/h.

Aquesta gran taca vermella va ser enregistrada pel cientfic angls Robert Hooke.
No obstant no pareixen existir informes posteriors de l'observaci de tal fenomen fins al segle XIX. En tot cas, varia molt tant de color com d'intensitat. Les imatges obtingudes pel Observatori Yerkes a finals del XIX mostren una taca roja allargada, ocupant el mateix rang de latituds per amb el doble d'extensi longitudinal. 

Inicialment es va pensar que la gran taca vermella era el cim d'una muntanya gegantina o un altipl que sortia per damunt dels nvols, per des que se l'ha vist descriure gaireb un ter de la volta a Jpiter, s'ha abandonat aquesta idea. Esta idea tamb va ser rebutjada en el segle XIX al constatar-se per mitja de la espectroscpia  la composici d'hidrogen i heli de l'atmosfera i determinar-se que es tractava d'un planeta fluid.

s de forma ovalada i es troba al sud de l'equador de Jpiter. Varia molt tant de color com d'intensitat. De vegades, s d'un color roig fort, i realment molt notable, i en d'altres ocasions empallideix fins a fer-se insignificant. s ms freda que els nvols que la rodegen, i una possible explicaci s que sigui un cicl tropical.

Si aix s veritat, t un nucli que gaireb ultrapassa la nostra imaginaci, no solament perqu roman un any darrera l'altre, sin a causa de la seva enorme grandria, ja que la gran taca vermella s tan enorme que podria empassar-se unes dues vegades i mitja la Terra.

Meteorolgicament, la Gran Taca vermella s una enorme anticicl molt estable en el temps. Els vents en la perifria del vrtex tenen una intensitat prxima als 400 km/h.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1670" title="Llei" nonfiltered="1053" processed="1040" dbindex="1054">


Dret, poltica i societat: regla social que estableix quins comportaments sn permesos, i els cstigs que cal imposar als transgressors. Vegeu llei social.
tica i religi: precepte moral.
Fsica (i altres cincies experimentals): una relaci matemtica entre observables fsics que descriuen l'estat i propietats de la matria. Vegeu llei experimental.
Matemtiques i lgica: procs lgic.
Economia i psicologia: algun aspecte del comportament hum.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1671" title="Lluna" nonfiltered="1054" processed="1041" dbindex="1055">


La Lluna s l'nic satllit natural de la Terra. El seu dimetre s de 3.475 km i orbita a una distncia mitjana de 384.400 km. La seva massa s molt menor que la terrestre, i l'acceleraci de la gravetat s aproximadament 1/6 de la de la Terra. La seva superfcie est plena de crters i possex una atmosfera molt tnue. Vist des de la Terra, s l'objecte ms brillant desprs del Sol, tot i que realment no brilla, ans reflecteix la llum del sol. El 21 de juliol de 1969 els astronautes de l'Apollo XI van ser els primers homes a trepitjar la seva superfcie.

 Caracterstiques orbitals.

Revoluci sideral i normal.

La Lluna triga 27d 7h 43m 11,5s a girar entorn de la Terra si considerem el gir respecte al fons estellar (revoluci sideral), per 29d 12h 44m 2,9s si el considerem respecte al Sol (revoluci sindica), i a s perqu en aquest lapse la Terra ha girat al voltant del Sol. (Vegeu ms. Aquesta ltima revoluci regeix les fases de la Lluna, eclipsis i marees lunisolars.
Com que la Lluna tarda el mateix temps a donar una volta sobre si mateixa que entorn de la Terra, ens presenta sempre la mateixa cara. A se deu al fet que la Terra, per gravetat, ha frenat completament la Lluna. La majoria dels satllits presenten aquest fet respecte als seus planetes. Aix fins a l'poca de l'exploraci espacial va ser impossible veure la cara oculta de la Lluna, que presenta una dissimetria respecte a la cara visible. La cara oculta va ser fotografiada per primera vegada per la sonda Luna 3 el 1959. El Sol illumina sempre la meitat de la superfcie lunar, que no coincideix necessriament amb la cara que veiem, cosa que produeix les fases de la Lluna.

La immobilitzaci de la Lluna respecte a la Terra s'ha produt perqu la gravetat terrestre actua sobre les irregularitats del globus lunar de manera que en el transcurs del temps la part visible t 4 km menys de radi que la part no visible. El centre de gravetat lunar est desplaat del centre lunar 1,8 km cap a la Terra.

 Libraci lunar .

L'rbita de la Lluna descriu una ellipse al voltant de la Terra. La distncia entre els dos astres s variable aix com tamb la velocitat orbital. Per efectes gravitatoris, el perode de rotaci lunar est sincronitzat amb el seu perode orbital de manera que la Lluna sempre mostra la mateixa cara cap a la Terra. D'aix se'n diu rotaci sncrona. Per, ats que la rotaci lunar s uniforme i la seva translaci no, perqu segueix les lleis de Kepler, es produx una libraci en longitud que ens permet veure un poc de la superfcie lunar a l'est i a l'oest de la part que normalment est encarada cap a la Terra. A ms, el pla de l'rbita lunar est inclinat uns 5 respecte a l'eclptica, per la qual cosa es produx una libraci en latitud que ens permet veure alternativament un poc ms enll dels pols nord i sud de la Lluna. Per ambds moviments, el total de superfcie lunar vista des de la Terra aconsegueix un 59% del total. Cada vegada que la Lluna creua l'eclptica, si la Terra i el Sol estan sensiblement alineats (Lluna plena o Lluna nova) es produir un eclipsi de Lluna o un eclipsi de Sol. Donada la complexitat del moviment, els nodes de la Lluna no estan fixos sin que fan una volta cada 18,6 anys. L'eix de l'ellipse lunar no est fix i l'apogeu i perigeu fan una volta completa cada 8,85 anys. La inclinaci de l'rbita varia entre 5 i 5 18'.

 Moviment de translaci .
Per qu la Lluna ix aproximadament tres quarts d'hora ms tard cada dia? A s'explica fcilment coneixent l'rbita de la Lluna al voltant de la Terra.

La Lluna completa una volta al voltant de la Terra aproximadament una vegada al mes. Aquest moviment fa que la Lluna avan al voltant de 12 graus en el cel cada dia. Si la Terra no rotara, veurem la Lluna creuant la volta celeste d'oest a est durant dos setmanes, i desprs estaria dos setmanes absent (durant les quals la Lluna seria visible en el costat oposat del globus).

No obstant aix, la Terra completa un gir cada dia (la direcci de gir s tamb cap a l'est). Aix, cada dia li porta a la Terra al voltant de 50 minuts ms per a estar de front amb la Lluna novament (la qual cosa significa que nosaltres podem veure la Lluna en el cel.) El gir de la Terra i el moviment orbital de la Lluna es combinen, de tal forma que l'eixida de la Lluna es retarda de l'orde de 50 minuts cada dia.

Per a notar el moviment de la Lluna en la seva rbita, cal tenir en compte la seva ubicaci en el moment de la posta de sol durant alguns dies. El seu moviment orbital la portar a un punt ms cap a l'est en el cel en el crepuscle cada dia.

 Els eclipsis .
Es deuen a una extraordinria casualitat: el Sol s 400 vegades ms gran per s 400 vegades ms lluny de manera que ambds tenen aproximadament la mateixa grandria angular. La Lluna en un eclipsi lunar pot  contenir fins a tres vegades el seu dimetre dins del con d'ombra causat per la Terra. Al contrari en un eclipsi de Sol la Lluna a penes tapa al Sol (eclipsi total) i en determinades part de la seva rbita, quan est mes distant no arriba a tapar-lo, deixant una franja anullar (eclipsi anullar). La complexitat del moviment lunar dificulta el clcul dels eclipsis i s'ha de  tenir present en la periodicitat en qu estos es produxen (perode Saros).

 Caracterstiques fsiques .
La Lluna t 3.475 km de dimetre, la seva superfcie s de 37.700.000 km2 i el seu volum, 21.860.000 km3. 

 Composici .
L'escora de la Lluna est composta per una varietat d'elements primaris, que inclouen urani, tori, potassi, oxigen, silici, magnesi, ferro, titani, calci, alumini i hidrogen. 

 Superfcie .

La superfcie lunar es divideix en dos grans zones clarament diferenciades per la seva albedo. Les parts ms clares s'anomenen terrae i sn terres altes literalment cobertes de crters. Les parts ms fosques s'anomenen maria (mars, en llat) i sn grans extensions de lava basltica que fa mils de milions d'anys va cobrir antigues conques d'impacte.

En les terrae lunars, s impossible afegir-hi un nou crter sense destruir-ne part d'un altre, de tan saturada que n'est la superfcie. Des de la Terra se'n poder observar uns 30.000 de 1 km de dimetre o ms, per n'hi ha molts ms de ms petits. Alguns tenen centenars o milers de milions d'anys d'edat. La falta d'atmosfera, d'efectes meteorolgics, i de processos geolgics recents han perms que molts d'ells s'hagin preservat durant tant de temps.

El crter lunar ms gran, que tamb s el ms gran del sistema solar, forma la conca d'impacte Pol Sud-Aitken. Aquest crter est localitzat a la cara oculta, prop del pol sud, i t uns 2.240 km de dimetre i 13 km de profunditat.

Els maria es troben gaireb exclusivament a la cara visible. Aquesta asimetria es deguda, probablement, a la sincronitzaci entre la rotaci i l'rbita de la Lluna. Aquesta sincronitzaci exposa el costat ocult a ms impactes d'asteroides i deixa que els maria de la cara visible es mantinguin prcticament inalterats durant milions d'anys.

A sobre de l'escora lunar es troba una capa de pols de roca anomenada regolita. L'escora i la regolita es troben distribudes de forma irregular per la superfcie lunar. La profunditat de l'escora varia entre 60 km de la cara visible i 100 km de l'oculta; la regolita, en canvi, fa de 3 a 5 m en els maria i de 10 a 20 m en les terrae.

 Atmosfera .
La Lluna t una atmosfera quasi insignificant, a causa de la baixa gravetat, incapa de retindre toms de gas en la seva superfcie. La totalitat de la seva composici encara es desconeix. El programa Apollo va identificar toms d'heli i arg i, ms tard, observacions des de la Terra afegiren ions de sodi i potassi l'any 1988. La major part dels gasos en la seva superfcie provenen del seu interior. Hi ha un temor que la massa dels gasos de les naus que han aterrat en la Lluna hagen creat una polluci. Encara que estos gasos ja han d'haver desaparegut, encara hi ha una preocupaci que en queden restes que impedisquen investigar l'atmosfera real de la Lluna.

Com que no hi ha atmosfera, no hi ha res que freni els meteorits que arriben de l'espai i per aix hi ha tants crters. L'absncia d'aire, i en conseqncia de vents, impedeix que s'erosione la superfcie que transport terra i arena, allisant i cobrint les seves irregularitats. A causa de l'absncia d'aire no es transmet el so.

La Terra i la Lluna.

La Lluna per la seva grandria s el sis satllit del sistema solar. Tanmateix, si s'adopta com a criteri de comparaci el quocient de masses amb el seu planeta resulta que Ganimedes s 1/12500 de la massa de Jpiter, Tit s 1/4700 la massa de Saturn i la Lluna s 1/81,3 la massa de la Terra. Des d'aquest punt de vista, caldria considerar el sistema Terra-Lluna gaireb com un sistema binari. Aquesta s la ra per la qual els moviments del sistema sn molt mes complexos que si la Lluna tinguera molta menys massa i que per a calcular la posici de la Lluna amb certa exactitud faa falta tenir en compte uns 1500 termes. 

Les marees.
La Terra amb la seva fora de gravetat ha deformat la Lluna i en reciprocitat la Lluna i el Sol frenen la Terra en la seva rotaci i eleven la superfcie marina dues vegades al dia produint les marees. Ja que el sistema Terra-Lluna pot considerar-se allat, s'ha de conservar el moment cintic del sistema i si la Terra es frena en el seu gir, la Lluna el compensa allunyant-se 3,8 cm cada any, com han demostrat les mesures de distncia mitjanant lser, possibles grcies als reflectors que els astronautes van deixar a la Lluna durant les missions Apollo.

Origen de la Lluna. 
Geoqumics de la Universitat de Michigan han determinat amb molta precisi l'edat de la nostra Lluna, i han arribat a la conclusi que es va formar fa entre 4.500 i 4.520 milions d'anys, molt probablement com a resultat d'una collisi entre la Terra i un altre planeta de la mateixa mida o ms gran que Mart. Aquesta hiptesi, que s'ha fet molt famosa, es coneix com la "Teoria del Gran Xoc".

L'exploraci lunar.
Ms informaci a l'article Missions lunars.;

L'exploraci de la Lluna va comenar el 1958 quan sovitics i nordamericans van iniciar, independentment i en competici directa, projectes per llanar naus no tripulades a l'rbita lunar. El principal programa de la Uni Sovitica va ser el programa Luna (o Lunik). La nau Luna 1 va ser la primera a sobrevolar la Lluna el 1959. La Luna 3 va aconseguir fotografiar la cara oculta del satllit, la Luna 9 va aconseguir posar-se suaument sobre la seva superfcie, la Luna 10 va orbitar per primera vegada la Lluna, dos vehicles Lunokhod van aconseguir passejar-se per la seva superfcie i la nau Luna 16 va portar uns pocs grams de pols lunar a la Terra.

Els EUA van seguir diversos programes. El primer va ser el programa Pioneer, desprs va venir el programa Ranger que estavellava les seves naus contra la Lluna per a aconseguir amb les seves cmeres fotos detallades de la superfcie. Noms les Ranger 7, 8 i 9 van aconseguir el seu objectiu. El va succeir el programa Surveyor que va aconseguir aterratges suaus de naus no tripulades. El programa Lunar Orbiter va posar naus no tripulades en rbita lunar per a cartografiar-la i ajudar el programa Apollo a posar un home a la Lluna amb l'Apollo 11, el 21 de juliol de 1969.

Les naus nordamericanes Clementine, Lunar Prospector i l'europea Smart 1 han representat un retorn a la Lluna abandonada des de 1976. Intenten detectar la presncia d'aigua congelada en les regions polars, procedent de cometes que s'han estavellat a la Lluna en crters on mai no arriba la llum solar.

La lluna a la cultura.
Molts calendaris prenen com a base els cicles de la lluna, com l'islmic o el sax antic. Alguns idiomes la paraula que significa mes ve pecisament de la lluna, com en angls i en turc, per exemple. Moltes llenges li han dedicat tamb un dia de la setmana (com el dilluns catal), per reconixer la seva importncia astrolgica. 

Apareix tamb en algunes banderes, com la de Monglia. s un smbol de l'Islam, per aix es veu a les banderes de pasos musulmans, a vegades al costat d'una petita estrella de cinc puntes.

La lluna ocupa un paper central en la mitologia. Cada cultura t un du de la Lluna (normalment femenina, en oposici al Sol mascul), com per exemple Selene i Artemis a la mitologia grega, Nanna a Mesopotmia, Thoth entre els egipcis... 

La granota, el gripau i el conill sn animals associats a la lluna a les llegendes populars. La lluna podia fer embogir les persones (anomenades lluntiques per aquest motiu) i transformar els homes en llops (licantropia). Molts rituals de bruixes tenien lloc en fases concretes de la lluna, sent la lluna plena la ms procliu a convocar esperits i monstres.

 Vegeu tamb .

Llista de missions d'exploraci de la Lluna;
Escala de temps geolgics de la Lluna;
Lluna cendrosa;






























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1672" title="Llenges altaiques" nonfiltered="1055" processed="1042" dbindex="1056">

Les llenges altaiques sn una macrofamlia lingstica que s'estenen des dels Balcans fins a la Sibria oriental, amb 105 milions de parlants. Es consideren originries de la serralada de l'Altai, entre Rssia i Monglia. L'existncia d'una vertadera famlia altaica s discutible; mentre que la hiptesi altaica ha tingut molts defensors, encara no s considerada satisfactriament provada, i per aix s incorrecte usar el terme "famlia" en referncia a les llenges altaiques.

Se'n distingeixen 3 branques:
Turquesa;
Monglica;
Manx-tungs ;

Aquest grup d'idiomes sn dels anomenats aglutinants, en contrast amb els monosillbics com el xins o els flexius com el llat. Aglutinaci vol dir que, per formar paraules, indicar complements o per conjugar els verbs, s'afegeixen preposicions o posposicions a les paraules sense modificar-les: per exemple, en ttar de Qazan "kl" significa "llac", per per a dir "del llac" o "des del llac" s'hi afegeix la posposici "-n", per tant sera "kln"
 
Encara hi ha una certa confusi entre els lingistes a l'hora de classificar aquestes llenges i no d'altres (com el core, el japons o l'ainu) en aquest grup. Aix s perqu se'n desconeixen els estadis ms antics: prcticament no hi ha textos altaics anteriors al segle VIII, i hi ha llenges que no es van escriure fins al segle XX.

Llenges principals, famlies i subfamlies o branques:

famlia turquesa:
branca blgara;
txuvaix;
branca meridional;
zeri;
gagas;
ttar de Crimea;
turc;
turcman;
branca occidental;
baixkir;
carata;
karakalpak;
kazakh;
ttar;
branca oriental;
uigur;
uzbek;
branca septentrional;
altai;
iacut;
khakassi;

famlia monglica;
calmuc;
buriat;
mongol;

famlia manx-tungs;
even;
evenki;
manx;
xibe;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1673" title="Lleopard" nonfiltered="1056" processed="1043" dbindex="1057">


El lleopard (Panthera pardus) s un dels quatre anomenats "moixos grossos" del gnere Panthera (els altres sn el lle, el tigre i el jaguar).

Els lleopards cacen noms de nit i acostumen a passar el dia endormiscats entre la vegetaci, en caus d'altres animals o, ms sovint, sobre la branca d'un arbre al que trepen amb gran agilitat; per al lleopard, l'arbre s a la vegada on descansa, des d'on caa i on emmagatzema el seu menjar, ja que, pujat dalt de l'arbre, pot tendir una emboscada a les seves preses i tamb deixar menjar fora de l'abast dels carronyaires.

Les seves preses favorites sn els micos, algunes espcies d'antlops petits o mitjans, zebres i bous, per, quan els manca aquest tipus de preses, tamb poden menjar ratolins de camp, altres animals petits i fruita.

Sn animals solitaris excepte en l'poca reproductora. El perode de gestaci dura al voltant de tres mesos i la femella pot tenir entre 1 i 6 cadells, encara que el ms habitual sn 2 o 3.

 Subespcies .
Panthera pardus delacouri;
Panthera pardus fusca;
Panthera pardus japonensis;
Panthera pardus kotiya;
Panthera pardus melas;
Panthera pardus nimr;
Panthera pardus orientalis;
Panthera pardus pardus;
Panthera pardus saxicolor;


Altres fonts esmenten fins a 30 possibles subespcies.

Referncies.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1674" title="Llombardia" nonfiltered="1057" processed="1044" dbindex="1058">



Llombardia, o la Llombardia, s una regi d'Itlia, una de les regions econmicament ms riques d'Europa. La seva capital s Mil

Economia.
s una de les quatre regions d'Europa denominades motors d'Europa. Les altres tres regions sn:
Roine-Alps;
Baden-Wrttemberg;
Catalunya;

Aquestes regions pertanyen al consorci Quatre Motors d'Europa que des del 1988 collaboren en diferents camps.

Dins de la Uni Europea i segons dades estadstiques de l'any 1993, la Llombardia, com a regi ocupa el 14 lloc en el ranking segons el seu PIB (Producte Interior Brut) per cpita. 
Es troba, doncs, entre les 25 millors regions, econmicament parlant, d'Europa, amb el PIB per habitant ms alt respecte a la mitjana europea. La mitjana europea est al voltant del 100%. La Llombardia es troba al voltant del 149%. Aquesta regi, ella sola, representa el 30% del PIB de tota Itlia.

Referncies.


Aticles relacionats.
Insbria;

 Enllaos externs.
Regione Lombardia - Pgina oficial;
Mapa de la Llombardia;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1675" title="Lli d'Amunt" nonfiltered="1058" processed="1045" dbindex="1059">


Lli d'Amunt s un municipi de la comarca del Valls Oriental.























 Patrimoni arquitectnic .
 Sant Esteve de Palaudries;
 Ermita de Sant Baldiri;

 Demografia .


 Vegeu tamb .
 Llista d'alcaldes de Lli d'Amunt;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1677" title="Llaut" nonfiltered="1059" processed="1046" dbindex="1060">

El llaut s un aliatge de coure i zinc. s ms dur que el coure, s dctil i es pot forjar en planxes fines.

Antigament s'anomenava llaut a qualsevol aliatge de coure, en especial el realitzat amb estany. s possible que el llaut dels temps antics estigus fet amb coure i estany, el que coneixem avui per bronze.

L'aliatge actual es va comenar a utilitzar cap el segle XVI. La seva malleabilitat varia segons la seva composici i la temperatura, i es pot barrejar amb altres metalls, fins i tot en quantitats mnimes. 

Alguns tipus de llaut sn malleables noms en fred, altres noms en calent, i alguns no ho sn a cap temperatura. Tots els tipus d'aquest aliatge es tornen trencadissos quan s'escalfen a una temperatura prxima al punt de fusi.

Per obtenir llaut, es barreja el zinc amb el coure en gresols o en un forn de reverber o de cubilot. Els lingots es laminen en fred. Les barres o planxes es poden laminar en barretes o tallar-se en tires susceptibles d'estirar-se per fabricar filferro.

Segons la utilitzaci a que estigui destinat, el llaut t una composici qumica diferent.
N'hi ha de molts tipus. Alguns exemples sn els segents:
Llaut (Cu63/Zn37): 63% de Coure + 37% de Zinc;
Llaut (Cu70/Zn30): 70% de Coure + 30% de Zinc;
Llaut de forja:
Cu (Coure): 58,0 - 61,0%;
Pb (Plom): 1,5 - 2,5%;
Fe (Ferro): 0,30% (mx.);
Altres conjuntament: 0,50% (mx.);
Zn (Zinc): la resta;
Llaut per a mecanitzat:
Cu (Coure): 57,0 - 59,0%;
Pb (Plom): 2,5 - 3,5%;
Fe (Ferro): 0,5% (mx.);
Sn (Estany): 0,4% (mx.);
Ni (Nquel): 0,5% (mx.);
Al (Alumini): 0,1% (mx.);
Altres conjuntament: 0,2% (mx.);
Zn (Zinc): la resta;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1680" title="Enric Lluch i Girbs" nonfiltered="1060" processed="1047" dbindex="1061">
Enric Lluch i Girbs, nascut a Algemes (Ribera Alta) l'1 de gener de 1949, s un escriptor valenci dedicat, bsicament, a la literatura infantil i juvenil. s llicenciat en Histria. Pertany a l'AELC, al PEN Club i s un dels patrons de la Fundaci Bromera per al Foment de la Lectura.

s un autor que s'ha obert cam en el mn de la literatura infantil i juvenil. A Catalunya i al Pas Valenci s molt conegut. Participa sovint en xerrades per a escolars com a escriptor, comentant els seus llibres i canviant impressions amb els seus lectors. La seua obra ha estat traduda a totes les llenges de l'Estat i ha estat transcrit al sistema Braille.

 Premis . 

 1992 Premi Samaruc, atorgat per l'Associaci de Bibliotecaris Valencians;
 1994 Premi Joan Amades de Literatura Infantil;
 1995 Premi Vicent Silvestre, dins del Premis Ciutat d'Alzira;
 1998 Premi Samaruc, atorgat per l'Associaci de Bibliotecaris Valencians pel seu llibre Eugeni, un geni malgeni (Edeb). ;
 1998 Finalista  Premi Edeb de Literatura Infantil 1998 per la seua novella Xalop, Bori-Bori i el lladre Butxacoques;
 2000 Premi a la Creaci Literria en la modalitat de Narrativa Infantil dels III Premis Crtica, pel seu llibre En quin cap cap? (Edicions del Bullent), atorgat per l' Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana ;
 2002 Premi a la Creaci Literriaen la modalitat de Narrativa Infantil dels IV Premis Crtica, per la seua obra Si la gran deessa ho vol, Bromera. ;
 2004 Premi Barcanova en categoria infantil amb l'obra De Satanasset a Aletes de Vellut. ;
 2006 ;
Premi 10 de l'Editorial Alfaguara, amb Quatre soques fan un pont. ;
Premi Enric Valor de narrativa juvenil amb l'obra La Germanor del cam. ;
 2007 ;
Finalista del premi Ciutat de Borriana amb Per qu, Sara?;
Premi Far de Cullera de narrativa histrica juvenil amb Temps de conquesta ;
Premi Ciutat de Torrent de narrativa juvenil amb El servidor de l'alquimista.

 Bibliografia .

D'entre els 60 llibres publicats, cal fer esment de:
 Contes arran de terra;
 Contes de les coses que pengen del cel;
 El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola;
 El Fara Totun-nas;
 El Regne de Tentipotenti;
 En quin cap cap;
 Les lletres fan fugina;
 L'equip dels Rosegons;
 L'inventor Xaveta;
 Misms i Trispars;
 Pometa dola;
 Potosnguel;
 L'ngel Propulsai i el dimoni Emplomat;
 Somnis de mar;
 Pallorfeta;
 Potosnguel;
 L'equip dels rosegons;
 Jo...i les circumstncies;
 Si la gran deessa ho vol;
 Llibre dels desheretats;
 Un test de margarides;
 Silvrius Flautus;
 Un quixot amb bicicleta;
 Un pot de caramels ;



Enllaos externs.
Blog conjunt;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1682" title="La Vall d'en Bas" nonfiltered="1061" processed="1048" dbindex="1062">



La Vall d'en Bas s un municipi de la comarca de la Garrotxa.Es troba situat a la capalera del riu Fluvi, voltat per les serres del Corb, de Sant Miquel, de Llancers i pel Puigsacalm (1515 m). 

Castanyers, roures, alzines i fagedes sn els principals arbres que es troben en el seu territori.
 
L'economia de La Vall d'en Bas s l'agricultura majorment de sec i especialment de blat de moro, el regadiu consta de fruites i hortalisses. Ramaderia bovina, ovina i porcina amb indstria relacionada d'embotits. T un gran turisme residencial
















Indrets d'inters.

 Vila del Mallol. Catalogada de conjunt histric artstic. ;
 Nucli dels Hostalets d'en Bas. Catalogat de conjunt histric artstic. ;
 Esglsia de Sant Esteve d'en Bas. Segle XII. ;
 Esglsia de Sant Privat. Any 1017.
 Esglsia de Santa Maria de la Pinya. Segle X, consagrada per l'abat Oliba en l'any 1022.
 Esglsia Sant Rom. Segle XII.
 Esglsia de Sant Joan dels Balbs. Segle X.
 Antic monestir de Santa Maria de Puigpardines. Segle XII.
 Ermita de Sant Quint d'en Bas. Finals del segle X.
Ermita de Sant Miquel de Castell.

 Demografia .

El primer cens s del 1970 desprs de la fusi de Sant Esteve d'en Bas, Joanetes, Sant Privat d'en Bas i la Pinya. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

Ciutadans illustres.
 Francesc de Verntallat;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de BAS Rdio 107.9 F.M.;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1684" title="Luxemburg" nonfiltered="1062" processed="1049" dbindex="1063">

El Gran Ducat de Luxemburg s una monarquia constitucional hereditria amb sistema parlamentari situada entre Blgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i Frana (al sud). El Gran Duc Enric n's el cap d'estat des del mes d'octubre del 2000.

Forma part de la Uni Europea des del 25 de mar del 1957. N's, per tant, un dels seus membres fundadors. Juntament amb Blgica i els Pasos Baixos constitueix el Benelux.



 Histria .
Luxemburg s un estat que data els seus inicis cap a l'any 963. La seva histria comena amb l'adquisici per part de Sigfrid, duc de les Ardenes, d'un vell fort rom runs que pertanyia a una congregaci religiosa. Aquest vell fort rom tenia el nom de Lucilinburhuc. Aix doncs, el duc de les Ardenes comena la construcci del seu Castell, anomenat Castell de Luxemburg. Al voltant del qual va anar creixent poc a poc un petit poble anomenat amb el mateix nom. 

Aix doncs, aquest territori es mant com un ducat independent de tot altre territori o corona fins a la seva consagraci per part de Carles V com a ducat pertanyent al Sacre Imperi Romanogermnic l'any 1354. 

L any 1437 la casa regnant es va quedar sense descendents legals que heretessin la corona. Aix va iniciar una srie d'ocupacions i invasions de les altres cases reials europees. Els ustria, els Borbons, els Habsburg, els Hohenzollern etc., van anar ocupant el pas successivament. Els quals van anar desenvolupant la regi, i engrandint i fortificant el Castell.
Llus XIV de Frana s annexiona el ducat l'any 1684, la qual cosa desencadena una guerra que fa tornar el ducat a la casa dels Habsburg. Aquesta situaci es mant aix fins a la Revoluci Francesa, quan Frana envaeix el ducat, i el transforma en un departament.

Desprs de la derrota de Napole i de les seves aspiracions imperials, al Congrs de Viena de 1815 es va decidir que el petit estat de Luxemburg, ocupat per diverses cases reials europees durant segles, es converts en el Gran Ducat de Luxemburg, un estat independent dels Pasos Baixos. Malgrat que encara es trobaria sota la seva tutela, i que el el rei neerlands es mantindria com a Cap d'Estat del ducat.

Aquesta independncia terica, no significa que tamb guanys autonomia al respecte dels seus vens ms grans i ms poderosos. Aix doncs, el Gran Ducat va perdre ms de la meitat del seu territori durant la Revoluci Belga contra el poder del Rei holands de 1830, que dur fins al 1839. La  meitat ms francfona, que feia frontera amb Blgica, es va quedar annexionada a aquest pas

Aquesta guerra va impulsar que el Gran Ducat declars la seva independncia l'any 1890 com a conseqncia de l'ascens al tron de la reina Guillermina I dels Pasos Baixos i pel fet que a Luxemburg imperava la llei slica es decid instaurar el gran ducat una nova dinastia, els Nassau, creant aix un estat independent. Va ser una proclamaci ms terica que formal. La prdua de la meitat del territori l'any 1839 va propiciar que aconsegus ms gran autonomia. La plena independncia i autonomia van ser formalment confirmades l'any 1867. 

El mateix any que Luxemburg perdia la meitat del seu territori, va decidir entrar a formar part de la Confederaci Germnica, que era l'hereva del mig difunt Sacre Imperi Romanogermnic. 

L any 1842 Luxemburg s adhereix a la Uni Duanera del Nord d'Alemanya. Malgrat aix la situaci econmica s molt crtica. I ms de la cinquena part dels habitants del Gran Ducat han d'emigrar. A finals del segle XIX el dest preferit per als immigrants luxemburguesos s el continent americ.

El rei holands va ser cap d'estat del Gran Ducat fins al 1890, any en qu la casa Nassau-Weilleburg va ocupar el tron, grcies a la llei slica, que impedia a l'hereva del tron holands heretar el Gran Ducat.

Tradicionalment ha sigut un pas neutral que s ha mantingut allunyat de qualsevol tipus de conflicte. El seu escs territori geogrfic i poca demografia expliquen aquest fet. 

Malgrat mantenir-se neutral, va ser ocupada pels alemanys durant la Primera Guerra Mundial, i arrasada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Durant els anys de la IIa Guerra Mundial, el govern de Luxemburg va restar a l'exili a Londres. All va mantenir valuosos contactes amb els altres governs europeus a l'exili, i va restar obert als consells de Sir Winston Leonard Spencer Churchill sobre el futur d'Europa. L any 1944 un petit grup de voluntaris luxemburguesos, entre els quals hom hi podia trobar el gran duc hereu Joan I de Luxemburg, va participar el desembarcament de Normandia, que va donar pas a la posterior derrota nazi i alliberament dels estats envats, entre els quals es trobava el Gran Ducat de Luxemburg.

Va deixar de ser un pas neutral al entrar a formar part de l'Aliana Atlntica l'any 1949, que va donar pas a la posterior OTAN l'any 1950. Va ser un dels primers pasos d'adherir-se a les Nacions Unides. Luxemburg tamb va ser un dels 6 pasos fundadors de la CECA l'any 1957 i de la posterior CEE que va esdevenir l'actual UE. L any 1999 va entrar a formar part de la Uni Europea Monetria.

 Poltica .
Luxemburg s una monarquia (Gran Ducat) constitucional i hereditria. Luxemburg s membre de l'ONU, de l'OCDE, del Consell d'Europa, de la Uni Europea i del Benelux.

El Gran Ducat de Luxemburg s un estat que est constitut en una Monarquia Parlamentria constitucional i hereditria en els descendents del Gran Duc Enric.

La capital d'aquest Estat es troba a la ciutat de Luxemburg que t 83.000 habitants (2006).

L Estat es troba dividit en 3 divisions administratives, que no responen a una realitat histrico-poltica determinant: Diekirch, Grevenmacher i Luxembourg. Tamb est dividit en 12 cantons i 118 Comunes (ajuntaments)

La seva constituci data del 17 d'octubre 1868, amb revisions ocasionals posteriors.

Poder judicial basat en el Sistema de Llei Civil. Al pas existeixen 3 Jutjats de Pau, 2 Corts del Districte, un Tribunal Administratiu, un Tribunal Constitucional i i la Cort Suprema, que inclou el Tribunal d'Apellacions i el Tribunal de Cassaci. Els jutges sn  escollits de per 


El Poder executiu:
El cap d'Estat s el Gran Duc Enric I de Luxemburg. Les seves funcions sn representatives.
El Primer Ministre s en: Jean-Claude Juncker (a 2006).
Forma de treball: Consell de Ministres, amb el Primer Ministre al capdavant. Aquest Consell s triat pel Primer Ministre i ratificat pel Gran Duc.
Existeix un Consell d'Estat, que s un rgan assessor del poder Executiu (La corona i el Consell de Ministres). Format per 21 ciutadans corrents escollits pel Gran Duc.

Poder legislatiu unicameral: Cambra dels Diputats amb una grandria de 60 escons. Escollits per vot directe i secret per un perode de 5 anys.

 Subdivisi administrativa .
Veure article Divisi Administrativa de Luxemburg.
El pas es divideix en 3 districtes, 12 cantons i 118 municipis (communes). Unes 12 communes tenen estatut de ciutat, de les quals Luxemburg, la capital, s la ms poblada del pas.

El pintor Joseph Kutter (1894-1941), est considerat com un dels millors artistes de Luxemburg.

 Geografia .
Luxemburg s un pas de relleu ondulat, amb dues regions naturals ben marcades:
  sling, al nord, que forma part del masss de les Ardenes, tallat per profundes valls i solcat pels rius Sure, Our, Clerf i Wiltz, afluents del Mosella, que, amb el Sure i l'Our, marca la frontera oriental. El terreny s poc frtil, cobert de bosc i, a l'extrem nord, de landes i torberes.
 Gutland (bon pas), al centre i sud, amb relleu de turons i amples valls, de conreu dens.
Luxemburg t un clima temperat amb hiverns suaus, per amb diferncies entre nord, lleugerament ms fred, i sud. La temperatura mitjana anual s de 10C, mentre que la precipitaci mitjana anual s d'aproximadament 815 mm.

 Economia .
L'agricultura ocupa el 22% de la superfcie del Gran Ducat, per el sector primari absorbeix noms una petita part de la poblaci activa. Els conreus principals sn els cereals (ordi, blat, civada, sgol), les patates i el farratge (bleda-rave, blat de moro farratger, fens, etc). Al Gutland i especialment a la vall del Mosella, s'hi fa la vinya, fruiters (pomeres, pruneres) i roses. La ramaderia se centra en els bovins, per a carn i llet, i els porcins, per a carn.  

L'economia luxemburguesa s'ha basat tradicionalment en el ferro, l'nic recurs miner fins al decenni dels vuitanta. Com que no cobria totes les necessitats del pas, s'havia d'importar, i el 1981 es deix d'extraure. Actualment s'ha d'abastar de mineral de Frana (83 %), Sucia i el Brasil. La facilitat de disposar del carb de les conques del Ruhr i el Saar hi ha fet possible l'establiment d'importants centres siderrgics, sector que ocupa un dels primers llocs d'Europa, amb una producci d'acer que en una gran part s exportat. Els centres principals sn al sud del pas (Rodange, Differdange, Esch, Rumelange i Ddelange), i ocupen la major part de la m d'obra immigrant.

Des del naixement del Gran Ducat, l'economia luxemburguesa ha semblat pivotar al voltant d'un sol pol i centre. I cada cop que aquest pol ha entrat en crisi, els luxemburguesos han sabut encarar la seva situaci, i reorientar la seva economia.

Aix trobem que els primer segles de vida d'aquest petit estat, el sector econmic dominant s l'agricultura. Aquesta va ser la seva principal activitat fins al segle XIV.

Aix s aix fins a que els luxemburguesos es van adonar de qu el seu pas s territori de pas, i per tant, s  natural  dedicar-se al comer i al sector dels serveis. Van comenar a dedicar-se a l'activitat comercial i de banca, tant com l'poca en qu vivien els permetia. Els luxemburguesos varen tenir la sort de viure els corrents reformistes de prop ja des d'un principi (segle XIII). I per tant, la seva dedicaci al sector comercial i bancari, tamb es va anterior a d'altres pasos.

Des de llavors fins al segle XIX, l'economia luxemburguesa no canvia gaire. Entre principis i  mitjans del segle XIX, abans de la plenitud de la revoluci industrial, Luxemburg pateix una greu crisi econmica, que fa que cap a all a 1842, una cinquena part dels habitants hagin hagut d'emigrar. 

I ja des de mitjans del segle XIX fins als anys 60 del segle passat, la gran activitat econmica luxemburguesa era la de l'acer. s el sector industrial principal i ms emblemtic. Durant aquest perode de temps, majoritriament la poblaci es dedicava a dos sectors: agricultura i indstria de l'acer (extracci, manipulaci i venda). A partir dels anys 60, el sector de l'acer va patir una forta crisi que va arrosegar al pas a una situaci molt crtica (econmicament parlant).

Arran d'aquesta crisi, el sector financer va comenar a crixer exponencialment, degut a dos fets que corren parallels a la Histria: la globalitzaci econmica, i la lenta i progressiva formaci de l'actual Uni Europea.

Actualment deu ms del 20% del seu PIB a l'activitat financera. Aix significa en euros, que uns  5.390 milions d'euros d'un total de 24.500 milions d'euros sn fruit de l'activitat financera dl pas (banca, servei de finances, asseguradores, inversions ). Dada curiosa s que la majoria dels bancs pertanyen a altres estats que operen amb filials a Luxemburg.

 Demografia .
La poblaci originria del pas, de procedncia francesa i alemanya, constitueix des del punt de vista tnic una entitat autnoma i fora homognia. Representa el 74% de la poblaci, mentre que la resta s composta per estrangers, principalment portuguesos (8 %) i italians (6 %). La majoria parla el luxemburgus, dialecte germnic, oficial des de l'any 1984. El francs, emprat principalment per l'administraci, i l'alemany, emprat en el comer i la premsa, tamb hi sn oficials. La poblaci urbana s del 78 %. El 96 % dels luxemburguesos sn catlics.

 Enllaos externs .
 Govern de Luxemburg ;
 Oficina Nacional de Turisme de Luxemburg    ;
 Directori d'oficines governamentals ;
 Luxemburg, Capital Europea de la Cultura 2007   ;
































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1685" title="Llagosta migratria" nonfiltered="1063" processed="1050" dbindex="1064">

La llagosta migratria o llagosta pelegrina (Locusta migratoria) s un tipus de llagosta que en els pasos subtropicals provoca plagues.

Es tracta d'un insecte ortpter i terrestre que es caracteritza per les seves antenes filiformes. T les ales molt desenvolupades encara que n'hi ha que no en tenen o les tenen ms petites. T tres parells de potes, les dos primeres sn molt ms curtes que les posteriors, que sn amb les que caminen i s'aguanten a la superfcie. La resta de les potes sn ms llargues respecte les davanteres i les utilitzen per saltar.  

Es troba en gran varietat de llocs, des de selves tropicals a boscos, deserts, muntanyes, litorals, etc.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1686" title="Llagostera" nonfiltered="1064" processed="1051" dbindex="1065">


Llagostera s una vila i municipi de la comarca del Girons.






















 Geografia .
Llagostera es troba situat a l'extrem meridional de la comarca del Girons. El seu terme municipal, el ms gran de la comarca (76,36 Km2) i limita amb els municipis de Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cass de la Selva.

Per l'est, Llagostera s'integra dins la zona boscosa del masss de les Gavarres (PEIN), desprs de passar pel pla de Panedes; pel nord i nord-oest se situa una plana de conreus. A l'extrem oposat hi trobem el masss de l'Ardenya, que ocupa gran part del terme per la zona sud.

Llagostera t un bon nombre de venats com ara Panedes i Sant Lloren, amb parrquia prpia, Bruguera, Gai, Ganix, Cantallops, Creu de Serra, Pocafarina i Llobatera. Igualment, Llagostera integra els nuclis urbanitzats de La Canyera, La Mata, Mont-Rei, Llagostera Residencial, Selva Brava i Font Bona.

La situaci estratgica del municipi l'ha convertit en terra de pas i de connexi de l'interior giron amb la Costa Brava centre. A Llagostera s'hi pot arribar per les carreteres C-65, de Girona a Sant Feliu de Guxols, per la GI-674 de Caldes de Malavella o per la C-35 de Tossa de Mar i Vidreres, via que enllaa amb l'autopista AP-7. Antigament, Llagostera havia estat connectada al ferrocarril per mitj de la lnia de via estreta de Sant Feliu de Guxols a Girona que passava pel municipi i hi tenia una estaci. Aquesta lnia fou clausurada al 1969.


 Histria .
Ja des del paleoltic es t coneixement de nuclis habitats dins la zona que actualment ocupa el terme municipal. Durant l'poca medieval, Llagostera -noms configurada pel nucli antic cerclat per la muralla- va esdevenir baronia l'any 1375.

A inicis del segle XIX, Llagostera es convert en una de les viles amb una forta activitat d'indstria surotapera, juntament amb la vena Cass de la Selva. aquesta indstria signific un creixement demogrfic i urbanstic de la poblaci, alhora que veia nixer una classe obrera incipient. s per aix que al 1872 es constitu una Federaci Local de la Federaci Regional Espanyola de l'Associaci Internacional de Treballadors (FRE-AIT), encapalada per la sindicalista llagosterenca Isabel Vil i Pujol. Desprs de la guerra civil espanyola, amb el declivi de la indstria surotapera i la manca d'una xarxa d'aigua potable, arrib la parlisi econmica del municipi, que no aconsegu de reorientar-se vers cap altra activitat econmica. s una situaci que encara persisteix actualment, per b que Llagostera ha rebut mantes onades migratries, sudespanyoles, magrebines i subsaharianes.

La plaa del Castell acull, des de l'any 1982, un monument que recorda els temps en qu la vila va ser gratificada amb el privilegi reial. Aquest va se concedit a Llagostera i a Caldes de Malavella l'any 1241, quan els dos municipis formaven una batllia reial.
El privilegi, que redimia els habitants de les dues poblacions de certes crregues feudals, va ser ratificat posteriorment per Carles IV, el 1793.

L'esglsia de Sant Feliu data del segle IX, tot i que les restes del temple original sn ben escasses. El temple actual s una mescla de construccions gtiques (nau) i barroques (faana). De l'altar construt a finals de segle XV, dedicat a Sant Juli, no en queda cap vestigi, aix com tampoc del retaule major barroc que va ser destrut per la guerra civil. Actualment el temple, de faana barroca, est configurat per una nau gtica amb capelles laterals. La capella del Sagrat Cor, de la dcada dels 50, s obra de Pere Falc i Golondrina. Fa uns anys, l'interior de l'esglsia ha estat netejat i restaurat.

El barri de Reramur illustra perfectament la configuraci medieval de la vila dins la muralla que antigament marcava els lmits del nucli habitat a l'entorn del castell baronial i l'esglsia.

Pel que fa al turisme, actualment la Fira del Bolet i el Mercat Rom sn dues fires que apleguen cada any a milers de persones al nucli urb de la localitat.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Ajuntament de Llagostera ;
Informaci de la Generalitat de Catalunya ;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1687" title="Llambilles" nonfiltered="1065" processed="1052" dbindex="1066">

Llambilles s un municipi de la comarca del Girons.










 

 Demografia .


 Enllaos externs .
web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1688" title="Lloret de Mar" nonfiltered="1066" processed="1053" dbindex="1067">


Lloret de Mar s una vila i municipi de la comarca de la Selva que es troba al sud de la Costa Brava.

Pionera en el turisme europeu dels anys 50, Lloret s'ha convertit en una de les destinacions turstiques ms importants.  Punt de trobada de cultures i tradicions, mant la seva identitat cultural, i tradicions que resten immutables al pas del temps, a les quals n'ha incorporat de ms actuals, com a vila cosmopolita i capdavantera que s. 
 
Presenta unes excellents platges, de sorra granulada i de topografia rocosa, en les que es poden trobar les zones ms paradisaques i niques de tota la Costa Brava. Les seves platges ms importants sn les de Canyelles, Fenals, Treumal, Cala Boadella, Lloret i la de Santa Cristina.
Amb una gran oferta hotelera, cultural i d'oci , Lloret ofereix als seus habitants i visitants un parads de sensacions, emocions i sentiments que restan a la memria el llarg del temps.

Ara b, Lloret no sn noms platges, cal afegir el ric patrimoni cultural i natural. Poblats ibrics, castells medievals, ermites, jardins sn testimonis dels orgens de la vila i reflexe del pas del temps. Per aix. el senderisme, mountain bike, submarinisme, caiac, etc. sn diverses activitats per descobrir els racons ms inexplorables i encantadors de Lloret. 

Tot i que remotament, les activitats econmiques de la vila, giraven al voltant de la pesca, l'agricultura i tamb parcialment, la indstria del suro, vinculada amb la poderosa indstria en el seu dia existent a la propera vila de Sant Feliu de Guxols, des de la dcada dels anys seixanta, el motor principal de l'economia ha estat el turisme, que gaud d'un gran desenvolupament i que ha convertit a Lloret de Mar, en el ressort turstic ms important de Catalunya.

 Histria .

Els primers pobladors de Lloret foren els Indigets, una de les tribus del Ibers que habitaven la Catalunya actual. D'aquest passat podem destacar els jaciments de Montbarbat, Puig de Castellet i el del Tur Rod. 

El de Montbarbat es troba al cim de la muntanya amb el mateix nom. Fou habitat entre els segles VI aC i I dC. En les diverses excavacions realitzades s'ha trobat restes de cermica ibrica, emporitana, mfores ibriques i pniques, materials de bronze i eines agrcoles de ferro. 

El jaciment del Puig de Castellet fou construt el segle III aC i era utilitzat com a torre de guaita per controlar la costa.

Els romans anomenaren Lauretum al que actualment coneixem com a Lloret de Mar a causa de quantitat de llorers que hi devia haver en aquella poca. De la seva petjada en resta el sepulcre rom que data del segle II dC.

s esmentat per primera vegada en un text l'any 966 com a Lauredo. Form part del Comtat de Girona i canvi diverses vegades de mans fins a integrar-se a la baronia de Llagostera.


La vila actual es form cap al segle XV al voltant del barri de la platja. L'esglsia parroquial de Sant Rom fou acabada l'any 1522 i cal destacar el retaule major (1545 - 1549) pintat per en Pere Seraf.

El port de Lloret va esdevenir cada vegada ms important i, sobretot, a partir d'obtenir el perms de comerciar amb les colnies americanes. D'aquesta poca cal destacar les cases construdes pels indians quan tornaren d'Amrica. Malauradament, moltes foren destrudes pel creixement urbanstic posterior. Encara se'n pot observar una mostra al Passeig Martim on trobem la casa de Can Garriga. Fou construda l'any 1888 per l'Enric Baptista Garriga i actualment hi ha el Museu Martim de Lloret de Mar. 

D'aquesta poca tamb cal destacar el cementeri modernista (1901) on s'hi poden trobar les obres de Puig i Cadafalch, Antoni Maria Galliss i Soqu i Bonaventura Conill i Montobbio.

Val a dir que en aquestes alades del segle XXI, s'est qestionant el model turstic i de creixement de la vila, que ha patit un desenvolupament urbanstic desenfrenat, que ha malms precisament molts dels seus arguments turstics (un entorn natural cuidat i fronds, a peu de costa).

 Demografia .












 Referncies i Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1689" title="Alcia de Larrocha i de la Calle" nonfiltered="1067" processed="1054" dbindex="1068">
Alcia de Larrocha i de la Calle (Barcelona 1923) s una pianista catalana, considerada una de les millors de la seva generaci.

Biografia.
Va nixer el 23 de maig de 1923 a la ciutat de Barcelona. Va comenar els seus estudis musicals a l'edat de 3 anys. Va estudiar amb Frank Marshall, continuador de la prestigiosa Acadmia Granados. All va conixer a Anton Rubinstein, Emil von Sauer, Alfred Cortot i altres grans pianistes de l'poca.

El seu debut amb orquestra va ser l'any 1936, quan encara era una nena, en concerts a Madrid i Barcelona.

A partir de 1939 va oferir concerts en diferents orquestres europees per s a partir de 1954, quan debuta als Estats Units d'Amrica, que comena el seu reconeixement internacional per la seva impecable tcnica al piano.

Guardons.
Entre la gran quantitat de premis rebuts destaca el Premi Prncep d'Astries de les Arts l'any 1994; el Premi Unesco, l'any 1995; dos premis Ondas els anys 1992 i 2000 aix com el Premi Ciutat de Barcelona.

La pianista va ser guardonada amb la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona l'any 1980, i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya l'any 1983. La seva trajectria musical ha estat reconeguda amb altres diversos premis, entre els quals destaquen quatre Premi Grammy:
 1974 - Millor interptretaci solista de msica clssica (sense orquestra) per Albeniz: Iberia;
 1975 -  Millor interptretaci solista de msica clssica (amb orquestra) per Ravel: Concerto For Left Hand And Concerto For Piano In G/Faure: Fantaisie For Piano And Orchestra;
 1988 - Millor interpretaci instrumental de msica clssica solista (sense orquestra) per Albeniz: Iberia, Navarra, Suite Espagnola;
 1991 - Millor interpretaci instrumental de msica clssica solista sense orquestra per Granados: Goyescas; Allegro De Concierto; Danza Lenta;

El 14 de maig del 2001, la pianista catalana, va ser investida Doctora Honoris Causa de la Universitat de Lleida en reconeixement a la seva trajectria internacional. Aquest s el primer cop que la pianista Alcia de Larrocha, rep un Doctorat Honoris Causa d'una Universitat catalana, ja que fins ara noms ha obtingut aquesta distinci acadmica de centres d'ensenyament superior dels Estats Units.

El 2004 reb el Premi Nacional de Msica per part de la Generalitat de Catalunya pel seu alt nivell d'interpretaci musical que l'han fet assolir una gran projecci internacional durant el conjunt de la seva carrera artstica, portant el valor de la msica catalana arreu del mn i, especialment, pel seu concert de comiat amb l'OBC.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1994;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1690" title="Llum" nonfiltered="1068" processed="1055" dbindex="1069">

La llum s la porci de l'espectre electromagntic visible per l'ull hum, per tamb pot incloure altres formes de radiaci electromagntica. La llum visible s aquella porci de l'espectre electromagntic amb longituds d'ona entre aproximadament 400 nm i 800 nm (a l'aire). La llum tamb es pot caracteritzar per la seva freqncia. Les diferents longituds d'ona s'interpreten al cervell hum com colors, des del vermell a les longituds d'ona ms grans (freqncies ms baixes) fins al violeta (freqncies ms altes). Les freqncies creixents es poden veure com taronja, groc, verd, blau, i, convencionalment, blau indi:






La freqncia   i la longitud d'ona   segueixen la relaci:

v =   ;
 
on   s la longitud d'ona,   la freqncia, i v la velocitat de la llum. Si la llum viatja en el buit, llavors v = c, i aix:

c =   ;

Tota la llum es propaga a una velocitat finita. Fins i tot els observadors en moviment uniforme mesuren sempre el mateix valor de c, la velocitat de la llum en el buit, com c = 299.792.458 m/s; de tota manera, quan la llum passa a travs d'un medi transparent com aire, aigua o vidre, la seva velocitat es redueix, i pateix refracci.

L'estudi de la llum i la seva interacci amb la matria s'anomena ptica. L'observaci i estudi de fenmens ptics com els arcs de Sant Mart ofereix informaci sobre la natura de la llum, a ms de recreaci. Les tres caracterstiques bsiques de la llum sn la brillantor (o amplitud), el color (o freqncia) i la polaritzaci (o angle de vibraci). A causa de la dualitat ona-partcula, la llum presenta propietats tant d'ones com de partcules. Les segents quantitats i unitats s'usen per a mesurar la llum visible:
Brillantor (o temperatura);
Illuminaci o lluminositat  (unitat del SI : lux);
Flux llumins (unitat del SI : lumen);
Intensitat lluminosa (unitat del SI : candela);

 Vegeu tamb .








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1691" title="La vaca cega" nonfiltered="1069" processed="1056" dbindex="1070">
En el poema La vaca cega, Joan Maragall explica els moviments d'una vaca, cega d'un cop de roc d'un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripolls).

Gaireb la personifica, i li dna un aire de noble tragdia i de fatalitat, bastit en un clima d'elements morals i lrics.

En una carta al seu amic Soler i Miquel que inclou el poema, Maragall el descriu com a flor de salut ociosa.

Segons l'estudis de l'obra de Maragall, Arthur Terry, el que vol dir s que noms en un estat de salut, d'equilibri fsic i mental, una persona s capa de sentir compassi.

La seva reacci de la visi de l'espectacle de l'animal, arriba a transmetre alguna cosa de la fora vitalitzadora que ve de la compassi.

Va ser traduda al castell per Miguel de Unamuno.

El dibuixant Junceda en va fer una recreaci pictrica molt bona.


El poema.


Topant de cap en una i altra soca,

avanant d'esma pel cam de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. s cega.

D'un cop de roc llanat amb massa traa,

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca s cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el posat ferm d'altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot mentre pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica

i recula afrontada... Per torna,

i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Desprs aixeca

al cel, enorme, l'embanyada testa

amb un gran gesto trgic; parpelleja

damunt les mortes nines, i se'n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil.lant pels camins inoblidables,

brandant lnguidament la llarga cua.


(Poesies, 1895)

Enllaos externs.
 "La vaca cega" en esperanto;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1693" title="Les Preses" nonfiltered="1070" processed="1057" dbindex="1071">

Les Preses s un municipi de la comarca de la Garrotxa.
Limitant pel nord amb la serra de Corb, en el que es troba el Puig Rod (936 metres), que s el punt ms elevat del terme que s'estn per la plana de Bas des de la capalera del riu Fluvi, enclavat dintre del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. 

Va pertnyer dintre del vescomtat de Bas al monestir de Bages. La llegenda del poble diu que hi havia un gran llac que ocupava tota la plana de Bas. 

Economia basada en l'agricultura i la ramaderia de bestiar bov i porc. Posseeix indstries d'embotits, plstics i material de construcci. Turisme important, atret per la Reserva Natural del Volc Rac, amb un crter circular de 140 metres de dimetre, i les rees del Corb i del bosc de Tosca, amb formacions de renta porosa. 

 Entitats de poblaci .











 Llocs d'inters .
 Esglsia de Sant Pere. Neoclssica. Segle XVIII.
 Esglsia de Sant Miquel del Corb. Romnica.
 Esglsia de Sant Mart. Romnica.

 Demografia .


Bibliografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1694" title="La Vall de Bianya" nonfiltered="1071" processed="1058" dbindex="1072">


La Vall de Bianya s un municipi de la comarca de la Garrotxa, que, com diu el nom, s format pels pobles de la vall de Bianya. El cap de municipi s l'Hostalnou de Bianya (conegut simplement com la Vall de Bianya) i el poble amb ms habitants s la Canya. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa i alcalde de la Vall de Bianya s Albert Busquets, de CiU.

 Situaci .
El municipi s format per la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya. El terme tamb comprn l'antic municipi de la vall del Bac, a la capalera de la riera d'Oix, i la capalera i el vessant dret de la riera de Castellar.

Les principals muntanyes del terme sn: el coll de Caubet, el Puigespunya i la serra de Sant Miquel del Mont al sud; la serra de Malforat (entre la vall de Bianya i la del Bac), i el puig Sou, al lmit amb el Ripolls, al nord. El bosc, de roure martinenc, d'alzina i de pi roig i els pasturatges ocupen unes 7.000 hectrees.

 Sectors d'activitats .

Hi predominen els conreus de sec, de cereals, farratges, patates i llegums, principalment. El conreu de regadiu es limita a petits sectors d'hortalisses. La ramaderia bovina s important per a la producci de llet i carn, i tamb la porcina.

Al sector ms prxim a Olot i Sant Joan les Fonts es localitzen, a prop de l'Hostalnou de Bianya, de Llocalou i de la Canya, les escasses activitats industrials: petites empreses del sector txtil i alimentari (embotits), i uns laboratoris que fabriquen productes de veterinria. 

 Pobles que formen el municipi .

A part de l'Hostalnou de Bianya, Llocalou, i la Vall del Bac, el municipi comprn, a ms, el poble de Capsec, que fins el 1917 don nom al municipi, i una srie d'antics llocs i parrquies, algunes d'origen romnic, que havien pertangut als distints monestirs propers (Riudaura, Camprodon, Sant Pere de Besal, Sant Joan les Fonts, Sant Joan de les Abadesses): Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Despuig, Sant Mart de Bianya (o de Solamal) i Sant Mart del Clot (o de Tornadissa), a la vall de Bianya; Porreres, Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i Santa Magdalena del Coll, a la vall del Bac; el poble i castell de Castellar de la Muntanya, a la vall de Castellar, i el terme separat de la Canya. A ms,  el 1970 s'annex al municipi el poble de Sant Salvador de Bianya.

 Demografia .














El 1553 incorpora Avellana Corba; el 1717, Sant Andreu de Porreres, Sant Mart de Solamal i Santa Maria Sacot; el 1857, Vall del Bac, Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Socarrats, Sant Mart del Clot, Sant Pere Despuig i Santa Margarida de Bianya; el 1970, Sant Salvador de Bianya.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Web turstica;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1695" title="Les Planes d'Hostoles" nonfiltered="1072" processed="1059" dbindex="1073">

Les Planes d'Hostoles s un municipi de la comarca de la Garrotxa. 

Situat en les valls de Cogolls i d'Hostoles, est envoltat pels riscos del Far (1150 m.), de la Salut (1020 m.), la serra dels Medes (887,3 m.) on es troba el volc Puig Rod i banyat pel riu Brugent. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa.

 Histria .
La poblaci va pertnyer al castell d'Hostoles, propietat del comtat de Besal i documentat des de l'any 1021. 

Segles ms tard, el castell tindria un gran paper en la guerra dels Remences, en l'any 1462, revolta dels camperols comandats per Francesc de Verntallat que els va dirigir des de dit castell. En 1474 el rei Joan II, li va concedir el terme i la fortalesa a Verntallat amb el nom de vescomte d'Hostoles. 

 Llocs d'inters .

 Esglsia de Santa Maria de les Encies. Romnic. Any 1155.
 Esglsia de Sant Cristfol de Cogolls. Romnic. Any 986.
 Esglsia de Sant Pere.  Documentada des de l'any 1207.
 Ermita de Sant Pelegr. Any 1862.
 Restes del castell d'Hostoles.
 Restes del castell de Puig-Alder.

 Demografia .











En el cens del 1787 s'incorpora a Sant Feliu de Pallerols i es desagrega el 1872.
 Bibliografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Diferentes pgines de entitats del poble;
Emisora Municipal;
LesPlanes.info Portal Les Planes d Hostles;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1696" title="Llanars" nonfiltered="1073" processed="1060" dbindex="1074">


Llanars s un municipi catal de la comarca del Ripolls. L'esglsia parroquial s l'esglsia romnica de Sant Esteve de Llanars. 

El nom del poble est documentat des del 1068, aleshores amb la forma Lenars.










 Demografia .


Referncies.


 Enllaos externs .

web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1697" title="Les Llosses" nonfiltered="1074" processed="1061" dbindex="1075">

Les Llosses s un municipi catal de la comarca del Ripolls

Geografia.
s el municipi de ms extensi de la comarca. Est situat al sud-oest de Ripoll, entre la riera de Merls i el riu Ter. El terme municipal inclou la colnia de la Farga de Bebi i l'antic municipi de Palmerola, annexionat el 1991. A sud-oest hi ha l'enclavament de la Rovira de Baix (3,31 km ) que s dins del terme de Borred, al Bergued i la provncia de Barcelona.

El poblament s disseminat. L'nic nucli agrupat s la colnia de la Farga de Bebi que s compartit amb Montesquiu, a la comarca d'Osona.












 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci i fotografies;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1698" title="LinUV" nonfiltered="1075" processed="1062" dbindex="1076">
LinUV s una associaci d'alumnes usuaris del sistema operatiu GNU/Linux de la Universitat de Valncia que t per objectiu principal promoure l's de programari lliure, ja sia aplicat a sistemes linux com Microsoft, dins de l'entorn universitari.
Aquesta associaci va nixer el 4 d'octubre de 2002. 

Enllaos relacionats.
Hispalinux;

Enllaos externs.
http://www.uv.es/linuv;
http://www.uv.es;
http://linuv.uv.es;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1699" title="Llenges celtes" nonfiltered="1076" processed="1063" dbindex="1077">

Les llenges celtes (o cltiques) actuals sn descendents dels idiomes parlats pels celtes, que van ocupar antigament gran part d'Europa. Pertanyen al grup indoeuropeu i sn les ms properes a la branca itlica. Originriament es dividien en dos grans grups:

 Continental (branca extingida).
 Insular, dividit en dos grups principals:
 El galic (Q-celta);
 El britnic (P-celta);

El galic s originari d'Irlanda. En el segle VI es va estendre a Esccia, d'on va desplaar les parles britniques originries. Antigament eren fora esteses a la part ms occidental de l'Europa cltica, incloent-hi probablement Galcia. Se n'han conservat tres representants en temps moderns:
 El galic irlands (Gaeilge) s cooficial a Irlanda, i parlat sobretot a la part oest del pas, a la zona anomenada Gaeltacht (o zona gaelicoparlant).
 El galic escocs (Gidhlig) sobreviu a la part nord-occidental d'Esccia, incloent-hi algunes de les illes Hbrides. Tamb n'hi ha encara parlants a Nova Esccia, al Canad.
 El manx (Gaelg) es parla a l'illa de Man. Es va originar inicialment a partir del galic escocs, amb aportacions nrdiques. El 1974 se'n van extingir els ltims parlants nadius per en sobreviu un grup molt redut de persones que l'havien apresa com a segona llengua i que proven de potenciar-la enfront de l'angls tot i no ser la seva llengua materna.

Les llenges britniques es parlaven antigament a tot Gran Bretanya, per van ser arraconades, des del sud, pels invasors anglosaxons i, des del nord, pels celtes irlandesos, que hi van implantar el galic. La invasi anglosaxona tamb va fer que alguns antics pobladors de la Gran Bretanya es desplacessin cap a la Bretanya, on portaren el seu idioma.

 El galls (y Gymraeg): era parlat el 2001 per aproximadament un 20,5% de la poblaci gallesa, un increment del 2% respecte a deu anys enrere. Tamb encara el parlen immigrants gallesos a la Patagnia.
 El bret (Brezhoneg) el parla avui noms una minoria de la poblaci de la Bretanya.
 El crnic (Kernewek) es parla a Cornualla. Es va extingir totalment al segle XVIII, per un petit grup de parlants el va ressuscitar a comenament del segle XX i avui torna a comptar amb una poblaci d'uns 5.000 habitants que l'han aprs i l'han tornat a transmetre de pares a fills de manera que aquests ja en saben ms que els primers. La seva "reintroducci" rep el suport de diferents partits poltics. Els habitants, per, mai han deixat d'utilitzar mots crnics encara que sense valor comunicatiu.

 Enllaos externs .
 Distribuci Histrica de les llenges celtes;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1701" title="Litologia" nonfiltered="1077" processed="1064" dbindex="1078">
La litologia s la part de la geologia que tracta de les roques, especialment de la seva grandria de gra, de la grandria de les partcules i de les seves caracterstiques fsiques i qumiques. 

Entenem per roca una massa de matria mineral coherent, consolidada i compacta. Es pot classificar per la seva edat, la seva duresa o la seva gnesi (gnies, sedimentries i metamrfiques). 

Quan existeixen roques massives d'un sol tipus, o amb una estructura similar, la naturalesa de les roques pot condicionar el relleu. Els tipus de relleu per causes litolgiques ms significatius sn: el relleu crstic, el relleu sobre roques metamrfiques i el relleu volcnic. 

Roques gnies ;
Roques sedimentries ;
Roques metamrfiques;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1704" title="L" nonfiltered="1078" processed="1065" dbindex="1079">
La L s la dotzena lletra de l'alfabet catal i vuitena de les consonants. El seu nom s ela.

 Histria .
La lletra L deriva del Semtic i va ser adaptat pels semites d'un smbol egipci. La lletra grega Lambda (  o  ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semtica.

El seu origen grfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bast (representat invertidament al llarg dels anys).



Fontica.
En catal representa el so lateral aproximant alveolar velaritzada de l'AFI , encara que hi ha tendncia a substituir-la per castellanitzaci per una lateral aproximant alveolar sonora . 

Quan n'hi ha dues de seguides llavors representa el dgraf ll (ella ) que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament tamb es podia representar aquest ltim so si anava sola a comenament de mot.


Significats de la lletra L.
Bioqumica: en majscula smbol de la leucina.
Fsica: en majscula smbol del nombre leptnic;
Matemtiques: en els nombres romans t el valor de 50. Sol indicar la longitud;
Unitats: en minscula s el smbol del litre, unitat de volum o capacitat. ;
Vehicles: Si s de color blanc sobre fons verd indica que un conductor s novell; sobre fons blau indica vehicle en prctiques a travs d'una escola; en fons vermell, en prctiques en un vehicle privat. A les matrcules, indica procedncia de Luxemburg i, abans, de Lleida;
Al txtil indica talla gran;
s el nom d'un llenguatge de programaci;

Smbols derivats.
[[ ]];
[[ ]];
[[ ]];
[[ ]];

Referncies.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1707" title="Literatura anglesa" nonfiltered="1079" processed="1066" dbindex="1080">
S'entn per literatura anglesa la literatura escrita en angls (actual o antic) i a Anglaterra. En un sentit ms ampli, tamb es pot utilitzar per referir-se a literatura escrita en angls en altres pasos. Hi ha diverses literatures nacionals que tamb sn escrites sobretot en angls. Vegeu literatura estatunidenca, literatura australiana, literatura canadenca, literatura escocesa, literatura anglo-galesa, literatura irlandesa.

La literatura anglesa sorgeix a l'poca medieval, quan es pot comenar a parlar d'una llengua anglesa diferenciada. La primera gran figura literria d'aquesta poca s el poeta Geoffrey Chaucer, per la gran figura de la literatura anglesa s William Shakespeare, al segle XVI. La primera gran novella en angls s Robinson Crusoe, de Daniel Defoe. 

Els perodes de la literatura anglesa, si b segueixen les convecions estilstiques europees, acostumen a estar associades al monarca, de manera que els reis poden donar nom a un perode o corrent.

Literatura medieval.
Els primers poemes pics orals pertanyien a la cultura dels saxons, com el poema Beowulf, escrit en angls antic. El primer nom conegut s el de Cdmon, que recull la tradici saxona. Amb la conquista normanda, el francs va penetrar a la cort i va transformar la llengua anglesa. Es van popularitzar les canons de gesta continentals i van sorgir els poemes i histries que envoltaven la llegenda del rei Arts, formant-se una saga pica i meravellosa. Als pobles es representaven obres de teatre basades en fragments de la Bblia o en petites escenes de misteri.

Geoffrey Chaucer, el primer autor conegut, va escriure els Contes de Canterbury, un recull de contes inspirats en Boccaccio que donen pas al Renaixement angls.

Perode clssic.
La introducci de la impremta i el protestantisme van fer proliferar les obres religioses i exemplars. La traducci de la Bblia (en la versi anomenada del rei Jaume) va ser una de les empreses ms destacades del seu temps.

Durant el regnat d'Elisabet I va sorgir la figura de William Shakespeare i l'auge de l'anomenat perode clssic angls. El teatre es va renovar i va incorporar elements grecolaatins i alusions a la situaci poltica i religiosa del pas mentre que el pblic es va diversificar. Per contra, Ben Jonson conreava un teatre tradicional i els seus personatges seguien la teoria dels quatre humors, a l'poca era considerat el gran dramaturg.

En poesia, es van compondre poemes inspirats en la tradici renaixentista italiana. Destaquen els autors Edmund Spenser i Philip Sidney. Al barroc, es va imposar una poesia de caire metafsic, com la de John Donne, o allegrica, com John Milton. A les acaballes del perode clssic, la censura va fer aparixer poesia satrica popular i un cert retorn als temes moralitzants.

La Restauraci.
Amb la Restauraci triomfen les novelles angleses, amb noms com Daniel Defoe i John Bunyan. Els seus protagonistes sn bons cristians que viuen aventures i viatges de creixement (en la tradici de la Bildungsroman alemanya). 

Alguns autors intenten emular les canons de gesta, ja que pensen que Anglaterra no t una gran epopeia nacional com altres pasos. En el vessant de la lrica, s'innova en la mtrica (John Dryden o Emdund Waller) i els temes giren al voltant de la tradici pastoril, on es lloa la vida senzilla del camp i els encontres entre el poeta i una pastora, per criticar el puritanisme oficial. Aphra Benn s una de les poques figures femenines recordades del perode, obrint un cam professional fecund al romanticisme.

Els assajos filosfics que havien comenat a conrear-se a l'anterior etapa assoleixen la seva maduresa, amb la figura de John Locke i el seu empirisme com a mxims exponents.

Una segona etapa de la restauraci s l'anomenada literatura augusta, que vol emular l'esplendor romana imperial i que segueix els dictats del neoclassicisme. Dins aquest perode destaquen Alexander Pope en poesia i Jonathan Swift en prosa. La premsa esdev molt popular, amb publicacions peridiques com Spectator.

El romanticisme.
Anglaterra, juntament amb Alemanya, va ser un pas lder en la introducci del romanticisme a Europa. La poesia es va dividir en dues escoles. La primera, anomenada lakista, comptava amb Samuel Taylor Coleridge o William Wordsworth, entre altres. Escriuen uns versos molt lrics, centrats en el paisatge com a projecci de l'nima del poeta (el nom de l'escola ve dels llacs que lloaven a les seves obres). La segona escola, anomenada dels poetes malets, representa el romanticisme de la rebeli i inclou autors com Lord Byron o John Keats. 

Aquest segon corrent va inspirar la novella, amb autors com Mary Shelley o les germanes Bront. La novella es diversifica i apareixen els subgneres, com l'amorosa (que segueix la tradici de Samuel Richardson) o la gtica, per exemple. Durant l'era victoriana, la novella barrejava elements realistes i sentimentals, amb noms com George Eliot o Charles Dickens. El vessant pardic va estar representat sobretot per Lewis Carroll.

El modernisme.
El modernisme angls no equival al catal o hispanoameric. s un corrent esttic caracteritzat pel pessimisme existencial i la influncies dels diferents moviments d'avantguarda, per va mantenir gran part de les convencions romntiques. Dura des de principis del segle XX fins al final de la segona guerra mundial.

La novella modernista tracta temes quotidians i es descomposa la unitat del pargraf, per reproduir el discurs de la ment (influncia de les teories de Freud). Els autors ms valorats sn James Joyce, Virginia Woolf, E.M. Foster i els escriptors americans d'entreguerres, com William Faulkner o Ernest Hemingway. P.G. Wodehouse mant la lna d'humor clssic britnic.

La poesia tamb trenca amb les convencions formals i tracta de la mort i de temes considerats tab com el sexe. Sn obres complicades, plenes d'allusions cultes, lluny del sentimentalisme. Els poetes ms destacats sn T.S.Eliot, Ezra Pound o Gertrude Stein.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1716" title="Lantnid" nonfiltered="1080" processed="1067" dbindex="1081">

La srie dels lantnids compren els elements entre el Lantani i l'Iterbi (nombres atmics 57 a 70 inclosos).

Sn elements amb els orbitals f parcialment ocupats, per els orbitals de valncia p i d desocupats. Habitualment se situen sota del bloc principal en la taula peridica.

 Lantani (La);
 Ceri (Ce);
 Praseodimi (Pr);
 Neodimi (Nd);
 Prometi (Pm);
 Samari (Sm);
 Europi (Eu);
 Gadolini (Gd);
 Terbi (Tb);
 Disprosi (Dy);
 Holmi (Ho);
 Erbi (Er);
 Tuli (Tm);
 Iterbi (Yb);
 Luteci (Lu) ;

Referncies.

































 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1718" title="Llenges germniques" nonfiltered="1081" processed="1068" dbindex="1082">

Les llenges germniques sn una famlia de llenges indoeuropees parlades originriament per pobles germnics que s'assentaren al nord de l'Imperi Rom. Se suposa que provenen d'un hipottic protogermnic, que s'hauria parlat cap al segon millenni aC.

Caracterstiques.
Les llenges germniques comparteixen una srie de trets lingstics:
 Mutacions consonntiques descrites per les lleis de Grimm i Verner;
 Lxic com d'origen no indoeuropeu;
 Pretrit acabat amb sufix dental (-t o -d) per als verbs febles ;
 Presncia d'adjectius forts i febles;

A ms, bona part de les llenges germniques actuals presenten una tendncia a esdevenir llenges analtiques, cosa que es manifesta en una forta purga de la flexi verbal (en les llenges escandinaves orientals ja no s'hi fa cap distinci de persona o nombre), les declinacions i fins i tot el gnere de les paraules, que ha passat de 3 en el protogermnic (mascul, femen i neutre) a 2 (com i neutre) en suec, dans i neerlands noms un en angls, escocs i afrikaans.

Classificaci i parlants.









]]
La mobilitat de les tribus germniques va propiciar ben aviat la dispersi i diferenciaci de la seva parla, conformant-ne tres branques principals: del septentrional, occidental i oriental (totes les llenges del qual sn extingides). Amb tot, la posterior evoluci histrica dels estats en qu es parlaven, n'estengueren enormement l'abast, amb l'antic nrdic parlat a assentaments des de Groenlndia i Vinland fins a Rssia o Normandia durant l'edat mitjana, el neerlands i l'angls estesos per via d'imperis colonials a partir de l'Edat Moderna i l'alemany esdevenint l'idioma ms parlat del centre d'Europa. Actualment, uns 900 milions de persones parlen alguna de les diferents llenges germniques. Com a segona llengua s un dels grups amb ms parlants, a causa de la internacionalitat de l'angls.

L'arbre lingstic a partir del protogermnic seria el segent (discutible, ja que la distinci entre llenges i dialectes no s sempre clara):
Llenges germniques orientals (extingides);
gtic;
visigtic;
ostrogtic;
gtic de Crimea (extingit cap al 1800);
vndal;
burgundi;
llenges germniques occidentals;
grup anglofris;
angls;
escocs;
fris ;
alt alemany;
alemany estndard actual;
luxemburgus;
jiddisch;
alamnic;
alemany sus;
baix alemany;
baix frncic;
neerlands;
afrikaans;
baix sax;
llenges germniques septentrionals (o escandinaves);
antic nrdic;
branca oriental (o continental);
dans;
noruec (bokml) ;
suec;
branca occidental (o insular);
feros;
islands;
noruec (nynorsk) ;
norn (extingit);

Comparaci de termes seleccionats.

 (*) s antiquat.

Vegeu tamb.
Ripuarisch;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1719" title="Luxemburgus" nonfiltered="1082" processed="1069" dbindex="1083">
El luxemburgus o luxemburgus s la llengua germnica prpia de Luxemburg. Fins fa poc temps era una llengua reclosa en el si de la llar sense cap presncia oficial i un desconeixement forani de la seva existncia. El 24 de febrer de 1984 va esdevenir llengua oficial del pas mitjanant una llei especfica. Avui en dia ja s llengua oficial en un pas que en t tres: l'alemany, el francs i el luxemburgus.

No ha estat prcticament en cap moment una llengua literria encara que es conserven documents escrits que van possibilitar ja fa uns centenars d'anys la seva identificaci com a llengua independent de l'alemany.

Existeix en la actualitat un fort moviment a Luxemburg en pro de la llengua, que ha aconsseguit introduir-la en l'ensenyament, la rdio i la televisi. La principal demanda s l'eliminaci de l'alemany com a llengua "franca" del pas i la seva substituci pel luxemburgus. El luxemburgus, tot i la seva llarga travesia pel desert, s ents i parlat per prcticament el 100% de la poblaci, que la t com a llengua materna. Els principals autors en llengua luxemburguesa sn: Guy Rewenig, Roger Mandercheid, Nico Helminger i Josy Braun.

Nombre de parlants.
Uns 250.000 com a primera llengua o llengua materna i uns 50.000 com a segona llengua. D'aquest 300.000, uns 250.000 viuen a Luxemburg. Hi ha una comunitat de luxemburgus-parlants a Blgica estimada en uns 30.000. Tradicionalment a Frana els miners de carb de la vall del riu Moselle, a vora de la frontera entre Luxemburg i Alemanya han parlat el luxemburgus en una varietat anomenada Frankish i Platt. No hi ha estimacions del nombre de parlants. A Alemanya hi ha petites comunitats frontereres que parlen luxemburgus, sense estimacions fiables.

Filiaci.
Llengua indoeuropea, germnica, germnica occidental.

Lxic.
Bon dia - moien
Adu - addi
Si us plau - wann ech gelifft
 1  eent
 2  zwee
 3  dri
 4  vier
 5  fnnef
 6  sechs
 7  siwen
 8  aacht
 9  nng
 10  zng

Enllaos externs.

RTL.lu Radio-Tl Ltzebuerg;
Luxembourgish - English Dictionary;
Introduction to the Luxembourgish Orthography - Schanen F. (pdf);
Luxemburgische Orthographie - Memorial: 1999 ;
Eng kleng Hllef fir Ltzebuergesch ze schreiwen;
Luxdico;
;

Remarques.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1720" title="Lloren del Peneds" nonfiltered="1083" processed="1070" dbindex="1084">

Lloren del Peneds s una vila i municipi de la comarca del Baix Peneds. Est situat gaireb al mig de la comarca, i envoltat pels termes de La Bisbal del Peneds, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Peneds.

La superfcie municipal s relativament petita, noms t 4,64 Km. El poble reuneix tota la poblaci del municipi, llevat d'unes quantes cases de la urbanitzaci "Priorat de Banyeres".

El nom del poble no prov del seu patronmic, encara que l'esglsia el porti. Prov del terme botnic llor (llorer). Hi ha escrits antics com el Cartulari de Sant Cugat del Valls on es pot llegir Laurentio. Aix el nom llorers, per deformaci dialectal de pronunciaci hauria passat a llorens i darrerament Lloren per identificaci amb el sant patr de la parrquia.

 Relleu .

El terreny s bastant planer, tan sols hi ha algun tur i petites depressions i collades de poca importncia. Podem citar el Coll de la Sitja, petita eminncia soldonenca traspassada pel cam de Cal Prosset i que t uns 15 metres ms que la resta dels terrenys. La depressi ms significativa s la de les Cometes, que dona nom a l'escola del poble, que es troba al seu costat. Una altra depressi es forma a l'esquerra anant cap a Cal Prosset, a dret del Bosc del Mas, que s'anomena Clot de l'Estrella, per continuar com a Clot de Sabarts o de Cal Bill , passant pel parc infantil del nucli del Priorat (El Pouet); Clot del Ticu i Clot del Mata, ja a ponent de Saifores (Banyeres del Peneds).

 Hidrografia .

El terme s travessat per dos torrents, un a ponent, el torrent de Cal Figueres, provenint de la Vall de Sant Marc i que va a desguassar a Tomov, a la Riera de la Bisbal; i l'altre a llevant, el torrent de Lloren, que ve de Sant Jaume arreplegant les aiges d'Aiguaviva i desguassa a Sant Salvador.

 Demografia .






 Vistes del poble .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Ball de Bastons de Lloren del Peneds;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1721" title="Leucojum-Viticetum" nonfiltered="1084" processed="1071" dbindex="1085">
En fitosociologia Leucojum-Viticetum s una associaci a Vitex agnus-castus (aloc) i Leucojum aestivum (assa), que pertany a l'aliana Rubo-Nerion oleandri.

s la vegetaci permanent dels indrets humits i fons de valls, una mica retirada de la mar.

Presenta com a altres txons destacats:
Tamarix africana;
Tamarix canariensis;
Allium triquetrum;
Rumex crispus;

A les zones ms salabroses i properes a maresmes s'hi troba l'associaci Tamaricetum canariensis vicietosum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1723" title="Launaeetum cervicornis" nonfiltered="1085" processed="1072" dbindex="1086">
Launaeetum Cervicornis s el nom donat en fitosociologia a l'associaci descrita per Bols i Molinier de la subaliana Crithmo-Limonienion al 1958

Es caracteritza per la presncia de Socarrells i Eixorba-rates, el ms abundant s l'eri, (Launaea cervicornis, Launaea cervicornis en web). Fa formacions subarbustives amb aspecte de coixinets espinosos densos o pulvnols avesades a fer front als forts vents marins salats. Es troba en les roques allunyades del mar, b que encara costaneres (El Limonietum caprariensis es dna en les roques ms immediates). Illes Gimnsies.

Altres espcies endmiques acompanyants:
Dorycnium pentapyllum ssp. fulgurans (Socarrell Als): sobretot a Menorca;
Femeniasia balearica (Socarrell Bord): Noms a Menorca;
Astragalus balearicus (Eixorba-rates Negre o Socarrella): ambdues illes, a la costa Nord;
Anthyllis hystrix (Socarrell Gros): Noms a Menorca;
Teucrium marum ssp. occidentale (Eixorba-rates Blanc): Noms a Mallorca;

Ref:: Bols, O. de et Molinier, R. (1958); Recherches phytosociologiques dans l'le de Majorque, publicat a Collectanea Botanica V:699-865.Barcelona. Comm. SIGMA n148.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1724" title="Limonietum caprariensis" nonfiltered="1086" processed="1073" dbindex="1087">
En fitosociologia, Limonietum caprariensis s una associaci vegetal descrita per Bols i Molinier compresa en la subaliana Launaeenion cervicornis. Caracteritzada per la presncia d'ensopegalls (Limonium sp.)
Comunitat halfila de les Balears, a les roques litorals ms exposades als efectes de la mar.
Sobretot es desenvolupa a les Gimnsies, i molt clarament a Menorca.
Espcies presents caracterstiques:
Limonium minutum ssp. caprariense;
Limonium gougetianum;
Limonium virgatum ssp. divaricatum;

S'han descrit tres variants d'aquesta associaci a Menorca:
Amb Crithmum maritimum (fonoll mar): La ms exposada a l'acci de l'aigua marina;
Amb Artemisia gallica: Absncia o raresa de fonoll mar. A prop de l'onatge. Diferent a la variant de Mallorca per l'absncia o raresa  de Daucus gingidium i per l'alt grau de presncia de Senecio rodriguezii, Silene sedoides i Artemisia gallica;
Amb Limonium divaricatum: En indrets poc afectats per l'onatge. ;

Ref:: Bols, O. et Molinier, R. (1958); Recherches phytosociologiques dans l'le de Majorque. Collect.Bot.V:699-865.Barcelona. Comm. SIGMA n148.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1726" title="Llista de fauna endmica a Menorca" nonfiltered="1087" processed="1074" dbindex="1088">
Llista de fauna endmica a Menorca

Acanthocreagris balearica;
Acinopus pillipes bajeti;
Agabus nebulousus pratensis;
Agriotes sordidus scutellatus;
Alectoris rufa laubmanni;
Allolobophora fraissei;
Allolobophora mediterranea;
Alphasida depressa;
Amphimallus neorcanus;
Anthophora balearica;
Arctosa misella;
Armadillidium serrai;
Armadillidium strinatii;
Asida cardonae;
Asida planipennis minoricensis;
Atelerix algirus vagans;
Ballodillium pilosum;
Blaps bedeli torressalai;
Brachipterus pallipes;
Bufo vidris balearica;
Bythinopsis balearica;
Carduelis carduelis propeparva;
Carduelis chloris mallorcae;
Cathormiocerus canaliculatus;
Cenobelba parafoliata;
Cephennium franciscae;
Cephennium minoricum;
Cettia cetti salvatoris;
Chalicodoma sicula balearica;
Chthonius bellesi;
Cicindela campestris balearica;
Cisticola juncidis intermedia;
Corynoppia kosarovi maritima;
Coturnix coturnix minoricensis;
Crocidura graveolens balearica;
Dactylochelifer balearicus;
Danacaea pigmaea;
Danacaea ziczac;
Dendarus depressus;
Drilus amabilis;
Echinogammarus claptoczi ebustianus;
Echinogammarus pugnes minoricensis;
Eilema torstenii;
Eliomys quercinus gymnesicus;
Entamobora pseudoplicata;
Eostentomon coiffaiti;
Euacera numida balearica;
Eudecatoma mallorcae;
Euscorpius carpathicus balearicus;
Faronus insignis;
Felis catus jordansi;
Fingillia coelebs balearica;
Galerida theklae polatzeki;
Gonepteryx cleoptara balearica;
Gonglyonema pithyusensis;
Graptodytes kuchtae;
Harpaceta dufouri;
Helioctamenus hippopotamus;
Helochares lividus lidovici;
Helophorus filitarsis;
Helophorus punietanus;
Hemidactylus turcicus spinalis;
Hydraena balearica;
Hydrobius fuscipes balearicus;
Hyles euphorbiae balearica;
Hypotyhlus menorquensis;
Iberellus companyonii;
Kahmannia eliomydis;
Laccobius moraguesi;
Lasioderma bicolor;
Lepthyphantes balearicus;
Lithobius fagei;
Lithobius inermis;
Lithobius interruptus;
Lithobius microps oligospinus;
Lithobius piceus specus;
Luscinia megarhynchos luscinoides;
Macrothorax morbillosus balearicus;
Malthonica balearica;
Martes martes minoricensis;
Medetera roghii;
Memasoma coiffaiti;
Mercuria balearica;
Metacrangonyx longipes;
Minoricoppia balearica;
Miscicapa striata balearica;
Murella muralis mahonensis;
Myrmica aloba albuferensis;
Nanophyes hemisphaericus bivittatus;
Nemesia brauni;
Neobisium ischyrum balearicum;
Nesotes viridicollis viridicollis;
Nesticus dragani;
Ochthebius impresicollis numidicus;
Olimnius echinatus;
Ophyiulus traginoii menoricensis;
Orthomus balearicus;
Otiorrhynchus miramarae;
Otus scops mallorcae;
Oxychilus lentiformis;
Pachybrachys anoguttatus;
Parapseudoleptomesochra minoricae;
Paratyphlus cristobali;
Paratyphlus menorquinensis;
Parus major mallorcae;
Passer domesticus balearoibericus;
Percus plicatus clathratus;
Percus plicatus plicatus;
Phaleria pujeti;
Phylan semicostatus semicostatus;
Phyllodromica adspersa;
Phyllodromica llorenteae;
Pimelia criba;
Podarcis lilfordi addayae;
Podarcis lilfordi brauni;
Podarcis lilfordi carbonerae;
Podarcis lilfordi codrellensis;
Podarcis lilfordi fenni;
Podarcis lilfordi lilfordi;
Podarcis lilfordi porrosicola;
Podarcis lilfordi rodriquezi;
Podarcis lilfordi sargantanae;
Podarcis lilfordi balearica;
Polyomnatus icarus balearica;
Postorchigenes gymnesicus;
Pratanurida menorquina;
Pregalumna minoricana;
Proasellus coxalis gabriellae;
Prothesima semirufa;
Pseudoniphargus mercadali;
Pseudophysaloptera kahmanni;
Puffinus yelkouan mauretanicus;
Regulus ignicapillus balearicus;
Rhizotrogus lepidus;
Scaphiostumum palaearticum;
Scaurus balearicus;
Scybalicus minoricensis;
Scyhropus javeti;
Spauligodon cabrereae;
Spelaeoniscus coiffaiti;
Stenosis intricata;
Steropleurus balearicus;
Streptotelia turtur loei;
Sylvia atricapilla koenigi;
Sylvia sarda balearica;
Tentyria schaumi;
Tethysbaena scabra;
Theonoe major;
Thorectes balearicus;
Timarcha balearica;
Trochoidea nyeli nyeli;
Tudorella ferruginea;
Tuponia michalki menorcana;
Typhlocirolana moraguesi;
Tyto alba kleinschmidti;
Velia hoberlandi;
Xantholinus balearicus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1727" title="Llista de flora endmica de Menorca" nonfiltered="1088" processed="1075" dbindex="1089">
Actualment la flora de Menorca comprn 83 txons endmics els quals representen un 6,3% de la riquesa florstica de l'illa. Aquest grau d'endemisme noms s superat per Crsega (11,08%) , Creta (9,16%)  i Siclia (7,2%)  a la Mediterrnia (que sn illes amb grans elevacions i per tant amb una gran quantitat de nnxols ecolgics). Malgrat tot, la proporci de flora allctona gaireb doble la de txons endmics (12,3%), i fa perillar cada cop ms l'estabilitat i supervivncia de les poblacions endmiques.

Segons el mtode de Contandriopoulos i Cardona (1984) basat en el nivell de plodia, es poden classificar els txons endmics de Menorca segons llur antiguitat: Els paleoendemismes sn aquells endemismes d'origen ms remot (terciari); els "esquizoendemismes paleogen" no sn tan remots per provenen del comenament del quaternari; els esquizoendemismes tindrien un origen recent.

La majoria d'endemismes gimnsics sn esquizoendemismes, fet que ve determinat per la uni fins a temps geolgics recents de Menorca i Mallorca.
Destaca l'elevada representaci d'endemismes tirrnics i la poca representaci d'endemismes compartits amb les Pitises, cosa que fa pals l'antic lligam entre les Gimnsies i les altres illes tirrniques i a la vegada la histria florstica diferenciada dels dos subarxiplags de les Balears.
Dels 21 endemismes nics per Menorca, 5 sn considerats paleoendemismes, un nombre i una proporci elevades si tenim en compte que a la resta de les Balears noms se'n comptabilitza un de sol (a Mallorca). Aix podria estar causat per l'originalitat geolgica i paleogeogrfica de Menorca.



Llista de flora endmica de Menorca.
Abreviatures:
End. Bal.: endemisme balear
End. Gym.: endemisme gimnsic
End. Tirr.: endemisme tirrnic
End. Men.: endemisme menorqu



Referncies.

Contandriopoulos J, Cardona MA. 1984. Caractre original de la flore endmique des Balares. Botanica Helvetica 94: 101 131;

Bibliografia.

Fraga i Arguimbau, P i cols. 2004. Catleg de la flora vascular de Menorca.IME;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1728" title="Lleidat" nonfiltered="1089" processed="1076" dbindex="1090">


 Relatiu o pertanyent a la ciutat de Lleida o a la provncia homnima. ;
 Nom popular del Catal nord-occidental.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1729" title="Leonardo da Vinci" nonfiltered="1090" processed="1077" dbindex="1091">

Leonardo da Vinci (Vinci (Toscana), 15 d'abril de 1452 - Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista florent i un home d'un esperit universal, a la vegada, cientfic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, botnic, msic, poeta, filsof i escriptor.

Leonardo fou alumne del clebre pintor florent Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Llus Maria Sforza a Mil. Posteriorment treball a Roma , Bolonya i Vencia, i passa els ltims anys de la seva vida a Frana, acceptant la invitaci del rei Francesc I de Frana.

Leonardo de Vinci sovint ha estat descrit com l'arquetip  i el smbol de l'home del Renaixement, un geni universal i un filsof humanista del qual la curiositat illimitada va ser noms igualada per la fora de la seva capacitat creativa. Ha estat considerat com un dels majors pintors de tots els temps i potser la persona ms polifactica i talentosa, en un major nombre d'mbits diferents, que es coneix que ha existit.

En principi, Leonardo s ms conegut com a pintor. Dues de les seves obres, La Gioconda i  El Sant Sopar, sn pintures molt clebres, sovint copiades i parodiades i el seu dibuix de lHome de Vitruvi fou igualment reprodut en nombrosos treballs que reberen la seva influncia. Tan sols una quinzena d'obres han arribat fins a nosaltres; aquest petit nombre s una conseqncia del temps que dedicava a les seves constants experimentacions tcniques, de vegades desastroses, i a la seva procrastinaci crnica. Tot i aix, aquestes poques obres, i el que apareix als seus quaderns  que contenen dibuixos, diagrames cientfics i reflexions sobre la naturalesa de la pintura , han estat un important llegat per a les segents generacions d'artistes, equiparable, salvant les distncies, al de Miquel ngel.

Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolup idees molt avanades per l poca que vivia, des de l'helicpter, al carro de combat, el submar o, fins i tot, l'autombil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a ser construts; ni tan sols eren realitzables a la llum dels coneixements del seu temps, per algunes de les seves petites invencions, com una mquina per a mesurar el lmit elstic d'un cable, entren en el mn de la manufactura. En tant que cientfic, les aportacions de Leonardo de Vinci van contribuir a desenvolupar el coneixement en els mbits de l'anatomia, l'enginyeria civil, l'ptica i la hidrodinmica.


Biografia.

 Infantesa .
Leonardo de Vinci va nixer el dissabte 15 d'abril de 1452, a la tercera hora de la nit, tres hores desprs de l'Ave Maria, s a dir  les 22 hores 30 minuts, al castell de Vinci, prop de Florncia, d'una relaci amorosa illegtima entre el seu pare, Messer Piero Fruosino di Antonio da Vinci, notari, canceller i ambaixador de la Repblica florentina, que descendia d'una rica famlia de notables italians, i la seva mare, Caterina, una humil filla de pagesos del petit poble tosc d'Anchiano, situat a dos quilmetres de Vinci, en el territori de Florncia. Una estudi del 2006 destaca que sembla probable que Caterina fos un esclava vinguda del Prxim Orient. 

Leonardo, o ms aviat Lionardo segons el seu nom de bateig, fou batejat desprs d estar els seus cinc primers anys a Vinci amb el seu pare, on fou tractat com un fill legtim. Reb una instrucci i aprengu a llegir i escriure, i aritmtica. Tot i aix, no estudi el llat de manera seriosa, base de l'ensenyament tradicional, i el fet que tingus una ortografia catica ens indica que aquesta instrucci tingu llacunes i, en qualsevol cas, no fou la d'un universitari.

El 1457, quan Leonardo tenia 5 anys, la seva mare es cas amb Antonio di Piero Buti del Vacca da Vinci, un pags de la ciutat, amb el qual tingu cinc fills. Llavors fou adms a la casa de la famlia del seu pare, al poble de Vinci. Entretant, el seu pare s'havia casat amb Albiera degli Amadori, una noia de 16 anys que pertanyia a una rica famlia de Florncia. Albiera, que no tingu fills, diposit tot el seu afecte en Leonardo; malauradament, mor molt jove, el 1464. Des del seu naixement fou considerat pel seu pare com un fill ms per, tanmateix, mai fou legitimat. El seu pare es va casar quatre vegades i va tenir deu germans i dues germanes legtimes nascuts desprs de Leonardo. Ell tingu bones relacions amb l'ltima dona del seu pare, Lucrezia Guglielmo Cortigiani, afecte que es fa evident en una nota on deix escrit: Estimada i dola mare .

En aquesta poca, a Europa, les convencions actuals en els noms de les persones no s'han desenvolupat encara. Noms les grans famlies fan s del nom de la seva pertinena patronmic. La major part de les persones eren designades pel seu prenom al qual s'adjunta tota precisi necessria: el nom del pare, el lloc d'origen, un sobrenom o el nom del mestre en el cas d un artes. Per tant, en aquest cas, el nom de l'artista fou Leonardo di ser Piero Da Vinci, que significa que l'individu es diu Leonardo, i s fill del mestre Piero De Vinci. Tot i aix el Da porta una majscula per tal de distingir que es tracta d'un patronimi. Leonardo signava els seus treballs simplement amb "Leonardo", o "Io, Leonardo" (Jo, Leonardo). La majoria de les autoritats porten doncs els seus treballs a Leonardo sense el da Vinci. De manera versemblant, no utilitza el nom del seu pare perqu fou un nen illegtim. Vinci prov del nom dels vinchi plantes similars als joncs, utilitzades per l artesanat tosc i que creixien prop del riu Vincio.

La seva via paterna, Lucia di ser Piero di Zoso, ceramista i persona molt propoera a Leonardo fou, potser, la persona que el va iniciar en les arts.  Un histria popularitzada explica que un mil vingut del cel hauria fet un vol sobre el seu bressol, i la cua de l'ocell toc la seva cara.

Giorgio Vasari, el bigraf dels pintors del Renaixement del segle XVI, explica la histria d'un pags local que va demanar a Ser Piero que el seu talents fill li pints una imatge sobre una placa. Leonardo va pintar una imatge representant un drac que escopia foc, i estava tan ben feta que ser Piero la va vendre a un comerciant d'art florent, que a la vegada la va revendre al duc de Mil. A canvi, desprs d'haver obtingut un benefici, ser Piero va comprar una placa amb un cor travessat per una fletxa, que va donar al pags.

 Formaci al taller de Verrochio .


El jove Leonardo era un amant de la naturalesa, que observava amb una viva curiositat i s'interessava per tot. Dibuixava caricatures i practicava l'escriptura especular en dialecte tosc. Giorgio Vasari, conta una ancdota sobre els primers passos en la carrera artstica del gran artista: un dia, ser Piero, va prendre alguns dels seus dibuixos i els va presentar al seu amic Andrea del Verrocchio i li va demanar insistentment perqu li digus si Leonardo es podria dedicar a l'art del dibuix i si podria aconseguir alguna cosa en aquesta matria. Andrea es va sorprendre molt dels comenaments extraordinaris de Leonardo i va exhortar ser Piero que li deixs escollir aquest ofici, de manera que ser Piero va resoldre que Leonardo entraria a treballar en el taller d'Andrea. Leonardo no es va fer pregar; i no content d'exercir aquest ofici, va exercitar tots el que es relacionava amb l'art del dibuix. Fou aix com, a partir de 1469, Leonardo entr com a aprenent en un dels tallers d'art ms prestigiosos sota el mestratge d'Andrea del Verrocchio, a qui deu una part de la seva excellent formaci multidisciplinari, on voreja altres artistes com Sandro Botticelli, Perugino i Domenico Ghirlandaio. En efecte, fins al 1468, tot i que Leonardo estava empadronat com a resident del municipi de Vinci, anava molt sovint a Florncia on el seu pare treballava.

Verrocchio fou un artista de renom, i molt eclctic. De formaci era orfebre i ferrer, per a ms a ms, va ser pintor, escultor i fonedor. Treball sobretot pel poders mecenes Lorenzo de Mdici. Els encrrecs principals foren retaules i esttues commemoratives per a les esglsies, per les obres ms grans foren frescs per a les capelles, com les creades per Domenico Ghirlandaio per a la Capella Tornabuoni, i de grans escultures com les esttues eqestres de Gattamelata per  Donatello i Bartolomeo Colleoni de Verrocchio. Leonardo treball tamb amb Antonio Pollaiuolo que tenia el taller molt a prop del de Verrocchio.

Desprs d'un any dedicat a la neteja dels pinzells i altres petites activitats prpies d'un aprenent, Leonardo fou iniciat per Verrocchio en les nombroses tcniques que es practicaven en un taller tradicional, tot i que alguns artesans s especialitzaven en tasques com en elaborar el marc, els daurats i el treball del bronze. Aix, en aquest context, Leonardo tingu l oportunitat d'aprendre les bases de la qumica, de la metallrgia, del treball del cuir i del guix, de la mecnica i de la fusteria, aix com de diverses tcniques artstiques com el dibuix, la pintura i l'escultura sobre marbre i sobre bronze. Igualment, reb formaci en habilitats com la preparaci dels colors, el gravat i la pintura dels frescs. Adonant-se del talent excepcional que tenia Leornardo, Verrocchio confi al seu alumne la cura privilegiada d acabar els seus quadres. 

La formaci rebuda durant el seu aprenentatge al taller de Verrochio va ms enll i s estn a d altres mbits culturals. Estudi el clcul algortmic i mostr el bon coneixement que tenia citant els dos abacistes florentins ms rellevants, Paolo Toscanelli del Pazzo i Leonardoo Chernionese. Posteriorment, Leonardo tamb cit la Nobel opera de arithmtica de Piero Borgi, imprs a Vencia el 1484, i qui representa b la cincia d'aquestes escoles d'abacistes.

No es coneix l existncia de cap obra de Leonardo durant l'poca en que treball amb Verrochio. Segons Vasari, hauria collaborat en una pintura anomenada Baptisme de Crist (1472-1475). D'altra banda, segons la llegenda, Verrocchio abandon l acabament de l obra quan es va sentir superat pel la qualitat del jove Leonardo, que deix el seu toc magistral en un petit ngel present a l obra.  Tamb, d acord amb la tradici que l'aprenent era el que posava, Leonardo hauria servit de model pel David de Verrocchio, una esttua en bronze. De la mateixa manera, tamb se suposa que s el retrat de Leonardo el que representa l'Arcngel Miquel a l'obra Tobias i l'ngel de Verrocchio.

El 1472, a l'edat de 20 anys, apareix enregistrat en el Llibre vermell del gremi Sint-Lucasgilde, el clebre gremi dels artistes i doctors en medicina, que a Florncia s'agrupava amb la denominaci de la "Campagnia de pittori". D aquesta poca existeix un dels seus primers treballs coneguts, Paisatge de la vall de l'Arno o Paisatge de Santa Maria della neve (1473), un dibuix fet amb ploma i tinta. Comen la seva carrera de pintor amb obres ja destacables com L'Anunciaci (1472-1475), i millora la tcnica del sfumato en un punt de refinament mai aconseguit abans d'ell.

L any 1476 apareix sempre esmentat com a ajudant de Verrocchio ja que, fins i tot desprs que el seu pare li ajuds a tenir el seu propi taller, motivat pel seu afecte cap a Verrocchio, continu collaborant amb ell. Durant aquest perode, reb encrrecs personals i pint el seu primer quadre, La mare de Du i el clavell (1476). L'arxiu judicial d'aquest mateix any recull que ell i tres homes ms, van ser acusats de sodomia, prctica que en aquella poca a Florncia era illegal, per tots van ser absolts. Aquest document que partia d'una acusaci annima, tanmateix, no permet afirmar que Leonardo fos homosexual.

Ben aviat Leonardo despunt tamb com a enginyer. El 1478, ofereix aixecar l'esglsia octagonal de Sant Joan de Florncia, l actual baptisteri, sense haver de fer runa, per afegir-hi uns fonaments. s l'any que Leonardo tenia 26 anys, i s quan marx del costat del seu mestre desprs d'haver-lo superat brillantment en totes les disciplines. D'aquesta manera es converteix en un mestre pintor independent.

 Al servei dels Sforza .


El 1481, el monestir de Sant Donat li encarreg l'Adoraci dels mags (1481), per Leonardo no va acabar mai aquest quadre, probablement decebut o vexat per no haver estat escollit pel papa Sixt IV com a responsable de la decoraci de la capella Sixtina del Vatic, a Roma, on exist una forta competncia entre diversos pintors. El neoplatonisme, que en aquell temps estava de moda a Florncia, potser tamb tingu un paper important com a causant de la seva marxa cap a una ciutat ms acadmica i pragmtica com Mil. Probablement aquest nou entorn estava ms en consonncia amb el seu esperit, que es basava en un desenvolupament empric grcies a les seves mltiples experincies.

Leonardo pint la Mare de Du a les roques (1483-1486) per a la confraternitat de la Immaculada Concepci, i havia d anar a la capella de San Francesco Grande de Mil. Aquest quadre seria la font d'un conflicte entre l'autor i els propietaris, que perdur uns quants anys. Leonardo volia el dret de poder copiar l'obra per li fou negat; fou obligat a aturar el seu treball, i aix provoc un retard en l'acabament. El problema no va ser resolt ms que mitjanant decisions judicials i les intervencions d'alguns amics.

A Florncia, el treball de Leonardo no pass inadvertit. Lorenzo de Mdici s'assabent que Leonardo havia creat una lira platejada en forma de cap de cavall. Impressionat per la qualitat del seu treball, envi Leonardo a Mil com a emissari florent, i tamb perqu treballs per al mecenes i duc de Mil, Llus Maria Sforza. L'objectiu d'aquesta maniobra era el de mantenir bones relacions amb aquest important rival; molt probablement fou acompanyat pel msic Atalante Migliorotti.

Tamb escriu una carta al duc, carta que figura en el cdex Atlantico, on descriu les nombroses i variades habilitats que Leonardo podria fer en l'mbit de l'enginyeria i l informa que tamb es pintor. En la tradici dels enginyers que el van precedir, reprn el mateix programa, els mateixos interessos i investigacions; ser com a enginyer que Leonardo viur i treballar a partir d'ara. Sforza li encarrega la realitzaci de diverses tasques amb el mtic ttol d'Apellles florent, reconeixement reservat tan sols als grans pintors. D aquesta manera, era l organitzador de festes i espectacles amb decoracions sumptuoses del palau i invent tramoies que meravellaren el pblic; tamb pint diversos retrats de la cort de Mil. Leonardo apareixia a la llista dels enginyers dels Sforza i quan l'envi a Pavia i an amb la qualificaci d ingniarius ducalis. D altra banda, un fet important s que els contactes amb els cercles illuminats de Mil mostraren a Leonardo totes les llacunes que existien en la seva formaci.

S'ocup igualment de l'estudi per a la cpula del Duomo de Mil, i d'una versi en argila d'un motllo per al Il Cavallo, El cavall de Leonardo, una imponent esttua eqestre en honor de Francesc I Sforza, el pare i predecessor de Llus Maria Sforza. Havia de estar feta amb setanta tones de bronze, fet que constitueix una verdadera proesa tcnica per a l'poca. L esttua resta inacabada durant uns quant anys, i el mateix Miquel ngel reconeixia que ell es veia incapa de fondre-la. Quan Leonardo acab la versi en argila per al motllo, i quan ja tenia enllestits els plans per al procs de fosa, el bronze fou utilitzat en la creaci de canons, ja que  calia defensar la ciutat de la invasi de Carles VIII de Frana.

El 1490, particip en una mena de congrs d'arquitectes i enginyers, reunits per debatre aspectes de l'acabament de la cpula de Mil. All coneix un enginyer de renom, Francesco di Giorgio Martini, que li recomana que vagi a Parma i faci consultes a Giovanni Antonio Amadeo i Luca Fancelli, per tal d aclarir determinats aspectes de la construcci de la catedral.

s en aquesta poca que Leonardo reflexion sobre projectes tcnics i militars. Millora els rellotges, el teler, les grues i moltes altres eines. Estudi tamb l'urbanisme i propos plnols de ciutats ideals. S'interess per la disposici hidrulica i un document de 1498 el cita com a enginyer i encarregat dels treballs en rius i canals. Tot i que, entre 1493 i 1495, vivia a Mil, Leonardo va anotar en els seus documents d'imposici que t al seu crrec una dona anomenada Caterina. A la mort d'aquesta, el 1495, la llista detallada de les despeses relatives al seu funeral fa pensar que, ms que una serventa, era la seva mare.

Cap a 1490, crea una acadmia que porta el seu nom on, durant alguns anys, ensenya el seu saber tot anotant les seves investigacions en petits tractats. El fresc El Sant Sopar (1494-1498) fou pintat per al convent dominic de Santa Maria delle Grazie. El 1496, Luca Pacioli arriba a Mil i s estableix una gran amistat amb Leonardo, que realitza per a ell les taules gravades de "la Divina proportione".  Una mica ms tard, el 1498, construeix el sostre del castell dels Sforza.

El 1499, les tropes de Llus XII de Frana conquereixen el Ducat de Mil i destitueixen Llus Maria Sforza, que fug a Alemanya amb el seu nebot Maximili I, i Llus XII reivindic els seus drets a la successi dels Visconti. La esttua eqestre en argila de Llus Maria fou destruda pels francesos, que l'utilitzen com a blanc d'entrenament. Llus XII consider la possibilitat de tallar el mur on hi havia representat El Sant Sopar per portar-lo a Frana, com tamb ho pens Napole Bonaparte uns segles ms tard. Amb la caiguda dels Sforza, Leonardo entra al servei del comte de Ligny, Llus de Luxemburg, que li demana que prepari una relaci sobre l'estat de la defensa militar de la Toscana. La tornada inesperada de Llus Maria Sforza modifica els seus projectes i el febrer de 1499 va fugir de Mil, acompanyat pel seu ajudant Salai, primer cap a Mntua i desprs a Vencia.

 Artista i enginyer .

El mar de 1499, Leonardo treball com a arquitecte i enginyer militar per als venecians que volien construir proteccions a la seva ciutat. Per aquest motiu, elabor sistemes per a defensar la ciutat d'un possible atac naval dels turcs i entre les seves propostes, destaca la invenci d'un tipus d escafandra submarina amb un casc rudimentari. Els turcs no atacaren i l invent mai va ser utilitzat. A finals d abril, torn cap a Florncia i all, desprs de fer un estudi sobre els cursos d'aigua al Fril, propos un sistemes de rescloses per fer possible l aixecament del curs del riu So a i aix poder inundar tota una regi que cobria les rodalies de Vencia.

 Els darrers anys a Frana .

 Relacions i influncies .

 Leonardo a Florncia: mestres i contemporanis .

Ajudants i alumnes .

 Vida personal .

 Pintures .

 Primers treballs .

 Pintures dels anys 1480 .

 Pintures dels anys 1490 .

 Pintures dels anys 1500 .

 Dibuixos i croquis .

 Leonardo: observador, cientfic i inventor .

 Estudis cientfics .


 Medicina i anatomia .

 Enginyeria i invenci .

 El pensament de Leonardo de Vinci .

 Moral i tica .

 Posteritat de Leonardo de Vinci .

 Obres destacades .





 Referncies .
















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1730" title="Alfredo Landa" nonfiltered="1091" processed="1078" dbindex="1092">
Alfredo Landa (Pamplona (Navarra), 1931), actor de cinema espanyol.

Naix a Pamplona (Navarra) a l'any 1933. Fill d'un capit de la gurdia civil es va traslladar a l'edat de dotze anys a San sebasti on estudi dret. Les seues primeres experincies amb el teatre varen ser precisament a la universitat. De la m de Jos Mara Forqu debut al cinema amb l'exitosa Atraco a las tres. El propi A. Landa ha comentat en ms d'una ocasi que el primer dia de rodatge, Forqu el cit a la Casa de Campo de Madrid i li digu: " Senta't ac i fica cara d'esglai i desprs ves-te'n a casa". Desprs d'aquella desastrosa experincia l'actor ja no volia fer cinema.

En quaranta anys de professi, Alfredo Landa ha fet ms de vuitanta pelcules i ha rebut dos premis Goya. El 1984, juntament amb  Francisco Rabal va rebre el Premi a la interpretaci masculina (Festival de Cannes) per Los santos inocentes de Mario Camus. A ms, el 2003 li han fet homenatge a la Mostra de Valncia, donant-li la Mostra de Oro. Com a curiositat, dir que s un expert jugador de Mus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1731" title="L'Atlntida" nonfiltered="1092" processed="1079" dbindex="1093">

L'Atlntida (1877) s un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducci i una conclusi, que narra les peripcies d'Heracles per Ibria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creaci del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amriques.

Abans de donar per acabat el poema Verdaguer havia fet dues proves: els poemes Colom (1867) i L'Espanya naixent (1868).

En la introducci narra com Colom, encara jove, desprs d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermit li explica la histria de l'enfonsament de l'Atlntida. Aquesta narraci ocupa els deu cants. La conclusi del poema inclou el pressentiment de Colom de la futura descoberta d'Amrica.

 Enllaos externs .

Text ntegre de l'Atlntida;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1732" title="Lept" nonfiltered="1093" processed="1080" dbindex="1094">

Els leptons (del grec     , lept, "lleuger") pertanyen a la famlia dels fermions, una de les dues en qu es divideixen les partcules elementals. Aquestes es caracteritzen per complir el principi d'exclusi de Pauli, propi de partcules d'espn semienter, i per no experimentar la fora nuclear forta. 

Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb crrega elctrica -1, aix com els seus corresponents neutrins: el neutr electrnic, el neutr munic i el neutr taunic, de crrega elctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartcules, n'hi ha en total 12.

Una caracterstica de tota reacci s la de la conservaci del nombre leptnic. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1733" title="Longitud (desambiguaci)" nonfiltered="1094" processed="1081" dbindex="1095">

Astronomia: ;
Una de les coordenades eclptiques d'un cos celeste. Vegeu longitud celeste;
Un dels elements orbitals utilitzats per a especificar l'rbita d'un cos celeste. Vegeu longitud del node ascendent;
Fsica: ;
Distncia entre dos punts. Vegeu longitud (fsica);
Unitat de longitud, manera de mesurar longituds o distncies.
Longitud d'ona, magnitud fsica que indica la mida d'una ona.
Longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espn, s la longitud mnima que pot existir.
Geografia: distncia en graus d'un lloc respecte al Meridi de Greenwich. Vegeu longitud (geografia);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1734" title="Legi romana" nonfiltered="1095" processed="1082" dbindex="1096">

La legi romana (del llat legio, "lleva") era la  unitat militar bsica de la Roma antiga. Consistia en 4.800 soldats d'infanteria i genets, tot i que el nombre podia variar segons l'poca o les necessitats concretes del moment. Cada legi tenia un nom i un nmero. Se n'han identificat cap a 50, tot i que mai n'hi van arribar a haver tantes simultniament.

 Histria .
La monarquia.

Segons la tradici, Roma fou fundada l'any 753 aC pel mtic rei Rmul. Desprs d'ell van venir sis reis ms fins que, l'any 509 aC l'ltim rei fou expulsat i es proclam la Repblica romana. Durant aquest perode, l'exrcit rom es caracteritz per una organitzaci que imitava el model grec, sobretot desprs de les exitoses campanyes d'Alexandre el Gran. 

En els primers temps de la monarquia per, l'exrcit rom s organitzava com la resta d'exrcits de la cultura de Villanova. Aquests exrcits eren, fonamentalment, exrcits d'infanteria ja que, en aquells temps, els habitants del centre d'Itlia, dedicats al camp, no s atrevien a embarcar-se per un mar infestat de pirates i de flotes massa poderoses. Formaven, en combat, en columnes d'homes que imitaven, vagament, la formaci de les falanges gregues, per d'un mode poc acurat. I s que, en aquells primers temps, a l'exrcit rom li mancava l'estratgia militar i la tctica militar que ms tard el feren fams. Eren un cos que es formava quan era necessari i es llicenciava quan deixava de ser-ho. No en sabem res, doncs, de les formacions exactes que es feien servir tant en combat com en marxa i de la logstica dels temps de Rmul i els seus primers successors i s ms que probable que l'exrcit rom encara no en tingus. L'nica cosa que sabem del cert d'aquest primer exrcit rom s que la unitat que desprs equivaldria a la legi es componia de 3.000 infants i 300 genets.

L any 618 aC puj al poder el rei etrusc Tarquini Prisc, el qual reform l'exrcit. La falange grega i l'hoplita passaren a ser la columna vertebral de l'exrcit rom. Aix romangu aix fins l'arribada de la Repblica romana. Tamb s caracterstic d'aquesta poca la classificaci de l'exrcit en classes imitant la jerarquia social que feu el successor de Tarqu Prisc, Servi Tulli. Les primeres classes eren les ms riques i les que, per tant, es podien pagar un equipament millor ja que en aquells temps no era l'Estat, sin els ciutadans, qui es pagaven les armes, cosa que obligava a tenir en compte el poder adquisitiu dels ciutadans. La relaci existent entre les classes i l'equipament que duien la podem veure a la segent taula:



La repblica.

Les primeres legions.
L'expulsi de Tarqu el Superb, ultim rei de Roma, provoc que gran part de la primera classe el segus a l'exili, la qual cosa signific que el potencial militar de Roma es veis disminut. s per aix que el Senat rom es va veure obligat a abandonar la falange grega i a adoptar una nova unitat militar bsica: la legi. Naixia, amb aquest fet, l'estructura bsica de l'exrcit rom. Les noves legions se seguiren basant en la classificaci de classes que fu Servi Tulli, per amb petits canvis que reflectien la debilitat militar que patia Roma. L'armament de les noves legions era el mateix que empraven els pobles vens a Roma i no el que s'emprava a Grcia, molt ms avanada en aquests assumptes que no pas Itlia.
No obstant aix, les legions es mostraren aviat ms eficaces que les falanges gregues perqu s'introdu un canvi revolucionari: les formacions de combat i la divisi de l'exrcit en ordines o companyies, el precedent de les futures cohorts. Cada ordine estava formada per un maniple de cada classe i, aquests, consistien en en dues centries. Cada legi es formava de 15 ordines.

Les primeres legions en combat.
Aquest s un perode del qual disposem de molta ms informaci, cosa que ens permet saber com eren les batalles d'aquestes primitives legions. La formaci de combat de cada ordine era:

Accensi (membres de la cinquena classe)

Rorarii (membres de la quarta classe)

Triarii (membres de la tercera classe)

Principes (membres de la primera classe)

Hastati (membres de la segona classe)

Exrcit enemic

Vegeu que els membres de la segona classe anaven davant dels de la primera. Aix s'explica perqu el membres de la segona classe anaven armats amb pilum (pl. pila), llances que permetien als hastati causar baixes a distncia. Tamb s'ha de tenir en compte que els principes es desplaaven cap a un costat perqu hi havia l'espai que ocupava un maniple de principes entre cada un dels 15 maniples d'hastati que hi havia a la legi. Aix es feia perqu, al comenament de la batalla, els hastati delmaven les primeres files enemigues amb les pila i, un cop llanades totes les pila, els principes avanaven per a tancar el buit i formar aix un front slid que impedia que l'enemic s'escols per les files romanes. Aquesta formaci se la coneixia amb el nom de quincux i en podeu veure un esquema a la segent Fitxer:




Si la batalla anava malament i els principes i els hastati queien, els triarii s'encarregaven de defensar la retirada de l'exrcit rom amb les seves llances en condicions normals. Si la situaci era, per, desesperada, tant triarii com rorarii i accensi entraven en combat fent la mateixa maniobra que feien els principes i els hastati al principi de la batalla. 
Com que durant els primers temps de la repblica l'exrcit rom s'enfront contra pobles propers a Roma, aix fu innecessari l'existncia d'un aparell logstic digne d'aquest nom i, per tant, encara no n'hi havia.
Cada soldat de cada legi abans d'una guerra feia l'amor amb la seva dona(folla)

 Les Guerres Pniques .
Les legions que s'enfrontaren a Cartago presentaven pocs canvis en comparaci amb les del perode anterior. No obstant aix, cal remarcar-ne els canvis ms importants.

El primer d'aquests fou l'aparici de la unitat militar anomenada veles, soldats que vestien amb pells de llop i amb una armadura lleugera. Aquests anaven armats gaireb noms amb pilum i formaven davant de l'exrcit abans de la batalla. La seva funci era delmar les files enemigues abans de l'atac amb pilum dels hastati, el qual acabava de delmar el front enemic proper a la legi. El canvi que signific l'aparici del veles fou que els hastati no havien de fer tants atacs amb els pilum, la qual cosa significava que estaven ms frescos per entrar en el combat cos a cos.

El segon canvi important que pat la legi fou la destinaci dels accensi i dels rorarii a la rereguarda de la legi romana, ben lluny d'aquesta i sense fer-los marxar amb la legi, fent que servissin de tropes de refresc si arribs a ser necessari afegir tropes a les files romanes durant una batalla. Aquest canvi es justifica pel fet que les Guerres Pniques suposaren l'aparici a l'exrcit de la necessitat de desplaar legions a grans distncies, la qual cosa feia que s'encars el desplaament d'un gran exrcit i els romans preferiren desplaar a les zones en conflicte a les tropes estrictament necessries. A ms a ms, i com es pot veure en l'apartat anterior, els rorarii i els accensi gaireb mai entraven en combat, la qual cosa les feia ser unes tropes gaireb intils les quals eren noms una crrega per a la legi. Aix dons, tenim que la formaci de combat en quincux d'una legi en l'poca de les Guerres Pniques  presentava el segent aspecte:




Un altre canvi important que pat la legi durant l'poca de les Guerres Pniques fou l'aparici d'un aparell logstic fruit de les distncies que en aquell moment havien de recrrer les legions. Tot i que se'n saben poques coses d'aquest primer aparell logstic, b se'n poden apreciar les proves de la seva mal documentada existncia. La prova de ms significaci fou la homogenetzaci de l'equipament d'alguns soldats, molts dels quals duien l'escut oval anomenat scuta i, desprs de la Segona Guerra Pnica, la famosa espasa anomenada gladius hispaniensis. Del funcionament d'aquest aparell logstic noms en disposem informaci sobre accions puntuals i se'n desconeix el funcionament exacte que s'usava per sistema. No obstant aix, proves immediatament posteriors a les Guerres Pniques demostren que el funcionament per sistema d'aquest aparell logstic segurament era que les tropes avanaven i, des de la rereguarda, grans caravanes s'encarregaven de dur tot all que fos necessari per al manteniment de l'exrcit al front (aliment, beguda, armes noves, etc...) i, en cas de no poder rebre res des de la rereguarda o d'intercepci per part de l'enemic de les caravanes, l'exrcit intentava aprofitar d'all que estigus a l'abast en el terreny on es trobaven.

L'ultim canvi significatiu que pat l'exrcit rom durant les Guerres Pniques no afect les legions per cal tenir-lo en compte. Es tracta de l'aparici d'una flota romana, la qual fou decisiva en alguns desembarcaments o batalles navals que permeteren arribar a la resoluci de la Primera Guerra Pnica.

 Organitzaci .
Tot i que les legions romanes evolucionaren molt, a causa de les necessitats de cada poca, es prenen les legions de l'poca d'August com les legions clssiques. Aquest perode abasta des de la reforma de l'exrcit que va fer el dictador Gai Mari fins el primer emperador August (De 107 aC a 14 dC) i s el perode clau dins la histria de les legions romanes.  L'organitzaci de les legions de l'poca d'August era la segent:




 Oficials .
 D'alta graduaci .
Legatus legionis: El comandant suprem de tota la legi desprs de l'emperador. Era designat per l'emperador i havia de ser un trib. Ocupava el crrec durant 3 o 4 anys, segons la convenincia, tot i que podia romandre-hi ms temps. A les provncies on noms hi havia una legi, el legatus feia tamb les funcions de governador provincial i a les provncies on hi havia ms d'una legi, es prenia el governador com un comandant suprem dels legatus de la legions, havent-hi noms per damunt l'emperador i noms davant d'aquest cedia la seva autoritat dins la legi.

Tribunus laticlauius: Anomenat aix per l'ampla toga que duia, que delatava la seva pertinena a la classe senatorial. Tot i que eren, generalment, ms joves i menys experimentats que els Tribuni angusticlauii, els Tribunus laticlauius eren el segon comandant de la legi, just per sota del legatus.

Praefectus castrorum: El prefecte del campament. Es tractava, normalment, d'un veter que portava molt temps servint a la legi i que havia pujat de grau dins l'escala dels centurions. Era el tercer comandant en importncia de la legi.

Tribuni angusticlaui: Cada legi tenia 5 tribuns de la classe social dels equites (cavallers). Sovint eren oficials de carrera i s'encarregaven de la majoria de tasques administratives de la legi. Tot i la seva importncia administrativa dins la legi, seguien servint com a guerrers.

Primus pilus: "La primera espasa" (primus pilus) era el cap dels centurions de la legi. Era el primer centuri de la primera cohort i tamb el primer en entrar en combat. Quan es retirava, accedia a la classe social dels eqestres. Tenia un sou 60 vegades superior al dels soldats rasos.

 De mitjana graduaci .
Centuri (centuri): Cada legi tenia 59 o 60 centurions, un per a cada una de les centries de les 10 cohorts. Eren la columna vertebral de la legi professional i tamb els oficials que s'encarregaven del dia a dia dels seus homes i de donar-los les ordres en el camp de batalla. S'organitzaven en diferents rangs. Cada maniple tenia dues centries, aix feia que hi hagus un primer centuri i un segon centuri dins de cada maniple. Per tant, tot i que es desconeix quin era el sistema d'ascensos que conduen un centuri a ser el primus pilus de la legi, la hiptesi ms estesa diu que els primers centurions de la primera cohort (coneguts amb el nom de pilus prior) eren el grau mxim dels centurions abans del primus pilus mentre que els segons centurions de la novena cohort eren el grau ms baix. No obstant aquesta jerarquitzaci de les cohorts, hi ha casos documentats en els quals l'emperador fa ascendir un centuri de grau sense seguir aquest ordre, per aquesta era noms una mesura extraordinria que s'aplicava en temps de guerra.

 De baixa graduaci . 
Aquilifer: Noms n'hi havia un a cada legi. L'aquilifer carregava l'estendard o l'guila de la legi. Era una posici d'enorme prestigi. La prdua de l'guila es considerava un gran deshonor i, si calia, tots els legionaris morien per a evitar que caigus en mans enemigues. Tot i que es desconeix a quin grau ascendien els aquilifer, generalment es creu que ascendien a centurions. Els aquiliferi tenien un sou dues vegades ms alt que el dels soldats rasos.

Signifer: Cada centria tenia un signifer, aix fa uns 59 en total. Era el responsable de fer arribar als homes els seus sous i dels seus estalvis i tamb de portar el signum de la centria, el qual consistia en el mnec d'una llana decorat amb medallons i, sovint, tenia a la punta una m oberta que simbolitzava el jurament de lleialtat dels soldats. Aquest era el smbol al voltant dels quals els soldats s'havien de reunir. Un soldat podia ascendir a discentes signiferorum, s a dir, a singifer en entrenament. El signifer tenia un sou dues vegades ms alt que el d'un soldat ras.

Optio: N'hi havia un per centria (59), eren nomenats pel centuri i eren el seu ajudant de camp i el seu segon comandant. Tenia un sou dues vegades ms alt que el d'un soldat ras.

Tesserarius: N'hi havia un per centria (59) i s'encarregaven d'ajudar a l'optio i d'acotar de segons d'aquest. Tenien un sou una vegada i mitja ms alt que el d'un soldat ras. ;

Cornicem: Ajudaven als signiferi a centrar l'atenci cap el seu signum o de transmetre les ordres del centuri amb la seva corneta. N'hi havia un per maniple i cobrava el mateix sou que un soldat ras.

Imaginifer: Noms n'hi havia un per legi. Carregava l'estendard amb la imatge de l'emperador, recordant als soldats la lleialtat que li havien de tenir. Cobrava el mateix sou que un legionari.

 L'organitzaci en altres perodes .
 Monarquia .
 La monarquia llatino-sabina .
Durant la monarquia llatino-sabina, perode de la histria de Roma que abasta des del rei Rmul (753 aC) fins el rei Anc Marci (617 aC) l'exrcit rom es fonamentava en l'organitzaci de la mateixa ciutat. La ciutat de Roma estava, aleshores, dividida en tres tribus: llatins, sabins i etruscs. Cada una d'aquestes tribus es dividia en 10 curi o barris, cada curia es dividia en 10 gentes o illes de cases. Cada curia es veia obligada a aportar una centria, s a dir, 100 homes que lluitaven a peu i una decria, s a dir, 10 cavallers. Aix feia que els efectius d'aquest primer exrcit fossin de 3300 homes, els quals noms obeen al rei. A causa del redut nmero d'efectius d'aquest primer exrcit tot els oficials tenien un grau, el de pretor.
 La monarquia etrusca .
Desprs de la fi del regnat del rei Anc Marci, uns reis de la tribu dels etruscs es van fer amb el poder des de la pujada al poder del rei Tarqu Prisc (578 aC) fins a la fi del regnat de Tarqu el Superb i la proclamaci de la repblica (509 aC). Aquests, entre d'altres coses, modificaren l'estructura de l'exrcit fent que imits l'estructura de les falanges gregues d'Alexandre el Gran. No obstant aix, l'exrcit rom i la seva organitzaci seguiren tenint algunes peculiaritats que el diferenciaven de les falanges macedniques. La que cal destacar ms s la divisi en classes segons el poder adquisitiu des ciutadans que va fer el rei Servi Tulli. Aquesta reforma, que permetia que els ciutadans ms rics tinguessin un equipament millor, va persistir durant els ltims reis de la monarquia i tot el perode republic, fins la reforma de Gai Mrius.

 Repblica . 
 Tipus d'unitats .
Durant la repblica les legions (a excepci de les consulars) eren forces efmeres que es llicenciaven quan ja no feien falta. Per aix, les legions republicanes encara no eren professionals, la qual cosa feia que no fossin encara cossos gaireb exclusius d'infanteria, com pass a l'imperi, sin que mesclaven cavalleria i infanteria. Les legions republicanes es formaven de 3000 homes. Aix es feia la repartici de les tasques:

Cavalleria: Era la unitat ms prestigiosa de la legi i, com que en poca republicana els soldats encara s'havien de pagar el seu equip, es formava exclusivament d'aristcrates. Eren 300 homes del total i es dividien en 10 grups de 30 genets cada un, aquesta unitat de cavalleria rebia el nom de decuria i depenia d'un decuri. El seu equipament solia ser un escut ovalat, un casc, una espasa, una armadura corporal i unes quantes javelines. Juntament amb aquesta cavalleria, que b la podrem anomenar pesada, n'hi havia una altra de lleugera, formada pels joves que encara no podien entrar a l'exrcit, l'equipament dels quals el pagava l'Estat. Per aquest ltim cos noms es reclutava quan un cnsol ho creia oport i, per tant, se'n sap ben poca cosa.


Infanteria lleugera: O ms coneguts amb el nom de velites, eren llanadors de javelina que s'encarregaven de delmar les files enemigues des de certa distncia. No formava part de la legi i es reclutava segons la convenincia. Cal tenir en compte que el velites van aparixer durant les Guerres Pniques.

Infanteria pesada: Dels 3000 homes que formaven una legi republicana, 2700 eren infants. Aquests es dividien en diferents classes segons la seva riquesa i, per tant, l'armament que es poguessin permetre. Aquestes classes eren cinc, per noms les tres ms riques i ms ben equipades entraven en combat. Aquestes eren:

hastati: Eren la segona classe. Tamb eren els ms joves i formaven la primera lnia en combat.

principes: La primera classe. Formada per homes de mitjana edat, duien el millor equipament i formaven a la segona lnia en combat.

triarii: La tercera classe. Eren els ms veterans tamb. Duien el pitjor equipament i formaven a la tercera lnia en combat. Noms entraven en combat en situacions extremes.

 Organitzaci de les legions republicanes .
Les legions republicanes s'organitzaven en ordine. Aquests ordine es formaven de cinc maniples en els primers temps de les legions. Cada maniple era d'una classe diferent. En total, la legi es formava de 15 ordine. La legi era comandada pels tribunus laticlauius, els quals, en poca republicana, desenvolupaven la mateixa tasca que el legatus legionis imperial, per turnant-se el comandament de la legi cada dia. Els consuls eren els caps de l'exrcit rom. Es dividien el total de les forces en dos per evitar que l'un tingus ms poder que l'altre. Per tant, el mxim cap de l'exrcit era l'un o l'altre, depenent de a quin dels dos consuls depengs la legi.

Durant les Guerres Pniques l'exrcit rom pat grans canvis a causa del poders enemic que havia de batre. El canvi que ms afect a les legions fou la desaparici de les classes dels rorarii i dels accensi, els quals es convertiren en velites que s'encarregaven de delmar les files enemigues abans del combat. Tamb cal tenir en compte l'aparici de l'aparell logstic, el qual va permetre a les legions romanes abastar les grans disntncies que havien de recrrer pel Mediterrani, i tamb l'aparici de la flota romana, la qual es convinava amb les legions en operacions amfibies.

Imperi.
Les legions de la decadncia.
Des de la reforma de Mrius fins a l'emperador Traj les legions  van patir pocs canvis. Mrius, Csar, August i Traj sn les figures cabdals d'aquest perode d'esplendor de les legions. Tanmateix, cent anys deprs de la mort de Traj, l'imperi, i amb ell les seves legions, ja havien entrat en decadncia. Tot i que s difcil establir una lnia clara en aquest perode catic que abasta des de l'any 200 fins la caiguda de l'imperi l'any 476, val a dir que el procs de degradaci de l'organitzaci de les legions romanes pass per una fase de barbaritzaci i mercenaritzaci que acabaria dinamitant l'organitzaci tradicional. Aix dons, a mesura que els mercenaris germnics s'anaven apoderant de les legions, anaven germanitzant la seva estructura i, a causa de la crisi econmica que patia l'imperi, tamb s'anava localitzant per fer-la ms apta als recursos disponibles a la regi on estaven destinades. Aquest procs de barbaritzaci, el qual establ poltiques militars esquizofrniques, ja que el centre dels exrcits germnics era la cavalleria, a diferncia de les legions romanes, basades en la infanteria, acabaria esborrant l'organitzaci tradicional de les legions molt abans de la caiguda de l'imperi.

Equipament.
Equip de combat.
Oficials.
L'equip de combat dels oficials romans variava molt depenent de la importncia de l'oficial. Aix doncs, l'equip d'un llegat no s'assemblava gaire al d'un primus pilus. Aix doncs, per simplificar-ho i fer-nos noms una idea aproximada de l'equip d'un oficial d'alt rang, noms veurem l'equip de combat dels oficials ms importants, s a dir, el del llegat i el del trib. 
Llegats.

 L alimentaci .
El legionari de les Legions Romanes, menjava sobretot farinetes. Cada legionari disposava d'una quantitat entre 30 i 40 Kg. de farina al mes, principalment de blat, amb la qual ell mateix es feia una espcie de sopa o farinetes denominada puls o polentum que n'era la base de la seva alimentaci, com la polenta actual. 

Tamb menjaven algunes verdures, com cebes i alls, condimentades amb oli i vinagre.

El vinagre era important perqu servia bsicament per depurar l'aigua, i en feien una beguda anomenada posca. 

Les protenes d'animals procedien sobretot de les gallines, que eren petites i fcils de transportar, aix com perqu donaven ous. 

En els campaments estables no hi mancaven els magatzems de cereals.

Els legionaris menjaven a hores determinades. 
Pel mat el prandium, i per la tarda abans de fer-se fosc la cena.

Un element indispensable era la sal. De la quantitat de sal que rebia cada legionari deriva el nom de salari o paga.

Vegeu tamb.

Legi II;
Legi III;
Legi IV;
Legi V;
Legi VI;
Delmaci;
Decimaci;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1735" title="La Sireneta" nonfiltered="1096" processed="1083" dbindex="1097">


La Sireneta s un personatge dels contes de l'escriptor dans Hans Christian Andersen. Encara que Andersen va nixer a Odense, la seva ciutat d'adopci va ser Copenhaguen. Aquesta ciutat va erigir la famosa esttua de la Sireneta a l'entrada del port de la ciutat. De bronze fos i mida natural, l'esttua reflecteix el gust dans per les lnies i formes simples.

La Sireneta ha estat objecte de vandalisme en moltes ocasions.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1736" title="Liquen" nonfiltered="1097" processed="1084" dbindex="1098">

Els lquens estan formats per dos components o organismes que viuen en simbiosi: per una banda hi ha les hifes del fong (micobiont o micosimbiont) i d'una altra les cllules de l'alga (gonidis, ficobiont o ficosimbiont). El micobiont sol ser un ascomicet, pel que es denominen ascoliquens, i presenten les fructificacions tpiques dels ascomicets, si presenten peritecis es denominen pirenolquens (pirenomicets) i si desenvolupen apotecis, discoliquens (discomicets); ms rarament el micobiont pot ser un basidiomicet. 

El ficobiont sol ser una clorofita, ms rarament una cianofita; de vegades es presenten associacions triples, com en el gnere Lobaria, un ascoliquen, amb una clorofita com ficobionta, que, no obstant aix, presenta unes estructures especials, anomenades cefalodis, en les associacions es produeix amb una cianoficea (Nostoc). A causa de la seva naturalesa dual, els lquens presenten caracterstiques tant del fong com de l'alga, malgrat presentar caracterstiques prpies i particulars.

Classificaci dels lquens:
Classe Ascolichenes;
 Subclasse Pyrenolichenes;
Subclasse Discolichenes;
Classe Basidiolichenes;
Classe Hypholichenes;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1738" title="Lacerta" nonfiltered="1098" processed="1085" dbindex="1099">


Astronomia: en catal, una constellaci, Lacerta segons la denominaci llatina de la Uni Astronmica Internacional. Vegeu Llangardaix (constellaci).
Biologia: un dels gneres de les sargantana. Vegeu Lacerta (genere);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1740" title="Lnia espectral" nonfiltered="1099" processed="1086" dbindex="1100">

Una lnia espectral  s una lnia fosca o clara en un espectre ptic, resultant d'un excs o deficincia de fotons en un rang de freqncies estret.

Les lnies espectrals sn el resultat de la interacci entre un sistema quntic (usualment toms, per de vegades molcules o nuclis atmics) i fotons individuals. Quan un fot t l'energia exacta per a induir un canvi en l'energia del sistema (en el cas d'un tom aix s normalment un electr que canvia de configuraci orbital, el fot s absorbit. Desprs ser ems un altre cop espontniament, en la mateixa freqncia de l'original o b en cascada, de manera que la suma de les energies dels fotons emesos ser la mateixa que la del absorbit. La direcci dels nous fotons no estar correlacionada amb la direcci del fot original.

Depenent de la geometria del gas, de la font de fotons i l'observador, una es pot produir una lnia d'emissi o una lnia d'absorci . Si el gas est entre la font del fot i l'observador, el darrer observar una disminuci en la intensitat de la llum en la freqncia del fot incident,  ja que els fotons reemessos seran en direccions diferents de l'original. Aix s una lnia d'absorci. Si l'observador veu el gas, per no la font original de fotons, noms veur fotons reemessos en un rang estret de freqncies. Aix ser una lnia d'emissi.

L'absorci i l'emissi de lnies sn altament especfiques dels toms, i es poden usar fcilment per a identificar la composici qumica de qualsevol medi que permeti el pas de la llum (gas normalment). Tamb depen de les condicions fsiques del gas, aix que s'usen per a determinar la composici qumica dels estels i altres cossos celestials, que no es poden analitzar per altres mitjans (i tamb es pot obtenir informaci de les seves caracterstiques fsiques). 


A ms de la interacci tom-fot, altres mecanismes poden produir lnies espectrals. Depenent de la interacci fsica exacta (amb molcules, partcules individuals, etc.) la freqncia dels fotons involucrats pot variar molt, i les lnies es poden observar en tot l'espectre electromagntic, des d' ones de rdio fins a raigs gamma.

Una lnia s'estn a un rang de freqncies, no una sola freqncia. Les raons per aquest "eixamplament" sn:
Eixamplament Natural: El principi d'incertesa relaciona la vida d'un estat excitat amb la precisi de l'energia, de manera que el mateix nivell excitat tindr energies lleugerament diferents a diferents toms.
Eixamplament Doppler : Els toms tenen diferents velocitats, de manera que "veuran" els fotons "desplaats" cap al vermell o cap al blau, absorbint fotons de diferents energies en el marc de referncia de l'observador. Quan ms alta s la temperatura del gas, ms grans sn les diferncies de velocitat (i les velocitats), i ms ampla s la lnia.
Eixamplament per Pressi: La presncia d'altres toms "desplaa" l'energia dels diferents nivells energtics que originen les lnies. Aquest efecte depen de la densitat del gas.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1741" title="Laboratori" nonfiltered="1100" processed="1087" dbindex="1101">

Un laboratori s un espai que permet efectuar mesures i experiments en unes condicions controlades per a la recerca cientfica. Normalment estan especialitzats en una disciplina en concret (fsica, qumica, bioqumica, ...). Per el nom de laboratori, tamb s'usa per a altres disciplines on tamb s'usa material especialitzat:
 Laboratori de fotografia;
 Laboratori d'anlisi clniques;
 Laboratori clandest (per a la fabricaci de drogues illegals);
 etc..

Poden trobar-se laboratoris cientfics en escoles, universitats, indstries, organismes oficials i militars, incls a bord d'avions, vaixells i naus espaials. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1742" title="Lent gravitatria" nonfiltered="1101" processed="1088" dbindex="1102">


Es parla de lent gravitatria quan un objecte massiu (galxia, cmul de galxies) produeix una corbatura local del espai-temps, la qual cosa produeix un efecte de deflexi dels raigs lluminosos. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1744" title="Constant de Hubble" nonfiltered="1102" processed="1089" dbindex="1103">
En cosmologia, la llei de Hubble estableix una relaci de proporcionalitat entre la distncia i la velocitat de recessi de les galxies. Va ser formulada per Edwin Hubble i Milton Humason el 1929 desprs de gaireb una dcada d'observacions. Actualment, es considera una evidncia fonamental en suport de la teoria del Big Bang i l'expansi de l'Univers.

La constant de proporcionalitat s la constant de Hubble (H0), que correspon a la velocitat d'expansi actual de l'Univers. L'any 2003, les dades aconseguides pel satllit WMAP van donar un valor de 71  4 (km/s)/Mpc.

El mar del 2006, noves dades del WMAP han aconseguit refinar aquest valor fins a 70 +2,4/-3,2 (km/s)/Mpc.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1746" title="Lluminositat aparent" nonfiltered="1103" processed="1090" dbindex="1104">
La lluminositat aparent o brillantor aparent en astronomia s el flux de llum d'una estrella o una galxia mesurat des de la Terra. Cal no confondre-la amb la lluminositat, que s la quantitat de llum o energia emesa per una estrella o galxia per unitat de temps, la qual no es pot mesurar directament.

L'energia emesa per una font puntual, en una distncia "d" es reparteix sobre la superfcie d'una esfera imaginria de radi d centrada en la font. L'energia que arriba a un punt de la superfcie d'aquesta esfera per unitat de temps s el flux d'energia, s a dir, la quantitat d'energia per unitat de temps i d'rea. Com que la superfcie d'una esfera s proporcional al quadrat del seu radi, el flux d'energia s inversament proporcional a la distncia. Sabent aix, es pot calcular la lluminositat d'una estrella multiplicant la seva brillantor aparent per la seva distncia a la Terra, les quals sn mesurables.

La brillantor aparent es pot mesurar mitjanant un telescopi capa de mesurar la quantitat de llum que li arriba en un interval de temps.

 Vegeu tamb .
 Lluminositat absoluta;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1747" title="Lluminositat solar" nonfiltered="1104" processed="1091" dbindex="1105">
La lluminositat solar, sovint representada amb el smbol , s la unitat de lluminositat astronmica igual a la lluminositat absoluta del Sol, val 3,8261026 J/s.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1749" title="Llenges turqueses" nonfiltered="1105" processed="1092" dbindex="1106">

Les llenges turqueses sn una divisi de les llenges altaiques. Es parlen en una extensa zona de l'sia, que va des de Turquia i Azerbaitjan fins a Sibria passant per les estepes de l'sia central (Iran, Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Afganistan, Rssia i Xina), per uns 150 milions de persones cap a comenaments del 2000.
 Problemes de nomenclatura .
La classificaci interna de les llenges turqueses s un afer extremadament complex. En general, aquestes llenges sn properes les unes de les altres, i formen un complex dialectal en on les formes de llenguatge sn moltes vegades mtuament intelligibles, intelligibilitat que decau a mesura que hi ha separaci geogrfica. Noms dues llenges turqueses no quadren amb aquest cas: el txuvaix, que s la llengua turquesa ms divergent, i el iacut (incloent el dolgan, que n's considerat una llengua separada), que es va separar fa temps del cos turnic principal i ha rebut considerable influncia del tungs. 

Una altra complicaci s que els parlants de llenges turqueses han estat histricament desplaats d'uns llocs a uns altres per exrcits invasors (huns, mongols, ttars) que han passat pel seu territori. Un breu exemple d'un recent desplaament donar indicaci de les complicacions que pot introduir aquesta mobilitat humana en les classificaci gentica de les llenges. El turcm s histricament un dialecte del turcman i de fet encara de vegades es considera aix. No obstant aix, els turcmans van emigrar de Turcmnia al nord del Caucas (al Territori de Stvropol) on van entrar en contacte amb el nogai, una altra llengua turquesa d'un sub-grup diferent. Com resultat, el trukhmeni ha perdut moltes de les caracterstiques del turcm i n'ha adquirit algunes del nogai.

 Classificaci .
L'anomenat antic turqus (o prototurqus) s el que correspon a les inscripcions rniques d'Orkhon (segle VIII) i de Inissei (ss VII i VIII), juntament amb l'uigur antic. El denominat turqus mitj agrupa el conjunt de llenges parlades pels qarakhnides , els cumans i el poble del Kiptxak i de Corsmia, juntament amb el txagatai literari. L'anomenat turqus modern, integrat per un conjunt de dialectes, s de difcil classificaci, tot i que hom pot dividir-lo en dos grans grups: 
 L'anomenat s (comprn totes aquelles llenges en qu el so j prototurqus s representat per s). Inclou el blgar del Volga (parlat antigament pels blgars, abans de llur eslavitzaci al s VII, i actualment extingit), el txuvaix, i el iacut  ;
 L'anomenat j (comprn les llenges en qu s conservat el fonema j prototurqus). Inclou la resta de les llenges turqueses.

 Divisi de les llenges turqueses . 
 Turqus Occidental;
 Grup Blgar;
 txuvaix;
 khzar (extingit);
 blgar del Volga (extingit);
 Grup Oghuz;
 zeri;
 cum;
 gagas;
 ttar de Crimea;
 turc;
 turcman;
 afshar;
 urum ;
 qashqai;
 turc de Khorasan;
 salar;
 Petxeneg (extingit);
 turc otom (extingit) ;
 Grup Kitpxak (Nord-est);
 Kitpxak-Blgar;
 baixkir;
 baraba;
 ttar;
 Kiptxak-Cum;
 karatxai-balkar;
 kumyk;
 karam;
 krymtxak;
 kiptxak (extingit);
 Kiptxak-nogai;
 nogai;
 karakalpak;
 kazakh;
 Txagatai;
 uigur;
 uzbek;
 lop;
 turc d'Ili;
 txagatai (extingit);
 Turqus Oriental;
 Grup Kirgus-kiptxak;
 kirgus;
 altai;
 Grup uigur;
 iacut;
 khaks;
 tuv;
 Shor;
 Fuy Grgs;
 Chulym;
 Tofa;
 Dolgan;
 Yugur oriental (Uigur groc);
 Altaic septentrional;
Khalaj;
Khalaj;

 Caracterstiques .
Les llenges turqueses comparteixen una srie de caracterstiques comunes: 
Sn llenges aglutinants, amb una estructura composta per la arrel ms els afixos. Les arrels sn extraordinriament estables en totes les llenges i en llargs perodes de temps. ;
Existeix harmonia voclica consistent en la correspondncia entre vocals frontals i posteriors en unitats lingstiques. ;
Hi ha una total absncia de gneres gramaticals. ;
L' adjectiu precedeix al nom que determina i l'adverbi sempre precedeix al predicat. ;
Hom prefereix la posposici a la preposici. ;
El verb s situat final i es construx sobre un joc d'arrels (present, futur, aorist, condicional, necessitatiu, subjuntiu i dos temps passats) al qual ha d'afegir-se una srie d'afixos que marquen les distincions de manera o temps per a formar formes finites. El turc distingeix entre un passat evidencial, usat quan el parlant informe d'un succs de com coneixement, d'un passat inferencial, quan el succs del que es parla s de coneixement del parlant.
Algunes concordncies de vocabulari entre les llenges turqueses 

 Escriptura .
L'alfabet rab s'usa per a l'uigur, kazakh i kirgus. No hi ha escriptura a Xina per al salar o yugur, i es fa servir l'escriptura xinesa per a propsits administratius i educatius. L'uzbek i el ttar van ser escrits a la Xina en rab per no hi ha publicacions d'aquestes llenges en aquesta naci. La instrucci en les escoles s en uigur i kazakh que sn usats mpliament pels uzbeks i els ttars. 
Pel que fa a Turquia, des del 1925 s'escriu en alfabet llat. Aquest costum ha estat adoptat des de la independncia les antigues repbliques sovitiques turques: Azerbaitjan, Kazakhstan, Uzbekistan i Kirguizistan. A Afganistan i Iran segueixen emprant l'alfabet rab.

Lectures.
 Johanson, L. & Csat, E. . (eds.) 1998. The Turkic Languages. Routledge: London. ISBN 0-415-08200-5.
 Deny J. i cols. 1959. Philologiae Turcicae Fundamenta. Wiesbaden.
 Schnig, C. 1997/1998. A new attempt to classify the Turkic languages (1-3). Turkic Languages 1/2.
 Clauson, G. 1972. An Etymological Dictionary of Pre-thirteenth-century Turkish. Oxford.

Enllaos.
Mapa de les llenges turqueses;
Classificaci de les Llenges turqueses;
Online Uyghur-English Dictionary;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1751" title="Lambda" nonfiltered="1106" processed="1093" dbindex="1107">
La lambda s una lletra del alfabet grec de la qual evoluciona a la lletra llatina l.S'escriu   en majscula, i   en minscula. T un valor numric de 30.



Utilitzacions de lambda:

Cosmologia: en majscula, representa la constant cosmolgica introduda per Albert Einstein.
Fsica: en minscula, smbol de la longitud d'ona, en majscula un tipus de partcules.
Microbiologia: mena de bacterifag molt utilitzat per recombinacions d' E.coli. Vegeu: Fag Lambda.
 S'usa en fotografia per a indicar els positius;
 Nombrosos collectius gais l'han adoptat com a emblema;
 Una antiga unitat de volum equivalent a un microlitre;
 El so lateral palatal segons l'AFI, equivalent fonticament al de la LL catalana;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1753" title="Letnia" nonfiltered="1107" processed="1094" dbindex="1108">

La Repblica de Letnia s una repblica del nord-est d'Europa. Llindant amb la mar Bltica, Letnia s coneguda com a un dels pasos bltics, juntament amb Estnia i Litunia, que limiten amb la repblica pel nord i el sud, respectivament. A l'est, comparteix fronteres amb Rssia i Bielorssia.

 Histria .
Coneguda principalment com a Livnia, l'rea que ara constitueix Letnia estava sota la influncia dels Germans d'Espasa alemanys a partir del segle XIII cap a endavant. Tanmateix, en els segles XVIII i XIX, Rssia va aconseguir el control de Letnia i de les regions venes. Amb Rssia devastada per la revoluci i la Primera guerra mundial, Letnia va declarar la seva independncia el novembre de 1918. Aquest perode de la independncia va durar noms breument, quan la Uni Sovitica es va annexar el pas el 17 de juny de 1940 en el pacte Molotov-Ribbentrop del 23 d'agost de 1939. Durant el perode sovitic, Letnia va rebre el nom de Repblica Socialista Sovitica de Letnia.

Excepte un breu perode de l'ocupaci alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Letnia va deixar el territori sovitic fins que les reformes en el comunisme sovitic com la glasnost varen estimular el moviment d'independncia let, i Letnia va recobrar la seva independncia el 21 d'agost de 1991. Aix ha seguit des de llavors un curs per reforar les seves values amb l'oest i s criticat per fer-se un membre tant de l'OTAN com de la Uni Europea el 2004.

El 20 de setembre del 2003 s'aprov per referndum (69,6 % dels letons aproximadament 1,4 milions) l'adhesi del seu pas a la Uni Europea com ja havien realitzat Litunia i Estnia. L'entrada oficial es va realitzar el maig del 2004.

 Poltica .
El parlament unicameral let de 100 escons, el Saeima, s decidit pel vot directe, popular cada quatre anys. Les eleccions presidencials sn sostingudes separadament, tamb cada quatre anys. El president designa a un primer ministre, que junt amb el seu gabinet, forma el poder executiu del govern.

Partis poltics.
Uni de Grangers de Letnia;

Subdivisi administrativa.
Letnia se subdivideix en 26 comtats anomenats rajons. Set ciutats tenen un estatus separat. 


Comtat de Aizkraukles;
Comtat de Aluksnes;
Comtat de Balvu;
Comtat de Bauskas;
Comtat de Cesu;
Daugavpils;
Comtat de Daugavpils;
Comtat de Dobeles;
Comtat de Gulbenes;
Comtat de Jekabpils;
Jelgava;
Comtat de Jelgava;
Jurmala;
Comtat de Kraslava;
Comtat de Kuldigas;
Liep ja;
Comtat de Liep ja;

Comtat de Limbazu;
Comtat de Ludza;
Comtat de Madonas;
Comtat de Ogres;
Comtat de Prei i;
R zekne;
Comtat de R zekne;
Riga;
Comtat de Riga;
Comtat de Saldus;
Comtat de Talsi;
Comtat de Tukuma;
Comtat de Valkas;
Comtat de Valmieras;
Ventspils;
Comtat de Ventspils;
Vilani;


 Economia.

Article principal: Economia de Letnia.;
Letnia t com a soci comercial principal a Rssia, tot i que amb l'ingrs a la UE s'ha obert un nou mercat potencial de gran importncia. Els productes que ms exporten sn tots aquells relacionats amb el peix i la seva indstria.

 Enllaos externs.
 Vietas, guia de Letnia (en let, rus i angls);
































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1754" title="Lleis de Newton" nonfiltered="1108" processed="1095" dbindex="1109">

Les lleis del moviment o d'inrcia de Newton, o simplement les lleis de Newton, sn les lleis que Isaac Newton va formular, descrivint les causes i formes de moviment dels cossos i sn la base de la mecnica clssica. Newton va publicar aquestes lleis el 1687 a un treball de tres volums titulat  Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, al tercer volum les va combinar amb la seva llei de la gravitaci universal per tal d'explicar les llavors reconegudes lleis de Kepler sobre el moviment dels planetes.

Les tres lleis sn les segents:

 Primera llei o llei de la inrcia : Tot cos lliure, sobre el que no actua cap fora, mant el seu estat de moviment, ja sigui en reps, o ja sigui en moviment rectilini uniforme. (Tamb anomenada principi de Galileu.);

El principi d'inrcia es compleix quan no actuen fores sobre un cos i tamb quan les forces que actuen es contraresten entre elles. En aquests casos es quan deim que el cos est en equilibri.
Segons el que diu aquesta llei podrem dir que l'efecte de les fores no es mantenir el moviment, com pensava Aristtil, sin modificar-lo, es a dir, accelerar-lo.

Una dificultat perqu el principi d'inrcia s'aprovs va ser que els cossos a la terra no es mantenen mai indefinidament en moviment. Tots els mbils perden la velocitat i s'acaben parant.
Es va pensar que aquesta desacceleraci podria estar provocada per falta d'una fora. Per Galileu va raonar que era a causa d'una altre fora que els frena. Aquestes fores son les anomenades fores de fregament, que si no fos per elles els cossos de la terra es mourien indefinidament.




 Segona llei o llei fonamental de la dinmica : Tot cos sobre el qual actua una fora es mou de tal manera que la variaci de la seua quantitat de moviment respecte del temps s igual a la fora que produeix el moviment. S'expressa ;
;
on m es la massa,  la fora, i  l'acceleraci. Les dues ltimes sn quantitats vectorials.

Si diverses forces actuen simultniament sobre un cos, tamb podrem aplicar la frmula fonamental de la dinmica. En aquest cas la fora que apareix en el primer membre ser resultant de totes les forces a les quals el cos esta sotms. 

La segona llei de Newton inclou el principi d'inrcia.

 Tercera llei o llei d'acci i reacci : Sempre que un cos exerceix una fora sobre un altre, aquest segon cos exerceix una fora igual i de sentit contrari sobre el primer:
;
 A ms a ms (versi forta de la tercera llei), aquestes dues forces es troben sobre la lnia que uneix el centre de massa dels dos cossos. No em d'oblidar que aquestes dues forces tot i que sn de mateix mdul, sentit i direccions oposades no es contraresten!.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1756" title="Ludwik Lejzer Zamenhof" nonfiltered="1110" processed="1096" dbindex="1111">




Ludwik Lejzer Zamenhof (15 de desembre, 1859 - 14 d'abril, de 1917) era un oftalmleg jueu, filleg i l'iniciador de l'esperanto, la llengua construda ms abastament parlada fins avui. La seva llengua nativa era la russa, per tamb parlava polons i alemany fluidament. Ms tard va aprendre francs, llat, grec, hebreu i angls, i tamb s interess pel jiddisch, l'itali, l'espanyol i el litu. 

Zamenhof nasqu a la ciutat de Bialystok, Polnia. A l'poca, Polnia era una part de l'Imperi Rus, i la poblaci de la ciutat estava constituda essencialment per quatre grups tnics: russos, polonesos, alemanys, i un grup gran de jueus de parla jiddisch. Zamenhof s'entristia i es frustrava per causa de les moltes baralles entre aquests grups. Suposava que la ra principal per a l'odi i el prejudici estava en el malents mutu, provocat per la manca d'una llengua comuna que jugaria el paper d'una eina de comunicaci neutra entre gent de continguts tnics i lingstics diferents. 

Com a estudiant a l'escola d'ensenyament secundari a Varsvia, Zamenhof feia intents per crear alguna mena de llengua internacional amb una gramtica que era molt rica, per tamb molt complexa. Quan estudi angls (junt amb alemany, francs, llat i grec), decid que la llengua internacional havia de tenir una gramtica relativament simple amb un s ampli de sufixos per fer formes noves de paraules. 

El 1878, el seu projecte, Lingwe uniwersala, estava gaireb acabat. Tanmateix, Zamenhof era massa jove llavors per publicar el seu treball. Tot seguit, desprs de la graduaci a l'escola comen a estudiar medicina, primer a Moscou, i ms tard a Varsvia. El 1885, Zamenhof es gradu a la universitat i comen la seva prctica com a oftalmleg. Mentre tenia cura dels ulls de la gent continuava treballant en el seu projecte de la llengua internacional. 

Durant dos anys intent recollir fons, per publicar un fullet que descrivia la llengua, fins que reb ajuda financera del seu futur sogre. El 1887 es publicava el llibre titulat Doktoro Esperanto. Internacia Lingvo. Anta parolo kaj plena lernolibro ("Dr. Esperanat. Llengua Internacional. Prefaci i Llibre de Text Complet"). Per a Zamenhof aquesta llengua no era merament una eina de comunicaci, sin un mitj d'estendre les seves idees sobre la coexistncia pacfica de poblacions i cultures diferents. Mor a Varsvia el 14 d'abril de 1917.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1757" title="Miopia" nonfiltered="1111" processed="1097" dbindex="1112">

La miopia s un defecte de la vista. Les persones miops, o curtes de vista, poden veure amb claredat els objectes propers, per no poden enfocar be els objectes llunyans.

L ull miop enfoca els objectes per davant de la retina, per un augment relatiu de la longitud de l'ull (miopia axial), que s la ms freqent, o b per un augment de la refracci dels seus elements interns (miopia refractiva). 

La miopia axial s la ms nombrosa, comena generalment a la infantesa o la pubertat i acostuma augmentar fins els 20-24 anys. 
Pot passar que els nens que pateixen miopia no s'adonin del seu defecte, ja que mai han vist ntidament (ells es pensen que no ho veuen clar perqu est massa lluny). Moltes vegades acluquen els ulls per veure-hi millor.

La miopia es corregeix amb lents divergents.

 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1759" title="Margarida" nonfiltered="1112" processed="1098" dbindex="1113">

Aquest article s sobre la flor. Per a la pedania visiteu Margarida (Planes).

Amb el nom com de margarida es coneixen diverses plantes de diferents gneres dins la famlia de les astercies o compostes.

Totes les margarides es caracteritzen per tenir un captol floral (tipicament de color groc al disc del centre) envoltat per lgules (tpicament blanques) amb aspecte de ptals.

El Gran diccionari de la llengua catalana dna com a prototipus de margarida l'espcie Chrysanthemum frutescens que t el centre groc i les lgules blanques i esmenta que margarida s el nom d'altres espcies semblants.

El gneres Matricaria (Camomilla) i Leucanthemum consitueixen la majoria de les margarides que es troben en estat silvestre als Pasos Catalans.

En jardineria s'utilitzen tamb altres gneres morfolgicament equiparables amb les margarides com el Aster Cosmos (planta) etc.

A les illes Canries el gnere Senecio (que en latituds temperades noms es troba com una petita adventcia o mala herba d'aspecte poc semblant a la margarida) dna lloc a plantes tamb conegudes com margarida  
 
Sembla que algunes de les espcies del gnere Senecio han originat a les anomenades cineraries.

Entre aquestes es troben la Senecio webbii , amb disc morat i lgules blanques.

La Senecio tussilaginis de disc groc i lgules rosades.

La  Senecio heritieri  de lgules malves i blanques i disc morat.

Hi ha una margarida que viu amb un gran esfor d'adaptaci entre les formacions de lava del Teide. s la Margarida del Teide (Argyranthemum teneriffae).




La margarita i altres plantes son medicinals per exemple: Margarides=camomilla


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1761" title="Msica" nonfiltered="1113" processed="1099" dbindex="1114">

La msica s un art, i com a tal, s el fruit d'una intuci creativa, que es manifesta en el temps i l'emoci. Correspon tant al compositor com als filsofs, als historiadors, als semilegs i a qualsevol altre odor o amateur, la tasca de definir la msica, sense confondre el fons amb la forma, el so i el sentit, el signe i el significat.

De manera general, la msica s la successi de sons eixits generalment d'instruments (de msica); sons organitzats per un compositor o un instrumentista improvisador d'acord a un ritme els quals es produeixen conscientment amb el propsit de ser agradables, commovedors, o fins i tot detestables segons els gustos musicals de l'odor. Es pot parlar tamb de msica tot i que els sons siguin produts per la naturalesa o d'objectes no-musicals a priori. 

Com a branca d'estudi de les humanitats, la msica s una disciplina que estudia els principis de l'harmonia i les propietats, dependncies i relacions dels tons entre ells mateixos; i alhora s l'art de combinar aquests tons i sons d'una manera plcida i agradable a l'oda. Es pot dir tamb que la msica s un llenguatge universal amb el qu l'emissor pot transmetre determinants fets i sentiments mitjanant una seqncia de tons. 

Aspectes de la msica.

Els aspectes tradicionals o clssic europeus de la msica sovint sn els elements que reben ms preeminncia en la msica clssica amb influncia europea: melodia, harmonia, ritme, timbre i forma. Una llista molt ms mplia descriu els aspectes del so: to, timbre, volum sonor i duraci. Aquests aspectes es combinen per crear aspectes secundaris com ara l'estructura, la textura i l'estil. 

Altres aspectes que s'esmenten sn el lloc espacial o el moviment del sons dins l'espai, gest i dansa. El silenci ha estat considerat un aspecte de la msica, que pot aparixer com pauses dramtiques en les simfonies de l'poca romntica o l's d'avantguarda del silenci com a declaraci artstica en les obres del segle XX.

Pgines que s'hi relacionen.

 Acstica;
 Compositors ;
 Coral;
 Diapas;
 Estil musical;
 Forma musical;
 Gneres musicals;
 Glossari de terminologia musical;
 Histria de la msica;
 Informtica musical;
 Instrument musical;
 Msica catalana;
 Msica valenciana;
 Msica balear;
 Nota;
 Notaci musical;
 Teoria de la msica;











































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1764" title="Motopolo" nonfiltered="1114" processed="1100" dbindex="1115">
El motopolo s un esport d'origen angls, anleg al futbol, practicat entre dos equips de sis jugadors cadascun, en el qual els participants van amb unes motocicletes especials.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1769" title="Medicina" nonfiltered="1115" processed="1101" dbindex="1116">


La medicina s la branca de les cincies de la salut que s'ocupa del diagnstic i del tractament de les malalties per tal de mantenir o restablir la salut humana i tamb d'establir un pronstic en cas de malaltia. En un sentit ampli, abasta la cincia i la prevenci i guariment de les malalties humanes. De tota manera, hi ha terpies i tcniques relacionades amb la salut que no se solen considerar estrictament com a medicina (per exemple, la fisioterpia, la terpia ocupacional, la infermeria i podologia), ja que en aquest cas es tracta de disciplines consolidades dins de les cincies de la salut.

La medicina t dues vessants: la primera, com a cincia o rea de coneixement; la segona, com a aplicaci d'aquest coneixement (professi mdica).

 Histria de la medicina .

Totes les societats humanes, fins on arriba el registre arqueolgic, histric i les fonts etnogrfiques posen de relleu que prendre cura de la malaltia i el mal, s un universal en la espcie humana. En canvi, el desenvolupament d'ocupacions o professions especialitzades s dona noms en algunes. En molt poques hi ha desenvolupament d'institucions formals que prenguin cura dels malalts. El procs de medicalitzaci, i de globalitzaci, ha dut que el model institucional occidental sigui avui hegemnic en el mn, per no exclou un amplssim ventall de recursos de tot ordre que operen en totes les societats - tamb en les Occidentals, i que s el que coneixem com  pluralisme mdic o pluralisme assistencial . Totes les societats - incloses les post-industrials combinen recursos procedents del coneixement empric - la medicina experimental en deriva -, recursos de caire ritual o religis, a moltes societats hi ha rols socials mediadors entre l'individu, el grup primari i la gesti de la malaltia, la interpretaci de la qualpot ser o no de caire etiolgic (vegeu antropologia mdica). 

Antigament, a Egipte, la medicina era patrimoni de les castes sacerdotals i revestia el carcter de prctica medicoreligiosa.
A Mesopotmia, la malaltia s'interpretava com a intervenci de mals esperits. Els Vedes, de la ndia, tenen descripcions superficials de nombroses malalties epidmiques conjuntament amb els sortilegis per a curar els malalts i la prctica de la cirurgia, tant plstica com curativa. A la Xina, a l'any 3000 aC ja hi havia un gran desenvolupament de prctiques mdiques empriques, com l'acupuntura.


A l'Antiga Grcia destaquen els texts d'Hipcrates, considerat pare de la medicina. A aquests texts s'aborden malalties des de perspectives naturalistes. s aqu quan, per primera vegada, deixen d'admetre's les intervencions de forces divines a la producci de malalties. L'escola alexandrina tamb va deixar grans llegats a la medicina.

L'Antiga Roma va desenvolupar les escoles i figures mdiques d'origen grec sintetitzant i superant alguns treballs hellnics.

L'herncia grega s conservada durant l'edat mitjana i transmesa principalment per traduccions fetes per rabs i perses, que van completar moltes observacions gregues i van crear Escoles de Medicina i hospitals, que assentarien les bases dels moderns estudis universitaris. Destaca entre ells el metge rab Avicena.

El Renaixement fou un perode caracteritzat pel conflicte entre l'autoritat dels antics i l'observaci directa en contacte amb la realitat, manifestant-se en primera instncia a l'anatomia. Destaca la figura de Vesali i les seues aportacions a l'anatomia.

A partir de la segona meitat del segle XVII i durant el XVIII, la informaci existent es va fent ms precisa, ordenada i completa. El microscopi marca una fita fonamental a la biologia. Apareixen nous plantejaments, com ara la generaci espontnia, la preformaci i l'epignesi. Comena a constituir-se una primera etapa positivista. Apareixen concepcions enfrontades com ara la mecanicista o iatromecnica i la vitalista o iatroqumica a la fisiologia.

El segle XIX representa histricament el segle de la clnica i la fisiologia, en el context de la revoluci industrial. Es desenvolupen al mxim els mtodes d'exploraci clnica. La noci de l'evoluci, la definitiva fonamentaci de la teoria cellular, el coneixement de la natura i la fecundaci, influeixen a la biologia en general, aconseguint un gran desenvolupament tamb a la fisiologia. El laboratori a la investigaci mdica obt una prominent importncia durant la segona meitat d'aquest segle, amb el rigor cientfic i l'amplitud aconseguida per la microbiologia.

Es consoliden diverses especialitats, ajudades per las adquisicions cientificotcniques i les necessitats socials que van sorgint. La cirurgia, aconsegueix un gran desenvolupament per la introducci de l'aspsia i l'anestsia.

Durant el segle XX es profunditza el desenvolupament de les tcniques d'exploraci, diagnstic tractament, amb els raigs Rntgen, la radioterpia, i l'aplicaci de distints radioistops. Tamb es fan notables avanos al camp de l'electrnica, amb la invenci de l'electrocardiografia i l'electroencefalografia. Noves disciplines es van desenvolupant, com ara la gentica, l'endocrinologia i la bioqumica.

La era de la quimioterpia comena amb el descobriment de la primera sulfamida. Per altra part, al descobriment de la penicillina seguir el de molts altres antibitics.

La cirurgia, continua tamb el seu avan, aconseguint el desenvolupament de la cirurgia torcica i del sistema nervis. A ms, el descobriment dels grups sanguinis fa que les transfusions sangunies deixin de ser perilloses.

 Prctica mdica.

La medicina no noms s un cos de coneixements terico-prctics, sin que s una disciplina que t els seus fonaments en un trpode:

el metge, com a agent actiu en el procs sanitari;
el malalt, com a agent passiu, i per aix s el pacient; i;
l'entitat nosolgica, la malaltia que s el vehicle i nexe de la relaci entre el pacient i el metge.

La prctica de la medicina combina la cincia i les humanitats. La cincia i la tecnologia proporcionen proves tangibles per a solucionar malalties i problemes sanitaris de grans poblacions. Les humanitats tamb sn necessries, perqu tant la intuci com el bon judici clnic sn crucials per a determinar tant el diagnstic com el tractament correcte de cada pacient.

El sistema sanitari.
La medicina es practica mitjanant el sistema sanitari, que s un sistema legal, financier i de credencials establit per un govern. Les caracterstiques de cada sistema sanitari tenen un efecte molt significatiu en la forma en qu es practica la medicina a cada territori.

L'rea que ms influencia la prctica mdica s la financera, donat que defineix qui paga el cost de la sanitat i de quina forma es paga als professionals sanitaris. Els sistemes sanitaris es divideixen, segons el seu finanament, en:
Sanitat basada en el mercat. Un exemple n's el sistema sanitari dels EUA.
Sanitat pblica universal. s el cas de la sanitat a Espanya i a molts altres pasos de la UE. Aquesta sanitat pblica pot permetre o no un sistema privat parallel, segons el cas.

Organitzaci sanitria.
El sistema sanitari s'organitza en atenci primria, secundria i terciria.

L'atenci sanitria primria ofereix al pacient un primer contacte amb el sistema sanitari, a travs de metges de Medicina general o especialistes. Es pot donar en CAPs (Centres d'Atenci Primria), escoles, empreses o la prpia casa dels pacients entre d'altres. El 90% de les visites mdiques poden ser solucionades directament en l'atenci primria. Aix inclou el tractament de malalties agudes i crniques, medicina preventiva o educaci sanitria per totes les edats i sexes.

L'atenci sanitria secundria sn serveis oferts per especialistes realitzats a les seves prpies oficines, a clniques o hospitals locals per a pacients que han estat referits des d'organismes d'atenci primria, on han tingut un primer diagnstic o un primer tractament. Els pacients sn enviats aqu per sotmetre's a proves ms especialitzades o tractaments concrets duts a terme per especialistes en la matria. Es poden incloure en aquest apartat el tractament en ambulatoris, unitats de cures intensives, serveis de fisioterpia, medicina intensiva, etc.  

L'atenci sanitria terciria s provista per especialistes que es troben a hospitals regionals i que estan equipats amb equips de diagnstic i tractament que normalment no es troben als hospitals locals o a l'atenci primria. Aqu s'inclouen els pacients de malalties traumatolgiques, cremats, trasplantaments d'rgans, oncologia radiolgica, etc. 

Relaci metge-pacient.

La relaci metge-pacient s'estableix quan un individu amb un problema de salut busca l'ajuda del metge (tamb s'estableixen altres relacions similars amb altres professionals sanitaris com ara els fisioterapeutes o les infermeres. Com a part d'aquesta relaci, el metge ha de:

Desenvolupar una relaci cordial amb el pacient. ;
Reunir dades (histria clnica i exploraci fsica, que combinar amb proves complementries);
Analitzar i sintetitzar aquestes dades, i aix elaborar un diagnstic.
Elaborar un pla de tractament (continuar amb les proves, terpia, observaci, seguiment,...).
Seguir aquest pla de tractament i alterar-lo segons les millores del pacient.

La relaci entre metge i pacient es documenta a la histria clnica, que tamb serveix com a document legal a moltes jurisdiccions. Aix, en cas d'haver de determinar la responsabilitat legal en cas de judici (per negligncia mdica, per exemple), aquest document ser crucial, donat que all es registra tota la informaci del pacient (preguntes que li fa el metge, proves complementries, tractaments, evoluci,...).

Habilitats clniques.
Una completa avaluaci mdica inclou una histria clnica, un interrogatori al pacient, una exploraci fsica, estudis d'imatge o de laboratori si sn necessaris, anlisi de les dades i una decisi per obtenir un diagnstic, i un pla de tractament.

Els components d'una histria clnica sn:

Smptomes: la ra de la visita mdica. S'expressen amb paraules del propi pacient, i sn guardades juntament amb la duraci de cada smptoma.
Histria de malalties actuals: l'ordre cronolgic en qu van apareixent els smptomes i una explicaci ms detallada de cada un.
Activitat actual del pacient: ocupaci, passatemps, tot all que el pacient fa actualment.
Medicaci: medecines que pren el pacient actualment. Tamb s'anoten les allrgies a medicaments.
Histria mdica anterior: problemes mdics concurrents, hospitalitzacions passades i operacions, malalties infeccioses, histria de les allrgies conegudes.
Histria social: any de naixement, residncies, estat econmic i social, hbits ( dieta, medicacions, tabac, alcohol).
Histria familiar: llistat de malalties que ha tingut la famlia del pacient que poden tenir incidncia sobre ell mateix.

L'examen fsic s l'examinaci del cos del pacient buscant signes d'una possible malaltia. El metge utilitza els sentits de la vista, l'oda, el tacte i a vegades l'olfacte. S'utilitzen quatre mtodes principalment: inspecci, palpaci, percussi i auscultaci. L'examen clnic engloba l'estudi de:

Signes vitals, incloent el pes, l'alada, la temperatura, la pressi arterial, el pols, la respiraci, i la saturaci de l'hemoglobina.
L'aspecte general del pacient i indicadors especfics de la malaltia.
La pell.
El cap, els ulls, les orelles i la gola.
El cor i els grans vasos.
Els pulmons i les vies aries.
Abdomen i recte.
Genitals.
L'espina i les extremitats.
El cervell, la conscincia, els nervis cranials i perifrics, etc.
L'estat mental, l'orientaci.

Les imatges i les proves de laboratori poden ser demanades pel metge si ho creu necessari.

La decisi mdica inclou un procs d'anlisi i sntesi de totes les dades nombrades anteriorment, juntament amb una llista de possibles diagnstics (diagnstics diferencials), amb els quals es pot tenir una idea per obtenir un diagnstic definitiu que expliqui els smptomes del pacient.

El pla de tractament inclou proves addicionals de laboratori i estudis, l'inici de la terpia, la possible referncia a un especialista i un seguiment del pacient.

Aquest procs s utilitzat en l'assistncia sanitria primria aix com tamb s utilitzat per especialistes. Noms treu uns minuts si el problema s simple. D'altra banda, pot durar setmanes si el pacient s'ha hagut d'hospitalitzar amb smptomes complicats o smptomes multi-orgnics.

En visites posteriors, el procs pot ser repetit per obtenir noves dades com smptomes de nova aparici, nous descobriments durant l'exploraci fsica, o els resultats del laboratori o imtages.

rees mdiques.
Especialitats;
Disciplines relacionades (infermeria, odontologia, etc.);
Investigaci i docncia;



 Carrera de Cincies Mdiques .
L'educaci mdica, lluny de ser quelcom estndard, varia considerablement de pais a pais. Tanmateix, l'educaci per a la formaci de professionals mdics implica un conjunt d'ensenyaments terics i prctics generalment organitzats en cicles que progressivament es van especialitzant.

 Matries bsiques .
Segueix una llista de matries bsiques de formaci de la carrera de medicina:

Anatomia: s l'estudi de l'estructura fsica dels organismes. ;
Citologia: estudi de la cllula en condicions fisiolgiques.
Histologia: estudi dels teixits en condicions fisiolgiques.
Anatomia patolgica: estudi de les alteracions morfolgiques que acompanyen a la malaltia.
Biotica: s el camp d'estudi que comprn la relaci entre la biologia, la cincia la medicina y l'tica.
Bioestadstica: aplicaci de l'estadstica al camp de la medicina en el sentit ms ampli. Els coneixements d'estadstica sn essencials en la planificaci, avaluaci i interpretaci de la investigaci.
Biofsica: s l'estudi de la biologia amb els principis i mtodes de la fsica. ;
Biologia: cincia que estudia els ssers vius.
Bioqumica: estudi de la qumica en els organismes vius, especialment l'estructura i funci dels seus components.
Embriologia: estudi de les fases inicials del desenvolupament d'un organisme.
Farmacologia: s l'estudi dels frmacs i els seus mecanismes d'acci.
Fisiologia: estudi de les funcions normals del cos i el seu mecanisme ntim de regulaci.
Gentica: estudi del material gentic de la cllula.
Histria de la medicina: estudi de l'evoluci de la medicina al llarg de la histria.
Patologia: s l'estudi de les malalties en tots els seus aspectes, s a dir, enteses com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes.
Psicologia mdica: estudi des del punt de vista de la medicina de les alteracions psicolgiques que acompanyen la malaltia.
Medicina Interna: es considera una de les grans branques de la medicina. s l'estudi de les patologies de l'adult i t mltiples subespecialitats que inclouen cardiologia, gastroenterologia, nefrologia, dermatologia i moltes altres.
Cirurgia: Inclou totes les especialitats quirrgiques de la medicina com ara la medicina general, la urologia, la cirurgia plstica, la cirurgia cardiovascular i la ortopdia entre d'altres.
Pediatria: s la branca de la medicina que s'encarrega dels nens.
Psiquiatria: s la branca de la medicina que s'encarrega d'atendre les malalties mentals.
Ginecologia: s la branca de la medicina que s'encarrega d'atendre les patologies de la dona no relacionades amb la gestaci.
Obstetricia: s la branca de la medicina que s'encarrega de la gestaci i tot el que hi estigui relacionat.

 Matries relacionades .
Fisioterpia: s l'art i la cincia de la prevenci, tractament i recuperaci de malalties i lesions mitjanant l's d'agents fsics, tals com el massatge, l'aigua, el moviment, la calor o l'electricitat.
Nutrici: s l'estudi de la relaci entre el menjar i la beguda i la salut o la malaltia. El tractament nutricional s realitzat per dietistes i prescrit fonamentalment en diabetis, malalties cardiovasculars, malalties relacionades amb el pes i alteracions de la ingesta, allrgies, malnutrici i neoplsies.
Logopdia: s una disciplina que engloba l'estudi, prevenci, evaluaci, diagnstic i tractament de les patologies del llenguatge ( oral, escrit i gestual) manifestades a travs de trastorns de la veu, la parla, la comunicaci, l'audici i les funcions orofacials.

Restriccions legals.
En la majoria de pasos, s un requeriment legal per exercir de metge l'estar llicenciat o registrat. En general, aix implica tenir un ttol lliurat per una universitat i una acreditaci d'un collegi de metges o una organitzaci nacional equivalent, que pot demanar a l'interessat la superaci d'una srie d'exmens. Aix permet obtenir un nivell ms elevat entre els metges qualificats. A ms prev els pacients de possibles persones que es fan passar per metges sense tenir el ttol.

Crtica.
La crtica de la medicina t una llarga histria. A l'edat mitjana, molta gent considerava que aquesta cincia no era prpia dels cristians, ja que la malaltia era considerada com a un cstig de Du. Du es considerava el metge div que enviava malalties o curava depenent de la seva voluntat. 

Durant el segle XX, els metges cada cop es van centrar ms en la tecnologia que els permetia fer millores sorprenents en els tractaments dels seus pacients. La mecanitzaci de la medicina, cada cop ms a mesura que passaven els anys, va crispar l'ambient i va fer que les crtiques fossin ms intenses. 

La crtica de la medicina moderna ha fet millorar la medicina actual, ja que en moltes universitats s'ensenya als estudiants tica mdica, holstica i el model biopsicosocial entre d'altres.

Metges famosos.


Ronald Ross;
Niels Ryberg Finsen;
Robert Koch;
Camillo Golgi;
Santiago Ramn y Cajal;
Charles Louis Alphonse Laveran;
Emile Theodor Kocher;
Albrecht Kossel;
Allvar Gullstrand;
Alexis Carrel;
Charles Robert Richet;
Robert Brny;
Jules Bordet;
August Krogh;
Frederick Banting;
John James Richard Macleod;
Willem Einthoven;
Johannes Andreas Grib Fibiger;
Julius Wagner-Jauregg;
Charles Nicolle;
Frederick Gowland Hopkins;
Christiaan Eijkman;
Karl Landsteiner;
Otto Heinrich Warburg;
Edgar Douglas Adrian;
Charles Scott Sherrington;
William Parry Murphy;
George Richards Minot;
George Hoyt Whipple;
Hans Spemann;

Henry Hallett Dale;
Otto Loewi;
Albert Szent-Gyrgyi;
Corneille Heymans;
Gerhard Domagk;
Henrik Dam;
Edward Adelbert Doisy;
Joseph Erlanger;
Herbert Spencer Gasser;
Bernardo Alberto Houssay;
Antnio Egas Moniz;
Walter Rudolf Hess;
Philip Showalter Hench;
Tadeusz Reichstein;
Fritz Albert Lipmann;
Hans Adolf Krebs;
Hugo Theorell;
Andr Frdric Cournand;
Werner Forssmann;
Dickinson W. Richards;
Daniel Bovet;
Severo Ochoa;
Arthur Kornberg;
Andrew Huxley;
Franois Jacob;
Charles Brenton Huggins;
Peyton Rous;
Haldan Keffer Hartline;
Salvador Luria;
Bernard Katz;
Ulf von Euler;

Earl Wilbur Sutherland Jr.;
Daniel Carlton Gajdusek;
Baruch Samuel Blumberg;
Roger Guillemin;
Andrew Victor Schally;
Jean Dausset;
Baruj Benacerraf;
Bengt Samuelsson;
Niels Kaj Jerne;
Michael Stuart Brown;
Susumu Tonegawa;
Harold Elliot Varmus;
Joseph Edward Murray;
Edward Donnall Thomas;
Erwin Neher;
Bert Sakmann;
Rolf Martin Zinkernagel;
Peter Charles Doherty;
Stanley Ben Prusiner;
Eric Richard Kandel;
Paul Greengard;
Arvid Carlsson;
Leland H. Hartwell;
Linda B. Buck;
Richard Axel;
Robin Warren;
Barry Marshall;
Andrew Fire;
Craig Cameron Mello;
Elizabeth Blackwell;
Ovide Decroly;


Vegeu tamb.


Antropologia mdica;
Medicina alternativa;
Branques de la medicina;
Diagnstic;
Salut;
Diccionari mdic;
Equipament mdic;

Llista de malalties;
Naturopatia;
Metge;
Companyia farmacutica;
MIR;


 Referncies .


 Enllaos externs .

 Histria de la Medicina;
 La medicina en catal, del manuscrit a la impremta (Temes de Scincia.cat);
 Collegis de metges;
 Catalunya;
 Barcelona;
 Girona;
 Lleida;
 Tarragona;
 Pas Valenci;
  Alacant;
  Castell;
  Valncia;
 Illes Balears:  Illes Balears;
 Andorra: Andorra;
 Catalunya Nord:  Conseil departamental des Pyrnes-Orientals de l'Ordre nacional des mdecins - Consell departamental dels Pirineus-Orientals del Collegi Nacional de Metges;
 Associacions d'estudiants;
 Associaci d'estudiants de Cincies de la Salut: AECS;
 Directoris de Metges;
 Doctoralia: Directori de metges en exercici privat a Espanya;














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1770" title="Meteorologia" nonfiltered="1116" processed="1102" dbindex="1117">

La Meteorologia (del grec             )   s la cincia que tracta de  estat del temps  i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.

Inclou l'estudi de les variacions diries de les condicions atmosfriques (Meteorologia Sinptica), l'estudi de les propietats elctriques, ptiques i altres de l'atmosfera (Meteorologia Fsica), l'estudi del clima, les condicions mitjanes i extremes durant llargs perodes de temps (Climatologia), la variaci dels elements meteorolgics prop de la terra en una rea xicoteta (Micrometeorologia) i molts altres fenmens. 

L'estudi de les capes ms altes de l'atmosfera (superiors als 20 quilmetres o 25 Km) acostuma a implicar l's de tcniques i disciplines especials, i rep el nom d'Aeronomia.

El terme Aerologia s'aplica a l'estudi de les condicions atmosfriques a qualsevol alada.

Cal distingir entre les condicions actuals i la seva evoluci anomenat temps atmosfric i les condicions mitjanes durant un llarg perode que es coneix com clima del lloc o regi.

 Importncia de la meteorologia .

Per mitj de l'estudi dels fenmens que ocorren en l'atmosfera la meteorologia tracta de definir el clima, predir el temps, comprendre la interacci de l'atmosfera amb altres subsistemes, etc.

El coneixement de les variacions climtiques ha sigut sempre de summa importncia per al desenvolupament de l'agricultura, la navegaci, les operacions militars i la vida en general. 

Per aix des de la ms remota antiguitat es t constncia de l'observaci dels canvis en el clima, associant el moviment dels astres amb les estacions de l'any i amb els fenmens atmosfrics. Els antics egipcis associaven els cicles de crescuda del Nil amb els moviments de les estreles explicats pels moviments dels deus. Els babilnics  predeien el temps guiant-se per l'aspecte del cel.

Es aix com els sacerdots de totes les religions han intervingut com a mitjancers entre el poble necessitat i els dus, organitzant les pregries dites rogatives.  Grcies a aquesta burocratitzaci, s ens ofereix avu una font d'informaci de la climatologia pretrita, de gran importcia per l'estudi de l'evoluci climtica.

 Fenmens atmosfrics .
Els fenmens atmosfrics o meteors es poden classificar en:
Aeris, com el vent.
Aquosos, com la pluja, la neu i el pedra;
Lluminosos, com la aurora boreal o el arc iris;
elctrics, com el llamp.

La pressi, la temperatura i la humitat sn els factors climtics fonamentals en l'estudi de l'oratge  i en la predicci del temps. La temperatura, sotmesa a nombroses oscillacions, es troba condicionada, entre altres mltiples factors, per la latitud i per l'altura sobre el nivell del mar.

 Vegeu tamb .

Atmosfera;
Estratosfera;
Exosfera;
Mesosfera;
Termosfera;
Troposfera;

Hurac;
Pluja;
Mons;
Nvol;
Llamp;
Tempestat;
Vent;

Humitat relativa;
Pressi atmosfrica;
Radiaci solar;
Temperatura;

Isbara;
Isoterma;

Corrent del Golf;
Fenmen del Nio;
Fenmen de la Nia;
Histria de la meteorologia;


Enllaos Externs .

 Servei  Meteorolgic de Catalunya;
 Informaci meteorolgica de Catalunya (InfoMet;
 Institut Nacional de Meteorologia d'Espanya;
 Informaci meteorolgica de la Universitat de les Illes Balears;
 Informaci hidro-meteorolgica de la Universitat de les Illes Balears;
 Meteoclimatic. Estacions meteorolgiques en temps real;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1772" title="Monoteisme" nonfiltered="1117" processed="1103" dbindex="1118">
El monoteisme s la creena en un Du nic, sovint amb els dons de l'omniscincia, omnipotncia i omnipresncia. En la mitologia egpcia antiga ja es practicava el monoteisme sota el du solar Aton instaurat pel fara Amenhotep IV (desprs anomenat Akhenaten, el que agrada a Aton). 

Algunes religions monoteistes actuals (en ordre d'aparici):
Judaisme;
Cristianisme;
Islamisme;
Fe bah';

 Monoteisme en el Judaisme .
El Tanakh (l'Antic Testament del cristianisme) informa que el monoteisme fou la creena antiga dels homes, i que amb la depravaci moral de la humanitat, es desenvolupar el politeisme.  

El Tanakh, destaca que el monoteisme s'identifica amb la fe del patriarca Abraham, i amb els dems patriarques del poble d'Israel, com Isaac, Jacob, els fills de Jacob, Moiss, David, i els sants profetes.

La declaraci de fe hebrea, coneguda com la shem, expressa:

Escolta, Israel; el Senyor nostre Du, el Senyor s un

 Monoteisme en el Cristianisme .
La Trinitat es el dogma central de la religi Catlica, i de la major part de les denominacions protestants. 

Afirma que Du es un ser nic que existeix simultniament amb tres persones divines i diferents: Du Pare, Du Fill, i Du Esperit Sant. El terme es una paraula composta de "tres" i "Unitat" = "Tres en un", Tri-unitat, Trinitat. La paraula "Trinitat" com a tal, no existeix en les Escriptures.

L'esglsia Catlica Romana diu: 

La Trinitat es el terme amb el que es designa la doctrina central de la religi cristiana  Aix, en les paraules del Crec d'Atanasi: el Pare es Du, el Fill es Du i l'Esperit Sant es Du, i malgrat aix no hi ha tres Dus, sin un sol Du. En aquesta Trinitat  les persones son co-eternes i co-iguals: totes, igualment, son increades i omnipotents. 

 Monoteisme en l'Islam .
El islam es una religi fundada per Mahoma en el any 622 d.C. l'Alcora declara: "A la es nic" (Sura 2:163). "El vostre Du es un Du nic, no hi ha du sin Ell, el Misericordis, el Compassiu." (Sura 5:72).





la religi que t ms gent es el crisianisme






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1773" title="Regi de Mrcia" nonfiltered="1118" processed="1104" dbindex="1119">


La Regi de Mrcia (Rigin e Murcia, en murci) s part del territori histric del Regne de Mrcia, format arran de la conquesta cristiana i colonitzaci del regne a crrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment i part histrica de les corones d'Arag (segle XIII), i de la de Castella (des del segle XIII fins a l'aparici de l'estat espanyol). Situada al sud-est de la Pennsula Ibrica, entre Andalusia i elPas Valenci, i entre la costa Mediterrnia i Castella - la Manxa. La seua capital s la ciutat de Mrcia i altres ciutats importants sn Cartagena (capital legislativa) i Llorca. Antigament i histricament part de la provncia d'Albacete formava part de la regi, fins que en 1833 la regi fou dividida en dues provncies i en 1982 pass formar part de l'autonomia manxega.

Gaireb un ter de la poblaci total de Mrcia viu a la seua capital, i la regi s la major productora de fruites, verdures, i flors d'Europa. Hi t vinyars importants prop dels municipis de Bulles, Iecla, i Jumella. El seu territori s clid, rid i, malgrat aix, la seua agricultura s tradicionalment de regadiu. La provisi d'aigua v del riu Segura el qual, desafortunadament, s un dels rius ms contaminats d'Europa. El cim de la regi es Revolcadores, a Moratalla, amb 2.001 m.

Geografia fsica.
Relleu.
 

La regi se situa en l'extrem oriental de les Serralades Btiques i es veu influda per la seua orografia. Estes serralades es dividixen al seu torn en les serralades Prebtica, Subbtica i la Penibtica (de nord a sud). 

Tradicionalment s'ha considerat que el pic de Revolcadores, pertanyent al masss de mateix nom, era el ms alt de la regi de Mrcia, amb 2.027 metres d'altura; per en els mesuraments dels ltims mapes del SNIG (Servici Nacional d'Informaci Geogrfica d'Espanya) Revolcadores figura amb 1.999 m'i s una cima del mateix masss, lleugerament ms septentrional, la ms elevada: Els Bisbes, amb 2.015 m d'altitud.

Aproximadament el 27% del territori murci correspon a relleus muntanyosos, el 38% a depressions intramuntanyeses i valls corredores, i el 35% restant a planes i altiplans.

Climatologia.
La regi de Mrcia gaudeix d'un clima mediterrani de tipus semirid, amb uns hiverns suaus (11 de mitja en desembre i gener) i uns estius calorosos (amb mximes de 40). La temperatura anual mitjana s de 18.

Amb unes precipitacions escasses d'uns 300 a 350 mm per any, la regi t entre 120 i 150 dies a l'any on el cel est totalment aclarit. abril i octubre sn els mesos amb ms precipitacions, sent freqents les trombes d'aigua en un sol dia.

La distncia respecte al mar i el relleu fa que existisquen diferncia trmiques entre la costa i l'interior, sobretot a l'hivern. Mentre que al litoral les temperatures rares vegades descendixen de 10, en les comarques de l'interior no se sol sobrepassar els 6C i les seues precipitacions sn majors (fins a 600 mm).

La ciutat de Mrcia possex el rcord de temperatura del segle XX de Espanya. Van ser els 47,2 del 4 de juliol de 1994. L'hivern de 2005 va ser el ms fred en molt de temps, arribant incls a nevar en el litoral murci.

Hidrografia.
Rius.

La xarxa hidrogrfica de la regi es compon del riu Segura i dels seus afluents:
 Riu Mundo (que naix en Albacete), s el que li aporta un major cabal.
 Riu Alhrabe i el seu afluent, el Benamor.
 Riu Mula.
 Riu Guadalentn, Sangonera o Reguern (que naix aiges dalt de Llorca, Mrcia).

Degut a la incapacitat d'abastiment que t la Conca del Segura es fan necessries les aportacions que a esta conca provenen de la conca del Tajo, mitjanant el Transvasament Tajo-Segura. Tamb cal dir que des del govern central espanyol es van disenyar diversos projectes per a dotar a la zona de major quantitat de recursos hidrogrfics, els quals contemplaven altres transvasaments, com ara des del Riu Ebre, i la desalaci d'aigua marina. Aquestes opcions s'articularen als denominats "PHN" i "Plan AGUA".

Mars.

A ms en la regi es troba el llac natural ms gran d'Espanya: l'albufera del Mar Menor. s una llacuna d'aigua salada, situada junt amb el Mar Mediterrnia. Les seues especials caracterstiques ecolgiques i naturals fan del Mar Menor un paratge natural nic i el llac d'aigua salada ms gran de Europa. De forma semicircular, est separat del Mar Mediterrani per una franja d'arena de 22 km de longitud i entre 100 i 1200 m d'amplria, denominada La Manga del Mar Menor. La llacuna ha sigut designada per nacions Unides com Zona Especialment Protegida d'Importncia per al Mediterrani. En el seu permetre litoral compta amb 73 km de costa en qu es van succeint platges d'aiges transparents i poc profundes (la profunditat mxima no s superior a 7 metres), i amb 170 km de superfcie.

 Histria .
Els Cartaginesos hi establiren una colnia comercial a la costa de Cartagena, als quals els romans l'anomenaren Cartago Nova. Per als comerciants cartaginesos, el territori muntanys noms era l'rea influncia del seu emporium costaner. Sota l'Imperi Rom, Mrcia va formar part de la provncia de la Hispnia Carthaginense. Amb la conquesta musulmana, s'hi introdu l'agricultura de regadiu i de latifundis, de la qual la Regi encara en depn. Durant eixa poca constitu el Regne de Todmir, al qual hi formaven part, d'acord amb Idrisi, Oriola, Cartagena, Llorca, Mula, i Chinchilla.


La Taifa o Regne de Mrcia, va ser un dels regnes en qu es va dividir el Califat de Crdova quan va desaparixer desprs de la decadncia del Califat omeia. Es va fundar amb capital en Madinat Mursiya (Mrcia), desprs de la decadncia del Califat Omeia de Crdova en el segle XI. Aquell regne incloa, a ms de l'actual territori de la regi de Mrcia, part de l'actuals provncies d'Albacete, provncia d'Almeria i de la provncia d'Alacant. Desprs de la Batalla de Sagrajas en 1086 la dinastia dels Almorvits es van estendre per totes les taifes i revan unificar al-andalus. Ferran III el Sant va aconseguir el vassallatge del regne musulm de Mrcia en 1243, entrant el seu fill, el futur Alfons X el Savi, en la capital en 1244. Els successius incompliments d'all que s'ha pactat en Alcaraz va portar a la sublevaci dels musulmans murcians en 1264, sent definitivament sufocada la rebelli en 1266 per les tropes de Jaume I el Conquistador (fonamentalment vingudes de Catalunya), cridat pel seu gendre, el rei castell. En 1296, aprofitant el conflicte dinstic del Regne de Castella amb Fernando de la Porca, el territori va ser conquistat pel rei de la Corona d'Arag, Jaume II d'Arag, annexant-ho al Regne de Valncia. Pels pocs anys que va durar el domini catalanoaragons, aquesta conquesta no tindria la seua rellevncia si no fra per una important repoblaci de cristians catalans, que va convertir en minoria els colons castellans de repoblacions anteriors. En 1305, pel Tractat d'Elx, el rei Jaume II "el Just" va tornar a Castella gran part del territori conquistat, romanent les comarques de la vall del Vinalop, l'Alacant, i la Vega Baixa en el Regne de Valncia. La Taifa de Mrcia, va passar a denominar-se amb la conquista Regne de Mrcia, sense menyspreu a la seua situaci anterior perqu les taifes eren tamb regnes i la ciutat de Cartagena dins del Senyoriu de Cartagena, encara que en un principi governada pels avanats del Regne de Mrcia, la famlia Empanada, posteriorment va ser administrada directament per la Corona de Castella, que eren al seu torn reis de Mrcia. El Regne de Mrcia va perdurar amb tal denominaci fins a 1833.

Poltica i govern. 
De les institucions.
Vegeu tamb: Llista de presidents de la Regi de Mrcia;

L'Estatut d'Autonomia de la Regi de Mrcia va ser aprovat el 1982. Estableix que els rgans institucionals de la Regi de Mrcia sn:
 l'Assemblea Regional, representant del poble murci, i rgan sobre el qual recau la potestat legislativa. Est integrada per diputats regionals electes per sufragi universal per mitj de la representaci proporcional per un perode de quatre anys. La llei estableix que el nombre de diputats no ser inferior a 45 ni superior a 55. Actualment en t 45;

 el President de la Regi de Mrcia, s el cap de l'executiu, representant suprem de la Regi, que alhora ostenta l'ordinria de l'Estat espanyol al territori. s electe per majoria absoluta en la primera convocatria o per majoria simple en les subsegents, per l'Assemblea Regional d'entre els seus membres i nomenat pel rei d'Espanya. El president dirigeix i coordina l'acci del Consell del Govern, i en designa els membres;
 el Consell de Govern, l'rgan collegiat que dirigeix la poltica regional en les funcions executives i administratives de la regi. Est integrat pel president, el vicepresident i els consellers que el president nomena lliurement.

Divisions administratives.
La regi de Mrcia est dividida en 45 municipis. Uns quants municipis freguen o fins i tot superen els 1.000 icm d'extensi, Lorca (1.676 icm) s el segon municipi ms extens d'Espanya desprs del terme municipal de Cceres, en Extremadura. Per este motiu, s com la divisi dels municipis en pedanias. El municipi de Mrcia possex 54 pedanies, moltes de les quals estan ms habitades que molts dels municipis de l'interior de la Pennsula Ibrica. El municipi de Cartagena, no obstant, no se subdividix en pedanies, sin en 24 diputacions. 

La Regi de Mrcia tamb se subdivideix en comarques, encara que s'han definit de manera natural i no gaudeixen de cap personalitat jurdica ni poltica per a la gesti dels seus interessos.

 Demografia .
Dinmica poblacional.

La Regi de Mrcia te una poblaci de 1.335.792 habitants (INE 2005), dels quals quasi un ter (30,7%) viu al municipi de Mrcia. Representa el 3,0% de la poblaci espanyola. A ms, desprs de Ceuta i Melilla, t el creixement vegetatiu ms alt (5,52 por mil habitants) i tamb la taxa de natalitat ms elevada del pas.

Taxa de natalitat (2004): 13,00 por 1.000;
Taxa de mortalitat (2004): 7,48 por 1.000;
Esperana de vida en nixer (2002): ;
Homes: 76,01 anys;
Dones: 82,00 anys;

En el perode 1991-2005 la poblaci murciana va crixer en un +26,06%, davant al +11,85% que havia crescut el conjunt nacional. Un 12,35% dels seus habitants sn de nacionalitat estrangera segons el cens INE 2005, quatre punts per damunt de la mitjana espanyola. Les colnies d'immigrants ms importants sn l'equatoriana (33,71% del total de estrangers), la marroquina (27,13%), la britnica (5,95%), la boliviana (4,57%) i la colombiana (3,95%). 


Municipis ms poblats.

Els municipis de ms de 20.000 habitants segons el padr de l'INE de 2006 sn:

Mrcia	416.6721;
Cartagena	204.434;
Llorca	85.511;
Molina de Segura	54.045;
La Cantarella	35.916;
Cieza	33.701;
guiles    33.134;
Iecla	32.468;
Torre Pacheco	27.092;
Totana	26.361;
Mazarrn	24.969;
Caravaca de la Cruz	23.847;
Jumella	23.666;

Llengua.
La llengua oficial de la Regi s el castell. Anteriorment, s'hi parlava valenci i, en menor mesura, tamb aragons, a causa de la histrica repoblaci al segle XIV de colons cristians provinents de Catalunya i del Pas Valenci. No obstant a, pat un procs de castellanitzaci que va fer desaparixer la llengua catalana al segle XVI, moment que coincid amb l'aparici d'una llengua castellana fortament dialectalitzada, amb un important substrat valenci, que encara existeix d'alguna manera hui dia. Actualment, aquest dialecte del castell s reivindicat per alguns com a una llengua murciana independent i diferent de la llengua castellana, i el panotxo s una de les seues varietats ms esteses.

A la zona del Carxe, dins del municipi de Jumella, actualment hi ha presncia de parlants de valenci, a conseqncia d'un altre repoblament molt posterior, al segle XIX, de valencians provinents de la comarca de les valls del Vinalop. Malgrat aix, noms el castell hi t reconeixement oficial.

 Economia .
La regi ha estat tradicionalment agrcola a causa del seu bon clima i les seues terres frtils. No obstant aix, a causa de les sequeres dels anys 1990, la construcci i el turisme s'han convertit en les bases de l'economia murciana. Encara aix l'agricultura continua sent un motor important de desenvolupament en la regi, la qual s considerada la Horta d'Europa.

Tamb sn rellevants un altre tipus d'indstries com la conservera, la del moble o la naval.

Vies de comunicaci.

Aeroport de San Javier.
Aeroport de Corvera (Mrcia) (en projecte).
Port martim de Cartagena.

Mitjans de comunicaci. Premsa, rdio i televisi.
La Regi de Mrcia compta amb tres peridics diaris: La Verdad, La Opinin i El Faro.

Pel que fa als canals de televisi digitals autonmics, la regi emet quatre canals diferents:
 7 regi de Mrcia, s la televisi pblica autonmica, dirigida per la Radiotelevisi de la regi de Mrcia;
 Televisi Murciana (TVM);
 Canal 6, pertanyent al diari La Verdad;
 Televisi Popular de la regi de Mrcia (Popular TV);

Cultura.
 Parla .
A part de la regi de Mrcia, sobretot en la conca del Segura, es parla un castell amb algunes particularitats a les quals  el folclorisme huitcentista va denominar "panotxo". La tal parla no pot ser considerada en cap cas un dialecte del castell.

Diu Zamora Vicente en el seu Dialectologia espanyola: "El murci s la parla de trnsit de l'extrem sud-oriental de la Pennsula. Sobre ell operen corrents histrics castellans i aragoneses i, modernament, el valenci per l'est i l'andals per l'oest deixen sentir el seu pes sobre la parla viva."

Restes de l'influx dels repobladors aragonesos s la pervivncia del grup consonntic -ns- per exemple en hansa; o l's del sufix diminutiu -ico.

Per el ms caracterstic del parla de Mrcia s la influncia posterior del castell meridional, donada el venat de Mrcia amb Andalusia. Aix en l'obertura del diftong ai per ei: Sais . O l'aspiraci de -s final, que deixa la paraula amb una vocal molt oberta. 

D'altra banda, tant en el camp de Cartagena com en zones tocant a Alacant es dna el seseo d'origen valenci.

"Quant a la morfologia," diu Zamora Vicente, l'aire castell total del parla difcilment deixa observar quelcom diferenciador.

En el lxic de la regi de Mrcia es perceben (cada vegada menys ja en la llengua present) els arcaismes del castell i de l'aragons, aix com la proximitat de l'andals. L'influx dels arabismes es deixa sentir en la mateixa proporci que en castell d'altres regions, destacant aquells propis de l'agricultura hortolana.

Universitats.

Algunes de les universitats de Mrcia sn: 
 la Universitat de Mrcia (UMU): Fundada el 1912, s la universitat pblica de la ciutat. Est formada per 2 campus (el de la Merced i el d'Espinardo) en els que estudien uns 30.000 alumnes.
la Universitat Politcnica de Cartagena (UPCT): s una de les quatre universitats politcniques d'Espanya.
 la Universitat Catlica Sant Antoni de Mrcia (UCAM): Universitat privada fundada el 1996;

Festes.
Les festivitats autonmiques sn:

 19 de mar: Sant Josep.
 8 d'abril: Dijous Sant.
 9 de juny: Dia de la regi de Mrcia, coincidint amb la data de la Llei Orgnica del Estatut d'Autonomia.

A ms, cal afegir les festes nacionals i dos festes locals (prpies de cada municipi). Tamb, en algunes ciutats se celebra la festa dels moros i cristians. 

Hi ha diverses festes declarades d'Inters Turstic Internacional:
Festes de la Santssima i Vera Cruz, en Caravaca;
Setmana Santa a Llorca;
Setmana Santa a Cartagena;
Enterrament de la Sardina;

D'altres sn d'Inters Turstic Nacional:
Carnestoltes d'guiles;
Festes de Carthagineses i Romans, celebrada durant la segona quinzena de setembre en Cartagena, rememoren la fundaci de la ciutat per sdrubal Barca en el 217 aC i el seu posterior presa a les mans de Escipi.
Setmana Santa en Jumella;
Festival del Cant de les Mines de La Uni;
Semana Santa a Mrcia;
Ban de l'Horta;
Festes Patronals en Honor a la Purssima Concepci, en Iecla.

A ms a ms moltes altres tenen la declaraci d'Inters Turstic Regional.

Turisme.

La situaci de la regi de Mrcia, al sud-est de la Pennsula Ibrica, la fa propensa al turisme de sol i platja. La costa murciana, anomenada la Costa Clida, t una extensi de 170 km, on s'alternen platges petites i cales amb penya-segats. Amb "mar propi", el "Mar Menor", les seves platges sn calentes i serenes. Com a separaci entre aquest llac salat i el Mar Mediterrani, s'ala La Mnega del Mar Menor. De les 192 platges classificades en la regi, 21 estan qualificades amb bandera blava.

A ms, Caravaca de la Cruz, situada al nord-oest de la regi, en una plana crida del Camp, s una de les cinc "Ciutats Santes" del catolicisme junt amb Roma, Jerusalem, Santiago de Compostella i Libana.

Miscellnia.
Quasi cent murcians van morir en camps de concentraci nazis. ;

La regi de Mrcia, Cantbria i Catalunya sn les niques comunitats autnomes que no tenen cap bou d'Osborne.

Unitats tradicionals de mesura: la atahlla/tahlla que equival a 1.118 metres quadrats.

Articles relacionats.
Comarques de Mrcia;
Llista de municipis de Mrcia;
Partits judicials de Mrcia;
Casinos de la regi de Mrcia;
Gastronomia de la regi de Mrcia;
Msica de la regi de Mrcia;
Platges de la regi de Mrcia;

Referncies.


Enllaos externs.
Regi de Mrcia digital ;
Comunitat Autnoma de la Regi de Mrcia ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1776" title="Mercuri" nonfiltered="1119" processed="1105" dbindex="1120">

Mitologia: un dels dus romans, vegeu Mercuri (mitologia).
Astronomia: el planeta mes proper al sol. Vegeu Mercuri (planeta).
Qumica: element qumic, vegeu mercuri (element).
Automobilisme: marca d'autombils construts a Estats Units per Ford fundada l'any 1939, vegeu Mercury (autombil);



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1779" title="Mallorca" nonfiltered="1120" processed="1106" dbindex="1121">





Mallorca s una illa de la Mediterrnia, la ms gran de les illes Balears, per aix tamb se l'anomena la Balear Major.

Pel gran pes demogrfic de la capital, Palma, l'illa es va dividir tradicionalment entre Ciutat i la Part Forana. La Part Forana s la ruralia, la terra situada fora de poblaci. A Mallorca, es fa servir aquest terme per denominar de forma global totes les poblacions que no sn la capital, Palma.

Denominaci.
A l'Edat Mitjana va predominar el nom de l'illa en plural: Mallorques. Aquest nom, tant en plural com, ms poc sovint, en singular, coincidia amb el nom de l'nica ciutat. La restauraci del nom llat d'una de les poblacions, Palma, va resoldre l'ambigitat.

En els textos hebreus de l'illa (per exemple les Responsa del Raixba) s'usava la denominaci        (Maiorqa).

Histria.
Prehistria.

A Muleta (Sller) i a Son Matge (Valldemossa) s'han trobat restes de una etapa arcaica de la prehistria mallorquina. Els ms antics s'han datat a l'any 5.200 aproximadament. 

Les colonitzacions protohistriques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) sn febles, o b tardanes.

Els balears eren bons foners i es feren mercenaris dels cartaginesos. Pareix sser que lluitaren al costat d'Hannbal, el general cartagins que quasi derrot els romans, i arribaren a combatre gaireb a les mateixes portes de Roma. D'aquell temps s la dita: Hannibal ad portas, quan hi ha un perill imminent.  No volien cobrar amb diners, i demanaven ser pagats amb dones i vi.

Edat Antiga.
Els romans intentaren conquerir l'illa de Mallorca en diferents ocasions, per els balears els causaven grans danys a les naus amb les pedres que tiraven amb les seves fones, finalment el 123 aC Quintus Caecilius Metellus, que desprs seria conegut amb el sobrenom de balearicus, va fer cobrir les naus amb pells, d'aquesta manera va poder desembarcar i sotmetre els balears. Els romans fundaren les ciutats de Palma i Pollntia. Al final d'aquest perode el cristianisme arriba a l'illa.

Alta Edat Mitjana.
Al 425 el poble germnic dels vndals saquegen Mallorca i al 455 la incorporen al seu regne del nord d'frica.
Al 534 el general Apollinar incorpora les Balears a l'Imperi Bizant. La decadncia bizantina a la Mediterrnia Occidental al segle VIII deixa allat l'arxiplag.

Els musulmans.
L'any 903 es produ la conquesta de Mallorca per part de les tropes musulmanes d'Is m al-Hawl n , quedant d'aquesta manera les illes sota control de l'Emirat de Crdova.
L'any 1015 Mallorca passa a dependre de la Taifa de Dnia.
Al 1114-1115 una croada realitzada per Pisa i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III saqueja per no ocupa l'illa. Aix accelerar la incorporaci de la taifa als almorvits. Al 1203 els almohades es fan amb Mallorca.

Jaume I.

L'illa fou conquerida novament durant la croada de les tropes catalanes i aragoneses de Jaume I el conqueridor l'any 1229. Desprs de derrotar definitivament a Ab Yahya a la Batalla de Portop (1229) va prendre i saquejar Medina Mayurka (1230), la resistncia cess en 1231. Els habitants de Mallorca que no varen ser assassinats fugiren a l'frica o foren esclavitzats. L'illa va ser totalment repoblada per catalans principalment provinents de les comarques del Rossell i l'Empord, i en general de la costa nord del principat. s per aix que avui en dia encara es parla catal, tot i que els mallorquins anomenen la seva llengua "Mallorqu", i aix s coneguda arreu. Es una llengua ben viva i posseeix unes caracterstiques que la diferencien del catal del principat, tant per l'accent com per algunes paraules i expressions exclusives del mallorqu.

En el seu testament, Jaume I cre el regne de Mallorca, depenent del Rei de la corona Catalano-aragonesa. Tamb rendien vassallatge les illes de Menorca (encara sota poder musulm) Eivissa i Formentera. Un cop mort el rei Jaume(1276), el seu fill Jaume pren el nom de Jaume II de Mallorca i assumeix el tron.

A la guerra de successi, l'illa va ser fidel a l'arxiduc Carles, juntament amb el Principat i el Regne de Valncia. Com ja se sabut, Felip V va derrotar les tropes catalanes i Mallorca va passar definitivament a formar part de l'Estat Espanyol.
Regne de Mallorca;
Rei de Mallorca;

Orografia.



Mallorca presenta dues serres: la de Tramuntana, amb muntanyes ms altes, i les Serres de Llevant, d'altures ms modestes. A ms, es compten altres cims menors fora d'aquestes dues serralades.

Serra de Tramuntana.
 Puig Major (1445 m);
 Massanella (1364 m);
 Tomir (1102 m);
 l'Ofre (1090 m);
 Galatz (1027 m);
 Alfbia (1069);
 Teix (1064 m);
 Tossals Verds (1028);

Serres de Llevant.
 Puig de Sant Salvador (510 m);
 Bec de Ferrutx (519 m);
 Puig de Morell (562 m);

Altres.
Aqu, es pot destacar el masss de Randa, amb el Puig de Randa (543 m) i el Puig de Galdent (420 m).

Vegeu: Llista de cims de Mallorca

Biodiversitat.
La insularitat ha exercit una gran influncia sobre la flora i fauna de Mallorca, generant-se nombrosos endemismes.

 Comarques de Mallorca .
Les comarques a Mallorca, no tenen reconeixement legal, per la divisi s que s consensuada pels gegrafs.

 La capital: Palma;
 Pla de Mallorca;
 Serra de Tramuntana;
 Raiguer;
 Migjorn;
 Llevant;

Vegeu: Llista de municipis de les Illes Balears

Mitologia quotidiana.

Dimonis boiets: Esperits populars de les llars. Acostumen a ser molt nerviosos, obeeixen les ordres d'aquell que els controla. Quan no tenen res a fer, es posen a destorbar, fer malifetes i a  cridar l'atenci de la gent perqu els doni feina. El seu aspecte s el d'una personeta lletja, petita, sovint vella, que sol tenir algun tret animal, com potes de cabra, banyes, coa d'ase o de bou, de vegades ales de ratapinyada... Es diu que neixen de les llavors de la falguera la matinada de la nit de Sant Joan.
Dracs: Conegut monstre de fantasia, amb forma de serp o llangardaix gegantesc que escup foc pels queixals, sovint amb ms d'un cap. Moltes vegades apareix com un prncep encantat.
Bubota: fantasma, esperit d'un difunt. De vegades guarda un tresor, per s ms com que faci cruixir les parets de cases abandonades o que encanti algun cam.
Dimoni cucarell: esperit o dimoni gros, que guarda un tresor o vigila alguna cosa. No sol faltar en les festes mallorquines, i es diverteix jugant amb el foc i empaitant la gent. Ve de l'infern i t l'aspecte d'un home molt gran amb banyes i, de vegades, potes de cabra i ales de ratapinyada.
Homenets i donetes de colzada: Persones menudes que apareixen quan sn cridats, amb vestidures tpiques de la pagesia, i que obeeixen el seu amo. Se'ls anomena "gent de colzada" perqu la seva altura no s ms gran que la distncia entre el colze i el canell.
Negrets: Genis que surten de dins una llntia quan aquesta s fregada amb un anell especial. Obeeixen les ordres d'aquell que els ha alliberat.
Serps: Monstres gegantescos en forma de serp que guarden algun tresor. Normalment, aquell que vulgui aconseguir el tresor ha d'anar amb tres llesques de pa benet i oli verge a les dotze de la nit all on habita la serp. Es posa boca amunt amb una llesca de pa amb oli sobre els llavis o el pit, i les altres dues una a cada m. Quan toquen les dotze, la serp surt i es menja les llesques de pa, i amb cada llesca torna ms grossa. Si la persona no es mou gens, el tresor ser seu. Per si li entra por i es regira, la serp no li deixar acostar-s'hi.

Vegeu tamb.
Llista de convents de Mallorca;
Cuina mallorquina;

References.



Enllaos externs.

Plana del Consell de Mallorca;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Webs, telfons, i correus de entitats municipals;
Llista recomanada de topnims de Mallorca;
Espcies vegetals endmiques de les Illes Balears;
Catleg d'espcies amenaades de les Illes Balears;
Guia turstica de Mallorca;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1780" title="Matar" nonfiltered="1121" processed="1107" dbindex="1122">







Matar s una ciutat catalana situada al litoral mediterrani. s la capital i la ciutat ms gran de la comarca del Maresme. Es troba a uns 30 quilmetres al nord de la ciutat de Barcelona. Des d'aquesta localitat va sortir el primer tren de la pennsula Ibrica, amb el recorregut Matar-Barcelona, el 1848.

 Geografia .
Est situat entre la Serralada Litoral i el litoral mediterrani barcelon, entre Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres.


L'autopista C-32 comunica el municipi amb Barcelona i la N-II amb la resta de la comarca. A Matar neix la C-60 que comunica amb Granollers i enllaa amb la AP-7. La carretera comarcal C-1415 arriba fins a Mollet del Valls passant per Argentona i La Roca del Valls.

 Histria .

La ciutat de Matar t el seu origen a l'poca romana, quan es va fundar . S'han trobat nombroses restes arqueolgiques de la vila romana, sobretot al nucli antic de la ciutat, on s'han descobert fonaments de les cases romanes i zones de clavegueram. Al barri del Pla d'en Boet es conserven les restes de la Villa Torre Llauder, de finals del segle I aC, que quedava fora de les muralles de l'antiga Iluro. 

L'aspiraci contnua de desfer-se de la jurisdicci feudal, al segle XVI, va fer crear una defensa permanent de la vila per a la seguretat del seus habitants. L'any 1480 el rei Ferran el Catlic va atorgar el privilegi d'incorporar-se definitivament a la Corona, que representava tamb la formaci definitiva del municipi de Matar. Durant el segle XVI va quedar enllestida la muralla.

Al segle XVI, Matar era una petita vila edificada al voltant de l'esglsia de Santa Maria i de la Plaa Gran. El seu important i progressiu creixement econmic i demogrfic va fer necessari i a la vegada possible la construcci d'una segona muralla i la incorporaci de nous espais urbans.

Les Muralles de Matar, construdes entre 1569 i 1600 van ser projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams de la muralla actualment al carrer Muralla dels Genovesos (recentment restaurada), al carrer Muralla D'en Titus i per sobre del Cam Ral. Tamb queden les restes d'una torre de la muralla al pati d'un edifici privat al carrer Hospital.

El projecte d'emmurallament de la vila es va prolongar ms de trenta anys a causa de l'escassetat econmica i les disputes sobre el traat de la mateixa. 

La muralla disposava de 7 portals i accessos, el ms destacat era el de Barcelona (actual carrer Barcelona amb plaa Santa Anna), del qual es reprodueixen els escuts del principat, de Matar i de Barcelona. Els escuts originals actualment figuren sobre la cella dedicada a Sant Sebasti. Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a l'encreuament entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d'Asss. Els altres portals eren els d'Argentona, Cabrera, Sant Josep, Sant Feliu, el Pou de la Snia i la Penya d'en Roig o Portalet.

La industrialitzaci de la ciutat va arrancar l'any 1839, quan s'install el primer motor a vapor per a accionar una fbrica txtil. Des d'aquest moment el sector txtil, d'antiga tradici artesanal, se situ al centre de l'activitat econmica. 

La capital del Maresme va viure un gran creixement industrial, que va comportar l'arribada de milers d'immigrants. Aquesta arribada d'immigrants va fer-se especialment evident durant les dcades dels anys 60 i 70, quan desenes de milers d'immigrants provinents de Mrcia, Andalusia i Extremadura (principalment), van installar-se a la perifria de Matar, creant els barris de Cerdanyola, Cirera, Rocafonda i la Llntia, entre altres. Aquests barris eren sovint molt llunyans del centre de la ciutat, ja que els nouvinguts no tenien suficients diners per poder installar-se al nucli urb.

Aquests nous barris van viure situacions molt precries, donat que l'Ajuntament mataron no els prestava cap atenci, i els habitants dels barris gaudien d'una situaci econmica molt precria.

Durant els anys 60, van aparixer associacions venals als barris per millorar la condici de vida dels seus habitants, i reivindicar l'ajuda de les institucions pbliques.

Amb la restauraci de la democrcia, es va aconseguir millorar les infraestructures de la ciutat i aconseguir la connexi entre els diferents barris, amb l'aprovaci del Pla General d'Ordenaci del 1977, i la revisi d'aquest, el 1993, projectant la Via Europa, eix perpendicular a la costa, que unia els barris perifrics, abans allunyats entre ells, i tamb del centre urb.

Actualment est vivint una segona arribada d'immigrants, provinents del Magrib, Xina, l'est d'Europa i Sud-Amrica.

L'agricultura mataronina.
Com a la majoria de les poblacions de la comarca, la vinya era antigament la base de l'agricultura local, per la invasi de la filloxera a la darreria del segle XIX va reduir considerablement la superfcie dedicada a la vinya.

Grcies a la repoblaci dels ceps amb peus americans, ms resistents a les malures, la vinya encara va tenir fora importncia fins ben entrat el segle XX.

El 1945 la superfcie era encara una mica superior a la del regadiu.

Parallelament a la regressi de la vinya es va anar incrementant el conreu de regadiu, sobretot a partir del moment en qu es va utilitzar l'energia elctrica per a l'extracci de les aiges subterrnies. 

La plataforma quaternria que limita amb el mar, formada per l'acumulaci de sorres i graves procedents de la disgregaci del granit, resulta molt a propsit per al conreu de regadiu, tant per l'existncia de capes fretiques, com per la bona permeabilitat dels sls. 

Per no tot ha estat fcil: el pags ha hagut de reconstruir moltes vegades els camins, esplanar-los, anivellar-los, cercar l'aigua a molta profunditat, canalitzar-la degudament i modificar la qualitat dels terrenys. 

Les zones d'horta ms frtils es troben al pla de Sant Sim i Cinc Snies, al cant de llevant, i al pla d'en Boet, amb el Rengle i el Cam del Mig, fins a la riera d'Argentona, al cant de ponent. 

En aquesta darrera direcci s on l'acci urbanitzadora ha engolit ms parcelles dedicades a l'horticultura. 

Hi ha tamb llenques d'horta situades a ms altura, per no tenen la importncia dels indrets planers.

Fins no fa pas gaire, la collita de la patata primerenca era tinguda com a principal. El seu conreu arrencava de la fi del segle passat i s'havia consolidat vers el 1910 amb l'adopci de la llavor anglesa Royal Kidney, que era la que s'avenia millor amb aquesta classe de producci hortcola, amb vista a l'exportaci, i que va fer que el 1932 es declars obligatria la denominaci d'origen Matar per a aquesta classe de tubercle obtingut a la comarca i les zones limtrofes. 

L'enciam Trocadero i el psol tamb van ser objecte d'exportaci. 

Cap al 1952 es va introduir a Matar la producci de la clavellina, que poc desprs passaria a ocupar fora extensi, per ms aviat com a alternativa, juntament amb d'altres conreus. 

La producci floral, doncs, s minsa i es continua amb els conreus d'horta tradicionals (cols, col-i-flors, brquils, escaroles, pebrots, mongetes, cebes i patates), per s'han millorat les tcniques de l'agricultura intensiva (hivernacles, umbracles, regatge per aspersi), amb la qual cosa l'horticultura mant el seu pes econmic dins el municipi. 

L'any 1986 hi havia conreades 144 ha de sec i 913 ha de regadiu, amb els segents cultius: 27 ha de cereals, 14 de llegums, 203 de tubercles, 90 de flors, 48 de farratges, 50 de fruites, 545 d'hortalisses, 3 de vinya i 77 d'altres.

 Festes locals.
La festivitat local de Matar s "La festa de Les Santes" (Juliana i Semproniana) que se celebra a finals de juliol. Durant aquestes festes es realitzen actes populars i tradicionals, com "El Desvetllament bellugs" que consisteix en baixar pel carrer de la Riera (carrer principal del centre) ballant amb els gegants fins a arribar a la plaa de Santa Anna, on esclata un musical.

La setmana Santa, tamb s un esdeveniment cultural de gran importncia, on cal destacar la process dels "Armats de Matar". Es t coneixement de l'existncia dels armats des de principis del segle XVIII. 

 Llista d'alcaldes des del 1835 .


 Demografia .


 Vegeu tamb .

Villa romana de Can Llauder a Matar;
Miquel Biada;
Capgrossos de Matar;
Colla Gegantera d'Iluro;
J. R. Duran;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic (Matar Centre);
Patrimoni histric i artstic (Matar Perifria);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1781" title="Maresme" nonfiltered="1122" processed="1108" dbindex="1123">


El Maresme s una comarca litoral que s'estn entre el Barcelons i la Selva, limitant al nord amb el Valls Oriental.

Geografia.
Vegeu l'article principal Geografia del Maresme.;
La comarca s una estreta franja als vessants i als peus de les muntanyes de la serralada Litoral  serres de Marina, Sant Mateu, del Corredor i del Montnegre (les quatre protegides ara com a parc natural)  de platges llargues i sorrenques on aflueixen una srie de rieres formades a les muntanyes esmentades. Matar n's la capital i comprn poblacions amb molta personalitat i vitalitat: Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar, el Masnou, Premi de Mar, Vilassar de Mar, entre d'altres.

El Maresme est integrat per un total de 30 municipis. El seu litoral es conegut tursticament com la Costa del Maresme.

 Comunicacions .

L'autopista C-32 comunica Barcelona amb Palafolls, travessant tota la comarca. La N-II (Madrid-La Jonquera) tamb la creua de forma parallela a la costa. La C-60  va de Matar fins a Granollers, comunicant amb la AP-7. 

Existeix una lnia de ferrocarril, la C1 de Rodalies Renfe Operadora Barcelona, (Hospitalet de Llobregat-Maanet/Massanes), a ms de diverses lnies d'autobusos pblics urbans i interurbans.

La primera lnia de ferrocarril de tota la Pennsula Ibrica va ser ideada per un mataron: Miquel Biada i Bunyol, que va unir Matar amb la capital catalana al 1848. El traat de la lnia de llavors era quasi idntic a l'actual, fent parada a diversos pobles costaners del Maresme.

Histria.
Existeixen diverses restes arqueolgiques: El Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt, el poblat ibric de Burriac (Cabrils), les restes romanes a Sent-rom (Tiana), la Villa romana de Can Llauder a Matar, l'aqeducte rom de Can Cua de Pineda de Mar, etc.

La clara unitat geogrfica de la comarca no es correspon amb la seva histria: el sector des de Montgat a Caldes d'Estrac (Baix Maresme) form part des de l'edat mitjana de la dicesi, comtat i vegueria de Barcelona, mentre que el sector d'Arenys de Mar a Tordera (Alt Maresme) ho fu de la dicesi, comtat i vegueria de Girona. El perill de pirates fu que les poblacions antigues fossin apartades de la costa (anomenades de Dalt o de Munt), mentre que els antics barris pescadors es van convertir des del s. XVIII en nuclis importants. L'economia havia estat tradicionalment de base agrcola (horta, flors), marinera (pesca i navegaci) i la industrialitzaci hi tingu gran incidncia (especialment txtil). 	



 Economia .

El Maresme ha estat un important pol industrial, destacant especialment les indstries txtil, qumica, i metallrgica. L'agricultura tamb ha destacat histricament en la seves vessants viticultora i, sobretot, la floricultora, que suposa ms de la meitat de la producci d'aquest sector a Catalunya. La pesca i el turisme han estat tamb sectors rellevants en una comarca amb tants quilmetres de costa.

Per els darrers decennis ha esdevingut  per la benignitat del clima i la bellesa del paisatge i tamb la proximitat amb Barcelona  una comarca eminentment turstica, especialment a l'Alt Maresme, i residencial per la proximitat de Barcelona, especialment al Baix Maresme. Aquesta comarca disposa d'una bona infraestructura turstica (hotels, cmpings, ports esportius, golf, etc).

 Gastronomia .
En la cuina del Maresme predominen els productes del mar i de l'horta. Alguns dels seus productes tenen prestigi: les maduixes, sobretot de Sant Iscle de Vallalta i de Sant Cebri de Vallalta, les cireres d'Arenys de Munt, els tomquets rosa, els psols de Matar, de Sant Andreu de Llavaneres i de Caldes d'Estrac, les mongetes del ganxet de Palafolls i els bolets del baix Maresme. Del mar destaquen les gambes, els escamarlans, els calamars i les closses d'Arenys de Mar, a ms de l'mplia gamma de peixos de la costa. Un complement s la Denominaci d'Origen Alella famosa, sobretot, pels seus vins blancs.

 Festes i actes culturals .
Aplec de Pasqua al santuari del Corredor (Dosrius), aplec de la sardana a Calella (juny), catifes de flors per Corpus a Argentona, retaule dels Sants Mrtirs a Vilassar de Dalt (juliol), Missa de les Santes a Matar (fi de juliol), Ball de la plaa a Arenys de Mar (agost), Festa de la verema a Alella (setembre), Fira de Tordera (desembre).

 Fauna .

La fauna d'un territori est lligada a la vegetaci que hi s present. Les alteracions i degradaci d'aquesta es reflectiran en una disminuci del poblament animal, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. En general, els animals ms grans sn els primers en veure's afectats; la disminuci de depredadors, que troben refugi a les zones menys transitades per l'home, sn destacables arreu.

La fauna del Maresme es pot dividir en cinc grups:

La fauna marina est formada per tot d'ssers vius que viuen en un mateix ecosistema, el mar, i que entre ells tenen una relaci alimentria que permet l'equilibri ecolgic; al mar tamb hi trobem aus, moltes de les quals viuen a la comarca i d'altres que noms hi passen quan emigren. ;
Als aiguamolls, s'hi troba un altre ecosistema que permet el desenvolupament de petits invertebrats nedadors que serveixen d'aliment a les aus que hi viuen, aix com tamb a les migratries. ;
A les zones boscoses, s'hi troben animals que s'han adaptat a l'home i a la seva acci. Aix doncs, la desaparici dels grans depredadors ha fet proliferar els petits mamfers i la desaparici dels conreus, la poblaci d'ocells que se n'alimenten. ;
Alguns animals han aprofitat la presncia humana i les ciutats per trobar els recursos que necessiten per viure, a ms a ms d'estar protegits en no tenir depredadors. ;
A les cases de pags, hi ha un ecosistema semblant als aiguamolls, s un dels llocs on hi ha aigua estancada i per tant s'hi poden trobar animals similars als que all hi viuen.

 Demografia .


 Personatges clebres.

Arquitectura;
Llus Domnech i Montaner (Canet de Mar);
Josep Puig i Cadafalch (Matar);

Pintura;
Joan Colom i Agust (pintor paisatgista) (Arenys de Mar);
Elvira Elias (illustradora) Arenys de Mar;

Literatura;
Salvador Espriu i Castell (poeta) Arenys de Mar;
Josep Maria Miquel i Vergs (escriptor) (Arenys de Mar);

Msica;
Carles Gumersind Vidiella i Esteba (pianista) (Arenys de Mar);

Actors i Directors;
Joan Pera (actor de teatre i T.V. i doblatges)(Matar);
Merc Pons (actriu de teatre, cinema i TV) (Arenys de Mar);
Juli Fbregas (actor de teatre i TV) (Calella);
Rosa Gmiz (actriu de teatre i TV) (Sant Iscle de Vallalta);
Tinet Rubira (director i actor de programes com O.T. i molts ms) (Canet de Mar);

Poltica;
Ernest Lluch i Martn (poltic) (Vilassar de Mar);
Antoni Gutirrez i Diaz (poltic) (Premi de Mar);

Esports ;
Gervasio Deferr ngel (Premi de Mar), (Barcelona) es un (gimnasta);
Jordi Bonareu Bussot (bsquet) (Matar);
Francesc Buscat i Durlan, jugador histric de bsquet (Pineda de Mar).
Cesc Fbregas (Futbol) (Arenys de Mar);
Daniel Snchez Llibre (President del RCD Espanyol) (Vilassar de Mar);
Josep Maria Margall, Enric Margall i Narcs Margall (bsquet) (jugadors histrics del Club Joventut de Badalona) (Malgrat de Mar/Calella);
Ricky Rubio (bsquet) (jugador del Club Joventut de Badalona) (El Masnou);
Marc Fernndez (bsquet) (jugador del Winterthur FC Barcelona) (El Masnou);
Albert Moncasi (bsquet) (jugador del Winterthur FC Barcelona) (Premi de Mar);

Msica;
La Trinca (Canet de Mar);
Ddac Rocher (cantautor) (Arenys de Mar);
Alex Casadamunt (O.T.) (Matar);
Roser (Pop Star) (Canet de Mar);
Ismael Garca Sarmiento (O.T) (Matar);
Naim Thomas Mansilla  (O.T.)(Premi de Mar);
Kaj Tiel Plu (Matar);
Cuiners;
 Germanes Reixac(Restaurant Hispnia)(Arenys de Mar);
Carme Ruscalleda (Restaurant Sant Pau) (Sant Pol);
Altres;
Miquel Biada Bunyol (Emprenedor de la primera lnia de ferrocarril de la pennsula: Matar-Barcelona, 1848) (Matar);

Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals del Maresme;

 Enllaos externs .

Lloc web oficial del Consell Comarcal del Maresme;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
El Maresme, per Josep Pla (un Homenot);
Patrimoni arquitectnic dels municipis del Maresme;
Les torres de guaita del Maresme;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1782" title="MP3" nonfiltered="1123" processed="1109" dbindex="1124">
L' MP3 o MPEG-1 Layer 3 s un format de so propietari fams perqu ha tingut un gran xit en l'intercanvi d'arxius de so a travs d'Internet, amb l'aparici d'aplicacions de compartici de fitxers (peer to peer, o p2p). Permet una mplia gamma de qualitats de so (bitrates o velocitat de transmissi) amb variades freqncies de mostra. S'estima que amb un bitrate de 128 kbps i una freqncia de 44100 Hz, aconsegueix una rtio de compressi d'11:1. Per a un fitxer de so amb una mnima qualitat, es considera un bitrate mnim de 96 kbps (128 kbps recomanat). Actualment s el format de compressi de so ms ests per Internet.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1786" title="Mar" nonfiltered="1124" processed="1110" dbindex="1125">


La mar (o el mar) s una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfcie de la Terra. Les grans masses d'aigua que separen els continents s'anomenen oceans, mentre que les divisions d'aquests oceans ms o menys tancades per parts dels continents o per illes i arxiplags sn conegudes simplement com a mars, les quals alhora se subdivideixen en masses d'aigua ms petites anomenades golfs i badies i es connecten a travs destrets. Tamb s'anomenen mars els grans llacs, habitualment salats, que no desguassen enlloc, com ara la mar d'Aral.

Segons el grau de tancament de les mars, aquestes es divideixen en:
 mars costaneres, parcialment tancades per illes, arxiplags o pennsules i en qu els corrents sn causats pels vents marins, com la mar del Nord o la mar del Jap;
 mars continentals, ms tancades i amb un intercanvi d'aigua amb l'oce limitat, en qu els corrents sn deguts a diferncies de salinitat i temperatura ms que no pas a la fora del vent, com s el cas de la mar Mediterrnia o la mar Roja;
 mars interiors o tancades, totalment voltades de terra, que poden rebre o no aigua dola a travs de diversos emissaris per no arriben a desguassar a l'oce, com ara la mar Cspia o la mar Morta.

L'autoritat mundial que defineix els lmits de mars i oceans s l'Organitzaci Hidrogrfica Internacional (OHI), el document vigent de la qual s la publicaci especial S-23, Lmits d'oceans i mars (en angls, espanyol i francs), 3a edici, 1953. La segona edici fou la del 1937, i la primera era del 1928. El 1986 se'n va publicar una quarta edici, per a causa de diverses disputes nominals encara no ha estat ratificada.

Llista de mars classificades per oceans.

  No surt a la 4a edici de la llista S-23 de l'OHI.
* Aquestes tres masses d'aigua adjacents a la costa meridional australiana tradicionalment s'han considerat part de l'oce ndic, per a Austrlia les engloben dins de loce Austral, que s com se'n diu ms habitualment en angls de l'oce Antrtic (Southern Ocean). no veo

Terminologia ambigua.
Algunes masses d'aigua anomenades "mars" realment no ho sn pas, i en canvi n'hi ha d'altres que s que ho sn per no sn conegudes com a tals pel que fa al nom. Vet aqu una mostra d'alguns d'aquests noms equvocs:

 La mar de Galilea s un petit llac d'aigua dola que desguassa a la mar Morta a travs del riu Jord. Actualment s ms coneguda com a "llac de Tiberades" o "llac Kinneret", com se'n diu als moderns mapes d'Israel, per la denominaci bblica encara s mpliament usada arreu. ;
 La "mar de Corts", o de "Cortez", s ms coneguda habitualment com a "golf de Califrnia".
 El golf Prsic s en realitat una mar.
 La mar Morta, de fet, s un llac.

Els estats de la mar.
Amb relaci a les dimensions de les onades i als obstacles que representen per a la navegaci, s'han determinat diversos graus dels estats de la mar segons l'escala de Douglas, amb denominacions especfiques. 
 Grau 0: mar plana, mar calma o mar bonana, sense onades.
 Grau 1: mar arrissada, amb onades de menys de 0,1 m. ;
 Grau 2: marejol, amb onades que oscillen entre els 0,1 i els 0,5 m.
 Grau 3: maror, amb onades que oscillen entre els 0,5 i els 1,25 m.
 Grau 4: forta maror, amb onades que oscillen entre els 1,25 i els 2,5 m.
 Grau 5: maregassa o mar grossa, amb onades que oscillen entre els 2,5 i els 4 m.
 Grau 6: mar brava, amb onades que oscillen entre els 4 i els 6 m. ;
 Grau 7: mar desfeta o mar de capa, amb onades que oscillen entre els 6 i els 9 m.
 Grau 8: mar molt alta, amb onades que oscillen entre els 9 i els 14 m. ;
 Grau 9: mar enorme, amb onades de ms de 14 m.

Mars extraterrestres.
Les mars lunars sn extenses planes basltiques de la Lluna que els primers astrnoms van confondre amb masses d'aigua, que van batejar com a "mars".

A la superfcie de Mart, es creu que en un passat lluny hi podia haver existit aigua en forma lquida i que les diverses conques marcianes actuals serien fons marins secs. La ms gran s l'anomenada Vastitas Borealis, i n'hi ha d'altres com l'Hellas Planitia i lArgyre Planitia.

Tamb se suposa la presncia d'aigua corrent sota la superfcie de diverses llunes, sobretot a Europa.

A la superfcie de Tit tamb es creu que hi ha hidrocarburs en forma lquida, tot i que en aquest cas seria ms adequat parlar de "llacs" que no pas de "mars".

La mar a la mitologia.
Les mitologies tenien explicacions per a l'origen de la mar com a part de la creaci del mn, i sovint un dels dus principals regnava sobre la mar. Aix, per exemple, Posid era el du grec de la mar, Olorun el dels panteons sud-africans, els xinesos tenien quatre dus dracs (cadasc encarregat d'un oce), Nun s'encarregava de les aiges primordials per als egipcis... Molts pescadors s'encomanaven a sants o genis locals per demanar protecci davant la mar.

A la literatura, el mar ha estat sinnim sovint de la mort, sigui pels monstres marins sorgits de la mitologia, per analogia de la metfora del riu com la vida (que acaba en desembocar en el mar) o per la quantitat de referncies aqutiques en escatologia (la llacuna Estgia o el riu de la mort egipci, per exemple).

 Vegeu tamb .
 Aigua;
 Aigua de mar;
 Badia;
 Estret;
 Golf;
 Nivell del mar;
 Oce;
 Oceanografia;
 Platja;
 Port;







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1789" title="Mar" nonfiltered="1126" processed="1111" dbindex="1127">

Mar s el tercer mes de l'any en el Calendari Gregori i t 31 dies. En el primitiu calendari rom era el mes que obria l'any fins a la instauraci del calendari juli, quan va passar a ser el tercer mes, desprs de gener i febrer. En llat es deia martius, nom que derivava del del du Mart. A vegades s'associa al color verd perqu era quan la neu es comenava a fondre (hemisferi nord). En aquest mes es fa un dels dos ajustaments horaris.

Altres noms.
En fins s el mes de la terra, ja que comena la primavera i es veu la terra sota la neu.

Esdeveniments del mar.

 El 19 de mar s el dia del Pare en honor de Sant Josep;
L'Anunciaci;


























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1791" title="Maig" nonfiltered="1127" processed="1112" dbindex="1128">

El maig s el cinqu mes de l'any en el calendari gregori i t 31 dies. El seu nom sembla provenir de la deesa grega Maia, idenfiticada pels romans amb la Bona Dea, que tenia el seu festival en aquest mes. La maragda s la pedra que simbolitza aquest mes, conegut tamb com el mes de les flors.

Altres noms.
Al Jap s el "mes malalt", on s'acumulen les depressions, igual que el gener occidental.

Esdeveniments del maig.

 Se celebra el dia de la mare durant el primer diumenge del mes.
 El dia 1 de maig s el dia del treball;































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1792" title="Madrid" nonfiltered="1128" processed="1113" dbindex="1129">


Madrid s la capital d'Espanya des de 1561. Tamb s capital de la provncia i de la comunitat autnoma del mateix nom. Est situada al centre de la Pennsula Ibrica. T una poblaci de 3.213.271 habitants i una rea metropolitana de 5.600.000 habitants, la quarta de la Uni Europea, darrere de Pars (Frana), Londres (Regne Unit) i la Regi del Ruhr (Alemanya).

Com a capital de l'Estat espanyol, Madrid alberga les seus del govern espanyol (Gobierno de la Nacin), el congrs i el senat (Cortes Generales), els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, aix com la residncia oficial dels reis d'Espanya. Des de la vessant econmica, Madrid s un important centre financer i industrial, acull el principal mercat de valors del pas, de nombroses empreses nacionals i algunes de les ms grans corporacions del mn. Des de la vessant internacional, acull la seu mundial de la Organitzaci Mundial del Turisme (OMT) i organitza la fira FITUR. Madrid es tamb un important centre cultural i compta amb tres museus referents internacionals: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

Histria.
Existeixen restes arqueolgiques que proven l'existncia d'assentaments humans en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat. No obstant aix, la primera constncia de l'existncia d'un assentament estable data de l'poca musulmana. En la segona meitat del segle IX, l'emir de Crdova Muhammad I (852-886) construeix una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el Palau Reial) amb el propsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de rtzies contra els regnes cristians del nord. Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta poblaci va rebre el nom de Magerit (pot ser la corrupci castellana del nom rab del riu Manzanares, al-Ma r   (       ), i de Magerit prov el nom de Madrid.

Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'Alfons VI de Castella, la ciutat pass a mans cristianes el 1085. La ciutat va prosperar i va rebre el ttol de vila en 1123. Els sobirans de la casa de Trastamara resideixen amb freqncia a la vila a causa de l'abundncia i qualitat dels seus vedats de caa, a la qual sn molt aficionats. Amb l'arribada a Castella del rei Carles I el 1520, Madrid s'uneix a les Comunitats de Castella en contra del rei. Desprs de la derrota dels comuners a Villalar, Madrid s assetjada i ocupada per les tropes reals. Malgrat tot aix, el successor de Carles I, Felip II decideix installar la cort a Madrid el 1561, convertint-la des de llavors en la capital del Regne de Castella.

La ciutat va experimentar un gran desenvolupament arran de qu Felip II la converts en capital del Regne. La funci administrativa que va ocupar des de llavors, accentuada pel carcter centralista del sistema de govern instaurat pels Borb, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjans del segle XIX, donant-se la seva major expansi el segle XX sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinmics, com la qumica, la metallrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urb de tecnologia avanada: mecnica de precisi, electrnica, farmacutica, i altres. L'administraci va propiciar el desenvolupament de la ciutat, convertint-la en el centre financer d'Espanya, i segon centre industrial desprs de la ciutat de Barcelona.
La constituci espanyola de 1978, confirma a Madrid com a capital del Regne d'Espanya, i des de 1983 s capital de la Comunitat de Madrid.


 Demografia .

 Poblaci .


La poblaci de Madrid ha experimentat un important augment des de que es transform en capital. Aquest augment s especialment significatiu des de 1940 a 1970, per la gran quantitat d'inmigraci interior.
Instituto Nacional de Estadstica de Espaa 

Aquest accelerat creiximent i l'absncia de planificaci urbana va ocasionar que s' organitzaren nuclis de infravivendes i zones residencials, principalment als districtes del sd, a les quals els serveis pblics no arrivaren fins anys deprs. A partir dels anys setanta, aquest increment es desacceler en favor dels municipis de la zona metropolitana i incls va comenar a perdre poblaci. Des de 1995 el creiximent poblacional es torn positiu,  principalment per la inmigraci exterior.
Segons les dades disponibles, a l'1 de gener de 2007 la poblaci de Madrid ascendia a 3.132.463 habitants, front als  2.938.723 del cens de 2001.

 Moviments de poblaci .
 Natalitat .
En 2004 es registraren 32.851 naiximents a la ciutat de Madrid, que supos un increment respecte a l'any anterior. Als ltims quatre anys el nombre de naiximentss a la regi s'ha incrementat de forma contnua. La tasa de natalitat es situa en 10,38 punts, amb un increment constant des de 2000.

 Mortalitat .
En 2004 es registraren 26.527 defuncions a la ciutat de Madrid, que supos un increment respecte a l'any anterior, per amb unes xifres ms baixes que als darrers anys 2000, 2001 i 2002. La tasa de mortalitat fou de 8,38 puntos, bastant inferior a la dels quatre anys anteriors.

 Inmigraci .
Segons el cens de 2008 la poblaci extranjera de Madrid s de 547.282 habitants sobre un total de 3.238.191, que suposa el 16,9%. Els districtes amb ms poblaci inmigrant sn Usera amb un 28,37%, Centro amb un 26,87%, Carabanchel amb un 22,72% i Tetun amb un 21,54%. Els districtes amb menys poblaci inmigrant sn Fuencarral-El Pardo amb un 9,27%, Retiro amb un 9,64%, Chamartn amb un 11,74% i San Blas amb un 13,43%.

Divisions administratives.

Madrid est dividida administrativament en 21 districtes, els quals es divideixen en barris. La seva modificaci est en estudi. L'actual distribuci administrativa s la segent (districte i barris): 

Centro: Palacio, Embajadores, Cortes, Justicia, Universidad, Sol.
Arganzuela: Imperial, Acacias, Chopera, Legazpi, Delicias, Palos de la Frontera, Atocha.
Retiro: Pacfico, Adelfas, Estrella, Ibiza, Jernimos, Nio Jess.
Salamanca: Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana.
Chamartn: El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardn, Hispanoamrica, Nueva Espaa, Pza. Castilla. ;
Tetun: Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete.
Chamber: Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ros Rosas. ;
Fuencarral-El Pardo: El Pardo, Fuentelarreina, Peagrande, Barrio del Pilar, La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso.
Moncloa-Aravaca: Casa de Campo, Argelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarn, El Planto, Aravaca.
Latina: Los Crmenes, Puerta del ngel, Lucero, Aluche, Las guilas, Campamento, Cuatro Vientos.
Carabanchel: Comillas, Opael, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes.  ;
Usera: Orcasitas, Orcasur, San Fermn, Almendrales, Moscard, Zofio, Pradolongo.
Puente de Vallecas: Entrevas, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia.
Moratalaz: Pavones, Horcajo, Marroquina, Media Legua, Fontarrn, Vinateros.
Ciudad Lineal: Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, La Concepcin, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares. ;
Hortaleza: Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apstol Santiago, Piovera.
Villaverde: San Andrs, San Cristbal, Butarque, Los Rosales, Los ngeles.
Villa de Vallecas: Casco Histrico de Vallecas, Santa Eugenia.
Viclvaro: Casco Histrico de Viclvaro, Ambroz.
San Blas: Simancas, Helln, Amposta, Arcos, Rosas, Rejas, Canillejas, Salvador.
Barajas: Alameda de Osuna, Aeropuerto, Casco Histrico de Barajas, Timn, Corralejos.

 Administraci .




Ciutats agermanades.




Edificis i llocs de Madrid.

Biblioteca Nacional d'Espanya;
Convent de las Salesas Reales;
Estadi Santiago Bernabu;
Estadi Vicente Caldern;
Madrid Arena;
Museu Cerralbo;
Museu Lzaro Galdiano;
Museu del Prado;
Museu Reina Sofia;
Museu Thyssen-Bornemisza;
Jardins del Retiro;
Palau Reial de Madrid;
Porta de Alcal;
Temple de Debod;
Las Ventas;

Pgines relacionades.

rea metropolitana de Madrid;

Enllaos externs.

Pgina web de l'Ajuntament .












































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1794" title="Mecnica" nonfiltered="1129" processed="1114" dbindex="1130">

La mecnica (del grec          mekanicos) s la part de la fsica que estudia el comportament dels cossos fsics quan sn sotmesos a forces o desplaaments. Aquesta disciplina t els seus inicis a l'antiga Grcia per s a l'edat moderna, amb cientfics com Galileo, Kepler i especialment Newton, quan s'inicia el que avui coneixem com a mecnica clssica.

 Branques de la mecnica .
La mecnica es divideix en dues grans disciplines: la mecnica clssica i la mecnica quntica.

Mecnica clssica.
Mecnica Newtoniana;
Esttica;
Cinemtica;
Dinmica;
Mecnica lagrangiana;
Mecnica hamiltoniana;
Mecnica celeste;
Astrodinmica;
Mecnica dels slids;
Mecnica dels medis continus;
Mecnica dels fluids;
Mecnica estadstica;
Mecnica dels sls;
Acstica;
Biomecnica;
Mecnica relativista;

Mecnica quntica.
Fsica de partcules;
Fsica nuclear;
Fsica de la matria condensada;
Fsica de l'estat slid;
Mecnica estadstica quntica;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1795" title="Mitologia" nonfiltered="1130" processed="1115" dbindex="1131">


Una mitologia s un sistema relativament coherent de mites que fonamenten una religi o un sistema de creences, o b un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular. Un mite t com a caracterstiques principals el ser una narraci on no es pot destriar fcilment contingut i la histria. Els temes es basen en explicar l'origen de l'univers o de la societat humana, dels costums o fets nacionals importants.

La mitologia s la base de la majoria de religions. Tot i que molts creients es poden ofendre si s'anomena mitologia al seu sistema de creences, d'altres accepten que no cal creure literalment en les histories que surten als textos sagrats, sin que cal veure-les com a representacions figuratives (allegoria) del seu sistema de fe. Tot i aix, el terme mitologia s'aplica ms sovint a llegendes o histries de religions antigues, com la grega o la romana.

En moltes cultures sobreviuen de forma fragmentria mites o llegendes que sn d'origen molt antic i que no estan lligades a la religi o religions majoritries en aquella cultura en temps moderns. En la majoria de societats modernes, aquests mites ja no es prenen com a veritables o com a explicaci de cap fenomen, sin com un llegat cultural d'altres temps o com a histries per la mainada. D'altra banda, hi ha obres de ficci (com El Senyor dels Anells o Star Trek), que comparteixen moltes de les caracterstiques dels relats mitolgics clssics. Moltes llegendes urbanes tamb tenen trets en com amb els relats mitolgics.

Actualment, moltes de les grans religions sn monoteistes (a diferncia de l'antiguetat, dons aleshores diverses religions importants eren politeistes). Generalment, la mitologia admet l'existncia d'un du i de diverses criatures mitolgiques i espirituals (com els ngels o els esperits), si b hi ha alguna religi (com la budista) que nega explcitament la idea d'un du antropomrfic (malgrat aix, s que admet l'existncia d'alguna entitat sobrenatural). Els dus gaireb sempre sn un exemple a seguir en quan a moralitat i pauta de conducta, malgrat que en la religi grega antigua (la de Zeus i Heracles) els dus tenen curiosament un comportament "arbitrari" i "desordenat". La mitologia presenta moltes similituds amb altres rondalles tradicionals que, en aquest darrer cas, no sempre tenen un origen i un contingut religis.

Temes dels mites.

Els mites sempre responen a una veritat considerada trascedental, per aix van ms enll de la simple narraci. Els temes sn comuns a totes les cultures, encara que vari la forma o relat.
Mites sobre l'origen, que inclouen relats sobre la creaci del mn o la fundaci d'una ciutat o raa;
Mites rituals, que expliquen el perqu de determinades prctiques, usualment per contentar un du o recordar un fet per tal d'evitar desgrcies;
Mites de culte a una divinitat, on s'explica la seva vida i poder;
Mites de prestigi: parlen del llinatge reial o d'herois nacionals, estan molt relacionats amb l'pica i sn posteriors a la resta;
Mites escatolgics: expliquen la fi del mn o de la prpia civilitzaci;
Mites socials: justifiquen determinades prctiques socials i els valors imperants, solen ser semblants als de culte i recorden el risc que suposa la transgressi de la norma;

Corrents d'interpretaci dels mites.
Historicisme: els mites tenen la seva base en la histria real, magnificada pel pas del temps (predominant al segle XIX; abans hi havia la interpretaci literalista, que creia en la veracitat exacta dels fets narrats);
Allegorisme: el mite funciona com a parbola o allegoria per transmetre una veritat (aquesta teoria va sorgir durant el Renaixement);
Mitologia comparada;
Evolucionisme: el mite s la forma intermitja entre l'animisme sense relat i la religi estructurada, que absorbeix gran part dels smbols i narracions mtiques;
Simbolisme: el mite t un llenguatge propi, proper a l'art, que escapa de la lgica i per tant ha de ser interpretat en clau emotiva, s una naracci dirigia a l'inconscient;
Funcionalisme: el mite serveix de justificaci per a la situaci present;
Estructuralisme;

Mitologies d'arreu del mn.

Els segents articles contenen descripcions de mitologies de diverses cultures o religions. Pel que fa a les religions, aquests articles se centren noms en les histries i personatges que es deriven de la seva tradici; vegeu l'article religi per una explicaci sobre la doctrina de cada fe.
Mitologia aborigen;
Mitologia rab;
Mitologia asteca;
Quetzalcoatl;
Metztli;
Mitologia basca;
Mari;
Mitologia britnica;
Mitologia bushongo;
Bumba;
Mitologia catalana;
Mitologia celta;
Dana;
Mitologia dinka;
Juok;
Mitologia efik;
Abassi;
Atai;
Mitologia egpcia;
Ra;
Thoth;
Osiris;
Mitologia escandinava;
Asa;
Mitologia grecoromana;
Mitologia grega;
Zeus;
Mitologia romana;
Jpiter;
Mitologia guaran;
Jurupari;
Mitologia inca;
Viracocha;
Mitologia hind;
Mitologia ibo;
Mitologia inuit;
Mitologia isoko;
Mitologia japonesa;
Mitologia lotuko;
Mitologia lugbara;
Adroa;
Mitologia maia;
Mitologia persa;
Mitologia siberiana;
Mitologia sumria;
Mitologia xinesa;


 

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1796" title="Mitologia catalana" nonfiltered="1131" processed="1116" dbindex="1132">

Mitologia catalana s el llegendari que s'ha explicat durant generacions a Catalunya o als Pasos Catalans. Es tracta d'un conjunt d'histries de transmissi oral centrades en personatges singulars o en explicar l'existncia de construccions i particularitats locals. Poden ser la transformaci de mites europeus similars o b tradicions prpies. Com a representaci cultural transcendeix els lmits fronterers actuals, essent una manifestaci ms de la cultura catalana. 

Eminentment de transmissi oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultures colindants. No obstant aix, als Pasos Catalans s'hi presenten una srie de caracterstiques prpies com els diferents personatges fruit de la diferenciaci cultural. 

L'origen de la mitologia catalana.
L'origen de la mitologia possiblement recolls part de les creences preromanes integrades en el paganisme rom, s el cas de les faies. Els lar haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets, les nimfes derivarien a moltes figures lligades a l'aigua com ara les aloges o b les drades derivarien a esperits del bosc com ara les fades. 

 
La cristianitzaci de l'Imperi Rom i especialment l'edicte de Mil del 313 condemnarien a la prctica aquestes manifestacions a la clandestinitat cultural, no obstant la penetraci fou ms somera a les zones rurals i no tant intensa degut el bon arrelament que tingu l'arrianisme al regne visigot peninsular. El sorgiment de l'Islam i la conquesta de la pennsula ibrica import algunes creences i llegendes prpies dels pobles semtics i en generaren fora lligades als fets de la ocupaci sarrana i la contesta militar del Regne Franc (p.ex. can de Rotllan), tot i aix el paganisme persist amb fora a les rees rurals. Els rituals mgics, les rondalles i llegendes foren una forma d'entendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres, la histria i la moral entre les classes sense instrucci. 

L'esglsia catlica gener la seva prpia mitologia al voltant de les figures de determinats sants: Sant Narcs i la llegenda de les mosques durant el setge de Girona del 1285, Sant Jordi i el drac, el suposat martiri de Santa Eullia a Barcelona i fins i tot en vida com sant Vicent Ferrer...). Tamb fou poca de les epidmies de pesta negra i com a conseqncia es desenvoluparen les danses de la mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles.


A partir de la baixa edat mitjana els ssers mitolgics foren considerats dimonis o b entitats relacionades amb la bruixeria i perseguits per l'esglsia catlica. La inquisici practic mltiples execucions pbliques i crema d'objectes per tal d'eradicar la bruixeria. Molta de la casustica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i a nivell peninsular autors com els religiosos Martn del Rio ("Disquisiciones mgicas", 1599), Fuentelapea ("El ente dilucidado", 1676), Benito Jeronimo Feijoo ("Teatro crtico universal", segle XVIII). El racionalisme dels segles XVII i XVIII releg les creences sobre bruixeria i els ssers fantstics als contes per fer por als nens i bandejada dels costums i creences generals.  

Ben entrat el segle XIX amb la Renaixena i el Modernisme es cercaren els referents mitolgics catalans i molts autors s'interessaren a cercar i documentar aquests costums i rituals propis, destacant-se'n entre tots la figura de Joan Amades en la seva obra gaireb enciclopdica, recolliren moltes de les llegendes, costums, canons i rondalles. L'esplendor medieval esdevingu un referent histric i cultural i per aquest motiu s'inventariaren especialment els relats de l'poca.

Criatures mitolgiques catalanes.
El llegendari catal s ple de referncies a ssers mitolgics i fantstics. Recorrent tos els territoris es poden trobar rondalles referides a terres i efemrides concretes. Des de la formaci dels Pirineus per Heracles fins a la can de Rotll.

Les aiges.
L'aigua s ubiqua a les mitologies, especialment en la catalana, b sigui per l'escassetat general o per l'abundncia quan es troba en gorges i estanys. Ja siguin trobades segons la regi, en cursos d'aigua continental les aloges, patodes, encantades, encantaries, dones d'aigua o goges; o el peix Nicolau, la maruga o el vell del mar (Barcelona) en relaci al mar; guarden certa relaci amb les ondina i les sirena d'origen grecorom.

Fruit dels boscs.

Els boscos i els erms sn refugis d'antigues ciutats i temples pagans abandonats al pas dels decennis, engolits per la natura. Conixer l'efecte medicinal d'algunes espcies requeria de llargues estades als boscos, on s'hi poden trobar, si hom t molta sort, gnoms, les mandrgora de poders mgics extraordinaris. Les fades, les bruixes cercant-hi algun bolet. El ti de Nadal t origen en l'animisme que arrelava en els arbres i en els pobles germnics, s cremat a l'altre solstici a moltes llars de foc. Els simiots tamb poblaven els boscos fent maleses..

La gent menuda.
Unes dels ms curioses criatures sn els de mida reduda, petits ssers, alguns malvols, de totes maneres dotats d'una gran intelligncia, sn els genis, follets i donyets. Els trasgu d'origen asturi s un clar referent d'aquells malvats. Tolkien escrigu sobre els goblins amb els que esdevingu la traducci en algunes versions com a trasg. No obstant la denominaci ms estesa tradicionalment s la de follet i la seva funci mortificar als inquilins de les cases amb qui cohabiten. 

Aquests ssers adopten diversos noms i caracterstiques secundries prpies: Cerdet a Alacant, a les Pitises el Barruguet i el fameliar; l'homo de sa colzada, els diables boets i els negrets a ses illes Balears, el gambutz a les terres de l'Ebre, els minairons andorrans o de l'Alt Urgell, diablorins al Pallars o famelians. 

Monstres errants.
Els camins no sn un lloc gaire segur si ens atenyem als usos que en feien el Marraco, les bubotes i l'home del sac, la vella Brgia, el Nonell, el Dip, al que Perucho li atribueix implcitament una certa relaci amb el lobisome gallec i fins i tot amb la rbia, l'nima de Cantiret, el pare llop, l'home de neu, l'home dels nassos, el comte Estruc (Llers, Alt Empord)... Tots sn presentats com personatges descarrilats, que apareixen de tant en tant i que rarament encaixen en la vida en societat ja que, quan apareixen, sn motiu de desgrcies o mals averanys.

ssers tellrics.
L'arribada del cristianisme "coron" molts dels cim amb creus per tal d'apoderar-se de l'espiritualitat que aquelles muntanyes especialment venerades. s el cas de Montserrat i el Canig i el Montseny a la Catalunya Vella, per tamb s'hi troben a les illes com el Toro (Menorca). Aquestes apropiacions foren completades en alguns casos amb les troballes miraculoses de talles de fusta del que s'anomenen mares de deu trobades, com la de Montserrat, o la mare de deu del Mont Llum.

El mateix Pirineu t el seu origen en el mateix Heracles en voler salvar la princesa Pirene del foc provocat per Geri.  La terra i tot all que n'aflora t un fort component sobrenatural. Nogensmenys era habitual que els ferrers abans de treballar els metalls picaven l'enclusa tres cops per impedir que en sorts el Peric. El sl ha generat mltiples rondalles i llegendes moltes sobre gegants: El Trucafort, amb els seus rocs enormes; el Tombatossals (Castell de la Plana), el pare Esm (Montseny) i altres gegants vivien en llocs amagats. 

Fantasmes i esperits.
Moltes sn les representacions d'all que resta invisible. nimes en pena, la santa companya, els incubii i els sucubii, assaltants nocturns, i diversos dimonis menors, i fins i tot el mateix Satans prenen formes per temptar l'home i aprofitar-se de les seves febleses. Hi t el seu origen mtic el Pont del Diable (Pineda de Mar) i el de Martorell.

Bestiari.
Aquesta llista s una representaci del bestiari dels Pasos Catalans i no s exhaustiu, en absolut, per pot donar una visi general d'algunes de les tradicions i llegendes ms comunes. 


Pgines que s'hi relacionen.
 Bestiari popular catal;
 Cultura popular;
 Mitologia dels Pirineus;
 Mitologia catalana sobre bruixes;

Referncies.


Enllaos externs.

 Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que ressorgeix a cada revolt", Revista El Temps, nms 1.157-1.158-1.159 de l'agost del 2006.
 Portal de mitologia catalana;
 Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Rac;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1798" title="Llista de comtes de Barcelona" nonfiltered="1132" processed="1117" dbindex="1133">

Llista de comtes de Barcelona des de la conquesta franca de Barcelona i la creaci del comtat l'any 801 fins als Decrets de Nova Planta i la integraci al regne d'Espanya l'any 1714.

Comtes nomenats pels reis francs.

Els primers comtes de Barcelona van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia Carolngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de Frana i, com a tals, eren vassalls seus.
801-820 : Ber, fill de Guillem I de Tolosa ;
820-826 : Ramp;
826-832 : Bernat de Septimnia, primera vegada ;
832-835 : Berenguer de Tolosa ;
835-844 : Bernat de Septimnia, segona vegada ;
844-848 : Sunifred I, fill de Bell I de Carcassona;
848-850 : Guillem de Septimnia, usurpador, fill de Bernat de Septimnia ;
850-852 : Aleran i Isembard ;
852-858 : Odalric ;
858-864 : Humfrid ;
865-878 : Bernat de Gtia ;
878-897 : Guifr I el Pils o el Pels, fill de Sunifred I;

Nota: Molts comtes van ostentar el ttol de marqus de la Gtia (que era una altra denominaci de la marca Hispnica), ja que aquest territori era una divisi administrativa fronterera. Si posseen molts comtats (a la Gtia o a Septimnia), tenien el ttol de duc, que se'ls donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessi imperial (o per costum a Septimnia). Sovint el duc de Septimnia governava comtats a Gtia i llavors el comte i marqus era tamb duc. El ttol de "comte", doncs, corresponia a una entitat territorial, "marqus" era un ttol vinculat a alguns comtats, per no a tots el de la marca, i "duc" era un ttol personal.;

Comtes hereditaris.

A partir de finals del segle IX els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el ttol es transmetia de forma hereditria, normalment de pares a fills. Tot i aix, els comtes de Barcelona continuaven sent vassalls dels reis de Frana.
Casal de Barcelona.
897-911 : Guifr II (dit tamb Borrell I), fill de Guifr I ;
911-947 : Sunyer I, germ de l'anterior ;
947-992 : Borrell II, fill de l'anterior ;
947-966 : amb Mir I, germ de l'anterior;
El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francs, Hug Capet, i instaura la independncia de fet del comte de Barcelona respecte del rei de Frana. 
992-1017 : Ramon Borrell, fill de Borrell II;
992-1057 : amb Ermessenda de Carcassona, esposa de l'anterior, associada al govern pel seu marit, regent del seu fill Berenguer Ramon I i del seu nt Ramon Berenguer I;

1017-1035 : Berenguer Ramon I el Corbat, fill de l'anterior;
1035-1076 : Ramon Berenguer I el Vell, fill de l'anterior  ;
1052-1071 : amb Almodis de la Marca, esposa de l'anterior;
1076-1082 : govern conjunt de Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes i Berenguer Ramon II el Fratricida, fills de l'anterior  ;
1082-1097 : Berenguer Ramon II continua governant en solitari;
1097-1131 : Ramon Berenguer III el Gran (associat al govern des del 1095), fill de Ramon Berenguer II ;
1131-1162 : Ramon Berenguer IV el Sant, fill de l'anterior;
L'any 1137 Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Arag, filla del rei d'Arag Ramir II, cosa que comportar la uni dinstica amb el regne d'Arag i la creaci de la Corona d'Arag. A partir d'aqu els comtes de Barcelona sn tamb reis d'Arag.
1162-1196 : Alfons I el Cast o el Trobador (II d'Arag), fill de Ramon Berenguer IV;
1196-1213 : Pere I el Catlic (II d'Arag), fill de l'anterior;
1213-1276 : Jaume I el Conqueridor, fill de l'anterior;
Jaume I conquereix Mallorca (1229) i Valncia (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de Valncia. A partir d'aqu els comtes de Barcelona seran tamb reis de Valncia per noms alguns seran reis de Mallorca.
1276-1285 : Pere II el Gran (III d'Arag i I de Valncia), fill de l'anterior;
1285-1291 : Alfons II el Franc o el Liberal (III d'Arag, I de Valncia i I de Mallorca), fill de l'anterior;

1291-1327 : Jaume II el Just (III de Mallorca), germ de l'anterior;
1327-1336 : Alfons III el Benigne (IV d'Arag i II de Valncia), fill de l'anterior ;
1336-1387 : Pere III el Cerimonis o el del Punyalet (IV d'Arag, II de Valncia i I de Mallorca), fill de l'anterior ;
1387-1396 : Joan I el Caador o el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, fill de l'anterior ;
1396-1410 : Mart I l'Hum o l'Eclesistic, germ de l'anterior ;
L'any 1410, Mart I mor sense descendncia legtima.

Interregne.
1410-1412 : entre la mort de Mart I i el Comproms de Casp;

Dinastia Trastmara.
1412-1416 : Ferran I el d'Antequera, nebot de Mart I;
1416-1458 : Alfons IV el Magnnim (V d'Arag, III de Valncia i II de Mallorca), fill de l'anterior ;
1458-1479 : Joan II el Gran (I de Mallorca), germ de l'anterior;
Entre el 1462 i el 1472 s'esdev la Guerra contra Joan II (tamb coneguda com la Guerra civil catalana)

Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra contra Joan II (no van regnar a Valncia, on continuava regnant Joan II)
1462-1463 : Enric I l'Impotent, nt de Ferran I, rei de Castella i Lle (com a Enric IV);
1463-1466 : Pere IV el Conestable de Portugal (V d'Arag i III de Valncia), germ de Joan II  ;
1466-1472 : Renat I el Bo, nt de Joan II, rei de Npols;
El 1472 Joan II entra a Barcelona, obliga els rebels a rendir-se i recupera el tron.
1479-1516 : Ferran II el Catlic (I de Mallorca), fill de Joan II;
Amb el casament entre Ferran II i Isabel I de Castella, el 1469, es produeix la uni dinstica entre la Corona d'Arag i la Corona de Castella. A partir d'aqu, els comtes de Barcelona, a ms de reis d'Arag (entre d'altres ttols), sn tamb reis de Castella.

Dinastia Habsburg (o casa d'ustria).
1516-1556 : Carles I l'Emperador, nt de Ferran II;
1556-1598 : Felip I el Prudent (II de Castella), fill de l'anterior;
1598-1621 : Felip II el Piets (III de Castella), fill de l'anterior;
1621-1665 : Felip III el Gran (IV de Castella), fill de l'anterior;
Entre el 1640 i el 1652 s'esdev la Guerra dels Segadors.

Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra dels Segadors (no van regnar a Valncia, on continuava regnant Felip III)
1641-1643 : Llus I, rei de Frana (com a Llus XIII);

1643-1652 : Llus II, fill de l'anterior (com a Llus XIV);
El 1652 el rei francs renuncia al tron a canvi del Rossell.

1665-1700 : Carles II el Fetillat, fill de Felip III;
L'any 1700, Carles II mor sense descendncia: comena la Guerra de Successi Espanyola.

Guerra de Successi Espanyola.
1700-1705 : Felip IV (V de Castella), besnt de Felip III (de la dinastia Borb);
1705-1714 : Carles III (Arxiduc Carles d'ustria), de la dinastia Habsburg (cal no confondre'l amb Carles III de Borb);
Amb la derrota de l'Arxiduc i la victria de Felip V en la Guerra de Successi (1714) i la promulgaci dels Decrets de Nova Planta (1716), es deroga el Consell de la Corona d'Arag i els estats de la Corona catalano-aragonesa excepte la Val d'Aran sn annexionats al Regne de Castella posant-se sota la governaci del Consell de la Corona de Castella, que esdevindr ms endavant el Consell Reial. Es pot considerar que de facto, neix el Regne d'Espanya, tot i que aquest Regne noms existeix en virtut de la Constituci. El primer en usar el ttol de Rei d'Espanya ser Josep Bonaparte al 1808, en virtut de l'article 4 de la  Constituci de Baiona, i en plural, Rei de les Espanyes. El ttol de comte de Barcelona esdev un dels molts ttols hereditaris del Rei d'Espanya. 

Joan de Borb.
Durant el rgim franquista (1939-1975), l'hereu exiliat al tron espanyol, Joan de Borb, va fer servir el ttol de Comte de Barcelona. La intenci d'aix sembla que va ser una mesura intermdia per reclamar un ttol reial, sense reclamar el de Rei d'Espanya. A la mort de Franco, el 1975, Joan Carles I, fill de Joan de Borb, va ser proclamat Rei d'Espanya. Dos anys ms tard, Joan de Borb va cedir el ttol de Rei d'Espanya i els altres drets dinstics al seu fill, fet que signific el veritable restaurament de la monarquia. En el mateix acte, li va demanar perms al rei (i aquest li va concedir) per seguir fent servir el ttol de Comte de Barcelona, i el va fer servir fins a la seva mort l'any 1993.

 Vegeu tamb .




 Enllaos externs .
 Genealogia dels comtes de Barcelona. Manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya: Genealogia comitum Barchinonae ; Arbor genealogie regum francorum ; Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae;
 Genealogia dels Comtes de Barcelona a les Constitucions catalanes;
 Ttols dels Sobirans d'Espanya a Europeans Rulers;
 Avantpassats de Ferran II a Worldroots.com;
 Descendents d'Alfons IV a Worldroots.com;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1799" title="Marraco" nonfiltered="1133" processed="1118" dbindex="1134">

Amb el nom de Marraco es coneixen dues criatures diferents que sn espantamainades. La paraula prov del basc i significa drac.

Per una banda un home amb barret de copa i mal girbat, i amb una grossa panxa de tant menjar la mainada que t la desgrcia d'allunyar-se massa dels pares.

Per l'altra un lluert de la mida d'un drac, amb una boca especialment ampla i grossa amb la qual es menja els humans sencers. La seva representaci s molt lliure. Antigament es desplaava en un vehicle de rodes en la prossecide Corpus.

s popular sobretot a Lleida.

Enllaos externs.
Informaci de la Paeria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1803" title="Mettesi" nonfiltered="1134" processed="1119" dbindex="1135">
Una mettesi s un fenomen fontic que consisteix en un canvi d'ordre dels sons d'un mot.

Exemples.
Amb totes dues formes acceptades pel diccionari:
AQVILA > guila > liga;
EQVA > egua > euga;
CICCVS > xic > xicalla > quitxalla;
Tamb s'accepten les dues formes bila i liba, tot i que la segona s la metattica (el mot prov del gtic owwul). 
El diccionari noms accepta la forma metattica (la que apareix en segon lloc):
BOREAS > bria > boira (la forma no metattica bria es conserva a l'Alguer, en alguns llocs de l'occidental) i, com a catalanisme, al dialecte murci).
ESTIS > (tu) est > (tu) ets (est s'usava a l'edat mitjana);
FRVMENTVM > froment > forment (=blat, mot del qual deriven Formentor i Formentera; froment s'usava a l'edat mitjana);
TEMPERARE > temprar > trempar (temprar s'usava a l'edat mitjana);
El diccionari noms accepta la forma no metattica (la que apareix en primer lloc):
GNIFF(et) > ganivet > gavinet;
PAVPEREM > pobre > probe;
PIPEROTVS > pebrot > prebot;
Mettesis d'abast dialectal (cap no apareix al diccionari):
aire > arie (a l'Alguer i en alguns llocs de l'occidental);
fadr > frad (Mallorca);
padr > prad (Mallorca);
aigua > uia (Valncia);
fbrica > frbica (Barcelona, antigament);
Mettesis produdes en el pas del llat clssic al vulgar:
AREA > *AERA > era (substantiu);
CROCODILLVS > *COCODRILVS > cocodril;
FABRICA > *FARBICA > farga (1);
FERIA > *FEIRA > fira;
PERSICVS > *PRESICVS  > prssec;
PHASIANVS > *FAISANV > fais;

(1). Devien conviure la forma metattica *FARBICA, que dna farga, i la primitiva FABRICA, que dna forja (FABRICA > faurica > forja)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1804" title="Morfema zero" nonfiltered="1135" processed="1120" dbindex="1136">
El morfema zero s un monema que no consta de cap fonema, que consisteix en l'absncia de qualsevol fonema o grafia. Tanmateix, es postula l'existncia perqu t valor morfolgic. Per exemple, en el verb "dormir" (format pel lexema dorm i el morfema d'infinitiu ir), la tercera persona del singular del present d'indicatiu es marca amb el morfema zero, de tal manera que aquesta forma verbal queda reduda fonticament al lexema: ell dorm. Diacrnicament, caracteritza la primera persona del present d'indicatiu en el catal medieval, fora dels finals abruptes, on la desinncia era e (jo entre),i dialectalment s propi del catal insular (baleric i alguers), per llur conservadurisme, encara que al baleric la desinncia ha passat a tots els verbs (amb algunes excepcions, com en els verbs en -uar: suu).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1805" title="Morfosintaxi" nonfiltered="1136" processed="1121" dbindex="1137">
La morfosintaxi s la part de la Gramtica d'una llengua que estudia els mecanismes de formaci de mots i frases. Antigament hom distingia entre la Morfologia (que estudia la formaci de mots o paraules) i la Sintaxi (que estudia la formaci de frases). Tanmateix, aquestes dues matries estan tan interrelacionades que la Lingstica moderna considera que cal estudiar-les conjuntament en una nica disciplina: la Morfosintaxi.
Vegeu tamb.
La teoria de la X';




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1807" title="Messies" nonfiltered="1137" processed="1122" dbindex="1138">


En el judaisme, el messies (    , "l'ungit"; en hebreu estndard, Maa ; en hebreu, M  ) s un descendent del Rei David, que refar la naci d'Israel i restaurar el regne de David, tot portant la pau al mn. 

Cristianisme.
El cristianisme considera que Jesucrist s l'autntic messies, a ms del fill de Du. La paraula "Crist" ve del grec        , Khristos, traducci literal de "messies". Com a proba del seu dest messinic, els cristians presenten el compliment de les profecies de l'Antic Testament en la persona de Jess, els miracles, prodigis, la passi, mort , resurrecci i posterior ascensi al cel.

Judaisme.
En el judaisme, la creena en el messies es fonament en la revelaci de Du, feta a travs de la Tor o Llei de Du. Aquesta prengu fora durant el captiveri de Babilnia.

Ja el profeta Isaes havia parlat d'un misteris personatge, que naixeria d'una verge, com consta:Doncs el Senyor mateix us donar una senyal: la verge esta en cinta i donar a llum un fill, al qui posaran per nom Emmanuel (Isaes 7,14). Pels jueus, cap dels messies apareguts al llarg dels segles es l'autntic, perqu no compleix amb els requisits de les profecies.

Messies del segle I i segle II a Judea:.
En el primer segle, durant l'ocupaci romana a Galilea i Judea sorgiren nombrosos personatges messinics que predicaven l'imminent arribada d'un nou Regne.

Messies teocrtics:
Judes el Galileu (any 6 dC);
Judes fill d'Ezequies;
Messies de tipus proftic:
Joan Baptista (anys 20-30 dC);
Jess de Natzaret (anys 20-30 dC);
Barrabs (anys 20-30);
Teudes (anys 40-46 dC) ;
l'Egipci (anys 52-60 dC);
Jess fill d'Ananies (anys 62-70);

Messies de tipus messinics:
Menahem;
Sim bar Giora Primera revolta (anys 66-70);
Sim bar Kokhba Segona revolta (anys 132-135);

Flavi Josep historiador i testimoni de l'poca, els qualifica com: Impostors i homes astuts convencien la gent de seguir-los al desert. Deien  que els mostrarien prodigis i signes evidents, els quals tindrien lloc d'acord amb la providncia de Du. 

Armand Puig, referint-se als messies dels anys quaranta fins la destrucci de Jerusalem: La gent senzilla, les classes ms populars, esperen amb delit un esdeveniment definitiu que posi fi a les desigualtats socials i a la situaci d'injustcia en qu viuen, atiada per la ineptitud i la corrupci de les mateixes autoritats romanes: l'alliberament div ha de suposar l'acabament sobtat de tots els seus mals. La febre proftica, indici de la desesperana de molts, no es va estroncar ni en els darrers dies del setge de Jerusalem, quan, mentre el temple ja cremava, alguns esperaran un senyal del cel que els porti l'alliberament tan anhelat. 

Notes.


Bibliografia.
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic.
Flavi Josep Guerra 2, 258;
Fets dels Apstols 5,36;
Fets dels Apstols 21,38;

Enllaos externs.
Rivals de Jess  National Geographic;
Sim bar Giora  National Geographic;
Vdeo de Apoloni de Tiana  National Geographic;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1810" title="Montbri del Camp" nonfiltered="1138" processed="1123" dbindex="1139">


Montbri del Camp s un municipi de la comarca del Baix Camp.

Se situa al pla de la comarca, entre Cambrils, Vinyols i els Arcs, Botarell i Mont-roig del Camp. 

La vila s travessada pel barranc de l'nima Blanca, conegut com la Riera.

Cap als any vuitanta del segle XX s'hi van descobrir pous d'aigua termal, la qual cosa va permetre als anys noranta l'obertura d'un balneari (l'Hotel Termes Montbri) als jardins Horta Florida.

 Histria . 
Les primeres referncies histriques corresponen al moment en qu Hug de Cervell, arquebisbe de Tarragona, va cedir el lloc a Guillem de Jorba perqu construs all un castell. Es desconeix la data exacta d'aquesta donaci. En 1186, de Jorba va cedir part d'aquest territori a l'arquebisbe Berenguer de Vilademils. Ms endavant els drets sobre les terres van tornar a la corona.

El 1406 va participar en la construcci de les muralles de Cambrils. Va formar part de la Comuna del Camp des de 1563 fins a 1710.

 Cultura . 

Els principals monuments sn l'esglsia parroquial, la casa de la vila porticada i l'ermita de Sant Antoni de Pdua.

L'esglsia parroquial de Montbri est dedicada a sant Pere Apstol. s d'estil renaixentista i va ser construda el 1692. En el seu interior es conserva un monumental orgue del segle XVIII d'estil barroc.

A prop del nucli urb es troba un edifici conegut com Horta Florida. Va ser construt el 1634 i va reformat el segle XX. Disposa d'un interessant jard i un estany artificial. Tamb en els afores es troba un santuari dedicat a Sant Antoni, construt el 1704.

Montbri celebra la seva festa major el 29 de juny, festivitat de  sant Pere. El tercer dissabte de gener celebra la festa major d'hivern, coincidint amb sant Antoni.

El 1824 hi va nixer el gran prestidigitador Fructus Canonge.

 Demografia .


Vegeu tamb.
 CEIP Josep Maria Soler i Gen;
 Mas de l'Hereu;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1814" title="Mar Mediterrnia" nonfiltered="1139" processed="1124" dbindex="1140">

La mar Mediterrnia, o el mar Mediterrani (rab Bahr al-Rum), s una mar continental situada entre Europa (al nord  part occidental  i a l'oest), l'frica (al sud) i sia (al nord  part oriental  i a l'est). Cobreix una extensi aproximada de 2.500.000 km2.Es el bressol de la majoria de civilitzacions de l'Edat Antiga.

L'nica connexi natural amb l'oce s amb l'Atlntic a travs de l'estret de Gibraltar, i artificialment amb la mar Roja (oce ndic) a travs del canal de Suez. Aix fa que les marees a la Mediterrnia siguin gaireb imperceptibles. 

La Mediterrnia prov d'una mar anterior ms gran, anomenada Thetis. La teoria de la tectnica de plaques preveu l'acostament d'frica a Europa, de manera que la mar es convertir d'aqu a 5 milions d'anys en un gran llac que s'assecar, ja que rep menys aigua dels rius que la que s'evapora.

Altres denominacions.
Els termes Mediterrani i Mediterrnia provenen del nom llat mediterraneus, amb el significat "enmig de la terra" (de medius, "mitj" + terra, "terra", "contrada"). Per als antics romans el Mediterrani era el centre geogrfic de la Terra.

Al llarg de la histria humana moltes civilitzacions i cultures han conegut i donat nom a aquest mar. En temps de l'Imperi rom tamb era conegut com Mare Nostrum "Nostre Mar", i tamb Mare Internum (Sallusti, Jug. 17) significant "Mar Intern" o "Mar Interior", ja que est envoltat de terra: Europa, sia i frica, amb noms l'Estret de Gibraltar com a nica sortida natural. Els grecs l'anomenaren           (Mesogeios) "Entre terres" (de     , "enmig" +      , "terra", "contrada").. En l'Antic Testament, al litoral mediterrani de Terra Santa s anomenat "Mar Posterior" (des del punt de vista d'alg mirant cap a l'est, aix s amb el Mediterrani al darrere), a vegades anomenat "Mar Occidental", (Deut. 11:24; Joel 2:20) i tamb "Mar dels Filisteus" (Exod. 22:81), ja que aquest poble ocupava una llarga franja del litoral mediterrani, al costat dels seus vens israelites. Tot sovint fou conegut com el "Gran Mar" (Nom. 34:6,7; Josu. 1:4, 9:1, 15:47; Ezeq. 47:10,15,20), o simplement "El Mar" (1 Reis 5:9; comp. 1 Macc. 14:34, 15:11). En hebreu modern s conegut com                   Hayam Hatikhon "El Mar Mitj", adaptaci literal de l'alemany Mittelmeer. En turc s Akdeniz "El Mar Blanc", semblant a l'rab                       Al-Ba r Al-Abyad Al-Mutawassit "El Mar Blanc Mitj".

Principals mars incloses en la Mediterrnia.

Mar d'Alboran;
Mar Menor (en realitat s una albufera);
Mar Balear;
Mar Lgur;
Mar Tirrena;
Mar de Sardenya;
Mar Adritica;
Mar Jnica;
Mar Egea;
Mar de Mrmara;
Mar Negra, sovint considerada a part de la Mediterrnia;
Mar d'Azov;

Illes principals de la Mediterrnia.
Xipre, Creta i Rodes, a l'est;
Sardenya, Crsega, Siclia i Malta, al centre;
Mallorca i Menorca, a l'oest;
   
Estats que limiten amb la mar Mediterrnia.
Espanya, Frana, Mnaco, Itlia, Eslovnia, Crocia, Bsnia i Hercegovina, Srbia, Montenegro, Albnia, Grcia i Turquia, a la ribera nord.
El Lban, Sria, Israel i el territori de l'Autoritat Nacional Palestina (Franja de Gaza), a l'est.
 Egipte, Lbia, Tunsia, Algria i el Marroc, a la ribera sud.
 L'estat insular de Malta i, a l'illa de Xipre, la Repblica de Xipre (grega) i la Repblica Turca del Nord de Xipre (no ha aconseguit el reconeixement internacional, tret del de Turquia).
 La colnia britnica de Gibraltar.

Referncies.


Pgines relacionades.
Autopista del Mediterrani;
Illes de la mar Mediterrnia;
Uni Mediterrnia;

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1816" title="Moro" nonfiltered="1140" processed="1125" dbindex="1141">

Un moro o magrib (tamb dit magreb) s una persona originria de la regi nord-occidental de l'frica, el Magrib.

Prcticament no hi ha raons per a dubtar que moro prov del llat maurus, el nom donat als nadius de l'antiga Mauritnia (una provncia romana que abastava l'actual Mauritnia, Algria i El Marroc) que, al seu torn, prov del grec      ,  enfosquir ; sant Isidor de Sevilla, escrivint poc abans de l'poca andalus, apuntava aquest origen en les seues Etimologies.
 
Aquesta paraula s'ha usat sovint amb connotacions racistes, i hi ha qui la troba ofensiva. El terme magrib, ms recent en catal, no t aquestes connotacions. 	 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1819" title="Mart l'Hum" nonfiltered="1141" processed="1126" dbindex="1142">






Mart I l'Hum, dit tamb l'Eclesistic (Girona  1356 - Barcelona 1410), Rei d'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Sardenya (1396-1410), i de Siclia (1409-1410); Duc de Montblanc (1387-1396); Comte de Barcelona i d'Empries (1402) i (1407-1410).

Orgens familiars.
Segon fill de Pere el Cerimonis i Elionor de Siclia. El 1368 el seu pare el nomen comte de Besal, per a ser nomenat l'any segent senescal de Catalunya. el 1372 li fou concedit tamb el comtat de Xrica, aix com un extens patrimoni on hi havia Elx i Crevillent. Amb l'ascens del seu germ al tron el 1387 fou nomenat duc de Montblanc i lloctinent seu.


Ascens al tron.
Fou successor al tron de la Corona d'Arag desprs de la mort del seu germ Joan el Caador el 1396, el qual no havia tingut cap fill mascle supervivent. Mart l'Hum refus la invasi de les tropes del comte Mateu I de Foix, casat amb Joana d'Arag, filla de Joan el Caador, que pretenia de succeir-lo. Les tropes del comtat de Foix entraren per la vall de la Noguera Pallaresa  l'octubre de 1396.

L'altra filla supervivent de Joan I, Violant d'Arag tamb pretenia succeir-lo grcies a l'ajuda del seu marit Llus II de Npols.



Relacions amb el Papat.
En el Cisma d'Occident fou el partidari ms ferm del Papa Benet XIII, parent de la seva esposa Maria de Luna, i l'acoll al seu regne quan Frana li retir el suport.



Npcies i descendents.
El 13 de juny de 1372 es cas a Barcelona amb Maria de Luna, filla i hereva del Comte de Luna. D'aquest matrimoni tingueren:
 el prncep Mart el Jove (1376-1409), rei de Siclia, casat el 1392 amb Maria de Siclia i el 1402 amb Blanca I de Navarra;
 el prncep Jaume d'Arag (1378-?), mort jove;
 el prncep Joan d'Arag (1380-?), mort jove;
 la princesa Margarida d'Arag (v1385-?), morta jove;

Davant la mort del seu nic fill viu i hereu, el 1409 es cas a Bellesguard amb Margarida de Prades, filla de Pere de Prades i descendent directe de Jaume el Just. Amb aquest matrimoni el rei intent tenir un descendent i hereu per no ho aconsegu.



Comtat d'Empries.
El 1401 a la mort de Pere III d'Empries sense descendncia, la seva muller Joana de Rocabert fou nomenada hereva del comtat d'Empries. 

El rei Mart, per, ni tant sols havia reconegut el seu nebot, Pere III, com a titular del comtat. Aix doncs, invoc les disposicions de 1325 i 1341 que estipulaven que en cas d'extinci de la lnea directa, el comtat retornava a la corona com a tronc com de la rama dinstica.

El 1402 el rei Mart ced el comtat a la seva muller, Maria de Luna. A la mort d'aquesta el 1407, el comtat retorn al seu poder.



Regne de Siclia.

Va heretar a la mort de la seva mare Elionor de Siclia, el 1375, els drets sobre el Regne de Siclia, mentre el seu pare els hi va cedir el 1380. El casament del seu fill amb Maria de Siclia, filla i hereva del rei de Siclia Frederic III, provoc que el 1392 envis un estol naval per re-conquerir la illa per aquesta.

L'oposici dels Chiaramonte provoc una gran insurrecci a l'illa contra les forces catalanes que obligaren a enviar reforos des de Catalunya, aix com un estol preparat per al socors de Sardenya.



Regne de Sardenya.
El 1398 i 1399 realitz una croada contra Tedelis i Bona, i el 1400 reun a Tortosa un parlament de ciutats martimes que van atorgar al rei catal un donatiu per defensar les possessions catalanes a l'illa de Sardenya.

El 1400 hagu de sufocar una altra rebelli dels Arborea a Sardenya, els quals, ajudats per Gnova, l'arribaren a ocupar gaireb tota, excepte la zona de l'Alguer. En la campanya per recuperar l'illa el 1409, mor el seu fill Mart el Jove, rei], amb l'esperana frustrada d'aconseguir descendncia. 

De fet Jaume II d'Urgell no fou designat hereu del regne com a tal ja que Mart volia legitimitzar el fill natural que havia tingut Mart el Jove, l'infant Frederic de Luna. Mart I mor, per, sense haver-ho fet i sense haver designat successor.



Mort.
Comproms de Casp]] de 1412, en el qual es tri per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera.

s el darrer rei, per lnia directa, del casal de Barcelona. Fou enterrat al Monestir de Poblet.

 Enllaos externs .
Breviari de Mart l'Hum a la Biblioteca Nacional de Frana

 ===Pgines que s'hi relacionen===
 Histria de Catalunya;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1821" title="Aldo Moro" nonfiltered="1142" processed="1127" dbindex="1143">


Aldo Moro (Maglie, provncia de Lecce, 23 de setembre de 1916 - Roma, 9 de maig de 1978) va ser un poltic itali, cinc vegades cap de govern d'Itlia i president de la Democrcia Cristiana Italiana (DCI).

El 16 de mar de 1978 les Brigades Roges (BR) el van segrestar i desprs el van assassinar (9 de maig de 1978). L'acci contra Moro, la ms agosarada de les Brigades Roges en la seva histria i que va marcar el principi de la fi del grup armat ms actiu de l'Europa occidental als anys de plom, es va produir just el mateix dia en qu el lder democristi havia de presentar al Parlament itali una proposta de govern d'unitat nacional que integrava, al costat de la DCI, el Partit Comunista d'Enrico Berlinguer. Potser per aquest context tan especial, el segrest i posterior assassinat de Moro s'ha interpretat, sovint, com una acci que anava ms enll de les BR. Aix, hi ha teories que hi impliquen la lgia masnica P2, i tamb van circular rumors que afirmaven que les BR estaven molt infiltrades per una CIA estatunidenca aferrissadament anti-comunista.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1822" title="Mes" nonfiltered="1143" processed="1128" dbindex="1144">
Un mes s cada un dels dotze perodes de temps, d'entre 28 i 31 dies, en qu es divideix l'any. Inicialment mes era sinnim de llunaci, que aproximadament dura 29 dies i mig. En un any hi ha 12 lunacions i sobren 10 dies. Primer aquests dies sobrers no eren de cap mes, per amb el temps es van anar repartint entre els diferents mesos, fins a arribar a la situaci actual, en qu mes i llunaci no coincideixen. La duraci dels mesos es va establir de forma aleatria: per exemple, el juliol i l'agost tenen tots dos 31 dies perqu es va considerar que el mes dedicat a Csar August no havia de tenir menys dies que el dedicat a Juli Csar; i el febrer, darrer mes de l'any rom, es va quedar amb menys dies que la resta.

Cada mes agrupa un mnim de quatre setmanes.

Tant en el Calendari Gregori, com en el Calendari juli, l'any t dotze mesos. En catal, cada un d'aquests mesos t un nom d'origen llat: 


Un codi mnemotcnic per recordar les longituds dels mesos s sostindre els seus dos punys amb el nuc de l'ndex de la seva m esquerra contra el nuc de l'ndex de la seva m dreta. Llavors, comenant amb gener i el nuc xicotet de la seva m esquerra, el nuc representa un mes de 31 dies, i un espai representa un mes curt. 

 El mes en Astronomia .
El  mes  s una unitat de temps, usada en el calendari  que s el perode que tarda la Lluna a donar una revoluci al voltant de la Terra. 
El moviment de la Lluna en la seva  rbita s molt complicat i el seu perode no s constant. s ms, en moltes cultures ( calendari hebreu i calendari musulm ) el principi del mes coincideix amb la primera aparici del creixent lunar  Lluna nova desprs de l'ocs damunt de l'horitz occidental. La data i temps d'esta observaci real depenen de la longitud geogrfica exacta aix com la latitud, les condicions atmosfriques, l'atenci visual dels observadors, etc. Per consegent no poden predir-se el principi i longituds de mesos en estos calendaris amb precisi. La majoria dels jueus segueixen un calendari precalculat.

 Mes sindic .
El concepte tradicional sorgeix amb el cicle de fase de la lluna. s el perode de temps perqu la Lluna repetisca consecutivament la mateixa fase,  val ~29.53 dies . La causa de les fases de la Lluna s que  veiem la part de la Lluna que s'illumina pel Sol i aix depn de la seva posici relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ja que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (desprs de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posici respecte al Sol. Este perode ms llarg s'anomena  sindic . A causa de les pertorbacions de les rbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre aproximadament 29.27 i aproximadament 29.83 dies. 
De les excavacions els investigadors han dedut que els nostres avantpassats comptaven el temps usant  les fases de la Lluna ja en el paleoltic. El mes sindic s  encara la base de molts calendaris.

 Mes sideral .  
El perode real de l'rbita de la Lluna, prenent com a referncia les estreles fixes s'anomena   mes sideral, perqu s el temps que pren la Lluna per a tornar a la mateixa posici entre les estreles fixes en la esfera celeste. Val  aproximadament 27 1/3 dies generalment. Aquest tipus de mes ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, ndia, i Xina de la manera segent: ells van dividir el cel en 28 parts, caracteritzant una constellaci, durant cada dia del mes de manera que se segueix l'empremta que la Lluna deixa entre les estreles. 

 Mes trpic . 
s costum especificar posicions de cossos celestials amb respecte equinocci vernal. A causa de precessi dels equinoccis, este punt retrograda sobre l'eclptica. Per consegent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Aix el mes trpic s  lleugerament ms curt que el mes sideral.

 Mes anomalstic . 
Com totes les rbites, la rbita de la Lluna s una ellipse en compte d'un cercle. Tanmateix, l'orientaci (aix com la forma) d'esta rbita no s fix. En particular, la posici dels punts extrems (la lnia dels psides: perigeu i apogeu), dna una volta en aproximadament nou anys. La Lluna empra ms temps a passar pel mateix pside perqu aquest es va mou cap avant durant la revoluci. Aquest perode ms llarg s'anomena mes anomlistic , i t una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/2 dies. El dimetre de la Lluna varia amb aquest perode, i per consegent este tipus de mes t alguna rellevncia per a la predicci dels eclipsis (veure Saros) on la magnitud, duraci, i aparena depenen en el dimetre exacte de la Lluna. 

 Mes dracontic  . 
L'rbita de la Lluna est en un pla inclinat respecte al pla de la  eclptica: t una inclinaci d'aproximadament cinc graus. La lnia d'intersecci d'este pla amb l'eclptica  defineix dos punts en l'esfera celestial: els nodes ascendent i node descendent. Estos nodes no sn fixos sin que giren retrogradant i donant una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node s novament ms curt que un mes sideral (ja que els nodes van a la seva trobada): a s'anomena el mes  dracontic  mes que t una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/5 dies. s important per a predir els eclipsis: estos tenen lloc quan el Sol, Terra i Lluna estan en una lnia. Ara (com vist de la Terra) el Sol segueix l'eclptica, mentre la Lluna segueix la seva prpia rbita que s inclinada. Els tres cossos noms estan en una lnia quan la Lluna est prop de l'eclptica, s a dir quan est prop d'un  dels nodes. El terme  dracontic  es refereix al drac mitolgic que viu en els nodes i regularment es menja el Sol o Lluna durant l'eclipsi. 

 Les longituds dels mesos astronmics . 
La duraci mitjana dels diferents mesos lunars no s constant. Aix junt amb la llista, es dna la seva variaci lineal secular.

Vlid per a la poca 2000 (1 gener. 2000 12:00 Temps d'efemrides): 

 

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1824" title="Mitologia grega" nonfiltered="1144" processed="1129" dbindex="1145">

La mitologia grega s un conjunt de llegendes que provenen de la religi d'aquesta antiga civilitzaci de la Mediterrnia oriental. Els grecs, encara que no practiquessin la religi de la manera que avui es coneix oficialment, coneixien aquestes histries, les quals feien part del seu patrimoni cultural.
 
La mitologia grega s radicalment complexa, farcida de dus, herois o semidus i monstres que passen infinitat d'aventures de tota mena. Malgrat tot, hi ha una certa jerarquia en les divinitats gregues; aix, per exemple, Zeus s el du suprem (poques vegades qestionat de forma directa), els dotze dus olmpics presidits per Zeus, les vuit divinitats selectes, les divinitats siderals i de la natura, i el gran nombre de divinitats allegriques; aix com les divinitats primordials (que rarament eren objecte de culte). Aix doncs, malgrat que "l'arbre div" mai no fou definit  plenament pels escriptors i poetes que assajaren de "donar-li forma", s'hi preveu un du suprem, mantes divinitats rellevants, i un conjunt d'ssers divins menors que representen la natura i la humanitat en general.

Dus.
Els dus del Pante grec adoptaven figures humanes i personificaven les forces de l'Univers; igual que els homes, els dus hellnics eren impredictibles, per aix unes vegades tenien un estricte sentit de la justcia i unes altres eren cruels i venjatius. S'arribava a obtenir llur favor per mitj de sacrificis i de pietat, per aquests procediments no eren pas sempre efectius, ja que els dus eren molt volubles. 

Herdot afirma que Homer i Hesode van donar nom als dus i van assignar a cada un la seua tasca o comesa, alhora que els donaven la forma i els atributs. Si b reconeixent la importncia de la font, no podem oblidar que Homer recull en els seus escrits una tradici oral que remunta a diverses generacions, que aquests autors es limiten a fixar entre els anys 850 a 750 aC. 

Els citats autors van descriure els dus com a arquetips de la Humanitat. L'escultura grega i, en general el seu art, s'encarregarien de retratar els dus Olmpics amb una perfecci i bellesa que ha arribat als nostres dies com a models artstics; ara b, aquells deus tamb eren arquetips de la realitat humana en totes les seves accepcions i, doncs, tamb la realitat religiosa del poble.

Dus de l'Olimp.
Els dus olmpics eren els dus principals de la mitologia grega. A ms de Zeus, que era el ms important de tots, hi havia Afrodita (amb Eros), Apollo, Ares, rtemis, Atena, Demter (i Persfone), Dions, Hades, Hefest, Hera, Hermes, Hestia i Posid.

Per aquests dus no sempre havien dominat els altres, sin que es van imposar per la fora sobre uns dus ms antics, els Titans, que eren sota el control de Cronos. Entre aquests dus hi havia: Ceo, Clmene, Crio, Eurbia, Febe, Hiperi, Jpet, Mnemsine, Oce, Rea, Tetis i Tia.

Al seu torn, els Titans havien ocupat el poder desplaant els primers dus, que encapalava Ur. Aquests dus representaven les forces ms fonamentals de la natura: el cel (Ur), la terra (Gea), la mort (Tnatos), etc.....

Detats menors.
Asclepi;
Adranos;
Hcate;
Hermafrodita;
Latona;
Morfeu;
Les Nereides;
Les nimfes;
Pan;

Semidus i mortals.
En la mitologia grega es destaquen 3 fets successius presents en moltes de les histries dels semidus i els mortals:
L'expedici de Json i els argonautes. Alguns dels nombrosos participants d'aquest viatge van sser: Hracles, Medea i Orfeu (casat amb Eurdice).
Ifimdia;
Caune;

Animals i monstres.
Aquestes sn algunes criatures mtiques importants:
La cabra Amaltea;
Els centaures;
El ca Crber;
Els ciclops;
L'Esfinx;
L'au Fnix;
Les Grgones;
Els grifons;
Les Harpies;
L'Hidra de Lerna;
L'Hipocamp;
Les lmies;
La Medusa;
El Minotaure;
El cavall alat Pegs;
La Quimera;
Els stirs;
Les sirenes;

El mn mitolgic.
Aquests sn alguns llocs mitolgics:
L'oracle de Delfos;
L'Hades;
El Mont Helic;
La font Hipocrene;
Les fonts de l'Oce;
L'Olimp;
La ciutat de Temiscira;

Alguns objectes mitolgics:
L'Argos;
El Caduceu;
La copa d'Higia;
La vara d'Esculapi;

Pgines que s'hi relacionen.
Mitologia grecoromana;
Mitologia romana;

Enllaos externs.


Mitologia Grega (Portugus);
Plana sobre la mitologia grega;
El laberint dels mites;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1825" title="Mitologia grecoromana" nonfiltered="1145" processed="1130" dbindex="1146">

La mitologia grega i la romana estan estretament relacionades perqu els romans van copiar els grecs, encara que sempre (amb l'excepci d'Apollo) canviant els noms dels dus.

Ac hi ha una relaci de correspondncies dels dus grecoromans (primer el nom grec i desprs el rom):
Afrodita - Venus;
Ares - Mart;
Hermes - Mercuri;
Zeus - Jpiter;
Hera - Juno;
Posid - Nept;
Atena - Minerva;
rtemis - Diana;
Hefest - Vulc;
Apollo, que en la mitologia romana apareix amb el mateix nom;
Pgines que s'hi relacionen.
Origen dels noms dels planetes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1826" title="Micrfon" nonfiltered="1146" processed="1131" dbindex="1147">
Un micrfon s un transductor que converteix el so en un senyal elctric. Els micrfons tenen moltes aplicacions com ara el telfon, el magnetfon, ajudes per a la sordesa o la retransmissi de televisi i rdio.

La invenci d'un micrfon va ser crucial en els inicis del desenvolupament del telfon. Emile Berliner va inventar el primer micrfon el 4 de mar de 1877, per el primer micrfon amb aplicaci prctica va ser ideat per Alexander Graham Bell. Moltes de les primeres millores en el disseny de micrfons van tenir lloc als Laboratoris Bell.

En els micrfons, les ones sonores es transformen en una vibraci mecnica sobre un diafragma flexible molt prim. Aquestes vibracions es converteixen en senyal elctric de diferents maneres.

 Tipus de micrfons .

En el micrfon dinmic una petita bobina mbil, posicionada dins del camp magntic d'un imant, est unida al diafragma. Quan el diafragma vibra, la bobina es mou en el camp magntic, produint un corrent elctric variable (vegeu inducci electromagntica). Els micrfons dinmics sn robusts i relativament barats, i s'empren en una mplia varietat d'aplicacions.

En el micrfon de cinta una cinta metllica molt prima est suspesa dins d'un camp magntic: la vibraci d'aquesta cinta genera canvis en el voltatge. Els micrfons de cinta reprodueixen el so amb ms precisi que els de bobina mbil, per sn molt ms frgils.

En un micrfon electrosttic (tamb anomenat micrfon de condensador), el diafragma actua com una de les plaques d'un condensador, de manera que la seva vibraci produeix diferncies en el voltatge mantingut entre les plaques del condensador. Els micrfons electrosttics sn cars i necessiten alimentaci elctrica externa, per obtenen una resposta de molt bona qualitat i s'empren en estudis d'enregistrament i en laboratoris.

El micrfon de carb, inicialment emprat en el telfon, s una cpsula que cont granuls de carb comprimits entre dues plaques metlliques. S'aplica un voltatge entre les dues plaques, provocant un corrent elctric a travs del carb. Una de les plaques, el diafragma, vibra a conseqncia de la incidncia d'ones sonores, aplicant una pressi variable sobre el carb. Aquests canvis de pressi deformen els granuls, provocant diferncies en la superfcie en contacte entre cada parell de granuls, i per tant canvis en la seva resistncia elctrica. Com que el voltatge a travs d'un conductor s proporcional a la resistncia, el voltatge a travs de la cpsula varia en funci de la pressi sonora.

El micrfon piezoelctric empra el fenomen de la piezoelectricitat -la tendncia d'alguns materials a produir un voltatge quan sn subjectes a pressi- per a convertir vibracions en senyal elctric. 

El micrfon de canya s'empra en la producci audiovisual per enregistrar el so en directe.


 Direccionalitat .
Segons la seva construcci, un micrfon pot presentar una sensitivitat gaireb igual als sons que li arriben en qualsevol direcci (un micrfon omnidireccional), o b pot ser ms sensible al so provinent d'una direcci concreta (micrfon unidireccional). El disseny ms usual de micrfon unidireccional s l'anomenat cardioide, ja que el seu patr de sensibilitat recorda la forma d'un cor. Els micrfons hipercardioides presenten un angle de directivitat encara menor.

Alguns micrfons presenten patrons de sensitivitat ms complexos. La majoria de micrfons de cinta sn bidireccionals, rebent d'igual manera el so provinent del front com el del darrera. Aquest tipus de resposta tamb s'anomena patr de figura de 8, per la seva forma. Els micrfons de can, els ms direccionals de tots els que s'empren en estudi, noms responen als sons provinents directament del seu davant o, en menor mesura, del seu darrera. Els micrfons de can tamb tenen unes petites zones de sensibilitat a esquerra i dreta, com a resultat del seu disseny, que generalment consisteix en collocar l'element dins d'un tub amb ranures que provoquen la cancellaci de les ones provinents de fora del seu eix.

El micrfon parablic empra un reflector parablic per a recollir i concentrar les ones sonores sobre el receptor del micrfon, de manera similar a com funciona una antena parablica. Aquest tipus de micrfon s'empra en gravacions de camp, ja que pot estar molt allunyat de la font sonora, per no s'empren en d'altres aplicacions perque la seva resposta en greus s molt pobra.

 Tcniques microfniques;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1827" title="Manga" nonfiltered="1147" processed="1132" dbindex="1148">

Manga (  ) s la paraula japonesa que s'empra per a designar el cmic. Fora del Jap el terme s'empra per a designar el cmic japons i, per extensi, el cmic de qualsevol pas que l'imiti o en mostri caracterstiques similars. La paraula "manga", parteix dels termes  man  (involuntari o cmic) i  ga  (dibuix o pintura) i de significat literal "guixades capritxoses", va ser adoptada el 1814 per l'artista japons Hokusai Katsuhika. 

Actualment, el manga o cmic japons constitueix una part importantssima del mercat editorial del pas. El manga abraa tots els gneres i arriba a tots els pblics, tenint a ms adaptacions a dibuixos animats, pellcules d'imatge real i videojocs.
L'equivalent als manga en animaci rep el nom d'anime.
El 1988, grcies a l'xit de la versi cinematogrfica d'"Akira", el manga comena a difondre's internacionalment.
 Estils de Manga: .
Seguidament hi ha una classificaci general. No totes les obres segueixen les pautes establertes del gnere en qu estan classificades. Hi ha una gran varietat de gneres dirigits a diferents sectors de la societat. 
Shjo: literalment  noia . Ens referim a manga de temtica romntica dirigit a pblic femen adolescent. ;
Shnen: literalment  noi . Per a pblic adolescent mascul; es caracteritza per grans dosis d'acci i aventura deixant bastant de banda la part amorosa. ;
Seinen Temtica per a adults. Sn histries ms madures i que tracten temes ms profunds. ;
Yaoi: literalment "sense sentit"; s'anomena aix als cmics japonesos de temtica homosexual entre homes.
Shnen-ai: literalment "amor entre nois". Estil semblant al yaoi per sense ser explcit sexualment. Utilitzat sovint en les parelles de les subtrames del Shjo.
Yuri: manga de temtica lsbica. A diferncia del yaoi, tot i incloure sovint relacions sexuals, s molt ms censurat i d'histries habitualment ambges a la frontera amor/amistat.
Shjo-ai: "literalment amor entre noies". al igual que el shnen- ai per entre dones. Tamb sovint utilitzat a les subtrames tant de Shjo com de Shnen.
Hentai: Temtica pornogrfica en qu les histries tan sols tenen finalitat sexual. Dirigit majoritriament a pblic mascul l'estil del dibuix s molt exagerat  sobretot en personatges femenins.

Bibliografia.
Bermdez, Trajano. Mangavisin, gua del Cmic japons. Ed. Glnat: Biblioteca del Dr. Vrtigo n1. ;
Molin, Alfons. El Gran libro de los Manga. Ed. Glnat. ;
Revistes especialitzades mensuals, a destacar Minami, Shirase, Dokan, Animedia, Anitype, Jonu Magazine, Mega Hiro i Yukiko. Diverses editorials. ;

Vegeu tamb.
Anime;

Enllaos.
Curs de manga i anime a Nipponia ;
Tota l'actualitat del manga i l'anime ;
Associaci de manga i cultura japonesa de la UDG ;
OtakUAB, club de manga de la UAB ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1828" title="Henry Mancini" nonfiltered="1148" processed="1133" dbindex="1149">
Enrico Nicola Mancini, conegut com Henry Mancini (Cleveland (Ohio, EUA) 16 d'abril de 1924 - Los Angeles (Califrnia, EUA) 14 de juny de 1994) fou un msic nord-americ, conegut per les seves composicions de bandes sonores tals com La Pantera Rosa o Hatari!, amb peces tan genials com Baby elephant walk, que es van fer molt clebres.

Biografia.
Les primeres passes en el mn de la msica les va fer com a integrant de la banda Sons of Italy a Pensilvnia.

Durant la postguerra, la msica de cinema es va allunyant gradualment de les partitures simfniques, donant pas a una nova generaci de compositors, alguns dels quals procedents de l'anomenada msica lleugera i del jazz com s el cas de Henry Mancini.

Cap a mitjan dcada del 1950, el gran pblic prefereix aquelles canons senzilles i romntiques que comencen a sortir a les pellcules, cosa que provoca un canvi en l'actitud dels estudis cinematogrfics cap als compositors. Els estudis de Hollywood van aprofitar aquesta nova tendncia del pblic per demanar als msics composicions rtmiques, alegres, romntiques i que es poguessin editar fcilment en un disc.

Aix, quan acaba la II Guerra Mundial i dins d'aquest nou ambient musical, Mancini entra a treballar als estudis cinematogrfics de la Universal Studios, on arranja, orquestra, supervisa i compon, abordant una mplia gamma de gneres, des del de terror fins a la ficci cientfica. Aix li dna l'oportunitat d'experimentar sonoritats noves amb diversos instruments.

Malgrat la bona feina que durant sis anys havia desenvolupat, l'acomiaden de la Universal per una reducci de plantilla. s llavors que fa la seva primera feina en solitari en la banda sonora de la pellcula Touch of Evil (1957) d'Orson Welles. Poc temps desprs, coneixer al director de cinema Blake Edwards amb el que comenar una relaci professional que durar 30 anys, amb qui far 28 pellcules, guanyar una gran quantitat de premis i la fama com a compositor de bandes sonores.

El primer treball que fan junts s la pellcula Esmorzar amb diamants (1961), adaptaci de la novella de Truman Capote, que ven ms d'un mili de discs i Henry Mancini guanya dos Oscars: a la millor can Moon River, interpretada per la prpia Audrey Hepburn, i a la millor partitura original. A partir d'aquest moment la seva producci s imparable.

Va morir a Los Angeles, Califrnia (USA) afectat d'un cncer de fetge.

Premis.
4 Oscars;
Esmorzar amb diamants (1961) (doble Oscar);
Dies de vi i roses (1962);
Victor/Victoria (1982);
1 Globus d'Or;
Darling Lil (1970);
20 premis Grammy;

Directors.

Alguns dels directors de cinema amb els quals va treballar:
Blake Edwards;
Howard Hawks;
Anthony Mann;
Paul Newman;
Vittorio de Sica;
Orson Welles;

Obra.

Algunes de les bandes sonores de pellcules que va compondre:
Touch of Evil (1957);
Esmorzar amb diamants (1961);
Hatari! (1962);
Dies de vi i roses (1962);
Charade (1963);
La Pantera Rosa (1964);
Two For the Road (1967);
I girasoli (1970);
Darling Lil (1970);
Victor/Victoria (1982);
The Glass Menagerie (1987);
Tom and Jerry: The Movie (1992) ;

Altres composicions:
Back from the front;
The golden blade;
Santa Claus: The movie;
S.O.B.;
Petter Gun;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1831" title="Modes d'organitzaci de l'espai terrestre" nonfiltered="1149" processed="1134" dbindex="1150">
Segons Pierre George l'organitzaci de l'espai s un esdeveniment per respondre a les  necessitats de la comunitat local, del mosaic constitut per l'espai brut diferenciat. Per a l'Olivier Dollfus, a cada tipus de societat, i a cada etapa de l'evoluci histrica, correspon unes formes d'organitzaci de l'espai que s possible reunir en famlies, de vegades una miqueta arbitrries. s convenient, per a cada famlia, analitzar la funci dels limitadors naturals en les diferents escales, i les relacions jerrquiques que s'estableixen entre els elements constitutius de l'espai.

Distingim: ;
El paisatge natural ;
El paisatge modificat ;
El paisatge ordenat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1832" title="Mart" nonfiltered="1150" processed="1135" dbindex="1151">

Mitologia romana: du de la guerra. Vegeu Mart (mitologia).
Astronomia: quart planeta del Sistema solar. Vegeu Mart (planeta).
Zoologia: mustlid carnvor, del gnere Martes. Vegeu mart (carnvor).



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1834" title="Mscul" nonfiltered="1151" processed="1136" dbindex="1152">



El mscul (del llat, musculus, diminutiu de mus, "ratol") s el teixit contrctil del cos; deriva de la capa mesodrmica de cllules germinals embrionries. En conjunt, sn cadascun dels rgans carnosos que, amb llur contractilitat, sn els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments. L'element anatmic constitutiu s la fibra muscular, que pot sser llisa o estriada.

La seva funci ha de produir moviment de fora fer possible locomoci o el moviment dins dels rgans interns; els msculs es contreuen per tal de desplaar o moure parts del cos, i transportar substncies en el seu interior. En fisiologia, el mscul s un dels quatre tipus de teixits. Els altres tres son l'epiteli, el teixit connectiu i el teixit nervis.

Moltes de les contracci de msculs es realitzen sense una acci conscient, i sn accions necessries per a la supervivncia, com ho es la contracci del cor, o el moviment peristltic, que fa circular l'aliment a travs del sistema digestiu. La contracci de msculs voluntaris s'utilitza per moure el cos, i es pot controlar minuciosament, com sn els moviments de l'ull, o moviments grans com el del mscul qudriceps de la cuixa. El ms gran s el gluti major.

Classes de msculs.

Es classifica en:
 mscul estriat; n'hi ha de dos tipus;
 mscul cardac: s el que forma el cor.
 mscul esqueltic: s el connectat a l'esquelet i que s'usa per moure el cos.
 mscul llis, que es troben en els intestins.

Des d'un altra punt de vista, es parla de tres tipus de msculs: 
 esqueltic ;
 cardac;
 llis;
els msculs sin d'un color vermells

 Referncies .


 Enllaos externs .









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1836" title="Melilla" nonfiltered="1152" processed="1137" dbindex="1153">

Melilla (rab '      Mlilla, tamazigh Tamlit; Rusadir) s una ciutat autnoma d'Espanya situada al nord d'frica. s un enclavament de sobirania espanyola.

Situaci poltica.
La Constituci espanyola de 1978 reconegu Ceuta i Melilla com a ciutats autnomes.

L'any 1995 es va aprovar a les Corts Generals (Parlament) un estatut especfic, que encara que no els hi concedeix capacitat legislativa, s que els hi permet proposar a les Corts les iniciatives legislatives que considerin oportunes.

A diferncia de les comunitats autnomes, no t una assemblea legislativa autnoma prpia.

En l'actualitat s objecte de disputa entre el Marroc i Espanya, igual com Ceuta.

Histria.
Els orgens de Melilla estan a un enclavament del poble fenici anomenat Russadir. Va estar dominat per cartaginesos i romans. Desprs d'un atac dels vndals, va ser reconstruda pels bizantins.

Al segle VII la conquereixen els musulmans i li donen el seu nom actual. Va ser coneguda com a port comercial. El 1497 s annexionada a Espanya. All es va originar l'aixecament que va desembocar en la guerra civil espanyola el 1936.

Economia.
Declarat port franc, Melilla es beneficia del trnsit comercial, amb moltes empreses espanyoles all installades per obtenir beneficis fiscals. Ms d'un 50% de l'activitat empresarial est lligada a l'habitatge. Destaca tamb el paper de la pesca.

Depn del Marroc per a abastir-se de bns bsics. Centenars de persones creuen cada dia la frontera per treballar. El mur de contenci que pretn frenar la immigraci illegal s una font constant de problemes.

Curiositats.
Conviuen harmnicament quatre religions: cristians, musulmans, jueus i hinds.

T un gran patrimoni del modernisme, noms superat pel de Barcelona. A ms a ms, es pot veure l'nic arc gtic de tota frica. 









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1837" title="Missions lunars" nonfiltered="1153" processed="1138" dbindex="1154">

En astronutica, les missions lunars sn les que tenen per objectiu l'exploraci de la Lluna. Es poden classificar en missions tripulades i missions no tripulades. La que va tenir ms ress mundial va ser l'Apollo 11, una missi nordamericana que va portar per primera vegada homes a la superfcie de la Lluna. L'astronauta nordameric Neil Armstrong, va ser el primer sser hum que, a les 03:56 (hora catalana) del 21 de juliol de 1969, posava el peu a la Lluna.

El primer intent d'enviar un giny espacial a la Lluna va tenir lloc el 17 d'agost de 1958 quan la sonda nordamericana Pioneer 0 va explotar durant la fase de llanament. La primera missi que va aconseguir arribar a l'rbita de la Lluna va ser la sonda sovitica Lunik 1, el gener de 1959.

Entre les primeres missions hi va haver un gran nombre de fracassos, donada la gran dificultat que implicava aconseguir donar a les sondes la velocitat necessria per escapar de l'atracci gravitatria de la Terra. A ms, un cop la sonda havia estat llanada amb xit, hi havia el problema de controlar la seva trajectria en tot moment per evitar o b que es perds en l'espai o que acabs xocant contra la Lluna o la Terra.

Les missions lunars van ser una de les parts ms importants del que es coneix com a "carrera espacial", la competici informal entre els Estats Units i la Uni Sovitica que va durar des de finals dels anys 50 fins a principis dels 70, per aconseguir dominar el vol de coets i l'exploraci espacial.

Les futures missions podrien tenir com a objectiu preparar el terreny per a una eventual colonitzaci de la Lluna.

Missions no tripulades.
Missions EUA - URSS (1958 - 1976).

Programa Pioneer (EUA, 1958-1960): el primer programa nordameric d'exploraci espacial. Les primeres sondes, entre el 1958 i el 1960, es van dedicar a l'exploraci de la Lluna. La majoria van fallar durant la fase de llanament. No obstant aix, la Pioneer 4 va aconseguir fer un sobrevol de la Lluna, el 4 de mar de 1959.
Programa Lunik (o Lluna) (URSS, 1958-1976): el principal programa sovitic de missions lunars. Va constar d'un gran nombre de missions. Oficialment, noms n'hi va haver 24, 15 de les quals es consideren un xit. Les que fallaven ja durant la fase de llanament, no eren reconegudes oficialment i no se'ls-hi assignava nmero. Entre elles cal destacar:
Lunik 1 (1959), la primera sonda en sobrevolar la Lluna (ja mencionada).
Lunik 2 (1959), la primera en impactar contra la Lluna.
Lunik 3 (1959), la primera en fotografiar la cara oculta de la Lluna.
Lunik 9 (1966), la primera en allunitzar suaument.
Lunik 10 (1966), la primera en entrar en rbita al voltant de la Lluna.
Lunik 16 (1970), la primera sonda no tripulada en retornar mostres de la superfcie lunar a la Terra. ;
Lunik 17 (1970) i Lunik 21 (1973), que van portar al Lunokhod 1 i al Lunokhod 2, els primers rovers lunars.
Programa Ranger (EUA, 1961-1965): srie de 9 sondes equipades amb cmeres de vdeo per enviar imatges de gran resoluci de la superfcie de la Lluna. Es llanaven contra la Lluna enviant imatges desde cada vegada ms a prop fins a xocar contra la superfcie. Les primeres van ser un fracs per les Ranger 7, 8 i 9 van enviar moltes imatges que van servir per a preparar futures missions.
Programa Lunar Orbiter (EUA, 1966-1967): srie de 5 sondes orbitals amb la missi de fotografiar tota la superfcie lunar. Les imatges es van utilitzar per a escollir els llocs d'allunatge de les futures missions tripulades Apollo. Totes cinc van ser un xit i es va fotografiar el 99% de la superfcie del satllit.
Programa Surveyor (EUA, 1966-1968): programa constitut per 7 sondes de superfcie dissenyades per a demostrar la possibilitat d'allunitzar suaument sobre la superfcie del satllit. Dues es van estrellar contra la Lluna per les Surveyor 1, 3, 5, 6 i 7 van ser un xit.
Programa Zond (URSS, 1964-1970): estava format per 8 missions separades en dos blocs. Les tres primeres sondes eren missions cientfiques per a explorar Venus i Mart. Per de la 4 a la 8 (1968-1970) van ser missions de prova per a algun dia construir sondes orbitals tripulades. Van efectuar sobrevols de la Lluna i van retornar a la Terra. La Zond 5 va ser la primera sonda en tornar de la Lluna amb ssers vius a bord (tortugues, mosques, cucs, plantes, llavors i bacteris).

Missions recents (1990 - 2006).

Hiten (Jap, 1990): Constava de dos mduls: la nau Hiten i la sonda orbital Hagoromo. La inserci orbital va ser correcta per el transmissor de la Hagoromo va fallar i no es va obtenir cap dada cientfica.
Clementine (EUA, 1994): sonda orbital dedicada a obtenir imatges de la superfcie de la Lluna a diferents longituds d'ona i a realitzar diversos experiments cientfics grcies als instruments que portava a bord. La missi va ser un xit. Grcies a les dades que va obtenir, es va descobrir que als pols lunars hi ha una quantitat significativa d'aigua congelada. ;
Lunar Prospector (EUA, 1998): sonda orbital amb diversos instruments a bord dedicada a mesurar els camps magntic i gravitatori de la Lluna, a analitzar la composici de la superfcie lunar i a detectar possibles dipsits d'aigua als pols. La missi va ser un xit.
Smart 1 (ESA, 2003): sonda orbital actualment operativa. El seu objectiu principal s provar   els seus propulsors inics alimentats per energia solar. Si la prova resulta positiva, aquesta i d'altres tecnologies es podrien implementar en missions futures. Objectius secundaris sn recollectar dades sobre la composici de la Lluna, sobre com es va formar i sobre la possible presncia d'aigua als pols.

Missions tripulades: programa Apollo.

Les niques missions tripulades que s'han enviat a la Lluna (i a qualsevol altre cos del sistema solar) sn les del programa Apollo (1961-1975) de la NASA. De les 11 missions tripulades que formaven el programa (hi va haver tamb llanaments de prova no tripulats), dues (Apollo 7 i Apollo 9 no eren missions lunars sin noms vols de prova en rbita terrestre), dues ms (Apollo 8 i Apollo 10) tenien com a objectiu entrar en rbita al voltant de la Lluna i retornar els seus tripulants sans i estalvis a la Terra:
Apollo 8 (1968) : 10 voltes a la Lluna. Astronautes: Frank Borman, James Lovell i William Anders.
Apollo 10 (1969): 31 voltes a la Lluna. Astronautes: Thomas Stafford, John W. Young i Eugene Cernan.

Les 7 missions restants tenien com a objectiu allunitzar, efectuar activitats extravehiculars per la superfcie lunar i retornar a la Terra. Totes les missions Apollo van complir els seus objectius, excepte la missi Apollo 13 que, degut a un problema durant el viatge d'anada, es va veure obligada a suspendre l'allunatge i a retornar a la Terra desprs d'haver fet tan sols un sobrevol de la Lluna.
Apollo 13 (1970): Sobrevol. Astronautes: Jim Lovell, Jack Swigert i Fred Haise.

Les missions lunars que van aconseguir que els astronautes que portaven, poguessin trepitjar la Lluna i explorar-la, van ser les segents:
Apollo 11 (1969): 21h 36m a la Lluna. Astronautes: Neil Armstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin. Armstrong i Aldrin baixen a la Lluna amb el mdul lunar "Eagle".
Apollo 12 (1969): 31h 31m a la Lluna. Astronautes: Pete Conrad, Richard F. Gordon i Alan Bean.
Apollo 14 (1971): 33h 30m a la Lluna. Astronautes: Alan Shepard, Stuart Roosa i Edgar Mitchell.
Apollo 15 (1971): 66h 55m a la Lluna. Astronautes: David Scott, Alfred Worden i James Irwin.
Apollo 16 (1972): 71h 2m a la Lluna. Astronautes: John W. Young, Ken Mattingly i Charles Moss Duke.
Apollo 17 (1972): 75h 0m a la Lluna. Astronautes: Eugene Cernan, Ronald Evans, Harrison Schmitt.

Des del 1972, no hi ha hagut ms missions lunars tripulades. 

Missions previstes.

El 14 de gener de 2004, el president dels Estats Units George W. Bush va anunciar el Vision for Space Exploration, un projecte que preveu enviar noves missions lunars tripulades cap al 2020. El 19 de mar de 2005, la NASA va presentar un pla per intentar complir aquest objectiu. Pel 2008 hi ha prevista una missi preliminar no tripulada, la Lunar Reconnaissance Orbiter.

L'Agncia Espacial Europea (ESA) no t previstes ms missions lunars desprs de la Smart 1. Tanmateix, el 2002 va iniciar el programa Aurora, un projecte d'exploraci a llarg termini de la Lluna, Mart i diversos asteroides. S'ha plantejat la possibilitat d'una collaboraci amb la NASA per enviar una missi tripulada a la Lluna cap al 2024.

La Xina ha anunciat tamb la intenci d'enviar missions a la Lluna. El llanament de la sonda orbital no tripulada Chang'e 1 est previst per a l'abril de 2007. El seu objectiu, per, s molt ms ambicis, i contempla fins i tot la possibilitat d'enviar una missi tripulada abans del 2020.

El Jap t planejades dues missions lunars, la LUNAR-A i la Selene. Tamb hi ha un projecte de l'Agncia Espacial Japonesa (JAXA) per a construir una base lunar habitada.

La ndia t previst el llanament d'una sonda orbital no tripulada, la Chandrayaan 1, pel 2008.

Vegeu tamb.
Llista de missions d'exploraci de la Lluna;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1838" title="Mona de Pasqua" nonfiltered="1154" processed="1139" dbindex="1155">


La mona de Pasqua s un dol esponjs que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. s una tradici que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinncies s'han acabat.

El nom prov de la munna terme rab que significa "provisi de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.

Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pasts amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, per amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al Pas Valenci i Mrcia, per contra, no va evolucionar i encara mant la forma original de pasts (tonya) amb l'ou dur al damunt.

Actualment al Pas Valenci la mona de Pasqua es pot trobar en lloc de amb un ou dur al damunt, amb un caramull de clara d'ou, que es cou amb la mateixa cuita de la mona, quedant una mena de caputx.


Tradicionalment el padr regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida desprs de missa. El Dilluns de Pasqua era tradici que es reunissin dues o tres famlies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un pat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

Gaireb a tot Catalunya i al Pas Valenci, s tradicional que el padr obsequi el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l'ou. La tradici de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autntiques filigranes arquitectniques amb la xocolata.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1839" title="Membranfon" nonfiltered="1155" processed="1140" dbindex="1156">
Els membranfons sn aquells instruments musicals que, en la classificaci de Sachs-Hornbostel, produeixen el so mitjanant la vibraci d'una o ms membranes tenses, normalment collocades sobre un ressonador.

Es classifiquen, en primer lloc, segons la manera com les membranes entren en vibraci.
La majoria dels membranfons sn percudits, ja sigui amb les mans o amb baquetes; per aix els membranfons normalment s'associen als instruments de percussi. Alguns, per, sn fregats com el cas de la simbomba, i altres vibren per simpatia amb la veu humana, com el kazoo. Tamb n'hi ha que tenen una o ms cordes tenses, anomenades bordons, en contacte amb la membrana, de manera que la vibraci de la membrana es transmet a la corda, com en el cas de la caixa
Els instruments membranfons percudits, anomenats genricament tambors es classifiquen segons si tenen una o dues membranes, segons si es percudeixen amb la m o amb baquetes, segons la forma del ressonador, i segons si produeixen notes concretes -instruments de so determinat- o no -instruments de so indeterminat-.
Pel que fa a la forma del ressonador, pot ser:
 Cilndric, normalment amb dues membranes, com en el cas del tambor.
 Semiesfric: timbales;
 De Rellotge de sorra kalengo;
 De Copa: darbuka;
 De crcol: pandero;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1840" title="Metre" nonfiltered="1156" processed="1141" dbindex="1157">

El metre (m) s la unitat de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures. Es defineix com la longitud del cam que recorre la llum en un interval de temps de 1/299 792 458 segons.

 Mltiples i submltiples .

Es poden utilitzar prefixos per anomenar mltiples o submltiples del metre.


Tamb existeixen altres unitats relacionades amb el metre que no formen part del Sistema Internacionall
 ngstrom ( ) = 10-10 m;

 Histria .
La paraula metre prov del grec        (metron, mesura), d'aqu va passar al francs com a mtre. La seva utilitzaci en el sentit modern d'unitat de mesura va ser introduda pel cientfic itali Tito Livio Burattini a la seva obra Misura Universale del 1675 per reanomenar com a metro cattolico la mesura universal proposada per John Wilkins el 1668.

Al segle XVIII va haver dues tendncies predominants per a la definici de la unitat estndard de longitud. Una d'aquestes suggeria la definici del metre com la longitud d'un pndol amb un semiperode d'un segon. Mentre l'altra proposava una definici basada en una mesura de l'arc d'un meridi terrestre (deumilionssima part de la longitud d'un quart del meridi terrestre). El 1791 l'Acadmia Francesa de les Cincies va optar per la segona definici front la que es basava en el pndol perqu la fora de la gravetat varia significativament al llarg de la superfcie de la Terra i aquesta variaci afecta el perode del pndol.

El metre va ser definit el 1791 per l'Acadmia Francesa de Cincies com a la deumilionsima part del quadrant d'un meridi terrestre; concretament, la distncia a travs de la superfcie de la Terra des del Pol Nord fins a l'Equador passant pel meridi de Pars. El cientfic nord-catal Francesc Arag va ser un dels membres de l'expedici que va completar les mesures que van permetre establir aquesta primera definici. Aquestes mesures es van dur a terme en una primera fase entre Dunkerque i Barcelona. En concret, el meridi de Pars arriba al mar a la platja d'Ocata, al Masnou. En una segona fase les mesures es van prolongar fins a les Illes Balears, entre els anys 1806 i 1808. En esclatar la guerra del Francs Franois Arag va evitar el linxament grcies al seu coneixement del catal. Els expedicionaris es van refugiar a la pres del castell de Bellver i no van poder tornar a Frana fins un any ms tard. El 1795, Frana va adoptar el metre com a unitat oficial de longitud. 

 Evoluci de la definici del metre .
 8 de maig del 1790: L'Assemblea Nacional Francesa va decidir que la longitud del nou metre ha de ser igual a la longitud d'un pndol amb un semiperode d'un segon. ;
 26 de mar del 1791:  L'Assemblea Nacional Francesa accepta la proposta de l'Acadmia Francesa de les Cincies i decreta que la nova definici del metre sigui igual a una deumilionssima part de la longitud d'un quart del meridi terrestre. A partir de llavors en comenar a mesurar un arc de meridi entre Dunkerque i Barcelona que serviria de base a la nova definici del metre. ;
 1795: El mes de juliol es construeix un patr provisional en llaut i s enviat al Comit d'Instrucci Pblica.;
 10 de desembre del 1799: L'Assemblea Nacional Francesa estableix per llei el prototip del metre com a patr de les mesures de longitud a la Repblica. El prototip definitiu havia estat presentat el 22 de juny del 1799, era un regle pla construt en plat i de secci rectangular, aquest primer prototip definitiu va ser dipositat a l'Arxiu Nacional de Frana.;
 28 de setembre del  1889: La primera Conferncia General de Pesos i Mesures (CGPM) que se celebra a Pars, defineix el metre com la distncia entre dues lnies marcades en una barra de plat amb el 10% d'iridi mesurada en a la temperatura de fusi del gel.;
 6 d'octubre del 1927:La 7 CGPM ajusta la definici del metre com la distncia a 0C entre els eixos de dues lnies centrals marcades sobre la barra de plat-iridi del prototip, amb la barra sotmesa a unes condicions estndards de pressi atmosfrica i suportada per dos cilindres de com a mnim un centmetre de dimetre posats de manera simtrica al mateix pla horitzontal i a una distncia de 571 millmetres entre ambds.;
 20 d'octubre del 1960: La 11 CGPM va definir el metre com a 1.650.763,73 vegades la longitud d'ona en el buit de la radiaci que correspon a la transici entre els nivells quntics 2p10 and 5d5 de l'tom de cript-86.;
 21 d'octubre del 1983:La 17 reuni de la CGPM va establir la definici actual del metre, la longitud recorreguda per la llum en el buit en un temps de 1/299.792.458 segon. Aquesta definici t l'avantatge de que la velocitat de la llum al buit s una constant fsica fonamental, cosa que fa la definici del metre independent de qualsevol objecte material de referncia.;

 Vegeu tamb .
 Meridi verd;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Oficina Internacional de Pesos i Mesures: angls o francs;











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1841" title="Marat" nonfiltered="1157" processed="1142" dbindex="1158">




La marat s una prova d'atletisme, la ms llarga de les competicions a l'aire lliure i de pista (42,195 km), i la que sempre clausura els Jocs Olmpics d'estiu.

La marat ha arribat a ser molt popular i se n'organitzen per tot el mn.
Les ms importants sn les que se celebren cada any a les ciutats de Londres, Boston, Chicago, Nova York i Pars.

La marat t una llarga i curiosa histria. La prova es va escollir per rememorar la distncia recorreguda per un soldat grec des de la ciutat de Marat fins a la d'Atenes l'any 490 aC., per portar la notcia de la victria dels grecs sobre els perses.

La distncia real de Marat a Atenes s bastant inferior a 40 km.
La distncia moderna es va establir als Jocs Olmpics de Londres del 1908 i representa la distncia des del castell reial de Windsor fins l'estadi de White City a l'oest de la ciutat.

Des de l'inici de les olimpades modernes l'any 1896 fins el 1984 noms corrien homes.

Fins a l'1 de gener de 2004 no hi havia rcords masculins ni femenins de la prova perqu malgrat la distncia s la mateixa, el recorregut s sempre diferent. Ara la IAAF en reconeix en maratons homologades, en qu els recorreguts segueixen unes normes molt estrictes.

 Rcords .
(actualizat a 30-09-2007)



 Millors marques masculines .
(actualitzat a 30.09.07)




 Millors marques femenines .
(actualitzat a 31.08.07)



 Campions olmpics .


Campions mundials.


 Enllaos  externs .

 IAFF - International Association of Athletics Federations (en angls);
 Principals maratons als Pasos Catalans i altres maratons amb gran participaci Catalana;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1842" title="Ren Magritte" nonfiltered="1158" processed="1143" dbindex="1159">



Ren Magritte (Lessines, 1898 - Brusselles, 1967) fou un pintor belga, figura principal del moviment surrealista.

Va nixer a Lessines i va estudiar a l'Acadmie Royale des Beaux-Arts de Brusselles. La seva primera exposici individual va ser inaugurada a Brusselles l'any 1927. En aquells moments ja havia comenat a pintar en un estil proper al surrealisme, que va predominar durant tota la seva carrera artstica.

Hbil i meticuls en la seva tcnica, s notable per obres que tenen juxtaposici d'objectes comuns en contexts poc habituals donant aix un nou significat a les coses familiars. Aquesta juxtaposici es denomina sovint realisme mgic, del qual Magritte s el mxim representant.

L's representacional d'objectes com una cosa diferent del que semblen es fa pals a la seva pintura "La traci de les imatges" (La trahison des images), que mostra una pipa que sembla el model d'un anunci per a un estanc. Magritte va pintar a sota de la pipa "Aix no s una pipa" (Ceci n'est pas une pipe), que sembla una contradicci, per que significa que la imatge de la pipa no s en si mateixa una pipa. (Al seu llibre, Aix no s una pipa, el crtic francs Michel Foucault tracta d'aquesta obra i de la seva paradoxa).

Va morir el 15 d'agost de 1967 a Brusselles.

Enllaos externs.

 Fundaci Magritte (en angls i francs);
 Museu Ren Magritte a Brusselles (en flamenc, francs i angls);
 Magritte a l'Artcyclopedia (en angls);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1844" title="Modernisme" nonfiltered="1159" processed="1144" dbindex="1160">
 
 
El modernisme va ser un moviment cultural produt a Occident a la fi del segle XIX i al comenament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya t un sentit molt ms ampli (vegeu modernisme catal), va tenir incidncia sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.

El modernisme es coneix a d'altres pasos com a Art Nouveau (a Frana i a Blgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a ustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itlia), Modernismo (a Espanya). Si b existeix certa relaci que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada pas el seu desenvolupament es va expressar amb caracterstiques distintives.

D'acord amb Francisco Rico, la paraula Modernisme va ser un calc d'una tendncia heterodoxa pel que fa al catolicisme tradicional, condemnada com modernisme per Lle XIII i Po X, i debatuda en les dues ltimes dcades. Posteriorment va ser un calc despectiu del modern, fins que els modernistes la van adaptar com signe d'identitat. (Francisco Rico, El Modernismo como actitud, p. 46).

 Corrents ideolgics .

 Regeneracionisme: s'oposava al conservadorisme de la burgesia, va intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la societat a travs de l'art.

 Esteticisme: donava l'esquena a la societat. L'art era el seu refugi, la seva religi i tamb va ser molt important la seva mare.

Caracterstiques reconeixibles.


Les caracterstiques que  en general  permeten reconixer a l'Art Nouveau decoratiu prpiament dit sn:

 La inspiraci en la naturalesa i l's profs d'elements d'origen natural per amb preferncia en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgnic entrellaant-se amb el motiu central.

 L's de la lnia corba i l'asimetria, tant en les plantes i alats dels edificis com en la decoraci. En aquesta ltima s molt freqent l's de la cridada lnia fuet. Una derivaci d'aquest estil en la dcada de 1920 s el denominat Art dec pel que de vegades se li sol confondre amb l'Art Nouveau.

 Hi ha tamb una tendncia a la estilitzaci dels motius, sent menys freqent la representaci estrictament realista d'aquests.

 Una forta tendncia a l's d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i grcils, amb un aprofitament geners de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.

 Una actitud tendent a la sensualitat i a la complacncia dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'ertic en alguns casos.

 La llibertat en l's de motius de tipus extic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiraci en diferents cultures llunyanes o antigues (Jap, Egipte antic, la cultura clssica grecorromana).

 L'aplicaci evolupant del motiu prenent alguna de les caracterstiques anteriorment esmentades en contraposici amb les caracterstiques habituals de l'objecte a decorar. Aix es pot observar en l'aplicaci en el mobiliari, en arquitectura, en els cartells o posters promocionals o en objectes d's quotidi on l'element destacat de tipus orgnic embolica o s'uneix amb l'objecte que decora.

Histria del modernisme.

El modernisme va tenir el seu clmax entre els anys 1892 i 1902. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el Castell de Roquetaillade (Frana). Eugene Viollet-le-Duc va restaurar el castell en la dcada de 1850 i tot i que la seva ideal per a la torrassa del castell era produir una recreaci gtica, la imitaci va donar lloc a frescos que sn exemples de l'un estil germinal modernista, a la vista dels seus moviments orgnics, els colors i la grcia de les seves formes.

El primer senyal evident del moviment modernista es pot reconixer en la dcada de 1880 en un conjunt de dissenys progressistes tals com el disseny per a la tapa del llibre publicat en 1883 del dissenyador i arquitecte Arthur Mackmurdo que va fer en referncia a les esglsies dissenyades per Sir Christopher Wren. Es pot adduir tamb la tendncia en alguns dissenys de ferro forjat amb formes flotants lliures, o algunes dissenys txtils florals, la majoria dels quals posseen algun mpetu derivat dels patrons del disseny victori.

La llibertat de la dcada de 1890 pels artistes de les distintes secessions ocorregudes en les diferents ciutats europees va donar sustento ideolgic i visibilitat pblica al moviment.

Un punt destacat en l'evoluci del modernisme va ser la Exposici Universal de Pars del 1900, en la qual el modernisme va triomfar en cada mitj exposat. De totes maneres es pot dir que va arribar el seu apogeu en l'Exposici Internacional de l'Art Decoratiu Modern de 1902 en Tor, Itlia, on els dissenyadors van exhibir obres de tots els pasos europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer s de moltes innovacions tecnolgiques de finals del segle XIX, especialment l'ampli s del ferro exposat  aprofitant-lo ms enll de la seva funci arquitectnica- aix com l's de grans peces de cristall de forma irregular   vitraux- en arquitectura. Per al comenament de la Primera Guerra Mundial, la naturalesa altament decorativa del disseny modernista  que ho feia car de produir- va comenar a ser abandonat en favor del art modern que amb els seus traos ms simples i rectilinis -i per tant ms barat- i estant ms en harmonia amb l'esttica plana i tosca dels dissenys industrials desprs derivaria en el Art Dec.

El modernisme en les arts grfiques.


El modernisme es va estendre de manera molt profusa en les arts grfiques. Ja sigui en el disseny de cobertes de llibres, a illustracions de revistes de tot tipus, des de cartells comercials a panells decoratius, des del disseny de tipografia per a impremta a la confecci de postals, el modernisme va deixar la seva marca.

De tots els autors que van poder fer aportis a aquesta gran amplitud, un dels ms influents i imitat va ser el Txec Alfons Mucha. L'acceptaci dels seus dissenys, fets amb exquisida delicadesa i que incloen en la seva gran majoria la figura femenina com figura central li va guanyar treballs a nivell internacional, produint tamb la clau guanyadora d'un estil artstic comercial a imitar pels illustradors de l'poca.

Mereix destacar-se Aubrey Beardsley  malgrat la seva curta vida- com un dels ms originals exponents del modernisme grfic i -si escau- amb illustracions en blanc i negre, amb un estil personal que li ha reputat admiraci a pesar del controvertit i irreverent que els temes que illustra en les seves obres van ser per a la seva poca.

Altres dissenyadors coneguts sn Charles Rennie Mackintosh (amb el moviment d'Arts and Crafts), T. Privat-Livemont, Koloman Moser i Franz von Stuck.

Joieria Modernista.

L'art de la joieria es va veure revitalitzat pel modernisme, tenint a la naturalesa com la principal font d'inspiraci. Van complementar aquesta renovaci els nous nivells de virtuosisme arribats en el esmaltat i els nous materials com pals i altres pedres semiprecioses. L'inters generalitzat en el Art japons i l'entusiasme especialitzat en les habilitats del metall, van fomentar noves aproximacions i temes de ornamentaci.

En els dos segles previs, l'mfasi en la joieria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els diamants pel que la preocupaci principal de joier consistia a proveir un marc adequat per al seu llument. Amb el modernisme va sorgir un nou tipus de joieria, motivada i encausada cap al disseny artstic abans que en el mer desplegament de les gemes.

Els joiers de Pars i Brusselles van ser els quals principalment van definir el modernisme en la joieria i s en aquestes ciutats on l'estil va guanyar el millor renom. Els crtics francesos contemporanis eren unnimes al reconixer que la joieria estava travessant una transformaci radical i que el dissenyador, joier i vidrier Ren Lalique estava en el seu centre. Lalique va glorificar a la naturalesa en la joieria, estenent el seu repertori per a incloure aspectes nous no tan convencionals  com libllules i herbes- inspirats en les seves trobades amb l'Art japons.

Els joiers estaven desitjosos d'establir aquest nou estil com una tradici distingida i per a aix van buscar inspiraci en el renaixement per a les seves joies d'or esmaltat i esculpit, acceptant a ms l'estatus del joier com artista ms que com artes. En la majoria dels treballs esmaltats les gemmes van cedir la seva primacia. ALS diamants se'ls donava un paper subsidiari en combinaci amb materials menys familiars com el vidre modelat, el ivori i banya animal.

Arquitectura i arts decoratives.


El modernisme sorgeix per l'evoluci de l'eclecticisme i el historicisme. s un art burgs, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. El modernisme s un corrent essencialment decoratiu, encara que possex solucions arquitectniques originals. Es desenvolupa a cavall entre els segles XIX i XX.

El modernisme deixa de costat les solucions que la revoluci del ferro i del cristall aporten a l'arquitectura, encara que se serveix de la indstria per a la decoraci d'interiors i les forges de les reixes, etc. Les seves formes sn toves i arrodonides, encara que no s aix el caracterstic del modernisme, sin la profusi de motius decoratius. La influncia del modernisme arquitectnic es deixa sentir a l'arquitectura actual, la dels anys 80 i 90 del segle XX. El modernisme com a tal, neix a Blgica de la m de Van de Velde i Victor Horta amb el nom dart nouveau. 

Henry Clemens van de Velde (1863-1957) s un dels primers modernistes: construx la casa Bloemenwert, per el ms interessant s el disseny de la seva decoraci, amb influncies de l'expressionisme alemany, i sn tpiques les seves teulades ondades. 

Victor Horta (1861-1947) s el ms pur dels modernistes, i el ms representatiu. Tamb sn tpiques les seves teulades ondades aix com les seves faanes, que provoquen un joc de llums i ombres molt decoratiu que recorda el barroc. Descobreix les possibilitats del ferro, amb el qual crea grans forges. Els elements decoratius de la seva arquitectura es corben, assemblant-se a la vegetaci natural. Obres seves sn l'escala del carrer Paul-Emile Janson a Brusselles, mltiples quioscos de ferro i boques de metro luxosament decorades. Tamb va fer la casa Solvay a Brusselles. El ms caracterstic d'aquesta casa sn els seus interiors luxosament decorats i molt recarregats, amb llums, paper pintat i vidrieres; tot de disseny. Altres obres seves sn les cases Tassel, Solvay i del Poble, el palau de Belles Arts, a Brusselles i el Gran Basar de Frankfurt. 

William Morris (1834-1896) s un altre dels grans modernistes, d'origen angls. El seu modernisme no cau en els excessos decoratius, s el ms sobri del moviment, encara que continua sent recarregat. Sobretot dissenya mobles i petits utensilis quotidians. Un altre angls s Charles Rennie Mackintosh (1868-1928) que s un dels ms grans arquitectes amb influncies modernistes. Els seus plantejaments sn originals i aporten noves solucions als seus problemes arquitectnics. En sn caracterstiques les formes prismtiques i octogonals. Mackintosh s l'arquitecte modernista ms sobri en els exteriors, el que li val ser un precursor del racionalisme. Dissenya mobles i joies, i construeix l'Escola d'Art de Glasgow .

 Artistes modernistes.
 Aubrey Beardsley (illustrador);
 mile Gall (ceramista i vidrier);
 Antoni Gaud (arquitecte i dissenyador);
 Gustav Klimt (pintor);
 Ren Lalique (orfebre);
 Kolo Moser (dissenyador);
 Alfons Mucha (pintor, cartellista);
 Joseph Maria Olbrich (arquitecte);
 Joe Ple nik (arquitecte);
 Josep Puig i Cadafalch (arquitecte);
 Louis Comfort Tiffany (dissenyador);
 Jan Toorop (pintor);
 Otto Wagner (arquitecte);
 Salvador Valeri i Pupurull (arquitecte);
 Henry Clemens van de Velde (arquitecte);
 Charles Rennie Mackintosh (arquitecte);
 William Morris;
 Domnech i Montaner ;
 Josep Maria Jujol;
 Hermen Anglada Camarasa;
 Hector Guimard ;
 Josef Hoffman ;
 Victor Horta;

A Valncia hi ha poques representacions modernistes, per cal destacar l'Estaci del Nord i el mercat de Colon.

Literatura modernista.
En la literatura les caracterstiques ms importants sn el preciosisme, l'exotisme, la bucolitzaci de les rees rurals, la dualitat (oposici de les normes socials a la voluntat individual, oposici ciutat-camp), l'allusi als nobles, els mns desapareguts (l'edat mitjana cavalleresca, les corts dels Llusos a Frana, les monarquies xineses i japoneses). Tenen molta influncia el simbolisme i el parnassianisme.

Un dels smbols ms importants s el cigne. El modernisme oposa all que s llat a all que s anglosax. El modernisme s una reacci que va en contra del positivisme, i que s interessa per la teosofia i les cincies ocultes. En la narrativa s'oposa al realisme, optant per la novella histrica o la crnica d experincies de l'allucinaci i la bogeria; la descripci d'ambients de refinada bohmia. Introdueix el personatge de la dona fatal, que porta els homes al plaer i a la mort.

 Escriptors modernistes.
En catal.
Prudenci Bertrana;
Jaume Brossa;
Raimon Casellas;
Vctor Catal;
Miquel Llor;
Joan Maragall;
Apelles Mestres;
Narcs Oller ;
Joan Puig i Ferreter;
Santiago Rusiol;
Joaquim Ruyra;

En castell.
Rubn Daro;
Julio Herrera y Reissig;
Leopoldo Lugones;
Antonio Machado;
Horacio Quiroga;
Ramn del Valle-Incln;

Altres.
 Modernisme musical .
El terme Modernisme Musical ha estat utilitzat per l'investigador Carl Dahlhaus per designar aquest perode.

A partir del 1890 comena a reflectir tamb l'actualitat. Aix fa nixer una nova esttica en la que la msica no ha de ser necessriament bella i harmoniosa, sin sobretot autntica, i per tant, tamb pot arribar a ser desagradable.

A Catalunya, el modernisme va ser una de les poques musicals ms esplendoroses. El Modernisme musical catal t alguns punts de contacte amb els altres modernismes, com s la voluntat de modernitzaci, per, alhora molts punts divergents.

La msica modernista catalana es caracteritza principalment pel wagnerisme (influncia de l'obra de Richard Wagner) i el nacionalisme. Alguns dels compositors representants del modernisme musical a Catalunya sn:

Isaac Albniz;
Enric Morera;
Llus Millet;
Enric Granados;
Amadeu Vives;
Joan Lamote de Grignon;
Jaume Pahissa;
Eduard Toldr;
Robert Gerhard;
Manuel Blancafort;
Antoni Massana;

A nivell internacional es poden citar compositors que van realitzar obres amb caracterstiques d'aquest perode:
Claude Debussy;
Richard Strauss;
Arnold Schnberg;
gor Stravinski;

 Bibliografia.
El modernisme (Programa de l'exposici homnima) Olimpada Cultural, 1992. ;

 Enllaos externs .
Museo Casa Lis de Salamanca;
LE CERCLE GUIMARD   Asociacin para la proteccin y la promocin de la obra de Hector Guimard (en francs);
lartnouveau.com;
Taller de escultura Luis Gueilburt Coleccin Antoni Gaud;
Temakel.com   Art Nouveau en la ciudad de Buenos Aires;
Gaud i el Modernisme a Catalunya;
Modernismo;
Art Nouveau a Polnia;
El Modernismo en Catalua;
Resea del estilo Art Nouveau 1880-1910 ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1845" title="Microscopi" nonfiltered="1160" processed="1145" dbindex="1161">

El microscopi s un instrument ptic que permet observar objectes de diversa grandria que sn massa petits per a ser vists a ull nu. 

El tipus ms com de microscopi i el primer que es va inventar s el microscopi ptic. Es tracta d'un instrument ptic que cont una o diverses lents que permeten obtenir una imatge augmentada de l'objecte i que funciona per refracci. Per superar les limitacions del microscopi ptic convencional s'han ideat nombroses tcniques de microscpia addicionals, com la microscpia de fluorescncia, la microscpia de contrast de fase o la microscpia confocal, entre altres.

El microscopi ptic utilitza llum, per tamb es poden utilitzar electrons o raigs X, de manera que es tenen microscopis de raigs X i microscopis electrnics (de rastreig o de transmissi), que tenen major resoluci que el microscopi ptic, per que elaboren la imatge d'una manera indirecta. 

La cincia que investiga els objectes petits utilitzant aquest instrument es diu microscpia.


 Cronologia del desenvolupament dels microscopis .

 1590: amb posterioritat, alguns autors (Pierre Borel 1620 - 1671 o 1628 - 1689 i Willem Boreel 1591 - 1668) reivindiquen que en aquest any els fabricants holandesos de lents, Hans Janssen i el seu fill Zacharias Janssen van inventar un microscopi compost, per aquest fet no ha pogut ser verificat. ;
 1609: Galileu Galilei desenvolupa un occhiolino o microscopi compost d'una lent convexa i una cncava. ;
 1612: Galileu Galilei presenta el occhiolino al rei de Polnia Segimon III. ;
 1619: Cornelius Drebbel (1572 - 1633) presenta a Londres, un microscopi compost de dues lents convexes. ;
 c.1622: Drebbel presenta el seu invent a Roma. ;
 1624: Galileu presenta el seu occhiolino al Prncep Federico Cesi, fundador de l'Acadmia dels Linxs. ;
 1625: Giovanni Faber de Bamberg (1574 - 1629), membre de l'Acadmia dels Linxs, encunya la paraula microscopi per analogia amb "telescopi". ;
 1665: Robert Hooke publica Micrographia, una collecci de micrografies biolgiques. Dna la paraula "cllula" per a les estructures que descobreix en una escora de suro.
 1674: Anton van Leeuwenhoek inventa el microscopi simple. ;
 1931: Ernst Ruska construeix el primer microscopi electrnic. ;
 1965: Es desenvolupa el primer microscopi electrnic de rastreig. ;
 1981: Gerd Binnig i Heinrich Rohrer desenvolupen el microscopi d'efecte tnel. ;
 1985: Binnig i Rohrer desenvolupen el microscopi de fora atmica.



 Tipus de microscopis .

 Microscopis ptics ;
 microscopi simple ;
 microscopi compost ;
 Microscopis ptics especials ;
 microscopi de fluorescncia;
 microscopi de llum ultraviolada ;
 microscopi petrogrfic ;
 microscopi en camp fosc ;
 microscopi de contrast de fase ;
 microscopi de llum polaritzada;
 Microscopis electrnics ;
 microscopi electrnic de transmissi ;
 microscopi electrnic de rastreig ;
 Microscopis de sonda de rastreig ;
 microscopi d'efecte tnel ;
 microscopi de fora atmica ;
 Altres microscopis ;
 microscopi virtual ;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1846" title="Motocicleta" nonfiltered="1161" processed="1146" dbindex="1162">

Una motocicleta s un vehicle autombil, generalment de dues rodes (disposades en lnia recta), i impulsat per un motor de dos temps o de quatre temps, amb capacitat per a transportar una o dues persones.

Per ciclomotor, s'entn una moto de poca cilindrada, que pot incorporar pedals, per poder circular en cas de necessitat, sense encendre el motor.

Histria.
L'origen de la motocicleta o tamb anomenada moto va ser la bicicleta.

Aix s aix, no noms perqu sembla lgic, sin perqu l'alemany Gottlieb Daimler, l'any 1885, va installar un motor de combusti a una bicicleta de fusta.

Una bicicleta motoritzada, doncs, va ser la primera motocicleta de la histria.

Competicions.
S'organitzen diferents competicions relacionades amb les motocicletes;
 Campionat de motociclisme; Sobre pista asfaltada. Amb categories de 125 cc, 250 cc i Moto GP.
 Campionats de trial; ;
 Campionats de motocrs; ;
 Campionats de supermotard;
 ...

 Peces de la moto .

1. Xasss s la columna vertebral de la motocicleta i a partir del com es colloquen tots els altres elements que la componen. 

2. Forqueta que s la pea a la qual s'uneix el manillar i la roda davantera i que actua al seu torn de suspensi davantera. 

3. Pipa d'adrea, que uneix la forqueta al xasss i que allotja en el seu interior uns rodaments, que sn els quals permeten girar la direcci a un o altre costat. 

4. Basculant que s la pea que unida al xasss mitjanant un eix (eix del basculant), subjecta la roda del darrere i un dels extrems de la amortiguaci del darrere de suspensi. 

5. Dipsit de combustible que s el recipient que allotja la gasolina. 

6. Motor que ancorat al basculant, i a la roda del darrere mitjanant una cadena, una corretja o un cardan s l'encarregat d'impulsar tot el conjunt. Depenent del cicle de funcionament, els motors poden ser de dos o quatre temps. 

7. Frens davanter i del darrere que sn els encarregats de detenir la motocicleta, i que poden ser de disc o de tambor, encara que aquests ltims estan gaireb en dess. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1847" title="Miranda" nonfiltered="1162" processed="1147" dbindex="1163">


Astronomia: Miranda (satllit) s un dels satllits d'Ur.
Geografia: ;
Miranda de Ebro a la provncia de Burgos;
Miranda (Biscaia);
Miranda de Arga a Navarra;
Miranda (Palncia);
 Miranda (Gers) s una ciutat d'Occitnia;
 l'Estat de Miranda s un estat de Veneuela.
Miranda do Douro  s un municipi (concelho) de Portugal;
Literatura: Miranda (Shakespeare) s un personatge de l'obra La tempestat de William Shakespeare.
Biografies:
Pedro de Miranda fou un conqueridor espanyol.
Ramon Miranda va ser jugador del FC Barcelona.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1849" title="Madremanya" nonfiltered="1164" processed="1148" dbindex="1165">

Madremanya s un municipi de la comarca del Girons. El seu nom prov de l'expressi llatina Mater Magna 'mare gran', que era com s'anomenava la deessa Cbele.







 Demografia .

El 1787 incorpora Sant Mart Vell que es desagrega el 1930.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1850" title="Massanes" nonfiltered="1165" processed="1149" dbindex="1166">


Massanes s un municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.












 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1851" title="Maanet de la Selva" nonfiltered="1166" processed="1150" dbindex="1167">


Maanet de la Selva s una vila i municipi de la comarca de la Selva.





















 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1853" title="Meridi" nonfiltered="1167" processed="1151" dbindex="1168">

Un meridi s una lnia imaginria que uneix els pols. Defineixen lnies de igual longitud. No sn, doncs, cercles mxims, sin la meitat d'un cercle mxim: semicercles.

El meridi de Greenwich s el que determina l'origen de les longituds. Els meridians i els parallels es tallen sempre en angles rectes.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1854" title="Matrimoni cannic" nonfiltered="1168" processed="1152" dbindex="1169">
L'Esglsia catlica, apostlica i romana considera que el matrimoni cannic s un sagrament pel qual un home i una dona batejats, es comprometen a viure units, mentre visquin, amb la finalitat de contribuir d'estimar-se i recolzar-se mtuament aix com de procrear i educar la descendncia.

Segons el catolicisme, en aquest tipus de matrimoni els ministres del sagrament sn els propis cnjuges, i el sacerdot s el testimoni qualificat en nom de d'aquesta esglsia. El fet que el considerin com un sagrament vol dir que creuen que Du atorga la seva grcia a travs de la mtua acceptaci del comproms.

Tamb creuen que el smbol del matrimoni s l'amor entre Crist i la seva esglsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1855" title="Joan Maragall i Gorina" nonfiltered="1169" processed="1153" dbindex="1170">

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860   Barcelona, 20 de desembre de 1911) va ser un poeta catal. 

 Corrents en la seva obra.

Maragall era el fill petit de la seva famlia i tenia tres germanes. El seu pare, fabricant txtil. Estudi dret quan el seu pare volia que es cuids de la fbrica, per aix no l'imped ser un gran poeta i periodista. 

La seva poesia passa per diverses etapes sempre moguda, per, per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme. 

 1a Etapa vitalista (1888 1893) .
La seva primera etapa d'escriptor i poeta destaca pels poemes plens de vitalitat i energia.
El 1888 va publicar el 1r poema important, L'oda infinita, obra que cont la seva teoria potica. Aquest mateix any va ajudar el seu pare que es va arruinar i es va professionalitzar com a escriptor. El 1891 es va casar amb Clara Noble i va comenar a publicar a la revista L'Aven, on va collaborar fins al 1893 com a traductor i poeta. El 1892 va escriure Pirinenques, una obra amb fragments decadentistes, i va comenar a escriure al Diario de Barcelona. 

A partir de 1893 es va donar a conixer com a poeta i va comenar a ser conegut i estimat. Va participar en la Festa Modernista de Sitges on va donar a conixer fragments de Nietzsche. A l'estiu, de vacances a Sant Joan de les Abadesses va escriure La vaca cega. En arribar a casa desprs de l'atemptat al Liceu va veure la seva dona donant el pit al seu fill i a partir d'aquesta imatge va escriure Paternal. Tamb s d'aquest mateix any el poema Excelsior.

 1a Etapa decadentista (1894 1895) .
El 1894 i una mica per seguir la moda del moment va entrar en un perode decadentista del qual destaquen les Estrofes decadentistes (1894) i el recull de poesia Poesies (1895), on apareix publicat La vaca cega.

 2a Etapa vitalista (1896 1905) .
En aquesta segona etapa vitalista Maragall descobreix un catalanisme diferent de la Renaixena que aparella al vitalisme. El 1900 escriu el seu llibre culminant Visions & Cants. A partir de l'any 1900 es va distanciant del modernisme i esdev un escriptor de fama reconeguda. En aquests anys va traduir Novalis, escriptor alemany, i va fixar la seva teoria literria. El 1903 va ser elegit president de l'Ateneu de Barcelona i el seu discurs va ser lElogi de la paraula, un discurs on elogia la paraula i el poder que t per expressar tot el pensament. L'any 1904, per haver guanyat tres premis als Jocs Florals, s proclamat Mestre en Gai Saber.

 2a etapa decadentista (1906 1909) . 
En aquests anys Maragall va patir un moment de depressi degut a la incomprensi que sentia i va patir davant l'avan del Noucentisme. D'aquesta poca sn Enll (1906), un recull de poesies on apareix la 2a part del Comte Arnau,  Haid(1906) i Nausica (1906), basat en la Penlope de l'Odissea d'Homer. 

 3a etapa vitalista (1909 1911). 

En aquesta ltima etapa Maragall recupera l'individualisme i el vitalisme de les primeres poques. Es dedica a intranquillitzar l'nim burgs que s'autoexculpa dels fets de la Setmana Tragica amb articles com LEsglsia cremada. D'aquesta poca s Seqncies, que cont el Cant Espiritual i la 3a part d' El comte Arnau i Oda nova a Barcelona.

 Temtica .
La temtica en l'obra de Joan Maragall s de les ms mplies. Tots els mbils eterns de la poesia hi sn presents: l'amor, la natura, el cant de la seva terra i la seva ciutat, la llegenda, els elements espirituals. El poema La vaca cega, per exemple, s'inclou en la temtica de la natura, un dels temes cabdals en la poesia de Maragall. En la natura, com en d'altres temes tractats per Maragall, com el paisatge i les tradicions, tpics dels poetes romntics, hi veia possibilitats de vida, de salut, de regeneraci, d'energia vital.

Enllaos externs.


 Pgina dedicada a Joan Maragall, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 "La vaca cega" en esperanto;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1856" title="Mont-roig del Camp" nonfiltered="1170" processed="1154" dbindex="1171">

Mont-roig del Camp s una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.






Se situa al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i el mar. 

El municipi t una mplia faana martima amb hotels, apartaments i cmpings, sorgits anrquicament als nuclis dels Pins de Miramar i Miami Platja i entorn de la platja de Rif, vora les Pobles.

Hi destaca l'esglsia vella de Sant Miquel, de gtic renaixentista i amb un doble portal totalment renaixentista, que va ser construda entre 1574 i 1610. 

Sobre un penyal de roca molt erosionat s'ala el santuari de la Mare de Du de la Roca, amb la capella de Sant Ramon. 

Al Mas d'en Mir, propietat del pare de Joan Mir, a la zona coneguda com les Pobles, hi va residir el pintor llargues temporades des de 1911.
Histria.
Apareix esmentat per primera vegada el 23 de gener de 1118. El document en qesti s la carta de donaci atorgada per Ramn Berenguer III al bisbe Oleguer en la qual apareixen citats|esmentats els lmits d'una zona denominada Montem Rubeum. A la carta de donaci d'Escornalbou a Joan de Sant Boi de 1158 apareix anomenat ja com a vila, amb una referncia explcita al seu castell. Li va ser concedida carta de poblaci el 13 d'agost de 1180.

En 1181, el rei Alfons II d'Arag va lliurar al bisbe els drets sobre el castell; drets que en 1185 van passar a l'esglsia de Santa Tecla de Tarragona. El rei es va reservar la meitat de les rendes que ms endavant va traspassar a la seva esposa Sancha. Es va originar aix un enfrontament entre la reina i l'arquebisbe Ramon de Castellterol que reclamava els seus drets sobre les rendes. El conflicte va finalitzar en 1198 amb un acord que reconeixia els drets de la reina sobre Mont-roig i els de l'arquebisbat sobre Albiol i La Riba. Tots els drets van quedar a les mans de l'esglsia a la mort de Sancha.

En 1282, alguns dels habitants de Mont-roig van participar en un assalt al castell de Tarragona a causa d'una disputa sobre els tributs que es pagaven. El rei Pere el Gran, com a represlia, va ordenar al seu veguer que s'apoders de tots els bens possibles dels homes del poble. En 1324 el poble va acudir a defensar Cambrils atacat per les tropes castellanes.

El 8 de juny de 1808 el poble de Mont-roig es va revoltar, exigint la formaci d'un sometent. El dia 13 es va organitzar una junta local. Durant tot aquell any es van succeir els enfrontaments entre els miquelets i les tropes napoleniques. El 1811 el poble va sofrir un setge de dotze hores per part de tropes comandades pel general Suchet. Diversos habitants van ser afusellats i l'ermita del poble incendiada.

 Demografia .

Miami-Platja.
Miami-Platja, conegut popularment com a Miami, s un nucli turstic coster que forma part del municipi de Mont-Roig del Camp, i que es troba situat a uns 20 km de Mont-roig i que s contigu al poble de L'Hospitalet de l'Infant, del qual noms es troba separat pel riu de Llastres. Consta principalment d'apartaments de vacances i villes, amb pocs hotels i la seva activitat comercial es troba concentrada al voltant de la Carretera nacional N-340. La seva lnia de costa consta d'una srie de petites cales i d'una platja important, la Platja de Cristall.


 Referncies .
 Toms Bonell, Jordi Descobrir Catalunya, poble a poble, Barcelona: Premsa Catalana, 1994;
 Article en la Gran Enciclopdia Catalana;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Centre Mir (centre per a la interpretaci de la vida de l'artista a Mont-roig);
Centre d'Estudis Mont-rogencs;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1857" title="Maspujols" nonfiltered="1171" processed="1155" dbindex="1172">

Maspujols s un municipi de la comarca del Baix Camp.

 Histria .

El municipi apareix citat per primera vegada en un document mitjanant el qual el 1172 el rei Alfons el Cast feia donaci a Berenguer d'Oms d'una zona coneguda com Rocabruna. All va ser on ms endavant es va iniciar el nucli de Maspujols. En 1303 apareix esmentada una masia, Can Pujols, pertanyent al terme municipal de l'Aleixar. Va formar part del comtat de Prades des de la seva creaci el 1324.

Va aconseguir la independncia administrativa de l'Aleixar el 1625 grcies a una sentncia dels ducs de Cardona, hereus dels comtes de Prades.

El 1720 es va produir dins del terme de Maspujols un enfrontament armat entre les tropes borbniques i alguns voluntaris botiflers i els guerrillers comandats pel Carrasclet. La batalla va ser guanyada per les tropes reals els qui, desprs de la victria, van saquejar el poble.

El 1811 es va produir un nou saqueig, aquesta vegada per part de les tropes napoleniques a les ordres del general MacDonald.

 Cultura .

L'esglsia parroquial est dedicada a Santa Maria. Tant la portalada com el campanar sn d'estil barroc.

Als afores del poble es troba una ermita dedicada a Sant Antoni. s del segle XVIII i va ser restaurada per complet el 1963. Es creu que possea una torre per no ha quedat cap vestigi que ho demostri.

Maspujols celebra la seva festa major el dia 15 d'agost.

 Economia .

La principal activitat econmica s l'agricultura de sec. Destaquen els cultius d'avellaners i oliveres. Tamb hi ha zones destinades al regadiu que han anat ampliant-se grcies a la construcci del pant de Riudecanyes. Conta amb una cooperativa agrcola des de 1906.

 Nuclis de poblaci .

Maspujols est format per dos nuclis o entitats de poblaci.




 Demografia .


 Referncies .
Toms Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994;
Article en la Gran Enciclopdia Catalana;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1860" title="Marco Polo" nonfiltered="1172" processed="1156" dbindex="1173">

Marco Polo (Vencia, 15 de setembre de 1254 - 9 de gener de 1324, com a molt d'hora per no posterior al juny de 1325) va ser un explorador i mercader, el ms fams dels viatgers de la Ruta de la Seda.

El pare de Marco Polo i el seu oncle ja havien realitzat viatges a sia abans del seu naixement. 
Cap a finals del 1271, van rebre valuosos regals del nou papa Gregori X com a encrrec per portar-los al Gran Khan de la Xina, Kublai Khan, net de Genguis Khan. Aix que, quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Vencia amb el seu pare i el seu oncle cap a l'est. Van travessar Armnia, Prsia i l'Afganistan fins arribar a la Xina, recorrent tota la Ruta de la Seda. La tornada la va realitzar pel mar de la Xina fins a l'estret d'Ormuz, on va seguir el seu viatge per terra fins a Vencia.

Quan va arribar va ser empresonat per les autoritats genoveses, i mentre va estar a la pres, va dictar a un escrivent professional les seves aventures. Moltes de les seves observacions sn precises i comprovables i grcies a ell, Occident va tenir coneixement d'aquelles terres llunyanes.

Aix, la seva obra Els viatges de Marco Polo va ser, durant molt de temps l'nic referent i va incentivar els viatges i la connexi de pobles molt allunyats a travs del comer per la Ruta de la Seda. Cristfor Colom va ser un apassionat lector d'aquest llibre.

Antecedents.

Uns mesos abans del naixement de Marco, el seu pare Niccol i el seu oncle Matteo, mercaders de joies, van emprendre un viatge de negocis a Constantinoble, on s'hi varen establir per aprofitar el riu de riqueses que hi transitava des d'orient. Els anys transcorrien, i el comer impulsava als Polo cap a orient. S'installaren llavors ms al nord, a Crimea, al port de Soldaia, centre dels comerciants de la regi.

Malgrat que a les primeres dcades de la seva expansi conqueridora, a crrec de Gengis Khan, els mongols deportaren milers d'artesans a la seva capital Karakorum, no van tardar en optar per fer-los produir intensament en el seu lloc d'origen, la qual cosa va permetre que a finals del segle XIII llargues caravanes de camells replets de sedes, cermiques, cotons, perfums i productes medicinals creuessin els grans espais de l'sia.

A principis de la dcada de 1260, Niccol i Matteo, van decidir sumar-se a les caravanes que, amb la frmula del comer tributari, es dirigien a la cort del ms occidental dels khans mongols, Berke, el khan de l'Horda d'Or. Els regals dels venecians satisfeien al khan que a la vegada que els emplenava de bens amb els quals podien negociar.

Estimulats pels beneficis obtinguts i preocupats per la reconquesta bizantina de Constantinoble del 1261, els dos germans van optar per no retornar i continuar el cam cap a l'sia Central, seguint el tram ms septentrional de la Ruta de la Seda.
 
Endinsats en les terres governades pels mongols, o ttars, com els anomenaven els europeus, van haver de passar tres anys a Bukhara, a l'Uzbekistan, temorosos de moure's per la guerra que va esclatar entre els dos grans clans mongols, el de Berke i el d'Hleg. 

Quan el propi il-khan Hleg va passar per Bukhara de cam a la cort del gran khan, els Polo, i probablement alguns ms, van decidir seguir-lo estimulats per l'afirmaci d'Hleg de qu el gran khan no havia vist mai llatins (com es deia als europeus occidentals) i estaria encantat de fer-ho. Els Polo van acceptar l'oferiment ja que van advertir l'oportunitat nica d'emprendre el comer directe amb l'Extrem Orient, evitant els mitjancers rabs i perses, i van veure tamb la manera de sortir de Bukhara sense problemes.

Van tardar un any en creuar el Pamir, entre grans nevades i rius desbordats. Fins el 1265, Niccol i Matteo no van arribar a la cort de Kublai Khan a Shangdu, el Xanad dels europeus. Sabem poc de la seva estada, ja que Marco Polo noms dedica els primers captols del seu llibre a tot el viatge dels germans Polo, per s'ha de suposar que el khan els hi va proporcionar una atenci distreta, car en aquests moments estava absort en la conquesta del sud de la Xina, el riqussim imperi Song.

Quan, desprs d'una estada de tres anys, es van decidir finalment a partir, Kublai els hi va lliurar les cartes necessries per garantir-los un retorn cmode i barat ja que el  salconduit del gran khan implicava que s'els hi dons allotjament, naus, cavalls i homes per escortar-los d'un pas a l'altre.

El 1269, van tornar a Vencia desprs de ms de 15 anys de viatge per la Xina. Es van trobar que l'esposa de Niccol havia mort i havia deixat un fill, el jove Marco que ja tenia 15 anys i el seu pare encara no l'havia vist. 

Els Polo van restar dos anys a Vencia a l'espera que fos elegit un nou papa desprs de la mort de Climent IV el 1268. Li havien de donar una carta que els hi havia encomanat Kublai Khan i en la qual es demanava la tramesa de cent missioners i una mica d'oli sagrat de Jerusalem. L'any 1271, trobant-se a Sant Joan d'Acre, Gregori X va rebre la notcia que havia estat elegit papa, i el 19 de novembre va emprendre viatge a Roma.

El viatge.

Tant bon punt el papa els va poder rebre, els dos germans Polo (aquesta vegada acompanyats per Marco Polo amb disset anys) retornaven a Monglia, acompanyats per dos monjos dominicans, Niccolo de Vicence i Guillem de Trpoli, reputat i respectat expert de l'islam, i l'oli sagrat que els hi havia proporcionat el papa. Els dos frares no acabaren el viatge a causa de la por, per els Polo van arribar a Cambaluc i van lliurar els presents del papa a Kublai el 1274. desprs d'un viatge que va durar quatre anys i els va portar per tot l'Orient mitj i l'sia Central fins arribar a la cort del gran khan. 

El viatge comena quan Niccol -deixant tamb aquesta vegada a la seva actual esposa embarassada-, Matteo i el jove Marco, van embarcar en direcci a Sant Joan d'Acre. La seva primera inquietud fou localitzar Teobaldo de Piacenza, llegat papal, a qui els dos germans ja coneixien del seu anterior viatge, per demanar-li l'autoritzaci necessria per viatjar a Jerusalem. Amb els papers en regla, els tres Polo van navegar cap a Joppe i desprs van cobrir una jornada de tretze lleges fins a Jerusalem. 

Teobaldo els va proveir de cartes que acreditaven la demora que els havia ocasionat la mort del papa i el retard en l'elecci del seu successor, i justificava per aquest fet que no portessin els cent monjos. Amb les credencials, els Polo van reprendre el viatge cap a Layas, prop d'Antioquia, per es van trobar una rebelli que bloquejava la ruta de les caravanes. Mentre esperaven pacients que es desembarasss el cam van rebre un correu d'Acre. Teobaldo, amb el nom de Gregori X, era el nou papa. Els Polo van tornar a Acre a la recerca dels cent doctors cristians. Noms els van proporcionar dos frares predicadors que, per si fos poc, els abandonarien, aterrits, uns dies ms tard quan, de nou a Layas, van ensopegar amb Baibars, el Ballester, rei dels mamelucs i invasor del pas, que representava un greu perill per als viatgers.

Sembla que desprs de travessar la Petita Armnia, de la qual en va descriure el comer, la cacera i els costums de la seva gent, van arribar a Anatlia, terra de teixidors de les catifes ms boniques del mn, i d'all a la Gran Armnia, on va veure una font de la qual brollava un oli negre que no era utilitzat com a aliment (petroli).   Van visitar desprs Mossul, on es fan les teles ms belles d'or i seda, i es va extasiar a Tabriz davant del major mercat de perles del globus. A Saba, va dir haver admirat les tombes dels tres Reis Mags, i, a Kerman, les famoses turqueses, que porten aparellada la dissort amorosa de qui les posseeix, perqu es creu que provenen dels esquelets de les persones desgraciades en amors.

Van ser atacats per bandits i van intentar fatigosament arribar a Ormuz, des d'on pretenien embarcar-se cap a la Xina. Una vegada all, van canviar els plans en vista del risc que suposava la poca solidesa dels vaixells. Van emprendre llavors direcci al nord-est i es van internar al continent fins a Tunocain, desprs de creuar regions desrtiques. Els dies van transcrrer esgotadors fins a arribar a Bactres, a l'Afganistan septentrional, i trobar un llarg i merescut descans a Balashan, on la caravana es va detenir un temps.

El juny de 1275 van arribar per fi a Xanad, la residncia estiuenca del monarca, que fugia durant uns mesos de la calor de Cambaluc, la capital. El monjo tibet i confident de Kublai Khan, Drogn Chgyal Phagpa (1235-1280) esmenta al seu diari que un amic estranger de Kublai Khan, que possiblement era un dels membres de la famlia Polo o fins i tot Marco Polo, encara que, desafortunadament, no dna cap nom.

El sobir mongol, segons el propi Marco, va prendre gran afici pel ms jove del grup i el va enviar a les terres del sud-est, recentment incorporades a l'imperi mongol. s per aquest motiu que segurament Marco hauria creuat tota la Xina fins arribar a Pagan, a Birmnia.

El 1292, desprs d'haver-se passat 17 anys per l'Extrem Orient, els Polo van tornar per mar fins arribar a Vencia el 1295. La sortida del pas no va ser fcil ja que Kublai no els deixava marxar. La mort de Bolgana, mare i esposa d'Argn, rei de Prsia i nebot de Kublai, va servir d'ajuda d'aquests presoners de luxe, i els missatgers que va enviar a Pequn a la recerca d'una nova esposa van ser la clau que els va obrir la porta, ja que van demanar regressar a Prsia amb el consell i la companyia d'aquells viatgers tan experimentats. Kublai no va poder negar-se i els va deixar partir.

Marco ja tenia 40 anys, es va casar i va tenir tres filles. Des de llavors va portar els seus negocis  i com la resta de conciutadans oferint els seus serveis a la Repblica en els seus frequents conflictes.

El llibre.

En una d'aquestes missions va caure en mans dels genovesos que el van fer presoner durant un any entre 1298 i 1299. D'entre els seus companys de cella hi havia Rustichello de Pisa, home de lletres i aventures, una de les quals havia sigut la participaci en la Novena Croada (1271-1272). Va ser Rustichello qui va  embastar i donar forma a les histries que Marco Polo li an explicant durant el captiveri.

Marc Polo, que va fer una crnica minuciosa i mplia de tot all que va veure, va dedicar noms una breu pgina a la ruta precisa que van seguir des de Vencia a Xanad.

Controvrsia.

Recents estudis cientfics afirmen que els viatges i les histries documentades en el llibre Els viatges de Marco Polo sn falses. Aquests estudis sostenen que potser Marco Polo va arribar a la Xina -encara que molt improbablement- per que s totalment fals que va reunir-se amb els monarques d'aquells pasos. Una de les moltes proves s que descriu la indumentria de l'alta societat xinesa com una barreja entre les vestimentes genoveses i turques, on s que s'hi va estar una llarga temporada, car els Polo tenien una factoria de teles en aquell pas.

Un altre detall que fa malpensar s l'omissi de la Gran Muralla que voreja el corredor de Gansu per on el mercader veneci va entrar a la Xina. Tamb s veritat que s el tram on la muralla s menys espectacular i es confon ms amb el seu entorn.
 
Referncies.


 Enllaos externs .

The Travels of Marco Polo ;






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1861" title="Monarquia" nonfiltered="1173" processed="1157" dbindex="1174">
Monarquia s la forma poltica en qu una persona t dret, per via hereditria, a regnar com a cap d'un estat amb carcter vitalici. El nom amb qu governen varia segons les zones i l'estructura jurdica del seu govern. Es poden dir: reis, emperadors, tsars, kisers. A travs de la histria molts monarques han ostentat poder absolut, de vegades sobre la base de la seva pretesa divinitat.

A l'edat mitjana la monarquia s'havia ests per tot Europa, fonamentada moltes vegades per la necessitat que un dirigent autoritari pogus convocar i dirigir les tropes necessries per a la defensa del territori.

Aix, rei s un ttol habitualment vitalici i hereditari del dirigent investit d'autoritat sobre un sol estat, naci o tribu. Els primers reis germnics eren escollits, per aquesta prctica es va acabar amb la instituci del dret de primogenitura. La primogenitura s el dret del fill ms gran a heretar la propietat d'un antecessor mort, generalment el pare, i prioritzant la lnia masculina. Per aix, s tamb el dret de successi al tron del fill ms gran en una monarquia.

Sota la influncia del cristianisme, els monarques van comenar a ser coronats i ungits per les autoritats eclesistiques sota la justificaci del dret div dels reis.

Actualment la majoria de monarquies sn constitucionals (amb poder limitat), bsicament com a smbols de la unitat nacional. A Europa estan vigents, en aquests moments, deu monarquies, que sn les del Regne Unit (la reina del qual s tamb el cap d'estat del Canad, Austrlia i Nova Zelanda), Espanya, els Pasos Baixos, Noruega, Sucia, Dinamarca, Blgica, Luxemburg, Mnaco i Liechtenstein.

El dret de primogenitura en la successi al tron d'una monarquia sol establir la preferncia del fill sobre la filla. Per aix en la corona espanyola l'hereu del tron s el Prncep Felip i no pas la Infanta Helena, que s la gran. Aix est legislat per la Constituci Espanyola aprovada el 27 de desembre de 1978, en el seu Article 57 nm. 1.

Vegeu tamb.
Estat;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1862" title="Moviment" nonfiltered="1174" processed="1158" dbindex="1175">
El moviment s un procs pel qual, almenys un dels elements del sistema que es considera, canvia de posici en l'espai. Tot cos en moviment descriu una trajectria. 

La part de la fsica que s'encarrega d'estudiar el moviment sense tenir en compte les seves causes s la cinemtica. La part de la fsica que s'encarrega de l'estudi de les causes del moviment es la dinmica.

Models de moviment.
El moviment es pot modelitzar grcies a les matemtiques o mitjanant la geometria, per tal d'estudiar el model i aix poder treure conclusions sobre la realitat. Els segents son els models de moviments ms comuns:

Moviments rectilinis (una dimensi).

Moviment rectilini uniforme;
Moviment rectilini uniformement accelerat;
Moviment harmnic simple;

Moviments en el pla (dues dimensions).

Moviment circular;
Tir parablic;

Model general de moviment.

En general, un model ens permet saber la posici de un objecte en qualsevol moment. Es per aix que la part ms important d'un model de moviment sn les expressions que relacionen la posici amb el temps.

A partir d'aquesta relaci es poden trobar la resta de magnituds secundries, es a dir, la velocitat i l'acceleraci.
La velocitat es troba com la derivada de la posici respecte el temps, i l'acceleraci es troba com la derivada de la velocitat respecte el temps. De la mateixa manera, la velocitat la podem trobar com la integral de l'acceleraci, i la posici com la integral de la velocitat.

Si  s la posici en funci del temps:

 ;

 ;

 ;

 ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1863" title="La Mas" nonfiltered="1175" processed="1159" dbindex="1176">



La Mas s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1864" title="El Mil" nonfiltered="1176" processed="1160" dbindex="1177">

El Mil s un municipi de la comarca de l'Alt Camp,
a la provncia de Tarragona, Comunitat Autnoma de Catalunya.

 Situaci . 
El municipi est situat a la vora dreta del riu Francol. Pot accedir-se des d'Alcover per la carretera TV-7221. Pel seu terme passar la nova autovia que unir Tarragona amb Montblanc seguint la vall del riu Francol.
 Histria . 
Alguns historiadors pensen que el seu origen s al feu de Pon de Montoliu al voltant de l'any 1065. L'any 1194 apareix com a propietat de l'Esglsia de Tarragona. L'any 1391 el rei Joan I va cedir tots els seus drets feudals a l'arquebisbe de Tarragona Ennec de Vallterra
 Economia . 
El seu territori s pla i amb abundants pous per la seva proximitat al riu Francol. Existeixen cultius de regadiu encara que el cultiu ms important s l'avellaner. Tamb existeixen granges dedicades a l'avicultura i al bestiar porc.
 Festes locals . 
 La festa major se celebra el dissabte ms proper a la festivitat de San Isidre que s el dia 15 de maig.
 La festivitat de Santa rsula el tercer diumenge d'octubre.
 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1865" title="Montferri" nonfiltered="1177" processed="1161" dbindex="1178">


Montferri s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Allotja al seu terme municipal el santuari de Montferri, una construcci modernista de l'arquitecte Josep Maria Jujol.






 Demografia .

El 1920 s el primer any del cens, format per la uni de Puigtinys i Vilardida. Les dades anteriors sn la suma dels dos antics municipis.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1867" title="Mieres" nonfiltered="1178" processed="1162" dbindex="1179">
Pel que fa al municipi asturi, vegeu Mieres (Astries).;

Mieres s una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa.Forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. Situat al nord de la serra de Finestres i regat pel riu Tort, afluent del Ser per la dreta i la riera de Mieres. Pinedes de pi blanc, rouredes i alzinars.

L'agricultura s de sec amb vinyes i oliveres, i la ramaderia s bovina.

Documentat des de l'any 834, va tenir lloc en 1484 la segona Guerra dels Remences dirigits per Pere Joan Sala, quan els camperols es van negar a pagar tributs excessius als seus senyors.

 Demografia .









Indrets d'inters.
 Esglsia de Sant Pere. Barroca ;
 Esglsia de Santa Maria de Freixa. Romnica ;
 Esglsia de Rutlles. Romnica;

Festes.
Fira de l'intercanvi - Es celebra anualment el segon diumenge de novembre;
Process del Dolors - Es celebra anualment el diumenge abans de Rams, durant la Setmana Santa, recreant la passi de Crist.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1869" title="Mai de Montcal" nonfiltered="1179" processed="1163" dbindex="1180">


Mai de Montcal s un municipi de la comarca de la Garrotxa. El seu terme municipal limita amb les comarques del Pla de l'Estany i l'Alt Empord, i es travessat pel riu Fluvi, el terreny est accidentat pel Montcal ( 529 metres) i a la dreta de la riera de Mai. El paisatge est conformat sobretot per roures i alzines. 

La seva economia principal s agrcola de sec amb cereals, vinyes i oliveres. T ramaderia bovina i porcina.

Consta en un document de l'any 978 la donaci efectuada, pel comte bisbe Mir III de Cerdanya al monestir de Sant Pere de Besal, d'una casa i la seva cort, amb el nom "Villa Maliano".

 Demografia .













El 1717 incorpora Ormoy o Armogus, i el 1970, Dosquers.

 Indrets d'inters .
 Esglsia de Sant Vicen. Segle X ;
 Santuari de Santa Magdalena de Mai. Segle XII ;
 Ermita dels Sants Prim i Felici. Segle XVIII, en l'interior del qual es troba un pou d'aigua miraculosa, segons creena popular. ;
 Castell de Dosqueres. Documentat de l'any1245 ;


Bibliografia.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1870" title="Manlleu" nonfiltered="1180" processed="1164" dbindex="1181">


Manlleu s una vila i municipi de la comarca d'Osona. T una poblaci de ms de 20.000 habitants i una superfcie de 17,2 km2.

El riu Ter ha definit els lmits del paisatge del terme aix com el seu desenvolupament urb.

La creaci del Canal industrial de Manlleu entre els anys 1841 i 1848 va encetar el comenament del procs d'industrialitzaci a Osona. L'activitat industrial, que ocupa al voltant del 60% de la poblaci activa, ha forjat la personalitat de la poblaci durant ms de 150 anys.

 Histria .

Les primeres evidncies de poblament a l'rea de Manlleu es remunten al neoltic mitj i recent (4300-2500 aC) per l'existncia de restes arqueolgiques d'aquest moment prop de l'ermita de Sant Jaume i al tur Puig Guardial. Els indicis que l'home ocup aquest territori es localitzaren prop de l'institut de Secundria i daten de l'poca calcoltica (2000-1800 aC). En aquest cas, les excavacions posaren al descobert un assentament a l'aire lliure dedicat a l'agricultura i a la ramaderia.

Del 1200-650 aC, perode del bronze final, tenim materials arqueolgics documentats a la zona del Fugurull, cosa que ens fa pensar en l'existncia de poblament en aquest lloc. Aquest poblament represent el substrat cultural de les tribus iberes que sorgiren ms tard. A Osona i, per tant, tamb a Manlleu, s'hi establ la tribu dels ausetans.

Amb l'entrada dels romans, cap al segle II aC, aquesta societat ibrica ausetana sofr un procs de romanitzaci i, per tant, de transformaci. Aquest fet queda reflectit a l'rea de Manlleu al jaciment de can Caseta (un establiment rural que dur fins al segle I dC, ben situat al meandre del riu, a la zona de Vista Alegre) i al Puig Guardial.

De l'poca romana, per, noms tenim documentades algunes troballes localitzades de manera isolada (al mas Madiroles, al Fugurull, a Vila-setr,...).

 Comunicacions .
Hi ha una infrautilitzada estaci de ferrocarril de la lnia Barcelona-Puigcerd, per evidents motius d'inanaci pressupostria. Diverses carreteres locals uneixen Manlleu amb les poblacions properes i amb les grans vies de comunicaci: pel nord amb Torell i la futura Via rpida Vic-Olot; pel sud amb Vic i la C-25 (Eix Transversal); per l'oest amb La Gleva i Sant Hiplit de Voltreg i Masies de Voltreg i amb la carretera C-17, per l'est amb Roda de Ter i amb Sant Mart Sescorts i la comarcal Vic-Olot. 



 Economia .
L'agricultura i la ramaderia han perdut la seva importncia, encara que resten algunes cases de pags actives. El sector principal de l'economia s l'industrial, molt diversificat (metallrgica, alimentria, qumica...). La indstria txtil, que va ser l'activitat bsica en els segles XIX i XX, ha desaparegut prcticament amb el tancament en les dcades de 1980 i 1990 de les grans fbriques de filatures. 
Manlleu dna nom a l'entitat financera Caixa Manlleu.

 Demografia .


 Poltica . 









 Llocs d'inters . 

Esglsia de Santa Maria (d'origen romnic), va ser remodelada en el segle XVIII en estil barroc i reconstruda al final de la Guerra Civil, ja que va ser dinamitada durant el seu transcurs. Conserva un claustre d'origen gtic i arcs i capitells romnics a la rectoria.

Pont de Can Molas sobre el riu Ter, construt a finals del s. XIV.

Plaa porticada de Fra Bernard en el centre de la vila, realitzada a principis del s. XX on es troben dos arbres d'inters, com  una alzina molt gran (quercus ilex)i un cedre blau de l'Atlas (nord frica) (Cedrus atlantica).

Santuari de Sant Jaume, d'origen romnic, restaurada durant el s. XIX.

Santuari de Puig-agut o de Lourdes, en el lmit amb els municipis de Torell i ;
Santa Maria de Corc.

Esglsia de Sant Juli de Vilamirosa, romnica, en les afores de la poblaci, al marge dret del riu Ter.

Esglsia de Vilacetr, d'origen romnic, en les afores de la poblaci, al costat de la masia i granjes d'El Poqu.

Museu Industrial del Ter;

Museu municipal: amb exposicions itinerants.

Cau Faluga, a la perifria de la vila, residncia del pintor i escriptor Santiago Rusiol.

Edificis modernistes en el centre de la poblaci i nombroses masies disperses per tot el terme municipal.

Colomar de gesti tic, situat al passeig del Ter;

Passeig del Ter, amb alguns dels arbres ms grans de la poblaci.

Clima.
El clima de Manlleu s mediterrani continental humid amb 4 estacions: Hiverns freds i humids amb boira (temperatures que poden baixar fins a -15C i en rares ocasions pujar fins a +20C), primaveres plujoses, per amb molt de sol i algun dia de boira, temperatures fresques i agradables ( +5C fins a 25C), els estius sn calorosos, normalment secs, (hi poden caure alguns xfecs de mitja tarda) excepte al final, mitjans d'Agost amb tempestes molt ms abundants, que poden deixar fins a 50 litres en poques hores. (temperatures entre 14C i 35C, fins i tot 40C)
i la tardor que sol ser plujosa, amb boira i amb temperatura temperada (de 0C a 22C). 

Cal dir que els darrers anys, per efecte del canvi climtic provocat per l'sser hum, el clima s poc previsible i amb ms risc de sequera a qualsevol poca. Com ms va, el riu Ter t menys aigua i no hi ha tantes avingudes com anys enrere.

 Vegeu tamb .
Serpent de Manlleu;
Associaci d'empresaris de Manlleu;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Videos d'El Manlleu d'ahir;
El Manlleu d'ahir;
Fotos comparatives manlleuenques;
Pgina web de l'Agrupament Escolta Arrels;
http://www.animalistesdemanlleu.org/ (grup de defensa de tots els animals);
Museu Industrial del Ter;
Museu Industrial del Ter al Sistema Territorial de museus del mNACTEC;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1871" title="Moll" nonfiltered="1181" processed="1165" dbindex="1182">

Moll s un municipi situat al nord-est de la comarca del Ripolls, a la demarcaci de Girona. Per la seva configuraci fsica, el municipi forma part de l'anomenada Vall de Camprodon, a la capalera del riu Ritort, afluent del Ter. El terme limita al nord amb el municipi de Prats de Moll i la Presta (Vallespir, Frana), a l'est i al sud amb el municipi de Camprodon, i a ponent amb els termes de Llanars i Setcases. El municipi t una extensi de 43 Km i est format per nou entitats de poblaci. 















El nucli de Moll est situat en un tur o serrat, erigit per damunt de les conques del Ritort (a l'esquerra) i el torrent de la Font Vella (a la dreta). Es tracta d'un nucli de poblaci concentrada, documentat ja al 936, any de l'acta de consagraci de l'esglsia de Santa Ceclia. La localitat apareix esmentada amb el nom de Mollione, mot llat que ha derivat al catal com a moll, fita o terme que marca un lmit. Aquest topnim es creu que fa referncia a l'abundncia de pedres en forma de fita (piramidals) existents a la zona, i no, com molts creuen, al fet de designar un lloc de frontera o lmit, ja que la frontera internacional data del Tractat dels Pirineus (1659), i per tant molt posterior a la formaci del topnim. El nucli de Moll t una forma urbana de tipus radial, amb centre a la Plaa Major del poble, i amb carrers adaptats a la topografia. Aix cap a migjorn s'ha configurat el carrer de Sant Sebasti, a ponent, el de la Font Vella, a llevant, el de l'Esglsia, i a tramuntana el de la Guardiola, que posteriorment es bifurca, donant sortida al carrer de Setcases. Posteriorment, s'ha configurat la zona d'eixample (dcada dels 80) amb l'obertura dels carrers Mossn Joan Giram i Sol Morales.
 
Dins del nucli cal destacar com a llocs d'inters: l'esglsia romnica de Santa Ceclia, la capella votiva de Sant Sebasti, l'edifici de l'Ajuntament, el safareig i font de la Font Vella, i les faanes de les cases de la Plaa Major (amb un aire modernista auster i empobrit, d'mbit rural; i protegides pel Catleg de Faanes d'Inters i Protecci Especial). 



El nucli de Moll resta apartat del trnsit de la carretera internacional C-38, que comunica Camprodon i el Coll d'Ares, i en l'enlla amb aquesta carretera se situa un atractiu ms del municipi: l'escultura Comunicaci de Rosa Serra. 

De la dcada dels noranta s l'execuci del Pla Parcial Can Gassiot, que ha comportat el creixement urb difs als voltants de l'antiga masia de Can Gassiot, al venat de Favars, i molt propera al nucli de Moll. 

El municipi s'estructura en un agregat i set venats. El primer fa referncia al nucli d'Espinavell. Aquest poble, enfilat a la falda del Coll Pregon, cam natural cap a la Presta, i situat a 1.350 m d'altitud, va crixer entorn l'esglsia de la Mare de Du de les Neus, i s'identifiquen clarament quatre carrers orientats als quatre punts cardinals respecte d'aquest edifici, i que sn: a migjorn el carrer d'Avall, a ponent el carrer d'Enll, a llevant el carrer d'En, i al nord el carrer d'Amunt. Veritablement, els noms d'aquestes vies no poden ser ms geogrfics. A les faldes del poble s'estn una gran plana, denominada les Planes, on t lloc la popular Tria de Mulats d'Espinavell (13 d'octubre). 

Les altres entitats de poblaci o venats sn: Fabert i el Riberal (amb nucli agrupat), i Favars, Can Sol, Moixons, Els Grells i Ginestosa (de poblaci disseminada en masies i cases rurals). 

Fabert est situat entre el Serrat de les Moreres i el Torrent de Fabert, i agrupa la poblaci d'aquesta petita vall, formada per l'esmentada torrentera, en un nucli de deu o dotze cases, on noms hi ha quatre habitants fixos durat tot l'any. L'encant de Fabert recau en la seva tipologia i integraci en el paisatge, i cal destacar que a inicis dels noranta, el Servei Meteorolgic de Catalunya va ubicar-hi una estaci meteorolgica automtica. Aix doncs, grcies a les noves tecnologies, podem saber quin temps fa a Fabert quan i on volguem. 

El Riberal, tal i com el seu nom indica, es troba situat a la ribera del Ritort, a les fondalades del municipi de Moll. Per accedir-hi cal que agafeu el desviament que trobareu abans d'arribar al nucli de Moll. El venat se situa al marge dret del riu, i en destaquen els ponts romnics de Can Fumat i Can Plaga. Aquest venat havia concentrat, tamb, el major nombre de molins del municipi (Can Fumat, Can Coronel,...), les turbines dels quals van donar llum al poble de Moll al 1900, un dels primers de gaudir d'aquesta energia a Catalunya. En aquest sector ms prxim al riu podem trobar-hi Can Fumat, Can Coronel, Can Vidal, Can Biel o La Costa. El venat agrupa cases prximes al nucli de Moll, a la vora de la carretera de Frana, com ara Can Crispn, Can Xec o Les Vernedes. 

El venat de Favars ocupa la part oriental del municipi, i es tracta del conjunt de cases situades ms enll de la Plaa de la Font Vella, a Moll. Hi destaca un seguit de masos o cases de pags disseminades (Can Moi, Can Burrat, Can Porqu, El Bertran, La Mas, El galceran, El Sitjar, La Torre del Sitjar, l'Avellaneda, les Barmeteres) i una nova rea d'urbanitzaci, can Gassiot, derivada de l'execuci de corresponent Pla Parcial de can Gassiot, amb cases aparellades. Aquest un sector d'enorme importnica en cases de segona residncia. 

Can Sol s el venat que es trona als entorns de la carretera C-38, des del lmit amb el terme de Camprodon i fins al nucli de Moll. Es tracta d'una srie de masies i cases rurals, moltes d'elles deshabitades. L'Hostal de l'Arengada, Can Sol, el Rac, Can Dillaire, Can Juli, el Matadero, ... sn algunes de les cases d'aquest sector. 

Moixons es troba situat a l'extrem ms meridional del terme de Moll, a llevant del GR-11 que creua el municipi. s un venat molt proper a la urbanitzaci de Font Rub  al municipi de Camprodon-, i travessa la carretera que condueix a Rocabruna i Beget. Hi destaquen el Carol, la Boixeda, Can Marsal o La Casilla. 

Els Grells s un venat situat al nord de la carretera de Frana, des de la Font de les Vernedes i fins a Espinavell. Agrupa les masies de Can Sau, Can Freixa, El Grell de Dalt, El Grell de Baix, ... 

Finalment, Ginestosa, s el venat situat a l'altra vessant del Ritort, des del desviament de Fabert i fins al Coll d'Ares. s el segon venat ms poblat del municipi, desprs de Favars, i hi podem trobar les cases de Roca Salou, Can Pair Vell, Can Pair Nou, Can Illa, Can Jana, Can Rod, Can Bac, Can Sant, Can Bacada, Can Ferrada, L'escorpion, ...

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina sobre Moll;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1872" title="Marina Alta" nonfiltered="1182" processed="1166" dbindex="1183">


La Marina Alta s una comarca central i costanera del Pas Valenci, amb capital a Dnia.

Limita al nord amb la Safor, al nord i a l'est amb la Mar Mediterrnia, al sud amb la Marina Baixa i a l'oest amb el Comtat.


Geografia.

La Marina Alta s una comarca formada per la comarca histrica del Marquesat de Dnia a ms d uns quants pobles al sud i la ciutat de Calp, que integraven la Marina antiga, la qual pass a anomenar-se la Marina Baixa. A l actualitat tota la comarca, junt amb la seua germana al sud, s considerada part d una sola unitat cultural, la Marina. Aquest s la denominaci ms tpica entre els orinds; tanmateix els ms grans del nord de la comarca fan referncia en ocasi al  Marquesat . A l'actualitat la comarca inclou, a ms del Marquesat, les sub-comarques de la Rectoria, la vall d'Aixa-Pop i les Valls de Pego.

s una comarca costanera que tanmateix marca un punt de transici entre el litoral pla i obert de la Safor, on el cultiu de la taronja domina, i els penya-segats martims de la Marina Baixa on els cultius s amaguen dins de valls interiors, i la nespra i el ram dominen.

La comarca es divideix abruptament en tres zones de plana seperades per agrestes muntanyes. La major zona d horta es troba a voltant del riu Girona, s a dir, Dnia, El Verger i Ondara. Ac s el punt ms meridional del cultiu intensiu de tarongers al Pas Valenci. Al sud, extn una plana al voltant del riu Gorgos, de Xbia a Gata de Gorgos. Ac predomina els ametlers i ram. Finalment existeix una plana marjalenca a l extrem nord, entre Pego i la costa, el Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva.

La Marina Alta s dominada per tres muntanyes importants   la Segria (500m), el Montg (752m) i la serra de Brnia - que formen part d un sol sistema: la serralada Btica. Aquesta forma una srie de valls de dficil accs a l interior de la comarca, anomenades les Valls, que s orienten majorment de l oest a l est, partint d una lnia entre Pego a Xal. Entre aquestes muntanyes i la plana d Ondara, hi ha una zona de ms suaus relleus on abunden pobles modests d origen morisc en una sub-comarca anomenada la Rectoria. Al nord, aquest sistema encara persisteix en la forma de la Segria i el Montg, mentre que al sud crea la serra de Brnia i continua en forma d una massa muntanyenca que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xbia i Calp. A les Valls, el conreu s d olives, cireres i ametlles; a les muntanyes entre Teulada i Benissa, el ram.

A punt ms septentrional, un petit pont sobre el barranc del Molinell dna accs a la comarca des de la Safor. La costa conjuga platges d arena fina i pedra al terme de Dnia i al nord del de Xbia amb cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montg i entre Xbia i Calp. s a la meitat sud que es troba la costa ms accidentada: el Cap de Sant Antoni, el Cap de Mart, el Cap Negre i el Cap de la Nau. A l extrem sud, el masss del Mascarat barra el pas entre Calp i Altea i s a travs d un tnel que hi penetren les carreteres i la lnia de ferrocarril que es dirigeixen cap a Alacant. 

Els rius de la comarca sn el Bullent i el Molinell   o Racons  , que fan de frontera al nord; el Girona, el Gorgos   o de Xal    l Alcal i el de Castells. A ms a ms hi ha una srie de barrancs: l Alberca, l Alter, el Bo, el Regatxol, el Teulada, les Sorts, el Mascarat, el Malaf i la rambla de la Gallinera. Tots sn de carcter torrential, de manera que a sovint no porten aigua i amb les pluges fortes de la tardor, poden desbordar-se, tal com fu el Girona l octubre del 2007.

Demografia.




Climatologia.

La comarca s de climatologia mediterrnia on abunda el sol per al ser martima pot patir tempestades fortes durat l estiu i la tardor. Cal remarcar que la zona ms plujosa del Pas Valenci se situa a l extrem nord de la comarca, a la desembocadura del Molinell entre Pego i El Verger. La zona ms seca s al sud i a les valls d interior. La proximitat amb les Illes Pitises i la seua posici al final del golf de Valncia, envoltada de mar, fa que a sovint el temps de la Marina Alta siga ms insular que peninsular. La saviesa popular confia que passat el Mascarat, ix el sol, mentre que si hom passa pel Molinell, a sovint pot trobar-se amb una pluja local forta. Una altra dita destaca que a Dnia, plou molt per damunt de la mitjana, i s fcil observar la retenci dels nvols al voltant del Montg i la costa adjacent, que descarreguen damunt de la capital amb certa fora donant fe a la tradici d inundacions que t.


Transport.

El transport de la comarca s orienta del nord al sud i al voltant de la capital, Dnia. Grcies al Montg, l autopista AP-7 no s apropa a les poblacions ms importants, sin continua al llarg de la plana entre les Valls, la Segria i el Montg, comunicant-se amb Pego, Dnia i Xbia a travs de les carreteres generals CV-700, CV-725, CV-734. En canvi, t accessos directes amb Ondara, Pedreguer, Gata i Benissa. La carretera nacional N-332 segueix l autopista en direcci nord   sud, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; disposa d un nou desviament per a El Verger i Ondara. Una carretera comarca sinuosa, la CV-700, enllaa la comarca amb Alcoi a travs de Pego i la Vall de la Gallinera.  

Noms Dnia i Calp disposen de transport urb, en la forma d autobusos municipals. Dnia s el punt d origen de molts dels autocars que creuen la comarca. Aquests autocars, majorment de l empresa ALSA, comuniquen Dnia, Xbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp amb Gandia, Benidorm, Alacant i Valncia. El TRAM Alacant, conegut com el trenet de Dnia, ix des d aquest nucli i serveix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una lnia Dnia   Gandia. A ms a ms, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dnia.

A grans trets, els pobles del nord, fins a Gata, es dirigeixen preferentment a Valncia, mentre que els pobles del sud a sovint trien Alacant. El punt equidistant entre tots dos s a El Verger, a 91 quilmetres. En ambds casos el transport privat guanya ampliament al pblic en nmero de passatgers. 


Economia.

L economia de la comarca ha sigut i encara s en gran part agrcola: ctrics, ram, cireres. La producci de la pansa i mistela, dos productes del ram, enriquia Dnia, Xbia, Benissa i Teulada al segle XIX. Al segle XX, indstries com la producci de bosses i cermica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l espart i la boga. Activitats com el conreu de les taronges i els velluters (seders), tpiques de gran part del Pas Valenci, tamb hi eren importants. A l actualitat, les indstries de la construcci, installaci i manteniment hi tenen gran importncia. El sector dels serveis tamb ha experimentat un gran increment grcies al turisme sostingut des de la dcada dels seixanta a la costa marinesa.  


Llengua.

La llengua nativa i predominant a la Marina Alta s el catal, en el seu forma dialectal del valenci meridional. Alguns trets del valenci alacant es presenten ocasionalment, com la prdua de la  d  intervoclica i lxic com  ast . A l interior de la comarca, els pobles d histric repoblament mallorqu conserven trets d aquest dialecte a ms d un tret especfic: les  x  passen a ser  tx  on a la resta del valenci es pronucien  x , com en les paraules  txitxanta  (seixanta) o  aitx  (aix). El salat s ha perdut quasi totalment i es conserva noms a la vena poblaci de Trbena (Marina Baixa) i en alguns topnims locals, com la serra de ses Cordelleres (Benigembla) . A Dnia i Xbia es diu  aqu  on els altres pobles prefereixen l estndard valenci  ac . Per altra banda les  e  i  o  obertes abunden, fins i tot on l s general s tancat:  Al Verger ,  ham astat  (hem estat),  aubert  (obert),  Undara . El catal de la Marina Alta tamb posseeix un ric lxic propi, tpic d una comarca histricament allada de les ciutats i amb una poblaci esttica: fesols de careta, cadufo, andrag, bollet, espencat, mullador, casup, riurau, naia, bancal, marge o gir. Alguns paraules demostren la influncia de l emigraci histrica a la colnia francesa d'Algria: carrota,betrava,secatons, ferma, xicolate, retreta, valable o velloseta. 

En adici hi ha creixents comunitats de castellanoparlants, anglfons, germanfons i francfons grcies al turisme residencial. A tota la comarca, el castell s la llengua preferent per als europeus i magrebins nouvinguts i en conseqncia, l ndex de coneixement del catal ha decaigut en els darrers quinze anys. Tanmateix, el coneixement del castell ha patit el mateix efecte en menor grau grcies a la creaci de empreses, peridics, rdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nord-europees.


Gastronomia.



Alguns plats tpics de la gastronomia d aquesta comarca sn el mullador, l espencat, coques dolces i salades, sobrassada i llonganissa de l interior, els pastissets d ametlla o d espinacs, els bunyols, el suquet de peix, el bull amb ceba, les faves sacsades, la picaeta (salmorra, nous, tramussos i cacaues), la picada d all i julivert, putxero amb mandonguilles, arrs al forn amb fesols i penques, arrs amb crosta, paella amb gamba o mandonguilla, pa amb tomquet, pebrots farcits d arrs i magre. Begudes tpiques sn el burret (coca-cola i caf-licor), vi de Xal i mistela.


Arquitectura.



La Marina t dos estils propis de construcci. Ambds empren tradicionalment pedra lluda amb guix i pintat. El primer metre arran de terra s de pedra ms gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota la resta en blanc; l altre empra colors lluents com el blau, roig, groc i verd. 

La Marina Alta desenvolupa unes edificacions prpies: els casups i els riuraus. Igualment t un gran nombre de finques rstiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable


Llocs d inters.

El castell i vila vella de Dnia. ;
Parc natural del Montg: el Cap de Sant Antoni, Torre de Gerro cova tallada i els molins de Xbia.
Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva.
Penyal d Ifac a Calp.
Vila vella de Xbia: l esglsia, baslica-fortalesa i ermita de Loreto. Cales.
Els Prxens de Pedreguer.
Vila vella de Benissa: palaus, convent i esglsia.
 Vila vella de Teulada: palaus medievals i l esglsia.
Plaa de bous, vila vella i l esglsia del convent d Ondara.
Els Pous de Xal: el de les Figueretes, el de l'Assegador i el de la Basseta.


 Enllaos externs .

 Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1873" title="Marina Baixa" nonfiltered="1183" processed="1167" dbindex="1184">


La Marina Baixa s una comarca costanera valencianoparlant del sud del Pas Valenci. La seua capital tradicional s La Vila Joiosa per el major nucli urb i la seua capital econmica s Benidorm.

 Geografia .

La Marina Baixa s una comarca costanera, per a la volta molt muntanyenca. Es pot dividir en dues clares zones, la lnia costanera i les valls interiors. T grans serres i muntanyes com el Puig Campana, la Serra d'Aitana, la Serra Brnia o la Serra de la Xort i rius autctons com l'Amadrio, l'Algar o el Guadalest.

Limita al nord amb el Comtat i la Marina Alta, a l'est i al sud amb la Mar Mediterrnia, al sud-est amb l'Alacant i a l'oest amb l'Alcoi.

 Economia .

Encara que es poden destacar algunes indstries tradicionals de la zona, com sn la indstria de la xocolata a la Vila Joiosa o el conreu de la nespra a Callosa d'en Sarri, l'activitat ms prpia d'aquesta comarca s el turisme. Tots els municipis costaners han apreciat una gran crescuda de poblaci deguda al gran flux de turistes, aix com els municipis de l'interior han vist frenada la prdua de poblaci degut a l'arribada de nous residents procedents del nord d'Europa. Dins d'aquesta comarca se situa l'enclavament turstic ms important de tota Espanya, la vila de Benidorm.

Tamb s'hi pot trobar nombrosos parcs temtics i d'oci, com Terra Mtica, Terra Natura o Aqualandia.



Vegeu tamb.
Arquitectura de la Marina;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1874" title="Mtode cientfic" nonfiltered="1184" processed="1168" dbindex="1185">


Per mtode cientfic s'entn el mecanisme que utilitzen els cientfics a l'hora de procedir amb la finalitat d'exposar i confirmar les seves teories. Les teories cientfiques, destinades a explicar els fenmens que observem, s'han de recolzar en experiments, o observacions que certifiquin la seva validesa. Hi ha dos pilars bsics del mtode cientfic:

El primer d'ells s la reproductibilitat, s a dir, la capacitat de repetir un determinat experiment en qualsevol lloc i per qualsevol persona. De la mateixa manera donades unes determinades circumstncies tothom pot observar, amb els mateixos instruments cientfics uns determinats fenmens. L'observaci es distingeix de l'experimentaci en qu mentre aquesta darrera es pot reproduir a voler, la primera es produeix sobre fenmens espontanis. Aquest pilar es basa, essencialment, en la comunicaci i publicitat dels resultats obtinguts.

El segon pilar s la falsabilitat. s a dir, que tota proposici cientfica ha de ser susceptible de ser falsada. Aix implica que es poden dissenyar experiments -o que es poden fer unes determinades observacions, per mitj dels instruments cientfics adients, sempre que es donin unes condicions determinades- que en el cas de donar resultats distints als predits negarien la hiptesi posada a prova. La falsabilitat no s altra cosa que el modus tolendo tolens del mtode hipottic deductiu experimental.

Elements del mtode cientfic.

En general, totes les disciplines cientfiques segueixen aquests passos per arribar a coneixements vlids:
Observaci: examen atent dels fenmens que succeeixen en la natura. Apliquem atentament els sentits a un objecte o a un fenomen, per estudiar-lo tal i com es presenta a la realitat. Consisteix en la mesura de fets observables. A partir d'aquesta observaci podem detectar un fet que no es pot explicar amb les teories que coneixem, o algun succs que les contradiu.
Formulaci d'hiptesis: donar raons lgiques que justifiquin perqu passen aquests fenmens. Plantejament mitjanant l'observaci seguint les normes establertes pel mtode cientfic. Una hiptesi pot definir-se com una soluci provisional a un problema donat.
Experimentaci: Mtode que consisteix en l'estudi d'un fenomen reprodut generalment en un laboratori. s la fase en la que investiguem, recollim informaci i pensem per veure si les hiptesis sn correctes. La hiptesi es comprova o es rebutja observant les proves i totes les dades relacionades amb ella.
Extracci de conclusions: Per veure si la hiptesi inicial es confirma o no. Si s certa passem al pas segent, sin hem de tornar a la formulaci.
Elaboraci d'una teoria: Una teoria es defineix com un conjunt de conceptes, definicions i proposicions interconnectades, que a l'especificar les relacions de les variables, ofereixen una visi sistemtica dels fenmens amb el propsit d'explicar-los.

Vegeu tamb.
 Cincia;
 Fet cientfic;
Model (mtode cientfic);

 Referncies .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1875" title="Macla" nonfiltered="1185" processed="1169" dbindex="1186">

Macla s l'agrupaci simtrica de cristalls idntics. La simetria pot ser especular respecte del pla de macla o pel gir dels seus elements al voltant de leix de macla en 60, 90, 120 o 180.

S'anomenen "de contacte" quan els elements s'uneixen en un pla; sn "de compenetraci" si estan creuats i compenetrats entre si. En general presenten dedres entrants; en cas contrari es parla de mimesia d'un cristall individual. 

Exemples.
Macla de calcita;
Macla de fluorita, de contacte o compenetraci;
Macla de guix, en "punta de llana";
Maclas per deformacions tpiques dels metalls bcc i hcp.
Maclas de recuit formades desprs de tractaments trmics de recuit, tpiques en fcc. ;

Font.
Enciclopedia monogrfica de ciencias naturales (1971), vol. 1 Gua. Minerales y rocas. Fsiles., pp. 86-87, Aguilar S.A. de Ediciones, Madrid.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1876" title="Montjuc (Barcelona)" nonfiltered="1186" processed="1170" dbindex="1187">
La muntanya de Montjuc de Barcelona s de constituci neozoica i t el seu cim a una altitud de 184,8 metres. Es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en el mar per la banda del Morrot. Antigament hi hagu nombroses pedreres que subministraven material a la ciutat; de fet, la majoria d'edificis de pedra de Barcelona de fins a mitjans del segle XX sn fets amb pedra de Montjuc.


Etimologia del nom.
Pel que fa a l'etimologia del topnim tradicionalment se li ha atribut el significat Mont dels Jueus, suposadament provinent del catal medieval, motivat per l'existncia (confirmada pels documents i l'arqueologia) d'un cementiri jueu a la muntanya. Igualment versemblant s que sigui una corrupci del llat Mons Iovis (Mont de Jpiter), nom aquest mencionat per Pomponi Mela en la seva Corografia: Inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo, iuxta Iovis montem Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobin Maius "Des d'aqu fins a Trraco hi ha les poblacions de Blande, Iluro, Btulo, Brcino, Sbur i Tolobi; els petits rius Btulo, el Rubricatus, al costat del Mont de Jpiter, a la costa de Brcino, i el Maius, entre Sbur i Tolobi".

Histria.
Segles III i II a.C.: evidncies d'un poblat ibric.
26 de gener de 1641: Batalla de Montjuc de la Guerra dels Segadors en la que les tropes catalanes i franceses van aturar l'exrcit reial que es dirigia a Barcelona. Un carrer d'Hostafrancs, proper a Montjuc, duu per nom aquesta data.
1751: construcci de l'actual castell, projectat per Juan Martn Cermeo. Durant la guerra del Francs fou ocupat per les tropes napoleniques.
1842 i 1843: aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat des del castell de Montjuc per posar fi als avalots.
1909: la Setmana Trgica. Reacci popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montjuc de Ferrer i Gurdia i de quatre persones ms.
1928: S'enderroquen les Quatre Columnes, smbol catalanista, durant la dictadura de Primo de Rivera.
1929: Exposici Internacional a Montjuc.
1936: Olimpada Popular, anullada a causa de la Guerra Civil Espanyola.
1940: El President de la Generalitat Llus Companys s capturat a Frana pel govern de Hitler i executat per Franco a Montjuc.
1992: Jocs Olmpics de Barcelona, en qu Montjuc s la seu de moltes disciplines i actes (incloent-hi l'obertura i la cloenda a l'Estadi Olmpic).


  Actualitat .



En l'actualitat, es troba ntimament relacionada amb l'esport, a causa de la gran quantitat d'installacions esportives que acull.

A la seva faldilla es troben les installacions olmpiques que van acollir els Jocs Olmpics de Barcelona 1992, com l'Estadi Olmpic Llus Companys (al recinte del qual es troba el Museu de la Fundaci Barcelona Olmpica), el Palau Sant Jordi dissenyat per l'arquitecte japons Arata Isozaki, la Piscina de Salts i les Piscines Picornell, i l'antic Palau dels Esports del carrer Lleida, ara reconvertit en el Barcelona Teatre Musical, que acull espectacles teatrals i musicals. L'oferta d'installacions esportives la completen l'estadi Joan Serrahima, i les installacions de l'Institut Nacional d'Educaci Fsica de Catalunya (INEF Catalunya). 

 A Montjuc es troben tamb llocs d'inters turstic com el Poble Espanyol, un recinte que simula un antic poble espanyol, amb les seves places i estrets carrerons, i que est poblat de restaurants, bars, i llocs de lleure i espectacle, a ms el torre de telecomunicacions dissenyat per Santiago Calatrava. Antigament tamb va acollir el fams Parc d'atraccions de Montjuc, ara convertit en el jard pblic Joan Brossa. 

 La muntanya s seu tamb d'importants institucions culturales, as com la seu de nombrosos esdeveniments esportius com el gran premi d'Espanya de Frmula 1 (1969, 1971, 1973 i 1975) o les importants 24 Hores Motociclistes de Monjuc. A ms de l'esmentat Barcelona Teatre Musical, es troben aqu tamb el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Teatre Grec, el Museu Joan Mir, el Museu CaixaForum, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu etnolgic de Barcelona, aix com el Jard Botnic Histric, que disposa d'una collecci nica de cactus, i el nou Jard Botnic de Barcelona especialitzat en la flora de les zones mediterrnies del mn. 

 A l'Avinguda Mara Cristina, entrada principal a la muntanya de Montjuc des de la Plaa d'Espanya, es troben els pavellons de la Fira de Barcelona, construts amb motiu de l'Exposici Universal de 1929, i que organitza alguns dels salons, mostres i exposicions ms importants d'Espanya. Davant els pavellons de la Fira es troben les famoses Fonts de Montjuc, que durant els divendres, dissabtes i diumenges mostra un espectacle nic al mn de llum, msica i color. 

Montjuc s tamb un lloc ideal per al descans i el passeig a causa de les grans extensions de jardins, i les espectaculars vistes que ofereix de la ciutat de Barcelona. Des de l'any 2006 s'estan recuperant gran part de les escales ornamentals i espais originals de la muntanya durant l'Exposici de 1929. S'ha creat una oficina d'informaci pblica a la Font del Gat, al costat dels museus etnolgic i arqueolgic. Tamb s'ha remodelat l'antic telefric per poder pujar fins al cim de la muntanya i des del castell veure una de les ms impressionants vistes de Barcelona.

Installacions.
Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC);
Fundaci Joan Mir;
Cementiri del Sud-oest ;
CaixaForum;
Palau Sant Jordi;
Estadi Olmpic Llus Companys ;
Piscines Picornell;
Fira de Barcelona;
Jard Botnic Histric;
Jard Botnic de Barcelona;
Teatre Grec;
Poble Espanyol;
Institut Nacional d'Educaci Fsica (INEFC);
Jardins de Mossen Cinto Verdaguer;
Camp de Beisbol Prez de Rozas;
Mirador del Llobregat;

 Maneres d'arribar-hi i transports turstics .
Funicular de Montjuc;
Telefric de Montjuc;
Telefric del Port;
Metro de Barcelona: les parades Parallel (de les lnies 3 i 2) i Espanya (de les lnies 1 i 3);
Bus Montjuc Turstic;
els autobusos de TMB: lnies 13, 23, 50, 55, 61, 107 i PM;
des de la plaa Espanya es pot accedir a la muntanya a peu fcilment amb escales mecniques;

Vegeu tamb: Castell de Montjuc;



Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1879" title="Microsoft" nonfiltered="1187" processed="1171" dbindex="1188">

Microsoft s una empresa multinacional d'informtica que  va ser creada el 21 de setembre de 1975 als Estats Units, on encara hi te la seva seu principal.

El nom de Microsoft s l'acrnim de Microprocessador Software. La sigla de la borsa de Nova York (NASDAQ) s MSFT.

Histria.
1975 1985: Fundaci.

Va ser el provedor  de la versi del llenguatge BASIC per  la computadora personal MITS Altair. Clar que el llenguatge BASIC (Beginners All-purpose Symbolic Instruction Language) va ser creat  el  1964 per John G. Kemeny i Thomas E. Kurtz del Dartmouth College.

Va ser l'encarregat  de fer un sistema operatiu per la llavors omnipotent IBM. Al 1981 Microsoft, va adquirir els "drets d'autor" del sistema operatiu Quick and Dirty D.O.S o QDOS, per  $ 50,000 i va contractar a Tim Paterson, el seu autor, perqu treballs 4 dies a la setmana, amb l'objectiu de  que realitzs "alguns canvis", per  poder "transformar" el sistema. Aquest mateix producte "millorat" per Microsoft, va ser venut a la IBM Corporation, sota el nom de PC-DOS i Microsoft es va reservar el dret de poder comercialitzar-lo sota el nom de MS-DOS.

 1985 1995: OS/2 i Windows .

El 18 de novembre de 1985 va sortir al mercat el primer sistema operatiu Windows anomenat Windows 1.0 que era  un senzill llanador de programes. Ms tard va comena el primer programari integral Works que comptava amb  un processador de text i una fulla de clcul que competia amb el Lotus 1-2-3 i el WordPerfect.

Ms tard va sortir el paquet informtic Office que al principi noms hi havia  Word i Excel. El sistema operatiu OS2 va ser  encarregat per IBM. Els constants retards en el desenvolupament van portar els dirigents d'aquesta entitat i en Bill Gates a trencar les seves relacions comercials el maig de 1991.

A partir d'aquell moment va comen una prova de fora entre un sistema que s'anomen Windows 3.1 propietat de la casa i el OS2 de la IBM. La gesti de la memria extesa a partir d'1Mb, que arrib amb els processadors Intel 80386, va ser la clau per fer-l'ho incompatible amb OS2. Aquest tamb va ser el tret de sortida pel desenvolupament del futurs sistemes operatius basats en la tecnologia del micokernel imitant els nuclis dels Unix que esdevingu NT (acrnim de New Technology). Els usuaris volien la facilitat d'utilitzaci del Windows en els seus PC i com que eren incompatibles Windows esdevingu popular. 

L'octubre de 1992 amb el llanament de la versi 3.11 anomenada WfW (acrnim de Windows for Workgroups) va entrar amb fora  al mercat de les xarxes, fins llavors dominat per Novell, amb un protocol propietari anomenat NETBIOS molt senzill de gestionar. El novembre del mateix any va  sortir la primera versi de la base de dades relacional Access que va incloure  el paquet Office per competir amb dBase. El 27 de juliol de 1993 va sortir el primer Windows NT 3.1 versi servidor amb una UI (acrnim de User Interface) quasi idntica. 

1995 2005: Internet i problemes legals.
El 24 d'agost de 1995  va sortir una nova versi anomenada Windows 95 que va ser  venuda  a ms d'un mili d'unitats en 4 dies. Incloa  la gesti avanada de fitxers i programes en 32 bits. Es va fer servir  per primera vegada la tecnologia de WoW (acrnim de Windows over Windows) que permetia tenir en execuci  els programes de la generaci precedent (16 bits) sense prdua de rendiment. Va comenar a implementar el   IEde manera obligatria per a certes funcions de Windows per aix poder competir amb el Netscape, finalment Microsoft va guanyar la batalla a Netscape , encara que anys ms tard li sortiria un altre navegador,  el Firefox.

Per haver sigut tant astuta en eliminar els seus competidors, el 1998 comenaren tot tipus de problemes amb la justcia. Primer als Estats Units amb el Departament de Justcia on va arribar a un acord oferint una versi OEM (acrnim d'Original Equipement Manufacturer) de Windows 95 sense el navegador installat. El juny del mateix any va arribar Windows 98 amb lInternet Explorer incorporat. El mes segent Bill Gates va nomenar president de la companyia a Steve Ballmer, fins aleshores vicepresident executiu, i aquest es va fer crrec de les activitats empresarials. 

El 1999 van tenir problemes judicials i va ser  condemnat a pagar 5.000 milions de dlars a AT&T Corp per fer servir  el Windows CE en els  mbils. Aquest mateix any va sortir la versi Windows 2000. El gener del 2000 Bill Gates va traspassar el seu crrec de president executiu (CEO) a Steve Ballmer i es nomenat Chief Architec. 

El 25 d'octubre del 2001 va sortir la versi XP (acrnim de eXPerience) amb la incorporaci d'un sistema d'activaci amb un codi personalitzat per aix intentar  disminuir el pirateig. Tamb en el mateix any  entr al mercat de les consoles amb la Xbox. El 28 de mar del 2003 va sortir el Windows Server 2003 i una revisi de seguretat molt profunda pel XP anomenada SP2. Aquest mateix any es desenvolup conjuntament amb AMD un joc d'instruccions complementries al x86 que s'anomena AMD64 i que cont 1 bit de memria per eliminar la possible execuci una especie  de cuc informtic. El 2004 va  sortir el primer sistema operatiu en 64 bits que va ser  el Server 2003 SP1 i una versi del XP anomenada XP Media Center Edition que tenia  ms  funcions de multimdia.

2006 present: Vista i altres transicions.
El 2005 tamb va  llanar  el  motor de cerca conegut com a  MSN Search per competir amb Google. El febrer del 2006 va sortir la versi Server 2003 R2 amb versions de 32 bits i 64 bits. Actualment hi ha versions Beta (proves) del Windows Vista i tot un seguit d'aplicacions Windows Live. La inversi prevista per al desenvolupament del proper sistema operatiu Vista es calcula en uns 5 bilions de dlars, s a dir ms del que el que va costar a la NASA portar un home a la lluna.

Microsoft sempre ha tingut demandes per monopoli , per   aquesta vegada les va tenir  amb l'Uni Europea, i va ser  multat amb 500 milions d' i obligat a comercialitzar una versi sense el Windows Media Player i el IE incorporat. Actualment encara no s'he n'ha venut cap.

Pel seu gran xit en la facilitat d'utilitzaci ha sigut l'empresa que ha estat vctima del  pirateig sistemtic ms gran de tota la histria per part dels usuaris.

Actualment l'empresa est centrada en la incorporaci de les seves tecnologies a Internet i en fer-se un lloc en la reproducci dels continguts d'alta definici.

Crtiques .
A l'empresa.
Des dels anys 1980, Microsoft ha estat objecte de molta controvrsia a la indstria informtica. La majoria de crtiques han estat per a la seva tctica de negoci, sovint descrita amb el lema "abraar, estendre i extingir". Microsoft inicialment abraa una norma o producte de la competncia, llavors l'estn per produir la seva prpia versi incompatible del programari o norma, que amb el temps extingeix la competncia ja que no pot utilitzar la nova versi.   Aquests i altres tctiques l'han portat a diversos litigis contra amb empreses i governs. ;

Microsoft ha estat anomenat fent un "botiga de dolos de vellut" en referncia a les allegacions de l'empresa per portar els seus empleats al punt on podria ser dolent per a la seva salut. El primer cop que es va utilitzar l'expressi "botiga de dolos de vellut" amb referncia a Microsoft va ser en un article del Seattle Times el 1989, i ms tard va ser utilitzat per alguns empleats de Microsoft per descriure a la  prpia companyia.


 Els defensors del programari lliure senyalen la incorporaci de la companyia a l'Aliana de la Plataforma d'Informtica de Confiana (TCPA) com a preocupant. Un grup de empreses que procuren implementar una iniciativa anomenada Informtica de Confiana (que promet augmentar la seguretat i intimitat a l'ordinador d'un usuari), la TCPA s crtica per ser un mitj que permet als desenvolupadors de programari reforar qualsevol classe de restricci que desitgin sobre el seu programari.

 Les grans empreses meditiques (incloses les productores de cinema i les discogrfiques), juntament amb empreses d'informtica com ara Microsoft i Intel, pretenen que els ordinadors els obeeixin a ells i no a l'usuari. ;

Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation.;

Els defensors del programari lliure tamb mostren les seves reticpncies amb la promoci de Microsoft de la Gesti de Drets Digitals (DRM) i i les comparacions sobre el cost total de propietat (TCO) amb la seva campanya "Tingueu els fets". Els que proposen Linux van mostrar el seu propi estudi, que contradiu una de les afirmacions de Microsoft, i mostra que Linus t uns costes de gesti ms baixos que el servidor de Microsoft.
Un altre estudi del Yankee Group defensa que actualitzar des d'una versi del servidor de Windows a una altre te uns costos menors que canviar del servidor de Windows a Linux.

Vegeu tamb.
Hasefroch;

 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina principal de Microsoft a Catalunya;


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1880" title="Molcula" nonfiltered="1188" processed="1172" dbindex="1189">



En qumica, la molcula s la part ms petita d'un element o compost pur que mant les propietats qumiques i fsiques caracterstiques d'aquell element o compost. Una molcula est formada per dos o ms toms units per una fora d'origen elctric que es diu enlla   hi ha substncies que no estan formades per molcules, com per exemple les sals, els metalls o els gasos nobles-.

Una propietat important de qualsevol molcula s la seva frmula molecular, que ens diu quants toms de cada element hi ha, en el cas d'un compost o simplement el total d'toms en el cas d'un element. Per exemple, l'aigua (H2O), est formada per 2 toms d'hidrogen (H) i un d'oxigen (O). Les molcules d'oxigen atmosfric estan formades per dos toms d'oxigen (O).

Tot i que el concepte de la molcula va ser introdut en 1811 per Avogadro, l'existncia de molcules seguia sent una discussi oberta en la comunitat qumica fins al treball de Perrin (1911). 

 Tipus d'enllaos en les molcules .
 
En les molcules, es pot imaginar que els parells electrnics compartits mantenen units als toms entre si. A aquest enlla l'anomenem enlla covalent. Depenent de la diferncia de electronegativitat entre els toms, l'enlla ser purament covalent, o presentar certa polaritat o contribuci inica. 
Les molcules rarament es troben sense interacci entre elles, excepte els gasos nobles. Aix, poden trobar-se en xarxes cristallines, com el cas de les molcules d'H2O en el gel o amb interaccions intenses per que canvien rpidament de direcci, com en l'aigua lquida. L'estudi de les interaccions especfiques entre molcules, incloent el reconeixement molecular s el camp d'estudi de la qumica supramolecular. Aquestes forces sn fonamentals per a propietats com la solubilitat o el punt d'ebullici. Algunes d'elles, en ordre decreixent d'intensitat, sn: 
pont d'hidrogen ;
interacci dipol-dipol ;
forces de Van der Waals ;

 Enllaos externs .































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1881" title="Montseny" nonfiltered="1189" processed="1173" dbindex="1190">



Montseny s un municipi de la comarca del Valls Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

Al Montseny sn abundants les pissarres i el granit. En el seu terme es troba l'antic priorat benedict de Sant Maral de Montseny.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;




 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1882" title="M" nonfiltered="1190" processed="1174" dbindex="1191">
La M s la tretzena lletra de l'alfabet catal i desena de les consonants. El seu nom s ema.

L'origen grfic de la M minscula s un jeroglfic egipci usat per representar el mar. 

Fontica.
En catal representa la nasal bilabial sonora de l'AFI /m/.

Significats de la M.
Bioqumica: en majscula smbol de la metionina.
Cristianisme: s'usa per abreujar Maria, la Mare de Du.
Cronologia: serveix per designar els mesos de mar i maig.
Economia: Marca els milions.
Educaci: Indica que un treball est mal fet, especialment en educaci primria.
Fsica: pot abreujar la massa d'un cos o el color magenta. La teoria M pretn unificar les variants de la teoria de les supercordes.
Lingstica: Indica gnere mascul. Marca que un complement circumstancial s de manera (CCM). Si es tracta de l'idioma francs, indica Monsieur (senyor).
Matemtiques: en majscula smbol del mil en els nombres romans. Tamb pot designar la mediatriu d'un segment o una matriu.
SI: en majscula, smbol de mega i en minscula de milli. Es tamb el smbol del metre.
Smbols: Indica metro, usualment dins d'un rombe i amb combinacions de colors blancs i vermell.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1883" title="Msica ndia" nonfiltered="1191" processed="1175" dbindex="1192">
La msica de l'ndia, inclou mltiples varietats de msica folk i msica pop, a ms de la msica clssica: msica carntica i msica hindustnica. La tradici musical de la ndia s'allarga uns milers d'anys, i desenvolupada a travs de diferents eres, es mant com a font d'inspiraci religiosa, expressi cultural i entreteniment.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1884" title="Msica carntica" nonfiltered="1192" processed="1176" dbindex="1193">
La msica carntica s la msica clssica de la ndia del Sud, en comparaci amb la msica clssica de la ndia del nord anomeanda Hindustani.  

Generalment la msica Carntica es toca amb un conjunt redut de musics. Hi ha sempre un solista o msic principal, que acostuma a ser un vocalista.  Hi poden haver un o ms instruments d'acompanyament, el ms com s dels quals s el viol.  Hi ha un acompanyament rtmic amb instruments de percussi com el Mridangam, el Ghatam, la Tabla o la Kanjira. De manera semblant a la msica Hindustani, hi ha uns instruments que tot just fixen un ambient per la melodia subjacent, i que toquen de manera contnua; son la Tambura o el Sruti.

Vegeu tamb: Instruments musicals indis. 

El tema de la msica Carntica acostuma a ser devocional, associat al moviment Bhakti.  Les lletres solen ser invocacions a detats Hindus.  Els concerts sovint comencen amb una invocaci a Ganesh (tamb anomenat Ganapati o Vinayaka), detat benevolent amb cos de persona i cap d'elefant, que es considera l'eliminador d'obstacles.

La msica Carntica t en com amb la Hindustani que practica la improvitzaci dins d'unes estructures rigoroses tonals (la Raga) i rtmiques (el Tala).  Tots dos estils sn msiques modals, amb una estructura definidament no narrativa.

Comparada amb la Hindustani, la msica Carntica s ms terica, amb regles ms rigoroses, i composicions ms definides.  Tamb accentua el mestratge de la veu ms aviat que dels instruments. 

La Raga (o "Ragam") s la seqncia de notes, l'escala, o el mode en el que es toca la pea.  La Raga especifica quines notes estn permeses, en quins ordres possibles, amb quins tipus d'ornaments, aproximacions i alteracions.  Les diferents Ragues s'asocien a moments especfic del dia, i a diferentes emocions.  Cada Raga t un nom.

El Tala (o "Talam") s un patr cclic, d'un nombre determinat de temps.  El cicle rtmic pot ser bastant llarg. Les melodies del solista es produeixen dins de l'estructura del Tala, i sovint juguen amb el Tala, fent creure a l'orella que el tempo s'ha accelerat o des-sincronitzat, per finalment tornar a caure de pl en el cicle d'origen.

A diferncia de la msica Hindustani, en la msica Carntica no s obligatori que sempre hi hagi un instrument que marca el Tala de manera clara. Tant els msics com els espectadors soving segueixen el Tala copejant lleugerament les seves cuixes, o movent la ma dreta.

Els tres compositors ms importants de la msica Carntica, sovint anomenats la Trinitat Carntica, sn Tyagaraja (1759-1847?), Muttuswami Dikshitar (1776-1827), i Syama Sastri (1762-1827).  Tamb t molta anomenada Swati Tirunal.

En les ciutats i poblacions del Sud de la ndia, la msica Carntica es toca sobretot en recitals i festivals.  s una msica culta, que no atreu a les masses, per que t molts seguidors i aficionats.

El Festival de Msica Carntica de l'Acadmia de Msica de Chennai (Madras), que es fa cada any de mig desembre a mig gener, reuneix molts dels grans noms de la msica Carntica.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1885" title="Mol" nonfiltered="1193" processed="1177" dbindex="1194">

El mol s una de les unitats base del Sistema Internacional. Es defineix com la quantitat d'una substncia que cont un nombre de partcules o entitats elementals igual al nombre d'toms contingut en 0.012 kg de carboni-12. S'utilitza principalment per comptar toms i molcules, per tamb electrons, ions o altres tipus de partcules. 

El nombre de partcules en un mol s aproximadament 6,0221023, i es coneix com a nombre d'Avogadro. 

1 mol   6,0221023;

Podem calcular quina massa d'un element qumic correspon a un mol de l'element. Per a fer-ho necessitem el pes atmic de l'element. Per exemple, el ferro, la seva massa atmica relativa s 55,845 u, com que una u s 1/NA grams tenim;

1 tom de Ferro = 55.845 u;
1 mol de Ferro =  55.845 grams;

Si volem calcular la massa d'una molcula, haurem de fer servir el seu pes molecular;

1 molcula de clorur de sodi= 35,453 u (massa atmica relativa del clor) + 22,989770 u (massa atmica relativa del sodi) = 58,44277 u;
1 mol de clorur de sodi = 58,44277 grams;

La molaritat, s un concepte que s'usa en qumica per a mesurar concentracions de substncies. Aix, desprs de dissoldre un mol de clorur de sodi i afegir aigua fins obtenir un litre de dissoluci, podrem dir que tenim una dissoluci de clorur de sodi un molar.

1 mol/L = 1 Molar = 1 M;

Histria.

Donat la grandria extremadament petita de les unitats fonamentals, i el seu nombre immensament gran, s impossible contar individualment les partcules d'una mostra. Aix va dur a desenvolupar mtodes per a determinar aquestes quantitats de manera rpida i senzilla. Si hagussim de crear una unitat de quantitat de substncia avui dia, segurament s'utilitzaria la "Tera-partcula" (1012 partcules) o alguna cosa similar. No obstant aix, ats que el mol s'ha definit fa ja temps i en altre context d'investigaci, s'han utilitzat diferents mtodes. El primer acostament va ser el de Joseph Loschmidt, intentant comptabilitzar el nombre de molcules en un centmetre cbic de substncies gasoses sota condicions normals de pressi i temperatura. Els qumics del segle XIX van usar com referncia un mtode basat en el pes i van decidir utilitzar uns patrons de massa que continguessin el mateix nombre d'toms o molcules. Com en les experincies de laboratori s'utilitzen generalment quantitats de l'ordre del gram, van definir els termes tom - gram, molcula - gram, frmula - gram, etc. Actualment aquests termes no s'usen i han estat substituts pel mol. Ms endavant el mol queda determinat com el nombre de molcules H2 existents en dos grams d'hidrogen, el que dna el peculiar nombre de 6,022  1023 al que es coneix com nombre de Avogadro.

Aclariments .
Ats que un mol de molcules H2 equivalen a 2 grams d'hidrogen, un mol d'toms H ser llavors un gram d'aquest element. O sigui que en un gram d'hidrogen hi ha 6,022  1023 toms. Per a evitar ambigitats, en el cas de substncies macro elementals conv per tant indicar, quan sigui necessari, si es tracta d'toms o de molcules. Per exemple: "un mol de molcules de nitrogen" equival a 28 g de nitrogen. O, en general, especificar el tipus de partcules o unitats elementals que es refereix. El mol es pot aplicar a les partcules, incloent els fotons, la massa dels quals s nulla. En aquest cas, no cap establir comparances basades en la massa. En els compostos inics tamb pot utilitzar-se el concepte de mol, tot i que no estan formats per molcules discretes. En aquest cas el mol equival al terme frmula   gram. Per exemple: 1 mol de NaCl (58,5 g) cont NA ions Na+ i NA ions Cl?, on NA s el nombre de Avogadro. Per exemple per al cas de la molcula d'aigua  Se sap que en una molcula d'H2O hi ha 2 toms d'hidrogen i un tom d'oxigen.  Es pot calcular el seu Mr(H2O) = 2  Ar(H) + Ar(O) = 2  1 + 16 = 18, o sigui Mr(H2O) = 18 umas  Es calcula la massa molecular absoluta = 18  1,66  10-24g = 2,99  10-23g  Es coneix la seva massa molar = M(H2O) = 18 g/mol (1 mol d'H2O pesa 18 g, formats per 2 g d' H i 16 g d'O)  En un mol d'aigua hi ha 6,022  1023 molcules d'H2O, alhora que:  En un mol d'aigua hi ha 2  6,022  1023 toms d' H (o sigui 2 moles d'toms d'hidrogen) i 6,022  1023 toms d'O (o sigui 1 mol d'toms d'oxigen.
 Vegis tamb .
Fracci molar

 Enllaos externs .
BIPM. SI base units 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1888" title="Metall alcal" nonfiltered="1194" processed="1178" dbindex="1195">
Els metalls alcalins sn els elements del grup 1 de la taula peridica (excloent l'Hidrogen (H)),

 Liti (Li);
 Sodi (Na);
 Potassi (K);
 Rubidi (Rb);
 Cesi (Cs);
 Franci (Fr);

Tots ells tenen un sol electr en la seva ltima capa; per tant, d'acord amb la regla de l'octet de Lewis, tendeixen a perdre aquest electr i formar un cati. Sn d'aspecte argentat, tous, i de baixa densitat.Reaccionen amb halgens per formar sals iniques, i amb aigua per formar hidrxids bsics alcalins.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1890" title="Metall de transici" nonfiltered="1195" processed="1179" dbindex="1197">
Se sol anomenar metall de transici, o metall del bloc d als elements 21 a 30, 39 a 48 i 71 a 80 de la taula peridica.



Sn elements amb orbitals de tipus d semiplens. Solen ser maleables, i amb densitat, punt de fusi i punt d'ebullici elevats. Les seves principals propietats qumiques sn,

 Formaci de compostos acolorits;
 Poden tenir diversos estats d'oxidaci;
 Solen ser bons catalitzadors;
 Poden formar complexos;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1891" title="Mg" nonfiltered="1196" processed="1180" dbindex="1198">


Qumica: Mg s el smbol de l'element qumic Magnesi;
Fsica: mg s l'abreviatura de la unitat de massa milligram. (Per limitacions tcniques l'article mostra el nom incorrecte Mg);
Automoci: El Rover MG s un model d'autombil de la casa Rover.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1895" title="Metalloide" nonfiltered="1197" processed="1181" dbindex="1199">

Els semi-metalls o metalloides sn una de les tres categories principals d'elements qumics. Tenen propietats quimiques intermedies entre les dels metalls i 
no metalls. La seva diferncia principal amb els metall|metalls s que tendeixen a ser semiconductors en lloc de conductors. En la Taula Peridica se situen en diagonal, fent de frontera entre els metalls i no metalls.

Els elements habitualment considerats semi-metalls sn els segents,
Bor (B);
Silici (Si);
Germani (Ge);
Arsnic (As);
Antimoni (Sb);
Telluri (Te);
Poloni (Po);




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1896" title="Metall" nonfiltered="1198" processed="1182" dbindex="1200">

S'anomena metall als elements qumics que poden formar cations i enllaos inics. Els metalls constitueixen un dels grups principals d'elements, junt amb els no metalls, semimetalls i gasos nobles. En la taula peridica, els elements que van en diagonal del bor al poloni es consideren semimetalls, els que se situen a l'esquerra sn els metalls, i els que apareixen a la dreta sn els no metalls.

Els metalls generalment sn brillants, tenen densitat i punt de fusi alts, sn dctils, durs i bons conductors de l'escalfor i de l'electricitat. Aquestes propietats es deuen a l'enlla metllic propi dels metalls, on els electrons exteriors dels metalls estn lligats noms lleugerament als toms, formant un mar d'electrons de gran movilitat que banya a tots els toms. 

Els metalls formen la major part de la taula peridica, i es poden classificar en diverses sries qumiques:

Metalls alcalins;
Metalls alcalinoterris;
Lantnids;
Actnids;
Metalls de transici;
Metalls del bloc p, o altres metalls;

 Propietats qumiques .
El metalls tenen tendncia a formar cations perdent electrons en reaccionar amb l'oxigen de l'aire per a formar xids. La velocitat de reacci varia des del ferro que es rovella durant anys, fins el potassi que es consumeix en segons.

Exemples:
4Na + O2   2Na2O (xid de sodi);
2Ca + O2   2CaO (xid de calci);
4Al + 3O2   2Al2O3 (xid d'alumini);

Els metalls de transici  (com el ferro, coure, zinc i nquel) necessiten molt ms temps per a oxidar-se. D'altres com el palladi, el plat o l'or no reaccionen amb l'oxigen de l'atmosfera. Alguns metalls com l'alumini, alguns acers o el titani, formen una barrera d'xid a la seva superfcie que no deixa penetrar ms molcules i conserven la seva aparena brillant i una bona conductivitat durant dcades.

 Propietats fsiques .

En general, els metalls presenten una gran conductivitat elctrica i trmica, llussor i alta densitat, a ms presenten la propietat de deformar-se sense fracturar-se quan sn sotmesos a esforos. Tamb hi ha varis metalls, els alcalins i els alcalinoterris, que tenen una baixa densitat, duresa i punt de fusi, a ms sn extremadament reactius i per aix s estrany de trobar-los en forma d'element metllic.

 Aliatges .

Un aliatge s una barreja de dos o ms elements qumics en una soluci slida a la que el component majoritari s un metall. Molts metalls purs sn massa tous, frgils o massa reactius qumicament per a ser utilitzats en aplicacions prctiques. Combinant diferents proporcions de metalls en aliatges s'aconsegueix de modificar les propietats dels components purs assolint les caracterstiques desitjades. El propsit de fer aliatges s aconseguir materials menys frgils, ms durs, augmentar la resistncia a la corrosi o millorar el color o la brillantor. Exemples d'aliatges en sn l'acer (ferro i carboni), el llaut (coure i zinc), el bronze (coure i estany) o el duralumini (alumini i coure). Alguns aliatges per a propsits especials com els motors de reacci poden contenir ms de deu elements.

Vegeu tamb.

Enlla metllic;
Metallrgia;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1897" title="Menorca" nonfiltered="1199" processed="1183" dbindex="1201">




Menorca s l'illa ms septentrional de les Balears. Presenta una peculiar geografia i histria natural i humana. El seu nom prov de les expressions llatines Balearis Minor i Minorica, que s com la coneixien els romans pel fet que l'illa s la ms petita d'entre les dues illes Balears. Lingsticament, a Menorca es parla el menorqu, un subdialecte del dialecte balear del catal oriental. Fins i tot les rees de Ma i Ciutadella tenen parlars diferents, caracteritzats per la diferent pronuncia de la e tnica i per l'entonaci, que s terminal ascendent a l'rea de Ma, i descendent a l'rea de Ciutadella (Veny, J. 2002).

 Geografia i histria natural .
 
Menorca, amb una extensi de 701 km, se situa al bell mig de la Mediterrnia Occidental (40N 4 E), gaireb equidistant de terres africanes, itliques i ibriques, sent la ms septentrional de les Balears. L'illa i els illots que l'envolten constitueixen un resum de la Mediterrnia Occidental, en el qual es poden trobar la major part dels ecosistemes caracterstics d'aquesta regi, excepte els fluvials i els muntanyencs.
Per alhora, Menorca cont nombroses espcies endmiques o tirrniques, s a dir, exclusives d'aquesta illa o b compartides noms amb altres terres properes com Mallorca, Crsega i Sardenya.
Aquesta barreja de generalitats i singularitats fa especialment atractiu el patrimoni natural d'aquest territori, alhora fortament humanitzat des de fa 4.000 anys.

El clima de Menorca s tpicament mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 16,7 C. Les precipitacions anuals mitjanes sn de 600 mm, concentrades principalment a la tardor i amb un marcat carcter torrencial. A ms, hi ha una important variaci interanual amb llargs perodes de sequera repartits irregularment al llarg dels anys. Aix fa que a Menorca noms puguin viure espcies adaptades a suportar llargs estius secs i calorosos. Un aspecte important de la climatologia de Menorca s el vent, predominantment de Nord (tramuntana), encara que des de l'abril fins al juliol augmenta la importncia dels vents de component Sud. Tot i la importncia relativa del vent de tramuntana, l'illa, com a mnim el Migjorn, no s tan ventosa com es podria pensar o com es podria deduir d'un paisatge on sovintegen els arbres i arbusts de formes abanderades o pulviniformes (la freqncia de vents sostiguts forts no s alta, s del 9%, i la freqncia de 
puntes de vent fortes tampoc s exagerada, tot i que supera el 12% dels dies). Aix doncs, cal cercar una explicaci addicional per explicar el modelat que pateix la vegetaci a tota l'illa, d'orientaci cap al sud ja que les pures dades de vent no ho justifiquen prou. L'explicaci s la salinitzaci elica d'impacte, la gran crrega de sals marines que transporta l'aire, sobretot els vents forts de tramuntana (que sn els que s'originen ms lluny, i que en el seu vialge travessen i encrespen ms mar). L'impacte de l'aerosol sal sobre les superfcies foliars exposades provoca la mort dels teixits per deshidrataci i provoca que en un sol dia de fort vent el 50% dels folols exposats al Nord d'un llentiscle sucumbeixin. Aix s com arbres i arbustos perden massa en el seu costat nord en relaci al Sud, i adquireixen la forma abanderada. s un modelat que no necessita forts vents sostinguts,  sin cops de vent de tramuntana forta o molt forta en dies puntuals. Els perodes intermedis hi ha un procs de recuperaci de la forma arrodonida, per que no arriba mai a completar-se a causa d'un segent episodi de tramuntanada.

A finals de l'Oligoc i principis del Mioc l'illa va patir un procs de distensi tectnica. El resultat va ser la formaci de petites fosses al nord i l'enfonsament de tota la part meridional, que va quedar per davall de la mar durant un perode de gaireb 12 milions d'anys. Ocasionalment el nord tamb es va veure envat per aiges marines durant perodes molt ms curts de manera que Menorca estaria en aquest perodes coberta totalment per les aiges marines. Aix se sap perqu segons recents campanyes (BELLS et al, 1989) i malgrat I'exhaustivitat de les prospeccions cada vegada s ms clar que a Menorca no es troben veritables troglobis terrestres, i per tant, no hi ha cap vestigi vivent d'una fauna arcaica. Aquestes dades biospeleologiques actualment disponibles fan concloure que Menorca hauria quedat submergida durant les transgressions marines del Tortoni (BOURROUILH, 1983). D'aquesta manera, I'origen de la fauna caverncola (i de la fauna en general) de Menorca caldria interpretar-lo sobre la base de repoblaments succets entre el Tortoni i el Messini, a partir d'estocs faunstics procedents fonamentalment del SE iberic (BELLS, 1987), ats que entre els dos estatges esmentats es donaren connexions de terra ferma entre Iberia i Balears (vegeu, per exemple, ROGL i STEININGER, 1 983).

Durant la immersi del sud de l'illa es van desenvolupar esculls de corall. Aquests ecosistemes generen grans quantitats de sediments calcaris que es van acumulant per donar lloc finalment a roques calcries. Aix s el que va passar a Menorca, de manera que la majoria de la roca que hi ha a la regi de Migjorn deriva d'aquells antics esculls corallins. Sn terrenys terciaris semblants als que podem trobar a les altres illes de l'arxiplag. Per la meitat nord que va quedar emergida, sa tramuntana, sn terrenys primaris i secundaris, molt menys freqents a les illes (i fins i tot hi ha pissarres del Carbonfer que no trobem enlloc ms). 

Aix dna una personalitat prpia a l'illa, tant des del punt de vista paisatgstic, com biolgic. La histria geolgica d'aquesta illa ha estat doncs molt moguda, per es podria dir que des de mitjan de l'era terciria (al Mioc mitj, ara fa uns 15 milions d'anys) l'illa s semblant a com la trobem ara.  

La fauna del passat.
La colonitzaci faunstica de les Balears es pot classificar en quatre episodis diferents:
Primer episodi faunstic: La regressi marina de Langui-serravalli, s a dir, la davallada del nivell del mar, que va tenir lloc en el Mioc mitj, fa uns 14,8 milions d'anys, va permetre el pas d'espcies del continent cap a Menorca. Una transgressi marina posterior, s a dir, un augment del nivell del mar, va isolar aquests animals. Noms es coneix un jaciment que dati d'aquest perode tan remot (el de Punta Nati). S'ha trobat un ocotnid (llebre xiuladora de mida molt gran, el Gymnesicolagus), un glrid, una tortuga i un ocell (aquests dos ltims sense poder determinar per causa del mal estat de les mostres).
Segon episodi faunstic: El tancament de l'estret de Gibraltar pel xoc de les dues plaques tectniques a principis del Messins, l'etapa del Mioc superior de l'era terciria, entre els 5,6 i 5,35 milions d'anys, va fer davallar les aiges fins a un mxim de 1500 m per sota del nivell actual. Aquest assecament del Mediterrani va permetre la connexi de nou amb la pennsula i el pas d'un nou grup faunstic que substitueix l'anterior. Aquesta fauna consta d'una tortuga molt grossa, la Cheirogaster gymnesica, un conill gegant (els exemplars ms grans s'estima que tenien 24 kg), un nou glrid molt gros, el Muscardinus cyclopeus, una rata pinyada, el Rhinolopus grivensis, una granota, una sargantana i diversos ocells. Un cop es torna a obrir l'estret, i torna a pujar el nivell del mar, es constitueixen dos elements geogrfics que es mantindran sempre ms separats: les Pitises (2000 km) i les Gimnsies (9.600 km2). Les primeres sn les terres que ara formen Eivissa i Formentera, a noms 90 km del continent (la pennsula ibrica). Les segones sn les terres que ara formen Mallorca i Menorca. A partir de la crisi messiniana, la Mediterrnia ha variat ms vegades el nivell de les seves aiges, fins a 130 m, cosa que ha portat a molts episodis de retrobament i d'allament entre Mallorca i Menorca (tants com glaciacions, que sn ms de 30) per sempre romandr un canal mar infranquejable per a la fauna terrestre de com a mnim 70 km entre Mallorca i Eivissa. Aix fa que les espcies de les Gimnsiques evolucionin diferent de les Pitises.
Tercer episodi faunstic: Comena amb l'inici de les glaciacions, ara fa 2,35 milions d'anys. La fauna del Myotragus que es troba a Mallorca entra en contacte amb la del conill gegant de Menorca, i s substituda. Aquesta est composta per dues espcies d'amfibis, una de rptils, tres mamfers terrestres i un nombre abundant de rates pinyades i d'ocells.
Quart episodi faunstic: L'home introdueix animals que seran la causa d'una nova substituci faunstica. Mostels, serps d'aigua, granotes, sargantanes, conills, gats, etc. delmaran rpidament la fauna autctona, i imposaran la seva superioritat competitiva.

 La fauna d'ara .
La costa de tramuntana s una costa molt ventosa a causa de la proximitat amb el golf de Lle, i de naturalesa slcica en gran part (a partir de cala Morell fins a Ma, excepte els caps de Cavalleria i de Fornells, i la costa oest d'Addaia). Aix ha conreuat endemismes que ni tant sols els trobem a Mallorca, espcies niques de Menorca. 

Com ja s'ha dit, quan l'home s'estableix a l'illa, ara fa 5.500 anys, s'hi donen profundes modificacions. El boix endmic (Buxus balearica) que recobria gran part de Mallorca i Menorca desapareix, i amb ell, l'nic mamfer en el mn que se'l menjava, una cabreta anomenada Myotragus. La sargantana prpia de les Gimnsies tamb va desaparixer de Menorca i Mallorca, i noms van restar representants seus en els illots dels voltants (30 subespcies diferents, una per cada illot, la darrera trobada en un illot al mig de l'Albufera d'es Grau, que prova l'antiguitat d'aquesta llenca d'aigua dola que s'endinsa dins l'illa). Per aquesta desaparici s ms recent, durant els primers segles de la nostra era, i es deu a la introducci dels mostels pels romans per controlar els conills que es menjaven els seus conreus.

Amb tot, es coneixen actualment un total de 582 espcies de vertebrats que es reparteixen de la segent manera: 324 peixos, 3 amfibis, 12 rptils, 218 aus i 26 mamfers.

La fauna vertebrada terrestre s ms aviat pobre (ha perdut els endemismes que tenia per l'efecte de l'home: la cabreta gimnsica, el conill gegant de Menorca, la sargantana gimnsica, la musaranya gimnsica, la rata cellarda gimnsica, el ferraret). Destaca la presncia de la marta, animal introdut i que s'ha adaptat molt b als racons forestals de l'illa. Les aus tamb han perdut exemplars per l'efecte de l'home (l'liba gegant) per malgrat tot es troben molt ben representades a l'illa.

La situaci geogrfica estratgica de l'illa fa que sigui un territori on abunden les visites d'aus migratries que travessen la Mediterrnia per traspassar els continents europeu i afric. Tamb s terra de nidificants tan rars com sn la Baldriga puf balerica (Puffinus mauretanicus), l'liga pescadora (Pandion haliaetus) o l'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus).

Recents estudis d'anellament reconeixen la presncia de 31 espcies d'ocells passeriformes nidificants a Menorca (veure l'estudi d'en scar Garcia)

Amb tot, el llista de fauna endmica a Menorca presenta ms de 150 espcies.

La fauna invertebrada terrestre de Menorca ha estat objecte d'estudi i seguiment durant aquest darrera dcada. Es coneixen una trentena d'espcies de papallones dirnes citades a l'illa (veure l'estudi d'en David Carreras). Els valors enregistrats els anys 2001, 2002 i 2004 d'abundncia de papallones dirnes en recorreguts fets per Algendar i el 2004 per Es Grau sn notriament ms alts del que caldria esperar per a una zona que es pot considerar litoral, si es comparen amb altres itineraris BMS (Butterfly Monitoring Scheme) de les costes catalanes (veure l'estudi d'OBSAM).

CARRERAS, D., GARCIA, G. STEFANESCU, C. Noves aportacions al coneixement dels ropalcers de les Balears ;

CARRERAS, D., JUBANY, J., STEFANESCU, C. Noves cites de papallones dirnes per a Menorca i les Illes Balears (Lepidoptera: Rhopalocera) ;

GARCIA, O. Seguiment a llarg termini dels parmetres demogrfics de les poblacions d'ocells terrestres nidificants. OBSAM ;

OBSAM Seguiment de papallones dirnes 2001-2004 (evoluci setmanal). IME ;

 La flora d'ara .

La vegetaci potencial de l'illa (entesa com a climcica) seria majoritriament forestal i estaria formada per l'ullastrar (2) a la zona de mitjorn, i l'alzinar (1) a les muntanyes interiors, i barrancs.

Tamb hi cabrien comunitats permanents que formarien conjunts no forestals com sn les dels boscs de ribera d'alguns torrents importants, les dels coixinets espinosos i eixorba-rates als penya-segats costaners i promontoris elevats d'una mica ms endins, la nitrohalfila d'illots, o les d'aiguamolls i sorrals costaners.

Tipus de vegetaci actual (Mapa de cobertes forestals de 1995):

La vegetaci forestal representa actualment un 33% del territori menorqu, i d'aquesta un 45% s ullastrar i un 15% alzinar. La resta sn brolles o marines, s a dir, formacions arbustives baixes que disten encara molt de ser les comunitats arbries climciques esmentades.

Les comunitats permanents representen actualment un 3% del territori menorqu. Aix doncs, la vegetaci natural a Menorca es troba reduda a un 36% del territori.

 Vegetaci .

Vegetaci forestal (vegetaci zonal):
Alzinar baleric (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis): 34,21 km (16,88 km segons l'Institut Balear d'Estadstica). Alzinar madur que s'extn per les zones ms muntayoses de l'interior de l'illa (termes d'Alaior i Mercadal) i pels barrancs ms llargs i profunds.
Alzinar amb ullastrar (Cyclamini-Quercetum + Oleo-Ceratonion): 3,55 km. Alzinar mixt, ullastrar de transici;
Ullastrar menorqu (associaci Prasio-Oleetum Silvestris): 104,42 km. Ullastrar caracterstic de l'illa molt abundant sobretot a la zona de Mitjorn;
Marina calccola de cipell i roman (associaci Loto-Ericetum): 20,77 km. Brolles dels terrenys calcaris de Tramuntana;
Marina siliccola de bruc i estepa (associaci Ampelodesmo-Ericetum scopariae: 16,05 km. Landes dels terrenys silcics de Tramuntana;
Alzinar amb marina de cipell (Cyclamini-Quercetum + Loto-Ericetum): 17,43 km. Alzinar de regeneraci amb cipell i roman dels terrenys calcaris de l'interior de l'illa;
Marina de bruc amb alzinar (Ampelodesmo-Ericetum + Cyclamini-Quercetum): 19,45 km. Alzinar de regeneraci amb estepes i bruc dels terrenys silcics de l'interior de l'illa (termes des Mercadal i Ferreries);
Marina de bruc amb ullastrar (Ampelodesmo-Ericetum + Prasio-Oleetum): 3,35 km. Ullastrar amb estepes i bruc dels terrenys silcics de Tramuntana (sa Mesquida, Mongofre, illa d'en Colom, es Verger);
Marina de cipell amb ullastrar (Loto-Ericetum + Oleo-Ceratonion): 5,51 km. Ullastrar amb cipell (bruc d'hivern) i roman d'entre barrancs de la costa Sud (termes des Mitjorn Gran, Ferreries i Ciutadella);
Mquia d'aladern femella (associaci Aro picti-Phillyreetum rodriguezii): 3,10 km. Marines molt localitzades d'aladern femella de la costa de Tramuntana;
Sivinar (Associaci Clematido Balearicae-Juniperetum turbinatae): 1,17 km. Savinars menorquins d'alguns punts de la costa de Tramuntana;

Vegetaci arbria, arbustiva, pradenca, aqutica o rupcola de tipus azonal:
Vegetaci dunar (classe Ammophilletea): 1,55 km. S'extn en els sorrals de les cales ms importants de l'illa;
Tamarellar i alocar (associaci Leucojum-Viticetum, classe Nerio-Tamaricetea): 0,90 km. Molt dispersa. Vora torrents i fondals d'algunes cales;
Vegetaci de plantes aqtiques: 2,28 km. Vora s'Albufera des Grau, Lluriac i Addaia a Tramuntana, i Son Bou i Trebalger al Mitjorn sn els indrets ms notables;
Matolls halfils mediterranis de saladars (aliana Salicornion fruticosae): 1,61 km. Vora s'Albufera des Grau, Lluriac i Addaia;
Comunitat halfila de roquissar litoral (subaliana Crithmo-Limonienion): 8,12 km. Vegetaci que trobem en primer terme dalt dels penyals litorals de l'illa;
Matollar nitrohalfil litoral (associaci Suaedetum verae): 1,80 km. Matolls dels illots, adaptats altres concentracions de nitrats provinents dels excrements de les aus i a la salinitat extrema de l'aerosol mar.
Comunitat de socarrells (subaliana Launaeenion cervicornis): 8,40 km. Acantonada als penya-segats litorals, en segon terme ;
Comunitat de tapareres (associaci Capparietum rupestris): 1,11 km. Vegetaci prelitoral entre Cap de Bajol i Punta Nati;
Comunitats xerocntiques no estrictament litorals (associaci Astragalo balearici-Teucrietum mari): 0,33 km. Eixorba-rates costaners d'alguns punts de la costa de Tramuntana;
Comunitats xerocntiques estrictament litorals (comunitat dAntemis martima i Melilotus indica): 0,3 km. Vegetaci en primer terme dels roquissars litorals de Punta Nati;

Cal tamb fer esment a la presncia de rodals de sureres en els llocs de Algarrovet, Alfavaret, Binimoti, Binillubet, Es Puig Mal, Llinaritx Nou i Sant Isidre. Sn poblacions marginals que presenten una peculiar estructura gentica (Lpez de Heredia i cols., 2005). La singularitat de les poblacions de sureres menorquines radica en la presncia de dues filiacions diferents: d'una banda, les que serien de filiaci ibrica (banda Oest de l'illa), i les que serien de filiaci tirrnica (banda Est de l'illa).

Ambtot, la flora endmica de Menorca presenta 83 txons (entre espcies, subespcies i varietats). La flora autctona no endmica presenta 1070 txons (dels quals 132 sn cosmopolites) i l'allctona (amb xenfits arqufits i nefits) presenta 160 txons.

 Geografia i histria humana .
 Cronologia histrica .

La cronologia del poblament hum prehistric a Menorca s la segent:

Primers humans: 3500 aC;
Pretalaitics: 2500-1500 aC;
Talaitics: 1500-123 aC;

La cronologia del poblament hum en temps histrics a Menorca s la segent:
Romanitzaci: 123aC-284dC Alt Imperi ;
Cristianitzaci: 284-455 dC Baix Imperi ;
Vndals i bizantins: 455-628 dC ;
Segles foscos de saquejos sarrans i protecci franca, i incursions posteriors d'andalusins i Normands: 628-903 dC;
Islamitzaci, el Califat de Crdova: 903-1015 ;
Taifa de Dniyya i assalt dels croats: 1015-1114 dC;
Almorvits i Almohades: 1114-1231 dC;
Taifa autnoma en mans del moixerif: 1231-1287 dC;
Conquesta i repoblaci catalana: 1287-1472 dC , , ;
Victria dels seguidors de Joan II.  Regnat de Ferran el Catlic i Isabel de Castella. Atacs musulmans: 1472-1701 ;
Regnat de Felip V. Comena un segle de illustraci.: 1701-1708 ;
La Guerra de Successi, Conquesta anglesa i Tractat d'Utrecht: 1708-1756;
Conquesta francesa i pau de Pars: 1756-1763 ;
Govern britnic 1763-1782   ;
Conquesta espanyola pel duc de Crillon per a Carles III: 1782-1798;
Tercera dominaci britnica i tractat d'Amiens: 1798-1802;
Retorn a la monarquia espanyola: 1802-1869  ;
Primera Repblica i sexenni revolucionari: 1869-1874;
Dins de l'Espanya de la Restauraci: 1874-1931 , ;
Segona Repblica i guerra civil: 1931-1939;
Franquisme: 1939-1978;
Tercer perode democrtic. De la Transici a l'autonomia: 1978-1983;

 Demografia .





El turisme a Menorca aporta una poblaci visitant que supera en escreix la poblaci resident a l'illa. Aix, segons l'IBAE (Institut Balear d'Estadstica) l'any 2003 van visitar Menorca 1.058.019 turistes en avi i 61.174 en vaixell. De tots ells 278.00 eren de nacionalitat espanyola i 840.000 eren d'altres nacionalitats, la majoria britnics (602.588).

Aquesta gran freqentaci de turistes ha condut a posar en perill moltes rees protegides (platges verges), com a senyalat darrerament l'OBSAM

Un altre fenomen que s'est donant aquests darrers anys s l'arribada d'immigrants fomentada pel creixement turstic. L'any 1996 hi havia 1888 persones nascudes a l'estranger que residien a Menorca; l'any 2003 n'hi havia 8.889, s a dir, ms de 4 vegades ms, i l'any 2007 n'hi havia 15.098 i el 17% del padr. Cal tenir en compte que existeixen dos tipus d'immigrants a Menorca: l'immigrant que ve a passar la seva jubilaci a Menorca, i que majoritriament s de nacionalitat anglesa (2094 anglesos empadronats l'any 2003 i 3241 l'any 2007) o del continent europeu (italians: 479 al 2003 i 996 al 2007, alemanys: 448 al 2003 i 676 al 2007, francesos: 274 al 2003 i 483 al 2007), i l'immigrant que ve a treballar a Menorca, i que majoritriament s sud-americ (equatorians: 1176 al 2003 i 1597 al 2007, colombians: 443 al 2003 i 565 al 2007, argentins: 357 al 2003 i 608 al 2007, bolivians: 139 al 2003 i 691 al 2007, Brasil: 88 al 2003 i 406 al 2007, etc.) o magreb (marroquins: 855 al 2003 i 1449 al 2007).

Tamb hi ha la poblaci nascuda a altres comunitats autnomes que en termes absoluts tamb augmenta (l'any 2001 era de 16.181 persones, al 2003 de 19.430 i al 2007 de 21.454), per que en termes relatius porta temps estancada (el 22-23% de la poblaci empadronada). D'aquests, andalusos (5039) i catalans (4577) eren al 2001 les procedncies ms nombrososes. Aqu tamb es poden distingir 2 tipus d'immigraci: un motivat per raons ms aviat socioeconmiques (andalusos) i una altre motivat per raons ms aviat sentimentals, culturals o comercials (catalans).

En tot cas, l'xit turstic de Menorca ha provocat que tant la classe mitja com la classe obrera d'arreu hagi decidit fixar el seu lloc de residncia permanent en l'illa. I aix ha condut a que aproximadament un 40% de la poblaci empadronada actual (2007) no sigui menorquina d'origen. Aquesta s una tendncia que es preveu que continu incrementant-se, de manera que en pocs anys es pot arribar a la paradoxal situaci que a Menorca hi visquin ms persones no nascudes a l'illa (o sigui, immigrants) que menorquins d'origen (o sigui, autctons).

Dades de l'IBAE ;
Dades de Tourism in Menorca );
Recull de dades demogrfiques ;

 Literatura .

Bibliografia consultada.

Lingstica.
VENY, J. "Els parlars catalans (Sntesi de dialectologia)". Editorial Moll. Mallorca, 2002.

Fauna .
La fauna del passat;
ALCOVER,J.A.Les Balears abans dels humans, Mon.Soc.Hist.Nat.Balears,8: 78pp. Ciutat de Mallorca, 2000. Edit.,SA NOSTRA-SHNB. Dipsit legal: PM-1750-2000 ISBN: 84-95352-41-9. ;
BELLS, X et al. MINOR-87: una campanya bioespeleolgica a Menorca. Endis Nm. 14-1, 1989;
BELLS, X.: Fauna cavernicola i intersticial de la Pennsula lbrica i les Illes Balears. Consell Superior d'lnvestigacions Cientfiques - Editorial Moll. Madrid - Palma de Mallorca, 1987;
BOURROUILH, R.: Estratigrafa, sedimentologa y tectnica de la Isla de Menorca y del noreste de Mallorca (Baleares), Mem. Inst. Geol. Minero de Espaa n 99. Ministerio de Industria y Energa. Madrid. 1983;
CAMPS EXTREMERA, A. La fauna prehumana de Menorca. Museu Municipal de Ciutadella, 2000. ;
ESCANDELL, R.; CARCHOT, S. Ocells de Menorca. Barcelona: GOB, 2a edici, 1997.
ROGL, F.; STEININGER, F.F.: Vom Zerfall der Tethys zu Mediterran und Paratethys. Die neogene Palaogeographie und Palinspastik des Zirkum-mediterranean Raumes.,. Ann. Naturhist. Mus. Wien. 85la: 135-1 63. 1983;

Vegetaci actual.
CARDONA i FLORIT, M.A. La flora i el paisatge de Menorca. Ciutadella de Menorca: IME, 1999.
BOLS, O. de. La Vegetaci  de les Illes Balears. Comunitat de Plantes. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996.
BOLS, O. de.; MOLINIER, R; MONTSERRAT, P. Observations phytosociologiques  dans l'ile de Minorque. Acta Geobot. Barcinonensia, 1970. V:1-150.
FOLCH, R. La vegetaci dels Pasos Catalans. Barcelona: 2 ed. Ketres de, 1986.
FRAGA I ARGUIMBAU, P. cols. Catleg de la flora vascular de Menorca. Menorca: IME, 2004. 368p.; 24 cm (Recerca;9) ISBN: 84-95718-29-4 ;
LPEZ DE HEREDIA, U., JIMNEZ, P., DAZ-FERNNDEZ, P. Y GIL, L. 2005. The Balearic Islands: a reservoir of cpDNA genetic variation for evergreen oaks. Journal of Biogeography 32: 939-949.
MOLL MARQUS, M. Les plantes a Menorca. Noms i usos. Menorca: IME, 2005. 341 p.:li.,24cm. (Recerca;10) ISBN: 84-95718-28-6;
Pla Territorial Insular, 3.4 Unitats del paisatge. Consell Insular de Menorca, 2003;
Rodrguez y Femenas, Juan Joaqun. Flrula de Menorca, 1901-1904;
Mars, Paul & Vigineix, Guillaume. Catalogue raisonn des plantes vasculaires des les Balares, 1880;
Knoche, Hermann. Flora balearica ...(I), 1922;
Knoche, Hermann. Flora balearica ...(II), 1922;
Knoche, Hermann. Flora balearica ...(III), 1922;
Knoche, Hermann. Flora balearica ...(IV), 1922;
Porta, Pietro. Stirpium in insulis Balearium anno 1885 collectarum enumeratio, 1887;

Referncies.


Vegeu tamb.
Menorca Informaci i Comunicaci;
Cuina de Menorca;

 Enllaos externs.

Consell Insular de Menorca;
L'Arqueologia de Menorca: La web de Ferran Lagarda Mata ms extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en catal, castella i angls).
Bibliografia arqueolgica: El catleg de publicacions de Ferran Lagarda Mata, moltes d'elles sobre els jaciments arqueolgics de Menorca.
Talayots.es : La web de la prehistria de Mallorca i Menorca.
Arqueobalear: El portal de l'arqueologia balear.
Talat: Visita virtual al vilatge talaitic de Talat de Dalt (Ma, Menorca) (en catal, castell, angls, francs, alemany i itali).
Son Catlar: Visita virtual al vilatge talaitic de Son Catlar (Ciutadella, Menorca) (en catal, castell i angls).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1898" title="Quim Monz" nonfiltered="1200" processed="1184" dbindex="1202">
Joaquim Monz i Gmez, conegut amb el nom artstic Quim Monz,  s un narrador, traductor i periodista en catal nascut a Barcelona l'any 1952. T tamb obra periodstica en castell.

Biografia.
Va estudiar disseny grfic a l'Escola Massana de Barcelona. Va comenar a publicar reportatges a principis de la dcada del 1970. La seva primera novella s del 1976. El gener del 1982 va anar becat a Nova York, fins el 1983. Des de mitjan anys vuitanta ha estat collaborador de Catalunya Rdio i TV3. L'any 2007 va rebre l'encrrec d'escriure i recitar el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt on la cultura catalana era la convidada llavors. Monz va acceptar i per la ocasi va dissenyar un aplaudit escrit en forma de conte que diferia totalment dels discursos tradicionals. Escriu una columna diria a La Vanguardia.

Obra literria.
Ha publicat un bon nombre de novelles, contes i reculls d'articles, ha estat tradut a ms de vint idiomes i ha guanyat diversos premis literaris. Les seves collaboracions als mitjans de comunicaci han contribut a fer-lo un dels autors catalans ms populars.

Monz s un escriptor que barreja dos registres: un que podrem anomenar realista i lric; l'altre, fantstic i grotesc. Com Nabokov, Monz t una virtuositat que li permet jugar desesperadament amb les paraules, i una dolorosa llana d'acer que perfora la mscara de les seves brillants plasenteries.
Ha tradut Truman Capote, J.D. Salinger, Ray Bradbury, Thomas Hardy, Harvey Fierstein, Ernest Hemingway, John Barth, Roald Dahl, Mary Shelley, Javier Tomeo, Arthur Miller, Eric Bogossian...

Ha escrit, amb Cuca Canals, els dilegs de la pellcula Jamn, jamn, del director de cinema Bigas Luna. Ha escrit l'obra dramtica per a teatre El tango de Don Joan, amb Jrme Savary.

Quim Monz va escriure reportatges sobre el Vietnam, Cambotja, Irlanda del Nord i l'frica de l'ndic a Tele/eXprs, a principis dels anys 70. Ha escrit articles per diversos diaris, entre ells Diari de Barcelona, Avui, El Peridico de Catalunya, El Correo Cataln o El Pas, i actualment s collaborador habitual de La Vanguardia.

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis, entre ells el Premi Prudenci Bertrana de novella l'any 1976 per L'udol del griso al caire de les clavegueres, el Premi de la Crtica Serra d'Or l'any 1981, 1986, 1994 i 1997 per Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perqu de tot plegat i Guadalajara respectivament, el Premi de Novella El Temps l'any 1989 per La magnitud de la tragdia, el Premi Ciutat de Barcelona l'any 1993 per El perqu de tot plegat, el Premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de Literatura l'any 2000 per Vuitanta-sis contes i el Premi Maria ngels Anglada l'any 2008 per Mil cretins.

Obra publicada.


Narrativa.
1976: L'udol del griso al caire de les clavegueres;
1977: Self Service, amb Biel Mesquida;
1978: Uf, va dir ell ISBN 978-84-7727-384-4;
1980: Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury ISBN 978-84-7727-330-1;
1983: Benzina ISBN 978-84-85704-37-8;
1985: L'illa de Maians ISBN 978-84-7727-300-4;
1989: La magnitud de la tragdia ISBN 978-84-7727-038-6;
1993: El perqu de tot plegat ISBN 978-84-7727-305-9;
1996: Guadalajara ISBN 978-84-7727-293-9;
1999: Vuitanta-sis contes ISBN 978-84-7727-251-9;
2001: El millor dels mons ISBN 978-84-7727-324-0;
2003: Tres Nadals ISBN 978-84-7727-404-9;
2007: Mil cretins ISBN 978-84-7727-176-5;



Reculls d'articles.
1984: El dia del senyor ISBN 978-84-85704-51-4;
1987: Zzzzzzzz ISBN 978-84-7727-008-9;
1990: La maleta turca ISBN 978-84-7727-053-9;
1991: Hotel Intercontinental ISBN 978-84-7727-082-9;
1994: No plantar cap arbre  ISBN 978-84-7727-132-1;
1998: Del tot indefens davant dels hostils imperis aliengenes ISBN 978-84-7727-195-6;
2000: Tot s mentida ISBN 978-84-7727-290-8;
2003: El tema del tema ISBN 978-84-7727-385-1;
2004: Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn ISBN 978-84-7727-408-7;



Referncies.



Enllaos externs.

 Web dedicat a Quim Monz;
 Pgina dedicada a Quim Monz, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
 Perfil a l'editorial Quaderns Crema;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
 Articles de Quim Monz a l'hemeroteca de La Vanguardia (cliqueu 'Buscar');



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1899" title="Muntanyisme" nonfiltered="1201" processed="1185" dbindex="1203">
El muntanyisme (fer muntanya) o excursionisme s la reiterada acci de pujar muntanyes per plaer: senderisme, alpinisme, escalada, espeleologia, etc.

El muntanyisme pren importncia a Catalunya a partir de finals del segle XIX, amb la creaci del Centre Excursionista de Catalunya. El muntanyisme o excursionisme es veia no noms com un esport, sin tamb com una activitat cultural, i la manera de conixer a fons la regi.

Enllaos externs.
 Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya;
plana de referncia sobre els aspectes culturals del muntanyisme a Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1900" title="Myotragus" nonfiltered="1202" processed="1186" dbindex="1204">

El Myotragus s un mamfer extingit de l'ordre dels cetartiodctils, de la famlia dels bvids, de la subfamlia dels caprins, s a dir, una cabreta. Se'n coneixen actualment restes a Mallorca, Menorca, Cabrera i sa Dragonera.

Va sser descobert per Dorothea Minola Bate, la qual el va descriure l'any 1909. Presenta caractersques notables degudes a un llarg procs d'evoluci d'insularitat:
Mida de 45-50 cm d'alada a la creu, i pes aproximat entre 50 i 70 kg, amb extremitats curtes i robustes;
rbites oculars molt frontalitzades que li permetien una visi tridimensional (visi estereoscpica). Aix doncs, la seva visi no era lateral, tal com passa en tots els bvids actuals.
Nassals proporcionalment molt reduts, amb narines molt enrere. Se sospita que la percepci del mn per part de myotragus era ms visual que olfactiva, a diferncia del que es dna en els bvids actuals.
Musculatura robusta (ossos robustos). Aix permet deduir que el tipus de locomoci era ben diferent a la dels seus congneres actuals de famlia de mateixa alada corporal. s una locomoci de tipus graviportal, semblant a la dels elefants, molt ms lenta i feixuga. Aquesta cabreta no podia ni crrer, ni botar, n fer moviments de ziga-zaga, sin noms moure's a poc a poc de forma rgida per potent.
Dentici nica entre tots els bvids del mn:
Monofiodncia: Una nica incisiva de creixement continu en cada hemimandbula. Aquest s un carcter de neotnia. s un fenmen que es presenta parallelament en rosegadors, exemple clar de convergncia evolutiva.
Reducci de les dents, tant de les incisiviformes com de les molariformes(els adults tenien un premolar a la mandbula i dos al maxillar, i no tres a cada part, com tenen tots els cetartiodctils actuals);
Elevada hipsodntia, la ms alta de tot l'ordre. s deguda al carcter abrasiu de la vegetaci de la qual s'alimentava. ;
Alt grau d'estenofgia. Dieta quasi exclusiva de boix baleric (98% del pollen contingut a l'interior de coprlits). s una planta txica per a qualsevol herbvor actual.
Les cries de Myotragus tenen Morfologia i dimensions ms semblants als porcs que a les cabres (potes curtes i mida petita). Aix podria indicar majors ventrades que en cabres actuals.

Espcies.



Fins a la data s'han descrit les segents espcies de Myotragus:

Illa de Mallorca:
 Plioc inferior: M. pepgonellae;
 Plioc superior: M. antiquus;
 Plistoc inferior: M. kopperi;
 Plistoc inferior: M. batei;
 Plistoc mitj: M. balearicus;

Illa de Menorca:
 Plioc superior: M. binigausensis;
 Plistoc mitj: M. balearicus;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1904" title="Manx" nonfiltered="1203" processed="1187" dbindex="1205">


El manx, o galic manx (gaelg vanninagh), s una llengua celta que s'havia parlat a l'illa de Man, un petit pas cltic que avui constitueix una dependncia autogovernada de la corona britnica que no pertany al Regne Unit. Es va originar inicialment a partir del galic escocs, amb aportacions nrdiques. s relacionada amb els dialectes extingits d'Ulster i Galloway i aparegu com a una variant de l'antic irlands, per ms proper en fonologia a l'irlands de l'est, tot i que en morfologia i sintaxi ho s al galic escocs, potser pel substrat britnic com (abunden l s de formes perifrstiques). T fortes influncies del germnic escandinau ja des del segle IX. Per es desconeix totalment el sistema voclic anterior al segle XVII, i quan comen a escriure s es va fer sota la influncia de l'ortografia anglesa. 

Al segle V, els goidlics o galics, procedents d'Irlanda, van envair l'illa i hi van dur la seva llengua cltica, que amb els segles va evolucionar fins a conformar el galic manx. L'allament de l'illa de la parla galica i la dependncia d'Anglaterra des del segle XIV va provocar que la llengua escrita (principi del segle XVII) adopts una grafia basada en l'anglesa i no pas en la galica.

El manx data dels voltants del segle V i els seus parlants l'anomenaven Yn Ghaelg / Yn Ghailck. Al 1800, a l'illa, gaireb tothom parlava galic manx. Segons un informe eclesistic del 1764, la gran majoria dels habitants de Man no coneixia l'angls. Al seu costat, per, s han establit darrerament alguns emigrants anglesos, sobretot jubilats que passen llurs darrers anys en el clima benigne de l'illa. D antuvi ho van fer a l'rea de Douglas i Onchan, on encara avui dia l'angls que s hi parla s diferent del de les rees rurals.  

Al mateix temps que es feien els primers estudis seriosos sobre la llengua, aquesta comen a declinar. Segons es creu, dels 21.000 adults censats a l'illa el 1817, noms 7.000 comprenien millor l'angls que el manx, i els altres 14.000 tenien coneixements minsos d'angls. Segons el cens del 1831, l'illa tenia 40.985 habitants, d'ells 3.153 no sabien llegir ni escriure, i 8.199 podien amb prou feines escriure. El 1875 el cornualls Henry Jenner va fer el primer cens lingstic tot enviant un qestionari als capellans de l'illa. El nombre de parlants era 12.350, la gran majoria gent d'edat avanada, cosa que explica la rpida davallada en nombre. El 1901 el nombre de parlants noms era de 4.657 (el 10% de la poblaci de l'illa), i d'ells noms 970 monolnges.

Des del 1931, per, molts dels parlants sn gent que han adquirit la llengua en edat adulta, i han desaparegut els qui la tenien com a llengua materna. El 1955 noms en restaven sis, i a finals dels seixanta noms en quedaven dos. Sage Kinvig de Ronague va morir el 1962. I el 1974 va morir el darrer parlant del manx com a llengua materna, Edward Ned Maddrell (1877-1974) de Glenchass. 

Per hi ha hagut una revifalla de la llengua a nivell escolar i diverses persones l'han aprs com a segona llengua. Des dels anys cinquanta, els moviments Caarjyn Vannin (Manx per adults) i Aeglach Vannin (Manx per infants) intenten revifar l'inters dels habitants per la seva antiga llengua. D aquesta manera, han a conseguit que el 1992 el manx sigui parlat per 643 persones (aproximadament l'1 % de la poblaci), de les quals 479 la poden llegir i 343 serien capaces d'escriure-la.  

Els primers parlants nadius de manx (bilinges amb l'angls) han aparegut despres de 30 anys, vailets els quals han crescut amb pares els quals els han parlat la llengua als seus fills per tal de reviure'l. L'immersi a l'educaci primria en Manx s subvencionada pel govern de l'illa de manx. A les escoles de l'illa existeix l'assignatura de Manx.
El manx s'empra pel Tynwald, el parlament de l'illa, les noves lleis sn llegides en manx i angls

El manx s reconegut per la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries. s tamb una de les llenges reconegudes pel consell Britnic-Irlands. D altres institucions per promoure l's de la llengua sn Radio Manx, que emet alguns programes en manx, i l' Institute of Manx Studies, qui va intentar passar una proposta de llei per tal d'obligar a les emissores de televisi que emetessin a l'illa que ho fessin algunes hores en manx.  Aquest institut, creat el 1992, recull tota la bibliografia existent sobre la llengua. Tamb s ha intentat portar la llengua al terreny educatiu, per el principal handicap s la manca de material adequat i l'existncia d'un professor capacitat per a cada 200 alumnes.  Endems, com que no hi ha cap universitat a l'illa, no hi ha possibilitat de continuar els estudis superiors en manx. 

Avui dia ja no s pas cap llengua morta, i s parlada per prop de 300 persones. Tamb hom pot trobar literatura manx.


 Enlla .
 
 Rdio Manx;
 Enllaos per a temtica manx;
 Centre d'Estudis Manx;
 Vocabulari manx;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1905" title="Ma" nonfiltered="1204" processed="1188" dbindex="1206">





Ma s la capital administrativa de Menorca, seu del Consell Insular de Menorca.

 Emplaament geogrfic .

La ciutat de Ma es troba a l'est de l'illa de Menorca, i al final del port de Ma. Les seves coordenades sn: 39 53  21  N i 4 15  49  E. Es troba a uns 72 metres d'alada, per com la ciutat arriba fins al port, t importants desnivells.

 El nom de Ma .
Popularment, s'explica que l'origen del topnim prov del nom propi del general Mag, germ del cabdill cartagins Annbal, que li va donar el nom actual, quan es trobava fugint dels romans l'any 205 aC. Joan Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae (v. 5, pg.183), refuta aquesta hiptesi per la manca de base fontica i histrica. La dria de voler trobar darrere de topnims preromans explicacions relacionades amb noms d'herois o de cabdills de les grans potncies imperials de la Mediterrnia de l'antigor ha portat a voler relacionar Brcino amb Amlcar Barca, Roma amb Rmul, Olissipo amb Ulisses o Pars amb Paris, raptor d'Helena de Troia. 

D'altra banda, Coromines treu importncia histrica a Magon, ja que considera que fou un fracassat: Encomanat de la formidable expedici per mar i terra, que en el segle II llanaren els cartaginesos, amb forces molt superiors, contra els siracusans i els altres grecs de Siclia, Magon, desprs del primer xoc, es retir, quasi sense lluita, davant l'hbil general corinti Timoleont. Destitut per Amlcar i Asdrbal, fou degradat, sota el pes de l'acusaci de covardia (amb sospites de traci).
De tota manera, se sap que Mag va reclutar 2.000 foners a Menorca, abans de la batalla, i que va ser en un lloc resguardat damunt del port, on establiren el campament de reclutament de joves indgenes, segons Plini (E. Belenguer, 2004). 
Aix doncs, segons Coromines l'origen seria lgur-sorotptic, com Mallorca i Menorca, aix com tamb el nom rom de Ciutadella, Iamon.

Cal constatar que la grafia tradicional Mah amb una hac intercalada, que va donar la forma castellana Mahn, no es considera correcta. Segons les normes de l'mbit lingstic del catal (1913), noms es conserva la hac si es mant en la seva paraula derivada corresponent llatina (com "home", "hort", "prohibir" o "adhesi"). En el cas de Ma, deriva de la paraula llatina Magonis, que no t cap hac.

Plini el Vell la menciona al segle I amb el nom de Magon, Pomponi Mela al segle II amb el nom de Mago, i el gegraf de Ravenna amb el nom de Maco. De tota manera, ja hi ha escrits del segle XIV que la mencionen amb hac com a Mah (Marsili, el 1323). Arran de la reforma fabriana, aquestes hacs tradicionals, com la de Vich i Hostalrich, es van eliminar. D'en de la publicaci al BOE el 6 de setembre del 2006, que recull l'acord adoptat pel Consell Insular de Menorca el 27 de febrer del mateix any, Ma s l'nica forma oficial d'aquest topnim menorqu a tots els efectes i substitueix la forma castellana oficial fins aleshores, Mahn.

 Histria .

El naixement de Ma s'explica a partir de la poblaci de Menorca, cap al 2000 aC Aproximadament, al 1500 aC, comena l'poca talaitica, i conseqentment, un canvi en la societat, que comena a organitzar-se en comunitats. Aix, apareixen petits nuclis de poblaci, amb murades per protegir les cases. I s en aquesta poca quan es creen centres costaners per poder vigilar l'entrada per la mar, que s la ra per la qual s'establirian els primers pobladors a l'actual ciutat de Ma.

Amb la fundaci de la colnia pnica a Eivissa, s'intensifiquen les relacions comercials, fet que provoca una evoluci progressiva de la civilitzaci autctona i desemboca en un gran luxe i en el predomini d'objectes grecs i pnics. Per aquesta ra, el port va esdevenir l'element principal de la ciutat, constituint-se com la porta d'entrada de moltes influncies culturals, ja que la navegaci era l'nic mitj de transport. Molts viatgers i comerciants feien escala o establien negocis a Ma. El port sempre estava vigilat per l'exrcit de les diferents nacions que han governat l'illa de Menorca.



Devers el segle III aC, els cartaginesos es van installar al port, encapalats pel general Mago. Per l'any 123 aC, el control d'aquest port i de tota l'illa passa a ser dels romans. La conquesta romana va ser encapalada per Quint Cecili Metel Baleric. Aquesta nova conquesta va provocar un canvi en la vida diria de l'antiga poblaci. Ma, en poca romana, estava situada sobre les construccions d'poca talaitica, que es troben sota l'esglsia de Santa Maria i la plaa de la Conquesta. En un primer moment, Ma era un petit nucli, per a poc a poc es va convertir en una prspera ciutat comercial, grcies a la gran activitat que es desenvolupava al seu port.

Una de les caracterstiques de la civilitzaci romana s la gran infraestructura que es va estendre per tota l'illa, com posa de manifest la gran xarxa de vies o calades per poder comunicar les diferents poblacions.

Tot aquest desenvolupament va provocar que en l'poca imperial, concretament en la de l'emperador Vespasi (74 aC), el nucli urb de Ma rebs la categoria de municipi, amb el nom de Municipium Flavium Magontanum. Aquest nucli urb tenia la seva necrpolis situada als afores. Aquest cementeri estava situat entre la plaa del Prncep i la plaa del Carme. El seu ritus funerari era la incineraci i, per tant, les tombes eren urnes que anaven acompanyades d'objectes personals i ofrenes alimentries.

El segle III dC significa un gran desenvolupament del municipi de Ma. Es t notcia que hi ha una comunitat de jueus que l'any 418 obren una sinagoga, per desapareixeran quan el bisbe Sever obligui tots els jueus a convertir-se a la religi cristiana. Aquesta situaci durar fins al segle VI, moment en el qual Menorca estar sota el poder dels bizantins. Aix provoca una paralitzaci de les activitats desenvolupades tant al port com dins el nucli urb, ja que l'illa es converteix en lloc de desterrament.

L'any 904 t lloc la conquesta musulmana. Durant aquesta poca noms se sap que la ciutat havia desaparegut i en el seu lloc hi havia un castell que vigilava i defensava el port. Cal destacar que aquesta nova invasi provoca, de la mateixa forma que la conquesta romana, uns canvis en els activitats diries, i introdueix noves pautes econmiques, socials, poltiques i culturals. La societat era diversa i s'organitzava en tribus i clans. Eren agricultors i ramaders, per aix no vol dir que no hi hagus comer, malgrat que la caracterstica principal era l'existncia del corsarisme.

Per la creaci de la ciutat actual s desprs de la conquesta cristiana per Alfons III d'Arag, l'any 1287. De la mateixa manera que durant la conquesta anterior, va tenir lloc la introducci de noves institucions poltiques, religioses, judicials i noves organitzacions econmiques. A ms, es va substituir la poblaci musulmana per poblaci cristiana; per tant, hi va haver canvis culturals, de llengua i de costums.

Els segles XIV i XV sn perodes turbulents, marcats per lluites socials, crisis, etc. La societat medieval es caracteritza per ser una societat estratificada, formada per cavallers, ciutadans, pagesos propietari, menestrals, margintats, esclaus, etc. Per l'element ms important va ser l'esglsia, que marca la vida quotidiana. Tots els sbdits eren fidels i havien de pagar un impost a l'esglsia; els qui no el podien pagar, es convertien en esclaus. Aquesta s l'poca d'aparici d'ordres monstiques, com els franciscans i les clarisses. Malgrat que la religi cristiana fos la ms importants, hi havia a la ciutat una comunitat jueva que tenia una gran importncia econmica, i tots vivien a la mateixa zona. Per l'any 1391, per causa d'unes sublevacions contra els jueus, van ser obligats a convertir-se o, en cas contrari, a ser expulsats.

L'economia es basava en l'agricultura del blat, en la ramaderia ovina i en la manufactura del txtil, i el comer se centrava en la llana. Existia el mercat, que es trobava en el centre urb i servia per poder-hi vendre tots els productes. A part, la ciutat de Ma es caracteritzava per tenir unes grans defenses, amb diferents portals: uns comunicaven amb la resta de poblacions i altres, amb el port (com el portal de Baixamar). Quant a la cultura, cal destacar les festes populars, religioses teatres pels carrers i joglars. Un dels personatges importants va ser Miquel de Ver.

Amb la dinastia dels Habsburg, Menorca entra a formar part de la potncia poltica i militar de la monarquia hispnica. Els segles XVI i XVII sn considerats, d'una forma global, segles de gran lluites internes, males collites, epidmies, etc. El segle XVI, amb el canvi de poltica sobre el Mediterrani, el port de Ma torna a tenir una certa importncia. Aix provoca que l'any 1535 tengui lloc l'assalt de Barba-rossa, corsari turc, que com a bot se va endur tots els tresors de la ciutat i 800 persones, que van ser venudes com esclaves. Desrprs d'aquest fet, es va reconstruir la ciutat i tamb es va repoblar. Com a reacci, es va construir, l'any 1554, el castell de Sant Felip, sota el regnat de Carles I; l'arquitecte va ser Joan Baptista.

En el segle XVII es produeixen diferents esdeveniments, com la reforma de Trento, que provoca l'augment d'ordes religioses. s el cas, per exemple, de les Concepcionistes de Ma, que l'any 1616 es construeixen el convent i l'esglsia de clausura. Per encara existeix la Inquisici, utilitzada per poder tenir un millor control social i econmic. La societat segueix sent jerarquitzada, per apareix un nou estament, que sn els jornalers. Tamb apareixen els gremis, que tenen una gran importncia econmica (ja que regulen la producci manufacturera), una importncia religiosa i tamb social, ja que fan activitats assistencials. Per tant, els gremis eren grups de gent que tenien en com la feina i s'ajudaven entre si. L'economia segueix estant basada en l'agricultura, per el comer de la llana i del formatge va en augment. Per en aquest segl es produeixen moltes epidmies, com la de la pesta de l'any 1652, que va matar molta gent, i tamb males collites que provoquen que les substncies siguin insuficients. Davant d'aix, es recorre a obtenir blat d'altres indrets. L'any 1613 es construeix la Casa Consistorial, que ocupa el mateix lloc que avui dia.

A finals del segle XVII i comenaments del XVIII t lloc un esdeveniment important que provoca una gran tensi entre la gent. Aquest fet s la Guerra de Successi (1706-1713), que comporta la divisi de la societat entre partidaris de Carles d'ustria i seguidors de Felip de Borb. Devers l'any 1708, els britnics ocupen Menorca per poder ajudar en Carles a obtenir el tro, per ser Felip el qui guanyar. La guerra acaba amb el Tractat d'Utrecht, que imposa la pau i reconeix el domini britnic de Menorca. El segle XVIII es caracteritza per ser una etapa moguda, ja que la ciutat de Ma, i tota l'illa, viuran un dels seus perodes de mxim esplendor, perqu seran l'objectiu de les potncies europees:

 Anglesa (1713-1756);
 Francesa (1756-1763);
 Anglesa (1763-1782);
 Espanyola (1782-1798);
 Anglesa (1798-1802);
 Espanyola (1802);

La primera dominaci anglesa va configurar la ciutat actual, i va provocar un creixement i un desenvolupament econmic que van deixar empremta. T lloc un augment demogrfic, una expansi de l'agricultura, un desenvolupament del comer i tamb de la navegaci; a provoca que el port es conveteisqui en un centre comercial de primera importncia ocm a espai de distribuci de mercaderies i de fabricaci de vaixells. Aquesta nova situaci provoca que la burgesia tengui ms importncia i que hi hagi un gran moviment de gent de diferents graces. Cal destacar que encara existeix el corsarisme. Tamb es construiexen noves carreteres, per poder connectar amb la resta de les poblacions, i un fet important s que Ma es converteix, l'any 1722, en capital de l'illa. Aix s un segle d'expansions urbanes. S'aprofita per construir cases senyorials d'un nou estil totalment diferent, com les del carrer d'Isabel II. T lloc la reforma de Santa Maria i de Sant Francesc, i es duen a terme noves construccions, com hospitals, l'esglsia del Carme, el Principal de Gurdia, l'esglsia de Sant Antoni, la Concepci, Sant Josep, etc.



Durant el segle XIX, la situaci anterior va canviar, ja que l'any 1802, sota sobirania espanyola, es va prohibir el lliure comer de blat i de llegums. Per tant, la ciutat va viure un perode d'estancament i de decadncia. Davant d'aix, molta gent va emigrar a altres llocs. Per la situaci va millorar cap a la meitat de segle, grcies a la introducci de la indstria i la represa de l'activitat comercial. Una altra innovaci s la navegaci de cabotatge, que solen ser les connexions amb Barcelona i Mallorca (1919, per mitj de la Transmediterrnea). Tamb trobam la nova indstria de les sabates. Tot aix requereix una gran infraestructura i, a poc a poc, la ciutat va canviat d'aspecte; sobretot el port, ja que s'hi construeixen fbriques i magatzems. Altres construccions importants sn la Mola, el cementiri, el Teatre Principal i l'esglsia de Santa Eullia. Tamb hi ha una expansi urbana, ja que t lloc la urbanitzaci de ses tanques del Carme, a partir de la desamortitzaci de Mendizbal, i se segueixen construint cases senyorials.

A principis del segle XX, es crea dins Ma l'Ateneu, entitat que provoca la dinamitzaci de la cultura menorquina. s un segle durant el qual la ciutat de Ma es modernitza i canvia la seva imatge. Aix tamb inclou una transformaci de l'economia i tamb de la societat; podrem veure com la burgesia es fa propietria, grcies a les desamortitzacions, i els obrers comencen a reclamar els seus drets en el camp del treball.

En en primer ter del segle es produeixen diferents fets poltics, com la II Repblica. Per els canvis vindran amb la Guerra Civil i, desprs, amb la Dictadura, que provoquen l'empobriment de la ciutat i ocasionen la falta de llibertats socials, culturals i econmiques. Aquesta situaci millora devers finals dels anys 50 amb la recuperaci de la indstria i el naixement del fenomen turstic.

Actualment, la ciutat es caracteritza per tenir una gran activitat econmica, la major part de la qual est destinada al turisme. Les construccions ms importants sn la pescateria i la Sala Augusta. Tamb cal destacar que, a partir dels anys 60, es produeix un altre fenomen d'expansi urbana que continua fins avui, i que crea una nova perifria a la ciutat.

 Llocs d'inters .

 Ajuntament;
 Ateneu;
 Biblioteca pblica;
 Carrer Isabel II;
 Casa Mir;
 Cementiri i ermita de Grcia;
 Esglsia i claustre del Carme;
 Esglsia i convent de la Concepci;
 Esglsia de la Concepci;
 Esglsia de Sant Antoni;
 Esglsia de Santa Eullia;
 Esglsia i claustre de Sant Francesc;
 Esglsia de Sant Josep;
 Esglsia de Santa Maria;
 Fortalesa de la Mola;
 Hort Nou;
 Illa d'en Colom;
 Illa del Rei;
 Llatzaret;
 Illa de la Quarantena;
 Palau Oliver;
 Pescateria;
 Portal de Sant Roc;
 Principal de Gurdia;
 Residncia Geritrica;
 Sala Augusta;
 Teatre Principal;

 Barris i nuclis de poblaci del municipi .















rees del nucli principal:                       
Bellavista                                      ;
la Clota                                        ;
es Cs de Grcia                                ;
Dalt Sant Joan                                  ;
Dalt Vilanova                                   ;
jardins de Malbuger                           ;
es Mol del Pla ;
sa Raval ;
ses Tanques del Carme ;

Nuclis tradicionals:
Es Grau;
Llucmaanes;
Sa Mesquida;
Sant Antoni;
Sant Climent;

Nuclis nous:
Binidal;
Binillaut;
Binixquer;
Cala Llonga;
es Canutells;
es Caparrot;
es Murtar;
Forma Nou;
Llimpa ;
Santa Madrona;
Serra Morena;

 Festivitats .
El dia 8 de setembre es celebren les festes patronals: les Festes de Grcia. Es celebren amb el tradicional jaleo, a la plaa de la Constituci, davant l'Ajuntament.

 Esport .

La ciutat compta des de l'any 2005 amb un estadi de bsquet amb capacitat per a 5.115 espectadors, ja que el Menorca Bsquet, ViveMenorca, juga a la ACB des de la temporada 2005-2006. Tamb s encontra l'equip de futbol l'Sporting de Ma que juga a la 3 divisi de futbol nacional d Espanya.

 Transport .

L'Aeroport de Menorca est situat a uns 4,5 quilmetres al sud-oest de Ma, i pertany al seu municipi i al de Sant Llus. s un aeroport de natura eminentment turstica, amb un important trnsit xrter que arriba als nivells mxims a l'poca estival.

 Ciutat agermanada .

 Cervia,  (Itlia);

 Personatges illustres .

A continuaci s mostra una llista dels Menorquins Illustres nomenats per l'Ajuntament de Ma:

 Joan Ramis i Ramis;
 Pasqual Calb i Calds;
 Mateu Orfila i Rotger;
 Benet Andreu i Pons;
 Pere Riudavets i Tudur;
 Josep Maria Quadrado Nieto;
 Francesc Cardona i Orfila;
 Joan Joaquim Rodrguez Femenias;
 Francesc Camps i Mercadal;
 Francesc Hernndez Sanz;
 ngel Ruiz i Pablo;
 Joan Mir i Mir;
 Lloren Lafuente Vanrell;
 Mrius Verdaguer Travesi;
 Joan Hernndez Mora;
 Francesc de Borja Moll;
 Maria Llusa Serra Belabre;

 Galeria fotogrfica .


 Enllaos externs .

Informaci aeroport de Ma;
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
 Resoluci de 21 de juliol de 2006, del Consell Insular de Menorca, de canvi de nom del municipi de Mahn pel de Ma (BOE 06-09-2006);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1909" title="Massa" nonfiltered="1205" processed="1189" dbindex="1207">


La massa s una propietat dels objectes fsics que mesura la quantitat de matria en un objecte. s un concepte fonamental de la mecnica i tots els temes relacionats. En el Sistema Internacional, la massa es mesura en quilograms.

Estrictament parlant, la massa es refereix dos conceptes: 

 La massa inercial s una mesura de la inrcia d'un objecte, que s la seva resistncia a canviar el seu estat de moviment quan se li aplica una fora. Un objecte amb poca massa inercial canvia el seu moviment fcilment, mentre que un objecte amb gran massa no. ;
 La massa gravitacional s una mesura de la fora d'interacci d'un objecte amb la fora gravitatria. En un mateix camp gravitacional, un objecte amb menor massa gravitatria experimenta una fora menor que un objecte de major massa gravitatria (aquesta quantitat es confon de vegades amb el pes) ;

Hom ha demostrat experimentalment, amb la mxima precisi amb qu es pot mesurar, que la massa inercial i la gravitatria d'un objecte sn iguals, encara que conceptualment es consideren diferents.

A continuaci, es discuteixen les definicions i implicacions de cadascuna d'aquestes dues magnituds. 

 Massa  inercial .

La massa inercial es determina usant la segona i tercera lleis del moviment de Newton. Donat un objecte amb una massa inercial coneguda, podem obtenir la massa inercial de qualsevol altre objecte si aconseguim que tots dos objectes exerceixin una fora entre si. Segons la tercera llei de Newton, les forces experimentades per cada objecte tindran la mateixa magnitud. Aix podem estudiar com una fora actua sobre dos objectes diferents.

Suposem que tenim dos objectes, A i B, amb masses inercials mA (coneguda) i mB (que volem determinar.) Si suposem les masses constants i allem el sistema format pels dos objectes de la resta de l'univers, de manera que les niques forces existents siguin les de A sobre B, que denotarem FAB, i la fora de B sobre A, que denotarem FBA. Segons la segona llei de Newton, 

;
;

on aA i aB sn les acceleracions que experimenten A i B, respectivament. Per a continuar, cal assegurar  que les acceleracions no siguin zero, s a dir que les forces entre els objectes no siguin nulles. Aix es pot aconseguir, per exemple, fent collidir els dos objectes i fent mesures durant la collisi. 

La tercera llei de Newton estableix que les dues forces sn iguals i oposades, s a dir, 

;

Aix, la massa de B (mB) s igual a:
;

Aix, mesurant aA i aB podem determinar mB en termes de mA.
S'ha suposat que les massa A i B sn constants. Aquesta s una suposici fonamental, la conservaci de la massa, i es basa en el fet que suposadament la massa no es pot ni crear ni destruir. En realitat la massa es pot transformar en energia: aix s una implicaci de la teoria de la relativitat especial. De vegades s til tractar la massa d'un objecte variant en el temps: per exemple, la massa d'un coet decreix en anar-se cremant el combustible.

 Massa gravitacional .
Considerem dos objectes A i B amb masses gravitacionals MA i MB, separades una distncia |rAB|. La llei de la gravitaci universal de Newton estableix que la fora d'atracci totes dues ser de magnitud:
;

on G s la constant de gravitaci universal. La frmula anterior es pot reformular de la segent manera: donada l'acceleraci g d'una massa de referncia (massa = 1) en un camp gravitatori (com el de la Terra), la fora gravitacional sobre un objecte de massa M t de magnitud: 

;

 Equivalncia de la massa inercial i massa gravitacional .
Els experiments han demostrat que les massa inercials i gravitacionals coincideixen, amb un altssim nivell de precisi. Aquests experiments sn essencialment el conegut fenomen, observat per primer cop per Galileu, que un objecte cau amb una acceleraci que no depn de la seva massa (suposant que no existeixi fricci). Suposem que tenim un objecte amb masses inercials i gravitacionals m i M, respectivament. Si la s l'nica fora que hi actua, la combinaci de la segona llei de Newton i l'acceleraci de la gravetat dna:

a = (m/M)g

Llavors, tots els objectes en el mateix camp gravitatori cauen a la mateixa velocitat si i noms si la relaci entre les massa inercials i gravitacionals s sempre igual a una constant fixa. Podem prendre aquesta constant igual a 1, per definici. 

 Massa de Planck.

Max Planck propos el seu sistema d'unitats l'any 1899 amb la idea de simplificar els clculs i les equacions de tal manera que les 5 constants fsiques fonamentals prenguessin el valor 1.

Segons aquest sistema la massa de Planck (m p) t el valor:



on mp s la massa de Planck,  s la constant de Plack dividida per 2 , c es la velocitat de la llum en el buit, (en termes de les unitats del SI) G  = (6,674215   0,000092)  10  -11  Nm 2/kg2.

Aquest quant de massa t un valor de 2,177  10  -8  kg.

La massa de Planck es d'una escala ms o menys humana, degut a que ve a ser el pes d'una pua.

Vegeu tamb.
Unitats de Planck;
Ordres de magnitud;
Sistema Internacional d'Unitats;

Enllaos externs.
Plana sobre les unitats de Planck;

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1914" title="Mar Catalana" nonfiltered="1206" processed="1190" dbindex="1208">

La Mar Catalana s l'rea de la Mar Mediterrnia occidental situada entre la costa est de la Pennsula Ibrica i l'arxiplag Balear. T una superfcie aproximada de 74.000 km , un volum d'uns 61.000 km  i una profunditat mxima de 2.500 metres. El seu lmit nord est delimitat per la lnia que va del Cap de Sant Sebasti, a la costa de Catalunya, i el Cap de Favritx a la costa de Menorca. El lmit sud-est est delimitat per la lnia que va del Cap de Favritx al Cap de Sant Antoni al Pas Valenci, incloent les costes de les Illes Balears i els canals d'Eivissa, Mallorca i Menorca.

La Mar Catalana banya exclusivament les costes dels Pasos Catalans. Els ports ms importants sn els de Barcelona, Tarragona, Sant Carles de la Rpita, Castell de la Plana, Sagunt, Valncia, Dnia i Ciutadella de Menorca. 

Denominaci.

Existeix certa confusi entre les denominacions de Mar Catalana i Mar Balear (o Catalanobalear), encara que corresponen a dos mbits diferents. Tot i que la Mar Catalana s una subconca topogrficament molt ben definida, la seva denominaci no t tanta tradici com altres mars mediterrnies: Adritica, Tirrena, Jnica, etc.

L'any 1884 l'angls W.H. Smyth esmenta per primer cop la Mar Catalana, per per referir-se al que actualment es denomina Mar Catalanobalear. Posteriorment, la Mar Catalana s'esmenta a la primera gran campanya oceanogrfica duta a terme a la Mediterrnia, una expedici danesa entre els anys 1908 i 1910. En aquest cas s'utilitza per referir-se a les dimensions exactes en qu s'utilitza actualment el nom de Mar Catalana. D'altra banda, Fontser, el 1899, parla de regi catalano-balear a un treball sobre precipitacions. No s fins a la dcada dels 50 del segle XX que els cientfics francesos defineixen els lmits exactes de la Mar Catalana, incloent-la dins de la Mar Balear. Des d'aleshores el nom Mar Catalana ha estat mpliament utilitzat, si ms no dins de l'mbit cientfic.

 Geografia .

La Mar Catalana s una subconca topogrficament molt ben definida. Est continguda en una gran vall submarina d'uns 400 quilmetres de llargada i 1.800 metres de desnivell que rep el nom de fossa o depressi de Valncia, si ms no en el tram superior. L'eix d'aquesta vall presenta una orientaci que va del sud-est (Canal o Coll d'Eivissa, 700 metres de profunditat) al nord-est (plana abissal, 2.500 metres de profunditat). Aquesta gran vall submarina est configurada per diversos elements fisiogrfics.

Plataforma continental.

Les vores de la Mar Catalana presenten una plataforma continental situada entre els 0 i els 200 metres de profunditat, aproximadament, i una inclinaci general inferior a 1,5 graus. L'amplada d'aquesta plataforma s molt variable, anant des dels 5 quilmetres a la costa nord de Mallorca, fins als 70 quilmetres enfront de Vinars. Aqu, on la plataforma ateny la mxima amplada, rep el nom de Plataforma de Castell o Plataforma de l'Ebre, on hi ha les illes Columbrets. A les Illes Balears, la plataforma es prolonga des de cap de la Nau fins a l'illa de Menorca, tot i que la seva continutat s trencada pels colls d'Eivissa i de Mallorca (fins a 700 m de fondria) provocats per enfonsaments tectnics recents.

Tals continental.

El tals continental de la Mar Catalana  presenta, en general, pendents de 4 o 5 graus, per arriba a un valor mxim de 11 graus a Menorca. A les zones de major pendent rep el nom d'escarpament:

 Escarpament de Menorca, situat enfront de la costa nord de l'illa de Menorca;
 Escarpament de Tramuntana, situat enfront de la costa nord de Mallorca;
 Escarpament de l'Ebre, situat al lmit de la plataforma de Castell;

Canyons i canals submarins.

La plataforma i el tals continentals sn tallats per diversos canyons submarins, que comuniquen les aiges someres amb els fons abissals. Els pescadors de la costa de Catalunya tamb els anomenen Recs. Molts d'aquests canyons acaben en canals submarins. Els ms destacats sn, de nord a sud:


Costa de Catalunya

Cany de Sant Feliu;
Cany de Blanes;
Cany d'Arenys, el tram final del qual forma el canal de Matar;
Cany del Bess, el tram final del qual forma el canal de Barcelona;
Cany de Can Palliss;
Cany del Morrs;
Cany de la Berenguera;
Cany del Foix, el tram final del qual forma el canal de Tarragona;
Cany de Coma-ruga;
Cany del Francol;
Cany de Buda;
Cany de la Rpita, que juntament amb el de Buda i Francol desemboquen en el canal del Francol;


Costa del Pas Valenci

Cany de Vinars, el tram final del qual forma el canal de Vinars;
Cany de Benicarl;
Cany de Penscola;
Cany de Marta;
Cany d'Irta, el tram final del qual forma el canal d'Irta;
Cany de Torrenostra;
Cany d'Orpesa, el tram final del qual forma el canal d'Orpesa;
Cany de les Columbretes nord;
Cany de les Columbretes sud;


Costa de les Illes Balears

Cany de Valldemossa;


La majoria dels canyons i canals submarins acaben desembocant en el canal de Valncia, que recorre la major part de l'eix longitudinal de la Mar Catalana. En el seu tram final el canal de Valncia rep el nom de canal de Ramon Llull.

 Vegeu tamb .

 Doms de la Renaixena Catalana;

 Referncies .

Bougis, P., Ginat, M. i Ruivo M. (1957). Contribution  l'hydrologie de la Mer Catalane. Result.Camp.Pr.Lacaze-Duthiers, II: 1-6.

Canals, M.; Serra, J. i Riba, O. (1983). Toponmia de la Mar Catalano-Balear. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares. v. 1982/2;

Font i Ferr, Jordi (1986). La circulaci general a la Mar Catalana. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. 323 pg.

Fontser, E. (1899). Estudio de la precipitacin de vapor acuoso en la regin catalano-balear durante el ao 1898.

Schmidt, J. (1912). Introduction. Rep. Dan.Ocean.Exp. 1908-1910, I(1): 1-75.

Smyth, W.H. (1854). The Mediterranean. A memoir, physical, historical and nautical. Londres.

Enllaos externs.

Mapa batimtric de la Mar Catalanobalear, de l'Institut de Cincies del Mar (CSIC) de Barcelona (Descrrega per al Google Earth (format kmz));




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1917" title="Mar Jnica" nonfiltered="1207" processed="1191" dbindex="1209">



La mar Jnica, o el mar Jnic, s una rea de la mar Mediterrnia situada entre la pennsula Itlica meridional (la Calbria, la Basilicata i la Pulla) i Siclia, a l'oest, i Albnia i Grcia a l'est, al sud del canal d'tranto, que la uneix amb la mar Adritica.

A part de Siclia a l'oest, a l'est inclou un gran nombre d'illes, totes vora les costes gregues, entre les quals Corf, Zacint, Cefalnia, taca i Lucada, que en conjunt sn conegudes com les illes Jniques, i altres com Strofades, Sfaktiria, Skhiza, Sapientza i Citera. 

s una de les principals rees ssmiques del mn. 

Els ports principals sn els de Siracusa i Catnia, a Siclia.

Rep els noms de              , Inio Plagos, en grec; Mare Ionio en itali, Mari Ioniu en sicili i Deti Jon en albans.

 Origen i mite de l'epnim de la mar Jnica.

L'etimologia de la mar Jnica (Ionion pelagos) ve del mite del viatge d'Io, segons squil. Anteriorment al golf Jnic se li havia donat el nom de la mar de Cronos i de Rea. Tamb pot ser un epnim de Joni, fill del rei Adri d'Illria, qui batej amb aquest nom l'actual mar Adritica.

Tamb es diu que un altre Joni, fill de Drrac, pot haver estat un epnim originari de Dirrquium (o Dyrrachium, l'actual Durrs, a Albnia). Quan aquest poblat fou atacat pels mateixos germans de Drrac, Hracles travess tot el pas per ajudar-lo, per en la batalla l'heroi assassin per equivocaci el fill del seu aliat. El cos del cadver fou llenat a la mar i, des d'aleshores, aquesta mar es digu mar Jnica.

Els romans la van anomenar Jonium mare.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1918" title="Mar Adritica" nonfiltered="1208" processed="1192" dbindex="1210">


La mar Adritica, o el mar Adritic, s una part de la mar Mediterrnia situada entre les costes de la pennsula Itlica, al sud i a l'oest, i de la pennsula Balcnica, al nord i a l'est, des del golf de Vencia fins al canal d'tranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrnia, a l'rea anomenada mar Jnica. 

Els estats banyats per la mar Adritica sn Itlia, Eslovnia, Crocia, Bsnia i Hercegovina, Montenegro i Albnia. Els noms que rep en aquests diferents pasos sn mare Adriatico (itali), Jadransko morje (eslov), Jadransko more (croat, bosni i serbi;                en la versi cirllica del serbi) i Deti Adriatik (albans).

A la mar Adritica s troben diversos ports importants, entre els quals destaquen: Rijeka i Split a Crocia, Koper a Eslovnia i els ports italians de Bari, Ancona, Vencia (Mestre) i Trieste (que va ser la sortida martima de l'Imperi Austrohongars a la Mediterrnia).

Dades:
 Superfcie: 160.000 km2;
 Profunditat mxima: 1460 m;
 Profunditat mitjana: 240 m;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1920" title="Moment angular" nonfiltered="1209" processed="1193" dbindex="1211">
En mecnica, el moment angular d'un cos en rotaci s un vector producte del seu tensor moment d'inrcia pel seu vector velocitat angular.

El quntum de moment angular s  :
 
   = h/2 .

 Vegeu tamb .

 Parell de forces;
 Teorema del moment angular;
 constant de Dirac;
 constant de Planck;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1921" title="Marieta" nonfiltered="1210" processed="1194" dbindex="1212">


Les marietes o poriols (Coccinellidae) sn una famlia d'escarabats menuts de colors brillants molt atractius amb fons vermell, taronja o groc i un nombre variable de taquetes negres. Tenen un cos pla per sota i bombat per sobre. Sn considerats insectes beneficiosos perqu en general sn depredadors de pugons i cotxinilles. Sovint han estat utilitzats en la lluita biolgica contra plagues. Se'n troben per tot el mn i actualment se'n coneixen unes 4.500 espcies, algunes de cosmopolites pel fet que han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.

Algunes espcies depredadores d'altres insectes.
Coccinella septempunctata;
Coccinella undecimpunctata;
Thea 22-punctata;
Adonia variegata;
Adalia bipunctata;
Anisosticta novemdecimpunctata;
Semiadalia undecimnotata;
Semiadalia notata;
Exochomus quadripustulatus;
Exochomus nigromaculatus;
Chilocorus bipustulatus;

Algunes espcies que s'alimenten de plantes.
Epilachna chrysomelina;
Epilachna argus;
Subcoccinella 24-punctata;

La marieta i el poriol en la cultura popular.
s un insecte molt popular entre els infants, que se'l posen damunt la m i li canten una can mentre esperen que arrenqui el vol:





 Referncies .
Ramon Folch i Guilln (Direcci General), Histria Natural dels Pasos Catalans vol. 10 Artrpodes (II), pgs. 299-300,  Enciclopdia Catalana S.A., Barcelona 1987, ISBN 84-7739-000-2

 Enllaos externs .

Instituci Catalana d'Histria Natural;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1922" title="Mohandas Gandhi" nonfiltered="1211" processed="1195" dbindex="1213">




Mohandas Karamchand Gandhi (Gujarati:                      mohand s karamchand g  dh , IPA: /mo  nd s k r mt  nd  g d  i/, 2 d'octubre de 1869 - 30 de gener de 1948); va ser un pensador i poltic indi. Se'l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa "gran nima"; prov de les formes del snscrit maha -"gran" i atma -"nima").

Gandhi va nixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner de la ndia. Era el fill del Primer ministre local i la seua famlia era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar Dret a les universitats de Ahmadabad i Londres, i va exercir com a advocat a Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-frica l'any 1893. Mentre treballava per a una empresa en aquell pas, es va interessar per la situaci dels 150.000 compatriotes que residien all, lluitant contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-frica mitjanant la resistncia passiva i la desobedincia civil. 

Una vegada al seu pas, des de 1918 va figurar obertament al capdavant del moviment nacionalista indi. Va instaurar nous mtodes de lluita (les sobras'i vagues de fam), i en els seus programes rebutjava la lluita armada i predicava la no-violncia com a mitj per a resistir al domini britnic. Preconitzava la total fidelitat als dictats de la conscincia, arribant fins i tot a la desobedincia civil si fora necessari; a ms, va lluitar pel retorn a les velles tradicions ndies. Va mantenir correspondncia amb Lle Tolsti, qui va influir en el seu concepte de resistncia no violenta. Va destacar la Marxa de la sal, una manifestaci a travs del pas contra els impostos a qu estava subjecte aquest producte.
Empresonat en diverses ocasions, prompte es va convertir en un heroi nacional. En 1931 va participar en la Conferncia de Londres, on va reclamar la independncia de l'ndia. Es va inclinar a favor de la dreta del partit del Congrs, i va tenir conflictes amb el seu deixeble Nehru, que representava a l'esquerra. En 1942, Londres va enviar com a intermediari a Richard Stafford Cripps per a negociar amb els nacionalistes, per al no trobar-se una soluci satisfactria, aquests van radicalitzar les seues postures. Gandhi i la seua esposa Kasturba van ser empresonats: ella va morir en la pres, en tant que ell realitzava vint-i-un dies de dejuni.

La seua influncia moral sobre el desenvolupament de les conversacions que van preparar la independncia de l'ndia va ser considerable, per la separaci amb Pakistan el va descoratjar profundament.

Una vegada aconseguida la independncia, Gandhi va tractar de reformar la societat ndia, apostant per integrar les castes ms baixes (els sudra o  treballadors', els prias o  intocables' i els mlecha o  brbars'), i per desenvolupar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir a la independncia de l'ndia, defenent als musulmanes en territori hind, sent assassinat per aix per Nathuram Godse, un fantic integrista indi, el 30 de gener de 1948 a l'edat de 78 anys. Les seues cendres van ser llanades al riu Ganges.


Gandhi va portar una vida simple, confeccionant les seues prpies peces de roba i a ms sent un destacat vegetari:

Sent que el progrs espiritual ens demanda que deixem de matar i menjar als nostres germans, criatures de Du, i noms per a satisfer les nostres pervertides i sensuals ganes. La supremacia de l'home sobre l'animal hauria de demostrar-se no sols avergonyint-nos del brbar costum de matar-los i devorar-los sin cuidant-los, protegint-los i amant-los. No menjar carn constitux sense el menor dubte un gran ajuda per a l'evoluci i pau del nostre esperit.;

 Els primers anys .
Karamchand Gandhi va nixer en Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner, a l'ndia. Era el fill de Karamchand Gandhi, un Primer ministre local i la seua famlia era de la casta vaisya (comerciant).
Sa mare, Putlibai, la quarta esposa de son pare, va tindre una gran influncia en la seua infncia, quan Gandhi va aprendre a molt primerenca edat a no fer mal a cap ser vivent, a ser vegetari, a dejunar per a purificar-se i a tindre tolerncia amb altres credos i sectes.  Als tretze anys va contraure matrimoni, arreglat pels seus pares, amb Kasturba Makharji, qui tenia la seua mateixa edat i amb la qual va tindre quatre fills.

Gandhi va ser un estudiant mediocre en la seua joventut en Portbandar i posteriorment en Rajkot, aconseguint a males penes passar l'examen d'admissi en la Universitat de Bombai en 1887 matriculant-se en l'Escola de Samaldas en Bhavnagar. No va estar molt de temps all, i va aprofitar l'oportunitat que se li va presentar d'estudiar a Anglaterra, pas a qu considerava bressol de filsofs i poetes, el centre de la civilitzaci.

Va tornar a l'ndia desprs d'aconseguir la seua llicenciatura per a exercir l'advocacia a Anglaterra. Va tractar d'establir-se com a advocat a Bombai, per no va tindre molt d'xit, perqu en aquell llavors la professi d'advocat estava sobresaturada i Gandhi no era una figura dinmica en els tribunals. Va tornar a Rajkot exercint la modesta labor de preparar peticions a litigants. Va haver de deixar aquesta tasca darrere d'un altercat amb un oficial britnic en un incident en el qual va tractar d'advocar pel seu germ major. En aquesta ocasi, l'any 1893, va acceptar firmar un contracte de treball per un any amb una companyia ndia que operava en Natal, Sud-frica.

Moviment dels drets civils a Sud-frica (1893-1914).
En aquest punt en la seua vida Gandhi era una persona de carcter moderat, tmid i polticament indiferent. Va llegir per primera vegada un peridic a l'edat de 18 anys i en parlar en un tribunal patia d'un gran por escnica. Sud-frica ho va canviar radicalment quan va viure la humiliaci i l'opressi a qu estaven subjectes els indis en aquella regi. Un dia en un tribunal de Durban, un magistrat angls  li va demanar que es llevara el turbant que portava posat, a la qual cosa Gandhi es va negar, eixint impetuosament de la cort.

No obstant aix, l'incident que serviria com un catalitzador del seu activisme poltic va ocrrer diversos anys desprs, quan viatjant a Pretria va ser tret forosament del tren on viatjava en l'estaci de Pietermaritzburg, quan es va negar a mudar-se de la primera classe on viatjava a la tercera classe, la qual es destinava la gent de color. Ms tard, viatjant en una diligncia, va ser colpejat pel conductor quan es va negar a cedir el seu seient a un passatger de pell blanca. A ms, en aquest viatge va patir altres humiliacions al no donar-li allotjament en uns quants hotels degut a la seua raa. Aquesta experincia el va posar molt ms en contacte amb els problemes que patien quotidianament la gent de color a Sud-frica.
I en aquest pas, desprs d'haver patit el racisme, prejudicis i injustcia va comenar a qestionar la situaci social dels seus conterranis i el seu mateix en la societat.

Quan es va vncer el seu contracte, es va preparar a tornar a l'ndia. En la festa de comiat en el seu honor en Durban, mirant un peridic es va informar que s'estava elaborant una llei en l'Assemblea Legislativa de Natal, la qual negaria el vot als indis. Pospos la seva tornada l'ndia i es va dedicar a la tasca d'elaborar diverses peticions, tant a l'assemblea de Natal com al govern britnic tractant d'evitar que la dita llei fora aprovada. Si b no va aconseguir el seu objectiu, ja que la llei va ser promulgada, va aconseguir, no obstant aix, cridar l'atenci sobre els problemes de discriminaci racial contra els indis a Sud-frica.

Va estendre la seua estada en aquest pas fundant el Partit Indi del Congrs de Natal en 1894. A travs d'aquesta organitzaci va poder unir a la comunitat ndia a Sud-frica en una fora poltica homognia, inundant a la premsa i al govern amb denncies de violaci dels drets civils dels indis i evidncies de la discriminaci dels britnics a Sud-frica. Gandhi va tornar breument a l'ndia per a portar a la seua esposa i fills a Sud-frica. Al seu tornada, al Gener de 1897, un grup d'hmens blancs el va atacar i van tractar de linxar-lo. Com a clara indicaci dels valors que mantindria per tota la seua vida, va refusar denunciar davant de la justcia als seus atacants, indicant que era un dels seus principis el no buscar ser rescabalat en els tribunals pels danys perpetrats sobre la seua persona.

Al principi de la guerra de Sud-frica, Gandhi va considerar que els indis havien de participar en la dita guerra si aspiraven legitimar-se com a ciutadans amb plens drets. Aix, va organitzar cossos de voluntaris no combatents que assistiren als britnics. No obstant aix, en acabar la guerra, la situaci dels indis no va millorar; de fet va continuar deteriorant-se.

En 1906, el govern de Transvaal va promulgar una llei que obligava tots els indis a registrar-se. A va ocasionar una protesta massiva a Johannesburg on per primera vegada Gandhi va adoptar la plataforma dita satyagraha ( afecci o devoci a la veritat') que consistia en una protesta no violenta.

Gandhi va insistir en el fet que els indis desafiaren obertament, per sense violncia, la llei promulgada, patint el castic que el govern voldria imposar. Aquest desafiament va durar set anys en els quals milers d'indis van ser empresonats (incloent Gandhi en diverses ocasions), assotats i fins i tot afusellats per protestar, refusar registrar-se, cremar les seues targetes de registre i qualsevol altra forma de protesta no violenta. Si b el govern va aconseguir reprimir la protesta dels indis, la denncia en l'exterior dels mtodes extrems utilitzats pel govern de Sud-frica finalment va obligar el general sud-afric Jan Christian Smut a negociar una soluci amb Gandhi.


 Inspiraci .

Durant els seus anys a Sud-frica, Gandhi es va inspirar en la Bhagavad Gita i en els llibres de Tolstoi, particularment en El Regne de Du est en tu. En la dcada de 1880 Tolstoi s'havia convertit profundament a la causa de l'anarquisme cristi.
Gandhi va traduir un altre llibre d'aquest autor cridat Carta a un hind escrit en 1908, en resposta als nacionalistes indis que recolzaven la violncia. Gandhi va romandre en contacte amb Tolstoi fins a la mort d'aquest en 1910. La carta de Tolstoi es basa en la filosofia hind de les Vedes i les ensenyances de Krishna en relaci amb el creixent nacionalisme indi. Gandhi tamb es va inspirar en l'escriptor americ Henry David Thoreau que va escriure el fams assaig La desobedincia civil.

La vida personal de Gandhi.

Gandhi va tornar a l'ndia en 1915. Per a aquesta poca ja havia canviat els seus hbits i estil de vida adoptant els ms tradicionals de l'ndia. Va tractar al principi de llanar un nou peridic i de practicar l'advocacia, per va ser dissuadit per Gopal Krishna Gokhale, qui li va convncer a dedicar-se a labors de major importncia nacional.

Gandhi i la seua esposa Kasturba van viatjar per tota l'ndia. Mantenia una copiosa correspondncia amb diferents personatges en aquest pas i continuava experimentant amb la seua dieta i aprofundint els seus coneixements sobre religi i filosofia, per sobretot, va prestar principal atenci a la poltica.


----
Segona Guerra Mundial i la retirada d'ndia: 
Parar el moviment de l'ndia La lectura de Mahadev Desai (deixat) cap a fora una lletra a Gandhi del viceviceroy en la casa de Pispa, Mumbai, 7 d'abril de 1939 .
La Segona Guerra Mundial va explotar en 1939 quan l'Alemanya nazi va envair Polnia. Inicialment, Gandhi havia afavorit la poltica "indiferent" i no violenta britnica, per la inclusi unilateral de l'ndia van ofendre altres lders del Congrs en la guerra, sense la consulta dels representants de la gent. Tots els membres del Congrs triats per a dimitir d'oficina en massa. Desprs de deliberacions molt llargues, Gandhi va declarar que l'ndia no podria ser partit a una guerra aparentment que era lluitada per a la llibertat democrtica, mentre que aqueixa llibertat va ser negada a l'ndia si mateix. Mentres que va progressar la guerra, Gandhi va intensificar la seua demanda per a la independncia, esbossant una resoluci cridant perqu els Britnics paren l'ndia. Aquest era Gandhi i la rebelli ms definitiva del partit del congrs va tindre com a objectiu l'assegurar de l'eixida britnica de vores ndies. 
Jawaharlal Nehru que s'assentava al costat de Gandhi en la sessi general d'AICC, 1942 Gandhi va ser criticat per alguns membres del partit del congrs i altres grups poltics indis, favorable-Britnics i contra Britnics. Alguns se sentien que aix Gran Bretanya d'oposici en la seua lluita de la vida o de la mort era immoral, i altres se sentien que Gandhi no feia prou. Parar l'ndia va fer el moviment ms poders de la histria de la lluita, amb detencions i violncia totals en una escala sense precedent. Els milers de combatents de la llibertat van ser matats o danyats pel foc del policia, i els centenars de milers van ser arrestats. Gandhi i els seus partidaris et van fer el clar que no recolzarien l'esfor de la guerra a menys que l'ndia fora concedida independncia immediata. Ell fins i tot va aclarir que aquest vegada el moviment no seria parat si els actes individuals de la violncia van ser comeses, dir que  va ordenar l'anarquia  al voltant d'ell era  anarquia pitjor que verdadera.  Ell va invitar tots els membres del Congrs i indis per a mantenir disciplina via ahimsa, i Karo Ja Farigola de Menorca ( fer o dau ) en la causa de l'ltima llibertat. Als Britnics van arrestar a Gandhi i al comit de treball del congrs sencer a Bombai el 9 d'agost de 1942. Van sostenir Gandhi per dos anys al palau d'Aga Khan en Punix. Era ac que Gandhi va patir dos bufits terribles en la seua vida personal. El seu 42 anys - la vella secretria Mahadev Desai va morir d'un atac del cor 6 dies desprs i la seua esposa Kasturba mor desprs de 18 mesos d'empresonament al febrer de 1944; Gandhi va patir sis setmanes ms avant un atac sever de la malria. Ho van llanar abans del final de la guerra el 6 de maig de 1944 a causa de la seua salut que fallava i cirurgia necessria; el Raj no vol que ell morira en la pres i que aix, produs rbia en la naci. Encara que el moviment parat de l'ndia tenia xit moderat en el seu objectiu, la supressi despietada del moviment va portar orde a l'ndia abans de fi de 1943. En el final de la guerra, l'imperi britnic va donar indicacions clares que l'energia seria transferida a les mans ndies. A aquest punt Gandhi va cridar de la lluita, i van llanar a al voltant 100.000 presos poltics, incloent la direcci del congrs.

 Independncia i partici de l'ndia (1945-1947).

Gandhi va recomanar al Congrs rebutjar les propostes del Pla de la Missi del Gabinet creat pels britnics en 1946. Sospitava que la idea de compartir el poder amb la Lliga Musulmana i les divisions i descentralitzaci que el pla implicava eren problemtiques. No obstant aix en aquesta ocasi el partit es va oposar Gandhi i van acceptar la idea de crear un govern que reemplaaria el britnic al ms prompte possible i evitar que Mohammed Ali Jinnah i la Lliga Musulmana obtingueren una paritat poltica amb el secular partit del Congrs.

Entre 1946 i 1947, ms de 5.000 persones van morir en enfrontament entre hinds i musulmans. La Lliga era popular en les regions on hi havia una majoria musulmana, com Panjab, Bengala, Sindh, NWFP i Balutxistan. El pla de la divisi de l'ndia va ser aprovat pel Congrs com una forma d'evitar una guerra civil hind-musulmana a gran escala.

Els lders del Congrs sabien que si b Gandhi era visceralment oposat a la partici de l'ndia, tamb era prcticament impossible acceptar el pla sense l'aprovaci de Gandhi, perqu el respatler de qu gaudia en tota l'ndia era molt fort. Sadar Patel, persona de confiana de Gandhi, va ser l'encarregat d'aconseguir el seu consentiment al pla de divisi.

Gandhi gaudia de gran influncia en les comunitats hinds i musulmanes. La seua mera presncia evitava i parava desordres i motins. S'oposava vehementment a qualsevol pla que implicara la partici de l'ndia. D'altra banda, la Lliga Musulmana argumentava que la superioritat numrica dels hinds oprimiria sistemticament a la minoria musulmana en una ndia unida i que una naci musulmana separada era l'nica soluci. No obstant aix, molts musulmans en l'ndia vivien junt amb hinds, sikhs, budistes, cristians, jains, parsis i jueus i eren partidaris de la unitat de l'ndia. Per Mohammed Ali Jinnah tenia un ampli respatler en el Panjab Occidental, Sindh, NWFP i Bengala Oriental, s a dir tot el que forma hui en dia Pakistan i Bangla Desh. El dia de la transferncia del govern, Gandhi no ho va celebrar com en la resta de l'ndia i va estar noms aqueix dia en la seua residncia en Calcuta. adeu vquis

 Assassinat i darreres paraules .


El 30 de gener de 1948 quan Gandhi es dirigia a una reuni per a resar, va ser assassinat en Pispa House, Nova Delhi per Nathuram Godse, un radical hind aparentment relacionat amb grups ultra dretans de l'ndia, com era el partit Hind Hahasabha, que l'acusaven de debilitar el nou govern en la seua insistncia que li foren pagats a Pakistan els diners promesos. Godsed i el seu company conspirador Narayan Adopte van ser jutjats i condemnats a mort. La seua execuci es va realitzar el 15 de novembre de 1949. No obstant aix, el que es considera com a instigador de l'assassinat, el president del partit Hahasabha, Vinayak Damodar Savarkar, va quedar lliure sense cap crrec per falta de proves.

Una prova de la lluita de Gandhi i la seua recerca de Du est en les seues ltimes paraules abans de morir, quan va exclamar: Hey, Rama (Oh, Du mu). A s'interpreta com un signe de la seua espiritualitat, aix com el seu idealisme en la recerca de la pau en el seu pas. Aquestes paraules estan escrites en el seu monument a Nova Delhi. Desprs d'un multitudinari enterrament, les cendres de Gandhi foren tirades al mar.

 Crtiques sobre la postura poltica de Mahatma Gandhi .

Diversos historiadors han criticat l'aparent posici de Gandhi quant al sorgiment de Hitler i Mussolini, incloent la seua declaraci que els jueus guanyarien l'amor de Du en anar voluntriament cap a les seues morts.

La seua oposici a la violncia va arribar a extrems quan en 1940 desprs de la invasi dels Nazis de les Illes del Canal de la Mnega, va manar un missatge al poble britnic indicant:

Deixen les armes,  per quant aquestes no serviran per a salvar-los a vosts ni a la humanitat. Han d'invitar a Hitler i Mussolini que prenguen tot el que vulguen dels seus pasos. Si volen ocupar les seues cases, vagen-se d'elles. Si no els permeten eixir sacrifiquin-se a ells, per sempre refusen rendir-los obedincia.

Altres historiadors van ser ms enll i van atacar Gandhi d'hipcrita, a causa del que percebien com a inconsistncia entre la seua posici de no-violncia i un suposat maltractament a les dones i tamb suposades declaracions racistes contra els africans en la seua estada a Sud-frica.

Les crtiques s'estenen fins al comit del Premi Nobel, on l'assessor del comit, el professor Jacob Worm-Mller, va escriure un informe en el qual expressa la seua comprensi en l'admiraci cap a la persona de Gandhi: "s, indubtablement, una persona bona, noble i asctica - un home prominent merescudament honrat i amat per les masses a l'ndia". Ms l'informe continua en la consideraci de Gandhi com a poltic i representant del poble: "... presenta violents canvis en les seues poltiques, que difcilment poden ser explicades pels seus seguidors. (...) s un lluitador per la llibertat i un dictador, un idealista i un nacionalista. s sovint un 'Crist', per llavors, de sobte, es convertix en un poltic vulgar".

Durant el conflicte indi-pakistans, Gandhi va fer pbliques les seues idees sobre obviar les poltiques de pau i no-violncia contra Pakistan en cas d'hostilitats, molt en oposici a les seues opinions sobre el conflicte bllic entre Gran Bretanya i l'Alemanya nazi (mencionats dalt).

Posteriorment un altre informe ems per Muller indica: "Es podria dir que el seu b coneguda lluita per frica del Sud s en benefici dels indis residents all, i no els "negres", els que viuen en condicions pitjors."

Al setembre 26, 1896, Gandhi es va dirigir a les masses per a expressar el seu disgust pel tracte que els anglesos donaven als indis en els termes segents: "La nostra s una contnua lluita en contra de la degradaci infligida sobre nosaltres pels europeus, els que desitgen degradar-nos al nivell de vulgars kaffir, l'ocupaci dels quals s caar i la seua nica ambici s recollectar guanyat per a comprar una esposa, i desprs morir en indolncia (...)"

 Reconeixements .
Gandhi mai va arribar a rebre el premi Nobel de la Pau, encara que va ser nomenat cinc vegades entre 1937 i 1948. Dcades desprs, no obstant aix, el Comit que administra el premi Nobel van declarar la injustcia de tal omissi, que van atribuir als sentiments nacionalistes dividits que van negar tal premi a Gandhi.

Quan al Dalai Lama li va ser atorgat el dit premi en 1989, el president del comit  va declarar que en part aquest premi s'atorgava en tribut a Mahatma Gandhi.

El Govern de l'ndia atorga un premi a qu denominen el Premi de la Pau Mahatma Gandhi que ha estat concedit, entre altres, a Nelson Mandela, el dirigent sud-afric.

El 30 de gener se celebra el Dia de la Pau en record d'aquest home.

 Vegeu tamb .
Pacifisme;
Pare de la naci;
En 1982 el director Richard Attenborough porta la seua vida al cine en la pellcula Gandhi, interpretada per Ben Kingsley.

 Enllaos .


 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1924" title="Mozilla Firefox" nonfiltered="1212" processed="1196" dbindex="1214">


El Mozilla Firefox z la  fa  f ks (oficialment abreujat com Fx o fx i popularment abreujat com FF) s un navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla. L'objectiu del Firefox s desenvolupar un Mozilla ms petit, lleuger i rpid mitjanant l'extracci i redisseny del component de navegador de la suite de programari Mozilla. De la mateixa manera que Mozilla, Firefox s multiplataforma i utilitza el llenguatge d'interfcie XUL. 

El Mozilla Firefox s un projecte para lel al Mozilla Thunderbird, un client de correu electrnic sota la mateixa filosofia i amb uns orgens similars. La bona rebuda d'ambds per part dels usuaris va dur a que la Fundaci Mozilla els adopts com els seus productes principals, substituint la Suite Mozilla original.

El projecte ha fet servir en el passat els noms Phoenix (tradut literalment Fnix) i Firebird, vegeu la pgina al respecte.

Histria.


Dave Hyatt i Blake Ross van comenar una branca experimental al projecte Mozilla. Aquesta branca va esdevenir, el 9 de novembre del 2004, la primera versi del Firefox.

Aquest projecte era ms lleuger que la Suite Mozilla i estava destinada ms als usuaris i no tant als desenvolupadors. L'xit del Firefox va ser tant que el 3 d'abril del 2003 va decidir dedicar la major part dels seus esforos amb el Firefox i el Thunderbird. El 12 d'abril del 2006 Mozilla va deixar de publicar versions de la Suite Mozilla (tot i que actualment els usuaris de la comunitat Mozilla la mantenen sota el nom de Sea Monkey).

Per diferents raons el nom del Firefox ha canviat molts cops. El primer nom que va rebre el projecte era Phoenix, que es va deixar d'emprar per motius legals, aquest nom havia durat des del setembre del 2002 fins el 14 d'abril del 2003. El nou nom va ser Firebird per tamb estava sent utilitzat, en aquest cas per una base de dades de codi lliure. A causa de la pressi Mozilla va canviar el nom del navegador fins a Mozilla Firefox, descartant altres opcions com Firebird Browser i Mozilla Firebird.

La identitat visual prov de la versi 0.8, l'any 2004, de la m de Jon Hicks. Posteriorment se'n va fer una revisi, per sollcuionar alguns problemes a l'hora d'ampliar-lo. Aquell logotip s vigent en l'actualitat.

Mozilla va publicar una web on es recollien totes les extensions i temes provats amb l'alliberament de la versi 0.9, per evitar aix possibles atacs a la seguretat. El 19 d'octubre del 2005 el Firefox 1.0 va arribar als 100 milions de descrregues.

El 30 de novembre del 2005 es va alliberar la versi 1.5 del Firefox. El 31 de juliol del 2006 el Firefox 1 i el 2 van arribar als 200 milions de baixades.

La versi 2.0 es va publicar el 24 d'octubre del 2006. I en tan sols un dia va acumular 2 milions de descrregues.

El nom de desenvolupament del Mozilla Firefox 3 era Gran Paradiso i es va publicar el 17 de juny del 2008. En un sol dia va aconseguir ms de vuit milions de descrregues arreu del mn, fet que va fer guanyar a Mozilla un rcord Guiness.

 Futur .

Segons la lnia de desenvolupament del Firefox, la prxima versi ser la 3.1 i desprs la 4.0.

 Versi 3.1 .
La versi 3.1 t com a nom en clau Shiretoko inclour millores a la barra d'ubicaci intelligent incorporant la possibilitat de filtrar les propostes segons s'escrigui l'URL, el nom de la pgina, les etiquetes, etc., a ms es disposar de la possibilitat d'accedir a pestanyes obertes a partir de la barra d'ubicaci. Inclour un mode de navegaci privada. Hi haur suport per les etiquetes  i , definida en l'HTML 5. Tamb es vol incorporar suport a l'XMLHttpRequest, CSS 3. Es basar en el motor de presentaci Gecko 1.9.1 i inclour un nou motor de JavaScript que millorar el rendiment.

Est prevista per al primer trimestre del 2009.

 Versi 3.2 .
Malgrat que encara no se sap quan es llanar, el desenvolupament del Firefox 3.2 va comenar l'1 de desembre del 2008. Utilitzar el Gecko 1.9.2.

 Versi 4.0 .
El 31 d'octubre del 2006, Brendan Eich, el CTP de Mozilla, va escriure sobre els plans de Mozilla 2.0 la tecnologia en la qual segurament es basar el Firefox 4.0. Els canvis seran millores a XPCOM APIs, canviar-se als estndards C++, suport amb JavaScript 2 (conegut com el projecte Tamarin) i millors eines de seguretat..

 Caracterstiques .


Les caracterstiques incloses al Firefox sn navegaci per pestanyes, cerca incremental (a travs de la barra de cerca), adreces d'inters dinmiques, un assistent de descrregues integrat i un sistema de cerca. Els usuaris poden personalitzar el Firefox descarregant-se extensions, temes i amb opcions avanades que no estan incloses al men d'opcions, i sn noms accessibles des de la pgina about:config. Els desenvolupadors del Firefox aspiraven a produir un navegador "noms per navegar per la web" i proporcionar la "millor experincia de navegaci web al mxim de gent possible".

 Suport als estndards .
El Mozilla Firefox suporta molts estndards de programari, com l'HTML, l'XML, l'XHTML, CSS, ECMAScript (JavaScript), DOM, MathML, DTD, XSLT, XPath, i imatges PNG amb transparncia alpha.. Com a addici el Firefox suporta l'estndard SVG, tanmateix, la tecnologia que incorpora actualment s'hauria de considerar una "presentaci", i no una implementaci completa. El Firefox tamb suporta les propostes estndards creats per WHATWG com l'emmagatzematge fora de lnia i l'element canvas. Encara que el Firefox 2 no passa el test de compliment d'estndards Acid2, el Firefox 3, que est en desenvolupament, si que el passa.

 Seguretat .
El Firefox utilitza SSL/TLS per a protegir les comunicacions amb els servidors web utilitzant una forta criptologia quan utilitzen el protocol HTTPS.

 Llicncia .
Firefox es un programari gratut i de codi lliure, i t una trillicncia sota la Mozilla Public License (MPL), GNU General Public License (GPL), i la GNU Lesser General Public License (LGPL). Aquestes llicncies permeten a qualsevol veure, modificar i/o redistribuir el codi fonts. Hi ha versions alliberades que fan s d'aquest codi com el Netscape, el Flock i el Songbird.

Diversos elements no estan sota la trillicncia, i tenen un s restringit per la EULA, incloent la marca registrada "Firefox" i el logotip, i el Talkback propietari per reportar errors. Degut a aix i a l'acord clickwrap incls a la versi per a Windows, la Free Software Foundation (FSF) considera aquestes parts propietries.

Anteriorment, el Firefox estava llicenciat sota la llicncia de MPL que la FSF critica per ser dbil en el copyleft, i tan sols permet de manera limitada feines derivades propietries. Addicionalment, el codi sota MPL no pot ser enllaat des de codi sota la llicncia GPL o LGPL. Per sollucionar aquests problemes Mozilla va canviar la llicncia del Firefox i el va posar sota la trillicncia MPL, GPL, i LGPL. Des del canvi de llicncia, els desenvolupadors sn lliures de triar sota quina llicncia volen rebre el codi, per ajustar-se al seu s: la GPL o la LGPL s'enllacen i deriven quan es tria alguna d'aquestes dues, o la MPL (que inclou crear obres derivades propietries).

Marca registrada i logotip.

El nom "Mozilla Firefox" s una marca registrada; el logotip oficial del Firefox noms es pot emprar sota certs termes i condicions. Qualsevol pot redistribuir els binaris oficials sense modificar-los i utilitzar el nom del Firefox en qualsevol distribuci, per s'apliquen restriccions en distribucions que necessiten modificar el codi.

Per a permetre distribucions amb el codi sense utilitzar la marca oficial, el codi del Firefox cont un "canvi de marca". Aquest canvi permet compilar el codi sense el nom i logotip oficials, per exemple per a produir-ne derivats indestorbats per les restriccions de la marca registrada Firefox. En les compilacions sense la marca "Firefox" es canvien el nom i el logotip. El logotip passa a ser una globus de la Terra sense la guineu, i els noms sn "Deer Park" per a versions derivades de l'1.5 i "Bon Echo" per a derivades de la 2.0.

Excepte certes excepcions fetes per "edicions de la comunitat", distribuir versions modificades del Firefox sota el nom "Firefox" requereix una aprovaci explcita de Mozilla pels canvis fets al codi, i requereix l's de tota la marca oficial. Per exemple, no es permet utilitzar el nom "Firefox" sense el logotip oficial. El projecte Debian va ser un dels afectats d'aix perqu utilitzaven el nom "Mozilla Firefox" per no el logotip oficial a la seva distribuci (per a restriccions en el seu s, la Debian Free Software Guidelines no permet utilitzar el logotip). Tot i que Debian deia que havien arribat a un previ acord que ho hauria perms, el 2006 un representant de la Fundaci Mozilla va dir que aix era innacceptable, i va demanar complir amb les directrius de la marca registrada o deixar d'utilitzar el nom "Firefox" a la seva distribuci. Finalment, Debian va canviar-ne el nom per anomenar la seva versi del Firefox IceWeasel.

 Campanyes del Firefox .

La rpida adopci del Firefox (100 milions de descrregues el primer any) va ser accelerada en part per una srie de campanyes agressives de mrqueting des del 2004. Per exemple, Blake Ross i Asa Dotzler van organitzar una srie d'esdeveniments anomenats marketing week.

El dia 12 de setembre del 2004, un portal de mrqueting anomenat Spread Firefox, va debutar juntament amb la primera alliberaci del FIrefox, creant un espai centralitzat de discussi de varies tcniques de mrqueting. El portal va elevar el bot Get Firefox (Obtingueu el Firefox), donant als usuaris punts de referncia com un incentiu. La pgina es va situar en el top 250 de referncies. Temps desprs, l'equip SFX van iniciar esdeveniments organitzats de mrqueting a la pgina Spread Firefox.

El 15 de juliol del 2006 (l'aniversari de la Fundaci Mozilla) va comenar la campanya "World Firefox Day" (Dia Mundial del Firefox)  i va durar fins el 15 de setembre del 2006. Els participants registraven el seu nom i el d'un amic a la pgina web per aconseguir que apareguessin a la "Firefox Friends Wall" (Paret del amics del Firefox), una paret digital que es mostrar a la seu de la Fundaci Mozilla.

El gener del 2008 una campanya anomenada Fight Against Boredom va rebre moltes queixes. Aquesta campanya mostrava frases comparatives entre els usuaris del Firefox i de l'Internet Explorer basant-se en una enquesta de Nielsen Online. No obstant les frases comparatives no es van poder repassar ja que per error es va obrir abans d'hora la pgina de la campanya. Entre aquesta frases n'hi havia una vintena que feien referncia a malalties i resultaven ofensives. Aix va provocar que Paul Kim, coordinador del mrqueting de Mozilla s'hagus de disculpar

Adopci del mercat.


Els usuaris d'Internet han adoptat el Firefox rpidament, superar l'Internet Explorer s un desafiament, aquest s el navegador ms utilitzat i ve preinstallat amb totes les cpies de Windows. El Firefox ha anat guanyant terreny al navegador de Microsoft i segons OneStat, una empresa alemanya d'anlisi d'Internet, el juliol del 2006 el Firefox tenia un 12.93% del share mundial, i era el segon navegador ms utilitzat. El desembre del 2006, segons la firma d'Estats Units NetApplications, el mercat global del Firefox era d'un 14%.

Les descrregues s'han anat incrementant des que el novembre del 2004 es va publicar el Firefox 1.0. El 12 de febrer del 2007 el Firefox va assolir 300 milions de descrregues. El vicepresident de Mozilla, Christopher Beard estima que el Firefox era utilitzat per 70 o 80 milions d'usuaris l'octubre del 2006. El 9 de setembre del 2007, la xifra de descrregues ja arribava als 400 milions.

Derivats.
Firefox Portable.
Firefox Portable (abans, Portable Firefox) s una versi porttil reempaquetada del Firefox dissenyada per a funcions en un dipositiu de memria USB, iPod, disc dur estern o qualsevol altre dispositiu pottil. Es va formar a partir d'un fil a mozillaZine, el juny del 2004. John T. Haller va llanar la primera versi empaquetada i desprs va continuar el desenvolupament. Inclou un llanador especialitzat que ajusta les extensions i temes per qu funcionin al passar d'un ordinador a l'altre. Tamb utilitza compressi per a reduir l'espai requerit.

Des de la seva versi 1.2.1.1, Firefox Portable Launcher soporta un funcionament en CD-R i altres dispotius de noms lectura. Diferents aplicacions ja utilitzen Firefox Portable Live per a oferir un navegador i contingut basat en HTML des del CD.

IceWeasel.


IceWeasel s una bifurcaci del Firefox creada pel projecte Debian per una disputa que va mantenir amb la Fundaci Mozilla. Aquesta ltima deia que Debian no podia distribuir un paquet anomenat Firefox sense incloure el logotip oficial i, a ms, els demanava l'enviament de tots els pedaos que apliquessin al Firefox. Debian s'hi va negar i per aquesta ra van canviar-li el nom.

 Crtiques .

El Mozilla Firefox s per a molts el millor navegador d'Internet actual, tot i aix moltes de les seves caracterstiques han sigut tema de queixes. Tamb moltes poltiques de la Fundaci Mozilla, i l'estreta relaci amb Google.

 Caracterstiques del navegador .

Molts usuaris es queixen del temps de crrega del navegador. Sobretot en les versions antigues, el Firefox tardava ms que un altre navegador en engegar-se, gran part d'aquest problema es deu perqu a l'engegar el sistema operatiu Windows es carreguen algunes de les caracterstiques de l'Internet Explorer, aix el navegador de Microsoft no s tant lent a l'hora d'engegar.

L's de memria tamb ha estat tema de controvrsia, es diu que el Firefox t fora fuites de memria, i moltes de les seves extensions tamb. Cada extensi que s'installa al Firefox el fa ms pesant.

Altres temes subjectes a crtiques han estat que moltes pgines web no es visualitzen correctament amb el Firefox perqu no segueixen els estndards web i que el Firefox no incorpori el Windows Installer.

 Poltiques de Mozilla .
Tamb s'ha criticat durament Mozilla per la seva relaci amb Google. El 95% dels ingressos de Mozilla el 2006 provenien de les seves relacions amb motors de cerca, sobretot de Google. Tot i aix, Mozilla es defensa dient que aquests diners no s  per posar el cercador a la caixa de cerca del Firefox sin per mantenir-hi la posici, s a dir, no sn per aparixer-hi sin per no desaparixer-hi.

A ms a ms, molts no troben b que el filtre contra la pesca electrnica del Firefox vagi connectat a una llista de Google.

Tot i que els alts directius de Microsoft no consideren el Firefox com una amenaa els equips de desenvolupament dels dos navegadors ms emprats avui dia (Internet Explorer i Mozilla Firefox) tenen bona relaci.

 Premis .
El Mozilla Firefox ha rebut premis de diverses organitzacions, com sn:
 Webware 100 winner, abril del 2008;
 Webware 100 winner, juny del 2007;
 PC World 100 Best Products of 2007, maig del 2007;
 PC Magazine Editors' Choice, octubre del 2006;
 CNET Editors' Choice, octubre del 2006;
 PC World's 100 Best Products of 2006, juliol del 2006;
 PC Magazine Technical Excellence Award, categoria de Software and Development Tools, gener del 2006;
 PC Magazine Best of the Year Award, 27 de desembre del 2005;
 PC Pro Real World Award (Fundaci Mozilla), 8 de desembre del 2005;
 CNET Editors' Choice, novembre del 2005;
 UK Usability Professionals' Association Award Best Software Application 2005, novembre del 2005;
 Macworld Editor's Choice with a 4.5 Mice Rating, novembre 2005;
 Softpedia User s Choice Award, setembre del 2005;
 TUX 2005 Readers' Choice Award, setembre del 2005;
 PC World Product of the Year, juny del 2005;
 Forbes Best of the Web, maig del 2005;
 PC Magazine Editor s Choice Award, maig del 2005;

Referncies.


Vegeu tamb.




Histria del Mozilla Firefox;
Adopci del mercat del Mozilla Firefox;
Caracterstiques del Mozilla Firefox;
Crtiques al Mozilla Firefox;
Mozilla;
Fundaci Mozilla;
Mozilla Thunderbird;
IceWeasel;
Zotero;
Panda vermell;

Enllaos externs.
 Lloc oficial en catal;
 Lloc oficial en angls ;
 Pgina de Mozilla Firefox a Softcatal;
 Lloc web de desenvolupament del projecte ;
 Mozilla.cat Projecte de traducci del programari de Mozilla al catal;
 FirefoxCAT Bloc en catal sobre el Firefox;
 Maqueja't el firefox Guia rapida per a personalitzar el firefox en pocs minuts.









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1925" title="Mitologia japonesa" nonfiltered="1213" processed="1197" dbindex="1215">
La mitologia japonesa s un sistema de creences extremadament complex. El pante xintoista recull uns 8 milions de kami, a mig cam entre dus i esperits ("vuit milions" s un concepte cultural, volent dir "moltssims", "innombrables"; al Jap, el nmero vuit simbolitza l'infinit). Malgrat la influncia de l'antiga civilitzaci xinesa, gran quantitat d'aquesta mitologia s prpia. Abasta el xintoisme i tradicions budistes aix com creences folklriques de tipus agrari. A ms, a diferncia de la mitologia grega, nrdica o egpcia, s molt difcil distingir el que s veritablement "mite".

Els mites japonesos generalment reconeguts avui com a principals, es basen en el Kojiki i alguns llibres complementaris. El Kojiki o "Registre de coses antigues" s el recull ms vell de mites, llegendes i d'histria del Jap. El Shintoshu explica orgens de divinitats japoneses d'una perspectiva budista mentre lHotsuma Tsutae enregistra una versi substancialment diferent de mitologia.

Un resultat notable de la mitologia japonesa s que explica l'origen div de la famlia Imperial, creena que va perdurar fins al final de la Segona Guerra Mundial.

Dus.
Ama-no-Uzume;
Amaterasu;
Hachiman;
Izanagi;
Izanami;
Susa-no-wo;
Kitsune;
Tsukiyomi;
Yamata-no-Orochi;

Personatges i altres mites.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1926" title="Maduixera" nonfiltered="1214" processed="1198" dbindex="1216">


La maduixera o fraulera s una planta herbcia perenne, viva, estalonfera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en ncula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes. Poden tenir fins a cinc flors per planta, amb cinc ptals que es toquen, de color crema. Es de port baix i es multiplica vegetativament per estolons o sexualment a travs de llavors. La temperatura ptima de creixement s 10-13C a la nit i 18-22C durant el dia. A l'hivern alenteix el seu metabolisme i quan va arribant l'estiu dona la mxima esplendor de fruit. Arriba a assolir una alada entre 5 i 30 centmetres.

Les espcies de  maduixa sn originries de les regions holrtica i neotropical. Es fa en boscs o llocs ombrvols. En estat silvestre, es pot trobar en totes les zones temperades de l'hemisferi Nord. s conreada pels seus fruits anomenats fraules o maduixes, per ha estat quasi totalment substituda per la fraga o maduixot, d'origen nord-americ. 

La maduixera (Fragaria vesca) es troba en estat silvestre a gran part d'Europa inclosa Islndia, per noms a la part nord de la Pennsula Ibrica. Generalment la tenim a la zona eurosiberiana i a zones temperades de l'hemisferi nord, ja que t gran capacitat d'adaptaci a molts climes. s propicia dels terrenys arenosos (de roca calcria) i profunds, sempre que estiguin ben drenats. La varietat cultivada podem trobar-la a tot el mn, ja que s possible adaptar-la als diferents factors externs que requereix.

Als Pasos Catalans manca a les Balears i noms es troba al nord del Pas Valenci de 1.000 a 1.600 metres d'altitud. Al Principat de Catalunya la podem trobar a les quatre provncies.

La forma vital segons Raunkjaer s l'hemicriptfit, ja que els meristemes es troben just arran de terra en l'estaci desfavorable.

Les principals subespcies de la maduixera sn:

Fragaria vesca subespcie americana;
Fragaria vesca subespcie bracteata;
Fragaria vesca subespcie vesca;

Descripci.
 
s una planta perenne i herbcia amb pilositat de tipus pubescent degut a que presenta  pls curts i suaus.

La tija s de tipus epgea (es desenvolupa a l'aire), de mida reduda (per la qual cosa s'anomena corona) i prima amb escames foliars. En diversos punts li sorgeixen els estolons que donaran lloc a noves plantes.

La rel s fasciculada i se'n distingeixen rels primries (ms grosses i de color caf fosc) i rels secundries (ms primes i de color marfil). La seva forma s cnica, i poden arribar a una profunditat que oscilla entre els 40 i els 80 centmetres.

La fulla s simple, trilobulada, peciolada i amb una divisi de marge dentada. La textura s herbcia per la part superior i de naturalesa sedosa pel revers. La seva nervadura s pennada. 

Podem trobar flors perfectes (hermafrodites) que tenen rgans masculins i femenins (estams i pistils respectivament) o imperfectes (unisexuals), amb un sol rgan femen o mascul. Les flors blanques s'organitzen en inflorescncies cimoses, de tiges no modificades, en les que una brctea substitueix en cada nus a una fulla mentre que la gemma axillar d'aquesta es desenvolupa en una branca secundria o eix de la inflorescncia.

La flor s de simetria actinomorfa. El periant est composat per un calze de cinc spals i la corolla est formada generalment per cinc ptals de color crema. Aquests ptals son de forma variable (ellptics, arrodonits...) 
 
A l'androceu hi ha nombrosos rgans masculins, anomenats estams, composats cadascun per un filament de longitud variable que sost les anteres (contenen el pollen). Les anteres estan disposades en tres verticils, fonamentalment en mltiples de cinc i poden arribar fins a quaranta, inserits en la perifria del receptacle, un rgan que t forma de copa invertida.
Tenen un calze de cinc peces esberlades, cinc ptals arrodonits, nombrosos estams i pistils.

El gineceu est composat per nombrosos carpels lliures localitzats en la zona axial del receptacle floral. De cadascun sorgeix un estil lateral que finalitza en un estigma engruixit.

L'ovari s sper i la concrescncia s pluricarpellar de tipus apocrpic.

Quan fructifica el receptacle floral, augmenta de mida fins a arribar als 10 o 17 mm adquirint forma ovoide i color vermell intens. Sobre el receptacle es disposen nombrosos aquenis d'uns 0'8 mm, que sn en realitat els autntics fruits, formant-se un eteri de olor vermell, dol i aromtic.
El fruit, anomenat maduixa o fraula, s el resultat de la agregaci de molts carpels secs diminuts sobre un receptacle  hipertrofiat de color vermell escarlata. 

La planta pollinitza tant per insectes com pel vent.

Les maduixes contenen gran quantitat d'cids orgnics i vitamina C, substncies minerals i sucres pel que s molt apreciat pel seu tast i les seves aplicacions en medicina. Altres components actius sn: pigments, olis essencials, tannins i flavonoides. Tenen un gust dol i cid.


Conreu.

Les maduixeres que es conreen habitualment sn plantes no hbrides de les espcies Fragaria vesca (maduixera europea) o Fragaria virginiana (maduixera nord-americana). El maduixot o fraga s, en canvi un hbrid.

A les zones fredes, les maduixes solen plantar-se al principi de la primavera, i a mitjans d'estiu, o ms tard als llocs ms clids. Les plantes formen el fruit a la primavera de l'any segent, entre mar i agost, i la resta de mesos de l'any s'alenteix el seu creixement. Hi ha varietats que produeixen a la tardor una segona collita de fruts ms petits. Gaireb tots els maduixers es multipliquen mitjanant estolons els quals es formen en uns dos mesos desprs de l'estaci de l'any de plantaci.

La maduixera t una vida mitja de 4-5 anys, per quan s cultivada per extreure'n rendiment econmic noms s til durant dos anys, ja que desprs es torna feble i vulnerable davant plagues i insectes, i per aix s'han de treure del camp de recollecci i substituir-les per noves. La recollecci es realitza evitant les hores ms caloroses del dia per a que es conservin millor i mai s'emmagatzemen o transporten en grans recipients per evitar l'aplanament.

Sn parsits del maduixer insectes com el borinot de la rosa, que forada les fulles i posa ous a les flors; el piral de la vinya i els minadors de les fulles.

 Contingut qumic i aplicacions teraputiques .

El rizoma, l'arrel i les fulles composen la droga (part utilitzada).

A les fulles, els principis actius que trobem sn tannins condensats, flavones, flavonoides, leucoantociansids, traces d'oli essencial, petites quantitats d'cid ascrbic, alcohol triprnic: fraganol, sals potssiques.
Larrel presenta tannins catquics (12%) i pirogllics; alcohol triprnic: fraganol, sals potssiques.
Als fruits trobem abundants derivats antocinics, oli essencial, pectina, hetersid (fragarsid).

Les fulles i les arrels s'utilitzen en infusions i sn dirtiques i astringents (per seu alt contingut en tanins). Els tannins donen una acci astringent (antidiarreica i hemosttica local) i les sals de potassi una acci dirtica. Degut a la composici present en fulles, pot utilitzar-se en diarrees, enterocolitis i en estats en els que es requereix un augment de la diresi, com s el cas d'afeccions genitourinries (cistitis, ureteritis, uretritis, pielonefritis, oligria i urolitiasi), hiperazotmia, gota, hipertensi arterial, edemes i sobreps acompanyat de retenci de lquids.

En s tpic s'utilitzen els components de les fulles per a ferides i ulceracions drmiques, bucals o corneals, blefaritis, conjuntivitis, parodontopaties, faringitis, czemes, eritemes, prurits i vulvovaginitis.

La ingesta del fruit combat la fragilitat capillar, les varius i les hemorroides. Tamb s'empra per alleujar la reuma i l'artritis. Degut als seus derivats antocinics, ajuden a l'absorci de la vitamina C (efecte vitamnic P).

Tanmateix, tamb presenta certes contraindicacions pel que fa a les fulles davant la gastritis i la lcera gastroduodenal. Aix es deu a que els tannins poden irritar la mucosa gstrica. Els efectes secundaris que se li atribueixen per via interna sn una coloraci vermellosa de la orina i les femtes (per la eliminaci de pigments) encara que no t una patologia rellevant. Per altre banda els fruits contenen glicoprotenes que poden provocar allrgies en persones hipersensibles. Sempre que s'empri aquesta planta cal assegurar-se de qu fulles i fruits provenen de cultiu biolgic (la producci agrcola intensiva requereix l'aplicaci freqent d'insecticides i herbicides. En definitiva es pot dit que la toxicitat no s de gaire importncia en aquesta planta, tot i que a les fulles pansides si que presenten certa toxicitat.

 Aplicacions culinries .

Quant a les aplicacions culinries, les maduixes s'utilitzen per preparar melmelades i postres. Tradicionalment, s'han utilitzat per donar color a merengues, nates i batudes amb llet per a l'elaboraci de gelats. s habitual menjar-se-les amb nata, sucre o regades amb moscatell.

S'aprecien molt pel seu contingut en vitamines i minerals i les seves propietats reconstituents i depuratives.

Les seves fulles s'utilitzen per aromatitzar guisats de carn. Tamb per a preparar un t depuratiu i calmant que, tot i que tenyeix la orina de un color vermells, no t contraindicacions.

 Bibliografia .
 VV.AA., Botnica, Ed. McGrawHill-Interamericana, Madrid 2003;
 P. Font Quer, Diccionario de botnica, Ed. Labor, Barcelona 1982;
 Murray W. Nabors, Introduccin a la botnica, Ed. Pearson, Madrid 2006;

 Enllaos externs .
 www.rednaturaleza.com/plantas;
 www.botanical-online.com;
 www.zonaverde.net/fragariavesca.htm;
 www.fichas.infojardin.com/hortalizas-verduras/fresa-fresas-freson-fresones-frutillas-fresales.htm;
 www.superbherbs.net/alpinestrawberry.htm;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1928" title="Mestral" nonfiltered="1215" processed="1199" dbindex="1217">


El mestral o cer s el vent procedent del nord-oest. 

El nom prov del llat magistrale, magistral, ja que s un vent sec i violent temut pels agricultors i mariners.

Als Pasos Catalans es produeixen vents forts de mestral quan l'anticicl atlntic domina l'est de la Pennsula Ibrica i el seu flanc nord s travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i acanala vents freds i forts per la vall de l'Ebre, que afecten les terres properes a aquest riu: Ports de Beseit, delta, Camp de Tarragona i centre de l'Arag, on s conegut com a cierzo en castell i zierzo en aragons.

Al delta del Roine el mestral (anomenat mistral en llenguadoci i francs, i mistrau en provenal) s un vent catabtic del nord-oest que bufa quan les altes pressions d'Europa atretes per les baixes de la Mediterrnia canalitzen per la vall estreta del riu vents freds sobre la regi. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1929" title="Metateri" nonfiltered="1216" processed="1200" dbindex="1218">

Els metateris (Metatheria) s un grup en la classe dels mamfers. Va ser proposat per Thomas Henry Huxley el 1880, s un sinnim proper del txon dels marsupials (Illiger, 1811) tot i ser una mica ms ample, comprenent a grups d'animals extingits.

Els primers representants coneguts sn del Cretaci Inferior a l'Amrica del Nord. 

Els ssers vius ms emparentats amb els metateris sn els euteris (tamb classificats per Huxley el 1880). Tots dos sn sovint units en el txon dels teris (Parker i Haswell, 1897), que cont tots els mamfers vius excepte els monotremes.

Hi ha entre 260 i 280 espcies de metateris, gaireb 200 d'ells nadiues d'Austrlia i les illes prximes al nord. Hi ha tamb moltes espcies existents a Amrica del sud i una espcie, l'opssum de Virgnia, nadiua d'Amrica del Nord. 

Reproducci.
Es diferencien dels mamfers euteris (Eutheria) en els seus trets reproductius. La femella t dues vagines, cadascuna de les quals condueix a un compartiment diferent a l'ter. Els mascles tenen generalment un penis bfid que correspon a les dues vagines de les femelles. La femella embarassada desenvolupa una espcie de sac gestacional al ventre on lliura els aliments a l'embri . L'embri neix en un estadi molt primerenc del desenvolupament (al voltant de les 4-5 setmanes), desprs del qual s'enfila pel ventre de la mare i s'aferra a un mugr. Segueix unit al mugr durant unes quantes setmanes. El descendent passa ms endavant per una etapa en qu surt temporalment de la bossa, on torna per a obtenir calor i aliment.

El naixement primerenc dels metateris comporta que els joves creixin molt ms aviat que els mamfers placentaris, i els metateris no han necessitat desenvolupar una placenta complexa per a protegir els joves contra el sistema immunitari de la seva mare. El naixement primerenc colloca el metateri nounat minscul en major risc, per redueix perceptiblement el risc de l'embars, ja que no hi ha necessitat de dur un gran del fetus en males estacions.

Perqu un marsupial nounat pugui pujar fins als mugrons de la seva mare, t membres davanters que es desenvolupen molt millor que la resta del seu cos. Aquest requisit s responsable de la gamma ms limitada d'adaptacions de locomocitat en metateris que els placentaris; els marsupials conserven una ala, o una aleta com alguns grups de mamfers placentaris han fet. 

 Evoluci .

Les proves fssils no donen suport a la creena que els metateris van ser els precursors primitius dels mamfers placentaris: ambdues branques de l'arbre mamfer semblen haver-se desenvolupat aproximadament al mateix temps, cap al final de l'era mesozoica, i han estat competidors des d'aquest temps.

El primer marsupial conegut es Sinodelphys szalayi, que va viure fa uns 125 milions d'anys; va ser descobert a Xina i t una antiguitat similar al primer placentari fssil que va ser trobat a la mateixa rea.

En la majoria dels continents, els euteris eren molt ms adaptats i cap espcie de metateri no va sobreviure; a Amrica del sud els opssums van conservar una forta presncia; en el clima aspre d'Austrlia els placentaris van ser desplaats pels marsupials que van sobreviure fins els nostres dies.

 Classificaci .



Els metateris es divideixen en:

Superordre Ameridelphia
 Ordre Didelphimorphia (63 espcies);
 Famlia Didelphidae;
 Ordre Paucituberculata (6 espcies);
Famlia Caenolestidae;

Superordre Australidelphia
 Ordre Microbiotheria (1 espcie);
 Famlia Microbiotheriidae;
 Ordre Dasyuromorphia (63 espcies);
 Famlia Thylacinidae - llop marsupialextinci;
 Famlia Dasyuridae;
 Famlia Myrmecobiidae;
 Ordre Peramelemorphia (21 espcies);
 Famlia Peramelidae;
 Famlia Thylacomyidae;
 Ordre Notoryctemorphia (2 espcies);
 Famlia Notoryctidae;
 Ordre Diprotodontia (117 espcies);
 Famlia Phascolarctidae;
 Famlia Vombatidae;
 Famlia Phalangeridae;
 Famlia Burramyidae;
 Famlia Tarsipedidae;
 Famlia Petauridae;
 Famlia Pseudocheiridae;
 Famlia Potoridae;
 Famlia Acrobatidae;
 Famlia Hypsiprymnodontidae;
 Famlia Macropodidae;

Hi ha moltes espcies petites, arbries en cada grup. Aquests en Ameridelphia sovint es diuen els "opssums", mentre que aquests en Australidelphia sn "possums".

 Referncies .
 McKenna MC & Bell SK, (1997), Classification of Mammals Above the Espcies Level. Columbia University Press.

Enllaos externs.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1937" title="Matrs Erlenmeyer" nonfiltered="1217" processed="1201" dbindex="1219">

El matrs Erlenmeyer s un recipient de vidre que s utilitza en els laboratoris, te forma de con i te un coll cilndric, s pla per la base. S utilitza per escalfar lquids quan hi ha perill de prdua per evaporaci o com a titular en l'anlisi quantitativa. Fou dissenyat per Richard August Carl Emil Erlenmeyer en 1861. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1938" title="Jess Moncada i Estruga" nonfiltered="1218" processed="1202" dbindex="1220">
Jess Moncada i Estruga s un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (el Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La poblaci, que va ser anegada per l'embassament, s l'escenari de la seva obra literria.

Se'l considera un dels autors en catal ms importants de la seva poca i va rebre uns quants premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Quadern 1989 de la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Nacional de la Crtica, el 1989 per Cam de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, l'any 2001.

Obra.
Novelles.
 Cam de sirga (1988, ISBN 84-7410-760-1);
 La galeria de les esttues (1992, ISBN 84-8264-504-8);
 Estremida memria (1997, ISBN 84-297-5513-6);

Relats curts.
 Histries de la m esquerra i altres narracions (1981, ISBN 84-8264-302-9);
 El caf de la granota (1985, ISBN 84-7410-861-6);
 Calaveres atnites (1999, ISBN 84-8264-209-X) s un recull de narracions curtes i divertides. L'acci transcorre a la Mequinensa de la post-guerra. ;
 Contes (2001, ISBN 84-7871-298-4) Recull dels tres llibres anteriors.

 Riada (2000, ISBN 84-932385-9-7);
 Cabries estivals i altres proses volanderes (2003, ISBN 84-297-5402-4);

 Traduccions .

Jess Moncada tamb va exercir de traductor, traduint obres de: Guillaume Apollinaire, Joan Cortada i Sala, Alexandre Dumas, Andr Hardellet, Claude Jolyot de Crbillon, Lo Malet, Roger Martin du Gard, Jules Verne i Boris Vian.


Jess Moncada s un dels autors ms traduts de la literatura catalana. Obres seves han estat tradudes als segents idiomes: alemany, angls, aragons, dans, eslovac, eslov, espanyol, francs, gallec, hebreu, hongars, itali, japons, neerlands, polons, portugus, romans, rus, suec i vietnamita.

 Enllaos .
Pgina dedicada a Jess Moncada, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Jess Moncada a l'AELC;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1939" title="Miquel Mart i Pol" nonfiltered="1219" processed="1203" dbindex="1221">
Miquel Mart i Pol ( Roda de Ter, Osona 1929 - d. 2003 ) fou un poeta catal, un dels ms populars del segle XX. 

 Biografia .
Va nixer el 19 de mar de 1929 a la poblaci de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Mart i Pol va comenar a treballar en una fbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castell. Als dinou ja els escriu en catal.
Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta poca per a llegir abundosament, i d'aleshores en va decidir dedicar-se a l'escriptura. 

El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va collaborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnostic una esclerosi mltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagus d'abandonar la feina a la fbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.

El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissi de cultura del PSUC, amb l'assistncia de poetes com Vicent Andrs Estells, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres. 

Mor l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residncia de Roda de Ter.

Activitat literria.
El 1954 va publicar el seu primer llibre de poesia i guany el Premi Ossa menor amb Paraules al vent. L'any 1977 reb el Premi Lletra d'Or per la seva obra El llarg viatge, i al llarg de la seva carrera va rebre tres vegades el Premi de la Crtica de poesia catalana l'any 1979 per Estimada Marta, el 1991 per Suite de Parlav i el 1994 per Un hivern plcid. 

En les ltimes dcades del segle XX, la seva obra va esdevenir popular entre el pblic en general. Al moment de la seva mort, Mart i Pol era el poeta viu en llengua catalana ms llegit i ms conegut.

Tamb va destacar com a traductor al catal d'Antoine de Saint-Exupry (Ciutadella, en collaboraci amb Jordi Sarsanedas, 1965), Georges Arnaud (El salari de la por, 1968) Simone de Beauvoir (La mesura de l'home, 1969), Claude Lvi-Strauss (Tristos trpics, 1969, El pensament salvatge, 1971), i d'obres de Guillaume Apollinaire, Gustave Flaubert, mile Zola, Jean Racine, Joris-Karl Huysmans i Roland Barthes, entre d'altres. 

Al llarg de la seva carrera literria va rebre diversos premis, entre ells:

1978 Premi Fastenrath;
1983 Creu de Sant Jordi;
1991 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes;
1992 Medalla d'Or al Mrit en las Belles Arts;
1998 Premi Nacional de Literatura;
1999 Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya;

Obra publicada.


 1954: Paraules al vent;
 1957: Quinze poemes;
 1966: El Poble;
 1972: La fbrica;
 1972: Vint-i-set poemes en tres temps;
 1974: La pell del viol;
 1976: Cinc esgrafiats a la mateixa paret;
 1975: L'arrel i l'escora;
 1976: El llarg viatge;
 1976: Quadern de vacances;
 1977: Amb vidres a la sang;
 1977: Crnica del dem;
 1978: Contes de la vila de R.;
 1978: Estimada Marta;
 1978: L'hoste inslit;
 1980: Les clares paraules;
 1981: L'mbit de tots els mbits;
 1982: Primer llibre de Bloomsbury;
 1983: L'aniversari;
 1984: Andorra, postals i altres poemes;

 1984: Autobiografia;
 1984: Cinc poemes d'iniciaci;
 1985: Llibre d'absncies;
 1985: Per preservar la veu;
 1987: Barcelona-Roda de Ter;
 1987: Els bells camins;
 1987: En Joan Silencis;
 1987: Llibre de les solituds;
 1988: Obertura Catalana;
 1988: Bon profit!;
 1989: Defensa siciliana;
 1990: Temps d'interludi;
 1991: Suite de Parlav;
 1994: Un hivern plcid;
 1997: Els infants componen canons;
 1998: Cinc poemes de possibles variacions melangioses;
 2001: ABCEDARI. Una joia solidria;
 2002: Haiks en temps de guerra;
 2002: Desprs de tot;


La seva obra ha estat traduda al castell, asturi, portugus, alemany, angls, itali, flamenc, hebreu, eslov, blgar, rus i japons.

 Discografia .

Han estat molts els cantants que han musicat alguns dels seus poemes, per exemple:

Maria del Mar Bonet, A l'Olympia (1975);
Ramon Muntaner, Presagi (1976);
Teresa Rebull, Tamb per tu (1981);
Llus Llach, I amb el somriure, la revolta (1982);
Nina, Espai pel somni (2001);
Paco Muoz, Collarets de llum (2001);
Vidres a la Sang, Vidres a la Sang (2004);
Miquel Mariano, "Menorca"(2005);

El 1993 inici una fructfera collaboraci amb Llus Llach, amb el qual public el disc Un pont de mar blava, amb textos de Mart i Pol i msica de Llach. Posteriorment torn a collaborar amb ell a Rar (1994), Verges 50 (1995) i Temps de revoltes (2000).

 Enllaos externs .

  Pgina dedicada a Miquel Mart i Pol, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Plana a l'Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana;
  Auca de Miquel Mart i Pol;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1940" title="Muga" nonfiltered="1220" processed="1204" dbindex="1222">

La Muga s un riu pirinenc d'orientaci est-oest que desguassa a la Mediterrnia. 

El seu nom prov de Sambuca o Sambroca

Neix sota el Pla de la Muga (1186 m d'altitud), a migjorn de la muntanya de Montnegre (1425 m), al lmit entre el Vallespir i l'Alt Empord, i des de l'Hostal de la Muga (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 km el lmit fronterer francoespanyol. 
Rep principalment les aiges de la zona axial dels Pirineus (roc de Frausa, serra de les Salines, serra de l'Albera), travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l'ampla plana de l'Alt Empord. 

Prop de Boadella, en un engorjat epignic, ha estat embassat (pant de Boadella). 

Prop de Peralada rep el Llobregat d'Empord, ms cabals que ell mateix, i desprs de Vilanova de la Muga, el Manol. 

Desemboca al golf de Roses, entre els aiguamolls de l'Empord i Empuriabrava, desprs de 58 km de curs. 

Els aterraments n'han destrut l'antic estuari i el grau medieval, dit el grau de la Muga, al nord de l'actual desembocadura de la Mugueta, antic bra del riu. 

El seu cabal mig mesurat (Agncia Catalana de l'Aigua) s de 3,34 m3/s, bsicament d'origen pluvial. 

A l'octubre del 1940 va provocar una terrible inundaci a la plana empordanesa.

Referncies literries.

El poeta empordans Carles Fages de Climent va fer servir el pseudnim lo Gayter de la Muga per disfressar els seus epigrames, sovint satrics sobre personatges coneguts de la comarca.

Afluents principals.
L'Arnera;
El Llobregat d'Empord;
L'Anyet;
L'Orlina;
El Manol;

Poblacions.
Albany;
Sant Lloren de la Muga;
Boadella d'Empord;
Les Escaules;
Pont de Molins;
Cabanes;
Vilanova de la Muga;
Castell d'Empries;
Empuriabrava;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1942" title="Mallerenga blava" nonfiltered="1221" processed="1205" dbindex="1223">


La mallerenga blava (Parus caeruleus), anomenat tamb ferreret o ferrerolet, s un ocell de la famlia dels prids.

Morfologia.

 s un ocell petit (11,5 cm) de diversos colors: les ales, la cua i el capell sn blaus, les galtes blanques, el dors verd i la part de sota groga.

Subespcies.

 Parus caeruleus caeruleus;
 Parus caeruleus degener;
 Parus caeruleus ogliastrae;
 Parus caeruleus ultramarinus;

Hbitat.

Explota tota mena d'arbredes, encara que no tant les de conferes. s sedentria i lluita per l'hbitat amb la mallerenga carbonera. nicament no es troba en algunes zones desforestades.

Alimentaci.

La seua dieta inclou fruits, gra i llavors.

Reproducci.

En forats d'arbres o murs o, tamb, en caixes-niu la parella fa un cau de molsa, pl i llana. A l'abril-maig la femella pon 8 o 15 ous i ella mateixa s'encarrega de covar-los. En la nutrici dels polls s que interv el mascle, fins que aquests volen als 19 dies.

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci i fotografies d'aquesta espcie. ;
 Enregistrament sonor del cant de la mallerenga blava. ;
 Vdeos de mallerengues blaves en llur hbitat natural. ;
 Vdeo de mallerengues blaves abandonant el niu per primera vegada. ;
 Situaci d'aquesta espcie a la Pennsula Ibrica. ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1943" title="Milli" nonfiltered="1222" processed="1206" dbindex="1224">
Milli (smbol m) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-3, o 1/1 000 o 0,001.

Adoptat el 1795, prov del llat mille; que significa mil

Per exemple;
 1 millmetre = 1 mm = 10-3 metres = 0,001 metres;
 1 millilitre = 1 ml = 1 centmetre cbic = 1 cc = 10-3 litres = 0,001 litres;
 1 milligram = 1 mg = 10-3 grams = 0,001 grams ;
1 millisegon = 1 ms = 10-3 segons = 0,001 segons;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1944" title="Massa solar" nonfiltered="1223" processed="1207" dbindex="1225">
La massa solar s una unitat de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9891030 Kg. La massa solar s un sistema usual d'expressar la massa en astronomia, per descriure les masses de les estrelles i galxies. Equival aproximadament a 332.900 vegades la massa de la Terra. El seu smbol convencional i valor sn:


;

La massa solar pot ser determinada a partir de la llargria dels anys, la distncia de la Terra al Sol ( la unitat astronmica, abreujada: UA), i la constant gravitacional (G), aplicant la tercera llei de Kepler, segons la qual:

;

Degut a que en el sistema Solar, tots els planetes sn de massa molt menor que la massa del Sol, la tercera llei de Kepler es pot simplificar d'aquesta manera:

.

On m i M representen la massa d'un planeta i d'una estrella voltant la qual orbita,T s el perode orbital del planeta, r s la distncia mitja del planeta a l'estrella i G la constant gravitacional.

En el cas de la  Terra i el Sol, tenim que r val una UA i la durada de T s de un any, i la massa solar ser , per tant:


,


Fins fa poc no es coneixia el valor de la UA ni la constant gravitacional amb precisi. Sigui com sigui, una determinaci de la massa relativa de un altre planeta dins el Sistema Solar o d'una estrella binria  en unitats de massa solar no depn d'aquestes constants poc conegudes. Per tant es usual expressar aquestes masses en unitats de masses solars (vegeu constant gaussiana gravitacional. Avui en dia, la UA ha estat molt ben mesurada usant el radar interplanetari i G ha estat tamb ben mesurada, per la massa solar persisteix com una convenci histrica dels arcans astronmics.

Vegeu.

Ordres de magnitud;
Lmit de Chandrasekhar;
Constant Gaussiana gravitacional;

Referncies i bibliografia complementria.
 ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1945" title="Model estndard de fsica de partcules" nonfiltered="1224" processed="1208" dbindex="1226">
El model estndard de fsica de partcules s una teoria que descriu les partcules elementals i les seves interaccions fonamentals electromagntica, feble i forta. 

El model estndard s una teoria quntica de camps i va ser desenvolupat entre 1970 i 1973. Des d'aleshores, totes les dades experimentals mesurades (a excepci de les ltimes dades procedents de la fsica de neutrins que evidencien que els neutrins tenen massa) coincideixen amb les prediccions del model estndard amb una precisi de l'ordre del 0,1%. Tanmateix, el fet que el model no inclou la descripci de la interacci gravitatria, posa de manifest que el model estndard no s una teoria completa de les interaccions fonamentals i, per tant, ha de ser exts.

 Partcules elementals .

Els constituents bsics del model estndard s'anomenen partcules elementals i es poden classificar en dos grups: les partcules de matria i les partcules transmissores de les interaccions. 

 Partcules de matria .

Les partcules elementals de matria estan formades per fermions d'espn 1/2 (a excepci del bos de Higgs, que encara no ha estat descobert i es tracta d'un bos amb espn 0) i poden classificar-se en dos grups: els leptons i els quarks. Els leptons sn, per una banda, els leptons carregats (amb crrega elctrica igual a -1): l'electr, el mu i el tau (denotats per , respectivament); i per altra banda, els corresponents leptons neutres (amb crrega elctrica nulla), ms coneguts com a neutrins: el neutr electrnic, el neutr munic i el neutr taunic (denotats per , respectivament). Els quarks tenen 6 sabors diferents: els quarks amunt, encant i cim (amb crrega elctrica igual a 2/3 i denotats per , respectivament, per les paraules en angls up, charm i top) i i els quarks avall, estrany i fons (amb crrega elctrica igual a -1/3 i denotats per , respectivament, per les paraules angleses down, strange i bottom). 

Els quarks, a banda del sabor, tenen un nombre quntic addicional, el color, que t tres possible valors: roig, verd i blau. Aquesta propietat fsica, el color, no ha estat mai vista a la natura i l'explicaci (coneguda com la hiptesi de confinament) s que els quarks no poden ser observats com a estats lliures, sin que es troben confinats a les partcules observades experimentalment sense color: els hadrons. Els hadrons sn partcules compostes (no elementals), sense color (a diferncia dels quarks) i poden ser classificades en barions i mesons. Els barions sn fermions compostos per tres quarks, la composici de color dels quals dna un estat sense color: roig + verd + blau. Alguns exemples de barions sn el prot, format pels quarks , o el neutr, format per . Els mesons sn bosons compostos per un quark i un antiquark, la composici de color dels quals dna un estat sense color, com per exemple: roig + antiroig, verd + antiverd, o blau + antiblau. Alguns exemples de mesons sn el pi , conformat pels quarks  o el ka , format per .

 Partcules transmissores de les interaccions .

El model estndard descriu tres interaccions fonamentals, de les quatre conegudes: la interacci electromagntica, la interacci feble i la interacci forta (la interacci gravitatria no ha estat fins a la data satisfactriament descrita al marc d'una teoria quntica de camps). Les interaccions actuen per mitj de partcules transmissores, que s'anomenen genricament bosons de gauge i tenen espn igual a 1: la interacci electromagntica s tranmesa pel fot (que es denota per ); la interacci feble s tranmesa pels tres bosons febles ; i la interacci forta s mediada pels huit gluons (denotats per ). El model estndard unifica les interaccions electromagntica i feble a altes energies (dit d'una altra manera, a distncies inferiors al dimetre del prot), en l'anomenada interacci electrofeble.

 Validesa del model estndard .

Un dels majors xits del model estndard s que determina l'estructura detallada de les equacions que descriuen les forces, no de manera ad hoc, que noms volgus explicar les dades empriques, sin tamb per medi de principis generals continguts a la prpia teoria. Aix per l'electromagnetisme, per posar un exemple, la validesa de la teoria de camps quntics, basada en la teoria de la relativitat especial, i en la que es basa el model estndard, i l'existncia del electr, implica que ha d'existir el fot, i interaccionar tal com ho fa: d'aquesta manera comprenem per fi la llum. Arguments similars predigueren l'existncia, i propietats, confirmades ms tard, dels gluons, i dels bosons de la fora dbil. 

A ms de les partcules esmentades el model estndard prediu l'existncia del bos de Higgs, encara no detectat directament als experiments. Aquesta partcula interaccionaria amb les dems per produir la massa.

Pareix que el model estndard no pot ser superat per un model on el quarks, i els electrons, estiguessen composts de partcules ms fonamentals. Si b no s'han sondejat els experiments amb major profunditat, fins ara no s'han trobat rastres d'elements addicionals. A ms el model estndard no tindria sentit si els electrons i els quarks no sn fonamentals. Les forces tenen tendncia a unificar-se a altes energies. Si la supersimetria s real, els electrons, i els quarks, no es poden compondre d'altres partcules, perqu la teoria de camps quntics relativistes suposa que sn puntuals, sense estructura. Potser haurien de ser considerats petites cordes, o membranes, (teoria de cordes), per seguirien tenint les propietats concedides pel model estndard a baixes energies.

 Taula resum .




 Enllaos externs .

Web sobre el model estndard;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1946" title="Mortadello i Filem" nonfiltered="1225" processed="1209" dbindex="1227">

Mortadello i Filem (en castell: Mortadelo y Filemn) s el cmic ms popular de Francisco Ibez Talavera. Conta les peripcies de dos agents de l'organitzaci secreta TIA (Tcnics d'Investigaci Aeroterrqia).

Els seus lbums han aconseguit vendre ms de 150 milions de cpies, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans xits de mercats consolidats com el japons., convertint-lo en un dels xits ms importants de la histria del cmic.

Personatges.

Mortadello s un agent alt i prim que sempre s'est emprovant disfresses, amb les quals pot transformar-se, per a sorpresa de tots, en qualsevol cosa, des d'un elefant fins a una campana. s completament calb "grcies" a un invent del professor Bacteri per fer crixer el cuir cabellut, i duu ulleres i un vestit negre. En els seus orgens portava un paraigua negre penjat del bra i llua un barret d'on sempre extreia les disfresses. ;
Filem s ms baix que en Mortadello, i s el seu cap. T dos pls al cap, i duu una camisa blanca i uns pantalons vermells, encara que en els primers anys de la seva publicaci duia una gran pipa a la boca i un abillament similar al de Sherlock Holmes. s qui se sol endur les garrotades quan alguna cosa surt malament (s a dir, gaireb sempre). ;
El Sper s el superintendent (de nom Viens) de la TIA, el qual encomana les missions a en Mortadello i en Filem. Duu un poblat bigoti i un vestit blau. En paraules del propi Ibez, s una crtica contra els anteriors caps que havia tingut quan treballava al banc. ;
Professor Bacteri s el tpic professor guillat. Crea els invents ms inversemblants, per gaireb sempre fan el contrari del que es pretenia. T una gran barba negra, que els agents o el Sper prenen amb ferotgia contra la seva persona quan els seus invents surten malament. ;
Oflia s la secretria, una dona rossa i grassa enamorada d'en Mortadello (per no corresposta) i quasi sempre utilitzada com a mofa. ;
Irma s l'altra secretria, encara que no surt tant en el cmic com l'Oflia (de fet va deixar de ser dibuixada anys enrere). s molt maca, i tant en Mortadello com en Filem estan bojos per ella... la qual cosa provoca gags interessants amb l'Oflia.

Mortadello i Filem al cinema i la televisi.
Les histries de Mortadello i Filem s'han portat al cinema en adaptacions amb personatges reals com la La gran aventura de Mortadelo y Filemn (2003) dirigida per Javier Fesser i protagonitzada per Benito Pocino en el paper de Mortadello i Pepe Viyuela en el paper de Filem.

Una nova pellcula, Mortadelo y Filemn - Misin: Salvar la Tierra, es va estrenar el 2008 coincindint amb el cinquant aniversari de l'aparici dels personatges.

A part, a principis dels anys setanta van aparixer diverses pellcules d'animaci (Mortadelo y Filemn, Primer Festival del Humor, Mortadelo y Filemn, Segundo Festival del Humor y "El armario del Tiempo") dirigides per Rafael Vara Cuervo. Posteriorment, a la dcada de 1990 una productora alemanya va crear una srie de dibuixos animats ("Mortadelo y Filemn") que va ser retransmesa a Espaa per Antena 3.

lbums.
Llista d'lbums d'histria llarga apareguts per ordre de realitzaci i publicaci:

Entre 1969 i 1971.
El Sulfat Atmic (El sulfato Atmico);
Contra la banda del Llard (contra el "gang" del Chicharrn);
Safari pels carrers (Safari Callejero);
Agafeu-lo per les banyes! (Valor y... al toro!);
El caso del bacalao;
Chapeau el "esmirriau";
La mquina del cambiazo;
La caja de diez cerrojos;
Mag, "el mag" (Magn "el mago"!);
A la caza del cuadro!;

Entre 1972 i 1974.
 Els invents del professor Bacteri (Los inventos del profesor Bacterio);
Gatolandia 76;
;
Los diamantes de la gran duquesa;
El otro "yo" del profesor Bacterio;
Els monstres (Los monstruos);
El elixir de la vida;
El circo;
El antdoto;
Els invasors (Los invasores);
Los cacharros majaretas;
A las armas!;
El plano de Al-Gusa-No;

Entre 1975 i 1976.
Pnico en el zoo!;
Concurs oposici (Concurso-oposicin);
Els mercenaris (Los mercenarios);
;
Misin de perros;
Los secuestradores;
La gallina de los huevos de oro;
El caso del calcetn;

Entre 1977 i 1979.
El brujo;
Soborno!;
Els gorilles (Los guardaespaldas);
Mundial 78;
Los gamberros;
Contraban (Contrabando);
La mquina de copiar gente;
Los "bomberos";
El transformador metablico;
El rapte del nen (A por el nio!);
La gente de Vicente;
Secuestro areo;

Entre 1980 i 1981.
Olimpiada 1980;
La elasticina;
Kilociclos asesinos;
Ladrones de coches;
Lo que el viento se dej;
La brigada bichera;
Tete Cohete;
En marcha el mundial 82;
El caso de los seores pequeitos;

Entre 1982 i 1983.
En Alemania;
Queda inaugurado el mundial 82;
El baln catastrfico;
Billy "El Horrendo";
Hay un traidor en la T.I.A.!;
El baciln;
El ascenso;

Entre 1984 i 1985.
La estatua de la libertad;
Testigo de cargo;
Los ngeles 84;
El cacao espacial;
El preboste de seguridad;
El cochecito ler;

Entre 1986 i 1987.
Terroristas!;
El huerto siniestro;
El estropicio metereolgico;
Los que volvieron de "all";
Sel 88;

Entre 1988 i 1989.
La perra de las galaxias;
Los sobrinetes;
Los superpoderes;
Las tacillas volantes;
La cochinadita nuclear;
Armas con bicho;
La maldicin gitana;
El candidato;
La Gomeztroika;
El ansia de poder;
...va la T.I.A. y se pone al da!;

Entre 1990 i 1992.
El profeta Jeremas;
El premio No-Vel;
El rescate botarate;
El gran sarao;
Los espantajomanes;
El inspector general;
El atasco de incluencias;
La crisis del golfo;
Barcelona  92;
El caso del seor-probeta;
La tergiversicina;
Las embajadas chifladas;
El racista;
El quinto centenario;
El S.O.E.;
El 35 aniversario;

Entre 1993 i 1994.
El seor todoquisque;
Maastricht ...Jess!;
El nuevo "cate";
Robots bestiajos;
Clnicas antibirria;
Dinosaurios;
La ruta del yerbajo;
Mundial 94;
El pinchazo telefnico;
Pesadiiiillaaa...!;
Corrupcin a mogolln;

Entre 1995 i 1996.
Timazo al canto!;
Animalada;
20.000 leguas de viaje sibilino;
Silencio, se rueda!;
El disfraz, cosa falaz...;
La prensa cardiovascular;
El jurado popular;
El ngel de la guarda;
Atlanta 96;
100 aos de cmic;
Expediente J;
El trastomvil;

Entre 1997 i 1998.
Desastre!;
Bye bye, Hong-Kong!;
Esos kilitos malditos;
Los verdes;
Las vacas chaladas;
Mundial 98;
La banda de los guiris;
Su vida privada;
Deportes de espanto!;
El espeluznante doctor Bchez;

Entre 1999 i 2000.
El scar del moro;
La maldita maquinita;
El tirano;
La M.I.E.R.;
Impeachment!;
De los ochenta p arriba...;
Siglo XX, qu progreso!;
Sydney 2000;
La vuelta;
La sirenita;
Frmula uno;

Entre 2001 i 2003.
La rehabilitacin esa;
Los vikingos;
Lleg el euro!;
El ordenador... qu horror!;
Okupas!;
Mundial 2002;
Misin triunfo!;
El estrellato!;
Mascotas!;
Parque de atracciones;
El UVA (Ultraloca Velocidad Automotora);

Entre 2004 i 2008.
Rapto tremendo!;
Atenas 2004;
El seor de los ladrillos;
Mortadelo de la Mancha;
Prohibido fumar;
El carnet al punto!;
El kamikaze Reglez;
Mundial 2006;
Bajo el bramido del trueno!;
El dopaje...qu potaje!;
Euro Basket 2007;
...y van 50 tacos!;
Venganza cincuentona!;
El dos de mayo!;
Pekn 2008;
Gasolina... la ruina!;

El 2009.
En la Luna;


Altres.
La histria de Moradello i Filem (La historia de Mortadelo y Filemn);


Histries apcrifes.
Durant un temps, la demanda que hi va haver d'aquests personatges va fer que un grup d'artistes contractat per l'Editorial Bruguera fessin cmics sense la intervenci de l'Ibez. Anys ms tard, per, en una renegociaci de drets, es va acordar treure aquestes histries del mercat.
Las criaturas de cera vivientes (dibuix de Casanyes);
El caso de los prvulos (dibuix de Casanyes);
Que viene el fisco! (gui de Jess de Cos);
El crecepelo infalible;
A la caza del Chotta (gui de Jess de Cos i dibuix de Casanyes);
La secta del Zum-Bhao (gui de Jess de Cos);
Simn el escurridizo (gui de Francisco Serrano);
El profesor probeta contraataca (gui de Julio Fernndez);
La medium Paquita (gui de Jess de Cos);
El mundial de Mxico (gui de Jess de Cos);
El rayo transmutador (gui de Jaume Ribera);
La banda de Matt U Salen (gui de Jaume Ribera);
El "lavador" de cerebros;
La histria dels diners (La historia del dinero, gui de Jess de Cos);

Mortadello i Filem al mn. 

Els seus cmics han estat venuts arreu del mn amb molts noms diferents. T una excellent acollida a Alemanya, ra per la qual Ibez li va dedicar un nmero sencer. Aqu alguns noms que reben els personatges: 
Mortadelo y Filemn nom original en castell;
Paling & Ko en holands;
Mortadelo e Salaminho/Salamo e Mortadela en portugus;
Flink och Fummel en suec;
Flip & Flop en dans;
Mortadel et Filmon en francs (tamb Futt et Fil);
Fortune & Fortuni en itali (tamb Mortadella e Filemone);
                     (Antirix kai Symphonix) en grec;
lli ja Tlli en finlands;
Clever & Smart en noruec, txec i alemany;
Zriki Svargla & Sule Globus en serbo-croat;
Mortadello i Filem en catal;

Referncies.


Enllaos externs.
Recopilaci de portades de Mortadello i Filem ;
Catleg de cmic en catal ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1947" title="Mega" nonfiltered="1226" processed="1210" dbindex="1228">
Mega (smbol M) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 106, o 1 000 000.

Aquest prefix en concret no se sol utilitzar pels grams, sin que s'utilitza el terme tona (en lloc de megagram).

Confirmat el 1960, prov del grec      , mgas, megle, mga, que significa gran.

Per exemple;
 1 Megawatt = 1 MW = 106 watts = 1000 kilowatts;
 1 Megaelectr volt = 1 MeV = 106 electr volts ;
 1 tona = 1 t = 1000 Quilograms = 106 grams;
 1 Meglitre = 1 Ml = 106 litres ;
 1 Megmetre = 1 Mm = 106 metres;
 1 Megasegon = 1 Ms = 106 segons;

En informtica mega vol dir 1 048 576 (10242 o 220), en lloc de 1 000 000, especialment quan s usat el prefixe byte o bit, obtenint un megabyte o un megabit. Per a resoldre aquesta ambigitat, s'ha proposat el terme mebibyte i mebibit per al valor 220 bytes i  220 bits. Per la utilitzaci d'aquest terme no est gaire extesa. Tot i aix hi ha termes informtics, com la velocitat de transferncia de dades, on un Megabit/segon = 1 000 000 bits/segon.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1948" title="Magnitud absoluta" nonfiltered="1227" processed="1211" dbindex="1229">
La magnitud absoluta s la mesura de la brillantor d'un astre proporcional al logaritme de la seva lluminositat. La magnitud absoluta d'un objecte correspon a la magnitud que tindria si estigus situat a una distncia de 10 prsecs de la Terra.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1949" title="Metallicitat" nonfiltered="1228" processed="1212" dbindex="1230">
Es diu metallicitat d'un estel, o de un medi, al seu contingut en elements pesants, s a dir, convencionalment, elements de massa atmica igual o superior a la del carboni. Noms s'aplica als estels, o els medis estellars. I s parla de elements de massa atmica igual, o superior, al     carboni per que aquests elements noms es poden formar en les explosions de noves, o supernoves.

Espectroscpicament s fcil amidar l'abundncia d'elements metllics (en el sentit usual) en estrelles utilitzant la profunditat de les seves lnies d'absorci. L'abundncia d'aquests elements es troba correlacionada amb les abundncies d'altres elements ms lleugers com a carboni o oxigen. En astrofsica, solen denominar-se per aquesta ra metalls a tots els elements ms pesats que l'heli. Ats que la fracci d'elements ms pesats que l'heli augmenta en funci del temps csmic, la metallicitat d'una estrella est relacionada amb el moment que es va formar, el que permet deduir la seva edat o la zona de la galxia on va nixer. En el cas de la Via Lctia la metallicitat decreix dintre del disc a mesura que ens allunyem del centre, aix mateix decau ms rpidament dhuc si ens sortim del disc en l'adrea perpendicular al plnol galctic.

Existeixen diversos formalismes matemtics per a expressar la metallicitat.

Metallicitat en fraccions de massa;

X   Fracci de massa del H;
Y   Fracci de massa del He;
Z   Fracci de massa en "metalls";

On es verifica: ;
Composici primordial: X=0,76 Y=0,24 Z=0,00;
Composici solar: X=0,70 Y=0,28 Z=0,02;

ndex de metallicitat;

Freqentment la metallicitat s'expressa utilitzant com a patr l'abundncia d'elements metllics del Sol. Aquesta mesura no s de carcter absolut sin relativa. Les lnies d'absorci que es comparen sn les del hidrogen amb les del ferro. La metallicitat del Sol s d'un 1,6% en massa. L'ndex de metallicitat s'expressa com a % que representa el logaritme del quocient entre l'abundncia de metalls a l'estrella i l'abundncia solar. Aquesta s la seva frmula:

;

on ab s la abundncia de ferro (Fe) o hidrogen (H) segons el cas. ;

L'ndex de metallicitat del Sol ser . Els objectes ms pobres en metalls que el Sol tenen un ndex de metallicitat negatiu i els ms rics tenen un ndex positiu. Com l'escala s logartmica, una metallicitat de "-1" equivaldr a una abundncia deu vegades menor a la del Sol i un ndex de valor "+1" a una abundncia deu vegades major. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1951" title="Llista de personatges de la Mitologia Egpcia" nonfiltered="1229" processed="1213" dbindex="1231">
La Mitologia Egpcia es la propia de la religi que es va practicar durant millennis a l'antic Egipte i que va subsistir fins a l'arribada del cristianisme.

 Personatges  i llocs de la Mitologia Egpcia .





A.

Aaru, Aalu o Iaru era el parads de l'inframon on manava Osiris;
Aker era un du de la terra i dels morts. s el guardi de la porta de l'inframn (Aaru).
Akeru sn els dus que segueixen Aker, un du de l'inframn.
Am-heh era un du de l'inframon i la terra.
Amathaunta s el du de l'oce, que no cal confondre amb les aiges primordials. Sembla ser un avantpassat de Poseid;
Amaunet era una mare i deessa de la fertilitat i representant del vent del nord.
Ament, Amenti o Amentet;
Ammon, Amon-Re o Kematef a partir de l'onzena dinastia, prengu una dimensi nacional i que s'acab imposant com a du dels dus.
Ammut, Ammit o Ahemait conegut com el "devorador dels morts";
Amset;
Amun;
Andjety, Anezti o Anedjti s un du de l'inframn adorat particularment a Busiris. En l'art, el van representar duent una corona cnica amb un parell de plomes al cim, tot sovint sostenint un lladre i un fail. ;
Anhur o Onuris era un du de la guerra i la caa identificat tardanament amb Horus i adorat principalment a Thinis. Estava cast amb Mekhit. En l'art era representat com un home barbut vestint tratge, un barret amb quatre plomes i sostenint una llana.
Anouke o Ankt era una deessa de la guerra, identificada ms endavant amb Neith. En l'art, la representaven amb un arc i fletxes, una corona corbada i una llana.


Anti era el du falc del transbordador d'homes. El seu culte predomina a la regi de Badari, a l'Alt Egipte, del qual es coneixen documents des de la Segona Dinastia. ;
Anubis era el du de la mort.
Anuket, Anqet o Anukis ( Grec ) era la deessa del riu Nil i era adorada a l'illa Elephantine , juntament amb Chnum i Satis. La varen associar amb una gasela.
Anukis;
Apedemak fou el principal du de Nbia.
Apep, Apofis o Apepi s la serp del caos amb la que lluita cada nit Ra. Si algun dia aconsegueix devorar-lo el mn s'acabar. Va ser creat de la saliva de la gran mare Neith.;
 Apis o Hap era un brau de Memphis. Es personificava damunt la terra amb qualsevol brau negre que tingus un triangle blanc enmig del front. Aquests braus es mataven quan tenien vint-i-cinc anys. El seu culte estava associat amb Ptah, i l'inframon (Duat).
Arensnufis fou una detat de Nbia representada com antropomorfa. esta representat a Massawarat i al temple de Dendur a la primera cascada del Nil en companyia de Pateese i Pihor, dos deus locals. Fou company d'Isis. El seu company fou Sebimuker i ambds tenen esttues a Massawarat i Meroe, i a un temple a Philae;
Arensnuphis, Ari-hes-nefer, Arsnuphis o Harensnuphis s un du lle company d'Isis;
Ash o As s el du falc del desert (especialment els oasis), identificat amb Set.
Astennu s un company de Thoth i a voltes ell mateix.
Aten o Aton s el du del sol ;
Athor, Het-hert, Het-Heru, Hathor o Hwt-Hert deessa de l'amor, la beguda i les arts sonores.
Ausaas era la muller de Harachte.

B.

Babi era el du babu que vivia en els rgans humans i juntament amb Ammit, devorava les nimes en el Duat. Era considerat el mestre del sexe a l'altra vida i era representat amb una erecci, la qual fou utilitzada com a mstil del transbordador a l'inframon.
Bakha o Buchis era el brau d'Hermonthis. Bakha era l'avatar de Menthu i canviava de color vint-i-quatre cops al dia, un per hora. ;
Banebdjetet, Ba Neb Tetet, Banebdedet o Baneb Djedet  s el du boc, marit de Hatmehit i pare de Har-pa-khered. El seu culte se centrava a Mendes. Quan Horus i Set lluitaven pel tron d'Egipte, va recomanar que els dus consultessin Neith qui aconsell que el tron es dons a Horus.
Ba-Pef s un demonac du menor.
Bastet, Bast o Ailuros era una deessa solar benefactora de la fertilitat i protectora de les dones prenyades.
Bat, Bebti, Bata o Babu s la deesa de la fertilitat i les vaques, el seu animal sagrat. Estava fortament associada amb Hathor i Nephthys, qui podia haver estat una altra manifestaci d'ella. ;
Beb, Babu o Baba era el primognit d'Osiris segons el Llibre de la Mort. Poca cosa ms se'n sap d'ell.
Bennu o Fnix s un ocell de foc sagrat.
Bes o Bisu era un du nan horriblement lleig que protegia contra els esperits i la mala sort.
Beset era una deesa que protegia la humanitat de les serps i altres animals, ssers i dimonis malvats aix com de la mala sort. ;

C.

Chem, Khem o Ham era el du de la fertilitat i el patr de la civilitzaci egpcia. Era representat portant robes de dona. ;
Chensit era la deesa protectora del Baix Egipte.
Chenti-cheti era un du cocodril encara que ms tard va passar a ser un du falc.
Cherti o Kherty ("el d'abaix") era el transbordador dels morts i un du boc de l'inframon (Duat). El seu culte se centrava a Letopolis.
Chnum era el du del delta del riu Nil i el creador de la canalla humana a partir de peces de terrissa en els ventres de les mares.
Chons, Khons, Khensu o Khonsu era una deitat llunar i fill d'Amun i Mut. En l'art, se'l representava com a home amb la postura d'una mmia i barba curvilnia junt amb una lluna plena i una lluna creixent a la vestimenta del cap.
Chontamenti, Khentamenti o Khentimentiu era un du de l'inframon (Duat) representat amb un cap de gos i banyes, o ocasionalment com a un simple gos.

D.

Dedun o Dedwen era un du lle del blat i la prosperitat.
Djebauti o Zebauti s un du de la fertilitat.
Dua era el du del sanejament i la sanitat pblica.
Duamutef o Tuamutef era un dels quatre fills d'Horus i un du funerari protector de l'estmac i dels cossos momificats gurdats en una gerra. Estava associat amb el xacal. ;
Duat, Amenthes o Akert s l'inframon on el sol viatja de l'oest a l'est durant la nit i on les nimes (KA) del morts eren jutjades per Osiris i Thoth utilitzant la Ploma de la veritat. Les nimes massa pesades pel seu pecat eren menjades per Ammit i Babi. Les ms lleugeres, eren enviades al Aaru, el parads ;

E.
L'Ennada eren els nou dus ms importants. Eren Atum, Isis, Nephthys, Nut, Osiris, Seb, Set, Shu i Tefnut.

G.

Geb, Seb o Keb s el du de la Terra, fill de Tefnut i Shu, germ de Nut, de qui s marit i amb qui va engendrar Isis, Osiris, Horus, Seth, Haroheris i Nephthys. Amb Renenutet era el pare de Nehebkau. Va engarjolar les nimes mortes d'homes i dones malvats, i els va prohibir l'entrada al parads. Estava associat a l'oca i als colors negre i verd. Cal remarcar el fet inusual que en aquesta mitologia la Terra sigui un du enlloc d'una deessa.

H.


Hapi era un dels fills d'Horus representat en la literatura funerria protegint el tro de Wesir a l'inframon. Hapi es representa com a un hum momificat amb cap de babu en els mobles funeraris i en les gerres on es guardaven les restres dels difunts. Filsofs hermtics tardans relacionarien Hapi amb l'element de l'aire.
Hapy era una deitat solar i la simbolitzaci de la crescuda anual del riu Nil;
Harachte ("Horus de l'horitz"), Harakhti o Re-Harakhti era el du del sol naixent, una manifestaci d'Horus i ms endavant de Ra. Es va casar amb Ausaas.
Hatmehit o Hatmehyt  era una deesa peix esposa de Banebdjetet i mare de Har-pa-khered. El centre del seu culte era Mendes.
Hauhet era una dels Ogdoad. Juntament amb la seva muller, Huh, era la personificaci de l'espai i l'infinit.
Hedetet del dest.
Heryshaf era un vell du boc el culte del qual estava centrat a Heracleopolis (actualment: Ehnas). Estava identificat amb Ra i Osiris en la mitologia egpcia i a Heracles en la grega on fou anomenat Harsaphes.
Hesat era una deessa vaca mare de l'Anubis. Per aix la llet s'anomenava la "cervesa de Hesat".
Hetepet s un du local.
Hez-ur era un du babu.
Hike o Heka era el du de la mgia i el fill de Menhit amb Atum o Chnum. Era el du patr dels doctors.
Horus, Behedti, Chenti-irti, Ba, Harendotes, Harmachis, Har-mau, Harmerti, Har-nedj-itef, Haroeris, *Har-pa-Khered, Harpocrates, Har-pa-khered, Harsomtus, Her-akhety, Heru-sa-Aset, Har-sa-iset, Harsiesis, Har-wer, Horakhety,Heru-ur, Hor-Hekenu, Har-em-akhet, Hr, Hrw, Khenty-irty, Mekhenty-er-irty;
Hu era el du de la paraula que va fer servir Ra per crear el mn (tamb era el mot en si). Ell i Sia, foren creats d'una gota de sang del penis de Ra. Tots dos representen la ment i la saviesa de Ra.
Huh o Heh era un dels Ogdoad. Amb la seva dona, Hauhet era la personificaci de l'espai i l'infinit.

I.
Ihy, Ihu o Ehi Ihy era un du d'Hathor, adorat a Dendera. Era un du de la dansa de la msica.  Ihy era el du del sistrum, un tipus de sonall sagrat. ;
Imiut era un du de l'inframon.
Immutef, Iunmutef, Inmutef era un du que sostenia el cel.
  
Imset, Amset, Mesti o Mesta era un dels fills d'Horus i una divinitat funerria, un dels quatre germans que estaven associats amb el pots canpics (especficament: aquell que contenia el fetge). A diferncia dels seus germans, Imset no estava associat amb cap animal i sempre es representava com a hum.   ;
Ipet era una deessa hipoptam del part i patr de Luxor. Estava casada amb Ammon.

Isdes s un dels jutges de la mort en el Duat.
Isis era la deessa de la maternitat i la fertilitat.
Isten o Astennu era un du menor associat a Thoth. Vivia al costat del llac del judici final i supervisava part del procs.

J.
Jetj-amentiu s una divinitat egpcia, representat per una espcie de gos, possible antecessor d'Osiris.
Joh, Jah o Iah era una deitat lunar, de vegades identificat amb el du dels morts Osiris. De fet, el seu nom (en la variant sense aspiraci) forma part de molts topnims amb el significat "de lluna". Amb el pas del temps va quedar subsums en altres dus, com Thoth.
Juesaes era una deessa tamb anomenada Iusas o Jusas.
Junit era una deessa menor.

K.
Ka era una de les cinc parts de l'nima humana juntament amb el Ba, l'Akh el nom i l'ombra.
Kebechet era una important deessa serp funerria que supervisava la purificaci a travs de l'aigua.
Kebechsenef, Kebehsenuf, Qebshenuf o Qebehsenuf era un du funerari, associat amb falcons i les gerres canpiques (especficament: la gerra que contenia les vsceres de la part ms baixa del cos). Era un fill d'Horus.
Kemwer era un du del cel representat per un brau negre.
Khepri, Kheper, Khepera o Chepri era un du escabarat.
Kis era el du patr de Kusae, variant local de Hathor;
Kuk o Kauket era un antic du de l'Ogdoad, emparellat amb la seva muller, Kauket. Tots dos representaven l'original, caos de primordial fora del qual es form l'univers sencer. Tamb ajudaren a crear la llum.

M.
Maahes Mihos, Miysis o Mahes era un du lle possiblement d'origen estranger. El seu culte estava centrat a Leontopolis i Bubastis. Era fill de Bastet i Ptah. Castigava els mentiders.

Maat o Ma t era la deessa de la veritat, i la justcia.
Mafdet era una deessa pantera destructor d'escoprins serps i altres criatures verinoses. Estava associada amb els gats i les mangostes (ambdues espcies es caracteritzen per matar serps) i era coneguda com a protectora dels efectes de la picada de serp. erea represetnada com una dona amb el cap de Lleopard, Linx, o Pantera o com a una dona vestida amb una pell de gat. Els cabells trenats de Mafdet a vegades acaben en cues d'escorpins, presumiblement mostrant la seva dominaci sobre els verins. El seu culte es va acabant substituint pel de Bast.
Mehen s el du serp que defn a Ra quan passa cada nit per l'inframon. Junt amb Set lluitava contra el mostre Apep.
Mehturt, Mehurt, Mehet-Weret o Mehet-uret ("gran inundaci") era una deessa del cel, representada com a una vaca. Era la deessa de la part del cel on existia el sol, els llocs per on Ra es desplaava a travs del cel. Era tamb la personificaci de les aiges i/o tmul d'on surg Ra al comenament de temps.
Mendes era un du de la natura.
Menhit o Menchit ("aquella que massacra") era una deessa lleona de la guerra. Estava cada amb Chnum, amb qui era la mare de Hike.
Menthu, Mont o Mentu era un du falc de la guerra.
Meret o Mert era una deessa del cant, el ball, el joc i l'esbargiment.
Meretseger o Mertseger ("aquella que estima el silenci") era una deessa cobra, la personificaci de la muntanya que sobresortia al costat de la Vall dels Reis on es localitzen les tombes dels faraons. Escopia ver a qualsevol que intents robar o fer malb les tombes;
reials. Tamb era la patrona de diversos treballadors que es feien les seves tombes i castigava als treballadors que cometien crims.
Mesenet, Meskhenet, Meskhent o Meshkent era una deessa dels parts i del dest, aix com la creadora del Ka dels infants.
Min un aspecte del du Amon, era de les deitats egpcies ms antigues.
Mnewer o Mnevis era un brau negre a Heliopolis, venerat com a smbol de la fertilitat i com a oracle. Estava considerat un avatar, de Ra.
Mut (Mare) era la deessa patrona de Tebes i estava associada amb els rapinyaires. Amb Amun era la mare de Chons.

N.

Naunet era la deessa de l'abisme primordial, aqus de l'inframon i un dels de l'Ogdoad. Estava casada amb Nu.
Nechmetawaj era una deessa que tamb era coneguda com a Nehmet-awai.
Neferhor era un du tamb conegut com a Nephoros o Nopheros.
Nefertem, Nefertum, Nefer-Tem o Nefer-Temu s el du de la planta de lotus i una divinitat solar] associada amb l'alba. s fill de Ptah amb Sekhmet o b Bastet. En l'art sovint era representat amb flors de lotus al voltant del cap que alguns cops s de lle. En algunes llegendes, sorg d'una flor de lotus.
Nehebkau,  Nehebu-Kau o Neheb-Ka ("el que aprofita les nimes") era el du serp que vigilava l'entrada al Duat, l'inframon. Tamb protegia a Ra, el du de sol, en els seus viatges nocturns a travs de l'inframon, aix com als faraons desprs de la seva mort. Tamb protegia els humans de les mossegades d'animals verinosos, especialment de serps i escorpins. En diverses versions, era un fill de Serket, o de Seb de pare i amb Renenutet de mare.
Neith era una deessa de la guerra i la cacera i la divinitat patr de Sais, al Delta Occidental. Tamb, era el patrona del trenat -les benes i l'amortalla que portaven els difunts momificats s'anomenaven regals de Neith-. Sovint se la representava amb un conjunt d'arc i fletxes i ocasionalment amb un arp. Era la mare de Sobek. A la petici de Banebdjetet, interced en la guerra entre Horus i Set sobre el tron egipci; recoman que era Horus qui havia de governar. Se la identificava amb Nephthys i Anouke.
Nekhbet (que vol dir "de Nekheb"), Nechbet, Nekhebit o Nekheb era una deessa representada com un voltor amb diadema i els emblemes de la vida i la serenitat, patrona de la ciutat de Nekheb i de l'Alt Egipte, enfrontada sempre a la deessa Buto, patrona del Baix Egipte. Ms tard, amb Buto, fou la deessa patrona dels faraons. Se l'associa tamb al riu Nil i els seus bens i tamb s'esmenta com la deessa del part. ;
Nenun o Nenwen era un du falc.
Neper era un du del gra, especialment del blat i l'ordi. El seu homleg femen era Nepit.
Nephthys o Nebet-het;
Nepit era una deessa de fibra i l'homleg femenina de Neper.
Neter-khertet o Khert Neter ("lloc div de l'inframon") es refereix a l'inframon. Vegeu Duat i Aaru.
Nu era la personificaci de l'oce que encerclava el mn sencer. Era un du antic, fins i tot anterior a Ra, el qual emerg de Nu. Era part de l'Ogdoad a Hermpolis i el marit de Naunet.
Nunet o Nu era la divinitat de l'oce primigeni. Podia adoptar la forma masculina (Nu, la granota) o femenina (Naunet, la serp). Ms endavant tamb se la va representar com un home amb una barba blau i verda que representava els colors del mar. No se li retia cap culte en forma de temples per s hi havia llacs sagrats que eren com la seva llar. Va engrendrar Ptah. ;
Nut s la deesa del cel, filla de Tefnut i Shu, germana de Geb, de qui s esposa i amb qui va engendrar Isis i Osiris. Ra la recorre cada dia amb Sektet. Surt de la seva vulva a la matinada i entra a la seva boca al vespre.

O.
Ogdoad eren les vuit deitats adorades a Hermpolis. Estaven agrupats en quatre parells  mascle/femella: Nu/Naunet, Amun/Amaunet, Kuk/Kauket, Huh/Hauhet. Crearen el tmul de brutcia (Mehturt) d'on nasqu Ra. Els dus estaven associats amb granotes i les deesses amb serps.
Osiris o Usiris era un dels dus ms importants. Era un du de la vida mort i resurrecci.

P.
Pachet s una deessa lleona del desert. s la fusi de dues divinitats similars, Bast i Sekhmet, de l'Alt i el Baix Egipte. Sovint mata serps amb les seves urpes en les esttues que la simbolitzen. S'associa amb les tempestes provinents del desert i la maternitat. Es creia que caava sobretot de nit, per aix els grecs la van identificar amb Artemis;
Petbe era un du de la venjana.
Petesuchos era un du cocodril.
Pihor era un du de Dendur.
Ploma de la veritat;
Ptah-Seker-Osiris fou un popular du adorat durant el regne mitj. Era una amalgamaci de Ptah, Seker i Osiris.
Ptah-Seker fou una uni tardana de Ptah amb Seker. Amb Sekhmet era el pare de Nefertum.
Ptah s un du creador i deitat patrona de Memfis, aix com dels artesans.

Q.
Qetesh era una deesa de l'amor el qual potser tenia l'origen a Sria. Al pante egipci va anar adoptant progressivament ms connotaci sexual, fins esdevenir un aspecte de Hathor. Se la representava com una dona nua (bellesa) sobre un lle sota la lluna (nit) amb serps (penis) en una m i flors (vulva) en l'altra.


R.
Ra era el du del Sol d'Helipoli, creador suprem. Podia aparixer en forma de qualsevol altre du, per es distingia en qualsevol d'aquestes formes pel disc solar al seu cap.
Renenutet, Renenet o Ernutet era una deessa de les cobres, la mainada i la fertilitat. La seva mirada podia matar els enemics. Els seu culte estava centrat a Terenuthis. Amb Seb, fou la mare de Nehebkau.
Renpet era una deessa de la joventut, la primavera i la fertilitat.
Reret era una deessa hipoptam. Het-Khaat era el seu temple, i un dels seus principals propsits era el de restringir la malvada influncia de Set.
Ruti eren un parell de lleons que eren especialment venerats a la ciutat de Letopolis. Sembla ser una de les manifestacions del du Aker que va acabar tenint entitat prpia a la zona.


S.
Saa era la deessa de l'intelecte, la ment i el pensament conscient. El seu tamb es pot pronunciar Sia i significa "saber". Se la representa amb un papir a la m. Protegeix el cor (on els egipcis creien que s'emmagatzemaven els records en comptes d'al cervell).
Sai era una deessa del dest. Tamb coneguda com a Psais;
Saosis era una deessa coneguda principalment per la seva accia localitzada al nord de l'Heliopolis. Diversos dus i molt especialment Horus van emergir d'aquest arbre. ;
Satis, Satjit, Satet (a Elefantina), Sates o Sati era la deessa que vigilava la frontera d'Egipte amb Nbia al sud, i tamb estava associada amb les inundacions del riu Nil. Se la venerava, amb el nom de Satet, a l'illa Elefantina, juntament amb Chnum i Anuket. ;
Sechat-Hor era una deessa vaca.

Sed o Sedim era un du de la redempci.
Seker,  Sokar, Socharis (Grec) o Sokaris era un du dels artesans, la mort i els funerals. Estava fortament associat amb Osiris i Ptah. Com a Ptah-Seker, estava casat amb Sekhmet. Tardanament, Ptah-Seker-Osiris fou un du popular durant el regne mitj. En art estava representat com a un hum amb cap de falc.
Sekhmet s la deessa lleona, smbol de la fora i el poder;
Sektet s la barca amb qu Ra creua cada dia el cel sortint de la vulva de Nut fins que ella mateixa se l'empassa.
Sentait era una deessa vaca.
Sepa o Sep era un du de la terra i la fertilitat.
Septu, Sopd o Sopdu era un du de la guerra.
Serket o Hetyt Serket era una deessa dels escorpins, patr dels faraons, de les nimes mortes i dels pots canpics.
Seshat, Sesat, Sesheta o Seshata era una deessa de la cincia, literatura, histria, biblioteques, arquitectura i matemtiques, i filla o muller de Thoth.  En l'art era representada coma una humana amb un estel sobre el cap, vestint una bata de pell de lleopard. ;
Sesmu era el du que va inventar i supervisava el procs de premsat per a l'obtenci de ram i oli de cuina.
Seth era el deu de la violncia i del desordre.
Shait era un du dest, de vegades va ser considerat una deesa. Era present  al duat mentre es jutjava l'nima dels morts. Quan Akhenaton va introduir el monoteisme, Shait fou un atribut d'Aten de manera que Ramss II afirmava ser el  senyor de Shait , el senyor del dest.
Shu s el du de l'aire. Va nixer d'una escupinada de Ra. La seva germana s Tefnut amb qui va engendrar Geb i Nut.

Sia era la personificaci de l'intellecte. Ell i Hu, foren creats d'una gota de sang del penis de Ra. Sia representava el coneixement, mentre Hu era el part de l'ordre i el discurs div. Eren part de l'equip de Sektet, el vaixell del sol Ra. Sia estava dempeus a la proa mentre Hu era el discurs div i comanda. Eren part de l'equip del vaixell de sol de Ra; Sia estava dret a la proa (excepte de nit, quan hi descansava Upuaut) amb Hu al darrere. Sia es representava sostenint un papir.


Sobek, Suchos (Grec), Sebek o Sochet era el du cocodril que simbolitzava la fertilitat del riu Nil i l'autoritat dels faraons. Era fill de Neith. El seu culte es trobava centrat a Kom Ombo, Tebes i el Faium. En l'art era representat com a un home amb cap de cocodril o com a un simple cocodril. ;
Sopdu (Orient o Falc amb plomes) fou el nom del noms XIX del Baix Egipte. La capital fou Per-Sobdu (avui Saft al-Henna). La detat principal fou Sopdu.
Sopdet o Sothis (Grec) era la deessa de la fertilitat associada amb l'estrella Srius. Quan Sirius apareixia en el cel el juliol, el riu Nil tenia la crescuda i per tant els antics egipcis van connectar els dos fets. Ms tard es va fusionar amb Isis.

T.
Taweret Opet, Toeris, Taueret, Taurt o Apet ("la gran") era una deessa hipotam patrona de les dones prenyades, les llars i sobretot els parts (el seu company era Bes). Les dones prenyades lluien amulets amb el seu nom. En l'art se la representava amb uns grans pits, gran panxa, el cap d'un hipoptam, els membres d'un lle i una cua de crocodil. ;
Tefnut s la deessa de la humitat. Va nixer d'una escupinada de Ra. El seu germ s Shu amb qui va engendrar Geb i Nut.
Tenenit era la deessa de la cervesa.
Thoth s el du lunar d'Hermpolis, representat com un ibis o un babu. s l'inventor del calendari de 365 dies, de l'escriptura i del llenguatge.
Trada de Tebes s un conjunt compost de tres dus de la mitologia egpcia;

U.

Y.

W.
Wadjet, Buto, Uto, Edjo, Udjo o Wadjit ("papir acolorit", referint-se al color de la cobra) era una serp (especialment una cobra) deessa i patrona de l'oracle en la ciutat del mateix nom (Buto o Per-Wadjet). Estava associada amb Nekhbet com a detat patrona dels faraons. ;

Wepwawet, Upuaut, Wep-wawet, Ophois o Ap-uat ("obridor dels camins"), el fill d'Isis, era un du xacal de la mort i la guerra, adorat especialment a Asyut (Siut).  Es creia que havia obert els camins per als exrcits dels faraons aix com per als esperits dels morts. Wepwawet s originari de l'Alt Egipte, per va simbolitzar la unitat dels dos imperis. Originalment, Osiris era el du de la mort, del cementeri i l'inframn, per amb la pujada de la dotzena dinastia el van limitar a l'inframn i Wepwawet va assumir el control dels seus deures com a du funerari.



Bibliografia.

El Libro de los Muertos de los Antiguos Egipcios. (Papiro de Turn). Boris de Rachewiltz. Ediciones Destino, S. A. Consell de Cent, 425 - 08009. Barcelona. 1 Edici Febrer 1989. Captol CXXV.

Referncies.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1952" title="Mtrica (matemtiques)" nonfiltered="1230" processed="1214" dbindex="1232">
Una mtrica es un objecte matemtic que permet definir les propietats de l'espai-temps; en particular calcular les distncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1953" title="Mtrica (poesia)" nonfiltered="1231" processed="1215" dbindex="1233">
En la poesia, la mtrica s la disciplina que s'ocupa de l'estructura rtmica dels versos i de la seva tcnica de composici. 

La unitat bsica per comptar els versos varia segons la cultura, pot ser el peu, la llargada de les vocals o la sllaba (ms freqent en les llenges romniques).

En catal un vers es classifica en menor o major segons si t menys o ms de 8 sllabes. Les sllabes potiques coincideixen amb les ordinries exceptuant els fenmens de diftongaci o sinalefes, els hiats o les diresis. Es compta fins a la darrera sllaba tnica del vers, com en d'altres llenges romniques en qu sn freqents les paraules agudes, com el francs i l'occit. En les llenges romniques en qu sn molt ms freqents les paraules planes (com el castell i l'itali) es compta fins a la darrera tnica i se n'hi afegeix una. Aix fa que, per exemple, en catal es digui que un vers alexandr t dotze sllabes, mentre que en castell i itali es digui que en t catorze (els dos hemistiquis es compten per separat, de manera que, amb el mateix nombre de sllabes, el castell i l'itali en compten dues ms).

Segons el tipus de vers, hi ha un ritme cannic, marcat pels accents i la llargria de les paraules. Els versos poden tenir rima entre ells, s a dir, coincidncia de sons finals. Tamb poden combinar-se per formar una estrofa, amb un esquema mtric fixat (com el sonet). Si no s'adeqen a aquestes restriccions, es parla de versos lliures o blancs.


Enllaos externs.
Mtrica catalana;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1954" title="Mtrica" nonfiltered="1232" processed="1216" dbindex="1234">

Aquesta s una pgina de desambiguaci. Els significats de mtrica sn: 

Matemtiques: objecte matemtic, mtrica (matemtiques).
Poesia: com es fan el versos, mtrica (poesia).
Msica: com es representa el ritme musical, mtrica (msica).
Informtica: metodologia de planificaci, disseny i manteniment de sistemes d'informaci, Mtrica (Informtica).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1955" title="Metrologia" nonfiltered="1233" processed="1217" dbindex="1235">
La Metrologia s la branca de la cincia i de la tcnica dedicada a la definici dels patrons de mesura i a la determinaci dels fenmens fsics que els fonamenten.

En el Sistema Internacional d'unitats, SI, es consideren fonamentals les unitats de: longitud, massa, temps, intensitat de corrent, temperatura, intensitat lluminosa i quantitat de matria. La resta de unitats es poden considerar derivades de les fonamentals.

Paraules relacionades:

Centmetre;
CGS;
Gram;
Kilogram;
Metre;
Segon;
Sistema Internacional;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1956" title="Mdul de distncia" nonfiltered="1234" processed="1218" dbindex="1236">

El mdul de distncia s la diferncia (m-M) entre la magnitud aparent i l'absoluta, d'una font. Est relacionada amb la seva distncia d (expressada en prsec) segons la relaci: m = M + 5log(d/10).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1958" title="Micro" nonfiltered="1235" processed="1219" dbindex="1237">
Micro (smbol  ) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-6, o 1/1 000 000.

Adoptat el 1960, prov del grec        (mikrs) ; que significa petit

Per exemple;
 1 micrmetre = 1  m = 10-6 metres = 0,000 001 metres;
 1 microgram = 1  g = 10-6 grams = 0,000 001 grams;
 1 microsegon = 1  s = 10-6 segons = 0,000 001 segons;

----
El prefix micro (del grec mikrs, "petit") tamb s'utilitza en moltes paraules, sobretot en Cincia i Tecnologia, per referir-se a sistemes o processos que tenen lloc a petita escala, o a camps de coneixement especialitzats en aquests temes. Per exemple,
 microbi, microbiologia;
 microscopi;
 microprocessador;
 microclima;
 microeconomia;
 etc.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1959" title="Monlit" nonfiltered="1236" processed="1220" dbindex="1238">
Un monlit s un monument de pedra d'una sola pea.

N hi ha de molts tipus i es poden trobar sols, junts o associats formant una construcci. En forma d'esttua, com a estela...

Generalment, per, quan es parla de "monuments monoltics" fem referncia a grans construccions megaltiques com les conegudes Taules de Menorca.

Un dels monuments ms espectaculars format per monlits gegants, als que llavors s acostuma a anomenar "monuments megaltics", s el de Stonehenge, a la Gran Bretanya.

Una de les altres grans concentracions de monlits es troba a Carnac, a la regi de la Bretanya francesa, on ms de 3000 menhirs clavats a terra i alineats, formen un paisatge enigmtic, del que es continuen fent tota mena d'hiptesis, sobre qu volien expressar els nostres avantpassats de la Prehistria amb aquestes construccions.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1960" title="Enric Morera i Viura" nonfiltered="1237" processed="1221" dbindex="1239">
Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865-1942) fou un compositor catal que va escriure peres, msica escnica, obres simfniques, corals, concerts i una Missa de rquiem, per sobretot s reconegut per les seves sardanes corals amb ttols tant populars com La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empord. La seva obra s'adscriu a l'esttica neoromntica i s una magnfica mostra del nacionalisme musical catal.

Vida.

Quan encara no tenia dos anys es trasllad amb la seva famlia a l'Argentina on ja hi inicia els estudis musicals. Hi visqu la msica a l'ambient familiar, ja que el seu pare treball com a contrabaix al Teatro Alczar (teatre de varietats), on tamb don llions de piano. El 1881 torn a Barcelona, on continu els estudis de piano amb Carles Gumersind Vidiella i harmonia amb Felip Pedrell. En aquesta poca fu amistat amb Isaac Albniz. Desprs resideix un temps a Blgica, dos anys ms a l'Argentina, fins que l'any 1890 torna definitivament a Barcelona amb un gran bagatge de coneixements musicals.

El 1893 estrena la Dansa de gnoms, seguint la tradici claverina, i el poema simfnic Introducci a l'Atlntida. Mentre, es relaciona amb el grup del Modernisme catal freqentant Sitges i estableix amistat amb el capdavanter del moviment, Santiago Rusiol. Dins d'aquest corrent va escriure msica per a Jess de Nazareth (1894), d'ngel Guimer, per a les Festes modernistes de Sitges, l'pera La fada (1897), amb text de Jaume Mass i Torrents, i per a L'alegria que passa (1898), de Santiago Rusiol.

El 1895 fund la coral Catalunya Nova, i la dirig fins a la fi del 1900. L'any segent fund el Teatre Lric Catal, pos msica a La nit de l'amor, novament de Rusiol, incloent-hi una sardana coral, que assol un gran xit, public el Tractat d'harmonia i va escrire la sardana, Enyorana, durant una estada a Madrid infructuosa. Torn a Barcelona, on particip en els Espectacles i Audicions Graner, amb msica d'escena per a obres com El comte Arnau (1905), de Josep Carner, La Santa Espina (1907), d'ngel Guimer, la sardana de la qual s una de les seves obres mestres, i, tamb, Don Joan de Serrallonga. Estren al Liceu l'pera Emprium (1906) i l'obra lrica en tres actes Bruniselda (1906). L'any 1909 torn a traslladar-se a l'Argentina, on no estren cap obra, i en el seu retorn a Catalunya (1911) fou rebut apotesicament.

Aquell any entra com a sots-director de l'Escola Municipal de Msica de Barcelona, que actualment s el Conservatori Municipal de Msica de Barcelona, esdevenint un notable pedagog.

El 1912 estren l'pera Titaina, i el 1916 Tassarba, ambdues al Liceu. El 1931 va escriure msica escnica per a El castell dels tres dragons.

Les seves sardanes escrites per a cobla, sovint instrumentades per Josep Serra i estrenades per la cobla La Principal de Peralada, sn una bella mostra del carcter social i catalanesc de la seva obra: Baixant de la font del gat, Serra amunt, La font de l'Albera, Davant la verge, Festa major, i La nostra Roser, la darrera de l'any 1940.

Obres.

Canons.
 Canons populars catalanes harmonitzades - 1910;
 Canons de carrer - 1926, poemes de Josep Maria de Sagarra;
 La can dels catalans - 1930;
 Dotze canons del Llibre de la Ptria - 1936, text de Vives i Miret;


Misses.
 Missa de rquiem - 1899;

Msica escnica. 

peres.
 La fada - 1897, text de Mass i Torrents, estrenada a Sitges, en les Festes Modernistes;
 Emprium - 1906, estrena al Gran Teatre del Liceu;
 Bruniselda - 1906, estrena al Gran Teatre del Liceu;
 Titaina - 1912, llibret d'ngel Guimer, estrena al Gran Teatre del Liceu;
 Tassarba - 1916, estrena al Gran Teatre del Liceu;

Msica incidental i sarsueles.
 Andreu el navegant ;
 Jess de Nazareth - 1893, drama d'ngel Guimer, estrenat al Teatre Novedades de Barcelona;
 Les monges de Sant Aimant - 1895 (24 d'abril), drama d'ngel Guimer, estrenat al Teatre Novedades de Barcelona;
 L alegria que passa - 1898;
 La nit de l amor - 1901, text de Santiago Rusiol ;
 Cigales i formigues, de Santiago Rusiol - 1901 (20 de febrero);
 Las caramellas- 1902, sarsuela;
 El comte Arnau - 1906, text de Josep Carner, estrenat al Teatre Principal de Barcelona;
 La Santa Espina - 1906, text d'ngel Guimer, estrenat al Teatre Principal de Barcelona;
 La reina vella - 1908, drama de ngel Guimer, estrenat al Teatre Principal de Barcelona;
 La Baldirona - 1914, sarsuela, text d'ngel Guimer, estrenada al Teatre Principal de Barcelona;
 Baixant de la Font del Gat, o, La Marieta de l'ullviu - 1922, 15 d'abril, text d Amichatis i Gaston A. Mntua;
 Don Joan de Serrallonga, text de Francesc Pujols, basada en l obra homnima de Vctor Catal, estrenada al Teatre Tvoli de Barcelona -  1922 (7 d octubre);
 El castell dels tres dragons - 1931, text de Frederic Soler "Pitarra";
 Sirenes i mariners - 1933;
 El Ferrer de Tall;
 La viola d'or;
 Nit de Nadal;


Obres simfniques i de cambra.
 Minuet per  a quartet de corda -1889;
 Introducci a l'Atlntida, poema simfnic -1893;
 Dansa del gnoms- 1893, scherzo per a orchestra;
 Concert per a violoncel i orquestra -1917;
 El poema de la Nit i el Dia i de la Terra i de l'Amor, poema simfnic - 1920, text de Joan Llongueres ;
 Catalnia;
 Sonata per a viol i piano;


Sardanes.
 Enyorana - 1905;
 L'Empord - 1908, poema de Joan Maragall;
 Les fulles seques - 1909, poema d ngel Guimer;
 La sardana de les monges - 1919,  poema d ngel Guimer, estrenada Teatre Eldorado de Barcelona per l'Orfe Catal;
 La sardana de la Ptria - 1921, poema de Joan Llongueres;
 Baixant de la font del gat - 1922;
 Mar lliure - 1935;
 La nostra Roser - 1941;
 Catalunya;
 Girona;
 Les neus que es fonen;
 Serra amunt;



Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1961" title="Mongol" nonfiltered="1238" processed="1222" dbindex="1240">
El mongol s una llengua monglica parlada principalment a Monglia per unes 2.300.000 persones i a la Xina per ms de tres milions. El dialecte de Monglia s'anomena generalment 'khalkha' i el de la Xina 'chahar'. El mongol s'escriu amb dos alfabets diferents, l'alfabet cirllic, que s el ms habitual, i l'Uigur, que s el tradicional.

Exemple de mongol amb la seva traducci al catal:
Elee heree galuu gurav ereg ergeldene;
"El falc, el corb i l'nec volen sobre la vora del mar";


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1962" title="Manx" nonfiltered="1239" processed="1223" dbindex="1241">

El manx s una llengua parlada per menys de 100 persones a la Xina, la majoria gent gran. Fan servir l'escriptura xinesa, tot i que antigament en tenien una de prpia, derivada de la del mongol.

 Enllaos externs .
 Article sobre el manx i la seva antiga escriptura a la pgina de la Promotora Espaola de Lingstica (en castell);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1963" title="Llenges manx-tungs" nonfiltered="1240" processed="1224" dbindex="1242">
Les llenges manx-tungs sn un grup de llenges parlades a l'est de Sibria i Manxria. Hom les considera una divisi de les llenges altaiques juntament amb les llenges turqueses i les llenges mongliques, per aquesta divisi no s universalment acceptada. 
 Classificaci .
Les llenges del grup manx-tungs es divideixen en dos grups:

Grup Septentrional
 Even;
 Evenki;
Hom considera relacionades amb l'evenki:
 Oroqen;
 Negidal;
 Solon;
 Manegir;
Grup Meridional
Grup del sud-est;
 Nanai (Gold, Goldi, Hezhen);
 Akani;
 Birar;
 Kile;
 Samagir;
 Orok;
 Ulch;
 Oroch;
 Udege;
Grup del sudo-oest o Jurtxen-manx;
 Manx;
 Xibe;
 jurtxen, actualment extingit;

Referncies.
Kane, Daniel. The Sino-Jurchen Vocabulary of the Bureau of Interpreters. Indiana University Uralic and Altaic Series, Volume 153. Bloomington, Indiana: Indiana University Research Institute for Inner Asian Studies, 1989.
Miller, Roy Andrew. Japanese and the Other Altaic Languages. Chicago: The University of Chicago Press, 1971.
Poppe, N.N. Vergleichende Grammatik der Altaischen Sprachen Comparative Grammar of the Altaic Languages. Wiesbaden: Otto Harrassowitz, 1960.
Tsintsius, V. I. Sravnitel'naya Fonetika Tunguso-Man'chzhurskikh Yazkov Phonetics of the Manchu-Tungus Languages. Leningrad, 1949.

Enllaos externs.

- Monumenta Altaica - Llenges altaiques. Gramtiques, Texts, Diccionaris, Bibliografies;
Grup de Recerca Tungsic a Dartmouth College;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1964" title="Repblica de Malta" nonfiltered="1241" processed="1225" dbindex="1243">

Malta s un estat insular del Mediterrani. L'arxiplag malts, format per les illes principals de Malta i G awdex (o Gozo) i altres de menors, est situat al sud de Siclia, de la qual el separa l'estret de Malta.

La capital s la Valletta.

Histria.

El seu nom antic fou Melita (      ) derivat de mel. Fou una colnia fencia que amb el temps va quedar a l'orbita de Cartago.

A la Primera Guerra Pnica era en mans dels cartaginesos i fou assolada per la flota romana dirigida per Atilius Regulus, el 257 aC, per no fou ocupada.

A la Segona Guerra Pnica la guarnici cartaginesa estava manada per Amilcar fill de Gisg que va capitular davant la flota de  Tiberi Semproni el 218 aC i des llavors va pertnyer a Roma i incorporada a la provncia de Siclia.

Al segle segent va comenar a ser usada com a base de pirates cilicis que la feien servir de quarter d'hivern, per al segle I aC estava recuperada i prosperava destacant la fabricaci de lli, cot i altres productes molt apreciats a Roma on eren coneguts com "vestis melitensis".

Es suposa que fou a aquesta illa on va desembarcar Sant Pau en el seu viatge a Roma l'any 60 tot i que alguns autors pensaven que  es tract de l'illa Melita (Melda) a la mar Adritica.
 
No s'esmenta l'illa durant l'Imperi excepte pels gegrafs on ja comena a aparixer sota el nom modern de Malta.

A la caiguda de l'Imperi va estar en mans dels vndals per recuperada per Belisari, el general bizant, el 533 i va romandre a les seves mans fins que fou ocupada pels rabs el 870. Emigrants rabs es van barrejar amb la poblaci local i van formar la actual poblaci.

El 1091 fou ocupada pels normands. El Regne de Siclia, per les succesions dinstiques, va arribar als Anjou francesos desprs de la derrota del Hohenstaufen de la casa de Subia.

La poblaci de l'illa de Siclia es va aixecar contra la tutela del rei francs Carles d'Anjou, el 1282. De resultes d'aquest aixecament, conegut com a les Vespres Sicilianes, el rei catal, Pere el Gran entr a l'illa de Siclia i les de Malta i Gozo.

Fou possessi de la corona fins que desprs de la perdua de Rodes pels cavallers els hi fou cedida i van esdevenir el Cavallers de Malta. La van conservar fins que fou ocupada per Napole al que van expulsar els anglesos. Des llavors fou colonia anglesa, que a la segona meitat del segle XX va obtenir autonomia.

L'any 1974 Malta va acordar amb Gran Bretanya, la seva independncia.

Vegeu tamb.

Vespres Sicilianes;
Setge de Malta;

 Enllaos externs .
 Malta;
 Malta live TV;
































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1965" title="Msica clssica" nonfiltered="1242" processed="1226" dbindex="1244">
Msica clssica es una expressi genrica, que pot fer referncia a diferents poques i estils musicals:

La msica occidental culta per oposici a la msica popular i a la msica tradicional, que s'ha ensenyat, aprs i transms en institucions i organitzacions especficament dissenyades per a aix (a les capelles de msica, als conservatoris, i a les escoles de msica segons els llocs i perodes) i que ha disposat d'un corpus teric que s'ha anat desenvolupant en parallel a la prpia creaci artstica, fets que no s'han donat ni en la msica popular ni en la tradicional fins a temps molt recents. Aquesta, abraa des de l'edat mitjana (segle IX concretament) fins a l'actualitat, entenent que la msica clssica actual s la que respon al denominador de msica contempornia, i que s hereva de la tradici de la msica clssica de perodes anteriors aix com dels seus camins de transmissi i de teoritzaci.

Cal esmentar que el qualificatiu de msica culta com a sinnim de clssica no s acceptat per tothom, ats que la msica popular es considera l'expressi de la cultura popular, aix com la msica tradicional ho s de la cultura tradicional, de manera que no sols la msica clssica s culta en el sentit de pertnyer a una cultura; s, per, que ho s en el sentit de ser autoteoritzada. 

La msica del perode anomenat Classicisme, que va de la segona meitat del segle XVIII fins als primers anys del XIX. Segon la visi preconitzada per la musicologia alemanya, aA l'inici d'aquesta poca trobem l'anomenada Escola de Mannheim que s'impos per tot Europa. Johann Stamitz s qui perfeccion l'escriptura, fix les formes instrumentals i s el primer en organitzar una orquestra simfnica. Tot i que els canvis ms visibles es produren en l'rea germnica, les influncies de l'estil clssic provenen de diversos punts d'Europa, en especial l'estil forjat pels operistesitalians aix com una svia manera d'incloure elements del folklore per part de compositors centreeuropeus. Franz Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart sn alguns dels compositors ms representatius. Foren els compositors, musiclegs i terics del segle XIX els que van considerar que aquest estil forjat sobretot a partir de la dcada de 1760 era, veritablement, clssic. I ho era en el tercer senti, que s'explica a continuaci.

 El concepte de clssic s'aplica de manera general a tota obra d'art la memria de la qual perdura al llarg del temps, i esdev model per a temps i creadors futurs. s en aquest sentit que hom parla de jazz clssic, rock clssic, etc. ;

Pgines que s'hi relacionen.

Histria de la msica;
Compositors;
Classicisme musical;
Classicisme viens;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1966" title="Modest Mssorgski" nonfiltered="1243" processed="1227" dbindex="1245">

Modest Petrvitx Mssorgski, en rus                               (Karevo, 1839   Sant Petersburg, 1881), va ser un dels compositors nacionalistes russos ms originals i influents del segle XIX.

 Vida .
Va nixer a Karevo (Rssia) el 21 de mar de 1839.
Era fill d'un terratinent, gran amant de la msica.
La seva mare va ser qui li va donar les seves primeres classes de piano.

Va progressar tan rpidament que als set anys ja tocava petites peces de Liszt, i als nou interpretava un gran concert de John Field  davant d'un nombrs auditori a casa dels seus pares.

Tenia una dida que el va endinsar en el coneixement de la seva terra a travs dels contes russos.
Aquest mn de mgia i fantasia va ser utilitzat posteriorment en les seves composicions.

Als deu anys, el seu pare el va matricular, juntament amb el seu germ Filaret, a l'Escola de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg amb la intenci de qu fessin la carrera militar.

La seva primera composici, data de l'any 1852, el seu primer any d'estada a l'Escola de Cadets.
Tenia noms tretze anys i la pea estava dedicada als seus companys de l'escola militar.
Era una pea per a piano titulada Polka Porte-enseigne. Ja en aquesta primera composici s'observa el carcter original que tindria la seva msica.

Durant la tardor de l'any 1856 va conixer casualment a Alexander Borodn que era metge per tenia una gran afici per la msica.

Molts anys ms tard, Borodn va descriure com era Mssorgski, amb disset anys, quan el va conixer:

Era encara un noi innocent, molt elegant, un tipus acabat de jove oficial. El seu uniforme estava sempre impecable. Els seus cabells perfectament pentinats. Les seves mans, unes mans de gran senyor, les portava sempre molt ben cuidades. Les seves maneres eren refinades i aristocrtiques. La seva educaci i la seva cortesia eren notables. Parlava francs i li agradava tocar peces de Verdi.;

Sembla important remarcar aquesta descripci, perqu estem habituats a veure retrats de l'ltima etapa de la seva vida, en els que es veu en un estat deplorable, que no concorden en absolut amb aquesta imatge.
Diverses circumstncies i la seva afecci cada vegada ms gran a la beguda van malmetre aquest jove tan prometedor.

L'amistat amb Borodn el porten a conixer altres joves interessats per la msica amb els que ms tard formaria el que es coneix com el Grup dels Cinc.

Aquests cinc msics eren:
Alexander Borodn;
Mili Balakirev;
Csar Cui;
Nikolai Rimski-Krsakov;
Modest Mssorgski;

De tots cinc, Mssorgski era el ms genial, el ms naturalista, en el sentit d'estar exempt de tot artilugi, utilitzant sovint una harmonia basada en les escales de la msica folklrica russa.
Alhora, per, i potser en conseqncia, va ser el menys tcnic, i sovint va caldre que els altres l'ajudessin, sobretot a instrumentar.

El 5 de juliol de 1858, Mssorgski deix l'exrcit i es veu obligat a treballar com a administratiu. La seva vida entre en un declivi imparable fins a la seva mort, a Sant Petersburg, en la ms absoluta indigncia.
Malgrat totes les dificultats, per, no va deixar mai d'escriure msica.

 Obra .
La seva obra mestra s l'pera Bors Godunov (1868) basada en el drama de l'escriptor rus Aleksandr Puixkin.

Altres obres seves que cal destacar sn:
Una nit a la muntanya Pelada (1867);
Quadres d'una exposici (1874);
Cants i danses de la mort (1877);
Khovanshchina;

T un ampli repertori de canons qualificades de genials, agrupades en cicles:
L'habitaci dels nens (1868); text del mateix Mssorgski.
Sense Sol (1874); text de Kutusov, un nebot seu.
Can de la pua; text del Faust de Goethe (va ser l'ltima que va compondre).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1967" title="Vogul" nonfiltered="1244" processed="1228" dbindex="1246">

El vogul tamb anomenat mansi s una llengua uraliana parlada per ms de 3.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi (Rssia). Segons Karjalainen i Ahlquist, es dividien en quatre dialectes que comprenien els segents territoris:
 Septentrional (regi de Lozva superior i Sosva);
 Oriental  (al riu Konda i afluents);
 Occidental (als marges de Pelymka i Vasgilsk i curs inferior i mitj del Lozva);
 Meridional (regi de Iavda).
La llengua es caracteritza, segons Karjalainen, per:

 Forta harmonia voclica de l'ugrofins *s > t, com tn, del fins suone, i *sh > t, com tengaer (talp).
 Declinaci rica en posposicions, i amb el dual.
 Conjugaci subjectiva i objectiva, com rati (batre)   ratilem (jo el bato). ;

Exemple de vogul amb la traducci al catal:

Man ault olep jegov! tak jlpenlachte nag namen...;

Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom...;

Referncies.
Nyelvrokonaink. Teleki Lszl Alaptvny, Budapest, 2000. ;
A vilg nyelvei. Akadmiai Kiad, Budapest ;
 Riese, Timothy.  Vogul: Languages of the World/Materials 158.  Lincom Europa, 2001. ISBN 3895862312;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1969" title="Mari (deessa)" nonfiltered="1245" processed="1229" dbindex="1247">
Mari s la deessa central del pante basc pre-cristi. s un sser prcticament omnipotent. En la majoria de les comarques s coneguda com la senyora d'alguna muntanya prominent. Aix, en el Duranguesat se l'anomena Anbotoko Andra Mari (Senyora Mari d'Anboto) o senzillament Anbotoko Dama (Dama d'Anboto). Se sol visualitzar elegantment vestida de roig o b com a una dona de foc. El seu consort s Maju o Sugar, els seus assistents les sorgines.

A Biscaia la seva llegenda la vincula amb el primer senyor histric del territori, Diego Lpez de Haro, amb qui se suposa que es va casar. En casar-se li va fer prometre que mai es faria el senyal de la creu a l'interior de la casa, per un dia va incomplir la promesa i Mari, immediatament, va sortir de casa volant amb la seva filla. Aquesta llegenda pot fer referncia als pactes aconseguits per mantenir Biscaia dins de Castella i a la traci que els senyors de Biscaia realitzen cristianitzant el pas (i trencant el pacte amb la Mari).

Hi ha dues teories per l'etimologia de Mari. Una suggereix que s una adaptaci del nom de la semi-divinitat cristiana Maria, encara que aplicat a un personatge essencialment diferent i ms antic. L'altre proposta que ha perdut la primera vocal, essent possiblement en origen  Amari  (Ama+ari), s a dir l'ofici de ser mare, o b  Emari  (Eman+ari): do, regal. Ambdues propostes no s'exclouen necessriament.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1971" title="Mirall trencat" nonfiltered="1246" processed="1230" dbindex="1248">



Mirall Trencat, publicada l'any 1974, s una novella de maduresa de Merc Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la famlia imaginria dels Valldaura.

Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaos familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una poca, la d'abans de la guerra civil.
Fragmentria i composada de mltiples veus, l'estil de la novella segueix el seu ttol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a travs de petits fragments de les vides que descriu. Aquest estil difereix considerablement d'altres obres de l'autora com La plaa del diamant o Aloma, on l'autora usa la primera persona en boca d'un personatge femen i despertant aix les lectures autobiogrfiques.

Rodoreda prengu diversos elements per a la concepci dels espais de la novella. S'hi troba el reflex del seu mn d'infncia amb el seu avi (del qual en parlava sovint) i al jard de la famlia. Els records de les grans torres i de l'ordre familiar establert sn una base indispensable per a Mirall Trencat, concebuda com una imitaci de les novelles de fullet de la segona meitat del segle XIX.
L'obsessi de Merc Rodoreda pels jardins la port a dibuixar tot un escenari natural estretament relacionat amb l'escenari del xalet dels Valldaura a la part alta de Barcelona. En aquest jard hi ha una barreja de jardins coneguts per l'escriptora. D'una banda, els seus jardins de Barcelona i, d'una altra, el jard on 1972 havia estat creant amb la seva amiga Carme Manrubia al xalet on vivien a Romany de la Selva. L'estudiosa de l'obra de Merc Rodoreda, Maringela Vilallonga ha definit molt clarament els elements del jard de Rodoreda a Romany que apareixen a la novella. Hi ha trobat una relaci tan estreta que s'ha arribat a preguntar si el jard recrea all que Rodoreda escrivia en aquell moment (Mirall Trencat fou comenada a Ginebra, per acabada a Romany de la Selva) o b la novella recrea el jard que Rodoreda i Manrubia havien concebut.

De tots els personatges que apareixen a la novella, els femenins destaquen per la seva complexitat i rellevncia. Teresa Goday de Valldaura, la cap de famlia, s retratada com una dona passional que al llarg de la novella s'apropa a la vellesa. Una dona que s'ha buscat una vida que li garanteix l'abundncia material. Aquest personatge entra en relaci amb la protagonista del conte "Cendres" de l'escriptora empordanesa Caterina Albert/Vctor Catal
Sofia Valldaura s retratada com una dona freda mancada de la sensualitat que caracteritza la seva mare. Aquesta duresa i sequedat es manifestaran amb fora durant els moments d'adversitat que la novella relata. La relaci amb la seva mare i Maria sn intenses i complicades. 
Maria presenta la generaci ms jove, personatge fora potic on hi conflueixen diverses tensions: la sexualitat, les relacions femenines, les familiars, la vida i la mort. 
Amb elles hi viuran figures masculines rellevants per a la trama com Salvador Valldaura, Eladi Farriols, Amadeu Riera, etctera. 

Juntament amb el jard apareixen altres smbols que configuren la dimensi mtica que en ocasions se li atribueix a l'autora. Entre altres, el mirall que reflecteix el pas del temps, amaga els secrets i enlluerna amb aparena; l'aigua, smbol de la natura creadora i la destrucci, on s'hi pot enfonsar l'inconfessable;  les joies que expressen la bellesa i riquesa, i tamb l'amor. I el darrer, la rata, expressi de la decadncia i destrucci del mn novellstic.

Adaptacions.

Mirall Trencat fou portada a la televisi l'any 2001, en una producci de TV3, dirigida per  Orestes Lara, sobre un gui de Josep Maria Benet i Jornet. 

s una srie de 13 captols, amb actors com Carme Elias, Emma Vilarasau, Abel Folk, Ramon Madaula, Miquel Sitjar, Irene Montal, Jordi Boixaderas, Julieta Serrano, Nria Hosta, Enric Arredondo, Marieta Orozo, Anna Azcona, Imma Colomer i Santi Ricard.

Enllaos externs.
Mirall Trencat a la Televisi de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1972" title="Mitologia basca" nonfiltered="1247" processed="1231" dbindex="1249">
La mitologia basca s el conjunt de creences i mites precristians dels bascos. Tot i la intensa cristianitzaci soferta en l'ltim millenni i de les persecucions de la inquisici, el poble basc ha conservat numeroses llegendes que parlen d'una mitologia prpia molt antiga. Aquesta mitologia ha estat recollida al llarg del segle XX per estudiosos com J.M. Barandiarn i J. Caro Baroja, entre d'altres.

Les llegendes de pobles vens romanitzats, com les de l'Alt Arag o Astries mostren una sorprenent similitud.

L'antiga religi basca sembla estar centrada en una divinitat central de carcter femen, que rep el nom de Mari. El seu consort mascul rep el nom de Maju o Sugar.

Encara que hi ha nombroses referncies a l'existncia d'una divinitat celest, anomenada Urtzi, i que podria ser assimilable al Jpiter llat o al Du cristi, aquest sembla no tenir cap paper en les llegendes, essent probablement una incorporaci d'origen exterior.

L'antiga religi basca s per tant de carcter ctnic, tenint tots els seus personatges el seu cau a la Terra i no al firmament, que sembla com un un paratge buit pel que Mari o Maju viatgen de muntanya a muntanya, o pastoregen remats de nvols.

Altres personatges de la mitologia basca sn les lmies, els mairus, els iratxos, Basajaun, Gaueko, Tartalo, els galtzagorris, el drac primigeni o Herensuge, les sorgines o bruixes, els jentils, etc.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1973" title="Mairu" nonfiltered="1248" processed="1232" dbindex="1250">
Mairu s el nom que es dna al Pirineu basc a foscos ssers mitolgics associats als crmlecs. A Oiartzun sels anomena "intxisu". Estan associats a les lamies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1974" title="Maquinari" nonfiltered="1249" processed="1233" dbindex="1251">


El maquinari (en angls hardware) d'un ordinador s el conjunt de les seves parts fsiques. Es classifica principalment per situaci (central o perifric) i funci (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare (de l'angls Motherboard), que s un circuit imprs sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP (Unitat Central de Procs, o CPU en angls)  , que s el microprocessador principal que es troba muntat sobre un scol a la placa pare. La resta de circuits impresos sn anomenats targetes (com ara la targeta de xarxa, o la targeta grfica). A ms dels components electrnics del maquinari central tamb hi ha elements electromecnics com el disc dur, la gravadora de CD o de gravadora de DVD, la font d'alimentaci, etc.
Situats a l'exterior de la caixa hi ha els perifrics d'entrada (teclat, ratol, webcam, escnner, etc) i sortida (impressora, monitor, altaveus, etc.).

El maquinari d'un ordinador no canvia tan sovint com el programari, el qual s rpidament creat, modificat o esborrat de l'ordinador. El firmware s un tipus de programari especial que canvia molt poc sovint (o mai), i s emmagatzemat en dispositius de maquinari com la ROM.

La majoria de maquinari no es veu a simple vista ja que est muntat com a sistemes incrustats dins d'autombils, forns microones, reproductors de discs compactes i de molts altres dispositius electrnics. Els ordinadors personals, que tenen el maquinari d'ordinador familiar per a la majoria de gent, formen noms una petita minoria d'ordinadors (un 0,2% de tots els ordinadors fabricats el 2003).

Debat lingstic.

El mot maquinari s un neologisme creat per a substituir el mot angls hardware. Tot i que l's de maquinari s la posici oficial i normativa, algunes persones pensen que aquest mot no s'hauria d'haver tradut, per tal d'emprar les energies normalitzadores en altres camps ms tils.  

Referncies.


Enllaos externs.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1975" title="Minair" nonfiltered="1250" processed="1234" dbindex="1252">
Els minairons sn uns ssers fantstics de mida diminuta. A l Alta Ribagora en diuen diablorins; al Pallars, a Andorra i a l Alt Urgell, reben el nom de minairons  amb les variants de manairons o menairons ; i encara, en altres indrets meridionals, ms allunyats del Pirineu, sn coneguts per femilians. Tots aquests noms es refereixen a uns mateixos ssers diminuts que alg guarda tancats dintre d un canut d agulles. 

Els minairons neixen de l'nerba menaironera , anomenada tamb herba de Sant Joan, ja que floreix i grana la nit del Solstici d'Estiu. Creix en coves de molta fondria guardades per gegants i dracs que noms deixen passar al punt de mitjanit de Sant Joan. Algunes versions indiquen que aquesta herba no s altra que la falguera. No queda clar, per, si el minair surt de la llavor o s ell mateix la llavor.

Sobre la natura real d aquests ssers, tamb hi ha diversitat d opinions. Alguns padrins em parlen de cuques, aix en general, sense aclarir per exemple, si aquestes bestioletes poden volar o no. Altres em diuen que sn com un eixam de mosquits petitssims, gaireb invisibles. N hi ha que prefereixen comparar-los amb els borinots, a causa de la brunzidera que fan en sortir del canut. Ning no dubta, per, que sn tan remenuts que en un canut de canya n hi caben a milers i que quan hom el destapa, surten delerosos exigint un treball dient "qu farem? qu direm?".

La llegenda diu que moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d'aquests follets, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i desesperat per les seves amenaces ( "qu farem, qu direm?") els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.

Un bon grapat d hereus del Pirineu han estat, en alguna ocasi, amos del canut dels minairons, grcies al qual la casa ha anat amunt com un bolet. Entre els propietaris del canut, hi ha, per descomptat, els hereus de les cases bones, per no hi manquen tampoc els vividors amb fama d emprar males arts per poder viure amb l esquena dreta. Encara avui, els padrins es recorden de les cases que disposaven d aquests jornalers incansables que, de ms a ms, treballaven de franc. Si fes una relaci completa de les cases que, des de Benasc fins a Andorra, havien estat possedores del misteris canut, no hi faltarien aquests noms: Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d Als, Badinet d Isil, Sidro d Estaon i el Feu de la Gurdia d Ares.

En altres histries, la propietat del canut s atribuda a un jornaler valent i forut  generalment annim , capa, ell tot sol, d enllestir la mateixa feina que tres o quatre persones. De tots aquests ganpies, el Maral de Farrera s dels pocs que s esmenten pel seu nom. Conten que quan anava a jornal pels pobles de la Coma de Burg, arrossegava un tros de dalla, llarg com la veracreu. Un cop al prat, s eixarrancava davant de l herba i obria a cops de dalla un rem de quinze o vint pams. Quan desprs del jornal, algun tafaner li preguntava si era veritat que els minairons li feien la feina, ell responia: Saps qui sn els meus minairons? Bona dalla i bons collons!

Les histries de minairons abunden especialment en els poblets de les serralades que separen les valls de la Noguera i del Segre, des del masss del Boumort fins a Andorra. La majoria dels relats sn variacions a l entorn de dues trames que es van repetint, canviant els protagonistes i els indrets geogrfics. Podrem titular-les com el mosso tafaner  els mana que atarterin rocs  i el dallador preufetaire  els fa dallar un prat d herba de molts jornals . Mossn Seraf, en el recull esmentat, Quan Judes era fadr, fa viure ambdues faccies a un mateix protagonista, un dallaire de casa Maral de Farrera. Personalment, ambdues histries les he trobat sempre separades. Lo Tarter dels Minairons s una versi de la primera faccia, ambientada en aquest cas a la Gurdia d Ares. Un jornal de mil dimonis recrea la histria del dallaire, curiosament un gavatx, el qual enllesteix, en un girar d ulls, l extensa prada de Saverneda.

Lluny de constituir una espcie estranya, exclusiva del Pirineu, els minairons formen part d una gran famlia de follets diminuts que viuen i treballen als boscos dels contes de fades europeus.

A les Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell, han senyalitzat alguns indrets curiosos amb l'anomenada ruta dels manairons. Prop de la planria de Tas hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc.

A la Seu d'Urgell dins del marc "el Mn Mgic de les Muntanyes" durant les festes de Nadal, els Minairons en sn els principals protagonistes i sn els responsables d'organitzar el Ti de la Freita (o el Caga Ti)

Enllaos externs.

Sobre els minairons - www.xtec.cat;
Sobre els martinets - www.xtec.cat ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1977" title="Medicament" nonfiltered="1251" processed="1235" dbindex="1253">
Un medicament s un frmac integrat en una forma farmacutica i est destinat a la seua utilitzaci en les persones o en els animals, dotat de propietats per a previndre, diagnosticar, tractar, alleujar o guarir malalties o per a afectar funcions corporals o a l'estat mental, tot aix per la via d'administraci adequada, i amb la dosificaci de frmac prevista. Els medicaments que noms contenen un principi actiu se solen anomenar frmac.

Classificaci.
Els medicaments legalment reconeguts per l'autoritat farmacutica (per l'AEMPS en cas d'Espanya), es divideixen en: 

 Medicament d's hum i veterinari: s el medicament de composici i informaci definides, de forma farmacutica i dosificaci determinades, preparat per al seu s medicinal immediat, disposat i preparat per a la seua dispensaci al pblic, amb denominaci, embalatge, envs i etiquetatge uniformes segons ho disposen les autoritats sanitries.
 Frmula magistral: s el medicament destinat a un pacient individualitzat, preparat pel farmacutic, o sota la seua direcci, per a omplir expressament una prescripci facultativa detallada de les substncies medicinals que inclou, segons les normes tcniques i cientfiques de l'art farmacutic, dispensat en la seua farmcia o servei farmacutic i amb la deguda informaci a l'usuari.
 Preparat oficinal. s aquell medicament elaborat i garantit per un farmacutic o sota la seua direcci, dispensat en la seua oficina de farmcia o servei farmacutic, enumerat i descrit pel Formulari, destinat a l'entrega directa als malalts a qui abasteix la dita farmcia o servei farmacutic.
 Medicament prefabricat: s el medicament que no s'ajusta a la definici de medicament d's hum i que es comercialitza en una forma farmacutica que pot utilitzar-se sense necessitat de tractament industrial i al que l'autoritat farmacutica atorgue autoritzaci i inscriga en el Registre corresponent.
 Medicament en Investigaci: Forma farmacutica d'una substncia activa o placebo, que s'investiga o s'utilitza com a referncia en un assaig clnic, inclosos els productes amb autoritzaci de comercialitzaci quan s'utilitzen o combinen, en la formulaci o en l'envs, de forma diferent de l'autoritzada, o quan s'utilitzen per a tractar una indicaci no autoritzada, o per a obtindre ms informaci sobre un s autoritzat.
 Medicament especial: s el medicament que no s'inclou en els anteriors apartats com poden ser els radiofrmacs, vacunes i altres biolgics, els de terpia avanada, els d'origen hum, els que provenen de plantes medicinals, els homeoptics, els psicoactius amb potencial adictiu i els gasos medicinals.

A Espanya i gran part d'Europa, els medicaments es dispensen, distribueixen o venen exclusivament en les farmcies. Hi ha dos tipus de medicaments segons la prescripci mdica:
 Medicament de venda lliure: Sn aquells medicaments que es distribueixen lliurement en les farmcies, sense recepta o prescripci mdica. Corresponen a medicaments publicitats en els mitjans de comunicaci de masses, com per exemple la televisi. Tamb s'anomenen medicaments no tics o publicitaris;
 Medicament amb recepta mdica: Sn aquells medicaments receptats per un metge per al tractament d'una malaltia o smptoma en concret. Tamb s'anomenen medicaments tics.

Els medicaments sn produts generalment per la indstria farmacutica. Els nous medicaments poden ser patentats, quan l'empresa farmacutica ha sigut la que ha investigat i llanat al mercat el nou frmac. Els drets de producci o llicncia de cada nou medicament est limitat a un perode de temps que oscilla entre 10 i 20 anys. Els medicaments que no estan patentats s'anomenen medicaments cpia; en canvi aquells que no estan patentats, per tenen un estudi de bioequivalncia aprovat per les autoritats locals, s'anomenen medicaments genrics.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1979" title="Nataci sincronitzada" nonfiltered="1252" processed="1236" dbindex="1254">

La nataci sincronitzada s un esport que consisteix en l'execuci per part d'una o ms nedadores d'un conjunt de posicions i moviments en una piscina, sincronitzats entre si i acompanyats amb msica fent coreografia sub-aqutica.

A Catalunya s una disciplina eminentment femenina. Entre les nedadores catalanes ms destres en aquesta modalitat es troba Gemma Mengual.

 Normes bsiques .
 Est prohibit tocar el terra de la piscina. S'ha que flotar fent un pas que es diu "Eggbeater"(es pronuncia egbit).
 S'han de dur unes pinces especials que s'ajusten al nas per evitar que entri aigua al nas durant les exhibicions.

La nataci sincronitzada als Jocs Olmpics.
L'any 1984 es va incloure per primera vegada com a esport als Jocs Olmpics. Abans sempre s'havia considerat com a una afici i un entreteniment tant per a les nedadores com per als espectadors, ja que es considerava un ball dins l'aigua.

Als Jocs Olmpics d'Atenes 2004, les nedadores espanyoles en rutina tcnica per equip assoliren el quart lloc, quedant per davant les Nord-americanes per mig punt. Tamb en la rutina tcnica, el duo format per Gemma Mengual i Paola Tirados assol el quart lloc. Posteriorment, als Jocs de Pequn 2008, Espanya va obtenir una medalla de plata per equips, i una segona pel duet format per les catalanes Gemma Mengual i Andrea Fuentes.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la RFEN;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1980" title="Nucli" nonfiltered="1253" processed="1237" dbindex="1255">


El terme nucli s la part central o ms interna d'alguna cosa. 

Biologia: El nucli cellular.
Geologia: El nucli d'un planeta, especialment el de la Terra.
Informtica: El nucli del sistema operatiu.
Matemtiques: El nucli d'un homomorfisme.
Fsica: El nucli atmic.
Tecnologia El nucli magntic d'algunes mquines eletriques com els transformadors.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1984" title="Novembre" nonfiltered="1254" processed="1238" dbindex="1256">

El novembre s l'onz mes de l'any en el calendari gregori i t 30 dies. El nom li ve d'haver estat el nov mes del calendari rom.





























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1985" title="Nasalitzaci voclica" nonfiltered="1255" processed="1239" dbindex="1257">
La nasalitzaci voclica s un fenomen que es dna en fontica i que fa que una vocal es pronunci nasalment.
En termes  generals, les vocals poden ser orals o nasals: rarament hi ha una posici intermdia (i si hi s, els parlants no la perceben).

Vocals orals;
En el moment de general una vocal oral, el canal rinofaringi s tancat, de tal manera que l'aire no pot passar cap a la cavitat nasal: aix fa que aquesta cavitat no actu com a ressonador (s com si no exists).

Vocals nasals;
En el moment de general una vocal nasal, el canal rinofaringi s obert, de tal manera que part de l'aire passa cap a la cavitat nasal: aix fa que aquesta cavitat actu com a ressonador.

En catal totes les vocals sn orals. Excepcionalment, sn nasals les vocals precedides i seguides per una consonant nasal, en mots com nan, nen, nin, non, mundial, menjar, banyen. Aquesta nasalitzaci no s percebuda pels parlants, en tant que no t valor fonolgic.

En francs i en galaicoportugus existeixen vocals nasals amb valor fonolgic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1986" title="No" nonfiltered="1256" processed="1240" dbindex="1258">


Adverbi de negaci.
Qumica: No s smbol de l'element qumic nobeli.
Qumica: NO s la formula de l'xid ntric.
ISO: NO s el codi de pas ISO per a Noruega;
Lingstica: no s el codi (ISO 639 alpha-2) per al llenguatge Noruec;
Teatre: el no es un escola de teatre japonesa.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1987" title="Numismtica" nonfiltered="1257" processed="1241" dbindex="1259">


La numismtica  (del grec antic:            ), s l'estudi cientfic de les formes dels diners al llarg del temps. 

Tot i que normalment s'associa a l'estudi de les monedes, aquesta disciplina, tamb inclou l'estudi de les medalles i medallons.  El paper moneda, talons, targetes de crdit i altres formes de diners, tenen tamb un cert inters en numismtica. 

 Enllaos externs .
 American Numismatic Society (ANS) ;
 European Central Bank (ECB) ;
 BCU Museo Numismtico (Billetes y Monedas) ;
 Asociacin Numismtica Espaola (ANE) ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1988" title="Noguera Pallaresa" nonfiltered="1258" processed="1242" dbindex="1260">

La Noguera Pallaresa s un riu de Catalunya, afluent del Segre per la dreta.

Neix al Pla de Beret, a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement del Garona, i, a diferncia del seu riu germ, que es dirigeix cap a Occitnia i l'Atlntic, la Noguera Pallaresa es dirigeix cap al sud, i travessa els dos Pallars, dels quals n's histricament l'eix de comunicaci principal i on esdev l'articulador de la vida d'aquestes comarques. Primer flueix pel Pallars Sobir, i desprs de travessar el congost de Collegats, pel Pallars Juss. El Flamisell desguassa en ell per la dreta poc metres desprs de passar la vila de la Pobla de Segur, en el pant de Sant Antoni o de Susterris. Passada la presa d'aquest primer pant, continua el seu curs molt a prop de la ciutat de Tremp i torna a quedar embassat prop del poble de Cellers. Immediatament desprs d'aquest embassament entra en el congost de Terradets, lloc per on travessa la serra del Montsec. Desguassa en la riba dreta del Segre pocs kilmetres desprs d'abandonar les comarques que li donen nom, just abans de qu el Segre arribi al pant de Camarasa (Noguera). Fa 154 kilmetres de longitud.

Al seu pas per la Pobla de Segur, el riu esdev l'escenari i el principal protagonista de la festa del raiers, que se celebra cada any el primer diumenge de juliol. Mossn Cinto Verdaguer parla d'ell en la tornada de la can del raier quan diu:




S fill del Noguera,
dins d'un rai nasqu,
ma esposa s raiera,
raier vull morir.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1989" title="Noguera Ribagorana" nonfiltered="1259" processed="1243" dbindex="1261">

La Noguera Ribagorana s un riu, afluent del Segre per la dreta.
Neix a la capalera de la vall de Barravs (Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segri). Est embassat pels pantans d'Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant per a la producci d'energia hidroelctrica com per a abastir d'aigua el canal de Pinyana i el de Catalunya i Arag.

Durant bona part dels 130 quilmetres del seu recorregut coincideix amb la lnia divisria poltica entre Catalunya i Arag. 


 Afluents .

 Riu Noguera de Tor;
Riu Guart;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1991" title="Nimfa" nonfiltered="1260" processed="1244" dbindex="1262">

Les nimfes () sn divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs (niades), dels boscos (drades), i de les muntanyes (orades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes.

 Classes de nimfes .
Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que sn considerades divinitats menors i les que personificaven tribus, races o estats.

Les primeres es dividien en:
 Nimfes de l'aigua (oce, rius, fonts, principalment);
 Nimfes de les muntanyes i coves ();
 Nimfes de boscos, gorgues i encanyissades ();
 Nimfes dels arbres ();

Les segones agafaven generalment el nom del que representaven. 

Llistat de nimfes.


Bibliografia.
Roberto Calasso, La follia que ve de les nimfes (traducci al catal d'Anna Casassas), Quaderns Crema, Barcelona 2007. ISBN 9788477271116 ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1993" title="Neerlands" nonfiltered="1261" processed="1245" dbindex="1263">

El neerlands (neerlands) s una llengua germnica occidental parlada als Pasos Baixos (aix com excolnies), a Flandes (Blgica), on s conegut habitualment com a flamenc, i a un petit territori del nord de Frana, anomenat Westhoek.

Noms.
El neerlands ha estat tradicionalment anomenat "holands" en catal per ra de la llarga preeminncia econmica de la provncia d'Holanda dins de l'rea neerlandfona (a partir de mitjans del segle XVI), cosa que tamb passa amb Holanda (emprat enlloc de Pasos Baixos). Tanmateix, tant a nivell oficial com per part dels propis neerlandfons, "holands" (Hollands) no s la paraula ms usada habitualment, puix que noms correspon a un dialecte concret del neerlands global. El mot holands significa, literalment, "terra-de-fustenc", puix que deriva de Holtland (que posteriorment se simplific a Holland) "Terra de fusta", nom que s'aplic a una zona propera a Leiden.

Com en el cas de l'alemany el nom d'aquesta idioma no ha estat fix a travs dels segles ni s homogeni entre les altres llenges (Nederlandsk en noruec i altres llenges germniques, Dutch en angls, holands entre la majoria de llenges romniques, flamenc a les rees del sud de l'rea neerlandfona).

El terme neerlands aparegu per primera vegada el 1482 en un incunable de Gouda, per no s'acab imposant fins al segle XIX. Anteriorment, la llengua era coneguda com a "theodiscus", un mot llat que servia per anomenar qualsevol llengua o dialecte germnics i que vol dir "vernacle", "de la gent" (per oposici al llat o al francs). Localment, aquest mot esdevingu "dietsch" o "duutsch". Aquest terme (amb variacions) fou tamb adoptat a tota l'rea de parla alemanya, i perviu en el seu nom actual Deutsch. Tanmateix, per poder distingir la llengua parlada al nord de la parlada al sud, hom comen a introduir "Neder" ("baix") al davant, de manera que primer aparagu "Nederduytsch" (baix alemany) i, posteriorment, "Nederlandsch" (literalment: "de les terres baixes", "terrabaixenc"), que, finalment, amb posteriors simplificacions ortogrfiques esdevingu l'actual Nederlands. 

Aquest canvi per, no es produ per exemple en l'angls, on "Dutch" signific durant segles tan alemany com neerlands, imposant-se al final per aquest darrer significat. Queden reminiscncies del primer en el "Pennsylvania Dutch" (un dialecte de l'alt alemany parlat als Estats Units). 

Avui en dia, en neerlands, "Duits" significa "alemany", "Diets" fa referncia al neerlands antic, "Hollands" al dialecte de d'Holanda i "Vlaams" (flamenc) als dialectes (estandarditzats o no) que es parlen o b a la zona de neerladfona de Blgica o b noms als corresponents a l'antic ducat de Flandes.

Abast i reconeixement oficial.
El neerlands s la llengua materna d'uns 21 milions de persones (15 als Pasos Baixos, 6 a Blgica, 250.000 a Surinam i 10.000 a Frana) i s a ms aprs per 3 milions de belgues valons. En el marc de la Uni Europea, s la 7a llengua pel que fa el nombre de parlants. A internet, 1 de cada 50 pgines s en neerlands, cosa que el situa en 8a posici. 

El neerlands s llengua oficial dels Pasos Baixos, Blgica, Surinam, Aruba i les Antilles Neerlandeses. Les autoritats de tots aquests territoris coordinen les seves activitats lingstiques a travs de la "Uni de la Llengua Neerdlandesa" (Nederlandse Taalunie). Ella estableix una srie de normes ortogrfiques i gramaticals que defineixen una llengua estndard, coneguda com a "neerlands estndard" (Standaardnederlands) que s el que s'empra en la majoria de documents oficials, premsa i l'ensenyament. Abans d'utilitzar el citat nom, el neerlands estndard s'anomena oficialment Algemeen Beschaafd Nederlands (traducci aproximada: "Neerlands General Civilitzat/Culte"), per aquest nom fou abandonat perqu tenia connotacions negatives per als dialectes que no s'hi acostessin.

A Frana el neerlands s parlat per gent gran al voltant de Dunkerque a una rea coneguda com a Westhoek ("cantonada occidental"), al departament del Nord (regi de Nord-Pas-de-Calais). No hi disposa de gaire suport oficial i recula fortament. 

Classificaci i relaci amb altres llenges.
Pertany a la branca germnica occidental, juntament amb l'angls, el fris i l'alemany entre d'altres. A diferncia d'aquest darrer, no pat la segona mutaci consonntica que separ l'alt alemany (del qual en deriva l'actual alemany estndard) de la resta de llenges del grup. Alhora, tampoc pat tota bona part de les mutacions ingaveniques de l'angls i el fris. Pot ser considerada doncs una llengua "a mig cam" entre l'angls i l'alemany: havent simplificat fortament la seva gramtica (respecte les antigues llenges germniques o fins l'alemany actual), no ho feu tant com en el cas de l'angls (desaparici total del gnere, poqussima flexi verbal). La fortssima llatinitzaci/romanitzaci (especialment arran de la influncia normanda) que pat l'angls fa que globalment el neerlands actual sigui ms proper a l'alemany estndard que no pas a l'angls. 

Genticament, es pot considerar el neerlands com una varietat del baix alemany. En el si d'aquest darrer hi ha un continu dialectal que s'estn des de les ribes orientals del mar del Nord (deltes del Mosa i del Rin) fins a l'extrem oriental de l'Alemanya septentrional, tot passant de dialectes del baix frncic fins a dialectes del baix sax. Noti's que a l'est de l'IJsselmeer, dins dels propis Pasos Baixos, s'hi parla el baix sax (veure ms avall). Aix doncs establir lmits clars entre les seves varietats s complicat, puix que a les regions nord-orientals d'Alemanya el dialecte local s sovint ms proper al neerlands que a l'alemany estndard que hi predomina a la vida pblica i administrativa. Els criteris sn sovint doncs, poltics.

Histria.


Diverses tribus germniques s establiren al voltant del delta del Rin cap a les acaballes de l'Imperi Rom: els frisons (al nord) els saxons (a l'est) i els francs (al sud). Foren els seus parlars els qui, amb el pas del temps, acabaren donant lloc al neerlands actual (aix com el fris, al nord).

Els documents escrits ms antics que se'n tenen provenen dels segles X i XI. El ms conegut n's la frase Hebban olla vogala, apareguda entremig d'un manuscrit en llat.Durant el segle XIV els ducs de Borgonya acabaren controlant bona part dels actuals Pasos Baixos i Blgica. Malgrat que el francs era la llengua de l'administraci, aquesta uni poltica permet l'estandarditzaci del vernacle germnic, basant-se sobretot en els dialectes de les ciutats flamenques. La posterior uni dinstica al Sacre Imperi Romanogermnic, unida a la Reforma i l'aparici de la impremta acceleraren el procs, alhora que el centre cultural neerlandfon es desplaava vers Anvers. Tanmateix, el descontentament amb la centralitzaci i les tributries i l'intolerncia religiosa provocaren aixecaments que, comenant a les provncies del sud (Flandes, Brabant), s'acabaren estenent cap al nord. Els exrcits de Felip II segon aconseguiren controlar la revolta al sud, per no al nord, tot apareixent l'estat independent dels Pasos Baixos del Nord (ms conegut com a Provncies Unides o la Repblica Neerlandesa). Cap all fugiren tots els prohoms del sud descontents amb la poltica imperial, tot convertint Amsterdam i Holanda en general en el centre econmic i cultural dels Pasos Baixos (el segle XVII signific l'apogeu de les Provncies Unides). La llengua que en result fou doncs una barreja dels dialectes holandesos que s'hi parlaven i el parlar dels refugiats del sud.

Malgrat la tolerncia religiosa, el nord era essencialment protestant (calvinista), de manera que la traducci de la Bblia al neerlands (Statenbijbel, 1637) tingu un paper central en l'evoluci de la llengua, ja que cre un nou estndard que s'acab imposant els segents segles. A banda d'incorporar moltes paraules no neerlandeses arran de la voluntat de cenyir-se als textos originals, l'Statenbijbel es caractertiz per agafar trets lingstics d'arreu del pas, de manera que gent de totes les regions s'hi pogus sentir cmode (per exemple el pronom reflexiu en tercera persona del sax zich enlloc de hem, haar). A banda d'aix, el neerlands reb fortes influncies del francs (llengua de cultura del moment, sobretot al sud) i el llat, les diverses llenges d'altres grups que es refugiaren al nord (jueus) i les que es parlaven a les colnies de l'imperi colonial (malai).

La primera ortografia oficial (Siegenbeek, 1804) s'impos tant al sud com al nord durant l'ocupaci napolenica, si b posteriors modificacions no foren adoptades arreu, i separaren la novament independent Blgica (catlica) del nord calvinista. Durant el segent segle hi hagu diversos intents tant de trobar un estndard com com d'establir-ne dos de separats. El fet que a Blgica, fins ben entrat el segle XX la llengua francesa domins a la vida pblica i l'educaci (la primera universitat en ensenyar-hi en neerlands fou la de Gant, el 1932) provoc una clara diglssia, i, per exemple a Brusselles, un canvi en els usos lingstics (actualment, malgrat ser una rea tradicionalment neerlandfona i oficialment bilinge, el francs hi predomina pel que fa al nombre de parlants). Les tendncies unionistes acabaren prevalguen, i foren ratificades amb una srie de tractats desprs de la Segona Guerra Mundial, que culminaren el 1980 amb la Uni de la Llengua Neerlandesa (Nederlandse Taalunie).

Vocabulari.
La base lexical del neerlands s la comuna a la major part de les llenges germniques. Aix, hi ha termes tan comuns com stoel ("cadira"; pronunciat ), boek ("llibre"; pron. ) o werpen ("llanar"; pron. ). s a l'hora de distingir entre els mots ms tradicionalment germnics que apareixen diferncies, per exemple entre les diferents llenges germniques occidentals:



A vegades existeixen en neerlands dues possibilitats per dir un concepte, l'un ms proper a l'habitual angls i l'altre a l'alemany. Aix, tot i que en general werk i werken (anlegs a l'angls "work") siguin els mots emprats per dir "feina" i "treballar", existeix tamb arbeider ("treballador"), que s un mot ms proper a l'alemany o les llenges escandinaves. Anlogament, per dir "roda" tant es pot dir rad (alemany "Rad") com wiel (angls "wheel").

Com gaireb totes les llenges d'Europa, el neerlands t una part molt important del vocabulari cientfic provinent del grec o el llat. En certes branques per, el neerlands disposa d'un vocabulari propi. Aix per exemple el cientfic Simon Stevin introdu paraules com driehoek (triangle), loodrecht (perpendicular) o  evenwijdig (parallel) a les wiskunde (matemtiques). En la gramtica, el neerlands adopt mots particulars per (entre d'altres) anomenar un subjecte (onderwerp), un objecte directe (lijdend voorwerp) o un verb (werkwoord, literalment "paraula de treball").

Gramtica.
La gramtica del neerlands s anloga a la d'altres llenges germniques, si b presenta menys simplificacions que l'angls o el dans per ms que l'alemany o l'islands. A Flandes, hom tendeix a ser ms conservador lingsticament, romanent-hi expressions i declinacions que sn vistes com a arcaiques als Pasos Baixos.

Els tradicionals possibles tres gneres del substantiu (mascul, femen i neutre) han estat reduts a dos (com i neutre), distingibles per l'article singular determinat que els acompanya: de o het respectivament. Aquest fenomen es dna tamb en altres llenges germniques com ara el dans i el suec. Les declinacions per cas han desaparegut de la major part de noms, i noms en queden reminiscncies en mots especials. Per contra, sn mantingudes en els pronoms personals.



Els adjectius tampoc presenten gaire flexi. Si apareixen desprs de verbs copulatius no duen cap sufix (Exmp: "Het water is koud" - "L'aigua s freda"). Per contra, quan fan de complements de nom, porten s'acaben generlament amb -e (Exmp: "Het koude water" - "L'aigua freda"). Noms en el singular indeterminat de paraules neutres desapareix aquest sufix (Exmp: "Een groot huis" - "Una casa grossa" contra "Het grote huis" - "La casa grossa").

Els verbs presenten certa inflexi. En present, afecta noms les persones del singular. Existeixen dues formes bsiques de passat, el perfectum i l imperfectum. El primer es forma a partir de l'arrel del verb mentre que el segon demana un auxiliar (hebben -tenir- o zijn -ser-) davant del participi. Com en alemany, el participi t l'afix ge- al davant (en general). El futur s'expressa mitjanant verbs auxilliars (zullen, gaan) o b afegint algun complement circumstancial a una frase en present. Per exemple:
Morgen reis ik naar Parijs.  ("Dem viatjo a Pars.") ;

L'ordre predominant a les frases en neerlands s el SVO, si b hi ha inversi de subjecte i verb quan la frase comena amb un complement circumstancial. Una altra caractersitca del neerlands s la capacitat (com altres llenges germniques) de construir paraules ben llargues a base d'unir-ne moltes de curtes. A tall d'exemple:
Afvalwaterzuiveringsinstallatie ("Planta de tractatment d'aiges residuals");

L's del diminutiu -je est bastament ests en el neerlands, i s'usa en situacions on la majoria de parlants d'altres llenges indo-europees no el trobarien normal. Tot nom s susceptible de ser "empetitit" afegint-hi el sufix en qesti, que torna tota paraula (independentment del gnere que tingus prviament) en neutra. Per exemple:
Zij schrijft een briefje voor haar vriendje terwijl zij een kopje koffie drinkt. (Ella escriu una carteta pel seu xicotet mentre beu una tasseta de caf.);

Per a ms informaci sobre aquest tema vegeu l'article "Gramtica del neerlands";

Escriptura.
El neerlands empra l'alfabet llat ampliat amb el conjunt ij, que es considera una lletra nica i va desprs desprs de la i. Correspon al diftong . Pot tamb escriure's com a  (noti's que escrivint tenen el mateix aspecte). En comenaments de paraules tant I com J van en majscula (p. e.: IJsselmeer).

A ms, disposa de diresis i accents. Les primeres sn utilitzades per trencar diftongs o separar sons voclics que, altrament, d'acord amb l'ortografia neerlandesa, serien un sol so. En sn exemples:

Belgi (Blgica). Aix es pronuncia  en lloc de ;
cordinatie (coordinaci). Aix es pronuncia  en lloc de ;

L'accent (en general tancat, ocasionalment obert) s'empra per assenyalar la presncia d'una sllaba tnica inusual, o com a diacrtic o simplement per donar mfasi a un mot.

een (un): article indefinit - n (u, un): nombre;
Ik wil het z!! (Ho vull aix!!);

Dialectes.
Vegeu el mapa a m dreta amb la localitzaci dels dialectes del neerlands d'Europa. Part dels dialectes mostrats sn sovint considerats idiomes per separat (limburgus, dialectes del baix sax...).  


A. Grup dialectal del sud-oest(zelands/flamenc occidental)

1. Flamenc occidental (West-Vlaams), incloent-hi el flamenc francs (Frans-Vlaams) i el flamenc zelands (Zeeuws-Vlaams);
2. Zelands (Zeeuws);

B. Grup dialectal del nord-oest (Holands)

3. Holands meridional (Zuid-Hollands);
4. Westhoeks;
5. Waterlands* i Volendams*;
6. Zaans*;
7. Kennemerlands;
8. Fris occidental (West-Fries)*;
9. Bildts, Midslands, Stadsfries i Amelands*;

* Els dialectes marcats amb un asterisc sn considerats com a holands si b tenen una forta influncia frisona, sobretot pel que fa al substrat (el nom "fris" del dialecte nmero vuit no s noms un eptet de neerlands: neerlands fris, no pas la llengua frisona en si). Les variants del nord d'Holanda han vist una forta tendncia cap al neerlands estndard d'en de la Segona Guerra Mundial.

C. Grup dialectal del nord-est (Baix sax)

10. Kollumerlands;
11. Groningus (Gronings) i Noord-Drents;
12. Stellingswerfs;
13. Midden-Drents;
14. Zuid-Drents;
15. Twents;
16. Twents-Graafschaps;
17. Gelders-Overijssels (Achterhoeks) i Urkers;
18. Veluws;

D. Grup dialectal septenrional-central

19. Utrechts-Alblasserwaards;

E. Grup dialectal meridional-central

20. Zuid-Gelders;
21. Braban septentrional (Noord-Brabants) i Limburgus septentrional (Noord-Limburgs);
22. Braban (Brabants);
23. Flamenc oriental (Oost-Vlaams);

F. Grup dialectal del sud-est

24. Limburgus (Limburgs);

G. Surinam

25. Neerlands del Surinam (Surinaams Nederlands);

Altres

FL. Flevoland. Per ra de la seva recent colonitzaci (duta a terme per gent de procedncia diversa), aquest provncia no t cap dialecte particular. En general hi predominen les varietats sud-holandeses, o b l'amsterdams (a Lelystad i Almere). Al nord hi ha ms influncia del baix sax.

A ms, a Sud-frica, hom hi parla l'afrikaans, llengua derivada del neerlands que els colonitzadors europeus hi portaren. Desprs de segles de separaci poltica respecte la metrpoli i influncies singulars (llenges africanes, indonesi) ha aconseguit la independncia ortogrfica.

Remarques.


Fonts.
Fermaut, J. i Vandeputte, O. (1991) Le Neerlandais. Langue de vingt millions de Neerlandais et Flamands. Rekkem, Stichting Ons Erfeel vzw ISBN 90-70831-03-1.
Price, G. (2000) Encyclopedia of the languages of Europe. Oxford, Blackwell Publishers ISBN 0-631-19286-7.

Vegeu tamb.
Poldernederlands;

Enllaos externs.

Wikicommons Arxiu de so de paraules en neerlands;
De Nederlandse Taalunie Lloc web de la Uni de la Llengua Neerlandesa (neerlands);
www.neerlandes.org Centres d'ensenyament de neerlands a la Pennsula Ibrica (en castell, portugus o neerlands) i ms informaci sobre la llengua;
;















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1994" title="Pablo Neruda" nonfiltered="1262" processed="1246" dbindex="1264">


Pablo Neruda ( Parral, Xile 1904 - Santiago de Xile 1973 ), pseudnim de Ricardo Eliezer Neftal Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomtic xil guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1971.

Primers anys.
Va nixer el 12 de juliol de 1904 a la ciutat xilena de Parral, poblaci situada a la provncia de Linares, fill d'un ferroviari i orfe de mare des del primer mes de vida. El 1906 la seva famlia es trasllad a Temuco on el seu pare es cas amb Denise Rios, a qui el poeta esmenta amb el nom de Mamadre. Realitza els seus estudis en el Liceu d'Homes d'aquesta ciutat, on tamb publica els seus primers poemes en el peridic regional La Maana. 

Obra literria.
El 1919 obt el tercer premi en els Jocs Florals de Maule amb el seu poema Nocturno ideal i el 1920 comena a contribuir amb la revista literria "Selva Austral" sota el pseudnim de Pablo Neruda, adoptat en homenatge al poeta txec Jan Neruda (1834-1891. 

El 1921 s'estableix a Santiago de Xile i estudia pedagogia en francs a l'Institut Pedaggic de la Universitat de Xile, on obt el primer premi de la festa de la primavera amb el poema "La cancin de fiesta", publicat posteriorment a la revista Juventud. El 1923 publica Crepusculario, que s reconegut per escriptors xilens com Alone, Ral Silva Castro i Pedro Prado. 

El 1924 publica la seva obra ms famosa Veinte poemas de amor y una cancin desesperada, en el qual encara es nota una influncia del modernisme. Posteriorment manifesta un propsit de renovaci formal d'intenci avantguardista en tres breus llibres publicats el 1926: El habitante y su esperanza; Anillos (en collaboraci amb Toms Lagos) i Tentativa del hombre infinito.

Carrera diplomtica.
 
El 1927 comena la seva llarga carrera diplomtica a Rangun, Birmnia. Posteriorment fou nomenat cnsol a Sri Lanka, l'illa de Java, Singapur, Buenos Aires, Barcelona i Madrid. En els seus mltiples viatges coneix a Federico Garca Lorca a Buenos Aires i Rafael Alberti a Barcelona. El 1935 Manuel Altolaguirre li lliura la direcci de la revista Caballo verde para la poesa en la qual s company dels poetes de la generaci del 27. 

Commogut per l'esclat de la Guerra Civil espanyola i el posterior assassinat de Garca Lorca es compromet amb el moviment republic, primer a Espanya i desprs --ja desplaat del seu crrec diplomtic-- a Frana, on inicia l'escriptura de Espaa en el corazn (1937). Aquell mateix any retorn al seu pas, i la seva poesia durant el perode segent es caracteritzar per una orientaci cap a qestions poltiques i socials, el que refora les seves grans vendes de llibres. 

L'any 1939 s designat cnsol especial per a la immigraci espanyola a Pars, on destaca desenvolupant el projecte Winnipeg, vaixell que portaria uns 2.000 immigrants espanyols des de Frana a Xile. Posteriorment fou assignat Cnsol General a Mxic, on reescriu Canto General de Chile, transformant-lo en un poema del continent sud-americ. Aquesta obra, titulada Canto General, fou publicada a Mxic el 1950, i tamb clandestinament a Xile. Composta d'uns 250 poemes en quinze cicles literaris, constituex (segons el parer del propi Neruda) la part central de la seva producci artstica. 

Retorn a Xile.
El 1943 retorn a Xile, i el 1945 li fou concedit el Premi Nacional de Literatura de Xile. El 4 de mar del mateix any fou escollit senador de la Repblica, i s'un al Partit Comunista de Xile, on militaven els seus principals rivals potics, Pablo de Rokha i Vicente Huidobro, amb els quals protagonitzaria llargues discussions. 

En les eleccions presidencials xilenes de 1946 triomf la coalici "Aliana Democrtica" integrada pel Partit Radical de Xile, els comunistes i demcrates, duent al poder a Gabriel Gonzlez Videla. La repressi desencadenada per aquest ltim contra els treballadors miners en vaga dur Neruda a protestar vehementment al Senat. La persecuci deslligada pel govern de Gonzlez Videla contra els seus antics aliats comunistes, que culminar en la prohibici del partit el 3 de setembre de 1948 foraran a Neruda primer a la clandestinitat en el seu propi pas, i desprs a l'exili. Fuig cap a Argentina creuant a cavall els Andes l'any 1949, i es dirig a Europa. No retornar a Xile fins el 1952 desenvolupant una activitat literria centrada en les seves activitats poltiques. El 1953 fou guardonat amb el Premi Stalin de la Pau. 

ltims anys.

El 1969 el Partit Comunista l'escoll pre-candidat a President de la Repblica, per renunci en favor de Salvador Allende com a candidat nic de la Unidad Popular, que triomf en les eleccions de 1970. El govern de la Unitat Popular el design ambaixador a Frana, d'on retorn al seu pas el 1972. L'octubre de 1971 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una poesia que amb l'acci d'una fora elemental porta viu el dest i els somnis d'un continent. 

Mor el 23 de setembre de 1973 a la Clnica Santa Maria de 
Santiago de Xile a conseqncia d'un cncer de prstata, pocs dies desprs del cop d'Estat realitzat per Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende. 

Obra.
Crepusculario. Santiago, Ediciones Claridad, 1923.
Veinte poemas de amor y una cancin desesperada. Santiago, Nascimento, 1924.
Tentativa del hombre infinito. Santiago, Nascimento, 1926.
El habitante y su esperanza. Novella. Santiago, Nascimento, 1926. (prosa);
Residencia en la tierra (1925-1931). Madrid, Ediciones del Arbol, 1935.
Espaa en el corazn. Himno a las glorias del pueblo en la guerra: (1936-1937). Santiago, Ediciones Ercilla, 1937.
Tercera residencia (1935-1945). Buenos Aires, Losada, 1947.
Canto general. Mxico, Talleres Grficos de la Nacin, 1950.
Todo el amor. Santiago, Nascimento, 1953.
Las uvas y el viento. Santiago, Nascimento, 1954.
Odas elementales. Buenos Aires, Losada, 1954.
Nuevas odas elementales. Buenos Aires, Losada, 1955.
Tercer libro de las odas. Buenos Aires, Losada, 1957.
Estravagario. Buenos Aires, Losada, 1958.
Cien sonetos de amor. Santiago, Ed. Universitaria, 1959.
Navegaciones y regresos. Buenos Aires, Losada, 1959.
Poesas: Las piedras de Chile. Buenos Aires, Losada, 1960.
Cantos ceremoniales. Buenos Aires, Losada, 1961.
Memorial de Isla Negra. Buenos Aires, Losada, 1964. 5 volums.
Arte de pjaros. Santiago, Ediciones Sociedad de Amigos del Arte Contemporneo, 1966.
Fulgor y muerte de Joaqun Murieta. Bandido chileno injusticiado en California el 23 de julio de 1853. Santiago, Zig-Zag, 1967. (obra teatral);
La Barcaola. Buenos Aires, Losada, 1967.
Las manos del da. Buenos Aires, Losada, 1968.
Fin del mundo. Santiago, Edicin de la Sociedad de Arte Contemporneo, 1969.
Maremoto. Santiago, Sociedad de Arte Contemporneo, 1970.
La espada encendida. Buenos Aires, Losada, 1970.
Discurso de Stockholm. Alpigrano, Italia, A. Tallone, 1972.
Invitacin al Nixonicidio y alabanza de la revolucin chilena. Santiago, Empresa Editora Nacional Quimant, 1973.
Libro de las preguntas. Buenos Aires, Losada, 1974.
Jardn de invierno. Buenos Aires, Losada, 1974.
Confieso que he vivido. Memries. Barcelona, Seix Barral, 1974. (autobiografia);
Para nacer he nacido. Barcelona, Seix Barral, 1977.
El ro invisible. Poesia i prosa de joventut. Barcelona, Seix Barral, 1980.
Obras completas. 3a. ed. augmentada. Buenos Aires, Losada, 1967. 2 volums.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1971;
  Poemes de Pablo Neruda;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1995" title="Nivell trfic" nonfiltered="1263" processed="1247" dbindex="1265">
En ecologia, els nivells trfics, sn les categories en les que es classifiquen els ssers vius segons la seva forma d'obtenir matria i energia.

Al primer nivell trfic est ocupat pels productors, organismes capaos de transformar la matria inorgnica en orgnica grcies a l'energia de la llum del sol o de reaccions d'oxidaci. Sn els vegetals i alguns bacteris, anomenats organismes auttrofs. La resta de nivells est integrat per sers hetertrofs.

Al segon nivell trfic se situen els consumidors primaris o herbvors, que s'alimenten de vegetals.

Al tercer nivell trfic l'integren els carnvors o consumidors secundaris, els quals s'alimenten dels herbvors.

Al segent nivell estan els carnvors finals o superdepredadors, que s'alimenten d'altres carnvors.

Hi ha altres consumidors, els omnvors, que ocupen el segon i el tercer nivell.

En aquesta successi d'etapes en les que un organisme s'alimenta i s devorat, l'energia flueix d'un nivell trfic a un altre. Tots els organismes juguen un paper important en aquest procs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1998" title="Netiquette" nonfiltered="1264" processed="1248" dbindex="1266">
Netiquette s una contracci de les paraules angleses "network etiquette" (bones maneres a la xarxa), que designa un conjunt de regles que haurien de seguir els usuaris de la xarxa (de qualsevol de les famlies de serveis: correu electrnic, pgines web, grups de notcies, llistes de discussions...) per facilitar la comprensi del que escriuen i la circulaci de la informaci per la Xarxa. 

Exemples, entre els ms coneguts (per al correu electrnic):
No s'ha d'escriure una paraula o un text en majscules. Qui ho fa ha de saber que vol dir que crida (el que escriu).
No s'ha de reenviar mai a d'altres persones extractes del text d'un correu electrnic que s'hagi rebut a ttol personal.
Cal evitar l'enviament de fitxers adjunts (excepte si el destinatari els est esperant) a un correu electrnic.
No s'han de posar les adreces de mltiples destinataris que tothom pugui llegir (error corrent quan s'envia un correu a una llista de destinataris).

No hi ha ning que controli la xarxa, per tant no hi cap sistema establert de sancions per a qui no segueix la netiquette. En general, s la prpia comunitat d'usuaris qui fa pressi per establir i mantenir unes regles. Algunes d'aquestes regles sn esteses de manera gaireb universal, d'altres s'utilitzen noms en comunitats o projectes determinats.

Vegeu tamb.
Flame;
Top-posting;

 Enllaos externs.
Virgnia SHEA: Netiquette on line;
 ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="1999" title="Nulles" nonfiltered="1265" processed="1249" dbindex="1267">


Nulles s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.








 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2001" title="Neutr" nonfiltered="1266" processed="1250" dbindex="1268">

El neutr s una partcula subatmica sense crrega elctrica i de massa similar a la del prot. El neutr es classifica com a bari, i esta compost per tres quarks (udd).

El neutr, juntament amb el prot, forma part dels nuclis de la majoria d'toms, excepte l'istop ms com de l'hidrogen, (H), format per un sol prot.

Fora del nucli, els neutrons son inestables, i tenen una vida mitjana d'aproximadament quinze minuts ( n = 886,71,9 s).

Els neutrons estan sotmesos a les forces dbil, forta i gravitatria. La fora electromagntica, s'unifica parcialment amb la dbil a altes energies; o dit d'una altra manera, a distancies menors que el dimetre d'un prot, les dues forces son noms dos aspectes d'una fora, la fora electrodbil. D'aquesta manera el neutr, encara que la suma de les carregues elctriques dels seus components, els quarks, s nulla, est tamb sotms a la interacci electromagntica.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2002" title="N" nonfiltered="1267" processed="1251" dbindex="1269">

La N s la catorzena lletra de l'alfabet catal i onzena de les consonants. El seu nom s ena. Juntament amb la i grega froma el dgraf que s anomenat enya.Probablement prov de la lletra Nn de l'alfabet semtic que representaria una serp i on ja tindria el valor de /n/ que heredaria el grec, l'etrusc i finalment el llat.

Fontica.
En catal representa la nasal alveolar sonora de l'AFI /n/ en posici inicial (nap) o intervoclica (cana), i dental, labiodental, alveolar, palatal (enllestir), o velar (cinc) depenent del punt d'articulaci de la segent consonant a la qual assimila.

Significats de la N.
Bioqumica: en majscula smbol de l'asparagina.
Cronologia: Indica el mes de novembre;
Fsica: en minscula smbol de la variable del nombre de mols. Tamb indica els neutrons;
Lingstica: s l'abreviatura de nom o de nucli;
Matemtiques: s l'abreviatura de nombre (tamb amb la varaint n);
Qumica: en majscula smbol de l'element qumic nitrogen.
SI: en minscula smbol de nano. En majscula tamb s el smbol de la unitat derivada del SI anomenada Newton.
Smbols: Indica el nord. Tamb s part del logotip de Nintendo per als videojocs;
Vehicles: Indica que un vehicle ve de Noruega. Tamb indica carretera nacional;

Smbols derivats.
[[ ]];
[[ ]];
;
[[ ]];














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2004" title="Nombre atmic" nonfiltered="1268" processed="1252" dbindex="1270">
El nombre atmic, usualment representat per la lletra Z, s el nombre de protons present en el nucli atmic. S'utilitza per classificar els elements qumics coneguts en la taula peridica.

Llista d'elements qumics per nombre atmic.






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2005" title="No metall" nonfiltered="1269" processed="1253" dbindex="1271">
Els no-metalls sn una de les tres categories principals d'elements (les altres dues sn metalls i metalloides). Els no-metalls solen ser allants o semi-conductors. Poden formar enllaos inics amb metalls, o b enllaos covalents amb d'altres no-metalls. Els seus xids sn cids.



No metalls purs
 Hidrogen (H) ;
 Carboni (C) ;
 Nitrogen (N) ;
 Oxigen (O) ;
 Fsfor (P) ;
 Sofre (S) ;
 Seleni (Se) ;

Els halgens 
 Fluor (F) ;
 Clor (Cl) ;
 Brom (Br) ;
 Iode (I) ;
 stat (At) ;

Els gasos nobles
 Heli (He);
 Ne (Ne);
 Arg (Ar);
 Cript (Kr);
 Xen (Xe);
 Rad (Rn);
 Ununocti (Uuo);



Es troben a la part superior dreta de la taula peridica (excepte l'hidrogen).
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2011" title="Nombre" nonfiltered="1271" processed="1254" dbindex="1273">
 
Un nombre s el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalitzaci d'aquest concepte. Aquesta s la definici que hi dona el diccionari del Institut d'Estudis Catalans. En aquesta definici hi queden clarament inclosos tots els tipus de nombres de qu tracten les matemtiques perqu tots sn generalitzacions del concepte dels nombres que es fan servir per a comptar, s a dir, els nombres naturals.

No tots els idiomes donen exactament el mateix significat a la traducci de la paraula catalana "nombre":
 En espanyol, segons el diccionari de la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola, la paraula "nmero" significa l'expressi de la quantitat computada en relaci a una unitat. Aquesta definici fa difcil d'incloure dins el seu significat tipus de nombres com els nombres complexos o els nombres hiperreals. A ms, en espanyol nombre significa tamb el signe o conjunt de signes que representen el nombre.
 En angls, segons el diccionari Oxford, "number" s una idea, un smbol o una paraula que indiquen una quantitat d'unitats. ;

El nombres es fan servir per a comptar i per a mesurar.  Dels signes que serveixen per a representar els nombres en un sistema de numeraci se'n diu xifres, per habitualment la paraula nombre es fa servir tant per a designar el concepte com el signe.  En matemtiques el concepte de nombre s'ha anat generalitzant i abasta nombres tals com el 0, els nombres negatius, els nombres racionals, els nombres irracionals, i els nombres complexos.

D'una regla que permet obtenir un nombre d'un conjunt, a partir d'un parell de nombres del mateix conjunt, se'n diu operaci. Exemples d'operacions sn la suma, la resta, la multiplicaci, la divisi i la potncia

La cincia que estudia els nombres s l'aritmtica.
Els nombres van sorgir a la prehistria, amb la necessitat de comptar, sobretot per motius econmics, els objectes i pertinences. Aix no obstant, hi ha cultures que no han desenvolupat un sistema de numeraci, i que tenen nicament els conceptes d'un, dos (o plural) i molts.

 Nocions a distingir .
 Xifra;
Una xifra s qualsevol dels signes que serveixen per a representar els nombres en un sistema de numeraci. Un error molt freqent s el de confondre la xifra amb el nombre. Les xifres emprades per escriure els nombres en base deu sn : . En el sistema de numeraci romana les xifres sn: 

 Nombre;
El concepte que sorgeix del resultat de comptar i les seves generalitzacions. El nombre s el concepte abstracte no s ni la xifra ni la combinaci de xifres ni la quantitat d'objectes concrets que representen sin el que representen en sentit abstracte.

 Nmero ;
Un nmero s simplement una combinaci de xifres, que no t perqu respectar pas una enumeraci, i que juga el rol d'una etiqueta numrica. Exemple: Visc al nmero 293 del carrer...

Definicions de nombre.
Diversos pensadors han definit el concepte de nombre de diverses formes.

Pompeu Fabra dna la definici que emprem avui en dia: 

Un nombre s el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalitzaci d'aquest concepte.

Altres definicions de nombre fetes per diferents pensadors son:

 "Nombre" s l'essncia i el principi de totes les coses (Pitgores).  ;
 "Nombre" s la proporci abstracta entre una quantitat i un altre quantitat de la mateixa espcie (Isaac Newton).;
 "Nombre" s un compost d'unitats de la mateixa espcie (Euclides);
 "Nombre" s el resultat de la mesura d'una grandria (Brennes).
 "Nombre" s una collecci d'objectes de la naturalesa dels quals en fem abstracci (Boutroux).
 "Nombre" s el resultat de la comparaci de qualsevol grandria amb la unitat (Benjamin Constant).
 "Nombre" s una colecci d'unitats (Tales de Milet) ;
 "Nombre" s una progressi de molts comenant per la unitat i una regressi acabant en ella (Definici donada per Moderatus, filsof Neopitagric );
 "Nombre" s una multitud determinada (Eudoxe de Cnidos);
 "Nombre" s un flux de quantitat fet d'unitats (Nicomac de Gerasa);
 "Nombre" es percep per la negaci de la continuitat (Aristtil). (Entre moltes altres definicions);
 "Nombre" s la representaci de la pluralitat (Kambly).
 "Nombre" s una collecci d'unitats (Condorcet).
 "Nombre" s la pluralitat mesurada per la unitat (Schuller, Natucci).
 "Nombre" s una expressi que determina una quantitat de coses de la mateixa espcie (Baltzer).
 "Nombre" s la classe de totes les classes equivalents a una classe donada (Bertrand Russell).;

Tipus de nombres.
Els nombres es poden classificar en conjunts, anomenats tipus de nombres (pels diferents mtodes d'expressar els nombres per mitj de smbols, tals com els nombres romans, vegeu sistema de numeraci). 

Els diferents tipus de nombres es poden introduir per dos mtodes diferents:axiomtic i constructivista.

El mtode axiomtic consisteix en adoptar un conjunt d'axiomes. A partir d'aquests axiomes, per deducci lgica, es demostren els teoremes. Aquest plantejament se centra en estudiar les conseqncies d'un conjunt que compleixi els axiomes per no li busca cap significat a aquest conjunt, no es preocupa de qu existeixi cap conjunt que compleixi els axiomes. De fet, si hi ha molts conjunts diferents que els compleixen tots, els teoremes que s'hagin demostrat seran vlids per a tots ells.

El mtode constructivista introdueix els diferents tipus de nombres per mitj de la construcci d'un conjunt d'elements.

 Resum .
Els nombres ms intutius sn els nombres naturals 0, 1, 2... que s'utilitzen per comptar objectes. Si s'afegeixen nombres negatius s'obtenen els enters. Els quocients d'enters generen els nombres racionals. Si s'hi inclouen tots els nombres que sn expressables amb decimals per que no sn fraccions d'enters, s'obtenen els nombres reals; si a aquests se'ls afegeix el producte d'un real per la arrel de -1 s'obtenen els nombres complexos, que sn tots els nombres necessaris per a resoldre qualsevol equaci algebraica. Es poden ampliar encara ms els nombres, si s'afegeixen els infinits i els transfinits. 

Entre els nombres reals, n'hi ha que no sn solucions d'una equaci polinomial o algebraica. Reben el nom de transcendents. L'exemple ms fams d'aquests nombres s el nombre Nombre   (pi), un altre exemple fonamental i igual d'important s el nombre e, base dels logaritmes naturals o neperians. Aquests dos nombres estan relacionats entre si per la identitat d'Euler , tamb anomenada la frmula ms important del mn ja que relaciona la unitat amb -possiblement- els tres nombres ms coneguts i tils en el mn de les matemtiques: 
 el nombre i (), ;
 el nombre e (2,71828183...),
 el nombre   (3,14159265...).


Exemples dels diferents tipus de nombres:


 Nombres naturals.


Un nombre natural s el que indica la quantitat d'elements de qualsevol conjunt finit.  Els nombres naturals serveixen per a comptar i sn el 0,1,2,3... Alguns autors no consideren la quantitat d'elements del conjunt buit (el zero) com un dels elements del conjunt dels nombres naturals, llavors sn 1,2,3...

En el sistema de numeraci en base deu els smbols per escriure els nombres naturals empren deu xifres: 0,1,2,3,4,5,6,7,8, i 9. En aquest sistema de numeraci en base deu, el dgit de ms a la dreta indica les unitats, el segent les desenes, el segent les centenes i aix successivament cada dgit representa la quantitat de vegades el valor de la seva posici i aquest valor s deu cops mes gran que el valor de la posici del dgit de la seva dreta. 

Aquest sistema de numeraci va ser introdut a Catalunya per la influncia del rabs i des de aqu es va divulgar per primer cop a la resta d'Europa occidental pel Papa Silvestre II al voltant de l'any 1000. L'havia aprs a Vic i a Ripoll on va estudiar sota la protecci del Comte Borrell II de Barcelona.

El smbol que representa el conjunt de tots els nombres naturals s N, tamb s'escriu com a  .

La axiomatitzaci dels nombres naturals la va fer per primer cop en Giuseppe Peano (vegeu els axiomes de Peano). Per fer-ho, fa servir la funci simbolitzada per S (abreviatura de successor) i els axiomes sn:
  Existeix un nombre natural 0.
  Cada nombre natural a t un successor que es diu Sa.
  No hi ha cap nombre natural que tingui com a successor el 0.
  Si dos nombres naturals sn diferents, llavors tenen successors diferents: si .
  Si el nombre 0 t una propietat i per a cada nombre que tingui aquesta propietat tamb la t els seu successor, llavors tots els nombres naturals tenen aquesta propietat.

Nombres enters.

El conjunt dels nombres enters es construeix estenent els nombres naturals a base d'afegir-los-hi els nombres negatius.

Els nombres negatius es construeixen a base de fer que la operaci de restar tingui sempre un resultat.

Si cada nombre natural representa la quantitat d'elements d'un conjunt, es defineix la suma de dos nombres  i  com el nombre  (  ) tal que representa la quantitat d'elements del conjunt uni dels altres dos.

La resta es defineix com la operaci inversa de la suma, aix si  llavors  i . 

El conjunt dels nombres naturals es diu que s tancat respecte de la suma perqu per a qualsevol parella de nombres naturals, el resultat de la seva suma s tamb un nombre natural.

Ara b, resulta que el conjunt de nombres naturals no s tancat respecte de la resta perqu, per exemple, no existeix cap nombre natural que sumat a 1 doni zero, per tant 0-1 no t cap resultat dins del conjunt dels nombres naturals.

El nombre negatiu -n ( oposat de n) es defineix com el nombre que sumat a n dona zero.

Els nombres negatius es poden interpretar com la quantitat d'elements, de conjunts amb elements especials, que en unir-se amb els conjunts que tenen elements normals es neutralitzen o cancellen o anullen. Per exemple una quantitat negativa de diners es pot emprar per a representar un deute de tal manera que en unir-se amb la mateixa quantitat per positiva es cancella el deute.  La crrega elctrica d'un determinat nombre de partcules es pot representar amb un nombre negatiu de tal manera que en reunir-se amb un nombre igual de partcules que tenen la mateixa quantitat de crrega per oposada es cancellen mtuament i en resulta una matria elctricament neutra.

Els nombres negatius s'escriuen afegint un signe menys davant del nombre del qual en sn oposats. Aix l'oposat del 7 s'escriu  7.  Quant el conjunt de nombres negatius s'uneix amb el conjunt dels nombres naturals (incls el zero), s'obt el conjunt dels nombres enters Z (Del alemany Zahl, plural Zahlen, que vol dir nombre), tamb s'escriu com a  .

Nombres racionals.

Un nombre racional s el que es pot expressar com a una ra entre dos nombres enters.  Es a dir el quocient d'una quantitat  (dita antecedent) dividida per un altra quantitat (dita conseqent) que no pot ser zero.

Una ra es pot escriure com una fracci amb un numerador enter i un denominador natural diferent de zero. 

La fracci m/n o
 ;

Representa la mida de reunir m parts iguals tals que cada una d'aquestes parts t una grandria tal que n parts juntes tenen la mateixa mida que la unitat. Dues fraccions diferents poden correspondre al mateix nombre racional; per exemple 1/2 i 2/4 sn iguals, es a dir:

 . ;

Si el valor absolut de m s ms gran que n, llavors el valor absolut de la fracci s ms gran que 1. Les fraccions poden ser ms grans que, ms petites que, o iguals a 1 i tamb poden ser positives, negatives o zero. El conjunt de totes les fraccions inclou els enters donat que tot enter pot ser escrit com una fracci amb denominador 1. Per exemple  7 es pot escriure  7/1.

El smbol per a representar el conjunt dels nombres racionals s Q (de quocient), tamb s'escriu .

El sistema de numeraci decimal s'estn per a representar els nombres racionals a base d'afegir una coma (als Estats Units i al Regne Unit en comptes d'una coma s'empra un punt) que separa la part entera de la part decimal del nombre. Els dgits de la dreta de la coma representen la quantitat de dcimes, centsimes, millsimes etc.

Tot nombre racional t una representaci decimal que o b s'acaba o b arriba un punt on una seqncia de xifres, anomenada perode, es repeteix infinitament. Per exemple 1/2=0.5 o 1/3 = 0,3333.... o 157/13=12,076923076923076923... 076923...

Aix s fcil de veure amb l'algoritme de la divisi, el residu de dividir el nombre ha de ser necessriament ms petit que el quocient, per a calcular la primera xifra decimal es multiplica per deu el residu i es divideix pel quocient si el nou residu s zero ja s'ha acabat, si s igual que l'anterior residu la xifra decimal es repeteix infinitament. Si s diferent de l'anterior residu es continua l'algoritme, per la quantitat de nombres diferents ms petits que el quocient s finita per tant tard o d'hora es repetir un residu i a partir d'aqu la successi de xifres decimals es repetir infinits cops.

Nombres reals.

Els nombres reals sn els que serveixen per a mesurar la quantitat de les coses reals que puguin ser dividides en fragments indefinidament petits. Com ara s'ha suposat que poden ser dividits la matria, el temps, l'espai, la fora, etctera.

Els nombres racionals no sn adequats per a representar les quantitats que es poden obtenir a base d'agregar infinites quantitats cada cop ms petites, encara que la uni de totes doni una quantitat finita. 

Per exemple, si a una magnitud unitat se li afegeix un nombre aleatori de dcimes, un nombre aleatori de centsimes, un nombre aleatori de millsimes i aix fins a l'infinit s'obt una quantitat que, necessriament no s ms gran que 2, per que, en general, no pot ser representada com a un nombre racional, perqu, en general, ni s'acaben les xifres decimals (arriba un punt on noms sn zero), ni t perqu tenir un perode (una successi de xifres que es repeteixen indefinidament).

Els nombres reals es poden construir com a lmit de successions creixents i afitades de nombres racionals. Tamb es poden construir (amb el que es pot entendre com a un subconjunt d'aquestes successions) com a: els nombres que es poden representar en forma decimal amb una part entera i una part decimal que t infinites xifres decimals.

Cada nombre racional s tamb un nombre real. 

Els nombres reals que no sn racionals es diuen irracionals. Els nombres irracionals no es poden escriure com a una fracci.

Histricament el primer nombre irracional que es va saber que ho era, va ser , en tractar de mesurar la diagonal d'un quadrat sabent que el costat mesura una unitat. D'acord amb el teorema de Pitgores el quadrat d'aquesta diagonal ha de mesurar 2. Per s impossible que el quadrat de cap fracci mesuri 2. Per a veure-ho, se suposa que n'hi ha una i es redueix, dividint el numerador i el denominador entre el mxim com denominador de tots dos, de forma que no tinguin cap divisor com. Llavors quedaria una fracci p/q tal que , per llavors hauria de ser , per tant p hauria de ser mltiple de 2 i si p s mltiple de 2,  s mltiple de quatre. Si  s mltiple de 4 es pot escriure com a  per algun nombre natural r. Per tant, hauria de ser  i . O sigui que q tamb hauria de ser mltiple de 2, per tant (com que el numerador i el denominador no tenen cap divisor com) s impossible que el quadrat de cap fracci sigui 2.

Tal com s'han definit els nombres irracionals s evident que cada nombre real e b s racional o b s irracional. Cada nombre real es correspon amb un punt de la recta real. Els nombres reals tenen la propietat de qu tot subconjunt afitat superiorment admet un extrem superior que tamb s un nombre real.

El smbol per a representar els nombres reals s R o .  

Axiomticament els nombres reals es poden definir amb els segents axiomes:

 Els conjunt dels nombres reals R s un cos.
 El cos R s ordenat.
 El cos R es arquimedi. Es a dir, per a tot parell d'elements de R x,y tals que 0>x>y existeix un nombre natural n tal que y>nx.
 Per a tot subconjunt de R afitat superiorment  (diferent del conjunt buit) existeix un element de R que s la ms petita de totes les fites superiors. D'aquest element se'n diu extrem superior.

Nombres complexos.

Els nombres complexos sn una extensi dels nombres reals. Histricament, aquest conjunt va sorgir a partir de la qesti de si un nombre negatiu podia tenir arrel quadrada. Aquesta qesti condueix a la invenci d'un nou nombre: la arrel quadrada de -1. La arrel quadrada de -1 va ser designada amb la lletra i per Leonhard Euler (en electrotcnia es fa servir la lletra j per no confondre-la amb la intensitat del corrent elctric) i se n'hi diu la unitat imaginria. Els nombres complexos sn tots els nombres de la forma:

 ;

On a i b sn nombres reals. A l'expressi a + bi, del nombre real a se'n diu la part real i de b se'n diu la part imaginaria. Si la part real d'un nombre complex s zero, llavors es diu que s un nombre imaginari; si la part imaginaria s zero, llavors el nombre s un nombre real. Per tant els nombres reals es poden considerar un subconjunt dels nombres complexos.  Si les parts real i imaginria d'un nombre complex sn totes dues enters, llavors es diu que el nombre s un enter gaussi. 

El smbol que representa els nombres complexos s C o .

En lgebra abstracta, els nombres complexos sn un exemple d'un cos algebraicament tancat, aix vol dir que tot polinomi amb coeficients complexos pot ser descompost en factors de primer grau (o factors lineals).  Aix s el Teorema fonamental de l'lgebra.

Igual que el conjunt dels nombres reals, el conjunt dels nombres complexos s un cos i s complet per a diferncia dels reals no s totalment ordenat. Es a dir, no t sentit dir que i s ms gran que1, com tampoc en t de dir que i s ms petit que 1. 

Per a representar els nombres complexos es fa servir el pla complex. A cada nombre complex se li fa correspondre un punt que t com a ordenat la part real i com a abscissa la part imaginria.

Amb aquesta representaci cada nombre complex es pot representar com el vector que va des de l'origen fins al punt en qesti. Aquest vector t per mdul:  i angle: . On a s la part real i b la part imaginria.

Per tant el nombre complex tamb es pot escriure com a  i en multiplicar dos nombres complexos resulta:

;

I tenint en compte les expressions del sinus i del cosinus de la suma d'angles (veure trigonometria) resulta:

.

Es a dir el producte de dos nombres complexos s un nombre complex que t per mdul el producte de mduls i per angle la suma d'angles.

Per tant si els mduls sn unitaris els producte de nombres complexos dona lloc a la suma d'angles. Aquesta propietat s la que obre la porta a la relaci entre els nombres complexos, les funcions trigonomtriques i les funcions exponencials. A partir d'aquesta relaci els nombres complexos tenen moltes aplicacions en la resoluci d'equacions diferencials, en regulaci automtica, en vibracions, ones, electrotcnia i electromagnetisme.

Cada un dels tipus de nombres que s'ha mencionat anteriorment s un subconjunt propi del tipus segent. Simblicament, N   Z   Q   R   C.

Altres tipus.

Els nombres hiperreals sn una extensi dels nombres reals feta a base d'afegir-los nombres infinitesimalment petits i nombres infinitament grans. En clcul infinitesimal permeten simplificar els clculs, les demostracions i en general la seva aplicaci a la fsica i a la tcnica sense prdua de rigor. En enginyeria seguint la notaci de Leibniz s`han aplicat sempre, fins i tot abans que es definissin rigorosament, i hi ha molts llibres que aparentment tenen manca de rigor si no es llegeixen com a emprant nombres hiperreals per a designar quantitats infinitament petites (diferencial de...) de les que desprs, per sumar-ne una quantitat infinita, es calcula una integral, o  que desprs, es divideixen entre elles i en resulta una derivada, o al sumar-les, algunes desapareixen per qu  sn infinitsims d'ordre superior ...

S'ha suggerit que els nombres hiperreals sn els que s'haurien de fer servir en l'ensenyament elemental del clcul infinitesimal. 

Els nombres p-dics La idea que hi ha al darrere dels nombres p-dics s

Mentre els nombres reals tenen una representaci digital amb infinites xifres a la dreta de la coma decimal, els nombres p-dics permeten expressions infinitament llargues a l'esquerra de la coma.  El conjunt de nombres que en resulta depn de la base que es fa servir pels dgits. Qualsevol base s possible, per els sistemes que obtenen les propietats matemtiques ms interessants sn els que fan servir com a base un nombre primer.

Per tractar amb conjunts infinits (comptar el nombre dels seus elements), s'han generalitzat els nombres naturals creant els nombres ordinals i els nombres cardinals. Els primers donen la ordenaci del conjunt mentre els ltims donen la seva grandria. Per als conjunts finits, els nombres ordinals i cardinals sn equivalents, per en els casos infinits difereixen.

Tamb hi altres conjunts de nombres que es fan servir per a aplicacions especialitzades. Alguns sn subconjunts dels nombres complexos. Per exemple, els nombres algebraics sn les arrels dels polinomis amb coeficients racionals. Dels nombres complexos que no sn algebraics se'n diu nombres transcendents.

Altres no sn subconjunts dels nombres complexos er exemple els quaternions H, inventats per William Rowan Hamilton, en ells la multiplicaci no s commutativa, i els octonions, en els quals la multiplicaci no s associativa.

Histria.
Historia dels enters.
 Els primers nombres .

S'especula que els primers usos coneguts dels nombres es retrotrauen a fa ms de 30.000 anys, s'han trobat ossos i altres objectes amb marques tallades damunt seu que sovint s'han considerat marques per a dur el compte d'alguna cosa. S'ha suggerit que la utilitzaci d'aquestes marques podria tenir quelcom a veure amb dur el compte del temps, com per exemple un nombre de dies, o mantenir enregistrades quantitats.

Els sistemes de marques no tenen el concepte de valor posicional (tal com t l'actual sistema de numeraci decimal), aix limita la seva aplicaci a l'hora de representar nombres grans. Sovint s'ha considerat que aquest s el primer tipus de sistema abstracte que es podria haver fet servir, i que podria ser considerat un Sistema de Numeraci.

El primer sistema conegut amb valor posicional va ser el Mesopotmic, un sistema en base 60 (3400 aC), i el sistema en base 10 ms antic que es coneix data del 3100 aC a Egipte. 

 Historia del zero .
 
La utilitzaci del zero com a nombre s'ha de distingir del seu s com a element per a ocupar un lloc en els sistemes de numeraci en qu el valor de les xifres depn de la seva posici. Molts textos indis antics fan servir la paraula Shunya en snscrit per a referir-se al concepte de buit; en matemtiques, aquesta paraula sovint es podria fer servir per a referir-se al nombre zero.

Els registres mostren que els antics grecs semblaven insegurs respecte de l'estatus del zero com a nombre: es preguntaven "cm 'no res' pot ser res?", arribant a interessants filosofies i, durant el perode medieval, arguments religiosos sobre la naturalesa i l'existncia del zero i del buit. Les paradoxes de Zen d'Elea depenen en gran mesura de interpretacions incertes del zero. (Els antics grecs, fins i tot es qestionaven si l'1era un nombre).

Els olmeques poblaci al sud i centre de Mxic varen comenar a fer servir el zero (un smbol en forma de closca) al Nou Mon, possiblement als voltants del Segle IV aC per amb tota certesa a l'any 40, el qual va esdevenir una part integral dels Nombres maies i del Calendari maia, per no va tenir cap influencia en els sistemes de numeraci del Vell Mon.

Als voltants de l'any 130, Tolomeu, influenciat per Hiparc de Nicea i els babilonis, utilitzava un smbol per a representar el zero (un cercle petit amb una llarga ratlla al damunt) dins d'un sistema de numeraci sexagesimal en comptes d'utilitzar els numerals grecs alfabtics. Com que el feia servir tot sol, no noms com un smbol per a ocupar l'espai, aquest zero hellenstic va ser el primer s documentat d'un autntic zero al Vell Mon.  En manuscrits bizantins posteriors de la seva Sintaxis Matemtica (Almagest), el zero hellenstic es va transformar en la lletra grega micron (que altrament significava 70).

Un altre zero verdader es va fer servir en les taules de nombres romans pel 525 (primer s conegut va ser per Dionysius Exiguus), per com a paraula, nulla que significa no res, no com a un smbol. Quan una divisi donava zero de residu, es feia servir nihil, que tamb significa no res. Aquests zeros medievals varen ser fets servir per tos els calculistes  medievals posteriors. Un s allat de la seva inicial N, va ser fet servir en una taula de numerals romans per Bede o algun collega seu al voltants del 725, un autntic smbol zero.

Un s documentat del zero per Brahmagupta (en el Brahmasphutasiddhanta) data del 628. Va tractar el zero com un nombre i va discutir les operacions en qu estava involucrat incloent-hi la divisi. Per aquella poca (segle VII) el concepte s'havia assolit clarament, i la documentaci demostra que la idea es va estendre ms tard a la Xina i al mn islmic.

 Historia dels nombres negatius .

El concepte abstracte de nombres negatius va ser reconegut entre el 100 aC - 50 aC. L'obra xinesa "Nou captols sobre el art de les matemtiques"  (Jiu-zhang Suanshu) cont mtodes per a trobar rees de figures;  es feien servir barres vermelles per a denotar coeficients positius i barres negres pels negatius.  Aquesta s la menci dels nombres negatius ms antiga coneguda a l'Est; la primera referncia en un treball occidental va ser al segle III a Grcia.  Diofant d'Alexandria va fer referncia a l'equaci que avui s'escriuria com a  (la soluci ha de ser negativa) a Aritmtica, dient que l'equaci donava un resultat absurd.

Durant els anys 600, els nombres negatius s'usaven de forma habitual a la ndia per a representar deutes.  La referncia anterior de Diofant va ser discutida de forma ms explcita pel matemtic indi Brahmagupta, a Brahma-Sphuta-Siddhanta 628, qui va fer servir nombres negatius per a produir la forma general de la frmula quadrtica que es continua fent servir avui en dia.  Per, al segle XII a la ndia, Bhaskaraobt les arrels negatives de les equacions quadrtiques per diu que el valor negatiu "en aquest cas no s'ha de adoptar, perqu s inadequat; la gent no aprova les arrels negatives".

Els matemtics europeus, majoritriament,es varen resistir al concepte de nombres negatius fins al segle XVII, tot i que Fibonacci admetia solucions negatives en problemes financers on es podien interpretar com a deutes (captol 13 del Liber Abaci, 1202) i ms tard en el cas de prdues (a Flos).  Al mateix temps, els xinesos indicaven els nombres negatius a base de dibuixar una ratlla diagonal travessant el dgit de ms a la dreta diferent de zero del corresponent nombre positiu.  El primer s dels nombres negatius en un treball europeu va ser fet per Chuquet durant el segle XV.  Els va fer servir com a exponents, per es referia a ells com a  nombres absurds .

Fins i tot en dates tant recents com al segle XVIII, el matemtic Sus Leonhard Euler creia que els nombres negatius eren ms grans que infinit, i era prctica habitual de ignorar qualsevol resultat negatiu que donessin les equacions en base a la suposici de qu no eren significatius, tal com va fer Ren Descartes amb les solucions negatives de un sistema de coordenades cartesianes.

Histria dels nombres racionals, irracionals i reals.

Histria dels nombres racionals.
Es versemblant que el concepte de nombre fraccionari dati dels temps prehistrics. Fins i tot els antics egipcis varen escriure textos matemtics que descrivien com convertir fraccions fraccions generals en les seves fraccions amb notaci especial. Els matemtics indis i de la grcia clssica varen fer estudis sobre la teoria dels nombres racionals, com a part de l'estudi general de la teoria de nombres. El millor conegut de tos s els elements d'Euclides, que data aproximadament del 300 aC. Dels textos indis el ms rellevant s el Sthananga Sutra, el qual tamb cobreix la teoria de nombres com a part de un estudi general de matemtiques.

El concepte de fracci decimal est lligat estretament a la notaci amb valor posicional decimal; tots dos sembla que s'hagin desenvolupat en parallel. Per exemple, es habitual en les matemtiques de Sutra de incloure clculs de aproximacions en fraccions decimals de pi o de la arrel quadrada de dos. De forma similar, els textos matemtics babilonis havien fet servir sempre fraccions sexagesimals amb gran freqncia.

Histria dels nombres irracionals.
L's ms antic conegut de nombres irracionals va ser al Sulba Sutras composat entre 800-500 aC. Les primeres demostracions de la existncia dels nombres irracionals s'atribueix habitualment a Pitgores, de forma ms especfica al Pitagric Hips de Metapont, que va obtenir una demostraci (molt probablement geomtrica)  de la irracionalitat de la arrel quadrada de dos. La llegenda diu que Hippasus va descobrir els nombres irracionals quan intentava de representar la arrel quadrada de dos com una fracci. Per en Pitgores creia en lo absolut dels nombres, i no podia acceptar l'existncia dels nombres irracionals. No podia demostrar la seva inexistncia amb la lgica, per la seva creena no podia acceptar la existncia dels nombres irracionals i per aix va sentenciar a Hippasus a morir ofegat.

El segle setze va veure la acceptaci definitiva per part dels europeus dels nombres enters negatius i no negatius i dels fraccionaris. El segle disset va veure les fraccions decimals amb la notaci moderna fora generalment usada pels matemtics. Per no va ser fins al segle dinou que els irracionals no varen ser separats entre algebraics i transcendents, i es va reprendre altre cop un estudi cientfic de la teoria dels irracionals. Varen romandre gaireb dormint des de Euclides. L'any 1872 va veure la publicaci de les teories de  Karl Weierstrass (pel seu alumne Kossak), Heine (Crelle, 74), Georg Cantor (Annalen, 5), i Richard Dedekind. Mray va adoptar al 1869 el mateix punt de partida que Heine, per la teoria es referida habitualment a l'any 1872. El mtode de Weierstrass ha estat completament desenvolupat per Salvatore Pincherle (1880), i el de Dedekind ha agafat rellevncia addicional a traves del treball posterior de l'autor (1888) la confirmaci recent de Paul Tannery (1894). Weierstrass, Cantor, i Heine basen les seves teories en series infinites, mentre Dedekind fonamenta les seves en la idea d'una partici (Schnitt) en el sistema de nombres reals, separen tots els nombres racionals en dos grups que tenen certes propietats caracterstiques. La matria ha rebut contribucions posteriors a les mans de Weierstrass, Kronecker (Crelle, 101), i Mray.

Les Fraccions contnues, estretament relacionades amb els nombres irracional, varen rebre atenci a les mans de Euler,i al comenament del segle dinou varen agafar importncia a travs dels escrits de Joseph Louis Lagrange. Altres contribucions dignes d'esment han estat fetes per Druckenmller (1837), Kunze (1857), Lemke (1870), i Gnther (1872). Ramus (1855) s el primer que va connectar la matria amb els determinants, resultant-ne les subsegents contribucions de Heine, Mbius, i Gnther, en la teoria de Kettenbruchdeterminanten. Dirichlet tamb va fer aportacions a la teoria general, aix com nombroses contribucions a la seva aplicaci.

Nombres transcendents i reals.
Els primers resultats referents als nombres transcendents varen ser les demostracions de Lambert's 1761 que   no pot ser racional, i tamb que en s irracional si n es racional (tret del cas n = 0). (La primera referncia a la constant e va ser feta al treball de Napier 1618 sobre logaritmes.) En Legendre va estendre aquesta demostraci per demostrar que   no s la arrel quadrada de cap nombre racional. La cerca d'arrels de l'Equaci de cinqu grau i d'equacions de graus superiors va consuir a un desenvolupament important, El Teorema d'Abel Ruffini (Ruffini 1799, Abel 1824) demostra que no es poden resoldre amb radicals (frmula que cont noms operacions aritmtiques i arrels). A partir d'aqu va ser necessari de considerar un conjunt ms ampli, el dels nombres algebraics (totes les solucions d'equacions polinmiques). Galois (1832) lligant les equacions polinmiques a la teoria de grups va crear el camp de la Teoria de Galois.

Fins i tot el conjunt dels nombres algebraics no s suficient i tot el conjunt dels nombres reals inclou els nombres transcendents. La existncia dels quals va ser establerta per primer cop per Liouville (1844, 1851). Hermite va demostrar al 1873 que e s transcendent i Lindemann va demostrar al 1882 que   s transcendent. Finalment Cantor demostra que el conjunt de tots els nombres reals s infinit i no numerable per com que el conjunt de tots els nombres algebraics s infinit numerable, hi ha d'haver una quantitat infinitament no numerable de nombres transcendents.

Infinit.

La concepci ms antiga coneguda de l'infinit matemtic apareix a Yajur Veda, que en un determinat punt estableix que "si detreus una part de l'infinit o afegeixes una part a l'infinit, el que en roman s encara infinit". La infinitud va ser un tema popular d'estudi filosfic entre els matemtics Jain al voltant de 400 aC. Distingien entre cinc tipus d'infinitud: Infinit en una i dues direccions, infinit en rea, Infinit a tot arreu, i infinit perptuament. 

A l'Oest, la noci tradicional de infinitud matemtica va ser definida per Aristtil, que distingia entre infinit actual i infinit potencial; el consens general era que noms l'ltim tenia un vertader valor. Les Dues noves cincies de Galileu  discuteix la idea de uni bijectiva entre conjunts infinits. Per el segent aven important en la teoria va ser fet per Georg Cantor; en 1895 a publicar un llibre sobre la seva nova teoria de conjunts, introduint, entre altres coses, la hiptesis de continu.

La geometria projectiva dona una visi moderna de la infinitud al introduir "punts ideals al infinit", un per a cada direcci de l'espai. Per a cada famlia de lnies paralleles en una direcci donada es postula que convergeix al corresponent punt ideal. Aquesta idea est estretament relacionada amb la idea dels punts de fuga de la perspectiva en la tcnica del dibuix.

Histria dels nombres complexos.

Les primeres per efmeres referncies a arrels de nombres negatius es donen en els treballs del matemtic e inventor Her d'Alexandria al segle I, quant estudiava el volum de un tronc impossible de una pirmide. Al segle XVI varen esdevenir ms freqents degut a que els matemtics italians Niccolo Fontana Tartaglia i Gerolamo Cardano varen descobrir les frmules per a calcular les arrels de l'equaci de tercer grau i la de quart. Aviat s'adonaren de qu aquestes frmules, fins i tot si noms s'est interessat en les solucions reals, de vegades requereixen la manipulaci d'arrels quadrades de nombres negatius.

Aix va ser doblement inquietant donat que en aquella poca fins i tot els nombres negatius encara no es considerava que tinguessin una fonamentaci gaire slida. El terme "imaginari"  per aquestes quantitats va se encunyat per Ren Descartes al 1637. Un altre font de confusi va ser que l'equaci: 
 ;
Semblava ser capriciosament inconsistent amb la identitat algebraica: 
, ;
La qual s vlida per a nombres reals positius a i b, i que tamb va ser usada en clculs amb nombres complexos amb un dels a, b positiu i l'altre negatiu. L's incorrecte d'aquesta identitat i de la identitat relacionada: 
 ;
Aquesta dificultat els va portar a la convenci de fer servir el smbol especial i en comptes de  1 per a guardar-se'n d'aquest error.

El segle XVIII va veure les feines de Abraham de Moivre i Leonhard Euler. A De Moivre es deu (1730) la ben coneguda frmula que du el seu nom, Frmula de De Moivre:

;

I a Euler (1748) la Frmula d'Euler de l'anlisi complexa:

;

L'existncia dels nombres complexos no va ser completament acceptada fins que Caspar Wessel al 1799 va descriure la seva interpretaci geomtrica; aquesta interpretaci va ser redescoberta i popularitzada uns quants anys ms tard per Carl Friedrich Gauss, i com a resultat la teoria dels nombres complexos va rebre una notable expansi. Ara b, la idea de la representaci grfica dels nombres complexos havia aparegut abans, ja al 1685, al De Algebra tractatus de Wallis.

Tamb al 1799, Gauss va obtenir la primera demostraci generalment acceptada del Teorema fonamental de l'lgebra, mostrant que cada polinomi sobre els nombres complexos t un conjunt complert de solucions en aquest reialme. La acceptaci general dels nombres complexos no li de pas poc a les feines de Augustin Louis Cauchy i Niels Henrik Abel, i especialment a l'ltim, que va ser el primer en usar atrevidament els nombres complexos amb un xit que s ben conegut.

En Gauss va estudiar els nombres complexos de la forma a + bi, on a i b sn enters o racionals (i i s una de les dues arrels de x2 + 1 = 0). El seu alumne, Ferdinand Eisenstein, va estudiar els tipus a + b , on   s una arrel complexa de x3   1 = 0. Altres clases de nombres complexos com aquestes (anomenades cossos ciclotomics) es deriven de les arrels de la unitat xk   1 = 0 per a valors superiors de k. Aquesta generalitzaci s deguda a Ernst Kummer, que tamb va inventar els nombres ideals, els quals varen ser expressats com a identitats geomtriques per Felix Klein al 1893. La teoria general de camps va ser creada per variste Galois, que va estudiar els camps generats per les arrels de qualsevol equaci polinmica F(x) = 0.

Al 1850 Victor Alexandre Puiseux va donar el pas clau de distingir entre punts polars i punts brancals, i va introduir el concepte de punts singulars essencials; aix conduiria cap al concepte de pla complex ests.

Nombres primers.

Els nombres primers han estat estudiats al llarg de tota la histria. Euclides va dedicar un llibre dels Elements a la teoria dels nombres primers; en aquest llibre es demostra la infinitud dels nombres primers i el teorema fonamental de l'aritmtica, i va presentar l'algoritme d'Euclides per a trobar el mxim com divisor de dos nombres.

El 240 aC, Eratstenes va fer servir el garbell d'Eratstenes per a allar rpidament els nombres primers de la resta. Per la majoria dels desenvolupaments posteriors de la teoria dels nombres primers a Europa data del Renaixement i de temps posteriors.

El 1796, Adrien-Marie Legendre va conjecturar el teorema dels nombres primers, descrivint la distribuci asimpttica dels nombres primers.  Un altre resultat referent a la distribuci dels nombres primers inclou la demostraci d'Euler que la suma dels recprocs dels nombres primers divergeix, i la conjectura de Goldbach, segons la qual qualsevol nombre parell ms gran que dos s la suma de dos nombres primers. Encara una altra conjectura relativa a la distribuci dels nombres primers s la hiptesi de Riemann, formulada per Bernhard Riemann al 1859. El teorema dels nombres primers va ser demostrat finalment per Jacques Hadamard i Charles de la Valle-Poussin el 1896.

Referncies.


Bibliografia.

 Erich Friedman, What's special about this number?;
 Steven Galovich, Introduction to Mathematical Structures, Harcourt Brace Javanovich, 23 de gener de 1989, ISBN 0-15-543468-3.
 Paul Halmos, Naive Set Theory, Springer, 1974, ISBN 0-387-90092-6.
 Morris Kline, Mathematical Thought from Ancient to Modern Times, Oxford University Press, 1972.
 Whitehead and Russell, Principia Mathematica to *56, Cambridge University Press, 1910.
 What's a Number? a cut-the-knot;


Vegeu tamb.

 Nombres Hebreus;
 Sistema de numeraci rab;
 Nombres senars;
 Representaci en coma flotant en ordinadors;
 Nombres grans;
 Llista de nombres;
 Llista de nombres en diversos idiomes;
 Constants matemtiques;
 Nombres mtics;
 Nombres negatius;
 Ordres de magnitud;
 Constants fsiques;
 Nombres primers;
 Nombres petits;
 Zero;
 nombre  ;
 Els fonaments de la aritmtica;


Enllaos externs.

Mesopotamian and Germanic numbers;
BBC Radio 4, In Our Time: Negative Numbers;
'4000 Years of Numbers', xerrada de Robin Wilson, 07/11/07, Gresham College (disponible per descrrega com a MP3 o MP4, i com a arxiu de text).















 

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2012" title="Nombre parell" nonfiltered="1272" processed="1255" dbindex="1274">

Un nombre parell s un nombre enter mltiple de 2, es a dir, un nombre enter, m, es nombre parell si i noms si existeix un altre nombre enter, n, tal que:

m = 2 * n ;

A la prctica aix vol dir que s parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2013" title="Nombre senar" nonfiltered="1273" processed="1256" dbindex="1275">

Els nombres senars sn aquells nombres enters que no sn parells i per tant no sn multiples de 2. Els primers nombres senars sn: 1, 3, 5, 7, 9, ... Sumant o restant 2 a un nombre senar s'obt un altre nombre senar. Sumant o restant una unitat a un nombre senar s'obt un altre nombre parell.

Matemticament es diu que un nombre enter, m, s senar si i noms si existeix un altre nombre enter, n, tal que:

;

A la prctica aix vol dir que s senar tot aquell nombre enter que acabi en 1, 3, 5, 7 o 9.

Sinnims: nombre escarcer, imparell.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2015" title="Neotnia" nonfiltered="1275" processed="1257" dbindex="1277">

La neotnia es dna quan persisteixen unes caracterstiques juvenils en l'estat adult. Els individus amb neotnia pateixen un retard en el desenvolupament somtic, ja sigui de manera global o local. 

Es parla de neotnia quan es troben, en formes adultes, els carcters dels seus avantpassats evolutius. Un exemple de neotnia sn els axolots, larves de Salamandra tigre (Ambystoma tigrinum) que no passen a l'estat adult. Aquests amfibis mantenen les brnquies (tret caracterstic dels peixos), fet que significa la persistncia d'una caracterstica prpia del seu estat larval durant tota la vida.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2018" title="Nombre natural" nonfiltered="1278" processed="1258" dbindex="1280">

Un nombre natural s qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3... , 19, 20, 21, 22, ..., 1059..., un mili ..., que es poden usar per a comptar els elements d'un conjunt. Per exemple: 24 pomes, 2 camions o 1123 peixos, sn situacions on es compta amb nombres naturals. El conjunt de tots els nombres naturals se simbolitza per la lletra   ().

Alguns matemtics (especialment els de teoria de nombres) prefereixen no reconixer el zero com un nombre natural, mentre que uns altres, especialment els de teoria de conjunts, lgica i informtica, tenen la postura oposada. En aquest article, el zero s considerat un nombre natural. 

Segons Kronecker, un matemtic alemany (1823-1891):

Die ganze Zahl schuf der liebe Gott, alles brige ist Menschenwerk. "Du va crear els nombres enters, tota la resta s obra de l'home." En tot cas, segur que Kronecker es referiria als naturals si a la seva poca la nomenclatura fos l'actual. Aix, ara hauria dit: "Du va crear els nombres naturals, tota la resta s obra de l'home".

Histria.

S'especula que els primers usos coneguts dels nombres es retrotrauen a fa ms de 30.000 anys, s'han trobat ossos i altres objectes amb marques tallades damunt seu que sovint s'han considerat marques per a dur el compte d'alguna cosa. S'ha suggerit que la utilitzaci d'aquestes marques podria tenir a veure amb dur el compte del temps, com ara un nombre de dies, o b mantenir enregistrades quantitats.

Els sistemes de marques no tenen el concepte de valor posicional (tal com el t l'actual sistema de numeraci decimal), i aix limita la seva aplicaci a l'hora de representar nombres grans. Sovint s'ha considerat que aquest s el primer tipus de sistema abstracte que es podria haver fet servir, i que podria ser considerat un sistema de numeraci.

El primer sistema conegut amb valor posicional va ser el Mesopotmic, un sistema en base 60  3400 aC. 

El sistema en base 10 ms antic que es coneix data del 3100 aC a l'Egipte.  Els antics egipcis tenien numerals amb diferents jeroglfics per a l'1, el 10, i totes les potncies de 10 fins a un mili. Una pedra de les excavacions de Karnak, datada al voltant del 1500 aC i actualment al Museu del Louvre de Pars, descriu el nombre 276 com 2 centenars, 7 desenes i 6 unitats; i de forma similar el nombre 4622.

Dedekind, al segle XIX, va ser el primer que els va tractar com un conjunt amb regles prpies, oposat a d'altres tipus de nombres, si b matemtics anteriors ja havien formulat regles per a operar-hi.

Notaci.

Notaci del conjunt.
Els matemtics fan servir N o  (una N en doble ratlla, que es presenta com  en Unicode) per a referi-se al conjunt de tots els nombres naturals. Aquest conjunt s infinit comptable: s infinit per contable per definici. Aix tamb s'expressa dient que el nombre cardinal del conjunt s Aleph-zero ().

Per evitar ambigitats sobre si s'inclou o no el zero, de vegades s'afegeix el subndex "0" en el primer cas, i un superndex "*" en l'ltim:

 0 =  ; * = .

Segons la norma DIN 5473 s'hauria de fer servir  per als no negatius (es a dir incloent-hi el zero) i  per als estrictament positius (s a dir sense el zero).

Els que treballen en la teoria de conjunts sovint denoten el conjunt de tots els nombres naturals am la lletra grega minscula omega:  . Aix prov de la identificaci d'un nombre ordinal amb el conjunt dels ordinals que sn ms petits. Quan es fa servir aquesta notaci, el zero en queda incls explcitament com un nombre natural.

Notaci dels nombres.

Pel que fa a la notaci dels nombres naturals (els elements que cont el conjunt) la seva notaci depn del sistema de numeraci emprat.

Els sistemes de numeraci 
ms abastament emprats sn els sistemes de numeraci posicionals.

De forma que un nombre natural s expressa amb un conjunt de xifres diferents (tantes com el la base) i el valor de cada xifra depn de la seva posici en l escriptura del nombre.

Els sistemes posicionals ms emprats sn el binari o de base 2 i el decimal o de base 10. El decimal s el que es fa servir ms sovint quant l'han de llegir persones i el binari s el que es fa servir per facilitar el seu emmagatzemament, comunicaci i manipulaci en sistemes electrnics.

Per exemple el nombre 50 es pot notar:

En numeraci decimal: 50;
En numeraci binaria: 110010;
En numeraci romana: L;
En numeraci armnia:  ;

Definici.

Encara que el concepte intutiu de nombres naturals s immediat i gaireb innat, la seva definici no s senzilla. 

EL concepte de nombre natural est relacionat amb els agregats d'objectes. Es pot dir que dos conjunts tenen el mateix nombre d'objectes si es pot establir una correspondncia un a un entre els elements d'un conjunt i els de l'altre. El concepte de nombre natural correspon a la abstracci de all que tenen en com tots els conjunts amb el mateix nombre d'objectes, no s ni els objectes en si, ni el conjunt, ni les xifres que es fan servir per a representar tots els conjunts amb el mateix nombre d'objectes, sin el concepte abstracte que hi ha al darrere d'aquesta idea.

Des del punt de vista de l'estudi de les matemtiques, l'estudi dels nombres naturals com a objectes abstractes deslligats del mon fsic passa per un enfocament axiomtic o un enfocament constructivista. L'enfocament axiomtic, estableix un conjunt d'axiomes (afirmacions a partir de les quals es desenvolupa la resta dels sistema) i llavors aplica les lleis de la lgica i els propis axiomes per desenvolupar tota la teoria dels nombres naturals. L'enfocament constructivista, utilitza objectes matemtics ms bsics, en aquest cas conjunts, per construir un model d'un sistema que tingui les propietats que haurien de tenir els nombres naturals.

Axiomes de Peano.

La definici axiomtica no es planteja el significat dels nombres ni quina relaci tenen amb el mon fsic, es tracta de partir d'una axiomes i emprar-los per deduir tota la teoria. Evidentment perqu aquests axiomes siguin satisfactoris han de conduir d'alguna manera al mateix resultat que el que normalment s'espera pels nombres que representen quantitats d'objectes de conjunts on sn objectes que no es creen ni es destrueixen ni es divideixen ni es fusionen.

Els postulats de Peano descriuen de manera unvoca el conjunt dels nombres naturals: 

 Sigui el nombre natural 0 ;
 Cada nombre natural a t un segent, denotat per a + 1 ;
 No hi ha cap nombre natural tal que el seu segent sigui 0 ;
 Si dos nombres naturals sn diferents, els seus segents tamb ho sn, aix s: si a   b, llavors a + 1   b + 1 ;
 Una propietat que es compleixi per al 0 i per al successor de qualsevol nombre per al qual tamb es compleixi, es compleix per a tots els nombres naturals. Aquest ltim postulat assegura la validesa de la tcnica de demostraci coneguda com inducci matemtica o recurrncia.

Aquests axiomes en notaci matemtica s'escriuen:
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

Fixeu-vos que aquests axiomes no tenen perqu portar al mateix concepte de nombres naturals que es t habitualment, si es diu que el 0 correspon al que habitualment en diem 23 tot el sistema continua funcionant i els axiomes descriuen el conjunt dels nombres que d'intutivament en direm ms grans o iguals que 23. Tamb es pot triar el segent d'un nombre de formes capricioses, per exemple, al comenament es poden tenir tots els nombres disponibles per fer de segent, llavors els segent del zero s'agafa a l'atzar (per exemple el 45) i es treu aquest nombre del conjunt de nombres disponibles, llavors els segent del segent del zero es torna a agafar a l'atzar entre els que ara queden disponibles (per exemple el 27) i aix successivament. El resultat seria un conjunt que compliria tots els axiomes, que tindria exactament totes les propietats que els nombres que intutivament en diem naturals per que estarien completament barrejats amb un ordre que no tindria res a veure amb l'ordre habitual.

Si es fa que intutivament el nombre 0 correspongui amb la quantitat d'elements del conjunt que no en t cap i que el segent d'un nombre correspongui amb un nombre que representa una quantitat d'elements resultat d'afegir un objecte al conjunt amb una quantitat d'objectes igual a la representada pel nombre inicial, llavors els axiomes de Peano porten a un sistema que es correspon amb el concepte intutiu de nombre natural. Des del punt de vista matemtic aix no s important, fins i tot no s convenient. Una cosa interessant dels axiomes s que tots els teoremes que es puguin demostrar a partir d'ells desprs es podran aplicar a qualsevol model que els compleixi. Per exemple els nombres que es corresponen al concepte intutiu de nombres naturals. Per tamb a altres models que es puguin trobar en altres mbits tot i no correspondre a aquest concepte intutiu.

Construcci de Von Newman.

En la teoria de conjunts s com definir cada nombre natural com el conjunt de tots els nombres naturals anteriors a ell. Aix permet establir una relaci d'ordre entre els elements del conjunt (ser major el nombre que ms nombres contingui).

Ms en concret el procs s el segent:

S'estableix 0 := , el conjunt buit,
i es defineix S(a) = a    per a cada conjunt a. S(a) s el successor de a, i S es diu la funci sucessor.
Si s'accepta l'axioma de l'infinit, llavors el conjunt de tots els nombres naturals existeix i s la intersecci de tots els conjunts que contenen el 0 els quals son tancats sota aquesta funci successor.
Si el conjunt de tots els nombres naturals existeix, llavors satisf els axiomes de Peano.
Llavors cada nombre natural s igual al conjunt dels nombres naturals ms petits que ell, per tant;

0 = ;
1 =  = {{ }};
2 =  =  = {{ }, {{ }}};
3 =  =  = {{ }, {{ }}, {{ }, {{ }}}};
n =  =     = (n 1)    ;

i aix. Quan es fa servir un nombre natural com un conjunt, aix s el que normalment es vol dir. Sota aquesta definici, hi ha exactament n elements (en el sentit intutiu) en el conjunt n i n   m (en el sentit intutiu) si i noms si n s un subconjunt de m.

Amb aquesta definici, tamb coincideixen diferents interpretacions possibles de notacions com Rn (n-tuples versus aplicacions de n en R).

Fins i tot si no s'accepta l'axioma de l'infinit i el conjunt de tots els nombres naturals no existeix, es pot definit qu vol dir ser un d'aquests conjunts. Un conjunt n s un nombre natural vol dir que, o b s 0 (buit) o un successor, i cada un els seus elements s o b 0 o b el successor s'un altre dels seus elements.

Operacions amb nombres naturals.

Suma.
La definici de suma s'ha d'establir de forma que coincideixi amb el resultat que intutivament s'espera de la suma com el nombre d'elements de la uni de conjunts. Sumar el nombre d'elements d'un conjunt amb el nombre d'elements d'un altre ha de donar el mateix resultat que comenar comptant els de l'un i llavors, en comptes de tornar a comenar, seguir comptant amb els elements de l'altre.

A partir del concepte de qu n + 1 s igual al segent de n es possible definir per inducci la suma mitjanant l'expressi: 

a + (b + 1) = (a + b) + 1

la qual cosa converteix els nombres naturals (, +) en un monoide commutatiu amb element neutre 0, l'anomenat Monoide Lliure amb un generador. Aquest monoide satisf la propietat anullativa i per tant pot incloure's en un grup matemtic. El menor grup que cont els naturals s el dels nombres enters.

Fixeu-vos que aplicant recursivament aquesta definici fins que noms quedin operacions de sumar 1 (es a dir aplicar la funci "segent de", que forma part dels axiomes) la definici s equivalent a dir intutivament que sumar a ms b s sumar a a tants cops 1 com cops cal sumar 1 a zero per arribar a b. (o trobar el segent de a tants cops com cal trobar el segent de zero per arribar a trobar b).

Per exemple sumar 3 a a s equivalent a:

o el que s el mateix 

Multiplicaci.

La multiplicaci cal definir-la de manera que coincideixi amb el concepte intutiu de qu multiplicar un nombre per un altre s el mateix que sumar el nombre amb si mateix tants cops com unitats t l'altre. Aix es pot aconseguir de manera anloga, definint la multiplicaci  mitjanant el segent: a  (b + 1) = ab + a i establint que a  0 = 0.

Per exemple, aplicant la definici recursivament s'obt:


Aix converteix (, ) (aix s  amb aquesta nova operaci) en un monoide commutatiu; suma i multiplicaci sn compatibles grcies a la propietat distributiva que s'expressa com segueix: 

a  (b + c) = (ab) + (ac).

Divisi.

Mentre que en general no s possible dividir un nombre natural a entre qualsevol altre b i que aquesta operaci resulti un nombre natural (s a dir, no s possible trobar un altre nombre natural q tal que bq = a); tenim alguna cosa semblat a la divisi: per a qualssevol dos nombres naturals a i b, amb b   0 , podem trobar altres naturals q i r tals que 

a = bq + r    i    r < b. ;

El nombre q l'anomenem quocient i r el residu d'aquesta divisi da entre b. Els nombres q i r estan unvocament determinats per a i b.

L'operaci que a a i b els fa correspondre q i r ( o dit d'altra manera que a partir de a i b calcula q i r ) s'anomena divisi euclidiana. El Teorema de la divisi euclidiana per als nombres naturals afirma que per a qualsevol parella de nombres naturals a i b e s nombres naturals q i r que compleixen les condicions anteriors existeixen i sn nics.

Una forma de calcular la divisi euclidiana de a entre b seria anar provant, comenar per q0 = 0 i seguir per q1 = 1, q2 = 2 ... i calcular en cada cas aqi fins arribar a un qi tal que aqi > b llavors el quocient que es buscava s q = qi-1 i el residu r = a - b  q. Aquest mtode, s til per demostrar l'existncia i la unicitat del resultat de la divisi euclidiana (s a dir demostrar el teorema de la divisi euclidiana per als nombres naturals) per requereix una quantitat molt gran de clculs. Per aix per calcular la divisi euclidiana es fan servir altres algorismes ms eficients.

A l'article Divisi euclidiana s'explica rigorosament l'algorisme per calcular la divisi euclidiana quan els nombres estan escrits en base 10 i a l'article Divisi s'explica amb un exemple el clcul manual emprant aquest algorisme.

Relaci d'ordre.

A ms a ms, es pot definir un ordre total escrivint a   b si i noms si existeix altre nombre natural c que satisf: a + c = b. Aquest ordre s compatible amb les operacions aritmtiques de la segent manera: si a, b i c sn nombres naturals i a   b, aleshores a + c   b + c i ac   bc. Una propietat important dels nombres naturals s que estan ben ordenats: aix s, qualsevol conjunt no buit de nombres naturals t un element mnim (un ms petit que els altres). 

Propietats.



Altres propietats ms complexes dels nombres naturals, com la distribuci dels nombres primers per exemple, sn estudiades per la teoria de nombres.

Aplicacions.

Els nombres naturals sn usats per a dos propsits fonamentalment: per a descriure la posici d'un element en una successi ordenada, que designarem per un nombre ordinal; i per a especificar la grandria d'un conjunt finit, pel qual usarem un nombre cardinal. En conjunts finits, aquests dos conceptes sn coincidents, mentre que a l'infinit els dos conceptes no sn el mateix.

 Vegeu Tamb .

Operacions amb nombres naturals;


 Notes i referncies .

Edmund Landau, Foundations of Analysis, Chelsea Pub Co. ISBN 0-8218-2693-X.
Richard Dedekind, Essays on the theory of numbers, Dover, 1963, ISBN 0486210103 / Kessinger Publishing, LLC , 2007, ISBN 054808985X;

 Enllaos externs .
Axioms and Construction of Natural Numbers;
 Essays on the Theory of Numbers per Richard Dedekind a Projecte Gutenberg;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2019" title="Nombre primer" nonfiltered="1279" processed="1259" dbindex="1281">

Els nombres primers sn un subconjunt dels nombres naturals que engloba tots els elements d'aquest conjunt que tenen un nic divisor diferent a la unitat. Els primers vint nombres primers sn: 

2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23, 29, 31, 37, 41, 43, 47, 53, 59, 61, 67 i 71. ;

Noteu el fet que tots els nombres naturals sn divisibles per si mateixos i per la unitat.

El nombre primer ms petit s el 2 i, de fet, s l'nic nombre primer que s tamb parell, ja que qualsevol parell ms gran s mltiple de dos. 

El teorema fonamental de l'aritmtica estableix que qualsevol enter positiu superior a 1 pot representar-se sempre com un producte de nombres primers, i aquesta representaci (factoritzaci) s nica. El teorema d'Euclides prova que existeixen infinits nombres primers. A ms se sap que no hi ha lmit per a la distncia entre dos primers consecutius, aix s, donat un nombre N, es poden trobar dos nombres primers a i b tals que entre a i b no hi ha altres nombres primers i que la diferncia entre a i b s superior a N.

Encara no s'ha pogut provar, per es conjectura, que existeixen infinits nombres primers de la forma p1 = p2 + 2 (sent p1 i p2 primers) o primers bessons. S que s'ha provat que els nics primers trigmins (primers de la forma p1 = p2 + 2 i p2 = p3 + 2) sn 3, 5 i 7.

Demostraci de la infinitud dels nombres primers.

La primera demostraci de la infinitud dels nombres primers la proporcion Euclides al llibre IX dels seus Elements. s un clssic exemple de demostraci per reducci a l'absurd:

Suposem que existeix un nombre finit de primers, i que P s el ms gran d'ells. Construm llavors el nombre (235711...P) + 1, s a dir el producte de tots els nombres primers ms u. Aquest nombre no s divisible per 2, ni per 3, ni per 5, ni, en definitiva, per cap nombre primer, ja que en tots els casos la divisi dna 1 com a resta. Per tant noms pot ser que P sigui primer o que sigui divisible per un altre nombre primer que est entre P i (235711...P) + 1; en qualsevol dels dos casos hem trobat un nombre primer ms gran que P, contradient la suposici inicial i, per tant, demostrant el teorema.

Classes de primers. 

Nombre primer de Mersenne (de forma Mp = 2p - 1 on p s primer) ;

Nombre primer de Sophie Germain (un p primer tal que 2p + 1 s primer) ;

Nombres primers bessons (p i p + 2 primers) ;

Nombre primer de Fermat (de forma ) ;


Aplicacions. 
Durant molt de temps, la teoria de nombres en general, i l'estudi dels nombres primers en particular, era vist com l'exemple cannic de matemtiques pures, sense aplicacions a fora del propi inters d'estudiar el tema. En particular, terics de nombres com ara el matemtic britnic G. H. Hardy se setien orgullosos de fer una feina que no tenia absolutament gens d'importncia militar. 
Tanmateix, aquesta visi quedava esmicolada als anys 1970, quan s'anunciava pblicament que els nombres primers es podrien fer servir com la base per la creaci d'algorismes de criptografia de clau pblica. Els nombres primers tamb s'utilitzen per construir les taules hash i els generadors de nombres pseudoaleatoris.

Quant es dissenyen engranatges els nombres de dents de les rodes dentades es procura triar-los de forma que siguin nombres primers o parelles de nombres primers entre ells. D'aquesta manera cada dent d'una de les rodes entra en contacte el mateix nombre de vegades amb cada una de les dents de l'altra roda i el desgast s uniforme.

 Criptografia de clau pblica .

L'algorisme RSA es basa en l'obtenci de la clau pblica mitjanant la multiplicaci de dos nombres grans (majors que 10100) que siguin primers. La seguretat d'aquest algorisme radica en el fet que no hi ha maneres rpides de factoritzar un nombre gran en els seus factors primers utilitzant ordinadors tradicionals. La computaci quntica podria proveir una soluci a aquest problema de factoritzaci. 

Els primers de Mersenne es troben entre els ms grans (243112609-1, de dotze milions nou-cents mil dgits, s fins setembre de 2008 el major dels coneguts).

Un exemple de funci senzilla en C++ per trobar nombres primers s el segent

 bool es_primer(int n) 

Nombres primers a la natura.

Inevitablement, alguns dels nombres que es donen a la natura sn primers. Hi ha, tanmateix, relativament pocs exemples de nombres que apareixen en la natura perqu sn primers. Per exemple, la majoria de les estrelles de mar tenen 5 braos, i 5 s un nombre primer. Tanmateix no hi ha cap prova que suggereixi que les estrelles de mar tenen 5 braos perqu 5 s un nombre primer. En efecte, algunes estrelles de mar tenen diferents nombres de braos. La Echinaster luzonicus normalment en t sis, la Luidia senegalensis en t nou, i la Solaster endeca en pot tenir fis a vint de braos. El per qu la majoria de d'estrelles de mar (i ms altres equinoderms) tenen simetria pentagonal continua sent un misteri.

Un exemple de l's de nombres primers en la natura s una estratgia evolutiva que fan servir les Cicadidae del gnere Magicicada. Aquests insectes passen la majoria de les seves vides com a larves sota terra. Noms es transformen en pupes i llavors emergeixen dels seus amagatalls desprs de 13 o 17 anys, en aquest punt volen, crien, i llavors moren en unes quantes setmanes com a mxim. Es creu que la ra de que els intervals entre emergncies sigui un nombre primer s perqu aix fa molt difcil que els predadors en evolucionar es puguin especialitzar com predadors de Magicicadas. Si les Magicicadas apareguessin a intervals que no fossin nombres primers, per exemple cada 12 anys, llavors els predadors que apareguessin cada 2, 3, 4, 6, o 12 anys podrien assegurar-se de trobar-les. Durant un perode de 200 anys, les poblacions promig de predadors durant brots hipottics de 14 i 15 anys serien fins a un 2% ms altes que per a brots de 13 o  17 anys. Encara que petit, aquest avantatge sembla haver estat prou per conduir la selecci biolgica a favor d'un cicle de vida de basat en un nombre primer per a aquests insectes.

S'especula de que els zeros de la funci zeta de Riemann estan connectats als nivells d'energia de sistemes quntics complexos.

 Articles relacionats .
 Taula de divisors;
 Nombres primers de l'1 al 100000;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2020" title="Nombre infinit" nonfiltered="1280" processed="1260" dbindex="1282">

Els nombres infinits o nombres transfinits, sn nombres que no sn finits. Aquests nombres van ser descoberts per George Cantor. 

Com els nombres finits, hi ha dues maneres de pensar en els nombres transfinits, com a ordinals i com a cardinals. A diferncia dels ordinals i cardinals finits, els transfinits ordinals i cardinals defineixen diferents classes de nombres.

El menor nombre ordinal transfinit s  . ;

El primer transfinit cardinal s aleph-zero ( alef-0), la cardinalitat del conjunt (infinit) de nombres sencers. El segent nombre cardinal (per ordre creixent) s aleph-u. ;
La hiptesi del continu postula que no hi ha cardinals intermitjos entre aleph-zero i la cardinalitat dels nombres reals (el "continuum"): s a dir, que aleph-u t la mateixa cardinalitat que els nombres reals. 

En els dos sistemes de nombres cardinals i ordinals, els nombres transfinits poden estendre s a nombres cada cop ms grans i cada cop ms estranys. 

Ms enll de tots aquests, la concepci de Georg Cantor d'un Infinit Absolut segur que representa el concepte de nombre "ms gran imaginable" 

Vegeu tamb.
Infinitesimal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2021" title="Nnxol ecolgic" nonfiltered="1281" processed="1261" dbindex="1283">
En ecologia un nnxol ecolgic s una determinada funci que, segons les circumstncies, pot dur-la a terme una o altra espcie. Posa mfasi en l'"ofici" de cada espcie.

s el paper que t una espcie en l'ecosistema. Es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se n'alimenten, els efectes que t sobre altres espcies de l'ecosistema...

Per aix, el que fa el nnxol s caracteritzar quin tipus de relacions s'estableixen entre les espcies i entre les espcies i el medi.

El nnxol ecolgic, per tant, s el resultat de l'adaptaci d'aquest organisme a l'ambient on viu. En el cas d'organismes que pateixen metamorfosi, el nnxol ecolgic pot variar al llarg del temps: un capgrs s herbvor, mentre que la granota adulta s'alimenta d'insectes: el seu nnxol ecolgic ha variat.

Vegeu tamb.
tipus biolgic;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2022" title="Nombre cardinal" nonfiltered="1282" processed="1262" dbindex="1284">

En matemtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, sn nombres usats per a expresar la mida d'un conjunt. 

Un nombre natural es pot usar amb 2 objectius: per descriure la mida d'un conjunt, o per descriure la posici d'un element a una successi. Mentre que en el mn dels nombres finits aquests dos conceptes coincideixen, quan es pensa en conjunts infinits cal distingir entre els dos. Aquesta idea va ser desenvolupada per Georg Cantor. La posici porta als nombres ordinals, que van ser descoberts per Cantor, mentre que la mida s generalitzada pels nombres cardinals aqu descrits. 

Dos conjunts X i Y tenen la mateixa cardinalitat si existeix una aplicaci bijectiva o bijecci entre X i Y; 
llavors escrivim | X | = | Y |.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2023" title="Nombre ordinal" nonfiltered="1283" processed="1263" dbindex="1285">

Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, sn nombres usats per a denotar la posici a una successi ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc... El matemtic Georg Cantor va mostrar el 1897 com estendre aquest concepte ms enll dels nombres naturals fins a l'infinit i com fer aritmtica amb aquests ordinals transfinits . 

Hom pot (i s usual de fer) definir el nombre natural n com el conjunt de tots els nombres naturals menors: 

0 =  (conjunt buit) 
1 =  =  
2 =  =  
3 =  = {{}, , } 
4 =  = , , } } 
etc.

Vist d'aquesta manera, cada nombre natural s un conjunt ben ordenat : el conjunt 4 per exemple  t elements 0,1,2,3, que sn ordenats naturalment com 0<1<2<3 (ben ordenats). Un nombre natural s menor que un altre si i noms si s element de l'altre.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2024" title="Nerio-Tamaricetea" nonfiltered="1284" processed="1264" dbindex="1286">
Nerio-Tamaricetea s una classe fitosociolgica que agrupa les poblacions d'arbusts poc denses i els prats sabanoides de gramnees altes que es troben en ambients de clima termomediterrani. Es fan en rambles i depressions del terreny amb accs a l'aigua fretica.
A les terres de parla catalana, aquesta classe compt un sol ordre, el Tamaricetalia africanae, i 3 aliances :
Imperato-Erianthion ravennae: Comunitats sabanoides de vores de rius i squies de regadiu;
Rubo-Nerion oleandri: Rambles de baladre, aloc i altres arbustos ;
Tamaricion africanae: Bosquets de tamarius, propis d'indrets salabrosos;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2026" title="Nombre perfecte" nonfiltered="1285" processed="1265" dbindex="1287">

Un nombre perfecte s un enter que s igual a la suma dels seus divisors positius, excepte ell mateix. Aix, 6 s un nombre perfecte, perqu els seus divisors propis sn 1, 2 i 3, i 6 = 1 + 2 + 3. Els segents nombres perfectes sn 28, 496 i 8.128. 

Els nombres perfectes estan relacionats amb els nombres primers de Mersenne: si M s un primer de Mersenne (un nombre primer que s una unitat menor que una potncia de 2), aleshores M(M+1)/2 s un nombre perfecte, s a dir, que 2n 1(2n   1) s un nombre perfecte. Aix va ser demostrat per Euclides en el segle IV abans de la nostra era:

per a n = 2:   21(22   1) = 6;
per a n = 3:   22(23   1) = 28;
per a n = 5:   24(25   1) = 496;
per a n = 7:   26(27   1) = 8128;

A ms, Euler va demostrar en el segle XVIII que tots els nombres perfectes parells sn d'aquesta forma. Tamb est demostrat que l'ltima xifra de qualsevol nombre perfecte parell ha de ser 6 o 8.

No es coneix l'existncia de nombres perfectes senars. No obstant aix, existeixen alguns resultats parcials: si existeix un nombre perfecte imparell, ha de complir, entre altres les condicions segents: ser major que 10300; tenir almenys 8 factors primers diferents (i com a mnim 11 si no s divisible per 3); un d'aquests factors ha de ser major que 107, dos d'ells han de ser majors que 10.000 i tres han ser majors que 100; tenir, com a mnim, 75 factors primers (incloent-hi repeticions).

Considerant la suma dels divisors propis existeixen altres tipus de nombres. 
 Nombres deficients: la suma dels divisors propis s menor que dues vegades el nombre. ;
 Nombres abundants: la suma s major que dues vegades el nombre. ;
 Nombres amics: a i b sn tals que a s la suma dels divisors de b i viceversa. ;
 Nombres sociables: com els amics, per amb un cicle major de nombres. ;

Es pot dir que el nombre perfecte s un nombre amic de si mateix.


Implementaci en informtica.
En C++ es pot escriure un codi com el que segueix per tal de trobar si un nombre s perfecte.

 int suma_divisors(int n) 
 
 
 bool es_perfecte(int n)
 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2028" title="Nombre d'Avogadro" nonfiltered="1286" processed="1266" dbindex="1288">

El nombre d'Avogadro o constant d'Avogadro (en honor d'Amedeo Avogadro) s el nombre de entitats que hi ha en un mol. El seu smbol s NA o L. Antigament, es definia com al nombre d'toms de carboni-12 que hi ha en 0,012 kg de carboni-12.
La constant d'Avogadro es pot aplicar a qualsevol entitat. Correspon al nombre d'toms o molcules necessari per aplegar una massa o quantitat de matria equivalent a la massa atmica relativa o molecular en grams d'aquest material. Per exemple, la  massa atmica relativa del ferro es 55,847; per tant, NA toms de ferro tenen una massa de 55,847 grams.

Tamb podem dir doncs que en 1 mol de fotons n'hi ha la constant d'Avogadro de fotons.

De fet, la constant d'Avogadro s el factor de conversi entre grams (g) i unitats de massa atmiques (u)

;

 Valor numric .

El valor recomanat per la constant d'Avogadro s 6,022 141 79 (30)  1023 mol 1. Per simplificar, se sol arrodonir a 6,022  1023, que s suficient per la majoria d'aplicacions.

 Connexi amb les masses de neutrons i protons .

Un tom de carboni-12 consta de 6 protons i 6 neutrons (que tenen aproximadament la mateixa massa), i 6 electrons (de massa negligible, en comparaci a protons i neutrons). Per tant, semblaria lgic esperar que tant un mol de protons com un mol de neutrons haurien de tenir una massa d'un gram. En realitat, la massa atmica del protons s de 1,00727 uma, i NA protons tindrien una massa de 1,00727 g. De manera semblant, un mol de neutrons t una massa de 1,00866 g. Aix, sembla que un mol de carboni-12, incloent 6 mols de protons, neutrons, i electrons, tindria una massa lleugerament superior a 12 g. Aquesta discrepncia s'explica utilitzant la teoria de la relativitat de Albert Einstein. La formaci del nucli atmic, unint protons i neutrons mitjanant la fora nuclear forta, implica un alliberament d'energia fora important. D'acord amb l'equivalncia entre massa i energia, el nucli tamb decreix en massa, en comparaci amb les partcules constituents separades. En el cas del carboni-12, aix fa que un mol sigui igual a 12 g.

Histria.
Avogadro no va fer cap intent de calcular el nombre que ara porta el seu nom, per va ser el primer a adonar-se que el volum d'un gas ideal s proporcional al nombre de molcules , circumstncia molt relacionada amb el fet que el nombre d'Avogadro sigui una constant. El primer que el va calcular va ser el fsic Johann Josef Loschmidt el 1865.

Lectura addicional.
Journal of Physical and Chemical Reference Data, 28 (1999) 1713.

Enllaos externs.
Algunes curiositats sobre el nombre d'Avogrado ;
Definici de la IUPAC de la constant d'Avogadro (1997) ;
Valor recomanat de la constant d'Avogadro. CODATA. (2006);


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2030" title="Nombre irracional" nonfiltered="1287" processed="1267" dbindex="1289">

En matemtiques, un nombre irracional s qualsevol real que no s un nombre racional, s a dir, que no es pot expressar com una fracci a / b , essent a i b enters i b diferent de 0. Els nombres irracionals sn precisament aquells l'expansi decimal dels quals no s'atura mai, i tampoc no entra mai en un cicle peridic. 
"Gaireb tots" els nombres reals sn irracionals, en un sentit que es pot definir amb ms precisi.

Alguns nombres irracionals sn nombres algebraics com l'arrel quadrada de 2 o l'arrel cbica de 5; 
altres sn transcendents com  i . 

 Irracionalitat de certs logaritmes .

Suposem que el log23 sigui racional.

Llavors, per alguns enters positius m i n, tenim log23 = m/n.
En conseqncia 2m/n = 3.
Aix, 2m = 3n.
Per 2m s parell (ja que al menys un dels seus factors primers s 2) i 3n s imparell (ja que no t cap factor primer 2; tots sn 3) aix que s impossible.

Nombres Irracionals i expansions decimals .

De vegades se suposa errniament que els matemtics defineixen "nombre irracional " en termes d'expansions decimals, anomenant a un nombre irracional si la seva expansi decimal no es repeteix ni acaba.  Cap matemtic pren aquesta definici en consideraci, ja que l'elecci de la base 10 s arbitrria i la definici estndard s molt millor.  De tota manera, s cert que un nombre t la forma n/m on n i m sn enters, si i noms si la seva expansi decimal es repeteix o acaba.  Quan l'algorisme de llarga divisi que s'aprn a l'escola s'aplica a la divisi of n per m, noms sn possibles m residus.  Si el residu s 0, l'expansi decimal s'atura.  Llavors l'algoritme noms pot crrer m - 1 vegades sense usar un residu 2 cops. Si un residu es repeteix, l'expansi decimal tamb!  A la inversa, suposem que trobem una expansi decimal peridica, per exemple:

A = 0.7162162162 ...

Donat que la longitud del perode s 3, cal multiplicar per 103:

1000A = 716.2162162...

i ara restar A dels 2 costats:

999A = 715.5

Llavors

A = 715.5/999 = 7155/9990 = 53/74   (trobant el mxim com divisor)

 Nombres que actualment no se sap si sn irracionals.

No se sap si nombre   + e o   - e sn irracionals o no. De fet, no existeix un parell de nombres enters m i n pels quals se spiga si m  + ne sn o no irracionals.
Tampoc no se sap si 2e,  e,   2 o la constant gamma d'Euler-Mascheroni sn irracionals.

 El conjunt de tots els nombres irracionals .
El conjunt de tots els nombres irracionals s incomptable (ja que els racionals sn comptables i els reals incomptables). Usant el valor absolut per a mesurar distncies, els nombres irracionals sn un espai mtric que no s un complet. De tota manera, aquest espai mtric s homeomrfic a l'espai mtric complet de totes les successions de enters positius; l'homeomorfisme ve donat per l'expansi infinita en fraccions contnues. Aix mostra que el teorema de categories de Baire s'aplica a l'espai de nombres irracionals.

 Pgines relacionades .

Nombre  ;
Nombre e;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2032" title="Successi de Fibonacci" nonfiltered="1288" processed="1268" dbindex="1290">



La successi de Fibonacci s una successi de nombres naturals tal que cada un dels seus termes s igual a la suma dels dos anteriors. 

 Definici .

Prenguem una successi de nombres naturals de tal forma que els dos primers termes siguin 

F(0) = 0 ;

F(1) = 1 ;

i cadascun dels segents termes s la suma dels dos anteriors: 

F(n) = F(n-2) + F(n-1) ;

Aquesta succesi s definida per recursivitat com:



Aquesta successi s l'anomenada Successi de Fibonacci, descrita per primera vegada per Leonardo de Pisa (lies Fibonacci) i cadascun dels seus termes rep el nom de nombre de Fibonacci.

Els vint primers termes d'aquesta successi sn:






Propietats.

La successi de Fibonacci t moltes i molt variades propietats. Vegem-ne algunes: 

La ra (el quocient) entre un terme i l'immediatament anterior varia tota l'estona, per tendeix cap a un nombre irracional conegut com "ra uria" o nombre auri, que s la soluci positiva de l'equaci x2-x-1=0, i es pot aproximar per 1,618033989. I, en efecte, la ra entre el 20 i el 19 terme s 1,618033963, sent la diferencia de noms vint-i-sis milmilionssimes. ;

A ms, qualsevol nombre natural es pot escriure mitjanant la suma d'un nombre limitat de termes de la successi de Fibonacci, cadascun d'ells distint als altres. Per exemple, 17=13+3+1, 65=55+8+2. ;

D'altra banda, noms un terme de cada tres s parell, un de cada quatre s mltiple de 3, un de cada cinc s mltiple de 5, etc. Aix es pot generalitzar, de forma que la successi de Fibonacci s peridica en les congruncies mdul m, per a qualsevol m.

Si F(p) s un nombre primer, p tamb s primer, amb una nica excepci: F(4)=3, 3 s primer, per 4 no ho s. ;

La suma infinita dels termes de la successi F(n)/10n s exactament 10/89.

Enllaos externs.

Fibonacci and the Golden Mean Vdeo on s'explica, de forma visual, la relaci entre la successi de Fibonacci i el nombre d'or, a ms d'altres propietats. ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2033" title="Nombre de la bstia" nonfiltered="1289" processed="1269" dbindex="1291">

En Numerologia, el 666 s el nombre de la bstia, relacionat habitualment amb el dimoni o amb l'Anticrist.

L'origen d'aquesta associaci es troba en el llibre de l'Apocalipsi al Nou Testament:

"Aqu cal emprar l'enginy: qui sigui prou inte ligent, que calculi la xifra de la bstia, que s una xifra de nom propi; la seva suma dna la xifra de sis-cents seixanta-sis."(Apocalipsi 13,18).

Hi ha diverses teories sobre aquest versicle, i molts personatges histrics (p.ex. Ner) han estat relacionats amb l'Anticrist buscant relacions numriques entre el seu nom i el nmero 666.

Tot i que l'origen probable es troba a la numerologia hebrea, molts cristians han intentat justificar el perqu d'aquesta xifra. El 666 s el 999 invertit (al igual que el triangle invertit sol ser smbol de Satan i el recte de Du). 999 seria una xifra divina ja que surt tres vegades el 9, que s 3x3 (essent tres el nmero de la Trinitat).

Curiositats.
 Alguns relacionen l'abecedari (A=100, B=101, C=102 ...) amb la paraula "HITLER" obtenint 107+108+119+111+104+117 = 666.
 Altres consideren els nmeros romans de l'expressi "VICARIVS FILII DEI" (suposadament relacionat amb el papat) i s'obt V+I+C+I+V+I+L+I+I+D+I = 5+1+100+1+5+1+50+1+1+500+1 = 666.

Visi acadmica.
Investigacions sobre descobriments recents, com els Papirs de Oxirrinc, una de les co leccions manuscrites ms importants, actualment en el Ashmolean Museum de Oxford, han confirmat que el nombre representat en el original de l'Apocalipsi de Joan en realitat fou el 616 i no el 666. Encara que ja se sabia que la variant de 616 existia, donat que autors com Ireneu el mencionen. El descobriment del seu original grec suggereix que la redacci ms primitiva del Apocalipsi de Joan portava el nmero 616 per referir-se al nom d'una persona a qui els cristians denunciaven com enemic. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2038" title="Newton" nonfiltered="1290" processed="1270" dbindex="1292">


Fsica: ;
Isaac Newton, creador de la Fsica clssica.
Newton (unitat) , unitat de fora del Sistema Internacional.
Geografia:
Newton (Iowa), ciutat de l'estat Iowa (EEUU).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2040" title="Navalla d'Occam" nonfiltered="1291" processed="1271" dbindex="1293">
El principi de la navalla d'Occam (o navalla d'Ockham) s  atribut al frare francisc Guillem d'Occam, lgic del segle XIV, i que forma la base del mtode reduccionista. 

Versions.

En l'actualitat, s enunciat com segueix:

 De dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la ms simple ha de ser preferida 

La versi d'Isaac Newton pot ser ms ben entesa:

We are to admit no more causes of natural things than such are both true and sufficient to explain their appearances. s a dir:  Hem d'admetre noms aquelles causes de les coses naturals que siguen vertaderes  i suficients per explicar la seva aparici. 

Segons l's modern,  vertader  pot significar  ben establert .

El principi s tamb expressat com a Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem, o  Els ens no s'han de multiplicar sens necessitat , per aquesta sentencia va ser escrita per autors posteriors i no pot ser trobada als seus escrits que ens han arribat. Ockham escrigu en llat Pluralitas non est ponenda sine neccesitate, que tradut al catal literalment vol dir:  La pluralitat no es pot donar per sabuda sens necessitat   

Dave Beckett de la Universitat de Kent a Canterbury escrigu: "La regla medieval de l'estalvi, o principi de l'economia, freqentment usat per Ockham, pass a anomenar-se la navalla d'Ockam. 

La navalla d'Occam tamb ha estat anomenada  economia de postulats , o   principi de la simplicitat , i  K.I.S.S.  (Keep it simple stupid) (fes-ho ben simple estpid). Un altre proverbi que expressa aquesta idea, i que s sovint escoltat a les escoles de medicina, s  Quan sentis renillar, pensa cavalls, no zebres. 

Una altra variant s l'Espasa de Thargola de Nightfall, un curt conte, d'Isaac Asimov, i Robert Silverberg:  We must drive a sword through any hypothesis that is not strictly necessary , s a dir: Hem de tallar amb l'espasa qualsevol hiptesi que no sigui estrictament necessria.

La Cincia i la navalla d'Occam.

La Navalla d'Occam ha esdevingut un principi bsic del mtode cientfic. s important fer notar que s un argument heurstic, que no dna necessriament respostes correctes. Sovint, diferents hiptesis son igualment simples, i la Navalla d'Occam no expressa cap preferncia en aquests casos. 

Per exemple, desprs d'una tempesta us adoneu que un arbre ha caigut. Basat en la evidncia d' una tempesta , i  un arbre caigut , una hiptesi racional podria ser  la tempesta ha tombat l'arbre . Aquesta hiptesi noms necessita una suposici, s a dir, un fort vent ha tombat l'arbre, ms aviat que un blid, o un elefant. La hiptesi que  l'arbre ha estat tombat per aliengenes de 200 metres d'alada , implica moltes suposicions addicionals, com ara la vertadera existncia d'aliengenes, llur capacitat i voluntat de fer viatges interestellars, llur capacitat de fer caure arbres amb o sense intenci, i la biologia que els permet vagarejar per la gravetat terrestre mesurant 200 metres d'alada. En conseqncia, la primera hiptesi s preferible.

La Navalla d'Occam no s equivalent a la idea que la perfecci s la simplicitat. Albert Einstein tenia aix en ment quan escrigu el 1933 que  El suprem propsit de tota teoria s fer irreductibles els elements bsics tant com sia possible sense haver de abandonar la representaci adequada d'una dada simple de l'experincia , sovint parafrasejat com  Les teories haurien de ser tan simples com sia possible, per no ms simples.  Hom ha simplificat en excs la Navalla d'Occam dient:  La ms simple explicaci s la millor  (o la  vertadera ).

L'estadstica i la Navalla d'Occam.

Hi ha diferents autors que obtenen la Navalla d'Occam de la teoria de les probabilitats, i l'apliquen a la inferncia estadstica, i tamb diferents criteris per penalitzar la complexitat a la inferncia estadstica. Escrits recents suggereixen un connexi entre la Navalla d'Occam i la complexitat de Kolmogorov.

Un dels problemes amb la formulaci original del principi s que noms s'aplica a models amb la mateixa potncia de explicaci (per exemple: preferir el ms simple dels models igualment bons). Una forma ms general de la Navalla d'Occam pot ser obtinguda de la inferncia Bayesiana i del model Bayesi de comparaci, que pot ser usat per comparar models que no acomoden les dades igualment b. Aquests mtodes poden optimitzar el balan entre la complexitat i la potncia del model.

La religi i la Navalla d'Occam.

A la filosofia de la religi la Navalla d'Ocam, a vegades, ha estat usada per frustrar arguments per a l'existncia de Du, cap d'aquests postulats ha estat considerat definitiu, perqu les suposicions assumides no han estat definides de forma precisa. Tamb hauria d'afegir-se que el principi s noms una guia cap a la teoria millor basada en coneixements corrents, no la  veritat .

En tot cas, malgrat que la navalla d'Ocam (i, en general, la filosofia d'Ocam) nega alguns arguments de l'existncia de du (per exemple, els de Duns Escot), no hi ha cap dubte que Ocam s creient convenut i que, amb un o altre argument, defensa clarament l'existncia de du i la prctica de la religi.

Precisament, la intenci d'Ocam sembla ser separar la religi de la filosofia, per tal que aquesta primera, desfeta del "pes" de la metafsica, pugui avanar en tota la seva puresa, i que (Ocam ho veia aix) la fe sigui l'nic argument en qu es basi el creient per tal de mantenir la teoria i la prctica religioses.

La idea de Guillem d'Occam i altres pensadors.

Guillem potser es va inspirar en altres pensadors. Per exemple: el Llibre V de la Fsica d'Aristtil postula que  la natura opera en el cam ms curt possible.  

Galileu satiritz notablement la Navalla d'Occam en el seu Dileg. El principi s representat en el dileg per Simplicio.

El punt de vista que Galileu presentat irnicament s que si un vol comenar des del nombre menor de ens, un podria considerar l'alfabet com els ens fonamentals, aleshores un podria certament construir el coneixement hum complert amb l'alfabet.

Afegint un altre capa d'ironia, molts dels moderns cientfics, i matemtics proposen seriosament que els ens bsics podrien ser els  bits d'informaci , per exemple els digits del codi binari, en tal cas els ens de William d'Occam podrien ser vists com a anuncis de la lgica de George Boole i la moderna computaci.

Per ventura degut a l'abstrusa  naturalesa del lgic medieval, i a la foscor de las metes de Guillem d'Occam, com a teleg, i lgic, la discussi, i aplicaci de la Navalla d'Occam s freqentment plena d'ironies.

Vegeu tamb.
Navalla de Hanlon;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2041" title="Numeraci romana" nonfiltered="1292" processed="1272" dbindex="1294">

El sistema de numeraci romana s utilitza encara avui en determinats aspectes de la vida quotidiana.

El sistema de smbols per a representar els nombres creat pels romans va tenir el mrit de ser capa d'expressar tots els nombres de l'1 a l'1000000 utilitzant noms set lletres: I per l'1, V pel 5, X pel 10, L pel 50, C pel 100, D pel 500 i M pel 1000.




En aquest sistema, per obtenir el nombre representat, se sumen el valor dels smbols, excepte els smbols situats a l'esquerra d'un smbol de valor ms gran, que es resten. 




No es posen ms de tres smbols iguals seguits, i en posici de restar noms es fan servir els smbols que representem potncies de deu (I, X, C), i collocant-ne noms un davant de la potncia de deu segent (IX=9, XC=90, CM=900). Aix, 4 ha de ser IV i no IIII (tot i que de vegades es fa servir en rellotgeria) i 80 s LXXX i no XXC.

Per nombres superiors al MMMCMXCIX (3999) calen smbols de valor ms gran, que sn els mateixos smbols bsics amb un ratlla horitzontal a sobre, representant el mateix valor multiplicat per 1000. Aix =10.000 i DXCV=120.595.  

En un principi es van utilitzar signes d'origen etrusc, que van ser substituts posteriorment per les set lletres de l'alfabet llat. La civilitzaci etrusca va nixer i es va desenvolupar durant el primer millenni aC.

L any 753 aC (segle VI aC), s el que s assenyala com el de la fundaci de l'antiga Roma i s de suposar que el sistema de numeraci romana va ser adoptat molt aviat.

A Europa occidental aquest sistema va ser substitut per la numeraci arbiga al segle XIV per als usos generals.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2043" title="Nidhogg" nonfiltered="1293" processed="1273" dbindex="1295">
Nidhogg s un drac de la mitologia escandinava que viu al Niflheim i trosseja els cossos dels morts aix com l'arrel d'Yggdrasil que hi arriba. Mitjanant l'esquirol Ratatsk insulta l'guila que s a les branques d'Yggdrasill.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2045" title="Nazisme" nonfiltered="1294" processed="1274" dbindex="1296">

El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus) s l'ideologia i prctiques del Partit Nazi de Adolf Hitler; i les poltiques adoptades pel govern de l'alemanya nazi des de 1933 fins el 1945, un perodes tamb conegut com Tercer Reich. El nom oficial del partit era Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP)    Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys . El nacionalsocialisme estava relacionat amb el feixisme, per b que alguns autors l'han considerat la versi ms radical i violenta d'aquest, sobretot per les consideracions racistes, especialment antisemites. Alguns altres elements definidors d'aquesta ideologia sn l'antiparlamentarisme, el nacionalisme tnic, l'oposici al liberalisme social, poltic i econmic, l'anticomunisme, o l'eugensia de "vida no mereixedora de vida" que va culminar en l'Holocaust.

El terme nazi fou encunyat per primer cop pel ministre de propaganda Joseph Goebbels, que el va fer servir per a referir-se als membres del seu partit, el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), durant un dels seus discursos. Per extensi, la paraula nazi va comenar a utilitzar-se amb tot el que es relacionava amb el rgim i la ideologia nacionalsocialistes. El discurs nazi promulgava la conquesta de Lebensraum ("espai vital") per a la raa ria al mateix temps que la desaparici de tots els individus, grups i tnies considerats indesitjables al Tercer Reich, que va culminar en genocidi a gran escala, amb la creaci de camps de concentraci i camps d'extermini.

Histria.
Aquesta ideologia apareix a l'Alemanya dels anys 30, just quan a les dures condicions de pau que se li havien imposat a Alemanya desprs de la Primera Guerra Mundial, s'hi van sumar els estralls econmics provocats pel Crack del 1929 i la Gran Depressi. El gener del 1933, Hitler va ser anomenat primer ministre d'Alemanya pel President de la Primera Repblica, Paul von Hindenburg, grcies a la seva victria electoral i al suport d'altres partits poltics. Quan el President de la Repblica va morir el 2 d'agost del 1934, Hitler va unificar els crrecs de Canceller amb el de President.

Apareix centrat al voltant de la figura d'Adolf Hitler i la seva obra Mein Kampf (en alemany, La meva lluita), que recull les seves idees centrades en l'atac al comunisme, cosa que li va suposar l'ajut d'una part de les classes altes.

Caracterstiques.
El nacionalsocialisme alemany presenta caracterstiques similars al feixisme itali:

 Primacia de l'Estat sobre l'individu i sobre qualsevol altra entitat.
 Creena en el racisme i la seva aplicaci prctica en forma de segregaci racial, exclusi, eugensia i violncia: la raa nrdica alemanya era considerada la "raa ria", mentre que la resta formava una jerarquia de "races inferiors", amb els jueus rebent la pitjor consideraci. El no-mestissatge i la consideraci diferencial envers les altres races en constituen trets ideolgics bsics (sorprenentment hi hagu forces poltiques musulmanes que durant la Segona Guerra Mundial van recolzar el partit de Hitler)  ;
 Exaltaci d'un guia o Fhrer.
 Defensa de l'imperialisme: Alemanya tenia el dret a envair els territoris que creia seus.
 Militarisme i violncia. Com en d'altres ideologies totalitries, la violncia i la guerra eren exaltades.

Pel que respecta a la violncia, era la norma de funcionament: es van crear uns cossos especials de policia o parapolicials (com la Gestapo, les Sturmabteilung o les SS, gurdia personal de Hitler) que es dedicaven a perseguir tots aquells que s'atrevissin a actuar contra el rgim o a expressar la seva oposici a Hitler. D'altra banda, el control de la informaci i del pensament constitueix una altra caracterstica de l'Estat nacionalsocialista; aix s'aconseguia mitjanant el control dels diaris i de la rdio.

Neonazisme.

El neonazisme s un nom genric que es fa servir per referir-se al seguit de moviments poltics d'extrema dreta posteriors a la Segona Guerra Mundial, que tenen com a objectiu reactivar els principis del nacionalsocialisme. Aquest conjunt de grups vol inspirar-se en el pensament dels antics dirigents nazis alemanys i agrupa diverses organitzacions feixistes que es beneficien de la llibertat d'expressi i llibertat de premsa d'algunes democrcies occidentals, que abominen. Malgrat que en alguns pasos la jurisdicci en permet l'existncia, en molts pasos, entre ells l'Alemanya actual, hi ha lleis estrictes en contra del nacionalsocialisme, l'apologia del qual s considerada un delicte, aix com en contra d'una de les seves posicions ideolgiques comunes, el negacionisme de l'Holocaust. Un bon nombre d'aquests grups, per, rebutgen ser catalogats com a nacionalsocialistes i decideixen fer servir d'altres noms, b per evitar problemes legals o b per aconseguir cert grau de reconeixement.

Entre els seus activistes ms prominents es troben Colin Jordan, George Lincoln Rockwell, Savitri Devi, Francis Parker Yockey, David Duke, William Pierce, Eddy Morrison i David Myatt. 

A la ciutat de Barcelona el seu nucli s la Llibreria Europa, al districte de Grcia, i que fins al 1993 va ser tamb la seu del difunt grup nacionalsocialista CEDADE (Cercle Espanyol d'Amics d'Europa).

Notes.


Vegeu tamb.
Tercer Reich;
Nit dels ganivets llargs;
Nit dels vidres trencats;
Totalitarisme;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2046" title="Nana blanca" nonfiltered="1295" processed="1275" dbindex="1297">

Les nanes blanques sn estrelles molt compactes, residu d'un estel que ha acabat la seva fase de fusi nuclear. Estan compostes per un gas d'electrons en un estat anomenat degenerat.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2047" title="Nano" nonfiltered="1296" processed="1276" dbindex="1298">
Nano (smbol n) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-9, o 1/1 000 000 000 o 0,000 000 001.

Adoptat el 1960, prov del grec       (nnos); que significa nan

Per exemple;
 1 nanmetre = 1 nm = 10-9 metres = 0,000 000 001 metres;
 1 nanogram = 1 ng = 10-9 grams = 0,000 000 000 001 grams ;
 1 nanosegon = 1 ns = 10-9 segons = 0,000 000 001 segons;

----
El prefix nano tamb s'utilitza en moltes paraules, sobretot en Cincia i Tecnologia, per referir-se a sistemes o processos que tenen lloc a escala minscula, o a camps de coneixement especialitzats en aquests temes. Per exemple,

Nanoplncton;
Nanotecnologia;
Nanotub;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2048" title="Nombre barinic" nonfiltered="1297" processed="1277" dbindex="1299">
En fsica de partcules, el nombre barinic s un nombre quntic. El nombre barinic d'un sistema es defineix com un ter del nombre de quarks menys el nombre d'antiquarks del sistema. Es simbolitza amb la lletra B.

Totes les partcules tenen un nombre barinic. Les partcules sense quarks tenen un nombre barinic igual a 0. Aix inclou els leptons, els bosons W i Z, els fotons i els gluons. Els protons i els neutrons tenen B = 1. Com que tres quarks formen un prot o un neutr, s'ha de atribuir a cada quark un nombre barinic B = 1/3.

 Vegeu tamb .
Bari;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2049" title="Nebulosa planetria" nonfiltered="1298" processed="1278" dbindex="1300">
Una nebulosa planetria s un objecte astronmic gass, format a partir de l'expulsi de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermdia, durant l'etapa final de la seva vida. L'estrella inicial, que queda a la part central de la nebulosa, es converteix en una nana blanca, el dest final de la qual s refredar-se fins a perdre la seva energia trmica residual. El lmit superior en massa per a passar per aquesta etapa de l'evoluci estelar s de 8 masses solars. Estrelles de massa major tenen una evoluci totalment diferent: exploten com una supernova de tipus II i collapsen en una estrella de neutrons o forat negre.

Les nebuloses planetries es compten entre els objectes ms "fotognics" de l'astronomia. Aix es deu al fet que d'una banda, la major part del nvol de gas es compon d'hidrogen, mentre que l'estrella central, usualment una nana blanca, emet radiaci ultraviolada. Aix fa que els toms d'hidrogen s'ionitzin (aix s, que expulsin un o ms electrons), per a desprs recombinar-se (els electrons expulsats prviament tornen a ser capturats pels toms). En el procs de recombinaci, els electrons salten des dels nivells d'energia superiors a l'estat fonamental, en un procs en cascada, emetent fotons de freqncia visible.

Generalment les nebuloses planetries sn objectes estesos, simtrics i aproximadament esfrics, encara que es presenten en una gran varietat de formes. Aproximadament un 10% de les nebuloses planetries tenen una estructura bipolar molt marcada i un nombre molt petit d'elles sn asimtriques (una d'elles s fins i tot rectangular). La ra darrere d'aquesta enorme varietat de formes no s'entn per complet per podria estar causada per efectes gravitacionals lligats a la presncia d'altres estrelles properes en sistemes binaris i a l'efecte del camp magntic de l'estrella central desprs de la seva explosi. Una altra possibilitat s la presncia de planetes, la influncia gravitatria dels quals pot afectar tamb la forma de les nebuloses en el moment de la seva formaci.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2050" title="Nucleosntesi primordial" nonfiltered="1299" processed="1279" dbindex="1301">
En cosmologia, la nucleosntesi primordial  s el perode entre 200 i 1000 segons desprs del Big Bang, durant el que es van formar determinats elements lleugers.

En aquest perode, la temperatura de l'Univers primigeni permet la formaci de determinats elements : l'hidrogen (H), el deuteri (D), els istops 3He, 4He i 7Li). La sorprenent coincidncia entre els valors predits i les abundncies de aquests elements inferides a partir de les observacions es pot considerar un  complert xit de la teoria. 

El model estndard del Big Bang assumeix l'existncia de tres famlies de neutrins (associades a: l'electr, el mu, i el tau), aix com un valor concret de la vida mitja del neutr (una de las avaluacions ms recents es  n = 886,71,9 s). En aquest context, els clculs de nucleosntesi primordial depenen principalment d'un sol parmetre: la proporci entre el nombre de barions, i fotons en l'Univers,  .

Els primers estudis de nucleosntesi primordial s'iniciaren con els treballs de George Gamow, Ralph Alpher, i Robert Hermann en els anys 40, consideraven l'Univers primigeni com un forn nuclear en el que podia cuinar-se la totalitat de la taula peridica dels elements, especulaci incorrecte, per que els va dur a predir l'existncia de la radiaci de fons. Els clculs esmentats parteixen de dues hiptesis: la primera, que l'Univers homogeni i istrop es pot descriure  mitjanant la teoria de la relativitat  general, i la segona, que la temperatura de l'Univers en les seves fases inicials era suficientment elevada com per presentar un estat d'equilibri estadstic nuclear entre les distintes especies. Desprs de  10-4 segons la temperatura era 1012 K (uns 100 MeV). 

En aquests moments (era leptnica), l'Univers era una mescla de diferents partcules, on la proporci aproximada entre barions, i fotons era   = 10-10. En aquesta fase, el ritme d'expansi de l'Univers era major que les escales de temps de les diverses interaccions (electromagntica, forta, o dbil), i per tant les reaccions nuclears es produen tant en un sentit, com a la inversa, i mantenien l'equilibri entre les espcies. Quan el ritme d'expansi s inferior a alguna interacci es produeix el desacoblament. Als 0,1 segons l'Univers s'havia refredat fins a una temperatura T = 31010 K (uns 4 MeV). El temps caracterstic de les interaccions dbils, s proporcional a T5, i per tant menys sensible als canvis de temperatura: els neutrins deixaren d'estar en equilibri, i es desacoblaren, i comenaren a expandir-se adiabticament a una temperatura inversament proporcional a la mida de l'Univers. Altres formes d'interacci dbil com neutr + positr <-> prot + antineutr eren encara suficientment rpides com per mantenir un equilibri entre neutrons i protons. Alguns autors han suggerit escenaris alternatius. 

L'existncia d'inhomogeneitats hauria tingut una notable repercussi en la nucleosntesi primordial. Passat 1 segon desprs del big bang (T = 10 10 K, 1 MeV), les reaccions que mantenien l'equilibri entre neutrons, i protons tornaren ms lentes que l'expansi. La proporci n/p es  congel  en torn a 0,18. D'aquesta manera el major contingut de protons donaria com a resultat l'abundncia de hidrogen, i heli. Als 10 segons (T = 3109 k, 0,5 MeV) els fotons deixaren de ser suficientment energtics per crear parells electr-positr. Es produ una aniquilaci que dona lloc a una proporci de 1 electr per cada 1000 milions de fotons. Va ser el fi de l'era leptnica, donant lloc a l'era de la radiaci, que dur fins passats 100.000 anys del Big Bang, moment en qu matria i energia es desacoblaren, a uns 3000 K , i produren la radiaci de fons, que degut al desplaament al roig, ara tenen una temperatura d'antena de uns 2,7 K. 

Durant l'era de la radiaci no es va poder produir deuteri, o nuclis ms pesants, fins que la temperatura descend a 9108 K (0,1 MeV) uns 200 segons desprs de l'explosi. En aquest moment la sntesi del deuteri es produ en quantitats apreciables i comena la nucleosntesi primordial. El deuteri es combin amb els protons: D+p<->3He. Poc desprs la major part dels neutrons lliures s'integraren en 4He.  Amb una proporcio n/p =  0,15, lleugerament a la congelaci la proporci de de hidrogen, i heli-4, s de un 75%, i un 25% respectivament. Tal com anticiparen Enrico Fermi, i els seus collaboradors, com que hi han nuclis atmics estables de massa atmica A = 5, o A = 8, l'activitat nuclear prcticament s'atur en e l'Heli-4, degut a que la combinaci de les especies ms abundants: hidrogen, i heli-4 produeixen un nucli inestable de massa A = 5. 

La sntesi acaba cap als 1.000 segons desprs del big bang, amb una temperatura de 3108 K. Posteriorment la desintegraci del triti en Heli-3, mentre els nuclis de massa A = 7 acabaren transformats en Liti-7,  produren un Univers composat majorment per hidrogen, i Heli-4; amb traces de deuteri, Heli-3, i liti-7. La contribuci del big bang a la sntesi de liti-6, berilli-9, bor-10, o bor-11, es purament marginal, amb comparaci a altres processos de sntesi. La resta d'elements de la taula peridica haurien d'esperar a ser sintetitzats dins el si dels estels, autntics forns nuclears. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2051" title="Neurona" nonfiltered="1300" processed="1280" dbindex="1302">

Una neurona s una cllula del teixit nervis. 

Est formada pel cos cellular  i l'ax. En el cos cellular es troba el nucli i el citoplasma de la cllula. Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dentrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l'ax, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un rgan efector o amb prolongacions dentrtiques d'una altra neurona. Les diferents prolongacions:

L'ax: 
per aquesta estructura transiten els impulsos nerviosos o potencials d'acci des del cos cellular cap a la segent cllula. Una neurona noms pot tindre un ax. Els axons poden agrupar-se i formar el que anomenem fibra nerviosa. La terminaci axonal t forma boteruda i s coneguda amb el nom de bot presinptic, el qual cont les vescules sinptiques i en el seu interior els neurotransmissors, que son substncies qumiques responsables de transmetre els impulsos nerviosos a la neurona que es troba a continuaci.

Les dendrites, amb nmero i estructura variable segons el tipus de neurona, transmeten els potencials d'acci des de les neurones adjacents fins al cos cellular o soma. 
S'uneixen entre elles mitjanant una uni discontnua anomenada sinapsis. Tenim dos tipus de sinapsis, les de tipus elctric i les de tipus qumic, en el primer cas son ms rpides per, no tenen capacitat per elaborar estmuls gaire complexos, mentre que en les segones perden velocitat per poden relacionar-se amb altres neurones de manera ms complexa i per tant participar d'estmuls ms complexos, com s ara les neurones del sistema nervis central.

Les neurones es troben a l'encfal, la medulla espinal i els ganglis nerviosos i sn en contacte amb tot el cos. A diferncia de la majoria de les altres cllules de l'organisme, les neurones normals en l'individu madur no es divideixen excepte en algunes rees molt concretes com la regi hipotalmica de l'encfal, on tenen un ritme constant de divisi encara que esdevingui sempre a una velocitat molt baixa, aix com les cllules olfactives s que es regeneren. Els nervis mielinitzats del sistema nervis perifric tamb tenen la possibilitat de regenerar-se mitjanant la utilitzaci del neurolema, una capa formada pels nuclis i per les cllules de Schwann.

La funci principal de les neurones s transmetre els impulsos nerviosos. Segons quin sigui el sentit d'aquests impulsos, les neurones es classifiquen en aferents, quan porten al sistema nervis els impulsos de l'exterior i del mateix organisme, i en eferents, quan transmeten les ordres del sistema nervis als rgans efectors, com ara els msculs.

Cos cellular.

 Centre metablic cellular. ;

 Rep impulsos, integra i transmet informaci. ;

 Nucli prominent i un citoplasma que presenta una marcada basoflia a causa del RER i els polirribosomes. Hi ha una gran quantitat de mitocondris i un aparell de Golgi, aix com un marcat citoesquelet que forma un entramat al voltant del nucli.

Dendrites.

 Ramificacions del citoplasma especialitzades a rebre impulsos (terminacions sensitives eferents) i la seva transmissi al soma. ;

 Tronc curt i ramificat amb unes estructures anomenades espines. Aquestes espines sn projeccions citoplasmtiques que sn punt de contacte sinptic. ;

Ax.

Projecci citoplasmtica amb terminacions ramificades que condueix impulsos des del soma fins a d'altres neurones o b cap a les cllules efectores (msculs, glndules) en forma de potencials d'acci. 

Hi ha dos tipus de transport: 

 Antergrad. Del soma fins a les terminals axniques. ;
 Retrgrad. De les terminals axniques fins al soma. ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2053" title="Noruega" nonfiltered="1301" processed="1281" dbindex="1303">

Noruega (en noruec: Norge (bokml) o Noreg (nynorsk)), oficialment el Regne de Noruega, s un dels pasos nrdics, situat a la pennsula d'Escandinvia. T una forma molt allargada amb una extensa costa a l'oce Atlntic (que pren el nom de mar de Noruega al nord i mar del Nord al sud), on es troben els seus famosos fiords. Limita a l'est amb Sucia i al nord-est amb Rssia i Finlndia. L'Skagerrak la separa de Dinamarca al sud.

Les illes prximes de Svalbard i Jan Mayen, pertanyen al Regne de Noruega, mentre que l'Illa de Bouvet al sud de l'oce atlntic i la de Pere I al sud de l'Oce Pacfic sn rees dependents de Noruega, per no sn considerades part del regne de Noruega. A ms Noruega, considera com a prpia la Terra de la Reina Maud a l'Antrtida.

Histria.
Els romans la confonien amb una illa Nerigos. En temps dels vkings, Noruega fou un regne independent a partir del segle IX, amb decidida expansi i colonitzaci de terres a ponent (Illes Froe, Islndia, Illes Britniques, Grenlndia). Estroncada per la dinastia reial noruega el 1387, el regne s'acab associant amb Dinamarca i Sucia en la Uni de Kalmar. En marxar-ne Sucia durant el segle XVI (arran de la tendncia uniformadora danesa), Noruega rest reduda a una mena de provncia perifrica de Dinamarca, l'allament de la qual (respecte la resta d'Europa) s'accentu amb l'adopci del Protestantisme, que estronc el flux de pelegrins cap a la tomba de Sant Olaf a Nidaros. Derrotada per Napole, Dinamarca ced Noruega a Sucia el 1814 (si b no les seves antigues possessions atlntiques, que seguiren sota control dans). Amb la seva prpia constituci i el seu propi govern, la relaci de Noruega amb Sucia es redua a una laxa uni personal (en el sobir). Malgrat tot, el malestar poltic l'acab abocant a la completa independncia el 1905.

Noruega romangu neutral durant la Primera Guerra Mundial i prov de repetir-ho a la Segona, per fou envada per Alemanya el 1940. Alliberat el 1945, el pas, escptic amb la neutralitat anterior, esdevingu un dels membres fundadors de l'OTAN i l'ONU (a qui forn el primer secretari general, Trygve Lie). Per contra, el pas, esdevingut un dels ms desenvolupats del mn (apareix regularment entre els primers llocs de la llista de desenvolupament hum que elabora l'ONU, encapalant-lo en les darreres 5 edicions i des dels anys 70 ric en petroli provinent del Mar del Nord, refus en dues ocasions l'entrada a la Uni Europea (el 1972 i el 1994).

Poltica.
Noruega s una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern. Les funcions del rei sn principalment cerimonials, per possex una influncia com el smbol d'uni nacional. Encara que la constituci de 1814 garanteix poders executius importants al rei, aquests sn executats en gaireb tot els casos pel consell d'estat en nom del rei (consell del rei). El consell d'estat o gabinet consta d'un primer ministre i el seu consell, nomenat pel rei. Des de 1884, el sistema parlamentari ha de garantir que el consell tingui aprovaci del parlament, fet que provoca que els nomenaments realitzats pel rei siguin una simple formalitat. 

Els 165 membres del parlament noruec, o Storting, sn escollits des dels 19 comtats per perodes de quatre anys d'acord a la representaci proporcional. Encara que sigui una legislatura unicameral, per a considerar o modificar la legislaci, el parlament noruec tria una cambra dels seus membres per a formar una cambra alta o Lagting, mentre els altres membres constituxen una cambra baixa o Odelsting. 

Subdivisi administrativa.
Noruega est dividida en 19 comtats (fylker). A la imatge de l'esquerra es mostren ordenats amb la corresponent numeraci oficial (que no inclou el nmero 13), mentre que a la dreta estan ordenats alfabticament:

A ms, per sota seu, el pas est tamb dividit en 433 municipis.

 Geografia .
Noruega s un pas allargassat (1752 km de nord a sud, contra entre 430 i 6 d'est a oest) de terreny abrupte i muntanys, profundament afectat pel modelatge glacial. La seva costa s molt irregular, carregada d'illes i fiords, amb ms de 20.000 km en total. Una serralada muntanyosa hi corre parallela, coronada per geleres als pics ms alts (mxima alada: 2.469m al Galdhpiggen). Noms al sud-est i punts del nord del pas hi ha una unitat geogrfica ms a l'est, amb turons i relleus ms ondulats.

El nord del pas est situat per sobre del Cercle Polar rtic, de manera que a l'estiu s'hi dna el sol de mitjanit i a l'hivern hi ha dies de foscor total.

El clima de Noruega s ocenic de tendncia rtica al nord. El Corrent del Golf en suavitza les temperatures, fins al punt que malgrat la seva alta latitud no s fins ms enll de les Lofoten que hom troba mitjanes negatives de gener a la costa. A ms, el corrent hi porta molt d'aire humit, fent del sud-oest del pas una de les regions amb ms precipitacions del continent. L'interior coneix un clima de tendncia ms continental, amb hiverns ms freds i estius ms clids, i menys precipitacions.

(vegeu tamb l'article principal sobre el clima de Noruega)
Rius.

Otta;
Gudbrandsdalslgen ;
Vorma ;
Glomma ;
Renaelva ;
Numedalslgen ;
Hallingdalselva ;
Begna ;
Dramselva ;
Skien ;
Tinn ;
Nidelva ;
Otra;

Economia.
 
L'economia noruega s un prsper basti de capitalisme social, combinant el lliure mercat amb la intervenci governamental, centrada en rees clau com ara el vital sector petrolfer (a travs de grans empreses estatals). Aquest representa juntament amb el gas el 35% de les exportacions (noms Arbia Saudita i Rssia n'exporten ms). Tot i aix, Noruega no s membre de l'OPEP. Ultra el petroli, el pas disposa d'altres recursos naturals amb abundncia: energia hidrulica, pesca, boscs i minerals.

Tot i haver optat per romandre fora de la Uni Europea, el pas participa en el seu mercat nic a travs de l'rea Econmica Europea juntament amb Islndia i Liechtenstein.

Noruega brinda als seus habitants la que s probablement la qualitat de vida ms alta del mn. Per tal que aquesta envejable situaci no es deteriori quan d'aqu dues dcades el petroli i el gas es comencin a esgotar (d'acord amb les previsions d'extracci previstes i clculs de reserves existents), el govern ha estat estalviant els supervits pressupostaris, tot invertint-los a l'estranger en un 'Fons de Petroli Governamental'. El tercer trimestre del 2004 estava valorat en 158.000 milions de dlars nord-americans.

Demografia.
 

Les grans ciutats de Noruega sn Oslo, Bergen, Trondheim, Stavanger i Troms. 

La llengua noruega possex dues formes escrites, anomenades *Bokml i *Nynorsk, que no sn molt diferents. El Bokml s el sistema utilitzat per la majoria dels noruecs. Tamb es parlen i s'escriuen diverses llenges sami en les regions del nord, que a diferncia del noruec no sn d'arrel germnica ans ugrofineses. 

La majoria dels noruecs (86%) pertanyen a l'esglsia de Noruega luterana. Prop del 7% pertany a d'altres comunitats religioses, mentre que al voltant d'un 1,5% pertany a la uni tica humana secular. El percentatge restant no pertany a cap agrupaci.


Cultura.
Diaris.
Bergens Tidende;

Enllaos externs.

 Norge.no - Pgina oficial del govern ;
 Statistisk sentralbyr|Estadstiques ;









 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2057" title="Nombre quntic" nonfiltered="1302" processed="1282" dbindex="1304">
Els nombres quntics s'utilitzen per a definir l'estat quntic de les partcules subatmiques i sistemes quntics. En general, es necessiten un conjunt de nombres quntics per a definir un estat quntic, i no es pot assegurar el nombre necessari de nombres quntics que es necessiten per a descriure un estat. Per tant, no es possible donar una llista completa. Alguns exemples sn:

Nombre barinic: s'atribueix a cada partcula un nombre barinic. Un bari t un nombre barinic: B=+1, mentre que un antibari t: B= -1. Un lept t un nombre barinic B=0.
Nombre leptnic: Als leptons se'ls atribueix un nombre leptnic L=+1, als antileptons L= -1; els barions tenen un nombre leptnic L=0.
Crrega elctrica: pot ser Q= +1 per les partcules en crrega positiva, i Q= -1 per les de crrega negativa. Les partcules neutres tenen Q=0.
espn: moment angular intrnsec d'una partcula, s. Pren valors enters o semi-enters. ;

Aquests nombres se solen conservar en les desintegracions de partcules:
Aix un neutr allat ( Q=0, B=1, L=0) es pot desintegrar en un prot (Q=1, B=1, L=0), un electr (Q= -1, B=0, L=1), i un antineutr (Q=0, B=0, L= -1). Aqu hi ha una conservaci de totes les crregues. La desintegraci del neutr s possible perqu la seva massa supera la massa de tots els productes de la desintegraci. Un exemple on no es conseven el nombres quntics s el de l'estranyesa, present en partcules com Kaons i Hiperons, en l'interacci feble.

 L'tom d'hidrogen .

El cas de l'tom d'hidrogen s el paradigma dels nombres quntics a la mecnica quntica. s molt important perqu s molt til a la qumica i perqu s un problema real amb soluci analtica.

En mecnica quntica no relativista el Hamiltoni d'aquest sistema consisteix en l'energia cintica del electr i l'energia potencial deguda a la fora coulombiana entre el nucli i l'electr. El nombres quntics sn:

 Nombre quntic principal (n= 1,2,3,...) denota el valor propi (eigenvalue) del Hamiltoni. Aquest nombre depen noms de la distncia del electr al nucli (la coordinada radial r). La distncia mitjana incrementa amb n i per tant es diu que estats quntics amb diferent nombre quntic principal pertanyen a rbites diferents.

 Nombre quntic azimutal (l = 0,1,...,n-1) tamb anomenat nombre quntic angular o orbital. En qumica aquest nombre s molt important perqu determina la forma del orbital atmic i per tant l'enlla qumic i l'angle d'enlla.

 Nombre quntic magntic (ml = -l, -l+1,...,0,..., l-1, 1).

 Nombre quntic d'espn (ms= -1/2 o +1/2) trobat experimentalment mitjanant espectroscpia.
 


S'ha de tenir en compte que el cas d'una molcula s diferent donat que el Hamiltoni d'una molcula s diferent.

 Nombres quntics i fsica de partcules .

En fsica de partcules, com a la mecnica quntica, es fan serivir nombres quntics. A diferncia de la mecnica quntica, la fsica de partcules enten les partcules com estats quntics del model estandard. En aquest model cada nombre quntic denota una simetria. s til distinguir entre simetries espacio-temporals i internes. 

Nombres quntics relacionats amb simetries espacio-temporals sn l'espn, paritat, conjugaci de crrega o paritat C, reversi de temps o paritat T. Exemples de simetries internes sn el nombre leptnic, nombre barinic o crrega elctrica.

 Vegeu tamb .

Mecnica quntica;
|Model estndard (Fsica);
Orbital atmic;
Estat quntic;
Simetria, teorema de Noether, Llei de conservaci;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2058" title="Nereides" nonfiltered="1303" processed="1283" dbindex="1305">
En la mitologia grega, les Nereides eren les  filles de Nereu i de Doris. Nereu era un du del mar i Doris era filla d'Oce, la qual cosa fa que les Nereides siguin considerades nimfes del mar. Vivien al fons del mar al costat del tron del seu pare.

Les Nereides eren moltes per el seu nombre exacte varia segons la font. Homer, en la Ilada, dna el nom de 34 Nereides, Hesode en compta 51, Apolodor 45 i Gai Juli Higini 32. En total, coneixem 76 noms diferents de Nereides. Normalment, apareixen com un conjunt de divinitats indiferenciades, no obstant algunes d'elles apareixen en algun mite amb una personalitat prpia. Per exemple,

Amfitrita, esposa de Posid, du del mar.

Galatea, amant del cclop Polifem.

Tetis, casada amb el mortal Peleu i mare de l'heroi Aquilles.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2059" title="OS/2" nonfiltered="1304" processed="1284" dbindex="1306">

OS/2 s un sistema operatiu de 16 bits (versi 1.x) i 32 bits (versions 2.0 i posteriors) per a l'arquitectura i386 (Intel) i PowerPC (encara que aquesta versi mai no va arribar a circular de forma massiva). 

Inicialment va ser desenvolupat per Microsoft i IBM com a succesor del sistema operatiu MS-DOS. Ms endavant, Microsoft es va retirar del projecte. Durant un cert temps va ser un dels pocs sistemes que va aconseguir de fer la competncia a Windows, per amb el temps s'ha anat morint. L'ltima versi publicada per IBM va ser l'OS/2 Warp 4 (1996). El 2001 en va sortir una nova distribuci anomenada eComstation que, en la seva versi 1.0, era una versi de Warp 4.5, ms els pegats que IBM havia publicat de forma separada, i algunes aplicacions extra.

Durant l'any 2005, eComStation llan una tercera versi, 1.2 amb un nou installador, amb un suport per a maquinari actual desconeguda fins al moment, i preparava la versi 2.0.

 Pgines que s'hi relacionen .
Sistema operatiu;

 Enllaos externs .
Pgina d'OS/2 del MIT ;
Pgina d'OS/2 d'IBM ;
Pgina d'eComStation ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2060" title="Ogg Vorbis" nonfiltered="1305" processed="1285" dbindex="1307">

L'Ogg Vorbis s un format d'udio de propsit general comprimit amb prdua. Forma part del Projecte Ogg.

s totalment obert, sense propietari, lliure de patent i de royalties, i s adequat per a udio de mitjana a alta qualitat (8 kHz - 48.0 kHz 16+ bit, polifnic) a taxes de transferncia fixes i variables, de 16 a 128 kbps/canal.

Ofereix una qualitat bastant superior a MP3, WMA, RealAudio i VQF ocupant el mateix espai.

La seva qualitat s superior a la dels cdecs comercials d'ltima generaci, com AAC i MP3Pro, segons una Prova d'audici a cegues amb ms de 5000 participants amb l'avantatge afegit que Ogg-Vorbis s lliure. 

s pel fet de ser un codi lliure(gratut) que Vorbis pot tenir molts avantatges en comparaci amb altres codificadors d'udio, ja que al no tenir propietari i tenir codi obert, qualsevol persona podr utilitzar, posar en prctica, o modificar el cdec i, aix, ajustar-lo a unes necessitats o objectius determinats. Per tant, es podr adquirir un cdec que ens permeti produir arxius ms petits que la majoria de cdecs amb la mateixa qualitat o millor.

Comparacions.

Proves d'escolta han intentat trobar la millor qualitat d'udio per certs bit rates. Algunes conclusions extretes de proves d'audincia recents ens diuen el segent:

 Bitrates baixos(per sota 64 kbps): aoTuV Vorbis t millor qualitat que WMA i LC-ACC. La mateixa que WMA Professional i pitjor qualitat que HE-ACC;

 Bitrates mitjans-baixos(entre 64 i 128 kbps): aoTuV Vorbis t millor qualitat que la resta de codificadors d'udio amb prdues (LC-AAC, HE-AAC, MP3, MPC, WMA).

Bitrates mitjans(128kbps): La major part de les probes realitzades per un bitrate de 128 kps indiquen que tant aoTuV Vorbis com MP3, WMA Pro i QuickTime AAC, donen el mateix rendiment i el so resultant de cada un d'ells s idntic a l'original.
 
Bitrates alts (ms de 128 kb/ps): La major part de la gent no pot trobar diferncies entre cdecs a bitrates alts, tot i aix, gent experimentada pot reconixer diferncies significatives i aoTuV Vorbis funciona perfectament.

Caracterstiques tcniques.

Vorbis es basa en la transformada directa del cosinus modificat(MDCT), d aquesta manera pot passar les dades del domini temporal al freqencial. Les dades resultants, sn partides en soroll i residus de components i aquestes sn quantitzades i codificades de manera entrpica fent servir un algorisme basat en un vector de quantitzaci. La codificaci per entropia s un esquema de compressi de dades sense prdues que s independent de les caracterstiques especfiques dels mitjans de comunicaci. L algorisme de vector de quantitzaci ens servir per quantitzar les dades seguint un model de densitat de probabilitat. Al fer la descodificaci aquestes etapes sn invertides.

Aix, segons el bitrate que tingui, Vorbis codificar d una manera o altre les dades d entrada, s a dir, si el bitrate s massa baix no caldr codificar les dades, sin que es far la codificaci entrpica i aix no hi haur prdues. Per tant, pel tractament donat a les dades, juntament amb la divisi del soroll, la codificaci Vorbis dna un so molt caracterstic, el qual molta gent prefereix abans que el so metl.lic del format MP3.

La versi 1.0 ha estat anunciada recentment.



Enllaos externs.
Audacity - Programa en catal amb capacitat per manipular el format Ogg-Vorbis.
POggPl Reproductor per a ordinadors de butxaca;

Ogg Vorbis: http://www.xiph.org/ogg/vorbis/ ;
Projecte Ogg: http://www.xiph.org/ogg/ ;
Fundaci Xiph.Org: http://www.xiph.org/ ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2062" title="Oceania" nonfiltered="1306" processed="1286" dbindex="1308">

Oceania s la part del mn formada pel continent australi  situat entre els oceans ndic, Antrtic i Pacfic  i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oce (excepte les ms properes a l'sia, que es consideren asitiques). T uns 9 milions de quilmetres quadrats de superfcie i una poblaci d'uns 30 milions d'habitants. El terme "Oceania" fou encunyat l'any 1831 per l'exporador francs Jules Dumont d'Urville.

Es considera formada per quatre grans rees o divisions: Australsia, que comprn Austrlia i Tasmnia; la Melansia, al nord i nord-est de l'anterior, que s l'arc d'illes que s'estenen a l'est de Nova Guinea; ms al nord, la Micronsia, que s'estn fins al Trpic de Cncer; i la Polinsia, que s'estn pel Pacfic central. Queden fora d'aquestes divisions Nova Zelanda, les illes Hawaii i altres de menors.

 Estats i territoris d'Oceania .

Histricament les illes d'Oceania han passat per diferents graus de dependncia de les potncies colonials: protectorat, colnia, annexi o mandat o fidecoms de les Nacions Unides. Fins i tot hi ha hagut condominis de sobirania conjunta. Degut a l'allament i a la falta de recursos els diferents territoris han anat negociant al llarg del segle XX diferents graus d'autonomia o independncia. Significativament, les illes dependents de Frana han anat passant de Territori d'Ultramar (TOM) a Collectivitat d'Ultramar (COM) o Pas d'Ultramar (POM), adquirint progressivament autonomia i sobirania. Es poden distingir estats sobirans, uns independents i altres en lliure associaci amb altres potncies, alguns d'ells membres de les Nacions Unides. Finalment, segons la nomenclatura anglesa, existeixen territoris organitzats, no organitzats, incorporats i no incorporats.

Estats.

Relaci d'estats d'Oceania membres de les Nacions Unides:
Austrlia;
Estats Federats de Micronsia, estat associat als Estats Units;
Fiji;
Illes Marshall, repblica en lliure associaci amb els EUA.
Illes Salom;
Kiribati;
Nauru;
Nova Zelanda;
Palau, repblica en lliure associaci amb els EUA.
Papua Nova Guinea;
Samoa;
Timor Oriental;
Tonga;
Tuvalu;
Vanuatu;

Territoris dependents.
Guam, territori no incorporat dels EUA;
Hawaii, estat membre dels EUA;
Illa de Pasqua, provncia de Xile;
Illes Cook, estat en lliure associaci amb Nova Zelanda;
Illes Mariannes Septentrionals, mancomunitat associada als EUA;
Illes perifriques menors dels EUA (tret de Navassa, que es troba al Carib), territoris no incorporats dels EUA;
Niue, estat en lliure associaci amb Nova Zelanda;
Norfolk, territori extern d'Austrlia;
Nova Calednia, pas d'ultramar francs;
Nova Guinea Occidental o Irian Jaya, provncia d'Indonsia;
Pitcairn, colnia del Regne Unit;
Polinsia Francesa, pas d'ultramar francs;
Samoa Nord-americana, territori no incorporat dels EUA ;
Tokelau, territori d'ultramar de Nova Zelanda;
Wallis i Futuna, collectivitat d'ultramar francesa;




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2063" title="Octubre" nonfiltered="1307" processed="1287" dbindex="1309">

L'octubre s el des mes de l'any en el calendari gregori i t 31 dies. El nom li ve d'haver estat el vuit mes del calendari rom.






























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2065" title="Orinoco" nonfiltered="1308" processed="1288" dbindex="1310">


El riu Orinoco s un dels ms grans d'Amrica del Sud. 
Neix a Veneuela a prop de la frontera amb Brasil, flueix per aquest pas i per la vora occidental de Colmbia fins a desembocar a l'Oce Atlntic.
L'afluent ms gran que t s el Caron, que s'ajunta amb l'Orinoco a Puerto Ordaz, prop de les cascades de Llovizna. 

s navegable en gran part del seu recorregut fins a Ciudad Bolvar, 435 km terra endins.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2066" title="Oce" nonfiltered="1309" processed="1289" dbindex="1311">



Introducci.

Un oce (del grec        , Okeans, el nom del du mitolgic Oce) s una gran massa d'aigua salada que, en la seva totalitat, cobreix prop del 71% de la superfcie de la Terra (o una rea de 361 milions de quilmetres quadrats). Els oceans sn, per tant, el principal component de la hidrosfera. Gaireb la meitat de l'aigua marina o ocenica del mn t una profunditat de 3.000 metres. La salinitat mitjana dels oceans s d'aproximadament 35 parts per mil (3,5%), en un rang de 31 a 39 parts per mil. 

Encara que es divideixen arbitrriament en oceans separats, aquestes aiges conformen una massa d'aigua salada global i interconnectada; un oce global o mundial. Les divisions oceniques es defineixen pels continents, pels arxiplags o per altres criteris. Les divisions oceniques sn:
 l'oce Atlntic;
 l'oce ndic;
 l'oce Pacfic;
 l'oce rtic;
 l'oce Antrtic;

Les regions ms petites dels oceans es coneixen com a mars, golfs, badies i estrets.

Existeixen altres masses d'aigua salada sobre la superfcie de la Terra, per, que sn envoltades per terra, i per tant no estan connectades amb l'oce mundial o global, com ara la mar Cspia, la mar d'Aral i el Gran Llac Salat. 

Geolgicament, un oce s una rea de l'escora terrestre coberta d'aigua, coneguda com a escora ocenica. Aquesta escora s la capa superior de basalt volcnic que cobreix el mantell terrestre i sobre la qual no hi ha cap continent. Des d'aquest punt de vista, noms existeixen tres oceans: l'oce global, la mar Cspia i la mar Negra. La mar Mediterrnia s gaireb un oce discret, connectat amb l'oce global per mitj de l'estret de Gibraltar i, de fet, durant algunes poques geolgiques antigues, el moviment del continent afric va tancar l'estret i aix separ la Mediterrnia de l'oce global. La mar Negra est connectada a la mar Mediterrnia per mitj del Bsfor, per aquest s un canal natural que travessa una porci de roca continental i no pas un pis ocenic com s el cas de l'estret de Gibraltar. 

La geologia dels oceans.

L'estudi de les formes del relleu en la superfcie de la Terra i la distribuci acumulada de les altures (mxims a 800 i -4.800 metres), mostra que el que hi ha sota l aigua dels oceans i el que hi ha a la superfcie emergida sn coses diferents. A ms, l'estudi de l'escora de la Terra en continents i oceans mostra una molt diferent composici, distribuci d edats, antiguitat, i diferncies rellevants en molts altres parmetres geofsics i geoqumics. Tot en conjunt ens porta a la conclusi de qu l'escora ocenica i la continental sn coses diferents.
Ja vau veure al curs de "Geologia per a les Cincies de la Vida" una descripci d'aquestes escorces i el seu origen i funcionament. Per tant ac el que farem s un reps-recordatori del que pertoca als oceans.

Fisiografia del fons ocenic.

Des del continent fins a la part mitjana dels oceans ens trobem amb tres parts principals:

 Marges Continentals. Els marges continentals poden ser de dos tipus:

 Atlntic (passiu o assmic), que t, del continent cap a l'oce: Plataforma continental (normalment fins als 180 m de profunditat), Tals (3 a 6 i fins a 1.400-3.200 m de profunditat) i Elevaci Continental (pendents molt suaus, 1/1.000 a 1/700; fins a 5.000 de profunditat).
 Pacfic (actiu o ssmic) que cont una estructura molt caracterstica, l'Arc Volcnic, el qual pot seguir al seu temps dos models:

- Arc de Muntanyes: Fons ocenic, Fossa, Prisma d'acreci, Conca d avantarc, Arc volcnic continental.

- Arc d'Illes: Fons ocenic, Fossa, Prisma d'acreci, Conca d'avantarc, Arc d'illes volcniques, Conca marginal i continent.

 Fons de Conques Oceniques. Pel que pertoca als fons de conques oceniques, que generalment se situen entre 4.500 i 5.500 m de profunditat, hi trobem:

-Les planes abissals; solen ser molt planes i molt poc inclinades (menys de l'1/1.000) perqu la superfcie superior correspon als sediments ocenics molt fins que s'han acumulat durant molt de temps.
D'aquests sediments poden sobreeixir formes del relleu submar que formen altres dues estructures de fons de conca:

-Altiplans ocenics, d'alguns centenars de kilmetres d'amplria i elevats uns pocs centenars de metres per damunt de les planes abissals. Si sn molt nombrosos i es presenten alineats, s'anomenen dorsals assmiques (p. ex. la dorsal de Walvis).

-Monts submarins, els qual sn elevacions allades de forma cnica, i que s'alcen 1.000 m o ms per damunt de les planes abissals. Solen ser d'origen volcnic i si el cim ha sigut aplanat per l'acci de les ones, s'anomenen guyots.

 Dorsal Ocenica. La dorsal ocenica s una gran serralada submarina, d'uns 64.000 km. de llargria que discorre ms o menys per la meitat dels oceans, si b arriba a topar amb els continents d'Amrica del Nord i del Sud. T entre 2.000 i 4.000 km. d'amplria, i el relleu s d'escalons alant-se des de les planes abissals. T una depressi central, anomenada Rift Axial, i est aparentment trencada per falles transformants.

Els fons de conca ocenica i la dorsal estan formats per escora ocenica, mentres que el Tals i la Plataforma Continental tenen, respectivament, escora transicional i escora continental (aquesta inundada per l'oce).

Composici i estructura de l'escora ocenica.

L'escora ocenica s una capa relativament prima en comparaci amb la continental (6 -12 km. front a 25-70 km.) per ms densa (3,0 gr/cm3 front a 2,6 gr/cm3).
s molt regular ja que est formada per tres capes quasi universals:

Capa 1: Sediments.

Capa 2: Formada por dues sub-capes, la superior formada por colades basltiques submarines (laves en coix i colades laminars) i la inferior por un complex de dics basltics (de tipus subvolcnic) subverticals.

Capa 3: Gabres.

A les dorsals pot faltar la capa de gabres, substituda per una cambra magmtica, i la capa de sediments s molt prima o b pot mancar totalment, I aflorar directament la capa 2. Per contra, al costat dels marges continentals la capa de sediments por arribar a tindre 10 km. de gruix, sobre tot als marges de tipus Atlntic.

L'edat de l'escora ocenica augmenta regularment quan anem de les dorsals cap als marges continentals. A les dorsals en troben la ms jove (Actual); en canvi, la ms antiga que s'ha documentat fins ara arriba als 190 Ma., i es troba prop de la fossa de les Marianes (Pacfic Occidental).

Vegeu tamb.
Aigua;
Aigua de mar;
Mar;
Nivell del mar;
Oceanografia;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2067" title="Onyar" nonfiltered="1310" processed="1290" dbindex="1312">

L'Onyar (de Undarius) s un riu de Catalunya, afluent del Ter per la dreta. La seva conca abarca el municipis de Bescan, Brunyola, Vilob d'Onyar, Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou, Campllong, Fornells de la Selva, Quart i Girona, per tant abraa la meitat nord del pla de la Selva, a l'extrem nord de la Depressi Prelitoral.

 Afluents .
Riera Gotarra;
Riu Bogant;

Poblacions que travessa l'Onyar.
Principals poblacions que travessa:
Palol d'Onyar;
Vilob d'Onyar;
Girona. L'Onyar travessa el centre de la ciutat, just abans de confluir amb el Ter. Antigament, el creixement de l'Onyar sovint provocava riuades i inundacions a la ciutat. La ms important en temps recents s la riuada de la tardor de 1962, quan el nivell del riu va pujar uns quants metres, inundant molts soterranis i plantes baixes. A l'actualitat, el llit del riu s'ha canalitzat i ja no s'hi produeixen ms inundacions.

Enllaos externs.
Informe del Sndic de Greuges, amb informaci sobre algunes de les riuades de l'Onyar;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2072" title="Oscar" nonfiltered="1311" processed="1291" dbindex="1313">

Els Premis de l'Acadmia, ms coneguts com a Oscars, sn uns premis cinematogrfics atorgats anualment per l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques a Los Angeles, Califrnia, organitzaci que en l'any 2002 superava els 6.000 membres, tots ells professionals del cinema en les seves diverses especialitats, com ara productors, directors, actors, guionistes, directors de fotografia i molts d'altres.

El premi, una estatueta daurada que representa un home sostenint una espasa, es diu Oscar des que, segons conten, Margaret Herrick va exclamar al veure-la que s'assemblava al seu oncle Oscar.

Histria.
La primera cerimnia de lliurament dels premis de l'Acadmia va tenir lloc el 16 de maig de 1929 en l'hotel Hollywood Roosevelt, transcorrent sense sobresalts al conixer-se els noms dels premiats des del 18 de febrer.

Al concurs es presentaven originalment les pellcules estrenades a Los ngeles des del 1 d'agost fins al 31 de juliol de l'any anterior a la cerimnia de lliurament dels premis. Per als premis de 1933 es va acordar perllongar el termini d'estrena fins al 31 de desembre de 1932, data que es va mantenir a partir de llavors, de manera que a partir de 1934 concursen les pellcules estrenades entre el 1 de gener i el 31 de desembre.

La condici que les pellcules hagin d'haver estat projectades a Los ngeles va provocar que Charles Chaplin obtingus en 1973 l'Oscar a la millor banda sonora per Limelight, una pellcula que havia estat realitzada en 1952.

L'elecci dels guanyadors es realitza en dues etapes. En la primera sn nominats a l'Oscar cinc possibles guanyadors. Aquesta nominaci la realitzen els membres de l'Acadmia que pertanyen a la mateixa especialitat dels nominats. Aix, per exemple, els actors voten als actors que sn nominats, els guionistes als guionistes, i aix successivament. Per contra el guanyador en cada categoria s triat per la totalitat dels membres de l'Acadmia, sigui el que sigui la seva especialitat. Totes les votacions es fan en secret i la dels guanyadors de tal forma, que cap membre de l'Acadmia coneix els resultats. Per a aix interv una prestigiosa empresa d'auditoria, que s l'encarregada de fer el recompte dels vots. Fins al moment de la cerimnia, en el qual sn presentats els nominats de cada categoria i s obert el sobre lacrat amb el nom del guanyador, no existeixen ms que especulacions.

 Categories .

Les categories premiades han sofert diverses variacions al llarg de la histria. Actualment les ms rellevants sn les segents:
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director;
 Oscar al millor actor;
 Oscar a la millor actriu;
 Oscar al millor actor secundari;
 Oscar a la millor actriu secundria;
 Oscar al millor gui original;
 Oscar al millor gui adaptat;
 Oscar a la millor fotografia;
 Oscar al millor muntatge;
 Oscar a la millor banda sonora;
 Oscar a la millor can;
 Oscar a la millor direcci artstica;
 Oscar al millor vestuari;
 Oscar al millor maquillatge;
 Oscar al millor so;
 Oscar a la millor edici de so;
 Oscar als millors efectes visuals;
 Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa;
 Oscar a la millor pellcula d'animaci;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2073" title="Origami" nonfiltered="1312" processed="1292" dbindex="1314">


L'origami es l'art japons del plegament del paper. s originari del Jap (en japons significa, literalment, "plegar" (oru) "paper" (kami). En catal, tamb es coneix com a papiroflxia. 

La  papiroflxia pot definir-se com una art educativa en qu es desenvolupa la creativitat, prenent-la com a passatemps o aplicant-la fins i tot en les matemtiques.

Partint d'una base inicial (quadrats generalment, rectangles, triangles o altres formes, a voltes) s'obtenen figures que poden anar des de senzills models fins a ninots de gran complexitat. Els subjectes preferits per modelar sn animals, altres elements de la natura (flors, arbres, etc) i capses. Es poden fer figures diverses com vaixells, barrets, pingins, ocellets, avions i gaireb qualsevol cosa que hom tingui traa de fer i imaginaci de crear.

L'nica norma s que tot s'ha de fer doblegant. No es permet ni trencar ni enganxar. Tot ha d'estar fet d'una sola pea, o es consideraran obres diferents.

Segons la filosofia oriental, l'origami aporta calma i pacincia a qui el prctica, caracterstica comuna de bastants terpies basades en l'exercici manual.

Vegeu tamb.
Avi de paper;

 Enllaos externs .

Web d'un afeccionat a la papiroflxia ;
Web de l'associaci espanyola de papiroflxia ;
 Origami Video Vdeos de papiroflxia ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2074" title="Observatori Fabra" nonfiltered="1313" processed="1293" dbindex="1315">

L'Observatori Fabra s un observatori astronmic situat a Barcelona, sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud a 415 m d'altitud sobre el nivell del mar (latitud: 41,4184 N; longitud: 2,1239 E). Fou fundat el 1904 i s propietat de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona. El seu director actual s Josep Maria Codina i Vidal i la seva activitat cientfica es centra actualment en l'estudi d'asteroides i cometes. s el quart observatori ms antic del mn que segueix en funcionament.

 Histria .
El 1894 la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona endeg el projecte d'un nou observatori astronmic situat al Tibidabo. Pocs anys abans havia completat el nou edifici central de l'Acadmia, situat a la Rambla i al capdamunt del qual s'installaren dos observatoris dissenyats per Joaquim Lnderer. Nogensmenys, aviat es va veure que els nous observatoris eren obsolets gaireb en el moment de la seva inauguraci. L'Acadmia propos el projecte a la Diputaci de Barcelona, que el refus, per s'inici una campanya a la premsa per conscienciar el pblic de la necessitat d'una instituci de recerca d'aquest tipus i de nivell internacional.

L'impuls definitiu arrib quan el 1901, el marqus d'Alella, Camil Fabra i Fontanils, industrial de prestigi i exalcalde de Barcelona, don una considerable quantitat a l'Acadmia (250.000 pessetes) amb l'objectiu de fer realitat aquest projecte. El 1902 comencen les obres, no sense polmica, ja que el projecte original d'Eduard Fontser fou revisat per Josep Comas i Sol, en una poca d'enfrontament entre ambds cientfics. L'edifici s obra de l'arquitecte Josep Domnech i Estap i s'inaugur el 7 d'abril de 1904, amb la presncia del rei Alfons XIII. Primerament s'anomen Observatori del Tibidabo, per aviat es canvi el nom pel d'Observatori Fabra.

Inicialment l'observatori s'organitz en dues seccions: la Secci Astronmica i la Secci Meteorolgica i Ssmica. Comas i Sol fou nomenat director de la Secci Astronmica i tamb interinament director de la Meteorolgica i Ssmica, fins que el 1912 se'n fu crrec Eduard Fontser. Fins a la Guerra Civil, l'observatori (que durant la Repblica qued integrat al Servei d'Astronomia de Catalunya, del qual Comas i Sol en fou director) gaud del perode de ms rellevncia cientfica. Pel que fa a la sismologia inici l'estudi sistemtic de la sismologia catalana i pirinenca. En l'aspecte meteorolgic comen les observacions meteorolgiques diries l'octubre de 1913, en una srie ininterrompuda fins a l'actualitat, fins i tot en els dies de la Guerra Civil (fins el 1981 es feia una observaci diria a les 8 del mati, el 1982 es passa a 3 i finalment a 4). Pel que fa a l'astronomia, s'hi realitzaren importants observacions, entre les quals cal destacar els estudis de Mart, el descobriment d'11 planetes menors i d'un cometa (el 32P/Comas Sol) i l'estudi d'estrelles dobles i variables.

Desprs de la mort de Comas i Sol (1937) la direcci de l'observatori pass a Isidre Plit i posteriorment a Joaquim Febrer i Carb. A partir dels anys 1940, l'activitat cientfica es veu reduda, en part per la manca de pressupost i de condicions adients i en part per l'evoluci de l'observaci astronmica, que deixa obsolets els instruments de l'observatori per a la recerca de primer nivell. Actualment centra la seva activitat de recerca astronmica en l'observaci d'estels dobles i en la participaci en programes internacionals centrats en l'estudi i seguiment d'asteroides i cometes (coordinats pel Minor Planet Center i per l'Observatori de Pulkovo). Tamb recull dades meteorolgiques i ssmiques. A ms a ms, en la lnia inaugurada pel mateix Comas i Sol, en els darrers anys ha recuperat el paper de centre divulgador de l'astronomia, amb visites i xerrades, aprofitant la doble vessant de centre astronmic en actiu i museu d'histria de l'astronomia.

 Instrumentaci .
Instruments astronmics:
 Telescopi refractor Mailhat de 38 cm de dimetre (1904). s un instrument doble: disposa d'un objectiu visual de 6,5 metres de distncia focal i d'un objectiu fotogrfic de 3,8 metres de distncia focal amb un portaplaques de 18 x 24 cm. Encara s operatiu.
 Cercle meridi Mailhat de 200 mm de dimetre.
 Cmera Baker-Nunn. s un telescopi Schmidt de 50 cm de dimetre, dissenyat per a l'observaci fotogrfica de camp ample Forma part d'un projecte en collaboraci amb el Real Instituto y Observatorio de la Armada de San Fernando, Cadis, per adaptar la cmera per a s amb CCD i que en el futur es preveu installar en un punt d'observaci al Montsec o al Pirineu.
 Diversos instruments moderns (cmeres CCD, etc.);
Instruments ssmics:
 Microsismgraf Vicentini (1906). Segueix en funcionament.
 Microsismgraf Mainka (1914). Segueix en funcionament.
 Sismoscopi Agamennone, per al registre de components horitzontal i vertical (1906). Es va desmantellar el 1909.
 Sismometrgrafs Agamennone i Cancani (1906), per registrar la component horitzontal. Es van desmantellar el 1910, per l'Agamennone s'ha restaurat recentment.
 3 sismgrafs electromagntics Hiller-Stuttgart (1966).

 Enllaos externs .
 Web Oficial de l'Observatori Fabra;
 Webcam de l'Observatori Fabra;
 L'asteroide (88193) Obsfabra, en honor de l'observatori;
 Web del Parc de Collserola;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2076" title="Origen dels noms dels planetes" nonfiltered="1314" processed="1294" dbindex="1316">
El nom dels planetes del nostre Sistema Solar prov de la mitologia grega i romana. Aix,
 Mercuri: missatger alat dels dus;
 Venus: deessa de l'amor i de la bellesa;
 La Terra: mare de tots els dus;
 Mart: du de la guerra;
 Jpiter: pare dels dus;
 Saturn: du dels pagesos;
 Ur: du del cel;
 Nept: du del mar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2077" title="Os" nonfiltered="1315" processed="1295" dbindex="1317">


L' os s un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa. Compost per cllules especialitzades i fibres que formen una matriu. En els vertebrats efectua una triple funci: la de sosteniment del cos, la de protecci d'alguns rgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels msculs).

Segons la seva funci, els ossos presenten formes diverses.

Es divideixen en llargs (com els del fmur), amples (com l'omplat), i curts (com els del puny). Els llargs consten de cos o difisi (part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll, de color groc) i de dos extrems o epfisis. L'estructura dels ossos amples i curts s semblant a la de la difisi dels llargs (les vrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars).

Les prominncies arrodonides que als extrems d'un os encaixen dins la conca d'un altre sn anomenades cndils (o caps, si sn grosses i esfriques) i, les seves eminncies, apfisis.

La membrana de teixit conjuntiu que embolcalla l'os rep el nom de periosti i s fonamental per a la formaci del teixit ossi. Aquest consta de tres tipus de cllules (els osteoblasts, els ostecits i els osteoclasts) i de la substncia fonamental, integrada per la fracci collgena i la fracci no collgena (constituda principalment per mucopolisacrids), i que, pel fet d'estar calcificada, confereix la duresa caracterstica al teixit ossi.

El teixit ossi pot sser esponjs o compacte. L'esponjs, localitzat principalment a les epfisis, s constitut per una xarxa tridimensional de trabcules ssies, que delimiten uns espais intercomunicats, ocupats per medulla ssia. El compacte, propi de les difisis, s integrat per un sistema de lamelles ssies disposades concntricament al voltant dels canals d'Havers, que es comuniquen entre si en sentit transversal mitjanant els canals de Volkmann, per on passen els capillars que aporten les substncies nutritives a les cllules ssies.

Tipus d'ossos.

 Os llarg. Hi ha una difisis en el centre ms allargada i en els extrems, la epfisis. En la difisis l'os t dintre una cavitat i al voltant hi ha os compacte. En la epfisis hi ha una poca quantitat de teixit ossi compacte per est farciment de teixit ossi esponjs ;
 Os curt. Envoltat de teixit ossi compacte i en el centre s esponjs. ;
 Os pla;

Ossos de l'home i d'altres organismes.

 Carpians;
 Clavcula;
 Costella;
 Crani;
 Cbit;
 Estrnum;
 Estrep;
 Fmur;
 Hmer;
 Mandbula;
 Metacarpians;
 Omplat;
 Peron;
 Radi;
 Rtula o patella;
 Sacre;
 Tbia;
 Vrtebra;

 Pgines que s'hi relacionen .

Teixit ossi;
Ossos de la cara;
Homeostasi del calci;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2078" title="Ossos de la cara" nonfiltered="1316" processed="1296" dbindex="1318">
Els ossos de la regi superior de la cara sn solidaris del crani i, a excepci del vmer, situat en la lnia mitjana, sn parells i simtrics: el maxillar superior, el pmul, l unguis, el cornet inferior, el nasal i el palat . 

Els maxil.lars superiors formen la mandbula superior i constitueixen la major part de la zona inferior de les rbites,les parets laterals i i la zona inferior de les fosses nasals,i la part anterior del sostre de la cavitat bucal . 

Els palatins formen la part posterior del paladar ossi . 

El vmer es desvia fcilment cap a un costat o altre, essent la causa de qu els forats del nas siguin de diferent mida.

Els ossos zigomtics formen a cada costat de sota  les rbites unes prominncies , els pmuls. 

Els ossos llagrimals estan situats en l'angle intern de les rbites,darrera de les apfisis frontals del maxil.lar superior.Formen els ossos petits de la cara.Tenen una ranura per on passa el conducte llagrimal que desmboca a la cavitat nasal . 

Els ossos nasals sn petits,allargats i formen la part superior del pont delnas. 

Els cornets nasals inferiors sn prims i laminarsi avancen a cada costat de la cavitat nasal . 

La regi inferior s constituda per un sol os: el maxil.lar inferior, mbil, que s'uneix amb el crani mitjanant l'articulaci temporomaxil.lar. El maxil.lar inferiorconstitueix la mandbula .T forma de v horitzontal amb dues branques verticals. Les dents es troben situats en els alvols dentaris. Les dues meitats dreta i esquerra de la mandbula es troben unides per teixit fibrs . La uni es completa durant el segon any de naixement. 

Els ossos de la cara formen, amb els de la base del crani, les cavitats orbitries, les nasals i la bucal, on s'allotgen, respectivament, el globus ocular ,la mucosa pitutria  i la llengua  amb les terminacions gustatives . 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2079" title="Olympe de Gouges" nonfiltered="1317" processed="1297" dbindex="1319">
Marie Gouze (Montauban, 7 de maig de 1748 - Pars, 3 de novembre de 1793), ms coneguda com Olympe de Gouges, fou una escriptora francesa, autora, l'any 1791, de la  Declaraci dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. 

Biografia.
Nascuda a Montauban, en una famlia humil. Es cas molt jove i qued vdua en poc temps amb un fill al seu crrec. El 1788 es trasllad a Pars on es canvi el nom i emprengu una carrera literria redactant obres de teatre, tot i l'escassa educaci que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gaireb no podia mantenir-se. 

El 1789 s'aboc a la Revoluci Francesa defensant una monarquia moderada. Va ser en aquest perode quan escrigu un gran nombre d'articles, manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament propi de la Illustraci ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com L'esclavitud dels negres on criticava amb duresa l'esclavitud.

Admirava a Mirabeau i a La Fayette. El 1791 escrigu la seva famosa Declaraci dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacci a la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad que noms reconeixia la condici de ciutadania als homes i deixava les dones en una situaci d'inferioritat. La seva Declaraci dels Drets de la Dona i la Ciutadana comenava amb les segents paraules:

"Home, ets capa de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta."

Seguint la lnia de Montesquieu, defens la separacide poders sense contradir-se amb el fet que el 1793 inicis la defensa de Llus XVI i s'opongus a Robespierre i Marat. 

Per les seves idees poltiques fou guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l'autora d'un cartell girond.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2080" title="Onomatopeia" nonfiltered="1318" processed="1298" dbindex="1320">
Una onomatopeia s la coincidncia parcial entre el significant i el significat d'un signe lingstic, s a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula. Un exemple s atxim!, l'onmatopeia que correspon a l'esternut.
Les onomatopeies referides al mateix fennmes sn diferents segons les llenges. Aix, el castell fa guau per tal d'imitar el lladruc del gos, per fa bub-bub en la nostra llengua. 

Exemples d'onomatopeies tradicionals.
Onomatopeies referides a sons diversos

atxim, atxem:  Onomatopeia de l'esternut. ;
bum: Onomatopeia que reprodueix el soroll d'una explosi, d'un cop fort. El bum d'una barrina. ;
catacrac: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es trenca, que cruix, per a indicar ruptura, et. No heu sentit un catacrac? ;
crac: Representa el soroll sec que fa una cosa que es trenca. Heu sentit el crac de la pota de la taula? ;
crec: Representa el soroll d'una cosa que es trenca. ;
cric-crac: Imitaci dels sorolls de dos xocs successius produts en un mecanisme. ;
flist-flast: Onomatopeia que imita el soroll de dos bufetades que hom venta l'una darrere l'altra. ;
ning-nang o ning-ning:  Onomatopeia amb qu hom designa el so repetit d'una campana. ;
nyac: Onomatopeia que expressa especialment el soroll que fan dos coses que, acostant-se violentament, n enclouen una altra. ;
nyam-nyam: 1 Onomatopeia de l'acci de menjar. 2 fer nyam-nyam llenguagte infantil Menjar. Vine, fars nyam-nyam. ;
nyec: 1 Onomatopeia d'un grinyol, d'un gemec, de gos, d'nec o d'altres animals que fan un crit semblant. 2 Criatura molt petita. ;
nyic-nyic: Onomatopeia d'un soroll insistent i desagradable o d'una persona que es fa molesta amb la seva insistncia. ;
nyigo-nyigo: Onomatopeia amb qu hom imita el so d'un viol, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat. ;
paf:  Onomatopeia amb qu hom expressa el soroll que fa alg o alguna cosa en topar violentament contra el sl, contra una persona o una cosa. ;
pam, pum: Onomatopeia que imita un tret, un colp violent. ;
pif-paf: Onomatopeia que reprodux el soroll de dues bufetades donades l'una darrera l'altra, de dos cops de puny, etc. ;
plof: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que cau damunt un cos bla o hi topa. ;
taf-taf: Onomatopeia que reprodueix el soroll d'un motor d'explosi. ;
tic-tac: Onomatopeia que imita el so d'un rellotge. ;
tris-tras: Onomatopeia amb qu hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret. ;
xac: Onomatopeia que denota el soroll d'un xoc violent. Des d'aqu vaig sentir el xac. ;
xap: Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l'aigua. Va relliscar, i xap!, va caure llarg com era al fanguissar. ;
xec: Onomatopeia que imita el soroll d'un cop, d'un xoc. ;
xip-xap: Onomatopeia imitant el xipolleig d'una massa lquida. ;
xut:  1 Onomatopeia del crit de l'liba, el mussol i altres ocells nocturns. 2 liba, mussol o altres ocells nocturns. 3 Interjecci per a demanar o imposar silenci. ;
zum-zum: Onomatopeia amb qu hom designa una bonior, una remor sorda i continuada, com, per exemple, d'un insecte. ;

Onomatopeies referides al sons animals 

Alguns sons d'animals s'expressen de la manera segent:
 nec: nyec (crit de l'nec; en alguns llocs es pot trobar que fa quac-quac) / L nec nyequeja.
 cavall: renill (crit del cavall) / El cavall renilla.
colom: parrup (cant del colom i de la trtora) / El colom parrupa.
 elefant: bramul (crit de l'elefant i animals afins; es pot arribar a trobar tamb que l'elefant trompeteja) / L elefant bramula.
 gallina: escataineig, cloc-cloc (onomatopeia de la veu de la gallina; en alguns llocs es pot trobar que fa coc-coc) / La gallina escataina.
 lle o tigre: rugit (crit del lle i animals afins) / El lle rugeix.
 llop: udol (tamb auuuu) / El llop udola.
 mussol: uuu-uuu (onomatopeia de la veu del mussol i animals afins);
 ocell: piulet (crit de l'ocell que piula; tamb piu-piu i piuladissa quan es tracta de molts ocells alhora; tamb xiu-xiu) / L ocell piula.
 s: esbramec (crit de l's i animals afins) / L s esbramega.
 rata: gell o esgell(crit de la rata) / La rata gella (o esgella).
 serp: xiulet (de xiular; en alguns llocs es pot trobar que fa ssssss) / La serp xiula.
 vaca: mugit (crit de la vaca; en alguns llocs es pot trobar que fa muuuu) / La vaca mugeix.
 xai: bel (crit del xai; en alguns llocs es pot trobar que fa beeee) / El xai bela.

Onomatopeies a la cultura popular.
El repertori provinent de la cultura popular ens ofereix alguns bons exemples d'onomatopeies. Podem trobar-ne alguns exemples en canons tradicionals com ara A Betlem me'n vull anar i Els tres tambors  








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2081" title="Oda" nonfiltered="1319" processed="1299" dbindex="1321">

L'oda s un dels cinc sentits. s l'habilitat de percebre el so. 

Nomenclatura oda / orella .
Degut a una interferncia de l'espanyol sobre el catal hi ha catalanoparlants que confonen els significats dels mots oda i orella, fent-los equivalents als espanyols odo i oreja. En catal oda es refereix noms al sentit i orella a tot l'aparell auditiu, des de l'orella externa a la interna, passant per la mitjana.

 Llindar d'audici.
Els llindars d'audici considerats estndard corresponen a intensitats de 0 dB (20 microPa) el d'audici i a 140 dB (200 Pa) el de dolor, per a una freqncia de 1.000 Hz. El llindar de molstia se situa cap als 120 dB. 

El rang de freqncies audibles o audiofreqncia es considera que va, aproximadament, de 20 Hz a 20.000 Hz i al llarg de tot aquest espectre varia la sensaci d'intensitat. La sonoritat s la sensaci d'intensitat en relaci a la freqncia, i per a determinar-la s'empra el grfic de Fletcher-Munson (corbes isofniques). La unitat de sonoritat s el fon.

 Alguns fenmens psicoacstics .
Discriminaci de freqncies: En sons de freqncies properes, si un d'ells t molta ms intensitat emmascara l'altre (aix s'anomena precisament posterior comparaci de fase i nivell entre ambds senyals).
Tenim ms desenvolupat el sentit horitzontal que el vertical d'audici.

 Efecte Haas: No es diferencien sons separats en el temps per menys de 40-50 ms (en aquest cas el primer so que es produeix s el que es percep, i el segon s'entn com part d'aquest). A partir de 50 ms ja es processen com sons separats.

Un altre fenomen a tenir en compte s la presbiacsia (prdua d'audici amb l'edat).

Trastorns i malalties de l'oda i l'orella.


 Enllaos .

Vegeu tamb:
Sistema auditiu per a l'estudi de les parts i el funcionament del sentit de l'oda.

Referncies.






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2082" title="Ordinador" nonfiltered="1320" processed="1300" dbindex="1322">


1. Monitor
2. Placa mare
3. Unitat Central de Procs
4. Memria
5. Targeta d'expansi
6. Font d'alimentaci
7. Disc ptic
8. Disc dur
9. Ratol
10. Teclat
]]
Un ordinador o computadora s un aparell que manipula dades seguint una llista d'instruccions.

Els primers aparells que ms s'assemblen als ordinadors moderns sn de meitat del segle XX (1940-1945), tot i que el concepte de computador ja existia prviament (vegeu bac i altres calculadores mecniques). Els primers ordinadors electrnics eren de la mida d'una gran habitaci, i consumien l'energia equivalent a la de centenars d'ordinadors personals (PC) actuals. Els ordinadors moderns estan basats en circuits integrats minsculs i sn molt ms potents (milions de vegades ms) que abans, mentre que ocupen molt menys espai. Fins i tot poden ser de la mida d'un rellotge de polsera i alimentats per una pila. Els ordinadors personals sn avui dia l'icona de la societat de la informaci i s en el que pensa la majoria de gent en sentir la paraula ordinador, tot i que avui dia la forma ms comuna d'ordinadors sn els ordinadors encastats. Aquests ordinadors sn petits i simples, i normalment sn usats per controlar altres dispositius: des d'avions de combat, robots industrials o cmeres digitals fins a joguines infantils.

El model en qu es basen els ordinadors actuals s arquitectura de Von Neumann, s a dir, que utilitzen la memria principal per emmagatzemar dades i instruccions alhora, caracterstica que els permet executar programes diferents. Aix els diferencia 
d'altres aparells com les calculadores. 

Els ordinadors sn aparells digitals en tant que es basen en l'lgebra de Boole i el sistema binari.

Histria.


Arquitectura de programa emmagatzemat.

All que defineix els ordinadors moderns i els diferencia de la resta de mquines s que aquests poden ser programats. Es pot donar una llista d'instruccions (el programa) a l'ordinador i aquest les guardar i les dur a terme en algun moment.

En la majoria de casos, les instruccions dels ordinadors sn simples: afegir un nmero a un altre, moure unes dades d'un lloc a un altre, enviar un missatge a un dispositiu extern, etc. Aquestes instruccions es llegeixen des de la memria, i en general sn executades en el mateix ordre en qu han estat donades. Hi ha per instruccions especials per indicar a l'ordinador que ha de saltar (endavant o endarrere) cap algun altre punt del programa, i continuar executant-se des d'all. Aquestes instruccions s'anomenen instruccions de salt (o branques). Fins i tot es pot fer que aquestes instruccions siguin condicionals, de manera que es poden executar diferents instruccions en funci del resultat d'alguna operaci anterior, o d'algun esdeveniment extern. Molts ordinadors suporten directament subrutines, proporcionant un tipus de salt que "recorda" el lloc des d'on ha saltat cap a una altra instrucci, per retornar-hi quan la subrutina hagi acabat i continuar executant des d'aquell punt.

L'execuci d'un programa es pot comparar amb llegir un llibre. Tot i que una persona normalment llegir cada lletra i lnia seqencialment, tamb pot tirar enrere en el text, o saltar-se pargrafs sencers d'escs inters. De forma similar, un ordinador pot anar enrere i repetir les instruccions d'alguna secci del programa una vegada i una altra, fins que es compleixi alguna condici interna. Aix s'anomena flux de control del programa, que s el que permet a l'ordinador executar tasques repetidament sense intervenci humana.

Comparativament, una persona usant una calculadora pot fer les operacions aritmtiques bsiques com sumar dos nmeros amb pocs passos. Per sumar tots els nmeros de l'1 al 1000 requeriria milers de petjades de tecla i molt temps, amb la quasi-certesa de cometre algun error. En canvi, un ordinador es pot programar per fer aix amb noms unes poques instruccions. Per exemple:

         mov      #0,sum     ; posa sum a 0
         mov      #1,num     ; posa num a 1
 loop:   add      num,sum    ; suma num a sum
         add      #1,num     ; suma 1 a num
         cmp      num,#1000  ; compara num amb 1000
         ble      loop       ; si num <= 1000, torna enrere a 'loop'
         halt                ; fi del programa. para.


Quan s'indica d'executar el programa, l'ordinador fa la tasca repetitiva de sumar sense ms intervenci humana. Prcticament mai s'equivocar. Un PC modern pot completar la tasca en una milionssima de segon.

Noti's per que un ordinador no pot "pensar" per ell mateix, sin que noms resol els problemes exactament de la manera que ha estat programat per fer-ho. Un hum intelligent que es trobs amb el problema de dalt aviat es podria adonar que en lloc de sumar tots els nmeros un a un, pot simplement usar l'equaci

 ;

i arribar a la resposta correcta (500500) sense gaire esfor. s a dir que no tindria en compte solucions alternatives ms eficients. Sovint es fan intents de crear programes que puguin esquivar aquesta limitaci fonamental de les computadores. Aquest programari, que imita l'aprenentatge i l'adaptaci humanes, forma part de la intelligncia artificial.

Llenguatges de programaci.
El codi anterior (mov, add, cmp) est escrit en assemblador. s el llenguatge en qu es programa la CPU, i est ntimament lligat amb cada model i marca de CPU, tot i que el ms usual s el x86. Per simplicitat, s'han creat llenguatges d'alt nivell que permeten programar ms fcilment, com el C o el C++. Com que la CPU noms entn el codi assemblador, un programa compilador fa la traducci del llenguatge d'alt nivell a assemblador. En llenguatges ms moderns com C# o Java, el programa es compila noms a un codi intermig, que posteriorment ser tradut a assemblador, en temps d'execuci, per un intrpret o mquina virtual.



 Funcionament .


Un ordinador de propsit general t quatre parts principals: l'unitat aritmtico-lgica (ALU), l'unitat de control, la memria i les entrades i sortides dels diversos dispositius (de forma abreujada, Entrada/Sortida). Totes aquestes parts sn interconnectades mitjanant , que normalment sn conjunts de cables.

El conjunt de la unitat de control, l'ALU, els registres, i l'E/S bsica s conegut com l'Unitat Central de Procs (CPU) o processador. Originriament les CPUs es construen separades, per des de mitjans dels 70 s'han construt en un nic circuit integrat anomenat microprocessador.


Unitat de Control.
La Unitat de Control (tamb anomenat sistema de control o controlador central) dirigeix els diferents components d'un ordinador. Llegeix i interpreta (descodifica) les instruccions del programa una a una i les converteix en una srie de senyals de control que operen les altres parts de l'ordinador. Els sistemes de control d'ordinadors avanats poden arribar a reordenar instruccions per tal d'optimitzar-ne l'execuci.

Una pea clau de tota CPU s el comptador de programa, un cella de memria (registre) especial, que mant l'adrea de la memria on est situada la segent instrucci del programa.

La funci del sistema de control s com es descriu a continuaci. Noti's que es tracta d'una versi simplificada, i que alguns d'aquests passos es poden executar concurrentment o en un diferent ordre depenent del tipus de CPU:

   1. Llegeix el codi per la segent instrucci de la cella indicada pel comptador de programa
   2. Descodifica el codi numric de la instrucci en un conjunt de comandes o senyals per cada un dels altres sistemes.
   3. Incrementa el comptador de programa de forma que apunti a la segent instrucci.
   4. Llegeix les dades que la instrucci necessiti de les celles de memria (o potser d'un dispositiu d'entrada).
      La ubicaci d'aquestes dades habitualment s'emmagatzema junt amb el codi de la instrucci.
   5. Proporciona les dades necessries a l'ALU o a un registre.
   6. Si la instrucci requereix una ALU o un maquinari especialitzat, ordena al maquinari de dur a terme l'operaci demanada.
   7. Escriu el resultat des de l'ALU a una posici de memria o a un registre, o a un dispositiu extern.
   8. Es torna al punt (1) i es repeteix el procediment.


Com que el comptador de programa s (conceptualment) un conjunt com qualsevol altre de celles de memria, pot canviar-se amb les operacions de l'ALU. Sumar 100 al comptador de programa faria que la segent instrucci es llegs 100 posicions ms endavant en el codi del programa. Les instruccions que modifiquen el comptador de programa normalment es coneixen per "salts" i permeten fer bucles (instruccions que es repeteixen) que sn tamb sovint instruccions condicionals (ambds, exemples de control de fluxe).

Aix doncs, la seqncia d'operacions que la CPU du a terme per executar una instrucci ve a ser un altre programa en s. I de fet, en els dissenys de CPU ms complexos hi ha una part encara ms petita, anomenada microseqenciador, que s'encarrega d'executar un programa de microcodi com el de dalt.

Unitat Aritmtico-lgica.
La ALU s capa de fer dos tipus d'operacions: aritmtiques i lgiques.

El conjunt d'operacions aritmtiques que una ALU suporta pot estar limitada a sumar i restar, o b pot incloure funcions per multiplicar, dividir, funcions trigonomtriques i arrels quadrades. Algunes noms poden operar en nmeros enters (integer) mentre que d'altres usen punt flotant amb una precisi limitada. 
Tot i aix, qualsevol ordinador que pugui fer les operacions bsiques pot ser programat per efectuar operacions ms complexes descomponent-les en vries operacions simples que l'ordinador pugui executar. Per tant qualsevol ordinador pot programar-se per fer qualsevol operaci aritmtica, tot i que un ordinador que la suporti directament per maquinari l'executar ms rpid (en menys passos).

El conjunt d'operacions lgiques retornen true o false (cert o fals). Les comparacions entre nmeros (ms gran que, ms petit que, igual) com ara "64 s ms gran que 65?".

O altres operacions lgiques com AND, OR, XOR, NOT. Que sn tils entre altres coses per construir predicats condicionals, a partir del qual s'executaran unes instruccions si es retorna true o unes altres si es retorna false.

Els ordinadors superescalars contenen vries ALUs que els permeten processar moltes instruccions alhora. Algunes targetes grfiques i ordinadors disposen d'instruccions SIMD i MIMD que els permeten executar operacions sobre vectors i matrius.

 Memria principal .

La memria la podem imaginar com una llista de celles en qu poden llegir-se i escriure nmeros. Cada cella, numerada amb una adrea, pot emmagatzemar un nic nmero. A aquesta memria se li envien ordres de l'estil "posa el nmero 123 a la cella nmero 1357" o "afegeix el nmero que hi ha a la cella 1357 al nmero que hi ha a la cella 2468 i posa el resultat a la cella 1595". La informaci que es guarda a la memria pot representar qualsevol cosa, amb la mateixa facilitat. Des de lletres a nmeros, o les mateixes instruccions del programari que indiquen a l'ordinador qu fer. En tant que la CPU no diferencia entre els diferents tipus d'informaci, s responsabilitat del programari donar significat a all que la memria tan sols veu com a nmeros.

En la majoria d'ordinadors moderns, cada cella de memria guarda els nmeros binaris en grups de vuit bits (anomenat byte o octet en catal). Cada octet pot representar fins a 256 nmeros diferents; o b des de 0 a 255 o des de -128 a +127. Per emmagatzemar nmeros grans, es poden usar diversos octets consecutius (normalment, dos, quatre o vuit). Habitualment els nmeros negatius es guarden en format complement a dos. Sn possibles altres formats, per normalment no es veuen fora d'aplicacions especialitzades o contextos histrics. En definitiva, un ordinador pot emmagatzemar qualsevol informaci que es pugui representar d'alguna manera mitjanant nmeros. Els ordinadors moderns tenen de milers de milions a un bili de bytes de memria.

La CPU cont un conjunt especial de celles de memria anomenats registres que es poden llegir i escriure molt ms rpidament que la memria principal. Tpicament hi ha de 2 a 100 registres depenent del tipus de CPU. Aquests registres s'usen per les dades que es necessiten ms freqentment, per evitar haver d'accedir a la memria principal, molt ms lenta. Aix produeix grans guanys en velocitat. La distncia creixent de temps d'accs entre els registres i la memria principal s un problema anomenat memory wall.

La memria principal pot ser de dos tipus: random access memory (RAM) (memria d'accs aleatori) o read-only memory (ROM) (memria de noms lectura). La RAM es pot llegir i escriure a la CPU en qualsevol moment que se li ordeni, mentre que la ROM ve pre-carregada amb programari i dades que mai canvien i que per tant sn de noms lectura. La ROM tpicament s'usa per a les instruccions que l'ordinador executa en arrencar. En general, els continguts de la RAM s'esborren quan es talla l'alimentaci elctrica, mentre que la ROM preserva les dades indefinidament.

 Entrada/Sortida .
L'E/S s la manera que t l'ordinador d'enviar i rebre informaci del mn exterior.

Els perifrics d'entrada tpics d'un ordinador personal sn el teclat, el ratol, la palanca de control (joystick), l'escner, el micrfon o la cmera web. I de sortida el monitor, els altaveus o la impressora. Tamb les xarxes informtiques sn E/S.

Tamb es considera E/S la memria secundria, categoria de la que formen part tota una srie de dispositius d'emmagatzematge com els disquets, discs durs, CD (disc compacte), DVD, cintes, memries flaix.

Molts dispositius d'E/S es poden considerar ordinadors en s: independents, amb la seva prpia memria i CPU.

 Programari.
El programari (en angls Software) s la part immaterial de l'ordinador. De vegades al programari fix se l'anomena firmware (el software dels drivers o de la BIOS). El primer software en executar-se s el de la BIOS, seguit pel sistema operatiu.

El sistema operatiu s un tipus especial de programa. Essencialment serveix per oferir multitasca, repartint els recursos de l'ordinador entre les diferents aplicacions. Actualment, Windows s el sistema operatiu ms utilitzat amb un 90% de quota. El segueixen Linux i MacOS.
Les llibreries s un software que cont funcions comunes per tal de reaprofitar codi.



 Tipus d'ordinador .
Alguns dels molts tipus d'ordinadors. Algunes d'aquestes distincions sn ms histriques que actuals. 
Supercomputador, sn els ordinadors amb ms capacitat de clcul i per tant els ms cars, ms voluminosos i escassos.
Ordinador central, tamb anomenat mainframe: acostumen a formar part d'una xarxa amb altres ordinadors centrals, miniordinadors o micrordinadors. A les empreses punteres, serveixen per a realitzar els clculs que empren major memria. Aquests clculs acostumen a ser sollicitats des de micrordinadors pels usuaris de la xarxa.
Miniordinador: Tots els usuaris es connecten al miniordinador. En dess, per la popularitzaci de les xarxes i l'augment de capacitat dels micrordinadors.
Ordinador personal;
Micrordinador un tipus d'ordinador personal enfocat al mercat domstic. Eren els ordinadors ms barats, ms petits i ms populars. Tamb coneguts com a home computer, s'endollaven directament a la tele.
Estaci de treball;
Ordinador porttil;
Telfon mbil;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2083" title="Om" nonfiltered="1321" processed="1301" dbindex="1323">

Om (Ulmus) s un gnere de plantes amb flors. Les espcies d'aquest gnere  sn arbres caducifolis de fins a 30m. d'alt, de fulles ovades, acuminades, asimtriques i serrades, de flors verdoses i petites i de fruits en smara.

Es troba a quasi tot Europa, espontani i plantat, principalment al bosc de ribera.

Espcies.
Ulmus alata;
Ulmus americana;
Ulmus campestris (Om);
Ulmus carpinifolia (incls dins U. campestris);
Ulmus chinensis (Om xins);
Ulmus effusa (Om pedunculat);
Ulmus crassifolia;
Ulmus glabra (Oma);
Ulmus laciniata;
Ulmus laevis (incls dins U. effusa);
Ulmus montana (incls dins U. glabra);
Ulmus minor (incls dins U. campestris);
Ulmus parvifolia (incls dins U. chinensis);
Ulmus procera (Om angls);
Ulmus pumila (Om de Sibria);
Ulmus scabra (incls dins U. glabra);
Ulmus rubra (Om roig);
Ulmus thomasii;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2084" title="Olm" nonfiltered="1322" processed="1302" dbindex="1324">

Un olm (Proteus anguinus) s un amfibi de l'ordre dels urodels en perill d'extinci i que noms es pot trobar a Europa, concretament a la regi del Dinaric Karst: a Eslovnia, al nord d'Itlia, a Crocia i a Bsnia i Hercegovina. No va ser fins al segle XVII que va ser descobert pel Bar Johann Weichard.

Pot arribar als 30 cm, s cilndric de color blanc o rosat, amb les extremitats molt poc desenvolupades, amb les brnquies vermelles i ulls no funcionals adaptats a la foscor de les cavernes on s'alimenta d'animals aqutics. Part de la seva morfologia s'atribueix a un procs de neotnia.

La femella t capacitat de comportar-se com a vivpara retenint els ous a l'oviducte fins a la seva eclosi.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2085" title="Osona" nonfiltered="1323" processed="1303" dbindex="1325">


La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressi central Catalana, est rodejada pel Pre-Pirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada pre-litoral al sud-est, i al nord-est la Depressi Central. La seva capital s Vic. Limita amb les comarques segents: al Nord amb el Ripolls, la Garrotxa i el Bergued, a l'Oest amb el Bages, a l'Est amb la Selva i al Sud amb el Valls Oriental.

Municipis.



La comarca cont 51 municipis, 3 d'ells pertanyents a la provncia de Girona (Espinelves, Vidr i Viladrau) i els 48 restants a la provncia de Barcelona. Les seves extensions varien des dels 68,88 km de Orist (que curiosament s molt poc poblat) fins els 0,97 km de Sant Hiplit de Voltreg (amb molts ms habitants que no pas Orist).

La comarca s molt activa, i disposa de molts dels serveis que poden disposar les grans capitals (com ara una Universitat), la majoria ubicats a la seva capital, Vic (amb una superfcie de 30,92 km i gaireb uns 40.000 habitants).



Personatges.

s terra de grans escriptors i poetes, com ara Jacint Verdaguer, Emili Teixidor, o Miquel Mart i Pol, entre d'altres. 
Tamb destaca en l'mbit musical amb figures com ara Pep Sala, Rafel Subirachs, Esquirols, Sau, Quimi Portet, o b Ricard Puigdomnech. 
Tamb t cuiners prestigiosos com en Nando Jubany.

Economia.

El riu Ter va ser la seu de diverses colnies txtils, que juntament amb la ramaderia porcina, van enriquir la comarca. Actualment la zona combina els tres sectors econmics de manera equilibrada amb un creixement dels serveis. La Universitat de Vic est servint d'impuls.

 Demografia .



Fotografies.


Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals d'Osona;

 Enllaos externs .


Lloc web del Consell Comarcal d'Osona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Diari digital d'Osona;
Osona turisme;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2086" title="Osor" nonfiltered="1324" processed="1304" dbindex="1326">


Osor s una vila i municipi de la comarca de la Selva.









 Descripci general .
El municipi comprn el nucli urb i els venats de les Mines d'Osor, Santa Creu d'Horta, Sant Gregori, el Coll i Sant Miquel de Maifr. Gaudeix d'una abrupta orografia: la Vall d'Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel masss de Solterra, encerclada pels pics ms alts de les Guilleries, Sant Gregori (1088 m), Sant Benet (1144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1204 m). El terme s regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de ms cabal de les Guilleries, que desemboca al Ter mitj entre Angls i la Cellera de Ter i t afluents diversos: torrent del Carbonell, sots de la Maduixa i de can Pellaringa, rieres Noguerola i Gironella. El clima, en lnies generals, s mediterrani modificat per l'altitud car la presncia de muntanyes i terres elevades provoca un augment de les precipitacions fins a 950 l/m2 anuals i una temperatura mitjana de 12 graus.

 Fauna .

A rieres i torrents trobem crancs de riu, truites, barbs, bagres, granotes verdes, serps d'aigua, salamandres i aus aqutiques com la cuereta, la merla d'aigua i el botiguer o blauet. A les zones forestals, senglars, guilles, conills, gats mesquers, teixons, esquirols, genetes, gorjablancs i visons americans   introduts accidentalment i que malmeten molt la fauna autctona . Quant a l'avifauna, hi abunden espcies com el tud, la merla, el gaig, les mallerengues, els pigots, els raspinells i pica-soques, el rupit o pit-roig, el pins vulgar, el pardal com, les orenetes, l'aligot com, l'esparver vulgar i de nocturnes com la xibeca o liba, el mussol com i el gamars.

 Flora .

La vegetaci ve caracteritzada per una mplia superfcie forestal amb una gran varietat d'espcies arbries, arbustives i plantes herbcies. En tractar-se de terrenys fortament accidentats i de diferents altures es dna lloc a diversos microclimes queunits a l'elevada pluviometria faciliten l'existncia d'un paisatge vegetal molt ric i de gran bellesa. Fins a 500 m la vegetaci principal s d'alzinar amb marfull, pi pinyoner, martim o insigne, sureda, bruc, arbo, galzeran, lligabosc mediterrani i artjol. Entre 500 i 1000 m alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes,tell, grvol i roure martinenc i de fulla gran al costat del castanyer, l'espcie ms significativa. Ms amunt, pins, cedres, altres conferes i fageda acid.la. A les fondalades i prop de cabals d'aigua, roure, castanyer, vern, gatell, freixe, accia, pltan, om i falguera. Existeixen arbres monumentals com l'alzina de la Coma, el pi i el roure de can Iglsies, els castanyers del Cruset i el Sobir i el grvol i teix del Cerver. A part, es pot veure la flor o herba de Sant Segimon, planta medicinal i ornamental molt escassa peculiar de la zona.

 Toponmia .

El nom Osor s d'origen incert, per sembla que s prerom i es refereix a  .nesAusorum , s a dir, . de la terra dels ausetans primer i del comtat i bisbat d'Ausona ms endavant. La primera dataci s del 860 amb la forma Auzor, referida a un lloc de la Vall d'on es don un alou al monestir d'Amer.

 Els smbols .

Escut caironat truncat: al primer de sinople, dues claus passades en sautor amb lesdents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda i per damunt de la d'argent enbarra  senyal de les claus de sant Pere, patr parroquial  i al segon, una cabra desable i bordura de peus de sable  senyal dels Cabrera, antics senyors de la Vall .Per timbre, una corona mural de ciutat.

 Comunicacions .

El poble es comunica amb Angls i Sant Hilari Sacalm per la carretera local GI-542 amb servei diari d'autobs. La resta de comunicacions sn vies forestals per on espot accedir a Santa Coloma de Farners per Castanyet, al Santuari del Coll  asfaltada i a l'embassament de Susqueda.

 Serveis .

Dispensari municipal, escola pblica la Vall, arxiu municipal i parroquial, salapolivalent, jutjat de pau, pista poliesportiva, camp de futbol, piscina municipal,cmping, cases de turisme rural, casa de colnies, bars i restaurants. 

Cultura i lleure

Equip de futbol UE Osor, Casal de la Gent Gran i Simpatitzants de la Vall d'Osor,Associaci de Caadors, Associaci Amics del Pessebre, Penya Barcelonista d'Osor,AMPA escola la Vall, Societat de Pesca, Club de Joves Ros i Consell Parroquial.

Personatges famosos:

Joan Plademunt  Becaina  (?-1829) Trabucaire, el darrer esquarterat pblicament aGirona.RP Joan Agust Panella (1883-1965) Secretari general dels claretians de Barcelona,missioner, pedagog i autor d'obres religioses.Carles Obiols Taberner (1902-1985) President de l'Audincia Territorial deBarcelona i de la Mitja d'Urgell per a Assumptes d'Andorra.Antoni Obiols i Boix (1952-2000). Enginyer de camins, canals i ports, va ser capde carreteres de l'estat a Girona.Cristina Agust Crous (1963) Atleta campiona d'Espanya en pista coberta 

Gastronomia:

Sn apreciades les carns i embotits aix com la mongeta d'Osor, de tavella vermella, avui, per, amb poca producci. Els bolets, les castanyesi els cuinats de cargols i senglar sn molt recomanables al costat de les pilotilles,mandonguilles que en comptes de ser enfarinades sn lligades per fora amb

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2087" title="Olot" nonfiltered="1325" processed="1305" dbindex="1327">


Olot s la capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot a la provncia de Girona, Catalunya. Est situada en una plana envoltada per les serres de Sant Valent, Aiguanegra, l'altipl de Batet, Marboleny i Sant Valent de la Pinya. La plana s travessada pel riu Fluvi i la riera de Riudaura.

s una ciutat especialment coneguda pel seu inters natural i per formar part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. En el terme municipal d'Olot es troben quatre volcans, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques. Les contrades del voltant d'Olot tamb guarden un ric patrimoni natural amb els Aiguamolls de la Deu i la Moixina (un bosc amb aiguamolls), la Fageda d'en Jord (excepcional a Catalunya i en el clima mediterrani per estar situada en un lloc pla), els volcans de Santa Margarida (que t un gran crter amb una capella al centre) i el Croscat (amb un gran tall resultat de l'extracci de gredes que es va dur a terme en aquest volc i que permet observar les capes de greda interiors).






 Demografia .

El cens del 1717 incorpora la Parrquia d'Olot, Sant Andreu del Coll i Sant Cristfol de les Fonts; i el 1975, Batet de la Serra.

 Histria .






El lloc d'Olot s'esmenta per primera vegada en la histria l'any 872 en un precepte que otorg el rei franc Carles el Calb al monestir de Sant Aniol d'Aguja que preveia l'explotaci del territori de la parrquia de Sant Esteve d'Olot (situada entre el riu Fluvi i la Riera de Riudaura). Aquest precepte venia concedit en el marc de reordenaci del territori desprs de la reconquesta de Girona per part dels francs. El fet que l'abadia de Sant Aniol d'Aguja sollicits el domini del territori d'Olot ens fa suposar que existia en aquest territori una comunitat humana prou activa i productiva.

S'esmenta tamb en aquest precepte una esglsia dedicada a Santa Maria, qualificada d'antiga ja en aquella poca en l'emplaament de l'actual temple de Santa Maria del Tura, patrona d'Olot.

L'any 987, s'esmenta per primera vegada la parrquia de Sant Esteve d'Olot, per el document en qesti no tracta sobre la parrquia, sin sobre una parrquia limtrofa. No s fins al 1116, i en motiu de la consagraci d'un nou temple de Sant Esteve d'Olot, que s'esmenta explcitament la parrquia.

Olot va estar poc temps sota el domini de Sant Aniol d'Aguja i va passar al domini dels Comtes de Besal que, posteriorment, el varen donar a l'abadia de Santa Maria de Ripoll. Aix, ensems amb la donaci per part de la vescomtessa de Bas de l'alou de Sant Cristfol, de les Fonts i la donaci per part dels senyors del Coll de la parrquia de Sant Andreu, va constituir un important nucli dominat per a l'abadia ripollesa al centre de la Garrotxa. Aquest nucli va representar una unitat poltica amb la creaci de la Pabordia d'Olot i de la Pinya, i aquest va ser el terme d'Olot fins la incorporaci de Batet l'any 1973.

Per tal d'administrar mnimament els seus dominis, l'abat de Ripoll disposava d'una xarxa de batlles i procuradors que vetllaven pels seus interessos en el terme d'Olot. Aquests oficials eren persones que residien a Olot, com per exemple els batlles d'Olot, que eren designats peridicament i residien al palau que l'abat tenia a Olot (a l'actual emplaament de Can Deu a la Plaa Palau). Tamb hi havia els batlles de la parrquia de Sant Esteve, que residien al mas La Rovira (actual mas Morat, pg. Desemparats, 103) i que posseen la batllia natural (de pares a fills).

A fi de possibilitar una millor administraci dels interessos de l'abadia a la Garrotxa (no oblidem que hi tenia un important domini), l'abat de Ripoll, Bernat de Peramola, va signar el 18 d'agost de l'any 1206 una carta de franqueses i llibertats per els pagesos. Amb aix es volia que anessin a assentar la seva residncia a l'interior d'un permetre fixat a la riba del riu Fluvi dins la parrquia de Sant Esteve d'Olot. Amb la signatura d'aquesta carta, es possibilita la creaci d'un nucli dens de poblaci a la plana olotina i que s l'embri de l'actual Olot. El permetre anava des de l'actual Plaa del Palau (plaa major de la vila fins el 1427) fins al pont de Santa Magdalena i l'actual carrer Valls Nous i, pujant per aquest mateix carrer, fins a l'esglsia de Santa Maria i, finalment, fins la Plaa Palau per l'actual carrer dels Valls Vells. Per a controlar l'rea afectada per les franqueses, l'abat de Ripoll, Ramon Desbac, va ordenar l'emmurallament de la vila. Val a dir que aquest emmurallament ja havia estat iniciat anys abans, per de forma poc organitzada i gens efectiva.

La creaci d'un nucli dens dins d'una zona amb una baixa densitat de poblaci va afectar molt les relacions humanes de la plana olotina que estaven marcades pels dos estatus que existien en el terme, el de vilat i el de for. Els vilatans residien a l'interior del clos emmurallat, tenien un elevat grau de llibertat i varen concentrar intramurs totes les activitats artesanals i comercials del terme. Per contra, els forans eren els pagesos que residien en els masos de les parrquies, els quals anaven veient com se'ls imposava cada vegada ms les crregues feudals per part dels oficials de l'abat. Un altre canvi en les relacions humanes fou l'organitzaci de la gent de l'interior de la vila en una instituci que tenia com a objectiu defensar els interessos dels vilatans enfront de l'abat, la Universitat d'Olot, primer poder municipal de la vila. Al principi, l'abat intentava afogar aquesta organitzaci per, tot i aix, la Universitat va anar aconseguint cada vegada ms llibertat i ms diners, imprescindibles en l'exercici de tota forma de poder.

Durant els segles medievals, Olot va ser objecte de diversos plets entre l'abadia de Ripoll i la Corona d'Arag, ja que aquesta darrera estava interessada en el control de la vila (degut a la seva productivitat). A la Universitat d'Olot, tamb li interessava de sortir-se dels dominis de l'abat per gaudir d'una major llibertat d'acci. Els plets es varen solucionar definitivament a favor de l'abat de Ripoll que va continuar essent senyor de la vila i terme.

Cal destacar dos esdeveniments importants en la histria d'Olot:

Els terratrmols de 1427 i 1428 varen destruir la vila i rodalies en la seva totalitat i varen provocar el trasllat de la poblaci en cabanes de forma provisional. Mentrestant, es va iniciar el debat sobre si s'havia de reconstruir la vila destruda o s'havia de construir una nova vila d'Olot dins dels lmits del terme. Finalment, la segona opci va triomfar i es va elegir l'alou de la Pia Almoina, una instituci caritativa. El fet d'elegir aquest alou allunyava els/les olotins/es del control de l'abat de Ripoll. Aix doncs, varen comenar a urbanitzar l'esmentat alou d'una forma ordenada tot traant una retcula de carrers perpendiculars amb 5 carrers longitudinals i 9 de transversals, centrats per la Plaa del Mercat. La construcci de la nova vila va possibilitar la integraci del conjunt parroquial de Sant Esteve i els edificis de la seva sagrera en l'entremat urb, ja que fins aleshores en restaven al marge. L'abat de Ripoll va fer tot el possible per tal que els olotins no sortissin de la seva jurisdicci. Al final, el rei Alfons IV el Magnnim es va pronunciar definitivament sobre el conflicte i va autoritzar els olotins a construir la vila a l'alou de la Pia Almoina, a la vegada que els ordenava jurar fidelitat a l'abat de Ripoll com a senyor del terme i a respectar els seus drets sobre els monopolis feudals. Aquesta unitat de poblaci corresponent a la reconstrucci de la vila a l'alou de la Pia Almoina s perfectament distingible en el plnol d'Olot per la seva regularitat caracterstica de les viles de nova planta d'inicis del Renaixement. Aquesta nova vila rep el nom de Vila Nova, en contraposici a la Vila Vella, que va haver d'esperar fins a finals del segle XV per veure reconstruts els seus edificis. A causa d'aix, la superfcie de la vila es duplic i va permetre un important augment de poblaci ja de cares al segle XVI.

La Guerra civil catalana entre la Diputaci del General (els nobles) i el rei Joan II i el conflicte remena varen afectar de manera intensa la Garrotxa i Olot, puix era la vila ms important de la zona. La vila va ser saquejada i conquerida diverses vegades per les tropes de la Generalitat de Catalunya i els remences, cosa que va causar un retrocs demogrfic important que, afegit a l'impacte dels terratrmols, va constituir el pitjor recs de la vila en tota la seva histria.

Ja entrat el segle XVI, Olot experimenta un creixement important havent deixat enrere la guerra i els desastres. Veu com els seus edificis ms importants sn ampliats i com la poblaci augmenta. s d'aquesta poca el Convent del Carme, situat en un solar entre la Vila Nova i la Vella. El conjunt es compon d'una esglsia d'estil gtic tard i un claustre renaixentista (molt rar a Catalunya). Tamb l'esglsia parroquial d'Olot s ampliada a causa de la seva poca entitat i la falta de capacitat per encabir una poblaci cada vegada ms gran.

Tamb s remarcable, tot i tenir un carcter merament anecdtic, que Olot fou capital de Catalunya durant l'any 1875 en el decurs de la tercera guerra carlina. 



Gastronomia.

Els productes alimentaris ms significants d'Olot sn la ratafia, la botifarra i el pernil.

 Festivitats .
 Prop del 8 de setembre; Festes del Tura, la Festa Major d'Olot.

 Clubs esportius .
Vegeu llista de clubs esportius d'Olot i .;

 Sindicats Locals .

Confederaci Nacional del Treball (CNT) d'Olot.

Comissions Obreres (CC.OO).

Uni General dels Treballadors (UGT).

Olotins illustres.

La Galeria d'Olotins Illustres t la finalitat de perpetuar la memria d'aquells qui haguessin demostrat, per mitj d'obres o institucions d'inters o domini pblic, el seu talent o caritat dins el camp de la cincia, literatura, arts o beneficncia. 

Josep Berga i Boix.
Miquel Blay i Fbregas.
Jaume Bofill i Mates.    ;
Francesc Xavier de Bols i Germ. ;
Josep Clar i Ayats. ;
Joaquim Dans i Torras. ;
Pau Estorch i Siqus.
Lliberada Ferrarons i Vives.
Joan Pere Fontanella.
Manuel Malagrida i Fontanet.
Joaquim Masmitj i de Puig.
Francesc Montsalvatge i Fosas.
Camil Mulleras i Garros.
Esteve Paluzie i Cantalozella.
Antoni Soler i Ramos.
Joaquim Vayreda i Vila, pintor.
Mari Vayreda i Vila, escriptor i pintor.

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament d'Olot;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de CNT Olot;
Pgina web del concurs anual de robots rastrejadors;
Mapa d'Olot;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2088" title="Ogassa" nonfiltered="1326" processed="1306" dbindex="1328">

Ogassa s un municipi de la comarca del Ripolls.













 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2089" title="Opus Dei" nonfiltered="1327" processed="1307" dbindex="1329">


La Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, coneguda com Opus Dei (en llat, "Obra de Du") s una prelatura personal, una figura jurdica creada per l'Esglsia Catlica li fou concebuda durant el pontificat de Joan Pau II. 

La prelatura est composta per un prelat, un presbiterat propi, i ,majoritriament, per laics. L esperit que intenta transmetre l'Opus Dei s la santificaci personal enmig del mn per mitj del treball i l'apostolat. Fundat el 2 d'octubre de 1928, per Josepmaria Escriv de Balaguer, canonitzat el 2002. La aprovaci cannica fou el 1941, com a institut secular, i no va ser fins el 1982 que fou erigida com a prelatura personal.

El 55% dels membres del Opus Dei sn dones i  prop del 90% viuen a Europa i Amrica Llatina.

Els Papes, especialment Joan Pau II han recolzat les ensenyances de l'Opus Dei sobre el valor santificador del treball i diuen que sn completament fidels al magisteri oficial de l'Esglsia.

Introducci.

L Opus Dei va ser fundat per Josepmaria Escriv de Balaguer y Albs, sacerdot catlic, el 2 d'octubre de 1928.


Segons Josepmaria Escriv de Balaguer, la fi de l'Opus Dei s:
Contribuir que hi hagi enmig del mn homes i dones de totes les races i condicions socials que procuren estimar i servir Du i els altres homes amb i a travs del seu treball (Conversaciones con Monseor Escriv de Balaguer, p. 26)

L activitat principal de l'Opus Dei s donar formaci als seus membres i a la gent que vulgui rebre-la. Ell va resumir el paper de l'Opus Dei com"una gran catequesi".

La visi de Josepmaria Escriv fou recolzada pel Papa Joan Pau II, que digu que l'Opus Dei va ser fundat ductus divina inspiratione, sota l'influx de la inspiraci divina.

Missatge i esperit .

 Vida ordinria. Essent membres de la famlia de Du a travs del baptisme, els cristians estan cridats a la santedat, una vida coherent amb la seva naturalesa nova com a fills de Du. La majoria dels cristians han de santificar-se al mn. Aix segueixen les petjades de Jesucrist, que va treballar com a fuster i va viure com a fill d'una famlia jueva en un petit poble durant 30 anys. ;
 Santificaci del treball. Qualsevol treball que fan els cristians ha d'estar fet amb esperit d'excellncia, com un servei efectiu per les necessitats de la societat. Aix ser un oferiment degut per a Du.
 Oraci i mortificaci. L amor, l'essncia de la santedat i de l'apostolat, es nodreix a travs de l'oraci constant que sn recolzats en normes de pietat per les quals es relaciona el cristi amb Jess sagramentat, la Verge Maria, i la Bblia. La mortificaci, l'"oraci dels sentits, es fa especialment a travs d'una lluita esportiva per adquirir les virtuts humanes per amor". "La santedat 'gran' est en complir els 'deures petits' de cada instant". ;
 Caritat i apostolat. Els cristians han de donar la mxima importncia a la virtut de la caritat: comprensi, compassi, cortesia, ajuda als necessitats i correcci fraterna. L amor t ordre, i comena en fer el deure. La caritat exigeix l'apostolat, donant el millor a la gent  el mateix Du, font de pau i alegria. ;
 Unitat de vida. El cristi que practica aquestes ensenyances no t una doble vida, sin el contrari, t una "unitat de vida"  una uni profunda amb Jesucrist. Aix, el treball d'un veritable cristi es transforma en treball de Du, Opus Dei.
El fonament de la vida cristiana s una conscincia personal de la filiaci divina. La filiaci divina s l'estat fonamental del cristi com a fill o filla de Du en Crist. "L alegria ve de saber-se fills de Du," diu San Josepmaria. L Opus Dei, diu, s "un asceticisme somrient".

Membres.

Hi ha tres tipus de membres que formen part de la Prelatura de l'Opus Dei: numeraris, agregats i supernumeraris.
La distinci entre els uns i els altres s la disponibilitat dels mateixos per a ajudar en les activitats apostliques de la Prelatura.

Aproximadament un 20% des membres de l'Opus Dei sn numeraris. La gran part dels fidels de l'Opus Dei sn supernumeraris, homes o dones casades que es santifiquen especialment en el matrimoni i formant una famlia.
L'Opus Dei i Franco.
Cal dir tamb que hi ha altres opinions pel que fa a la missi que porta a terme l'Opus Dei. Segons aquestes opinins, la seva activitat s'ha centrat en la infiltraci en cercles socials elitistes amb l'objectiu de controlar-los i, de retruc, imposar al conjunt de la societat una visi ultramontana sobre temes relacionats amb el sexe, la famlia, etc... L'antiprogresisme que aquesta organitzaci mant com un dels seus trets distintius l'ha portada a donar suport a dictadures militars feixistes com la de Franco a Espanya o la de Pinochet a Xile. Aquest suport queda demostrat per la presncia de ministres de l'Opus Dei als governs de Franco. s un fet histric que al 1957 Franco nomena a Alberto Ullastres minstre de comer i a Mariano Navarro Rubio ministre d'Hisenda. Ambds sn membres de l'obra. Cal destacar tamb que Laureano Lpez Rod, promotor dels plans de desenvolupament de la dictadura feixista de Franco, era tamb membre de l'obra.

La crida universal a la santedat. 

"Fidel al carisma que va rebre, Josepmaria Escriv visqu les virtuts amb heroisme a la vida ordinria", diu el Decret sobre les virtuts de Josepmaria Escriv.

Afirmant que "s comptat entre els grans testimonis del cristianisme", Joan Pau II el canonitz el dia 6 d'octubre de 2002, qualificant-lo com "el sant de les coses ordinries". El nombre de persones que van anar a Sant Pere o van enviar cartes reportant favors no t precedents.

Desprs d'un any d'investigar l'Obra entre els seus membres, Allen afirma que el que ms el va impressionar va ser "la qualitat de la gent"; que "els membres de l'Obra lluiten realment per a practicar el que prediquen". Els membres que ha conegut, com a barbers i conductors d'autobs, sn molt treballadors i competents, i combinen la seva vida de pietat i apostolat "sense soluci de continutat" amb el seu treball.

Histria.

El 2 d'octubre de 1928, Josepmaria Escriv de Balaguer va fundar l'Opus Dei com a cam de santificaci dirigit a tota classe de persones en el treball professional i en el compliment dels deures ordinaris del cristi.

Aix no corresponia amb la idea generalitzada en aquella poca que per a ser sant s havia de dur una vida consagrada nicament a Du, s a dir, que noms els religiosos o sacerdots podien ser sants.

L any 1933 s obre el primer centre de l'Opus Dei, l'Acadmia DYA on s imparteixen classes de Dret i Arquitectura. Un any desprs l'Academia DYA es converteix en una residncia universitria.

Durant la guerra civil espanyola, en la qual s inicia la persecuci religiosa, Josepmaria Escriv es veu obligat a refugiar-se en diversos llocs. La guerra civil espanyola impedeix estendre la labor apostlica a altres pasos. El 1937, Josepmaria Escriv i altres membres de l'Opus Dei van travessar els Pirineus per Andorra i van passar a la zona on l'Esglsia no s perseguida.

Acabada la Guerra Civil Espanyola, Josepmaria Escriv va tornar a Madrid. Les seves ensenyances s expandeixen per altres ciutats d'Espanya. El comenament de la Segona Guerra Mundial impedeix una vegada ms els intents d'expandir l Opus Dei a altres nacions.

El 14 de febrer de 1943, Josepmaria Escriv troba una soluci jurdica que permetr l'ordenaci de sacerdots dins l'Opus Dei, la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. Aix es veu reflectit un any desprs, el 25 de juny de 1944, quan el Bisbe de Madrid ordena els primers sacerdots de l'Opus Dei: Don lvaro del Portillo, Don Jos Mara Hernndez de Garnica y Don Jos Lus Mrquez.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, el fundador de l'Opus Dei se n va anar a viure a Roma.

El 24 de febrer de 1947, La Santa Seu atorga la primera aprovaci pontifcia, donant a l'Opus Dei una entitat jurdica dins l'Esglsia Catlica que obtindr l'aprovaci definitiva el 16 de juny de 1950, per part del Papa Pius XII.



Josepmaria Escriv mor a Roma el 26 de juny de 1975. El 15 de setembre del mateix any, lvaro del Portillo s escollit per a succeir el fundador de l'Opus Dei.

El 28 de novembre de 1982, Joan Pau II erigeix l'Opus Dei en prelatura personal, figura jurdica adequada a la seva naturalesa teolgica i pastoral, i nomena prelat Don lvaro del Portillo.

El 17 de maig de 1992, es nomena Beat a Josepmaria Escriv a la plaa de San Pere (Roma). Finalment s canonitzat el 6 d'octubre de 2002.

---------------------------------------------------------------------

 Altres membres de l'Opus Dei en procs de beatificaci .

lvaro del Portillo, successor de Sant Josepmaria.

Ernesto Cofio Ubico, metge guatemalenc.

Ernesto Ortiz de Landzuri, metge.

Isidoro Zorzano, enginyer i obrer espanyol d'origen argent.

Montserrat Grasses, laica i estudiant universitria, va morir  de cncer als 19 anys.

Toni Zweifel, laic, enginyer y empresari sus.

Referncies.


Documents oficials catlics .

 Joan Pau II. Constitucin Apostlica Ut Sit;
 Joan Pau II. Christifideles Omnes,;

Documents oficials de l'Opus Dei.

Escriv, Josepmaria. The Way, Furrow, The Forge, Christ is Passing By, Friends of God, Loyalty to the Church, Conversations with Msgr. Josemaria Escriv, Scepter Publishers;
 Shaw, Russel (1994). Ordinary Christians in the World --- Description of Opus Dei written by the Office of Communications, Prelature of Opus Dei in the United States;

Documents no-oficials de l'Opus Dei.
Rocca, Giancarlo. El Opus Dei Apuntes y documentos para una historia --- Estudi de l'itinerari jurdic del director del 'Dizionario degli Istituti di Perfezione' per part del Professor Rocca, religis paul.
Estruch, Joan. SANTOS Y PILLOS. El Opus Dei y sus paradojas" ---  Estudi scio-religis per part del director del Departament d'Investigacions en Sociologia de la Religi de la Universitat Autnoma de Barcelona.
Llibres critics.
Tapia, M del Carmen Tras el umbral, una vida en el Opus Dei (Un viaje al fanatismo).Ed. B;
de Armas, Isabel Ser mujer en el Opus Dei.Foca;
E.B.E. (18 de mayo de 2005) La Obra como enfermedad (y a veces mortal);
El mundo secreto del Opus Dei Plaza & Janes;
Ynfante, J. El santo fundador del Opus Dei (2002);
Ynfante, Jess La prodigiosa aventura del Opus Dei. Gnesis y desarrollo de la Santa Mafia Ruedo Ibrico (1970);

Web informatives sobre l'Opus Dei.

Prelatura de l'Opus Dei;
Opuslibros. Pgina d'ex-membres de l'Opus Dei crtics amb l'organitzaci;
Qu s l'Opus Dei des de dins;
Bollet Oficial de la Prelatura de l'Opus Dei;
Centre de Documentaci i Estudis Universitat de Navarra;
Sant Josepmaria Escriv, fundador de l'Opus Dei;
Obres completes de Josepmaria Escriv, fundador de l'Opus Dei, en diversos idiomes;
Vdeo amb testimonis sobre l'Opus Dei Per la Fundaci Tajamar, Obra Corporativa de l'Opus Dei.
Frum per ajudar a ex-membres de la Prelatura de l'Opus Dei;
;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2091" title="Occit" nonfiltered="1328" processed="1308" dbindex="1330">


L'occit o llengua d'oc (occitan, lenga d'c) s la llengua romnica prpia d'Occitnia. El domini lingstic actual de l'occit s'estn per quatre estats:
 El ter sud de Frana;
 La Vall d'Aran a  Espanya a la comunitat de Catalunya (Arans);
 Les Valls Occitanes, a Itlia (o s: una franja del Piemont i un tros de la Ligria);
 El Principat de Mnaco (on l'occit coexisteix amb el monegasc);

 Introducci i definici .
Es denomina occit la llengua romnica que es parla a Occitnia. La llarga persecuci per part de l'estat francs i la manca d'un estndard suficientment difs han exercit una relativa fragmentaci de la llengua a nivell dialectal, ms forta que en catal per menys forta que en francs o en itali. Aix una gran majoria de fillegs especialistes de l'occit no dubten de la unitat d'aquesta llengua, i noms una petita minoria la posen en dubte. Actualment l enquesta Famlia del cens francs de 1999 comptabilitzava un total de 526.000 parlants d occit.

L'occit, juntament amb al catal, s una llengua occitano-romnica.  
Juli Ronjat la va caracteritzar aix atenent-se a 19 criteris lingstics: onze de fontics, cinc de morfolgics, un de sintctic i dos de morfolgics. El nom de la llengua, occit, aparegut cap al 1290, ve dc (pronunciat ) del llat hoc ("aix"), que ve a dir "s" en occit, i ms exactament dels termes segents que Dant va crear a la fi del segle XIII: la "llengua d'oc" (l'occit) en contrast a la "llenga d'ol" (el francs) i la "llengua de si" (l'itali). En catal medieval la partcula afirmativa tamb era hoc (c). Es considera que la variant llenguadociana de l'occit s la parla ms prxima al catal que existeix.

 Extensi .
L'occit no sols es parla als antics territoris de l'Occitnia i rees venes, sin tamb a altres llocs on van emigrar-hi occitans, a causa de les persecucions religioses (vegeu l'article sobre el catarisme) o per altres motius. A continuaci es detalla una llista de les zones on es parla occit dins dels territoris de l'antiga Occitnia:
 Aquitnia: exceptuant-ne la part bascfona i una xicoteta rea al nord del departament de la Gironda. Cal fer notar que des de l'edat mitjana les ciutats de Birritz, Anglet i Baiona sn tamb occitanfones, per amb els moviments de poblaci deguts a la revoluci industrial i el dinamisme del moviment basc, va passar a predominar-hi el basc.
 Migdia-Pirineus.
 Llenguadoc-Rossell: exceptuant-ne la major part dels Pirineus Orientals, ja que es parla catal a tot el departament excepte la Fenolleda (en occit Fenolheda).
 Provena-Alps-Costa Blava: per en la vall de Ria (Alps Martims) hi ha un parlar de transici de l'occit cap al lgur.
 Poitou-Charentes. Avui en dia noms se n'hi conserva l's en la meitat oriental de la Charanta.
 Llemos.
 Alvrnia.
 Roine-Alps: exceptuant-ne el Lions, el Fors i el Delfinat septentrional, que formen part del domini histric del francoprovenal.
 Piemont: sols algunes valls altes (conegudes en occit com a les Valadas Occitanas); a la resta de valls es parla itali i piemonts, un dialecte galloromnic.
 Vall d'Aran.
 Mnaco (on l'occit coexisteix amb el monegasc);

En la segent llista es detallen zones on es parla occit o es parl a causa de la forta emigraci d'occitans fora d'Occitnia:
 El poble de La Grdia (Guardia Piemontese en itali), a Calbria, al sud d'Itlia.
 Sant Sebasti al Pas Basc. Ac hi desaparegu a comenaments del segle XX.
 Al voltant de Heilbronn a Wrttemberg, Alemanya.
 Argentina.
 Uruguai.
 Idaho i Oregon als Estats Units d'Amrica.

 Ortografia .
Actualment, hi ha cinc ortografies occitanes, la ms utilitzada en tots els dialectes i conciliadora coneguda com la clssica o alibertina, basada en l'occit medieval i avalada pel Conselh de la Lenga Occitana (i tamb per l'Institut d'Estudis Occitans); la mistralenca pel provenal (en concurrncia amb la clssica) (tamb ha existit en gasc amb la seva variant dita febusiana per ara hi ha gaireb desaparegut), creada per Josp Romanilha, Frederic Mistral i el Felibritge, la bonaudiana, feta per Pire Bonaud per l'alverns (en concurrncia amb la clssica), la de l' Escla dau p, pel vivaroalp de les Vallades Occitanes (en concurrncia amb la clssica). La mistralenca (febusiana inclosa) est basada en l'ortografia del francs modern, la bonaudiana t trets francesos, altres de la clssica i molts de nous i la norma de l'Escola dau P s independent amb alguns trets compartits amb la mistralenca i la clssica. Hi ha alguns conflictes, per no sistemtics, entre els seguidors de cada sistema.

L'ortografia clssica t l'avantatge de mantenir la uni entre les primeres etapes de la llengua, i reflecteix el fet que l'occit no s una varietat del francs. Al mateix temps, permet als parlants d'un dialecte escriure d'una manera intelligible als parlants d'altre dialecte. Per exemple, en l'ortografia clssica la paraula dia s'escriu jorn (i tamb dia), per en la mistralenca, pot ser jour, joun o journ, en funci de la procedncia de l'escriptor. A ms, la grafia clssica t l'avantatge per als catalanoparlants de ser molt ms semblant a la grafia catalana. La Wikipdia occitana s escrita en grafia clssica.

En canvi, l'ortografia mistralenca t l'avantatge de no forar els parlants alfabetitzats en francs a aprendre un sistema completament nou. Tamb l'han emprada un gran nombre d'escriptors eminents, particularment en el dialecte provenal.

Com a mostra de la diferncia entre les dues grafies, podem veure un fragment del cant de la Copa Santa, de Frederic Mistral (a l'article Copa Santa hi ha els dos textos complets):

En grafia mistralenca (original):
Prouvenau, veici la Coupo / Que nous vn di Catalan : / A-de-rng beguen en troupo /Lou vin pur de noste plan
(tornada) Coupo Santo / E versanto / Vuejo  plen bord, / Vuejo abord / Lis estrambord / E l'enavans di fort ! (...)

En grafia clssica:
Provenaus, vaic la copa / Que nos ven dei catalans : / A de reng beguem en tropa / Lo vin pur de nstre plant !
(tornada) Copa santa, / E versanta, / Vueja a plen brd, / Vueja abrd / Leis estrambrds / E l'enavans dei frts ! (...)

L'adaptaci de la grafia mistralenca al bearns i al gasc en general s'anomena grafia febusiana i va ser establerta a final del segle XIX; actualment ha reculat fora davant la norma clssica.

 Lxic .
Taula de comparaci de llenges romniques:


 Diferncies amb el catal .
S'ha dit que en els primers estadis de la llengua, l'occit i el catal es podrien considerar la mateixa llengua, per el fet que s'escrivs exclusivament en llat en aquest estadi fa impossible refutar-ho o no. En tot cas, els primers texts en llenges vulgars, per b que molt semblants ja mostren diferncies, les quals es van accentuar a mitjan segle XII, a causa de les pressions d'allament poltic i geogrfic. El gasc fou considerat com a un dialecte occit, mentre que el catal, ms proper al llenguadoci des d'un punt de vista lingstic que d'altres dialectes occitans, fou considerat com a una llengua diferent. En l'obra del filleg del segle XIX Friedrich Christian Diez es mant la consideraci del catal com a part integrant de l'occit, anomenat encara provenal, per tanmateix n'assenyala les diferncies.

L'occit i el catal es distingeixen tamb per la manera d'escriure la llengua (grafia). Els parlants actuals de l'occit han escollit majoritriament la grafia clssica, derivada de la llengua medieval, encara que d'altres han preferit usar les seues prpies grafies (els provenals avinyonesos, l'escola lingstica Gaston Febus de Gascunya, etc.). Mentre que el catal ha escollit una grafia basada en la manera de pronunciar.
Tamb varia molt la pronunciaci.
Per exemple,

 L' "o"/"" es pronuncia sempre com a , excepte quan t accent greu "":  (pnt -pont-: , onze: , antropologia: );

 Quan un mot finalitza amb -a, o porta accent tancat, "", aquesta es pronuncia com a /, igual com esdev en alguns parlars valencians meridionals (plaa: , sentii -jo sentia-: ) excepte quan t accent greu "-": .

 L'occit (sobretot el llenguadoci) evita la pronunciaci de dues consonants seguides, sovint no pronunciant la primera i reforant la segona (abdicar es diria "addic", tot i que "cc" es pronuncia "ts" en llenguadoci i occitan es pronuncia "utsit"). Aquestes geminacions consonntiques recorden fora el baleric.

En l'occit la sllaba tnica de les paraules tendeix a ser propera al francs i existeixen molt poques paraules esdrixoles (algunes acabades en -ia -enciclopdia, istria, occitnia-). La majoria de les esdrixoles en catal canvien a planes a l'occit (Msica (cat)   muSIca (oc), Pgina (cat)   paGIna (oc), boTnica (cat)   botaNIca (oc)...).

Per als catalanoparlants, la grafia clssica t l'avantatge d'assemblar-se fora a la catalana, en bona part perqu els treballs d'actualitzaci i fixaci d'aquesta grafia, culminats per Los Alibrt el 1937, van seguir uns criteris molt semblants als seguits per Pompeu Fabra per al catal. Tamb perqu ambds es van van basar en la grafia medieval, formada quan totes  dues llenges es trobaven ms properes als seus orgens comuns i a ms els contactes eren ms intensos (la poesia a Catalunya es va fer principalment en provenal fins entrat el segle XIV). Amb tot, hi ha algunes diferncies que cal tenir en compte per llegir amb facilitat els textos occitans:
 Es conserva la n final de les paraules agudes, tot i que a la majoria de dialectes no es pronuncia (les excepcions sn el provenal, i el gasc, que inclou l'arans). Exemples: occitan, concepcion.
 La h no s'escriu quan no es pronuncia (que sol coincidir amb quan es posa h en catal): i a un me (cat: hi ha un home). Quan es posa h s en gasc per indicar que es pronuncia aspirada, habitualment substituint una f de la resta de dialectes i del catal. Exemple: en gasc hsta, en els altres dialectes fsta, en catal festa.
 Els dgrafs lh, nh i sh corresponen als catalans ll, ny i ix. El dgrafs lh i nh foren adoptats des de l'edat mitjana per les normes portugueses i modernament en la grafia romnica de la llengua vietnamita.

L'aspecte poltic, cultural i religis s important tamb. Catalunya, contrriament a l'Occitnia, ha gaudit d'una major soberania i un fort desenvolupament econmic. A ms a ms, des del moment que la majoria dels territoris de llengua catalana estan englobats dins Espanya i Occitnia dins Frana, el catal segueix una tendncia a castellanitzar-se, mentre que l'occit la t a gallicitzar-se.

Per a concloure, cal dir que l'occit i el catal no sn tan diferents. Existeix una bona intercomprensi entre catalanoparlants i occitanoparlants i a ms, el nombre de contactes histrics, culturals i amicals sn nombrosos.

 Dites en occit .
Un dels passatges ms notables en occit en la literatura occidental, es troba en el 26 cant del Purgatori de Dante, en qu el trobador Arnaut Daniel respon al narrador:

Tan m'abelhis vostre cortes deman, / qu'ieu no me puesc ni voill a vos cobrire. / Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan; / consiros vei la passada folor, / e vei jausen lo joi qu'esper, denan. / Ara vos prec, per aquella valor / que vos guida al som de l'escalina, / sovenha vos a temps de ma dolor

I tradut al catal modern:

Tant m'abelleix la vostra cortesa demanda, / que no puc ni vull amagar-me de vs. / Jo sc Arnaut, el que plora i va cantant; / consirs veig la passada follia, / i jois veig el que esperava el dia desprs de mi. / Ara us pregue, per aquell valor / que vos guia al cim de les escales, / assegureu-vos-en del meu dolor

Tamb als articles de la categoria de trobadors es poden trobar nombroses composicions en occit amb les seues traduccions al catal modern.

 Pronncia de l'occit .
 
La pronunciaci de l'occit, en norma clssica occitana, es fa segons regles de lectura constants i regulars, amb ben poques excepcions. A continuaci hi ha un breu resum de la pronncia de l'occit llenguadoci, considerat la base de l'occit estndard. A banda de les lletres bases, l'occit t smbols modificadors que canvien la pronunciaci de certes lletres o simplement marquen la tonicitat de la paraula sense haver de canviar la pronunciaci com: l'accent tancat ( ), l'accent obert (`) i la diresi ( ).

Vocals.
a:
 -a-, a- i  es pronuncia .
 -a final tona es pronuncia .
  final es pronuncia .
e:
 e o  es pronuncia .
  es pronuncia .
i o  es pronuncia  o .
o;
 o o  es pronuncia  o .
  es pronuncia .
u es pronuncia  o  en posici semivoclica excepte quan va desprs d'una vocal .

Consonants.
b: /;
c: .  davant "e" i "i". Quan s doble cc, .
ch: ;
: ;
d: /;
f: ;
g: / davant "a", "o", "u".  davant "e" i "i". Quan s final, es pronuncia  i en certs mots . gu davant "e" i "i" s /;
h: muda,  en gasc;
j: , ;
k: ;
l: . Quan s doble ll, es pronuncia .
lh: , a final de paraula .
m: , a final de paraula . Quan s doble mm, .
n: . Muda a final de paraula.  davant "p", "b" i "m".  davant c/qu i g/gu.  davant "f". nd i nt ;
nh: . En posici final ;
p: ;
qu:  davant "e" i "i".  la resta.
r:  i . En posici final s muda en la majoria de mots. rn i rm .
s: .  entre vocals. ss s .
t: . tg/tj s . tl s . tn s . tm s . tz s ;
v: /,  en nord-occit i occit oriental;
w: , /;
x: ,  davant una consonant.
y: /;
z: ,  en posici final.

Fonologia.


Regionalment, existeixen tamb els fonemes  i .

Cal assenyalar el fenomen de lalternncia voclica, prou similar al que passa en catal. En posici tona, certes vocals sn impossibles i es transformen en vocals ms tancades:
 La vocal tnica  es transforma en la vocal tona . ;
 La vocal tnica  es transforma en la vocal tona . ;

 Remarca - S'ha de notar que els fonemes  (vibrant) i  (batuda), notats aix segons les habituds de les publicacions catalanes, solen sser notats  (vibrant) i  (batuda) respectivament en les publicacions cientfiques occitanes.

Regionalment, existeixen tamb els fonemes ,  i .

La distinci entre  i  s general en provenal, vivaroalp, alverns i llemos. En canvi, en llenguadoci i gasc, els fonemes  i  s'han neutralitzat en  (doncs  hi ha desaparegut).

Dialectes de l'occit.
Els dialectes occitans s agrupen en tres blocs: nord-occit, occit meridional i aquitano-pirinenc (que correspon aproximadament al gasc). 
El principal tret que diferencia el nord-occit s la palatalitzaci dels sons ca i ga llatins en cha i ja, mentre que l'occit meridional conserva els originals ca i ga  (nota: cha es llegeix en occit com en catal txa). Aquesta diferncia entre els dos blocs s la continuaci de les caracterstiques de les llenges venes, ja que el francs i el francoprovenal fan la palatalalitzaci com el nord-occit, mentre que el catal, i el castell no la fan. Per exemple: llat: cantat , oc.merid., cat, i cast.: canta, nord-oc: chanta,  francs: chante.
El gasc es diferencia de la resta de l'occit per nombrosos trets. Entre ells citem la transformaci de la f en h aspirada (gasc: hilha, llenguadoci: filha, cat:filla) i la prdua de la n intervoclica (gasc: lua, llenguadoci: luna, cat:lluna).
L'occit presenta diversos dialectes:
Nord-occit;
Llemos;
Alt llemos;
Baix llemos;
Alverns ;
Alt alverns;
Baix alverns;
Vivaro-alp o gavot;
Delfins;
Nord-vivars;
Transalp;
Occit meridional;
Llenguadoci;
Baix llenguadoci;
Llenguadoci mitj;
Alt llenguadoci;
Guiens;
Provenal;
Niard;
Martim;
Rodanenc;
Shoadit o Judeoprovenal (extingit el 1977);
Gasc;
Lands;
Bearns;
Gasc oriental;
Arans;

 Histria de la llengua .
 Orgens de l'occit .
L'occit s la llengua ms central de les llenges romniques; a conseqncia d'aix, mentre les influncies exteriors han anat incidint sobre la perifria lingstica romnica, aquesta zona central ha anat rebent menys influncies, i aix ha nascut l'occit. Una altra hiptesi sobre el naixement de l'occit pot ser que fou una llengua vehicular entre tota la gent de les rees venes. En qualsevol cas l'occit deu haver estat influenciat per circumstncies niques (pel que fa a Europa) com sn:
 L'estructura orogrfica: l'occit s blocat a totes bandes per barreres naturals: la mar Mediterrnia, l'oce Atlntic, els Pirineus, el Masss Central i els Alps.
 Abundncia de zones poc propenses a l'agricultura, la qual cosa va influir decididament en el no-establiment de colnies estrangeres en l'antiguitat.
 La immobilitat dels pobles prehistrics de la zona, la qual cosa va generar un substrat bastant homogeni.
 Una menor celtitzaci que les regions venes.
 Una antiga i llarga romanitzaci.
 Una feble germanitzaci.

 L'occit a l'edat mitjana .
L'esplendor de la civilitzaci occitana fou des del segle XI fins al XIII. Durant aquest perode, l'occit era una llengua unificada, i no sols era una llengua vehicular, sin que tamb era una llengua jurdica i administrativa, utilitzada en un immens territori. Fins i tot, hui en dia es desconeix com va poder ser que una llengua estigus tan normalitzada en aquella poca.

L'occit havia estat la llengua de la lrica dels trobadors a l'edat mitjana, i durant un temps va ser considerada la llengua ms apta per a la poesia en molts llocs d'Europa. De fet, els primers poetes catalans tamb escrivien en occit, o en un catal amb fortes influncies occitanes.

Finalment, quan Occitnia va passar sota el domini francs (vegeu l'article sobre el catarisme per a ms informaci sobre aquest fet), l'occit va perdre protagonisme en la llengua escrita en favor del francs.

 La decadncia .
La decadncia de l'occit com a llengua administrativa i literria va des del final del segle XV fins al XIX, en qu l'occit va anar perdent el seu estatut de llengua til (fet accentuat per l'ordenana de Villers-Cotterts). Pire Bec precisa que en 1500 la pronunciaci i la grafia encara es corresponien, per ja en 1550 el divorci era patent.

El francs acabar per imposar-se a nivell oral en antigues provncies occitanfones com el Poitou, la Saintonge o les Charenta, la Marca i la Baixa Alvrnia, aix com una part de l'actual regi de Roine-Alps. I sols s'imposa als escrits administratius i jurdics en les regions actualment occitanfones.

La Revoluci Francesa empitjorar la situaci de l'occit, car els jacobins, sota el pretext de la unitat nacional, imposen el francs com l'nica llengua oficial. La contradicci arriba quan, a l'hora que la literatura occitana va decaient i sols es va utilitzant en el nivell oral, l'occit s'utilitza com a llengua vehicular per a la propaganda revolucionria, a fi i efecte que fos ben entesa pel poble.

La llengua, malgrat algunes temptatives literries del segle XVI (Pir de Garrs, Isaac Despuech Sage), no s'utilitza ms que per a usos populars, rarament escrits, fins al segle XIX, amb l'arribada del ressorgiment del Felibritge.

Per a una gran majoria, l'occit era l'nica llengua parlada fins al comenament del segle XX, fins que l'escola republicana francesa comena amb una campanya de denigraci i culpabilitat cap als occitanfons.

 Les renaixences .
 Primera Renaixena .
Mentre que la llengua estava fortament atacada, van anar apareixent diferents moviments de defensa de la literatura occitana. Durant el perode 1650-1850 la llengua va renixer. Van aparixer diferents corrents literaris que intentaven retornar el prestigi a l'occit. El reconeixement de la literatura occitana pot ser atribut, notablement, a Jacques Bo (Jasmin) i a Jean Reboul. Aquesta primera renaixena va preparar l'adveniment del Felibritge. Es pot distingir entre:
 El moviment dels savis;
Desprs de l'oblit dels trobadors, sorgeix un grup d'erudits a la segona meitat del segle XVIII, en els cercles aristocrtics meridionals. Aquest grup es dedica a la recerca lingstica i literria de l'edat mitjana, el folklore, les novelles i els contes campestres, la croada dels albigesos i la histria del Migdia francs.
 El moviment obrer;
"Apelavam ma lenga una lenga romana". Aquest vers s la uni de dos corrents de l'occit renaixent. Els lemes d'aquests dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu patus quotidi; i l'altre: la "llengua romana", que s una marca d'erudici. El patus (cal fer notar que alguns aragonesos diuen patus a l'aragons) s vist com una llengua d'un rang bastant alt. Vctor Gelu era un cantant representant d'aquest moviment.
 El moviment burgs i esteta;
Al contrari que els "savis", que es varen dedicar al passat en un sentit de recerca erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burgesos (o de la xicoteta noblesa) es van situar entre aquests dos. s un moviment amateur, per amb una gran passi per la llengua.
 El moviment utilitari;
El Dr. Simon Honnorat va comprendre la necessitat de ms realisme lingstic. La llengua havia perdut la codificaci ortogrfica i morfolgica, i la indisciplina en la gramtica o la grafia tamb era reivindicada en el moviment obrer. Aix doncs, Honnorat va publicar el seu diccionari provenal-francs el 1840. Actualment se'l considera un percussor que va dotar l'occit de coherncia.

 Segona Renaixena .
La segona renaixena literria de l'occit va tenir lloc al segle XIX, sota el lideratge de Frederic Mistral i el Felibritge (Los Romieu, Teodr Aubanl, Josp Romanilha) . En aquesta poca, la llengua era utilitzada essencialment per la gent rural. Mistral i els seus contemporanis van retornar el prestigi perdut, van dotar l'occit d'una normativa i d'obres literries. Llur acci va estar barrejada, a vegades, amb una voluntat poltica. Els felibres van dir: una naci que solament t una literatura, una naci que destrueix les llenges perifriques, s una naci indigna del seu dest de naci. L'occit, sota la forma del provenal i la grafia avinyonesa, va ser difs ms enll de les fronteres de l'antiga Occitnia, i encara, hui en dia, la literatura mistraliana s estudiada als pasos escandinaus i al Jap.

Mistral ha estat l'nic autor occitanfon recompensat al ms alt nivell per la seua obra. Li va ser atorgat el premi Nobel de Literatura en 1904, compartit amb el dramaturg madrileny Jos Echegaray y Eizaguirre. La reforma lingstica mistraliana trob el seu millor activista en August Fours (1848-1891), el qual, en els seus mltiples reculls potics, aclimat la reforma al Llenguadoc. Ms tard, altres escriptors del Llenguadoc i del Llemos, com Antonin Perbsc (1861), Prospr Estieu (1860) i Josp Ros (1834-1905), intenten unificar la llengua. Van restaurar la grafia clssica i van purgar l'occit de gallicismes. El sistema Perbsc-Estieu va esdevenir la base de la grafia de l'occit modern. Ms tard Los Alibert va publicar en 1935, a Barcelona, la Gramtica occitana segon los parlars lengadocians, on perfecciona la grafia.

 poca contempornia .
Al comenament del segle XX, l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparici de l's de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilitzar els parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francs. La repressi de l's de la llengua en el si de l'escola va ser molt intens, fins i tot amb cstigs fsics i humiliacions. En aquesta poca, es deia: Est prohibit escopir a terra i parlar patus. El terme patus s des d'aleshores despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot plegat era fer oblidar que l'occit era una llengua, i fer creure que l's de l'occit era obscur, car no era pas el mateix d'un poble a l'altre.

Els canvis socials del comenament de segle sn tamb l'origen del menyscabament de la llengua. Amb la Revoluci Industrial i la urbanitzaci, l'occit era un obstacle per accedir als llocs de treball, per tant, nombrosos pares van prendre la decisi de parlar en francs als seus fills.

Tanmateix,, malgrat aquest perode de forta desvaloritzaci de la llengua, van aparixer nombrosos autors:
 Flix-Marcel Castan (1923-2001), aquest filsof va esdevenir el dirigent de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralitzaci cultural. Ell va ser el primer a establir:
 L'antinarcissisme histric de la gent del Llenguadoc.
 La lgica antiunitarista.
 Va donar als trobadors un paper, literriament parlant, ineludible.
 Va recordar la importncia d'Olympe de Gouges (1748-1793), pionera en el feminisme.
 Bernat Manciet (1927), aquest diplomtic i empresari gasc s un dels poetes paradoxals ms ben considerats.
 Robrt Lafont, lingista, historiador de la literatura occitana, poeta, novellista, i dramaturg.
 Pire Bec, especialista de la llengua i la literatura d'oc i escriptor. Va publicar, el 1997, Le Sicle d'or de la posie gasconne (1550-1650).
 Francs Fontan, fundador dels principis de l'etnicisme.
 Altres joves valors occitans, com Rotland Pecot, Silvia Berger, Jacme Landier (1952), Amarillis Fernandez i Joan-Frederic Brun ;

Entre 1931 i 1936 l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava suport a l'occitanisme, va revifar i dinamitzar aquest moviment social. Alhora, la tasca de destacats lingistes com Jli Rounjat o Los Alibert permeteren la normalitzaci lingstica, si ms no, de les parles provenal i llenguadociana.

L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) es va establir el 1945 per a la defensa i la promoci de la llengua occitana. La seua acci s responsable en gran part de la salvaguarda i el desenvolupament de l'occit. Promou la recerca, estudis, colloquis, publicacions i l'ensenyament de l'occit, a ms de moltes altres activitats, totes orientades al mateix fi. Tamb cal mencionar les calandretas, que sn unes escoles bressol des d'on s'est introduint la llengua als ms joves.



 Situaci actual de la llengua .
On ms es parla de manera proporcional s als territoris occitans que no formen part de l'estat francs: la Vall d'Aran (Catalunya) i el Piemont (Itlia). A la Comunitat Autnoma de Catalunya (des de l'aplicaci d'un nou estatut el 9 d'agost del 2006) l'occit t l'estatus de llengua cooficial. Al Piemont s'est preparant la seua cooficialitat i s'espera obtenir prompte. A Frana, l'occit no s cooficial i s bastant complicat que algun dia ho arribe a ser, car l'estat francs no t ni tan sols la intenci de ratificar la carta europea de les llenges regionals o minoritries.

L enquesta Famlia del cens francs de 1999 comptabilitzava un total de 526.000 parlants d occit.

L'Alt Consell Nacional de Llenges de Frana va fer una enquesta el 1994, de la qual es desprn que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei  que reconegus i protegs les parles regionals, i el 68% creia que els llenges regionals afavorien els intercanvis fronterers.  

Pel que fa a la Vall d'Aran, l'allament tradicional ha estat la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autnoma que caracteritzen la seva comunitat. Mentre que a la resta d'Occitnia la reculada de l'occit es deu al trencament de la tranmissi lingstica, a la Vall el principal factor pel qual part de la poblaci no coneix l'arans s el seu origen forani. Segons el Cens de 2001 a la Vall d'Aran, el 88,9% de la poblaci entn l'occit, el 62,2% el sap parlar, el 58,4% el sap llegir i el 26,7% el sap escriure. El 34,2% t l'occit com a llengua inicial, mentre que els que tenen el catal sn el 19,5% i el castell el 38,8%. L's a la llar situa l's exclusiu amb el 25,8% i juntament amb altres llenges suma el 14,5%. L's en el lloc de treball es redueix de manera molt important fins situar l's exclusiu  en el 9,2% i juntament amb altres llenges suma 25,4% ms. 

 Notcies recents sobre l'occit .
 El 17 de mar de 2007 t lloc a Besirs la manifestaci per la llengua occitana. La policia dna una xifra d'uns 18.000 manifestants i l'organitzaci uns 21.000.
 El 27 de gener del 2007 te lloc a diverses ciutats occitanes i a Barcelona la Dictada Occitana.
 Convocada la manifestaci d'enguany per demanar la reconeixena de la llengua a Besiers, el 17 de Mar del 2007, amb el mateix lema "Anem, c, per la lenga occitana!".
 El 22 d'octubre del 2005 a Carcassona, manifestaci de ms de 12.000 persones demanant la reconeixena de la llengua.
 El govern francs redueix el nombre d'escoles on s'ensenya l'occit (febrer 2004): per problemes en la reducci dels pressupostos en l'ensenyament, es passa de 13 escoles a 4. La reacci adversa de diferents collectius, poltics i acadmics, deixa indiferent el govern francs.
 Occit, llengua olmpica (mar de 2004): els Jocs Olmpics d'Hivern del 2006 se celebraren a valls italianes de parla occitana (Val Pelis, Val Cluson i Val Susa, a la provncia de Tor). L'occit hi fou "llengua olmpica", per no pas oficial.
 L'Institut d'Estudis Catalans i l'Institut d'Estudis Occitans comencen a collaborar (juliol de 2004): aquests dos centres d'estudis es posen a treballar junts amb l'objectiu de publicar, al 2005, quatre lxics de vocabulari en occit, en els dominis de biologia, matemtiques, ecologia i Internet i telefonia mbil.

Msica i dansa.
 La Talvera;
 menestrers gascons JFTisnr Verd e Blu;
 Nadau;
 Claudi Mart;
 Massilia Sound System;
 Parpalhon;
 Fabulous Trobadors;
 Carlos Gardel toulousain inventeur du tango;
 Lou Dalfin;
 Lou Seriol ;
 Goulamas'k ;
 Rosina de Pira;
 Manufactures Verbales;
 Moussu T e lei Jovents;
 Lucia de la Val d'Aran;
 Jan dau Melhau, du Limousin;
 joanda de Montpelhir;
 Tnarze;
 lo grope C ;
 Joan-Pau Verdier;
 les niois de Nux Vomica;
 Marilis Orionaa;
 Peiraguda;
 Lo cor de la plana;
 Bernat Combi, cantant i music "hors du commun du Limousin";
 Aiga linda (msica popular de les Cevenes);

Vegeu tamb.
;
Occitnia;
Vall d'Aran;
Arans;
Literatura occitana;
Rdio Occitnia;
Diferncies entre el catal i l'occit;

Referncies.


Enllaos relacionats.



 Diccionari General Occitan en lnia;
  Diccionari Personau e Evolutiu d'Auban Bertero, basat en nombroses obres i aportacions de l'autor.
  Lxic occit - francs (9600 entrades) ;
  Lxic francs - occit  (8762 entrades);
  Lxic d occitan el Carcin (fr. Quercy) (varietat de la vall de la Dordonha);
 Vocabulari de l'occit de La Grdia, Calbria (4000 termes);
 panOccitan.org - Diccionari, conjugaci i corrector (Compte : occit artificial !);
  Proverbis occitans;
  Toponimia occitana, tots els noms de municipis en occit classificats per departament;
 Institut d'Estudis Occitans;
Occit i catal;
Traductor automtic arans-catal;
 Occitanet L'occit a Internet;
 Introducci de la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, de Los Alibrt.;
 Frum en occitan;
 Curs bsic d'occit;
 Dire en c - Curs d'occit;
 Linguistica Occitana Revista electrnica universitria, articles, normes del Consell de la llengua * occitana.
 Consu de l'escri mistralen Organisme eixit del Felibrige que proposa neologismes en norma mistraliana;
 IEO Lengadc;
 CREO, Cap'c, Aprene, Acadmie de Bordeaux Ensenyament de l'occit.
 Trsor de la langue d'Oc, Marraire Texts en occit.
 dmoz, La guida de la rdio Anell de sitis i de rdios en occit.
 Ostal d'Occitnia de Tolosa El casal de les associacions occitanes de Tolosa de Llengadoc;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2092" title="Oriol de Bols i Capdevila" nonfiltered="1329" processed="1309" dbindex="1331">

Oriol de Bols i Capdevila (Olot, 1924 - Barcelona, 22 de mar de 2007), ha estat un botnic catal, especialista en florstica i geobotnica dels Pasos Catalans i tamb de la regions mediterrnia i macaronsica. Va ser professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i va escriure cap a dues-centes publicacions, entre aquestes, com a coautor, la Flora Manual dels Pasos Catalans i la Flora dels Pasos Catalans (amb Josep Vigo). Va dirigir l'Institut Botnic de Barcelona entre 1967 i 1984 i va ser president de la Secci de Cincies Biolgiques de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1989 i 1992. Ha rebut la Medalla Narcs Monturiol (1982), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) i el Premi de la Fundaci Catalana per a la Recerca (1994).

En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura O.Bolos.

Referncies.


Enllaos externs.

Joan Valls Xirau Oriol de Bols i Capdevila, article a Anales del Jardn Botnico de Madrid 64(1) 109-111 Gener-Juny 2007 Biografia ;
Oriol de Bols i Capdevila a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2094" title="O" nonfiltered="1330" processed="1310" dbindex="1332">
La O s la quinzena lletra de l'alfabet catal i quarta de les vocals. El seu nom s o.

Prov de la lletra grega  micron ( ,  ) que passa primer a l'alfabet etrusc i desprs al Llat com a O entesa com la vocal /o/.
Sembla que la grafia ve d'un smbol que representava un ull.

s una conjunci, que constitueix la proposici connectiva de disjunci. Sovint seguida de l'adverbi b, expressa una alternativa. Sovint reforada amb sia denota equivalncia. En l'escriptura antiga equivalia al pronom feble ho.

Fontica.
En catal pot representar dos sons: l'o oberta o l'o tancada de l'AFI segons la paraula. Quan les normes d'accentuaci ho marquin se'ls ha de posar accents que seran tancats   o oberts   depenent de quina en sigui la pronuncia. En catal oriental -menys en el mallorqu (excepte a Sller) - es pronuncia /u/ quan es troba en posici tona. En Rosellons pot arribar-se a tancar fins al punt que sona com a una u (Canig).

Significats de la lletra O.
Astronomia: Classe espectral de determinats estels massius.
Cronologia: Designa el mes d'octubre;
Economia: Designa l'oferta;
Lingstica: s l'abreviatura d'oraci;
Qumica: O s el smbol de l'element qumic oxigen. Designa tamb un grup sanguini;
Smbols: Designa l'oest;

Smbols derivats.
;
;
;
;
;
;
;
;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2097" title="OVNI" nonfiltered="1331" processed="1311" dbindex="1333">

 
La definici ms genrica d'un objecte volador no identificat, o OVNI, s qualsevol objecte volador o fenomen que no es pugui identificar per l'observador. Els diversos estudis demostren que desprs de les investigacions la majoria d'ovnis sn generalment identificats, convertint-se en objectes identificats. Per aix, algunes definicions ms estrictes reserven l'etiqueta "OVNI" noms per a aquells casos en qu els objectes continuen sent inexplicats desprs d'una investigaci apropiada.    
 
Els termes platet volador o platet volant sn expressions populars, sinnims d'OVNI. Un 10% dels casos no poden explicar-se satisfactriament agrupant el conjunt d'informacions dels casos OVNI encara no resolts. Els creients d'aquests fenmens argumenten que a la dcada dels 50, els serveis secrets americans en conjunt amb els d'altres nacions perfilaren l'estratgia d'ocultaci que es faria del fenomen OVNI. La seva metodologia s senzilla de bon principi, limitant-se reiteradament a negar-ne la veracitat dels testimonis de qui han tingut alguna mena d'albirament. Hi ha qui diu que en determinats casos espectaculars i evidents s'han utilitzat mtodes de pressi ms convincents, sigui l'extorsi i l'amenaa a testimonis aix com el segrest i ocultament de proves.

 Histria .

Els fenmens aeris inusuals s'han divulgado (barbarisme) a travs de la histria. Alguns d'aquests fenmens eren indubtablement de naturalesa astronmica: els cometes, els meteorits brillants, un o ms dels cinc planetes que es poden veure a simple vista, les conjuncions planetries, o fenmens ptics atmosfrics com ara sols simulats i nvols lenticulars.  

El que avui dia es coneix amb el "fenomen OVNI" s fonamentalment un fenomen de la segona meitat del segle XX. Hi ha qui igualment ha interpretat algunes imatges bbliques i d'altres tradicions com antics albiraments "OVNI".

Molts sostenen que des del passat ms remot, l'sser hum va intentar expressar el que veia d'acord amb el seu enteniment, relacionant les distintes manifestacions amb objectes coneguts, mantenint d'aquesta manera la semblana amb l'observat. Per si aquests vehicles aeris podrien ser tripulats, produint-s'hi el contacte amb els eventuals observadors, transmetent-los ensenyaments diversos, se'ls va poder acudir anomenar-los "naus"... vehicle dels dus, carros de foc, vimanes, discos solars, nvols, nous de foc, el Borax Resplandent, Nvols amb ngels, carro Pushpaka, Vimanes, Maruts, en el Ramaiana Hind. Escut que Vola, Llums Csmiques, Vehicles dels Dus, Perles Lluminoses, Discos Solars, Fletxes gnies, Serps dels Nvols, Escut Jacent, Esferes transparents i altres cent noms en distintes cultures de la Terra, com a possible exemple de les diferents naus aries que anaven pels cels. La hiptesi no deixa de ser una explicaci amb caire religis.

Els investigadors "moderns" d'aquest fenomen defineixen com el primer albirament documentat modern el succet a Xile el 1868. Fou publicat al peridic "El Constituyente" de la ciutat de Copiap i feia referncia a l'OVNI com "un voltil desconegut" i darrerament, aqueix mateix any, com un grup d'"estels fugaos" o "blids" que creuaven el cel. El fenomen s'observ molts cops en aquella zona durant aquell any, i s considerat pels uflegs com la primera onada del "fenomen OVNI".

L'explosi meditica definitiva del tema va nixer el juny de 1947, quan el pilot nord-americ Kenneth Arnold va declarar haver vist una srie de nou objectes que reflectien la llum del Sol a certa distncia de l'aparell, en les immediacions del Mont Rainier, Washington. Arnold declar que tenien una forma semblant a la d'un ala delta o un bumerang, marxaven veloment i es movien com ho faria un disc que rebota a la superfcie de l'aigua. Els peridics tergiversaren les paraules d'Arnold, descrivint els objectes com platets.

A partir d'aquest fenomen, i mercs a l'errada de la premsa, comenaren a succeir albiraments d'objectes en forma de platet volant, de manera que aquest detall va terminar influint i entrant al folklore popular, convertint-se en una invariant en els anys successius.

Posteriorment, altres formes d's, triangulars desplaaren parcialment a la clssica. Pocs dies desprs del succs d'Arnold, es va produir el conegut com el fams Albiraments de Roswell, 
on suposadament una aeronaunau tripulada per humanoides s'estavell a Nou Mxic, prop d'una base militar nord-americana. El Govern va desmentir qualsevol intervenci extraterrestre en l'assumpte, tot i ser el responsable de la base de Roswell qui en un priper moment va declarar a la premsa que l'Exrcit dels Estats Units havia capturat un platell volant, aix va provocar encara ms confusi. Les troballes es definiren com part d'experiments militars secrets. Actualment va confirmar-se que les operacions realitzades als ssers i l'existncia d'aquests ssers eren totalment falses, noms eren maniqus que foren utilitzats i enregistrats amb intencions lucratives.

 Edat Mitjana i Renaixement .

En aquesta poca es parla sobretot de fenmens ocults, amb terics com Agripa o Paracels. La influncia de la religi s real, puix que els fenmens celestials es consideren advertncies divines o expressions malfiques de les quals en sn responsables mags i bruixes.

Al Jap, la nit del 24 de setembre del 1235, el general Yoritsume i el seu exrcit van observar a prop de Kioto unes esferes de llum no identificades que feien moviments errtics. Els seus consellers li van dir que "no es preocups, ja que noms era el vent que feia oscillar les estrelles" . 

 Opinions del fenomen OVNI .
Des de juny de 1947 fins els nostres dies, l'assumpte es debat entre la credulitat de testimonis dels suposats albiraments i de l'escepticisme de la cincia, davant la manca de proves que demostrin el fenomen.

 Opinions a favor .
Sn molts els albiraments del fenomen, hi ha una gran quantitat de fotografies i vdeos que mostren OVNI, i fins i tot documents i informes militars desclassificats. S'han donat casos d'avions comercials en les que gran nombre de passatgers han vist al mateix temps un fenomen d'aquesta mena, i fins el dia d'avui no s'han pogut demostrar que totes aquestes evidncies siguin falsificacions o producte d'allucinacions. Els defensors de la naturalesa extraterrestre dels OVNI es basen en aix i en el fet que, segons la seva opini, molts dels postulats de la cincia manquen tamb de la necessria confirmaci. Tamb indiquen que un 10% dels casos no poden ser explicats satisfactriament englobant el conjunt d'informacions dels casos OVNI encara no resolts.

Els creients d'aquests fenmens igualment argumenten que a la dcada dels 50, els serveis secrets americans en conjunt amb els d'altres nacions perfilaren l'estratgia d'ocultaci que es faria del fenomen OVNI.

 Enllaos externs .

 Senyals al cel;
 Bloc del Centre d'Estudis Interplanetaris;


  




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2099" title="Odontoestomatologia" nonfiltered="1332" processed="1312" dbindex="1334">
L'odontoestomatologia s l'estudi de la boca i de les dents. Del grec odonto (dent), stoma (boca) i logos (estudi). 

Els professionals que tracten les dents, els dentistes, poden ser "odontlegs" o "odontoestomatlegs". La diferncia entre ells s que mentre els "odontlegs" han fet una carrera de 5 anys en una Facultat d'Odontologia, els "odontoestomatlegs" han fet la carrera de medicina (6 anys en la Facultat de Medicina) i s'han especialitzat en "odontoestomatologia" ( 2 anys en l'Escola d'Odontoloestomatologia). A Espanya noms resta una Escola d'Odontoestomatologia a la Universitat d'Oviedo, la resta s'han transformat en Facultats d'Odontologia, segons el currculum de la resta d'Europa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2100" title="Au (desambiguaci)" nonfiltered="1333" processed="1313" dbindex="1335">

Internet: domini d'Austrlia. Vegeu .au.
Qumica: smbol qumic de l'or.
Zoologia: sinnim d'ocell.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2101" title="Ona" nonfiltered="1334" processed="1314" dbindex="1336">

Una ona s una pertorbaci que es propaga. A ms de la radiaci electromagntica, que es pot propagar en el buit, les ones es propaguen a travs d'un medi a travs del qual poden transferir energia sense que les partcules es vegin 
desplaades de manera permanent. En canvi, cada punt oscilla al voltant d'una posici fixa. 

 Exemples d'ones .
 Ones marines: pertorbacions que es propaguen per l'aigua (vegeu tsunami). ;
 Ones sonores: una ona mecnica que es propaga per l'aire, un lquid o fins i tot un slid, d'una freqncia detectable per l'oda.
 Ones ssmiques (causants dels terratrmols) sn similars (n'hi ha de tipus S, P i L). ;
 La llum, la rdio, els raigs X, les microones... formen la radiaci electromagntica.

 Classificaci de les ones .

Les ones es poden classificar en funci del medi en el que es propaguen, el sentit d'oscillaci, la forma i les direccions:

 Segons els medi;
El buit. Les ones que es propaguen pel buit sn les Ones electromagntiques. Exemples d'ones electromagntiques: radiaci ultaviolada, radiaci infraroja, raigs X, la llum, les ones de rdio i microones, etc.
Qualsevol medi material. Les ones que es propaguen per medis materials s'anomenen Ones mecniques. Exemples d'ones mecniques: so, terratrmols, les oscillacions de les cordes de la guitarra, etc. ;

 Segons la forma de l'ona;
Ona harmnica.
Ona quadrada.
Ona triangular.
Altres formes irregulars.

 Segons el sentit d'oscillaci;
Ona transversal: El moviment de les partcules s perpendicular a la direcci de propagaci de les ones. Per exemple, les ones electromagntiques i les ones a una corda.
Ona longitudinal: Les vibracions sn paralleles a la direcci de propagaci de l'ona. Per exemple, el so.

 Segons les direccions;
Ona lineal: una direcci.
Ona plana: dues dimensions.
Ona tridimensional tres dimensions.

 Propietats Caracterstiques .


Totes les ones tenen un comportament com sota cert nombre de situacions. Totes les ones poden experimentar: 

Principi de Huygens - Tot punt d'un front d'ona actua com un focus emissor d'ones.
Reflexi - quan una ona canvia la direcci de propagaci, degut a l'impacte amb un material reflectant. ;
Refracci - canvi de direcci de les ones degut al fet que penetren en un nou medi.
Difracci - l'expansi cap als costats de les ones, per exemple quan han passat per un forat petit, basat en el principi de Huygens.
Interferncia - la suma de dues ones que entren en contacte entre elles. ;
Dispersi - la descomposici d'una ona (depenent de la freqncia).
Polaritzaci - Quan en un tom proporcionem energia elctrica, els electrons pugen d'rbita, quan l'electr perd aquesta energia baixa un altre cop d'rbita. Aquest energia que es perd es converteix en llum.


 Polaritzaci .

Les ones transversals poden ser polaritzades. Les ones no polaritzades poden oscillar en qualsevol direcci del pla perpendicularment a la direcci de propagaci, mentre que les ones polaritzades oscillen noms en la direcci perpendicular a la lnia de propagaci.

 Descripci fsica d'una ona.

Les ones es poden descriure usant un nombre de variables estndard que inclouen: freqncia, pulsaci (o freqncia angular), longitud d'ona, amplitud, perode, nombre d'ona i velocitat de fase. L'amplitud d'una ona s la mesura de la magnitud de la mxima oscillaci en el medi durant un cicle, i es mesura en les unitats depenent del tipus d'ona. La forma de la variaci de l'amplitud s'anomena l'envolvent de l'ona. 

El perode (T) s el temps necessari per a completar una oscillaci completa de l'ona. La freqncia (f) s quants perodes existeixen per unitat de temps (per exemple, per segon) es mesura en hertz.

Quan les ones s'expressen matemticament, tamb s'usa la la freqncia angular ( , radians/segon); est relacionada amb la freqncia f per la relaci:

 =(2 )f   (on pi s el nombre del mateix nom);

La velocitat de fase es poc calcular amb la relaci:

c= f ;

on 
  s la longitud d'ona (en metres).

El nombre d'ona s una magnitud que es mesura en radians/metre (rad/m), i s'obt de la relaci:

k=2 / ;

 
L'equaci d'ones
En general, no totes les ones sn sinusodals. Un exemple d'ona no-sinusodal s un pols que es propaga per una corda en el terra. En general, qualsevol funci de x, y, z, i t que s una soluci no trivial a l'equaci d'ones. L'equaci d'ones s una equaci diferencial que descriu el pas d'una ona harmnica per un medi. L'equaci t diferents formes depenent de com es transmet l'ona, i en quin medi.

Vegeu tamb.

Dualitat ona-partcula;
Efecte Doppler;
Ona estacionria;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2102" title="Oleo-Ceratonion" nonfiltered="1335" processed="1315" dbindex="1337">
Oleo-Ceratonion s la vegetaci zonal de la subzona xerotrmica de la Mediterrnia, a les elevacions ms baixes (regions costaneres).

Segons la jerarquia fitosociolgica, s una aliana que pertany a la classe Quercetea ilicis.

Sn boscos baixos, mquies i garrigues que fan la funci de clmax a les contrades mediterrnies calentes i poc plujoses. Els elements florstics que caracteritzen aquestes formacions sn l'olivera i el garrofer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2103" title="Oli d'oliva" nonfiltered="1336" processed="1316" dbindex="1338">



L'oli d'oliva s un oli vegetal a partir del suc natural de l'oliva, el fruit de l'olivera.

 L'oli d'oliva .

L olivera, el seu fruit, l'oliva, i el suc natural, l'oli, han tingut, des de la ms remota antiguitat, una ampla difusi pels cinc continents. Aquesta projecci mundial obliga, de forma exigent, a esmerar el cultiu, la recollecci i la presentaci. Es tracta d'un important llegat que s necessari conservar, millorar i transmetre a les futures generacions en benefici de la seva alimentaci, salut i vida. La diettica moderna ha reconegut l'oli verge d'oliva, collocant-lo en el lloc que mereix, i centre de l'anomenada dieta mediterrnia, tant per les seves virtuts culinries com per les preventives. I s que, a ms a ms, l'oli verge d'oliva ens protegeix de malalties tan freqents com el colesterol, l'arteriosclerosi, la diabetis, la hipertensi, aix com de diferents tipus de cncer.

 Composici .

Els greixos (o lpids) sn nutrients indispensables per a l'organisme. La seva funci s fonamentalment energtica. A ms de fer que els menjars siguin ms apetitosos, tenen un valor biolgic ja que els teixits necessiten dels lpids per desenvolupar la seva activitat. Aix mateix garantitzen l'aportaci de certs cids grassos que ens sn essencials per al nostre cos. Per altra banda, el fet que algunes vitamines (A, D, E, K) sols siguin solubles en els greixos, explica la dependncia amb els lpids per poder ser absorbides pel cos hum.

Els lpids estan constituts principalment per cids grassos que pertanyen a dos grans grups:
els cids grassos saturats majoritaris en els greixos d'origen animal (carn, formatge, mantega, nata, xocolata) i en alguns olis vegetals com el de coco.
els cids grassos insaturats presents en els olis vegetals i en els peixos. Dintre d'aquest grup hi podem trobar els monoinsaturats i els poliinsaturats.Dintre dels cids grassos presents en els olis vegetals, n hi ha dos fonamentals per a la vida humana:
l'cid oleic (monoinsaturat), que constitueix entre el 65 i el 80% dels components de l'oli d'oliva.
l'cid linoleic (poliinsaturat), tamb present a l'oli d'oliva, s un dels cids grassos essencial pera l'organisme.Els cids grassos poliinsaturats sn els que presenten menys estabilitat. Aquest fet afavoreix l'inici del procs de formaci de radicals lliures i per tant de l'oxidaci de l'oli. Aquest procs s la causa que els olis es tornin rancis, donant-lis mal sabor i olor com a conseqncia dels components voltils que es generen. L cid oleic, pel seu carcter de monoinsaturat, s menys propens a l'oxidaci.En el cas de l'oli d'oliva, els cids grassos representen entre el 98,5 i el 99,5% de l'oli. A ms de l'cid oleic, l'cid palmtic (saturat) i l'cid linoleic el segueixen en ordre d'importncia. La presncia d'altres cids grassos minoritaris com sn el palmitoleic, l'esteric, el linolnic i l'araqudic s com a la major part de varietats d'oliva.

 Qualitat i tipus d'olis .

La qualitat d'un oli d'oliva es pot definir com el conjunt de propietats o atributs propis del oli, els quals determinen el grau d'acceptaci per part del consumidor respecte a un determinat s. Els criteris de qualitat que s apliquen a l'oli d'oliva vnen definits per determinacions qumiques com: 
el grau d'acidesa;
l'estat d'oxidaci ;
la detecci de components anmals;
i pels resultats de l'anlisi sensorial de les caracterstiques organolptiques definides per un panell de tastadors experts, a partir d'una degustaci a un laboratori de tast, quantificant la absncia-presncia de defectes i qualificant els seus atributs positius, principalment el fruitat amb les seves variants.
El mtode per a la seva obtenci. Es considera que el millor i que conserva totes les seves propietats s aquell oli que s'obt de la primera premsada en fred i s'anomena oli d'oliva verge extra.
Tamb influeix en la qualitat l'estat de les olives abans d'sser premsades, de tal manera que si les olives, un cop ja madures, es cullen directament de l'arbre i tot seguit es porten a moldre, la seva qualitat s execellent. Si pel contrari, les olives es deixen envellir i es guarden molts des en males condicions, aleshores els enzims hidroltics comencen a actuar sobre els lipids i el seu grau d'acidesa augmenta, minvant aix la seva qualitat.

 El tast de l'oli novell .

El tast de l'oli novell s un acte ple de significat entre els nostres oliveraires:

D'una banda, perqu suposa el moment culminant de tot un any dedicat al conreu de l'oliveral.

D'altra, perqu si l'oli no ix bo se'l destinar a usos distints del culinaris, como ara cremar velloses, encendre el foc o fer sab.

Al Pas Valenci se sol dir que l'oli millor s l'obtingut de la varietat blanqueta, que s una oliva petita que no arriba a fer-se mai negra. Els ms entesos sn del parer que l'oli perqu siga bo no ha de ser gros, sin clar i transparent; la dita un oli claret com l'or expressa a la perfecci aquesta exigncia. L'oli excessivament cid no se'l considera acceptable per al consum.

 Extracci de l'oli .



L'almssera s el mol on es fa l'oli. s una dependncia fosca i poc ventilada per la manca de finestres o la petitesa de les existents. La saviesa popular considera que per fer un bon oli no ha de pegar-li l'aire mentre s'est elaborant.

Etimolgicament aquest mot prov de l'rab al-ma'sara que t el mateix significat. En llengua castellana se'n diu almazara. En catal tamb podem trobar el mot trull, com al lloc on s'elabora oli. Aquest terme est molt ests a zones com l'Empord on substitueix el mot almssera.

Les almsseres comunals solen estar situades i posades a les foranes del poble amb el propsit de facilitar la descrrega de les olives i la posterior crrega de l'oli acabat de fer. Antigament, les Senyories o les cases de llauradors rics tenien la seua prpia almssera que era d's exclusiu.

Les olives que arriben a l'almssera se n van a parar a la gronsa, i d'aquesta passen a la safa. El trull o trompellot a mesura que va girant aixafa les olives i les converteix en una pasta, que entra en unes piques o bassetes i d'on l'almasserer la treu servint-se d'un poal. Tot seguit, aquesta pasta d'oliva mlta s collocada sobre una mena d'estores circulars dites esportins que, disposats formant una pila, seran sotmesos a la pressi d'una premsa. El primer oli que s'obt s el denominat verge o de primeres, per distingir-lo del provinent de la remlta o premsada posterior, que se'l coneix amb el nom d'oli de segones.

De la premsa l'oli ix barrejat amb aigua, per aix l'encarregat de l'almssera ha d'anar separant un lquid de l'altre. Aquesta fase del procediment s'anomena la triada de l'oli, que sempre sura per damunt de l'aigua perqu t menor densitat que aquella. L'oli acabat de fer es guarda al celler dins de gerres de fang, on es deixar reposar alguns mesos. Desprs, l'oli s'haur de trascolar, que s una operaci que consisteix en passar-lo del recipient en qu es troba a una altre buit, a fi que el solatge de les morques es quede en la gerra des d'on s'ha abocat.     










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2105" title="Ou" nonfiltered="1337" processed="1317" dbindex="1339">


Biologia; Un ou (biologia) en biologia, s l'envolcall que protegeix i permet el desenvolupament d'un zigot.
Nutrici; L'ou (aliment) (normalment de gallina) sn mpliament usats en l'alimentaci.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2106" title="Joan Or i Florensa" nonfiltered="1338" processed="1318" dbindex="1340">
Joan Or i Florensa (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) va ser un bioqumic, els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida al nostre planeta. Premiat amb el ttol de marqus d Or per Reial Decret 819-32003 de 23 de juny.

Biografia.

Fill d'una famlia modesta, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l'univers. Or es llicenci en cincies qumiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L'any 1952 emigr als Estats Units i el 1956 es doctor en bioqumica al Baylor College of Medicine de Houston. L'any 1955 ingress a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedrtic. La seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l'cid frmic en els teixits animals. Tamb va fer importants estudis sobre els compostos orgnics existents en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna.

A partir del 1963 va collaborar en diversos projectes d'investigaci espacial de la NASA, com el projecte Apollo per a l'anlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d'un instrument per a l'anlisi molecular de l'atmosfera i la matria de la superfcie del planeta Mart. Aplicant els seus coneixements de qumica i bioqumica, va poder explicar els resultats d'anlisi de mostres marcianes que s'havien interpretat prviament com a resultat de l'acci d'ssers vius. Va participar tamb com a membre de la Junta Espacial de l'Acadmia Nacional de Cincies, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d'exploraci espacials. Aquests projectes inclouen entre d'altres, l'estaci internacional en orbita terrestre, i el viatge tripulat al planeta Mart.

Va tornar a Catalunya l'any 1980, per a collaborar en els nous plans de desenvolupament energtic i l'estudi de fonts alternatives d'energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes cientfics del president de la Generalitat. Mor a Barcelona el 2 de setembre de 2004.

Publicacions.
Joan Or s autor o coautor d'un gran nombre de publicacions cientfiques,
 ms de 30 llibres i monografies sobre l'origen de la vida, l'exploraci de l'espai, etc.
 uns 350 articles en revistes cientfiques;
A ms, al seu laboratori s'hi van dut a terme prop de cinquanta tesis doctorals.

Premis.
Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi (Madrid, 1983);
Alexander Ivanovich Oparin Medal Award per ISSOL (Berkeley, 1986);
Creu de Sant Jordi (1991);
Medalla de President Francesc Maci (2000);
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2004);

Altres.
Joan Or va ser responsable de la creaci de nombroses institucions i associacions,
Institut de Biologia Fonamental a la Universitat Autnoma de Barcelona (1971);
Institut de Biofsica i Neurobiologia "Flor de Maig" (1975);
Centre d'Estudis Avanats de Blanes (1974);
Fundaci Agrcola Catalana(1980);
Associaci d'Amics de Gaspar de Portol (1980);
Comissi Interdepartamental per a la Recerca i Innovaci Tecnolgica (CIRIT);
Programa d'Estudis Catalans Gaspar de Portol a la Universitat de Califrnia, Berkeley (1987);
Fundaci Catalana per a la Recerca (1987);
Institute of Hispanic Culture (Houston 1965).

Enllaos externs.
 Fundaci Joan Or;
 Professor Joan Or (1923-2004);
 Recordando a Joan Or (1923-2004);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2109" title="Ocapi" nonfiltered="1339" processed="1319" dbindex="1341">

L' ocapi (Okapi johnstoni)  s el parent viu ms proper a la girafa. Es considera a vegades un fssil vivent per la seva semblana amb els primers girfids que van aparixer al Mioc. Tot i aix, va ser l'ltim dels grans mamfers a ser descobert (al segle XX a l'frica).

 Morfologia i comportament . 
L'ocapi s un ungulat remugant que viu a les frondoses selves del nord de la Repblica Democrtica del Congo entre els rius Uello, Ituri  i en les selves de Aruwimi. Recorda, per la forma del seu cos, a una girafa nana ja que fa 2 metre s de llargada, 1'5 d'alada i menys de 250 quilo s de pes) de potes i coll molt curts. Encara que el mantell del pl s totalment diferent, vermells a tot el cos excepte en potes i glutis, on adopta un color blanc amb ratlles negres, semblant a una zebra. Com les girafes, t dues banyes petites recobertes de pl al cap sense utilitat aparent i una llarga llengua prensil de color negre que utilitza per introduir les fulles d'arbustos i arbres baixos a la boca. La longitud d'aquesta s tal que pot netejar l'interior de les orelles amb la seva punta. L'ocapi est molt emparentat amb les girafes i amb elles comparteix moltes adaptacions morfolgiques, encara que el seu cos recordi en realitat ms d'un cavall.

Els ocapis sn animals predominantment solitaris que de vegades s'uneixen en petits grups de forma ocasional. Les femelles pareixen una nica cria en agost o octubre desprs d'una gestaci de gaireb 15 mesos. Si s femella, madurar als dos anys d'edat, mentre que si s mascle encara li faltar algun temps per arribar a l'edat adulta. Pel que sembla, les cries ms joves no sn capaces de diferenciar a la seva mare d'altres femelles i poden ser adoptades per altres ocapis amb facilitat en cas de perdre a la seva progenitora (la qual la defensa de vegades fins a la mort, fins i tot si s'enfronta amb el seu nic depredador, el lleopard). La esperana de vida d'un ocapi volta pels 30 anys.

El seu sentit ms desenvolupat s l'olfacte, seguit de l'oda. Les cries tenen un ampli repertori vocal amb el qual poden comunicar-se amb les seves mares, per els adults tendeixen a ser muts. Una de les poques vegades que emeten sons es dna quan els mascles busquen parella durant l'poca d'aparellament. 

La impenetrabilitat de la zona que habita, impedeix saber de quants individus es compon realment la poblaci mundial d'ocapis. Malgrat aix, se la considera una espcie vulnerable (encara que no en perill greu) degut a la seva petita rea de distribuci.

 Descobriment . 
 
L'ocapi va ser ignorat a Occident fins 1890. Henry Morton Stanley, que explorava les riberes del riu Congo per ordre del rei de Blgica, va deixar escrit al seu diari com d'estrany li va resultar veure com els natius de la part nord del futur Congo Belga no mostraven la menor sorpresa davant dels cavalls que portava en la seva expedici. Interrogats per l'explorador europeu, els nadius de la tribu Wambutti van dir que a les selves de la zona habitava un animal semblant a ells per ms petit, elo'api. Els relats sobre aquest misteris animal van empnyer l'angls sir Harry H. Johnston a preparar una expedici que fos en la recerca d'una possible espcie ignorada per la Cincia, la qual va remuntar el riu Congo en 1899. Jonhston va poder saber pels Wambutti que elo'apiera un animal semblant a un ase de color bru-vermells amb ratlles blanques i negres a les potes i quarts posteriors. Inicialment va pensar que es tractava d'una possible espcie desconeguda de zebra, doncs no es coneixia l'existncia de cap en aquesta part de frica (ni, de fet, cap zebra que visqus dins del bosc tropical).

Posteriorment, de tornada al Congo belga en 1900, Johnston acompanyat d'un grup de Pigmeus rescatats de la Exposici Universal de Pars, on eren exhibits com monstres de fira; va poder aconseguir dues pells dels quarts posteriors que va portar al fort belga de Mbeni i desprs van ser enviades a laZoological Societyde Londres en 1900. All es va comprovar que no es corresponien amb les de cap espcie coneguda de zebra i l'animal va ser batejat com Equus  johnstoni, si b la seva adscripci al gnere Equus Va ser considerada dubtosa des del principi. Aix es va confirmar quan Johnston, que havia tornat al poblat dels Wanbutti, va trobar un rastre a la selva amb l'ajuda d'aquests i va comprovar que les empremtes tenien dos dits, per la qual cosa elo'apihavia de ser un  i no un equ. Karl Eriksson, comandant del fort Mbeni, li va enviar desprs dos cranis i altres dues pells que havien arribat poc abans a les seves mans. Amb aquest material va tornar Johnston a Londres, on les rares calaveres van permetre determinar que el ja conegut com a ocapi era una espcie de girafa de bosc que va ser batejada com a Okapi johnstoni. Tan estranya espcie va ser aviat demandada per nombrosos museus i zoolgics d' Europa i d'Estats Units, per la major part de les expedicions per capturar algun exemplar van ser un fracs degut a la seva gran remota distribuci, per la qual cosa l'espcie es va salvar de la extinci. L'any 2006 i desprs de gaireb 50 anys en els que no havia estat detectat cap en estat salvatge, es va produir el seu redescobriment al Congo.

 Dieta . 
S'ha trobat que diverses de les espcies de plantes que l'Ocapi consumeix sn verinoses per a l'sser hum.

 Estat de la seva poblaci . 
Si b els ocapis no estan classificats com a espcies en perill d'extinci, sn amenaats per la destrucci del seu hbitat i la seva caa. La poblaci mundial est estimada entre els 10.000 - 20.000 individus. El treball de conservaci al Congo inclou l'estudi continu del seu estil de vida i comportament. 
D'altra banda, sempre que hi va haver conflictes armats al Congo, es va veure dificultat el seu seguiment, ja que viu en una zona on hi sovintejen els enfrontaments entre faccions nacionals. 

El 8 de juny del 2006, cientfics van reportar haver descobert evidncies de que encara quedaven ocapis al Parc Nacional Virunga.

La Societat Zoolgica de Londres va anunciar al mn, el 10 de setembre de 2008, que els seus aparells fotogrfics collocats en diversos punts clau, havien pres fotografies a l'ocapi en el seu ambient natural al Parc Nacional Virunga; a centenars de quilmetres de la reserva natural consagrada a la conservaci d'aquesta espcie a les selves de l'Ituri.
 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2110" title="Oreneta comuna" nonfiltered="1340" processed="1320" dbindex="1342">

Les orenetes o orenetes vulgars (Hirundo rustica) sn uns ocells gregaris, aix vol dir que tenen una inclinaci a formar grans grups. Sovint fins i tot nien en colnies.

Aix, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'poca de les migracions, volen moltes orenetes juntes, arribant a formar grups de milers d'exemplars.

Al nostre pas arriben els primers exemplars cap al febrer, per el gruix de la poblaci sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'frica al setembre.

Fan nius de fang arrodonits i ms oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, sota els rfecs, en porxos o sota els balcons. Per aix se la troba ms sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, per ha anat esdevenint ms rara a les ciutats grans, entre d'altres raons perqu els hi s difcil trobar-hi fang per fer el niu.
Enllaos externs.
 Videos d'oreneta a Internet Bird Collection;
Referncies.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2111" title="Ori (constellaci)" nonfiltered="1341" processed="1321" dbindex="1343">






Ori, el Caador, s una constellaci (Orion segons el nom llat que li ha donat la Uni Astronmica Internacional) prominent, una de les ms conegudes del cel, ja que t estels molt brillants i s situada a l'equador celeste, de tal manera que s visible des de qualsevol lloc del mn, cosa que fa que sigui coneguda universalment.

Ori s al costat del riu Eridanus amb els dos gossos caadors: el Ca Major i el Ca Menor, barallant-se amb Taurus, el Toro. Altres preses com Lepus la Llebre, tamb sn a prop.

Caracterstiques Notables.

La constellaci s extremadament rica en estels brillants i objectes de l'espai profund. Aquests sn alguns dels seus estels:

Heka s el cap d'Ori.
Betelgeuse ( ), s l'espatlla dreta, s un estel roig, ms gran que l'rbita del planeta Venus. El ttol d'estel-  se li va donar equivocadament; s'hauria d'haver donat a Rigel, que s una mica ms brillant. *Bellatrix ( ), "dona guerrera" est a l'espatlla esquerra d'Ori.
Alnitak, Alnilam i Mintaka ( ,   i  ) formen l'asterisme conegut com cintur d'Ori: tres estels brillants en lnia pels quals es pot reconixer Ori, conegut popularment a Mallorca com Les Tres Maries.
Saiph s el genoll dret d'Ori .



Rigel ( ), al genoll esquerre de la constellaci, s un gran estel blanc, dels ms brillants del cel. T tres companys, difcils de veure.

Els estels principals d'Ori sn tots molt semblants en edat i caracterstiques fsiques, indicant que podrien tenir un origen com. Betelgeuse s una excepci, de tota manera.

Ori s molt til per a trobar altres estels. Extenent la lnia del Cintur cap al sudoest, es pot trobar Sirius (  Canis Majoris); cap al nordest, Aldebaran,   Tauri. La lnia dirigida cap a l'est per les dues espatlles indica la direcci de Procyon,   Canis Minoris. Una lnia de Rigel a Betelgeuse indica a Castor i Pollux,   and   de Geminorum.




Objectes de l'espai profund Notables .

Penjant del cintur d'Ori est la seva espasa, que consisteix en els estels mltiples  1 and  2 Orionis, anomenades Trapezi i la propera Nebulosa d'Ori  (M42). s un objecte espectacular que a ull nu ja es pot veure que no s un estel; amb binocles, s'observen nvols de gas llumins, estels joves i pols. 

Una altra nebulosa famosa s IC 434, el Cap de Cavall, prop de   Orionis. Cont un nvol de pols obscura la forma del qual dona nom a la nebulosa.

A ms d'aquestes nebuloses, la observaci d'Ori amb un telescopi petit revelar un tresor d'objectes de l'espai  profund interessants.

Histria.

ssent un conjunt d'estels tan brillants, Ori s reconeguda per moltes civilitzacions antigues, amb moltes imatges diferents.

Els antics sumeris veien una ovella a la constellaci. 

A l'antiga Xina, Ori s un dels 28 zodiacs Xiu ( ). Coneguda com a Shen ( ), que vol dir literalment "tres", rep el seu nom probablement dels tres estels del cintur d'Ori.

Els estels es consideraven un tribut al Deu de la llum, Osiris pels antics egipcis.

Mitologia.

s normal que una constellaci tan prominent tingui ms d'una versi a la mitologia grega.
A una versi, Ori clama ser el caador ms gran del mn. Aix ho sent Hera, la dona de Zeus, i decideix enviar un escorp rera Ori. Ori s picat a mort per l'escorp. A Zeus li va saber greu i va posar Ori al cel. L'escorp tamb va ser posat al cel, esdevenint la constellaci Scorpius. s interessant el fet que quan una de les dues constellacions surt per l'horitz, l'altra ja s'ha posat. Aix els rivals no es poden veure l'un a l'altre. 

Pot ser que el nom de la constellaci en aquest cas precedeixi a la mitologia. S'ha suggerit que Ori ve de l'accadi Uru-anna, la llum del cel, passant desprs el nom a la mitologia grega.

La constellaci es menciona a les Odes d'Horaci, a l'Odissea i l'Ilada d'Homer i a l'Eneida de Virgili.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2112" title="Oce Atlntic" nonfiltered="1342" processed="1322" dbindex="1344">

L'Oce Atlntic s un dels cinc oceans de la Terra. s situat entre Amrica -a l'oest- i Europa i frica -a l'est.

Mars que formen part de l'Oce Atlntic:
Tocant a les costes d'Europa:
Mar del Nord;
Mar Cantbrica;

Tocant a les costes d'Amrica;
Mar de les Antilles o del Carib;

Mars interiors que tenen connexi amb de l'Oce Atlntic:
Mar Bltica;
Mar Mediterrnia;

L'oce ocupa una conca allargada, en forma d'"S", estesa de Nord a Sud i dividida en l'Atlntic Nord i el Sud pels corrents equatorials a una latitud de 8 nord, aproximadament. Limitat per Nord Amrica i Sud Amrica a l'oest i Europa i frica a l'est, l'Atlntic est lligat a l'Oce Pacfic per l'Oce rtic al nord i el Pas de Drake al sud. Tamb existeix una connexi artificial entre l'Atlntic i el Pacfic pel Canal de Panam. A l'est, la lnia que divideix l'Atlntic i l'Oce ndic  s el meridi 20 est . L'Atlntic est separat de l'Oce rtic per una lnia que va de Groenlndia al sud de les illes Spitsbergen al nord de Noruega.

Cobreix aproximadament el 20% de la superfcie terrestre, noms l'oce Pacfic el supera en mida. Amb els seus mars adjacents ocupa una rea de 106.450.000 km; sense ells, t una rea de 82.362.000 km. L'rea de terra que drena a l'Atlntic s quatre vegades la del Pacfic o la de l'ndic. El volum d'aigua a l'Atlntic amb els seus mars adjacents s 354.700.000 km3 i sense ells 323.600.000 km3.

La profunditat mitja de l'Atlntic, amb els seus mars adjacents, s 3332 m; sense ells s de 3.926 m. La profunditat ms gran, 8605 m, s la fossa de Puerto Rico. L'amplada de l'Atlntic varia de 2848 km entre Brasil i Libria a 4830 km entre els Estats Units i el nord d'frica.

L'Oce  Atlntic t costes irregulars indentades per nombroses badies, golfs, i mars. Inclouen el Mar del Carib, el Golf de Mxic, Golf de Sant Lloren, Badia de Hudson, Badia de Baffin, Mar Mediterrani, Mar Negre, Mar del Nord, Mar Bltic, Mar de Barents, Mar de Noruega-Groenlndia, i Mar de Weddell. Una altra caracterstica s que el seu nombre d'illes s relativament petit. Inclouen les Svalbard (o Spitsbergen), Groenlndia, Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, Fernando de Noronha, les Aores, les Illes Madeira, les Canries, les de Cap Verd, Bermudes, ndies Occidentals, Ascensi, Santa Helena, Tristan da Cunha, les Falkland (o Malvines), i les de Georgia Sud, a ms de les del Carib.

 Fons Ocenic .

La principal caracterstica de la topografia del fons (batimetria) de l'Atlntic s una gran serralada submarina anomenada Dorsal Atlntica Central. S'estn des d'Islndia al nord fins aproximadament 58  de latitud sud, assolint una amplada mxima de 1.600 km, aproximadament. La profunditat de l'aigua sobre la serralada s inferior a 2700 m a molts llocs, i alguns pics sobresurten de l'aigua, formant illes. L'Atlntic Sud tamb t una serralada addicional, la Serralada Walvis .

La Dorsal Atlntica Central separa l'Oce Atlntic en dos grans conques, de profunditats entre els 3.660 i 5.485 m de mitjana. Hi ha serralades transversals entre els continents i la Dorsal Atlntica Central que divideixen el sl ocenic en nombroses conques.

El fons ocenic es creu que s, en general, bastant pla, tot i que hi ha fora muntanyes submarines, a mes de rases i fosses de gran profunditat. La Fossa de Puerto Rico, a l'Atlntic Nord, s la ms profunda. A l'Atlntic Sud, la Fossa de les Sandwich Sud arriba a una profunditat de 8,428 m. Una tercera fossa, la Fossa Romanx, est situada a prop de l'equador i t 7,760 m. Les plataformes als marges continentals constitueixen al voltant de l'11% del fons. A ms, existeix un cert nombre de canals profunds que tallen les plataformes. 

Els sediments ocenics estan composats de materials terrigens, pelgics, i autignics. Els dipsits terrigens consisteixen en sorra, fang, i partcules rocoses formades per erosi, desgast, i activitat volcnica a la terra i transportada desprs al mar. Aquests materials es troben abundosament a les plataformes continentals i sn ms gruixuts davant de les desembocadures dels grans rius o de costes desrtiques. Els dipsits pelgics, contenen restes d'organismes que es van enfonsar al sl ocenic, inclouen argilles vermelles i Globigerina, entre altres. Cobreixen la majoria del sl mar i varien en gruix de 60 m a 3.300 m, sn ms gruixuts a les zones de convergncia i d'aflorament de l'aigua. Els materials autignics consisteixen en materials com nduls de mangans. Tenen lloc on hi ha poca sedimentaci o b on els corrents graduen els dipsits.

 Caracterstiques de l'aigua .

La salinitat de les aiges superficials a mar obert varia de 33 a 37 parts per mil i varia segons la latitud i l'estaci. Encara que els valors mnims de salinitat es troben just al nord de l'equador, en general els valors ms baixos estan a les latituds altes i a les costes on els grans rius desemboquen a l'oce. La salinitat mxima t lloc aproximadament a 25  de latitud nord. La salinitat superficial est influenciada per l'evaporaci, la precipitaci, els fluxos fluvials i el desgla.

Les temperatures superficials, que varien amb la latitud, els sistemes de corrents, les estacions i reflecteixen la distribuci del flux solar en funci de la latitud, varia des de menys de 2  a 29 C. Les temperatures mximes tenen lloc al nord de l'equador, i les mnimes a les regions polars. A latituds mitges, on hi ha les mximes variacions, els valors poden variar en 7 o 8  C.

L'Oce Atlntic consisteix en quatre masses d'aigua principals. Les aiges centrals sn l'aigua de la superfcie. L'aigua sub-antrtica intermdia s'estn a profunditats de 1000 m. L'aigua profunda nord-atlntica arriba a profunditats de fins a 4000 m. L'aigua antrtica ocupa les conques oceniques a profunditats superiors a 4000 m.

Degut a la fora de Coriolis, l'aigua a l'Atlntic Nord circula en el sentit de les agulles del rellotge, mentre que a l'Atlntic Sud s en contra. Les marees sn semi-diurnes; vol dir que hi ha dues marees altes cada 24 hores lunars. Les marees sn unes ones que en general es mouen de sud a nord. A les latituds per sobre de 40 nord tenen lloc algunes oscillacions est-oest.

 Clima .

El clima de l'Oce Atlntic i les seves terres adjacents est influenciat per les temperatures de les aiges superficials i els corrents d'aigua, a ms dels vents. Degut a la gran capacitat dels oceans de retenir la calor, els climes martims sn moderats i sense variacions estacionals extremes. La precipitaci es pot aproximar de les dades meteorolgiques costaneres i la temperatura de l'aire de la de l'aigua. Els oceans sn la font ms important d'humitat ambiental (que s'obt per evaporaci). Les zones climtiques varien amb la latitud; les zones ms clides s'estenen a travs de l'Atlntic i al nord de l'equador. Les zones ms fredes estan a les latituds altes, i corresponen a rees cobertes de gel mar. Els corrents ocenics contribueixen al control climtic transportant aiges clides i fredes a altres regions. Les terres adjacents estan afectades pels vents que sn refredats o escalfats quan bufen sobre aquestes corrents. El corrent del Golf, per exemple, escalfa l'atmosfera de les Illes Britniques i el nord-oest d'Europa, i els corrents  d'aigua freda provoquen la boira persistent a la costa nord-est de Canada (els Grans Bancs) i la zona nord-oest d'frica. En general, els vents tendeixen a transportar humitat i escalfen o refreden l'aire a totes les terres. Els huracans es desenvolupen al sud de l'Atlntic nord.

 Histria i Economia .

L'oce Atlntic sembla ser el ms jove dels oceans del mn. L'evidncia indica que no existia fa 100 milions d'anys, quan el supercontinent ancestral que existia, Pangea, es va trencar per la formaci del sl ocenic. L'Atlntic ha estat explorat extensivament des dels primers assentaments humans a les seves costes. Els vkings, els portuguesos i Cristfor Colom van ser els ms famosos exploradors. Desprs de Colom, l'exploraci europea es va accelerar rpidament, i moltes rutes de comer noves es van establir. Com a resultat, l'Atlntic va ser (i encara s) la principal artria entre Europa i Amrica (el vell mn i el nou). Nombroses exploracions cientfiques s'han dut a terme, incloent l'expedici alemanya Meteor, la de la Universitat de Columbia, i les oficines hidrogrfiques de diferents armades.

L'oce tamb ha contribut significativament al desenvolupament econmic dels pasos que el voregen. A ms de ser una via de transport, l'Atlntic ofereix dipsits de petroli abundants a les roques sedimentries de la plataforma continental i els recursos pescaters ms rics del mn, especialment a les aiges sobre les plataformes. Les rees ms productives sn els Grans Bancs de Terranova, la plataforma continental a Nova Esccia, el Banc de Georges a Cape Cod, els Bancs de Bahames, les aiges al voltant d'Islndia, el mar d'Irlanda, el mar del Nord i els Bancs de les Malvines. Tamb s'han pescat anguiles, llagostes i balenes en grans quantitats. Tots aquests factors, donen a l'Atlntic un gran valor comercial. Degut a les amenaces que suposen els abocaments de petroli i hidrocarburs, plstics, i la incineraci de residus txics al mar, existeixen diversos tractats internacionals per a reduir algunes formes de contaminaci.

lnia de costa:
111,866 km

Clima:
Els ciclons tropicals o huracans es desenvolupen mar endins a la costa d'frica, a prop de Cap Verd i es mouen a l'oest cap al Mar del Carib; els huracans poden tenir lloc de maig a desembre, per sn ms freqents d'agost a novembre. Les tempestes sn comuns a l'Atlntic Nord als hiverns, fent les travesses ms difcils i perilloses.

 Terreny .

La superfcie del mar est coberta de gel al mar de Labrador, i l'estret de Dinamarca, i el Mar Bltic d'octubre a juny.

 Recursos Naturals .

Jaciments de petroli i gas, pesca, mamfers marins (foques i balenes), agregats de sorra i grava, nduls polimetllics, pedres precioses.

 Perills Naturals .

Els icebergs sn comuns a l'estret de Davis, el de Dinamarca, i l'Atlntic nord-oest de febrer a agost i s'han observat algun cop fins i tot a les Bermudes i les illes Madeira; els vaixells estan exposats a gelades en la superestructura d'octubre a maig; la boira persistent pot ser un perill de maig a setembre; hi ha huracans de maig a desembre).

 Temes mediambientals actuals .

Algunes espcies marines en perill inclouen els manatins, les foques, lleons marins, tortugues, i balenes; la pesca d'arrossegament est provocant la desaparici dels bancs de peixos.  Les aiges residuals que s'escampen des de la costa est dels EUA, el sud del Brasil, i l'est d'Argentina; contaminaci per hidrocarburs al Mar Carib, el Golf de Mexic, Veneuela, el Mediterrani, i el mar del Nord; hi ha contaminaci industrial al Bltic, al mar del Nord, i al Mediterrani.

 Notes de geografia .

Els estrets ms importants sn els Dardanels, l'Estret de Gibraltar, l'accs al Panam i de Suez; estrets estratgics inclouen el de Dover, els Estrets de Florida, el Pas Mona entre Puerto Rico i la Repblica Dominicana, Oresund entre Dinamarca i Sucia i el Pas Windward; l'equador divideix l'oce Atlntic en el Nord i el Sud. Durant la Guerra Freda la zona entre  Groenlndia-Islndia-UK (Regne Unit), anomenada (GIUK) era una zona amb un gran inters estratgic.

 Ports .
Anvers (Blgica), Buenos Aires (Argentina), Casablanca (Marroc), Coln (Panam), Copenhaguen (Dinamarca), Cork (Irlanda), Dakar (Senegal), Estocolm (Sucia), Gdansk (Polnia), Hamburg (Alemanya), Halifax (Canad), Hlsinki (Finlndia), Las Palmas (Canries), Le Havre (Frana), Lisboa (Portugal), Liverpool (Regne Unit), Londres (Regne Unit), Montevideo (Uruguai), Mont-real (Canad), Newport News (Estats Units), Nova Orleans (Estats Units), Nova York (Estats Units), Oslo (Noruega), Rio de Janeiro (Brasil), Rotterdam (Pasos Baixos), Sant Petersburg (Rssia), Southampton (Regne Unit). 











































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2114" title="Oce rtic" nonfiltered="1343" processed="1323" dbindex="1345">


L'oce rtic (tamb anomenat oce Glacial rtic), situat a la zona del pol Nord, s el menor dels oceans mundials. Ocupa una conca aproximadament circular i cobreix una rea d'aproximadament 14.090.000 km. Prcticament envoltat de terra, l'oce est rodejat de les masses terrestres d'Europa, sia, Amrica del Nord i Grenlndia i un bon nombre d'illes, aix com pel mar de Barentsz, el de Beaufort, el de Grenlndia, el de Lptev, el de Lincoln, el de Noruega, el de la Sibria Oriental i el dels Txuktxis. Est connectat a l'oce Pacfic per l'estret de Bering i a l'Atlntic pel mar de Grenlndia. 

Una serralada submarina, la dorsal de Lomonsov, divideix l'oce rtic en dues conques: l'eurasitica, o de Nansen, que t una profunditat entre 4.000 i 4.500 m, i la nord-americana, o hiperbria, que t 4.000 m de profunditat, aproximadament. La topografia del fons mar est caracteritzada per les cadenes de blocs de falla, les planes de la zona abissal, les profunditats oceniques i les conques. 

L'entrada d'aigua ms gran ve de l'Atlntic pel corrent de Noruega, que desprs flueix per la costa eurasitica. L'aigua tamb entra al Pacfic per l'estret de Bering. El corrent de Grenlndia Oriental s la sortida d'aigua ms important. La temperatura i la salinitat varien amb les estacions segons la capa de gel es fon i es glaa. El gel cobreix la major part de la superfcie ocenica al llarg de l'any, cosa que provoca temperatures per sota del punt de congelaci la major part del temps. L'rtic s una font important d'aire molt fred que inevitablement es mou cap a l'equador, i quan troba aire ms clid a les latituds mitjanes provoca pluja i neu. Hi ha poca vida marina all on la superfcie de l'oce est coberta de gel tot l'any; la vida, per, abunda a les rees obertes, especialment a les ms meridionals. Els principals ports es troben a les ciutats russes de Mrmansk i Arkhnguelsk. L'oce rtic s important estratgicament al ser la ruta ms curta entre la costa del Pacfic nord-americana i Europa.

Situaci.

s una massa d'aigua situada principalment al nord del Cercle Polar rtic .

 rea .

 total: 14.056 milions de km;
 nota: inclou la badia de Baffin, el mar de Barentsz, el mar de Beaufort, el mar de Grenlndia, la badia de Hudson, l'estret de Hudson, el mar de Kara, el mar de Lptev, el mar de la Sibria Oriental, el mar dels Txuktxis i altres masses d'aigua tributries.

Comparativament s una mica menys d'una vegada i mitja la mida dels Estats Units.

 Lnia de costa .
45,389 km

 Clima .

Clima polar caracteritzat per marges de temperatura relativament estrets de fred persistent; hiverns caracteritzats per la foscor contnua, el fred i unes condicions meteorolgiques estables, amb cels clars; claror contnua als estius, boires, i de vegades tempestes dbils amb pluja o neu.

 Massa ocenica .

La superfcie central est coberta per una capa de gel en moviment d'uns 3 m de gruix de mitjana, encara que en alguns punts pot ser de tres vegades ms; la circulaci s en el sentit de les agulles del rellotge al corrent de Beaufort, per va gaireb en lnia recta des de les illes de Nova Sibria  (al nord de Rssia) fins a l'estret de Dinamarca  (entre Grenlndia i Islndia); el gel est envoltat de mar oberta durant l'estiu, per a l'hivern duplica la seva mida (i fins i tot ms) i arriba fins a les masses de terra; el 50% de l'oce est situat damunt la plataforma continental (el ms gran percentatge de qualsevol oce), mentre que la resta s una conca central interrompuda per tres dorsals submarines (la serralada Alfa, la serralada de Nansen i la dorsal de Lomonsov).

 Elevacions extremes .

 punt ms baix: conca de Fram -4,665 m;
 punt ms alt: 0 m (nivell del mar);

 Recursos naturals .

Conglomerats de sorres i graves, dipsits detrtics, nduls polimetllics, camps de petroli i gas, peix, mamfers marins (foques i balenes).

 Perills naturals .

Illes de gel que es desprenen ocasionalment al nord de l'illa Ellesmere ; icebergs sorgits de les glaceres de Grenlndia i de la costa nord-oriental del Canad; permafrost a les illes; virtualment tancat pel gel d'octubre a juny, i practicable noms amb vaixells trenca-gels d'octubre a maig.

 Medi ambient .

Les espcies marines en perill inclouen morses i balenes; els ecosistemes sn frgils i es recuperen lentament dels canvis o danys; la capa de gel s'est aprimant; hi ha un forat estacional a la capa d'oz sobre el pol Nord.

 Nota de geografia .

El principal coll d'ampolla s el mar dels Txuktxis (l'accs nord a l'oce Pacfic per l'estret de Bering). Aix s especialment problemtic ja que es tracta d'un punt estratgic entre l'Amrica del Nord i Rssia; s la ruta martima ms curta entre els dos extrems (est i oest) de Rssia; hi ha estacions flotants de recerca operades pels EUA i Rssia; el mxim gruix de neu hi t lloc al mar o l'abril, al voltant de 20 a 50 centmetres sobre l'oce glaat; la capa de gel hi dura uns 10 mesos.

 Ports .

Churchill (Canad), Mrmansk (Rssia), Prudhoe Bay (Estats Units).

 Transports .

Hi ha una xarxa minma de rutes aries, oceniques i fluvials; el pas del Nord-oest (Amrica del Nord) i la ruta martima del Nord (Eursia) sn vies de navegaci estacionals. importants.

 Exploraci .
La primera travessa per superfcie de l'oce rtic la va dur a terme Wally Herbert el 1969, en una expedici de trineus amb gossos des d'Alaska fins a les illes Svalbard amb suport aeri.

 Referncies .
Bibliografia: Neatby, L. H., Discovery in Russian and Siberian Waters (1973); Ray, L., i Stonehouse, B., eds., The Arctic Ocean (1982); Thoren, Ragnar, Picture Atlas of the Arctic (1969).

Basat en el text de domini pblic de l'US Naval Oceanographer: http://oceanographer.navy.mil/arctic.html

Enllaos externs.
 Web sobre una expedici cientfica a l'rtic ;












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2115" title="Organitzaci de les Nacions Unides" nonfiltered="1344" processed="1324" dbindex="1346">



L'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU), s una organitzaci intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperaci econmica, cultural, social i humanitria, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminaci i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment ms de 192 estats del mn en formen part.

El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l' estatus d'observador davant l'ONU. La Comissi de la Comunitat t una delegaci permanent davant l'ONU a Nova York i Ginebra.

Histria.
El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se'n va fer s per primera vegada el 1942, en la Declaraci de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlntic, i juraven buscar la pau en conjunci als poders de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condici de la Carta de l'Atlntic i d'altres acords de guerra.

El 25 d'abril, 1945  va comenar la Conferncia Internacional a San Francisco amb la intenci de crear l'organitzaci internacional de les Nacions Unides. Dos mesos desprs, les 50 nacions que van estar representades a la Conferncia van firmar la Carta de les Nacions unides, el 26 de juny, i Polnia ho va fer un poc desprs.  Finalment, el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va nixer amb la ratificaci de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: Repblica de la Xina, Frana, Uni Sovitica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres.


La seu de les Nacions Unides va ser construda a Nova York entre 1949-1950 a la vora de l'East River, sobre el terreny comprat amb la donaci de 8,5 milions de dlars de John D. Rockefeller, Jr, i dissenyada per l'arquitecte Oscar Niemeyer. La seu va obrir les portes oficialment el 9 de gener, 1951. Encara que les oficines principals es troben a Nova York, n'hi ha agncies importants a Ginebra, La Haia, Viena i altres ciutats del mn.

L'any 2001 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau, que compart amb el seu Secretari General Kofi Annan, pel seu treball per a un mn ms ben organitzat i pacfic. Posteriorment l'Organitzaci fou guardonada l'any 2003 amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu.

Estructura.
L'afiliaci a l'ONU s oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l'organitzaci, tenen la capacitat per complir-les. L'Assemblea General determina l'admissi sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat. 

Disposa de cinc rgans principals:
L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi t un representant.
El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 sn permanents; s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat internacional.
El Consell Econmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperaci econmica, social i cultural.
La Cort Internacional de Justcia (CIJ).
El Secretariat de l'ONU, installada a Nova York.

L'ONU utilitza 6 llenges oficials: angls, rab, xins, castell, francs i rus.

Propsit.
Aquests sn alguns dels propsits i metes de l'ONU:
 Desarmament: el propsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulaci i/o limitaci de la fabricaci d'armament, especialment de les armes atmiques i "altres armes de destrucci massiva".
 Manteniment de la pau: promouen la pau per mitj d'un exrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; s a dir, l'ONU no t un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
 Assistncia Humanitria: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la poblaci que pateix de fam, que ha estat desplaada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per alg desastre natural.  ;
 Drets Humans: promouen el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creaci de les Nacions Unides desprs del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans.

Finanament.
El finanament de l'ONU prov de les contribucions fixes i voluntries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre massa d'un membre per a finanar les seves operacions, i per aix, ha imposat un limit (22% del pressupost) a les contribucions dels estats membres. Els principals estats que contribueixen a l'ONU (amb ms d'1% del pressupost) sn:

 Estats Units, 22%;
 Jap, 19,3%;
 Alemanya, 9,82%;
 Frana, 6,50%;
 Regne Unit, 5,57%;
 Itlia, 5,09%;
 Canad, 2,57%;
 Espanya, 2,53% ;
 Brasil, 2,39 %;
 Corea del Sud, 1,85 %;
 Pasos Baixos, 1,73%;
 Austrlia, 1,62 %;
 Xina, 1,53 %;
 Sussa, 1,27 %;
 Rssia, 1,20 %;
 Blgica, 1,12 %;
 Mxic, 1,08 %;
 Sucia, 1,02%;

Els programes especials de l'ONU no sn inclosos en el pressupost regular (com ho sn UNICEF, UNDP, UNHCR i WFP), i reben el seu finanament tan sols de les contribucions voluntries dels membres. El principal finanador d'aquests programes s Estats Units.

Secretaris Generals.


Vegeu tamb.
Unesco;

Models de Nacions Unides;

Enllaos externs.

  ONU;










































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2116" title="Omega" nonfiltered="1345" processed="1325" dbindex="1347">
L'Omega, s la darrera lletra de l'alfabet grec.


S'escriu   en majscula, i   en minscula.

Cosmologia: smbol de la proporci entre la densitat mitjana de l'Univers i la densitat crtica.   =  / c;
Cristianisme: smbol de la fi. S'utilitza per dir que Du no en t i per aix s'inclou al ciri pasqual amb l'alfa.
Electrnica: en majscula smbol de l'ohm.
Fsica: en minscula es el smbol de la velocitat angular.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2119" title="Oce Pacfic" nonfiltered="1346" processed="1326" dbindex="1348">

L'oce Pacfic, el cos ms gran d'aigua del mn, cobreix una tercera part de la superfcie terrestre, amb una rea de 179.7 milions de km. S'estn uns 15.500 km des del mar de Bering, al nord de l'rtic, fins als marges gelats de l'Antrtida (el mar de Ross) al Sud; el Pacfic ateny la seva mxima amplitud E-O aproximadament a 5 graus de latitud Nord, on s'estn per uns 19.800 km, des d'Indonsia fins a la costa de Colmbia. El lmit occidental de l'oce se situa sovint a l'estret de Malacca. El punt de ms fondria de la superfcie terrestre, la fossa de les Mariannes, est ubicat al Pacfic.

El Pacfic cont unes 25.000 illes, ms que tota la resta d'oceans junts, la majoria de les quals es troben al sud de l'equador.

Al llarg dels marges irregulars del Pacfic hi ha molts mars, els ms grans dels quals sn el mar de Clebes, mar del Corall, Mar de la Xina Oriental, mar del Jap, mar de Sulu, Mar de Tasmnia i la mar Groga. L'estret de Malacca uneix l'oce Pacfic i l'ndic a l'oest, i l'estret de Magallanes uneix el Pacfic i l'Atlntic a l'est. Aquests dos oceans tamb estan units pel canal de Panam a l'Amrica Central.

L'explorador portugus Fernando de Magallanes va batejar l'oce amb el nom de Pacfic, s a dir, tranquil. En el seu viatge des de l'estret de Magallanes fins a les Filipines, Magallanes va trobar l'oce tranquil. Per descomptat, el Pacfic no est sempre en calma; a les illes del Pacfic hi ha molts tifons i huracans, i les terres al voltant del Pacfic estan plenes de volcans i sovint sacsejades per terratrmols. Els tsunamis, deguts a terratrmols submarins han devastat moltes illes i han escombrat pobles sencers.

 Fons ocenic .

A la conca del Pacfic, el fons de l'oce s relativament uniforme, amb una profunditat mitjana d'uns 4.270 metres. Les irregularitats ms grans de l'rea sn pics submarins de pendents molt pronunciades i cims plans, conegudes en angls com seamounts. La part oest del sl consisteix en arcs muntanyosos que s'alcen sobre el mar com a grups d'illes, com les Illes Salom i Nova Zelanda, i fosses profundes, com la de les Marianes, o de les Filipines, i la de Tonga. La majoria de les fosses profundes sn adjacents als marges exteriors de l'ampla plataforma continental occidental.

Al llarg del lmit est de la conca Pacfica est la serralada Pacfica Est, que s una part de la serralada ocenica central. Amb una amplada d'uns 3000 km, t una alada d'uns 3 km sobre el sl mar adjacent.

Degut a que una rea relativament petita drena al Pacfic, i degut a la mida immensa de l'oce, la majoria dels sediments sn autignics o pelgics a l'origen. Els sediments autignics inclouen montmorillonita i filipsita. Els sediments pelgics derivats de l'aigua de mar inclouen argiles roges pelgiques i restes calcries de vida marina. Els sediments terrigens estan confinats a bandes estretes marginals a prop de la terra.

 Caracterstiques de l'aigua.

Les temperatures al Pacfic varien des del punt de congelaci a prop dels pols a uns 29 graus Celsius prop de l'equador. La salinitat tamb varia amb la latitud. L'aigua a prop de l'equador s menys salina que la de les latituds mitjanes degut a la precipitaci equatorial abundant al llarg de l'any. Cap als pols, la salinitat, com la temperatura, tamb s baixa, ja que existeix poca evaporaci d'aigua de mar a aquestes rees.

La circulaci superficial de les aiges del Pacfic s generalment en el sentit de les agulles del rellotge a l'Hemisferi Nord i en contra al Sud. El corrent nord-equatorial, circula cap a l'oest a la latitud de 15 N pels vents alisis, giren cap al nord prop de les Filipines per a esdevenir el clid corrent de Kuroshio, o del Jap. Girant cap a l'est a uns 450 N el Kuroshio es divideix i algunes aiges es mouen cap al Nord com el corrent Aleuti, mentre que la resta es mouen cap al sud per a reunir-se amb el corrent Nord Equatorial. El corrent Aleuti es divideix al aproximar-se a Nord Amrica i forma la base de un gir en contra de les agulles del rellotge al mar de Bering. El seu bra sud esdev el lent corrent de Califrnia, que flueix cap al sud.

El Corrent Sud Equatorial, que flueix cap a l'oest al llarg de l'equador, gira cap al sud a l'est de Nova Guinea, gira a l'est a uns 50 graus de latitud sud, i s'uneix al corrent de circulaci principal cap a l'oest del Pacfic Sud, que inclou el Corrent Antrtic Circumpolar que dna la volta a la Terra. A l'aproximar-se a la costa de Xile, el Corrent Sud Equatorial es divideix; una branca flueix al voltant del Cap d'Hornos i l'altra gira al nord per formar el corrent del Per, o de Humboldt.

 Clima .

Noms els interiors de les grans masses d'Austrlia, Nova Guinea, i Nova Zelanda escapen de la influncia climtica del Pacfic. A l'rea del Pacfic, hi ha cinc zones o regions climtiques diferents: les latituds mitjanes, els trpics, la regi del mons, la dels tifons, i l'equador (zona de calma). Els vents contra-alisis tenen lloc a les latituds mitjanes, al nord i al sud de l'equador, i porten canvis estacionals marcats a les latituds nord i sud. Ms a prop de l'equador, on estan la majoria de les illes, els vents constants alisis porten temperatures relativament constants al llarg de l'any de 21-27 graus Celsius.

La regi del mons est lluny al Pacfic oest entre el Jap i Austrlia. Les caracterstiques d'aquesta regi climtica sn vents que bufen de l'interior continental cap a l'oce a l'hivern i en la direcci oposada a l'estiu. En conseqncia, t lloc una marcada estaci de nvols i pluja. Els tifons causen sovint danys extensos a l'oest i al sud-oest del Pacfic. La freqncia ms gran de tifons existeix a un triangle que va del sud del Jap a les Filipines centrals a la Micronsia oriental. 

 Geologia .

La Lnia d'Andesita s la distinci regional ms significativa del Pacfic. Separa la part ms profunda, de roques gnies bsiques, de les rees continentals parcialment submergides de roques gnies cides dels marges. 
La lnia d'andesita segueix el lmit oest de les illes de Califrnia i passa al sud de les illes Aleutianes, al llarg del lmit est de la Pennsula de Kamtxatka, les Illes Kurils, Jap, les Mariannes, les Salom, i Nova Zelanda.
 
La discontinutat continua cap al nord-est al llarg del extrem oest de la Serralada Albatross al llarg de Sud-Amrica cap a Mxic, tornant a les illes de Califrnia. 
Indonsia, les Filipines, el Jap, Nova Guinea, i Nova Zelanda sn extensions cap a l'est dels blocs continentals d'Austrlia i sia i estan fora de la lnia d'Andesita.

En el cercle tancat de la lnia d'Andesita estan la majoria de fosses profundes, muntanyes volcniques submergides, i illes volcniques oceniques que caracteritzen la Conca Pacfica Central. s aqu que les laves basltiques flueixen lentament per a formar grans muntanyes volcniques en forma de cpula els cims erosionats de les quals formen arcs d'illes, cadenes, i arxiplags. Fora de la lnia d'Andesita, el vulcanisme s de tipus explosiu, i l'anomenat anell de foc del Pacfic s la zona ms volcnica de la Terra.

 Masses de terra.

La massa ms gran de l'Oce Pacfic s el continent d'Austrlia. A uns 3200 km al sud-est es troba el gran grup d'illes de Nova Zelanda. Gaireb totes les illes menors del Pacfic estan entre els 30N i 30S, estenent-se del sud-est asitic a l'illa de Pasqua; la resta de la conca pacfica no t illes, gaireb. El gran triangle de la Polinsia que connecta Hawaii, l'illa de Pasqua, i Nova Zelanda inclou els arxiplags de les illes Cook, illes Marqueses, illes Samoa, illes de la Societat, Tokelau, Tonga i Tuamotu. Al nord de l'equador i a l'oest de la lnia internacional de canvi de dia hi ha nombroses illes petites de la Micronsia, incloent les illes Carolines, les illes Marshall, i les Marianes. En el rac sud-oest del Pacfic estan les illes de la Melansia, dominades per Nova Guinea. Altres arxiplags de la Melansia sn Bismarck, Fiji, Nova Calednia, les illes Salom i Vanuatu. Les illes del Pacfic sn de quatre tipus bsics: illes continentals, illes altes, atol i plataformes de corall aixecades. Entre les illes continentals s'inclou Nova Guinea, Nova Zelanda i les Filipines. Aquestes illes estan estructuralment associades amb els continents propers. Les illes altes sn d'origen volcnic, i moltes contenen volcans actius. Entre aquestes estan illa de Bougainville, Hawaii i les illes Salom.

El tercer i quart tipus de illes sn les corallines. Els esculls de corall sn estructures baixes que han crescut sobre lava basltica sota la superfcie de l'oce. Un dels ms importants s la Gran Barrera al nord-est d'Austrlia. Un segon tipus d'illa formada de corall s la plataforma de corall aixecada, normalment ms gran que les illes baixes de corall, anomenada makatea. Per exemple Banaba (abans illes Oce) i Makatea a les Tuamotu, arxiplag de la Polinsia Francesa.

 Histria i economia .

Migracions humanes importants han tingut lloc al Pacfic en temps prehistrics, notablement a la Polinsia des de Tahit fins a Hawaii i Nova Zelanda. L'oce va ser albirat pels europeus a l'inici del segle XVI, primer per Vasco Nez de Balboa (1513) i desprs per Fernando de Magallanes, que el va creuar durant la seva circumnavegaci (1519-22). La resta del segle XVI, la influncia espanyola va ser creixent, amb vaixells navegants d'Espanya a les Filipines, Nova Guinea, i les illes Salom. Durant el segle XVII els holandesos, navegant pel sud d'frica, van dominar el comer i les descobertes; Abel Janszoon Tasman va descobrir Tasmnia el (1642) i Nova Zelanda. El segle XVIII va estar marcat per l'exploraci per part dels russos d'Alaska i les illes Aleutianes, els francesos a la Polinsia, i els britnics en els tres viatges de James Cook--al Pacfic Sud i Austrlia, Hawaii, i el nord-oest americ del Pacfic.

L'imperialisme del segle XIX va resultar en l'ocupaci del Pacfic per les potncies occidentals. Es van fer contribucions significants al coneixement oceanogrfic als viatges del H.M.S. Beagle als anys 1830, amb Charles Darwin a bord; el H.M.S. Challenger durant els 1870; la U.S.S. Tuscarora (1873-76); i l'alemany Gazelle (1874-76). Encara que els Estats Units van prendre les Filipines el 1898, el Jap controlava el Pacfic oest el 1914, i va ocupar moltes altres illes durant la II Guerra Mundial. Al final d'aquesta guerra, la flota del Pacfic americana era l'amo virtual de l'oce.

Hi ha disset estats independents al Pacific: Austrlia, Fiji, Jap, Kiribati, Illes Marshall, Estats Federats de Micronsia, Nauru, Nova Zelanda, Palau, Papua Nova Guinea, Filipines, Samoa, Illes Salom, Repblica de Xina (Taiwan), Tonga, Tuvalu, i Vanuatu. Onze d'aquestes nacions han arribat a la seva total independncia a partir dels anys 1960. Les Illes Mariannes Nord s'autogovernen amb la poltica exterior menada per Estats Units, i les Illes Cook i Niue estan en relacions similars amb Nova Zelanda. Tamb al Pacfic hi ha l'estat americ de Hawaii i diversos territoris i possessions d'Austrlia, Xile, Frana, Jap, Nova Zelanda, el Regne Unit, i els Estats Units.

L'explotaci de la riquesa mineral del Pacfic est temperada per les grans profunditats oceniques. En aiges poc profundes lluny de les costes d'Austrlia i Nova Zelanda, s'extreu petroli i gas natural i es cullen perles a les costes d'Austrlia, Jap, Papua Nova Guinea, Nicaragua, Panam, i les Filipines, encara que cada cop menys. La riquesa ms gran del Pacific s la pesca. Les aiges costaneres dels continents i les illes ms temperades crien bacall, salm, sardina, peix espasa, i tonyina. El 1986, les nacions membres del Frum Pacfic Sud van declarar l'rea com a zona lliure nuclear en un esfor d'aturar les proves nuclears i prevenir l'abocament de residus nuclears.

 Bibliografia .
 Barkley, R.A., Oceanographic Atlas of the Pacific Ocean (1969);
 Cameron, I., Lost Paradise (1987);
 Couper, A., Development in the Pacific Islands (1988);
 Crump, D.J., ed., Blue Horizons (1980);
 Gilbert, John, Charting the Vast Pacific (1971);
 Lower, J.  Arthur, Ocean of Destiny:  A Concise History of the North Pacific, 1500-1978 (1978);
 Oliver, D.L., The Pacific Islands, 3d ed.  (1989);
 Ridgell, R., Pacific Nations and Territories, 2d ed.  (1988);
 Soule, Gardner, The Greatest Depths (1970);
 Spate, O.H., Paradise Found and Lost (1988);
 Stanley, David, Moon Handbooks South Pacific (2004);
 Terrell, J.E., Prehistory in the Pacific Islands (1986).


Basat en el text de domini pblic de US Naval Oceanographer











































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2120" title="Osstia del Nord - Alnia" nonfiltered="1347" processed="1327" dbindex="1349">



Osstia del Nord - Alnia (en rus                                      , Respblika Sevrnaia Ostia-Alnia; en osseta                                  , C gat Irystony Alanijy Respublik ) s una repblica caucsica de la Federaci Russa. T una extensi de 8.000 km i una poblaci 678.600 habitants (2000). La seva capital s Vladikavkaz. Els ossetes parlen una llengua propera al persa que s'anomena osseta. Existeix tamb a Gergia una altra repblica d'ossetes que es diu Osstia del Sud.

Vegeu tamb: Osstia;

Histria.
Els alans i la influncia de Bizanci.
El territori d'Ossetia del Nord, una regi agrcola molt frtil i part d'una ruta comercial clau a travs de les Muntanyes del Caucas, va ser habitat durant milers d'anys per tribus Vainakh. Els avantpassats dels actuals ossetes, els alans, eren un poble de llengua persa, nmades i bellicosos, que s'installaren al Caucas sobre el s.VII. Dos segles ms tard foren convertits al cristianisme per missioners bizantins, i s'establ l'arquebisbat d'Alnia Occidental, sota l'autoritat del Patriarcat de Constantinoble. Alnia fou aleshores un regne fort al Caucas, beneficiant-se en gran part de la llegendria Ruta de la Seda fins a la Xina, que passava a travs del seu territori. De l'edat mitjana endavant, Alnia fou aclaparada per enemics externs i va patir nombroses invasions. Les invasions del mongols i ttars al s.XIII delmaren la poblaci, que aleshores ja rebia el gentilici d'ossetes.  Al segle XVII els kabardins van introduir-hi l'Islam. Les incursions del Khanat de Crimea i l'Imperi Otom foraren Alnia/Osstia a una aliana amb Rssia el segle XVIII. 
Dominaci russa i era sovitica.
El 1806 Osstia era ja la primera gran rea del Caucas que va restar sota la dominaci russa, iniciada amb la fundaci de Vladikavkaz com a primer enclavament militar rus.
L'arribada dels russos acceler el desenvolupament de la regi, amb l'establiment d'indstries i la construcci de connexions viries per a vncer l'allament d'Ossetia. L'anomenada Carretera Militar de Gergia, que s encara un enlla de transport crucial a travs de les muntanyes, va ser  construda el 1799. De gran importncia fou tamb la construcci d'una lnia de ferrocarril entre Vladikavkaz i Rostov del Don(Rssia). Malgrat la russificaci de la cultura tradicional, la millora de les comunicacions va estimular la cultura local: a finals del segle XVIII s'imprimien els primers llibres en osset. A meitats del segle XIX, Osstia passava a formar part de la regi russa de Terskaia. Desprs de la Revoluci Russa, Osstia del Nord form part de l'efmera Repblica Sovitica de Muntanya (1921). El 7 de juliol de 1924 es convert en l'blast autnom d'Osstia del Nord i, el 5 de desembre de 1936, en la Repblica Socialista Sovitica Autnoma d'Osstia del Nord, depenent de la Repblica Socialista Federada Sovitica de Rssia. A la Segona Guerra Mundial, la capital Vladikavkaz resist l'atac dels nazis i marc l'extrem oriental de la invasi. El 1944, Osstia del Nord incorpor el districte de Prigorodni, a la dreta del riu Terek, i que havia format part de la RSSA de Txetxnia-Ingixia, com a conseqncia de les deportacions massives de els txetxens i Inguixos que Stalin va ordenar de sota l'acusaci d'haver collaborat amb els nazis. Amb el posterior retorn dels exiliats, el conflicte territorial pel districte de Prigorodni s'ha mantingut viu fins l'actualitat. 

Desprs de la URSS.
La dissoluci de la Uni Sovitica va comportar tensions tniques per als ossetes, que es dividiren entre la Repblica d'Osstia del Nord-Alnia (1991), a la Federaci Russa, i Osstia del Sud, en territori de Gergia. El desembre de 1990 Gergia va abolir l'autonomia d'Osstia del Sud, provocant una fugida de poblaci local cap a Osstia del Nord, accentuant les tensions tniques amb els ingixos al districte de Prigorodni. El conflicte a la vena Txetxnia tamb ha afectat sovint Osstia del Nord, com pos de manifest l'assalt de l'ecola de Beslan amb ms de 300 vctimes civils.

Demografia.
Poblaci: 710,275 (2002);
Urbana: 464,875 (65.5%);
Rural: 245,400 (34.5%);
Masculina: 336,035 (47.3%);
Femenina: 374,240 (52.7%);
 
Grups tnics;
La poblaci osseta de la repblica s fonamentalment cristiana amb una minoria musulmana.
Segons el Cens rus (2002), els ossetes sn el 62,7% de la poblaci de la repblica.  Altres grups inclouen els russos (23,2%), ingixos (3%), armenis (17.147, o 2,4%), kumyks (12.659, o 1,8%), georgians (10.803, o 1,5%), ucranesos (0,7%), txetxens (3.383, o 0,5%), i altres minories cadascuna amb menys del 0,5% del total de la poblaci. 3.283 persones (0,5%) no indicaren nacionalitat en el cens. 



Subdivisi administrativa.
A banda de la capital Vladikavkaz, sota jurisdicci de la repblica, Osstia del Nord-Alnia est dividida en els segents districtes i les corresponents capitals administratives:

Alagirski (Alagir). ;
Ardonski (Ardon). ;
Digorski (Digora). ;
Irafski. ;
Kirovski. ;
Mozdokski (Mozdok). ;
Pravobereni (Beslan). ;
Prigorodni. ;

Economia.
Malgrat el pes econmic d'acollir una poblaci de refugiats important, Osstia del Nord s l'economia ms desenvolupada del nord del Caucas. s el territori ms urbanitzat i majoritriament industrialitzat, amb fbriques que produeixen metalls (plom, zenc, tungst, etc...), electrnica, productes qumics, i aliments. L'agricultura local es basa en el bestiar, especialment ovelles i cabres, i el cultiu de gra, fruita, i cot.

Enllaos externs.
General.
 Pgina oficial del President de la Repblica;
 Pgina Oficial del Parlament de la Repblica d'Osstia del Nord-Alnia;
 Osstia: Histria, cultura, poltica, notcies;
 Vistes d'Osstia del Nord-Alnia;
  Benvinguts a Osstia del Nord (per Toma Kulieva) (tamb en osseta);

Educaci.
 Universitat Estatal d'Osstia del Nord;
 Acadmia Mdica Estatal d'Osstia del Nord;
 Institut Superior d'Administraci d'Empreses;
 Institut de les Civilitzacions;

Mitjans d'informaci.
 Versi electrnica del diari republic Osstia del Nord (Sevrnaia Ostia).
 Portal d'informaci d'Osstia del Nord 15a Regi (15i Region).



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2121" title="blast" nonfiltered="1348" processed="1328" dbindex="1350">
Un blast (en rus i ucrans         , en blgar        ) s el nom que es dna a algunes entitats subestatals de Bulgria, la Federaci Russa, Ucrana i la desapareguda Uni Sovitica.  

En els llocs citats, els blasti sn la divisi immediatament inferior als estats, i sn posteriorment dividits en districtes anomenats raioni (rus:        ; ucrans:       ). El terme s sovint tradut com a provncia o regi.

A Bulgria, la primera subdivisi de l'estat s en regions, les quals es divideixen en blasti.

A Bielorssia les provncies es designen amb un terme similar, vblasts (          ).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2123" title="Octedre" nonfiltered="1349" processed="1329" dbindex="1351">


Un octedre o octaedre (del llat  octaedros, i del grec oktedros) s un poliedre amb vuit cares. Un octedre regular s un slid platnic compost de vuit cares, cada una de les quals s un triangle equilter quatre de les quals es troben en cada vrtex. L'octedre regular s una classe especial d'antiprisma triangular  i de bipirmide quadrada.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2125" title="krug" nonfiltered="1350" processed="1330" dbindex="1352">
krug s un terme que indica una subdivisi administrativa en alguns estats eslaus. La seva etimologia s similar a la de Kreis en alemany, cercle (en el sentit d'una divisi administrativa), tot i que es tradueix a l'alemany com a Bezirk: krug s literalment una cosa "envoltant".

Llista dkrugs autnoms de Rssia:
Aga Buritia;
Evnkia o Evenki;
Iamlia o Iamalo-Nenets;
Khntia-Mnsia o Khanti-Mansi;
Permikia o Komi-Permiak;
Korikia;
Nentsia o Nenets;
Taimria o Taimir;
Txukotka;
Ust-Orda Buritia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2129" title="Khntia-Mnsia" nonfiltered="1351" processed="1331" dbindex="1353">

Khntia-Mnsia, o Khanti-Mansi (en rus       -                                       (Khanti-Mansiski avtonomni krug   Iurg)), s un districte autnom (subjecte federal) o krug de Rssia que pertany a la provncia de Tiumn. T una extensi de 523.100 km, s a dir, una mica ms petit que la pennsula Ibrica, i una poblaci al voltant del mili i mig d'habitants. La capital s Khanti-Mansisk.

 Geografia .
Ocupen un territori comprs entre el curs dels rius Obi/As, Konda/Khontng-J i Irtish i els seus afluents (Nazym, Kempaz, Visim, Pelymka/Plm, Kazym i Txulga) i entre els Urals (amb el Gora Narodnaja, 1.894 m).

 Economia .
L'economia tradicional de caa i pesca ha estat substituda per la indstria qumica i extractiva, ja que existeixen explotacions de gas que hi han portat centenars de milers de treballadors des d'altres parts de la Federaci Russa, cosa que ha posat en perill no noms la cultura autctona sin tamb l'entorn natural de la regi, i aix ha aixecat veus de protesta entre els habitants.

Demografia.
Khantia-t una poblaci dispersa de 1,432,817 segons el Cens rus (2002). La capital s Khanty-Mansiysk, amb 53,953 habitants, per les principals ciutats sn Surgut (285,027), Nizhnevartovsk (239,044), i Nefteyugansk (107,830). La poblaci indgena (Khanti, Mansi, Nenets) noms sn el 2% de la poblaci. L explotaci de gas natural a Khntia-Mansia ha atret immigrants d'arreu de la Uni Sovitica, principalment russos, ucranesos, ttars i baixkirs.


 Poltica .
El territori s un districte autnom de la Federaci Russa, per com que els pobles nadius sn minoria, sn exclosos de les decisions. Funciona com a qualsevol altre districte rus, noms que tenen disposicions especials per a salvaguardar l autonomia dels pobles autctons.

L escolaritzaci es fa en rus, tot i que ambdues llenges hi sn ensenyades. Darrerament s ha publicat els diaris Khanti Yasang i Liuma Seripos, 40 minuts a la setmana a la rdio i 25 minuts a la televisi.

Darrerament s han creat organitzacions com Kolta Kup (Home del riu Obi) per defensar els interessos dels nadius al districte, i que ha propulsat l'ensenyament a les escoles en llengua nadiua. Tamb formen part de l'Assemblea de Pobles del Nord juntament amb nenets i selkup.

 Histria .
Antigament, sobretot els mansis, eren guerrers i es resistiren als russos, organitzant diversos principats, com els de Kazym, Lyapin, Obdorsk, Koda, Pelym i Belogorye, tots ells amb uns milers d'habitants. Els russos destruren 41 pobles khantis el 1501, per no foren sotmesos fins que Jermak els va vncer a la batalla de Chiuvad el 1581. Els darrers principats (Konda) no seran incorporats fins el 1644.

Durant el segle XIII havien estat tributaris del principat de Novgorod, i cap el segle XIV hi arribaren les primeres incursions de russos i ttars. L rab Al Garnati va definir el seu pas com a Djugra (o b gria). El 1478 foren tributaris de Moscvia, que el 1483 va capturar al prncep Moldan de Konda i el 1499 s enfront als prnceps de Iugra i Konda, Semyon Kurbski, Pyotr Ushatyi i Vassili Gavrilov; i cap el 1584 els russos comenaren a establir-se al seu territori com a conseqncia de la seva marxa cap a l'Oest, i tamb intentaren imposar-los la religi ortodoxa. Els mansis resistiren ferotgement i per aix van patir grans prdues. Kyntsha de Konda es va sotmetre al tsar el 1680 i va rebre alguns presents. El 1711-1722 Pere el Gran orden que qui no fos aconvertit a l'ortodxia fos condemnat a mort i executat. I els prnceps Vassili i Fyodor de Pelym i Konda es russificaren. El principat khanti de Konda, sota el comandament dels prnceps Satyga (revoltat el 1715 amb 600 homes) i Ossip Grigoriev (1732-1747), intent oposar-se a la cristianitzaci, per el seu successor Vlass Osipov fou educat en una escola parroquial.

En el segle XIX foren subjugats econmicament amb ajuda del sistema combinat de deutes i licor pels oficials i mercaders russos. Els colons russos els arrabassaren les millors terres, amb l'nim d'extingir-los. Tot i aix, el 1842 un dels mestres de la regi descendent dels Ossipov, Aleksandr Satygin, reclam el ttol de prncep de Konda.

La colonitzaci s accentuar des de l'poca de Stalin. El 1930 es constitu el Districte Nacional dels Khanti i Mansi, amb 754.900 kilmetres quadrats i 77.000 habitants, dividits entre 44 sel'soviets (soviets rurals) i les ciutats de Samaranovo (1.290 h), Surgut (1.307 h) i Berezov (1.377 h); el 1957 es va fundar l'nic diari, en khanti, Lenin Pant Khuvat (Senderi de Lenin), i aix juntament amb la gramtica khanti de Matthias Castrn del 1859 i mansi del 1858, i l'assaig idiomtic Untger vogulen und ostjaken d'Ahlquist del 1880, va possibilitar un sorgiment d'autors khantis com Mikul Shulgin (1940), Prokopi Saltykov, Vladimir Voldin, Roman Rugin i Maria Vagatova. Per els idiomes han estat expressament fragmentats i ensenyats en diverses modalitats, i amb la collectivitzaci es va practicar una russificaci forada; els intellectuals i petits propietaris khanti i mansi foren assassinats sota l'acusaci de contrarevolucionaris i kulaks, aix com els xamans, els santuaris sagrats foren destruts i els nens escolaritzats. El 1933 protagonitzaren la revolta de Kazym, violentament aixafada per l'Exrcit Roig, qui bombardej els seus campaments.

Tanmateix, la cooperativitzaci ha trencat la unitat i solidaritat interclnica, i la posada a punt del far west comunista els ha fet vctimes de la russificaci, l'alcoholisme i la degradaci ecolgica del territori, iniciada en la dcada dels seixanta i les prospeccions petrolfers i de gas, que han provocat una emigraci massiva que els ha minoritzat el seu nombre al Districte (del 9,2 % el 1959 a l'1,8 % el 1989 els khanti), i del 6,2 % el 1938 al 0,6 % el 1989 els mansi).  Per aix, juntament amb nenets i selkup fundaren l'Associaci de Pobles del Nord, i el 31 de setembre del 1990 tallaren el pont del riu a la carretera Raduzhi-Variogan perqu els russos els mataven els rens i en protesta per la mort violenta de 26 khantis i nenets. Els consells tribals dirigeixen l'Associaci. El 1991 protestaren davant el Soviet Suprem l'explotaci de petroli a Tyanovsk, per com a resposta 35 famlies khanti (211 persones) foren deportades de la seva llar. 

Alguns intellectuals khanti han proposat la formaci d'una nova regi autnoma khanti als marges dels rius Kazym i Sosva, on l'explotaci dels dipsits de petroli i gas ha estat prohibit. La taxa de sucidis s molt alta, i l'esperana de vida ronda els 40-45 anys.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Khntia-Mnsia;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2134" title="Oce ndic" nonfiltered="1352" processed="1332" dbindex="1354">

L'oce ndic (rab Bahr al-Hind) s la tercera massa d'aigua ms gran del mn, i cobreix aproximadament el 20% de la superfcie de la Terra. Est limitat al nord pel sud de l'sia, a l'oest per la pennsula Arbiga  i l'frica, a l'est per la pennsula de Malacca, les illes de la Sonda  i Austrlia, i al sud per l'Antrtida. Est separada de l'oce Atlntic pel meridi 20 graus est, al sud de l'frica, i de l'oce Pacfic pel meridi 147 graus est. El punt ms septentrional de l'oce ndic s situat aproximadament als 30 graus nord de latitud, al golf Prsic. L'oce fa aproximadament 10.000 km d'ample entre les puntes meridionals de l'frica i d'Austrlia; la seva rea s de 73.556.000 km, incloent-hi la mar Roja i el golf Prsic. El volum de l'oce s'estima en 292.131.000 km. Petites illes en puntegen les vores continentals. Els estats independents de l'ndic sn Madagascar (abans Repblica Malgaixa), la quarta illa ms gran del mn; les Comores, les Seychelles, les  Maldives, Maurici i Sri Lanka. Indonsia el voreja. La importncia de l'oce com a ruta de trnsit entre sia i frica n'ha fet un focus de conflictes. A causa de la seva extensi, de tota manera, cap naci l'ha dominat amb xit fins a l'inici del segle XIX, quan Anglaterra en controlava la majoria de la terra perimetral.  

 Medi fsic .

Les plaques africanes, ndiques i antrtiques convergeixen a l'oce ndic. Els seus contactes estan marcats per branques de la dorsal central ocenica, que forma una Y invertida, amb l'arrel que va cap al sud des del lmit de la plataforma continental a prop de Mumbai, a l'ndia. Les conques est, oest i sud estan subdividides en conques ms petites per serralades submarines. Les plataformes continentals sn estretes, d'uns 200 km d'amplada de mitjana. Una excepci n's la costa oest d'Austrlia, on l'amplada de la plataforma excedeix els 1.000 km. La profunditat mitjana de l'oce s de 3.890 m. El seu punt ms profund, la fossa de Java, es troba a uns 7.450 m. Al nord dels 50 graus de latitud sud, el 86% de la conca s coberta de sediments pelgics, la majoria fets de globigerina. El restant 14% est entapissat de capes de sediments terrgens. Els sediments glacials dominen les latituds meridionals extremes.

 Clima .
El clima al nord de l'equador est afectat per un sistema de vents monsnics. Vents forts del nord-est hi bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sud i oest. A la mar d'Arbia els violents monsons porten pluja al subcontinent indi. A l'hemisferi sud, els vents sn generalment ms suaus, per les tempestes d'estiu a prop de Maurici poden ser fortes. Quan els monsons canvien, els ciclons poden colpejar de vegades les costes de la mar d'Arbia i del golf de Bengala.

 Hidrologia .
Entre els pocs grans rius que flueixen a l'ndic trobem el Zambesi, el Shatt-al-Arab (format per la uni del Tigris i l'Eufrates), l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra i l'Irauadi. Els corrents martims estan molt influenciats pels monsons. Els corrents dominants sn dos: un a l'hemisferi nord, que es mou en el sentit de les agulles del rellotge, i un altre al sud de l'equador que gira en sentit contrari. Durant el mons d'hivern, de tota manera, els corrents del nord canvien de direcci. La circulaci en aiges profundes est controlada principalment pels fluxos de l'oce Atlntic, la mar Roja i els corrents antrtics. Al nord dels 20 graus de latitud sud la temperatura mnima  superficial s de 22C, i supera els 28C cap a l'est. Al sud dels 40 graus de latitud sud, les temperatures baixen rpidament. La salinitat superficial de l'aigua va de 32 a 37 parts per 1.000; la ms alta t lloc a la mar d'Arbia i en un cintur entre el sud de l'frica i el sud-oest d'Austrlia. Es troben icebergs al llarg de tot l'any a uns 65 graus de latitud sud. El lmit nord dels icebergs s d'uns 45 graus de latitud sud.

 Economia .
La calor de l'oce ndic mant la producci de plancton baixa, excepte al llarg dels lmits septentrionals i en alguns punts concrets; la vida marina hi s, doncs, limitada. La pesca est limitada als nivells de subsistncia. La funci econmica ms important s el transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven a l'orient i en tornaven amb sedes, estores, te i espcies. L'oce ndic tamb s important pel transport de petroli des del sud-est asitic fins als pasos occidentals. El petroli s el recurs ms significant de la regi, i s'extreu principalment del golf Prsic.

 Histria .
Les civilitzacions ms antigues, a les valls del Nil, l'Eufrates, el Tigris i l'Indus, al sud-est d'sia, s'han desenvolupat a prop de l'ndic. Durant la primera dinastia d'Egipte (aprox. 3000 aC), es van enviar alguns mariners a aquestes aiges, que viatjaren cap a la regi del Punt. Els vaixells que en tornaven duien or i esclaus. Els fenicis del tercer millenni abans de Crist segurament tamb hi van arribar, per no hi van establir cap assentament.
Els grecs i romans tamb en sabien alguna cosa, de l'oce (Indicus Oceanus); l'autor desconegut del Periple per la mar Eritrea descriu ports i les costes de l'frica i l'ndia al voltant del segle II desprs de Crist: L'Oce tenia tres golfs principals: El sinus Perimulicitis (Golf de Siam), seguit pel Quersons Auric (Chersonesis Aurea) que era probablement la pennsula Malaia  a la part dels estrets de la seva zona meridional;  i el Sinus Gangetious, o Golf de Bengala. 

Els indonesis van creuar l'ndic per a establir-se a Madagascar. Es creu que Marco Polo (c. 1254-1324) va tornar de l'Extrem Orient per l'estret de Malacca. Les expedicions xineses d'exploraci van arribar a l'est d'frica cap al segle XV, per els mercaders rabs van dominar el comer a l'ndic abans que Vasco da Gama dobls el cap de Bona Esperana el 1497 i desprs navegus cap a l'ndia, amb qu es convertia en el primer europeu que va fer-ho. Els pobles antics que vivien a la vora de l'oce van intentar controlar les seves rutes comercials, infructuosament. Portugal va intentar assolir-ne el domini durant ms d'un segle, fins que el va perdre a mitjan segle XVII. La Companyia Holandesa de les ndies Orientals (1602-1798) va cercar el control del comer amb l'orient per l'oce ndic. Frana i Anglaterra van establir companyies de comer en aquesta rea, que Anglaterra va arribar a dominar cap al 1815.

L'obertura del canal de Suez, el 1869, va reviure l'inters europeu per l'orient, per cap naci en va aconseguir el domini del comer. Des de la Segona Guerra Mundial el Regne Unit s'ha retirat de la regi, on ha estat parcialment substitut per l'ndia, l'antiga Uni Sovitica i els Estats Units. Els pasos en vies de desenvolupament que voregen l'oce, de tota manera, volen que sigui una "zona de pau" amb vies de navegaci d's lliure.

Dades.
Una decisi de l'any 2000 de l'Organitzaci Hidrogrfica Internacional delimita un cinqu oce, l'oce Antrtic, a partir de les parts ms meridionals de l'Atlntic, de l'ndic i del Pacfic. El nou oce s'estendria des de les costes de l'Antrtida al nord del 60 graus de latitud sud, coincidint amb el lmit del Tractat Antrtic.

rea.
 total: 68.556 milions de km;
 nota: inclou la mar d'Andaman, la mar d'Arbia, el golf de Bengala, el sud-oest d'Austrlia, el golf d'Aden, el golf d'Oman, el canal de Moambic, el  golf Prsic, la mar Roja, l'estret de Malacca i altres braos d'aigua tributaris.

Comparativa d'rea: unes 5,5 vegades la dels Estats Units.

Lnia de costa.
66.526 km

Elevacions extremes.
 punt ms baix: Fossa de Java (7.258 m);
 punt ms alt: 0 m;

Medi ambient - actualitat.
Espcies marines en perill: dugongs, foques, tortugues i balenes.

Ports principals .
Calcuta, Chennai i Mumbai a l'ndia;
Colombo a Sri Lanka;
Durban i Richards Bay a Sud-frica;
Jakarta a Indonsia;
Fremantle a Austrlia ;

Bibliografia.
 Braun, D., The Indian Ocean (1983);
 Chandra, S., ed., The Indian Ocean (1987);
 Chaudhuri, K.  N., Trade and Civilization in the Indian Ocean (1985);
 Cousteau, Jacques-Yves, and Diole, Philippe, Life and Death in a Coral Sea (1971);
 Cubitt, Gerald, Islands of the Indian Ocean (1975);
 Das Gupta, A., and Pearson, M.N., India and the Indian Ocean (1987);
 Dowdy, W.  L., and Trood, R., eds., The Indian Ocean (1985);
 Kerr, A., ed., Resources and Development in the Indian Ocean Region (1981);
 Nairn, A.  E., and Stehli, F.  G., eds., The Ocean Basins and Margins, Vol.  6:  The Indian Ocean (1982);
 Ostheimer, John M., ed., The Politics of the Western Indian Ocean Islands (1975);
 Toussaint, Auguste, The History of the Indian Ocean, trans.  by June Guicharnaud (1966).





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2136" title="Oce Antrtic" nonfiltered="1353" processed="1333" dbindex="1355">


L'oce Antrtic (tamb anomenat oce Glacial Antrtic) s la massa d'aigua que envolta el continent antrtic. s el quart ms gran del mn (noms s ms petit l'oce rtic) i l'ltim que va ser definit, ja que no fou fins a la primavera de l'any 2000 que l'Organitzaci Hidrogrfica Internacional va definir un cinqu oce a partir de les porcions meridionals dels oceans Atlntic, ndic i Pacfic. El nou oce s'estn des de la costa de l'Antrtida fins als 60 graus de latitud sud, que coincideix amb el lmit del Tractat Antrtic. 

Coordenades geogrfiques: 65 00 S, 0 00 E (nominalment), per l'oce Antrtic t la propietat nica de ser un cos d'aigua que envolta completament el continent de l'Antrtida; inclou els 360 graus de longitud.

rea total: 20.327 milions de km. Inclou el mar d'Amundsen, el de Bellingshausen, part del pas de Drake, el mar de Ross, una petita part del mar de Scotia, el mar de Weddell i altres masses d'aigua tributries. ;

 Lnia de costa: 17,968 km.

 Clima .
Les temperatures de l'aigua varien dels 10C als -2C. Tempestes ciclniques viatgen cap a l'est a travs del continent i sovint sn intenses a causa del contrast de temperatura entre el gel i el mar obert. L'rea d'oce des d'aproximadament 40 graus de latitud sud fins al cercle polar antrtic t els vents ms forts de mitjana que es troben a la Terra. A l'hivern l'oce es gela cap enfora fins als 65 graus sud de latitud al sector Pacfic i els 55 graus al sector Atlntic, amb les temperatures de superfcie que baixen molt per sota dels 0 graus; a alguns punts costaners els vents intensos persistents de l'interior mantenen la lnia de costa sense gel durant l'hivern.

 Terreny .
L'oce Antrtic s profund, de 4.000 a 5.000 metres a la majoria de la seva extensi, amb noms rees limitades d'aiges poc profundes. La plataforma continental antrtica s generalment estreta i inusualment profunda, amb la vora a profunditats de 400 a 800 metres (la mitjana global s de 133 metres). La capa de gel antrtica creix des d'una mitjana mnima de 2,6 milions de quilmetres quadrats al mar fins a uns 18,8 milions de quilmetres quadrats al setembre, ms de 7 vegades en rea. El corrent antrtic circumpolar, de 21.000 km de longitud, es mou perptuament cap a l'est; s el corrent ocenic ms fort, i transporta 130 milions de metres cbics d'aigua per segon -100 vegades el flux de tots els rius.

 Extrems d'elevaci.
 Punt ms baix: -7.235 m a la punta sud de la Fossa de les Sandwich del Sud.
 Punt ms alt: 0 m (el nivell del mar).

 Recursos naturals .
Jaciments de gas i de petroli probablement grans i possiblement enormes als marges continentals; nduls de mangans; dipsits de sorra i grava; aigua dola als icebergs; pesca abundant. 

 Perills naturals .
Grans icebergs amb calats de bastants centenars de metres; petits blocs de gel i fragments d'iceberg; gel mar (generalment de 0,5 a 1 metre de gruix) amb variacions dinmiques a curt termini i grans variacions anuals i interanuals; una plataforma continental profunda coberta de dipsits glacials que varien molt en distncies curtes; vents forts i ones altes durant una gran part de l'any; gla als vaixells, especialment de maig a octubre; gran part de la regi s lluny dels punts de socors.

 Temes ambientals actuals.
La radiaci solar ultraviolada resultant del forat de la capa d'oz antrtica dels darrers anys ha redut la producci primria marina (fitoplncton) en un 15%, aproximadament, i ha danyat l'ADN d'alguns peixos; la pesca illegal, no comunicada ni regulada en anys recents, especialment la pesca (moltes vegades per arrossegament) d'unes cinc a sis vegades (s una estimaci) ms de llu austral que la pesca regulada; aix tamb t com a resultat una mortalitat alta d'ocells marins. 

 nota: la poblaci de foques (ara protegides) s'est recuperant desprs d'una sobreexplotaci severa els segles XVIII i XIX.

 Medi ambient: acords internacionals .
L'oce Antrtic est subjecte a tots els acords internacionals sobre els oceans mundials. A ms, est subjecte a acords especfics de la regi: la Comissi Balenera Internacional, que prohibeix la pesca de balenes al sud dels 40 graus sud, i al sud dels 60 graus sud entre els 50 graus oest i els 130 graus oest]); la Convenci sobre la Conservaci de Foques Antrtiques, que limita la captura de foques; la Convenci sobre la Conservaci de Recursos Marins Vivents de l'Antrtida, que en regula la pesca.
 nota: moltes nacions prohibeixen l'exploraci i explotaci de recursos minerals al sud del front polar de la Convergncia Antrtica, que s una lnia fluctuant al mig del corrent antrtic circumpolar i serveix de lnia de divisi entre les aiges superficials molt fredes del pol i les aiges ms clides del nord. s la millor definici natural del lmit septentrional de l'oce Antrtic. El front i el corrent s'estenen enterament al voltant de l'Antrtida, arribant ms avall dels 60 graus sud a prop de Nova Zelanda i a prop de 48 graus sud a la part ms meridional de l'oce Atlntic, coincidint amb la mxima penetraci dels vents contraalisis cap al sud.

 Economia .
Entre l'1 de juliol de 1998 i el 30 de juny de 1999 es van pescar 119.898 tones, el 85% de les quals era de krill i el 14% de llu negre o llu austral (Dissostichus eleginoides). Es van adoptar acords internacionals cap al final del 1999 per a reduir la pesca illegal i no regulada, que a la temporada 1998-1999 va desembarcar de cinc a sis vegades ms llu austral que el regulat. A l'estiu antrtic 1998-1999, 10.013 turistes, la majoria en vaixell, van visitar l'oce Antrtic i l'Antrtida, i 9.604 l'any anterior.

 Ports .
Els de la base Esperanza, l'estaci Mawson, l'estaci McMurdo, l'estaci Palmer, la base Scott i diversos ancoratges aiges endins de l'oce Antrtic.
 nota: Hi ha pocs ports al sector sud de l'oce Antrtic; el gel en limita l's a curts perodes al pic de l'estiu; fins i tot aix, a alguns no s'hi pot entrar sense l'escorta dels trenca-gels; la majoria de ports antrtics estan operats per estacions de recerca governamentals i, excepte en cas d'emergncia, no estan oberts a vaixells comercials o privats; els vaixells de qualsevol port a ms de 60 graus sud estan subjectes a inspecci per part dels observadors del Tractat Antrtic.

 Transports i comunicacions .
El pas de Drake, entre el cap d'Hornos (a la punta meridional de l'Amrica del Sud) i les illes Sandwich del Sud, ofereix un cam alternatiu al canal de Panam.

 Disputes internacionals .
El Tractat Antrtic ajorna sine die qualsevol reclamaci; diferents sectors (alguns dels quals en part se superposen) sn reclamats per l'Argentina, Austrlia, Frana, Noruega, Nova Zelanda, el Regne Unit i Xile; la majoria de la resta de nacions (incloent-hi els Estats Units) no reconeixen les reclamacions martimes d'altres estats sobirans i no n'han fet (encara que els EUA es reserven el dret de fer-ne); no s'han fet reclamacions formals en el sector comprs entre els 90 graus oest i els 150 graus oest. 



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2137" title="Pintura" nonfiltered="1354" processed="1334" dbindex="1356">




La pintura s l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfcie mitjanant formes i colors.

La prctica de l'art de pintar, consisteix en aplicar, a una superfcie determinada : un full de paper, un llen, un mur, una fusta, un retall de teixit, etc. una tcnica determinada, per obtenir una composici de formes, colors, textures, traos, etc. donant lloc a una obra segons principis esttics.

Una pintura s el suport pintat : mur, quadre, lmina, etc., per exemple : l'aquarella de J.M.W. Turner que illustra aquest article o un quadre de Joan Mir sn pintura.

La classificaci de la pintura pot atendre a criteris temtics : la pintura histrica, la pintura de gnere, etc.; o a criteris histrics basats en els perodes de l'Histria de l'Art, aix parlem de Pintura prehistrica, de Pintura gtica i en general de qualsevol perode de l'Histria de la Pintura.

Finalment, el mot pintura, s'aplica tamb al color preparat per a pintar, associat o no a una tcnica de pintura, en aquest sentit es emprat en la classificaci de la pintura atenent a les tcniques de pintar, per exemple : pintura al fresc o de pintura a l'oli. 

Les pintures sn obres d'art, atenent al seu sentit esttic direm, amb el professor Sir Ernst Gombrich que no hi ha res de dolent en qu ens delectem en el quadre d'un paisatge perqu ens recorda la nostra casa o en un retrat perqu ens recorda un amic, ja que com a homes que som, quan mirem una obra d'art ho fem sotmesos al record d'una muni de coses que per b o per mal influeixen sobre els nostres gustos i parafrasejant a Arnold Hauser direm que les interpretem (les pintures) d'acord amb les nostres prpies finalitats i aspiracions, els hi traslladem un sentit, l'origen del qual est en les nostres formes de vida i hbits mentals.. 

La pintura, s una de les sis Belles Arts. En l'esttica o teoria de l'art modernes  la pintura es considerada com una categoria universal que comprn totes les creacions artstiques fetes sobre superfcies. Una categoria aplicable a qualsevol tcnica o tipus de suport fsic o material, incloent els suports o les tcniques efmeres aix com els suports o les tcniques digitals, etc. En el marc d'aquesta categoria universal, mitjanant els segents exemples podem explicar l'abast de la pintura atenent a la duplicitat entre el suport i la tcnica. Sn pintura :

Els bisons i altres animals pintats durant la Prehistria sobre les parets i els sostres de les coves.
Les composicions de figures vermelles o negres sobre la superfcie dels gerros i mfores de l'Antiga Grcia;
Els mosaics en els absis de les esglsies bizantines.
Les miniatures dels llibres illustrats medievals.
Els frescos barrocs amb composicions en trompe l'oeil de Tipolo a la Residenz de Wrtzburg.
Les composicions i paisatges de laca xinesa sobre fusta.
L'aquarella de J.M.W. Turner, que ilustra aquest article,
Qualsevol dels quadres dels pintors impressionistes.
Les pintures rituals del folklore popular, amb les quals s'adornen el cos i la cara els practicants de determinants ritus o danses.
Els telars pintats per a l'escenografia d'una pera.
Les illustracions, les historietes, els cmics, etc.
Els grafitti.
Una bona part de l'anomenat art digital : Les composicions pictriques sobre suport purament digital.
les projeccions fixes o en moviment, de formes i colors sense altre suport que una pantalla, que pot ser el conjunt de faanes d'un carrer i els projectors de llum, lser etc.

La pintura s una de les expressions artstiques humanes ms antigues.



Tcniques de pintura.
Pintura a l'oli;
Pintura al fresc;
Pintura sobre taula;
Aquarella;
Litografia;


Pintors destacats.

;
 ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2138" title="P" nonfiltered="1355" processed="1335" dbindex="1357">
La P s la setzena lletra de l'alfabet catal i tretzena de les consonants. El seu nom s pe. 

Fontica.
En catal representa el so oclusiu bilabial sord de l'AFI. Davant de l i desprs de sllaba tnica es dobla a bona part del somini lingstic (ample). s muda quan va desprs d'una m que formi part de la mateixa sllaba (redempci)


Significats de P.
Bioqumica: en majscula s el smbol de la prolina.
Fsica: Es refereix als protons;
Lingstica: Indica proposici;
Matemtiques: s l'abreviatura de polinomi;
Qumica: en majscula s el smbol de l'element qumic fsfor.
SI: en majscula, smbol de peta i en minscula de pico.
Smbols: Una P sobre fons blau indica aparcament perms. ;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2143" title="Pas Valenci" nonfiltered="1356" processed="1336" dbindex="1358">


 El Pas Valenci s un pas d'Europa i de la Mediterrnia situat a l'est de la Pennsula Ibrica. Hui dia s una comunitat autnoma d'Espanya amb el nom oficial de Comunitat Valenciana, i s reconegut com a nacionalitat en el seu Estatut d'Autonomia. S'estn entre el riu Snia a Vinars i fins a Pilar de la Foradada, ms enll de la desembocadura del riu Segura, amb una delimitaci terrestre de 834 km de longitud, i 644 km de longitud de costa. A ms a ms, les illes mediterrnies de Nova Tabarca i de les Columbretes, sn tamb d'administraci valenciana. La seua posici geogrfica s 40 47' a l'extrem nord, 37 51' a l'extrem sud, 0 31' E a l'extrem oriental, i 1 31' W a l'extrem occidental.. Amb 4.874.811 d'habitants, representa un 35,5% de la poblaci total dels territoris de parla catalana.

Els seus orgens es remunten en l'histric Regne de Valncia creat al segle XIII com a causa de la colonitzaci feudal de catalans i aragonesos, fonamentalment i per aquest ordre, dels regnes de taifes islmics de Valncia, Dnia, i part de Mrcia. Desprs del desmantellament del Regne en 1707 pels Decrets de Nova Planta del rei Felip V d'Espanya, tamb conegut com a Felip el Socarrat, i dels frustrats intents d'aconseguir l'autogovern durant les acaballes del segle XIX i les primeries del XX, en 1982 finalment obt l'autogovern amb un Estatut d'Autonomia que ha estat reformat en 2006.

Administrativament limita a l'oest amb Castella - la Manxa i l'Arag, al sud amb Mrcia, i al nord amb Catalunya. Hi viuen ms de 4,8 milions de persones, encara que la xifra s molt superior si comptabilitzem els habitants de segona residncia d'altres pasos d'Europa i els immigrants no censats. Aix, les ciutats amb ms de 100.000 hab. sn Valncia (797.654 hab.), Alacant (322.673 hab.), Elx (222.422 hab.), i Castell de la Plana (172.624 hab.).

Histria.


Edat antiga.

De la Prehistria, s'ha constat la primera presncia humana a les terres valencianes prop de l'any 40000 aC, amb deixalles dels neandertals a la Cova Negra (Bells), les coves del Salt (Alcoi) i del Cochino (Villena). De l'poca Antiga, es considera el Pas Valenci com a bressol de la civilitzaci ibera, els quals s'hi assenten a partir de l'any 5000 aC de procedncia no aclarida del tot, si b se sap que eren de raa semita. Aquest poble duia un intens intercanvi comercial i cultural amb tartessos, grecs, i cartaginesos, i culminarien amb el seu esplendor prop del segle V aC, com reflexa la seua expressi artstica, la ms coneguda dels quals s la Dama d'Elx.

Les guerres entre cartaginesos i romans acabaren amb la civilitzaci autctona, el resultat del qual fou el sotmetiment de tot el litoral valenci a l'autoritat de Roma a principis del segle III aC. L'origen de la vertebraci del Pas Valenci sorgeix durant la romanitzaci, al voltant de la fundaci de Colnia Valentia (Valncia) a l'any 158 aC i de Colonia Julia Illici Augusta (Elx) al segle I aC, i les divisions provincials de la Ilercavnia, al nord, l'Edetnia, al centre i la Contestnia, entre el Xquer i el Segura, basant-se en l'anterior presncia de pobles ibers.

Edat mitjana.

Desprs de la desintegraci de l'Imperi rom, des de principis del segle VII fins les primeries del VIII gran part del territori estigu subjecte al regne visigot de Toledo, i l'altra part, des de Dnia fins a Cartagena estigu sota dominaci de Bizanci primer, i del Regne de Tudmir desprs amb centre a Oriola. El pacte d'Abd al-Aziz amb Tudmir en l'any 713 permet l'entrada dels rabs a la Pennsula, amb la qual hi comena una de les etapes ms importants del Pas Valenci, l'poca de l'al-ndalus. Malgrat que aquesta poca encara no est suficientment estudiada i constitueix un dels perodes ms foscs de la Histria del Pas Valenci, s generalment acceptada la importncia de la influncia de la seua cultura i la seua llengua sobre la cultura valenciana actual, que van fer del Xarq al-ndalus un dels indrets ms cults d'Europa..

No obstant aix, l'origen directe i ms remot de Pas Valenci d'hui dia s principalment vinculat amb la fundaci del Regne de Valncia, de carcter feudal: a l'any 1233 el rei Jaume el Conqueridor enceta la conquesta dels territoris marcats per tres segles de presncia sarrana: els regnes taifa de Balansiya, Dnia, i Mrcia. Tot just fundat el regne, si b hi roman la poblaci tagarina, inicialment majoritria, es feren repoblacions amb colons cristians d'origen catal i aragons, fonamentalment. Aquestos cristians reestructuraren l'economia i organitzaren el territori al voltant de les viles amb representaci a les Corts Valencianes. A l'any 1304 el Regne s'estn fins a Oriola per la Sentncia de Torrelles, i ja estava provet d'un estatus polticament independent amb els Furs de Valncia des de l'any 1261, i la societat valenciana desenvolupa la seua identitat privativa tot i compartir rei, cultura, i llengua amb els territoris hispnics de la Corona d'Arag.

Edat moderna.
Desprs del prestigi econmic, social i cultural al llarg del Segle d'Or propiciada per l'expansi mediterrnia de la Corona d'Arag al segle XV, el regne es veu sotms a una pressi cada vegada ms creixent del centralisme castell. Desprs de diversos conflictes socials, el pas finalment cedeix pels Decrets de Nova Planta en 1707, amb qu es desmantella el Regne derogant els seus furs, hom passa formar part del Regne d'Espanya assimilant-lo a la legislaci castellana, i se'l priva d'autonomia, llengua, i cultura prpies.

Edat contempornia i actualitat.
Durant el segle XIX el Pas Valenci amplia les rees d'agricultura, sobretot relacionades amb el conreu de del ram, l'arrs, els tarongers, i l'ametller. El pas cap la indstria el situar en el quart lloc d'Espanya fins l'actualitat. A principis del segle XX la societat valenciana reivindica l'autogovern del Pas Valenci i, desprs d'un primer intent durant la Segona Repblica Espanyola i desprs d'un perode de totalitarisme de 1939 a 1975, finalment disposa d'autonomia en 1977 durant la Transici Espanyola. Durant la segona meitat d'aquest segle sorgeix un nou sector econmic que prcticament substitueix el lloc de l'agricultura quant al nivell d'ingressos econmics, el turisme. Amb l'aprovaci del seu Estatut en 1982 recupera el seu govern propi, la Generalitat Valenciana, que n'assegura l'administraci.

Llengua.

Per a ms informaci, vegeu l'article principal de valenci;
Per a ms informaci, vegeu l'article principal del castell del Pas Valenci.

El valenci, en el domini lingstic del qual tamb s'anomena catal a altres territoris dels Pasos Catalans, s reconegut com a llengua prpia de la Generalitat Valenciana des del 1983 amb la Llei d's i Ensenyament del Valenci, i tamb prpia del Pas Valenci des del 2006 a l'Estatut d'Autonomia. Com totes les variants d'una llengua, t uns trets lingstics diferencials, i la seua evoluci des de l'edat mitjana ha estat -en molts aspectes- ms conservadora que, per exemple, a Catalunya.

Actualment existeixen al Pas Valenci dues zones de predomini lingstic: el valenci i el castell.
Histricament, des de la colonitzaci feudal medieval, el valenci va ser la llengua majoritria a tot el pas, grcies a una lleugera majoria en el nombre de colons procedents de Catalunya; amb l excepci de les comarques amb frontera amb Arag (Rac, Alt Millars, Alt Palncia i Serrans), on els colons aragonesos van ser majoritaris i van implantar el castell..
La resta de les comarques castellanoparlants actuals (Foia de Bunyol, Canal de Navarrs, Vall de Cofrents, i alguns municipis del Vinalop) son producte de la repoblaci amb castellans del segle XVII, desprs de l'expulsi dels moriscos, ja que estes comarques van ser de majoria andalusina des del segle XIII fins al XVII. La comarca del Baix Segura pat un procs de substituci lingstica del castell pel catal que s'assol al segle XVII desprs d'una epidmia de pesta, en 1648, que afect a la poblaci anterior valencianoparlant. La comarca de la Plana d'Utiel, com el municipi de Villena, no pertanyien fins al segle XIX al Pas Valenci, i sn de parla i cultura castellanes.
El Regne de Valncia, per tant, no va ser a l'edat mitjana un pas amb dualitat lingstica valenci/castell, com actualment, sin que les dues llenges que majoritriament es parlaven eren el valenci i l'rab, a excepci de les comarques de parla castellana a la frontera amb Arag.

Avui dia, a les grans ciutats de les comarques histricament valencianoparlants (i a qualsevol part del territori, si b de forma no tan acusada), la presncia del valenci s cada vegada menor, a causa del procs de minoritzaci d'aquesta llengua que s'hi pateix en favor del castell, en bona mesura per falta de suport poltic. De fet, el darrer sondeig de 2005 revela que prop del 37% dels enquestats del predomini valenci afirma fer-lo servir preferentment, mentre que en 1995 el percentatge era del 50%. Es dna la circumstncia que el Partit Popular governa en la Generalitat del Pas Valenci des de l'any 1995, per la qual cosa diverses associacions culturals i lingstiques associen el descens per motius poltics. A ms a ms, aquest procs s'ha vist agreujat els primers anys del segle XXI, amb la gran immigraci que ha suposat, en poc menys de 5 anys, almenys mig mili d'habitants ms, de parla castellana original (provinents de la resta de l'Estat Espanyol o Amrica del Sud), o d'altres indrets i que noms aprenen el castell.

Existeix una varietat dialectal en cadascuna de les regions del Pas Valenci. Aix, a les Comarques del Nord es considerada zona de transici lingstica i es troben els dialectes del Maestrat, septentrional i castellonenc; a les Comarques del Xquer es parla el valenci apitxat, el dialecte parlat al "cap i casal"; a les Comarques Centrals i a la Marina Baixa es parla el valenci meridional, la varietat ms utilitzada pels valencianoparlants, en termes demogrfics; i, per ltim, a les Comarques del Sud (excepte la Marina Baixa) es parla el valenci alacant, un dialecte fortament castellanitzat, potser, a causa de la histrica substituci lingstica del Baix Segura.

 Divisi administrativa .


El Pas Valenci deix de ser un Estat administrativament i jurdicament independent desprs de la Batalla d'Almansa a l'any 1707 quan pass sota administraci castellana por derecho de conquista segons els Decrets de Nova Planta de Felip V de Borb, excloent la localitat Cabdet de les delimitacions del regne conquerit.

 Provncies .

Per raons poltiques, al segle XIX l'administraci espanyola intent separar infructuosament el territori entre la provncia d'Alacant, per una banda, i les de Valncia i de Castell per altra, afegint a la primera les provncies espanyoles de Mrcia i Albacete per a crear un sud-est espanyol, i a la segona Terol i Conca per a crear un llevant espanyol.

En 1822 es planteja per primera vegada unes provncies semblants a l'actualitat, en qu es divideix el Pas, de nord a sud, en les provncies de Castell, Valncia, Xtiva i Alacant. Finalment, en 1833, s amb la divisi  proposada per Javier de Burgos, quan finalment el nombre de provncies queda en tres, suprimint la de Xtiva.

En 1851 s'afegeixen al Pas Valenci els territoris histricament castellans de Villena a la provncia d'Alacant, i de Requena a la de Valncia. Per altra banda, la localitat histricament valenciana de Cabdet, tot i haver sollicitat sense xit en 1861 la seua annexi a la provncia d'Alacant, mai no ha tornat a formar part territorialment del Pas Valenci des de 1707, i roman en l'actualitat vinclada al territori histric de Castella, unida amb la provncia d'Albacete.

Aquesta divisi provincial roman sense canvis fins a l'actualitat, i noms segueix criteris homogenis d'extensi territorial i demogrfica respecte a Espanya, i no criteris histrics, sociolgics o lingstics.

 Comarques i regions .
Per a ms informaci, vegeu l'article principal sobre les comarques del Pas Valenci;

Per altra banda, al Pas Valenci existeix una molt arrelada tradici de comarcalisme, si b la divisi comarcal actual, basada en la proposta de delimitaci de Joan Soler i Riber al 1970, difereix de la divisi comarcal tradicional, descrita per Emili Bet al 1937.

No obstant a, l'agrupaci de les comarques en quatre regions proposada per Joan Soler no va rebre suport poltic en la creaci de la comunitat autnoma valenciana a l'any 1982, i se'ls va ajustar a la divisi provincial espanyola preexistent. Aquestes regions es tractaven d'agrupacions comarcals segons criteris histrics, lingstics, i socio-econmics. Per ltim, a l'any 1999 es crea el Consorci de les Comarques Centrals del Pas Valenci amb l'objectiu d'assolir una quarta provncia espanyola, del qual s'hi afegeix una cinquena regi valenciana.

Regions del Pas Valenci:
 Comarques del Nord.
 Comarques de l'Interior.
 Comarques del Tria-Xquer.
 Comarques Centrals.
 Comarques del Sud.

Per a ms informaci vegeu les comarques oficials, la llista de municipis, o l'article sobre la histria de la comarcalitzaci del Pas Valenci.


Geografia.




El relleu.

Ve configurat per les muntanyes del nord, que pertanyen al Sistema Ibric, les serres meridionals del Sistema Btic i les serres, altiplans i planures centrals. Al Maestrat s'hi troba la muntanya ms emblemtica del pas, la Penyagolosa, de 1.813 m. d'altura, considerada popularment com la ms elevada, per aquest honor en realitat li correspon al Caldern, al Rac d'Adems, que s'enlaira fins els 1.839 m; tamb al Rac trobem el Gaviln (1.747 m), la Creu dels Tres Regnes (1.555 m) i el Tortajada (1.541 m). Per no fer exhaustiva la relaci i anomenar noms els pics amb ms de 1.500 m citarem, en terres de La Marina, l'Aitana (1558 m).

El litoral alterna penya-segats com la Serra d'Irta, els de la Vila Joiosa o la Serra Gelada amb aiguamolls i maresmes, com ara la Ribera de Cabanes, l'Albufereta d'Orpesa, les Albuferes de Valncia i Elx, les llacunes de Torrevella i la Mata, esdevingudes salines, o la marjal de Pego; grans cordons de platges de sorra, des de Benicssim fins Almenara, des de Puol fins a la Marina i importants formacions de dunes com el Saler de Valncia o les de Guardamar.

Clima.



El Pas Valenci s banyada al llarg de la faana costanera per la Mediterrnia i, per tant, el seu clima s el mediterrani que com ms s'endinsa cap a l'interior menys suau ho s. Aix, al territori no hi existeix el mateix tipus de clima mediterrani, sin que hom troba:

 Tpic: S'estn a tot el litoral nord i centre del territori, amb uns hiverns no gaire freds a causa de l'acci suavitzadora que la mar fa en la temperatura, i amb uns estius prou secs i calorosos de mximes al voltant dels 30C; les precipitacions es concentren a la primavera, i tamb a la tardor, per amb riscos de gota freda. Les localitats ms representatives que es troben amb este clima poden ser Castell, Gandia, Torrent, Sagunt o Valncia.

 Continental: s un clima de transici entre el clima continental i el mediterrani tpic, propi de l'interior de la Pennsula Ibrica. Els hiverns sn freds, els estius sn ms clids que en el clima mediterrani tpic, amb unes temperatures mximes que a algunes zones abasten els 35C, i les precipitacions escassegen per millor distribudes al llarg de l'any, i en forma de neu a l'hivern. Localitats: Requena, Villena, Alcoi, Elda i Xtiva.

 Sec: t lloc des de la Marina Alta cap al Baix Segura, amb unes temperatures fora clides a l'estiu, i uns hiverns suaus de 10 a 13C, i les precipitacions hi escassegen fora. Com ms al sud ms rid s el clima amb uns hiverns encara ms suaus al voltant dels 12C, amb uns estius fora llargs, secs i calorosos, amb temperatures mximes de ms de 30C. Les precipitacions hi tenen lloc de forma ocasional en les estacions de transici, s a dir, tardor i primavera. Localitats representatives: Alacant, Benidorm, Elx, Oriola i Torrevella.

 Muntanya: t lloc a les zones ms altes del territori, vorejant l'rea del mediterrani continental. El clima de muntanya es regix per l'altitud, factor que influx en la temperatura i les precipitacions, que sovint sn ms abundants i en forma de neu a l'hivern. Localitats: Morella.

Hidrografia.

Noms trobem dos grans rius: el Segura i el Xquer, ambds allctons, com tamb ho sn el Millars i el Tria. 

El Xquer, amb 497 km, naix en Ojuelos de Valdeminguete, (Conca) per a desembocar a Cullera. En canvi, el Segura, amb 325 km, naix a Fuente Segura, (Jan) i finalitza el seu recorregut a Guardamar del Segura. Pel que fa al Millars, naix a la Serra de Gdar, Terol, i el Tria a Muela de San Juan, en Albarracn, Terol Exceptuant-ne el Segura, que naix a les Serralades Btiques la resta dels alallctons naixen a la serralada ibrica. 

D'altra banda, els autctons es caracteritzen per ser rius curts, que naixen a les serres properes a la costa i, per tant, tenen una gran pendent. Al nord hi ha el riu Snia, lmit amb Catalunya, el Crvol, el Cervera i el Palncia. Al sud el riu Serpis, tamb anomenat riu d'Alcoi, el Xal-Gorgos, l'Algar, l'Amadrio, el Montnegre, la Rambla de les Ovelles i el Vinalop.

Estos rius es caracteritzen per tindre un cabdal irregular, amb crescudes de tardor temudes i que provoquen inundacions en les seues valls, de nord a sud: la Plana, l'Horta, la Ribera i la Vega). Tamb cal dir que patixen un intensiu aprofitament hdric mitjanant de preses per al consum hum, industrial, turstic i agrcola, essent el fonament dels prspers regadius valencians.

Parcs naturals.

La Generalitat, amb la llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals, estableix la categoria de Parc natural i els defineix com a rees naturals poc transformades per l'acci humana, la conservaci dels quals mereix una atenci preferent per part de la Generalitat Valenciana, que concedeix aquesta figura legal, i es consideren adequats per a la seva integraci en xarxes nacionals o internacionals d'espais protegits. Els parcs naturals sn rees naturals representatives pels seus ecosistemes o a la singularitat de la seva flora, la seva fauna, o de les seves formacions geomorfolgiques, o b a la bellesa dels seus paisatges, possexen uns valors ecolgics, educatius, culturals o esttics.

Les activitats a realitzar s'orientaran cap als usos tradicionals agrcoles, ramaders i silvcoles, i a l'aprofitament de les produccions compatibles amb les finalitats que van motivar la declaraci, aix com a la seva visita i gaudi amb les limitacions necessries per a garantir la protecci i les activitats prpies de la gesti de l'espai protegit. Els altres usos podran ser objecte d'exclusi en la mesura que entrin en conflicte amb els valors que es pretengui protegir.



Poltica i Govern.

Article principal: Poltica i govern del Pas Valenci;
El Pas Valenci, en reconeixement de la seua identitat com a nacionalitat histrica de l'Estat espanyol, provenint de l'histric Regne de Valncia, acced al seu autogovern i es constitu en comunitat autnoma amb el nom oficial de Comunitat Valenciana, amb la promulgaci del seu primer Estatut d'Autonomia el 1982. 

Totes les institucions de govern de la Comunitat Valenciana constituxen la Generalitat Valenciana. Estes institucions sn: 
 les Corts Valencianes: l'rgan legislatiu de la comunitat integrat per un mnim de noranta-nou diputats electes per sufragi universal segons la representaci proporcional, per un perode de quatre anys;
 la Presidncia, encapalada pel President de la Generalitat, electe per les Corts;
 el Consell: l'rgan collegiat de govern amb potestat executiva i reglamentria. Est integrat pel president i pels membres designats per ell. ;

Les altres institucions de la Generalitat sn: el Sndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell Valenci de Cultura, l'Acadmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurdic i Consultiu i el Comit Econmic i Social.

 Economia .


El Pas Valenci conforma un territori llargarut, amb una orografia muntanyosa i irregular que ha dificultat histricament les comunicacions i l'aprofitament del sl, i noms l'eix litoral ha facilitat la connexi amb Europa. Amb un clima mediterrani i un rgim de pluges escasses, els recursos naturals del Pas Valenci sn minsos pel que fa als minerals. En recursos hdrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i aquest desequilibri s especialment greu a les comarques del sud del pas, que es resol de moment amb restriccions i amb l'explotaci d'aqfers subterranis.

En l'any 2005 el Pas Valenci va generar el 9,64% del PIB estatal i la taxa d'atur es va situar en el 8'82%. En recursos humans la taxa d'activitat del Pas Valenci va assolir l'any 2005 el 58'64%, per b que les diferncies per gnere sn fora acusades. El model empresarial valenci caracterstic sn la PIME, principalment de caire familiar, si b hi han algunes multinacionals. Malgrat la greu crisi econmica entre 1973 i 1985, actualment s la segona autonomia exportadora de l'Estat, i el volum de les exportacions arrib als 16.910 milions d'euros l'any 2005.

 Demografia .

La demografia del Pas Valenci tradicionalment es concentrava en localitats i zones de conreu a la vora dels rius ms importants (Xquer, Tria, Segura, Vinalop), aix com a poblacions importants costaneres amb ports, segons les activitats agrcoles o comercials. Les poblacions ms importants solien ser, ms antigament, Sagunt o Dnia, durant gran part de la seua histria, Valncia, Xtiva, Oriola, Alacant, Elx, Gandia o Vila-real i, ms recentment, Alzira i Castell de la Plana.

D'aquesta distribuci tradicional, originada per les caracterstiques orogrfiques i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de poblaci s major en les comarques centrals i del sud i menor en les comarques del Nord i de l'interior. Tamb afect a la demografia (i s potser l'excepci a la distribuci esmentada) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el segle XX, a ciutats no costaneres com ara Alcoi, Elda, Novelda, Ontinyent, Petrer, Villena i la Vall d'Uix.

En els darrers anys, s'ha accentuat la concentraci en les grans capitals i les seues localitats de les rees metropolitanes (destacant-ne Torrent, Mislata, Paterna, Burjassot, Sant Vicent del Raspeig, etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aix, poblacions tradicionalment menudes, (com ara Benidorm o Torrevella) han patit un increment poblacional molt remarcable (encara ms remarcable durant les estacions clides de l'any) degut fonamentalment a les migracions generades pel turisme.

Podrem dir, per tant, que la demografia del Pas Valenci hui dia s ja clarament majoritriament urbana, amb gran influncia de migracions degudes al turisme i migracions estacionals de segona residncia, i amb una clara tendncia cap a les poblacions costaneres.






Diada nacional.
Vegeu tamb: Diada Nacional del Pas Valenci
9 d'octubre: Es commemora l'entrada de Jaume I a la ciutat de Valncia. ;
25 d'abril: aniversari de la derrota a la batalla d'Almansa, que supos la victria de Felip V i la derogaci dels Furs atorgats pel rei Jaume I. Aquesta commemoraci t un caire poltic, cultural, i cvic, malgrat que oficialment noms s el dia de les Corts Valencianes.;

Cultura i tradicions.



Els trets culturals valencians sn clarament mediterranis, per raons geogrfiques i histriques, amb influncies de tots els pobles que han intervingut en la seua histria. La religi catlica, encara majoritria entre els creients, ha marcat tamb molts trets de comportament individual i collectiu.

Si b moltes tradicions ancestrals poden tindre un origen rom (com ara el culte al foc) de manera similar a altres indrets de la mediterrnia, aix com la dieta, tamb existeixen importants influncies rabs en la cultura, especialment en la gastronomia.

De la conquesta feudal, encara hui s visible les diferncies culturals entre els pobles de repoblament catal, els pobles de repoblament aragons (anomenats colloquialment xurros) i els pobles provinents de Castella (com a ara la comarca de la Plana d'Utiel i el senyoriu de Villena). Aquestes diferncies es difuminen ms en les grans ciutats, on moltes tradicions sn fins i tot desconegudes per la gent jove i els nouvinguts.

Entre les tradicions culturals podem citar-ne:
 Esports fortament arrelats al Pas Valenci com ara el tir i arrossegament o, fins i tot, distintius: la pilota valenciana.
 Aficcions amb molta tradici, com ara la colombicultura.
 Jocs de cartes amb tota una cultura i vocabulari al seu voltant, com ara el joc del truc.
 L'existncia d'un conreu molt exts de la msica en totes les capes socials, generalment al voltant de les bandes de msica i les societats musicals del Pas Valenci.
 L's del tabalet i dolaina com a instruments musicals per a amenitzar qualsevol ocasi al carrer.
 La preservaci, encara viva, de cants tradicionals, com les albades, i els balls tradicionals com les Danses o la jota.
 La indumentria tradicional, recuperada ocasionalment per a balls tradicionals i actes festius.
 Les festes, amb una gran importncia del foc, la pirotcnia, la vestimenta i la msica (vegeu ms avall).
 La gastronomia, amb gran varietat d'arrossos i dolos (vegeu ms avall).

 Esports .


L'esport tradicional per antonomsia s el joc de la pilota valenciana, fins a tal punt que hi ha jugadors professionals i una selecci valenciana de pilota que participa en les competicions internacionals ms importants. Aquest esport es practica en ms de huit modalitats distintes, b al carrer o b en un trinquet. Durant les partides s tpic que el pblic es trobe gaireb envaint l'espai de joc, i un o dos marxadors arrepleguen les apostes que fan per l'equip de "blaus" o de "rojos", els nics colors utilitzats en la indumentria dels pilotaires, juntament amb el blanc, del qual solen ser els pantalons i les espardenyes. La prctica i el coneixement d'aquest esport est augmentant des que se'n retransmeten partides per TV i els nous instituts d'educaci mitjana han de comptar amb canxes de joc adients.

Un altre dels esports ms caracterstics s la colombicultura, o els coloms esportius, que es comen a practicar especialment a partir de la dcada dels 20 del segle XX, estenent-se per tot l'Estat espanyol, en qu s'entrena una raa prpia de colom, el gavatxut valenci. Tamb s tradicional el joc de la petanca, sobretot a les zones rurals.

L'esport ms popular, com a quasi tot el planeta, s el futbol. Al Pas Valenci existeixen equips importants de futbol, principalment el Valncia CF, Vila-real CF, Llevant UE (el ms antic, fundat en 1909), Elx CF, Hrcules CF, Castell CF i el CE Alcoi. Un altre dels esports olmpics en qu es destaca s el bsquet, amb els equips Pamesa Valncia i Etosa Alacant. L'esport olmpic ms important dels equips femenins s el handbol, on s'hi van recollir importants i nombrosos ttols, amb equips ara desapareguts com ara BM Altea o Colpisa Alicante, i en la divisi d'honor del qual, actualment, ms de la meitat dels clubs femenins sn valencians.

El Pas Valenci disposa tamb del fams Circuit de Xest, de 4.005 metres de recorregut, on es disputa el "Gran Premi de la Comunitat Valenciana" en les disciplines de motociclisme MotoGP i Superbikes en l'ltima jornada del Campionat del Mn de motociclisme. Este circuit fou inaugurat el 19 de setembre de 1999 i fou anomenat el circuit Ricardo Tormo, en homenatge pstum al pilot valenci. El circuit consta de 65.000 seients i un aforament aproximat de 120.000 persones.

L'any 2008, es comen a celebrar el Gran Premi d'Europa en el recent Circuit Urb de Valncia que acollir durant set edicions curses de la Frmula 1, GP 2, Frmula 3, Frmula BMW i Porsche Mobil 1 Supercup. Este circuit consta de 5.473,5 metres de recorregut i d'un aforament superior als 110.000 espectadors repartits en les 23 graderies del circuit. Este gran premi aportar un impacte econmic al voltant del 70.000 milions d'euros anuals.

Festes.



A tot el Pas: festes de Setmana Santa i Pasqua, temps que s tradicional per a empinar el catxerulo (envolar l'estel) i menjar-se la mona.
Les Falles en honor de Sant Josep, el 19 de mar (sobretot a les comarques que envolten la capital).
La Magdalena, a Castell de la Plana.
Festes de moros i cristians: d'Alcoi, a la Vall d'Albaida, a la Vila Joiosa (el desembarc), el Comtat, les comarques del Vinalop, etc...
Fogueres de Sant Joan, a Alacant;
El Misteri d'Elx;
La mocadorada, a la ciutat de Valncia i rodalies, que t lloc tots els 9 d'octubre, dia de Sant Dons (Sant Dions) i diada del Pas Valenci. ;
La Muixeranga a Algemes;
Festes i representacions en molts pobles i ciutats, en honor a Sant Vicent Ferrer, patr del Pas Valenci.

Gastronomia.

 Vegeu Cuina dels Pasos Catalans per un seguit d'articles sobre la cuina comarcal del Pas Valenci.;
La gastronomia del Pas Valenci s marcat per la geografia del pas. Aix doncs la costa destaca les coques i plats d'arrs, i empra preferentment els cereals - l'arrs, dacsa, blat -, llegums, fruites - ram, taronja - i les hortalisses, mentre l'interior destaca gaspatxos i ollades i l's d'embotit, nous i ametlles, bolets i caa. Tant les aportacions dels grecs - l'ametlla, el vi - i dels romans - l'orxata, l'oli d'oliva - com les dels musulmans - torr, bunyol, arnad i d'altres dolos - i els repobladors cristians - sobrassada, coques, esgarrat, espencat - sn destacables.

 Begudes: mistela, caf-licor, herbero, aigua de Valncia, aiguardent, absenta, casalla, orxata, barrejat, vi del Pas Valenci.

 Menjars;
 Arrossos: arrs a la paella, arrs a banda, arrs i costra, arrs al forn, arrs amb fesols i naps, arrs negre, arrs a la pedrada, arrs calds, arrossejat.
Altres: fideu, putxero, esgarrat, espencat o escalivada, albergnies farcides, all i pebre, coques - entre elles, la coca de mullador, les coques de dacsa, la coca de tonyina, la coca de Fira i la coca de xulla -, bollit, sang amb ceba, gaspatxo.

 Postres i piscolabis;
 Dol: arnad, bunyols de carabassa, coca de llauna, coca de sucre, delcies d'Elx, panellets, pastissets d'ametlla o de moniato, torr, almojbenes o monjvenes, carabassa al forn, carabassat, arrop i tallaetes, mona, fla, fartons, coca celestial, tonya o pa socarrat, pestinyos.
 Salat: rosquilletes, pastissets de bleda;

 Altres: allioli, mullador, embotit incloent-hi sobrassada de la Marina.

 Bibliografia .


 Referncies .


Vegeu tamb.

 Denominacions del Pas Valenci;
 Bandera del Pas Valenci;
 Llista d'escuts del Pas Valenci;

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Govern Valenci;
 Diari Oficial de la Comunitat Valenciana Abans del gener de 2007, era el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
 Arxiu Histric Electoral del Pas Valenci;
 Web oficial de Turisme;
 Cercador Pas Valenci;
Estatut del Pas Valenci;
Llei d's i ensenyament del valenci;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2144" title="Pennsilvnia" nonfiltered="1357" processed="1337" dbindex="1359">


Pennsilvnia s un estat dels Estats Units d'Amrica, a la regi de l'Atlntic Mitj.

La seva capital s Harrisburg i les seves ciutats ms grans sn Filadlfia i Pittsburgh. El nom de l'estat significa "boscos de Penn", perqu va fundar la colnia William Penn.

 Poblaci .
Segons dades del cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 54.245 amerindis nord-americans (0,4 %). Per tribus, les principals eren cherokee (10.756), iroquesos (2.606) blackfoot (2.284), lenape (1.356), sioux (1.297), apatxe (700), chippewa (589), shawnee (270) i canadencs i llatinoamericans (2.083).














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2145" title="PowerPC" nonfiltered="1358" processed="1338" dbindex="1360">

PowerPC s una famlia de processadors d'arquitectura RISC, desenvolupada inicialment per Apple, Motorola i IBM.

Pensada com a alternativa a la famlia i386 d'Intel, ha tingut un cert ress grcies al fet de ser els processadors utilitzats pels Apple Macintosh.

Tamb la videoconsola Wii te un processador PowerPC.

Sobre aquesta arquitectura poden ser executats, almenys, els sistemes operatius:

MacOS;
MacOSX;
GNU/Linux;
FreeBSD;
AmigaOS/MorphOS;
AS/400;
AIX;

Processadors PowerPC.

 601: MPC601 50 i 66 MHz;
 602: productes per al consumidor;
 603: porttils;
 603e;
 604;
 604e;
 620: la primera implementaci de 64 bits;
 x704: BiCOMOS implementaci PowerPC per Exponential Technologies;
 750 (G3): 233 MHz i 266 MHz (1997);
 7400 (G4): 350 MHz (1999);
 750FX: anunciat per IBM el 2001 i disponible el 2002 a 1 GHz.
 970 (G5): implementaci 64-bit derivada de l'IBM PowerPC G4 amb velocitats de 1,4 GHz, 1,6 GHz, 1,8 GHz, 1,9 GHz, 2,0 GHz, 2,1 GHz, 2,3 GHz, 2,5 GHz, i 2,7 GHz (2003);

Enllaos externs.
 Pgina web del PowerPC a IBM ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2146" title="Poltica" nonfiltered="1359" processed="1339" dbindex="1361">

La poltica (del grec          "poltica", i aquest de        "ciutat") s el procs de presa de decisions en grups humans, els mtodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acci en grup. Aquesta noci precedeix la societat humana. Tot i que s'aplica habitualment als governs, el comportament poltic tamb s'observa en les institucions acadmiques, empresarials, religioses i d'altres. La paraula prov del grec polis, que significa ciutat; la poltica s, etimolgicament, tot all que t a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups. 

Les cincies poltiques sn la disciplina de les cincies socials que estudien el comportament poltic i que examinen l'adquisici i l'aplicaci del poder, aix com l'habilitat per imposar la voluntat d'una persona o un grup sobre una altra. Els acadmics d'aquesta disciplina sn els politlegs. Els politlegs analitzen les eleccions, l'opini pblica, les activitats institucionals (com operen els cossos legislatius i la importncia relativa de les diverses fonts del poder poltic), les ideologies dels grups poltics, i la forma en qu els poltics exerceixen la seva influncia.

Definicions bsiques.
Hi ha una srie de conceptes bsics que afecten a la poltica, determinant la seva orientaci i classificaci:
 Poder: l'habilitat humana per a treballar en conjunt;
 Autoritat: l'habilitat per fer complir les lleis; per exigir obedincia, per mandar, per determinar o per jutjar;
 Govern: el cos o organitzaci que t l'autoritat per crear i fer complir les lleis;
 Legitimitat: l'atribut del govern es guanya a travs de l'adquisici i l's del poder d'acord amb els estndars reconeguts o preestablerts (i.e. sistemes elecotrals);
 Sobirania: l'habilitat del govern per exercir el control governamental sobre el seu territori de manera independent de qualsevol influncia exterior;
Ideologia: Manera de pensar que influeix en la presa de decisions poltiques;

Sistemes poltics de govern.
Filosofies poltiques de govern.
 Anarquisme: promou l'abolici de govern i de tota forma d'autoritat.
 Democrcia: filosofia en qu el poder poltic recau sobre el poble el qual exerceix el poder per mitj de l'elecci de representants.
 Feixisme: filosofia radical i totalitria que combina el corporativisme, l'autoritarisme, el nacionalisme extrem, el militarisme, antianarquisme, anticomunisme i antiliberalisme;
 Gerontocrcia: forma de govern oligrquic en qu una entitat es governada per lders que sn els ms ancians que la majoria de la poblaci adulta.
 Meritorcrcia: filosofia en qu el gover est basat en l'habilitat (mrit) del governant i no pas en la seva riquesa o en altres caracterstiques relacionades amb la seva posicio social.
 Matriarcat: forma de govern en qu el poder recau sobre les dones i sobretot amb les mares d'una comunitat.
 Oclocrcia: govern de la multitud, de la turba, o la intimidaci de les autoritats constitucionals.
 Panarquia: filosofia poltica que promou la coexistncia pacfica de tots els sistemes poltics, en qu cada individu pot unir-se al sistema que eligexi; literalment, significa el govern de tots. ;
 Patriarcat: forma de govern en qu els homes ostenten la majoria dels crrecs del govern;
 Plutocrcia: forma de govern en qu el poder resideix en una classe minoritria afluent i reduda;
 Teocrcia forma de govern en qu la religi t un paper preponderant i en qu la sobirania procedeix de la divinitat;

Formes d'organitzaci poltico-econmiques.
 Feudalisme;
 Capitalisme;
 Socialisme;
 Comunisme;

Sistemes d'organitzaci poltica moderns.
Article principal: Forma de govern;
 Repblica;
 Presidencialisme;
 Semipresidencialisme;
 Parlamentarisme;
 Monarquia;
 Monarquia constitucional;
 Monarquia absoluta;
 Rgim militar;

Altres conceptes.
 Poltica ficci: actitud pblica dels crrecs poltics, basada en les discussions a premsa i publicitat desmesurada d'accions simbliques, qu no du a una concreci prctica o que afecti gaire a la poblaci.
 Poltica professional: Sistema de crrecs poltics de l'administraci de l'estat, en qu aquests reben una remuneraci econmica per la seva tasca.
 Crrec de confiana;

Sistemes electorals.
Article principal: Sistema electoral;

Un sistema electoral est conformat per una srie de regles per mitj de les quals els votants poden expressar llurs preferncies, les quals, de manera agregada, defineixen un resultat final. L'estudi dels sistemes electorals s la teoria del vot, una subdisciplina de les cincies poltiques, de l'economia o de la matemtica. Alguns conceptes bsics dels sistemes electorals sn: 

 Escrutini uninominal majoritari: mtode d'elecci popular en qu el guanyador s el candidat que obtengui la majoria relativa dels vots.
 Escrutini proporcional plurinominal: mtode d'elecci popular en qu el percentatge de vots que reben els partits poltics determina el nombre de seients que els sn assignats a les assemblees legislatives o parlament.
 Representaci proporcional mixta: s un sistema electoral similar als sistemes de representaci proporcional, per, que inclou un nombre especfic (i fins i tot major) de diputats electes per majoria relativa.

Vegeu tamb.
 Espectre poltic;























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2150" title="Parapsicologia" nonfiltered="1360" processed="1340" dbindex="1362">
La parapsicologia s la investigaci, emprant mtodes cientfics, dels anomenats fenmens paranormals. s important dir que l's del mtode cientfic no atorga a una disciplina la condici de cincia.

En termes rigorosos (s'ha de descartar el gran percentatge de frau que hi ha en aquest mbit) estudia l'existncia de la percepci extrasensorial, la telepatia, la clarividncia i la premonici. A aquestes ltimes tamb se les considera emmarcades dins de les arts endevinatries. Tamb es poden incloure en el camp de la parapsicologia la idea d'experincies properes a la mort (ECM) i la telequinesi. Cap d'aquests suposats fenmens t encara una explicaci cientfica satisfactria, encara que hi ha algunes teories sobre elles.


Cincia o pseudocincia?.
Tenint en compte l'estat actual de la cincia, i segons l'opini generalitzada de la comunitat cientfica, les preguntes referides a aquests fenmens probablement no sn susceptibles d'investigaci cientfica, ja que l'existncia d'aquests fenmens dins d'un paradigma naturalista s qestionable i no ha pogut ser provada de manera contundent. Per aquestes raons la parapsicologia s'inclou dins de les pseudocincies.

La parapsicologia s considerada sovint una branca de la psicologia, per aix s debatut pels qui pensen que la psicologia s una disciplina cientfica mentre que la parapsicologia no es caracteritza per aplicar el mtode cientfic. D'altra banda hi ha cientfics que acusen  la psicoanlisi de ser una pseudocincia (per exemple, Mario Bunge, reconegut epistemleg de la cincia.

De bon comenament, l'estudi dels fenmens que avui estudia la parapsicologia eren estudiats sota els auspicis del qui es coneixia amb el malnom de metapsquica, per al Congrs Internacional d'Utrecht el 1953, el nom de metapsquica fou desplaat pel de parapsicologia. Dins del context d'aquesta nova denominaci, s'accept la total separaci de tot all que tingus caracterstiques o connotacions de mgia, encanteris, cincies ocultes, supersticions, etc.


Universitats i instituts on s'estudia parapsicologia.
Existeixen alguns programes d'investigaci, i fins i tot algunes ctedres, sobre la parapsicologia, com a la Universitat d'Edimburg, per exemple, i altres programes en unes altres universitats, com la Universitat Duke i la Universitat d'Utrecht.

El 1953, a la Universitat d'Utrecht (Holanda), es cre una ctedra de parapsicologia. El 1960, a la Universitat de Leningrad (actual Sant Petersburg), comen a funcionar un Institut per a l'estudi d'efectes psquics.

Als Estats Units, a la Universitat de Virgnia, es fund una ctedra de parapsicologia.
La "Parapsychological Association" (Associaci Parapsicolgica) (Estats Units)  s l'associaci professional de parapsiclegs d'Estats Units i ells sn els qui han representat histricament aquesta disciplina dins d'aquest pas, havent publicat diversos treballs al respecte.

Probablement el major suport que ha rebut en la seva histria fou el 1973, quan la prestigiosa "American Association for the Advancement of Sciencie" (AAAS) la reconeix, i admet com a membre en les seves fileres la "Parapsychological Association". Aquest fet s un dels motius que acostumen a adduir els seus partidaris per atorgar-li una certa seriositat com a disciplina.


Objeccions a la seva acceptaci com a disciplina cientfica.
L's del mtode cientfic s necessari, per no suficient, per atorgar status cientfic a una disciplina per l's. Cal a ms que la disciplina en qesti produeixi alguna teoria (comprovable pel mtode cientfic) que pugui relacionar-se amb el cos de coneixements cientfics actualment acceptats, s a dir, que pugui 'engrandir-se' amb la resta dels coneixements. Fins ara, la parapsicologia no ha produt cap teoria d'aquesta mena.


Evidncia.
La parapsicologia no s considerada com una disciplina seriosa pels psiclegs, de la mateixa manera que tamb s desdenyada pels altres membre de la comunitat cientfica, els quals afirmen que mai una experincia controlada sota laboratori no ha produt una evidncia afirmant sobre l'existncia de fenmens paranormals que mereixin estudi.

El 1978 el catedrtic de psiquiatria txec Stanislav Grof, radicat en els Estats Units, crea l'"Associaci Transpersonal Internacional" impulsant l'estudi i la investigaci dels estats modificats de la conscincia. La seva aportaci a la parapsicologia ha estat bsicament de concebre la consicncia humana no noms com un producte del nostre cervell, sin com quelcom que pot existir d'una manera trascendental, i que trascendiria per tant els lmits del temps i de l'espai. Els fenmens paranormals, medimnics i mstics tindrien per tant cabuda per l'estudi en aquest nou model de la psique humana que ha desafiat els postulats establerts per la cincia convencional.

Prova irrefusable.
Als Estats Units hi ha des de l'any 1964 la Fundaci James Randi, dedicada a desemmascarar les falsedats que sorgeixen al voltant dels suposats fenmens paranormals. La fundaci ha estat oferint des de fa alguns anys la suma d'un mili de dlars dels Estats Units a qui aconsegueixi, sota condicions controlades de laboratori (i supervisades per la fundaci), demostrar un sol fenmen paranormal com els anteriorment citats. Fins ara ning no ha pogut o volgut fer una demostraci satisfactria i el premi continua sense reclamar des de fa 41 anys.

Els requisits per reclamar-ne el premi sn, tanmateix, no pas trivials; durant el 2005, els precandidats deuen passar una prova preliminar de Randi (que t menor importncia que la prova formal). Per tant, a la data no s'ha aconseguit que es realitzin proves formals per la Fundaci.

El 1991 Ladizlao Enrique Marquez fou l'impulsor del "Projecte Psi", un desafiament de 10 mil dlars llanat en el seu moment des del CAIRP, (Centre Argent per a la Investigaci i el Refusament de la Pseudocincia) als qui acceptessin posar a prova les seves preteses capacitats paranormals. Ms tard ampli la seva oferta, oferint per l'ell 50 mil dlars, proposta que mant en el dia d'avui.


Enllaos externs.
www.Randi.orgOrganitzaci James Randi.
Article crtic amb el moviment escptic;

Pgines que s'hi relacionen.
Creences;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2152" title="Piragisme" nonfiltered="1361" processed="1341" dbindex="1363">

S'anomena piragisme a l'activitat recreativa o esportiva de navegar amb una piragua, per aiges planes o per aiges braves.

El piragisme apareix com a conseqncia de la necessitat que l'home ha tingut des dels seus orgens de dominar el bell element que s l'aigua i per aix, totes les civilitzacions han dissenyat embarcacions senzilles, de caracterstiques molt peculiars, per d'una gran maniobrabilitat, seguretat i eficcia, per moure's amb desinvoltura all on la naturalesa era hostil.

Existeixen diferents modalitats de piragisme, depenent del nombre de persones que naveguen sobre l'embarcaci o de la superfcie aqutica sobre la que es desenvolupi (mar, riu, llac, piscina o pista artificial). Les disciplines de piragisme d'aiges tranquilles i d'esllom sn les que actualment es mantenen com a esport olmpic.

Les disciplines que hi ha dins del piragisme sn:
Aiges tranquilles;
Esllom;
Estil lliure;
Descens d'aiges braves;
Caiac de mar;
Caiac polo;

Enllaos externs.
 Federaci Catalana de Piragisme;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2153" title="Pentatl modern" nonfiltered="1362" processed="1342" dbindex="1364">
El Pentatl modern s un esport que consisteix a efectuar cinc proves: esgrima, nataci, tir, cros i equitaci en tres o quatre dies consecutius, en qu guanya qui obt la puntuaci total ms alta.


 Enllaos externs .

 La pgina web del club de Pentatl Modern Perpiny la Catalana;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2154" title="Periquito" nonfiltered="1363" processed="1343" dbindex="1365">



El periquito (Melopsittacus ondulatus) s un ocell d'origen australi d'uns 22 cm de llargada i en estat salvatge s generalment de color verd.

s l'nica espcie del gnere Melopsittacus, per tant no se'n coneixen hibridacions. No obstant aix, actualment, existeixen dos tipus de la mateixa espcie: els anomenats comuns de mida ms petita i els anglesos criats normalment per a l'exposici o concursos, de mida ms gran i forma condicionada i criada en base a un estndard de bellesa o selecci artificial. Actualment n'hi ha moltes varietats de colors degut a la cria en captivitat i la importaci de les primeres parelles a Europa per la seva cria i venda.
A ms s considera un dels animals de companyia ms venuts degut al seu baix cost i la seva resistncia. 

Varietats de color.
La seva classificaci es basa actualment en dues lnies de colors:
La srie verda amb colors verds i grocs;
La srie blava amb colors blaus i blancs.

A ms, dins de cada color es consideren tres categories segons el seu grau d'enfosquiment. En verds, verd clar, verd fosc i verd oliva. En blaus, blau cel, blau cobalt i malva.

Tamb hi ha el color gris i el violeta que van pel seu compte.

Entre aquestes varietats podem anomenar-ne varies la majoria amb nom del llocs d'origen com la varietat Texas Clearbody o b en referncia a alguna caracterstica del color de la mateixa, verds, verds-grisos, verds-violetes, violetes, blaus, grisos. D'altres fan referncia a certa distribuci de les marques alars: ales clares, ales grises, lacewings ("ales d'encaix"), Spangles o Perlats, etc.

Cal destacar tamb la varietat albina o lutina que com els lacewings i els "flavos" tenen els ulls vermells.

Tamb cal mencionar la varietat "arc iris" que s un conjunt de vries, ales clares opalins (sense marques a l'esquena a la zona del coll) cara groga.

Comportament.
Podrem dir que el periquito s el lloro ms petit que existeix i com als mateixos se'ls hi atribueix la capacitat d'un aprenentatge rpid i la virtut de "parlar" com s demostra en molts casos.

Sn aficionats als banys i s'alimenten de llavors com el mill, sovint consumeixen escaiola, ossos de spia, pel seu contingut en calci, etc. Tamb els hi agrada la fruita i les verdures, en especial les fulles d'enciam, els espinacs i en general totes les herbes amb fulles carnoses.

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2159" title="Joc de pilota" nonfiltered="1364" processed="1344" dbindex="1366">
El joc de pilota s un esport en qu dos o ms contrincants competeixen llanant-se mtuament una pilota.

A grans trets, es classifiquen en joc directe o indirecte. Essent directe quan els jugadors estan acarats, front a front (com la pilota valenciana), i joc indirecte quan tots s'acaren a una mateixa paret (com s el cas de la pilota basca). A ms, les diverses modalitats es diferencien en la pilota emprada, en si es colpeja la pilota amb la m o amb cap eina, en les mesures i caracterstiques de la canxa de joc, aix com en si la pilota ha de passar per sobre una corda o en els bots en terra que pot donar.

Als Pasos Catalans noms es juga al Pas Valenci, i pren el nom de pilota valenciana, jugant-se amb la m nua i front a front.

 Jocs de pilota arreu del mn .
 Alemanya: Faustball;
 Argentina: Llargues;
 Blgica: Ballpelote;
 Colmbia: Chazas;
 Equador: Pilota equatoriana;
 Estat espanyol:
 Canries;
 Pas Basc: Pilota basca;
 Pas Valenci: Pilota valenciana;
 EUA: Wind-ball;
 Frana: Jeu de paume, Longue paume;
 Frsia (Pasos Baixos): Joc de pilota a m fris (Frisian Handball, Kaatsen, Keatsen);
 Gran Bretanya: Fives;
 Irlanda: Pilota irlandesa (Gaelic Handball);
 Itlia: Pallone;
 Mxic: Pelota tarasca;
 Portugal: Punhobol;
 Romania;

La diferncia entre joc directe i indirecte ha provocat l'existncia de dues federacions internacionals:

 Federaci Internacional de Pilota Basca;
 CIJB: Confederaci Internacional de Joc de Pilota;

En aquesta darrera s on est integrada la Federaci de Pilota Valenciana, i la que organitza, des del 1993, els Campionats Internacionals de Pilota: els anys parells un Mundial, i els anys senars un Europeu, en qu per tal de reunir les modalitats escampades arreu es practica el front internacional (joc indirecte) i el joc internacional (joc directe).

 Vegeu tamb .
 Joc de pilota mesoameric;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2160" title="Pilota basca" nonfiltered="1365" processed="1345" dbindex="1367">
La pilota basca s un joc de pilota d'estil indirecte, o s, en qu dos o ms contrincants competeixen llanant una pilota, amb la m nua o amb una eina, contra una paret d'un front. L'estil directe (el jugar encarats separats per una lnia en terra) era el ms popular fins mitjans segle XIX, i, avui en dia, noms s practicat a la vall de Baztan.

Amb diversos graus de popularitat i variants menors es juga al Pas Basc (d'on rep el nom arreu), Navarra, el nord de Castella (amb La Rioja), el Pas basc francs, Gascunya, Argentina, Cuba, Mxic, Uruguai, les Filipines i als Estats Units d'Amrica. A ms a ms, la modalitat de front a m ha arribat tamb al Pas Valenci com a una variant menor de la pilota valenciana.

 Histria .
La pilota basca s descendent del Jeu de paume, per amb un seguit de modificacions en les regles, canxes de joc i mena de pilotes que es produren a mitjans del segle XIX. Fins aleshores la pilota hi era jugada a m als carrers o places dels pobles, a l'estil directe, i amb pilotes no gaire diferents de les emprades arreu, ja que se sap de jugadors valencians que hi anaven a guanyar diners en exhibicions i apostes i ning esmenta que l'adaptaci a una pilota diferent fra cap problema.

Al segle XIX, per, les pilotes esdevenen ms i ms pesades, fins al punt d'haver d'inventar guants i altres eines (com la pala, el xare o la cistella) per no damnar-se les mans. Alhora, la pilota tamb es fa ms rpida i botadora amb l'aparici de la goma industrial, la qual cosa possibilita un joc ms vists i tcnic, i aix porta a abandonar els carrers (irregulars i amb clots) per jugar en canxes especfiques, com els frontons. s aix com naix el joc a ble, s a dir, en lloc de llenar-se la pilota uns a altres es comena a jugar indirecte, llenant la pilota contra la paret.

Avui en dia, la gran majoria d'afeccionats a la pilota basca noms coneixen el joc indirecte, mantenint-se el directe viu en la modalitat de laxoa al nord de Navarra. El joc a ble s'ha dividit en nombroses variants: a m, amb pala i pilota de cuiro o de goma, amb cistella...

El 1925 es fund la Confederacin Espaola de Pelota Vasca que, en acabant la Guerra civil, fou reanomenada com a Federacin Espaola de Pelota, que incloa tamb la pilota valenciana. L'organitzaci de competicions, entrenament i cura dels pilotaris, per, s en mans de diverses empreses. Aix, en la pilota a m s'agrupen en la Liga de Empresas de Pelota a Mano empreses com Asegarce i Aspe des del 2002, deixant fora altres empreses menors com Frontis o Garfe, mentre que en les modalitats amb eina (cesta-punta i pala) hi ha Eusko Basque o Asfedebi-Pilota.

 Modalitats .
 D'estil indirecte .
 A m: Per parelles o individuals els jugadors colpegen la pilota amb la m llenant-la contra la paret d'un front d'uns 30m perqu hi rebote. Compta amb jugadors professionals.
 Cesta-punta: Per parelles, els jugadors propulsen la pilota amb una cistella contra la paret d'un front d'uns 50m perqu hi rebote. Compta amb jugadors professionals.
 Frontenis: Per parelles els jugadors colpegen una pilota de goma amb una raqueta contra la paret d'un front d'uns 30m perqu hi rebote.
 Pala: La ms estesa entre els afeccionats, per parelles els jugadors colpegen una pilota de goma o de cuiro amb una pala de fusta.
 Xare: Reduda en uns pocs pobles de Navarra, els jugadors propulsen la pilota amb una raqueta de cordatge flonjo.
 D'estil directe .
 Laxoa: Noms es juga ja a la vall de Baztan, dos equips de 5 jugadors en una plaa ampla es llencen mtuament la pilota amb un guant o cistella. La puntuaci es compta per jocs i ratlles. Recentment s'estan retrobant amb les llargues valencianes.

 Installacions de joc .


 Front: El front s, avui en dia, la canxa ms habitual per a jugar a pilota basca. Consisteix en una paret de 6m d'alria anomenada frontis, en la qual ha de rebotar la pilota per ser bona, a 1m del terra hi ha una xapa metllica, si la pilota hi bota s falta. Fent cantonada a l'esquerra del frontis hi ha una paret, la muralla, que dificulta els cops i alhora serveix per marcar les mesures mitjanant lnies verticals numerades de l'1 al 10. Opcionalment pot haver una paret al darrere, la de rebot, que en les modalitats de m quasi no es veu en joc. Les mesures del front varien dels 30m per a jugar a m, fins als 50 si es juga amb cistella.
 El Front Labrit de Pamplona s un dels de ms anomenada.


 Plaa: La plaa s l'origen dels frontons, essent un espai ample i allargat amb una sola paret, el frontis. Per qestions geogrfiques i per la prpia evoluci de les modalitats d'aquest esport, les places encara habilitades per jugar a pilota sn al Pas basc francs. S'hi juguen les variants a m i pala, per sn la canxa per al Laxoa.


 Trinquet: El trinquet basc s una mena de front tancat per les quatre parets, de quasi 30m de llarg i quasi 10m d'alt, amb passadsos coberts enganxats a la paret esquerra i a la del rebot, a travs d'unes finestres reixades els espectadors poden veure-hi des de dins la partida, a efectes de joc aquestes galeries sn "aire", o siga, que tota pilota que hi arribe s bona i torna en joc grcies al terrat tombat. A ms, en la cantonada entre el frontis i la paret dreta hi ha un bisell, i en la cantonada inferior dreta del frontis pot haver un forat  ("xilo" en el dialecte sulet), que s un quadrat endinsat al frontis. Tant el bisell com el forat creen efectes estranys en botar-hi la pilota. El trinquet basc s ms freqent al Pas basc francs, encara que n'hi ha tamb al nord de Navarra, i t una relaci llunyana amb el trinquet valenci.

 Regles del joc .
 Estil indirecte .
L'estil indirecte consisteix en qu els jugadors comparetixen tots un mateix espai de joc i no es llencen mtuament la pilota, sin que ho fan rebotant la pilota en una paret. Es compta per punts fins a una quantitat prefixada.

Cada punt es guanya directament quan:
 L'oponent colpeja la pilota desprs que aquesta bote dos voltes en terra.
 L'oponent no aconsegueix tornar la pilota a bona, s a dir, que bote al frontis sobre la xapa de falta i dins de la canxa.
 L'oponent comet falta en la treta, o siga, que quan serveix la pilota no rebota del frontis passant la lnia del 4. A ms, tamb perd si, en la treta, comet dues passes seguides, o s, que desprs de rebotar al frontis la pilota bota desprs de la lnia del 7.

 Estil directe .
Els equips es colloquen uns enfront d'altres separats per una ratlla imaginria al terra (laxoa) o una xarxa (pasaka i xare).

Potser per ser la manera de jugar ms tradicional s'hi ha mantingut la puntuaci per jocs, com en la pilota valenciana, per no s noms en la manera de comptar que s'assemblen els dos jocs de pilota, ja que el errebote s la modalitat basca de les llargues valencianes:

Els jugadors, emprant cistelles, es llencen la pilota d'una banda a l'altra de la plaa tractant que aquesta done dos bots enterra abans que l'oponent la torne, o que ixca fora de les ratlles laterals desprs del primer bot, ser aleshores quan marcaran una ratlla (arraia en basc) que ser la meitat del camp quan els equips canvien de banda. Aix doncs, tothom prova d'enviar la pilota el ms lluny possible per tal que la ratlla desprs li siga ms fcil de guanyar per tenir el rival ms camp per defensar. Cada ratlla guanyada s un quinze, per tant, la ratlla s'aconsegueix en dos tongades, des del rest i des de la treta. Aix mateix, es poden fer quinzes directes si s'envia la pilota per sobre la ratlla de la treta (des d'on se serveix cada quinze) o no es torna la primera pilota des del rest.

La treta consisteix en botar la pilota sobre un tambor en un dels lmits del camp, la ratlla de treta, i llenar-la per qu bote en el frontis, des del rest la hi poden tornar desprs del rebot a la paret o de volea. Des d'aleshores els jugadors empraran les cistelles per agafar i llenar la pilota cap al camp contrari, des d'on s'haur de tornar quan ha pegat un nic bot en terra o no n'ha donat cap.

El pasaka compta per jocs, tamb, per es juga en un front amb una xarxa d'1,2m d'alt enmig. Els jugadors han de passar la pilota per sobre de la xarxa mitjanant les cistelles buscant tot de rebots o la punteria ficant la pilota en el xilo (forat). Semblant, doncs, a l'Escala i corda i la llotgeta del trinquet valenci.

 Puntuaci .
 Pilota a m .
En les partides de pilota a m guanya qui abasta primer els 22 punts, sense lmit de temps.

Una empresa menor de pilota basca, Frontis, est recuperant una puntuaci antiga, els jokos. Consisteix en un mxim de 3 sets, els dos primers a 8 (o 10) punts, si els abasta el mateix equip o jugador ha guanyat la partida. Si hi ha empat a 1 joko, per, es juga un tercer joc a 4 (o 5) punts.

 Laxoa .
En les modalitats d'estil directe errebote i pasaka s'empra la manera de comptar tradicional: a jocs. Guanya l'equip que abasta primer els 40 punts que es puntuen de 5 en 5, essent cadascun d'aquests 5 punts 1 joc. Alhora, cada joc es divideix en quatre quinzes: 15, 30, 40 i joko. Si els dos equips abasten l'igualtat a 40, llavors tots dos baixen a iguals a 30, s a dir, aquesta s exactament la mateixa puntuaci que s'ha mantingut en la pilota valenciana.

 Eines de joc i pilotes .

De sempre, la manera tradicional a pilota ha sigut amb la m nua, per a mitjans segle XIX, amb l'aparici de la goma les pilotes esdevenen ms i ms dures, per la qual cosa hom comena a utilitzar diverses proteccions que a la fi esdevenen modalitats diferenciades i afecten la prpia llargria de les canxes de joc.

 Cistella: La cistella (en basc saski, en castell cesta) s una mena de guant allargat amb l'extrem corbat, en recte mesura 60 cm com a molt i seguint la lnia corba 110 cm. S'empra en les modalitats de cesta-punta, remonte. La popularitz el 1888 el pilotari Gurrutxaga.
 Guant: El guant de cuiro s'usa noms en la laxoa. Serveix com a protecci i com a propulsi de la pilota alhora grcies a la rigidesa i lleugera corbatura. El 1850 un moliner de Mauleon l'empra per primer cop.

 Pala: La pala s una mena de raqueta sense cordatge, tota sencera de fusta. N'hi ha de diverses menes, depenent de la modalitat que es jugue i, especialment, la mena de pilota amb que es jugue. Aix, si la pilota s de goma, la pala pesar vora 450 gr, si s de cuiro 550 gr, i si s pilota grossa 900 gr.

 Xare: El sare o xare (en basc xarxa) s una mena de raqueta amb un cordatge flonjo en forma de teranyina que ret la pilota. S'empra noms en trinquet basc. Fou inventat el 1860.

Les pilotes tamb varien depenent de la modalitat, tant en dimetre com en pes o en material de qu estan fetes.

Per a jugar a pilota a m s'empra una pilota de vora 100 gr. Mentre que la de cistella pesa uns 125 gr. Aix mateix, depenent de la mena de pala, el pes ser de 40 gr (frontenis) a 85 gr (pala curta), passant per 53 gr (pala de cuiro) a 80 gr (xare).

 Vestimenta i proteccions .
La roba tradicional de tot pilotari ha sigut pantal llarg i samarreta blanca, amb faixa roja o blava per diferenciar els equips. Avui en dia, per, la faja s acompanyada per una samarreta del color corresponent. L'equip o jugador ms fort a priori o preferit a la bestreta pels apostadors vesteix de roig, i el ms fluix de blau.

Per a jugar a m calen unes proteccions personalitzades i posades minuts abans de cada partida que no arriben a fixar-se com a un guant i que es poden retocar o reforar durant la partida. Consisteixen en diverses capes de tacos amb esparadrap. Els tacos sn una mena de goma que amortigua el cop dur de la pilota, semblants al tessamoll. Estan prohibides les planxes metlliques.

En les modalitats amb eina propulsora (cistella o pala) tamb cal emprar casc.

 Jugadors de renom .
 Actuals .
 Abel Barriola;
 Augusto Ibez, Titn III.
 Juan Martinez de Irujo;
 Aimar Olaizola, Olaizola II.

 Histrics .
 Julin Retegi, Retegi II.

 Competicions .
A l'Estat espanyol les principals competicions sn les organitzades per la Lliga d'Empreses de Pilota a M entre les diverses empreses que es dediquen a entrenar els pilotaris, amb Asegarce i Aspe com a les ms importants.
 Individual .
 Campionat del Quatre i Mig de pilota basca;
 Campionat del Quatre i Mig de 2007;
 Campionat del Quatre i Mig de 2008;
 Campionat Manomanista de pilota basca;
 Campionat Manomanista de 2005;
 Campionat Manomanista de 2006;
 Campionat Manomanista de 2007;

 Per parelles .
 Campionat per parelles de pilota basca;
 Campionat per parelles de pilota basca de 2008;
 Campionat per parelles de pilota basca de 2009;

Des del 1912, a l'Estat francs hi ha 11 lligues regionals que classifiquen per a un campionat que se celebra durant una setmana sencera amb nombroses manifestacions de cultura popular basca.

Als Estats Units d'Amrica es juga principalment a la Florida, per all, com a les Filipines,  s ms una exhibici adreada als apostadors que no un esport pur.

 Projecci internacional .

 Campionats mundials de pilota basca .
Des de 1952, i amb una cadncia de quatre anys, es disputen els Campionats mundials de pilota basca. I en els Jocs Olmpics de Pars 1900 fou esport oficial, mentre que als de Pars 1924, Mxic 1968 i Barcelona 1992 en fou d'exhibici.

 Relacions amb la pilota valenciana .
Antigament, les modalitats de Pilota basca preferides al Pas Basc eren el "bote luzea", el "mahi jokoa", el laxoa i el "rebote". Les dos primeres ja han desaparegut, mentre que les dos ltimes encara es practiquen a la vall de Baztan i al Pas Basc francs. Per les descripcions que es conserven eren del tot idntiques a les Llargues valencianes, per amb una pilota de major pes i volum.

A mitjans segle XIX, per, el pilotari "Chiquito de Eibar" popularitz l'estil indirecte, l'anomenat "ble", s a dir, jugar a pilota contra la paret, del qual l'actual front basc n's l'evoluci autctona.

Una mostra de la compatibilitat entre el joc "a la larga" i les Llargues s que havia jugadors professionals que es guanyaven un bon sou amb les apostes per les partides contra els millors aficionats de cada poble que visitaven, s el cas de l'aragons Lagasa i el valenci Amig, qui varen fer un bon grapat de desafiaments victoriosos en terres navarreses (setembre de 1680 a Pamplona).

L'octubre de 2006, per primer cop, un equip juvenil navarrs jug a Llargues contra un de valenci en el Dia de la Pilota celebrat a Valncia. Per, actualment, els contactes entre els dos esports es veuen limitats al front, monopolstic per als bascos i minoritari per als valencians. De vegades s'organitzen partides d'exhibici, com l'Open Ciutat de Valenci, amb unes regles particulars (la llargria de la canxa, per exemple), i una pilota d'un pes i dimetres intermitjos entre les habituals per a cada modalitat.

 Vegeu tamb .
 Llista de jugadors de pilota basca;

 Jeu de paume;
 Pilota irlandesa;
 Pilota valenciana;

Enllaos externs.
 Federaci Catalana de Pilota basca;
 Federaci Internacional de Pilota basca;
 Lliga d'Empreses de Pilota a M;
 Actualitat de la Pilota basca;
 Youtube: Final del 4 i mig del 97, Retegi II vs Titn III;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2161" title="Petanca" nonfiltered="1366" processed="1346" dbindex="1368">

La petanca s un esport disputat entre dos jugadors o dos equips que consisteix a fer rodar unes boles fins a situar-les al ms a prop possible del bolig.

 Histria .
El joc de boles s tan antic com la civilitzaci del lleure, passant d'Egipte a Grcia i hauria estat introdut a la Gllia pels romans. Les boles foren primerament d'argila, de pedra, desprs de fusta i finalment d'acer. Per, desprs dels jugadors de boles de l'Edat Mitjana, l'Edat d'Or de les boles de qualsevol tipus fou certament la Renaixena quan la noblesa s'ampara tant del joc com del bilboquet i del joc de palma (que esdevindr el tennis). No se sap per quin motiu, semblaria que el joc de boles hagus estat prohibit a Frana des del 1629 fins a la Revoluci francesa. 

Del joc provenal naixer el 1907 la petanca, durant la partida histrica a La Ciutat (Provena) en qu un campi de joc provenal, Juli Hugues, dit 'lo Negre', en no poder jugar ms al seu joc preferit a causa dels seus reumatismes, es pos un dia a traar una redona, a enviar l'objectiu a 5-6 m i, amb els "peus tancats", a jugar les boles per acostar-se al bolig. A pass en el terreny de boles d'un caf, els propietaros del qual es deien Ernest i Josep Pitiot. Aquests dos germans s'adonaren de seguida de l'inters d'aquest esport, especialment Ernest que es pos a tancar-ne les regles. Ha nascut la petanca.

Caldr tanmateix esperar el primer concurs oficial a la Ciutat el 1910 perqu el mot siga oficialitzat. El terme prov de les paraules de l'occit provenal p(s) "peus" i tanca(ts) "tancats", que don l'expressi jogar a ps tancats, s a dir, amb els peus junts i clavats a terra, per oposici al joc provenal en qu el jugador pot agafar embranzida.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2162" title="Pdel" nonfiltered="1367" processed="1347" dbindex="1369">

El pdel s un esport de pilota en qu s'enfronten dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular de 10 m d'amplada per 20 m de llargada dividida transversalment per una xarxa i circumdada per parets en els fons i en els extrems dels laterals i una reixa metllica al llarg de tot el permetre. L'objectiu del joc s  colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l'adversari no la pugui tornar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2163" title="Patinatge sobre gel" nonfiltered="1368" processed="1348" dbindex="1370">

El patinatge sobre gel consisteix en desplaar-se sobre el gel mitjanant l'utilitzaci d'un pat sobre gel.

 Histria .

Un estudi de Federico Formenti de la Universitat d'Oxford suggereix que la forma de patinatge sobre gel ms antiga succe al sud de Finlndia fa uns 4.000 anys. 

Segons sembla, els patins sobre gel foren inventats pels holandesos cal al segle XIII o XIV, fabricats de amb una fulla de metall molt afilat a la part de sota de la bota per evitar el fregament amb el terra. En lnies generals els patins actuals han roms d'igual forma.

 Esports basats en el patinatge sobre gel .
Sn diversos els esports que basen una de les seves caracterstiques en el patinatge sobre gel. A saber:
 Hoquei sobre gel: esport d'equip que es juga sobre el gel, amb l'objectiu de marcar gols introduint un puck (una mena de disc o pastilla) dins de la porteria de l'equip rival, xutant-la amb un estic.
 Bandy: esport d'equip que es juga sobre el gel, amb estics, una petita pilota i regles similars a les de l'hoquei sobre herba.
 Patinatge artstic sobre gel: esport que es practica en categoria individual (mascul o femen), sincronitzat, parelles mixtes o grups, que consisteix en realitzar girs, salts i altres moviments sobre el gel de forma artstica i rtmica al comps de la msica.
 Ringette: esport d'equip jugat sobre gel, on l'objectiu s marcar gols disparant un disc dins de la porteria contrria utilitzant un estic llarg i sense fulla.
 Patinatge de velocitat sobre gel: competici consistent en curses els participants recorren certes distncies en el menor temps possible. Algunes variants:
Patinatge de velocitat en pista curta;
Patinatge de velocitat sobre gel marat;
Short Track;
 Patinatge nrdic o Tour skating: s una activitat recreativa molt estesa als pasos nrdics, com Sucia, Noruega o Finlndia, on els participats recorren llargues distncies patinant sobre el gel natural.



 Referncies .


 Enllaos externs .

Diccionari de patinatge sobre gel;
Documents cientfics;
NHL;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2164" title="Patinatge" nonfiltered="1369" processed="1349" dbindex="1371">


El patinatge s un esport que consisteix a lliscar sobre una superfcie regular, mitjanant uns patins collocats als peus.

Classificaci.
El patinatge es pot classificar en diverses categories des de diversos punts de vista:
En funci del tipus de patins i de superfcie en qu es practica:
Patinatge sobre gel: El Patinatge sobre gel s un esport olmpic d'hivern que consisteix a lliscar amb patins per una superfcie de gel.
Patinatge sobre rodes: Es desenvolupa en pistes que no siguin de gel, generalment d'asfalt, formig, terrasso o parquet, que a ms poden estar recobertes d'una capa de material plstic (poliuret, resina sinttica, etc...).

En funci de l'activitat que s'hi desenvolupa:
Algunes modalitats d'Hoquei: Esport d'equip que consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari amb l'objectiu de marcar gols.
Patinatge artstic: Especialitat que consisteix en fer acrobcies rtmiques sobre patins.
Patinatge de velocitat: Especialitat que consisteix en fer curses sobre patins.

Especialitats esportives del patinatge.
Patinatge sobre gel;
Hoquei sobre gel;
Patinatge artstic sobre gel;
Patinatge de velocitat sobre gel;
Patinatge de velocitat en pista curta;
Patinatge de velocitat sobre gel marat ;
Short Track;
Patinatge sobre rodes;
Hoquei sobre patins;
Hoquei sobre patins en lnia;
Patinatge artstic sobre rodes;
Patinatge de velocitat sobre patins en lnia;
Patinatge freestyle slalom;
Patinatge agressiu;

Vegeu tramb.
 Patinatge artstic;
 Federaci Catalana de Patinatge;
 Skateboarding;

Enlaces externos.

Web sobre el freestyle slalom;
Articles sobre patinatge;
Federaci catalana de patinatge;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2165" title="Pike" nonfiltered="1370" processed="1350" dbindex="1372">
Pike s un llenguatge interpretat. Desenvolupat parallelament amb el servidor web Roxen, que s implementat del tot amb aquest llenguatge. Aix en permet la fcil integraci a l'entorn web.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2168" title="Penis" nonfiltered="1371" processed="1351" dbindex="1373">
El penis s un rgan extern de l'aparell reproductor mascul, propi de tots els mamfers i d'alguns altres animals, tant vertebrats com invertebrats.


En catal se l'anomena de moltes maneres diferents: es tracta de denominacions populars, com carall, cigala, titola, pardal, xerric, verga, xilla, piu, etc.


Consideracions generals.
En els mamfers s situat internament davant la smfisi del pubis, al qual s adherit, i externament a la part ms posterior (ms inferior, en el cas dels animals amb marxa bpeda, com l'home) de la cara ventral de l'abdomen. En l'home i alguns altres mamfers, es troba just per damunt de l'escrot, de tal manera que per la banda superior arranca de l'abdomen mentre que de la inferior arranca de l'escrot.

En els mamfers s erctil i condueix la uretra fins a l'exterior, per a aix permetre l'expulsi tant de l'orina -en la micci-, com de l'esperma, en l'ejaculaci. A ms a ms, en estat d'erecci, fa possible el coit.

s l'equivalent embrionari del cltoris femen, ja que ambds provenen de la mateixa estructura embrionria que es diferencia en un rgan o en l'altre en funci de la crrega hormonal que marca la presncia dels cromosomes sexuals del bar o de la femella.

En l'home aproximadament t la forma d'un cilindre (acabat en un con aplatat) que en estat flccid es plega pel seu propi pes.


Anatomia del penis.

Longitudinalment el penis es divideix en tres segments: l'arrel, el fust (tamb anomenat tronc o verga) i el gland (o cap del penis).


Rep el nom d'arrel la part interna del penis, s a dir, la que es troba a l'interior de l'abdomen i en permet la subjecci a la resta del cos: aquesta subjecci es fa amb el lligament dels dos cossos cavernosos a l'os pubis per mitj dels msculs isquiocavernosos i bulbocavernosos que envolten els esmentats cossos cavernosos. Va des de la smfisi del pubis fins a l'inici de la part externa.

Anomenem fust (o tronc) la porci cilndrica de la part externa del penis, que sempre s coberta de pell, tamb en estat d'erecci.

El gland s la porci final del penis, de forma cnica, aplatada cap a avall, i d'un dimetre a la base una mica superior al del fust (2 o 3 millmetres). Aquesta base ms ampla s'anomena corona del gland.
La pell que cobreix el gland quan el penis s flccid s'anomena prepuci i t una obertura a l'extrem que -en aquest estat- permet la sortida de l'orina en la micci. Aquesta obertura -anomenada esfnter prepucial- constitueix un esfnter perqu s dilatable per tal de permetre -quan s'esdev l'erecci i el gland s'engrandeix (com la resta del penis)- que el prepuci s'enretiri i el gland resti descobert de pell (tot i que sempre es possible estirar-la endavant i tapar el gland, parcialment o del tot).



Per tal d'evitar que -quan s'esdev l'erecci- el prepuci reculi ms del compte, a la cara inferior o ventral del penis (per que queda a la part de dalt en un home ajagut de memria amb el penis en erecci), i just per darrere de la corona, hi ha el fre del prepuci: s un plec de pell en forma de brida (semblant al que tenim sota la llengua) que uneix la pell amb el gland.

Val a dir que als hmens que han estat circumscidats -tant sigui per motius religiosos com perqu patien fimosi- 

A l'extrem o vrtex del gland hi ha el meat urinari, una obertura amb tancament vertical que s el final de la uretra per on s'aboquen l'orina i l'esperma a l'exterior.

La uretra s un conducte procedent de la prstata i la bufeta de l'orina que recorre tota la llargria del penis envoltada del cos esponjs, una estructura de forma cilndrica situada al llarg de la cara inferior o ventral del fust i que s'eixampla per formar el gland a part final del penis.

Per damunt del cos esponjs, tot al llarg de la part superior de l'rgan, hi ha els dos cossos cavernosos, tamb cilndrics (per amb un dimetre molt superior al del cos esponjs), situats costat per costat (com els dos canons d'una escopeta) i separats per l'env pectiniforme. 
Esquema de les seccions horitzontal i vertical d'un penis hum: les zones ms fosques, dins dels cossos cavernosos, corresponen als espais que s'omplen de sang durant l'erecci

La uni dels dos cossos cavernosos forma un solc longitudinal a la cara superior o dorsal del penis; s visible externament, per s molt poc profund. L'ocupa el paquet vsculo-nervis dorsal. 

Situaci dels rgans ms externs de l'aparell reproductor mascul: 1. Testicles. 2. Epiddims. 3. Cossos cavernosos. 4. Prepuci arronsat desprs d'enretirar-se i deixar el gland al descobert. 5. Fre del prepuci. 6. Meat urinari. 7. Gland. 8. Cos esponjs que s'eixampla formant el gland. 9. Fust del penis. 10. Escrot

Aquests tres elements -el cos esponjs i els dos cossos cavernosos-, envoltats de pell (derma i epidermis), constitueixen el fust del penis. Estan formats pel teixit erctil que fa possible l'erecci. Aquest teixit s esponjs i el formen nombroses trabcules de distribuci irregular, amb escs teixit conjuntiu i una gran abundncia de fibres musculars llises, que limiten nombrosos espais lacunars, revestits interiorment per endoteli vascular amb gran quantitat de terminacions nervioses i vasos sanguinis (venes, artries i vasos limftics). L'erecci es produeix en omplir-se de sang els espais buits que hi ha entre les trabcules d'aquest teixit esponjs. Aquesta sang restar parcialment retinguda mentre duri l'erecci.

De fora cap a endins, el fust est format per la pell, sota la qual hi ha una primera capa, anomenada fscia de Colles, composta de teixit connectiu i algunes fibres musculars llises, lligades a la zona profunda de la pell. Sota mateix de la fscia de Colles, hi ha una segona capa, ms resistent que l'anterior, que rep el nom de fscia profunda o de Buck. Aquesta capa envolta tots dos cossos cavernosos i el cos esponjs, tots tres alhora (per sense cobrir el gland). Finalment, sota de tot, hi trobem la tnica albugnia, que s una beina fibrosa que envolta noms els dos cossos cavernosos.

Sistema vascular arterial del penis.
L'aportaci arterial al penis la fan les artries pudendes internes, de les quals n'hi ha tres a cada costat: l'artria dorsal, la cavernosa i la bulbouretral.

Les artries dorsals o superficials discorren entre la fscia de Buck i la tnica albugnia. Sn nutrcies(s dir, fan possible el metabolisme de les cllules) i funcionals (intervenen en l'erecci), i formen anastomosis amb branques de l'artria cavernosa.

Les artries cavernoses o profundes discorren per dintre dels cossos cavernosos, i sn exclusivament funcionals (noms intervenen en l'erecci i no pas en el metabolisme de les cllules). En surten petites extensions capillars -les artries helicodals- que desemboquen en els espais lacunars.

Les artries bulbouretrals discorren pel cos esponjs de la uretra i l'irriguen juntament amb la mateixa uretra.


Sistema vascular del penis (Corpora cavernova = cossos cavernosos; Dorsal Vein = vena dorsal; Nerves = nervis; Urethra = uretra; Spogy Body = cos esponjs; Cavernous Artery = artria cavernosa)

Sistema vascular vens del penis.
El penis presenta tres sistemes de drenatge vens: el sistema superficial, el sistema intermedi i el sistema profund.

El sistema superficial no s funcional (no interv en l'erecci) i el constitueixen venes que discorren entre totes dues fscies (de Colles i de Buck) i que desemboquen en la vena dorsal superficial, la qual -a la vegada- drena en la vena safena major esquerra (en alguns hmens, en la dreta).

El sistema intermedi el constitueixen venes profundes en relaci a la fscia de Buck, per que sn superficials en relaci a l'albugnia. Del gland n'emergeixen de 6 a 15 venes que constitueixen el plexe retrocoronal. La confluncia d'aquestes venes origina la vena dorsal profunda, que rep drenatge lateral per una srie de venes que reben el nom de venes circumflexes, provinents del cos esponjs de la uretra i que alhora reben en el seu trajecte una srie de venes procedents del cos caverns, anomenades emissries, que travessen la tnica albugnia. Aquestes darreres sn les que drenen els espais lacunars, i sn, per tant, funcionals (intervenen en l'erecci). La sang de la vena dorsal profunda fa cap al plexe de Santorini, que s tributari del plexe periprosttic i de les venes hipogstriques.

El sistema profund el constitueixen una srie de venes que drenen els cossos cavernosos i el cos esponjs a travs de les venes profundes del cos caverns que desmboquen a les venes pudendes internes.

Capacitat ergena.
El penis tamb s la zona ergena per excellncia del cos mascul: el gland n's la part ms sensible, tant en la punta i el cos com en la corona i el fre. s aix perqu el gland t moltssimes terminacions nervioses que es poden estimular per mitj de tocs suaus o pressions ms intenses, o cobrint-lo i descobrint-lo amb la pell del prepuci. El fust tamb s molt sensible, tot i que no ho s tant com el gland.

Dimensions.
El penis arriba a les mesures adultes als 16 o 17 anys. Les mides del penis en estat flccid d'un home adult oscillen -en general- entre els 7 i els 10 centmetres de llargada i entre els 7 i els 9 cm de circumferncia. Val a dir, per, que el penis flccid s fora dificults d'amidar, ja que la mida varia segons la circulaci de la sang, segons l'estat d'nim de l'individu (en molts moments el penis es troba en un estat de semierecci) i tamb segons la temperatura ambiental (s'escura amb el fred).

Les mides mitjanes del penis d'un home adult en estat d'erecci sn d'uns 15 cm de llarg i d'uns 12 cm de circumferncia. Aquestes mesures sn les que hom considera normals, en termes estadstics, per val a dir que hi ha una gran variabilitat -que cal considerar normal, excepte en casos extrems- entre les mides d'un home i les d'un altre. s molt habitual una desviaci de fins a 3 cm, de ms o de menys, tant en la llargada com en la circumferncia. Aix vol dir que hi ha penis normals amb una llargada des de 12 cm fins a 18 i amb una circumferncia d'entre 9 cm i 15 en la zona ms ampla, la ms propera a l'abdomen).

Pel que fa als nens, el penis assoleix la meitat de les mides d'un home adult cap als 10 o 11 anys i, pel que fa als trets racials, les mides sn menors en els orientals (fins a un parell de centmetres menys que la mitjana, tant en longitud com en circumferncia), intermdies en els hmens de pell blanca i majors en els de pell negra (fins a un parell de centmetres ms que la mitjana).


Cal aclarir que hom mesura les llargades des del naixement del penis, a tocar de l'os pubis, fins a l'extrem del gland.

Implicacions psicolgiques de la grandria del penis.
El complex de penis petit afecta (i ha afectat) molts hmens de totes les poques i de totes les cultures i condicions. s una circumstncia, doncs, que no es pot menystenir, puix que a fora hmens els provoca una gran crrega d'angoixa i de baixa autoestima. De fet, hi ha molts hmens que es pensen (errniament) que hi ha una proporcionalitat entre, d'una banda, les mides del penis i, de l'altra, la virilitat, la potncia sexual i el plaer que un home pot obtenir i pot proporcionar. Val a dir que aqueixa ansietat s, molt sovint, inconscient.

s per aix que, a certs hmens  i dones , els preocupa molt la grandria del penis. Tanmateix, els sexlegs consideren que un penis en erecci de ms de 6 cm de llargada ja s funcionalment apte per al coit. Hom denomina micropenis aquells que tenen una llargada en erecci de 6 cm o menys, per aquests casos sn molt rars. Solen implicar dificultats per al coit: per aquest motiu -sota criteri mdic- hom pot recomanar un tractament de cirurgia d'allargament, que no deixa de tenir riscos. Sigui com sigui, qualsevol home ha de tenir present que, llevat de casos excepcionals, amb les mides del seu penis pot oferir satisfacci sexual plena a la parella, abans, durant i desprs de la relaci sexual. L'important no sn les mesures del penis, sin com se'l faci servir, s a dir, emprant recursos ertics adequats. A ms a ms, l'elasticitat de la vagina permet que un penis de qualsevol grandria s'hi pugui acomodar: la zona ms profunda de la vagina es dilata fins al punt que hom perd el contacte amb el penis durant l'orgasme.

s fonamental l'acceptaci del cos com una part de nosaltres. No existeix cap penis (ni cap vulva) igual a un altre: tots tenen diferncies i particularitats. Hom fa idealitzacions, derivades de la cultura tradicional, que a vegades no quadren amb la realitat del nostre cos. Per aix conv que ens sapiguem acceptar tal com som.

s molt cert que hi ha dones que se senten ms interessades en un penis relativament gros. Per aix es deu noms a motius psicolgics, ja que en determinats aspectes, l'estimulaci |rtica s subjectiva i no pas objectiva, i es fonamenta en estereotips preconcebuts, basats en prejudicis culturals.

Per aix tamb hi ha dones que s'estimen ms un penis no tan gros, perqu tamb els agraden altres prctiques sexuals, com el sexe anal o l'oral, especialment aquesta segona. I s obvi que per a aquestes prctiques, el maneig d'un penis petit s molt ms agradable per a la dona.

Denominacions.
Pel simple fet de pertnyer al camp semntic de la sexualitat, un concepte com 'penis' t una multitud de connotacions extralingstiques. Aix explica que el penis tingui un gran nombre de denominacions.

Articles relacionats.
Denominacions dels elements de l'aparell reproductor;
Denominacions del penis;
Aparell reproductor femen;
Aparell reproductor mascul;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2170" title="Psicologia" nonfiltered="1372" processed="1352" dbindex="1374">



La psicologia s la cincia que estudia la conducta. Entenent com a tot all que l'individu fa, sent i pensa; sigui de forma oberta o encoberta, voluntria o involuntria, innata o adquirida, normal o patolgica. 

 Origen del terme .
L'etimologia prov de psique (nima) del grec; i logos (cincia o tractat), en grec.

Per comprendre l'origen del terme cal tenir en compte que la psicologia va evolucionar com a cincia independent a partir de la filosofia. El primer pensador que comen a estudiar l'nima va ser Plat i ho feia des d'una perspectiva fonamentada en la ra, les idees i les crtiques als sentits. Utilitzava principalment, per tant, el raonament deductiu. Destaca d'aquests autor que va dividir l'nima en tres parts: raonament, memria i voluntat.
Aristtil, deixeble de Plat, va ser el primer estudis que facilit un concepte sobre el que ell estudiava; els fets, els pensaments i els sentiments. Aix ell defineix el seu objecte d'estudi, la psique, en D Anima dient que s  l'entelquia primera d'un cos natural que en potncia t vida , s a dir, l'energia que potencia la vida, l'essncia de la vida, l'nima. Si b cal destacar que Aristtil s va diferenciar del seu mestre i creia que la primera font de coneixement era el raonament inductiu. 

Per tant, en origen el mot Psicologia es refereix a la cincia que estudia amb un mtode inductiu-deductiu el raonament, la memria, la voluntat, els pensaments, els sentiments i els fets de les persones, s a dir, la seva essncia, la seva nima. Actualment per s'estableix que la Psicologia s la cincia que estudia la conducta humana, en la seva expressi ms mplia, entenent com a tal la conducta tant oberta com encoberta, voluntria com involuntria, normal o patolgica. Serien per tant set les grans rees que afectarien directament l'objecte d'estudi de la psicologia: l'atenci, la percepci, la memria, el pensament, el llenguatge, la motivaci i les emocions.

Posteriorment, donades les connotacions religioses de l'nima, s mes adequat interpretar psique com ment donada la tradici empirista d'aquest estudis i de la prpia cincia psicolgica.

 rees d'Estudi .

La Psicologia en tant que cincia humana d'un animal social sobre un subtrat biolgic comparteix rees d'estudi amb altres cincies. Les principals rees on la Psicologia desenvolupa els seus estudi sn:

Biologia;
S'enten que tota conducta prov de l'activitat de l'encfal, cervell o sistema nervis central (SNC). La Psicobiologia o neurocincia estudia el funcionament de la bioqumica del SNC, aix com les neuroestructures on s'ubiquen els elements que possibiliten l'existncia de la memria, el llenguatge, els pensaments, les emocions, els sentiments i finalment les conductes obertes o motrus. Tamb s'enten per psicobiologia tots els estudis que correlacionen les reaccions del Sistema Nervis Perifric amb la conducta humana, sent la psicoendocrinologia una de les rees destacades. L'avan en aquesta rea han possibilitat l'existncia de la psicofarmacologia.

Fisiologia;
La Fisiologa de la Conducta o Psicofisiologia estudia les reaccions fisiolgiques que s'esdevenen dins del cos hum davant d'un fet psicolgic (un record, una mentida, una emoci...). En relaci directa amb la psicobiologia, la psicofisiologia estudia variables ms estructurals com les alteracions musculars, la pressi arterial o la sudoracci. L'avan en aquesta rea han possibilitat l'existncia de les tcniques d'autocontrol i relaxaci. 

Conducta;
s la part ms fcilment observable de la psicologa humana i el mitj d'expressi dels nivells anteriors. S'estudia, per tant, com les variables ambientals afecten a la conducta oberta (reaccions motrius) i encoberta (cognicions i emocions), aix com la interacci entre aquests tres elements: conducta, pensaments i emocions. L'avan en aquesta rea han possibilitat l'existncia de la psicoterpia individual.

Sociologia;
La Psicosociologia o Sociopsicologia s la branca de la Psicologia i la Sociologia on s'estudien els essers humans i com les seues interaccions amb la societat afecten a la seva conducta oberta i encoberta. s fa especial mfasi en l'afectaci que provoca l'existncia dels rols, el lideratge, l'estil de comunicaci, la famlia i la cultura. L'avan en aquesta rea han possibilitat l'existncia de la psicoterpia grupal.

 Les diferents Escoles .

Des de la seua gnesi com a disciplina, la psicologia s'ha vist immersa en diferents acostaments des dels quals es volia donar saber quin era el funcionament de la ment humana. 
Aix doncs es poden veure diferents punts de vista segons sigui l'objecte d'estudi i l'enfocament que se li dna.

La Psicoanlisi.

La psicoanlisi creada per Sigmund Freud, pretn l'estudi de la psicologia des d'un punt de vista "intern" s a dir, s'estudia l'inconscient hum com a causa de prcticament totes les conductes humanes.
La psicoanlisi es basa en l'associaci lliure i ha utilitzat diferents tcniques com sn la hipnosi, el test de Roschard (test de les taques), interpretaci onrica... etc.
Des de la formulaci original de Freud hi ha hagut molta controvrsia sobre la psicoanlisi fins i tot per part dels propis psicoanalistes. s de destacar la contribuci posterior de Jacques Lacan.

Els Conductistes.

El conductisme s una disciplina que estudia la psicologia fent referncia a que el cos hum funcionaria com si fos una mquina la qual davant un estmul emetria una resposta, per exemple: si enfoquem un ull amb una llum la parpella es tanca. Les tcniques i teories ms comuns derivades d'aix, serien el condicionament clssic, el condicionament operatiu, l'economia de fitxes etc...

Els Cognitivistes.

A aquesta disciplina s'estudia la ment humana com si fora un ordinador, suposant en realitat ms que una disciplina nova, una evoluci dels conductistes, fusionant-se amb dues en l'escola conductista-cognitivista.

La psicologia cognitiva ja no estudia la ment humana com si fora qualsevol tipus de mquina, (E-----R) si no com si fora un ordinador, es a dir estmul,processament d'informaci,resposta.

Els Humanistes.

Deriven els seus estudis des de la concepci de que, si b la ment humana funciona com un ordinador en uns certs aspectes, tamb t altres aspectes que no sn estudiats pels conductistes, com els sentiments (part emotiva de la ment), aix doncs, aquesta disciplina estudia com els sentiments afecten a determinades conductes humanes i a l'inrevs. Particularment interessant, resulta el llibre del psicoanalista Erich Fromm sobre Intelligncia Emocional.

La Psicologia Evolutiva o del Desenvolupament.

Com el seu propi nom indica estudia, les diferncies psicolgiques i de comportament dels ssers humans al llarg de la seua vida. Aix doncs trobem que aquesta disciplina, es dividix en les diferents fases segons estiguem a una etapa o un altra de la vida. Aquestes fases serien infantesa,adolescncia, edat adulta i geronto-psicologia. Per aprofundir ms sobre el tema aneu a psicologia del desenvolupament

La Psicologia Diferencial.

Si b la majoria dels corrents psicolgics estudien les caracterstiques comuns de totes les persones, els psiclegs diferencials estudien precisament el contrari, s a dir intenten determinar quines sn les lleies generals que determinen les diferncies de comportament de les persones. La tcnica s coneguda dins d'aquesta disciplina s l'anomenat estudi del cas nic.

Altres.

Existixen ms acostaments i referncies a la psicologia des de diferents punts de vista... etc. per ac m'he conformat en ficar els importants i reconeguts per no fer-ho massa llarg i per tal de donar una idea general al lector del que s la psicologia actualment.


El mxim representant s Francis Galton.

Psiclegs famosos.

 Wilhelm Wundt.
 Sigmund Freud.
 Jean Piaget.
 Henri Wallon.
 Burrhus Frederic Skinner.
 Arnold Lucius Gesell.
 Edwin Ray Guthrie.
 Emili Mira i Lpez.
 Carl Rogers.

 Temes relacionats .

Cincies de la Salut;
Cincies Socials;
Psiquiatria;
Sociologia;
Neurologia;
Biologia;
Estadstica;
Filosofia;

----

Pgines relacionades.
La Psicoanlisi ;
El Conductisme;
Psicologia Cognitiva;
Psicologia del Desenvolupament;
Histria de la Psicologia;
Bulmia;
Droga;

Enllaos externs.
Revista Electrnica de Motivaci i Emoci (REME)   ;
Portalpsicologia.org ;
Blog de Psicobiologia  ;
International PSY Congressos ;
American Psychological Association ;
Cuadernos de Crisis - Revista semestral de la psicologia d'emergencies i de la intervenci en crisi ;



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2173" title="Pasos Catalans" nonfiltered="1373" processed="1353" dbindex="1375">





Els Pasos Catalans (sovint abreujats PPCC), o Pasos de Llengua Catalana, sn els territoris en els quals els seus habitants parlen el catal, o els territoris que formen part d'unitats geohistriques de predomini catal. En termes generals, els Pasos Catalans abasten la  zona oriental de la pennsula Ibrica, entre els Pirineus i el riu Segura al sud i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes al nord, l'arxiplag de les Balears (que inclou el de les Pitises i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, la comarca murciana del Carxe (Mrcia), la Franja d'Arag (Arag) i la ciutat sarda de l'Alguer, on un 30% de la poblaci encara parla catal.

L'extensi s de 70.520 quilmetres quadrats i t 13.712.983 habitants (2007).

 Evoluci histrica del nom i del concepte .

El terme Pasos Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Catalua, Mallorca y Valencia. Cdigo de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valenci Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida t fortuna a la Renaixena catalana a finals del segle XIX com a sinnim de territoris de parla catalana.

No obstant aix, el terme va ser principalment popularitzat pels assaigs Nosaltres els valencians i Qesti de noms, de Joan Fuster, publicats el 1962. Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial dels PPCC estrictament lingstic, la llengua del qual seria la base per a proposar el seu projecte nacional, essent el nom Pasos Catalans provisional fins que es produs la unificaci nacional dels territoris de parla catalana, que haurien de dir-se Catalunya (va suposar que la pluralitat del terme podria refrenar els impulsos particularistes d'algunes regions). Per tant, com a conseqncia d'aquesta premissa, l'assagista considerava que les comarques castellanoparlants eren no noms prescindibles, sin tamb un entrebanc per a l'xit d'aquest projecte nacional. Aix explicaria, entre altres causes, que el concepte dels PPCC no haja sigut gaire assumida en aquests territoris histricament castellanfons.

Malgrat aix, sovint es representen territorialment els PPCC amb una convergncia de motivacions histriques i lingstiques quan es pretn donar-li un cos poltic. s a dir, el territori d'uns PPCC poltics representarien el conjunt d'entitats poltiques histriques de l'antiga Corona d'Arag que tenen o tenien el catal com a llengua principal a les seves institucions. Sota aquesta premissa, el territori comprendria els histrics Principat de Catalunya, Regne de les Mallorques (Illes Balears, Pitises i el Rossell), i Regne de Valncia (amb els afegits posteriors de Villena i la comarca de Requena). 

Histricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nulla implantaci.  Per exemple, el 1859 Vctor Balaguer proposava la Ptria llemosina com una federaci de provncies que parlaven catal. A meitat del segle XX es van abandonar totes les referncies a la llengua llemosina per la seua inexactitud histrica i filolgica.

Mentre Joan Maragall i Francesc Camb parlaven de l'Espanya gran, el 1906 Enric Prat de la Riba publicava l'article Greater Catalonia, dins de La nacionalitat catalana, proposant la denominaci Catalunya Gran. Feia una parallelisme amb la Greater Britannia i associava la Commonwealth amb la Corona d'Arag. Per el nom de Catalunya Gran es va identificar amb la Grossdeutschland de Bismarck, i posteriorment de Hitler. Amb aquesta connotaci d'imperialisme tamb s'ha utilitzat el nom de Gran Catalunya

Comunitat Catalnica, pasos o territoris catalanfons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX) sn altres denominacions utilitzades. El terme ms utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotaci poltica s territoris de parla catalana.
Tamb s'utilitza el terme Catalanofonia, similar als conceptes de Francofonia en el cas del francs o Hispanitat en el cas del castell.

A finals del segle XX, Josep Guia va proposar utilitzar "Catalunya" per denominar tot el territori dels "Pasos Catalans", i no noms el territori del Principat de Catalunya.

 Poltica .


Els Pasos Catalans no estan reconeguts com a entitat poltica. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia poltica, pertanyents a Espanya, Frana, Itlia i Andorra. Hi ha un corrent poltic que propugna la independncia dels Pasos Catalans i la creaci d'un Estat catal (vegeu independentisme catal). Altres corrents poltics nacionalistes utilitzen el terme Pasos Catalans com a sinnim de territoris de parla catalana, sense considerar que hagen de formar una entitat poltica independent. 

Alguns independentistes proposen l's del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Pasos Catalans, per aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa; no tan sols no hi s una proposta consensuada sin que a ms a ms ha estat rebutjada per bona part de les gents que viuen als territoris esmentats. 

Hi ha altres corrents poltics que rebutgen l's del terme Pasos Catalans, i qualsevol proposta d'unitat poltica d'aquests territoris. En els casos ms extrems, com s el cas del blaverisme, hi ha sectors que ho consideren com una imposici de Catalunya cap als altres territoris, i neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.

Lmits.

Al nord: Occitnia;
Al sud: Mrcia;
A l'est: la mar Mediterrnia;
A l'oest: l'Arag i Castella;

Divisi poltica i administrativa.

La dita popular defineix els Pasos Catalans com de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma.

Tradicionalment, els Pasos Catalans inclouen els segents territoris administratius:
 Catalunya, anomenada habitualment el Principat. Est dividida per una frontera interestatal, establerta pel Tractat dels Pirineus, que separa la Catalunya del Nord (actualment forma el departament dels Pirineus Orientals) de la Comunitat autnoma de Catalunya.
 El Pas Valenci, anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que s l'Antic Regne de Valncia.
 Les illes Balears i les Pitises;
 el Principat d'Andorra;
 la Franja de Ponent o d'Arag (en aragons a Francha de Lebn);

Cadascun dels principals territoris t la seua capital: Barcelona (Catalunya), Valncia (Pas Valenci), Palma (Illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpiny (Catalunya Nord). La ciutat ms important de la Franja de Ponent, o Franja d'Arag, s Fraga.

En un sentit ms restringit al domini lingstic tamb s'hi inclou:
 el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del catal, l'alguers, d'en de la conquesta de la ciutat.
 la regi murciana del Carxe, on s'hi ha parlat catal des d'una gran emigraci de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.

Llengua.

La llengua prpia dels Pasos Catalans s el catal que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellons, alguers, etc.; noms al Pas Valenci el gentilici t reconeixement oficial: valenci). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del Pas Valenci, on es parla el castell, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occit. La llengua catalana s l'nica llengua oficial a Andorra, s oficial (novament, i desprs d'un llarg parntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castell i l'arans; i tamb s oficial conjuntament amb el castell al Pas Valenci i a les illes Balears. No ho s, en canvi, als altres territoris.

Per a definir els Pasos Catalans no es tenen en compte els processos de castellanitzaci que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola.

Demografia.
Els territoris de llengua catalana tenen una poblaci de 12.805.197 d'habitants 2006. Juntament amb les comarques castellanoparlants del Pas Valenci (719.970 habitants) i la Vall d'Aran (9.554 habitants) sumen 13.534.721 habitants.






Bibliografia.
Pere Grau, "El panoccitanisme dels anys trenta: l'intent de construir un projecte com entre catalans i occitans". El contemporani, 14 (gener-maig 1998), p. 29-35.
Francesc Prez Moragn, "El valencianisme i el fet dels Pasos Catalans (1930-1936)", L'Espill, nm. 18 (tardor 1983), p. 57-82.
Jordi Ventura, "Sobre els precedents del terme Pasos Catalans", dins Debat sobre els Pasos Catalans, Barcelona: Curial , 1977. p.347-359.

Referncies.


Vegeu tamb.
Comunitat Catalnica;
Catal;
Pancatalanisme;
;

Enllaos externs .

 Pgina d'una associaci que revindica la independncia dels Pasos Catalans;
 Mapa dels Pasos Catalans;
 Histria dels Pasos Catalans;
 Mrcia, un pas catal frustrat? de Vicen M. Rosell i Verger;
 Fedraci d'unviersitats dels Pasos Catalans;
 Perfil geogrfic dels Pasos Catalans;
 Totes les dades dels Pasos Catalans;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2178" title="Peixos" nonfiltered="1374" processed="1354" dbindex="1376">



Els Peixos o Piscis (smbol ) s una de les 88 constellacions modernes que pertany al grup de constellacions del Zodac.

L'equinocci de primavera es troba actualment a Peixos, al sud de   Psc, i, degut a la precessi, es desplaa poc a poc cap a sota del peix occidental en direcci a Aquari.

Mitologia.

La constellaci sembla dos objectes redons, cadascun dels quals s lligat al mateix punt per una llarga corda.

Objectes notables.
Peixos cont una galxia del Catleg Messier, en concret la galxia espiral M74






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2186" title="Patge Gregori" nonfiltered="1375" processed="1355" dbindex="1377">
Segona la tradici de l'rea de Barcelona, el Patge Gregori s el patge amb ms poder dels Tres Reis Mags d'Orient.

T uns ulls com taronges i unes orelles que ho senten tot a moltes milles de distncia. Ell sabr si s'ha fet bondat o no, i  ho explicar als Reis perqu actun en conseqncia a l'hora de repartir regals o carb.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2187" title="Pellcula" nonfiltered="1376" processed="1356" dbindex="1378">
Una pellcula es diu d'un material ests segons una superfcie. Popularment ha esdevingut sinnim d'un conjunt de fotogrames, utilitzats en fotografia, i cinema.

En l'poca moderna el cinema, l'art de fer pellcules, ha esdevingut un art tant important com els tradicionals, fins al punt en qu, de vegades, s esmentat com el set art. El cinema ha donat una nova dimensi al teatre, amb el que comparteix molts trets. Es pot dir que el cinema s un art escnic total perqu combina l'art dramtic, la msica, i permet, per mitj dels efectes especials, la creaci d'efectes impossibles d'obtenir en una representaci teatral.

El material.

Una pellcula s una tira de material plstic, recobert d'una emulsi de sals de plata que, en presncia de la llum, fa una reacci fotoqumica. Les pellcules primitives van fer-se en blanc i negre, car els instruments d'aquell temps no permetien la reproducci del color, per molt prest es van obtenir emulsions fotogrfiques en qu el pas de la llum deixava una empremta corresponent al seu color.

Els inventors.

Es considera que els inventors, i primers productors de pellcules, van ser els germans Lumire, car els inventors anteriors havien aconseguit reproduir escenes en moviment per d'una manera limitada. En el cas dels Lumire s la primera vegada en qu es poden veure escenes en moviment, en principi sens limitaci de temps, a ms les primeres representacions es fan da tal manera que els espectadors veuen les imatges projectades sobre una pantalla que es pot veure per la part frontal, i per darrera, de forma que un gran nombre d'espectadors poden accedir al mateix a les imatges, com si fos un teatre.

Vegeu tamb.

Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques;
Actor;
Actor de cinema;
Compositors de cinema;
Directors de cinema;
Banda sonora;
Gnere cinematogrfic;
Premis de cinema;
Productores de cinema;
Crtiques de cinema;
Ttols rellevants de la histria del cinema;


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2193" title="Paquiderm" nonfiltered="1377" processed="1357" dbindex="1379">
Paquiderm s una paraula descriptiva i sense valor taxonmic que s'aplica a espcies tan diverses com els elefants (proboscidis), els hipoptams (suiformes) i els rinoceronts (perissodctils) amb la intenci de descriure als animals (especialment mamfers) que poseeixen una pell gruixuda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2196" title="Pomera" nonfiltered="1378" processed="1358" dbindex="1380">


La Pomera ( Pyrus malus  L.) t un origen caucsic (frontera Europa-sia) i fou introduda durant el procs de romanitzaci de la Pennsula Ibrica.

s una de les espcies de fruita dola de major difusi a escala mundial, degut fonamentalment a la seva facilitat d adaptraci a diferents climes i sls.

Pel fet de provindre de climes freds, resisteix temperatures fora baixes, fet que ha perms el seu cultiu a gran escala en tots els pasos de clima relativament fred, i en particular tots els europeus.

Nomenclatura. 
El popularment anomenat Pomer, Pomera o Maanera, pertany a la famlia de les Roscies (en llat Rosaceae). El seu nom cientfic complert s Pyrus malus L., tot i que tamb trobem sinnims taxonmics com:  Malus domestica (Baumg);  Malus pumila  (Mill.);  Malus acerba  (Merat.);  Malus communis  (D.C.); Malus domestica (Borkh).

En l'idioma grec antic, "Pomer" es deia "mlon", paraula que passa al llat popular com a "melum" designant tant al fruit del Pomer ("malus") com a altres fruites. 
En llat clssic, ja existia "malum", provenint aquest cop del grec dric "mlon", que significaba "calamitat" o "desgrcia".
Cal recordar que en la Bblia el fruit de la temptaci (el mal) s la poma (Malus).

En Catal, "poma" prov del llat  pomun , que significa fruit comestible de l arbre; especficament del neutre plural "poma", per comparaci associat amb la forma esfrica.



Ecologia. 

Les diferents espcies es troben en climes templats i subtropicals ja que els pomers no floreixen en les zones tropicals, car s una de les espcies fruitals que requereix acumular major cantitat d hores de fred (temperatures inferiors a 7C.) durant el reps hivernal.

El seu hbitat s cultivat i a vegades subespontani.

Descripci botnica.

 


El Pomer es descriu com a Fanerfit quant a forma vital (de Raunkjaer).

Port i dimensions.

Arbre caducifoli d aproximadament 10 m d alada, de copa rodona i oberta, que presenta numeroses branques disposades quasi horitzontalment.

rgans vegetatius. 

Arrel axonomorfa. ;
Tija llenyosa (arbre) de ramificaci simpdica ;
Fulles en forma ovada amb pex acuminat, peciolades, divisi del marge serrada,  disposici alterna. Amb pilositat pubescent a l envers.

rgans reproductors.

Flors hermafrodites en inflorescncia racemosa, agrupades en corimbes o rams simples.
Corolla dialiptala amb 5 ptals blancs/rosats, calze amb 5 spals. Androceu format per dos verticils amb estams centrpets (mltiples) i Gineceu d ovari nfer en flor epgina.
El fruit s un pom.

Farmacologia.

 

La  part utilitzada de la planta per al seu s medicinal (droga)  s el fruit (pericarp, polpa). On trobem: Pectina; cids orgnics (mlic, ctric, clorognic); antociansids (galactsid), tanins, quercitrsid.

Els usos medicinals de la poma sn principalment afeccions gastrointestinals: gastritis, gastroenteritis infantil i restrenyiment.

Les pectines confereixen una acci reguladora del trnsit intestinal, augmentant el volum del bolus fecal, retenint agua, pel que se ls atribueix una acci laxant, antidiarreica i demulcent, protectora de les mucoses.

No s han descrit reaccions adverses ni interaccions farmacolgiques, tampoc s han documentat casos de sobredosificaci. L nica possible contraindicaci seria la relativa a hipersensibilitat respecte a algun component de la droga.

Cultiu. 

 

Els pomers es planten per llavor durant l anomenat  perode de reps de la saba . Aquest dura aproximadament des de la caiguda de la fulla a la tardor fins al nou brot a la primavera. Tamb es poden multiplicar per injert. 

El sistema de reg ms empleat s el de inundaci o a manta. Encara que en les noves zones de producci s cada cop ms freqent la utilitzaci de reg localitzat, tant sigui per goteig o per microaspersi.

Les pomes es recolecten entre Setembre i Octubre, exceptuant les varietats ms precoces que es recullen al Juliol i Agost.

La recollida de la fruita depn del seu dest final. Si es destina al mercat en fresc, el fruit es recolecta a pl dia, evitant la humitat i els cops. Per a altres destins es fa servir maquinria que sacseja automticament els arbres per a que se n desprengui el fruit.

En quant a la conservaci, les condicions ptimes sn una temperatura de 0  1C i Humitat relativa del 90 al 95%. 
La poma es congela a -1.7C.

Varietats.

Hi ha moltes varietats de Poma, per la majoria es poden agrupar en aquests grups:

 Grup Golden: De pell groga, inclouria varietats com Golden delicious, Golden suprema, Golden reinders, Smoothee, i altres.

Grup Vermelles americanes:Inclou varietats de pell ms o menys intensament pigmentada en color vermell. La ms coneguda ha estat la Starking delicious, per ara ja est prcticament desapareguda. Altres varietats (molt ms cultivades i  que sovint s'anomenen tamb -errniament- Starking) sn Red chief, Early red one, Oregon, etc.

Grup Gales: Sn varietats Bicolors, qu combinen el Groc i el Vermell, en diferent percentatge segons cada varietat. Actualment les de ms color vermell estan desplaant a les altres, malgrat que el color de la pell no guarda relaci amb la qualitat organolptica. En aquest Grup cal citar Royal Gala, Mondial Gala, Galaxia (ms bona que la galaxia merengue), i altres ms noves com Brookfield.

Grup Fuji: Varietats molt tardanes, qu tenen un fruit amb un color vermell apagat tirant a bru, per que tenen bon gust, duresa i bona conservaci. La majoria de varietats es diuen Fuji, seguides d'un nmero que la distingeix de les altres.

Grup Granny: Varietats de pell verda i gust molt cid. La ms coneguda aqu es la Granny Smith, per tamb destaca la Concorde per la seva qualitat.

Hi haurien d'altres varietats que no poden englobar-se en cap d'aquests cinc grups, per no representen una quantitat elevada. Per exemple podrem assenyalar la  clssica Bellesa de Roma i com a ms "fashion" i moderna la Pink Lady, amb gustos ben diferents totes dues, per excelents qualsevol d'elles.

Producci.
Les majors zones de producci de pomes de la pennsula es troben a Catalunya principalment a les comarques del pla de  Lleida i, amb menys importncia, a Girona. La poma de Girona est registrada com una Indicaci Geogrfica Protegida de la Uni Europea.

A Lleida es troba l'Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Agrria de l'Universitat de Lleida, centre on s'imparteixen estudis d'enginyeria agrnoma i de forest, l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries) i a Girona la Fundaci Mas Badia, Centre d'Experimentaci Agrcola, ubicats en les principals zones de producci de pomes de tot l'Estat.

A Espanya el pomer ocupa el segon lloc, en la producci de fruita, desprs del presseguer, amb una superfcie de 52000 ha.

Altres zones de gran importncia en la producci de poma sn Astries i el Pas Basc.
Noms cal pensar en la sidra, beguda tpica del nord d'Espanya que s'obt per la fermentaci del suc de pomes.

 Informaci nutricional .



Simbologia de la poma.
La poma actua com allegoria de qualsevol fruita, per aix apareix freqentment amb connotacions simbliques. Al Parads terrenal, per exemple, una serp tempta a Adam perqu mengi una poma de l'arbe prohibit (pecat original).El cor de la poma s una figura que podria haver originat el pentacle.

La deesa Atalanta va perdre una carrera i es va casar amb un pretendent que abans refusava per la cobdcia que la va impulsar a recollir unes pomes daurades. Igualment d'or sn les pomes de la deesa Idun, de la mitologia escandinava, que conferien immortalitat a qui les mossegava. Els portuguesos, al seu torn, la consideren un afrodisac. Les pomes d'or apareixen tamb al jard de les Hesprides, com a fruit de l'arbre de la vida,

En la cultura popular tamb juguen un important paper: una poma en caure va inspirar a Isaac Newton la teoria de la gravetat, segons una llegenda. Blancaneus cau mig morta quan es menja una poma amb ver (un altre element simblic de forta presncia: el fruit que dna alhora la vida i la mort per acci d'una bruixa). Guillem Tell l'usa per apuntar.



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2198" title="Pluja" nonfiltered="1379" processed="1359" dbindex="1381">

La pluja es la condensaci i caiguda de l'aigua evaporada en l'atmosfera en moments de depressi.

L atmosfera cont un percentatge important de vapor d'aigua, que prov de la superfcie dels oceans, llacs i rius, i de la terra humida. El vapor d'aigua es forma amb el contrast sobtat de temperatura. Aquest vapor ascendeix, i quan ms s eleva ms descendeix la seva temperatura. Aquesta disminuci de temperatura s conseqncia del descens de la pressi atmosfrica.

A l'haver un descens de la temperatura el vapor es condensa en forma de petites gotes que formaran els nvols al voltant de nuclis de condensaci (pols, pollens, aerosols, ...). Per a que es formin les petites gotes, a part del refredament, s necessari que partcules microscpiques de pols serveixin de centres o nuclis de condensaci. Aquestes partcules de pols sn extraordinriament abundants en l'atmosfera.

Mentre aquestes gotetes diminutes no mesuren ms de 0,006 mm sn sostingudes pels ms lleugers moviments ascendents de l'aire. La pluja es produeix quan a l'interior del nvol es produeix la condensaci de forma molt rpida. Aquelles diminutes gotes d'aigua s ajunten unes amb les altres formant gotes ms grosses, que incapaces de sostenir-se en suspensi, cauen en forma de pluja.

Existeix un tipus de pluja anomenat, pluja de convecci que s causada per l'escalfament de l'aire en una zona determinada. L'aire calent puja.A mida que ascendeix es va refredant.Si aquest aire calent s humit el vapor d'aigua en arribar a una certa alada es condensa i produeix la precipitaci.

Vegeu tamb.

 Nvol;
 Boira;
 Hurac;
 Tempesta;
 Pluja de convecci;
 Dansa de la pluja;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2202" title="Peneds" nonfiltered="1380" processed="1360" dbindex="1382">


El Peneds s un territori histric catal, que en la divisi comarcal de 1936 qued subdividit en les comarques de l'Alt Peneds, el Garraf (tamb anomenada Peneds Martim o Marina del Peneds), del Baix Peneds i part de l'Anoia.

Els seus gentilicis sn penedesenc, penedesenca.

El territori ha donat lloc a una denominaci d'origen homnima.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Gran Peneds;

 Enllaos externs .
Denominaci d'Origen Peneds;
Campanya per una vegueria prpia pel Peneds;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2203" title="Pallars" nonfiltered="1381" processed="1361" dbindex="1383">

Els Pallars s un territori histric de Catalunya, que en la divisi comarcal de 1936 qued subdividit en les comarques del Pallars Sobir i el Pallars Juss. Constitueix la conca del riu Noguera Pallaresa (fins que travessa el Montsec). Fisiogrficament s la vall d'aquest riu i els seus afluents i tot el muntanyam que hi ha a l'entorn, de gran altitud.

En la divisi comarcal de 1936 s'agregaren al Pallars Juss histric tamb els territoris de la Ribagora administrats per la Generalitat de Catalunya. El 1990 es va tornar a segregar aquests territoris del Pallars Juss, i els atorg la consideraci de comarca amb el nom d'Alta Ribagora.

 Vegeu tamb .

 Comtat de Pallars;
 Comtat de Pallars Juss;
 Comtat de Pallars Sobir;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2208" title="Pseudnim" nonfiltered="1382" processed="1362" dbindex="1384">
El pseudnim o nom artstic s un nom fals utilitzat per un artista per signar les obres sense ser reconegut. L's pot venir provocat per la temtica de l'obra (per exemple quan es tracta d'una novella ertica o poltica), per exigncies d'un concurs o motius personals.

Altres vegades  sobretot en cantants de msica lleugera i actors- la finalitat del pseudnim s tenir un nom que consideren ms bonic o ms extic i que, pretesament, pot faciltar-los l'xit. Un cas particular s el de les dones artistes, que sovint en el passat s'havien d'amagar sota un nom mascul per poder difondre la seva obra.

Vegem-ne alguns exemples de persones reals: Vctor Catal (Caterina Albert i Parads), Seraf Pitarra (Frederic Soler i Hubert), Chaval de la Peca (Marc Parrot), Sergio Dalma (Josep Maria Capdevila), Mnica Naranjo (Cristina Figueres).

Quan es tracta d'Internet, s'anomena lies o nick i t com a finalitat crear un personatge virtual que actui en lloc de la persona real (com els malnoms d'usuari de la viquipdia).















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2209" title="Papu" nonfiltered="1383" processed="1363" dbindex="1385">
En la mitologia catalana, l'espantamainades  ms conegut  s sens dubte el Papu o Papus. Emparentat amb el Papn asturi i el Papao portugus, comparteix el concepte de ficar-se al pap o engolir les seves vctimes sense necessitat de mastegar-les, cosa que denota que aquest ha d estar provet d una gran boca i per extensi estmac. Es possible que tamb tingui relaci amb el Babau francs, un espantamainades present en algunes valls pirinenques del sud de Frana. 

En catal, papu tamb es una paraula que se sol emprar per moltes coses que fan por a la mainada, tant reals com imaginries. Aix es pot anomenar papu per exemple als insectes, als cucs i les cuques o a la gent desconeguda i amb aspecte estrany, entre d altres. Tamb hom anomena aix els nvols quan les mares diuen als seus fills que, en cas de portar-se malament, baixaran del cel par menjar-se ls. 

Els Papus sn tamb els encaputxats que assisteixen a les processons de Setmana Santa o Corpus, portant llargs barrets en forma de paperina i dressats amb capes negres que els cobreixen tot el cos. A ms, duen un tel que els tapa la cara i que noms deixa veure els seus ulls mitjanant dos forats. Aix fa que molts nens identifiquin aquestes persones amb el Papu que s amaga dins els armaris o sota el llit per tal d emportar-se ls al seu cau mentre dormen, i all menjar-se ls.

Amb tot i aix, el Papu no t una forma definida ja que noms s una manifestaci antropomrfica de la por. Per es poden treure algunes conclusions de tot plegat. En primer lloc, sabem que s un sser antropomrfic, s a dir, semblant a un sser hum. En segon lloc, que aquest ha de disposar d una boca i un aparell digestiu prou amplis per poder-se menjar un nen sencer sense necessitat de mastegar-lo. En tercer lloc, sol anar vestit de negre o almenys amb robes fosquesi, en ocasions, amb barrets, capes o caputxes. En quart lloc, que noms se li veuen els ulls quan est amagat en la foscor. En cinqu lloc, que mai no es deixa veure directament i que, per tant, sempre s amaga. I en sis lloc, i aix s el ms estrany, que es pot ficar en qualsevol cau per molt petit que aquest sigui i sortir-ne amb gran facilitat.

(Amades 1957: 255-6).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2210" title="Pesanta" nonfiltered="1384" processed="1364" dbindex="1386">
En la cultura popular catalana, la pesanta s un animal mitolgic, amb forma de gossot enorme (rarament un gat) que s'escola a les nits dins de les cases i es posa a sobre del pit de la gent dificultant-los la respiraci i creant-los les ms horribles angoixes i malsons.

El seu aspecte s pelut negre, amb les potes d'acer, per foradades de manera que no pot collir res del terra sense que li caigui. Aix, per, s difcil de dir, ja que -tot i les seves dimensions- aix que alg es desperta, surt corrents pel forat ms petit de la finestra o pel forat del pany i noms s's a temps de veure'n una petita ombra que fuig.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2211" title="Protestantisme" nonfiltered="1385" processed="1365" dbindex="1387">
El protestantisme s una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Esglsia Catlica arran de la Reforma del segle XVI, les derivades d'aquestes i tamb aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars. Es considera una de les tres branques principals del cristianisme, juntament amb el catolicisme i l'Esglsia Ortodoxa. 

 Histria .
El terme protestant originalment es referia al grup de prnceps de les ciutats imperials alemanyes que van protestar en contra de la decisi de la Dieta de Speyer de 1529 la qual va fer vlid l'Edicte de Worms de 1521. Aquest edicte va prohibir els ensenyaments luterans dintre del Sacre Imperi Rom. El 1526 la sessi de la Dieta havia acordat tolerar els ensenyaments luterans (sota la base de cuius regio, eius religio) fins a que es realitzs un Concili General per a discutir els ensenyaments, per, ats que les forces catliques ja havien aconseguit prou fora el 1529 van decidir acabar amb la tolerncia sense esperar la resposta oficial d'un Concili.
 
No obstant aix, en un sentit ms ampli, el terme protestant va comenar a utilitzar-se per a referir-se al moviment de separaci de l'Esglsia Catlica, l'inici del qual van ser els qestionaments de Mart Luter. Aix doncs, qualsevol denominaci cristiana que es va separar de l'autoritat papal desprs de la protesta de Luter, s'anomena protestant, encara que no tingui cap connexi histrica amb el moviment luter.

Com a moviment intellectual, el protestantisme va crixer a partir del Renaixement i de les universitats, atraient principalment als intellectuals, poltics, professionals i artistes. La nova tecnologia de la impremta va permetre que les idees protestants s'estenguessin rpidament, i va permetre la producci massiva de Bblies en llenges vernacles. Les idees protestants socials de la llibertat de conscincia van antecedir els desenvolupaments de democratitzaci i fins i tot la Illustraci dels segles segents.

 Teologia bsica del Protestantisme .
Els protestants van creure que l'Esglsia s'havia desviat del missatge pur de la justificaci davant de Du per mitj de Jesucrist, fins al punt de vendre salvaci i perd econmicament. Els protestants van creure que era necessari retornar a la simplicitat de l'Evangeli. Encara que hi ha diferncies en les caracterstiques doctrinals, totes les famlies protestants comparteixen aquesta doctrina bsica. 

 Els cinc punts de la teologia protestant .
Els protestants van establir la seva teologia en cinc punts:
 Solus Christus (Solament Crist)- Per als protestants la salvaci noms prov de Jesucrist. Aquesta doctrina s'oposava a la doctrina catlica que establia que la salvaci era possible per mitj de la intercessi dels sants ja morts, de la Verge, o fins i tot, per la venda d'indulgncies.

 Sola scriptura (Solament l'Escriptura)- Per als protestants la Bblia (cannica) s l'nica Paraula de Du i havia de ser accessible i interpretada individualment per tots els creients. Aquesta doctrina s'oposava a la doctrina catlica que establia que l'Escriptura noms podia ser interpretada per la tradici apostlica del Magisterium (s a dir, el Papa i els concilis eclesistics) i que les tradicions catliques histriques tenen la mateixa autoritat de la Bblia. Tamb s'oposava a la creena catlica que la Bblia noms es podia llegir en llat (i pels sacerdots) i no pas en les llenges del poble. ;

 Sola fides (Solament la fe)- Per als protestants la justificaci davant de Du prov per mitj de la fe en el sacrifici de Jesucrist en la creu; les obres bones sn l'acompanyament o la resposta de l'home a la salvaci de Du. Per als protestants afegir obres bones per obtenir la justificaci volia dir que el sacrifici de Jesucrist havia estat incomplet. Aquesta doctrina s'oposava a la doctrina catlica que establia la justificaci per mitj de les obres meritries, la penitncia, les indulgncies, les misses per als morts, el purgatori o qualsevol altre fonament que s'hi afegs a l'obra redemptora de la creu.

 Sola gratia (Solament grcia)- Per als protestants la salvaci prov de la grcia de Du, i no pels mrits del pecador; la salvaci s un regal (do) de Du. La doctrina de la grcia estableix que ning no pot complir tots els manaments de la llei, i per aix, ning no pot salvar-se a si mateix. La salvaci s'ofereix al pecador per mitj del perd i de la grcia rebuts desprs del penediment que produeix un nou naixement.

 Soli Deo Gloria (Solament la glria a Du)- Per als protestants la glria pertany noms a Du, ja que ell ha fet tota la obra, no noms per mitj del sacrifici de Jess en la creu, sin per permetre que per mitj de la fe l'home pugui ser salvat. Els protestants van creure que cap home (ni les seves institucions) no s digne de la glria que pertany nicament a Du.

 L'eucaristia .
La doctrina catlica de l'eucaristia (anomenada tamb comuni o Sant Sopar) est basada en el dogma de la transubstanciaci, que ensenya que les substncies del pa i del vi emprats en la missa es transformen en el cos, sang, nima i divinitat de Crist. Els protestants es van oposar a aquest ensenyament, encara que no hi ha una doctrina nica per a totes les famlies del protestantisme. La majoria d'elles, per, creuen que Crist est present durant el Sant Sopar, i que el pa i el vi sn noms una representaci de la salvaci per mitj del sacrifici corporal de Crist.

 El Sacerdoci dels Creients .
Basada en 1 Pere 2:9, aquesta doctrina estableix que tots els creients tenen el mateix accs a Du en fe i adoraci, i remou tota mena de jerarquia espiritual del cristianisme, encara que en diferents graus depenent de la denominaci. La funci pastoral (lders o sacerdots protestants) s noms una funci de direcci i ensenyament, per tots els creients per mitj de la lectura de la Bblia i les oracions, poden comunicar-se amb Du.

 Principals famlies del protestantisme .
Aquestes sn las famlies principals del moviment protestant agrupades d'acord a les caracterstiques especfiques de la seva doctrina. Cada famlia, per, cont varies denominacions o esglsies independents. 

Anabaptista i Baptista;
Anglicana i Episcopal;
Assemblees de Germans;
Calvinista, Presbiteriana i Reformada;
Luterana;
Metodista/Wesleyana i el Moviment de la Santedat;
Pentecostal i el Moviment Carismtic;
Ququera;

Les esglsies Unitria i Universalista comparteixen algunes caracterstiques del protestantisme, com ara les formes de culte i l'organitzaci congregacional, i sovint sn classificades com a esglsies liberals. 

El terme "evanglic" o "evangelisme" en un sentit ampli, ha estat utilitzat per a definir a tots el grups protestants, ja que cerquen la "puresa de l'Evangeli", des del comenament de la Reforma. Diverses esglsies luteranes encara utilitzen l'adjectiu "evanglic". El segle XX el terme evanglic ha estat utilitzat per a referir-se als grups, denominacions, o fins i tot famlies protestants que utilitzen el mtode d'evangelitzaci (predicaci de la doctrina) i que creuen en el testimoni i la conversi personal. Avui, en alguns pasos, el terme "evanglic" s'ha convertit en sinnim de "protestant". Un error com s confondre el terme "evanglic" per "evangelista". Els evangelistes van ser els autors del evangelis. Els quatre reconeguts per les diferents esglsies cristianes sn: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

El protestantisme est forta exts per els deu pasos amb ms protestants formen el 50% dels seus fidels. Aquests sn: Estats Units, Anglaterra, Nigria, Alemanya, Sud-frica, Brasil, Xina, Indonsia, Kenya i Repblica Democrtica del Congo.

 Vegeu tamb .
Mart Luter;
Joan Calv;
Toms Bertran i Soler;

 Enllaos externs .
Consell Evanglic de Catalunya;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2217" title="Murci" nonfiltered="1386" processed="1366" dbindex="1388">


El murci s la llengua de facto propi de la regi de Mrcia i en major extensi, del Pas Murci.Part d'aquesta llengua t carcters semblants al castell  que comparteix molts trets lingstics amb el catal l'aragons i el mossrab

Els parlars murcians.

Els parlars murcians s'estenen pel que es pot considerar la conca del Segura (s a dir, a grans trets, part de la comarca del Baix Segura, la comunitat autnoma de Mrcia, el sud de la provncia d'Albacete i la comarca dels Vlez, a la provncia andalusa d'Almeria, a tocar de la Regi de Mrcia) i per alguns pobles del riu Almanzora, ja ms propers al dialecte andals.

La varietat lingstica murciana ha estat configurada per la varietat de pobles que s'han anat assentant al llarg de la histria a la conca del Segura. Per a la consecuci d'una mnima uniformitat lingstica ha estat necessria, en tot cas, una representaci prou important en el si del poder poltic; per aquesta mateixa ra, als murcians els agrada partir, en el seu discurs histric, de la provncia romana Carthaginense, seguint per la bizantina Orspeda, la visigtica Aurariola i, sobretot, la Cora de Todmir sota la dominaci musulmana.

En la parla murciana hi tenen lloc uns quants mossarabismes, la introducci dels quals es trobar frenada per la conquesta cristiana de les corones de Castella i d'Arag. Des de l'any 1243, els molts castellans i aragonesos/catalans que van anar a repoblar el pas, aviat van ocasionar que s'ans creant una singular base lingstica, potser amb l'ajuda d'algun tipus de roman que hi podria romandre i tenint en compte el mossrab existent.

Els religiosos aragonesos va ser els primers que van anar a predicar a aquestes terres. El text roman ms antic que es coneix data de finals d'agost de 1244 i est en aragons. Aquesta influncia aragonesa s visible, i s'entn en la mesura que es reconeix a la naci aragonesa la funci de crulla entre castellans i catalans, tal com d'alguna manera ho s Mrcia. (De fet, la Real Academia Espaola considera el murci com un dialecte de l'aragons.)

Avui dia podem considerar els parlars murcians com un conjunt de parlars de transici entre l'espanyol castell i l'andals, un conjunt caracteritzat per un manteniment significatiu de mossarabismes i per la presncia, depenent de la zona, de trets lingstics coincidents amb els sistemes de l'aragons i el catal/valenci.

Histria.
A l'horta de Mrcia s'hi va parlar catal perqu va ser repoblada per catalans, aragonesos, i gent d'altres orgens. Ramon Muntaner ens ho explica a la seva clebre Crnica:

"E com la dita ciutat Mrcia hac presa, pobl-la tota de catalans e aix mateix Oriola, e Elx, e Alacant, e Guardamar del Segura, e Cartagnia e los altres llocs: s siats certs qui tots aquells qui en dita ciutat de Mrcia e en los davant dits llocs sn,  vers catalans e parlen del bell catalanesc del mn".

En virtut del tractat d'Almizra i la sentncia Arbitral de Torrelles, Jaume I va cedir la major part del Regne de Mrcia al seu gendre Alfons X el Savi de Castella (la part no cedida fou agregada al Regne de Valncia i coincideix aproximadament amb l'actual provncia d'Alacant).

A partir d'aleshores, com pot semblar evident, la llengua es va anar castellanitzant progressivament fins a arribar a la situaci actual: la parla panotxa es un castell esquitxat de catalanismes i de trets particulars que li confereixen una forta personalitat lingstica.

El parlar panotxo es mant en pobles menuts de l'Horta de Mrcia i en algunes altres (poques) zones ms. Les seues caracterstiques s'han anat mantenint en les zones rurals; per amb la generalitzaci de l'ensenyament en castell, la influncia dels mitjans de comunicaci de masses i, en definitiva, la reducci de l'allament de la comunitat, s'ha anat provocant que el seu s es redusca i que es tendisca a un castell normatiu.

Val a dir que a l'horta de Mrcia es conserven fora cognoms catalans: Andreo (Andreu), Miralles, Virgili, Pujalte/Puche (Puig), etc.

Estatus lingstic del murci.

La Real Academia Espaola considera el murci com un dialecte procedent de l'aragons, mentre per l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadmia Valenciana de la Llengua s un parlar de transici entre el valenci i el castell. Des d'una altra postura, l'Ajuntaera pa la Pltica, el Esturrie y'el Escarculle la Llengua Murciana s la principal entitat cultural murciana que defensa l'autonomia filolgica del murci com a llengua.

Cientficament, tota una srie de trets impossibiliten la concepci del murci com a varietat romnica independent. La gran integraci del dialecte murci en el conjunt de parlars espanyols pot fer-lo considerar, fins i tot, un dialecte transici entre els parlars meridionals i els centrals. La seua realitat de contnuum lingstic no permet, a la prctica, delimitar-ne l'extensi; amb la qual cosa es prenen criteris geogrfics per tenir-ne una idea aproximada.

Hi ha uns pocs casos dins de la societat murciana que intenten, sense gaire xit, emular les nacions sense Estat de dins d'Espanya. Fan afirmacions com ara:
Mrcia s una naci, o, si ms no, un pas.;
Els lmits del Pas no es corresponen amb els de la Comunitat Autnoma.;
La llengua de Mrcia s el murci, i al rac del Carxe, a ms, el catal/valenci.;

Els partidaris del murcianisme topen amb la indefinici territorial d'all que no pocs cops anomenen pas murci o terres de cultura murciana; una manca de lmits vinculada en primer terme a la dificultat de delimitar la seua manera de parlar. Aquells que, a ms, sn partidaris de l'impuls d'un estndard de la llengua murciana es veuran perjudicats per aquest mateix interrogant que s l'adscripci territorial. Pel que fa a aquesta qesti, s'hauran d'establir, doncs, uns criteris per triar damunt de quin territori s'ha de fer servir aquest estndard (una cosa tan esglaiadora per a la cincia com escollir  a propsit  la llengua que han d'utilitzar en algun lloc). I aix es duu a terme en una escala prou gran, sobre un territori que gaireb en fa dos de l'extensi de la comunitat autnoma.

Perqu el murci puga ser ents com a model diferenciat no pot representar una amalgama d'andalusismes i dialectalismes, sin que s'ha d'allar com ms millor d'all que representi l'espanyol en matria, sobretot, de gramtica. Tampoc pot bastar explicar que el murci s una llengua que prov de l'espanyol, perqu en aquest cas el criteri de la mtua comprensibilitat seria suficient per fer perdre tot el crdit a aquesta postura.

Existeix, per, un murci, l'anomenat panotxo, que pot ser considerat un dialecte espanyol de transici al catal valenci i, com a tal, representa el parlar murci ms diferenciat de l'estndard espanyol. On es parla aquesta modalitat de la llengua? A les zones rurals properes a Mrcia ciutat i en pocs llocs ms. La voluntat del suposat ens  normalitzador  del murci s voler fer extensiva la prctica de la llengua murciana arreu, ms o menys, de la conca del Segura. Per els parlars murcians sn molts i amb trets molt diferents, queda dit, i el panotxo noms s un d'ells; potser el menys castell i el menys andals, s, per nicament n's una part.

En la mesura que el model de llengua que es crea ha de ser prou apropat al que parlen a cada territori on es vol aplicar, ens trobarem amb un fet que potser no havem tingut en compte malgrat la seua evidncia: aquells trets que comparteixen tots els parlars murcians sn justament els del castell estndard. La  llengua  que en resulta no es pot aprendre si no s'aprn abans el castell, sense prcticament cap sistematicitat pel que fa a morfemes verbals o nominals.

Per la desaprovaci metodolgica, social i cientfica, la independncia lingstica del murci que defensa L'Ajuntaera no pot ser acceptada, i no pot ser entesa diferentment de processos secessionistes com el valenci (respecte a la llengua que comparteix amb la resta de terres catalanes).

Caracterstiques dels parlars murcians i del panotxo.

Es diu que per la influncia de l'aragons o el catal es conserven una srie de sordes intervocliques, com en els casos de cayata, cocote, acachar o pescatero. El grup de iod -LJ- esdev / /, com s el cas de gorgollo (< curculium). Es mant el grup  NS  en casos com ansa, panso o suspensar. La L  inicial ha palatalitzat en molts de casos, com ara llampar, llampuga, llanda, llengua, lletra o lluego (tret que noms es dna en tota la Romnia en catal, en l'occit donasanenc i en asturi). Es localitzen casos de conservaci dels grups inicials PL , CL  i FL , com sn ara els casos de flamarada o plantaje. Sn per destacar formes  vives  com minchar i rodancha.

Molts de trets d'evoluci fontica que presenta el murci cal posar-los en parallel amb els de les varietats andaluses. En el seu estudi, fet en diverses ocasions per analitzar l'adequaci a l'estndard oral castell de les parles de Mrcia, molts cops s'han pres les variables segents (entre d'altres):

1. La caiguda de /s/, /r/ o /l/ implosives finals:  (casas),  (comer),  (canal).
2. La caiguda de consonants sonores intervocliques; general en el cas de /d/ (como; pare per padre, o la seua vocalitzaci paere), i ms ocasional pel que fa a /b/ (caeza) i /g/ (juar).
3. L'assimilaci regressiva de consonants en grups interns com /ds/ (adscribir), /bs/ (substraccin), /ks/ (exponente), /rs/ (intersticio), /ns/ (constar), /rn/ (carne), /rl/ (Carlos), /kt/ (contacto), /dk/ (adquirir) o /gd/ (Magdalena), la qual provoca la geminaci del segon dels sons consonntics (procs que es culmina amb la reducci d'aquesta geminada com en el cas de madalena).
4. L'aspiraci de la /s/ implosiva; davant de sordes (explosives) assimila el punt d'articulaci al del segon element (obippo, cccara) i pot arribar a desaparixer (Getrudis, bcula); la naturalesa fricativa de /s/ i el seu anterior ensordiment sn caracterstiques que es fan extensives a les consonants sonores que les seguiran (las jallinas, las fotas o en alguns casos las votas, los zeos, efaratar, ejarrar, ejraciao).
5. Neutralitzaci de les lquides /l/ i /r/ en posici implosiva (farta per falta o calpintero per carpintero).

L'aspiraci de la /s/ implosiva t una capacitat revolucionria superior a la de qualsevol altre fenomen diacrnic de la llengua. Les seues conseqncies afecten radicalment el sistema fonolgic, que passa de tindre cinc vocals a tindre'n vuit o deu en andals i en murci. Tot plegat s necessari per distingir parelles de paraules com ara pato i pacto, mimo i mismo o peca i pesca, en qu la vocal que precedeix a l'aspiracin sol pronunciar-se oberta, i quan l'aspiraci desapareix completament la seua funci significativa s desenvolupada per l'obertura de la vocal, que a ms a ms s'allarga molt ms.

El vocabulari comporta diferncies notables entre les diferents zones de Mrcia; moltes vegades l's de determinades lxiques s una marca identificadora entre els habitants d'una comarca o d'un poble. I el murci pren lxic de moltes bandes, depenent evidentment de la zona, no tenen pas una presncia ocasional els arcaismes, arabismes i catalanismes.
Abercoque, ana, almarjal, almazara, almenara, arco de San Martn, azarbe, bajoca, baladre, boria, caballico, cabernera, calentor, canute, casilicio, chamada, charraire, chuchaina, cuasi, efelluzar, embolicar, encomedio, engarbarse, entrapizar, esblandir, esclate, esollisparse, esperfollar, esturrear, haiga, helor, melsa, neque, olivera, panocha, psol, priesa, rasera, rebs, tahulla, tpena, trajamandero, ventregada, etc.

Exemples de murci.

 Un salo y'un abrazo chillao pa tuiquios. Dist'alluego! ("Una salutaci i una abraada per a tothom. Fins desprs");

 Mostra de Murci escrit.

 Er Juan comencipi a alijenciar asponte n'angn lo, y l'ancontr n'er postigo una quiasa, onde premanej muncho aguantando ice qu'aparra la chaparr.
 Jip po l'andurriales y'esfis postigos e quiasas en los qualos s'arrecobijaba e l'abua, puiendo enguarnejerse acull un gen asponte; apoquiquio apoco ju moguindose a l'asponte d'unos a otros iquia que percanz a portar a la quiasa d'un compare, que s'ampostaba p'un carril que fila pa la glorieta jrande.
 Aporrece la poerta i'insigua s'abuz su compaere p'una e las fentanas, ejndole las lliaves pa que s'abriera r mesmiquio.
 Trisc la poerta, adej su chamarra n'n lo i s'encarruch pa la cmbara. Ar mesmiquio gipal-le, er Antn se rinchi e taina, le izi qu'esa jorn le conviara a minchar poique tinba janas e platicar con'r i mental-le que quasi espita p'un arcinte d'utomguil.

 El Pare nostre en panotxo .

 Paere noestro, qu'estas n'er celo santificao sea Tu mote, allegue a nusotros tu raino, hagase tu volunt asina en la terra como n'er cielo. Er pan e ca da danusle hogano y descurpa noestros fartamientos e la mesma moa que nusotros predonamos a los que nos fartan. No nos ejes caer en la tentacion y llibranos der mal. Amn.;

 La Cansera en panotxo .


    Pa qu quis que vaya?
    Pa esfisar quatro espigas arroys y pegs a la terra?
    Pa esfisar los sarmentos
    ruinas y pansos?
    y'esnuas las cepas?,
    sin un grano d'uva,
    y ni tampoco, siqui, sombra d'ella...

    Pa esfisar er barranco?,
    Pa esfisar la laera?, ai sin una matuja...
    Pa esfisar que s'embisten, de pels, las peas!...
    Anda t, si quis...
    que a m no me quea ni un soplo d'aliento,
    ni una onza e forza,
    ni l'enza d'esfisarme,
    ni e que me menten, siqui... la cosecha

    Anda t, si quis,
    que yo pu que nunca pise ms la senda,
    ni pu que la pase, si no es que d'entre quatro, ya moerto, me se llevan...
    Anda t, si quis...
    que no he d'ir, po mi busto, y si en crus me lo ruegas,
    por esa sendica por ande se jueron,
    y pa no golver nunca,
    tantas cosas genas...
    esperansas, querencias y sores...
    To se jue por ella!
    Por esa sendica se jue aquel zagal que muri en la guerra...
    Por esa sendica se jue l'alegra...
    Por esa sendica vineron las penas!...

    No te canses, que no me remuevo;
    anda t, si quis,
    y'jame que doerma,
    y'esfisar si es pa siempre!... a ver si no m'espertara!...
    Tengo una cansera!...

Enllaos externs.
Wiki en llengua murci;
Ajuntaera pa la pltica, el esturrie y'el escarculle la llengua murciana, L'. Llengua Maere.;
Ajuntaera pa la pltica, el esturrie y'el escarculle la llengua murciana, L'.  Murciano u panocho? . Llengua Maere.;
Borrs i Comes, Joan M. (2006).  Societat i normalitzaci lingstica al Pas Murci .;
Colomina i Castanyer, Jordi (2000).  El dialecto murciano como resultado del contacto lingstico medieval castellano-cataln . Estudios de sociolingstica, 1, 1.;
Gmez Ortn, Francisco (1999).  Estudios de dialectologa murciana . Tonos Digital, 5.;
Gmez Ortn, Francisco (2004).  El dialecto murciano y sus variedades . Tonos Digital, 8.;
Hernndez Campoy, J. M.; Jimnez Cano, J. M. (2004).  Anlisis del proceso de estandarizacin lingstica en Murcia: el uso de archivos sonoros radiofnicos para su medicin diacrnica y sincrnica . Tonos Digital, 8.;
Hernndez Campoy, Juan M. (2004).  Requisitos terico-metodolgicos para el estudio geolingstico del dialecto murciano . Tonos Digital, 8.;
Hernndez Gil, Javier (200?).  Estudio comparativo del andaluz y el murciano. Hablas en contacto .;
Jimnez Cano, Jos M.; Hernndez Campoy, Juan M. (2004).  Quantifying the standardization process in a non-standard local community. The case of Murcia . Spanish in Context 1, 1.;
Perales Larios, Pedro (1984).  El habla del bajo almanzora, andaluz o murciano? . Murgetana, 66.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2218" title="Puig d'en Cama" nonfiltered="1387" processed="1367" dbindex="1389">
El Puig d'en Cama s un pujol situat al terme de la Selva del Camp, comarca del Baix Camp, aproximadament al nord de Reus, Castellvell del Camp i Almoster, a l'oest de la Selva del Camp i a l'est de l'Aleixar. Forma part dels primers estreps de les Muntanyes de Prades. T 716,6 metres d'altitud.
Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2219" title="Plut" nonfiltered="1388" processed="1368" dbindex="1390">

Mitologia romana: el du dels inferns. Vegeu Plut (mitologia).
Astronomia: abans nov planeta del sistema solar, ara redut a la categoria de planeta nan. Vegeu Plut (planeta nan).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2223" title="Pla de l'Estany" nonfiltered="1389" processed="1369" dbindex="1391">

El Pla de l'Estany s una comarca situada a la plana de l'estany de Banyoles que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empord i el Girons.

Es va crear l'any 1988 desprs d'aprovar-se en referndum.



 Caracterstiques de la comarca .


La comarca del Pla de l'Estany va ser creada l'any 1988 i est composada per onze municipis. Banyoles n's la capital per raons histriques, econmiques i demogrfiques. 

L'economia de la comarca ha tingut una base agrcola grcies, en part, a l'abundncia d'aiges i a la qualitat dels sls. La ramaderia, especialitzada en el bestiar bov, el porc i l'aviram, n's un bon complement. La indstria continua centrada a Banyoles i s'estn, seguint els eixos de les carreteres, a Girona i a Olot, als municipis de Porqueres, Cornell del Terri, Palol de Revardit i Seriny.

 Natura .

s un dels entorns naturals ms privilegiats i diversos del pas. La seva singularitat est clarament lligada a l'aigua: el sistema lacustre, format per un conjunt d'estanyols i presidit per l'estany de Banyoles, n's el tret d'identitat. 

L'entorn natural del Pla de l'Estany tamb destaca per la diversitat i per la riquesa de la flora i de la fauna. Existeix una gran varietat d'ocells, especialment al voltant de l'estany, on anualment hivernen ms de cent espcies diferents: bernats pescaires, necs de coll verd, diversos tipus de gavians, aus rapinyaires... Al Clot d'Espolla, un dels estanyols intermitents, hi trobem un espcie de crustaci primitiu molt singular: el triops crancriformis. Pel que fa a la vegetaci, predominen els pins i les alzines, tot i que tamb podem trobar salzes, verns, freixes i pollancres.

 Patrimoni cultural .
El pas del temps ha deixat a la comarca un llegat histric i cultural impressionant. El Parc de les coves prehistriques de Seriny, el Parc Neoltic de la Draga (a Banyoles) i la vila romana de Vilauba (a Cams) sn jaciments arqueolgics de gran importncia, que poden ajudar-te a entendre la vida dels primers pobladors d'aquest territori.

Tampoc no podem oblidar la presncia del romnic, representat en gaireb una seixantena d'esglsies i ermites, aix com en castells, cases fortes i masies de gran valor arquitectnic i histric. Poden trobar-se en qualsevol dels onze municipis de la comarca.

 Fires, festes i gastronomia .

La comarca presenta un gran diversitat pel que fa a fires, a festes i a esdeveniments de caire gastronmic. s important la producci de xocolate. Val la pena destacar la Fira de Sant Martiri a Banyoles, la Fira de la Mel de Crespi o el Ball del Cornut a Cornell del Terri.

 Climatologia .
El clima del Pla de l'Estany s el tpicament mediterrani. Tot i ser una comarca d'interior, la seva proximitat amb el litoral li proporciona temperatures suaus durant tot l'any. Durant la primavera sovintegen els dies assolellats amb temperatures agradables, que et permetran gaudir del privilegiat entorn natural. Els estius, fora calorosos, permeten realitzar tot tipus d'activitats aqutiques. A la tardor, en canvi, les temperatures es moderen i les pluges sn freqents. Els hiverns sn suaus i secs.

 Demografia .


Enllaos externs.

Pgina del Consell Comarcal del Pla de l'Estany;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2224" title="Pere el Catlic" nonfiltered="1390" processed="1370" dbindex="1392">




Pere el Catlic, II d'Arag i I de Barcelona (Montblanc, 1177 o Osca, 1178 - Muret, 1213), fou Rei d'Arag, Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besal, Cerdanya, Pallars Juss i Ribagora (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204-1213).

Ascendents i descendents.
Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sana de Castella al tron de la corona d'Arag a la mort del seu pare el 1196.

Pel testament d'Alfons II el Cast, Pere heretava Barcelona, aix com els comtats dependents d'ella, i Arag, mentre el seu germ Alfons II la Provena. 

El 15 de juny de 1204 es cas amb Maria de Montpeller i n'obtingu els drets sobre aquesta ciutat. Aviat intent repudiar-la, sense xit, per casar-se amb Maria I de Jerusalem, hereva del reialme de Jerusalem. D'aquesta uni en nasqueren:
 l'infant Jaume I el Conqueridor (1208-1276), rei d'Arag i comte de Barcelona;
 la infanta Sana d'Arag (1205-1206).

Aix mateix Pere tingu dos fills illegtims:
 Pere del Rei (?-1254), capell a Lleida;
 Constana d'Arag (?-v1250), baronessa d'Aitona, casada el 1220 amb Guillem Ramon de Montcada, senescal de Catalunya.

El mateix any 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingu el seu fidel.

Poltica peninsular.
A Catalunya aconsegu empresonar Guerau de Cabrera, que havia ocupat el seus dominis del comtat d'Urgell.

Amb el Regne de Castella les relacions foren molt bones, no en va era nt d'Alfons VII de Castella. Sign un tracta que preveia la frontera Agreda-Tarazona entre aquest reialme i Arag i ajud el seu cos Alfons VIII de Castella contra els reis de Lle i de Navarra.

Enfrontament amb els almohades.
La costa barcelonina fou objecte d'una terrible incursi de l'estol almohade i com a venjana el rei organitz la conquesta del Rac d'Adems el 1210, amb una forta participaci catalana, prenent els castells d'Al-D m s i Castellfabib, que rpidament foren reconquerits pels andalusins.

Particip, molt eficament, amb els reis ibrics en la batalla de Las Navas de Tolosa, victria dels cristians sobre els almohades que va permetre la rpida conquesta de l'Andalusia occidental.

Poltica occitana.
El setembre de 1196 les Corts de Daroca van confirmar aquesta doble funci: Pere a Catalunya i Arag i Alfons a Provena. Tot i aix Pere sempre estigu interessat en la Provena i els seus estats vens. Aix s'explica com ja en el 1204 oblig el seu germ Alfons II de Provena a fer les paus amb el comte Forcalquier, aliat de Pere I.

El 1206 hagu de lluitar contra els habitants de Montpeller revoltats contra la seva persona. A partir de 1209 i la conquesta de Besiers i de Carcassona per part de Sim de Montfort, proteg els senyors de Llenguadoc, reb els homenatges dels comtes de Tolosa, Comenge i Foix, i va intentar la reconciliaci que li deman Innocenci III en el tema del catarisme. Don llavors la tutela del seu fill Jaume a Sim i prepara el casament entre Ramon VII de Tolosa i la seva germana Elionor. Les seves temptatives de pacificaci fracassaren. Aleshores busc la guerra contra Sim de Montfort. 

El 12 de setembre de 1213, Pere I intent prendre a la Batalla de Muret, un poble del sud de Tolosa, on es refugiaven els homes de Sim, quan encara no havia rebut totes les tropes convocades. Els seus cavallers no van poder penetrar-hi i sofriren la contraofensiva dels francesos sobre el seu exrcit, molt ms nombrs. Pere I s'arrisc i els homes de Sim que el descobriren a la batalla el van matar. El seus cavallers, veient la mort del rei, fugiren. 

El cadver de Pere el Catlic fou recollit pels frares de l'hospital de Tolosa, on fou enterrat fins que el 30 de setembre de 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos al monestir de Santa Maria de Sixena, fundat el 1188 per Sana de Castella, la seva mare.

La fi de l'aventura occitana.
La mort del rei a la batalla de Muret atur l'aventura occitana dels catalans, que hagueren de conixer les guerres civils de la minoritat d'edat del prncep Jaume i pagar tots els deutes provocats per la poltica expansionista de Pere I, que havia hipotecat Roerga i Gavald a Ramon VI de Tolosa, cobrat el bovatge de 1205 i exigit impostos als ordres religiosos.

Al llarg del seu regnat les angoixes financeres el portaren a l'emissi de diners de baixa llei que assolien aviat baixes cotitzacions. No s fins el 1213 que es redrea la moneda amb l'emissi dita de cort de diners de llei quadernal.

 Ttols i successors .
 A juny del 1206: Ego Petrus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispessulani;
 A setembre del 1211: Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum et comes Barchinonensis;





|-



|-

|-




 Referncies i notes.


Vegeu tamb.
 Histria de Catalunya;
 Monarques catalans;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2228" title="Papa" nonfiltered="1391" processed="1371" dbindex="1393">


El Papa de Roma s el bisbe catlic i patriarca de Roma, i  cap de l'Esglsia Catlica (que comprn l'Esglsia Catlica Romana i les Esglsies Catliques Orientals). Tamb s el monarca de l'estat de la Ciutat del Vatic, avui en dia un mini-estat a dins de la ciutat de Roma, per que havia tingut vastes extensions de territori fins el 1870. El govern del Papa s'anomena Pontificat, derivat del llat Pontifex Maximus, el mxim crrec religis en l'antiga Roma. La seva jurisdicci eclesistica s'anomena Santa Seu.

El Papa s oficialment bisbe de Roma. Per tamb ostenta els segents ttols: Pontfex de l Esglsia Universal, Servent dels Servents de Du, Patriarca d'Occident, Arquebisbe de la dicesi romana, Primat d'Itlia, Vicari de Crist, Sobir de la Ciutat Estat del Vatic, successor del Primat dels Apstols. Extraoficialment tamb s Pontfex Mxim i Pare dels Prnceps i Reis. El papa actualment s Benet XVI (Joseph Nazinger). 

Els set punts que ha de seguir un nou Papa.
 Adopci d'un nom nou en el moment en qu s escollit.
 Prdua de qualsevol connexi amb el seu pas d origen: li s retirada la nacionalitat i el passaport.
 La seva labor diria s supervisada.
 Assignaci d'un confessor privat; ser l'nica persona que pugui absoldre el Papa dels seus pecats.
 Ostentaci del poder absolut sobre l'Esglsia Catlica.
 T poder absolut per a modificar normes i lleis de l Esglsia.
 No pot ser jutjat per cap tribunal. Excepte el TPI.

 Privilegis d'un nou Papa.
 Aprova o suprimeix ordes religiosos.
 Concedeix indulgncies.
 Beatifica o canonitza.
 Nomena bisbes i cardenals.
 Crea dicesis.
 Funda universitats pontifcies i decreta les seves normes.
 Pot publicar obres litrgiques.
 Administra els bns de les fundacions dependents del Vatic.
 Regenta i presideix totes les missions vinculades al Vatic.
 T potestat per a convocar concilis.
 Regula les festivitats catliques.
 Publica enccliques sobre qestions de fe.
 Pot promulgar, modificar o eliminar lleis eclesistiques.
 T poder per a dispensar dels vots a aquells religiosos que vulguin secularitzar-se.
 Falla sentncies. El Papa ostenta la infallibilitat en algunes de les sentncies, per no en totes.
 Pot constituir tribunals per a l'estudi de causes religioses o assumptes de fe concrets.
 T potestat per a escollir personalment els membres de cada tribunal.

Els smbols del Papa.

El ms caracterstic s la sotana de seda blanca. Tamb duu un solideu (capell blanc). Un altre smbol important s l Anell del Pescador. Cada Papa t un anell amb un disseny nic i un cop mort, s destrut. Ho complementen la tiara (actualment aquest smbol no s'utilitza i noms fa servir la mitra) i una  creu d'or (o d'un altre metall que no sigui necessriament l'or) penjada al pit (tamb se'n diu pectoral).

Elecci del Papa.
Quan un Papa mor, el Collegi de Cardenals assumeix l'autoritat eclesistica suprema. Es reuneixen en conclave. Aquesta paraula ve del llat, de les paraules cum i clavis (amb i clau), que vol dir que els cardenals es reuneixen a porta tancada. El terme tamb s'aplica al lloc on es celebren aquestes assemblees.

Una part del Vatic, incloent la Capella Sixtina, queda tancada, deixant noms una porta oberta sotmesa a constant vigilncia. Les habitacions que envolten la capella estan dividides en petits apartaments per proveir una casa a cada cardenal, el seu secretari i un ajudant. El menjar es prepara a l'interior i els cardenals no es poden comunicar amb ning de l'exterior fins que un Papa sigui escollit. Noms els cardenals poden votar, i encara que qualsevol catlic pot, en teoria, ser designat per elecci, els candidats sn seleccionats de forma invariable entre els cardenals. 

A la Capella Sixtina s'hi realitzen de dues a quatre votacions secretes cada dia, fins que un candidat rep almenys dues terceres parts del sufragi. Tothom pot saber el resultat de cadascuna de les votacions. Desprs de les votacions del mat i desprs de les votacions de la tarda, es cremen les paperetes i el fum surt per la xemeneia de la Capella Sixtina. Si el fum s negre, significa que encara no ha estat escollit un nou Papa. Si el fum s blanc, vol dir que ja hi ha un nou Papa.

Abans d'anunciar-ho al mn, amb el fum blanc, el diaca dels cardenals li pregunta, llavors, d'una manera solemne si accepta o no la seva elecci i, de ser afirmativa la seva resposta, quin nom papal es proposa adoptar. Desprs un cardenal surt al balc central de la Baslica de Sant Pere del Vatic i diu en llat:Annuntio vobis gaudium magnum: habemus Papam ("Anuncio amb gran joia: tenim Papa"). Aleshores el conclave es dissol.

Amb aquest anunci tamb s'indica el nom que ha escollit el nou pontfex. El smbol del canvi de nom significa l'inici de la nova vida i t l'origen a la Bblia, on Abraham canvia de nom i igualment Jess bateja els seus deixebles amb nous noms. El nom ms com entre els Papes s Joan.

Objeccions al papat.
La posici del papa com a Pontfex Suprem de l'Esglsia Universal s dogmtica, s a dir, no est oberta al debat ni al qestionament en l'Esglsia Catlica. El Primer Concili Vatic va declarar anatema qualsevol disputa sobre la primacia d'honor i jurisdicci del papa. No obstant aix, l'autoritat del papa s s debatuda fora de l'Esglsia Catlica; les objeccions difereixen entre les denominacions, per, es poden dividir en (1) objeccions a l'extensi de la primacia del papa i (2) objeccions a la instituci del papat.

Algunes comunitats cristianes no catliques, com l'Esglsia Assria de l'Est, l'Esglsia Ortodoxa Oriental, l'Esglsia Ortodoxa de l'Est, i la Comuni Anglicana, accepten la doctrina de la Successi Apostlica, i per aix, accepten (en diferents graus) la primacia papal d'honor. Per, aquestes esglsies neguen que el papa sigui el successor de Sant Pere, ja que qualsevol bisbe s el successor de Sant Pere, i neguen que Sant Pere hagi estat bisbe de Roma. La primacia, doncs, s el resultat de la posici del papa com bisbe de la capital original de l'Imperi Rom, una definici explcita del Concili de Calcednia. Aquestes esglsies no accepten, per, la jurisdicci universal del papa ni la seva infallibilitat.

Altres esglsies cristianes no catliques no accepten la doctrina de la Successi Apostlica, o els termes jerrquics d'aquesta, i per aix, no accepten la supremacia d'honor en relaci amb Sant Pere. Les relacions complexes dels imperis Rom i Bizant, i altres estats seculars, i els territoris histrics papals d'Itlia, sn el centre de les objeccions, aix com el carcter monrquic de l'ofici del papa. En el cristianisme occidental, aquestes objeccions, estan relacionades amb la Reforma Protestant, i no accepten l'autoritat del papa. Algunes confessions protestants, fins i tot, consideren que el papa s l'Anticrist.

Altres papes.
Un antipapa s una persona que pren el pontificat sense haver estat elegit cannicament. L'existncia histrica dels antipapes ha estat el resultat de controvrsies doctrinals o de confusions sobre la seva legitimitat.

El cap de l'orde jesuta ha estat anomenat el Papa Negre, ja que aquest s el color de la seva vestimenta.

Els caps de l'Esglsia Copta i de l'Esglsia Ortodoxa d'Alexandria tamb sn anomenats "papes" per raons histriques. El primer era anomenat "Papa cptic" i el segon "Papa i Patriarca d'Alexandria i tota l'frica".

 Articles relacionats .
Llista de papes de Roma;
Llista alfabtica de Papes de Roma;

Bibliografia.
 Eric Frattini: Secretos vaticanos, Ed. Edaf, 2003.

Enllaos externs.

Web de La Santa Seu ;
Imatges del Papa Benedict XVI;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2230" title="Patent" nonfiltered="1392" processed="1372" dbindex="1394">
Una patent s un conjunt de drets exclusius garantits per un govern o autoritat a l'inventor d'un nou producte (material o no material) susceptible de ser explotat industrialment per al b del sollicitant de tal invenci (com a representant) durant un espai limitat de temps (generalment vint anys des de la data de presentaci de la sollicitud) i per a mantenir-la en vigor s precs pagar taxes anuals a partir de la seva concessi. Com a contrapartida, la Patent es posa a disposici del pblic per a coneixement general i el dret atorgat per una Patent no s tant el de la fabricaci, l oferiment en el mercat i la utilitzaci de l objecte de la Patent, que sempre t i pot exercir el titular, sin, sobretot i singularment, el dret d excloure a altres de la fabricaci, utilitzaci o introducci del producte o procediment patentat en el comer.

La Patent pot referir-se a un procediment nou, un aparell nou, un producte nou o un perfeccionament o millora d aquests, quan aquest dret s concedit a una millora important en una cosa ja inventada, s'anomena model d'utilitat, que t la mateixa exclusivitat que la patent. (Per exemple: Un nou tipus de martell).

El titular d una patent t el dret de decidir qui pot utilitzar la invenci patentada durant el perode en el qual est protegida la invenci i pot donar el seu perms, o llicncia, a tercers per utilitzar la invenci d acord a termes establerts en com acord. El titular pot aix mateix vendre el dret de la invenci a un tercer, que es convertir en el nou titular de la patent. Quan la patent expira, expira tamb la protecci i la invenci passa a pertnyer al domini pblic, s a dir, el titular deixa de tenir drets exclusius sobre la invenci, que passa a estar disponible per a la explotaci comercial per part de tercers.

Tots els titulars de les patents han de publicar informaci sobre la seva invenci a canvi de protecci d aquesta, amb la finalitat d enriquir el cos total de coneixement tcnic del mn. Aquest creixent volum de coneixement pblic promou una major creativitat i innovaci en altres persones. Aix doncs, les patents proporcionen no noms protecci per al titular sin tamb informaci i inspiraci valiosa per a les futures generacions d investigadors i inventors.

Una invenci ha de satisfer les segents condicions per a ser protegida per una patent: ha de tenir un s prctic i a la vegada ha de presentar algun tipus d innovac, s a dir alguna caracterstica nova que no es coneixi en el cos del coneixement existent en el seu mbit tcnic. Aquest cos de coneixement s anomena  estat de la tcnica . La invenci ha de presentar un pas inventiu que no podria ser deduit per una persona amb un coneixement mitj de l mbit tcnic. Finalment, la seva matria ha de ser acceptada com patentable de conformitat de dret. En nombrosos pasos, les teories cientfiques, els mtodes matemtics, les obtencions vegetals o animals, els descobriments de substncies naturals, els mtodes comercials o mtodes per al tractament mdic (en oposici als productes mdics) en general, no sn patentables.

Per fer vlida una patent o model d'utilitat, cal registrar-la. Entre els requisits que es poden requerir per a registrar una patent, es troben l'aplicabilitat industrial (es considera que una invenci s susceptible d aplicaci industrial quan el seu objecte pot ser fabricat o utilitzat en qualsevol tipus d indstria, inclosa l agrcola), l'activitat inventiva (es considera que una invenci implica activitat inventiva si no resulta evident per a un expert en la matria a partir de l estat de la tcnica).

Qu no es pot patentar?.

D entrada, com a premisa general, podem dir que no es poden patentar les idees, sin la seva reducci a la prctica. Ara b, la llei de patents tamb especifica algunes coses que no es poden patentar.

D acord amb el qu estableix la llei, no sn patentables:

 a) els descobriments, les teories cientfiques i els mtodes matemtics.
 b) les obres literries o artstiques o qualsevol altra creaci esttica, aix com les obres cientfiques.
 c) els plans, regles i mtodes per a l exercici d activitats intellectuals, per a jocs o per a activitats econmico-comercials, aix com els programes d ordinador.
 d) les formes de presentar la informaci.
 e) els mtodes de tractament quirrgic o teraputic del cos hum o animal, ni els mtodes de diagnstic aplicats al cos hum o animal. Ara b, s que sn patentables els productes, especialment les substncies o composicions i les invencions d aparells o instruments per a la posada en prctica d aquests mtodes.
 f) les invencions, la posada en prctica o l explotaci de les quals sigui contrria a l ordre pblic o als bons costums.
 g) les varietats vegetals que es protegeixen per la Llei 3/2000, de 7 de gener, de Rgim Jurdic de la protecci de les obtencions vegetals.
 h) les races animals.
 i) els procedimens essencialment biolgics d obtenci de vegetals o d animals.

El qu s especifica en els apartats g), h) i i), no ser aplicable als procediments microbiolgics i als productes obtinguts per aquests procediments. Si en la invenci hi interv un microorganisme, abans de la sollicitud caldr fer el dipsit d aquest microorganisme en una instituci autoritzada. A Espanya existeix una Autoritat Internacional de Dipsit, a la Universitat de Valncia, que admet el dipsit de determinats tipus de microorganismes.

La Patent a Europa.

A la Uni Europea, la protecci mitjanant la patent es realitza a travs de dos sistemes, on cap dels dos es basa en un instrument jurdic comunitari: els sistemes nacionals i el sistema europeu de patents. 
La primera que va veure la llum va ser la patent nacional. Cal remarcar que, en els Estats membres de la Comunitat Europea, la patent nacional ha estat harmonitzada de facto a partir de l adhesi progressiva de tots els Estats membres al Conveni de Munich sobre la patent europea.
El sistema europeu de patents es basa en dos tractats internacionals, el Conveni de Munich sobre la Patent Europea de 1973 (CPE) i el Conveni de Luxemburg de 1975 sobre la patent comunitria (CPC), que en l actualitat forma part integrant de l Acord en matria de patents comunitries, firmat al 1989 (APC 1984).
El CPE no crea un dret uniforme de protecci, sin que permet obtenir una protecci en tants Estats que formen part del Conveni com desitgi el sollicitant. Aquest sistema es caracteritza per una gran flexibilitat, encara que presenta alguns inconvenients per la seva complexitat i cost. A ms, no preveu l existncia d un tribunal competent a nivell europeu per a solucionar els litigis en matria de patents, lo qual presenta el risc que els tribunals competents en els Estats membres dictin resolucions diferents.
Nascut el CPC, la patent comunitria t per objectiu reunir el conjunt de drets de protecci resultants de la expedici d una patent europea en un sol dret unitari i autnom pel conjunt de la Comunitat dels Dotze, regulat exclusivament per les disposicions de l Acord en matria de Patents Comunitries, firmat al 1989. Aquest conveni encara no ha entrat en vigor pel retard en la ratificaci pels dotze Estats membres que el van firmar.
Encara que diferents, els objectius del CPE i de l APC sn complementaris. El CPE pretn racionalitzar l expedici de les patents mitjanant l establiment d un procediment centralitzat, gestionat per la Oficina Europea de Patents (OEP) de Munich. D aquesta manera, el Conveni est obert a la incorporaci de tot Estat Europeu, prvia invitaci del Consell d Administraci de la Organitzaci Europea de Patents per alguns Estats. L APC pretn assolir els objectius del mercat nic, especialment pel qu es refereix a la igualtat de condicions de competncia i a la lliure circulaci de mercaderies. 


LA PATENT COMUNITRIA

El Conveni de Munich va aportar avantatges importants en relaci a la situaci que hi havia abans que entrs en vigor. Entre altres coses, va instaurar un procediment centralitzat d expedici basat en un dret uniforme, que es duu a terme en una nica llengua de procediment, una reducci dels costs de protecci si es tractava d aconseguir la patent per diversos Estats membres, un dret de protecci d alta qualitat i una harmonitzaci de les normatives nacionals sobre patents en lo relatiu a les disposicions que regulen la patentabilitat, la validesa i l abast de la protecci.
Tanmateix, al no estar completat mitjanant la patent comunitria unitria, aquest sistema presenta tamb limitacions. Si estigus en vigor la patent comunitria, es caracteritzaria bsicament per conferir una patent de carcter unitari, que produira els mateixos efectes en tot el territori de la Comunitat i que noms podria ser concedida, transferida, anulada o extingida per al conjunt de la Comunitat. Quants ms Estats membres tingui la Comunitat, major ser la cobertura geogrfica de la protecci que s obtingui a partir de la patent.


LA PATENT EUROPEA

A Europa s ha de constatar que el sistema de patents ha guanyat en complexitat amb la coexistncia de la patent nacional, la patent europea i la patent comunitria.
La patent europea va nixer com a conseqncia de la cellebraci del Conveni sobre la Patent Europea, firmat a Munich el 5 d octubre de 1973. El Conveni estableix un procediment nic d expedici de patents que, un cop expedides, queden sotmeses a les normes nacionals dels Estats contractants designats en la solicitud. A la actualitat, 18 pasos formen part de l Organitzaci Europea de Patents. 

Vegis tamb.

 Propietat intellectual;
 Propietat industrial;
 Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual;
 Copyleft;
 Creative Commons;

Enllaos externs.
 Oficina Espanyola de Patents i Marques;
 http://www.google.com/patents ;
 Portal de bsqueda de patents de la European Patent Office;
 Oficina de Patents y Marques d'EE.UU.;
 Registre de patents a Mxic;
 Portal de la OMPI sobre les patents i el sistema internacional de patents;
 Patents de Software;
 Fundaci per a una estructura d'Informaci Lliure;
 Deu raons per oposar-se a les patents de software;
 Patentabilitat de funcions lgiques;
 Salvant a Europa de les Patents de Software (RMS);
 Legislaci Europea i l'Open Source / Free Software;
 Museu Virtual de Patents y Marques - Oficina Espanyola de Patents y Marques;
 Archivo Histrico de Patentes: Bsqueda d'expedientes entre 1878 y 1966 - OEPM;
 YourInvent.com - web on els inventors poden mostrar les patents dels invents al mn;
 El portal de la Uni Europea;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2233" title="Parlament" nonfiltered="1393" processed="1373" dbindex="1395">

Un parlament s una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.  T el seu origen en la revoluci anglesa de 1688, amb la que s'inici la decadncia de l'absolutisme europeu i l'aparici d'una branca del govern que representava al poble. 

Encara que els parlaments sn cossos legislatius, no tots els cossos legislatius es coneixen com a "parlaments", sin noms aquells que operen sota un sistema parlamentari de govern en qu l'executiu s responsable de totes les seves accions davant el parlament. En els sistemes congressuals, per contra, la separaci de poders s estricta: el cap de l'executiu no prov ni s designat pel parlament. Els congressos no elegeixen ni remouen els caps de govern i aquestos no poden dissoldre el congrs, com s el cas en els sistemes parlamentaris. 

Els parlaments poden ser compostos per una o ms cambres, encara que la majoria dels parlaments del mn sn bicamerals. La cambra baixa dels parlaments sovint s la ms poderosa, de la qual s'origina el govern, mentre que la cambra alta s una assemblea de revisi i aprovaci, o fins i tot noms cerimonial sense cap funci de govern real. En els sistemes congressuals, per contra, ambdues cambres sn iguals en poder, per, difereixen en llurs funcions. 

A Espanya, un estat que opera sota un sistema parlamentari, el parlament s'anomena "Corts Generals", i est conformat per una cambra alta (el Senat), i una cambra baixa (el Congrs de Diputats).

Articles relacionats.
Parlament de Catalunya;
Corts Valencianes;
Parlament de les Illes Balears;
Parlament espanyol;
Parlament europeu;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2234" title="Platja" nonfiltered="1394" processed="1374" dbindex="1396">


Una platja s una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulaci sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins els blocs, passant per les platges de palets (cdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones). El materials poden ser d'origen orgnic (restes d'esquelets i closques de tipus calcari o silicatat) o inorgnic (procedent de la meteoritzaci de roques).

Les platges es formen per l'acci de les ones i corrents marins que transporten materials a una determinada zona, per sn estructures canviants que constantment pateixen aportacions i prdues de materials i cal que les aportacions siguin iguals a les prdues, o les superin,  per tal que es formi la platja i continu existint. Quan les aportacions de material no poden compensar les prdues, la platja desapareix. Aix ho podem veure de manera clara a les platges del Maresme, la construcci de ports esportius ha fet que les aportacions de sorra que arribaven transportades pels corrents del nord ja no arribin i vagin desapareixent poc a poc, i quan hi ha una prdua de material important, a causa d'una llevantada per exemple, calen grans aportacions artificials de material per regenerar-les de manera temporal. Perqu en trencar-se l'equilibri natural entre les aportacions i les prdues de material no poden existir de manera natural.
Banderes a la platja.
 Verda: bany lliure.
 Groga: bany amb precauci.
 Vermella: prohibit banyar-se.
 Blava: es concedeix a les platges i ports esportius que realitzen un esfor especial per a mantenir-los nets i gestionats amb respecte al medi ambient.

Enllaos externs.

Pgina oficial de les banderes blaves  i 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2236" title="Premi Nobel de Fsica" nonfiltered="1395" processed="1375" dbindex="1397">


El Premi Nobel de Fsica s un dels Premis Nobel que s atorguen anualment i s el guard ms prestigis que s'atorga en l'apartat de fsica. El guanyador el decideix la Reial Acadmia Sueca de Cincies, s entregat a Estocolm (Sucia) el 10 de desembre de cada any i t una dotaci de 10 milions de corones sueques (aproximadament un mili d'euros).

L'nic fsic que ha rebut aquest guard en dues ocasions s John Bardeen, guardonat els anys 1956 i 1972.


Guanyadors del premi Nobel de Fsica.



Enllaos externs.

 Pgina de la Fundaci Nobel en l'apartat de Fsica ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2237" title="Premi Nobel de Qumica" nonfiltered="1396" processed="1376" dbindex="1398">


El Premi Nobel de Qumica s un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i s el premi ms pretigis que s'atorga en l'apartat de qumica. El guanyador el decideix la Reial Acadmia Sueca de Cincies, s entregat a Estocolm (Sucia) el 10 de desembre de cada any i t una dotaci de 10 milions de corones sueques (aproximadament un mili d'euros).

A dos guanyadors del Premi Nobel de Qumica, els alemanys Richard Kuhn (1938) i Adolf Butenandt (1939), no se'ls va permetre acceptar el premi per part del seu govern, rebent posteriorment ms tard la medalla i el diploma pertinent, per no els diners. Frederick Sanger s l'nic guardonat que ha aconseguit guanyar-lo en dues ocasions, els anys 1958 i 1980. Aix mateix Marie Curie fou guardonada amb el Premi Nobel de Qumica el 1911 havent rebut el Premi Nobel de Fsica el 1903, i Linus Carl Pauling fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica el 1954 i amb el Premi Nobel de la Pau el 1962. 

El premi ha estat declarat desert en vuit ocasions i al llarg de la seva histria l'han guanyat tres dones: Marie Curie (1911), Irne Joliot-Curie (1935) i Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964). 


Guanyadors del premi Nobel de Qumica.


Enllaos externs.
  Pgina de la Fundaci Nobel en l'apartat de Qumica;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2239" title="Premi Nobel de Literatura" nonfiltered="1397" processed="1377" dbindex="1399">


El Premi Nobel de Literatura s un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment, en paraules d'Alfred Nobel, a aquell que hagi produit en el camp de la literatura l'obra ms destacada i ideal. 

El guanyador s decidit per lAcadmia Sueca, i el premi s'entrega a Estocolm (Sucia). Al llarg de la histria dos autors han refusat el premi: Bors Pasternak l'any 1958 i Jean-Paul Sartre el 1964.


Guanyadors del premi Nobel de Literatura.



Enllaos externs.

  Fundaci Nobel, Premi Nobel de Literatura;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2240" title="Premi Nobel d'Economia" nonfiltered="1398" processed="1378" dbindex="1400">

El Premi del Banc de Sucia en Cincies Econmiques en memria d'Alfred Nobel, popularment conegut com a Premi Nobel d'Economia va ser institut pel Banc de Sucia (el banc central ms antic del mn) l'any del seu 300 aniversari, el 1968. Encara que no era un dels premis originals establert al testament d'Alfred Nobel, els premiats reben un diploma i una medalla d'or de part del monarca suec durant la mateixa cerimnia dels premis Nobel de Fsica, Qumica, Medicina i Literatura, i la quantitat de diners que se'ls atorga s la mateixa que als premis Nobel.

El febrer de 1995 es va decidir que el premi d'economia fos definit com un premi de les cincies socials, la qual cosa va permetre que les grans contribucions en les rees de les cincies poltiques, psicologia i sociologia poguessin accedir al premi. A ms, la constituci del comit va canviar i ara requereix que dos integrants que no siguin economistes decideixin el premi cada any; anteriorment el comit era integrat per cinc economistes. 

Controvrsia.
El prestigi d'aquest premi es deriva, en part, de l'associaci amb els altres premis creats a partir del testament de Nobel, una associaci que ha estat una font de controvrsia. No obstant el premi s'anomena popularment Premi Nobel d'Economia. 

Peter Nobel, descendent d'Alfred Nobel, afirma que no hi ha cap menci a les cartes d'Alfred Nobel que hagus apreciat un premi d'economia. El Banc de Sucia, com un cucut, ha posat el seu ou en el niu d'un altre ocell. El que va fer el Banc va ser equivalent a la infracci d'una marca registrada - robar inacceptablement els Premis Nobel de veritat

Guanyadors del premi del Banc de Sucia en Cincies Econmiques en memria d'Alfred Nobel.






Enllaos externs.
  Pgina de la Fundaci Nobel en l'apartat d'Economia;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2241" title="Premi Nobel de la Pau" nonfiltered="1399" processed="1379" dbindex="1401">


El Premi Nobel de la Pau, s un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. Seguint la voluntat d'Alfred Nobel, el premi s'otorga a la persona que ha fet el mxim o el millor treball per la fraternitat entre nacions, per l'abolici o la reducci dels exrcits d'armes i per la promoci dels congressos de pau. 

El guanyador s decidit pel Comit Nobel Noruec del Parlament Noruec, i el premi s'entrega a Oslo (Noruega), mentre la resta de premis s'otorguen a Estocolm (Sucia). Des de la dcada del 1990 l'otorgament del Premi Nobel de la Pau va seguit del Concert del Premi Nobel de la Pau, realitzat en honor del guardonat o guardonats i amb la presncia d'estrelles de la msica mundial.

El guard est dotat actualment amb 10 milions de corones sueques (aproximadament un mili d'euros).

Guanyadors del premi Nobel de la Pau.



Enllaos externs.

  Fundaci Nobel, Premi Nobel de la Pau;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2242" title="President" nonfiltered="1400" processed="1380" dbindex="1402">
President s un ttol que prenen lders d'organitzacions molt diverses, empreses i estats. Etimolgicament, un president es qui seu com a lider (del llat prae ("abans") i sedere ("seure")). Originalment, el terme es referia a qui presidia una cerimnia o assemblea. Avui en dia es refereix habitualment a una persona amb poders executius.

Presidents dels pasos democrtics.
En poltica, el terme "president" sovint s'utilitza per referir-se a un individu que representa, o presideix el poder executiu d'una naci. Les seves funcions, i la manera en la qual s electe, per, difereixen d'acord al sistema d'organitzaci poltica de cada estat.

Sistemes presidencialistes.
Als estats amb sistemes presidencialistes de govern, el president s alhora cap d'estat i cap de govern. Alguns exemples en sn: els Estats Units i la majoria dels estats de Llatinoamrica. El crrec de president s independent de la branca legislativa; s a dir, s electe de manera separada, i no pot ser destitut del seu crrec per cap moci del parlament, llevat que es comprovi que ha coms un crim.

Sistemes parlamentaris.
Als sistemes parlamentaris i republicans, el president s el cap d'estat, i el primer ministre s el cap de govern. El president t noms autoritat executiva i representativa; s a dir, que el govern exercit pel primer ministre es fa en nom del president. Per, el president t responsabilitats i funcions molt limitades o cerimonials i les seves funcions sn similars a les funcions d'un monarca dels sistemes parlamentaris monrquics. A alguns estats amb sistemes parlamentaris, com ara Espanya, el terme president s'utilitza per referir-se al cap de govern, encara que les seves funcions siguin semblants a les funcions d'un primer ministre dels sistemes parlamentaris. A altres pasos, com ara Catalunya, el terme "president" s'utilitza per designar la ms alta representaci del poder executiu de la Generalitat.

Sistemes semipresidencialistes.
Als sistemes semipresidencialistes (o sistemes francesos), existeix un president i un primer ministre, per, a diferncia dels sistemes parlamentaris purs, el president t funcions i poders amplis. Encara qeu el primer ministre s designat pel president, el president ha d'obeir les regles parlamentries, i seleccionar al lder del partit o coalici de partits majoritria del cos legislatiu. Aquest sistema s'utilitza a Frana, Rssia, Sri Lanka i altres estats que han emulat el sistema francs. 

Presidncia collectiva.
Un nombre petit de repbliques modernes no tenen un cap d'estat. Alguns exemples en sn:
 Sussa, en qu la capitania d'estat recau sobre el Consell Federal Sus de set ministres, encara que el sistema inclogui un president de la confederaci. El president s un membre del Consell Federal electe per l'Assemblea Federal per un perode d'un any; un crrec simplement primus inter pares.No obstant aix, en els afers estrangers, el president de torn s considerat el cap d'estat. ;
 Bsnia i Hercegovina, en qu la presidncia s conformada per tres membres, cadasc dels quals s electe per cadascuna de les nacions que constitueixen l'estat. La posici de "President de la Presidncia" s rotativa, entre els tres membres.
 San Marino, en qu noms existeixen dos capitains regent (capitans regents) electes pel Gran Consell General. ;

Histricament, diversos pasos han optat per un "triumvirat", sovint en perodes de transici poltica.

Informaci especfica.
Europa.
 President de la Generalitat de Catalunya;
 President d'Espanya;
 President de la Repblica Francesa;
 Presidents d'Itlia;

Amrica.
 President dels Estats Units;
 President de Mxic;
 President del Brasil;
 Presidents de l'Equador;
 President d'El Salvador;
 President de Colmbia;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2244" title="Comunitat autnoma del Pas Basc" nonfiltered="1401" processed="1381" dbindex="1403">



Euskadi o el Pas Basc, (Euskal Herria en basc, Pas Vasco en castell i Euskadi en tots dos idiomes), s una comunitat autnoma d'Espanya, formada per tres dels territoris histrics del Pas Basc, les provncies de Guipscoa, Biscaia, i laba, amb capital a Vitria (laba). Va accedir a la seva autonomia en virtut del reconeixement constitucional al poble basc com a nacionalitat d'Espanya. s situada a l'extrem del nord-est de la Serralada Cantbrica, limitant al nord amb la mar Cantbrica i Frana, al sud amb La Rioja i Castella i Lle, a l'oest amb Cantbria i a l'est amb Navarra.

La Comunitat Foral de Navarra t el dret d'integrar-se al Pas Basc l'nica integraci de dues comunitats autnomes permesa en la quarta disposici transitria de la constituci espanyola. Tanmateix, des de 1982 no ha mostrat cap inters per exercir aquest dret. 

Toponmia.
Els noms oficials de la comunitat autnoma del Pas Basc sn: Euskal Herria en uscar, Pas Vasco en castell  aquest s la traducci del primer  o Euskadi en castell i basc. Tanmateix, Euskal Herria, que pot ser tradut com a "Poble Basc", "Pas Basc", "Terra dels bascs" o "Terra de l'uscar", tamb s un concepte cultural que pot designar al conjunt dels territoris d'Espanya i Frana on es parla o parlava el basc. Sabino Arana, per tant, va crear el neologisme Euzkadi per referir-se exclusivament al "poble basc" que viu als actuals territoris de la comunitat i no al poble de parla basca de les set provncies, tres de les quals es troben a territori francs. 

Durant molt temps es va usar l'ortografia Euzkadi i no pas Euskadi. Algunes hiptesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel d'eusk "basc", era euzk contracci d'eguzki, "sol", segons la seva teoria que els antics bascs es consideraven fills de l'astre, al qual afegia el sufix -di, molt freqent en la toponmia basca, i que suposadament significava "conjunt" i "lloc". Tanmateix no hi ha prou evidncies antropolgiques ni filolgiques sobre aquesta derivaci, malgrat que els antroplegs Barandiaran i Resureccin Mara Azkue accepten aquesta interpretaci de l'etimologia en base als noms donats en les diverses parles locals de Biscaia a la divinitat masculina del sol.  D'altres teories, tanmateix, suggereixen que l'ortografia d'Arana no tenia res a veure amb eguzki sin de la deformaci de l'etimologia que ell mateix proposava de Biscaia. Avui dia el neologisme s acceptat per la Real Acadmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) 

L's d'Euskadi com a nom oficial, designa la comunitat autnoma integrada pels tres territoris o provncies, i s l'accepci ms universal. Tanmateix, pot designar al conjunt d'aquestes tres provncies i les altres quatre provncies que integrarien Euskal Herria, com s el cas del nom de l'organitzaci terrorista ETA: Euskadi Ta Askatasuna, "Euskadi i Llibertat".

Geografia.
L'orografia s principalment muntanyenca, conformada per les Muntanyes Basques i la imponent Serralada Cantbrica al sud, amb el Tolonyo com a altitud mxima. A Euskadi es poden distingir a grans trets quatre zones climtiques: el vessant atlntic al nord, una zona de clima subatlntic (Valls Occidentals d'laba i la Plana Alabesa), una zona de clima submediterrani, l'extrem sud, entrant en la depressi de l'Ebre i la Rioja Alabesa on comena una transici a un clima amb estiu clarament sec i calors de tipus continental.

Histria.
Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribuci regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos sn un romanent del habitants del paleoltic de l'Europa occidental, especficament dels habitants de la regi francocantbrica. Estrab i Plini esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els vascons i els aquitans entre altres. Hi ha prou evidncia per afirmar que ja s'hi parlava un protobasc. 

Durant l'Alta edat mitjana els territoris entre l'Ebre i el Garona era conegut com a Vascnia i va ser unificat sota els ducs de Vascnia per un perode de temps. Desprs de les invasions dels musulmans a la pennsula Ibrica i l'expansi francesa sota Carlemany, el territori es fragment. El regne de Pamplona va emergir com el principal estat del territori el segle IX. Seria sota San III El Major que el regne de Pamplona assoleix la seva mxima extensi territorial, per desprs de la seva mort el 1035, els seus fill, en no respectar el seu testament que atorgava el regne al primognit, i desprs de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura poltica el segle XII formada pels regnes de Navarra, Arag i Castella. Durant l'Alta edat mitjana, Biscaia s'uneix voluntriament al Regne de Castella. 

El 1200, el regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'laba, Guipscoa i el Duranguesat, que sn annexionats pel monarca castell. Aix doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del Pas Basc, va orientar la seva poltica d'expansi cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb Frana i Arag. Navarra, va ser annexionada parcialment al regne de Castella durant els segles XI i XII, i gaireb en la seva totalitat durant 1512 i 1521. La resta del territori del nord va ser annexionada per Frana. Les tres provncies de l'actual Euskadi ja s'havien unit voluntriament al regne de Castella intermitentment i van donar llur suport a la integraci de Navarra amb Castella. 

Navarra, laba, Guipscoa i Biscaia van conservar els seus furs. Aquesta situaci va perdurar fins el segle XIX data en qu van ser parcialment suprimits per Antonio Cnovas del Castillo desprs de la derrota carlina. Durant el franquisme, noms laba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, per van ser derogats en les altres dues provncies per decret del 23 de juny, 1937 en ser considerades tradores en no donar suport a la revolta i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el 6 de juny, 1968, suprimint els pargrafs ofensius per a Guipscoa i Biscaia, per conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el 30 d'octubre, 1976. 

En l'actualitat, desprs de l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia del Pas Basc, el 1979 Euskadi va constituir-se com a comunitat autnoma i va absorbir els drets forals dels tres territoris histrics que el conformen. L'altra provncia espanyola de parla basca, Navarra, no s'hi va unir, ans va formar una comunitat foral uniprovincial.

Poltica i govern.
L'Estatut d'autonomia i els poders del Pas Basc.

El Pas Basc va accedir a la seva autonomia amb l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia el 1979. Aquest Estatut es distingeix de la majoria dels estatuts de les autonomies espanyoles no en el nombre de les competncies transferides o transferibles ans en el fet que l'autonomia basca es fonamenta en els furs histrics, reconeguts en la constituci espanyola. Aix doncs, el Pas Basc, a ms de rebre les competncies sobre l'educaci, obt un procediment de finanament exclusiu basat en l'actualitzaci o contemporitzaci dels concerts econmics establerts desprs de l'abolici dels furs el 1876 i que es conservaren a laba i Navarra, per derogats a Guipscoa i Biscaia pel rgim franquista en finalitzar la Guerra Civil. L'Estatut permet, a ms, una policia prpia, l'Ertzaintza un cos de policia integral i desplegat a tot el territori. Tanmateix, les diputacions forals dels territoris que integren el Pas Basc, conserven i organitzen llurs institucions forals amb competncies que sovint entren en conflicte amb les atribucions del Govern Basc. 

Els poders del Pas Basc s'exerceixen per mitj del Parlament, el Govern i del seu President:
 El Parlament Basc s l'rgan que exerceix la potestat legislativa del Pas Basc. Aprova els pressupostos i impulsa i controla les accions del Govern Basc. Est integrat per 75 diputats, i per disposici estatutria, cada territori histric constitueix una circumscripci electoral i elegeix el mateix nombre de representants (25). Els representants sn elegits per mitj de la representaci proporcional per un perode de quatre anys. ;
 El Govern Basc el l'rgan collegiat que ostenta les funcions executives i administratives del Pas Basc. Est integrat per un president i per consellers. ;
 El President del Govern Basc, o Lehendakari s el cap de govern de l'executiu. Dirigeix i separa els consellers de govern i dirigeix la seva acci. Ostenta, a ms, la ms alta representaci del Pas Basc i l'ordinria de l'Estat espanyol al territori. s designat pel parlament i nomenat pel rei d'Espanya.

Partits poltics.
Els partits poltics que han aconseguit representaci al Parlament Basc en les eleccions del 2005 sn:
 el Partit Nacionalista Basc, Euzko Alderdi Jeltzalea - Partido Nacionalista Vasco (EAJ-PNV);
 el Partit Socialista d'Euskadi, Partido Socialista de Euskadi - Euskadiko Ezkerra (PSE-EE);
 el Partit Popular (PP);
 el Partit Comunista de les Terres Basques, Partido Comunista de las Tierras Vascas / Euskal Herrialdeetako Alderdi Komunista (PCTV-EHAK);
 Eusko Alkartasuna (EA);
 Ezker Batua-Berdeak (EB);
 Aralar;

Batasuna no est representat al Parlament Basc, illegalitzat judicialment a causa de la seva relaci amb el grup armat ETA.

 Divisions administratives.

El Pas Basc es divideix administrativament en tres territoris histrics o lurralde historiko:
 laba (Araba). Capital: Vitria (Gasteiz);
 Guipscoa (Gipuzkoa). Capital: Sant Sebasti (Donostia);
 Biscaia (Bizkaia). Capital: Bilbao (Bilbo o tamb Bilbao);

El territori d'laba, al seu torn es divideix en set comarques (cuadrillas, en espanyol; en basc eskualdeak). Les comarques de Guipscoa i Biscaia, tanmateix, no conformen divisions administratives. Tots tres territoris es divideixen en municipis.

Economia.
Malgrat la petita grandria territorial, el Pas Basc s una de les regions ms riques d'Espanya, amb un Producte interior brut per cpita del 125,6% de la mitjana europea, amb 26.515 euros, situant-se entre els tres pasos amb ms renda per cpita en paritat de poder de compra de la Uni Europea. La indstria basca t una llarga tradici i en l'actualitat s competitiva amb participaci als mercats exteriors. Tot i que s'ha produt l'especialitzaci industrial, el sector terciari de l'economia absorbeix el 64,59% de la poblaci activa i representa el 60,80% del PIB basc. El sector financer basc ha estat tradicionalment fort, amb la Borsa de Bilbao com a exponent clar, a ms de la modernitzaci del comer i l'organitzaci de la Fira Internacional de Bilbao i l'auge del turisme. La distribuci del PIB basc s: 1,01% del sector primari (agropesquer), 29,27% de la indstria, 8,91% de la construcci i 60,80% dels serveis. El PIB basc representa el 6,2% del PIB de l'Estat, mentre que la poblaci basca representa el 4,9% de la poblaci total de l'Estat; les exportacions basques representen el 9,2% del total de l'Estat, i les importacions el 6,3%.

La taxa d'atur el 2006 es va situar en el 4,1%, amb una tendncia descendent des del 1999 i es troba dins el parmetre mitj de la Uni Europea. La inversi empresarial del territori basc s de les ms altres de la regi: 25,5% del PIB en comparaci com el 17,4% de mitjana dels 25 estats membres. El creixement anual del PIB del 2006 va ser de 4,2%, superior a la mitjana de l'Estat de 3,5%.

A diferncia de la resta de les comunitats de l'Estat espanyol, el Pas Basc compta amb una Hisenda prpia amb la qual recapta els impostos que recaptaria el sistema fiscal espanyol. Del que recapta, el Pas Basc paga a l'Estat un import pels serveis que l'Estat realitza al territori basc.

Demografia.
En ser un centre industrial d'Espanya, com Catalunya, el Pas Basc va ser un receptor d'immigrants d'altres regions d'Espanya, experimentant una creixena de poblaci important des de mitjans del segle XIX fins la dcada de 1970. Tanmateix, amb la fi del proteccionisme econmic i el descens de la taxa de natalitat, la poblaci basca va retrocedir i ha estat una zona amb creixement recessiu des de la Transici. Mentre la poblaci espanyola va crixer 18,46% entre 1981 i 2006, la poblaci de la comunitat basca va reduir-se en un 0,05%. El territori d'laba, que seria el que menys creixeria durant la revoluci industrial, s l'nic que no ha perdut poblaci des dels anys 70, mentre que la que ms n'ha perdut s Biscaia. 

Segons els cens del 2005, el Pas Basc compta amb 3,43% d'estrangers, un dels percentatges ms baixos de l'Estat espanyol i menys de la meitat de la mitjana nacional de 8,47%. La taxa de creixement poblacional actualment s del 0,54%, i l'esperana de vida s de 76,4 anys per als homes i 83,7 anys per a les dones.

Els tres municipis ms poblats del Pas Basc sn: Bilbao amb 354.145 habitants, seguit de Vitria amb 226.490 i Sant Sebasti amb 182.930. La poblaci total del Pas Basc el 2006 es va estimar en 2.133.684 i representa el 4,66% del total de l'Estat espanyol.

Referncies.


Enllaos externs.
Web del govern basc ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2245" title="Programari" nonfiltered="1402" processed="1382" dbindex="1404">

El programari (software, en angls) s un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informtics, procediments i documentaci que fan alguna tasca en un ordinador. El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfcie entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distributs.

Tipus.
 Un sistema operatiu s el programari que s'inicia en engegar un ordinador, i que controla l'execuci de tots els altres programes.
 El microprogramari (firmware, en angls) s el programari especfic que controla un dispositiu (un mdem, una unitat de DVD...);
 El Programari porttil es aquell que es pot ubicar normalment en un medi extrable i que pot executar-se en qualsevol Maquinari.
 Les biblioteques contenen funcions comunes del sistema operatiu, que sn utilitzades des d'altres programes.
 Les aplicacions sn programes que executa un usuari amb una funci concreta; calculadora, processador de textos, gestors de fulls de clcul, videojocs, missatgeria...

Creaci de programari.
Hi ha molts llenguatges de programaci, com sn el C, PHP, Perl, Python, Java, BASIC, etc. que es poden utilitzar per escriure programes. Les eines mnimes que es necessiten sn un editor de text i un compilador o intrpret del llenguatge que s'utilitzi.

Es pot crear programari seguint diferents paradigmes, com ara la programaci estructurada o la programaci orientada a objectes

Drets d'autor.
Freqentment es classifica el programari segons les llibertats que ofereix (lliure o propietari) o si s de pagament o no (programari de prova (shareware), abandonware...).
Programari lliure;
Programari de propietat;
Programari de prova;
Abandonware;

Vegeu tamb.
Programari social;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2250" title="Ramn Pas" nonfiltered="1403" processed="1383" dbindex="1405">
Ramn Pas s un msic i compositor nascut a Castell (la Plana Alta).

Va estudiar guitarra clssica al Conservatori del Liceu, ampliant posteriorment la seva formaci a l'Aula de Msica Moderna i Jazz de Barcelona. Posteriorment va ser becat pel director de la Berklee School de Boston. Tamb va estudiar Film Scoring amb Jos Nieto.

Treballa, a ms a ms de com a intrpret de jazz, com a compositor per a teatre, cinema i publicitat.

 Filmografia .

 1994 Sombras paralelas (Gerardo Gormezano, dir);
 1997 Nadie como t (Criso Renovell, dir);
 1999 Las huellas borradas (Enrique Gabriel, dir);

 Altres treballs .

 Msica per a les sries d'animaci Domestic Tales i Ten Plus Two, de la BBC i de Televisa (Mxic).

 Banda sonora per al sistema multivideo de l'exposici itinerant d'Urbanisme organitzada per la Generalitat de Catalunya.
 Msica per a l'obra teatral Un Yankee en la Corte del Rey Arturo.
 Concierto para 48 voces.
 Paisaje al carbn;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2252" title="Posid" nonfiltered="1404" processed="1384" dbindex="1406">

En la mitologia grega, Posid o Possid (en grec         ) era el du dels oceans. Solia moure's amb una qudriga impulsada per dofins. T el seu equivalent en la mitologia romana en el du Nept. Els seus atributs sn el cavall i el trident. Tamb se l'anomenava Asfali.

Estava casat amb Amfitrite. La histria d'amor entre Posid i Amfitrite va comenar quan Posid va veure a la Nereida Amfitrite ballar a l'illa de Naxos. Posid es va enamorar d'ella i li va demanar matrimoni per aquesta li va respondre que no. Amfitrite es va amagar a la serralada de l'Atles per un dof la va trobar i la va convncer perqu es cass amb Posid. Posid, agrat, va crear la constellaci del Dof. Amfitrite i Posid van tenir un fill anomenat Trit que era una barreja de persona i peix.

Amb Demter va tindre una filla, Despina.

Megareu, Abant i Cicreu foren  tamb fills seus.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2256" title="Pandora" nonfiltered="1405" processed="1385" dbindex="1407">
Aquest article s sobre el personatge de la mitologia grega . Per al satllit de Saturn, vegeu Pandora (satllit).;
----

Segons la mitologia grega, Pandora va ser la primera dona i va ser creada pels dus per a castigar els homes. Els dus l'havien dotat de virtuts. Es va casar amb Epimeteu, germ de Prometeu. Va obrir una caixa, que li havia estat donada per Zeus, i que contenia tots els mals, que llavors es van escampar per tot el mn. L'nic que va quedar dins la caixa va ser l'esperana. Va morir degut a la Caixa de Pandora.

Mite de la caixa de Pandora.

Zeus per castigar a Prometeu li va dir a Hefest que fabriqus a la primera dona. Quan va acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom Pandora i tots els dus li van donar virtuts. Zeus li va donar una caixa per a Prometeu dient-li que hi havia tresors, Prometeu que no es refiava de Zeus li va dir al seu germ Epimeteu que guards la clau de la caixa, per quan Epimateu va veure a Pandora s'enamor d'ella i al cap d'un temps es van casar. Pandora que era molt curiosa i quan Epimateu dormia li va agafar la clau i va obrir la caixa. De dins la caixa van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet va tancar la capsa per l'nic que va quedar va ser l'esperana. Per aix es diu que l'esperana es l'ltim que perd l'home.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2257" title="Pacem in Terris" nonfiltered="1406" processed="1386" dbindex="1408">
Pacem in Terris s una encclica de Joan XXIII apareguda l'11 d'abril de 1963. Adreada no solament als catlics, sin a tots els homes de bona voluntat, va ser molt revolucionria en aquell moment. s una crida a la pau, basada en la veritat, la justcia, l'amor solidari i la llibertat, no pas en la fora de les armes. Joan XXIII hi propugnava, a ms, la llibertat de religi i hi defensava els valors democrtics. Tot aix en plena guerra freda i amb el mn al caire d'una guerra nuclear. Va ser traduda a moltes llenges.

L'encclica va obrir el Vatic als pasos de l'est, aleshores governats per rgims comunistes, i va originar una ruptura als estats de rgim nacional-catlic, com Espanya, on les autoritats franquistes van censurar l'encclica, que consideraven subversiva.

Vegeu-ne la versi catalana completa:
http://www.canalsocial.com/catala/religio/pacem.htm;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2259" title="Jean Petit (socileg)" nonfiltered="1407" processed="1387" dbindex="1409">
Jean Petit va ser un pedagog, socileg i psicleg que, entre molts mbits, va destacar per la implicaci i l'apassionament en l'ensenyament de les  llenges minoritzades a l'estat francs. Va defensar especialment l'alsaci, amb la publicaci d'un bon grapat de llibres i articles i, fins i tot, peticions al primer ministre francs Lionel Jospin, el 2002.

Va ser professor de la Universitat de Reims i professor invitat permanent a la Universitat de Constana.

Els darrers anys de la seva vida els va passar a la Catalunya Nord, concretament a Sant Andreu de Sureda (el Vallespir), on participava en la defensa del catal. Tamb va intervenir, sovint, en el debat pblic sobre l'ensenyament.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2262" title="Pennsula Ibrica" nonfiltered="1408" processed="1388" dbindex="1410">


La pennsula Ibrica, o Ibria, s una gran pennsula del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'frica, entre el mar Mediterrani i l'oce Atlntic. Est separada del continent afric per l'Estret de Gibraltar, que comunica la Mediterrnia i l'Atlntic. Geogrficament, emmarca els territoris continentals d'Espanya (tret de la Vall d'Aran, les aiges de la qual drenen vers el riu Garona), Portugal, Andorra, l'enclavament de Gibraltar i l'Alta Cerdanya francesa. Compta amb 582.925 km .

El seu nom prov del riu Iber, probablement l'actual Ebre, tanmateix tamb s possible que fs el Guadalquivir, o un altre riu de la provncia de Huelva on textos molt antics hi esmenten un riu anomenat Iberus, i un poble al que anomenen "ibers". Des de molt temps en els grecs estaven acostumats dir a la pennsula com a Ibria.

La seua frontera natural amb la resta del continent s la serralada dels Pirineus i es troba envoltada per les mars Cantbrica pel nord, Mediterrnia per l'est i sud, i l'oce Atlntic per l'oest.

Geolgicament, com a tret especial, la major part de la seva superfcie continental s configurada com un altipl quasi completament pla a una alada de 600 metres sobre el nivell del mar. El seu litoral nord, nord-est i oest s rocalls i amb penya-segats, mentre que els litorals mediterranis sn ms suaus, amb platges grans.

Ciutats principals.
Madrid,Barcelona,Valencia,Lisboa,Porto,
Sevilla,Saragossa,Mlaga,Bilbao / Bilbo,Alicante/Alacant,Vigo,Valladolid,Oviedo,San Sebastian/Donostia,Santander,Crdova,Granada,Amadora,Gaia,Murcia,
Vitoria/Gasteiz,Badajoz,Tarragona,Pamplona,
Braga,Coimbra,Aveiro,Viseu,Setbal,vora,Faro,Andorra la Vella,Gibraltar.

Aeroports principals.
Madrid/Barajas(MAD),Barcelona/El Prat(BCN),Lisboa/Portela(LIS),
Malaga/Agripina(AGP),Alicante/Costa Blanca(ALC),Valencia(VLC), Faro/Algarve(FAO),Porto/Pedras Rubras/Maia(OPO),Bilbao(BIO)







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2263" title="Portugal" nonfiltered="1409" processed="1389" dbindex="1411">




Portugal, oficialment la Repblica Portuguesa, s un Estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regi occidental de la pennsula Ibrica i inclou arxiplags de l'oce Atlntic nord. T una rea total de 92.391km s el pas ms occidental del continent europeu. El territori portugus limita al nord i a l'est amb Espanya i al sud i a l'oest amb l'oce Atlntic i inclou els arxiplags de les Aores i de Madeira. 

El territori portugus ha sigut testimoni durant els passats 3.100 anys d'un constant flux de civilitzacions. Fenicis, celtes, cartaginesos, romans, brbars i rabs han deixat la seva empremta. Durant els segles XV i XVII Portugal va esdevenir una potncia econmica, poltica i cultural. Els territoris d'ultramar i colnies es van estendre per tot el globus. En l'actualitat s un pas desenvolupat, i econmicament prsper; s un dels vint pasos del mn amb millor qualitat de vida.

 Toponmia .
La Lusitnia va comenar a dir-se Portugal entre els 930 i 950 dC; a finals del segle X el nom ja s'utilitzava amb ms freqncia. Ferran I de Castella va denominar oficialment el territori de Portugal, el 1067, data en qu el va donar al seu fill Garcia I de Galcia. Cale, l'actual ciutat de Vila Nova de Gaia, ja era coneguda com a Portucale des dels temps dels gots. 

El nom de Portugal, per tant, es deriva del nom rom d'aquesta ciutat Portus Cale; Cale al seu torn, era el nom d'un assentament primitiu localitzat en la desembocadura del Duero, que vessa cap a l'oce Atlntic al nord del pas. Durant la Segona Guerra Pnica (a finals del segle III aC), els romans van intervenir a la pennsula en una batalla contra els cartaginesos, conquerint la ciutat de Cale, port d'origen grec a prop de l'actual Porto, i la batejaren com a Portus Cale. Durant l'Edat mitjana, la regi al voltant de Cale va ser coneguda, pels visigots, com a Portucale, el qual evolucionaria a Portugale durant el segles VIII i VIII. 

Alguns historiadors suggereixen que la paraula Cale es deriva del grec Kalles ("bonic"), mentre que d'altres suggereixen que es deriva dels pobles galaics que habitaven la zona.

 Geografia fsica .

Situat a l'extrem sud-oest d'Europa, el Portugal continental t frontera noms amb un altre Estat europeu: Espanya. El territori continental est dividit pel riu principal, el Tejo. La regi del nord s ms muntanyosa; hi ha altiplans, intercalats amb rees que permeten el desenvolupament de l'agricultura. Al sud, fins a l'algarve, el relleu es caracteritza per plancies i les serralades sn espordiques. Altres rius importants sn el Duero, el Mio, el Guadiana, que, com el Tejo, neixen a Espanya. El Mondego, neix a la Serra da Estrela, la serralada on es troben els punts ms alts del Portugal continental.

Les illes de les Aores sn localitzades al rift mitj de l'oce Atlntic. Hi ha una gran activitat volcnica en aquesta zona. El punt ms alt de Portugal, el Monte Pico, s'hi troba, localitzat a l'illa del Pico, amb 2.351 metres d'altitud. Les illes de la Regi autnoma de Madeira, per contra, sn situades a la placa africana. Per la seva situaci d'estabilitat, s una zona menys subjecte a l'activitat ssmica. El punt ms alt d'aquest territori s Pico Ruivo, amb 1.862 metres d'altitud.

Al Portugal continental, les temperatures mitjanes anuals sn de 13C al nord i de 18C al sud. Les illes de Madeira i les Aores, atesa la seva localitzaci a l'Atlntic, sn ms humides i la precipitaci hi s ms comuna, amb un interval de temperatures menor. 

 Poltica i govern .
 Estructura constitucional .
A Portugal existeixen quatre rgans de sobirania: el President de la Repblica (el cap d'Estat, com a poder moderador, amb poder executiu limitat), l'Assemblea de la Repblica (el poder legislatiu) el Govern (el poder executiu) i els Tribunals (el poder judicial). El sistema de govern portugus s semipresidencialista. 

El President de la Repblica s el cap d'Estat i s electe per sufragi universal per un mandat de cinc anys, exercint una funci triple de fiscalitzaci sobre l'activitat del Govern, s el comandant suprem de les Forces Armades (Exrcit, Armada, Fora Aria, Gurdia Nacional Republicana) i ostenta la representaci formal de l'Estat portugus a l'exterior. Resideix oficialment al Palau de Belem, a Lisboa. 

L'Assemblea de la Repblica, que es reuneix a Lisboa, al Palau de So Bento, est integrada per 230 diputats electes en 22 cercles plurinominals en llistes de partits per un mandat de quatre anys. 

El Govern s encapalat pel primer ministre, que s, per regla, el lder del partit ms votat en cada elecci legislativa i convidat per president de la Repblica per a formar el govern. Resideix oficialment a la Residncia Oficial, a Lisboa. 

Els Tribunals administren la justcia en nom del poble, en defensant els drets i interessos dels ciutadans, i en impedint la violaci de la legalitat democrtica i en dimitir els conflictes dels interessos que ocorrin entre les diverses entitats. Els Tribunals majors sn el Tribunal Constitucional, destinat a resoldre les qestions relacionades amb les lleis constitucionals i el Tribunal Suprem de Justcia que resol qestions d'ltima instncia.

Des de 1975 el panorama poltic portugus ha estat dominat per dos partits: el Partit Socialista (PS) i el Partit Social Demcrata (PSD).

 Subdivisi administrativa .

Portugal t una estructura administrativa de 308 consells (en portugus: concelhos), que se subdivideixen en ms de 4.000 parrquies (en portugus: freguesias). Els municipis s'agrupen, amb fins administratius, en unitats superiors. Al Portugal continental, s'agrupen en 18 districtes, mentre que les illes de les Aores i Madeira formen regions autnomes. 

Els 18 districtes sn: 
 Lisboa;
 Leiria;
 Santarm;
 Setbal;
 Beja;
 Faro;
 vora;
 Portalegre;
 Castelo Branco;
 Guarda;
 Coimbra;
 Aveiro;
 Viseu;
 Bragana;
 Vila Real;
 Porto;
 Braga;
 Viana do Castelo;

Segons la Nomenclatura d'Unitats Territorials d'Estadstica de la Uni Europea Portugal est dividit en set regions: Alentejo, Algarve, Aores, Centre, Lisboa, Madeira i Nord, subdividits en trenta subregions.

 Grans rees metropolitanes .
 GAM de Lisboa ;
 GAM de Porto;

 Ciutats principals .
Lisboa, Porto, Braga, Combra, Funchal, vora, Faro, Ponta Delgada, Almada, Setbal, Aveiro, Visu, Guarda, Leiria, Angra do Herosmo i Horta

 Economia .

L'economia de Portugal es basa els serveis i la indstria; els serveis comercials han pres un lloc ms important que no pas les indstries tradicionals dels txtils, roba, i dels productes de fusta. El pas ha incrementat el seu paper en la indstria de l'autombil i de software. Els serveis, en especial, el turisme en l'actualitat sn molt importants. El finanament de la Uni Europea a Portugal es reduir 10% durant el perode de 2007 al 2013. Atesa l'expansi de la Uni cap a Europa oriental, Portugal ha perdut el seu avantatge comparatiu i els costos laborals menors. El model econmic portugus ha canviat d'un model basat en el consum i en la inversi pblica a un d'enfocat en les exportacions i en la inversi provada, aix com en el desenvolupament del sector de l'alta tecnologia. 

Portugal es va unir a la Uni Europea el 1986 i va comenar un procs de modernitzaci dins l'estructura d'un ambient estable, aconseguint un nivell saludable de creixement. Els govern successius han implementat diverses reformes i han privatitzat moltes de les empreses pbliques, aix com d'altres rees de l'economia. Portugal va ser un dels membres fundadors de l'euro i per tant, est integrat a la Eurozona. 

Les indstries principals de Portugal sn les refineries petrolieres, la indstria de l'autombil, la producci de ciment, la indstria del paper, la indstria txtil i del calat, la fabricaci de mobles i de suro. La manufactura representa el 33% de les exportacions portugueses. Portugal s el cinqu productor ms gran de tungst, i el vuit productor ms gran de vi. L'agricultura i la pesca ja no representen la major concentraci de l'economia. No obstant aix, Portugal t una tradici important en el sector de la pesca, i s un dels pasos amb major producci de peix per cpita del mn. Els vins portuguesos, en especial el vi de Porto i el vi de Madeira sn reconeguts mundialment.

 Geografia humana i societat .
 Demografia .


El poble portugus actual t el seu origen en els pobles celtes, ibers i celtibers i, majoritriament per lusitans. L'origen dels galaics (del llat gallaeci) sn d'origen celta i germnic. Els conis i altres tribus menys significatives constitueixen la resta de l'origen. Altres influncies importants foren tamb els romans, els visigots i els sueus. La presncia rab i la poblaci berber tamb influenciaren la demografia portuguesa. 

En l'actualitat el 16,4% de la poblaci portuguesa t una edat entre els 0 i els 14 anys, 66,22% entre els 15 i el 64, i el 17,4% major dels 65 anys. L'esperana de vida mitjana s de 78,04 anys. La taxa d'alfabetitzaci s de 99,3%, la qual ha crescut al llarg dels anys. El creixement poblacional se situa al 0,305%; neixen 10,45 per cada 1.000 habitants i en moren 10,65 per cada 1.000 per la qual cosa, la poblaci no es renova; la taxa de fertilitat s d'1,49 nens per dona. La taxa de mortalitat s una de les ms baixes del mn. Viuen a Portugal a prop de 550 mil habitants, s a dir el 5% de tota la poblaci, la majoria provenint del Brasil (66.700), d'Ucrana (65.800) i de Cap Verd (64.300). 

Malgrat que Portugal s un pas desenvolupat, encara hi ha persones sense accs a aigua potable i a electricitat. El sanejament bsic encara no abasta tot el territori; a les regions de Lisboa i Vale do Tejo s on la poblaci en t ms accs.

 Llenges .
La llengua oficial de la Repblica Portuguesa s el portugus (pargraf tercer de l'article onz de la Constituci de la Repblica Portuguesa), que amb ms de 210 milions de parlants nadius, s la quinta llengua ms parlada del mn i la tercera ms parlada del mn occidental. s la llengua oficial de Portugal i el Brasil, i coofical amb d'altres ms a Angola, Cap Verd, Guinea-Bissau, Macau, Moambic, So Tom i Prncipe i Timor-Leste. 

A ms, al Portugal es reconeixen oficialment:
 el mirands, llengua oficial del consell de Miranda do Douro, d'origen asturlleons, que s'ensenya com a llengua facultativa en les escoles del consell de Miranda do Douro i part del consell de Vimioso. El seu s, tanmateix, s bastant restringit, per hi ha en curs diverses accions que garanteixen els drets lingstics de la seva comunitat parlant; i ;
 la llengua de signes portuguesa.

 Cultura .
 Literatura .
Poesia/prosa:

Cames, Bocage, Gil Vicente, Fernando Pessoa, Miguel Torga, Florbela Espanca, Alves Redol, 
Sophia de Mello Breyner Andresen, Julio Diniz, Antero de Quintal, Camilo Castelo Branco, Agustina Bessa-Luis, Fernando Namora

 Musica popular i Fado .
Amlia Rodrigues, Herminia Silva, Dulce Pontes, Zeca Afonso, Tonicha, Paulo de Carvalho, Jos Cid, Mariza, Msia, Paco Bandeira, Lenita Gentil, Linda de Suza, Victor Espadinha, Cndida Branca-Flor, Roberto Leal

 Cinema i teatre .
Manoel de Oliveira, Beatriz Costa, Laura Alves, Carmen Miranda

 Pintura i escultura .
Amadeo de Sousa-Cardoso, Soares dos Reis, Vieira da Silva

 Ensenyament .

El Sistema Educatiu de Portugal est regulat per l'Estat a travs del Ministeri d'Educaci i del Ministeri de Cincia, Tecnologia i Ensenyament Superior. El sistema d'educaci pblica s el ms utilitzat, tot i que existeixen escoles privades en tots els nivells educatius.

A Portugal l'educaci s'inicia obligatriament per a tots els alumnes de 6 anys d'edat (o 5 anys si l'alumne fa 6 anys l'any d'entrada). L'educaci obligatria s de 9 anys, tot i que hi ha plans per estendre-la a 12 anys. L'educaci es divideix en tres cicles:
 Primer cicle: del primer al quart any;
 Segon cicle: del quint al sis any;
 Tercer cicle: del set al nov any.

El cicle segent, no obligatori, s el secundari, del des al dotz any. T un sistema d'organitzaci propi, diferent dels altres cicles.

 Histria .
Article principal: Histria de Portugal;
 Formaci i consolidaci del regne .

Molt abans que Portugal hagus aconseguit la seva independncia, ja hi havia hagut diversos intents per a assolir una autonomia major, i fins i tot la independncia, promoguda pels comtes que governaven les terres del regne de Galcia i Portucale. Per tal d'acabar amb aquest desig independentista de la noblesa local en relaci amb el domini lleons, el rei Alfons VI de Castella entreg el comtat de Galcia, que aleshores incloa les terres de Portucale al comte Ramon de Borgonya. Desprs de molts fracassos militars de Ramon contra els moros, Alfons VI decid donar el 1096 al seu cos, Enric de Borgonya, el govern de les terres al sud del regne de Galcia, formant aix el Primer Comtat de Portugal. Sota el govern d'Enric, el comtat conegu no noms una poltica militar ms efica en la lluita contra els moros, ans tamb una poltica independentista ms activa, malgrat no haver-la aconseguit. Desprs de la seva mort, quan el seu fill Alfons, puj al poder, Portugal aconsegu la seva independncia amb la signatura del Tractat de Zamora, al mateix temps que conquistava localitats importants com ara Santarm, Lisboa, Palmela i vora. 

Tan bon punt acab la Reconquesta del territori portugus el 1249, la independncia del nou regne fou posat a prova diverses vegades pel regne de Castella. Primerament, amb la crisi de successi de Ferran I de Portugal, que culmin amb la batalla d'Aljubarrota, el 1385. 

 Els descobriments .



Amb la fi de la guerra, Portugal inici el procs d'exploraci i expansi conegut que comen l'era dels descobriments portuguesos, amb figures quimriques com ara Enric el Navegador, i el rei Joan II. Ceuta fou conquerida el 1415; el cap Bojador el 1434, i l'exploraci de la costa africana, prossegu fins que Bartolomeu Dias el 1488 comprov que existia una comunicaci entre els oceans Atlntic i ndic, i fund el cap de la Bona Esperana a l'extrem meridional del continent. Poc desprs de descobrir-se les terres d'Amrica del Nord pels espanyols, foren descobertes les terres del Brasil i el cam martim a l'ndia, durant el regnat de Manuel I l'Afortunat. Aix, comen a crear-se l'Imperi Portugus, amb les conquistes de l'Orient d'Alfonso d'Albuquerque, i durant la primera meitat del segle XVI s'inici la colonitzaci del Brasil. 

El pas tingu el seu "segle d'or" en aquest perode. Tanmateix, en la batalla d'Alczarquivir (1578) el jove rei Sebasti i part de la noblesa portuguesa periren. Puj al tron Enric, que mor dos anys desprs, per la qual cosa comena la segona crisi de successi, que es resol amb la pujada al tron portugus de Felip II d'Espanya, els primer dels tres reis espanyols. Aquest domini acab l'1 de desembre, 1640 grcies a la noblesa nacional que desprs d'haver venut la gurdia reial en un sobtat cop d'Estat, coronant Joao IV com a rei de Portugal.

 Restauraci, absolutisme i la monarquia liberal .


Desprs de la restauraci de la independncia de Portugal, l'Estat entr en guerra amb Espanya, que acabaria el 1668, amb la signatura d'un tractat de pau en qu Espanya reconeixia definitivament la restauraci de Portugal. 

A finals del segle XVII i la primera meitat del segle XVIII comen l'exploraci minera del Brasil i s'hi descobriren pedres precioses que feren de les corts de Joan V una de les ms riques d'Europa. Aquestes riqueses servien, sovint, per a pagar els productes importats, principalment d'Anglaterra (per exemple, gaireb no existia la indstria txtil al regne, i tots els teixits eren importants d'Anglaterra). El comer internacional es basava en la indstria vincola i el desenvolupament econmic del regne fou impulsat, durant el regnat de Josep de Portugal grcies als esforos del marqus de Pombal, ministre entre 1750 i 1777. Implant diverses reformes mercantils per tal de revertir la situaci econmica. Fou en aquest regnat que el terratrmol de 1755 devast Lisboa i Algarave l'1 de novembre, 1755. 

Per tal de no trencar amb l'aliana amb Anglaterra i en refusar adherir-se al Bloqueig Continental, Portugal fou envat pels exrcits napolenics el 1807. Les Corts i la famlia reial portugueses es refugiaren al Brasil, i la capital es trasllad a Rio de Janeiro fins el 1821, quan Joan VI des de 1816 el rei del "Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve", retorn a Lisboa per a jurar la primera constituci portuguesa. L'any segent, el seu fill, Pere IV fou proclamat emperador del Brasil, tot i que l'Imperi del Brasil i el Regne de Portugal seguiren units durant gaireb deu anys; desprs se n'independitz. 

Portugal visqu, la resta del segle XIX, perodes de gran pertorbaci poltica i social (com ara la guerra civil i d'altres revoltes i aixecament militars incloent-hi la Revoluci de Setembre) que acabaren amb l'Acta Addicional a la constituci, el 1852. Inici llavors, una poltica de foment protagonitzada per Fontes Pereira de Melo. A finals del segle XIX les ambicions colonials portugueses xocaren amb les angleses. Desprs de cedir a les exigncies britniques, i a causa dels problemes econmics creixents, la monarquia qued desacreditada, i Carles I i el prncep Llus Felip foren assassinats l'1 de febrer, 1908. 

 Repblica, Nou Estat i democrcia .

La Repblica fou instaurada poc desprs, en la Revoluci del 5 d'octubre de 1910, i el rei Manuel II s'exili a Anglaterra. Desprs de diversos anys d'inestabilitat poltica, amb lluites constants de treballadors, homicidis poltics i crisis financeres problemes agreujats per la participaci en la Primera Guerra Mundial l'Exrcit prengu el poder el 1926. El rgim militar design com a ministre de Finances a Antnio de Oliveira Salazar (1928), professor de la Universitat de Coimbra, i poc desprs el design com a President del Consell de Ministres (1932). Al mateix temps que les finances eren restaurades, s'institu el Nou Estat, rgim autoritari de corporativisme d'Estat, amb un partit nic i sindicats estatals, amb afinitats al feixisme des de 1945. El 1968, li succe Marcelo Caetano. 

El rgim rebutj la descolonitzaci de les Provncies Ultramarines, la qual cosa port a  la guerra colonial, comenant a Angola (1961) i seguida de Guinea-Bissau (1963) i Moambic (1964). A pesar de les crtiques d'alguns dels oficials ms antics de l'Exrcit, entre ells el general Antnio de Spnola, el govern semblava determinat a continuar amb aquesta poltica. Amb el seu llibre "Portugal e o Futuro" ("Portugal i el Futur"), defenia la insustentabilitat d'una soluci militar en les guerres d'Ultramar, Spnola fou destitut, la qual cosa agreuj el malestar creixent dels oficials joves de l'Exrcit , que desencaden en la Revoluci dos Cravos. 

El 25 de novembre, 1975, diversos sectors de l'esquerra radical, provocats per les notcies d'una possible instauraci d'una dictadura comunisme, feren un cop d'Estat. Tanmateix no tenien cap lder clar.El Grup dels Nou reaccion i pos em prctica un pla militar de resposta encapalat per Antnio Ramalho Eanes. Triomf i l'any segent es consolid la democrcia. El mateix Ramalho Eanes s elegit com a primer President de la Repblica. S'aprov una constituci democrtica i es restabliren els poders poltics locals i els governs autnoms de les Illes.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Eleccions europees, 2004 (Portugal);



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2264" title="Polca" nonfiltered="1410" processed="1390" dbindex="1412">
La polca s una dansa popular apareguda a Bohmia cap al 1830.

De comps 2/4 i temps rpid, es balla amb passos laterals del tipus "pas, tanca, pas, salt", i evolucions rpides, motiu pel qual es fu molt popular a Europa i a Amrica.

Els compositors bohemis, Bed ich Smetana (1824-1884) i Antonn Dvo k (1841-1904), en van compondre, introduint aquesta dansa popular en la msica culta. Smetana va incloure alguna polca en la seva pera La nvia venuda (1866). Tamb la famlia de msics Strauss (austracs), en va compondre moltes.

Algunes sn:

 Polca Pizzicato dels germans Johann i Josef Strauss.
 Trisch-Trasch, Sota trons i llampecs i Klipp-Klapp de Johann Strauss (fill).
 Las parlanchinas i Sense preocupacions de Josef Strauss.
 Via lliure i Elctrica d'Eduard Strauss.
 Marianka de Johann Strauss (pare).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2265" title="Planta" nonfiltered="1411" processed="1391" dbindex="1413">


Una planta (Plantae) s un sser viu (organisme) pluricellular auttrof (productor primari). Obt l'energia mitjanant el procs bioqumic de la fotosntesi.

Histria del txon.
Des de temps d'en Linnaeus fins ara que el terme Plantae s'ha aplicat a molts clades al llarg de la histria, incloent-hi els embrifits (ms restrictiu), els arqueplstids (ms inclusiu) i altres sense valor filogentic que incloen tot tipus d'algues i fins tot fongs i bacteris fotosinttics. Per especificar aquest clade es va crear els noms de viridiplantes (Viridiplantae) i clorobionts (Chlorobionta), per no ha quallat i la tendncia s d'anomenar plantes a aquest clade i posar altres noms als altres grups o b directament desestimar-los per parafiltics.

 Evoluci dels sistemes de classificaci i dels regnes .


Creixement.
Podem classificar el creixement vegetal d'acord amb la segent classificaci;

Anuals: Creixen i es reprodueixen en una temporada de creixement. Pertanyen a aquesta famlia els cereals, les pastures com ara: blat, mill, sgol, pep-perepep, - ravenissa, fajol, ...
Biennals: necessiten dos anys per a completar el seu cicle vital, usualment es reprodueixen al segon any. Per exemple: Bleda, rave, pastanaga, ...
Pluriannuals: Viuen ms de dos anys, per es reprodueixen una sola vegada, al final de la seva vida. Per exemple, l'atzavara;
Perennes: Viuen diverses temporades, i una vegada han arribat a la maduresa, es reprodueixen peridicament. s el cas dels arbres, arbusts, canyes, mates, lianes i moltes herbes. Per exemple: alzina, avet, roman, melissa, reboll d'olivera, mata.

Les plantes ms simples, com les algues tenen vides individuals curtes, per les seves poblacions sn generalment estacionals.

Una classificaci relacionada s la de les formes vital de Raunkjaer, que classifica les plantes segons on se situen la manera les gemmes persistents durant l'poca de l'any ms desfavorable (i com es protegeixen).

s de les plantes.
L'etnobotnica estudia l'aprofitament hum de les plantes. Constitueixen la base de l'alimentaci directament per als vegetarines i indirectament per a la resta, ja que molts animals sn herbvors. Les verdures, fruites, llegums i hortalisses sn aliments d'origen vegetal. El sucre i l'oli, elements bsics de la cuina, sn productes d'origen vegetal. 

La fusta d'arbres i arbusts s'usa per construir cases, mobles i estris diversos. 

Les flors tenen una finalitat decorativa en la majoria de cultures. 

Les plantes remeieres, per altra banda, sn els medicaments ms usats arreu del mn i gran part de la medicina i la farmcia empren principis vegetals.

Plantes prehistriques.
Archaeopteris (Devoni-Carbonfer);
Baragwanathia longifolia (Siluri);
Rhynia (Devoni);
Tortilicaulis (Siluri-Devoni);
Wattieza (Devoni-Carbonfer);

Pgines que s'hi relacionen.
Respiraci vegetal;
Transpiraci vegetal;
Planta medicinal;















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2266" title="Pell" nonfiltered="1412" processed="1392" dbindex="1414">


En els animals, la pell s l'rgan que actua com a barrera protectora que alla a l'organisme del medi que l'envolta, protegint-lo i contribuint a mantenir ntegres les seves estructures, al mateix temps que actua com a sistema de comunicaci amb l'entorn. Consta de tres estrats principals, que de superfcie a profunditat, sn: l'epidermis, la derma i la hipoderma. De la pell depenen certes estructures anomenades annexos que sn els pls, les ungles i les glndules sebcies i sudorpares.

Enllaos.
Skin information ;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2267" title="Paisatge" nonfiltered="1413" processed="1393" dbindex="1415">

Geografia:
Paisatge (geografia).
Art:
Paisatge (gnere pictric).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2268" title="Sargantana gimnsia" nonfiltered="1414" processed="1394" dbindex="1416">

La Podarcis lilfordi era una sargantana que vivia a les illes Gimnsies, i que ha desaparegut de les illes principals, per no dels illots de l'entorn. La causa de la desaparici a les illes principals s la introducci d'altres espcies competidores o depredadores per part dels romans (sargantanes, serps, mostela). Tamb se l'anomena Lacerta lilfordi.

L'adaptaci a la insularitat ha condut a aquest animal a fer unes postes molt redudes (2 ous grossos en comptes dels 8-10 ous petits de les sargantanes continentals), tpica estratgia d'ambients pobres i estables, per que la converteix en una espcie frgil si l'ambient es modifica.

La sargantana gimnsia es trobava a Mallorca per sota els 500 m, a Menorca per tot arreu.
Existeix una espcie vicariant a les Pitises, anomenada Podarcis pityusensis.

Actualment es troba a l'illa de Cabrera i a 15 illots del seu voltant, a 8 illots de Mallorca, i a 14 de Menorca.

Es diferencien 27 subespcies de Podarcis lilfordi ENGELMANN et al 1993:
Podarcis lilfordi lilfordi (GNTHER, 1874);
Podarcis lilfordi addayae (EISENTRAUT, 1928) ;
Podarcis lilfordi balearica (BEDRIAGA, 1879);
Podarcis lilfordi brauni (MLLER, 1927) ;
Podarcis lilfordi carbonerae PEREZ MELLADO & SALVADOR, 1988;
Podarcis lilfordi codrellensis PEREZ MELLADO & SALVADOR, 1988;
Podarcis lilfordi colomi (SALVADOR, 1980) ;
Podarcis lilfordi conejerae (MLLER, 1927);
Podarcis lilfordi espongicola (SALVADOR, 1979);
Podarcis lilfordi estelicola (SALVADOR, 1979);
Podarcis lilfordi fahrae (MLLER, 1927);
Podarcis lilfordi fenni (EISENTRAUT, 1928) ;
Podarcis lilfordi gigliolii (BEDRIAGA, 1879) ;
Podarcis lilfordi hartmanni (WETTSTEIN, 1937);
Podarcis lilfordi hospitalis ;
Podarcis lilfordi imperialensis (SALVADOR, 1979);
Podarcis lilfordi isletasi ;
Podarcis lilfordi jordansi (MLLER, 1927);
Podarcis lilfordi kuligae (MLLER, 1927);
Podarcis lilfordi nigerrima (SALVADOR, 1979) ;
Podarcis lilfordi planae (MLLER, 1927);
Podarcis lilfordi pobrae (SALVADOR, 1979);
Podarcis lilfordi porrosicola PEREZ MELLADO & SALVADOR, 1988;
Podarcis lilfordi rodriquezi (MLLER, 1927);
Podarcis lilfordi sargantanae (EISENTRAUT, 1928);
Podarcis lilfordi toronis (HARTMANN, 1953);
Podarcis lilfordi xapaticola (SALVADOR, 1979);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2270" title="Manuel de Pedrolo i Molina" nonfiltered="1415" processed="1395" dbindex="1417">
Manuel de Pedrolo i Molina (1918-1990) 
Nascut a l'Arany (la Segarra) l'any 1918 i mort a Barcelona l'any 1990. Estudi batxillerat a Trrega fins l'any 1935, en qu an a viure a Barcelona; la guerra contra el feixisme estronc, per, els seus estudis. L'any 1943 es cas i s'install definitivament a Barcelona.
Manuel de Pedrolo comen a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor ms prolfic sin tamb en una de les figures ms importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideolgiques, convertint-se en un intellectual ntegre comproms amb el seu temps i el seu pas. Es mostr especialment crtic amb els partits poltics catalans abans, durant i desprs de la transici espanyola, essent considerat sovint un referent i intellectual de l'Esquerra Independentista.

Biografia.

-Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la CNT-FAI i va fer de mestre a la poblaci de Fgols de les Mines. Va pertnyer a la branca d'artilleria de l'Exrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona. 

Es va iniciar a la vida literria amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novella, Es vessa una sang fcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors ms ferms, alhora que el ms prolfic, de la novellstica catalana actual.

Pedrolo va asajar tota mena d'innovacions a les seves novelles.
Sigui quin sigui el tema, Pedrolo, dibuixa sempre, amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que aix implica.

Va morir a Barcelona l'any 1990.

Alguns ttols de les seves novelles sn:
La m contra l'horitz;
Balan fins a la matinada;
Cendra per Martina;
Mecanoscrit del segon origen;

Tamb ha publicat llibres de contes:
Crdits humans;

Algunes de les seves obres de teatre sn:
Cruma;
Homes i no;
Situaci bis;

I llibres recull d'artcles poltics en premsa 
Cal protestar fins i tot quan no serveix de res;
Crniques;

Premis Obtinguts.
Joanot Martorell, 1954, amb Estrictament personal.
Vctor Catal, 1956, amb Crdits humans.
Sant Jordi, 1962, amb Balan fins a la matinada.
Lletra d'Or, 1966, amb Cendra per Martina.
Prudenci Bertrana, 1968, amb Estat d'excepci.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1979.
Premi Vicens de les hores , per crniques;

Publicacions.
Novelles i contes.
El premi literari i ms coses. Barcelona, Selecta, 1953. Valncia, Edicions Bromera, 1990;
Es vessa una sang fcil. Barcelona, Albert editor, 1954, 1964. Edicions La Magrana, 1986;
Mr Chase, podeu sortir. Barcelona, Albert editor, 1955;
Estrictament personal. Barcelona, Editorial Selecta, 1955;
Domicili provisional. Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1956. Barcelona, Edicions La Magrana, 1982. Barcanova, 1990;
Un mn per a tothom. Barcelona, Albert editor, 1956;
Les finestres s'obren de nit. Palma de Mallorca, Moll, 1957;
Violaci de lmits. Barcelona, Albert editor, 1957;
Crdits humans. Barcelona, Selecta, 1957;
L'inspector arriba tard. Palma de Mallorca, Moll, 1960. Barcelona, Edicions La Magrana, 1988;
Una selva com la teva. Barcelona, Edicions Destino, 1960;
La m contra l'horitz. Barcelona, Nova Terra, 1961. La Llar del llibre, 1985;
Balan fins a la matinada. Barcelona, Selecta, 1963, 1984;
Cendra per Martina. Barcelona, Proa, 1965, 1980. Kapel, 1982;
Joc brut. Barcelona, Edicions 62, 1965;
Avui es parla de mi. Barcelona, Selecta, 1966;
Elena de segona m. Barcelona, Selecta, 1967. Edicions 62, 1985;
M'enterro en els fonaments. Barcelona, Proa, 1967;
Totes les bsties de crrega. Barcelona, Edicions 62, 1967;
A cavall de dos cavalls. Barcelona, Alfaguara, 1967;
Entrada en blanc. Barcelona, Cad, 1968;
Soluci de continutat. Palma de Mallorca, Moll, 1968;
Un cam amb Eva. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1975, 1988;
Se'n va un estrany. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1976, 1988;
Falgueres informa. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1979, 1989;
Mossegar-se la cua. Barcelona, Edicions 62, 1968, 1982;
Un amor fora ciutat. Barcelona: Aym, 1970;
Nou pams de terra. Barcelona: Prtic, 1971;
Si sn roses, floriran. Barcelona: Nova Terra, 1971, 1977. Edicions 62, 1980. La Llar del Llibre, 1985;
Situaci analtica. Barcelona: Edicions 62, 1971, 1977, 1989;
Introducci a l'ombra. Barcelona: Proa, 1972, 1985;
Cops de bec a Pasadena. Barcelona: Nova Terra, 1972, 1975. Edicions 62, 1980;
Pas de ratlla. Barcelona: Proa, 1972;
Des d'uns ulls de dona. Barcelona: Edicions 62, 1972, 1979. Avui, 1995;
Unes mans plenes de sol. Barcelona: Edicions 62, 1972;
Espais de fecunditat irregulars. Barcelona: Proa, 1973, 1982;
Viure a la intemprie. Barcelona: Nova Terra, 1974;
L'ordenaci dels maons. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1979, 1991;
Alg que no hi havia de ser. Barcelona: Proa, 1974;
Text/cncer. Barcelona: Dopesa, 1974;
Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1982, 1986;
L'interior s el final. Barcelona: Edicions 62, 1974;
El temps a les venes. Barcelona: Edicions 62, 1974;
Cinc cordes. Barcelona: Edicions 62, 1974;
Internacional Setting. Barcelona: Edicions 62, 1974;
Acte de violncia. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1983, 1984, 1988;
Milions d'ampolles buides. Barcelona: Laia, 1975;
Slids en suspensi. Barcelona: Nova Terra, 1975. Edicions 62, 1981;
Detall d'una acci rutinria. Barcelona: Galba, 1975;
Trajecte final. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1982. El Observador, 1991. Barcanova, 1992;
Contes fora recull. Barcelona: Edicions 62, 1975;
Perqu ha mort una noia. Barcelona: Galba, 1976;
Tocats pel foc. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1983;
S'alcen veus del soterrani. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1979, 1991;
Procs de contradicci suficient. Barcelona: Edicions 62, 1976;
Les portes del passat. Barcelona: Laia, 1977;
La paraula dels botxins. Barcelona: Laia, 1977;
Pols nova de runes velles. Barcelona: Edicions 62, 1977, 1992;
Hem posat les mans a la crnica. Barcelona: Edicions 62, 1977;
Lectura a banda i banda de paret. Barcelona: Proa, 1977;
L's de la matria. Barcelona: Edicions 62, 1977;
Les fronteres interiors. Barcelona: Laia, 1978;
Cartes a Jones Street. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1992;
Annim I. Barcelona: Proa, 1978;
D'esquerra a dreta, respectivament. Barcelona: Edicions 62, 1978;
S'han deixat les claus sota l'estora. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1979;
La nit horitzontal. Barcelona: Laia, 1979;
Aquesta matinada i potser per sempre. Barcelona: Galba, 1979;
Baixeu a recules i amb les mans alades. Barcelona: La Magrana, 1979;
"Conjectures" de Daniel Bastida. Barcelona: Edicions 62, 1980, 1993;
Successimultani. Barcelona: Laia, 1980. Grup de Llibre, 1982. Pleniluni, 1991;
Annim II. Barcelona: Edicions 62, 1981;
Annim III. Barcelona: Edicions 62, 1981;
Anna. Olot: edici de biblifil, 1982;
Apcrif u: Oriol. Barcelona: Edicions 62, 1982;
Exemplar d'arxiu, nicament persones autoritzades. Barcelona: La Magrana, 1982;
Apcrif dos: Tina. Barcelona: Edicions 62, 1983;
No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Trrega. Barcelona: Laia, 1984. La Llar del Llibre, 1990;
Apcrif tres: Vernica. Barcelona: Edicions 62, 1984;
Domicili permanent. Barcelona: La Magrana, 1984;
Apcrif quatre: Tilly. Barcelona: Edicions 62, 1985;
Joc tapat. Valncia: Edicions Tres i Quatre, 1985;
Caus a cada cantonada. Edicions 62, 1985;
Crucifeminaci. Barcelona: Edicions 62, 1986;
Patologies diversament obscures. Barcelona: La Magrana, 1986;
La creaci de la realitat, punt i seguit. Barcelona: Edicions 62, 1987;
Tot o nul. Barcelona: Edicions 62, 1988;
Disset contes i una excepci. Barcelona: Edicions 62, 1990;
Anna. Amb dibuixos de Miquel Plana. Lleida: Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, 1990;
Obres pbiques. Barcelona: Edicions 62, 1991;
Tants interlocutors a Bassera. Edicions 62, 1992;
Doble o res. Barcelona: Edicions 62, 1997;
Us convida a l'acte. Recopilaci de Xavier Garcia. Recull de 50 poemes visuals ertics. Lleida: Pags Editors, 2000;

Enllaos externs.
 Fundaci Pedrolo;
 Pgina dedicada a Manuel de Pedrolo, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Recull d'articles poltics de Cal protestar fins i tot quan no serveix de res;
 Plana sobre les traduccions al PEN;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2271" title="Planeta" nonfiltered="1416" processed="1396" dbindex="1418">

1-Mercuri, 2-Venus, 3-Terra, 4-Mart, 5-Jpiter, 6-Saturn, 7-Ur, 8-Nept]]
Un planeta s un cos sense llum prpia (que no s, per tant una estrella) que gira al voltant d'una estrella; que s abastament massiu per tenir forma esfrica, o quasi esfrica; i que s l'element principal dins la seva rbita; segons la definici de la reuni de la Uni Astronmica Internacional de Praga, de l'any 2006. Aix, es denomina planeta a cadascun dels cossos que descriuen rbites ellptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel. Sn planetes del sistema solar: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur Nept. No ho sn Ceres que es considera un planeta nan, ni Plut, considerat el paradigma dels planetes nans transneptunians molts dels quals encara sense nom.

El mot planeta, que significa errant, va ser utilitzat en l'antiga astronomia geocntrica per a designar els set astres que sn visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament. Aquests astres eren el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i Saturn.

Amb l'adveniment de la teoria heliocntrica de Coprnic (1543) (que t un precedent en la d'Aristarc de Samos) la Terra va ser considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna van deixar de ser-ho. Per tant, el nombre de planetes va ser redut a sis. 

L'any 1781 William Herschel va descobrir Ur, l'any 1846 Johann Galle va descobrir Nept i l'any 1930 Clyde Tombaugh va descobrir Plut, que va ser considerat un planeta fins l'any 2006, any en qu la Uni Astronomica Internacional canvi la definici de planeta i cre la classe d'objectes denominats planetes nans.

Actualment, els planetes que millor coneixem sn els del nostre Sistema Solar que sn vuit: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Per s'han descobert altres planetes. Es coneixen com a planetes extrasolars. Sn planetes que orbiten al voltant d'altres estrelles que no sn el Sol.

L'any 1995, astrnoms de l'observatori de Ginebra van descobrir un planeta extrasolar amb una massa comparable a la de Jpiter orbitant al voltant de 51 Pegasi, una estrella similar al Sol. Anys ms tard, astrnoms nord-americans van descobrir dos planetes ms grans que Jpiter a les rbites de dues estrelles similars al Sol, 47 Ursae Maioris i 70 Virginis.

Vegeu tamb.
Stellarium;

 Enllaos externs .

The Planets;




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2272" title="Perpiny" nonfiltered="1417" processed="1397" dbindex="1419">



Perpiny (oficialment, en francs, Perpignan) s la capital del departament francs dels Pirineus Orientals i del districte homnim. Perpiny s considerada la capital de la comarca histrica del Rossell i de la Catalunya del Nord. Histricament va ser capital del comtat del Rossell, del regne de Mallorca, i de la provncia del Rossell.

La poblaci, el 2004, era de 116.700 habitants a la ciutat en si. L'rea metropolitana tenia una poblaci total de 249.016 persones el 1999 i ms de 300.000 a l'actualitat (2007).

Els darrers anys l'ajuntament l'ha promogut amb l'eslgan Perpignan la Catalane / Perpiny la Catalana. L'any 2008 la ciutat ha estat distingida com a Capital de la Cultura Catalana, ttol que t una durada anual.

Geografia.

Es troba al centre de la plana del Rossell, Malgrat que part del terme pot ser considerat com a part de les subcomarques adjacents del Riberal i la Salanca. Est vorejada al sud per la serralada dels Pirineus, a l'oest i al nord per la regi de les Corberes i a l'est per la mar Mediterrnia, i s travessada pel riu Tet.

Administrativament s un municipi francs dividit en 9 cantons. Aquests actuen com a circumscripci electoral per a les eleccions al Consell General del departament dels Pirineus Orientals, del qual n's la prefectura. Per a ms informaci vegeu l'article cantons de Perpiny.

Histria. 
L'origen de la vila no s clar: sembla que es va fundar al paratge d'una explotaci agrcola romana, anomenada villa perpiniani. s a partir de l'edat mitjana, ms especialment el segle X, quan la vila comena el seu veritable desenvolupament. Essent la capital del comtat del Rossell des d'aquesta poca, va anar creixent en importncia, fins i tot va atraure el bisbe, que normalment residia a Elna.

El 1172, Perpiny s'integra a la Corona d'Arag. El 1197, Perpiny disposa d'una carta municipal que estableix la seva organitzaci. Els seus habitants gaudeixen de privilegis extensos, com el fet de poder elegir els cnsols, un per cada classe social. 

Entre 1276 i 1344, Perpiny arriba a la seva edat d'or; la vila esdev capital de la Corona de Mallorca, la seva poblaci i la seva superfcie es quadrupliquen en menys d'un segle. s l'poca dels grans tallers, de la catedral i del Castell Reial Palau dels Reis de Mallorca. El 1344 perd el seu estatut de capital per la reintegraci del Regne de Mallorca a la Corona d'Arag. Des de 1346 va ser afectada fortament per la pesta negra i la ciutat no se'n va recuperar. El 1415 va sser seu de la Conferncia de Perpiny.

Durant el segle XVI es van lluitar diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de Frana per establir la preeminncia a Europa. La quarta (1542 - 1544) fou declarada per Frana conjuntament amb una aliana amb l'Imperi Otom, Dinamarca i Sucia, i durant el seu transcurs les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco van resistir el setge francs fins l'arribada de l'exrcit de Fernando lvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba.

El 9 de maig 1462, pel Tractat de Baiona, Joan II d'Arag comtats de Rossell i Cerdanya, a canvi d'ajut militar per valor de 200.000 escuts per fer front a la Guerra Civil Catalana. El 1473 Pere de Rocabert al front d'un exrcit, recuper Perpiny, que s recuperada pels francesos el 10 de mar de 1475. Des de 1479, Perpiny entra en una lgica militar, tancada en muralles poderoses que seran reforades en totes les poques. 

Durant la Guerra dels Segadors va ser ocupada per tropes franceses recolzades pels catalans revoltats el setembre de 1642. Desprs de la rendici de Barcelona davant el rei Felip IV el 1654, la Generalitat de Catalunya s'hi va traslladar. La signatura del tractat dels Pirineus (1659) entre Llus XIII i Felip IV comporta l'annexi de la ciutat, i la resta de la Catalunya del Nord a la corona francesa. El 1660 la Generalitat s suprimida per la monarquia francesa.

Amb la creaci del departament de Pirineus Orientals, poc desprs de la Revoluci Francesa (4 de mar de 1790), Perpiny es converteix en la capital del departament. Malgrat el seu estatus de capital provincial (i desprs departamental), seu d'una intendncia i d'un Consell Sobir, Perpiny vegeta: la ciutat del comenament del segle XIX s ms o menys la mateixa que al segle XIV. Les muralles sn enderrocades al comenament del segle XX, i la ciutat s'estn sobre la plana del Rossell. La seva aglomeraci concentra avui la majoria dels habitants del departament. D'uns anys en, la ciutat sembla trobar un cert dinamisme, entre altres grcies a l'acostament entre les autoritats locals i la Generalitat de Catalunya. A ms, la construcci del Thatre de l'Archipel, del clebre arquitecte Jean Nouvel, hi hauria d'atraure nombrosos nouvinguts.

Les muralles s'enderroquen al principi del segle XX, i la vila s'estn sobre la plana del Rossell.

Demografia.




Economia.

Les activitats econmiques principals de Perpiny sn el sector agroalimentari i la metallrgia. La ciutat s la seu de la Cambra de Comer i indstria de Perpiny i els Pirineu Orientals (Chambre de commerce et d'industrie de Perpignan et des Pyrnes-Orientales), que gestiona el port de Portvendres i l'aeroport de Perpiny.

El darrers anys ha aparegut un cert nombre de zones econmiques a la perifria de la ciutat:

 El gran Sant Carles, a l'Oest (fruita i verdura);
 Espai Polgon, al Nord;
 Technosud, al Sud (noves tecnologies);
 Torremil, prop de l'aeroport;

Administraci.
Barris.


Alcaldes de Perpiny.




 
Desprs de descobrir que un oficial amagava alguns vots dins el mitj - l'anomenat afer del mitj - el tribunal administratiu de Montpeller decid el 7 d'octobre del 2008 annular l'elecci de mar del 2008. Jean-Paul Alduy ha appellat al Consell d'Estat de Frana, i el veredicte final ser publicat a l'abril del 2009.

Cultura.

L'any 2008 Perpiny va ser Capital de la Cultura Catalana.

A Perpiny hi ha cinc instituts d'ensenyament secundari: el liceu Arag, el liceu Jean Lurat, el liceu Maillol, el liceu Pablo Picasso (abans Clos Banet) i el liceu Lon Blum (abans Mol de Vent).

Universitat de Perpiny.
La Universitat de Perpiny (dita Via Domitia), s la instituci educativa de mxim nivell a la ciutat. Creada al 1349 pel rei Pere el Cerimonis. L'actual universitat va ser creada el 1971 com a centre universitari i es va fer universitat plenament el 1979.

Arquitectura.


 El Castellet, antiga pres, avui museu catal de les arts i les tradicions populars.
 El Palau dels Reis de Mallorca.
 La Llotja de Mar (primer tribunal martim del mn).
 L'Ajuntament.
 El Palau de la Diputaci (delegaci de la Generalitat de Catalunya).
 La Catedral de Sant Joan Baptista.
 El claustre cementiri, tradicionalment cementiri de Sant Joan que els francesos anomenen "Campo Santo".
 L'esglsia de Sant Joan el Vell.
 L'esglsia de Sant Jaume.
 L'esglsia de Nostra Senyora de la Real.
 L'esglsia de Sant Mateu.
 El convent dels Dominicans.
 El convent de les Carmelites.
 El convent dels Mnims.
 El convent de les Clarisses.
 Les restes del convent dels Franciscans.

Transport.
Aire.
A travs de l'Aeroport de Perpiny, situat al nord de la conurbaci de Perpiny, la ciutat s conectada amb vols regulars a Pars Orly, Londres Stansted, Birmingham-Southampton i Manchester.

Ferrocarril.

Perpiny s un nexe ferroviari que conecta totes les lnies de tren a la Cartalunya Nord, amb l'excepci del Tren Ctar de Ribesaltes. En concret l'Estaci de Perpiny, l'nia estaci ferroviria a la ciutat, serveix la lnia 1 direcci Montpeller, Marsella i Aviny, la lnia 2 direcci Tolosa de Llenguadoc i Portbou, la lnia 12 direcci Vilafranca de Conflent - i per extensi, el Tren Groc - a ms dels tren de llarg recorregut com ara el Talgo a Barcelona, Valncia, Alacant i Cartagena, el Trenhotel entre Barcelona, Zuric i Mil, el TGV a Pars i Brusselles, i els trens Corail amb destinacions a Pars, Estrasburg i Metz. Igualment disposa d'una lnia de mercaderies fins a Tur, i en un futur proper disposar de la nova LAV Perpiny-Figueres amb el qual s'enllaar amb Barcelona a Alta Velocitat.

Autobusos.
La ciutat disposa d'una srie de lnies d'autobusos urbans - alguns gratuts - i interurbans a ms de l'Estaci d'Autocars de Perpiny. Els interurbans sn operats per l'operadora de tranports pblics a la regi, TER Llenguadoc Rossell amb el logotip del transport express rgional, i el Departament amb el logotip de la bandera catalana.

Altres.
BIP- bicicletes pbliques;

Viles agermanades.
l'Oficina Municipal de Relacions Internacionals s'encarrega dels intercanvis amb les collectivitats territorials exteriors. El 1987 va signar el primer conveni d'amistat cultural amb la Generalitat de Catalunya que s'ha anat estenent a altres convenis transfronterers. 


Personatges clebres.
 Llista d'alcaldes de Perpiny;
 Jacint Rigau (1659 -1743) va pintar els retrats oficials de Llus XIV de Frana.
 Francesc de Foss (1775 - 1849) msic i militar. ;
 Francesc Arag (1786 - 1853), fsic, astrnom i poltic liberal que va obrar per a l'abolici de l'esclavitud a les colnies franceses el 1848, va nixer a Estagell, per Perpiny compta amb molts llocs anomenats en honor seu.
 Pablo Ruiz Picasso, d'origen andals per que es va formar a Barcelona, es va quedar moltes vegades a Perpiny entre 1950 i 1953, a l'Hotel de Lazerme.
 Joan-Daniel Bezsonoff (1963), novellista.
 Joan-Llus Llus (1963), novellista.
 Joan-Pere Pujol (1946- ), escriptor, militant catalaniste, autor de llibres sobre l'esoterisme i el catalanisme.
 Salvador Dal, desprs de la seva visita el 1963, va declarar que l'estaci de Perpiny era el centre del mn. A sobre de l'estaci es troba un monument en honor de Dal i a sobre el terra hi ha escrit amb grans lletres centre del mn.
 L'escriptor "rossellonista" Albert Saisset.
 Marie-Jose Roig poltica.

Msica.
 Jordi Barre (cantant en catal);
 Joan Pau Gin (cantant en catal);
 Dani (cantant pop en francs);
 Carlota Julian (fantasista en francs, actriu);
 Tekameli (msica gitana catalana);

Esports.
 Rugbi a 15 : Uni Esportiva d'Arlequins de Perpiny (USAP).
 Rugbi a 13: UTC / Dragons Catalans.
 Futbol: Perpiny Canet Football Club.

Referncies.


Enllaos externs.

 Ajuntament de Perpiny;
 Universitat de Perpiny ;
 Uni Esportiva d'Arlequins de Perpiny (USAP);
 Vilaweb Catalunya Nord;
 Oficina de turisme de Perpiny;
 Delegaci de la vila de Perpiny a Barcelona;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2274" title="Jos Manuel Pagn" nonfiltered="1418" processed="1398" dbindex="1420">
Jos Manuel Pagn (Lausana, Sussa, 1949) s un pianista i compositor sus resident a Catalunya.

Va estudiar als Conservatoris de Madrid i de Barcelona, i s'especialitz en msica contempornia. 

Ha escrit msica per a espectacles de dansa (companyia Roseland: Blau Mar, Flit, Flit, La casa per la finestra, El pas sense nom...), per a l'obra Bogeries, de Tortell Poltrona, i per a diversos esdeveniments com ara el pavell espanyol de l'Expo 92, la desena edici dels Premis Goya, o les cerimnies inaugurals del Primer Campionat Mundial d'Esports per a Invidents i dels Special Olimpics Barcelona 2000, entre d'altres.

En el camp del cinema, on va debutar amb la partitura per a Lola, de Bigas Luna, ha treballat amb diferents directors catalans, com ara Jordi Cadena (La senyora, 1987) o Rosa Vergs a Tic-Tac (1997), per la que va ser nominat al Goya.

 Filmografia .

 2002 Aro Tolbukhin. Dins la ment de l'assass (dir. per Agust Villaronga, Lydia Zimmermann i Isaac P. Racine);
 2001 L'illa de l'holands (dir. per Sgfrid Monlen);
 2001 Dones (dir. per Judit Colell);
 1998 Dues dones (dir. per Enric Folch), telefim;
 1997 Tic-Tac (dir. per Rosa Vergs);
 1997 Amor de hombre (dir. per Juan Luis Iborra i Yolanda Garca Serrano);
 1996 Pon un hombre en tu vida (dir. per Eva Lesmes);
 1996 En brazos de la mujer madura (dir. per Manuel Lombardero);
 1995 Nexe (dir. per Jordi Cadena);
 1995 Assumpte intern (dir. per Carles Balagu);
 1995 Dones i homes (dir. per Antoni Verdaguer), telefim;
 1994 Souvenir (dir. per Rosa Vergs);
 1993 Mal d'amors (dir. per Carles Balagu);
 1987 La senyora (dir. per Jordi Cadena;
 1987 Esa cosa con plumas (dir. per Oscar Ladoire);
 1986 Angoixa (dir. per Bigas Luna);
 1986 Un da volver (TV, dir. per Francesc Betriu);
 1985 La femme et le pantin (dir. per Mario Cams), telefim;
 1985 Lola (dir. per Bigas Luna);

 Msica per a sries de TV .

 Kiu i els seus amics (dir. per Bigas Luna, TV3);
 Poltrona Express (dir. per Ricard Reguant, TV3);
 De moda (dir. per diversos directors, TV2);
 No s bailar (dir. per Juan Tbar, TV1).
 Un da volver (dir. per Francesc Betriu, TV1).
 Crnica (dir. per Lloren Soler);
 La pesca (dir. per Ferran Llagostera, dir., autonmiques);
 La memria dels cargols (dir. per J. L. Bozzo, TV3) ;
 Los ocanos del hombre (dir. per Juan Carlos Arbx, autonmiques);

 Enllaos .
 Plana de l'IMDB, amb la relaci de pellcules de Jos Manuel Pagn ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2275" title="Panda" nonfiltered="1419" processed="1399" dbindex="1421">


Automobilisme: autombil, vegeu Seat Panda.
Zoologia:
petit animal de color vermell de la famlia dels Procyonidae, vegeu panda vermell.
gran mamfer de la famlia Ursidae amb el pel blanc i negre, vegeu panda gegant.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2276" title="Pressi demogrfica" nonfiltered="1420" processed="1400" dbindex="1422">
La pressi demogrfica s la pressi sobre els recursos naturals degut a la superpoblaci. 

El volum, la distribuci, el creixement i el desplaament de la poblaci estan estretament relacionats amb els problemes globals de pobresa, esgotament de recursos i degradaci del medi ambient.

Segons estudis recents, "si les previsions actuals de creixement de la poblaci sn correctes i les pautes de l'activitat humana en el planeta no canvien, la cincia i la tecnologia no podran impedir la degradaci irreversible del medi ambient ni la creixent pobresa de gran part del mn".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2277" title="Penicillium notatum" nonfiltered="1421" processed="1401" dbindex="1423">


El Penicillium notatum s un fong del qual, juntament amb Penicillium chrysogenum, se n'obt l'antibitic penicillina.  Fou descobert el 1896 pel metge francs Ernest Duchesne, oblidat i redescobert per atzar per Alexander Fleming el 1928. Pertany a la famlia dels deuteromycetes i no se'n coneix cap estat sexual.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2279" title="Penyora" nonfiltered="1422" processed="1402" dbindex="1424">
Una penyora s un objecte que en determinats jocs el jugador que comet algun error deixa en dipsit fins al final de la partida, moment en qu el podr recuperar a canvi d'alguna acci que hom li far fer, com ara cantar una can, caminar a peu coix, dir un embarbussament, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2284" title="Papallona" nonfiltered="1423" processed="1403" dbindex="1425">


Les papallones pertanyen a l'ordre dels lepidpters, en distinguim dues classes:

 Papallones dirnes o Rhopalcers (RHOPALOCERA);
 Papallones nocturnes o Hetercers (HETEROCERA);

Es caracteritzen per tenir unes ales cobertes d'escates que poden ser de molts colors.
Les papallones viuen actualment en tots els continents, des del nivell del mar fins a les ms altes muntanyes, des dels trpics fins a les regions rtiques. Per aquesta ra i per que sn ben conegudes sn uns del millors organismes bioindicadors.

Les espcies ms grans i espectaculars pels seus colors viuen a les regions subtropicals.

Hi ha gent que t el colleccionisme de papallones com a un entreteniment.

La vistositat d'algunes d'elles les ha fet famoses arreu del mn. Cal dir, per, que no totes les papallones sn de colors bonics i llampants. Per exemple, les papallones nocturnes solen ser ms petites, de colors apagats i discrets. 

Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions, com per exemple servir per camuflar-se, o b espantar un depredador imitant els ulls d'un gran animal.

Les papallones adultes de la majoria d'espcies s'alimenten bsicament del nctar de flors. Per fer-ho disposen d'un aparell bucal modificat, amb l'espiritrompa, que s un conducte llarg que s'enrolla en espiral i que pot desenrotllar-se per succionar el nctar, de manera semblant a com es fa amb una canya de beure. De vegades l'espiritrompa s tant llarga com tot el cos de la papallona.

Les papallones tenen una funci molt important dins els ecosistemes, la pollinitzaci. Anant de flor en flor les papallones barregen els diferents pollens, fecundant aix altres flors.

Se'n coneixen de moment unes 20.000 especies, per encara en queden moltes ms per descobrir...

Cladograma.


Vida de les papallones.
Les papallones durant la seua vida, passen per quatre estats;
 Ou;
 Larva o eruga;
 Pupa (crislide);
 Papallona adulta;

La duraci de tot el cicle pot anar des de poques setmanes a diversos anys. Cada canvi en el cicle s'ha de fer en un moment concret; per exemple, l'eruga ha d'aparixer quan broti la planta nutrcia i l'adult quan les flors de les que s'alimenta s'obrin i no faci gaire mal temps. Per aconseguir-ho, les papallones es guien pel fotoperode, la temperatura i la pressi atmosfrica. 

Cicle biolgic.

Una bona definici d'eruga s "estmac ambulant". Efectivament, l'eruga t una voracitat extrema i el primer que fa en nixer s menjar-se la closca de l'ou. El creixement de l'eruga s rapidssim i espectacular: multiplica el seu pes per tres mil des que neix.

Durant la fase de crislide es produeix el que es coneix com metamorfosi completa:
tots els teixits de la larva es desfan i noms resten un grup de cllules intactes, els discs imaginals, a partir de les quals es construeix la papallona adulta.
Quan es troba en fase de pupa, la papallona pot viure sota el terra, agafada sota una fulla 

La papallona adulta no creix mai i noms li cal xuclar algunes flors o fruites madures per tenir energia per a aconseguir aparellar-se i produir els ous en el cas de la femella; un cop fet aix moren tot seguit. Fins i tot, moltes papallones adultes no s'alimenten mai i viuen noms de les reserves de l'eruga.

La papallona a la cultura.
La papallona es considera l'encarnaci de l'nima a moltes cultures orientals (de fet la paraula grega que significa papallona tamb vol dir esperit o nima). Per aix pot ser vista com a bona sort (contacte amb l'altre mn) o un presagi perills (un mort que torna). A la Xina, per, simbolitza l'amor, en una imatge similar a la del cor occidental i per als asteques era una imatge del foc i les divinitats associades.

A molts pasos s una allegoria de la bellesa i la fragilitat, per aix s una imatge metafrica de la dona jove. La seva vida s tamb smbol de transformaci i canvi, sortir de la crislide per esdevenir millors.

L'efecte papallona sorgeix com a imatge per explicat que tot est relacionat. Ha inspirat tamb models tecnolgics de coloraci sense pigments. Ha donat nom a un tipus de navalla que recorda a les seves ales quan s'obre.

Imatges.




Enllaos externs.
 Museu de les papallones de Catalunya;
 Papallones del Bergued;
 Les Papallones d'Astries;
 F. Nemos: Europas bekannteste Schmetterlinge. Beschreibung der wichtigsten Arten und Anleitung zur Kenntnis und zum Sammeln der Schmetterlinge und Raupen. Oestergaard Verlag, Berlin, ca. 1895, http://hdl.handle.net/10013/epic.28790.d001 (pdf, 77 MB).












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2285" title="Perode histric" nonfiltered="1424" processed="1404" dbindex="1426">
La histria de la humanitat s ha dividit, convencionalment, en perodes histrics. Les dates poden variar depenent dels historiadors, i en tot cas mai sn talls perfectament definibles en el temps sin que dilueixen els seus inicis i acabaments en els perodes anterior i posterior.

Perodes de la histria universal.
La historiografia anglesa s fora flexible en aquest tema. La que tradicionalment s ms freqentment acceptada est vinculada a la historiografia francesa, que, convencionalment, divideix la histria de la humanitat en els segents perodes:
Prehistria: des de l'aparici dels primers Homnids fins al sorgiment de l'escriptura. Se sol subdividir en dos grans subperodes: l'Edat de Pedra i l'Edat dels Metalls, que inclouen, al seu torn, altres subetapes com ara el paleoltic, el neoltic, etc. L'Edat dels Metalls tamb se sol considerar part de l'Edat Antiga.

Edat Antiga: des de l'aparici de la civilitzaci i la difusi de l'escriptura, fins a la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident l'any 476 o la intrusi Islmica a Europa vers el 711.
edat mitjana: des del 476 fins al descobriment d'Amrica l'any 1492 o, segons altres fonts, fins a la caiguda de Constantinoble l'any 1453.
Edat Moderna: des del segle XVI fins a la Revoluci Francesa l'any 1789.
Edat Contempornia: segle XIX, segle XX i segle XXI.

Hi ha una segona manera de subdividir la histria que, si b no ha estat mai tan utilitzada com la suggerida per la historiografia francesa, tamb t fora acceptaci, i que es divideix en tres grans perodes o etapes:
Etapa preagrria: des de l'aparici dels primers homnids fins al descobriment de l'agricultura.
Etapa agrria: des de la descoberta de l'agricultura fins al descobriment de la mquina de vapor al segle XVIII i l'esclat de la Revoluci Industrial.
Etapa industrial: fins als nostres dies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2286" title="Pistolerisme" nonfiltered="1425" processed="1405" dbindex="1427">
El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1919 i el 1923 a l'Estat Espanyol.

Va tenir una importncia especial a Catalunya, on es va produir desprs de l'espectacular ascens numric de l'afiliaci de treballadors al sindicat de la CNT (Confederaci Nacional del Treball) durant 1918 i 1919.

La Federaci Patronal, a ms d'intentar una poltica de total intransigncia enfront de les demandes obreres, va finanar una onada d'atemptats contra els quadres sindicals.

Les bandes de pistolers van comptar amb la protecci dels governadors civils del moment, el comte de Salvatierra, el general Martnez Anido i del cap superior de la policia Miguel Arlegui. Fins el 1920 els pistolers, sota el comandament successiu de Bravo Portillo i el bar de Kning, van actuar amb una relativa independncia.

Desprs, l'aparici dels Sindicats Lliures va significar, a part de la continuaci del pistolerisme, un intent de dividir el moviment obrer. Van assassinar, entre molts d'altres, als caps sindicalistes Pau Sabater el 1919, Evelino Boal el 1921 i Salvador Segu El Noi del Sucre l'any 1923.

Tamb hi va haver l'actuaci de grups terroristes i de pistolers de bndols prxims a la CNT el que es va anomenar anarquisme terrorista. Aquests van assassinar, entre d'altres, al mateix Bravo Portillo l'any 1919, al comte de Salvatierra el 1920 i al president del govern Eduardo Dato el 1921.

En conjunt hi va haver a Barcelona 109 atemptats socials l'any 1919 i 304 l'any 1920.

Sota la Segona Repblica encara es va produir algun rebrotament del pistolerisme dels Sindicats Lliures, com en el cas de la banda de Francisco Blasco a Badalona.

 Vegeu tamb .
 De King;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2287" title="Angls (la Selva)" nonfiltered="1426" processed="1406" dbindex="1428">

Angls s una vila i municipi de la comarca de la Selva.


Geografia.

El terme municipal d'Angls ocupa una extensi de 16,06 km i est situat al vessant nord-est de la comarca de la Selva. La vila s aixeca al mig d'una extensa vall que dista 17 km de Girona, 12 de Santa Coloma de Farners, 100 de Barcelona i 40 de la Costa Brava. La vila vella s enlaira sobre un petit tur situat al mig d'una plana frtil que hi ha al costat sud de la desembocadura de la riera d'Osor en el riu Ter, cabals d'aigua que marquen la frontera amb la vila vena de la Cellera de Ter i amb el municipi de Sant Juli del Llor-Bonmat respectivament. El poble modern s ha anat estenent vers aquesta plana i damunt d'alguns petits turons que l'encerclen. El masss de les Guilleries tanca la vall per l'oest. El municipi comprn el nucli urb, els venats del Pla d'Amunt i Pla d'Avall, ambds establerts al mig de la plana, i el venat de Sant Aman, enclavat damunt d'una zona muntanyosa que cau des dels contraforts de les Guilleries  ns arribar al Pla d'Avall. Tot i tenir un ambient humit propiciat pel riu Ter, la riera d'Osor i diversos torrents, que conformen un microclima caracterstic, en lnies generals podem parlar d'un clima mediterrani amb temperatures mitjanes d'uns 15C i una pluviometria anual de 850 l/m. Pel que fa a la dicesi, forma part del bisbat de Girona.

 Histria .

 Prehistria .
Dins el terme municipal i els seus voltants s han trobat jaciments del paleoltic inferior i mitj, i alguna pea del neoltic. L any 1888, i posteriorment l'any 1954-1955, en obrir-se uns fonaments a Indstries Burs, aparegu una necrpolis d'incineraci que pot situar-se en el perode de transici entre l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.

La primera referncia escrita la trobem l'any 860 i correspon a un precepte signat pel rei Carles el Calb, concedit a instncia de l'abat Teodosi del monestir dels sants Medir i Gens. Aquest document es refereix a l'esglsia parroquial de Santa Maria de Sales de la Cellera de Ter, i s hi esmenta la vall d'Angls com a valle Anglesio, que signi ca  la vall de les esglsies .










 poca medieval .
Per una sentncia formulada pel mall o jurat de Girona l'any 898 a favor del monestir d'Amer coneixem els cognoms de 14 famlies que habitaven aquesta vall. L any 1019 apareix esmentada per primer cop l'esglsia de Sant Aman, Sancti Amancii Anglensis. Berenguer d'Angls s el primer feudatari del vescomte de Girona, Guerau Pon, esmentat l'any 1116. Per primer cop, en un document signat l'any 1200 per Guerau, vescomte de Cabrera, s esmenta a la vegada el castell i la capella de la fortalesa, avui esglsia parroquial de Sant Miquel.

L any 1242 Ramon de Cabrera, segon  ll de Guerau V de Cabrera, rebia en testament el castell. Posteriorment, ell i la seva muller Alamanda, el 1279 es vengueren les seves possessions a Berenguer de Gornal, ciutad de Girona, que traspass els drets de compra al clergue Guillem Gaufred, tresorer del captol de la Seu de Girona. Uns anys desprs, Ramon de Cabrera tornaria a recuperar les seves possessions.

Dins la vall d'Angls, de mica en mica s anaren formant dos nuclis importants de poblaci. El barri de la Cellera, format a l'entorn de l'esglsia parroquial de Santa Maria de Sales, i el barri del nucli del castell. El domini religis parroquial s impartia des de l'esglsia de Santa Maria de Sales i el domini civil des del castell.

El dia 18 de febrer de l'any 1294, el rei Jaume II concedia a Ramon de Cabrera perms per celebrar mercat. Posteriorment, el 23 d'agost de 1321, el mateix monarca concedia a Bernat de Cabrera,  ll de Ramon, perms per a la celebraci de  ra anual. Durant l'any 1359, Angls tenia 128 focs o famlies establertes dins el districte del castell. Elionor Aguilar de Cabrera, esposa de Bernat I, institua el 10 d'abril de 1330 el bene ci de Sant Aman, per potenciar el crrec de notari. La notaria del castell d'Angls existeix almenys des de l'any 1262 i es va mantenir  ns a l'any 1878.

A  nals del segle XV, dins les muralles no hi havia ms espai per edificar, tot i que a mesura que s anava construint tamb s allargava la muralla de protecci. Dos fets importants ajudaren a l'eixamplament del clos emmurallat: els terratrmols dels 6 7 anys 1427-28-29, que destruren part del castell i muralles, i l'enderrocament de la torre de l'homenatge i d'algun mur que l'any 1485 va ordenar enderrocar el cap remena Joan Sala, desprs de conquerir la vila. A  nals del segle XVI comenaren a agafar forma els nous carrers construts fora muralla.

 Edat Moderna .
L any 1553 en el terme d'Angls es comptaven 136 focs. Pocs anys desprs, el 1597, des del castell eix una fora de 600 homes, capitanejada per Galceran d'Olmera, que anaren vers Perpiny per ajudar els exrcits de Felip II que lluitaven al Rossell per evitar l'annexi d'aquests territoris a Frana, cosa que intentava el rei Enric IV. El dia 16 de novembre de 1656, el marqus de Mortara, virrei i capit general de Catalunya, que venia de Darnius on havia guanyat l'exrcit francs amb tot el seu consell i un fort exrcit de cavalleria i infanteria espanyola, sojorn a la vila durant quatre dies.

Les conseqncies de les llargues guerres entre Frana i Espanya les patiren enormement el poble i el castell. El dia 25 de juliol de 1696, desprs que els francesos resultessin vencedors en la batalla del Ter, que els va permetre posar setge a la ciutat de Girona, entraren violentament a la vila anglesenca, on sojornaren  ns al dia 12 d'agost. Molts fugiren de les seves llars tot endinsant-se per les Guilleries i evitar aix les represlies de l'exrcit invasor. Durant aquella estada, els soldats, que mataven tots els qui arreplegaven, saquejaren, cremaren i destruren nombroses cases de la vila, l'esglsia, el castell i les muralles. El castell ja no tornaria a refer-se.


La nissaga dels Cabrera, antics vescomtes de Girona, foren els amos de la jurisdicci del castell. Durant la Guerra de la Generalitat, aquest vescomtat anava en contra del rei Joan II, i en perdre la guerra, una bona part de les seves possessions foren repartides entre els guanyadors. Angls, l'any 1472, fou separat del vescomtat i lliurat a Joan Sarriera, un dels generals vencedors. Anys ms tard, el nou rei Ferran el Catlic man a Sarriera que restitus la vila i castell al vescomtat de Cabrera. El nou senyor Enrquez, almirall de Castella, i la seva muller, Anna II de Cabrera, l'any 1574 es vengueren el vescomtat a Francesc de Montcada, marqus d'Aitona. L any 1596 es produiria una nova venda: Galceran d'Olmera i arrovira, batlle natural d'Angls, i el seu germ Joan compraren a Gast de Montcada tota la senyoria i drets de la poblaci pel preu de 12.000 lliures barceloneses. En no poder pagar-se la totalitat del convingut -noms se n va pagar la meitat-, el marqus d'Aitona recobr una part de la senyoria i drets posats a la venda. Amb tot, els Olmera no renunciaren a recuperar en un futur la resta dels drets del castell. El dia 5 de desembre de 1603, cansat d'esperar la resta del pagament proms pels Olmera, el vescomte de Cabrera vengu a la Universitat o Ajuntament els privilegis que no pogueren comprar els Olmera.

Fent un esfor econmic important, el dia 5 de desembre de 1603 set membres del consistori, -Antoni Planella, Montserrat Pairet, Salvador Planes, Jaume Cuc, Antoni Torell, Jeroni Mas i Amer Cuc-, aplegaren 12.560 lliures, que era l'import requerit per a la compra d'alguns dels drets esmentats, i signaren un acord que concedia a l'Ajuntament bona part de la sobirania de la vila.

Ramon Olmera i arrovira no es conform amb aquella venda que el despossea de molts privilegis i reclam davant la Reial Audincia de Catalunya. Desprs de nombrosos judicis, que  niren l'any 1622, se signava una concrdia entre l'Ajuntament i el senyor feudal. Novament, la senyoria del castell tornava a estar en mans de Ramon Olmera i l'Ajuntament perdia els privilegis que durant 19 anys foren de domini exclusiu del com.

 Edat contempornia .

L any 1718 la poblaci d'Angls era de 387 persones. El dia 15 de mar de 1732 Josep d'Olmera i de Rajadell, que estava fortament endeutat, vengu a Flix de Sentmenat, marqus de Castelldosrius, tots els drets, propietats i privilegis que els Olmera tenien, pel preu de 16.650 lliures barceloneses. Els Castelldosrius han mantingut moltes propietats a Angls i la Cellera de Ter  ns fa pocs anys. L any 1788 Angls i la Cellera signaven un pacte de fet pel qual es reconeixia la separaci d'ambdues poblacions, que  ns aleshores havien format un sol municipi i parrquia. No obstant aix, la separaci de nitiva, la de dret, no es va portar a terme  ns a l'any 1823.

L any 1809, l'exrcit de Napole torn a destruir, saquejar i cremar nombroses cases, l'esglsia i la notaria. Basada en una economia agrria i bosquerola, la vila s endins en el segle XIX i l'any 1886 Angls comptava amb 1.141 habitants. Un canvi radical en la vila tingu lloc el diumenge dia 13 de novembre de 1887 quan s inaugur esplndidament la fbrica txtil que els senyors Antoni Salvad i Safont, Frederic Homs i Cabanas  casats amb dues germanes Burs  i el nebot d'aquests, Francesc Burs i Borrs, havien edificat a tocar el Ter. A la primera nau, li n seguiren dues d'altres. A la llarga, aquella indstria, coneguda com a Indstries Burs, canviaria radicalment la vida de la poblaci. El txtil portaria el progrs a la vall. De seguida el moviment obrer s aglutinaria en un associacionisme destacat que va crear sindicats, cooperatives, mutualitats laborals, associacions culturals i recreatives, que donaren una vitalitat impressionant a la vila. La poblaci augmentaria extraordinriament: l'any 1900 hi havia 1.626 persones i 2.677 l'any 1930.

El mateix dia que es va inaugurar la fbrica -el 13 de novembre de 1887-, es va poder veure funcionar el primer llum elctric, que s install a la plaa de la Vila, posat expressament per donar rellevncia a la festa d'inauguraci. Pel juny de 1890, entre el carrer Major i la plaa de la Vila, ja funcionaven quatre punts de llum. Angls, doncs, va ser el primer poble de tot l'Estat espanyol que va tenir enllumenat pblic elctric. No gaire ms tard, el 1895 s iniciaven les obres del tren petit tot i que no fou  ns l'any 1911 que s enllest tota la ruta Olot-Girona.

Els inicis del segle XX veieren les tensions entre amos i obrers i les vagues i aldarulls sorgiren a Angls i esclataren obertament durant la Setmana Trgica, quan es crem el quarter de la Gurdia Civil. Mentre, el teixit associatiu anglesenc creixia i apareixien germandats de socors mutus i cooperatives com  Libera Popolo  o  La Econmica Anglesense  que el 1933 es fusionarien en  La Unin Anglesense . Els pagesos creaven l Alianza Agrcola  i els paletes  L Antena 

La segona Repblica arrib amb la inauguraci de l'escola graduada per a nois. L Ajuntament estava presidit per Pere Masats, d'Esquerra Republicana. Durant aquest curt perode de temps des l'Ajuntament es posaria especial cura a portar a terme una tasca de millora i catalanitzaci de l'ensenyament pblic.

Durant els primers anys del franquisme es vivia sota un control repressiu permanent: d'una banda, l'ensenyament del catal estava prohibit i, de l'altra, per aconseguir els productes bsics per a l'alimentaci diria hom necessitava les cartilles de racionament. De la m de la sardana, que fou de les primeres manifestacions tradicionals folklriques permeses pel rgim, sorgiria l'Agrupaci Sardanista i Cultural Floricel, que seria l'entitat cultural ms dinmica de la poblaci i la que ms va fer per tornar la nostra llengua i la democrcia a una situaci de normalitat. Floricel organitzava anualment l'aplec de la Sardana, impartia classes de catal, tenia cura de la festa del llibre, preparava festivals de can catalana, etc. Tamb el futbol, de la m del Club Esportiu Angls, que estava en bona part subvencionat per Indstries Burs, viuria molt bons moments.

A  nals dels seixanta la poblaci arribava als 4700 habitants i el dinamisme econmic era molt gran. El txtil era la branca industrial que ms gent ocupava: a Indstries Burs treballaven ms de mil persones i la fbrica dels Bosch seria lder en la producci d'un article que feia furor entre la joventut, els texans. El sector de la fusta passava per una bona poca i algunes indstries locals s especialitzaven en la fabricaci de llapis, escuradents i agulles per estendre roba. La bonana econmica portaria una allau migratria prou important. Els nouvinguts solien arribar per treballar a les mines d'Osor o a les obres de construcci de l'embassament de Susqueda i a la conducci de les d'aiges cap a Barcelona. A l'entorn d'aquest progrs sorgiria un gran esclat del comer, i els caps de setmana aquesta vila es convertia en un important centre d'oci, on funcionaven quatre cinemes i dues sales de ball.

L any 1978, per manca de qurum, es dissolgu el consistori i fou substitut per una gestora. Un fort moviment social reclamava canvis al poble i al pas. L Assemblea Democrtica d'Angls, formada per un grup nombrs de gent, d'ideologia poltica diversa, impulsava conferncies sota l'encapalament de les terceres vies. En aquestes conferncies hi participaren els lders dels principals partits poltics catalans. Prop de mil persones signaren un manifest que demanava al consistori el canvi de noms dels carrers i que la retolaci es fes en catal.

 Actualitat .

La democrcia municipal arribaria l'any 1979. Aleshores, Angls comptava amb 5.186 habitants. En les primeres eleccions municipals democrtiques sort guanyadora la candidatura Assemblea d'Independents i Socialistes. A partir d'aquell moment neix un binomi poltic  socialistes i convergents  que s el que governar la vila durant els anys que portem de democrcia. Els primers, encapalats per Josep Maria Feliu, han administrat la poblaci durant 16 anys i, els segons, sota la presidncia de Josep Manel Bassols, regenten l'alcaldia des de l'any 1995.

 Demografia .


Vegeu tamb.
TV Angls;
AEiG Sant Miquel;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2288" title="Pratdip" nonfiltered="1427" processed="1407" dbindex="1429">


Pratdip s un municipi de la comarca del Baix Camp.
Segons dades de 2006 la seva poblaci era de 715 habitants.





 Histria .

Des de la seva fundaci va formar part de la baronia d'Entena i ms tard del comtat de Prades. Apareix citat per primera vegada en 1154 i de nou en 1194 on es fa referencia la seva esglsia. El segle XIII va sofrir l'atac i posterior saqueig per part de Pere dels Arcs.

Durant el segle XVIII la poblaci va crixer econmicament i demogrficament. El 20 de febrer de 1811 es va produir a Pratdip una batalla que va enfrontar a tropes napoleniques amb les del coronel Iglsias. Durant les guerres carlistes es va installar un destacament permanent al seu castell.

Pratdip es va veure afectada per un sisme el 1846. Algunes de les cases van quedar clivellades.

 Cultura .

L'esglsia parroquial est dedicada a Santa Maria. T una barreja d'estils ja que tant l'absis com la portalada sn d'estil romnic mentre que la volta s gtica. En un dels murs es troba una llosa sepulcral datada en 1328 i pertanyent a Jacobus de Carcassona. L'esglsia va ser restaurada el 1959.

De l'antiga muralla es conserven encara dues de les seves torres. Una d'elles, coneguda com la del Capet, conserva un arc del portal que es va utilitzar en un temps com a pres. Poden veure's tamb algunes restes del castell. Molt a prop hi ha un mol, el Mol de ms Amunt, on, segons una llegenda, es trobava amagat un tresor deixat pels francesos.

A pocs quilmetres es troba l'ermita de Santa Marina. Es tracta d'un gran santuari construt el segle XVI. Segons la tradici, les joves solteres que acudien en romeria al santuari trobaven aviat semblant. La romeria a l'ermita t lloc el mes de juliol.

Pratdip celebra la seva festa major el 18 de juliol i la segona festa el mes de setembre.

 Economia .

La base de l'economia s l'agricultura. Destaquen els cultius d'avellaners, ametllers i oliveres. Els cultius de regadiu es limiten a horts familiars. Hi ha molt poca ramaderia.
 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pratdip, aquest petit poble del Baix Camp (Catalunya);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2289" title="Prades" nonfiltered="1428" processed="1408" dbindex="1430">



Prades s una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. El poble tamb es conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis.

L'alada a la que est situat (950 m) fan que gaudeixi d'un clima atlntic que l'han convertit en un concorregut lloc d'estiueig. L'hivern, per, s fred i la neu s'hi fa present any rere any.
 Histria . 

Es creu que els rabs van edificar aqu un castell, fortificat en 1090 per evitar l'aven de les tropes de Ramon Berenguer III. Es va rendir en 1153.

Li va ser concedida carta de poblaci en 1159 per Ramon Berenguer IV. En 1170 van ser expulsats els ltims sarrans que es trobaven refugiats a les muntanyes de la zona. Alfons II, que s'havia refugiat a la vila fugint d'una epidmia de pesta, va anomenar alcalde de la mateixa a Pere de Du en 1193. En 1200 disposava ja de mercat propi el que demostra la importncia del municipi.

El comtat de Prades incloa la baronia d'Entena aix com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de 1.157 km i els seus dominis s'estenien per les actuals comarques del Baix Camp, Priorat i Alt Camp.

A comenaments del segle XIV, el Comtat de Prades va passar a les mans de l'Infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i Blanca de Npols, junt amb la Distinci d'Elx. El 1414 va quedar unit al ducat de Cardona i ms endavant al d'Empuries. El 1663 i desprs del matrimoni de Catalina d'Arag amb Juan de la Cerda, el comtat de Prades va passar a les mans dels ducs de Medinacelli. Els drets senyorials van acabar el 1835 encara que els ducs de Medinacelli continuen conservant el ttol de ducs de Prades.

Durant la Primera Guerra Carlina, Prades va servir com a caserna general de Rafael Tristany. Ms tard la ciutat va ser assaltada i  saquejada i els seus defensors van ser afusellats. Durant la Tercera Guerra Carlina va destacar la intervenci d'un adolescent conegut com el Nen de Prades que va formar i va dirigir una partida i que va morir abans de complir els vint anys.

 Cultura . 
L'esglsia parroquial est dedicada a Santa Maria. s de transici del romnic i de nau nica. La faana principal t diversos elements renaixentistes. Davant una de les portes laterals es troba una antiga creu de terme del segle XIII.

De les antigues muralles que van envoltar el municipi sol queden dempeus algunes restes aix com dos dels portals amb dovelles. Prades disposa d'una plaa porticada dominada per una font d'estil renaixentista que es troba reproduda al Poble Espanyol de Barcelona.

A uns dos quilmetres del centre del poble es troba una ermita dedicada a la Mare de Du de l'Abellera. L'edifici s de 1570 i el 1578 se li va afegir el campanar. Va ser reformada per complet el segle XVIII. Al temple, de nau nica, es conservava una imatge de la Mare de Du  que va ser destruda el 1936. El 1940 es va realitzar una reproducci de la mateixa amb marbre procedent de Sarral.

En aquesta ciutat va nixer el compositor Mateu Fletxa el Vell.

Prades celebra la seva festa major el tercer diumenge d'octubre, festivitat de santa Florentina, patrona de la ciutat.

 Economia . 

La principal font d'ingressos de Prades s el turisme de muntanya. La poblaci disposa de diversos equipaments que faciliten les activitats ldiques.

L'agricultura, font tradicional d'ingressos, ha quedat al segon lloc. Destaquen el cultiu de patates, avellaners i castanys. Als seus boscos abunden les trufes i els rovellons.

La Patata de Prades, t l'etiqueta d'Indicaci Geogrfica Protegida per les seves excepcionals condicions i qualitat.
 Demografia .


 Llocs d'inters .
 Plaa Major porxada;
 Font renaixentista;
 Esglsia de Santa Maria la Major (gtic primerenc);
 Creu de terme i porta d'entrada a la Vila;
 Costa i castell;
 Nucli antic emmurallat;
 Ermita de l'Abellera;
 Ermita de Sant Antoni;
 Font d'en Grau;
 La Roca Foradada;
 Tossal de la Baltasana (1270 m.);
 La Font Blanca;
 El cingle de les Espurrides;
 La Font del Cap del Pla;
 Pla de la Gurdia;

 Festes .
 Festes de Nadal i Cap d'Any;
 Carnaval;
 Aplec a l'ermita de l'Abellera (abril);
 Festa de la farigola (darrer diumenge de maig);
 Festa del cava (3r dissabte de juliol);
 Concurs de gossos d'atura (1r diumenge d'agost);
 Fires (4t cap de setmana d'agost);
 Festa de la patata (3r diumenge de setembre);
 Festa del bolet (octubre);
 Festa Major de Santa Florentina (3r cap de setmana d'octubre);

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Revista electrnica del poble;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2292" title="Provncia d'Alacant" nonfiltered="1429" processed="1409" dbindex="1431">


Alacant s la segona provncia valenciana ms poblada. Situada meridionalment al Pas Valenci, limita al nord amb la Provncia de Valncia, al sud i oest amb la Regi de Mrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrnia. 

Les ciutats amb ms de 50.000 habitants sn: Alacant (305.911 hab.), Elx (222.422  hab.), Torrevella (94.006 hab.), Oriola (80.468 hab.), Benidorm (72.845 hab.), Alcoi (60.700 hab.), i Elda (55.289 hab.).

Poblaci: 1.632.349 (2003) (5a d'Espanya);
Extensi: 5.863 km2.
Densitat de poblaci: 278,4 hab/km2 (2003);
Capital: Alacant;
Nombre d'escons: 11 al Congrs dels Diputats i 35 a les Corts Valencianes.


 Hidrografia .   

La provncia d'Alacant nicament compta amb un curs d'aigua significatiu, el riu Segura que t els seus ltims 36 km. al sud de la provncia, travessa Oriola i Rojals i desemboca a Guardamar del Segura en l'albufera d'Elx. El riu autcton ms important s el Vinalop que travessa Elda i Elx. Altres cursos dignes d'assenyalar sn, de nord a sud, els rius Serpis, que travessa Alcoi i desemboca a Gandia, el Girona, el Xal-Gorgos que desemboca a Xbia, l'Algar que desemboca a Altea, l'Amadorio que desemboca a La Vila Joiosa, el Montnegre que desemboca al Campello i la Rambla de les Ovelles que desemboca al sud de la capital.

 Comarques .   
Les comarques en qu es divideix la provncia sn:   
    
 El Comtat, 26.319 habitants, capital Cocentaina. s una comarca entre les serres de Mariola i Aitana, on predomina la indstria txtil i l'agricultura de sec.   ;
 L'Alcoi, que es dividixen en dos subcomarques clarament diferenciades:   ;
 Valls d'Alcoi, 67.853 habitants, capital Alcoi. Destaca per l'agricultura de sec (oliveres), la indstria txtil i les festes de Moros i Cristians.   ;
 La Foia de Castalla, 39.380 habitants, capital Castalla, ciutat ms poblada: Ibi. Destaca la indstria del joguet.   ;
 La Marina Alta, 166.786 habitants, capital Dnia. s la comarca ms plujosa i es dedica al turisme.   ;
 La Marina Baixa, 154.939 habitants, capital La Vila Joiosa. Ciutat ms poblada: Benidorm. Eminentment turstica destaca per les seues platges i el seu interior muntanys. T una subcomarca molt pintoresca: la Vall de Guadalest.   ;
 L'Alt Vinalop, 50.870 habitants, capital Villena. Agricultura de regadiu i indstria del calat. Importants celebracions de Moros i Cristians.   ;
 El Vinalop Mitj, 158.932 habitants, capital Elda. Indstria del calat, del marbre i variades. Vins i ram de taula en agricultura.   ;
 El Baix Vinalop, 255.676 habitants, capital Elx. Agricultura de regadiu al costat de la indstria del calat i les estores i el turisme en la costa. A Elx se celebra el Misteri.   ;
 L'Alacant, 420.561 habitants, capital Alacant. Comarca de servicis i turstica, fortament urbanitzada. Se celebren les Fogueres de Sant Joan.   ;
 El Baix Segura (tamb coneguda com Vega Baixa), 291.033 habitants, capital Oriola, ciutat ms poblada: Torrevella. Agricultura de regadiu (hortalisses i ctrics) i turisme en tot el territori.

 Histria .

Amb el Tractat d'Almizra, el 1244, s'estipul que la zona al sud de la lnia Biar-Xixona-Busot-La Vila Joiosa era del Regne de Castella fins que, amb la Sentncia Arbitral de Torrelles a l'any 1304, va quedar sota administraci del Regne de Valncia i, per tant, sota la sobirania reial de la Corona d'Arag. Constitua dins del regne la demarcaci de "Ultra Saxonam" o "de Xexona enll". Des del punt de vista administratiu tota aquesta zona va quedar sota la Procuraci General d'Oriola, que es va convertir en 1363 en Governaci General. Tamb estaven les "batlies" sota la mateixa distribuci geogrfica, per la d'Oriola va passar en 1647 a Alacant.

Aquesta divisi administrativa va perdurar quatre segles, i amb els Decrets de Nova Planta de Felip V de Borb de l'any 1707, va constituir una de les governacions castellanes amb qu es va desmantellar el conquerit Regne de Valncia. Desprs de moltes modificacions, en 1851 es va dividir definitivament el Pas Valenci en provncies, seguint uns criteris homogenis en demografia i extensi territorial respecte a Espanya, i fixant uns lmits diferents de les antigues procuracions, lloctinncies, i governacions. En el cas de la provncia d'Alacant, desapareix la lnia de Biar-Xixona-Busot-La Vila Joiosa, comprn la regi de les Comarques del Sud, ampliant-s'hi pel Nord part de les Comarques Centrals (Foia de Castalla, Foia de Xixona, Serrania d'Alcoi, Marquesat de Dnia, i Valls de Pego), la qual rest repartida entre les provncies d'Alacant i de Valncia, i per l'Est amb la comarca castellana de la Plana de Villena.

 Articles relacionats .
 Comarques del Sud.
 Comarques Centrals.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2293" title="Provncia de Valncia" nonfiltered="1430" processed="1410" dbindex="1432">


Valncia (Valencia en castell, ambds topnims oficials) s una provncia d'Espanya. Situada centralment al Pas Valenci, limita al nord amb la Provncia de Castell, al sud amb la Provncia d'Alacant, a l'oest amb Castella-la Manxa, al nordoest amb Arag i a l'est amb la mar Mediterrnia.


Poblaci (2004): 2.358.919 habitants.
Extensi: 10.763 km2.
Densitat de poblaci: 219,17 hab/km2.
Capital: Valncia;
Nombre d'escons: 16 al Congrs dels Diputats i 40 a les Corts Valencianes.

Les ciutats amb ms de 50.000 habitants sn: Valncia (785.732 hab.), Torrent (71.314 hab.), Gandia (62.344 hab.), Sagunt (60.488 habs.), i Paterna (51.162 habs.).

Cont les segents comarques:

la Canal de Navarrs;
el Camp de Morvedre;
el Camp de Tria;
la Costera;
la Foia de Bunyol;
l'Horta de Valncia subdividida en:
l'Horta Nord;
l'Horta Oest;
l'Horta Sud;
Valncia;
la Plana d'Utiel;
el Rac d'Adems;
la Ribera Alta;
la Ribera Baixa;
la Safor;
els Serrans;
la Vall d'Albaida;
la Vall de Cofrents;


 Articles relacionats .
 Comarques del Tria-Xquer del Pas Valenci;
 Comarques de l'interior del Pas Valenci;
 Comarques Centrals del Pas Valenci;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2294" title="D'igual a igual" nonfiltered="1431" processed="1411" dbindex="1433">
Les xarxes d'igual a igual (peer to peer o P2P en angls), defineixen un sistema de comunicaci que no t clients ni servidors fixos, sin una srie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa, en el qual les dades o les metadades es transfereixen a travs d'una xarxa dinmica. Aquest model contrasta amb el model client-servidor. Qualsevol node pot iniciar o completar una transacci compatible. Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informaci i agrupar capacitat de processament. Fent-ho a ms al marge de la World Wide Web.
Els nodes poden diferir en configuraci local, velocitat de procs, ample de banda i capacitat d'emmagatzematge.

Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa, no poden connectar-se entre si perqu no coneixen la IP que han d'utilitzar. La soluci habitual s realitzar una connexi a un servidor (o servidors) amb una adrea coneguda, que s'encarrega de mantenir la relaci d'adreces IP dels clients de la xarxa, dels altres servidors i normalment d'informaci addicional, com un ndex de la informaci de qu disposen els clients. Desprs d'aix, els clients ja tenen una informaci sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informaci entre ells, ja sense la intervenci dels servidors. 

Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos, sons, imatges i d'altres recursos informtics de tota classe, els quals es distribueixen la crrega de forma apropiada entre els nodes. Aix permet la distribuci massiva de fitxers, en perfecta escalabilitat, sense necessitat d'un servidor central. Per a aix els destinataris finals sn alhora nodes que collaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a d'altres interessats.

Aquesta tecnologia t un gran potencial, perqu, per a la comunicaci horitzontal, promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econmica, trencant el tradicional esquema vertical de comunicaci, en qu noms una minoria privilegiada econmicament podia permetre's el luxe de fer arribar continguts a tanta gent.

A algunes comunitats privilegiades, per, no els agrada aix, i tracten de frenar les xarxes d'igual a igual perqu les consideren una via per a la distribuci massiva i illegal de material protegit per copyright, amb la pretensi d'aconseguir de prohibir-les per aix mantenir el tradicional sistema vertical de comunicaci, que els beneficia en permetre'ls de controlar la informaci que arriba a la gent.


Histria.
Les primeres xarxes P2P en sorgir van ser les hbrides o centralitzades, que utilitzen servidors per a l obtenci de metadades (informaci que indexa les dades o  els recursos interns a la xarxa). Les principals funcions que s implementaven en el servidor centralitzat d una xarxa de compartici de fitxers eren totes les necessries per posar en contacte el node buscador i el possedor. Per tant, el servidor contemplava la identificaci dels nodes, la recerca dels diversos nodes que ofereixen el fitxer desitjat, la ponderaci d aquestes resolucions i definitivament l entrega de les opcions detectades. Finalment, l esquema P2P sols es mant en l ltim  procs, el de transferncia de fitxers. 

Tot i aix, els sistemes centralitzats van assolir un xit massiu a finals de l any 1999 grcies a Napster. Aquest va ser el primer sistema de distribuci d arxius que permetia als seus usuaris compartir les seves colleccions de fitxers  mp3  fcilment. Aquest fet port Napster als jutjats, ja que diferents  discogrfiques veien perillar el seu negoci. Tot aix va comportar un increment de la popularitat de la xarxa fins assolir un mxim de 13 6 milions d usuaris als inicis del 2001. 

Aproximadament al cap d un any del naixement de Napster, es va presentar la xarxa eDonkey2000 (ed2k) que superava en molts aspectes la seva predecessora. El fet de ser concebuda com a xarxa de compartici de qualsevol tipus d arxius sense limitar-se a fitxers mp3, va fer que naixs amb caracterstiques ms evolucionades com el suport a la descrrega simultnia de diferents porcions d un sol arxiu provinents de diversos clients. D aquesta manera s explotava l ample de banda de tots els clients sense limitar-se a un sol peer. Altres millores provenien de la utilitzaci de funcions hash per identificar arxius o de la recerca interna entre servidors, per localitzar fitxers en clients llunyans. Al cap de 5 anys del naixement d aquesta xarxa i per causes similars a la fi de Napster, l empresa que distribua el client eDonkey va arribar a un acord amb RIAA. Aquest acord va suposar la fi d aquest client i de l empresa. Tot i aix, la xarxa que s havia desenvolupat havia crescut de forma impressionant i va continuar operativa a travs de clients creats en iniciatives personals com el fams eMule o projectes open source com aMule.

Arran dels diversos problemes judicials i d altres mancances que presentaven aquestes xarxes, va sorgir la necessitat d eliminar el servidor central i aix crear una xarxa ms robusta i a la vegada, ms difcil de litigar judicialment. D aquesta forma es va iniciar la recerca per a crear les xarxes P2P pures o completament descentralitzades, que tenen com a mxim exponent els sistemes Gnutella i Freenet. Aquestes xarxes funcionen per inundaci, i.e. eliminen la necessitat d un servidor centralitzat a base d enviar missatges en mode broadcast. Aquest fet les fa clarament poc escalables, ja que diversos estudis demostren que noms el 12% del trfic relacionat amb la recerca de nodes genera respostes rellevants i per tant el 88% restant s trfic intil.

Actualment s est treballant per eliminar aquest inconvenient amb les xarxes P2P de tercera generaci, les xarxes estructurades (structured peer-to-peer overlays), com s el cas de CAN, Chord, Pastry, Tapestry i que neixen amb la intenci de proporcionar un substrat per a aplicacions d alta disponibilitat i escalabilitat, i a la vegada complir el paradigma del P2P (oferir un sistema capa de funcionar d una forma completament autnoma sense requerir una entitat centralitzada). La majoria d aquestes plataformes no s han dissenyat especficament per a una aplicaci, sin que han sigut dissenyats com a un substrat on sobre de ell podem implementar diversos serveis descentralitzats, tal com pot ser l emmagatzemen en xarxa, distribuci de continguts o web-caching. A diferncia de les xarxes precedents, les P2P estructurades han estat i sn objecte d un anlisis ms extens i d un disseny ms acurat per a complir uns mnims requisits d eficincia, repartiment de crrega, escalabilitat i tolerncia a fallades. Aquestes configuracions permeten localitzar un element en un nmero limitat de salts, requerint que cada node mantingui una taula d enrutament amb un cert nmero d entrades. Aquestes taules d'enrutament es basen en sistemes DHT. Ens aquests moments s estan dissenyant protocols anomenats One Hop, que son capaos de localitzar el recurs desitjat utilitzant un sol salt dins la xarxa i sense necessitat de cap control centralitzat. 


Controvrsia legal.

Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes sn fitxers de msica i vdeo, i representen una gran amenaa als models empresarials ja establerts, sobretot per empreses discogrfiques i distribudores. Hi ha molts interessos en joc i s per aix que a les xarxes P2P els espera un cam ple de problemes legals, tcnics i econmics, tot i que ja compten amb un aspecte fonamental: els milions d'usuaris. 

Per evitar ser perseguits per la llei, alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (d'origen israel), es recolzen en un curis precepte: el dels lmits sobre la copia privada i el fair use. Permetent noms l'intercanvi de fitxers entre els buddies (amics) d'un usuari, se situen en aquell lmit borrs en el que la llei no est molt clara. 

Aimster, a ms a ms, presenta una paradoxa aparentment irresoluble. Tot el que passa al seu voltant est xifrat. Les discogrfiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de msica o simplement fotos de l'ltim viatge. Provar de saver-ho suposaria trencar el xifrat, violant la Digital Millenium Copyright Act, la mateixa llei que va fer que Napster tanqus. 

Altres programes, com Freenet o Gnutella, permeten l'intercanvi entre un nmero illimitat d'usuaris, per pel fet de no necessitar d'un servidor central sn molt difcils de controlar. 

S'ha de tenir en compte que tamb s'intercanvia gran quantitat d'informaci que no est subjecta a drets d'autor, com per exemple distribucions Linux sota la llicncia GLP, i que existeixen aplicacions especfiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material, com Skype (videoconferncia) o Hello, de Picasa (lbums de fotos personals). 

Hi ha ms d'un centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament d'aplicacions que, de moment, no estan subjectes a tanta controvrsia. Per exemple: 

L'empresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que collectius que fan s del treball en grup, com els auditors, puguin disposar de documents i fulles de clcul constantment actualitzades. ;
El node de subhastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de crdit entre navegants. ;
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream, OpenCola i moltes ms.



Vegeu tamb.
 Televisi peer-to-peer (p2ptv);

Llista d'aplicacions P2P.
 ANts_P2P;
 BitTorrent;
 Azureus;
 BitComet;
 MLDonkey;
 Direct Connect;
Gnutella;
 Shareaza;
 NeoModus Direct Connect;
 DC++;
 MLDonkey;
 eDonkey;
 Overnet;
 Client eDonkey;
 eMule;
 eMule Plus;
 aMule;
 xMule;
 MLDonkey;
 lphant;
 Napster;
 WinMX;
 Soulseek;
 KaZaA;
 Skype;
 Hello;
 Freenet;
 GNUnet;
 Peer2Mail;
 Limewire;
 Ares Galaxy;
 Joost;
 FolderShare;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2295" title="Portal d'Internet" nonfiltered="1432" processed="1412" dbindex="1434">
Un portal d'Internet es un lloc web, o pgina web, molt desenvolupada i ampliada, oferint informacions i serveis diversos, generals o especialitzats.
Cada provedor d'accs a Internet proposa (o imposa) automticament el seu portal com a connexi a la web.

En els darrers anys s'ha anat potenciant un nou disseny i estructuraci de web, anomenat Portal. Es tracta d'un format de web gil i de fcil utilitzaci, buscant una experincia agradable per l'internauta i d'aquesta forma, aquest guardi una imatge positiva i no dubti en tornar a accedir al web/portal.

Tamb, el gran atractiu qu t el format web Portal s que en una sola ullada es t accs a gaireb tots els continguts d'aquest. Aix s'evita que l'usuari es perdi o hagi de realitzar passos innecessaris.

 Vegeu tamb .
 , una pgina de Viquipdia que serveix de portada per a tots els articles sobre un mateix tema.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2297" title="Procyon" nonfiltered="1433" processed="1413" dbindex="1435">
Si busqueu el gnere al qual pertanyen els ossos rentadors, vegeu Procyon (gnere).

 a.ll. (3.496  0,01 pc)
|- valign="top"
| Magnitud absoluta || 2.65/13,04 m  
|- valign="top"
| Parallaxi || 286.05  0.81 minuts d'arc
|- valign="top"
! bgcolor="#ffffc0" colspan="2" align="center" | Caracterstiques fsiques
|- valign="top"
| Tipus espectral || 	F5 IV-V/DA
|- valign="top"
| Lluminositat || 7,73 / 0.00055 LS
|- valign="top"
| Radi || 1,86  0.01234  0.00032 RS/
|- valign="top"
| Massa || 1,50  0.602  0.015 MS/
|- valign="top"
| Temperatura superficial || 6650/ 7740  50 K
|- valign="top"
| Edat || 1039 anys;
|- valign="top"
| Perode de rotaci || 	?/40.82 yr;
|}


 
Procyon, (  Canis Minoris), (  Cmi), s una estrella situada a la constellaci de Canis Minor. El seu nom prov del grec (Proky n) i significa "abans del gos". Aix es deu a que Srius,"el gos", l'estrella ms brillant de la constellaci de Canis Major, i tamb la ms aparentment lluminosa de l'hemisferi nord al cel de nit, en la seva trajectria pel cel nocturn, Procyon, apareix abans que Srius. Aquets dos estels ja estaven present a les obres de literatura ms antigues, a ms a ms de ser venerades per Babilonis i Egipcis.

 Caracterstiques Procyon A .

Procyon , s l'estrella aparentment ms brillant de la seva constellaci, a ms a ms de ser un sistema estelar binari, s a dir, est format per dugues estrelles.  Una caracterstica a destacar d'aquesta companya nostra que est a tan sols 11,4 anys llum de distncia a la Terra,(Procyon A) s la finalitzaci del procs de fusi d'hidrogen a heli, i s'est expandint, d'altra banda, aix comporatar la finalitzaci de el procs de "vida" de l'estrella, i convertint-se en una supernova. De les estrelles en el mateix estat que Procyon A, en diem Subgegants.
El seu tipus espectral, o sigui, la composici de l'estrella, la seva temperatura, la seva grandria, i el seu "color" aparent, s de tipus F5 IV-V, aix significa que les estrelles d'aquest tipus en questi tenen abundants traces de carboni, algunes d'hidrgen, emet principalment berilli, tenen un color blau-blanc, una massa 1.7 vegades ms gran que la nostra estrella, un radi 1.4 vegades ms gran que el sol, i sn 6 vegades ms lluminoses que el Sol, de mitjana. L'estrella A d'aquest sistema binari, s aproximadament 7,5 vegades ms lluminosa que l'estrella que ens dona vida: el Sol, a ms a ms de tenir estimadament, dues vegades el seu radi, i 1,5 vegades la seva massa

 Caracterstiques Procyon B .

Procyon B, s l'altre component del sistema estelar Procyon, una nana blanca, les restes ms abundants d'estrelles ja "mortes". Consisteixen en estels d'aproximadament la mida de la nostra Terra, amb una densitat altssima que noms es veu superada per les estrelles de neutrons i els forats negres, que es refredren i perden lluminositat progressivament, i aix far que es converteixin en una nana negra, per com aquest procs s tan llarg, s impossible que l'Univers contingui una d'aquestes fredes i fosques estrelles. Aquesta nana blanca, t aproximadament el dimetre de la Terra, i, la seva relativament baixa temperatura de 7740 K, cosa que, comparat amb una altra nana blanca, Srius B, amb la seva temperatura superficial que supera els 25000 K, demostra la gran edat de Procyon B. T una massa aproximada de 0,6 vegades la del Sol, una lluminositat de 0,00055 vegades la del nostre astre rei, i un radi 0,00032 vegades de l'estrella que ens dona vida. Orbita a la seva companya a una distncia de 15 Unitats astronmiques, similar a la distncia d'Ur al Sol, a ms a ms de trigar aproximadament 41 anys a completar la trajectria de la seva rbita.

 Astrologia .

A l'Astrologia, aquest estel de la constellaci de Canis minor, representa riquesa, bona fortuna,i fama.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2298" title="Plataforma continental" nonfiltered="1434" processed="1414" dbindex="1436">

La plataforma continental s la superfcie terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badia, en contacte amb el continent, de relleu suau i d'amplada molt variable. Es tracta d'una zona molt rica en organismes. El seu lmit, establert convencionalment, s la isbata de 200 metres.

En la plataforma continental es poden diferenciar dues zones, la zona proximal i la zona distal:
La zona proximal s la ms prxima al litoral i est influda per la sedimentaci procedent del continent. Els materials sn dentrtics, sobretot margues.
La zona distal es troba lluny de les aportacions detrtiques continentals, amb aiges ms netes; aix permet la installaci d'esculls coralins. La gran quantitat d'organismes que cont permet una potent sedimentaci calcria.

Dintre de la plataforma, la isbata de 50 metres s el lmit de la zona litoral. El tals continental presenta un pendent molt fort i el seu lmit s'ha establert en la isbata de 2000 metres. Els fons de profunditat superior als 2000 metres constitueixen les planes abissals.

 Enllaos externs .
Estructura i composici de la Terra;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2299" title="Ports" nonfiltered="1435" processed="1415" dbindex="1437">



Els Ports s una comarca valenciana del nord i muntanyosa, amb capital a Morella; de paratges molt muntanyencs i gastronomia diversa. 

Geografia.
Limita al nord i a l'oest amb Arag i Catalunya (al pic dels Tres Reis, dins els ports de Tortosa-Beseit). El lmit oriental s amb la part costanera del Maestrat, la comarca del Baix Maestrat. s una comarca valencianoparlant excepte pel municipi d'Olocau del Rei, de parla castellana. Al sud limita amb l'Alt Maestrat, a l'est amb el Baix Maestrat al nord amb el Matarranya (Arag) i al oest amb la comarca del Maestrat  (Arag).

Els municipis d'aquesta comarca sn:
















 Comarca natural dels Ports .

La comarca dels Ports pot fer referncia tamb una de les anomenades comarques naturals del Pas Valenci. S'estn per l'actual comarca dels Ports juntament amb els municipis de Cat i Vilafranca, municipis que actualment es troben dins de la comarca de l'Alt Maestrat. (Vegeu Ports de Morella.)

 Personatges destacats .
 En Blasc d'Alag.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2300" title="El Pla de Santa Maria" nonfiltered="1436" processed="1416" dbindex="1438">

El Pla de Santa Maria s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Camp.

 Geografia .
El Pla de Santa Maria es troba al peu de les muntanyes de la serra de Miramar i del Cogull.

s un terme municipal predominatment pla. Com indica el seu topnim, la vila es va ubicar en un espai planer, a la crulla dels camins que conduen als pobles vens.

 Histria .
Al llarg dels anys, el poble ha patit successius canvis de nom: Vilalba, Santa Maria del Pla, el Pla de Cabra, el Pla de Santa Maria. L'ltim canvi de topnim es va produir el 1953, quan es va passar del Pla de Cabra al Pla de Santa Maria.

Les darreres dcades del segle XX van representar un canvi important en l'estructura econmica del Pla, ja que es van implantar noves indstries. El motor econmic pass a ser la indstria, i ja no l'agricultura.

L'any 1990, el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, dins del Pla Director per a la Gesti dels Residus Industrials a Catalunya, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al terme de Fors i una incineradora al Pla de Santa Maria. La decisi va generar un rebuig fora generalitzat i es desenvolup un fort moviment ciutad d'oposici al projecte. La contestaci al Pla de residus va fer que fos retirat i, posteriorment, es consensus entre la majoria dels grups poltics del Parlament de Catalunya una llei de gesti dels residus industrials que no donava indicaci dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessries. Una altra de les conseqncies en fou la creaci del partit comarcal Uni d'independents Conca de Barber.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2301" title="El Pont d'Armentera" nonfiltered="1437" processed="1417" dbindex="1439">

El Pont d'Armentera s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Camp.

L'aigua ha marcat en tots els sentits l'existncia d'aquest poble.

Es creu que, a falta d'exploracions arqueolgiques que ho demostrin, els primers pobladors van ser els romans, que s'hi van assentar en contruir-se l'aqeducte que nodria d'aigua la ciutat de Trraco, que comena uns quilmetres riu Gai amunt.

Dins el seu terme es troba el nucli de Selmella.


 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2302" title="Puigpelat" nonfiltered="1438" processed="1418" dbindex="1440">


Puigpelat s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

 Demografia .










 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2303" title="Porqueres" nonfiltered="1439" processed="1419" dbindex="1441">


Porqueres s un municipi de la comarca del Pla de l'Estany.

El municipi de porqueres est integrat per set pobles. Mata i les Pedreres al sud i Minigues, ms cap a ponent, que es on es concentra la major part de la poblaci. Pujant cap a la serra de Sant Patllari es troba Pujarnol; a l'oest, Porqueres; sobre l'estany, a la part nord, hi ha Usall, i, envoltat per la frondosa verdor de la serra del Ginestar, hi trobem el poble de Merlant.










 Demografia .


 Personatges .
Manel Saderra i Puigferrer - Msic i compositor;
Carles Fontser i Carri - Dibuixant i destacat cartellista de l'poca republicana;

 Vegeu tamb .
Escut de Porqueres;
Bsquet Porqueres Associaci Esportiva;

 Enllaos externs .
Ajuntament de Porqueres;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2304" title="Palol de Revardit" nonfiltered="1440" processed="1420" dbindex="1442">


Palol de Revardit s un municipi de la comarca del Pla de l'Estany.






Caracterstiques.
Palol de Revardit s un dels 11 municipis que constitueixen la comarca del Pla de l'Estany. Est situat al sud-est de la comarca. El municipi de Cornell del Terri s el seu ve per la banda nord i Sant Juli de Ramis i Mediny, pertanyents al Girons, li fan lmit parcialment pel costat sud; Canet d Adri el limita per la banda oest. 

La uni de tres pobles, Palol, Riudellots de la Creu i la Mota formen el municipi de Palol de Revardit que t una extensi total de 18,28 Km2 amb 400 habitants.

Histria.
El conjunt d aquest territori ha tingut un poblament antic, com ho demostra l existncia del dolmen neoltic de la Mota i tamb en d altres indrets s han trobat testimonis d ocupaci de l poca romana: teules, mfores, vidres, cermica i monedes. T una superfcie molt extensa de boscos suaus, pins i alzines, fet que, amb la combinaci controlada d edificacions, conforma un paisatge natural privilegiat, i que engresca recorre l sigui a peu o en cotxe.

Llocs d'inters.

EL CASTELL;

Els orgens d aquest castell els trobem l any 1075 que hi mor el bisbe Bernat Bernat de Carcassona, fill de Cornell del Terri i personatge d una gran rellevncia que es trobava de viatge per aquestes terres.

Actualment, d aquest castell, en resten llenos de muralla i fragments de l edifici principal que avui s ha convertit en masia. En destaca, per, la torre gtica, quadrada, de considerable amplada i alada que sobresurt davant mateix de l esglsia de Sant Miquel i que malgrat la seva austeritat s una construcci molt espectacular. Ms separada hi ha una antiga torre circular que formava part d aquest recinte.

EL POU DE GLA;

El pou de gla de Palol es una construcci singular, previsiblement dels segles XVII i XVIII i s un dels ms grans d'aquestes caracterstiques en tota la comarca del Pla de l'Estany.

T una fondria d'uns 10,45 metres i un dimetre de 8,35 metres. El seu molt bon estat de conservaci fa pensar que s'aprofits, possiblement, fins a les darreries del comer del gla.

Aquest pou de gla t les obertures laterals, que eren les ms corrents. A ms a ms, alguns pous en tenien de zenitals. Era un pou fora soterrat i, a vegades, es construen totalment sota terra, per guanyar allament. La paret de pedra amb una planta circular s la ms habitual en la majoria d'aquests pous.

Orografia.
El riu Revardit, del qual pren nom el poble, travessa bona part del municipi fins a desembocar al Terri. No fa pas gaires anys que encara els masos construts a la riba d aquest riu aprofitaven enginyosos sistemes artesanals per extreure aigua per al regatge dels camps. Ms al sud hi ha la riera de Riudellots, tamb afluent del Terri que hi enllaa fora de la comarca.

Les petites muntanyes que es ramifiquen des de la serra de Rocacorba i el puig de Sant Dalmau sn els referents orogrfics que envolten el municipi.

El fet que la zona industrial s hagi concentrat al venat de la Banyeta, a la part plana, tocant a la gran via de comunicaci que s la carretera C-150, ha perms mantenir la resta del territori de manera fora inalterada amb la personalitat i les traces encara d un poble rural, per viu.

Entitats.
L Oficina de turisme comarcal, del Consell Comarcal del Pla de l Estany, situada al peu de la carretera C-66, s un element nou per acostar la comarca als visitants. Aquesta oficina s, alhora, punt de sortida de dues rutes del Centre BTT Pla de l Estany-Banyoles.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci de Municipis M.A.T. (AMMAT);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2305" title="Pardines" nonfiltered="1441" processed="1421" dbindex="1443">

Pardines s un municipi de la comarca del Ripolls.

 Entitats de poblaci .










El terme municipal t una extensi de 31 km2 i el poble est a 1.226 m d'altitud. El punt ms alt del municipi s al Puig Cervers, de 2.202 m d'altura.

Els lmits del terme municipal sn al nord amb Queralbs i Vilallonga de Ter, a l'est amb Ogassa, al sud amb Ogassa i a l'oest amb Ribes de Freser i Queralbs.

El nom de Pardines t els seus orgens, segons els etimologistes, en el nom parietinas, que vol dir -runes d'un edifici-. Ja s documentat l'any 839, en l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell. Fou possessi del vescomtes de Cerdanya, dels senyors de Sales, del monestir de Sant Mart de Canig i dels comtes de Barcelona.

Llocs d'inters.

Esglsia de Santa Magdalena ;
Esglsia de Sant Esteve;
Capella de Santa Magdalena ;
Capella de Sant Mart;
La Capella del Roser;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2306" title="Planoles" nonfiltered="1442" processed="1422" dbindex="1444">


Planoles s un municipi de la comarca del Ripolls.












 Demografia .


Refugis.
Refugi de Corral Blanc;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2307" title="Plana d'Utiel" nonfiltered="1443" processed="1423" dbindex="1445">

La Plana d'Utiel, o Pla de Requena, s una comarca castellanoparlant de l'interior del Pas Valenci, amb capital a Requena.

Va ser incorporada a la Provncia de Valncia de la Provncia de Conca al segle XIX. En castell, oficialment se la coneix com la comarca dUtiel-Requena.

Limita pel nord i per l'oest amb Castella-La Manxa, al nordest amb els Serrans, a l'est amb la Foia de Bunyol, al sud amb la Vall de Cofrents.

 Histria .

Histricament aquesta comarca, d'en la colonitzaci cristiana vers els andalusins, pertany al Regne de Castella. Per des de juny de 1851 la Plana d'Utiel pass formar part de la provncia de Valncia en la divisi provincial espanyola realitzada per Javier de Burgos i, des d'aleshores, ha compartit el seu dest amb la resta de les comarques del Pas Valenci fins l'actualitat. Malgrat la seua pertanyena castellana, aquesta zona ja en temps protohistrics mantenia lligams culturals i econmics amb la resta dels territoris ibers de la costa valenciana (Edetnia, Contestnia, i Ilercavnia).

De fet, eixa comarca pertanyia a l'Edetnia i era per tant territori ber, com la resta de les futures terres valencianes a diferncia, cal dir-ho, de la provncia castellana de Conca, de cultura principalment cltica tot i lleugerament iberitzada. Fins i tot Kelin, una de les ms importants ciutats ibriques prevalencianes (com ho demostra el fet de qu disposara de ceca), es trobava en les rodalies de Caudete de las Fuentes, a l'actual altipl utielenc. Aix i la frontera geogrfica natural del riu Cabriol, que separa el Pas Valenci de Castella, van ser aspectes determinants a l'hora de la integraci d'aquesta rea en la demarcaci valenciana.

Ja en temps relativament recents, en aquesta comarca s'establirien molts treballadors de la seda valencians, la qual cosa supos un important reviscolament per a l'economia de la zona, i que explica que hi hagen a hores d'ara en la comarca tants cognoms valencians (com ara els Ferrers), a banda dels autctons castellans. I va ser tamb grcies al port de Valncia que els prestigiosos vins la Plana d'Utiel van ser exportats a tot arreu del mn.

 Geografia .
Inmediatament al sud de la Serra del Negrete, s'escampa l'altipl de Requena, que administrativament correspon a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena. Aquestes terres de parla castellana sn la continuaci valenciana de les planures manxegues, i que han sigut separades d'aquestes per l'acci erosiva del riu Cabriol.

Est limitada per les serres d'Utiel pel nord, de las Cabrillas pel nord-est, de Malacara per l'est, de Marts pel sud-est, de Rubial pel sud-oest, de Bicuerca per l'oest, i les Gorges del Cabriol pel sud.

La Meseta de Requena s unja plataforma relativament plana, basculada de NO (900m d'altitud a Camporrobles) a SE (600m a Campo Arcs) i amb una altura mijana de 750m. Es troba drenada per dos rius: el Magre i el Cabriol.

 Comarca histrica .
La Plana d'Utiel s una comarca histrica que ja apareixia com a Pla de Requena al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934. L'nica diferncia s que en no hi formaven part els municipis de Xera i Sinarques, histricament valencianes, mentre que la resta dels municipis formaven part de Castella fins el segle XIX.

 Administraci .
Els municipis d'aquesta comarca sn:












Vegeu tamb.
Denominaci d'Origen Utiel-Requena;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2308" title="Plana Baixa" nonfiltered="1444" processed="1424" dbindex="1446">


La Plana Baixa s una comarca valenciana, costanera i valencianoparlant del nord del Pas Valenci, amb capital a Borriana. Limita al nord amb la Plana Alta i l'Alcalatn, a l'est amb la mar Mediterrnia, al sud amb el Camp de Morvedre, a l'oest amb l'Alt Millars i l'Alt Palncia.

Vegetaci i clima.

La comarca t un clima suau en hivern excepte les zones de la Serra d'Espad amb temperatures que oscillen sobre els 11C-14C i calors als estius amb temperatures que oscillen sobre els 30C-33C. 
La Plana Baixa t una geografia contrastada, amb platja i muntanya. Les ciutats costaneres tenen un clima mediterrani tpic, per en canvi a la muntanya el clima s ms rigurs. Les platges de la comarca ofereixen molts serveis als turistes i aquestes platges tenen quasi totes banderes blaves (platges netes i amb qualitat d'aigua i amb diferents serveis de la platja).
A la muntanya ens trobem el parc natural de la Serra d'Espad. La Serra d'Espad s un gran masss muntanys i parc natural amb innombrables fonts, frescs barrancs, i frondosos boscos d'alzines sureres. Aquesta s una serra en les estribacions del Sistema Ibric en uns 60 Km de longitud i 1200 km d'extensi. No posseeix una altitud molt elevada, ja que les seves muntanyes gaireb superen els mil metres com el pic de la Rpita (1.106 metres), l'alt del Pinar (1.101 metres) o el pic Espad (1.083 metres).

Histria.
Desprs de la denominaci musulmana i el passatger episodi del Cid, la comarca tingu importncia capital en la Reconquesta ja que Borriana, que fou batuda en 1233 desprs d'un atac de dos mesos, es convertiria en centre d'operacions per a futures conquestes. La zona reconquerida ms tardana fou, naturalment, la dels castells de la Serra d'Espad i concretament la Batlia d'Eslida, que no es va rendir fins la Quaresma de 1238, s a dir, poc abans de la conquesta de la ciutat de Valncia.

Desprs de la Reconquesta, les frtils terres del pla foren repoblades pels cristians, rellevant a l'interior als musulmans, del qual la seva religi i costums foren respectades en nombroses ocasions pels pactes establerts amb el rei Jaume I. La Serra d'Espad fou el nucli de la fero resistncia que oferiren encapalats per Almamn al ser obligats a convertir-se al cristianisme en 1525: un autntic exrcit, convocat com Creuada, fou necessari per a rendir-los el 19 de setembre de 1526. L'expulsi definitiva dels moriscos en 1609 despobl bona part d'aquestes terres, que encara conservaven valuoses mostres del patrimoni cultural i arquitectnic d'aquella gent, fins i tot, poblats sencers prcticament intactes. 

En poques modernes, aquesta comarca tamb fou escenari d'importants fets d'armes: la Guerra del Francs, les Guerres carlines i fins i tot recentment la Guerra Civil passaren per aquestes terres amb episodis significatius. Desprs de tot aix, les fortificacions de la Plana Baixa, van sofrir nombrosos avatars: les torres costeres i l'emmurallament de les ciutats del pla -amb l'admirable excepci de Mascarell- han desaparegut quasi en la seva totalitat caigudes pel creixement urbanstic. El remot del emplaament dels castells de la serra ha perms, en molts casos, la conservaci de les seues restes, a pesar dels nombrosos fets bllics en el que participaren. 

Delimitacions histriques.

La comarca de la Plana Baixa s de creaci moderna, a l'any 1983, i comprn part de l'antiga comarca de la Plana, i l'antiga comarca del Baix Espad. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.


Els actuals municipis d'aquesta comarca sn:







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2309" title="Plana Alta" nonfiltered="1445" processed="1425" dbindex="1447">


La Plana Alta s una comarca costanera del nord del Pas Valenci, amb capital a Castell de la Plana. 

Geografia.
Limita al nord amb l'Alt i el Baix Maestrat, a l'est amb la Mar Mediterrnia, al sud amb la Plana Baixa i a l'oest amb l'Alcalatn.

Els municipis d'aquesta comarca sn:





















Histria.
La comarca de la Plana Alta s de creaci moderna, a l'any 1989, i comprn part de l'antiga comarca de la Plana, i l'antiga comarca de la Tinena de Mirabet. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2310" title="Provncia de Castell" nonfiltered="1446" processed="1426" dbindex="1448">

La provncia de Castell (en castell Provincia de Castelln), s una provncia valenciana situada al nord, amb capital a Castell de la Plana. Delimita al nord amb Catalunya, al nord-oest i l'oest amb Arag, i a l'est amb el mar Mediterrani. Castell de la Plana s l'nica localitat que supera els 50.000 habitants ja que compta amb 172.624 habitants. Li segueix darrere la localitat de Vila-real amb 50.626 hab. La provncia compta amb 594.515 habitants (2008), la provncia amb menys habitants del Pas Valenci.
La provncia limita al nord amb la provncia de Tarragona, a l'oest amb la provncia de Terol, al sud amb la provncia de Valncia i a l'est amb el mar Mediterrani.

Cont totes les Comarques del Nord del Pas Valenci ms les comarques de l'Alt Palncia i l'Alt Millars:

Histria.

Des del segle VIII fins el primer ter del segle XIII, la provncia estigu en mans dels musulmans. Jaume el Conqueridor l'agaf als reis rabs de Valncia i l'incorpor a la corona d'Arag: el primer lloc en ser conquerida fou Morella, en l'any 1232, i l'any segent caigueren Penscola i Castell de la Plana.

Les zones sud de l'interior foren repoblades majoritriament per aragonesos, d'aqu la llengua tradicional d'algunes d'aquestes zones siga el castell, mentre que en la costa i en la resta de l'interior predomin la repoblaci d'origen catal, pel que el valenci s la llengua tradicional d'eixes zones.

Durant les guerres carlines, la regi del Maestrat (al nord de la provncia) fou un foc continu reaccionari, mentre que la capital ocup un lloc destacat com punt de recolzament dels exrcits isabelins lliberals.

 Geografia .
 Relleu .

Les terres castellonenques tenen una configuraci topogrfica molt variada: entre els altiplans del lmit de la provncia de Terol i les planures costaneres, un conjunt de serres i valls de diversa orientaci solquen, al mateix cop que accidenten, el nostre solar. Els mapes hipsomtric i de pendents ens descobreixen una certa "organitzaci" del relleu entre tres grans conjunts: planures, serres i corredors litorals i prelitorals; altiplans i serres occidentals i valls i serres meridionals.

Junt a la costa apareixen les tres grans planures: la de Vinars-Benicarl, de forma cuadrangular, el de Torreblanca-Ribera de Cabanes, ms allargat, i la Plana amb un perfil de tipus triangular. Els tres tenen pendents suaus i tan solos estan accidentats per algun puig com la muntanyeta de Sant Antoni de Betx o el Puig de Vinars. O els propis solcs dels rius i rambles que, en ocasions, han arribat a inscriure's profundament (desnivells superiors a 10 metres en el Millars, Snia, rambla de la Vdua, riu Coves, etc.) En les parts ms profundes d'aquests planures queden emplaades les marjals, fet de rellevant inters geolgic i tamb agricola.

A l'oest de les planures litorals i en l'area central de la provncia, cuatre alineacions muntanyoses (Esparreguera, Galceran, Atalayes d'Alcal de Xivert-Desert d'Irta) i quatre corredors (Cat, Atzeneta del Maestrat, Albocsser, Les Coves de Vinrom i Alcal de Xivert) se succeixen en direcci parallela a la lnia de costa. L'altitud mitjana de les serres descendeix de l'oest a l'est (850 m. en Esparreguera amb 1.082 m. en la cima, 650 m. en la Serra d'en Galceran amb 1.022 m. en el pic, 550.600 m. en el Desert de les Palmes amb 715 m. en Encans i 729 m. en el Bartolo i 450-550 m. en la Serra d'Irta que culmina a 673 m. en Campanillas). Tamb els corredors tenen menor altitud segons anem fins a l'est: Cat 600-700 m., Albocsser 500-600 m., Les Coves de Vinrom 200-300 m. i Alcal de Xivert 100-200 m. El mapa de pendents mostra els forts contrasts entre les fondes de les valls i les rees muntanyoses amb una accidentabilitat major i una certa oposici en quant als seus perfils entre les muntanyes.

A l'oest d'aquestes serres apareix un conjunt topogrfic d'altitud mitja-alta i de caracterstiques distintes. Moles, altiplans i valls profunds enmarcats per agrestes serres se succeixen des del lmit de Tarragona i Terol fins el Millars. Al nord de Morella el relleu s'organitza arreglament a unes serres orientades a l'oest-est que s'inflexionen fins al nord-est en el seu tram oriental: Adell (1.224 m), Regaxolet (1.158 m), monts de Vallivana (Turmell 1.281 m.), Tinena de Benifass (Cervera 1.347 m). Les seves muntanyes sn generalment disimtriques, acusant major pendent al nord; a voltes apareixen altiplans (Castell de Cabres o Fredes) o cubetes (El Ballestar), b diferenciades en el mapa de pendents. Al sud de Morella entrem en el domini de les moles (Mola d'Ares 1.318 m., Garumba 1.142 m.) i altiplans (Ares del Maestre-Vilafranca 1.200 m., Vistabella del Maestrat 1.200 m. i Cortes d'Arens-Sucaina 1.000 m.). D'aquestes planures es desprenen rambles i rius que han accidentat enormement la zona. Penyagolosa amb 1.814 m., es la primera-segona cima ms elevada de la regi valenciana, domina aquestes agrestes serres.

Al sud del Millars el relleu s'estrucutra del segent mode: una alta superfcie a l'oest, la de Barraques-El Toro (1.000-1.050 m. d'altitud mitjana), de la que arrenca una serra, la d'Espad, en direcci est-oest (Pina 1.405 m., Paloma 1.153 m., Espad 1.083 m. i Batalla 972 m.), flanquejada al nord per la vall del Millars i al sud pel riu Palncia. La serra d'Espad en el seu tram ms occidental compta amb cimes aplanades, en la meitat oriental prcticament es desdobla en dues alineacions de muntanyes disimtriques. Els elevats valors de les seves pendents mitjanes parlen de la seva complexitat morfolgica.

Sobre una roca diversa que arma unes estructures geolgiques tamb variades, han actuat al llarg del temps geolgic els distints sistemes d'erosi. Litologia, diposici estructural i agents d'erosi estan en la base d'aquest edifici morfolgic. Per a aquest ordre pasem a analitzar-lo.

En el mapa litolgic destaca en l'interior de la provncia l'enorme superfcie coberta pels materials calcris (pedra calcria, massives o alternants amb marga i pedra arenosa), arribant a la costa en les rees de penya-segats (serra d'Irta, Orpesa). Per lo general, dominen en tot l'Alt i Baix Maestrat i en el lmit amb les provncies de Valncia i Terol. En segon lloc, per la extensi que ocupen podem citar els aluvions i gravera calcries. Aquestes s'han acumulat en llocs baixos per destrucci de massisos calcris de l'interior, d'aqu la seva naturalesa fonamentalment calcria. Les desembocadures dels grans rius (Millars-rambla de la Vdua, riu Coves, Riu de la Snia, riu Crvol i rambla Cervera).

Litolgicament paregudes, encara que ms antics en el temps i depositats en l'interior, sn els conglomerats, a diferncia dels primers mencionats, s'encontren plegats. Gran representaci adquirixen especialment en el sud de la provncia, els conglomerats i pedra arenosa silcies (serra d'Espad, serra de Pina). Sn d'edat antiga i armen per lo general rees muntanyoses o abruptes. Altre apuntament es localitza junt a La Pobla Tornesa. S'associen, per la seva antigetat, a les pisarres i pedres arenoses d'edat paleozoica (ms de 250.000.000 anys), que constitueixen les roques ms antigues que afloren en la provncia.

Clima.

La provncia de Castell ofereix una gran diversitat de matisos dins d'un clar predomini climtic mediterrni. La seva situaci, entre els 4047' i 3942' latitud nord, implica la doble influncia polar i tropical, que al llarg de l'any es deixen sentir en aquestes terres. El seu emplaament a l'oest d'un petit continent i a la vora de la Mar Mediterrnia afegeixen importants circumstncies a tenir en compte. Per ltim, tamb la configuraci orogrfica ejerceix amb una gran influncia.

La influncia de la Pennsula Ibrica i de la Mar Mediterrnia com generadors d'un "rgim autnom" i l'arribada de masses d'aire septentrional (polars) i meridionals (tropicals) sn els fets, al dir que Kunow, ms essencials a tenir en compte a prop de la circulaci regional atmosfrica. En efecte, sobre la Pennsula Ibrica en hivern sol installar-se, en ocasions, una alta pressi originada pels forts freds de la meseta; apart d'impedir el pas dels ciclons atlntics la seva acci es deixa notar per l'arribada del vent fred, amb dbil crrega d'humitat, encara que entebiat per l'efecte Fohen. A l'estiu es produirn fenmens contraris al situar-se ocasionalment una baixa pressi asobre la meseta que arrosseguar vents martims del mar del continent. L'anticicl de les Aores ens invadeix durant l'estiu i amb ell la massa d'aire tropical, humit si procedeix de l'Atlntic o sec si ho fa del continent afric; les precipitacions seran molt escasses -sols tronades ocasionals- i les temperatures elevades. Amb la invasi d'aire polar arriben els freds i tamb les pluges (borrasques de front polar). Els freds seran ms intensos quan el vent siga de procedncia continental, incls siberi, mantenint-se les temperatures agradables quan tinga procedncia martima. Les estacions equinoccials veuen alternar les caracterstiques estiuenques i hivernals; l'inestabilitat atmosfrica s major i consegentment influncia de l'rea depressionria mediterrnia significa el moment de ms abundants precipitacions.

Les precipitacions mitjanes anbuals oscilen entre els 400 mm. de l'rea costanera i els 700 de les muntanyes occidentals. Aquesta transici pluviomtrica est regida particularment pel factor relleu. Les plaures costaneres reben entre els 400 i 500 mm. anuals, no obstant cal fer alguna matitzaci: la de Vinars-Benicarl recull una cantitat superior a la Plana (510 mm. de Benicarl front a 430 de Castell de la Plana), per altra part es apreciable la diferncia entre les planures i les vores muntanyoses que les delimiten per l'oest, on generalment se superen els 500 mm. Seguint en aquesta mateixa direcci les precipitacions s'incrementen: les serres ben exposades, les que miren a llevant, reben ms abundants pluges (Eslida 646 mm., Xert 651 mm.), pel contrari segueixen sent escasses en rees a sotavent com la conca d'Alcora amb 400 mm. En resum, es tracta d'una franja allargada de nord a sud i localitzada en el tram central de la provncia amb precipitacions mitjanes anuals que oscilen entre els 500 i 600 mm. A l'oest i un cop penetrem en l'rea munta muntanyosa, les precipitacions superen els 600 mm., arribant incls als 800.

L'escassetat pluviomtrica no seria tant crtica per a l'agricultura si aquests millmetres estigueren ben repartits al llarg de l'any i les diferncies entre uns anys i altres no foren tan grans. La irregularitat interanual es patent: Castell de la Plana comptabilitz 933 mm. en 1962 i sols arrib als 171 en 1952; en Atzeneta del Maestrat a l'octubre  de 1962 es recolliren 485 mm. i en el mateix mes de l'any segent no va precipitar ni un millmetre. Al llarg de l'any les precipitacions es concentren fonamentalment en les estacions equinoccials, observant-se tant en l'estiu com en el centre de l'hivern mnims pluviomtrics. De la costa a l'interior tamb s'observen diferncies significatives respecte a aquest: la importncia del pic de la tardor decreix al mateix cop que les precipitacions primaverals augmenten (Castell rep en el mes d'octubre el 20% de les pluges anuals, mentre que en les estacions muntanyoses com Sant Joan de Penyagolosa o la mateix poblaci d'Atzeneta del Maestrat dit percentatje baixa al 15%) i el mnim estiuenc s ms acusat en costa (Castell tan sols rep en el mes de juliol el 2% de l'aigua de pluja anual, mentre que Sant Joan de Penyagolosa el 4,4%).

Generalment les plujes de la tardor sn molt intenses. Ingents  trombes d'aigua cauen en unes hores, lo que ocasiona o pot derivar en inundacions. A la tardor es produeixen la majoria d'aquest tipus de pluges, sent octubre el mes que ha comptabilitzat ms records. Entre aquests poden recordar-se les dates de l'11 d'octubre de 1957 (Betx 241 mm., Nules 271 mm., Onda 230 mm., Vila-real 147 mm.), del 12 de setembre de 1951 (La Vall d'Uix 281 mm.) del 19 de novembre de 1945 (Benassal 206 mm., Sucaina 325 mm., Castellfort 330 mm.), etc.

Per sense ningun dubte l'any 2004 fou un dels anys ms plujosos de les ltimes dcades. Aquell estiu, almenys un dia per setmana durant moltes nits, caigueren quantitats d'aigua en poc de temps i amb tempestes elctriques molt fortes. Ja al setembre, durant la primera setmana 3 tronades amb trombes d'aigua de llarga duraci i el 7 de setembre es recolliren en localitats com La Vall d'Uix o Nules, prop de 200 litres que ocasionaren inundacions que deixaren a pobles incomunicats. Aquell estiu es recolliren ms de 300 litres en alguns observatris de la Plana.

El rgim trmic presenta tamb marcades diferncies entre la costa i les terres altes de l'interior. A uns estius calorosos amb temperatures mitjanes superiors als 25 graus de la zona litoral s'oposen els ms frescos de les rees muntanyoses occidentals amb tan sols 18 graus de temperatura mitja; entre les dues rees una franja mitja que marca la transici (23 o 24 graus en estiu). Els hiverns sn frescos en la franja costanera amb temperatures que apenes descendeixen dels 10 graus; a mesura que ens allunyem del mar i guanyem altitud els valors sn ms baixos, com per exemple, Sant Joan de Penyagolosa, que la temperatura mitja durant l'hivern s d'uns 2 graus. En suma, de la costa al lmit de Terol s'opera una paulatina transici: dels 16 graus de la costa als 15 en les valls i serres prelitorals i als 12 graus en les zones ms altes a la vegada que allunyades del mar.

ndex de tempestes.
Mitjana d'un any

A l'ndex de tempestes es pot observar que els pobles de l'interior sn els ms castigats per les tempestes com es el cas de Vistabella del Maestrat o Vilafranca. Vistabella s la localitat amb ms tempestes fortes hi han de tota la provncia amb 5,3 dies de mitjana i la localitat de Vilafranca s la localitat que ms tempestes recull en un any amb una mitjana de 33,6 dies i juntament amb la poblaci de l'Alcalatn s un dels municipis ms tempestuosos de tota Espanya.

Hidrografia.

Les terres castellonenques estan drenades per rius i rambles, naixcudes la major part dins dels lmits provincials i que les seues aiges arriben a la Mar Mediterrnia, excepte les de l'angle nordoccidental que sn portades a l'Ebre.

L'aigua desenvolupa un paper fonamental en les regions mediterrnies. El regadiu, soluci antrpica al problema de la sequedat, ampliar els seus lmits segons els recursos hdrics que disposa. Els rius sn precisament la font de subministre ms important. D'aqu l'inters del rgim hidrolgic dels rius.

El riu Millars (4.018 km2 de conca en Vila-real) neix en la Serra de Gdar i fins la seva entrada en la Plana travessa una vall profunda i intricat en el que succeeix foses i petites obertures. La pluviometria de la conca s molt diversa: 900  i 1.000 mm. en el seu tram de capalera, 700 o 800 mm. en el Maestrat i rea ms occidental d'Espad i 450 mm. en el curs baix. Les aiges del Millars i els seus afluents recorren terrenys de pedra calcria, encara que no deixen de tindre importncia els afloraments d'argila i marga, mxim quan el contacte entre argiles i pedra calcria es produeixen surgncies crstiques.

Els afluents del riu Millars sn pobres en cabal: l'Albentosa, el de major significaci, aporta 2,7 m3/seg en Molino Horcajo, el Montant 0,26 m3/seg i el Vilafermosa 0,70 m3/seg, si b hi ha que tenir en compte que la estaci d'afors de Vilafermosa est un poc allunyada de l'arribada d'aquest afluent al colector. El mdul relatiu varia llogicament a tenor de la extensi de les respectives conques i la cabalositat.

L'aigua del Millars va incrementant-se des del seu naixement fins a la Plana per l'afluncia, entre altres, dels aportaments ms amunt i dels mltiples surgncies que existeixen al llarg del seu recorregut. El seu mdul absolut passa de 1,15 m3/seg en El Terde a 10 m3/seg a la Presa de Vila-real. En termes relatius aquest enrequiement es manifesta del segent mode: dels 1,7 l/seg/km2 en el Terde es passa als 4,5 l/seg/km2 a Montanejos, mantenint-se en 3,9 l/seg/km2 en Vila-real. L'addici de la conca drenada per la Rambla de la Vdua, de molt escassos recursos hdrics, en l'ltim tram del Millars, explica el sostenible descens que sofrix el mdul relatiu. Respecte a la irregularitat d'aquest riu cal fer algunes precisions: en la capalera els 5,2 del Terde denoten una apreciable diferncia entre l'any ms cabals i el ms sec; en Montanejos el coeficient arriba als 9,2 que ens fa pensar en la major irregularitat pluviomtrica d'aquest tram.

Tamb cal desctacar els rius de la Snia, Palncia i el Bergantes. 

El riu de la Snia neix a La Pobla de Benifass en la Tinena de Benifass i  atravessa el nord la provncia de Castell i la de Tarragoa desembocant entre les poblacions d'Alcanar i a la Plana de Vinars a Vinars a la mar Mediterrnia.

El riu Palncia neix entre les poblacions de Bejs i El Toro al sud de la provncia, sol portar aigua a la zona del naixement per al curs mitj-baix no sol portar aigua. Atravessa la provncia de Castell i la provncia de Valncia per la Serra Calderona i desemboca a la poblaci de Sagunt.

El riu Bergantes neix a l'interior de la provncia a la localitat de Forcall per la uni de tres afluents. Aquest riu no desemboca al mar, ja que es afluent del riu Guadalope i acaba en territori aragons.

Poblaci.
Poblaci de comarques castellonenques.
l'Alcalatn:












Alt Maestrat:












Alt Millars:

























Alt Palncia:






























Baix Maestrat:





















Els Ports:
















Plana Alta:




















Plana Baixa:























Estadstiques de poblaci de la provncia de Castell.













La densitat de poblaci de la provncia de Castell es de 86,4 hab/km, lleugerament inferior a la mitjana espanyola (89,6 hab/km) i la menor de les tres provncies del Pas Valenci.

Compta amb una poblaci de 573.282 habitants que s'encontra repartida de forma molt desigual: la gran majoria s'encontra en Castell de la Plana (30,1% de la poblaci provincial) i la seva rea metropolitana, al sud-est de la provncia. La franja litoral del nord castellonenc tamb presenta unes concentracions importants de poblaci (Vinars, Benicarl). Per en l'interior muntanys, s'encontra molt poc poblada, amb densitats menors de 20 hab/km. Darrere de la capital, els municipis ms poblats de la provncia  (de ms de 20.000 habitants segons el cens del 2007), sn: Vila-real, Borriana, la Vall d'Uix, Vinars, Benicarl, Onda i Almassora. La majoria d'aquestes poblacions s'encontren en la Plana de Castell. 

Segons el cens INE de 2005, el 11,97% de la poblaci provincial era d'immigraci en Espanya, uns tres punts i mig ms per damunt de la mitjana nacional. Els collectius ms nombrosos sn d'origen romans (29.021 censats, el 44,21% del total d'estrangers), marroquins (10.344, 15,76%) i colombians (3.849, 5,87%). 







Economa.
L'indstria castellonera a destacat tradicionalment per la recollida de ctrics i l'industria de cermica taulellera (Onda, l'Alcora, Vila-real). A ms, les indstries clssiques del calat de la Vall d'Uix, la pesca de Castell i Vinars o el txtil de Morella, han tingut que deixar pas a un constant terciaritzaci dels sectors productius pel constant increment del pes del turisme en l'economia de la provncia.

Encara que a sigut aquest ltims anys quan el vertader motor de la provncia a sigut la construcci i tot tipus de projeccions urbanstics. 

Infraestructures.

Carreteres.
La provncia de Castell s'encontra comunicada mitjanant autovies o autopistes i carreteres convencionals amb les provncies limtrofs.

A data de setembre de 2007, la provncia de Castell compta amb les segents vies que la comuniquen respecte d'Espanya:
AP-7 : Autopista de nivell nacional que travessa la provncia de Castell des de Valncia fins Tarragona, Barcelona i Frana.
A-7 : Lnic tram d'aquesta via que existeix en la provncia es el desdoblat a partir de la N-340, entre Almenara i Nules. Desprs entre Nules i Castell, la via passa a mans de la Generalitat Valenciana i agafa el nom de CV-10 .
A-23 : Autovia de nivell nacional que comena en Sagunt (prov. de Valncia) per que entre Algimia de Alfara i Barraques travessa el sud de la provncia de Castell.
A-68 : s un projecte de qu no se sap encara si arribar al Mediterrni per Reus i Tarragona o per Morella i Vinars. Actualment, el tram ms proper a la provncia es entre Saragossa i el Burgo d'Ebre, a ms de 150 km de Morella.
N-340 : Carretera Nacional parallela a l'AP-7, que entra en la provncia de Castell mitjanant l'A-7 per que desprs es bifurca. Travessa tota la provncia aix com tots els municipis costaners (Vila-real, Benicssim, Orpesa, Penscola, Vinars, entre alrtes).
N-225 : Carretera Nacional que, en la provncia de Castell est dividida en diferents trams. El ms important s el que comunica la Vall d'Uix amb l'A-23, retallant aix molts quilmetres de l'A-7. L'altre tram a sigut despoblat i convertit en autovia (CS-22, que connecta la N-340 amb el port de Castell).
N-232 : s la connexi histrica de la provncia de Castell amb Saragossa i el nord de la Pennsula. Aquest seria el traat si finalment l'A-68 es comunica amb el Mediterrni per Vinars.
Altres vies: Partint des de la costa, existeix una sria de carreteres que la comuniquen amb l'interior i en aques cas amb les provncies de Valncia i Terol: carreteres autonmiques, i en elles apareixen diversos ports de muntanya;

Turisme.

La provncia de Castell s una de les poques en les que es pot passar del mar a l'alta muntanya en pocs quilmetres; El clssic turisme de sol i platja com Benicssim, Orpesa o Penscola es complentat per un bon turisme d'interior de cases rurals, amb la monumentalitat de pobles com Morella, Sant Mateu, Segorb, balnearis en Montanejos, Benassal, Cat o la Vilavella, els manantials del riu Palncia, una mplia xarxa de sendes, etc.
Tamb existeixen una gran quantitat de paisatges i paratges naturals per tota la provncia com son les Grutes subterrnies de Sant Joseo de la Vall d'Uix, castells com el Castell de Penscola, el Castell de Morella, o el poble fortificat de Mascarell (Nules) (un dels pocs pobles totalment fortificats que queden al Pas), cases modernistes en Borriana i Benicarl, "resorts" turstics com Marina d'Or i la Reneg d'Orpesa els dos, la peculiar torre del Fadr en Castell de la Plana, l'Entrada de bous i caballs en Segorb (declarada d'Inters Turstic Internacional), o la Cartuja de Vall de Cristo i el Santuari de la Cova Santa d'Altura, (patrona de la provncia).

Parcs naturals de Castell.
 Serra d'Irta;
 Prat de Cabanes-Torreblanca;
 Tinena de Benifass;
 Desert de les Palmes ;
 Parc Natural del Penyagolosa (Penyagolosa) ;
 Serra d'Espad ;
 Illes Columbretes;
 Serra Calderona;



 Enllaos externs .
Web de la Diputaci provincial de Castell;
La provncia de Castell en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana;
Patronat Provincial del Turisme "Castell-Costa de la Tarongina";
Estat dels Embassaments de Castell;
Cavitats de la Provncia de Castell;
Web d'informaci de Castell;
Web platges de Castell;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2311" title="Productivitat" nonfiltered="1447" processed="1427" dbindex="1449">
Es defineix la Productivitat en economia, com el volum (fsic o monetari) de producci obtingut per cada unitat de factor (capital, treball) aplicada. Tericament, aquest quocient ha de ser expressat en unitats fsiques, per la falta de comparabilitat entre numerador i denominador fa que, en la majoria dels casos algun d'ells o ambds s'expressin en unitats monetries.

Els augments de productivitat estan associats a l'aplicaci de capital (inversi) i a una major especialitzaci o divisi del treball.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2314" title="Prot" nonfiltered="1448" processed="1428" dbindex="1450">

El prot s una partcula subatmica amb crrega elctrica positiva de 1.6  10-19 coulomb i massa de 1.6726231  10 kg (aproximadament 1800 vegades ms pesant que l'electr). El prot es classifica com a bari, i est compost per tres quarks (uud). L'antipartcula corresponent, l'antiprot, t les mateixes caracterstiques que el prot per crrega elctrica negativa.

Juntament amb els neutrons, els protons formen part del nucli atmic, mentre que els electrons es mouen al seu voltant. El nucli de l'istop ms com de l'hidrogen est format per un sol prot. En qumica i bioqumica, s'utilitza el terme prot per a referir-se a l'i de l'hidrogen en dissoluci aquosa.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2315" title="Protena" nonfiltered="1449" processed="1429" dbindex="1451">

Les protenes sn un dels constituents primaris dels organismes vius i dels virus. Poden tenir funcions estructurals o actuar com a enzims, catalitzadors proteics de diverses reaccions.

Des d'un punt de vista qumic, les protenes sn polipptids, s a dir, llargues cadenes d'aminocids, connectats entre ells per mitja d'enllaos peptdics.

 Estructura .
Hi ha quatre nivells d'organitzaci estructural en les protenes:

Estructura primria: determinada pel tipus d'aminocids que en formen part i la seva seqncia.
Estructura secundria: estabilitzada per mitj de ponts d'hidrgens entre els grups C=O i NH presents en l'esquelet de la protena.
Estructura terciria: estructura tridimensional de la molcula, determinada principalment per les interaccions entre les cadenes laterals dels residus constituents. Cadenes polipeptdiques grans, conformen sovint regions globulars o estructuralment diferenciades anomenades dominis.
Estructura quaternria: uni de varies subunitats (polipptids) per formar una protena funcional.

 Biosntesi .

Les protenes es munten a partir d'aminocids usant la informaci codificada als gens. Cada protena t la seva prpia seqncia d'aminocids especificada per la seqncia de nucletids del gen que codifica cada protena. El codi gentic s un joc de codons format per tres nucletids i cada combinaci de tres nucletids codifica per a un aminocid, per exemple AUG codifica per a metionina. Pel fet que l'ADN cont quatre nucletids, el nombre total de codons possibles s de 64; aixi doncs, hi ha redundncia en el codi gentic: alguns aminocids venen codificats per ms d'un cod. Els gens codificats en l'ADN es transcriuen en pre-ARNm per protenes com l'ARN polimerasa. La majoria d'organismes que processen el pre-mRNA (tamb conegut com a a transcrit primari) usant diverses formes de modificaci post-transcripcional per a la maduraci de l'ARNm, el qual s'usa llavors com a motlle per a la sntesi proteica al ribosoma. En procariotes l'ARNm tamb pot usar-se tan aviat com es produeix o unir-se a un ribosoma desprs d'haver-se separat del nucleoide. En contrast, els eucariotes sintetitzen l'ARNm al nucli cellular i llavors travessen la membrana nuclear fin el citoplasma, on llavors t lloc la sntesi proteica. El rati de sntesi de protenes s ms gran en procariotes que en eucariotes, assolint 20 aminocids per segon.

El procs de sntesi de protenes a partir d'un motlle d'ARNm es coneix com a traducci. L'ARNm es carregat a l'interior del ribosoma i es llegeixen tres nucletids alhora en correspondncia de cada cod al seu parell de bases de l'anticod localitzat a l'ARN de transferncia (ARNt), el qual carrega l'aminocid corresponent al cod i reconeix. L'enzim aminoacil ARNt sintetasa "carrega" les molcules d'ARNt] amb l'aminocid especfic. El polipptid en elongaci sovint s'anomena la cadena naixent. Les protenes sempre sn biosintetitzades de l'extrem N terminal al C terminal.

La mida d'una protena es pot mesurar pel nombre d'aminocids que cont i per la seva massa molecular total la que s normalment mesurada en daltons (sinnim d'unitat de massa atmica) i la fracci el kilodalton (kDa) ms usat. Les protenes dels llevats tenen una mitjana de 466 aminocids de longitud i uns 53 kDa de massa.

Les protenes ms grans conegudes sn les titines, un component del sarcmer del mscul amb una massa molecular d'almenys 3.000 kDa i una longitud total d'almenys 27.000 aminocids.

 Sntesi qumica .
Les protenes petites tamb es poden sintetitzar qumicament pel conjunt de mtodes coneguts com a sntesi de pptids, els quals es relacionen amb tcniques de sntesi orgnica com ara el lligament qumic per a produir pptids en multitud de camps.
La sntesi qumica permet la introducci d'aminocids no naturals a les cadenes polipeptdiques, com ara el lligament d'una sonda fluorescent a les cadenes laterals dels aminocids.
Aquests mtodes sn tils en laboratoris bioqumics i de biologia cellular, per generalment no per aplicacions comercials. La sntesi qumica s ineficient per a polipptids majors de 300 aminocids i les protenes sintetitzades poden no arribar a assumir la seva forma nativa o estructura terciria. La majoria de mtodes de sntesi procedeixen amb direcci Cterminal a Nterminal de forma contrria a la reacci biolgica.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Sntesi qumica;

 Enllaos externs .
  Joc per entendre el funcionament de les protenes;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2316" title="Pluja cida" nonfiltered="1450" processed="1430" dbindex="1452">

La pluja cida s el fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals.

Es deu principalment a la barreja de l'aigua amb els productes moleculars del sofre i del nitrogen que s'ocasionen en la combusti, com ara xid nitrs NO2, xid ntric NO3 o dixid de sofre SO2 que en combinar-se amb l'aigua generen cid nitrs HNO2, cid ntric HNO3, i cid sulfric H2SO4. s un fenomen que al llarg de la histria de la terra havia ocorregut molts de cops de manera espontnia com per exemple degut a les erupcions volcniques per que s'han vist accelerades i sovintegen d'en que l'era industrial a dut a terme una crema en massa dels recursos de matria orgnica del planeta. 

La pluja normalment presenta un pH d'aproximadament 5.6 (lleugerament cid) a causa de la presncia del CO2 atmosfric, que forma cid carbnic, H2CO3. Es considera que s pluja cida si presenta un pH inferior a 5, i pot arribar al pH del vinagre (pH 3). 

Les zones del mn ms afectades per la pluja cida sn la part oriental de Nord-Amrica i Europa Central. Aquestes zones coincideixen amb pasos "sper" industrialitzats. El Jap tamb s una de les zones amb un alt nivell de contaminaci per pluja cida. 

Algunes dades d'aquestes zones:
Als Estats Units hi ha actualment uns 1000 llacs acidificats i uns 3000 parcialment acidificats.
A Noruega, la pesca ha desaparegut d'aiges que cobreixen 1300 milions d'hectrees per efectes de la pluja cida, entre d'altres contaminants.
A Sucia uns 2200 llacs es troben virtualment morts pels seus alts nivells d'acidesa en les seves aiges.
La pluja cida tamb ha contribut al deteriorament que actualment s'enregistra en mplies extensions de boscs d'Europa.
Els pasos amb zones boscoses ms afectades sn: la Gran Bretanya, Alemanya, Holanda, Dinamarca, Noruega, Sussa, Finlndia i Sucia.
Una altra de les conseqncies de la pluja cida s la corrosi de monuments histrics que es fa particularment evident a Grcia i Mxic.

No sempre, per, els llocs propers a les "fonts productores" de la pluja cida, com les centrals trmiques, sn les ms afectades, ja que a travs de l'atmosfera poden viatjar km fins que cauen en forma de pluja.

Per exemple, a l'Amrica del Sud, un estudi sobre l'augment d'acidesa del riu Yaguarn a l'Uruguai, assenyala com a origen d'aquesta contaminaci atmosfrica "importada", la Central Termoelctrica de Candiota, al Brasil, a 40 km de la frontera amb l'Uruguai.

Els causants de la pluja acida sn el dixid de sofre (SO2) i els xids de nitrogen (N2O3 i N2O5) que es generen amb la combusti dels combustibles fssils, i que en combinaci amb la humitat i l aigua de la pluja produeixen microgotetes d'cid sulfric (H2SO4) i cid ntric (HNO3) que cremen les fulles de la vegetaci i per aix afecta bsicament els ecosistemes vegetals, com ara els boscos, tot i que pot arribar a afectar tamb llacs i embassaments.

Els efectes de la pluja contaminada, poden convertir un exuberant bosc en un cementiri de troncs morts. El dixid de sofre i els xids de nitrogen que cauen en forma de pluja, s installen sobre les fulles dels vegetals i actuen com un cid perforant i matant al seu pas les plantes, arbres, flors...

El 88% de l energia que es consumeix en l actualitat al planeta prov dels combustibles fssils: carb, petroli i gas natural. s veritat que s empren tamb altres formes d energia i que la recerca sobre energies alternatives es troba en graus diversos d aven, per a hores d ara el gruix principal de consum energtic encara se sost en aquests combustibles orgnics.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2317" title="Plat (instrument musical)" nonfiltered="1451" processed="1431" dbindex="1453">
El plat s un instrument musical de percussi, idifon i de so indeterminat que consisteix en un disc de metall lleugerament cncau. Els plats poden tocar-se fent-ne xocar un contra l'altre o b amb varetes metlliques, baquetes o maces (en aquest cas solen estar suspesos en suports individuals, com en el cas de la bateria).

El so dels plats depn, a ms de la tcnica emprada per a fer-los sonar, de la seva construcci (l'aliatge de qu estan fets i la seva mida).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2319" title="Malaltia de Parkinson" nonfiltered="1452" processed="1432" dbindex="1454">

La malaltia de Parkinson s una malaltia neurodegenerativa d'origen desconegut que fou descrita pel metge angls James Parkinson l'any 1817. Sol aparixer en persones d'edat avanada. Produeix una alteraci progressiva de l'rea del cervell anomenada substncia negra provocant una disminuci de la dopamina.

 Causes .

Acostuma a ser a causa de la acumulaci de una protena presinptica en les neurones, una sinuclena alfa. Que impedeix la transmissi de la dopamina en els ganglis basals. La aparici de la malaltia pot a estar lligada a la herncia (entre un 1-2% dels casos) per mutacions dels gens que ocupen els locus PARK1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. Segons el gen, la malaltia es autosmica dominant o autosmica recessiva.

L'aparici de la malaltia tamb depn dels factors ambientals. Recentment s'ha descobert un gen, la dardarina, que pot provocar la malaltia, i s'ha vist que hi s fora present a Espanya.

 Epidemiologia .

A Espanya hi ha 100.000 malalts de Parkinson. La malaltia acostuma a aparixer als 55 anys. Afecta a un 1% de les persones majors de 60 anys i un 0,4% a les de 40.

 Smptomes .

Es caracteritza per una rigidesa muscular, prdua dels moviments automtics primaris, bradicinsia, inestabilitat, tremolors ( presents en un 85% dels malalts de Parkinson) i altres smptomes. La disminuci del parpelleig i l'aparici gradual de nous smptomes s un punt ms per sospitar la presncia de la malaltia.

Pel que fa als aspectes no motors, es veu que el malalt de Parkinson presenta depressi i ansietat, t alteracions cognitives i trastorns del son. Tamb tenen dolor a les extremitats.
Pateixen anomalies cognitives, els hi s costos fer mecanismes mentals ms o menys complexos.

El seu curs s crnic i progressiu.


Enllaos externs.

 Associaci Catalana de Parkinson;
 : smptomes, diagnosis, bioqumica, causes, tractaments, histria, prevalena, organitzacions, causes txiques i gnetiques ;
Asociacion Parkinson TARAY Aranjuez MADRID ESPAA;
Portal Unidos contra el Parkinson;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2320" title="Blaise Pascal" nonfiltered="1453" processed="1433" dbindex="1455">

Blaise Pascal (1623-1662), filsof, matemtic i fsic francs, considerat un dels pensador ms brillants de la filosofia occidental.

Va nixer a Clarmont-Ferrand el 19 de juny de 1623 i la seva famlia es va establir a Pars en 1629. Sota la tutela del seu pare, Pascal aviat es va manifestar com un nen prodigi en matemtiques, i a l'edat de 16 anys va formular un dels teoremes bsics de la geometria projectiva, conegut com el teorema de Pascal i descrit en el seu Assaig sobre les cniques (1639). 

L'any 1642 va inventar la primera mquina de calcular mecnica: la Pascalina. Pascal va demostrar mitjanant un experiment, el 1648, que el nivell de la columna de mercuri d'un barmetre el determina l'augment o disminuci de la pressi atmosfrica circumdant. Aquest descobriment va verificar la hiptesi del fsic itali Evangelista Torricelli respecte a l'efecte de la pressi atmosfrica sobre l'equilibri dels lquids. 

Sis anys ms tard, juntament amb el matemtic francs Pierre de Fermat, Pascal va formular la teoria matemtica de la probabilitat, que ha arribat a ser de gran importncia en estadstica, matemtiques i cincies socials, aix com un element fonamental en els clculs de la fsica terica moderna. 

Altres de les contribucions cientfiques importants de Pascal sn la deducci de l'anomenat principi de Pascal, que estableix que els lquids transmeten pressions amb la mateixa intensitat en totes les direccions, i les seves investigacions sobre les quantitats infinitesimals. 

Pascal creia que el progrs hum s'estimulava amb l'acumulaci dels descobriments cientfics.

La unitat derivada del SI per a mesurar la pressi s'anomena pascal en el seu honor. s equivalent a un newton per metre quadrat (N/m2).

 Sentncies .
 "L'home s una canya, la ms feble de totes, per una canya que pensa." ;
 "L'home est disposat sempre a negar tot all que no comprn." ;
 "L'home se supera a si mateix infinitament perqu sempre est en cam cap a la plenitud infinita." ;
 "L'home, per naturalesa, s crdul, incrdul, tmid i temerari." ;
 "L'home t illusions com l'ocell ales. Aix s el que el sost." ;
 "Que s l'home dintre de la naturalesa? Gens pel que fa a l'infinit. Tot pel que fa al no-res. Un intermedi entre el no-res i el tot.";






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2321" title="Psiquiatria" nonfiltered="1454" processed="1434" dbindex="1456">
La Psiquiatria s una branca de la medicina especialitzada en els trastorns mentals. 

Els psiquiatres no noms diagnostiquen i tracten aquests trastorns sin que tamb realitzen investigacions per a comprendre'ls i prevenir-los.

Un psiquiatre s un llicenciat en medicina que, desprs de realitzar el MIR, fa la residncia en psiquiatria. Molts psiquiatres tamb s'especialitzen en psicoanlisi, psiquiatria infantil o altres subespecialitats. 

Els psiquiatres tracten als pacients en consultes privades, en hospitals generals, o en centres especialitzats per a malalts mentals (hospitals psiquitrics, clniques ambulatries, o centres comunitaris de salut mental). 

El camp de la psiquiatria s molt ampli en comparaci amb altres especialitats mdiques. 
Els trastorns mentals poden afectar a la majoria dels aspectes de la vida del pacient, com la seva activitat fsica, conducta, emocions, pensament, percepci, relacions interpersonals, sexualitat, treball i oci. 
Aquests trastorns estan produts per una combinaci poc coneguda de determinants biolgics, psicolgics i socials. 

La tasca del psiquiatre consisteix a identificar les diferents fonts i manifestacions de la malaltia mental.

Histria de la psiquiatria.
El desenvolupament de la medicina mental va tenir lloc progressivament des de finals del segle XVIII. Fins aleshores, els anomenats ignoscents, folls, aurats o dements eren noms objecte de tutela en termes purament jurdics relacionats amb una tradici que ve del Dret Rom, i que fou objecte de debat a la Corona d'Arag als segles XIV i XV. Francesc d'Eiximenis, el 1385 al seu Regiment de la Cosa Pblica plantejava la necessitat de la presa en consideraci dels bojos pels jurats de la Ciutat de Valncia, i tant a Barcelona, el 1401, amb la fundaci del Spital General de la Sancta Creu com a Valncia amb la del Hospital dels Ignocents (promogut pel mercedari Joan Gilabert Jofr, i que es fusionaria ms tard en l'Hospital General de Valncia), acolliren bojos ininterrompudament fins l'actualitat. 

Des de finals del segle XVII i durant el segle XVIII les autoritats jurdiques van comenar a remetre els bojos sotmesos a la seva tutela a dictmens mdics destinats menys a proposar tractaments com a establir els lmits entre la bogeria i la ra, arran de debats pericials i judicials sobre la simulaci, i els problemes que aix plantejava de seguretat jurdica, car la bogeria - el que a Espanya encara s'anomena als codis "enajenacin mental"- era un eximent de la responsabilitat penal. Una colla d'estudis fets a Anglaterra (MacDonalds, Skultans), a Frana (Castel, Goldstein), a Mxic (Sacristan), Estats Units (Rothman), a Espanya (Espinosa, Arrizabalaga, Huertas Garca Alejo, Carmona, Comelles i altres) i a altres pasos europeus han anat esbrinant la transici progressiva entre la atenci tutelar a les institucions i el desenvolupament de la anomenada cincia especial o alienisme. Aquesta, malgrat que practicada per metges, sempre va tenir, fins al primer ter del segle XX la caracterstica d'un camp prcticament independent de la medicina convencional. La ra fou la necessitat de l'Estat modern de resoldre els problemes que plantejaven - sempre de caire jurdic i d'ordre pblic -, els bojos que la societat no podia gestionar per si mateixa en un context de trasbalsament - por mor de la revoluci industrial i del capitalisme - del conjunt de la ciutadania. Calia establir criteris raonables de demarcaci entre la bogeria i la ra - per protegir a la societat del boig, i al boig de la societat. 

A tots els pasos occidentals, amb ritmes i cronologies diferents van crear-se dispositius destinats a l'atenci dels bojos, fins aleshores basada en la contenci. Es el que hom coneix com tractament moral, una utopia teraputica basada en les idees sensualistes del segle XVIII i que volia oferir als pacients internats un espai que per les seves caracterstiques arquitectniques el dugus a recobrar la ra. La deriva d'aquest dispositiu cap al custodialisme, s a dir el tancament pur i simple, va venir de dos factors: la condici utpica del tractament moral, i les necessitats creixents de places derivades d'una demanda alimentada per les crisis socials derivades dels processos d'implantaci capitalista: migracions massives camp/ciutat, crisis socials, pobresa, inadaptaci a la nova societat, condicions de treball, canvis en la socialitzaci de gnere, ect... 

El model custodial va ser hegemnic a tot el mn fins desprs de la Segona Guerra Mundial. A Catalunya va romandre fins a la Transici democrtica, i a Espanya la seva abrogaci final la feu la Llei de Sanitat de 1986, malgrat que encara passarien dues dcades perqu el desplegament de les legislacions autonmiques i la transferncia de les competncies plenes a les autonomies de l'article 143 permetessin traspassar la gesti des de la Beneficncia provincial als sistemes autonmics de salut.

Durant la segona meitat del segle els psiquiatres van abandonar aquest tipus de tractament i, amb aix, el reconeixement tcit de qu la malaltia mental est produda per influncies tant psicolgiques com socials. Durant un temps la seva atenci es va centrar, gaireb de forma exclusiva, en els factors biolgics. Era freqent l's de medicaments i altres formes de tractament somtic (fsic). 

El psiquiatre alemany Emil Kraepelin va identificar i va classificar els trastorns mentals en un sistema que va suposar l'inici del diagnstic modern. Una altra figura important va ser el psiquiatre sus Eugen Bleuler, que va encunyar el terme 'esquizofrnia' i va descriure les seves caracterstiques.

El descobriment de l'origen inconscient de la conducta, una aportaci de la teoria psicoanaltica de Sigmund Freud a principis del segle XX, va enriquir els coneixements de la psiquiatria i va canviar l'enfocament de la mateixa. L'atenci es va dirigir cap als processos de l'interior de la ment individual, i la psicoanlisi fou el punt de partida del desenvolupament de les psicoterapies modernes, i el desllorigador de debats terics encara no closos avui. Si la seva significaci en la teraputica s avui discutida, l'impacte de la psicoanalisi ha desbordat el camp estricte de la psiquiatria i ha influit en el conjunt de les Cincies Socials i Humanes.

En les dcades de 1940 i 1950 les teories van tornar a canviar, aquesta vegada cap a l'ambient social i fsic. Molts psiquiatres menyspreaven les influncies biolgiques, per altres estudiaven aquelles que podien estar implicades en les malalties mentals i utilitzaven tractaments fsics com l'electroxoc i la psicocirurgia.

Cap a la meitat de la dcada de 1950 es van produir canvis molt importants en el tractament dels pacients afectats per una malaltia mental amb la introducci dels primers frmacs eficaos en el tractament dels smptomes psictics. Juntament amb aquests nous medicaments, van aparixer noves tendncies ms liberals i humanitries i noves estratgies de tractament en els hospitals psiquitrics. Cada vegada es tractava a ms pacients sense separar-los del seu ambient social. 
El suport a la investigaci en salut mental va contribuir a nous descobriments importants, en especial sobre el coneixement dels determinants bioqumics i gentics de la malaltia mental i sobre el funcionament del cervell. 

Aix, de del 1980, la psiquiatria ha centrat el seu inters en els factors biolgics, relativitzant la importncia de les influncies psicosocials en la salut i malalties mentals.

Psiquiatres famosos.
 Grard Mendel;

 Enllaos externs .
 Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2324" title="Planta anual" nonfiltered="1455" processed="1435" dbindex="1457">
Una planta anual s aquella planta que normalment germina, floreix i mor en un any.

Algunes plantes perennes i bienals creixen en jardins com a anuals, especialments si el clima els s dur.

Sovint es posen en jardins per proveir un colorit ms variat ja que tendeixen a produir ms flors que els perennes. Moltes de les plantes alimenries sn, o sn conreades com a anuals, incloent-hi la majoria de cereals domesticats.

El cicle de vida d'una planta anual pot ser de tan sols dos o tres mesos en algunes espcies. Moltes males herbes de jard sn anuals.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2326" title="Enlla d'hidrogen" nonfiltered="1456" processed="1436" dbindex="1458">

En qumica, un enlla d'hidrogen (en bioqumica tradicionalment es diu pont d'hidrogen) s una interacci atractiva entre molcules. Tot i que s el tipus d'interacci molecular ms important, s un tipus d'enlla feble en comparaci amb els enllaos covalent i inic.

El tipus ms com d'enlla d'hidrogen s'estableix entre un tom d'hidrogen enllaat a un heterotom electronegatiu, anomenat donador d'hidrogen (l'oxigen, nitrogen o fluor), i un segon tom electronegatiu que actua com a acceptor. L'hidrogen que pren part en un pont d'hidrogen t crrega positiva que interacciona electrstaticament amb els parells electrnics de l'acceptor. Tot i aix, l'enlla d'hidrogen no s noms una interacci electrosttica, i t fora caracterstiques associades habitualment a l'enlla covalent. La fortalesa de l'enlla d'hidrogen depn sobretot dels toms donador i acceptor i del seu entorn qumic.

L'exemple ms conegut d'enlla d'hidrogen s el que es dna entre molcules d'aigua. L'oxigen de l'aigua est enllaat amb dos hidrgens, i tamb t un parell electrnic no ocupat. D'aquesta manera, pot actuar com a donador i acceptor d'hidrogen al mateix temps. La xarxa d'enllaos d'hidrogen que es forma entre molcules d'aigua fa que l'aigua tingui propietats fsico-qumiques notables. L'enlla d'hidrogen tamb s'utilitza extensivament en processos de reconeixement molecular, i determina en gran part l'estructura tridimensional de protenes i cids nucleics.

Recentment s'han descrit altres tipus d'interaccions semblants a l'enlla d'hidrogen clssic. Per exemple, interaccions on hi intervenen hidrgens enllaats amb toms poc electronegatius, com el carboni, o interaccions entre dos toms d'hidrogen.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2330" title="Po (desambiguaci)" nonfiltered="1457" processed="1437" dbindex="1459">


Geografia: ;
El Po s un riu d'Europa.
Po de Volano, una de les branques del riu Po.
Qumica: Po s el smbol de l'element qumic Poloni.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2331" title="Perode pretalaitic a Menorca" nonfiltered="1458" processed="1438" dbindex="1460">

El Perode Pretalaitic a Menorca s el de les primeres troballes ben documentades. 

Pretalaitic I.
El perode comprs entre 2500 aC i 1700 aC ha estat denominat Pretalaitic I o Perode 2 Fase IV (M. Calvo i cols., 2001). El pretalaitic menorqu es caracteritza per la presncia de dos grups que tindrien una base cultural comuna per economies difenciades:
A la part occidental de l'illa, la banda de Ciutadella, serien agricultors (com a Mallorca);
A la part oriental de l'illa, la banda de Ma, serien ramaders;
Sn cultures prpies de l'edat de bronze (calcoltic-bronze inicial). Les diferncies tamb es donen en els hbitats i enterraments. A la zona de ciutadella es donen hbitats en agrupacions de navetes d'habitaci i els enterraments sn en hipogeus de planta allargada, mentre que a la zona de Ma es donen hbitats en construccions de pedra, en general ms petites, amb elements vegetals, i els enterraments sn en sepulcres megaltics o dlmens d'entrada de llosa perforada.

L'organitzaci s tpicament de predomini de l'agricultura cerealista i de la ramaderia (ovelles i cabres) amb un important pes de les activitats caadores i de recollecci. s una societat sedentria, gens jerarquitzada (absncia d'edificis de prestigi), basada en l'economia productiva, i pacfica (absncia d'armament trobat). Les creences religioses ja sn prou elaborades.

s una societat que t contactes amb l'exterior (aix ho demostra pel seu megalitisme, com en tot l'arc mediterrani), sobretot amb el Mediterrani occidental i el sud francs.

Hipogeus.  
Sepulcres subterranis excavats en cavitats naturals o artificials obertes a la roca calcria. Presenten planta rectangular o ovalada a la qual s'accedeix per un corredor inclinat o una mena de xemeneia. La cambra acostuma a presentar elements diversos com bancs, cambres laterals o absidials, nnxols, fossa central, etc., i tant ella com el corredor devien estar tancats amb lloses encaixades.
Son Mercer de Dalt: Imatges i text;
Torre del Ram: Imatge i text;
Son Viv;
Son Catlar: Imatge i text;
Parella;
s'Hostal;
Montef: Imatge i text;

Navetes d'habitaci. 
Tamb conegudes amb el nom de "navetiformes" (recorden el casc boca avall d'un vaixell), constitueixen habitacles (en el seu interior, s'han trobat fogueres i restes de menjar) de planta en forma de ferradura allargada de vegades lleugerament "estrangulada" a l'entrada. Les seves parets, de doble parament amb l'espai intermedi reblert amb terra i pedres de petita grandria, s'alcen sobre una base formada per un scol de grossos blocs que es recolzen en la roca, damunt dels quals, pedres ms petites semblen portar cap a una volta basada en l'aproximaci de filades, una falsa volta parcial.
Clariana ;
ANGLADA, J. y PLANTALAMOR MASSANET, L.: Excavacions a les Navetes d'Habitaci de Clariana, Fonaments - n 1, Barcelona, 1978.
cala Blanca Imatge i text;
cala Morell;
Son Mercer de Baix (construcci naviforme nica per conservar les 3/4 del seu sostre columnar i que a la tardor del 2000 es va esfondrar: Imatge i text;
ANGLADA, J.: Estudio de una Naveta de Habitacin en Son Mercer de Baix, Mayurqa - 15, pp. 271-290, Palma de Mallorca, 1976.
Santa Mnica;
Sant Jordi;

Coves megaltiques.
cala Morell Imatges i text;
Biniai nou Astract del llibre que parla d'aquest jaciment;
Sant Toms;

Dlmens. 
El meglit prpiament dit est format -normalment- per una cambra rectangular amb parets de lloses collocades verticalment, entre les quals se'n troba una de perforada que donaria accs a l'interior i, en algun cas (noms es coneixen quatre sepulcres), per un corredor ms estret situat al davant d'aquesta mena de porta. Les lloses -siguin de la cambra o del corredor- no es recolzen mai a cap solc fet a la roca mare i, al voltant d'elles, es veu una espcie de tmul -mal conservat- constitut per una paret de contenci, de lloses collocades horitzontalment o de blocs desbastats, i una certa quantitat de reble disposat entre aquesta i el meglit. Pel que fa a la coberta de la cambra, i potser tamb a la del corredor (en aquells casos en qu s'ha documentat l'existncia d'aquest), sembla que estaria feta a base de lloses en horitzontal.
Montpler: Text i dibuix 1 o Imatge i text 2 o Imatge i text 3 ;
Alcaids (tamb conegut com Tanques de Montpler) Text i dibuix 1 o Text i dibuix 2;
Bidalinet: Imatges i text 1 o Imatges i text 2;
ses Roques Llises: Imatge i text 1 o Imatge i text 2 o Imatge i text 3;
Son Ferragut Nou: Imatge i text;
Son Ermit: Imatges i text;
Sant Ignasi;
Son Salom: Text i dibuix ;
Son Escudero: Text i dibuix ;
Rafal des Capit: Text i dibuix;

enllaos externs.
Dlmens i Hipogeus;
Dlmens;

Pretalaitic II.

En la segona fase de pretalaitic, el Pretalaitic II (del 1700 al 1200 aC) o Perode 3 Fase V (M. Calvo i cols., 2001) , els testimonis ja sn fora abundants. Es tracta d'una continuaci i perfeccionament dels trets culturals descrits. Apareix la tcnica ciclpia amb la construcci de navetes: els sepulcres megaltics de l'etapa anterior van evolucionant a navetes d'enterrament, fet nic a les Balears. En trobem de dos tipus:
Navetes de tipus intermedi.
del sepulcre megaltic, conserven la seva estructura (corredor, llosa perforada, cambra rectangular, mur de contenci amb rebliment de pedres). Presenten una clara separaci entre el corredor i la cambra, una coberta de grans lloses planes horitzontals i fins i tot, en ocasions, una llosa perforada que dna accs a la cambra principal. La porta a l'exterior d'aquest tipus de tomba acostuma a estar formada per brancals monoltics o poliltics i una llinda ciclpia, i a l'interior hi podem trobar bancs correguts i un pis superior al qual s'accedeix mitjanant una mena de xemeneia que es troba al final del corredor.
navetes intermdies Imatges;
Biniac - l'Argentina Occidental Imatge i text 1 o Imatge i text 2;
Biniac - l'Argentina Oriental Imatge i text) ;
Torralbet Imatge i text);

Navetes evolucionades.

Sense corredor ni murs de contenci i amb planta allargada. Probablement una mica posteriors a les "de tipus intermedi". Presenten una coberta de lloses transversals, una llosa perforada entre el corredor i la cambra, un doble parament de blocs amb pedruscall de farciment i, a vegades, una cambra superior. 
Navetes evolucionades Imatges;
Rafal Rub MeridionalImatge o Imatge i text;
Rafal Rub Oriental Imatge i text;
es Tudons Imatge i text;

Altres.
sa Comerma de sa Garita Imatge i text o Imatge;

Bibliografia.
CALVO TRIAS, M. y GUERRERO AYUSO, V.M. (2002): Los inicios de la metalurgia en Baleares. El Calcoltico (c. 2500-1700 cal. BC). "El Tall del temps maior", 9. El Tall Ed. Mallorca.
PLANTALAMOR MASSANET, L.: Algunas Consideraciones sobre los sepulcros Megalticos de Menorca, en Trabajos del Museo de Menorca - separata de Sautuola II, Mahn, 1981. ;
PLANTALAMOR MASSANET, L.: La Arquitectura Pretalaytica en Menorca, en Relacin a las Construcciones del Languedoc Oriental, Le Chalcolitic en Languedoc, Ses Relations Extra-Regionales, Herault, 1990.


Enllaos externs.
Patrimoni histric de Menorca: Situaci de tots els Bns d'Inters Cultural (BIC) ;
L'Arqueologia de Menorca: La web ms extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en catal, castella i angls);
Talat: Visita virtual al poblat talaitic de Talat de Dalt (Ma, Menorca) (en catal, castell, angls, francs, alemany i itali);
Son Catlar: Visita virtual al poblat talaitic de Son Catlar (Ciutadella, Menorca) (en catal, castell i angls);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2332" title="Perode de la taula peridica" nonfiltered="1459" processed="1439" dbindex="1461">
En la taula peridica dels elements, un perode s una filera de la taula. El perode al que pertany un element ve donat pel nombre de capes electrniques que t. El nombre atmic dels elements de cada perode augmenta regularment d'esquerra a dreta. Elements adjacents en un perode tenen massa atmica semblant per, com que pertanyen a grups diferents, solen tenir diferent comportament qumic.

 Perode 1;
 Perode 2;
 Perode 3;
 Perode 4;
 Perode 5;
 Perode 6;
 Perode 7;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2333" title="Protemica" nonfiltered="1460" processed="1440" dbindex="1462">
La protemica s l'estudi bioqumic de les protenes. La protemica permet determinar  composici aminoacdica, la presncia de modificacions post-traduccionals (com fosforilacions, acetilacions i d'altres) i d'isoformes (protenes diferents que depenen del mateix gen), permet analitzar la composicio de complexes proteics (grups de protenes intimament relacionades que constituexen una unitat funcional), tanmateix permet explorar el conjunt de protenes que s'expressen en un determinat moment i localitzaci (per exemple, un teixit, un conjunt de cllules o be un embri de mosca en un moment concret del desenvolupament), aquest conjunt de protenes es denomina proteoma. En en un sentit ms restringit, el proteoma s la imatge dinmica de totes les protenes expressades per aquest organisme, en un moment donat i sota determinades condicions concretes de temps i ambient. 
Cal tenir en compte que les cllules expressen diversos milers de protenes diferents i cadascuna d'elles pot experimentar nombroses modificacions en resposta a microambients diferents. 

Els termes protemica i proteoma s'han derivat per analogia amb genmica i genoma, respectivament.

Conceptes relacionats,
 Genoma i Genmica ;
 Metaboloma i Metabolmica;
 Glicosoma i Glicosmica;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2335" title="Pronom feble" nonfiltered="1461" processed="1441" dbindex="1463">
Els pronoms febles sn aquells pronoms que es fan servir per a denotar la mateixa idea que un nom o una expressi que s'ha dit abans. Tots sn monosllabs, ja que altrament no podrien ser tons, puix que en catal noms poden ser tons els mots monosillbics. Que siguin tons o febles significa que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, s a dir, sempre s'hi han de situar immediatament al davant o al darrera, mai no van sols o acompanyant algun altre element de la frase. El conjunt format pel verb i el pronom o pronoms febles que el segueixen es pronuncia amb un nic accent tnic (el del verb); en canvi, el pronom o pronoms febles que precedeixen el verb es pronuncien formant bloc amb el mot que tenen al davant o b amb el verb. Sigui com sigui, els cltics, excepte en les variants dialectals del mallorqu i del rossellons, no tenen mai accent: per aix diem, doncs, que sn febles o tons.

Els pronoms febles de la llengua catalana sn els segents:

em;
et;
es;
el;
la;
els;
les;

en;
ho;
li;
hi;
ens;
us;
 

Formes dels pronoms.
La majoria d'aquests pronoms febles poden presentar fins a quatre formes diferents, segons la posici en relaci al verb i la manera com s'hi enllacen. Aquestes formes s'anomenen aix:
forma plena: la consonant va seguida de la vocal.
forma reforada: la vocal va seguida de la consonant o consonants.
forma elidida: noms la consonant seguida de l'apstrof.
forma reduda: noms l'apstrof seguit de la consonants o consonants.



Funcions sintctiques i pronoms.
L's de cada pronom feble ve determinat per la funci sintctica que fa l'element substitut. A ms, segons la posici del pronom respecte al verb es fa servir una forma o una altra de l'apartat anterior (plena, elidida, etc.).
 
Els pronoms normalment van davant del verb (formes reforada i elidida) , excepte els imperatius, els infinitius i els gerundis on van darrera (formes plena i reduda).
Les perfrasis poden portar els pronoms o tots davant o tots darrera (mai davant i darrera alhora.).

A continuaci hi ha una llista dels complements ms importants que s'utilitzen en la llengua catalana:

El complement directe;
Si s de la 1a o la 2a persona, es pot substituir per em, et, es, ens, us: et miro, ens abracem;
Si s una frase, aix, all, res o similars se substitueix per ho: vull aix = ho vull, ha dit que vinguis = ho ha dit;
Si porta article determinat o demostratiu, es pot substituir per: el, la, els, les: pentino el nen = el pentino, rento les pomes = les rento;
Si porta un quantitatiu, es mant el quantitatiu i se substitueix per en: tinc dues llibretes = en tinc dues, no veig cap taxi = no en veig cap;
Si no porta cap determinant, tamb se substitueix per en: prendr ram = en prendr;

El complement indirecte;
Si s de la 1a o la 2a persona, s'usen els mateixos pronoms que per al complement directe: em fas un pet?;
Si s singular, se substitueix per li: li fa un pet;
Si s plural, se substitueix per els: els vam fer un pet;
Per si s singular i ja apareix algun dels pronoms el, la, els, les, llavors se substitueix per hi, que a ms canvia de posici al darrere: l'hi farem dem, la hi farem dem, els hi farem dem, les hi farem dem, excepte en valenci.

En valenci, les combinacions de li + el/la/els/les es conserven i el li es mant al davant: li'l farem dem, li la farem dem, li'ls farem dem, li les farem dem.

D'altra banda, en catal central, sn habituals en el llenguatge parlat algunes simplificacions de les combinacions anteriors, per que no sn acceptades per la normativa de la llengua escrita:
li + la passa a l'hi en comptes de la forma normativa la hi;
li + els/les passen a els hi ;
els + el/la i els + els/les passen tots a els hi ;
A ms:
li + ho passa simplement a li en comptes de la forma normativa li ho;
li + en passa a n'hi en comptes de la forma normativa li'n;

L'atribut;
Si porta un article o un demostratiu, es pot substituir per: el, la, els, les: s el metge del poble = l's;
En la resta de casos, se substitueix per ho, excepte quan hi ha mfasi: ho sembla;
Colloquialment, els qualificatius amb mfasi tamb poden ser substituts per en:qu n's, de ruc;

El predicatiu;
Normalment se substitueix per hi: la presidenta parlava neguitosa = la presidenta hi parlava;
Els verbs reflexius del tipus fer-se, dir-se, nomenar-se se substitueixen per en: el general va nomenar-se emperador = el general va nomenar-se'n;

Complement circumstancial i preposicional;
Com a norma general, si porta la preposici de se substitueix per en: vinc de Pars = en vinc. Ara b, hi ha excepcions com ara anar d'excursi = anar-hi. s a dir, en el cas dels complements circumstancials de lloc, el pronom feble en s'utilitza quan la preposici de indica procedncia.
El CC de manera, encara que porti la preposici de, sempre se substitueix per hi: vaig de qualsevol manera = hi vaig;
Si porta altres preposicions, se substitueix per hi: penso en tu = hi penso, vaig amb bicicleta = hi vaig, vs a casa = vs-hi;

Pgines que s'hi relacionen.
Combinaci de dos pronoms febles;

 Enllaos externs .
 Gramtica dels pronoms febles i recomanacions segons la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2340" title="Pr" nonfiltered="1462" processed="1442" dbindex="1464">

 Qumica: abreviatura de praseodimi;
 Muntanyisme: abreviatura de Sender de Petit Recorregut.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2341" title="Pm" nonfiltered="1463" processed="1443" dbindex="1465">

Qumica: Pm s el smbol de l'element qumic prometi.
Unitats de mesura: pm s el smbol del picmetre (10-12 metres).
pm s l'abrevaici del terme llat post meridiem, (desprs del migdia). S'usa en alguns pasos per definir les hores del dia. El terme oposat s am (hora), vegeu pm (hora).
Poltica: PM s l'abreviatura de Progrs  Municipal;
Internet: .pm s el domini territorial de primer nivell de Saint-Pierre i Miquelon;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2343" title="Pa" nonfiltered="1464" processed="1444" dbindex="1466">



El pa s un aliment bsic en la gastronomia occidental, elaborat amb farina, generalment de blat, llevat o massa mare i aigua. A vegades s'hi afegeix d'altres productes per a conferir-li determinades qualitats.

Tamb s'elabora amb altres farines (sgol, ordi, blat de moro, arrs, patates  i soia), per perqu el pa pugi (o sigui, augmenti de volum i es faci esponjs retenint els gasos produts pel llevat), cal que la pasta tingui l'elasticitat que li confereix el gluten, que s una protena que es troba al blat i tamb en els altres cereals, per en quantitats molt ms petites. Per aix, els pans d'altres cereals se solen amb una tercera part o ms de farina de blat. En altre cas, s'obt un producte que no puja, com les tortas de blat de moro que es fan en molts pasos americans.

Tipus de pa.

Baguet: pa d'origen francs en forma de barra llarga i estreta, d'entre aproximadament 60 i 70 centmetres de longitud, amb els extrems arrodonits i solcat amb set o vuit grenys.
Biscota: pa elaborat principalment amb farina, malt, sucre, greixos animals i vegetals i un substitutiu de la llet en pols, cuit en motlles amb tapa, tallat a llesques, torrat i envasat. ;
Brtzel: pa empolsat amb sal i com, que t forma de lla.
Fogassa: pa bast de forma plana i rodona. ;
Llonguet: panet de forma oblonga, amb un solc tot al llarg de la part superior, que s'elabora amb una pasta fina, elstica i atapeda, fruit d'un reps llarg i una fermentaci ms curta, i que es cou sense vapor en forns de solera. ;
Pa angls o pa de motlle: pa de llarga conservaci, de secci quadrada i crosta molt fina i tova, que incorpora, a ms dels ingredients bsics, sucre, llet en pols i srum lacti, i que es cou en motlles metllics.
Pa zim: pa fet sense llevat. ;
Pa blanc, pa bell o pa de la blanqueta: pa que s'elabora amb la farina de blat neta de seg.
Pa bregat, pa candial, pa de molla dura o pa espanyol: pa  de molla atapeda que se elabora amb poca quantitat d'aigua i amb la pasta refinada. ;
Pa de barra: pa de forma allargada, ms ample del mig que dels extrems, que acaben en punta. ;
Pa de cantells, pa de cantons, pa de crostons o pa de tres corns: pa de pags amb la part superior de forma triangular i amb un crost a cada angle.
Pa de cereals: pa, sovint en forma de barreta o de pa de motlle, que s'elabora amb una barreja de farina de blat i farina de sgol a la qual s'afegeixen grans cuits o precuits d'altres cereals, generalment llinosa, ordi, seg, ssam i llavors de gira-sol.
Pa de flama o pa de molla tova: pa de molla flonja que s'elabora amb fora quantitat d'aigua i amb la pasta sense refinar. s el pa consumit tradicionalment a Catalunya.
Pa de gluten: pa que s'elabora amb farina de blat i gluten de blat afegit en quantitats variables. ;
Pa de granyons: pa elaborat amb farina integral a la qual s'afegeixen grans de blat cuits.
Pa de mquina: pa elaborat mecnicament i de molla generalment atapeda.
Pa de nous pa amb nou trinxades en el seu interior;
Pa de pags: pa de forma rodona, crosta gruixuda i greny accentuat, amb aroma, gust i color caracterstics fruit d'un procs de reps i de fermentaci llargs, que s'elabora a m i es cou en forns de solera. ;
Pa de rgim: pa al qual s'afegeix, amb finalitats teraputiques, algun nou component, o b n'elimina algun dels que hi sn habituals.
Pa de Sant Jordi: pa farcit amb sobrassada formant les quatre barres.
Pa de seg: pa elaborat amb farina a la qual s'afegeix durant la pastada una quantitat mnima d'aproximadament 200 grams de seg per cada quilogram de farina.
Pa de sgol: pa de color fosc, molla atapeda i gust cid, elaborat amb farina de sgol barrejada amb una proporci de farina de blat que sol oscillar entre el 30 i el 50% del total.
Pa de Viena: pa de crosta fina i tova, generalment en forma de panet o barreta, que incorpora als ingredients bsics llet en pols, mantega, sucre i farina o extracte de malt.
Pa d'espcies: pa fet amb farina de sgol, mel i espcies, emprat com a vehicle medicaments. ;
Pa dextrinat: pa que ha  estat sotms a una torrefacci molt lenta i que ha quedat totalment deshidratat.
Pa integral, pa mor o pa negre: pa que s'elabora amb la farina que  s'obt de moldre el blat sense separar-ne cap part. ;
Pa rod;
Pa sense sal: pa elaborat sense sal.
Panet: pa petit, de forma rodona o allargada, que se sol menjar individualment.
Xapata: pa d'origen itali, de forma aplanada i rectangular, amb la crosta gruixuda i la molla una mica fosca i molt alveolada, que s'elabora amb una pasta tova en la qual se sol barrejar farina de blat, farina de sgol i farina o extracte de malt.

Pa de rony o pa petit;
Vegeu tamb.
 Histria del pa;
 Flequer.
 Migues;

Referncies.

 Vocabulari relatiu al pa ;
 Terminologia del TERMCAT relativa al pa ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2346" title="President de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="1465" processed="1445" dbindex="1467">

El President de la Generalitat de Catalunya s una de les tres institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix la configuraci de la Generalitat juntament amb el Parlament i el Consell Executiu de Catalunya o Govern. 

 El President de la Generalitat a l'actualitat .
El President de la Generalitat s elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya. Concentra dos tipus de funcions: representatives i governatives. 

 Funcions representatives.
El president de la Generalitat t la ms alta representaci de la Generalitat de Catalunya i l'ordinria de l'Estat espanyol a Catalunya. Li correspon, tamb, mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de les comunitats autnomes, convocar les eleccions al Parlament de Catalunya i nomenar els alts crrecs que les lleis determinin. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.

Funcions governatives.
El president forma part del Govern de Catalunya i s qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'acci de govern. En aquest sentit, nomena els consellers, convoca i presideix les reunions del Govern i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin. Tamb pot demanar que el Parlament es reuneixi en sessi extraordinria i, arribat el cas, ha de dissoldre'l o sollicitar que s'hi celebri un debat general.

El president de la Generalitat tamb ha de coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboraci de normes de carcter general, convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar la informaci que el Parlament solliciti al Govern.

La presidncia en la Generalitat medieval.
La presidncia de la Generalitat corresponia als diputats que, per ra del seu rang, tingueren preeminncia protocollria per damunt dels altres diputats, fet que amb freqncia els dugu a presidir els actes i a encapalar els documents de la Diputaci del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del "Bra Eclesistic", a excepci del cas de Joan I d'Empries  diputat del "Bra Militar" , sobre el qual recaigu la preeminncia pel fet de pertnyer a la famlia reial. 

Llista de presidents de la Generalitat de Catalunya.
Els diputats que foren escollits ms d'una vegada apareixen distingits tipogrficament en cursiva el segon cop i noms han estat comptats una vegada entre els 128 presidents de la Generalitat.
Com que, inicialment, el nombre de diputats no fou estable i n'hi hagu diversos per bra, ha estat destacat aquell diputat que detenia un crrec eclesistic superior: aquest s el cas de Berenguer de Crulles, un dels quatre membres del "Bra Eclesistic" escollits a la Cort del 1359. A partir de les Corts de Monts iniciades el 1362, a ms, el diputat del Bra Eclesistic considerat preeminent pass a residir a Barcelona.

El perode de regncia de 1367-1375, fruit de la resoluci de les Corts de Vilafranca (1367) de suspendre els diputats residents a Barcelona, no ha estat tingut en compte en la present relaci. Tampoc no ha estat considerada la diputaci que Joan II fu nomenar l'any 1470, a Lleida, en la fase final de la guerra civil catalana, i que actua de manera parallela a la Diputaci escollida pel procediment establert pels braos.

Pel que fa a l'poca contempornia, no han estat recollits els personatges imposats al capdavant de la Generalitat pel Govern espanyol durant la suspensi de l'Estatut de 1932 i l'empresonament del president Llus Companys (1934-1936). D'altra banda, no s'han especificat els mandats d'aquells presidents que en van tenir diversos, ats que sempre foren correlatius.




Vegeu tamb.

Histria de Catalunya;
Histria del Dret catal;
Constitucions catalanes;
Diputaci del General;
Generalitat de Catalunya;
Mancomunitat de Catalunya;

Enllaos externs.
Web del President de la Generalitat;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2347" title="Podarcis lilfordi lilfordi" nonfiltered="1466" processed="1446" dbindex="1468">

Podarcis lilfordi lilfordi s una subespcie melnica de la sargantana gimnsia que habita a l'illa de l'Aire, front a la costa Sud-Est de Menorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2348" title="Podarcis lilfordi porrosicola" nonfiltered="1467" processed="1447" dbindex="1469">

Podarcis lilfordi porrosicola s una subespcie de la sargantana gimnsia que habita a l'illa dels Porros, a l'extrem Nord de Menorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2349" title="Podarcis lilfordi codrellensis" nonfiltered="1468" processed="1448" dbindex="1470">

La Podarcis lilfordi codrellensis s una subespcie de la sargantana gimnsia que habita a l'illot de Binicodrell, front a la costa Sud de Menorca.

 Estat de conservaci: .
Est protegida pel Reial Decret 439/1990, per la Directiva Hbitat i pel Conveni de Berna. La mida de la poblaci s fora gran. El seu hbitat no pateix amenaces, per s molt petit. la poblaci s molt reguda, amb molt pocs exemplars.

 Consideracions sistemtiques/taxonmiques: .
Subespcie sense dubtes corolgics o taxonmics pendents

 Descripci: .
Mida petita, amb el cap relativament estret, i potes molt llargues. Elevat nombre d'escates ventrals. Part posterior fosca brunenca (Prez-Mellado i Salvador, 1988).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2350" title="Podarcis lilfordi rodriquezi" nonfiltered="1469" processed="1449" dbindex="1471">

Podarcis lilfordi rodriquezi s una subespcie de la sargantana gimnsia que habita a l'illa del Rei, dins el Port de Ma, a la costa Est de Menorca.

Segons altres fonts, habitava a l'Illa de les rates, un illot de Menorca i que s'exting en desaparixer aquest illot a causa de la construcci del Port de Ma.

 Vegeu tamb .
 Llista d'animals extingits d'Europa;

 Referncies .
 David Day, 1981, The Doomsday Book of Animals, Ebury Press, London.
 http://www.vertebradosibericos.org/reptiles/identificacion/podlilid.html;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2351" title="Podarcis lilfordi balearica" nonfiltered="1470" processed="1450" dbindex="1472">

La Podarcis lilfordi balearica s una subespcie de la sargantana gimnsia que habita a l'illa del Rei, dins el Port de Ma, a la costa Est de Menorca. s abundant a l'illa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2352" title="Podarcis lilfordi addayae" nonfiltered="1471" processed="1451" dbindex="1473">

La Podarcis lilfordi addayae s una subespcie de la sargantana gimnsia que habita a les illes d'Addaia, dins el Port d'Addaia, a la costa Nord de Menorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2353" title="Podarcis lilfordi fenni" nonfiltered="1472" processed="1452" dbindex="1474">

Podarcis lilfordi fenni s una subespcie de la sargantana gimnsia que habita a l'illot de Sanitja, a l'extrem Nord de Menorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2354" title="Podarcis lilfordi brauni" nonfiltered="1473" processed="1453" dbindex="1475">

La Podarcis lilfordi brauni s una varietat verd-blavosa de la sargantana gimnsia que habita a l'illa d'en Colom, front a la costa Nord-Est de Menorca. s de talla mitjana, dors oliva], blau en mascles vells, amb ratlles negres; cua verd malaquita; membres amb taques clares; ventre gris clar metllic; alt nombre d'escates (Mayol, 1985).


 Estat de conservaci .
Est protegida pel Reial Decret 439/1990, per la Directiva Hbitat i pel Conveni de Berna. La mida de la poblaci s fora gran. El seu hbitat no pateix amenaces, fora dels mesos d'estiu on la freqentaci elevada d'embarcacions recreatives i desembarcaments no tutelats d'exploraci de l'illa pels turistes pot passar factura.


 Taxonomia .
s una sargantana sobre la qual encara es tenen dubtes taxonmics: Blanco i Gonzlez (1992) no consideren a aquesta subespcie.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2355" title="Podarcis lilfordi carbonerae" nonfiltered="1474" processed="1454" dbindex="1476">

Podarcis lilfordi carbonerae s una subespcie de la sargantana gimnsia que habita a l'illa des Carb de la costa Nord de Menorca. s un illot situat a l'entrada del Port d Addaia, al nord-est de Punta de Mongofre i al sud-oest de l'illa Addaia Gran. En realitat, s una parella d'illots molt propers, el ms petit dels quals s es Carbonet i el de majors dimensions es Carb. La profunditat mxima que separa els illots de la costa s d'uns dos metres, el qu
indica un recent allament. La superfcie amb vegetaci des Carb no supera els 2000 m2. En un informe elaborat per la
Direcci General d Ordenaci del Territori i Medi Ambient de la Conselleria d Obres Pbliques i Ordenaci del Territori del Govern
Balear sobre els illots costaners de les Balears apareix una descripci des Carb i de l'illot adjacent i fragmentat en dos, als que es denomina genricament com Llosa de Na Macaret o Illes des Carb. En dit informe no es fa esment de l'existncia de Podarcis lilfordi!

s de mida mitjana; coloraci marronosa (a diferncia de les de la vena illa d'Addaia Gran). La regi ventral es gris uniforme
o gris barrejat amb tons salmonats, tant en mascles com en femelles. Aix mateix, la zona gular s majoritriament grisa, pigallada
amb taques negrenques irregulars i, en molts casos, amb tons rosats o ferruginosos. Coll ms ample que el cap. Elevat nombre d'escates dorsals, gulars, collars, i ventrals.

 Estat de conservaci .
Est protegida pel Reial Decret 439/1990, per la Directiva Hbitat i pel Conveni de Berna. Malgrat aix, s una espcie que es troba en situaci de perill d'extinci: viu en un hbitat molt redut i molt hostil (tot i la protecci d'Addaia Gran, la seva baixa alada la fa molt vulnerable als temporals de tramuntana que poden acabar definitivament amb la poblaci) i tot i la protecci genrica que gaudeix el desconeixement del seu hbitat per part dels organismes competents locals la fa totalment vulnerable al furtivisme dels colleccionistes cientfics (que s saben on trobar-la). 


 Consideracions sistemtiques/taxonmiques .
Exemplars tpics etiquetats per Prez-Mellado i Salvador (1988) com de l'illa Carbonera (Menorca) topnim de localitzaci incerta fins que en l'any 2002 s'ha descobert que corresponien de la poblaci de sargantanes que hi ha a l'illa des Carb. Una publicaci recent explica aquest redescobriment.

Valentn Prez Mellado, Gloria Cortzar, Claudia Corti, Anna Perera. Redescubrimiento de una poblacin de Lagartija balear "Podarcis lilfordi" (Squamata, Lacertidae) en Menorca (Islas Baleares. Bollet de la Societat d'Histria Natural de les Balears, ISSN 0212-260X, N. 45, 2002 , pags. 45-50;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2356" title="Podarcis lilfordi sargantanae" nonfiltered="1475" processed="1455" dbindex="1477">

La Podarcis lilfordi sargantanae s una subespcie de la sargantana gimnsia que habita a l'illa Sargantana i Ravells, a les illes Bledes, i a l'illa d'en Tusqueta, totes front a la costa Nord de Menorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2357" title="Parsec" nonfiltered="1476" processed="1456" dbindex="1478">
El parsec (abreviat pc) s una unitat de longitud usada en astronomia.  Significa "parallaxi d'un arc de segon". Es basa en el mtode de la parallaxi trigonomtrica, el mtode ms antic i estndard de determinar les distncies estellars. L'angle que tendeix una estrella al radi mig de l'rbita terrestre (al voltant del Sol) s'anomena parallaxi. El parsec es defineix com la distncia de la Terra a un estel que t una parallaxi d'1 segon d'arc. Alternativament, el parsec s la distncia a la que 2 objectes, separats per 1 unitat astronmica, semblen estar separats per un angle d'1 segon d'arc. Llavors 3606060/2  AU = ~2,0626480625105 AU =~ 3,085 677 580 666 311016m=~ 3,26 anys-llum. 

Per raons histriques, els astrnoms normalment expressen distancies a objectes astronmics en unitats de parsecs, en lloc d'anys-llum. Les primeres mesures directes d'un objecte a distncies interestellars (de l'estel 61 Cygni, per Friedrich Wilhelm Bessel el 1838) es van fer per trigonometria usant l'amplada de l'rbita terrestre com a base. El parsec es dedueix naturalment d'aquest mtode. 

No existeix cap estrella amb una parallaxi d'1 segon d'arc. Quant ms gran sigui la parallaxi d'un estel ms proper s a la Terra, i, per tant, menor s la seva distncia en parsecs. Aix, l'estel ms proper a la Terra tindr la parallaxi ms gran. Aquest estel s Prxima Centauri, amb una parallaxi de 0,762 segons d'arc, a una distncia aproximada de 4,28 anys-llum, o 1,3 parsecs, de distncia. 

La mesura de distncies de cossos celestials de la Terra en parsecs s un aspecte clau de l'astronomia.

Degut a l'escala extremadament petita de les parallaxis, els mtodes terrestres de (mesurant sobre la Terra) donen mesures fiables de distncies estellars de no ms de 325 anys-llum, o aproximadament 100 parsecs, que correspon a les parallaxis superiors a 1/100 de 1 segon, o 10 millisegons d'arc.

Entre 1989 i 1993, el satllit Hipparcos, llanat per l'Agncia Espacial Europea (ESA) el 1989, va mesurar les parallaxis d'aproximadament 100.000 estels, amb una precisi aproximada de 0,97 millisegons d'arc, i va obtenir mesures acurades per a distncies estellars d'aproximadament 1000 parsecs. 

El satllit GAIA de l'ESA, amb llanament previst a mitjans del 2012, tindr una precisi suficient per a mesurar distncies estellars amb un 10% de precisi cap al cor de la Galxia (aproximadament a 8 kpc de distncia en la direcci de la constellaci de Sagitari). 

 Clcul del valor d'un parsec .


A l'esquema del costat (a escala molt reduda i sense respectar els valors angulars), S s el Sol, T la Terra i P un objecte situat a un parsec del Sol: per definici, l'angle  s igual a un segon d'arc (1") i la distncia  val una unitat astronmica (1 UA). Amb les regles de la trigonometria s possible de calcular :

;

com que una unitat astronmica mesura exactament 1,495 978 706 91 x 1011 m, tenim que:


;



 Equivalncies .




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2359" title="Tractat de Pars (1763)" nonfiltered="1477" processed="1457" dbindex="1479">
La Pau de Pars va ser signada el 10 de febrer de 1763, a Pars. Va posar fi a la Guerra dels Set Anys (1756-1763), que va tenir un final desastrs per a Frana. Aliada amb ustria, Rssia, Saxnia, i ms tard amb Sucia i Espanya, contra Prssia i Anglaterra, va perdre extensos territoris, principalment a Amrica, per tamb Menorca entre ells.

Antecedents a la signatura de la Pau de Pars.

Al llarg del segle XVIII, la poltica traada per Anglaterra, que es proposava aconseguir una lluita implacable contra Frana fins a esclafar la seva marina i provocar la prdua de les seves colnies, se suspenen alguns anys amb l'efmer Tractat d'Aquisgr, el 1748. Menorca era anglesa des de l'any 1708, vivint una certa prosperitat. Els francesos aprofitaren la treva per a desenvolupar la riquesa interior del pas, fer prosperar les colnies de les Antilles i el Canad i, principalment, per a reformar i reorganitzar la marina.

Els problemes entre les colnies angleses i franceses continuava, i tamb cal recordar que Frana patia el constant atac dels nombrosos velers corsaris que estaven protegits per la Corona Britnica. Noms en alguns mesos, el 1755, els pirates van apressar 6000 mariners francesos i 300 vaixells mercants.

El 18 de maig de 1756, desprs de molts mesos de combats intermitents a Amrica, Frana i Anglaterra trencaven la vulnerable pau europea i comenava la Guerra dels Set Anys. Aquest dia el mariscal duc de Richelieu envaa la illa de Menorca, possessi britnica des de feia 44 anys. Frana declarava oficialment la guerra a Anglaterra el 16 de juny de 1756.

Refugiat en el convenciment de la superioritat martima d'Anglaterra, el cap del gabinet parlamentari angls, Newcastle, va perdre el sentit exacte de la situaci i no va protegir les possessions mediterrnies. Va donar per fet que una flota de dotze velers, armada febrilment a Tol, es dirigiria a l'Atlntic. Aquesta suposici era incomprensible, doncs el cnsol angls a Gnova, Birtles, va enviar el febrer un informe comunicant als seus superiors que aquesta fora, destinada a atacar Menorca, estaria llesta a la primavera.

Es tractava d'assaltar l'illa de Menorca mitjanant un cop de m, abans que Anglaterra pogus organitzar la seva defensa i reunir la seva flota del Mediterrani. L'xit de tal
empresa podria beneficiar l'aliana amb Espanya i perjudicar els interessos d'Anglaterra.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2362" title="Pregria salat" nonfiltered="1478" processed="1458" dbindex="1480">


El salat s la pregria o oraci ritual de la religi islmica, i constitueix el segon dels cinc pilars de l'islam.

En principi es feia tres vegades al dia, per es va augmentar a cinc, a unes hores fixes determinades per la posici del sol: a l'aurora, al migdia, a mitja tarda, desprs de la caiguda del sol i a la matinada.

Les hores de pregria s'anuncien de forma pblica per un muetz des del minaret de la mesquita.

La pregria es pot fer a qualsevol lloc que no sigui impur, que se sacralitza simblicament amb el traat d'una lnia, normalment amb una catifa.

Durant l'oraci el que resa ha d'estar orientat cap a la Meca.

Desprs de la neteja ritual, anomenada ablucions, el musulm realitza un seguit de moviments corporals i recita diverses oracions.

Els moviments corporals sn un conjunt de quatre postures: drets, inclinats, postrats i asseguts. Aquestes postures es porten a terme en un cicle regular que cada musulm aprn des de nen. 

L'oraci acaba cada vegada de la mateixa manera. Tornant-se a la dreta i a l'esquerra, cada fidel desitja a la persona que est al seu costat, pau i la benedicci de Du. Aquesta s una manera per la qual els musulmans afirmen que tots sn membres d'una mateixa comunitat, i que comparteixen la mateixa fe en un sol Du.

L'oraci preferida s coneguda com al-fatiha, i consisteix a recitar els primers versicles de l'Alcor: 

En nom de Du, el Compassiu, el Misericordis.;
Alabat sigui Du, Senyor dels Mns. ;
El molt Misericordis, el Compassiu. ;
El rei del dia del judici! ;
A tu noms et servim i a tu noms implorem ajuda!;
Guiats pel cam recte. ;
Via d'aquells en qui Tu et complaus. ;
I no dels que sn objecte de la teva clera ;
i s'han apartat del cam (Alc. 1, 1-7). ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2363" title="Pirineus" nonfiltered="1479" processed="1459" dbindex="1481">



Els Pirineus (o el Pirineu) sn un conjunt de serres (s a dir, una serralada) situades al nord de la pennsula Ibrica. S'estn des del Mar Mediterrani (Cap de Creus) a l'est, fins al mar Cantbric (golf de Biscaia) a l'oest; al sud hi t la depressi de l'Ebre, i al nord la de la Garona. 

Territorialment, ocupa la zona nord de Catalunya, l'Arag, Navarra i Euskadi i la zona sud del Pas Basc francs i de l'Occitnia francesa (Bearn, la Gascunya, i Llenguadoc); l'oest i sud de la Catalunya Nord; i la totalitat d'Andorra. La frontera entre Frana i Espanya tamb ressegueix aproximadament els Pirineus; el Pas Basc i Catalunya, als extrems oest i est respectivament, es troben a cavall de la serralada.

Tenen una llargada d'uns 425 km i una amplada que generalment no supera els 100 km, amb una superfcie total de 19.000km.



Etimologia.
Existeixen moltes etimologies possibles per al nom d'aquestes muntanyes: 

 El terme "Pirineus" ve d'un personatge de la mitologia grega, Pirena (grec antic). Heracles hi construeix una tomba per a Pirena donant-hi nom aix a la serralada. El mot "Pirineus" era ja conegut en grec antic: el terme grec antic (Pir naa) apareix a casa Plutarc.

 Una altra etimologia deriva "Pirineus" de piren, mot celtiber que significava "muntanya". Aquest podria ser el motiu de l's singular i plural de la paraula: catal els Pirineus / el Pirineu, castell los Pirineos / el Pirineo, occit eths / los Pirenus (per: aragons os Perins i basc Pirinioak noms en plural).  El perqu de la presncia de la "y grega" en francs s que, a canvi amb d'altres llengues romniques on el pas pel llat l'ha bescanviat per una "i llatina", pyrnes ha vingut directament del grec Pyrenaeus.

 Pirineu tanmateix podria provenir de poranaia, de pora (enorme) i naga (muntanya), un mot procedent del llgur antic, llengua del poble que habitava al nord del masss abans dels Celtes.

 Un text de Diodor de Siclia (segle I aC) comenta que, antany, els Pirineus eren coberts de forests que fren incendiades pels pastors. La terra mateixa hauria cremat   aix donant-hi el nom Pirineu del grec antic grec antic pr, o foc.

Segons un altre teoria per, s un topnim ancestral ber o basc. En aquesta llenguas la serralada es diu Ilene os ("munts de la lluna") puix que "Ilene"" significa la lluna.

Subdivisions.
Malgrat la seua unitat com a masss, a sovint hom troba convenient dividir la serralada en zones diferenciades segons el context. Aix doncs podem parlar dels dos vessants com a pirineu francs i pirineu espanyol; o per territori, del pirineu catal, occit, aragons i basc; o incls per regi, departament, o provncia: pirineu d'Aude, pirineu de Girona, pirineu de Navarra. Per altra banda podem parlar en termes d'alada: de lAlt i Baix Pirineu, i del Prepirineu (les serres ms baixes al voltant del masss mateix), o ms arbitrriament del pirineu oriental, pirineu central i pirineu occidental. Finalment podem distingir entre les zones climtiques del pirineu atlntic i el pirineu mediterrani.

Geografia.


En geografia fsica, els Pirineus formen una serralada d'aspecte rectilinear, bastant estret, d'una llargada total de 430 quilomtres des del Cap de Creus, al Mediterrani, fins al Golf de Gascunya, a l'Atlntic. La delimitati occidental es difcil de fixar amb exactitud perqu els Pirineus es fonen progressivament amb el conjunt de les muntanyes basques entre laba i Biscaia que enllacen a l'oest amb les Muntanyes Cantbriques, el qual crea un eix pirinenc-cantbric de 1.000 km). La definici geogrfica ms senzilla, i la ms popularment acceptada, s la que fa referncia al seu carcter "stmic" : una serralada entre la Mediterrnia i el Golf de Gascunya, que separa la pennsula Ibrica de la resta del continent europeu. 

Les valls pirinenques s'orienten tpicament de nord a sud, llevat dels extrems martims i d'alguna vall notable com ara la d'Ordesa, la de la Cerdanya i la de l'Arag. A explica l'escassa accessibilitat entre les distintes valls (els eixos Jaca-Pamplona i Puigcerd-la Seu d'Urgell sn dues excepcions). A ms, els cims ms alts es barregen sense cap depressi important que els separe, fet que explica perqu hi ha tan pocs llocs de pas practicables entre els dos vessants. 

La frontera entre Frana i Espanya segueix aproximadament la lnia dels cims ms elevats com a regla, amb la notable excepci de la vall d'Aran, que depn de l'estat espanyol per se situa al vessant septentrional. Una altra "anomalia" s la gran plana de la Cerdanya, que es troba al vessant meridional per tanmateix s dividida entre els dos estats (vegeu: Tractat dels Pirineus). Per tal de fixar una amplria aproximada del masss, hom pot dir que el prepirineu i peu de muntanya pirinenca es dissolen a les conques de l'Ebre al sud i del Garona i l'Aude al nord.

Geologia.

El Pirineu s un masss herzini (de l'era primria) prcticament arrasat durant el Mesozoic (era secundria) i reelevat durant el terciari (orognia), com a part del gran aplegament alpino-himalaienc.

Al Pirineu axial s'hi troben materials cristallins de l'era primria (granits i roca metamrfica), mentre que el Prepirineu est format per materials sedimentaris de les eres secundria i terciria (roca calcria, conglomerats, argiles, margues, gresos).

Les caracterstiques geolgiques ms acusades hi sn la dissimetria dels vessants al sentit transversal, s a dir que el seu desnivell s molt ms pronunciat al costat nord que al sud, i la dissimetria al sentit longitudinal: baixa suaument fins al Cantbric i de forma ms abrupta cap al Mediterrani.

Des del punt de vista estructural els Pirineus es diferencien clarament dels Alps ja que mentre al segon s'hi fa un  paper decisiu els mantells de corriment, els Pirineus poden classificar-se en conjunt com una serralada de plegament autcton.

Els sediments de la gnesi dels Pirineus es dipositaren a les conques litorals durant el Paleozoic (era primria) i del Mesozoic (era secundria). Llavors, al Cretaci inferior (150 - 100 Ma), sota l'efecte d'una obertura ocenica, el golf de Gascunya es va desplegar en vano, aixafant Iberia contra el continent europeu i prenent grans capes d'aquests sediments en cargol: la pressi i l'aixecament de l'escora terrestre van afectar primer la part oriental per estendre's progressivament a tota la cadena, una sobrerecci i deformaci que culmin a l'Eoc, al principi del Cenozoic (era terciria).

La part oriental dels Pirineus s constituda majorment per roques crostals (granits i gneis), mentre a la part occidental els pics de granit sn flanquejats de capes calcries. El carcter masss i poc esquinat de la serralada s conseqncia d'aquesta preponderncia de roques crostals, que dificulta l'erosi i la creaci de glaceres.

Principals cims.








El punt culminant dels Pirineus s el pic d'Aneto amb 3.404 metres, situat entre la Ribagora i la vall d'Aran. s al pirineu central que trobem gaireb tots els cims superiors a 3.000 metres, a la regi francesa de Migdia-Pirineus i a la comunitat autnoma espanyola d'Arag: hi ha un total de 129 muntanyes principals i 83 secundries per damunt del llist mtic dels tres mil metres, repartides per onze zones (vegeu l'inventari complet dels cims de ms de 3.000 metres a llista UIAA dels 3.000 pirinencs). 

Cal esmentar que aquest lmit simblic que divideix les muntanyes en grans (ms de tres mil metres) i mitjanes (menor de tres mil) s un invent del segle XIX quan la Revoluci Francesa institucionalitz el sistema mtric (abans es comptava en toise a Frana). Aquest invent va crear una nova meta per al muntanyisme: escalar tots els "tres mil" (vegeu Pirineisme).

Alguns dels cims ms importants dels Pirineus sn:

L'Aneto (3.403,5 m), a la Ribagora, el ms alt de la serralada.
El pic de Pocets (3.375 m), a la Ribagora.
El Mont Perdut (3.348,2 m), a l'Arag.
El Vinhamala (3.298 m), a la Gascunya.
La Pica d'Estats (3.143,1 m), a cavall entre el Pallars Sobir i el  Pas de Foix, s la muntanya ms alta de Catalunya.;
El Comapedrosa (2.942 m), la mxima altitud d'Andorra.
El Carlit (2.921 m), a l'Alta Cerdanya.;
El Collarada (2.886 m), a l'Arag.
El Migdia d'Ossau (2.885 m).
El Migdia de Bigorra (2.877 m).
El Montardo (2.833,8 m), a la Vall d'Aran.;
El Canig (2.784 m), al Conflent, muntanya simblica de Catalunya.
Els dos cims dels Encantats (2.734,3 i 2.748,1 m), al Pallars Sobir.;
El Gran Gabizos (2.692 m).
El Pedraforca (2.506,1 m), al Bergued.;
El pic d'Anie, divisria entre Occitnia, Arag i el Pas Basc (2.504 m).
  
Tanmateix, algunes muntanyes senyeres del masss no assoleixen tanta altitud: la pica de Bugarachla, a la serra de Corbera (prepirineu nord), que marca la frontera de la Catalunya Nord i Occitnia, fa 1.230 m; i el pic de Larrun, muntanya mgica per als bascos, fa 905 m.

Vegeu l'inventari complet de cims i massissos a llista de cims i massissos dels Pirineus.

Principals valls.
El Pirineu no s una sola serra sin un conjunt de serres, enmig de les quals es troben valls fins i tot obertes i planes, com la Cerdanya. D'altres valls importants de la serralada sn:
 

La vall d'Errobi;
La vall de Baztan;
La vall de Roncesvalls;
La vall de Roncal;

La vall d'Asp;
La vall de Tena;
La vall d'Ordesa;
La vall d'Aigestortes;

La vall de Cinca;
La vall de Benasc;
La vall d'Arieja;
La vall d'Aran;

La vall de la Noguera Ribagorana;
La vall de la Noguera Pallaresa;
Les valls d'Andorra;
Les valls del Cad;

La vall de Bo;
La vall del Fluvi;
La vall de Tec;
La vall de l'Agl;


I per al transport internacional, s molt destacada:
La vall de l'Arag, histric eix ferroviari i actual eix de transports pesats per carretera a travs del tnel de Somport (vegeu Transport).

Per un inventari complet de les valls pirinenques, vegeu la llista de valls dels Pirineus.

 Rius, estanys i glaceres . 
Aquesta serralada s el bressol de rius importants. Mentre al nord el Garona neix a la vall d'Aran i esdev el riu principal de la depressi al nord de la serralada,  els rius del vessant sud del masss desemboquen majorment a l'Ebre, riu que crea la depressi homnima al sud dels Pirineus.



Vessant nord: 
Adur, Garona, Errobi, que desemboquen a l'oce Atlntic;
Tec, Tet, Arieja, Aude, Agl i Camini que desemboquen al mediterrani;

Vesssant sud:
Bidasoa, que desemboca al Cantbric ;
Arag, Gllego, Cinca, ssera Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorana, i Segre (tots tributaris de l'Ebre),  i Ter, Llobregat, Muga i Fluvi: desemboquen al mediterrani.

Avui en dia no hi queda cap glacera per davall dels 3.000 metres per si restes de la seua presncia entre el Canig i l'Adi. Els que sobreviuen a l'actualitat sn generalment circs: Balaitus, Vinhamala, Mont Perdut i Maladeta. La majoria dels estanys del Pirineu tenen glaceres com a origen. El Pirineu cont un conjunt important d'aquests estanys ("Estanh" o "Gorg" en occit, "Ibn" en aragons), que poden arribar als cent metres de profunditat. Alguns dels estanys ms destacables sn el de Sant Maurici, el dels Colomers (Vall d'Aran) i els que es troben al voltant de la Bollosa (Capcir).

 Paisatge pirinenc .

El paisatge pirinenc s tpic de l'alta i mitjana muntanya alpina, per hi trobem diferncies tamb: l'absncia de grans llacs, mentre els petits estanys s'agrupen en gran nombre; els pocs colls i la seua gran altitud; una gran quantitat de
gaves, torrents que cauen dels alts cims com a cascades, al vessant nord. Aquestes ltimes sn de les ms grans d'Europa, tret d'aquelles d'Escandinvia i la de Reichenbach als Alpes sussos. Cal comentar la freqncia dels penya-segats, anomenats circs: s el fons d'una vall situada per damunt d'un precipici, amb forma de semicercle escarpat. Exemples sn el circ de Gavarnia, el de Tromosa, el del Litor i el del Marcadau.

Al vessant sud, els canyons abunden, per exemple, el Cany d'Aisclo, a Ordesa. Ja a ambdues bandes trobem congosts de gran profunditat, com el Congost de Montrebei o les Gorges de Caran.

La cascada ms alta de la serralada, amb 422 metres, es troba al naixement del gave de Pau al nivell del circ de Gavarnia. Aquest forma part del masss del Mont Perdut al vessant nord, i fou registrat al 1997 com a patrimoni mundial de l'Unesco., .

Clima.
El clima dels Pirineus s de muntanya, amb unes precipitacions ms elevades i unes temperatures ms baixes que els territoris del voltant. Alhora fa de frontera climtica entre el clima atlntic o ocenic predominant al nord-oest i el clima mediterrani al sud-est (amb matisos continentals al sud).

S'hi dna una disminuci de les precipitacions d'oest a est i de nord a sud, essent les valls prepirinenques de l'oest de Catalunya les zones ms seques de la serralada (compareu, per exemple, els 636 mm/any d'Adrall amb els ms de 1.500 als Pirineus Atlntics). Al pirineu central la pluviometria es modera amb uns ndexs regulars (1.000 a 1.500 mm/any a mitjan muntanya, localment 2.000 mm als cims ms elevats del pirineu occidental) i l'amplitud trmica augmenta (als 1.200 m: 0 al gener, +14 al juliol). Just a l'extrem est la pluviositat torna a augmentar per la proximitat amb el Mediterrani, que si b de manera poc freqent, de vegades genera llevantades. La regi transfronterera situada entre el Canig i Olot s especialment propensa a rebre precipitacions intenses (1.000 a 1.500 mm/any), tot i que durant l'estiu la sequera hi s ben present.

La influncia ocenica del nord-oest, provinent del Golf de Gascunya, s intensa al Pas Basc, amb cmuls pluviomtrics de 1.500 a 2.500 mm/any i hiverns relativament suaus i estius frescs (mitjanes de +1 al gener i +13 al juliol a 1.200 m d'altitud). Aquesta influncia s'estn a les quatre cinquenes parts de la serralada al vessant nord (fins a l'Aude), i tanmateix penetra ben poc al vessant sud (no gaire ms lluny que les muntanyes de Navarra ms prximes a la cresta fronterera del masss). 

Al vessant sud el rgim de precipitacions s essencialment alimentat per les pertorbacions provinents del sud-oest d'origen atlntic, que pateixen una influncia continental durant la seua travessia per la pennsula i es reactiven al contacte del relleu pirinenc. Les precipitacions sn ms infreqents per sovint ms intenses que al vessant septentrional, la qual cosa explica l'elevat nombre d'hores de sol malgrat tenir registres pluviomtrics similars (1.000 a 1.500 mm/any), llevat del peu de muntanya rid (vora 500 mm/any). L'aire ocenic temperat s rebutjat per l'alta muntanya, on els hiverns sn relativament freds i els estius calorosos (a 1.200 m: 0 al gener, +15 al juliol). 

Fonts: "Situaciones atmosfricas en Espaa" (centre de publicacions, Direcci General de l'Institut Nacional de Meteorologia, Ministeri de Medi Ambient, Madrid 1993)- "La mto de la France" de Jacques Kessler i R. Chambraud (dades pluviomtriques i trmiques).

Flora.



La flora dels Pirineus es compon de vora 4.500 espcies, de les quals unes 160 sn  endmiques. Pel que fa als arbres, cal esmentar el pi (pinus uncinata) a gran altitud (nivell subalpin), faigs (Fagus sylvatica) i avets (Abies alba) a mitjan muntanya (nivell muntanyenc), llavors alzines i castanyers al peu de muntanya  (nivell tossalenc). L'agricultura s limitada a les valls als cereals i els arbres fruiters. 

La influncia mediterrnia fa que el pirineu oriental i sud, ms assolellat, t una composici florstic diferent de la resta de la serralada. L'orientaci d'oest - est de la serralada fa que un gran nombre d'espcies que eren presents al nord d'aquesta regi durant l'era terciria han desaparegut a causa del fred de la darrera gran glaciaci (mxim glaciar fa vora 20.000 anys): elles "migraren" cap a zones de ms baixa latitud, ms clements que l'alta muntanya pirinenca, que no podien travessar. Malgrat tot, algunes espcies han pogut subsistir a les valls ms protegides dels Pirineus, esdevenint aix endmiques de la zona.


El clima s el que ms decideix la flora del Pirineu. Al pirineu atlntic, s a dir el nord i l'extrem occidental, trobem prats verds alternant amb boscos d'alzina de fulla caduca a la vall i a peu de muntanya, i fagedes i pinars a mitjan muntanya. El lmit superior de la forest se situa entre els 2.000 i 2.500 m (pins), sent rellevats per landes subalpines (erica, rhododendron) llavors, sota de 2.500 a 3.000 m, als pedres, la neu i petits glaciars.

La mitjan muntanya del vessant sud, el ms sec, presenta una vegetaci tpicament mediterrnia: garriga, forests de faigs verts, pins negres, pins silvestres. Les valls ms altes destaquen prats verdulents, fagedes, avets i pins silvestres. A la part ms alta no hi hauria gaire diferncia amb la del vessant nord si no fos per la predominncia de terres calries que s'imposa al clima i abaixa el lmit vegetal.

Per fi, a l'extrem oriental les pluges torrencials del mediterrani, combinat amb sequera estival, donen lloc a grans fagedes.

Convindria destacar la selva d'Irati, considerat la fageda ms gran d'Europa i la massa boscosa ms gran dels Pirineus.

Fauna.


El Pirineu s un territori gran i variat climticament, el que fa que la fauna siga molt variada de zona en zona. En total existeixen 42 espcies de mamfers. Al Pas Basc, el Potok o cavall pirinenc hi s simblic. Mentrestant, a gran part del pirineu central, l's bru s l'animal ms associat, malgrat que en queden ben pocs. D'altres espcies tpiques, per no exclusives del Pirineu sn: el xoriguer gros, la marmota, el porc senglar, l'isard, el llop, el crvol, el linx, l'guila, el falc etc.

Algunes espcies endmiques ja s'han extingit, com la cabra pirinenca o ibex, extingida misteriosament entre el 1998 i el 2001. 

Entra les quasi 200 espcies d'animals que hi subsisteixen, algunes, com l's bru, no arriben als 20-25 exemplars. Caada gaireb fins l'extinci als anys 90, a partir del 1996 s'ha coment a reintroduir-ne amb ossos provinents d'Eslovnia. Ja podem observar la seua tmida presncia a la Vall d'Aran i Andorra..

Algunes espcies a la vora de la desaparici han reviscolat, com l'isard, que al principi del segle XIX era al llindar de l'extinci i que ara t 45.000 exemplars. N's tamb el cas del crvol, el cabirol i el porc senglar. 

Entre les aus, el rei indiscutible s el trencals. Extingit a quasi tota Europa, s al Pirineu on l'espcie t el seu darrer refugi, actualment en expansi i provedor d'exemplars per a la cria als Alps. S'estima que n'hi ha entre 500 i 600. D'altres ocells del Pirineu sn l'guila reial, abellaire, el mil reial o negre, el falc, el xoriguer gros, el mussol pirinenc o el rarssim mussol boreal, a ms del voltor, l'aufrany i, ms recent, el voltor negre. Tamb el gall fer, en clar perill d'extinci al vessant sud (4 mascles a Navarra, 75 a l'Arag i uns 450 a Catalunya) i en canvi molt conservat al nord (vora 3.500 mascles). A l'alta muntanya viu una de les joies pirenenques, la perdiu blanca, amb 700 parelles.

Fauna endmica dels Pirineus:

Vaca Pirinenca;
Llangardaix pirinenc;

Escur pirinenc;
Trit pirinenc;

Talp pirinenc;
Vaca bruna dels Pirineus;

Gos de Muntanya dels Pirineus;
Almesquera;


 Pirinestes .
Alguns cientfics i muntanyers que han destacat en l'estudi d'aquestes muntanyes sn:

Louis Franois Ramond de Carbonnires. Naturalista. (1755-1827);
Franz Schrader. Gegraf. (Bordeus, 1844 - Pars, 1924);
Henry Russell. Comte Russell-Killough. (Tolosa, 1834 - Biarritz, 1909);
Pedro Montserrat Recoder. Botnic. (Matar, 1918-);
Albert de Franqueville.Botnic.(?);
Manuel Anglada i Ferran. Estudis de la cultura pirinenca. (Maanet de la Selva, 1918 - Andorra la Vella 1998);
Arturo Blasco i Gin. Estudis del canoner, guardonat amb la Creu de Sant Jordi. (Barcelona, 1933 - );
Olivier de Marliave. Estudis de la mitologia pirinenca. (Arieja 19? - );

Parcs naturals i reserves.



La fauna i la flora de la part central dels Pirineus sn protegides per tres parcs nacionals: el Parc Nacional dels Pirineus francs i el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut espanyols. S'hi afegeix les reserves naturals nacionals al Pirineu nord-occidental com la de Nouvielle i de la vall d'Ossau, i el Parc Natural de Pocets-Maladeta i el Parc Natural de l'Alt Pirineu, a la zona sud-oriental i tamb el Parc Natural del Cad-Moixer. 

Tanmateix parem esment a les nombroses reserves naturals nord-catalanes de Prats de Moll, Noedes, Pi de Conflent, Mentet, Vall d'Eina, Jjols, Conat, La Maana; i les reserves naturals catalanes de les altes valls del Freser i Ter, i l'Albera. Per fi existeixen les reserves naturals regionals de Frana d'Arieja (Embeyre), la Catalunya Nord (Nyer) i l'Alt Pirineu (Pibeste). Els nombrosos indrets naturals classificats per llei per protegir el paisatge, les reserves biolgiques i les reserves de fauna salvatge fan testimoni de l'inters ecolgic del masss pirinenc.

Per a un inventari complet dels parcs i reserves dels Pirineus, vegeu la llista de zones de protecci dels Pirineus;

Transport.

El transport del Pirineu parteix de dos fets: s un masss de roca que divideix netament la pennsula ibrica de la resta d'Europa; i cal superar-lo. Tot el transport comercial, public i privat que passa entre Ibria i el centre d'Europa ha de passar pel Pirineu, si no vol anar en vaixell que moltes vegades s car i poc convenient. Ha sigut el transport de mercaderia des dels ports d'Algesires i Barcelona que ms ha exigit l'obertura de tnels i viaductes per salvar la serralada. 

Per carretera.

Dues autopistes voltegen els Pirineus: pel mediterrani l'AP-7 / A-9 passa pel port de muntanya del Perts, deixant la serra de l'Albera a l'est; i per l'atlntic l'AP-8 / A-63 vertebra el Pas Basc de Bilbao a Baiona, passant per la badia de Txingudi i deixant les darreres serres pirinenques al sud. L'nic eix central adient pel pas de mercaderia pesada s l'eix de transport central de la vall de l'Arag que passa pel tnel de Somport comunicant Osca i Pau. Hi ha, en adici tres ports de muntanya que han sigut llocs de pas des d'almenys l'epoca romana: la vall de Roncesvalls entre Pamplona i Donibane Garazi, Viella (abans per dalt del coll i ara pel tnel) i Montllus entre la Cerdanya i el Conflent. 

Tanmateix, les poblacions venes del Pirineu han teixit una xarxa viria prpia que en el seu conjunt fa la volta de la serralada pels dos costats. Al nord, l'autopista dels Pirineus recorre les ciutats prepirinenques de Baiona, Pau, Tarba, Tolosa (A-64); i continua per Carcassona fins a Narbona (A-61), on enllaa amb l'autopista del Llenguadoc. Un ramal d'aquesta estn fins a Foix i en el futur, fins a Andorra la Vella.

Es preveu la creaci d'un eix pirinenc catal, que tracta essencialment de desdoblar les vies principals del Pirineu a la Catalunya del Sud en forma d'autovia, enllaant Figueres, Olot, Ripoll, Puigcerd, la Seu d'Urgell, la Pobla de Segur, el Pont de Suert i Viella. Igualment hi ha projectes de desdoblament per la N-230 entre Lleida i Viella (vegeu A-14) i la N-116 entre Prada i Andorra.

Per ferrocarril.

El tren imita a les autopistes, salvant el Pirineu pel mediterrani (a la Marenda) i l'atlntic (a Txingudi). La diferncia de l'ample de via entre els estats espanyol i francs i les duanes fronteres feien necessaris diversos parcs ferroviaris a Irun-Hendaia, Puigcerd-La Tor de Querol/Enveig i Portbou-Cervera de la Marenda. Aquestes tres connexions van ser concebudes tant per passatgers com per mercaderies, acabant emportar-se Irun-Hendaya i Portbou-Cervera de la Marenda la major part del transit de passatgers i la totalitat del transport de mercaderies per ferrocarril. La connecci Puigcerd-La Tor de Querol/Enveig est actualment limitada a trens regionals TER, i a un tren exprs nocturn entre La Tor de Querol/Enveig i Pars. De la mateixa manera, La Tor de Querol/Enveig s actualment l'estaci terminal tant dels trens espanyols com dels trens francesos, ja que es va establir com a nic punt de connecci fronterer en aquesta lnia, de manera que cap tren francs arriba a l'estaci de Puigcerd. La Tor de Querol-Enveig s tamb l'estaci terminal de la lnia del Tren Groc, de via estreta que connecta aquesta estaci amb Vilafranca de Conflent. Des de Vilafranca de Conflent, una lnia d'ample europeu comunica aquesta poblaci nord-catalana amb Perpiny.

Tamb a principis del segle XX, es va projectar i construir un eix ferroviari central que connectava Saragossa (Arag) i Pau (Bearn, Aquitnia) a travs de Canfranc i el tnel fronterer de Somport. A Canfranc, s'hi va construir l'estaci internacional a on es trobaven les xarxes ferroviaries espanyola (en ample ibric) i francesa (en ample internacional o UIC). La lnia fou inaugurada el dia 18 de juliol de 1928 i va romandre en servei fins que a l'any 1936 es va tancar el tnel de Somport al transit degut a la guerra civil espanyola. A partir de l'any 1940 es va reobrir el trnsit fins a l'any 1970; el descarrilament d'un tren de mercaderies a la part francesa de la lnia va provocar l'enderroc del pont de l'Estanguet que, mai sera reparat i per tant feia aquell tram de la lnia totalment inpracticable. Aquest pont, continua a dia d'avui sense haver estat reparat, comportant que el tram entre Canfranc i Oloron est fora de servei. Des de l'any 1970, la lnia segueix oberta al servei entre Saragossa i estaci de Canfranc, actualment amb dos trens Regionals al dia per sentit, de Renfe Operadora. A la part francesa de la lnia est previst de reobrir el tram Canfranc-Oloron en uns quants anys.

Al segle XIX i XX, l'epoca daurada del ferrocarril, moltes lnies foren construdes al Pirineu. Alguns dels trens que antigament conectava la muntanya amb la plana s'han convertit ara en atraccions turstiques. Entre d'ells, el ja citat Tren Groc del Conflent i la Cerdanya, el Tren Ctar del Pas Fenolleds i el Tren de l'Alt Llobregat o Tren del Ciment, a La Pobla de Lillet, i que aprofita un petit tram de l'antic carrilet miner del Bergued.

Pel que fa a trens cremallera que tenen una important funci turstica, hi ha el de Cremallera de Larrun, i el Cremallera de la Vall de Nria.

Actualment s'estan construint dues conneccions ferroviaries d'Alta Velocitat i en ample de via internacional entre Irun i Hendaia, i La Jonquera i el Perts, a travs del Tnel del Perts.

A nivell de projectes, est en estudi una connecci ferroviaria amb Andorra, a travs de La Seu d'Urgell, com a eixample de la lnia Barcelona-Puigcerd, o la Lleida-La Pobla de Segur. Sobre aquesta ltima, tamb s'est estudiant la prolongaci entre La Pobla de Segur i Sort.

Article relacionat: Projecte de lnia Barcelona-Andorra;

Per l'aire.
Trobem a Tolosa i a Barcelona els aeroports ms importants de la zona. D'altres aeroports del Pirineu sn l'aeroport de Pamplona,  l'Aeroport de Sant Sebasti, l'Aeroport de Girona   Costa Brava, l'Aeroport de Perpiny, l'aeroport de Tarba, l'aeroport de la Seu d'Urgell, l'aeroport de Pau i l'aeroport de Baiona.

Economia i turisme.
Vegeu tamb Llista d'estacions d'esqu dels Pirineus.;





La principal font d'ingressos al Pirineu s el turisme, malgrat que la ramaderia i d'altres activitats agrcoles no s'hi han de menystenir: Un ter de la superfcie del masss s emprat com a pasturam. El turisme del Pirineu s, en termes generals, un turisme alp basat en els esports nrdics, sobretot l'esqu i a ms el senderisme, l'ecoturisme i el turisme rural generalment. 

Tanmateix alguns indrets ostenten atractius adicionals a la natura o les estacions d'esqu. La vall de Bo compta amb un conjunt d'esglsies romniques classificades patrimoni de la humanitat. A Andorra, s la vall del Madriu-Perafita-Claror que t aquesta distinci, a ms d'una ruta romnica molt visitada. Prada i la Catalunya Nord utilitzen la seua particularitat cultural com a atractiu turstic, a l'igual que l'Iparralde (el Pas Basc francs). El Conflent i la Cerdanya fan bandera del seu tren turstic, el Tren Groc, i de les ciutadelles de Montllus i de Vilafranca, tamb Patrimoni de la Humanitat. I Lorda, a Gascunya, s un centre de pelegrinatge mundial.

Cal tornar a parlar d'Andorra com el centre econmic ms dinmic de l'Alt Pirineu, sobretot en conseqncia del petit i mitj comer que ofereix productes d'alta gamma a preus ms baixos que als estats vens. Ha pogut destacar una pluralitzaci de l'oferta tursitica amb balnearis, esports ms enll de l'esqu i rutes culturals. 

Darrere del turisme, l'agricultura perviu i s encara un factor important en la vida dels pobles dels Pirineus. Si a la majoria del masss la ramaderia s la principal activitat agrcola, al pirineu mediterrani, la vinya i la fruita predominen. Tanmateix, la indstria fou un element important a les valls pirinenques. Al Pirineu, les indstries ms tpiques eren les mines i preses, el teixit i les piscifactories, totes ara en franc retrocs. De manera d'exemple podem destacar l'indstria armamentstica al Pirineu navarrs o la de les mines i fargues catalanes al voltant del Canig i a la capalera del riu Llobregat. 

Ciutats i viles turstiques del Pirineu.
Sn poblacions que viuen principalment del turisme per la seua proximitat amb el Pirineu.


Senderisme.

Les principals sendes del Pirineu sn el GR 10 i el GR 11, que el travessa de l'oest a l'est pel vessant nord i sud, respectivament, ascendent fins als 2000 metres en alguns punts. Dues sendes ms, ambdues de gran recorregut i no especficament relacionats amb el Pirineu, sn el histric Cam de Santiago (GR65), que creua la serralada a Donibane Garazi o per la vall de l'Arag, i ms recentment el Cam dels Pasos Catalans, que recorre tot el pirineu catal. 

D'altres camins sn:
Els Pedals de Foc que fa la volta del Parc nacional d'Aigestortes.
El GR 7 entre Andorra i Gibraltar.
El Cam dels bons homes entre Montsegur i la Serra de Queralt al Bergued.
La Ruta de la Sal de la Vida entre la Costa Brava i la vall de Nria.
La Ruta dels Segadors cam entre el Bergued i la Cerdanya creuant la serra del Cad.

D'altra banda, els parcs nacionals i naturals (vegeu Parcs naturals) i paratges que cobren admissi com les Gorgues de Kakoeta o les coves atrauen a milions de visitants cada any, i representen en si mateix un gran motor econmic.

Regions econmiques transfrontereres.
Al ser tant un lloc de pas com una frontera, el Pirineu alberga uns quants projectes de cooperaci o mancomunitat que agrupen zones dels dos costats de la frontera hispano-francesa:
l'Eurociutat Basca entre Donostia i Baiona;
l'Euroregi Pirineus Mediterrnia, creat al 2004;
l'Espai Catal Transfronterer entre la Catalunya Nord i Girona (en projecte);
La Xareta, una comarca i mancomunitat de serveis d'alguns pobles de Lapurdi i dos de Navarra.

Presncia humana.

Era prehistria.
Les primeres tribus documentades dels Pirineus eren bers: Bebrics al pirineu central, Iacetans al pirineu aragons, Ceretans a la Cerdanya, Andosins a Andorra, Airenosis a la vall d'Aran, Castel.lans al Ripolls. s possible que els bascos tamb n'eren.
segle IX aC: les tribus celtes, provinents d'Europa central, entren a la pennsula ibrica a travs dels Pirineus on tamb s'assenten, passant a ser celtibers.

Era histrica.

219 aC: Annbal Barca creua els Pirineus cam a Roma. Finalment s repulsat.
133 aC: Els romans arriben a la pennsula ibrica i durant la Segona Guerra Pnica. A poc a poc estenen la seua influncia amb campanyes militars i la construcci de noves ciutats romanes. Tanmateix, aquesta invasi afecta principalment a les valls i la costa mediterrnia, i al Pirineu la introducci de la cultura llatina s ms lenta i menys pronunciada. Es pot dir el mateix de la posterior introducci del cristianisme. Finalment Ibria queda romantizada, passant a anomenar-se Hispnia. Les provncies romanes que engloben els Pirineus als dos vessants sn a l'est Autrignia i a l'oest Tarraconense. Durant bastant temps, els bascos queden lliures del domini rom si no de la seua influncia. ;
Durant l'epoca romana, sn una tribu anomenada els vascons qui ocupen la major part del pirineu sud, amb capital a Pamplona.
44 aC: Els romans conqueren Gl.lia i aix els Pirineus queden progressivament romanitzats.
507: Amb la caiguda de l'imperi rom, els visigots, una tribu germnica, envaeixen Hispnia i estableixen el Regne de Toledo. Al nord de la serralada, s'estableix el Regne dels Francs.
711: Musulmans provinents del Magrib envaeixen la pennsula i creen Al-Andalus. Malgrat arribar al Pirineu, foren repulsats fins a la conca de l'Ebre per l'emperador Carlemany, creant aix la Marca Hispnica (795), d'on neixen el Comtat de Barcelona (801), el regne d'Arag i el regne de Pamplona (825). ;
1137: Creaci de la Corona d'Arag.
1271:Incorporaci definitiva d'Occitnia a Frana.

Era moderna.
1659: El Tractat dels Pirineus divideix el Pirineu entre Frana i Espanya. El resultat principal s que la Catalunya Nord passa a formar part de Frana. Andorra continua com a vassall del bisbe de la Seu d'Urgell i el Comte de Foix.
Desprs de la Revoluci Francesa, els territoris francopirinencs queden divides en els departaments de Pirineus Atlntics, Alts Pirineus, Alta Garona, Arieja, i Pirineus Orientals.
Durant la Guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial milicies anti-feixistes, anomenades generalment com a  Maquis ("garriga", on vivien), eren actius per tot el Pirineu. Vegeu invasi de la Vall d'Aran (1944). Durant tota la segona meitat del segle XX, ETA han utilitzat el Pirineu com a amagatall i base.
1978: La Constituci de l'estat espanyol crea les comunitats autnomes d'Euskadi, Arag i Catalunya. Navarra continua com a provncia foral.
1979: la Constituci de l'estat francs crea les regions d'Aquitnia, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rossell.
1991: Andorra esdev una democrcia parlamentria.

Articles relacionats: Histria d'Espanya, Histria de Frana, Histria de Catalunya, Histria d'Occitnia, Histria d'Arag, Histria de Navarra, Histria d'Andorra.

Construccions humanes als Pirineus.




El Pirineu ha generat una arquitectura especfica tant pel seu clima com per les diverses cultures que l'ocupen. Com a bressol de nacions (la basc, aragonesa i catalana), conserva les construccions ms antigues d'aquests pobles, moltes vegades a conseqncia de la llunyania de la serralada dels principals centres de poblaci moderna i l'escassedat de pressi urbanstica. Moltes d'aquestes construccions sn protegits com a patrimoni regional, nacional, o en alguns casos, de la humanitat.

Entre el patrimoni arquitectnic pirinenc, s'hi troba:

Hrreos, tpica construcci del pirineu basc (especialment la vall d'Aezkoa) utilitzada com a rebost exterior o graner. T la forma d'una caseta aixecada en quatre potes per tal de mantenir els aliments secs.

Refugis, des dels ms humils fets amb pedra seca fins als moderns complexos com el de la vall de Nria. Originriament un lloc on els pastors s'aixoplugaven, ara el terme s ms conegut en referncia amb el senderisme i als parcs i reserves naturals, on el govern se'n encarrega de conservar i abastir. Vegeu Refugis del Pirineu catal.

Edificis militars: El castell s una estructura molt tpica a tota la pennsula, i nogenysmenys als Pirineus, on en trobem bons exemples com els castells ctars, la Casa de la Vall d'Andorra o els castells dissenyats per Vauban al segle XVIII. ;

Edificis civils: Alguns destaquen per la seua modernitat. Un exemple s el balneari de Caldea, a Andorra. l'Estaci de Canfranc, d'estil neoclassicista i smmum del patrimoni ferroviari pirinenc, s en procs de recuperaci.

Edifics religiosos: Les muntanyes sn plenes d'esglsies i ermites gtiques, romniques o incls preromniques a cada vall i cim. Destaquen les esglsies romniques de la Vall de Bo, patrimoni de la humanitat. La portada del monestir de Santa Maria de Ripoll s considerat el millor exemple del romnic catal, sent obra de l'escola de Ripoll, la qual ha dissenyat o influenciat la major part de les esglsies catalanopirinenques. Caldria parar esment tamb en el santuari de Lorda, centre de pelegrinatge.

Monuments: S'hi destquen els Crmlechs, monuments megaltics de culte pag.

Mitologia.



Segons la mitologia grega, els Pirineus els cre Heracles, en amuntegar pedres per enterrar la princesa  Pirena. Segons la geologia, es van formar a l'Era Terciria, amb el plegament alp. 

Els Pirineus s un lloc molt adient per a la creaci de contes i llegendes de fades, monstres i herois. Trobem moltes formacions rocoses que per la seua estranya posici o forma han creat al seu voltant tota mena d'histries. Igualment, els boscos i rius salvatges i immensos, i el temps imprevisible i radical, dna a la figura de la natura (i els seus agents) un fort poder mstic entre els orinds. 

La serralada s alhora un lloc de pas des de la prehistria (vegeu presncia humana) per tamb allat dels nuclis de poblaci. Aix ha endarrerit l'avan de la religi cristiana i en general, de la modernitat. Hi ha evidncies de cultes molt antics, per exemple els Crmlech de Donibane Garazi, i tamb de dus locals. Aquests cultes sn relacionats amb les tradicions celtes i gal.les, per sobretot amb les basques (a la prehistria un grup que ocupava la major part de la serralada). Moltes d'aquestes detats foren assimilats pel pante religis rom, un costum molt tpic arreu de l'imperi.

Amb l'arribada del cristianisme, les tradicions paganes no esvaeixen, sin s'hi assimilen. Moltes esglsies incorporen smbols pagans com el basc lauburu i estels. Mentrestant, els megalits continuaren sent objecte de culte fins al segle XIX, quan l'Esglsia comen a "depurar" les heretgies, reflex d'una purga anterior contra els Ctars i a l'edat mitjana per la Inquisici. 

Aix doncs, les detats paganes perderen fora a favor de figures fantstiques que no suposaven cap conflicte amb la culta cristiana. Aquestes figures prenien vida sobretot entre els pastors com a protecci del mal. D'aquesta manera la superstici pre-cristiana no feia ms que enllaar amb el nouvingut cristianisme, creant llegendes que, mentre incorporen el tret cristi d'un Du judicial i sever, no deixaven de fer servir els carcters de sempre com els gegants i donets.  En forma d'exemple, al pirineu catal trobem la llegenda dels Encantats, dos caadors fugits de missa en busca d'un isard i al ser malets es transformaren en pedra.  

De manera general podem parlar de contes de gegants a l'alt pirineu central i oriental, i de laminak (fades basques), minairons (fades catalanes) i bruixes a les serres ms modestes. La bruixa s un smbol de molts pobles, i a Zugarramurdi hi ha un museu de les bruixes. El mateix misticisme converteix moltes muntanyes en dus o esprits, com el Puigmal o l'Aneto. Igualment trobem una alta quantitat de rius i boscos encantats, o habitats per esperits, follets o d'altres criatures.

Malgrat que la majoria d'aquestes llegendes segurament provenen de la prehistria, no significa que no en nixen noves.  Tal s el cas amb la Bretxa de Rotllan, un pas de muntanya suposadament obert a tall d'espasa per en Rotllan. Es basa en el fet real de la batalla de Roncesvalls al 778. 

Fins avui en dia, les festes paganes tenen forta significncia als Pirineus, com s el cas de la Nit de Sant Joan o les Falles del Pallars. Pel que fa a la persecuci religiosa, ha tingut un efecte inesperat: als Pirineus, un home salvatge s'anomena "iretges" (heretges).

Articles relacionats: Mitologia catalana, Mitologia basca, Mitologia occitana, Mitologia aragonesa, Llegendes del Cam de Sant Jaume.;

Llenges del Pirineu.

Els Pirineus abasten quatre pasos, tres estats i cinc llenges. Reben els segents noms en les llenges dels territoris que ocupen: en catal Pirineu o Pirineus; en francs Pyrnes; en espanyol Pirineos; en occit Pirenus; en aragons Perins; en basc Pirinioak. Al Pirineu espanyol, com a la resta de l'estat, l'espanyol hi s llengua oficial. Igualment al pirineu franco-occit no hi ha cap reconeixement per a l'occit, sin hi s oficial el francs. El catal s oficial a Andorra i co-oficial a Catalunya (per no a la Ribagora i la Catalunya Nord, malgrat que s'hi parla). El basc s co-oficial a Navarra i Euskadi, per no al Pas basc francs. Cal especificar que l'nica llengua que no gaudeix d'oficialitat a cap territori s l'aragons, parlat a tot el Pirineu aragons per sense estatus legal propi. Malgrat tot, l'occit guanya en aquest respecte: s co-oficial a la vall d'Aran.

Abans de l'arribada dels celtes i desprs els romans, es postula que per gran part del Pirineu es parlava un idioma iber, potser arrel de l'actual idioma basc (vegeu protobasc). s aix que es troben molts topnims que sobten per distar bastant dels d'origen llat que envolten la serralada. Aran, Esterri d'neu i ms indrets de la zona central tenen noms de probable descendncia proto-basca (en basc, "aran" significa vall mentre "esterri" vindria d'"herri", lloc, pas). Els topnims de la Cerdanya tamb sn misteriosos. Pobles com Ur, Er, Urtx, Llo, Bor, Nas i Ger sn d'origen iber o celtiber, a sovint fent referncia al mateix territori o la natura ("Nas" significa aigua freda).

 Fotografies . 




Referncies.


Vegeu tamb.
Prepirineu;
Alt Pirineu i Aran;
Campionat dels Pirineus;
Pirineus TV;
Copa Pirineus de rugbi;

Enllaos externs.

Atles estadstic dels Pirineus;
Turisme del pirineu catal;
Turisme d'Andorra;
Plana de la Generalitat sobre el Pirineu;
Comunitat de Treball dels Pirineus;
La televisi local del pirineu catal;
La revista 'Viure als Pirineus';
Blocs en catal dels Pirineus;
Turisme del pirineu francs ;
Revista digital del pirineu aragons ;
Turisme del pirineu navarrs ;
El Pirineu a la xarxa ;
Ascencions dels 3000 pirinencs ;
Els Jocs dels Pirineus ;
Sobrevol dels Pirineus ;
Informaci en temps real dels Pirineus ;
La serralada dels Pirineus ;
Festival de msica folk al pirineu aragons ;
Festival de msica al pirineu basc ;
Fundaci transpirinenca per un eix central ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2365" title="Pedagogia" nonfiltered="1480" processed="1460" dbindex="1482">

La pedagogia s l'art o la cincia de l'ensenyament, o de l'educaci. 

Etimologia del terme.
Pedagogia ve del grec, paidagogos (          ), que era l'esclau que acompanyava els nens a l'escola. La paraula paida o paidos es refereix a nois, aquest s el motiu pel qual alguns distingeixen entre "Pedagogia" (ensenyar a nois) i andragogia (ensenyar a adults). La paraula llatina per a referir-se a la pedagogia, educaci, s molt ms utilitzada i, sovint, ambdues s'utilitzen de forma indistinta.


Histria de la pedagogia.
La pedagogia existeix des que l'educaci va passar a ser considerada un assumpte social i no sols familiar. Per aix els primers escrits terics apareixen a Grcia, a les polis democrtiques on l'ensenyament facilitava l'accs a la poltica. Roma va heretar aquesta preocupaci. 

A l'edat mitjana, l'educaci estava molt lligada a l'esglsia, ja que l'nica educaci que es considerava de profit era la religiosa que permetia assolir la salvaci. A ms a ms, la cultura estava als monestirs i desprs a les universitats, dominades pels telegs. El Renaixement, amb el seu afany de recuperaci dels clssics i l'nsia de saber i de tenir cultura, va donar un nou impuls a la pedagogia. Amb la Illustraci es va lligar definitivament a la idea de progrs, ja que sense educaci un poble no pot avanar (d'aqu les campanyes d'alfabetitzaci).

La pedagogia a l'actualitat.
Actualment, la Pedagogia ha evolucionat molt des del seu origen etimolgic. Avui en dia, la Pedagogia no s la cincia que s'ocupa de les tcniques de l'ensenyament, aix s tasca d'una altra cincia pedaggica anomenada Didctica. La Pedagogia s un conjunt de sabers que s'ocupen de l'educaci com un fenomen tpicament social i especficament hum. s, per tant, una cincia de carcter psicosocial que t per objecte l'estudi de l'educaci amb la finalitat de conixer-la i perfeccionar-la. Tamb s una cincia de carcter normatiu perqu no es dedica a descriure el fenomen educacional sin a establir les pautes o normes que hem de seguir per a dur a bon terme aquest fenomen.

Pedagogia tamb es refereix al correcte s d'estratgies d'ensenyament (vegi's teoria instruccional). Per exemple, el brasiler Paulo Freire, un dels educadors ms significatius del segle XX, es refereix al seu mtode d'ensenyament per a adults com "pedagogia crtica". 

L'Escola Catalana de Pedagogia va tenir el seu mxim ress als anys 30 del segle XX, en l'poca de la Repblica.

Pedagogs famosos.
 Paulo Freire;
 Erasme;
 Clestin Freinet;
 Comenius;
 Joan Bardina i Castar;
 Maria Montessori;
 Jean Piaget;
 John Dewey;
 Rosa Sensat;
 Francesc Ferrer i Gurdia;
 Adolphe Ferrire;
 Victorino de Feltre;
 Pierre Bovet;
 Giuseppe Lombardo-Radice;
 Alexander Neill;
 John Haden Badley;
 Johann Bernhard Basedow;
 Johann Friedrich Herbart;
 Joan Puig i Elias;
 Cecil Reddie;
 Pere Rosell i Blanch;
 Ramon Ruiz Amado;
 Edward Lee Thorndike;
 Carleton Wolsey Washburne;
 Juan Pablo Bonet;
 Roger Cousinet;
 Jean-Joseph Jacotot;
 Nadezda Konstantinovna Krupskaja;
 Joseph Lancaster;
 Georg Kerschensteiner;
 Loureno Filho;
 Lorenzo Luzuriaga Medina;
 Anton Makarenko;
 Andrs Manjn;
 Paul Oestreich;
 Helen Parkhurst;
 Peter Petersen;
 Wolfgang Ratke;
 Eduard Spranger;
 Francesco Tonucci;

Enllaos externs.

 Revista catalana de pedagogia;
 Societat Catalana de Pedagogia;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2367" title="Argument ontolgic" nonfiltered="1481" processed="1461" dbindex="1483">
L'argument ontolgic per a l'existncia de Du va ser proposada per primer cop pel filsof medieval sant Anselm de Canterbury.

Anselm no propos exactament un mtode ontolgic, s a dir, preocupat per la natura de l'sser, per la seva argumentaci pren com a referncia la distinci entre ssers necessaris -coses que no poden no existir- i ssers contingents -coses que poden no existir. L'argument ontolgic per a l'existncia de Du en totes les seves interpretacions i formes acaba en una afirmaci similar a "Du existeix ja que s un sser necessari". 

Una versi molt colloquial de la conclusi d'Anselm s que "Du no pot no existir". bviament, aix s una afirmaci controvertida, i l'argument ontolgic t una llarga histria de detractors i defensors.

 Argument original d'Anselm de Canterbury.

Anselm presenta l'argument ontolgic com una part de la pregria adreada a Du. Comena amb una definici de Du, o una suposici necessria sobre la natura de Du, o potser tot alhora.

 "Creiem que Nostre Senyor s una cosa sobre la qual no podem imaginar res ms gran.";

Llavors, Anselm fa la gran pregunta: Du existeix?

Per respondre, primer intenta demostrar que "Du existeix 'en l'enteniment':

 "L'impiu dir que una cosa s existir en l'enteniment (ell diu entendre la idea de "Du), per aix no vol dir que existeixi en realitat";

Anselm justifica la seva suposici, usant l'analogia d'un pintor:

 "Quan un pintor imagina el que far, t a la ment el que encara no ha fet, per encara no s a la realitat. Per quan ho ha pintat, existeix a la realitat i tamb al seu enteniment".
 Aix, fins i tot l'impiu ha de reconixer que a l'enteniment hi existeix quelcom sobre el qual no es pot imaginar res ms gran, ja que quan ho sent ho entn, i tot el que s'entn s a l'enteniment." ;

Ara Anselm introdueix una altra suposici:

 "I certament que una cosa sobre la qual no es pot imaginar res de ms gran no pot existir noms a l'enteniment: tamb es pot imaginar a la realitat, que s ms gran i complet.";

Exemple: la major part de la gent preferiria uns 100  reals a uns 100  imaginaris

 "Aix, si all sobre el qual no es pot imaginar res ms gran, noms existeix a l'enteniment, es pot imaginar una cosa ms gran (aquella que compleix totes les qualitats de la primera i a ms existeix). Per aix s impossible.";

Anselm creu que aix s una contradicci. D'aqu, n'extreu la seva conclusi:

 "Existeix, llavors, all sobre el que no es pot imaginar res ms gran, tant en l'enteniment com a la realitat.";

Vegeu tamb.
Anselm de Canterbury;
Demostraci ontolgica de Gdel;

Enllaos externs.
Ontological arguments, a la Stanford Encyclopedia of Philosophy. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2368" title="Ping" nonfiltered="1482" processed="1462" dbindex="1484">

Els pingins australs sn un grup d'espcies d'ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud. Contrriament a la creena popular, els pingins no habiten nicament en climes freds. Moltes espcies de pingins habiten fins a les illes Galpagos. La majoria dels pingins s'alimenten de krill, peix, calamars i altres criatures marines que capturen en les seves immersions submarines.

L'espcie ms gran s el ping emperador: els adults tenen una alada mitjana de 1,1 metres i pesen 30 o ms quilograms. L'espcie ms petita s el ping blau nan, el qual posseeix tpicament una alada d'entre 35 i 40 centmetres i pesen al voltant d'1 quilogram. Generalment els pingins ms grans retenen millor la calor i per tant habiten regions ms fredes, mentre que les espcies ms petites es troben en climes temperats i fins i tot tropicals.

Pingins clebres.
El sistema operatiu Linux ha agafat com a mascota oficial la imatge d'un ping (Tux);
Pingu, protagonista d'una srie infantil d'animaci amb plastilina;

Enllaos externs.
See the art-project: La Nostalgia De Los Pinginos  ;
 Video;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2377" title="Porta dels Pasos Catalans" nonfiltered="1484" processed="1463" dbindex="1486">


La Porta dels Pasos Catalans, obra de l'esculptor Emili Armengol, marca l'inici dels Pasos Catalans a Salses (Catalunya del Nord). Est situada molt a la vora de l'autopista catalana.

Desprs de ms de 20 anys d'iniciar-ne el projecte, la Porta dels Pasos Catalans (iniciativa militant i ciutadana; no gaire ajudada o oficialment frenada -o prohibida- segons els anys i les persones), que es pot veure passant per l'autopista, es va inaugurar el diumenge 28 de setembre del 2003, al nord de Salses. La seua concepci i execuci va ser l'obra de la Uni per la Regi Catalana. 

La visi area del monument recorda una fal, alludint clarament al cant dels Segadors. 

El caracterstic portal de la masia Catalana, representat per una gran arcada d'acer Corten, s l'idea general d'aquest volum travessat per quatre talls verticals disposats com els dits d'una m, al.legoria de les quatre barres de la nostra senyera. Aquestes incisions, o portes, realitzades en acer inoxidable, estan orientades de tal manera que permeten el pas de qualsevol direcci de la rosa dels Vents; per a simbolitzar la nostra actitud respectiva i d'acolliment a persones i cultures de tot arreu.


 Enllaos externs .
 Associaci de la Porta dels Pasos Catalans;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2380" title="Prehistria" nonfiltered="1485" processed="1464" dbindex="1487">




Prehistria (Llat, pr = abans Grec,         = histria) s un terme utilitzat sovint per a descriure el perode anterior a la Histria escrita. Paul Tournal va encunyar originalment el terme Pr-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves a l'Occitnia. Es va popularitzar en Francs a la dcada del 1830 per a descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se a l'Angls per Daniel Wilson al 1851.

La Prehistria es pot fer retrocedir fins al comenament de l'univers mateix, encara que el terme s ms utilitzat per a descriure perodes de quan ja hi havia vida a la Terra; els dinosaures poden descriure's com a animals prehistrics i els homes de les cavernes es descriuen com a gent prehistrica. Normalment el context determina el perode temporal geolgic o prehistric que s'utilitza, p.e. "simi Mioc prehistric", pels volts de 23 - 5.5 Milions d'anys enrere, o "Homo sapiens del Paleoltic Mitj", 200000 - 30000 anys enrere.

Perqu, per definici, hi ha registres no escrits dels temps prehistrics, (o com a mnim encara no n'hi ha cap de conegut fins avui en dia) la informaci que coneixem sobre el perode temporal s extreta dels camps de la paleontologia, biologia, palinologia, geologia, arqueoastronomia, antropologia, arqueologia i d'altres cincies naturals i socials. En societats on la introducci de l'escriptura s relativament recent, histries orals, coneixement del passat que ha passat de generaci en generaci, cont registres dels temps "prehistrics".

El terme va esdevenir menys estrictament definit al segle XX mentre la frontera entre histria (interpretaci dels registres escrits i orals) i d'altres disciplines va esdevenir menys rgid. Evidentment avui en dia la majoria d'historiadors es recolzen en evidncies de moltes rees i ells mateixos no necessriament es restringeixen en el perode histric i en fonts codificades de comunicaci escrites, orals o d'altres simbologies; a ms a ms, el terme "histria" s utilitzat cada cop ms en lloc de "prehistria" (p.e. Histria de la Terra, histria de l'univers). Tanmateix, la distinci es mant important per a molts escolars, particularment a les cincies socials. Els principals investigadors de la prehistria Humana sn arquelegs prehistrics i antroplegs fsics que utilitzen l'excavaci, l'examen geogrfic, i l'anlisi cientfic per revelar i interpretar la natura i comportament de la gent pre-culta i inculta.

La prehistria humana difereix de la histria no noms en termes de cronologia sin en la forma que tracta les activitats de cultures arqueolgiques ms que nacions amb nom o individus. Restringit a restes materials ms que registres escrits (i evidentment noms aquelles restes que han sobreviscut), la prehistria s annima. Per aix, els termes de referncia utilitzats pels prehistoriadors com Neandertal o Edat de Ferro sn etiquetes modernes i arbitrries, la definici precisa del qual s sovint subjecte de discussi i argumentaci.

La data que marca la fi de la prehistria, que s la data quan els registres histrics escrits va esdevenir un recurs acadmic til, varia de regi a regi. A Egipte s'accepta generalment que la prehistria es va acabar pels volts del 3200 aC mentre a Nova Guinea la fi de l'era prehistrica es fixa molt ms recentment, al 1900.

 Perodes.
Vegeu tamb la taula dels temps geolgics.

La prehistria s l'estudi de la vida de l'home des dels inicis fins a la invenci de l'escriptura. En canvi, la histria comena quan s'escriu el primer document que es coneix, datat de poc abans del 3000 aC a Mesopotmia.

Aquest perode s molt extens i tradicionalment es divideix en tres perodes desiguals:
Edat de pedra: subdividit al seu torn en dos perodes:
Paleoltic (de 2000000 aC fins al 6000 aC);
Neoltic (del 6000 aC fins al 3000 aC);
Edat del bronze;
Edat del ferro;
Alguns autors consideren l'edat del bronze i l'edat del ferro part de la histria i no de la prehistria.

Estudi de la prehistria.
En no comptar amb documentaci escrita, l'estudi de les societats prehistriques s'ha de basar en les restes fssils. Per l'arqueologia no pot explicar determinats comportaments noms amb la troballa i l'estudi de restes fssils. L'antropologia, amb els seus estudis sobre les societats primitives que existeixen a l'actualitat, ha aportat els elements que permeten inferir com eren les nostres societats primitives del passat. La sociologia, la biologia i altres disciplines han perms als investigadors d'acostar-se a la realitat d'aquelles societats pretrites.

Evoluci de la societat prehistrica.
Per altra banda, s lgic de pensar que no va existir un sol model de societat en la Prehistria i que aquesta, al llarg del temps, va anar evolucionant i creant noves estructures socials i organitzatives.

Es pot dibuixar un esquema de l'evoluci de les societats:
Societat igualitria;
Societat jerrquica;
Societat estratificada;
Societat amb estat;

Les societats igualitries s'identifiquen amb els caadors-recollectors. Sn les societats humanes que, en principi, s'han considerat ms simples. S'ha de tenir en compte, per, que el seu primitivisme rau precisament en qu l'estructura tribal s generalitzada. Aix vol dir que no est compartimentada en sectors econmics, religiosos, poltics.

Quan un llinatge, per exemple, es preocupa de les seves terres, est actuant com una entitat econmica.
Quan participa en un enfrontament, s un grup poltic.
Quan ofereix sacrificis, s una congregaci ritual.

Els caadors-recollectors tenien una organitzaci social que s'anomena banda. La banda s un grup hum compost per un nombre redut d'individus, que t una estructura simple i flexible, i que est mancat de rol formal de lideratge i d'estratificaci social significativa. Sn grups d'individus que viuen junts i comparteixen un mateix territori; habitualment sn de carcter nmada.

En la majoria de les bandes, les famlies tenen una relaci de parentiu i hi existeix una jerarquia. Aquesta jerarquia s necessria perqu tots els grups tenen una tendncia natural al desordre i, per petit que sigui el grup, hi ha d'haver una certa estructura organitzativa perqu pugui continuar funcionant. La jerarquia venia determinada pel sexe o l'edat i significava, ms aviat, un estatus.

No va ser fins al paleoltic superior en qu l'aparici de bastons de comandament fa suposar una certa estructura de societats amb un cap. Fins i tot en les societats en qu la instituci poltica s absent, on no existeixen caps, el fet poltic hi s present. El poder poltic no s una necessitat inherent a la naturalesa humana, s a dir, a l'home com a sser natural, per s que constitueix una necessitat inherent a la vida social. Es pot pensar el fet poltic sense violncia, per no es pot pensar el fet social sense el fet poltic. En altres paraules, no hi ha societat sense poder.

Economia.
A la prehistria no existia la moneda, la majoria de comunitats s'autoabastien i el comer era prcticament nul (sempre basat en l'intercanvi de bns).

s l'edat on va sorgir de mica en mica la divisi del treball, primer per sexes (la dona tenia unes funcions i l'home unes altres) i desprs per grups socials. El procs va ser molt desigual segons les zones i no es pot parlar d'una autntica estratificaci social pel treball fins les primeres comunitats de l'edat antiga.

Civilitzacions de la prehistria.
Fa Entre 1 mili d'anys:
cultures del cdol tallat (primeres eines) a Europa, frica i l'Orient lluny;
Olduvai i Acheuli inferior a frica central i del sud;

Entre 500000 i 200000 aC anys:
Acheuli  a Europa;
Padjitani a l'Orient lluny;

Fa 100000 anys:
Sangoen a frica central;
Cultura fen a la Xina i rodalies;

Entre 80000 i 40000 anys:
Mosteri a Europa i Orient Mitj;
Soani al subcintinent indi;
Cultura ordos a l'Extrem Orient;

Fa 30000 anys:
Chtelperroni a Europa occidental;
Cultura ateriana al Shara;
Stillbay a l'frica central i austral;
Cultura del riu Angara a l'sia;

Fa 20000 anys:
Aurinyaci ;

Fa 10000 anys:
Magdaleni a Europa sud-occidental;
Lupemba al centre d'frica;
Cultura kebarana al Prxim Orient;

Fa 9000 anys:
Fi del graveti a Europa;
Cultura natufiana a Palestina;

Entre 8000 i 7000 anys;
Cultura Wilton a frica del Sud;
Fi del Azili europeu;
J mon al Jap;

Entre 6000 i 4000 anys:
inici de pobles neoltics a Europa, sia i frica;
Sauveterri a la futura Frana;

Fa 3000 anys:
Calcoltic europeu;
Edat del bronze a Orient Mitj;

Fa 2000 anys:
Civilitzaci de la vall de l'Indus;
Sumer;

Fa 1000 anys:
Edat del bronze a Europa;
Auge de Micenes, Assria i els hitites;
Perode shang xins;

Vegeu tamb.
Monlit;
Procs d'hominitzaci;

 Enllaos externs .
Qu s la prehistria?;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2382" title="Palau de Schnbrunn" nonfiltered="1486" processed="1465" dbindex="1488">

El Palau de Schnbrunn es troba a Viena (ustria) i s un dels monuments ms important d'ustria i de l'Europa central essent un magnfic exponent de la construcci barroca civil i de l'arquitectura palatina del segle XVIII. s on va residir l'Emperadriu Elisabeth (Siss). 

Histria.
L'any 1569, l'emperador Maximili II va adquirir el Katterburg que era una gran rea de terreny entre Meidling i Hietzing on avui hi ha el Parc de Schnbrunn. Maximili mostr un enorme inters pel recent fundat zoo, el Tiergarten-Schnbrunn, i intent no noms establir un sistema de manteniment de la fauna salvatge sin tamb una plantaci d'estranyes plantes extiques. Maximili es convert en el precursor dels seus descendents en l'arrenjament de Schnbrunn. Durant el segle XVII molts membres de la Casa Imperial passaren l'estiu i llargues poques de cacera a Schnbrunn. 

Durant els diferents setges que Viena i la Baixa ustria patiren per part dels turcs destrossaren el Kattenburg i es vei amb claredat que una restauraci no era possible. A partir d'aqu, l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic va donar a l'arquitecte Johann Bernhard Fischer von Erlach l'ordre de dissenyar un nou palau. La construcci s'inici l'any 1696 i desprs de tres anys les primeres festes ja foren celebrades al Palau. 



Desafortunadament, no foren moltes les parts del palau originari que sobrevisqueren al segle XVIII com a conseqncia que cada emperador afegia i reformava el Palau, l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria fou la sobirana que ms empremta deix al Palau, convertint el palau en el centre de poder principal de l'Imperi austrac.

La famlia imperial visqu al Palau fins l'any 1918 combinant les seves estades a Schnbrunn amb d'altres al Hofburg de Viena. Al Palau hi mor l'emperador Francesc Josep I d'ustria.



Amb la caiguda de la monarquia l'any 1918, el Palau pass a mans de la Repblica austraca que l'utilitz com a museu i com a centre de recepcions per diplomtics i president exteriors. Des de l'any 1986 s un monument declarat Patrimoni de la Humanitat. 

L'any 1961 s'hi celebr la conferncia entre els president John F. Kennedy i Nikita Kruschev.

Caracterstiques.
Antiga residncia d'estiu de la famlia imperial, el palau de Schnbrunn constitueix un dels millors exemples del rococ austrac. Aquesta formidable construcci es completa amb uns jardins, dissenyats per Jean Trehet el 1705, que mostren una gran simetria, boniques esttues i nombroses fonts. 

El conjunt t altres punts d'inters, com el Museu de Carrosses, la Casa de les Palmeres, un hivernacle tropical creat el 1882, els arcs neoclssics de la Glorieta, dissenyats per Ferdinand von Hohenberg i construts el 1775, i el zoo, el ms antic del mn, fundat el 1752.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2383" title="Plvora" nonfiltered="1487" processed="1466" dbindex="1489">



La plvora s una substncia explosiva utilitzada principalment com a propulsor de projectils en les armes de foc i com a propulsor i amb finalitats acstiques en els jocs pirotcnics. Est composada de determinades proporcions de nitrat de potassi (salnitre), carb i sofre i amb una composici (per pes) d'aproximadament 15:3:2 respectivament. La seva deflagraci s de 600 a 700 m/seg.

D'origen incert, sembla que la plvora va ser produda per primera vegada a la Xina, on era usada en focs d'artifici, i introduda a Occident pels rabs, que potser ja la varen emprar l'any 1257, amb objectius militars.








Algunes teories parlen de la introducci per Marco Polo de la plvora a Europa. Tot i aix es considera que si existeix el descobriment europeu directe ho s per part de Roger Bacon al segle XIII a partir de documents rabs, que donava una proporci de 7:5:5 de la frmula anterior. Aquesta teoria s molt ms fiable i factible, car com molts dels contactes existents entre Orient i Occident, aquest tamb podia haver estat a travs dels rabs ms que no pas d'un sol viatger dels molts que han recorregut mn al llarg de la histria.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2384" title="Plana litoral" nonfiltered="1488" processed="1467" dbindex="1490">
Una plana litoral s qualsevol regi plana i baixa que va vorejant un mar o oce i que, normalment, continua mar endins constituint el que es coneix com a plataforma continental.

Geolgicament, la plana litoral s una extensi del continent i, sovint, s el resultat de l'acumulaci de terres d'alluvi i/o l'acci humana.

Als Estats Units el terme s'aplica a la primitiva plataforma continental que ha donat lloc a les extenses planes continentals atlntiques i del Golf, que s'han enfonsat i han emergit del mar en diverses ocasions des de l'Era Mesozoica, com demostra el tipus de dipsits sedimentaris, b per un descens del nivell del mar, o b per una elevaci de la terra.

Durant l'ltim perode glacial, quan el nivell del mar era molt ms baix, les planes litorals tenien ms amplada i les lnies de platja se situaven mar endins en respecte a la seva situaci actual.

La plana litoral dels Estats Units s la ms gran del mn, ja que t una amplada de 160 a 500 Km i s'estn 3000 Km al llarg de la costa de l'Atlntic.

A Catalunya la plana de l'Empord i el delta de l'Ebre sn dues planes litorals formades pels dipsits de terra que arrosseguen els rius que hi desemboquen.

El delta de l'Ebre s una plana formada al llarg dels segles pel riu Ebre, a mesura que ha anat dipositant a la seva desembocadura els sediments (sorres, argiles i llims) transportats per les seves aiges.

La desforestaci, a partir de l'edat mitjana, de les terres de la conca de l'Ebre van provocar un augment dels sediments, que van comenar a formar a poc a poc el delta.

Actualment, la construcci dels embassaments ha redut drsticament l'aportaci de sediments i el delta ha comenat a retrocedir en alguns punts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2389" title="Pressi atmosfrica" nonfiltered="1489" processed="1468" dbindex="1491">
La pressi atmosfrica s la que exerceix l'atmosfera sobre la superfcie terrestre i sobre tots els ssers que hi viuen, s a dir, el pes que exerceix l'aire sobre una superfcie. La pressi atmosfrica afecta a totes les superfcies que estan en contacte amb l'aire, independentment de la seva posici. Els ssers humans no notem la pressi atmosfrica perqu la nostra pressi interna s gaireb igual que l'exterior.

Les zones situades a l'altura del nivell del mar tenen ms pressi atmosfrica que les que estan ms elevades. Com ms amunt del nivell del mar ens situem, ms petita s la pressi atmosfrica, ja que hi ha menys gruix d'aire a sobre. Aix tamb fa que l'aire sigui ms atapet al nivell del mar que al cim d'una muntanya. Aix, per exemple, al cim de l'Everest   la muntanya ms alta del mn, situada a la serralada del Himalaia- la pressi atmosfrica s ms baixa (aproximadament d'uns 300 mm de mercuri) que a qualsevol punt de les platges mediterrnies (d'uns 760 mm de mercuri)

All on hi ha menys aire, tamb hi ha menys oxigen disponible. Vet aqu per qu els alpinistes, quan han d'escalar els cims ms alts del planeta, han d'equipar-se amb bombones d'aire comprimit. Aquestes bombones els permeten respiraren indrets on l'aire s ms aviat escs.
La pressi disminueix rpidament amb l'alada, per a ms hi ha diferncies de pressi entre unes zones de la troposfera i les altres que tenen gran inters des del punt de vista climatolgic. Sn denominades zones d'altes pressions, quan la pressi, reduda al nivell del mar i a 0  , s major de 1.013 millibars o zones de baixes pressions si el valor s menor que aquest nmero. 

L'aire es desplaa des de les rees de ms pressi a les de menys, formant-se aix els vents. S'anomenen isbares a les lnies que uneixen punts d'igual pressi. Els mapes isobrics sn utilitzats pels meteorlegs per a les prediccions del temps. 


Podem mesurar la pressi atmosfrica amb un barmetre. Aquests aparells mesuren la pressi en millmetres de mercuri (mmHg), o en millibars (Mb). La pressi normal al nivell del mar equival a 760 mmHg o 1013 Mb. Un augment de la pressi atmosfrica per sobre de la normal, indica la presncia d'un anticicl, una disminuci ens indicar una depressi. Es fan mapes de pressi atmosfrica, on es marquen les lnies isbares, que ajuden als meteorlegs a fer prediccions meteorolgiques.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2391" title="Presbcia" nonfiltered="1490" processed="1469" dbindex="1492">
La presbcia o vista cansada s la disminuci de la capacitat d'acomodaci de l'ull per veure-hi de prop, degut a una prdua d'elasticitat del cristall que s la lent interna de l'ull que enfoca els objectes. 

La vista cansada es presenta cap als 40-45 anys en la persona sense graduaci amb un ull normal, s a dir, aquell que no precisa cap correcci per veure-hi b de lluny. Quan existeix cansament visual al llegir abans d'aquesta edat, es tracta normalment d'una hipermetropia o un astigmatisme que no s han corregit. Gaireb tothom arriba a presentar presbcia, malgrat que existeix alguna persona excepcional que als 70 anys conserva una agudesa visual perfecta tant de lluny com de prop.

Els estudis mostren que l'amplitud d'acomodaci disminueix linealment amb l'edat, al voltant d'una 2 diptries per dcada. El procs comena ja a la infantesa i culmina al voltant dels 50 anys amb la prdua completa de la capacitat de acomodaci.  Alguns subjectes amb miopia i presbcia sn capaos de llegir sense fer servir lents a causa de la compensaci que es produeix entre ambds fenmens.

A partir dels 40-50 anys, la compensaci de la presbcia requereix l's lents convergents per a tasques de visi propera. La gent amb algun defecte de visi previ, sol canviar-se a lents lents bifocals o progressives. A ms, l'xit de les operacions de cataractes ha potenciat la investigaci en lents intraoculars amb capacitat acomodativa.

Com s'ha vist, existeixen diferents agents que intervenen en el procs d'acomodaci: el cristall, el mscul ciliar, la cpsula o les znules; l'existncia de canvis al llarg dels anys el temps en algun d'ells podria explicar l'aparici de la presbcia. Histricament, han existit teories que han assenyalat com responsables de la prdua de funci a cada un d'aquests elements. Tamb han existit teories que han apuntat que la responsabilitat podria recaure sobre una combinaci de diversos fenmens.

 Referncies i notes .



 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2392" title="Polaris" nonfiltered="1491" processed="1470" dbindex="1493">
Polaris, l'Alfa de l'ssa Menor, s l'estel ms brillant proper al Pol nord celeste. Tamb es coneix com l'estel del Nord o l'estel Polar.

Pel fet que est a la prolongaci de l'eix de rotaci de la terra, "sobre" el Pol Nord terrestre, polaris sembla quieta des de la terra, i tots els estels del cel septeptrional semblen girar al seu voltant. Aix, s un punt fix ideal per a la orientaci (visual, martima). L'antiguitat de l's d'aquest estel queda demostrat pel fet que es troba representat a les taules assries ms antigues. Actualment, Polaris est a una distncia aproximada de 1 grau del pol de rotaci terrestre i per tant gira en un petit cercle d'aproximadament 2  de dimetre. Noms dues vegades cada 24 hores, Polaris defineix exactament el Nord,azimut; la resta del temps, senyala noms aproximadament el nord, i cal corregir la variaci amb taules de correcci.

Encara que Shakespeare va escriure "Sc constant com l'estel del Nord", degut a la precessi dels equinoccis, altres estels de l'hemisferi nord han estat i probablement seran l'estel del Nord; Thuban ho va ser en el passat i Vega ho ser en el futur. 

s senzill trobar Polaris seguint la traa de Merak a Dubhe (  i   de l'Ossa Major, els dos estels que formen el final de la "cassola", en direcci cap a dalt i a fora. Tamb es pot trobar a partir del punt central de la W de Cassiopea.

Polaris est a 431 anys llum (132 prsecs) de la Terra, segons les mesures fetes pel satllit Hiparc. s una supergiant F7 (Ib) o una gegant brillant (II), amb dues companyes ms petites: una F3 V de la seqencia principal a una distncia aproximada de 2000 UA i una companya ms propera a una rbita de 5 UA (el semieix principal de l'ellipse). L'estel principal s una cefeida variable, amb pulsacions que el fan brillar un 8% ms i un 8% menys (0,15 magnituds d'amplitud en total) amb un perode de 3,97 dies.

No hi ha un "estel del sud". L'estel, visible a ull nu, ms proper al Pol sud celeste s la tenue Sigma Octantis. De tota manera, la brillant Creu del Sud (Crux) apunta al Pol sud celeste.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2393" title="Pera de goma" nonfiltered="1492" processed="1471" dbindex="1494">
La Pera de Goma s un aparell que s'utilitza en laboratoris amb la finalitat de succionar un lquid. Se sol utilitzar en les pipetes i en els comptagotes. Existeixen dos tipus de peres: les antigues, que sn de goma tova en tota la seva composici, i les modernes, que sn de plstic i estan constitudes per una roda, amb la qual se succiona el lquid, i una palanca amb la que es verteix.   

Imatge de Pera:








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2394" title="Portugus" nonfiltered="1493" processed="1472" dbindex="1495">
El portugus o portugus amb ms de 215 milions de parlants nadius, s la quinta llengua ms parlada del mn i la tercera ms parlada del mn occidental. s llengua oficial del Brasil, Portugal, Angola, Cap Verd, Guinea Bissau, Moambic, So Tom i Prncipe, Timor Est i Macau, encara que tamb s parla a l antiga ndia portuguesa (Goa, Damau, Diu i Dadra i Nagar Haveli). A banda de la seua situaci amb el gallec, la llengua portuguesa tamb es parla a la ciutat d Olivena i a altres llocs de la Raia fronterera amb Espanya (Hermisende, els pobles de la Vall de Xlima, Cedillo, Herrera de Alcntara, Tliga ). T un estatut oficial en la Uni Europea,  el Mercosur  i  la Uni Africana.

La situaci del gallec, s controversa, des d un punt de vista poltic, i per tant oficial, el gallec s una llengua autnoma perqu aix ho determinen amb legitimitat democrtica, els organismes de l Estat espanyol i de la Comunitat Autnoma de Galcia.

Des d un punt de vista cientfic, la idea a la Lusofonia, de que el gallec s una variant regional de la llengua portuguesa  i viceversa- reuneix hui un ampli consens, sent estudiat amb la resta de les varietats del portugus en les universitats i centres d investigaci lingstica dels pasos lusfons.

La llengua portuguesa s una llengua romnica (del grup  ibero-romnic), igual que el catal, castell, itali, occit, francs, sard i altres. Com altres idiomes, el portugus va sofrir una evoluci histrica, sent influenciat per varis idiomes i dialectes, fins a aplegar al seu estat actual. 

S ha de tindre en compte que el portugus actual comprn varis dialectes i subdialectes, parlars i subparlars, moltes voltes bastant diferents, a ms de dos padrons de llengua estndard reconeguts internacionalment (el brasiler i l europeu). Les varietats europea i brasilera del portugus presenten diferncies. Disposen de molt de vocabulari quotidi diferent, la pronncia s ms arcatzant en el brasiler, que no disposa d'unes vocals tan curtes i sons guturals, i hi ha algunes diferncies menors d'ortografia.

Als segles XV i XVI, a mesura que el Regne de Portugal creava el primer imperi colonial i comercial europeu, la llengua portuguesa es va expandir pel mn, arribant des de les costes africanes fins a les illes indonsies, Xina, el Jap  i les costes americanes. Com a resultat d eixa expansi, el portugus s ara llengua parlada i oficial de huit pasos independents a banda de Portugal, i s parlat o estudiat com a segona llengua en altres. Hi han prop de vint llenges criolles de base portuguesa. s una important llengua minoritria als pasos que han rebut immigrants lusfons, com: Andorra, Luxemburg, Uruguai, Paraguai, Nambia, Sussa i Sud-frica. Tamb es troben nombroses comunitats d emigrants, en vries ciutats del mn on conserven el portugus: Pars a Frana; Toronto, Hamilton, Montreal i Gatineau al Canad; Boston, New Jersey i Miami als EUA i Nagoya i Hamamatsu al Jap 

William Agel do Melo va publicar el 1975 el primer diccionari bilinge portugus/catal - catal/portugus.

Histria.
La llengua portuguesa va nixer  en les terres al nord  del riu Duero, en el que hui s Galcia i la regi nord de Portugal, amb centre a la ciutat de Braga, al nordoest de la Pennsula Ibrica i s extend, per la flanja occidental de la mateixa per la zona occidental de les antigues provncies romanes de la Lusitnia i la Btica. El roman galaic naix del llat parlat, dut pels soldats i colons romans des del segle III a. C. El contacte amb el llat vulgar fu que despus d un periode de bilingisme, les llenges autctones desaparegueren i aix don lloc a l aparici d una varietat de llat vulgar amb molts trets de les antigues llenges galaiques.

La llengua inici la segona fase del seu procs de diferenciaci dels altres romanos peninsulars desprs de la caiguda de l Imperi Rom, durant l poca de les invasions brbares del segle V quan sorgiren les primeres alteracions fontiques documentades que es reflectaren en el lxic. Comen a ser utilitzada als documents escrits al segle IX, i al segle XV se la podia considerar ja com una llengua plenament establida, amb una literatura bastant rica.

Arribant a la Pennsula Ibrica en 218 a. C, els romans portaren amb ells el llat vulgar, del qual descendixen totes les llenges romniques. A finals del segle I a C. els pobles que vivien al sud de la Lusitnia pre-romana, els conis i els celtes, comencen un procs de romanitzaci. Les llenges pre-iberes, sn substituides pel llat. Estrab, un gegraf de l antiga Grcia, comenta en un dels seus llibres de la seua obra Geographia que els turdetans adoptaren els costums romans, i que ja no utilitzaven la seua prpia llengua, sent aquest el poble ms romanitzat de l poca en la Pennsula. La llengua es difongu amb l arribada dels soldats, colons i mercaders, vinguts de diverses provncies i colnies romanes, que ciutats romanes normalment a proa de poblats i ciutats natives.

Quant l Imperi entr en col.lapse a partir de principis del segle V, la Pennsula Ibrica fou envada pels brbars (sueus, vndals, Alans, visigots ). Coneguts pels romans com a brbars, van rebre la terra com foederati. Els brbars (principalment la sueus i visigots) absorbiren a gran escala la cultura i l'idioma de la pennsula, fins  que van tancar les escoles i l'administraci romana. A l'Edat Mitjana i les comunitats es van allar, el llat popular va comenar a evolucionar en diferents formes trencant-se aix la uniformitat de la Pennsula, donant lloc a la formaci de diferents romanos. Des de 711, amb la invasi islmica de la Pennsula, l'rab es va convertir en la llengua de l'administraci de les zones conquerides. Tanmateix, la poblaci va seguir utilitzant les seues parles romniques, el mossrab a les zones sota el domini  musulm, de manera que quan els musulmans  van ser expulsats, la influncia exercida en esta llengua va ser relativament xicoteta. El seu principal efecte s el lxic, amb la introducci d'alguns milers de paraules a travs de la llengua mossrab lusitana. 

Els registres ms antics que van sobreviure de la llengua portuguesa sn els documents administratius del segle IX, encara amb moltes frases intercalades en llat. Hui dia, esta fase s coneguda com la "proto-portugus (parlat en el perode comprs entre els segles IX i XII).
Portugal va esdevenir independent en 1143 amb el Rei Afonso Henriques. L'idioma parlat en el moment, el portugus  antic (avantpassat com al gallec i portugus moderns, del segle XII al segle XIV), va comenar a ser utilitzat ms en general, desprs d'haver guanyat popularitat a la Pennsula Ibrica cristianitzada, com una llengua de poesia . En 1290, el rei Dinis va crear  la primera universitat a Lisboa (l'Estudi General) i va decretar que el portugus, fins ara noms conegut com  a "llengua vulgar"  passara  a ser conegut com a llengua portuguesa i a ser s'utilitzat oficialment. 

En el segon perode del portugus arcaic, entre el XIV i XVI amb els descobriments portuguesos, el portugus es va estendre a moltes parts d'sia, frica i Amrica. Hui en dia, la majoria dels parlants del portugus es troben al Brasil, a Sudamrica. Al segle XVI, es convertix en la llengua franca d'sia i frica, utilitzada no noms per l'administraci colonial i els comerciants, sin tamb per a la comunicaci entre els responsables locals i els europeus de totes les nacionalitats. La irradiaci de la llengua va ser ajudada pels matrimonis mixtes entre els portuguesos i la poblaci local i la seua associaci amb els esforos dels missioners catlics fu que la llengua portugesa s anomenara cristi en molts llocs d sia.  El diccionari japons-portugus de 1603 va ser un producte de l'activitat missionera jesuta al Jap. La llengua va continuar gaudint de popularitatal sud-oest asitic fins al segle XIX. 

Algunes comunitats cristianes portugueses conservaren la llengua a l'ndia, Sri Lanka, Malisia i Indonsia, fins i tot desprs d'haver-se desvinculat de la metrpoli portuguesa. La llengua portuguesa parlada per estes comunitats va comenar a canviar i, en moltes, van nixer criolls de base portugesa, alguns dels quals encara persistixen, desprs de segles d'allament. Tamb s poden trobar un bon nombre de paraules d'origen portugus al tetum. I paraules d'origen portugus van entrar en el lxic d'altres llenges com el japons, el suahili, l'indonesi i malai. 

La fi del portugus arcaic est marcat per la publicaci del Cancioneiro Geral de Garcia de Resende en 1516.  El perode de portugus modern (del segle XVI fins al present) va tindre un augment en el nombre de paraules del llat clssic i del grec, introduts al portugus durant el Renaixement, augmentaren la riquesa lxica de la llengua. 

El mar de 1994, es va fundar el Bosque de  Portugal, al sud de la ciutat brasilera de Curitiba, el parc acull el Memorial da Lngua Portuguesa, que fa honor als immigrants portuguesos i als pasos que adopten l'idioma portugus; inicialment van ser set pasos que van estar representats en pilars, per amb la independncia de Timor Oriental, este tamb va ser honrat amb un pilar construt el 2007. El mar de 2006, es va fundar a Sao Paulo el Museu de la Llengua Portuguesa.

Dialectes de la llengua portuguesa.



La llengua portuguesa s una llengua rica en dialectes, cadascun amb la seua particularitat. La major part de les diferncies entre ells resideix en la pronunciaci d'algunes vocals i molts d ells tenen una marcada diferncia lexical en relaci al portugus estndard, per estes diferncies no perjudiquen molt la inintegibilitat entre els parlars dels diversos dialectes. Els primers estudis sobre els dialectes del portugus europeu comenaren a ser registrats per Leite de Vasconcelos a principis del segle XX.

El portugus europeu estndard (basat en l extremeny) es modific ms que les altres varietats. Tots els aspectes i sons de tots els dialectes peninsulars es poden trobar en algun dialecte brasiler, el portugus afric, en especial el portugus santoms, t moltes semblances amb el portugus del Brasil. Al mateix temps, els dialectes del sud de Portugal presenten moltes semblances amb el parlar brasiler, especialment, l s intensiu del gerundi (falando, escrevendo, etc...). A la Pennsula Ibrica, els dialectes ms septentrionals (alt minyot i tramont) presenten moltes ms semblances amb el gallec. 

Entre el portugus brasiler i el portugus europeu hi ha diferncies de vocabulari, pronunciaci i sintaxi, especialment a les varietats populars. El dialecte de Piau, al nordest de Brasil, s el dialecte ms proper al portugus europeu de tots els de Brasil. Altres molt semblants sn els de Belm i Rio de Janeiro. Hi ha certa semblana en quant a la pronncia, la sintaxi i la simplificaci gramatical entre parlants vernacles del portugus brasiler i vernacles del portugus angoleny. Per no hi ha cap diferncia entre l'estndard europeu i el portugus d'Angola. El portugus de Combra est considerat el dialecte ms estandaritzat.

Algunes de les diferncies entre els dialectes no hi sn com a tals. A Brasil, el mot ms usual per a catifa s tapete, mentre que a Portugal es diu alcatifa. Tanmateix, a molts dels dialectes de Portugal es diu tapete i a altres tants de Brasil s'utilitza el terme alcatifa. A es pot aplicar a moltes de les diferncies aparents, excepte a les noves paraules, tals com nibus a Brasil, que es diu autocarro a Portugal. Una conversaci entre un angoleny, un brasiler i un portugus d'rees rurals pot flur sense difucultat. El dialecte portugus ms extic s el vernacle de So Tom i Prncipe, a causa de la convivncia amb el portugus crioll, per aix i tot no hi ha problemes de comprensi amb parlants d'altres pasos.

Principals dialectes galaicoportuguesos:

Europa
 Aori (escoltar mostra) - Aores;
 Alentej (escoltar) - Alentejo;
 Algarv (escoltar) - Algarve;
 Alt Minyot (escoltar) - Nord de Braga;
 Baix beir i Alt alentej (escoltar) - Baixa Beira i Alt Alentejo;
 Beir (escoltar) - Regi de la Beira Alta;
 Extremeny (escoltar)  - Regi d Estremadura;
 Fala de Xlima - Als municipis de la Vall de Xlima;
 Gallec (escoltar mostres) - (amb les seues divisions dialectals);
 Madeirs (escoltar) - Madeira;
 Nordeny (escoltar) - Regions de Braga de Porto ;
 Tramont (escoltar) - Regi de Trs-os-Montes;

Amrica

Hi ha poca precisi en la divisi dialectal brasilera. Alguns dialectes, com el caipira  s'ha estudiat, classificat i reconegut per lingistes, com Amadeu Amaral. No obstant aix, existeixen pocs estudis sobre la majoria dels altres dialectes i, en l'actualitat, s'accepta la classificaci proposada pel filleg Antenor brolladors i altres.

1. Caipira - interior de l'Estat de estado de So Paulo, nord del Paran, sud de Minas Gerais, sud de Gois i est del Mato Grosso meridional;
2. Maranhense, Piauiense (Meio Nortista) - Maranho i Piau;
3. Baiano - regio da Bahia;
4. Fluminense (escoltar) - Estat de Rio de Janeiro (capital i regions litoral i de l'interior);
5. Gacho - Rio Grande do Sul, amb alguna influncia del castell, amb paraules com "bueno", "griz", "cucharra" i "entonces".
6. Mineiro - Minas Gerais;
7. Dialectes nordestins - Conjunt de dialectes parlats a la Regi Nord-est, amb l'excepci de Bahia.
8. Nortista - estats de la riba de l'Amazones (escoltar) - (l'interior i Manaus tenen parlars propris);
9. Paulist - ciutat de So Paulo i rodalies.
10. Sertanejo - Estats de Gois i Mato Grosso. S'assembla als dialectes mineiro i caipira.
11. Sulista - Estats de Paran i Santa Catarina. Este dialecte sofre bastants variacions de pronncia depenent de l'rea geogrfica, sent influenciat per la pronnica de So Paulo al nord del Paran i de Rio Grande do Sul a l'oest del Paran i en algunes regions de Santa Catarina. Hi ha una xicoteta influncia alemanya en les rees de colonitzaci alemanya. ;
12. Dialectes portugueses de l'Uruguai (Portuol Riverense, Fronterer i Bai) - Uruguai;

frica
1. Guineense (escoltar) - Parlat a Guinea-Bissau.
2. Cabo-verdiano. (escoltar) - varietat portuguesa (a banda dels criolls) de les illes  de Cap Verd.
3. Benguelense - Dialecte angol parlat a la provncia angolana de Benguela.
4. Luandense (escoltar) - Dialecte angol parlat a la provncia angolana de Luanda.
5. Sulista - Dialecte angol parlat al sud d'Angola.
6. Huambo - Dialecte angol parlat al centre d'Angola;
7.So-tomense (escoltar) - Parlat a les illes de So Tom i Prncipe.
8. Moambic (escoltar)  - Parlat per les persones que parlen portugus a Moambic.

Expressions bsiques.

Bom dia - Bon dia;
Boa tarde - Bona tarda;
Boa noite - Bona nit;
Obrigado - Mercs   ;
Tchau, adeus - Adu;
Se faz favor, por favor - Si us plau;
Bem-vindo - Benvingut;
No o entendo - No l'entenc;
Segunda-feira - Dilluns;
Tera-feira - Dimarts;
Quarta-feira - Dimecres;
Quinta-feira - Dijous;
Sexta-feira - Divendres;
Sbado - Dissabte;
Domingo - Diumenge.

Remarques.


 Enllaos externs .


 portugus_sia Propagar i restaurar el portugus en sia;
 Associaci Gallega de la llengua;
 ;
Comunitat de Pasos de Llengua Portuguesa;
Institut Cames;
Les modificacions de l'ltim acord ortogrfic;
Dialectes portuguesos de l'Uruguai.;


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2396" title="Pina" nonfiltered="1494" processed="1473" dbindex="1496">


Una pina o, ms sovint referit en plural com a pinces, s un estri provist de dues parts mbils que d'una manera o altre es poden moure per subjectar entremig a un altre objecte.

Les pinces sn un cas especfic de palanca de tercer tipus, en les que l'objectiu no s aplicar ms fora sin tindre ms precisi. 

N'hi ha de diversos tipus segons all que s'hagi de manipular.
 En un laboratori, per manipular els tubs d'assaig o portaobjectes prop del foc s'utilitzen unes pinces de fusta o de metall.
 Tamb es fan servir per a agafar el pa, els pinyols de gel o per a depilar els cabells.
 A Orient s'utilitzen palillos de bamb.
 Un avan en l'evoluci humana fou aconseguir fer la pina amb l'index i el polze.

Tamb s'aplica el nom de pina a altres tipus de palanques de primer tipus, com les pinces per a estendre la roba.

Vegeu tamb.
 Palanca;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2399" title="Partit Socialista Unificat de Catalunya" nonfiltered="1495" processed="1474" dbindex="1497">


El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) era un partit catal d'ideologia comunista.
 Fundaci .
El PSUC va ser fundat el 23 de juliol de 1936 en el Bar del Pi a Barcelona com a resultat de la fusi de la Uni Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Catal Proletari i la Federaci Catalana del PSOE. La idea de la fusi de les forces obreres en un sol partit pren fora a partir del desenlla dels fets del sis d'octubre de 1934 i de l'experincia unitria de les aliances obreres.

Desprs de converses i debats interns al s dels partits obrers catalans, no s'acaba assolint la completa unitat i tant el Bloc Obrer i Camperol com el petit grup de l'Esquerra Comunista creen el POUM (setembre de 1935). Els altres partits, constituida una comissi d'enlla, acorden els principis del PSUC: partit nacional i de classe, d'ideologia marxista-leninista i adscrit a la Internacional Comunista, ssent el primer cop que aquesta accepta dos membres d'un mateix estat. Va sser escollit com secretari general Joan Comorera, i va establir la seva seu central a l'Hotel Coln, requisat pel sindicat UGT, a la cntrica Plaa Catalunya de Barcelona-

Durant la Guerra Civil va formar part del govern de la Generalitat, en aplicaci de la seva consigna d'unitat de forces antifeixistes. El PSUC i la Generalitar van perseguir el POUM, i alguns grupsanarquistesper la seva participaci a sublevaci del maig de 1937 a Barcelona. En l'exili francs collaboraren en la resistncia contra l'ocupaci nazi, i alguns dels seus dirigents, com Josep Miret i Must, moriren en camps de concentraci.

 Clandestinitat .
El partit es va adherir a la Tercera Internacional com a partit independent del PCE. Les relaciones entre ambdues organitzacions a la llarga van provocar la caiguda el 1949 del secretari general, Joan Comorera, sota a acusaci de titista -que va organitzar un partit propi amb les mateixes sigles-, i la marxa d'alguns membres provinents de la Uni Socialista de Catalunya cap el ms minoritari Moviment Socialista de Catalunya.
A l'interior van dur a terme una forta tasca clandestina que els provoc una forta repressi. El gener de 1940 fou detinguda de la primera direcci del PSUC a la clandestinitat. Alejandro Matos fou assassinat a comissaria. Otilio Alba i Toms Pons sn afusellats. El 1942 foren afusellats Jaume Girabau, Isidoro Diguez i Jess Larraaga, arribats clandestins de Mxic i detinguts a la frontera de Portugal. Ms xit tenen el 1943 Josep Serradell Romn i Margarida Abril, alhora que Joaquim Puig i Pidemunt torna a editar Treball i el 1944 Miquel Nez Gonzlez dirigeix l'Agrupaci Guerrillera de Catalunya. El 1945 s'acorda la Resoluci de mar, primera elaboraci poltica del PSUC realitzada a l'interior on es proposa l'impuls de la lluita guerrillera, la unitat antifeixista, confiana en la victria dels aliats.

Per sovintegen les caigudes i la repressi. El 1946 son afusellats Francesc Serret i Joan Arvalo, i el 1947 es produeix l'anomenada caiguda dels vuitanta. El 1948 arriba a Catalunya Gregori Lpez Raimundo, i el partit acorda la dissoluci dels grups guerrillers. El 1949 sn afusellats a Barcelona Joaquim Puig Puidemunt, Numen Mestre Ferrando, Angel Carrero Sancho i Pere Valverde. Alhora, Comorera s expulsat del PSUC i entra clandestinament a Catalunya el 1951, on s detingut per les autoritats franquistes el 1954 i condemnat a 30 anys de pres.

La direcci del PSUC a l'exili queda formada per Josep Moix, Rafael Vidiella, Wenceslao Colomer, Josep Romeu, Margarida Abril i Pere Ardiaca. La direcci a l'interior pren fora. Gregori Lpez Raimundo fou detingut arran de la vaga de tramvies del 1951. El 1956  se celebr el I Congrs del PSUC a Frana, on es proposa un nou punt de partida poltic i organitzatiu. Hi participen 50 delegats de l'exili i de l'interior (universitaris i obrers). S'aprova la poltica de reconciliaci nacional. El Comit executiu queda format per : Josep Moix (Secretari general), Margarida Abril, Pere Ardiaca, Josep Bonifaci, Emili Fbregas, Gregori Lpez Raimundo, Miquel Nez, Carles Rebelln, Josep Serradell "Romn", Antoni Senserrich i Rafael Vidiella.

L'intent de reorganitzaci a l'interior va topar amb les dificultats per les detencions d' Emili Fbregas el 1957 i Miquel Nez Gonzlez el 1958, qui ser comdemnat a 25 anys de pres per un consell de guerra. Josep Serradell se n'encarreg des d'aleshores, i aconsegu escapolir-se durant les detencions dels membres del partit Carles Rebelln el 1960, Vicente Cazcarra el 1961, Antoni Gutirrez Daz iPere Ardiaca el 1962. Josep Sendrs i Leonor Bornau, s'encarreguen de la coordinaci de Treball i editen una nova revista, Horitzons. El 1965 se celebr el II Congrs del PSUC a Frana, amb la participaci de 90 delegats i delegades, que aproven una lnia d'impuls al moviment estudiantil i obrer. Aix collabor en la formaci de Comissions Obreres.

La seva tasca fou fonamental, amb d'altres organitzacions, organitzant el moviment venal, les comissions obreres , el Sindicat Democrtic d'Estudiants, i d'altres experincies de masses. El 1969 participar en la  Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya i el 1971 a l'Assemblea de Catalunya, on el seu representant fou Antoni Gutierrez Daz. El 1973 se celebra el III Congrs del PSUC amb la participaci de 200 delegats. El 1975 particip en el Consell de Forces Poltiques de Catalunya, enviant com a representants Josep Sol i Barber i Gregori Lpez Raimundo.

D'una escissi a la universitat en sorgir el grup "Unidad", a finals dels 60, que ser el futur Partit del Treball d'Espanya, d'orientaci maoista. Al 1974, per contra, ingressa gran part de l'Organizacin Comunista de Espaa-Bandera Roja (Jordi Sol Tura, Alfons Carles Comn, Jordi Borja). El 1976 va participar en la convocatria de l'onze de setembre celebrada a Sant Boi de Llobregat i poc a poc retornaren els exiliats.

 Legalitzaci i creixement .

Poc desprs que el PCE, el PSUC assoleix la seva legalitzaci l'abril de 1977. En pocs dies s'intensifica les afiliacions i l'obertura de locals. Les dades de major afiliaci -segons la secretaria d'organitzaci- estaria sobre els 40.000 mil carnets lliurats en 1978. Festes com el mting al camping "La Tortuga Ligera" seran concentracions de masses on es veur la fora del partit, el tercer ms important d'Europa Occidental proporcionalment.
 
A les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1980) va ser la tercera fora poltica ms votada, amb prop de 600.000 escrutinis. En l'acci parlamentria destacaren els seus dirigents Gregori Lpez Raimundo, Antoni Gutirrez Daz, Cipriano Garca Snchez, Francesc Candel i Jordi Sol Tura.

Les tensions que va generar la poltica de la transici, a ms de diverses caracteritzacions sobre poltica internacional, provocar tensions internes que acabaran esclatant al cinqu congrs del PSUC, encara que aquestes ja van ser paleses a la III conferncia poltica (1979), arribat el moment de la definici del partit i la inclusi o no del terme leninisme als estatuts.

 Crisi del V congrs, ruptura i daltabaix .

El V congrs del PSUC arriba desprs d'un fortssim debat en les agrupacions locals i sectorials, on hi ha forta crtica del terme eurocomunisme per part de les bases i de un cert nombre de dirigents. El congrs suprimeix aquest terme, per divideix al partit de manera profunda en tres sectors, denominats "eurocomunista", "leninista" i "prosovitic". El sector leninista assumir la secretaria general, amb Francesc Frutos i Gras, i el prosovitic la presidncia, que li correspondr a Pere Ardiaca, fundador del partit al 1936.

Aquests esdeveniments faran maniobrar a Santiago Carrillo, presionant a Frutos per trencar amb els prosovitics. El secretari general pateix, per un costat, pressions des de Madrid sobre la participaci del PSUC en el futur congrs del PCE, o sobre les relacions del PCE a Catalunya, que poden ver-se tocades. Per una altra banda, tant el sector eurocomunista com el prosovitic treballen de manera quotidiana de forma fraccional, per preparar un ms que segur congrs extraordinari de normalitzaci.

Una conferncia nacional i el descobriment del treball fraccional dels prosovitics, amb la forta pressi de Carrillo, porta al sector leninista a recular i pactar amb els eurocomunistes. Els documents fraccionals porten a sancionar amb expulsions i sancions a una tercera part del comit central, la corresponent al sector "pro-sovitic". El 1982, els expulsats i els sancionats, desprs d'un fort treball d'afiliacions, convocarn el seu congrs fundacional.
El nou partit s'emportar una part important de l'afiliaci i aconseguir sumar a gent que havia marxat. Malgrat tot, ni el PSUC ni el nou Partit dels Comunistes de Catalunya assoliran fites electorals d'importncia.
Tornar, desprs del VI congrs, Antoni Gutirrez Daz a la secretaria general.

 Reagrupaments a l'esquerra. Creaci d'IC i congrs d'unitat comunista .

Les fortes mobilitzacions contra l'ingrs d'Espanya a la OTAN propicien un procs de convergncia poltica amb la creaci de la federaci Iniciativa per Catalunya (IC), idea llanada pel PSUC amb el PCC i Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. 
A primers de 1989, el PSUC endega un congrs d'unitat comunista incorporant les restes de Bandera Roja, del Partit del Treball-Unitat Comunista i un nmero important de quadres del PCC
La XI conferncia nacional del PSUC acorda cedir certes competncies poltiques a IC, que ja no compta amb el PCC. Per, de fet, el partit perd la seva vida orgnica i resta congelat.
Aquesta situaci es perllonga durant els anys de forma indefinida fins el IX Congrs del PSUC, convocat nou desprs de l'anterior, que data de 1988.

 El IX Congrs. Congelaci i nova ruptura .

A mitjans del 90, una part de dirigents del partit impulsen un corrent reclamant la revitalitzaci del partit, encara que en el s d'IC, per mantenint la vida orgnica  l'activitat. Consideren no acomplerts els acords de la conferncia nacional de 1990 i demanen un congrs on es clarifiqui la situaci. Es convoca el congrs per mar de 1997, sense documents i sense perode de debat. S'aconsegueix que la direcci de Rafael Rib esmeni aquestes pretensions inicials.
Amb una estructura territorial i sectorial congelada, el PSUC escolleix noms 300 delegats pel IX congrs, el darrer fet fins avui pel partit. La direcci desequilibra les xifres nomenant com delegats nats als 150 membres de la direcci sortint. Aix crea unes xifres al plenari que per un costat, impedeixen a la majoria (un 56%) obtenir els vots necessaris per la dissoluci, per la majoria no t el suficient suport per aprovar una revitalitzaci (sobre un 40%)
El congrs aprova un comit central monoltic, format exclusivament per la llista ms votada, dna la postetat exclusiva d'afiliaci a la direcci central i no a les agrupacions, i elimina la figura del secretari general. No queden clares les funcions del partit, que de forma definitiva desapareix, sent avui dia un nom jurdic sense cap activitat poltica. No en va, des de 1996 no ha realitzat cap congrs ni els seus rgans es reuneixen.

El sector del partit descontent amb aquesta tendncia, anomenat Manifest pel PSUC, va formar l'any 1998 el PSUC-viu, integrat a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). Entre els dirigents que conformen el nou partit, s'hi troben antics quadres provinguts del PCC, dirigents com Ramon Luque, Antoni Luchetti o Alfred Clemente, i l'histric lder comunista catal Gregori Lpez Raimundo.

 Secretaris generals del PSUC .
 1936 - 1949 Joan Comorera;
 1949 - 1965 Josep Moix;
 1965 - 1977 Gregori Lpez Raimundo;
 1977 - 1981 Antoni Gutirrez Daz;
 1981 - 1982 Francesc Frutos i Gras;
 1982 - 1986 Antoni Gutirrez Daz;
 1986 - 1997  Rafael Rib;
 1997 - actualitat Direcci collegiada: Joaquim Mestre,Simn Rosado, Joan Saura i Eullia Vintr;
 Enllaos externs .
Pgina d'ICV;
Pgina del PCC;
Pgina del PSUC;
Pgina del PSUC Viu;
Histria del PSUC ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2400" title="Porfer" nonfiltered="1496" processed="1475" dbindex="1498">

El flum Porifera (vulgarment, esponges o porfers) sn un grup d'animals ja conegut des de temps remots. Aristtil, tres segles abans de Crist, esmenta ja en els seus escrits a alguns d'aquests ssers, dels que va fer interessants observacions. 

Eren ja utilitzades pels grecs, que en les tbies aiges de l'arxiplag hellnic, des de temps immemorial, es van dedicar a la seva pesca, en la que van arribar a ser molt hbils. No noms les utilitzaven en la seva higiene personal, sin tamb per a folrar per dins els seus cascos de bronze i pesades armadures de guerra. 

La classificaci d'aquest grup dins del mn animal o vegetal va constituir un veritable problema per als cientfics, ja que al trobar iode en el seu cos es creia que eren vegetals. Fins a ben entrat el segle XVIII l'origen de les esponges es va justificar de diverses maneres, primer com espuma de mar solidificada, desprs com nius de certs animals marins o com plantes. 

Va ser l'angls John Ellis, el 1786, qui va resoldre definitivament l'enigma, declarant que les esponges sn, de fet, organismes animals. Ellis va observar els moviments de retracci i expansi dels porus del cos de l'esponja, aix com els corrents d'aigua que travessen el seu cos. 

No obstant aix, a les esponges els manquen algunes caracterstiques dels animals tpics: no tenen teixits totalment diferenciats. En certa manera es podrien considerar equivalents a colnies de cllules on cadascuna d'elles continua alimentant-se per si mateixa. 

Caracterstiques.
Les esponges presenten cambres interiors revestides de coancits, cllules que posseeixen un llarg flagel i un collar. Aquestes cllules fagociten les partcules alimentries de l'aigua que flueix a travs del cos de l'esponja i del seu sistema de canals, impulsada per incomptables sacsejades dels flagels. 

Les colnies d'animals que no es desplacen en el mar, necessiten que els corrents portin partcules alimentries fins a la proximitat dels seus rgans de captura, com els flagells o tentacles. Per les esponges, grcies a les cllules que produeixen aquest corrent d'aigua en el seu interior, poden viure tamb en aiges quietes, amb l'nica condici que contingui substncies nutritives. 

El bombament de la colnia aporta, sense parar, aigua nova que, amb les seves partcules en suspensi, travessa el cos de l'esponja a travs dels milers de porus que presenten, i arriba a les cllules. Aquestes aprofiten l'oxigen dissolt a l'aigua i a ms a ms capturen l'aliment. Desprs, l'aigua s llanada una altra vegada cap a fora a travs de l'scul, i arrossega els materials de desfeta i dixid de carboni produts per l'esponja.

Reproducci.
Les esponges presenten dos tipus de reproducci: sexual i asexual.

 La reproducci sexual: Els vuls i els espermatozoides es produeixen a partir de determinades cllules dels mesnquima. Els espermatozoides sn expulsats per l'scul en grans quantitats, i poden penetrar en una altra esponja arrossegats pel corrent d'aigua. Una vegada dintre, arriben fins als vuls i es produeix la fecundaci. Els zigots es transformen en larves ciliades que sn alliberades a l'aigua, on podran transformar-se en esponges adultes.
 La reproducci asexual: La reproducci asexual es produeix per la separaci de fragments de l'esponja, que es dispersen en l'aigua i posteriorment es converteixen en esponges individuals. Avui es creu que les esponges provenen evolutivament dels protozous flagellats. Sembla que no sn avantpassats de cap altre grup d'animals i que ms aviat constitueixen una branca sense continutat en l'arbre evolutiu.

usuari escolar
Com viuen les esponges?.
Les esponges no tenen aparell digestiu, ni circulatori, ni respiratori. L'oxigen arriba directament a les cllules per difusi. Les substncies residuals sn expulsades lliurement, a travs de la paret o per l'obertura que tenen en un extrem anomenada scul.
El moviment dels flagels dels coancits produeix un flux d'aigua que entra pels porus, passa a la cavitat central o atri i surt per l'scul.
Les partcules orgniques que hi ha en suspensi a l'aigua sn atrapades i digerides pels coancits i les cllules fagocitries que recobreixen els canals de les esponges. Les substncies resultants d'aquesta digesti poden passar al mesnquima i alimentar altres cllules.
usuaris escolars



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2402" title="Plat" nonfiltered="1497" processed="1476" dbindex="1499">


Plat, (       Plt n en grec, Aflatun en rab) (ca. 21 de maig de 427 aC - 347 aC) va ser un filsof d'immensa influncia en la Grcia clssica. Va ser deixeble de Crtil i de Scrates, i mestre d'Aristtil. En comparaci amb altres socrtics, s anomenat el scratic major. El seu treball ms important va ser La Repblica (Grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seva visi d'un estat "ideal". Tamb va escriure Lleis i diversos dilegs que tenen com a figura central el personatge Scrates.

En els dilegs del Timeu i el Crties, es narra la "histria veritable" o altheia -segons les seues prpies paraules- de la civilitzaci Atlant i de l'Illa Atlantis o Atlntida. En el Timeu esmenta tamb el que ara coneixem com els slids platnics.

Biografia .

Plat era fill d'una famlia que pertanyia a l'aristocrcia atenesa. Amb 21 anys va passar a formar part del cercle de Scrates, el qual va produir un gran canvi en les seues orientacions filosfiques. Desprs de la mort de Scrates, Plat es va refugiar a Mgara on va comenar a escriure els seus dilegs filosfics.

Ms tard, va viatjar durant deu anys per Egipte i diferents llocs d'frica i Itlia. En  Magna Grcia es va fer amic d'Arquites de Trent i va conixer les idees dels seguidors de Parmnides. A Siclia va voler influir en la poltica de Dionisi I i el va intentar convncer d'aplicar algunes de les seves idees filosfico-poltiques. Per aquesta causa va ser empresonat.

Anceris de Crene va reconixer a Plat en la venda d'esclaus i el va comprar per a tornar-li la llibertat. Desprs de recobrar la seua llibertat Plat va comprar una finca en els afores d'Atenes, on va fundar un centre especialitzat en l'activitat filosfica i cultural, al qual va donar el nom de L'Acadmia.



Obra.
Plat es caracteritza, entre moltes altres coses, pels seus dilegs filosfics.

Aquests dilegs es poden dividir en quatre fases:
 Primers dilegs (o dilegs Socrtics). Es caracteritzen per les seues preocupacions tiques. Els ms destacats sn: Apologia de Scrates, Crit, Protgores, Crmides, Trassmac i Eutrifr.  ;
 poca de transici. Aquesta fase es caracteritza tamb per qestions poltiques. Destaquen: Grgies, Men, Crtil i Menex. ;
 poca de maduresa o dilegs crtics. En aquesta fase destaquen: El Convit (o Banquet), Fed, La Repblica i Fedre.
 Dilegs de vellesa o dilegs crtics. En aquesta fase revisa les seues idees anteriors. Destaquen: Teetet, Parmnides, Sofista, Poltic, Fileb, Timeu i Lleis.

La teoria ms coneguda de Plat s la teoria de les idees, on es relacionen la teoria del coneixement, la de l'amor, la poltica, i l'educaci. Segons Plat el mn en qu vivim (mn sensible) s una cpia d'un altre mn, el de les idees (mn intelligible), que s la realitat vertadera.

Plat deia que la realitat noms pot ser apresa o compresa per la intelligncia no sensible, intellectual. Cada idea s nica i immutable, al contrari, les coses sn mltiples i canviants. La contraposici entre la realitat i el coneixement s descrita per Plat en un bellssim i clebre Mite de la caverna.

 Teoria de les idees .
A La Repblica, Plat es pregunta pel significat de la justcia i la naturalesa de la societat justa, i per contestar aquests interrogants formula una original teoria del coneixement, illustrada per mitj del Mite de la caverna, segons el qual sn dos els nivells de realitat:
El mn de les coses, de les aparences, de les ombres, que es perceben amb els sentits. Aquest s el mn de la matria, compost d'objectes imperfectes i subjectes en contnua mutaci o canvi, creat pel Demirg a partir de la perfecci de les idees.
El mn de les idees, de la llum, totalment immaterial, al qual s'arriba a travs del cam del coneixement. s el mn de les formes ideals, perfectes i universals. ;
L'abstracte mn de les idees t la seva expressi en les paraules i els conceptes. Per les idees no noms sn conceptes ms o menys generals que serveixen per a ordenar els diferents sentits de les paraules, sin que sn, a ms a ms, el fonament i el model del mn de les coses. Aix, les coses sn una cpia imperfecta de les idees, ja que estan fetes per un demirg i no un du, i per aix participen sols en certa mesura de la idea que les inspira.

 L'nima i el coneixement segons Plat .
Per a Plat l'nima (psiqu) s el principi de vida del cos (per tant est separada d'aquest) i es compon de tres o intellecte 
Irascible - la que vol o posseeix la voluntat;
Apetitiva - la que sent (desitja) o desig;
Emotiva.
L'nima existeix abans que l'home concret al qual dna vida (metempsicosi) i per aix cada individu ha conegut abans el que ja que en un temps anterior l'nima ha conegut aquesta realitat veritable o mn de les idees perfectes, que s'identifica amb el b.

La idea del b s l'objecte del coneixement, i a partir d'ella adquireixen sentit la justcia, la bellesa, la veritat i totes les d'un procs d'imitaci (mimesi).

Teoria Poltica.
El procs historicopoltic que li toca viure, juntament amb l'estudi de les diverses formes de govern, el portaren a una visi pessimista de la histria: diu que cap de les formes de govern conegudes s bona perqu cadascuna d'elles es fonamenta en el domini d'una classe sobre les altres (s injusta) i que sn degeneratives (cadascuna s pitjor que la precedent).
Formes de govern:
Aristocrcia: s el rgim ms perfecte perqu s una aristocrcia de savis. Plat diu que han de governar els filosofs ja que en ells predomina l'nima racional.
Timocrcia: predomina la classe militar, que oprimeix les classes inferiors.
Oligarquia: predomini dels rics, que noms cerquen el benefici propi.
Democrcia: predomini dels pobres. s el rgim ms lliure, per tamb el ms feble.
Tirania: conseqncia de la degradaci de la democrcia. s el pitjor de tots.
L'objectiu de tota l'obra de Plat s una forma de govern definitiva, justa i estable, que procuri el benestar de tots i no noms d'uns quants. Arriba a la conclusi que l'Estat just s aquell en qu cadasc compleix una funci que li s prpia per naturalesa. Donat que la naturalesa de les persones ve determinada per la qualitat dominant de l'nima de cadasc, resulta que hi ha:
nima racional   governants;
nima Irascible   guardians;
nima Apetitiva   productors;
Per aix cal que l'Estat es fonamenti en un sistema educatiu, que serveixi per situar cadasc al seu lloc (exercint la funci que s'escaigui a la seva naturalesa), de manera que governin els que ho poden fer: els filsofs.

Tamb estableix que ni els governants ni els guardians podran tenir propietat privada, ni famlia, sin que viuran en un comunisme total tant de bns com sexual, a fi que la seva situaci de privilegi no el tempti a aprofitar-se'n.

 Resum de la tasca filosfica platnica .

 Plat espera formar una societat justa. Per aix, divideix els ciutadans en tres tipus, segons el tipus d'nima que tinguin. Per realitzar aquesta divisi, planifica un sistema educatiu amb diferents fases i seleccions, que separen els ciutadans de cada tipus d'nima. Al final del procs, el filsof s'encarregar de governar la polis d'acord amb la Idea de B Suprema. El mtode que s'empra en aquest procs educatiu s la dialctica ascendent (aconseguir allunyar-se del mn sensible, apropar-se al coneixement de les idees o essncies) i revertir el procs amb la dialctica descendent.
 Plat segueix a Scrates en la cerca d'Universals (definicions), i descobreix que aquesta necessitat se satisf amb la acceptaci de l'existncia de la dualitat de mons: l'intelligible, d'idees eternes, immutables, universals i necessries, i el mn fsic, qu solament s un reflex de les veritats ontolgiques, de les quals participen o imiten.
 En l'nima resideix el coneixement o record de les idees, que s despertat quan entra en contacte amb el mn sensible (teoria de l'anamnesi).
 Hi ha tres graus d'existncia i, per tant, tres graus de coneixement.
 la finalitat de la filosofia, i de totes les cincies, s la veritat; per tant, descobrir les idees i essncies.

 Enllaos externs .

Dossier Plat en catal i castell, a cura de Ramon Alcoberro;
Dossier Fed en catal i castell, a cura de Ramon Alcoberro;
 Explicaci didctica del mite de la caverna;
Apunts sobre Plat;
 Plat a Filoxarxa. ;














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2403" title="Premi Nobel de Medicina o Fisiologia" nonfiltered="1498" processed="1477" dbindex="1500">


El Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, s un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. El guanyador el decideix lInstitut Karolinska, i el premi s'entrega a Estocolm (Sucia).


Guanyadors del premi Nobel de Medicina o Fisiologia .



Enllaos externs.

  Pgina del Premi Nobel de Medicina i Fisiologia de l'Institut Nobel;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2404" title="Primera Guerra Mundial" nonfiltered="1499" processed="1478" dbindex="1501">


La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte  bllic que va tenir lloc entre 1914 i 1918 i en la que hi van intervenir les principals potncies europees, per tamb altres pasos d'arreu del mn. Dels 32 pasos participants, els principals pasos involucrats van ser, d'una banda, els anomenats aliats: Frana, l'Imperi Britnic, Srbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i Itlia, i de l'altra les Potncies Centrals: l'Imperi Alemany, l'Imperi Austrohongars, l'Imperi Turc i Bulgria.

Finalitz amb la signtura de l'armistici l'11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les potncies centrals, provocada ms per un desgast que impossibilitava la continuaci de l'esfor militar que no pas per cap derrota militar. En aquest sentit, i amb la decisi dels dos bndols de no arribar a un statu quo desprs dels primers mesos de guerra, amb l'estil de guerra de desgast i guerra total, la I Guerra Mundial representa un canvi radical respecte als conflictes del segle XIX. Durant tota la guerra ambds bndols van haver d'anar adaptant-se a noves situacions estratgiques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en la histria europea que caus un total de nou milions de morts.

La guerra va donar lloc a una profunda reestructuraci de la geografia europea: quatre grans imperis, l'austrohongars, l'alemany, l'otom i el rus, van deixar d'existir, i van aparixer els nous estats de Txecoslovquia, Iugoslvia, Hongria, Estnia, Letnia, Litunia, Finlndia i Polnia. Alemanya, a ms, perd les seves colnies d'ultramar.

Les relacions internacionals (1870-1914).
A finals del s.XIX, un cop unificada Alemanya, el canceller Otto von Bismarck va desenvolupar una poltica destinada a consolidar el poder alemany a Europa. La seva estratgia va comenar amb un potent pla diplomtic per a acabar amb l'hegemnia poltica que Anglaterra exercia a Europa. Anglaterra, per, semblava ms preocupada pel domini dels seus territoris colonials. Bismarck tamb va intentar allar Frana que, a part de ser el seu enemic tradicional, reivindicava el retornament dels territoris de l'Alscia i la Lorena, perduts el 1871 a conseqncia de la guerra francoprussiana. 

El 1873 Bismarck aconsegu que els tres emperadors europeus signessin una aliana: Guillem I d'Alemanya, Alexandre II de Rssia i Francesc Josep I d'ustria. Posteriorment s'hi incorpor Itlia. Aquesta aliana era poc realista, ja que l'Imperi austrohongars i Rssia es disputaven la influncia dels Balcans, i Alemanya es vei obligada a decidir-se. Finalment va renunciar a la participaci de Rssia, per aconseguint un comproms de neutralitat, i aix va nixer la Triple Aliana (1882): Alemanya, ustria i Itlia. 

Nogensmenys, en poc temps la relaci russo-alemanya es va anar deteriorant, i Frana ho aprofit oferint a Rssia un suport econmic que l'ajudava a combatre el fort endeutament, a canvi d'establir un conveni militar (1892), i convencent alhora Anglaterra del perill que suposava el nou desenvolupament alemany. Va nixer aix la Triple Entesa (1907): Frana, Anglaterra i Rssia, i els dos blocs que ms tard s'enfrontarien van quedar definits.

Les causes de la guerra.

Tot i que el desencadenant de la guerra va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu de la corona austrohongaresa el 28 de juny de 1914, les causes indirectes de la guerra van ser la competncia econmica, les rivalitats colonials entre els estats europeus, el rearmament constant i molt accelerat a Europa i els conflictes a la zona dels Balcans.

La guerra va comenar com un enfrontament entre l'Imperi Austrohongars i Srbia, per desprs de la declaraci de guerra austrohongaresa a Rssia l'1 d'agost de 1914, el conflicte es va transformar en un enfrontament militar a escala europea. Finalment es van incrementar les hostilitats fins a convertir-se en una guerra mundial en la qual van participar 32 nacions. Vint-i-vuit d'elles, denominades aliats, i entre les quals hi havia Frana, Itlia, el Regne Unit, Rssia i els Estats Units, van lluitar contra la coalici de les Potncies Centrals, integrada per ustria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otom i Bulgria.

Colnies, zones de comer i ascens d'Alemanya.
A la fi del segle XIX, Europa dominava el mn des dels mbits tecnolgic, financer, econmic i, sobretot, poltic; frica s gaireb totalment ocupada (llevat de Libria i Etipia), aix com l'sia meridional. La Xina va caient poc a poc sota el domini europeu. Els EUA i Rssia tenen un domini eficient dels seus vasts territoris. Un conflicte entre Frana i el Regne Unit podia haver esclatat a causa de l'incident de Fachoda, per el rpid ascens de la potncia alemanya va unir els dos pasos per mitj de l'Entente cordiale. El Regne Unit especialment, per tamb Frana, posseen imperis immensos que gaireb els asseguraven l'exclusivitat del comer i l'explotaci de riqueses en aquests rgims colonials. Alemanya, que no possea gaireb cap colnia, va comenar a reclamar-ne algunes a partir de 1870, i va aconseguir petits establiments colonials a la Xina (Tsingtao), a les illes del Pacfic i, sobretot a frica. 

Les crisis marroquines.
La Conferncia de Berln (1885) havia definit uns acords entre els imperis colonials per al control dels territoris, per al segle XX es van incorporar nous imperis, especialment Alemanya, i van sorgir conflictes un altre cop. El Marroc, encara per repartir, va ser el nou escenari dels conflictes.

El 1905 Alemanya va oferir suport al sold del Marroc per a fer front a les pressions franceses, que pretenien fer un protectorat. Alemanya arrib incls a desembarcar, per l'any segent, a la Conferncia d'Algesires, es va establir un pacte francoespanyol per a l'establiment d'un protectorat, frustrant aix les aspiracions alemanyes.

Al cap de poc (1911) va haver-hi un nou conflicte, quan Alemanya va enviar vaixells de guerra al Marroc per a protegir els seus sbdits d'una insurrecci ocorreguda al sud. Gran Bretanya es va posar al costat de Frana incondicionalment.

Alscia i Lorena.
Per la seva banda Frana desitjava obtenir la revenja del fracs sofert en la Guerra francoprussiana de 1870 contra Alemanya. En les escoles s'encoratjava als nens desprs de les reformes de Jules Ferry, a acolorir Alscia i Lorena en negre sobre el mapa de Frana (territoris que havia cedit a Alemanya en el Tractat de Frankfurt). Aquesta generaci va ser educada sota la idea de venjar l'afront de 1870. De totes maneres, la recuperaci de l'Alscia i la Lorena fou ms una conseqncia de la guerra que no una idea plantejada seriosament pel govern i per l'estat major francs abans del conflicte.

Els Balcans.
Els pasos dels Balcans, alliberats de l'Imperi Otom (el malalt d'Europa), sn objecte de rivalitat entre les grans potncies. L'Imperi Otom, que s'enfonsa lentament, no posseeix a Europa, abans de la guerra, ms que Constantinoble i un petit territori al seu voltant. Tots els joves pasos nascuts de la seva descomposici (Grcia, Bulgria, Romania, Srbia, Montenegro, Albnia) busquen expandir-se a costa dels seus vens.

Un punt especialment conflictiu era el de Bsnia. L'imperi austrohongars havia ocupat la zona als otomans i n'havia fet un protectorat amb certa autonomia i un parlament propi. Nogensmenys, els intents de Srbia per controlar Bsnia, amb la idea de reunir en un mateix pas tots els serbis, provocaren continus conflictes a Bsnia, de manera que el govern austrohongars decid suspendre'n l'autonomia i annexar directament el territori a l'imperi.

A ms, els dos enemics seculars de l'Imperi Otom continuen la seva poltica tradicional. L'Imperi Austrohongars desitja continuar la seva expansi en la vall del Danubi, fins al mar Negre. Rssia, que est lligada histricament i culturalment als eslaus dels Balcans, de confessi ortodoxa, i que els han brindat el seu suport ja en el passat, disposa d'aliats naturals en la seva poltica de conquesta d'un accs lliure al Mediterrani, que passa pel control dels estrets (el Bsfor i els Dardanels) i, en darrer terme, pel control de la capital otomana. Evidentment aquestes dues poltiques entre una potncia catlica i una ortodoxa, provoquen enfrontaments a la zona dels Balcans.

El casus belli i la crisi de juliol.
L'esdeveniment detonant del conflicte va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron d'ustria-Hongria, i la seva esposa, a Sarajevo el 14 de juny de 1914 a mans del jove estudiant nacionalista serbi Gavrilo Princip.

El govern i l'estat major d'ustria-Hongria aprofitaren l'esdeveniment per intentar arreglar d'una vegada per totes la qesti srbia. ustria-Hongria esper 3 setmanes abans de decidir una cursa d'acci i obtingu d'Alemanya un xec en blanc que li prometia suport a qualsevol decisi que prenguessin. Una vegada assegurat el suport, el 23 de juliol el govern austrohongars envi un ultimtum a Srbia (vegeu Ultimtum de juliol), del qual Srbia accepta totes les condicions excepte la que exigia que agents austracs poguessin participar en la investigaci de l'assassinat de l'arxiduc i que Srbia se'n declars responsable. A partir d'aquest moment es trencaren les relacions diplomtiques i ustria-Hongria declar la guerra a Srbia el dia 28 de juliol i mobilitz el seu exrcit el dia 30. Complint amb els compromisos de defensa mtua, Rssia tamb mobilitz el seu exrcit, tot i que encara no declar la guerra a ustria-Hongria.

Com a conseqncia de la mobilitzaci russa, Alemanya envi un ultimtum a Rssia el dia 31, exigint l'aturada de les operacions en 12 hores. Com el dia 1 d'agost el govern alemany no havia rebut cap resposta, Alemanya declar la guerra a Rssia. El dia 2 d'agost Alemanya ocup Luxemburg, com a pas preliminar per a la invasi de Blgica i la posada en marxa del Pla Schlieffen. Tot i aix, Alemany encara envi un ultimtum a Blgica exigint pas lliure pel seu territori cam de Frana. Previsiblement, els belgues refusaren i el kiser Guillem II sugger al cap d'estat major, Helmuth von Moltke, anullar la invasi de Frana, amb l'esperana de no globalitzar el conflicte, per finalment el Pla Schlieffen tir endavant.

El 3 d'agost Alemanya declar la guerra a Frana i inici la invasi de Frana el 4. Aquest acte violava la neutralitat belga, que Alemanya, Frana i el Regne Unit s'havien comproms a respectar per tractat, i fou el casus belli ideal perqu el govern britnic declars la guerra a Alemanya. El canceller alemany Bethmann Hollweg reconegu al Reichstag que la invasi de Blgica era contrria a la llei internacional, per que Alemanya es trobava en un estat de necessitat i la necessitat no sap de lleis. Finalment, el dia 4 d'agost el Regne Unit declar la guerra a Alemanya.

 Front occidental.
 Guerra de moviment: batalles en les fronteres .
El 1914, els estats majors europeus pensaven que la guerra seria curta. Per els generals, que havien estudiat les guerres Napoleniques, estaven equivocats en el seu enfocament inicial de l'enfrontament. Seguint l'enorme eficcia de les armes a causa de la revoluci industrial, les fortificacions havien estat endurides, per la doctrina d'infanteria no es va tenir en compte.

Els francesos van agrupar les seves tropes en la frontera francoalemanya, entre Nancy i Belfort, dividides en cinc exrcits. Preveient un atac frontal, van organitzar el Pla XVII. Per contra, els alemanys tenien un pla molt ms ambicis. Comptaven amb la rapidesa d'un moviment de contorn per Blgica per a sorprendre a les tropes franceses i marxar cap a l'est de Pars (Pla Schlieffen de 1905) i desprs enfrontar-se a les forces franceses al Jura i la frontera sussa. Van llanar prop de 2/7 de les seves tropes sobre la frontera per a resistir l'atac frontal i van preparar 5/7 a marxes forades.

El comenament del pla transcorregu perfectament per als alemanys, van derrotar a l'exrcit francs a la Batalla de Charleroi (21 d'agost). Simultniament els francesos van llanar el pla XVII, per va resultar una catstrofe a causa, bsicament, perqu es basava en la creena que el centre alemany estava debilitat i amb pocs efectius.NO noms no era aix sin que els alemanys disposaren de superioritat numrica a les Ardenes. A part d'aix creien que el abrupte terreny de les Ardenes els afavoriria cosa que no va ser aix ja que no pogueren desplegar la seva superior artilleria de campanya. Per contra, els alemanys van progressar sempre i van trobar la guarnici de Pars i les tropes de reserva en la Primera Batalla del Marne que marc l'aband definitiu dels plans anteriors a la guerra.

 Batalla del Marne i la cursa cap al mar .
Vegeu: Batalla del Marne;

Guerra de posici.

Desprs d'aquestes diferents estratgies tan ambicioses, l'equilibri de forces i la presncia d'un exrcit anomenat mitrailleuse facilita enormement la defensa enfront de l'atac i imposa una estabilitzaci del front. Els soldats de trinxera van collocar quilmetres de filats i mines. Un assalt presentava tal desavantatge enfront de l'adversari que cap dels dos bndols es va decidir a llanar una ofensiva d'envergadura.

A la fi de 1915, L'arxiduc Falkenhayn proposa el seu projecte a Emperador: atacar Verdn, plaa forta i impenetrable segons la publicitat francesa, per que estava en posici delicada, per no posseir un cam o una via frria per al seu revituallament. Ell esperava que la seva caiguda afebliria la moral dels soldats francesos. El 21 de febrer de 1916, l'atac prpiament aquest s'inicia: l'artilleria vigila les posicions franceses. Els alemanys avancen poc, per les prdues de la part francesa eren enormes. El 25 de febrer, el General Langle de Cary decideix abandonar, el que era el ms raonable des d'un punt de vista estratgic. Per el comandament francs pensava que no podrien permetre's perdre Verdun i nomena en el seu lloc Philippe Ptain, el qual organitza una srie de violents contraatacs. Els alemanys van transformar aquesta batalla de front redut en una vasta guerra. L'1 de juliol, els anglesos desfermen una batalla parallela a Verdun, a la Batalla de Somme, a fi de dividir les tropes alemanyes i reduir la pressi sobre Frana. Els alemanys van retrocedir el 15 de desembre i van perdre 5 quilmetres de territoris, per els van recuperar rpidament.

 Front oriental .

L'estratgia de guerra alemanya funciona tamb contra Rssia. Els exrcits russos eren enormes i Frana era necessria per a dividir l'exrcit alemany. Per el seu nombre impressionant de soldats (8 milions en 1914) amagava la veritat: compost principalment per camperols sense cap formaci militar, mal armats i mal equipats, no estava preparat per a enfrontar-se a la mquina de guerra germnica. El comandament rus s tamb mediocre. Els dos exrcits s'enfronten en la Batalla de Tannenberg (Prssia Oriental) del 26 al 30 d'agost de 1914, desprs en la batalla de Mazure del 6 al 15 de setembre de 1914. En els dos casos els russos van sofrir flagrants derrotes i van ser obligats a replegar-se. Paul von Hindenburg, el comandant alemany d'aquesta campanya, va ser enviat al front occidental per a aplicar all els mateixos mtodes. Ignora que el front s'ha estabilitzat i que els francesos han cavat trinxeres i plantat extensos camps de mines.

Altres fronts.
Els altres fronts van intentar maniobres de distracci, per cap va tenir tanta importncia com els dos fronts principals:


Els aliats desfermen la Batalla dels Dardanels el 1915. El control dels estrets permetria a Frana i Anglaterra revitalitzar a Rssia i tancar als imperis centrals. Aquesta idea, defensada netament per Winston Churchill, s'iniciar amb el desembarcament de Gallipoli, per els aliats no aconsegueixen penetrar per sorpresa en l'Imperi Otom i fracassen en les successives ofensives. L'operaci va ser un fracs, encara que el cos expedicionari constitueix l'exrcit d'orient, estacionat prop del camp de Salnica. Aquest exrcit sostindr tot seguit als serbis i participar en l'enfonsament de l'Imperi Austrohongars.

Coronel Lawrence, anomenat Lawrence d'Arbia: Els anglesos van fomentar la revolta de les tribus rabs per a pertorbar els otomans.

El ministre d'afers exteriors angls, Lord Arthur Balfour, proposa l'establiment d'un Estat jueu a Palestina per a obtenir el mtode de fabricaci de l'Acetona i motivar els jueus nord-americans perqu donessin suport a l'ingrs dels EUA en la guerra. El mateix any, els anglesos ataquen Palestina (on mantindrien desprs el control fins a 1947).

A frica, britnics i francesos van atacar des de tots els fronts les colnies alemanyes, envoltades per les seves possessions. Les forces germniques a Togolndia i Camerun es van rendir rpidament a les tropes anglofranceses, mentre que la colnia de frica del Sud-oest va ser envada per l'exrcit sud-afric i ocupada totalment en 1915. Noms la colnia de Tanganica (Tanznia continental), sota la direcci del general Paul von Lettow-Vorbeck, va resistir sota domini alemany fins al final de la contesa.

Els alemanys, amb els primers submarns, van intentar imposar un bloqueig complet a Anglaterra i Frana, interceptar el suport de les seves colnies i trencar les rutes d'aprovisionament entre Amrica (carn de l'Argentina, armament nord-americ) i Europa. Els torpedes llanats contra el RMS Lusitania, en el qual viatjaven 123 nord-americans, va provocar una viva reacci als EUA, que es va preparar per a entrar oficialment en guerra al costat dels aliats.

1917, el viratge de la guerra.


Al mar de 1917, l'Estat Major imperial alemany pren la decisi estratgica de mobilitzar el front ms cap al nord, sobre la "Lnia de Hindenburg", evacuant totes les seves tropes de les posicions ocupades posteriorment a 1914 en el sector de l'Aisne. Dinamiten sistemticament els edificis emblemtics de les ciutats ocupades. Tamb desapareixen les fortaleses de Ham i de Coucy (27 de mar de 1917). Aquest any tamb veur com el tanc, una arma estrenada pels britnics durant les batalles del Somme de 1916, demostra finalment el seu potencial en un atac combinat amb la infanteria a Cambrai: aquesta batalla, si b no pot consolidar el seu xit inicial, demostra el cam tctic per posar fi a la guerra de posicions.

Ms tard les dues revolucions russes de mar i la d'octubre de 1917 permeten als alemanys avanar considerablement a Rssia. Els bolxevics van signar l'armistici amb els imperis centrals durant el mes de desembre, i desprs la Pau de Brest-Litovsk (negociada per Lev Trotski) al mar de 1918. Per a obtenir aquesta pau van consentir enormes sacrificis econmics, com lliurar als alemanys un "tren d'or" (el contingut del qual va ser ms tard confiscat a Alemanya pel Tractat de Versalles). A ms, Alemanya ocup Polnia, Ucrana, Finlndia, els pasos bltics i una part de Bielorssia. Els alemanys aprofiten aquesta situaci per a enviar importants reforos al front occidental i intentar obtenir una victria rpida abans de l'arribada dels nord-americans. Es produeix una tornada a la "guerra de moviments".

1918, fi de la guerra.
L'any 1918 es torna a la guerra de moviment. Reforats per les tropes provinents del front est, els alemanys posen totes les seves forces en l'ltima ofensiva de l'oest, a partir de mar de 1918, sobre el riu Somme, a Flandes, al Chemin des Dames i a Champagne (Ofensiva Michael). Inicialment, l'operaci gaudeix d'un xit espectacular, particularment en el front del 5 exrcit britnic, les divisions del qual es troben mancades de soldats. Malgrat els grans avenos dels primers dies, no aconsegueixen trencar les lnies aliades, i les fallides logstiques acaben per condemnar l'ofensiva. A partir d'aqu els aliats contraatacaran fins al final de la guerra: mal alimentades, mal rellevades, cansades, les tropes alemanyes no van poder resistir els exrcits aliats coordinats pel general Ferdinand Foch i reforats pel material i els homes americans, els primers tancs (Renault FT-17) i la superioritat submarina i aria: desprs d'una revoluci obrera a Berln, el govern de la nova repblica alemanya sign l'armistici de Rethondes l'11 de novembre de 1918.

Conseqncies.
La Primera Guerra Mundial va tenir conseqncies molt importants en tots els mbits. Alguns historiadors consideren que la guerra va marcar el comenament real del segle XX.

Les conseqncies poltiques sn enormes: 
 Esclat de la Revoluci Russa, que va portar el comunisme a Rssia.
 Canvi de sistema poltic a Alemanya: l'Imperi Alemany es va convertir en la Repblica de Weimar (primera repblica alemanya).
 Redistribuci important de les fronteres:
 Es van desmembrar els imperis Austrohongars i Turc.
 Van tenir prdues territorials: Alemanya, Rssia i Bulgria.
 Van tenir guanys territorials: l'Imperi Britnic, Frana, Itlia, Grcia, Romania, Srbia (que va esdevenir Iugoslvia), Jap, i els Estats Units.
 Van aparixer nous estats: Polnia, Txecoslovquia, Litunia, Letnia, Estnia.

Tamb hi va haver grans convulsions econmiques, com ara el descens de la poblaci activa, i socials.

Prdues humanes i materials.
Vuit milions de morts, sis milions d'invlids. Frana va ser el pas ms afectat, proporcionalment: 1,4 milions de morts i desapareguts, equivalents a un 10% de la poblaci activa masculina, acompanyada per un dficit de naixements. L'estancament demogrfic francs es perllonga, amb un envelliment de la poblaci que noms assoleix crixer amb la immigraci. Aquesta ltima participa de la reconstrucci del pas, el nord del qual est en runes: cases, ponts, vies frries, fbriques... 

Prdua de prestigi dels europeus en les colnies del mn.
La guerra va ser mundial: es va conixer a l'frica, on els francobritnics es van apropiar de colnies alemanyes, i a l'extrem orient, on el Jap va fer el mateix amb les Illes Marianes i Nova Guinea. Les colnies van subministrar queviures, matries primeres i soldats. Desprs de la guerra els pobles colonials no van creure ms en el que se'ls havia inculcat sobre la superioritat natural de la metrpoli, i van reclamar una millora de la seva situaci. A aquest primer descens de la influncia d'Europa en les colnies, se suma l'expansi dels EUA, el ms beneficiat per la guerra, juntament amb el Jap, i les capitals d'un i altre pas es van collocar al costat de Pars i Londres, en l'escena internacional.

Transformaci social.
Les diferncies socials es van accentuar amb l'enriquiment dels "mercaders d'armes" i l'empobriment dels petits estalviadors, els retirats i els assalariats afectats per la inflaci. Les dones van adquirir un nou lloc en la societat, i es van tornar indispensables durant tota la guerra, en el camp, les fbriques, les oficines, les escoles (per a compensar la marxa de nombrosos professors)... el feminisme progressa, la moda evoluciona, el dret a vot s acordat a la Gran Bretanya, Alemanya, EUA i Rssia, per no a Frana.

L'aparent victria democrtica.
Quatre Imperis autoritaris es van esfondrar, cosa que va transformar profundament el mapa d'Europa, redissenyat pel tractat de pau de 1919: l'Imperi dels tsars es transforma en la Rssia comunista, l'Imperi Otom es redueix a Turquia, l'Imperi Austrohongars s desmantellat i dna peu al naixement de les minscules ustria i Hongria, i d'una Txecoslovquia i una Iugoslvia independents, la fi del segon Reich, que el Tractat de Versalles disminueix en el pla territorial, tallat en dos pel corredor polons, desmilitaritzat, confiscades les seves colnies, supervisat, condemnat a pagar enormes compensacions i tractat com a responsable del conflicte.


Referncies.


Enllaos externs.

 http://www.firstworldwar.com/;
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2406" title="Partit Obrer d'Unificaci Marxista" nonfiltered="1500" processed="1479" dbindex="1502">
El Partit Obrer d Unificaci Marxista (POUM) va ser un partit marxista espanyol fundat en 1935. Autodefinit com a marxista revolucionari en oposici al marxismeleninisme ortodox, va ser prxim en certa manera al trotskisme encara que amb influncies del comunisme d esquerra. El nom d esta organitzaci va ser triat amb referncia al soroll que crega una escopeta al ser disparada "POUM!".

 Els inicis del POUM (setembre de 1935-julio de 1936) .

 La fundaci del POUM .
El POUM neix a Barcelona el 29 de setembre de 1935 en un perode crucial de la Segona Repblica, el comprs entre el moviment revolucionari d octubre de 1934 i la sublevaci militar del 18 de juliol de 1936 que va causar l inici de la Guerra Civil.

El POUM era resultat de la unificaci de la Esquerra Comunista d Espanya (ICE) amb el Bloc Obrer i Llaurador (BOC). La ICE era un partit d origen trotskista que hi havia rote amb Trotski abans de 1935. Havia sigut fundat per Andreu Nin i per Juan Andrade. Nin i la major part dels militants de la ICE pretenien crear un partit unificat marxista revolucionari que fra el partit marxista del proletariat per la fusi dels diversos partits marxistes espanyols, en compte de seguir la consigna de Trotski de realitzar "entrismo" en el PSOE per a recolzar a la facci esquerrana i "bolchevizar" el partit. El BOC era un partit comunista implantat sobretot a Catalunya. El seu mxim dirigent era Joaqun Maurn. Maurn ja havia sigut el dirigent de la Federaci Comunista Catalano-Balear, federaci territorial del PCE escindida d este partit.

A pesar de la diferncia numrica de militants entre els dos partits (uns 500 de la ICE enfront de 5.000 del BOC), la fusi en el POUM va ser en igualtat de condicions entre ambds. Nin i Maurn van passar a ser els grans "lders carismtics" del POUM.

La ms implantaci del POUM va estar en Catalunya (grcies als militants aportats pel BOC) i en Valncia. Tenia tamb una implantaci minoritria a Madrid, i una presncia testimonial en altres parts d Espanya, com Extremadura, Astries, i el Pas Basc. 

Ambds organitzacions fundadores del POUM eren faccions discrepants del Partit Comunista d Espanya i de la Internacional Comunista (Komintern). La seua heterodxia dins del comunisme els va fer quedar marginats i enemistats amb una Komintern disciplinada a la dirigencia de la URSS.

 El programa i l organitzaci del POUM .
El POUM va criticar el que van considerar la degeneraci burocrtica i totalitria de la revoluci russa de la m de Stalin. Va ser l nic partit que va condemnar els Processos de Moscou en el seu peridic "La Batalla". A pesar de ser un partit marxista revolucionari, en el POUM hi havia una pluralitat de tendncies internes. A banda dels trotskistes de la ICE, del BOC van arribar comunistes oposats a la "burocratitzaci" i a la lnia del PCE i de la Komintern. Tamb el BOC va aportar catalanistes d extrema esquerra (Josep Rovira) i sindicalistes revolucionaris (com el mateix Maurn).

 El POUM i el Front Popular .
Incls sent un partit marxista revolucionari i considerant que, en 1935, el dilema poltic a Espanya no era entre recolzar o atacar la Repblica democrtica i liberal, sin entre el socialisme i el feixisme, el POUM va ser un dels partits firmants del pacte electoral del Front Popular al comenament de 1936. A es va justificar perqu el programa del Front Popular, encara que limitant-se a proposar certes reformes econmiques que no suposaven cap ruptura amb el capitalisme, incloa l amnistia per als que hagueren participat en el moviment revolucionari d octubre de 1934, i perqu ni el PCE ni el PSOE van acceptar una coalici electoral socialista que excloguera als partits republicans "burgesos".
En les eleccions de febrer de 1936, Joaqun Maurn, secretari general del POUM, va ser triat diputat per a les Talls de la Repblica Espanyola. En els seus discursos parlamentaris, Maurn va denunciar que el gran perill contra la Repblica no era el moviment vaguista i d ocupaci de terres de la primavera de 1936, sin la conspiraci militar que s estava organitzant i la violncia poltica dretana. Maurn, a ms, va acusar el govern de republicans d esquerra de passivitat enfront dels militars i la dreta.

 El POUM durant la Guerra Civil (1936-1939) .

 El POUM en la Revoluci Espanyola .
L inici de la Guerra Civil va sorprendre Joaqun Maurn a Galcia, organitzant la secci gallega del POUM. A Barcelona, se li va creure inicialment mort pels rebels, amb la qual cosa Nin va passar a ser Secretari Executiu (va rebutjar el lloc de secretari general per a honrar la memria de Maurn).

El POUM va defendre la revoluci colectivizadora desenrotllada a Catalunya des del juliol de] ., que va ser Conseller de Justcia de la Generalitat de Catalunya considerava que la guerra i la revoluci estaven intrnsecament unides.

No obstant aix, el POUM comena a representar un problema per al govern de la Repblica a causa de la pressi comunista.
 
En primer lloc, la seua enemistat amb Moscou compromet les relacions de la Repblica amb el seu principal provedor d armes i subministraments en la guerra: la Uni Sovitica. De fet, la posici de fora de Stalin fa que finalment el POUM siga desallotjat, amb l oposici de la CNT, del govern que va compartir amb les altres forces d esquerra des de l inici de la contesa al juliol de 1936.

Els "Fets de Maig" de Barcelona (1937) ===


El 3 de maig de 1937 l escalada de tensi entre el govern i els anarcosindicalistas va arribar al seu punt culminant a Barcelona. La policia, amb 200 hmens, va tractar de fer-se per la fora amb l edifici de la central telefnica, situada en la plaa de Catalunya,  que des de l inici de la guerra i en virtut del Decret de Collectivitzaci estava en mans de la CNT. Desprs de mesos d humiliacions i subsegents claudicacions del sindicat, alguns sectors de la CNT decidixen resistir l assalt, tement que eixe fra noms el principi d accions en contra seu encara ms expeditives per part del govern. Es van tmer assalts a altres edificis de la CNT i rpidament es van distribuir armes per a defendre ls. La notcia va crrer com la plvora i es van alar barricades per tota la ciutat. s el que es coneix com les Jornades de Maig.

El POUM s unir als anarquistes, mantenint contactes amb la Agrupaci dels Amics de Durruti. El 6 de maig van acabar les hostilitats.

La repressi del govern de Negrn contra el POUM (1937-1938) ===
Els comunistes exigixen la illegalitzaci del POUM i es procedix a detindre els seus dirigents i als seus membres, que passen a la clandestinitat. Es dissolen les milcies del partit en el front.

Andreu Nin i la major part dels dirigents del POUM van ser detinguts i segrestats sense que les autoritats de la Generalitat de Catalunya foren advertides ni consultades. Sis dies desprs de la seua detenci, Andreu Nin, s misteriosament segrestat. La versi oficial calmnia al POUM acusant-li de ser una connexi feixista i conclou que els seus raptors eren agents de la Gestapo. Desprs de l obertura de determinats arxius de Moscou, posterior a 1989, s han obtingut proves de la participaci d agents de Stalin en el segrest i posterior assassinat d Andreu Nin. 

El govern de Llarg Caballero va tractar de resistir les pressions sovitiques per a eradicar als partits dissidents, i en especial va tractar d oposar-se a la illegalitzaci i a la repressi contra el POUM. No obstant aix, la caiguda de Llarg Caballero, en bona part deguda als Fets de maig, va vindre a encimbellar a un Juan Negrn menys poc favorable a tals maniobres, la qual cosa va sentenciar el dest del POUM.

Les primeres investigacions, abans de ser avortades pel govern, pareixen indicar que el segrest va ser obra d un agent sovitic del NKVD cridat Alexander Orlov amb la collaboraci d algunes instncies del govern i la policia. Es presumix que Andrs Nin hauria sigut traslladat  a Valncia i desprs a Madrid i Alcal d Henares, on, segons pareix, va ser torturat i assassinat en un xalet propietat de Constncia de la Mora e Hidalgo de Cisneros. 

L any segent, 1938, es va enjudiciar els dirigents del partit i li ls va condemnar a pres per rebelli mentres es reconeixia el seu carcter d organitzaci antifeixista. La intervenci de Llarg Caballero, Josep Tarradellas i Federica Montseny van evitar la condemna de la pena capital. Per a aquella poca la repressi prvia i nombrosos assassinats havien afectat el POUM, que va sobreviure en la clandestinitat fins al final de la guerra, passant directament a la lluita clandestina contra el franquisme.

 Les acusacions contra el POUM .
Segons els partidaris de Trotsky, una de les tctiques utilitzades per l estalinisme en la Uni Sovitica, com a part de la poltica d eradicaci dels opositors com Bujarin, Kamenev o Trotski, va ser associar-los amb una conjura feixista internacional de la qual serien mers agents per a la desestabilitzaci de la revoluci.

La mateixa poltica a Espanya hauria sigut promoguda per Moscou contra els anarquistas i contra el POUM. George Orwell escriu que, en vespres dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona, les publicacions en mans del govern havien assumit i difs la idea amb tanta naturalitat que era difcil que incls en peridics esquerrans estrangers no es pensara que el POUM no era manejat des de Berln. A pareixia encara ms evident si es t en compte que el partit acusava a la Repblica, i a la prioritat de guanyar la guerra, de contrarevolucionaris. El funcionari del Komintern, Stoyn Mnev, va dirigir l elaboraci i edici d un calumnis llibre contra el POUM, firmat davall el pseudnim collectiu de  Max Rieger : Espionatge a Espanya en 1938.

 El POUM desprs del fi de la Guerra Civil (1939-1980) .

 El POUM durant la dictadura franquista i l exili (1939-1975) .

 El POUM en el sud de Frana durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) .

Acabada la Guerra Civil, els dirigents i militants del POUM, com la resta dels altres partits i sindicats del ban republic van haver d exiliar-se. Els que no van poder van ser detinguts, jutjats i empresonats (i, en alguns casos, afusellats), o van seguir en la clandestinitat, intentant continuar amb la reorganitzaci del partit.

Aix mateix, molts dels exiliats en el sud de Frana, van ser enviats als camps de concentraci nazis de Dachau, Mauthausen o Buchenwald pels ocupants alemanys noms per ser "espanyols rojos", quan no per fer propaganda de la Resistncia o per participar en esta. A pesar d a, el PCE va continuar acusant al POUM de ser un instrument de la Gestapo davall el camuflatge del seu suposat trotskisme.

 Escissions i crisi de militncia (1945-1975) .
L any 1947, Wilebaldo Llevant va passar a ser el nou secretari general del POUM. La Batalla va tornar a editar-se, a Pars, nova seu del Comit Executiu del partit.

Desprs del fi de la Segona Guerra Mundial, la tendncia catalanista del POUM, encapalada per Josep Rovira, es va escindir del partit, unint-se amb una escissi catalanista del PSUC per a formar el Moviment Socialista de Catalunya (Moviment Socialista de Catalunya, MSC) com partit nacionalista catal i socialista. El MSC es redefiniria prompte com a socialdemcrata, convertint-se amb els anys en un dels grups poltics fundadors del Partit Socialista de Catalunya. Una segona escissi es va produir en la dcada de 1950: en el context de la Guerra Freda, alguns destacats militants histrics (com Julin Gorkn, Ignacio Esglsies, o Vctor Alba) van abandonar el POUM i es van declarar com a partidaris de la socialdemocrcia enfront del "imperialisme sovitic"; este canvi ho van justificar per la persecuci patida des de 1937, a Frana i a Espanya, per part del PCE i de l URSS. Molts d estos militants histrics acabarien en el PSOE (cas dels mateixos Gorkn i Esglsies). A estes escissions es va sumar una srie de detencions de militants en l interior d Espanya, que, en la prctica, va reduir al POUM a una organitzaci d exiliats. I el "lder carismtic" supervivent del partit, Joaqun Maurn, va eixir de la pres en 1946, per a anar a l exili i romandre allunyat de la poltica activa, crtic tant amb el paper del PCE com amb el del POUM durant la guerra. Tot a, a pesar que al comenament de la dcada de 1970, en el context del "sesentayochismo" i de l aparici de moviments socialistes "tercers", molts jvens militants antifranquistes van comenar a revalorar el paper histric del POUM.

 El POUM durant la "Transici democrtica" (1975-1980) .
Desprs de la mort de Franco, i amb la base d alguns d eixos jvens militants antifranquistes (com Pelai Pags), el POUM va intentar reconstituir-se a Espanya com un partit marxista revolucionari. Les activitats ms destacades d eixos anys van ser els intents d establir aliances poltiques amb partits d extrema esquerra en tota Espanya.

 El cessament d activitat del POUM .
Sense aconseguir representaci electoral en les primeres eleccions lliures de l any 1977, on es va presentar en coalici amb la Lliga Comunista Revolucionria, Acci Comunista i la Organitzaci d Esquerra Comunista, formant amb les dites organitzacions el Front per la Unitat dels Treballadors (FUT), el POUM va abandonar la seua activitat al comenament de la dcada dels huitanta, sense arribar a dissoldre s.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Fundaci Andreu Nn;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2408" title="Pliades (astronomia)" nonfiltered="1501" processed="1480" dbindex="1503">

Les Pliades (tamb conegudes com Messier 45, M45,  les Set Germanes, o Subaru (al Jap), s un cmul obert en la constellaci de Taure . s un dels cmuls estellars  ms  propers,  probablement el ms conegut, i s sens dubte la ms evident a  ull nu. De vegades se l'ha  denominada Nebulosa Maia, tal vegada errniament, considerant que la nebulositat de reflexi que envolta l'estrella  Maia s intrnseca (veure ms baix). 

El cmul est dominat perestrelles blaves calents, que s'han format en els ltims 100 milions d'anys. Al principi es va pensar que la pols que forma una feble nebulosa de reflexi al voltant de les estrelles ms brillants  eren romanents de la formaci del cmul, per  ara se sap que es tracta d'un nvol de pols que no guarda cap  relaci i que  les estrelles actualment estan passant a travs del nvol . Els astrnoms estimen que el cmul sobreviur durant uns altres 250 milions d'anys, per desprs  dispersar-se a causa de la interacci gravitacional amb el seu venatge galctic. 

La taula segent dona detalls de les estrelles ms brillants del cmul: 

 

Histria de la observaci. 
Les Pliades es veuen clarament a l'hivern  en el hemisferi nord i a l'estiu en el hemisferi sud. S'han conegut des de l'antiguitat per a totes les cultures del mn, hi ha referncies de la cultura  Maor i aborgens australians, Els Xinesos, els maies (que l' anomenaven  Tzab-ek), els asteques, els sioux d'Amrica del Nord. Alguns astrnoms grecs les consideraren una constellaci diferent, i ja sn esmentats per Hesode i  Homer  que en fa referncia a La Ilada i lOdissea. Tamb s'esmenta tres vegades en la Bblia (Job 9:9, 38:31; Amos 5:8). Les Pliades sn particularment venerades en la mitologia hind (conegudes amb el nom de Krittika) com les sis mares del du de la guerra  Skanda, que van desenvolupar sis cares, una per a cadascuna d'elles. Alguns estudiosos de l' Islam van suggerir que les Pliades (A-thuraiya) eren l'estrella en Najm esmentada a  l'Alcor. 



Fa temps que se sap que es tracta d'un grup   fsicament relacionat i no pas de cap tipus d'alineament. El Reverend John Michell calcul en 1767 que la probabilitat d'una  alineaci casual de tantes estrelles brillants era noms d' 1 de cada 500.000, d'aquesta manera va inferir  correctament que les Pliades i molts altres grups d'estrelles ha de ser fsicament relacionades .   Quan es van fer els primers estudis sobre el moviment de propi de les estrelles, es va trobar que totes es movien ne la mateixa direcci a travs del cel, en la mateixa proporci, la qual cosa demostrava que havien d'estar relacionades. 

Charles Messier mesur  la posici del cmul  i el  va incloure com M45 en el seu  catleg d'objectes semblants a  cometes,  publicat en 1771. Juntament amb la Nebulosa d'Ori i el cmul del pessebre, Messier va incloure les Pliades, tot i  que la majoria dels objectes de Messier sn molt ms feble i ms fcil de confondre amb els cometes. Una possibilitat s que Messier simplement volia tenir un catleg ms ampli que el seu rival cientfic Lacaille, qui public un catleg al  1755 on figuraven  42 objectes, i per aix va afegir alguns objectes brillants i ben coneguts per augmentar la seva llista.  

Distncia.

La distncia a les Pliades s un primer esgla  en l'anomenda escala de distncies csmiques, una seqncia de les escales de distncia per a tot l'univers. La grandria d'aquest primer esgla calibra tota l'escala. Com el grup est tan prop de la Terra, la distncia s relativament fcil de mesurar. El coneixement exacte de la distncia permet als astrnoms traar un diagrama de Hertzsprung-Russell per al cmul,  que alhora servir per estimar la distncia a la que es troben altres cmuls. Altres mtodes poden llavors estendre l'escala de distncia dels cmuls a  les galxies i a grups de galxies, i es pot construit una escala de distncia csmica . En ltima instncia, el coneixement que tenen actualment els astrnoms sobre l'edat i l'evoluci de l'univers est influenciat pel coneixement que tenim de la distncia a les Pliades. 

Abans del llanament  del satllit  Hipparcos  es creia que la distncia de les pliades a la Terra era d'uns 135 parsec. Hipparcos va causar consternaci entre els astrnoms al trobar que es trobava a una distncia de tan sols 118 parsecs mitjanant el mesurament de la parallaxi de les estrelles del cmul-una tcnica que hauria d'haver produt els resultats ms directes i acurats . Treballs posteriors van trobar que el mesurament de la distncia d'Hipparcos a les Pliades era erroni. Encara que no se sap perqu es va produir l'error. Actualment es pensa que la distncia a les Pliades s major de 135 parsecs, sobre el s 440 anys llum.

Els membres visible de les Pliades sn estels lluminosos blaus o blancs. El cmul cont cents d'altres estels massa tnues per a ser visibles a ull nu. Les Pliades sn un cmul jove, amb una edat estimada de 100 milions d'anys, i una vida estimada de noms 250 milions d'anys ms, degut a la seva baixa densitat.
Composici.
El radi del nucli del cmul s al voltant de 8 anys llum i el radi de marea al voltant de 43 anys llum. El cmul cont sobre 1.000 membre estadsticament confirmats, tot i que aquesta xifra exclou les estrelles binries no resoltes. Est dominat per fins a 14 estrelles blaves joves i calentes visibles a ull nu. La composici de les estrelles ms brillants s semblant a ssa Major i ssa Menor. La massa total del cmul s'estima en 800 masses solars.

El cmul cont moltes nanes marrones, objecetes amb una massa un 8% menor a la del Sol, i no prou pesants com per iniciar en el seu nucli la fusi nuclear necessria per a convertir-les en autntiques estrelles. Aquests objectes poden constituir el 25% del total de la poblaci del cmul, encara que hi contribueixin noms amb el 2% de la massa total.  Els astrnoms han fet grans esforos en trobar i analitzar les nanes marrones de les Pliades i altres cmul joves, ja que sn encara relativament brillants i observables, mentre que les nanes marrones de cmuls ms vells sn molt ms difcils d'observar i estudiar. 

S'han  trobar algunes nanes blanques en el cmul. En tractar-se d'un cmul jove no es habitual  trobar  nanes blanques ja que les estrelles necessiten milions d'anys per evolucionar fins a la fase de nana blanca; s per aix que e s creu que aquestes estrelles no han evolucionat d'estrelles de massa baixa o intermdia, sin d'estrelles de massa elevada de sistemes binaris. La transferncia de masa de estrelles de massa elevada o les seves companyes durant la seva rpida evoluci podria resultar en una via ms rpida para la formaci de una nana blanca. Encara que els detalls d'aquesta suposada transferncia des d'un pou de gravetat profunda o un de menor no ha estat explicat. 

Edat i evoluci.

L'edat d'un cmul es pot estimar comparant el diagrama de Hertzsprung-Russell del cmul amb models terics d'evoluci estellar, i usant aquesta tcnica, l'edat de les Pliades estaria entre els 75 i el 150 milions d'anys. L'amplitud de l'estimaci de l'edat del cmul s deguda a incerteses dels models d'evoluci estellar. En particular, els models inclouen un fenmen conegut com excs convectiu (convective overshoot en angls), pel qual una zona convectiva dins d'una estrella penetra en una zona no convectiva, resultant en un aparant augment de l'edat. 

Una altra manera d'estimar l'edat del cmul s observarnt els objectes de menor massa. A les estrelles de la seqncia principal, el liti es destrueix rpidament en reaccions de fusi nuclear, per les nanes marrones poden retenir el seu liti. Degut a que la temperatura d'ignici del liti s molt baixa, 2,5 milions kelvin, les nanes marrones de major massa el cremaran poc a poc, i per tant, determinant les nanes marrones de massa elevada del cmul que continguin liti ens pot donar una idea de l'edat del cmul. Aplicant aquesta tcnica l'edat de les Pliades seria d'uns 115 milions d'anys. 

El moviment relatiu del cmul el portar en el futur a passar per sota del peu de l'actual constellaci d'Ori, vist des de la Terra. Tamb,com molt altres cmuls oberts, les Pliades no estaran juntes gravitacionalment sempre, ja que alguns components seran expulsats per encontres i altres seran desmatellats per camps de marea gravitacionals. Els clculs suggereixen que el cmul trigar uns 250 milions d'anys a dispersar-se, amb interaccions gravitacionals com nvols moleculars gegants i els braos espirals de la galxia tamb accelerant la seva desaparici.

Nebulositat de reflexi.
 

Sota condicions d'observaci ideals, algunes traces de nebulositat es poden veure al voltant del cmul, i aix es veu ms clarament en fotografies de llarga exposici. s un nebulosa de reflexi causada per la  llum blava de les estrelles joves i calentes pols reflectida per la pols.

Antigament es creia que la pols era el romanent de la formaci del cmul, actualment es pensa que amb 100 milions d'anys , la major part de la pols originria s'hauria dispersat per la pressi de radiaci. Per aix, sembla ser que el cmul est atravessant una regi particularment polsosa del medi interestellar.

Els estudis mostren que la pols responsable de la nebulositat no est distribuida uniformement, sin que es concentra principalment en dues capes al llarg de la lnia de visi del cmul. Aquestes capes poden haver-se format per la desacceleraci deguda a la pressi de radiaci mentre la pols s'acosta a les estrelles.

 Observaci .


Grcies a la  magnitud de les estrelles que les componen, el cmul s visible a ull nu. Est situat en la costellaci de Taure proper a l'eix format per les estrelles : Srius (Ca Major) - Cintur d'Ori (Ori) - Aldebaran (Taure).
Es poden distingir cinc estrelles molt rpidament a cop d'ull, un cop l'ull s'ha acostumat s fcil poder observar fins a 11 estrelles en bones condicions. 
Amb binoculars o un telescopi el cmul es mostrar ms ric. La nebulosa noms es podr  veure en fotografia. 
Etimologia.
Les nou estrelles ms brillants de les Pliades tenen el nom de les set germanes de la mitologia grega:
Astrope;
Mrope;
Electra;
Maia;
Tagete;
Celeno;
Alcone;
Juntament amb els pares:
Atles;
Plione;
Les germanes de les Pliades eren les Hades, filles d'Atles. 

El nom en catal del cmul s d'orgen grec, encara que l'etimologia s incerta. Tradicionalment, ha significat "filles de Plione," tot i que el nom podria ser anterior al mite de les set germanes. S'han suggerit derivacions :de      plein, navegar, llavors les Pliades serien "les navegadores"; tamb s'ha suggerit de pleos, ple o molt o tamb de peleiades, bandada de coloms, de fet, segons la llegenda, les Pliades van ser convertides en colomes per fugir d'Ori, el caador, que se'n havia enamorat, abans que Zeus les transforms en estels. 

Vegeu: Pliades (mitologia)

La seva preponderncia en el cel nocturn ha garantit a les Pliades un lloc especial a moltes cultures, antigues i modernes:

 Pels maoris de Nova Zelanda, les Pliades s'anomenen Mataariki i la seva sortida heliacal significa el comenament de l'Any Nou (al voltant de Juny).

 Els aborgens australians creien que eren una dona que gaireb havia estat violada per Kidili, l'home a la Lluna. Alternativament, hi havia set germanes anomenades Makara.

 Es diu que els indis americans mesuraven l'agudesa visual pel nombre d'estels que l'observador podia observar a les Pliades. Fins i tot a Europa, especialment a Grcia, les Pliades eren un test de visi.

Referncies.


Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2409" title="Pare carabasser" nonfiltered="1502" processed="1481" dbindex="1504">
El Pare Carabasser s un joc tradicional.

Funcionament del joc.
Un jugador fa de pare Carabasser. La resta es numeren.

Comena el pare Carabasser dient: 
 El pare Carabasser quan va morir va deixar tantes carbasses (un nombre no ms gran que el de la resta de jugadors). ;
El qui t aquest nombre dir: ;
 Qu sis? (en cas que ell tingui el sis) Tantes! (un altre nombre)  ;

I aix anar seguint la cadena fins que un diu un nombre no existent o bada i no respon amb prou rapidesa. En aquest cas, paga penyora.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2411" title="Poesia" nonfiltered="1503" processed="1482" dbindex="1505">
En literatura, la poesia s l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjanant mots disposats segons la mtrica. La poesia popular s la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivncies elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble.

Tamb es diu poesia d'una obra en vers. Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres potiques d'un poeta, o de diferents poetes, produdes en una poca, una llengua determinada, un gnere, etc. 

Es diu poesia del contingut forms, o de la forma bella d'una obra literria.

Tradicionalment, es distingeixen tres gneres potics: l'pic, el lric i el dramtic.

Vegeu tamb.

Acrstic;
Adnic;
Albada;
Alexandr;
Alternana;
Amfbrac;
Anapest;
Anapstic;
Anisosillbic;
Apariat;
Art major;
Art menor;
Auca;
Bioc;
Bisllab;
Collage literari ;
Calligrama;
Can;
Cesura;
Cobla;
Codolada;
Composici literria;
Corranda;
Dctil;
Dactlic;
Dansa;
Decasllab;
Dcima;
Diresi;
Dstic;
Dodecasllab;
Elisi;
Encavallament;
Eneasllab;
Entrada;
Espinela: vegeu Dcima;
Espondeu;
Estana;
Esticomtia;
Estrofa;
Estrofa de peu trencat;
Glosa;
Glossa;
Goigs;
Haiku, o haikai;
Heftemmeres;
Hemistiqui;
Hendecasllab;
Heptmetre;
Heptasllab;
Heteromtric, vegeu Anisosillbic;
Hexmetre;
Hiat;
Iambe;
Imbic;
Isomtric, oisosillbic;
Lai;
Lira;
Lletres satriques;
Madrigal;
Metfora;
Metre;
Mtrica (Poesia);
Monosllab;
Nadala;
Noves rimades;
Octava;
Octonari;
Octosllab;
Pentmetre;
Pentasllab;
pentemmeres;
Poema en prosa, vegeu prosa potica;
Poema visual;
Peu mtric;
Quartet, o quarteta.
Quintet, o quinteta.
reble;
Recompte de versos;
Recurs literari;
Refrany;
Retronxa;
Rima;
Rima assonant;
Rima consonant;
Rima creuada,  croada, encreuada, o de circularitat.
Rima encadenada;
Rima equvoca;
Rima externa;
Rima fcil;
Rima falsa;
Rima femenina;
Rima interna;
Rima maridada;
Rima masculina;
Rima visual;
Ritme;
Rodol;
Roman;
Sfic;
Seguidilla;
Senyal;
Sextet;
Sextina;
Silva;
Sinalefa;
Sinresi;
Sonet;
Tanka;
Tercet;
Tercina;
Tetrasllab;
Tirades, o tirallongues;
Tornada;
Tredecasllab;
Trisllab;
Trocaic;
Troqueu;
Vers;
Vers blanc;
Vers coix;
Vers lliure;
Versicle;
Viadera;
Villancet;
Virolai;
Comentari potic;

Enllaos externs.
Pgina sobre mtrica catalana;
Nocions de mtrica catalana;
Selecci de poesia catalana d'Albert Folch. Una amplssima selecci de poemes de tots els temps, amb traducci a l'angls de molts d'ells.
Mag Poesia d'Antoni Artigues;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2412" title="Procs d'inestabilitat gravitatria" nonfiltered="1504" processed="1483" dbindex="1506">
El procs d'inestabilitat gravitatria, en un sistema sotms a l'acci d'una pressi interna, i de la gravetat, produeix una fluctuaci de la densitat, d'una tossa caracterstica, que comena a crixer per efecte de la seva prpia gravetat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2413" title="Punt triple" nonfiltered="1505" processed="1484" dbindex="1507">

En el punt triple, hi conviuen en equilibri l'estat de la matria slid, l'estat lquid i l'estat gass d'una substncia. Es defineix amb una temperatura i una pressi (no ambiental, sin pressi de vapor).

El punt triple de l'aigua, per exemple, se situa a 273,16 graus Kelvin (0,001 C) i a una pressi de 611,73 Pa (4,59 mmHg o 0,006033 atm ITS90.



Tpic diagrama de fases


Articles relacionats.
 Punt crtic;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2414" title="Peta" nonfiltered="1506" processed="1485" dbindex="1508">
, 
Peta (smbol P) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1015, o 1 000 000 000 000 000.

Adoptat el 1975, noms difereix una lletra (tal i com passa amb el prefix Tera)  de la paraula grega      , penta, que significa cinc, ja qu s igual a 10005. 

Per exemple;
1 Petmetre = 1 Pm = 1015 metres;
1 Petagram = 1 Pg = 1015 grams;
1 Petasegon = 1 Ps = 1015 segons;

En informtica peta vol dir 1 125 899 906 842 624 (10245 o 250), en lloc de 1 000 000 000 000 000, especialment quan s usat el prefixe byte, obtenint un petabyte. Per a resoldre aquesta ambiguetat, s'ha proposat el terme pebibyte per al valor 250 bytes. Per la utilitzaci d'aquest terme no est gaire extesa.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2415" title="Pico" nonfiltered="1507" processed="1486" dbindex="1509">
Pico (smbol p) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-12, o 1/1 000 000 000 000 o el qu s el mateix 0,000 000 000 001.

Confirmat el 1960, el mot prov de l'itali piccolo, que significa petit.

Per exemple;
 1 picmetre = 1 pm = 10-12 metres = 0,000 000 000 001 metres;
 1 picogram = 1 pg = 10-12 grams = 0,000 000 000 000 001 grams ;
 1 picosegon = 1 ps = 10-12 segons = 0,000 000 000 001 segons;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2417" title="Parallaxi" nonfiltered="1508" processed="1487" dbindex="1510">

 

La parallaxi s l'efecte del canvi de posici d'un observador respecte de l'objecte observat. En astronomia, seria l'angle format per dues rectes que uneixen el centre de l'astre observat i els dos extrems d'un segment anomenat longitud de base, degut al desplaament de l'observador com a conseqncia del moviment de la Terra.

El terme va aparixer al segle XVI a partir del mot grec           , que significa  desplaament contigu .

La parallaxi solar s l'angle baix el qual es veu el radi equatorial de la Terra des del centre del sol.

La parallaxi lunar s l'angle baix el qual es veu el radi equatorial de la Terra des del centre de la lluna.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2420" title="Plom" nonfiltered="1509" processed="1488" dbindex="1511">

El plom s un material que fa milers i milers d'anys que l'home coneix, s per aix, segurament, les seves aplicacions han anat canviant i ha estat un material molt complet pel que fa al seu s. 
Malgrat que les seves propietats mecniques no siguin molt bones, d'importncia del plom rau en el seu pes. s un material molt dens i per tant molt adequat per tot tipus d'instruments i utensilis que necessitin pesar molt, tenir contrapesos... Una altra de les propietats, molt lligada tamb a la densitat, i que fa del plom un element indispensable, s la seva capacitat per absorbir les radiacions   que s'emeten en les centrals nuclears. 
Malgrat aquestes importants aplicacions l's de plom est decreixent. I avui en dia noms s'usa per all indispensable, degut, sobretot, a la seva alta toxicitat; que fa d'ell un element poc adequat per tot el que estigui en contacte amb humans. Ja no es construeixen tubs de plom per l'aigua potable, cada cop s'utilitza menys com a component de la gasolina (per tal de rebaixar l'ndex d'octanatge) i gaireb ja no es fan pigments amb plom. La normativa pel que fa al plom tamb s molt estricta i gran part dels pasos del mn el seu s est molt regulat.

Histria.
Per la seva fcil utilitzaci el plom va ser un dels primers metalls usats per l'home; i se sap que prop de l'any 5000 aC els egipcis ja l'usaven en cosmtica. Els xinesos foren els primers en utilitzar-lo en el seu sistema monetari. Els grecs a les seves colnies i els fenicis a les seves factories van explotar prop de l'any 2000 aC mines de plom a tota la Pennsula Ibrica, que posteriorment, durant la dominaci de la Pennsula pels romans se seguiren explotant, degut a l'ampli us que se'n donava a l'antiga Roma, don prov el seu smbol qumic, de la paraula llatina plumbum. S'utilitzava el plom per elaborar vaixelles, varetes per escriure, en el sistema monetari, en les mesures de pes, en el refinatge de l'argent i principalment en tubs per desplaar l'aigua pels aqeductes. 
El plom s esmentat varies vegades a la Bblia i a Babilnia on fou emprat en lmines soldades per aguantar la terra i la humitat dels famosos jardins suspesos. 
Considerat com a pare de tots els metalls per als alquimistes a l'edat mitjana, es pretenia transformar-lo en or. A partir de l'edat mitjana i fins a la revoluci industrial s'utilitz el plom com a material de construcci de canals de teulada, de conduccions d'aigua... per malgrat tot, no ha estat fins un cop passat el moviment industrial quan se n'ha vist la seva mxima utilitzaci, sobretot en la industria de guerra (fins al punt que avui en dia el 90% dels projectils contenen plom de forma directa o indirecta).

Abundncia.
El plom rares vegades es troba en el seu estat elemental. El mineral ms com s la galena (sulfur de plom). Els altres minerals d'importncia comercial sn la cerusita (carbonat de plom) i l'anglesita (sulfat de plom), que sn molt ms rars. Tamb es troba plom en diversos minerals d'urani i de tori, ja que prov directament de la desintegraci radioactiva. Els minerals comercials, aproximadament, solen contenir un 10% en plom, tot i que se n'exploten menes de fins noms el 3%. Aquests minerals es concentren fins a arribar a un contingut de plom de 40% o ms abans d'iniciar la seva fusi o exposar-los a fonts de calor extremes per a que alliberin el plom.

Obtenci.
El plom rares vegades es troba en el seu estat natiu i s relativament escs (ocupa el lloc 36 en abundncia entre els elements de l'escora terrestre i constitueix el 10 elevat a -4% del pes de l'escora terrestre). s normalment localitzat en dipsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotaci. La seva mena ms important s la Galena (sulfur de plom), altres menys importants sn la anglesita (PbSO4), la cerussita (PbCO3) i el mini (Pb3O4). 
L'extracci del plom de la galena es pot du a terme de varies maneres:
 	Per la calcinaci de la mena en un forn reverbero fins que part del sulfur de plom es transforma en xid de plom i sulfat de plom. Desprs s'elimina l'aire del forn i s'eleva la temperatura, de manera que el sulfur de plom original reacciona amb el sulfat i l'xid de plom donant com a resultat el plom:
		3 PbS + 5 O2 = 2 SO2 + PbO + PbSO4 
Com que aquesta reacci s incompleta i no tot el PbS ha reaccionat, el producte sobrant reacciona amb els productes de l'anterior equaci de la segent manera
2 PbS + 2 PbO + PbSO4 = 3 SO2 + 5 Pb

 	Un altre dels mtodes, que s'aplica quan el mineral cont molta silici consisteix en fondre la mena en presncia de ferro en un alt forn, de manera que el plom queda alliberat:
		PbS + Fe = FeS + Pb

 	Per no tot el plom que s'utilitza s de primer s, una de les fonts ms importants d'obtenci d'aquest mineral s a partir dels materials de rebuig industrials, que es recuperen i es fonen

Un cop obtingut, el refinatge del metall s efectuat mitjanant un procs electroltic.

Propietats.
 Propietats fsiques;
El plom t un color blanc blavs caracterstic i s molt tou, malleable i dctil. Si es calenta lentament pot fer-se passar a travs de qualsevol forat. Presenta una baixa resistncia a la tracci i s un mal conductor de l'electricitat (4,81 x 106 m-1   -1), per un bon absorbent del so, de les vibracions, i per la seva elevada densitat, de la radiaci  . Al fer un tall, la seva superfcie presenta un llustre platejat brillant, que es torna rpidament de color blanc blavs opac, caracterstic d'aquest metall. 

 Propietats qumiques;
El plom t en molts casos un comportament semblant al dels metalls nobles, i s el ms resistent a la corrosi dels metalls comuns, principalment a causa de la formaci a l'inici de l'atac, de compostos insolubles que el protegeixen superficialment i de l'elevada sobretensi d'hidrogen que presenta. D'aquesta manera, no es dissol en l'cid sulfric dilut ni en l'cid clorhdric concentrat, per s atacat per l'cid ntric. S'oxida i carbonata superficialment en l'aire humit, i en presncia de d'aigua pura i oxigen forma l'hidrxid de Pb(OH)2, lleugerament soluble. 
El plom forma dues sries de composts amb les valncies II i IV. Els compostos de plom II sn inics, mentre que els de plom IV sn covalents i en medi cid, fortament oxidants. Presenta carcter amfter, actuant com a cati en la constituci de sals i originant espcies aniniques anomenades plumbits i plumbats.

Aplicacions.
A causa de les seves propietats mecniques pobres, el plom no t gaireb cap aplicaci estructural. Per aix no vol dir que no l'industria no en faci un ampli s. El plom t, avui en dia, moltes aplicacions, des de bateries, fins a barreres acstiques, passant per recobriments de cables... 
Del plom utilitzat a la industria, el 40% s'usa en forma metllica, el 25% en aliatges i el 35% restant en compostos qumics. 

En forma metllica ha estat usat, sobretot, en la fabricaci de tubs de conducci de l'aigua; malgrat que es consideri un metall pesant txic, causant del saturnisme. Aix s degut al fet de qu en contacte amb aiges calcaries es cobreix d'una capa de cal que impedeix que l'aigua potable entri en contacte amb el plom. No obstant aix, el risc d'intoxicaci segueix existint i s per aix que actualment ja no s'usa.
Avui en dia, el plom s emprat, principalment, en:

 La fabricaci d'acumuladors i bateries de plom, degut a les seves propietats electroqumiques.
 Municions; a causa de la seva tenacitat i el seu pes.
 Recobriments per a cables;
 Blindatge;
 Barreres impermeables i barreres acstiques;
 De membrana antiradiaci en reactors nuclears i aparells de raigs X, degut a que d'istop ms corrent del plom absorbeix neutrons i transmuta en un istop radioactiu de vida molt llarga, i per tant poc perills;

Aliat amb altres materials el plom tamb t un gran s. Mesclat amb l'estany, que li rebaixa notablement el punt de fusi, s emprat com a metall de soldadura, i amb l'antimoni que li ofereix duresa i el fa resistent a la corrosi, s'utilitza en la construcci, en particular en la indstria qumica; s resistent a l'atac de molts cids, perqu forma el seu propi revestiment protector d'xid, per aix s'usa molt en la fabricaci i maneig de l'cid sulfric (cambres de plom, indispensables en el procs de fabricaci d'cid sulfric, metall d'impremta i en aliatges antifricci).

Els compostos qumics del plom es poden dividir en diversos grups, que tenen cada un diferents aplicacions. Els ms importants sn:

 Compostos inorgnics del plom:
 xids: litargiri (monxid de plom)(usat sobretot per tal de millorar les propietats magntiques dels imants de cermica, de ferrita de bari, etc), dixid de plom (emprat com a oxidant, com a reactiu analtic i com a accelerador de polimeritzacions) i mini (tetrxid de plom)(en la producci de pintures anticorrosives);
 Sals: sulfur, clorur, iodur, acetat (usat com a mordent en tinci de cot, com a impermeabilitzant, en la medicina i com a reactiu analtic), cromat, sulfat, carbonat, arseniat (emprat com a insecticida), silicat i nitrat de plom (utilitzat en la preparaci d'altres sals, com a mordent, en la preparaci d'explosius i com a pigment);
 Compostos orgnics:
 Sals del plom. S'usen com a lubricants i com a assecants per pintures i vernissos. Sn: oleat, lactat, naftenat, aftalat i estearat;
 Compostos alquilats de plom; usats en gran part com a antidetonants per a gasolines: Plom tetrametil i tetraetilplom;

Avui dia, pel seu carcter verins i contaminant est sent substitut com a additiu per a la gasolina i com a pigment per a tintes i pintures.

Altres: intoxicaci per plom.
El plom ingerit en qualsevol de les seves formes s altament txic. Els seus efectes solen sentir-se desprs d'haver-se acumulat en l'organisme durant un perode de temps. Els smptomes d'enverinament sn anmia, debilitat, restrenyiment i parlisi en canells i turmells. Les escates de pintures amb base de plom i les joguines fabricades amb compostos de plom estan considerats com molt perillosos per als nens, per als quals el plom resulta especialment nociu, fins i tot a nivells que abans es consideraven innocus. El plom pot produir disminuci de la intelligncia, retard en el desenvolupament motor, deterioraci de la memria i problemes d'audici i equilibri. En adults, el plom pot augmentar la pressi sangunia. En l'actualitat, els enverinaments per plom es tracten administrant una sal de sodi o calci de l'cid etilendiaminotetraactic (EDTA). El plom s'elimina de l'organisme desplaant el calci o el sodi i formant un complex estable amb EDTA que s'evacua per l'orina.

 Enllaos externs .

Los Alamos National Laboratory - Plom ;
WebElements.com - Plom ;
EnvironmentalChemistry.com - Plom ;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2421" title="Plasma (estat de la matria)" nonfiltered="1510" processed="1489" dbindex="1512">

En fsica i qumica, el plasma s un estat de la matria en el qual prcticament tots els toms estan ionitzats i amb la presncia d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap tom o molcula. s un fluid, format per electrons, i  ions positius. Aix fa que el plasma sigui conductor elctric i que respongui fortament als camps electromagntics. El plasma presenta unes propietats diferents de les dels slids, lquids, i gasos, de manera que s considerat com un altre estat de la matria. Pot presentar-se de diferents maners: com a nvols gasosos neutres, com s'observa en cas de de les estrelles; en forma de gas, el plasma no t una forma o un volum definits per sota la influncia d'un camp magntic pot formar estructures com raigs d'ions o b com a suspensions de partcules de l'ordre del nanmetre o el micrmetre. 

Una flama pot ser considerada com una forma de plasma parcial de baixa temperatura.

 Histria .
La disciplina avui denominada fsica del plasma va nixer de la convergncia entre dues lnies d'investigaci originades al segle XIX. D'una banda, l'estudi rigors de les descrregues elctriques va ser iniciat a Anglaterra per Michael Faraday i va continuat desprs per Joseph John Thomson, William Crookes i Sealy Edward Townsend. El 1923 Irving Langmuir va observar que els gasos ionitzats presents en una descrrega responien collectivament a les pertorbacions externes. Aquesta qualitat, anloga a la dels plasmes sanguinis, li va portar a adoptar el terme plasma per referir-se a aquests sistemes.

L'altra columna sobre la qual descansa la fsica del plasma prov dels estudis sobre el comportament de fluids conductors sota la influncia de camps electromagntics. Aquesta disciplina, dita magnetohidrodinmica, va ser desenvolupada inicialment per Faraday i Andr-Marie Ampre. Al segle XX la magnetohidrodinmica va permetre estudiar fenomens observats al Sol i a la ionosfera terrestre. Per exemple, les ones magnetohidrodinmiques, avui anomenades ones d'Alfvn en honor al fsic suec Hannes Alfvn, van ser introdudes per ell mateix el 1942. Aquesta aportaci va ser premiada amb el Premi Nobel de Fsica del 1970, nic premi Nobel concedit fins avui per treballs en la fsica del plasma.

Desprs de la Segona Guerra Mundial el creixent inters en desenvolupar reactors de fusi que proporcionessin una energia neta, segura i barata va alimentar un rpid aven de la fsica del plasma, essencial per entendre el comportament d'un gas a les altes temperatures necessries en l'interior de tals dispositius. Malgrat l'optimisme inicial, la fusi nuclear encara no ha aconseguit complir les seves promeses, principalment a causa de l'existncia d'inestabilitats abans desconegudes en el plasma. Tanmateix, la comunitat cientfica espera que el Reactor Termonuclear Experimental Internacional (ITER) aconsegueixi eliminar tals inestabilitats i operi sostenir en condicions energticament rendibles de fusi.

Actualment la fsica del plasma s una disciplina madura i extensa. Les seves eines sn imprescindibles en la investigaci astrofsica i geofsica; les seves aplicacions tenen una gran importncia econmica i van des de la fusi esmentada nuclear fins al tractament de materials mitjanant descrregues elctriques. Altres usos industrials sn el gravat de circuits electrnics i la purificaci d'emissions contaminants.

 Exemples de plasma .


Els plasmes formen l'estat d'agregaci ms abundant de la naturalesa. De fet, la major part de la matria en l'Univers visible es troba en estat de plasma. Alguns exemples de plasmes sn:

 Produts artificialment:
 En l'interior d'un tub fluorescent (illuminaci de baix consum).
 Matria expulsada per la propulsi de coets.
 La regi que envolta l'escut trmic d'una nau espacial durant la seva entrada en l'atmosfera.
 L'interior d'un reactor de fusi.
 Les descrregues elctriques d's industrial.
 Les boles de plasma.

 Plasmes terrestres:
 El foc.
 Els llamps durant una tempesta.
 La ionosfera.
 La aurora boreal.

 Plasmes espacials i astrofsics:
 Las estrelles (per exemple, el Sol).
 El vent solar.
 El medi interplanetari (la matria existent entre els planetes del Sistema Solar), el medi interestellar (la matria entre les estrelles) i el medi intergalctic (la matria entre les galxies).
 Els discs d'acreci.
 Les nebuloses intergalctiques.
 Ambiplasma;

 Enllaos externs .
 Com construir el teu llum de plasma ;
 Art amb plasma;






 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2422" title="Parmetre de desacceleraci" nonfiltered="1511" processed="1490" dbindex="1513">
El Parmetre de desacceleraci s el grau de frenada de l'expansi de l'Univers, provocada per l'atracci gravitatria. Aquest parmetre est relacionat amb la derivada segona del radi de l'Univers en funci del temps. Segons recents estudis, l'expansi de Univers no s'estaria desaccelerant, sin que est accelerant-se. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2423" title="Pols interestellar" nonfiltered="1512" processed="1491" dbindex="1514">


La pols interestellar s el conjunt de partcules d'una longitud inferior a alguns centenars de nanmetres constituda per silicats, grafits, i molcules poliaromtiques.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2424" title="Pau" nonfiltered="1513" processed="1492" dbindex="1515">



La pau es defineix en quan la societat no est ni en violncia, ni en guerra.

Vinculat al concepte de pau hi ha el pacifisme que s l'actitud que defensa que la guerra mai resol els problemes de millor manera que les negociacions.

Histria.
L ONU (Organitzaci de les Nacions Unides) s l'organitzaci intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperaci econmica, cultural, social i humanitria, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminaci i vetllar pel respecte dels drets humans.


La CE va signar, en ocasi del 40 aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, la Declaraci sobre la Pau de la Cimera Econmica occidental. Un pargraf essencial del text deia:

 Quan recordem els terribles patiments de la Segona Guerra Mundial i l'experincia comuna de 40 anys de pau i llibertat, ens comprometem de nou a crear un mn en el qual tots els pobles es beneficin dels avantatges de la pau, la llibertat i la justcia, preservats de l'opressi, la por i la misria; un mn on l'individu pugui assumir les seves responsabilitats vers ell mateix, la seva famlia i la seva comunitat; un mn en el qual totes les nacions, grans o petites, puguin treballar en com per a la creaci d'un millor futur per a tota la humanitat. (Declaraci del 4 de maig de 1985);

Smbols.
El colom blanc s smbol de pau (la histria fa referncia al colom del relat de No, que anunciant la terra ferma acab l'enuig div que provoc el diluvi universal). A les guerres, per extensi, una bandera blanca anuncia rendici o treva.

El smbol pacifista t dos possibles orgens: pot ser la petjada d'una au, recollint el simbolisme del colom, o les lletres ND (desarmament nuclear) en l'alfabet semafric. Va ser associat al moviment hippie. Sembla que el signe que es forma amb els dits cor i ndex (tamb anomenat signe de la victria o V) seria el cerlce pacifista invertit, fet que explicaria el seu s entre els moviments contraculturals.

Les tribus ndies fumaven la pipa de la pau per signar el tractat que posava fi als enfrontaments entre elles. Els japonesos toquen la campana de la pau per recordar les bombes nuclears.

L'arc de Sant Mart tamb s un smbol de pau i concrdia, s un pont figurat entre el cel i la terra que simbolitza l'aliana entre la divinitat protectora i els homes. Durant les protestes contra la invasi de l'Iraq, es va crear una bandera que tenia els colors de l'arc de Sant Mart amb la paraula "pau" en blanc enmig. Va tenir molt d'xit sobretot a Itlia.

Al tribunal de la Haia, una foguera envoltada de pedra representa la pau.

Vegeu tamb.

Premi Nobel de la Pau.
Jutge de pau.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2426" title="Principi cosmolgic" nonfiltered="1514" processed="1493" dbindex="1516">
El principi cosmolgic s la suposici segons la qual no ens trobem en cap punt privilegiat de l'Univers i que qualsevol observador de l'univers t una visi aproximadament igual a la nostra. Suposa que l'espai s homogeni a gran escala i istrop.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2427" title="Plsar" nonfiltered="1515" processed="1494" dbindex="1517">

Un plsar s una relquia estellar resultat de la compressi de les parts centrals d'un estel massiu, durant la fase de supernova. Aquests sistemes, molt densos, de poc volum, entorn a una massa solar, i amb un radi d'alguns kilmetres,  amb una velocitat de rotaci molt elevada, i emeten peridicament intensos impulsos radioelctrics. L'emissi d'impulsos radioelctrics s deguda a la rotaci i al seu elevat camp magntic, la qual cosa extreu rpidament energia de l'estel.

Als plsars la fora de gravitaci s tan elevada que els electrons entren en els nuclis dels toms originant neutrons.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2428" title="Polnia" nonfiltered="1516" processed="1495" dbindex="1518">




Polnia (en polons: Polska), oficialment la Repblica de Polnia (en polons: Rzeczpospolita Polska) s un Estat de l'Europa Central. Limita amb Alemanya a l'oest, amb la Repblica Txeca i Eslovquia al sud, amb Ucrana, Bielors i Litunia a l'est, i amb el mar Bltic i l'blast de Kaliningrad, un exclavament rs, al nord. La superfcie total de Polnia s de 312.679 km; s el 69 Estat ms extens del mn, i el nov d'Europa. Polnia t una poblaci de ms de 38 milions d'habitants; s el 33r pas ms poblat del mn.

L'establiment de l'Estat polons va tenir lloc amb l'adopci del cristianisme pel governant Miesko I el 966 dC, data en qu l'Estat comprenia un territori similar a l'actual. Polnia es va convertir en un regne el 1025, i el 1569 es va consolidar una llarga uni amb el Gran Ducat de Litunia que va formar la Repblica de les Dues Nacions. La Uni es va collapsar el 1795, i el territori va ser dividit entre Prssia, Rssia i ustria. Polnia va recuperar la seva independncia el 1918, desprs de la Primera Guerra Mundial, per la va perdre durant l'ocupaci nazi i sovitica durant la Segona Guerra Mundial. Polnia va perdre ms de 6 milions de ciutadans en el conflicte bllic, i va aconseguir la seva independncia com a repblica sovitica del Bloc Oriental. El 1989, el govern comunista es va collapsar, i Polnia es coneguda des d'aleshores, constitucionalment, com la "Tercera Repblica Polonesa". Polnia s un Estat unitari integrat per setze voivodats. Polnia s membre de la Uni Europea, l'OTAN i l'OCDE.  

Toponmia.
El nom de Polnia es deriva dels polans una de les tribus ms fortes que habitaven els territoris de l'actual Estat durant els segles IX i X. L'arrel del mot s incert. Es podria derivar d'algunes paraules poloneses com ara pole ("camp"), opole ("grup de pobles que pertanyen a un mateix clan", una unitat administrativa antiga), o plemi  ("tribu"). 

Polksa va ser el nom utilitzat pels polans per referir-se al seu territori tribal a la conca del riu Varta. Durant el segle X, els polans van subjugar i unir les tribus eslaves que habitaven entre els rius Oder i Bug en un sol estat feudal i al comenament del segle XI, el nom de Polska es va estendre per a referir-se tot el territori polons. Les terres que havien estat habitades originalment pels polans van comenar a ser conegudes com a Staropolska, o l'"Antiga Polnia", i desprs coma Wielkopolska o la "Gran Polnia", mentre que les terres que es van conquerir a finals del segle X com a "Petita Polnia" o "Polnia Menor".

Geografia fsica.

El territori polons est format, majoritriament, per planes, que s'estenen des del litoral bltic fins al sud, on apareixen les niques muntanyes del territori. Les planes del litoral bltic estan compostes de sediments martims i alluvions limitats al sud per un cinyell de turons glacials de poca altura. Al centre de Polnia es troben tres planes estratificades (les planes de Wielkopolska, Mazowsze i Podlquia). Finalment, al sud es troben diverses elevacions asimtriques que assoleixen l'altura mxima als Sudets i Carpats, on es troba el pic ms alt, el Rysy, amb 2.499 msnm. 

Els rius ms extensos sn el Vstula (Wis a, en polons), amb 1.047 km de llargria, l'Oder (Odra) que forma part de la frontera occidental polonesa, i amb una extensi total de 845 km; el seu tributari el Varta (Warta), amb 808 km, i el Bug, tributari del Vstula amb una extensi de 772 km. El Vstula i l'Oder desemboquen al mar Bltic, aix com molts altres rius de la Pomernia. Els rius polonesos han estat utilitzats en la navegaci i el transport de persones i productes.

Poltica i govern.
Estructura constitucional.

L'organitzaci poltica de Polnia es basa en el semipresidencialisme, en qu hi ha un president com a cap d'Estat, segons la constituci de 1997. L'estructura de govern se centra en el Consell de Ministres encapalat per un primer ministre, el cap de govern. El president anomena el gabinet els membres del qual sn proposats pel primer ministre, normalment de la coalici majoritria del Sejm. El president s electe per vot popular per un mandat de cinc anys.

El poder legislatiu recau sobre un parlament bicameral integrat pel Sejm, la cambra baixa de 460 membres i el Senat de 100 membres. Els membres del Sejm s'elegeixen segons el mtode de representaci proporcional i el mtode d'Hondt. El Senat, per contra, s'elegeix segons un mtode complex d'escrutini majoritari plurinominal en qu molts candidats amb el suport ms alts s'elegeixen a cadascuna de les circumscripcions electorals. Amb l'excepci del partits de le sminories tniques, noms els partits amb ms del 5% dels vots nacionals tenen el dret a rebre escons al Sejm. El Senat i el Sejm, en sessi conjunta, es coneixen com l'Assemblea Nacional (Zgromadzenie Narodowe). L'Assemblea Nacional es forma noms tres vegades: quan un nou president presenta el seu jurament al comenar el seu mandat, quan es presenta una acusaci o censura de la gesti del president davant el Tribunal Estatal (Trybuna  Stanu), i quan la incapacitat permanent del president per a complir les seves funcions s declarada. Fins l'actualitat, noms ha ocorregut la primera. 

La branca judicial t un paper important en la presa de decisions nacionals. Est integrada per la Suprema Cort de Polnia (S d Najwy szy), la Cort Suprema Administrativa de Polnia (Naczelny S d Administracyjny), i el Tribunal de l'Estat. Amb l'aprovaci del Senat, el Sejm tamb designa l'ombudsman conegut com el "Comissionat per a la Protecci dels Drets Civils" (Rzecznik Praw Obywatelskich) per un perode de cinc anys.

 Subdivisi administrativa .
Des del comenament del segle XIV Polnia est dividida en voivodats. Des del 1999 Polnia consta de 16 voivodats. Tant els seus noms com l'extensi que ocupen es corresponen amb les regions histriques de Polnia.






Geografia humana i societat.
Demografia.
Amb 38 milions d'habitants, En anys recents la poblaci polonesa ha decrescut atesa l'emigraci i una forta caiguda en la taxa de natalitat. Des de l'entrada de Polnia a la Uni Europea, un gran nombre de polonesos n'han emigrat cap als pasos d'Europa occidental, com ara el Regne Unit, Alemanya i Irlanda. La taxa de creixement poblacional s de -0.045%, la taxa de natalitat s de 10 naixement per cada 1.000 habitants, la taxa de mortalitat s de 9,99 morts per cada 1.000 habitants, i la taxa neta de migraci s de -0,46 migrants per cada 1.000 habitants. L'esperana de vida en nixer s de 75 anys, i la taxa de fecunditat d'1,27 nens per dona.

Etnografia i llengua.
Histricament, Polnia va ser un Estat multitnic, la llar de moltes llenges, cultures i religions. Abans de la Segona Guerra Mundial, hi havia comunitats importants d'alemanys, ucranesos, i en particular de jueus, estimats en 3 milions tot just abans del conflicte bllic. Per altra banda, hi havia minories poloneses fora del seu territori, en especial a Daugavpils (a Letnia), a Minsk (a Bielorssia), i a Kev (a Ucrana). Tot va canviar radicalment desprs de la Guerra: els canvis territorials i l'expulsi de les minories van fer de Polnia un dels pasos aparentment ms homogenis del mn. En l'actualitat, el 97% es considera tnicament polons, mentre que noms l'1,23% va declarar tenir una altra nacionalitat en el cens del 2002 (a ms el 2,03% no va declarar cap nacionalitat). Les minories ms grans sn els silesians, els alemanys, els ucranesos, els lituans, els russos, els jueus i els bielorussos. 

La llengua oficial s el polons, una llengua eslava oriental. Fins fa poc, el rus era una llengua important  i que s'estudiava com a segona llengua, per ha estat reemplaat per l'angls i l'alemany.

Religi.

A causa de l'Holocaust i de la fugida i expulsi de les poblacions alemanyes i ucraneses desprs de la Segona Guerra Mundial, Polnia ha esdevingut un pas gaireb homogeni religiosament. La majoria de la poblaci s catlica romana, al voltant del 89%. Tot i que el percentatge dels catlics practicants s molt menor que en el passat, Polnia encara s un dels estats ms religiosos d'Europa. Les minories religioses sn els ortodoxos polonesos (506.800), els protestant (150.000), els Testimonis de Jehov (126.827), els catlics orientals, els mariavites, els catlics polonesos, els jueus, els musulmans (incloent-hi els ttars de Bia ystok). Les esglsies protestants inclouen al voltant de 77.500 membres noms en la Esglsia Evanglica-Augsburg de Polnia, a ms de moltes altres esglsies pentecostals i evangliques. La llibertat religiosa s garantida en la constituci des de 1989. Segons una enquesta del 2007, el 72% dels enquestats no estaven en contra de la presentaci del catolicisme a les escoles pbliques; tanmateix, hi ha cursos alternatius d'tica noms en 1% del sistema educatiu pblic.

 Histria .


 

Polnia va ser envada per tribus germniques i eslaves, pels Huns i pels Avars. En el segle X, el prncep Miecislau I, primer membre de la dinastia Piast, va assentar les bases del futur estat polons: va ser batejat el 966, amb la qual cosa adopt la religi cristiana com a nova religi oficial; aix fu que el gruix de la poblaci l'assimils com a prpia en el decurs del segent segle.

El 1384 l'oligarquia polonesa port al poder la princesa Eduvigis, la qual es cas amb Ladislau II Jagell, Gran Duc de Litunia. Aquesta uni don als polonesos fora suficient per enfrontar-se als teutons, formant un poders estat les fronteres del qual s'estenien del mar Bltic al mar Negre.

El segle XVI, amb els jagell, va ser conegut com el "segle d'or" de l'estat polons-litu. Un segle ms tard, la rebelli dels cosacs a Ucrana, al 1648, va assentar les condicions propcies perqu Rssia envara Polnia. 

Al 1772 la intervenci conjunta de Prssia, ustria i Rssia va imposar el Primer Repartiment de Polnia, distribuint-se la Pomernia oriental per a Prssia; Galtzia i part de la Petita Polnia per a ustria i Litunia per a Rssia.
Aprofitant la guerra ruso-turca, el congrs polons va votar una nova constituci monrquica, per al 1793 novament van intervenir Prssia i Rssia, duent a terme el Segon Repartiment de Polnia, adjudicant-se aquesta Litunia, Ucrana Occidental, Volinia i Podolia; i aquella Posnania, Danzig (Gda sk) i Torun. 
Desprs del fracs de la rebelli de 1794 torna a repartir-se Polnia suposant la fi com a estat.
    
En finalitzar la I Guerra Mundial, perode durant el qual el territori polons va ser novament envat per tropes alemanyes i austraques, Polnia aconsegueix la independncia desprs de ms 120 anys sense haver disposat d'un Estat. Aix va ser possible grcies a qu  els aliats van estar d'acord amb la voluntat del President dels Estats Units, Woodrow Wilson, expressada al Congrs dels EE.UU. abans que s'acabs la guerra (punt tretz dels Catorze Punts del seu discurs).  
Es proclam doncs la Segona repblica Polonesa (1918), que de seguida va patir una nova greu amenaa: La guerra amb els Soviets, iniciada al 1919 desprs de l'agressi de les tropes comunistes. Desprs d'unes lnies de front fluctuants, Polnia va aconseguir retenir la seva independncia.






L'any 1926 el general Jzef Pilsudski va assumir la direcci de l'Estat proclamant-se com a dictador.

L'1 de Setembre de 1939 Hitler envaeix Polnia, desencadenant la II Guerra Mundial. En un atac sorpresa l'aviaci alemanya va destruir les principals ciutats poloneses i el pas va ser envat pel III Reich i la Uni Sovitica, de manera que en menys d'un mes estava totalment ocupat. Durant la guerra Polnia va perdre sis milions de persones, la meitat d'ells jueus, primer concentrats en els guetos de les ciutats i desprs exterminats en camps tristament coneguts com el d'Auschwitz, al sud del pas.

En 1945 Polnia va ser ocupada per les tropes russes que no van respectar al govern en l'exili ni van tornar la independncia al pas. Es va formar un govern provisional d'alliberament nacional, que va derivar en una democrcia popular, la qual cosa va conduir a les reformes inspirades en el model sovitic. A ms les fronteres poloneses es van desplaar cap a l'oest, perdent les regions de Galtzia oriental i Brest-Litovsk a favor d'Ucrana i Bielorssia. Amb Alemanya la frontera es va fixar en la lnia Oder-Neise, per la qual cosa el territori polons seria ms redut que el de 1939.

L'alament popular de Poznan en 1956 va obrir una xicoteta esperana d'alliberament. La caiguda de Wladyslaw Gomulka i la seua substituci per Edward Gierek es va deure a les protestes per la falta de llibertats i per la carncia dels productes bsics de supervivncia. Per no va haver-hi transformacions radicals i Polnia va seguir davall l'rbita russa durant les segents dcades.

En 1980 es va produir una gran onada de vagues, dirigides per la central sindical "Solidaritat" i pel seu lder Lech Walesa, que van aconseguir reformes profundes. Gierek va ser substitut per Stanislaw Kania i aquest pel general Wojciech Jaruzelski, el qual en 1981 va donar un colp d'estat amb ajuda de l'exrcit polons. En 1985 Jaruzelski cedeix el comandament a Zbigniew Messner i assumint la secretaria general del Partit Unificat Obrer Polons. Per les vagues en 1988, el govern va legalitzar a Solidaritat i va convocar a eleccions per a l'any segent, que van guanyar mpliament els sindicalistes. En 1990 va ser triat com a President de Polnia Lech Walesa.

Recuperada la independncia i la democrcia Polnia va dirigir els seus passos a la Uni Europea amb qu va signar una srie d'acords previs a la seua incorporaci com a membre, cosa que es va produir en 2004. En 2005 va morir el Papa Joan Pau II, l'nic polons de la histria que ha aconseguit el pontificat.

Referncies.


Articles relacionats.
Edward Smigly-Rydz;
Ko skowola;

























































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2429" title="Pedraforca" nonfiltered="1517" processed="1496" dbindex="1519">

El Pedraforca s una de les muntanyes ms emblemtiques de Catalunya. T una forma molt peculiar, ja que est formada per dues carenes paralleles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Polleg superior t una altitud de 2.506,1 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.475,4 metres) i el Polleg inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i t una tartera a cada banda.

Est situat dins del Parc Natural del Cad-Moixer i, a ms, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'inters nacional.

Els pobles del voltant sn Gsol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de lmit entre els seus dos termes i tamb, per tant, entre la provncia de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Bergued.

 Localitzaci .
El masss del Pedraforca est situat al nord-oest de la comarca del Bergued.
S'hi pot arribar a travs de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9).
Tamb podem arribar-hi venint a travs de la carretera que passa per Tuixn, Josa de Cad i Gsol (C-563).

s molt recomanable visitar el mirador de Gresolet. Es tracta d'un mirador que queda literalment penjant d'un cingle i des d'on, si el dia s clar, la vista general del paisatge s espectacular.

 Geologia .

Formaci geolgica del Pedraforca .
Fa entre 230 i 144 milions d anys que es dipositen materials del trisic i del jurssic damunt de roques ms antigues.

Fa entre 144 i 99 milions d anys, durant el cretaci inferior, una srie de fractures en el terreny creen uns blocs enfonsats on es dipositen els sediments d'aquesta poca, principalment calcries i algunes margues.

Fa entre 99 i 75 milions d anys, es dipositen els primers sediments del cretaci superior damunt dels blocs anteriors que fossilitzen les fractures.

Fa entre 75 i 69 milions d anys, a finals del cretaci superior, s'inicia la collisi entre les plaques tectniques ibrica i europea que provoquen la formaci de la serralada Pirinenca. A mesura que les dues plaques es van acostant, les falles es converteixen en encavalcaments: els materials ms antics s enfilen damunt dels sediments ms moderns i es produeixen mantells de corriment. Aix es forma el mantell superior del Pedraforca.

Fa entre 69 i 66 milions d'anys aquest mantell superior del Pedraforca, format per calcries del cretaci inferior, es continua desplaant per sobre dels materials del cretaci superior.

Fa entre 33 i 25 milions d'anys desprs d un llarg perode de sedimentaci durant l eoc, els materials del bloc inferior es convertiran en un nou mantell (mantell inferior del Pedraforca) i tot plegat (mantells superior i inferior) se situa damunt dels materials eocnics del Cad.

Durant els darrers milions d anys l erosi dels relleus originals, amb presncia de material calcari dur (pollegons) i materials margosos tous (enforcadura), han donat a la muntanya la caracterstica silueta de forca, i les caracterstiques tarteres situades a banda i banda de l enforcadura.

L observaci del Pedraforca des de Saldes permet identificar clarament aquesta estructura geolgica formada per tres mantells de corriment:

El mantell del Cad es troba a la dreta del tot (nord), on hi ha la serra del Cad. El pendent que fa la muntanya s ms o menys el mateix que fan les capes, inclinades cap al sud.

Ms al sud (esquerra) veiem uns materials, per sobre dels anteriors, principalment margosos amb un nivell calcari que ressalta en el relleu. Aquests materials corresponen a una srie que s inicia a Gresolet, amb el trisic, jurssic, uns 1.000 m de marges i calcries del cretaci superior  i que finalitza a Saldes amb els carbons i les argiles vermelles del garumni . Aquestes roques sn ms antigues que les de la serra del Cad i estan pel damunt, tot formant el mantell inferior del Pedraforca.

A sobre, es veu el relleu abrupte del Pedraforca. Aquest est format per argiles i guixos del trisic, calcries del jurssic, uns 1.000 m de calcries i margues del cretaci inferior i un centenar de metres de calcries del cretaci superior. Aix, les roques del Pedraforca (cretaci inferior) sn ms antigues que les de sota (cretaci superior), cosa que implica l existncia d una tercera unitat estructural: el mantell superior del Pedraforca.

 Fauna .

La diversitat de boscos i prats del masss acull una fauna rica en la qual dominen clarament les espcies prpies dels ambients alpins i de muntanya. La proximitat de les serres del Cad i Moixer ha posat a disposici d'aquestes espcies importants superfcies, vitals per satisfer les seves necessitats territorials.


Ocells.
Els ocells sn els veritables protagonistes del masss.
Destaca en primer terme el gall fer (Tetrao urogallus), molt difcil de veure pels seus hbits solitaris i per les caracterstiques del seu hbitat. Un altre poblador dels boscos del Pedraforca s el picot negre (Dryocopus martius), que viu a les avetoses, als boscos de pi i a les fagedes del masss. En els cingles ms frescals i humits, podem trobar el pela-roques (Tichodroma muraria), un petit ocell insectvor que s'enfila pels penya-segats de manera sorprenentment gil. Altres espcies d'ocells sedentaris que podem trobar en els ambients alpins sn la llucareta (Serinus citrinella), el trencapinyes (Loxia curvirostra), la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus). Crien al masss per l'abandonen desprs de l'estiu la merla de pit blanc (Turdus torquatus) i la merla roquera (Monticola saxatilis). A l'estatge mont, podem trobar el pica-soques blau (Sitta europaea), la piula dels arbres (Anthus trivialis), la verderola (Emberiza citrinella), el pins borroner (Pyrrhula pyrrhula) i la becada (Scolopax rustica). El xoriguer gros (Falcus tinnunculus) i l'liga marcenca (Circaetus gallicus) sn rapinyaires que nien al masss, preferentment a les cingleres ms inaccessibles. De nit, al fons de les valls durant els mesos d'estiu, podem trobar el petit xot (Otus scops) i un gran nombre de gamarussos (Strix aluco).


Mamfers.
Cal destacar l'isard (Rupicapra pyrenaica), l'herbvor salvatge que senyoreja els cims del masss.
Altres mamfers de mida menor sn el conill (Oryctolagus cunniculus), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el talp roig (Clethrionomis glareolus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus).

Pel que fa als carnvors trobarem la guineu (Vulpes vulpes), la marta (Martes martes), la mustela (Mustela nivalis) i el gat fer (Felis silvestris).


Rptils i amfibis.


Cal destacar el trit pirinenc (Euproctus asper), la salamandra (Salamandra salamandra), la granota roja (Rana temporaria), la granota vulgar (Rana perezi), el gripau com (Bufo bufo), la serp verd-i-groga (Coluber viridiflavus) i la serp llisa (Coronella girondica).

Els terrenys oberts, forestals o pedregosos sn el reialme de l'escur europeu (Vipera aspis), que pot ser l'espcie ms perillosa de tot el masss pel ver de les seves fiblades.

Invertebrats.
La presncia de zones crstiques fa fora comuna l'existncia d'espcies de fauna caverncola endmiques o rares a la resta del pas. Entre els molluscs trobem el cargol Pyrenaearia parva.

Entre les papallones, d'excepcional inters al masss, s'hi han trobat espcies com: Aphantopus hyperantus, Aponia crataegui, Argynnis paphia, Argynnis adippe, Brintesia circe hispanica, Colias hyale, Gonepteryx cleopatra, Gonepteryx Rhamni, Inachis io, ladoga camilla, Limenitis reducta, Pandoriana pandora, Parnassius apollo, Pieris rapae, Quercusia.

Vegetaci.
L'alada del masss possibilita la diferenciaci de dues zones climtiques, amb una influncia determinant sobre les diverses comunitats vegetals establertes: fins a 1.500-1.700 m hi trobem un clima tpic de muntanya mitjana plujosa, i per sobre d'aquell lmit s'inicia el domini climtic de la muntanya subalpina.

Les precipitacions es concentren en els mesos d'estiu, amb mitjanes anuals per sobre dels 1.100 mm. Les nevades no sn abundants, si b els cims del masss romanen nevats durant l'hivern.


Pel que fa a les temperatures, a les valls la mitjana anual se situa entre els 10 i els 12 C, mitjana que es redueix sensiblement en augmentar la cota.

L Alp.
(per damunt dels 2.300 m)

Les dures condicions climtiques impossibiliten el desenvolupament de la vegetaci arbria i arbustiva, per en canvi a les formacions rocoses i a les tarteres hi creix una vegetaci adaptada a aquest ambient fred i rocalls com l orella d s (Ramonda myconi), prpia de l era terciria (fa uns 25 milions d anys), la corona de rei (Saxifraga longifolia) espcie endmica del Pirineu calcari que hi va arribar durant les primeres glaciacions, ara fa un mili d anys. Altres espcies destacables sn el xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica), la lluqueta de roca (Globularia cordifolia ssp repens) o la falguera (Woodsia glabella ssp pulchella).


El Subalp.
(1.700 - 2.300 m)

Sn boscos sempre verds i majestuosos de conferes formats per avets (Abies alba) i pinedes de pi negre (Pinus uncinata) amb sotabosc de boix (Buxus sempervirens) o neret (Rhododendrom ferrugineum), ellbor verd (Helleborus viridis), pulsatilla blanca (Anemone alpina), te de bosc (Cruciata glabra), etc.

El Mont.
(per sota dels 1.700 m)

Format, sobretot, per la roureda de roure martinenc (Quercus humilis) que ocupa gran part dels vessants acompanyat per blada (Acer opalus), boix (Buxus sempervirens), corner (Amelanchier ovalis), avellaner (Corylus avellana), ar blanc (Crataegus monogyna), ginebre (Juniperus communis), marxvol (Helleborus foetidus), roser can (Rosa canina) i herba fetgera (Anemone hepatica) entre d altres.

A la zona de l obaga de Gresolet, el faig (Fagus sylvatica) intenta guanyar les zones ms humides i desplaar l avet (Abies alba) i el pi negre (Pinus uncinata) . Ac i all, hi creix el pi roig (Pinus sylvestris) ests arran de l explotaci de la fusta.

 Excursionisme .
El Pedraforca s una de les muntanyes mtiques dels excursionistes i, sobretot, dels escaladors, ja que als temps heroics dels inicis de l'escalada a Catalunya, les dificultats de la cara nord a l'hivern en feien l'ascensi una gesta comparable a les ms famoses escalades hivernals dels Alps.

Tot i aix, tamb hi ha itineraris per pujar caminant (o amb alguna grimpada fcil) als principals cims, tant els dos pollegons com al Calderer. El ms visitat s el Polleg superior, i les principals vies d'ascensi que hi duen sn:
 Des de Gsol, pel cam de la clota, el bosc de la Tossa i la Tartera.
 Tamb des de Gsol, seguint el tram del GR-107 fins a Font Terrers i anant per Set-Fonts i la Canal del Verdet.
 Des del Refugi Llus Estasen, tamb seguint la Canal de Verdet.

Les excursions al Pedraforca cal planificar-les molt b, l'accessibilitat no s fcil i per pujar-hi cal estar mnimament preparat tenint en compte diversos aspectes:
Preparaci fsica personal.
Portar equipament adequat i alimentaci i beguda (no hi ha fonts).
Tenir en compte els canvis de temps.

Escalada.
La paret nord del Polleg superior va ser l'objectiu principal. Aix, a principi de segle, en Llus Estasen i altres companys varen anar solcant les rutes ms evidents, com la bretxa occidental del Polleg inferior o la canal Roja i la via de la Grallera al Polleg superior.

La via Estasen, oberta el 30 de juny de 1928, va ser el tret de sortida que obria l'poca de descoberta i realitzaci de les vies de la muralla nord del Polleg superior i de les parets del Polleg inferior.

Actualment, hi ha obertes ms d'un centenar de vies repartides principalment entre la paret nord del Polleg superior i la paret sud del Polleg inferior. En el vessant nord l'escalada s'ha d'aprofitar les abundants fissures, xemeneies i relleixos,mentre que en el vessant sud es tracta sobretot d'escalada de placa sobre una roca compacta i adherent.

Darrerament, s'ha explorat la muralla sud del Roget, a la base del Polleg inferior que s'han equipat segons la mentalitat de l'escalada esportiva d'alta dificultat.

 Llegendes .
Hi ha moltes llegendes al voltant de la muntanya del Pedraforca, i per aix ha estat i s considerada una muntanya mgica.

Una de les llegendes ms difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca (a Pedraforca, com diuen els habitants de l'indret) i salten i ballen per sobre de les argelagues.

Una altra llegenda explica per qu la muntanya t aquesta forma tan caracterstica: una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d'una muntanya altssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van comenar a encomanar-se a Sant Miquel i a fer-li pregries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bndol de bruixes al polleg inferior i l'altre bndol al polleg superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.

 Enllaos .

 Plana del Parc Natural del Masss del Pedraforca;
Refugi Llus Estasen;
 Plana en angls sobre el Pedraforca;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2430" title="Provncia de Lleida" nonfiltered="1518" processed="1497" dbindex="1520">



La provncia de Lleida s la ms occidental i la ms extensa de les quatre provncies de la Comunitat Autnoma de Catalunya, la seva capital s Lleida.

En aquesta provincia s'hi troba la Vall d'Aran, zona de muntanya amb idioma propi, l'arans.

El Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici, la Seu Vella, Santa Maria de Vallbona de les Monges, el Museu de Joguets i Autmats de Verd i el Monestir de Bellpuig de les Avellanes es troben a la provncia de Lleida.


 Comarques de Lleida .
l'Alta Ribagora;
l'Alt Urgell;
la Baixa Cerdanya (meitat occidental);
les Garrigues;
la Noguera;
el Pallars Juss;
el Pallars Sobir;
el Pla d'Urgell;
la Segarra;
el Segri;
el Solsons;
l'Urgell;
la Vall d'Aran;

Tamb inclou Gsol, municipi de la comarca del Bergued.

Partits judicials.
Tremp;
Balaguer;
Cervera;
Lleida;
La Seu d'Urgell;
Vielha e Mijaran;
Solsona;

 Demografia .

Les dades anteriors a la formaci de la provncia (1833) sn la suma dels municipis actuals.

Els municipis ms poblats, amb dades del 2007, sn:
Lleida (127.314 hab.);
Trrega (15.515 hab.);
Balaguer (15.781 hab.);
Mollerussa	(13.086 hab.);
La Seu d'Urgell (12.703 hab.);
Cervera (9.093 hab.);
Solsona (9.000 hab.);
Alcarrs (6.510 hab.);
Almacelles (6.131 hab.);
Les Borges Blanques (5.606 hab.);
Agramunt (5.459 hab.);
Tremp (5.401 hab.);
Alpicat (5.362 hab.);
Vielha (5.239 hab.);
Guissona (5.139 hab.);
Vegeu tamb la llista de municipis de la provncia de Lleida;

Histria.
Vegeu tamb Provncies de Catalunya.
La delimitaci de la provncia de Lleida va resulta complexa amb diferents alternatives. La reducci de quatre provncies plantejava l'alternativa d'unir la plana de Lleida a l'Alt Pirineu o a les Terres de l'Ebre. Histricament l'actual provncia estava dividida en diverses vegueries.

En la primera proposta provincial del 1821, la capital provincial era assignada a la Seu d'Urgell. L'Ajuntament de Lleida es va mobilitzar i va fer una intensa campanya per aconseguir la capitalitat i a ms reivindicava tota la Catalunya occidental, des del Segre fins al delta de l'Ebre, incorporant el corregiment de Tortosa. La recollida de signatures va tenir un xit notable amb l'aval de 139 municipis d'una mplia rea que anava des del Cinca a la Segarra i del Montsec a les Garrigues. Onze municipis aragonesos, al voltant de Tamarit de Llitera van subscriure, a ms de la capitalitat de Lleida, el canvi de provncia. La comissi parlamentria i els diputats catalans van acabar canviant la capital en el projecte aprovat el 1822. 

L'ajuntament de Puigcerd s'havia manifestat reiteradament contrari a la incorporaci a la demarcaci de Lleida per la seva rivalitat amb la Seu d'Urgell. La Cerdanya havia sigut assignada, el 1822, a la provncia de Barcelona, per en la divisi definitiva del 1833 quedava partida amb l'rea de Puigcerd a la provncia de Girona i l'rea de Bellver de Cerdanya a la de Lleida.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2431" title="Perseu (heroi mtic)" nonfiltered="1519" processed="1498" dbindex="1521">

En la mitologia grega, Perseu era un heroi, fill de Zeus i de Dnae. s conegut per haver matat a Medusa i haver alliberat a Andrmeda amb qui es va casar.

El seu avi era Acrisi rei d'Argos. Acrisi, tement l'oracle segons el qual un nt seu el mataria, l'abandon amb Dnae al mig del mar en una barqueta; per els corrents els portaren a Srifos, illa de les Cclades. El pastor Dictis, germ del rei Polidectes, els va trobar i els va hostatjar a casa seva. Ms tard, Polidectes s'enamor de Dnae i, per tal de mantenir allunyat a Perseu o desfer-se'n per sempre mentre intentava seduir a Dnae, l'envi a buscar el cap de Medusa, una de les Grgones. Per a aquesta missi compt amb l'ajut dels dus: Hermes li deix les sandlies alades i una espasa corba. Atena un escut brunyit i Hades un casc que el feia invisible.

Primerament l'adrearen a les Grees, germanes de les Grgones, perqu li indiquessin el cam. Desprs que, mitjanant l'astcia, aconsegu de les Grees el que volia, arrib a l'estatge de les Grgones, a l'extrem occident. Les trob adormides i, caminant d'esquenes i usant l'escut com a mirall per esquivar la mirada petrificadora dels monstres, s'acost a Medusa, la degoll, fic el seu cap en una bossa mgica, regal de les nimfes, i fug cobert amb el casquet d'Hades.

Pel cam de tornada an a parar al regne d'Atles, que li neg l'hospitalitat tement que no li volgus robar les pomes d'or de les Hesprides. Perseu tragu el cap de Medusa i el transform en una serralada (la serralada de l'Atles).

A les costes d'Etipia trob Andrmeda, filla de Cefeu, encadenada a una roca i a punt de ser devorada per un monstre mar per expiar la culpa de la seva mare. Perseu lluit contra el monstre i el venc; en recompensa, Cefeu li otorg Andrmeda per esposa. Per l'heroi encara s'hagu d'enfrontar a Fineu, oncle i antic pretendent d'Andrmeda, que reclamava els seus drets. De nou va fer servir el cap de la Grgona per convertir en esttua el seu rival.

Torn a Srifos, on s'assabent que en la seva absncia Polidectes havia maltractat i repudiat a Dnae, i aprofit una altra vegada l'esguard petrificador de Medusa per venjar-se'n.

Volgu reconciliar-se amb el seu avi, per aquest, en saber que venia Perseu, havia marxat d'Argos. Al cap de poc temps, a Lrissa, Perseu va pendre part en uns joc atltics, i va llenar el disc amb tan mala fortuna que en caure va matar un home: era Acrisi. Afligit per aquest accident, va renunciar al tron d'Argos i el canvi amb Megapentes pel de Tirint.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2433" title="Neuma" nonfiltered="1520" processed="1499" dbindex="1522">
Un Neuma (de respiraci en grec) s un signe de la notaci musical emprat a l'edat mitjana. El seu nom ve del grec pneuma, respiraci.

Els neumes indicaven, de manera aproximada, el moviment ascendent o descendent de la msica, un ornament o una particularitat de l'execuci. Tenien diferents formes i es collocaven a sobre dels textos litrgics per a recordar als cantors els moviments meldics del cant. Van ser substituits pel sistema de notaci diastemtica, similar a l'actual, basat en l'escriptura de notes en el pentagrama.

Diferents neumes .

Contrariament a l'poca moderna, l'element de base pel cant gregori (b sigui pel seu anlisi o la seva interpretaci) no s la nota musical, sin, el neuma. Els neumes descriuen petites formules meldiques aplicades a una sllaba. Cada tipus de pneuma correspon a una figura meldica i sobretot a un ritme propi.

Neumes que representen una sola nota.
Punctum ("punt");
Virga ;
Bivirga (repetici de dos neumes). Segons alguns autors el segon neuma representa una nota ms llarga que el primer, d'altres, una repetici.
Punctum inclinatum;

Neumes que representen dues notes.
Podatus o Pes (dues notes ascendents);
Clivis o Flexa (dues notes descendents);
Epiphonus;
Cephalicus;

Neumes que representen tres notes.
Scandicus (tres notes ascendents);
Climacus (tres notes descendents);
Torculus (moviment ascendent-moviment descendent);
Porrectus (moviment descendent-moviment ascendent) ;

Vegeu tamb.
Hucbald;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2434" title="Francis Poulenc" nonfiltered="1521" processed="1500" dbindex="1523">

Francis Poulenc (Pars, 7 de gener de 1899 - 30 de gener de 1963) fou un compositor francs. Va ser un dels membres del Grup dels Sis (amb Darius Milhaud, Georges Auric, Arthur Honegger, Louis Durey i Germaine Tailleferre).

Nasqu a Pars, ciutat que estim tota la vida per la seva elegncia i energia. Amb noms set anys, ja componia peces curtes, i la seva mare, dedicada a la msica, encoratj la seva preco ambici de tocar el piano. Continu estudiant aquest instrument de forma ms seriosa amb Ricard Vies, el qual el present a Erik Satie, Casella i Auric. Un cop obtingu el diploma al Lyce Condorcet i fu el servei militar durant tres anys, Poulenc estudi amb Koechlin.

Com els altres compositors del Grup dels Sis, Poulenc rebutja el gust contemporani pel romanticisme i l'impressionisme i es pronuncia en favor d'un estil popular i ple d'esperit del music-hall, tot adoptant Satie i Cocteau com a mestres esttics i espirituals. Admirava molt la poesia, en particular la de Guillaume Apollinaire, Max Jacob i P. Eluard, i acompany Pierre Bernac en els seus nombrosos recitals amb melodies sobre els seus poemes, a la fi dels anys trenta.

Les composicions de Poulenc reflecteixen una honestedat i un sentit de la invenci espontnia; testimonien sempre una gran independncia d'esperit.

 Obres .
D'entre les obres de Poulenc cal destacar:
 Les peres: ;
Les Mamelles de Tirsias de 1947;
Dialogues des Carmlites de 1957;
La Voix humaine de 1959.
 Obres religioses: Litanies  la vierge noire, de 1936, un "gloria per a soprano sola, cor mixt i orquestra", un "Stabat mater" per a soprano, cor mixt i orquestra.
 Ballets: Les Biches, de 1924.
 Peces per a piano, entre les quals cal esmentar el concert per a piano i orquestra conegut com "Concert nm. 1", que l'autor anomenava en privat, per raons desconegudes, el Concerto casquette.
 Msica per a la histria de Babar l'elefant, per a locutor i piano (posteriorment orquestrada per Jean Franaix).
 Un concert per a orgue, cordes i timbals, un concert per a piano, un concert per a dos pianos, el "concert campestre" per a clavec i orquestra.
 Msica de cambra, entre la qual cal esmentar una Sonata per a clarinet i piano (1962), una sonata per a flauta i piano, un sextet per a piano i instruments de vent.
 Fianailles pour rire, cicle de canons.
 Nombroses peces profanes i religioses per a cor mixt a capella: "set canons" sobre textos de Guillaume Apollinaire i Paul Eluard, "un soir de neige", "Chansons franaises" sobre textos annims de l'edat mitjana, "Chansons  boire", "quatre petites prires de saint Franois d'Assise" per a cor mascul, "Petites voix" per a cor d'infants, una "missa en sol major" i diversos motets.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2435" title="Placebo" nonfiltered="1522" processed="1501" dbindex="1524">
Un placebo s qualsevol mena de tractament, pndola o altre tipus de suposada medecina que s'administra com a terpia per que no t cap valor curatiu real, excepte per l'efecte psicolgic que pugui provocar. La paraula placebo s un terme llat, que significa aproximadament agrada, complau (p.ex., Placebo Domino in regione vivorum, que vol dir "Agrada al Senyor a la terra dels vius", s una de les respostes en el servei de vespres pels difunts de l'Esglsia Catlica).

L'efecte placebo s precisament l'efecte curatiu promogut a partir de l'administraci d'un placebo. Donat que del placebo no se n'espera cap efecte fisiolgic, els canvis en l'estat de salut de la persona que el pren es atribuible a altres causes com ara l'efecte psicolgic que t l'administraci d'un medicament sobre el malalt. De fet, l'efecte teraputic pot ser veritablement significatiu en molts casos. Els detractactors de les anomenades medicines alternatives solen argumentar que els suposats xits d'aquestes prctiques es deuen noms a l'efecte placebo i que no superen una comparaci amb un grup control amb un placebo. Les mateixes crtiques s'apliquen a aquelles curacions miraculoses. Avui en dia, per tal de poder enregistrar un nou producte farmaceutic, cal demostrar que es teraputicament efica, ms enll de l'efecte placebo. Aix s'aconsegueix habitualment amb assaigs clnics amb dos grups de pacients, un dels quals rep el medicament real, i l'altre rep noms un placebo, administrat de la mateixa manera. La comparaci de l'evoluci clnica dels dos grups pot determinar si el medicament estudiat t realment un efecte teraputic real i estadisticament significant. De vegades, quan la intervenci ho permet, es realitza de forma "doble cec"; s a dir, que cap dels participants en l'assaig (pacients, metges, infermers, persones que analitzen les dades...) sap quin s el grup que rep el placebo i quin el medicament. D'aquesta manera s'intenten evitar possibles biaixos en els resultats observats.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2437" title="Programari lliure" nonfiltered="1523" processed="1502" dbindex="1525">

El programari lliure (en angls free software) s el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribut b en una versi modificada o sense modificar sense cap restricci, o b amb unes restriccions mnimes per garantir que els futurs destinataris tamb tindran aquests drets. 

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratis a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitj d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'aix, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tcnic, cursos de preparaci, personalitzaci, integraci, o certificaci.

En general, es pot dir que un programa s lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats prpies (llibertat 1). L'accs al codi font s un requisit.
La llibertat de redistribuir cpies (llibertat 2);
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accs al codi font s un requisit.

No s'ha de confondre amb el programari gratut (en angls freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferncia del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificaci i redistribuci del programa.

De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicncies per la seva distribuci. Generalment, les principals variacions entre llicncies solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribuci de cpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicncies admeten que un programa lliure es pugui distribuir tamb comercialment (s a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratutament per sense codi no se sol considerar lliure. L'mfasi del terme lliure s en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.

En aquest apartat farem referncia als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visi comparativa dels mateixos.


Programari lliure destacat.
Alguns dels exemples ms coneguts de programari lliure sn;
 El projecte GNU;
Els sistemes operatius basats en GNU/Linux, BSD i OpenSolaris;
Els entorns grfics KDE i Gnome;
El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird;
L'aplicaci ofimtica OpenOffice.org;
El programa de tractament de grfics GIMP.

 Vegeu tamb .

 Llista de programari alliberat;
 Codi obert;
 Copyleft;
 Cultura lliure;
 Dia de la llibertat del programari;
 ;
 Google Summer of Code;
 Programari de propietat;

 Enllaos externs .
Definici de programari lliure segons Richard Stallman;
Categories de programari lliure i no lliure, segons GNU;
Softcatal: OpenOffice.org, Gnome, Mozilla i altres projectes lliures en catal;
Programari lliure: tcnicament viable, econmicament sostenible i socialment just.;
LaFarga.cat. Idees i projectes relacionats amb programari lliure;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2438" title="Quilogram" nonfiltered="1524" processed="1503" dbindex="1526">

El quilogram o kilogram (abreujat kg) s la unitat base de massa en el Sistema Internacional (SI).


 Definici .

El quilogram s l'nica unitat base del SI que encara es defineix en relaci a un artefacte material, i no en base a constants fsiques.

Originalment, un quilogram es va definir com la massa d'un litre d'aigua pura a la temperatura de 4 graus Celsius i pressi atmosfrica estndard. Aquesta definici era poc prctica, ja que la densitat de l'aigua depn de la pressi, i les unitats de pressi inclouen la massa com a unitat base, de manera que s'introdua una dependncia circular en la definici.

Per evitar aquests problemes, es va redefinir el quilogram agafant com a referncia un objecte que tingus aproximadament la massa expressada en la definici original. Des del 1899, el prototip internacional del quilogram s una barra feta d'una aliatge de plat i iridi, de 39 mm d'alada i de dimetre, que es guarda a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures. Tamb n'existeixen cpies oficials, que es comparen amb el prototip cada 10 anys. Aquestes comparacions han perms establir que l'error en la reproductibilitat de la definici actual s d'aproximadament 2 micrograms. De fet, sembla ser que el prototip original ha perdut uns 50 micrograms en els darrers 100 anys, sense que se'n spiga la causa.

Els problemes de la definici actual fan que s'estigui treballant en la recerca d'alternatives basades en alguna constant fsica.

 Mltiples .

S'utilitzen diversos prefixos per anomenar mltiples o submltiples del quilogram.



La unitat equivalent a 1000 kg anomenada megagram no s'acostuma a utilitzar utilitza mai amb aquest nom sin com a tona (t).

Vegeu tamb.
 Massa;
 Pes;


Enllaos externs.

Le Bureau International des Poids et Mesures;
Conversi d'unitats de massa i pes;
Diversos enllaos sobre la necessitat d'una nova definici i algunes de les propostes actuals,
National Physical Labratory;
Balans de Watt;
projecte Avogadro;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2439" title="Qumica" nonfiltered="1525" processed="1504" dbindex="1527">

 




La qumica (de l'egipci k me (kem), que significa "terra") s la cincia que estudia la composici, estructura, i propietats de la matria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions qumiques. Histricament la qumica moderna s l'evoluci de l'alqumia desprs de la revoluci qumica (1733).

Les disciplines de la qumica han estat agrupades per la classe de matria estudiada o el tipus d'estudi realitzat. Entre aquestes hi trobem la qumica inorgnica, que estudia la matria inorgnica; la qumica orgnica, que tracta de la matria orgnica; la bioqumica, l'estudi de substncies en organismes biolgics; la qumica fsica, que comprn els aspectes energtics de sistemes qumics a escales macroscpiques, moleculars i submoleculars; la qumica analtica, que analitza mostres de matria tractant d'entendre la seva composici i estructura. Altres branques de la qumica han emergit fa poc temps, per exemple, la neuroqumica, que estudia els aspectes qumics del cervell.

 Introducci .
La ubicuitat de la qumica en les cincies naturals fa que sigui considerada com una de les cincies bsiques. La qumica s d'importncia en molts camps del coneixement, com la cincia de materials, la biologia, la farmcia, la medicina, la geologia, l'enginyeria i l'astronomia, entre altres.

Els processos naturals estudiats per la qumica involucren partcules fonamentals (electrons, protons i neutrons), partcules compostes (nuclis atmics, toms i molcules) o estructures microscpiques com cristalls i superfcies.

Com exemples de reaccions qumiques tenim:

El resultat de la collisi d'una partcula alfa amb el nucli d'un tom, un tom o molcula.
La formaci de molcules o ions a partir de la collisi de dos toms.
La fragmentaci, ionitzaci o canvi d'estructura d'una molcula desprs de ser irradiada amb llum.
L'absorci d'un tom o molcula sobre una superfcie.
El fluix d'electrons entre dos slids en contacte.
El canvi estructural en una protena davant l'estmul apropiat.

Des del punt de vista microscpic, les partcules involucrades en una reacci qumica poden considerar-se com un sistema tancat que intercanvia energia amb el seu entorn. En processos exotrmics, el sistema allibera energia al seu entorn, mentre que un procs endotrmic solament pot ocrrer quan l'entorn aporta energia al sistema que reacciona. En la gran majoria de les reaccions qumiques hi ha flux d'energia entre el sistema i el seu camp d'influncia, per la qual cosa podem estendre la definici de reacci qumica i involucrar l'energia cintica (calor) com un reactiu o producte.

Encara que hi ha una gran varietat de branques de la qumica, les principals divisions sn:

Qumica orgnica;
Qumica inorgnica;
Qumica fsica;

s com que entre les comunitats acadmiques de qumics la qumica analtica no sigui considerada entre les subdisciplines principals de la qumica i sigui vista ms com part de la tecnologia qumica. Un altre aspecte notable en aquesta classificaci s que la qumica inorgnica sigui definida com "qumica no orgnica". s d'inters tamb que la qumica fsica s diferent de la fsica qumica. La diferncia s clara en angls: "chemical physics" i "physical chemistry"; en catal, ja que l'adjectiu va al final, l'equivalncia seria:

Qumica fsica Longleftrightarrow ; Physical Chemistry;
Fsica qumica Longleftrightarrow ; Chemical physics;

Normalment els qumics sn educats en termes qumica fsica i els fsics treballen problemes de la fsica qumica.

La gran importncia dels sistemes biolgics fa que en els nostres dies gran part del treball de qumica sigui de naturalesa bioqumica. Entre els problemes ms interessants es troben, per exemple, l'estudi del desdoblament de les protenes i la relaci entre seqncia, estructura i funci de protenes.

Si hi ha una partcula important i representativa en la qumica s l'electr. Un dels majors assoliments de la qumica s haver arribat a l'enteniment de la relaci entre reactivitat qumica i distribuci electrnica d'toms, molcules o slids. Els qumics han pres els principis de la mecnica quntica i les seves solucions fonamentals per a sistemes de pocs electrons i els han ests a sistemes realistes. La idea d'orbital atmic i molecular s una forma sistemtica en la qual la formaci d'enllaos s entenedor i s la sofisticaci dels models inicials del diagrama de Lewis. La naturalesa quntica de l'electr fa que la formaci d'enllaos sigui entenedor fsicament i no es recorri a creences com les quals els qumics van utilitzar abans de l'aparici de la mecnica quntica. Tot i aix, es va obtenir gran concepci a partir de la idea del diagrama de Lewis i es va desenvolupar la qumica en bona mesura amb aquesta base. Avui en dia, des del punt de vista fsic, per exemple, sembla miraculs el qual dos electrons s'atreguin i tendeixin a estar junts i alhora apantallen la repulsi entre els nuclis positius. Des d'aquest punt de vista, la qumica s una prova gegantesca de la importncia de la naturalesa quntica a nivell microscpic.

 Histria .

Les primeres experincies de l'home com qumic es van donar amb la utilitzaci del foc en la transformaci de la matria. L'obtenci de ferro a partir del mineral i de vidre a partir de sorra sn clars exemples. Poc a poc l'home es va adonar que altres substncies tamb tenen aquest poder de transformaci. Es va dedicar una gran obstinaci a buscar una substncia que transforms un metall en or, el que va dur a la creaci de l'alqumia. L'acumulaci d'experincies alqumiques va jugar un paper vital en el futur establiment de la qumica.

La qumica s una cincia emprica, ja que estudia les coses per mitj del mtode cientfic, s a dir, per mitj de l'observaci, la quantificaci i, sobretot, l'experimentaci. En el seu sentit ms ampli, la qumica estudia les diverses substncies que existeixen en el nostre planeta aix com les reaccions que les transformen en altres substncies. Un exemple s el canvi d'estat de l'aigua, de lquida a slida, o de gaseosa a lquida. Per una altra part, la qumica estudia l'estructura de les substncies al seu nivell molecular. I finalment, per no menys important, les seves propietats.

 Subdisciplines de la qumica .
Algunes de les mltiples subdisciplines de la qumica sn:
 Qumica inorgnica: estudia els minerals; tamb estudia l'estructura, transformaci i propietats de la matria.
 Qumica orgnica: Sntesi i estudi dels composts que es basen en cadenes de carboni.
 Bioqumica: estudia les reaccions qumiques en els ssers vius, estudia l'organisme i els ssers vius.
 Qumica fsica: estudia els fonaments i bases fsiques dels sistemes i processos qumics. En particular, sn d'inters per al qumic fsic els aspectes energtics i dinmics de tals sistemes i processos. Entre les seves rees d'estudi ms importants s'inclouen la termodinmica qumica, la cintica qumica, l'electroqumica, la mecnica estadstica i la espectroscopia. Normalment s'associa tamb amb la qumica quntica i la qumica terica.
 Qumica quntica;
 Qumica mediambiental: estudia la influncia de tots els components qumics que hi ha a la terra, tant en la seva forma natural com antropognica.
 Qumica terica;
 Qumica computacional;
 Electroqumica;
 Qumica nuclear;
 Petroqumica;
 Geoqumica: estudia totes les transformacions dels minerals existents a la terra.
 Qumica analtica: estudia els mtodes de detecci (identificaci) i quantificaci (determinaci) d'una substncia en una mostra. Es subdivideix en quantitativa i qualitativa.
 Qumica organometllica;
 Fotoqumica;
 Qumica industrial;
 Qumica Macromolecular: estudia la preparaci, caracterizaci, propietats i aplicacions de les macromolcules.

 Les aportacions d'autors cllebres .
Fa aproximadament quatre-cents cinquanta-cinc anys, noms es coneixien dotze elements. A mesura que van ser descobrint ms elements, els cientfics es van adonar que tots tenien un ordre precs. Quan els van collocar en una taula ordenats en files i columnes, van veure que els elements d'una mateixa columna tenien propietats similars. Per tamb apareixien espais buits en la taula per als elements encara desconeguts. Aquests espais buits van dur al cientfic rus Dimitri Mendeleyev a pronosticar l'existncia del germani, de nombre atmic 32, aix com el seu color, pes, densitat i punt de fusi. "La seva predicci sobre altres elements com el galli i l'escandi - tamb va resultar molt important", assenyala l'obra Chemistry, llibre de text de qumica editat el 1995.

 Camp de treball: l'tom .

L'origen de la teoria atmica es remunta a l'escola filosfica dels atomistes, a la Grcia antiga. Els fonaments emprics de la teoria atmica, d'acord amb el mtode cientfic, sn un conjunt de treballs fets per Lavoisier, Proust, Richter, Dalton, Gay-Lussac i Avogadro entre altres, cap a principis del segle XIX.

Els toms sn la fracci ms petita de matria estudiats per la qumica, estan constituts per diferents partcules, carregades elctricament, els electrons, de crrega negativa; els protons, de crrega positiva; els neutrons, que, com el seu nom indica, sn neutres (sense crrega); tots ells aporten massa per a contribuir al pes de l'tom.

 Conceptes fonamentals .
 Partcules .
Els toms sn les parts ms petites d'un element (com el carboni, el ferro o l'oxigen). Tots els toms d'un mateix element tenen la mateixa estructura electrnica (responsable aquesta de la gran majoria de les caracterstiques qumiques), podent diferir en la quantitat de neutrons (istops). Les molcules sn les parts ms petites d'una substncia (com el sucre), i es componen d'toms enllaats entre si. Si tenen crrega elctrica, tant toms com molcules es diuen ions: cations si sn positius, anions si sn negatius.

El mol s'usa com comptador d'unitats, com la dotzena (12) o el miler (1.000), i equival a . Es diu que 12 grams de carboni o un gram d'hidrogen o 56 grams de ferro contenen aproximadament un mol d'toms (la massa molar d'un element est basada en la massa d'un mol de dit element). Es diu llavors que el mol s una unitat de canvi. El mol t relaci directa amb el nombre d'Avogadro. El nombre d'Avogadro va ser estimat per a l'tom de carboni pel qumic i fsic itali Carlo Amedeo Avogadro Comte de Quarequa i di Cerreto. Aquest valor, exposat anteriorment, equival al nombre de partcules presents en 1 mol de dita substncia. Vegem:

1 mol de glucosa equival a  molcules de glucosa

1 mol d'Urani equival a  toms d'Urani

Dins dels toms, podem trobar un nucli atmic i un o ms electrons. Els electrons sn molt importants per a les propietats i les reaccions qumiques. Dins del nucli es troben els neutrons i els protons. Els electrons es troben al voltant del nucli.
Tamb es diu que s la unitat bsica de la matria amb caracterstiques prpies. Est format per un nucli on es troben protons.

 Dels toms a les molcules .
Els enllaos sn les unions entre toms per a formar molcules. Sempre que existeix una molcula s perqu aquesta s ms estable que els toms que la formen per separat. A diferncia d'energia entre aquests dos estats se'l denomina energia d'enlla.

Generalment, els toms es combinen en proporcions fixes per a donar molcules. Per exemple, dos toms de hidrogen es combinen amb un d'oxigen per a donar una molcula d'aigua. Aquesta proporci fixa es coneix com estequiometria.

 Orbitals .


Per a una descripci i comprensi detallades de les reaccions qumiques i de les propietats fsiques de les diferents substncies, s molt til la seva descripci a travs d'orbitals, amb ajuda de la qumica quntica.

Un orbital atmic s una funci matemtica que descriu la disposici d'un o dos electrons en un tom. Un orbital molecular s anlog, per per a molcules.

En la teoria de l'orbital molecular la formaci de l'enlla covalent s d'una combinaci matemtica d'orbitals atmics (funcions d'ona) que formen orbitals moleculars, anomenats aix per que pertanyen a tota la molcula i no a un tom individual. Aix com un orbital atmic (sigui hbrid o no) descriu una regi de l'espai que envolta a un tom on s probable que es trobi un electr, un orbital molecular descriu una regi de l'espai en una molcula on s ms factible que es trobin els electrons.

Igual que un orbital atmic, un orbital molecular t una grandria, una forma i una energia especfics. Per exemple, en la molcula d'hidrogen molecular es combinen dos orbitals atmics ocupats cadascun per un electr. Hi ha dues formes en qu pot presentar-se la combinaci d'orbitals: aditiva i subtractiva. La combinaci aditiva produeix la formaci d'un orbital molecular que t menor energia i que t, aproximadament, forma ovalada, mentre que la combinaci subtractiva condueix a la formaci d'un orbital molecular amb major energia i que genera un node entre els nuclis.

 Dels orbitals a les substncies .

Els orbitals sn funcions matemtiques per a descriure processos fsics: un orbital solament existeix en el sentit matemtic, com poden existir una suma, una parbola o una arrel quadrada. Els toms i les molcules sn tamb idealitzacions i simplificacions: un tom noms existeix en buit, una molcula noms existeix en buit, i, en sentit estricte, una molcula noms es descompon en toms si es trenquen tots els seus enllaos.

En el "mn real" noms existeixen els materials i les substncies.

 Dissolucions .
En aigua, i en altres dissolvents (com l'alcohol), s possible dissoldre substncies, de manera que queden disgregades en les molcules o ions que les componen (les dissolucions sn transparents). Quan se supera cert lmit, cridat solubilitat, la substncia ja no es dissol, i queda, b com precipitat en el fons del recipient, b com suspensi, surant en petites partcules (les suspensions sn opaques o traslcides).

Es denomina concentraci a la mesura de la quantitat de solut per unitat de quantitat de dissolvent.

 Mesura de la concentraci .
La concentraci d'una dissoluci es pot expressar de diferents formes, en funci de la unitat emprada per a determinar les quantitats de solut i dissolvent. Les ms usuals sn:

 Grams per litre (g/l) ra solut/dissolvente o solut/dissoluci, depenent de la convenci.
 % en massa: ra solut/dissoluci;
 % en volum: ra solut/dissoluci;
 Molaritat: ra solut/dissoluci;
 Normalitat ra solut/dissoluci;
 Molalitat: ra solut/dissolvent;
 Fracci molar;
 Parts per mili ra solut/dissoluci;

 Acidesa .
El pH s una escala logartmica per a descriure l'acidesa d'una dissoluci aquosa. Els cids, com el suc de llimona i el vinagre, tenen un pH baix (inferior a 7). Les bases, com el bicarbonat de sodi, tenen un pH alt (superior a 7).

El pH es calcula mitjanant la segent equaci:
;

on  s l'activitat dels ions d'hidrogens en la soluci, la qual en solucions diludes s numricament igual a la molaritat d'ions d'hidrogen , que cedeix l'cid a la soluci.

una soluci neutral (aigua ultra pura) t un pH de 7, el que implica una concentraci d'ions d'hidrogen de 10-7 M;
una soluci cida (per exemple, d'cid sulfric)t un pH < 7, s a dir que la concentraci d'ions d'hidrogen s major que 10-7 M;
una soluci bsica (per exemple, d'hidrxid de potassi) t un pH > 7, o sigui que la concentraci d'ions d'hidrogen s menor que 10-7 M;

 Formulaci i nomenclatura .
La IUPAC, un organisme internacional, mant unes regles per a la formulaci i nomenclatura qumica. D'aquesta forma, s possible referir-se als compostos qumics de forma sistemtica i sense errors.

Mitjanant l's de frmules qumiques s possible tamb expressar de forma sistemtica les reaccions qumiques, en forma d'equaci qumica.
 estereoqumica;
 hidrlisis;
 metall;
 oxidaci;
 sal;
 pesos atmics;
 reacci qumica -- ordre de reacci -- molecularitat;
 redox -- reducci -- oxidaci -- sries de potencials -- potencial d'electr;
</doc>
<doc id="2441" title="Q" nonfiltered="1526" processed="1505" dbindex="1528">
La Q s la dissetena lletra de l'alfabet catal i tretzena de les consonants. El seu nom s cu 

 Fontica .
En catal aquesta consonant va seguida de la vocal u. Representa el so /k/ davant de /e/ (que, queixal, alqueria, aqueu...) o /i/ (qui, quist, alqumia, aqu...). En canvi si la segueixen les vocals a o o el dgraf qu es pronuncia /k / (quasi, quatre, qusar, qurum, aqus...). Per a /k / davant de /e/ o /i/ es posa una diresi damunt de la u (qesti, aqicultor, aqfug...). El motiu d'aquestes ortografies i normes s una convenci tradicional. En catal antic a vegades s'utilitzava el dgraf qu davant d'altres mots (quauall per contres de cavall).



 Significats de Q .
Bioqumica: en majscula s el smbol de la glutamina.
Cincia-ficci: Un dels personatges de Star Trek amb poders omnipotents.
Entreteniment: Designa la reina en la baralla de cartes francesa;
Fsica: Smbol de la crrega magntica. Tamb a la fsica quntica de partcules s la crrega elctrica.
Matemtiques: En majscula i negreta (Q) representa als nombres racionals.Pot ser abreviatura de quilogram o de quintar). ;
Smbol: Una Q sol desginar qualitat, per aix apareix a molts logotips. Respresenta la conjunci completiva "que" en taquigrafia (tot i que avui dia s'est substituent per K);










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2451" title="Quart" nonfiltered="1527" processed="1506" dbindex="1529">



Quart s un municipi de la comarca del Girons que forma part de l'rea metropolitana de la ciutat de Girona. s un important referent de la cermica i la terrissa a Catalunya. Fa ms de 700 anys que es t constncia dels seus inicis.  Pels volts de la primera setmana de desembre es porta a terme la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart. 










 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2452" title="Quilmetre" nonfiltered="1528" processed="1507" dbindex="1530">
Un quilmetre o kilmetre (smbol km) s una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

1 km = 1.000 m = 103 m;

Histricament, es defineix com la deumillsima part de la distncia entre el pol nord terrestre i l'equador passant pel meridi de Pars (Frana). S'usa per expressar distncies, sobretot a les carreteres (excepte Anglaterra i Estats Units).

La paraula  kilmetre  est formada per les paraules |gregues       (khilia) = mil i       (metro) = compte/mesura.

Kilo s el prefix per a 1.000, definit en els prefixos del Sistema Internacional d'Unitats.

Equivalncies:

1 km = 0,621 milles = 0,540 milles nutiques = 1.094 iardes = 3.821 peus



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2453" title="Qumica orgnica" nonfiltered="1529" processed="1508" dbindex="1531">

La Qumica orgnica s la branca de la Qumica que s'ocupa de l'estudi de les molcules formades bsicament per toms de carboni (excepte el monxid de carboni i el dixid de carboni). Algunes de les classes de compostos considerats com a orgnics sn:

 Compostos aliftics;
 Compostos aromtics;
 Heterocicles;
 Biopolmers (per exemple l'ADN i l'ARN, i els polipptids (protenes).
 Composts organometllics;
El carboni es pot combinar per formar cadenes i anells de diferents grandries. Combinant carboni i altres elements (sobretot, hidrogen, nitrogen, oxigen, sofre, fsfor i halgens) es pot crear un nombre de compostos qumics enorme, gaireb illimitat. Habitualment, els compostos orgnics sn sensibles a la calor i es descomponen abans d'arribar als 300 C. Tendeixen a ser poc solubles en aigua, i sn solubles en solvents orgnics, tot i que aquestes propietats depenen fora de cada compost.

Compostos orgnics.

Els compostos o molcules orgnics sn les substncies qumiques basades en cadenes de Carboni i Hidrogen. En molts casos contenen Oxigen, i tamb Nitrogen, Sofre, Fsfor, Bor i Halgens. No sn molcules orgniques els carburs, els carbonats i els xids de carboni.

Les molcules orgniques poden ser: 

Molcules orgniques naturals: Sn les sintetitzades pels ssers vius i es diuen biomolcules, sn estudiades per la bioqumica. ;

Molcules orgniques artificials: Sn substncies que no existeixen en la naturalesa i han estat fabricades per l'home com els plstics. La majoria dels compostos orgnics purs es produxen artificialment.

La lnia que divideix les molcules orgniques de les inorgniques ha originat polmiques i histricament ha estat arbitrria. Els compostos orgnics es caracteritzen per tenir els toms de carboni amb una conformaci tetradrica, pel que sn capaos de conformar compostos isomrics. Aix l'cid carbnic s inorgnic, mentre que l'cid frmic, cid gras d'un sol carboni, es considera orgnic. El dixid i el monxid de carboni, sn compostos inorgnics. Per tant, totes les molcules orgniques contenen carboni, per no totes les molcules que contenen carboni, sn molcules orgniques.

L'etimologia de la paraula orgnic, es relaciona amb estructura i per analogia relacionat amb la vida, en oposici a inorgnic que seria el qualificatiu assignat a tot el que manca de vida, organitzaci o estructuraci. 

Per als qumics antics les substncies orgniques procedirien de fonts animals o vegetals, mentre les substncies inorgniques serien les de procedncia mineral. Encara que durant molts anys es va creure que entre qumica orgnica i qumica inorgnica existia una barrera infranquejable, a principis del segle XIX, desprs d'aconseguir el qumic alemany Friedrich Whler sintetitzar la urea, un producte orgnic, a partir de substncies inorgniques, es va comprovar que tal divisi era totalment artificial, cosa que s completament evident en la qumica moderna.

Vegeu tamb.
Nomenclatura orgnica;
Grup funcional;

com les transformacions entre aquestes.

Branques de la Qumica.
Bioqumica;
Qumica Analtica;
Qumica Fsica;
Qumica Inorgnica;
Qumica Orgnica;

Conceptes.
Radical qumic;
Taula peridica;
Element qumic;
Compost qumic;
tom;
Molcula;
Punt isoelctric;
Quimiometria;
Cromatografia;

Histria de la Qumica.
Alqumia;
Qumics famosos;
Premis Nobel de Qumica;

Enllaos externs.

 http://www.organicworldwide.net plana web Qumica orgnica  ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2454" title="Querol" nonfiltered="1530" processed="1509" dbindex="1532">



Querol s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.






Vegeu tamb Saburella
 Demografia .




 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2455" title="Queralbs" nonfiltered="1531" processed="1510" dbindex="1533">

Queralbs s un municipi de la comarca del Ripolls, ubicat al nord de Ribes de Freser i al lmit amb la Cerdanya i la comarca francesa de Conflent.  

La primera menci de Queralbs com ciutat s com Keros Albos en l'acta de consecraci de l'esglsia de la Seu d'Urgell l'any 836.  L'esglsia romnica a Queralbs s del segle X.

A Queralbs hi ha una parada de la Cremallera de Nria. 

 Entitats de poblaci .










 Curiositats .

 Des de fa molts anys Queralbs s el lloc de vacances de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley.
 La Vall de Nria es troba dins del terme de Queralbs, i el Puigmal en el seu lmit.
 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2456" title="Quantitat de moviment" nonfiltered="1532" processed="1511" dbindex="1534">
La quantitat de moviment, moment lineal o impuls o empenta (nom popular) d'un cos s el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referncia.

La definici matemtica del moment lineal s:

;

on p i v  sn vectorials i:

p = moment lineal;
m = massa;
v = velocitat lineal;

Si es deriva p respecte al temps i suposant que la massa s constant, es troba la segona Llei de Newton, la llei de la dinmica:



;

on:     

F = fora;
m = massa;
a = acceleraci lineal;

D'on es veu fcilment que la fora s igual a la variaci del moment lineal respecte del temps. 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2457" title="Qumica fsica" nonfiltered="1533" processed="1512" dbindex="1535">
La qumica fsica o la fisicoqumica s una branca de la qumica que estudia la matria emprant conceptes fsics.

D'acord al qumic nord-americ de renom Gilbert Lewis, "La Qumica fsica s qualsevol cosa interessant", probablement referint-se al fet que molts fenmens de la naturalesa pel que fa a la matria sn de principal inters en la qumica fsica.

La fsicoqumica representa una branca on hi ha una combinaci de diverses cincies, com la qumica, la fsica, la termodinmica, l'electroqumica i la mecnica quntica on les funcions matemtiques poden representar interpretacions a nivell molecular i a nivell atmic. Canvis en la temperatura, pressi, volum, calor i treball als sistemes, slid, lquid i/o gass es troben tamb relacionats a aquestes interpretacions d'interaccions moleculars.

El qumic nord-americ del segle XIX Willard Gibbs s tamb considerat el pare fundador de la qumica fsica, on a la seva publicaci de 1876 anomenada "On the Equilibrium of Heterogeneous Substances" (Estudi sobre l'equilibri de substncies heterognies) va parlar de termes com energia lliure, potencial qumic, i regla de les fases, que anys ms tard serien de principal inters d'estudi en aquesta disciplina.

La qumica fsica moderna t fermes bases en la fsica pura. rees d'estudi molt importants en aquesta inclouen a la termoqumica (termodinmica qumica), cintica qumica, qumica quntica, mecnica estadstica, electroqumica, qumica de l'estat lquid i de superfcies, i espectroscopia. La qumica fsica forma part fonamental en l'estudi de la cincia dels materials.

Histria.

La qumica fsica no es va constituir com especialitat independent de la qumica fins a finals del segle passat (XIX). Es poden prendre com a punt de partida de la nova especialitat les dates de creaci de dues de les primeres revistes que van incorporar aquest nom al seu ttol: l'alemanya Zeitschrift fr physicalische Chemie dirigida per Wolfgang Ostwald (1853-1932) i Jacobus Henricus Van't Hoff (1852-1911), que va comenar la seva publicaci el 1887, i la nord-americana Journal of Physical Chemistry dirigida per Wilder Dwight Bancroft (1867-1953) des de 1896. Malgrat aix, durant tot el segle XIX es van realitzar notables aportacions a alguns dels camps que habitualment solen reunir-se sota la qumica fsica, tals com l'electroqumica, la termoqumica o la cintica qumica.


L'obra d'Alessandro Volta (1745-1827), especialment la pila que duu el seu nom, va anar el punt de partida de molts treballs en els quals es va estudiar els efectes de l'electricitat sobre els compostos qumics. A principis del segle XIX, Humphry Davy (1778-1829) va fer passar el corrent elctric a travs d'insulsa i potasa fosa, el que li va permetre estudiar dos nous metalls: el sodi i el potassi. El seu principal discpul i el seu successor en la Royal Institution va ser Michael Faraday (1791-1867), que va continuar les investigacions del seu mestre. En un article publicat el 1834, Faraday va proposar els seus dues conegudes lleis sobre l'electrlisi. La primera afirma que la quantitat de substncia que es diposita en un electrode s proporcional a la quantitat de crrega elctrica que travessa el circuit. En la seva segona llei, Faraday afirma que la quantitat de crrega elctrica que provoca el despreniment d'un gram d'hidrogen produeix el despreniment d'una quantitat igual a l'equivalent electroqumic d'altres substncies.
Els treballs realitzats per Antoine Lavoisier (1743-1794) i Pierre-Simon Laplace (1749-1827) sn habitualment considerats com el punt de partida de la termoqumica. Van dissenyar un nou instrument, el calormetre, en el qual podia realitzar mesures sobre la quantitat de calor despresa durant les reaccions qumiques. Laplace i Lavoisier pensaven que el calric era un dels elements imponderables i que els gasos eren compostos de calor i l'element corresponent. En la primera meitat del segle XIX, la idea del calric va ser abandonada i van comenar a realitzar-se les investigacions que van permetre l'establiment de les
lleis de la termodinmica. L'aplicaci d'aquestes investigacions als processos qumics va permetre el sorgiment de la termoqumica, grcies a l'obra d'autors com Marcelin Berthelot (1827-1907) o Henry Li Chtelier (1850-1936).

Un dels primers treballs dedicats a l'estudi de la cintica qumica van ser les investigacions de Ludwig Ferdinand Wilhelmy (1812-1864) sobre la velocitat de canvi de configuraci de determinats sucres en presncia d'un cid. A mitjan el segle XIX, Wilhelmy va arribar a la conclusi que la velocitat del canvi era proporcional a la concentraci del sucre i de l'cid i que tamb variava amb la temperatura. La collaboraci entre un qumic, George Vernon Harcourt (1834-1919), i un matemtic, William Esson (1838-1916), va permetre la introducci d'ecuaciones diferencials a l'estudi de la cintica qumica. Esson va ser l'introductor dels conceptes de reaccions de "primer ordre", la velocitat del qual s proporcional a la concentraci d'un noms reactiu, i de reaccions de "segon ordre", en les quals la velocitat s proporcional al producte de dues concentracions. En els ltims anys del segle XIX, els treballs de Jacobus Henricus Van't Hoff (1852-1911) van tenir una gran influncia en est i altres camps de la qumica. Entre les seves aportacions, es troba la introducci del "mtode diferencial" per a l'estudi de la velocitat de les reaccions qumiques i la seva famosa ecuacin que permet relacionar la velocitat i la temperatura de la reacci.

El desenvolupament de la mecnica quntica i la seva aplicaci a l'estudi dels fenmens qumics ha estat un dels canvis ms notables que s'han produt en la qumica del segle XX. Entre els cientfics que ms aportacions han realitzat en aquest sentit es troba Linus Pauling, autor de llibres tan significatius com el seu Introduction to Quantum Mechanics, with Applications to
Chemistry (1935) o The Nature of the Chemical Bond and the Structure of Molecules and Crystals (1939). Entre moltes altres aportacions, Linus Pauling va ser l'introductor del nostre concepte modern d'electronegativitat.

Qumics Fsics destacats.
 Michael Gmez;
 Svante Arrhenius;
 Peter Debye;
 Erich Hckel;
 J.W. Gibbs;
 J.H. van 't Hoff;
 Lars Onsager;
 Wilhelm Ostwald;
 Linus Pauling;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2458" title="Quaterni" nonfiltered="1534" processed="1513" dbindex="1536">

Els quaternions, sn una generalitzaci dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que ), un quaterni defineix quatre dimensions afegint les components i,j,k, de manera que:

;

Es pot resumir en aquesta taula de multiplicaci:




Un quaterni, doncs, s un nombre de la forma: z = a + bi + cj + dk, on els 4 nombres reals a, b, c i d defineixen nicament el quaterni z. El valor absolut del quaterni z es defineix com a:

;

La multiplicaci de quaternions t les propietats associativa i distributiva per no la commutativa: el conjunt dels quaternions s doncs un cos no abeli.

Van ser ideats per Sir William Rowan Hamilton, el 16 d'octubre de 1843 (un dilluns) desprs de pensar bastant de temps en com era possible 
multiplicar "triplets", ternes o trios de nombres (de fet, s impossible).
Va ser mentre, caminant amb la seva dona, anava a presidir una reuni a l'Acadmia Reial Irlandesa; la idea li va venir de sobte i se'n va alegrar tant que va gravar la frmula esmentada a un dels carreus d'un pont que hi havia al cam.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2459" title="Qumica computacional" nonfiltered="1535" processed="1514" dbindex="1537">
La Qumica Computacional consisteix en l's de la informtica per resoldre problemes qumics. Aix inclou la utilitzaci de mtodes de la Mecnica Quntica, la mecnica molecular o una combinaci d'ambdues per resoldre l'equaci de Schrdinger i predir propietats atmiques i moleculars (Qumica Quntica), per tamb l's de models moleculars simples (modelatge o simulaci molecular).

John A. Pople i Walter A. Khon han rebut el Premi Nobel de Qumica l'any 1998 per la seva contribuci en el desenvolupament de mtodes computacionals aplicats a la Mecnica Quntica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2460" title="Qumica quntica" nonfiltered="1536" processed="1515" dbindex="1538">
La qumica quntica s una branca de la qumica terica, que es basa en aplicar tant la mecnica quntica com la teoria quntica de camps per tal de resoldre problemes en l'mbit de la qumica. La descripci del comportament dels electrons als toms i molcules per tal de predir la seva reactivitat s una de les seves aplicacions ms inmediates. La qumica quntica s una disciplina que es troba entre la qumica i la fsica, i s'hi han fet contribucions significatives per part de cientfics d'ambds camps. La qumica quntica te una frontera difusa amb els camps de la fsica atmica, la fsica molecular i la qumica fsica.

 Descripci .
La qumica quntica descriu el comportament fonamental de la matria a l'escala molecular. Tot i que es teora s possible descriure qualsevol sistema qumic utilitzant aquesta teora, a la prctica noms els sistemes senzills poden ser explorats de forma realista utilitzant la mecnica quntica pura, aix que s'han de fer aproximacions per la majora de casos prctics  (per exemple, el mtode Hartree-Fock, la teora del funcional de la densitat DFT, mtodes perturbatius com el MP2 i MP4 o d'altres com el coupled cluster). Aix, no s necessari, en principi, un coneixement exaustiu de la mecnica quntica per a la major part d'aplicacions prctiques, ja que les implicacions ms importants d'aquesta teora (bsicament la aproximaci que implica l'orbital atmic) es poden reformular en termes ms senzills.

En mecnica quntica, l'Hamiltoni d'un sistema, pot sser expresat com a la suma de dos operadors, un corresponent a l'energa cintica i l'altre a l'energa potencial. L'Hamiltoni de l'equaci de Schrdinger utilitzada en qumica quntica no cont, per exemple, termes depenents de l'spin de l'electr (com els termes d'interacci spin-rbita o interacci spin electrnic-spin nuclear) ni termes relativistes, ja que en la majoria de casos aquests sn menyspreables. Aquests se solen tractar, si s'escau, de forma pertorbativa.

La soluci de l'equaci de Schrdinger per a l'atom d'hidrogen (el sistema qumic ms senzill possible) dna lloc als orbitals atmics i a la seva energa relativa. Aquests orbitals es poden utilitzar per descriure toms ms complexes (com l'heli o el liti) o molcules en el que s'anomena aproximaci orbital.

 Histria .
La qumica quntica t les arrels a una srie de descobriments del segle XIX:
1838: descobriment dels raigs catdics per Michael Faraday;
1859: descripci del problema de la radiaci de cos negre per Gustav Kirchhoff;
1877: suggeriment per part de Ludwig Boltzmann de qu els estats d'energa d'un sistema fsic prodren sser discrets;
1900: hiptesi de Max Planck de qu l'energa d'un cos en radiaci pot ser dividida en un nombre discret de  elements energtics    de tal forma que cadascn d'aquests elements t una energa proporcional a la seva freqncia  ;
	
Aquesta darrera hiptesi, que va aconseguir explicar de forma satisfactria el fenmen de la radiaci de cos negre, va tenir una forta repercusi a la fsica contempornia, introduint una nova equaci fonamental:

							

On h s un valor numric anomenat constant de Planck. Aquesta hiptesi va fer que posteriorment, al 1905, Albert Einstein es replantejs el problema de l'efecte fotoelctric, arribant a una nova teora que l'explicava i per la qual va guanyar el premi Nobel de fsica: que la prpia llum estava formada per partcules individuals, que ms tard (al 1926) es vren anomenar fotons. Aquesta nova base terica port a l'any 1926, els fsics Erwin Schrdinger, Werner Heisenberg i Paul Adrien Maurice Dirac formulessin de forma independent i gaireb simultnia una nova teora fsica anomenada actualment mecnica quntica.


 Fonaments .

El fonament de la qumica quntica s el model ondulatori, en el qual els toms estn formats per un nucli petit (moltes vegades es considera puntual), pesant i amb crrega positiva, rodejat per electrons. A diferncia de l'antic model de Bohr de l'tom, el model ondulatori descriu els electrons com a nvols electronics i les seves posicions es representen com a densitats de probabilitat, en comptes de partcules discretes. La fora d'aquest model se sustenta en el seu alt poder predictiu, capa d'explicar les similitud i diferncies dels elements en la taula peridica, els seus colors, l'estabilitat relativa dels compostos que formen i un seguit de reaccions i compostos que no es podien explicar cssicament. Aquest model s'anomena model ondulatori per que les partcules exhibeixen propietats clssicament associades amb les ones com la interferncia o la refracci. Veure dualitat ona-partcula.

El primer pas per resoldre un problema de qumica quntica sol ser resoldre l'equaci de Schrdinger (o l'equaci anloga relativista, anomenada equaci de Dirac) amb l'Hamiltoni electrnic molecular. D'aquest procediment s'en diu determinar l' estructura electrnica de la molcula. L'estructura electrnica d'un sistema implica la major part de les seves propietats qumiques. 

s per aix que en la majora de casos se sol fer el que s'anomena aproximaci de Born-Oppenheimer en la qual els nuclis i els electrons es tracten de forma separada, els primers amb equacions clssiques i els segons amb equacions quntiques.


 Mtodes en estructura electrnica .

 Full CI .

El mtode ms bsic per tractar el problema quntic de n-cossos (com s el cas d'una molcula) s'anomena, en qumica quntica, mtode full-CI (interacci de configuracions) i consisteix en calcular l'estat del sistema com a suma de tots els possibles estats. Degut a que aquest mtode requereix una potncia computacional que creix exponencialment amb el nombre de partcules, noms s aplicable a molcules amb un nombre molt baix d'electrons. s per aix que durant desde l'aparici de la quntica s'han buscat mtodes alternatius que siguin computacionalment realitzables sense perdre el poder descriptiu.


 Enlla Valncia .

Tot i que la base matemtica de la qumica quntica va ser postulada per Erwin Schrdinger al 1926, generalment s'accepta que el primer clcul real en qumica quntica va ser el realitzat pels fsics alemanys Walter Heitler i Fritz London sobre la molcula d'hidrgen (H2) al 1927. El mtode emprat per Heitler i London va ser exts pel fsic teric John C. Slater i pel qumic teric Linus Pauling (ambdn americans) per acabar convertint-se en l'anomenat mtode d'Enlla-Valncia o mtode VB (de l'angls Valence-Bond). En aquest mtode s'hi posa especial atenci als parells d'electrons que formen les interaccions entre toms, i s per aix que hi ha un excellent parallelisme amb els dibuixos clssics dels enlla molecular, com els utilitzats en el que s'anomena estructura de Lewis. Posteriors refinaments han portat al mtode GVB (Generalized Valence-Bond) o mtode Enlla-Valncia Generalitzat.


 Orbital Molecular .

Un altre enfoc del problema va ser desenvolupat al 1929 per Friedrich Hund i Robert S. Mulliken. En aquesta teoria els electrons sn descrits per funcions matemtiques (funcions d'ona) deslocalitzades per tota la molcula. Aquesta aproximaci, el mtode de l'orbital molecular, tot i ser menys intuitiva que el mtode VB, ha resultat ser molt ms predictiva en certs camps com el de l'espectroscopa molecular. Aquesta visi de l'estructura electrnica s la base conceptual de diferents mtodes com el Hartree-Fock i els seus posteriors refinaments.


 Hartree-Fock .

Al 1927, tot just un any desprs de l'aparici de l'aparici de la mecnica quntica, el matemtic angls Douglas Rayner Hartree va introdur un mtode aproximat per aplicar les eqacions de la mecnica quntica a problemes qumics. Aquest procediment, que ell anomen Self-Consistent Field (camp autoconsistent), va ser corregit i reformulat varies vegades per donar lloc finalment al mtode Hartree-Fock al 1935, considerat actualment la pedra angular de la qumica quntica. Tot i aix, aquest mtode no va despertar inters entre la comunitat cientfica fins a l'aparici dels computadors electrnics a la dcada dels 50, degut a l'elevat nombre de clculs necessaris fins i tot per als sistemes ms senzills. Aquest mtode s tamb la base de una srie de mtodes ms refinats, anomenats post-Hartree-Fock, com els mtodes Moller-Plesset i Coupled Cluster.


 Moller-Plesset .

Amb l'aparici dels computadors hi va haver una explosi al camp de la qumica quntica, utilitzant mtodes que noms eren aplicables amb l'ajut d'un computador capa de realitzar milers de calculs per segon, i donant lloc a la qumica computacional. Els computadors, cada vegada ms potents, van permetre l'aplicaci de mtodes que s'havien desenvolupat anteriorment, per eren imprctics. Un d'aquests va ser la teora perturbacional de Moller-Plesset, formulada l'any 1934, d's com avui dia. 


 Coupled Cluster .

A la dcada de 1950, els fsics nuclears Fritz Coester and Hermann Kmmel van desenvolupar un nou mtode de clcul anomenat Coupled Cluster, per noms va ser utilitzat en clculs de fsica nuclear fins a la dcada dels 60, quan Ji i  ek i Josef Paldus varen reformular el mtode per tal de tractar la correlaci electrnica en toms i molcules. Aquest mtode, en qualsevol de les seves varietats, s sens dubte el ms utilitzat desde la dcada dels 90 per tractar molcules petites o mitjanes.


 Altres mtodes .

Degut a la gran varietat de problemes qumics plantejables, i els diferents graus de precissi requerits, existeix tot un ventall de mtodes post-HF de menor s aplicables a problemes concrets. Per exemple, per al clcul d'excitacions moleculars se solen emprar els mtodes CASSCF, CASPT o CI.


 Teora del funcional de la densitat .

El model Thomas-Fermi del gas d'electrons va ser desenvolupat independentment per L.H. Thomas i Enrico Fermi l'any 1927. Aquest va ser el primer intent de descriure sistemes polielectrnics en funci de la seva densitat en lloc de la seva funci d'ona. Tot i que el model donava bons resultats per a gasos d'electrons de densitat constant, fallava estrepitosament per a densitats amb grans variacions, com s el cas de les molcules. Ms tard, al 1964, Hohenberg i Kohn van provar que el principi de minimitzaci, subjacent a la teoria Hartree-Fock, es podia expressar tamb en termes de la densitat electrnica. L'any segent, Kohn i Sham van introdur per primera vegada unes equacions equivalents a les de Hatree-Fock, per expressades en termes de la densitat, en comptes de la funci d'ona. Aquest nou mtode, que va ser anomenat DFT (de l'angls density functional theory o teoria del funcional de la densitat) gaireb noms va ser utilitzat en fsica de l'estat slid, on donava resultats amb errors acceptables, fins que a la dcada dels 90 un nou refinament de la teoria, la incorporaci de millors potencials de correlaci i intercanvi, va fer que es comencs a considerar prou precisa per al tractament de sistemes qumics. Avui dia s un dels mtodes ms emprats degut al seu baix cost computacional, el que en fa un bon candidat per a sistemes de mida mtjana i gran, fins i tot en certesmacromolcules. Tot i aix, el mtode DFT falla estrepitosament en certs casos, el que fa que s'hagi d'anar amb cura a l'hora d'escollir-lo.

 Mtodes en dinmica qumica .

Una altra rea d'inters en la qumica quntica s la dinmica qumica. La dinmica qumica consisteix en resoldre l'equaci de Schrdinger amb l'Hamiltoni molecular total, depenent del temps, i no noms l'electrnic. Aix permet calcular i veure l'evoluci dels toms i molcules el el temps. La soluci directa d'aquesta equaci dna lloc a la dinmica molecular quntica, la soluci parcial separant el moviment nuclear i tractant-lo clssicament (aproximaci Born Oppenheimer) porta a la dinmica molecular semiclssica i la soluci noms del moviment nuclear a la dinmica molecular clssica. Tamb existeixen enfocs purament estadstics, basats en Mtodes Montecarlo.

 Dinmica qumica adiabtica .

En el formalisme adiabtic, tamb conegut com aproximaci Born-Oppenheimer les interaccions atmiques depenen exclusivament del potencial d'interacci entre els nuclis i la densitat electrnica, donant lloc a un potencial d'interacci nucli-sistema. El moviment dels nuclis en funci del temps es pot redur, doncs, a l'estudi de les superfcies d'energa potencial en el cas de sistemes senzills. Aquestes superfcies permetes l'estdi de la reactivitat qumica en el formalisme de la teoria de l'estat de transici.


 Dinmica molecular no-adiabtica .

La dinmica molecular no-adiabtica consisteix en l'estudi de la interacci entre el moviment nuclear i electrnic, normalment a travs del clcul d'interaccions entre diferents superfcies d'energa potencial (SEPs). Aquests interaccions es dnen a travs del que s'anomena acoblament vibrnic. La dinmica molecular no-adiabtica permet doncs l'estudi de reaccions fotoqumiques complexes, on les molcules es reestructuren desprs de l'absorci d'un fot.


 Vegeu tamb .

 Qumica computacional;
 Qumica terica;
 Qumica fsica;
 Fsica atmica;
 Fsica terica;
 Fsica de matria condensada;
 Fsica de l'estat slid;
 Modelatge molecular;


 Conferncies dels premi Nobel de qumics quantics .

 Conferncia de Linus Pauling;
 Conferncia de Robert Mulliken;
 Conferncia de Rudolph Marcus;
 Conferncia de John Pople;
 Conferncia de Walter Kohn;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2461" title="Qumica inorgnica" nonfiltered="1537" processed="1516" dbindex="1539">
La qumica inorgnica s la branca de la qumica que s'ocupa de l'estudi dels compostos qumics que no contenen carboni, considerats aquests com a orgnics. De fet, la distinci entre compostos orgnics i inorgnics s difosa i fora arbitrria; d'una banda, hi ha compostos amb carboni que es consideren inorgnics, com els carburs i carbonats i el grafit i el diamant; de l'altra, molts compostos formats bsicament per toms de carboni tamb contenen metalls de transici. Tradicionalment estudiats per la qumica inorgnica, aquests compostos sn estudiats per la qumica organometllica, una disciplina que s'encavalca amb les dues branques.

Les rees d'estudi en qumica inorgnica sn:
 La taula peridica del elements, i l'estudi de la qumica de cada element i dels seus compostos. S'hi diferencien tres grans grups:
Qumica dels elements dels grups principals;
Qumica dels metalls de transici;
Qumica dels lantnids i actnids;
 La qumica de coordinaci;
 La sntesi de compostos inorgnics;
 La qumica bioinorgnica;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2463" title="Qumica analtica" nonfiltered="1538" processed="1517" dbindex="1540">

La qumica analtica s la branca de la qumica que consisteix en l'anlisi de mostres de substncies diverses per determinar-ne la seva composici qumica; aix com l'estudi de les tcniques per fer anlisi i estudiar les dades (quimiometria). 

Hi ha dos tipus principals d'anlisi qumica:

 Anlisi qualitativa, que preten establir la presncia o absncia d'un determinat element o compost qumic en la mostra.
 Anlisi quantitativa, que preten mesurar la quantitat o proporci exacta d'un determinat element o compost qumic en la mostra. Aquest s el tipus d'anlisi ms freqent en la qumica analtica moderna.

En qumica analtica cal posar una cura especial en la recollida i tractament de les mostres, i utilitzar les eines estadstiques adequades per tal de poder obtenir la mxima precisi i exactitud de les mesures.

Les tcniques fsico-qumiques utilitzades sn molt variades. Les ms habituals avui en dia es basen en l'espectroscpia. Tamb existeixen tcniques clssiques com la gravimetria i la volumetria, tcniques basades en mesures elctriques ja sigui de potncial (potenciometria), el corrent (amperometria) o la relaci entre ambdues (voltamperometria).

Conceptes usats en qumica analtica.

 Analit: L'analit s la substncia (element o compost qumic) de la qual s'est determinant la presncia o concentraci.

 Matriu: La matriu s el conjunt de components que formen la nostra mostra a ms d'aquell o aquells que estem determinant.

 Alquota: Una alquota s una petita fracci de la mostra que s'agafa en tal de realitzar una anlisi.

Anlisi qumic qualitatiu.

Les substncies inorgniques sn unes 30.000 i estan compostes per la quasi totalitat dels elements qumics. 

El reconeixement d'una substncia es basa en algunes de les seues propietats qumiques, consistents en la formaci d'altres noves substncies fcilment recognoscibles que, en general, sn de naturalesa insoluble o gasosa i posseeixen un color i un olor caracterstica. Tanmateix, no s possible pensar que cada substncia, de les desenes de mils existents, puga reconixer-se mitjanant una reacci diferencial caracterstica d'ella, i encara que els compostos minerals es troben o passen en dissoluci en forma inica i el nombre d'espcies iniques s enormement ms xicotet, ni tan sols per a aquests, ni tampoc per als ions ms corrents que normalment pot estar presents en una dissoluci, es tenen assajos especfics de reconeixement, sense que interferisca la possible presncia dels altres. Aix, per exemple, si existira un nic clorur insoluble blanc o un nic cromat insoluble groc, es comprendria que en agregar a la dissoluci objecte de l'assaig, un clorur o un cromat soluble, la formaci d'un precipitat blanc en el primer cas i groc en el segon seria prova concloent de l'existncia en la dissoluci investigada del cati en qesti; per en ser diversos els clorurs insolubles blancs i diversos els cromats insolubles grocs, la formaci o no d'un precipitat ser tan sols la prova que en la dissoluci objecte de l'anlisi existeixen o no hi ha els ions metllics corresponents al grup d'aquests compostos insolubles. Si un noms assaig no pot resoldre respecte a la possible presncia d'un i determinat, ens permet en canvi decidir sobre l'existncia en la dissoluci investigada d'un grup particular d'ions i quasi sempre en un nombre molt redut. Per aquest motiu, s necessari establir un mtode sistemtic de reconeixement dels ions que poden existir en dissoluci, desprs d'haver portat el producte que es desitja analitzar a l'estat de dissoluci. 

Tots els mtodes de l'anlisi qualitativa es basen en la formaci de compostos insolubles mitjanant diversos reactius, agregats successivament a la dissoluci, desprs de separar per filtraci el precipitat format en cada cas. Cada precipitat, que cont un grup redut d'ions, es dissol desprs, totalment o parcialment en els reactius apropiats; s'agreguen nous reactius per a formar precipitats amb un nombre cada vegada menor d'ions fins a arribar a un nic compost insoluble que caracteritza un particular i. La formaci de compostos insolubles i la redissoluci de precipitats (per formaci d'un compost molecular o inic, poc ionitzat) constitueixen els processos qumics analtics. L'aplicaci sistemtica del principi del producte de solubilitat constitueix la base terica de tota qumica analtica qualitativa.

Com els mtodes de reconeixement sistemtic de cations sn relativament ms senzills que els d'anions, s'assaja primer la presncia de cations i desprs la d'anions. Tanmateix, la possible presncia o absncia de molts anions pot ja decidir-se de la de cations existents en la dissoluci. Aix, per exemple, si en la dissoluci hi ha l'i bari o l'i plom, no hi hi ha dubte que no pot estar present l'i sulfat, l'i carbonat, ni tots els altres anions que formen sals briques o sals de plom insolubles.


Reconeixement de cations.

Hi ha diversos mtodes de reconeixement de cations, que es diferencien en algun dels reactius agregats a la dissoluci per a la precipitaci successiva dels grups de compostos insolubles corresponents. La majoria d'ells utilitzen el gas sulfhdric per a la precipitaci d'un cert nombre de cations com a sulfurs insolubles. L'assaig sistemtic de cations es coneix correntment com a marxa analtica de cations. La ms senzilla i utilitzada ve esquematitzada a continuaci, indicant-se en ella tan sols els metalls ms corrents. Comprn tradicionalment 5 grups, si b el tercer est dividit en dos subgrups:

Grup 1: Reactiu HCl. Precipiten els clorurs de: , , i . ;

Grup 2: Reactiu . Precipiten els sulfurs de: , , , , , , , , , , i . ;

Grup 3: ;
Subgrup a: Reactiu . Precipiten els hidrxids de , i , .
Subgrup b: Reactiu . Precipiten els sulfurs de , , , i .
 
Grup 4: Reactiu . Precipiten els carbonats de: , , i . ;

Grup 5: Reactius distints per al: , , , i .

El desenvolupament de la marxa analtica s la segent:
 
Grup 1: la dissoluci original, que pot contenir tots els cations, alguns d'ells possiblement en forma d'ani (CrO4-, MnO4-, etc.), es tracta en calent amb cid clorhdric en excs, es deixa refredar i es filtra. El lquid filtrat (lquid I) passa a la investigaci del grup 2. El precipitat blanc que ha pogut formar-se pot consistir dels clorurs d'argent, plom i mercurs, tots o algun d'ells. Una part es tracta amb aigua bullint i es filtra en calent. El clorur de plom, relativament soluble, es dissol i en el filtrat pot reconixer-se aquest cati mitjanant un iodur o un cromat soluble, que formen iodur o cromat de plom, grocs, molt ms insolubles. El residu insoluble en aigua calenta es tracta amb amonac dilut; si s'ennegreix s que existia en ell clorur mercurs i es forma mercuri metllic finament dividit. El lquid amoniacal, filtrat, podr contenir l'argent en forma d'i complex, Ag(NH3)2+, si en acidificar novament amb cid clorhdric es forma un precipitat blanc coaguls, s que existia efectivament i argent.

Grup 2: es calfa el lquid I i es fa passar a travs d'ell, durant uns minuts, un corrent de sulfur d'hidrogen. S'obt un precipitat, generalment negre, dels sulfurs d'arsnic, antimoni, estany, |mercric, plom (pel fet que el clorur de plom s relativament soluble), coure, cadmi i bismut. Aquests sulfurs, que precipiten al mig cid, en el que la concentraci d'ions S-2 procedents del sulfur d'hidrogen s enormement baixa, tenen un producte de solubilitat molt xicotet. El precipitat se separa per filtraci i el filtrat (lquid 2) passa a la investigaci del grup 3. El precipitat de sulfurs es tracta amb polisulfur amnic, Sx(NH4)2; els sulfurs s'arsnic, antimoni i estany, i en molt xicoteta extensi els de mercuri i coure, es dissolen per formar ions complexos i es filtren per a separar les tiosals solubles dels sulfurs que romanen insolubles (de mercuri, plom, coure, cadmi i bismut). La separaci de cada un dels metalls en el lquid i en el filtrat, per a la seua particular identificaci, escapa de l'abast d'aquesta obra.
 
Grup 3: el lquid 2 es bull per a eliminar el SH2 dissolt, s'afig un poc d'cid ntric o de perxid d'hidrogen per a oxidar el ferro que pot existir de l'estat ferrs al frric, s'agrega clorur amnic i s'afig en calent amonac dilut; precipiten els hidrxids de ferro (frric), alumini i crom, que no sn solubles en amonac. La presncia del clorur amnic fa tan xicoteta la concentraci dels ions OH-, per efecte de l'i com, que els hidrxids dels altres metalls del grup, encara que relativament insolubles, no poden precipitar. El de ferro s terrs, el d'alumini blanc i el de crom verds, per la qual cosa el color del precipitat pot servir d'orientaci respecte als cations presents, i en separar-lo per filtraci, pot investigar-se adequadament per al reconeixement de cada un dels ions metllics que poden trobar-se en el mateix. El filtrat obtingut en separar el precipitat dels hidrxids, es bull i s'agrega sulfur amnic acabat d'obtenir. S'obt un precipitat dels sulfurs de mangans, zinc, cobalt i nquel, que se separa per filtraci; el filtrat (lquid 3) passa a la investigaci del grup 4. El precipitat, el color del qual permet orientar-se respecte als sulfurs presents (els de cobalt i nquel sn negres; el de mangans, rosat; el de zinc, blanc), s'investiga adequadament per al reconeixement particular de cada un dels cations que poden existir. En tractar-lo amb cid clorhdric dilut es dissolen els sulfurs de mangans i zinc i queden insolubles els de cobalt i nquel, que noms es dissolen en cid ntric concentrat o millor en aigua rgia.

Grup 4: el lquid 3 cont els metalls alcalinoterris i els alcalins. S'acidifica amb cid clorhdric i es bull per a eliminar el SH2; es filtra en el cas que existisca un precipitat de sofre (si el sulfur amnic contenia un poc de polisulfur) i s'alcalinitza feblement amb amonac (pel que es forma clorur amnic), per a desprs agregar carbonat amnic. Es calfa i el precipitat dels carbonats de calci, estronci i bari se separa per filtraci; el filtrat (lquid 4) passa a la investigaci del grup 5. La presncia d'un excs d'ions NH4+ impedeix la precipitaci del carbonat magnsic. El precipitat obtingut es dissol en cid ntric i s'evapora a sequedat, per a convertir els carbonats en nitrats, que s'investiguen per a reconixer els cations alcalinoterris realment existents.

Grup 5: comprn el magnesi i els metalls alcalins, normalment sodi i potassi, junt amb sals amniques procedents dels reactius afegits. Per a, la possible presncia d'aquestes en la dissoluci original s'investiga prviament, per a la qual cosa s'alcaliniza amb un lleuger excs de sosa custica i es calfa; l'existncia de sals amniques es reconeix per l'olor penetrant de l'amonac. El magnesi s'investiga agregant fosfat disdic, PO4HNa, al lquid 4; si hi ha present magnesi es forma un precipitat blanc cristall de fosfat amnic magnsic, PO4NH4Mg. Els metalls alcalins s'investiguen correntment a la flama.


Reconeixement d'anions.

La investigaci sistemtica d'anions s ms complexa que la de cations i s ms difcil donar un esquema precs d'una marxa analtica d'anions, fins i tot referida als anions ms corrents. Molts anions s'han posat de manifest en l'investigaci de cations, com ara els anions dels cids insolubles (slic, etc.), que precipiten en acidular la dissoluci, i els anions que contenen metalls, que es transformen en compostos metllics insolubles (arsenits, arseniats, cromats, permanganats, etc) en les distintes fases de la marxa analtica. Altres anions s'assagen prviament, com l'i carbonat, ja que la dissoluci a investigar es prepara de manera que continga nicament les sals alcalines dels anions, la qual cosa s'aconsegueix per tractament amb carbonat amnic o sdic. La separaci dels anions en 3 grups es basa en l'insolubilitat de les sals briques, en l'insolubilitat de les sals d'argent, i en la solubilitat de les sals de bari i argent:

Grup 1: anions les sals de bari de la qual precipiten al medi neutre.
Insolubles en HCl. SO4-2, SiF6-.
Insolubles en CH3COOH (AcH). CrO4-, F-, IO3-.
Insolubles al medi neutre. PO4-2, BO2-, SO3-, S2O3-.

Grup 2: anions les sals de argent del qual sn insolubles al medi cid.
Insolubles en NH concentrat. Fe(CN)6-2, I-, S-2.
Solubles en NH concentrat. Cl-, Br-, CN-, CNS-, Fe(CN)6-2.

Grup 3: anions les sals de Ba i Ag del qual sn solubles. NO3-, NO2-, ClO3-, ClO4-.

La marxa analtica dels anions s la segent:
 
Grup 1: en agregar nitrat o acetat de bari a la dissoluci preparada per a la investigaci d'anions, neutra o feblement alcalina, precipiten les sals de bari insolubles dels cids sulfric, fluosilcic, crmic, fluorhdric, idic, fosfric, bric, sulfit i tiosulfat. El precipitat se separa per filtraci i el lquid es porta a assajar els anions del grup 2. El precipitat de sals briques es tracta amb cid clorhdric, per la qual cosa es dissolen totes elles excepte el sulfat i el fluosilicat brics. El precipitat que roman s'investiga per a aquests anions. El sulfit i el tiosulfat brics es descomponen i desprenen SO2, que poden reconixer-se pel seu olor; a ms, el tiosulfat diposita sofre. El lquid que resulta es tracta amb un excs d'acetat sdic, amb la qual cosa precipiten novament les sals briques insolubles en cid actic, aquestes sn el cromat, fluorur i iodat brics. Es filtra i el precipitat s'investiga per a cada un dels anions possibles. En neutralitzar el filtrat, precipitaran el fosfat i el borat brics si els corresponents anions estan presents; el sulfit i el tiosulfat pertanyents a aquest subgrup s'hauran descompost en tot cas en tractar el primer precipitat amb cid clorhdric.

Grup 2: el filtrat obtingut de la precipitaci de les sals briques s'acidifica lleugerament amb cid ntric i s'agrega nitrat d'argent, amb la qual cosa precipiten les sals d'argent insoluble dels cids ferrocianhdric, iodhdric, sulfhdric, clorhdric, bromhdric, cianhdric, tiocinic i ferrocianhdric. El precipitat s'elimina per filtraci i el lquid filtrat passa a assajar els anions del grup 3. El precipitat es tracta amb amonac concentrat, dissolent-se aix aquelles sals d'argent, a excepci del ferrocianur, iodur i sulfur d'argent, que romanen insolubles. La investigaci del precipitat que queda i el de la dissoluci amoniacal resultant permeten establir els anions realment presents. El sulfur d'argent s negre; el iodur, groc; el bromur, feblement groc; i les altres sals d'argent, blanques.

Grup 3: el lquid que s'obt de la precipitaci de les sals d'argent s'assaja per als distints anions que pot haver-hi presents: nitrits, nitrats, clorats i perclorats.

Anlisi qumic quantitatiu.
La determinaci quantitativa d'una substncia o d'un i contingut en un determinat producte o en una dissoluci, pot realitzar-se de dues maneres: gravimtricament i volumtricament. Els mtodes gravimtrics es basen a transformar la substncia o i en una nova substncia insoluble, que s'alla en estat pur i es pesa; el clcul de la quantitat de substncia que es determina s immediat. Els mtodes volumtrics es basen a agregar a un volum definit de la dissoluci que cont la substncia o i en qesti, el volum precs de dissoluci valorada del reactiu adequat, de manera que s'agregue exactament el mateix nombre d'equivalents de reactiu que de substncia existents en el lquid que s'investiga; aquest procediment rep el nom de valoraci.


Mtodes gravimtrics d'anlisi quantitativa.

Perqu una reacci de precipitaci puga utilitzar-se com a base d'un mtode gravimtric d'anlisi s necessari que complisca diverses condicions:

1.- Que la precipitaci siga completa i nica, a s, que l'i que s'analitza quantitativament passe ntegra i exclusivament al compost insoluble format, per a la qual cosa el producte de solubilitat d'aquest ha de ser el ms xicotet possible. Es comprn que la dissoluci no pot contenir altres ions que puguen precipitar tamb amb el reactiu agregat i, per aix, aquests ions han d'eliminar-se prviament del producte que s'analitza, el qual es designa correntment com a producte problema.

2.- Que el compost insoluble se separe fcilment per filtraci del lquid en qu s'ha format. Per a aix, ha de precipitar-se en forma cristallina, en general, en calent, de manera que les partcules microcristallines formades no passen a travs dels porus del paper de filtre o dels embuts de placa filtrant empleats amb aquest objecte.

3.- Que el compost precipitat siga una substncia definida, perqu la proporci de l'element o i investigat contingut en el mateix, siga constant; que puga llavar-se, per a eliminar el lquid que el mulla contenint sals, sense que es descomponga i sense prdua sensible i apreciable del mateix per dissoluci a l'aigua de llavat; i que puga eixugar-se, sense que es modifique, per a poder-lo pesar en estat pur. Si el compost insoluble no t una composici molt definida, el precipitat separat, llavat i sec, es calcina per a transformar-lo en una vertadera substncia (com un xid), que finalment es pesa. Les balances utilitzades als laboratoris qumics pesen amb una precisi de dcimes de milligram.


Mtodes volumtrics d'anlisi quantitativa.

La determinaci volumtrica d'una substncia es coneix com a valoraci. La substncia que s'analitza es dissol, i la dissoluci es porta a un matrs aforat, completant-se el volum de lquid fins a l'enrasament. El volum de dissoluci problema que ha de valorar-se es pren mitjanant una pipeta, i es porta a un matrs de valoraci de forma cnica, que es designa com a matrs erlenmeyer. La dissoluci valorada del reactiu, de normalitat (mesura de concentraci) exactament coneguda, es porta a una bureta, s'enrasa, i llavors s'inicia la valoraci, deixant eixir de la bureta el reactiu, intermitentment, i agitant l'erlenmeyer, el qual, per la seua forma, fa molt difcil que puga abocar-se un poc de lquid. La dissoluci valorada s'agrega fins al punt d'equivalncia, a s, fins al punt en qu la quantitat de reactiu afegit s equivalent a la de substncia que es valora continguda en l'erlenmeyer. Aquest punt d'equivalncia es coneix mitjanant un indicador adequat, que canvia de color en passar el lquid de tenir lleugerssim excs de substncia problema, a tenir un lleugerssim excs de reactiu, la qual cosa s'aconsegueix amb una simple gota d'aquest. En el punt d'equivalncia el nombre d'equivalents de les dues substncies reaccionants s necessriament el mateix. Si la normalitat de la dissoluci problema s N i el volum pres de la mateixa s V, i si la normalitat de la dissoluci valorada del reactiu s Nr, i el volum que es gasta d'ella fins al punt d'equivalncia s Vr, es t que N = NrVr/V. La dita expressi permet calcular la normalitat de la dissoluci problema a partir dels resultats de la valoraci. Coneguda la normalitat, pot calcular-se la quantitat de substncia problema en un litre o en un volum qualsevol de dissoluci i, molt senzillament, la proporci de la mateixa en el producte original dissolt.


Espectroscpia. Assaig de metalls.

En excitar els toms d'un element, algun dels electrons del nivell energtic exterior salta a nivells o orbitals superiors de qu cau immediatament al nivell normal, directament o a travs de salts intermedis, emetent en cada bot el fot corresponent. Com la freqncia del quant de llum ems depn directament de la diferncia de l'energia de l'electr en les dues rbites, i aquestes estan allunyades del nucli per correspondre a nivells vacants ocupats momentniament per algun electr superficial, les freqncies emeses seran relativament baixes i la llum corresponent es trobar al camp visible (longituds d'ona compreses entre 0,4 i 0,75m) o molt prxim a ell, a la regi ultravioleta immediata o a la regi infraroja. Moltes sals calfades en la flama de l'encenedor Bunsen tenen la propietat de pintar-la, en emetre les radiacions de menor freqncia d'espectre. La temperatura de la flama no s capa d'excitar els toms, per la qual cosa els seus electrons sn portats a tots els orbitals vacants fins a produir la seua ionitzaci, motiu pel qual noms es produeixen unes poques ratlles i la llum emesa t un color definit que pot servir per a identificar el metall en qesti. A permet establir un mtode sensible per a reconixer alguns metalls existents com a ions en sals voltils. Un assaig ms precs i sensible que el de la flama es basa a analitzar o descompondre la llum emesa en les seues lnies constituents, trobant el seu espectre, limitat, com hem dit, a les lnies de menor freqncia. L'aparell ms usat amb tal objecte s l'espectroscopi, el funcionament del qual es basa en qu la llum, en passar per un prisma triangular, es desvia o refracta, sent la desviaci tant major com ms xicoteta s la longitud d'ona de la llum que incideix i travessa el prisma. La llum que ha d'analitzar-se es colloca davant el badall, i en passar a travs d'ella, del prisma i d'un sistema de lents, s'obt una imatge del badall en l'ocular del xicotet ullera de llarga vista. El prisma refracta la llum, s a dir, cada color (cada longitud d'ona) component d'ella pateix una desviaci diferent i, per aix, l'observador veu tantes lnies com a colors o longituds d'ona componen la llum assajada. La llum blanca produeix un nombre infinit de ratlles que es confonen en un espectre continu, per les llums pintades aqu considerades, donen un espectre de ratlles, discontinu, amb molt poques ratlles. Correntment s'agrega a l'instrument un altre tub provet d'escala illuminada, la imatge del qual se superposa a la de l'espectre. Com es coneix per a cada element el nombre de ratlles i la seua posici en l'escala, la seua presncia queda plenament comprovada en reproduir-se l'espectre corresponent.

Vegeu Espectroscpia.


Anlisi dels compostos orgnics.

Els compostos orgnics contenen pocs elements, perqu la majoria estan formats de dos a cinc elements, entre els que sempre es troben el carboni i l'hidrogen, encara que a vegades s'inclouen com orgnics compostos del carboni no hidrogenats. Els altres elements possibles, en ordre d'importncia, sn l'oxigen, el nitrogen, els halgens, el sofre i el fsfor, si b altres elements com el silici, l'arsnic, l'antimoni, el bismut, el mercuri i el plom, formen a vegades part de compostos orgnics, naturals o preparats al laboratori, aix com els metalls alcalins i alcalinoterris que constitueixen fonamentalment les sals dels distints cids orgnics. L'anlisi d'un compost orgnic comprn l'anlisi qualitativa, l'anlisi quantitativa i l'anlisi funcional. En el cas de suposar-se que el compost es troba en estat impur, es purifica prviament mitjanant cristallitzaci, destillaci, sublimaci, extracci, etc. El criteri de puresa pot jutjar-se segons les seues constants fsiques (punt de fusi, d'ebullici, densitat, solubilitat, etc.).


Anlisi qualitativa.

Es realitza investigant la presncia dels elements constituents, especialment del carboni, de l'hidrogen i del nitrogen i menys sovint del els halgens, del sofre i del fsfor. El carboni es reconeix perqu en escalfar la substncia, es carbonitza o crema. Escalfada amb xid cpric en un tub d'assaig, s'oxida i forma CO2, que es recull sobre l'aigua de cal, donant un precipitat de carbonat clcic, CO3Ca. L'hidrogen existent s'oxida formant aigua, que es diposita en els parts superiors del tub. El nitrogen pot investigar-se mitjanant el calfament de la substncia amb cal iodada, amb la qual cosa el nitrogen es desprn en forma d'amonac, o mitjanant la fosa de la substncia amb sodi metllic, i en este cas es forma cianur sdic, que es converteix en ferrocianur en afegir una sal ferrosa. Els halgens es reconeixen calfant un poc de substncia amb xid cpric en una flama no lluminosa; si hi ha halgens, la flama es pinta en verd per la volatilitat de l'hallur de coure corresponent. El sofre es reconeix mitjanant la fusi amb sodi, la qual cosa dna lloc a la formaci de sulfur sdic, la dissoluci aquosa de la qual, tractada amb dissoluci d'acetat de plom, produeix un precipitat negre de sulfur de plom.

Anlisi quantitativa.

Es du a terme utilitzant com a base els mtodes indicats per a l'anlisi qualitativa. Es parteix d'una quantitat determinada de substncia, es recull i pesa el dixid de carboni, aix com el vapor d'aigua formats, a fi de calcular el tant per cent de carboni i hidrogen en el compost. El vapor d'aigua s'absorbeix primerament en un tub que cont clorur clcic anhidre i el dixid de carboni s'absorbeix en una dissoluci concentrada de potassa custica. La quantitat de nitrogen es determina en passar aquest element a l'estat lliure i en llegir el volum resultant (mtode de Dumes), o b a travs de la seua transformaci en amonac, que es recull en excs d'cid sulfric valorat (mtode de Kjeldahl). Els altres elements es transformen convenientment a l'estat inic (ions hallur, sulfat, fosfat, etc), seguint-se desprs els mtodes corrents de l'anlisi inorgnica quantitatiu. Els halgens es determinen, correntment, calfant la substncia amb cid ntric concentrat i un poc de nitrat d'argent. L'oxigen no es determina, sin que es calcula la seua proporci per diferncia. Els resultats de l'anlisi quantitativa faciliten el clcul de la frmula emprica; calculant el pes molecular podrem obtenir la frmula molecular. Per el problema no queda resolt, ja que a causa de la isomeria, la mateixa frmula molecular pot correspondre a distintes substncies. Per a decidir quina substncia s la investigada fa falta l'anlisi funcional, que consisteix a determinar les posicions que ocupen els toms a la molcula.     
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2464" title="Llista de qumics" nonfiltered="1539" processed="1518" dbindex="1541">
Un qumic es un cientfic especialitzat en la Qumica.

Llista de qumics famosos:





 A .

Richard Abegg, (1869 - 1910).
Kurt Alder, (1902 - 1958).
Arthur Aikin, (mort el 1854), qumic i mineralogista angls.
Johann Arfvedson, (1792-1841);
Svante Arrhenius, (1859-1927), qumic i fsic.
Francis William Aston, (1877 -1945)).
Amedeo Avogadro, (1776-1856), fsic itali.
Julius Axelrod, (1912 - 2004).

 B .

Leo Hendrick Baekeland, (1863 - 1944).
Adolf von Baeyer, (1835 - 1917).
Johann Joachim Becher, (1635 - 1682).
Friedrich Konrad Beilstein, (1838 - 1906).
Pierre Eugne Marcelin Berthelot, (1827 - 1907).
Claude Louis Compte Berthollet, (1748 - 1822).
Jons Jacob Berzelius, (1779-1848).
Carl Bosch, (1874 -1940).
Robert Wilhelm Bunsen, (1811-1899), qumic i inventor alemany.
Aleksandr Michalovic Butlerov, (1828 - 1886).

 C .
Auguste Andr Cahours, (1813 - 1891).
Melvin Calvin, (1911 - 1997).
Stanislao Cannizzaro, (1826 - 1910).
Henry Cavendish, (1731 - 1810).
Ludwig Claisen, (1851 - 1930).
Benit Pierre Emile Clapeyron, (1799 - 1864).
Elias James Corey, (1928 ).
Archibald Scott Couper, (1831 - 1892).
Sir William Crookes, (1832 - 1919).
Marie Curie, (1867-1934), fsica francesa d'origen polons, estudiosa de la radiaci nuclear.

 D .

John Dalton, (1766-1844), fsic.
Henrik Carl Peter Dam, (1895-1976), bioqumic dans, guanyador del Premi Nobel de Medicina el 1943.
Humphry Davy, (1778-1829);
Peter Debye, (1884-1966);
 Sir James Dewar;
Jean-Baptiste Dumas, (1800 - 1884).
Davorin Dolar, (nascut el 1921);

 E .
Richard R. Ernst, (nascut el 1933), Premi Nobel de Qumica el 1991.

 F .

Michael Faraday, (1791-1867);
Emil Hermann Fischer, (1852-1919);
Franz Joseph Emil Fischer;
Carl Remigius Fresenius;
Alexander Naumovich Frumkin, (1895-1976), electroqumic;

 G  .

Charles Frdric Gerhardt,(1816-1856).
Ljubo Golic, (nascut el 1932).
Franois Auguste Victor Grignard;
Thomas Graham;
William Hardin Graham;

 H .

Fritz Haber, (1868-1934);
Dusan Hadzi, (nascut el 1921);
Otto Hahn, (1879-1968);
John Haldane, bioqumic britnic.
Charles Hatchett, (1765-1847), qumic angls, descobridor del niobi.
Robert Havemann, (1910-1982);
George de Hevesy, (1885-1966) Premi Nobel de  Qumica el 1943.
Friedrich Hoffmann, (1660-1742), fsic i qumic.
Roald Hoffmann, (born 1937), qumic americ d'origen polons, Premi Nobel de  Qumica el 1981.

 I .

 J .

 K .

Paul Karrer, (1889-1971), Premi Nobel de Qumica el 1937.
Friedrich August Kekul von Stradonitz, (1829-1896), qumic orgnic alemany;
Emil Knoevenagel;
Adolph Wilhelm Hermann Kolbe, (1818-1884);
Aleksandra Kornhauser, (nascuda el 1926);
Harold Kroto, (nascut el 1939), qumic angls Premi Nobel de  Qumica el 1996.

 L .

Irving Langmuir, (1851-1957), qumic i fsic.
Auguste Laurent, (1807-1853).
Antoine Laurent de Lavoisier, (1743-1794), francs, fundador de la Qumica moderna.
Janez Levec, (nascut 1943);
Primo Levi, (1919-1987), qumic i novellista itali.
Henry Louis Le Chtelier;
Justus von Liebig, (1803-1873), inventor i qumic alemany;
Gilbert N. Lewis, (1875-1946), qumic americ, fams pel model de l'enlla qumic que porta el seu nom.
Martin Lowry, (1874-1936), qumic britnic;

 M .

Albert el Magne, (mort el 1280), (tamb conegut com a Sant Albert o Albert de Colnia), patr dels qumics.
Vladimir Vasilevich Markovnikov;
Lise Meitner, (1878-1968), fsic;
Dmitri Ivanovich Mendeleev, (1834-1907), creador de la Taula peridica;
John Mercer, (1791-1866), qumic i industrialista;
Lothar Meyer, (1830-1895);
Viktor Meyer;
Kurt Heinrich Meyer;
Alexander Mitscherlich, (1836-1918);
Jacques Monod, (1910-1976), bioqumic, premi Nobel de Medicina el 1965.
Robert S. Mulliken, (1896-1986), fsic i qumic teric americ.

 N .

Isaac Newton, (1642-1727), cientfic i alquimista.

 O .

Joan Or, (1923-2004), qumic i bioqumic catal;
Lars Onsager, (1903-1976), qumic-fsic, Premi Nobel de Qumica el 1968.
Wilhelm Ostwald, (1853-1932), qumic-fsic, Premi Nobel de Qumica el 1909.

 P .

Paracelsus, (1493-1541), alquimista.
Rudolph Pariser, (nascut el 1923), qumic orgnic i teric.
Robert G. Parr, (nascut el 1921), qumic teric.
Louis Pasteur, (1822-1895), bioqumic francs.
Linus Pauling, (1901-1994), Premi Nobel de Qumica i de la pau.
John A. Pople, (nascut el 1925), qumic teric, Premi Nobel de Qumica el 1998.
Fritz Pregl, (1869-1930), Premi Nobel de Qumica el 1923.
Vladimir Prelog, (1906-1998), Premi Nobel de Qumica el 1975.
Joseph Priestley, (1733-1804);
Ili Prigogine, (1917-2003), Premi Nobel de Qumica el 1977.
Joseph Louis Proust, (1754-1826), qumic francs.

 Q .

 R .

William Ramsay, (nascut el 1852), qumic escocs;
Marij Rebek.
Tadeus Reichstein, (1897-1996), Premi Nobel de Medicina el 1950.
H. M. Rouell;
Leopold Ruzicka, (1887-1976), Premi Nobel de Qumica el 1939.

 S .
Maks Samec, (1844-1889).
Carl Wilhelm Scheele, (1742-1786), qumic pioner i descobridor de diversos elements.
Glenn T. Seaborg, (1912-1999), fsic atmic.
Nils Gabriel Sefstrm, (1787-1845).
Nikolay Nikolayevich Semyonov, fsic i qumic, Premi Nobel de Qumica.
Israel Shahak, (1933-2001);
S.P.L. Srensen, (1868-1939), qumic dans.
S. P. L. Srensen, (1868-1939), qumic dans.
Frederick Soddy, (1877-1956), qumic britnic;
Branko Stanovnik, (nascut el 1938);
Alfred Stock, (1876-1946);
Theodor Svedberg, (1884-1971);
Gilbert Stork;

 T .
Miha Tisler, (nascut el 1926);

 U .

 V .
Jacobus Henricus van't Hoff, (1852-1911) qumic-fsic holands, Premi Nobel de Qumica el 1901.

Artturi Ilmari Virtanen, (1895-1973);

 W .

John Ernest Walker;
Alfred Werner, (1866-1919), Premi Nobel de Qumica el 1913.
Harvey W. Wiley, (1844-1930), americ.
Friedrich Woehler, (1800-1882), qumic alemany.
William Hyde Wollaston, (1766-1828), qumic angls.
Robert B. Woodward (1917-1979), Premi Nobel de Qumica el 1965.
Kurt Wthrich, (born 1938), Premi Nobel de Qumica el 2002.

 X .

 Y .

 Z .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2465" title="QNX" nonfiltered="1540" processed="1519" dbindex="1542">

QNX (pronunciat Q.N.X. o Q-nic) s un sistema operatiu de temps real basat en Unix que cumpleix la norma POSIX. s desenvolupat principalment per us a sistemes incrustats. Desenvolupat per QNX Software Systems empresa canadenca.

Est disponible per les segents arquitectures: x86, MIPS, PowerPC, SH4 (fins i tot a la Dreamcast en una versi molt limitada d'aquest), ARM, StrongARM i xScale.

QNX est basat en una estructura de microkernel, que proporciona caracterstiques d'estabilitat avanades davant d'errades de dispositius, aplicacions, etc.

Photon o Photon microGUI s el sistema de finestres (servidor i client) de QNX, tot i que tamb funciona una versi de XWindows.

Els sistemes operatius de temps reals sn interessant per les situacions on s absolutament necessari una presa continua de, per exemple, mostres de dades. Basant-se en aquest inters, existeixen diversos projectes per crear versions en temps real d'altres sistemes.

Est orientat a l's en microcontroladors i sistemes crtics.

Enllaos externs.
Aconseguir QNX;
OpenQNX - Lloc web de fans de QNX;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2466" title="Quark" nonfiltered="1541" processed="1520" dbindex="1543">
Els quarks sn fermions, que es diferencien dels leptons, pel fet de tenir una crrega elctrica fraccional (+2/3, o -1/3 (-2/3, o +1/3 els antiquarks) i per  tenir color, es a dir la magnitud activa en la interacci nuclear forta.    Tots el quarks tenen un espn de   constant de Planck.

Segons Markus Thoma Murray Gell-Mann (Premi Nobel de 1969 hauria creat la paraula quark fent referncia a uns versos de James Joyce (1882-1941), inclosos a la novella Finnegans Wake, on es pot llegir:  Three quarks for Muster Mark . El significat d'aquesta paraula no est gens clar. Joyce podria haver convertit  quart  (un quart de litre de cervesa), en  quark , per la seva semblana fontica, per tamb es podria tractar de  squawk , que significa  grall . Mentre Richard Feynman propos  parton  alludint a Dolly Parton, la cantant de Country. 

Les sis classes de quarks (i les sis d'antiquarks) es poden dividir en tres generacions:
- primera generaci, formada pels quarks amunt (u, de l'angls  up ), avall (d, de l'angls  down ). Sn els integrants del prot (uud), i del neutr (udd), i d'altres hadrons. El prot s format per dos quarks u i un quark d, mentre que el neutr es constitueix de dos quarks d i un quark u. Aquests ltims quarks s'anomenen quarks de valncia. A banda d'aquestes combinacions tpiques de tres quarks (barions), n'hi ha combinacions de dos quarks (mesons) i de cinc.
- segona generaci, formada per els quarks encant (c de l'angls  charm , o  centre ), estrany (s de l'angls  strange , o  sideways ).
- tercera generaci, formada pel quark cim (t de  top , o  truth ), i fons (b de  botton , o  beauty ).

Els quarks son:


 

Les estimacions de les masses dels quarks u, i d, no sn objecte de controvrsia, i encara s'investiguen, de fet, hi ha autors que suggereixen que el quark u podria essencialment no tenir massa.

 Referncies .



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2467" title="Quercetea ilicis" nonfiltered="1542" processed="1521" dbindex="1544">
Quercetea ilicis sn els boscs perennifolis esclerofilles, amb les mquies i les garrigues que s'hi relacionen.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2468" title="Quintar" nonfiltered="1543" processed="1522" dbindex="1545">
El quintar s una unitat de massa equivalent a un ter de la crrega i que cont quatre arroves. Segons la zona equivalia entre quaranta-un quilograms i mig i quaranta-dos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2469" title="Quercion ilicis" nonfiltered="1544" processed="1523" dbindex="1546">
Quercion ilicis s l'aliana fitosociolgica on s'agrupa el conjunt d'associacions formades per alzines, carrasques i suros.

Als pasos catalans, aquesta aliana inclou les segents associacions:
Alzinar tpic Viburno tini-Quercetum ilicis (amb 7 subassociacions);
Alzinar balear Cyclamini balearici-Quercetum ilici;
Alzinar muntanyenc Asplenio onopteridis-Quercetum ilicis;
Carrascar Quercetum rotundifoliae;

Forma part de la classe Quercetea ilicis, inclosa a l'ordre Quercetalia ilicis.

Aquests boscos sn les principals comunitats climciques de les terres boreomediterrnies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2470" title="Quntum" nonfiltered="1545" processed="1524" dbindex="1547">
En fsica, el terme quntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.

El descobriment de les lleis de la fsica quntica a principis del segle XX va revelar que algunes magnituds fsiques com ara l'energia no poden prendre qualsevol valor sin noms certs valors concrets, mltiples d'una quantitat base. Aquesta quantitat base s el quntum que pot prendre diferents noms depenent de la magnitud de qu estem parlant; aix per exemple el quntum de llum (o d'energia) s el fot.

La quantificaci (o quantitzaci) fa referncia a la reformulaci d'una teoria clssica en el formalisme de la fsica quntica. Encara que la fsica clssica s noms una bona aproximaci de la fsica quntica per a fenmens a escala macroscpica, la construcci de la teoria quntica es fa sovint en sentit contrari, comenant a partir de la teoria clssica existent, per derivar la seva rplica ms fonamental quntica. Posem per cas, hom pot parlar de la quantificaci del camp electromagntic.

Tot el que podem dir sobre la teoria dels quanta es pot resumir en una clusula molt simple:

L'acci mnima a la natura s, per tots els sistemes, S  /2, ;

on   es el quntum de moment angular i de spin, i S es l'acci mnima a la natura.

Vegeu tamb.
Constant de Planck;
Unitats de Planck;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2471" title="Qusar" nonfiltered="1546" processed="1525" dbindex="1548">

Els qusars corresponen a una classe de galxies amb nuclis actius. El seu nom es deu al seu aspecte estellar en l'interval visible (qusar s l'acrnim en angls de quasi-stellar radio source). s una font astronmica d' energia electromagntica, incloent-hi radiofreqncies i llum visible. La seva lluminositat absoluta s molt elevada.

 Generalitats . 

Els qusars  mostren un desplaament cap al vermell molt alt. El consens cientfic s que aix s un efecte de l'expansi mtrica de l'univers entre els qusars i la Terra. Quan es combina amb la Llei de Hubble, s'arriba a la conclusi que els qusars sn objectes molt distants. El fet que els qusars siguin visibles a tan llarga distncia implica que la seva energia d'emissi s tan gran que faria empetitir a gaireb tots els fenmens astrofsics coneguts en la galxia, exceptuant comparativament a esdeveniments de durada breu com supernoves i GBR. Els qusars poden fcilment alliberar energia a nivells iguals que la combinaci de centenars de galxies mitjanes. La llum produda seria equivalent a la d'un bili de sols. 

En telescopis ptics, la majoria dels qusars apareixen com simples punts de llum, encara que alguns semblen ser els centres de galxies actives. La majoria dels qusars estan massa lluny per a ser vistos per telescopis petits, per el 3C 273, amb una magnitud aparent de 12,9 s una excepci. A una distncia de 2.440 milions de anys llum, s un dels objectes ms llunyans que es poden observar directament amb un equipament d'aficionat. 

Alguns qusars mostren canvis rpids de lluminositat, el que implica que sn petits, ja que un objecte no pot canviar ms rpid que el temps que triga la llum a viatjar des d'un extrem a l'altre. El desplaament cap al vermell ms alt conegut d'un qusar s de 6,4.

Es creu que els qusars estan alimentats per l'acreci de matria de forats negres supermassius en el nucli de galxies llunyanes, convertint-los en versions molt lluminoses d'una classe general d'objectes coneguda com galxies actives. No es coneix el mecanisme que sembla explicar l'emissi de la gran quantitat d'energia i la seva variabilitat rpida. El coneixement dels qusars ha avanat molt rpidament, encara que no hi ha un consens clar sobre els seus orgens.

 Propietats dels qusars. 



Es coneixen ms de 100.000 qusars. Tots els espectres observats tenen un desplaament cap al vermell considerable, que va des de 0,06 fins al mxim de 6,4. Per tant, tots els qusars se situen a grans distncies de la Terra, el ms proper a 240 Mpc (780 milions d'anys llum) i el ms lluny a 6 Gpc (13.000 milions d'anys llum). La majoria dels qusars se situen a ms de 1 Gpc de distncia; com la llum ha de trigar un temps molt llarg a recrrer tota la distncia, els qusar que observem  van existir fa molt temps, per tant el que observem s l'univers com era en el seu passat distant. 

El qusar   ms brillant del cel s el 3C 273 de la constellaci de la Verge. T una magnitud aparent de 12,8, prou brillant per a ser observat des d'un telescopi petit, per la seva magnitud absoluta s de -26,7. A una distncia de 10 prsec (uns 33 anys llum), aquest objecte brillaria en el cel amb major fora que el Sol. La lluminositat d'aquest qusar s uns 2.000 milions (2  1012) vegades major que la del Sol, o cent vegades ms que la llum total d'una galxia de tipus mitj com la Via Lctia. 

El qusar hiperllumins APM 08279+5255 tenia, quan es va descobrir en 1998, una magnitud absoluta de -32,2, encara que les imatges d'alta resoluci del telescopi espacial Hubble i el telescopi Keck van revelar que aquest sistema era una lent gravitacional. Un estudi del fenomen de lent gravitacional en aquest sistema suggereix que s'ha augmentat en un factor de 10. Es tracta, de totes maneres, d'un objecte ms llumins que els qusars ms propers com el 3C 273. Es pensa que el HS 1946+7658 t una magnitud absoluta de -30,3, per que tamb ha estat augmentada per l'efecte de lent gravitacional. 

S'ha descobert que els qusars varien de lluminositat en escales de temps diverses. Algunes varien la seva lluentor en mesos, setmanes, dies o hores. Aquesta evidncia ha perms als cientfics toritzar que els qusars generen i emeten la seva energia des d'una regi molt petita, ja que cada part del qusar hauria d'estar en contacte amb les altres en tal escala de temps per a coordinar les variacions de lluminositat. Com a tal, un qusar que varia en una escala de temps d'algunes setmanes no pot ser major que algunes setmanes llum d'ample. 

Els qusars manifesten moltes propietats idntiques a les de les galxies actives: la radiaci no s trmica i s'ha observat que algunes tenen jets i lbuls com les radiogalxies. Els qusars poden ser observats en moltes zones de l'espectre electromagntic com radiofreqncia, infrarojos, llum visible, ultraviolades, raigs X i fins i tot raigs gamma. La majoria dels qusars sn ms brillants en el marc de referncia d'ultraviolada proper, prop de la lnia Lyman-alfa d'emissi de l'hidrogen de 1.216  o (121,6 nm), per a causa del seu desplaament cap al vermell, aquest punt de lluminositat s'observa tan lluny com 9.000  (900 nm) en l'infraroig proper. 

 Generaci d'emissi . 

Ja que els qusars mostren propietats en com amb totes les galxies actives, molts cientfics han comparat les emissions dels qusars amb aquelles de galxies actives petites a causa de la seva similitud. La millor explicaci per als qusars s que estan alimentats per forats negres supermassius. Per a crear una lluminositat de 1040 W (la lluentor tpica d'un qusar), un forat negre supermassiu hauria de consumir la matria equivalent a deu estrelles per any. Els qusars ms brillants coneguts haurien de devorar 1.000 masses solars de matria cada any. Es creu que els qusars s'"encenen" i "apaguen" depenent del seu entorn. Una implicaci s que un qusar no continuaria alimentant-se a aquesta velocitat durant 10.000 milions d'anys, el que explicaria satisfactriament per qu no hi ha qusars propers. En aquest marc, desprs que un qusar acabs de consumir el gas i la pols, es convertiria en una galxia normal. 

Els qusars tamb proporcionen algunes pistes sobre la fi de la reionitzaci del Big Bang. Els qusars ms vells (z > 4) mostren un efecte Gunn-Peterson i tenen zones d'absorci en  front d'ells indicant que el medi interestellar en aquest moment era gas neutre. Els qusars ms recents no mostren zones d'absorci, per en el seu lloc, els seus espectres mostren una part punxeguda coneguda com bosc Lyman-Alfa. Aix indica que el medi intergalctic est sotms a una reionitzaci cap a plasma i que el gas neutre noms existeix en cmuls petits. 



Una altra caracterstica interessant dels qusar ss que mostren evidncies d'elements ms pesats que l'heli. Aix significa que aquestes galxies van estar sotmeses a una fase massiva de formaci estellar creant estrelles de poblaci III entre el moment del Big Bang i els primers qusars observats. La llum d'aquestes estrelles podria haver estat observada pel telescopi espacial Spitzer de la NASA, encara que a la fi de 2005 aquesta interpretaci no ha estat confirmada. 

 Histria de l'observaci de qusars. 

 

Els primers qusars van ser descoberts amb radiotelescopis a la fi dels anys 1950. Molts van ser registrats com fonts de rdio que no tenien un objecte visible corresponent. Utilitzant telescopis petits i el telescopi Lovell com un interfermetre, els objectes mostraven que tenia una grandria angular molt petita. Centenars d'aquests objectes van ser registrats cap a 1960 i es va publicar el Tercer Catleg de Cambridge de Rdio-fonts (3C) mentre els astrnoms exploraven el cel amb telescopis ptics. En 1960, la font de rdio 3C 48 va ser finalment vinculada amb un objecte ptic. Els astrnoms van detectar el que semblava una estrella blava tnue en la posici de la font de rdio i van obtenir el seu espectre: contenint moltes lnies d'emissi desconegudes, l'espectre anmal es resistia a una interpretaci. 

En 1962 es va aconseguir un aven destacat. Altra font de rdio, la 3C 273, va ser pronosticada per a sofrir cinc ocultacions per la Lluna. La mesures obtingudes per Cyril Hazard i John Bolton durant una de les ocultacions utilitzant el Observatori de Parkes va permetre a Maarten Schmidt una identificaci ptica de l'objecte i obtenir el seu espectre visible amb el telescopi Hale de l'Observatori Palomar. Aquest espectre va revelar les mateixes lnies d'emissi estranyes. Schmidt es va adonar que es tractava de les lnies de l'espectre de l'hidrogen amb un desplaament cap al vermell del 15,8%. Aquest descobriment mostrava que la 3C 273 s'estava allunyant a una velocitat de 47.000 km/s.. Aquest descobriment va revolucionar l'observaci de qusars i permetia a altres astrnoms buscar desplaaments cap al vermell en les lnies d'emissi d'altres fonts de rdio. La 3C 48 va mostrar tenir un desplaament cap al vermell del 37% de la velocitat de la llum. 

El terme qusar va ser encunyat per l'astrofsic nord-americ d'origen xins, Hong-Yee Chiu, en 1964, en Physics Today, per a descriure aquests objectes estranys: 


Fins al moment, el  llarg nom de 'quasi-stellar rdio sources'de rdio gaireb estellars s'ha utilitzat per a descriure aquests objectes. Degut al fet que la naturalesa d'aquests objectes s completament desconeguda, s difcil preparar una nomeclatura curta i apropiada per a ells ja que les seves propietats essencials sn bvies en el seu nom. Per convenincia, la forma abreujada 'quasar' s'utilitzar durant aquest article 


Ms tard es va descobrir que no tots els qusars, al voltant de noms un 10%, tenien emissions de rdio altes (els rdio-intensos). Per tant, el nom de QSO (Objecte gaireb estellar Quasi stellar object en angls) s'utilitza per a referir-se a aquests objectes, incloent les classe rdio-intensa (RLQ radio low quasar) i rdio-silenciosa (RQQ radio quite quasar). 

Un tema de debat durant els anys 1960]va ser si els qusars eren objectes propers o llunyans com implicava el seu desplaament cap al vermell. Es va suggerir que el desplaament cap al vermell dels qusars no era a causa del efecte Doppler sin que la llum escapava d'un mur gravitacional. No obstant aix, una estrella de suficient massa per a forma tal mur es creia que seria inestable. Els qusars tamb mostraven unes lnies d'emissi inusuals que solament s'havien vist anteriorment en nebuloses de baixa densitat de gas calent, el que seria massa difs per a generar l'energia observada i mantenir-se dintre del mur gravitacional. Va haver tamb dubtes serioses respecte de la idea cosmolgica dels qusars llunyans. Un argument ferm contra aix s que les energies implicades en els qusars excedien tots els processos de conversi d'energia coneguts, incloent la fusi nuclear. En aquest moment, va haver alguns suggeriments sobre que els qusars eren, fins a aquest moment, alguna forma desconeguda d'antimatria estable i que aix podia influir en la seva lluentor. Aquesta objecci es va eliminar amb la proposta del mecanisme del disc d'acreci en els anys 1970, i en l'actualitat la distncia cosmolgica dels qusars s acceptada pel consens cientfic. 

En 1979, l'efecte de lent gravitacional pronosticat per la Teoria General de la Relativitat de Einstein va ser confirmat per l'observaci per primera vegada amb imatges del doble qusar 0957+561.

En la dcada de 1980, es van desenvolupar models unificats en el qual els qusars van ser vistos com una classe de galxies actives, i havia emergit en un consens general que en la majoria dels casos era l'angle de visi el que distingia unes classes d'unes altres, com els blazars i les radiogalxies. La lluminositat elevada dels qusars es creia que era el resultat de la fricci causada pel gas i la pols caient en els discos d'acreci de forats negres supermassius, que podien convertir un 10% de massa d'un objecte en energia, a diferncia del 0,7% obtingut en processos de fusi nuclear que dominen la producci d'energia en estrelles solars. 

Aquest mecanisme tamb es creu que explica per qu els qusars eren ms comuns al comenament de l'univers, ja que aquesta producci d'energia finalitza quan el forat negre supermassiu consumeix tot el gas i pols que t prop. Aix significa que s possible que la majoria de les galxies, incloent la Via Lctia, han passat per una etapa activa, apareixent com un qusar o altra classe de galxia activa depenent de la massa del forat negre i la rotaci d'acreci, i que sn inactius ara a causa de la falta de matria per a alimentar els seus forats negres centrals que generen la radiaci.
Referncies.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2474" title="Rap" nonfiltered="1547" processed="1526" dbindex="1549">


El rap s un estil musical que sorgeix als barris negres  novaiorquesos vinculat des de principis dels 80 als ambients de la cultura hip hop.

Si el hip-hop es va distingir per evolucionar a partir de les formes primignies de la msica religiosa de la comunitat negra dels Estats Units, a travs d'una expressivitat laica i popular que es va conciliar molt sovint amb el funk, el rap es desenvolupa sobretot per dues vies: trenca els seus llaos amb el funk i la msica disco de consum, accentua la seva relaci amb el break dance alhora que radicalitza els seus signes d'identitat de la cultura del carrer, mitjanant formes autnomes i un llenguatge especfic i combatiu.

En les seves primeres manifestacions, i seguint la pauta break, el rap va sorgir de les operacions que en les sales de ball executava un disc joquei utilitzant un o diversos temes, per tal d'aconseguir de les interrupcions i barreges resultants, una composici que servs com a vehicle sonor a la recitaci del solista o, ms sovint, a un nodrit conjunt d'intrprets.

L agulla del tocadiscs, en conseqncia, es convertia en un element fonamental dels temes rap i mitjanant les rfegues breus i reiteratives, esquitxades d'arrossegades rtmiques, emfatitzant rimes que es nodreixen d'argots, efectes onomatopeics, bromes i consignes, es desencadenava un joc de rpliques i contrarpliques molt suggestiu, que al seu torn es complementava amb provocatives escenificacions.

Aquests trets essencials del rap, especialment tot el que es refereix a les seves lletres, tenen el seu origen en les frmules publicitries emeses per rdio i televisi on dues o ms persones conversaven colloquialment sobre un producte, combinades amb les remescles de msica disco que els joves negres, hispans i chicanos utilitzaven per ballar i divertir-se a l'aire lliure als ghettos.

Per aix el rap va tenir en els seus comenaments un mbit limitat, ja que rares vegades penetrava en l'mbit de les discoteques, copades per temes comercials tamb interpretats per negres.  

El tema Rapper s delight, de Sugar Hill Gang, editat l'any 1979, va ser una de les composicions estrella d'aquest estil, que s'inscrivia en l'mbit eclctic practicat per bandes fundacionals com Afrika Bambaata and The Soul Sonic o el ms radical de Grandmaster Flash and the Furious Five.

Per s a partir dels anys 90 quan els lbums rap aconsegueixen una presncia regular a les llistes d'xits de la revista Billboard i l'estil es diversifica, atraient a les seves files d'adeptes a msics blancs.

 Vegeu tamb .
 Hip hop;
 Graffiti;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2476" title="Refractari" nonfiltered="1548" processed="1527" dbindex="1550">
El terme refractari es refereix a la qualitat de certs materials de resistir altes temperatures sense descompondre's. Els materials refractaris s'utilitzen per fer gresols i recobriments de forns i incineradores. No hi ha una frontera clara entre els materials refractaris i els que no ho sn, per una de les caracterstiques habituals que hom demana a un material per considerar-lo com a tal s que pugui suportar temperatures de ms de 1100 C sense estovar-se.

Materials refractaris.
Els materials refractaris han de mantenir la seva fora i estructura a altes temperatures, resistir els xocs trmics, ser qumicament inert, presentar una baixa conductivitat trmica i un baix coeficient de dilataci.

Els xids de magnesi (xid de magnesi) i calci sn els materials refractaris ms importants, tot i que tamb s'utilitza molt la xamota. El dixid de zirconi s'utilitza quan cal suportar   temperatures extremadament grans. El carbur de silici s un altre del materials refractaris, fora fort a altes temperatures per que crema en presncia d'oxigen si la seva protecci de dixid de silici desapareix.

Els materials s'han d'escollir en funci de les condicions d'utilitzaci, per exemple, el carboni no pot ser utilitzat si ha d'estar en contacte amb l'oxigen perqu cremaria. El materials refractaris cids no es poden utilitzar en presncia d'una base qumica i viceversa ats que es produiria una corrosi. El zirconi, la xamota i el dixid de silici sn cids, la dolomita i la magnesita sn bsiques, mentre que l'xid d'alumini, la cromita, el carbur de silici o el carboni sn neutres.

Tamb sn utilitzats metalls refractaris com el tungst, el molibd o el tntal.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2477" title="Religi" nonfiltered="1549" processed="1528" dbindex="1551">

Una religi s el conjunt de creences i prctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepci del mn i codificada en l'oraci, el ritual i les lleis morals. La religi pot incloure tamb tradicions culturals ancestrals, escriptures, histria i mitologia, aix com la fe personal i l'experincia mstica. El terme "religi" es refereix tant a les prctiques personals relacionades a la fe comunitria com als rituals i la comunicaci grupal que emana de la convicci que comparteixen els membres. 

La religi sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creena en un pensament, un sser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, div o que cont la mxima veritat. Els codis morals, les prctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escriptures s'associen de manera tradicional amb la creena bsica i sovint coincideix amb alguns conceptes seculars de la filosofia. 

El desenvolupament de la religi ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La "religi organitzada" es refereix a l'organitzaci de persones que practiquen una religi segons un conjunt prescrit de creences. Altres religions creuen en la revelaci i en la responsabilitat personal. Sovint, la paraula "religi" s'usa de manera intercanviable amb "fe" o "sistema de creences". 

Etimologia.

La paraula "religi" prov del llat religio, que al seu torn s'ha definit com a "reverncia per Du o els dus, una meditaci curosa de les coses i de la pietat". 

Histricament van ser proposades diverses etimologies per a l'origen del terme llat de religio. Cicer, en la seva obra De natura deorum (45 aC), afirma que el terme es refereix a relegere, "rellegir", ja que era caracterstic que les persones religioses prestessin molta atenci a tot el que es relacionava amb els dus, rellegint les escriptures. Aquesta postura etimolgica subratlla el carcter repetitiu del fenomen religis, sobretot com a aspecte intellectual. Ms tard, Lactanci (segle III dC) rebutja la interpretaci de Cicer i afirma que el terme prov de religare, "relligar", argumentant que la religi s un lligam de pietat que serveix per a relligar els homes amb Du. 

En el seu llibre La Ciutat de Du, Sant Agust (segle IV), afirma que religio es deriva de religere, "reelegir"; per mitj de la religi, la humanitat reelegia una altra vegada Du, ja que se n'havia separat. Ms tard, en la seva obra De vera religione, Agust reprn la interpretaci de Lactanci i el seu concepte de "relligar".  Finalment, Macrobi (segle IV) considera que religi es deriva de relinquere, quelcom que ens ha estat deixat pels avantpassats.

La paraula "religi" va ser usada durant molts segles en el context cultural d'Europa, marcat per la presncia del cristianisme que s'apropi del terme llat de religio. En altres cultures no existeix cap paraula equivalent. L'hinduisme antic feia s de la paraula rita que feia referncia a un ordre csmic del mn, dins el qual tots els sser humans havien d'estar harmonitzats i a la correcta execuci dels ritus dels bramans. Ms tard, el terme va ser substitut pel de dharma, que actualment tamb s usat pel budisme i que expressa la idea d'una llei divina i eterna.

Definici.
Definici general.

La religi s'ha definit de diverses maneres. La majoria d'explicacions proven de trobar un equilibri entre el mxim de precisi i les ambigitats generals. Algunes fonts han provat d'usar definicions formals o doctrinals, mentre que d'altres emfatitzen els factors experiencials, emotius, intutius, morals i tics. La majoria de les definicions, tanmateix, inclouen: 
 una noci de la transcendncia o de la divinitat, sovint, per no sempre, en forma de teisme.
 un aspecte cultural i de comportament del ritual, la litrgia i l'adoraci organitzada que sovint inclou un sistema de sacerdoci i normes de moral.
 un conjunt de mites o de veritats sagrades reverenciades pels creients. ;

Tant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineixen religi com "el conjunt de creences i conviccions, d'actituds i sentiments i de maneres de comportament, o prctiques que vinculen una persona o un grup hum amb all que hom reconeix com a sacre, misteris o transcendent, i sovint identificat amb un o ms dus o el div". 

Les definicions anteriors, tanmateix, requereixen que hom defineixi altres conceptes com ara "sacre". Una cosa "sagrada" o "sacra", sovint es defineix com quelcom relacionat, d'alguna manera, amb la divinitat, la religi i els seus misteris, i que suscita una actitud complexa de reverncia, d'admiraci, d'atracci i sovint de terror. Per evitar una definici circular  en qu la paraula "religi" es troba en la definici de "sacre"  altres definicions sobre el que s sacre prefereixen presentar-la com "una manifestaci misteriosa de poder i presncia que s'experimenta de manera primordial i transformadora, inspirant sorpresa i atenci total".

En general, les definicions sobre religi han de ser mplies, per poder incloure totes les prctiques o filosofies que en l'actualitat es consideren religions. Per exemple, les definicions que inclouen com a condici indispensable la creena en un du, una deessa o ms d'un du que siguin responsables de la creaci de l'univers i la seva operaci, exclouen automticament les religions no teistes com ara el budisme. Alhora, una definici massa mplia, que inclogui qualsevol concepci del mn i les prctiques humanes en relaci amb ell inclourien disciplines com ara la cosmologia i fins i tot l'ecologia; de fet, definicions mplies sobre la concepci del mn i l'origen de l'univers han estat usades pels defensors del creacionisme per argumentar que l'evoluci, com a teoria sobre la concepci del mn, s una religi.

Ja que les religions han evolucionat socioculturalment de manera distinta en les diverses civilitzacions del mn, s clar que el concepte tradicional de la religi, a l'Occident, s'ha derivat de la noci cristiana. Des de la Illustraci, i sobretot en l'poca anomenada "postcristiana" del segle XX, es distingeix entre la religi pblica aquella oficial i institucional  i la religi privada o religiositat, la apreciaci o apropiaci personal de la fe o creena. D'igual manera, i a partir de la Modernitat, hom distingeix entre la religi natural definida segons la ra humana  i les religions historicopositives les configuracions histriques de la religi natural. Les religions histriques sn objecte d'estudi en una investigaci comparativa per la histria comparada de les relgions.

Definici acadmica o cientfica.
Els socilegs i antroplegs veuen la religi com un conjunt abstracte d'idees, valors o experincies desenvolupades a partir d'una matriu cultural. Per exemple, en la Naturalesa de la Doctrina, de Lindbeck, la religi no es refereix a la creena en "Du" o en un Absolut transcendental: Lindbeck la defineix com "una estructura o mitj cultural i/o lingstic que estructura completament la vida i el pensament i que, com si fos un idioma, permet la descripci de les realitats, la formulaci de les creences i l'experimentaci de sensacions i sentiments ntims." Segons aquesta definici, la religi s una visi essencial que es t del mn que regeix els pensaments i les accions personals. 

Altres estudiosos proposen una definici que evita el reduccionisme de les diverses disciplines sociolgiques i psicolgiques, que redueixen la religi als seus factors integrants. La religi pot ser definida com la creena en all que es reconeix com a sacre o sant. Per exemple, en el llibre The Idea of the Holy ("La idea de la Santedat") de Rudolf Otto, escrit el 1917, es defineix l'essncia de la conscincia religiosa com una combinaci especfica entre por i fascinaci davant del div. Friedrich Shleiermacher, a finals del segle XIX, va definir la religi com un "sentiment de dependncia absoluta".

Des el punt de vista cientfic, definir la religi s encara ms complicat, ja que els processos psicolgics no sempre corresponen a la realitat observable; s a dir, el cientfic ha d'entendre el comportament religis no com a mite ans ha d'estudiar per qu els ssers humans fan i pensen d'una manera determinada. Des del punt de vista econmic, la religi s un comportament racional  malgrat que l'home es relacioni amb actors i/o processos no observables  ja que hom experimenta recompenses socials i materials en la seva participaci de les activitats religioses. Des del punt de vista psicolgic, la religi s'explica com una manera de resoldre la necessitat de proveir consol, una figura paternal i d'explicar les coses difcils d'entendre, entre elles la mort.

Definici en clau antropolgica.
Segons Anthony F. C. Wallace i Olivier Herrenschmidt,
 la religi s una activitat social que posa de manifest l existncia de creences en ssers o realitats sobrenaturals, aquesta activitat es declara mitjanant prctiques rituals que tenen com objectiu establir relacions entre els participants i aquelles forces sagrades. Les creences tenen com objecte de la seva fe potncies o ssers divins i transcendents, i les prctiques rituals que substantiven aquesta relaci sn radicalment diferents d altres comportaments socials: son estrictament formals (estilitzades, repetitives i estereotipades), i a diferncia d una representaci, els participants s ho prenen amb la plena serietat de tenir la creena d estar fent quelcom performatiu.

Bronislaw Malinowski adverteix que cal no confondre la religi amb la mgia. Des de la cultura de l home primitiu, religi i mgia ja tenien funcions diferents: la mgia s prctica, tcnica, de creena senzilla, primordial, mitj per a un fi, en mans d especialistes amb obscures iniciacions i amb resultats immediats, mentre que la religi no mostra una utilitat directe ni s aprehn amb conjurs, el mon sobrenatural a que fa referncia s complex i integra la vida futura en una cosmogonia teleolgica, s un fi moral en si, s un assumpte de tots i es concelebra en comunitat i la seva funci ltima apunta a establir, fixar i intensificar actituds que cohesionin a la societat. Igualment proposen de fugir de certs paranys que una visi euro o cristiano cntrica pot parar, renunciant a assignar a la religi idees com ara: noms els homes, i no els animals, tenen nima; existeix una separaci absoluta entre all prof i all sagrat; el monoteisme s el model o meta, sent el politeisme residual; i allunyar-se, finalment, d una certa fenomenologia de la religi, que pretn que les religions no sn sin el fenomen d una essncia incognoscible.

Donada la universalitat de la seva expressi, no es pot parlar de religi, sin de religions, amb una concreci histrica definida. Aquesta existncia histricament definida  permet parlar de diferents rols de la religi: des d aquell que va permetre a l home primitiu adaptar-se a l esferedora realitat reflexiva que li enfront a la seva prpia mort  fins al de ser eina de control social o de creaci de comunitat social, o el d actuar com una eina d ecologia, en tant que adaptaci cultural a un entorn rude o canviant, o un instrument de canvi social, tant si s de progrs com si s de regressi.

Cadascuna d aquestes funcions ve emmarcada en un discurs religis; un discurs que estableix una relaci entre el coneixement incorporat al discurs i el poder de la seva possessi. Aquest discurs t una dependncia amb l organitzaci social on es desenvolupa, de tal manera que determinats tipus de societat tendiran a generar un tipus de religi, el discurs de la qual, en el seu sentit axiolgic i pedaggic, voldr instaurar intencionadament un determinat sentit de l existncia i de la realitat.

Finalment s'ha de tenir en compte l existncia de dues formes d entendre la relaci religiosa amb l objecte de culte: la mediata i la immediata. La relaci immediata, menys atractiva per l antropleg, est basada en la uni mstica del creient amb la divinitat. La relaci mediata, que s la base de la prctica collectiva i ordinria, est basada en l existncia d un intermediari.

Definicions de les religions mateixes.
Les definicions sobre religi que provenen de les religions mateixes tamb sn variades.El cristianisme, en el Nou Testament defineix la religi com a activitat: "tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminaci mundana." Segons l'Alcor, la religi s l'islam mateix, s a dir, la submissi de l'individu a Du (All).

Classificaci.
Les religions se solen classificar en aquests quatre grups principals,

Animisme;
Dualisme;
Monoteisme;
Politeisme;

Conceptual i histricament, la primera religi s l'animisme, que s la noci consubstancial a l'nima humana segons la qual tota la resta d'objectes de la natura posseeixen igualment una nima homologable a aquesta. La creena en les "forces de la natura", prpia de l'animisme, cristallitza en la divinitzaci d'aquestes, s a dir en el teisme, que utilitza el concepte de Du, b sigui en plural politeisme o b sigui en singular monoteisme. D'altra banda el conjunt de teoria i prctica de l'animisme ha evolucionat fins a donar lloc a creences molt ms ben estructurades, com s el cas del xintoisme japons, o a les religions-filosofies, de les quals destaquen l'hinduisme i el budisme. Finalment, un altre pensament religis, present des de l'Antiguitat grega, s justament la negaci de la possibilitat de demostrar tant l'existncia d'una realitat sobrenatural com la seva inexistncia: l'agnosticisme; o b la seva negaci absoluta: l'ateisme.

Demografia.
Des de finals del segle XIX i en especial des de la segona meitat del segle XX, el paper de la religi, aix com el seu nombre relatiu d'adherents, s'ha alterat profundament. Alguns pasos, la tradici religiosa dels quals estava lligada amb el cristianisme, en especial els pasos d'Europa, han experimentat un declivi significatiu en el sentiment i la prctica religiosa aix com en en el nombre de persones que escullen abraar una vida monstica o sacerdotal. 

Per contra, als Estats Units, l'Amrica Llatina i en l'frica subsahariana, la religi encara juga un paper important en la vida social, tot i que el nombre de persones sense cap religi tamb hi ha crescut. A l'Amrica Llatina s'ha observat que si b el catolicisme encara s la religi majoritria, el protestantisme t un creixement accelerat, mentre que els catlics creixen a taxes inferiors a les del creixement poblacional. 

Religions per nombre d'adherents.

Les tradicions religioses es poden classificar segons la religi comparativa d'acord amb llur origen histric i llur influncia mtua:
 Les religions abrahmiques sn el grup ms nombrs, integrat pel cristianisme, l'islam i el judaisme (i de vegades s'hi inclou el bahaisme). El nom del grup prov del patriarca Abraham, personatge fonamental de les tres religions, i el tret com s llur monoteisme estricte. En l'actualitat al mn hi ha 3.400 milions de persones que s'adscriuen a alguna religi abrahmica. ;
 Les religions ndies, que comparteixen diversos conceptes com ara el dharma i el karma. Llurs seguidors sn localitzats principalment al subcontinent indi, a l'est i al sud d'sia i en algunes regions allades de Rssia. Les religions principals d'aquest grup sn l'hinduisme, el budisme, el sikhisme i el jainisme. Les religions ndies s'influenciaren fora l'una a l'altra. ;
 Les altres religions asitiques que fan s del concepte del dao (del xins) o do (en japons o core). Aquest grup inclou el daoisme, el confucianisme, xintoisme, chondogyo, caodaisme, yiguandao i altres versions del budisme. ;
Les religions irniques, que inclouen el zoroastrianisme, yazdanisme, i les tradicions histriques del gnosticisme. ;
Les religions de la dispora africana, practicades a Amrica, importades com a resultat del comer d'esclaus dels segles XVI al XVIII, combinant les diverses tradicions del sud, centre i oest d'frica. ;
Les religions indgenes o tribals de tots els continents, com ara les religions tradicionals africanes, el xamanisme afric i les religions indoamericanes i australianes. ;
Els nous moviments religiosos, un grup heterogeni que va emergir des del segle XIX, sovint a partir del sincretisme i la reinterpretaci de les tradicions antigues (com ara el Baha', ayyavazhi, cienciologia, i altres).

Distribuci geogrfica de les religions.

Les religions, enteses com a part intrnseca de les cultures i civilitzacions, en particular com a concepci social i grupal, presenten una geografia i fronteres clares. Tanmateix, a causa dels processos histrics dels ltims dos segles, de la globalitzaci i el fenomen migratori mundial  primerament d'Europa cap al Nou Mn i en l'actualitat dels pasos en vies de desenvolupament als pasos desenvolupats , la majoria dels Estats contemporanis, amb l'excepci de la majoria dels Estats islmics, presenten una varietat multicultural i alhora multireligiosa en llur composici demogrfica amb la presncia de nombroses religions minoritries. Tot i aix, sovint la religi histrica del pas segueixi essent majoritria. 

De manera general, el cristianisme s la religi majoritria dels Estats europeus i americans  el protestantisme en les regions septentrionals d'ambds continents, i el catolicisme en les regions meridionals, llevat de l'Europa oriental on el cristianisme ortodox hi s majoritari, i de Surinam on les religions ndies sn majoritries. A l'frica del Nord, l'Orient Prxim i Indonsia, l'islam s la religi majoritria i sovint la religi d'Estat, llevat del cas d'Israel, on el judaisme s la religi d'Estat i majoritria. A l'frica subsahariana el cristianisme hi s majoritari, tot i que la presncia de religions tribals s considerable. El budisme, el xintoisme, el confucianisme, aix com d'altres religions xineses, sn majoritries en els diversos estats de l'est de l'sia, mentre que a l'ndia, hi ha nombroses religions autctones.

Llibertat religiosa.
La llibertat religiosa o llibertat de culte s la que permet que els individus practiquin la religi de llur elecci sense tmer cap repressi. Aquesta idea es va adoptadar el 10 de desembre del 1948 en la Declaraci dels Drets Humans, pels 58 Estats que aleshores eren membres de l'Assemblea General de les Nacions Unides. L'article 18 d'aquesta declaraci especifica que "Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religi o de creena, i la llibertat, individualment o collectivament, en pblic o en privat, de manifestar la seva religi o creena per mitj de l'ensenyament, la prctica, el culte i l'observana."

Segons aquesta declaraci, la llibertat religiosa ha de ser una garantia del govern dels Estats. Si un pas t una religi d'Estat, la llibertat religiosa s'entn com aquella que atorga el govern per practicar qualsevol altre religi o culte que no sigui l'oficial. La llibertat religiosa est relacionada, per no s el mateix que la tolerncia religiosa, la separaci de l'Esglsia i l'Estat i la lacitat.  La llibertat religiosa, en la majoria dels Estats del mn, s un concepte relativament nou. Fins fa poques dcades, la intolerncia religiosa va produir genocidis i massacres massives de grups o pobles amb religions minoritries. En l'actualitat, la intolerncia religiosa encara est present, en diversos graus, en alguns estats islmics o comunistes.

En l'mbit individual, la tolerncia religiosa es defineix com una actitud d'acceptaci de les religions dels altres individus. Aquesta tolerncia no implica que la persona consideri que les altres religions sn vlides o igualment vlides sin que cada ciutad atorgar als altres el dret de tenir i practicar llur religi o creena de preferncia.

Filosofia de les religions.



El coneixement de la religi, segons els seus propis practicants, s'obt a partir ja sigui dels lders religiosos, dels texts sagrats i/o per mitj de la revelaci personal. Algunes religions consideren que el coneixement religis s illimitat i capa de resoldre qualsevol pregunta, mentre que d'altres li atorguen un paper ms restringit que ha de ser acompanyat per l'observaci dels fenmens fsics. 

En les religions, sovint s'han desenvolupat estudis filosfics per tal d'aclarir o conciliar les aparents contradiccions entre la doctrina religiosa i la percepci del mn fornida per la ra humana. En les religions teistes aquest desenvolupament s'anomena teologia, o la disciplina dedicada a l'estudi de Du. A Orient, la filosofia i la religi estan molt entrellaades. De fet, sovint la filosofia no existeix com a disciplina separada de la religi mateixa. Aquests desenvolupaments filosfics recullen els diversos aspectes de la doctrina religiosa, de la veritat o de la detat que presenten.
 
 El panteisme s el punt de vista filosfic en qu tota la realitat t una naturalesa divina: s la creena que el mn i Du sn el mateix; per tant, es rebutja la idea d'una entitat sagrada o un du personal. Filsofs com Spinoza s'adheriren al panteisme, identificant Du amb la naturalesa. Les religions orientals, com ara el xintoisme japons o el daoisme xins sn, en gran mesura, panteistes. ;
 El monisme s un punt de vista filosfic que subratlla la unitat de tot el que existeix, afirmant lleis subjacents en la realitat que en neguen qualsevol divisi. Els orgens del monisme remunten als filsofs grecs com ara Tales de Milet, Pitgores, Parmnides o Empdocles. Tamb es tracta d'una visi fora comuna de tot el pensament oriental.
 El gnosticisme afirma la dualitat inherent de la manifestaci del sagrat. La matria i l'esperit, el b i el mal i altres conceptes apareixen com a oposats que han de ser resolts dins l'individu, donant primacia a una via de coneixement molt experiencial. El gnosticisme va tenir una influncia destacada en els primers desenvolupaments del cristianisme, restant present en les branques cristianes orientals. ;
 El fonamentalisme, com a concepte filosfic, afirma el carcter literal de les escriptures o d'altres escrits sagrats rebutjant els significats simblics o psicolgics. Per exemple el creacionisme bblic, expressat durant l'ltim segle en oposici a la teoria de l'evoluci, es presenta de dues maneres: la negaci total de la teoria de l'evoluci i l'acceptaci de la doctrina de la creaci en set dies; o l'equiparaci dels set dies de la creaci com a etapes de l'evoluci. ;
 L'ateisme afirma la inexistncia de detats, o b les admet per els nega un paper directament actiu amb la persona. L'ateisme existeix en el budisme i el daoisme. En algunes variants del budisme existeix el culte a les detats tot i que tenen un paper psicolgic, ritual o simblic, per sempre provisional. El daoisme observa dues variants unides per diferenciades: la filosfica i la religiosa (anomenada daojiao). En aquesta ltima les detats tradicionals xineses han estat absorbides com a elements simblics en les prctiques de carcter psicofsic. ;
 El determinisme s una doctrina filosfica que afirma que tots els esdeveniments, incloent-hi el pensament hum i les accions, sn predeterminats per una cadena de causa i conseqncia. En les religions, aquesta postura filosfica s'emmarca dins de la doctrina de la predestinaci. Aquest punt de vista suposa que una detat omnipotent o una llei absoluta no deixa res a l'atzar. En l'hinduisme o el budisme la creena en la reencarnaci pot ser vista com a expressi d'aquesta doctrina. ;
 El sincretisme s una filosofia que concilia els punts de vista distints o oposats, o que prova d'incorporar o adoptar els elements de dues o ms religions. El sincretisme ritual ha estat present en l'evoluci de les religions a travs de llur histria quan han estat en contacte les unes amb les altres. Actualment es consideren religions sincrtiques diversos cultes caribenys i americans que mesclen el catolicisme amb les prctiques ancestrals de les religions tribals. A l'Orient s'ha fet un sincretisme a nivell popular unint el daoisme o el budisme amb les prctiques de culte als avantpassats.

Religi i cincia.
 
De manera conceptual, la religi i la cincia assagen de trobar respostes sobre l'home i l'univers  com ara els seus orgens . Des del Renaixement, que produiria un allau de coneixements cientfics basats en el mtode cientfic, hom ha tendit a separar aquestes dues rees, per no sempre de manera excloent. Isaac Newton, en el seu llibre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica va dir, "Aquest molt bell sistema del sol, els planetes i els cometes, noms pot procedir del consell i el domini d'un sser intelligent i poders".  Altres cientfics tamb professaven llur fe sense detriment ni aparent contradicci amb llurs coneixement i descobriments, com ara Nicolau Coprnic, Francis Bacon, Johannes Kepler, Ren Descartes, Robert Boyle, Michael Faraday, Gregor Mendel, Max Planck i Albert Einstein.  Einstein, de fet, ponderava en les limitacions del mtode cientfic que "no pot ensenyar-nos res ms que no sigui com s que els fets es relacionen i es condicionen els uns als altres... no vull minimitzar els assoliments dels esforos heroics de l'home en aquest mbit. Tanmateix, s igualment clar que el coneixement del que s no obre pas la porta directament al que hauria de ser... El coneixement objectiu ens proveeix d'instruments poderosos per l'assoliment d'alguns fins, per l'ltima meta mateixa i el desig per aconseguir-la han de venir d'una altra font." 

No obstant, segons un article de la revista Nature dels Estats Units, el nombre de cientfics teistes s'ha redut considerablement des de principis del segle XX, data en qu el 40% deia creure en Du. En una enquesta realitzada el 1998, noms 7% va respondre que creu en un "Du personal", el 72,2% va dir que no hi creu i el 20,8% va dir que dubtava o que era agnstic.

Existeix un conflicte entre els punts de vista religiosos teistes i la cincia, sobre tot en rees molt especfiques com ara l'evoluci i l'acci i la participaci divina en el mn, en especial en el pensament cristi. A l'extrem del conflicte es troben les persones que defensen el relat bblic de la creaci com a explicaci literal de l'origen de l'univers i de l'altra banda, els defensors de la teoria de l'evoluci com a fet comprovable. No obstant, hi ha d'altres que assagen de trobar un equilibri entre les dues posicions, com ara els proposants de la cincia de la creaci, que consideren el relat bblic del Gnesi com una explicaci simblica i no pas literal, en qu els set dies de la creaci corresponen als processos evolutius. El bahaisme, per altra banda, proposa que la cincia i la religi han d'estar en harmonia. El seu fundador va declarar que la religi i la cincia no poden oposar-se i que per tant els ensenyaments religiosos que sn contradits per la cincia no han d'acceptar-se, ja que Du va atorgar la capacitat de raonar a la humanitat per a que aquesta trobs la veritat.

Altres cientfics adhereixen a una filosofia naturalista. El naturalisme proposa que la naturalesa s tot el que hi ha, que no hi ha cap sser "sobrenatural". Aquesta posici, per, requereix de definir all que s la naturalesa i qu sn els sser "sobrenaturals", una tasca filosficament complicada, ja que, per exemple, a partir de la descoberta de la mecnica quntica, distingir el que s orgnic d'inorgnic s'ha convertit en una tasca difcil. En un sentit encara ms estricte, el naturalisme cientfic rebutja l'existncia de qualsevol entitat que no hagi estat coneguda per la cincia contempornia.

Segons la tesi del secularisme, la cincia i la tecnologia per una banda, i la religi per l'altra, es relacionen de manera inversa; s a dir que en augmentar la primera, la segona disminueix. Tot i aix, Alving Plantinga, del Departament de Filosofia de la Universitat de Notre Dame, posa en dubte aquesta tesi ja que durant el segle XX, segle en qu la cincia i la tecnologia han crescut rpidament, tamb s'ha constatat l'augment del sentiment religis en diverses parts del mn. Aquest fenomen, tanmateix, podria ser explicat per altres causes.

Religi i poltica.

La religi, com a element present en totes les societats, ha jugat histricament un paper rellevant en l'estructura i l'organitzaci poltica dels diversos pasos i imperis. El terme teocrcia designa el govern exercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribueix per una condici de divinitat o de relaci especial amb aquesta. La primera referncia a la paraula teocrcia sembla ser que prov de Josep (personatge del Gnesi), que hauria explicat i contrastat la forma de govern histrica jueva amb la resta de formes de govern de l'poca: la monarquia, l'oligarquia i la repblica. La teocrcia es va presentar en moltes civilitzacions de l'Antiguitat; l'antic Egipte n's un exemple, on s'atribua als faraons la condici de divinitat o semidivinitat. En altres cultures, com ara la civilitzaci asteca, la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educaci, tot i que l'emperador asteca no n'era membre. 

A Europa, durant l'Edat mitjana i fins el segle XIX, la religi va tenir un paper important en la poltica, tenint en molts Estats un carcter d'oficialitat i protecci on, per exemple, els codis morals religiosos  aix com algunes obligacions per a l'Eslgsia com ara el pagament del delme  feien part de les lleis civils o constitucionals. Els Estats Units van ser la primera naci que va formular una separaci explcita entre Esglsia i Estat, en la primera esmena a la constituci. Aquesta denominaci s atribuda a Thomas Jefferson, que en una carta dirigida a un grup de baptistes, i en la que parlava de la primera esmena, va dir:

"En creure amb vosaltres que la religi s un afer exclusiu entre l'Home i el seu Du, que ell no ha de rendir comptes a cap altra persona per la seva fe o la seva adoraci, que els poders legtims del govern assoleixen noms accions i no pas opinions, jo contemplo amb suprema reverncia l'acte de tot el poble americ que va declarar que el seu congrs no ha de fer mai una llei amb respecte l'establiment d'una religi ni la prohibici de practicar-ne una, aix doncs construint un mur de separaci entre l'Esglsia i l'Estat". 

Aquest concepte de separaci entre Esglsia i Estat varia segons els pasos, amb diversos graus de llibertat i tolerncia religiosa en conjunci amb cada cultura poltica especfica. Al Regne Unit hi ha una religi constitucionalment oficial, per es permet la prctica de qualsevol religi dins del territori. A Noruega, el rei s tamb el lder de l'Esglsia de l'Estat i l'article 12 de la seva constituci estableix que ms de la meitat dels membres del Consell Noruec d'Estat n'han de ser membres, tot i que el segon article garanteix la llibertat de religi. Hi ha alguns pasos on un membre de l'Esglsia s cap d'Estat o de govern. Dos exemples en sn la Ciutat del Vatic, en qu el cap d'Estat i de govern s el lder de l'Esglsia Catlica i Andorra, en qu un dels caps d'Estat s el bisbe de Seu d'Urgell, un poble localitzat a Catalunya; com a coprncep d'Andorra, el bisbe gaudeix de poder poltic  majoritriament simblic  per a ratificar lleis. Per contra, tres exemples de separaci activa d'Esglsia i Estat sn Frana, Mxic i Turquia. El model francs es basa en el concepte de la "lacitat", un model secular que protegeix algunes institucions religioses de la intervenci de l'Estat i alhora limita l'expressi religiosa pblica. A Mxic, arran de la Revoluci Mexicana i per a evitar la influncia de l'Esglsia en les decisions del poble, cap ministre de culte no pot exercir un crrec pblic i no es permet la prctica d'activitats religioses (com ara la celebraci d'una missa) en llocs pblics. Fins i tot, durant fora temps, els ministres de culte i sacerdots no tenien el dret al vot i les propietats de l'Esglsia eren propietats de la naci. Turquia, amb una poblaci majoritriament islmica, t una tradici de lacitat des del 1923, i l'exrcit t un paper tradicional de defensa de la secularitat de l'Estat. 

Malgrat les prediccions de certs poltics i intellectuals de principis del segle XX, la religi encara t un paper important en la vida pblica i poltica, fins i tot pel que fa als afers internacionals. Si als anys 60 John F. Kennedy demanava als americans que consideressin el catolicisme com a irrellevant, uns anys ms tard, el president George W. Bush afirmava sser un cristi "nascut de nou"; a Turquia i a l'ndia, partits amb forta connotaci religiosa arrivaben al poder; molts dels nens d'Israel i Palestina estudiaven que Du els va atorgar la Terra Santa; i la Xina pot convertir-se en la naci cristiana i musulmana ms gran del mn. Igualment, moltes de les guerres de finals dels s. XX i principis del XXI, aix com diversos actes terroristes, han estat perpetrats "en nom de Du".

Religi als Pasos catalans.
En el procs de formaci de la societat dels Pasos Catalans, hi va intervenir el cristianisme com a factor de cohesi social. Aix s'accentu al segle XIV amb el procs de depuraci de la religi (Vicent Ferrer), i amb la represlia i expulsi de les minories jueva (segle XV) i musulmana (segle XVI). Amb la Reforma-Contrareforma, la Corona d'Arag qued alineada en el bndol catlic, del qual les monarquies hispnica i francesa foren el referent secular. Tanmateix, el procs de modernitzaci, amb la consegent secularitzaci, trig molt a arribar, com mostra el cas del mestre solson Gaiet Ripoll, que fou executat per la Inquisici valenciana entrat el segle XIX. Al segle XX, el monopoli religis catlic s'ha trencat, bsicament per un augment de la indiferncia religiosa.

 Referncies .


 Bibliografia recomanada.
 En castell .
 Brosse, Jaques. Los maestros espirituales. Alianza Editorial, 1994;
 Comte-Sponville, Andr. El alma del atesmo: introduccin a una espiritualidad sin Dios. Barcelona: Paids, 2006.
 Diccionario abreviado Oxford de las religiones del mundo. Paidos Iberica 2006.
 Diccionario de la sabidura oriental. Paidos, 1993.
 Durkheim, mile. Las formas elementales de la vida religiosa, Schapire, 1968.
 Eliade, Mircea. Historia de las Creencias y las Ideas Religiosas. Paidos, 1999.
 Eliade, Mircea. El Chamanismo y las tcnicas arcaicas del xtasis. Fondo de Cultura Econmica de Espaa, 2001.
 Guerra, Manuel. Historia de las Religiones, BAC, 2002, ISBN 8479144483;
 James, William. Las variedades de la experiencia religiosa, Orbis, 1988.
 Schopenhauer, Arthur. El dolor del mundo y el consuelo de la Religin, Alderabn, 1998.
 Shafique Keshavjee. El Rey, el Sabio y el Bufn: El Gran Torneo de las Religiones, Destino, 2001, ISBN 842333659X;
 Smith, Huston. La percepcin divina: El significado religioso de las substancias entegenas. Kairos, 1996    ;
 Weber, Max. Ensayos sobre sociologa de la religin. Taurus Ediciones 2001.
 Zolla, Elmire. Los msticos de Occidente. Paidos 1997.

 En angls .
 Csikszentmihalyi, Mihaly. Flow: The Psychology of Optimal Experience. Harper Perennial, 1991-;
 Encyclopedia of Islam and the Muslim World. McMillan, 2004.
 Frawley, David. The Rig Veda and the History of India. Aditya Prakashan, 2001.
 Hancock, Graham. Supernatural: Meetings With the Ancient Teachers of Mankind. Disinformation Company, 2007.

Enllaos externs.
 Documents i enllaos sobre religi de la Universitat Pompeu Fabra;
Fragmenta Editorial Traduccions i originals en catal d'assajos i altres obres sobre les diverses religions. ;

















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2478" title="Rem" nonfiltered="1550" processed="1529" dbindex="1552">


Esport: El rem (esport) s un esport nutic.
Fsica: El rem (fsica) s una unitat de mesura de radiaci ionitzant, en concret s la dosi equivalent de radiaci.
Msica: R.E.M. s un grup de msica format al 1980 als Estats Units.
Psicologia: (De l'angls Rapid Eyes Movements, "moviments rpids dels ulls") nom que rep una fase del son.
Transport: El rem (objecte) s una eina que s'utilitza per a impulsar embarcacions.
Mitologia: El personatge mtic Rem (o Remus), germ bess de Rmul, fundadors de Roma. Vegeu Rmul i Rem;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2482" title="Rugbi" nonfiltered="1551" processed="1530" dbindex="1553">

El rugbi (o rugby) s un esport d'equip de contacte, que consta de dos equips de quinze jugadors. Aquests lluitaran per la possessi de la pilota i per aconseguir fer un assaig al camp contrari; aquesta acci suma uns punts (cinc al Rugbi Union) i deixa una oportunitat per fer un xut als pals i aconseguir-ne dos ms.

Una vella dita diu que el futbol s un esport de cavallers practicat per rufians, mentre que el rugbi s un esport de rufians practicat per cavallers.

Reglament.
Les principals caracterstiques del rugbi sn l's d'una pilota ovalada i la prohibici de passar la pilota endavant amb les mans. La forma de guanyar terreny s, per tant, avanar corrent amb la pilota a la m o xutant-la.

s l'esport que ms jugadors entre els dos equips aporta dins d'un mateix terreny de joc, ms concretament  jugadors per equip,  a la vegada entre els dos equips.

L'esport del rugbi t com a caracterstica principal l'honor i la valentia que els jugadors han de tenir, ja que s un esport en el qual hi ha contacte fsic, aix que si no hi hagus un ordre i un respecte previ i continuat no podrem tenir una prctica d'aquest esport en condicions ptimes. Quan un partit finalitza, finalitza la rivalitat i el carcter competitiu, s a dir, tots els jugadors es reuneixen i parlen sobre el partit i les jugades que ms rellevana han tingut.

Per puntuar, cal fer un toc amb la pilota terra a la zona d'assaig de l'adversari, o fer passar la pilota a travs dels seus pals, amb la finalitat d'aconseguir el mxim nombre de punts. Un assaig val  punts i la seva transformaci  punts ms. Els cops de cstig (o fates) i els xuts a sobre bot (o drops) valen  punts.

Histria.
El rugby va ser iniciat segons la tradici per Willam ebb Ellis, alumne de Rugby, en l'escola de teologia de Rugbi. L'esport consisteix en avanar cap el camp enemic amb la pilota sota el bra, aprofitant l'ambigitat que existia en les regles de l'antic futbol. En 1839, un antic membre de la Rugby School introdueix el joc a la Universitat de Cambridge. En 1843 es form el primer equip de rugbi, el Guy's Hospital Rugby Club de Londes. Dos anys ms tard, la Rugby School impulsa unes regles per al joc. En 1851, William Gilbert forma la primera Rugby School Football. Poc a poc van sorgint nous clubs: Trinity College de Dubln (1854), Liverpool RFC (1857), Edinburgh Academicals (1857), Club Blackheath de Londres (1858). El 1864 es funda el primer club de rugbi fora de les illes Britniques, el Sydney University i, el 1870, Nelson College i Nelson FC juguen el primer partit a Nova Zelanda.

El 2 de mar de 171 es disputa el primer encontre internacional entre Anglaterra i Esccia al Raeburn Place d'Edimburg. El boig creixement de l'esport a les escoles privades i universitats va portar a la creaci, el 26 de gener de 171, de la Rugby Football Union a Londres. A Galles es funda el Neath RFC. A Frana el rugbi entra el 1872 amb la creaci del Le Havre AC i el English Taylors Club a Pars. El 183, es funda la Scottish Rugby Football Union i es disputa el primer encontre a Argentina entre Banks i City a Buenos Aires, aix com el primer encontre oficial a Canad entre canadencs i anglesos a Toronto. El segent any es disputa el primer encontre als Estas Units entre les universitats de McGill i Harvard amb unes regles mixtes. Es funda a Dubln la Irish Rugby Football Union on no era incls l'Ulster. El 1879 una segona fundaci va incloure l'Ulster. L'any 177, es decideix jugar amb 15 en lloc de 0 jugadors. El 1886 es funda la International Rugby Football Board organisme rector de l'esport. El 895 es produeix una escissi dins el mn del rugbi i apareix la variant de rugbi a 13.

El rugbi va mostrar un gran creixement a les Illes Britniques entre el 190 i el 193. A Amrica, en canvi, va decaure, a pesar de la creaci, el 194, de la Eastern Rugby Union amb 9 equips. A partir dels 80 torna a crixer el rugbi a Amrica amb la formaci el 1975 de la United States of America Rugby Football Unon.

En 1995 va tenir lloc la primera Copa del Mn de Rugbi, que es va celebrar a Nova Zelanda i Austrlia i que van guanyar els All Blacks. L'xit d'aquest esdeveniment mundial va portar a que en 1995 la IRB dons entrada al professionalisme del rugbi.

A Catalunya Sud va ser introdut el 121 per Baldiri Aleu i Torres a Sant Boi de Llobregat, fundant el primer equip catal, la Uni Esportiva Santboiana.
Vegeu per ms informaci: Histria del rugbi a Catalunya;

 Antecedents del rugbi .

Per trobar els orgens del rugbi ens haurem de remuntar a segles enrere. Al llarg de la histria sempre han existit cultures i pobles  maies, japonesos, xinesos, grecs o romans, entre d altres - que practicaven jocs que incloen una pilota i l objectiu dels quals era aconseguir fer-la passar per una obertura, tot fent servir mans, peus, o altres parts del cos. 
Tot i aix, l'antecessor del rugbi que avui coneixem no el trobem fins a l Edat Mitjana europea, quan a Frana (soule, barette), a Itlia (cacio), o a la Gran Bretanya, sense cap mena de reglamentaci aparent, i durant la celebraci dels quals acostumava a tenir com a resultat algun mort o alguna altra prdua fatal.  Aix, el rugbi modern constitueix una evoluci directa del futbol medieval britnic, anomenat futbol de carnaval; esport violent i sense gaireb reglamentaci.

 Invenci i desenvolupament .

Durant el segle XIX es va desenvolupar en els collegis privats d'Anglaterra un procs de definici de les regles del futbol de carnaval, mpliament practicat, en les seves mltiples variants, pels estudiants. En aquest procs de reglamentaci sorgirien en rugbi i el futbol moderns, aix com altres esports emparentats. La tradici atribueix la invenci del rugbi a un estudiant de teologia del Collegi de Rugby. Segons el relat tradicional, en 1823, durant un partit de futbol, William Webb Ellis, "amb fina desobedincia de les regles del futbol" va prendre la pilota amb les mans i la va dur fins a la meta contrria, obtenint un gol. La historicitat del fet ha estat reiteradament posada en dubte, per s acceptat oficialment per la International Rugby Board com primer antecedent del rugbi modern, fins al punt que el trofeu que es lliura als guanyadors de la Copa del Mn de Rugbi duu el seu nom. oviria que va connectar entre si a les ciutats de l'illa i una de les seves conseqncies va ser impulsar i multiplicar les trobades esportives interescolars. Tot i que els contrincants acordaven abans de cada trobada les regles en qu se subjectarien, les discussions i baralles sobre les accions que estaven permeses o prohibides va esdevenir un inconvenient cada vegada ms notable.


Els estudiants dels collegis anglesos van comenar llavors a escriure les regles, amb la finalitat d'unificar-les. El primer collegi en fer-lo va ser el de Rugby, on el futbol s'havia practicat en una versi molt fsica, utilitzant travetes i apilaments ("hacking" i "maul") i permetent prendre, passar i crrer amb la pilota en les mans. Les Regles de Rugby van ser escrites el 28 d'agost de 1845 per tres estudiants, William Delafield Arnold, W.W. Shirley, i Frederick Hutchins. Estaven integrades per 37 regles que constituxen el primer antecedent reglat del rugbi modern. All figuren regles que desprs assenyalarien la identitat del joc, com els arcs en forma d'H, la conversi, l's de les mans per a dur la pilota, la regles de l'off-side, el "knock-on", el "scrummage", el marck, el "hacking", etc. 

A les regles de Rugby altres collegis van oposar-ne d'altres que limitaven considerablement l's de les mans i el paper de la fora fsica. Entre aquests collegis es van destacar les regles escrites per Eton (187) i Cambridge (148). Aquests collegis sostenien que en les seves regles es promovia ms l'habilitat, mentre que en les de Rugby es promovia ms la fora. Al llarg d'aquests anys es van anar formant altres clubs que jugaven amb regles basades en les de l'escola de Rugby. El 1843 es cre el club de "football" ms antic del mn, el Guy's Hospital Football Club, format per ex-alumnes de l'escola. El Dublin University Footall Club, fundat el 1854, s el ms antic dels clubs de "football" (sota qualsevol regla) encara en activitat. Finalment el 26 d'octubre de 1863 va comenar una gran reuni de delegats dels estudiants de diversos collegis a Londres, en una taverna anomenada Freemason's, amb la intenci de redactar un codi de regles que harmonitzessin els diversos mtodes de joc que responien a la denominaci comuna de football. En la quarta reuni es va destacar que alguns peridics havien publicat les regles de Cambridge de 1863, que diferien de l'esborrany de la Football Association en dos punts fonamentals: "crrer amb la pilota" i el "hacking" (colpejar les canyelles del rival). 

Tot i algunes discrepncies en certes regles, finalment es va impulsar un procs de pacificaci del rugbi, per eliminar-ne la violncia. La gran majoria de collegis van acceptar la unificaci de les regles i van fundar The Football Association. Alguns dels collegis que estaven en desacord amb les regles establertes no van entrar-hi i van seguir un cam autnom. s en aquest moment quan rugbi i futbol emprenen camins diferents, separant-se del tronc com. Els fets ms importants de l'evoluci del rugbi des de llavors sn els segents:

 26 de gener de 1871: es va fundar la primera federaci de rugby football, la Rugby Football Union d'Anglaterra, integrada llavors per 22 clubs. Tres advocats que havien estat alumnes de Rugby es van encarregar de redactar el primer reglament, que es va aprovar al juny de 1871. ;
 27 de mar de 1871: es va disputar el primer partit internacional entre Anglaterra i Esccia a Edimburg. ;
 1877: el nombre de jugadors es va reduir de 20 a 15 per equip. ;
 1886: Esccia, Galles i Irlanda van fundar la International Rugby Football Board. Amb l'extensi del rugbi per Gran Bretanya, es va organitzar el primer torneig peridic internacional, el de les Quatre Nacions, entre els quatre pasos britnics: Anglaterra, Esccia, Galles i Irlanda. Poc desprs, Frana, on el rugbi va tenir en gran desenvolupament, es va incorporar al torneig, que es rebatej com de les Cinc Nacions; ms recentment, amb l'ingrs d'Itlia, es va denominar Torneig de les Sis Nacions, el ms important del mn, abans de la creaci de la Copa del Mn de Rugbi, en 1987.
 
El rugbi es va difondre pel mn, especialment on hi havia importants comunitats britniques, arrelant especialment a Sud-frica, Austrlia, Nova Zelanda, les Illes del Pacfic Sud, i a l'Amrica del Sud, especialment en l'Argentina, i en menor mesura a Xile i a l'Uruguai. El rugbi va tenir tamb una gran acceptaci per part dels indgenes d'Oceania, on va substituir les guerres tribals. Una de les seleccions de rugbi ms poderoses del mn, els All Blacks de Nova Zelanda, integrada per jugadors tant d'origen maor com britnic, va adoptar la "haka", una dansa guerrera maor, com costum previ a cada trobada.

Competicions.
 Vegeu les competicions als articles rugbi a 15 i rugbi a 13 respectivament;

Vegeu tamb.
Clubs de rugbi als Pasos Catalans;
Selecci Catalana de Rugbi;
Partits de la Selecci Catalana de Rugbi;
William Webb Ellis;



Enllaos externs.
Associaci Catalana de Rugbi Lliga;
Federaci Catalana de rugbi;
Federacin Asturiana de rugby;
Uni Esportiva Santboiana;
FC Barcelona rugbi;
Club de Rugbi Sant Cugat;
Rugbybloc;
Rugbi Catal;
Catalunya Sud rugby site Rugby a les comarques de Tarragona;
Les Dragons Catalans / Els Dracs Catalans ;

Rugbi balears;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2483" title="Raquetes de neu" nonfiltered="1552" processed="1531" dbindex="1554">

Les raquetes de neu sn uns estris que s'acoblen a les botes i serveixen per desplaar-se amb ms comoditat i rapidesa sobre terreny nevat, utilitzant-se sobretot en la prctica del muntanyisme o alpinisme a l'hivern. Distribueixen el pes de la persona sobre una superfcie ms gran de manera que el peu no s'enfonsi completament a la neu, com a conseqncia del que s'anomenada "flotaci".

Les raquetes de neu tradicionals tenen un marc de fusta dura amb cordons de pell. I les modernes, majoritriament, sn fetes de metall lleuger o sn una nica pea de plstic acoblada al peu per a distribuir el pes. A ms, generalment s'aixequen per la part de davant per a millorar la maniobrabilitat. Per al seu bon funcionament no han d'acumular neu, per aix tenen una reixeta, i han de tenir bones fixacions als peus.

Mentre avui s'utilitzen principalment per al lleure, excursionistes i corredors als que agrada continuar fent-ho a l'hivern, en el passat eren eines essencials per a comerciants de pell, caadors i qualsevol persona que necessits moure's per rees on nevava sovint de forma severa. Fins i tot avui, les raquetes de neu sn necessries per a guardes forestals i altres collectius que han de ser capaos de moure's per rees inaccessibles a vehicles motoritzats quan hi ha neu profunda.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2484" title="RealAudio" nonfiltered="1553" processed="1532" dbindex="1555">
RealAudio s un Format de so propietari, fams i conegut per ser un dels ms utilitzats en la reproducci en temps -quasi- real, amb capacitat d'streaming, amb una acceptable qualitat de so (millor que la proporcionada per l'asf).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2486" title="Alga vermella" nonfiltered="1554" processed="1533" dbindex="1556">

Les algues vermelles o rodfits (Rhodophyta) sn unes plantes no vasculars, fotosinttiques que contenen clorofilla a i d. Presenten una gran diversitat de formes i grandries. Es caracteritzen per l'absncia de cllules flagellades, la presncia de pigments bilicromoproteids a ficobilisomes i l'absncia de mid en els cloroplasts, usant com material de reserva el mid de florideas, els tillacoides sn simples (rodoplasts). La reproducci sexual per oogmia, amb cllules especialitzades, carpogonis i espermacions (pot faltar la sexualitat). Les algues vermelles sn utilitzades en el sector alimentari i en el farmacutic. En aquest el producte ms comercialitzat es l'AGAR-AGAR.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2491" title="Roma" nonfiltered="1555" processed="1534" dbindex="1558">
Aquest article es refereix a la ciutat de Roma. Per a la civilitzaci romana, vegeu Antiga Roma;

Roma s la capital d'Itlia, de la regi del Laci i de la provncia homnima. Est situada vora el Tber, a 22 km de la Mediterrnia. De vegades se l'anomena "la ciutat dels set turons" (Avent, Capitoli, Celi, Esquil, Palat, Quirinal i Viminal). 

L'any 1991 tenia una poblaci de 2.770.000 habitants (anomenats romans), i de ms de tres milions l'aglomeraci urbana. Es troba a 4154 nord i 1230 est, a 37 m d'altitud, i ocupa una superfcie de 1.285 km2. L'alcalde actual s Gianni Alemanno, del partit dret Poble de la Llibertat. T una taxa d'atur al voltant del 12'5%.

La ciutat del Vatic s un enclavament extraterritorial que inclou la baslica de Sant Pere, aix com altres edificis romans. Constitueix l'Estat de la Ciutat del Vatic.

Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Rmul. La data mtica de la seva fundaci s el 753 aC, punt de partida del calendari rom, que compta ab Urbe condita, des de la fundaci de Roma. Aquesta data s confirmada per l'arqueologia, i actualment els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus arran del qual es va fundar un primitiu centre urb. 
Des d'aquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seu imperi.
El centre histric de Roma, forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

Geografia i Clima.

Geografia.

Roma es troba a la regi central d'Itlia,al Lazio amb els afluents dels rius Aniene i Tber. El nucli central de la ciutat es troba a 24 km de la Mar Tirrena. L'altitud de Roma s de 13 msnm (a la Piazza del Popolo) en el ms baix fins als 120 msnm a la Muntanya Mario.El Municipi de Roma t 1.285 km.

Clima.

Roma t un tpic clima mediterrani caracterstic de les costes d'Itlia. El clima s confortable d'abril a juny i de mitjan setembre a octubre, on est l'ottobrata (es pot traduir com el bonic dia d'octubre en catal) conegut per dies assolejats i clids. A l'agost, la temperatura promig s de 32 C, tradicionalment, molts negocis romans tanquen durant agost, per no tots surten de la ciutat ja que en aquest temps d'estiu s quan arriben ms turistes.

Govern.

Local.

Roma s un dels 8.101 ajuntaments (communes) d'Itlia, encara que el ms gran tant per extensi com poblaci. s governat per un Alcalde, actualment Giovanni Alemanno, i un Consell Municipal. El seient del commune s dins en el tur del Capitoli l'historic seient de govern en Roma. L'administraci local a Roma s generalment referida com a "Campidoglio", el nom del tur en dialecte Rom.

Nacional.

Roma s la capital nacional d'Itlia i s la seu del Govern itali. Les residncies oficials del President de la Repblica Italiana i el primer ministre itali, els escons de les dues cambres del Parlament itali i que el Tribunal Constitucional itali es troben al nucli histric. Si b els Ministeris d'Estat s'estenen per la ciutat. Entre ells figuren el Ministeri de Relacions Exteriors que es troba al Palazzo della Farnesina, prop de l'Estadi Olmpic.

Histria.

Article principal: Histria de Roma;

Segons la tradici fundada el 21 d'abril del 753 aC per Rmul i Rem, Roma ha tingut un paper central a Itlia i a Europa durant la gaireb trimillenaria histria (els primers assentaments es remunten al segle X aC). 

Caput Mundi durant l'poca romana, s a dir, la capital del mn aleshores conegut, i una fita poltica, i mn espiritual fins al dia d'avui, Roma s la seu del papat (a partir del segon segle, amb la finalitat de ser considerats, a ms de tamb caput mundi caput fidei) i, desprs de la dominaci de Bizanci va ser la capital de l'Estat de l'Esglsia (segle VIII), el Regne d'Itlia (des de 1871) i, a continuaci, es va convertir en la capital d'Itlia (el 1946).

Monuments romans.
Roma, per la seva histria i la seva situaci entremig de turons, s molt rica en monuments, museus i vistes panormiques. A ms, s la ciutat ms visitada del mn, amb uns 12 milions de  turistes l'any. Vet aqu alguns dels monuments i museus ms coneguts:

 Roma antiga .

 l'Arc de Constant;
 l'Arc de Titus;
 el Coliseu;
 el Frum Rom i els Frums Imperials;
 el Capitoli i els Museus Capitolins;
 les termes: Termes de Caracalla, Termes de Diocleci;
 el Pante de Roma;
 l'Ara Pacis Augustae;
 les catacumbes;
Alguns llocs de la Roma clssica: ;
 Mons Capitolinus;
 Mons Palatinus;
 Mons Aventinus;
 Mons Caelius;
 Mons Esquilinus;
 Collis Viminalis ;
 Collis Quirinalis;
 Collis Hortorum (o Mons Pincius);
 Mons Ianiculus ;
 Velia ;
 Germalus ;
 Oppits ;
 Cispius ;
 Tiberis Fluvium ;
 Prata Quinctia ;
 Prata Flaminia;
 Subura ;
 Carinae ;
 Caeroliensis ;
 Velabrum;
 Forum Boarium;
 Vallis Murcia;
 Aqeductes de l'antiga Roma;

 Roma paleocristiana .

 Baslica de Sant Joan del Later;
 Baslica de Sant Pere;
 Baslica de Sant Pau Extramurs;
 Baslica de Santa Maria la Major;
 Catacumbes de Calixte;
 Catacumbes de Sant Sebasti;
 Baslica de Santa Sabina;

 Roma medieval .
 les esglsies: Santa Maria in Trastevere, Santa Maria sopra Minerva,
 
 Roma renaixentista .
 les places: Piazza del Campidoglio;
 els palaus Palau Farnese, Palau Massimo alle Terme;

 Roma barroca .

 les places: la Piazza Navona, la Piazza del Popolo;
 els museus: Galeria Borghese, Galeria Doria-Pamphili, Galeria Barberini, ;
 les esglsies: Esglsia del Ges, Baslica de Sant Joan del Later, Baslica de Santa Maria la Major;
 les fonts: Fontana di Trevi, la Font dels Rius de la Piazza Navona;
 els palaus: Palazzo Pamphilj,
 la Villa Mdici;

 Roma contempornia .
 el Monument de Vctor Manuel II, ms conegut com la mquina d'escriure;
 el Palau de Montecitorio, seu del Parlament itali;
 el Palau de Justcia de la Piazza Cavour;
 el barri de l'EUR;

Patrimoni de la humanitat.

El 1980 el centre histric de Roma fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 1990 s'hi van afegir a la declaraci els bns de la Santa Seu situats a la ciutat que beneficien de drets d'extraterritorialitat.

 Bns inscrits per la UNESCO .


Principals museus.

Entre els museus romans cal citar: 
Museus Vaticans, que inclouen els famosos frescos de la Capella Sixtina. ;
Galeria Nacional d'Art Antic, amb obres de Piero della Francesca, Fra Angelico i Rafael, entre uns altres. ;
Galeria Borghese, dintre de la Vila Borghese (edifici del segle XVII) amb gran collecci de pintura i escultura. ;
Palazzo Doria-Pamphili, de la collecci del qual destaca el retrat d'Inocencio X de Velzquez. ;
Museus Capitolins, que conserva la collecci d'art ms antiga d'Europa. En ell es troba, entre altres notables peces, la lloba capitolina. ;
Museu Nacional Etrusc, en Vila Giulia, en el qual destaca els sarcfags etruscs. ;
Galeria Nacional d'Art Modern, on es conserva una importantsima collecci d'art contemporani. ;
Museus de les Termes, on es conserva una importantsima collecci d'antiguitats romanes;

Vegeu tamb.
Histria de Roma;
Antiga Roma;
Arquitectura Romana;
Imperi Rom;
Regne Rom;
Roma (Regne i Repblica);

Enllaos externs.


 Web oficial de l'Ajuntament de Roma;
 Guia de viatge de Roma;
 Rome info ;
 Associaci Catalans a Roma;
 Gua turstica de Roma;
 Portal dels Catalans que viuen a Roma;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2492" title="Franklin Delano Roosevelt" nonfiltered="1556" processed="1535" dbindex="1559">


Franklin Delano Roosevelt (Hyde Park, Nova York 1882 - Warm Springs, Gergia 1945) fou president dels Estats Units.

Al 1905 es cas amb la neboda del president Theodore Roosevelt, Eleanor Roosevelt, amb qui tingu sis fills.

Membre del partit demcrata, fou senador de l'Estat de Nova York (1901-1913). i secretari adjunt de la marina (1913-1920). Un atac de poliomielitis (1921) el deix paraltic de mig cos. Governador de l'estat de Nova York (1929-1932), enfront la depressi de 1929 amb mesures econmiques intervencionistes. Elegit president dels Estats Units (1932), fou reelegit ininterrompudament fins a la seva mort.

 Biografia .
Franklin Delano Roosevelt va nixer a Hyde Park, a la vall del riu Hudson, el 30 de gener de 1882. El seu pare era terratinent i vicepresident de la Delaware and Hudson Railway. El seu llinatge americ es remuntava a ms de 200 anys, de quan Nova York encara s'anomenava Nieuw Amsterdam, i un dels seus avantpassats, Isaac Roosevelt, va ser membre de la convenci que ratific la Constituci dels Estats Units al 1788.

La seva avia paterna era cosina germana d'Elizabeth Kortright Monroe, esposa del 5 President dels Estats Units, James Monroe. La seva avia materna, era descendent directe del passatgers del Mayflower.

Roosevelt assist a la Groton School, una escola episcopaliana de Massachusetts, on va ser molt influenciat per seu director, Endicott Peabody, que predicava el deure dels cristians a ajudar als desafortunats. Roosevelt continu els seus estudis a Harvard, mentre que un cos llunya seu, Theodore Roosevelt esdevenia President. Al 1902 conegu a la seva futura esposa, Anna Eleanor Roosevelt durant una recepci a la Casa Blanca. Es casaren dos anys desprs a Nova York, el 17 de mar de 1905. Es matricul a la Facultat de Dret de Columbia al 1905, per mai no s'arrib a graduar. Al 1908 entr a treballar a Carter Ledyard & Milburn, una prestigiosa firma de Wall Street.

Al 1918, la seva esposa descobr que havia tingut una aventura extra-marital, motiu pel qual volgu divorciar-se. La mare de Roosevelt entr en acci, degut a que un divorci li arrunaria la carrera poltica; i finalment s'arrib a una soluci de comproms, segons la qual el matrimoni continuaria de portes enfora, per en realitat cadascun viuria la seva vida. Franklin Roosevelt tindria diverses relacions ms, entre elles amb la seva secretria Missy LeHand.

 Inicis de la Carrera Poltica   Secretari de la Marina .
Al 1910 va ser escollit pel districte de Hyde Park pel senat de Nova York, i quan Woodrow Wilson va ser escollit President al 1912, Roosevelt va assumir el crrec de Secretari Assistent de la Marina. Al 1914 es present pel Senat, per va perdre a les primries.


Entre 1913-1917, davant de l'oposici dels pacifistes, es dedic a expandir la Marina, fundant la Reserva de la Marina dels Estats Units per a tenir una font d'homes entrenats que poguessin ser mobilitzats en cas de guerra. En aquest perode, la i els Marines van ser enviats per Wilson a intervenir en pasos d'Amrica Central i del Carib, arribant el propi Roosevelt a redactar la constituci que els Estats Units van imposar a Hait al 1915. 

Quan al 1917 els Estats Units van entrar a la I Guerra Mundial, Roosevelt era el cap efectiu de la Marina, donat que el Secretari de la Marina, Josephus Daniels, havia estat nomenat exclusivament per motius poltics, convertint-se en una figura merament simblica. A partir d'aquest moment desenvolup un afecte especial cap a la Marina, mostrant un gran talent administratiu i aprenent veloment a negociar amb els lders del Congrs per a que li aprovessin els pressupostos i  aconseguir una rpida expansi de la Marina. Esdevingu un advocat entusiasta del submar i entengu l'amenaa que eren els submarins aliats per a les naus aliades, arribant a proposar construir una barrera de mines antisubmarines a travs del Mar del Nord, entre Noruega i Esccia. Al 1918, en el transcurs d'una visita a Gran Bretanya i a Frana per inspeccionar les installacions navals americanes, conegu a Winston Churchill, llavors Primer Lord de l'Almirallat. Desprs de la desmobilitzaci que segu a la I Guerra Mundial, es neg a demantellar totalment a la Marina.

 Campanya per Vice-president  .
Al 1920 la Convenci Nacional del Partit Demcrata el va escollir com a candidat a la vice-presidncia a les eleccions, per els demcrates van perdre les eleccions i Roosevelt es retir a la prctica legal.

 La parlisi .

A l'agost de 1921 es produeix un fet capital a la vida de FDR: cau malalt de poliomielitis (probablement contreta mentre nedava a les aiges fredes d'un llac). A arrel d'aix, queda paralitzat de cintura cap a baix. Si b es recupera, a partir d'aquell moment ja no podr tornar a caminar, quedant recls a una cadira de rodes (que es convertir en una de les seves icones), tot i que mai no podr acceptar aquest fet i prov moltes terpies. En pblic caminava amb les cames dins d'una estructura metllica i recolzant-se en un bast, sent recolzat per alg. En privat anava amb la cadira de rodes. Tot i aix, apareix assegut a la cadira de rodes a la seva esttua al Franklin Delano Roosevelt Memorial de Washington, D.C.

 Governador de Nova York .

Al 1928 torn a la poltica, sent elegit Governador per Nova York per un marge de noms 25.000 vots sobre un total de 2,2 milions. Quan el Crack del 29 de Wall Street desemboc en la Gran Depressi, Roosevelt comen un sistema d'ajuts pblics que acabaria sent el model per al New Deal. Seguint el consell del President Hoover deman a l'Estat 20 milions de dlars en fons per a ajuts, emprats principalment en el treball pblic amb l'esperana d'estimular la demanda i crear feina. Segons ell, l'ajut als aturats "havia de realitzar-se pel Govern, no com una qesti de caritat, sin com una qesti de deure social". Si b no en sabia pas gaire d'economia, va seguir el consell de catedrtics i treballadors socials, aix com el de la seva prpia esposa. Establ la primera agncia estatal d'ajuts, i inst la legislatura per passar una pensi de jubilaci i una d'assegurana per l'atur. 

El punt feble de l'administraci de Roosevelt era la corrupci evident de l'oficina electoral del Partit Demcrata a la ciutat de Nova York, a on l'alcalde, Jimmy Walter, era la titella del president demcrata, John F. Curry. Roosevelt s'havia erigit com a opositor, per necessitava la voluntat de la maquinria electoral per a ser escollit al 1930 i per a una possible candidatura presidencial. En un inici, prefer que el governador de l'Estat no interfers al govern de la ciutat, per a mesura que les eleccions s'apropaven, Roosevelt orden una investigaci judicial. Aix desemboc en la dimissi de Walker i en la seva fugida a Europa per a evitar ser processat. Per el poder de l'oficina demcrata no va quedar gaire afectat, i al 1930 Roosevelt va ser escollit per a un segon mandat, aquest cop amb un marge de ms de 700.000 vots.

 Campanya Presidencial de 1932 .
La immensa popularitat de Roosevelt al major estat del pas el feia el candidat obvi per a la nominaci Demcrata per a les eleccions presidencials de 1932. Al Smith, ex-cap de Roosevelt, tamb volia la candidatura, per a la qual cosa Roosevelt cre una coalici anti-Smith, aliant-se amb el magnat de la premsa William Randolph Hearst, amb el lder irlands Joseph P. Kennedy i amb el lder tex John Nance Garner, que va resultar nominat com a vice-president.

La campanya electoral es realitz a l'ombra de la Gran Depressi. L'afer de la prohibici se solidific amb el vot moll per a Roosevelt, que advert que la revocaci portaria les rentes de nous impostos. Durant la campanya, Roosevelt va dir que "Jo prometo, jo em prometo a un Nou Pacte (New Deal) pels Americans", creant un lema que posteriorment s'adoptaria pel seu programa legislatiu. Roosevelt no va ser una alternativa clara a la poltica de l'administraci de Hoover, per no obstant va guanyar el 57% dels vots i guany a tots els estats llevat de 6. Durant el llarg interregne, Roosevelt es neg a les demandes de Hoover per a una reuni per proposar un programa conjunt per aturat l'espiral descendent. 

Al febrer de 1933, un mecnic a l'atur anomenat Giuseppe Zangara li va disparar 5 cops durant un mting a Miami, assassinant a l'alcalde de Chicago, Anton Cermak, i sense encertar cap tret a Roosevelt. Zangara, posteriorment executat, manifest haver-li disparat perqu "els capitalistes havien mort la meva vida".

 Primer Mandat, 1933-1937 .
Quan Roosevelt va ser investit President al mar de 1933, els treballadors dels Estats Units estaven travessant la pitjor depressi de la seva histria: uns 13 milions de treballadors, un ter del total, es trobaven a l'atur. La seva producci industrial havia caigut a la meitat del nivell de 1929. A un pas amb molt pocs serveis socials governamentals, milions de persones vivien al lmit de la fam, i ms de 2 milions no tenien llar. El sistema bancari semblava estar al lmit del collapse. Havien episodis ocasionals de violncia (la majoria d'observadors consideren remarcable que en una situaci de collapse extrem del sistema capitalista no hi hagus un creixement d'altres sistemes com el socialisme, el comunisme o el feixisme, com havia succet a Europa). En lloc d'adoptar solucions revolucionaries, els americans es van inclinar cap als Demcrates i cap a un lder que havia crescut enmig d'una classe privilegiada.


El propi Roosevelt tenia molt poques creencies econmiques sistemtiques: ell veia la Depressi com a una qesti de confiana: la gent ha deixat de gastar, d'invertir i de contractar treballadors perqu t por. Com va dir al seu discurs d'investidura, a la nica cosa a que hem de tmer s a la mateixa por. No obstant aix, va haver de restaurar la confiana mitjanant gestos dramtics. Es cre la Corporaci Federal del Dipsit d'Assegurances (Federal Deposit Insurance Corporation) per garantir els fons dipositats per tots els bancs a la Reserva Federal, aix com per prevenir fugues i fallides bancries. Els discursos que feia a travs de la rdio, coneguts com els Discursos al costat de la llar de foc li van servir per presentar les seves propostes al pblic americ.

 El Primer New Deal .
Durant els primers 100 dies de la seva administraci, Roosevelt va emprar el seu enorme prestigi i el sentit del desastre imminent per forar una srie de projectes de llei al Congrs, establint i fundant diverses agncies governamentals. Entre elles estava l'Administraci d'Alleujament d'Emergncies, que garantia fons als estats per a subsidis d'atur, l'Administraci per al Progrs del Treball i el Cos de Conservaci Civil, per fer que milions d'aturats treballessin en projectes locals, i l'Administraci d'Ajust Agrcola, amb poders per a incrementar el preu de les granges i ajudar als grangers. Seguint aquestes mesures d'emergncia va arribar l'Acta de Recuperaci Industrial Nacional, que imposava una regulaci de la indstria sense precedents, incloent codis de prctiques justes i un paper garantit pels sindicats, a canvi de rebutjar les lleis anti-credits i de quantitats enormes d'ajut financer com a estmul de l'economia. Desprs vindria una de les majors peces d'empresa industrial estatal de la histria americana, la Tennesse Valley Authority, que va construir preses i centrals elctriques, inundacions controlades i agricultura controlada en algunes de les zones ms pobres del pas. La derogaci de la Llei seca tamb estimul l'economia, car elimin una de les majors fonts de corrupci.

Al 1934, el General retirat dels Marines Smedley Butler, que durant algun temps va ser un preeminent orador d'esquerra, inform que havia estat convidat per dirigents capitalistes a dirigir una marxa sobre Washington, per prendre el govern i ser dictador. Aquesta temptativa va passar a ser anomenada com el "complot dels empresaris".

 El Segon New Deal .
Desprs de les eleccions al Congrs de 1934, que atorg als Demcrates una mplia majoria en ambdues cambres, va aparixer molta legislaci referent al New Deal, dirigida per les tempestes de cervells de joves economistes i planificadors socials de la Casa Blanca, com Raymond Moley, Rexford Tugwell iAdolf Berle de la Universitat de Colmbia, el fiscal Basil O'Connor i els economistes Bernard Baruch i Felix Frankfurter de Harvard. Aquestes mesures incloen lleis per a regular el mercat burstil i preveure les prctiques corruptes que havien portat a la caiguda de 1929; l'Acta de la Seguretat Social, que establia una seguretat social i prometia seguretat econmica pels febles, els pobres i els malalts; i l'Acta Nacional de Relacions Laborals, que establia els drets dels treballadors a organitzar-se en sindicats per a entrar en la negociaci collectiva i a prendre part en les vagues en recolzament de les seves demandes.

La extensi segons la qual les grans aportacions que Roosevelt va aconseguir del congrs i va invertir en la indstria proveint-la d'un estmul fiscal suficient per a reflotar l'economia americana s tamb un motiu de discussi. L'economia ja es recobraba significativament durant el primer mandat, per va caure en recessi al 1937 i 1938 abans de tornar a reeixir al 1939. Mentre que el Producte Nacional Brut de 1940 va superar el de 1929, la taxa d'atur es mantenia sobre un 15%. Alguns economistes van dir que es tractava d'un atur estructural permanent. D'altres es lamentaven pels alts arancels que alguns pasos havien imposat com a resposta per a la Depressi, si b el comer exterior no era llavors tan important per a l'economia americana com ho s avui.

La economia va comenar a crixer desprs de 1940  1941, per hi havia molts programes simultniament en marxa, com una despesa masiva, un control de preus, campanyes de bons de guerra, controls sobre els materials rars, prohibicions sobre cases o cotxes nous, racionament... i l'allistament de 12 milions de soldats.

 Poltica estrangera 1933-1937 .
El refs de la Societat de Nacions al 1919 marc el domini de l'aillacionisme dels organismes mundials a la poltica estrangera americana. Tot i al fons wilsoni de Roosevelt, tant ell com el Secretari d'Estat Cordell Hull van actuar amb molta cura de no provocar els sentiments aillacionistes. El missatge de Roosevelt al mn monetari a la conferncia de 1933 va acabar efectivament amb qualsevol esfor de les potncies mundials per collaborar en acabar la depressi mundial, i van permetre a Roosevelt tenir les mans lliures en la poltica econmica.

La principal iniciativa poltica del primer mandat de Roosevelt va ser la Poltica de Bons Vens, que era una reevaluaci de la poltica americana cap a Amrica Llatina. Des de la Doctrina Monroe de 1823, aquesta zona havia estat observada com una zona d'influncia nord-americana. Les forces americanes es retiraven d'Hait, i nous tractats amb Cuba i Panam acabaven els seus estatus com a protectorats dels Estats Units. Al desembre de 1933, Roosevelt sign la Convenci de Montevideo sobre els drets i deures dels estats, renunciant a intervenir unilateralment en els afers dels pasos llatinoamericans.

 Eleccions presidencials de 1936 .
A les eleccions presidencials de 1936, Roosevelt va fer campanya sobre els seus programes del New Deal contra el governador de Kansas, Alf Landon, el qual acceptava gran part del New Deal, per objectava que era hostil als negocis i involucrava massa despesa. Roosevelt i Garner van guanyar amb el 60,8% dels vots, guanyant a tots els estats llevat de Maine i Vermont. Els Demcrates del New Deal van obtenir majories ms grosses al Congrs. Roosevelt es recolzava per una coalici de votants que incloen als demcrates tradicionals del pas, els petits grangers, el "Slid Sud", els Catlics, les mquines electorals de les grans ciutats, els sindicats, els afroamericans, els jueus, els intellectuals i els poltics liberals. Aquesta coalici, sovint anomenada la Coalici del New Deal, va romandre intacte al Partit Demcrata fins a la dcada de 1960.

 Segon Mandat, 1937-1941 .
La personalitat pblica de Roosevelt va ajudar molt a restaurar la confiana de la naci. La seva ascendncia tamb va preveure l'ascens del comunisme i del feixisme als Estats Units. 

L'agenda del Segon Mandat incloa un acta creant l'Autoritat de l'Habitatge dels Estats Units (1937), una segona Acta d'Ajust Agrcola i l'Acta dels Estndards de Bon Treball (1938), segons la qual es creava el salari mnim. Quan l'economia comena a tornar-se a deteriorar de nou a finals de 1937, Roosevelt respongu amb un agressiu programa d'estimulaci, demanant al Congrs 5.000 milions de dlars per a beneficncia i per a programes de treball pblic.

Amb la  disminuci del poder republic al Congrs, la majoria conservadora del Tribunal Suprem va ser l'nic obstacle pels programes de Roosevelt. Durant 1935, el Tribunal sentenci que la National Recovery Act i que algunes parts de la legislaci del New Deal eren inconstitucionals. La resposta de Roosevelt va ser proposar ampliar la Cort, per a la qual podria anomenar jutges ms favorables al seu pla. Aquest pla era el primer esquema de Roosevelt per xocar amb una oposici seriosa, donat que semblava que anava a transtornar la separaci de poders (un dels pilars de la estructura constitucional americana). Finalment Roosevelt va haver d'abandonar el pla, per tamb el Tribunal Suprem es retir de la confrontaci amb l'administraci al aprovar com a constitucionals l'Acta de Relacions Laborals i l'Acta de la Seguretat Social. A ms, els retirs i defuncions del Tribunal Suprem van permetre a Roosevelt a nomenar als seus preferits pel crrec. Entre 1937 i 1941 nomen a 8 jutges pel tribunal, incloent liberals com Felix Frankfurter, Hugo Black i William O. Douglas.

 Poltica estrangera 1937-1941 .

L'ascens al poder d'Adolf Hitler a Alemanya revif els temors a una nova conflagraci mundial. Al 1935, amb la invasi d'Abisinia  per part d'Itlia, el Congrs aprov l'Acta de Neutralitat, prohibint l'embarcament d'armament des dels Estats Units a qualsevol naci combatent. Roosevelt s'opos a l'acta que penalitzava a les vctimes de l'agressi com Abisnia, i que restringia el seu dret com a President d'ajudar a pasos amics, per la sign. Al 1937, el Congrs encara aprov una nova acta encara ms restrictiva, per quan comen la Guerra Sinojaponesa, Roosevelt trob diverses mtodes per recolzar a Xina, i avis a Itlia, a l'Alemanya i a Jap que estaven amenaant la pau mundial i als Estats Units.

A l'octubre de 1937 va fer el Discurs de Quarantena, animant a contenir a les nacions agressores. Proposava que els estats que es preparessin per a la guerra havien de ser tractats com a una amenaa per la salut i sotmetre'ls a "quarantena". Mentrestant, autoritz un programa secret per construir submarins de llarg abast que poguessin bloquejar el Jap.

El 4 de setembre de 1938, al mig de la gran crisi a Europa que havia de culminar en l'Acord de Munic, durant la descoberta d'una placa honorant l'amistat franco-americana, l'ambaixador americ William Bullit, amic personal de Roosevelt, afirm que "els Estats Units i Frana estan junts en guerra i pau", deixant a l'especulaci que si la guerra esclatava a Txecoslovquia, llavors els Estats Units entrarien en guerra amb els Aliats. Roosevelt neg aquesta interpretaci de la intervenci de Bullit, afirmant el 9 de setembre que era "100% erroni" que els Estats Units s'unissin a "un bloc per aturar Hitler" sota qualsevol circumstncia, i va deixar clar que en el cas d'una agressi alemanya contra Txecoslovquia, els Estats Units restarien neutrals. Un cop Neville Chamberlain torna a Londres procedent de la Conferncia de Munic, Roosevelt li envi un telegrama de 2 paraules, on es llegia "Bon Home", la qual cosa ha estat subjecte d'un gran debat, amb la majoria afirmant que era un telegrama de felicitaci i una minoria oposant-se a aquesta interpretaci.

Quan esclat la II Guerra Mundial a Europa l'1 de setembre de 1939, Roosevelt intent ajudar cada cop ms a Frana i al Regne Unit, i comen a mantenir una correspondncia regular i secreta amb Winston Churchill, en la que ambds comentaven com rodejar les Actes de Neutralitat.
 
Al maig de 1940 Alemanya va atacar Dinamarca, Noruega, els Pasos Baixos, Blgica, Luxemburg i  Frana i ocup veloment el pas, deixant al Regne Unit molt vulnerable a un atac aeri alemany i a la seva posterior invasi. Roosevelt estava decidit a prevenir-ho, i comen a girar l'opini pblica en favor d'ajudar a la Gran Bretanya. Secretament ajud a un cos privat, el Comit de Defensa d'Amrica mitjanant l'Ajut als Aliats, per al qual nomen a 2 republicans anti-aillacionisme, Henry L. Stimson com a Secretari de Guerra i Frank Knox com a Secretari de la Marina. La caiguda de Pars sorprengu a l'opini pblica americana, i el sentiment aillacionista va decaure. A l'agost, Roosevelt desafi obertament les Actes de Neutralitat amb l'Acord de Bases per Destructors, que don 50 destructors al Regne Unit i al Canad a canvi del drets de les bases britniques a les illes del Carib. Aix va ser un precursor dels Acords del Prstec-Arrendament de mar de 1941, amb els que comen l'ajut militar i econmica directa al Regne Unit i els Estats Units es convertien en l'"Arsenal de la Democrcia".

 El pas a la guerra .
A les eleccions del Congrs del 1938, els Republicans van recuperar una mica de terreny en ambdues cambres. La Campanya de Roosevelt per a reemplaar senadors demcrates conservadors per d'altres ms d'acord amb l'administraci va ser derrotada. Aix va augmentar les especulacions de qu Roosevelt es retiraria al 1940 (cap altre president ho havia estat per 3 mandats, seguint un precedent assentat per George Washington). Al 1940, no obstant, amb una situaci internacional cada cop ms amenaadora, Roosevelt decid que noms ell podria liderar al pas durant la crisi. Els Republicans van afirmar que aix noms era una prova de qu cada cop era ms arrogant. No obstant aix, la seva popularitat personal li va permetre guanyar al 1940 amb un 55% dels vots i amb 38 dels 48 estats, derrotant a l'advocat d'Indiana Wendell Willkie. Un pas del progressiu gir a l'esquerra governamental va ser nomenar com a vice-president a Henry A. Wallace. 

El tercer mandat 1941-1945 .

El tercer mandat de Roosevelt va estar dominat per la II Guerra Mundial, primer a Europa i desprs al Pacfic. Tot i al seu sentiment anti-belicista, Roosevelt comen un rearmament al 1938. Al 1940 ja era capa de reequipar tot l'Exrcit i la Marina dels Estats Units i, parcialment, ser l'"arsenal de la democrcia", recolzant en la lluita al Regne Unit, Frana, Xina i (desprs de juny de 1941), a la Uni Sovitica. Des de 1939, l'atur va caure rpidament a mida que els aturats s'allistaven a les Forces Armades o trobaven feina a les fbriques d'armament. Al 1941 hi va haver un creixement de les grans manufactures del sud del pas, accelerant la gran migraci dels treballadors negres dels estats del sud. 



Roosevelt va seguir els consells de Harry Hopkins sobre poltica exterior. Va buscar noves frmules per ajudar a la Gran Bretanya, els recursos financers de la qual estaven esgotats a finals de 1940. El sentiment aillacionista s'esvaa del Congrs, i aprov l'Acta de Prstec-Arrendament al mar de 1941, permetent als Estats Units deixar grans quantitats de material bllic a canvi de l'arrendament de les bases navals britniques a l'hemisferi occidental. En contrast a la I Guerra Mundial, no hi hauria repagament desprs de la guerra. El Regna Unit acced a desmantellar el tracte preferencial que mantenia a les exportacions americanes fora de l'Imperi Britnic. Roosevelt, qui durant tota la seva vida va ser un defensor del comer lliure i un antiimperialisme, tenia com un dels seus objectius acabar amb el colonialisme europeu. Roosevelt forj una relaci personal propera amb Churchill, el Primer Ministre britnic des de maig de 1940. Quan Alemanya enva la Uni Sovitica al juny de 1941, Roosevelt va estendre el " Prstec-Arrendament" als sovitics. al 1941, Roosevelt acord que la Marina americana escortaria als combois fins a Islndia i que dispararien a les naus alemanyes que els ataquessin en zona americana.

Roosevelt es reun amb Churchill del 14 d'agost de 1941 per desenvolupar el Captol de l'Atlntic, en la que seria la primera de diverses conferncies que mantindrien plegats durant la guerra.


 Pearl Harbor .
Article principal: Atac a Pearl Harbor i Europa primer;

Roosevelt estava menys disposat a involucrar als Estats Units a la guerra que es desenvolupava a l'Extrem Orient, a on Jap havia ocupat la Indoxina francesa a finals de 1940. Va autoritzar a incrementar l'ajut a Xina i, al juliol de 1941, va restringir les vendes de petroli i d'altres materials estratgics al Jap, a l'hora que continuava amb les negociacions amb el govern japons per tal d'evitar la guerra. Durant 1941, els japonesos planejaven el seu atac contra les potncies occidentals, inclosos els Estats Units, mentre que seguien amb les negociacions a Washington. Els taurons de l'administraci, dirigits per Stimson i pel Secretari del Tresor Henry Morgenthau, eren favorables a una poltica de resistncia cap al Jap, per Roosevelt, emocionalment involucrat amb la guerra europea, rebutjava creure que el Jap pogus atacar als Estats Units i era favorable a que prosseguissin les negociacions. L'ambaixador americ a Tquio, Joseph C. Grew, va advertir sobre els plans d'atacar la base de la flota del Pacfic a Pearl Harbor, advertncies que van ser ignorades pel Departament d'Estat.

El 7 de desembre de 1941, els japonesos van atacar Pearl Harbor, danyant-la en gran mesura i matant a prop de 3.000 membres de la dotaci. Els comandants de la base, almirall Husband E. Kimmel i General Walter Short van ser agafats totalment per sorpresa, convertint-se en els caps de turc del desastre, si b l'error provenia del Departament de Guerra a Washington, que des d'agost de 1940 havia estat incapa de desxifrar el codi diplomtic, fet que els hauria donat un gran avs de la imminncia de l'atac (si no b la seva data exacta). En investigacions posteriors, el Departament de Guerra es defens afirmant que si no havia alertat als comandants a Hawaii era perqu els analistes no creien que els japonesos poguessin tenir la gosadia d'atacar als Estats Units.

Entre els revisionistes de postguerra s una tesi com afirmar que Roosevelt era conscient dels plans japonesos, per que no va fer res perqu aix els Estats Units es llancessin a la guera com a resposta per a l'agressi. No hi ha proves concretes que suportin aquesta teoria: els terics de la conspiraci citen un document anomenat el Memorandum McCollum, escrit per un oficial d'intelligncia naval al 1940 i desclassificat al 1994, com a prova de qu l'administraci Roosevelt buscava activament entrar en guerra contra el Jap. No s'ha pogut provar, no obstant, que Roosevelt o el seu gabinet coneguessin aquest document o que estiguessin al corrent dels seus arguments. No obstant cap historiador refutat accepta aquesta teoria, si b ha esta repetidament promoguda als mitjans.

El fet s que quan el gabinet es reun el 5 de febrer, els seus membres no eren pas conscients de l'imminent atac. El gabinet discut sobre l'informe d'intelligncia que provava que Jap s'estava mobilitzant per a la guerra. El Secretari de la Marina Knox afirm que els missatges decodificats mostraven que la flota japonesa es trobava al mar, per que ell era de l'opini de qu navegava cap al sud per atacar la flota britnica a Malisia i Singapur, aix com per atacar els pous de petroli de les ndies Orientals Holandeses. Roosevelt i la resta del gabinet van acceptar aquesta opini. Havien interceptat missatges japonesos suggerint un atac sobre Pearl Harbor, per retards en la traducci i en la transmissi a travs de la inefica burocrcia del Departament de Defensa van fer que el gabinet no estigus alertat sobre la possibilitat de l'atac. Tots els contemporanis van descriure que tant Roosevelt com Hull i Stimson es van quedar molt sorpresos i ultratjats quan els van arribar notcies de l'atac. Va ser en aquest moments en qu Roosevelt pronunci el seu fams "Discurs de la Infmia

Els japonesos van agafar avantatja de la destrucci preventiva de la major part de la Flota del Pacfic per a ocupar rpidament les Filipines i totes les colnies britniques i holandeses al sud-est asitic, conquerint Singapur al febrer de 1942 i introduint-se per Birmnia cap a les fronteres de l'ndia britnica al maig, tallant la ruta de subministraments cap a Xina. L'aillacionisme s'esva rpidament del pas, i tots s'uniren darrera de Roosevelt com a lder en temps de guerra. Tot i a l'ira que travess els Estats Units desprs de Pearl Harbor, Roosevelt decid des del principi que la prioritat havia de ser derrotar l'Alemanya Nazi. Alemanya segu el joc de Roosevelt quan l'11 de desembre declar la guerra als Estats Units, la qual cosa elimin qualsevol oposici a l'idea de "colpejar primer a Hitler". Roosevelt es reun amb Churchill al desembre i planificaren una aliana entre els Estats Units, la Gran Bretanya i la Uni Sovitica, objectius dels quals serien, primer, aturar l'avan alemany a la Uni Sovitica i al nord d'frica; segon, llanar una invasi a l'Europa Occidental per tal d'esclafar l'Alemanya Nazi en dos fronts i, en tercer lloc, derrotar el Jap.

Si b segons la Constituci Roosevelt era el Comandant en Cap de les Forces Armades, no havia portat mai uniforme i no va interferir mai en qestions operatives militars, a l'igual que feia Churchill. Confi totalment en el Cap de l'Estat Major de l'Exrcit, General George Marshall i en el posteriorment nomenat Comandant Suprem d'Europa, General Dwight Eisenhower, deixant prcticament totes les decisions estratgiques i tctiques sobre ells dins d'un ampli marc per a la conducci de la guerra que decidia el gabinet d'acord amb les altres potncies aliades. Confi molt menys en el seu Comandant del Pacfic, General Douglas MacArthur, de qui sospitava que volia presentar-se com a candidat a la Presidncia contra ell. Per com que la Guerra del Pacfic va ser bsicament una guerra naval, aquest fet no va importar gaire. Donat el seu inters en la Marina, Roosevelt tendia a intervenir ms en els afers navals, per els comandants suprems, com els almiralls Ernest King o Chester Nimitz al Pacfic, o Alan Kirk a l'Atlntic van gaudir de la seva complerta confiana.

 L'internament dels japonesos-americans .
Desprs de l'inici de les hostilitats al Pacfic, Roosevelt es vei obligat a internar a unes 120.000 persones d'origen japons (o descendent de japonesos), habitants de Califrnia, dos teros de les quals eren nascudes als Estats Units, degut a problemes de seguretat. La pressi venia del Governador de Califrnia, Culbert Olson, dels diaris de Hearst i del General John L. Dewitt, comandant de Califrnia, l'actitud del qual es resumia en la mxima un japo s un japo. Entre els que s'oposaven a aquesta resoluci estaven el Secretari d'Interior Harold L. Ickes, el Fiscal General Francis Biddle i el director del FBI, Edgar Hoover, que afirmaven que no hi havia proves de qu els japo-americans estiguessin involucrats en casos d'espionatge o sabotatge.

El 7 de febrer de 1942, el Fiscal General Biddle es reun amb Roosevelt per a fer-li patent les objeccions del departament de justcia cap a la proposta. Llavors, Roosevelt orden un pla per a evacuar als japonesos de Califrnia en cas d'atacs aeris o de desembarcaments, per no en cap altre cas. Per l'11 de febrer, es reun amb el Secretari de Guerra Stimson, qui el va persuadir d'aprovar una evacuaci immediata. Hi havia proves d'espionatge previ a l'atac a Pearl Harbor, aix com codis desxifrats de missatges enviats al Jap des d'agents a Nord-amrica i Hawaii. Aquests cables MAGIC van ser mantinguts en secret, no fos cas que els japonesos ho descobrissin i modifiquessin el codi. Tant mateix, Roosevelt volia que 140.000 japo-americans de Hawaii fossin deportats al continent, per les autoritats locals (fins i tot l'Exrcit) van objectar que eren indispensables per a l'economia de l'arxiplag, per la qual cosa es va abandonar el pla. Els japo-americans van continuar servint a les Forces Armades, per no van ser enviats al teatre del Pacfic (el 442 Regiment va ser composat prcticament per interns japo-americans i s una de les unitats ms condecorades de la histria militar dels Estats Units). 

Les condicions als camps (a Idaho, Wyoming, Utah i Colorado) eren tolerables en la seva major part, per el ressentiment natural pel fet d'haver estat detinguts va fer que haguessin disturbis, per la qual cosa unes 15.000 persones van ser internades al centre d'alta seguretat creat vora del Llac Tule, a Califrnia. Al 1944, la Cort Suprema legalitz l'orde executiva, que segu en vigncia fins a desembre del mateix any. En canvi, no es va produir un internament massiu de germano-americans o italo-americans: d'un 60 milions d'americans d'origen germnic, noms uns 11.000 van ser internats als camps (tots ells nadius americans); i uns 4.000 alemanys residents als Estats Units van ser deportats des de pasos de l'Amrica Central als Estats Units perqu fossin internats als camps, degut a que els Estats Units temien que aquests pasos es convertissin en un viver d'espies.

El Secretari de l'Interior Icles intent influir sobre Roosevelt cap al 1944 per alliberar als interns japo-americans, per Roosevelt no va fer res fins que van passar les eleccions presidencials de novembre: una campanya a favor dels drets civils dels japo-americans hagus significat una confrontaci amb demcrates influents, amb l'exrcit i amb el grup de premsa Hearst, posant en perill les oportunitats de guanyar a Califrnia al 1944. Els seus crtics l'acusen de qu estava motivat pel racisme: al 1925 havia escrit sobre la immigraci japonesa: "els californians s'han queixat de qu els immigrants japonesos no sn capaos d'integrar-se dins de la poblaci americana... qui hagi viatjat per l'est asitic sap que la barreja de la sang asitica amb l'europea o l'americana produeix, en 9 casos de cada 10, resultats desafortunats". Per quan activ al 442a RCT l'1 de febrer de 1943 va dir que "a cap ciutad lleial dels Estats Units li hauria de ser negat el seu dret democrtic a exercir la seva responsabilitat sobre la ciutadania, tot i als seus orgens. El principi segons el qual aquest pas es fund i pel qual sempre ha estat governat s que l'americanisme s una qesti de la ment i del cor: l'americanisme no s, ni ho va ser mai, una qesti racial o ancestral".

 Drets civils i refugiats .
Les actituds de Roosevelt cap a la raa tamb han estat examinades pel servei a les forces armades dels negres. El Partit Demcrata, llavors, estava dominat per gent del sud que s'oposava a qualsevol demanda d'igualtat racial. Durant els anys del New Deal van haver conflictes sobre quants negres eren elegibles pels diversos programes de beneficncia governamental. Normalment, els joves idealistes que dirigien aquests projectes intentaven que els beneficis arribessin a tots. Els governadors i congresistes del sud volien complaure a Roosevelt, per alhora volien mantenir la segregaci. L'Administraci del Progrs del Treball i el Cos de Conservaci Civil, per exemple, segregaven als seus treballadors per raa, desprs de qu els governadors del sud es queixessin de qu aturats blancs estaven sent reclamats per treballar al costat de negres. L'actitud racial de Roosevelt era convencional per a la seva classe i pel seu temps: no era un racista visceral, per acceptava l'estereotip com cap als negres (cap als quals realment tenia poc contacte). Va fer ben poc per avanar cap als drets civils, tot i que a instncies de la seva dona, Eleanor, i de membres liberals del seu gabinet, com Frances Perkins.

Roosevelt explica el seu rebuig a recolzar la legislaci anti-linxament a una xerrada amb Walter White al NAACP: "Jo no escullo les eines amb les que haig de treballar. Quan he pogut triat ho he fet amb eines de tota mena. Per he hagut d'aconseguir que la Legislaci fos aprovada pel Congrs per salvar Amrica. Els del Sud, per motius d'antiguitat al Congrs, sn Presidents o ocupen llocs estratgics tant al Senat com als Comits. Si ara ans amb la llei anti-linxament, bloquejarien qualsevol cosa que presents al Congrs per salvar Amrica del collapse. Per aix no puc prendre aquest risc". 

La guerra port la qesti racial al front. L'Exrcit i la Marina havien estat segregacionistes fins a la Guerra Civil: els negres de l'Exrcit noms servien en llocs de servei o de reraguarda, mentre que la Marina i els Marines eren prcticament blancs en la seva totalitat. Tot i a que ni el Secretari de la Guerra, Henry Stimson, ni el Secretari de la Marina, Frank Knox, eren sudistes (fins i tot Stimson provenia d'una famlia abolicionista de Nova York) sabien que el cos d'oficials d'ambdues armes incloen a molts homes del sud, i temien problemes o fins i tot motins si s'imposava la integraci a les Forces Armades. "Les tropes de color ho fan molt b sota oficials blancs", va dir Stimson, "per cada cop que intentem aixecar-nos una mica ms enll d'on poden anar, ve el desastre i la confusi". 

Per al 1940 els negres havien traspassat el seu vot dels Republicans als Demcrates, i els lders negres com Walter White del NACCP i Arnold Hill de la Lliga Urbana eren part de la coalici  de Roosevelt. Al junt de 1941, desprs de la petici de Philip Randolph, el principal lder sindical negre, Roosevelt sign una ordre executiva establint la Comissi de la Bona Prctica de Treball, i prohibint la discriminaci en qualsevol agncia governamental, incloent les Forces Armades; per a la prctica, tots els serveis, particularment l'Armada i els Marines, van trobar maneres per a eludir l'ordre (el Cos de Marines va seguir sent ntegrament blanc fins al 1943). Al setembre de 1942, amb instigaci d'Eleanor, Roosevelt es reun amb una delegaci de lders negres que demanaven una integraci complerta a les Forces Armades, incloent el dret a servir en llocs de combat i a l'Armada, al Cos de Marines i a la Fora Aria. Roosevelt, amb el seu habitual desig de complaure a tothom, va accedir, per desprs no va fer res per acomplir la seva promesa, i va haver de ser el seu successor, Harry Truman qui elimins totalment la segregaci racial de les Forces Armades.

Les complexes actituds de Roosevelt cap als jueus tamb eren ambivalents. La seva mare compartia les actituds convencionals antisemtiques, comunes entre els americans quan els jueus immigrants s'integraven als Estats Units i els seus fills avanaven rpidament cap a les classes altes i empresarials, alarmant als que ja estaven all. Roosevelt aparentment tenia algunes de les actituds de la seva mare, i de vegades les expressava en privat. Paradoxalment, alguns dels seus associats poltics ms propers eren jueus, com Felix Frankfurter, Bernard Baruch o Samuel I. Rosenman, i van promoure el vot jueu a la ciutat de Nova York. Nomen a Henry Morgenthau, Jr com el primer Secretari del Tresor jueu, i nomen a Felix Frankfurter pel Tribunal Suprem. 

Durant el primer mandat, Roosevelt condemn la persecuci hitleriana dels jueus alemanys, per tamb afirm que no era un afer governamental i rebutj fer qualsevol comentari pblic. Mentre que a partir de 1937 s'incrementava l'exode jueu des d'Alemanya, les organitzacions i els congressistes jueus van demanar a Roosevelt que els permets establir-se als Estats Units. En un inici va suggerir que haurien de ser reassentats a qualsevol altra lloc, com Venezuela, Etipia o l'frica Occidental... qualsevol lloc llevat dels Estats Units. Morgenthau, Ickes i Eleanor el van pressionar perqu adopts una poltica ms generosa, per temia provocar als aillacionistes (com l'aviador Charles Lindbergh, qui havia explotat l'antisemitisme per atacar les poltiques de Roosevelt). A la prctica, molt pocs refugiats jueus van anar cap als Estats Units. 

Al 1942, quan ja era conscient de l'extermini jueu rebutj permetre qualsevol intent sistemtic de rescatar als jueus europeus refugiats i portar-los cap als Estats Units. Al maig de 1943 va escriure a Cordell Hull (la seva esposa era jueva) "No crec que puguem fer res ms que seguir estrictament amb les actuals lleis d'immigraci". Al gener de 1933 Motgenthau va tenir xit en persuadir-lo que es crees una Agncia de Refugiats de Guerra al Departament del Tresor. Aix va permetre que s'increments el nombre de jueus refugiats immigrants als Estats Units entre 1944 i 1945. en aquest moment, no obstant, la major part de les comunitats jueves europees ja havia estat assassinada a l'Holocaust. 

En qualsevol cas, desprs de 1943, el focus de les aspiracions jueves va modificar, i enlloc d'emigrar cap als Estats Units prov d'installar-se a Palestina, a on el moviment sionista anhelava crear un estat jueu a Palestina. Quan es va reunir amb el rei Ibn Saud de l'Arbia Saudita al febrer de 1945 li assegur que no hi hauria un estat jueu a Palestina. 

 Estratgia i diplomcia .

Com encertadament havia dit Churchill, l'entrada dels Estats Units a la guerra significava que la victria final de les Potncies Aliades estava assegurada. Fins i tot quan la Gran Bretanya estava exhausta a finals de 1942, l'aliana entre la m d'obra sovitica i els recursos industrials americans eren l'assegurana per derrotar a Alemanya i al Jap a llarg termini. Per mobilitzar aquests recursos i desenvolupar-los de manera efectiva era una rdua tasca. Els Estats Units van prendre el punt de vista estratgic de qu derrotar a Alemanya, la manera ms rpida era traslladar el seu exrcit al Regne Unit, envair Frana a travs del Canal de la Mnega i atacar a Alemanya directament des de l'oest. Churchill, temers de les grans baixes que ocassionaria, preferia una aproximaci ms indirecta, avanant a travs de la Mediterrnia, que els Aliats dominaven des de 1943, des de Grcia o Itlia, i avanar desprs per l'Europa central. Churchill, ams, era conscient que aix es bloquejaria l'avan sovitic per l'Europa central i oriental, una visi estratgica que tant Roosevelt com els seus comandant van rebutjar. 

Com que els Estats Units proveen la major part de la m d'obra i els fons econmics, els punts de vista de Roosevelt van prevaldre, i ja des del 1942 es van comenar a esbossar els plans per a realitzar una invasi a travs del Canal. Per Churchill aconsegu persuadir-lo per a realitzar les invasions del Marroc francs i d'Algria (Operaci Torxa) al novembre de 1942, de Siclia (Operaci Husky) al juliol de 1943 i d'Itlia (Operaci Avalanche) al setembre de 1943. Tot plegat va fer que la invasi de Frana queds aplaada fins al 1944. Desprs del desastre d'Anzio, la invasi d'Itlia va embusar-se, fent que es desplomessin les expectatives de Churchill i fent que no li quedessin arguments per oposar-se a la invasi pel canal (Operaci Overlord), que finalment tingu lloc al juny de 1944. Mentre que la major part de Frana era rpidament alliberada, els aliats van ser aturats al desembre pels alemanys al bosc de les Ardenes, fent que la Victria sobre Alemanya no arribs fins al maig de 1945, a temps perqu la Uni Sovitica hagus ocupat tota l'Europa Oriental i Central fins al riu Elba, enmig d'Alemanya

Mentrestant, al Pacfic, els japonesos avanaven, arribant a la seva mxima extensi al juny de 1942, quan Jap va patir una gran derrota naval davant dels Estats Units a la Batalla de Midway. L'avan japons cap al sud i el sud-est va quedar aturat a les batalles del Mar del Coral al maig de 1942 i de Guadalcanal, entre agost de 1942 i febrer de 1943. MacArthur i Nimitz van comenar un lent i costs progrs a travs de les illes del Pacfic, amb l'objectiu de guanyar basses des de les que la potncia estratgica aria pogus colpejar al Jap i preparar la invasi (si b aix no va ser necessari, donat el bombardeig atmic sobre Jap i a la declaraci de guerra per part de la Uni Sovitica, fets que van portar a la rendici japonesa al setembre de 1945).

 Plans de postguerra .

A finals de 1943, semblava que els Aliats derrotarien ben aviat a l'Alemanya Nazi, i va ser cada cop ms important decidir a un alt nivell poltic sobre el curs de la guerra i el futur d'Europa durant la postguerra. Roosevelt es reun amb Churchill i amb el dirigent xins Chiang Kai-shek a la Conferncia del Caire al novembre de 1943, i d'all a Teheran per reunir-se amb Churchill i amb Stalin. All, li comunicaren al lder sovitic el pla per envair Frana al 1944, aix com els plans de Roosevelt per a una organitzaci internacional per a la postguerra. Stalin es mostr encantat amb el fet de qu els aliats occidentals haguessin abandonat tota idea d'endinsar-se als Balcans o a l'Europa central via Itlia, i recolz la idea de les Nacions Unides de Roosevelt, la qual cosa no representava cap cost per a ell. En aquell moment, tant Roosevelt com Churchill eren molt conscients dels enormes i desproporcionats sacrificis que els sovitics estaven realitzant al Front Oriental, mentre que la invasi de Frana encara trigaria 6 mesos, per la qual cosa no es van tocar temes poltics que no requerissin una soluci immediata, com el futur d'Alemanya i de l'Europa Oriental.

A inicis de 1945, quan els exrcits aliats avanaven per Alemanya, totes aquestes consideracions ja no podien ser aplaades. Al febrer, Roosevelt, tot i al seu deteriorat estat de salut, viatj fins a Jalta, a la Crimea sovitica, per a trobar-se de nou amb Churchill i amb Stalin. La Conferncia de Jalta sovint s presentada com un moment decisiu de la histria moderna, car moltes de les decisions que all es prengueren van ser reconeixements retrospectius de realitats establertes mitjanant la fora de les armes. La decisi dels aliats occidentals de retardar la invasi de Frana de 1943 a 1944 havia perms a la Uni Sovitica ocupar gaireb tota la Europa Oriental, incloent-hi Polnia, Romania, Bulgria, Txecoslovquia i Hongria, aix com l'Alemanya Oriental. Des de qu Stalin controls totes aquelles zones, hi havia ben poc que poguessin fer Churchill i Roosevelt per evitar la seva dictadura, a l'hora que Stalin no perdia el temps i establia governs comunistes controlats per la Uni Sovitica a tots aquells pasos. 

Churchill, tenint present que el Regne Unit havia entrat en guerra al 1939 en defensa de la independncia de Polnia, aix com de les promeses que se li havien fet al govern a l'exili de Londres, va fer tot el que va poder per acordar que Stalin permets establir-se un govern no-comunista i permets unes eleccions lliures a la Polnia alliberada, si b va ser incapa d'enfrontar-se a Stalin sobre la mesura de les fronteres poloneses de postguerra. Per Roosevelt no estava interessat a enfrontar-se amb Stalin per dos motius: el primer, perqu creia que el suport sovitic seria essencial per a la projectada invasi del Jap, en la que els caps Aliats temien que tindrien un altssim nombre de baixes. Roosevelt temia que si Stalin se sentia provocat sobre la qesti polonesa podria renegar del seu acord de Teheran sobre entrar en guerra contra el Jap. El segon era que ell veia a les Nacions Unides com la darrera soluci pels problemes de postguerra, i temia que el projecte fracassaria sense la cooperaci sovitica.

 Quart Mandat i Mort, 1945 .

 Eleccions de 1944 .

Tot i a que noms tenia 63 anys al 1945, la seva salut havia estat en declivi des d'almenys 1940. 20 anys de parlisi i d'esforos fsics passaven la seva factura, aix com molts anys d'estrs i una vida de fumador. Se li havia diagnosticat una pressi alta i una malaltia de cor, i se li havia advertit que havia de modificar la seva dieta (per no que deixs de fumar). Si no hagus estat per la guerra, s'hagus retirat a les eleccions de 1944, per donades les circumstncies no hi havia altra alternativa que presentar-se per a un quart mandat. 

Previnguts del risc de qu Roosevelt pogus morir en aquest mandat, s'insist per que Henry Wallace, a qui es veia com a massa pro-sovitic, deixs la vicepresidncia. Si b es resist en un inici, al final Roosevelt acced a substituir a Wallace pel desconegut senador Harry Truman. A les eleccions de novembre, el duet Roosevelt & Truman van obtenir el favor del 53% de l'electorat, guanyant en 36 estats, contra el governador de Nova York Thomas Dewey. Desprs de les eleccions, el Secretari d'Estat ms longeu de la histria americana, Cordell Hull es retir, sent succet per Edward Stettinius Jr.

 Darrers dies, mort i reputaci pstuma .
El President abandon la Conferncia de Jalta el 12 de febrer de 1945, volant cap a Egipte i embarcant-se al USS Quincy al Gran Llac Amarg, prop del Canal de Suez. All reb la visita al dia segent del rei d'Egipte, Farouk I i de Haile Selassie, emperador d'Etipia. El 14 de febrer tingu una trobada histrica amb el Rei Abdul Aziz, el fundador de l'Arbia Saudita, una trobada que encara avui t un gran significat en les relacions entre els Estats Units i l'Arbia Saudita. Desprs d'una trobada final entre Roosevelt i Winston Churchill, el Quincy enfil cap a Alger, arribant el 18 de febrer, a on Roosevelt conferenci amb els ambaixadors americans a Gran Bretanya, Frana i Itlia.

Desprs de la Conferncia de Jalta, les relacions entre els aliats occidentals i Stalin es deterioraren rpidament, a l'igual que la salut de Roosevelt. Quan es dirig al Congrs desprs de tornar de Jalta, molts se sorprengueren de la seva aparena d'anci i de malalt. Va parlar des de la seva cadira de rodes (una concessi sense precedents a la seva incapacitat fsica), per demostr seguir en plena lludessa: "La Conferncia de Crimea va dir, ha de ser el final d'un sistema d'acci unilateral, de les aliances exclusives, de les esferes d'influncia, dels equilibris de poder i de tots els altres sistemes que han estat provats durant segles i que sempre han fracassat. Proposem substituir-los per una organitzaci universal dins la que totes les nacions amants de la pau tinguin finalment l'oportunitat d'unir-se". Molts dels oients van dubtar de qu la proposta de les Nacions Unides obtingus aquests objectius, per no dubtaven de com n'estava Roosevelt de convenut dels seus ideals. Roosevelt sovint s acusat de confiar cegament en Stalin, per en els darrers mesos de la guerra va seguir una lnia ms dura. Durant mar i abril envi durs missatges a Stalin, acusant-lo de trencar els seus compromisos de Jalta sobre Polnia, Alemanya, els presoners de guerra, etctera. Quan Stalin acus als aliats occidentals de preparar una pau per separat amb Hitler a esquenes seves, Roosevelt respongu: "No puc evitar un sentiment de ressentiment cap als seus informadors, siguin els que siguin, per aquestes vils interpretacions de les meves accions o les dels meus subordinats de confiana".



El 30 de mar de 1945, Roosevelt va anar a Warm Springs per descansar abans de la seva aparici prevista pel 25 d'abril, a la Conferncia de Fundaci de les Nacions Unides. Entre els convidats estava Lucy Mercer, la seva amant 30 anys abans (llavors sra. Lucy Ruthefurd), i la pintora Elizabeth Shoumatoff, la qual li estava fent un retrat. El mat del 12 d'abril estava assegut signant cartes. Poc abans de dinar va exclamar "Tinc un terrible mal de cap", va deixar caure la seva ploma i va perdre el coneixement. Va ser portat immediatament al llit: havia sofert una hemorrgia cerebral massiva, i a les 3:31 es certific la seva mort. El retrat que Shoumatoff li estava fent s conegut com a "Retrat inacabat de Franklin D. Roosevelt".

La seva mort va ser rebuda amb commoci als Estats Units i a tot el mn. A una poca en la que la premsa no feia ress de la salut o de la vida privada dels Presidents, el declivi de la seva salut era desconegut. Roosevelt havia estat President durant ms de 12 anys, molt ms que cap altre, agafant el tim del pas en una de les seves majors crisis i deixant-lo davant d'un dels seus majors xits: la victria total sobre l'Alemanya Nazi i gaireb davant la victria sobre el Jap.

El 8 de maig, el nou president, Harry Truman dedic el Dia de la Victria a Europa i les seves celebracions a la memria de Roosevelt.

 Llegat .
El seu llegat sobrevisqu molts anys: els punts essencials del seu programa domstic van seguir durant uns 35 anys ms, i no va ser fins a Ronald Reagan quan es van abandonar.

Una enquesta entre historiadors al 1999 consider a Abraham Lincoln, George Washington i a Franklin D. Roosevelt com els 3 majors presidents per un estret marge. Una enquesta del The Washington Post del 2000 mostr a Washington, a Lincoln i a Roosevelt com els nics "grans" Presidents.

 Vegeu tamb .

Histria dels Estats Units;
Llista de presidents dels Estats Units;



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2493" title="Rellotge" nonfiltered="1557" processed="1536" dbindex="1560">



Un rellotge s un instrument que serveix per a mesurar el pas del temps. S'usen des de l'antiguitat, encara que el grau de precisi de les seues mesures ha augmentat espectacularment en l'ltim segle. 

Histria.
El primer rellotge va nixer a Egipte i usava les ombres causades pel Sol als obeliscs per dividir el dia en deu parts des del 3500 aC. Dos mil anys ms tards va aparixer la clepsidra, que utilitzava l'aigua per mesurar el pas del temps. La cultura grecollatina va perfeccionar-la, i van proliferar els rellotges solars a monuments urbans i temples. A la Xina, a ms a ms, s'usaven espelmes per mesurar el pas del temps, que es van extendre durant l'Edat Mitjana. Igualment van emprar-se substncies com l'incens per cremar-les i calcular hores i minuts.

El rellotge modern va nixer a l'Edat Moderna i usava mecanismes per moure les busques de forma regular o el pndol. Aquests rellotges van guanyar en precisi i van convertir-se en joies, per la complicaci dels ornaments exteriors. La reducci de la mida va ajudar a popularitzar-los i que passessin a ser un article d's habitual, com els rellotges de butxaca i canell contemporanis.

Tipus de rellotge.
Es solen identificar per la manera en qu calculen el pas del temps. Aix es pot distingir:

 rellotges de sol;
 rellotges de sorra;
 rellotges d'aigua ;
 rellotges mecnics;
 rellotges de pndol;
 rellotges de m o de polsera;
 rellotges de butxaca;
 rellotges de paret;
 despertadors;
 minuters;
 cronmetres;
 rellotges de quars;
 rellotges atmics;

 Enllaos externs .

Rellotge Catal Un rellotge dissenyat per a facilitar la lectura segons el sistema basat en quarts;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2494" title="Ribagora" nonfiltered="1558" processed="1537" dbindex="1561">


La Ribagora s una de les comarques de l'Arag. 

Al nord limita amb Frana, al sud amb Somontano de Barbastre i Llitera, a ponent amb Sobrarb, i a l'est amb les comarques lleidatanes de La Vall d'Aran, Alta Ribagora i Pallars Juss. 

Est vertebrada pels rius ssera, Isvena i Noguera Ribagorana.

Lloc important d'alpinisme i turisme, t el pic d'Aneto, ms alt dels Pirineus i l'estaci d'esqu ms alta del Pirineu aragons, en Cerler.
 
Es tamb un territori histric de la Marca Hispnica i del Regne i Corona d'Arag. Vegeu tamb Comtat de Ribagora



Municipis de la Ribagora.





 Histria .
Vegeu tamb Comtat de Ribagora

El Balascot.
Vers el 724 el territori, sota domini rab, es creu que es va revoltar sota direcci d'un noble, possiblement d'estirp vascona, anomenat Balascot pels rabs (Belasc), a les terres al est de Sobrarb (alguns el situen al oest) 

A les crniques rabs apareix ms tard un senyor local anomenat Ibn Balascot 
(s a dir el fill de Balascot). El seu nom indicaria, en primer lloc que el seu 
pare va ser un personatge important (doncs n'hi ha prou amb dir que era el fill del seu 
pare perqu se spiga de qui s'est parlant), i que la seva possible revolta 
havia prosperat, car anys desprs el fill de Balascot encara conservava el 
poder.




 Propostes comarcals aplicades .
Trobem, com s el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (o s, que formen part de les comunitats de l'Arag on es parla el catal), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topnim. En el cas de la Ribagora n'hi ha tres. Sn usuals les expressions Alta Ribagora i Baixa Ribagora, per depenent d'aquestes tres postures (les quals s'expliquen amb ms detall a l'article sobre la Franja de Ponent) fan referncia molts cops a territoris diferents.

La postura oficial diferencia entre una Alta Ribagora de la comunitat autnoma de Catalunya i una Ribagora de la de l'Arag.
La postura integracionista dels PPCC designa com a Alta Ribagora la part administrativament catalana, per, en canvi, entn com a Baixa Ribagora (o d'altres cops com a, senzillament, Ribagora) la part lingsticament catalana de la Ribagora aragonesa. Sol incloure la Vall de Benasc en aquesta darrera comarca.
La postura nacional dels PPCC no t en compte que en l'actualitat existeixi una comarca de l'Alta Ribagora a Catalunya i en camp ras divideix el territori lingsticament catal de la Ribagora (incloent-hi, per la seua banda, la Vall de Benasc) en una Alta Ribagora i una Baixa Ribagora que res tenen a veure amb l'oficialitat. L'Alta Ribagora nacional comprendria, aix, la vall alta de l'ssera i la de la Noguera Ribagorana, fins al el Pont de Montanyana; i la resta de territori pertanyeria a la Baixa Ribagora nacional, integrada principalment per la conca alta de l'Isvena.





Fotografia.

Vista panormica de la Ribagora des de la Roda d'Isvena.

 Vegeu tamb .
 Baixa Ribagora;
 Comtat de Ribagora;
 Catal ribagor;
 Terreta;

 Enllaos externs .
 Ribagorza, portal de la comarca;
 Gran Enciclopdia Catalana;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2496" title="Riure" nonfiltered="1559" processed="1538" dbindex="1562">
El riure s la manifestaci externa humana d'un estat d'nim d'alegria. Es composa bsicament d'una expressi facial acompanyada d'un so tallat. Si no hi ha so, es parla de somriure. Els nadons aprenen a riure a partir dels 4 mesos d'edat. Com s un acte que allibera endorfina, es creu que s beneficis per a la salut riure, tenir humor. Sigmund Freud pensava que alliberava energia psquica i que per tant tenia una funci en l'homeostasi o equilibri mental de la persona.

Animals com la majoria d'espcies de primats, gossos i ratolins tenen sons similars al riure hum, provinents del sistema lmbic del cervell. El riure sembla tenir una funci social de cohesi, ja que es riu ms en companyia que estant sol (per aix els riures dels programes televisius tenen com a missi provocar el riure dels espectadors per contagi).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2497" title="Ramon Berenguer IV" nonfiltered="1560" processed="1539" dbindex="1563">

Ramon Berenguer IV el Sant ( Barcelona 1114 -  Borgo San Dalmazzo, prop de Tor, Piemont 1162 ), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), prncep d'Arag i comte de Ribagora (1137-1162). (en llat; a 30 d'octubre de 1149: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio).

Orgens familiars.
Fill de Ramon Berenguer III i Dola de Provena, a qui succe en el tron comtal de Barcelona el 1131, mentre el seu germ Berenguer Ramon succea al seu pare en el tron comtal de Provena. 

Era nt per lnia paterna de Ramon Berenguer II i Mafalda de Pulla-Calbria, i per lnia materna de Gerbert de Gavald i Gerberga de Provena.

Npcies.
L'11 d'agost de 1137, amb l'edat de 23 anys, es promet a Barbastre amb la princesa Peronella d'Arag, una nena d'un any, tot i que el casament no es va realitzar fins uns anys desprs a Lleida, l'agost del 1150 Aquest prometatge li permet de passar a governar immediatament aquest pas amb el ttol de prncep: quedava constituda la corona d'Arag. Des de 1043 Arag incloa la Ribagora (amb la Vall d'Aran).

Amb aquest casament s'incorpor el regne d'Arag al Casal de Barcelona, anullant les pretensions dels monarques castellans, enfortint el paper del Comte de Barcelona i sobir de Catalunya. Peronella era filla del darrer rei privatiu d'Arag, Ramir el Monjo, que ced el seu reialme a Ramon Berenguer IV.

A l'acord de Barbastre, per, van haver de seguir rdues negociacions amb l'Hospital el 1140, el del Sant Sepulcre el 1141 i el del Temple el 1143, hereus reials per designaci d'Alfons I i que renunciaren a favor del comte catal.

Descendents.
Del seu matrimoni amb Peronella d'Arag nasqueren:
 l'infant Alfons II d'Arag (1152-1196), comte de Barcelona i rei d'Arag;
 l'infant Pere d'Arag (1157-d1167);
 l'infant Ramon Berenguer de Barcelona (1158-1181), comte de Cerdanya i de Provena;
 la infanta Dola de Barcelona (1160-1198), casada el 1175 amb el rei San I de Portugal;
 l'infant San de Barcelona (?-1223), comte de Cerdanya, de Provena i de Rossell;

Tingu un fill natural:
 Guillem Berenguer de Barcelona (?-1212), arquebisbe de Narbona;

Acords amb Castella.

El comte-rei va negociar amb Alfons VII de Castella el retorn de les terres ocupades per les tropes castellanes a la mort d'Alfons I d'Arag, oncle de la seva muller. Aix mateix pretenia poder rebre ajut per reincorporar el regne de Navarra a la Corona d'Arag, territori que s'havia independitzat en les mateixes circumstncies.

El 1140 es va firmar a Carri un pacte d'ajuda mtua i de retirada de les tropes castellanes de l'Ebre, a canvi de vassallatge del comte-prncep per aquest territori. Tamb es realitz una acci conjunta contra Navarra que no tingu efecte.

El 1151 Alfons VII de Castella i Ramon Berenguer III van signar el tractat de Tudelln qu, a part de renovar l'aliana antinavarresa, pretenia repartir-se Al-Andalus. Aix a la Corona catalano-aragonesa es reservaren les terres de Valncia, Dnia i Mrcia, per les quals el comte-prncep hauria de retre homenatge al rei castell.

Lluita contra l'Islam.
A la banda aragonesa, la noblesa d'aquest territori, els ordes militars i la cavalleria popular va lluitar per recuperar les possessions perdudes a mans dels almorvits al Setge de Fraga el 1134. Es recuper aix: Alcolea de Cinca, Xalamera i Sariena el 1141; Daroca el 1142; Ontiena el 1147.

A la banda catalana amb l'ajut del comte Ermengol VI d'Urgell, Ramon conquer la Taifa de Tortosa (1148) i l'Lleida (1149) a al-Muzaffar. L'Emirat de Siurana, encimbellat a les Muntanyes de Prades, fou el darrer reducte musulm de Catalunya, ja que, governada pel val Almira Almemoniz, va resistir fins el 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellvell. Aquestes conquestes formen el territori que, ms tard, es va anomenar Catalunya Nova.

L'expansi territorial no va ser obstacle per la realitzaci d'agosarades expedicions per terres de Mrcia (1144) i Valncia (1146), i una brillant participaci en la presa d'Almeria (1147) per a Castella.

Poltica Occitana.
 

El 1143 va ajudar Guillem VI de Montpeller a recuperar Montpeller, d'on havia estat expulsat per una revolta nobiliria.

A la mort del seu germ, Berenguer Ramon I de Provena, i per la minoria del seu nebot Ramon Berenguer III de Provena va assumir la regncia del comtat de Provena, en el qual van continuar les Guerres baussenques contra la Senyoria dels Baus aliats del comtat de Tolosa.

El 1154 va ser nomenat senyor de Bearn. El 1156 va collaborar amb Enric II d'Anglaterra i duc d'Aquitnia contra el Comtat de Tolosa.

En cam a entrevistar-se amb l'emperador Frederic I Barba-roja a Tor mor a Borgo San Dalmazzo el 6 d'agost de 1162. Fou enterrat al monestir de Ripoll.

 Ttols i successors .
 A octubre del 1138: Ego Raimundus Dei gratia Barchinonensis comes et marchio ac princeps Aragonensis;
 A novembre del 1142: Ego Raimundus, comes barchilonensis, et princeps aragone, atque dominus cesaraugustane ciuitatis, et Daroce;
 A 27 de novembre del 1143: Ego Raimundus Berengarius, comes Barchinonensis, et Dei gratia regni dominator Aragonenesis;
 A 1149: Ego Raimundus Berengarii, comes gratia Dei Barchilonensis, princeps Aragonensis, atque llerde et Tortose marchio;
 A desembre del 1151: Ego Raymundus, Dei gratia comes Barchinonensis, princeps Aragonensis, Tortose, Ilerdeque marchio et dux Provincie;
 A desembre del 1154: Ego Raimundus, Dei gratia comes Barchinonensis et princeps Aragonensis;
 A novembre del 1157: Ego, Raymundus Berengarius, comes Barchinonensis et princeps Aragonum;





|-



|-



|-


|-



|-






 Referncies i notes .


Pgines que s'hi relacionen.
Histria de Catalunya;
Llista de comtes de Barcelona;
Renaixement del segle XII;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2498" title="Ramon Berenguer III" nonfiltered="1561" processed="1540" dbindex="1564">


Ramon Berenguer III el Gran (Rods, Occitnia 1082 - Barcelona 1131 ), Comte de Barcelona i Girona (1097-1131); Comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131); Comte de Provena (1113-1131) i Comte de Cerdanya (1118-1131). (en llat; a 23 de gener de 1118: Raimundus, Dei gratia Barchinonensis et Hispaniarum marchio, Bisuldunensium et Provincie comes).

Antecedents.
Nasqu l'11 de novembre de 1082 a Rods sent fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, i la seva muller Mafalda de Pulla-Calbria, a qui succe en el tron comtal de Barcelona.

L'assassinat del seu pare pocs dies desprs del seu naixement va causar una greu commoci, aprofitada a l'exterior pel vescomte de Besiers, Bernat At, per posessionar-se de Carcassona i Rass, mentre que a l'interior es produen divisions i enfrontaments que van finir el 1086, quan el seu oncle Berenguer Ramon II el Fratricida, considerat instigador de l'assassinat, va acceptar la tutoria del nebot i el comproms d'associar-lo al govern.

Amb la marxa del seu oncle a Terra Santa, vers el 1097, va comenar a poder regnar en solitari.

Npcies i descendents.

L'any 1103 es va casar amb Maria Daz de Vivar, filla d'El Cid. D'aquest matrimoni tingueren dues filles:
 la infanta Maria de Barcelona, casada amb Bernat III de Besal;
 la infanta Ximena d'Osona (1105-?), comtessa d'Osona, casada el 1107 amb Bernat III de Besal, comte de Besal, i el 1117 amb Roger III de Foix, comte de Foix.

L'any 1106 es va casar amb Almodis de Mortain. D'aquesta uni no tingueren fills.

El 3 de febrer de 1112 es cas a Arles amb la comtessa Dola de Provena, filla de Gerbert de Gavald, vescomte de Millau, Gavald i part de Carlat i de Gerberga de Provena, comtessa de Provena. Tingueren cinc fills:
 la infanta Berenguera de Barcelona (1108-1149), casada el 1125 amb Alfons VII de Castella;
 l'infant Ramon Berenguer IV (1113-1162), comte de Barcelona i prncep d'Arag pel seu matrimoni amb Peronella d'Arag;
 l'infant Berenguer Ramon I de Provena (1115-1144), comte de Provena;
 l'infant Bernat de Barcelona (1117);
 la infanta Estefania de Barcelona (1118-d1131), casada el 1128 amb Centuli III de Bigorra i el 1130 amb Ramon II de Dax;
 la infanta Mafalda de Barcelona (v1120-d1157), casada amb Guillem Ramon II de Castellvell;
 la infanta Almodis de Barcelona (1126-d1164), casada amb Pon de Cervera, vescomte de Bas;

Poltica amb els sarrans.

Les seves relacions amb els sarrans van ser molt hostils. Com que volia estendre el seu domini pel llevant peninsular, va atacar Tortosa el 1095 i Amposta el 1097 sense xit.

El seu matrimoni amb Maria Rodrigo de Vivar li hauria pogut donar el domini de tota la zona llevantina, si els almorvits no haguessin interferit en els seus propsits. Aquests van ocupar Valncia i, amb les seves rtzies, van arribar a saquejar els castells d'Olrdola i Gelida el 1107 i amenaar Barcelona el anys 1114, quan foren rebutjats a Martorell i 1115. Per Ramon Berenguer III no es feu enrere per aix i va impulsar el repoblament d'Olrdola vers l'any 1118 i el Tarragons, des de l'any 1118. Aix mateix, va collaborar amb Pedro Ansrez i Guerau Pon, vescomte d'ger, en la conquesta de Balaguer, l'any 1105. Va estimular el repoblament de les Garrigues vers el 1119 i pression sobre Lleida, que tamb era cobejada per Alfons I el Bataller. 

Per milorar la defensa de les fronteres va introduir els ordes millitars de l'Hospital (1109) i del Temple (1123-1126), al qual es va afiliar el 1130.

Poltica mediterrnia.

Va ser el primer sobir catal que prengu en consideraci la idea de realitzar expedicions vers les Illes Balears. Aix doncs, el 1114 va realitzar unes expedicions ms pirtica que de conquesta, dutes a terme contra les illes de Mallorca i Eivissa per una flota d'embarcacions pisanes, provenals, llenguadocianes i catalanes sota la seva direcci.

A fi d'enfortir les relacions entre els pobles cristians de la Mediterrnia occidental i obtenir el suport del pontificat per a la seva poltica de lluita contra l'Islam, va fer un viatge per mar cap a la Provena i Itlia el 1116, i sign tractats amb els genovesos i sicilians el 1127.

Poltica occitana.

El primer objectiu que intent fou recuperar Carcassona i Rass, si b s'hagu de conformar amb el reconeixement de vassallatge que li fu Bernat At el 1112. Molt ms decisiu (desprs de la mort de Maria Rodrigo de Vivar, el 1105) fou el matrimoni amb Dola de Provena el 1112. Aquest matrimoni permet a Ramon Berenguer III incorporar al Casal de Barcelona el domini sobre Millau, Gavald, Carlat i la Provena.

Amb aquestes incorporacions el Casal de Barcelona irrompia amb fora a Occitnia, on van comenar tot seguit les disputes amb els comtes de Tolosa per l'hegemonia. Els primers desacords foren resolts per un tractat de repartiment de la Provena el 1125. 

La preeminncia indiscutible de Ramon Berenguer III a Catalunya es fu ben perceptible el 1111, quan va recollir l'herncia del seu gendre, el comte Bernat III de Besal; el 1117 quan heret del seu parent, el comte Bernat I de Cerdanya; i el 1128 quan va rebre l'encomanaci del senyor de la vila i batllia de Peralada. Amb ell, el Comtat de Besal s'integra definitivament al comtat de Barcelona. Convertit en el lder indiscutible els catalans, va donar a la ciutat de Tarragona i la seva comarca al bisbe de Barcelona, sant Oleguer, per a qui va obtenir la dignitat arquebisbal i aconsegu aix, finalment, la independncia eclesistica de les dicesis catalanes.

Segurament a ell, als jutges de la seva cort i als seus consellers, entre els quals hi havia el mateix bisbe Oleguer, es deu la definitiva compilaci dels Usatges, on el comte de Barcelona s present com un lder supracomtal.

El cronista Enric de Pisa, que va narrar l'expedici a Mallorca, va veure i descriure Ramon Berenguer III com el monarca d'un poble, que anomena catal, procedent d'una ptria que denomina Catalunya, mots que apareixen per primera vegada escrits en aquest sentit.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2500" title="Ri" nonfiltered="1562" processed="1541" dbindex="1565">

Ri (Rhianus, ) fou un poeta i gramtic alexandr nadiu de Creta que va viure a la segona meitat del segle III aC.

Suides diu que va nixer a Bena o a Cerea, obscures ciutats cretenques, per altres fonts el fan nadiu d'Ithome a Messnia, encara que sembla que noms hi va residir un temps recollint materials pels seus poemes sobre les guerres messniques. 

Suides diu que era esclau per fou instrut i va esdevenir un gramtic. Segurament va viure algun temps a Alexandria en contacte amb Erasttenes. La data del seu floriment se situaria a l'entorn del 222 aC.

Segons Suides va escriure , (segurament la lectura correcte seria . Els seus poemes pics foren extrets de la vella mitologia o dels annals d'alguns estats. Un poema portava el ttol de   per noms se'n coneix una lnea i no es pot determinar de qu tracte. 

Figura a la Garlanda de Meleagre. Com a gramtic fou comentarista d'Homer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2501" title="Regne de Mallorca" nonfiltered="1563" processed="1542" dbindex="1566">

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat poltica formada desprs de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamaci de les franqueses per Jaume I el Conqueridor. El Regne fou alguns anys independent, desprs infeudat al rei d'Arag per integrar-se definitivament a la Corona d'Arag fins a la seva liquidaci a 1715 pels Decrets de Nova Planta.

mbit.
El Regne de Mallorca en el moment de la seva constituci (mar 1230) noms comptava amb l'illa de Mallorca per amb la intenci d'incorporar-hi la resta en un futur. Al 1231 pel Tractat de Capdepera la taifa independent de Menorca s'incorporava al regne mantenint la seva situaci de territori musulm. A ms el 1235 una campanya patrocinada per nobles i amb el vist i plau del rei es fa amb l'illa d'Eivissa i de retruc Formentera. Alfons el Franc incorpora definitivament Menorca expulsant la poblaci andalusina a 1287.

Durant la histria del regne la centralitzaci entre les illes va ser molt dbil. Noms el governador (abans lloctient reial i desprs virrei) tenia el seu lloc tinet a Menorca i Eivissa. Cada illa disposava de la seva universitat i institucions prpies. Aix per exemple els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca noms tenia jurisdicci sobre l'illa de Mallorca. Aquesta separaci tamb es manifestava en la participaci de Menorca en les corts catalanes mentre que Mallorca noms aceptava fer-ho a les corts generals de la Corona d'Arag.

Nom.
Encara que el nom en singular, Mallorca, referit a la capital, consti poc desprs de la Conquesta, posteriorment fou ms freqent en plural, durant tota l'Edat Mitjana, tant aplicat a la ciutat com al regne: "jurats de la Ciutat i Regne de Mallorques".

Conquesta i formaci.
La tradici afirma que la idea de conquerir el "regne dins la mar" aparegu a un banquet a Tarragona entre nobles i el rei Jaume I a la casa del comerciant Pere Martell a finals de 1228. Al novembre d'aquest any es celebraren corts a Barcelona, sense participaci aragonesa, on desprs de tres dies de deliberacions els tres braos acorden el projecte de l'expedici. Per aix es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A ms s'establ una constituci de Pau i Treva i la cessi de l'impost del bovatge per la realitzaci de la conquesta

Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:

 L'objectiu era l'annexi de totes les illes.

 Les terres i riqueses obtinguides es repartirien entre els magnats segons la seva aportaci a l'expedici en cavalls i homes armats.

 Les porcions de terra es cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porci podrien disposar-la segons el seu arbitri.

 En principi el projecte era obert a tots els sbdits de la Corona d'Arag per posteriorment es modific per fer-lo obert a la Cristiandat.

Regne Independent i Regne Privatiu.

La mort del Conqueridor (1276) i l'aplicaci del seu testament (1262) deixaven a l'infant Jaume com a rei de Mallorca juntament amb altres possessions que formaven la Corona de Mallorca. La darrera voluntat de Jaume I establia el regne de Mallorca com a una entitat separada de la Corona d'Arag i establia que si una de les dues lnies del Casal de Barcelona no tenia heureus mascles els seus estats passaven a l'altra branca.

Jaume II.
Mallorca esdev un estat independent fins al Tractat de Perpiny (1279) en qu pels conflictes entre els germans Jaume i Pere, el primer es declara vassall del segon. Des de llavors el regne passa a ser privatiu del rei que al mateix temps tenia com a senyor el seu germ.

Aquesta relaci feudal del rei de Mallorca era doble per la diversitat de territoris de la corona mallorquina. Per una part era vassall del rei d'Arag pel comtat del Rossell i el regne de Mallorca, i per l'altra el senyoriu de Montpeller havia retut homenatge a Carles V de Frana.

La situaci de Jaume II fou trobar-se entre dos fronts en el conflicte de les Vespres Sicilianes (1282) i al considerar trencats els vincles amb el comte de Barcelona per l'excomunicaci papal. El posicionament fou respost per l'expedici de conquesta per part de l'infant Alfons, futur Alfons el Franc, que ocup Mallorca el 1285. L'expedici catalano-aragonesa quasi no trob resistncia d'una poblaci que considerava la lluita un problema dinstica. Tot i aix alguns nuclis com el castell d'Alar, el castell del Rei o Santueri presentaren batalla algun temps, fins l'Assalt al castell d'Alar, que va posar punt final a la revolta. 

Llista dels reis privatius de Mallorca:

Jaume II (1276-1311);

San I (1311-1324);

Jaume III (1324-1349);

Jaume IV (rei a l'exili);

Elisabet (reina a l'exili);

Reincoporaci a la Corona d'Arag.
Al 1343 el rei Pere el Cerimonis envaeix el regne i el reincorpora a la Corona d'Arag.

Al 1450-53 es produeix la Revolta Forana 

El regne sota els ustries.
El matrimoni dels Reis Catlics i sobretot la coronaci de Carles I de Castella com a emperador del SIRG varen convertir el regne de Mallorca en una pea ms dins la partida geopoltica de la Monarquia Hispnica. Aix i tot es tornem a manisfestar els problemes endmics en aixecaments com les Germanies.

Extinci.
El Regne de Mallorca conserv les seves institucions i dret pblic fins a la promulgaci del Decret de Nova Planta (28 de novembre de 1715) i la seva denominaci, fins a la divisi dels territoris de la monarquia espanyola en provncies (provincia de Palma de Mallorca, primer, i provincia de Baleares, desprs) 1833.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2504" title="Ripolls" nonfiltered="1564" processed="1543" dbindex="1567">

El Ripolls s una comarca situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprn la capalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament). Limita amb les comarques de la Baixa Cerdanya, el Bergued, Osona, la Garrotxa, el Vallespir, el Conflent i l'Alta Cerdanya.Destaca per la presncia d'art romnic.



 Pgines relacionades .
Comtat de Besal;

 Demografia .


Enllaos externs.

Lloc web del Consell Comarcal del Ripolls;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Diari digital del Ripolls;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2505" title="Riu de la Snia" nonfiltered="1565" processed="1544" dbindex="1568">

El riu de la Snia (antigament anomenat riu d'Ulldecona) s un riu que discorre entre Catalunya, al nord, i el Pas Valenci, al sud.

Naix a les muntanyes dels Ports de Beseit, dins del terme municipal de la Pobla de Benifass (Baix Maestrat), a uns 1.200 metres d'altura s.n.m. Compta amb una conca hidrulica de 197,7 km de superfcie que abasta tant les comarques de l'Baix Maestrat (Pas Valenci) i el Montsi (Catalunya) recorrent una distncia que no arriba als 50 quilmetres.

Les aiges el riu de la Snia s'acumulen posteriorment en l'embassament d'Ulldecona, situat tamb en el terme municipal de La Pobla de Benifass. A partir d'ac, el riu discorre per zones de fortes pendents, el que li proporciona una elevada oxigenaci, sent la vegetaci molt abundant, el que contribux a mantenir l'hbitat de la vida pisccola. 

Posteriorment, i abans d'arribar a la Snia (municipi que li dona nom al riu), existeixen derivacions de cabal que abasteixen als regadius d'aquesta zona, unes 2.360 hectrees. Tamb aqu, el riu arriba a la frontera entre Catalunya i el Pas Valenci; a partir de llavors i fins a la seva desembocadura, el Snia servir de lmit fronterer entre aquestes dues comunitats autnomes.

A partir d'aquest punt la llera prcticament no rep aports naturals i la qualitat de l'aigua empitjora de forma notable.

Prop de la localitat d'Alcanar, el riu entra en la Plana de Vinars i la travessa fins a desembocar a sl de Riu en la mar Mediterrnia. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2506" title="Rus" nonfiltered="1566" processed="1545" dbindex="1569">

El rus s la llengua eslava ms parlada i que per tant pertany al grup de les llenges indoeuropees. A partir del segle X en trobem les primeres restes d'escriptura. Tot i que conserva la majoria de l'estructura comuna de les paraules eslaves, el rus modern cont una gran quantitat de vocabulari d'origen internacional per la poltica, la cincia i la tecnologia. s una llengua d'importncia poltica al segle XX, essent un dels idiomes oficials de les Nacions Unides.

Les llenges ms similars al rus, lingsticament parlant, sn el bielors i l'ucrans, llenges amb les quals forma la branca oriental de les llenges eslaves.

Escriptura.
El rus s'escriu amb l'alfabet cirllic. Actualment consta de 33 carcters, 31 dels quals sn fonmics i 2 en sn signes. La llengua russa fa servir de fet dues versions d'aquest alfabet, una mecanografiada i l'altra lligada, la qual s'empra quan s'escriu a m. Aquestes dues versions presenten algunes notables diferncies.


Enllaos externs.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2507" title="Roger de Llria" nonfiltered="1567" processed="1546" dbindex="1570">


Rogerio de Loria (conegut pels catalans com a Roger de Llria) (Loria-Basilicata o Scalatea-Calbria, 1250- Valncia, 1305). Fou un almirall d'origen calabrs, educat a la cort dels Reis d'Arag a Barcelona, on va arribar amb el seguici de la reina Constana de Siclia, muller de Pere III d'Arag "el Gran". Est enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Origens familiars.
El seu pare fou un cavaller calabrs, senyor de Loria i gran privat de Manfred I de Siclia, i la seva mare fou Na Bella, dama de companyia de la reina Constana de Siclia.

Matrimoni i descendents.
Es va casar amb Saurina d'Entena, una germana de Berenguer d'Entena (aquell qui es va unir a la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor).

Biografia.
Veritable artfex de la preeminncia martima a la mediterrnia per part de la corona catalano-aragonesa. Poc reconegut, la seva fama s ha vist eclipsada per la de Roger de Flor amb qui alguns arriben a confondre. Almirall de l'estol catal que comand brillantment durant tot el regnat de Pere III d'Arag "el Gran". Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se aix el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'Expedici a Tunis de 1282.

Expedici a Tunis.


Guerra de Siclia.

El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada angevina dels almiralls provenals Cornut i Bonv en el Combat de Malta, evitant el desembarcament angev a Siclia.. El 5 de juny de 1284 va tenir lloc la batalla del golf de Npols, en la que el seu estol fou atacat prop de Npols per l'angev sota el comandament de Carles II d'Anjou el coix, i desprs d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a Castellamare per es va atutar en sec i iniciar el combat en mig de les aiges del golf de Npols per destruir a la flota angevina 

Croada contra la Corona d'Arag.

Cridat estant a Siclia per defensar Catalunya, va obtenir una victria essencial sobre l'estol francs de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la Croada contra la Corona d'Arag. Unes setmenes ms tard va atacar el Llenguadoc amb dos-mil almogvers, atacant Serinhan, Valras i Agde tornant a Barcelona amb un impressionant bot.

No s estrany, doncs, la seva prepotncia quan rotundament pronunci aquesta clebre frase: "Que a partir d'ara no hi haur peix que s atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Arag". 


Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.  


Fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, al peu del sepulcre de Pere III d'Arag "el Gran", i se li va dedicar un monument al final de la Rambla Nova de Tarragona, tocant al Balc del Mediterrani.

Referncies.


 Bibliografia .
 Jos Luis Infiesta, Roger de Llria Jos Luis Infiesta, Editor - collecci Gent nostra. ISBN 978-84-931820-6-9 ;
 Crnica de Ramon Muntaner;
  Roger de Llria a la Classic Encyclopedia, basada a l'edici de 1911 de la ;
  The Columbia Electronic Encyclopedia (2003) "Roger of Loria". Columbia University Press.
  Ernest Delamont: Histoire du roussillon ;
  Boletin de la Real Academia de la Historia: Roger de Llria, denominacin i origen;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2508" title="Repblica" nonfiltered="1568" processed="1547" dbindex="1571">
En una definici mplia, una repblica s un estat o un pas dirigit per persones que basen el seu poder poltic en la voluntat democrtica del poble en qu el ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les monarquies i les repbliques es descriuen com a conceptes mtuament exclusius. En aquest sentit les monarquies constitucionals, encara que amb sistemes electorals democrtics no sn repbliques, ats que el mxim sobir executiu, amb poders limitats o merament cerimonials, no hi s elegit democrticament pel poble. De vegades les dictadures s'han anomenat "repbliques" noms per designar que el poder no recau sobre un monarca. 

Organitzaci governamental de les repbliques.
Les repbliques poden organitzar-se com a:
 repbliques presidencialistes: en qu el cap d'estat s alhora el cap de govern, anomenat "president", i s elegit de manera indepenent de la branca legislativa;
 repbliques parlamentries: en qu el cap d'estat ("president") s elegit democrticament, per t poders limitats o cerimonials; el cap de govern ("primer ministre") prov del cos legislatiu (sovint n's membre);
 repbliques semipresidencialistes: en qu el cap d'estat t ms responsabilitats i poders executius que no pas a les repbliques parlamentries, poders que comparteix amb el primer ministre.

Organitzaci interna de les repbliques.
D'acord als seus rgims interns, les repbliques tamb poden classificarse com a:
 repbliques centralistes: en qu el govern central designa els governants de les regions no autnomes que conformen la repblica;
 repbliques federals: en qu cada regi s autnoma i sobirana; totes les regions s'uneixen en un govern central amb el qual comparteixen el poder;

Vegeu tamb.
 Descripci d'altres formes de govern;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2514" title="Nino Rota" nonfiltered="1569" processed="1548" dbindex="1572">
Nino Rota (Mil, 3 de desembre de 1911 - Roma, 10 d'abril de 1979) fou un compositor itali especialment conegut per la seva feina com a compositor de msica per a pellcules, d'entre les quals cal destacar El Padr (The Godfather, 1972), a ms d'un bon grapat de collaboracions amb el director itali Federico Fellini.

Rota va nixer en el si d'una famlia de msics de Mil. Va estudiar al conservatori d'aquesta ciutat amb Ildebrando Pizzetti. Ms tard, el director Arturo Toscanini l'encoratj a viatjar als Estats Units per completar la seva formaci sota el mestratge de Fritz Reiner, entre d'altres. El 1932 va tornar a Mil, on va escriure una tesi sobre el compositor renaixentista Gioseffo Zarlino.

El 1944 va escriure la seva primera partitura per a una pellcula, Zaz, dirigida per Renato Castellani. Va conixer Federico Fellini quan aquest estava treballant en el seu primer film, Lo Sceicco Bianco, que va suposar l'inici d'una relaci que donaria fruits tan aconseguits com la msica per a 8 1/2 (1963). Tamb va treballar en films de Luchino Visconti, com Il Gattopardo (1963).

D'entre els seus treballs ms populars sobresurten la msica per al Romeu i Julieta de Franco Zeffirelli, la ja esmentada El Padr, de Francis Ford Coppola i la seva segona part.

Rota va ser nominat a un Oscar per la partitura d' El Padr, per en descobrir-se que part de la msica per a aquesta pellcula ja havia estat emprada, amb canvis, per ell mateix en una pellcula italiana quinze anys abans (Fortunella), el jurat va retirar la candidatura en decidir que no es podia incloure dins de la categoria de "msica original". Tot i amb aix, Rota va ser nominat dos anys ms tard per la partitura de la segona part del film, ocasi en qu s que va guanyar l'Oscar, tot i que l'hagu de compartir amb Carmine Coppola, el pare del director, que tamb va compondre part de la msica.

A ms a ms de la seva coneguda msica per al cinema, Rota tamb va compondre deu peres, d'entre les quals destaca Il cappello di paglia di Firenze, cinc ballets i altres obres instrumentals.

Nino Rota va morir el 10 d'abril de 1979.

Enllaos externs.
Catleg de la seva extensa obra;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2518" title="Reencarnaci" nonfiltered="1570" processed="1549" dbindex="1573">

La reencarnaci s la creena en el procs pel que una nima, en morir el cos al que est lligada, reneix en un altre cos, ja sigui de persona, animal, vegetal o mineral. s una creena especialment vivent a Orient, tot i que no solament 

 Filosofia ndia .
Pel budisme, el jainisme o l'hinduisme, entre d'altres, aquest procs s anomena samsara (del snscrit "deambular"). Samsara designa el cicle de vides, morts i renaixements que cada sser experimenta com a conseqncia del seu karma (del snscrit, "accions"). Cada sser viatja per aquesta roda, que abasta des dels dus fins als insectes, i el sentit de la seva trajectria el marca el contingut dels seus actes. 

Aquestes filosofies s'esforcen a transcendir aquest procs mitjanant l'alliberament definitiu que suposa l'accs al nirvana, o sigui, l'estat ideal i suprem que consisteix en l'absncia de tot sentit d'individualitat.

La creena en la transmigraci apareix escrita per primera vegada en forma doctrinal en la recopilaci religiosa i filosfica ndia dels Upanishads, traduda al persa pel prncep Dara Sukoh durant el segle XVII, i des de llavors el samsara ha estat un dels principals dogmes d'aquestes filosofies orientals.

 Samsara, karma i dharma .
La qualitat de la reencarnaci ve determinada pel karma i el dharma ("qualitat" de l'individu, determinada per l'aproximaci o l'allunyament envers les lleis de la natura) que hagi acumulat cada persona com a resultat dels seus actes, d'all que l'nima hagi realitzat en la vida present i les vides passades. 

Els budistes, els jainistes i els hinduistes tamb pensen que aquest procs es pot contrarestar amb la prctica d'expiacions i de rituals (exercitant-se a travs del dharma-mrit o el karma-demrit), aconseguint aix disminuir o fer ms fcil (moksa) tot el procs del samsara, prvia renncia de tots els desitjos terrenals.
 
Aix, per aquestes filosofies, el karma s el conjunt d'accions personals, bones o dolentes, que van lligades a l'nima mentre aquesta transmigra, i cada nova encarnaci queda determinada pel karma anterior. L'alliberament del samsara i del karma s'aconsegueix desprs de l'expiaci de les males accions i i quan s'obt el coneixement de qu l'nima individual, l'atman, i l'nima universal, el braman, sn la mateixa cosa.

Segons l'hinduisme popular modern, l'estat en el que reneix l'nima est predeterminat per les bones (dharma) o males accions (karma) comeses en anteriors encarnacions, i les nimes dels qui fan el "mal", per exemple, reneixen en estats inferiors, com animals, insectes, i esperit dels arbres.

Articles relacionats.
 Metempsicosis;
 Transmigraci;
 Upanishad;
 Espiritisme;

 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2519" title="Respiraci vegetal" nonfiltered="1571" processed="1550" dbindex="1574">
S'anomena respiraci vegetal a tot el conjunt de processos bioqumics que permeten a les plantes l'obtenci d'energia, necessria per als processos vitals, mitjanant oxidaci.

Les plantes respiren per tots els seus rgans: arrel, tija i fulles.
La respiraci s un fenomen en el que s'estableix un intercanvi de gasos, s'agafa oxigen i es desprn dixid de carboni (CO2).
Durant el dia la quantitat de dixid de carboni que desprenen com a conseqncia de la respiraci s menor que la que n'absorbeixen per a realitzar la fotosntesi, i l'oxigen que agafen tamb s menor que el que desprenen. 
Per aix, les plantes afavoreixen l'equilibri que ha d'existir entre l'oxigen i el dixid de carboni de l'atmosfera, i la presncia de vegetaci en les ciutats neteja l'atmosfera i la fa ms respirable.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2520" title="Serguei Rakhmninov" nonfiltered="1572" processed="1551" dbindex="1575">

Serguei Vaslievitx Rakhmninov (en rus,                             ) (Semionovo, Rssia,    Beverly Hills, Califrnia, EUA, 28 de mar de 1943), fou un compositor, pianista i director d'orquestra rus.

"Serguei Rakhmninov" va ser el nom amb el qual el compositor s'autoanomenava mentre va viure a occident, al llarg de l'ltima meitat de la seva vida. No obstant aix, hi ha transliteracions alternatives del seu nom, que inclouen Sergey o Serge, i Rachmaninov, Rachmaninow, Rakhmaninov o Rakhmaninoff.

Introducci.
Rakhmninov s recordat com a un dels pianistes ms influents del segle XX. Tenia una facilitat tcnica i rtmica llegendries, les seves grans mans, podien tocar fins a un interval de tretzena al teclat (aix vol dir que amb una ma podia tocar aproximadament dotze tecles). El seu enorme palmell de la m es corresponia amb la seva altura; Rakhmninov feia aproximadament 1,98 metres d'alada. Tenia l'habilitat de tocar composicions molt complexos el primer cop que les sentia. Molts enregistraments els va fer per la Victor Talking Machine Company, enregistrant tant la seva prpia msica com el repertori habitual del seu instrument.

Per altra banda, la seva reputaci com a compositor va generar controvrsia fins la seva mort. El 1954, l'edici del  Grove's Dictionary of Music and Musicians , va menysprear notriament la seva musica per:  montona en la textura  la majoria consisteix en melodies artificials i efusives   i va pronosticar que el seu xit no duraria. Posteriorment, Harold C. Schoemberg, a la seva Lives of the Great Composers, va respondre,  aix s una de les ms ultratjants mostres d'esnobisme i fins i tot, una de les declaracions ms estpides que es poden trobar en un treball que suposadament ha de ser una referncia objectiva .

De fet, les obres de Rakhmninov no noms formen part del repertori habitual, sin que la seva popularitat sobre els msics i el pblic va crixer durant la primera meitat del segle XX.

Les seves composicions inclouen, entre altres, quatre concerts per a piano, tres simfonies, dues sonates per a piano, tres peres, una simfonia coral (anomenada  The Bells , basada en un poema d'Edgar Allan Poe), la  All-Night Vigil  op.37, per a contralt, tenor i cor, (tamb conegut com les Vespres de Rakhmninov), la rapsdia sobre un tema de Paganini, 24 preludis, 17 tudes-tableaux, danses simfniques i un nombre considerable de canons, d'entre les quals destaca el seu fams vocalise(melodia vocal sense paraules). Moltes d'aquestes peces van ser escrites amb una melanconia d'estil tardo-romntic, molt proper a l'estil de Txaikovski, amb notables influncies de Chopin i Liszt. Tamb es poden trobar certes influncies de Balakirev, Mssorgski, Medtner i Henselt.

Biografia.
Joventut.
 
Rakhmninov va nixer a Semionovo, prop de Novgorod al nord-oest de Rssia, dins d'una famlia noble d'ascendncia ttar, la qual va estar al servei dels tsars russos fins al segle XVI.
Les seves primeres llions de msica les va rebre de la seva mare. Degut a problemes financers, la famlia va traslladar-se a Sant Petersburg, on Rakhmninov, abans de traslladar-se a Moscou, va ingressar al conservatori, estudiant piano amb Nikolai Zverev i Aleksandr Siloti i tamb harmonia i contrapunt amb Anton Arenski i Serguei Taniev, respectivament.

Des de molt jove va demostrar tenir molt talent per a la composici. Mentre encara era estudiant va compondre un acte de l'pera Aleko, set peces per piano, el seu primer concert per a piano i orquestra, Morceaux de Fantaisie (Op. 3, 1892) i fins i tot el seu popular Preludi en Do # menor.

Rakhmninov va confiar a Zverev el seu desig de compondre ms i va demanar una cambra privada on poder treballar en silenci, per Zverev, que el veia noms com a pianista, va trencar la relaci amb el noi. Desprs de l'xit dAleko, Zverev va rebre novament Rakhmninov, ara ja com a compositor i pianista. Les seves primeres peces importants per a piano van ser compostes i interpretades als tretze anys, mentre encara era alumne de Zverev. Al 1891, amb dinou anys, va acabar el seu Concert per a piano nm. 1, Op.1, que va revisar posteriorment el 1917.

Els primers contratemps.
La Simfonia nm. 1 no va rebre sempre bones crtiques, cosa que li va fer perdre la confiana en ell mateix. Desprs d'una terpia amb el psicleg i tamb msic amateur, Nikolai Dahl, va recuperar la seva seguretat i va compondre el Concert per piano i orquestra No.2 (Op. 18, 1900 01), el qual va dedicar al Dr. Dahl. Aquest concert va ser molt ben rebut, i va ser una primcia que el mateix Rakhmninov l'interprets. Aquest concert s'ha convertit en una de les peces ms populars del compositor. 

El 1904, desprs de varies experincies amb xit com a director, li ofereixen feina com a director al Teatre Bolxoi, per per raons poltiques va haver de renunciar a la plaa el mar del 1906. Desprs va estar-se tres hiverns a Dresden, Alemanya, treballant intensament com a compositor i tornant amb la famlia a Ivanovka cada estiu.

Emigraci als Estats Units. 
El 1909 Rakhmninov va fer la seva primera gira com a pianista pels Estats Units, all va compondre el concert per piano i orquestra No.3 (Op.30, 1909). Aquesta gira el va conduir a l'xit a Amrica.

Desprs de la revoluci russa el 1917, Rachmaninov i tota la seva famlia van emigrar de Sant Petersburg cap a Estocolm i mai ms van tornar al seu pas d'origen. Desprs es va establir a Dinamarca i va passar un any fent concerts per Escandinvia.

L'1 de novembre de 1918 va marxar de Cristiania (Oslo) cap a Nova York. Aquest viatge va marcar un comenament en la seva vida com a compositor a Amrica. Degut a aix, la seva msica va ser prohibida a la Uni Sovitica durant molts anys. El seu ritme composicional va ser una mica lent, degut a qu se sentia enyorat de la seva terra, deia que la seva inspiraci va quedar enrere quan va marxar de Rssia. La prova d'aix s el fet que durant el perode de 1892 a 1917 va compondre 39 obres, en canvi des de 1918 fins la seva mort al 1943, noms en va compondre 6.

Un cop establert als Estats Units, Rakhmninov va comenar a fer enregistraments per a Thomas Edison el 1919. L'any segent va firmar un contracte exclusiu amb la Victor Talking Machine Company que va durar fins el febrer de 1942.

Van passar els anys, i quan Rakhmninov va adonar-se que mai ms tornaria a la seva ptria, va caure en una forta melanconia. Malgrat aix, el 1934 mentre era a Sussa, va compondre una de les seves obres ms reconegudes en l'actualitat, la Rapsdia sobre un tema de Paganini.

Altres obres d'aquest perode sn la Simfonia nm. 3 (Op. 44, 1935 36) i les Danses Simfniques, (Op. 45, 1940), que van ser les seves ltimes obres completes. Rakhmninov va caure malalt durant una gira de concerts l'any 1942 degut a l'avanat estat d'un melanoma.

Rakhmninov i la seva dona, van arribar a ser ciutadans dels EUA l'1 de febrer de 1942. El seu ltim recital, va tenir lloc el 17 de Febrer de 1943 a lAlumni Gymnasium de la Universitat de Tennessee, on curiosament, va interpretar la Sonata nm. 2 en Si b menor per a piano, que inclou la famosa marxa Fnebre.

Mort.
Rakhmninov va morir el 28 de Mar de 1943 a Beverly Hills, Califrnia, just abans de fer els 70 anys. Va ser enterrat l'1 de Juny al Cementiri de Kensico a Valhalla de Nova York. Rakhmninov a les seves ltimes hores de vida, insistia en qu sentia una msica a prop, desprs d'assegurar-li que no hi havia cap msica va dir:  llavors la msica s al meu cap 

Personalitat.
A mesura que Rakhmninov s'adonava que ja mai ms tornaria a la seva estimada terra es deprimia ms, el va sobrepassar la melanconia. L'any 1961 Eugene Ormandy en una entrevista, va dir: 

Rakhmninov era, realment, com dues persones diferents. Ell odiava la seva prpia msica, i gaireb sempre estava infeli per culpa d'aix, i quan el pblic el veia tocant o dirigint, noms podien observar aquesta faceta de la seva personalitat. Per, dins del seu cercle d'amistats ms ntims, tenia un bon sentit de l'humor i un bon esperit.

Estil de composici. 

L'estil de Rakhmninov s fonamentalment rus: la seva msica demostra la influencia de Txaikovski, l'dol de la seva joventut, per acaba anant ms enll. Rakhmninov utilitza els ornaments amb certa freqncia en gran part de les seves obres com per exemple en el Dies Irae, The Bells, L'illa dels morts, Rapsdia sobre un tema de Paganini i en les seves tres simfonies. 

Molt especialment important s l's de les campanes com a so. En podem trobar exemples en la seva cantata The Bells o en el preludi del Segon Concert per a Piano en si menor. Tamb enamorat dels cants ortodoxes russos, els utilitza en les  Vespres i tamb son font dinspiraci per a moltes de les seves melodies. Les melodies de l'obertura de la seva Primera simfonia deriven d'aquests cants. (La nota de la melodia d'obertura del seu Tercer concert per a Piano no deriva d'aquest cants, falsa idea que molts msics tenen de Rakhmninov. Quan se li va preguntar per aix a Rakhmninov, va contestar que ell ho havia escrit).

En els Scherzos, utilitzava una forma modificada del rond, com per exemple a l'scherzo de la sonata per a violoncel i a l' scherzo de la segona simfonia. A vegades, tamb utilitzava la fuga com a mtode de desenvolupament. 

Rakhmninov tenia una gran habilitat en l'escriptura del contrapunt i de la fuga. El Dies Irae s noms un petit exemple d'aix. Una aspecte caracterstic de la seva escriptura s el contrapunt cromtic.

A les seves ltimes obres, com en el Concert per a Piano nm. 4 (Op. 40, 1926) i les Variacions sobre un tema de Corelli (Op. 42, 1931), van ser compostes en un estil ms emocional, fent-se menys populars entre el pblic, malgat l'originalitat de la msica. 
En aquestes ltimes composicions, Rachmaninov buscava un major sentit de compressi i desenvolupament emotiu durant el desenvolupament de la melodia. 

No obstant aix, algunes de les melodies ms boniques (nostlgiques i melanconioses) apareixen a la Tercera Simfonia, a la Rapsdia de Paganini i a les Danses simfniques.

Pianisme.
El pianisme de Rakhmninov es considera, generalment, entre els ms fins del segle XX. Al llarg de la seva vida, va exhib les caracterstiques de l'escola pianstica russa: capacitat interpretativa sense esfor, llibertat interpretativa i una llibertat creativa dinmica i expressiva.

Primers enregistraments.
Rakhmninov va fer els seus primers enregistraments per a Edison Records en els tipus de disc que anomenaven Diamond Disc, ja que eren els que demostraven una millor fidelitat acstica alhora d'enregistrar el piano. Per tal d'assegurar que les preses seleccionades fossin les de millor qualitat artstica, Rakhmninov va sollicitar ser ell personalment, qui aprovs qualsevol publicaci comercial. Malgrat aix, la companyia va publicar tamb les mltiples preses alternatives, fet com en la industria del gramfon de l'poca. Enfadat, Rakhmninov va deixar la companyia i va comenar a enregistrar amb la Victor Talking Machine Company (1920) i la seva successora RCA Victor. Aquesta companyia va acceptar les restriccions de Rakhmninov i orgullosa de tenir-lo amb ells, el va anunciar com un dels seus grans artistes. Rakhmninov tamb va fer nombrosos rodets per a piano primer sense massa confiana en la qualitat musical que podia oferir un rodet de paper perforat, per quan la companyia Ampico el va convidar a escoltar el primer rodet mestre el 1919va quedar tan gratament sorprs que va seguir treballant per la companyia fins deu anys ms tard.

Enregistraments d'estudi. 

Molts dels enregistraments de Rakhmninov sn reconeguts com a versions de referncia, especialment el Carnaval de Robert Schumann i la Marxa fnebre de Frdric Chopin, considerada per alguns la pedra angular del seu treball.

Rakhmninov va gravar els seus quatre concerts amb l'orquestra de Filadlfia, el primer, tercer i quart sota la direcci d'Eugene Ormandy i dues versions del seu segon concert amb Leopold Stokowski, aix com un primer enregistrament de la Rapsdia sobre un tema de Paganini. Rakhmninov hauria volgut gravar altres treballs importants per a piano com la Sonata  Waldstein  de Beethoven, la sonata en si menor de Liszt i les seves Dances simfniques amb la collaboraci de Vladimir Horowitz, per la RCA no ho va permetre. Tamb hauria volgut gravar la seva Segona Simfonia completa per en comptes d'aix, Ormandy va gravar una versi ms curta que va ser utilitzada durant molt de temps (finalment, Ormandy, li va permetre gravar la seva simfonia al complet al 1973). Rakhmninov tamb va fer tres grans gravacions com a director amb l'orquestra de Filadlfia, que inclouen la seva prpia tercera simfonia, lIlla dels morts i una versi orquestrada per ell mateix delVocalise. 

Els seus ltims enregistraments van ser fets per la RCA, al febrer de 1942. Una prohibici de la Uni de Musics va impedir preventivament que continues gravant fins un any abans de la seva mort.

Obres destacades.  
 Preludi en do sostingut menor (1892) - (Va ser la seva obra ms coneguda en vida).  ;
 Trio elegac (1893) - (Dedicada a la memria del seu admirat msic Piotr Ilitx Txaikovski).   ;
 Primera Simfonia (1897)  ;
 Segona Simfonia (1907) ;
 Preludi en Si bemoll Major Op.23 n2  ;
 Preludi en Re Major Op.23 n4  ;
 L'illa dels morts Op.29 - Poema simfnic;

 Piano i orquestra .


Enllaos externs.
Pgina oficial de la Rachmaninoff Society (angls);
Catleg d'obres (angls) ;
Catleg d'obres (francs);

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2521" title="Roca" nonfiltered="1573" processed="1552" dbindex="1576">

En general, es pot dir que, les roques estan formades per diverses espcies mineralgiques (roques compostes), per tamb existeixen roques constitudes per un sol mineral (roques monomineralgiques).

En l'escora terrestre es distingeixen tres tipus de roques:
 roques magmtiques; formades per la solidificaci del magma.
 roques metamrfiques; formades per alteracions de roques ja consolidades en l'escora terrestre.
 roques sedimentries; formades com a resultat de l'erosi o d'un precipitat qumic.

Estan sotmeses a continuats canvis i a les accions dels agents geolgics, segons un cicle tancat ("El cicle de les roques"), anomenat litognesi, en el qual intervenen incls els ssers vius.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2524" title="Rossell" nonfiltered="1574" processed="1553" dbindex="1577">

  

El Rossell s una comarca catalana situada al sud de Frana. Perpiny, la ciutat ms important i capital, s tamb la ciutat ms important de la Catalunya Nord. Limita amb les comarques catalanes de l'Alt Empord, el Vallespir i el Conflent, i al nord amb Occitnia.

s tamb el nom que ha estat triat per les autoritats franceses per a definir el conjunt de la Catalunya Nord al si de la Regi francesa de Llenguadoc-Rossell (Languedoc-Roussillon).
En realitat, el Rossell s noms una de les cinc comarques (l'Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, el Rossell i el Vallespir) que formen la Catalunya Nord, tamb anomenada Catalunya del Nord, o -en francs- Catalogne Nord o Catalogne franaise, i que representa la quasi totalitat del Departament dels Pirineus Orientals (Pyrnes-Orientales).

El Rossell, amb les altres comarques de la Catalunya Nord, va ser separada de la resta de Catalunya al segle XVII, com a resultat de la derrota catalana a la guerra dels Segadors. Amb el tractat dels Pirineus, Espanya es va veure obligada a cedir-la a Frana, fet que va significar l'esquarterament del Principat de Catalunya.

Geografia.

El Rossell s una plana oberta al mar i voltada de serres, com la plana bessona de l'Empord, el que dna lloc a una colla de paisatges diferents i subcomarques individualitzades:
La Plana del Rossell o de Perpiny s la rodalia de la capital de la comarca.
El Riberal s la part de la plana al voltant de la Tet, entre Perpiny i el Conflent i s una zona dedicada tradicionalment al regadiu.
La Salanca s'extn entre l'Estany de Salses, al lmit nord de la comarca, i la Tet, i deu el seu nom a la presncia de crostes salines al terreny. El risc de salinitzaci dels aqfers per la seva explotaci excessiva deguda al turisme hi s un problema.
Els Aspres, muntanyes esquistoses i arrodonides que fan de transici entre la plana i el Canig.
L'Albera, al lmit amb l'Alt Empord. El Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord del 2007 l'eleva a la categoria de comarca. ;
Les Corberes, nic testimoni del Prepirineu nord a Catalunya, forma un paisatge sec a causa de l'efecte de la tramuntana i a la naturalesa calcria de la roca, que dna lloc a un modelat crstic que fa que l'aigua s'escoli.
Els pobles costaners o Costa Vermella; s a dir, Cotlliure i Banyuls de la Marenda.
La Serra de l'Albera o l'Albera s la zona al voltant de la mateixa serra, i de vegades ha sigut considerada una subcomarca del Vallespir.

Municipis del Rossell.











Entitats supramunicipals existents al Rossell:

La Comunitat d'aglomeraci de Perpiny-Mediterrnia i les segents mancomunitats muncipals

 les Alberes;
 els Aspres;
 Ribesalts-Agl-Manadell;
 Rossell Sud;
 Rossell Conflent;
 la Costa Vermella;
 sector d'Illiberis;
 Salanca-Mediterrnia;

 Pgines relacionades .

Cuina del Rossell;
Comtat de Rossell;
Catalunya Nord;
Comunitat d'aglomeraci de Perpiny-Mediterrnia;

Referncies.

Enllaos externs.

Actualitat local;
Mapa del Rossell al segle XVII a la Biblioteca Nacional de Frana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2527" title="Rock catal" nonfiltered="1575" processed="1554" dbindex="1578">
El terme rock catal comena a popularitzar-se als anys 70 entorn a la Sala Zeleste (actualment Razzmatazz), amb el conegut Rock Laiet, al qual pertanyen noms com Pau Riba, Jaume Sisa, Om, Oriol Tramvia, Companyia Elctrica Dharma, Atila i d'altres, a ms de grups que fan s de l'angls com ara Maquina!, Pan & Regaliz, etc. L'any 1975 es va celebrar el Festival Canet Rock, que va tenir tres edicions posteriors. Aquesta escena est recollida al llibre Histria i poder del rock catal de Jordi Sierra i Fabra (1977).

Posteriorment continu als anys 80 i principis dels 90 amb grups i intrprets de msica rock i d'altres estils en catal. El terme tamb s'utilitza per referir-se a tot el fenomen que ha originat en la msica i la cultura, especialment entre el jovent. 

El boom musical torna a esclatar a principis dels 90 amb l'aparici de molts grups i la realitzaci de molts concerts i festivals arreu del territori dels Pasos Catalans. El rock catal no ha estat exempte de crtica des d'aquesta dcada: Molts crtics musicals censuraven el fet que la Generalitat de Catalunya, suposadament, subvencionava i promocionava aquest moviment o fenomen musical amb finalitats poltiques.

De fet, l'etiqueta de "rock catal" porta a confusi, perqu els grups que s'hi han incls practiquen estils musicals molt diversos; l'nic nexe d'uni entre tots ells s l'aposta per la llengua catalana com a vehicle d'expressi. Tot aix ha fet que s'associ fcilment "rock catal" amb el nacionalisme catal, fet que ha provocat que molts dels grups i msics que formaven i formen part d'aquest moviment rebutgin amb decisi aquesta etiqueta.

Alguns dels grups ms representatius d'aquest moviment sn o han estat Sopa de Cabra, Els Pets, Sau, Popstroc, Sangtrat, Umpah-pah, Lax'n'Busto, Antnia Font, Obrint Pas, Anegats.

Enllaos externs.

 Breu resum de Histria i Poder del Rock Catal (Castell);
 El Rock Catal ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2528" title="Reproducci" nonfiltered="1576" processed="1555" dbindex="1579">

En el camp de biologia s'entn per  reproducci o procreaci al procs mitjanant el qual es generen nous organismes. La reproducci s doncs un principi fonamental de totes les formes de vida ja que cada individu existeix com a resultat d'una reproducci.  

A nivell fisiolgic existeixen diverses formes de reproducci i aquestes es poden classificar en dos grans grups:  asexuals o sexuals. A ms la reproducci  sexual pot ser interna o externa. Pel que fa les estratgies evolutives de la reproducci, es distingeixen la estratgia de la K i de la R.

Reproducci asexual.

La reproducci asexual s el procs biolgic a travs del qual un organisme crea cpies genticament idntiques a si mateix sense requerir de la combinaci de material gentic amb un altre individu de la seva espcie. 

En la reproducci asexual els nous individus sn clnics, ja que comparteixen una crrega gentica idntica, excepte per les mutacions espontnies. Comparteixen una mateixa sensibilitat als canvis ambientals, de tal manera que un canvi drstic pot suposar la desaparici d'alguna d'aquestes espcies. Moltes espores sn, aix no obstant, formes de vida altament resistents a l'espera del restabliment de circumstncies favorables.

La hidra i el llevat sn capaos de reproduir-se mitjanant la gemmaci. Aquests organismes no posseeixen sexes diferents i sn capaos de "separar-se" en dues o ms parts i regenerar les parts dels seus organismes en cada descendent. Algunes espcies asexuals, com la hidra i la medusa, sn tamb capaces de reproduir-se sexualment. La majoria de les plantes posseeixen l'habilitat de la reproducci vegetativa. Altres tipus de reproducci asexual inclouen la fissi binria, la fragmentaci, la formaci d'espores i la partenognesi.

Reproducci sexual.
La reproducci sexual s un procs biolgic mitjanant el qual organismes creen descendents a travs de la combinaci de material gentic,concretament . Aquests organismes posseeixen dos sexes adults distints, el mascle i la femella. Es caracteritza per la uni de dues cllules especialitzades (cllules sexuals o reproductores) anomenades gmetes. Aquest procs s'anomena fecundaci, i dona lloc a la formaci d'un zigot, que es desenvolupar en un embri i ms tard formar un individu complet.

La reproducci sexual suposa l'intercanvi de material gentic, amb la qual cosa els individus sn diferents, excepte en el cas de bessons idntics. L'avantatge de la reproducci sexual s que els individus d'una determinada espcie tenen ms capacitat d'adaptaci davant de circumstncies adverses, de tal manera que sobreviuen els individus que poden adaptar-se a un determinat canvi o que resisteixen una determinada malaltia. 

Classificaci.
La reproducci sexual pot ser externa o interna. s externa quan la fecundaci es produeix en el medi extracorporal i interna quan ocorre en l'interior. La reproducci externa suposa l'emissi coordinada d'vuls o d'ous per part de la femella i d'esperma per part d'individus mascles. En canvi la reproducci interna es dna quan la fecundaci es produeix a l'interior del cos de la femella que actua com a receptor i que aporta un o diversos vuls, al mateix temps que el mascle aporta l'esperma. En el cas d'ssers hermafrodites es pot donar fecundaci mtua o b que cadascun dels organismes pren el rol de mascle o de femella. Els mamifers fan servir la reproducci sexual interna.

Reproducci en els mamfers.
Entre els mamfers hi ha diferncies en els inicis del procs reproductiu: La reproducci comena amb l'aparellament precedit sovint d'un festeig o exhibici per part d'un membre de la parella de les seves caracterstiques fsiques o de fortalesa davant els competidors. En molts animals les femelles noms permeten la cpula  quan es troben dins del moment frtil o estre per la qual cosa la fecundaci prcticament est garantida i la sexualitat est molt lligada a la reproducci. En animals com la guineu i alguns mustlids la femella pot reabsorbir l' embri si les condicions ambientals sn desfavorables. En la subespcie de ximpanzs bonobo els aparellaments homosexuals i heterosexuals s'utilitzen a banda de la necessitat reproductiva com una forma de mantenir la cohesi social dins del grup. 

Reproducci humana .
Procs reproductiu mascul:
 Formaci d'espermatozoides (espermatognesi) que s'inicia en la pubertat i continua tota la vida.
 Hormones sexuals: testosterona, formada amb substncies precursores originades a la hipfisi i hipotlem, amb funcions de producci d'espermatozoides i determinaci dels carcters sexuals secundaris.
 Conducci d'espermatozoides a travs del conducte deferent que conecta al conducte ejaculatori que desemboca a la uretra. El semen el formen els espermatozoides i les secrecions emeses per la vescula seminal, glndula prosttica i glndula bulb uretral. El penis en erecci durant la cpula podr penetrar a la vagina i alliberar-hi el semen.

Procs reproductiu femen:
 L'oognesi es fa a l'ovari i un ocit s'allibera cada mes des de la pubertat a la menopausa.
 L'ocit passa a l'oviducte (trompes de Fallopi) que desemboca a l'ter.
 La vagina que connecta amb l'ter pel crvix rep el penis en el coit i l'ocit podr ser fertilitzat.
 Regulaci hormonal del cicle ovric per estrogen i progesterona secretades per la hipfisi i l'hipotlem que estimulen el desenvolupament i preparaci de la capa de l'endometri de l'ter per a la implantaci del zigot. Si no hi ha embars cauen els nivells hormonals i l'endometri necrtic s'expulsa (regla).

Les gmetes.
Les gmetes vegetals es denominen anterozoides i les femenines oosferes. En els animals, dintre dels rgans sexuals dels adults les cllules diploides productores de gmetes, maduren i es desenvolupen en espermatozoides (cllules reproductores masculines) i vuls (cllules reproductores femenines), que sn haploides. Una cllula haploide posseeix una dotaci cromosmica formada per una sola cpia de cada parell cromosmic.

s important que les gmetes siguin haploides, perqu en fusionar-se donaran lloc un zigot diploide. Aix vol dir que el nou sser en formaci tindr dues dotacions cromosmiques, resultat de la fusi del gmeta mascul i el gmeta femen, per tant, amb caracterstiques dels dos progenitors.

Estratgies segons el nombre de descendents .
Hi ha una gran varietat d'estratgies reproductives utilitzades per diferents espcies.

Alguns animals, com el hum (maduresa sexual desprs de l'adolescncia) i el mascarell del nord (5 o 6 anys d'edat) produeixen poca descendncia. Altres es reprodueixen rpidament, per la majoria de la prole no arriba a la maduresa en estat natural. Un conill, madur desprs dels 8 mesos, produeix entre 10 i 30 cries anuals, un cocodril del Nil, madur als 15 anys, produeix aproximadament 50 cries anuals i una mosca de la fruita (10 a 14 dies) produeix aproximadament 900. Ambdues estratgies poden ser afavorides per l'evoluci: els animals amb poca descendncia pot invertir major temps a nodrir-los i protegir-los, reduint considerablement la necessitat reproducci; d'altra banda, els animals amb molta descendncia no necessiten gastar tanta energia en criana, permetent-los dedicar-se a la seua prpia supervivncia i ms reproducci.

Aquestes dues estratgies sn conegudes com la selecci K (poques cries) i selecci r (moltes cries). L'estratgia afavorida depn d'un enorme nombre de circumstncies.

 Vegeu tamb .
 Embars;
 Determinaci del sexe;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2529" title="Romanticisme" nonfiltered="1577" processed="1556" dbindex="1580">
El Romanticisme com a moviment cultural i poltic s'origin a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari per que rpidament pass a influenciar totes les arts. El podrem veure com una reacci al racionalisme de la Illustraci i el neoclassicisme, donant-li importncia al sentiment. El seu carcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'poca s inqestionable. La seva caracterstica fonamental s la ruptura amb la tradici, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. 

Busca constantment la llibertat autntica. Com que el romanticisme s una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment artstic s molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada pas on es desenvolupa; fins i tot dins d'una mateixa naci es desenvolupen diferents tendncies que es projecten tamb en totes les arts.

Tot i que es va desenvolupar fonamentalment a la primera meitat del segle XIX, i es va estendre des d'Alemanya a Anglaterra, Frana, Itlia, Espanya, Rssia, Polnia, Estats Units i les joves repbliques hispanoamericanes. Posteriorment, es fragment i va anar evolucionant en diversos corrents, com el Parnasianisme, el Simbolisme, el Decadentisme o el Prerrafaelisme, englobades totes elles dins la denominaci general de Post-romanticisme, una derivaci del qual va ser-hi el anomenat Modernisme hispanoameric i espanyol. Les aportacions fonamentals del romanticisme van ser en els camps de la literatura, l'art i la msica. Posteriorment, un dels corrents avantguardistes del segle XX, el Surrealisme, port a l'extrem els postulats romntics.



Caracterstiques.

El Romanticisme va ser una reacci contra l'esperit racional i hipercrtic de la Illustraci i el Neoclassicisme i anteposava, abans de tot:

 La major importncia del sentiment enfront la ra. ;
 La forta tendncia nacionalista de cada pas. ;
 La del liberalisme en contraposici al despotisme illustrat. ;
 La de l'originalitat en contra la tradici grecollatina. ;
 La creativitat enfront a la imitaci neoclssica.
 L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada. ;

s propi d'aquest moviment:

Una gran apreciaci de les coses personals, un subjectivisme i individualisme absolut, un culte al jo fonamental i al carcter nacional o Volksgeist, en contraposici a la universalitat i sociabilitat de la Illustraci del segle XVIII; en aquest sentit, els mxims exponents romntics sn, amb freqncia, prototipus de rebellia (Don Joan, el pirata, Prometeu) i els autors romntics trenquen qualsevol normativa o tradici cultural que ofegui la seva llibertat, com per exemple les tres unitats aristotliques (acci, temps i lloc) i la d'estil (barrejant prosa i vers i fent servir polimetria en el teatre), tamb hi revolucionaran la mtrica i tornant a rimes ms lliures i populars com l'assonant. 
Igualment, una renovaci de temes i ambients, amb contraposici al Segle de les Llums (s.XVIII), s'estimen ms els ambients nocturns i luctuosos, els llocs srdids i runosos (sinestrisme); venerant i buscant tant les histories fantstiques com la superstici, que els illustrats i neoclssics ridiculitzaven. 
Un aspecte de la influncia del nou esperit romntic i el conreu d'all que s diferent es caracteritza per l'augment de l'estudi de la literatura popular (roman o balades annimes, contes tradicionals, cobles, refranys) i de les literatures en llenges regionals: la galica, la escocesa, la provenal, la bretona, la catalana, la gallega, la basca...  La preponderncia de tot all nacional i del nacionalisme va sser una reacci a la cultura francesa del segle XVIII, d'esperit clssic i universalista, dispersada per tota Europa per mitj de les conquestes de Napole. 

L'expansi del Romanticisme va renovar i enriquir el limitat llenguatge i estil del neoclassicisme aix com tamb va donar entrada a un mn extic i extravagant, buscant-hi noves combinacions mtriques i flexibilitzant les antigues. Els autors recrren a convencions artstiques medievals i en recuperen les temtiques, en comptes de les prpies de Grcia o Roma, com a font d'inspiraci. Aix accentua encara ms el seu perfil nacionalista i regionalista en comptes d'una tendncia universal com era la neoclssica. 

Enfront a l'afirmaci del racional, irromp l'exaltaci de l'instintiu i sentimental. "La bellesa s veritat" 
Evocaci del passat. S'allunyaren de la realitat evadint-se del temps. Predominaren en ells los sentiments de tristesa, malenconia, amor a la solitud, escenaris llbrecs, descontent. Moltes vegades aquests sentiments cristallitzaren en enyorana del passat i les antigues glries. 
Desig de llibertat del individu, de las passions i dels instints que presenta "el jo", subjectivisme i imposici del sentiment sobre la ra.

Manifestacions culturals.

El moviment literari Sturm und Drang (en alemany: tempesta i mpetu) fou el precedent important del Romanticisme Alemany. Sturm und Drang desenvolupat durant l'ltima meitat del segle XVIII. Els autors importants foren (el jove) Johann Wolfgang von Goethe, (el jove) Friedrich Schiller i Friedrich Gottlieb Klopstock.

El Romanticisme alemany no va ser un moviment unitari. Per aquests fet es parla en la histria literria de diferents fases del Romanticisme. Una etapa fonamental foren els anys noranta del segle XVIII (Primer Romanticisme), per les ultimes manifestacions arriben ben b fins la meitat del segle XIX. Els filsofs dominants del romanticisme alemany foren Johann Gottlieb Fichte i Friedrich Wilhelm Joseph Schelling (els fundadors del Idealisme Alemany). Els autors ms importants va ser-hi Novalis, Ludwig Tieck, Friedrich Schlegel, Clemens Brentano, August Wilhelm Schlegel, Achim von Arnim, E.T.A. Hoffmann, i Friedrich Hlderlin. Postromntic es podria considerar a Heinrich Heine.

El Romanticisme francs el seu manifest a Alemanya (1813), de Madame de Stal, encara que tingu per precursor en el segle XVIII a Jean-Jacques Rousseau. Al segle XIX sobresortiren Charles Nodier, Vctor Hugo, Alphonse de Lamartine, Alfred Victor de Vigny, Alfred de Musset, George Sand, Alexandre Dumas (pare) i Alexandre Dumas (fill), entre d'altres, son els majors representants d'eixa esttica literria.

El Romanticisme va comenar a Anglaterra quasi al mateix temps que a l'Alemanya ; al segle XVIII ja havien deixat sentir-hi certa atracci escapista per l'Edat Mitjana i els seus valors. Alguns poetes com James Macpherson o Thomas Chattertonnventores varen sser inventors d'heternims medievals, per el moviment sorg a la llum amb els  anomenats poetes lakistes (Wordsworth, Coleridge, Southey), i el seu manifest fou el prleg de Wordsworth a les seves Balades lriques, encara que ja ho havien presagiat en el segle XVIII Young amb els seus Pensaments nocturns o l'originalssim William Blake. Lord Byron, Percy Bysse Shelley i John Keats son els poetes cannics del Romanticisme angls. Al darrere hi vingueren el narrador Thomas De Quincey, i Elizabeth Barrett Browning juntament amb el seu marit Robert Browning, a ltim creador d'una forma potica fonamental en el mon modern, el monleg dramtic. En narrativa hi destaquen les novelles sobre l'Edat Mitjana anglesa de Walter Scott o les novelles gtiques, El monjo de Lewis o Melmoth l'Errabund, de Charles Maturin.

El Romanticisme itali va tindre el seu manifest a la "Lettera semiseria de Grisstomo del Berchet" (1816) i destaca, sobre tot, per la figura dels poetes Ugo Foscolo, autor del fams poema Dels sepulcres, i Giacomo Leopardi, que el seu pessimisme es verteix en composicions com L'infinit o A Itlia. El romanticisme itali va tindre tamb una gran novella histrica, "I promesi sposi" (Els nuvis), d'Alessandro Manzoni.

El Romanticisme als EUA, salvant-hi precedents com William Cullen Bryant, proporcion a un gran escriptor i poeta, Edgar Allan Poe creador d'una de les corrents fonamentals del Postromanticisme, (el Simbolisme), i a James Fenimore Cooper (discpul de les novelles histriques de Scott). Es pot considerar un postromntic l'originalssim pensador anarquista Henry David Thoreau, introductor d'idees anticipades al seu temps com la no violncia i l' ecologisme, va ser autor del fams assaig sobre la desobedincia civil.

A Rssia, el Romanticisme va suposar tota una revoluci, doncs autoritz com llengua literria el fins llavors el poc cultivat idioma rus. El comenador d'aquesta moda fou el gran poeta Aleksandr Puixkin, acompanyat de nombrosos seguidors i imitadors. A la literatura txeca destaquem els poetes Karel Hynek Mcha i Frantiek  elakovsk i l'eslovac, tamb ideleg del paneslavisme romntic, Jn Kollr.

A Portugal introduren el Romanticisme Almeida Garret i Aleixandre Herculano; pot considerar-se posromntic el gran poeta Antero de Quental.

A Romania, el seu mxim exponent va ser-hi Mihai Eminescu i d'entre els hongaresos, sobresort el poeta Sndor Pet fi.

A Espanya la ideologia romntica va tindre precedents en els afrancesats illustrats espanyols, com s'aprecia a les "Noches lgubres" de Jos de Cadalso o en els poetes pre-romntics (Nicasio lvarez Cienfuegos, Manuel Jos Quintana...), que reflecteixen una nova ideologia present ja en figures dissidents del exili, com ara  Jos Mara Blanco White. Per el llenguatge romntic prpiament dit trig en sser assimilat, degut a la reacci escomesa per Ferran VII desprs la Guerra de la Independncia, que impermeabilitz en bona mesura l'assimilaci de l'ideari romntic.

Msica.

Vegeu l'article principal: Romanticisme musical

Els compositors romntics mantenen un fort vincle amb la literatura. Tant s aix que el que avui coneixem per Lied (can), tot i que ja s'havia conreat abans del Romanticisme, culmina durant aquest perode i adquireix la mxima expressi d'uni entre melodia i poesia.

Per tant, un dels trets que ms caracteritza les biografies dels compositors romntics, i un fet que els distingeix dels msics dels segles anteriors, s que sn persones obertes a les altres arts, sobretot a la literatura i intenten entendre tamb en pintura i filosofia. Viuen el seu temps, participen en tertlies i expressen els seus ideals poltics.

Un altre dels elements caracterstics s que molts d'aquests compositors tenen al costat dones excepcionals que els donen justa rplica humana i intellectual i sovint tamb musical. Aquest s tamb un smptoma del canvi de mentalitat en aquest perode. Algunes d'aquestes dones excepcionals sn:
Cossima Liszt;
George Sand;
Alma Schindler;
Clara Wieck;

A grans trets, el romanticisme en la msica, es pot dividir el Romanticisme en quatre grans perodes:
 Les bases del Romanticisme amb Ludwig van Beethoven (1770-1827) i Franz Schubert (1797-1828).
 La primera generaci romntica amb Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847), Frdric Chopin (1810-1849) i Robert Schumann (1810-1856).
 La segona generaci romntica amb Csar Franck (1822-1890), Anton Bruckner (1824-1896) i Johannes Brahms (1833-1897).
 El postromanticisme amb Gustav Mahler (1860-1911) i Serguei Rakhmninov (1873-1943).

Va ser un perode fructfer i apassionant per a la msica, en paraules del literat E.T.A. Hoffmann: La msica s la ms romntica de totes les arts.

Literatura.
Vegeu l'article principal: Literatura romntica

La literatura es caracteritza per la recerca de l'originalitat, l'abandonament dels preceptes clssics de composici i el predomini de la lrica. Apareixen per primer cop personatges marginals vistos com a smbol de llibertat, i que estan al marge de les convencions socials. El jo de l'autor s el centre de la inspiraci

En literatura cal mencionar a:
 Lord Byron;
 Edgar Allan Poe;
 Victor Hugo;
 Gustavo Adolfo Becquer;
 Jos Zorrilla;
 Mariano Jos de Larra;

Filosofia i poltica.
Vegeu l'article principal: Nacionalisme romntic

Enllaos externs.
Romanticisme: pgina web dedicada al Romanticisme musical;
Els poetes romntics;
Diccionari de la histria de les idees - el romanticisme;
Les idees poltiques del romanticisme;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2530" title="Revoluci Francesa" nonfiltered="1578" processed="1557" dbindex="1581">


La Revoluci Francesa (1789 1799) s considerada el model de revoluci poltica de la seva poca i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaament de l'aristocrcia i el clergat. 

A finals del segle XVIII, el regne de Frana, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Rgim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Llus XVI era incapa de millorar la situaci de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduren a la revocaci de l'Antic Rgim.

La primera etapa revolucionria, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succe quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurdica i es constituren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclam la sobirania nacional, la divisi de poders i el sufragi censatari, alhora que elimin tots els vestigis de l'Antic Rgim i promulg la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad. Parallelament esclat una revolta popular en el camp i a Pars, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprov la primera constituci.

La segona etapa va ser la de la Convenci Republicana (1792-1794). Els problemes econmics, socials i poltics se sumaren a l'oposici de la monarquia i l'aristocrcia, i causaren una nova onada revolucionria que desemboc en la instauraci d'una repblica. El rei Llus XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenci va tenir un carcter liberal, amb l'excepci del violent perode jacob.

La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressi dels extrems monrquics i de l'esquerra jacobina, promogu un cop d'estat (1799) encapalat per Napole Bonaparte, amb el que finalitza el perode revolucionari.

 La Frana de l'Antic Rgim .

A finals del segle XVIII, Frana i la major part d'Europa estava sotmesa a l'Antic Rgim, per ja es notaven les tensions motivades per les transformacions socials, com l auge de la burgesia, i econmiques, com el desenvolupament de nous sistemes de producci industrial i de comer. L organitzaci social i poltica de la monarquia absoluta de l Antic Rgim obstaculitzava l accs de la burgesia a la plenitud del poder. Per la burgesia era necessari un canvi estructural d acord amb la nova realitat social i econmica; i les teories del liberalisme dels filsofs de la i lustraci soscavaven els fonaments ideolgics de l Antic Rgim. La crrega de la situaci social tamb pesava sobre les classes populars i pageses. 


En aquest marc de tensions, el 1787, la crisi s inicia per l aspecte financer i econmic de la monarquia de Llus XVI, per no ser l'nic element. Les causes que van possibilitar la Revoluci Francesa es poden sintetizar en diversos factors estructurals:

 L'estructura de la societat francesa era estamental, fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra d'una minoria. La majoria de la poblaci vivia marcada pels tributs i la jurisdicci senyorial mentre l'economia rural continuava ancorada en un sistema d'autosuficincia amb tcniques endarrerides i crisis peridiques. La poblaci estava estructurada de forma jerrquica. Al capdamunt estava la noblesa i el clergat propietaris de la major part de les terres, amb drets senyorials i exempts d'impostos, cobraven rendes feudals. El tercer estat representava el 96% dels francesos reunia la pagesia, la burgesia, la classe ms afavorida pel creixement econmic del segle XVIII i que no participava del poder poltic i desitjava suprimir els privilegis i conquerir la igualtat i la llibertat en tots els mbits i a qui la filosofia de la Illustraci va proporcionar la ideologia per desprestigiar i destruir les bases de l'Antic Rgim; i les classes populars urbanes (botiguers, artesans, advocats, metges, oficials), molt minoritries per que en les mobilitzacions socials esdevindran una fora temible.
 Les transformacions demogrfiques. El 1789, Frana era el pas ms poblat d'Europa, amb 28 milions d'habitants, i gaireb la meitat de la poblaci tenia menys de 20 anys. L'increment demogrfic, amb una baixa taxa de mortalitat i una taxa de natalitat estable, va provocar lluites per la possessi de la terra i crisis alimentries, situaci que un seguit de collites dolentes va agreujar, amb la corresponent pujada dels preus. Entre les classes populars urbanes i rurals hi havia fam i misria, mentre que les classes benestants aconseguien els beneficis de la prosperitat econmica.
 El moviment de les idees, la lliure circulaci de noves idees, en clubs, associacions i vetllades socials, formaren el pensament social previ a la revoluci. Els estaments tradicionals (monarquia, clergat i aristocrcia) perderen prestigi degut, entre d'altres, a les crtiques dels filsofs de la illustraci.
 L'evoluci poltica. Llus XVI de Frana governava com un monarca del segle XVII: no tenia cap limitaci del seu poder car era una monarquia d'origen div. La incapacitat de l'absolutisme per dur a terme qualsevol tipus de reforma, va abocar irremissiblement a una crisi estructural del sistema; el rei governava sense el seu parlament, els Estats Generals de Frana. La divisi de poders, que Montesquieu va proposar als monarques, els sembl un atemptat contra els seus drets histrics.

La crisi i feblesa de la vella estructura estamental i els factors conjunturals van agreujar la situaci i van provocar l'esclat de les tensions socials. El 1780 aparegu una crisi de subsistncia per l'ala del preu dels cereals, la crisi vitcola i la crisi industrial, que va comportar una ala del cost de la vida, el creixement de l'atur i l'augment de la misria de les classes populars, amb el conseqent augment de la fam. 

A la crisi econmica s'hi afeg la crisi financera de l'Estat, que ingressava menys del que gastava, provocant la fallida i fent necessria una reforma fiscal. Les principals causes foren les despeses en la Guerra d'Independncia dels Estats Units (105 milions de lliures), altres despeses militars i diplomtiques (60 milions de lliures), les fastuoses despeses de la cort (36 milions de lliures) i la manca de pagaments d'impostos pel clergat i la noblesa, amb un deute acumulat de 310 milions. Mentre els ingressos de l'Estat francs se seguien regint per una prctica contributiva d'origen feudal, amb una liquidesa molt feble, les despeses pbliques anaven creixent contnuament.

D'una banda, el govern de Llus XVI era incapa de millorar una situaci social en ebullici sense tocar el sistema de l'Antic Rgim; de l'altra, la majoria de pagesos, classes populars urbanes, burgesia i el tercer estat desitjaven reformes socials i poltiques, recolzats per alguns nobles amb problemes econmics i pel baix clergat. Noms s'oposaven a les reformes i a la prdua dels seus privilegis la resta de la noblesa i l'alt clergat.

 La Frana de la Revoluci .

El procs revolucionari es va desenvolupar en diverses fases revolucionries. En els primers moments s'observen tres fases: l'aristocrtica, la burgesa i la popular. La primera s la revolta dels privilegiats, centrada en l'oposici dels dos estaments superiors a les mesures reformistes de Turgot, Necker, Calonne i Brienne que volien posar remei al dficit estatal. Des del 1783, Calonne va fer front a les dificultats econmiques mitjanant prstecs de particulars a la corona, per finalment va reconixer que era indispensable una reforma fiscal i va proposar l'establiment de la subvenci territorial que haurien de pagar les propietats agrries segons la seva extensi. 
 1787-1788, plantejament inicial i revolta aristocrtica ;
 1789, Estats Generals i revolta burgesa;
 1789-1791, Assemblea Constituent, revoluci jurdica i revolta popular; ;
 1791-1792, monarquia constitucional i Assemblea Legislativa; ;
 1792-1795, Convenci Nacional i Repblica;
 1795-1799, Directori, que va donar pas al Consulat des de finals de 1799.

 La revolta aristocrtica (1787-1788).

Per combatre la recessi econmica, la fallida de les finances reials i la fam dels anys 1788 i 1789, la monarquia noms podia pensar en reformes que acabessin amb els privilegis fiscals de la noblesa i el clergat. Va reunir una Assemblea de Notables formada per prnceps, membres de l'alta noblesa, consellers del rei, magistrats municipals i membres del clergat; l'Assemblea va presentar les reformes, al Palau de Versalles, entre el febrer i el mar de 1787, va rebutjar totes les mesures de reforma fiscal, es neg a les pretensions reials i exig la convocatria dels Estats Generals, que no s'havien reunit des de l'any 1614; d'aquesta manera pretenien iniciar la reforma fiscal. Brienne va intentar que s'aprovessin les reformes en una assemblea a Pars on es van boicotejar tots els acords i es va aconseguir la convocatria dels Estats Generals. Amb la revolta aristocrtica s'iniciava el cam de la Revoluci car la burgesia i les capes populars aprofitaren les eleccions a diputats per mostrar la seva disconformitat amb els privilegis de l'Antic Rgim i amb l'absolutisme monrquic.

El 1789 es van redactar els quaderns de queixes (cahiers de dolances) dels tres ordres: el clergat, la noblesa i el tercer estat. Els quaderns del clergat i la noblesa s'aferraren als seus privilegis, per demanavaren la fi de les despeses excessives, la regulaci de les duanes interiors, un sistema unitari de mesures, la llibertat de premsa i la reuni peridica dels Estats Generals. La burgesia i la noblesa defensaven la necessitat d'una monarquia constitucional i la necessitat de realitzar reformes administratives segons les seves necessitats. El tercer estat va afegir la llibertat d'expressi, de reuni i de comer, la igualtat dels tres estaments i l'abolici del delme, la jurisdicci i el monopoli de la caa. Els jornalers demanaren terres i mostraren la seva preocupaci pels preus i els salaris. Els pagesos propietaris exigien la supressi d'impostos i refermaren els seus drets davant qualsevulla reforma agrria. 

El reglament electoral no fixava un nica data per a la convocatria, que depenia dels organismes locals, fet que amb la propaganda d'una consulta al poble, va provocar la intensificaci de l'atmosfera revolucionria. Les eleccions es van celebrar la primavera de 1789 i els representants del poble van ser triats en assemblees. S'escolliren 1.139 diputats i es redactaren 40.000 quaderns que ens han perms de conixer el clima existent a Frana abans de la revoluci.

 Els Estats Generals i la revoluci burgesa (1789).



La reuni dels Estats Generals es va obrir al Palau de Versalles el 5 de maig i fou presidida per Llus XVI de Frana. El Tercer Estat afront la convocatria dels Estats Generals amb el propsit de fer les reformes econmiques i poltiques que li convenien, i amb el convenciment que hauria d'enfrontar-se a l'aristocrcia i a la monarquia. La convocatria supos, doncs, l'inici del procs revolucionari que havia de conduir la burgesia al poder.

Els gaireb sis-cents diputats del Tercer Estat igualaven als de la noblesa i el clergat i s'inclinaren per la reuni en una sola sala i la votaci per persona, mentre els privilegiats volien deliberar per separat i emetre vot per estament, com manaven les regles tradicionals. Era l'inici de la revoluci burgesa, en la que es posava en joc la destrucci de l'Antic Rgim i l'establiment d'un rgim constitucional i el reconeixement de la sobirania nacional, sistema en el que el poder no resids en el monarca sin en la naci, i que l'exerceix per mitj dels seus representants.

Enfront de la resistncia oferta per part de la noblesa i del rei, els diputats del tercer estat, reunits el 20 de juny en un local improvisat, la sala del joc de pilota, ja que el rei havia tancat l'assemblea, i erigint-se com a intrprets de la voluntat de la naci, es van comprometre solemnement a donar una constituci a Frana mitjanant el Jurament del jeu de paume. Alguns membres de la noblesa i el clergat s'hi afegiren. Els Estats Generals es convertiren, per voluntat del tercer estat, en Assemblea Nacional Constituent que volia transformar el pas en una monarquia constitucional i parlamentria, i abolir les restes del feudalisme encara vigents. 

Jurem no separar-nos mai, i de reunir-nos all on les circumstncies ho demanin, fins que la Constituci del regne sigui establerta i sigui consolidada sobre fonaments slids

L'Assemblea Nacional Constituent (1789-91).
La presa de la Bastilla..


Al mateix temps que es produ la revoluci jurdica, s'inici la revoluci popular a Pars i altres ciutats que consolid la revoluci burgesa davant la reacci del monarca i dels privilegiats de l'Antic Rgim. El poble tenia el convenciment que el rei, que acabava de canviar part del govern l'11 de juliol atacaria als manifestants que s'estaven reunint davant l'ajuntament per protestar en contra d'aquesta mesura. Els sectors populars van acabar atacant l'Htel des Invalides per agafar armes de foc amb qu defensar la revoluci i, a continuaci, van robar la plvora emmagatzemada a la Bastilla, la fortalesa on arrestaven els detinguts poltics i que havia esdevingut l'encarnaci del poder absolut del sobir. Dominada la reacci, Llus XVI torna a Pars i la noblesa inici la fugida, i l'oposici al nou rgim.

Els sans-culottes, els aturats, els sectors ms miserables de les ciutats, que s'organitzaren en clubs i societats fraternals, foren un factor decisiu en els successos revolucionaris, i aquest aspecte del moviment popular, amb la fam com a fons, va estar present en l'assalt a la fortalesa de la Bastilla.

La Gran Por.
La revolta sorgida del Parlament s'estengu per la Frana rural i, a les provncies, les masses camperoles s'incorporaren a la revolta contra els senyors, perode conegut com la Gran Por de l'estiu de 1789. Els camperols creien que els nobles havien contractat bandolers i prengueren les armes i es revoltaren; tot i no trobar els suposats bandolers, atacaren els senyors i cremaren els castells on es guardaven les llistes on s'inscrivien rendes i obligacions feudals.

 Els grups poltics .
Els revolucionaris van concebre la transformaci de la naci de formes diferents. A l'Assemblea Constituent els constitucionalistes exerciren una influncia notable, dirigits per Mirabeau i La Fayette, partidaris d'una monarquia moderada amb el control d'una constituci. Una part de l'aristocrcia s'integr en aquest grup.

 Els girondins representaren el sector moderat. La seva personalitat ms destacada s Jacques-Pierre Brissot i els seus membres ms rellevants formaven part de l'alta burgesia de la Gironda, de Bordeus i Nantes, que havien intervingut en el comer d'ultramar. Aquest grup era partidari de realitzar la revoluci emprant les lleis, desaprovaven el terror i defensaven la propietat; creien que les idees revolucionries posseeixen un valor universal i donaven importncia a un increment del poder de les provncies davant el centralisme de la capital, Pars.

 Els jacobins representaren la burgesia mitjana i les classes populars. La figura ms representativa d'aquesta ideologia va ser Maximilien de Robespierre. Aquest grup pensava que la revoluci havia d'assolir els seus objectius per qualsevol mitj; demanaven actuacions i no teories. Eren centralistes i eren de l'opini que la revoluci s'havia de fer des de Pars, on controlaven l'ajuntament. Estaven disposats a limitar la propietat privada i la llibertat individual.

 Els demcrates, el sector ms exaltat, liderat per Lazare Nicolas Marguerite Carnot, defensaven el sufragi universal i l'assumpci directa de la sobirania pel poble. El grup de Jean-Paul Marat estava relacionat amb els demcrates, per actuaven de forma preferent al carrer, en lloc de fer-ho a l'Assemblea.

L'obra de l'Assemblea Constituent (1789-1791).


Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials noms poden fundar-se en la utilitat comuna.
Art. 2n. L'objecte de tota societat poltica s la conservaci dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets sn la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistncia a l'opressi.
Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la naci. Cap individu ni corporaci no pot exercitat autoritat que no emani expressament d'ella.
La llibertat consisteix a poder fer tot all que no perjudica d'altri (...).
Art. 6. La llei s l'expressi de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concrrer la llur formaci personalment o per representants.
Art. 7. Cap home no pot sser acusat, arrestat ni detingut sin en casos determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella (...).
Art. 10. Ning no ha d'sser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva manifestaci no torbi l'ordre pblic establert per la llei.
Art. 11. La lliure comunicaci dels pensaments i de les opinions s un dret dels ms preats de l'home.]]
Els incendis i les morts de l'estiu de 1789 provoquen la jornada de la Constituent que la nit del 4 d'agost de 1789 decreta l'abolici dels privilegis feudals: l'Assemblea Nacional suprimeix del tot el rgim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, sn abolits sense indemnitzaci, i tota la resta declarats redimibles, i que el preu i el mode de redempci seran fixats per l'Assemblea Nacional (Article primer). Alhora, totes les justcies senyorials sn suprimides sense cap indemnitzaci (Decret del 4 d'agost de 1789, Article quart)

El 26 d'agost de 1789, l'assemblea constituent aprova la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad. El nou text recull la influncia de la Declaraci d'Independncia dels Estats Units d'Amrica (1776) i del pensament dels filsofs i lustrats del segle XVIII. La Declaraci francesa reconeix drets inalienables i imprescriptibles: llibertats individuals, igualtat civil davant l'impost i davant la llei. En concret, proclama la igualtat de tots els homes (article 1) i dels seus drets naturals i inalienables, com la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistncia a l'opressi (article 2); declara la preeminncia de la sobirania de la naci; assevera que la llei ha d'sser l'expressi de la voluntat general (article 6); instaura la llibertat d'opini, d'impremta i religi, estableix la separaci de poders i, en el darrer article, conclou en la inviolabilitat del dret de propietat. Aquest text fonamental va ser utilitzat com a prembul de la constituci del 1791 i va inspirar totes les lluites per la llibertat a Europa durant el segle XIX, i encara avui s un document cultural i poltic de gran inters. 

El Regne de Frana es va convertir per acci de la constituci promulgada l'any 1791 en una monarquia constitucional que va reordenar el territori, sanejar la justcia, unificar els codis de lleis i reestructurar el sistema fiscal d'acord amb la igualtat entre els ciutadans. Per resoldre els problemes financers de l'Estat, les propietats de l'Esglsia van ser expropiades i declarades bns nacionals

La constituci de 1791 s un assaig de monarquia liberal. Els seus punts ms importants sn:

 Divisi de poders. El poder del rei est limitat per la Constituci i pel control d'una Assemblea estria per la naci.

 Descentralitzaci de l'Administraci, idea girondina. Es va reordenar el territori a partir de 83 departaments; els ajuntaments incrementen les seves atribucions; es va sanejar la justcia, es van unificar els codis de les lleis i es va reestructurar el sistema fiscal d'acord amb la igualtat entre els ciutadans. Per resoldre els problemes financers de l'Estat van ser expropiades les propietats de l'Esglsia i declarades bns nacionals.

 Constituci civil del clergat. Els capellans es consideren funcionaris pblics i han de jurar fidelitat a la Constituci.

 Categoria de ciutadans actius tots aquells que posseeixin drets poltics. Han de ser majors de 21 anys i pagar una determinada renda. Per sota queden sense drets poltics; s l'anomenat quart estat. La protesta popular per aquesta decisi van comportar la Llei Chapelier, que prohibeix les coalicions de treballadors.

Per a la burgesia girondina, que dominava l'Assemblea, la llibertat de disposar plenament dels seus bns era essencial. La igualtat que havien reclamat contra l'aristocrcia no podia tractar-se ms que d'igualtat civil. La llei era igual per a tothom, per les diferncies econmiques continuaven mantenint una forta desigualtat social. La igualtat poltica tampoc s'aconsegu, car el sufragi fou organitzat amb el cens i el dret de vot qued restringit als propietaris, sinnim de ciutadans actius. Van quedar exclosos del dret de sufragi la majoria de la poblaci.

En aquest context, l'Assemblea Constituent es dissol i es convoquen eleccions per a una nova Assemblea.

 La Monarquia Constitucional i l'Assemblea Legislativa (octubre 1791-agost 1792) .

Malgrat la situaci de crisi, el mes d'octubre de 1791, comena a funcionar l'Assemblea Legislativa i la nova Monarquia Constitucional. En la nova composici de l'Assemblea dominen encara els propietaris i el sector legalista de la burgesia, els advocats. La majoria dels diputats sn joves. En la seva composici poltica poden distingir-se quatre tendncies: la dreta, partidria d'una monarquia limitada (264 diputats); l'esquerra, en la seva major part de la Gironda, dirigida per Jacques-Pierre Brissot i Condorcet (136 diputats); l'extrema esquerra, dirigida per Carnot, que demana el sufragi universal (amb un nmero minoritari i indeterminat de diputats); i el centre, majoritari amb 345 diputats, independents i constitucionals, homes notables vinculats a la revoluci, per sense opinions clares, basculant entre conservadors i exaltats.

L'Assemblea decreta el segrest dels bns dels emigrats i la deportaci dels clergues que no han acceptat la constituci civil del clergat. Per la fita de fer funcionar aquest nou rgim es va veure afectada per mltiples factors que van acabar radicalitzant el procs: la divisi de la burgesia en diferents grups i tendncies; la pressi del moviment popular de carcter republic; el descontent de les capes ms baixes davant la persistncia de la crisi econmica per una collita dolenta; l'amenaa exterior i la declaraci de guerra amb ustria l'abril de 1792 i Prssia; l'enfrontament del monarca amb l'Assemblea, qui mantenia una postura declaradament anticonstitucional i havia demanat ajut militar a les monarquies absolutes d'Europa.

Llus XVI de Frana i la seva dona, la reina Maria Antonieta, van fugir de Pars la nit del 20 de juny del 1791 reconeguts i detinguts a Varennes, van haver de retornar a Pars el 25 de juny al capvespre. Els parisencs, silenciosos i hostils, restaven per primer cop, davant del rei, sense treure's el barret. Les potncies europees, espantades pels successos revolucionaris, decideixen intervenir. Per la banda francesa, la guerra fondr la causa revolucionria amb la nacional. Davant l'esclat bllic les visions seran oposades: Robespierre la tem, el rei la desitja, els girondins confien en estendre la creuada revolucionria a Europa i els ms moderats creuen que la guerra estabilitzar el rgim.

 La revoluci del 10 d'agost de 1792 .

Els jacobins, amb el suport dels elements ms radicals de la burgesia, s'oposen enrgicament al poder de la burgesia girondina i mobilitzen el desencs popular per portar ms enll la revoluci. Danton, Maximilien Robespierre, Camille Desmoulins, Fabre d'glantine, Marat, ... agiten les masses. Durant l'estiu de 1792, els clubs poltics ja discutien de manera oberta sobre la possibilitat de destronar Llus XVI; el 3 d'agost, Ption, en nom de la Comuna de Pars (govern municipal), va proposar, a l'Assemblea Legislativa l'abolici de la Monarquia. El poble, per, no estava pas disposat a seguir el legalisme de Ption. El 10 d'agost de 1792, aprofitant un imprudent manifest del duc de Brunswick que amenaava amb destruir la ciutat de Pars si s'exercia violncia contra el rei Llus XVI, provoca que les masses populars de Pars assaltin el Palau Reial. Davant l'esclat revolucionari, Llus XVI va decidir traslladar-se amb la seva famlia a la cambra de l'Assemblea Legislativa per demanar-hi protecci. Per, el poder estava en mans dels insurgents i la Comuna de Pars que van demanar la deposici del rei. L'Assemblea va prendre la mesura de convocar l'elecci d'una convenci nacional, destituir el govern i suspendre, que no deposar, al rei.

 La Comuna de Pars .
Desprs del 10 d'agost, l'nic poder efectiu era el de la Comuna de Pars qui, a ms a ms, havia aconseguit que Llus XVI li fos lliurat com a presoner. 

El 2 de setembre de 1792, arrib a Pars la notcia que les tropes del duc de Brunsvic havien pres la ciutat fortificada de Verdun. Com a conseqncia, entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, una onada de violncia va sacsejar Pars per por que volguessin collaborar amb els prussians. El balan de les massacres del 2 de setembre fou l'assassinat de la meitat de la poblaci reclusa de Pars, unes mil dues-centes persones, incloent-hi dones i joves.  

Tanmateix, aquell mateix mes de setembre les tropes prussianes sn detingudes a la Batalla de Valmy mentre a la capital s'ha constitut un govern revolucionari, la Comuna de Pars. La revoluci entrava en una nova etapa que tindria uns nous protagonistes: els sans-culottes (poble baix), que esperaven de la revoluci la la llibertat, la igualtat i la fraternitat. La monarquia havia ha estat enderrocada. S'inicia la Primera Repblica Francesa.

 La revoluci democrtica, Convenci i Repblica (1792-1795) .



Durant el govern de la Convenci es distingeixen tres fases que corresponen al predomini successiu de cadascun dels tres partits present a la Convenci: girondins, jacobins i burgesos i republicans de carcter moderat. Aquesta s'inicia el 21 de setembre, quan la Convenci Nacional, que acaba de ser elegida, fa la seva entrada a la sala del rei destronat. Sn set-cents cinquanta membres distribuits en tres grups. A baix seuen la "plana". Sn els burgesos moderats que pensen que la revoluci ja ha arribat a la seva culminaci, amb la fi de la monarquia i de la noblesa, amb el trasps dels drets al tercer estament: voldrien ms que res contenir de bell nou el corrent avalotat i defensar all que tenen assegurat. Nicolas de Condorcet, Roland, els girondins, en sn els cabdills, els representants de la intellectualitat i de la classe mitjana. A dalt de tot de l'amfiteatre s'asseuen els de la "muntanya" que volen continuar impulsant l'onada revolucionria. Jean-Paul Marat, Danton i Robespierre volen la revoluci total, radical, fins a l'ateisme. Desprs del rei, volen abatre els altres poders de l'Estat: el diner i Du.

 La Convenci de la Gironda (1792-93).
Els burgesos de la Gironda van dominar la Convenci Nacional des de la seva constituci el mes de setembre de 1792 fins el mes maig de 1793. En aquest primers mesos es declara l'abolici de la monarquia i es proclama la Repblica el 21 de setembre. Alhora, entre desembre de 1792 i gener de 1793, es realitza el procs contra el rei Llus XVI de Frana que va ser guillotinat, a Pars, el 21 de gener del 1793. 

A partir de 1792, els revolucionaris han d'enfrontar-se al perill d'una invasi exterior per part de les potncies estrangeres. Per, grcies a les lleves foroses, el fervor revolucionari i a importants innovacions militars, aquestes guerres revolucionries van dur Frana a contnues victries. Aix, el 20 de setembre de 1792, els exrcits revolucionaris francesos obtenen la victria decisiva de Valmy sobre els prussians. De victria en victria, la Frana revolucionria s'annexiona territoris a les fronteres exteriors: Saboia, Nia, a la zona esquerra del Rin,... Malgrat els xits militars, la guerra t un cost, que afegit a la revolta de La Vende, fa que la revoluci passi per moments difcils. Davant el perill exterior i interior, la pressi popular obliga a prendre mesures de salut pblica de carcter revolucionari. Amb l'ajut dels sans-culottes, els jacobins assoleixen el poder en les jornades revolucionries de juny de 1793.

Pel que fa a Espanya, amb la decapitaci de Llus XVI, la monarquia del Borb Carles IV d'Espanya va declarar la guerra a Frana. La coneguda com a Guerra Gran va durar dos anys, del 1793 al 1795. Les batalles es van succeir a les comarques pirinenques per no arriba enlloc. Quan la guerra va acabar, els Borb es van apropar a la posici francesa fins que finalment van canviar de bndol.

 La Convenci jacobina (1793-94) .


La direcci poltica de la revoluci estar ara en mans dels jacobins que promouen una nova constituci que reconeix el sufragi universal i estableix una democrcia ms directa, organitzant un govern revolucionari format pel Comit de Salut Pblica i el Comit de Seguretat Nacional, per salvar Frana dels perills que l'aguaiten: crisi econmica, contrarevoluci interior i guerra exterior. Amb aquestes mesures, els jacobins aconsegueixen que la revoluci es faci democrtica i social, vinculada als sectors populars. 

Per fer front a la contrarevoluci es va decretar el rgim del Terror amb la fita d'acabar amb tots els sospitosos de fer costat a la causa reial.  

Davant la situaci de guerra civil contrarevolucionria, es va intensificar la lluita contra els rebels i la repressi: 

 En poltica, els revolucionaris van obtenir victries sobre la Vende i sobre els exrcits exteriors, van liquidar als girondins, exterminar faccions poltiques i realitzaren processos i execucions com les de la reina Maria Antonieta d'ustria que tingu lloc el 16 d'octubre del 1793.
 En matria religiosa, es van adoptar mesures descristianitzadores com el tancament d'esglsies i la supressi del culte catlic, mentre es va adoptar el culte a la Llibertat i a la Ra, la llibertat de culte i un nou calendari.
 En economia, llei sobre preus i salaris. L'economia dirigida, que fixava uns mxims per als preus i per als sous i que perseguia estraperlistes i especuladors, alhora que pretenia alleugerir la misria de les classes populars.
 En matria militar, per oposar-se a la invasi estrangera, es va crear un exrcit de nou tipus decretant la lleva en massa i democratitzant el seu funcionament. ;

Aquestes mesures van donar un seguit de victries exteriors contra la Primera Coalici a Blgica, Pasos Baixos, el nord d'Itlia i a la riba esquerra del Rin. Per a nivell intern, quan els principals perills semblaven que s'havien superat, el juliol de 1794 la burgesia es va sentir amb la fora suficient per posar fi a l'experincia jacobina i per fer tornar la revoluci a la seva etapa anterior. El cop d'estat de Termidor va eliminar el jacobinisme i els seus principals dirigents. El 27 de juliol del 1794 es va aprovar el processament de Robespierre i els seus seguidors. Els principals dirigents van ser executats a la guillotina: Robespierre, Saint-Just i 84 dels seus partidaris sn executats l'endem (28 de juliol).

 La Convenci Termidoriana (1794-95) .
Entre juliol de 1794 i octubre de 1795 la Convenci es dirigida per la burgesia moderada. Desenvolupen una poltica conservadora: depuracions i proscripcions de jacobins i poble baix; canvis essencials en Comits i Tribunals; reacci econmica i reacci moral i social amb  el "terror blanc" i reacci religiosa. En els primers mesos de 1795, les dificultats econmiques i la inquietud social van plantejar problemes a la Convenci quan aquesta ha d'enfrontar-se als darrers aixecaments populars, que sn esborrats amb l'ajut de l'exrcit. La poltica repressiva i reaccionria de la Convenci va portar a una aliana entre l'exrcit i la burgesia de dretes que s'imposa al moviment popular. A ms, les victries en les guerres europees sobre Prssia, Holanda i Espanya, que es concreten en els tractats de 1795, donen pas a una burgesia conservadora triomfant . En resum, la reacci Termidoriana va representar el triomf de la burgesia moderada, que va iniciar l'eliminaci del moviment dels sans-culottes i l'opci per una revoluci democrtica i popular. Des d'aquesta situaci lmit, es va iniciar un lent procs contrarevolucionari que va anar consolidant, de forma gradual, el poder de la burgesia conservadora.

 La reacci conservadora. El Directori (1795-1799) .

Durant l'estiu de 1795, la burgesia termidoriana va elaborar una nova Constituci (1795) en la qual es va consagrar el predomini dels propietaris. Un cop aprovada per plebiscit, la Convenci es dissolt el mes d'octubre de 1795 i va comenar a funcionar un nou rgim: un Directori de cinc membres, que intentava ser una repblica d'ordre, conservadora i slida, oposada tant al reialisme i a l'aristocrcia com a la democrcia popular i al jacobinisme. Aquesta pluralitat de cinc membres reflexa el temor al poder excessiu d'un home, record de la dictadura de Robespierre. Amb l'eliminaci del moviment popular, la reacci s'intensifica. I els problemes van fent evolucionar al nou rgim cap un autoritarisme que acabar per imposar a l'exrcit al capdavant del poder en un desplaament continuu cap a la dreta poltica.

Les dificultats a l'interior s'agreugen per problemes econmics i financers; l'oposici jacobina es mant activa i ha d'sser reprimida; la revolta a la Vende ressorgeix i, amb la intervenci de l'exrcit, s dominada. Per la vessant exterior, l'exrcit tamb s el protagonista car les guerres continuen amb el Sacre Imperi Romanogermnic i el Regne d'Anglaterra. Entre 1796 i 1797, les victries franceses sobre els austracs finalitzen amb un tracta de pau i el paper destacat d'un jove general Napole Bonaparte. El 1797 el Directori organitza una poltica expansiva i annexionista. La resposta dels estats europeus s la formaci de la Segona Coalici, formada a finals de 1798. L'any segent la guerra torna a Europa on els exercits francesos ocupen el Regne de Npols. La campanya contra Anglaterra obliga a enviar l'expedici a Egipte l'any 1798, tamb sota el comandament de Napole. L'exrcit ja ocupa el primer pla.

A nivell interior hi ha la necessitat d'una ms gran estabilitat governamental i la realitzaci de reformes, el desig de la burgesia conservadora d'afermar-se en el poder i la temena de nous rebrots revolucionaris dels jacobins. En aquest ambient es duu a terme un revisionisme constitucional on, una altra vegada, la poltica es monopolitzada per les classes benestants, mentre els ciutadans sense rendes sn ciutadans passius. Noms el pagament d'una determinada contribuci permet accedir a la poltica. Ha passat definitivament la fase dels moviments populars. La revoluci inicia una era d'ordre i d'autoritarisme car la burgesia francesa comena a considerar l'estabilitat com el valor suprem de la societat poltica.

 El cop d'Estat de Napole .
La debilitat poltica del Directori i el manteniment de la guerra a Europa van fer que l'exrcit adquirs ms i ms importncia. Napole Bonaparte, un general victoris, amb el suport d'una part de la burgesia que pretenia consolidar les seves conquestes davant de l'Antic Rgim, dels jacobins i amb la collaboraci de Joseph Fouch, cap de la policia, va donar un cop d'Estat el 18 de Brumari (9 de novembre del 1799), va dissoldre el Directori, va concentrar tot el poder en les seves mans i es va erigir cnsol. La Revoluci ha acabat:

Expulsats els Cinc-cents, dissolt el Directori, tota l'autoritat requeria sobre un Consolat provisional compost per tres persones: Sieyes, Roger-Ducos i Bonaparte. Aix significa la fi de la Repblica burgesa i el pas del poder a mans d'un dictador militar.;
 Tres setmanes ms tard hom redact i present a les Assemblees una nova Constituci cesarista, acompanyada d'una proclamaci dels Cnsols, la qual corria el tel sobre deu anys d'histria: La Revoluci s'ha establert sobre els principis que l'originaren: la Revoluci ha acabat. ;





 L'herncia de la Revoluci .
L'any 1789 un vell ordre poltic i social s'havia enfonsat i malgrat el triomf sobre Napole de les tropes absolutistes, l'Antic Rgim mai no va poder ser restablert del tot ja que les monarquies europees hagueren de fer concessions de tipus liberals; a ms la Revoluci Francesa serv de model i motor a les que havien d'arribar en el futur.

La Revoluci francesa havia transformat la concepci poltica i ideolgica del mn contemporani. I va proporcionar el vocabulari i els programes dels partits poltics liberals, radicals i democrtics de la major part del mn, els codis de lleis o els conceptes de liberalisme i de nacionalisme , per els conceptes de llibertat i drets de l'home que se'n deriven han estat usats per justificar mesures tirniques. 

Pel que fa a algunes conseqncies sobre la societat francesa foren exagerades. Per exemple, la noblesa no va ser destruda. De les 30.000 persones executades durant el Terror noms coneixem l'origen social d'unes 14.000, de les quals al voltant de mil sn nobles. Per tant, podem calcular en dos mil els nobles executats i, aproximadament 16.000 els exiliats, d'un cens de 350.000. Les transferncies de propietat foren importants, per noms es van vendre les propietats dels emigrats, i es calcula que la quarta part de les finques subhastades foren novament adquirides per nobles. Altres conseqncies s que foren profundes ja que amb la Revoluci l'individu havia conquerit la seva independncia. Tots els ciutadans eren iguals davant la llei, la justcia i els impostos. La llibertat individual, de conscincia i d'expressi havia estat proclamada com a dret fonamental a defensar. La burgesia havia establert la llibertat de producci, de comer i el dret de propietat, que amb l'abolici del sistema feudal havia perms el desenvolupament del capitalisme liberal.

La Revoluci havia construt una repblica indivisible, sense els particularismes feudals. S'havia consagrat la separaci entre l'Esglsia i l'Estat, s'havia secularitzat l'ensenyament i s'havia reorganitzat l'administraci estatal. Alhora, les constitucions havien assentat els principis de la sobirania nacional i de la divisi de poders.

La societat s'havia transformat profundament, el clergat havia perdut els seus privilegis, la noblesa havia desaparegut com a estament i la burgesia, en alliberar-se dels obstacles que suposaven l'aristocrcia i la monarquia absoluta, es va refermar i va prosperar. El seu ascens social ja no es podia aturar.

En darrer lloc, la Revoluci havia provocat el despertar i el descobriment d'esperances noves en els pobles i les idees sembrades a Europa des del 1789 fins al 1815 van germinar al llarg de tot el segle XIX. Neix una nova Europa amb constitucions que limiten el poder dels sobirans, amb divisi de poders, eleccions, partits, publicitat en la vida poltica, diaris. L'herncia d'aquests sis anys d'histria de Frana es percep a tota la histria contempornia d'Occident.

 Referncies i notes .


 Bibliografia .

 Calatrava Escobar, Juan: Estudios sobre la Revolucin Francesa y el final del Antiguo Rgimen. Tres Cantos: Akal, 1980. ISBN 978-84-7339-504-5;
 Chartier, Roger: Espacio pblico, crtica y desacralizacin en el siglo XVIII. Los orgenes culturales de la Revolucin Francesa. Barcelona: Editorial Gedisa, 1995. ISBN 978-84-7432-509-6;
 Cobban, Alfred: La interpretacin social de la revolucin francesa. Madrid: Narcea de Ediciones, 1971. ISBN 978-84-277-0003-1 ;
 Farman, John: La revoluci francesa. Molino, 2000. ISBN 978-84-272-2635-7 ;
 Furet, Franois: La revolucin a debate. Madrid: Encuentro, 2000. ISBN 978-84-7490-558-8;
 Kropotkin, Piotr: Historia de la Revolucin Francesa;
 Reichardt, Rolf E.: La Revolucin Francesa y la cultura democrtica: la sangre de la libertad. Madrid: Siglo XXI, 2002. ISBN 978-84-323-1081-2;
 Roura, Llus: Guerra gran a la ratlla de Frana: Catalunya dins la guerra contra la Revoluci Francesa 1793-1795. Curial Edicions Catalanes. Monografa, 1993.  ISBN 978-84-7256-934-8;
 Soboul, Albert: La revoluci francesa. Edicions 62, 1997. ISBN 978-84-297-4308-1  (Nova Terra, 1977. ISBN 978-84-7279-163-3);
 Sol Mario, Jos M.: La Revoluci francesa. Ed. Bruo, 1990. ISBN 978-84-216-1247-7;
 Tasis, Rafael: La Revoluci francesa i Catalunya. Rafael Dalmau ed., 1989. ISBN 978-84-232-0404-5  ;
 Vovelle, Michel: Introduccin a la historia de la Revolucin Francesa. Barcelona: Editorial Crtica, 2000. ISBN 84-8432-086-3;
 Vovelle, Michel et al: Perspectives entorn de la revoluci francesa, (trad. A. Caus). L'Aven ed., 1988. ISBN 978-84-85905-49-2;

 Vegeu tamb .

 Primera Repblica Francesa;
 Calendari republic francs;
 llibertat, igualtat, fraternitat. Lema de la revoluci francesa.
 Occitnia durant la Revoluci Francesa. Per conixer les conseqncies humanes i de substituci lingstica de la Revoluci Francesa a Occitnia. ;
 La Guerra Gran (1793-1795). Per conixer les conseqncies de la guerra de la monarquia del Borb Carles IV contra els revolucionaris francesos a les comarques de banda i banda dels Pirineus.
 Llista de persones relacionades amb la Revoluci Francesa;
 Histria de Frana;
 Guerres Napoleniques;






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2531" title="Riudarenes" nonfiltered="1579" processed="1558" dbindex="1582">

Riudarenes s una vila i municipi de la comarca de la Selva.













 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2532" title="Riudellots de la Selva" nonfiltered="1580" processed="1559" dbindex="1583">

Riudellots de la Selva s un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'rea urbana de Girona.
















 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci de Municipis M.A.T. (AMMAT);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2533" title="Riells i Viabrea" nonfiltered="1581" processed="1560" dbindex="1584">

Riells i Viabrea s un municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. Anomenat antigament com Sant Mart de Riells i Riells del Montseny durant la 2a Repblica espanyola; va passar a anomenar-se simplement com Riells fins el 1983 en que adopt l'actual denominaci oficial.















Part del seu municipi est dins el Parc Natural del Montseny.

El travessa la riera de Riells, que desprs passa a anomenar-se de Breda, i que s afluent de la Tordera.

L'antiga agricultura de subsistncia ha sigut abandonada i les feixes llindants amb el bosc, avui en dia tamb sn de bosc.

 Medi natural .
Hi predomina l'alzinar i, a certa alada, les fagedes.

Hi ha presents espcies com el gaig, la fagina, la guilla, el senglar, el vidriol, l'eri, el talp...

 Demografia .

El municipi es va constituir el 1787 per la uni de Riells i de Viabrea.

Personatges illustres.
 Pere Ribot i Sunyer;

 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Plana sobre Riells;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2534" title="Rdio" nonfiltered="1582" processed="1561" dbindex="1585">


La rdio s la transmissi de senyals a travs de la modulaci d'ones electromagntiques amb freqncies per sota de la llum visible.  La radiaci electromagntica viatja per mitj de camps electromagntics oscillatoris que travessen l'aire i el buit de l'espai. La informaci s transportada per mitj de canviar sistemticament (modular) certes propietats de les ones radiades, com l'amplitud, la freqncia o la fase. Quan les ones de rdio passen per un conductor elctric, els camps oscillatoris indueixen un corrent altern en el conductor. Aix pot ser detectat i transformat en so o en altres senyals que portin informaci.

Histria.
El fsic itali Guglielmo Marconi (1874-1937) s considerat l'inventor de la rdio. L'any 1896 va patentar el primer aparell de rdio sense fils.

Tecnologia radiofnica.
Les ones de so de freqncia udio s'han de transformar en ones portadores per poder ser emeses per la rdio. s necessari modificar la freqncia (ritme d'oscillaci) o l'amplitud (alada) de l'ona sonora mitjanant un procs anomenat modulaci. Aquestes ones portadores sn ones electromagntiques que es propaguen per l'espai. Generalment s'identifiquen mitjanant la seva freqncia:
 MF (Freqncia Mitjana) d'entre 300-3000 kHz amb una longitud d'ona de 1000-100 m.
 UHF (Freqncia Ultraelevada) d'entre 300-3000 MHz amb una longitud d'ona d'1 m - 10 cm.

Els dos components bsics d'una rdio sn el transmissor i el receptor.

El transmissor genera oscillacions elctriques amb una freqncia de rdio anomenada portadora. Es pot amplificar l'amplitud o la mateixa freqncia per variar l'ona portadora. Un senyal modulat en amplitud es compon de la freqncia portadora i dues bandes laterals producte de la modulaci. La Freqncia Modulada (FM) produeix ms de dues bandes laterals per a cada freqncia de modulaci, grcies a la qual sn possibles les complexes variacions que s'emeten en forma de veu o qualsevol altre so en la radiodifusi.






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2536" title="Riudoms" nonfiltered="1584" processed="1562" dbindex="1587">

Riudoms s una vila i municipi catal de la comarca del Baix Camp. s el poble natal de l'arquitecte modernista Antoni Gaud i del Beat Bonaventura Gran.

Geografia.
La vila de Riudoms est situada a la comarca catalana del Baix Camp, a uns cinc quilmetres de Reus, la seva capital.

El poble s situat a una altura de 126 metres, encara que l'alada del seu terme municipal est entre els 50 i 210 metres.

Passen pel terme moltes rieres i rierons. Una de les principals s la riera de Maspujols, tamb coneguda com a riera de Riudoms, que passa molt a prop del poble i en ocasi d'algun aiguat ha arribat a inundar els carrers ms prxims. Diu una dita tradicional: "A Riudoms la gran cisterna, el campanar descobert, l'estacada foradada i la riera passa al dret".

Histria.
Prehistria.
A partir de troballes arqueolgiques, sobretot a la Timba dels Barenys, se sap que al neoltic ja hi havia assentaments humans a l'actual terme de Riudoms, segurament atrets per la presncia de l'aigua al voltant de la Riera de Maspujols. Altres troballes confirmen que la presncia humana continu durant l'Edat de Bronze. A la Timba del Castellot, s'hi han trobat restes d'un poblat ibric que van des del segle IV aC fins al segle IV dC.

Edat antiga.
Durant l'poca de dominaci romana al terme de Riudoms sembla que hi hagu nombroses villes romanes, sobretot en llocs prxims a la riera de Maspujols. Es conserven dins al poble les restes d'una d'aquestes viles.

Edat mitjana.
s a l'edat mitjana en qu es funda el poble de Riudoms. Es considera la data de la fundaci el dia 25 de gener de 1151, en qu el prncep normand Robert d'Aguil feu donaci de la terra de Riudoms al cavaller Arnau de Palomar amb la condici de construir-hi un castell, que sembla que es constru on actualment hi ha l'Esglsia de Sant Jaume.
Diu la llegenda que una rierada s'emport un poblet anomenat Llaberia i els seus habitants es refugiaren en aquell castell sent els primers habitants de Riudoms. 

Sigui com sigui, ja al segle XIII apareixen documents que es refereixen a Riudoms com una vila i que el 12 d'abril de 1225 el rei Jaume I i l'arquebisbe de Tarragona li concediren un mercat setmanal que fou ampliat en temps de Jaume II. Tamb hi ha notcies de la construcci de l'esglsia de Sant Jaume Apstol.

L'any 1319 segons la crnica de Pere III el Cerimonis hi hagu a Riudoms, tradicionalment al lloc conegut com "els Hostalets", una reuni de nobles de la cort per convencer a l'infant Jaume de qu no renuncis a consumar el seu casament i es fs hospitaler, com finalment va fer. Anys ms tard, aquest mateix rei fu saquejar la vila degut a algunes disputes senyorials, per a finals de segle fu construir muralles i torres de defensa, de les que no n'ha conservat cap.

D'aquella poca sn freqents les disputes amb els pobles dels voltants per l's de l'aigua i de les terres de pastura.

Durant la guerra civil catalana del segle XV, Riudoms hi particip donant suport a la Generalitat.

Edat Moderna.

De comenaments de l'Edat Moderna, concretament el 1524, hi ha el fet que l'emperador Carles V va passar una nit al poble en la seva visita al Camp de Tarragona.

L'any 1582, a ms de fer-se diverses obres a les muralles, s'autoritz la construcci del convent francisc de Sant Joan, fora de les muralles del poble.

El 1593 s'acorda de construir una nova esglsia. Les obres d'aquesta esglsia foren dirigides per l'arquitecte Pere Blai i foren inaugurades el 1617, encara que no estava acabada del tot. Algunes obres s'acabaren en perodes posteriors, quedant inacabat el campanar, encara que el 1689 es parl de la intenci d'acabar-lo utilitzant les pedres de l'antic castell.

L'any 1599 es dna a Riudoms el dret de celebrar una fira el 10 d'agost de cada any, dia de Sant Lloren, i a repetir-la el segon diumenge del mes d'octubre.

La Guerra dels Segadors afect tamb a Riudoms. Ja l'any 1629 s'install a la vila un destacament de soldats castellans. El 1639, Riudoms particip en una campanya per recuperar el castell de Salses amb una companyia d'homes. L'any segent, el 1640, arriba l'exrcit castell del marqus de Los Vlez, que entr a Riudoms sense trobar resistncia i s'hi allotj mentre preparava l'assalt de Reus i Tarragona. Sembla que durant aquells anys la poblaci de Riudoms pat abusos per totes les parts en conflicte, ja fossin catalanes, castellanes o franceses i segurament per aix finalment es van rendir sense oposar resistncia, igual que molts altres pobles dels voltants, com Montbri del Camp, Mont-roig del Camp, la Selva del Camp o Reus. Pau Claris declar enemics a aquests pobles de la segent manera: "En rah de no haver guardat a la provncia fidelitat y que voluntriament y sens passar per ninguna hostilitat del exrcit contrari se li eran entregades, fossen cridats per enemichs de la ptria y apressos tots sos bns y fos manat y fet a saber a totas y qualsevol personas de qualsevol grau y condici"

El 1684 es comen a aixecar l'ermita de Sant Antoni, a la part alta del poble, fora de les muralles, en agrament al Sant pels favors rebuts durant les ltimes pestes. Va ser acabada el 1702. A l'interior hi ha un retaule xorigueresc que va ser cremat, encara que no totalment, en la Guerra Civil espanyola.

Amb la Guerra de Successi, Riudoms es pronunci a favor de l'Arxiduc Carles d'ustria, degut a l'acci dels germans Nebot, militars de la vila. En perdre la guerra, els seus bns foren incautats.

El 1721, per lluitar contra els bandolers i controlar els perdedors de la guerra, s'install al poble un destacament dels Mossos d'Esquadra sota el comandament del caporal Francesc Mart, partidari dels Borbons.

Se sap que durant el segle XVIII tingu molta importncia a Riudoms la producci d'aiguardent i que els conreus ms importants eren el sembrat, la vinya, l'olivera i els garrofers.

Edat Contempornia.
L'inici de l'Edat Contempornia amb la Revoluci Francesa el 1789 tamb afect a la vila de Riudoms. El 1795 Riudoms aport vint-i-un homes i dos oficials a la guerra que mantenien Espanya i Frana.

La Guerra del Francs tamb tingu repercussions al poble. Les forces ocupants franceses imposaren costosos impostos a la poblaci tot i les males collites. Durant aquella guerra hi havia a Riudoms un hospital militar de sang.

L'any 1844 amb la desamortitzaci de Mendizbal, el convent de Sant Joan es venut al negociant Bernat Torrell per 98.010 rals. Aquest convent ja havia estat parcialment destrut el 1822 i cremat en part el 1835. Sembla que les pedres del monestir serviren per construir els porxos de la plaa de l'esglsia.

La Primera Guerra Carlina provoc la divisi del poble entre carlins i liberals, que provoc hostilitats i prdua de vides. El 22 de juny de 1836, els carlins entraren al poble, cremant i saquejant algunes cases, i encara el 18 de maig de 1840 tornaren i segrestaren al notari del poble Josep Roger Vallverd, que finalment alliberaren sense fer-li mal. Se sap d'almenys deu carlins riudomencs que foren afusellats durant aquella guerra.

El 1868 amb la revoluci coneguda com La Gloriosa, el 4 d'octubre el poble celebr l'exili de la reina i el canvi poltic collocant a la faana de l'ajuntament els retrats del General Prim i el general Espartero, es toc l'Himne de Riego i se celebraren balls. Es constitu la Junta Revolucionria i es proclam alcalde a Rafael de Nabot i de Figueras. Tot i aix, els resultats electorals sempre foren favorables als monrquics i es considerava Riudoms com un feu carlista.

La Tercera Guerra Carlina tamb tingu les seves conseqncies a Riudoms, ja que el 8 de maig de 1872 se sublevaren els carlins de Riudoms. Durant aquesta guerra, grups de carlins entraren al poble per cobrar-hi contribucions. El 26 de juliol de 1873, els carlins liderats per Isidre Pmies i Borrs, Cercs, es feren forts als voltants de l'ermita de Sant Antoni. Aquest carlins dominaren el poble, cremaren els portals i enderrocaren part de la muralla. Finalment van ser venuts pels liberals.

Durant la Restauraci borbnica se succeeixen els alcaldes conservadors, liberals i carlins, d'unes poques famlies. Els liberals es reunien a cal Gallis, mentre els carlins tenien el Centro Riudomense i l'Ateneu tradicionalista de ca l'Eloi a partir de 1914. Els republicans es trobaven al Caf dels Republicans als porxos de la Plaa petita.

A finals del segle XIX arrib la filloxera que mat la vinya, un dels cultius principals de l'poca. Aix don un gran impuls al conreu de l'avellaner.

Durant els inicis del segle XX arriben nous serveis al poble, com l'electricitat i el telfon i la progressiva ampliaci de l'aigua corrent i les clavegueres.

El 1926 se sap que el riudomenc Anton Capar Sabat va participar al complot de Prats de Moll, organitzat per Francesc Maci i Ventura Gassol.

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que causaren la proclamaci de la Segona Repblica espanyola, no se celebraren a Riudoms, ja que noms es present una candidatura. El 15 d'abril seguint ordres del Govern Civil es proclam alcalde a Sebasti Hortoneda Casas, encara que deu dies ms tard es canvi el consistori per un de ms conservador, i Rodolf Cavall Toms en fou l'alcalde fins que mor dos anys desprs.

El 1933 visit la vila el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maci, que feu un discurs des del balc del Caf dels Republicans.

A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 venceren les dretes amb 1.017 vots mentre que els partits d'esquerra n'obtingueren 748. Jaume Domnech Bages fou proclamat alcalde.

Durant els fets del sis d'octubre un grup de riudomencs prengu el control de l'ajuntament. Desprs, un cop fracassada la revolta, foren 14 els riudomencs que es tancaren a un vaixell-pres situat al port de Tarragona. Al cap d'unes setmanes foren indultats.

La Guerra Civil espanyola tingu un gran cost hum a Riudoms, ja que s'han comptabilitzat 84 vctimes.

Durant els anys 1950, es milloren molts serveis. L'aigua potable arriba a tota la poblaci i es pavimenten els carrers. Tamb s'inici una expansi urbanstica amb la construcci de la urbanitzaci Llus Mass.

Economia.
Riudoms ha estat un poble tradicionalment agrcola. Antigament predominaven els cultius de sec: sembrats, garrofers, ametllers, olivers i vinya. La construcci de mines i pous i ms tard el pant de Riudecanyes impuls els cultius de regadiu sobretot els fruiters i l'horta. A finals del segle XIX, comen a proliferar el cultiu de l'avellaner, que es convert en el cultiu hegemnic. Amb el pas del temps i la prdua generalitzada dels ingressos agrcoles, l'agricultura ha deixat de ser l'activitat econmica predominant. Amb la crisis de l'avellana, tamb la superfcie plantada d'avellaners ha disminut, sobretot substituint-se per olivers. Molts d'aquests terrenys actualment sn cultivats per persones que hi treballen a temps parcial i que tenen una activitat principal diferent a l'agrcola i sn poques les persones que tenen l'agricultura com a principal font d'ingressos.

En els ltims anys s'ha ampliat l'oferta de sl industrial, com per exemple amb el Polgon El Prat, que ha afavorit la implantaci de ms empreses al poble.

Fills illustres.
Miquel Baptista Gran Peris, ms conegut com a Beat Bonaventura Gran. Religis, beatificat per l'esglsia catlica.
Antoni Gaud i Cornet, arquitecte modernista.
Joan Guinjoan Gispert, compositor.
Germans Nebot, militars.

Festes locals.
20 de gener, Sant Sebasti: s la festa major d'hivern de la vila. Actualment, la festa s'ha traslladat al diumenge ms prxim i no t la rellevncia que tingu en el passat. Es continua celebrant la process pel centre del poble amb la imatge del Sant. Des del 1999, tamb se celebra la "Trobada de Sacaires", on participen anualment msics i sacaires d'arreu del pas.
Setmana Santa: La Setmana Santa s una celebraci molt arrelada a Riudoms. Els actes comencen el Diumenge de Rams amb la benedicci de les palmes i palmons. El mateix dia a la tarda es fa el Via Crucis pels carrers acompanyant la imatge de Jess portant la creu. El Dijous Sant se celebra la missa del Sant Sopar. A ms, aquest dia es posen en entrades de cases, les imatges (tamb anomenades misteris o passos) que sortiran l'endem a la nit en process, que representen diversos moments de la passi de Jess. El Divendres Sant, els actes comencen ben aviat, amb un Via Crucis des de l'esglsia fins a l'ermita de Sant Antoni. A les 10, es trasllada la imatge del Sant Crist des de l'esglsia fins a la capella de Verge Maria, acompanyat per amics i familiars del portant del Sant Crist. A les 12, es torna a portar la imatge cap a l'esglsia, aquesta vegada acompanyada per nens vestits amb vesta i papus amb caputxa, a ms dels armats que obren la process. Acte seguit, dins a l'esglsia es fan les Set Paraules. A les sis de la tarda es fa la representaci litrgica de la passi de Jess. Finalment a les nou del vespre, es fa la process del Sant Enterrament, amb la participaci de tots els passos, acompanyada per persones amb ciris, vestes, papus, els armats i els membres de les diferents confraries. La nit de dissabte cap al diumenge, es fa la missa de la Vetlla Pasqual, celebrant la resurrecci de Jess. En sortir de l'esglsia es canten les caramelles.
 La Festa dels Barris se celebra el primer cap de setmana de juliol. El dissabte a la tarda es fan jocs per la canalla i a la nit es fa un sopar i ball a cada barri del poble. L'endem al mat es va a enramar. Les persones de cada barri es disfressen i preparen una carrossa i es fa una rua, tot tirant confeti. A la nit, es fa un ball, on s'elegeix per sorteig entre els representants dels diferents barris l'hereu i la pubilla del poble durant el proper any.
25 de juliol, Sant Jaume: s la festa major d'estiu. Es fan diversos actes, tant el mateix dia com en dies prxims, com ara el ball de diables o la bicicletada popular. El dia del sant, desprs de la missa del vespre es fa una process on es treu la imatge del sant pels carrers del poble.
La Fira de Sant Lloren. El seu origen es troba al 1599, quan es comen a celebrar una fira agrria i ramadera el dia 10 d'agost, dia de Sant Lloren. Des del 1981, tamb se l'anomena Fira de l'Avellana i est dedicada a aquest fruit sec i altres productes locals. Actualment t lloc durant el segon cap de setmana d'agost, tot i que els actes previs comencen ms aviat. ;
La Festa del Beat Bonaventura Gran. Es celebra el dissabte ms prxim al dia 24 de novembre en honor a aquest beat fill del poble. Es fa una missa al mat, i a la nit una process on es treu pel poble l'urna que cont les despulles del beat. El diumenge abans, es fa una process amb fanalets acompanyant una relquia del Beat. Cada cinc anys, es fa festa extraordinria, les Quinquennals, on es guarneixen els carrers del poble.

 Demografia .


Bibliografia.
 Joan Ramon Corts Salvat i Josep Maria Toda Serra. "Riudoms. 850 anys d'histria, llengua i cultura". Cossetnia Edicions. 2000.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" -CERAP;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
El temps a Riudoms;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2537" title="Riudecols" nonfiltered="1585" processed="1563" dbindex="1588">


Riudecols s una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
 Histria . 
Es creu que ja hi havia la poblaci en 1158. En 1325 va ser atacada i saquejada per Pere dels Arcs que el va incorporar a la seva senyoria. Ms tard, la senyoria va quedar a les mans de l'arquebisbe Pere d'Albalat i de l'abadessa del monestir de Bonreps, quedant incorporada en la baronia d'Alforja. A partir de 1558 va formar part de la Comuna del Camp.

El 1837 va ser l'escenari d'una batalla durant la Primera Guerra Carlina. Les tropes liberals van assetjar prop de 400 soldats carlistes. En van morir 200 en el combat i uns altres 50 van ser afusellats pels liberals.

L'actual terme municipal es va formar en el segle XIX amb la uni de Riudecols, Les Voltes i Les Irles.

 Cultura .

Queden algunes restes de l'antiga muralla que envoltava la vila aix com una de les portaladas d'entrada. No obstant no queda cap rastre de l'antic castell.

L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Pere. Va ser construda el 1872 i el seu campanar est sense acabar. L'esglsia de les Voltes, dedicada a la Concepci, s de mitjans el segle XIX. s de nau nica amb capelles laterals. A prop de Les Irles es troba una capella dedicada a Sant Bartomeu que va quedar destruda durant la Primera Guerra Carlista. Tamb sn visibles les restes d'una antiga torre de guaita coneguda com dels Moros.

Riudecols celebra la seva festa major el 29 de juny, festivitat de Sant Pere.

 Economia . 

L'agricultura va ser fins i tot a mitjan el segle XX la principal activitat econmica, era el cultiu d'oliveres, avellaners i ametllers. El poble t una important indstria, el seu nom s Teixid i crea molts ferros especialitzats per a moltes empreses de la provncia. Va ser creada a mitjans el segle XX. Actualment s la principal activitat economica del poble i dels seus voltants. Es situada a l'entrada del poble. Consta de quatre naus, sense incloure les oficines. 

Destaca tamb el seu oli que s un dels mes deliciosos de tot el "Camp de Tarragona".
El municipi forma part de la zona de producci de tres productes que sobresurten per la seva qualitat: l'Avellana, el Vi i l'Oli d'Oliva Verge Extra.

Es comercialitzen amb les etiquetes de qualitat de:

1r. - Denominaci d'Origen "Avellana de Reus". 2n. - Denominaci d'Origen "Tarragona". 3r. - Denominaci d'Origen "Siurana".
 Festes i gastronomia .

Sol hi ha les mes notables, en elles no hi ha ni festes organitzades per altres organitzacions que no depen de l'Ajuntament. SANTA EULLIA, Festa major d'hivern, se celebra el segon dissabte de febrer, en honor a Santa Eulalia. CARNAVAL,Festa de gran importncia del poble, la data s variable per sempre s el segent cap de setmana en comparaci a altres ciutats. SETMANA SANTA,En el divendres Sant es fa una representacion de l'Agonia i llegida de les 7 Paraules. En la nit es fa una process per tot el poble, en la qual, els misteris es porten a les espatlles menys la creu, que sellava per cadenes degut a la seva gran mida. SANT ANTONI, Festa major a Les Irles. Se celebra el dia 12 de juny. REVETLLA DE SANT JOAN,Fiesta nacional a Catalunya, se celebra la nit del 23 al 24 de juny. Consisteix a fer una hogera, posteriorment en la pista del poliesportiu es menja coca de Sant Joan. SANT PERE, Festa major, per exelencia. Se celebra el 28, 29 i 30 de juny, en honor al seu patr, San Pere. REVETLLA DEL POLIESPORTIU, Festa commemorativa de l'inaguracin del Poliesportiu Joan Mestre. A la mitja nit la gent va al ball, en ell llueixen les seves millors gales. La data s variable, per normalment es fa a mitjans juliol. ANADA A PUIGCERVER, Es una romeria que va de Riudecols al santuari de la Mare de Du. Tamb fa la romeria Alforja, poble ve, per des del seu respectiu poble. La romeria comena a les 6 de la matinada del 5 d'agost. PROCESS MARIANA, Process en honor a la Mare de Du de Puigcerver, es recorre el poble a llum de fanal, amb la verge a les espatlles. Se celebra l'ltim diumenge d'agost. MARE DE DU DEL ROSER, Festa major d'octubre, en honor a la verge del Rosari. Se celebra el primer dissabtr d'octubre.


 Demografia .







El 1857 incorpora les Voltes, i el 1940, les Irles. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2540" title="Romanx" nonfiltered="1586" processed="1564" dbindex="1589">

Romanx, retoromnic, rtic o gris sn els noms amb qu es coneix el conjunt de les varietats retoromniques que es parlen en algunes aldees del cant muntanys de Grisons, Sussa. El romanx s un dels quatre idiomes oficials de Sussa, i el parla el 0.5% de la seua poblaci. Es pensa que va haver-hi un temps en qu les llenges retoromniques es van parlar a una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llenges estan emparentades amb les llenges llatines venes que es parlen a Itlia, Sussa i Frana. Els cinc dialectes retoromnics ms parlats sn el sursilv, el sutsilv, el surmir, el puter i el vallader. Sovint es considera que puter i vallader sn una sola llengua: el Lad. Aquest lad, per la seua banda, a vegades s'associa amb la llengua de les muntanyes dolomites italianes tamb coneguda com a Lad. Existeixen opinions molt diverses sobre el grau de relaci que hi ha entre elles, per la teoria ms acceptada s que hagen evolucionat de forma independent.

El romanx es va estandarditzar en 1982 i se'l coneix amb el nom grischun romanche. Heinrich Schmid va tractar d'evitar ortografies d'estranya aparena per a facilitar la seua acceptaci. Per tant, paraules amb  ms  o  tenen  (tgirar) en compte de . Les paraules amb  seguida de ,  o  s'escriuen amb  (chalanda) ja que tant els parlants d'Engadin (chalanda) i del territori del Rin (calanda) esperarien una ortografia que incloga la <c->. De la mateixa manera, che i chi sn  a causa d'aquesta norma, anomenada "Leza Uffers Kompromiss"  es pronuncien  i . D'altra banda, la lletra , es converteix en un grafema innecessari en aquesta llengua roman. Schwa ([ ]), no obstant, es representa amb , l's del qual mostra la influncia en aquesta llengua roman de l'alemany. El mateix ocorre amb l's de  tant per a  com per a , i  per a .

D'altra banda, el fet que no existeix <, > en romanx, potser no siga degut noms a l'absncia de la  i de  en la majoria de les llenges retoromniques, si no tamb a la seua forma grfica que no s considerada una forma roman. A ms, a tamb demostra que l'adopci d'una determinada grafia no est sempre relacionada amb factors fontics. Com a conclusi es pot afirmar que l'ortografia romanx se situa entre la tradici ortogrfica roman de l'itali, i del francs i la tradici ortogrfica germnica de l'alemany.

Les llenges retoromniques corren un perill cert de desaparixer. A penes hi ha parlants d'aquestes llenges i la major part dels qui parlen rtic tamb parlen alemany. La Lia Rumantscha s una organitzaci que comprn associacions de llenges rtiques. La seua pgina web facilita ms informaci sobre les dites llenges.

Vegeu tamb: frils, literatura romanx

Fonologia.
Consonants.
Els fonemes consonants del Romanx (Rumantsch Grischun) estan ordenades en la taula segent:



Vocals.
Els fonemes voclics del Romanx es troben en la taula inferior:





La Schwa  noms apareix en sllabes tones. La longitud de la vocal es pot predir:
Les vocals tones sn curtes.
Les vocals tniques en sllabes tancades sn:
llargues desprs ;
curtes en altres ocasions;
Les vocals tniques en sllabes obertes sn:
curtes desprs consonants sordes;
llargues en altres ocasions;

Comparana lxica i fontica entre cada varietat.




Enllaos externs.

 Pgina de l'organitzaci Lia Rumantscha;
 Diccionari romanx-angls;
 Una mostra de memries filosfiques en romanx l'edici original de la qual data de 1776;
 Pgina de notcies Noeles.net;
 ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2541" title="Rodony" nonfiltered="1587" processed="1565" dbindex="1590">

Rodony s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Est situat al sud-est de la comarca, al lmit amb el Baix Peneds, a l'esquerra del riu Gai, al costat del Montmell.

Forma part tamb del terme municipal una part de l'entitat de poblaci la Pineda de Santa Cristina.

 Histria .

El castell de Rodony sembla ser que existia ja el 1214, per la primera notcia documentada data del 1310, amb motiu de la compra de Vilabella i del feu de Rodony per part de Guillem de Rocabert, arquebisbe de Tarragona, a Bernat de Centelles. L'any 1409 pass a mans dels senyors de Tamarit.

L'any 1721 s'hi install un destacament de Mossos d'Esquadra que, juntament amb el de la Selva del Camp, fou dels ltims a desaparixer. 

Els darrers senyors de la Baronia de Rodony foren els Vilallonga, tamb senyors d'Estars, que l'any 1868 vengueren el castell i tots els seus bns. A finals del segle passat, el castell fou comprat per un ve del poble i ms tard pass a ser propietat de l'Ajuntament. En breu, est previst que s'inici la seva rehabilitaci per reconstruir les estances tal com eren antigament.
Tamb s'explica que Sant Francesc d'Asss hi va fer nit quan es dirigia cap a Santiago de Compostella a fer pelegrinatge.

 Demografia .


 Llocs d'inters .

 Casa Consistorial;
 Castell de Rodony: Un dels edificis ms emblemtics s el castell. Actualment, d'aquest castell es conserva el bloc quadrangular de les quatre parets principals, coronades de merlets, amb una porta adovellada. A l'interior es conserven algunes parets i arcs; a l'exterior, un tros de muralla i la porta que dna al pati d'entrada; i, al soterrani, unes mines.
 Esglsia de Sant Joan Baptista: Al bell mig del poble, s'hi troba l'esglsia parroquial, dedicada a Sant Joan Baptista, construda al tercer quart del segle XVIII, d'estil neoclssic. El campanar s de planta quadrada i acabat en una torre octogonal.
 Casa de Cultura - Biblioteca Municipal.
 Plaa Major.
 Plaa del Castell.
 Escola CEIP "Les Comes".
 EEI Municipal.
 Poliesportiu Municipal.
 Sala del Teatre i Caf (Local Social).

 Festes i tradicions .

 Festa Major d'hivern, el dissabte i diumenge desprs del dia 20 de gener, celebraci de Sant Sebasti.
 Festa Major d'estiu, el dissabte i diumenge desprs del dia 29 d'agost, celebraci del martiri de Sant Joan Baptista. s tradicional d'aquesta festa el pa benet. ;
La celebraci hauria de ser el 24 de juny, per temps enrere es va canviar quan al poble hi predominava el cultiu de blat i aquesta coincidia amb el temps de sega. s probable que la data es torni a modificar per tornar a posar la festa al dia que pertoca, ja que a ms a ms ara coincideix amb el temps de verema, cultiu predominant actualment al poble). 
 Sant Jordi, el dia 23 d'abril es venen llibres i roses davant de l'Ajuntament.

 Esdeveniments culturals .
 Biennal Literria: Certamen literari que organitza la "Casa de Cultura" i que t lloc cada dos anys.

 Entitats i associacions .

 Collectiu de Dones;
 Societat de Caadors de Sant Isidre;
 Cooperativa Agrcola i Caixa Agrria S.C.L.

 Mitjans de comunicaci .

Des del 2004 fins al 2006 va emetre el canal TV Rodony.
A partir de les concessions de TDT, a Rodony se li va adjudicar una llicncia dins del mltiplex dels municipis del Tarragons, Alt Camp i Conca de Barber. Per a l'hora de formar el consorci, Rodony va desistir d'entrar-hi.

Referncies.

 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2542" title="La Riba" nonfiltered="1588" processed="1566" dbindex="1591">

La Riba s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.






 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2543" title="El Rourell" nonfiltered="1589" processed="1567" dbindex="1592">

El Rourell s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

El nom del Rourell s un derivat de roure, arbre que es troba dibuixat a l'escut del poble.

El lloc sembla ser que originriament i almenys en part es trobava integrat dins l'extens terme del Codony. Fou donat entre els anys 1150 i 1158 a Berenguer de Molnells per part de Ramon Berenguer IV i de l'arquebisbe Bernat de Tort. En ingressar Berenguer de Molnells a l'ordre dels templers, en fu donaci i des d'aleshores el Rourell tingu un paper important dins l'organitzaci templera. Aix es form la Comanda del Rourell, depenent de la de Barber. Abans de l'extinci de l'orde pass a la mitra tarragonina. Hi tingueren drets els Plegamans i els Baldrich, marquesos de Vallgornera, propietaris de gran part del terme. Es pot afirmar, sens dubte, que fins fa pocs anys el Rourell conservava encara aspectes significatius de l'poca feudal.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2544" title="Riudaura" nonfiltered="1590" processed="1568" dbindex="1593">


Riudaura s un municipi de la comarca de la Garrotxa. 
Actualment, l'any 2007 l'alcaldessa s l'Eullia Masana. Forma part d'un partit majoritriament de dones.

Riudaura, est situat en el lmit amb la comarca del Ripolls, tancat de muntanyes i boscos, s molt visitat per excursionistes, car t moltes rutes per a practicar el senderisme. Poble amb un gran tipisme per les seves cases i els seus carrers de pedra. 

De l'antic monestir romnic avui en dia noms en resta una torre circular.

El seu recurs econmic s l'agricultura i la ramaderia aix com algunes petites indstries.

 Histria .

La primera referncia la tenim en la fundaci del monestir, l'any 852 pel comte wifred de Besal i el defineix com "una vall erma i deserta" de nom Riodazzari. 
El monestir de Riudaura va ser donat al monestir de La Grassa (Occitnia) entre els anys 937 i 953, pel comte Sunyer, per la redempci de la seva nima.

Sembla que ja al segle XI hi ha indicis de poblament al voltant del monestir.

Al segle XV, Riudaura, a travs del seu prior Pere (cardenal de Foix) va emancipar-se de La Grassa per passar a dependre de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta emancipaci per, fou revocada pel papa Nicolas V.
Al 1592 finalment el monestir pass a dependre de Camprodon grcies a la mediaci papal.

Entre els segles XI i XVI el monestir de Riudaura hagu de fer front a les nsies dels senyors del voltant que intentaren reiteradament apropiar-se de les terres i les rendes del monestir.

El monestir es mantingu actiu fins a inicis del segle XIX.

Al segle XV, com tants altres pobles del voltant, Riudaura va patir els estralls dels terratrmols que arrassaren el poble. En aquest mateix segle s'edific la petita esglsia de Sant Maral, al bell mig del poble. Aquesta esglsia t una llinda amb una data molt posterior (segle XVII), degut a una reforma de la portada, per l'acta de consegraci s del segle XV.

A mitjan segle XIX el poble va patir els estralls de diferents epidmies entre les que cal destacar la de febre tifoidea de 1863.

Cal destacar el paper del poble durant les guerres carlines, especialment la tercera ja que fou a l'hostal de la corda (dins del terme municipal de Riudaura) on es firm la fi de la resistncia carlina a Catalunya (pacte secret entre Francesc Savalls i Martnez Campos).

L'any 1931, la Generalitat de Catalunya inclogu les valls de Riudaura com a "zona d'inters natural i paisatgstic" especialment per  la biodiversitat de la ribera.

L'any 1940, la riera de Riudaura es desbord inundant diversos carrers, i ms avall, don cabal al riu Fluvi que inund la vila d'Olot.

El poble de Riudaura sofr durant els anys 70 un sotrac important amb el descobriment de petroli dins el seu terme, les cates van revelar que el petroli es trobava molt per sota d'una bossa de gas, per el moviment de personal que es va produir va suposar un impuls econmic pel poble.

 Cultura .

El poble mant la tradici i la cultura ben viva, cal destacar per exemple el gran nombre de canons tradicionals recollides al poble recentment per Josep Garcia. O el curis ball del Gambeto que es balla per la festa major.

Tamb cal destacar la missa del gall on entra el pastor amb una ovella (antigament un molt, un marr capat) que sagenolla davant de l'altar, i les pastoretes que canten canons dialogades amb el cor de l'esglsia.

Les altres festes destacades sn:

 La festa del roser (diumenge de pentecosta) amb el tradicional ball del Gambeto;
 La festa de Sant Sebasti;
 L'aplec de Font de Joan;
 La festa del segar;

 Demografia .









 Llocs d'inters .
 Esglsia parroquial de Santa Maria de Riudaura.
 Esglsia de Sant Miquel del Mont. Any 1779.
 Santuari de la Font de Joan;
 Plaa del gambeto;
 El vell Teix (exemplar de teix d'uns 300 anys);
 Puigestela;

 Enllaos externs .
Pgina web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2545" title="Ripoll" nonfiltered="1591" processed="1569" dbindex="1594">




La vila de Ripoll s la capital de la comarca del Ripolls i cap del partit judicial de Ripoll a la provncia de Girona, Catalunya. El municipi ocupa les ribes de l'aiguabarreig del rius Ter i Freser. 

 Histria .
Els primers testimonis de presncia humana a Ripoll daten de l'edat del bronze (1500-600 aC.), quan sabem que un petit nucli hum de poblaci vivia a prop dels rius Ter i Freser i a les muntanyes que donen personalitat a aquest indret, com ho evidencia algun dolmen com el de Sot de Dones Mortes o de Pardinella. 

La zona fou utilitzada com a zona de pas entre la depressi central catalana i l'altre part dels Pirineus des de temps histrics. Una mostra d'aquesta utilitzaci n s el Dipsit d'armes de bronze de Ripoll, provinent de la cultura atlntica. 
Hi ha indicis d'ocupaci durant l'etapa tardo-romana o visigtica, unes tombes trobades sota el creuer del monestir sn testimoni d'aquest nucli poblacional.

Amb la reconquesta del territori entre la Cerdanya i el Barcelons fet pel comte Guifr el Pels (840-897). A partir de l'any 879, aquest comte va iniciar la repoblaci de la zona, utilitzant com a element d'atracci dos cenobis: Santa Maria de Ripoll i monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).



A partir d'aquell moment el monestir va ser objecte de diverses obres destinades a millorar la seva capacitat; per citar les ms importants, esmentarem la del 888 (consagraci d'una nova esglsia i donaci del fill de Guifr, Rudolf, com a monjo), i les de 935, 970 i la del 1032, any en qu el cap de la comunitat monstica era l'abat Oliba. 
Especialment important s l'obra realitzada durant l'abaciat d'Arnulf que va comenar una nova esglsia de cinc naus, un claustre i que va construir una muralla que tancava el monestir i un canal per agafava aigua del riu Freser i la portava fins Ripoll.
Aquestes obres estaven estretament lligades a un augment del poder poltic, econmic i jurisdiccional del cenobi sobre el territori catal. 
A reds d'aquesta monestir va comenar-se a formar una comunitat de servents que configuraren progressivament un poble en la intersecci dels dos rius.

Ja el segle XIV va dur a terme l'aixecament d'una muralla per garantir a la seguretat de la poblaci. Ben aviat tamb s'instaur la celebraci d'un mercat. 
El canal va esdevenir el motor econmic de la poblaci, que es dedicava a treballar el ferro, el teixit, la fusta 
Aquesta poca es vei estroncada momentniament pel terratrmol de Catalunya de 1428, que caus greus desperfectes a l'esglsia i a altres dependncies del monestir i del poble. 
La reconstrucci que s'hi va fer al llarg del segle XV supos l'adopci de l'estil gtic a l'hora d'aixecar arcs i voltes, per no es modific l'estructura de l'esglsia olibana. Tot i aquest contratemps, continua el creixement del nucli urb, que comen a fer-ho fora muralles, i es crearen dos ravals o barris. Fou precisament el raval que qued a l'altra banda del riu Ter l'indret escollit per l'abat Climent Mai per fundar, el 1573, un hospital destinat a guarir els ripollesos. 
Tot i aquesta deferncia, el cert s que durant l'edat moderna sovintejaren els enfrontaments entre el monestir i els vilatans, perqu aquests darrers volien deslliurar-se del vincle que els unia a l'abat, cosa que no arrib a materialitzar-se, per ajudava a desgastar el poder abacial. 

Aquesta situaci s'agreuj amb la implicaci en conflictes bllics (Guerra dels Segadors, presncia continuada de l'exrcit francs a Ripoll i Guerra de Successi).
Durant els segles XVI-XVIII la societat ripollesa va viure un moment econmic excellent grcies als oficis vinculats al treball del ferro: fargaires, clavetaires -que feien claus-, serrallers, ferrers  
De tots els productes que es fabricaven els ms importants van ser les armes de foc, procs en el qual intervenien tres oficis: encepadors, canoners i panyetaires. La fabricaci d'armes fu de Ripoll un dels principals centres productors de l'Estat espanyol i un dels millors d'Europa. Per no tota la poblaci es dedic al ferro; aix, hi havia gent dedicada al txtil, a la fabricaci de xocolata, farina  
Aquest panorama es va mantenir fins a principis del segle XIX. 
Durant la Guerra del Francs (1808-1814) els francesos freqentaren Ripoll i van malmetre la muralla; a ms, els ripollesos, el 1812, aconseguiren independitzar-se del poder de l'abat, al qual estaven subjectes des del s.IX. 
El cop definitiu que pos fi a la supremacia del monestir i al perode d'esplendor econmica es produ en el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840).



La desamortitzaci propugnada pel ministre Mendizbal supos que els bns monstics passessin a mans de l'Estat, que l'abat i els monjos abandonessin el monestir i marxessin de Ripoll, i que el recinte monstic fos saquejat i incendiat per individus descontents amb els impostos que fins aleshores havien hagut de pagar. Aix passava l'any 1835, per per als ripollesos el moment ms dolent no arrib fins al maig de 1839, quan el comandant carl Charles d'Espagnac atac la poblaci. Desprs de durs combats, el 27 de maig els carlins ocuparen la poblaci i, no prou satisfets amb la victria, incendiaren i aterraren cases, ponts i altres construccions. A Ripoll hi havia uns 3.200 habitants abans de 1839; en acabar la guerra noms eren un miler. 
Finalitzat el conflicte, alguns dels habitants tornaren i van emprendre la tasca de reconstrucci de les seves cases amb material (pedres i fustes) que en alguns casos anaren a buscar als edificis abandonats que integraven el monestir. Alhora, l'Estat proced a la venda per subhasta de dependncies monstiques entre els anys 1844 - 1850. La guerra, a ms d'aquests canvis, en l'aspecte econmic va fer de frontera entre un passat metallrgic i un futur que vindria marcat pel predomini del sector txtil. 
L'aprofitament de les aiges dels rius Ter i Freser, a la segona meitat del segle XIX, comport l'establiment de nombroses fbriques grcies a l'empenta d'industrials forans, els quals, a ms, es van beneficiar de les millores urbanstiques que experiment la vila en aquell perode: installaci de la xarxa d'aigua potable (1882), d'enllumenat elctric (1892), i l'arribada del ferrocarril (1880), fruit de la necessitat de transportar a Barcelona el carb que s'extreia de les mines d'Ogassa. 
Aquests canvis suposaren un augment de poblaci, que pass a viure a la perifria, en especial a les zones prximes a la via frria i a les carreteres que conduen a altres poblacions. 

s en aquest moment de creixement econmic que s'ha de situar la restauraci de l'esglsia del monestir de Santa Maria, grcies a l'inters del bisbe de Vic, Dr. Josep Morgades, i de famlies ripolleses compromeses amb la cultura. Si b durant la segona meitat de segle XIX se succeren diverses obres, el 1886 s'inici la reconstrucci prpiament dita, que no finalitz fins al 1893.
La vila de Ripoll, fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936), experiment un cert dinamisme, ja que hi va haver millores en diversos mbits de la societat; en l'aspecte arquitectnic destac la construcci d'edificis d'estil modernista, alguns obra de Joan Rubi, collaborador d'Antoni Gaud. La connexi frria entre Ripoll i Frana s'establ per mitj del ferrocarril transpirinenc inaugurat el 1929. En l'mbit cultural tamb es viuen moments de bonana, amb la presncia de nombroses associacions, orquestres, grups de teatre, societats corals, publicaci de peridics, creaci de l'Arxiu-Museu de sant Pere (1929)  Aquesta prosperitat es vei estroncada amb la guerra i les seves conseqncies: la desaparici de qualsevol manifestaci de catalanitat i la imposici d'un nou tipus de rgim poltic. 
Passats els difcils anys de la postguerra, Ripoll torn a gaudir d'una poca de progrs i expansi. En l'mbit industrial es recuper el sector txtil i va crixer de manera destacada el metallrgic. 

Aquest perode de benestar an molt lligat a un espectacular augment demogrfic, provocat principalment pels fluxos migratoris que portaren a Ripoll persones d'arreu de l'Estat. Si el 1950 hi havia 7.451 habitants, al cap de vint anys ja s'havia assolit la xifra de 10.000. 
Per fer front a aquesta arribada de persones, es construren habitatges a la perifria de la poblaci, la qual cosa provoc un creixement urb fora del nucli antic. Des de la mateixa fi de la dictadura, l'any 1975, la vila experiment de manera continuada un seguit de canvis encaminats a dotar-la dels equipaments necessaris per afrontar amb garanties el segle XXI.

 Demografia .















El 1787 incorpora Sant Vicen de Puigmal; el 1857, Llas; i el 1975, la Parrquia de Ripoll.

 Poltica .










 Agermanaments .

 Prada (Conflent, Catalunya del Nord);
 Capranica (Viterbo, Laci, Itlia);

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
WebCAM i condicions meteorolgiques a TEMPS REAL de Ripoll;
La Farga Palau al Sistema Territorial de museus del mNACTEC;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2547" title="Ribera Alta" nonfiltered="1592" processed="1570" dbindex="1596">


La Ribera Alta s una comarca del Pas Valenci amb capital a Alzira.

Limita al nord amb la Foia de Bunyol i l'Horta Oest i l'Horta Sud. A l'est amb Ribera Baixa, al sud amb la Costera i a l'est amb la Canal de Navarrs.

L'economia de la comarca s'ha sustentat tradicionalment de l'agricultura, cultiu de regadiu i sobretot de la taronja, que presenta una gran exportaci.

L'industria es un sector predominant des de la segona meitat del segle XX i es concentra principalment a Alzira.

Els municipis d'aquesta comarca sn:








































La comarca histrica.

L'actual comarca de la Ribera Alta comprn la subcomarca histrica de la Vall dels Alcalans i els municipis de Tous i Villanueva de Castelln, els quals no formaven part d'una histrica comarca de la Ribera Alta que s hi formaven Albalat de la Ribera (Ribera Baixa), i Estubeny (Costera). Aquesta comarca histrica apareix al mapa de d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

 Enllaos externs .

Mancomunitat de la Ribera Alta;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2548" title="Ribera Baixa" nonfiltered="1593" processed="1571" dbindex="1597">


La Ribera Baixa s una comarca valencianoparlant del centre del Pas Valenci, amb capital Sueca.

Limita al nord amb Valncia i l'Horta Sud, a l'Est amb la Mar Mediterrnia, al Sud amb la Safor i a l'Oest amb Ribera Alta.

Els municipis d'aquesta comarca sn:
















La comarca histrica.

La histrica comarca de la Ribera Baixa inclouia els municipis d'Albal, Alcsser, Beniparrell, i Silla (part de l'Horta Sud), Alginet, i Benifai (de la Ribera Alta), i Albalat de la Ribera no hi formava part. Aquesta comarca histrica apareix al mapa de d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

Enllaos externs.

Mancomunitat de la Ribera Baixa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2550" title="R" nonfiltered="1594" processed="1572" dbindex="1598">
La R s la divuitena lletra de l'alfabet catal i catorzena de les consonants. 

Evoluciona de la lletra grega Rho ( ,  ) a travs de l'etrusc la qual evoluciona alhora del smbol semtic per cap (R).

Fontica.
El seu nom s erra. Es pronuncia alveolar vibrant mltiple a comenament de mot o deprs de consonant fricativa i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o desprs de consonant oclusiva. Si es vol que soni multple entre vocals cal usar el dgraf rr. A excepci del valenci en la resta de dialectes s molt com que no es pronunci quan es troba a final de mot (berena*, carre*). Aix s molt significatiu en els infinitius (canta*, crre*, dormi*) en els que noms se sensibilitza la erra en cas d'haver-hi un pronom feble desprs (anar-hi, fer-ho, mirar-los). En el Balear arriba a desaparixer fins i tot en monosllabs (o*, co*, ma*).

Significats de R.
Bioqumica: en majscula s el smbol de l'Arginina.
Educaci: Es marca amb aquest signe els treballs que s'han de repetir o els que mereixen una qualificaci de regular;
Electrnica: smbol de la resistncia.
Fsica: S'associa amb el color vermell;
Geometria: smbol del radi.
Lingstica: Indica un relacionant, nexe o connector;
Matemtiques: smbol dels nombres reals. Pot usar-se per parlar del radi d'un cercle o d'una recta;
Qumica orgnica: smbol del radical d'una cadena.

Programaci Estadstica: entorn de programaci i desenvolupament de programes estadstics;
Smbols: En un cercle, indica marca registrada;

Smbols derivats.
;
[[ ]];
[[ ]];












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2551" title="Ramaderia" nonfiltered="1595" processed="1573" dbindex="1599">

Activitat humana consistent en la domesticaci i explotaci d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis. Al conjunt d'animals aix emprats s'anomena bestiar. Aquest pot ser bestiar menut (ov, porc i cabrum) aviram cuncula apcola helicicultura gros (cavall, mular, asn i bov).

El bestiar s alimentat durant el temps que requereix. Normalment, la ramaderia intesiva exigeix una cria en boxes, on el bestiar es cria en espais molt petits, el que els hi crea molt d'estrs. Diriament munyeixen. 

Els responsables dels ramats en pastura s'anomenen pastors. 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2552" title="Reacci qumica" nonfiltered="1596" processed="1574" dbindex="1600">


Una reacci qumica s un procs que implica un canvi en l'estructura electrnica d'una o de diverses molcules, mitjanant el trencament i formaci d'enllaos qumics. Per exemple, diverses molcules poden reaccionar per formar-ne una altra (o diverses de diferents), o b una sola molcula es pot descompondre en d'altres de ms petites, o canviar la seva estructura interna. S'anomena reactius a les molcules que reaccionen, i productes a les que s'obtenen com a resultat de la reacci.

Un canvi qumic fcil d'observar es produeix quan es talla una poma per la meitat i deixant-la exposada a l'aire. En uns quants minuts, la superfcie de la fruita s'enfosqueix perqu algunes de les substncies que la formen reaccionen amb l'oxigen de l'aire i es transformen en altres de noves. Es pot retardar l'enfosquiment si s'humiteja la superfcie que tallada amb suc de llimona. La vitamina C que hi ha al suc de llimona s un antioxidant natural.

Per exemple, el met pot reaccionar amb oxigen per formar dixid de carboni i aigua (combusti).

CH4 + 2 O2   CO2 + 2 H2O

Una reacci qumica implica un canvi d'energia (o calor) del sistema, en passar de reactius a productes. Una reacci s exotrmica si allibera energia, i endotrmica si cal aportar-li energia per qu tingui lloc. Des d'un punt de vista termodinmic, tamb cal tenir en compte el canvi d'entropia per predir si una reacci s espontnia o no a una determinada temperatura (vegeu:Energia d'activaci). 

Les reaccions qumiques es produeixen a una velocitat determinada, que depn del tipus de reacci, de la temperatura, i de si el sistema cont un catalitzador o enzim que acceleri la reacci (vegeu Cintica molecular).

Enllaos externs.
http://www.uib.es/depart/dqu/dqf/;
http://www.dicat.csic.es/pascualcat.html;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2553" title="Riu de Foix" nonfiltered="1597" processed="1575" dbindex="1601">

El riu de Foix s un riu de Catalunya. Neix a la Serralada Prelitoral al terme municipal de la Llacuna, creua la depressi prelitoral i la Serralada Litoral per desembocar al Mediterrani a Cubelles (Garraf). El seu rgim hdric s tpicament mediterrani amb variacions estacionals molt acusades.

En el seu recorregut destaca el pant de Foix, que va ser inaugurat el 1928 i es troba al municipi de Castellet i la Gornal. Aquest embassament permet aprofitar les aiges del riu de Foix, de manera que aiges avall el riu s sec la major part de l'any.

La desembocadura del riu de Foix, a Cubelles, forma una zona d'espais humits de gran atractiu en aquest municipi. 

 Afluents .
Els principals afluents del riu de Foix sn:
Riera de Pontons;
Riera de Vilob;
Riera de Marmellar;

 Poblacions .
Les principals poblacions que creua el riu de Foix sn:
els Monjos;
Sant Mart Sarroca;
Castellet i la Gornal;
Cubelles;

 Vegeu tamb .

 Parc Natural del Foix;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2557" title="Re" nonfiltered="1598" processed="1576" dbindex="1602">


Qumica: Re s el smbol de l'element qumic Reni.
Mitologia: nom alternatiu del Du Ra.
Msica: Re (nota) s la segona nota msical, segons el sistema de notaci musical llat;
Onomstica: Cayetano R, jugador de futbol paraguai dels anys 60.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2559" title="Ra (desambiguaci)" nonfiltered="1599" processed="1577" dbindex="1603">


Mitologia egpcia; Ra s el du del sol;
Qumica; Ra s el smbol de l'element qumic Radi;
Lingstica; la r  s una lletra de l'alfabet rab;
Acrnim: RA (Risc atribuble);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2561" title="Riera de Breda" nonfiltered="1600" processed="1578" dbindex="1604">
La riera de Breda s una riera que neix al Montseny, travessa el poble de Breda, del qual pren el nom, i desemboca a la Tordera pel marge esquerre.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2563" title="Ramon Llull" nonfiltered="1601" processed="1579" dbindex="1605">



Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316), tamb conegut com Raimundo Lulio en castell, Raimundus o Raymundus Lullus en llat i Raymond Lully en la tradici anglosaxona, va ser un rellevant escriptor, filsof, mstic, teleg i missioner mallorqu del segle XIII. s considerat un dels creadors del catal literari i un dels primers a fer servir una llengua neollatina per transmetre coneixements filosfics, cientfics i tcnics, a ms de textos novellstics. Tamb va escriure en rab, occit i llat.

Laic prxim als franciscans (podria haver format part de l'ordre tercer dels framenors), va ser declarat beat, festivitat que es commemora el 29 de mar.

 Biografia .

Conegut al seu temps amb els sobrenoms dArabicus Christianus (rab cristi), Doctor Inspiratus (Doctor Inspirat) o Doctor Illuminatus (Doctor Illuminat), Llull s una de les figures ms fascinants i avanades dels camps espiritual, teolgic i literari de l'edat mitjana. En alguns dels seus treballs va proposar diversos mtodes d'elecci que van ser redescoberts al segle XVIII per Nicolas de Condorcet.

Va ser escriptor, cabalista, divulgador cientfic, missioner, teleg, monjo francisc, alquimista i molt ms, i va deixar una obra ingent, variada i de molt alta qualitat escrita en occit, catal, rab i llat.

 Del naixement a la conversi a la penitncia .
Llull va nixer a Palma, a Mallorca, poc desprs que Jaume I conquers l'illa. No se sap la data exacta del seu naixement, per devia ser entre el final del 1232 i el comenament del 1233. Era fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill, una famlia acomodada probablement de la noblesa catalana. No se sap gaire ms sobre la seva joventut, tret que el 1257 es va casar amb la jove Blanca Picany, que li va donar dos fills: Domnec i Magdalena.

Abans de casar-se, el jove Llull va ingressar a la cort del rei Jaume en qualitat de patge. Els nobles aviat van ser conscients de la brillant intelligncia del noi i el van convertir en preceptor de l'infant Jaume, fill de Jaume I.

El seu ascens a la cort va ser meteric: va ser successivament senescal i majordom de palau del futur Jaume II.

Durant els seus anys a la cort, Llull va portar una vida mundana, llicenciosa i alegre, gaudint de tota mena de luxes amb una gran ostentaci i tenint relacions amoroses amb donzelles, fins i tot adulteris declarats. Sovint s'ha exagerat aquesta faceta de Llull per, en comparaci, exaltar la seva posterior conversi mstica, per la veritat s que no era ni ms ni menys donat als excessos que la resta de cortesans del seu temps.

Durant aquest perode l'obra de Llull es redueix a canons d'amor picaresques i divertides, en occit, aptes per ser cantades pels trobadors. D'aquestes peces no se n'ha conservat cap, per va aprofitar les tcniques retriques i prosdiques de la poesia en la seva producci posterior.

Cap al 1263 hi ha un canvi considerable en la seva vida arran d'una srie de cinc visions de Crist crucificat. La profunda impressi que li va causar aquesta visi exttica el va portar a vendre's les propietats i el patrimoni per avanar l'herncia a la seva dona i els seus fills, a qui va abandonar perqu havia sentit la crida de Du per dedicar-se a la predicaci.

La seva etapa de formaci teolgica i moral va durar fins al 1275. Durant aquests anys, va aprendre rab grcies a un esclau sarra que tamb li va ensenyar la lgica d'Al-Gazzali; ms endavant es va retirar a una cova al puig de Randa (Mallorca) on es va entregar a la meditaci i la contemplaci, i finalment va entrar (encara com a laic) al monestir de la Real, de l'orde cistercenc, on els monjos li van ensenyar llat, gramtica i filosofia, tant islmica com catlica.



 Tasca missionera i altres .

El 1274 l'infant Jaume (que regnaria com a Jaume II de Mallorca), antic alumne de Llull, el va cridar al seu castell de Montpeller, on grcies al mecenatge del prncep va poder escriure la seva Ars demostrativa, obra que li va valer ser recompensat amb uns diners que Llull va invertir immediatament en la construcci del monestir de Miramar a la seva illa natal. L'objectiu d'aquest monestir era formar missioners per cristianitzar els rabs ensenyant-los l'rab, les tcniques missioneres, mtodes per desautoritzar la filosofia islmica, etctera.

La combinaci (exclusivament lulliana) d'estudis lingstics i teolgics perqu els missioners poguessin evangelitzar fidels d'altres religions i idiomes va agradar molt al papa Joan XXI, que va felicitar Llull pblicament el 1276.

El Papa que el va succeir, Nicolau IV, va escoltar les exigncies de Llull per convocar una nova croada contra territoris dominats pels musulmans, per el pontfex s'hi va mostrar reticent. Llull va decidir, doncs, emprendre la seva prpia croada personal, que el portaria a Europa (Alemanya, Frana i Itlia), Xipre, Terra Santa, l'sia Menor i el Magrib. Li interessava molt convertir els musulmans i els jueus d'aquestes regions, i per aix no dubtava a predicar a les portes de les mesquites i sinagogues, cosa que no sempre era ben rebuda pels fidels d'aquests temples.

Durant aquests viatges va escriure un gran nombre d'obres, destinades principalment a assenyalar els errors dels filsofs i telegs de les altres religions. Tamb va intentar fundar nous monestirs catlics a les zones que visitava.

L'any 1286 Ramon Llull va rebre el ttol de professor universitari (magister) de la Universitat de Pars. Un any desprs va anar a Roma per sotmetre al pontfex i els dignataris de l'Esglsia els seus projectes de reforma de l'Esglsia, per, una vegada ms, ning no el va escoltar, perqu va demanar finanament per a la croada que volia fer per convertir tots els infidels de Terra Santa. 

Veient que els seus precs no obtenien la resposta que esperava, el 1295 va ingressar a l'orde francisc, potser pensant que un monjo podria convncer millor els prelats que un simple laic. El van acceptar a l'Orde Tercer dels franciscans, una de les tres branques fundades originalment per sant Francesc d'Asss, anomenada Germans i Germanes de la Penitncia.
 
El 1299, el seu antic deixeble i ara rei de Mallorca Jaume II l'autoritza a predicar a les mesquites i sinagogues del seu regne. Ser la primera vegada que Llull podr travessar el llindar d'aquests temples per expressar les seves idees.

El 1307, Ramon Llull va anar al nord d'frica per continuar predicant, per, enfrontat a un grup de musulmans, va estar a punt d'acabar lapidat. Desprs d'aquest episodi es va dirigir a la ciutat italiana de Pisa, per el vaixell que el duia es va enfonsar; Llull va ser un dels pocs supervivents del naufragi, i va aconseguir arribar a la costa italiana desprs d'una dura lluita contra la tempesta.

Entre l'octubre del 1311 i el maig del 1312, Llull va participar en les tres sessions solemnes del concili de Viena, celebrat a instncies de Felip IV de Frana, dit el Bell. El concili, presidit pel papa Climent V, havia de decidir si condemnava l'actuaci del Papa anterior, Bonifaci VIII, mort set anys enrere; si era adient emprendre una nova croada; si s'havien de dur a terme certes reformes a l'Esglsia catlica, i si s'havien de lliurar els templers, de blasfmia i heretgia, al bra seglar perqu els executessin a la foguera. 

De manera sorprenent, Llull va donar suport a la supressi dels templers, potser en un exercici de realisme per rebre el suport francs per crear collegis per ensenyar als missioners l'hebreu, l'rab i les llenges orientals  proposta que es va acceptar , tot i que Llull no va aconseguir que s'accepts organitzar una nova croada.

Acabat el concili, Llull va viatjar a Tunsia per continuar fent de missioner. s en aquest trajecte que va escriure el Liber de Deo et de mundo (Llibre sobre Du i el mn) i el Liber de maiore fine intellectus amoris et honoris (Llibre sobre la finalitat mxima de la intelligncia: l'amor i l'honor). Tots dos llibres, les seves ltimes obres, estan datats el desembre del 1315. Llull va morir el 1315 o el 1316, quan tornava de Tunsia cap a Mallorca. Alguns cronistes diuen que va ser linxat per una turba de musulmans. Est enterrat a l'esglsia del convent de Sant Francesc, a Palma.



 El pensament lulli i la seva concepci artstica .
Seguidor, com a bon francisc, del pensament de Roger Bacon i sant Bonaventura, Llull va introduir una gran innovaci en incloure el pensament moral cavalleresc en la filosofia i la teologia del seu temps. Per aix Llull es va embarcar en una croada a favor del pensament mstic i cavalleresc i en contra del racionalisme a ultrana representat pel pensador musulm Averrois.

Tot i ser un missioner cristi, Llull estimava i entenia el pensament rab i respectava moltssim els seus avanats sistemes. Aix, en el seu primer llibre utilitza la lgica dels cientfics rabs, la seva simbologia, la seva lgebra i els seus raonaments.

Llull escrivia i parlava perfectament en catal, llat i rab, i feia servir indistintament qualsevol d'aquestes llenges per adrear-se al seu interlocutor. Si el pblic del seu ltim llibre era de baixa condici, no dubtava a expressar els conceptes filosfics ms elevats en alegres versos, i sempre va preconitzar la conversi dels infidels per la via de l'afecte i de l'amor, sense cap mena de coerci ni de violncia.

Doctrina filosfica.



Ramon Llull considerava que la seva missi era dedicar-se a l'apologia de la fe cristiana, i volia elaborar un sistema per convertir les proposicions cristianes a unes idees que els sarrans poguessin entendre, sense perill de confusi.

En l'esquema que plantejava Ramon Llull, la ra s present en tots els homes, encara que siguin jueus o musulmans. D'altra banda, aquesta Ra avala uns principis universals, que no existeixen en la doctrina musulmana o jueva. Aquests principis universals es corresponen amb les veritats de la doctrina cristiana. Si jueus i musulmans entenen aquests principis universals per la ra, no podran oposar-s'hi i hauran de reconixer que la doctrina cristiana s la veritable.

Una confusi recurrent en tractar aquest aspecte s la idea que Ramon Llull, de fet, volia arribar a una mena d'entesa o de dileg entre les tres religions. Aquesta afirmaci s falsa, ja que de l'estudi de les seves obres se'n desprn que el seu objectiu s dur l'altre a la fe prpia, la conversi al cristianisme.

Tanmateix, aquesta conversi s'ha de dur a terme tenint present la condici intellectual de l'adversari, per exposar millor el principi universal (o fer creure que la seva religi no en t). Aquesta preocupaci pel llenguatge es posa de manifest en els dos llibres de retrica que escrigu.

Llull don molta importncia al llenguatge i a l'ordre discursiu. Els noms reals i les defincions d'un subjecte allunyen l'enteniment de l'error; els noms relatius permeten la identificaci d'uns noms relatius amb els altres. En definitiva, els noms tenen un carcter psicolgic, s'enllacen amb l'enteniment i la voluntat. Llull buscava un llenguatge universal que pogus esdevenir mtode, basat en un clcul que permets dirigir les disputes i arribar a assolir la veritat.

s de destacar tamb l's que fa de la figura quaternria (aigua, aire, terra, foc), que pren de la filosofia d'Escot Erigena. Els objectius de la figura sn: la conversi religiosa, l'explicaci de la realitat amb analogies (tal com Du governa els set planetes, els nobles haurien de dirigir els pasos), i el manteniment de la memria.

Des del punt de vista teolgic, considera que l'home pot utilitzar l'enteniment. La teologia s en realitat un doble procediment: el d'ajudar l'home en la seva tendncia natural vers Du, i el de possibilitar viure una experincia mstica. Tanmateix, reconeix els principis i misteris de la revelaci com a postulats metodolgics, sense els quals no es podria viure.

 Filosofia i teologia .

La filosofia de Llull rep la influncia de sant Agust i dels corrents mstics franciscans. No distingeix de manera clara entre filosofia i teologia, i construeix una saviesa cristiana centrada al voltant del seu inters bsic, l'apologisme; s per aix que es pot parlar d'un racionalisme apologtic. Llull coneix Aristtil a travs del filsof rab Al-Gazzali, del qual va traduir un compendi de lgica, i n'assimila la doctrina de les proposicions i del sillogisme, per la seva lgica va ms enll de l'escolstica formal o de segona intenci i s diferent de la teologia; ms aviat s una manera de raonar sobre la veritat divina.

El problema que Llull vol resoldre deriva d'Aristtil, que distingeix els principis comuns a tota cincia dels principis propis de cadascuna. Per Llull, es tracta de trobar una cincia general els principis de la qual continguin els principis de totes les cincies particulars.

LArs generalis (1308), redacci final d'un llibre anterior, l Ars compendiosa inveniendi veritatem o Ars magna primitiva, del 1274, vol, doncs, ser la cincia suprema de la qual depenen totes les altres; no s prpiament una lgica sin una art de recerca. Mentre que per Aristtil els principis no es basaven en demostracions sin que derivaven de l'experincia i de la inducci, Llull creu que resol tots els problemes amb una precisi matemtica: parteix del pressupsit que tota proposici es pot reduir a termes i que els termes complexos es poden reduir a termes simples o principis. En el supsit que s'aconsegueixi obtenir tots els termes simples possibles, combinant-los de totes les maneres possibles s'obtindran totes les proposicions certes possibles: neix aix l'art combinatria, tamb com a tcnica de mnemotcnia, ja que facilita la memoritzaci de les nocions bsiques. Aquesta idea s a l'arrel dels sucessius desenvolupaments del clcul computacional i de certs aspectes de la intelligncia artificial.

La clau, doncs, era descobrir tots els termes simples i trobar la regla que permets combinar-los. Llull alla nou predicats absoluts, que sn els nou atributs divins  bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, amor, virtut, veritat i glria , i nou relacions  diferncia-concordana-contrarietat, comenament-mitj-fi, majoritat-igualtat-minoritat , a les quals ha d'afegir nou qestions, nou subjectes, nou virtuts i nou vicis.

En el Llibre de l'ascens i descens de l'intellecte, Llull prova un nou mtode dialctic que prescindeixi de les combinacions de termes. Amb un moviment d'ascens, l'intellecte arriba als principis primers, i amb el moviment contrari pot conixer els termes particulars. El conjunt dwe les cincies es combinen entre si formant un arbre on la trama dels conceptes representa la realitat del mn i de Du.

La metafsica lulliana s teolgica, en el sentit que es basa en la Revelaci. Vol donar proves de l'existncia de Du segons la doctrina escolstica: Du i les nou dignitats divines sn la causa de la perfecci existent, de manera que totes les criatures mostren en un cert grau la seva semblana amb Du; l'univers, segons la tradici agustiniana, s el mirall de la divinitat, el llibre en el qual s'aprn a conixer Du, un sistema de signes que demostren la realitat divina. Du s la Idea eterna i les criatures sn Idees noves provinents de Du; sn, doncs, idees divines per finites: la creaci no va ser feta ab aeterno sin que s'avana amb el pas del temps.

 L'obra alqumica .
   
A Llull se li van atribuir nombroses obres alqumiques, per sn totes apcrifes. Entre les ms conegudes hi ha el  Liber de secretis naturae seu de quinta essentia (Llibre dels secrets de la natura o de la quinta essncia), en el qual el pseudo-Llull sost que, mentre que Du noms pot fer el b, l'home pot caure en el mal perqu noms disposa del foc per purificar les coses terrenals, per amb l'ajut dels principis essencials i de la fe pot dur a terme transmutacions naturals i arribar al b. La tria entre el b i el mal s responsabilitat del lliure albir, que s una conseqncia de la ignorncia humana, la qual, per, s fruit de la voluntat divina, i per aix tamb s un b.

 Obres .
Ramon Llull va escriure uns 265 llibres, sense comptar les obres dels pseudo-Ramon Llull, que inclouen matries tan diverses com la filosofia (Ars magna), la cincia (Arbre de cincia, Tractat d'astronomia), l'educaci (Blanquerna, que inclou el Llibre d'Amic e Amat), la mstica (Llibre de contemplaci), la gramtica (Retrica nova), la cavalleria (Llibre de l'orde de cavalleria), les novelles (Flix o Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bsties) o la poesia (el Cant de Ramon, el Desconhort), entre molts altres temes, que ell mateix, en un gest inslit a l'poca, tradua a l'rab i al llat.

 Obres principals .
 Llibre d'Amic e Amat (part del Blanquerna). Text allegric i mstic que desenvolupa la relaci entre l'Amic, l'home que contempla, i l'Amat, la part espiritual i transcendent. Tots dos s'uneixen mitjanant l'amor.  El text est format per un seguit d'aforismes, un per a cada dia de l'any, tot i que en cont ms de 365. ;
 Arbre de filosofia d'amor;
 Llibre de les bsties (part del Flix), que critica els costums humans a travs d'una faula.
 Llibre dels mil proverbis;
 Flix, o Llibre de les meravelles. Flix, que representa l'sser hum, viatja per tot el mn per admirar la creaci divina.
 Blanquerna;
 Ars magna 'Gran art', que ensenya un llenguatge formal basat en la combinatria per poder parlar de tot all rellevant en filosofia tot superant la barrera de les llenges.
 Ars brevis 'Art breu', una versi abreujada de lArs magna.

 El Llibre del gentil i dels tres savis .
El Llibre del gentil (1274-1276) s una obra apologtica que vol demostrar l'eficcia del mtode de Ramon Llull en una discussi sobre la veracitat o falsedat de les tres religions del llibre: judaisme, cristianisme i islam. En aquesta obra, un gentil (s a dir, un pag) es troba tres savis: un jueu, un cristi i un musulm. Els representants de les tres religions l'illustren sobre l'existncia d'un nic Du, sobre la creaci i sobre la resurrecci, i cadasc presenta la seva religi perqu el gentil i el lector escullin la que els sembli veritable. El llibre no indica quina religi tria el gentil.

Al llarg de l'obra crida l'atenci l'exposici sistemtica dels principis de la llei mosaica i de l'islam, que demostra un coneixement notable dels continguts de les dues religions, fet no gaire corrent a l'poca de l'autor. A ms, la ficci que envolta la narraci est bastant desenvolupada i interacciona d'una manera molt subtil amb les argumentacions dels savis.

El Blanquerna.

El Blanquerna (El llibre d'Evast e Blaquerna), escrit a Montpeller el 1283, s una novella idealista que va tenir una enorme influncia en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors. L'obra descriu amb molta vivacitat la vida medieval. Seguint la seva vocaci religiosa, el protagonista prova d'arribar a la perfecci espiritual a travs d'un viatge vital que el dur a ser viatger, monjo, abat, bisbe, Papa i, finalment, ermit, que per Llull s l'estat de mxima perfecci espiritual.

El Llibre d'amic e amat.

La primera secci de la cinquena part del Blanquerna l'ocupa  el Llibre d'amic e amat, pea de prosa potica formada per aforismes de tipus religis que expressen l'experincia contemplativa de Blanquerna un cop s ermit. D'un estil molt personal, combina elements que provenen de fonts molt diverses: el Cntic dels cntics, la poesia provenal, la teologia rab i altres influncies que l'enriqueixen i l'omplen de matisos. Els seus versets (que segons els ltims estudis no sn exactament 365, un per a cada dia de l'any) expressen l'amor de l'nima humana per Du.

 Llibre de l'ascens i descens de l'intellecte .
Escrit a Montpeller l'any 1304, en llat, el Llibre de l'ascens i descens de l'intellecte (Liber de ascensu et descensu intellectus) desenvolupa el fams mtode escalar del pensament lulli: hi ha escales mstiques que determinen les escales del coneixement, per les quals es pot pujar i baixar com si es tracts d'amplies escalinates.

Per pujar, s'ha de passar del sensible (el que es percep per mitj dels sentits, s a dir, el coneixement empric) a l'intelligible, i de l'intelligible a l'intellectual. Per mitj d'un altre procs parallel i simultani a l'anterior, s'ascendeix del que s particular al general i del general a l'universal.

Els modes escalars de l'intellecte s'organitzen de la manera segent:
 Modalitat lgica: cont les escales de la diferncia, la concordana i la contrarietat.
 Modalitat situacional: cont les escales del comenament, el mitj i el fi.
 Modalitat quantitativa: cont les escales de la majoritat, la igualtat i la minoritat.

Llull, doncs, estableix nou modalitats escalars que, totes juntes, permeten penetrar d'una manera successiva, gradual i cada vegada ms especfica en la naturales ntima dels ssers i els fenmens naturals.

Vida coetnia.
La Vida coetnia s una obra autobiogrfica dictada per Llull als seus deixebles de la cartoixa de Vauvert, a Pars, el 1311. L'autor hi relata els detalls de la seva conversi, les seves visions de Crist a la creu i el tomb que aquestes experincies van suposar, que el van portar a abandonar els seus bns i la seva famlia i a renunciar al luxe i la riquesa per dedicar-se a Du.

La major part de les dades que coneixem de la biografia de Llull provenen d'aquesta obra, que permet conixer amb fora detall la seva vida fins als trenta anys.

Llibre de l'ordre de cavalleria.
En aquesta pea didctica dels primers anys de la seva producci (va ser escrita entre el 1274 i el 1276), Llull parla de les caracterstiques dels bons cavallers, que han de tenir com a principals objectius desenvolupar l'honor cristi i la noblesa d'esperit, cosa que s'aconsegueix amb una observana estricta de la pietat. A vegades el text s combatiu i agressiu, ja que recomana convertir els fidels amb l'espasa a la m alhora que se'ls predica la veritat de Crist.

Aquest manual del cavaller cristi va influir en Joanot Martorell a l'hora de redactar Tirant lo Blanc.

El Flix o Llibre de meravelles.

El Flix o Llibre de meravelles, escrit a Pars entre el 1287 i el 1289, s una obra doctrinal que combina la narraci i el dileg entre mestre i deixeble. Al llarg dels deu apartats de l'obra, el protagonista, Flix, viatja pel mn descobrint la distncia entre l'ordre div de la creaci i l'actitud que en realitat tenen els homes. Alhora, per, coneix  ermitans i filsofs que el fan entrar en contacte amb totes les branques del saber del segle XIII, des de Du i l'infern fins a la natura.

El llibre de les bsties.
El set apartat dEl llibre de meravelles l'ocupa El llibre de les bsties. Plantejat com un tractat de zoologia, en realitat, per, s una reflexi sobre la poltica en forma de faula que explica les maquinacions de Na Renard, la guineu, per exercir el poder a qualsevol preu. El llibre s'ha volgut interpretar com un advertiment al rei de Frana, Felip el Bell, perqu no es refis massa de les persones del seu entorn.

El Liber de fine.

PENDENT

 Poesia .
 Lo desconhort (1295 o 1305): s un plany en qu explica el fracs de l'empresa que volia acomplir. Hi fa un examen interior per mitj d'un dileg que t amb un ermit, desdoblament d'ell mateix.
 Cant de Ramon: s un poema que va escriure quan ja era vell i hi fa un balan de la seva vida.
 Lo concili: s unacan de croada en qu aconsella oraci i devoci a l'hora de celebrar el concili ecumnic a Viena del Delfinat, en el qual va prendre part.

Anticipacions cientfiques.
Sens dubte pot considerar-se Ramon Llull un visionari, cosa que ha sigut aprofitada per parapsiclegs per tal de atribuir-li prediccions . No s difcil imaginar que des d'eixe punt de vista, anticips molts descobriments, idees que no es desenvoluparien, per, fins segles desprs; o que altres estudiosos haguessen pres les idees de Ramon Llull com referncia per a les seues descobertes.

La relaci de Llull amb la Alqumia i les sectes ctares i albigeses es motiu de especulaci. No s l'nic a la seva poca  on Corona d'Arag feia de pont entre Itlia, el nort d'Europa i l'Espanya mulsulmana, cosa que va ser fer que rebera tota classe d'influncies. Va ser important la influncia del Periphyseon de Escot Erigena, la Clavis Physicae d'Honori de Autun i la doctrina de l' Anima Mundi potser derivada de Timeu de Plat .

Fsica.
Segons Ramon Llull la gravetat, s la pedra mbil amb moviment natural o violent quan es llana amb impuls a l'aire, aleshores es mou amb la gravetat, el moviment de la qual se sensible a la vista (Llibre del ascens y descens de l'enteniment, escrit el 1304). Isaac Newton va publicar les seues Lleis de moviment, que incloen la Llei de la gravitaci universal el 1687.

Teoria de l'evoluci i etologia.
Ramon Llull escrigu: "Veient el home que el lle t indstria de caar, coneix que el lle te imaginaci, sens la qual no podia tindre indstria i aquesta imaginaci est inserta en el sentr."(d., Dist. III; Prl.; n 5).Ramon Llull Es refereix en aquesta pea a la memria. Es pot pensar que amb els conceptes memria i imaginaci, Llull anticipa els treballs de Charles Darwin i de Konrad Lorenz en el camp de l'etologia. Per aquesta visi de la natura animal era molt comuna ja que les doctrines cristianes havien de compatibilitzar-se amb les doctrines galniques i socrtiques del soma, pneuma i psique, que veien en els animals qualitats humanes.

Matemtiques i informtica .
L'any 2001 amb el descobriment dels manuscrits perduts Ars notandi, Ars eleccionis, i Alia ars eleccionis, Llull s reconegut com el descobridor del mtode de Condorcet, que va ser redescobert durant el segle XVIII pel Marqus de Condorcet.  A ms a ms, Llull s reconegut com un pioner de la informtica, per la seva influncia sobre Gottfried Leibniz.

Homenatges moderns.
Durant el segle XVI es va manifestar un gran inters per l'obra de Ramon Llull, originat pel reformisme de Felip II. En eixe context, s'inici un procs de beatificaci que va culminar amb xit a Toledo. Ms tard es va originar un procs de canonitzaci que va quedar truncat perqu es va qestionar l'ortodxia de la seua doctrina. Durant el de pontificat Joan Pau II es reprn la seua canonitzaci.

Referncies.


 Estudiosos lullistes .
Pere Dagu;
Jaume Gener;
Arnau Descs;
Bernat Bol;

 Enllaos externs .

 Pgina dedicada a Ramon Llull, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.

 Tota la poesia de Ramon Llull, de la Universitat de Npols;
 Qui s Ramon Llull (Plana sobre Llull del Centre de Documentaci Ramon Llull de la Universitat de Barcelona);
 Breu consideraci de la regla B de l'Ars lul.liana;
 Perfil a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
 Plana web a Mag Poesia;
 Obra de Ramon Llull;
 Crtica sobre el llibre L'ltim hivern de Ramon Llull, una novella histrica sobre els ltims dies de la vida de Ramon Llull;
 Base de Dades Ramon Llull - Llull DB. Centre de Documentaci Ramon Llull, Universitat de Barcelona;
 Versi bilinge (catal/angls) del Llibre d'Amic e Amat;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2564" title="Rigel" nonfiltered="1602" processed="1580" dbindex="1606">


Rigel, la Beta d'Ori, s la setena estrella ms brillant del cel, amb magnitud 0,18. Encara que sigui la "Beta" de Ori, en realitat s ms brillant que l'Alpha, Betelgeuse.

La distncia a Rigel es calcula entre 700 i 900 anys-llum; l'estimaci de l' Hipparcos s 773 anys-llum (237 prsecs), per en aquest rang l'error s bastant gran. Rigel s una B8 Ia, supergegant, i brilla aproximadament amb una potncia 40,000 vegades superior a la del Sol. s per molt l'estel ms llumins en aquesta regi local de la Via Lctia; cal viatjar uns 3.300 anys-llum (1.000 prsecs) fins a Deneb per a trobar un estel ms potent.

Al ser tan brillant, i al moure's en una regi de nebulositat, no s una sorpresa que Rigel illumini alguns nvols de pols en el seu venatge. Rigel est relacionada amb la Nebulosa d'Ori, que est aproximadament al doble de distncia de la Terra (encara que t la mateixa alineaci que l'estel respecte el Sol). A pesar de la diferncia en la distncia, observant el cam seguit per Rigel a travs del temps, el porta molt a prop de la nebulosa. Aix, Rigel es classifica de vegades com un membre perifric de l'Associaci Ori OB1, de la mateixa manera que moltes altres estrelles brillants en aquella regi del cel; tamb es pot considerar un membre de l'Associaci Taurus-Ori R1 (llavors es reserva l'associaci OB1 per a estels ms propers a la nebulosa i formats ms recentment).

Es creu que Rigel s un estel triple. L'estel principal s orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C, que orbiten una al voltant de l'altra a una distncia de 28 UA i a la vegada orbiten Rigel conjuntament, a una distncia d'aproximadament 2.000 UA.

s tamb variable, a la manera lleu i irregular habitual de les supergegants. El rang de variabilitat va de 0,03 a 0,3 magnituds, de tres al trenta percent, en uns 25 dies de mitjana. De vegades s'ha proposat un quart estel al sistema, per normalment es considera que aix s degut a una mala interpretaci de la variabilitat de l'estel principal, que pot estar causada per una pulsaci fsica de la seva superfcie.

El nom de l'estrella prov de la seva posici en el "peu esquerre" d'Ori. s una contracci de rijl jauza al-yusra, que en rab significa "peu esquerre de qui s al centre". Un altre nom rab s              ar-rijl al-jabb r, "el peu del gegant", que tamb s l'orgen d'un altre nom de l'estrella: Algebar.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2565" title="Romaji" nonfiltered="1603" processed="1581" dbindex="1607">

El r maji (    , literalment carcters romans) en japons es refereix a grans trets a l'alfabet rom. A Occident, se sol emprar aquest terme per referir-se a l'escriptura de la llengua japonesa en lletres romanes en contrast amb la barreja habitual de kanji i kana.

El japons pot escriure's en romaji per diverses raons: 

Senyals i rtols per a estrangers que visiten el Jap.
Transcripci de noms de persones, empreses o llocs per a ser emprats en un altre idioma o pas.
Diccionaris i llibres de text per a estudiants de japons.
mfasi tipogrfic (similar al katakana en aquest sentit).

Hi ha diversos sistemes diferents de romanitzaci, incloent-hi els ms comuns Hepburn i Monbush .

El kunrei-shiki (   ), tamb conegut com a Monbush  (   ), s un sistema de romanitzaci per transcriure l'idioma japons a l'alfabet rom. s el sistema preferit pel Monbush  (Ministeri d'Educaci japons), encara que s'utilitza sobre tot al Jap, essent molt ms estesa la romanitzaci Hepburn.

Diferncies entre els sistemes de transcripci.

Les diferncies entre els sistemes Hepburn, kunrei-shiki i nippon-shiki es poden apreciar en la segent taula:




El sistema Hepburn s'aproxima a la pronunciaci dels diferents kana, per perd en regularitat, ja que l'analogia dels kana en k- (ca, ki, ku, ke, ko) es perd, per exemple, en els kana en t- (ta, chi, tsu, et, to). 

Mentrestant, ocorre el contrari en els sistemes kunrei-shiki i nippon-shiki: sn ms regulars en l'escriptura, per no ho sn tant en la pronunciaci.

Vocals llargues.

Existeixen diverses formes de transcriure les vocals llargues, el que pot confondre en un principi al lector occidental. Bsicament s'empra la transcripci directa, accents diacrtics o la 'h' per a allargar el so, o b una barreja entre dos d'aquests mtodes.




(1) Les vocals llargues es poden representar mitjanant un diacrtic anomenat macron, que t forma d'un gui sobre la vocal. No obstant aix, com s difcil escriure aquests carcters en la majoria es processadors de text, en moltes ocasions se substitueix el macron per un circumflex. Com aquest accent es troba en teclats espanyols i francesos, per anomenar dos exemples, la tasca de romanitzar el japons se simplifica en gran mesura. La i llarga s'escriu "ii". 

(2) Noms es colloca el macron o el circumflex sobre la o o la u, exceptuant normalment la o llarga que provingui de "  ". Les altres vocals llargues es transcriuen directament.

(3) De totes maneres, no tots els teclats permeten escriure accents de forma cmoda, pel que molts opten per transcriure els carcters japonesos de forma escrupolosa, de forma que '  ' es transcriu 'ou' a pesar de pronunciar-se com una 'o' llarga. Igualment, '  ' es transcriu com 'ei' encara que el seu so sigui el d'una 'e' llarga.

Als Estats Units i al Jap se sol emprar aquest sistema, davant la falta d'accents en els teclats per escriure el macron o el circumflex. Per altra banda, a Frana la 'ou' s un diftong que es pronuncia com l'u catalana, pel que se sol recrrer al circumflex.

(4) Alguns transcriuen '  ' com 'oo' i '  ' com 'ee'. Pot provocar alguna confusi.

(5) Tamb s corrent escriure "+h" per a les vocals llargues, com per exemple "Ohtani". Existeixen alguns problemes, com per exemple si desprs de la vocal llarga hi ha altra vocal o una sllaba que comena per i, ja que podria donar lloc a confusi. 

(6) Noms s'aplica (5) a "o" i "u". Les altres vocals dobles es transcriuen directament. Aquesta romanitzaci s bastant comuna als Estats Units. 

Existeixen algunes excepcions a aquestes regles de romanitzaci. Els noms de persones, empreses i llocs, aix com altres paraules que sn conegudes de forma internacional no solen requerir distinci entre vocals llargues i curtes. Per exemple, Tquio, Ichiro, Sn Goku, judo. 

Amb tot, no existeix una transcripci estndard per a les vocals llargues, el que pot resultar confs si un no est molt familiaritzat. No obstant, se solen emprar els mtodes (2) i (3) (en negreta).

La 'n' final ( ).

En el sistema Hepburn es romanitza ' ' sempre com n, fins i tot davant de 'm', 'p' i 'b' (altres sistemes de romanitzaci transcriurien ' ' com m en aquests casos). 

Aix, s'ha de escriure shinbun en lloc de 'shimbun' en el sistema Hepburn. 

Per altra banda, si una vocal o b qualsevol dels kana   (ja),   (yu),   (yo) segueix a ' ' en una mateixa paraula, deuria emprar-se un apstrof (') per a separar la 'n' de la segent lletra per a evitar confusions. Per exemple,     (    , kin'en, prohibit fumar) i    (   , kinen, commemoraci).

Consonants dobles.

L'assimilaci de sons es representen en japons mitjanant el carcter   en hiragana,   en katakana ('tsu' de mida menor a l'habitual). En el procs de romanitzaci es dobla la consonant que el segueix, com passa a     (yokka, dia quart de mes),     (zasshi, revista) i     (macchi o matchi, llum).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2566" title="Rhamno-Quercion cocciferae" nonfiltered="1604" processed="1582" dbindex="1608">
En fitosociologia, Rhamno-Quercion cocciferae s una aliana que inclou mquies i garrigues prpies de llocs rids pel clima o per la poca capacitat de retenci d'aigua del sll tipus de sl. Els sls crstics, per exemple, sn molt menys capaos de retenir aigua que els de natura silcica, pel que poden donar lloc a condicions diferents amb pluviositats semblants.

Aquestes mquies formen el mantell marginal sec de l'alzinar (el mantell marginal humit seria sobretot la bardissa), o sigui, la transici entre el bosc i les rees obertes on per manca de sl o d'altres causes no pot establir-s'hi l'alzinar. En rees degrades per l'home, dins del domini de formacions forestals, poden fer-se independents del bosc, com una etapa de la successi. Tamb ho sn a les contrades de clima continental poc plujs i relativament fred a l'hivern, on fan la funci de clmax), com la plana de Lleida.

Pertany a la classe Quercetea ilicis i presenta caracterstiques intermedies entre les aliances Oleo-Ceratonion (mquies litorals) i Quercion ilicis (alzinars i boscos afins).

Les associacions ms representatives sn la mquia continental de garric i arot (Rhamno-Quercetum cocciferae) i la garriga (Quercetum cocciferae).
Referncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2567" title="Regressi vegetal" nonfiltered="1605" processed="1583" dbindex="1609">
Podria dir-se que s el procs en sentit contrari de la successi vegetal. Tanmateix, no s assimilable a una successi invertida. No es tracte d'un procs d'autoorganitzaci amb regularitat detectable, en qu uns estadis depenen d'uns altres, sin d'una destrucci irregular i a l'atzar d'alguns elements de l'estructura de l'ecosistema.

Si la destrucci s local, existeixen en la perifria de l'rea tots els elements necesaris perqu, tan bon punt deixa d'afectar l'agent pertorbador, la successi es reinici amb sorprenent rapidesa. Aix s el que hom anomena successi secundria, que es pot comparar amb el procs de cicatritzaci d'una ferida. 

Quan la ferida s ms gran i profunda, s a dir, quan l'ecosistema queda molt malms i no t on acudir per rebre un cop de m, aleshores s'arriba a un punt on la recuperaci s lenta i poc evident. Aix s el que hom anomena successi primria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2569" title="Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona" nonfiltered="1606" processed="1584" dbindex="1610">



El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona s una Societat Annima Esportiva catalana de la ciutat de Barcelona, fundada com a club esportiu el 28 d'octubre del 1900. 

Actualment, l'Espanyol juga a la primera divisi de la Lliga espanyola. Els seguidors de l'Espanyol s'anomenen popularment "periquitos". El club organitza anualment des de 1974 el Torneig Ciutat de Barcelona a la pretemporada d'estiu.

El Capital Social de la Societat s de 16.861.094,02 euros, dividit en 280.545 accions, amb valor nominal 60,10121 euros, estant subscrit i desemborsat en la seva totalitat.

Els smbols.
Equipaci.

El primer uniforme fou groc perqu reb un donatiu d roba d'aquest color per part del propietari d'una indstria txtil, amb faixa i pantal llarg. Quan aquest soci va deixar de participar en les activitats de l'entitat, cada jugador aportava el seu vestuari, per s'utilitz bsicament samarreta blanca, amb faixa blava i pantal negre o blau (1901), tot i que en aquell moment era ms important el fet de jugar que el vestuari que s'hi duia.

Desprs de la refundaci de l'entitat per la falta d'activitats entre els anys 1906 i 1909, finalment, el 20 de febrer de 1910, l'assemblea de socis de decideix canviar els colors i l'escut de l'Espanyol, adoptant-se els colors blau i blanc dels almogvers, de l'escut d'armes de Roger de Llria a proposta d'Eduard Corrons, que ha continuat fins als nostres dies.

Mentre el primer quipament ha sofert lleugers canvis en tonalitats de blau, i l'amplada i nombre de franges, ats que es van canviant els contractes amb firmes de roba esportiva, el segon equipament ha variat contnuament de combinacions de colors i franges. En la temporada 2006-2007 es va signar el contracte amb Uhlsport.

 Evoluci de l'uniforme.




L'escut.

El primer escut de l'entitat fou un cercle vermell amb una franja central groga i una de cada inicials CEF en cada camp, en lletres negres, imitant una pilota de futbol.

En la mateixa assemblea del 20 de febrer de 1910, en la que es decideix canviar els colors de l'equip, i tamb a proposta d'Eduard Corrons, es va decidir canviar l'escut radicalment per adaptar-lo a la nova simbologia: Una franja vermella envoltaria un cercle blanc amb tres franges verticals blaves on se sobreposarien les inicials en negre. El 1912, en rebre el club el ttol de Real, se li va afegir a l'escut una corona reial, i la franja vermella va fer-se ms ample per encabir el nom complet en lletres negres. 

Durant la Segona Repblica Espanyola es va suprimir el ttol i la corona, que van tornar a aparixer quan els nacionals van guanyar la Guerra Civil Espanyola. 

L'any 1998 es va fer una nova modificaci a l'escut, a mans de Pere Duran. Es tracta d'un escut basat en el clssic, per ms esquemtic, i la llegenda apareix en catal i en lletres grogues. El darrer canvi es va produir l'any 2006. El nou escut presenta una nica evoluci dins la corona, respecte a l'ltim disseny de Pere Duran, consistent en qu les quatre barres vermelles interiors augmenten lleugerament fins a completar l'espai interior, formant aix la senyera catalana.

Himne.
L'Espanyol ha tingut quatre himnes popularment reconeguts. El primer s'anomenava somos espanyolistas i fou creat el 1975 amb msica de Josep Guardiola  i lletra de Ricard Pastor. El segon, era una poesia dedicada als colors blanc-i-blaus del equip i d'en Roger de Llria. L'himne anterior a l'actual va ser el ms reconegut i estimat pels records que impregnava als seguidors "periquitos". Fou creat el 1983 pel mestre Carles Lopart i el locutor de Rdio Barcelona Isidre Sola, tenint la peculiaritat de ser bilinge. L'any 1992 es tradu totalment al catal. L'himne actual del RCD Espanyol va ser gravat per l'Orfe Catal i l'Orquestra Simfnica del Valls. La msica va ser composta per l'ex-director de l'orquestra La Selvatana: Antoni Mas. La lletra s obra de l'historiador espanyolista Joan Segura Palomares. L'himne es va presentar el 14 de novembre de 1999 a l'Estadi Olmpic durant l'acte inaugural del Centenari.

El periquito.
La procedncia ms creble, s que el mot de "periquitos" el va treure el gran humorista catal Valent Castanys (1898-1965) mitjanant els acudits que publicava al setmanari humorstic-esportiu "El Xut" (1922-1936); ja que, cap els anys 20, Castanys satiritzava el petit nombre de socis de l'Espanyol representant-los com a "quatre gats negres". Aquests mateixos anys, Pat Sullivan va crear el primer gat antropomrfic del cine, "Felix the cat", i arriben les seves versions al nostre pas cap al 1929 per amb el nom del "gat perico" o "gat periquito", segurament degut a qu, amb la introducci del cine sonor, destacava la seva caracterstica d'animal parlant. I s a partir d aqu, quan els quatre gats habituals - es veu que aquest fenomen no s exclusiu d aquesta poca - dels acudits passen a ser els quatre gats "pericos" o "periquitos".

Durant el 75 aniversari del Club (any 1975), ja es va fer un logotip on ja hi apareixia un perico (la histria dels gats estava quasi oblidada), i ms endavant han anat sorgint diverses versions de pericos, sobretot en els logotips o escuts de diverses penyes; fins que ja fa uns anys, la directiva va decidir, explotar la imatge simptica del periquito creant finalment la mascota oficial del club, en "Pericu".

Les installacions.
Estadi Olmpic.



L'Espanyol juga els seus partits a l'Estadi Olmpic Llus Companys, tot i que fou projectat per l'arquitecte Pere Domnech i Roura i inaugurat l'any 1929 amb motiu de l'Exposici Universal de Barcelona, es va renovar completament per tal d'acollir els Jocs Olmpics de Barcelona'92, conservant noms la faana, i va obtenir la categoria cinc estrelles per la que es poden celebrar competicions de futbol del mxim nivell continental. Aquesta installaci est preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i socials amb un aforament de 54.000 espectadors per als actes esportius i fins a 68.000 espectadors per a concerts.

Ciutat esportiva.



El 2001 s'inagur la Ciutat Esportiva del club a Sant Adri de Bess, de 60.000 m2 de superfcie, a ms d'entrenar el primer equip hi entrenen i juguen el futbol base i femen de futbol, i consta de 2 camps de gespa natural, 2 Camps de gespa artificial i un camp de ftbol-7 de gespa artificial, un camp d'entrenament de porters de gespa natural i la pista poliesportiva de gespa artificial.

Nou Estadi.
El 2003 es colloc la primera pedra del Nou Estadi del RCD Espanyol als termes municipals de Cornell-El Prat, actualment en construcci ser un estadi de quatre estrelles, amb un aforament de 41.000 espectadors i una innovadora coberta de plaques fotovoltaiques. Est prevista la inauguraci al gener del 2009 amb un partit contra el Liverpool.

Camps anteriors.
 El primer partit va ser al pati d'armes del Parc de la Ciutadella. ;
 El primer camp fou Can Grassot a la Sagrada Famlia. ;
 El 6 de desembre de 1903 s'inaugura el camp a l'Hospital Clnic (a l'Escola Industrial), guanyant al Catal FC per 2 a 0 i al cap de dos dies al Barcelona per 3 a 1. ;
 L'equip jug algun partit en el solar on avui hi ha la plaa de braus Monumental (Marina). ;
 L'1 de mar de 1911 s'inaugura el seu nou camp al carrer Muntaner, entre Londres i Indstria, a prop l'Hospital Clnic, anomenat popularment camp de les faves, amb un partit contra l'Espaol de Madrid, al que derroten per 2 a 0.
 El 18 de febrer de 1923 s'inaugura l'estadi de Sarri amb el partit Espanyol - Sants (4-1), del Campionat de Catalunya. El primer en el nou estadi gol el va marcar Vicen Tonijuan. Donada la situaci, i l'arbrat de tota mena que el rodejava li valgu el sobrenom de "La Manigua de Can Rbia", i d'aqu el malnom de periquitos i tamb va rebre el sobrenom de "la bombonera". El 21 de juny de 1997 es juga el darrer partit a l'estadi de Sarri. L'Espanyol ven el Valncia Club de Futbol per 3 a 2. L'equip es veu obligat a vendre l'estadi per pagar el seu dficit econmic. Des d'aquell any juga els seus partits a l'Estadi de Montjuc.



Histria.
Vegeu l'article Temporades del RCD Espanyol
La fundaci.
A finals de segle XIX es funden diversos clubs per la prctica del futbol, que ja feia uns anys que es practicava a Catalunya. El setembre del 1900 els clubs de futbol estaven formats majoritriament per estrangers o ja no admetien nous jugadors, i s per aix que ngel Rodrguez Ruiz, un estudiant barcelon d'enginyeria, juntament amb Octavi Aball i Llus Roca decideixen la formaci d'un nou club, enamorats d'aquest nou esport, afiliant-se a la Societat Gimnstica Espanyola, de la que era president el pare d'ngel Rodrguez, Rafael Rodrguez Mndez, catedrtic de la Universitat de Barcelona, amb una caracterstica: No jugaran jugadors estrangers, a imatge del Catal FC. El nou club es composar per una majoria de catalans, a ms d'un parell de bascos i un andals. El 28 d'octubre es constitueix oficialment amb el nom de Societat Espanyola de Football ats que els altres noms de clubs de la ciutat, el Catal FC, Football Club Barcelona i l'Hispnia FC ja havien pres altres denominacions representatives de la ubicaci de l'equip. Com la majoria d'equips de l'poca, es va fundar com un grup d'amics que es juntaven per practicar esport.

Els primers anys.
Els primers partits de qu es t constncia que va jugar la Societat Espanyola foren l'11 i el 18 de novembre contra el Catal FC, el 8 de desembre contra l'Hispnia i el 9 contra la Deportiva Santanach; tots amb mplies derrotes, tot i que no se'n coneix el resultat. Els jugadors que trencaren el foc foren Galobardes, Carril, Alvarez, Aball, Lizrraga, Bernat, Ruiz, Montells, Rodrguez, Robert, Ponz, Alcal, Escard, i Snchez. El gener de 1901 el club va canviar de nom i passa a dir-se Club Espanyol de Foot-Ball desprs d'ingressar-hi la dissolta Deportiva Santanach.

El 1902 comena el futbol comena a organitzar-se seriosament: el maig de 1902 s'inaugura la primera Copa d'Espanya en la que els catalans marquen el primer gol de la histria de la competici, obra de Ponz. El 23 de febrer de 1903, el Reial Madrid juga el seu primer partit a Barcelona contra l'Espanyol (0-0), i tamb s'end en propietat la Copa Macaya, el primer campionat disputat a Catalunya. El primer partit que disputa l'entitat amb un club internacional fou el 31 del 12 del 1904: Espanyol - Stade Olympien des tudiants de Toulouse (7-2). Aquests primers anys foren mecenes del club els germans Josep Maria i Laure Mir i Trepat, i els partits es juguen amb el vestuari groc cedit per un dels primers socis.

Suspensi de les activitats.
Del 1906 al 1909 l'Espanyol suspn les seves activitats per manca de jugadors, ja que la majoria d'ells, que eren estudiants universitaris, foren matriculats per estudiar a Universitats de fora de Catalunya i la resta ingressaren al X Sporting Club. 

Refundaci i canvi de smbols.
Quan alguns jugadors que foren de l'Espanyol tornen a Barcelona, i s'uneixen els jugadors del X SC i del Club Espanyol de Jujitsu (fundat el 1906 per Juli Clapera Roca) per emprendre el ressorgiment del club. S'aconsegu, a ms la incorporaci de les seccions d'esgrima, boxa, jujitsu i una secci recreativa dedicada a l'art de la Talia. Foren els portaestandards l'Emili Sampere i en Juli Clapera. El 1910 l'assemblea de socis decideix canviar el nom de l'entitat a Club Deportiu Espanyol i es canviar el color groc de l'antic uniforme perqu pel blanc i el blau que encara ara llueix, demostrant una vegada ms el seu comproms amb Catalunya, ja que eren els colors que portaven els Almogvers amb l'almirall Roger de Llria, figura emblemtica de la histria dels Pasos Catalans.

El 1911, l'Espanyol contract, per primer cop, 3 anglesos del Plumstead FC de Londres, John Allack, Hodge i Gibson. Era un pas cap el professionalisme del club. El 1912 Alfons XIII li atorga el ttol de Reial.

Dos directius donaren un impuls important a l'Espanyol d'aquella poca, principalment pel que fa a l'aspecte econmic, els senyors Evel Doncos i Genaro de La Riva. El 1914-15, l'Espanyol inaugura el seu historial de partits a l'estranger desprs de jugar a Barcelona bastants partits durant els anys anteriors contra diferents clubs forasters, guanyant a Portugal enfront el Benfica (1-2 i 1-2) i una selecci de Lisboa per 1-4.

La compra de Sarri i la consolidaci del club els anys 20.
En arribar els anys vint, l'Espanyol ja era per dret propi el segon club de futbol de Catalunya, amb la obtenci dels Campionats de Catalunya dels anys 1904, 1912, 1915 i 1918. Desprs del desnonament del camp del carrer Muntaner, la famlia La Riba compra per 170.000 pessetes de la poca la finca Can Rbia, on el 18 de febrer de 1923 s'inagura l'estadi de Sarri, equipat nicament amb les installacions imprescindibles, pagades per la directiva, ja que l'empresa constructora, a la que s'havia avanat una part important dels diners, va fer fallida. Amb el temps, aquest estadi esdevindr un espai mtic per al club.

La dcada dels vint estigu plena d'xits per a l'Espanyol, que disput molts encontres amb equips internacionals, entre els que destacaren: Neumnster, Imperial de Lisboa, SK Csechie Karlin de Praga, Sparta de Praga, Viktoria Zizkov i Nuselsky. L'Espanyol fa el 1925 un viatge per Portugal i les Canries on fitxa el jugador Padrn, i al finalitzar la temporada 1925-26, l'Espanyol fa unes reeixides gires per Amrica i l'Europa Central que serveixen per finanar la tribuna i que l'enfronta amb seleccions argentines i uruguaianes en les que hi ha una enorme expectaci, aprofitant la fama aconseguida per Ricard Zamora i al ser el primer club europeu que viatja a Amrica

Les primeres lligues.
L'Espanyol aconsegueix el seu primer Campionat d'Espanya el 1929, i participa en la primera lliga espanyola, entrant en la histria del futbol espanyol de nou al marcar el primer gol oficial en aquesta competici. La figura mtica ms destacada d'aquells anys fou Ricard Zamora. Al final de la temporada 1928-29, s'homenatja Patrici Caicedo, qui es convertiria durant molts anys en l'entrenador de l'equip de futbol, i es realitz una gira per Sucia, per es traspassa a Zamora al Real Madrid l'any 1930 per la xifra rcord de 100.000 pessetes.

La guerra civil.
Amb l'adveniment de la Repblica, com moltes altres institucions, l'Espanyol deixa d'anomenar-se Reial. El 1935, en ser eliminat prematurament de la copa, l'Espanyol realitz una gira pel Marroc, i desprs, conjuntament amb l'Athletic de Madrid realitz una nova gira per Amrica. Durant la Guerra Civil Espanyola, un comit de socis va dirigir l'entitat, oposant-se a la collectivitzaci de l'entitat, i Crisant Bosch es va negar a lliurar els llistats de socis a les milcies, per tot i aix seixanta-dos socis del RCD Espanyol van ser assassinats durant la guerra civil.

L'Espanyol durant la postguerra.
La postguerra s'inicia amb un gran xit per al club, que guanya la seva segona Copa d'Espanya el 1940. A les temporades 1943, 1944, 1946 es retiraren tres grans jugadors de l'Espanyol: en Pere Sol, Crisant Bosch i Albert Martorell, i el club els hi va fer sengles homenatges. El desembre de 1949 l'Espanyol es desplaa a Filipines, on juga una srie d'encontres amistosos. 

El soci nmero 1, Juli Clapera, dna compte que l'octubre de 1950 es complia el 50 aniversari de la fundaci del club. Tanmateix, es tracta d'unes noces d'or anticipades, ja que per la suspensi que va sofrir el club no se celebraran fins per l'octubre de 1953, amb un encontre de celebraci en el que es derrot el Malm per 3 a 2 amb una alineaci que mantenia la filosofia inicial de no incorporar jugadors estrangers.  

El juliol de 1951 s'iniciaren les obres d'ampliaci de Sarri, i l'estadi, que pertanyia a la famlia de La Riva, va passar a propietat de l'Espanyol que presidia Francisco Javier Senz. Durant els anys 1950 juga un altre dels grans mites de l'Espanyol, l'andals Juli Arcas i es fitxa a l'entrenador argent Alejandro Scopelli, que far grans temporades al club i que es feu fams per que feia respirar oxigen als jugadors als descansos dels partits. 

Els anys 1960.
La temporada 1961-62 l'equip participa per primera vegada a la Copa de Fires, en qu s eliminat en quarts de final. En la lliga regular, l'equip du una mala trajectria i es fan crrec de l'equip en Ricard Zamora i en Juli Arcas per no aconsegueixen evitar el primer descens del club a Segona Divisi. La temporada segent, s'assegu a la banqueta l'home que entrenant el Valladolid havia enviat l'Espanyol a Segona, Heriberto Herrera, i es recupera la divisi d'honor. Quan en Kubala va abandonar la banqueta blau-grana, encara en bona forma, juga amb la samarreta de l'Espanyol (temporada 1961-62), passant ms tard a la banqueta blanc-i-blava; on coincid amb Alfredo Di Stefano a les seves ordres, que fitx per l'Espanyol la temporada 1964-65. La temporada segent l'equip va participar de nou en la Copa de Fires sent eliminat de nou en quarts de final.

L'estiu del 1966 s nou president Joan Vil Reyes. D'aquesta poca s la famosa davantera espanyolista anomenada "dels 5 dofins", que en realitat eren sis, Amas, Marcial, Cayetano Re, Rodilla, Jos Mara i Miralles.

Els anys 1970.
El juny del 1971, amb Jos Emilio Santamara com a entrenador, l'Espanyol torna a ser pioner en eles seves gires a l'extranger i viatja a la Uni Sovitica per fer una gira. Amb ell a la banqueta realitz grans campanyes a la Lliga espanyola. En aquesta dcada, desprs del canvi de format de la Copa de Fires, que passa a ser la Copa de la UEFA, hi participa les temporades 1973-1974 i 1976-1976, sent eliminat en trentadosens i vuitens de final, respectivament. 

El 8 de setembre de 1978 mor a Barcelona en Ricard Zamora, possiblement la ms gran figura de la histria del club. Durant la dcada dels 70 i comenament dels 80 destac a l'Espanyol, especialment, la figura del navarrs Rafael Maran, que amb 295 gols s el jugador que ms n'ha marcat, fins avui, a la histria del club.

Els anys 80 i 90.

Les darreres dcades de la histria blanc-i-blava sn temps d'alts i baixos, amb grans campanyes amb entrenadors com Javier Clemente, amb qui s'arriba a la final de la copa de la UEFA el 1988), i dos descensos a Segona Divisi en la dcada dels, 90 en un context d'una greu crisi econmica, especialment durant els mandats de Juli Pardo i Francesc Perell.

El 4 de desembre de 1992, l'Espanyol s'inscriu al Registre Mercantil com a Societat Annima Esportiva, i poc desprs, el 1994 es crea el RCD Espanyol B, filial blanc-i-blau, en absorbir els drets del FC Cristinenc, de Santa Cristina d'Aro. 

El 1995, per adaptar-se a la nova legislaci esportiva espanyola, el club modifica lleugerament el seu nom afegint "de Barcelona" al final i passa a nomenar-se Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona S.A.D., el 21 de juny de 1997 es juga el darrer partit a l'estadi de Sarri, que ha de ser venut per eixugar el gran deute que arrossega la societat, provocat per unes males gestions econmiques i esportives dels equips directius, i en els terrenys s'enderroca l'histric estadi i s'hi construeixen habitatges. Uns dies desprs de la venda de Sarri, Daniel Snchez Llibre s escollit president de l'entitat. El club passa a jugar els seus partits a l'Estadi Olmpic de Montjuc. 

Un club centenari.

En honor al centenari de l'entitat, rep de la Generalitat de Catalunya el Premi Creu de Sant Jordi. El 14 de novembre de 1999, en el partit que inagurava els actes del Centenari del club a l'estadi Olmpic de Montjuc, es derrota la selecci argentina per 2 a 0.

La remuntada patrimonial de l'entitat s'inicia amb la Ciudat Esportiva del club a Sant Adri de Bess, inaugurada el 2001 i la collocaci de la primera pedra del Nou Estadi del RCD Espanyol el 2003, entre els termes municipals de Cornell de Llobregat i El Prat, i finanat amb un crdit sindicat concedit per cinc entitats financeres, amb un total de 55 milions.

Esportivament, aquests darrers anys l'equip s'installa en la part baixa de la classificaci amb excepci de la temporada 2005-06, en la que s'acaba a un punt d'accedir a la Lliga de Campions. Amb l'entrenador Paco Flores, el club aconsegueix la seva tercera Copa del Rei en la temporada 1999-2000 a Valncia en la final disputada enfront l'Atltico de Madrid, i Miguel ngel Lotina, la quarta la temporada 2005-2006 a Madrid en la final disputada enfront el Real Zaragoza, sent aix, juntament amb les victries a la Copa Catalunya i dues participacions consecutives a la copa de la UEFA, les temporades 2005-06 i la 2006-07, en la que perd la final, dirigit per Ernesto Valverde, contra el Sevilla FC, l'poca amb ms ttols oficials de la histria de l'Espanyol, des dels anys dels triomfs al Campionat de Catalunya, i que va arribar a situar-lo a finals de la temporada 2006 com el 16 millor equip del mon segons l'IFFHS.

 Seccions esportives .
Histricament el club ha estat sempre una entitat poliesportiva: 

El 1918 es funda la secci d'atletisme, la que ha donat ms triomfs a les vitrines blanc-i-blaves, amb la destacada participaci d'atletes del nivell de Toms Barris, Angel Mur, Gregorio Rojo, Antoni Amors i Josep Molins entre d'altres.

El 1923 es creen les seccions de bsquet i rugbi. El 1941 es funda la secci de ciclisme, i el 1942 la d'hoquei patins una de les pioneres d'aquest esport a Catalunya. Tamb ha tingut seccions de voleibol femen, beisbol, futbol sala i hoquei herba (1912).

En l'actualitat noms compta amb secci de futbol (mascul i femen), i fruit de la collaboraci amb el Club Bsquet Olesa, el seu equip femen du el nom de les dues entitats per mantenir-lo a la mxima categoria estatal femenina. Tot i que formalment no estigui vinculada al club, l'Associaci Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions, un club d'atletisme, du els colors i l'escut del club, amb la intenci de fer-lo esportivament viable i que es lligui a l'entitat un cop l'estadi de Cornell estigui finalitzat.

Per ms informaci sobre les seccions vegeu els artcles:
 Secci de bsquet del RCD Espanyol;
 Secci d'atletisme del RCD Espanyol;
 Associaci Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions;
 CB Olesa - Espanyol;

 Ttols .
Futbol.
 2 Sots-campionats de la Copa de la UEFA: 1987-88, 2006-07;
 4 Copes del rei: 1928-29, 1939-40, 1999-2000, 2005-06;
 9 Campionats de Catalunya: 1903 (Copa Macaya), 1903-04, 1911-12, 1914-15, 1917-18, 1928-29, 1932-33, 1936-37, 1939-40;
 4 Copes de Catalunya: 1994-95, 1995-96, 1998-99, 2005-06;
 2 Copes Duward: 1952-53,1953-54;

Futbol femen.
 1 Lliga espanyola: 2005-06;
 3 Copes espanyoles: 1995-96, 1996-97, 2005-06;
 4 Copa Catalunya: 2005, 2006, 2007, 2008;

Hoquei Patins.
 11 Copes d'Espanya: 1944, 1947, 1948, 1949, 1951, 1954, 1955, 1956, 1957, 1961, 1962;

Voleibol femen.
 3 Lligues espanyoles: 1985, 1988, 1991;
 5 Copes d'Espanya: 1984, 1985, 1986, 1990, 1992;

Beisbol.
 2 Campionats d'Espanya: 1944, 1953 ;

Bsquet.
 Pel que fa als ttols aconseguits en bsquet vegeu: Secci de bsquet del RCD Espanyol.

Atletisme.
 Pel que fa als ttols aconseguits en atletisme vegeu: Secci d'atletisme del RCD Espanyol.

 Dates per recordar .

 28 d'octubre de 1900:  ngel Rodrguez, juntament amb els seus companys estudiants de la Universitat de Barcelona Aball i Roca, funda el RCD Espanyol de Barcelona.
 13 de maig de 1902: L'espanyolista Ponz marca el primer gol de la histria de la Copa del Rei.
 1903: S'aconsegueix el primer ttol oficial: La Copa Macaya.
 25 d'abril de 1912: El Rei Alfons XIII concedeix a l'Entitat el ttol de Reial i l's de la Corona que figura al seu escut.
 18 de febrer de 1923: S'inaugura l'Estadi de Sarri, que fou comprat en propietat, en els anys 50.
 3 de febrer de 1929: L'Espanyol guanya la primera Copa del Rei (Espanyol 2, Real Madrid 1).
 10 de febrer de 1929: L'espanyolista "Pitus" Prats aconsegueix el primer gol de la histria de la Lliga (Espanyol 3, Real Irn 2). ;
 30 de juny de 1940: L'entitat s'adjudica la segona Copa del Rei (Espanyol 3, Real Madrid, 2).
 18 de maig de 1988: Assoleix el sotscampionat de la Copa de la UEFA.
 29 de juny de 1992: El club passa a ser Societat Annima Esportiva (SAD).
 1997: Es ven Sarri i l'Entitat es trasllada a l'Estadi Olmpic.
 14 de novembre de 1999: S'inaugura l'any del Centenari amb una espectacular cerimnia a l'Estadi.
 27 de maig de 2000: L'Espanyol, Campi de la Copa del Rei per tercera vegada a la seva histria a l'estadi de Mestalla (Espanyol 2 Atl Madrid 1).
 10 de setembre de 2001: S'inaugura la Ciutat Esportiva.
 15 de febrer de 2006:Barcelona dedica una plaa a ngel Rodrguez Ruiz, fundador de l'Espanyol ;
 12 d'abril de 2006: L'Espanyol es proclama campi de la Copa del Rei per quarta vegada, en la final disputada a l'Estadi Santiago Bernabu de Madrid (Espanyol 4, Saragossa 1).
 16 de maig de 2007: El RCD Espanyol perd la segona final de la Copa de la UEFA a l'estadi Hampden Park de Glasgow. Els pericos perdrien a la tanda de penals davant el Sevilla FC desprs d'empatar a dos. Els gols dels blanc-i-blaus van ser d'Albert Riera i de Jonatas Domingos.
 1 de juny de 2007: Amb la participaci a la final de la copa de la UEFA, l'equip de futbol mascul aconsegueix situar-se temporalment com el 10 de la classificaci mundial de clubs que elabora l'IFFHS, sent el millor equip catal.
 9 de juny de 2007: Ral Tamudo, marcant els dos gols del partit contra el FC Barcelona al Camp Nou (2-2), iguala i bat el rcord de gols en competici de l'equip espanyolista que el 1983 va establir Rafael Maran.

Classificaci al Campionat de Catalunya per temporades.


1900-01 CM Es retir;
1901-02 CM 3r;
1902-03 CM 1r  / CB 2n;
1903-04 CC 1r ;
1904-05 CC 3r;
1905-06 CC Es retir;
1906-07 Sense activitat;
1907-08 Sense activitat;
1908-09 CC 2n;
1909-10 CC 2n;

1910-11 CC 3r;
1911-12 CC 1r ;
1912-13 CC 2n;
1913-14 CC 3r;
1914-15 CC 1r ;
1915-16 CC 4t;
1916-17 CC 2n;
1917-18 CC 1r ;
1918-19 CC 2n;
1919-20 CC 3r;

1920-21 CC 3r;
1921-22 CC 6;
1922-23 CC 4t;
1923-24 CC 3r;
1924-25 CC 2n;
1925-26 CC 7;
1926-27 CC 3r;
1927-28 CC 3r;
1928-29 CC 1r ;
1929-30 CC 2n;

1930-31 CC 5;
1931-32 CC 2n;
1932-33 CC 1r ;
1933-34 CC 2n;
1934-35 CC 4t;
1935-36 CC 4t;
1936-37 CC 1r  / LM 2n;
1937-38 CC 6 / LC 4t;
1938-39 Sense competici;
1939-40 CC 1r ;

Llegenda: CM: Copa Macaya, CB: Copa Barcelona, CC: Campionat de Catalunya, LM: Lliga Mediterrnia, LC: Lliga Catalana

Classificaci a la Lliga masculina de futbol per temporades.


 1928-29 1a Divisi 7 ;
 1929-30 1a Divisi 4t;
 1930-31 1a Divisi 9;
 1931-32 1a Divisi 6;
 1932-33 1a Divisi 3r;
 1933-34 1a Divisi 8;
 1934-35 1a Divisi 8;
 1935-36 1a Divisi 9;
 1936-39 Sense competici;
 1939-40 1a Divisi 5 ;
 1940-41 1a Divisi 7;
 1941-42 1a Divisi 9;
 1942-43 1a Divisi 11;
 1943-44 1a Divisi 11;
 1944-45 1a Divisi 9;
 1945-46 1a Divisi 12;
 1946-47 1a Divisi 11;
 1947-48 1a Divisi 8;
 1948-49 1a Divisi 7;
 1949-50 1a Divisi 11;

 1950-51 1a Divisi 11;
 1951-52 1a Divisi 7;
 1952-53 1a Divisi 4t;
 1953-54 1a Divisi 4t;
 1954-55 1a Divisi 13;
 1955-56 1a Divisi 7;
 1956-57 1a Divisi 7;
 1957-58 1a Divisi 8;
 1958-59 1a Divisi 7;
 1959-60 1a Divisi 8;
 1960-61 1a Divisi 10;
 1961-62 1a Divisi 13;
 1962-63 2a Divisi 2n;
 1963-64 1a Divisi 13;
 1964-65 1a Divisi 11;
 1965-66 1a Divisi 12;
 1966-67 1a Divisi 3r;
 1967-68 1a Divisi 9;
 1968-69 1a Divisi 15;
 1969-70 2a Divisi 3r;

 1970-71 1a Divisi 11;
 1971-72 1a Divisi 12;
 1972-73 1a Divisi 3r;
 1973-74 1a Divisi 9;
 1974-75 1a Divisi 11;
 1975-76 1a Divisi 4t;
 1976-77 1a Divisi 6;
 1977-78 1a Divisi 14;
 1978-79 1a Divisi 8;
 1979-80 1a Divisi 14;
 1980-81 1a Divisi 10;
 1981-82 1a Divisi 13;
 1982-83 1a Divisi 9;
 1983-84 1a Divisi 10;
 1984-85 1a Divisi 8;
 1985-86 1a Divisi 11;
 1986-87 1a Divisi 3er;
 1987-88 1a Divisi 15;
 1988-89 1a Divisi 17;
 1989-90 2a Divisi 5;

 1990-91 1a Divisi 16;
 1991-92 1a Divisi 16;
 1992-93 1a Divisi 18;
 1993-94 2a Divisi 1r;
 1994-95 1a Divisi 6 ;
 1995-96 1a Divisi 4t ;
 1996-97 1a Divisi 12;
 1997-98 1a Divisi 10;
 1998-99 1a Divisi 7 ;
 1999-00 1a Divisi 14 ;
 2000-01 1a Divisi 9;
 2001-02 1a Divisi 14;
 2002-03 1a Divisi 17;
 2003-04 1a Divisi 16;
 2004-05 1a Divisi 5;
 2005-06 1a Divisi 15 ;
 2006-07 1a Divisi 11;
 2007-08 1a Divisi 12;
 2008-09 1a Divisi ;

 Copa del Rei
 Copa Catalunya

Plantilla de futbol 2008-09.
 Actualitzada el 1 de setembre de 2008.;
 






























Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un mxim de tres jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pais de la UE: 

 Kameni t passaport francs  .
 Nen t passaport espanyol  .

Altes.











Baixes.


 






Equip tcnic.
Entrenador:  Pochettino ;
2on entrenador:  Miguel Rossi;
Preparador fsic:  Feliciano Di Blasi;
Preparador fsic:  Ramon Catal Peir;
Entrenador de porters:  Tommy N'Kono;

 Presidents .


 Entrenadors destacats .
Vegeu l'article Entrenadors del Reial Club Deportiu Espanyol

  Jack Greenwell;
  Patrici Caicedo;
  Ricard Zamora;
  Josep Espada;
  Alejandro Scopelli;
  Janos Kalmar;
  Jos Emilio Santamara;
  Jos Mara Maguregui;
  Xabier Azkargorta;
  Javier Clemente;
  Jos Antonio Camacho;
  Paco Flores;
  Miguel ngel Lotina;
  Ernesto Valverde;

 Jugadors destacats .
El rcord de partits de lliga jugats el t Ral Tamudo amb 320, i el de gols marcats a la Lliga tamb el t Ral Tamudo, amb 126 (novembre de 2008)



1900-1910
  ngel Ponz;
  Gustau Green;
  Emili Sampere;
1910-1919
  Pere Gibert;
  Alfred Massana;
  Santiago Massana ;
  Francesc Bru;
1920-1929
  Ricard Zamora;
   Ricardo Saprissa ;
  Jos Lus Zabala ;
  Patricio Caicedo ;
  Jos Padrn ;
  Pere Sol ;
  Mart Ventolr ;
1930-1939
  Josep 'Pitus' Prat ;
  Crisant Bosch;
  Josep Garreta i Sabadell;

1940-1949
  Albert Martorell;
  Josep Trias ;
  Ricard Teruel ;
  Isidre Rovira ;
  Gabriel Jorge ;
  Rosendo Hernndez ;
  Josep Juncosa;
1950-1959
  Josep Vicente ;
  Josep Parra;
  Antoni Argils ;
  Josep Artigas ;
  Josep Mauri ;
   Juli Arcas ;
  Francesc Xavier Marcet;
1960-1969
  Cayetano Re;
  Marcial Pina ;
  Jos M. Snchez Rodilla ;
  Jos Mara Garca Lavilla;
  Lszl Kubala ;
  Alfredo Di Stefano ;

1970-1979
  Roberto 'gato' Fernndez ;
  Juan Verdugo ;
  Daniel Solsona ;
  Carlos Caszely;
  Rafael Maran ;
  Javier Urruticoechea;
1980-1989
  Jos Cano 'Canito' ;
  Miguel Angel Garca ;
  Josep Maria Gallart ;
  Miquel Soler ;
  Fernando Molinos ;
  Manuel Ziga ;
  Thomas N'Kono;
  John Lauridsen ;
  Urbano Ortega ;
  Ernesto Valverde ;
  ngel 'Pitxi' Alonso;
  Michel Pineda ;

1990-1999
  Toni Jimnez ;
   Cristbal Parralo ;
  Mauricio R. Pochettino;
  Francisco Lpez Alfaro ;
  Branko Brnovic ;
  Roberto Fresnedoso ;
  Jos Garca Arteaga ;
  Miguel ngel Bentez ;
  Jordi Lardn ;
  Sergio Gonzlez ;
  Constantin Galca ;
2000-
  Ivan de la Pea;
  Roger Garca ;
  Alberto Lopo ;
  Maxi Rodrguez ;
  Ral Tamudo;
  Carlos Idriss Kameni;
  Ferran Corominas;
  Luis Garca;
  Albert Riera;
  Pablo Zabaleta;


Referncies.


Bibliografia.
Cent anys d'Histria del RCD Espanyol de Barcelona. Segura Palomares, Joan. Barcelona: Fundaci Privada del RCD Espanyol (2000);
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);

Vegeu tamb.

Temporades del RCD Espanyol;
Histria del basquetbol a Catalunya;
Histria del basquetbol femen a Catalunya;
Histria del ciclisme a Catalunya;
Histria del futbol a Catalunya;
Histria de l'hoquei patins a Catalunya;

 Enllaos externs .
Plana web del club;
Canal irc del club;
Museu virtual;
Portal d'informaci espanyolista;
Articles d'histria espanyolista;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2572" title="Rock and roll" nonfiltered="1607" processed="1585" dbindex="1611">
El Rock o Rock and roll s un estil musical que evolucion a partir del Blues. El nom rock avui en dia s'aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de msica porta una o ms guitarres elctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqentment, un baix elctric.

Vora mitjans del segle xx, una srie de msics, grups i solistes van revolucionar el mn de la msica amb l'acceleraci dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock.

La histria del Rock and Roll neix als Estats Units a finals de la dcada dels 40. Les arrels del nou gnere podem trobar-les al Blues, una msica negra nascuda a finals del segle XIX com a crit d'alliberament per part dels esclaus africans. En la seua forma ms popular i estesa, el blues est estructurat en dotze compassos, i utilitza tres acords diferents. Les lletres contenen temtiques de desamor, reflectint el dolor de l'autor i -originalment- la duresa de la vida dels afro-americans de les acaballes del segle, per mitj d'una interpretaci plena de sentiment. Entre els autors de Blues ms destacats que varen influenciar el primitiu Rock and Roll cal citar Robert Johnson o Charly Patton. Tanmateix, no es pot oblidar la importncia d'altres gneres com el Rhythm and blues o el Country en l'origen del Rock & Roll.

Un predecessor directe del Rock and Roll, i que tamb comparteix forts lligams amb el blues, s el boogie-woogie. Va gaudir de plena popularitat ja a partir de les darreries dels anys 30. Presenta la mateixa estructura formal que el blues i n's caracterstic l'ostinato que practica la m esquerra del piano sobre els seus acords. De fet, el piano era el protagonista del Rock and Roll ms primitiu. Aquest paper fou pres, fins mitjans de la dcada dels 50, pel saxfon, i finalment per la guitarra elctrica.

El terme Rock & Roll fa potser referncia als moviments rock, endavant i endarrere, i roll, d'un costat a l'altre, emprats pels mariners durant segles per a definir els moviments d'una embarcaci. "Roll", per, tamb formava part de l'argot afro-americ per expressar els conceptes "ballar" i "sexe". El terme va entrar en la msica Gospel i molt desprs va ser utilitzat per descriure la forma de ballar del Rock & Roll. Els primers grups interpretaven balades romntiques suaus, per la vessant que va guanyar ms popularitat va ser una barreja de Rock & Roll i Hillbilly, un estil de msica practicat al Sud dels Estats Units que va donar lloc al Rockabilly. Elvis Presley va ser el mxim exponent d'aquest estil i un dels grans mites del Rock & Roll originari. L'any 1954 s considerat com el del naixement oficial del nou gnere musical.

El Rock and Roll ha servit de base a altres gneres musicals posteriors com el Heavy Metal, el Punk o el Rock Alternatiu. 

Vegeu tamb.

 Gneres de rock;

Enllaos externs.
Histria del Rock & Roll 1954-1963 ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2576" title="Romeo + Juliet" nonfiltered="1608" processed="1586" dbindex="1613">

Romeo + Juliet s una pellcula produda el 1996, basada en l'obra de teatre Romeu i Julieta de William Shakespeare, dirigida per Baz Luhrmann el 1996. Tot i que l'esttica s moderna i la banda sonora cont musica de rock, els dilegs recullen amb fidelitat els versos isabelins, creant un estrany efecte esttic.

Aquesta pellcula s l'adaptaci cinematogrfica de la tragdia teatral Romeu i Julieta de William Shakespeare, realitzat per l'australi Baz Luhrmann, que va fer tamb Moulin Rouge! amb Nicole Kidman. El realitzador transporta Verona a un barri calent dels Estats Units, en una decoraci del Segle XX, tot conservant el text original (fins i tot si el text s en gran part abreujat). Verona es fa Verona Beach, i els Montagut i els Capulet sn dues famlies de la mfia que lluiten pel control de la ciutat. El Prncep s el capit de la policia i el cor del teatre s reemplaat per una locutor a la televisi.

 Argument .
La histria d'amor ms clebre de tots els temps, transportada a un barri calent dels Estats Units... A Verona Beach, els conflictes entre les bandes Montagut i Capulet ensagnen regularment els carrers. Entrenat pel seu amic Mercutio i els seus cosins, el jove i malenconis Romeu, fill del padr Montagut, va a la recepci donada pels Capulet i cau immediatament sota l'encant de la seva filla nica, la dola Julieta. En el centre de les rivalitats dels seus pares, Romeu i Julieta es juren amor etern, amor que els acabar matant... 

 Repartiment .
 Claire Danes  : Julieta Capulet;
 Leonardo DiCaprio : Romeu Montagut;
 Brian Dennehy : Ted Montesco;
 John Leguizamo : Tibald;
 Pete Postlethwaite : el Pare Lloren;
 Paul Sorvino : Fulgenci Capulet;
 Christina Pickles : Carolina Montagut;
 Vondie Curtis-Hall : el capit Princep;
 M. Emmet Walsh : el farmacutic;
 Miriam Margolyes : la dida;
 Diane Venora : Gloria Capulet;
 Harold Perrineau : Mercutio;
 Jamie Kennedy  : Sampson;
 Zak Orth : Gregorio;
 Paul Rudd : Paris;
 Vincent Laresca : Abra;
 Dash Mihok : Benvolio;

 Banda Original .
#1 Crush - Garbage;
Local God - Everclear;
Angel - Gavin Friday;
Pretty Piece of Flesh - One Inch Punch;
I'm Kissing You - Des'ree;
Whatever (I Had a Dream) - Butthole Surfers;
Lovefool - The Cardigans;
Young Hearts Run Free - Kym Mazelle;
Everybody's Free (To Feel Good) - Quindon Tarver;
To You I Bestow - Mundy;
Talk Show Host - Radiohead;
Little Star - Stina Nordenstam;
You and Me Song - Wannadies;
When Doves Cry - Prince;
Slow Movement -  Craig Armstrong;
KTTV News Theme - Gary S. Scott;
Symphony No. 25 - Wolfgang Amadeus Mozart;
Liebestod - Leontyne Price;
Exit Music (For A Film) -Radiohead;

 Articles connexes .
  Romeu i Julieta;

Enllaos externs.
 Pgina oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2579" title="Raa" nonfiltered="1609" processed="1587" dbindex="1614">
Una raa s un txon que s'utilitza per classificar poblacions d'individus d'una mateixa espcie que, encara que tinguin capacitat de tenir descendncia frtil, l'allament i la manca de flux gentic els ha pogut donar un seguit de propietats distintives. s un terme molt utilitzat per classificar els animals domstics o de granja (races de porc, gat, gos, gall, cavall...).

Conseqentment aquest terme es pot aplicar i s'aplica a l'espcie humana, la qual cosa pot esdevenir polmic per les nocions de superioritat i inferioritat que se li puguin atribuir a les diferncies. El racisme va constituir la justificaci per implantar el sistema esclavista, la persecuci de minories i altres grups socials, com la del poble jueu durant l'Alemanya nazi, o el sistema de lapartheid a Sud-frica.

Histricament, els antroplegs havien dividit a la humanitat, basant-se en els seus trets morfolgics, en tres grans subdivisions o races: negroide, mongoloide i caucasiana. La diversitat racial s'origin sobretot a partir del moment que l'Homo sapiens surt d'frica fa entre 100.000 i 150.000 anys i es deu a l'adaptaci de les poblacions a nous climes i nous ecosistemes.

El conceptes de raa i subespcie, malgrat ser similars, no sn el mateix; entre d'altres coses, les subespcies es denominen amb nomenclatura trinomial, mentre que les races no, ja que no tene estatus taxonmic i no sn reconegudes pel Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica. A ms en els humans el terme es confon amb el d'tnia, pel que sovint s'utilitzen com a sinonims en el parlar com. Per exemple els Hutus i els Tutsies.

 Enllaos externs .
Tots som diferents, tots som iguals;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2580" title="Causes i antecedents de la Revoluci Francesa" nonfiltered="1610" processed="1588" dbindex="1615">
La Revoluci Francesa s inicia a Frana l'any 1789. Constitueix a Europa el primer esgla d'una cadena revolucionria que transformar, durant el segle XIX, les seves bases socials i poltiques, enderrocar l'Antic Rgim i inaugurar el sistema lliberal.

Les principals causes i antecedents de la Revoluci Francesa sn les segents:

Les contradiccions socials.
La Frana en la que esclata la Revoluci tenia profundes contradiccions socials. De forma oficial, predominava l'esquema de societat estamentria, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei. D aquest ordre, ja vell, s'en beneficiaven la noblesa i el clergat, que volien preservar les seus innumerables avantatges.

El tercer estament, no privilegiat, estava constitut per la immensa majoria de la naci, aproximadament el 90% (uns 26 milions d'habitants). Aquest estament estava composat per la burgesia i les classes populars urbanes i camperoles. Sobre ells requeien els impostos i les crregues amb les que el pas se sostenien. En canvi, no gaudien de privilegis per part de l'Estat.

Aquesta contradicci social, convertir a la burgesia en principal protagonista del moviment revolucionari. Es pot sintetitzar d'aquesta manera: Una petita minoria, representada pel clergat (unes 120000 persones), i la noblesa (unes 400000), possea vells privilegis, mentre que la seva funci en la vida nacional dequeia per moments. La situaci era, doncs, insostenible, la contradicci flagrant.

En realitat, els canvis econmics que havia produt el capitalisme comercial fan que la burgesia posseeixi un gran poder econmic que no es veu compensat en el terreny poltic. D aqu el seu desig d'aconseguir aquesta participaci.

La crisi de l'estat.
Per altra banda existia una crisi d'Estat. Frana era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret div i un Estat fortament centralitzat, tal i com s havia concebut durant el regnat de Llus XIV. Per a l'alada del 1789 s havia quedat enrere en la seva evoluci, enfront de les profundes transformacions socials que s havien esdevingut. L aparell administratiu i judicial s havia fet vell.

La crisi estatal es tradua en crisi econmica. Aquesta venia determinada per les enormes despeses de la Cort, la inhbil administraci de molts anys i les elevades crregues ocasionades per les freqents guerres.

Anualment les despeses superaven en un 20% als ingressos de la Hisenda pblica. La monarquia estava arrunada. Les solucions donades al dficit crnic van empitjorar la situaci, al centrar-les no en una profunda reforma fiscal, sin en el recurs creixent als prstecs. Aquesta crisi econmica ser el detonant que determinar l'esclat revolucionari.

No s adequava a la realitat d'un pas en creixement. Era, doncs, necessria una profunda reforma i d'aix n era conscient el propi rei. Per ni Llus XVI era la persona adequada per portar-la a terme, ni els elements privilegiats, la noblesa i el clergat, es van mostrar a l'alada de les circumstncies.

En resum, Frana era un pas ric, el ms poblat d'Europa, amb els seus 26 milions d'habitants, sobre el que regia un Estat vell i pobre.

Les noves ideologies.
Finalment, la contribuci ideolgica de la Illustraci i l'Enciclopdia s encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situaci que la realitat mostrava.

En la societat francesa triomfaven les idees proclamades pels intellectuals de l'poca. Aix era indiscutible cap el 1770. Les idees de llibertat i digualtat havien penetrat el teixit social i, sobretot, en la burgesia rica i illustrada, que se sentia injustament desplaada pel vell ordre.

Les idees revolucionries circulaven amb tota facilitat i gran acceptaci a la Frana de Llus XVI i constituen l'element que corcava els fonaments socials i poltics de l'Antic Rgim. Els filsofs carregaven contra un ordre que jutjaven irracional.

En aquesta crtica eren bsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separaci de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.

Tot estava preparat perqu es produs l'assalt revolucionari..

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2583" title="Mary Rodgers" nonfiltered="1611" processed="1589" dbindex="1616">
Mary Rodgers, compositora i escriptora de llibres infantils i juvenils nord-americana, va nixer l'11 de gener de l'any 1939 a la ciutat de Nova York.

Filla gran del compositor nord-americ Richard Rodgers (1902-1979). La seva germana es diu Linda.

Va rebre la seva formaci al Wellesley College i a l'escola de msica David Mannes College.

A l'inici de la seva carrera musical va treballar escrivint partitures per a clubs nocturns, espectacles de varietats, msica per a teatre com el show de marionetes Davy Jones  Locker, i per a la TV collaborant en el programa Mary Martin Special, ambds l'any 1959.

Es va fer famosa quan va escriure la msica pel seu primer musical complet Once Upon a Mattress amb lletra de Marshall Barer. 

El show es va estrenar fora de Broadway, on es representen els musicals i les obres ms importants a Nova York, per finalment va arribar a Broadway on va estar en cartellera durant un any.

L actriu Carol Burnett va actuar en aquest espectacle.

Les canons d'aquest musical que es van fer ms populars van ser: Song of Love i Very Soft Shoe. 
 
El seu segon musical complet es va titular Hot Spot, que no va tenir tant d'xit.
 
Va ser la supervisora i assistent de producci dels concerts per a joves (Young Peoples Concerts) dirigits pel prestigis director i compositor Leonard Bernstein entre 1957 i 1963.

L any 1963 va compondre la msica per a un programa de TV anomenat Feathertop.

L any 1966 va escriure The Mad Show, una stira de la Mad Magazine amb lletra de Marshal Barer, Larry Siegel i Steven Vinaver. 

Ha estat tamb popular, com a autora de novelles de ficci de literatura infantil i juvenil.

El seu primer llibre Freaky Friday (editat en castell amb el ttol Un viernes embrujado), publicat l'any 1971 va rebre el premi The Christopher Award del Book World Spring Book Festival Awards.

L any 1977 els estudis Disney van adaptar al cinema la novella Freaky Friday amb gui de la mateixa Mary Rodgers, i interpretada per Barbara Harris i Jodie Foster.

A ms de la pellcula es va fer una adaptaci per a la Televisi ABC l'any 1995 i una versi musical amb partitura de la prpia Mary Rodgers amb collaboraci amb John Forster, que va ser representada per la companyia Theatreworks/USA.

En catal es poden trobar les traduccions dels seus llibres:
Un estiu capgirat;
Quin dia tan bstia;
La tele boja;

Entre les seves activitats actuals cal destacar la seva tasca com a representant de la famlia Rodgers en la The Rodgers & Hammerstein Organization que juntament amb la famlia Hammerstein s encarrega dels arxius dels originals del seu pare i el que va ser el seu collaborador lletrista, en comdies musicals, durant molts anys, Oscar Hammerstein.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2585" title="Ratatsk" nonfiltered="1612" processed="1590" dbindex="1617">

En la mitologia escandinava Ratatsk s el nom de l'esquirol que corre pel tronc de Yggdrasil, comunicant els insults del drac Nidhogg a l'guila i al falc que viuen a la copa de l'arbre.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2586" title="Ressonncia Magntica Nuclear" nonfiltered="1613" processed="1591" dbindex="1618">

La Ressonncia Magntica Nuclear (RMN, o en angls NMR, de Nuclear Magnetic Resonance) s un fenomen fsic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Fsica per aquest descobriment el 1952.

La RMN es basa en la interacci entre
 Nuclis atmics sota la influncia d'un camp magntic extern i,
 Un camp electromagntic d'una freqncia determinada.

La mesura de la radiaci absorbida i emesa pels nuclis atmics dna informaci valuosa sobre les seves propietats magntiques. La RMN es pot utilitzar noms amb nuclis amb moment magntic diferent de zero. Aix vol dir toms amb un nombre senar de protons i neutrons, com ara 1H, 2H, 13C, 15N, 31P, 19F. El moment magntic d'aquests toms esta quantitzat, i pot prendre una srie de valors determinats. El camp magntic extern fa que hi hagi petites diferncies energtiques entre aquests estats. Si el camp electromagntic t la freqncia adequada, un nucli pot absorbir un fot i passar a un estat d'energia ms elevada; quan aquest nucli es relaxa, tamb emet un fot.

La RMN s'utilitza com a eina espectroscpica per obtenir dades fsiques i qumiques de compostos qumics. En la prctica, la RMN sobre toms d'hidrogen o de carboni es la que t ms rellevncia, ja que aquests toms es troben presents en la majoria de molcules, si ms no les orgniques (tot i que el 13C no es l'istop ms abundant, sol haver-n'hi una proporci prou elevada en qualsevol mostra). El principi bsic s que, si b les propietats magntiques de cada tom depenen principalment de la composici del seu nucli (nombre de protons i de neutrons), l'ambient al voltant d'aquest tom tamb hi t un efecte (apantallament electrnic i acoblament d'spin). Aix fa possible que cada tom (o grup d'toms equivalents) en una molcula doni una senyal diferent en l'espectre RMN.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2591" title="Regi HII" nonfiltered="1615" processed="1592" dbindex="1620">

Una regi H II s un nvol de gas ionitzat, fonamentalment hidrogen i heli, amb traces de nitrogen, oxigen, ne, i sofre, localitzats aprop d'estels massius de classe espectral O. En aquests nvols brillants de gas i plasma, que poden mesurar centenars d'anys llum de dimetre,  existeix un procs de  formaci estellar. Les estrelles joves calentes i blaves que s'han format a partir d'aquest gas emeten grans quantitats de llum ultraviolada, ionitzant la nebulosa que les envolta. 

Les regions H II poden veure nixer milers d'estrelles en un perode d'alguns milions d'anys. Finalment, les explosions de supernova i els vents estellars que produeixen les estrelles ms massives del cmul estellar resultant dispersaran els gasos de la regi  H II quedant un cmul com el de les  pliades. 

Les regions H II s'anomenen aix per la gran quantitat d'toms d'hidrogen ionitzats que contenen, anomenades  H II pels astrnoms (regi H I amb toms d'hidrogen neutre, i H2 amb hidrogen  molecular).  Les regions  H IIes poden veure a considerables distncies en l'univers, i l'estudi de les regions H II extragalctiques s important en la determinaci de la distncia i els components qumics d'altres galxies.

 Observacions .


Noms unes poques regions H II molt brillants es poden veure a ull nu. No obstant aix, sembla ser que abans de l'invent del telescopi a principis del segle XVII ning no les  identific. Incls Galileu no vei la nebulosa d'Ori quan observ el cmul estellar on es troba. L'observador francs  Nicolas-Claude Fabri de Peiresc observ la nebulosa d'Ori al 1610. Des de llavors s'han observat un gran nombre de regions  H II  a la nostra galxia i en d'altres.

William Herschel observ la nebulosa d'Ori al 1774, i la descrigu com una bruma ardent amorfa, material catic de futurs sols. La confrmaci d'aquesta hiptesi va arribar cent anys desprs, quan  William Huggins (amb l'ajut de la seva dona Mary Huggins) observ amb el seu espectroscopi diverses nebuloses. Algunes, com la nebulosa d'Andrmeda, tenia un espectre fora similar al de les estrelles, i dedu que es tractava de galxies amb centenars de milions d'estrelles individuals. D'altres tenien un aspecte molt diferent, en comptes d'un espectre continu amb lnies d'absorci sobreposades, la nebulosa d'Ori i altres objectes similars mostraven noms un petit nombre de lnies d'emissi . La ms brillant d'aquestes lnies fou d'una longitud d'ona de 500.7 nanometres, que no correspon amb a una lnia d'un element qumic conegut. En un primer moment es pens la hiptesi que la lnia podia ser deguda a un element desconegut, que es va anomenar nebuli; una idea similar condu al descobriment de l'heli a travs de l'anlisi de l'espectre del Sol al 1868. 

No obstant aix, mentre l'heli s'all a la Terra poc desprs del descobriment en l'espectre del Sol, el nebuli no. A principi del segle XX,  Henry Norris Russell propos en comptes de ser un nou element, la lnia a 500.7 nm era deguda a un element frequent en condicions poc frequents. 

Els fsics mostraren en 1929 que en gasos a extremadament baixes densitats, els electrons excitats poden ocupar nivells d'energia metaestables que rpidament seran desexcitats per les collisions dins d'un gas de densitat ms elevada. Les transicions d'electrons des d'aquests nivells en oxigen doblement ionitzat arriba a la lnia  500.7 nm . Aquestes lnies espectrals, que noms es poden veure en gasos amb molt baixa densitat, s'anomenen lnies prohibides. Les observacions espectroscpiques mostren que les nebuloese es van formar a partir de gas extremadament rarificat. 

Durant el segle XX,  les observacions mostren que les regions  H II contenen sovint estrelles calents i brillants. Aquestes estrelles sn moltes vegades molt ms massives que el Sol, i sn les estrelles amb la vida ms curta, amb una vida d'uns pocs milions d'anys (comparada amb estrelles com el Sol que viuen ms de mil milions d'anys). Per tant, se suposa que les regions   H II deuen ser regions on s'estan formant noves estrelles. Durant un perode d'alguns milions d'anys, un cmul  d'estrelles es formar d'una regi  H II, abans la pressi de radiaci de les noves estrelles fa que la nebulosa es dispersi. Les Pliades sn un exemple d'un cmul que ha expulsat la regi  H II que la va formar. Noms queda una tra de la nebulositat de reflexi.
 Origen i evoluci .
], una regi H II gegant del gran nvol de Magallanes.]]

El precursor d'una regi H II s un nvol molecular gegant. Es tracta d'un nvol molecular molt fred l (10 20 K) i dels format majorment per hidrogen molecular. El nvols moleculars gegants poden existir en estats estables durant llargs perodes de temps, per onades de xoc provinent de supernoves, collisions entre nvols, i interaccions magntiques poden provocar el collapse de part del nvol. Llavors, mitjanant un procs de collapse i fragmentaci del nvol, es produeix el naixement d'estrelles. 

Les estrelles ms massives nascudes dins el nvol molecular arribaran a temperatures prou altes com  per a ionitzar el que que les envolta. Poc desprs de la formaci d'un camp de radiaci iontizant, els fotons energtics creen un front d'ionitzaci, que escombra el gas dels voltants a velocitats supersniques. El front d'ionitzaci s'anir alentint com ms gran ser la distncia que el separar de l'estrella que l'ha provocat, mentre la pressi del gas acabar d'ionitzar provoca l'expansi del volum ionitzat. Mica en mica, el front d'ionitzaci s'alenteix fins a velocitats subsniques, i s alcanat pel front de xoc causat per l'expansi de la nebulosa. Ha nascut la nova regi H II..

La vida d'una regi H II s de l'ordre de uns pocs milions. La pressi de radiaci de les estrelles joves calentes expulsar el gas de mica en mica. De fet, tot el procs tendeix  a ser molt ineficient, amb menys d'un 10 per cent del gas de la regi H II formar estrelles i la resta es perdr. Les explosions de supernova de les estrelles ms massives tamb contribuiran a la prdua de gas, fet que succeir tan sols al cap de 1 o 2 milions d'anys. 

 Viver d'estrelles .


El neixament de les estrelles dins d'una regi H II no s visible degut als densos nvols de gas i pols que envolten les noves estrelles. Noms les podem observar quan la pressi de radiaci de les estrelles expulsa l'envolcall de gas i pols. Abans d'aix, es poden observar les siluetes de les denses regions que contenen estrelles en formaci per contrast amb  la resta de la nebulosa ionitzada; aquests espais foscos es coneixen com a glbuls de Bok i deuen el seu nom a  l'astrnom  Bart Bok que va proposar el 1940 que aquests llocs podrien ser llocs de naixement estellar. 

La confirmaci de la hiptesi de Bok va arribar al 1990, quan les observacions infraroges van penetrar la capa de pols dels glbuls de Bok per a revelar els joves objectes estellars que hi havia dins. Actualment es pensa que un glbul de Bok cont unes 10 masses solars de material en una regi d'aproximadament un any llum de dimetre, i que un glbul de Bok normalment forma un sistema d'estrelles doble o mltiple..

A ms de ser el lloc de naixement d'estrelles , les regions  H II mostren evidncies de contenir sistemes planetaris. El telescopi espacial Hubble ha revelat centenars de discs protoplanetaris en la nebulosa d'Ori. Com a mnim la meitat de les estrelles joves de la nebulosa d'Ori semblen estar envoltades de discs de gas i pols, i es pensa que contenen molta ms matria de  la necessria per a crear el seu propi sistema planetari. 
 Caracterstiques .
 Caracterstiques fsiques .
Les regions H II presenten gran variabilitat en les seves propietats fsiques. En mida, varien des de les anomenades regions ultra compactes possiblement de tan sols un any llum o menys de dimetre, fins a regions H II gegants de centenars d'anys llum de dimetre.La seva mida tamb es coneix com el radi d'Stromgren i essencialment depn de la intensitat de la fon de fotons ionitzants i de la densitat de la regi. Les seves densitats varien des d'un mili de partcules per  cm de les regions H II ultra compactes fins a tant sols unes quantes partcules per cm en les regions ms grans i exteses. Aix implica masses totals entre  10 i 105 masses solars.

Depenent de la mida, una regi  H II pot contenir fins a alguns milers d'estrelles. Aix fa  les regions  H II molt ms complicades d'entendre que les nebuloses planetries, que noms tenen una font central ionitzant. Normalment, les regions H II tenen temperatures de l'ordre de  10.000 K.  Estan majoritriament ionitzades, i el gas de plasma ionitzat pot contenir camps magntics d'una fora de desenes de microgauss (alguns nanotesles). Els camps  magntics es produeixen per crregues elctriques en moviment al plasma, i algundes observacions han suggerit que les regions H II tamb contenen camps elctrics.

Qumicament, les regions H II consisteixen en un 90% d'hidrogen. La lnia d'hidrogen ms forta a 656.3 nm dna a les regions H II el seu caracterstic color vermell. La major part de la resta de la regi H II consisteix en heli, amb traces d'elements ms pesants. S'ha trobat que a la galxia, la quantitat d'element pesants de les regions H II decreix amb l'incrfement de la distncia del centre galctic. Aquest fet s degut a que al llarg de la vida de les galxies, les taxes de formaci estellar ha estat ms grans i denses en les regions centrals, fent ms gran l'enriquiment del medi interestellar amb els producters de la nucleosntesi.  
 Nombre i distribuci .

Les regions H II es troben noms a galxies espirals com la nostra i en galxies irregulars. No s'han vist mai en galxies ellptiques. En les galxies irregulars, es poden trobar per tota la galxia, per en les galxies espirals es troben quasi sempre en els braos espirals. Una galxia espiral gran pot contenir milers de regions  H II.

Les raons per les quals les regions  H II no es veuen en galxies ellptiques s per que es pensa que les galxies ellptiques es formen a partir d'unions de galxies. En els cmuls de galxies] sn freqents aquestes unions. Quan es produeix una collisi entre galxies, prcticament mai collideixen les estrelles individuals, per  les regions H II i el GMC de les galxies collisionants es veuen molt agitades. Sota aquestes condicions, es provoca  esclat de formaci estellar tan rpida que la major part  del gas es converteix en estrelles per sobre del 10 per cent, i incls menys, normal. Les galxies que tenen aquesta formaci estellar tan rpida es coneixen com galxies starburst. La galxia ellptica que sorgeix desprs de la fusi t un contingut en gas molt baix, i per tant, ja no es poden formar regions HII. Observacions recents han mostrat que un nombre molt petit de regions HII es troben tamb fora de galxies. Aquestes regions HII intergalctiques sn probablement romanents de disrupcions de marea de petites galxies.

 Morfologia .
Les regions HII presenten una enorme variabilitat de mides. Cada estrella d'una regi HII ionitza una regi aproximadament esfrica, coneguda com esfera de Strngren, del gas que l'envolta, per la combinaci de les esferes d'ionitzaci de mltiples estrelles dins de la regi HII i l'expansi de la nebulosa escalfada dels gasos que l'envolten amb alts gradients de densitat donen lloc a formes complexes. Les explosions de supernova poden esculpir regions HII. En alguns casos, la formaci d'un gran cmul d'estrelles dins una regi HII provoca un buit en el seu interior. Aquest s el cas de  NGC 604, una regi HII gegant de la galxia del Triangle

 Regions HII remarcables .

Com a regions H II remarcables hi podem trobar la nebulosa d'Ori, la nebulosa de la Quilla, i el complex Berkeley 59 / Cepheus OB4. La nebulosa d'Ori, que es troba a una distncia d'aproximadament 1.500 anys llum s part  d'un nvol molecular gegant que si fos visible, ompliria la constellaci d'Ori. La nebulosa del cap de cavall i l'anell de Barnard sn unes altres dues parts  illuminades d'aquest nvol de gas. 

El gran nvol de Magallanes, una galxia satllit de la Via Lctia, cont una regi H II gegant anomenada nebulosa de la Tarntula. Aquesta nebulosa s molt ms gran que la nebulosa d'Ori, i est formant milers d'estrelles, algunes amb masses 100 vegades la massa del nostre Sol. Si la nebulosa de la Tarntula estigus a prop de la Terra com la nebulosa d'Ori, brillaria tant com la lluna plena al cel nocturn. La supernova  SN 1987A va aparixer als afores de la nebulosa de la Tarntula. 

La nebulosa NGC 604 s incls ms gran que la nebulosa de la Tarntula amb quasi 1.300 anys llum de dimetre, encara que cont menys estrelles. Es tracta d'una de les regions H II ms gran del grup Local. 
 Estudis actuals de les regions H II .


A l'igual que amb les nebuloses planetries, la determinaci de l'abundncia d'elements en les regions H II estan subjectes a certa incertesa. . Hi ha dues formes diferents de determinar l'abundncia de metalls ( s a dir, altres elements diferents de l'hidrogen i l'heli) en les nebuloses, que es basa en diferents tipus de lnies espectrals. A vegades es poden veure grans discrepncies en els resultats derivats dels dos mtodes. Alguns astrnoms atribueixen aquest fet a  les petites fluctuacions de temperatura a les regions H II; d'altres opinen que les discrepncies sn massa grans per a explicar-se per efecte de la tremperatura, i fan la hiptesi de l'existncia de nusos freds que contindrien molt poc hidrogen per a explicar les observacions.

Els processos de formaci estellar massiva en les regions H II no sn del tot coneguts. Dos grans problemes impedeixen la recerca en aquesta rea. El primer, la considerable distncia de la Terra a les grans regions H II, la regi H II ms propera es troba a uns 1.000 anys llum; un altre, la formaci d'aquestes estrelles es troba enfosquida per la pols, el que fa impossible l'observaci amb llum visible. Les freqncies de rdio i infreroges poden penetrar la pols, per s possible que les estrelles ms joves no emetin molta llum a aquestes longituds d'ona. 
Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2593" title="Recombinaci" nonfiltered="1616" processed="1593" dbindex="1621">


Cosmologia: La recombinaci s una era de l'Univers que correspon al pas d'un medi totalment ionitzat, a un medi constitut fonamentalment per toms neutres. En realitat s un abs del llenguatge perqu s'hauria de dir combinaci, en lloc de recombinaci, car els electrons, i els nuclis, s'associaren per primera vegada. Aquesta fase es  produ a un desplaament cap al roig aproximat de 1.000 nm (infraroig), a una temperatura de 4.000 K. Com que els fotons deixaren d'estar lligats als electrons lliures, es desacobl la radiaci, i l'Univers es va fer transparent.  Vegeu Recombinaci (Cosmologia);
Fsica ~ Qumica: Recombinaci: Formaci d'una entitat qumica (tom, molcula, i, radical), a partir dels fragments resultants d'una dissociaci anterior de la mateixa entitat, causada per l'efecte d'una acci exterior, com ara temperatures molt altes.
Gentica: Vegeu Recombinaci gentica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2594" title="RR Lyrae" nonfiltered="1617" processed="1594" dbindex="1622">
Els RR Lyrae sn uns estels gegants polsants amb una lluminositat aparent que varia amb un perode de 13 hores. Menys lluminosos que les cefeides, tamb s'usen com a indicadors de la distncia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2595" title="Resoluci espectral" nonfiltered="1618" processed="1595" dbindex="1623">
La resoluci espectral o poder de resoluci s una mesura del poder de separaci d'un espectrgraf de l'espectre electromagntic, correspon a l'interval de longituds d'ona ms petit que es poden separar. Com ms gran sigui la resoluci, ms detallat ser l'espectre que s'en podr obtenir i es podran separar i mesurar ratlles d'intensitat i profunditat ms feble.

Habitualment es defineix com:



on   s la longitud d'ona utilitzada per calcular o mesurar la calibraci,    s la diferencia ms petita de longitud d'ona que es pot diferenciar. Per exemple, un espectrgraf com el STIS (Space Telescope Imaging Spectrograph, que va funcionar al Telescopi espacial Hubble fins el 2004)) podia separar diferncies de longitud d'ona de 0,17 nm per a una longitud d'ona de 1000 nm, aix donava una resoluci espectral de 5.900.

La resoluci espectral tamb pot ser expressada en termes de velocitat, llavors descriu la diferncia entre velocitats que es pot diferenciar a partir de l'efecte Doppler. En aquest cas la definici seria:



on c s la velocitat de la llum. En el cas del STIS de l'exemple anterior, tindria una resoluci espectral de 51 quilmetres per segon.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2597" title="Rssia" nonfiltered="1619" processed="1596" dbindex="1624">


Rssia (en rus:       , Rossiya) o la Federaci Russa (en rus:                     , Rossiyskaya Federatsiya) s un Estat transcontinental d'Eursia. s una repblica semipresidencialista integrada per subjectes federals. Rssia limita amb Noruega, Finlndia, Estnia, Letnia, Litunia, Polnia, Bielorssia, l'Ucrana, Gergia, Azerbaitjan, Kazakhstan, la Repblica Popular de la Xina, Monglia i Corea del Nord. L'extrem oriental del pas i del continent asitic s molt a prop de l'estat nord-americ d'Alaska. Amb una superfcie de 17.075.400 quilmetres quadrats, Rssia s el pas ms extens del mn; la superfcie de Rssia s la vuitena part de la superfcie terrestre total i cont la reserva ms gran de recursos minerals i energtics del mn. Amb 142 milions d'habitants, s el nov pas ms poblat. 

La histria de Rssia comena amb els eslaus orientals. Els eslaus emergiren com a grup tnic a Europa entre els segles III i IV dC. Fundat i governat pels vkings i els seus descendents, el primer Estat eslavo-oriental, Rus de Kiev, sorg en el segle IX, i adopt el cristianisme de l'Imperi Bizant el 988, donant inici a la sntesi de les cultures bizantina i eslava que definiria la cultura russa dels segents mil anys. Rus de Kiev es desintegr i les terres foren dividides entre petits estats feudals. El successor ms poders fou el Gran Ducat de Moscou, que fou la fora principal del procs de reunificaci russa en la seva lluita d'independncia en contra de l'Horda d'Or. Moscou reunific, a poc a poc, els principats russos que l'envoltaven i finalment domin el llegat cultural i poltic de la Rus de Kiev. El segle XVIII, ja s'havia ests per mitj de les conquestes, les annexions i les exploracions i es transform en l'Imperi Rus, que s'estenia des de Polnia cap a l'oest a l'oce Pacfic.  Rssia es convert en el pas constituent ms gran de la Uni Sovitica, l'Estat socialista constitucional ms gran del mn i superpotncia mundial, fins la seva dissoluci a la fi de la Guerra Freda.

Amb la dissoluci de la Uni sovitica el 1991, la Federaci Russa fou fundada, per s reconeguda com la personalitat legal de continutat de la Uni Sovitica. Aix doncs, Rssia s membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i membre principal de la Comunitat d'Estats Independents. Rssia s un pas amb armament nuclear i t la reserva d'armes de destrucci massiva ms gran del mn. 

Toponmia.
El nom de Rssia es deriva de Rus (    , Rus ), nom que es referia a la Rus de Kiev. No hi ha una teoria generalment acceptada quant a l'origen etimolgic del mot. Segons la teoria normanista, que s la ms acceptada a Occident, el mot Rus va ser adoptat pels eslaus de l'arrel nrdica ror o  ros- en paraules compostes (roths-), de manera directa, o per mitj del fins Ruotsi. El terme nrdic significava "gent que rema", ja que remar era el principal mtode per a navegar els rius russos i que es relaciona a l'rea costanera sueca de Roslagen o Roden, del qual havien sortit els varegs segons la Crnica Russa Primria, i que s'havien fusionat amb els eslaus i que formarien aix el poble rus. Segons aquesta teoria el  nom Rus hauria tingut el mateix origen que els noms fins i estoni per a referir-se a Sucia: Ruotsi i Rootsi.

Les teories antinormanistes, que van sorgir des del segle XVIII per que cobrarien ms fora en el segle XX, suggereixen que ats el nivell cultural dels varegs, la cultura avanada dels eslaus no els podia convidar pas. Aix, els elsavicistes neguen o reinterpreten la Crnica Primria Russa que diu que els varegs foren "convidats". Boris Rybakov, el principal proponent contemporani de la teoria afirma que Nstor, l'autor putatiu de la Crnica, havia fet diverses manipulacions pro escandinaves que revelaven la seva predilecci poltica i el seu antagonisme al partit pro grec de Vladimir Monomakh.  Les teories no normanistes suggereixen que el nom de Rus prov d'un nom eslau antic que significava "poble del riu". L'arrel russa s'ha preservat en les paraules eslava i russa modernes de ruslo i rusalka. Per altra banda,altres teories suggereixen que es deriva de la paraula eslava rusy, "ros".

Geografia fsica.


Rssia est situada a cavall de l'Europa oriental i l'sia septentrional (precisament la divisria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental est separada de l'estat nord-americ d'Alaska per l'estret de Bering. 

Limita al nord amb l'oce rtic a travs de la mar de Barentsz, la mar de Kara, la mar de Lptev, la mar de la Sibria Oriental i la mar dels Txuktxis. All es troben els arxiplags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibria i l'illa de Wrangel.

A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amrica i amb l'oce Pacfic a travs de l'estret de Bering, la mar d'Okhotsk i la mar del Jap. Aqu es troben l'illa de Sakhaln i les Kurils; i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido. 

Al sud, t lmits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Monglia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb la mar Cspia i les muntanyes del Caucas, que separen Rssia de l'Azerbaidjan i Gergia.

A l'oest, els seus lmits sn la mar Negra i la mar d'Azov, Ucrana, Bielorssia, Letnia, Estnia, la mar Bltica a travs del golf de Finlndia, Finlndia i Noruega. Separat de Rssia es troba lblast o provncia de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Litunia, al sud amb Polnia i a l'oest amb el Bltic.

Rssia s'estn a travs de la major part del nord d'Eursia i, per tant, existeixen una gran varietat de paisatges i climes. La major part del paisatge consisteix en planes enormes, tant en la part europea com en la part asitica que sn mpliament conegudes com, per exemple, Sibria. Aquestes planes sn predominantment estepa al sud i arbrat dens al nord, amb la tundra al llarg de la costa del nord. Es troben cadenes muntanyenques al llarg de les fronteres del sud, com el Caucas (que cont l'Elbrs, el punt ms alt de Rssia amb 5.633 m) i l'Altai. A l'est hi ha la serralada Verkhoiansk i els volcans de la pennsula de Kamtxatka. A la part central hi ha els Urals, que sn la divisi principal entre Europa i sia. 

Rssia t una extensa lnia de costa de ms de 37.000 quilmetres al llarg dels oceans rtic i Pacfic, aix com mars interiors com la mar Bltica, la mar Negra i la mar Cspia. Els mars ms petits sn part dels oceans; la mar de Barentsz, la mar Blanca, la mar de Kara, la mar de Lptev, la mar de la Sibria Oriental i la mar dels Txuktxis sn part de l'rtic, mentre que l'estret de Bering, la mar d'Okhotsk i la mar del Jap pertanyen a l'Oce Pacfic. Les illes principals que s'hi troben inclouen Nova Zembla, la Terra de Francesc Josep, la Terra del Nord, les illes de Nova Sibria, l'illa de Wrangel, les illes Kurils i Sakhaln. 

Rssia s atravessada per grans rius. Els de la part europea que desemboquen a les mateixes costes russes sn el Volga, el Don, el Kama, l'Ok i el Dvin Septentrional, mentre que els que desemboquen en altres pasos sn el Dniper i el Dvin Occidental. A l'sia s'hi troben l'Obi, l'Irtix, el Ienissei, l'Angar, el Lena i l'Amur. Els llacs principals inclouen el llac Baikal, el llac Ldoga i el llac Onega.

Poltica i govern.
Estructura de govern.

Segons la constituci russa, adoptada per referndum el 12 de desembre, 1993, desprs de la crisi constitucional, Rssia s una federaci governada segons un sistema semipresidecialista. Constitucionalment, el govern es regulat per un sistema de separaci de poders definit per la constituci, la qual s el document legal suprem i el contracte social del poble de la federaci russa. Les tres branques del govern sn:
 la branca legislativa: l'Assemblea Federal bicameral, integrada pel Duma Estatal i el Consell de la Federaci; l'Assemblea crea les noves lleis, t la facultat de declarar la guerra, aprovar els tractats internacional i la facultat de destituir el president;;
 la branca executiva: el president, comandant en cap de l'exrcit i cap d'Estat; t la facultat de vetar les lleis aprovades per l'Assemblea, designa els membres del gabinet i altres funcionaris, i administra i aplica les lleis i les poltiques federals; ;
 la judicatura: la Cort Constitucional, la Suprema Cort de Justcia, la Suprema Cort d'Arbitratge i les corts federals, els jutges de les quals sn designats pel Consell Federals sota la recomanaci del president; tenen la facultat d'interpretar les lleis i poden revocar-les si les consideren anticonstitucionals. ;

El president s elegit per vot popular per un mandat de quatre anys i pot reelegir-se per un mandat ms consecutiu. Els ministres del govern sn el primer ministre i els seus diputats, ministres i altres individus seleccionats, designats pel president sota la recomanaci del primer ministre; la designaci d'aquest, per, la realitza el Duma Estatal. El Duma Estatal est integrat per 450 membres; el Consell Federal per 176 membres.

Subdivisi administrativa.
Article principal: Subdivisi administrativa de Rssia;
Subjectes federals.
La Federaci Russa est integrada per 83 subjectes federals. Els subjectes tenen la mateixa representaci al Consell Federal: 2 delegats cadasc. Tanmateix, difereixen en el grau d'autonomia que gaudeixen:
 46 blast (o provncies): s el tipus ms com dels subjectes federals, amb un governadors designat pel govern federal, i un parlament local;
 21 repbliques: nominalment autnomes, cadascuna amb una constituci, un president i un parlament propis; les repbliques tenen el dret a seleccionar llur llengua local cooficial amb el rus, per no tenen cap representaci internacional; les repbliques, en essncia, sn la llar de les minories tniques;
 9 krais (o territoris): essencialment amb les mateixes caracterstiques que els blasts ; la designaci de "territori" es histrica i feia referncia a les regions de frontera i desprs a les divisions administratives que integraven els okrugs i els blasts autnoms; ;
 4 okrugs autnoms (o districtes autnoms): originalment entitats autnomes dins els blasts i els krais creats per a les minories tniques; llur estatus s'elev al nivell dels subjectes federals durant la dcada de 1990; amb l'excepci de l'okrug autnom de Txukotka, tots els okrugs autnoms estan subordinats administrativament al krai o a l'blasts al que pertanyen;
 1 blast autnom: l'blast Autnom Jueu; originalment els blasts autnoms eren unitats administratives subordinades als krais; el 1990, tots, llevat de l'oblast autnom jueu, foren elevats a l'estatus de repblica; i ;
2 ciutats federals: Moscou i Sant Petersburg.

Els districtes federals.
Els subjectes federals s'agrupen en set districtes federals, cadasc administrat per un equip designat pel president de Rssia. A diferncia dels subjectes federals, els districtes federals no sn un nivell subnacional de govern ans sn un nivell administratiu del govern federal. Els equips de govern designats sn els enllaos entre els subjectes federals i el govern federal i supervisen el compliment de les lleis federals dins els subjectes federals. 



Economia.
 Article principal: Economia de Rssia;

Des del comenament del segle XXI, amb la pujada dels preus del petroli, l'increment en la inversi estrangera directa i un major consum intern han donat un impuls al creixement econmic de Rssia. El 2007 va ser el nov any de creixement consecutiu, amb una mitjana del 7% anual des de la crisi financera de Rssia de 1998. El Producte interior brut (PIB) de Rssia el 2007 va ser de US$2.076 bilions en paritat de poder adquisitiu convertint-se en la setena economia ms gran del mn. El salari mitj de Rssia a principis del 2008 era de US$640 al mes; el 2000 era de US$80. El 15,8% dels russos vivia sota el llindar de la pobresa el 2007, i la taxa d'atur era del 6,8%.

Rssia t les reserves ms gran de gas natural, les segones ms gran de carb i les vuitenes ms grans de petroli. s l'exportador ms gran de gas natural i el segon exportador de petroli. Les exportacions de tots dos a ms dels metalls i la fusta representen el 80% de totes les exportacions russes. Tot i els preus elevats dels hidrocarburs, les vendes del petroli i del gas noms representen el 5,7% del PIB, i el govern prediu que aquesta xifra es reduri a 3,7% per al 2011. El govern ha mantingut supervits en el pressupost federal des del 2001. Les reformes fiscal, financera i de propietat de la primera administraci del president Vladimir Putin han tingut un efecte positiu, augmentat la confiana dels inversors: la inversi estrangera directa s'ha incrementat de US$14.600 milions el 2005 a US$45.000 milions el 2007. El PIB va crixer 8,1% el 2007, un augment degut als bns i serveis del mercat intern i no pas a l'extracci i exportaci d'hidrocarburs. Tot i aix, la inflaci encara s elevada: el 2007 va ser del 12%. 

El desenvolupament econmic del pas ha estat, tanmateix, molt desigual geogrficament. L'rea de Moscou contribueix amb un alt percentatge del PIB rus. La major part de Rssia, en especial les comunitats indgenes i rurals de Sibria no n'han rebut els beneficis.

Geografia humana.


Dinmica de poblaci.
Segons les estimacions preliminars, la poblaci russa l'1 de gener, 2007 era de 142 milions de persones. El 2007, la poblaci havia decrescut 0,17% i el 2006 0,37%. Rssia s una societat diversa i multitnica, la llar de ms de 120 grups tnics i indgenes. El 2006 186.380 immigrants van arribar a Rssia, dels quals el 95% provenien dels pasos de la Comunitat d'Estats Independents, molts d'ells de parla russa. Tot i que la poblaci russa s relativament gran, la densitat de poblaci s molt baixa, atesa l'extensi territorial del pas. La major part de la poblaci es concentra en la Rssia europea a prop dels Urals i al sud-oest de Sibria. El 73% de la poblaci s urbana.. Segons les dades del cens del 2002, les ciutats ms grans del pas sn Moscou (10,1 milions) i Sant Petersburg (4,7 milions). Onze ciutats ms tenen una poblaci entre l'1 i els 2 milions d'habitants: : Chelyabinsk, Kazan, Novosibirsk, Nizhny Novgorod, Omsk, Perm, Rostov-on-Don, Samara, Ufa, Volgograd i Yekaterinburg. 

La poblaci russa va arribar a un mxim de 148,7 milions d'habitants el 1991, per des d'aleshores la poblaci ha estat decreixent; de fet el 2007, el nombre de morts va ser superior la nombre de naixements.  La taxa de creixement poblacional estimada pel 2008 s de  0,474%. Les causes principals del creixement negatiu de la poblaci sn una alta taxa de mortalitat i una baixa taxa de natalitat (de 16 per mil habitants i d'11 per mil habitants respectivament). No obstant aixel Ministeri de Salut de Rssia preveu que el 2011 les taxes de natalitat i mortalitat seran iguals.

Llenges.
Es parlen a Rssia a prop de 100 llenges diferents. Segons el cens del 2002, a ms del rus, llengua oficial parlada en tots els subjectes federals, s'hi parlen tamb el ttar (5,3 milions de persones) i l'alemany (2,9 milions). El rus s l'nica llengua oficial de l'Estat, per la constituci atorga a les repbliques el dret a escollir llur llengua prpia cooficial amb el rus. A pesar de la seva extensi el rus s la llengua ms estesa geogrficament d'Eursia la llengua s relativament homognia. El rus s la llengua eslava amb el nombre ms gran de parlants. El rus s una de les sis llenges oficials de les Nacions Unides.

Etnografia.
Rssia s una societat diversa i multitnica. Els russos comprenen el 80% de la poblaci total de la Federaci Russa. Tot i aix, hi viuen ms de 120 grups tnics. Alguns d'aquests pobles, per, sn molt petits, amb menys de 1000 individus; de fet, a ms dels russos noms els ttars, els ucranesos, els txuvaixos , els baixkirs, els txetxens i els armenis superen el mili de persones. La Federaci Russa reconeix la diversitat tnica en ser conformada per 21 repbliques de minories, 10 districtes autnoms i una regi autnoma. En aquestes regions, la nacionalitat epnima, tanmateix, s inferior, en nombre, als russos que hi viuen. Algunes minories nacionals demanen major autonomia i fins i tot independncia.

Religi.
El cristianisme, l'islam, el budisme i el judaisme sn les religions tradicionals de Rssia i considerades, segons una llei aprovada el 1997, com a part de l'"herncia cultural" de l'Estat. L'Esglsia Ortodoxa Russa s la religi dominant. Segons una enquesta realitzada pel Centre d'Investigaci d'Opini Pblica Rus, el 63% dels enquestats es consideraven russos ortodoxos.  Tanmateix, noms el 15-20% s practicant; un altre 10-15% practica l'islam. Un gran percentatge de la poblaci russa no s practicant o s atea o agnstica, un llegat del seu passat sovitic.

 Histria .


La histria de Rssia, com a tal, comena amb l'arribada dels eslaus orientals, el grup tnic de qu posteriorment derivarien els russos, ucranesos i bielorussos.

El primer estat eslau oriental va ser el Rus o principat de Kev, que va adoptar el cristianisme per la important influncia de l'Imperi Bizant el 988, comenant aix la fusi entre les cultures eslava i bizantina que caracteritzaria la russa durant els segents set segles. El Rus de Kev es desintegraria finalment en diversos regnes que competirien entre si per figurar com a hereus de la seva civilitzaci i pel predomini territorial a la zona i que van acabar sota domini mongol. 

Desprs del segle XIII, Moscvia va arribar progressivament a dominar l'antic espai cultural. Arribat el segle XVIII, el principat de Moscou havia arribat a convertir-se en el vast Imperi Rus, incloent des de Polnia a de l'Est fins a l'Oce Pacfic a l'oest. L'expansi cap a l'oest va avivar la conscincia russa de retard respecte als pasos europeus i va acabar amb l'allament dels primers temps. Els successius rgims del segle XIX van respondre a les esmentades pressions amb una combinaci d'un tmid reformisme i fortes repressions. El feudalisme rus va ser abolit formalment el 1861, per en uns termes desfavorables per a la pagesia i va servir per incrementar les pressions revolucionries. Entre l'abolici de la servitud i el comenament de la Primera Guerra Mundial el 1914, les reformes de Pyotr Stolypin, la constituci de 1906 i la Duma estatal van introduir notables canvis en l'economia i la poltica del pas, tanmateix, els tsars no van estar a l'altura de les circumstncies per cedir poder autoritari. L'ltim monarca, el tsar Nicolau II, va regnar fins el 1917. 

La derrota militar en la Primera Guerra Mundial i l'escassetat de menjar va aplanar el cam de la Revoluci russa de 1917, que va collocar en el poder als bolxevics dirigits per Vladimir Lenin. Entre 1922 i 1991, la histria de Rssia s essencialment la histria de la Uni Sovitica, un estat federal que va ocupar una extensi territorial similar a la de l'antic imperi rus. La Uni Sovitica es va configurar com un estat socialista de partit nic sota la direcci del partit comunista, abolint-se la propietat privada dels mitjans de producci i instaurant-se un sistema d'economia planificada. A finals dels anys 80, essent crtica la debilitat de la seva estructura econmica i poltica, certs canvis en l'executiva del partit i en l'economia van marcar el final de la Uni Sovitica. 

La histria de la Federaci Russa prpiament dita s curta, remuntant-se el seu naixement a la dissoluci de la Uni Sovitica a finals del 1991. Tanmateix, Rssia ha existit com a estat durant ms de mil anys, essent durant bona part del segle XX el nucli de l'URSS, de qui Rssia ha reivindicat ser el successor legtim en l'escena internacional. De tota manera, diversos analistes sostenen que amb la dissoluci de la Uni Sovitica, Rssia va perdre la seva condici de superpotncia en haver d'emprar grans esforos en consolidar el nou sistema econmic i poltic. 

Rssia va intentar construir una economia de mercat mitjanant l'abandonament de la planificaci centralitzada i la propietat estatal i cooperativa que constituen la base de l'organitzaci econmica sovitica, amb resultats freqentment traumtics. Malgrat els vaivens, Rssia encara conserva avui una continutat cultural i social amb el seu passat tsarista i desprs socialista. Roman la incgnita de com evolucionaran les seves noves institucions federals amb el pas del temps, ja que el poder executiu continua mantenint gran influncia sobre el parlament, els governs regionals i la societat civil en general.

Notes i referncies.


Vegeu tamb.
Llista de Tsars;
Llista dels prnceps de Moscou;
Rssia del nord;

Enllaos externs.

 Duma Lloc oficial del parlament de Rssia;
 Govern Lloc oficial del govern de Rssia;
  Kremlin;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2598" title="Ruta dels Segadors" nonfiltered="1620" processed="1597" dbindex="1625">
La Ruta dels Segadors s un cam molt antic de la Cerdanya, que travessa el Cad pel pas dels Gosolans. Ha estat seguit des de temps ancestrals per traginers, sometents, bandolers, msics i contrabandistes.

Desprs de la seva fructfera estada a Gsol durant l'estiu de 1906, el pintor Pablo Picasso va marxar directament a Pars per aquesta ruta. Amb muls, travess el Pas dels Gosolans i baix per la vall de Ridolaina fins a Bellver de Cerdanya. D'aqu amb cotxe, es va traslladar a Puigcerd i a Acs-dels-Trmas, on ja arribava el tren.

Els segadors de Gsol feien el cam a principis de juny i es llogaven en masos de la Cerdanya, comarca on segaven fins al coll de la Perxa i el Capcir. Iniciaven la feina a punta de dia i l'acabaven quan el sol es ponia, tot i que s'aturaven per menjar, beure i fer la migdiada. Anaven en colles, que rivalitzaven entre elles, amb un cap que els comandava. Els homes no es canviaven mai la camisa, i qui al final de l'estiu la duia ms esparracada i suada rebia un premi pel seu esfor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2604" title="Radioactivitat" nonfiltered="1621" processed="1598" dbindex="1626">

La radioactivitat s un fenomen fsic natural que presenten certes substncies amb nuclis atmics inestables, aquestes substncies radioactives inestables perden energia emetent radiacions en forma de partcules  o ones electromagntiques per tal d'assolir uns nuclis atmics ms estables. El terme radioactivitat va ser inventat per Marie Curie cap el 1898.

Les radiacions produdes durant el procs de desintegraci dels nclids sn capaces de penetrar en cossos opacs, ionitzar l'aire, impressionar plaques fotogrfiques i excitar la fluorescncia de certes substncies. Els radionclids naturals ms freqents a les roques terrestres sn l'istop 238 de l'urani (U-238), l'istop 232 del tori (Th-232) i sobretot l'isotop 40 del potassi (K-40).

La unitat del Sistema Internacional d'Unitats per a la desintegraci radioactiva (tant per a la radioactivitat natural com per a l'artificial) s el Nac (Nc). Una antiga unitat havia estat el curie (Ci), que primer es va definir com l'activitat d'un gram de l'istop 226 del radi en estat pur i desprs com l'activitat d'un radionclid amb una taxa de desintegraci de 3,7  1010 Bq.

La desintegraci radioactiva designa tamb la transformaci espontnia, amb el pas del temps, dels toms d'un element qumic, en un o ms elements distints. s diu tamb radioactivitat. La radioactivitat no es dna en tots els istops, sin en els istops inestables (radioistops).

No s'ha de confondre la radioactivitat, entesa com a desintegraci radioactiva, amb l'absorci, i emissi de fotons per algunes molcules, per exemple el CO2; ja que si b, des del punt de la fsica suposa un procs similar a la desintegraci, per que implica la absorci, o emissi, de partcules, per una altre partcula, en el segon cas no canvia el nombre atmic de cap element.

Processos de desintegraci.

Emissi alfa;
Emissi beta ( -); un neutr es transforma en un prot, un electr i un antineutr. (L' e- es pot escriure com a  -).
 
Captura electrnica; un prot captura un electr de l'tom i formen un neutr, alliberant un neutr electrnic.
 
Radiaci gamma;
Emissi de neutrons ;
Emissi de positrons ( +); un prot es transforma en un neutr, un positr i un neutr electrnic.
 
Emissi de protons;
Fissi espontnia;

Descripci.

Cada tom s format per un nucli atmic, constitut per un cert nombre de neutrons, protons i d'electrons. Totes les partcules subatmiques es governen segons diversos tipus d'interaccions:
 La fora nuclear forta, que no s observable a escala macroscpica, s la ms important a distncies subatmiques.
 La fora electrosttica t la seva importncia. ;
 La fora nuclear feble que s la responsable de les emissions beta.

Els protons, en ser carregats positivament, tendeixen a repellir-se a causa de la llei de Coulomb de tal manera que si no hi hagus d'altres forces el nucli no seria estable. La fora nuclear forta s la responsable principal de la cohesi del nucli atmic i requereix de la presncia de neutrons per a manifestar-se. Quan les forces a l'interior del nucli no sn en un estat d'equilibri, el nucli s inestable i tendeix espontniament a assolir un estat estable per mitj de l'emissi d'una o ms partcules. Histricament, a partir dels estudis de Marie Curie les radiacions es van classificar en tres grups principals:

 partcules  ;
 partcules  ;
 radiaci  ;

Posteriors investigacions van identificar altres tipus com l'emissi de neutrons, l'emissi de protons, la captura electrnica o la fissi espontnia entre d'altres. Mentre l'emissi alfa i l'emissi beta canvien el nombre de protons del nucli i, en consqncia, el nombre d'electrons, canviant la natura qumica del mateix tom; les radiacions gamma succeeixen noms en estats excitats del nucli i noms comporten la prdua d'energia.

La prdua d'energia per desintegraci radioactiva d'un nclid inestable, per tenir un excs de protons, de neutrons o de tots dos, ocasionar que es transformi en un nclid ms estable. Per exemple, un tom de carboni-14 emet radiacions i es transforma en un tom de nitrogen-14. El procs de desintegraci s aleatori i no s possible predir quin ser el nucli que es desintegrar, tanmateix, donada una gran quantitat d'toms similars, s possible determinar la taxa mitjana de desintegraci.

El procs de desintegraci s dirigit per consideracions d'entropia, l'energia no canvia per al final es troba ms difosa a l'espai. Una reacci d'aquest tipus s una reacci nuclear que comporta canvis a l'estructura del nucli, en contrast amb una reacci qumica, que tamb segueix consideracions d'entropia, per que noms ocasiona canvis en la distribuci dels electrons exteriors dels toms en comptes del nucli.

Algunes reaccions nuclears necessiten que hi hagi implicada una font exterior d'energia, en forma de collisions amb partcules exteriors. Tanmateix, aquest tipus de reacci no es considera una "desintegraci" sin una reacci nuclear induda, la fissi nuclear i la fusi nuclear sn dos exemples de reaccions nuclears indudes.

 Histria .
La radioactivitat va ser descoberta el 1896 pel cientfic francs Henri Becquerel mentre treballava sobre el fenomen de la fosforescncia. Es materials fosforescents emeten una radiaci lluminosa a la foscor desprs d'haver estat exposats a la llum, Becquerel va pensar que la radiaci que es produa als tubs de raigs catdics en ser exposats als raigs X podia estar relacionada amb la fosforescncia. Va experimentar a posar diferents substncies fosforescents sobre una placa fotogrfica embolcallada en un paper negre, per tots els experiments van resultar negatius i no impressionaven la placa tret d'aquells als que havia utilitzat sals d'urani. Aviat va quedar clar que la impressi de la placa no tenia res a veure amb la fosforescncia perqu es produa fins i tot sense que l'urani hagus estat exposat a la llum. A ms tots els composts d'urani impressionaven la placa, fins i tot els que no eren fosforescents i l'urani metllic, havia de tractar-se d'una forma de radiaci capa de travessar el paper.

A primera vista la nova radiaci semblava similar als raigs X, que havien estat descoberts l'any 1895 pel fsic alemany Wilhelm Rntgen. Estudis posteriors de Becquerel, Marie Curie per consell del seu marit Pierre Curie, Ernest Rutherford i d'altres van descobrir que la radioactivitat era fora ms complexa que els raigs X. Rutherford fou el primer a adonar-se que totes les formes de desintegraci segueixen aproximadament la mateixa frmula exponencial.

Es va trobar que un camp elctric o magntic separava les radiacions en tres feixos diferents, que van batejar com  ,   i  . La direcci de la desviaci dels feixos mostrava que les partcules   transportaven una crrega elctrica positiva, les   una crrega negativa i les   eren neutres. D'altra banda la magnitud de la refracci indicava que les partcules   eren ms massives que les  .

Fent passar les raigs   per un tub de descrrega i estudiant les lnies espectrals produdes s'arriba a la conclusi que la radiaci alfa s formada per nucleons d'heli (He-4). D'altres experincies van permetre d'establir que la radiaci beta s composada per electrons com les partcules emeses a un tub de raigs catdics i que les radiacions gamma sn com els raigs X, formades per fotons, radiaci electromagntica d'alta energia.

Tot i que les radiacions alfa, beta i gamma sn els tipus de desintegraci radioactiva ms comuns, es van descobrir d'altres tipus. Poc desprs del descobriment del neutr el 1932, Enrico Fermi va trobar que algunes reaccions de desintegraci emeten neutrons. D'altra banda, ocasionalment es va observar l'emissi de protons an alguns elements. Desprs del descobriment dels positrons als raigs csmics es va trobar que el mateix procs es produa a l'emissi beta, que podia produir emissi de positrons i de manera anloga a la ja coneguda emissi d'electrons. Cadascun dels dos tipus d'emissi beta actua per tal de portar el nucli cap a una relaci de neutrons i protons que tingui la mnima energia.

Es van descobrir d'altres tipus de desintegraci radioactiva que emetien partcules prviament identificades per degudes a mecanismes diferents. Un exemple en seria la conversi interna que produeix un electr i de vegades una emissi de fotons d'alta energia, fins i tot si no implica ni una emissi beta ni gamma.

Els primers investigadors tamb van descobrir que molts d'altres elements qumics tenen istops radioactius. La cerca sistemtica de les fonts de radiaci al mineral d'urani van portar a  Marie Curie, desprs de tractar algunes tones de pechblenda, una mena d'uraninita (xid d'urani, UO2), al descobriment d'un nou element, el poloni (Po) i a aconseguir allar alguns milligrams de radi del bari, tots dos tenen unes propietats qumiques similars, tots dos sn metalls alcalinoterris que es diferencien per la radioactivitat del radi.

El perill de la radioactivitat i la radiaci per a la salut no va se reconegut immediatament, 1896Tesla va sotmetre voluntriament els seus dits a una irradiaci per raigs X constatant uns efectes aguts que consistien en cremades importants, per ell ho va atribuir a la presncia d'oz i no als raigs X. D'altra banda, els efectes mutants de les radiacions, en especial el risc de cncer, no van ser descoberts fins el 1927 per Hermann Joseph Muller (el 1946 rebria el Premi Nobel pels seus descobriments. Abans que els efectes nocius de les radiacions sobre els teixits biolgics fossin coneguts, alguns metges i certes empreses van atribuir a les substncies radioactives propietats teraputiques, el radi, en particular, va ser popular com a tonificant i va ser prescrit en forma d'amulets i pastilles. Marie Curie es va enfrontar a aquella moda argumentant que els efectes de les radiacions sobre el cos no eren encara ben coneguts (La Mateixa Curie moriria a causa d'una anmia aplstica, en principi es va pensar que a causa del seu treball amb el radi, per una anlisi ms acurada dels seus os]sos revelaria que havia estat molt curosa ateses les baixes traces de radi trobades. Es considera que la causa fou la seva exposici als tubs de raigs X sense protecci com a voluntria durant un treball mdic al WWI). Durant els anys 30 una srie de morts que es van poder relacionar amb la utilitzaci de productes que contenien radi van acabar amb aquella moda.

 Articles relacionats.
 Fsica nuclear;
 Perode de semidesintegraci;
 Radiaci;
 Reactor nuclear;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2605" title="Regne Unit" nonfiltered="1622" processed="1599" dbindex="1627">
El Regne Unit (en angls: United Kingdom) o la Gran Bretanya, oficialment, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en angls: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) s un Estat insular sobir localitzat al nord-oest d'Europa. El Regne Unit est integrat, geogrficament, per l'illa de la Gran Bretanya, una secci del nord de l'illa d'Irlanda i altres illes petites. Irlanda del Nord s l'nica regi del Regne Unit amb frontera terrestre, que comparteix amb la Repblica d'Irlanda. A ms d'aquesta frontera, el Regne Unit est envoltat per l'oce Atlntic, el mar del Nord, el Canal de la Mnega i el mar d'Irlanda. 

El Regne Unit s una uni poltica de quatre pasos que el constitueixen: Anglaterra, Irlanda del Nord, Esccia i Galles. El Regne Unit s una monarquia constitucional organitzada com a democrcia parlamentria, la seu del govern de la qual s la ciutat de Londres, i el cap d'Estat de la qual s la reina Elisabet II.  Les dependncies de la Corona les illes del Canal i l'illa de Man no sn part de la Uni, per estan federats al Regne Unit. El Regne Unit tamb t jurisdicci sobre 14 territoris d'ultramar, que inclouen Gibraltar i les Illes Malvines. Les dependncies de la corona pertanyen a les Illes Britniques per no sn part del Regne Unit. Com a monarquia constitucional, el Regne Unit est relacionat polticament amb altres 15 Reialmes del Commonwealth amb els quals comparteix el monarca, la reina Elisabet II com a cap d'estat. 

El Regne Unit s un pas desenvolupat, amb el cinqu Producte interior brut nominal ms gran del mn. Fou la potncia internacional ms important durant el segle XIX i les primeres dcades del segle XX, per els costos econmics de les dues guerres mundials i la desaparici de l'Imperi van fer disminuir el seu paper en els afers mundials. El Regne Unit t un seient permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i s membre del G8, l'OTAN, l'OMC i la Uni Europea. 

 Toponmia .
El nom oficial del Regne Unit fa referncia a la Uni poltica dels pasos que el constitueixen: Anglaterra, Esccia, Galles i Irlanda del Nord. Tot i que tots quatre havien estat governats pel mateix monarca molts segles abans, la uni poltica dels regnes es va realitzar progressivament. Galles va ser annexat a Anglaterra per mitj de les Lleis de les Actes de Galles (1535 1542). Amb l'ascensi del rei escocs Jaume VI el 1603,  Esccia i Anglaterra (Galles inclosa) van formar una uni personal, per no pas poltica la qual es realitzaria el 1707 amb les Actes de la Uni, formant aix el Regne de la Gran Bretanya. L'Acta de la Uni de 1800 va unir polticament Irlanda amb el Regne de la Gran Bretanya a partir del 1801, amb la qual cosa va nixer el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. En independitzar-se la Repblica d'Irlanda, el 1927 el nom oficial de la Uni va ser canviat a l'actual Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

El nom conegut ms antic de les illes britniques prov dels escrits de l'Antiga Grcia. Tot i que s'han perdut els texts originals, alguns fragments van ser referits o parafrasejats per autors posteriors. Algunes seccions del Massaliote Periplus un llibre per als mercaders que descrivia les rutes martimes del segle VI aC van ser utilitzades en la traducci en els escrits d'Avienus al voltant del 400 dC. Ierne (Insula sacra, l'"illa sagrada", segons la interpretaci dels grecs), fou el nombre donat a "Irlanda" , habitada per la raa dels "hiberni" (gens hiernorum); mentre que insula Albionum, ("illa dels albions"), fou el nom donat a la Gran Bretanya. Moltes fonts del 150 aC al 70 dC inclouen fragments de les memries dels viatges del grec Piteas al voltant del 320 aC, tamb va fer s dels terms "Albion" i "Ierne".

El terme "Bretanya" es deriva del llat Britannia o Britt nia, usat pels romans des del segle I aC per referir-se a les illes Britniques. Desprs de la conquesta romana del 43 dC, el terme feia referncia a la provncia romana que nomes incloa els territoris d'Anglaterra i Galles. Per aix, el terme Britannia va comenar a referir-se exclusivament a l'illa de Gran Bretanya, que abans es coneixia com a Albion. Tot i que l'ortografia alternativa Britania, amb una sola t era secundria, el seu s va comenar des de l'epoca romana. El terme llat de Britannia al seu torn es deriva dels escrits de l'grec antic Piteas, al voltant del 320 aC, el qual va descriure nombroses illes del nord de l'Altntic inclouent-hi Thule (probablement Islndia). Piteas va descriure Thule, com la regi ms septentrional de             (Prettanike) o            (Brettaniai), el grup d'illes al nord-oest d'Europa. Diodor de Siclia, durant el segle I aC, va introduir la forma           Prettania i Estrab va presentar la variant           Brettania. Marci d'Heraclea, en el seu escrit Periplus maris exteri descriu                      , "les illes Britniques". Esteve Bizant defineix         Albion  com a                 ,                           .                      , "l'illa Britnica segons Marci i el seu periple; el poble albi.   Els pobles d'aquestes illes de Prettanike eren coneguts com els           , Priteni o Pretani. Aquests noms es deriven d'un nom que probablement va arribar a odes de Piteus per mitj dels gallos.

 Geografia fsica .


El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord est integrat, geogrficament per l'illa de la Gran Bretanya (que inclou la major part d'Anglaterra, Esccia i Galles) i per la porci nord-oriental de l'illa d'Irlanda (Irlanda del Nord) a ms de moltes illes ms petites. El territori insular ms gran es troba entre les latituds 49 i 59 N (les illes Shetland, tanmateix, arriben a prop del 61 N), i entre les longituds 8 W i 2 E. El Observatori Reial de Greenwich a prop de Londres, s el punt de definici del meridi homnim el meridi zero o el primer meridi. El Regne Unit s situat entre l'oce Atlntic i el mar del Nord, a 35 km. de la costa nord-occidental de Frana, del qual est separat pel canal de la Mnega. Irlanda del Nord t una frontera terrestre l'nica frontera terrestre de la Uni de 360 km. amb la Repblica d'Irlanda. El tnel del canal en l'actualitat uneix el Regne Unit i Frana per sota el canal de la Mnega. L'illa de la Gran Bretanya t una longitud de nord a sud de 1.100 km. i d'est a oest de 500 km aproximadament. La superfcie total del Regne Unit s de 245 mil quilmetres quadrats. 

El relleu de la Gran Bretanya s molt variat. En general, es divideix en dues parts, separats per una lnia imaginria entre la desembocadura de l'Exe fins a la del Tyne, de sud-oest a est. Per sobre d'aquesta lnia el terreny s muntanys, constitut per massissos antics de roques dures separats per planes. En aquesta regi es troben els Highlands d'Esccia, formats pels Northern Highlands i els Grampians. Tamb s'hi troben els Penins i les muntanyes de Galles i de Cornualla. Per sota d'aquesta lnia el territory est format per una conca sedimentria de materials tous. Els afloraments dels materials durs han produt la formaci d'un relleu de "cuestas"  Les costes de l'illa son molt variades: hi ha costes de planes alluvials i aiguamolls, d'altres marcades per penya-segats, d'altres rocalloses, d'altres amb badies arenoses, aix com d'altres retallades per firths..

La xarxa hidrogrfica del Regne Unit s extensa. Els rius ms extensos del vessant occidental de la Gran Bretanya sn el Severn i el Clyde; els ms extensos del vessant oriental sn el Tmesi, l'Ouse, el Trent, el Tyne, el Tees, el Tweed, el Forth i el Tay. Per altra banda a Irlanda del Nord el riu principal s el Lough Neagh.

 Poltica i govern .
 Estructura de govern .

El Regne Unit s una monarquia constitucional en qu el poder executiu s presidit en representaci del monarca pel primer ministre i els altres membres del gabinet. El gabinet, que inclou el primer ministre, i els altres ministres conformen El Govern de Sa Majestat. Els ministres provenen del Parlament, el cos legislatiu, considerat com a organisme "suprem" (s a dir, que pot legislar de qualsevol tema i no est limitat per les decisions dels seus predecessors). El Regne Unit s un dels pocs estats del mn en l'actualitat que no tenen cap constituci codificada, sin que s regulat per les tradicions i les diverses i separades lleis constitucionals. 

Encara que el monarca s el cap d'estat i tericament t tot el poder executiu, el primer ministre s el cap de govern. Els ministres, tanmateix, no han de provenir del parlament legalment; s un costum recent. El sistema britnic de govern ha estat emulat arreu del mn  un legat del passat colonial de l'Imperi Britnic  principalment als estats que pertanyen al Reialme del Commonwealth. El Membre del Parlament (MP) que dirigeix la majoria de la Cambra dels Comuns s designat primer ministre; usualment el lder del partit o coalici amb ms representaci. El primer ministre actual s Gordon Brown del Partit Laborista britnic, des de 2007. 

Al Regne Unit, el monarca t poders executius extensos, per, terics, ats que el seu paper s principalment, per no exclusivament, cerimonial. El monarca s part integral del Parlament (com la "Corona al Parlament") i tericament dna l'autoritzaci al Parlament per a reunir-se i per legislar. Una Acta del Parlament no es converteix en llei si no s signada pel monarca (acci coneguda com l'Aprovaci Reial), encara que cap monarca no ha refusat les actes aprovades pel Parlament des dels temps de la reina Anna, el 1708. Per signar la llei el monarca utilitza la formula "Le Roi/La Reine le veut" (en francs: El Rei/La Reina ho vol). Encara que s'ha proposat l'abolici de la monarquia, la seva popularitat encara s alta. El suport al sistema republic fluctua entre el 15 i el 25% de la poblaci, amb un 10% d'indiferents. El monarca actual s la reina Elisabet II que va pujar al tron el 1952 i va ser coronada el 1953. 

El Parlament s la legislatura nacional del Regne Unit. T l'autoritat legislativa mxima del Regne Unit, d'acord a la doctrina de sobirania parlamentria (doctrina que ha entrat en conflicte amb l'entrada del Regne Unit a la Uni Europea). s un cos legislatiu bicameral, conformat per la Cambra dels Comuns, els membres de la qual sn electes per sufragi universal, i la Cambra dels Lords, els membres de la qual hi sn designats. La Cambra dels Comuns s la secci ms poderosa del Parlament; consisteix de 646 membres electes per representaci directa per cadascuna de les circumscripcions en qu est dividit l'Estat en base a la poblaci. La Cambra dels Lords t 724 membres (aquest nombre no s fix), i inclou pars hereditaris, pars vitalicis i bisbes de l'Esglsia d'Anglaterra. 

Des de la dcada de 1920, els dos partits poltics ms importants del Regne Unit sn el Partit el Treball (Labour Party) i el Partit Conservador (Conservative Party). Encara que s'han format, ocasionalment, coalicions i governs de minoria, a causa del sistema d'escrutini uninominal majoritari, aquesta situaci no s freqent. A ms s'ha mantingut el bipartidisme tot i la presncia d'altres partits ms petits. El tercer partit ms gran s el Partit Liberal Demcrata, el qual promou una reforma electoral per permetre un multipartidisme com el que existeix amb la representaci proporcional. 

Encara que les tendncies "nacionalistes" (en oposici als "unionistes") han canviat al llarg del temps a Esccia i Galles, amb la fundaci del Partit Nacionalista Escocs el 1934 i el Plaid Cymru (el Partit de Galles) el 1925, no hi ha hagut cap crisi poltica seriosa que posi en qesti la Uni del Regne Unit com a Estat. El Regne Unit ha perms la "devoluci" dels poders autonmics, amb la creaci de poders executius i legislatius a Esccia, Irlanda del Nord i Galles, encara que no hi ha cap parlament angls. Anglaterra s governada d'acord al balan dels partits de tot el Regne Unit.

 Subdivisions administratives .
Geogrfica i histricament el Regne Unit est integrat per quatre nacions o pasos constituents: Anglaterra, Esccia, Galles, i Irlanda del Nord. Administrativament, tanmateix, noms els ltims tres pasos gaudeixen d'autonomia amb la presncia de parlaments propis; Anglaterra, per contra, no t govern propi i s governada directament pel govern central. Anglaterra se subdivideix en regions, integrades, al seu torn, per comtats i rees d'autoritat unitria, a ms de Londres. Esccia se subdivideix en 32 conselleries. Galles se subdivideix en 22 autoritats unitries. Irlanda del Nord se subdivideix en 26 districtes, tot i que el 13 de mar, 2008, es va acordar una proposta per crear 11 conselleries per reemplaar el sistema actual.

La Corona britnica t sobirania sobre Jersey, Guernsey, i l'illa de Man, conegudes en conjunt com a dependncies de la corona. Aquestes terres han pertangut histricament al monarca britnic, per no han estat considerades com a part del Regne Unit. No obstant, el parlament del Regne Unit t l'autoritat per legislar per a les dependncies, i el govern britnic gestiona llurs afers exteriors i defensa. 

El Regne Unit tamb inclou quatre territoris d'ultramar, els ltims territoris de l'Imperi Britnic. Aquests territoris no sn considerats com a parts integrants del Regne Unit, per llurs ciutadans locals tenen la ciutadania britnica de fet  i el dret a viure al Regne Unit. Els territoris sn: Anguilla, Bermudes, el Territori Antrtic Britnic, el Territori Britnic de l'Oce ndic, les Illes Verges Britniques, les Illes Caiman, les Illes Malvines, Gibraltar, l'Illa de Montserrat, les Illes Pitcairn, Santa Helena, les Illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud, les bases Akrotiri i Dhekelia i les Illes Turks i Caicos.

 Economia .


L'economia britnica segueix el model anglosax: la liberalitzaci econmica, el lliure mercat, impostos i regulacions mnimes. Basat en la mesura del Producte Interior Brut en taxa de canvi del mercat, el Regne Unit s la cinquena economia ms gran del mn, la segona d'Europa desprs d'Alemanya; s la sisena economia ms gran del mn en PIB en paritat de poder adquisitiu. 

Els britnics van ser els primers en el mn a entrar en la Revoluci Industrial i com la resta dels estats en industrialitzaci d'aleshores, la seva economia estava concentrada en la indstria pesada: construcci de vaixells, mineria, producci d'acer i txtils. L'Imperi Britnic va crear un mercat mundial pels productes britnics, permetent que el Regne Unit domins el comer internacional el segle XIX, un avantatge nic que va conservar fins la industrialitzaci d'altres nacions europees i nord-americanes. La indstria pesada va disminuir en importncia al llarg del segle XX, mentre que el sector dels serveis ha crescut substancialment i conforma avui dia el 73% del PIB. El sector dels serveis s dominat per les empreses financeres. Londres s un dels centres financers ms gran del mn. 

L'agricultura representa nicament l'1% del PIB i est fortament mecanitzada. En la indstria, les principals activitats sn la maquinria, el material de transport (vehicles, ferrocarrils i aeronutica) i els productes qumics. En la mineria les tradicionals mines de carb en forma d'hulla situades a Yorkshire, Galles, Esccia i Lancashire van subministrar a les centrals trmiques britniques l'energia necessria per al desenvolupament econmic. Grcies al petroli descobert el 1970 al mar del Nord, el Regne Unit s el segon productor europeu desprs de Noruega. El sector serveis s el que ms aporta al PIB del pas. En destaquen la borsa, els serveis financers de la banca i les companyies d'assegurances. 

La moneda del Regne Unit s la lliura esterlina, representada amb el smbol . El Banc d'Anglaterra s el banc central de l'Estat encarregat de l'emissi de la moneda, encara que els bancs d'Esccia i Irlanda del Nord conserven el dret a emetre bitllets subjecte a la retenci de prou bitllets del Banc d'Anglaterra per realitzar-ne l'emissi. Al llarg de la histria la lliura esterlina s'ha mantingut com una de les divises ms estables i fortes del mn i una de les ms cotitzades. El Regne Unit va ser un dels tres Estats que no van integrar-se a la zona euro el 2002, encara que el govern s'ha comproms a realitzar un referndum si les "cinc condicions econmiques" per la integraci es compleixen. La majoria de la poblaci, segons les darreres enquestes, s'hi oposen, all que els crtics han anomenat l'"euroescepticisme".

 Geografia humana i societat .
 Dinmica poblacional .

En el cens d'abril del 2001, la poblaci total del Regne Unit era de 58.789.194 habitants, la tercera ms gran de la Uni Europea (desprs d'Alemanya i Frana), la cinquena ms gran del Commonwealth de Nacions i la 21a ms gran del mn. S'estima que el 2006, la poblaci va superar els 60 milions d'habitants; amb poblacions estaimades de 50,7 milions per a Anglaterra, 5,1 per a Esccia, 3,0 per a Galles i 1,7 per a Irlanda del Nord. La major part d'aquest increment ha estat degut a la immigraci neta, aix com a increments en la taxa de natalitat i l'esperana de vida.

Tot i que la densitat de poblaci del Regne Unit s una de les ms elevades del mn, hi ha una gran diferncia entre els pasos constituents del Regne Unit: el 2003, Anglaterra era el pas ms densament poblat amb 383 persones per quilmetre quadrat, mentre que a Galles la densitat era de 142 persones, a Irlanda del Nord de 125, i a Esccia de 65. Al voltant del 25% de la poblaci del Regne Unit viu a la regi prspera i urbana o suburbana del sud-est, i 7,5 milions viuen a la capital, Londres.

El 2006, la taxa de fertilitat total mitjana al Regne Unit era de 1,84 nens per dona, per sota de la taxa de reemplaament de 2,1, per superior al mnim histric que s'ha registrat de 1,63 del 2001; i molt inferior al mxim histric del segle XX de 2,95 nens per dona, el 1964.

 Etnografia .
La poblaci actual del Regne Unit descendeix de diversos grups tnics, principalment els preceltes, els celtes, els romans, els anglosaxons, vkings, escandinaus i els normands. Des de 1945, les relacions internacionals formades arran de l'Imperi Britnic han contribut a la immigraci d'frica, el Carib i el sud-est d'sia. Ja que els ciutadans de la Uni Europea tenen la llibertat de treballar i viure en altres Estats membres, amb l'entrada dels nous Estats d'Europa Central i Europa Oriental el 2004, hi ha hagut un increment substancial de la immigraci des d'aquestes regions. Segons el cens del 2001, el 7,9% dels residents britnics van declarar ser una minoria tnica. El 2007, el 22% dels nens de les escoles primries i el 17,7% de les escoles secundries d'Anglaterra provenen de famlies de minoria tnica.



A diferncia dels Estats d'Europa Oriental, i com s el cas d'Espanya, la poblaci estrangera creixent al Regne Unit ha contribut al creixement poblacional, responsables del a meitat del creixement poblacional entre 1991 i el 2001. Les ltimes xifres oficials (2006) mostren que la immigraci neta al Regne Unit va ser de 191.000 (591.000 immigrants i 400.000 emigrants); en total 126 mil britnics en van sortir, mentre que 316 estrangers hi van arribar.).

 Llenges .
Encara que cap llengua s oficial al Regne Unit, la llengua predominant es l'angls, una llengua d'origen germnic amb nombrosos prstecs del francs. Altres llenges nadiues sn les llenges celtes insulars: galls, crnic, irlands i galic escocs. L'escocs (la llengua ms propera al angls) es parla a Esccia. Els immigrants recents d'sia han portat llurs llenges: al Regne Unit viu el nombre ms gran de parlants d'hindi i punjabi fora d'sia.

 Religi .
El 75% de la poblaci va reportar tenir una religi al Regne Unit. La religi principal s el cristianisme. Encara que el 72% dels britnics s'identifiquen com a cristians, un percentatge molt petit s practicant. 

L'Esglsia d'Anglaterra s l'esglsia oficial de l'estat. Originalment establerta com a part de l'Esglsia Catlica el 597 per Agust de Canterbury, l'Esglsia d'Anglaterra se'n va separar el 1534 durant el regnat d'Enric VIII d'Anglaterra. Com a Esglsia de l'Estat, els bisbes pertanyen a la Cambra dels Lords. El monarca britnic ha de ser membre de l'Esglsia d'Anglaterra d'acord a l'Acta de 1701, i n's el Governador Suprem. Cap monarca ha de ser catlic. La seu de l'Esglsia d'Anglaterra s a la catedral de Canterbury, i l'arquebisbe de Canterbury s el clergue en cap. 

L'Esglsia d'Esccia (coneguda informalment com a Kirk) s l'esglsia nacional d'Esccia. s una esglsia presbiteriana i no est subjecta al control de l'estat. El monarca britnic n's un membre ordinari, encara que no es requereix que el monarca faci cap jurament per defendre la seguretat de l'esglsia d'Esccia en la seva coronaci.

 Histria .
Article principal: Histria del Regne Unit;
El Tractat d'Uni, posat a terme per les Actes d'Uni de 1707, i aprovades pels parlaments del Regne d'Anglaterra i el regne d'Esccia, crearen una uni poltica coneguda com el Regne de la Gran Bretanya. Un segle desprs, l'Acta d'Uni de 1800, uniren el Regne d'Irlanda amb el Regne de la Gran Bretanya, creant aix, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Abans de 1707, Anglaterra i Esccia existien com a Estats separats, sobirans i independents amb monarques i estructures poltiques prpies, des del segle IX. Tot i que el regne escocs, Jaume VI es convert en rei d'Anglaterra el 1603, creant aix una uni personal entre els dos regnes, els pasos romangueren separats. Per altra banda, el Principat de Galles havia caigut sota el control dels monarques anglesos des de l'Estatut de Rhuddlan publicat el 1284, i posteriorment annexat a Anglaterra per mitj de les Actes de les Lleis en Galles de 1535 i 1542. Irlanda tamb caigu sota el control d'Anglaterra a poc a poc entre 1541 i la signatura del Tractat de Limerick, el 1691, per no s'unific polticament sin fins al 1801. 




Durant el primer segle de la uni poltica, el Regne Unit tingu un paper molt important en el desenvolupament de les idees occidentals de la democrcia parlamentria, i contribu significativament en la literatura, les arts i la cincia.

La Revoluci Industrial, encapalada pel Regne Unit, transform l'Estat i l'Imperi Britnic. Durant aquest temps, aix com fou el cas de les altres potncies del mn, el Regne Unit particip de la colonitzaci, aix com de l'comer d'esclaus. No obstnat, amb l'aprovaci de l'Acta del Comer d'Esclaus el 1807, el Regne Unit es convert en el primer Estat del mn a prohibir-ne el comer. 

Desprs de la derrota de Napole en les Guerres Napoleniques, el Regne Unit es convert en la principal potncia naval del segle XIX. Tot i que perd el seu lideratge com a nica naci industrialitzada a finals de l'Era victoriana, el Regne Unit continu sent una potncia i el seu imperi aconsegu la seva extensi major el 1921 quan la Lliga de Nacions li atorg el control de les colnies alemanyes i otomanes desprs de la Primera Guerra Mundial. 

Les tensions antigues a Irlanda dugueren a la partici de l'illa el 1920, seguida de la independncia de l'Estat Lliure Irlands el 1922. Sis dels nou comtats de la provncia d'Ulster romangueren dins el Regne Unit, amb la qual cosa, el nom de l'Estat britnic canvi a l'actual Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. 

El Regne Unit lluit contra l'Alemanya Nazi en la Segona Guerra Mundial. Tot i que fou l'nic Estat aliat a no ser envat i ocupat, l'economia fou greument danyada. Amb prstecs dels Estats Units i el Canad, i el suport donat amb el Pla Marshall, el Regne Unit comen el cam de la recuperaci. Els anys immediats de la postguerra veieren l'establiment de l'Estat de Benestar britnic, que incloa un dels primers i ms complets sistemes pbliques de serveis de sanitat del mn. Les demandes de l'economia en recuperaci portaren immigrants del Commonwealth de Nacions i crearen un Regne Unit multitnic. 

Desprs d'una desasceleraci econmica i de les vagues industrials de 1970, durant la dcada dels vuitanta l'Estat creix rpidament. El govern de Margaret Thatcher canvi significativament la direcci del consens poltic i econmic de la postguerra, cam que conserv el govern laboral de Tony Blair el 1997. 

El Regne Unit fou un dels dotze membres fundadors de la Uni Europea el 1992, i un dels membres de la Comunitat Econmica Europea creada el 1973. Les postures del govern laboral actual quant a la integraci sn variades; els conservadors promouen el retorn d'alguns poders a l'Estat. 

La fi del segle XX fou testimoni d'un canvi important en el govern del Regne Unit amb la devoluci d'autonomia a Esccia, i Galles el 1999, amb la creaci de parlaments locals amb el dret de legislar en diversos temes, la qual cosa ha comenat a produir diferncies entre els pasos constituents del Regne Unit. Anglaterra, per contra, es governada directament pel Parlament del Regne Unit.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Oficina de Turisme Britnica;
 Oficina Nacional de Turisme d'Esccia;
 Parlament Escocs;
 BritCat;
 The Anglo-Catalan Society;























































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2606" title="Revetlla" nonfiltered="1623" processed="1600" dbindex="1628">
S'anomena revetlla al vespre abans d'una festa important. Per exemple: Sant Joan s el 24 de juny i la revetlla de Sant Joan la nit del 23 al 24. 

Revetlles destacades.
Revetlla de Sant Joan, nit del 23 de juny;
Revetlla de Sant Pere, nit del 28 de juny;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2607" title="Sociologia" nonfiltered="1624" processed="1601" dbindex="1629">

La sociologia s la cincia del fet social i especialment la cincia de la societat humana. La sociologia estudia els processos i les regles socials que governen les interaccions entre les persones, no noms com a individus, sin tamb com a membres de grups, associacions i institucions amb una determinada ideologia. La sociologia s una de les cincies del significat.

Orgens.
L origen de la sociologia s emmarca en un context definit pels aclaparadors canvis propiciats per les  dues grans revolucions  que tingueren lloc a Europa durant el segle XVIII i el segle XIX. La Revoluci Francesa assenyala el triomf d'idees i valors seculars com la llibertat i la igualtat sobre l'ordre tradicional (les cincies i les realitats s independitzen de la religi). La segona gran revoluci comen a Gran Bretanya a finals del segle XVIII, fou la Revoluci Industrial: un ampli espectre de transformacions socials i econmiques que envolt el desenvolupament d'innovacions tecnolgiques com l'energia de vapor i les maquinries que propulsava. L auge industrial produeix un enorme desplaament de llauradors cap a les fbriques de les ciutats, el que gener una rpida expansi d'rees urbanes i propici noves relacions laborals.

La demolici de les formes de vida tradicionals fu que els pensadors acceptaren el desafiament de desenvolupar noves interpretacions tant del mn social com del mn natural, partint de la constataci d'una existncia autnoma de la societat, com a realitat concreta i com a categoria del pensament.

La sociologia va adquirir validesa al llarg del segle XIX com a expressi cientfica del positivisme d'Auguste Comte, i va assolir la maduresa amb la sociologia marxista i les obres de mile Durkheim (que derivarien en el funcionalisme) i Max Weber (que derivarien en l'interaccionisme)

Paradigmes dominants.

Des d'un bon comenament apareixen diverses branques com la sociologia marxista o del conflicte, el funcionalisme, l'interaccionisme i, a partir de l'obra d'antroplegs com Claude Lvi-Strauss, l'estructuralisme cadascuna amb les seves tesis, hiptesis i anlisis.
La varietat del camp d'estudi explica la varietat d'enfocaments i mtodes d'anlisi per hi ha dos paradigmes dominants: l'holstic i l'atomista.

 Paradgima holstic: Creu que la societat s un tot superior a la suma de totes les accions, persones i conceptes. Aquest tot preexisteix a l'home, que s'hi ha d'adaptar (procs de socialitzaci), sovint amb coerci, en sigui o no conscient. L'mfasi de l'estudi estar en les relacions de la histria i les institucions.

 Paradigma atomista: Cada individu s com un tom de la societat, amb la seva especificitat. La societat s'explica pel conjunt de relacions de les persones, en sentit ampli. L'investigador s'ha de fixar doncs en l'acci social, buscant les causes i conseqncies d'all que fem com a individus. ;

La sociologia com a cincia.

La sociologia no es redueix a la recopilaci i exposici de dades empriques. Aquestes es basen en l'observaci per han de possibilitar les generalitzacions i finalment ha d'elaborar teories sobre la realitat social, que han de sotmetre s a la verificaci. En aquesta fase final poden sorgir altres generalitzacions o b es pot invalidar tota o part de la teoria i aix ens aboca a caracteritzar la sociologia com una cincia oberta, no dogmtica, cumulativa. 

Tanmateix, la sociologia s peculiar quant al grau de generalitzaci de les seues teories, ja que se situa, en la majoria dels casos a mig cam entre les teories omnicomprensives i les teories arrelades. Fou Robert K. Merton, qui sugger que el marc ms adient d'aquesta cincia era elaborar  theories of the middle range , s a dir: plantejaments terics d'abast mitj encaminats a parcelles restringides de la realitat, facilitant-ne aix la comprensi.

La imaginaci sociolgica.

Aquesta expressi don ttol a una de les obres ms conegudes del socileg nord-americ Charles Wright Mills, nascut a Waco (Texas) l'any 1916 i mort l'any 1962.
Defineix l'enfocament  i l'actitud vital- d'un socileg quan encara l'anlisi de qualsevol realitat social. La imaginaci sociolgica ens capacitaria per veure les interseccions entre la nostra histria i biografia personal i l'evoluci de la societat.

Des d'aquesta perspectiva, amb la imaginaci sociolgica es recorre el cam que va de l'observaci quotidiana, individualitzada i ntima cap a les generalitzacions; aix el socileg pot valorar quins sn els factors predominants (culturals, poltics, econmics, etc.) en cada situaci. 

Socilegs importants.

Clssics fundadors
Herbert Spencer;
Karl Marx i Friedrich Engels;
Ferdinand Tnnies;
mile Durkheim;
Georg Simmel;
Vilfredo Pareto;
Max Weber;

Funcionalisme
Talcott Parsons;
Robert K. Merton;

Sociologia crtica nord-americana 
Charles Wright Mills;

Sociologia dramatrgica
Erving Goffman;

Segona escola de Frankfurt
Herbert Marcuse;
Jrgen Habermas;

Teoritzacions recents
Ralf Dahrendorf;
Pierre Bourdieu;
Ulrich Beck;
Anthony Giddens;
Zygmunt Bauman;

Socilegs de l'Estat espanyol
Salvador Giner;
Jesus Ibez;
Manuel Castells;

Socilegs.
Ismail Be iki;

Articles relacionats.

Grups i moviments socials;
Augment demogrfic;
Sociolingstica;
Psicologia;
Iowa gambling task;

Enllaos externs.
Web del Centre de Investigacions Sociolgiques;
Arxiu electrnic de referncies bibliogrfiques relatives a la Sociologia de l'Alimentaci;







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2608" title="Solaris" nonfiltered="1625" processed="1602" dbindex="1630">



Solaris s un sistema operatiu de l'empresa Sun Microsystems inicialment basat en el sistema UNIX BAS, de l'Universitat de Berkeley, del qual un dels fundadors de la companyia va ser un programador en els seus temps universitaris. Ms endavant va incorporar les funcionalitats del System V, convertint-se prcticament en un sistema operatiu totalment basat en System V.

El sistema operatiu de Sun va nixer el 1983 i es va anomenar SunOS. Va canviar el seu nom a Solaris quan es va incloure per primera vegada OpenWindows a la versi 4.1.2 (1991).

El 1992 va sortir la segona versi de Solaris, que incorporava noves funcionalitats del System V, per tant SunOS noms tendria sentit a partir d'aquest moment com a nucli d'aquest nou entorn operatiu Solaris. D'aquesta forma Solaris 2 contenia SunOS 5.0. Des del moment que es distingeix el nucli del sistema operatiu (SunOS), i el entorn operatiu en general (Solaris), afegint altres paquets com Apache o DTrace. Com exemple d'aquesta funci, Solaris 8 cont SunOS 5.8.

Solaris funciona principalment sobre l'arquitectura SPARC a 32 i 64 bits (aquesta ltima coneguda com a UltraSparc) de la mateixa companyia i sobre l'arquitectura Intel, tot i que aquesta ltima se sol usar amb fins didctics, i escassament en entorns de producci.

Proporciona des dels seus inicis un excellent suport per aplicacions de xarxa a protocols IP, i va ser el primer entorn on es va desenvolupar el sistema Java, on se segueix tenint un excellent rendiment.

Proporciona la majoria de les funcionalitats tpiques dels sistemes UNIX en entorn servidor, com Sockets, Multitasca, Fils d'execuci, escriptoris basats en XWindow el que s'inclouen diversos escriptoris com Open Look CDE o ms recentment Sun Java Desktop System, basat en GNOME.

ltimament la companyia ha posat en marxa una clara estrategia d'apropament entre Solaris i GNU/Linux desenvolupant fins i tot productes que permeten executar programes de GNU/Linux a Solaris.

Solaris 10.
Fa poc Sun Microsystems ha llenat la versi 10.0 del seu sistema operatiu Solaris, del qual ha anat alliberant de manera progressiva part del seu codi font, aquesta s la novetat ja que totes les versions anteriors eren programari privatiu

A Solaris hi funciona tot tipus de programari, lliure o no, tot i que es beneficia de la collaboraci de Sun per GNU/Linux, de fet l'entorn d'escriptori per defecte s Java Desktop System, un entorn basat amb GNOME, que t aplicacions com Instant Messenger, un client multiprotocol basat en GAIM; i StarOffice, el conjunt d'eines ofimtiques comercial conegut per estar basat en l'important OpenOffice.org. Aquest fet ha animat a Sun a fer Solaris compatible amb programes de GNU/Linux escrits a nivell de codi font, i tamb paquets rpm binaris de certes distribucions com RedHat ES 3.0, mitjanant una capa de compatibilitat anomenada BrandZ/SCLA.

Llicncia.

Recentment SUN ha decidit apostar per canviar progressivament la llicncia del seu programari, especialment al Sun Solaris Operating Environment (que en catal significa Ambient Operatiu Solaris, ms conegut com a Solaris), sota una llicncia OpenSource creada especialment, la CDDL, que ha sigut reconeguda com a llicncia de programari lliure per l'Open Source Initiative.

Aquesta llicncia s semblant a la filosofia de la GPL de la Free Software Foundation, tot i aix sn incompatible en alguns aspectes.

Aquesta incompatibilitat ha generat una polmica des de la Free Software Foundation semblant a la de la llicncia Mozilla Public License, la llicncia de Mozilla Foundation que tenen aplicacions tan importants com el Firefox o el client de correu Mozilla Thunderbird.

Tamb ha fet una gama d'eleccions cap al projecte d'interecci de protocols mltiples entre l'usuari i l'ordinador.

Versions.
Caracterstiques notables Solaris inclouen actualment DTrace, Doors, Service Management Facility, Solaris Containers, Solaris Multiplexed I/O, Solaris Volume Manager, ZFS, i Solaris Trusted Extensions.

En ordre descendent, les segents versions de Solaris han estat posades en llibertat :



Solaris 8 es va deixar de vendre el Febrer 2007 per tindr suport fins l'abril de 2012; earlier versions are unsupported.

Un resum ms detallat d'algunes de les versions de Solaris tamb estan disponibles. La descripci de les versions de Solaris a la FAQ de Solaris 2.

Les avantatges de Solaris.
Les avantatges de l's de Solaris sn:
 El sistema s'est alliberant progressivament sota llicncies CDDL, reconeguda per l'Open Source Initiative com a llicncia lliure;
 Es pot descarregar gratutament de la pgina web de SUN. I copiar els CDs s legal (no es considera pirateig);
 Est disponible en varies tecnologies de processadors: AMD64, SPARC, x86 (noms s'usa un 5% de codi especialitzat pel processador, el 95% s com);
 El nucli del sistema est programat per fer funcionar programes de codi Linux Estndard (no emula programes Linux, sino que els executa, qualsevol programa que tingui paquet rpm.
 Permet programari privatiu a la seva distribuci;
 Serveix tant per un ordinador personal com per un ordinador d'empresa (Es poden contractar serveis de manteniment i especialitzaci de programari de SUN Microsystems);
 T potents eines de pre-detecci d'errors i anlisis del maquinari de l'ordinador i recuperaci de dades (possibilitat de bloquejar parts de memria, etc.);
 s un excellent banc de probes sota plataforma x86 per desenvolupar programari que desprs es pot portar fcilment a sistemes basats en UltraSparc;

Els inconvenients.
Un dels inconvenients s que en la plataforma x86 el suport de maquinari s bastant redut comparat amb altres sistemes operatius com GNU/Linux o FreeBSD.

Model de negoci.
Solaris en un ordinador personal apenes necessita manteniment professional, per en una empresa s possible que l'empresari vulgui contractar els serveis de l'equip de SUN per fer rendir al mxim el seu negoci, exprimint totes les novetats en seguretat de xarxes i dems. 

Sun fabrica maquinari lliure, com la tecnologia SPARC.

 Enlaos externs.
Lloc web de Sun ;
Lloc web de Solaris ;
OpenOffice.org, Suite Ofimtica lliure ;
Portal d'alliberaci de Solaris OE ;
Repositori de programari lliure per Solaris ;
Nexenta OS. Distribuci GNU/Solaris basada en el codi alliberat per OpenSolaris.org ;
Comentaris de la Free Software Foundation sobre la llicncia CDDL ;
BrandZ/SCLA FAQ a OpenSolaris.org ;

Referncies.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2609" title="Sistema operatiu" nonfiltered="1626" processed="1603" dbindex="1631">

El sistema operatiu s el programari responsable de gestionar els recursos en un ordinador. El sistema operatiu actua com a amfitri dels diversos programes d'aplicaci que normalment corren sobre una mquina. Una de les principals funcions s gestionar els detalls de l'operaci del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent ms fcil aix el procs de programaci d'aquestes aplicacions.

La gran majoria d'ordinadors, des de telfons mbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.

Els sistemes operatius ofereixen diversos serveis als programes d'aplicaci i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs (application programming interfaces o interfcie de programaci d'aplicacions) o a travs de crides de sistema. En sistemes mbils i d'escriptori, la GUI (interfcie grfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes ms grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu.

Alguns dels sistemes operatius ms comuns sn Microsoft Windows, GNU/Linux, Mac OS X i Solaris. Microsoft Windows s el que t amb diferncia ms quota de mercat en els segments d'ordinadors de sobretaula i porttils, mentre que els segment de servidors i sistemes encastats estan dividits en diversos sistemes operatius. Per la llista completa de sistemes operatius vegeu llista de sistemes operatius.



Histria dels sistemes operatius.


Tecnologies.
Un sistema operatiu s un conjunt de tecnologies que permeten a l'ordinador fer certes funcions. Aquestes tecnologies poden o no ser en tot sistema operatiu, i normalment hi ha diferncies en com sn implementades. Tot i aix, la majoria de sistemes operatius moderns provenen d'uns mateixos orgens, i per tant sn bsicament similars.

Execuci de programes.
L'execuci d'un programa implica la creaci d'un procs per part del sistema operatiu. El kernel crea un procs assignant memria al procs, carregant el codi del programa des del disc o un altre lloc de la memria al nou espai que s'ha reservat pel procs, i comenant a executar-lo.

Interrupcions.
Les interrupcions sn centrals als sistemes operatius, en tant que permeten al sistema operatiu tractar les diferents activitats que tant els programes en execuci com el mn extern generen. La programaci basada en interrupcions s la forma ms bsica de compartici de temps, sent directament suportada per la majoria de CPUs. Les interrupcions proporcionen a l'ordinador una manera automtica d'executar un codi especfic en resposta a certs esdeveniments (events). Fins i tot els ordinadors ms bsics suporten les interrupcions, i permeten al programador especificar un codi que ser executat quan l'esdeveniment tingui lloc.

Quan es rep una interrupci, el hardware de l'ordinador automticament suspn el programa que s'estigus executant guardant (amb un instruccipush) el seu estat a la pila, i els seus registres i comptador de programa tamb sn desats. Aix seria anleg a deixar un punt de llibre al llibre quan alg s interromput per una trucada. Aquesta tasca no requereix cap sistema operatiu, per s que la interrupci sigui configurada prviament.

En els sistemes operatius moderns, les interrupcions les gestiona el nucli del sistema operatiu.

Mode protegit i mode supervisor.
Les CPUs modernes suporten dos modes d'operaci, el mode protegit i mode supervisor, cosa que permet que certes funcions de la CPU noms les controli el sistema operatiu. Algunes d'aquestes funcions especials sn l'adreament de la memria virtual, o limitar l'accs a hardware segons determini el programa que s'executi en mode de supervisor. Aquests modes sn essencials per suportar completament els sistemes operatius multiusuari (com ara els sistemes UNIX).

Quan un ordinador s'engega, automticament funciona en mode supervisor. Els primers programes que s'hi executen: la BIOS, el bootloader, i el sistema operatiu, tenen accs illimitat al hardware. Per quan el sistema operatiu passa el control als altres programes, pot posar la CPU en mode protegit.

Gesti de la memria.

Entre d'altres coses, un sistema operatiu multitasca s responsable de gestionar tota la memria del sistema que els programes fan servir. Aix assegura que un programa no interfereix amb memria ja usada per un altre programa. Com que molts programes s'executen a la vegada, cada un ha de tenir accs independent a la memria.

La gesti de memria cooperativa, usada per molts sistemes operatius inicials, assumeix que tots els programes fan un s voluntari del gestor de memria del nucli, i no excedeixen la memria que tenen assignada. Aquest tipus de gesti de memria ja no es veu avui en dia, ja que els programes usualment tenen bugs que poden fer que excedeixin la memria que els correspon. En aquest sistema, si un programa falla, pot afectar o sobreescriure la memria d'altres programes. Programes maliciosos, o els mateixos virus, poden alterar intencionadament la memria d'altres processos o del mateix sistema operatiu en si mateix. Noms s necessari un programa incorrecte per penjar el sistema.

La protecci de memria permet al nucli limitar l'accs d'un procs a la memria del sistema. Existeixen varis mtodes de protecci de memria, incloent la segmentaci i la paginaci. Tots els mtodes requereixen algun tipus de suport en el hardware (com ara la 80286 MMU), que no existeix en tots els computadors.

Tant en mode de segmentaci com de paginaci, certs registres en mode protegit indiquen a la CPU quines adreces de memria pot permetre accedir a un procs en execuci. Els intents d'accedir a altres adreces provocar una interrupci que far que la CPU re-entri en mode supervisor, posant el nucli al crrec. Aix s'anomena violaci de segment (segment violation o Seg-V), i com que normalment s un smptoma de mal comportament, el nucli normalment acabar el programa ofensiu, i notificar l'error.

Memria virtual.

La memria virtual s un sistema de gesti de la memria dels ordinadors que ofereix als programes la impressi que la memria que fan servir t adrees continuades, mentre que en realitat la memria pots estar fsicament fragmentada o fins i tot sobrepassar la memria fsica i desar-se en emmagatzemament secundari (normalment disc dur). Els sistemes que usen aquesta tcnica fan ms fcil la programaci de grans aplicacions i permeten un s ms eficient de la memria real (p. ex. la memria RAM).

Si un programa intenta accedir a memra que no est dins el rang actual de memria accessible, per tot i aix li ha estat assignada, el kernel l'interrompr de la mateixa manera que faria si un programa intents excedir la memria que li ha estat assignada. Sota Unix, aquest interrupci es coneix com page fault o fallada de pgina.

En els sistemes operatius moderns, aquella memria d'aplicaci que s accedida menys freqentment es pot emmagatzemar temporalment a disc o altres medis per alliberar espai per a altres programes. Aix s'anomena swapping (intercanvi), ja que una mateixa rea de memria pot ser usada per mltiples programes, i el contingut d'aquesta memria pot ser intercanviat sota demanda.

Multitasca.

La multitasca es refereix al fet que mltiples processos independents corrin en el mateix ordinador, donant l'aparena que les tasques s'executen al mateix temps. Com que la majoria d'ordinadors poden fer com a mxim una o dues tasques a la vegada, l'objectiu s'aconsegueix compartint el temps del processador, de manera que cada programa usa un percentatge del temps de l'ordinador per executar-se.

Tamb cal controlar que cap procs es quedi sense execuci i o que monopolitzi el processador.

Drivers.
Un controlador (driver en angls) s un tipus de programari dissenyat especficament per permetre la interacci entre els dispositius de hardware. Tpicament es tracta d'una interfcie per comunicar-se amb el dispositiu, ja sigui mitjanant un bus especfic o un subsistema de comunicacions al que l'ordinador estigui connectat. S'envien comandes al dispositiu o se'n reben dades. 
Es tracta d'un software especialitzat en un hardware i tamb especialitzat en un sistema operatiu, que aix mateix, normalment incorpora gesti d'interrupcions per a esdeveniments asncrons i depenents del temps que el dispositiu pugui ocasionar.

El resultat final s que permet a qualsevol aplicaci o al mateix sistema operatiu d'interactuar amb el dispositiu d'una forma transparent.

Sistema de fitxers.

Els ordinadors emmagatzemen les dades en discs usant fitxers, que estan estructurats de maneres especfiques per tal de proporcionar un accs rpid, una alta fiabilitat, i un bon s de l'espai disponible en el disc. La manera com els fitxers sn emmagatzemats a disc s'anomena sistema de fitxers, i permet als fitxers tenir noms i atributs. Tamb permet desar-los en una jerarquia de directoris o carpetes organitzades en forma d'arbre de directoris.

Els primers sistemes operatius noms suportaven un nic tipus de disc i un nic tipus de sistema de fitxers. Tamb eren limitats en la seva capacitat, velocitat, i en els noms dels fitxers i estructures de directori que podien usar. Aquestes limitacions sovint reflectien limitacions en el sistema operatiu pels que eren dissenyats, fent molt difcil per a un sistema operatiu suportar ms d'un sistema de fitxers.

Gesti de seguretat.
Proporciona mecanismes d'autentificaci i d'autoritzaci.

Proporciona interfcie.
Proporcionen una interfcie d'usuari (de text o grfica), que permeten a l'usuari comunicar-se amb l'ordinador, i una interfcie d'aplicacions (API) que permeten al programari comunicar-se amb el sistema operatiu o amb el maquinari. Exemples sn una shell, el Gnome, o KDE.


Classificacions dels sistemes operatius.
A continuaci s'exposen alguns dels criteris que de vegades s'empren per classificar els diferents sistemes operatius.

Per nombre d'usuaris.

Monousuari: Sistemes operatius que noms permeten treballar amb un usuari. En aquesta categoria podem diferenciar 2 tipus:
Sistema monousuari estricte: Quan el sistema operatiu no treballa amb el concepte d'usuari. Podrem dir que noms existeix un usuari per defecte. Un exemple de sistema operatiu monousuari s DOS.
Sistema monousuari en mode laxe': Per exemple, totes les versions de Windows (Windows 9x, ME, NT, XP, Vista...) permeten diferents usuaris per no de forma concurrent (excepte que disposin d'un Terminal Server);
Multiusuari: Sistemes operatius que permeten treballar amb mltiples usuaris a l'hora. Per exemple, Unix/GNU/Linux o les versions de servidor de Windows.

Per nombre de processos concurrents.

Monoprogramaci: noms es pot executar un procs i la resta han d'esperar a que aquest procs acabi. ;
Multiprogramaci o multitasca: es poden executar diferents processos al mateix temps. Cal destacar que en un instant concret de temps   noms poden haver-hi ms d'un procs executant-se al mateix temps si tenim ms d'un processador (multiprocs). Aqu caldria destacar els Sistemes Operatius que disposen de planificaci expulsiva i els que no (l'exemple s DOS que permetia a un procs monopolitzar l's de la CPU sense que el sistema el pugues expulsar de la CPU);

Per nombre de processadors.

Monoprocs: Noms permeten treballar amb un microprocessador simultniament. Un exemple de sistema operatiu monoprocessador s Windows 9x;
Multiprocs: Poden treballar amb multiples microprocessadors al mateix temps. Exemples de sistemes operatius multiprocs sn Unix/GNU/Linux, Sun/OS i Windows NT/2000.

Segons la planificaci dels processos.

Tenim dues possibles classificacions:

Amb Restricci de temps

Sistemes operatius de temps real: Dedicats a aplicacions de temps real sn sistemes operatius molt especfics per a mbits industrials o militar.

Sistemes interactius: Sn els "habituals" on la mquina interacciona amb les entrades i sortida del sistema sense necessitats de processament en temps real.

Sense restriccions de temps:
Processaments per lots (batch): Sistema molt utilitzat en els primers sistemes. Aquest sistemes s'utilitzaven per raons tecnolgiques (les CPU eren molt ms rpides que els sistemes d'E/S i el millor sistema era processar per lots per tal d'aprofitar al mxim l's de la CPU);

Vegeu tamb.
Fil d'execuci;
Procs;
Bloc de control de procs;
Gesti de processos Unix;
Sistema operatiu de disc;

Enllaos externs.

Apunts sobre Sistemes operatius.




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2612" title="Submarinisme" nonfiltered="1627" processed="1604" dbindex="1632">

El submarinisme s el conjunt de tcniques d'immersi i exploraci submarina emprades amb finalitats cientfiques, militars o esportives.
Actualment ha esdevingut un esport amb molta acceptaci social. S'inclou dintre de la categoria d'esports de risc, per comptant amb la formaci adequada i fent servir l'equipament mnim imprescindible en perfecte estat i correctament revisat el risc s mnim.
Cal obtenir una certificaci i disposar d'una assegurana en vigor per poder practicar el submarinisme a Espanya i la major part dels pasos. La certificaci l'expedeixen les organitzacions reconegudes, entre les que hi trobem actualment a Espanya hi ha FEDAS (Federacin Espaola De Actividades Subacuticas) FECDAS a Catalunya, PADI (Professional Association of Diving Instructors), SSI (Scuba Schools International), CMAS (s FEDAS a nivell internacional) i ACUC (American Canadian Underwater Certifications).
Totes elles disposen de titulacions semblants, organitzades en grau d'iniciaci, avanat i perfeccionament. Pel que fa al submarinisme esportiu i assistent d'instructor i instructor pel que fa al submarinisme esportiu professional.

Cal tenir unes nocions bsiques de fsica i fisiologia per entendre el comportament del cos hum sota la pressi de l'aigua i aix evitar conductes de risc que puguin desencadenar accidents greus o, fins i tot, mortal.

----
Accident descompressiu: s un dels riscos ms greus que pot comportar la prctica del submarinisme. Quan el cos hum est a pressi atmosfrica els seus teixits estan saturats dels gasos de la prpia atmsfera (Nitrgen en un 79%), en canvi, quan la pressi augmenta al descendir en profunditat sota l'aigua, aquests gasos es comprimeixen permetent que entri ms quantitat de gas a pressi per la prpia respiraci. Depenent del temps i la profunditat a la que s'ha estat els teixits acumulen una quantitat massa gran de gasos, que si es produs una baixada de pressi sobtada al sortir rpidament a la superfcie es formarien bombolles que passarien a la sang provocant emblies.
La prctica del submarinisme esportiu desaconsella la realitzaci d'immersions amb risc d'accident descompressiu. Per determinar una immersi sense aturades de descompressi es fan servir unes taules on en funci de la profunditat de la immersi s'obt el temps mxim que s'hi pot estar. Actualment es fan servir ordinadors digitals que porta cada submarinista i a la pantalla, entre altres dades, surt indicat el temps mxim que s'hi pot romandre a la profunditat actual sense tenir que fer cap aturada de descompressi.
Per motius de seguretat en qualsevol immersi que s'hagi superat la cota -10 m s'ha d'acabar amb una parada de seguretat de 3 minuts a -5 m. Tot i que s convenient fer aquesta aturada en totes les immersions.

----
Sobreexpansi pulmonar: s l'accident mortal ms com i ms fcilment evitable. Es produeix, generalment, quan el submarinisme entra en estat de pnic i vol sortir a la superfcie molt rpidament aguantant la respiraci per por a quedar-se sense aire. Aix provoca que l'aire que queda a dintre dels pulmons augmenti de volum al disminuir la pressi ambiental, per al no poder sortir per la boca acaba reventant els alveols pulmonars podent provocar enfisema pulmonar.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2614" title="Surfesqu" nonfiltered="1628" processed="1605" dbindex="1633">
El surfesqu s una modalitat d'esqu nutic que consisteix a desplaar-se amb un surfesqu tot mantenint l'equilibri.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2615" title="Surf de neu" nonfiltered="1629" processed="1606" dbindex="1634">
El surf de neu o snowboarding s un esport d'hivern que consisteix a lliscar per la neu mantenint l'equilibri damunt d'una planxa de neu. L'equip basic es la planxa de neu les fixasions i les botes.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2617" title="Surf" nonfiltered="1630" processed="1607" dbindex="1635">

El surf s un esport nutic que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades.

Articles relacionats.
Windsurf;
Surf==Bodyboard;





























no tienes ni idea de hacer surf i encima vas de pro por k sepas escribir en catalan pues para los k sepan de surf sabrak k es un invento(cuerda k se ata a la tabla y se engancha en tu pierna trasera para k se t heda la tabla pegada si t caes) pues t lo atare a la polla y tirare la tabla a una ola de 8 metros para k t de gustillo.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2618" title="SAMPA" nonfiltered="1631" processed="1608" dbindex="1636">
SAMPA s un alfabet fontic llegible per ordinador, que es
va desenvolupar per al projecte ESPRIT de les Comunitats Europees als anys 1980s.

Est basat en l'alfabet fontic internacional (IPA), per noms fa servir carcters ASCII de 7 bits.  Si s possible, aprofita els mateixos carcters que l'IPA, i si no, fa servir altres dels carcters disponibles en el repertori ASCII 33-126.

El web: http://www.phon.ucl.ac.uk/home/sampa/home.htm

Els sons del catal representats en SAMPA:






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2620" title="Sexologia" nonfiltered="1632" processed="1609" dbindex="1637">
La sexologia s un conjunt de coneixements que estudien la conducta sexual humana, els mecanismes fisiolgics que la fan possible, els transtorns sexuals i el seu tractament i l'educaci de la sexualitat.
s una cincia multidisciplinar perqu hi ha moltes rees del coneixement que n'estudien parts, com l'antropologia, el dret, la biologia, la filosofia, diverses cincies de la salut, com la medicina i la psicologia, entre d'altres que, al menys, hi tenen referncies.
Una persona amb amplis coneixements de sexologia sovint s'anomena sexleg o sexloga, per aquesta denominaci hauria de reservar-se per les persones capacitades per fer terpia sexual, perqu amb la titulaci en medicina o en psicologia i els msters de postgrau en molts pasos o tamb amb la llicenciatura especfica en sexologia d'altres, sn les persones ms capacitades per tenir una mplia visi de conjunt de la sexualitat humana i les niques que poden diagnosticar i tractar qualsevol disfunci sexual.

Anatomia i fisiologia de l'aparell reproductor femen;
Anatomia i fisiologia de l'aparell reproductor mascul;
L'orgasme;
Les zones ergenes;
Conducta sexual;

Pgines que s'hi relacionen:
Antropologia;
Sexologia mdica;
Anatomia;
Sexleg;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2623" title="Societat" nonfiltered="1633" processed="1610" dbindex="1638">

La societat s el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat. Hi ha societats animals l'estudi del qual el realitza la sociobiologia o la etologia social, com les societats de formigues o les de primats. Les societats de humans estudien les anomenades disciplines socials, principalment la sociologia i altres com la antropologia i la economia. Modernament, hi ha un inters de la fsica, des de la perspectiva de sistemes complexos, per l'estudi de fenmens socials i aquest esfor ha donat lloc a disciplines com la sociofsica i la econofsica. En un sentit encara ms ampli, es parla de societat virtual als fenmens que es generen i observen en grups baix interacci en el ciberespai, societats artificials com la d'ordinadors interconnectats o societats de robots, d'autmats, de criatures digitals, etctera.

 Societats humanes .

En societats humanes, societat tamb s una entitat poblacional o hbitat, que considera els habitants i el seu entorn, tot aix interrelacionat amb un projecte com, que els dna una identitat de pertinena. Aix mateix, el terme connota un grup amb llaos econmics, ideolgics i poltics i supera al concepte de naci-estat, seria la societat occidental com una societat de nacions, etc.

Aquestes distintes agrupacions no poden ser concepcions abstractes, han de tindre una representaci en un mitj, generalment el territori, i un alt grau d'acci social conjunta, en qualsevol altre cas no poden ser objecte d'una metodologia amb mtodes sociolgics per a la seua anlisi i serien part del coneixement filosfic, teolgic i altres sabers no emprics.

A ms dels habitants, l'entorn i el projecte societari, poden incorporar-se altres categories a la definici de societat segons l'especialitat del projecte o del seu grau de desenvolupament, a ser la tecnologia aconseguida en els mitjans de producci, des d'una societat primitiva amb simple tecnologia especialitzada de caadors  molt pocs artefactes  fins una societat moderna amb complexa tecnologia  molts artefactes  prcticament en totes les especialitats. Aquests estats de civilitzaci inclouran el estil de vida i el seu nivell de qualitat que, aix mateix, ser senzill i de baixa qualitat comparativa en la societat primitiva i complex o sofisticat amb qualitat comparativament alta en la societat industrial. La qualitat de vida comparativament alta s controvrsial perqu t aspectes subjectius en els termes de com s percebuda pels subjectes.

 Societats en l'mbit jurdic i econmic .

En l'mbit jurdic i econmic una societat s aquella per la qual dues o ms persones s'obliguen a posar en com diners, bns o indstria amb l'nim de repartir entre si les guanys. En aquest cas es denomina societat o associaci a l'agrupaci de persones per a la realitzaci d'activitats privades, generalment comercials. Als seus membres se'ls denomina socis.

 El concepte ampli de societat .

El concepte ampli de societat, en contraposici al concepte tradicional, entn que aqueixa posada en com de bns, aqueixa estructura creada entre dues o ms persones, pot no estar destinada essencialment a obtindre un lucre, no sent aquest nim un element essencial del referit contracte, per quant hi ha societats que poden respondre a un inters particular diferent del dels seus socis.

 Societat de la informaci .

s un estadi de desenvolupament social caracteritzat per la capacitat dels seus membres (ciutadans, empreses i administracions publiques) per a obtenir, compartir i processar qualsevol informaci per mitj de telemtics instantanis, des de qualsevol lloc en la forma que es preferisca.( Comissi Societat Informaci. 2003,5)

Les caracterstiques d'aquest tipus de societat sn les segents:

-Ser una societat globalitzada
-Gira entorn a les tecnologies de la Informaci i Comunicaci (TIC)
- Aparici de nous sectors laborals
- Excs d'informaci
- "Aprendre a aprendre"
- Arriba a tots els sectors de la societat
- Bretxa digital
- Nou tipus d'intelligncia
- Velocitat de canvi

Nuevas Tecnologias aplicadas a la Educacin", coordinat per Julio Cabero Almenara. Ed. McGraw Hill,2007.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2624" title="Salt amb perxa" nonfiltered="1634" processed="1611" dbindex="1639">
El salt amb perxa s una especialitat atltica que consisteix a passar per sobre d'una barra horitzontal situada a gran alada (llist) sense fer-la caure. S'aconsegueix amb l'ajuda de la perxa, una barra flexible, d'uns 5 metres, que l'atleta duu a les mans i mitjanant una fora, velocitat i habilitats gimnstiques especials.

L'atleta acaba la prova eliminat desprs del tercer intent fallit, igual que en salt d'alada.

 Tcnica .
L'atleta comena amb una carrera d'uns 40 metres. En arribar a poca distncia del matals recolza la perxa a un caixet reglamentari i grcies al fet de tenir-la agafada amb les mans pot superar el llist passant primer les cames, desprs el cos i finalment els braos, moment en qu deixa anar la perxa.

 Equipament .
El salt amb perxa requeix a banda del material com en totes les proves, com un conjunt de roba (samarreta i pantalons o malles) i unes btes de claus d'atletisme, una barra llarga i flexible que dur a les mans per poder-se impulsar ms amunt anomenada perxa; aquesta perxa t normalment de 4 a 5 m de longitud i sol ser de fibra de vidre o de carboni, materials que van reemplaar a la canya de bamb i al metall en la dcada de 1960. 

 Rcords .
(actualitzat a 31-08-2007)



Atletes amb millors marques mundials.	
(actualitzat a 31.08.2007)

Millors marques masculines.



Millors marques femenines.



Campions olmpics.


Campions mundials.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2625" title="Salat" nonfiltered="1635" processed="1612" dbindex="1640">


Lingstica: dialecte catal caracteritzat per l's dels articles es, sa, es, ses. Vegeu catal salat.
Gramtica: l'article caracterstic del dialecte salat. Vegeu article salat.
Qumica: relatiu o perntanyent a la sal comuna, sobretot al clorur de sodi (NaCl) i al seu gust.
Teologia: pregria islmica, pregria salat.
Botnica: la planta salat (planta) (Salsola kali);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2627" title="Setembre" nonfiltered="1636" processed="1613" dbindex="1641">

El setembre s el nov mes de l'any en el calendari gregori i t 30 dies. El nom li ve d'haver estat el set mes del primitiu calendari rom.

Esdeveniments destacats del setembre:
 L'11 de setembre s la Festa Nacional de Catalunya.
 Del 12 al 15 de setembre la Festa Local de Graus, a la Ribagora.
 El 24 de setembre la ciutat de Barcelona celebra la patrona de la Merc.





























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2628" title="So de la parla" nonfiltered="1637" processed="1614" dbindex="1642">
Lingsticament, un so s el menor segment en qu podem dividir la tira fnica. Cadascun dels sons est format unes determinada seqncia d'ones sonores que els aparells d'anlisi acstica poden caracteritzar i distingir d'un altre so, que estar format per una seqncia amb unes ones sonores diferents. L'orella humana s capa de distingir les parelles de sons ms dissemblants, que sn els que pertanyen a fonemes diferents; en canvi, la majoria dels parlants d'una llengua no poden diferenciar els sons ms similars entre ells, concretament els que pertanyen al mateix fonema. Aquests sons tan semblants noms els distingeixen els aparells d'anlisi acstica i les persones entrenades. Per exemple, qualsevol parlant catal sap distingir el so ema (de mas) del so pe (de pas); per noms les persones entrenades poden distingir la de oclusiva (de dona) de la de aproximant (de seda).

Classificaci dels sons de la parla.

Sons no pneumtics o clics;
Sons pneumtics;
Sons inspiratius;
Sons expiratius;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2629" title="So expiratiu" nonfiltered="1638" processed="1615" dbindex="1643">
Sn sons que es generen per mitj de l'aire expirat procedent dels pulmons. Es poden classificar a partir de diferents criteris:

Segons si es produeixen amb la vibraci de les cordes vocals o no.
Sons sonors;
Sons sords;

Segons si es produeixen amb la participaci de la cavitat nasal com a ressonador o no:
Sons nasals;
Sons orals;

Segons si es produeixen amb la presncia d'un obstacle a la cavitat bucal (o a la faringe) o no.
Sons consonntics o consonants;
Sons semivoclics o semivocals;
Sons voclics o vocals;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2630" title="Satllit" nonfiltered="1639" processed="1616" dbindex="1644">

Astronomia: cos celest natural que gira al voltant d'un altre objecte celest. Vegeu satllit natural  o lluna.
Astronutica: cos celest artificial que gir al voltant d'un altre objecte celest. Vegeu satllit artificial.
Biologia: seqncia d'cids nucleics que necessita d'un virus per reproduir-se. Vegeu satllit (biologia).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2631" title="Sardenya" nonfiltered="1640" processed="1617" dbindex="1645">



Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en itali) s la segona illa ms gran de la Mediterrnia, situada al sud de Crsega i que pertany a l'estat itali, del qual s una regi autnoma. T una superfcie de 24.090 km2 i una poblaci, l'any 2001, d'1.631.880 habitants. La capital n's Cller. Histricament dividida en 30 comarques (en sard curadorias o partes), l'estat itali la va dividir en quatre provncies (Cller, Noro, Oristany i Ssser), que actualment, des del 2001, en sn vuit, arran de la creaci de quatre de noves segregades de les anteriors: Olbia-Tempio, Ogliastra, Carbonia-Iglesias i Medio Campidano.

 Orografia .
L illa s fora accidentada, i constitueix un fragment del scol hercini tallat per nombroses falles, que presenta fragments dispersos de cobertura secund i eocnica. No presenta cap unitat orogrfica, no t veritables serralades i les formes de relleu sn tabulars. Les principals muntanyes de l'illa sn:
 El masss del Gennargentu, amb les alries de La Marmora (1834 m), i el Bruncu Spina (1829 m), considerada la zona ms inhspita de l'illa.
 Al Nord, la Gaddura, amb els Monts Ultana (amb el Pinu, 1743 m), i els Limbara (amb el Balistreri, 1363 m).
 Els Monti di Al, amb el Padrone (831 m), Senaloga (1076 m), Nieddu (971 m) i Lerno (1094 m).
 La depresssi de Campidanu, al sudest;
 Els Monts Albo, al Nord, amb el pic Su Mutucrone (1050 m) i la punta Cupetti (1200 m).
 Al centre, la Catena dei Marghine, amb el Palai (1200 m).
 Les muntanyes Serpeddi (1069 m), Tasu (1359 m), i els Ferru (amb l'Urtigu, 1050 m).
Els principals rius que travesen l'illa sn els Tirsu, Flumendosa, Samascu, Coghinas, Posada, Cedrino, Oliena, Isalle, Mannu, Flumineddu, Cixerri, Canissoni, Liscia i Liscoi.  Tamb sn importants els llacs, que sn com albuferes, al costat de la costa, com les du Tirsu, Santa Giusta, Sassu, Sale Porcus, Coghinas i Calaris.

 Poblaci .
La llengua prpia de l'illa s el sard. En una petita zona del nord es parla un dialecte de l'itali, per la influncia corsa. La ciutat de l'Alguer, per, constitueix una illa lingstica on es parla el catal. Les llengues autctones actuals estan sent substitudes per l'itali estndard en les noves generacions.
 Poltica .
Des de 1948 s una Regi amb Estatut Especial. A ms de tenir un estatut autonmic, els habitants de Sardenya (com els del Vneto) han estat reconeguts com a "poble" pel Parlament Itali.

 Histria .

 Histria antiga .

Vegeu article: Sardinia

 Histria de l'edat mitjana .

Vegeu: Jutjat de Torres, Jutjat de Gallura, Jutjat de Cller, i Jutjat d'Arborea

L'any 1324 hi va tindre lloc la batalla de Lucocisterma entre catalans i pisans dins la campanya pel domini d'aquesta illa. 

L'any 1353 Pere el Cerimonis garant una autonomia legislativa al Regne de Sardenya i Crsega amb la delegaci dels poders reials a un virrei. 

El regne de Sardenya va romandre amb la Corona d'Arag de 1323 fins a 1720. Actualment es conserven moltsimes tradicions comunes amb Catalunya, amb una ciutat, l'Alguer (anomenada la Barceloneta de Sardenya) encara catalanoparlant.

 Histria moderna .
 Lega Sarda;
 Partit Sard d'Acci;

 Bibliografia .
 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana,  Barcelona;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis,  Col. Historia Universal Contempornea, 26  Madrid.
 Felipe Fernndez-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona;
 Rolando del Guerra; Genoveva Gmez (1986)  Llengua, dialecte, naci, tnia  (Llengua i poder a Itlia)  La Magrana, Col. Alliberament, 19  Barcelona.
 Alexandre Cirici i Pellicer  Llenges minoritries i dialectes a Europa  Altres Nacions, nm 4-5  1982-1983;
 Daniele Conversi Qestions regionals i qestions nacionals a Itlia a Revista de Catalunya nm 21, agost 1988. ;
 Giovanni Lilliu Sa Sardigna e is arrexinis mediterraneas dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977  Crsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
 Antoniu Cossu Sardigna: cultura e identit dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Crsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
 Eliseo Spiga Sardigna: economia e societ dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Crsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
 Antonello Satta L autonomia della Sardigna come mistificazione dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Crsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
 Antonio Lepori,Antonello Satta i Giovanni Lilliu Sardigna a MINORANZE nm 4, Mil, 4rt trimestre 1976.
 FERRER i MALLOL, M Teresa; MANCONI, Francesco; SARI, Aldo; ARMENGU i HERRERO, Joan; BOSCH i RODOREDA, Andreu; BOVER i FONT, August; Rafael Caria; NUGHES, Antoni  Catalunya i Sardenya a Serra d'Or nm. 451-452  juliol-agost 1997;

Pgines relacionades.
Launeddas;
Enllaos externs.

Sardenya;
El Blog de Sardenya en Castell;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2632" title="Sard" nonfiltered="1641" processed="1618" dbindex="1646">


El sard (sardu en sard) s una llengua parlada a l'illa de Sardenya,
s una llengua romnica occidental i es considera una de les ms conservadores de les llenges derivades del llat. Tamb s la que ha rebut ms influncies del catal, a causa de l'ocupaci catalana de l'illa durant molts segles.

El sard es parla a gaireb tota l'illa, excepte a l'Alguer (on es parla un dialecte catal arcaic) i a les illes menors de San Pietro i part de Sant'Antioco (on es parla el dialecte ligur de Tabarcha). Es calcula que aproximadament el 80 % dels habitants de l'illa el comprenen perfectament, i que entre el 65 i el 70 % l'empra com a idioma habitual. 
 Dialectes .
El sard prpiament dit presenta dos grups:
 Sard logudors (al nord i centre de l'illa), que comprn tamb el subdialecte de Nuoro o nuors, s la forma ms arcaica (i ms propera al llat) i la que t ms prestigi i vivacitat cultural.
 Sard campidans (a la regi del Campidano, a la part centre-meridional de l'illa); presenta fortes influncies lxiques i sintctiques castillanes, catalanes i toscanes, i s la variant majoritria a l'illa.

Per altra banda, aquests altres dos dialectes sn sovint considerats dialectes sards tot i que tenen caracterstiques gramaticals netament diferents:
 El gallurs (gadduresu), parlat a la Gallura, a la part nord-occidental de l'illa, s de fet un dialecte cors, aparegut a partir dels corrents migratoris des de l'illa vena des del segle XV.
 El sassars (sassaresu en sassars, thatharese en sard,  -- th per representar la consonant interdental sorda), parlat a Ssser, a Porto Torres i voltants, t caracterstiques a mig cam entre el gallurs i el sard logudors, efecte de la migraci corsa i de fortes influncies dels dominadors pisans, genovesos i catalans.

La llengua sarda est reconeguda com la segona llengua oficial de l'illa des de 1997, desprs de l'itali.

 Caracterstiques .
Algunes caracterstiques notables del sard :
 Comparteix amb el baleric i el cors l's de l'article salat (derivat del llat ipse). Els articles sn su i sa.
 Comparteix amb el catal, el castell, el portugus i l'occit l's del subjuntiu per expressar l'imperatiu negatiu.
 La V mant la seva pronncia bilabial (bolere-voler).
 Els grups kw i gw passen a bb i b (abba-aigua, limba-llengua).
 LY pasa a zh i dz (fidzu-fill).
 La L agrupada es rotatitza (prenu-ple).
 Conserva els neutres en us (pettus-pit).
 La ll geminada llatina esdev cacuminal dd (casteddu-castell).

Frase en sard que posa de manifest la proximitat al llat clssic :
 Veni in domo mea (Vine a casa meva).

 Vocabulari .
Taula de comparaci del les llenges neollatines:


Bibliografia.
Visentu Porru. Nou Dizionariu Universali Sardu-Italianu. Casteddu: 1832;
Giovanni Spanu. Vocabolario Sardo-Italiano e Italiano-Sardo. Cagliari: 1851-1852. ;
Max Leopold Wagner Dizionario Etimologico Sardo (DES);
FARINA, Luigi. Vocabolario Nuorese-Italiano e Bocabolariu Sardu Nugoresu-Italianu;
PITTAU, Massimo. Grammatica del sardo-nuorese. Bologna: Patron Editore, 1972.
Antonio Lepori. Vocabolario moderno sardo-italiano: 8400 vocaboli. Cagliari: 1980.
PIRA, Michelangelo. Sardegna tra due lingue. Cagliari: Edizioni Della Torre, 1984.
LEPORI, Antonio. Dizionario Italiano-Sardo-Campidanese. Cagliari: 1988.
PITTAU, Massimo. Grammatica della Lingua Sarda. Sassari: Delfino Editore, 1991.
BLASCO FERRER, Eduardo. Sa domo. Edizioni Condaghes.
COLOMO, Salvatore (a cura di). Vocabularieddu Sardu-Italianu / Italianu-Sardu. ;
MAMELI, Francesco. Il logudorese e il gallurese. Villanova Monteleone (SS): Soter, 1998.
PITTAU, Massimo. Dizionario della lingua sarda: fraseologico ed etimologico. Cagliari: Gasperini Editore, 2000/2003.
RUBATTU, Antonino. Dizionario universale della lingua di Sardegna, Sassari: EDES, 2003;
RUBATTU, Antonino. Sardo, italiano, sassarese, gallurese, Sassari: EDES, 2003.
BOLOGNESI, Roberto. HEERINGA, Wilbert. Sardegna tra tante lingue: il contatto linguistico in Sardegna dal Medioevo a oggi. Cagliari: Condaghes, 2005;

 Veure tamb .
 Literatura sarda;

 Enllaos externs.

 Diccionari sard a itali, angls;
 ;
 ;
 ;
 ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2633" title="Richard Matthew Stallman" nonfiltered="1642" processed="1619" dbindex="1647">
Richard Matthew Stallman (de nom en clau RMS) s un conegut activista del programari lliure.

Les seves obres ms importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU. Per la seva influncia s major en un marc moral, poltic i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribuci del programari privatiu. Tamb s l'inventor del concepte Copyleft (tot i que no s ell qui li va posar nom), un mtode per llicenciar el programari perqu sigui sempre de lliure s i modificaci.

 Biografia .

Stallman va nixer el 16 de mar de 1953 a Manhattan, Nova York.

L'any 1971, sent un estudiant de primer any de Fsica a l'Universitat de Harvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori d'intelligncia artifical del MIT. Els anys 80, la cultura hacker que constitua la vida de Stallman es va comenar a difondre amb la comercialitzaci de l'industria del programari. 

Explica com abans que arribs la temuda industria del programari la gent s'intercanviava programes, i el codi font d'aquests. A inicis dels anys 80, la situaci va canviar, el programari va comenar a ser no redistribuble (no copiable) i la gent ja no podia intercanviar els seus coneixements informtics lliurement.

Per les coses van canviar, els altres hackers del laboratori d'IA van fundar la companyia Symbolics, la qual intentava reemplaar el programari lliure del laboratori pel seu propi programari privatiu. Durant dos anys, des del 1983 al 1985, Stallman va duplicar ell sol els esforos dels programadors de Symbolics per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'ltima de la generaci hacker del laboratori.




Li van demanar que firms un contracte de no-divulgaci (non-disclosure agreement) i ports a cap altres accions que ell considerava tracions als seus principis. El 1985, Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU (GNU No es Unix), que tamb vol dir nyu en angls (d'aqu aquests logotips. 
Tamb va fundar l'organitzaci sense nim de lucre Free Software Foundation per coordinar l'esfor. Es va inventar el projecte copyleft el qual va usar a la llicncia GPL el 1989. La majoria del sistema GNU, excepte el kernel es va completar aproximadament en el mateix perode de temps. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.

Les motivacions poltiques i morals de Richard Stallman l'han convertit en una figura molt controvertida. Molts programadors estan d'acord amb el concepte de compartir codi per no estan d'acord amb les postures morals, filosofia personal i el llenguatge que usa Stallman per descriure les seves opinions. Un resultat d'aquestes disputes va conduir l'inici d'una alternativa al programari lliure, el moviment de codi obert (open source, en angls; al contrari de programari lliure o free software).

Stallman ha rebut molts premis i reconeixements per la seva feina, entre ells una invitaci a ser membre a la MacArthur Foundation el 1990, el Grace Hopper Award de l' Association for Computing Machinery el 1991 pel seu treball a l'editor Emacs, un Doctorat Honoris Causa del Royal Institute of Technology de Sucia el 1996, el Pioneer award de lElectronic Frontier Foundation el 1998, el Yuki Rubinski memorial award el 1999, i el Takeda award el 2001. El 2004 va rebre un Doctorat Honoris Causa atorgat per la Universitat de Salta (Argentina).



Paper dins del moviment GNU.
A l'actualitat, Stallman s'encarrega de difondre l'ideologia GNU per tot el mn mitjanant xerrades i conferncies. Aix fa que alguns el coneixin com un profeta o un gur.

Curiositats.
La seva aparent imatge descuidada i les seves extravagants manies (no usa telfon mbil  ja que el podria fer fcilment localitzable i aix afectaria a la seva llibertat de moviment, sempre va amb el seu ordinador porttil amb tan sols programari lliure, porta el seu matals vagi on vagi, etc.), l'han fet centre de moltes bromes i acudits, arribant fins i tot a aparixer a tires cmiques.

A les seves xerrades apareix amb una segona personalitat que correspon a St. IGNUcius of the Church of Emacs ("Sant IGNUci de l'Esglsia de l'Emacs").

Vegeu tamb.
 Emacs;
 GCC;
 GNU;
 GNU/Linux (GNU + Linux);
 Can del Programari Lliure cantada per Richard Stallman;
 El dret a llegir;

 Enllaos externs .

 Pgina personal de Richard Stallman ;
 Fotos d'en Richard Stallman;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2634" title="Sistema inercial" nonfiltered="1643" processed="1620" dbindex="1648">
D'acord amb la mecnica de Newton un sistema inercial s un sistema no sotms a cap fora exterior i que per tant es desplaa a velocitat constant.

Aquests sistemes sn els nics que compleixen les tres Lleis de Newton.

Vegeu tamb.
Fsica;
Mecnica;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2635" title="So" nonfiltered="1644" processed="1621" dbindex="1649">

El so s una successi de canvis de pressi en un medi (slid, lquid o gas), provocats per una vibraci que s'hi transmet en forma d'ones sonores. Els humans, i tamb molts animals, podem percebre el so mitjanant el sentit de l'oda. El rang de sons audible per l'home s tpicament entre 20 Hz i 20000 kHz.



A diferncia d'altres tipus d'energia (calorfica, lluminosa...), que poden viatjar a travs del buit, el so necessita un medi material per a transmetre's. Aquesta transmissi s longitudinal en un fluid (lquid o gas) i transversal en un slid.

La velocitat del so (velocitat a qu es desplaa el so) depn de la densitat del medi a travs del qual viatja. En l'aire, aquesta velocitat s d'uns 340 metres per segon, tot i que varia amb la temperatura i la humitat.

Les principals caracterstiques de les ones sonores sn, com en qualsevol altre tipus d'ona, la freqncia i l'amplitud.

Parmetres del So.
Els humans i d'altres animals percebem el so a mitjanant l'oda, per a ms a ms podem percebre sons de baixa freqncia a travs d'altres parts del cos. Generalment es consideren dins el rang audible per a l'oda humana els sons amb freqncies compreses entre 20 Hz i els 20000 kHz, amb mplies variacions en funci de l'amplitud. Per damunt i per sota d'aquest rang hi ha els ultrasons i els infrasons, respectivament.

Tot i que en l's quotidi se sol identificar amb soroll, ambds mots poden tenir significats molt diferents.

Atributs del so.
El atributs, caracterstiques o qualitats del so sn:
El to;
La intensitat;
El timbre;

El to  ve determinat per la freqncia fonamental de les ones sonores i s el que ens permet distingir entre sons greus, aguts o mitjos.

La intensitat s la quantitat d'energia acstica que cont un so, per tant, est determinada per l'amplitud.

El timbre s la qualitat que conferix al so els harmnics que acompanyen a la freqncia fonamental. Esta qualitat s la que permet distingir dos sons, per exemple, entre la mateixa nota amb igual intensitat produda per dos instruments musicals distints.

Per altra part, podem parlar de les possibilitats didctiques del so en l'ensenyament: El so com a mitj d'expressi i comunicaci

La comunicaci com activitat que permet la relaci entre les persones i per a l'intercanvi d'informaci, es compartida per tant, per l'educaci com pels mitjans que utilitzen el so. Podem dir que la comunicaci es aix mateix la ra de ser de l'expressi, necessitat natural de comunicar.

Les tecnologies de la informaci faciliten les diverses maneres de representaci: verbal, musical, sonor, etc. D'aquesta manera podem transmetre un missatge per mitj de mltiples sons, paraules i efectes.

En definitiva, l'expressi es un procs creatiu que posa en funcionament els mecanismes de transformaci i de cerca de noves possibilitats amb la intenci de comunicar.

Vegeu tamb.
Enregistrament i reproducci del so;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2638" title="Sintaxi" nonfiltered="1645" processed="1622" dbindex="1650">
La sintaxi s la part de la Gramtica que estudia els mecanismes de generaci de frases. Aquesta matria est tan interrelacionada amb la Morfologia que la Lingstica moderna considera que cal estudiar-les conjuntament en una nica disciplina: la Morfosintaxi. Es creu que el "creador" de la sintaxi va ser Apoloni Dscol, un gramtic grec.

L'atenci de la sintaxi s la frase, tot i que ltimament s'est ampliant en l'anomenada gramtica del discurs. Analitza quina funci sintctica fa cada element dintre de l'oraci i determina quines combinacions de sintagmes sn permeses per una llengua determinada, aix com quins nexes s'utilitzen per estructurar i unir frases entre elles.

Hi ha diverses escoles de sintaxi, les que ms xit han tingut sn la que parteix de la gramtica tradicional, l'estructuralista i la generativa.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2641" title="Nucli del sistema operatiu" nonfiltered="1646" processed="1623" dbindex="1651">


En informtica, el nucli (en alemany: kernel) s la part fonamental d'un sistema operatiu. s el programari responsable de facilitar als diversos programes accs segur al maquinari de l'ordinador. Ja que hi ha molts programes i l'accs al maquinari s limitat, el nucli tamb s'encarrega de decidir quin programa podr fer s d'un dispositiu i durant quant de temps, cosa coneguda com a multiplexat. Accedir al maquinari directament pot ser realment complex, per aix els nuclis solen implementar una srie d'abstraccions del maquinari. Aix permet amagar la complexitat, i proporciona una interfcie neta i uniforme al maquinari subjacent, facilitant-ne l's per part del programador.

No necessriament es necessita un nucli per a utilitzar un ordinador. Els programes poden carregar-se i executar-se directament en un ordinador buit, sempre que els seus autors vulguin desenvolupar-los sense utilitzar cap abstracci del maquinari ni cap ajuda del sistema operatiu. Aquesta era la manera habitual d'utilitzar els primers ordinadors: per a utilitzar diferents programes s'havia de reiniciar i reconfigurar l'ordinador cada cop. Amb el temps, es va comenar a deixar en memria (fins i tot entre diferents execucions) petits programes auxiliars, com ara el carregador i el depurador, o es carregaven des de memria de noms lectura. A mesura que es van anar desenvolupant, es van convertir en els fonaments del que esdevindrien els primers nuclis de sistema operatiu.

Hi ha quatre grans tipus de nuclis:
 Els nuclis monoltics faciliten abstraccions del maquinari subjacent realment potents i diverses.
 Els micronuclis (o microkernel) proporcionen un petit conjunt d'abstraccions simples del maquinari, i utilitzen les aplicacions anomenades servidors per a oferir una funcionalitat major.
 Els hbrids (micronuclis modificats) sn molt semblants als micronuclis purs, per inclouen codi addicional a l'espai de nucli per tal que s'executi ms rpidament.
 Els exonuclis no faciliten cap abstracci, per permeten l's de biblioteques que proporcionen una major funcionalitat grcies a l'accs directe o quasi directe al maquinari.

Nuclis monoltics.
El plantejament monoltic defineix una interfcie virtual d'alt nivell sobre el maquinari, amb un conjunt de primitives o crides al sistema que implementen serveis del sistema operatiu com ara gesti de processos, concurrncia i gesti de memria en diferents mduls que s'executen en mode protegit.

Fins i tot si cada mdul est separat de la resta, la integraci del codi s molt forta, i s difcil fer-la b. A ms, com que tots els mduls s'executen en el mateix mode, un error en un d'ells pot penjar tot el sistema. Tanmateix, quan se n'ha completat la implementaci i aquesta s fiable, la forta integraci dels components permet un s molt efectiu de les caracterstiques de baix nivell del sistema subjacent, fent que un bon nucli monoltic sigui molt eficient. Els partidaris del plantejament monoltic afirmen que si el codi no s correcte, no hauria de trobar-se al nucli, i que si ho s, llavors l'aproximaci micronucli t pocs avantatges.

La majoria dels nuclis monoltics, com ara Linux i el nucli de FreeBSD, poden carregar mduls executables en qualsevol moment, permetent una forma fcil d'ampliar les capacitats del nucli a mesura que es necessitin, per alhora possibilitant que la quantitat de codi que s'executa en espai de nucli es mantingui al mnim.

Alguns exemples de nuclis monoltics:
 Nuclis Unix tradicionals, com ara els nuclis de la famlia BSD.
 El nucli Linux. ;

Micronuclis.
L'aproximaci dels micronuclis consisteix en definir una abstracci molt simple sobre el maquinari, amb un conjunt de primitives o crides al sistema que implementen serveis del sistema operatiu mnims, com ara la gesti de fils, l'espai d'adreament i la comunicaci entre processos.

L'objectiu principal s la separaci de la implementaci dels serveis bsics de la de la poltica de funcionament del sistema. Per exemple, el procs de l'E/S es pot implementar amb un servidor en espai d'usuari executant-se sobre el micronucli. Aquests servidors d'usuari, que s'utilitzen per a gestionar les parts d'alt nivell del sistema, sn molt modulars i simplifiquen l'estructura i el disseny del nucli. Si falla un d'aquests servidors, no es penjar tot el sistema, i es podr reiniciar aquest mdul de forma independent.

Alguns exemples de micronuclis:
 AIX;
 La famlia de micronuclis L4;
 El micronucli Mach, utilitzat al GNU Hurd i al Mac OS X;
 Minix;
 MorphOS;
 QNX;
 RadiOS;
 VSTa;

Nuclis monoltics en contraposici a micronuclis.
Sovint es prefereixen els nuclis monoltics en lloc dels micronuclis degut al menor nivell de complexitat que comporta el tractar amb tot el codi de control del sistema en un sol espai d'adreament. Per exemple, l'XNU, el nucli del Mac OS X, est basat en el nucli Mach 3.0 i en FreeBSD, en el mateix espai d'adreament per a disminuir la latncia que comporta el disseny de micronucli convencional.

A principis dels anys 1990, els nuclis monoltics es consideraven obsolets. El disseny de Linux com a nucli monoltic en lloc de com a micronucli fou el tema d'una famosa disputa entre en Linus Torvalds i n'Andrew Tanenbaum (hi ha disponible un resum en angls). Els arguments d'ambdues parts en aquesta discussi presenten raonaments interessants.

Els nuclis monoltics solen ser ms fcils de dissenyar correctament, i per tant poden crixer ms rpidament que un sistema basat en un micronucli, per hi ha casos d'xit als dos bndols. Els micronuclis se solen utilitzar en robtica incrustada o ordinadors mdics, ja que la majoria dels elements del sistema operatiu resideixen al seu propi espai de memria privat i protegit. Aix no seria possible amb els nuclis monoltics, ni tan sols amb els moderns que permeten carregar mduls.

Tot i que Mach s el micronucli generalista ms conegut, s'han desenvolupat d'altres micronuclis amb propsits ms especfics. L' L3 fou creat per a demostrar que els micronuclis no necessriament sn lents. La famlia de micronuclis L4 n's la successora, i una de les seves ltimes implementacions, anomenada Pistachio (microkernel L4), permet executar el Linux simultniament amb d'altres processos, en espais d'adreament separats.

QNX s un sistema operatiu que ha estat disponible des de principis dels anys 1980, i t un disseny de micronucli molt minimalista. Aquest sistema ha aconseguit arribar a les metes del paradigma del micronucli amb molt ms xit que el Mach. S'utilitza en situacions en qu no es pot permetre que hi hagi errades del programari, com ara braos mecnics en naus espacials, o mquines que poleixen vidres on un petit error podria costar centenars de milers d'euros.

Molta gent creu que com que el Mach bsicament va fallar en l'intent de resoldre el conjunt de problemes que els micronuclis intentaven resoldre, tota la tecnologia de micronuclis s intil. Els partidaris del Mach afirmen que aquesta s una actitud estreta de mires que ha arribat a ser prou popular com per a que molta gent l'accepti com a veritat.

Nuclis hbrids (micronuclis modificats).
Els nuclis hbrids fonamentalment sn micronuclis que tenen codi no essencial en espai de nucli per a que s'executi ms rpid del que ho faria si estigus en espai d'usuari. Aquest fou un comproms que molts dissenyadors dels primers sistemes operatius amb arquitectura basada en micronucli van adoptar abans que es demostrs que els micronuclis poden tenir un molt bon rendiment. La majoria de sistemes operatius moderns pertanyen a aquesta categoria, sent-ne el ms popular el Microsoft Windows. XNU, el nucli del Mac OS X, tamb s un micronucli modificat, degut a la inclusi de codi del nucli de FreeBSD al nucli basat en Mach. DragonFly BSD s el primer sistema BSD que adopta una arquitectura de nucli hbrid sense basar-se en Mach.

Hi ha gent que confon el terme nucli hbrid amb els nuclis monoltics que poden carregar mduls desprs de l'arrancada, cosa que s un error. Hbrid implica que el nucli en qesti utilitza conceptes d'arquitectura o mecanismes tant del disseny monoltic com del micronucli, especficament el pas de missatges i la migraci de codi no essencial cap a l'espai d'usuari, per mantenint cert codi no essencial al propi nucli per raons de rendiment.

Alguns exemples de nuclis hbrids:
 Microsoft Windows NT, utilitzat a tots els sistemes que utilitzen el codi base del Windows NT.
 XNU;
 DragonFly BSD;
 ReactOS;

Exonuclis.
Els exonuclis, tamb coneguts com a sistemes operatius verticalment estructurats, representen una aproximaci radicalment nova al disseny de sistemes operatius.

Es basen en la idea de permetre que el desenvolupador prengui totes les decisions relatives al rendiment del maquinari. Els exonuclis sn extremadament petits, ja que limiten expressament la seva funcionalitat a la protecci i el multiplexat dels recursos.

Els dissenys de nuclis clssics (tant el monoltic com el micronucli) abstreuen el maquinari, amagant els recursos sota una capa d'abstracci del maquinari, o darrera dels controladors de dispositiu. Als sistemes clssics, si s'assigna memria fsica, ning pot estar segur de quina s la seva localitzaci real, per exemple.

La finalitat d'un exonucli s permetre a una aplicaci que solliciti una regi especfica de la memria, un bloc de disc concret, etc., i simplement assegurar-se que els recursos demanats estan disponibles, i que el programa t dret a accedir-hi.

Ja que l'exonucli noms proporciona una interfcie al maquinari de molt baix nivell, mancant-li totes les funcionalitats d'alt nivell d'altres sistemes operatius, se'l complementa amb una biblioteca de sistema operatiu. Aquesta biblioteca es comunica amb l'exonucli subjacent, i facilita als programadors d'aplicacions les funcionalitats disponibles a d'altres sistemes operatius.

Algunes de les implicacions teriques d'un sistema exonucli sn que s possible tenir diferents tipus de sistemes operatius (p.e. Windows, Unix) executant-se sobre un sol exonucli, i que els desenvolupadors poden triar si prescindir de funcionalitats (o incrementar-les) per raons de rendiment.

Actualment, els dissenys d'exonucli estan fonamentalment en fase d'estudi, i no s'utilitzen en cap sistema popular. Un esborrany de sistema operatiu s el Nemesis, creat per la Universitat de Cambridge, la Universitat de Glasgow, Citrix Systems i l'Institut Suec d'Informtica. El MIT tamb ha dissenyat alguns sistemes basats en exonuclis.

Enllaos relacionats.
 microkernel;
 interfcie d'usuari;

Enllaos externs.
 Plana del sistema operatiu amb exonucli del MIT;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2642" title="Segre (diari)" nonfiltered="1647" processed="1624" dbindex="1652">
El Segre s un diari publicat a Lleida i amb difusi a les Terres de Ponent. Es va fundar el 1982 i inicialment es publicava noms en castell. L'edici en catal va iniciar-se el dia 11 de setembre de 1997. T delegacions a la Seu d'Urgell, Balaguer, el Pont de Suert, Tremp i Trrega, i publica suplements comarcals.

Enllaos externs.
 Diari Segre;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2643" title="Riu Segre" nonfiltered="1648" processed="1625" dbindex="1653">



El Segre s un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra. La seva conca comprn territoris de tres estats: Frana, Andorra i Espanya.

Neix al vessant septentrional del pic del Segre, al circ de la Culassa, a l'Alta Cerdanya, i desemboca, desprs de recrrer 265 quilmetres, al riu Ebre, al seu pas per Mequinensa (Baix Cinca). 

Es troba embassat als pantans d'Oliana, Rialb i Sant Lloren de Montgai. 

Del Segre en surten diversos canals i squies de regadiu: el canal d'Urgell i les seves diverses squies, el canal de Balaguer, el canal de Sers, el canal d'Arag i Catalunya, etc. 

 Afluents principals .
Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:




 Poblacions que travessa .
Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2645" title="Segle" nonfiltered="1649" processed="1626" dbindex="1654">
Un segle s un perode de temps de cent anys. Aquesta pgina cont els enllaos als diferents segles.

Per temps anterior vegeu paleoltic.
 Millenni X aC;
 Millenni IX aC;
 Millenni VIII aC;
 Millenni VII aC;
 Millenni VI aC;
 Millenni V aC;




 Millenni V;
 Millenni VI;
 Millenni VII;
 Millenni VIII;
 Millenni IX;
 Millenni X;
 Millenni XI;
 Millenni XII;
Millenni XIII;

Taules anuals de segles:

IV aC - III aC - II aC - I aC - I - II - III - IV - V - VI - VII - VIII - IX - X - XI - XIIXIII - XIV - XV - XVI - XVII - XVIII - XIX - XX - XXI



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2646" title="Segle II" nonfiltered="1650" processed="1627" dbindex="1655">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
 Traj, emperador rom;
 Gal, fams metge ;

Invents, descobriments, introduccions.
Invenci del paper a la Xina;

Vegeu la Taula anual del segle II
----
Un segle abans / Un segle desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2647" title="Segle I" nonfiltered="1651" processed="1628" dbindex="1656">



 Esdeveniments .
Esdeveniments de tot el segle.
 Expansi de l'Imperi Rom;
 El budisme arriba a la Xina.
 Els gots s'estableixen al nord de l'actual Polnia, la qual anomenen Gothiscandza, i creen amb aix la cultura de Wielbark;

Esdeveniments per ordre cronolgic.
 Any 1: Comena el cristianisme;
 Any 30: Monjos budistes de Sri Lanka escriuen per primera vegada les ensenyances de Buda, creant aix el Cnon Pali;
 Any 33: Mor Jess de Natzaret;
 Any 64: Gran incendi de Roma, el qual devasta gaireb tota la ciutat;
 Any 64: Inici de la persecuci dels cristians;
 Any 79: L'erupci del Vesuvi enterra Pompeia i Hercul;
 Any 90: S'acaba la construcci del Colosseu de Roma;
 Data desconeguda: Kaundinya, una brahamana ndia, es casa amb Soma i crea el regne cambodj preangkori de Funan.

 Personatges destacats .
 Armini;
 Boudicca;
 Csar August;
 Jess de Natzaret;
 Ner;
 Plini el Vell;
 Sant Pau de Tars;
 Sant Pere;
 Sneca, filsof;
 Tcit;
 Tiberi;
 Titus;
 Caius Marius Aemilianus edifica, la Villa romana de Can Llauder a Matar (Iluro).

Invents, descobriments, introduccions.
 Introducci del cdex, avantpassat del llibre actual;

Vegeu la Taula anual del segle I
----
Un segle abans / Un segle desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2648" title="Segle III" nonfiltered="1652" processed="1629" dbindex="1657">

 Esdeveniments .
 Difusi del blat de moro per tota Amrica;
 Expansi i divisi dels gots;
 Guerres entre l'Imperi Rom i el persa;
 Els francs i els alamans van atacar i saquejar moltes ciutats de l'Imperi Rom.


 Personatges destacats .
 Diocleci, emperador rom;
 Plot, pensador;
 Digens Laerci, historiador i bigraf de la filosofia antigua.

Invents, descobriments, introduccions.
 Les primeres ulleres;


Vegeu la Taula anual del segle III
----
Un segle abans / Un segle desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2649" title="Segle IV" nonfiltered="1653" processed="1630" dbindex="1658">

 Esdeveniments .
 El cristianisme es converteix en religi oficial de l'Imperi Rom sota el regnat de l'emperador Constant.

 Personatges destacats .
 Sant Agust d'Hipona;
 Constant, emperador rom;
 Ulfilas, apstol dels gots.
Invents, descobriments, introduccions.
 Sorgeixen els primers hospitals;

Vegeu la Taula anual del segle IV
----
Un segle abans / Un segle desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2650" title="Segle V" nonfiltered="1654" processed="1631" dbindex="1659">

 Esdeveniments .
 410 - La ciutat de Roma s saquejada pels visigots.
 439 - Els vndals conquereixen Cartago.
 Atila conquereix grans porcions d'Europa i amenaa amb atacar Roma l'any 452.
 El Papa Lle I suposadament es reuneix en persona amb Atila i el conven de no atacar Roma.
 455 - Els vndals saquegen Roma.
 476 - Rmul August, ltil emperador rom d'occident s obligat a abdicar. Aquesta s la data tradicional de la caiguda de l'Imperi Rom d'occident desprs d'anys de decadncia i d'invasions dels brbars. Inici de l'edat mitjana, que comena amb l'Edat fosca.
 Auge dels pobles germnics;


 Personatges destacats .
 Alaric I, rei dels visigots que saquejaren Roma.
 Atila, rei dels huns;
 Bodhidharma.
 Hipatia d'Alexandria;
 Niall Noigiallach, fundador d'una de les dinasties irlandeses ms importants.
 Sant Patrici, converteix Irlanda al cristianisme.
 Teodoric el Gran, rei dels ostogrots;

Invents, descobriments, introduccions.
 Perfeccionament de l'arada.
 Invenci de l'estrep a la Xina, que permet dominar millor el cavall.


Vegeu la Taula anual del segle V
----
Un segle abans / Un segle desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2651" title="Segle VI" nonfiltered="1655" processed="1632" dbindex="1660">
 Esdeveniments .

 Khosrau I de Prsia funda la primera acadmia de l'orient, la de Gundeshapur a l'Iran.
 Els colonistes i invasors irlandesos comencen a migrar a Calednia, que ms tard passaria a anomenar-se Esccia.
 Sant Kevin funda el monestir de Glendalough a Wicklow, Irlanda.
 Els budistes zen arriben a Vietnam des de la Xina.
 Es tradueixen al persa els relats budistes de Jataka per ordre del rei zoroastrista Khosrau I.
 El budisme s'introdueix al Jap des de Baekje (actual Corea) l'any 552, contribuint a engrandir els canvis produts dins el perode Asuka.
 Esclat de pesta bubnica a Constantinoble i la resta de l'Imperi rom.
 Crisi econmica a Europa seguint el desmembrament progressiu del model rom, ruralitzaci.
 Establiment de Karantnia, primer estat independent i estable dels eslovens i els eslaus.
 Els blgars Kutriguri migren al territori que avui s Romania.
 Influncia jueva a Axum.
 Nbia es converteix en la seva major part al cristianisme copte.
 L'rea d'Aargau cau a la tribu dels francs.
 El regne de Funan desapareix.
 La Pesta Negra ataca el sud-est asitic.
 La ruta de la seda arriba a Europa.
 L'emperador Justini I tanca l'escola d'Atenes (529 a.C.), considerant-la un focus de paganisme. L'escola neoplatnica es dispersa i aviat desapareix.

 Personatges importants .
 Rei Arts.
 Belisarius, ltim gran general rom;
 Beowulf.
 Jordanes, autor de la Getica.
 Justini I, Emperador bizant (527-565);
 Procopi, historiador.
 Abraham Kidunaia;
 Austell;

Invents, descobriments, introduccions.
 Remodelaci dels joc indi d'escacs per part dels perses.
 S'introdueix la seda xinesa a Bizanci;
 Es crea el sistema Anno Domini l'any 525.
 Burzoe inventa el backgammon a Prsia.
 L'arns es comena a fer servir al regne dels francs.
Vegeu la Taula anual del segle VI
----
Un segle abans / Un segle desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2652" title="Segle VII" nonfiltered="1656" processed="1633" dbindex="1661">
 Esdeveniments .
 Fi definitiva de les guerres entre romans i perses.
 Inici de l'Hgira. L'islam s'inicia a Arbia l'any 622 seguint la redacci de l'Alcor, i Sria, Palestina, Iraq, Prsia, el nord d'frica i sia central sn envades i convertides a la nova religi..
 Xuan Zang vitatja de la Xina a l'ndia, abans de tornar a Chang An a la Xina per traduir escriptures budistes..
 Fi d'un regnat budista espordic al Sind.
 Serbis i croats entren al seu territori actual al comenament de segle, installant-s'hi en forma de sis diferents delimitacions tribals, i assentant-s'hi en forma d'estats.
 Els blgars arriben a l'rea dels Balcans.
 Saqueig i incendi de Teotihuacan.
 La religi anomenada Shugendo evoluciona d'una conjunci d'altres creences com ara el budisme, daoisme i xintoisme a les muntanyes de Jap.
 Els mercaders rabs arriben a l'rea del llac Txad.

 Personatges destacats .
 Mahoma;

Invents, descobriments, introduccions.
 L'estrep s'introdueix a Prsia a finals del segle.


Vegeu la Taula anual del segle VII
----
Un segle abans / Un segle desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2653" title="Segle VIII" nonfiltered="1657" processed="1634" dbindex="1662">

 Esdeveniments .
 711 - Els rabs entren a la Pennsula Ibrica, auge de l'Islam;
 Sacre Imperi Romanogermnic, intent de reconstruir l'Imperi Rom;
 Naixement de l'Estat Pontifici (Vatic), origen del poder poltic del Papa;
 Auge de les llenges romniques;
 Comena la decadncia de l'imperi maia clssic;

 Personatges destacats .
 Carlemany;
 Pip el Breu;
 Li Po, poeta xins;

Invents, descobriments, introduccions.
 Generalitzaci de l's de la ferradura;


Vegeu la Taula anual del segle VIII
----
Un segle abans / Un segle desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2654" title="Segle IX" nonfiltered="1658" processed="1635" dbindex="1663">
 Esdeveniments .
 Comencen els atacs dels vkings i normands;
 Divisions de l'Islam;
 Apareix el primer comte de Barcelona;
 Querella del Filioque;
 Traduccions rabs d'obres clssiques grecollatines i contribucions a l'lgebra;
 Compilaci de Les mil i una nits;


 Personatges destacats .
 Carlemany;
Guifr el Pils;
Al-Kindi;

Invents, descobriments, introduccions.
 Plvora;
 Ulleres;

Vegeu la taula anual del segle IX
----
Un segle abans / Un segle desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2655" title="Segle X" nonfiltered="1659" processed="1636" dbindex="1664">
 Esdeveniments .
 Orde de Cluny;
 Auge de la civilitzaci tolteca;
 1000 - Por davant la fi del mn o Apocalipsi ;
Crdova esdev un dels centres culturals ms importants del mn;

 Personatges destacats .
 Ot, del Sacre Imperi Romanogermnic;
 Guido d'Arezzo;
 Almansor;
 Eric el Roig;
 Silvestre II;

Invents, descobriments, introduccions.
 Nova fermentaci de la cervesa;
 A la msica, nou sistema de notaci;
 Pistola;


Vegeu la Taula anual del segle X
----
Un segle abans / Un segle desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2656" title="Segle XI" nonfiltered="1660" processed="1637" dbindex="1665">
 Esdeveniments .
 La poblaci mundial arriba als 300 milions d'habitants;
 Feudalisme ple;
 Els vkings arriben a Amrica;
 Gran Cisma d'Occident (1054);
 Comencen les croades (1009);
 Orde del Cster;
 Neix la primera universitat a Bolonya;
 Fi del califat de Crdova;
 Els normands conquereixen Anglaterra (1066);
 Reforma gregoriana;

 Personatges destacats .
 Abat Oliba;
 El Cid;
 Avicena, filsof rab;
 Almansor;
 Omar Khayyam ;
 Sant Anselm ;

Invents, descobriments, introduccions.
 s militar dels coets ;
 Impremta de tipus mbils, a la Xina;


Vegeu la Taula anual del segle XI
----
Un segle abans / Un segle desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2657" title="Segle XII" nonfiltered="1661" processed="1638" dbindex="1666">
 Esdeveniments .

 Fi de l'imperi tolteca;
 Continuen les croades;
 Peridiques epidmies de grip;

 Personatges destacats .

 Abelard, monjo medieval;
 Maimnides, filsof jueu;
 Salad, sold;
 Ricard Cor de Lle, rei angls;
 Averroes, filsof rab;

Invents, descobriments, introduccions.
 Inici de l'estil gtic a l'art;
 Auge dels trobadors;
 Invenci de la brixola;


Vegeu la Taula anual del segle XII
----
Un segle abans / Un segle desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2658" title="Segle XIII" nonfiltered="1662" processed="1639" dbindex="1667">


 Esdeveniments .
 Genguis Khan es corona rei dels mongols, i emprn una srie de guerres des de Rssia fins a la Xina.
 ltimes croades;
 Conquesta de les Illes Balears i Valncia per part de Jaume I;
 Catarisme;

 Personatges importants .
 Alfons X el Savi;
 Dante;
 Genguis Khan;
 Innocenci III;
 Innocenci IV;
 Jaume I el Conqueridor;
 Khublai Khan;
 Manco Cpac;
 Marco Polo;
 Ramon Llull;
 Sant Francesc d'Asss;
 Sant Toms d'Aquino;

 Invents, descobriments, introduccions .


Vegeu la Taula anual del segle XIII
----
Un segle abans / Un segle desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2659" title="Segle XIV" nonfiltered="1663" processed="1640" dbindex="1668">

 Esdeveniments .
 Inici de l'Imperi otom;
 Epidmia de pesta negra i fam a Europa;
 Comena la dinastia Ming a la Xina;
 Crisi a l'esglsia catlica: els antipapes;
 Imperi de Mali;

 Personatges destacats .
 Petrarca, poeta;
 Boccaccio, pintor;
Invents, descobriments, introduccions.
 Rellotge mecnic;


Vegeu la Taula anual del segle XIV
----
Un segle abans / Un segle desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2660" title="Segle XV" nonfiltered="1664" processed="1641" dbindex="1669">
 Esdeveniments .
El Renaixement influeix en la filosofia, cincia i art. ;
S'estableix la Inquisici espanyola.
Johannes Gutenberg inventa la impremta a Europa (ja existia a la Xina des del segle XI).
Documents del 1601 parlen de la pea de bestiari festiu popular ms antiga de Catalunya, Espanya i Europa: el Drac de Vilafranca del Peneds.

 Personatges destacats .
Leonardo da Vinci, inventor i pintor Itali.
Enric VIII, rei d'Anglaterra funda la dinastia Tudor.
Cristfor Colom, descobreix Amrica.

Invents, descobriments, introduccions.


Vegeu la Taula anual del segle XV
----
Un segle abans / Un segle desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2661" title="Segle XVI" nonfiltered="1665" processed="1642" dbindex="1670">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .

Miguel de Cervantes, autor del Don Quixot de la Manxa.
William Shakespeare;
Gins Prez de la Parra, Mestre de Capella de la Catedral de Valncia;

Invents, descobriments, introduccions.


Vegeu la Taula anual del segle XVI
----
Un segle abans / Un segle desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2662" title="Segle XVII" nonfiltered="1666" processed="1643" dbindex="1671">
 Esdeveniments .
Guerra dels Trenta Anys. Crisi de la Monarquia hispnica.

La Revoluci Catalana de 1640. Pau Claris i la Repblica Catalana.
Guerra de Separaci o Guerra dels Segadors.
Tractat dels Pirineus.
Revolta dels Angelets.
Revolta dels Barretines o dels Gorretes.

Revolta de Npols. Independncia de Portugal de la Monarquia hispnica.
Final de la guerra i independncia dels Pasos Baixos. ;

L'absolutisme a la resta d'Europa: La Fronda francesa. Richelieu. Llus XIV: "L'estat soc jo".
La Revoluci Anglesa de 1641. Expulsi de Carles II. Els radicals: levelers i diggers. ;

Demografia als Pasos Catalans: Expulsi dels moriscos a la monarquia hispnica, que representa un daltabaix demogrfic al Pas Valenci, recuperat al llarg del segle. Immigraci occitana al Principat de Catalunya. Successives epidmies de pesta al llarg del segle que afecten especialment a la Corona d'Arag.

Economia: Colbert i el Mercantilisme francs. Cromwell i el naixent capitalisme angles.

Pensament: Galileu. Hobbes i el Leviatan. Descartes.

Art: El Barroc. El Segle d'Or de la cultura castellana: Cervantes (El Quixot), Quevedo, Gngora, Velzquez.

S'extingeix el dodo.

 Personatges importants .
Diego Velzquez;
Els segadors;

 Invents, descobriments, introduccions .


Vegeu la Taula anual del segle XVII
----
Un segle abans / Un segle desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2663" title="Segle XVIII" nonfiltered="1667" processed="1644" dbindex="1672">
Parlant en termes temporals estrictes, el segle divuit va des de l'any 1701 fins el 1800, en el calendari gregori.

Els historiadors europeus, per, a vegades es refereixen especficament al perode 1715-1789 amb aquest terme, que va des de la mort de Llus XIV fins al comenament de la Revoluci Francesa.

Esdeveniments.
 1701-14 - Guerra de successi espanyola, que acaba amb l'establiment de la dinastia borbnica al tron d'Espanya.
 1703 - Pere el Gran funda Sant Petersburg i s'estableix com a capital de Rssia fins el 1918.
 1707 - La llei d'Uni britnica fusiona els parlaments d'Esccia i Anglaterra, creant aix el Regne de la Gran Bretanya.
 1707 - Seguint la mort d'Aurangzeb, l'imperi mogol entra en declivi.
 1715 - Llus XIV mor.
 1718 - Els francesos funden Nova Orleans a Nord Amrica.
 1720 - Bombolla econmica dels mars del sud.
 1721 - Robert Walpole esdev el primer poltic amb el ttol de primer ministre de Gran Bretanya.
 1722 - Els afgans conquereixen Iran.
 1722 - L'emperador Kangxi de Xina mor.
 1727 - El fsic Isaac Newton mor.
 1733-38 - Guerra de successi polonesa, tant guerra civil polonesa com de context europeu.
 1736 - Nadir Shah es converteix en xa de Prsia i funda la dinastia Afsharid.
 1739 - Nadir Shah derrota els mogols i ataca Delhi.
 1740 - Frederic el gran s coronat rei de Prssia.
 1740-48 - Guerra de successi austraca;
 1741 - Els russos comencen a establir-se a les illes Aleutianes;
 1747 - Ahmad Shah funda l'imperi Durrani a l'Afganistan d'avui en dia.
 1750 - Punt lgid de la Petita Edat de Gel;
 1755 - Terratrmol de Lisboa.
 1757 La batalla de Plassey inicia l'ocupaci britnica de l'ndia.
 1762-96 - Regne de Caterina la Gran a Rssia.
 1766-99 - Guerres entre els britnics i el regne de Mysore (actual sud de l'ndia, i a l'poca, aliats de Frana).
 1768 - Els gurkha conquereixen el Nepal.
 1769 - Missioners espanyols estableixen la primera de 21 missions a Califrnia.
 1772-95 - Les particions de Polnia posen punt i final a la Uni Poloneso-Lituana i eliminen Polnia del mapa d'Europa durant 123 anys.
 1775-1783 - Revoluci americana;
 1775-82 - Primera guerra entre els britnics i els Maratha.
 1779-1879 - Guerres intermitents entre els colons bers i britnics i els xoses a Sudfrica.
 1785-95 - Conflicte entre els nadius americans i els Estats Units.
 1787 - Els esclaus alliberats a Londres funden Freetown al territori que avui en dia s Sierra Leone.
 1788 - Primer assentament europeu a Austrlia, a Sydney.
 1789-99 - La Revoluci Francesa.
 1789 - George Washington, elegit president dels Estats Units.
 1791-1804 - Revoluci d'Hait.
 1792-1815 Perode de duraci de la gran guerra francesa i de les guerres napoleniques.
 1793 - L'Alt Canad illegalitza l'esclavatge.
 1795 Tractat de Pinckney entre els Estats Units i Espanya atorga el territori del Mississip als EUA.
 1796 Els britnics expulsen els holandesos de Sri Lanka.
 1796-1804 Rebelli del lotus blanc a la Xina contra els manxs.
 1797 - La invasi per part de Napole Bonaparte de la Repblica de Vencia acaba amb ms de 1.000 anys d'existncia independent.
 1798 - Rebelli irlandesa de 1798 contra els colons britnics, iniciat pels United Irishmen, un grup af a les idees de la Revoluci Francesa.
 1798-1800 - La Quasiguerra entre els Estats Units i Frana.
 1799 - Napole protagonitza un cop d'estat i es converteix en dictador de Frana.
 1799 - La Companyia Holandesa de les Indies Orientals desapareix.

Personatges importants.
 Maria Gaetana Agnesi (matemtica italiana i lingista).
 Ueda Akinari (escriptor japons);
 Reina Anna (monarca britnica);
 Carlos Mendieta (monarca hispnic);
 Maria Antonieta (membre de la famlia reial francesa i smbol de la clera antirevolucionria);
 Benedict Arnold, considerat trador per molta gent en ambds bndols (britnic i nord-americ) en la Guerra de Revoluci Americana.
 Johann Sebastian Bach (compositor);
 Pierre Beaumarchais (escriptor francs);
 Jeremy Bentham (jurista angls, filsof, i reformista legal i social);
 Daniel Bernoulli (matemtic i fsic sus);
 Napole Bonaparte (general i primer cnsul de Frana);
 Franois Boucher (pintor francs);
 Edmund Burke (Estadista i filsof britnic, partidari de la Revoluci Americana);
 Robert Burns (poeta romntic escocs);
 Caterina la Gran (Tsarina russa);
 Alexis Clairault (matemtic francs);
 James Cook (navegant angls);
 Jean le Rond d'Alembert (matemtic, fsic i enciclopedista francs);
 Denis Diderot (filsof i escriptor francs);
 Leonhard Euler (matemtic sus);
 Jean-Honor Fragonard (pintor francs);
 Benjamin Franklin (revolucionari, inventor, impressor i diplomat americ).
 Frederic el Gran (monarca prus);
 Thomas Gainsborough (pintor angls);
 Carl Friedrich Gauss (matemtic, fsic i astrnom alemany).
 Jordi III d'Anglaterra (monarca britnic);
 Christoph Willibald Gluck (compositor alemany);
 Johann Wolfgang von Goethe (escriptor alemany);
 Thomas Gray (escriptor britnic);
 George Frideric Handel (compositor alemany);
 Alexander Hamilton (revolucionari, advocat i estadista americ);
 Joseph Haydn (compositor austrac);
 William Hogarth (pintor i gravador);
 David Hume (filsof britnic);
 Thomas Jefferson (revolucionari, filsof i estadista nord-americ);
 Samuel Johnson (escriptor i crtic literari britnic);
 Immanuel Kant (filsof);
 Wolfgang von Kempelen (cientfic hongars, pioner de la fontica experimental);
 Joseph Louis Lagrange (matemtic itali);
 Pierre Simon Laplace (fsic i matemtic francs);
 John Law (economista escocs);
 Antoine Laurent de Lavoisier (qumic francs);
 Adrien-Marie Legendre (matemtic francs);
 Llus XIV (monarca);
 Llus XV (monarca);
 Llus XVI (monarca);
 James Madison (revolucionari, escriptor i estadista dels Estats Units);
 Maria Theresa of Austria (Emperadriu del Sacre Imperi Rom, Reina d'Hongria i Bohmia);
 Michikinikwa (cap de tribu i lder guerriller de Miami);
 Wolfgang Amadeus Mozart (compositor);
 Thomas Paine (intellectual i filsof britnic que es va pronunciar a favor de la revoluci americana).
 Felip II (regent de Frana);
 Alexander Pope (poeta britnic);
 Francesc II Rkczi (prncep d'Hongria i Transilvnia, lder de la guerra d'alliberament hongaresa);
 Jean-Philippe Rameau (compositor i teorista de la msica francs);
 Sir Joshua Reynolds (pintor);
 Maximilien Robespierre (Lder de la Revoluci Francesa i dictador);
 Jean-Jacques Rousseau (escriptor francs);
 Friedrich Schiller (escriptor alemany);
 Adam Smith (economista i filsof escocs);
 Laurence Sterne (escriptor britnic);
 Jonathan Swift (satirista angloirlands);
 Tecumseh (revolucionari);
 Voltaire (escriptor i filsof francs);
 George Washington (revolucionari americ i primer president dels Estats Units.
 John Wesley (fundador del metodisme, clergue anglic, teleg);

(Vegeu tamb Pares fundadors dels Estats Units)

Invents, descobriments, invencions.
 Comena la revoluci industrial;
 L'Enciclopdia, iniciada pels Enciclopedistes.
 El Diccionari Angls de Samuel Johnson.
 Inici de l'estudi de l'economia moderna, amb Adam Smith;
 La pedra de Rosetta s trobada per les tropes de Napole. ;
 Vitus Bering descobreix Alaska.
 James Cook cartografia tota l'extensi de l'oce Pacfic i descobreix moltes de les seves illes ;
 El Wahhabisme, moviment fundamentalista islmic iniciat per Muhammad ibn Abd al Wahhab.

Vegeu la Taula anual del segle XVIII
----
Un segle abans / Un segle desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2664" title="Segle XIX" nonfiltered="1668" processed="1645" dbindex="1673">
El segle dinou va des de l'any 1801 fins el 1900 dC (en el calendari gregori).

Introducci.

Els historiadors, per, a vegades defineixen l'era histrica d'aquest segle com un perode que va des de l'any 1815 (congrs de Viena), fins el 1914 (comenament de la Primera Guerra Mundial). Com una alternativa a aquesta classificaci, Eric Hobsbawm va proposar una definici anomenada Segle dinou llarg i que va dels anys 1789 al 1914.

Durant aquest segle, els imperis espanyol, portugus i otom comencen a defallir, i el Sacre Imperi Rom i l'Imperi Mogol desapareixen definitivament.

Desprs de les guerres napoleniques, l'Imperi Britnic esdev el primer hiperpoder (o mxima potncia mundial), i passa a controlar territoris que comprenen la quarta part de la poblaci mundial i la tercera part de la seva rea terrestre, tot posant en prctica la Pax Britannica.

L'esclavatge va desapareix en gran mesura arreu del mn. L'electricitat, l'acer i el petroli varen iniciar la segona revoluci industrial (1870-1914)|, que permet a Alemanya, el Jap i els Estats Units de convertir-se en grans poders, els quals no trigaren a intentar construir-se imperis propis. Rssia i la Dinastia Qing a Xina fracassaren en el seu intent de mantenir-se en el mateix nivell que els seus rivals, la qual cosa port tots dos imperis a patir intensos perodes d'agitaci social.

Esdeveniments.

 1801 - El Regne Unit de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda s'uneixen en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
 1804 - Es funda la Repblica d'Hait.
 1804 - Fundaci de l'Imperi Austrac amb Francesc I al tron.
 1805-48 - Muhammad Ali modernitza Egipte.
 1806 - Dissoluci oficial del Sacre Imperi Romanogermnic.
 1807 - El Regne Unit illegalitza l'esclavatge.
 1808-09 - Rssia conquereix Finlndia a Sucia.
 1809 - Napole pren a l'Orde Teutnic el seu ltim enclau a Bad Mergentheim.
 1808-1814 - Guerra del Francs;
 1810 - Independncia de Mxic (no reconeguda fins el 1921).
 1810 - Independncia de Xile.
 1810 - Independncia de Colmbia (no reconeguda fins el 1919).
 1811 - Independncia del Paraguai.
 1815 - La derrota de Napole a la Batalla de Waterloo finalitza les Guerres Napoleniques.
 1815 - Congrs de Viena, redefinici del mapa d'Europa;
 1816 - Any sense estiu;
 1816 - Independncia d'Argentina;
 1816-1828 - Auge de l'Imperi Zulu, sota Shaka.
 1820 - Fundaci de Libria.
 1822 - El Brasil esdev un imperi.
 1825 - L'Uruguai declara la seva independncia de Brasil.
 1830 - Frana ocupa Algria;
 1830 - La Revoluci belga al Regne Unit dels Pasos Baixos finalitza amb la independncia de Blgica.
 1833-39 - Primera guerra carlina, conflicte civil a Espanya.
 1834 - Desaparici de la Inquisici a Espanya;
 1834 1843 - Primera Guerra de l'Opi;
 1835 - Revoluci de Texas, incloent el conflicte amb Mxic, que t com a resultat la fundaci de la Repblica de Texas.
 1840 - Nova Zelanda s fundada.
 1844 - El profeta persa Bb inicia el babisme.
 1845-49 - La desastrosa gran fam irlandesa o tamb anomenada "Fam de la patata irlandesa" t lloc durant aquests anys.
 1846-49 - Segona guerra carlina a Espanya, especficament a Catalunya on s normalment anomenada Guerra dels matiners.
 1848 - Publicaci del Manifest Comunista de Karl Marx;
 1848 - Revolucions de 1848 a Europa.
 1850 - Acaba la Petita Edat de Gel.
 1851-64 - La Rebelli de Taiping a la Xina, el conflicte ms sagnant del segle.
 1854-56 - Guerra de Crimea entre la Gran Bretanya, Frana, l'Imperi Otom i l'Imperi Rus.
 1857-58 - Rebelli ndia del 1857.
 1859 - Charles Darwin publica L'origen de les espcies.
 1861 - S'aboleix el feudalisme a Rssia.
 1861-65 - Guerra Civil dels Estats Units entre la Uni i els Estats Confederats.
 1866 - Guerra de les set setmanes entre Prssia i ustria.
 1868 - Revoluci de 1868, anomenada La Gloriosa, a Espanya.
 1868 - Inici de l'Era Meiji al Jap.
 1869 - Obertura del Canal de Suez, unint el Mediterrani amb la Mar Roja.
 1870-71 - Guerra Francoprussiana que acabava amb la unificaci d'Alemanya i Itlia, el collapse del Segon Imperi Francs, la fallida de la Pax Britannica i l'aparici del Nou Imperialisme.
 1872 - Fundaci del Parc nacional de Yellowstone als Estats Units.
 1872-76 - Tercera guerra carlina a Espanya.
 1873-74 - Primera repblica espanyola;
 1884 - Conferncia de Berln, que resulta en el comenament del repartiment europeu d'frica.
 1885 - Presentaci del Memorial de greuges.
 1889 - El Brasil esdev una repblica.
 1896 - Els Jocs Olmpics es reviuen a Atenes, Grcia.
 1898 - Guerra hispanoamericana;
 1898-1900 - A la Xina, la rebelli dels Boxers acaba amb la intervenci de l'Aliana de vuit nacions.
 1892 - Presentaci de les Bases de Manresa.
 1899-1913 - Guerra Filipino-americana.

Personatges importants.
 Charles Baudelaire;
 Ludwig van Beethoven;
 Hector Berlioz;
 Otto von Bismarck;
 Georges Bizet;
 Napole Bonaparte;
 Lord Byron;
 Charlotte Bront;
 John Constable;
 Charles Darwin;
 Charles Dickens;
 Fiodr Dostoievski;
 Gustave Eiffel;
 Friedrich Engels;
 Giuseppe Garibaldi;
 Antoni Gaud;
 Johann Wolfgang von Goethe;
 Georg Wilhelm Friedrich Hegel;
 Victor Hugo;
 Sren Kierkegaard;
 Giacomo Leopardi;
 Abraham Lincoln;
 Franz Liszt;
 Toussaint Louverture;
 Stphane Mallarm;
 Karl Marx;
 Klemens Wenzel von Metternich;
 Napole III;
 Friedrich Nietzsche;
 Louis Pasteur;
 Edgar Allan Poe;
 Pierre-Joseph Proudhon;
 Arthur Rimbaud;
 Arthur Schopenhauer;
 Franz Schubert;
 Robert Schumann;
 Max Stirner;
 John Stuart Mill;
 Lev Tolstoi;
 William Turner;
 Anton Txkhov;
 Giuseppe Verdi;
 Jules Verne;
 Victria I del Regne Unit;
 Otto Wagner;
 Richard Wagner;
 Walt Whitman;
 mile Zola;

Invents, descobriments, introduccions.

Vegeu la Taula anual del segle XIX
----
Un segle abans / Un segle desprs








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2665" title="Segle XX" nonfiltered="1669" processed="1646" dbindex="1674">
Pel que fa al barri de Terrassa, vegeu Barri del Segle XX.;

Formalment, el segle XX comprn el perode d'anys entre el 1901 i el 2000 tots dos inclosos. 

Durant el segle XX, el ritme dels canvis cientfics, tecnolgics i socials s'accelera vertiginosament. Es produeix una explosi demogrfica, i la poblaci mundial arriba als 6000 milions cap a finals de segle. Completada la Revoluci Industrial, es desenvolupa una Revoluci del Coneixement i de les Comunicacions basada en la Informtica. Comena la Globalitzaci econmica i poltica del planeta. Els Estats Units esdevenen la potncia dominant, sobretot desprs del collapse de la majoria de rgims comunistes. Tot i la promulgaci dels Drets de l'Home i la constituci de l'ONU, el segle XX ha estat ple de guerres i conflictes, i el respecte als Drets Humans s precari en molts llocs del planeta.

 Esdeveniments rellevants .
Cincia i Tecnologia.

 Fsica: Teoria de la relativitat, Mecnica quntica.
 Biologia: Descobriment de l'ADN.
 Astronutica: Exploraci de l'espai, l'home a la lluna.
 Tecnologia: Televisi, Telfon, Informtica i Internet, automoci, etc.
 Medicina: descobriment de la penicillina;

Guerres i Poltica.
 Revoluci d'Octubre i creaci de la Uni de Repbliques Socialistes Sovietiques (1917). Altres revolucions comunistes a la Xina (1949) i a Cuba (1959).
 Primera Guerra Mundial (1914 - 1918);
 Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), Dictadura de Franco (1939-1975);
 Segona Guerra Mundial (1939 - 1945);
 Descolonitzaci d'frica;
 Conflicte raboisraeli;
 Guerra del Vietnam (1954-1975);
 Transici democrtica a Espanya a partir del 1975. Aprovaci de la Constituci Espanyola (1977), i els Estatuts d'Autonomia (Catalunya (1980), Pas Valenci (1982), Balears (1983) );
 Uni Europea;
 Caiguda de la U.R.S.S. i rgims afins a l'Europa de l'Est, reunificaci d'Alemanya;
 Guerra del Golf (1991);
 Guerra dels Balcans (1991-2001);

Desastres.
 Epidemia de grip el 1918.
 Desastre nuclear de Txernbil.
 La SIDA causa milions de morts.
 Tot i les millores tecnolgiques, en comenar el segle XXI, gran part de la   humanitatcontinua vivint en la pobresa.
 Caiguda del Mur de Berln.

Cultura.

 Cultura de masses: premsa, cinema, cmic, televisi, msica, internet...
 Normalitzaci de la llengua catalana (Pompeu Fabra i Poch);

 Persones rellevants .
Cientfics.
 Albert Einstein;
 Werner Heisenberg;
 Schrdinger;

Poltics i Lders Mundials.
Francesc Maci i Lluss, Llus Companys i Jover, Jordi Pujol i Soley;
Francisco Franco, Adolfo Surez, Joan Carles I d'Espanya;
Lenin, Stalin, Gorbatxev;
Fidel Castro;
Winston Churchill;
Franklin D. Roosevelt, John Fitzgerald Kennedy;
Benito Mussolini;
Adolf Hitler;
Erich Honecker;
Mao Tse Tung;

Artistes.
 Joan Mir i Ferr, Picasso, Salvador Dal i Domnech (pintura);
 Gabriel Garca Mrquez, (literatura);
 The Beatles, Rolling Stones, Bob Dylan, Jimi Hendrix (msica);
 Charlie Chaplin, Orson Welles (cinema);

Esportistes.
 Roberto Baggio, Pele, Johan Cruyff, Diego Armando Maradona (futbol);
 Eddy Merckx, Miguel Indurain (ciclisme);
 Michael Jordan (bsquet);
 Bob Beamon, Carl Lewis, Serguei Bubka (Atletisme);

Segle anterior - Segle posterior














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2666" title="Segle XXI" nonfiltered="1670" processed="1647" dbindex="1675">

Formalment, el segle XXI comprn el perode d'anys entre el 2001 i el 2100 tots dos inclosos.

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Bono, The Edge, Adam Clayton, Larry Mullen Jr. Els d'U2 sn el millor grup del mn de Rock&Pop.

Invents, descobriments, introduccions.


Vegeu la Taula anual del segle XXI
----
Un segle abans / Un segle desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2689" title="Serpent" nonfiltered="1671" processed="1648" dbindex="1676">

El serpent s un instrument musical antic, rarament vist a l'actualitat. Se l'hauria de classificar com un instrument de vent de fusta i de metall alhora, ja que, per una banda, la columna d'aire es fa vibrar directament amb els llavis i, per l'altra, t forats per als dits (amb els quals hom controla la nota que emet l'instrument) en lloc de vlvules. Atenent a aquest aspecte s'assembla ms a un instrument de vent de fusta que no pas a un de metall.

Pgines que s'hi relacionen.
Histria de la classificaci dels instruments musicals;
Instrument musical;
Instrument musical de vent;
Acstica;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2691" title="Josep Sol i Snchez" nonfiltered="1672" processed="1649" dbindex="1677">
Josep Sol i Snchez (Mollet del Valls, Valls Oriental, 18 d'agost de 1930) s un msic i compositor catal.

Va comenar a estudiar msica al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona, per ben aviat va abandonar la msica clssica per a formar una orquestra de msica lleugera i jazz, per actuar a locals com el Pasapoga de Madrid o El cortijo de Barcelona, i escrivint msica que seria interpretada per artistes com Jorge Seplveda o, ms tard, los Srex (Muchacha bonita).

El 1958 va debutar com a compositor de msica per al cinema amb la partitura de Un vaso de whisky, de Juli Coll, que per primer cop emprava el jazz en el cinema espanyol. El 1986 va abandonar la composici per al cinema, i es dedic a altres vessants compositius (especialment als jingles publicitaris), a ms de ser director musical a Barcelona de la casa Columbia. Tamb destaca com a compositor de sardanes, com ara El campanar de Mollet o Les campanes de Sant Mori, guanyadora de la 17a edici del premi Ceret-Banyoles.

A la Mostra de Valncia de l'any 2000 se li va atorgar un premi com a reconeixement per la seva feina. El 2001 se li va entregar la Medalla de la Ciutat de Mollet, i el 2002 se li va posar el seu nom a una plaa d'aquesta localitat.

 Filmografia .

 1958 Un vaso de whisky (amb Xavier Montsalvatge) (Juli Coll, dir);
 1959 Trampa al amanecer sangre fra, dirigida per Joan Bosch;
 1960 Altas variedades, de Francesc Rovira Beleta ;
 1961 La cuarta ventana (Juli Coll, dir) ;
 1961 Los cuervos (Juli Coll, dir) ;
 1961 No dispares contra m, de Jos Mara Nunes ;
 1961 Regresa un desconocido (Joan Bosch, dir) ;
 1961 El ltimo verano (Joan Bosch, dir) ;
 1962 Baha de Palma (Joan Bosch, dir) ;
 1962 Ensayo general para la muerte (Juli Coll, dir) ;
 1963 Los elegidos (Tulio Demicheli, dir) ;
 1963 Fuego (Juli Coll, dir) ;
 1963 Los muertos no perdonan (Juli Coll, dir) ;
 1963 El mujeriego (Francisco Prez Dolz, dir) ;
 1963 Sol de verano (Joan Bosch, dir) ;
 1963 Los Tarantos (amb Emili Pujol, Fernando Garca Morcillo i Andrs Batista) (Francesc Rovira Beleta, dir);
 1963 Superespectculos del mundo (Jos Mara Nunes, dir);
 1964 Antes de anochecer (Germ Lorente, dir) ;
 1964 Jandro (Juli Coll, dir) ;
 1964 Noches del universo (Miquel Iglesias, dir) ;
 1964 Playa de Formentor (Germ Lorente, dir) ;
 1964 La primera aventura (Tulio Demicheli, dir) ;
 1964 El salario del crimen (Julio Buchs, dir) ;
 1965 El castigador (Joan Bosch, dir) ;
 1965 La dama del alba (Francesc Rovira Beleta, dir) ;
 1965 El dedo en el gatillo (Sidney Pink, dir) ;
 1966 Un da despus de agosto (Germ Lorente, dir) ;
 1966 El mago de los sueos (Francesc Macian, dir) ;
 1966 Su nombre es Daphne (Germ Lorente, dir) ;
 1966 El ltimo sbado (Pere Bala i Bonveh, dir) ;
 1967 Cover girl (Germ Lorente, dir) ;
 1968 Sharon vestida de rojo (Germ Lorente, dir) ;
 1969 El abogado, el alcalde y el notario (Josep Maria Font, dir) ;
 1971 El apartamento de la tentacin (Julio Buchs, dir) ;
 1974 Las correras del vizconde Arnau (Joaqun Coll, dir) ;
 1975 Mi adltero esposo situ (Joaqun Coll, dir) ;
 1975 Los casados y la menor (Joaqun Coll, dir) ;
 1976 Las camareras (Joaqun Coll, dir) ;
 1976 Deseo (Alfonso Balczar, dir) ;
 1977 Las locuras de Jane (Joaqun Coll, dir) ;
 1978 El fascista, la beata y su hija desvirgada (Joaqun Coll, dir) ;
 1980 Los embarazados (Joaqun Coll, dir) ;
 1981 La gran quiniela (Joaqun Coll, dir) ;
 1982 El fascista, doa Pura y folln de la escultura (Joaqun Coll, dir) ;
 1986 Crnica sentimental en rojo (Francesc Rovira Beleta, dir);

 Selecci de sardanes .
 El campanar de Mollet;
 El carrer del Sol;
 Els castellers de Mollet;
 I ara, Festa Major;
 Un aniversari (1895-1995);
 Un entreteniment;
 Tres efemrides;
 Les campanes de Sant Mori;
 El meu fillol;

 Altres obres .
 Daphnianes per a piano;
 Aires mediterranis per a orquestra;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2692" title="Jordi Savall i Bernadet" nonfiltered="1673" processed="1650" dbindex="1678">

Jordi Savall (Igualada, Anoia, 1941) s un compositor i msic catal, especialitzat en la viola de gamba i en msica antiga. 

Biografia.
Savall va comenar a estudiar msica als sis anys, a Igualada. El 1965 va acabar els seus estudis superiors de msica i violoncel al Conservatori de Barcelona.

El 1968 va traslladar-se a Sussa per a ampliar la seva formaci a l'Schola Cantorum Basiliensis, reivindicant un instrument antic gaireb oblidat, la viola de gamba, i defensant la importncia de la msica antiga de la pennsula Ibrica. En aquest centre va ser deixeble del mestre August Wenzinger, a qui va succeir el 1973.

El 1970 va comenar una reeixida carrera com a intrpret de viola de gamba, instrument del que s considerat per la crtica un dels ms grans intrprets.

Entre 1974 i 1989 va fundar tres conjunts, Hsperion XXI (1974), la Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989), amb repertoris que van des de l'edat mitjana al segle XIX, sempre interpretats amb el mxim rigor histric.

Ha dirigit orquestres de prestigi com la Orquestra Simfnica de la Fundacin Calouste Gulbenkian, l'Orquestra Camerata de Salzburg, la Wiener Kammerorchester i la Philarmonia Baroque Orchestra de San Francisco. lalala

Durant ms de 25 anys de reivindicaci de la msica antiga, Jordi Savall ha rebut nombroses distincions: El 1988 va ser condecorat Officier de l'Ordre des Arts et Lettres pel Ministeri de Cultura francs. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1998, el Ministerio de Cultura d'Espanya li va atorgar la Medalla de Oro de las Bellas Artes, i des del 1999 s Membre d'Honor de la Konzerthaus de Viena. Tamb ha rebut el Premi d'Honor de la Fundaci Jaume I (2000) i ha estat investit Doctor Honoris Causa per la Universit Catholique de Louvain (Blgica). El 2003 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

La seva discografia supera el centenar d'enregistraments en diferents segells, pels quals ha rebut ms de cinquanta premis internacionals. Des de 1998 edita els seus discs amb el seu segell propi, ALIA VOX.

La seva feina tamb inclou la msica per a pellcules, premiada amb un premi Cesar (Millor Msica) el 1992 per la banda sonora de Tous les matins du monde, tamb fou nominat als mateix premi el 1998 per la partitura de Marquise. El 1993 va rebre el Premi Quadern de la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. El 2000 va rebre el Premi d'Honor Llus Carulla.

 Filmografia .

 1991 Tous les matins du monde (Alain Corneau, dir);
 1993 El pjaro de la felicidad (Pilar Mir, dir);
 1994 Jeanne la Pucelle I - Les batailles (Jacques Rivette, dir);
 1994 Jeanne la Pucelle II - Les prisons (Jacques Rivette, dir);
 1997 Hossz alkony (Attila Janisch, dir);
 1997 Marquise (Vra Belmont, dir);
 1998 Secret dfense (Jacques Rivette, dir);

Enllaos externs.

 Llista de la seva discografia;
 ALIA VOX;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2693" title="Carles Santos Ventura" nonfiltered="1674" processed="1651" dbindex="1679">
 
Carles Santos Ventura (Vinars, Baix Maestrat, Pas Valenci, 1940 ) s un artista valenci que va comenar la seva carrera com a pianista i que posteriorment s'ha dedicat a altres disciplines creatives, com la composici musical, l'escultura, la fotografia, la poesia i la dramatrgia. 

Biografia.
Va nixer l'1 de juliol de 1940 a Vinars, capital de la comarca del Baix Maestrat. Va comenar la seva educaci musical formal al Conservatori Superior de Msica del Liceu de Barcelona, i va continuar els seus estudis a Pars, on treball amb Jacques Fvrier, Roberto Casadesus, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, entre d'altres, i Sussa amb Harry Datymer. 

Carrera artstica.
El 1961 inici la seva carrera com a pianista, amb un repertori que va incloure treballs de Bla Bartk, Arnold Schnberg i Anton Webern. Durant la dcada del 1960 tamb va musicar les parts musicals del Concert Irregular, obra de Joan Brossa, obra que s'estren a Barcelona i Nova York en motiu de la commemoraci del 75 aniversari de naixement de Joan Mir. L'any 1968 reb una beca de la Fundaci Juan March que el permet ampliar els seus estudis als Estats Units d'Amrica, i on es relacion amb artistes avantguardistes, especialment amb John Cage.

A finals dels anys 60 inici la seva relaci amb el cineasta Pere Portabella, Jordi Cadena o Carles Durn, al costat dels quals musc diverses pellcules i documentals. Aix mateix el propi Santos debut amb la direcci d'un curtmetrage l'any 1967, L'pat.

Les seves composicions sn decididament minimalistes i al mateix temps incorporen l'estil musical espanyol romntic, tradicional i atonal. Durant la dcada del 1970 i 1980 va participar en un nombre d'esdeveniments musicals importants, incloent el Festival de Tardor a Pars, la Musicalia de Mil, el nou festival internacional del jazz de Moers (Alemanya), la biennal musical a San Juan de Puerto Rico, al teatre Spektakel de Zuric, el festival Zrcher del teatre musical de Londres, entre d'altres. 

A la dcada de 1980 va comenar a dissenyar les demostracions musicals escniques, que va iniciar a Sydney, Berln o el Palau de la Msica Catalana de Barcelona. Les seves demostracions musicals sn marcades per l'extravagncia, temes sexuals, i la provocaci deliberada, amb la finalitat de preguntar sobre els conceptes establerts i amb una gran dosi d'humor. 

L'any 1992 fou sollicitat per participar en la cerimnia d'obertura de la celebraci dels Jocs Olmpics de Barcelona, on fou l'encarregat de dirigir i compondre la fanfrria ignaugural, i el 2001 en l'obertura de la Biennal d'Art de Valncia. 

A ms de la seva producci musical, cinematogrfica i escnica, Carles Santos tamb s creador d'una important obra plstica, principalment fotogrfica.

Guardons.
Ha rebut diversos premis i condecoracions, com el Premi Nacional de Composici de la Generalitat de Catalunya (1990); el Premi Ciutat de Barcelona de la Msica (1993); el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecci Internacional (1996); la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Teatre (2001), Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet de Valncia (2005). 

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos Premis MAX pels seus espectacles escnics:
 2007: Millor Composici Musical per La meua filla sc jo;
 2007: Millor Direcci Musical per La meua filla sc jo;
 2005: Millor Composici Musical per El Compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora;
 2005: Millor Direcci Musical per El Compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora;
 2003: Millor Composici Musical per Sama Samaruck Suck Suck;
 2003: Millor Direcci Musical per Sama Samaruck Suck Suck;
 2002: Millor Direcci Musical per La pantera imperial;
 2001: Millor Composici Musical per Ricard i Elena;
 2001: Millor Direcci Musical per Ricard i Elena;
 2000: Millor Composici Musical per Hamlet;

 Discografia .
 1977 Piano - Obres de Cowell, Cage, Webern, Stockhausen i Mestres-Quadreny (Edigsa);
 1981 Voice Tracks;
 1984 Pianotrack (Linterna Msica);
 1986 Perturbacin inesperada (Linterna Msica);
 1988 Carles Santos: Piano (Grabaciones Accidentales);
 1989 Five Voices - Greetje Bijma/Shelley Hirsch/Anna Homler/David Moss/Carles Santos (Intakt Records);
 1991 Belmonte - Banda Simfnica de la Uni Musical de Llria - Carles Santos (Virgin Espaa);
 1992 Msica para las Ceremonias Olmpicas Barcelona 92 - Fanfrria de Cerimnies, Banda Simfnica de la Uni Musical de Llria, Cor de Valncia, Cor d Asdrbila, Orquestra Ciutat de Barcelona - Carles Santos (On The Rocks);
 1993 Promenade Concert: Msica per a una acci original de Xavier Oliv. 20 d'Abril de 1993 (Fundaci Joan Mir) ;
 1995 Himne del Segon Congrs Catal de Cuina (K. Indstria Cultural);
 1995 La porca i vibrtica teclria (Institut d'Edicions de la Diputaci de Barcelona);
 1999 Un dit s un dit, CD incls en el nmero 9 de la revista "Cave Canis", Barcelona 1999.
 2001 L'adu de Lucrcia Borja (Universitat de Valncia);
 2002 SAMA SAMARUCK SUCK SUCK (pera-Circ de Carles Santos) (K. Indstria Cultural);

 Espectacles escnics .

 1983 Beethoven, si tanco la tapa... qu passa?;
 1983 T fina la fina petxina de Xina?;
 1985 Arganchulla, Arganchulla Gallac;
 1989 Tramuntana Tremens;
 1991 La grenya de Pasqual Picanya;
 1992 Asdrbila;
 1995 L'esplndida vergonya del fet mal fet;
 1996 Figasantos-fagotrop: missatge al contestador, soparem a les nou;
 1996 La Pantera Imperial;
 2000 Ricardo i Elena;
 2000 El Barbero de Sevilla (direcci escnica);

 Filmografia .
 Com a compositor .

 1968 Nocturn 29 (collaboraci amb Josep Maria Mestres Quadreny) (Pere Portabella, dir) ;
 1970 Vampir cuadecuc (Pere Portabella, dir) ;
 1975 Informe general (Pere Portabella, dir) ;
 1977 L'obscura histria de la cosina Montse (Jordi Cadena, dir) ;
 1981 Vrtigo en Manhattan (Jet Lag) (Gonzalo Herralde, dir) ;
 1981 Barcelona Sud (Jordi Cadena, dir) ;
 1984 Pa d'ngel (Francesc Bellmunt, dir) ;
 1988 s quan dormo que hi veig clar (Jordi Cadena, dir) ;
 1989 Pont de Varsvia (Pere Portabella, dir) ;
 1998 El pianista (Mario Gas, dir) ;

Curtmetratges.
 1969 Mir l'altre (Pere Portabella, dir) ;
 1970 Poetes catalans (Pere Portabella, dir) ;
 1971 Semejante a Pedro (Francesc Bellmunt, dir) ;
 1971 Calidoscopi (Beni Rossell, dir) ;
 1972 Umbracle (Pere Portabella, dir) ;
 1972 Cantants 72 (Pere Portabella, dir) ;
 1973 Advocats laboralistes (Pere Portabella, dir) ;
 1978 El barri del Bess (Carles Durn, dir) ;
 1979 Laberint (Agust Villaronga, dir) ;
 1979 La delinqncia (Jaume Codina, dir) ;
 1979 Setmana de la sanitat (Jordi Cadena, dir);
 1979 L'Ajuntament (Georgina Cisquella, Pere Joan Ventura, dirs) ;
 1979 L'agressi quotidiana (Carles Durn, dir) ;
 1981 L'assemblea de Catalunya (Carles Durn, dir) ;
 1982 Eleccions a Las Cortes 28-10-82 (Isona Passola, dir) ;
 1989 Romntic (Aurora Corominas. dir) ;
 1991 Clara foc (Judith Colell, dir) ;
 1992 Art a Catalunya (Pere Portabella, dir);

 Com a realitzador (curtmetratges) .

 1967 L'pat.;
 1967 L'espectador. Habitaci amb rellotge. La llum. Conversa.;
 1968 La cadira.;
 1969 Preludi de Chopin, Opus 28 n 7. ;
 1970 Play-back (co-dirigit per en Pere Portabella) ;
 1972 Acci Santos (co-dirigit per en Pere Portabella) ;
 1974 Preludi de Chopin, Opus 28 n 18. ;
 1977 El pianista i el conservatori ;
 1977 682-3133 Bufalo Minnesota. ;
 1978 Pea per a quatre pianos ;
 1979 La Re Mi La. ;

 Enllaos externs .
Un dit s un dit. Pea de 36 minuts per a la revista Cave Canis nmero 9 en format mp3;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2694" title="Sismologia" nonfiltered="1675" processed="1652" dbindex="1680">
La sismologia s l'estudi cientfic dels terratrmols i el moviment de les ones ssmiques per la superfcie de la Terra. 

El camp tamb inclou l'estudi de fenmens relacionats, com els tsunamis (ones marines gegants), volcans i les plaques tectniques en general. 

Investigant les causes i la tipologia dels moviments ssmics, tracta de prevenir-los i controlar els seus efectes. Per exemple establint protocols d'actuaci i protecci de la poblaci; o b, tenint en compte les dades d'un determinat terreny o sl, realitzar edificacions ms adequades a les seves caracterstiques.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2695" title="Franz Schubert" nonfiltered="1676" processed="1653" dbindex="1681">


Franz Peter Schubert va nixer a Viena (ustria) el 31 de gener de 1797. Era el dotz fill de catorze dels que noms en van sobreviure cinc. La seva procedncia s humil. Residia en una barriada de Viena anomenada Liechtental, on el pare era mestre. El seu pare volia que fos mestre com ell, per decidit a seguir el seu propi cam com a msic, s'hi va haver d'enfrontar.

Als onze anys havia entrat com a cantor a la capella imperial, aconseguint una beca que li va permetre rebre ensenyament gratut a l'escola municipal de Stadkonvikt. All va ser alumne d'Antonio Salieri i grcies a l'orquestra de l'escola, per a la que va escriure les seves primeres simfonies, es va familiaritzar amb obres de Franz Joseph Haydn, ] i Ludwig van Beethoven. 

Als catorze anys neixen els seus primers Lieder i abans de fer els divuit ja havia creat una de les seves obres mestres, Gretchen am Spinnrade, el primer dels molts Lied inspirats en poemes de Johann Wolfgang von Goethe. Als dinou anys havia escrit ms de 250 Lieder.

Barallat amb el seu pare, la casa del seu amic Franz von Schober es va convertir en el seu primer refugi. s el moment en el que pren la decisi d'abandonar la seva carrera de mestre i dedicar-se noms a la msica. Era el comenament d'un llarg pelegrinatge, ja que mai va aconseguir mantenir-se noms amb les seves composicions i de fet va sobreviure grcies a la generositat dels seus nombrosos amics, que el varen anar acollint successivament a les seves cases. Aix, va tenir una vida bohmia envoltada d'intellectuals, amant de les tavernes i dels ambients populars, allunyat dels salons i de les etiquetes de la noblesa. D'aqu el terme fams de schubertades: reunions d'artistes de tots els mbits que formaven un cercle brillant i animat dedicat a la msica i a la lectura. 

Admirava profundament a Beethoven i malgrat viure a la mateixa ciutat, es va negar sempre a entrar en aquells altres cercles de l'alta societat. Aix va repercutir en la seva obra i en la seva vida ja que mai va arribar a conixer la fama o l'xit. No obstant aix, Schubert juntament amb Beethoven, posen els fonaments al que ser el Romanticisme. Podrem dir que Schubert representa l'essncia del primer romanticisme: el lirisme, la melodia i les passions.

Durant els seus ltims anys de vida va escriure peces magistrals, fruit i reflex de les seves vivncies personals i sempre amb el segell inconfusible d'una inesgotable inspiraci meldica. Una tensa profunditat marca la Wanderer-Fantasie (1822) o Die schne Mllerin (1823), aquests ltims inspirats en poemes de Wilhelm Mller, i ja cap el final, l'intens dolor i el tancament sobre si mateix van deixar la seva empremta en el Winterreise, D.911, Op. 89 (1827) tamb de Mller.

Llavors Schubert tenia noms 31 anys. Acabava de matricular-se per estudiar fuga. Per una sfilis, complicada finalment amb una crisi tifodal, el van portar a la mort el 19 de novembre de 1828, sense haver-se apropat mai al seu admirat Beethoven.

El seu ltim desig, ser enterrat al costat de Beethoven, finalment s'ha complit.

En aquests moments Schubert est enterrat en el mateix indret que Beethoven, reservat a msics illustres, al Zentralfriedhof (cementiri principal) de Viena.

Obra.
Schubert, tot i morir jove, va ser un compositor molt prolfic amb unes 1.000 obres catalogades per O. E. Deutsch. s per aix que apareix una D (Deutsch) en lloc de l'habitual Op. (opus) per indicar el nommbre de composici. Va compondre msica per a piano, per a orquestra, msica de cambra i moltes canons o lied per a veu i piano . Podem destacar:

 De la gran quantitat de lieder, el fams Ave Maria o Ellens Gesang III (Cants d'Elena III, D. 839), Stndchen (Serenata, D. 899), An die musik (A la msica, D. 547), Die Forelle (La truita, D. 550). ;
 Els seus cicles de lieder, Die schne Mllerin (La bella molinera, D. 795), Winterreise (Viatge d'hivern, D.911), Schwanengesang (El cant del cigne, D. 957).  ;
 Dels 8 Impromptus per a piano (D. 899), el n 3 en Sol Major. ;
 Dels 15 quartets per a corda, el n 14 en re menor, "La mort i la donzella" (D. 810);
 El Quintet en La Major, "La truita" (D. 667).

 Simfonies .
La numeraci de les simfonies de Schubert, desprs de les sis primeres, ha plantejat problemes arran de la redescoberta progressiva de partitures de nombrosos projectes de simfonies, abandonats amb ms o menys grau d'avanament per part del compositor. La Gran Simfonia D.944 va rebre aix el nmero 7 desprs de ser descoberta l'any 1838 per Robert Schumann. La descoberta de la Inacabada en els anys 1860 la va fer creditora tamb del nmero 7, alhora que la Gran passava a ser la nmero 8. Finalment, la simfonia D.729, amb quatre moviments complets per mai no orquestrada, a estat considerada una vertadera simfonia i se li ha atribut el nmero 7, donant a la Inacabada el nmero 8 i a la Gran el nmero 9. Aquesta darrera numeraci s avui dia la ms acceptada i la considerada com correcta, tot i que sovint cal el recurs als nmeros de catleg "D" d'Otto Erich Deutsch per a evitar confusions.

 Simfonia nm. 1 en re major D. 82;
 Simfonia nm. 2 en si bemoll major D. 125;
 Simfonia nm. 3 en re major, D.200;
 Simfonia nm. 4 en do menor, dita  Trgica  D.417;
 Simfonia nm. 5 en si bemoll major, D.485;
 Simfonia nm. 6 en do major, dita  Petita  D.589;
 Simfonia nm. 7 en mi major D.729 (1821)  ;
 Simfonia nm. 8 en si menor, dita  La Inacabada  D.759 (1822);
 Simfonia nm. 9 en do major, dita  La Gran  D.944;
 Simfonia en re major D.936A;

Enllaos externs.
 tots les Lieder;
;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2696" title="Sol" nonfiltered="1677" processed="1654" dbindex="1682">
Si busqueu la moneda d'aquest nom, vegeu Sol (moneda).;

El Sol s un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten el Sol. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig tamb orbiten el Sol. Al ser l'estel ms prxim a la Terra (es troba a 150 milions de km) s tamb l'astre ms brillant del firmament. La seva presncia o absncia en el cel determina el dia i la nit, respectivament. L'energia radiada pel Sol s aprofitada pels ssers fotosinttics que constituxen la base de la cadena alimentria. Aix, s la principal font d'energia de la vida. Tamb aporta l'energia que mant en funcionament els processos climtics.

s un estel de la seqncia principal, de classe espectral G2, cosa que indica que s una mica ms gran i calent que un estel mitj. s una immensa esfera de plasma formada majoritriament per hidrogen i heli. Radia una gran quantitat d'energia a l'espai mitjanant processos nuclears de fusi. Es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, al mateix temps que el sistema solar, i arribar al final de la seva vida d'aqu a uns 5.000 milions d'anys ms. Arribat aquell moment, es convertir en una gegant vermella i desprs en una nana blanca.

Malgrat que s un estel de mida mitjana, s l'nic que es resol a simple vista des de la Terra, amb un dimetre angular de 32' 35" minuts d'arc en el periheli i 31' 31" en l'afeli. El que dna un dimetre mitj de 32' 03". Per una estranya coincidncia, la combinaci de grandries i distncies del Sol i la Lluna sn tals que, vistos des de la Terra, tenen aproximadament la mateixa grandria aparent.

Caracterstiques.
En el centre del Sol, la densitat s aproximadament 1,5  105 kg/m3, les reaccions termonuclears (fusi) converteixen l'hidrogen en heli. 3,9  1045 toms passen per reaccions nuclears cada segon. Aix allibera energia que fuig de la superfcie del Sol com a llum. s possible de replicar les reaccions termonuclears amb les anomenades bombes d'hidrogen. En un futur podria esdevenir-se que la energia alliberada per la fusi nuclear en reactors de fusi sigui utilitzada com a font d'energia alternativa per a la producci d'electricitat.

Tota la matria del Sol est en forma de plasma  degut a la seva temperatura extrema. Aix, el Sol pot girar ms rpidament a l'equador que a latituds altes, ja que no s un slid. La rotaci diferencial (segons la latitud) del Sol causa  que les lnies del camp magntic s'entortolliguin amb el temps, provocant la formaci de les espectaculars taques solars i protuberncies solars. 

La corona solar  t  1011 toms/m3, i la fotosfera t  1023 toms/m3.

Durant algun temps es va pensar que el nombre de neutrins produts a les reaccions nuclears al Sol era una tercera part de la predicci terica, un problema que es denomin problema dels neutrins solars. Quan es va descobrir recentment que els neutrins tenien massa, i que es podien transformar en varietats de neutrins ms difcils de detectar en el cam de la Terra al Sol, les mesures i la teoria van coincidir. 

Per a obtenir informaci ininterrompuda del Sol, l'Agncia Espacial Europea i la NASA van posar en rbita l'observatori SOHO (Solar and Heliospheric Observatory) el 2 de desembre de 1995.

 Naixement i mort del Sol.
Ms informaci en: Evoluci estellar

El Sol es va formar fa uns 4.500 milions d'anys a partir de nvols de gas i pols que ja contenien residus de generacions anteriors d'estrelles. Grcies a la metallicitat de tal gas, del seu disc protoplanetari van sorgir, ms tard, els planetes, asteroides i cometes del sistema solar. En l'interior del Sol es produxen reaccions de fusi en les que els toms d'hidrogen es transformen en heli produint-se l'energia que irradia la nostra estrela. Actualment, el Sol es troba en plena seqncia principal, fase en qu seguir uns 5.000 milions d'anys ms cremant hidrogen de manera estable. Quan l'hidrogen del seu nucli sigui molt menys abundant aquest  es contraur i s'encendr la capa d'hidrogen adjacent, per aix no bastar per a retenir-lo. Seguir compactant-se fins que la seva temperatura sigui prou elevada com per a fusionar l'heli del nucli (uns 100 milions de graus). Al mateix temps, les capes exteriors de l'embolcall se n'aniran expandint gradualment. S'expandiran tant que, a pesar de l'augment de brillantor de la estrela, la seva temperatura efectiva disminuir, situant el seu llum en la regi roja del espectre. El Sol s'haur convertit en una gegant roja. El radi del Sol, per a llavors, ser tan gran que haur engolit a Mercuri, Venus i, possiblement, a la Terra. Durant la seva etapa com gegant roja (uns 1.000 milions d'anys) el Sol anir expulsant gas cada vegada amb major intensitat. En els ltims moments de la seva vida el vent solar s'intensificar i el Sol es desprendr de tot el seu embolcall, la qual, formar, amb el temps, una nebulosa planetria. El nucli i les seves regions ms prximes es comprimiran ms fins a formar un estat de la matria molt concentrat en el que les repulsions de tipus quntic entre els electrons extremadament prxims (degenerats) frenaran el collapse. Quedar llavors, com a romanent estellar, una nana blanca de carboni i oxigen que s'anir refredant gradualment.

 Estructura del Sol.

Com tots els cossos amb suficient massa, el Sol posseeix una forma esfrica i a causa del seu lent moviment de rotaci, t tamb un lleu aplatament polar. Com en qualsevol gran cos esfric, totes les partcules que el constituxen tendeixen a caure cap al centre per la fora gravitacional, per no totes poden fer-ho perqu sn rebutjades per la fora de pressi de radiaci i la pressi del gas. Pel fet que estes forces es compensen, l'estrella ni es collapsa cap a dins sobre si mateixa ni es disgrega. s l'anomenat equilibri hidrosttic. El Sol presenta una estructura en capes esfriques o en "capes de ceba". La frontera fsica i les diferncies qumiques entre les distintes capes sn difcils d'establir. S es pot no obstant establir una funci fsica que s diferent per a cada una de les capes. En l'actualitat, l'Astronomia disposa d'un model d'estructura solar que explica satisfactriament la majoria dels fenmens observats. Segons este model, el Sol est format per: 1) nucli, 2) zona radiant, 3) zona convectiva, 4) fotosfera, 5) cromosfera, 6) corona i 7) vent solar.

Nucli solar.
Ocupasup> + neutr, i finalment

1H1 + 7N15    6C12 + 2He4.

Sumant totes les reaccions i cancellant els termes comuns, tenim

4 1H1   2He4 + 2e+ + 2 neutrins + 26,7 MeV.

L'energia neta alliberada en el procs s 26,7 MeV, o siga prop de 6,7 x 1014 Joules per kg de protons consumits. El carboni actua com a catalitzador, perqu al final del cicle es regenera.

 Cicle de fusi prot-prot .

Una altra reacci de fusi que ocorre en el Sol i en les estrelles, s el cicle de Critchfiel o prot-prot. El 1938, Charles Critchfiel, un jove fsic alumne de George Gamow (1904-1968) a la Universitat de George Washington, va adonar-se que en el xoc entre dos protons molt rpids pot ocrrer que un dels protons perdi la seua crrega positiva i es convertisca en un neutr, que roman unit a l'altre prot, constituint un deuter, s a dir un nucli d'hidrogen pesat. La reacci s: 1H1  +  1H1     2H2  +  e+  +  neutr; 1H1  +  1H2     2He3; 2He3  +  2He3     2He4  +  2 1H1.

 Observacions .
El primer cicle (CNO) es dna en estrelles ms calentes i amb major massa que el Sol i la cadena prot-prot en les semblants al Sol. Quant al Sol, fins a l'any 1953 es va creure que la seua energia era produda exclusivament per l'enllustre de Bethe, per s'ha demostrat en estos ltims anys que la calor solar procedix en un 99 % del cicle prot-prot.

Arribar un dia en qu el Sol esgote tot l'hidrogen en la regi central al transformar-lo en heli, la pressi ser incapa de sostenir les capes superiors i la regi central tendir a contraure's gravitacionalment, calfant-se cada vegada ms les capes adjacents. L'excs d'energia  produda far que les capes exteriors del Sol tendisquen a expandir-se i refredar-se i el nostre astre rei es convertir en una estrella gegant roja. El dimetre del Sol pot arribar a arribar i sobrepassar al de l'rbita de la Terra amb la qual cosa, qualsevol forma de vida s'haur extingit. Quan la temperatura de la regi central abast aproximadament 100 milions de graus, comenar a produir-se la reacci del heli en carboni, fins que el primera s'esgote, amb la qual cosa es verificar el mateix procs que a l'esgotar-se l'hidrogen. D'esta manera el nucli comenar a contraure's, fins a convertir-se el nostre Sol en una nana blanca i, ms tard, al refredar-se totalment, en una nana negra.

Zona radiant.
s la zona exterior al nucli en qu el transport de l'energia generada en l'interior es produx per radiaci cap al lmit exterior de la zona radiativa. Esta zona est composta de plasma, s a dir, grans quantitats de hidrogen i heli ionitzat. Com la temperatura del Sol decreix del centre (10-20 milions de graus) a la perifria (6000 graus en la fotosfera), s ms fcil que un fot qualsevol es moga del centre a la perifria que no al revs. Es calcula que un fot qualsevol inverteix un mili d'anys, movent-se a la velocitat de la llum a arribar la superfcie i manifestar-se com a llum visible.

Zona convectiva.
Esta regi s'estn per damunt de la zona radiant i en ella els gasos solars deixen d'estar ionitzats i els fotons sn absorbits amb facilitat tornant-se el material opac al transport de radiaci. Per tant el transport d'energia es realitza per convecci en la que la calor es transporta de manera no homognia i turbulenta pel propi fluid. Els fluids es dilaten al ser calfats i disminuxen la seva densitat per tant es formen corrents ascendents de material des de la zona calfada fins a la zona superior i regions descendents de material des de les zones exteriors freds establint-se corrents convectives. Aix a uns 200.000 quilmetres baix la fotosfera del Sol, el gas es torna opac per efecte de la disminuci de la temperatura; en conseqncia, absorbeix els fotons procedents de les zones inferiors i es calfa a expenses de la seva energia. Es formen aix seccions convectives de turbulncia, que les parcelles de gas calent i lleuger pugen fins a la fotosfera, on novament l'atmosfera solar es torna transparent a la radiaci i el gas calent cedeix la seva energia en forma de llum visible, refredant-se abans de tornar a descendir a les profunditats. L'anlisi de les oscillacions solars ha perms establir que esta zona s'estn fins a estrats de gas situats a la profunditat indicada anteriorment. L'estudi de les oscillacions solars constitux l'heliosismologia.

Fotosfera.

La fotosfera s la zona des de la que s'emet prcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la superfcie solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grnuls brillants que es projecten sobre un fons mes fosc. A causa de l'agitaci de la nostra atmosfera, estos grnuls pareixen estar sempre en agitaci. Ja que el Sol s gass, la  fotosfera s un poc transparent: pot ser observada fins una profunditat d'uns centenars de quilmetres abans de tornar-se completament opaca. Encara que el  limbe del Sol apareix prou ntid en una fotografia o en la imatge solar projectada amb un telescopi, es nota fcilment que la brillantor del disc solar disminux cap al limbe. Aquest fenomen d'enfosquiment del limbe s conseqncia que el Sol s un cos gass amb una temperatura que disminux amb la distncia al centre. La llum que es veu en el centre procedeix en la major part de les capes inferiors de la fotosfera, ms calenta i per tant ms lluminosa. Per al mirar cap al limbe, la direcci visual de l'observador s quasi tangent a la vora del disc solar i est mirant cap a les capes superiors de la fotosfera, que estan ms fredes i emeten amb una intensitat menor que les capes ms profundes en la base de la fotosfera; per esta ra, el limbe apareix menys brillant que el centre. La fotosfera t uns 100 o 200 km de profunditat. 

El signe ms evident d'activitat en la fotosfera sn les taques solars.

Cromosfera.
La cromosfera s la regi de l'"atmosfera" solar situada entre la fotosfera i la corona solar. s una capa relativament fina, de noms 2.000 km de gruix, que est dominada per un espectre de lnies d'absorci i emissi. El nom "cromosfera" ve del grec chromos que significa color, perqu la cromosfera s visible com un flaix de color al principi i al final dels eclipsis totals de Sol.

Corona solar.

La corona solar s la part ms exterior de l'atmosfera solar. Mesura ms d'un mili de quilmetres i pot observar-se durant els eclipsis solars o utilitzant un dispositiu capa d'ocultar la llum del Sol i denominat corongraf. Fins a 1930 l'nica forma d'observar la corona era possible quan la Lluna eclipsava el Sol totalment. Grcies a la invenci, el 1930 d'un enginys dispositiu per a produir eclipsis artificials, els anomenats corongrafs, es va poder estudiar de forma ms accessible el fenomen de la corona solar.

La densitat de la corona solar s un bili de vegades inferior a la de l'atmosfera terrestre i la seua temperatura aconseguix els dos milions de graus (mentre que la fotosfera t una temperatura aproximada de 6000C).

La corona solar est composta per xicotetes partcules  que eventualment sn llanades a l'espai per l'intens camp magntic solar produint el vent solar i, en fenmens d'ejecci intensos, tempestats elctriques en la Terra. Estos toms llanats, al xocar amb la part superior de la nostra atmosfera sn els causants de les aurores en les regions polars Nord i Sud. Tots els detalls estructurals de la corona sn deguts al camp magntic del Sol.

Durant un eclipsi, el 1870, Charles Young observant l'espectre de llum de la corona va identificar un tra verd l'origen del qual no va poder ser explicat. Entre les hiptesis que van circular en l'poca es va parlar d'un suposat element qumic desconegut que no estaria disponible en la Terra. En 1940 Edlen i de Grotrian van demostrar que les ratlles verdes no eren produdes per l'espectre de materials desconeguts sin d'toms altament ionitzats d'elements disponibles en la Terra com el ferro.

Vent solar.

El vent solar s un flux de partcules carregades (s a dir, plasma) que sorgeixen de la part superior de l'atmosfera solar i s'estenen per tot el sistema solar. Est format majoriatriament per protons i electrons d'alta energia (500 keV).

La composici elemental del vent solar (en massa) s idntica a la de la corona: un 71-73% d'hidrogen ionitzat i un 25-27% d'heli ionitzat, la resta sn ions d'altres elements i electrons. Les partcules es troben completament ionitzades formant un  plasma molt poc dens. En les proximitats de la Terra, la velocitat del vent solar varia entre els 200-889 km/s, sent la mitjana d'uns 450 km/s. El Sol perd aproximadament 800 quilograms de matria cada segon en forma de vent solar.

Les partcules de vent solar que sn atrapades en el camp magntic terrestre, mostren tendncia a agrupar-se en els cinturons de Van Allen i poden provocar les aurores boreals i les aurores australs quan xoquen amb l'atmosfera terrestre prop dels pols geogrfics.  Altres planetes que tenen camps magntics semblants als de la Terra tamb tenen les seves prpies aurores.

El vent solar forma una "bombolla" enmig del medi interestellar (una molt baixa densitat d'toms d'hidrogen i heli que omple la galxia). El punt en qu la fora del vent solar no s prou important com per a desplaar el medi interestellar es coneix com heliopausa i es considera que s la "vora" ms exterior del sistema solar. La distncia fins a l'heliopausa no s coneguda amb precisi i probablement depn de la velocitat del vent solar i de la densitat local del medi interestellar, per se sap que est molt ms enll de l'rbita de Plut.

 Energia solar.

La major part de l'energia utilitzada pels ssers vius procedeix del Sol, les plantes l'absorbeixen directament i realitzen la fotosntesi, els herbvors absorbeixen indirectament una xicoteta quantitat d'esta energia menjant les plantes, i els carnvors absorbeixen indirectament una quantitat ms xicoteta menjant als herbvors.

La majoria de les fonts d'energia usades per l'home deriven indirectament del Sol. Els combustibles fssils preserven energia solar capturada fa milions d'anys per mitj de fotosntesi, l'energia hidrulica usa l'energia potencial d'aigua que es va condensar en altura desprs d'haver-se evaporat per la calor del Sol, etc.

No obstant aix, l's directe de l'energia solar per a l'obtenci d'energia no est molt ests pel fet que els mecanismes actuals no sn prou eficaos.

 Precaucions necessries per a observar el Sol.
No mireu mai directament el Sol sense la protecci adient. Fer-ho pot causar lesions i cremades greus als ulls i fins i tot ceguesa permanent. ;

Les ulleres de sol, filtres fets amb pellcula fotogrfica velada, polaritzadors, gelatines, CDs o vidres fumats NO ofereixen la suficient protecci als ulls. ;

Una bona protecci la proporcionen els filtres MYLAR o equivalents. Les ulleres utilitzades per a la soldadura a l'arc amb vidres de densitats 14 a 16, sn idnies per a aquesta fi. Les mateixes precaucions s'han de tenir  en compte si s'utilitzen aparells ptics. Els filtres han d'anar collocats a la part frontal i mai a l'ocular.

La exposici excessiva al sol pot produir una insolaci.

Precauci: mirar directament el Sol pot malmetre la retina, i provoca ceguesa.

Simbolisme.



El sol s un smbol principal en la majoria de cultures. Pot ser un principi mascul, com a la majoria del Mediterrani, o femen, com a l'sia, per exemple. Sol tenir relaci amb el gnere que t la paraula en cada llengua.

Simbolitza la llum i el poder. En l'alqumia es relaciona amb l'or i s'escriu com un cercle amb un punt enmig (el mateix signe que a l'astrologia). 

A vegades s'ha usat com a allegoria de Jess, ja que "mor" i "ressuscita" (es pon i surt cada dia per a l'ull hum), est al cel i irradia llum. Igualment, la data de Nadal estaria associada al solstici d'hivern. Les corones dels sants sovint tenen rajos com els del sol.

En molts indrets va ser venerat com un du. A Egipte era Ra i va ser el primer culte monoteista. Al pante de la mitologia grega era Apollo. Tamb s una divinitat important a les cultures precolombines d'Amrica.

Vegeu tamb.










































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2697" title="Smbols internacionals de rentat" nonfiltered="1678" processed="1655" dbindex="1683">
Les etiquetes que hi ha a les peces de roba informen del tractament que la pea ha de rebre a l'hora de rentar-se perqu no es faci malb amb un tractament inadequat. Per a aix, s'utilitzen uns smbols internacionals de rentat.

Un d'aquests s el cercle que a dins porta una "P". Quan apareix aquest smbol a l'etiqueta d'una pea de roba, vol dir que s apte per al seu rentat i planxat en sec. Si es renta en sec s'ha d'utilitzar un lquid especial per al rentat en sec anomenat: percloroetil o tetracloroetil.


 Enllaos externs .
 http://www.ginetex.org/ (Smbols suropeus);
 http://www.textileaffairs.com/c-common.htm (Smbols nord-americans);
 http://strategis.ic.gc.ca/epic/internet/incb-bc.nsf/vwGeneratedInterE/cp01008e.html (Smbols canadencs);
 http://www.kisc.co.jp/KIEA/onepoint2.html (Smbols japonesos);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2699" title="Sant Esteve d'en Bas" nonfiltered="1679" processed="1656" dbindex="1684">


Sant Esteve d'en Bas s un antic municipi de la Garrotxa que el 1968 va ser integrat dins de la Vall d'en Bas. Actualment viuen en aquest municipi: 2.790 habitants, que sn anomenats lletissons (lletiss, lletissona).

En destaca l'esglsia del segle XII.

Fills i filles illustres.
 Josep Esquena i Mas (1850-1900): industrial i propietari.

Enllaos externs.
 Ajuntament Vall Bas Web principal de l'Ajuntament de La Vall d'en Bas;
 BAS Rdio Web principal de BAS Rdio;

Vegeu tamb.
Esglsia de Sant Esteve d'en Bas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2700" title="Satllits d'Ur" nonfiltered="1680" processed="1657" dbindex="1685">

Ur t 27 satllits coneguts i tots tenen nom definitiu. Els ms importants sn (de ms gran a ms petit): Titnia, Ober, Umbriel, Ariel i Miranda. Aquests sn els anomenats  satllits majors . Cap dels satllits d'Ur t atmosfera.

A diferncia de la majoria de cossos del Sistema Solar, que prenen els seus noms de la mitologia, els noms dels satllits d'Ur s'agafen dels personatges de les obres de William Shakespeare i Alexander Pope, especialment de les seues protagonistes femenines.

Titnia i Ober sn els dos satllits ms grossos i els primers que van ser descoberts. Aix va ser l'any 1787 i el seu descobridor s William Herschel. Els seus noms sn els de la reina i el rei de les fades (respectivament) en l'obra El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare. Els segents sn Umbriel i Ariel, descoberts per William Lassell el 1851. Gaireb un segle ms tard, el 1948, Gerard Kuiper va descobrir Miranda.

L'any 1986, la sonda Voyager 2 en va descobrir 10 ms, d'entre 40 i 160 km de dimetre. Aquests sn (per ordre alfabtic): Belinda, Bianca, Cordlia, Creseida, Desdmona, Julieta, Oflia, Prcia, Puck i Rosalina. Finalment, a partir dels anys 90, el Telescopi Espacial Hubble ha perms augmentar el nombre de satllits coneguts fins a 27. 

Segons la seva distncia al planeta, els satllits d'Ur es divideixen en dos grups: les llunes interiors i les llunes exteriors. Les interiors van des de Cordlia (la ms prxima a Ur) fins a Ober (veure taula). Estan compostos per una barreja de roca i gel. Tots els satllits majors pertanyen a aquest grup. Les exteriors sn totes bastant petites i se'n desconeix la composici, per s probable que siguin asteroides capturats gravitacionalment.

 Taula de dades .

 * S indica rotaci sincrnica: el perode de rotaci s el mateix que el perode orbital.
 ** Perodes orbitals negatius indiquen una rbita retrgrada (oposada a la rotaci del planeta).
Dada: el radi equatorial d'Ur s de 25.559 km.

 Enllaos externs (fonts) .
 NASA/NSSDC: dades dels satllits d'Ur;
 JPL: parmetres fsics;
 JPL: parmetres orbitals;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2701" title="Segarra" nonfiltered="1681" processed="1658" dbindex="1686">


La Segarra s una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual s Cervera i es troba a la vegueria de Ponent. Est situada en un altipl i la seva extensi histricament era ms extensa que l'actual (vegeu altipl de la Segarra). El clima s continental amb hiverns freds i estius clids, les pluges oscillen entre els 350 i 450 mm l'any. La vegetaci predominant s els camps de cereals amb clapes de bosc de pins i algun alzinar. 



 Demografia .


 Enllaos externs .


Lloc web oficial del Consell Comarcal de la Segarra;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2702" title="Somni" nonfiltered="1682" processed="1659" dbindex="1687">
El somni s un procs imaginatiu de la ment que t lloc durant mentre el subjecte dorm. 

Fisiologia del somni.
Les investigacions dels ltims anys ha aclarit molts aspectes dels somnis, per el principal ha estat el descobriment de la fisiologia del somni. 

Els nord-americans Eugene Aserinsky i Nathaniel Kleitman, pioners en la investigaci dels somnis, van iniciar l'any 1953 una srie d'estudis que van demostrar que els somnis no consisteixen en imatges efmeres que se li apareixen a l'individu en el moment de despertar-se, sin que tenen lloc durant un procs fisiolgic especfic.

s durant les fases REM quan se somnia. Per tant se somnia de quatre a cinc vegades cada nit. Sembla que s ms fcil recordar un somni si la persona es desperta enmig d'una fase REM o immediatament desprs. Per recordar-los tots seria necessari despertar-se quatre o cinc vegades cada nit en el perode de fase REM.

El somni a la cultura.
Histricament s'ha intentat esbrinar el significat dels somnis, que a vegades eren vistos com procediment d'endevinaci o com l'intent d'ssers trascendentals (dus o ngels) de comunicar-se amb els ssers humans. Aix, a la Bblia apareixen la histria de Josep, que intepretava els somnis de la famlia dels faraons egicpis o l'ngel de l'Anunciaci que entra dins el somni de la Verge.  

Els grecs, com molts pobles amerindis, animaven a incubar somnis (provocar-los) per comunicar-se amb les divinitats. Morfeu era el patr d'aquests viatges onrics. El surrealisme va reinvindicar el somni, regne de l'inconscient, com a font d'inspiraci per a l'art.

El contingut del somni sembla no estar lligat a la cultura (s que ho poden estar l'ambientaci o la narraci posterior) ja que hi ha una srie d'elements presents a la majoria de somnis:
emocions: en un somni predomina una emoci concreta i abunden ms les negatives, com l'ansietat, que les positives;
els homes tendeixen a somniar ms amb actes que impliquen agressivitat i els seus personatges solen ser masculins;
noms un 10% t contingut sexual (percentatge que augmenta a l'adolescncia), en contra de l'estereotip, segons E Zadra;
hi ha histries o situacions repetides en ms d'un 60% dels casos;
els temes recurrents sn l'escola, arribar tard, caure o perdre's, la mort d'una persona coneguda i accidents;

Vegeu tamb.
Sigmund Freud

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2703" title="Segri" nonfiltered="1683" processed="1660" dbindex="1688">



El Segri s una comarca de Catalunya la capital de la qual s Lleida. s la comarca ms poblada de la provncia de Lleida i la segona en extensi.

Limita al nord amb la Noguera, a l'est amb el Pla d'Urgell i les Garrigues, al sud amb la Ribera d'Ebre, i a l'oest amb el Baix Cinca i la Matarranya.


 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals del Segri;

Enllaos externs.


Lloc web del Consell Comarcal del Segri;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2704" title="Salt" nonfiltered="1684" processed="1661" dbindex="1689">


Salt s un municipi de la comarca del Girons que forma part de l'rea urbana de la ciutat de Girona.

Geografia.
S'estn per la riba dreta del riu Ter, dins el pla de Girona. Al nord i a l'oest limita amb el municipi de Sant Gregori; al sud, amb els de Bescan i Vilablareix; i a l'est, amb el de Girona. Els seus 27.370 habitants (segons dades del 2005), viuen majoritriament dedicats a la indstria i als serveis. Les activitats tradicionals agrcoles, especialment la de les hortes regades per la squia Monar, es troben en regressi.

Histria. 
La primera forma histrica del nom de la vila de Salt s Salto (834). Desprs i durant fora temps trobem la forma Saltu (1166, 1182, 1245, 1305, 1362...), la qual perdr finalment la vocal final per esdevenir Salt simplement.

Salt va viure un procs d'expansi urbana amb la installaci, a mitjan segle XIX, de tres fbriques txtils al barri de Sant Antoni, avui conegut com el Venat. L'any 1910 Joan de Coma i Cros esdevingu l'nic propietari de les fbriques txtils de Salt, i entre 1910 i 1923 port a terme una profunda reforma de la infraestructura industrial: ampliaci de la fbrica Coma i Cros, modificaci del traat de la Squia, i la construcci de la Central Elctrica de Montfull i la del Mol a Salt.

En el perode de la Segona Repblica i la Guerra Civil, la poblaci es va consolidar com a nucli antifeixista, i experiment una fase activista notable, amb el naixement de publicacions com "El Poble de Salt", "L'amic del poble" o "Despertar". L'anarcosindicalisme i els nous corrents lliurepensadors es consolidaren a bastament  desprs de la seva penetraci vers els anys 20 del segle XX  en la vida social de Salt, de la qual cosa es van derivar accions repressives amb l'entrada de les tropes franquistes el 1939.

Al 1975 Salt, juntament amb el municipi de Sarri de Ter fou agregat al municipi de Girona. Aquest fet desferm una lluita venal molt intensa fins al 1983, any en el qual ambds municipis se separaren de Girona i recuperaren la seva independncia.

Demografia.
Salt ha crescut exponencialment al llarg del segle XX, en qu ha triplicat la poblaci, i avui s el municipi ms densament poblat de les comarques gironines (4.249 persones per km2, segons dades del 2004). Les causes han anat des de la prosperitat de la indstria txtil, passant per la millora de la xarxa de comunicacions, fins a la saturaci urbanstica del municipi ve de Girona. De poc ms de set mil saltencs el 1960 s'arriba als 11.477 el 1970, resultat de l'onada d'immigraci majoritriament andalusa. A l'inici del segle XXI, la poblaci saltenca arriba a les 28.812 persones i s formada per un mosaic de nacionalitats, entre les quals destaquen els collectius marroqu (4.122 vens), gambi (1.467) i llatinoameric .


El 1975 s'incorpora a Girona, i es desagrega el 1986.

Fauna.
La protecci de les Deveses de Salt ha perms preservar un espai de gran inters natural. Aquesta excepcionalitat s ha d atribuir al fet que aquesta zona natural es troba situada a prop d una rea fortament humanitzada, si tenim en compte que els seus usuaris procedeixen bsicament d una rea metropolitana que aplega ms de 100.000 persones. Malgrat aix, l actuaci de les entitats ecologistes, coordinades amb l ajuntament,  ha perms conixer i protegir una gran quantitat d espcies en risc de desaparixer i al mateix temps reimplantar algunes espcies com la cigonya i la lldriga.
Mamfers: el teix, l eri, musaranyes, la mostela, el gat mesquer
Aus: el bernat pescaire, l agr roig, el martinet, necs, alguna oca, etc. 
Rptils: sargantanes, llangardaixos, colobres, serps d aigua
Amfibis: gripaus, granotes, reinetes, trit
Peixos: barb, bagra, carpa, sol, black-bass.

Flora.
La coberta vegetal del Pla s ha d entendre a partir de la influncia que exerceix el riu Ter, ats que la vida de les comunitats vegetals de major inters depenen d'aquest curs fluvial.
La vegetaci vinculada a l aigua, ja sigui l aqutica amb la presncia de comunitats de llenties d aigua i potamotgens; la d aiges embassades a travs de canyissars i balqueres; la de bosc de ribera, amb creixenars, salzeredes, vernedes, accies, pltans, alberedes i pollancredes.
Finalment tindrem les hortes i deveses, que sn els espais naturals associats a la vegetaci que t major inters per l home.

Smbols.

Fins l any 1949 el municipi de Salt no disposava d un escut prpiament dit, ja que fins aleshores en els documents oficials de l ajuntament s utilitzava un segell que des del segle XVIII havia experimentat diferents modificacions. 

L escut actual del municipi Salt, d'us per l'Ajuntament, es una composici formada per una corona de prncep, la qual alludeix al Principat de Girona, les barres catalanes, una espiga de blat que relaciona el municipi amb les activitats agrcoles i una roda de mol sobre les aiges de la squia Monar que relaciona la vinculaci del municipi amb les activitats manufactureres i industrials.

L'escut no ha estat sotms a la reglamentaci dels smbols dels ens locals (Decret 263/1991, de 25 de novembre) de la Generalitat de Catalunya i no ha estat oficialitzat.

Eleccions.











Economia.
Pel que fa a l'activitat econmica, predomina l'activitat de serveis i comer que constitueix el 65%, seguida de la construcci amb un 18%, les activitats professionals amb un 9% i la indstria que actualment suposa noms el 8% de l'activitat econmica de la Vila. Nous espais supramunicipals de caire sanitari, com el Parc Hospitalari Mart i Juli, annex a l'hospital psiquitric ja existent, ldic (la sala de concerts La Mirona) i comercial (l'Espai Girons) han aportat una afluncia de visitants de la resta de les comarques gironines i han contribut a dinamitzar la vida social i econmica de Salt.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Biblioteques pbliques de Salt;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2705" title="Sarri de Ter" nonfiltered="1685" processed="1662" dbindex="1690">


Sarri de Ter s un municipi de la comarca del Girons que forma part de l'rea urbana de la ciutat de Girona.

El municipi de Sarri limita al nord amb el de Sant Juli de Ramis; al sud i a l'est, amb el de Girona; i a l'oest, amb el de Sant Gregori.

 Demografia .

El 1981 s'incorpora a Girona i es desagrega el 1986.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2706" title="Sant Gregori" nonfiltered="1686" processed="1663" dbindex="1691">


Sant Gregori s un municipi de la comarca del Girons que forma part de l'rea urbana de Girona, en el terme d'aquest municipi hi ha el santuari de Santa Afra.











 Demografia .


 Enllaos externs .
Ajuntament de Sant Gregori;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci de Municipis M.A.T. (AMMAT);
Informaci sobre la Vall de Llmena i Sant Gregori;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2707" title="Sant Andreu Salou" nonfiltered="1687" processed="1664" dbindex="1692">

Sant Andreu Salou s un municipi de la comarca del Girons.








 Demografia .


 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2708" title="Sant Joan de Mollet" nonfiltered="1688" processed="1665" dbindex="1693">

Sant Joan de Mollet s un municipi de la comarca del Girons. Limita al nord amb el Ter, i al sud amb Sant Mart Vell, mentre que a l'est confronta amb el poble de Fla, amb el qual avui dia prcticament est unit, i a l'oest amb Bordils.

 Histria  .
La primera informaci escrita del poble es troba a l'alta edat mitjana, l'any 844. En aquell temps, Sant Joan de Mollet era sota la jurisdicci del bisbat de Girona. La primera dada de poblaci s del segle XIV amb 29 focs, uns 150 habitants. Dues centries ms tard, el segle XVI, la poblaci no va crixer sin que va minvar sensiblement per les malalties i males collites.
Al segle XVI va ser jurisdicci reial.

El segle XVIII es va obri la squia Vinyals, grcies a un privilegi reial concedit amb la famlia Vinyals de Fla l'any 1788, que els atorgava el dret d's d'aigua del Ter per al rec de les terres de Bordils, Celr, Jui, Fla i Sant Joan de Mollet; malgrat que fins el 1932 no es concediria el dret de derivaci de la squia fins al pla de Mollet i Fla. Cap el 1920 Sant Joan havia augmentat el seu urbanisme, disposava de 96 edificis i 88 dels seus habitants sabien llegir i escriure, ja que anaven a l'escola del poble ve de Fla.

El cruel episodi de la Guerra Civil va significa per a Sant Joan de Mollet el canvi de nom, tot passant a denominar-se Mollet de Ter. El franquisme portaria, entre d'altres coses, la coneguda repressi poltica i les cartilles de racionament, iniciant-se un perode de carestia que s'allargaria fins a finals de la dcada del 1950. Cal dir que Sant Joan de Mollet fou un dels pocs pobles gironins que no tingus cap ve afiliat a la Falange Espaola en la primera dcada del franquisme.

A partir d'aquell moment s quan s'inicia una tmida expansi econmica basada en l'agricultura.

El segle XX ha estat testimoni de millores que han fet la vida domstica ms cmode i fcil, la qualitat de vida de la gent de Mollet ha millorat radicalment grcies a serveis com el telfon, la llum o l'aigua corrent.

Durant els ltims anys setanta i aquests primers vuitanta del segle XX que es comenaren a asfaltar els carrers i s'endegaren altres obres de millora dels serveis com ara el cementiri municipal.

A l'entrada del segle XXI, el recurs econmic principal de la gent de Mollet continua essent la terra.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2709" title="Sant Mart Vell" nonfiltered="1689" processed="1666" dbindex="1694">

Sant Mart Vell s un municipi de la comarca del Girons.










 Demografia .

El 1787 s'incorpora a Madremanya i es desagrega el 1930 amb el nom impropi de San Martivell regularitzat el 1983.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2710" title="Sant Mart de Llmena" nonfiltered="1690" processed="1667" dbindex="1695">

Sant Mart de Llmena s un municipi de la comarca del Girons.









 Demografia .


Vegeu tamb.
Baronia de Granollers;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de la llmena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2711" title="Sant Jordi Desvalls" nonfiltered="1691" processed="1668" dbindex="1696">

Sant Jordi Desvalls s un municipi de la comarca del Girons.









 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2712" title="Sant Juli de Ramis" nonfiltered="1692" processed="1669" dbindex="1697">

Sant Juli de Ramis s un municipi de la comarca del Girons, que forma part de l'rea urbana de Girona.










 Demografia .

El 1553 incorpora Santa Fe; el 1717, Montagut; i el 1975, Mediny. 

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de la Plataforma per la identitat i la idependncia del poble de Sant Juli de Ramis;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2713" title="Santa Coloma de Farners" nonfiltered="1693" processed="1670" dbindex="1698">

Santa Coloma de Farners s la capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma. Situada a l'inici d'aquesta plana, just al peu de les primeres estribacions de les Guilleries.













 Histria .
El primer esment data del 898, quan es parla de l'esglsia, que fou reconstruda l'any 950. Des del segle XI la vila depengu eclesisticament de la cannica de Sant Pere Cercada i, des del punt de vista de la jurisdicci civil, del castell de Farners. S'hi celebra mercat des del 1334, grcies a una concessi del rei Pere III, i des del segle XV fou seu d'una baronia, senyorejada pels Vilademany.

 Demografia .

El 1857 incorpora Castanyet i Sant Pere Cercada; i el 1975, Sant Miquel de Cladells.

 Poltica .









(*)Es present Santi Ramos Lopez, per posteriorment va renunciar.

 Fires .
Fira de la Ratafia;
Fira del Pa amb Tomquet;
Fira de la Pastisseria;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa de carrers;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2714" title="Susqueda" nonfiltered="1694" processed="1671" dbindex="1699">


Susqueda s un municipi de la comarca de la Selva.

El nucli de poblaci principal fou aixecat de nova planta quan es neg el nucli original per la construcci de l'embassament de Susqueda.









 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2715" title="Sils" nonfiltered="1695" processed="1672" dbindex="1700">


Sils s un municipi de la comarca de la Selva. 

Es troba al fons de la plana selvatana i el seu ter meridional va estar ocupat fins a mitjan segle XIX per l'estany de Sils, on abocaven les aiges les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i la Torderola.















L'alcalde ha estat durant tota la democrcia el Rovira (CiU). A les eleccions municipals de maig de 2007, el grup IdS-PM ha estat la llista ms votada, trencant amb la tradicional majoria absoluta de CiU.

Mercat setmanal: divendres;

Museus.
Collecci d'Autombils Salvador Claret;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2716" title="Sant Hilari Sacalm" nonfiltered="1696" processed="1673" dbindex="1701">


Sant Hilari Sacalm s una vila i municipi de la comarca de la Selva. Tradicionalment sempre se li ha dit capital de les Guilleries en tractar-se de la principal poblaci d'aquesta comarca natural. s tamb anomenada la "vila de les 100 fonts" ja que en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades ms d'un centenar de deus.

 Demografia .

El 1787 incorpora Santa Margarida de Vellors; el 1857, Montsol; i el 1900, Quers.

Personatges illustres.
Josep Moragues i Mas, militar de la Guerra de Successi.
Serrallonga, bandoler llegendari.
Anton Busquets i Punset, escriptor.

Enllaos externs.

Ajuntament de Sant Hilari Sacalm;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2717" title="Sant Juli del Llor i Bonmat" nonfiltered="1697" processed="1674" dbindex="1702">

Sant Juli del Llor i Bonmat s un municipi de la comarca de la Selva.

 Demografia .





El 1857 es va agregar a Amer i se'n va desagregar el 1983.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2718" title="Sant Feliu de Buixalleu" nonfiltered="1698" processed="1675" dbindex="1703">

Sant Feliu de Buixalleu s un municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

 Entitats de poblaci .








 Demografia .


 Curiositats .
El grup de teatre catal "Teatre de Guerrilla" realitza una collaboraci humorstica al programa "El Mn a Rac1" de l emisora de radio catalana Rac1. La collaboraci la fan suposadament conectant en directe amb el casino de Sant Feliu de Buixalleu, d'on diuen ser vens els personatges interpretats per els "Teatre de Guerrilla".

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2719" title="Sant Jordi" nonfiltered="1699" processed="1676" dbindex="1704">

Sant Jordi (Dispolis, Palestina, v. 270 - Nicomdia, Bitnia, 303). Militar rom i mrtir cristi. s considerat un parent de santa Nina. La seua popularitat en l'edat mitjana li ha portat a ser un dels sants ms venerats en les diferents creences cristianes i fins i tot  en un fenomen de sincretisme  en el mn musulm.

 Biografia .
De la vida del sant no se'n tenen dades histriques, solament referncies en multitud de llibres, com sn ara el palimpsest Acta Sanctorum (segle V), el Georgslied (segle IX) o els escrits de Iacopo da Varazze (La Llegenda uria, segle XIII).

La tradici catlica el fa fill de Geronci, un oficial rom de Capadcia destinat a Dispolis, actual Lod (Israel). All, es cas amb una jove local, anomenada Policromia, i tingueren un fill; Georgius (en catal, Jordi).

En arribar a la majoria d'edat, Jordi s'allista a l'exrcit rom, tot seguint els passos del seu pare. Quan tenia trenta anys, el destinaren a Nicomdia com a trib i fu part de la gurdia personal de l'emperador rom Diocleci.

El 303, l'emperador ordena una persecuci contra els cristians per el trib Jordi es nega a actuar. Interrogat, els comunica que s cristi.

Diocleci ordena la tortura del trador; l'encadenen a una roda d'espases i posteriorment, el decapiten. La tradici comenta que l'esposa de l'emperador, Alexandra, i Atanasi, un sacerdot pag, es convertiren al cristianisme en veient l'exemple de Jordi, per poc desprs foren martiritzats.

El cos del mrtir Jordi fou traslladat a Dispolis. Damunt la tomba, pocs anys desprs Constant I hi fu edificar una esglsia en honor seu, seguint consells d'Eusebi de Cesarea.

El 494 fou santificat pel Papa Gelasi I.

 Patronatge .

Sant Jordi s el patr de diverses nacions i territoris, entre els quals hi ha Catalunya, Arag, Portugal, Anglaterra, Rssia, Grcia, Gergia, Bulgria, Etipia, etc.

Segons el Costumari Catal de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patr dels cavallers es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Arag l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarrans desprs que aquest invoqus el sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no noms patr de la cavalleria sin tamb de la noblesa catalana. 

A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a comenament del mateix segle XV. (Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat).

La llegenda de Sant Jordi.

La histria per la qual s conegut el sant arreu del mn s per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narraci la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda uria". Prompte es va escampar per tota Europa fins arribar a tota la Corona d'Arag.

Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat rom nascut al Prxim Orient i s el gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que se situa a Lbia, per que la tradici catalana (Costumari Catal de Joan Amades i Les Tradicions religioses de Catalunya d'Anna de Valldaura) creu esdevinguda a la poblaci de Montblanc (Tarragona). 

Diuen que assolava els voltants de la vila un monstre ferotge i terrible, que possea les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'al pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror ms profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, aix no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'all ms b, per el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixs menjar per aquell monstre. Tot el venat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destins la sort seria lliurat a la "simptica" fera. 

Aix es va fer durant molt de temps i el monstre se n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Per... vet aqu que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, bella, prima... hi hagu ciutadans que es van oferir per reemplaar-la, per el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus sbdits i s avingu que fos sacrificada. La donzella eix de la ciutat i ella soleta s encamin cap al llac on residia la fera, mentre tot el venat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n anava al sacrifici.


Per fou el cas que, quan va sser un xic enll de la muralla, se li present un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digu que fugs rpidament, ja que per all rondava un monstre que aix que el veis se l menjaria. El cavaller li digu que no tems, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i aix alliberar del sacrifici de la princesa, com tamb a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llana el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, llig el monstre pel coll i la don a la donzella perqu ella mateixa la ports a la ciutat, i la fera segu tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que reb amb els braos oberts a la donzella i el cavaller. A la plaa major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, per que aquest li va replicar  dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perqu havia tingut una revelaci divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recoman al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Du tal com mereixia. Desaparegu misteriosament tal com havia vingut.

Representacions de la Llegenda.

El mite de Sant Jordi matant el drac no podia escapar a la seua dramatitzaci all on se'n venera la  figura. Aix, l'escenificaci de la Llegenda ms primitiva que es coneix s la de Banyeres de Mariola (l'Alcoi) que la va viure el 1981 amb motiu del segon centenari de l'arribada de la Relquia del Sant al poble. Actualment s una posada en escena espectacular en un paratge natural (el Parc de Villa Rosario) on participen ms de 200 persones amb foc, llum, dansa  i msica en directe.

La Representaci de Montblanc s un espectacle que se celebra cada any (des de 1987) en la part ms alta de la vila, en un marc incomparable, que s el conjunt arquitectnic del recinte enmurallat de la vila ducal, un dels ms ben conservats de Catalunya. En aquest espectacle de llum, so, efectes sonors i visuals, pirotcnia, i moltes coses ms, hi participen ms de 500 persones, vestides de cap a peus segons els cnons de l'poca medieval, entre les quals s'hi poden trobar nobles, gent del poble, clero, jueus, etc... 

Sn tamb conegudes les "Llegendes" d'Alcanys (Terol) o Santzurtzi (Biscaia).

La Llegenda de Sant Jordi Matamoros.


En l'edat mitjana, sant Jordi va passar a ser patr de la Corona d'Arag i de Portugal en contraposici a Sant Jaume. El rei Alfons i els seus descendents converteixen l'apstol en un smbol del combat contra l'islam, naixent aix la imatge de Sant Jaume Matamoros.

La Batalla d'Alcoraz va tindre lloc l'any 1096 en les proximitats d'Osca. L'exrcit aragons, dirigit pel rei San III, assetjava la ciutat des del campament establit en el Castell de Montearagn. El combat queda travat quan els assetjats reben ajuda des de Saragossa. La tradici assegura l'aparici de Sant Jordi en el camp de batalla, guanyada pels cristians capitanejats pel rei Pere I d'Arag, ja que San va morir durant l'assetjament mentre inspeccionava les muralles d'Osca.

Desprs de la batalla d'Alcoraz, i sobretot a partir del segle XIII, es popularitza la protecci de sant Jordi sobre la Corona d'Arag, donant lloc a noves tradicions sobre aparicions en combats. En la Crnica de Jaume I el monarca fa referncia a l'ajuda del sant tant en la batalla del Puig prolegomen a la presa de Valncia com al setge de Mallorca.

L'alliberament d'Alcoi del setge que patia a la primavera del 1276, i la subseqent victria sobre els musulmans el dia 23 d'abril, dna lloc a la llegenda de Sant Jordi Matamoros. Segons la llegenda, fou sant Jordi qui rescat els soldats cristians d'una emboscada al barranc de la Batalla; tanmateix segons els fets histrics documentats, aquesta batalla fou una severa derrota per als cristians. s grcies a aquesta llegenda que les icones de sant Jordi a Alcoi i les poblacions venes inclouen imatges de musulmans fugint i altres motius pareguts, en comptes del tradicional drac. Aquesta versi difosa pel sud del Pas Valenci difereix de la tradici tpicament alcoiana en la que s'apareix sobre les muralles de la vila durant el setge d'Al-Azr q. La defensa alcoiana estava capitanejada per mossn Ramon Torregrossa el qual segons la tradici va demanar en oraci la intervenci del sant. 

Davant del greu i imminent perill de qu eren coneixedors els alcoians, s'havien congregat molt enjorn en la xicoteta esglsia parroquial i all davant de l'ara Santa, el Du de les batalles havia descendit a les mans d'un sacerdot, que si era una torre en la fe, era un gegant en l'amor a la seua ptria; el seu nom ens l'ha conservat tamb la tradici; s'anomenava Ramn Torregrossa; en aquell trngol verdaderament crtic, poble i sacerdot, verdaderament identificats, imploraven del cel valor i fora suficients per a resistir, auxili i protecci per a vncer; i perqu foren valedores les seues pregries i oracions, interposaven els mrits d'un sant mrtir, que les tropes cristianes aclamaven com a patr i als que els musulmans anomenaven el Senyor o Hual; quan aquells valents, oblidat-se del perill, estaven en mstic arrapament, una veu robusta i de comandament es va sentir de talaia en talaia, de torre en torre, A les armes! A les armes! Repetia. Els moros sobre el Portell!. No va ser menester ms; com el que desperta de dur malson, aquells alcoians van tornar a la realitat, tant ms clara quan donant-los exemple el clergue, es despossex de les vestidures sagrades, empunya la primera cosa que troba a m i arenga perqu li seguisquen a defendre el punt vulnerable; pocs eren els defensors, per amb ells estava el poder del cel; invoquen Sant Jordi i quan ms dur era l'atac, quan ms en perill es troben aquells herois, flota en l'aire un blanc nvol que a les llampades del sol es convertix en uria i sobre ella un cavall bellssim que munta i guia un guerrer que porta sobre el seu pit una creu del color de la sang, el qual llanant dards, posa, o fora de combat als ms temeraris dels moros com Alazrach (sic), o en vergonyosa fugida als ms prudents. Victria per Sant Jordi!, exclamen tots. Victria pel nostre patr!

"La documentaci de l'poca, per, s poc respectuosa amb la tradici". 
El primer punt contradictori s que la Crnica del rei Jaume I noms menciona la mort del cabdill Al-Azr q per cap intervenci divina a diferncia del Puig i Mallorca. Pel que se sap la primera referncia a Sant Jordi a Alcoi s un benifet a l'esglsia de Santa Maria datat el 1317 i no s fins a l'any 1394 que apareixen serioses referncies respecte el patronatge del sant. La primera vegada que apareix l'anotaci "patr nostre" data de l'any 1420. El 1551 en la Segona part de la histria de Valncia el teleg Pere Antoni Beuter segueix en prou fidelitat la Crnica de Jaume I per hi afegeix la valenta reacci dels alcoians i la figura de mossn Toregrossa. Vicent Carbonell, s que fa que aparega amb tot luxe de detalls la fantstica escena del mrtir rom en la Clebre Centria publicada el 1672. El que desconeixen ambds historiadors s l'atac musulm a Alcoi d'Al-Abbas de 1304 i que en la primeria del segle XIV va existir a Alcoi un capell anomenat Ramn Torregrossa o que Al-Azr q va morir el 5 de maig, no el 23 d'abril de 1276. A mesura que passa el temps el fet s'engrandix i s dna per segura la intervenci divina. Aquests autors van voler marcar un fet  perqu Alcoi entrara en els annals de la histria i van crear la llegenda de Sant Jordi Matamoros. Ms de set-cents anys de tradici i veneraci al Sant de Capadcia, a donat lloc a travs dels segles, a la festa de Moros i Cristians.

Iconografia.
Fou a principis del segle XIX quan l alcoi Miquel Girons, encarreg fer una imatge del sant "matamoros" no falta de polmica dins d'alguns sectors catlics actuals. Iconografia que, al capdavall, i al llarg del segle es convertiria en l oficial. La iconografia de sant Jordi fins el segle XIX fou la d aquest amb el Drac. A tal efecte, en les festes del segle XVIII, fins i tot es celebraven actes com els de la Cucafea, que recordaven l esmentada llegenda. El conjunt escultric policromat actual s obra de l'escultor valenci Enrique Galarza i Moreno, realitzada el 1940 que substitueix al desaparegut durant la guerra civil.

A l'esglsia de Sant Jordi d'Alcoi es pot veure el llen que representa la batalla que els alcoians van mantindre el 1276, tal com la va interpretar el pintor Ferran Cabrera Cant.

Toponmia.
Llocs que han adquirit el terme Sant Jordi:
Barranc de Sant Jordi;
Castell de Sant Jordi d'Alfama;
Colnia Sant Jordi, la;
Golf de Sant Jordi;
Mas de Sant Jordi;
Oratori de Sant Jordi;
Platja de Sant Jordi;
Sant Jordi (Palma);
Sant Jordi (Baix Maestrat);
Sant Jordi (Piera);
Sant Jordi d'Alfama;
Sant Jordi de Cercs;
Sant Jordi de Lloberes;
Sant Jordi de Muller;
Sant Jordi de Puigseslloses;
Sant Jordi de ses Salines;
Sant Jordi Desvalls;
Serra de Sant Jordi;
Torre de Sant Jordi;
Tossal de Sant Jordi;
Tur de Sant Jordi;
Palau Sant Jordi;

 Festes .
Hi ha poblacions que celebren festes en honor a Sant Jordi, entre moltes altres:
 Alcoi, festes de Moros i cristians;
 Banyeres de Mariola, festes de Moros i cristians;
 Montblanc, actes de la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi;

Vegeu tamb.
Creu de Sant Jordi;
Dia de Sant Jordi;
Histria d'Alcoi;

Referncies.


Bibliografia.
 CARBONELL, Vicent (1672). Clebre Centuria, edici facsmil, Alacant: Caja de Ahorros Provincial de la Excma Diputacin Provincial de Alicante, 1976. ISBN 8450072832;
 VILAPLANA GISBERT, Jos (1892). Historia Religiosa de Alcoy , edici facsmil, Alacant: Excma;
Diputacin Provincial, 1977. ISBN 8450024188
 VICEDO SANFELIPE, Remigio. Gua de Alcoy, Imprenta el Serpis, Alcoy 1925.
 SANTONJA, Josep Luis (2001), Alcoi: sociedad, fiestas devociones, iconografa (s.XIII-XIX). Alcoi: Librera Llorens, ISBN 8485878264;

Enllaos externs.


 Audiollibre que recull una antologia dedicada a l'amor i als amors, d'escriptors catalans.;
 Associaci de la llegenda de Sant Jordi (Banyeres de Mariola);
 Associaci de Sant Jordi d'Alcoi  ;
 Festes de Sant Jordi a festes.org;
 Pgina de Lletra dedicada a Sant Jordi, amb poemes, vincles recomanats...;
 Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi (Montblanc);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2720" title="Sagrament" nonfiltered="1700" processed="1677" dbindex="1705">


Un sagrament, per al cristianisme, s una cerimnia mitjanant la qual el creient rep la grcia de Du. Hi ha sagraments que defineixen un estat i per tant noms es poden rebre una vegada, mentre que altres no tenen cap lmit i per tant l'esglsia anima a participar-hi. 

El protestantisme i el catolicisme difereixen sobre el nombre i el significat dels sagraments.

Per al catolicisme, des de l'edat mitjana sn els set segents:
 baptisme ;
 confirmaci;
 eucaristia;
 Matrimoni;
 Ordenaci sacerdotal;
 penitncia (o reconciliaci);
 unci dels malalts o extremunci;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2721" title="Serp" nonfiltered="1701" processed="1678" dbindex="1706">

Les serps, o serpents, sn rptils relacionats amb els llangardaixos. Plegats, formen l'ordre Squamata. Tamb hi ha diverses espcies de llangardaixos sense cames, com el vidriol, que exteriorment s'assemblen a les serps, per no ho sn en realitat.

Origen de les serps.

s relativament fosc, malgrat que sn un grup d'aparici molt recent (en el cretaci superior), i nombrosos autors advoquen per un origen a partir d'una adaptaci a la vida subterrnia, passant posteriorment a un rgim de vida de superfcie (entre d'altres coses, l'estructura de l'ull aix sembla indicar-ho).

Descripci.

 Parpelles soldades i transparents.
 Absncia de timp.
 Llengua llarga, bfida i evaginable.
 Mandbula dividida en dues parts unides per un lligament elstic.
 Crani molt mbil (cintic) degut a la prdua o reducci de diversos ossos.
 Una sola filera d'escates ventrals.
 Presncia d'un sol pulm (el dret).
 Moltes espcies posseeixen glndules verinoses i dents adaptades a la inoculaci de ver.

El sentit de l'oda en les serps.
Degut a les seves caracterstiques anatmiques, s'ha considerat sovint que les serps sn sordes. Les darreres investigacions dels herpetlegs, han demostrat que les serps tenen una capacitat auditiva comparable a la de les sargantanes.

Les serps posseeixen unes estructures situades a cada costat del cap que els hi permet sentir. La pell i un teixit muscular a cada banda del cap, protegeixen un osset mbil, anomenat columella, el qual fa petits desplaaments com a resposta a les ones sonores. El moviment de la columella s transferit a travs d'estructures intermitges a la cclea, en la qual es produeixen uns senyals elctrics en les seves cllules piloses que es corresponen amb les ones de so, relatives al rang de freqncia determinada, que permet percebre el seu sistema auditiu, i transferides al cervell.

Per tant, al contrari del que es pensa habitualment, les serps tenen oda per percebre sons transmesos a travs de l'aire. El que passa, per una banda, s que no es veuen. Per altra banda, la seva oda est preparada per percebre sons de baixa freqncia. Aquests sons, segons estudis recents, se situen en una freqncia d'entre 200-300 Hz, mentre que en l'home el seu rang mxim d'audici se situa d'entre 15-20000 Hz.

No s, doncs, que siguin sordes sin que senten sons greus i dins d'un rang molt limitat, 200-300 Hz. Tots els sons que estan per sobre o per sota d'aquesta freqncia no els poden sentir.
Segons estudis de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, l'oda de les serps est mancada de part externa, o oda externa. Presenten una oda interna i una oda mitjana sense timp. Noms poden percebre sons de baixa freqncia.

s, potser, a causa d'aquesta limitaci auditiva, que han desenvolupat un altre sistema a travs del qual poden percebre vibracions del terra o de qualsevol objecte amb el que estiguin en contacte. Les vibracions del terra passen a travs dels msculs del ventre a uns receptors especials situats a tot el llarg del llom i sn transmeses al cervell.

La serp a la cultura.
La serp era un animal sagrat per als egipcis, especialment la cobra, animal que simbolitzava el Nil (tot i que en algunes representacions la serp apareix com a allegoria del penis). Igualment tenen un paper destacat a l'hinduisme. A Grcia la majoria de criatures mitolgiques destructores tenien part de serp, com l'Hidra. Forma part del caduceu dels metges, ja que coneixen les medicines per dominar-les (o usen els seus poders per a emmalaltir).

A la Bblia, la serp s l'animal que conven Eva per temptar Adam i prendre la fruita prohibida; s un smbol del diable, ja que els causa l'expulsi del Parads. Per aix en moltes representacions la Verge Maria apareix esclafant-la, per protegir la humanitat del seu influx.

Una serp que es menja la prpia cua es diu Ouroboros i s el smbol de la regeneraci o el temps cclic. Per aquest motiu forma part d'amulets mgics.

Referncies.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2722" title="Sargantana (desambiguaci)" nonfiltered="1702" processed="1679" dbindex="1707">

Botnica: sinnim de cerverina.
Zoologia: diverses espcies de la famlia dels lacrtids, normalment de dimensions ms petites que els llangardaixos.
Sargantana aranesa (Lacerta aranica);
Sargantana corredora (Psammodromus hispanicus);
Sargantana de les Pitises (Podarcis pityusensis);
Sargantana de prat;
Sargantana ibrica (Podarcis hispanica);
Sargantana roquera (Podarcis muralis);
Sargantana gimnsia (Sargantana gimnsia);
Sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus);
Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2723" title="Satllit artificial" nonfiltered="1703" processed="1680" dbindex="1708">


Un satllit artificial s un objecte fabricat per l'home i llanat a l'espai que, grcies a la seva velocitat, s capa de mantenir-se en una rbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfcie d'aquest. 

Encara que tant les estacions espacials, els vehicles espacials tripulats i les ltimes etapes propulsores dels coets llanadors que resten en rbita, sn tots satllits artificials segons la definici estricta del terme, normalment s'utilitza per a les plataformes automatitzades d'instruments en rbita terrestre que serveixen per a fins cientfics, militars i/o comercials. La resta d'aquest article noms prendr en compte aquesta darrera accepci.

 Instruments a l'espai .

Els satllits artificials no sn, en essncia, res ms que instruments i dispositius posats en una ubicaci fsica privilegiada: l'espai. All, poden acomplir tasques impossibles o difcils de realitzar des de la superfcie terrestre, o fer-ho d'una manera molt ms efica.

Les raons per les quals aix s aix sn diverses i depenen de la natura de l'instrument i de la missi que aquest a de dur a terme. Tot i aix es poden distingir tres aspectes que, a ells sols, motiven l'existncia de la majoria de satllits:

L'alada a la que es pot trobar el satllit: Encara que la simple alada pugui semblar una ra banal per justificar l'existncia d'un satllit, s en realitat all que els permet de ser tan tils com a mitjans de comunicaci i observaci. El motiu s simple: quan ms alt estigui un instrument, ms superfcie terrestre podr veure'l. s el mateix efecte de perspectiva que fa que les antenes de comunicacions s'installin en llocs elevats per permetre que el seu senyal arribi a ms usuaris, o que s'utilitzin fotografies preses des d'un avi per obtenir informaci sobre grans extensions de terreny d'una manera fcil i rpida. En els satllits artificials aquests principis continuen sent vlids, per pel fet d'estar a ms altitud aquests ltims poden abastar una superfcie molt ms gran que les tcniques tradicionals.
El desplaament del satllit al llarg de la seva rbita: El fet que els satllits es desplacin sobre una rbita, donant voltes a la Terra, fa que d'una manera natural passin peridicament per sobre d'una fracci important de la superfcie del globus. Els seus instruments tenen aix l'oportunitat d'observar punts de difcil accs o simplement de recollir dades d'abast mundial.
Les caracterstiques del medi espacial: Moltes de les caracterstiques del medi en el qual evolucionen els satllits son difcils o no es poden reproduir a terra (p.ex. la microgravetat, condicions d'observaci dels cossos celestes,...). El medi espacial s tamb de vegades objecte d'estudi. Tot aix fa que existeixin fora satllits amb instruments que permeten de realitzar diverses experincies cientfiques que noms es poden dur a terme a l'espai.


 Pilotatge a distncia .

A causa d'estar situats a l'espai, els satllits sn instruments que no es poden controlar directament per interacci fsica. Forosament, les persones que els controlen (anomenats operadors) han de poder fer-ho des de la superfcie terrestre. Per a aix s'utilitza un enlla de comunicaci per rdio. S'han de poder enviar i rebre dades cap i des del satllit per poder:

Dir al satllit l'acci que ha de dur a terme (p.ex. "Pren una fotografia ara");
Recuperar les informaci que les accions comandades generen com a resposta (p.ex. la fotografia en si);

Per convenci, les comandes enviades vers el satllit prenen el nom de telecomandes. De la mateixa manera, les informacions rebudes prenen el nom de telemesures. El lloc fsic on els operadors envien telecomandes i reben telemesures s'anomena centre de control del satllit.

Com que degut al moviment orbital aquest enlla de comunicaci noms es disponible durant uns quants minuts al dia, el satllit a de ser capa d'emmagatzemar les comandes i executar-les al moment oport. Tamb ha de poder emmagatzemar els resultats per enviar-los quan la comunicaci amb el centre de control sigui possible.

 Constituci .


La part ms important dels satllits s la seva crrega til, s a dir, els instruments i dispositius que acompliran la missi que t assignada (p.ex. les cmeres fotogrfiques d'un satllit d'observaci o el conjunt d'antenes, receptors i emissors d'un satllit de comunicaci). La resta del satllit (anomenada plataforma o bus)  est constituda per tota la maquinria necessria per a que la carrega til pugui funcionar.

 Crrega til .

La crrega til varia segons la missi del satllit, per aix existeixen de moltes menes i funcions. Entre les ms habituals trobem:

Cmeres i telescopis: Permeten d'obtenir imatges de la terra o dels cossos celestes en diferents longituds d'ona.
Emissors, receptors i antenes: Permeten d'utilitzar el satllit com un repetidor per poder transmetre informaci entre dos punts allunyats de la superfcie terrestre.
Radars: Obtenen informaci grcies a ones de rdio.
Sensors de radiaci i altres magnituds fsiques: Recolleixen informaci sobre el medi espacial.

 Plataforma .

Al contrari que per la crrega til, les funcions que la plataforma s'encarrega de realitzar sn prcticament idntiques per a tots els satllits artificials. Per a cada una de les funcions s'acostuma a designar el conjunt d'elements que la realitza amb el nom de "subsistema". Els diferents subsistemes de la plataforma sn:

Subsistema d'alimentaci: T la funci de proporcionar energia elctrica a la resta de la plataforma i a la crrega til. La majoria dels satllits obtenen la seva energia directament del Sol per mitj de plaques solars. Tamb disposen d'una bateria que noms utilitzen quan es troben a l'ombra de la Terra i que recarreguen quan tornen a rebre llum solar.
Subsistema de control trmic: Garanteix una temperatura de funcionament adequada a tots els instruments del satllit. A l'espai, els cossos estan sotmesos a temperatures extremes, anant des de centenars de graus celsius a les zones irradiades per la llum del sol fins a 3K (-270C) a les zones en ombra. El subsistema de control trmic equilibra aquestes diferncies per mitja de radiadors, calefactors o dispositius de transferncia de calor, de manera que els instruments a l'interior es troben a una temperatura estable normalment compresa entre 10C i 20C.
Subsistema de propulsi: T la tasca de modificar l'rbita del satllit si necessari. Molts satllits artificials disposen de petits motors coet que els permeten de realitzar correccions d'rbita. Aquestes correccions son normalment comandades per les persones que controlen el satllit des del seu centre de control a terra.
Subsistema de control de l'orientaci: Permet de controlar cap a on estan apuntats el satllit i els instruments de la crrega til. Moltes missions requereixen que el satllit sigui capa d'apuntar cap a una direcci determinada (p.ex. en els satllits d'observaci de la terra cal que la cmera estigui apuntada amb precisi vers la regi de la superfcie que es vol estudiar). A ms, tamb cal apuntar les plaques solars cap al Sol per a que aquestes produeixin energia. Existeixen moltes maneres d'acomplir aquestes necessitats. En general cal que el satllit pugui conixer la seva orientaci per mitj d'algun sensor (p.ex. sensor estellar, sensor solar, magnetmetre,...) i que pugui canviar-la amb algun tipus de dispositiu d'acci (p.ex. motors coet, rodes de reacci).
Subsistema de telecomunicaci: S'utilitza per rebre les comandes del centre de control del satllit i transmetre-hi les dades recollides. Tots els satllits disposen d'un sistema complet d'emissors, receptors i antenes amb el que poden establir enllaos bidireccionals de dades amb el centre de control per mitj d'ones de radio. Per  aquests enllaos els operadors envien al satllit les ordres que aquest ha d'executar i recullen les dades generades pels instruments embarcats.
Subsistema de control bord: Permet de fer funcionar la resta de subsistemes de forma automtica sense intervenci del centre de control. Tots els satllits necessiten un grau important d'autonomia ja que realitzen tasques complexes sense la intervenci directa d'un operador hum. Per aix, disposen d'un ordinador amb un programa informtic capa d'interpretar les ordres rebudes del sol i de fer funcionar el satllit en conseqncia, incls quan l'enlla amb el centre de control no est disponible. El subsistema de control bord tamb pren tot sol les decisions necessries per assegurar que el satllit no "mori" (p.ex. si detecta que la bateria s'est descarregant perillosament, apagar els instruments que no siguin imprescindibles per tal d'estalviar energia).

Degut a que aquestes funcions sn indntiques per a moltes missions, un mateix model de plataforma pot ser reutilitzat en ms d'un satllit. Aix es pot disminuir el cost de desenvolupament i producci, alhora que l'experincia acumulada en l'utilitzaci d'una plataforma permet, en les missions segents, de disminuir el risc de perdre el satllit a causa d'errors de disseny o d'operaci. Algunes de les plataformes reutilitzades d'aquesta manera sn:

Eurostar, SpaceBus, SSL1300, Boeing702 sn utilitzades en satllits de comunicacions.
Proteus s una plataforma per a satllits cientfics i d'observaci en rbita baixa.
Myriade, MicroSat-100 sn plataformes per a micro-satllits (satllits de massa inferior a 200 kg.);

 Llanament i Orbites .

L'rbita s la trajectria que el satllit descriu en donar voltes al voltant de la Terra. Es un parmetre molt important per al satllit, ja que determina quina ser la seva posici relativa respecte a la superfcie terrestre, i, per tant, en gran part del tipus de missi que aquest podr dur a terme.

Degut a les lleis de la mecnica celeste, les orbites dels satllits tenen la forma d'una ellipse que en la majoria dels cassos s molt poc excntrica (s a dir tendeix  ser una circumferncia). Encara que poden ser molt variades, les rbites dels satllits acostumen a pertnyer als tipus segents:

rbita terrestre baixa(angls Low Earth Orbit, LEO): S'aplica a les rbites a alades entre 100 km (lmit inferior de l'espai) i 1000 km. Sn, amb diferncia, les rbites ms comunes. Les utilitzen principalment els satllits d'observaci i alguns satllits de comunicaci moderns. Al ser properes a la Terra, en faciliten l'observaci. D'especial inters sn les rbites polars:
rbites polars: rbites que passen per sobre dels pols de la Terra. En aquestes rbites, el satllit "escombrar" (passar per sobre) tota la superfcie del globus al cap d'un temps relativament curt, cosa que permet d'obtenir dades d'abast mundial. El fenomen es degut a que mentre que la Terra gira l'rbita queda sempre fixa. Vegeu l'animaci segent per a una representaci d'un satllit en rbita polar:;
rbita terrestre mitjana(angls Medium Earth Orbit, MEO): Sn les orbites entre 1000 i 30000 km. Degut a la seva alada, els satllits poden ser vists des de extensions ms grans de la terra. Sn utilitzades pels satllits de navegaci.
rbita geostacionria(angls Geostationnary Earth Orbit, GEO): Es tracta de l'rbita circular a 36000 km d'alada situada sobre l'equador. En aquesta rbita, el satllit triga en donar una volta a la Terra  exactament el temps que aquesta triga en donar una volta sobre ella mateixa. Aix fa que la seva posici relativa respecte la superfcie sigui constant. Sn utilitzades pels satllits de comunicaci per tres motius: (1) els satllits sn visibles constantment, (2) les antenes per rebre les emissions del satllit poden ser fixes (ja que sempre estan a la mateixa posici en el cel, vists des de la Terra), i (3) l'alada els permet d'actuar sobre regions molt extenses. Molts satllits d'observaci meteorolgica tamb estan situats en aquesta rbita.

Com que la quantitat d'rbites que permeten realitzar missions interessants s limitada, cada vegada un nombre ms important de satllits, restes de satllits i restes de coets s'hi acumula. Aix es fa pals especialment en les rbites baixes, on, desprs de 50 anys d'era espacial, hi ha tanta ferralla que abans de posar un satllit en una rbita cal assegurar-s'hi que no trobar obstacles en la seva trajectria amb els que pugui xocar.

Per a que un objecte entri en rbita cal que assoleixi una velocitat molt important anomenada velocitat orbital. Aquesta velocitat creix amb l'alada de l'rbita i s de l'ordre de 7 km/s per a les rbites baixes. En el llanament, un coet s'encarrega de posar el satllit a l'alada i velocitat adequades corresponents a l'rbita desitjada. L'energia necessria s enorme, i s un dels motius que fa que llanar un satllit sigui molt car.

Un altre aspecte important s l'estabilitat de l'rbita, s a dir si naturalment el satllit continuar sempre sobre la mateixa ellipse o aquesta canviar. Sorprenentment, moltes de les rbites que els satllits utilitzen sn inestables a llarg termini. En aquests casos, el satllit ha de dur a terme peridicament correccions d'rbita amb el seu propi subsistema de propulsi per mantenir-se a la bona trajectria.

 Aplicacions .

Els satllits tenen aplicacions molt variades i importants, tant en el camp civil com en el militar. Encara que els satllits es limiten a obtenir i/o transmetre informaci, aquesta informaci pot ser de gran utilitat per les  activitats humanes a terra. Les dades dels satllits juguen un paper clau en molts aspectes de la vida moderna (televisi per satllit, navegaci par GPS, previsions meteorolgiques,...), i la seva importncia creix a mesura que la tecnologia permet fer satllits amb ms complexitat i capacitat.

Existeixen moltes categories de satllits artificials segons el tipus de missi que acompleixen:


Satllits d'observaci: Obtenen imatges de la superfcie terrestre en tot tipus de resoluci (des de kilmetres fins a inferiors al metre) i longitud d'ona (des de la llum visible fins a les ones de rdio). Aquestes imatges permeten de:
Cartografiar zones de difcil accs.
Fer un seguiment dels recursos naturals (massa forestal, collites, oceans,...).
Identificar jaciments i recursos minerals.
Obtenir informaci sobre les installacions militars d'altres pasos (sn els anomenats Satllits espies).
Satllits meteorolgics: Proporcionen informaci peridica sobre l'activitat atmosfrica, normalment per mitja d'imatges. Els de ms anomenada sn els que estan situat en rbita geostacionria (ex. Meteosat), per tamb existeixen en rbita baixa (ex. Metop). ;
Satllits cientfics: Recullen dades directament a l'espai (del camp magntic terrestre, aurores polars, radiacions...) o realitzen experincies cientfiques especials.
Satllits astronmics: Permeten escrutar l'espai sense l'obstacle que suposen els nvols i l'atmosfera terrestre.
Satllits de navegaci: Permeten determinar la posici de qualsevol punt de la superfcie del globus amb molta precisi. Sn utilitzats per a la navegaci de vaixells, avions i cotxes, per tamb per guiar mssils i altres armes. Existeixen dos sistemes operacionals: GPS (americ) i GLONASS (rus). La uni europea est desenvolupant un tercer sistema, Galileu.
Satllits de comunicacions: S'utilitzen per a la transmissi d'informaci (emissions de TV, telefonia, dades,...) i solen situar-se en rbita geostacionria. Serveixen per:
Transmetre una emissi directament a grans regions de la superfcie (per exemple, a un continent sencer).
Establir enllaos de comunicaci a gran distncia.
Donar una cobertura telefnica d'abast mundial (sistemes Iridium i Globalstar).
Satllits detectors de mssils: Permeten detectar els llanaments de mssils intercontinentals.
Satllits d'escolta electrnica: Recullen i emmagatzemen les emissions rdio per a l'obtenci d'informaci per part dels serveis secrets.







Multimdia.




Referncies.
Centre National d'Etudes Spatiales. Spacecraft Techniques and Technology, Cpadus-ditions, 2005. ISBN 2854286855;

Vegeu tamb.
Satllit geostacionari;
rbites de satllits artificials;
Llista de satllits astronmics;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2725" title="Correu brossa" nonfiltered="1704" processed="1681" dbindex="1709">
El correu brossa (SPAM en angls) sn els missatges enviats per un mitj electrnic, indiscriminadament i massiva, sense el consentiment dels receptors. La seva finalitat generalment s comercial, amb missatges prenent forma d'anunci, tot i que tamb sn freqents els enganys amb intenci de treure profit econmic de les vctimes. Tradicionalment els seus mitjans han estat el correu electrnic i els grups de discussi per amb popularitzaci de noves tecnologies de comunicaci electrnica lspam hi ha saltat i el podem trobar en altres mitjans com blogs, wikis, frums i similars, missatgeria instantnia, etc.



s una prctica rebutjada per la comunitat d'usuaris d'aquests mitjans tant per les molsties que causa com per els perjudicis que suposa: a un nivell global s especialment destacable l'augment del trfic a Internet  i molt trfic pot fer anar ms lenta la Xarxa , mentre que a un nivell individual, aquells usuaris que no facin servir una tarifa plana estaran, a la prctica, pagant per rebre els missatges no desitjats (mitjanant la seva connexi). s per aix que existeixen eines per detectar i esborrar el correu brossa abans de baixar el correu electrnic.

Com a conseqncia dels seus efectes negatius molts pasos han promogut lleis contra el correu brossa, inclosos membres de la Uni Europea i s'ha arribat a prohibir en alguns.

En els darrers anys l's del correu brossa s'ha incrementat notablement, donat que enviar-ne a centenars de persones de les quals es coneix l'adrea electrnica s molt fcil, rpid i barat.

Qui envia correu brossa pot esperar de rebre, en retruc, centenars o milers de correus de protestes o d'insults. Molts provedors de correu electrnic, per, recomanen no contestar mai a lspam, ja que al remitent li pot servir de confirmaci de que l'adrea electrnica existeix i est en s.

Histria.

L'origen de la paraula SPAM prov d'una marca americana de carn de porc enllaunada . Aquesta adquireix l's actual amb connotacions de cosa innecessria i sobreabundant a partir d'un esquetx molt popular dels Monty Python. Durant l'esquetx, dos clients en una cafeteria plena de vkings intenten demanar un esmorzar a partir d'un men en que aquesta carn s'inclou a tots els plats. 

Terry Jones apareix com a cambrera, Eric Idle com a Mr. Bun, Graham Chapman com a Mrs. Bun i John Cleese com a l'Hongars. En l'esquetx radiofnic aquest darrer no apareix.

De noms tres minuts i mig de durada es construeix l'argument en que la cambrera solament t plats amb spam i Mrs. Bun s l'nica persona de la sala que vol un plat sense SPAM, llavors a la conversaci comena a introduir-se la paraula SPAM pel mig de les frases sentint-se al fons vkings cantant SPAM sense parar.

Aquest era l'esquetx final del captol 25 del Monty Python's Flying Circus i va ser ems per primera vegada el 15 de desembre de 1970. Tot i la seva curta durada l'esquetx esdevingu immensament popular i la paraula s'hi utilitza unes 132 vegades com a mnim.

Vegeu tamb.
Nofollow;

Referncies.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2727" title="Sant Privat d'en Bas" nonfiltered="1705" processed="1682" dbindex="1710">
Sant Privat d'en Bas s un antic municipi de la comarca de la Garrotxa, que el 1968 va ser integrat dins de la Vall d'en Bas. El 2006 la seva poblaci era de 908 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2728" title="Santa Pau" nonfiltered="1706" processed="1683" dbindex="1711">


Santa Pau s una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa. Tenia 1.516 habitants l'any 2004.

















 Geografia .



Est situat al sud-est de la plana d'Olot, en plena Zona Volcnica, enmig de la vall entre les serralades de St. Juli del Mont i Sta. Maria de Finestres i a 496 m sobre el nivell del mar. Compta amb una nica via de comunicaci: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distncia de 150 Km de Barcelona, a 50 Km de Girona i a 9 Km d'Olot.

El 81% del territori municipal s espai topogrfic i forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, i dins aquest indret hi ha punts d'inters especial com el volc de Santa Margarida, el volc Croscat i les grederes volcniques, la Fageda d'en Jord o el salt d'aigua de Can Batlle.

 Histria .
Neoltic (15.000 ac): Pobladors a la comarca de la Garrotxa: a tota la Vall del Llierca, cova del Bisbe (Sadernes), Bac de Llongarriu (Vall del Bac), L'Avellaner (les Planes d'Hostoles). A Santa Pau hi ha el menhir conegut com la "Pedra del Diable".

Del 15.000 al 9.500 aC: Es daten les erupcions del volc Croscat.

300 aC: Els romans funden Via Annia (Vall de Bianya). ;

200 aC: Claudi Ptolomeu parla dels castellans, que ms tard, constitueixen el comtat de Besal.

414 dC: Invasi visigtica.

Segle VIII: Invasi musulmana: Va provocar l'aband de la gran part de la comarca, tot i haver quedat inclosa dins la Marca Hispnica.

870: Guifr el Pils, primer comte de Besal.

Segona meitat del segle IX: Comena la repoblaci de la comarca que van iniciar els monjos benedictins, que en el 859 creuaren els Pirineus, i van fundar el monestir de Sant Aniol d'Aguja i Sant Llorens del Mont.

1111: Fi del comtat de Besal, que s'incorpora al casal de Barcelona.

1249: Jaume I incorpora Olot, en el judicial, a la recenment creada vegueria de Camprodon.
 
1298: El rei Jaume II concedeix al bar Pon III el perms per a celebrar mercat a Santa Pau els dilluns de cada setmana.

1300: Carta de franqueses del bar Pon III a favor dels nous pobladors de la "cellera" de Santa Pau.

1378: Les tropes de Pere II surten de Besal per atacar Girona.

1427-28: Es produeixen terratrmols que tingueren en la comarca uns efectes devastadors.

1462: Setge de Besal pels remences. Els pagesos recorrien les contrades; dominaven els camins d'Olot, varen atacar el Castell de Santa Pau i ocupar Castellfollit de la Roca. El principal cabdill de l'alament fou en Francesc de Verntallat, fill de Sant Privat d'en Bas.

1650: Una epidmia de pesta afecta amb virulncia tota la poblaci de la comarca.

S. XVII i XVIII: Les lluites contra els Borbons deixen extenuats els pobles de la Garrotxa. ;

1809: Besal s ocupada i fortificada pels francesos.

1812: Olot s ocupada pels francesos.

1814: Retirada dels francesos d'Olot i Besal; es destrueixen les fortificacions i se saqueja tota la vila de Besal.

1874-75: Ocupaci carlina d'Olot.

1939: El 7 de febrer les tropes franquistes entren a Olot.

1983: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Protecci de la Zona Volcnica de la Garrotxa.

 Art i arquitectura .

Plaa major o Firal dels Bous: Plaa porticada presidida per l'esglsia parroquial (s.XV-XVI). Les cases formen un conjunt adossat a l'antiga muralla. Lloc on se celebraven els mercats i fires, d'aqu el nom de Firal dels bous.

 Mare de Du dels Arcs: Santuari situat a 2 quilmetres de Santa Pau. Les arrels d'aquest lloc mari sn molt antigues i poc clares. Mn. Constans, en el seu llibre "Girona, Bisbat Mari" publicat l'any 1954, afirma que Santa Maria dels Arcs fou construda entre el 866 i el 877, probablement per una comunitat benedictina situada a la muntanya de Sant Juli del Mont, propera a la vila. No consta fins el 1098 com a parrquia de Santa Pau.

 Tradicions i cultura .

 La Fesolada: la festa dels fesols, poc desprs de Sant Antoni..
 Festa Major de Santa Pau: mitjans d'agost.
 Nit remena: A finals d'agost, actuacions de pirotcnia, animaci i teatre al recinte medieval.
 Pessebre vivent: 25 i 26 de desembre.

 Demografia .


Enllaos externs.

 Ajuntament de Santa Pau;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Santa Pau;
 Portal comercial de la Garrotxa;
 Turisme Garrotxa;
 Parc Natural de la Garrotxa;
 Festa del fesol de Santa Pau;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2729" title="Sant Feliu de Pallerols" nonfiltered="1707" processed="1684" dbindex="1712">

Sant Feliu de Pallerols s una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa.
Situat a la vall d'Hostoles, s'estn per les valls del riu Brugent i del seu afluent, el Sant Iscle, accidentat per les serres del Corb i de Fontpobra i els volcans de Can Ti i Treiter, dintre del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. Destaquen els cims de Collsacabra al sud del terme i el Santuari de La nostra Senyora de la Font de la Salut a 1030 metres d'altitud. 

Antigament va pertnyer al castell d'Hostoles i a la corona. 

Agricultura de sec. Ramaderia de bestiar bov i porc, aix com aviram, la indstria d'embotits i xocolates que juntament amb el turisme residencial s la base de la seva economia. 

Cal destacar-ne la Festa Major de Sant Feliu de Pallerols, declarada festa tradicional d'inters nacional.

 Entitats de poblaci .












 Demografia .

El cens del 1717 incorpora Sant Miquel de Pineda i Sant Pere Sacosta; el 1787, les Planes d'Hostoles; el 1857, Sant Iscle de Colltort, les Encies i Cogolls; i el 1872 es desagrega les Planes d'Hostoles.
 Llocs d'inters .

Esglsia de Sant Feliu de Pallerols. Segle XVII, reconstruda sobre una d'anterior romnica. ;
Esglsia de Sant Iscle de Colltort. Segle XV. ;
Esglsia Sant Miquel de Pineda. Segle XI. ;
Castell d'Hostoles. Fortalesa medieval en semiruna. Lloc on va morir Francesc de Verntallat a la fi del segle XV. ;
Santuari de Nostra Senyora de la Font de la Salut. Vistes magnfiques.

Els Pescallunes.

A la gent de Sant Feliu de Pallerols tamb se'ls coneix histricament com a "Pescallunes". El motiu s una histria que el mateix municipi relata d'aquesta manera: 
S'explica que una nit de lluna plena, un santfeliuenc vorejava el riu Brugent quan va veure reflectida la lluna en l'aigua de la riera. Tan embadalit en va quedar de la bellesa de l'astre que molt brillava en la foscor de l'aigua que va decidir pescar-la amb un cove. Per no aconseguia ficar-la-hi. Alg va veure-ho i, en to burleta, li pregunt si volia pescar la lluna.  

El que inicialment era una malnom ha estat reconvertit pels propis santfeliuencs com a icona popular tal com es pot llegir a l'escultura del pescallunes: 
Des d'aleshores als de Sant Feliu de Pallerols ens diuen "PESCALLUNES": gent amb illusions, somnis i molts projectes.
 
 Bibliografia .



 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2730" title="Sales de Llierca" nonfiltered="1708" processed="1685" dbindex="1713">

Sales de Llierca s un municipi de la comarca de la Garrotxa. Situat a cavall de les valls del Llierca i del Borr, pertany a la sub-comarca de l'Alta Garrotxa, amb relleu accidentat en la zona nord (riscos d'Entreperes), i pla en la zona sud (vall del Fluvi). Boscos de pinedes, rouredes i alzinars.

L'economia es basa en l'agricultura de sec (cereals, patates) i en la ramaderia bovina i porcina. Una carretera local relaciona el municipi amb Tortell.




 Nuclis de poblaci .







 Histria .
En documentaci del segle X, figura amb el nom de Salas, referent al castell de Sales, en el mateix segle surt el nom de Lizerca (Llierca) aquest probablement d'origen prerom. Tan el castell con la seva jurisdicci formaren part d'una baronia. Sales de Llierca s dispers prop del castell. Les restes dels castells de Menera i de Sespasa tamb es troben al seu entorn.

 Demografia .

 Indrets d'inters .
Esglsia de Sant Mart. Faana barroca.
Esglesia de Santa Ceclia. Segle XII romnica.
Esglsia de Sant Miquel de Monteia;
Esglsia de Sant Grau d'Entreperes;
Esglsia de Sant Andreu de Guitarriu;
 Bibliografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2731" title="Sant Ferriol" nonfiltered="1709" processed="1686" dbindex="1714">


Sant Ferriol s un municipi de la comarca de la Garrotxa.

Els seus petits nuclis de poblaci es troben espargits per les valls dels rius Fluvi i Ser , la riera de Junyell, i de les muntanyes de les serres del Torn i la serra del Mor. s el Santuari de Sant Ferriol el qual ha donat nom al municipi. El terme, envolta el de Besal per ponent, pel sud i per llevant

 Demografia .











Llocs d'inters.

Santuari de San Ferriol. Gtic tard del segle XVII, encara que documentat des de l'any 1495;
Santuari de la Mare de Du de Colell. Segle XVII;
Esglsia de Sant Fruits. Romnica del segle XII;
Esglsia de Sant Miquel de la Miana. Romnica;
Esglsia de Sant Silvestre;

Bibliografia.
Volum 18 (2004) La Gran Enciclopdia en catal Barcelona. Edicions 62 ISBN 84 297 5446 6;
Volum 3 (2005) El meu Pas, Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona: Edicions 62 ISBN 84 297 5570 5;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2732" title="Sant Aniol de Finestres" nonfiltered="1710" processed="1687" dbindex="1715">

Sant Aniol de Finestres s un municipi de la comarca de la Garrotxa. 

Situat en ple Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, amb un terreny accidentat per la serra de Finestres i la de Medes, a la dreta de la riera de Llmena. 

L'any 906 apareix la seva referncia ms antiga, la qual nomena el castell de Finestres; i l'any 947 quan es va fer la consagraci de l'esglsia de Santa Maria en dita fortalesa. Encara es poden observar algunes restes de l'edificaci. 

Va pertnyer a la baronia de Santa Pau. 

L'economia s agrcola, amb cultius de sec principalment i una petita extensi de regadiu per a hortalisses. 

 Entitats de poblaci .






Llocs d'inters .
Jaciment del Roc de la Melca. Epipaleoltic i poblat indgena. ;
Poblat de la Palomera o del Puig del Moro. Poblat indgena. ;
Esglsia parroquial de Sant Aniol datada l'any 992. ;
Esglsia de Sant Miquel de Bustins. Romnica. ;
Ermita de Sant Roc ;
Santuari d'Elena. Romnic. ;
Esglsia Sant Joan de Medes. Romnic. ;
Esglsia de Sant Esteve de Llmena. Barroca;
Santa. Maria de Finestres, consagrada el 947;

 Demografia .

Bibliografia.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
La web de la Vall de Llmena amb informaci sobre Sant Aniol de Finestres.;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2733" title="Sant Jaume de Llierca" nonfiltered="1711" processed="1688" dbindex="1716">

Sant Jaume de Llierca s un municipi de la comarca de la Garrotxa. Conegut antigament com Palau de Montagut o Palau d'Avall. En 1928 es va constituir la Parrquia de Sant Jaume de Llierca pel bisbat de Girona i dos anys desprs va prende aquest mateix nom la poblaci. 

La primera notcia documentada est datada en l'any 940 per la compra d'una finca per Ava, la comtessa de Besal, vidua de Mir II de Cerdanya. En 1973 es va trobar un jaciment prehistric en el Pla de Politger. 

El riu Fluvi divideix el terme en dos grans rees, a l'esquerra el terreny s pla i es troba la majoria de la poblaci aix com l'activitat industrial, mentre en la part dreta del riu, el terreny s accidentat i amb bosc de pineda i alzines, quan el Fluvi travessa el poble conflueix amb el riu Llierca el qual marca el lmit del seu terme municipal. Al nord i oest limita amb Montagut i Oix, a l'est amb Argelaguer i amb les poblacions de Sant Joan les Fonts, Santa Pau i Sant Ferriol al sud.

La seva economia est repartida amb l'agricultura, sobretot cereals i la indstria d'embotits i conserves crniques. 








Nomenclatura.

Hi ha quatre noms tradicionalment relacionats amb aquest poble: Palau de Montagut, Sancti Jacobi de Poligario, Sant Jaume de Llierca i Poble del Llierca. 

Fins al 1930 el poble es deia Palau de Montagut. L'origen d'aquest nom el trobem en el castell de Montpalau i en el fet que les terres que avui formen part del terme municipal de Sant Jaume de Llierca pertanyien al terme de Montagut.

Palau s un terme que ja apareix en un document del segle X ( any 940):  "... vendimus nos tibi in comitatum bisuldunense in termino Monte Aguto in villa qui dicunt Palacio"
Al segle XII, Palacio de Monte Acuto disposava d'una esglsia prpia, Sancti Jacobi de Poligario (aquesta esglsia est citada al 1169). Va desaparixer al segle XV a causa dels terratrmols.

Sembla ser que el poble va heretar el nom de Sant Jaume en "honor" a Sant Jacob.
El creixement de la poblaci va convertir en poble independent al "barri" anomenat Palau. 

El nom de Palau de Montagut es va mantenir durant molts segles per al segle XX es va decidir canviar el nom i posar el de Sant Jaume de Llierca. El nom de Sant Jaume respon al Sant que des de l'edat mitjana es benerava a Palau ( Sant Jacob). Llierca, per la seva part, fa referncia al riu que passa pel poble i que du aquest mateix nom.

Sant Jaume de Llierca, per, va ser un nom que no dur gaires anys, perqu sis anys desprs del canvi de nom, al 1936, es va tornar a canviar el nom. El poble pass a dir-se Poble de Llierca.

Aquest nom, per, encara va ser ms fuga: el 1939 es va tornar a posar el nom de Sant Jaume de Llierca.

El fet de portar el nom d'un Sant s molt caracterstic en la toponmia de Catalunya de l'poca romano-cristiana.

L'evoluci del nom de Sancti Jacobi a Sant Jaume an de la segent manera:

- Sanctum > Sant     	
1.	Reducci del grup NTK > NT
2.	Apcope de -m final i tamb de -u

- Jacomu > Jaume		

1.	La consonant oclusiva sorda se sonoritza: * Jagomu
2.	C'M s un grup romnic que ha sofert la sncopa de la vocal post-	tnica: 
 Jagmu;
3.	Apcope de -u final: *Jagm
4.	*Jagm resulta un grup fonolgic molt estrany en la nostra llengua. Per aix es produeix l'aparici d'una vocal de suport. En aquest cas, -e:  *Jagme
5.	Es mant la grafia arcaitzant: *Jacme
6.	El so fontic  s'arrodoneix i es converteix en : JAUME

Pel que fa a l'evoluci de la paraula Llierca, s'ha de dir que s una paraula d'origen
desconegut.

Segons Alcover-Moll Llierca s un nom pre-rom sense un origen cert (que podria ser basc i que vindria a significar "freixanada". 

Armand de Fluvi, per no comparteix l'opini d'Alcover- Moll i  afirma que s un nom d'origen cltic. En aquest cas el significat del mot vindria a ser el de "riu en forma de faixa ondada".


Indrets d'inters .
Esglsia parroquial de Sant Jaume de Llierca. A l'interior es conserven dues talles de fusta del segle XVI o XVII. T una cpula revestida de cermica vermella.
Mosaics per a numerar les cases collocats en l'any 1864 per Ramon Castell.
Museu Ornitolgic.
Runes del castell de Montpalau.
Ermita de santa Magdalena. Any 1228.


 Demografia .


 Bibliografia .

ALBERCH, RAMON (et al),  "El Girons, La Selva, La Garrotxa" a Gran geografia comarcal de Catalunya. Fundaci Enciclopdia catalana. P. 388-390.
AMAT, JOAN, "La masovera y su rgimen jurdico en las comarcas del antiguo condado de Besal" a VI Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besal. Actes.  Olot,
BOLS, JORDI, " Els masos del terme de Besal" a Revista Catalana de Geografia,1. 1978;
BOLS, JORDI, "Els molins protomedievals del comtat de Besal i de les seves rodalies" a IV* Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besal. Actes. Olot, 1980. P.195-207;
BOLS, JORDI," Paisatge, organitzaci del territori i poblaci de la Garrotxa a l'edat mitjana" a VI Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besal. Actes. Olot,
BOLS / HURTADO, "Alguns problemes plantejats durant la confecci d'un mapa histric al comtat de Besal" a V Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besal. Actes. Olot, 1986. P. 181-187.
CATAL, P. "El castell d'Argelaguer" a Els castells catalans, III. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, 1971. P. 7-10;
CATAL, P. "El castell de Montpalau" a Els castells catalans, III. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, 1971. P. 130-133 ;
COROMINAS / MARQUS, "Argelaguer" a Catlago monumental de la provincia de Gerona. Girona, 1976. P. 93-101;
COROMINAS / MARQUS, "Sant Jaume de Llierca a Catlago Monumental de la provincia de Gerona. Girona, 1976. P. 207-209;
GIRONA I CASAGRAN, L'Alta Garrotxa. Ed. Selecta. Barcelona, 1961. ;
MONTSALVAJE, "Castillo de Argelaguer" a Notcias histricas del condado de Besal.
PAGS, JOAN, "Els Delmes a l'alta Garrotxa durant la baixa edat mitjana" a VI;
Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besal. Actes. Olot 
SALA, RAMON, " Les possessions del monestir de Camprodon segons la butlla del Papa Benet VIII, de l'any 1017" a IV Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besal. Actes. Olot, (Varis), "la Garrotxa" a La Catalunya romnica, IV	;


 Enllaos externs .
Ajuntament de Sant Jaume de Llierca;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2734" title="Santa Eugnia de Berga" nonfiltered="1712" processed="1689" dbindex="1717">

Santa Eugnia de Berga s un municipi de la comarca d'Osona.







 Demografia .

Indrets d'inters.
Esglsia de Santa Eugnia de Berga.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2735" title="Seriny" nonfiltered="1713" processed="1690" dbindex="1718">


Seriny s un municipi de la comarca del Pla de l'Estany.

Acull coves prehistriques on s'ha trobat restes des del paleoltic mitj fins a l'edat dels metalls. Les restes ms antigues, de fa uns 200.000 anys corresponen a lHomo heidelbergensis, i les coves foren habitades per neandertals fa entre 90.000 i 39.000 anys. Posteriorment, al neoltic i el calcoltic es feren servir com a magatzem, refugi puntual o lloc d'enterrament. El jaciment ha estat excavat des del finals del segle XIX fins a l'actualitat, i la major part dels objectes recollits es troben al Museu Arqueolgic Comarcal de Banyoles. A ms, l'entorn de les coves ha estat museitzat, convertint-lo en el Parc de les Coves Prehistriques de Seriny.









 Demografia .


 Referncies .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2737" title="Sant Joan de les Abadesses" nonfiltered="1714" processed="1691" dbindex="1719">

Sant Joan de les Abadesses s una vila i municipi catal situat al sud-est de la comarca del Ripolls. Est situat al curs alt del Ter, a la vall del mateix nom, dominada al nord per la Serra Cavallera i el cim de Sant Antoni al sud. T un clima d'influncia continental, amb precipitacions abundoses i una variaci trmica important.

 Entitats de poblaci .













La histria de la vila va ntimament lligada al monestir. Aquest fou fundat l'any 887 per Guifr el Pels, que va posar la seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina. Les abadesses van perdurar fins al 1017, any en qu van ser expulsades per una butlla papal acusades de desordres, episodi histric que, temps a venir, faria nixer la llegenda del Comte Arnau.

Amb la expulsi de les abadesses es van anar succeint comunitats de monjos agustinians i benedictins, que van mantenir i augmentar el prestigi del monestir. La importncia del seu arxiu i la troballa del canoner trobadoresc ens donen fe de la important vida cultural que movia el monestir. 


Al reds del monestir es va crear la vila de Sant Joan. Al principi els vilatans vivien dispersos en masos i al voltant de la parrquia de Sant Pol, al barri conegut com El Raval. A mesura que anava creixen la poblaci, es va averar necessari la construcci d'una vila emmurallada de nova planta, la que actualment coneixem com Vila Vella. Es va construir a les terres conegudes com El Vinyal, per haver-hi vinyes plantades. La Vila Vella acollia els gremis medievals, entre els ms importants els paraires i tintorers, la plaa Major, centre d'intercanvi comercial, i bells edifics dels que avui encara queden reminiscncies en alguna finestra gtica o alguna portalada. 


La vila de Sant Joan va seguir les vicissituds marcades per la histria de Catalunya, aix va arribar a ser capital carlina, va patir les conseqncies de les guerres contra el francs i va anar canviant la seva fesomia i estructura social amb la industrialtizaci. Com moltes altres poblacions riberenques amb el riu Ter, Sant Joan de les Abadesses va conixer la industrialtizaci amb la construcci de diverses fbriques txtils que aprofitaven la fora de l'energia hidrulica per alimentar la maquinria. El 17 d'octubre de 1880 arriba el ferrocarril a la vila, fet que ajudar a canviar la fesonomia de la mateixa. La vila tamb va ser pionera en la fabricaci del ciment, ja que l'introductor d'aquest material a la pennsula ibrica va ser un santjoan. La Ruta del Ferro permet conixer aquest passat industrial de la poblaci. Actualment, s una vila dedicada a la indstria, expandint-se cap al sector dels serveis, per conservant no obstant explotacions ramaderes, principalment de vaques, que rememoren el seu passat abocat a la terra.

 Histria .
Els orgens del poble estan vinculats al propi Monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat al s. IX per Guifr el Pils. Al llarg dels segles el poble es va anar formant a l'entorn del monestir. Aix va aconseguir diversos privilegis com el dret a fer el mercat setmanal (concedit pel rei Jaume I) i l'emmurallament de la vila, entre altres. Durant la Revoluci Industrial la indstria txtil assoleix una gran importncia, grcies a la utilitzaci del Ter com a font d'energia hidrulica. En l'actualitat la indstria continua essent el sector ms important per hi ha una notable expansi del turisme.

 Relaci d'alcaldes democrtics .
Des de les primeres eleccions democrtiques el 1979, Sant Joan de les Abadesses ha tingut els segents alcaldes i alcaldessa:

 Pere Picart i Folcr (1979 -1983)  - CiU;
 Josep Bassaganya (1983 - 1987) (1995- 1999) - UPM i PSC;
 Llus Grabulosa i Vila (1987 -1991) - CiU;
 Gerard Costa i Albrich (1991 - 1995) - CiU;
 Carles Bassaganya (1999 - 2006) - ERC;
 Elisabet Regu (2006 - 2007) - ERC;
 Ramon Roqu (2007 - actualment) - PSC;

 Agermanaments .
 Palais sur Vienne (Llemos, Occitnia);
 San Luis de Potos (Mxic);


 Demografia .


 mbit Associatiu .

Entitats Culturals;

 Grup Esplai Somnis;
 Jovent Actiu Santjoani;
 Associaci Catlica de Pares de Famlia;
 Agrupaci Sardanista;
 SAT;
 Secci d'estudis medievals;
 Casal Espurna;
 Associaci PRIM Music;
 Comissi Municipal de Festes;

Entitats Esportives;

 C.E. Abadessenc;
 Societat de Caa "El Pirineu";
 Uni Excursionista de Sant Joan.
 Moto Club Abadesses;
 Club Piscines i Esports Abadessenc;
 Societat de Pesca El Pirineo;
 Penya Blau-Grana;
 Club Triatl Sant Joan de les Abadesses;
 Club Petanca Abadessenc;
 Slot Sant Joan;
 Penya Perica;
 Club de Bsquet Abadessenc;

Associacions de Vens;

 Associaci de Vens de la Vila Vella;

Altres agrupacions;

 AMPA Abadessa Emma;
 AMPA Mestre Andreu;
 Associaci de Jubilats i Pensionistes;
 Uni de Botiguers;
 SAT Sant Antoni de la Miranda;
 Fundaci Oncolliga de Girona- Lliga catalana d'Ajuda al Malalt de Cncer. Delegaci Sant Joan de les Abadesses;
 Junta Local AECC- Catalunya Contra el Cncer;
 Associaci de Donants de Sang;
 ERC Sant Joan de les Abadesses;
 JERC-Sant Joan de les Abadesses;
 PSC;
 Uni Democrtica de Catalunya;
 Convergncia;
 CUP;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament.;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya.;
Uni de Botiguers de Sant Joan, informaci sobre els comeros de la vila i les activitats que organitzen.;
Uni Excursionista de Sant Joan, amb calendari d'activitats: actes populars, senderisme, marxes, etc.;
Web de l'alberg "Ruta del Ferro", descripci de les intallacions i servesi oferts aix com possibilitat de fer reserves.;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2738" title="Setcases" nonfiltered="1715" processed="1692" dbindex="1720">


Setcases s un municipi de la comarca del Ripolls. s la capalera del riu Ter.

El nom de Setcases est documentat des de l'any 965, en unes donacions fetes pel comte Sunifred de Besal al monestir de Sant Pere de Camprodon.

L'esglsia conserva un retaule barroc dedicat a Sant Miquel, que s l'nic de tota la vall de Camprodon que es va salvar de ser cremat durant la guerra civil.

Actualment s un centre turstic notable, tant per l'excursionisme: Ulldeter, com per l'esqu, amb l'estaci de Vallter, cosa que l'ha fet crixer molt ms enll del nombre de cases que suggereix el nom del poble.







 Demografia .


Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina actualitzada d'activitats;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2739" title="Sant Pau de Segries" nonfiltered="1716" processed="1693" dbindex="1721">

Sant Pau de Segries s un municipi catal de la comarca del Ripolls.Es troba al lmit amb la Garrotxa, situat a la Vall del Ter, accidentat per la Serra del Capsacosta,al S,i pel puig de Miralles, contraforts meridionals de la Serra Cavallera, al NW. Els conreus sn principalment de cereals. Sn molt importants les pastures i la cria de bestiar. Posseeix una certa infraestructura turstica. El poble, que es troba a una altitud de 860 metres,es troba a l'esquerra del riu Ter; el nucli antic s de carrers estrets, i modernament s'ha eixamplat per la carretera de Ripoll a Camprodon. El 1971 hom hi bast una nova esglsia , obra de Francesc Vayreda i Pau Mongui.L'antiga esglsia, a llevant del nucli, fou edificada entre 1681-93. El lloc s esmentat ja el 898 i l'esglsia el 920. En 907-27 se'n possession el monestir de Sant Joan de les Abadesses, que en conserv la jurisdicci. L'abat Pere de Soler hi establ uns solars  en 1203-17, i el seu successor, Arnau de Corsavell , li conced carta de poblament i franqueses el 1217. 
El municipi comprn tamb el poble de La Ral. 











 Demografia .



 La llegenda del Mariner de Sant Pau .

Aquesta llegenda del Mariner de Sant Pau s una llegenda catalana de la qual va ser transmissor Mossn Jacint Verdaguer.

Fa molts i molts anys, un mariner vivia a l Empord i feia viatges mar enll fins a Mallorca. La seva famlia l esperava impacient quan tornava de la mar per disfrutar les hores de lleure tots plegats. 
Per un dia, tot es va capgirar. Quan era mar endins, el cel s enfosqu com les entranyes d una balena i un vent huracanat comen a sacsejar amb furia la nau. Tot invocant a la verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau se li feia miques. 
Quan arrib a port, vei desesperat com la mar havia arrasat la seva casa i s havia endut tots aquells que estimava. 
Sol i trist, va agafar l unic objecte que li quedava: un rem,i decid allunyar-se del mar fins a un lloc on ning no coneixs qu era el rem que duia amb ell. 
Era la tardor i les fulles dels arbres comenaven a caure quan va arribar a Banyoles. Les noies filaven vora el llac,semblaven bona gent, per quan va veure l aigua del llac,va recordar-li massa la seva antiga llar i va decidir marxar. 
Tot caminant i buscant un lloc on quedar-se, ja era prop de nadal i va decidir parar-se a Besal. Els nois i noies del poble jugaven a la plaa, estven contents, i fins i tot el convidaren a afegir-s hi. Per quan pregunt a una noia si sabia qu era l objecte que portava i li va dir que era un rem, va decidir seguir el seu cam. 
Mirant les serralades, va atravessar boscos i prats i arrib a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i quan va veure un grup de gent reunida en un dels barris d Olot es va parar.Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del triai. Tot i que els va trobar bona gent i acollidors, quan va demanar a varies persones qu era l objecte que portava i una li va respondre: un rem. Va pensar que calia continuar el seu cam. 
I va arribar a Sant Pau de Seguries. Des del primer moment s hi sent com a casa. All tamb estaven de festa, en una ermita a prop del poble. Ells si que van prendre el seu rem per una pala de forner, que s un pala per treure i posar el pa del forn. I all es va quedar, va refer la seva vida, va tornar a formar una famlia, va fer de pags i va construir una masia que avui encara podem veure. La masia s anomena: El mariner de Sant Pau.
Per aix tamb el gegant de Sant Pau s un mariner per recordar aquell home que un dia va arribar al poble per quedar-s'hi.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2741" title="Safor" nonfiltered="1717" processed="1694" dbindex="1722">

La Safor s una comarca valencianoparlant del centre del Pas Valenci, amb capital a Gandia. La Safor es pot dividir en dos subcomarques ben diferenciades: la Valldigna i l'Horta de Gandia.

Al nord, la Serra de les Agulles, ltim punt del sistema ibric, la separa de la Ribera Baixa; a l'est el Masss del Mondver, la Serra Falconera, ltims punts de les serres btiques valencianes,  la separen de la Ribera Alta i la Costera ; la Serra Grossa a l'oest, de la Vall d'Albaida i al sud, la Serra del Circ de la Safor, la Serra Gallinera i la Serra de Mustalla la separen de la Marina Alta i el Comtat. Finalmet, a l'est queda la Mar Mediterrnia,

Els municipis d'esta comarca sn:



Delimitacions histriques.

La comarca de la Safor s de creaci moderna, a l'any 1989, i hi comprn part de les antigues comarques de la Valldigna, i l'Horta de Gandia. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934. Per aquest motiu de vegades s'utilitza tamb l'expressi Safor-Valldigna per designar aquest territori.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2744" title="Sarri-Sant Gervasi" nonfiltered="1718" processed="1695" dbindex="1723">

Sarri-Sant Gervasi s un dels districtes de la ciutat de Barcelona. L'any 2005, segons l'INE, tenia 140.461 habitants. Sant Gervasi de Cassoles, municipi independent de Sarri des de principis del segle XVIII, va ser agregat a Barcelona el 1897, juntament amb cinc pobles ms del Pla de Barcelona. Sarri no va incorporar-se a la ciutat fins al 1921, essent l'ltim municipi a agregar-s'hi. s una de les zones de renda ms alta de la ciutat.

Sarri-Sant Gervasi inclou els barris segents:

Sarri;
les Tres Torres;
Can Caralleu;
Sant Gervasi de Cassoles;
el Farr;
Galvany;
Tur Parc;
la Bonanova;
el Putget;
Collserola;
Vallvidrera;
el Rectoret;
Mas Saur;
Mas Guimbau;
Font del Mn;
Les Planes;
Tibidabo;



 Vegeu tamb .
Carrer de Balmes;
Plaa de Molina;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2749" title="Sant Andreu de Palomar" nonfiltered="1719" processed="1696" dbindex="1724">

Sant Andreu de Palomar s un barri i el nucli ms antic del districte de Sant Andreu de Barcelona. Antic municipi independent amb ms de 1000 anys d'histria documentada, va ser annexionat a Barcelona el 20 d'abril de 1897.

Actualment, t una superfcie de 174 hectrees i compta amb una poblaci d'uns 50.000 habitants. Els seus lmits sn: el carrer Rovira i Virgili, antiga Riera d'Horta, el passeig de Santa Coloma, l'avinguda Meridiana, i les vies de ferrocarril. El seu districte postal s el 08030.

 Histria .

 El poble .
La primera notcia escrita data de l'any 992, quan en un document de permuta d'una herncia es menciona un lloc anomenat Palomar. L'any 1034 apareixen junts els noms de Sant Andreu, patr de la parrquia, i Palomar. Els lmits de l'antic poble de Sant Andreu de Palomar anaven del Bess fins a la serra de Collserola, i de Montcada al nord, fins a Sant Mart de Provenals al sud. La riera d'Horta era la divisi amb el municipi ve de Sant Mart. Situat a la plana amb terres frtils, la seva activitat principal era l'agricultura. El regadiu li arribava del rec Comtal, squia que cap a l'any 954 va fer construir el comte Mir I per conduir l'aigua des de Montcada fins a Barcelona.

Durant els segles XI, XII i XIII es constitu un primer nucli d'habitatges a l'entorn de l'esglsia.

Al segle XVI ja es pot parlar de masies escampades per la demarcaci del poble de Sant Andreu de Palomar. La pagesia de Sant Andreu s'origin a partir d'arrendament o cessions de terres, per part d'una classe mitjana organitzada. 

Al llarg del temps es van anar conformant els diferents carrers entorn de l'eix del carrer Gran, antiga via romana.

Un fet destacable va sser que la Guerra dels Segadors es va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640, quan els somatents de Sant Celoni, de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a contractar-se per la sega, van decidir marxar contra les forces del Comte-duc d'Olivares, que es mantenien a Catalunya bo i acabada la guerra del francs i que saquejaven poblacions i violaven drets bsics dels seus habitants. Escolliren per bandera el Sant Crist de la Parrquia i s'enfilaren cap a Barcelona, on varen alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers Vergs i Serra, donant mort al virrei de Catalunya  i tingueren la ciutat a merc seva. Nombroses reunions entre els consellers de Barcelona i els segadors revoltats tingueren lloc a la parrquia de Sant Andreu de Palomar.

La industrialitzaci que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX porta a Sant Andreu empreses importants, com la txtil Fabra i Coats, La Maquinista, Fabricaci Nacional de Colorants, i una bona quantitat d'empreses petites i tallers.

El 20 d'abril de 1897 la reina d'Espanya, sign el Decret d'Agregaci que va annexionar Sant Andreu de Palomar i molts altres Pobles del Pla de Barcelona (Grcia, Sants, Les Corts, Horta, Sant Mart, Sant Gervasi, posteriorment Sarri) a Barcelona. La Junta desagregacionista creada a l'efecte, no va poder-ho pas evitar. El Tribunal d'Assumptes  Contenciosos i Administratius acord, el 21 de febrer de 1902, de no acceptar la desagregaci de Barcelona. Aix va convertir el poble en el Districte 9. Posteriorment l'antic Terme Municipal fou esquarterat i repartit per els Districtes d'Horta-Guinard, Sant Mart, Nou Barris i el propi de Sant Andreu, amb l'afegit d'una part de Sant Mart de Provenals (La Sagrera).

s coneguda la iniciativa associacionista del barri, principalment al voltant d'entitats de caire esportiu, com ara la Uni Esportiva Sant Andreu i el Club Nataci Sant Andreu.

Aqeducte Palombarum.
Fins fa poc s'havia ignorat completament la procedncia del subministrament principal d'aigua a la Barcino romana.
La primera conducci d'aigua a Barcino procedent del riu Bess cal datar-la a la primera meitat del segle I dC, poca de l'emperador Claudi.

Amb motiu del projecte urbanstic que preveia realitzar l'ajuntament de Barcelona amb la construcci d'un gran nombre d'habitatges a la zona del Mol del Rec, el Centre d'Estudis Ignasi Iglsias (CEII) va gestionar amb la Direcci General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, les oportunes mesures jurdiques encaminades a preservar aquell patrimoni arqueolgic i les restes que poguessin subsistir.
Durant la primavera del 2004 es van realitzar una srie de prospeccions en l'rea compresa entre el que fou el Mol de Sant Andreu i el carrer Coronel Monasterio de Sant Andreu de Palomar, a tocar de les casernes militars ja enderrocades. El resultat d'aquestes investigacions ha estat la descoberta d'una conducci o aqeducte d'origen rom que s el que portava l'aigua del riu Bess fins als aqeductes descoberts a la plaa nova de Barcelona.
Pel que fa a aquesta conducci, aix com el primer aqeducte de la plaa Nova, no hi ha cap dubte sobre l'poca en que fou construt, durant els 50 o 60 anys posteriors a la fundaci de la colnia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

 Molins d'aigua .

Des del segle X est documentada l'existncia de molins a Sant Andreu de Palomar. Varen existir tres casals diferents: els molins de la Torre de Bell-lloc, els molins reials de Sant Andreu i els molins de Vallbona.
Un d'ells, el de la Torre Bell-Lloc sobre el Rec Comtal,encara est en part entre nosaltres. Deixat de banda, encara hi ha les restes entre els actuals carrers ngel Monastrio i de l'Andana de l'Estaci, Palomar i l'avinguda de Santa Coloma. 

 Esglsies .

 Parrquia Sant Andreu .

En el segle X existeix el primer esment del temple de Sant Andreu, que va ser assaltat i destrut per Al-Mansur l'any 985. Construda una nova esglsia romnica i consagrada l'any 1105 pel bisbe Berenguer de Barcelona, va tornar a ser destruda pels almogvers i tornada a consagrar per sant Oleguer l'any 1132.

D'aquesta parrquia van sortir el 8 de juny de 1640 els segadors amb la imatge del Sant Crist per a protestar contra el virrei Comte de Santa Coloma al que van matar, en el fams Corpus de Sang. El 1850 es decideix ampliar-la donant-li l'encrrec de les obres a l'arquitecte andreuenc Pere Falqus i Urp, amb una aparena entre classicista i eclecticista, la torre del campanar integrada en l'extrem esquerre de la faana principal i el cimbori quadrangular de 68 m d'altura, sn els dos elements ms destacats de la seva fisonomia.

Durant la Setmana Trgica de 1909 i desprs durant la guerra civil de 1936 torna a sofrir greus incendis, que destrossen sobretot la decoraci interior. Entre el 1954 i 1960, el pintor local Josep Verdaguer s l'encarregat de pintar els murals, representant la vida de Sant Andreu i escenes bbliques.

 Parrquia Sant Paci .

Feta per l'arquitecte Joan Torras i Guardiola i inaugurada l'any 1881, s d'estil neogtica, d'una sola nau i coberta amb voltes ogivals nervades. Els finestrals tamb sn d'esttica gtica. Tota ella t un aspecte molt sobri. Es va incendiar durant la Setmana Trgica de 1909. Va tornar al culte l'any 1922, construint-se llavors el campanar. El mosaic del sl el va dissenyar Antoni Gaud i es va restaurar l'any 1988 per Llus Bru i Borrell. L'any 1985 l'escultor Medina Aylln va tallar un Crist Ressuscitat per al absis, sobre el mural del pintor Eduald Serrasolses de Sant Andreu.

 Alguns andreuencs illustres .
Mari Brossa i Arn (Pedagog i periodista. Alcalde de Sant Andreu el 1869);
Joan Torras i Guardiola (arquitecte, mestre d'Elies Rogent, Antoni Gaud i August Font);
Ignasi Iglsias Pujadas (dramaturg i poeta modernista);
Josep Llus Pons i Gallarza (poeta);
Joan Claps i Corbera (historiador);
Pere Falqus i Urp (arquitecte);
El Noi Baliarda (revolucionari);
Jordi Martnez de Foix i Lloren (militant independentista i socialista catal);
Francesc Porret i Gay (dirigent venal);
Josep Moratalla i Martnez (poltic i activista social catal);
Mart Pous i Serra (historiador);
Josep Verdaguer i Coma (pintor catal);
Jaume Agust i Mil (doctor en Teologia i Jurisprudncia i batxiller en Filosofia i Lletres);
Joan Gual i Torras (barton);
Mari Caardo i Lacasta (ciclista);
Ricard Castells i Cots (Dibuixant, guionista d'historietes i illustrador);

 Entitats .
 AEiG Flor de Neu;
 AEiG Gregal;
 AEiG Jaume I;
 Agrupaci Excursionista Muntanya;
 Ateneu Obrer;
 Societat Coral La Lira;
 Casal Catlic;
 UE Sant Andreu;
 CN Sant Andreu;
 Centre Cultural els catalanistes;
 L'Eco de Catalunya;
 Centre d'Estudis Ignasi Iglsias;
 Diables de Sant Andreu;
 La Satnica de Sant Andreu;
 Foment Sardanista Andreuenc;
 Germandat de Trabucaires,Geganters i Grallers de Sant Andreu;
 Bastoners de Sant Andreu;
 Assemblea de Joves de La Sagrera i Sant Andreu;
 Esplai Sant Paci;

Enllaos externs.
Uni Esportiva Sant Andreu;
Web de Sant Andreu de Palomar;
Associaci de Vens i Venes de Sant Andreu de Palomar;
Comissi de Festes de Sant Andreu de Palomar;
Germandat de Trabucaires,Geganters i Grallers de Sant Andreu;
Bastoners de Sant Andreu;
Assemblea de Joves de La Sagrera i Sant Andreu;
Esplai Sant Paci;
histria dels molins de Sant Andreu;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2751" title="S" nonfiltered="1720" processed="1697" dbindex="1725">

La S s la dinovena lletra de l'alfabet catal i quinzena de les consonants. El seu nom s essa. 

L'origen de la lletra seria semtic  n (bow) era pronunciat com en catal la xeix en xarop. En Grec, aquest fonema no existia per si el de essa de manera que s el so que adopt la lletra grega,       (sigma) que n'evolucion. El nom "sigma" probablement prov de la lletra semtica "Smek" i no " n". En etrusc i llat, el valor de /s/ es va mantenir i noms en els idiomes moderns, l' essa va representar altres sons com el de xeix en Hongars o /z/ en catal, angls, francs i alemany.

Fontica.
En catal es pronuncia com un fonema sibilant alveolar sonor (com sempre la zeta) entre vocals (casa /cz /) , desprs de paraules que continguin el mot fons (enfonsar / nfunz/) i quan es lliguen paraules que acaben amb essa i que comencen per un so sonor (les dones /l z don s/). En canvi si va a comenament de mot (sopa) o entre consonant i vocal (cansat) o a final de mot sense lligar-se (s teu) es pronuncia sibilant alveolar sorda (com sempre la ce trencada). Cal dir que en els parlars apitxats noms es pronuncia aquest darrer sn (les dones /les dones/) i que si es lliga amb una paraula que comena en erra deixa de pronunciar-se (les roques /l  rrok s/; els ratolins / l rratulns/). La S llatina majscula ve del fenci i hebreu antic (forma jacent); passada als grecs (forma erecta) i als eteruscs (on perd un dels quatre traos originaris) i a la majoria d'alfabets itlics, on d'angular passa a sinuosa. La S romana clssica consta de tres traos: el primer, sinus, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer. Per la velocitat es curvititza ben aviat i pren unes formes ms simples en exacutar-se el primer i el segon tra en un sol temps, en direcci gaireb vertical i noms corbat a l'extrem inferior cap a l'esquerra.

Significat de S.
Bioqumica: en majscula s el smbol de la serina.
Cronologia: Al calendari pot ser l'abreviatura de setembre. En minscula s el smbol del segon i en majscula de segle;
Fsica: Hi ha unes ones S a un terratrmol. Designa l'entropia;
Lingstica: Pot ser l'abreviatura de subjecte o sintagma. Tamb s el morfema del plural de moltes llenges romniques;
Qumica: S s el smbol de l'element qumic sofre.
Cinema ertic: Durant la transici a la democrcia (1977-1984), el cinema ertic que s'estrenava a Espanya duia l'anagrama S per advertir que podia ferir la sensibilitat de l'espectador;
Smbols: Representa el sud. El dlar es representa amb una S creuada per una o dues ratlles ($). Indica talla petita (small) al txtil.

Smbols derivats.
$;
;
[[ ]];
[[ ]];
;
[[ ]];
;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2754" title="Si" nonfiltered="1721" processed="1698" dbindex="1726">


Qumica; Si s el smbol de l'element qumic Silici;
Msica; Si s la setena i ltima nota msical, segons el sistema de notaci musical llat. Vegeu nota;
Cincia; SI s la sigla del Sistema Internacional d'Unitats.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2760" title="Spiderman" nonfiltered="1722" processed="1699" dbindex="1727">


Spiderman, o l'home aranya s un personatge de cmic creat per l'Stan Lee i l'Steve Ditko, que ha desenvolupat la seva vida editorial a la Marvel Comics la qual t els drets exclusius del personatge. Compta amb diverses adaptacions a la televisi i al cinema. 

L'origen d'un mite.

Spiderman va estar a punt de no aparixer mai; ja que deien que:

 No pots anomenar a un heroi "Home Aranya" perqu a la gent li fan fstic les aranyes.
 No pots fer que un adolescent sigui un super heroi. Els adolescents noms poden ser personatges secundaris (Spidey era adolescent quan va comenar la srie).
 No pots donar-li a un heroi tants problemes. Els lectors no el veuran suficientment heric.
 No pot haver-hi un heroi que no sigui alt, elegant i atractiu (Peter era la tpica imatge d'estudis d'aquells temps);
 No pots fer que tingui una tieta que el sobreprotegeixi tant i el tingui tant mimat, no donava impressi de mascle viril.

Sort que Stan Lee (editor, guionista i pare de l'actual cosmologia de la Marvel) i Steve Ditko (dibuixant creador de Spiderman i co-argumentista) no van fer cas d'aquests comentaris i en l'ltim exemplar de Amazing Fantasy van publicar la primera historieta del trepamurs, publicat l'agost del 1962. Al ser l'ltim exemplar, era la ocasi que necessitava Spiderman per veure la llum. Si la historieta fracassava ning ho recordaria i podria diluir-se en el no res. No obstant aix, aquell exemplar amb Spiderman a la portada va ser xit de vendes, nmero 1 de l'any. A partir d'aquest "boom", Martin Goodman (Director editorial) li va concedir la seva srie prpia, la encara vigent "The Amazing Spider-man". El primer exemplar d'aquesta va sortir a la llum el mar del 1963.

Amb el temps acabaria sent la srie ms venuda de la Marvel i Spiderman arribaria a ser considerat un icona cultural. 

L'xit d'un superheroi diferent.
Dcada del 1960.
La primera collecci de cmics de Spiderman fou "The Amazing Spiderman" al comenament dels anys 60, aquesta collecci fou la columna vertebral de tot all que es publica de l'home aranya. 


Dcada del 1970.
Steve Ditko es manten com a dibuixant fins al nmero #38 de la srie, per abandon la empresa per diferncies creatives amb Stan Lee. Seria substitut als anys 70 per John Romita Sr. com a dibuixant, que dot a Spiderman d'un aire ms romntic, fent-lo ms corpulent i seductor. A part de convertir a Gwen Stacy (un personatge en aquells moments secundari) en el gran amor de Peter Parker, Introduiria tamb a Mary Jane en la seva vida, tot i que durant bastants nmeros abans d'ensenyar-ne la cara la mostrarien entre ombres per a crear suspens. Peter considerava un "mal trngol" tenir que conixer-la. Temps desprs acabaria casant-se amb ella.

A comenaments dels anys '70, una historia de Spiderman obig a la revisi del Comics Code, el mecanisme de censura dels cmics americans. Fins al moment, aquest codi prohibia taxativament la menci de les drogues, tot i que fos per parlar negativament d'elles. No obstant aix, en aquell temps el Departament de Salut dels Estats Units es dirig a Stan Lee per sollicitar-li que escrigus una histria amb un missatge contra les drogues en alguna de les seves edicions ms venudes. Lee va elegir la srie Amazing Spiderman per a fer un arc de tres episodis del nmero #96 al #98(de maig a juliol del 1971). En l'aventura Harry Osborn, el millor amic de Peter Parker cauria en el mn de les drogues, adicte al LSD. Tot i que la histria deixava clar el seu missatge anti-drogues, el Comics Code va rebutjar incloure el seu segell en ell. Stan Lee va decidir publicar-la sense aquest segell, lo que va motivar finalment la flexibilitzaci de les normes que el regulaven.  

Ms tard, Stan Lee i John Romita abandonarien la seva labor a Amazing Spiderman, i, encara que passarien a encarregar-se ms tard de les tires de premsa del personatge, aquest recauria en mans del jove guionista Gerry Conway, qui treballaria amb artistes com Ross Andru i escreuria dos de les ms famoses histries de l'arcnid: "La Mort de Gwen Stacy" i la saga de "El Clon".

Marvel, en resposta del gran xit de vendes de "The Amazing Spiderman" va crear "Marvel Team Up" al 1972, la segona collecci de Spiderman, que en un principi havia d'emparellar a Spiderman i la Torxa humana dels 4 fantstics, per al nmero 3 de la collecci Spiderman ja va canviar de parella i fins al tancament de la collecci al nmero 150, Spiderman a cada lliurament, lluitava conjuntament amb un altre heroi o herona contra diverses amenaces. Aquesta srie, tot i els alts i baixos, va viure a finals del 70 una gran etapa amb la parella artstica Chris Claremont al gui i John Byrne al dibuix.

Al 1976 comenaria la seva segona srie en solitari, Peter Parker, The Spectacular Spider-man, que encreuaria les seves histries amb les de Amazing, srie que aprofundia ms en la vida privada de l'home aranya, incidint en la seva feina, estudis i vida sentimental.

Dcada del 1980.
A mitjans dels 80, concretament el 1985, Marvel va retirar "Marvel Team Up" i va llenar en substituci "The web of Spiderman" (la teranyina de l'home aranya), la tercera collecci de l'arcnid.

Dcada del 1990.
Als anys 90 destaca l'etapa escrita per Todd McFarlane que s'havia guanyat el favor dels fans per la seva labor grfica a Amazing. En el seu primer nmero d'aquesta nova entrega va vendre 3 milions d'exemplars; ja que a part dels fans tamb hi havia una forta especulaci en el mn de cmic americ, un fenmen que el portaria a la major crisi de la seva histria, de la que comenaria a recuperar-se la dcada segent. Marvel ha publicat multitud d'especials, novelles grfiques o mini sries de Spider-man, a part de ser un invitat habitual en altres cmics de la editorial.  

Amb la revoluci que va causar el dibuix de Todd Mcfarlane es va publicar la quarta collecci "Spiderman", que havia de servir de llument a aquest dibuixant, per als pocs nmeros aquest va fundar la seva prpia editorial i va abandonar el projecte.

Al 1999 es duria a terme una drstica reconversi de la franqucia arcnida. Es va cancellar la srie Amazing Spider-man a la entrega #441 (novembre del 1998), per tornar desprs amb un nou nmero #1. El mateix passaria amb la segona collecci de l'enfila-murs "Peter Parker: Spider-man". Els nous nmeros #1 de l'home aranya arribarien a principis del 1999, de la ma del escriptor Howard Mackie, qui des d'anys enrere escrivia alguna de les colleccions de Spiderman, i del dibuixant i guionista John Byrne, qui intentaria redefinir l'origen del personatge amb una srie que aviat passaria a l'oblid Spider-man: Chapter One. Ni l'xit comercial ni el de la crtica acompanyaria a aquest rellanament en fals del personatge, que semblava, a judici de tothom, haver perdut la brillentor d'abans.

 Dcada del 2000.

Amb el comenament del nou segle, Joe Quesada, un nou Director Editorial, va posar en marxa una operaci per a retornar l'esplendor al personatge (i a tota la Marvel en general), que va suposar el fitxatge del prestigis guionista de televisi Joe Michael Straczynski per a realitzar aquesta labor. L'arribada de J. M. Straczynski fou mpliament aplaudida pels lectors i lectores que aviat farien pujar les vendes, a pesar que els seus canvis no estarien exents de polmica, com la que va aixecar la saga Pecats del Passat. Amb Straczynski, Amazing va recuperar la seva numeraci original, i aix, el desembre del 2003, veuria la llum el seu histric #500. La collecci ha seguit aquesta numeraci des de llavors.

Habitualment Spiderman compta amb dos o tres sries regulars en el mercat, suportades per altres minisries i especials. A ms a l'any 2000, va tenir lloc el llanament de la versi Ultimate de Spider-man, una aposta de la Marvel per a modernitzar tots els personatges de la plantilla. En aquesta nova versi pretn narrar la histria clssica en termes moderns, per apropar el personatge a uns lectors que suposadament arriben 4 dcades tard per enganxar-se al clssic. La srie escrita per Brian Michael Bendis i dibuixada en els seus 110 primers nmeros per Mark Bagley, aconseguiria un xit increble i portaria l'enmascarat a aquest nou pblic desitjat.

s per aix que no s'explica la decisi d'en Joe Quesada de manar a Straczynski que abans de retirar-se de la vida de l'arcnid retorni aquest al seu orgen. Aix que desprs de la saga Civil War (en qu Spiderman es desemmascara davant de la televisi i esdev un proscrit perseguit per la meitat dels superherois liderats per Tony Stark, alies IronMan), fan que la Tia May rebi un tret que la deixar en coma, consumint-se fins a la mort. Per evitar aix Spiderman, en la saga One More Day (Un dia ms) far un pacte amb Mephisto i aquest esborrar de la seva vida Mary Jane Watson, la seva actual dona, i retornar aquest a una vida de postadolescent en la saga consecutiva Brand New Day.

Spiderman no ha estat mai tradut al catal, tot i que els diversos grups editorials que l'han publicat sn catalans (Editorial Bruguera, Editorial Planeta, Vrtice...) o estan radicats a Catalunya (Panini).

Sinopsi (Amazing Fantasy #15).
1962: Peter Parker s un jove estudiant de 15 anys, un dia en una exhibici de cincies a l'aula 30 del seu institut, una aranya es creua pel mig d'un artefacte d'alta radiaci, i casualment l'insecte absorbeix enormes quantitats de radioactivitat i abans de morir-se pica a en Peter Parker a la m. Marejat, Peter surt a prendre l'aire i per poc un cotxe l'atropella, per un nou instint arcnid l'avisa a temps i d'un salt s'enganxa a la paret ms propera i comena a enfilar-s'hi fins arribar al capdamunt del terrat. Se'n dona compte de qu s capa de invertir la polaritat de l'electricitat esttica i que pot adherir-se a les parets. Un cop a dalt, apreta amb una m un tub d'acer i l'arruga com si fos paper. 

s llavors quan es treu les olleres i decideix provar sort en mn de la lluita lliure. pretn aconseguir un premi de 100$ per aguantar 3 minuts en un ring amb un tal Hogan "el triturador". Al estar acostumat a les constants humiliacions a l'escola, tenia por de fallar i quedar ridiculitzat; aix que va decidir fer-se una disfressa que consistia amb una roba vella, una samarreta de mniga llarga blanca i uns pantalons blaus.

El moment del combat dura a penes 5 vinyetes, lo que tarda en entrar al ring, esquivar d'un salt a Hogan i agafar-lo amb una m i pujar-lo mstil amunt. Hogan, el triturador, tapant-se la cara per no veure la altura, suplica que el torni a terra. Al veure aix l'organitzador productor de televisi li proposa a en Peter que no es tregui la mscara, que li dona un toc mestre, i li ofereix de sortir al Show de Ed Sullivan. 

Es crea l'uniforme de l'actual Spiderman i els disparadors de teranyines.

Desprs del programa de televisi tot sn elogis per al recent presentat en societat SPIDERMAN. Propostes d'exclusives, entrevistes, actuacions a Hollywood... Amb tot aix que un home passa corrents pel seu costar, un policia crida que l'aturin. Per Peter no fa res i deixa que marxi per l'ascensor. "Ho sento amic, aquesta s la teva feina! Estic fart de qu em prenguin per tonto... D'ara endavant em preocupar pel nmero , o sigui jo" - li diu Peter al policia. Hores ms tard... Els tiets d'en Peter, el tiet Ben i la tieta May li regalen un microscopi. Seria l'ltim regal que rebria del seu tiet; ja que dies ms tard, al tornar a casa, es trobaria al mateix policial al que no va voler ajudar que li donaria la mala notcia: "Males noticies nano, han assassinat al teu tiet!". Spiderman enrabiat surt a la recerca de l'assass, al trobar-lo en una caseta del port, l'atonyina fins que el deixa sense sentit i l'entrega a la policia. Des d'aquell moment jura que defensar la justcia. Perqu compren que "Un gran poder comporta una gran responsabilitat" tal i com el seu tiet Ben li havia dit un cop.


La vida d'un heroi.
Peter Benjamin Parker, s fill de Richard Parker y May Fitzgerald en un afer d'infidelitat (com es pot comprobar en Trouble, el Secret de la Tia May). 
Richard Parker era un superficial conquistador, estava sortint amb Mary la puritana millor amiga de May Fitzgerald. Aquesta ltima que estava en la seva poca ms desmelenada no es va plantejar la importancia d'estar sortint amb Ben Parker (el germ de'n Richie) ni que la seva millor amiga en fos parella. Es van anar al llit ms d'una vegada junts en Richard i la May, fruit d'aix neixeria en Parker segons la profecia que va augurar una vella vident: "Mary tindr un fill el primer cop que faci l'amor amb un noi, i la May no  tindr mai fills". La profecia es completaria quan la May, desprs de rodar mn i acabar tristament vivint amb un maltractador en una caravana, entregus el seu fill a Mary i li demans que se'n fes crrec. Mary utilitzaria aquest nen per comprovar si en Richard l'estimava de veritat o no... 

Finalment Richard i Mary Parker criarien a en Peter Parker. May i Ben Parker no tindrien mai fills; ja que en Ben era estril per culpa de les pallisses rebudes de petit. Quan Peter es va fer una mica gran es va quedar orfe al perdre els pares en un accident d'avi en plena missi com a espies pel govern d'EE.UU.

Peter va passar al crrec dels seus tiets (en realitat la seva veritable mare), per ell mai ho sabria.

Com es descriu en la Sinopsi Peter Parker adquireix els poders d'una aranya radioactiva i es converteix en SPIDER-MAN.   

A pesar d'aquests poders, en Peter Parker troba moltes dificultats per a millorar la seva vida diria i freqentment es pregunta si no seria millor abandonar la seva carrera justiciera, que sovint noms li porta problemes a ell i a tots els que l'envolten. 

Encara que l'Spiderman intenta sempre fer les coses correctes (d'acord a la seva prpia moral) la seva actuaci est subjecta freqentment a l'escrutini i la sospita pblica. Les crtiques negatives solen provenir d'en J. Jonah Jameson, director del peridic Daily Bugle, qui mant la postura que l'Spiderman no fa sin atreure als delinqents que combat eternament. 
Irnicament, en Peter Parker ha treballat com a fotgraf free-lance per a aquest mateix peridic venent fotografies de l'Spiderman durant molt de temps (del que t el monopoli assegurat la qual cosa aixeca dubtes sobre la seva vlua i de la competncia deslleial en aquest assumpte).

.

El seu uniforme.
Utilitza un vestit de Spandex -el material amb que estan fets la majoria de vestits dels sper herois de la Marvel- aquest li serveix per a preservar la seva identitat secreta; ja que s integral. Consta de caputxa-passamuntanyes, guants, samarreta i pantalons.

En Peter Parker odia que del seu vestit en diguin "disfressa", per ell s el seu uniforme de treball (tot i que quan va dissenyar el vestit de Spiderman es va referir a ell com a disfressa).

Spiderman ha disposat de diferents vestits. Destaquen:

L'uniforme blau i vermell clssic, amb el que es va fer fams des de la seva primera aparici;
El vesit negre aliengena (tret de la saga Secret Wars de la Marvel) del que desprs en derivaria en Venom;
El robtic vermell i groc creat per Tony Stark (alias Ironman) en la fase prvia a la guerra civil (saga civil war de la Marvel).

Enllaos externs.

 Pgina web oficial de la Marvel  ;
 Spider-Man 3- Pgina oficial (Idioma Opcional);
 Spider-Man: Bajo la Mscara, tot sobre Spider-Man. ;
 Ultimate Spider-Man, informaci sobre el cmic de la lnia Ultimate. ;
 Cmics a Espanya i altres coses ;
 EUM - Spider-Man ;
 SpiderMex: La histria Spider-Man a Mxic ;
 Spider-Man 3 The Game ;
 El Asombroso Hombre Araa - Spider Man els seus poders i habilitats en imatges ;
 Pgina catalana no oficial de Spiderman ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2762" title="Suma" nonfiltered="1723" processed="1700" dbindex="1728">



La suma s una operaci aritmtica bsica que ens permet de saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.

La suma s una operaci definida per a tots els nombres, com els naturals, sencers, racionals, reals i complexos. Tamb es poden sumar altres entitats matemtiques, com vectors, polinomis, funcions o matrius.

Notaci. 

Si tots els termes s'escriuen individualment, hom empra el smbol "+" (llegit ms). Amb aix, la suma dels nombres 1, 2 i 4 s 1 + 2 + 4 = 7. Els termes inicials d'una suma s'anomenen sumands.

Tamb es pot emprar el smbol "+" quan, a pesar de no escriure's individualment els termes, s'indiquen els nombres omesos mitjanant punts suspensius i s senzill reconixer els nombres omesos. Per exemple:
1 + 2 + 3 + ... + 98 + 99 + 100 s la suma dels cent primers nombres naturals. ;
2 + 4 + 8 + ... + 512 + 1024 s la suma de les deu primeres potncies de 2. ;

En sumes llargues i fins i tot sumes infinites s'empra un nou smbol, que es diu "sumatori" i es representa amb la lletra grega Sigma (Sigma) majscula.

Propietats de la suma. 

Propietat commutativa: si s'altera l'ordre dels sumands no canvia el resultat, d'aquesta forma, a+b=b+a. ;
Propietat associativa: a+(b+c) = (a+b)+c ;
Element neutre: 0. Per a qualsevol nombre a, a + 0 = 0 + a = a. ;
Element oposat. Per a qualsevol nombre a, existeix un nombre -a tal que a + (-a) = (-a) + a = 0 (l'element neutre). Aquest nombre -a es denomina element oposat, i s nic per a cada a. No existeix en alguns conjunts com el dels nombres naturals. ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2763" title="Sistema Internacional d'Unitats" nonfiltered="1724" processed="1701" dbindex="1729">

El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francs Systme International d'Units) s el sistema d'unitats ms utilitzat al mn, tant  en cincia com a la vida diria (comer), i es l'evoluci del sistema mtric decimal.

L'antic sistema mtric decimal presentava diferents grups d'unitats com el sistema mks (metre-quilogram-segon) o el sistema cgs (centmetre-gram-segon), que al seu torn tamb presentava variants. El SI es va desenvolupar a partir del l'antic sistema mks, i va ser adoptat a la 11 Conferncia General de Pesos i Mesures que es va celebrar a Pars entre l'11 i el 20 d'octubre del 1960.

Com es pot observar al mapa del costat, avui dia la utilitzaci del SI s prcticament universal i gaireb cap estat mant definicions oficials d'altres unitats. La nica excepci notable sn els Estats Units d'Amrica on el seu sistema tradicional d'unitats (United States customary units) continua essent mpliament utilitzat a la vida diria, tot i que amb definicions basades en el SI. L'aven del SI als Estats Units noms s'incrementa a l'escola, la cincia i la indstria.

Unitats bsiques.
Les unitats bsiques del SI han estat establertes per la Conferncia General de Pesos i Mesures a proposta del Bureau International des Poids et Mesures ("Oficina Internacional de Pesos i Mesures"); n'hi ha 7, ben definides, que, per conveni, es consideren dimensionalment independents:




A partir d'aquestes unitats base es poden definir unitats derivades.

Prefixos.
S'han definit una srie de prefixos que es poden combinar amb qualsevol unitat per a formar unitats derivades adequades per a fer mesures en ordres de magnitud superior o inferior.



 Histria.

Els fonaments del sistema mtric, el precedent de l'actual SI, van ser posats per un grup de cientfics, entre els que havia Antoine Laurent Lavoisier, que havien estat comissionats per Llus XVI de Frana amb l'encrrec de crear un sistema de mesures unificat i racional. La idea original fou la de crear una unitat de massa, que va rebre el nom de grave i va ser definida com la massa d'un litre d'aigua al punt de congelaci. Aquesta definici prendria la forma d'un prototip fsic. Desprs de la Revoluci Francesa el nou govern va adoptaria la idea del nou sistema mtric per al llarg del temps introduiria alguns canvis importants, com ara que la unitat de massa havia de ser el gram per, ateses les dificultats per utilitzar aquesta unitat, es va decidir que la definici prendria la forma fsica d'un prototip de 1000 grams, un quilogram.

El 1793 la Convenci Nacional va adoptar el metre (definit com la deu millionssima part d'un quart de meridi terrestre) i va definir les unitats de volum i massa, creant el sistema mtric decimal. Amb aquest sistema, basat en el nombre 10, es facilitava la tasca de passar d'una unitat als seus mltiples i submltiples ats que per fer-ho havia prou amb desplaar la coma.

El 1795 s'adopta el nom de gram i quilogram. El sistema mtric rebia llavors el nom de MkpS, les sigles de les seves unitats: metre, kilogram-pes i segon. El 1799 els prototips del metre i del kilogram sn dipositats al Arxius Nacionals (Archives nationales) de Frana i el sistema mtric s adoptat definitivament.

Es sistema mtric va anar variant al llarg dels anys al temps que mica en mica es difonia al llarg del mn i anava desplaant els sistemes tradicionals de mesura. Desprs de la Segona Guerra mundial encara persistia la utilitzaci de molts sistemes diferents, alguns eren variacions del sistema mtric i d'altres de tradicionals. El 1948 a la 9 Conferncia General de Pesos i Mesures es va decidir encarregar al Comit Internacional de Pesos i Mesures l'estudi de les necessitats de mesura de les comunitats cientfica, tcnica i educativa.

En base a l'estudi elaborat pel CIPM, el 1954 la 10 Conferncia General de Pesos i Mesures va decidir que un sistema internacional d'unitats havia de basar-se en sis unitats fonamentals. Aquelles sis unitats recomanades foren el metre, el quilogram, el segon, l'ampere, el grau kelvin i la candela. El 1960, a la 11 CGPM es va adoptar el nom de Sistema Internacional d'Unitats i l'abreviatura SI i es van confirmar les sis unitats de base i es van adoptar dues auxiliars: el radiant , abreviat rad,com a unitat d'angle pla; i l'estereoradiant, abreviat sr, com a unitat d'angle slid. Aquestes dues unitats auxiliars esdevindrien unitats derivades el 1995 a la 20 CGPM. La setena unitat base del sistema, el mol, seria adoptada el 1971 a la 14 CGPM.

 Notes i Referncies .


  El Sistema Internacional d'Unitats PDF. Publicaci de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures.
  El Sistema Internacional d'Unitats PDF. Publicaci de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures.

Vegeu tamb.

Unitats derivades del SI

Enllaos externs.
Lloc web del Bureau International des Poids et Mesures;
Eina de conversi d'unitats;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2765" title="Sherlock Holmes" nonfiltered="1725" processed="1702" dbindex="1730">
Sherlock Holmes s un personatge de ficci, protagonista d'una srie de 4 novelles i 56 relats de ficci publicats en la seva majoria a The Strand Magazine. Va ser creat el 1887 per Arthur Conan Doyle.

Sherlock Holmes s el prototip d'investigador cerebral per excellncia i va influir en gran mesura en la ficci detectivesca posterior a la seva aparici, encara que podem considerar a C. August Dupin, creat per l'Edgar Allan Poe, com un personatge predecessor molt similar, la genialitat excntrica d'aquest no va arribar a l'enorme popularitat que adquiriria anys desprs en Sherlock Holmes a tot el mn.

 Descripci . 

En Sherlock Holmes s un detectiu privat alt, prim, de nas ganxut, irnic, enginys i intellectualment inquiet. En ocasions resulta una mica brusc per s corts amb les dones malgrat que desconfia d'elles. No s molt ordenat en la rutina quotidiana, fuma en pipa, toca el viol (sovint a hores poc adequades) amb mestratge i quan s'avorreix per falta dels reptes intellectuals que suposen els seus casos, consumeix cocana, fet que preocupa al seu company, amic i cronista Watson amb qui viu fins a finals del segle XIX en el nmero 221 Bis de Baker Street, a Londres. No obstant aix, la seva caracterstica ms notria s la utilitzaci del raonament pur per a resoldre els casos ms intrigants i poder arribar a les conclusions ms sorprenents a partir dels detalls aparentment ms trivials grcies al seu extraordinari poder de concentraci i als seus amplis coneixements tant cientfics com de les ms variades disciplines. En Doyle va basar el mtode deductiu del seu personatge en la conducta d'un dels seus professors del Edinburgh Infirmary, on va estudiar medicina: Joseph Bell.

A "Estudi en Escarlata", el doctor Watson, que fa poc que viu amb Holmes, realitza aquest text sobre els seus coneixements:


 Literatura: Zero.
 Filosofia: Zero.
 Astronomia: Zero.
 Poltica: Lleugers.
 Botnica: Desiguals. Al corrent sobre la Belladona, l'Opi i verins en general. Ignora tot referent al cultiu prctic.
 Geologia: Coneixements prctics per limitats. Distingeix d'un cop d'ull la classe de terres. Desprs dels seus pasejos m'ha mostrar les esquitxades dels seus pantalons, indicant-me, per color i la consistncia, la part de Londres on li havien saltat.
 Qumica: Exactes, per no sistemtics.
 Anatomia: Profunds.
 Literatura sensacionalista: Immensos. Sembla que coneix amb detall tots els crims perpetrats en un segle.
 Toca el viol.
 Expert boxejador i i esgrimidor de pal i espasa.
 Coneixements prctics de les lleis d'Anglaterra.

De tota manera, Watson va llenar la llista al foc, considerant que no sabia trobar quina professi li permetia conixer i coordinar tots aquest coneixements.

 Cronistes . 

La majoria de les histries del detectiu ens arriben narrades pel seu collega Watson, no obstant aix els relats de dos dels seus ltims casos (The Adventure of the Blanched Soldier, en catal El soldat pllid i The Adventure of the Lion's Ragi, en catal La cabellera de lle) es deuen directament a la prpia ploma d'en Holmes.

 Biografia . 

Atenint-nos als textos d'en Doyle, en Sherlock Holmes va nixer a Yorkshire el 1854 de pare angls i de mare descendent d'una estirp de pintors francesos. T un germ, Mycroft, que grcies a les portentoses facultats per gestionar ingents quantitats d'informaci que posseeix, treballa gaireb annimament com coordinador general i informador intern dels assumptes del govern britnic. De fet segons Sherlock, Mycroft s el govern.

En Sherlock Holmes sembla haver estat un esteta a la universitat, probablement la d'Oxford per sens dubte no a la de Cambridge. Desprs de la seva graduaci s'allotja prop del Museu britnic per poder estudiar les cincies necessries per al desenvolupament de la seva carrera posterior. Coneix a en Watson el 1881 a l'Hospital Saint Bartholomew. Refusa un ttol de sir per accepta la Legi d'honor. 

El seu gran enemic, tamb d'extraordinries facultats intellectuals, s el professor Moriarty, que va arribar a acabar aparentment amb la vida de l'eminent detectiu a la cascada de Reichenbach (The Adventure of the Final Problem). En Doyle va haver d'optar per ressuscitar al seu heroi quan milers de lectors van protestar duent crespons negres en el barret en senyal de dol.

Desprs d'una carrera de 23 anys dels quals Watson va compartir 17 amb ell, Holmes es va retirar a Sussex on es va dedicar a l'apicultura i va arribar a escriure un llibre referent a aix titulat Manual d'apicultura, amb algunes observacions sobre la separaci de la reina, considerat l'ltima paraula sobre el tema. De totes maners, posteriorment a la seva jubilaci com detectiu va dedicar dos anys a preparar conscieudament una important acci de contraespionatge poc abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial. No consta res ms sobre ell a partir del 1914.

 Sherlock Holmes com a icona popular .

En Sherlock Holmes ha estat dut moltes vegades al cinema i al teatre i tamb apareix a novelles, relats, cmics, dibuixos animats i sries de televisi, amb els ms diversos graus de fidelitat a l'esperit del personatge que s ja tot una icona de la cultura popular.

 Curiositats . 

La clebre frase Elemental, estimat Watson (Elementary, my dear Watson) no apareix mai en els escrits d'en Doyle. ;

El barret de caador de daines caracterstica del detectiu mai s'esmenta en l'obra de Doyle: s un afegit de l'illustrador de The Strand Magazine Sidney Paget per simbolitzar el vestit de camp que, a ms, va utilitzar al seu germ Walter com a model per a representar l'aspecte d'en Holmes.

La pipa meerschaum prpia de la iconografia d'en Sherlock Holmes no va aparixer fins que va ser utilitzada en una dramatitzaci de teatre d'un dels relats en la dcada del 1920.

 El personatge del Dr.Gregory House de la srie de TV House, MD est basat en el personatge de Sherlock Holmes, i els seus guions segueixen l'estructura dels relats d'aquest.

Malgrat que consumeix cocana, els efectes que demostra sn propis de l'herona.

 Enllaos externs.

Sherlock-Holmes.es Web sobre Sherlock Holmes i l'actor Jeremy Brett;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2766" title="Setmana" nonfiltered="1726" processed="1703" dbindex="1731">
La setmana (del llat septimana) s un perode de temps de set dies consecutius.

Els noms dels set dies de la setmana sn:
Dilluns;
Dimarts;
Dimecres;
Dijous;
Divendres;
Dissabte;
Diumenge;

Histria de la setmana.
El nmero 7.
Aquesta divisi de temps, sense cap correspondncia aparent amb els mesos i anys, s de les poques que no t un reflex en fenmens que passen al cel. Altres esdeveniments com el dia (gir de la Terra sobre el seu eix), o l'any (gir de la Terra al voltant del Sol), s que en tenen.
Aix ha generat que diferents autors tinguin opinions oposades respecte a la histria de la quantitat de dies de la semana.

Hi ha diversos possibles orgens:

Les antigues civilitzacions babilniques ja utilitzaven la setmana de set dies. Cada dia estava dedicat a un du diferent, el qual estava associat a cadascun dels set cossos celestes visibles a ull nu: el Sol, la Lluna i cinc planetes: Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i Saturn.

La civilitzaci hind coneixia el concepte de la setmana de set dies amb diverses referncies a la Ramayana, un llibre sagrat escrit en sanscrit als voltants del 300 aC, en el qual es fa menci de Bhanu-vaar que significa diumenge, Soma-vaar que significa dilluns... i aix successivament. ;

Les primeres pgines de la Bblia expliquen que Du va crear el mn en sis dies i va descansar el set. ;

Altres teories sostenen que el perode fix de set dies es deu a la simplificaci de la quarta part del mes lunar de 28 dies.

Nom dels dies de la setmana.
Els antics hebreus simplement numeraven els dies de la setmana, excepte el set, el sbat (shabbat), que era el dia de descans. 

En rab tamb es numeren els dies, i igualment, el set s el sbat (asSabt). El sis dia actualment es diu al-Jum'ah, el dia de la reuni (jum), quan els musulmans resen a la mesquita (jmi).

En grec modern, els dies tamb es numeren, i de la mateixa manera, el set s el sbat (svvato), i el primer dia s el 'dia del Senyor' (kireak). El sis dia, en grec s'anomena 'preparaci' (paraskeu). Aquest terme, en realitat, s d'origen hebreu, ja que f referncia a la preparaci del shabbat.

Mentres que els llenguatges mediterranis orientals reflecteixen variacions de la numeraci dels dies de la setmana, els llenguatges d'Europa Occidental (excepte el portugus) reflecteixen noms basats en els noms dels planetes perceptibles a simple vista. Els noms llatins dels dus sn simples transliteracions dels noms grecs, els quals eren al seu torn transliteracions dels noms babilnics, els quals es remunten als sumeris.

En catal, el nom dels dies de la setmana tamb t com a origen el nom dels astres. Aix, dilluns ve de dies lunis (dia de la lluna), dimarts de dies martis (dia de mart)... etc. Pel que fa al dissabte, aquest nom procedeix de la festa hebrea del shabbat (dia del sbat), i el diumenge de la paraula llatina domus o domine (dia del senyor). 

En el cas de la llengua anglesa, els noms dels dies de la setmana tenen algunes similituds i algunes diferncies amb l'origen llat: El primer, segon i set dies segueixen tenint el mateix origen: Sunday, Monday i Saturday (Sol, Lluna i Saturn respectivament). El sis dia, Friday, sembla relacionar-se amb Freya, una deesa germnica de l'amor que es podria correspondre amb Venus. El cinqu dia, Thursday, prov de Thor, el du del tro en la mitologia nrdica, que t el mateix significat que Jpiter en la mitologia llatina. El tercer dia, Tuesday, prov de Tiw, un du de la llei o de la guerra, el qual podria tenir el seu homleg en Mart. El quart dia, Wednesday, prov del rei dels dus Wotan (mitologia germnica) i/o Odin (mitologia nrdica). La correspondncia en aquest cas no s tan clara, encara que Odin com a du de la sabiduria podria prendre el paper de Mercuri en el cas de l'aprenentage i el coneixement esotric.

Ordre dels dies de la setmana.
La teoria ms coneguda sobre l'origen de l'ordre dels dies de la setmana s la segent: 

Alguns pobles mediterranis pensaven que cada hora del dia era regida pel Sol, la Lluna o un dels cinc planetes coneguts aleshores (els quals eren presos per dus, i que giraven eternament al voltant de la Terra). 

Si es disposen els planetes d'acord amb el coneixement erroni que els antics tenien de les seves respectives distncies a la Terra, l'ordre (de ms lluny a ms proper) era: Saturn, Jpiter, Mart, Sol, Venus, Mercuri i Lluna. Assignant aquests planetes a cada hora del dia, i fent la llista contnua, de manera que la primera hora del dia segent pren el valor consecutiu del planeta que ocupa la darrera posici del dia en curs, es t la segent taula:



Si s'observen els planetes assignats a la primera hora de cada dia (ja que el dia rebia el nom de la seva primera hora), es pot veure que vnen en aquest ordre: Saturn, Sol, Lluna, Mart, Mercuri, Jpiter i Venus, que s exactament l'ordre dels dies de la setmana associats a aquests planetes: dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres.

Continutat del cicle de set dies.
No hi ha registres que el cicle de set dies s'hagi trencat algun cop. Els importants canvis i reformes de calendari mai van interrompre aquest cicle. s bastant probable que el cicle provingui almenys des dels temps de Moiss (a l'entorn de 1400 aC aproximadament).


Comenament de la setmana.
L'estndard ISO 8601 identifica el dilluns com el primer dia de la setmana. En quasi tots els pasos del mn la setmana comena el dilluns, mentre que a Portugal, Brasil i en alguns pasos anglosaxons (com EUA i Regne Unit), la setmana comena el diumenge. 

La Bblia jueva establia el diumenge com el dia segent al Sabbath de descans, o sigui, com el primer dia de la setmana. A Israel, estat actual dels jueus, es practica el descans laboral el dissabte, en els pasos tradicionalment cristians, el diumenge, i en els musulmans, el divendres.

La setmana en els calendaris revolucionaris.
En alguns calendaris revolucionaris la duraci de la setmana canvia, aix com el seu nom:

En el calendari republic francs, l'any es dividia en 36 decads (dcades o perodes de 10 dies) i 5  6 dies suplementaris.
En el calendari revolucionari sovitic, es va substituir la setmana de set dies per una de cinc, amb la finalitat de suprimir les connotacions religioses del diumenge com a 'dia del Senyor'. Aquesta iniciativa noms va durar dos anys: durant els nou anys restants que es va utilitzar aquest calendari, es va emprar una setmana de sis dies.

Vegeu tamb.
Cap de setmana;

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2767" title="Sbat" nonfiltered="1727" processed="1704" dbindex="1732">


El sbat (   , shabbat) s el set i ltim dia de la setmana jueva en qu els jueus prctiquen el descans segons les lleis de Moiss. s la celebraci ms important del calendari jueu, fins i tot ms que Iom Kippur (el dia d'expiaci).

El sbat comena amb la posta de sol del divendres i acaba una estona desprs de la posta de sol del dissabte (quan tres estrelles sn visibles al cel, d'acord amb la tradici) aquesta perllongaci del sbat t per propsit donar un marge per assegurar-se que hom no viola la mitzv (comandament) d'observar el sbat acabant-lo abans de temps.

El propsit del sbat, des d'un punt de vista litrgic, no s el descans en s, si no la commemoraci i l'observaci, simbolitzats per dues candeles que s'encenen just abans del comenament del sbat.

La commemoraci es refereix d'una banda a la creaci de l'univers per part de Du, qui va descansar (o, ms correctament, finalitzar la seva tasca) en sbat, i d'altra banda, a la liberaci dels esclaus israelites d'Egipte.

L'observaci es refereix entre altres coses  a complir el comandament que prohibeix determinades activitats durant el sbat, anomenades        (melakhot, sing.      , melakhah), aix com els seus anlogs i derivats. Les cases de gent estrictament observant de vegades estan preparades amb diversos enginys i astcies per no haver de trencar les regles d'observncia, com per exemple l's de temporitzadors per encendre i apagar llums i calefacci, o engegar la televisi i sintonitzar-la al canal preferit el divendres a la tarda per la resta del cap de setmana.

Durant la jornada, diverses activitats es duen a terme, com ara l'oraci, reunir-se amb la famlia o rebre invitats, ballar, anar a passejar, llegir, o jugar a cartes (aquesta ltima en particular una tradici que, segons algunes fonts, mantenen fins al present els descendents de conversos forats).

bviament, com s el cas de qualsevol altre confessi religiosa, el grau d'observncia dels rituals i costums corresponents varia en funci de cada persona des de nul o gaireb nul, com s el cas dels jueus seculars fins a l'estricte seguiment dels corresponents preceptes en el cas dels practicants ortodoxos.


En la Mitologia catalana i degut a la criminalitzaci que es va fer dels jueus tamb s'anomena sbat les reunions nocturnes que fan bruixots i bruixes ballant al voltant de qualsevol representaci del dimoni com ara un boc fent fetilleries i pecant de diverses maneres per sobretot carnalment.

Enllaos externs.
 Guia online del Sbat ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2769" title="Sinople" nonfiltered="1728" processed="1705" dbindex="1733">

El sinople s el color verd en herldica. Es correspon amb un verd intens i preferentment fosc. En gravat es representa mitjanant lnies diagonals que baixen de dreta a esquerra del camp o figura (aix s, d'esquerra a dreta de l'observador).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2770" title="Shin-chan" nonfiltered="1729" processed="1706" dbindex="1734">
Shin-Chan (en japons          , Crayon Shin-chan) s un manga del dibuixant Yoshito Usui i una srie d'animaci sobre la vida d'un nen de 5 anys particularment entremaliat. (Shin-chan s el diminutiu del nom del protagonista, que es diu Shinnosuke Nohara.) 

Malgrat que el protagonista sigui un nen, la srie no est dirigida a un pblic infantil en paraules del seu autor, sin ms aviat a un pblic juvenil o fins i tot adult. No obstant aix, sn els infants els que ms gaudeixen de la srie, potser per la creena errnia que els dibuixos animats sn per a nens. A aix contribueix tamb el tra simplista, que es diferencia molt de la meticulositat que hi sol haver en altres sries d'animaci. 

Shin-chan es va fer molt popular a Catalunya per la seva emissi al K3 i desprs va passar a altres televisions autonmiques espanyoles amb el mateix xit. Al juny de 2003 es va projectar a Espanya la pellcula "Shin-chan a la recerca de les boles perdudes" (projectada a Jap el 1997). Va tenir especial significaci en el cinema catal, ja que va ser una de les poques pellcules que als cinemes de Catalunya noms es podia veure en catal.

Al Jap la srie duu 11 anys en antena i segueix un ritme d'un nou episodi cada setmana. Ara com ara la srie t 565 episodis (5 de maig del 2006).

Personatges.

 Famlia Nohara;
Shinnosuke (Shin-chan). Amb noms 5 anys, ja sap aconseguir les seves preuades joguines i galetes de xocolata: no t ms que extorquir els seus pares. Li encanten les noies en biquini i la secci d'"adults" de la llibreria, i acostuma a insultar la seva mare per tenir poc pit. Li encanta el "ball del cul" (culet-culet) i ensenyar la "trompa" (el penis). Finalment, sigui on sigui, sempre acaba sembrant el caos. El vailet s tota una "joia".
 Hiroshi, pare d'en Shin-chan. Treballa a l'oficina, no guanya molts diners i sol freqentar els bars desprs de la feina. ;
Misae, mare d'en Shin-chan. s mestressa de casa.
Himawari (o Hima-chan), la germana petita. Li encanten les joies cares i els nois macos. ;
Nevat (en l'original japons Shiro, que significa "blanc"), el gos de la famlia. ;
Altres membres de la famlia Nohara: els avis d'Akita i els avis de Kysh. ;

 Amics ;
Kazama, un nen molt llest, per tamb molt cregut. ;
Masao, un nen amb el cap rapat i molt ploraner.
Nene, una nena a la qual li agrada molt jugar a pares i mares. Quan sa mare perd la pacincia i s'empipa colpeja un peluix en forma de conill. ;
Boo-chan, un nen callat a qui sempre li penja un moc del nas. Per quan hi interv, molt de tant en tant, ho fa amb un comentari destacadament encertat.
Tots plegats formen l' Exrcit de Salvaci de Kasukabe (ja que la ciutat on viuen s Kasukabe).

 Professors ;
Midori Yoshinaga. s la professora d'en Shin-chan. ;
Ume Matsuzaka. Cuida molt de les aparences, per al final s bastant pobra. Es duu molt malament amb Yoshinaga. Mai no aconsegueix lligar i s'hi posa un bon tou de maquillatge.
El director, a qui anomenen "el mafis". ;
La senyoreta Ageo. s molt tmida, fins i tot li t terror als nens, per una vegada es lleva les ulleres es torna molt agressiva. ;

 Altres ;
L'ultraheroi (en japons Action Kamen) s el personatge ms popular en la televisi. En Shin-chan no es perd ni un episodi de la seva srie. ;
L'Exrcit Escarlata: un grup de noies que provenen de ser el terror del barri.
Les llibreteres, que mai saben com treure's en Shin-chan del damunt i es comuniquen amb un codi secret del gremi de llibreters.
Usuto Yoshii, pardia de Yoshito Usui, el propi dibuixant del Shin-chan. Es tracta d'un dibuixant que mai arriba a lliurar a temps la seva feina per diversos motius, tots ells relacionats amb en Shin-chan.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2772" title="Sant Jaume dels Domenys" nonfiltered="1730" processed="1707" dbindex="1735">

Sant Jaume dels Domenys s un municipi de la comarca del Baix Peneds.












|}

 Demografia .


Vegeu tamb.
 Plataforma No fem el CIM;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Notcies informaci fotografies planls etc;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2773" title="Santa Oliva" nonfiltered="1731" processed="1708" dbindex="1736">

Santa Oliva s un municipi de la comarca del Baix Peneds.









|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Santa Oliva;
Pgina dedicada a Santa Oliva;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2774" title="Sillabari" nonfiltered="1732" processed="1709" dbindex="1737">
Un sillabari s un conjunt de carcters o smbols que representen (o aproximen) sllabes que formen les paraules. Un smbol en un sillabari normalment representa un so consonntic seguit d'un so voclic. En un autntic sillabari no hi ha similituds grfiques entre carcters fonticament relacionats (encara que alguns si tenen similituds grfiques per a les vocals). Aix vol dir que els carcters que representen "ke", "ka" i "ko" no tenen una similitud grfica per a indicar el so "k" que comparteixen. 

El sillabari en la llengua japonesa. 

L'idioma japons empra dos sillabaris (kana), que sn hiragana i katakana. S'empren principalment per escriure paraules gramaticals aix com paraules estrangeres, per exemple hotel s ho-te-ru en japons. Com la sllaba tpica japonesa s de forma CV (consonant + vocal), el sillabari est ben adaptat per escriure l'idioma. 

Per altra banda, el catal admet estructures sillbiques ms complexes, que dificulten la seva escriptura amb un sillabari. Per poder escriure catal emprant un sillabari, cada sllaba possible en catal requeriria un smbol diferent. Aix, farien falta carcters diferents per "pot", "poc", "pom", "pon", "pol"; "por", "pou", etc. a ms de la dificultat de representar grups consonntics com a "plou", "prou", etc

Aix, el sillabari noms s una opci raonable en idiomes que tenen sllabes senzilles de tipus CV.

Altres idiomes amb escriptura sillbica.

Altres idiomes que utilitzen una escriptura per sllabes inclouen el grec micnic (Lineal B), idiomes nadius americans com el sillabari cherokee i africans com el vai i el mende. L'escriptura cuneforme tamb s un sillabari, encara que amb alguns elements no sillbics. 

L'etop i moltes llenges del subcontinent indi tenen alfabets coneguts com abugida que a un occidental li poden semblar sillabaris, per que no ho sn pas. Tots aquests fan servir smbols diferents per a consonants i vocals. Freqentment el smbol per a la vocal s'afegeix al de la consonant, creant la impressi d'una unitat sillbica.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2775" title="Successi vegetal" nonfiltered="1733" processed="1710" dbindex="1738">

La successi vegetal s l'evoluci que segueix una comunitat vegetal vers a la clmax. s un procs d'autoorganitzaci o de maduraci, amb certes caracterstiques d'irreversibilitat. Les fluctuacions que pot experimentar un ecosistema van disminuint d'amplitud a mesura que s'arriba a la clmax. Aquesta s una altra caracterstica de la successi. I aix t que veure amb les propietats que dna la maduresa a un ecosistema: competitivitat i estabilitat. Les plantes que van irrompent en la successi sn cada cop ms competitives, fent fora rpidament a les que colonitzaven abans l'espai. Presenten tamb ms estabilitat i resistncia amb mides ms grans i estructures ms poderoses. 

La tendncia general en el decurs de la successi s un augment de la complexitat vital i de la interactivitat entre els organismes d'un ecosistema. Aix repercuteix en un augment de la diversitat (degut a l'augment de nnxols ecolgics) i de la productivitat (degut a l'augment de la competitivitat) que fan guanyar autonomia al sistema. Aquest augment, per, no t perqu ser lineal o sostingut, i al llarg de la successi es pot passar per fases de menys diversitat o de menys productivitat.

Aquest procs s d'una sola direcci, i per tant irreversible, per tot i que calen cada cop pertorbacions ms grans per destruir-lo, sempre acaben donant-se. A aix s'anomena regressi vegetal. La regressi s un procs asimtric al de la successi, ja que es dna de sobte (la successi necessita dcades) i condueix a un estadi primerenc indeterminat que no t perqu mai haver-se passat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2777" title="Sant Llus" nonfiltered="1734" processed="1711" dbindex="1739">


Sant Llus s una poblaci i municipi de Menorca. Fundada pels francesos en honor al rei de Frana Llus XV durant la seva breu dominaci (1756-1763), a la Garriga de Binifadet, amb la construcci de l'esglsia que s'acab de construir el 1783. Al costat del temple s'edificaren les cases seguint un traat rectilini a l'estil francs.


















Nuclis tradicionals:
Es Consell;
Es Pou Nou ;
Torret;
s'Ullastrar;

Nuclis nous:
Alcalfar;
s'Algar;
Biniancolla;
Biniancollet;
Binibquer Nou;
Binibquer Vell ;
Binissafller;
Cap d'en Font;
Punta Prima ;
Sa Sivina de Baix ;
Son Ganxo;
Son Remei;
Torret de Baix;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2783" title="Segon" nonfiltered="1735" processed="1712" dbindex="1740">

El segon (s) s una unitat de temps, una de les set unitats base del Sistema Internacional. Es defineix com a la duraci de 9,192,631,770 perodes de radiaci corresponents a la transici entre dos nivells de l'estructura hiperfina de l'estat fonamental del cesi 133.

Histricament el segon es va definir com 1/86 400 d'un dia solar mitj. El 1956, el Comit Internacional de Pesos i Mesures va redefinir en funci de l'any trpic, ja que la translaci de la Terra al voltant del Sol s ms estable que la rotaci. El 1967 es va establir la definici actual, basada en l'estructura hiperfina del cesi 133.

 Mltiples i submltiples .

Els prefixos del SI s'usan habitualment per a la mesura del temps menor a un segon, per molt rarament s'usan per als mltiples del segon. Per aquestes quantitats majors s'utilitzen les unitats minut, hora, dia, any, segle i milleni. 

Taula de mltiples i submltiples del segon: 





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2784" title="Srius" nonfiltered="1736" processed="1713" dbindex="1741">


L'estel Srius (tamb coneguda com   Canis Majoris i estel del Ca) s el ms brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regi habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, s un vrtex del Triangle Hivernal. A una distncia de 8,6 anys llum, Srius s un dels estels ms propers a la Terra. Pertany a la seqncia principal de tipus espectral A1 i t una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol.

Srius t una companya nana blanca anomenada Srius B que l'orbita amb un perode d'aproximadament 50 anys i a una distncia d'unes 20 U.A..  Va ser la primera nana blanca descoberta i a vegades s'anomena "el cadell". Com a sistema doble, doncs, l'estrella principal s'anomena Sirius A.

Histricament, moltes cultures han donat un significat especial a Sirius. Sirius era venerada a la vall del Nil, i molts temples antics egipcis es van construir orientats de manera que la llum de l'estrella pogus penetrar als altars interiors. A la mitologia grega, el gos d'Ori va esdevenir Srius. Els grecs tamb van associar Srius amb la calor de l'estiu.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2786" title="SETI" nonfiltered="1737" processed="1714" dbindex="1742">


SETI s l'acrnim de Search for Extraterrestrial Intelligence (Cerca d'intelligncia extraterrestre), un programa que explora el cel amb l'esperana de trobar senyals de transmissions extraterrestres, utilitzant l'observatori d'Arecibo, Puerto Rico. L'anlisi de les dades es fa mitjanant una xarxa d'ordinadors distributs per tot el planeta. Fins avui, no s'ha trobat cap senyal que hagi estat considerada inequvocament produda per una intelligncia extraterrestre.
SETI@home s el programa utilitzat per distribuir la feina d'anlisi de les dades entre milers de voluntaris. El sistema funciona d'aquesta manera: un ordinador, domstic o que pertany a organitzacions adherides al SETI, descarrega del servidor una unitat de feina, una petita part del total, i la processa d'acord amb un programa informtic proporcionat pel SETI. Desprs envia els resultats de la seva anlisi a l'organitzaci. Tot es fa per Internet. D'aix se'n diu computaci distribuda.

Enllaos externs.
Pgina del projecte SETI@home;
Pgina del SETI a Catalunya;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2788" title="Sller" nonfiltered="1738" processed="1715" dbindex="1743">


Sller (pronunciat ) s un municipi situat a la costa nord-oest de l illa de Mallorca. Es troba situat a una vall, a la serra de Tramuntana i limita amb els municipis de Dei, Fornalutx, Escorca i Bunyola.

Poblaci.
Comprn 5 nuclis de poblaci, que sn Sller, el Port de Sller, l Horta, Biniaraix i l Alqueria des Comte.









T un tren que l enllaa en la capital de la Illa de Mallorca, Palma.
Tamb hi ha un tnel de pagament per carretera, que l uneix amb la capital. Per aquesta vall tamb hi discorre la carretera Andratx-Pollena. T un port martim.

Sn famoses les seves cases construdes per emigrants retornats rics a la ciutat, a principis del segle XX.

Actualment el principal medi de vida s el turisme, encara que t abundosos conreus de hortalisses, ctrics, i oliveres, els preus baixos han perjudicat els darrers anys molt l'activitat agrcola.

Histria.


S hi trobaren vestigis de l poca talaitica, dels primitius balears a Moleta, que es remunten a una una poca compresa entre els anys 5200, i 2700. Al museu de Mallorca hi ha tres esttues de bronze trobades a la Roca Roja (segles IV-III) d una divinitat bllica de la prehistria balear.

L 11 de maig de 1561 una coalici de corsaris algerins, comandats per Otxali i Iusuf-Arrais formaren una esquadra molt potent de 22 galiots, per atacar Mallorca.

L armada abans d'arribar a Mallorca va proveir-se d aigua a Eivissa, aix feu que els mallorquins rebessin l avs de qu l atac comenaria per Sller, per la qual cosa, el Virrei, Guillem de Rocafull, envi un advertiment al capit de Sller, Joan Angelats, i als comandaments de Bunyola, Santa Maria, i Alar per que donassin ajut a Sller.

Els mallorquins sortiren tots cap al Camp de s Oca, en direcci al Port de Sller. Desembarcaren uns 1.600 corsaris, sense fer remor, per la qual cosa, els guardes de terra no se n adonaren. Els invasors es dividiren en dos grups, mentre un an directament cap a la vila, l altra prengu el cam de sa Figuera, i atac Sller pel nord, obtenint un gran bot. Els sollerics que havien sortit cap el Port es veren agafats entre dos focs, decidiren atacar els de la part sud. Desprs esperaren que el segon grup torns carregat amb el bot, dones, i nins, als que pretenien endur-se n  com a esclaus. Quan els corsaris se sentiren en perill mataren molts dels presoners, i foren perseguits pels mallorquins fins a les penyes. S han de d assenyalar dos fets: Les valentes dones de can Tamany que liquidaren amb engany a uns  pirates, i una partida de bandolers que feren gran destrossa entre els sarrans, per la qual cosa foren perdonats pel rei Felip II.

Aquests fets es recorden en una festa que es fa el dilluns desprs del segon diumenge de maig.

Degut als corsaris, a partir del segle XVI, s hi constru la Torre picada, i el Castell del Port. Tamb es fortific una part del poble, d aquesta darrera construcci militar noms en queda un tros de murada a devora l esglsia parroquial.

Cultura.

Les senyes culturals ms caracterstiques de Sller sn:

 Es Fir s la festa ms important i ms coneguda de Sller i recorda el saqueig pirata que va patir Sller l 11 de Maig de 1561. Aquesta festa s caracterstica per les 4 batalles que es celebren (Platja d en Geners, Platja d en Repic, Pont d en Barona i la definitiva a la plaa del poble).
 Un altre punt fort de la cultura sollerica s el festival internacional folklric Sa Mostra que, fundat pel grup Aires Sollerics l any 1980, reuneix grups de tot el mn durant una setmana del mes de Juliol. Aquest festival dura de set dies en els que els grups presenten espectacles de ball  mostra  de cara al pblic i, a ms, es celebren uns "intercanvis" que cerquen l aprenentatge collectiu entre els grups. Els objectius principals de la organitzaci sn mostrar les danses i msiques dels diferents llocs del mn, l intercanvi, la no competici i la fomentaci del voluntariat. El festival est dins de l organitzaci de carcter no lucratiu CIOFF.
 A l agost se celebra la festa de Sant Bartomeu dedicada al patr del poble, amb un espectacle de foc anomenat correfoc en qu l infern pren la Terra. Els dimonis del grup local Esclatabutzes conquisten la plaa de la constituci del poble desprs d una escenografia prvia. La festa acaba amb el "correaigua" on els bombers locals y membres del grup refresquen als assistents que ho desitgin.

Anecdotari.
Al contrari de la majoria de rondalles mallorquines, on l acci ocorre a llocs, i poques, indeterminats, segons una rondalla recollida per l Arxiduc Llus Salvador d'ustria, a sa Coma, a Sller,  hi ha un negret que dona un munt d or a qui el trobi. Per trobar-lo l han d anar a cercar amb el foc nou.

 Llocs d inters .


Sller s un munt de llocs per descobrir,amb paisatges que fascinen una i una altra vegada:
;
L Esglsia Parroquial de Sant Bartomeu. Construda abans del 1236, aquest temple ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles. Actualment presenta una estructura barroca (1688-1733), un campanar neogtic i una faana modernista dissenyada per l arquitecte Joan Rubi l any 1904. Al voltant de l edifici es poden veure restes dels portals i finestres romniques i de la fortificaci emmurallada del segle XVI.
;
El Banc de Sller. Es va construir l any 1889 amb els diners dels emigrants. L edifici s obra de Joan Rubi (1912), tpicament modernista. Destaca la doble tribuna volada, el Portal de mig punt i el forjat de les finestres.
;
La posada de Can Prohom. La posada s la residncia que els grans propietaris agrcoles de la Serra de Tramuntana posseen a la vila. L estructura barroca civil s prpia de la Mallorca del segle XVIII. La seva aparena s slida, i parca en decoraci.
;
La casa de la Lluna. Datada del segle XV, aquesta s una construcci tpica de l arquitectura popular. El ms destacable s la figura de mars en baix relleu que representa una lluna.
;
La posada de Moncaire. Aquest palauet residencial, s una mostra de l arquitectura civil barroca en transici al neoclssic de final del segle XVIII. Cal observar el volads de teules pintades amb motius geomtrics, vegetals i antropomrfics amb color vermell i blanc.
;
L Esglsia de la Sang. Un temple neoclssic, senzill i robust que fou reconstrut sobre la primitiva capella dels anys 1564-1572. Est dedicat al Crist de la Sang, una talla policromada de 1556, i a la venerada imatge de la Mare de Du de la victria (1572).
;
Can Prunera. s una de les faanes modernistes ms artstiques i treballades de Sller, bastida entre 1909 i 1911. Cal examinar-ne detingudament l estructura i els nombrosos detalls de pedra, fusta i metall que ornamenten l edifici.
;
El mercat municipal. La construcci fou projectada per l arquitecte Francesc Cerd i inaugurada l any 1952. s un edifici funcional de planta poligonal amb diverses obertures d accs i un corredor porticat. Es recomana al vianant que faci un recorregut per l interior.
;
Can Nou. L avinguda de Cristfol Colom est envoltada de jardins i segueix el traat del Torrent Major que fou cobert l any 1912. A l esquerra se situa l edifici modernista  Can Nou , disposa de Torreta, amples finestrals amb persianes i balc balustrat.
;
El Museu del Casal de Cultura. Una modesta vivienda familiar amb jard, construda l any 1740, que acull actualment el museu etnolgic de la ciutat. Recomanam que el visitant dediqui mitja hora per visitar-lo.
;
La Gran Via. Aquesta via urbana inclou el nucli ms rellevant de vivendes enquadrades en els estils modernista i historicista regional. Tamb se situa en aquesta avinguda el centre cultural de Can Dulce.
;
El nucli urb antic. Els carrers de Vicari Pastor, Murta, Cristfol Piz i Sant Antoni sn uns dels millors exemples del nucli urb antic de Sller. Allunyat dels trnsit de vehicles, l espectador pot copsar els distints estades de l evoluci urbanstica dels darrers tres-cents anys.
;
La plaa d Espanya. La plaa nasqu al final del segle XIX i es complet l any 1912 amb el cobriment del Torrent Major. El ms destacat s el monument als combatents de la Guerra Civil Espanyola (1940), obra de Gabriel Alomar.
;
L estaci de ferrocarril. s l antiga possessi de Ca n Mayol (1606), remodelada els anys 1911-1912. A la faana podem veure la lpida dedicada al promotor del Ferrocarril de Sller, Jeroni Estades.
;
El convent dels Sagrats Cors. Des de la plaa d Espanya, el vianant port enfilar el carrer d Isabel II, on destaquen nombroses cases senyorials d estil modernista i regionalista. Al cap d amunt es troba el convent dels sagrats Cor (s. XVIII), que disposa d un claustre i una esglsia barroca.
;
El Museu Balear de Cincies Naturals i Jard Botnic de Sller. Aquest palauet modernista, habilitat com a museu de cincies l any 1985, acull diverses sales d exposici temporals o permanents, relacionades amb la zoologia, la botnica i la geologia de Mallorca. El jard botnic adjunt, recull una notable collecci de plantes endmiques de Mallorca, d altres illes mediterrneas i de les Canries.
;
El cementiri. El cementeri de Sller s un vertader jard, ple de flors i plantes verdes; dotat de belles esttues de gran valor plstic treballades per artistes de renom. Els terrenys foren benets l any 1814.
;
Biniaraix. Situat a 1.2 km de Sller, s un del indrets ms agradables de la comarca de Sller. Disposa d una vista excellent sobre la ciutat i mant el carcter i l estructura d un poble de la Serra.
;
La Parrquia de Sant Ramon. Comenada l any 1938, la nau interior s nica i disposa de quatre trams dividits per arcs apuntats des de la base. Remarcables sn els retaules laterals.
;
La barriada de Santa Caterina. Tpic nucli de poblaci marinera de carrers empedrats molt empinats.
;
L Oratori de Santa Caterina d'Alexandria i Museu de la Mar. L oratori s del segle XIII, fou destrut pels pirates l any 1542 i reconstrut el 1550. Actualment s hi troba el Museu de la Mar, centre d interpretaci i recerca martima.
;
La Torre Picada. Torre de defensa i vigilncia erigida entre 1614 i 1623 per prevenir els atacs dels pirates.

 Festes i mercats de Sller .
Sller consta d un munt de festes i mercats,entre elles estan:
Fires i festes populars.

Gener, Revetles de Sant Antoni (17 de gener) i Sant Sebasti (20 de gener) s encenen foguerons.
Febrer-Mar, Carnaval. Desfilada de Sa Rua i Sa Rueta (infantil), Balls de Carnaval.
Mar-Abril, Setmana Santa. Desfilada de les processons Dijous Sant i Divendres Sant vespre. Diumenge de Resurrecci, process matinal.
Maig, segona setmana, Sa Fira i es Fir. A Sller i al Port de Sller, Tradicionals festes de moros i cristians. Balls, exposicions i concerts.
Juny, Revetlla de Sant Joan (24 de juny) i Festes de Sant Pere al Port de Sller (29 de juny).
Juliol, 15. Viglia de Nostra Senyora del Carme, l horabaixa, bella romeria de barques per la badia del Port de Sller.
Juliol, Mostra Internacional Folklrica. Important festival internacional en el qual participen grups d arreu del mn, que es du a terme a Sller des de 1980.
Agost, 15. Festes patronals de Biniaraix.
Agost, 24. Setmana de festes patronals de Sant Bartomeu.

Mercats.

Mercat municipal: de dilluns a dissabte de les 9h a 13h.
Mercat ambulant: dissabte mat de les 8h a les 13h.

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Setmanari Sller;
Veu de Sller;
La web de Sller   ;
Jard botnic   ;
Museu Balear de Cincies Naturals;
Ferrocarril de Sller ;
Sa Mostra - Mostra internacional folklrica   ;
Cuinant Cultura - Web d'esdeveniments culturals a Sller;
Associaci cultural "Xeremiers de Sller";
Estol de Tramuntana, Agrupaci Cultural i Folklrica;
Pagesos des Fir;
Moros de Sller;
Esclatabutzes, dimonis sollerics;
Esclatabutzes, el bloc dels dimonis sollerics;
Cultura talaitica;
Agrupament escolta i guia Capit Angelats;
Guia de Mallorca: Sller;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2789" title="Satanisme" nonfiltered="1739" processed="1716" dbindex="1744">
S'anomena satanisme l'adoraci de Satans o l's del seu arquetip com a font d'inspiraci per a la vida. Com que Satans ve de l'hebreu shatan, que significa enemic o temptador, i a les religions monoteistes derivades de la jueva s l'antagonista de Du i l'encarnaci del mal, car d'aix se'n deriva que histricament hi hagus la tendncia d'anomenar satanisme a qualsevol altre culte que difers d'aquests, que fos una supervivncia de cultes pagans, o que fregus l'heretgia. De fet el terme apareix per primer cop al llibre "A confutation of a booke (by Bp. Jewel) entitled An apologie of the Church of England",  de Thomas Harding (1565), referint-se als ensenyaments de Luter.

Com a fantasia s freqent entre els adolescents, ja que es fa una identificaci entre l'autoritat paterna i la figura de Du. Per tant, en un joc de rebellia, s'identifiquen amb l'antagonista de Du. 

Com a inversi desafiant dels valors de la moral i de la fe dominant i de gust per les coses prohibides o pecaminoses s una actitud que trobem sovint al romanticisme ms proper a The Satanic School. Apareix sobretot a l'obra de Byron i Mary Shelley, per tamb a la de Charles de Baudelaire, Fedor Dostojevskij i Andr Gide. Una derivaci actual des del punt de vista esttic d'aquest tipus de sensibilitat la podem trobar a algunes branques de la msica, bsicament en el gnere del Black Metal i d'altres variants de la msica heavy.

Hi ha gent que considera que la bruixeria es un tipus de satanisme, ja que fa referncia a l'adoraci i el pacte amb el Diable. La prctica d'aquest pacte hipotticament es concretava en el tracte sexual entre bruixes i bruixots amb el diable, aix com la cellebraci de la missa negra.

Satanisme actual.

Modernament s'ha constituit el satanisme com una religi amb el seu llibre la Biblia Satnica escrita per Anton Szandor LaVey, i una organitzaci interna prpia i estructurada.

 En el satanisme de LaVeyan el Satanista no venera Satan en el sentit teistic, sin que juga el paper d'un adversari a credos espirituals, defensant el darwinisme social, l'hedonisme, l'Objectivisme Randi, la filosofia Nietzscheana i l'ateisme. El satanista de LaVeyan de s un satanista de caire simblic, s utilitzat per altres satanistes per referir-se a seguidors de les escriptures d'Esglsia del fundador de Satan Anton Szandor LaVey i successors com Peter H. Gilmore. l's prudent de la paraula que Satanism, segons un lloc web, atribueix a un "grup religis petit que s|est inconnex a qualsevol altra fe, i els membres del qual sembla|sent lliure de satisfer els seus impulsos responsablement i exhibir bondat per als seus amics, i atacar el seu enemics.

Referncies.


Webs realacionades.

Satanisme actual cal registre previ i gratut













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2790" title="Susanowo" nonfiltered="1740" processed="1717" dbindex="1745">

Susanowo (    ), en el sintoisme, s el du de la tempesta. s el germ de Amaterasu, la deessa del Sol i de Tsukiyomi du de la lluna.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2793" title="Sindicat" nonfiltered="1741" processed="1718" dbindex="1746">

Un sindicat s una associaci formada per a la defensa dels interessos econmics i socials dels seus membres. Els sindicats, segueixen els principis del sindicalisme.

Generalment el terme s aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial, per tamb pot referir-se a d'altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp, el sindicat agrcola, que agrupa sobretot els grans propietaris rurals, el sindicat patronal, o agrupaci d'empresaris per a la defensa dels seus interessos, i el sindicat d'estudiants, que agrupa fonamentalment estudiants universitaris.

Els referents principals del moviment sindical a la Catalunya actual sn Comissions Obreres (CCOO), que s el primer sindicat en nombre d'afiliats i de representants sindicals, i la Uni General de Treballadors (UGT). Aquestes organitzacions representen prop del 90% dels treballadors afiliats de tot tipus de sectors, amb centenars de milers d'afiliats. Altres sindicats, sn la Uni Sindical Obrera de Catalunya (USOC) amb ms d un 3 % de reprensentativitat i ms de 10.000 afiliats, la Confederaci General del Treball (CGT) que es prop del 2%, i la Confederaci Sindical Independent de Funcionaris (CSI-CSIF).

Histricament, el moviment sindical ms transcendent a Catalunya (bsicament als anys 20 i 30 del segle XX), fou la Confederaci Nacional del Treball (CNT).

Sindicats sectorials.
A ms dels sindicats generalistes, existeixen sindicats especialitzats en defensar els interessos dels treballadors de sectors concrets. Per exemple, per a defensar els pagesos es crearen agrupacions com l'Uni de Pagesos a Catalunya (1974) i l'Associaci Valenciana d'Agricultors al Pas Valenci (1977). En l'mbit estudiantil, tamb hi ha sindicats sectorials, com el Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans (SEPC).

 Enllaos externs .

CCOO de Catalunya ;
UGT de Catalunya;
Diccionari de Sindicats, Sindicalistes i de la Histria del Moviment Obrer de Catalunya;
Intersindical-CSC;
Sindicat d'Estudiants del Pasos Catalans;
CGT de Catalunya;
USOC;
Fesibac;
CNT de Catalunya i Balears;
"Solidaridad Obrera" (CNT-AIT de Catalunya);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2794" title="Subespcie" nonfiltered="1742" processed="1719" dbindex="1747">


Pica p. pica,
 P. p. asirensis,
P. p. bactriana,
P. p. bottanensis,
P. p. fennorum,
P. p. galliae,
P. p. germanica,
P. p. hemileucoptera,
P. p. hudsonia,
P. p. jankowskii,
P. p. japonica, 
P. p. kamtschatica,
P. p. leucoptera, 
P. p. mauritanica,
P. p. melanotos,
P. p. nuttalli,
P. p. sericea]]
Una subespcie s una categoria taxonmica immediatament per sota de la d'espcie. La subespcie s'utilitza per classificar poblacions d'individus d'una mateixa espcie que, malgrat tenir la capacitat de produir descendncia frtil, l'allament i la manca de flux gentic els ha pogut donar un seguit de caracterstiques distintives, ja sigui morfolgiques, ecolgiques, etolgiques o de qualsevol altra mena. Les subespcies habiten una rea geogrfica concreta, diferent d'altres subespcies de la mateixa espcie, de manera que les subespcies es poden definir tamb com a poblacions alloptriques d'una mateixa espcie que es diferencien entre si per un o ms carcters diferencials. Malgrat aix, sovint les rees de distribuci de dos o ms subespcies es toquen o se superposen i, en aquests llocs es produeix una certa hibridaci, amb producci de descendents ms o menys frtils.

 Nomenclatura .
La subespcie s'anomena amb un nom trinomial, a diferncia de l'espcie, que rep un nom binomial. Un nom trinomial est format per tres mots, el binomi especfic seguit de l'eptet subespecfic. Per exemple, l'espcie Homo sapiens t actualment dues subespcies que s'anomenen afegint una paraula a continuaci del binomi:

Homo sapiens idaltu, s a dir, Homo sapiens subespcie idaltu;
Homo sapiens sapiens, s a dir, Homo sapiens subespcie sapiens;

Segons el Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica, la subespcie s la categoria taxonmica de rang ms inferior, i no s'admet cap de ms baix, com ara varietat, raa, etc. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2795" title="Sinagoga" nonfiltered="1743" processed="1720" dbindex="1748">


Una sinagoga (del grec          synagoge, que significa "reuni" o "assemblea") s el lloc d'estudi i oraci pels jueus. El terme hebreu s            Beit Knesset, "Casa d'Assemblea", o             Beit a Tefila, "Casa d'Oraci". 

Usualment hi ha habitacions separades per a l'oraci i per a l'estudi. Les habitacions d'estudi sn anomenades          Beit midrash, "Casa d'Estudi". La pregria en comunitat s una caracterstica important del judaisme. Encara que les oracions es poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades per dia, i el propsit de la sinagoga s ser un lloc per dita activitat.

Les sinagogues (especialment a Nord-Amrica i Europa) tenen un lideratge dual: un lideratge laic presidit per un comit i un president, electes per tots els membres, i un guia espiritual, un rab, usualment designat pel lideratge laic. 

Els rabs no sn essencials; de fet, moltes sinagogues no en tenen. Es pot realitzar un ofici religis si hi ha un minyan,  s a dir un mnim de deu jueus adults (que han fet el Bar-Mitzv). Per aquesta ra, i ja que la sinagoga s un lloc principalment d'estudi i oraci, no es pot definir exclusivament com a "lloc de culte", sin com a "lloc de reuni". A ms, per al judaisme, l'adoraci a Du involucra les activitats diries dels homes, i les pregries han de realitzar-se tamb individualment.

En obedincia al segon dels deu manaments de l'xode, a les sinagogues no hi ha cap imatge per representar a Du.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2796" title="Softcatal" nonfiltered="1744" processed="1721" dbindex="1749">


Softcatal s una associaci, l'objectiu bsic de la qual s fomentar l's del catal a la informtica, Internet i les noves tecnologies. Softcatal est formada per estudiants, professionals i usuaris que abasten els camps propis d'una organitzaci d'aquestes caracterstiques: enginyers informtics, fillegs, dissenyadors i traductors que fan aquesta feina d'una manera desinteressada.

La idea de Softcatal va nixer l'estiu de 1997. El 2 d'octubre de 1998 es va donar a conixer amb el Navegador en catal 4.04, fruit de gaireb un any de treball, que s la traducci al catal del conegut navegador de la casa Netscape, el Communicator 4.04, en versi per a Windows en 32 bits.

 Missi i valors .

La missi de Softcatal s fomentar la presncia i s del catal a les noves tecnologies.

Els membres de Softcatal comparteixen en el seu quefer diari els principis segents:

 Transparncia. Softcatal considera que la transparncia s un requisit indispensable quan es treballa des del voluntariat i per tal d'augmentar la fludesa de comunicaci entre els diferents membres.

 Obertura. Softcatal s una comunitat oberta a tothom que vulgui collaborar, ja sigui a ttol individual, institucional o des del mn empresarial, respectant sempre els valors i les normes de convivncia fonamentals.

 Meritocrcia. Softcatal s una comunitat on la gent es valora per la seva feina i esfor envers la seva missi.

 Independncia. Softcatal s independents d'empreses, governs i institucions i pot actuar, doncs, de manera coherent amb els seus valors.

 Excellncia. Softcatal posa el major mfasi possible en la qualitat i correcci de tot all que desenvolupa.

 Unitat de la llengua catalana. La tasca de Softcatal va adreada a tot l'mbit lingstic i utilitza la variant estndard general de la llengua catalana. Aquesta variant s la determinada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la mxima autoritat acadmica, cientfica i legal reconeguda per al conjunt dels Pasos Catalans. Tanmateix, aix no exclou la utilitzaci de formes igualment reconegudes com a estndard per l'IEC, per d'mbit restringit, com poden ser totes aquelles formes recollides a les popularment conegudes com a "Normes de Castell".

 rees de treball . 

Actualment, Softcatal est treballant en les rees segents:

 Organitzar el desenvolupament, la traducci i la distribuci de programari en catal. ;

 Crear les eines necessries, tant informtiques com lingstiques (els documents tcnics, el Recull de termes, la Guia d'estil, la memria de traducci, etc.), per tal que qualsevol usuari pugui fer traduccions al catal i els desenvolupadors de programes puguin adaptar els seus programes al catal. ;

 Crear un punt de trobada per a tots els usuaris i usuries que cerquen productes en catal, necessiten ajuda tcnica, o, simplement, volen intercanviar experincies.

 Donar a conixer als usuaris de parla catalana les noves tecnologies en la seva llengua, com ara el GNU/Linux, el programari lliure, o altres iniciatives. ;

 Membres .

Softcatal sn Miquel Piulats, Jordi Mas,  Quico Llach, Jordi Jover, Xavi Caball, Jess Corrius, Joan Moratinos, scar del Pozo, Marc Belzunces, Xavier Rull, Francesc Dorca, ngels Sala, Mireia Farrs, Emi Mir, Miquel Chicano, Gerard Farrs, Josep Puigdemont, David Rios, Albert Llobet, Jordi Mallach, Toni Hermoso, Quim Noguer, i Jordi Domnech.

Membres no actius: Fingal Noguera, Toni Gell, Joaquim Torres, Mauri, Pere Pasqual Prez i Hernndez, Laura Casanovas, Marc Valerio, Antoni Agramont, Josep M Suelves, Jaume Quintanilla, Jordi Coll.

 Histria .

Softcatal va nixer l'any 1997 com un grup d'usuaris que es marcaven com a objectiu millorar la presncia del catal a les noves tecnologies.

Des dels seus inicis fins al dia d'avui Softcatal ha tradut, provat, i donat difusi a la versi catalana dels navegadors Netscape, amb el nom del Navegador primer i ms recentment sota el nom del projecte lliure Mozilla.org, que avui en dia produeix el paquet per a Internet que inclou el navegador Firefox i el programa de correu Thunderbird i que encara continuem traduint.

L'any 2000 va comenar el procs de traducci del paquet ofimtic OpenOffice.org amb el suport de Sun Microsystems i des de llavors s'ha convertit en la principal opci ofimtica lliure en catal. Tamb tradueix altres opcions ofimtiques, com ara el processador de textos Abiword i el gestor de fulls de clcul Gnumeric.

L'any 2001 va iniciar una collaboraci amb el cercador Google que va permetre traduir al catal la interfcie d'aquest cercador i ms endavant participar en  l'adaptaci del motor de cerques de pgines en catal. En l'mbit de GNU/Linux, ha  participat en la seva popularitzaci, en la traducci de l'entorn GNOME, i de les eines de configuraci i installaci de les distribucions Mandriva i Fedora.

Des dels seus inicis Softcatal ha apostat per la creaci de recursos lingstics lliures com ara el Recull de termes (un glossari amb ms de 1500 termes angls   catal habituals en la traducci de programari), la Guia d'estil de traducci de programari, una memria de traducci amb ms de 40.000 entrades que recull les  principals traduccions que ha desenvolupat Softcatal, i un corrector ortogrfic que s avui dia l'estndard en catal per tots els programes lliures. Durant aquest temps, ha collaborat intensament amb el centre de terminologia TERMCAT en l'estandarditzaci de nous termes al catal relacionats amb les noves tecnologies.

El 23 d'abril de 2002 va impulsar un manifest amb el suport d'algunes de les entitats ms representatives del pas per demanar l'adopci del programari lliure i  els estndards oberts per part de l'administraci pblica a Catalunya. 

Des de fa tres anys organitza anualment les Jornades sobre el catal a les noves tecnologies que serveixen de marc d'intercanvi de tots aquells que treballen en el sector  del catal a les noves tecnologies.

L'eix vertebrador de la comunitat Softcatal ha estat el seu lloc web, que cont un directori on es troben classificats i es poden descarregar ms de 150 programes traduts al catal, notcies i articles d'opini, frums de suport on els usuaris poden interactuar entre ells per a resoldre els seus dubtes. Actualment amb ms de 10.000 visites diaris i 35.000 subscriptors s'ha convertit en un punt de trobada per als usuaris interessats en el catal a les noves tecnologies.

Durant els seus anys d'existncia Softcatal ha rebut nombrosos premis i mencions, entre els que destaquen el Premi Nacional d'Internet l'any 2004 que atorga anualment la Generalitat de Catalunya, el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingstica, el Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana l'any 2005 per fomentar l's i la presncia del catal a travs d'internet i de les noves tecnologies, o el premi Arrova, tots ells en reconeixement a la seva tasca i trajectria.

Enllaos externs.
 Plana web de Softcatal ;
Projectes de Softcatal  ;
Naixement de Softcatal  ;
Guia d'estil ;




 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2797" title="Spica" nonfiltered="1745" processed="1722" dbindex="1750">


Spica (  Virginis) s un estel brillant de primera magnitud. Es creu que va ser l'estel que va donar a Hipparc les dades per a descobrir la precessi dels equinoccis. A l'antic Egipte, el temple de Tebes estava orientat aproximadament cap a Spica, el 3200 a.C. quan es va construir, i amb el temps, la precessi va causar un canvi lent per apreciable en l'orientaci de la Terra, que es podia contrastar amb la data de construcci del temple. Coprnic tamb va fer moltes observacions de Spica per a les seves investigacions sobre la precessi. 

Spica s una binria eclipsant, amb un perode de 4,0142 dies. En aquest perode t una variaci de magnitud molt petita, de +0,92 a +0,98. La seva situaci propera a l'eclptica, observada des de la Terra, fa que siguin relativament habituals els eclipsis per part de cossos del Sistema Solar.

El nom Spica prov del llat spica, espiga de blat.

Una manera senzilla de trobar Spica s seguir l'arc de l'ssa Major fins a Arcturus i desprs continuar la mateixa distncia fins a Spica.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2798" title="Sol de mitjanit" nonfiltered="1746" processed="1723" dbindex="1751">
El Sol de mitjanit s un fenomen que es produeix a certes parts del planeta (entre els cercles polars i el pol corresponent), consistent en qu el Sol no es pon en tota la nit, durant uns dies o mesos al voltant del solstici d'estiu.

L'explicaci est en la inclinaci de la Terra. La Terra, com un ms dels altres planetes, es mou tot seguint una rbita ellptica al voltant del Sol, el qual est en un dels seus focus (moviment de translaci). El pla de l'rbita s'anomena eclptica, i si l'estenem vers l'infinit cap l'esfera celest, talla les constellacions anomenades zodiacals, que sn sobre les que veurem projectat el Sol durant l'any si aquest no ens enlluernes. Al no ser l'rbita una circumferncia, hi haur un moment en qu la distncia al Sol ser mxima (afeli) i un altre en qu ser mnima (periheli). 

L'afeli coincideix amb l'estiu a l'hemisferi nord (hivern en el sud) de la Terra i el periheli amb l'estiu a l'hemisferi sud (hivern en el nord). L'afeli i el periheli no sn, per, els responsables de les estacions de l'any. 

L'eix de rotaci de la Terra no s perpendicular al pla de translaci (eclptica), estant inclinat uns 23. Aquest fet, normal en tots els planetes del sistema solar, dna lloc a unes estacions climtiques ben diferenciades, al Sol de mitjanit, les nits polars d'alguns mesos i a que l'estel polar ens marqui el nord. 

Si ens imaginem en el pol nord i suposem que el nostre planeta no est inclinat 23 podem comprendre que veurem, sempre, el Sol just a l'horitz. No tindrem ni dies ni nits, per sempre crepuscle. La inclinaci de 23 de l'eix de rotaci comporta que, el Sol pugui assolir en el pol una alada mxima de 23 quan la inclinaci aboca l'hemisferi nord vers el nostre estel i que durant una temporada desapareguin les nits. 

Simtricament tamb es dna el cas contrari. I a ms a ms, quan en un dels pols passa una cosa, en l'altre pol passa el contrari. Per apart dels pols, tot aix tamb afecta a la resta del planeta establint diferents pautes d'insolaci de la superfcie, diferents alades mximes del Sol, diferents durades del dia durant l'any, en el que s'inclouen les anomenades nits blanques a Esccia o a Rssia, per exemple, i que el Sol noms surti i es posi exactament per l'est i l'oest els dies de l'equinocci.

En pasos com Noruega o Islndia i en les latituds superiors al Cercle Polar rtic, el Sol no es pon durant els dies anteriors i posteriors al solstici d'estiu.

Vegeu tamb.
Terra del Sol de mitjanit;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2804" title="Saurpsid" nonfiltered="1747" processed="1724" dbindex="1752">

Els saurpsids (Sauropsida) sn un grup vertebrats amniotes que inclou les aus, tots els rptils actuals i molts els rptils extingits. El nom significa "cara de llangardaix" i no inclou els mamfers ni els seus avantpassats "reptilians" (Synapsida).

 Classificaci .
Classe Sauropsida;
Subclasse Anapsida;
Ordre Testudines;
Subclasse Diapsida;
Infraclasse Lepidosauromorpha;
Infraclasse Archosauromorpha;

 Filognia .
Segons la sistemtica cladstica, els rptils, en el sentint de la taxonomia linneana tradicional, sn parafiltics, como es por comprovar en el segent cladograma, basat en Tree of Life i molt simplificat:




Els Sinpsids, que inclouen els actuals Mamfers i una gran quantitat de formes fssils relacionades amb ells i coneguts com a "rptils" mamiferoides, queden fora del concepte de saurpsid, que esdev sinnim de Rptil en sentit estricte, que inclouen noms els Anpsids i els Dipsids. Les Aus queden dins el clade Dinosauria junt als tiranosures i formes afins; cal destacar que el grup actual ms proper filogenticament a les Aus sn els cocodrils.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2805" title="Sarcopterigi" nonfiltered="1748" processed="1725" dbindex="1753">

Els sarcopterigis (Sarcopterygii) sn una subclasse d'animals que inclou als celacantimorfs, dipnous i tetrpodes (rptils, amfibis, ocells i mamfers). Es tracta d'un grup monofiltic. 

Caracterstiques.
Els peixos sarcopterigis tenen esquelet ossi, d'origen endocondral. Presenten mandbules i dents amb esmalt. La pell est recoberta per escames; en espcies extingides, aquestes presenten una capa de cosmina a la seva superfcie. En les espcies actuals l'aleta caudal s dificerca, s a dir, la columna vertebral arriba fins a l'extrem d'aquesta i la membrana es desenvolupa simtricament cap amunt de la mateixa.

Les aletes sn parelles; tenen un nic element esqueltic basal. Els radis dermals sn curts. Arcs ossis suporten les agalles. El cor t un sinus vens, conus arteris, dos atris i presenta divisi parcial del ventricle; la circulaci t dos circuits, circulaci pulmonar i circulaci sistmica diferenciats. Els pulmons s'utilitzen per a respirar en els dipnous per no en els celacants, en el que ha esdevenit un rgan de flotaci. El sistema nervis presenta cervell, cerebel i lbuls ptics diferenciats.

Classificaci.
 Classe SARCOPTERYGII;
 Actinistia;
 Eoactinistia;
 Subclasse Coelacanthimorpha;
 Ordre Coelacanthiformes;
 Famlia Latimeriidae;
 Macropoma;
 Latimeria;
 Rhipidistia;
Subclasse Dipnoi;
 Ordre Ceratodontiformes;
 Ordre Lepidosireniformes;
Subclasse Tetrapodomorpha;
 Ordre Rhizodontida;
 Superordre Osteolepidida;
 Famlia Tristichopteridae;
 Eusthenopteron;
 Hyneria;
 Ordre Osteolepiformes;
 Ordre Panderichthyida;
Tiktaalik;
 Tetrapoda;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2806" title="Sublimaci" nonfiltered="1749" processed="1726" dbindex="1754">

La sublimaci s un canvi d'estat de la matria consistent en el pas directe d'estat slid a gass o b d'estat gass a slid.

S'anomena sublimaci al pas directe d'estat slid a gass.
S'anomena sublimaci regressiva o deposici al pas directe d'estat gass a slid.

La sublimaci de l'aigua s un cas particular dels canvis d'estat de l'aigua quan el gel passa directament a vapor d'aigua. La sublimaci regressiva de l'aigua s quan passa directament de vapor d'aigua a gel.

La sublimaci s un dels mtodes de purificaci ms eficaos per a diverses menes de substncies slides. Al laboratori, es duen a terme les sublimacions mitjanant l's d'un sublimador.

Alguns exemples de compostos sublimables:
 Dixid de carboni (CO2);
 Clorur de mercuri (II) (HgCl2);
 Trixid de diarsnic	(As2O3);
 Triclorur d'alumini (AlCl3);
 Iode;
 Cmfora;
 Diversos derivats aromtics;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2807" title="Max Steiner" nonfiltered="1750" processed="1727" dbindex="1755">
Max Steiner (Viena, ustria, 10 de maig de 1888 - Hollywood, Califrnia (Estats Units), 28 de desembre de 1971) fou un compositor de cinema austrac nacionalitzat nord-americ. 

Sens dubte un dels ms prolfics compositors que hagi tingut Hollywood al llarg de la seva histria. 

Va comenar a destacar en l'mbit musical ja, en l Acadmia Imperial de Msica de Viena. Va estudiar amb Gustav Mahler i va compondre les seves primeres obres anys abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial, moment que va aprofitar per marxar als Estats Units. 

Broadway va ser el seu primer dest. All va sobreviure com arranjador de tot tipus de partitures per a algun dels molts musicals que es representaven en els escenaris novaiorquesos.

Va entrar en el cinema quan un dels seus espectacles, Ro Rita, va ser traslladat a la pantalla. Va viure la transformaci de Hollywood amb la implantaci del so. El 1930 va comenar una trajectria ininterrompuda de gran treball que el va mantenir actiu fins a mitjans dels anys seixanta. 

Una dilatada carrera en la que va obtenir, sorprenentment, noms tres Oscar de la Acadmia: El delator (1935), de John Ford, L'estranya passatgera (1942), d'Irving Harper, i Des que te'n vas anar (1944), de John Cromwell, encara que va ser nominat en ms de vint ocasions. 

Amb les seves composicions va consolidar, el que s'ha anomenat l'estil Hollywood, a l'haver aplicat per primera vegada un tema bsic, el denominat leitmotiv sobre el que s'elaboraven una srie de variacions. 

Els treballs de Steiner no van passar desapercebuts en la seva poca. Ho demostra el fet que 
va treballar al llarg de trenta anys amb directors de cinema com: William A. Wellman, John Ford, King Vidor, Frank Capra, Raoul Walsh, Delmer Daves, i molts altres que van saber aprofitar la qualitat dels seus pentagrames. 

Encara que va treballar per a la RKO, David O'Selznick i altres estudis, va destacar fonamentalment la seva llarga etapa a la Warner Bros (entre 1936 i 1953), en la que va definir un estil molt caracterstic que es va propagar en tota la seva creaci: a partir d'un tema principal, el compositor reforava cada moment important de la histria, instant musical que podia situar-se en primer pla o mantenir-se de forma que passs desapercebuda per a l'espectador. Va elaborar un precs fil conductor que mai es va limitar a illustrar la histria. 

Aix va abordar el melodrama, el cinema de gngsters, l'aventura i el western amb gran eficcia fins a convertir-se en un dels compositors ms recordats del cinema.

pellculaografia Selecta. 

Cimarron (1931);
A Bill of Divorcement (1932);
Christopher Strong (1933);
Rafter Romance (1933);
The Little Minister (1934);
The Gay Divorcee (Nominat a l'Oscar, 1934);
The Lost Patrol (Nominat a l'Oscar, 1934);
El delator (Oscar, 1935);
The Garden of Allah (Nominat a l'Oscar, 1936);
La crrega de la Brigada lleugera (1936);
A Star Is Born (1937);
That Certain Woman (1937);
The Life of Emile Zola (1937);
Jezebel (Nominat a l'Oscar, 1938);
Angels with Dirty Faces (1938);
The Adventures of Tom Sawyer (1938);
Confessions of a Nazi Spy (1939);
Dark Victory (Nominat a l'Oscar, 1939);
All que el vent s'endugu (Nominat a l'Oscar, 1939);
The Letter (Nominat a l'Oscar, 1940);
Santa Fe Trail (1940);
Shining Victory (1941);
They Died with Their Boots On (1941);
El sergent York (Nominat a l'Oscar, 1941);
Casablanca (Nominat a l'Oscar, 1942);
The Adventures of Mark Twain (Nominat a l'Oscar, 1944);
Mildred Pierce (1945);
Rhapsody in Blue (Nominat a l'Oscar, compartit amb Ray Heindorf, 1945);
El son etern (1946);
Night and Day (Nominat a l'Oscar, compartit amb Ray Heindorf, 1946);
Life with Father (Nominat a l'Oscar, 1947);
My Wild Irish Rose (Nominat a l'Oscar, compartit amb Ray Heindorf, 1947);
El tresor de Sierra Madre (1948);
Winter Meeting (1948);
Johnny Belinda (Nominat a l'Oscar, 1948);
Beyond the Forest (Nominat a l'Oscar, 1949);
The Fountainhead (1949);
The Flame and the Arrow (Nominat a l'Oscar, 1950);
The Glass Menagerie (1950);
The Miracle of Our Lady of Fatima (Nominat a l'Oscar, 1952);
The Jazz Singer (Nominat a l'Oscar, compartit amb Ray Heindorf, 1953);
The Charge at Feather River;
El mot del Caine (Nominat a l'Oscar, 1954);
Battle Cry (Nominat a l'Oscar, 1955);
Centaures del desert (1956);
Band of Angels (1957);
A Summer Place (1959);
The FBI Story (1959);
The Dark at the Top of the Stairs (1960);
Parrish (1961);
Spencer's Mountain (1963);
Youngblood Hawke (1964);
A Distant Trumpet (1964);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2809" title="SNAP" nonfiltered="1752" processed="1728" dbindex="1757">
El SNAP s un telescopi en rbita del Projecte Supernoves i Cosmologia. Sonda de les Supernoves i l'Acceleraci. El telescopi SNAP tindr una cmera ptica d'1 grau quadrat de camp de visi, i una petita cmera en l'infraroig proper. Un espectrgraf podr descompondre la llum de les supernoves des del seu color ultraviolat proper fins a l'infraroig proper. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2810" title="Son" nonfiltered="1753" processed="1729" dbindex="1758">


El son s un estat fisiolgic de descans del cos i de la ment durant el qual disminueix el ritme de les funcions orgniques i la conscincia i la voluntat sn suspeses d'una manera total o parcial.

Existeixen dos estats fisiolgics del son clarament diferenciats: 
 Son sincronitzat o no REM. Ocupa gran part del perode de son i transcorre amb un pols cardac i una tensi arterial relativament baixos, escassa activaci del sistema nervis simptic i absncia de somnis. ;
 Son paradoxal o REM (Rapid Eyes Movements, "Moviments Rpids dels Ulls"). Apareix cclicament durant el perode de son i es caracteritza per l'activaci del sistema nervis simptic i la prctica inactivitat del parasimptic, els moviments oculars rpids i els somnis freqents. ;

Al llarg de la nit se succeeixen cicles complets de son d'una durada aproximada de 90 minuts cadascun. Cada cicle est compost, en aquest ordre, per una fase de son no REM i una fase de de son REM. 

La fase de son no REM est composta, est aquest ordre, per:
 Subfase de son lleuger. s fcil ser despertat en aquesta fase. T una durada aproximada de 15 a 20 minuts.
 Subfase de son profund. s fora difcil ser despertat en aquesta fase. Dura des del final del son lleuger fins al comenament del son REM i t la funci de reparaci fsica del cos. s tamb en aquesta fase quan se segrega l'hormona del creixement. ;

A dins de cicle complet de 90 minuts de son, la durada relativa del son no REM va disminuint i la del son REM va augmentant, de manera que als primers cicles de la nit el son REM pot durar noms uns 5 minuts i a partir del quart cicle pot durar ms de 20 minuts. A mesura que el nombre de cicles de son completats i la durada del son REM van creixent, tamb va augmentant el grau d'elaboraci dels somnis. Aix, els primers somnis sn molt curts i simples, i a mesura que avana la nit els somnis es van fent ms llargs, complexos, elaborats i detallats.

Al final de cada cicle de 90 minuts hi ha un despertar natural abans de passar al segent cicle, sent aquest el moment ptim per a despertar-se. Aquests despertars naturals sn normalment ignorats durant la nit, i es produeixen aproximadament al cap de 90, 180, 270, 360, 450, 540, 630 (i aix successivament cada 90 minuts) d'haver-se adormit, just desprs de cada fase de son REM, s a dir, al final de cada somni. Encara que s molt menys habitual, es poden produir altres despertars naturals a cada canvi de fase dins de cada cicle complet, especialment als primers minuts de la subfase de son lleuger, i tamb al principi o durant el son REM. En aquest darrer cas, si el despertar es produeix durant la fase de son REM, s molt fcil recordar el somni amb detall.

El primer cicle de son de la nit t un comenament diferent de la resta, perqu abans de la primera fase de son lleuger hi ha una fase de transici des de la viglia fins al son que pot durar entre 5 i 10 minuts. En aquesta fase de transici inicial es pot produir un tipus totalment diferent de somni anomenat hipnaggic, en qu sovint es poden sentir o veure veus o imatges que s'han sentit o vist durant el dia.

El ms habitual s dormir quatre o cinc cicles complets de son cada nit. Aix equival a sis hores o set hores i mitja, respectivament. Es recomana per a una persona adulta dormir en mitjana cinc cicles complets cada nit, s a dir set hores i mitja. Aix, es recomana compensar les nits que es dormen menys de cinc cicles amb nits en qu se'n dormen ms de cinc.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2812" title="Sang" nonfiltered="1754" processed="1730" dbindex="1759">


La sang s un lquid que recrre el cos dels animals superiors per tal de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits aix com eliminar-ne els residus. La sang s una varietat de teixit conjuntiu especialitzada en la regulaci i integraci de tots els teixits i rgans del cos. Est formada per una matriu extra-cellular lquida anomenada plasma sanguini, i per elements formis. Circula per artries, venes i capillars, suposant el 7% del pes corporal. T el seu origen en les cllules mare hematopotiques. El sistema hematopotic, (dels mots grecs     , -    - = sang,         = creaci), s el sistema encarregat de la formaci de la sang.

La seva definici histolgica s la de ser una varietat de teixit conjuntiu especialitzat. Caracteritzat a ms per contenir una matriu extra-cellular lquida (el plasma sanguini), i una srie d'elements figurats. 

El volum de sang circulant es diu volemia, aquesta est avaluada entre 68 i 77ml per kilogram de pes corporal. Una persona normal (uns 70 Kg) t uns 5 litres de sang.

Funcions. 
La sang t una gran varietats de funcions:

 Funci respiratria: Transporta oxigen (O2) des dels pulmons cap als diferents teixits.
 Funci nutritiva: Transporta nutrients cap als diferents teixits.
 Funci excretora: Transporta els productes de secreci dels catabolisme cellular cap als rgans cap on han de ser eliminats.
 Funci de regulaci hormonal: Transporta les hormones cap a les cllules diana.
 Funci reguladora trmica: Distribueix calor per tot el cos per mantenir una temperatura constant.
 Funci del manteniment del pH: Controla el pH constant al llarg del cos. El pH plsmic normal s aproximadament de 7,4.
 Funci de manteniment del volum intersticial: Conserva inalterat el volum del lquid contingut en el compartiment existent entre les cllules dels teixits.
 Funci defensiva: La sang protegeix l'organisme de les infeccions, ja que s la encarregada de transportar els golbols blancs que sn encarregats de sistema immunitari.
 Funci hemosttica: Quan hi ha una lesi, la sang det els seves prpies ferides a travs de les plaquetes.

 Formaci de la sang .
Els glbuls vermells, els glbuls blancs i les plaquetes que conformen la part cellular de la sang i que deriven de les cllules hematopotiques pluripotencials. Aquestes cllules es troben en la medulla ssia vermella, que s un teixit flonjo a l'interior dels ossos.

En els humans, fins als 5 anys d'edat prcticament tots els ossos contenen aquestes cllules pluripotents que donen origen a les cllules sangunies. A partir dels 20 anys, aproximadament, la producci hematopotica es restringeix principalment a la medulla dels ossos plans, com les vrtebres, l'estrnum, els ossos del crani, les costelles, l'os ilac i les terminacions dels ossos dels membres superiors i inferiors.

 Cllules sangunies .
 Plaquetes .



Les plaquetes o trombocits sn fragments d'unes cllules anomenades megacariocits, sn les ms petites de la sang, d'uns 3 m de dimetre, no tenen nucli la la seva forma s ovalada o rodona. Dins seu hi ha varies substncies que intervenen en la coagulaci de la sang. El seu nmero aproximat ronda d'entre 140.000 a 400.000 per mm3 i es produeixen en la medulla ssia i sn destruts pel macrfags del sistema retculo endotelial al cap de deu dies de la seva formaci.

 Glbuls vermells . 



Els glbuls vermells o glbuls rojos, hematies o eritrcits sn les cllules de la sang ms nombroses (uns 4,5 milions per mm3) i sn els encarregats de transportar l'oxigen per tot el cos gracies a la protena de la hemoglobina que es de color vermell i li fa donar al glbul vermell i a la sang. Igual que en les plaquetes, els glbuls vermells es formen a la medulla ssia i sn destruts pels macrfags del sistema retculo endotelial passats uns 120 dies.

 Glbuls blancs .



Els leuccits o glbuls blancs sn les niques cllules sangunies amb nucli i les ms grans. Hi ha 5 tipus diferents de leuccits: els Neutrfils, els Basfils, els Eosinfils, els Limfcits i elsMoncits. Tenen una funci protectora ja que intervenen en el sistema immunitari. La seva concentraci es troba entre 5.000 i 11.000 per mm3 fent que siguin les cllules amb menys nombre. Es formen en la medulla ssia i sn destruts pels macrfags del sistema retculo endotelial al cap d'uns dies, depenen el tipus de leuccit que sigui.

Malalties de la Sang.


 Leucmia. Cncer de la Sang. ;
 Immunodepressi per VIH. Infecci vrica que deixa sense defenses el cos hum. ;
 Pressi Arterial. Descompensa la pressi sangunia.

Mitologia relacionada.
La sang ocupa un paper central en moltes mitologies, lligada a la vida, al naixement i a la menstruaci. Per aix molts pobles beuen sang (usualment desprs d'un ritual de sacrifici, sigui real o simblic, com la missa cristiana) o s'unten el cos amb ella, per lluitar contra la mort.

Com que la Bblia prohibeix aquesta ingesta de sang (Levtic 17,11), associada al paganisme, els jueus i els musulmans han incorporat rgides normes a la seva dieta, on els aliments s'han de preparar d'una manera especial per no ingerir la sang. Pel mateix motiu, els tesimonis de Jehov refusen las transfusions.

Amb el temps, l'associaci entre sang i paganisme va passar a ser entre sang i el dimoni (sser que vol vessar la sang aliena, amb la violncia) o beure-la. Probablement s un dels orgens del mite del vampir i totes les seves variants.

En les cultures del Jap i de la Xina, quan a una persona li surt sang del nas es diu que t desig sexual.

A l'antiguitat, era un dels quatre humors essencials, associat a persones vitals, hedonistes i a vegades violentes. La sang blava era una metfora per parlar de la noblesa, ja que els nobles medievals estaven molt blancs de pell (no havien de treballar sota el sol) i se'ls veien clarament les venes sota la pell.

Articles relacionats.
 Neutrfil;
 Basfil;
 Eosinfil;
 Teixit conjuntiu;





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2813" title="Sentit (percepci)" nonfiltered="1755" processed="1731" dbindex="1760">
Els sentits sn les funcions fisiolgiques per les quals els ssers vius perceben el seu entorn i les seves caracterstiques.

En animals tenen normalment rgans especialitzats per aquestes funcions. En l'home, hom hi reconeix tradicionalment els segents cinc sentits (entre parntesi l'rgan on resideixen):
 Vista (als ulls);
 Oda (a l'orella mitjana i interna, desprs de la recepci sonora a travs de l'orella externa);
 Olfacte (a la pitutria, al final dels conductes nasals);
 Gust (a la llengua);
 Tacte (a les terminals nervioses de la pell);

Colloquialment es parla del sis sentit com a sinnim d'intuci, si b no es pot considerar un sentit perqu no correspon a cap rgan. 

En Ramon Llull va considerar que el sis sentit s la facultat per la qual es conceptualitzen i s'anomenen els ssers que son percebuts per tots els altres sentits. D'aquesta facultat en va dir afat. 

Actualment, es consideren sentits tamb els segents: la termocepci, que percep la temperatura dels cossos; l'equilibri; la propiocepci, que percep el propi cos amb les diferents parts i que permet situar-se al mn fsic.

Hi ha sentits que estan presents en altres animals per no en els humans, com:
 Electrocepci: Capacitat de detectar camps elctrics (present en els ocells);
 Magnetocepci: Capacitat de detectar camps magntics (present en els taurons);
 Ecolocaci: Capacitat d'orientar-se i desplaar-se tot emetent sons, i rebent-ne i interpretant-ne l'eco (com poden fer els ratpenats);

Vegeu tamb.
 Sistema auditiu;
 Sistema gustatiu;
 Sistema olfactiu;
 Sistema sensorial;
 Sistema somatosensorial;
 Sistema visual;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2815" title="Sureny fosc" nonfiltered="1756" processed="1732" dbindex="1761">


El sureny fosc (Boletus aereus, del llat boletus: bolet) s un bolet de la classe dels basidiomicets i comestible, molt semblant al Boletus aestivalis i al cep (Boletus edulis), amb el que sovint se'l confon.

Descripci.

Capell primer hemisfric i desprs convex-aplanat de color castany clar o ocraci (ms clar que el cep) de tonalitat fora variable. La superfcie s viscosa i presenta rugositats. Peu gros, de 5-15 x 4-10 cm, ple i dur, obs al principi, desprs inflat i finalment cilndric, amb la base atenuada. s de color bru ocraci, sempre ms clar que el barret.. La carn s blanquinosa.

Hbitat.

Fong micorrizogen que viu en boscos trmics de planifolis, associat bsicament amb suros, alzines i castanyers, en sls secs i silcics. Fructifica, de forma primerenca, a l'estiu i a principis de la tardor. Es troba a la terra baixa, on s ms com, i a la muntanya mitjana. En anys favorables, abunda molt a les suredes litorals.

Gastronomia.

Es pot menjar cru en amanides, assecat, cuit i en oli.

Perill de confusi.

Del mateix gnere que el mataparent (Boletus satanas), txic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2817" title="Supernova" nonfiltered="1757" processed="1733" dbindex="1762">


Una supernova s una explosi estellar que correspon a l'ltima etapa de l'evoluci de determinats estels (estels binaris, i estels massius). Durant aquesta etapa la lluminositat de l'estel pot augmentar en un factor de 108. Cal no confondre aquest fenomen amb el molt menys energtic que es coneix com a nova.

Les supernoves donen lloc a emissions de radiaci electromagntica intensssimes que poden durar des de diverses setmanes a diversos mesos. Es caracteritzen per un rpid augment d'intensitat fins a assolir un pic, per a desprs decrixer en brillantor de forma ms o menys suau fins a desaparixer completament.

Fonamentalment s'originen a partir d'estrelles massives que ja no poden fusionar ms el seu nucli, esgotat i incapa de sostenir-se per la pressi de degeneraci dels electrons el que les porta a contreure's sobtadament i generar, en el procs, una gran emissi d'energia. Tamb existeix un altre procs ms violent capa de generar emissions molt ms intenes; es produeix quan una nana blanca companya d'una altra estrella, encara activa, agrega suficient massa procedent de la segona com per superar el lmit de Chandrasekhar i procedir a la fusi instantnia de tot el seu nucli, fet que genera una explosi termonuclear que expulsa gaireb tot el material que la formava. Les supernoves poden alliberar de l'ordre de 1044 joules d'energia. Aix ha resultat en l'adopci del foe (1044 J) com a unitat estndard d'energia per a l'estudi de supernoves.

Les supernoves provoquen l'expulsi de les capes superficials de l'estrella en forma d'enormes ones de xoc, omplint l'espai que les envolta amb elements pesats. Les restes eventualment componen nvols de pols i gas. Quan el front d'ona de l'explosi arriba a altres nvols de gas i pols propers les comprimeix i pot desencadenar la formaci de noves nebuloses solars que formin, posteriorment, nous sistemes estellars, potser amb planetes, ja que estan enriquides amb els elements procedents de l'explosi.

 Tipus de supernoves .

Actualment les supernoves es classifiquen d'acord a les lnies d'absorci de diferents elements qumics que apareixen en els seus espectres. La primera clau per a la divisi s la presncia o absncia d'hidrogen. Si l'espectre d'una supernova no cont una lnia d'hidrogen s classificada com tipus I, altrament es classifica com a tipus II. Dins d'aquests dos grups principals hi ha tamb subdivisions d'acord a la presncia d'altres lnies en la corba de llum. Esquemticament la classificaci s la segent:

Tipus I: Sense lnies de Balmer de l'hidrogen;
Tipus Ia: lnia Si II a 615,0 nm;
Tipus Ib: lnia He I a 587,6 nm;
Tipus Ic: sense lnies de l'heli;

Tipus II Amb lnies de Balmer de l'hidrogen;
Tipus II-P: corba amb plateau (meseta);
Tipus II-L: corba amb decreixement lineal;

Tipus Ia.
Supergegants molt lluminoses

Tipus Ib i Ic.
Supergegants menys lluminoses

Tipus II.
Gegants lluminoses

Supernoves histriques.

A continuaci es mostra una llista de les supernoves ms importants observades des de la Terra en temps histrics. Les dates que es donen assenyalen el moment en qu van ser observades. En realitat, les supernoves van ocrrer molt abans ja que la seva llum ha trigat cents o milers d'anys en arribar fins a la Terra.

 1006   SN 1006   Supernova molt brillant. Referncies a Egipte, Iraq, Itlia, Sussa, Xina, Jap i, possiblement, Frana i Sria.
 1054   SN 1054   Origin l'actual nebulosa del Cranc. Se'n tenen referncies pels astrnoms xinesos i, possiblement, pels nadius americans.
 1181   SN 1181   Observada per astrnoms xinesos i japonesos. Es produeix a Cassiopea i deixa com a resta l'estrella de neutrons 3C 58.
 1572   SN 1572   Supernova a Cassiopea, observada per Tycho Brahe i descrita al seu llibre De Nova Stella on apareix per primera vegada el terme "nova" (tot i que actualment nova t un significant diferent).
 1604   SN 1604   Supernova a Ophiuchus, observada per Johannes Kepler. s la darrera supernova observada a la Via Lctia.
 1885   S Andromedae. T lloc a la Galxia d'Andrmeda, descoberta per Ernst Hartwig.
 1987   Supernova 1987A al Gran Nvol de Magallanes. Fou la primera oportunitat de posar a prova a travs de les observacions directes les teories modernes sobre la formaci de les supernoves.
 (?) - Cassiopea A   Supernova a Cassipea, no observada a la Terra, per s'estima que explot fa uns 300 anys.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2818" title="Supersimetria" nonfiltered="1758" processed="1734" dbindex="1763">
La supersimetria (coneguda pel seu acrnim angls SUSY) s una simetria que transforma els bosons en fermions i viceversa. A les teories supersimtriques, cada fermi fonamental t un company supersimtric (o supercompany) bosnic i cada bos fonamental t un supercompany ferminic.

La supersimetria fou proposada per primera vegada en 1973 per Julius Wess i Bruno Zumino. Abans, a finals dels anys 60, l'lgebra supersimtrica ja havia estat proposada pels terics sovitics Gol'fand i Likhtman, per aquests no la van aplicar directament als problemes de la fsica de partcules.

La primera versi supersimtrica realista del Model Estndard fou proposada en 1981 per Howard Georgi i Savas Dimopoulos i s'anomena Model Estndard Supersimtric Mnim (denotat per les seues sigles en angls MSSM). Fou proposat per solucionar el problema de la jerarquia de gauge que t el Model Estndard quan s encastat en un marc teric que t altes escales d'energia. El Model Estndard Supersimtric Mnim prediu supercompanys amb masses entre 100 GeV i 1 TeV. Fins a la data no existeix cap evidncia experimental que demostre que la supersimetria s una simetria de la Natura. A l'any 2008 l'accelerador LHC del CERN est previst que produisca les collisions de partcules ms energtiques del mn i oferir una oportunitat per descobrir les superpartcules si aquestes existeixen.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2819" title="Srbia i Montenegro" nonfiltered="1759" processed="1735" dbindex="1764">

Srbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa. Limitava al sud amb Albnia, Macednia i la Mar Adritica (Mar Mediterrnia), a l'est amb Bulgria, al nord amb Hongria i a l'oest amb Crocia i Bsnia-Herzegovina.

ssent el cor de la desapareguda Repblica Federal de Iugoslvia o Iugoslvia, va mantenir aquest nom fins la nova denominaci arran de la nova carta constitucional el dia 4 de febrer de 2003. Aquesta reflectia la confederaci formada per l'autonomia de Srbia i de Montenegro. El pas estava dividit, doncs, en quatre autonomies: Voivodina al nord, Srbia i Kosovo a la part central i Montenegro al sud. Kosovo, conforme amb la Resoluci 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, de 10 de juny de 1999, es trobava (fins el 17 de febrer de 2008) sota administraci internacional. 

Srbia i Montenegro no tenia una nica capital comuna: Belgrad era el centre administratiu i la seu de l'Assamblea i del Consell de Ministres; Podgorica  era la seu del Tribunal de Srbia i Montenegro.

Histria.
En la ruptura de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, la confederaci permanent de Srbia i Montenegro va ser reconstituda en 1992 com la Repblica Federal de Iugoslvia (RFI). No obstant aix, les Nacions Unides, i molts estats individuals (sobretot els Estats Units) havien refusat reconixer-la com a successora de l'ex Iugoslvia, encara que la van acceptar mentre constitua un estat. A va ser a causa de les guerres iugoslaves en progrs, les quals havien evitat l'acord sent aconseguit sobre la disposici d'obligacions i recursos federals, particularment el deute nacional. La RFI va ser tamb suspesa d'un nombre d'institucions internacionals per causa de la seva actuaci en les guerres. Va ser finalment readmesa a les Nacions Unides en 2000 desprs de diversos anys de suspensi.

En 2002, Srbia i Montenegro va arribar a un nou acord quant a cooperaci contnua, prometent, entre altres canvis, la fi del nom Iugoslvia. El 4 de febrer de 2003, el parlament federal de Iugoslvia va crear una mancomunitat laxa de Srbia i Montenegro anomenada Srbia i Montenegro. Una nova carta constitucional va ser acordada per a provar un marc de treball per al govern de l'Estat, format per les dues nacions. 

El 30 d'abril de 2006, el Govern i Parlament de Montenegro va plantejar un referndum sobre la continutat o separaci definitiva de les dues repbliques a la poblaci montenegrina; va guanyar l'opci secesionista amb un estret marge del 55,4% dels vots vlidament emesos a favor de la separaci (0,4% ms dels vots a favor de la separaci necesaris per a que fos reconeguda tant per la Federaci de Srbia i Montenegro, com per la Uni Europea). Per a que el referndum fos vlid, es necessitava la participaci d'un mnim del 50% de la poblaci amb dret de vot de Montenegro (la participaci va ser molt alta, superant el 86%).

Poltica.
Cap al 2005 no existien prcticament poltiques comunes i funcionen per separat ambdues repbliques. A pesar d'existir unes institucions comunes: el President Svetozar Marovic i el parlament, compost pels parlamentaris de Srbia (91 escons) i Montenegro (35 escons). Ambdues repbliques noms tenien una poltica comuna quant a defensa, cancelleria, comer i drets humans. Per ni tan sols mantenien la mateixa moneda, ja que Srbia havia creat el nou dinar serbi i Montenegro adopt l'Euro com a moneda.

Les principals figures poltiques eren Zoran Zivkovic, primer ministre serbi i Milo ukanovic, primer ministre montenegr.

El territori de Kosovo encara que formalment seguia dins Srbia, no mantenia cap relaci amb la resta del pas, ni el govern de Srbia i Montenegro exercia cap tipus d'autoritat en ell.
Segons la Resoluci 1244 de 1999 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, es trobava baix administraci internacional, i desprs de la dissoluci de Srbia i Montenegro, continua en el mateix estat.

Subdivisi administrativa.

Srbia i Montenegro comprenia quatre unitats poltiques principals, consistents en dues repbliques i dues provncies subordinades:

Srbia (capital: Belgrad) ;
Voivodina - provncia autnoma dins de Srbia (capital: Novi Sad) ;
Kosovo - provncia dins de Srbia sota administraci de les Nacions Unides (capital: Pritina) ;
Montenegro (capital: Podgorica) ;
La capital poltica i administrativa del pas era Belgrad, mentre que la seva capital judicial fou Podgorica.

Geografia.
Srbia i Montenegro cobria una rea de 102.350 km2, amb 199 km de costes. El terreny del pas era extremadament variat, amb molt de Srbia que comprenia planes i tossals baixos (excepte a la regi ms muntanyosa de Kosovo) i molt de Montenegro, que consisteix en muntanyes altes. Srbia s enterament sense litoral, amb la costa que pertanyia a Montenegro, el qual tamb posseeix l'nic fiord d'Europa meridional. El clima era semblantment variat. El nord amb un clima continental (hiverns freds i estius clids); la regi central, amb una combinaci de clima continental i mediterrani; i el sud, de clima adritic al llarg de la costa, amb regions interiors que experimenten estius i tardors caloroses i eixudes, i relativament freds hiverns amb fortes nevades a l'interior.

La ciutat ms gran del pas per lluny va ser Belgrad, amb una poblaci de 1.711.800. Cap altra ciutat estava en alguna part prop de la mateixa grandria; les ciutats ms grans del pas eren Novi Sad, Nis,Kragujevac i Podgorica, cada una amb poblacions d'al voltant de 140.000-180.000 persones.

Demografia.


Srbia i Montenegro tenia ms varietat demogrfica que qualsevol altra regi de l'antiga Iugoslvia. Els seus grups tnics ms grans foren els serbis (62.6%), albanesos (16.5%) i montenegrins (5%). El pas tamb tenia importants poblacions de croats, hongaresos, romanesos, gitanos i eslovacs, majorment concentrats a la provncia septentrional de Voivodina, aix com en nombres ms xicotets d'altres grups de minories. La gran poblaci albanesa estava concentrada principalment a Kosovo, amb poblacions ms xicotetes al voltant de Presevo a Srbia i en el sud-est de Montenegro.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2820" title="Sucia" nonfiltered="1760" processed="1736" dbindex="1765">



Sucia, Sverige en suec  s un estat del nord d'Europa situat a la Peninsula d'Escandinvia. T fronteres terrestres amb Noruega de la que la separa la cadena muntanyosa escandinava (oest i nord) i Finlndia (nord-est) mentre que el Mar Bltic l envolta per l est i el sud i l'estret de Kattegat el separa de Dinamarca al sud-oest (encara que avui dia es troben unides la ciutat sueca de Malm i la capital danesa Copenhaguen amb el pont d'resund tant per via frria com pel trnsit de vehicles rodats). 

Poltica.
El sistema de govern s una monarquia parlamentria, encapalada per la dinastia dels Bernadotte. Sucia va entrar a formar par de la Uni Europea l'1 de gener de 1995, juntament amb ustria i Finlndia, quedant aleshores configurada l'Europa dels quinze. 
La moneda del pas s la corona sueca (svensk krona), doncs Sucia encara no s present a la zona "euro".

Subdivisi administrativa.
Sucia est dividida en 21 comtats (ln). Cada un d'aquests est dirigit per un Consell d'Administraci del Comtat (Lnsstyrelsen) que representa el poder executiu per un banda, i per una Assemblea Local (Landstinget) que representa el poder legislatiu. Cada provncia es troba a ms dividida en municipis (kommuner), havent-n'hi 289 en total.

Els comtats foren instituts el 1634 arran d'una iniciativa del canceller Axel Oxenstierna, que pretenia bastir una administraci moderna. Si b estaven inspirats en les provncies d'una divisi preexistent, ses fronteres no hi coincideixen plenament. 




Geografia.



El nord del pas s travessat pel cercle polar rtic, i s de destacar el fenmen del sol de mitjanit, que pel fet de la inclinaci de l'eix de la terra no s'acaba de pondre, durant una temporada a cavall entre la primavera i l'estiu (el fet es fa ms evident i durable com ms al nord ens situem).

La costa oest del mar del Nord t un clima ms atemperat a causa del corrent del Golf, en canvi la costa bltica s fora ms freda i de clima ms continentalitzat. 

La capital s Estocolm. Altres ciutats importants sn: Gteborg (principal port del pas i ciutat industrial), Malm i Uppsala (ciutat universitria per excellncia).

Demografia.
Llenges.
L'idioma oficial de facto del pas s el suec, encara que 5 altres llenges parlades per grups ms reduts han estat reconegudes com a llenges minoritries amb l'adopci, el 1999, de la Carta Europea per a Llenges Minoritries o Regionals. Dues d'elles (natives del nord) noms sn reconegudes a zones concretes, mentre que les altres ho sn arreu de l'estat.
 Fins estndard, parlat per aproximadament 200 000 persones.
 Fins Menkieli (a la vall del Torne, a la frontera amb Finlndia), parlat per aproximadament 30 000 - 70 000 persones.
 Jiddisch, parlat per aproximadament 4000 persones.
 Les llenges samis (o "lapones") (al nord-oest del pas), parlades per aproximadament 9000 persones.
 Roman xib, parlat per aproximadament 20 000 persones.

A part de tot aix cal remarcar que a Sucia, l's de l'angls s fora ests en l'mbit de l'ensenyament universitari (certes carreres tcniques s'estudien en aquesta llengua) aix com en el mn de l'empresa, especialment entre les grans multinacionals (Ericsson, per exemple).



Enllaos externs.

Pgina oficial de turisme i viatges de Sucia (en diverses llenges);
;
Sweden Info - Kingdom of Sweden ;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2821" title="Sussa" nonfiltered="1761" processed="1737" dbindex="1766">


Sussa, oficialment la Confederaci Sussa (en francs: Confdration Suisse; en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft, en itali: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra), en llat Confderatio Helvetica, s un Estat alp sense accs al mar localitzat a Europa central, i amb una superfcie de 41.285 km. Sussa s una repblica federal integrada per 26 cantons. Berna s la seu de la federaci, i la capital de facto, mentre que els centres econmics sn les ciutats globals de Ginebra i Zuric. Sussa gaudeix d'alts nivells de llibertat econmica,d'immigrants i d'un ambient de negocis internacional. 

Limita amb Alemanya, Frana, Itlia, ustria i Liechtenstein. Ha tingut una llarga histria de neutralitat no ha estat en guerra des de 1815 i s seu de moltes organitzacions internacionals, com ara la Creu Roja, l'Organitzaci Mundial de Comer i les oficines europees de la Uni Europea. Sussa s un Estat multilinge; quatre sn les llenges oficials: alemany, francs, itali i romanx.  Sussa s'establ l'1 d'agost, 1291; aquesta data se celebra cada any com la diada nacional sussa. 

Toponmia.
El nom de "Sussa" prov del nom de la localitat de Schwyz, de la qual es t constncia des del 972 del poble de Suittes, i potser relacionat amb la paraula del vell alt alemany suedan, "cremar". El nom s'estengu per referir-se a l'rea dominada per Schwyz (el cant de Schywz) i desprs per referir-se a l'Antiga Confederaci Sussa. 

Sussa s coneguda com la Confederaci Sussa des de 1803. Aquesta designaci, tanmateix, fou utilitzada per primera vegada en alemany, en un document que data de la guerra dels trenta anys. No esdevingu d's com sin fins el segle XVIII, tot i que no era ni oficial ni nica, ja que les designacions "Cos helvtic" (Corps helvtique), Magna Liga, Ligues i Helvtia tamb s'utilitzaven. La designaci Confederaci Sussa no es troba en l'Acta de Mediaci de 1803, tot i que Napole Bonaparte port el ttol de "Mediador de la Confederaci Sussa" en aquella ocasi. La primera vegada que se'n fa s, de manera legal, s en l'article 15 del pacte federal de 1815. 

El nom oficial, en llat, Confderatio Helvetica fa referncia a Helvtia, nom que designava la regi d'Europa central entre els Alps i la Serralada del Jura, que correspon a la regi occidental de l'actual Sissa. El nom, al seu torn, prov del grup celta Helveti que hi immigraren des del sud d'Alemanya fins enfrontar-se als romans. Els romans els expulsaren al territori actual de Sussa i fundaren la provncia d'Helvtia el 15 dC.

Geografia fsica.

El paisatge sus est caracteritzat pels Alps, una alta cadena muntanyosa que discorre a travs de la zona central i sud del pas. Entre els alts pics dels Alps Sussos destaca el Pic Dufour, que assoleix els 4.634 metres per sobre del nivell del mar. Al Pic Dufour es troben nombroses valls, algunes fins i tot amb glaceres. D'aquest lloc emergeixen alguns dels rius principals d'Europa, entre ells el Rin, el Roine, l'Inn, i l'Udolara o Ticino, i aquests arriben fins a alguns llacs, com per exemple el Llac Leman, el Llac de Zuric, el Llac Neuchtel, el Llac de Constana i el llac Verb al cant Ticino. La part del nord de Sussa, la ms poblada, s ms oberta, per encara s mitjanament muntanyosa. El clima sus s normalment temperat, per pot variar molt depenent de la localitat, des del sever clima en les altes muntanyes fins a l'agradable clima mediterrani en el part sud.

El clima sus s generalment temperat, per amb grans variacions entre les localitats; condicions glacials a les muntanyes, fins el clima mediterrani de l'extrem sud de l'Estat.  Els estius sn clids i de vegades humits, amb precipitacions peridiques ideals per al pasturatge. Els hiverns sn freds amb precipitaci en forma de neu en les grans altituds, i en les terres de menor altitud l'hivern s boirs. Un fenomen climtic conegut com el Fhn pot ocrrer en qualsevol estaci de l'any, fins i tot durant l'hivern, i es caracteritza per un corrent d'aire calent mediterrani que creua els Alps des d'Itlia. Les valls del sud experimenten climes ms secs i ms freds, amb neu abundant durant l'hivern.

 Poltica i govern.

L'estructura de l'organitzaci poltica de Sussa es basa en tres nivells: Municipi, Cant i Confederaci. Aquests tres mbits gaudeixen d'una mplia autonomia. En cas de dubte, la presa de decisions t lloc en l'mbit cantonal o municipal. Aquesta circumstncia permet que el nivell ms davall de l'esfera poltica nacional, el Municipi, tinga tamb un alt grau d'autonomia. Les matries que el Municipi no estiga en condicions de reglamentar per si sol sn assumides pel Cant, les competncies del qual, al seu torn, sn complementades per les de la Confederaci. Aquesta actitud de coordinaci i suport es denomina subsidiarietat. Aquesta evita la preponderncia d'una administraci central i noms concedeix accions de suport a la Confederaci.

Estructura constitucional.
Amb origen en el terme llat "confederatio", el concepte de federalisme t com a finalitat la uni de ens estatals equiparables, la sobirania de la qual ha de quedar garantida per la mateixa. El federalisme sus es caracteritza pel seu inters a mantenir l'autonomia dels Cantons, la qual cosa suposa un principi del quefer poltic del pas: prendre el nombre ms gran possible de decisions de forma descentralitzada.

La constituci federal de Sussa, aprovada el 18 d'abril, 1999 s la tercera i actual constituci federal de la Confederaci. Estableix la Confederaci com a repblica federal de 26 cantons, i inclou una srie de drets individuals i populars, com ara el dret al referndum popular per a provar les lleis federals i les esmenes constitucionals, i descriu les responsabilitats dels cantons i del govern de la Confederaci. 

El Parlament Sus est format per dues cambres: 
 el Consell d'Estats, integrat per 46 representants, dos per cada cant, i u per cada mig-cant, electes segons el sistema aprovat pel cant; i;
 el Consell Nacional de Sussa, integrat per 200 membres, electes segons el sistema de representaci proporcional, segons la poblaci de cada cant.

Els membres d'ambdues cambres sn electes per un mandat de quatre anys. Quan les dues cambres es reuneixen en sessi conjunta, es coneixen com a Assemblea Federal de Sussa. Per mitj del referndum, els ciutadans poden qestionar qualsevol llei aprovada pel parlament, i per mitj de les iniciatives, poden introduir esmenes a la constituci federal, un sistema conegut com a democrcia directa. 


El Consell Federal Sus s el govern federal sus, que ostenta el poder executiu i dirigeix l'administraci federal sussa, com a cap d'Estat collectiu. s un cos collegial integrat per set membres, electes per un mandat de quatre anys per l'Assemblea Federal. El President de la Confederaci Sussa s electe per l'Assemblea d'entre els set membres del Consell, tradicionalment de manera rotatria, per un perode d'un any. Tanmateix s considerat un primus inte pares, amb cap poder addicional que no pas la resta del seus companys. 

La Suprema Cort Federal de Sussa, mxim cos de la judicatura, est integrat per jutges electes per l'Assemblea General per un perode de sis anys.

Democrcia directa.
Els ciutadans sussos sn subjectes a tres jurisdiccions legals: la comuna, el cant i el nivell federal. Des de la constituci de 1848, i confirmat per la constituci de 1999, hi existeix un sistema de democrcia directa. Els instruments de la democrcia directa, a nivell federal, s coneixen com a "drets cvics" (Volksrechte o droits civiques), i inclouen el dret a sotmetre una "iniciativa constitucional" i el dret a fer un referndum. Per mitj del referndum, un grup de ciutadans poden rebutjar una llei que ha estat aprovada pel parlament; si aconsegueixen cinquanta signatures en contra de la llei en 100 dies. En el referndum, els votants decideixen, per majoria simple si accepten o rebutgen la llei. Vuit cantons junts tamb poden convocar un referndum. 

De manera similar, una "iniciativa constitucional" permet als ciutadans de proposar una esmena constitucional per mitj del vot nacional, si aconsegueixen 100.000 signatures en 18 mesos.  Les esmenes constitucionals, ja sigui introdudes per una iniciativa ciutadana, o pel parlament mateix, han de ser acceptades per majoria doble, s a dir, per mitj del vot popular a nivell confederal i en cadasc dels cantons.

Subdivisi administrativa.
Article princial: Cantons de Sussa

La Confederaci Helvtica s composta de 26 cantons:

Els cantons estan dividits en 2.889 municipis. Cada cant t la seua prpia constituci, poder legislatiu, govern i corts.

Economia.
Tot i tenir pocs recursos naturals en ser un Estat molt petit, a ms de no tenir accs al mar, la seva localitzaci central a Europa ha perms el pas pugui importar la matria primera que manca i la transforma en productes d'alta qualitat per a l'exportaci, desenvolupant aix un sistema de transport molt organitzat aix com una indstria del turisme important. Actualment Sussa t una de les economies capitalistes ms estables i modernes del mn; i ocupa la segona posici a Europa en l'ndex de Llibertat Econmica de l'edici del 2008. El sector pblic sempre ha tingut una participaci mnima, i el nivell general d'impostos va representar noms el 29,2% del Producte interior brut (PIB) el 2007, nivell similar al dels Estats Units i Irlanda. El PIB nominal per cpita s superior al de les economies ms grans d'Europa, amb la sisena posici mundial; ajustat a paritat de poder adquisitiu n'ocupa la sisena posici. Segons el Report de Competitivitat Global del Frum Econmic Mundial, Sussa s la segona economia ms competitiva del mn. Sussa s la llar de diverses corporacions multinacionals; entre elles, Nestl, UBS AG, Zurich Financial Services, Credit Suisse, Novartis, Roche, ABB, Swiss Re i The Swatch Group. Els qumics sn els bns de major exportaci (34% de tots els bns d'exportaci), seguits de la maquinria i els aparells electrnics (20,9%) i els instruments de precisi/rellotges (16,9%). Sussa t un dels mercats laborals ms lliures d'Europa. La taxa d'atur va augmentar d'un mnim d'1,7% el juny del 2000 a un mxim de 3,9% el setembre del 2004; el febrer del 2008 es va reduir al 2,8%. Sussa s un pas amb facilitat per als negocis atesos el nivell baix d'impostos i la llibertat del mercat laboral.

Tot i que Sussa va negociar un tractat de comer especial amb la Comunitat Europea desprs la Uni Europea el 1972, la poblaci no ha volgut unir-s'hi; tanmateix s membre de l'Associaci Europea de Lliure Comer (AELC). El 1992 la poblaci va votar en contra de la creaci d'un nou bloc comercial per substituir l'AELC, l'rea Econmica Europea; no seria sino fins el 2000 que la poblaci va ratificar el nou acord.

Geografia humana i societat.
Demografia.
El gener del 2008, la Sussa tenia una poblaci estimada de 7,5 habitants dels quals 1,6 eren estrangers. Desprs d'un decenni d'estagnaci poblacional, la poblaci del pas ha reprs la seva tendncia ascendent, malgrat tenir una de les taxes de fecunditat ms baixes d'Europa i una tendncia negativa. El creixement, per tant, s'ha degut principalment a l'arribada dels estrangers. 

El creixement de la poblaci sussa entre el 2005 i el 2005 haur de ser del 0,4%; la taxa de fecunditat s'ha previst, pel mateix perode de temps, a 1,42 nens per dona. La mortalitat infantil ser de 4,1 per cada 1.000 habitants, i s'espera que l'esperana de vida sigui de 81,7 anys i la poblaci urbana de 75,2% pel mateix perode de temps. El nombre de doctors per cada mil habitants s de 3,9.   El 15,8% de la poblaci s menor dels 14 anys d'edat, el 68,2% entre els 15 i el 64, i el 16% s major dels 65.

Llenges.

La Sussa es troba a l'encreuament de camins dels grans pasos europeus els quals han influenciat les seves llenges i cultures. Sussa t quatre llenges nacionals: l'alemany (63,7% en groc) al nord i al centre, el francs (20,4% en porpra) a l'oest, l'itali (6,5% en verd) al sud (Sussa Italiana), i el romanx, una llengua romana parlada per una petita minoria (menys del 0,5% en vermell al sud-est del cant de Grisons.  La major part dels sussos parlen ms d'una llengua. La llengua ms parlada s l'alemany; 17 cantons dels 26 sn unilinges en alemany. La poblaci de parla alemanya parla, generalment, un dels nombrosos dialectes alemanys sussos o Schwyzerdtsc, els quals tenen un gran valor social en els centres urbans. L's de l'alemany estndard, el Hocdeutsch o el "bon alemany" noms es limita a les situacions formals. En l'mbit escolar, per tal d'elevar el nivell de l'alemany dels estudiants que generalment prefereixen parlar el dialecte, molts cantons han imposat l's sistemtic del Hochdeutsch i els professors s'expressen exclusivament en aquesta llengua.

El francs es parla a l'oest del pas, una regi coneguda com la Susse romande. Quatre cantons sn unilinges en francs, tres sn oficialment bilinges en francs i alemany. Es parlen dialectes a nivell local, especialment a Valais i Fribourg, per han gaireb desaparegut de l's quotidi. 

L'itali s parlat al cant de Ticino i a algunes valls meridionals de Grisons. L's del dialecte local, agermanat amb els dialectes llombards, encara s d's com i hi existeix una diglssia entre llombard i itali. Tamb s'hi parla el francoprovenal. El romanx, no t pas el mateix estatus que l'alemany, el francs i l'itali; segons el que estableix l'article 70 de la constituci federal, les llenges oficials de la confederaci sn l'alemany, el francs i l'itali; el romanx s tamb llengua oficial en els reports o comunicats de la confederaci amb les persones que parlen el romanx.

La major part dels estudis de formaci superior noms s'ensenyen en una de les dues llenges principals (alemany o francs) segons la regi on es troba la instituci, llevat de la formaci de veterinria que noms s'imparteix en alemany, i algunes que fan s d'ambdues, com ara el diploma d'expert en assegurances de pensions.

Religi.

Sussa no t cap religi oficial d'Estat, tot i que la majoria dels cantons (amb excepci dels cantons de Ginebra i Neuchtel) reconeixen alguna esglsia oficialment, ja sigui l'Esglsia Catlica Romana o l'Esglsia Sussa Reformada. Aquestes esglsies, i en alguns cantons tamb l'Antiga Esglsia Catlica i les congregacions jueves reben finanament dels impostos dels adherents. El cristianisme s la religi predominant de Sussa, dividida entre les diverses denominacions protestants (42,5% de la poblaci) i el catolicisme (41%). La immigraci hi ha portat l'islam (4,3%, predominantment albanesos de Kosovo) i el cristianisme ortodox (1,8%). Segons  l'enquesta de l'eurobarmetre  del 2005, el 48 dels sussos sn teistes, el 39% creuen en un "esperit o fora de vida", el 9% sn ateus i el 4% agnstics. 

El pas a estat balancejat histricament entre catlics i protestants, majoritaris segons la regi del pas. Un cant, Appenzell va ser dividit oficialment entre les seccions catliques i protestants el 1597. Les ciutats ms grans (Berna, Zuric i Basilea), sn predominantment protestants. El centre de Sussa, aix com el cant de Ticino, sn tradicionalment catolics. La constituci de Sussa de 1848, tot just desprs dels conflictes entre els cantons catlics i protestants que va culminar amb el Sonderbundskrieg, defineix el pas com a estat consociacional, i permet l'existncia pacfica entre catlics i protestants. El 1980, una iniciativa per a separar completament l'Esglsia i l'Estat va ser rebutjada, amb noms el 21,1% dels vots a favor.

 Histria .

Abans de la Confederaci.
Les tribus ms conegudes ms antigues de l'rea eren membres de les cultures de Hallstatt i La Tne. La cultura de La Tne es desenvolup amb possibles influncies de les civilitzacions gregues i etrusca. Un dels grups tribals ms importants de la regi foren els helvecis, dels quals es deriva el nom actual de la Confederaci. El 15 aC, Tiberi I, destinat a ser el segon emperador rom i el seu germ, conqueriren els Alps, integrant-los a l'Imperi Rom. L'rea ocupada pels helvecis al comenament van formar part de la Gllia Blgica i desprs de la provncia de la Germnia Superior; la porci oriental de l'actual Sussa fou integrada a la provncia romana de Rtia. 

Des del segle IV, les seccions occidentals de l'actual Sussa formaren part del territori dels reis dels borgonyons. Els alamans s'assentaren a Sussa des del segle V dC, formant l'Alamnia, i hi imposaren llur llengua. La Sussa moderna estava, per tant, dividia entre els regnes d'Alamnia i Borgonya. La regi sencera pass a formar part de l'Imperi Franc durant el segle VI, desprs de la victria de Clodoveu sobre els alamans, en la batalla de Tolbiac el 504 dC. 

El 561 el rei merovingi Gontr, el net de Clodoveu, heret el regne franc de la Borgonya, que s'estenia a l'est fins al Rin. A l'est, els alamans eren governats per un ducat sota l'Imperi Carolingi. En aquest perode, l'Imperi Carolingi comenava a tripartir-se; els territoris se subdividiren en Nustria a l'oest, Austrsia al nord-est i la Borgonya. Durant la resta del segle VI i a principis del segle VII, les regions susses continuaren sota l'hegemonia franca.

Desprs de la caiguda de l'Imperi Franc, la zona oest de l'actual territori sus pass al domini de Borgonya, mentre que la resta pass a l'Imperi Germnic. El 1032, tanmateix, Borgonya s'hi integr tamb, i aix tots els territoris sussos s'uniren. Els Habsburg, que dominaven el centre del pas, intentaren crear estructures molt unitries, la qual cosa provoc l'oposici de les comunitats d'Uri, Schwyz i Unterwaldern. Les primeres dues aconseguiren cartes de franquesa de l'emperador Frederic II. Totes tres s'aliaren a perpetutat (Ewiger Bund) el 1291, jurant defensar llur independncia dels Habsburg. Aquest esdeveniment es coneix com el fonament de la Confederaci Helvtica, segons la llegenda de Guillem Tell. 

La confederaci.

L'antiga confederaci sussa fou una aliana entre las comunitats de les valls dels Alps centrals. La confederaci facilit la gesti dels interessos comuns (com ara el comer lliure) i assegur la pau i l'estabilitat en les rutes de comer de les muntanyes. El Pacte Federal de 1291, l'aliana eterna de les comunitats d'Uri, Schwyz i Unterwalden es considera el document fundador de la confederaci, tot i que existiren altres documents similars anteriors. 

El 1353 els tres cantons originals s'uniren als cantons de Glarus i  Zug i les ciutats-estats de  Lucerna, Zuric i Berna per formar l'Antiga Confederaci, de vuit estats que exist fins la fi del segle XV. L'expansi permet un increment en el poder i la riquesa de la federaci. El 1460, la confederaci controlava la major part del territori al sud i a l'oest del Rin fins als Alps i la serralada de Jura. La victria sussa en la Guerra Suaba assegur la independncia de facto del Sacre Imperi Romanogermnic. 

L'Antiga Confederaci sussa adquir una reputaci d'invencibilitat durant aquest primers anys, per la seva expansi s'atur el 1515, desprs de la derrota en la Batalla de Marignano. L'xit de la Reforma de Zwingli en alguns cantons dugu a guerres internes entre el 1529 i el 1521 (Kappeler Kriege). No seria sin fins 1648, quan les guerres internes hagueren acabat que, sota el Tractat de Westflia que els Estats europeus reconegueren la independncia sussa de l'Imperi Romanogermnic aix com la seva neutralita.t  

Durant el comenament de la Modernitat, l'autoritarisme creixent de les famlies patrcies, i la crisi financera dugueren a la guerra dels pagesos sussos el 1653. El conflicte entre els catlics i protestants encara persistia, i la violncia esclat en les batalles de Villlmergen el 1656 i 1712. 

L'era napolenica.
El 1798, els exrcits de la Revoluci Francesa conqueriren Sussa i hi imposaren una nova constituci de carcter centralista que abolia els cantons. El nou rgim, conegut com la Repblica Helvtica, fou molt impopular; imposat per un exrcit estranger i destruint segles de tradici, Sussa es convertia en un Estat satllit de Frana. Quan la guerra entre Frana i els seus rivals esclat, els exrcits rus i austrac envaren Sisse. El 1803, Napole organitz una reuni amb els lders poltics sussos principals a Pars. Com a resultat, se sign l'Acta de Mediaci, que restaur l'autonomia sussa i establia una confederaci de 19 cantons. Des de llavors, la poltica sussa s'ha caracteritzat per un balan entre la tradici d'autonomia dels cantons i la necessitat d'un govern central. 

El 1815 el Congrs de Viena restabl la independncia de sussa i les potncies europees acordaren reconixer permanentment la neutralitat de Sussa. Sussa mai no tornaria a lluitar en un conflicte internacional. El tractat tamb va permetre que Sussa augments el seu territori amb l'admissi dels cantons de Valais, Neuchtel i Ginebra.  

L'Estat federat.
Desprs d'un perode d'inestabilitat, hi esclat una guerra civil entre els cantons catlics i la majoria dels altres el 1847 (Sonderbundskrieg). La guerra, tanmateix, noms dur un ms, i hi moriren menys de 1000 persones. Tot i ser molt petita en comparaci amb altres guerres i revoltes europees del segle XIX, la Sonderbundskrieg tingu un impacte important en la psicologia de la societat de Sussa. Amb un sentiment renovat d'unitat i fora, els cantons de tots els nivells econmics i confessions religioses s'uniren. L'assemblea nacional es divid en dues cambres, el Consell Sus d'Estats (la cambra alta) i el Consell Nacional de Sussa, (la cambra baixa). Aix, tots els interessos de la confederaci hi eren representats. Sussa adopt una constituci federal i l's de referndums (necessaris per a qualsevol esmena a la constituci) el 1848. Aquesta constituci establia una autoritat central tot i permetre l'autonomia dels cantons en els afers locals. El 1850, el franc sus es convert en l'nica moneda del pas. La constituci s'esmen el 1874 per prendre a compte l'augment de la poblaci i la Revoluci Industrial. Tamb establ el referndum facultatiu per a aprovar les lleis a nivell federal, aix com la responsabilitat federal de defensa, comer i els afers legals.  El 1891, la constituci es revis per introduir-hi els elements de la democrcia directa, un sistema nic fins l'actualitat. Les millores econmiques, poltiques i socials han caracteritzat la histria sussa des del segle XIX.

Histria recent.

Sussa no fou envada en cap de les dues Guerres Mundials. El 1920 Sussa s'un a la Lliga de Nacions. Durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys planejaren la invasi de Sussa, per el pas mai no fou atacat. Sussa pogu romandre independent per mitj de la dissuasi militar i algunes concessions econmiques a Alemanya; altres esdeveniments durant la guerra retardaren la invasi. La premsa sussa critic vigorosament el Tercer Reich. Sussa fou una base important per a l'espionatge de les dues bandes del conflicte i medi la comunicaci entre elles.  

Tot i aix, el comer fou aturat per ambdues bandes, els Aliats i l'Eix. La cooperaci econmica i el crdit al Tercer Reich variaren, dependent de la percepci d'una possible invasi, i la facilitat d'aconseguir nous socis comercials. Les concessions arribaren a un punt mxim desprs que una connexi ferroviria amb Frana fos danyada el 1942: Sussa estava aix completament envoltada per l'Eix. Durant la guerra, Sussa reb 300.000 refugiats, 104.000 dels quals eren tropes estrangeres i 60.000 escapaven de la persecuci dels nazis; 27.000 eren jueus. 

Les dones reberen el dret a votar en el primer cant sus el 1959, i a nivell federal el 1971, i desprs de molta resistncia, en l'ltim cant, Appenzell Innerrhoden el 1990. Elisabeth Copp es convert en la primera dona del Consell Federal Sus, i la primera presidenta fou elegida el 1998. El 2002, Sussa es convert en membre ple de les Nacions Unides. Sussa s membre fundador de l'rea Europea de Lliure Comer, per no pas de la Uni Europea. El 2005, Sussa s'un al Tractat de Schengen.

Referncies.



































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2822" title="Llenges samoiedes" nonfiltered="1762" processed="1738" dbindex="1767">
Les llenges samoiedes sn una famlia de llenges parlada als dos vessants dels Urals a la part ms septentrional d'Eursia. S'han estimat els seus parlants en unes 30.000 persones. Conjuntament amb les llenges finogriques conformen les llenges uralianes.

Sn llenges samoiedes:

Samoieda septentrional;
Enets;
Iurac (o nenets);
Nganasan;
Samoieda meridional;
Camassi;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2824" title="Sugaar" nonfiltered="1763" processed="1739" dbindex="1768">
Sugaar o Maju s el consort de la Gran Deessa basca Mari. T, tanmateix, un paper molt ms fosc. 

Etimologia. Sugaar: suge + ar: serp mascle, drac. Tamb se suggereix: su + gar: flama del foc. L'etimologia de Maju s desconeguda.

Una llegenda biscana el vincula a l'origen mitolgic del llinatge dels senyors de Biscaia. Segons aquesta llegenda, una princesa escocesa refugiada a Mundaka va tenir un encontre ertic amb Sugar, d'on naixeria Jaun Zuria, primer senyor mitolgic (no histric) de Biscaia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2825" title="Superfcie cnica" nonfiltered="1764" processed="1740" dbindex="1769">

Una superfcie cnica s una superfcie ilimitada
formada per la uni de les rectes que passen per un punt fix,
anomenat vrtex, i per cada un dels punts d'una corba fixa,
anomenada directriu, que no cont el vrtex.
Cada una d'aquestes lnies rectes s'anomena generatriu de la superfcie.
En general, una superfcie cnica consisteix en dos meitats ilimitades idntiques
i simtriques unides pel vrtex.
Una superfcie cilndrica s pot imaginar com un cas particular
de superfcie cnica anb el vrtex a l'infinit, s a dir, amb les
generatrius paralleles.

El cos slid anomenat con es forma
quan una superfcie cnica que tingui una circumferncia per directriu
es talla amb un pla que talla totes les generatrius.
S'anomena base del con a la figura plana que delimita l'extrem
del con, i eix del con a la recta que uneix el vrtex amb el
centre de la base. La base ser un cercle o una ellipse segons
si el pla secant era perpendicular o oblic respecte l'eix del con.

Quan l'eix s perpendicular a la base, i per tant la base s un cercle,
la figura s'anomena con recte, i es pot imaginar com el cos format
per la revoluci d'un triangle rectangle sobre un dels seus catets
com a eix de revoluci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2826" title="Sant Feliu de Llobregat" nonfiltered="1765" processed="1741" dbindex="1770">


Sant Feliu de Llobregat s la capital de la comarca del Baix Llobregat (2005, 42.267  hab.). 

Est situada al marge esquerra del riu Llobregat i el seu terme municipal limita amb els de Barcelona, Sant Cugat del Valls i Sant Just Desvern a l'est, Molins de Rei al nord, Sant Vicen dels Horts i Santa Coloma de Cervell a l'oest i Sant Joan Desp al sud.

s a ms cap de partit judicial i seu del bisbat de Sant Feliu.

 Festes .
 Festa Major: 10 d'agost, Sant Lloren;
 Festa de la Tardor (o festa major petita, actualment convertida en la festa principal): 11 d'octubre, sant Rarim;
 Festa de la primavera: Segon cap de setmana de maig. Exposici Nacional de Roses i la Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat;

 Geografia .
Sant Feliu est situat a la vall del riu Llobregat, al seu marge esquerra, i va pujant cap el Parc de Collserola, que s tracta d'un espai d'inters natural que inclou part de nou municipis. 

Per la ciutat discorre la riera de Sant Just que al arribar a Sant Feliu agafa el nom de riera Pahissa, que agafa la seva aigua del Puig Aguilar (387m) i el puig Sant Pere Mrtir (389) i el collet de la Vinyassa. Actualment est canalitzada en quasi en tota la seva extensi i convertida en carrer, igual que la riera la Salut. Que recull les aiges que baixen del Puig d'Olorda, el Tur d en Serra, el Tur de Can Pasqual, el Tur de Merls, i el Tur Rod. Tamb queda a prop el Torrent de Can Miano.

Les muntanyes ms properes a la ciutat que pertanyen a la Serra de Collserola sn: el Puig d'Olorda (436,4 m.), explotat per una fbrica de ciment fins l any 2006, la Penya del Moro (375 m.), el Puig Aguilar (387m.) i el puig Sant Pere Mrtir (389 m.).

 Histria .

Est documentada la presncia humana dins del terme des de la prehistria, tal i com ho demostren les restes materials paleoltics a Can Albareda. Tamb es trobaren restes ibriques i romanes en diferents indrets com les Grases o la plaa de la Vila. En temps dels romans i durant part de l'Edat Mitjana Sant Feliu es deia Ticiano, Tiano o Micano . Per el topnim Sant Feliu no apareix de forma escrita fins l'any 1002 en qu s recollit en un document dipositat al monestir de Sant Cugat del Valls. L'origen d'aquesta denominaci era l'existncia d'una ermita dedicada a aquest sant.

L'any 1524 es fund l'esglsia parroquial de Sant Lloren (derruda durant la guerra civil i reconstruda en el seu mateix lloc posteriorment). Fins aleshores Sant Feliu depenia de les parrquies venes de Sant Just Desvern i Sant Joan Desp. Uns anys desprs es realitz un judici per bruixeria a una dona d'origen occit de la vila, anomenada Blanca Bardiera, que acab amb el seu alliberament sense crrecs. 

Durant el segle XVII, Jaume Falguera hi constru un palau, encara anomenat Falguera, amb extensos jardins que s'estenien fins al riu Llobregat. La propietat fins fa molt pocs anys era del marquesos de Castellbell, famlia noble descendents d'en Jaume Falguera que utilitz el palau en diversos moments i fins ben entrat el segle XX. L'actual Marqus de Castellbell s don Josep Llus de Vilallonga i Cabeza de Vaca. Actualment el Palau i el que resta dels seus jardins sn de titularitat municipal. Com a curiositat esmentem que en les cavallerisses encara s'hi conserva la carrossa dels Castellbell que va ser immortalitzada en un fragment de la Rambla de les Floristes de Josep Maria de Sagarra.

El 1855 es va inaugurar l'estaci de  de Sant Feliu que corresponia a la lnia entre Barcelona i Vilafranca. Un altre edifici emblemtic, el Mercat Municipal popularment conegut com "la plaa" es constru l'any 1885. Sant Feliu de Llobregat s la capital de la comarca del Baix Llobregat des del 1936. El creixement i l'acumulaci progressiva de serveis van propiciar que Alfons XIII conceds el ttol de ciutat a Sant Feliu de Llobregat l'any 1929. 

Durant la guerra civil la toponmia amb referents religiosos i monrquics va ser abandonada i substituda. En el cas de Sant Feliu, la poblaci va passar a anomenar-se  Roses del Llobregat, per la gran tradici del cultiu d'aquesta flor i la presncia de famosos creadors de noves varietats: els Dot i els Camprub.

Des de principis del segle XX s'havien installat nombrosos tallers primer txtils i ms endavant metallrgics. La fbrica Bertrand (1861) i la fbrica Sol i Sert (1893) sn les indstries txtils ms importants del moment. Amb l'adveniment de la producci elctrica, s'abandonen els vapors i comena la gran industrialitzaci de la vila i de la comarca. 

El 1948 es fund Rdio Sant Feliu, amb el nom Radio Juventud de San Feliu i que tot i estar sota la tutella de las Juventudes del Movimiento (falangistes) va gaudir d'una certa independncia.
El 3 de febrer de 1981 i desprs d'un perode de crisi, la rdio va reobrir, ara amb el seu nom actual, Rdio Sant Feliu.

En dates ms recents podrem destacar: Sant Feliu va ser seu d'entrenament de voleibol durant els Jocs Olmpics de Barcelona el 1992. El 25 de maig de 1994 la pilot santfeliuenca Merc Mart va guanyar la volta al mn en avioneta desprs d'una prova que va constar de 12 etapes. El 1995 van comenar les obres del nou barri de Mas Lluh que va ampliar un 30 % la superfcie urbanitzada de la poblaci i va donar habitatge a 2.000 nous santfeliuencs. 

Francesc Baltasar i Albesa (PSUC desprs ICV) va ser el primer alcalde de la democrcia i va estar en el crrec durant 21 anys (1979-2000). El substitu ngel Merino (ICV) per renncia de l'anterior alcalde i en les eleccions del 2003 el nou alcalde escollit va ser Juan Antonio Vzquez Cortado (PSC-PSOE).

El 15 de juny de 2005, arran de la decisi del Vatic de dividir l'Arquebisbat de Barcelona en tres dicesis, Barcelona, Terrassa i Sant Feliu, l'esglsia parroquial de Sant Lloren esdev catedral i la ciutat seu del bisbat de Sant Feliu.

 Administraci .




 Demografia .


 Personatges illustres .
Vegeu la 
 L'Historiador de la Ciutat Lloren Sans, Medalla d'or de la ciutat.
 Escriptora i poeta Joana Raspall, Creu Sant Jordi 2006, Medalla d'or de la Ciutat.

Seguici Popular de la Ciutat.
Gegants de Sant Feliu de Llobregat Ciutat;
Gegants de Sant Feliu de Llobregat ACF;
Drac de Sant Feliu de Llobregat;
Garsa de Sant Feliu de Llobregat;
Mula de Sant Feliu de Llobregat;
Diables de la Garsa;
Diables Rojos;
Diables de la Salut;
Diables Els Cremats;
Bastoners de Sant Feliu de Llobregat;
Castellers de Sant Feliu de Llobregat;
Trabucaires de Sant Feliu de Llobregat;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'ajuntament;
Informaci de l'Instiut d'Estadistica de Catalunya;
Dades meteorolgiques de Sant Feliu de Llobregat;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Sant Feliu de Llobregat;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2828" title="Substantiu" nonfiltered="1766" processed="1742" dbindex="1771">
En gramtica tradicional, el substantiu (tamb nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa ssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substncia. El substantiu s un mot que designa ssers que poden ser subjectes o objectes d'una acci, un estat, o qualsevol accident expressable amb un verb. Aquesta categoria s d'origen grecollat, s'oposa al verb com a part essencial de l'oraci.

Caracterstiques del nom en catal.

El substantiu admet variacions en la terminaci que indiquen el gnere gramatical i el nombre. El nom s un mot que es pot dividir en: arrel o lexema que atorga el significat del mot, i morfemes constitutius, o  obligatoris (gnere, i nombre), i derivatius o facultatius (prefixos, i sufixos). 

El nom s el nucli del sintagma nominal. Altres paraules poden ocupar el lloc del nom si estan substantivades, normalment per un article.

Funcions sintctiques del nom en catal.

Els noms, o frases nominals, poden realitzar les funcions sintctiques segents:
Subjecte: En Pere llegeix un llibre.
Objecte directe/indirecte/preposicional: Veig en Pere; Escric al Pere; Penso en el Pere.
Aposici: En Pere, el meu cap, vol el llibre avui.
Atribut: En Pere s el mestre.
Predicatiu: Han elegit conseller el meu germ; Han elegit el meu germ de conseller.
Complement agent: Fou menjat pel lle. Complement d'un adjectiu: Estava plena de rbia.
Complement d'un adverbi: Qu fars lluny de casa?
Vocatiu: Jordi, vs all.

Els noms poden ser substituts per pronoms que realitzen idntiques funcions: tinc llibres -> en tinc.

Classes de noms en catal.

Segons la seva extensi, el nom substantiu es pot classificar en:
Com: fa referncia a ssers animats o inanimats, o conceptes en general (home, lle, tomaca, pedra, valor, grandesa...);
Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d'un sser (Joan, Maria, Ebre, Benidorm, l'ndia...);

Segons el significat por ser:
Concret: s'aplica a elements materials (taula, aigua, gos...);
Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que noms existeix al pensament (amor, idea...);
Collectiu: designa un conjunt d'individus (exrcit, alumnat...);
Comptable: admet els determinants numerals cardinals (cadira, llapis...);
Incomptable: no admet els cardinals (diners, sucre...);

Segons la seva formaci pot ser:
Simple: format per un sol mot: mar, coca.
Compost: caamosques, para-xocs.

Segons el seu origen:
Primitiu: no format a partir d'altre mot: cor.
Derivat: t el seu origen en un mot primitiu.

El nom en altres llenges.

Moltes de les llenges presenten declinacions als noms, s a dir, un canvi en la seva forma segons la funci sintctica que realitzen. El cas gramatical sovint presenta a ms a ms un mats de significat.

No totes les llenges presenten els mateixos gneres i nombres, n'hi ha que no tenen aquesta particularitat (com ara l'angls, on no existeix el mascul o el femen a part de per a les persones), d'altres presenten ms varietat (com l'alemany, que afegeix el gnere neutre) o les combinen amb altres trets (com el d'animat-no animat segons el nom es refereixi a un sser viu o no).

El substantiu s la paraula estadsticament ms freqent a totes les llenges i, per la seva relaci de designaci directa amb la realitat, predomina entre els primers mots apresos pels infants.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2832" title="Taekwondo" nonfiltered="1767" processed="1743" dbindex="1772">
El taekwondo (   ;    ) s una art marcial d'origen core. Destaca degut a la varietat i espectacularitat de les seves tcniques de patada, i actualment s una de les arts marcials ms conegudes i practicades arreu del mn. Es tracta d'una art marcial de tradici antiga per que s'ha adaptat als temps moderns: s el segon esport mundial en quant a nombre de federats i compta amb ms de 60 Federacions Nacionals, aix com centenars de federacions regionals.

A part de ser una art marcial, el Taekwondo tamb t una vesant de competici esportiva. En els Jocs Olmpics de Sel, Corea del Sud, 1988, va fer la seva primera aparici olmpica com a esport d'exhibici. Aquesta primera aparici va comptar amb la participaci de 183 atletes (120 homes i 63 dones) de 34 pasos diferents, repartits en vuit categories de pes. En els Jocs Olmpics de Barcelona '92 va tornar a ser esport d'exhibici, amb un nombre encara ms elevat de participants. Finalment, ser als Jocs Olmpics de Sydney 2000 on el Taekwondo es convertir en un esport olmpic oficial. El dia 4 de setembre va ser declarat dia internacional del Taekwondo recordant la data en la que es feu oficial el reconeixement com a esport olmpic (el 4 de setembre de 1994).

La paraula Taekwondo prov dels carcters Hanja    .   (pronunciat tae) que significa colpejar amb els peus,   (kwon) significa colpejar amb les mans o punys, i el carcter   (do) significa disciplina, art, mtode o cam. Per tant, Taekwondo podria tradur-se com "l'art o cam de colpejar amb els peus i les mans", fent referncia a que es tracta d'un estil de lluita que noms utilitza els peus, les mans i altres parts del cos prescindint per complet d'armes. 



Un dels exercicis ms importants s la realitzaci de pumses (katas en terminologia de karate). Els pumses sn seqncies de moviments de defensa i atac que simulen un combat imaginari amb diversos adversaris, i estan relacionats directament amb els diferents graus de cinturons. Es memoritzen i repeteixen a fi d'incrementar l'equilibri, l'elasticitat, la rapidesa i el domini dels diferents moviments.

Tcniques.
Les tcniques, a nivell general, es classifiquen en una srie de grups:

Puntades (Chagui)   El taekwondo s un art marcial que destaca per les tcniques de puntada, normalment enfocades a atacar el tronc o al cap. Cada tcnica t, a la vegada, diferents variacions a diferents altures, amb gir (Mondollyo o Tidola), amb salt (Tuio), cap a una banda, cap endarrera (Bakat), etc.
Tcniques de m i puny (Chirugui, Chigui i Chumol)   A part de les tcniques de puntada, el Taekwondo inclou una gran quantitat de tcniques d atac amb el puny o la m oberta. Les diferents tcniques de puny difereixen en l rea amb la que es colpeja (artells, dors de la m...) i en la direcci del cop (cap a fora, frontal...). Les tcniques de m oberta, es distingeixen tamb segons la posici d aquesta (horitzontal o vertical) i de la part de la m amb la que colpegem (cbit, radi, punta dels dits...).
Bloqueigs i defenses (Maki)   Al Taekwondo es fan servir una gran varietat de tcniques de defensa, en funci de la direcci i l altura del atac del qual ens volem defensar. Existeixen tamb combinacions de defensa i atac, aix com combinacions de dues defenses simultnies. Aquestes tcniques es poden realitzar amb el palmell de la m, l exterior o l interior del bra.
Defensa Personal (Hoo Sin Sool)   De la mateixa manera que altres arts marcials, com l'Hapkido o el Karate, en el Taekwondo existeixen diferents tcniques variades de defensa personal com els escombrats, luxacions o projeccions. Aquestes tcniques, moltes vegades, es combinen amb les ja citades de puntada i de puny.
Posicions (Sogui)   A l hora d executar les diferents tcniques s molt important la correcta posici del cos, i especialment la de les cames. Les posicions tenen una importncia cabdal en la execuci dels Pumses (Kates en Karate), per sn, incls, bsiques durant les competicions, ja que garanteixen la correcta execuci de les puntades i cops, i eviten lesions.

Els noms de les tcniques no es troben normalitzats degut a la gran nombre de pasos en els quals es prctica el Taekwondo i que fan molt difcil la coordinaci, tot i existir les Federacions Mundial i Internacional, que tenen un estndard propi. Cada escola opta per una noms diferents, i incls (en les escoles de pasos anglosaxons) s ha optat per realitzar una traducci literal a l Angls ( Axe Kick ,  Roundhouse Kick , etc.). Tot i aix la majoria de escoles i federacions opten per mantenir els noms originals en core. No obstant aix, fins i tot en core es poden trobar diferents noms per a la mateixa tcnica (en sn un exemple el  Dolgue Chagui  i el  Tidola Bandal Chagui  que fan referncia a la mateixa puntada)

Estils.
El Taekwondo es troba dividit en dos grans estils diferents, cada un associat a una de les dues grans Federacions que actualment existeixen a nivell mundial: l Estil WTF (associat a la World Taekwondo Federation) i l Estil ITF (associat a la Federaci Internacional de Taewkon-Do ).

Les federacions regional o nacionals, generalment estan associades a una d aquestes dues grans federacions, segons l estil dominant que es practiqui i el reglament esportiu que apliquin.
Aix mateix existeixen altres federacions independents que generalment sn escissions de les oficials i que practiquen l estil oposat al de l oficial.

La WTF va sorgir, en un inici, com una escissi de la ITF per motius poltics. Posteriorment, l estil de ambdues federacions va anar evolucionant de manera diferent, i amb el pas dels anys aquestes han quedat reflectides principalment en tres aspectes: L uniforme, les formes i el reglament esportiu

Tot i aix, la totalitat de les tcniques que practiquen ambds estils sn les mateixes (canviant en alguns casos l aplicaci, importncia o nomenclatura). Les diferencies entre ambds resideix principalment en la manera en qu es practica l art marcial, els requisits exigits per a la promoci entre els diferents graus, les formes (pumses o tules) i per sobre de tot el reglament esportiu. Per aquest motiu, per una persona que s inici en un dels dos estils no li suposa cap dificultat canviar d un a l altre, noms li cal adaptar els seus coneixements a les normes requerides.

Estil ITF.
L  estil ITF  s el ms tradicional. Es caracteritza per un predomini dels atacs senzills i directe. El combat esportiu d aquest estil s molt similar al Full Contact per sense existir el KO. S utilitzen guants i sabates de protecci. Aquest estil t com a icona a Choi Hong Hi, creador i fundador de la ITF, la qual va presidir fins a la seva mort l any 2002.


Per qestions poltiques, actualment la ITF est dividida en tres organitzacions que no es reconeixen entre s, per que segueixen utilitzant els mateixos noms i practiquen la mateixa disciplina, encara que estan comenant a variar lleugerament els reglaments esportius.

Estil WTF.

L Estil WTF es caracteritza per utilitzar moviments ms elstics i circulars. Aix mateix la realitzaci de pumses es diferencia dels utilitzats per la ITF. El combat en aquesta modalitat s de contacte total i es realitza amb casc i peto de protecci per tors, quedant prohibits els atacs de puny per sobre del coll i les patades baixes.

Cal destacar que l estil de la WTF s el que es troba reconegut com a Esport Olmpic, ja que es troba ms desenvolupat que el de la ITF. Aix mateix la WTF s la Federaci a la que es troben associades ms federacions nacional (especialment a Europa, sia i Nord Amrica).

 Graus i cinturons .
Els graus del Taekwondo es divideixen en KUP i DAN. De cada un hi ha deu graus.

 Graus KUP (cinturons de color) .
Els graus KUP sn els graus ms bsics del Taekwondo. Segueixen una numeraci inversa, s a dir, una persona que comena practicant el Taekwondo t el 10 KUP i una persona que est a punt d'aconseguir el cintur negre (1DAN) tindr el 1 KUP. Els graus sn:
    * 10 KUP - Blanc
    * 9 KUP - Blanc - Groc
    * 8 KUP - Groc
    * 7 KUP - Groc - Verd
    * 6 KUP - Verd
    * 5 KUP - Verd - Blau
    * 4 KUP - Blau
    * 3 KUP - Blau - Vermell
    * 2 KUP - Vermell
    * 1 KUP - Vermell - Negre

(els que tenen dos colors poden tenir una ralla a la punta o una franja depenent de la federaci)

 Graus DAN .

Els graus DAN estan associats al cintur negre. Els graus DAN van a l'nversa que els KUP. Per tant, un practicant va avanant des del primer grau, segon i aix successivament fins al nov. La WTF otorga el des grau DAN a les persones que han fet alguna cosa molt important per aquest esport i s un grau honorfic que molt poca gent aconsegueix. Tamb sn normalment honorfics els cinturons a partir del 4 DAN.
Aquests geaus no s poden aconseguir fins als 15 anys i els practicants menors d'aquesta edat qeu tenen el cintur vermell-negre van aconseguint els graus PUM, que en sn 3.

Referncies.


 Enllaos externs .
Federaci Catalana de Taekwondo;
American Taekwondo Association (ATA);
Federaci Mundial de Taekwondo;
Associaci Internacional de Taekwondo;
 Taekwondo Canada;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2834" title="Tir olmpic" nonfiltered="1768" processed="1744" dbindex="1773">
El tir olmpic s un esport que consisteix a disparar diverses sries de trets amb una arma de foc per encertar o trencar un blanc, mbil o fix, situat o llanat a determinades distncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2835" title="Tir amb arc" nonfiltered="1769" processed="1745" dbindex="1774">


El tir amb arc s un esport Olmpic que consisteix en el llanament de fletxes amb un arc per encertar una diana situada a diferents distncies. Es pot practicar en:

Tornejos de tandes de tirs des de diferents distncies a dianes fixes (la grandria de les dianes pot ser d'aproximadament 122, 80 i 40 cm per exemple). ;
Tornejos en circuit sobre blancs diferents. ;
Tornejos sobre dianes amb formes (per exemple d'animals).  ;

Tipus d'arcs.
Poden existir molts tipus d'arcs: 
Arc recorvat: els utilitzats en les Olimpades, i es caracteritzen per la curvatura de les pales. Amb aquesta classe d'arc es poden competir en diferents modalitats, depenent del nombre d'accessoris que li incorporem. ;
Arc de corrioles.
Arc llarg o (Long Bow).

La distncia de canya s la distncia entre la corda i el punt en qu cadascuna de les pales encaixen amb el cos de l'arc, mesurada amb l'arc encordat.
Categores.
Olmpica.
La categoria olmpica es practica a una distncia de 70m amb dianes de 122cm de dimetre. Hi ha dues modalitats (ambdues amb categories masculina i femenina): individual i per equips de 3 membres.

Modalitat de bosc.
Existeix una modalitat molt estesa per poc coneguda pel pblic general, s la modalitat de bosc. Es practica a l'aire lliure, en boscos, i es dispara contra dianes que representen animals que poden tenir el format de 2D (fotos) o de 3D (dianes de grandria real en 3 dimensions que representen els animals). 

Modalitat de bosc 3D.
En 3D -i 2D- les distncies de tir sn desconegudes, tirant dues fletxes per diana -amb reglament RFETA, o una fletxa amb reglament 3Di-. La varietat de possibles tirs s molt alta comparada amb l'olmpic (que sempre s des d'una distncia coneguda i en pl): aqu influeix el terreny amb els seus desnivells, la climatologia (calor, fred, vent, reflexos de la llum o fins i tot pluja), el tipus de bosc (molt dens, molt obert...). 

Hi ha les segents modalitats: Arc Recte (long-bow, amb fletxes de fusta fent tir instintiu), Arc recorbat (arc recorbat, amb fletxa de fusta o alumini, fent tir instintiu), Arc Clsic (Recorbat, admet fletxa de carboni i tir usant referncies per apuntar -tot i que no s'admet visor-), Arc Mecnic (arc de politges, amb fletxa d'alumini o carboni, sense visor, usant referencies per apuntar) i Arc Lliure (qualsevol tipus d'arc, fletxa, visor, i elements-accessori que es considerin oportuns -sempre que no siguin elctrics o electrnics.

La modalitat d'arc lliure tira des de la piqueta vermella (distncia mxima 45 m), mentre que la resta ho fa des de la piqueta blava (distncia mxima 35 m). Les categories infantils ho han des de la piqueta blanca (distncia mxima 25 m) 

A Catalunya es una modalitat molt estesa i es disposen de bastants camps de tir.

 Enllaos externs .
 FITA, Federaci Internacional de Tir amb Arc ;
 FCTA, Federaci Catalana de Tir amb Arc;
 Arc3D;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2836" title="Tennis" nonfiltered="1770" processed="1746" dbindex="1775">

El tennis s un esport de pilota en qu s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consistent a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.

 Terminologia .

La terminologia tennstica sol tenir origen francs.
 Tennis deriva de la paraula francesa tenez, l'imperatiu del verb tenir, que s'usava quan un jugador servia la pilota: "tingueu!".
 Raqueta ve del francs raquette, que deriva de la paraula rab rakhat, que significa palmell de la m.
 Deuce ve de l'expressi  deux le jeu (el joc per als dos), s a dir, que el marcador est empatat.
 Love sembla que ve de l'oeuf (l'ou), en referncia a la forma del nmero zero semblant a un ou. De totes maneres, aquesta teoria no est completament confirmada.

 Histria .

El tennis actual t els seus orgens en un esport francs del segle XIV anomenat jeu de paume, disputat pels membres de la cort. Inicialment, el disputaven colpejant una mena de pilota amb les mans, per ms endavant introduren l's d'una mena de raqueta. Posteriorment, aquest esport s'expand per Anglaterra. En els primers anys de desenvolupament l'esport s'anomenava tennis on the lawn (tennis sobre la gespa), nom que deriv en lawn tennis fins a l'actual tennis.

La versi actual de l'esport t dos arrels diferents. Per un costat, el 1859, Thomas Henry Gem i Batista Pereira, residents a Birmingham (Anglaterra), jugaven a una mena de predecessor de l'actual joc de pilota. El 1872 es traslladaren a Leamington Spa, i, juntament amb dos doctors del Warneford Hospital, seguiren practicant l'esport. Pereira, juntament amb els doctors Frederick Haynes i A. Wellesley Tomkins fundaren el primer club de lawn tennis al mn l'any 1874, el Leamington Tennis Club, on establiren les primeres regles pel joc.

Parallelament, l'any 1863, a la ndia, l'oficial britnic Walter Clopton Wingfield, recuper aquest esport, i l'introdu a Nantclwyd (Galles) vers el 1874. La seva versi de l'esport es basava en una variant de tennis de sala, tamb anomenat tennis reial (inventat a Frana al segle XII i practicat per l'aristocrcia). Al poc temps, Mary Ewing Outerbridge l'introdu als Estats Units. L'esport s'expand rpidament per les classes acomodades britniques i americanes.

L'impuls definitiu per a l'esport tingu lloc al All England Lawn Tennis and Croquet Club (a Wimbledon, Londres). All nasqu la primera gran competici el 1877 amb victria d'Spencer Gore. El 1881 es form la United States National Lawn Tennis Association, que don forma i estandaritz les regles del joc i organitz les primeres competicions americanes, com l'obert dels Estats Units de tennis mascul, que s'inici el 1881. La primera Copa Davis de tennis es disput el 1900. Les actuals regles de la I.L.T.F. daten del 1924. El 1963 es comen a disputar la Copa Federaci de tennis (versi femenina de la Copa Davis de tennis).

A diferncia de la majoria d'esports, el tennis fou dels primers esports que permet competir a les dones. La primera competici en qu prengueren part fou el 1879 a Dubln, amb victria de Mary Langrishe. El primer torneig femen de Wimbledon fou l'any 1883 amb victria de Maud Watson. El 1887, Ellen Hansell guanya el primer obert dels Estats Units de tennis femen.

L'any 1926, el promotor C.C. Pyle organitz la primera gira de tennistes professionals, on oferia partits d'exhibici de pagament. Durant 42 anys, els tennistes professionals i els amateurs restaren estrictament separats. Aquesta distinci cada cop tenia menys sentit, ja que els tennistes amateurs eren, en realitat, professionals encoberts. L'any 1968 s'acab amb aquesta situaci i comen l'era dels torneigs open (oberts a tots els tennistes).

 Tornejos importants .

Copa Davis de tennis;
Copa Federaci de tennis;
Obert de Roland Garros;
Obert dels Estats Units de tennis;
Obert de Wimbledon;
Obert d'Austrlia de tennis;
Torneig Comte de God;
Campionat d'Europa de clubs de tennis;
Campionat d'Espanya de clubs de tennis mascul;
Campionat d'Espanya de clubs de tennis femen;

 Tennistes destacats .

Carles Moy Llompart;
Rafel Nadal Parera;
Tommy Robredo;
Juan Carlos Ferrero;
Manuel Santana;
Grans jugadors de la histria del tennis;

Vegeu tamb.

 Histria del tennis a Catalunya;

 Variants:
 Tennis de taula;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2837" title="Tennis de taula" nonfiltered="1771" processed="1747" dbindex="1776">

El tennis de taula s un esport de raqueta que enfronta dos jugadors, o dues parelles de jugadors, situats cadascun a banda i banda d'una taula dividida transversalment per una xarxa. Consisteix a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, fent que boti en el camp contrari i de manera que l'adversari no la pugui tornar.

Histria.
Els principis del tennis taula sn incerts i no se sap amb certesa quan es va practicar per primer cop. Podem dir que va ser a la dcada del 1870 quan aquest esport va sorgir a Anglaterra com una derivaci del tennis. s possible que jugadors de tennis, davant l'adversa climatologia, inventessin una espcie de tennis en miniatura utilitzant una taula de billar o de menjador i dividint-la en dos camps amb llibres o simultniament amb una corda. Com a pilotes servirien alguns dels molts models existents per jocs infantils, o fins i tot taps de suro convenientment adaptats. Les raquetes serien tapes de caixes de cigars o batel infantils. Indubtablement es mescla la llegenda amb la realitat. Per aquesta versi s'inclinen Gerald Gurney i Ron Crayden, dos estudiosos profunds de la histria del tennis taula. Els estudiants universitaris van adoptar rpidament el llavors joc de sal a tota Anglaterra. El 1884 la firma F.H. Ayres Ltda. ja comercialitzava un "Joc de Tennis de Sal en miniatura".

El 1891 John Jaques, fabricant d'articles esportius, va patentar un joc anomenat "Gossima", que no tindria acceptaci. L'any 1891 Charles Barter, de Gloucesthershire, va registrar una patent amb pilotes de suro, i per les mateixes dates James Gibb, atleta fams, fundador de la A.A.A., improvis un material que consistia en una xarxa fixada a dos pals i sobre una superfcie de fusta elevada del terra, inventant un joc de 21 punts i amb pilotes de goma. Gibb va trobar a Amrica pilotes petites de celluloide, introduint-les en el joc amb xit immediat. James Gibb sugger el nom de Ping Pong a la firma John Jaques Ltda., la qual el va registrar. El nom prov del so "ping" que feia la pilota de celluloide en impactar amb les raquetes cobertes de pergam i el so "pong" del contacte amb la taula. Aquestes raquetes de pergam tenien un mnec de 45 cm de longitud. L'any 1899 el ping-pong aconsegu una gran popularitat a Anglaterra, exportant-se fins i tot a l'ndia, a l'frica del Sud i a Austrlia.

El 1899 un alumne de 14 anys de l'Escola de Satffs, A. T. Finney, va inventar una raqueta de mnec curt i coberta de pergam, introduint al joc una xarxa de 17'5 cm d'alada. Tamb en aquest any comen a jugar el jove londinenc Percy Bromfield, que ms tard tindria un paper decisiu en l'impuls del tennis taula angls i mundial. Els majors entusiastes del nou joc eren els esportistes d'hpica i jugadors tan grans com J.G. Ritchie i C.G. Eames que serien secretaris de clubs de tennis taula i escriurien diversos llibres.

Ja el 1901 es celebraren a Anglaterra tornejos de tennis taula amb participaci de fins a 300 jugadors i premis en metllic per import de fins a 25 lliures. En aquest any es constitueix a Anglaterra l'Associaci de Ping Pong que comptava amb uns 500 jugadors pertanyents a 39 clubs distributs per tot el pas. En aquestes dates inicials el servei es feia directament per sobre la xarxa, com al tennis, tenint aquesta una altura de 17 cm. Els jocs de dobles eren anomenats "joc a quatre mans". A Brantham Essex es produen, segons una informaci de l'poca, tones de pilotes de celluloide a la setmana (2 milions i mig aproximadament), distribuint-se per tot el mn.

El 1902 es va comenar a publicar el diari setmanal que portava el nom de Table Tennis Pionneer (Pioner del Tennis Taula), que aquell mateix any va aconseguir la xifra de 20.000 lectors. Tamb el 1902 s'havien editat a Anglaterra i EUA uns 20 llibres amb instruccions del joc. Els principals jugadors anglesos de l'poca, que tindrien un gran paper en l'evoluci del tennis taula mundial foren A. Parker, P. Bronfield, P.E. Warden, G.J. Ross, J.J. Payme, J. Thompson, E.C. Goode i A.T. Finney. El primer puntejat cobert de cautx o goma fou patentat per Frank Bryan el 1901 i venut sota el nom de "Atropos". Aquest tipus de raqueta fou adoptada quasi universalment durant molts anys. Tamb va sortir la raqueta d'alumini, garantint gran rapidesa, per era molt cara i no es venia. Ayres i G.G. Bussey van fabricar raquetes acordonades, com les de tennis, en miniatura. Eren de fabricaci molt acurada i utilitzaven cordons molt tensos i de gran qualitat, per tenien l'inconvenient que no oferien bon control sobre la pilota i foren prohibides en molts tornejos, probablement perqu no produen cap so. Les primitives pilotes de celluloide eren excessivament lleugeres i, a ms, tenien el problema que, com que es fabricaven en dues parts que desprs s'ajuntaven, la junta produa un bot molt inconsistent. El 1900 Jaques Ltda. fabricava una pilota de celluloide sense costura i normalitzada en mida i forma. Les pilotes van anar adquirint duresa i, a ms, incrementaren la mida, circumstncia que facilitava un joc rpid. Els accessoris per jugar, excepte la pala, es venien en estoigs fabricats principalment a Anglaterra i EUA.

El 1922 ja es coneixia el nou esport a Sucia, Frana, Galles, centre d'Europa, etc. regularitzant-se en aquests pasos i jugant-se campionats assduament.

L'any 1926 es fund l'Associaci Anglesa de Tennis Taula, amb noves normes i estatuts, i es tri com a president a Ivor Montagu i com a secretari a Bill Pope. Quan es va fundar aquesta associaci, tant Montagu com Pope emprengueren la tasca d'organitzar el I Campionat del Mn a Londres, que tindria un gran xit per acabaria aquell any amb 300 lliures de prdues. La idea del campionat sorg amb motiu d'un Torneig Internacional organitzat a Berln pel Doctor Lehmann on participaven alemanys, austracs, hongaresos i anglesos. En aquest torneig es va parlar de la necessitat de constituir una Federaci Internacional de Tennis Taula de forma provisional i l'organitzaci del I Campionat del Mn i d'un Congrs, ambds a Londres. Celebrat el Congrs, es constitu oficialment la Federaci Internacional de Tennis Taula (ITTF).

En aquest primer Campionat del Mn, Lady Swaythling don una copa amb el seu nom per ser disputada en Equips Masculins. Participaren Hongria, ustria, Anglaterra, ndia, Pas de Gales, Txecoslovquia i Alemanya. En principi, la denominaci no havia de ser Campionat del Mn, per la participaci de vuit jugadors indis, residents en realitat a Anglaterra, va portar als organitzadors a donar-li aquest nom. La participaci femenina fou molt baixa, noms 14 jugadores: 11 angleses, 2 austraques i 1 hongaresa. Aquests primers campionats van veure un xit total dels representants d'Hongria, que van aconseguir tots els triomfs. L'alada de la xarxa era de 17 cm, cosa que afavoria al jugador defensiu, limitant prcticament a tots els participants a enviar la pilota a l'altre costat de la xarxa en actituds purament defensives. L'organitzaci d'aquest primer campionat recomanava als jugadors no utilitzar roba blanca, per no impedia que la vestimenta fos poc esportiva, ja que els homes utilitzaven pantalons llargs, camises de mniga llarga i, en alguns casos, corbates i vestits normals de carrer. La primera decisi del Congrs de Londres fou la d'intentar unificar les normes que llavors imperaven al tennis taula. El I Campionat del Mn s'havia jugat per equips a 21 punts cada joc i al millor de 3 jocs, i en individuals al millor de 5 jocs. La ITTF feu oficials el 1927 dos sistemes diferents: el de 21 punts a cada joc, defensat pels anglesos, i el de Tennis de Camp, en sets de 6 jocs, sistema defensat pels hongaresos, austracs i alemanys.

El gener de 1928, durant els Campionats del Mn celebrats a Estocolm, fou presa la decisi d'unificar el sistema i comptar fins a 21. Fou un esport dominat fins a mitjans de segle pels europeus, especialment els hongaresos, per a partir de 1952 sia irromp en aquest esport per convertir-se en la gran potncia grcies a Jap i, ms tard, la Xina, amb grans figures.


A partir de finals dels anys 70 van comenar a sorgir altre cop grans campions europeus, en especial suecs com Jan-Ove Waldner, considerat el millor jugador de tots els temps, que han perms al vell continent recuperar part del territori perdut.

El 1988, el tennis taula va ser incls per primera vegada en el programa olmpic en ocasi dels Jocs Olmpics de Sel. L'any 2000 la ITTF va introduir canvis al tennis taula. La pilota va passar de ser de 38 mm de dimetre a 40 mm, per fer el joc ms atractiu, i els jocs passaren a disputar-se a 11 punts i es canviava de servidor cada 2 serveis.

Actualment els asitics ocupen les primeres posicions del Rnquing Mundial, amb alguna excepci de jugadors europeus.


Reglament bsic.
Servei.
la pilota ha de botar primer al camp del servidor i desprs al del receptor, sense tocar la xarxa.
en dobles, a ms, s'ha de servir del quadre dret del servidor al dret del restador.


Comenar a servir el jugador que guanyi un mini sorteig en que s'ha d'acertar en quina m del contrari(Que les amaga sota de la taula) est amagada la pilota realitzar dos serveis. Si s'arriba al resultat de 10-10 cada jugador servir una sola vegada.

Punt.
Un jugador guanyar un punt:
si el seu oponent no fa un servei correcte.
si la pilota passa per sobre el seu camp o ms enll de la seva lnia de fons sense haver tocat el seu camp, desprs d'haver estat colpejada pel seu oponent.
si el seu oponent obstrueix la pilota (toca la pilota abans que boti al seu camp).
si el seu oponent colpeja la pilota dues vegades consecutives.
si el seu oponent, o qualsevol cosa que aquest vesteixi o porti, mou la superfcie de joc.
si el seu oponent, o qualsevol cosa que aquest vesteixi o porti, toca el conjunt de la xarxa.
si el seu oponent toca la superfcie de joc amb la m que no agafa la pala.
si en dobles un dels oponents colpeja la pilota fora de l'ordre establert (a diferncia del tenis, els jugadors han de tocar la pilota una vegada cadascun).

Joc.
Guanyar un joc el jugador o parella que arribi primer als 11 punts, excepte quan
ambds jugadors o parelles aconsegueixin 10 punts; en aquest cas, guanyar el joc el primer
jugador o parella que posteriorment obtingui 2 punts de diferncia.

Partit.
Un partit es disputar al millor de qualsevol nombre imparell de jocs (les lligues europees s'acostumen a jugar al millor de 5 jocs i els campionats del mn o les finals de campionats importants es juguen al millor de 7 jocs).

Competicions.
L'organisme encarregat d'organitzar les competicions d'mbit mundial s la ITTF (International Table Tennis Federation).
A Catalunya la FCTT (Federaci Catalana de Tennis de Taula) s'encarrega de promoure el tennis taula i organitzar les competicions oficials.

S'organitzen competicions tant d'individuals i dobles com per equips. A Catalunya es disputen lligues per equips (la mxima categoria s la Superdivisi Catalana) i diversos Campionats de Catalunya d'individual mascul, femen, dobles masculins, femenins i mixtes i equips masculins i femenins.

Els campionats individuals es juguen per eliminatries (amb l'opci d'un grup previ). En els partits per equips (lligues o campionats), un encontre el guanya l'equip que acumula ms victries dels seus jugadors. Hi ha tres tipus de sistemes: el Corbillon/Copa del Mn (2/3 jugadors, es juga al millor de 5 partits), el Swaythling (3 jugadors, al millor de 7) i el Swaythling Redut (3 jugadors, al millor de 9).

Material.
Pala.

El material que usen els jugadors s molt variat: ofensiu, allround o defensiu. Concretament es classifica en DEF, DEF+, ALL-, ALL, ALL+, OFF-, OFF o OFF+, segons el joc de cada palista.

Es venen per separat les gomes i les fustes, que desprs s'encolen amb cola rpida o fixa, depenent del jugador. Un jugador que juga amb cola rpida encola cada dia abans de jugar, ja que l'efecte dura unes dues o tres hores. La cola millora les prestacions de la goma: li dna ms velocitat i ms efecte, per en disminueix el control de la pilota. La cola s'ha d'aplicar a cada goma en la quantitat que es vulgui (com ms cola, ms velocitat) i a la fusta s'hi ha d'aplicar noms una capa fina, ja que noms servir per enganxar les gomes.

Est previst que la cola amb dissolvents orgnics es deixi d'utilitzar a partir de la temporada 2007/2008 a causa de la seva alta toxicitat. Hi ha jugadors que envernissen la fusta per tal de canviar les propietats de la mateixa i, a ms, fa ms fcil la retirada de les gomes per tornar a enganxar-les.

Hi ha diversos tipus de gomes:

Gomes llises:
Sn el tipus de gomes ms verstils per les seves grans combinacions de velocitat i efecte depenent de la composici de l'esponja. Hi ha des de gomes de tacte adherent i velocitat reduda per als jugadors ms defensius fins a gomes molt elstiques i dinmiques, caracterstiques del joc ofensiu modern. Les esponges es produeixen amb diferents composicions de cautx per tal d'augmentar-ne les prestacions. La densitat, gruix i composici molecular de l'esponja sn molt importants per determinar la velocitat, efecte i control final. 

La denominada "velocitat de rebot" s'aconsegueix combinant l'elasticitat de la superfcie amb esponges de diferent gruix. Les gomes estan disponibles en diferents gruixos d'esponja. Com ms gruixuda sigui l'esponja, ms rpida ser la goma. Els gruixos de les gomes varien des d'1.5 mm fins a 2.5 mm, passant per tots els gruixos possibles.

Es poden trobar gomes amb esponges toves, mitjanes, dures i elstiques. Els jugadors acostumen a canviar les gomes al cap de tres mesos (si juguen uns tres cops a la setmana).

Gomes antitop: ;
Sn les exclusivament destinades a tots aquells que busquen controlar els efectes i atacs dels adversaris, matant la pilota i renunciant al joc ofensiu. La superfcie antitop posseeix un grip gaireb nul i representa una "ajuda addicional" per retornar cops amb efecte. 

Pics llargs: ;
Indicats per a jugadors defensius i fins i tot allround. Els pics llargs ms estrets i flexibles sn els ms efectius encara que s'inclinen amb ms facilitat. L'efecte que produeixen s difcil de preveure, amb cops molt irregulars. Aquest tipus de goma requereix molt temps d'entrenament per a dominar els pics amb certa seguretat i el cop originat depn de la velocitat i efecte de la bola rebuda. Pots trobar-los amb diferents tipus d'esponja i de gruix: OX (sense esponja), 0.5 mm, 1.0 mm i 1.5 mm. 

Pics mixtes: ;
Pics de longitud ms curta que els llargs. No sn molt usuals de trobar i el seu efecte no fa tant mal com els pics llargs. Sn ms fcils de dominar i requereixen menys temps d'aprenentatge. Ofereixen bon control amb una trajectria de devoluci curta i de poc efecte. 

Pics curts: ;
La seva longitud mxima s de 1.0 mm per oferir un rebot mnim molt directe. El contacte amb la pilota s mnim, aix com l'efecte dels seus cops. s el tipus de goma ms indicat per als jugadors de bloqueig i colpeig directe. Els pics curts tamb sn molt bons per a controlar els efectes adversaris. Solen utilitzar-se en el revs. Produeixen d'un 10 a un 20% menys d'efecte que les gomes llises. El gruix de l'esponja pot oscillar des dels 1.5 mm fins els 2.5 mm com a mxim. 

Pics sense esponja: ;
Aproximadament d'1.0 mm de longitud per sense esponja. L'estil de joc que possibiliten s el de les gomes passives, s a dir, amb molt bon control per amb baixa velocitat i efecte. Fan difcil l'intercanvi de cops. 

Les fustes tamb poden sser ms o menys rpides i de diferents materials: a part de fusta poden tenir lmines de fibra de vidre, de carboni, de grafit i d'altres materials. Les fustes poden sser rgides, semi-rgides, elstiques, semi-elstiques o mitjanes.

Una fusta et pot servir per tota la vida si la tractes b, excepte les de carboni les propietats de les quals desapareixen al cap d'uns tres anys. Actualment, al mercat hi ha uns 300 models de gomes i uns altres 300 de fustes.

Pilota.
La pilota (o bola) de tennis taula t 40 mm de dimetre, s lleugera (est buida), feta de celluloide i pot ser blanca o taronja. Les marques comercialitzen pilotes d'entrenament i de tres estrelles (***). Les primeres sn de menys qualitat, mentre que les de tres estrelles (les oficials), passen tests d'esfericitat (han de ser completament esfriques), tenen un pes ptim (les d'entrenament sn ms lleugeres i es desvien ms) i un bot ms consistent.

Taula.

La taula ha de tenir una altura de 76 cm, una llargada de 274 cm, una amplada de 152.5 cm i la xarxa ha de tenir 15.25 cm.

Tcnica.


existeixen tres tipus d'efectes basics, els quals es poden anar combinant. un es el tallat on es frega la pilota per la part inferior, l'altre el liftat(todspin) on la pilota es tocada per la part superior i el lateral on es rasca per l'equador de la pilota.

es necessita jugar d'una manera flexionada, amb desplaaments laterals i amb l'esquena una mica corbada. el bra tambe necessita certa flexio.

la pala s'agafa ensenyant el dit index fixat de forma horitzontal a la raqueta.

Tctica.
DEF (DEFENSIU PUR):
Jugador defensiu clssic amb bon control per la seva gran precisi al colpejar la pilota. Provoca molts errors al contrari per la seva mplia variaci de cops defensius tallats. Solen jugar amb gomes de pics llargs o antitop i amb fusta que va des de la tpica DEF fins la DEF+/ALL-. Amb pics llargs l'esponja no sol passar dels 1.0mm, encara que la majoria els prefereixen sense esponja. 

DEF+ (DEFENSIU EVOLUTIU):
Joc principalment defensiu que es beneficia de la combinaci de cops defensius amb atacs inesperats. s el smbol del jugador defensiu modern ja que mai se sap quan atacar. Requereixen gomes adherents de molt efecte i control per amb certa velocitat i de gruix mxim de 1.5mm amb moltes variacions d'efecte. La fusta s DEF+ o ALL depenent de la velocitat que imprimeixi als cops. 

ALL (ALLROUND):
El jugador allround s aquell que combina el joc ofensiu i el defensiu al mateix temps amb cops de topspin i tallades. En el revs solen realitzar cops passius amb molts bloquejos mentre que a la dreta solen ser una mica ms ofensius. Les fustes que s'adapten van des de les ALL- fins les ALL+/OFF- amb gomes allround, ofensives toves  ofensives de duresa mitja amb esponja que oscilla des dels 1'5mm fins els 2'0mm. Les gomes escollides sempre tenen un gran equilibri entre velocitat, efecte i control. 

ALL+ (ALLROUND EVOLUTIU):
Categoria molt habitual que inclou a jugadors de tots els nivells. El material sol ser de naturalesa sensible, de bon toc i molt equilibrat. s indispensable un gran control per alternar cops de diferents velocitats. S'adapten molt especialment a gomes toves, molt toves o amb sistema Tensor de fins 2'3mm de gruix i fustes elstiques o semi-elstiques, amb o sense mnec buit per sempre de rpida reacci. Sol utilitzar-se cola fresca per a augmentar-ne les prestacions de les gomes.

OFF- (OFENSIU DE ROTACI):
Aquest estil de joc es caracteritza pels cops de topspin vora la taula o a mitja distncia. El topspin s necessriament tibant i difcil de controlar. Es completa amb bloquejos, a ms de grans serveis que fan que comencin cada punt amb avantatge. La fusta s tipus ALL+, OFF- o OFF i les gomes exclusivament dinmiques de 2.0mm de mnim i de duresa mitja, tova  de sistema Tensor. L'estratgia OFF- sol necessitar cola rpida per augmentar la potncia de cada cop. 

OFF (VARI-OFENSIU):
Topspins de dreta i de revs molt agressius amb cops molt rpids intercalats, incloent loops, flips i bloquejos. En aquesta estratgia el jugador sempre duu la iniciativa quan t l'oportunitat. Actualment s el ms popular i practicat per jugadors com GATIEN, WALDNER, LIU GUOLIANG, KARLSSON, SAIVE o SAMSONOV entre altres. L'elecci de la fusta s ALL+, OFF-, OFF o fins i tot OFF+ amb gomes vari-ofensives de 38 a 45 graus de duresa mxima. Les gomes Tensor troben aqu la seva mxima expressi a partir dels 2.0mm. 

OFF+ (OFENSIU TOTAL):
En aquesta estratgia s'inclouen aquells jugadors ofensius que confien en la velocitat com la seva arma fonamental. Els cops no acostumen a dur molt efecte perqu basen la seva fora en els cops directes i rpids que ofereixen les gomes d'esponja dura (de 48 a 50 graus) amb gran poder de rebot. L'elecci de la fusta s inevitablement OFF o OFF+ i les gomes de mxim espessor.

Clubs.
Clubs destacats de Catalunya.

CTT Ripollet;
Club histric, que ha tingut equips a les mximes categories estatals, amb un gran planter, que ha aconseguit molts campionats d'Espanya. Qualificat com a Centre de Tecnificaci.

CTT Calella;
Club amb una gran histria, molts campions de Catalunya i Espanya, equips a gaireb totes les categories i un gran planter. Est qualificat com a Centre de Tecnificaci.

C Falcons Sabadell;
Club amb un creixement espectacular en l'ltima dcada, equips a quasi totes les categories (excepte femenins) i t un dels millors planters catalans.

CTT Borges;
Equip amb gran tradici de tennis de taula i amb equip a la mxima categoria (Superdivisi Masculina)

Vic TT;
Equip amb un bon planter i amb l'equip femen a la mxima categoria (Superdivisi Femenina)

TT Olesa ;
Club amb equip a Superdivisi Masculina.

TT L'Escala;
Club sense massa social ni planter, per amb equip a Superdivisi Masculina.

CN Matar;
Club amb gran planter, tant mascul com femen, i amb equip a Superdivisi Femenina.

CE Badalona TT;
Club important de l'rea metropolitana de Barcelona.

Clubs estatals destacats.
Cajagranada;

Cajasur Priego;

San Sebastin de los Reyes;

Enllaos externs.

 Federaci Catalana de Tennis de Taula;
 Real Federacin Espaola de Tenis de Mesa;
 International Table Tennis Federation;
 Important frum de tennis de taula;
 Material de tennis de taula;
 Pingpongpertothom. Programa de la La Federaci Catalana de Tennis de Taula  i el Consell Catal de l'Esport;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2839" title="Tir i arrossegament" nonfiltered="1772" processed="1748" dbindex="1777">
El tir i arrossegament s un esport que consisteix en la cursa d'un cavall carregat amb un carro ple de sacs, al qual se n'hi afegeixen a cada volta.

Normalment les competicions es desenvolupen sobre una pista de sorra, al llarg de la qual hi ha que fer tres parades obligatries. La crrega de sacs sol ser de dues vegades el pes de la cavalleria. Cada cavall s guiat per un sol carreter, i no es permet cap ajuda durant la cursa, exceptuant la de l'rbit, que acompanya el trajecte del carro, verifica que es fan les parades reglamentries i controla el temps. Aquell cavall que trigue menys temps en passar la pista s el guanyador. 
Per tal d'afavorir la competitivitat i les oportunitats de guanyar, les cavalleries es distribueixen en diverses categories segon els seu pes (0-120 kg; 120-220 kg; 220-320 kg; 320-420 kg; 420-520 kg; 520-fins al lmit).
Les curses tamb inclouen proves de dues, tres, i quatre cavalleries que estiren del mateix carro, cadascuna guiada per un carreter, i on la coordinaci d'animals i carreters ofereix un espectacle pl de fora.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2840" title="Tarragona" nonfiltered="1773" processed="1749" dbindex="1778">



Tarragona s una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragons i de la provncia de Tarragona. Els romans la feren capital de la provncia Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueolgiques d'aquesta poca tals com l'amfiteatre o les muralles. L'any 2008 el municipi tenia 137.536 habitants i 575.000 a l'rea metropolitana.

 Geografia .
La ciutat est situada a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre de la desembocadura del Francol. El terme municipal, el ms extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constant, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gai, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca i Reus. 




















 Histria .

 poca antiga .
Veure l'article principal de Trraco
Tarcon fencia;
Se suposa que fou fundada pels fenicis, que li van donar el nom de Tarcon, que vol dir ciutadella, a la vora del riu Tulcis, avui Francol. 

El segle III aC hi havia una poblaci bera de nom Kesse, que don nom als cossetans, la tribu que habitava la zona de Tarragona. Aquest nucli no se sap amb seguretat si correspon a la Tarcon fencia o a una altra ciutat vena.

Trraco romana;
Desprs de la conquesta romana, Tarcon (potser Kesse) fou engrandida i fortificada per Publi i Corneli Escipi que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li don el nom de Trraco (en llat Tarraco) i va esdevenir ms tard capital de la provncia Tarraconense. Fou colnia romana i cap de convent jurdic.


August hi va passar l'hivern desprs de la campanya a Cantbria i la ciutat va rebre els ttols de Colnia Vctrix Togata i Colnia Jlia Vctrix Tarraconensis. 

Les restes de l'amfiteatre, el circ, les muralles cclops (probablement ja anteriors als romans) i altres edificis romans es conserven encara, per molt material es va reutilitzar desprs per la construcci de nous edificis. 

Prop de la ciutat hi havia l'aqeducte de Trraco, avui de les Ferreres, anomenat popularment Pont del Diable. Al nord-oest hi ha l'anomenada Torre dels Escipions, un sepulcre on no consta que hi fos enterrat cap Escipi. A uns 20 km al nord de la ciutat, prop de Roda de Bar, hi ha l'anomenat arc de Ber, que marcava l'arribada a Trraco per la Via Augusta.

El Conjunt arqueolgic de Trraco amb catorze monuments de l'poca romana fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'any 2000.

Trraco visigoda;
Desprs de la caiguda de l'Imperi rom, arribaren els pobles germnics. El rei visigot Euric va saquejar, cremar i destruir la ciutat el 480. Aix, la majestuosa capital romana esdevindria en poc temps una simple ciutat gaireb despoblada al sud de la nova capital, Barcelona.

Poc a poc, la poblaci es recuper fins a ser una de les metrpolis ms importants d'Hispnia, per no es va arribar als nivells de l'poca romana. Hi fou important la comunitat cristiana, encapalada per l'Arquebisbe de Trraco.

 poca medieval .

Tarrakuna musulmana;
Els rabs arribaren a Trraco i el 719, els exrcits de Mussa ibn Nussayr l'arrassaren. En desmembrar-se el Califat de Crdova, form part de la taifa de Saragossa i posteriorment de la taifa de Tortosa. Durant molts anys, la frontera entre cristians i musulmans s'establ entre el Gai i el Llobregat, convertint la zona de Tarragona en una terra de ning. Aix provoc incertesa en els habitants del Camp de Tarragona, que imped el seu progrs. 

Tarragona cristiana;
L'any 1116 es produ la reconquesta cristiana de Tarragona per part de les tropes de Ramon Berenguer III. Quan s'aconsegu recuperar tota la Catalunya Nova, la ciutat experiment un creixement espectacular amb nous pobladors procedents de la Catalunya Central.

De seguida es produiren lluites per dominar la zona entre l'Arquebisbe de Tarragona i el Comte de Tarragona Robert d'Aguil. Desprs d'uns anys de conspiracions i assassinats, els Aguil foren expulsats.

A principis de segle XIII, s'urbanitza la gran plaa del Frum rom, i la ciutat continua creixent, esdevenint un important centre de poder a Catalunya. Rpidament, sorgeixen els primers barris extramurs:
 el Corral (antic circ rom), dedicat al comer ;
 la Vilanova, que s'extenia fins al port. Era ple de molins, horts i cultius;
 lHorta, que arribava fins al Francol. Era una zona amb cases allades amb camps de conreu.

El 1321 arriba la relquia del bra de Santa Tecla, patrona de la ciutat. La tradici en honor de la Santa arribar fins als nostres dies, essent les Festes de Santa Tecla la seva mxima expressi.

El maig de 1348 arribaria la Pesta Negra i el conseqent replegament de poblaci cap a l'interior de les muralles. A principis de segle XV, la ciutat es recuper de la Pesta fins que, durant la Guerra civil catalana, les tropes reials l'assetjaren i la ciutat qued molt afectada.

 poca moderna .
Al llarg dels segles XVI-XVII, la ciutat represent un centre important de poder al sud de Catalunya. Foren importants les escaramusses entre tropes castellanes i catalanes durant la Guerra dels Segadors i, especialment, la repressi posterior a la Guerra de Successi (Batalla de Torredembarra, Bandolerisme de Carrasclet, etc.)

 poca contempornia .
La ciutat toler el pas de les tropes de Napole per la zona, per es rebell quan volgueren installar-s'hi. A mitjans de segle XIX, comena un procs d'industrialitzaci de la zona propera al port i al Francol. Es desenvolup el comer, sobretot amb Amrica. La filloxera afect el Camp de Tarragona i de retruc la ciutat. La Repblica i la Guerra civil espanyola marcaren una poca fora convulsa per Tarragona. Durant la post-guerra, es va acollir a una gran quantitat d'emigrants procedents d'Arag i Andalusia, d'entre altres regions.

 Demografia .

En el cens del 1857 incorpora Monnars, Boella, Ferran, Masricard i Torell; el 1950, Tamarit de Mar; el 1965, la Canonja.

 Poltica .









Pacte de govern: PSC i ERC

 Llocs d'inters .



El Conjunt arqueolgic de Trraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l'any 2000. Comprn 14 monuments, 11 dels quals estan situats dins del municipi. Destaca l'Amfiteatre, construt pels romans, on van ser martiritzats sant Fructus i els seus diaques Auguri i Eulogi. Per aquest motiu, encara en poca romana, es va construir una baslica sobre l'arena de l'amfiteatre. A aquesta baslica corresponen les runes en forma de creu que es poden veure a l'arena.
La Catedral, situada en el punt ms alt de la ciutat, a uns 60m sobre el nivell del mar. La catedral fou construda sobre l'antic temple rom, reaprofitant carreus romans i fins i tot algun sarcfag, com el que es veu a la faana, a la dreta de la porta principal. Recents excavacions arqueolgiques han deixat al descobert un pany de paret de 9m d'alada i uns 15m de llarg a la paret exterior del Claustre (sota el Pla de Palau) que formava part del temple rom original. Aquesta excavaci encara est en marxa amb l'objectiu de trobar el segent pany de paret sota del seminari de la ciutat.
La Rambla Nova s el passeig ms important de Tarragona i fou construda a meitats del segle XIX. Al voltant de la Rambla s'organitza l'Eixample de Tarragona.
El Balc del Mediterrani, un mirador sobre el mar, al principi de la Rambla Nova. s un dels llocs privilegiats per seguir cada primera setmana completa de juliol el Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials  Ciutat de Tarragona.
El Portal de Sant Antoni.
La plaa de la Font, que ocupa una part de l'arena de l'antic circ rom. La presideix l'edifici del Palau Municipal, de faana neoclssica.
La plaa de la Imperial Trraco, el punt on conflueixen la carretera de Valncia i la de Lleida, i s una de les principals entrades a la ciutat. En aquesta plaa hi ha la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, l'edifici de la subdelegaci del Govern, la seu central de Caixa Tarragona i l'estaci d'autobusos.
El Mercat Central de Tarragona, un edifici modernista de l'any 1915, projectat per l'arquitecte municipal Josep Maria Pujol i de Barber.
La Casa de la Festa de Tarragona, a la Via Augusta, 4, un equipament cultural que permet conixer els elements identitaris de les Festes de Santa Tecla i la seva seqncia ritual durant tot l'any. Obre les portes el 2007.
El Port de Tarragona, un dels ports ms importants d'Espanya.

 Vistes de la ciutat .

 

 


 Cultura i tradicions.

Tarragona ha presentat una candidatura per esdevenir capital cultural europea el 2016.

Universitat Rovira i Virgili.
Article principal: Universitat Rovira i Virgili;
La Universitat Rovira i Virgili s la instituci educativa de mxim nivell a la ciutat. Es va crear el 1991 a partir dels centres existents a Reus i Tarragona dependents de la Universitat de Barcelona i signific la recuperaci dels estudis universitaris a Tarragona d'en del segle XVI. Les installacions de la universitat a Tarragona es troben disperses en diversos campus: Centre, Sescelades i Part Alta. El Rectorat est situat a l'edifici de l'antic escorxador municipal.

Porta el nom de Rovira i Virgili, en honor del seu fill illustre.

Festes tradicionals i esdeveniments singulars.
Carnaval de Tarragona, un dels Carnavals ms emblemtics dels Pasos Catalans. ;
Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, la setmana anterior a la de Pasqua, l'nic festival dedicat al jazz ms tradicional dins l'Estat espanyol. ;
Setmana Santa de Tarragona, amb la Process del Sant Enterrament, acte declarat Festa tradicional d'inters nacional per la Generalitat de Catalunya.
Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, la primera setmana  completa de juliol: el certamen pirotcnic de la Mediterrnia amb Focs Artificials de referncia. ;
Festes de Sant Mag, el 19 d'agost, la festa major petita de la ciutat.
Festes de Santa Tecla, el 23 de setembre, declarada Festa tradicional d'inters nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1996 i declarada Festa d'inters estatal pel Govern de l'Estat l'any 2002. ;
Concurs de castells, bianual, se celebra el primer diumenge del mes d'octubre.

Companyia de teatre necessari Trono Villegas.
El Collectiu de Teatre Necessari Trono Villegas va ser fundat l'any 1988 a Tarragona, i ja ha fet 16 obres. Participen especialment al Ball de Dames i Vells de la festa major.

 Smbols .
Tarragona no t ni bandera ni escut oficials. Malgrat aix, hi ha usos que s'hi acosten per part de l'ajuntament de la ciutat i propostes per part de la Societat Catalana de Genealogia.


Fitxer:Proposta oficial d'escut de Tarragona.svg|Proposta de la SCGHSVN d'escut oficial per a Tarragona
Fitxer:Bandera de Tarragona.svg|Bandera de Tarragona (no oficialitzada per la Generalitat de Catalunya)


 Fills i filles illustres de la ciutat .

Llus Pons d'Icart (1518?-1578), advocat i historiador.
Josep Pin i Soler (1842-1927), escriptor.
Josep Yxart i de Moragas (1852-1895), crtic literari i d'art, historiador, periodista i escriptor.
Domnec Batet i Mestres (1872-1937), militar.
Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949), arquitecte.
Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), periodista, poltic i historiador.
Domenc Guans i Salesas (1894-1978), escriptor.
Ricard Opisso i Sala (1880-1966), dibuixant.
Joaquim Basora i Nin (1856-1927), notari i poltic.
Ramon Bergad i Panads (1838-1894), notari i poltic. ;
Eduard de Balle i de Rubinat (1859-1912): hisendat i delegat de la Uni Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892).
Joaquim Icart i Leonila (1910-1997), escriptor i erudit.

 Esports .

El Club Gimnstic de Tarragona s l'entitat poliesportiva ms important de la ciutat. El club es va fundar l'any 1886, per fins el 1914 no va tenir una secci de futbol. Actualment, el primer equip de futbol mascul del Nstic milita a la segona divisi de la Lliga espanyola. El seu president s Xavier Salvad i l'estadi es diu Nou Estadi i t cabuda per a uns 15.000 espectadors.

En bsquet, el primer equip de la ciutat s el Club Bsquet Tarragona (CBT), que competeix a la lliga LEB. Tamb cal tindre en compte els equips del TGN Bsquet Club i de l'Associaci Deportiva de Torreforta (ADT).

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, fundat el 1982, ha militat molts anys en la divisi d'honor del voleibol espanyol (lliga ACEVOL). La temporada 2005-2006 va perdre aquesta categoria i va passar a competir a la primera divisi masculina.

El Club Nataci Tarraco, fundat l'any 1963, s una altra entitat esportiva important a la ciutat, que compta amb uns 3.200 socis, 200 dels quals federats en nataci i waterpolo.

El Reial Club Nutic de Tarragona, fundat el 1878, t seccions de Vela, Rem, Motonutica, Pesca...

El Club Atletisme Tarragona, fundat el 1980, s el primer club d'atletisme de la provncia i compta amb atletes que han competit a nivell estatal i internacional. El club, format per noms un centenar de socis, aspira a tornar a la Primera Divisi de la Lliga Catalana de Clubs d'Atletisme.

El Club Rugby Tarragona, fundat l'any 1986, s el club de rugbi ms important de la provncia de Tarragona, i un dels ms dinmics de Catalunya. La temporada 2006-2007 ha aconseguit l'ascens a primera divisi catalana, i la seva escola aporta jugadors a la selecci catalana.

Tarragona ser seu dels jocs juvenils Europeus del 2010 i s candidata per organitzar els Jocs del Mediterrani el 2017.

 Ciutats agermanades .
Des de l'any 1968, Tarragona s'ha agermanat amb sis ciutats europees. A continuaci s'ofereix la llista de les ciutats agermanades amb Tarragona.


Vegeu tamb.
 El Port de Tarragona;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
xagatarragona.cat l'Actualitat Tarragonina;
Una mirada irnica i tarragonina;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2841" title="Tecnologia" nonfiltered="1774" processed="1750" dbindex="1779">



Tecnologia s un concepte molt ampli que tracta sobre l's i coneixement d'eines i tcniques i de com afecten a l'habilitat d'una especie per a controlar i adaptar-se al seu entorn. Malgrat aix podrem definir la tecnologia (del grec           , que prov de           :      , "art, tcnica" i      , "tractat") com el conjunt de coneixements que permeten fabricar objectes i modificar el medi ambient, incloent-hi plantes i animals, per satisfer les necessitats i desitjos humans. Aix implica el desenvolupament i l'aplicaci d'eines, mquines, materials, tcniques, sistemes i processos.

Habitualment, associem el terme tecnologia a invencions o estris desenvolupats recentment, basant-se en els ltims descobriments cientfics. Ara b, tamb cal considerar com a tecnologia invencions tan antigues com la roda i processos com la fosa de metalls. La tecnologia engloba tamb les diverses tcniques per produir els bns demanats per la societat.

Encara que hi ha moltes tecnologies diferents entre s, s freqent utilitzar el terme en singular per referir-se a una d'elles en concret o al conjunt de totes plegades. Quan s'utilitza en majscula, Tecnologia pot referir-se tant a la disciplina terica que estudia els sabers comuns a totes les tecnologies, com a Educaci tecnolgica, la disciplina escolar dedicada a la familiaritzaci amb les tecnologies ms importants. 

La tecnologia t una metodologia prpia, el mtode de projectes. A ms, l'activitat tecnolgica requereix un enfocament integrat dels distints elements que intervenen: el coneixement cientfic, l'aplicaci tcnica, el component econmic, la dimensi esttica, la dimensi comunicativa, etc. Leonardo da Vinci s un gran exemple d'aquesta multidiscipinarietat i d'aquesta evoluci de la tcnica dins la Tecnologia.

Cincia, Tecnologia i Societat.

A la societat humana la Tecnologia s una conseqncia de la cincia i de l'enginyeria, malgrat molts avanos tecnolgics precedeixen ambds conceptes. 
Tan difcil s separar la Tecnologia de la Cincia, en la que es basa i a la que aporta eines i nous fenmens objecte d'estudi, com de la Societat, que demanda els seus productes i en la que influeix decissivament en el seu progrs, que  moltes vegades parlem del trinomi CTS: Cincia-Tecnologia-Societat.

Un exemple clar de l'anterior s la Revoluci industrial, on podem apreciar les interaccions entre els tres. La Tecnologia del vapor (el Com?) va donar resposta a una necessitat social i va transformar la Societat. La Cincia del vapor (el Per qu?) va iniciar un desenvolupament vertigins de la Termodinmica que, a la seva vegada, va facilitar a la Tecnologia el disseny de noves mquines.

Llista de les principals tecnologies .
Llista incompleta de les principals tecnologies desenvolupades per la humanitat.
Hi ha una serie destacada, que podem trobar, per, d'eixo s'endiu, tecniques d'internet y d'informaci.
En la natura, hi trobem 5 tipus de compost, el quars, comptador, bombeta,
a la natura hi trobem, metalls, compostos en forma de mineral, que desprs amb el procs de fabricaci pasa a metall,pur,materia o mineralitzaci. 






visiteu la web del llibre de tecnoligia,si no susprendeu a tothom,www.iestecnologia.cat/forum/opini


 Metallrgia;
 Maquinries i mecanismes;
 Rellotge;
 Cronmetre;
 Rellotge de pndol;
 Rellotge de quars;
 Rellotge atmic;
 Tasc;
 Palanca;
 Corriola;
 Hlix;
 Mquina de vapor;
 Mquina de Watt;
 Mquina de Savery;
 Mquina de Newcomen;
 Motor d'explosi;
 Motor de gasolina;
 Motor disel;
 Motor de quatre temps;
 Motor de dos temps;
 Motor Wankel;
 Turbina;
 Turbina de vapor;
 Turbina de gas;
 Turbina d'aigua;
 Turbina d'aire;
 Compressors i Bombes;
 Palanca d'Arquimedes;
 Bomba de buit;
 Transport;
 Operadors elctrics;
 Polsador;
 Interruptor;
 Commutador;
 Commutador de creuament;
 Bombeta;
 Pila;
 Rel;
 Electroimant;
 Motor elctric;
 Brunzidor;
 Producci i distribuci d'energia;
 Central hidroelctrica;
 Central trmica;
 Central trmica de cicle combinat;
 Central nuclear;
 Subestaci elctrica;
 Energia solar fotovoltaica;
 Energia solar termoelctrica;
 Energia termosolar;
 Energia elica;
 Telecomunicaci;
 Telgraf elctric;
 Telfon;
 Rdio;
 Televisi;
 Comunicaci per satllit;
 Tecnologies visuals;
 Fotografia;
 Vdeo;
 Impressi mecnica;
 Reprografia;
 Acstica;
 Enregistrament analgic;
 Enregistrament digital;
 Electricitat;
 Electrnica;
 Vlvula de buit;
 Semiconductor;
 Dode;
 Transistor;
 Circuit integrat;
 Microprocessador;
 Microcontrolador;
 Informtica;
 Maquinari informtic;
 Ordinadors;
 Programari;
 Reconeixement de parla;
 Instruments de mesura;
 Nanocincia;
 Nanotecnologia;
 Biotecnologia;
 Tecnologia militar;
 Espionatge;
 Criptologia i Criptografia i Criptoanlisi;

 Vegeu tamb .
 Histria de la tecnologia;
 Patrimoni tecnolgic;
 Arqueologia industrial;

Enllaos externs.

 Vilaweb Tecnologia;
 APTC: Associaci del Professorat de Tecnologia de Catalunya;
 Recursos de tecnologia a l'XTEC.cat;
 El Rac de la Tecnologia;
 Ms informaci sobre Tecnologia;
 Recull de pgines web sobre tecnologia;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2842" title="Transformisme" nonfiltered="1775" processed="1751" dbindex="1780">


El transformisme s un substantiu emprat per referir-se a persones de sexe mascul que adopten els modismes culturals (maquillatge, vestimenta, gestos, forma de parlar, etc.) que convencionalment s assignat al sexe contrari. Aix pot estar relacionat o no amb la identitat sexual.


Moltes cultures inclouen aquesta prctica com una expressi artstica, com s el cas dels onnagates del teatre kabuki japons, dels actors masculins que representaven papers femenins a l'pera tradicional xinesa, aix com tamb d'alguns actors de l'antic teatre d'algunos pasos europeus. 


El transformisme es va popularitzar sobretot gracies a Leopoldo Fregoli i un exemple modern en serien les diferents versions de la pellcula original alemanya de l'any 1933 Vctor o Victria. 

Enllaos externs.

Assaig sobre Leopoldo Fregoli en itali.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2844" title="Traumatologia" nonfiltered="1776" processed="1752" dbindex="1781">

L'ortopdia i la traumatologia s l'especialitat mdica que s'ocupa de l'estudi, desenvolupament, conservaci i restabliment de la forma i de la funci de les extremitats, la columna vertebral i les seves estructures associades, per mitjans mdics, quirrgics i fsics. 

Entre els grans traumatlegs catalans hi ha el doctor Josep Trueta (1897-1977).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2845" title="Terra" nonfiltered="1777" processed="1753" dbindex="1782">



La Terra s el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinqu quant a dimetre. Forma part dels planetes terrestres o tellrics i s l'nic cos celeste on s'ha confirmat la presncia de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una rbita molt poc excntrica (una ellipse molt semblant a una circumferncia) a una distncia mitjana de 149.600.000 km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. Tamb gira sobre si mateix amb un perode de rotaci de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu dimetre equatorial s de 12.756 km. T un nic satllit natural, la Lluna. 

 Composici i estructura .

La composici de la Terra en massa s:  
  

La Terra est composta de diverses capes amb diferents composicions qumiques i comportament geolgic:
 Escora: s la capa ms superficial i t una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions ms antigues dels nuclis continentals). Est composta per basalt en les conques oceniques i per granit en els continents.
 Mantell: s una capa intermdia entre l'escora i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Est compost per peridotita.  ;
 Litosfera: s la part ms superficial que es comporta de manera elstica. T un gruix de 250 km i comprn l'escora i la porci superior del mantell. ;
 Astenosfera: s la porci del mantell que es comporta de manera fluda.
 Nucli: s la capa ms profunda del planeta i t un gruix de 3.475 km. Est compost d'un aliatge de ferro i nquel i s en aquesta part on es genera el camp magntic terrestre. El nucli se subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual s slid, i el nucli extern, el qual s lquid.

I tamb cal saber que l'escora i part del mantell superior formen la litosfera.

 La hidrosfera .   
  
  
La Terra s l'nic planeta en el nostre sistema solar que t una superfcie lquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfcie de la Terra (97% d'ella s aigua de mar i 3% aigua dola). Formant cinc oceans i set continents. 

La Terra est realment a la distncia del Sol adequada per a tenir aigua lquida en la superfcie. No obstant sense l' efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiaci que ara, per els oceans no es van congelar perqu l'atmosfera de primera generaci de la Terra possea molt ms CO2 i per tant ms efecte hivernacle. 
En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparixer perqu la radiaci solar ultraviolada trenca la molcula i el i hidrogen, que s lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte s lent, per inexorable. Esta s una hiptesi que explica per qu Venus no t l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tnue capa  de oz en l'estratosfera l'absorbeix la majoria d'esta radiaci ultraviolada  reduint l'efecte .  L'oz, protegeix a la biosfera del pernicis  efecte de  la radiaci ultraviolada . La magnetosfera tamb s un escut que ens protegeix del vent solar.  

La massa total de la hidrosfera s aproximadament 1,41021 kg.

 L'atmosfera .  

La Terra t una espessa atmosfera composta en un 78%  de nitrogen, 21% d' oxigen, i 1% d'arg, ms traces d'altres gasos com anhdrid carbnic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiaci solar per no deixa escapar la radiaci terrestre.(Efecte hivernacle). Grcies a ella la temperatura mitjana de La Terra s d'uns 17C. La composici atmosfrica de la Terra s inestable i es mant per la biosfera. Aix, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obt per la fotosntesi de les plantes, que per l'acci de l'energia solar transforma CO2 en O2. L'oxigen lliure a l'atmosfera s una conseqncia  de la presncia de vida, i no al revs.El planeta Terra s en el unic plaeta en qu podem viure.
  
Les capes de l'atmosfera sn: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals.  
  
La massa total de l'atmosfera s aproximadament 5,11018 kg.

 La Terra en el Sistema solar .  

La Terra realitza els segents moviments de forma simultnia:
 Translaci sobre la seva rbita al voltant del Sol, moviment que determina les estacions.
 Rotaci sobre el seu propi eix, moviment que determina el dia i la nit. ;
 Precessi i nutaci.

La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotaci que passa pel pol nord i el pol sud.  Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridi (dia solar mitj). Aix a causa del moviment real de rotaci de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15/hr = 15'/min, s a dir un dimetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts.  
  
La Terra gira al voltant del Sol en  365,2564 dies solars mitjans (any sideral). A dna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1/dia s a dir un dimetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcci oposada al de la rotaci diria del cel.  
  
La Terra t un satllit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Aix que hi ha  un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12/dia, s a dir un dimetre de la Lluna cada hora, en la direcci oposada al de la rotaci diria del cel.  
  

Vist des del pol nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna aix com els seus moviment de rotaci sn tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge).  
  
El pla de l'equador i el pla de l'eclptica formen un angle d'uns  23,5 graus. Aix causa les estacions en la Terra. El pla de l'rbita de la Lluna est inclinat  aproximadament 5 graus respecte a l'eclptica.  Si no s aix  hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots  els mesos.

 La Lluna .  



La Lluna t un quart del dimetre de la Terra. Quan comparem aquesta relaci planeta-satllit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satllit tan gran en relaci a la mida del planeta, excepte el sistema Plut-Caront.

L'atracci gravitatria entre la Terra i  la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu perode de rotaci sigui igual que el perode orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra.  En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna sn illuminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars.

La Lluna pot causar una variaci moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la fora d'atracci de la  Lluna cap a la protuberncia equatorial de la Terra causen una estabilitzaci de la inclinaci de l'eix de rotaci, produint una variaci moderada del clima. Sense esta estabilitzaci alguns cientfics pensen que l'eix de rotaci podria ser caticament inestable, com pareix ocrrer en el planeta  Mart.  Si l'eix de rotaci de la Terra s'acostara a l'eclptica, la variaci estacional del clima seria summament severa.  Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentre per a l'altre seria nit permanent en  hivern. Els cientfics que han estudiat l'efecte pensen que aix causaria la desaparici de la vida, afectant animals i plantes grans. 
  
La Lluna vista  des de la Terra,  t la mateixa grandria angular que el Sol (el Sol s 400 vegades ms gran, per est 400 vegades ms lluny que la Lluna). A permet que hi haja eclipsis de sol totals.  
  
L'origen de la Lluna s desconegut, per la  hiptesi ms acceptada actualment s que es va formar per la collisi  d'un  protoplaneta de  la grandria de  Mart quan la Terra era jove. Esta hiptesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna.
  
La Terra t un asteroide satllit coorbital, l'asteroide(3753) Cruithne.

 La biosfera .  
  
La Terra s l'nic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va comenar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5109 anys). La Hiptesi Gaia o teoria de Gaia s un model cientfic de la biosfera terrestre formulat pel bileg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament.







L'origen de la Terra.
L'origen de la Terra, com a planeta (tercer, desprs de Mercuri i Venus), s evident que ha de trobar-se lligat a l'origen i formaci de la resta dels planetes del Sistema Solar. Bsicament, i donant tan sols unes breus pinzellades sobre esta qesti, direm que s'han proposat fonamentalment dues teories al respecte:
Teoria catastrofista (origen calent): Els planetes es varen formar a partir d'una "llengua" de material solar (gasos incandescents) produda com a conseqncia del pas d'altra estrella per les proximitats del Sol. Un posterior refredament d'aquest material va permetre als planetes aix formats passar primerament per una etapa lquida, i finalment per una etapa slida. Aquest pas intermedi (etapa lquida) hauria perms una decantaci (separaci dels materials per densitat) dels elements en capes concntriques, com est comprovat que passa a la Terra. La calor interna de la Terra, segons est teoria, provindria de l'energia original. La forma de fus que t la distribuci dels planetes del Sistema Solar, sembla ser un argument a favor d'una "llengua" inicial de material com a origen dels planetes; per, per altra banda, no hi ha una plena justificaci per a no considerar altres possibilitats admetent la hiptesi del pas d'altra estrella (per exemple: que el material solar inicial s'haguera dispersat a l' espai en compte de donar lloc als planetes);
Teoria de la nebulosa primitiva (origen fred): s la teoria ms acceptada actualment (inicialment proposada per Kant i Laplace). Esta teoria considera que el Sol i els planetes es varen formar a partir d' una nebulosa original per concentraci de la matria freda que la formava. Pel que fa al Sol, la mateixa energia gravitacional s la que va donar lloc al comenament de les reaccions nuclears de fusi. Els planetes es varen formar a partir de protoplanetes (semblants a meteorits) per un procs de creixement per atracci gravitatria i xocs (procs d'acreci). Durant aquest procs, la temperatura dels planetes hauria arribat als 8.000-10.000 C, i hauria perms la fusi dels elements i la separaci en capes concntriques en funci de les seves densitats. El posterior refredament hauria solidificat la part externa allant l'interior de perdudes energtiques (la calor interna tindria un origen primordial);

El concepte de Terra.
Per als antics, la terra equivalia al mn, no era com els planetes, externs. Per aix durant fora temps l'heliocentrisme va ser molt polmic, no es podia concebre que la terra fos igual que qualsevol altre cos de l'espai. Aix explica tamb que no tingui un nom mitolgic o especfic, era senzillament el mn. Se la va denominar terra per l'element clssic (oposat a l'aire, l'aigua i el foc), ja que era el que abundava.

Vegeu tamb.

 Astronomia;
 Sistema Solar;
Histria de la Terra;
 Histria de la Terra en un dia;
Nucli de la Terra;
 Tectnica de plaques;
 Geologia;
 Geografia;
 Climes de la Terra;
 Poblaci humana;
 Dia de la Terra;














































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2846" title="Talaiot" nonfiltered="1778" processed="1754" dbindex="1783">


Un talaiot s un monument prehistric, consistent en grans apilaments de pedres, de 3 a 6 metres d'alada. Se'n troben amb certa freqncia a les illes de Mallorca i Menorca.

La seva construcci va comenar en la prehistria i prcticament noms es coneix de la seva construcci a les Balears.

Hi ha diferents tipus de construccions. Hi ha els de planta circular i els de planta quadrada. La primera s prcticament exclusiva de les illes grans del arxiplag, mentre que la segona noms de Mallorca. A Menorca tamb existeixen els crcols o cases talaitiques.  En ambdues illes es poden trobar algunes restes de murades, poblats i centres rituals o de cerimnies.  Tamb sn conegudes d'aquesta poca a l'arxiplag la construcci de navetes i taules(principalment a Menorca) i de necrpolis. 

Podem veure que en aquesta poca es treballaven amb unes pedres molt grosses i males de moure.  Els talaiots sn com torres on albergava dintre una sala.  A Mallorca podem trobar llocs talaitics amb talaiots agrupats per comunitats.  Davant les amenaces externes a la comunitat acabaven per construir-ne al voltant una murada de defensa.  

Els talaiots estan units a les cerimnies funerries. A Mallorca, hi ha la necrpolis de Son Real, com un dels millors exemples.
En aquest lloc s'ha estudiat la possibilitat que noms enterressin a grans caps de les diferents famlies de la mateixa comunitat.
S'han trobat a prop, per uns barrancs, coves artificials que tamb servien de necrpolis, com a Alcdia, a prop de la esglsia de Sant Jaume que hi ha una excavada artificialment a la roca i que va servir per protegir les ovelles del mal temps i de lloc d'enterrament.

A mitjans del primer milleni es comencen a deixar de construir els talaiots i aix era un clar exemple que la societat de llavors ja comenava a canviar.  Al segle II aC ja es deixaren de construir.

Existeix una ruta dels talaiots amb 6 intineraris, creada pel Consell de Mallorca i promoguda per la conselleria de turisme a la guia "L'altra Mallorca".

Vegeu tamb.
 Perode talaitic a Menorca.
 Cultura dels talaiots.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2848" title="Temperatura" nonfiltered="1779" processed="1755" dbindex="1784">
En termonmica la temperatura s la anlisi tridimensional de la magnitud que indica el grau de tmperatura d'un cos mesurant-ne l'energia trmica en relaci amb la d'un altre. Se sol abreujar E.T, i en el sistema internacional es mesura en kalvs's, si b en l's quotidi s ms corrent Unitats
qumicament, la temperatura est relacionada directament amb l'energia cintica dels toms, molcules, etc. que formen el cos. Aix, les molcules d'un cos calent vibraran amb ms rapidesa que les d'un cos fred. La temperatura afecta a l'estat de la matria (molts cossos passen de slid a lquid a una determinada temperatura, per exemple), a la conductivitat elctrica i a la velocitat de les reaccions qumiques, entre altres.

Tamb afecta els ssers vius, que noms poden viure dins d'un interval de temperatures. Molts animals tenen mecanismes per mantenir estable la temperatura interna (homestasi), ja sigui fent servir fonts de calor internes (endotrmia) o externes (ectotrmia).

Es mesura emprant un aparell anomenat termmetre. 

Efecte en la comoditat o la sensaci trmica.

La temperatura adequada per estar cmodes s una mica complexa de mesurar, ja que la calor rebuda no solament pot venir de l'aire que ens envolta, sin tamb de la radiaci d'objectes com les parets o un sof a qu li ha donat el sol. Per tenir una idea ms aproximada de la sensaci es pot prendre la temperatura de diverses formes.

Temperatura seca.

Es diu Temperatura seca de l'aire d'un entorn, o ms senzillament, temperatura seca, a la de l'aire, prescindint de la radiaci calorfica dels objectes que envolten aquest ambient concret i dels efectes de la humitat relativa i de la velocitat de l'aire.

Es pot obtenir amb el termmetre de mercuri, el bulb, reflector i de color blanc brillant, del qual se suposa raonablement que no absorbeix la radiaci.

Temperatura radiant.

La temperatura radiant t en compte la calor emesa per radiaci dels elements de l'entorn.

Pren amb un termmetre de bulb, que t el dipsit de mercuri tancat en una esfera o bulb metllic de color negre, per assemblar-lo el ms possible a un cos negre, perqu absorbeixi la mxima radiaci. Per a anullar el ms possible l'efecte de la temperatura de l'aire, el bulb negre s'alla mitjanant un altre bulb en el qual s'ha fet el buit.

Les mesures es poden prendre sota el sol o a l'ombra. En el primer cas tindr en compte la radiaci solar i donar una temperatura bastant ms elevada.

Tamb serveix per donar una idea de la sensaci trmica.

Temperatura humida.

Temperatura de bulb humit o Temperatura humida s la temperatura que dna un termmetre a l'ombra amb el bulb embolicat en una metxa de cot humida sota un corrent d'aire.

El corrent d'aire es produeix mitjanant un petit ventilador o posant el termmetre en un molinet i fent-ho girar.

En evaporar-se l'aigua, absorbeix calor, rebaixant la temperatura, efecte que reflectir el termmetre. Quan menor sigui la humitat relativa ambient, ms rpidament s'evapora l'aigua que amara el drap.

S'utilitza per a donar una idea de la sensaci trmica o per calcular la humitat relativa.

Zero Absolut.
s aquell punt on la temperatura no pot ser ms baixa, on la suma dels moviments (energies cintiques) de totes les partcules s zero. Aix es dna a 0 kelvin o  273.15 graus Celsius.

Unitats.
Per a mesurar la temperatura existeixen diverses escales termomtriques ;
L'escala de temperatures absolutes, la qual empra la unitat del SI kelvin (K) i en el sistema britnic el grau rankine (Ra o b R) i en la qual no existeixen temperatures negatives.
L'escala centgrada (Celsius), que mesura la temperatura en graus centgrads (C).
L'escala Fahrenheit, que mesura la temperatura en graus fahrenheit (F), usada sobretot als pasos de parla anglesa.
Altres escales menys usades sn l'escala Ramur (R), l'escala Rmer (R), l'escala Newton (N) i l'escala Delisle (D)

Articles relacionats.
Equivalent en aigua;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2850" title="Teri" nonfiltered="1780" processed="1756" dbindex="1785">

Els teris (Theria), sn una subclasse de mamfers que comprn la majoria de mamfers actuals, exceptuant l'ordre dels monotremes.

Es caracteritzen perqu l'embri s'alimenta a travs d'una placenta. Van aparixer durant el Cretaci fa uns 120 milions d'anys.

Sn vivpars, no tenen cloaca, tenen separades les obertures anal i urogenital, les glndules mamries tenen mugr, els ous sn molt petits i l'orella sol tenir pavell. Tenen dues denticions: la de llet i la definitiva. Es divideixen en pantoteris -tots ja extingits i identificats pels seus fssils-, metateris i euteris.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2852" title="Ti de Nadal" nonfiltered="1781" processed="1757" dbindex="1786">

El Ti de Nadal (tamb anomenat simplement Ti, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) s un dels elements de la Mitologia catalana i una tradici molt arrelada a Catalunya. Originriament consistia en un tronc encs -s a dir, un ti- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, s un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina vermella.

Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bast alhora que se li canta una can tradicional, allusiva d'aquesta circumstncia:


Del fet de fer cagar el ti hi ha qui li ha posat el nom de Caga Ti, ja que diverses canons comencen amb aquests mots, on "caga" s de fet el verb en imperatiu, per no s una denominaci amb tradici.

Pel dia de la Purssima (aix s, el 8 de desembre), es comena a donar menjar cada dia al Ti, i se'l tapa amb una manta perqu no passi fred a la nit. Al Ti li agraden les mateixes coses que als animals de peu rod (excepte palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura de poc valor: els nens de pags no tenen, doncs, cap dificultat a l'hora d'aconseguir menjar per al Ti.

La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Ti al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encs. Per avui dia, com que en la majoria de les cases no n'hi ha, ja no se'l posa a la llar de foc.

Tradicionalment, el Ti mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sin llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als ms petits, aix com coses de menjar i beure per als pats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res ms, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. Tamb hi ha llocs en qu el Ti s comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.

La tradici del Ti pot estar emparentada amb la de l'arbre de Nadal, ja que el Ti no s altra cosa que la soca d'un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els ms petits de la casa. 

Vegeu tamb.
 Caganer;
 Ti de la Freita;

 Enllaos externs .

 El ti a festes.org;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2854" title="Reis Mags d'Orient" nonfiltered="1782" processed="1758" dbindex="1787">

Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient o simplement els Reis, sn, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, segons la traducci) que van portar regals a Jess, guiats per una estrella. Aquests regals van ser or, encens i mirra

 Nit de Reis .

La Nit de Reis s celebrada a tota la pennsula ibrica i part de Sudamerica del 5 al 6 de gener de cada any. Durant els dies previs, els nens i nenes innocents escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant all que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors (per por que els Reis no satisfacin els seus desitjos) i es preparen emocionalment per l'arribada dels Reis.

Es tracta d'una festa cristiana que t el seu origen en el Naixement de Jess a Betlem. Segons aquesta tradici, el nen Jess va rebre la visita de tres savis que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra.

 Qu en diuen les fonts .
L'evangeli de Mateu (l'nic llibre de la Bblia que en parla) no especifica quants eren, noms diu que eren mags (sacerdots zoroastrians, per b que en algunes traduccions hi diu savis) que venien d'orient. Amb els segles, aquests mags van passar a ser astrlegs i desprs reis.

Les referncies als mags sn (segons la Bblia de Montserrat ):
 Desprs d'haver nascut Jess a Bet-Lhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaven: On s el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge. Quan el rei Herodes ho va saber, es contorb, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava sobre on havia de nixer el Messies. Ells li digueren: A Bet-Lhem de la Judea, perqu aix ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lhem, terra de Jud, no ets el ms petit dels clans de Jud; s de tu que sortir un cabdill que pasturar el meu poble d'Israel.;
 Llavors Herodes, d'amagat, crid els mags, es va informar ben b per ells del temps de l'aparici de l'estrella i, tot adreant-los cap a Bet-Lhem, els digu: Aneu, i informeu-vos ben b de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perqu jo tamb vagi a fer-li homenatge. Ells, desprs d'escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'atur al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, en van tenir una gran alegria. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; desprs obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se'n tornaren per un altre cam a la seva terra.;
Mateu 2,1-12;

En la iconografia religiosa i popular van prendre les formes actuals i la tradici va acabar fixant-los fins i tot un nom a cadascun.

A les esglsies orientals els reis tenen diversos noms, per a Occident els noms es van assentar des del segle VIII com a Melcior (o Melcion), Gaspar i Baltasar. Aquests noms deriven d'un manuscrit grec d'Alexandria, tradut al llat com a Excerpta Latina Barbari.

En l'evangeli apcrif del Pseudo-Toms es diu que tenien algun vincle familiar, i tamb que van venir amb 3 legions de soldats: una de Prsia, una de Babilnia i una altra d'sia. Aquests tres llocs eren en aquells temps indrets de gran reconeixement per la seva cultura.

Festivitat.

L'esglsia catlica celebra la festivitat dels Reis Mags el dia 6 de gener. Tradicionalment, es representa la seva arribada als pobles el dia 5 de gener i reparteixen regals als nens, b repartint-los d'un en un, sobretot en poblacions petites, o b els troben l'endem els nens al balc de casa seva si la nit abans hi han deixat una sabata com a senyal. Normalment, uns dies abans de la seva arribada, els nens fan una carta demanant els regals que volen, i entreguen la carta a un patge dels reis.

Els tres reis sn:

 El rei Melcior s de pell clara, perqu ve d'un pas on la gent tenia la pell d'aquest color. Tot i ser el ms jove dels tres reis t l'aspecte ms vell, amb la barba i els cabells totalment blancs, ja que segons una llegenda el nen Jess el castig per fer mostra innecessria de la seva fora i joventut.

 El rei Gaspar s de pell clara i t els cabells castanys, perqu ve d'un pas on la gent s aix. Com Melcior va vestit segons l'estil gtic. Tradicionalment a Alcoi el rei negre s Gaspar.

 El rei Baltasar s de pell negra i va vestit segons l'estil dels rabs, perqu ve d'un pas on la gent s aix. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinnim de no cristi i no es concebia un mag infidel.

Segons la zona es diu que els reis tenen diferents patges que els ajuden.
A l'rea de Barcelona el Patge Gregori s el patge amb ms poder dels Reis Mags.
A la Catalunya Nord i part de la provncia de Girona en Fumera.
A Cornell de Llobregat s el Mag Maginet qui prepara la seva arribada.
A Igualada el patge Faruk s l'emissari dels reis.
A Terrassa el patge Xiu-Xiu (Hassim Jezzabel per al rei Gaspar, rei al que serveix).
A Mollet del Valls s el patge Xumet l'emissari dels reis, on dies abans arriba a Mollet i visita diferents zones de la ciutat perqu tots els nens i les nenes el puguin veure i donar-li el seu xumet.

 Recorreguts i cavalcades .

Vegeu Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi.
A Alcoi se celebra la cavalcada ms antiga del mn, la qual s molt vistosa i est reconeguda com a festa d'inters turstic nacional i els reis i els patges desfilen per la poblaci, repartint els regals als infants directament pujant a les cases pels balcons mitjanant escales de fusta.

Tamb a Sant Antoni de Calonge els reis es reparteixen en tres grups de patges, segons el rei que acompanyen, i reparteixen regals per tot el poble directament a la mainada gaireb tota la nit.

Enllaos externs.

Web dedicat als Reis Mags;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2858" title="Josep Trueta i Raspall" nonfiltered="1783" processed="1759" dbindex="1788">
Josep Trueta i Raspall (1897-1977). Nasqu al Poblenou de Barcelona (27 d'octubre). Malgrat l'inters pel dibuix i la pintura, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona. El 1921 es llicencia i va a Madrid a fer el doctorat. Es matricula en Anlisi Qumica, Histria de la Medicina, Urologia i Parasitologia. L'any segent entra a l'equip del gran cirurgi doctor Manuel Corachan a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. S'especialitza en Cirurgia de les extremitats. El 1923 es casa amb Amlia Llacuna, amb la qual tindr tres filles i un fill (que mor de petit). 

Com a cap de servei de l'Hospital General, Trueta posa en prctica durant la guerra civil espanyola el mtode de tractament de ferides i fractures de guerra, a partir del mtode definit pel nord-americ Winnet Orr. s testimoni dels estralls causats en la poblaci civil pels bombardeigs.

Catalanista convenut, fuig cap a l'exili a finals de gener de 1939. L'acull Anglaterra, on ajudar a preparar els serveis d'urgncia per a la imminent guerra europea. 

A ms, s membre del Consell Nacional Catal de Londres, que agrupa nacionalistes exiliats que malden per al reconeixement dels drets dels catalans davant dels aliats. Escriu, per a informar els anglesos de la histria dels catalans, The Spirit of Catalonia, llibre tradut i editat amb xit desprs en catal (primer a Mxic i, quan es va poder, tamb a Catalunya). Mant contactes amb amistats com ara el violoncellista Pau Casals i Josep Maria Batista i Roca.

Un cop jubilat de la ctedra d'Ortopdia de la Universitat d'Oxford, on havia convertit la Wingfield Hospital en el Nuffield Orthopaedic Centre, un dels ms prestigiosos centres de recerca ssia del mn, torna a Catalunya el 1966, i resideix a Barcelona i a Santa Cristina d'Aro (el Baix Empord) fins a la seva mort a comenaments de 1977, any en qu la Fundaci Jaume I li atorga el primer Premi d'Honor Jaume I. 

Porten el seu nom una Fundaci humanitria i l'Hospital Universitari de Girona.

Vegeu tamb.
Histria de la Medicina;
Medicina;
Traumatologia;

Enllaos externs.
 Fundaci humanitria Dr. Josep Trueta;
 Trueta.cat;
 Hospital Trueta;
 Josep Trueta i Raspall (Biografia);
 Escultures dedicades a metges a Barcelona;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2861" title="Termodinmica" nonfiltered="1784" processed="1760" dbindex="1789">

La Termodinmica s la part de la Fsica que estudia els fenmens fsics relacionats amb la calor i  la temperatura, s a dir, el moviment desordenat de les partcules que formen la matria.

Temes relacionats.
Cicle termodinmic;
Principi zero de la termodinmica;
Primer principi de la termodinmica;
Segon principi de la termodinmica;
Tercer principi de la termodinmica;
Zero absolut;
Temperatura;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2862" title="Tempesta" nonfiltered="1785" processed="1761" dbindex="1790">

Una tempesta o tempestat s una pertorbaci meteorolgica violenta de l'atmosfera, a escala sinptica, que es caracteritza per forts vents amb turbulncies i precipitacions intenses. Poden anar acompanyades de temporal amb llamps, trons, calamarsa i tornados.

Algunes tempestes tenen un nom particular com en el cas dels ciclons tropicals, les tempestes tropicals, la pluja congelant o de neu. Tamb hi ha tempestes que es caracteritzen per transportar substncies a travs de l'atmosfera, com el cas de les tempestes de pols, les tempestes de neu, o els blizzards. Una tempesta pot malmetre greument una pas o una regi concreta.

En sentit meteorolgic estricte, una tempesta es defineix per vents d'una fora 10 o ms a l'escala de Beaufort. Aix implica una vents de com a mnim 90 km/h. Tanmateix la utilitzaci popular del mot no s tan restrictiva.

 Formaci .
Les tempestes es creeen quan un es desenvolupa una depressi atmosfrica envoltada per un sistema d'altes pressions. Aquesta combinaci de forces oposades pot creat vents i donar com a resultat la formaci de nvols de tempesta com els cumulonimbus. Petites rees localitzades de baixa pressi poden formar petites pertorbacions en aixecar-se aire calent del terra tamb calent, com els remolins de vent que aixequen pols.

Vegeu tamb.

 Nvol;
 Boira;
 Hurac;
 Pluja;
 llamps i trons;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2863" title="Tro" nonfiltered="1786" processed="1762" dbindex="1791">
El tro s el so de l'ona de xoc causada per un llamp quan aquest escalfa instantniament l'aire que l'envolta a ms de 43.000 graus centgrads. Aquest aire supercalent s'expandeix molt rpidament i al refredar-se es torna a contraure. Aquesta rpida expansi i contracci genera ones de xoc que sn les que fan el soroll que coneixem com a tro.

Com que el so i la llum viatgen a velocitats diferents a travs de l'atmosfera, es pot mesurar el lapse de temps entre tots dos per fer una estimaci de la distncia a la que s'ha produt el llamp. La velocitat del so a l'aire s aproximadament d'uns 340 m/s, mentre que la velocitat de la llum s tan rpida que el llamp es veu al cap de noms uns quants microsegons d'haver-se originat l'esdeveniment; aix, doncs, es pot calcular la distncia a la qual s'ha produt un llamp a ra d'aproximadament un kilmetre per cada de 3 segons de temps que passa entre que es veu el llamp i se sent el tro.

Moltes cultures tenien una divinitat per al tro, com el Thor nrdic. A vegades estava associada a la dels llamps, com el Zeus grec. Els asteques veneraven Xolotl com a causant del tro. Totes elles pensaven que el du causava el tro fent un soroll amb un objecte especial, com un plateret o un martell









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2864" title="Testimonis de Jehov" nonfiltered="1787" processed="1763" dbindex="1792">


Testimonis de Jehov s el nom d'una organitzaci religiosa internacional que promou i practica una religi entesa pels seus adherents com una restauraci del mode de vida i idees originals dels primers cristians del segle I. Basen les seves creences en la Bblia, fent servir per a aix preferentment la Traducci del Nou Mn de les Santes Escriptures (edici publicada per la prpia organitzaci) tot i que tamb accepten i citen altres traduccions bbliques. Per a la interpretaci i l'estudi, fan servir les publicacions editades per la societat que els representen (denominada habitualment Watch Tower), els exemples ms coneguts de les quals sn les revistes La Talaia i Desperteu!, que tamb distribueixen pblicament. Originada a finals del segle XIX als Estats Units .

 Creences i prctiques dels Testimonis de Jehov .

Els Testimonis de Jehov basen el conjunt de les seves creences i conceptes en la Bblia, la qual consideren la seva font exclusiva de referncia en afers doctrinals. Adoren un nic Du, Jehov, i s'identifiquen com seguidors d'un nic lder o messies, Jesucrist, que reconeixen com el seu fill, el celestial. 

Escatologia.
Creuen que viuen en els "darrers dies" i que noms els qui estiguin dins de la seva organitzaci seran salvats per Du el Dia del Judici Final. Des de la seva fundaci han predit la fi del mn nombroses vegades. Les ms destacades van ser: el 1914, el 1925 i el 1975. Actualment consideren que la fi del sistema actual pot arribar en qualsevol moment i que per tant han de estar atents als successos actuals i donar a conixer les seves creences per que es pugui salvar el major nombre de persones.

Creuen que el Regne de Du, en mans de Jesucrist, vindicar el dret de Jehov a governar sobre tota la Creaci i que la Terra esdevindr un parads on viuran eternament totes les persones que visquin en harmonia amb Jehov (basant-se en textos com ara el Salms 37: 10, 11 i 29, Mateu 5:5, Daniel 2:44 i Revelaci o Apocalipsi 21:3 i 4). 

Sn coneguts per la seva predicaci activa de les seves creences, especialment de casa en casa, encara que tamb ho fan en qualsevol circumstncia en qu els sigui factible donar-hi testimoni. 

Fonaments i creences.
Els Testimonis de Jehov creuen, basant-se en textos proftics de la Bblia com 1 Timoteu 4:1-3, que amb posterioritat a la mort dels apstols es va produir una gran apostasia que va corrompre les idees originals del cristianisme. El seu principal esfor ideolgic ha estat per tant d'eliminar de les seves creences els ensenyaments que interpreten contraris a la Bblia i falsos per tornar als que entenen que sn en harmonia amb les Escriptures.

Rebutgen les doctrines del Concili de Nicea (i posteriors), com ara la "Santssima Trinitat"; ;
Rebutgen aix mateix el baptisme d'infants, perqu el consideren contrari a les normes bbliques, en virtut que es necessita conscincia i comproms total per dedicar la vida a adorar i complir la voluntat de Jehov.
Rebutgen la uni de fe amb altres religions (ecumenisme). ;
Creuen que la mort s un estat d'inexistncia del qual despertaran en la resurrecci. ;
No fan servir imatges ni smbols en la seva adoraci i per a aix es basen en textos com ara xode 20:4-5. ;
Tampoc no adoren la creu. ;
Rebutgen la salutaci a smbols nacionals (banderes, escuts i fins i tot cantar himnes) que entenen com un acte d'adoraci, i qualsevol festivitat que entenguin que s d'origen pag (nadal, Pasqua Florida, i aniversaris).
Polmic s el seu rebuig absolut a les transfusions de sang. Tanmateix, en l'actualitat accepten els mltiples avenos en el desenvolupament de Tractaments alternatius a les transfusions de sang. ;
A ms a ms, rebutgen l's d'armes i es declaren neutrals en els afers poltics i conflictes militars.
 
Tot aix, ha portat a que hagin experimentat rebuig popular i institucional en alguns pasos. Aquesta oposici ha implicat de a vegades fins i tot cstigs severs i fins pena de mort.

 Organitzaci i publicacions .

L'organitzaci t la seu central a Brooklyn, Nova York (Estats Units) des d'on realitza entre altres tasques d'organitzaci una intensa activitat editorial que inclou Bblies, llibres, fullets, tractats i altra multitud d'edicions i publicacions, tot i que la impressi de literatura tamb es porta a terme des de moltes altres sucursals en altres parts del mn. Les revistes La Talaia i Desperteu! tenen una distribuci quinzenal per a la primera (encara que al pblic noms es distribueix la versi del dia 1 de cada mes, mentre que la del dia 15 cont articles per a estudi personal dirigits especialment a aquells que formen part de l'organitzaci) i mensual per a Desperteu!, en 172 idiomes amb una impressi mitjana de 37,25 milions d'exemplars i mensual en 81 idiomes amb una impressi mitjana de 36,72 milions d'exemplars, respectivament.

 Edicions de la Bblia .
El 1884 els Testimonis de Jehov van formar una organitzaci per portar a terme la seva obra de publicar la seva versi de la Bblia; l'organitzaci es coneix ara com Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania. Al principi es compraven Bblies d'altres societats perqu les distribussin de nou els Testimonis, que en aquell temps estaven desenvolupant les seves caracterstiques visites de casa en casa. Als pasos de parla anglesa els Testimonis feien servir la Versi Autoritzada (King James Version) del 1611 per al seu estudi de la Bblia.

Fidel al seu nom, la Watch Tower Bible and Tract Society (en catal: Societat La Talaia de Bblies i Tractats) ha participat en distribuir Bblies i tamb en publicar llibres, tractats i altra literatura. Des que va comenar a publicar-se la revista The Watchtower (La Talaia) el 1879, les publicacions de la Societat Watch Tower han citat i fet referncia a vintenes de diferents traduccions de la Bblia.

 Versions bbliques produdes mitjanant impremtes alienes .

Bblies de Rotherham i Holman;
El 1896, mitjanant la Societat Watch Tower, els Testimonis de Jehov van entrar directament en el camp de la publicaci i distribuci de la Bblia. Aquest any van obtenir els drets d'impressi del traductor bblic britnic Joseph B. Rotherham per publicar als Estats Units l'edici dotzena revisada del seu Nou Testament. A la pgina on hi ha el ttol d'aquests exemplars impresos apareix el nom de la Societat Watch Tower Bible and Tract, d'Allegheny, Pennsilvnia, ja que les oficines centrals de la Societat eren all en aquell temps. El 1903 es van fer arranjaments per a una impressi especial de la Holman Linear Bible (Bblia Linial Holman), que contenia notes explicatives marginals preses de la literatura publicada per la Societat del 1895 al 1901. El mateix text de la Bblia presentava la Versi Autoritzada i la Versi Revisada (ambdues en angls) de les Escriptures Hebrees i Gregues. L'edici sencera de 5.000 exemplars s'havia distribut per a l'any 1903.

The Emphatic Diaglott;
El 1902 la Societat La Talaia va adquirir els drets de propietat literria com a nica publicadora i distribudora de The Emphatic Diaglott (Versi Interlinial amb mfasi). Aquesta versi en angls de les Escriptures Gregues Cristianes va ser preparada per un traductor bblic nascut a Anglaterra, Benjamin Wilson, de Geneva, Illinois. Va ser enllestida el 1864. Contenia el text grec de J. J. Griesbach, amb una traducci literal i interlineal en angls i la versi de Wilson a la dreta, que utilitzava senyals especials d'mfasi.

Edici dels Estudiants de la Bblia;
El 1907 la Societat La Talaia va publicar una edici de la Bblia que es va conixer  com  Edici dels Estudiants de la Bblia . Contenia una impressi clara de la Versi Autoritzada juntament amb notes marginals, a ms d'un apndix preparat pels Testimonis de Jehov. Aquesta Bblia va ser til als Testimonis de Jehov durant dcades en la seva predicaci pblica.

 Bblies produdes en impremtes prpies .

Durant trenta anys, la Societat Watchtower va fer servir empreses alienes per a efectuar la prpia impressi de les seves Bblies. No obstant aix, en desembre del 1926 The Emphatic Diaglott va ser la primera versi bblica impresa en les prpies premses de la Societat a Brooklyn, Nova York. Imprimir aquesta edici de les Escriptures Gregues Cristianes va estimular l'esperana que algun dia sortiria una Bblia completa de les prpies premses de la Societat.

 La Versi Autoritzada. La II Guerra Mundial va fer necessria una publicaci independent de la mateixa Bblia. Mentre s'intensificava notablement el conflicte mundial, la Societat va aconseguir comprar clixs o planxes de tota la Versi Autoritzada de la Bblia. Aquesta va ser presentada al pblic durant una assemblea dels Testimonis de Jehov, el 18 de setembre del 1942, com la primera Bblia completa impresa a la fbrica de Brooklyn de la Societat Watch Tower. A l'apndix es proporcionava una llista de noms propis amb el seu significat, una  Concordana de paraules i expressions bbliques , de preparaci especial, i altres ajudes. A ms a ms, va posar un petit ttol apropiat en cada pgina.

 L'American Standard Version. Una altra important traducci de la Bblia en angls s l'American Standard Version (Versi Estndar Americana) del 1901. Desprs de llargues negociacions, la Societat Watch Tower va poder comprar, el 1944, l's dels clixs per a la impressi en les seves prpies premses d'aquella versi de la Bblia. El 10 d'agost del 1944 es va presentar l'edici Watch Tower de l'American Standard Version.
 
 The Bible in Living English. El 1972 la Societat Watch Tower va produir The Bible in Living English (La Bblia en Angls Viu), traduda pel difunt Steven T. Byington.
 
 Traducci del Nou Mn de les Santes Escriptures. Aquesta Versi s la primera traduda i publicada ntegrament pels Testimonis de Jehov. Tot i que hi ha molts detractors d'aquesta versi, la qual acusen de ser parcial envers les doctrines dels Testimonis, ells sostenen que aquesta traducci s precisa, exacta i literalment ajustada als manuscrits originals. Encara que en la seva predicaci solen fer servir unes altres edicions de la Bblia si estan disponibles als llocs que visiten, concedeixen un lloc eminent a la Traducci del Nou Mn.

Aquesta versi no est disponible en llibreries, sin que s'ofereix directament pels Testimonis. Actualment hi ha versions completes en una cinquantena d'idiomes, a ms d'altres que comprenen noms el text grec del Nou Testament i una edici interlinear del grec a l'angls. No hi ha versi en catal.

 El seu nom distintiu.
Aquesta comunitat religiosa era coneguda inicialment com Estudiants de la Bblia. Els seus membres van ser anomenats tamb, en sentit pejoratiu, "russellites", "rutherfordistes", "auroristes del milleni" i "antiinfernistes". El 1931, van entendre que haurien de fer una distinci entre la majoria dels membres que eren lleials a la Directoria de la Societat Talaia de Bblies i Tractacts i certs grups dissidents que tamb s'anomenanven Estudiants de la Bblia. A ms d'aix, van considerar que el terme Estudiants de la Bblia era massa vague per a servir de designaci distintiva. Aix, el diumenge 26 de juliol del 1931, a la cloenda del Congrs realitzat a Columbus, Ohio, als Estats Units d'Amrica, els presents van adoptar de manera unnime una resoluci anomenada "Un Nou Nom" . Hi va ser proposat el nom descriptiu i distintiu de Testimonis de Jehov. Per legitimar la tria del nom van usar el text bblic d'Issaes 43:10.

Algunes vegades, les seves publicacions fan servir l'expressi "Testimonis cristians de Jehov" com una manera de remarcar la seva creena en Jesucrist com Fill de Du i Salvador de la humanitat i no noms en Jehov Du, el seu Pare. Tamb afirmen que formen part d'un "gran nvol de testimonis" precristans de Jehov. (Hebreus, 11; 12:1) Argumenten que el mateix Jesucrist s anomenat "testimoni fidel i vertader". (Apocalipsi; 3:14)

Afirmen que, des de l'inici, ha existit noms una religi vertadera, constituda per aquells que la Bblia diu que estan fent la voluntat de Jehov, i que totes les altres formes d'adoraci poden ser englobades en un imperi mundial de religi falsa i consideren que una de les caracterstiques principals que fan que qualsevol grup religis, sigui cristi o no, sigui incls en el conjunt de la religi falsa s el fet menysprear o simplement no reconixer i divulgar el Nom de Du, tal com s presentat a la Bblia pel Tetragrama YHVH, pronunciant les consoants de la manera ms popular en la llengua de cada pas. Els Testimonis de Jehov senten orgull de divulgar el Nom de Du, preferint en catal la forma Jehov. Malgrat que no consideren incorrecte l's de Jahv, prefereixen la forma Jehov (en catal) perqu s la ms usada habitualment en un gran nombre de traduccions bbliques modernes i tamb en altres obres seculars i en la conversa diria.

 Mode de vida .
Els Testimonis de Jehov encaren la seva religi com un mode de vida, de manera que tots els altres interessos, incloent-hi l'ocupaci i la famlia, giren entorn de l'adoraci exclusiva que presten a Jehov, el seu Du. Aix, qualsevol cosa que facin, incloent-hi la selecci de diversi o de vestuari, de carrera o de professi, o fins i tot la tria de cnjuge o el comportament i la interacci amb la comunitat o als negocis, s influenciat per la decisi presa de dedicar la seva vida incondicionalment a Jehov. Consideren la Bblia com un verdader manual d'aplicaci prctica i obligatria en tots els camps de la seva vida.

Estudis.
Consideren que estan vivint en els "darrers dies" i per aix centren les seves vides a aconseguir l'aprovaci divina. Per aix veuen els estudis i l'xit en el sistema com una cosa secundria. Fins fa poc els recomanaven de seguir noms els estudis necessaris per a aconseguir una ocupaci que els permets de mantenir-se, amb la qual cosa no gaires decidien seguir estudis universitaris. Avui dia, donats els creixents requisits per part del mercat de treball per aconseguir ocupaci, es considera que aix pot resultar imprescindible, i cada vegada ms adeptes escullen estudiar una carrera.

Tots els Testimonis de Jehov sn incentivats perqu siguin diligents estudiants de la Bblia i de les publicacions de la Societat Watch Tower que afirmen que s'hi basen i a presentar un grau elevat de comproms amb la seva religi. Creuen que tots ells, siguin homes o dones, sn ministres de Du, ordenats el dia del seu baptisme personal per immersi completa en aigua. Aquesta passa no s permesa als infants ni s imposada als adults. Normalment, alg que es reuneix amb els Testimonis necessita uns quants mesos, o fins i tot anys, per ser aprovat per al bateig i noms desprs d'expressar amb convicci el seu desig d'esdevenir Testimoni de Jehov.

Reunions.
A ms del seu estudi personal de la Bblia, han d'assistir a reunions congregacionals, normalment tres vegades la setmana, en locals coneguts com Salons del Regne o a cases particulars, per a la instrucci collectiva i l'encoratjament mutu. Altres reunions de ms grans dimensions tenen lloc, normalment, tres vegades l'any, en Salons d'Assemblees mantinguts per ells o en installacions pbliques llogades per a aquest fi, com ara estadis esportius o auditoris municipals.

Predicaci.
Tots els Testimonis, inscrits en els seus informes anuals, sn tamb proclamadors (predicadors) actius del missatge que consideren urgent transmetre. Participen regularment en activitats formals organitzades localment per contactar amb els vens, per tamb aprofiten ocasions informals per parlar amb coneguts o simplement amb aquells amb qui es creuen al llarg del dia.

Tots els membres batejats d'aquesta fe tenen l'obligaci de testificar l'existncia de Jehov i donar a conixer quina s la seva voluntat per a l'sser hum i la Terra, mostrant els errors de les religions que consideren falses (segons els seus criteris), aix com de dur una vida cristiana exemplar. 

Disciplina interna.
Un membre batejat pot ser expulsat de l'organitzaci religiosa pels segents motius:
Per adulteri i fornicaci.
Per fumar, i prendre tot tipus de drogues.
Per associar-se amb organitzacions mundanes, patritiques.
Per permetre transfusions de sang a ell o als seus fills.
Per discrepar sobres les doctrines de l'organitzaci o normes internes. ;

A tota persona expulsada se li nega el tracte, incls els familiars ms propers, no el saluden ni parlen amb ell.

 Difusi .

La difusi d'aquesta doctrina es porta a terme principalment per parelles de creients, en converses i visites domiciliries, oralment o mitjanant fulletons i llibres; els interessats sn convidats a assistir a les seves reunions d'estudi de la Bblia i les seves publicacions.

Actualment sn presents a dos-cents trenta-sis pasos i entitats territorials. El total d'individus practicants en l'organitzaci s de 7.306.152, segons la mateixa organitzaci (estadstica d'octubre del 2008). Segons la mateixa organitzaci, difonen la seva doctrina en ms de 430 idiomes.. A les terres de parla catalana n'hi ha ms de 50.000 i tenen uns 300 centres o Salons del Regne. Fins ara, per, noms han repartit unes poques publicacions i vdeos en catal, malgrat tot es pot consultar el seu web en llengua catalana. Actualment treballen per normalitzar l's del catal en les principals publicacions i esdeveniments o reunions. El 22 de mar del 2008, amb motiu del Memorial de la mort de Crist, arreu de Catalunya, de manera oficial, els Testimonis de Jehov han comenat a fer reunions en llengua catalana, indit fins ara.

Existeixen diversos grups amb unes creences semblants, de menor grandria, escindits la majoria desprs de la mort de Russell i que rebutgen els canvis realitzats en temps de Joseph Rutherford (Vegeu: Les Filles de la Torre).

Persecuci a Alemanya.
Al llarg de la histria, molts han considerat controvertides les seves doctrines i prctiques (com el seu rebuig a fer transfusi sangunia|transfusions de sang, a entrar en l'exrcit, cantar himnes nacionals o portar la bandera del seu pas). Intentant suavitzar la tensa situaci que patien els testimonis alemanys (uns 25.000, la segona comunitat ms gran del mn en aquella poca), des del dia 1 d'abril del 1933 en qu va comenar la seva persecuci, el seu president, Joseph Rutherford, va intentar aproximar-se a Hitler amb la carta "Declaraci de fets" per tal de rebatre acusacions que se'ls feia com ara que eren jueus, comunistes o pro-americans. L'intent no va funcionar, i desprs Hitler els perseguiria ja que es negaven sistemticament a recolzar el rgim, tant polticament com militar. Es dona la circumstncia de qu noms els Testimonis de Jehov podien detenir la seva prpia persecuci a nivell individual, car el rgim nazi els donava la oportunitat de signar un document renunciant a la seva fe i prometent recolzar el nazisme a canvi de la llibertat. Noms una minoria el va signar, mostrant que el filo nazisme addut per alguns opositors, que fins i tot declaraven que els testimonis ornamentaven les seves reunions amb esvstiques era totalment fals.

Contrriament al que succeeix en altres esglsies cristianes, les quals s'adapten a les creences a cada pas, entre els Testimonis de Jehov existeix una unitat patent, tot i no disposar dels mateixos drets i deures a tots els estats, ja que, per exemple en alguns llocs est considerada religi, mentre que en altres noms s una "entitat cultural" o fins i tot est oficialment proscrita.

Els Testimonis de Jehov i la Cincia.
Per als Testimonis de Jehov l'aplicaci dels principis de la Bblia i la intervenci del regne o govern de Du en mans del seu fill Jesucrist a la terra s la soluci de tots els problemes de la humanitat. Segons llurs creences Du portar un nou sistema de coses i eliminar tot mal que causi dolor. Per a ells, en la vida del parads cap dels seus habitants dir: Estic malalt (Isaes 33:24) i els animals no suposaran un perill per l'home (Isaes 11:6-9). Les persones edificaran cases, cultivaran i menjaran fins quedar satisfetes (Isaes 65:21-25). D'acord amb les Escriptures, Du  realment s'engolir la mort per sempre, i el Senyor Sobir Jehov netejar les llgrimes de tot rostre  (Isaes 25:8).

Medicina.
Fruit d'aquestes creences, les seves publicacions, afirmen que no cal desenvolupar les cincies, ni preocupar-se per millorar, investigar o descobrir. Les seves interpretacions fonamentalistes de la Bblia, els a portat a proposar i seguir dogmes bblics ancestrals com ara la prohibici de menjar sang i per tan de fer transfusions de sang,. En el passat tamb van aconsellar als seus seguidors rebutjar les vacunes i negar-se a fer trasplantaments d'orgues. Actualment aquestes practiques estan acceptades.   

Creaci del home.
Un dels punts ms polmics dels Testimonis de Jehov es el seu rebuig a l'evoluci de les espcies, segons la teoria de Charles Robert Darwin. Per contra segueixen el principi bblic de que Du va crear a Adam i Eva perfectes en el parads i donen a l'home una existncia de noms 6000 anys segons la seva cronologia. Consideren el registre fssil erroni i manipulat pels cientfics, que segons ells arriben a conclusions equivocades amb la proba del Carboni 14
.

Malgrat aquest rebuig a la cincia actual, hi ha alguns Testimonis de Jehov treballant en la recerca cientfica, com s el cas del cientfic nuclear Alton Williams que treballa en la investigaci al George C. Marshall Space Flight Center de la NASA.

Vegeu.
Prediccions dels Testimonis de Jehov;
Profecia dels Set Temps;
Esclau Fidel i Discret;

Referncies.


Enllaos externs.

Plana Oficial dels Testimonis de Jehov ;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2868" title="Tarragons" nonfiltered="1788" processed="1764" dbindex="1793">

El Tarragons s una de les tres comarques en qu va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisi comarcal de 1936. s arran de costa, a la zona meridional, entre el Baix Peneds, al nord-est, l'Alt Camp, a l'oest, i el Baix Camp al sud.



 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals del Tarragons;

Enllaos externs.

Pgina web del Consell Comarcal;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Guia del patrimoni histric i artstic del Tarragons;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2869" title="Ter" nonfiltered="1789" processed="1765" dbindex="1794">


El Ter s un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona. Transcorre per les comarques del Ripolls, Osona, Selva, Girons i Baix Empord, fins a desembocar a la mar Mediterrnia a l'Estartit. Fa un recorregut de 208 quilmetres i t una conca de drenatge de prop de 3.010 km, descrita com a una conca exorreica amb una distribuci clarament dendrtica. L'aportaci mitjana anual assoleix un volum de 840 hm, amb una mitjana de descrrega a la desembocadura de 25 m/s. Tot i nixer als Pirineus, el riu Ter rep una forta influncia de les rieres de les planes del curs mitj i baix i, per aquest motiu, es comporta com un riu de rgim intermedi, s a dir, presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor.

Conca del riu.
El seu recorregut segueix a grans trets dues trajectries ben distintes: nord-sud (des del naixement fins al nord de la plana de Vic) i oest-est (fins a la desembocadura). Aix el diferencia de la resta de rius pirinencs catalans, que a ponent tendeixen a seguir un recorregut nord-sud (Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorana, Cardener, Llobregat; el Segre a la Cerdanya n's una excepci) i a l'est i especialment a la Catalunya Nord van d'oest a est (Fluvi, Muga, Tec, Tet). N's doncs una mena de barreja.

Des de la perspectiva de la dinmica fluvial, el riu Ter dibuixa un perfil longitudinal en forma cncava que l'acredita com a riu madur, evolucionat, on en bona part del seu curs predominen els processos de sedimentaci en detriment dels erosius. 

En els ltims temps, la forta reducci del cabals circulants del riu Ter i de part dels seus afluents ha coincidit amb un descens dels nivells d'aigua subterrnia, mentre que, com a causa inductora, el ritme de consums ha augmentat.

En relaci amb els aprofitaments hidrulics, actualment hi ha 119 concessions al llarg dels cursos del Ter i del Freser (89 i 34 respectivament) amb un cabal prxim als 508 m3/s, 120 m3/s dels quals corresponen als embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. 
La producci hidroelctrica i en segon terme l's industrial sn els principals usos del riu Ter. La densitat d'aprofitaments hidrulics s especialment alta al tram entre el Ripolls (tant pel Ter com pel Freser) fins abans de l'embassament de Sau.

Al Freser, la densitat de derivacions de cabal arriba a una per a cada 1090-1280 metres entre Ribes de Freser i Ripoll. Al Ter, les densitats ms altes es donen entre Ripoll i Roda de Ter amb una mitjana d'una cada 740-1300 metres i amb una derivaci de ms de 4,5 m/s per quilmetre de riu.

Desprs dels embassaments, el cabal de riu es troba plenament regulat i ha sofert un transvasament considerable de les seves aiges a l'rea de Barcelona (8 m3/s) actualment gestionat per l'empresa pblica Aiges Ter Llobregat (ATLL), depenent del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. A partir del Pasteral, al municipi de La Cellera de Ter, el Ter condueix un cabal mitj d'11,44 m/s, que en un any de poques pluges la meitat dels dies s d'entre 4,0 m/s i 8,0 m/s. El cabal mnim en aquests perodes s de 3,3 m/s, l'establert com a cabal ecolgic (3 m/s). Aiges avall el cabal s'incrementa per les aportacions de la riera d'Osor i la riera de Llmena, amb un cabal mitj de 1,02 m/s, excepte en perodes secs. 

En definitiva, la regulaci dels embassaments proporciona suficient aigua pels aprofitaments i per mantenir un cabal circulant al curs del Ter. Per aquest cabal no representa les fluctuacions prpies dels cursos fluvials mediterranis no regulats i necessries, tanmateix, per al manteniment dels hbitats naturals, la vegetaci i la fauna que en sn prpies.

Passat el Pasteral, el riu s derivat al canal Burs i fins a l'entrada de la riera d'Osor noms circula el cabal provinent de la riera d'Amer. Entre Girona i Colomers els ortofotomapes de l'rea no mostren cap tram sec i tampoc de Colomers fins a la desembocadura, per s'observa que, a aquesta part del curs baix, la interconnexi del Ter amb mltiples canals permet un riu amb un cabal circulant important. La meitat dels aprofitaments hidroelctrics d'aquesta rea s'abasteixen amb 0,01 m/s i 0,4 m/s, amb un mxim de 3,2 m/s . Aquest abastiment contrasta amb les derivacions en el curs alt: es t el registre d'una secci de 770 m amb 42 derivacions entre 5,0 m/s i 8,0 m/s, amb un mxim de 20 m/s (el cabal circulant la meitat de dies de l'any s entre 4,0 m/s i 8,0 m/s).

T una gran influncia sobre l'agricultura i la indstria de la zona i aporta aigua a d'altres zones del territori.

Recentment s'han publicat informes de l'estat ecolgic de la conca que mostren que, durant els ltims anys, s'ha produt una millora substancial de la qualitat qumica i biolgica de les aiges que discorren pel Ter.  


 Embassaments .
 Pant de Sau;
 Pant de Susqueda;
 Pant del Pasteral;
 Pant de Colomers;
 Pant de Seva (riu Gurri);

Afluents.
Ritort;
Freser conflueixen a Ripoll;
Rigard;
Riu de Nria;
Riera de Vallfogona;
Ges;
Forns;
Riera dels Sorreig;
Gurri;
Riera de les Gorgues;
Riera Major;
Riera de Rupit;
Riera de l'Om;
Brugent;
Riera d'Osor;
Riera de Llmena;
Gell;
Onyar;
Terri;
Dar, a l'alada de Gualta (canalitzat);

Poblacions.
Setcases;
Vilallonga de Ter;
Llanars;
Camprodon;
La Ral;
Sant Pau de Segries;
Sant Joan de les Abadesses;
Ripoll;
Montesquiu;
Sant Quirze de Besora;
Borgony;
Torell;
Sant Hiplit de Voltreg;
La Gleva;
Manlleu;
Roda de Ter;
Vilanova de Sau;
Susqueda;
Osor;
la Cellera de Ter;
Angls;
Sant Juli del Llor i Bonmat;
Bescan;
Salt;
Girona;
Sarri de Ter;
Sant Juli de Ramis;
Mediny;
Celr;
Bordils;
Cervi de Ter;
Sant Joan de Mollet;
Fla;
Sant Jordi Desvalls;
Colomers;
Jafre;
Verges;
Ultramort;
Ull;
Torroella de Montgr;
L'Estartit;

Vegeu tamb.
Departament del Ter;
Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2871" title="Teatre" nonfiltered="1790" processed="1766" dbindex="1795">
 
El teatre (del grec Theatrn, "lloc per contemplar")  s una art escnica relacionada amb l'actuaci i la representaci d'uns esdeveniments, que consta de representar una histria fictcia que protagonitzen un o ms personatges en un lloc i un temps concret i davant d'un pblic. S'utilitzen elements com els discrusos i els dilegs, els gestos, l'escenografia, la msica, el so i l'espectacle.
s tamb el gnere literari que comprn les obres concebudes en un escenari i davant d'un pblic. El Dia del Teatre es celebra al 27 de Mar.


Caracterstiques generals.
El teatre com s'ha pogut observar, constitueix un tot orgnic del que els seus diferents elements formen una part indivisible. Aquests elements, no obstant aix, posseeixen cadascun caracterstiques i normes prpies i, en funci de l'poca, de la personalitat del director o d'altres circumstncies, s habitual que es concedeixi a uns o altres major rellevncia dintre del conjunt.aquests elements sn:

Text.
Les obres dramtiques s'escriuen en dilegs i en primera persona, en el qual existeix les accions que van entre parntesis, (cridat llenguatge de les acotacions)
En la tradici occidental, el text, l'obra dramtica, s'ha considerat sempre la pea essencial del teatre, cridat "l'art de la paraula". Ats que, de forma ms matisada, aquesta orientaci predomina tamb en les cultures orientals, cap si ms no admetre com justificada tal primacia. Referent a aix han de fer-se, no obstant aix, dues consideracions: en primer lloc, el text no esgota el fet teatral, doncs una obra dramtica no s teatre fins que es representa, el que implica com a mnim l'element de l'actuaci; en segon lloc, sn nombroses les formes dramtiques arcaiques i els espectacles moderns que prescindeixen per complet de la paraula o la subordinen a elements com la mmica, l'expressi corporal, la dansa, la msica, el desplegament escnic.

El fet que l'obra noms adquireixi plena vigncia en la representaci determina a ms el carcter distintiu de l'escriptura dramtica respecte a altres gneres literaris. La majoria dels grans dramaturgs de tots els temps, des dels clssics grecs a l'angls William Shakespeare, el francs Molire, l'espanyol Pedro Caldern de la Barca o l'alemany Bertolt Brecht, van basar les seves creacions en un coneixement directe i profund dels recursos escnics i interpretatius i en una svia utilitzaci de les seves possibilitats.

Tipus de textos teatrals.
El text dramtic en el teatre est escrit en forma de dileg. Existeixen diverses classes de dilegs:
Colloqui: s un dileg entre diversos interlocutors, en el que els discursos solen ser oposats;
Soliloqui: s un dileg on un personatge parla amb si mateix;
Monleg: A diferencia del soliloqui, aqu trobem un personatge que parla amb si mateix per davant d'un grup de personatges.
Apart: Petit monleg que se sostreu convencionalment de la percepci dels altres personatges;
Apellaci: s un discurs adreat directament al pblic.

Direcci.
La personalitat del director com artista creatiu per dret propi noms es va consolidar, segons es va apuntar anteriorment, a fins del segle XIX. La seva figura, de qualsevol forma, havia existit sempre, quan responsable de la coordinaci dels elements que representen, des de l'escenografia a la interpretaci. A ell correspon, en definitiva, convertir el text, si existeix, en teatre, per mitj dels procediments que jutgi precisos, per a induir a la reflexi pels alemanys Bertolt Brecht i Erwin Piscato.

Actuaci.
Les tcniques d'actuaci han variat enormement al llarg de la histria i no sempre de manera uniforme. En el teatre occidental clssic, per exemple els grans actors, els "monstres sagrats", tendien a emfatitzar les emocions a fi de destacar el contingut de l'obra, en la comdia de l'art l'intrpret deixava regna solta al seu instint; els actors japonesos kabuki, fan patents determinats estats d'nim per mitj de gestos simblics, b de gran subtilesa o deliberadament exagerats.

En el teatre modern s'ha imposat en general l'orientaci naturalista: que l'actor per mitj d'adquisici de tcniques corporals i psicolgiques i de l'estudi de si mateix i del personatge, procura recrear en escena la personalitat d'aquest. Tal opci, evolucionada en els seus trets fonamentals a partir dels ensenyaments del rus Konstantn Stanislavski i molt estesa en l'mbit cinematogrfic, no s per descomptat l'nica i si no hi ha altre remei l'elecci d'un estil interpretatiu depn de caracterstiques de l'espectacle i de les indicacions del director.

No obstant aix, actualment, a inicis del segle XXI, l'actuaci teatral amb tendncia naturalista est sent replantejada seriosament. La teatralitat contempornia requereix una crtica del naturalism com simple reproducci del comportament hum, per sense llaos amb el seu entorn. Actualment hi ha hagut grans transformacions del treball de Stanislavsky sent les ms importants Antonin Artaud, Jerzy Grotowsky, Etienne Decroux i Eugenio Barba. Aquestes tcniques, cridades actualment extraordinries impliquen una complexa sntesi dels signes escnics

Altres elements.
De forma estricta, s'entn per decorat l'ambient en qu es desenvolupa una representaci dramtica, i per escenografia, a l'art de crear els decorats. Avui dia, tendeix a usar-se en el concepte d'"aparell escenogrfic" referit a tots els elements que permeten la creaci d'aquest ambient, entre els quals caldria destacar fonamentalment la maquinria o tramoia i la illuminaci.

En l'antiguitat, l'escenografia es trobava condicionada a limitacions tcniques i arquitectniques, circumstncia que es va mantenir durant tota l'Edat Mitjana. Va ser a la darreria del Renaixement i, sobretot, durant els segles XVII i XVIII, quan l'escenografia va comenar a adquirir real, grcies al perfeccionament de la perspectiva pictrica, que va permetre dotar de major aparena de profunditat al decorat, i posteriorment el desenvolupament de la maquinria teatral. En el segle XIX, amb la introducci del drama realista, el decorat es va convertir en l'element bsic de la representaci. El descobriment de la llum elctrica, en fi, va donar motiu a l'auge de la illuminaci. 

El vestuari ha estat sempre estretament vinculat amb la concepci escnica. En el teatre grec, la tosquedat dels decorats es compensava per mitj de mscares  trgiques o cmiques  i les tniques estilitzades dels actors, l'objecte de les quals era de ressaltar el carcter arquetip dels personatges. Durant el Barroc i el Neoclassicisme van adquirir importncia el maquillatge i el vestuari, si b aquest es va emprar sovint de forma anacrnica  es representava per exemple una obra ambientada a Roma amb vestidures franceses del segle XVII fins a l'aparici del realisme . En l'actualitat, l'elecci del vestuari s un element ms dintre de la concepci general del muntatge.

Gneres teatrals.
Hi ha diversos gneres teatrals:

La comdia;
La tragdia;
El drama;
El melodrama;
La pantomima ;
El teatre musical;
El mim;

 Teatre en l'educaci .

El teatre apareix a l'mbit de l'educaci reglada de diferent maneres. Principalment com a matria optativa anomenada "Dramatitzaci/teatre", o com a crdit variable de Teatre a l'ESO pretn integrar dues maneres d'entendre les activitats dramtiques en l'ensenyament i aprenentatge, ambdues igualment vlides. La dramatitzaci, ms centrada en el desenvolupament personal, i el teatre, ms dirigit cap a les prctiques artstiques. Aquesta doble visi no significa dicotomia ni separaci, ja que ambds enfocaments tenen una arrel comuna: el llenguatge dramtic. 

Tant la dramatitzaci com el teatre sn formes de representaci que utilitzen el cos, la veu, l'espai i el temps escnics per tal d'expressar i comunicar idees, sentiments i vivncies. La dramatitzaci pot entendre's, a ms, com un procediment consistent a donar forma teatral a alguna cosa que en principi no la t.

La dramatitzaci s una forma d'expressi (del mateix nivell que l'expressi oral, l'expressi escrita, l'expressi plstica i la rtmico-musical) que utilitza els signes i la sintaxi propis del llenguatge dramtic. Es caracteritza per integrar els diferents llenguatges (verbal, plstic, rtmico-musical, corporal) i per constituir un poders mitj d'aprenentatge, ja que implica simultniament aspectes cognoscitius, afectius i psicomotrius.

 Naturalisme i realisme al teatre dels segles XIX i XX .

El naturalisme i el realisme sn dues etapes del mateix fenomen artstic. El Naturalisme s la culminaci del realisme, la seva forma ms extrema.

Aix doncs, podem dir que el Realisme s un corrent esttic que es dna entre els anys 1830-1880, apareix desprs del romanticisme i molt aviat es convertiran en moviments coetanis.Es caracteritza per escriptors que es preocupen per fer una pintura precisa de la societat, pretn duplicar la realitat i ho fa a partir del teatre.

s un corrent que es caracteritza per : 
espontanetat del personatge;
psicologia del personatge;

El Naturalisme , per altra banda , s'inicia a Frana amb la novel.la el 1870 , poc desprs apareixer el teatre naturalista a Europa sobretot a Anglaterra, Alemanya i Frana i als EE.UU..

Els dramaturgs abandonaran la histria per tal de situar l'acci a l'poca contempornia. Els dramaturgs ms significatius d'aquesta etapa sn Frederic Soler i ngel Guimer.

Autors de teatre catalans.
Francesc Fontanella;
Josep Robrenyo i Tort;
Frederic Soler i Hubert (Seraf Pitarra);
Josep Maria Folch i Torres;
ngel Guimer;
Emili Vilanova;
Gabriel Maura;
Josep Berga i Boix;
Ignasi Iglsias Pujadas;
Adri Gual;
Santiago Rusiol;
Joan Puig i Ferreter;
Josep Maria de Sagarra;
Josep Maria Benet i Jornet;
Jordi Teixidor i Martnez;
Rodolf Sirera;
Maria Aurlia Capmany;
Alexandre Ballester;
Salvador Espriu;
Joan Brossa;
Sergi Belbel;
Albert Boadella;
Jordi Prat i Coll;
Guillem-Jordi Graells i Andreu;
Llusa Cunill;
Jordi Galceran;
Ignasi Garcia;
Nicasi Camps i Pins;

 Referncies .





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2872" title="Balc del Mediterrani" nonfiltered="1791" processed="1767" dbindex="1796">

El Balc del Mediterrani s un penya-segat de 23 m de desnivell que hi ha a l'extrem de tocant a mar de la Rambla Nova de Tarragona, protegit per una bonica barana de ferro. Al davant hi ha el monument al navegant catal Roger de Llria. Des del balc hi ha una magnfica vista sobre el mar, el port, l'estaci del tren, l'Amfiteatre, la platja i la punta del Miracle, i una part de la ciutat. Els tarragonins, quan passegen per la Rambla, diuen que van "a tocar ferro" al Balc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2873" title="Amfiteatre de Tarragona" nonfiltered="1792" processed="1768" dbindex="1797">


L' Amfiteatre de Tarragona s una edificaci romana de l'antiga Trraco que actualment es conserva relativament restaurada. 

Cap al segle VI s'hi edific al bell mig una baslica visigtica dedicada a sant Fructus, martiritzat al mateix amfiteatre. Sobre aquesta baslica s'hi superpos al segle XII l'esglsia romnica de Santa Maria del Miracle.

s part del conjunt arqueolgic de Trraco, declarat el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

T la consideraci de B Cultural d'Inters Nacional.

 Els amfiteatres romans .

Els amfiteatres romans eren edificis pblics on se celebraven combats de gladiadors entre si o contra animals salvatges i, tamb, lluites entre animals de la mateixa o distinta espcie. Ocasionalment, s'hi oferien espectacles navals o naumquies.


 L'amfiteatre de Trraco .
Trraco va sser una de les poques ciutats d' Hispnia on es va bastir un amfiteatre, fet que confirma la importncia i representativitat poltica de la colnia en el decurs dels dos primers segles de la nostra Era.

L'amfiteatre rom de Tarragona est ubicat fora del primitiu recinte emmurallat, al costat de l'actual platja del Miracle. Les excavacions arqueolgiques permeten datar la seva construcci en l'poca de la dinastia Flvia (segona meitat del segle I dC). 
Presenta planta e liptica amb dos elements funcionals fonamentals: l' arena, en el centre, i on es desenvolupava l'espectacle, i la cavea, o graderia, on s'ubicava el pblic. Les grades eren construdes damunt d'un podium per protegir els espectadors en els espectacles amb participaci de feres.
La situaci de l'amfiteatre a la vessant del tur que baixa fins a la mar va permetre aprofitar la prpia roca natrual per  a la construcci de les grades del sector N.O. Per a la resta es van bastir grans estructures mitjanant monumentals arcs i voltes.
Dos murets dividien les graderies en tres sectors on se situaven els espectadors segons la seba categoria social. Les places preferents eren les situades ms a prop de l'arena. A cada sector (maenianum) hi havia un passads per facilitar el desplaament dels assistents. Per sota les grades discorrien, tamb, una srie de passadissos que es comunicaven amb els distints maenianum, o sectors, mitjanant unes obertures o vomitoria. Davant dels vomitores es troben petites escales que baixen entre les grades, dividint cada maenianum en seccions en forma de falca. s a dir, el sistema s molt funcional i encara ara s'empra en els grans edificis d'espectacles.
Les dues portes principals que comunicaven directament l'arena amb les dependncies auxiliars i amb l'exterior de l'edifici, s'obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha, tamb, portes als extrems de l'eix curt, per on sortien gladiadors i feres.
En el traat d'ambds eixos, per sota del nivell de l'arena, s'obren uns fossats destinats a ubicar serveis auxiliars de l'amfiteatre i dels espectacles que s'hi desenvolupaven. Sn visibles actualment.

 El martiri de Sant Fructus .


El 21 de gener de l'any 259 dC va patir martiri -fou cremat viu- a l'arena el bisbe de Tarragona, Fructus, amb els seus diaques Auguri i Eulogi. En commemoraci d'aquest fet, hom va bastir en el mateix lloc del martiri una baslica visigtica de tres naus i absis de ferradura, datable al segle VI dC. 
A aquesta baslica martirial, s'hi va superposar, en el segle XII, l'esglsia romnica de Santa Maria del Miracle, de planta de creu llatina: les restes visibles a l'actualitat damunt l'arena del sector de Llevant de les grades pertanyen, fonamentalment a aquest temple romnic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2874" title="Rambla Nova de Tarragona" nonfiltered="1793" processed="1769" dbindex="1798">



La Rambla Nova s una avinguda de 45 m d'amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest (700 m de llargada). Presenta un ampli passeig central amb arbres i calades laterals per als autombils. Va de la plaa de la Imperial Trraco (a l'oest) al Balc del Mediterrani (a l'est), un mirador sobre el mar on els tarragonins van "a tocar ferro". Reb el nom per analogia amb la Rambla de Barcelona, ja que no s cap antiga riera: el punt ms proper al mar, el balc del Mediterrani, s el ms alt del passeig (42 m sobre el nivell del mar), mentre que la plaa de la Imperial Trraco est a 24 m sobre el nivell del mar.

La Rambla Nova es comen a construir el 18 d'agost de 1854. Al principi es coneixia com l'"Esplanada", per ms tard reb el nom de Rambla de Sant Joan en record de l'antic tram de muralla que hi transcorria. L'enderroc de les antigues muralles i la construcci d'aquest eix van significar l'expansi futura de la ciutat entorn d'aquest carrer. L'any 1899, any de la mort d'Emilio Castelar, es va posar el nom de Rambla de Castelar al tram entre el carrer de Sant Agust i el Balc.  Ms tard s'anomen Rambla Nova, i el 1931, amb l'adveniment de la Segona Repblica, reb el nom de Rambla 14 d'abril. Desprs de la Guerra Civil s'anomen Rambla del Generalsimo Franco. El tram entre la plaa de la Imperial Trraco i la font del Centenari va rebre el nom d'Avenida Conde de Vallellano, en honor a un ministre d'Obres Pbliques de Franco. Finalment, a la dcada dels 70 es va recuperar el nom actual de Rambla Nova per a tot el passeig des de la plaa de la Imperial Trraco fins al Balc.

L'any 2006 es va inaugurar un nou tram de la Rambla, al llarg de l'avinguda del President Llus Companys i l'avinguda del President Francesc Maci, i que culmina a la plaa de les Corts Catalanes. Amb aquest nou tram la Rambla va passar a tenir 1.000 m de longitud i va esdevenir un passeig des del riu Francol fins al mar Mediterrani.

Edificis destacats.
Casa Salas, modernista (1907).
Casa de la Punxa o Casa Escorsa, neoclassicista.
Collegi de les Teresines, noucentista catal (1922).
L'edifici de l'Enher, eclctic neoclssic (1927).
Banc d'Espanya, eclctic (1928);
Edifici de la Caixa, post-racionalista (1951-1953).
Edifici del Banc Atlntic, el ms alt de Tarragona.

Escultures i monuments.
 El monument a Roger de Llria, al costat del Balc del Mediterrani. La Diputaci de Tarragona va adquirir l'esttua, obra de Feliu Ferrer i Galzeran, el 9 d'abril de 1886. El pedestal el va dissenyar l'arquitecte Ramon Salas i Ricom. El dia de Santa Tecla de 1889 es va inaugurar oficialment el monument, amb la polmica sobre si l'almirall havia de mirar al mar (i donar, per tant, l'esquena a la ciutat) o b s'havia de collocar encarat cap a la Rambla. Finalment es va optar per aquesta darrera opci.
 L'escultura de la sardana.
 L'avi Virgili (1995), una escultura de bronze que representa l'impressor tarragoni Josep-Pau Virgili i Santrom (1895-1993), assegut en un dels bancs del passeig.
 El monument als herois de 1811, obra de l'escultor Julio Antonio, i coneguda popularment com "els despullats". Aquest monument fou encarregat per commemorar el primer centenari del setge i saqueig de la ciutat per les tropes de Napole durant la Guerra del Francs. Representa la matrona Trraco agafant amb els seus braos els herois de guerra. El fet que les escultures representessin persones nues va causar molta polmica entre la societat de l'poca, i l'escultura es va desar en un magatzem municipal durant molts anys. L'any 1931 es va installar definitivament al seu emplaament actual.
 La font del Centenari, installada per commemorar el centenari de la Rambla Nova. Obra de Viladomat, representa quatre continents i es va inaugurar el 15 d'agost de 1954 all on llavors acabava la Rambla.
 El monument als castellers (1999), de Francesc Angls, representa un 4 de 8 format per 250 figures.
 L'esttua a Llus Companys (2005), una obra de bronze de Bruno Gallart, representa el qui fou president de la Generalitat, afusellat el 1940.
 La Torre dels Vents (2006), dissenyada per Antoni Mas Castelltort, a la plaa de les Corts Catalanes.

Enllaos externs.
Fotografies de la Rambla;
Treball de recerca de Batxillerat sobre la Rambla Nova de Tarragona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2875" title="Tres" nonfiltered="1794" processed="1770" dbindex="1799">


El tres s el nombre natural que segueix al dos i precedeix al quatre. S'escriu 3 en xifres rabs, III en les romanes i   en les xineses.


El 3 s el segon nombre primer i el primer nombre primer senar. A ms, el 3 s el primer nombre primer de Fermat (n=0), i el segent nombre primer de Fermat s el 5.

El 3 tamb s el segon nombre triangular, desprs de l'1 i abans del 6.

El 3 s el quart terme dels nombres de Fibonacci, desprs del 2 i abans del 5.



Si es multiplica un nombre per tres s'obt el triple d'aquest nombre; mentre que si es divideix per tres s'obt un ter. El cub d'un nombre es representa amb el 3 com a exponent. Existeixen diversos prefixes que signifiquen tres i participen en la construcci d'una gran quantitat de paraules d's cotidi: ter i tri, com en terciari i trinitat. 

En moltes cultures el 3 es representa mitjanant tres punts o tres traos (horitzontals o verticals). Per exemple, en la numeraci romana (III) i en la numeraci xinesa ( ).

Ocurrncies del tres:

 En el cristianisme s un nombre smbol de Du, ja que tres son els costats del triangle amb qu es representa i tres sn les persones que el formen (Santssima Trinitat). Per aix apareix en multitud d'obres religioses ;
Les tres fases del procs dialctic de Hegel;
Es refereix al terme mig, a l'equilibri. Tamb a la comunicaci en numerologia;
s el nom d'un instrument de corda.
Els tres estaments socials de l'edat mitjana o de l'Antic Rgim.
Tres tipus d'nima segons Aristtil.
Les dimensions fsiques aparents de l'univers.
s el nombre atmic del liti;
Els tres poders de l'Estat de Dret: executiu, legislatiu i judicial.
Les negacions de Sant Pere.
El nombre de dies que Jess pass al sepulcre abans de ressucitar.
El nombre estructural de La Divina Comdia de Dante.
Els colors primaris sn vermell, blau, groc.
Tres anys duren les diplomatures universitries espanyoles.
Edat per comenar l'educaci infantil de segon cicle a Espanya.
Avaluacions tradicionals a l'escola.
Oportunitats "fins que va la venuda" segons la dita popular.
Els costats d'un triangle;
Per als xinesos representa la vida;
Designa l'any 3 i el 3 aC;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2876" title="Teatre musical" nonfiltered="1795" processed="1771" dbindex="1800">


Un musical o una obra de teatre musical s una obra escnica que pertany a la vegada a un gnere musical i a un gnere teatral tpic de la cultura anglosaxona, es tracta d'una forma de teatre que habitualment combina msica, can, ball i dilegs. Se sol representar en grans escenaris, principalment els del West End de Londres i els de Broadway, a Nova York. Produccions amb pressupostos menors acostumen a estrenar-se en teatres ms petits, els denominats Off-Broadway, i fins i tot s'ha creat una categoria per a englobar aquelles sales petites en les quals es representen musicals de pressupost molt ms redut. Ja fa temps que els musicals han sortit del seu context anglosax original i s'han exportat i adaptat a pasos de tot el mn com Alemanya, ustria, el Canad, Frana, el Jap, els Pasos Baixos, Austrlia o Espanya. 

A cada lloc ha constitut un reclam turstic que s'ha sumat als que cada indret ja possea i s'ha sobreposat a les diferents tradicions autctones ms o menys fortes de msica escnica. En el cas de Catalunya s'ha sumat a les tradicions, de l'pera, la revista musical i la sarsuela.

Alguns musicals especialment famosos arreu del mn, dels quals s'han fet traduccions i adaptacions arreu i s'han portat al cinema sn Jesucrist SuperStar, Grease, West Side Story, El Fantasma de l'pera, Cats, Les Misrables, Chicago, Sweeney Todd, Rent o Mamma Mia!.

Musicals en catal.
D'un temps en a Catalunya s'han comenat a crear i produir musicals. La companyia que ms ha fet en aquest sentit ha estat Dagoll Dagom que han creat, produt i representat musicals com La nit de Sant Joan, Mar i cel i Flor de Nit; Gaud va ser produda per Barcelona Teatre Musical. Al mateix temps s'han produt, tamb, adaptacions de musicals d'xit a Londres i Broadway; i ,aprofitant el bon moment del musical, s'han produt adaptacions d'operetes de W. S. Gilbert i Arthur Sullivan com The Mikado o The Pirates of Penzance. En els darrers anys han proliferat arreu  els espectacles a base de canons prou conegudes de grups de culte com per exemple Mamma Mia, estrenada a Londres, a base de canons del grup ABBA, We will rock you, amb canons de Queen, o Hoy no me puedo levantar, partint del repertori de Mecano.

Llista de Musicals en catal
 1993. Casem-nos una mica, de Stephen Sondheim. Direcci de Pere Planella. Adaptaci de Guillem-Jordi Graells. Direcci musical de Llus Vidal. Intrprets: Nina i Pep Anton Muoz.
 1995. Sweeney Todd. El barber diablic del carrer Fleet, de Stephen Sondheim. Direcci de Mario Gas. Estrenat al Teatre Poliorama de Barcelona. ;
 1995. T'odio amor meu, basat en histries de Dorothy Parquer. Msica de Cole Porter i Joan Vives. Text de Joan Llus Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. Estrenat al Teatre Victria de Barcelona el dia 10 de gener de 1995.
 1997. Company, de Stephen Sondheim. Dirigida per Calixto Bieito;
 2000. A Little Night Music, de Stephen Sondheim. Dirigida per Mario Gas.
 2007. Boscos endins, de Stephen Sondheim. Dirigida per Joan Llus Bozzo;
 2008. Aloma, adaptaci de l'obra de Merc Rodoreda, portada al TNC per Dagoll Dagom;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2877" title="Tom-tom" nonfiltered="1796" processed="1772" dbindex="1801">

El tom-tom s un instrument musical de percussi membranfon, consistent en un tambor cilndric ms ample que la caixa, que forma part de la bateria. Colloquialment tamb s'anomenen timbales, tot i que aquesta denominaci pot provocar confusions amb les timbales de l'orquestra clssica. Es fabriquen en diferents dimetres, normalment 10, 12, 14 i 18 polzades (angleses), i el seu nmero i distribuci pot variar segons les preferncies del percussionista. Els petits se solen muntar damunt del bombo, i el ms gros sobre uns peus propis. Aquest tom-tom ms gran s'anomena tamb goliat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2880" title="Telfon" nonfiltered="1797" processed="1773" dbindex="1802">


El telfon (del grec , t le, "lluny" i     , ph n , "veu") s un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a travs de llargues distncies. Normalment la conversa s entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n'hi tres o ms. El telfon s un dels electrodomstics ms comuns. La majoria de telfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefnica Commutada. 

Inicialment transmetien el so mitjanant un senyal d'udio que es codificava en un senyal elctric analgic, a travs de cables de coure. Avui dia han evolucionat fins als telfons mbils, que duen el senyal usant l'aire com a medi fsic, en forma d'ones hertzianes, i codificant el senyal d'udio de forma Senyal digital, que permet major compressi, correcci d'errors, etc.

 Orgens .
L'any 1854, l'inventor francs Charles Bourseul va plantejar la possibilitat d'utilitzar les vibracions causades per la veu sobre un disc flexible o diafragma, per tal d'activar i desactivar un circuit elctric i produir unes vibracions similars en un diafragma situat en un lloc allunyat, que reproduiria el so original.

Anys ms tard, el fsic alemany Johann Philip Reis, va inventar un instrument que era capa de transmetre notes musicals, per no de reproduir la veu humana. 

Actualment es considera Antonio Meucci, un itali (resident a Cuba), va inventar el telfon uns anys abans que Graham i Elisha. D'aquesta manera l'11 de juny del 2002, el Congrs dels Estats Units d'America va reconixer, histricament, a Antonio Meucci la paternitat del telfon. 

No obstant aix, durant molts anys s'ha atribuit la invenci a Alexander Graham Bell, fsic i inventor nord-americ d'origen escocs, mentre treballava en la transmissi de sons per sords, va descobrir que modificant un corrent elctric continu, es podien imitar les vibracions que produeix la veu humana.


L'any 1876 va patentar un equip que podia transmetre la veu a travs d'un cable al que va batejar amb el nom de telfon. Si ben s cert que va ser el primer en patentar l'invent i per tant s'enduu el reconeixement, recentment s'ha esclarit que possiblement copis la patent d' Elisha Gray, que treballava independentment en la costa Oest. 



 La telefonia a Catalunya .

Els orgens de la telefonia a Catalunya, es remunten a finals del segle XIX. Al comenar el segle XX, l'estat havia deixat en mans de la iniciativa privada la construcci de les lnies de telfon. Per aix les empreses concessionries noms van construir les lnies que creien rendibles.

A Catalunya hi havia dues companyies: la Companyia Telefnica del Valls i la Companyia Peninsular de Telfons.

Va ser la Mancomunitat de Prat de la Riba que amb una gran visi de futur, va veure que es tractava d'un servei pblic que podia vertebrar el pas, i don l'impuls que permet la connexi de gran part de les poblacions de Catalunya.

Malauradament la dictadura de Primo de Rivera en abolir la Mancomunitat, interromp la tasca iniciada, abocant un altre cop el pas a un retard, i la xarxa interurbana catalana, no es completar fins a molt anys desprs, passada la Guerra Civil Espanyola.






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2882" title="Taula anual del segle XX" nonfiltered="1798" processed="1774" dbindex="1803">
En aquesta taula hi podeu cercar informaci referent a qualsevol any del segle XX:




Taula anterior - Taula posterior


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2883" title="Taula anual del segle XIX" nonfiltered="1799" processed="1775" dbindex="1804">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle XIX:



Taula anterior - Taula posterior


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2884" title="Taula anual del segle XVIII" nonfiltered="1800" processed="1776" dbindex="1805">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle XVIII:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2885" title="Taula anual del segle XVII" nonfiltered="1801" processed="1777" dbindex="1806">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle XVII:



Taula anterior - Taula posterior


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2886" title="Taula anual del segle XVI" nonfiltered="1802" processed="1778" dbindex="1807">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle XVI:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2887" title="Taula anual del segle XV" nonfiltered="1803" processed="1779" dbindex="1808">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle XV:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2888" title="Taula anual del segle XIV" nonfiltered="1804" processed="1780" dbindex="1809">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle XIV:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2889" title="Taula anual del segle XIII" nonfiltered="1805" processed="1781" dbindex="1810">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle XIII:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2890" title="Taula anual del segle XII" nonfiltered="1806" processed="1782" dbindex="1811">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle XII:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2891" title="Taula anual del segle XI" nonfiltered="1807" processed="1783" dbindex="1812">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle XI:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2892" title="Taula anual del segle X" nonfiltered="1808" processed="1784" dbindex="1813">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle X:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2893" title="Taula anual del segle IX" nonfiltered="1809" processed="1785" dbindex="1814">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle IX:



Taula anterior - Taula posterior


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2894" title="Taula anual del segle VIII" nonfiltered="1810" processed="1786" dbindex="1815">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle VIII:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2895" title="Taula anual del segle VII" nonfiltered="1811" processed="1787" dbindex="1816">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle VII:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2896" title="Taula anual del segle VI" nonfiltered="1812" processed="1788" dbindex="1817">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle VI:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2897" title="Taula anual del segle V" nonfiltered="1813" processed="1789" dbindex="1818">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle V:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2898" title="Taula anual del segle IV" nonfiltered="1814" processed="1790" dbindex="1819">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle IV:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2899" title="Taula anual del segle III" nonfiltered="1815" processed="1791" dbindex="1820">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle III:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2900" title="Taula anual del segle II" nonfiltered="1816" processed="1792" dbindex="1821">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle II:



Taula anterior - Taula posterior


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2901" title="Taula anual del segle I" nonfiltered="1817" processed="1793" dbindex="1822">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle I:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2903" title="Turisme" nonfiltered="1818" processed="1794" dbindex="1823">

Turisme s el moviment migratori temporal, per terra, mar o aire, que desplaa als turistes d'un punt geogrfic, a un altre. El corrent turstic pot desenvolupar-se dins o fora d'un mateix pas, generant el concepte de turisme interior, turisme exterior i turisme receptiu.

Tamb s'anomena Turisme a l'activitat de viatjar per plaer durant un perode superior a 24 hores i inferior a 1 any. Si no hi ha pernoctaci, en canvi, es considera excursionisme. En un viatge turstic, el que importa s el mateix viatge, ms que no pas la destinaci. Un turista pot estar interessat en la bellesa natural d'un lloc, en la seva gent, o les obres artstiques i culturals que hi pot visitar.

Turisme s tamb la realitzaci d'una activitat productiva, prvia a la consumptiva, que consisteix a elaborar un pla de desplaament circular o d'anada i tornada o, el que s el mateix, un programa d'estada temporal o de visita.

Al 2006 hi hagu 846 milions de desplaaments turstics internacionals. les destinacions ms visitades sn: Frana (79 milions), Espanya (58 milions) i Estats Units (51 milions)..

Histria del turisme.


El turisme, com a viatge de plaer sense altre motiu, nasqu amb el "Grand Tour" el nom donat al Regne Unit als viatges a Europa per la noblesa i ms tard, la burgesia, dels 1660 fins l'arribada del ferrocarril als 1840. Ja al comenament del segle XX, grups de burgesos i intellectuals britnics viatjaven sobretot a Pars en tant que capital de la cultura en aquell moment, i al tornar crearen una srie d'articles i llibres sobre el tema, tot convidant el pblic (d'altres burgesos) a imitar-los i "descobrir" el mn exterior. Podrem dir per tant que el turisme (provingut del mot angls "tour" o visita) nasqu en un sentit cultural i eurocntric.

Tanmateix als 1950, la majoria del turisme coms pels anglesos era interior (tamb dit nacional), i destacaven les estades a la platja per les classes obreres, propiciant-hi la creaci de "resorts", o pobles hotelers, com Blackpool i Brighton. Aquesta mena de turisme es vindria dient "turisme de sol i platja" i es limitava a l'estiu.


Amb el creixent poder econmic de les classes ms populars i l's de l'aviaci, els viatges a Europa esdevingueren ms assequibles i fcils cap als 1970. On abans els britnics hagueren anat a Blackpool, ara anirien a Benidorm. Mentrestant, la classe mitjana alta estimava ms el turisme cultural, preferint per tant les ciutats a les costes, i especialment Frana pel gran efecte que tingu la literatura anglesa en idealitzar-la. Per primera vegada, el turisme es popularitz entre la resta dels europeus occidentals, sobretot els alemanys i francesos, constituint aix un grup important de clients disposats a gastar grans quantitats de diners en el lleure.

A la darreria del segle XX, nasqueren nous tipus de turisme: rural, s a dir, viatges al camp o la muntanya; esportiu, principalment d'esqu o de caminades; i residencial, la compra de segones cases a d'altres pasos. Tamb es diversific el nombre de destinacions. Per primera vegada, grans quantitats d'europeus triaren visitar d'altres continents o els pasos de l'est. Tanmateix ms i ms europeus i americans han elegit visitar l'altre continent. A casa nostra, l'economia de llocs com  Eivissa, Mallorca, la Costa Blanca o la Costa Brava han passat a dependre en gran part en les afluncies de turisme. A gran part de la ruralia, l'agricultura ha patit un declivi important i ha sigut guanyat per b o mal pel turisme com a activitat principal (Podrem destacar-hi Occitnia). l'Encariment dels preus al mediterrani ha propiciat una fuita de turistes cap a d'altres costes ms econmiques a l'est del mediterrani; en canvi, el turisme de cultural ha fet que ciutats com Barcelona o Valncia reben cada any ms visitants, en especial durant les festes (les Falles de 2008 atragueren a un mili de turistes, segons la Generalitat Valenciana).

Interior o exterior?.

Malgrat que pensem a sovint que el turisme s anar a fora, no s aix. Gran part del turisme s fa al nivell estatal, nacional, o regional. Estats com Frana, els Estats Units o Espanya histricament gaudeixen d'un turisme interior molt elevat respecte del d'exterior, a causa de la seua grandria, varietat climtica i orogrfica, i en el cas d'Europa, per l'existncia de moltes cultures co-existent dins d'un sol estat. Al 2005 Catalunya reb 5.221 turistes de l'estat espanyol, per 11.180 turistes de la mateixa autonomia. Segons l'estadstica, 58,5 milions d'estrangers visitaren l'estat espanyol l'any 2006, mentre 155,5 milions viatjaren dins de l'estat. 

Sobretot, per es tracta d'un turisme que troba ms cmode anar a les seues costes que anar ms lluny. En aquest sentit, els pasos del nord d'Europa tenen ndexs de turisme exterior molt significants especialment a l'estiu. Al 2007, desset milions de britnics, d'un total de 59 i mig milions d'estrangers, arribaren a l'Estat espanyol a travs dels aeroports, sent aix el grup ms rellevant..

Dades del turisme del 2006.
Viatges dins de l'estat


Arribades turstiques per pas


Percentatge per pas del total d'arribades a l'estat


Font: Institut nacional d'Estadstica d'Espanya i Institut d'Estadstica de Turisme d'Espanya.

Dades de la Catalunya Nord i la Fenolleda


Font: Plana del Consell General dels Pirineus Orientals

Foment del turisme.


Fomentar el turisme cap al seu propi pas i abastir els seus requeriments s la tasca dels sindicats de turisme, generalment controlats per un ministeri o una conselleria central de turisme. Aquests sindicats tpicament estableixen un nom turstic per al seu marc geogrfic, com s el cas de Costa Daurada, Pirineus de Girona, Reyno de Navarra o Pays Catalan. A sovint correspon amb una regi d'especial inters turstic o cultural. Nogensmenys podem trobar oficines d'informaci turstica a la gran part dels pobles i ciutats d'aquestes zones, i ocasionalment panells interactius operatius les 24 hores.

N's tanmateix part de la tasca d'una missi diplomtica i d'una missi consular atraure el turisme al propi territori.

A molts pasos es pot estudiar una carrera universitria en turisme.

 Altres modalitats de turisme .


Ecoturisme s aquell en qu l'activitat principal s assabentar-se de la natura a ms de gaudir-ne.
Turisme residencial s aquell en qu el turista viu una part de l'any a la destinaci escollida.
Turisme rural s anar a la ruralia, tpicament en casa rural, alberg o cmping.
Turisme arqueolgic s aquell en qu l'activitat principal s visitar jaciments arqueolgics.
Turisme cultural s anar a veure festes o manifestacions tradicionals, de la nostra cultura o d'una altra. Un exemple n's el Cam dels Pasos Catalans.
Turisme religi, per exemple viatjar a Mecca, o fer el Cam de Santiago .
Turisme esportiu s anar a fer un esport impossible o difcil de realitzar a casa, com s l'esqu o el ciclisme.
Turisme de sol i platja s el ms establert i tracta d'anar a un lloc clid i costaner (si b se sol conjugar amb un altre tipus d'activitat).
Turisme de bellesa s anar a un balneari o paregut.
Turisme de compres s anar a realitzar compres fora, tpicament a les grans ciutats i aprofitant preus ms baixos.
Turisme sexual s la prctica de viatjar a un lloc on el sexe s molt disponible.
Turisme familiar s fer activitats amenes per a tota la famlia, com anar a un parc temtic.
Turisme romntic o en parella s aquell que gira al voltant d'experincies romntiques i potser es realitza per un aniversari o com a lluna de mel.
Turisme de solters s aquell en qu el turista viatja sol, busque o no una parella durant el viatge.
Turisme de l'espai s un turisme novssim que tracta de viatjar a l'espai, la lluna o a planetes per plaer.
Turisme nutic;

 Pgines relacionades: .
Art;
Cultura;
Patrimoni de la humanitat;
Economia;
Nodes i clsters turstics;

Referncies.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2905" title="Taula anual del segle XXI" nonfiltered="1819" processed="1795" dbindex="1824">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle XXI:




Taula anterior - Taula posterior


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2906" title="Tortuga" nonfiltered="1820" processed="1796" dbindex="1825">

Les tortugues (Testudines) sn rptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques ssies revestides de plaques crnies, i a vegades noms per plaques crnies.

De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.

La caracterstica ms important de l'esquelet de les tortugues s que la columna vertebral s soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiraci sigui impossible per moviment de la caixa torcica, i s duta a terme principalment per l'acci de les extremitats.

El crani presenta caracterstiques d'un gran primitivisme. No tenen dents, per s una mandbula afilada, semblant a un bec.

La reproducci s ovpara i la incubaci va a crrec de la irradiaci solar.

s proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espcies poden viure 100 anys o ms.

N'hi ha d'hbitats terrestres i n'hi ha d'aqutiques, marines o d'aigua dola. Les d'hbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les dels aqutics tenen les extremitats transformades en aletes o b els dits units per una membrana.

Classificaci.
Sinapomorfies.
Les tortugues s'engloben segons les segents sinapomorfies:
 Sostre drmic sense fenestres;
 Presenten plaques ssies exteriors;
 No tenen ni estern ni part esternal de les costelles;
 Absncia d'elements drmics a la cintura escapular;
 Msculs adicional per a respirar;
 Mascle amb penis imparell;

Taxonomia.






Subordre Paracryptodira  

Subordre Cryptodira
Famlia Meiolaniidae (Meiolania,  ;
Famlia Chelydridae ;
Superfamlia Chelonioidea (Tortugues marines);
Famlia Protostegidae  ;
Famlia Thalassemyidae  ;
Famlia Toxochelyidae  ;
Famlia Cheloniidae (Tortugues verdes i similars);
Famlia Dermochelyidae ;
Superfamlia Kinosternoidea;
Famlia Dermatemydidae (Tortgues de riu);
Famlia Kinosternidae ;
Famlia Platysternidae ;
Superfamlia Testudinoidea;
Famlia Haichemydidae  ;
Famlia Lindholmemydidae  ;
Famlia Sinochelyidae  ;
Famlia Emydidae ;
Famlia Geoemydidae ;
Famlia Testudinidae el qual cont les espcies terrestres oriundes del Pasos Catalans entre elles Testudo graeca o tortuga grega;
Superfamlia Trionychoidea;
Famlia Adocidae  ;
Famlia Carettochelyidae ;
Famlia Trionychidae;
Subordre Pleurodira
Famlia Araripemydidae  ;
Famlia Proterochersidae  ;
Famlia Chelidae ;
Superfamlia Pelomedusoidea;
Famlia Bothremydidae  ;
Famlia Pelomedusidae ;
Famlia Podocnemididae;

  Clade extingit

La tortuga a la cultura.
La tortuga s l'animal de la lentitud per excellncia a la faula i la stira occidental. En canvi per a la Xina simbolitza el saber, la immortalitat i la terra.

Imitant la seva closca, els romans anomenaven tortuga una formaci defensiva on els escuts cobrien per sobre els soldats. Per extensi, una mquina de setge medieval es va passar a dir tortuga.

A la ficci, destaquen les Tortugues Ninja i el Follet Tortuga (de Bola de Drac) en dibuixos animats. Terry Pratchett ubica tot el seu mn damunt d'una closca de tortuga. Els enemics dels videojocs de Mario Bros (Koopa Tropa i similars) sn tortuges antropomrfiques.

Referncies.
- El maravilloso mundo de las tortugas - Manuel Merchan Fornelino. 1992 ISBN 84-86508-26-6

 Vegeu tamb .
Tortuga d'estany (Emys orbicularis);
Tortuga mediterrnia (Testudo hermanni);
Tortuga gegant de les Galpagos (Geochelone nigra);




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2907" title="Transpiraci vegetal" nonfiltered="1821" processed="1797" dbindex="1826">
la transpiraci vegetal s el procs continu causat per l'evaporaci d'aigua de les fulles de les plantes i la seva corresponent absorci per part de les arrels en el sl. 

A les fulles arriba gran quantitat d'aigua absorbida per les arrels: d'aquesta, noms una petita part s'utilitza en la fotosntesi. La resta, passa a l'exterior en forma de vapor d'aigua. 

Algunes plantes, com els cctus, han canviat la forma de les fulles per agulles, per a reduir al mxim la transpiraci i poder sobreviure amb molt poca aigua.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2908" title="Teseu" nonfiltered="1822" processed="1798" dbindex="1827">
Teseu (en grec       ) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posid) i d'Etra. Teseu s un heroi fundador, com Perseu, Cadmus o Hracles, tots els quals van acabar sent identificats amb un antic ordre social i religis. Aix com Hracles s l'heroi Dori per excellncia, Teseu s l'heroi de l'tica, considerat pels atenencs com el seu gran reformador. El seu nom prov de la mateixa arrel que     o  (instituci en grec). A Les granotes, Aristfanes li atribueix  la invenci de mltiples tradicions quotidianes atenenques. 

Naixement i els sis treballs de Teseu.
Hi ha diverses tradicions sobre l'origen de Teseu. Una d'elles el considera fill d'Egeu i d'Etra. Egeu no aconseguia tenir fills amb les seves esposes i,  havent consultat l'oracle de Delfos, deman el parer de Piteu, rei de Trecn, per a entendre el consell de l'oracle. Aquest va aconseguir embriagar Egeu perqu s'uns a la seva filla Etra, concebint Teseu. Tanmateix, d'altres versions diuen que aquella nit Etra havia estat violada per Posid, i que per tant Teseu era fill seu (o fins i tot, que la barreja de semen d'Egeu i Posid havia donat a Teseu una amalgama de qualitats humanes i divines). Egeu no es va voler endur el nen que havia de nixer a Atenes ja que temia els seus nebots, els Palntides, aix que va deixar les seves sandlies, el seu escut i la seva espasa sota una gran roca, dient-li a Etra que no ho revels al seu fill fins que aquest pogus moure la roca, recuperant els objectes com a prova del seu llinatge reial. Quan va tornar a Atenes, Egeu es va casar amb Medea, que havia fugit de Corint desprs de matar el fill que havia tingut amb Jas.

Teseu va crixer a Trecn, la terra de la seva mare, i va rebre l'educaci de Cnides. Quan va tenir setze anys, la seva mare li revel el secret de la seva procedncia, i Teseu recuper les propietats del seu pare de sota la roca. Decidit a anar a Atenes, podia triar entre anar-hi per mar (el cam segur) o per terra, seguint el perills cam de l'istme de Corint, en el qual trobaria un seguit de sis entrades a l'Inframn, cadascuna guardada per un enemic Cntic en forma de lladres i bandolers. En Teseu era jove, valent i ambicis, i volia imitar el que seria el seu amic Hracles, aix que decid escollir el cam terrestre.

A la primera, que es trobava a Epidaure (lloc sagrat d'Apollo i Asclepi), Teseu mat en Perifetes i s'apoder de la seva maa, que sovint l'identifica en la pintura en cermica. Desprs mat en Sinis, que es desfeia dels seus enemics doblegant dos pins prxims, lligant les copes entre si i un bra de la seva vctima a cadascuna d'elles. Quan alliberava els arbres, aquests destrossaven el cos de l'infeli. Desprs de matar en Sinis, Teseu tingu una relaci amorosa amb la seva filla, Perigune, amb qui tingu un fill, Melanip. Ms endavant, a Cromi, va matar la truja de Cromi, que havia mort moltes persones. A les roques escirnies mat n'Esciri, a Eleusis en Cerci i finalment mat en Damastes (tamb anomenat Procrustes).

Arribada a Atenes.
Quan Teseu arrib a Atenes, no es don a conixer immediatament. Tot i que Egeu no el reconegu, Medea ho fu a l'instant, i el vei com un perill per a que el seu fill herets el tron. Per aix, envi Teseu a matar el brau de Marat (que a vegades es diu que era el brau de Creta que Heracles havia portat al Pelopons, i que treia foc pel nas). La nit abans d'atrapar el brau, Teseu la pass a la cabanya de la vella Hcale, que promet oferir un sacrifici a Zeus si el jove en sortia victoris. Teseu captur el brau, per quan torn a la cabanya, trob la vella morta. En el seu honor establ un culte a Zeus.

Quan Teseu torn victoris a Atenes, Medea convenc Egeu que aquell jove era el seu enemic i que havia de matar-lo. El convidaren a un banquet al seu palau i li posaren ver a la copa. Durant l'pat, per, Teseu tragu l'espasa del seu pare i Egeu, adonant-se'n, vess la copa amb el ver i expuls Medea d'Atenes.

Teseu fou reconegut com a fill i successor d'Egeu. Aquest fet provoc la rebelli dels Palntides, fills del germ d'Egeu, Pallant, ja que un d'ells hagus estat el successor d'Egeu si aquest no hagus tingut descendncia. Teseu, grcies a la seva astcia militar, aconsegu acorralar els seus enemics i matar-ne una gran part, fent fugir a la resta. Teseu fou aclamat per tots els atenencs i reconegut com a futur rei.


Teseu i el Minotaure.

Anys abans, Egeu havia mort Androgeu, fill de Minos (el rei de Creta), ja que sospitava que planejava una rebelli contra ell. Minos va viatjar a Atenes per a trobar el culpable de la mort del seu fill i, en no trobar-lo, assol tota la regi i impos un tribut especial a Atenes: cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure. Quan arrib l'hora de satisfer el tribut per tercer cop, els atenencs comenaren a murmurar contra Egeu, aix que Teseu s'ofer voluntari per anar a Creta. En partir, el vaixell de Teseu reb dues veles: una blanca per si Teseu aconseguia matar el Minotaure, i una negra per si l'aventura no acabava b.

En arribar a Creta, Teseu propos a Minos que si aconseguia matar el monstre, els catorze joves quedarien lliures i Atenes exempta del tribut, cosa que Minos accept. Ariadna, filla de Minos, s'havia enamorat de Teseu i, a canvi de la promesa que es casaria amb ella i la trauria de Creta, es decid a ajudar-lo. Li don un cabdell de fil que li havia donat l'inventor Ddal (constructor del Laberint) per a que, desprs de matar el Minotaure, pogus sortir del Laberint on estava tancat el monstre.

Desprs de matar el Minotaure en un combat cos a cos (ja que els joves havien d'entrar desarmats al Laberint), Teseu aconsegu sortir del Laberint grcies al cabdell d'Ariadna, i fug amb ella i els altres joves. En una parada a l'illa de Naxos, Teseu abandon Ariadna, que en aquell moment estava dormint. Algunes versions afirmen que Teseu abandon Ariadna perqu estimava una altra dona, Egle, filla de Panopeu, mentre que d'altres diuen que ho havia fet per ordre de Dions, que s'havia enamorat d'Ariadna.

Retorn a Atenes.
Quan Teseu tornava a Atenes, es va oblidar de canviar les veles negres per les blanques, ja que estava distret pensant en Ariadna. Egeu, que estava esperant el seu fill, va pensar que aquest havia mort, i es llan a la mar, que des de llavors t el nom de mar Egea. Plutarc descrigu que el vaixell de Teseu s'havia conservat fins als temps histrics, substituint gradualment totes les parts, i que els filsofs van discutir sobre si encara era el vaixell original. Aquesta qesti encara es coneix com el vaixell de Teseu.

Teseu esdevingu el rei d'tica, i unific la regi constituint Atenes com la seva capital. Constru diversos edificis, encuny moneda i divid la societat en tres classes: nobles, artesans i pagesos. A ms, instaur la democrcia de l'era clssica. Tamb conquer la ciutat de Mgara, i reform els Jocs stmics a Corint, en honor de Posid.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2909" title="Tquio" nonfiltered="1823" processed="1799" dbindex="1828">



Tquio (    T ky , literalment capital de l'est) s la capital del Jap i est localitzada al centre est de la illa de Honshu, especficament a la regi de Kant ; en conjunt forma una de les 47 prefectures del Jap, encara que la seva denominaci oficial s de metrpolis o capital (  -to). Aquesta metrpolis s el centre de la poltica, negocis, finances, educaci, comunicaci i cultura popular de tot el Jap. Posseeix tamb la major concentraci de seus corporatives, institucions financeres, universitats i collegis, museus, teatres i establiments de compres i d'entreteniment de tot el pas.

Se subdivideix en 23 barris (  -ku), 26 ciutats (  -shi), 1 districte (  -gun), 3 pobles (  -ch  o -machi) i una vila (  -son o -mura); i 4 subprefectures (   -shich ) subdividies en 2 pobles i 7 viles, que representen a diverses petites illes al sud de Honshu que s'estenen ms enll de 1.800 km de Shinjuku, capital de la prefectura i seu de la governaci. El Centre de Tquio, amb els seus 23 barris, ocupa un ter de la metrpoli, amb una poblaci superior als 8 milions d'habitants; aquesta rea s el que es coneix internacionalment com la ciutat de Tquio. La poblaci ascendeix fins a ms de 12 milions en les prefetures. L'rea metropolitana de Tquio compta amb ms de 35 milions d'habitants i s la ms gran del mn.

 Histria .

Encara que des de els temps antic existien petites poblacions i temples als turons propers a la Badia de Tquio, es considera que la fundaci formal de Tquio fou al 1457 quan el shogun ta D kan va construir el Castell Edo (    Edo-j ); Aixa l'rea que rodejava al castell es va comenar a anomenar Edo (  , literalment "estuari"). El shogunat Tokugawa que havia pres el castell al 1590 i que tenia el control aix absolut del Jap va establir el seu govern a Edo el 1603, fet que va donar inici al Perode Edo a la histria japonesa. La noblesa juntament amb l'Emperador del Jap van continuar vivint a Kioto, que va continuar sent la capital oficial, encara que solament de manera protocollria.

Edo va sofrir innumerables desastres; entre els que es troben centenars d'incendis, destacant el Gran Incendi de Edo (Edo Taika) de 1657, on van morir al voltant d'unes 100 mil persones. La ra dels constants incendis era que totes les cases de Edo eren de machiya o cases urbanes de fusta. Altres desastres que va sofrir Edo van ser l'erupci del Mont Fuji al 1707, el Terratrmol del Gran Edo al 1855 i altres terratrmols menors al 1703, 1782 i 1812.

Cap al 1868, amb el ocs del shogunat a tot el Jap i el principi de la Restauraci Meiji, l'Emperador es va mudar al castell Edo, convertin-lo en el Palau Imperial del Jap i va establir all mateix amb el canvi de nom de Edo a Tquio,  la capital de l'est . Per, l'emperador no va formalitzar de manera legal que Tquio era la nova capital del Jap, pel que es creu popularment que Kioto sigui encara la capital oficial o co capital del pas. Al 1871 es van abolir els han o feudes, i formalment es van crear les prefectures, entre elles la Prefectura de Tquio; i a l'any segent la prefectura es va expandir a l'rea ocupada pels 23 Barris Especials que actualment posseeix.

A partir de 1872, es va comenar a construir la primera lnia de ferrocarril i entre 1885 i 1925 es va construir la Lnia Yamanote, lnia de ferrocarril urb que s la ms important de Tquio en l'actualitat. Al 1889 es va establir la Ciutat de Tquio (    T ky -shi) amb 15 barris, desprs a 1893 els districtes de Tama es van unir a la prefectura. Al 1914 es va inaugurar la Estaci de Tquio i al 1927 es va inaugurar el primer metro subterrani a la Lnia Ginza.

El Terratrmol del Gran Kanto va colpejar Tquio al 1923, amb un saldo de aproximadament 70.000 persones. Desprs de la tragdia es va iniciar un pl de reconstrucci que no va poder ser completat degut al seu alt cost. A pesar d'aix, la ciutat va continuar els seu desenvolupament fins al principi de la Segona Guerra Mundial. Al 1936 es va inaugurar l'edifici Kokkai (Dieta del Jap); tamb en aquell mateix any va ocorre l'Incident del 26 de febrer, on 1.500 oficial de l'exrcit japons van ocupar l'edifici Kokkai, el Kantei (Residncia del Primer Ministre) i altres llocs de Tquio en un intent de cop d'Estat, que fou sufocat tres dies desprs.

Al 1943 la prefectura i la ciutat de Tquio es van unir per formar la Metrpolis de Tquio (T ky -to), tamb coneguda simplement com a Tquio, que en aquell moment consistia en 35 barris. A partir d'aquella data no existeix al Jap ciutat que s'anomeni Tquio.

Durant la Segona Guerra Mundial, Tquio fou intensament bombardejada a partir de 1942 fins al 1945. A causa d'aix, al 1945 la poblaci de Tquio era la meitat que al 1940. En acabar la guerra, al setembre de 1945, Tquio fou ocupada militarment i va passar a ser governada per les Forces Aliades. El general Douglas MacArthur va establir els quarters de l'ocupaci al que ara s l'edifici DN Tower 21 (anteriorment conegut com a Dai-Ichi Seimei), davant el Palau Imperial. A la segona meitat del segle XX, els Estats Units van aprofitar Tquio com un centre important de logstica durant les guerres de Corea i Vietnam. En l'actualitat, encara estan sota control nord-americ la Base Aria de Yokota i algunes poques installacions militars menors.

Tquio va experimentar l'anomenat  miracle econmic  durant les dcades de 1950 i 1960. Al 1947 Tquio fou reestructurat amb la reducci de 35 a 23 barris; al 1954 es va crear la segona lnia de metro amb la Lnia Marunouchi i al 1961 amb la Lnia Hibiya. Al 1958 es va construir la Torre de Tquio i al 1964 es va inaugurar la primera lnia de Shinkansen (Tokaido Shinkansen), coincidint amb la celebraci dels Jocs Olmpics de Tquio 1964. Aquesta prosperitat va transformar a un pas devastat per la guerra en la segona economia del mn en menys de 20 anys. Durant aquest perode, el govern japons va donar prioritat a la infrastructura  i indstries de manufactura. Com a resultat, el Jap va dominar un ampli rang de indstries com la del acer, l'automotriu, de semiconductors i electrodomstics.

En els anys segents Tquio va crixer en extensi; van ser tornades al Jap les illes Ogasawara a 1968 i la Base Aria de Tachikawa al 1977. Durant la dcada de 1970 va haver-hi una migraci important cap a les ciutats, i cap a Tquio especialment. Al 1978 es va inaugurar el Aeroport Internacional de Narita, que va ajudar molt al Aeroport Internacional de Tquio, el qual serviria especialment per a vols internacionals, aix doncs, l'aeroport de Tquio solament s'havia d'ocupar de vols nacionals majoritriament. La gran poblaci de Tquio (que es va convertir en el lloc ms poblat de tot el mn des de 1965) va derivar en una bombolla econmica que es va iniciar al 1986 i va explotar al 1990, causant una recessi durant tota aquella dcada, anomenada tamb la dcada perduda (    10  ushinawareta j nen).

A pesar de tot aix, Tquio va continuar creixent: al 1991 es va construir el T ch o Edifici de la Governaci Metropolitana de Tquio i al 1993 es va inaugurar el Rainbow Bridge damunt la Badia de Tquio. Aix va conduir a que Tquio sigui una de les ciutats ms dinmiques del planeta amb una amplia gamma d'activitats socials i econmiques, en conjunt amb el boom d'inversions a finals de segle XX, probablement el major que s'hagi conegut en la histria. Com a resultat, la ciutat compta tamb amb una major quantitat d'edificis moderns que Londres o Nova York. Tamb a Tquio s'han executat projectes per a guanyar terres al mar. Encara que aquesta prctica es realitza des de fa diversos segles, en l'actualitat s'executa a gran escala; entre aquestes rees sobresurt Odaiba. Altres projectes urbans recents inclouen el Jard de Ebisu, l'illa Tennozu, el Shiodome, Roppongi Hills i Shinagawa.

El 20 de mar de 1995 la ciutat va concentrar l'atenci dels mitjans internacional desprs de l'atemptat terrorista del culte Aum Shinrikyo al sistema de trens subterranis de Tquio. En aquest atemptat van morir dotze persones i ms d'un miler van resultar afectades pel gas nervis sarn.

 Geografia .
Localitzaci geogrfica i generalitats .

Tquio est dividit en dues ries principals; la continental i la insular. L'rea continental est localitzada al marge nord-est de la Badia de Tquio i est enclavada al centre-oest de la illa de Hondo o Honshu, formant part de la regi de Kanto. Les coordenades del centre de Tquio sn 3541' Nord, 13946' Est. Limita amb la prefectura de Chiba a l'est, Yamanashi al oest, Kanagawa al sud i Saitama al nord.

L'rea insular de Tquio avarca dues cadenes de illes a l'Oce Pacfic, en direcci sud: les Illes Izu, que recorren de manera parallela a la Pennsula de Izu, a la prefectura de Shizuoka, i les Illes Ogasawara que es troben a ms de mil quilmetres de l'rea continental de Tquio. La ms distant s Minami Torishima que est a 1.850 quilmetres.

Tquio inclou llacs, rius, presses, granges i parcs nacionals, en addici a les estructures que han sigut construdes per l'home. Tquio s tamb part del rea del Gran Tquio, que inclou les prefectures de Kanagawa, Saitama i Chiba.

Regi metropolitana o continental.
En l'actualitat Tquio s un dels centres urbans ms importants del planeta. s un dels principals centres financers i la capital poltica del Jap. La ciutat t un nombre menor de gratacels en comparaci amb altres ciutats de la seva magnitud, degut principalment al risc de terratrmols. Per aix la majoria dels seus edificis no tenen ms de 10 pisos. Tquio s tamb el lloc on hi ha el segon sistema de trens de major complexitat en el mn, desprs de Pars.

La llei japonesa designa Tquio com un to ( , freqentment tradut com a "metrpolis"). La seva estructura administrativa es semblant a la de altres prefectures japoneses. La regi metropolitana de Tquio inclou 23 Barris Especials (    -ku) que fins a 1943, formaven part de la Ciutat de Tquio prpiament dita. Tquio tamb t 26 ciutats satllits (  -shi), cinc pobles (  -ch  o -machi), i vuit villes (  -son o -mura), cada un dels quals t el seu propi govern.

Els 23 Barris Especials.

Els anomenats 23 Barris Especials (    tokubetsu-ku) formen l'rea coneguda tradicionalment com la Ciutat de Tquio i compren 621,49 km (28,4% de tota la prefectura). Aquesta rea ha sigut el cor de Tquio i del pas des que Tokugawa Ieyasu va construir el seu castell al mateix lloc on avui hi ha el Palau Imperial. Geogrficament, els 23 Barris Especials estan compresos aproximadament dins l'rea rodejada per la Lnia Yamanote, de Japan Railways. Cada un d'aquests barris s una entitat autnoma, amb el seu propi alcalde i assemblea. No responen a una autoritat central, encara que alguns serveis pblics com el clavegueram, el subministrament d'aigua i el cos de bombers estan centralitzats a travs de Govern Metropolit de Tquio. Aquest esquema de govern no existeix en cap altra ciutat del Jap.


Tquio Occidental.
A l'oest dels 23 Barris Especials, es troben les ciutats dormitoris que allotgen als treballadors del centre de Tquio. Algunes d'aquestes ciutats tenen una important base comercial i industrial. De forma collectiva, aquestes 26 ciutats es coneixen com a Tquio Occidental:

Nishitama.
A l'extrem occidental de Toquio est el districte de Nishitama (     Nishitama-gun). s una zona muntanyosa i densament boscosa de 375,96 km (17,2% de la prefectura) i que consisteix en tres sectors separats per Tquio Occidental. Gran part d'aquest districte posseeix zones no urbanitzades, per aix molts residents del centre visiten aquesta rea per a relaxar-se i acampar. Dins del districte, es subdivideix administrativament en els pobles de Hinode, Mizuho i Okutama i la villa de Hinohara

Regi insular.
Clima.
Tquio posseeix un clima temperat, amb una humitat relativa de 63%. Aproximadament el 45% del any sn dies plujosos, el 40% dies ennuvolats, el 10% dies clars, i la resta de dies nevats. La temperatura mitjana a l'hivern s de 4 C amb algunes nevades ocasionals, i a l'estiu s de 24 C. La temperatura mitjana anual s de 14,7C. La precipitaci anual sol ser en forma de pluja i arriba als 152 centmetres anuals. La precipitaci mxima registrada en un dia fou al 2003, amb 171 mm. Les hores de sol sn de 1,894 per any.








Demografia.

A Tquio hi ha ms llocs de treball i recreaci cultural que qualsevol altra ciutat del Jap, cosa que atreu moltes persones de la resta del pas (especialment joves). La seva densitat de poblaci s extremadament alta: 14 mil persones per quilmetre quadrat, gaireb dues vegades ms que Nova York.

El 97% de la poblaci de la prefectura s descendent de japonesos. Els dos principals grups tnics minoritaris de Tquio sn els xinesos i coreans.

La religi a Tquio presenta patrons similars a la resta del pas, on conviuen el budisme, el xintoisme i altres religions. Hi ha un sincretisme constant, on s freqent que la poblaci integri dues o ms religions a les seves prctiques quotidianes. De les ms de nou mil organitzacions religioses de la prefectura, el 38% s budista, el 21% s xintoista, i el cristianisme ocupa el 13%.

Habitatge.
La immensa poblaci de Tquio ha creat una altssima demanda de residncies. En el passat, la majoria dels habitants de la ciutat vivia en cases d'un o dos pisos, fetes de fusta, cadascuna amb el seu propi jard, pati i capella religiosa (anomenada Butsudan en les llars budistes). A mesura que la poblaci de Tquio va crixer, aquestes cases es van demolir i en el seu lloc, es van construir edificis d'apartaments. Atesa la immensa densitat de poblaci de la regi, la major part dels apartaments i cases de la ciutat sn petites, i estan dissenyades per a una famlia de dos adults i dos o tres nens.

A pesar de la intensa activitat en la construcci d'edificis, la demanda d'habitatges va continuar sent ms alta que l'oferta, la qual cosa va augmentar els preus del terreny i del lloguer, especialment dintre dels 23 barris especials. Com a resultat, a partir de la dcada de 1970, moltes persones van abandonar la regi dels 23 barris especials i es van traslladar a Tama (part de la prefectura de Tquio), o fins i tot a altres ciutats venes ms distants. A Tama, el Govern Metropolit de Tquio hi va crear un projecte d'habitatges barats per a famlies amb pocs ingressos. No obstant aix, aquestes residncies estan situades molt lluny dels principals centres comercials i industrials, i molts d'aquests treballadors passen ms de quatre hores diries dins d'algun mitj de transport pblic.

Poblaci.

Per rea (dades de l'1 d'octubre del 2003);

 Tquio: 12,36 milions (poblaci fixa);
 Tquio: 14,667 milions (de dia, quan les persones d'altres ciutats venes vnen a Tquio a treballar o a estudiar);
 Gran Tquio (Tquio i als voltants) 30 milions d'habitants;
 23 districtes: 8,34 milions;
 Regi urbana de Tama: 4 milions;
 Illes del Pacfic: 27 mil;

Composici per edats ;


Quantitat de poblaci en rang d'edat de 5 anys
Poblaci estimada a l'1 d'octubre del 2003 
Total milers de persones



Quantitat de poblaci en rang d'edat de 5 anys
Poblaci estimada a l'1 d'octubre del 2003 
Comparaci entre homes i dones milers de persones




Per nacionalitat;

 Estrangers: 353.826 (dades de l'1 de gener del 2005);
 Cinc majors grups estrangers a Tquio: xinesos (120.331), coreans (103.191), brasilers (100.102), filipins (31.505), nord-americans (18.043) i anglesos (7.585).;

Transport.
Tquio s la major connexi japonesa de viatges nacionals i internacionals, degut a que posseeix estacions de trens, transport terrestre i aeroports. El transport a Tquio s ha denominat com una ampla xarxa de control de viatges, que es realitzen de forma rpida i eficient.
Metro i xarxa ferroviria.


El transport pblic interurb es basa principalment en la xarxa ferroviria i de metro. Combinats, reuneixen ms de 70 lnies, formant la xarxa ferroviria urbana ms extensa del mn. Aquesta forma de transport s la ms utilitzada pels habitants de Tquio; amb 20 milions de passatgers diaris estimats, i ms d'un miler d'estacions.

El Metro de Tquio, columna vertebral del transport a la ciutat, s un dels ms grans del mn degut a la seva extensi i al volum diari de viatges. La xarxa s operada principalment per . Les excepcions sn el Metro Toei i la lnea Arakawa de tramvies, propietat del Govern Metropolit de Tquio.

Com a recolzament al metro, la ciutat posseeix set estacions de tren que atenen a milions de persones que es desplacen des de tot el Jap fins a la capital, a travs de trens operats per sis companyies privades. Les estacions d'Akihabara, Ikebukuro, Shibuya, Shinagawa, Shinjuku, Tquio i Ueno estan a l'rea metropolitana de Tquio. La companyia Japan Railways opera la Lnia Yamanote, tren urb que connecta aquestes estacions entre elles i amb la xarxa del metro. L'estaci de Tquio s, a ms, el punt de convergncia de sis de les vuit lnies Shinkansen (trens d'alta velocitat) del Jap: Tokaido, Tohoku, Joetsu, Nagano, Yamagata i Akita.

Autobusos urbans.

Per a viatges de curt abast i per a accedir a la xarxa ferroviria i de metro, Tquio posseeix un sistema pblic i privat de transport terrestre de passatgers.

El Govern Metropolit de Tquio opera el sistema Toei d'autobusos, principalment dintre dels 23 Barris Especials de Tquio. Altres lnies sn operades per companyies privades. La majoria de les terminals d'autobusos urbans es troben en les estacions de metro o de tren. Els autobusos del sistema Toei tenen una tarifa fixa (200 iens per adult al 2005), mentre que les lnies privades cobren segons la distncia recorreguda.

Carreteres.
Tquio s travessat per rutes metropolitanes, de la prefectura i nacionals. Algunes de les ms grans autopistes japoneses comencen a Tquio, amidades a partir de Nihonbashi. Destaquen la Ruta 1 a Osaka, les Rutes 4 i 6 a Sendai i Aomori, la Ruta 14 a la prefectura de Chiba, i la Ruta 16 que connecta a Tquio amb Yokohama, Yokosuka, Chiba i Saitama. La Ruta 17 part de Tquio cap a la prefectura de Niigata.

A Tquio convergeixen moltes autopistes expresses. Sobresurten les autopistes expresses de Tomei, Chuo, Kan'etsu i T hoku.
Transport aeri.
Tquio t dos aeroports internacionals:
 L'Aeroport Internacional de Narita, a la prefectura de Chiba, s'usa principalment per a vols internacionals. Est connectat amb Tquio pel tren Narita Express.
 L'Aeroport Internacional de Tquio (o Aeroport de Haneda) es destina a vols interiors, tot i que tamb rep vols internacionals.

Tquio compta amb una gran flota privada d'helicpters, els quals utilitzen l'Heliport de Tquio (       ) a K t  com a base. L'heliport tamb s'usa com a base per a serveis pblics com la policia i els bombers.

Economia.

Tquio t la major economia en una ciutat en el mn, amb un producte interior brut de 1.315 bilions de dlars, que ho transforma en la vuitena potncia econmica del mn. Posseeix un gran centre internacional de finances, oficines centrals de diverses companyies, bancs i asseguradores, i diversos punts de connexi de companyies de transport, publicacions i difusi de Jap.

Tquio s el principal centre financer de sia. La borsa de valors de la prefectura s una de les ms dinmiques del mn. La majoria de les institucions financeres del pas, i tamb multinacionals, tenen la seva seu a Tquio.

Moltes de les majors companyies d'electrnica del Jap fabriquen els seus productes a Tquio, que en la seva majoria s'exporten a altres pasos. Entre elles, destaquen Sony, Toshiba i Hitachi. La premsa tamb s una de les principals indstries de la ciutat. La majoria de les empreses de premsa i publicaci del Jap estan ubicades a Tquio, aix com la major part de les revistes i diaris publicats a la prefectura. Altres indstries importants sn la petroqumica, fabricaci de autombils, fusta i telfons mbils. Altres grans centres industrials localitzats en la regi metropolitana de Tquio sn Yokohama i Kawasaki, ambdues grans productores de vaixells, productes petroqumics, autombils i productes del ferro i de l'acer.


Durant el creixement centralitzat de l'economia japonesa desprs de la Segona Guerra Mundial, moltes companyies van moure les seves oficines centrals des de ciutats com Osaka, que s la capital histrica del comer, a Tquio, en un intent de prendre avantatge i obtenir un millor accs al govern. Aquesta tendncia va comenar lentament a fer crixer la poblaci a Tquio, juntament amb el cost de vida per viure en la capital.

Durant catorze anys seguits, Tquio va ser situat per "l'Economist Intelligence Unit" com la ciutat ms cara (o del cost de vida ms alt) en el mn.

Cultura.
La major part de la poblaci de Tquio s budista. Centenars de temples budistes poblen la provncia, encara que molts dels habitants de Tquio van a aquests temples noms en cerimnies molt especials com casaments i funerals, i prefereixen practicar els seus actes religiosos a casa. Moltes de les residncies estan amoblades a l'estil japons, encara que unes altres segueixen un patr ms occidental. La major part de la gent utilitzaa vestimentes occidentals en la seva vida quotidiana. Algunes persones ms ancianes   especialment dones   encara usen el quimono, una roba tpica japonesa. Els vestits tradicionals japonesos noms s'usen, generalment, en dies o esdeveniments especials.

Molts dels artistes japonesos ms prestigiosos treballen a Tquio. Alguns encara usen mtodes i tcniques japoneses dels seus antecessors, que han passat de generaci en generaci. Altres artistes prefereixen usar mtodes i tcniques occidentals. Tquio s el centre nacional de la msica, drama i del teatre japons.

El Festival Internacional de Cinema de Tquio (conegut com a TIFF: Tokyo International Film Festival), es porta a terme cada octubre o novembre des del 1985. En ell es projecten ms de tres-centes pellcules, sent el major entre els festivals asitics de cinema, i, juntament amb el Festival de Xangai, a la Xina, s un dels dos festivals d'sia acreditats per la Federaci Internacional de Productors de Cinema (FIAPF).
Teatre, msica i dansa.

Dues formes de drama japoneses, el n  i el kabuki, sn les formes preferides d'entreteniment de la poblaci de la provncia. El Teatre Nacional n , situat a prop de l'estaci de trens Sendagaya t funcions tots els caps de setmana. Existeixen moltes escoles de n , entre elles l'escola Kanze n -gakudo. El teatre Kabuki-za t funcions diries de kabuki. Aquesta forma artstica tamb t representacions al gener, mar, i d'octubre a desembre en el Teatre Nacional.

El Teatre Nacional t representacions de bunraku, un espectacle teatral amb titelles de fusta d'1,2 metres, recolzat en msica de shamisen. El teatre Takarazuka s una companyia especialitzada a fer adaptacions d'obres occidentals, amb la peculiaritat que la totalitat de la companyia est formada exclusivament per dones.

Addicionalment, durant tot l'any es representen obres de teatre occidental.

La  s el recinte ms nou dedicat a la msica i al teatre a Tquio. Es troba dintre d'un gratacel localitzat a Shinjuku. Va ser completat al 1997. Amb els seus 54 pisos i 234 metres d'altura, s el sis edifici ms alt de Tquio. En els primers tres, existeixen una galeria d'art, botigues i restaurants. El quart pis alberga al Centre de Comunicacions de NTT.

La major expressi musical de la ciutat t lloc anualment, quan es porta a terme el Festival d'Estiu de Tquio durant el juny i el juliol. En el festival s'executa msica clssica, folklrica, de rock i de jazz. Al llarg de l'any, hi ha espectacles en viu en frums diversos, on destaquen el Frum Internacional de Tquio, la Sala Suntory, la Sala NHK, i la Ciutat de l'pera de Tquio.

La Dansa t un lloc especial en les activitats culturals de Tquio; els espectacles de dansa tradicional i de dansa occidental sn freqents tot l'any. Destaca l'esdeveniment de dansa, msica i teatre Azuma Odori, que a la fi de maig cada any, es porta a terme en el teatre Shinbashi Enbujo. Un tipus de dansa moderna que barreja elements de diverses expressions artstiques s la balla Buto, creada en la dcada de 1960, i executada per ballarins gaireb nus coberts de maquillatge. Encara que es practica en diverses regions del pas, Tquio concentra la major quantitat de companyies de Buto.

Festivals.

Els matsuri (  , de vegades simplement  ) sn festivals populars japonesos, generalment d'origen sintosta i afavorits per algun temple o santuari; encara que de vegades poden tenir un origen secular o fins a cristi. Al llarg de tot l'any s'efectuen matsuri en la prefectura de Tquio, i alguns sn especialment atractius per a la poblaci de la resta del pas. Els ms notoris sn:
Dezomeshiki (desfilada d'any nou, 6 de gener), desfilada del cos de bombers.
Hinamatsuri (3 de mar), festival nacional dels canells.
Kanda Matsuri (efectuat el cap de setmana anterior al 15 de maig, cada any imparell), on es transporten santuaris porttils al santuari Kanda Myojin.
Hana Matsuri (8 d'abril). s un festival nacional que commemora el naixement de Buda.
Sanja Matsuri (tercer cap de setmana de maig), afavorit pel santuari Asakusa Jinja.
Sanno Matsuri (16 de juny), afavorit pel santuari Hie a Akasaka.
Hanabi Taikai (ltim dissabte de juliol), focs artificials en el riu Sumida.
Tori-no-ichi o fira del rastell (mitjans de novembre), en el santuari Otori, a Asakusa.
Museus.
Tquio t desenes de museus d'art, histria, cincia i tecnologia. S'esmenten alguns dels ms destacats.

El museu ms important del Jap s el Museu Nacional de Tquio, el qual es troba en la part nord-est del parc Ueno. Aquest museu s administrat pel govern del pas, a travs de l'Agncia d'Assumptes Culturals. El conjunt d'edificis que conformen el museu, cont la major collecci d'art japons en el mn (90 mil peces). L'abast museogrfic abasta la histria de Jap, des de temps prehistrics fins a l'era moderna.

El Museu Metropolit d'Art, fundat al 1926, est dividit en una galeria que exposa els treballs d'artistes nacionals contemporanis; i una destinada a treballs d'artistes estrangers. El museu Shitamachi, localitzat en el cant sud-est del parc Ueno, est dedicat a preservar la cultura de Tquio de l'era Edo. El Mingeikan s un museu fundat per Yanagi Muneyoshi al 1931, consagrat a l'artesania popular de tot el pas. El museu Goto mostra la collecci privada d'art budista, propietat de Goto Keita, president de Tokyu Corporation. En aquest museu es troben rotllos pertanyents al segle XII, que conten la llegenda de Genji en pintures de Fujiwara Takayoshi. En el Museu de l'Espasa Japonesa, o Token Hakubutsunkan, regit per l'Associaci per a la Conservaci de l'Art de l'Espasa Japonesa, es troben ms de sis mil peces, trenta de les quals estan catalogades com a tresor nacional. El Museu Metropolit de Fotografia de Tquio, localitzat a Ebisu, t exposicions permanents de fotgrafs nacionals i estrangers.

Entre els museus de cincia i tecnologia ms destacats hi ha dues en la illa artificial d'Odaiba: el Museu de Cincies Martimes, i el Museu Nacional de Cincia Emergent i Innovaci.

Biblioteques.
Tquio alberga nombroses biblioteques, algunes de les quals estan entre les ms notries del Jap. La biblioteca ms important del pas s la , localitzada en el barri de Chiyoda. Entre els seus ms de dos milions de llibres, 50.000 ttols de revistes i ms de 1.500 diaris, es reuneix la major collecci de textos del pas. A ms, t la major collecci de textos en llenges estrangeres al Jap. El segueix en importncia la , la qual est composada per tres biblioteques:

 La Biblioteca Central: Localitzada en el parc Arisugawa (Minato-ku), Minami-Azabu. s la principal biblioteca del govern de la ciutat, el que la converteix en la millor referncia per a trobar informaci sobre Tquio.
 Biblioteca de Hibiya: Una altra biblioteca important del govern de la ciutat, tamb en Chiyoda. A diferncia de les anteriors, a Hibiya es permet el prstec de llibres.
 Biblioteca de Tama.

La Biblioteca Metropolitana de Tquio oferix els seus serveis a aproximadament 12 milions de visitants. A ms de les biblioteques pbliques esmentades anteriorment, Tquio compta amb les biblioteques dels principals centres universitaris de Tquio:

 Biblioteca de la Universitat Metropolitana de Tquio, fundada al 1950, compta amb ms de 700.000 volums (1997).
 Biblioteca de la Universitat de Tquio, fundada al 1877, compta amb ms de 8.000.000 volums (2006), la collecci de llibres ms gran del Jap.
 Biblioteca de la Universitat de Tquio per a Estudis Estrangers, fundada al 1899, compta amb 400.000 volums (1997).
 Biblioteca de la Universitat de Chuo, fundada al 1885, compta amb 1.365.000 volums (1997).
 Biblioteca de la Universitat de Kokugakuin, fundada al 1882, compta amb 998.200 volums (1997).
 Biblioteca de la Universitat de Hitotsubashi, fundada al 1887, compta amb 1.320.000 volums (1997).
 Biblioteca de la Universitat de Waseda, fundada al 1882, compta amb ms de 4.500.000 volums (2006).
 Centre de Medios Mita de la Universitat de Keio, originalment la Biblioteca de la Universitat de Keio, fundada al 1912, compta amb 2.300.000 volums (1997).

Existeixen a ms aproximadament 360 petites biblioteques a l'rea metropolitana de Tquio.

Educaci.
La informaci corresponent a aquesta secci correspon a l'any 2004, tret que s'esmenti el contrari. A l'any 2002, la Prefectura de Tquio representava el 8% de la despesa educacional del Jap. A continuaci es llisten les diferents etapes de l'educaci formal japonesa, amb la descripci de la infraestructura de la Prefectura de Tquio. L'any escolar comena a l'abril per a tots els nivells. Al llarg de l'espectre educatiu, s'observa una relaci aproximada de 50 %  2 % d'estudiants de cada sexe.
Parvularis.
El primer pas de l'educaci formal infantil es dna en els parvularis, els quals sumen 1.108 a la prefectura de Tquio (2004), amb 179.000 infants matriculats. Els infants ingressen a partir dels tres anys d'edat, i romanen en el parvulari fins a entrar a l'escola de primria.
Educaci primria i secundria.
A Tquio existien en el 2004, al voltant de 1.400 escoles primries (    sh gakk ), amb 573.000 estudiants registrats. Les autoritats locals de cada barri administren el sistema d'escoles primries pbliques. El curs normal per una escola primria dura sis anys, i els nens ingressen amb sis anys d'edat.

L'escola secundria es divideix en "Secundria Bsica" (    ch gakk ) i "Secundria Superior" (   k k ); cadascuna dura tres anys. Totes les escoles d'educaci secundria bsica i superior, sn administrades de forma centralitzada per la . Al 2004, Tquio tenia registrat 836 escoles Secundries Bsiques, amb 295.000 estudiants; i 445 escoles d'ensenyament Secundari Superior, amb 325.000 estudiants matriculats. s obligatori matricular-se de l'Escola Secundria Bsica.


A tot el pas, el percentatge de matriculacions que avana cap a una escola superior, ha anat creixent amb els anys. A la prefectura de Tquio, el 97,5% dels matriculats de les escoles secundries bsiques va avanar cap a escoles secundries superiors o algun altre tipus d'entrenament formal; mentre que el 0,6% es va assimilar en la fora laboral desprs de la seva graduaci, i la resta (1,9%) es va dedicar a altres activitats. En contrast, solament el 49% dels homes i el 57% de les dones que es van matricular de l'ensenyament secundari superior van avanar cap a nivells ms alts d'educaci. La resta, van trobar immediatament ocupaci (8 i 5% respectivament), o es van dedicar a altres activitats (43% i 38% respectivament).

Educaci superior.
Amb ms de 150 universitats , Tquio t la ms alta concentraci d'universitats de tot el pas, i els seus matriculats sumen el 30 % de la poblaci estudiantil de nivell superior del Jap. L'educaci pblica s menys costosa i ms prestigiada en comparaci de l'educaci privada. No obstant aix, s d'accs ms difcil. Anualment, s normal que una famlia pagui de 20 a 25 % del seu ingrs per l'educaci d'un estudiant en institucions pbliques, mentre que en institucions privades la suma arriba a 30 % de l'ingrs anual.

Les sis universitats ms prominents es coneixen com : les Universitats de Kei , Tquio, Waseda, Hosei, Meiji, i Rikkyo. Les Sis sumen prop de cent mil matriculats, i sn sovint comparades amb les universitats de l'Ivy League, sobretot pels seus estudiants i matriculats. La Universitat de Tquio s la ms prestigiosa; al 2005, va figurar en la posici 16 entre les millors 200 universitats del mn.

Justcia.
Policia.
La policia a Tquio s administrada pel departament Metropolit de Policia de Tquio, el qual s'encarrega de mantenir l'ordre ciutad dintre de tota la urbs, protegint la seguretat de 12 milions de persones al dia. A part de capturar als delinqents, mantenir la pau i l'ordre dintre de la ciutat, sn un agent preventiu dintre de la seguretat en cas de desastres naturals com tifons i terratrmols, els quals sn molt freqents al Jap.

A tota l'rea comercial i residencial de Tquio, les fora policials posseeixen 101 estacions de policies repartits pels 23 barris de Tquio, comptant amb una fora uniformada de 42.101 persones.

El Departament Metropolit de Policia de Tquio disposa dels segents recursos :

 42.101 oficials uniformats;
 2.861 civils, que treballen en les oficines i dependncies;
 943 llocs (koban);
 251 llocs residencials;
 1.103 cotxes i patrulles de policia;
 951 motocicletes;
 26 bots i llanxes de policia;
 14 helicpters patrullers;
 33 gossos policials ensinistrats;
 16 cavalls;

Accidents de trnsit.
L'any 2004, el parc d'autombils que va estimar el Departament Metropolit de Policia de Tquio a la ciutat va ser de 4.656.111 vehicles. A causa d'aquest gran parc d'autombils, es van registrar 91.380 accidents, dels quals van resultar 105.073 persones amb lesions de diversa consideraci i tan sols 413 persones van morir causa dels accidents de trnsit.

Els accidents registrats es van produir amb una major freqncia entre les 8 i 10 del mat, 2 i 6 de la tarda, sense considerar el dia de la setmana que es registri.
 Delinqncia .
La delinqncia a Tquio pot ser catalogada sota dues directrius histriques: la delinqncia comuna i el terrorisme.

La delinqncia comuna sense penes aflictives, a Tquio va tenir 251.517 causes informades a la policia l'any 2003, les quals es desglossen a continuaci: 


Els casos d'homicidis informats corresponen a 154 casos (2003), que van representar el 10,1% del total del Jap.

Gastronomia.

La cuina caracterstica de Tquio t les seves arrels en els temps que el shogunat Tokugawa es va establir a Edo al 1603. En japons, Edo-mae es refereix al menjar fet amb peix de la Badia de Tquio, i s un terme que actualment denomina de forma genrica a la cuina de Tquio.

El Edo-mae va prendre una caracterstica distintiva en anar-se combinant la cuina dels diferents barris de Shitamachi (ciutat baixa a Edo). Els plats representatius sn: soba (  ), tempura (     o    , tenpura), oden, anguila rostida (kabayaki); i, per descomptat, el sushi. La versi de sushi originria de Tquio s coneguda com Edo-mae-zushi, i es diu que va nixer a Honjo Yokoami, actual barri de Sumida en el segle XVIII. L'oden (   ) s un estofat de peix i ous bullits, creat a Edo al voltant del 1850.

A ms de la Badia de Tquio, la regi de Tama s un gran provedor d'ingredients per a la cuina de Tquio, especialment de peixos d'aigua dola, com la truita i la carpa, aix com vegetals com el wasabi.

Chanko s el menjar consumit pels lluitadors de summo (es creu que la paraula deriva de chan, ajudant de cuina, o de chan kuo, paraula xinesa per a un tipus de paella). A causa del vincle indissoluble de la ciutat amb aquest art marcial, el chanko s'ha convertit en un menjar popular, pel que hi ha abundants restaurants especialitzats en chanko. En general, existeixen dos tipus de chanko: el yose-nabe, que consisteix en brou de pollastre amb peix, pollastre i vegetals; i el chiri-nabe, que s un bullit de peix i vegetals, que es consumeix amb salsa de soia i vinagre.

Com a tota la metrpoli, Tquio s molt receptiva a la cuina d'altres regions i pasos. La cuina occidental t un lloc predominant. Mestres de cuina europeus i americans han trobat a Tquio un camp frtil per a desenvolupar projectes culinaris que tenen bona acollida. Com exemples, els francesos Jel Robuchon ("cuiner del segle XX" segons Gault-Millau) i Alain Ducasse, han emprs els seus projectes a Tquio en la primer dcada del segle XXI.

Esports.
Els Jocs Olmpics de 1964 van tenir lloc a Tquio. Van tenir un gran impacte en l'aspecte urb de Tquio, doncs van ser construdes grans obres d'infraestructura esportiva, turstica, de comunicacions i de serveis. La infraestructura esportiva encara s'utilitza. Entre altres installacions, es troben l'Estadi Olmpic de Tquio, el Nippon Budokan (estadi d'arts marcials) i el Gimns Nacional Yoyogi.
Sumo.

Igual que a la resta del pas, el sumo (  , sum , de vegades      zum ) t un lloc destacat entre els esports a Tquio. A l'Estadi Nacional de Sumo, localitzat a Ryogoku, tenen lloc els tornejos del gener, maig i setembre, que atreuen a milers d'espectadors. L'emperador del Jap assisteix personalment al torneig de maig.

Els entrenaments de sumo es porten a terme en els estables, o beya, i molts permeten l'entrada d'espectadors.

Altres arts marcials.
A la ciutat es practiquen de manera novell i professional altres arts marcials. Especialment el judo, que va ser incls al 1964 com a esport olmpic; el kendo, el karate, el kyudo i l'aikido.
Beisbol.
Tquio s seu d'un dels equips ms populars del beisbol del pas, els , que juguen com a locals en el Tokyo Dome (      T ky  D mu) des del 1988.

Tquio tamb s el lloc de l'equip , que juga a l'estadi Meiji-Jingu, a Shinjuku.

Futbol.
La Lliga professional japonesa de futbol, coneguda com a , fundada al 1993, t a Tquio dos equips: el , i el Tokyo Verdy 1969 (       1969). Ambds equips juguen a l'estadi Ajinomoto.

Entre els anys 1980 i 2004 la ciutat va ser seu de la Copa Intercontinental de Clubs, que enfrontava als guanyadors de la Copa d'Europa (actual Lliga de Campions) i la Copa Libertadores de Amrica. A partir del 2005 el campionat internacional va passar al format de Campionat Mundial de Clubs de la FIFA, el qual, els partits es disputen a Tquio i Yokohama en el mes de desembre.

Turisme.
Al ser un dels principals focus d'histria i de cultura al Jap, la prefectura de Tquio rep ms de la meitat dels turistes internacionals que arriben al pas, amb el 58,3 %. Anualment. Gaireb 2,6 milions de persones visiten Tquio , representant un ingrs anual de dos bilions de dlars. Aquest flux de visitants la converteix en la sisena ciutat del mn amb ms visitants internacionals, darrer de Londres, Pars, Nova York, Hong Kong i Singapur. Al ser la principal entrada al pas, Tquio s una regi de desenvolupament critica per al foment de turisme internacional. Entre els visitants que arriben a la ciutat, el 63,8 % prov de pasos asitics, el 18,5 % d'Amrica del Nord, el 12,7% d'Europa, i el restant 5,0 % prov d'altres pasos.

Les atraccions turstiques de la prefectura sn moltes, i estan administrades pel Govern Metropolit de Tquio.

Parcs nacionals.
A Tquio existeixen quatre parcs nacionals:
Parc Nacional Chichibu-Tama, localitzat a Nishitama, s'estn tamb sobre la part de les prefectures de Yamanashi i Saitama.
Parc Nacional Meiji no Mori Takao, localitzat al voltant de la muntanya Takao, al sud de Hachioji.
Parc Nacional Fuji-Hakone-Izu, que inclou a les illes d'Izu.
Parc Nacional Ogasawara, que avarca les illes del mateix nom, candidates a ser Patrimoni de la Humanitat.

Ciutats agermanades.
Tquio t 11 ciutats agermanades.


Personatges illustres.
Keiko Abe, compositora i msica, toca la marimba.
Ryotaro Abe, compositor.
Ken Akamatsu, mangaka.
Masami Akita, msic i escriptor.
Shizuka Arakawa, campiona olmpic de patinatge artstic.
Samaire Armstrong, actriu.
Katsuaki Asai, professor d'aikido.
Kia Asamiya, mangaka.
Sora Aoi, actriu porno.
Yoshimoto Banana, escriptora.
Nikka Costa, cantant.
Richard Nikolaus Graf von Coudenhove-Kalergi, escriptor i poltic.
Song Du-Yul, socileg.
Joan Fontaine, actriu.
Shigeo Fukuda, illusionista.
Kazuo Fukushima, compositor.
Stephen Fumio Hamao, bisbe de Yokohama i cardenal.
Olivia de Havilland, actriu.
Motohiko Hino, bateria de Jazz.
Tada Hiroshi, professor d'aikido.
Hiroshi Hoshina, compositor i director d'orquestra.
Haruomi Hosono, msic.
Toshinari Iijima, compositor.
Nobuko Imai, violinista.
Y ichi Inoue, pintor.
Takeo Ischi, cantant.
Ishikawa Kaoru, farmacutic.
Yuki Kajiura, compositora.
Hitomi Kanehara, escriptora.
Taiji Kase, granmestre de karate.
Maria Kawamura, portaveu dels locotors japonesos.
Masaru Kawasaki, compositor i professor.
Yumi Kayama, director de cinema d'animaci.
Yukito Kishiro, mangaka.
Kosuke Kitajima, nedador.
Takeshi Kitano, actor, guionista, director de cinema, comediant, escriptor, poeta, pintor i dissenyador d'un videojoc.
James Kazuo Koda, sacerdot i bisbe catlic.
Kunihiko Kodaira, professor de matemtiques.
Takahashi Korekiyo, primer ministre del Jap.
Ken Kutaragi, entrenador.
Hiroaki Kuwahara, compositor i professor.
Oshii Mamoru, director.
Jonathan Meese, artista visual.
Mie Miki-Schenk, acordionista i professora.
Hayao Miyazaki, productor de pellcules d'animaci.
Shukichi Mitsukuri, compositor.
Akira Miyoshi, compositor.
Hajime Mizoguchi, violoncellista i compositor.
Makoto Moroi, compositor.
Saburo Moroi, compositor.
Takashi Murakami, artista.
Shinji Nagashima, mangaka.
Tatsuya Nakadai, actor.
Maki Namekawa, pianista.
Shigeo Neriki, pianista.
Sadako Ogata, diplomtic i alt comissionat per als refugiats de la ONU.
Masi Oka, actor i artista d'efectes especials. ;
Kihachi Okamoto, director de cinema.
Tamio  ki, locutor.
Kazushi Ono, director d'orquestra.
Yoko Ono, artista i cantant.
Yasujiro Ozu, director de cinema d'influncia mundial.
Edwin O. Reischauer, japonloga.
Kazuto Sakata, pilot de moto.
Takuma Sato, pilot de Frmula 1.
Franklin J. Schaffner, director de cinema.
Hans-Dieter Schwind, advocat i poltic.
Minao Shibata, compositor.
Hiroshi Sugimoto, fotgraf.
Hinako Sugiura, mangaka.
Masayuki Suo, director de cinema.
Aguri Suzuki, pilot de Frmula 1.
Eiji Suzuki, compositor.
Cary-Hiroyuki Tagawa, actor i productor de cinema.
Yoshihisa Tara, compositor.
Kazuki Takahashi, mangaka.
Takamatsu, princesa.
Naoko Takeuchi, mangaka.
Fumio Tamura, compositor.
Yasuo Tanaka, escriptor i poltic.
Susumu Terajima, actor de cinema. ;
Masahiko Togashi, bateria de Jazz.
Isao Tomita, msic i compositor.
Yuzo Toyama, compositor i professor.
Akira Toriyama, mangaka.
Liv Ullmann, actriu i directora de cinema.
Naoki Urasawa, mangaka.
Kenjiro Urata, compositor.
Nobuo Uematsu, compositor.
Ulrich Wickert, periodista i moderador.
Y ya Yagira, actor.
Kosaku Yamada, compositor.
Mirai Yamamoto, actriu.
Akio Yashiro, compositor.
Hideki Yukawa, fsic.
Mishima Yukio, escriptor i activista poltic.
Kaori Yuki, mangaka.
Hiroaki Zakoji, compositor i pianista.

Bibliografia.
En castell;
Gispert, Carlos. Tokio. Ed. Ocano, 2002. ISBN 8-4951-9993-9;
Gostelow, Martin. Tokio City Pack. Ed. Aguilar, 1998. ISBN 8-4035-9830-0;
En angls;
Seidensticker, Edward. Tokyo Rising: The City Since the Great Earthquake. Harvard University Press, Boston, 1991. ISBN 0-6748-9461-8;
Simmons, Ben; Hymas, Johnny; Vilhar, Gorazd. Japanscapes. Kodansha International Ltd., Tokio, 2002. ISBN 4-7700-2876-8;
En alemany;
 Elke Hayashi-Mhner: Tagelhner und Obdachlose in Tokyo, Iudicium, 2005, ISBN 3891291817;
 Matthias Eichhorn: Pendlerverkehr in Tokyo. Probleme und Perspektiven, Holos, 1997, ISBN 3860974262;
 Martin Lutterjohann: Tokyo mit Yokohama und Kyoto, Reise Know-How Verlag Rump, 2004, ISBN 3831712514;
 Evelyn Schulz: Stadt-Diskurse in den Aufzeichnungen ber das Prosperieren von Tokyo (Tokyo hano ki), Iudicium, 2004, ISBN 3891297750;
 Dusan Simko: Einwohner und Umweltbelastung in Tokyo. Fallstudie: Die Nachbarschaft Ojima in Koto-ku., Birkhuser-Verlag, 1990, ISBN 3764325399;
 Gottfried Wohlmannstetter: Finanzplatz Tokio, Knapp, Frankfurt am Main, 1998, ISBN 3781911675;
Referncies.


 Algunes imatges / galeria .




Vegeu tamb.

Badia de Tquio;
DN Tower 21;
Estaci de Tquio;
Parc Shiba;
Torre de Tquio;

Enllaos externs.
 Plana oficial de turisme a Tquio;
 Turisme a Tquio;
 Japan Reference ;
 Tour Virtual de Tquio ;






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2910" title="Terrassa" nonfiltered="1824" processed="1800" dbindex="1829">


Terrassa s una ciutat del Valls Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. La seva rea d'influncia arriba al quart de mili de persones.

L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants, essent l'any 2007 la primera ciutat en habitants del Valls, amb 202.136 habitants.

Emplaament.
Terrassa es troba situada al sud del masss de Sant Lloren del Munt, damunt la plana aturonada que s'estn entre les rieres del Palau a l'oest i de les Arenes a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el ms extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Valls; al sud amb Sant Quirze del Valls, Rub i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector ms nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac.



Histria.
Les primeres notcies de l'actual Terrassa provenen de l'poca dels romans, que fundaren la ciutat d'gara vora el torrent de Vallparads prop d'un antic poblat ibric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes cermiques i monedes. Pels volts del torrent de Vallparads tamb s'hi han trobat algunes restes paleoltiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglsies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparads. Recentment, a final del 2005, s'ha anunciat el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparads amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presncia humana, detectada per indstria ltica i marques als ossos dels animals, ms antic de Catalunya i probablement de la Pennsula Ibrica i d'Europa.

Durant l'edat mitjana, la vila, emmurallada, va crixer al voltant de la plaa Major (actualment plaa Vella) i del castell palau. Tot i aix, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseen el castell de Vallparads. Amb el temps, el terme for de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l'antiga gara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el ttol de ciutat; pocs anys ms tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malms, fou enderrocat i noms se'n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.


Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revoluci industrial hi va tenir una major incidncia, amb un gran nombre de fbriques i indstries dedicades al sector txtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella poca, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecci (1920), per citar-ne noms els ms destacats.

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexion part del terme del poble de Sant Pere, que comptava amb 4.400 habitants l'any 1900. Sabadell se n'annexion una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rub una altra (Castellnou).

Durant alguns perodes d'oficilitat dels topnims en castell, ha estat anomenada Tarrasa.

L'any 2004 el Vatic va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregaci del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu,i utilitza la baslica del Sant Esperit com a nova catedral. No s la primera vegada que Terrassa s seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'gara, on es celebr l'any 614 el Concili d'gara, i que va perdurar fins a la invasi sarrana, el 718. La seu de l'antic bisbat d'gara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere.

Barris de Terrassa (nucli urb i voltants).





(les dades de poblaci corresponen a l'any 2006);

Districte 1 - Centre (2,25 km   32.821 hab.)
 Plaa de Catalunya   Escola Industrial (0,21 km   4.876 hab.);
 Cementiri Vell (0,35 km   6.063 hab.);
 Centre (1,36 km   16.932 hab.);
 Vallparads (0,25 km   4.431 hab.);
 Antic Poble de Sant Pere (0,08 km   519 hab.);

Districte 2 - Llevant (1,45 km   19.798 hab., 91 dels quals disseminats)
 Montserrat (0,12 km   1.899 hab.);
 Vilardell (0,04 km   865 hab.);
 Torre-sana (0,41 km   3.179 hab.);
 Ca n'Anglada (0,54 km   13.764 hab.);
 Polgons industrials: Sector Montserrat (0,34 km);

Districte 3 - Sud (8,38 km   31.129 hab., 19 dels quals disseminats)
 Can Parellada (1,16 km   6.018 hab.);
 les Fonts (part del barri s dins el terme municipal de Sant Quirze del Valls) (2,04 km   2.039 hab.);
 Can Jofresa (0,32 km   2.147 hab.);
 Guadalhorce (0,03 km   1.355 hab.);
 Can Palet II (0,07 km   1.158 hab.);
 Xquer (0,08 km   1.217 hab.);
 Segle XX (0,73 km   5.247 hab.);
 Can Palet (0,51 km   11.929 hab.);
 Polgons industrials: Santa Eullia (0,22 km)   els Bellots (0,50 km)   Santa Margarida (1,26 km)   Can Parellada (1,24 km)   Can Guitard (0,22 km);

Districte 4 - Ponent (6,26 km   37.035 hab., 32 dels quals disseminats)
 Ca n'Aurell (0,96 km   17.338 hab.);
 la Maurina (0,42 km   7.808 hab.);
 la Cogullada (0,42 km   4.927 hab.);
 Roc Blanc (0,46 km   5.240 hab.);
 Can Palet de Vista Alegre (0,76 km   1.225 hab.);
 Vista Alegre (0,21 km);
 les Martines (3,02 km   465 hab.);

Districte 5 - Nord-oest (4,27 km   43.474 hab., 448 dels quals disseminats)
 Sant Pere (0,61 km   11.618 hab.);
 Pla del Bon Aire (0,16 km   2.715 hab.);
 Can Roca (0,25 km   2.096 hab.);
 Poble Nou   Zona Esportiva (0,88 km   11.439 hab.);
 Torrent d'en Pere Parres (0,24 km   5.442 hab.);
 Can Boada (Casc Antic) (0,28 km   7.627 hab.);
 Can Boada del Pi (0,67 km   1.629 hab.);
 Can Gonteres (0,27 km   358 hab.);
 Pla del Bon Aire   el Garrot (0,33 km   102 hab.);
 Font de l'Espardenyera (0,18 km);
 els Caus   els Pinetons (0,38 km);

Districte 6 - Nord-est (3,03 km   39.595 hab.)
 les Arenes   la Grpia   Can Montllor (0,89 km   13.078 hab.);
 Sant Lloren (0,21 km   4.832 hab.);
 Sant Pere Nord (0,71 km   15.083 hab.);
 gara (0,42 km   4.179 hab.);
 Can Tusell (0,14 km   2.423 hab.);
 Polgons industrials: Can Petit (0,40 km)   Nord (0,25 km);

Govern municipal.

Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composici de l'Ajuntament s la segent:
 PSC-PM 13 regidors (28.640 vots, 43,56%);
 CiU 6 regidors (13.041 vots, 19,83%);
 ICV-EUiA-EPM 3 regidors (6.736 vots, 10,25%);
 PP 3 regidors (6.468 vots, 9,84%);
 ERC-AM 2 regidors (4.870 vots, 7,41%);

Formen el govern municipal la coalici PSC-ICV-ERC i l'alcalde s Pere Navarro, del PSC, des del 13 d'abril del 2002 en substituci de Manel Royes.

Cultura i tradicions.
La ciutat, hereva d'un ric patrimoni medieval, modernista i industrial, compta amb una extensa xarxa de biblioteques (entre les quals la moderna Biblioteca Central de Terrassa, que recull el llegat, entre d'altres, de la histrica Biblioteca Soler i Palet), arxius (com l'Arxiu Tobella i l'Arxiu Histric Comarcal) i museus.

Museus.

el Museu de Terrassa, de titularitat municipal, que compta amb diverses seccions:
Castell Cartoixa de Vallparads, al Parc de Vallparads;
Conjunt Monumental de les Esglsies de Sant Pere, a l'antic poble de Sant Pere;
Casa Alegre de Sagrera, casa modernista al carrer de la Font Vella;
Torre del Palau, a la plaa Vella, nic vestigi del castell palau de Terrassa;
Centre d'interpretaci de la vila medieval de Terrassa;
Convent de Sant Francesc, en qu destaca el claustre decorat amb plafons cermics;
el Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya, installat a l'antic vapor Aymeric, Amat i Jover, dependent de la Generalitat de Catalunya;
el Centre de Documentaci i Museu Txtil, gestionat per un consorci entre l'Ajuntament de Terrassa i la Diputaci de Barcelona;
el Museu Parroquial del Sant Esperit, dins la Catedral, a la plaa Vella;

Festa Major.
La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge desprs de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n's el dia central, quan t lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que sn sant Pere, sant Cristfol i sant Valent. El dilluns de Festa Major, l'endem del primer diumenge desprs de Sant Pere, s festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comena amb la baixada del drac de Sant Lloren del Munt i acaba amb el castell de focs i la tpica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporaci municipal.


Terrassa, plaa castellera.
La ciutat, tot i no pertnyer a l'rea castellera tradicional, compta des de 1979-80 amb dues de les colles castelleres capdavanteres del pas, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, que rivalitzen entre elles cada any durant la diada castellera de la Festa Major.

Ciutats agermanades.
Ciutats agermanades amb Terrassa:


Esports.
L'esport que ha donat ms renom a la ciutat s l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olmpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olmpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors terrasssencs d'hoquei que han participat a les diferents edicions dels Jocs Olmpics han fet que la ciutat sigui coneguda com la "ciutat ms olmpica del mn". Actualment militen en la Divisi d'Honor del campionat espanyol de lliga els segents equips terrassencs:
 Atltic Terrassa Hockey Club (tamb l'equip femen);
 Club Deportiu Terrassa (tamb l'equip femen);
 Club Egara (tamb l'equip femen);

D'altres esports on hi ha participaci destacada sn el futbol, amb el Terrassa Futbol Club (actualment a la Segona Divisi B); el bsquet, amb el Sant Pere de Terrassa, el C.N. Terrassa (actualment primer equip de Terrassa) i l'Sferic Terrassa; el waterpolo, amb el Club Nataci Terrassa, i sobretot els escacs: el Club d'Escacs Terrassa ha estat cinc vegades campi de Catalunya (1954, 1964, 1967, 1969 i 1972) i un cop campi d'Espanya (1983).

Mitjans de comunicaci.
Terrassa t un diari propi, el Diari de Terrassa, que es publica de dimarts a dissabte; malgrat el ttol, la presncia de la llengua catalana hi s tan sols testimonial. Des del novembre de 2005 es publica de dilluns a divendres un diari de difusi gratuta, MsTerrassa, i un altre de difusi mensual, Terrassa Societat, amb una tirada de 50.000 exemplars controlats per l'OJD.

Pel que fa als mitjans radiofnics, Terrassa compta amb Rdio Terrassa Cadena SER Valls que, amb 75 anys d'histria, s una de les pioneres a Catalunya i Espanya, al 828 OM i al 89,4 FM. Tamb hi ha Rdio Club 25, ara Kiss FM Catalunya, radiofrmula musical que a Barcelona se sintonitza al 95,5 FM. A ms, la ciutat disposa de l'emissora municipal Noucinc.2, al 95,2 FM.

En televisi, Terrassa t dues cadenes: la municipal Canal Terrassa TV i la privada TV20 - Localia Valls.

Compta, a ms, amb un diari electrnic, pioner a la ciutat: infoTerrassa.com , i amb e-newsterrassa.com , d'iniciativa municipal. La web municipal  t ms de 115.000 visites mensuals i se situa en els primers llocs de les webs de l'Estat.

Terrassa disposa d'una web ciutadana anomenada terrassa.net , que actualment est considerada la segona web ms visitada de la ciutat, desprs de la de l'Ajuntament.

 Curiositats .
 A Terrassa, el dia 6 de gener del 2009, va tocar la grossa de Reis, concretament el nmero 28920, que es va vendre inegrament en aquesta poblaci barcelonina. De premi 2000000 en cada srie.

Comunicacions.
Pel que fa al transport terrestre, Terrassa est comunicada amb Barcelona a travs de dues autopistes, la C-58 (que passa pel sud de la ciutat) i la C-16 (de peatge, que passa pel sud/sud-oest de la ciutat). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el tnel del Cad i Frana passant per Manresa i Berga.

La resta de carreteres que comuniquen Terrassa sn la BV-1221 o carretera de Matadepera, que comunica Terrassa amb el Bages passant per Matadepera, Mura, Talamanca i Navarcles; la B-122 o carretera de Rellinars, que arriba a Castellbell i el Vilar passant per Rellinars; la C-58 en el tram que no s autopista, coneguda com a autovia de la Bauma, que connecta Terrassa amb Viladecavalls i Vacarisses fins a l'enlla amb la C-55; la B-120 o carretera d'Olesa, que enllaa Terrassa, Viladecavalls i Olesa de Montserrat; la C-243c o carretera de Martorell, que uneix Terrassa, Ullastrell i Martorell; la BP-1503 o carretera de Rub, que comunica la ciutat amb Rub i Sant Cugat; la N-150 o carretera de Montcada, que connecta Terrassa, Sabadell, Barber, Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac; i la C-1415a o carretera de Castellar, que uneix Terrassa amb Castellar del Valls, Sentmenat i Caldes de Montbui.

Accessos per carretera.

 Des de Barcelona:
Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuta);
Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat-Terrassa, pels tnels de Vallvidrera (peatge);

 Des de Lleida:
AP-2, connexi amb les autopistes AP-7 i C-58;
A-2, connexi amb la C-243 (Martorell-Terrassa);

 Des de Frana-la Jonquera-Girona:
AP-7, connexi amb la C-58 (Barcelona-Terrassa);

 Des de Tarragona:
AP-7, connexi amb la C-58 (Barcelona-Terrassa);

Prximament, l'Autovia Orbital de Barcelona B-40 o Quart Cintur, que anir per tot l'oest i el nord de Terrassa.

Ferrocarril.

Respecte al ferrocarril, la ciutat disposa de dues estacions de passatgers de la lnia R4 de Renfe Operadora, Terrassa i Terrassa Est. Hi ha la previsi d'una estaci ms, Terrassa Oest, al barri de Can Boada. Tamb hi ha l'estaci terminal de la lnia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, o Terrassa-Rambla, amb una segona estaci a la zona universitria, anomenada Vallparads-UPC, actualment en perode de construcci; d'aqu a pocs anys la lnia es perllongar amb dues noves estacions, una que connectar amb l'estaci Terrassa de la lnia R4 (Terrassa-Renfe) i la segona que arribar al barri de Can Roca, al nord de la ciutat (Terrassa   Can Roca); tamb hi ha en projecte una estaci a l'entrada de la ciutat pel sud, entre els barris del Segle XX i la Maurina (Porta Sud). El municipi compta, a ms a ms, amb l'estaci de les Fonts dels FGC i amb el baixador de Torrebonica de la Renfe, actualment fora de servei.

Un projecte en estudi de la Generalitat de Catalunya s la futura lnia orbital ferroviria, la qual aprofitaria el tram de Terrassa de l'Adif i a partir d'aqu es bifurcaria amb un nou tram de via fins a Martorell.

Transport pblic interior.
Dins de la ciutat operen un total de quinze lnies d'autobs de dia i una de nit. Actualment el servei el realitza l'empresa TMESA (Transports Municipals d'Egara). Les lnies actualment vigents sn:

1 Sant Lloren - Rambla d'gara - Hospital

2 les Arenes - la Grpia - Rambla d'gara

3 les Arenes - la Grpia - la Maurina

4 Can Parellada - Ca n'Aurell

5 Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'gara - Roc Blanc - Can Trias

6 Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'gara - la Cogullada

7 Nord - Sud (Pla del Bon Aire - Dr. Robert - Can Jofresa)

8 Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'gara - Can Jofresa)

9 Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'gara - Avingudes - Can Palet)

10 les Fonts - Estaci del Nord

12 Can Gonteres - Rambla d'gara

13 Can Palet de Vista Alegre - Rambla d'gara

14 Mercadal setmanal de Mart l'Hum - Can Parellada

15 Polgons industrials (les Fonts - Colom II - Can Parellada - Santa Margarida)

16 Bus Dnit (segueix el mateix itinerari que la lnia 9)

Terrassencs illustres.
Vegeu la ;
 Francesc Abad (1944), artista conceptual.
 Pere Alegre (1909-1986), msic i compositor.
 Francesc Angls (1938), metge i escultor.
 Antoni Argils (1931-1990), jugador i entrenador de futbol.
 Jaume Ballber (1867-1924), industrial i delegat a la ponncia de les Bases de Manresa (1892).
 Sergi Belbel (1963), dramaturg, director del Teatre Nacional de Catalunya.
 Rafael Benet i Vancells (1888-1979), pintor, crtic d'art i historiador de l'art.
 Eduard Blanxart (1915), interiorista, dissenyador i msic.
 Joan Cadevall (1846-1921), botnic i gegraf.
 Salvador Cards (1954), periodista i escriptor.
 Salvador Costa (1930-2006), compositor i pintor.
 Josep Maria Domnech i Fargas (1925), gegraf.
 Pere Elias (1909-2002), poeta i publicista.
 Miquel Farr (1936), pianista i mestre internacional d'escacs.
 Concha Garca Campoy (1958), periodista.
 Guillem-Jordi Graells (1950), autor i director teatral.
 Xavier Hernndez (1980), futbolista, ms conegut com a Xavi.
 Antoni Maria Marcet (1878-1946), abat de Montserrat (1913-1946).
 Pere Marcet (1945), filleg i lingista.
 ngels Margarit (1960), ballarina i coregrafa.
 Josep Maria Mart i Bonet (1937), sacerdot i historiador.
 Josep Enric Millo (1960), poltic, diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Popular.
 Samuel Morera (1889-1969), poltic, alcalde de la ciutat durant la Segona Repblica.
 Llus Muncunill (1868-1931), arquitecte modernista.
 Pere Navarro (1959), poltic del PSC, actual alcalde de la ciutat.
 Joaquim Pals (1961), jugador i entrenador d'hoquei sobre patins.
 Marta Pessarrodona (1941), poetessa i crtica literria.
 Agust Pujol (1585-1628), escultor barroc.
 Josep Roca i Roca (1848-1924), periodista, escriptor i poltic.
 Manel Royes (1940), poltic del PSC, alcalde de la ciutat i president de la Diputaci de Barcelona.
 Josep Rull (1968), advocat, diputat al Parlament per Convergncia Democrtica de Catalunya.
 Alfons Sala (1863-1945), industrial i poltic, president de la Mancomunitat de Catalunya (1923-1925).
 Ramon Serrat (1883-1944), msic i compositor.
 Francesc Torras Armengol (1832-1878), pintor, escultor i gravador.
 Anicet Utset (1932-1998), ciclista.
 Joaquim Vancells (1866-1942), pintor paisatgista modernista.
 Joaquim Ventall (1899-1996), escriptor i publicista.
 Jordi Vera (1952), poltic independentista.
 Vicen Villatoro (1957), escriptor i periodista, director general de Promoci Cultural (1997-2000).
 Carles Viver i Pi-Sunyer (1949), advocat i jurista.

 Demografia .


Galeria.


Vegeu tamb.
Ajuntament de Terrassa;
Bisbat de Terrassa;
Caixa Terrassa;
Castellers de Terrassa;
Catedral de Terrassa;
Escola Industrial de Terrassa;
Minyons de Terrassa;
Terrassa Futbol Club;

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Terrassa candidata a Ciutat Gegantera 2010;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2911" title="Turbina" nonfiltered="1825" processed="1801" dbindex="1830">


Una turbina s una mquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben un fluid com aigua, gas o vapor, a molta pressi.

Les turbines transformen l'energia d'aquests fluids en energia mecnica.

 Tipus de turbines .
Hi ha tres tipus de turbines segons el fluid emprat: turbines hidruliques, turbines de gas i turbines de vapor.

Turbines Hidruliques: sn aquelles on el fluid de treball no t un canvi de densitat considerable a travs del seu pas pel rodet. El fluid de treball acostuma a ser aigua. Segons la geometria de les turbines hidruliques es troben 3 tipus:

 Turbina Pelton;
 Turbina Francis;
 Turbina Kaplan;

Els 3 tipus estan ordenades de ms a menys alada d'aigua (transformat a velocitat de gir) i de menys a ms cabal (volum d'aigua per unitat de temps que transforma en energia mecnica).

Turbines Trmiques: sn aquelles en les quals el fluid de treball t un canvi de densitat considerable a travs del seu pas pel rodet. Es poden classificar en:

 Turbina de vapor;
 Turbina de gas;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2912" title="The Beatles" nonfiltered="1826" processed="1802" dbindex="1831">

The Beatles foren un grup de msica procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Sn un dels grups de msica pop amb ms xits i vendes de discos de la histria de la msica popular, i, a ms, han aconseguit el reconeixement dels crtics. Les seves aportacions innovadores a la msica popular i el seu impacte cultural van tenir una gran transcendncia en els anys seixanta, que es perllong d'una manera o altra en els anys posteriors.

The Beatles sn una de les bandes comercialment ms reeixides i aclamades per la crtica de la histria de la msica popular. The Beatles foren el grup amb ms vendes de tot el segle XX. Al Regne Unit van llanar ms de 40 singles i lbums que van arribar al nmero u. El seu xit es va repetir tamb en molts altres pasos: EMI assegur que el 1985 el grup havia venut ms mil milions de discs o cintes a tot el mn.


Sorgits a principi dels anys 60, van ser els iniciadors del fenomen beat. Partint de la base rtmica del rock, les seves composicions foren una veritable troballa en l'aspecte meldic i harmnic. Amb influncies del rhythm and blues, i del blues progressiu, el seu estil va seguir una evoluci constant. Des de meitat dels anys 60, amb l'arribada de l'xit internacional, la seva msica es va decantar cap a un eclecticisme que incloa una forta influncia oriental i que va donar com a resultat algunes de les obres ms significatives de la psicodlia i, ja al final de la dcada, del rock progressiu.   

Les seves canons van reflectir els problemes d'un cert sector de la joventut de l'poca, que pretenia restar al marge de l'anomenada societat de consum i superar les convencions i els aspectes ms retrgrads de la societat occidental, alhora que reclamava nous valors tant esttics i artstics com espirituals i socials relacionats, per exemple, amb l'alliberament sexual i l'antimilitarisme. 

La seva dissoluci oficial va tenir lloc l'any 1970. Els seus integrants van seguir les respectives carreres musicals en solitari, tot i que van sovintejar les collaboracions entre ells. L'any 1995, amb motiu de l'edici del primer volum de la trilogia Beatles Anthology, va tenir lloc una reuni virtual del grup, amb l'ajuda d'unes cintes que John Lennon havia deixat enregistrades i que van ser la base de dues noves canons: Free as a Bird i Real Love.

Histria.

Els inicis i la formaci (1957-1959) .
Un dels factors determinants en la gestaci dels Beatles fou la influncia exercida pel contingut musical de l'emissora pirata Radio Luxembourg, mitjanant la qual joves com l'adolescent John Lennon van conixer el rock and roll a travs d'artistes com Elvis Presley, Ray Charles, Chuck Berry o Bill Haley. Tamb hi ha el fet que el port de Liverpool, amb l'arribada de mariners americans, propiciava la difusi de la msica nord-americana de finals dels anys 50. 
 
L'inters per aquesta nova msica va incitar Lennon i uns d'amics de l'institut on estudiava, el Quarry Bank, a formar un grup de msica skiffle que anomenarien The Quarrymen, en honor a l'institut. El grup va comenar a tocar a diferents festes escolars i en una d'aquestes, el 6 de juliol del 1957, hi assist Paul McCartney, que aleshores tenia 15 anys i tamb era un afeccionat del rock and roll. Ivan Vaughan, un amic com de Lennon i McCartney, els va presentar. Davant la necessitat de tenir un membre amb ms talent musical i impressionat per demostraci de McCartney, que va cantar i interpretar a la guitarra Twenty Flight Rock, d'Eddie Cochran, Lennon li va demanar que s'uns al grup.

En aquella poca, Paul McCartney agafava cada dia l'autobs amb un noi ms jove, George Harrison, que tamb tocava la guitarra. McCartney el va presentar a Lennon per a mirar si podia unir-se al grup, i veient la seva qualitat com a guitarrista, va ser rpidament acceptat. Amb la seva entrada, es va produir l'expulsi de la resta de components quedant-se noms a tres, que n'eren l'eix principal. Per els faltava alg que toqus el baix i la percussi.

Stuart Sutcliffe era un amic i company de John Lennon a l'Escola d'Art, que pintava i que va arribar a vendre diverses obres a bon preu. Aquest fet li va permetre comprar un baix elctric, per com que no tenia cap tipus de coneixement musical, els altres membres del grup van a haver d'ensenyar-li els rudiments de l'instrument. 

Pel que fa al nom del grup, The Quarrymen, com que cap component ja no estudiava en aquell institut, va tocar durant una temporada canviant de nom, entre els quals va haver-hi Johnny and The Moondogs i The Silver Beetles. Sutcliffe admirava una pellcula de Marlon Brando, Salvatge, on un grup de motoristes es feia anomenar "The Beetles". Lennon va canviar la segona E per una A, fent un joc de paraules amb l'expressi anglesa beat (en referncia al cop que marca el comps i al moviment beatnik) i establint aix el nom definitiu del grup: The Beatles ("els qui fan msica beat").

L'agost del 1959 es va inaugurar a Liverpool un local anomenat The Casbah Coffee Club. The Quarrymen va convertir-se en el seu "grup resident", i aleshores estava format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ken Brown a la bateria. El mateix any 1959, per, aquest darrer component va deixar-los sent substitut per Pete Best (fill de la propietria del club), convidat per McCartney.

 Hamburg (1960-1962) . 
L'any 1960, el mnager del grup, Allan Williams, va aconseguir que se'ls contracts a Alemanya per tocar en clubs del Reeperbahn, la zona de la vida nocturna d'Hamburg, on van actuar en diversos establiments com ara l'Indra Club, el Kaiserkeller, el Top Ten Club o el Star Club. 

L'estada a Hamburg va suposar una gran experincia de maduraci pel grup. Els caps de setmana tocaven fins dotze hores diries i aquestes dures actuacions els van permetre millorar el seu estil musical i artstic davant el pblic. Tamb fou all que van ser contractats pel cantant Tony Sheridan com a grup d'acompanyament en una srie d'enregistraments per a la companyia discogrfica Polydor Records, produts per Bert Kaempfert. Les sessions van comenar el juny del 1961 i el 23 d'octubre Polydor va editar el single My Bonnie (Mein Herz ist bei dir nur), que va tenir un notable xit a les llistes alemanyes.

Diversos incidents, juntament amb el fet que els seus permisos de treball havien expirat i que Harrison encara era menor d'edat, van provocar la seva expulsi d'Alemanya. Van tornar-hi una segona temporada i en haver de marxar de nou, Stuart Sutcliffe va decidir romandre a Alemanya per estudiar art. Va morir pocs dies abans de que els Beatles tornessin al pas per fer-hi la seva tercera estada, el que va fer que McCartney s'encarregus definitivament de la funci de baixista.

El 1961, Brian Epstein era propietari de la North End Music Stores, la botiga de discs ms famosa de Liverpool; havent sentit a parlar dels Beatles desprs que alguns adolescents li demanessin diverses vegades el disc My Bonnie, va anar a The Cavern, on acostumaven a tocar, i va quedar fora impressionat per la seva msica i el seu aspecte. El mateix any va esdevenir el seu mnager. 

Desprs d'una darrera sessi per a Polydor al maig del 1962, Epstein i Kaempfert van acordar cancellar el contracte amb la companyia alemanya. Epstein va provar d'aconseguir un contracte discogrfic amb diverses companyies britniques, per sense sort. The Beatles van arribar a fer una audici per a Decca Records el  gener del 1962, per van ser refusats.

Mentre es trobaven a Hamburg per tercera vegada, van rebre una carta del seu mnager dient que havien aconseguit, de la m de George Martin, mnager i principal productor de la filial d'EMI Parlophone (especialitzada en l'enregistrament de msica orquestral), una audici pel mes de juny als estudis Abbey Road de Londres. Martin va fer possible el contracte discogrfic dels Beatles i s'encarreg de produir les primeres sessions d'enregistrament, arran de les quals va proposar la substituci del bateria, Pete Best. Rory Storm and the Hurricanes era un dels grups d'xit de Liverpool i els Beatles havien coincidit amb ells a Hamburg. L'agost del 1962, el seu reputat bateria, Ringo Starr, va esdevenir el que seria bateria definitiu dels Beatles.

 L'arribada de l'xit (1962-1964) .
Amb el grup definitivament complet, The Beatles van tornar a fer unes sessions per a EMI. Per Martin, productor de la casa, tampoc estava d'acord amb l'estil del nou component. Sense seguir els seus consells, Lennon, McCartney i Harrison van decidir gravar les seves prpies canons amb Ringo Starr.

La decisi de gravar les seves prpies canons tampoc no va acabar de convncer Martin, que desconfiava de la capacitat de composici del grup. No obstant, els Beatles van insistir i Love Me Do, una composici prpia, seria escollida com a single del seu primer disc i arribaria al nmero 1 de la llista de vendes.

Per a conixer l'xit, The Beatles van fer molts concerts en bars i clubs nocturns, on es van guanyar una fama que els consolidaria com el grup ms popular de la Gran Bretanya. Amb aquesta fama va arribar el seu primer disc, el 1963, Please Please Me. El mateix any va aparixer el segon disc, With The Beatles, que comportaria el trasllat del grup a Londres per qestions de facilitat econmica i professional. El 1964 va suposar tamb l'arribada de la beatlemania als Estats Units.

L'arribada a Amrica els va impressionar i sorprendre; mai no van pensar que tindrien tant d'xit. Aprofitant aquesta fama, el tercer disc del grup no es va fer esperar i el mateix 1964 va aparixer A Hard Day's Night, com a banda sonora de la seva primera pellcula. Tant el disc com el film van ser tot un xit i la beatlemania es va estendre arreu del planeta. Per completar l'any, van portar a terme una gira mundial, de la qual Ringo Starr se'n va perdre bona part per motius de salut, i es va publicar Beatles For Sale, el quart disc de la banda. 

En definitiva, el 1964 fou l'any de ms treball en la carrera de The Beatles.

La maduresa (1965-1966).
L'any 1965 van ser nomenats, no sense certa polmica, cavallers de l'Imperi Britnic. Tamb es va estrenar la seva segona pellcula, Help!, amb la seva corresponent banda sonora (el cinqu LP del grup), van realitzar una nova gira per Amrica i van publicar un sis disc, Rubber Soul.

Per aquest any es va caracteritzar pel fet marcar el final de les gires de The Beatles. Cansats d'anar amunt i avall sense parar, de les eternes sessions de gravaci, les amenaces, la polmica amb l'afirmaci que eren ms famosos que Crist i la falta de motivaci, i farts que als seus concerts noms hi anessin adolescents cridaneres que no es fixaven en si s'equivocaven d'acord o desafinaven, els Beatles van decidir posar punt i final a les seves gires.

L'any segent, el 1966, es va publicar Revolver, disc del qual ja no es va fer cap gira. Aquesta decisi els va permetre marxar de vacances. Lennon se'n va anar a Almeria per participar en la pellcula How I Won The War; McCartney es va dedicar a compondre la banda sonora d'un altre film, Harrison va marxar a l'ndia i Ringo Starr va viatjar a Espanya per acompanyar Lennon.

En tornar d'aquestes vacances van comenar a gravar el vuit disc, Sgt. Pepper s Lonely Hearts Club Band, disc que esdevindria una fita dins de la histria de la msica popular.

 Sergeant Pepper's (1967) .
Amb la creaci de Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band es va iniciar una nova etapa caracteritzada per donar tota la prioritat a l'aspecte de recerca artstica; l'poca dels concerts i els crits s'havia acabat. Durant aquesta etapa, el grup va realitzar notables avenos a nivell musical, fruit de la seva constant experimentaci, del tractament del so i de les noves tcniques d'enregistrament. En aquest sentit cal assenyalar la gran contribuci aportada pel seu productor habitual, George Martin. 

A ms de la publicaci de Sergeant Pepper's, l'any 1967 va portar altres qestions destacades. Entre aquestes destaca l'emissi dOur World, la primera transmissi via satllit a escala mundial, en la qual van participar The Beatles interpretant el tema All You Need Is Love. Un altre fet fou conixer el Maharishi Mahesh Yogi, que els faria descobrir la filosofia ndia i, especialment, la meditaci transcendental.

Per durant aquell any tamb va morir el mnager del grup, Brian Epstein. Aquesta desaparici va afectar-los profundament i, a ms, va posar el problema de com dirigir les seves finances i negocis, aspecte del qual sempre s'havien despreocupat. Van crear l'Apple Corps, que va funcionar com a companyia discogrfica per tamb es va dedicar a la confecci de roba psicodlica venuda en la  Apple Boutique.

Per acabar l'any es va rodar una tercera pellcula, The Magical Mystery Tour, que va rebre unes crtiques fora desfavorables. El disc de la banda sonora, per, amb ttol homnim, va ser un cop ms d'una gran riquesa creativa.

 lbum blanc (1968) .

L any 1968 portar diferents esdeveniments. El primer fou el viatge del grup amb el Maharishi a Rishikesh, a l'ndia, on van anar per aprendre a meditar. Ben aviat, per, Ringo Starr va haver de tornar per problemes amb el menjar (era allrgic a un gran nombre d'aliments), McCartney tamb va tornar perqu noms tenia previst estar-s'hi durant un mes i finalment Lennon i Harrison van deixar el pas per l'escndol en qu es van veure involucrats el Maharishi i una dona del seu grup.

En tornar de l'ndia es va decidir llenar definitivament la companyia Apple. L'empresa no va durar gaire. Hi havia moltes idees (dedicar-la a buscar nous talents, a botigues d'aparells electrnics i  de roba psicodlica), per cap no es va arribar a concretar, fet que la va portar a la runa. Desprs de la fallida es va rodar la quarta pellcula del grup, Yellow Submarine, de dibuixos animats i acompanyada de la seva corresponent banda sonora. 

El mateix any tamb es va publicar un doble lbum, The Beatles, ms conegut com White Album. Abans de la seva publicaci es va editar un single, Hey Jude, amb Revolution a la cara B, que va tenir un gran xit.

No noms es va publicar material com a grup, sin que John Lennon va editar el seu primer treball en solitari, Two Virgins, amb l'ajut de la seva futura esposa, Yoko Ono.

Durant la gravaci del White Album hi va haver les primeres tensions entre els membres del grup, que dos anys ms tard els portarien a la separaci. El motiu ms destacat fou la presncia contnua de Yoko Ono a l'estudi, el que va provocar malestar a la resta de components del grup, sobretot a McCartney. Al disc es nota clarament la tendncia a compondre i fins i tot a gravar individualment. Canons com Why Don't We Do It In The Road estan gravades o b en solitari o b amb la participaci de noms algun dels Beatles. Malgrat que van estudiar la possibilitat de fer una tria en les canons per editar un sol disc, finalment les van editar totes en un disc doble.

La fi dels Beatles (1969-1970) .
El 1969 s l'ltim en qu The Beatles va funcionar com a grup. A principis d'any es van fer les sessions "Get Back", que volien recollir l'esperit cru i directe dels seus primers discos. Tot i que no es van acabar mai, van servir d'embri per al que seria el seu ltim disc publicat, Let It Be. Aquestes sessions van estar acompanyades permanentment per cmeres que van gravar la seva darrera pellcula, tamb dita Let It Be, que reflecteix la tensi i el malestar entre els membres del grup.

Tot i els continus enfrontaments, tots quatre van decidir gravar un nou disc, que seria el darrer, Abbey Road. Amb una magnfica producci, Abbey Road va posar fi a una dcada que va marcar la msica posterior.

The Beatles es van reunir per darrera vegada a Saville Row. Lennon va anunciar que deixava el grup per dedicar-se al seu projecte parallel, la Plastic Ono Band. Davant la perplexitat de la resta de membres, Paul McCartney va seguir el mateix cam i no va trigar gaire en publicar el seu primer disc en solitari. George Harrison i Ringo Starr van fer el mateix, el primer per explorar el mn de la cultura ndia i el segon per comenar, ell tamb, una carrera en solitari. L any 1970 va posar punt i final oficialment de The Beatles amb la posada en venda de Let It Be.

 Components .

 John Lennon .


A John Lennon se l pot descriure de diverses maneres, per els adjectius que ms es fan servir per referir-se a la seva persona sn rebel i geni. John Winston Lennon va nixer el 9 d'octubre de 1940 enmig d'un bombardeig alemany sobre Liverpool. Va ser una persona caracteritzada per mostrar els seus sentiments d'una manera molt especial: protestant, passant una setmana al llit, component canons com "Imagine" i afirmant que The Beatles eren ms populars que Crist. 

Des de petit el que ms li agradava era somiar. Somiava coses tan difcils com volar, per tamb ser ric i fams, i tot aix ho podia aconseguir mitjanant la msica. Ser artista no estava ben vist als anys 50, i tant la seva famlia com els professors de l'escola li aconsellaven que es dediqus a qualsevol cosa excepte a la carrera d'artista. Malgrat tot, Lennon estimava la msica, i aix, afortunadament, no ho canviaria ning. No va tenir una infncia fcil, perqu els seus pares el van abandonar essent ell un nen. La seva mare el visitava de tant en tant, per ben aviat la tragdia es faria ms gran en morir ella. En aquell moment Lennon ja formava part del seu primer grup de msica, The Quarrymen, que va servir per despertar-li la seva faceta artstica, influda clarament i de manera constant pel rock and roll, en especial per les composicions d'Elvis Presley. "Heartbreaker Hotel" s la can que va canviar la seva vida fins que va conixer Paul McCartney en un concert dels The Quarrymen. D aquesta amistat en sorgiria un dels millors grups de la histria de la msica. 

 Paul McCartney .

Sir James Paul McCartney va nixer el 18 de juny de 1942. La seva infncia va estar marcada pel continu canvi d'habitatge que havien de fer ell i la seva famlia per qestions laborals del seu pare. Fou aquest qui va apropar Paul McCartney al mn de la msica, ja que tocava el piano, la trompeta i el saxo. Tal com li va passar a Lennon, McCartney tamb va perdre la mare quan tenia 14 anys. Fou un cop molt dur per a tota la famlia. A diferncia de Lennon, per, era un noi molt ms tranquil i menys conflictiu, treia bones notes i tenia un bon futur en el mn acadmic. Per conixer John Lennon li va canviar la vida per complet. La seva afecci comuna per la msica va fer que deixessin de banda els estudis per dedicar-se a escriure canons en hores de classe.

 George Harrison .


Nascut el 25 de febrer de 1943, era el ms petit d'una famlia de quatre fills. George Harrison fou l'nic beatle que no va veure arrunada la seva infncia per un divorci o una mort. Va tenir, doncs, una infncia feli rodejada de molts familiars llunyans i propers. Va cursar els estudis secundaris a l'institut de Liverpool, i cada mat es trobava amb Paul McCartney a la parada de l'autobs. 

Quan tenia 14 anys ja era un fantic de la guitarra, tot i que quan va conixer John Lennon la seva qualitat interpretativa era inferior a la de la resta del grup. Entre ells dos hi havia una diferncia d'edat considerable, tres anys, fet que va preocupar el grup davant la possibilitat que fessin festes i no li fos permesa l'entrada. Tot i aix, George Harrison va formar part sense problemes de l'embri de The Beatles. 

 Ringo Starr .


Richard Starkey, nascut el 7 de juliol de 1940, es va criar a Dingle, un suburbi portuari de Liverpool. El seu pare va marxar de casa quan ell tenia tres anys i la seva mare va haver de treballar de cambrera tot el dia, deixant el petit Richie sol a casa. A part de la situaci familiar, la seva infncia va estar marcada per la salut. Fou un nen molt malalts i va passar molt de temps als hospitals. Malgrat aquesta situaci, era un nen feli, satisfet, i quan la seva mare es va casar amb Harry Greaves li va prendre molt d'afecte. Greaves va ser el ms semblant que va tenir mai a un pare. 

Dels 13 als 15 anys va estar internat de nou a l'hospital i en sortir va practicar diverses feines fins a esdevenir aprenent de mecnic. En aquest hospital Richie Starkey va tocar la bateria a la seva banda i el 1956 va formar un grup amb un amic anomenat Eddie Clayton. Ben aviat va millorar moltssim el seu nivell i va arribar a tocar al grup ms important de Liverpool, Rory Storm and the Hurricanes. Durant l'poca de ms popularitat del grup en Richie va esdevenir Ringo (per la quantitat d'anells que portava) i Starr (perqu els seus solos de bateria fossin anunciats com a  starr times  -moments estellars-). The Beatles coneixien b en Ringo perqu haven coincidit amb els Rory Storm a Hamburg. El 1962, Brian Epstein li va trucar per telfon i li va oferir ser bateria de The Beatles substituint Pete Best. Al comenament estaria a prova amb un sou de 25 lliures setmanals, i, si tot anava b, seria bateria del grup en tota regla. D aquesta manera Ringo Starr es va unir a The Beatles, tancant la formaci. 

 Stuart Sutcliffe  .

El baixista original de The Beatles. Conegut tamb, igual que altres persones, com el cinqu beatle, va nixer el 23 de juny de 1940 a Edimburg, Esccia. Va ser amic ntim de John Lennon, a travs del qual va entrar al grup l'any 1959. Va cursar estudis a l'Art College de Liverpool, on als 19 anys el van considerar l'estudiant ms prometedor. Segons explica Paul McCartney, quan l'any 1959 Stuart Sutcliffe, Stu, va vendre una de les seves pintures per 65 lliures, John Lennon i el mateix McCartney el van convncer de comprar amb aquests diners un baix elctric alemany marca Hofner i unir-se a la banda, tot i que amb prou feines el sabia tocar. 

s en aquests inicis de la banda quan l'aportaci humorstica de Sutcliffe i Lennon permet la creaci del terme Beatles (els que fan msica beat), aprofitant el joc de paraules que resultava per la semblana amb Beetles (escarabats), similar al nom del grup de Buddy Holly, Crickets (grills). Neix aix el grup Long John and the Silver Beatles, que posteriorment seria solament The Silver Beatles i finalment es reduiria al nom amb el qual passarien a la histria, The Beatles. 

L'any 1961 el grup va fer la seva segona gira per Hamburg, Alemanya, i al final la banda torn a Liverpool, menys Sutcliffe, que va decidir quedar-se ms temps per desenvolupar ms la seva inclinaci per la pintura. En aquesta poca havia comenat una relaci sentimental amb la fotgrafa alemanya Astrid Kirchherr (inspiradora del fams pentinat Mop Top Beatle, i molt amiga dels components del grup.

El 10 d'abril de l'any segent, 1962, Sutcliffe morir a conseqncia d'una hemorrgia cerebral a Hamburg, quan tot just tenia 21 anys. Era just la viglia de la tercera gira del grup per aquesta ciutat i dies desprs del llanament del primer single de The Beatles, Love Me Do.

 Pete Best .

Nascut el 24 de novembre de 1941 a Madras, ndia, fou el bateria anterior a Ringo Starr. Va formar part del grup durant l'any 1959, poca en qu el grup tocava ocasionalment a The Casbah Club de Liverpool, la propietria del qual era la seva mare. En aquella poca la banda no disposava de bateria fix. L'any 1960 va reingressar al grup quan van aconseguir el seu primer contracte professional per tocar a diversos clubs d'Hamburg a travs del promotor artstic Allan Williams. Va formar part de la banda fins a la primera audici per a EMI, el 1962, i el van acomiadar el 16 d'agost del mateix any, com a condici posada per George Martin, productor de la companyia amb qui treballarien.

 Jimmy Nicol .

Jimmy Nicol fou el recanvi de Ringo Starr durant deu dies. El 3 juny de 1964, un dia abans de comenar la gira per Escandinvia, Holanda i Austrlia, Ringo Starr es va posar malalt, va haver d'ingressar a l'hospital i el van operar d'amgdales. Es va parlar d'anullar la gira, per finalment van decidir de posar un recanvi a la bateria a crrec de Jimmy Nicol, que va tocar un total de nou concerts en aquests pasos, des del 4 fins al 14 de juny, data en qu Ringo Starr es va reincorporar al grup a Melbourne. Per aquesta feina va cobrar 500 lliures esterlines, i a ms va ser obsequiat amb un rellotge d'or amb la inscripci "From The Beatles and Brian Epstein to Jimmy - with appreciation and gratitude".

 Discografia .

LP.
 1963: Please Please Me;
 1963: With The Beatles;
 1964: A Hard Day's Night;
 1964: Beatles For Sale;
 1965: Help;
 1965: Rubber Soul;
 1966: Revolver;
 1967: Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band;
 1967: Magical Mystery Tour;
 1968: White Album;
 1969: Yellow Submarine;
 1969: Abbey Road;
 1970: Let It Be;

Senzills.


Edicions pstumes.
A banda de nombrosos lbums recopilatoris, desprs de la dissoluci del grup han aparegut diverses edicions amb material indit i/o enregistrat en directe:
 1977: Live at the Hollywood Bowl ;
 1988: Past Masters, vol 1;
 1988: Past Masters, vol 2;
 1994: Live at the BBC;
 1995: Anthology 1 ;
 1996: Anthology 2 ;
 1996: Anthology 3 ;
 1999: Yellow Submarine Songtrack ;
 2003: Let It Be... Naked ;
 2006: Love;

Filmografia.

Films propis.

1964: A Hard Day's Night ;
1965: Help! ;
1967: Magical Mystery Tour ;
1968: Yellow Submarine ;
1970: Let It Be ;

Films biogrfics.

1979: Birth Of The Beatles;
1994: Backbeat;
1995: The Beatles Anthology;

  Versions de les canons de The Beatles.


Al llarg de la histria moltes bandes han fet diverses versions de les canons de The Beatles i han ofert diversos concerts tribut.

 Desprs de la separaci .

 Ringo Starr .
Ringo Starr va ser el primer dels quatre que va gravar en solitari; ho va fer a travs d'Apple Records el 1970 (Sentimental Journey), i la seva carrera va anar in crescendo fins al 1973, any en qu llana Ringo, lbum en el qual curiosament collaboren els altres tres Beatles, per en diferents temes. Aquest disc li va proporcionar un parell de nmeros 1 a la llista americana de singles. El seu segent projecte portava el ttol de Goodnight Vienna (1974), per a partir d'aleshores la seva carrera musical va comenar a entrar en davallada, i va tocar fons  almenys de vendes  el 1983 amb Old Wave. Una altra faceta seva durant aquests anys va ser la d'actor, i va aparixer en algunes pellcules sense especial repercussi. A mitjans dels vuitanta, feliment casat amb l'actriu Barbara Bach, es va dedicar a tasques de narrador per a sries documentals, sense abandonar del tot el mn de la msica, per sense gaire activitat. El 2008 va treure una de les seves grans obres, Liverpool 8.

 George Harrison .
La carrera de George Harrison en solitari, posterior a la dissoluci de The Beatles, s variada i peculiar, ms orientada cap a la qualitat i l'autenticitat que cap a la comercialitat, assumint tasques que van des de msic de sessi fins a productor cinematogrfic amb companyia prpia (Handmade Films). Desprs de formar part de The Beatles, Harrison va continuar treballant en solitari, igual com Lennon, McCartney i Starr, amb una carrera prolfica, tot i que menys que les de McCartney i Lennon. 

El seu primer llanament en solitari data de 1968, quan va editar el projecte clarament experimental Wonderwall, al qual el va seguir Electronic Sounds el 1970, en una lnia semblant a l'anterior. Tanmateix, el seu primer gran xit li arriba amb el triple lbum All Things Must Pass  amb importants collaboradors , produt per Phil Spector el 1970, que li dna un gran triomf internacional. El seu inters per les cultures orientals el porta a promoure el 1971 el Concert per Bangladesh a Nova York, amb la participaci d'artistes com Eric Clapton, Bob Dylan, el seu excompany Ringo Starr, Billy Preston i Leon Russell. Aquest concert es va plasmar en un triple vinil i en una pellcula, i va recaptar deu milions de dlars per la causa. 

El 1974 crea el seu propi segell discogrfic, Dark Horse, fins a 1976, quan edita 33 1/3, que marca una petita pausa en la seva carrera discogrfica, represa el 1979, per continuar publicant treballs, per no amb una freqncia gaireb anual, com en la seva primera poca. Durant aquests anys, tamb va produir enregistraments d'artistes com Badfinger, Ravi Shankar o Billy Preston i va tocar la guitarra en sessions d'altres msics, com Dylan, Delanney & Bonnie o Hall & Oates. Ja a la dcada dels vuitanta, va dedicar gran part dels esforos a la seva companyia cinematogrfica, Hand Made Films, i va tornar a les llistes el 1987 amb Cloud Nine. Al cap de poc se'l veia de nou sobre un escenari formant part de la banda de velles glries anomenada Travelling Wilburys  al costat de Bob Dylan, Roy Orbison, Tom Petty i Jeff Lynne , amb la qual va publicar dos lbums que van lligar la histria de la msica entre els vuitanta i els noranta: Travelling Wilburys (1988) i Travelling Wilburys, Vol 3 (1990). El 29 de novembre de 2001 va morir de cncer de pulm.

 John Lennon .
John Lennon va comenar la seva carrera en solitari un parell d'anys abans de la dissoluci oficial del grup, el 1970. El 1969, va tocar en directe amb una banda que es deia The Plastic Ono Band, al costat d'un msic com Eric Clapton, esdeveniment recollit a Live Peace in Toronto. D'all van sortir noves composicions de Lennon, com els singles "Cold Turkey" i "Give Peace a Chance"  tot un himne per als moviments pacifistes , xits indiscutibles que van ser seguits per l'lbum de 1970 John Lennon/Plastic Ono Band, produt per Phil Spector, que significa la declaraci d'independncia de Lennon respecte a la seva etapa anterior. Imagine, el seu lbum de 1971, es converteix rpidament en un clssic, amb temes compromesos i polmics com "Power To The People" o com el mateix "Imagine", que s'ha convertit en un estndard interpretat per molts altres artistes, o "Jealous Guy", una balada preciosa. Ja com a ve de Nova York, el seu segent lbum, Some Time in New York City, no va tenir el mateix gran xit comercial, per va tornar a les llistes amb Mind Games el 1973, i l'any segent va editar Walls And Bridges, encara amb millor fortuna; el mateix 1974 va actuar en un concert d'Elton John en la que seria la seva ltima aparici en un escenari. Shaved Fish, de 1975, s una recopilaci de grans xits i l'ltim disc que apareixeria abans la seva mort, ja que aquell any va decidir fer una pausa en les seves actuacions i concerts per tornar a l'estudi amb la seva esposa, Yoko Ono, per gravar Double Fantasy. Desprs del seu violent assassinat, el 8 de desembre de 1980, a mans de Mark David Chapman, va arribar al nmero 1 amb els singles "Just Like Starting Over" i "Woman".

 Paul McCartney .

El dia 10 d'abril de 1970, Paul McCartney anunciava als mitjans de comunicaci que mai no tornaria a gravar amb John Lennon (promesa que el temps ha burlat de manera peculiar, al cap de vint-i-cinc anys i amb un cmul d'esdeveniments pel mig). L'afirmaci de McCartney implicava la dissoluci definitiva dels Beatles. Un mes desprs, el seu primer treball en solitari, McCartney, arriba al nmero dos de les llistes britniques i al nmero un als Estats Units, afegint tensi a la ja existent al si del grup britnic, ja que el llanament del seu disc va coincidir amb el de Let It Be. Encara publicaria un altre lbum, Ram, abans de comenar la creaci de la seva nova banda, Wings, que es forma al final de 1971 al voltant de Paul i Linda McCartney, junt amb Denny Laine (1944) i Denny Seiwell. Al desembre, el seu LP Wildlife arriba al nmero 10 de les llistes angleses i l'any segent comena una gira pel pas que precedeix el single "Give Ireland Back To The Irish", un ttol que s'explica per si sol ("Torneu Irlanda als irlandesos") que va ser completament vetat per la BBC i la Independent Broadcasting Authority del Regne Unit. 

L'any 1972 va ser dur per a McCartney, que va topar un parell de vegades amb la justcia per possessi de drogues, i l'any segent va comenar amb un nou vet al single de Wings, anomenat "Hi Hi Hi", per incitaci al consum de drogues. El seu segell discogrfic va optar per promocionar la cara B, per burlar la censura, i va arribar al nmero 5 a les llistes; al maig va comenar un nou tour pel Regne Unit. L'LP que va sortir just abans de la gira, Red Rose Speedway, ja estava firmat per Paul McCartney & Wings, i al desembre van editar el fams Band On The Run, que va arribar al nmero 1 a banda i banda de l'Atlntic, va vendre sis milions de cpies i va estar a les llistes ms de dos anys. 

El maig de 1976 va anar als Estats Units, en la que era la primera aparici de McCartney en territori nord-americ en una dcada. Al cap d'un any va publicar l'lbum Wings Over America. El 1977 tamb va sortir al mercat "Mull Of Kintyre", el single ms venut al Regne Unit, desplaant d'aquest lloc "She Loves You", dels quatre de Liverpool. El single per si sol va vendre ms de dos milions i mig de cpies, i va ser, sens dubte, l'xit ms gran de Wings com a grup. Des de "Mull Of Kintyre" fins al desembre de 1979, data en qu Wings va actuar en l'ltima nit del festival Concerts per la Gent de Cambodja, van gravar alguns temes ms  tots d'xit, per sense arribar ms amunt del cinqu lloc de les llistes , i McCartney va rebre el premi com a millor compositor de tots els temps, amb ms de cent milions de singles venuts i molts altres xits. La data del concert per Cambodja posa el punt final a la carrera del grup com a tal, que va deixar el seu ltim llegat en el vinil de l'any 1979 Back To The Egg. 

McCartney va reprendre la seva trajectria en solitari, que ja tenia precedents just abans de Wings amb el parell d'lbums abans ressenyats. El gener de 1980 apareix "Wonderful Christmastime", el seu primer single en solitari des de 1971. A mitjan d'aquell mateix mes s arrestat i empresonat a Tquio per possessi de marihuana.

El 1981 es publica "McCartney", gravat, igual que el seu primer LP, al seu propi domicili i amb mitjans molt limitats, condicions que no impedeixen que arribi al lloc ms alt de les llistes. L'any segent veu arribar un altre gran xit seu, aquesta vegada a duet amb Stevie Wonder. "Ebony And Ivory" arriba al nmero 1 de les llistes de singles a banda i banda de l'Atlntic, obrint cam per a l'lbum Tug Of War, gravat amb l'ajuda, entre altres, de Stevie Wonder, el seu vell amic Ringo Starr, Rod Stewart i Carl Perkins. Pletric i hiperactiu, abans que s'acabi l'any collabora en un altre duet, aquesta vegada amb Michael Jackson, i grava "The Girl Is Mine". Torna a repetir frmula amb "Say, Say, Say", el single de l'lbum Pipes Of Peace, aparegut el novembre de 1983 i que se situa de nou al capdamunt de les llistes americanes i angleses. 

Give My Regards To Broad Street (1984) marca una nova experincia en la carrera de Paul McCartney. Aquest va ser el ttol d'una pellcula i un lbum; el disc va obtenir uns resultats excellents, per la pellcula va ser un fracs de crtica i pblic. L'activitat de l'antic beatle decreix amb el final dels vuitanta, per Press To Play i la recopilaci All The Best! (1987) aconsegueixen unes vendes que feia molt que no obtenia. El 1988 apareix Back in The USSR al segell sovitic Melodiya; inicialment va aparixer de manera exclusiva a la Uni Sovitica, fins que el 1991 es va publicar a tot el mn.

En la dcada dels 90, Paul McCartney es va obrir cam en nous camps de la msica: el 1991, l'Orquestra Filharmnica de Liverpool li va demanar una pea per commemorar el 150 aniversari de la seva fundaci. El resultat va ser "Liverpool Oratori", composta al costat de Carl Davis. Altres incursions de Paul en la msica clssica sn Standing Stone (1997), Working Classical (1999) i Ecce Cor Meum (2006). Al costat de Martin Glover i amb el pseudnim "The Fireman" ("el Bomber"), publica dos discos de msica ambiental: Strawberries Oceans Ships Forest (1993) i Rushes (1998). L'any 2000, edita Liverpool Sound Collage al costat de Super Furry Animals. Desprs d'una nova gira mundial el 1993, McCartney es reuneix a l'estudi d'enregistrament amb George Harrison i Ringo Starr per treballar en el projecte The Beatles' Anthology i completar dues demos de John Lennon, "Free As A Bird" i "Real Love". El 1997 publica Flaming Pie, que assoleix el nmero 2 als Estats Units i el Regne Unit i s nominat en la categoria d'lbum de l'any dels premis Grammy.

L'11 de mar de 1997 va ser nomenat cavaller per la reina Isabel II del Regne Unit, i el 1999 es va incorporar com a solista al Sal de la Fama del Rock and Roll. Poc abans, el 17 d'abril de 1998, va rebre un cop molt dur amb la mort de la seva dona, Linda McCartney, a causa d'un cncer de mama. L'any 2001 va publicar Wingspan, un documental que narra la histria de Wings. El mateix any sort a la llum el seu nou disc d'estudi, Driving Rain i va compondre el tema "Vanilla Sky", nominat a l'Oscar com a millor can original, per a la pellcula homnima. El 20 d'octubre de 2001 es va afegir a The Concert for New York City, en homenatge a les vctimes dels atemptats de l'11-S. Durant la major part del 2002 va dur a terme una extensa gira mundial que el va portar als Estats Units, Mxic i el Jap amb un gran xit. El 2003 va dur el seu directe a Europa, incls un concert a la Plaa Roja de Moscou el 24 de maig que posteriorment va servir de base d'un documental.

Durant el 2007 i fins al 16 de mar del 2008, va afrontar un superjudici de divorci amb la seva exesposa Heather Mills i va haver de pagar-li 48,7 milions de dlars. El 2008, McCartney va encapalar el festival de msica de la seva ciutat natal, Liverpool, com a part dels actes organitzats amb motiu de la capitalitat cultural de la ciutat.

 Altres projectes .

 Anthology .


The Beatles Anthology va ser un projecte de Paul McCartney, George Harrison, Ringo Starr i Yoko Ono, en representaci de John Lennon. Van publicar 9 CD de documentals l'any 1995, tres lbums entre el 1995 i el 1996 i un llibre amb fotos i informaci l'any 2000.

 Let It Be... Naked .
Let it Be... Naked, editat el 2003, s una altra versi del disc Let It Be. A l'edici original dels anys 1969-1970, Paul McCartney va voler que canons com The Long and Winding Road sortissin sense els cors i l'orquestra, per John Lennon va confiar la producci a Phil Spector, que s'hi va negar.


 Love .


El 2006 es va crear Love conjuntament amb el Cirque du Soleil i The Beatles' Apple Corps Ltd., que es va poder veure per primera vegada a The Mirage (Las Vegas) el 30 de juny de 2006.

El xou, organitzat per Sir George Martin i el seu fill Giles Martin, va sortir en CD el novembre d'aquell mateix (se'n van vendre gaireb tres milions de cpies), i el febrer de 2008 va guanyar un Grammy.

 Instruments tocats en viu per The Beatles (1961-1966) .


 Referncies .


Enllaos externs.

  Portal oficial dels Beatles ;
  Plana no oficial dels Beatles ;
  Lletres de les seves canons ;
  The Beatles Studio ;
  Discografia ;
  Filmografia ;

 John Lennon .

  Lloc web oficial;
  John Lennon a IMBd;
  Biografia de John Lennon;

 Paul McCartney .

  Lloc web oficial;
  Paul McCartney a IMBd;
  Biografia i fotografies;

 George Harrison .

  George Harrison a IMBd;
  Lloc web oficial;
  George Harrison a El Mundo;

 Ringo Starr .

  Lloc web oficial;
  Biografia;

 Stuart Sutcliffe .

  Stuart Sutcliffe a IMBd;
  Lloc web oficial;

 Pete Best .
 
  Pgina oficial de Pete Best;
  udio. Entrevista a Pete Best;
  Msica de Pete Best;

 Jimmy Nicol .

  Jimmy Nicol a IMBd;
  Biografia de Jimmy Nicol;

 Multimdia .

  The Beatles Televisi;
  i  Anthology Complets 9 Episodis;

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2913" title="Teoria de la relativitat" nonfiltered="1827" processed="1803" dbindex="1832">
En fsica el terme relativitat s'utilitza per referir-se a les transformacions matemtiques que cal aplicar per tal de descriure els fenomens en diferents sistemes de referncia. La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 (Teoria de la Relativitat Especial) i 1916 (Teoria de la Relativitat General) que tenen en com el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la fsica sn les mateixes per a tots els observadors. Aix no significa que els diferents observadors arribin a fer mesures iguals, sin que que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referncia de l'observador.

 Teoria de la relativitat especial o restringida .
El punt de partida s considerar que no hi ha cap punt fix a l'univers, sin que tot es mou amb tota la resta. Per tant, no hi ha observadors privilegiats: Les lleis de la natura s'han de expressar de manera que siguin les mateixes per a qualsevol observador, sigui quin sigui l'estat de moviment d'aquest. Aix s el Principi de Relativitat.

El segon pas va ser adonar-se que la velocitat de la llum s invariable, no canvia. (Velocitat de la llum:  299.792.458 metres per segon). Tot aix ho dedueix de les equacions per l'electromagnetisme de James Clerk Maxwell. El Principi de Relativitat d'Einstein estableix que la velocitat de la llum s una "llei de la natura": T el mateix valor per a qualsevol observador, sigui quin sigui el seu estat de reps o moviment. Aquest fet ja havia estat constatat experimentalment per Michelson a 1881, per va ser Einstein qui li va donar una interpretaci fsica.

A conseqncia d'aquestes observacions es planteja una nova forma d'interpretar el moviment. 

Mentre que segons les idees de Galileu i Isaac Newton els esdeveniments es poden representar segons uns eixos de coordenades (x,t) , per un observador immbil O, mentre per un observador en moviment, O' ,es representen per (v',t') segons les equacions:

;

;

on x s la coordenada del espai, en la direcci del moviment, i t la del temps, amb la qual cosa se suposa que mentre el temps s universal per tots els observadors, l'espai es funci de la velocitat v per l'observador en moviment.

L'originalitat de la teoria d'Einstein va ser suposar que no sols l'espai canvia amb el moviment sin que tamb ho fa el temps d'acord amb les transformacions de Lorentz:

;

;

on c s la velocitat de la llum.

Les conclusions principals d'aquest primer estudi de la Teoria de la Relativitat sn:
 La massa d'un cos augmenta amb la seva velocitat.

Per un objecte que viatja a la velocitat v relativa respecte a un observador inercial, la massa relativa ve donada per

;

On m s la massa invariant en reps i c s la velocitat de la llum en el buit. Aix sovint s'escriu  on   (el factor de Lorentz) s la quantitat donada per

;

 La seva longitud, en el sentit del moviment, disminueix.

;

On L0 s la distncia que es mou un mbil mesurada per un observador estacionari i L1 s la distncia mesurada per un observador que viatja a la velocitat v.

 El temps passa ms a poc a poc. Segons l'equaci ;

;

On T0 s el temps mesurat per un observador estacionari i T1 s el temps mesurat per un observador que viatja a la velocitat v

 La massa s energia i l'energia t massa. Massa i energia estan relacionades per la famosa equaci: E=mc2;

Segons la nostra experincia, aix sembla absurd perqu els moviments amb qu nosaltres normalment ens enfrontem tenen unes velocitats relatives molt petites i aquests canvis no es poden apreciar. Per exemple:
 Si llancem una pilota tan rpidament com puguem, el seu canvi respecte a nosaltres, segons les lleis relativistes, ser de noms 2 milionsimes parts de la seva massa.
 En canvi quan els fsics, mitjanant un accelerador de partcules atmiques com ara el ciclotr, acceleren partcules a velocitats de la meitat de la llum o ms, i en mesuren les masses, poden observar que han augmentat, d'acord amb les prediccions de la Teoria de la Relativitat.

 Teoria de la relativitat general .
s ms complicada que la Restringida perqu estudia tamb els moviments no uniformes.

Abans de la Teoria de la Relativitat restringida formulada per Einstein, el temps es considerava com una magnitud absoluta, que transcorria igual per a tots els objectes. Per aix es considerava, d'una banda, l'espai fsic de tres dimensions (longitud-latitud-profunditat) i, d'altra banda, el temps.

Com que, segons els resultats de la Teoria de la Relativitat Restringida, el temps depn de les velocitats relatives dels cossos, Einstein va trobar ms convenient de considerar un espai de quatre dimensions (les tres de l'espai geomtric i el temps). Aix s el que s'anomena l'espai-temps.

Al mateix temps pensava que l'equivalncia emprica entre la inrcia dels cossos (massa inercial) i la seva crrega gravitatria (massa gravitatria) no podia ser casual, per aix va postular que la gravetat no era una fora com una altra sin l'expressi de la prpia inrcia dels cossos.

Einstein va arribar a la conclusi que l'espai-temps s corbat, i que la seva curvatura s'incrementa all on hi hagi un objecte que tingui massa. Aquesta curvatura s la que fa que els objectes es moguin seguint uns camins determinats. D'aquesta manera la Relativitat General esdev una teoria de la gravitaci (gravetat) ms complerta i coherent que la de Newton, la qual queda com un cas particular d'aquella. 

L'equaci completa del camp gravitacional, coneguda tamb com a equacions de camp d'Einstein, s'escriu:





On   s la constant cosmolgica,  s la velocitat de la llum en el buit,  s la constant gravitacional que apareix tamb a la llei de la gravitaci newtoniana, i  el tensor energia-impuls.

El tensor simtric , t 10 components independents, l'equaci tensorial d'Einstein s equivalent, per tant, a un sistema de 10 equacions escalars independents.

Com hem indicat, segons la Teoria de la Relativitat, la massa i l'energia sn intercanviables. Einstein ho va expressar amb la famosa equaci E=mc2 on (E) s l'energia, (m) la  massa i (c) la velocitat de la llum. L'equaci ens diu que es genera molta energia (E) per cada petita quantitat de massa (m) que desapareix (perqu "m" est multiplicat pel quadrat del valor de la velocitat de la llum, "c", que s un nombre molt gran). Aquesta obtenci de grans quantitats d'energia es produeix durant la fusi nuclear, que t lloc, per exemple, en les explosions nuclears, a les centrals energtiques nuclears i, sobretot, al Sol i als estels.

Una manera de raonar-ho.

Quan nosatres viatgem en un tren i tirem una pilota amunt, ens torna a caure a la m sense quedar-se enrere, i el que veiem des de dintre el tren s que fa un moviment rectilini amunt i avall. Per contra, si ens ho mirem des de l'andana, veurem que la pilota descriu una parbola (una trajectria corba) degut a que se sumen el moviment horitzontal del tren i el de la pilota que puja i que baixa.

Ara entrem en un tren imaginari que va a 240.000Km/s i fa 900.000Km d'alt(tots sabem que es irreal)que anomenarem tren d'Einstein. Si en lloc d'una pilota, el que observem s un raig de LLUM que enfoquem verticalment cap a un mirall del sostre, el que veurem des de DINTRE el tren s que puja i baixa trigant 6segons (la LLUM va a 300.000Km/s). En canvi, si observem el mateix raig de LLUM des de FORA del tren, el que veurem s que el raig de llum fa un triangle combinant el moviment horitzontal del tren i el vertical de la llum, per tant el que hauria de passar s que la llum recorregus ms espai en el mateix perode de temps la qual cosa comporta una velocitat ms elevada, i s impossible(la velocitat de la llum sempre s la mateixa i no es pot alterar). Per tant, el que dedum s que s'han alterat l'espai i el temps dintre del tren, de manera que mentre a dintre han pogut passar 6 segons, a fora n'han passat 10, per exemple. 

De tot aix el que podem extreure s que quan algun cos assoleix velocitats properes a la de la llum, crea una curvatura espai-temps. Tamb sabem que no hi ha un punt d'observaci absolut, sino que tots son relatius i tot el que observem s relatiu al nostre punt d'observaci. A aix falta afegir-hi que quan un cos va a aquestes velocitats tambe l augmenta la massa i altres alteracions. 

Vegeu tamb.
 Sistema inercial;
 Relativitat galileana;
 Relativitat especial;
 Relativitat general;
 Velocitat relativa;

Referncies.
 Elektrodynamik der begwegten Krper, Annalen der Physik 17 (1905).
 Thorie du champ. L.Landau, E.Lifchitz. Editions Mir. Moscou 1966;

Enllaos externs.
Plana sobre la Teoria de la Relativitat;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2914" title="Teorema" nonfiltered="1828" processed="1804" dbindex="1833">
Un teorema s una clusula que es pot demostrar vertadera en un marc lgic determinat. 

La demostraci de teoremes s una activitat central en matemtiques.
Cal no confondre teorema i teoria. En matemtiques, un conjunt de teoremes i de definicions (axiomes) pot formar una teoria, com la teoria dels nombres.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2916" title="Charles Lewis Tiffany" nonfiltered="1829" processed="1805" dbindex="1834">

Charles Lewis Tiffany (1812-1902) va fundar la joieria Tiffany's & Co., que segueix sent, actualment, la joieria ms prestigiosa, exclusiva i famosa del mn.

Charles Lewis Tiffany va nixer en un poble dels Estats Units el 15 de febrer del 1812. L'any 1837 es va traslladar a Nova York.

Amb un amic seu, John Young i un capital de 1000 dlars que li havien deixat, va obrir una petita tenda al sud de Broadway on venia articles de papereria, paraiges, vaixella... una mica de tot. El primer dia van tancar caixa amb uns guanys de 4'98 dlars.

L'any 1858 Tiffany va obtenir un sobrant d'un tipus de cable. Va tallar aquest material en peces i va fer uns souvenirs que van tenir un xit inesperat. Des d'aquell moment el negoci va comenar a prosperar.

Durant la Guerra Civil va fabricar espases i medalles, i el capital va seguir augmentant. Quan es va acabar la guerra, Tiffany es va especialitzar en el comer d'objectes d'or, plata i pedres precioses i va comenar a tenir entre els seus clients als milionaris ms famosos del pas. Quan va morir el 18 de febrer del 1902 va deixar als seus hereus un llegat de 35 milions de dlars i un negoci de renom mundial.

La joieria es va fer cada vegada ms exclusiva, i l'any 1940 es va establir en una cantonada de la Cinquena Avinguda de Nova York. Hi ha una novella de l'escriptor nord-americ Truman Capote (1924-1984) que es titula: Breakfast at Tiffany's (1958), i es va fer una pellcula amb el mateix ttol protagonitzada per l'actriu Audrey Hepburn.

Els tallers de Tiffany van crear joies per a la reina Victria, el sha de Prsia i el tsar de Rssia. Van elaborar l'incomparable fermall que Richard Burton va regalar a Liz Taylor i tamb a Tiffany's va ser on Madonna es va comprar la seva luxosa vaixella. Actualment, Tiffany's t sucursals a Europa i al Jap.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2917" title="Tossa de Mar" nonfiltered="1830" processed="1806" dbindex="1835">


Tossa de Mar s una vila i municipi de la comarca de la Selva, anomenat simplement Tossa fins el 1985. Es situa a tocar de les comarques del Baix Empord i el Girons, limita amb els municipis de Lloret de Mar, Vidreres, Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Cristina d'Aro.














El terme de Tossa de Mar est format per una vall, allada dels municipis vens per els cims del Masss de Cadiretes - l'Ardenya, (Puig de Cadiretes de 519 m, Tur d'en Rosell de 340 m i d'altres) on est plenament integrada (ms de 2600 Ha estan dins l'mbit del PEIN del Masss de Cadiretes). El relleu es molt muntanys amb pendents superiors al 20% i la proximitat al mar del turons conformen un litoral abrupte, tpic de la Costa Brava, amb multitud de penya-segats i petites cales, moltes d'elles de difcil accs.

Tossa de Mar s una de les poblacions ms mtiques de la Costa Brava. La bellesa de les seves platges i boscos i del seu patrimoni histric i cultural, fan d'aquest indret un punt de referncia obligada per al turisme.

La Vila Vella, que es l'nic exemple de poblaci medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana  i que va ser declarat Monument Histric Artstic Nacional l'any 1931, es troba dins d'un recinte enmurallat construt entre els segles XII i XIV, com a defensa pels problemes amb la pirateria, se'n conserva gaireb la totalitat del permetre original i tres grans torres cilndriques anomenades des Codolar, de ses Hores i d'en Joans. Dins la Vila Vella est emplaat el Museu Municipal a l'anomenada Casa Falguera (s. XIV) o cal Governador, un dels museus d'art contemporani mes antics (1935) amb obres de grans artistes, com Marc Chagall, Jean Metzinger, Andr Masson, Georges Kars, Oscar Zgel, els catalans Rafael Benet, Josep Mompou, Pere Creixams, Enric Casanovas, Emili Bosch-Roger, entre altres; molts dels quals passaren temporades a la vila els anys trenta i alguns fins i tot a la postguerra, formant-hi una mena dEscola de Tossa.


 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2918" title="Toponmia" nonfiltered="1831" processed="1807" dbindex="1836">
La toponmia  (del grec       topos, lloc, i       noma, nom) s el conjunt de topnims d'un indret, s a dir, els noms de lloc. Alguns l'han anomenat amb un mot excessivament ms complicat: toponomstica, que en tot cas podria reservar-se a l'estudi ms purament lingstic. Tamb s la part de l'onomstica que estudia els topnims o noms propis de lloc. Est ntimament lligada a la investigaci etimolgica i l'evoluci d'aquesta mena de noms. La toponmia es por dividir en macrotoponmia o toponmia major -encarregada dels noms de continents, pasos, regions, grans ciutats, etc.- i microtoponmia o toponmia menor -fonts, rieres, turons, etc.-, tot i que la distinci entre topnims majors i menors s a vegades molt relativa i molt sovint s estudien conjuntament.

L estudi de la toponmia d'un pas pot respondre a diversos interessos. El ms simple seria satisfer la curiositat d'unes persones o d'un poble per l'origen del nom dels llocs on viuen o que els rodegen. En geografia la toponmia pot donar informaci til sobre diversos aspectes d'una zona, com ara el relleu, la flora, la fauna, etc, i pot ajudar a delimitar la separaci entre dues zones geogrfiques (per exemple, entre la Franja de Ponent i l'Arag de parla castellana). Per als historiadors s una font d'informaci sobre  els pobles que hi ha viscut anteriorment. A Catalunya, per exemple, conviuen topnims d'origen iber, rom, germnic, rab i catal. En lingstica, a ms de l'etimologia, la toponmia aporta dades sobre l'evoluci fontica d'una llengua, etc. 

Toponmia catalana.
Els topnims catalans provenen de moltes llenges: ibrica, llatina, germnica, rab, etc.
Com a topnims ibrics hi ha Lleida (Segri), que prov del mot Iltrida (passat a Ilerda pels romans i a Larida pels rabs) (il- significava  ciutat : Ilduro  Matar ); Barcelona, de Barkeno (en llat Barcino, desprs Barcinona i d'aqu la forma actual); Tossa de Mar (Selva), de la forma Iturissa; etc. Alguns potser sn anteriors als ibers: Segarra (comarca; hi ha una lpida romana als Prats de Rei (Anoia) que diu municipium sigarrens, i potser Salauris > Salaur > Salou (Tarragons).
Els pnics han deixat topnims com Ma (Menorca), provinent de Mago o Magonis, un cabdill cartagins; i Eivissa (illa), herncia dEbessus o Ebussus, potser 'illa de pins' o 'illes de pins' o 'illa de Bes' (deessa de la hilaritat).
Els grec han deixat Empries i Empord (contrada), que prov demporion  mercat , o Roses (Alt Empord), perqu els colons que la van ocupar provenien de l'illa grega de Rodes.
Els celtes van passar per terres catalanes, per sembla que no s'hi van establir. Els topnims acabats en -ac semblen celtes (n'hi ha molts al sud de Frana); d'aqu Vulpellac (Baix Empord), Tarerac (Conflent) o Llorac (Conca de Barber). Potser tamb Besal (Garrotxa). Una possible explicaci s que bisuldunum significa  fortalesa entre rius  (encara es conserva el pont fortificat gtic; segurament abans n'hi havia un altre), ja que dunum o dunon potser significa  tur  i/o  fortalesa aturonada . Altres hiptesis el fan provenir del gal Besendunum (documentat Sebendunum). La hiptesi galla t ms pes perqu en cltic s emprava briga per a indicar  fortificaci  (Vallabriga dna Vall-llobrega (Baix Empord).
Els pobles pirinencs (Pallars, Ribagora, etc.) parlaven un idioma emparentat poc o molt amb l'antic basc (Joan Coromines considera que s basc, perqu aquesta hiptesi s rebutjada pels historiadors de la llengua basca). D'aquestes parles vnen Benavarri (Ribagora) (de significat incert) o Sort (Pallars Sobir) i el Pont de Suert (Alta Ribagora), emparentats amb el basb zubi  pont .
 Ats que el catal prov del llat, tamb hi ha fora topnims romans, com Vic (Osona), del mot vicus (que acompanyava el nom antic de la ciutat, Ausa); Reus (Baix Camp), de reddis  xarxes ; Prenafeta (Conca de Barber) i Torrefeta (Segarra), de pinna fracta  roca trencada  i torre fracta  torre trencada .
De topnims provinents del germnic (concretament, del visigot) en catal hi ha la Geltr (Garraf), Castell de l'Areny, en rigor castell d'Alareny (Bergued), Marcovau (Noguera) o Manlleu (Osona), provinents de Wisaltrud (nom de dona), Athalasind (nom d'home), Marchoald (nom d'home) i Manileub (nom d'home). Hi ha qui ha proposat que Campdevnol (Ripolls) significa 'camp de vndals' (possible campament d'aquesta tribu germnica), per Joan Coromines creu que prov de camp d'Avndal (on Avndal s un nom d'home).
Com a topnims rabs hi ha, entre altres, Altafulla (Tarragons), provinent de l'expressi al-tahuila  la pea de terra ; Brfim (Alt Camp), del nom propi Ibrahim; la Pobla de Mafumet (Tarragons), del nom propi Mohamet; Calaf (Anoia), del nom propi Halaf, etc. La majoria (per no necessriament tots) dels topnims que comencen per vin- o per beni- o bini- sn rabs (beni- o bini-, de l'rab clssic b ni, significa 'fills de', i el que ve desprs sol ser un nom de persona o un llinatge): Benifallet (Ribera d'Ebre), Benissanet (Baix Ebre), Benicarl (Baix Maestrat), Benifass (Baix Maestrat), Benicssim (Plana Alta), Binissalem (Mallorca), Biniali (Menorca), Binibquer (Menorca), Binamussa (Eivissa), Vinganya (Segri), Vinebre (Ribera d'Ebre), Vinaixa (Garrigues), Vinars (Baix Maestrat), etc.  Altres municipis sn: Aitona, Alcan, Alcarrs, Alcoletge, Alcover, Alfarrs, Alfs, Alfara de Carles, Alforja, Alguaire, Ali, Almacelles, Almatret, Almenar, Almoster, Alpicat, Altafulla, Batea, Belianes, Benifallet, Benissanet, Bot, Bovera, Brfim, Cabacs, Calaf, Calafell, el Lloar, Gelida, Jafre, Juneda, l Aldea, l Aleixar, la Fatarella, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Massaluca, la Snia, les Borges Blanques, Margalef, Masquefa, Massalcoreig, Mediona, Miravet, Sant Carles de la Rpita, Sant Quint de Mediona, Sidamon, Sudanell i Vimbod i Poblet.
Del llat parlat en terres valencianes i balears va sorgir el mossrab. D'aquesta parla tenim topnims com Monturi (Mallorca) (del llat (pro)montorium), Petra (Mallorca), Campos (Mallorca), Muro (Mallorca i Alcoi), Ebo (Marina Alta), etc.
Grcies als estudis etimolgics i a la documentaci antiga es coneix la histria dels topnims. Amb tot, n'hi ha de foscos. Podria ser que Sant Feliu de Guxols (Baix Empord) provingui de Gypsela (documentat antigament), per no es pot comprovar. A banda, hi ha discussions entre experts per a molts altres topnims; per exemple, segons molts autors Guissona (Segarra) prov del llat Iesso, per Joan Coromines sost que prov del germnic Wizo (nom de persona), i altres autors diuen que prov de l'rab Aixuna (nom de persona).

Histria de la toponmia.
Tot i que l'aparici de la toponmia com una cincia s molt recent, ja des de l'antiguitat molts autors van sentir curiositat d'esbrinar l'origen d'alguns topnims importants, i van recollir les explicacions que molt sovint  la tradici oral els donava. Aix, era molt com en temps antics atribuir el nom d'una ciutat, o fins i tot d'un pas, a un personatge llegendari, com ara Roma de Rmul i Atenes d'Atena, etc. En la mitologia grega s molt habitual trobar personatges que suposadament van donar nom a tot un territori (sia, Europa, Egipte...), tot i que en realitat va ser al revs. 

A vegades el topnim no es feia derivar del nom del personatges sin d'un episodi relacionat. Com a exemple, el cas de la fundaci llegendria de Barcelona per Hrcules. Segons una tradici tardana (no documentada en textos antics), durant la realitzaci d'una dels seus dotze treballs, la flota de l'heroi va ser sorpresa per una tempesta que en va destruir la major part; noms se n va salvar la novena nau (barca nona), i per commemorar aquest fet Hrcules va fundar la ciutat de Barcelona all on va desembarcar. 

Aquesta tradici va continuar al llarg de l'edat mitjana fins arribar al Renaixement, on encara molts erudits utilitzaven jocs de paraules per explicar l'origen d'uns i altres topnims. Els seus principals errors van ser donar per certs relats d'origen popular, sense cap base lgica, i no tenir en compte detalls importants com les formes antigues dels noms de lloc, la llengua d'on venien i l'evoluci fontica i morfolgica posterior. 

L estudi cientfic dels topnims, amb autntics criteris filolgics, no es va iniciar a Europa, en pasos com Frana i Alemanya fins a finals del segle XIX. A Catalunya va ser decisius els estudis publicats al Butllet de Dialectologia Catalana, sota la tutela de l'Institut d'Estudis Catalans. Posteriorment cal destacar la fundaci, l'any 1980, de la Societat d'Onomstica, i la publicaci de lOnomasticon Cataloniae a cura de l'insigne Joan Coromines. Fora de Catalunya s ha de destacar la labor d'autors com Ramn Menndez Pidal a Espanya i Albert Dauzat a Frana. Per contra, fora d'Europa, en Amrica, sia i frica, no hi ha hagut un gran desenvolupament dels estudis en toponmia, de manera que hi ha un gran desconeixement sobre els orgens de molts topnims.

 Estudiosos de la toponmia catalana .
La toponmia catalana ha comptat amb fora estudiosos, entre els quals destaca Joan Coromines, autor de lOnomasticon Cataloniae; i altres autors, com Enric Moreu-Rey (que ha estudiat tots els territoris de parla catalana), Ramon Amig (Catalunya, sobretot el Camp de Tarragona i comarques adjacents, per tamb el Ripolls), Joan Tort (Catalunya, sobretot el Camp de Tarragona), Juli Moll (tots els territoris de parla calana), Joan Becat (Catalunya Nord), Joan Peytav (Catalunya Nord), lvar Valls (Andorra, autor del Diccionari enciclopdic d'Andorra (2007)), Ramon Ganyet (Andorra, coautor del llibre Valls d'Andorra. Geografia i diccionari geogrfic (1977)), Bonaventura Adellach (Andorra, coautor del llibre Valls d'Andorra. Geografia i diccionari geogrfic (1977)), Mquel de Epalza (sud del Pas Valenci, expert en toponmia arbiga), Aiges Vives Prez (tcnica lingstica de la Generalitat Valenciana), Emili Casanova (Pas Valenci), Cosme Aguil (Mallorca), Gabriel Bibiloni (Illes Balears i Pitises en general; aquest professor de la Universitat de les Illes Balears s autor del nomencltor de les Illes), Joan Mascar Passarius (Menorca), Enric Ribes i Mar (Eivissa i Formentera), Albert Turull (Universitat de Lleida; ha estudiat sobretot la Segarra i el Pallars Sobir), Joan Anton Rabella (Universitat de Barcelona i Institut d'Estudis Catalans) i Josep Moran (Universitat de Barcelona i Institut d'Estudis Catalans). Aquests dos darrers treballen a l'Oficina d'Onomstica de l'Institut d'Estudis Catalans i sn els que han fet la revisi lingstica del Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya.
Tamb existeix la Societat d'Onomstica, que treballa per l'estudi dels topnims i antropnims catalans.

Enllaos externs.
Societat d'Onomstica;
 Toponmia: Exposici "Mots amb arrels. Els noms de lloc ens parlen";
 Comissi de Toponmia de Catalunya. Generalitat de Catalunya;
 Toponmia. Institut d'Estudis Catalans;
 ndex toponmic dels pobles i ciutats del Pas Valenci;
 Onomasticon Cataloniae;
 s a dir. Portal lingstic de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2920" title="Terratrmol" nonfiltered="1832" processed="1808" dbindex="1837">


Un terratrmol s l'alliberament sobtat i brusc d'energia acumulada per la deformaci lenta en la superfcie de la Terra, que es propaga en forma d'ones ssmiques. Els  terratrmols produeixen un tremolor o una sacsejada de la superfcie de la Terra.

Els terratrmols se solen produir pel moviment de les plaques tectniques que formen l'escora de la Terra. Aquestes plaques es mouen lenta per constantment, i els terratrmols ocorren quan la pressi excedeix la capacitat dels materials de la terra per suportar-la. Aquesta condici es troba ms sovint als lmits de les plaques tectniques en qu es divideix la litosfera de la terra.

Els terratrmols ocorren cada dia a la Terra, per la major part sn menors i no causen danys. Els majors terratrmols poden causar gran destrucci i prdua de vides per una varietat d'agents que inclouen la ruptura de falles, moviment vibratori del sl, inundaci (per exemple: tsunami, esfondrament de preses), diferents classes de fallida del sl (per exemple: liqefacci, esllavissada), o incendi de materials perillosos. En alguns terratrmols en particular, algun d'aquests agents poden predominar, i histricament cadascun d'ells ha causat danys majors i gran prdua de vides, per en la major part dels terratrmols el tremolor de la terra s predominant i la principal causa de danys.

 Enllaos externs .

 IGC Institut Geolgic de Catalunya;
 Observatori de l'Ebre - Secci de sismologia;
 Observatori Fabra - Secci ssmica;
 Sismoweb d'Andorra;
 EMSC - European-Mediterranean Seismological Centre;
 Vilaweb - Els terratrmols;







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2921" title="Tortell" nonfiltered="1833" processed="1809" dbindex="1838">


Tortell s un municipi situat a la comarca de la Garrotxa i que pertany a l'Alta Garrotxa. s el tretz municipi ms habitat de la comarca amb 749 habitants (2007) i t una extensi d'11,07 km. La vila est situada a 276 metres sobre el nivell del mar i es troba a 18 quilmetres d'Olot, 31 de Figueres i 38 de Girona. El terme municipal delimita, comenant pel nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge, amb Sales de Llierca, Argelaguer i Montagut i Oix.

La part ms septentrional del terme municipal pertany al PEIN de l'Alta Garrotxa, i est situat a tres quilmetres de distncia dels grans eixos viaris de la comarca que connecten Olot amb Girona. La indstria s el sector ms important de la poblaci, seguit dels serveis i el sector agrcola.  Juntament amb les poblacions limtrofes i Sant Jaume de Llierca formen una agrupaci administrativa local anomenada Vall del Llierca. Aquestes poblacions comparteixen afers de mobilitat, de serveis, religiosos i educatius (ZER El Llierca).

 Medi fsic i geografia .

Geogrficament parlant, Tortell es troba en una plana de l'Alta Garrotxa, que delimita al nord amb els penya-segats del Pla de la Calma, al sud amb els pendents que porten a la plana d'Argelaguer, a l'est amb el riu Juis i l'oest amb el riu Llierca. El municipi pertany a la conca hidrogrfica del riu Fluvi.

El relleu del municipi s una conseqncia de dos fenmens que tingueren lloc durant el Terciari: les forces del plegament alp que formaren el Pirineu i el Prepirineu, i una de les falles que es produren a la Garrotxa. La zona nord del terme est accidentada pels contraforts ms meridionals del Prepirineu, amb muntanyes que no superen els 900 metres, com Montsipsit (806 m) o Sant Jordi (785 m). A mesura que es va anant cap al sud, el desnivell de les muntanyes va disminuint fins arribar a la plana de Tortell, que s una falla omplerta d'aportacions fluvials i un poc erosionada pels petits cursos fluvials de la zona.

Dins dels 11,09km2 del terme municipal passen pocs cursos d'aigua. El riu Llierca i el Juis sn els ms importants i tamb fan de divisi administrativa entre els termes de Montagut i Oix i Sales de Llierca respectivament. A part, tamb hi ha un estany a la vora del nucli de Tortell i diverses fonts repartides pel terme, com sn la Font del Cosi, la Font de l'Horta o la Font de les Valls.

 Meteorologia .

La meteorologia del municipi s controlada i anotada des de l'1 de gener del 2002, pel Servei de Meteorologia de Tortell. S'anoten totes les variables diries de temperatura i precipitaci, i des de l'any 2006, les variables de pressi atmosfrica, humitat i vent. Per tal d'informar la poblaci tortellanenca de quins han estat els registres meteorolgics es fa un resum de l'any que surt publicat a la revista municipal, per cada festa major.

 Estructura administrativa .
El municipi est compost per dos nuclis principals, que sn Tortell i Sant Antoni. Tanmateix, el poble t un gran nombre de cases disseminades dins del seu territori, concentrades a les muntanyes del terme municipal i tamb al voltant dels camps de conreu, on antigament l'agricultura era el sector econmic ms important de la localitat.



 Histria i evoluci demogrfica .
El nom de Tortell prov etimolgicament del llat Tortilius. Aquest nom prov d'un rom de cognom o sobrenom Tortilius que obtingu una bona part de les terres de l'actual municipi al segle IV. Tanmateix, no fou fins l'any 996 que Tortell agaf projecci com a municipi,a causa de la construcci del primer temple religis, l'actual esglsia de Santa Maria de Tortell. Seguidament, i amb el pas dels anys, s'anaren construint les primeres cases al voltant del temple.

Com a poques ms desastroses pel municipi, es poden citar el terratrmol de 1428 en qu el poble qued totalment arrasat, o tamb un esdeveniment de la Tercera Guerra Carlina, en qu les tropes del general Savalls cremaren i enderrocaren el poble durant els dies 21 i 23 d'agost de 1873.

Tortell ha trencat el tpic que diu que un municipi allat dels grans eixos de comunicaci, ha de ser forosament molt despoblat. Un clar exemple es troba l'any 1877, data en qu es fu un cens de la poblaci del municipi; s'arrib la xifra rcord de 1.609 habitants. A partir d'aquesta data, per, la poblaci ha anat disminut fins a estabilitzar-se entre els 700 i 800 habitants.








 Cultura i festivitats .
 Festa Major .
El 15 d'agost, dia de Santa Maria, se celebra la Festa Major del municipi. Des de la construcci del primer temple religis, la gent de Tortell ja celebrava aquesta diada que ha perdurat fins l'actualitat dies. Les primeres festes de qu es tenen notcies es concentraven noms al dia 15, en qu, al mat, la gent s'arreplegava al mat a l'esglsia per retre culte a la patrona. A la tarda i a la nit, els tortellanencs gaudien del ball i d'unes hores fora informals en aquella poca. A ms, era un dels pocs dies de l'any en qu abundava carn als pats, especialment al dinar.

A mesura que han anat avanant els anys, la festa s'ha anat ampliant, comenant el dia 12 i acabant-la el 16. A ms de balls i sardanes, hi tenen cabuda el cinema a la fresca, la Sardinada, organitzada per la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortell, amb acompanyament d'un grup d'havaneres; i el Ball d'en Serrallonga, organitzat per l'associaci "La Guilla" i subvencionat per l'Ajuntament. L'ltim dia a la tarda es fa una tornaboda popular, on la gent del poble llena aigua pels carrers al jovent que va a darrera la xaranga. Tots els actes se celebren a la plaa, i en cas de mal temps, dins del Casino.

 Festa del Roser .
Se celebra a l'ltim cap de setmana d'abril des de l'any 1628. Antigament era una festa religiosa on la majoria d'artesans de la poblaci formaven part de la Confraria del Roser.

Avui en dia, la Festa del Roser se celebra de dissabte a dilluns, amb balls i sardanes. Els actes religiosos se celebren el diumenge i el dilluns es fa la festa de la gent gran, a ms de ser un dia de festa local per la poblaci tortellanenca.

 Festa de la Candelera .
s la festa de la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortell, que se celebra el diumenge ms prxim al 2 de febrer, diada i patrona de la Societat. Des del 1869, data de la fundaci de l'entitat, fins a l'actualitat, s'ha celebrat aquesta diada festiva, exceptuant l'any 1874, per la Tercera Guerra Carlina, i el perode 1939-1960 a causa del rgim franquista.

A les onze del mat, hi ha una concentraci de socis al local social per anar, mitja hora ms tard, a l'esglsia parroquial on se celebra un ofici solemne amb acompanyament d'orquestra en memria als socis difunts. Tot seguit es va en direcci al cementiri on es realitza un petit homenatge als socis traspassats de l'any anterior. A la una del migdia es fan sardanes a la placeta del Casino i un vermut popular. A la tarda es fa un concert extraordinari de msica clssica i catalana, i al vespre un gran ball de fi de festa.

 Fira de la Quaresma .

Es tracta d'una fira agrcola, artesana, comercial i gastronmica del poble. Se celebra el primer diumenge de Quaresma a la plaa Mercat i l'Avinguda de la Diputaci de Girona. A ms, la delegaci del poble agermanat de Sant Lloren de Cerdans passa a fer una visita al poble. El fet ms remarcable sn les demostracions artesanes de culleraires, filadors i diverses exposicions..

 Festa del Carnaval .
Se celebra al dissabte segent al Carnaval d'Olot i s organitzat per la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortell, amb la collaboraci de l'Ajuntament. Es realitza una cercavila pels carrers cntrics del poble i desprs un gran sopar on s'atorguen premis a les millors disfresses de la velada.

 Festa de Sant Joan .
Al costat del Parc de Can Santal s'installa una foguera i al carrer Sant Joan es realitza un sopar popular, tot el dia 23 de juny.

 Tradici musical .
Totes les festivitats anteriorment esmentades tenen un punt en com: la msica. Tortell, a part de ser terra de culleraires, tamb ha estat terra de msics. Ja al segle XVII es t constncia d'alguns msics dins de la poblaci i la conseqent creaci de grups musicals, bsicament cobles. Precisament s a l'any 1875 quan es cren les primeres orquestres musicals. A partir d'aquell moment i fins el 1956 Tortell fou testimoni del naixement de nou cobles-orquestres, cosa que en fu una de les capitals de la msica sardanista de Catalunya:





Amb la desaparici de totes les orquestres, Tortell no ha deixat de tenir representaci musical. Nombrosos msics que havien tocat en les cobles locals i altres persones que s'han dedicat en aquest art, toquen a altres orquestres i cobles. L'Orquestra Maravella n's un clar exemple.
Finalment cal fer referncia a nombrosos msics del municipi que han fet una carrera musical per emmarcar. El personatge ms illustre fins als nostres temps ha estat en Manel Saderra Puigferrer. Com a mostra d'homentatge, el consistori local, a part de posar-li el seu nom a un carrer de la vila, li va descobrir una placa a la seva casa natal en motiu del centenari del seu naixement.

Tamb cal destacar la nissaga dels Juanola, famlia de msics de cobla  nascuts la majoria a Tortell que varen triomfar musicalment a Manresa, destacant per sobre de tots Francesc Juanola i Reixach.

 Patrimoni arquitectnic i artstic .
 Esglsia de Santa Maria de Tortell .

Des de la construcci del primer temple oratori del municipi, se l'advoc a la Mare de Du, a causa del litigi que el 1004 Oriol de Tortell tingu amb el bisbe de Girona. Les primeres obres d'ampliaci foren al segle XIII, quan damunt del temple se'n constru un de ms gran i d'estil romnic.

Ja al segle XVIII, a causa de l'augment constant de poblaci, el recinte de l'esglsia esdevingu massa petit i es decid construir-ne una de ms gran, que s l'actual. Es comen a edificar al 1787 i s'acab al 1796, i fou una obra exclusivament dels tortellanencs, a la qual dedicaren diners i treball. Durant la Guerra Civil Espanyola el temple fou utilitzat com a magatzem militar, cosa que provoc la destrucci de l'interior. Com a conseqncia, es restaur tant l'interior com l'exterior de l'esglsia, que s'inaugur el 30 de maig del 1954 amb l'assistncia del senyor bisbe. L'edifici est situat a la Plaa Mercat.

 Pont del Llierca .
El Pont del Llierca s la construcci ms antiga de Tortell que s'ha mantingut intacte fins als nostres dies. Est situat just a la vora de la carretera que va de Montagut i Oix al nucli de Sadernes, i passa per sobre el riu Llierca. A causa de la seva estructura medieval, els autombils motoritzats hi tenen prohibida la circulaci i noms s de pas peatonal.

Fou edificat entre al final del segle XIV i principis del segent, amb finalitats estrictament comercials, ja que aquest pont comunicava les cases de pags de la vessant oest del riu amb Tortell i Besal. Est construt amb pedra nummultica i a sobre d'un rocam calcari, que s'aixeca a uns 8 metres sobre el nivell de les aiges del riu. T una longitud de 20 metres de llargada i entre 2,30 i 3,10 d'amplada.

 El Casino .
Edifici construt al segle XIX i que s la seu de la principal entitat del poble, la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortell. Consta d'una gran sala de ball i d'un edifici annex, on als baixos hi ha el bar de la Societat. A ms, disposa d'una gran placeta a la seva vessant sud.

Aquest edifici no destaca per la seva vlua arquitectnica, sin per ser un punt estratgic de trobada entre els habitants del municipi i rodalies. Est situat amb la confluncia dels carrers Frana i Ciutadella.

 Safareigs pblics .
A causa de la seva antiguitat, els safareigs pblics del municipi tenen un encant especial. Foren construts al 1886 a causa de la dificultat de fer la bugada en poques de sequera, en qu les dones havien d'anar als gorgs del Llierca i a vegades al riu Fluvi. En un terreny de 97m2, s'hi edificaren aquests rentadors, que amiden 14,60 metres de llarg i 3,35 metres d'ample. Estan situats al final del carrer de la Font i a 1 minut del barri del Venat.

 Bauma del Serrat del Pont .
Aquest jaciment prehistric data de l'etapa del neoltic. Desprs d'excavar-hi 14 anys, s'hi han trobat multitud de troballes arqueolgiques d'aquella poca, com poden ser ssos de porc, un morter i pots de cermica, entre d'altres restes. s tracta d'un refugi situat a 2 minuts del Pont del Llierca, que va ser utilitzat regularment, primer per caadors nmades fa cap a 8.000 anys i, ms tard, per grups humans del neoltic.

Un cop acabada la recerca arqueolgica, l'excavaci fou tapada amb terra i ara noms queden senyalitzacions on indiquen que all hi va haver un refugi dels habitants del Neoltic.

 Poltica i govern .

Des de l'any 1585 fins a l'actualitat, hi han hagut un total de 105 canvis d'alcaldes a l'Ajuntament. Seguidament s'exposen els batlles del municipi a partir de les primeres eleccions municipals democrtiques desprs de la Guerra Civil Espanyola, al 1979:

 1979 - 1983: Joaquim Serra i Quintana.
 1983 - 2003: Avell Campsolinas i Juanola (CiU).
 2003 - 2004: Josep Vctor Gay i Fras (CiU).
 2004 - 2005: Joaquim Pags i Mant (IT-PM).
 2005 - 2006: Josep Vctor Gay i Fras (CiU).
 2006 - act.: Joaquim Pags i Mant (IT-PM).

L'actual alcalde de Tortell s en Joaquim Pags i Mant, que governa amb majoria absoluta al consistori. Els resultats de les passades eleccions municipals varen ser:









 mbit associatiu .

 Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortell. s l'entitat ms antiga de Tortell, fundada el 1869 per Eduard Caselles, Pere Gibert i Pere Cam. Actualment t 300 socis i s la principal organitzadora d'actes festius del municipi, com seria la Sardinada per la festa major, l'arrossada de Sant Joan, les Quines de Nadal, entre d'altres. La seu est al carrer Ciutadella, 2.

 Uni Esportiva Tortell. Entitat fundada al 1975 i s la coordinadora del futbol al municipi. Les installacions estan situades a la zona esportiva, a la carretera d'Argelaguer, s/n.

 AMPA Joan Roura i Parella. s l'associaci de pares d'alumnes de l'escola del municipi. Situada al carrer de Sales, s/n.

 Llar de jubilats Pont del Llierca. Entitat que concentra la gent gran del municipi, per tal de fer excursions i passar la tarda al local, situat a la plaa Mercat, 21.

 Associaci excursionista La Guilla. Format pel jovent del poble que organitza caminades populars i el Ball d'en Serrallonga per la festa major.

 Associaci de caadors de Tortell i Sales de Llierca. Format pels aficionats de la caa dels dos pobles.

 Esport .

El 1973 un grup de tortellanencs molt emprenedors es varen proposar la consecuci d'uns terrenys que fossin del municipi i construir-hi un complex poliesportiu. Amb la recaptaci de 483.550 pessetes es compr un terreny de 15.000m2, situat a la vora de la carretera que connecta Tortell i Argelaguer i a poca distncia del nucli de poblaci.

Al llarg de dos anys intensos, desenes de tortellanencs varen treballar als caps de setmana per la construcci del camp de futbol, aixecant les grades, els vestidors i la delimitaci del terreny de joc. El 1975, es compr una altra porci de terreny a aquella zona on s'hi va construir l'actual piscina municipal Miquel Vilanova i Vergs. Les dues pistes de tennis i el bar completen aquest ampli complex esportiu de Tortell.

 El futbol .
Aquest esport es va introduir al municipi al 1912 i al cap de set anys desprs, naixia el CF Tortell. Als anys vint, l'equip municipal jugava cada diumenge amb equips d'altres pobles de la comarca fins el 1930. En temps de la Segona Repblica, varen existir dos equips de futbol, el de Can Ginebre i el del Casino, amb una clara rivalitat entre ells, que perdur fins el 1938. No es fins el 1954 que el futbol torna a Tortell i perdura fins avui dia. Amb la fundaci de la Uni Esportiva Tortell (UET) al 1975, l'equip del poble va comenar a participar en competicions oficials, militant a Tercera Regional.

La temporada 1998-99 l'equip aconsegueix el campionat de lliga del seu grup i ascendeix a Segona Regional, lloc on s'hi ha mantingut des d'aleshores. Juntament amb els equips de futbol de Sant Jaume de Llierca, Argelaguer i Montagut i Oix fundaren l'Escola Futbol Llierca, on aglutina joves promeses dels quatre pobles en competicions infantils.

 El bsquet .
Des de fa pocs anys, i a causa de la construcci d'una nova pista poliesportiva al pati de les escoles, es fund el Club Bsquet Tortell. s tracta d'un equip mixt d'alevins que competeix amb altres clubs de la comarca i rodalies.

 Altres esports .
Aprofitant les dues pistes de tennis que hi han a la zona esportiva, s'hi estan realitzant cursets d aprenentatge i d'alt nivell d'aquest esport de raqueta.  
D'altra banda, a la piscina municipal s'hi realitzen cursets de nataci al llarg del mes de juliol per tal que la mainada aprengui a nedar o, si ms no, a perfeccionar aquest esport d'aigua.

 Economia .
 Indstria tradicional .

Tortell s'ha caracteritzat, des de l'arribada de Joan Illamola al poble al 1762, per la fabricaci de culleres i altres estris de cuina, amb fusta de boix i faig. Ell fou el mestre d'una nissaga de culleraires que encara avui dia existeix al poble. Durant el segle XIX i especialment l'anterior, la fabricaci d'aquests estris artesans varen ser la principal font d'ingressos de la vila i tamb d'ocupaci. El 1890 hi havien 220 treballadors a les empreses artesanals.

De les 17 empreses de culleres que s'han creat a Tortell des del 1762, noms quatre han continuat la seva tasca i actualment estan en funcionament:

 Artesania Faig. Fundat al 1867 per Joan Faig i Vila.
 Serra Quintana. Fundat al 1950 pels germans Joaquim i Ramon Serra i Quintana.
 Artesania Fonts. Fundat al 1960 per Narcs Fonts i Viet.
 Artesania Bauz. Propietat de Manel Bauz i Amoedo.

Com a mostra de la tradici del poble al fabricar aquest tipus d'estri, l'Ajuntament de Tortell decid substituir les velles faroles i punts de llum de la plaa Mercat, carrer de Frana i carrer de Besal, per noves que tinguessin forma de cullera. En total, hi han una vintena de punts de llum al poble que tenen forma de cullera.

 Indstria actual .
La indstria actual del municipi tortellanenc es basa en la diversificaci d'activitats. A part de les quatre fbriques de fabricaci de culleres de fusta, tamb existeixen sis empreses amb projecci internacional: una dedicada a la fabricaci de cadires i taules de fusta, l'altre dedicada en el disseny i la fabricaci de tot tipus de filtres i accessoris, la tercera est dedicada a l'alta cosmtica natural, una altra que est especialitzada en la fabricaci de teixits tcnics i protectors, una dedicada exclusivament al tractament d'alumini i finalment, una que treballa pel tractament de fustes interiors i exteriors.

A ms a ms, el municipi consta d'un total de 27 establiments dins la localitat amb tasques ben diverses. El comer al detall s el que predomina, seguit de l'hostaleria i restauraci i les empreses de construcci i reparaci.

 Serveis .
La situaci del municipi fora dels grans eixos viaris i la no superaci dels 1.000 habitants, fa que Tortell tingui uns serveis limitats. Es disposa d'un consultori mdic i prximament s'inaugurar el nou centre social, on hi tindr cabuda un centre de dia per a la gent gran, una sala d'exposicions i una biblioteca. Tanmateix, Tortell pot oferir els serveis de la seva zona esportiva, amb piscines, pistes de tennis i camp de futbol de gespa.

 Tortellanencs destacats en les arts, les lletres i l'esport .
Tortell encara que sigui un poble petit de les muntanyes garrotxines, ha tret i continua traient grans personalitats en diferents mbits professionals. Uns clars exemples serien:

 Jaume Cortada i Pujol (Tortell 1641 - 1701). Fou fuster i escultor de Tortell. A causa de la seva vlua professional, gaud d'un cert prestigi en el seu ofici d'escultor. El retaule d'Avinyonet de Puigvents n's un clar exemple, que fou creat juntament amb el seu germ Josep.

 Joan Teixidor i Cos (Tortell 1838 - 1885 Barcelona). Fou naturalista i farmacutic. Els seus excellents resultats universitaris varen convertir en Joan en un expert investigador de les propietats de la flora per guarir malalties. Public desenes de treballs i llibres especialitzades en els seus dos mbits de recerca.


 Joan Roura i Parella (Tortell 1858 - 1941 Connecticut; EUA). Exerc de professor. Fou l'home ms illustre que ha donat Tortell, essent conegut arreu d'Europa i d'Amrica com un dels grans intellectuals del segle passat. Destac en els camps de la pedagogia, psicologia i va ser reconegut mundialment com un eminent filsof i pensador. L'Ajuntament de Tortell, per tal de retre-li homenatge, li pos el seu nom a les actuals installacions educatives del municipi.

 Lloren Jou i Oli (Tortell 1877 - 1954). Fou professor. Es guany un alt prestigi en la seva carrera docent i fou uns dels mestres que ms van treballar per aconseguir l's del catal a l'escola.

 Narcs Molins i Fbregas (Tortell 1901 - 1962 Cuatla; Mxic). Fou periodista i poltic de gran prestigi. Es decant a la vessant comunista i fou redactor de nombrosos diaris catalans.

 Manel Saderra i Puigferrer (Tortell 1908 - 2000 Porqueres). Fou msic i compositor de sardanes. Per la seva carrera artstica, l'Ajuntament li dedic un homenatge, al qual don al 1987, el seu nom a un carrer de la poblaci.

 Joaquim Serra i Quintana (Tortell 1927 - 2003). Fou pintor de quadres, msic i empresari. El nom de Serraquintana, mot en qu signava les seves obres, arribaren a diverses galeries d'art d'arreu de l'estat espanyol, com Barcelona, Palma de Mallorca i Madrid.

 Miquel Vilanova i Vergs (Tortell 1955 - 2000). Fou professor i entrenador de nataci. Es trasllad a Holanda per tal d'exercir d'entrenador d'aquest esport aqutic. Des de ben jove acumul excellents resultats i campionats de nataci, waterpolo i socorrisme. L'any 2001, l'Ajuntament li dedic un homenatge posant-li el seu nom a la piscina municipal durant els actes de celebraci del 25 aniversari de la construcci de les installacions, com a mostra de la seva vlua professional i entrenador de nataci de molts joves de la poblaci.

 Comunicacions i accessos .



Per accedir a la poblaci hi han diverses modalitats:

Transport privat. Es pot accedir al municipi per carretera de dos formes diferents:

 Sortida 69 de l'autovia A-26 en direcci Olot, o sortida 70 en direcci Girona. Entrar a municipi d'Argelaguer i agafar la carretera GI-523 (opci recomanada).
 Sortida 75 de l'autovia A-26, tan en direcci Olot com a Girona. Agafar la carretera GIP-5233 fins al municipi de Montagut i Oix i desprs la GIV-5232 fins a Tortell.

Transport pblic.
Existeix una lnia regular d'autobs de la companyia Teisa, la lnia Olot-Poliger-Tortell-Montagut que passa quatre vegades al dia de dilluns a divendres feiners.

Bibliografia.
 Ajuntament de Tortell. El Com. Tortell: Ajuntament de Tortell i Diputaci de Girona, nms. 1 a 8, 2001 a 2008.
 Arxiu de la Societat Cultural Recreativa Casino de Tortell.



 Colldemont, Pep (1993). Besal i les terres del comtat. Les Guies del Punt, nm. 15, pp. 50-53, Girona, El Punt.


 Referncies .



 Enllaos externs .


Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de la Diputaci de Girona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Turisme Garrotxa;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2922" title="Torell" nonfiltered="1834" processed="1810" dbindex="1839">



Torell s una vila i municipi de la comarca d'Osona, situat a la confluncia del riu Ges i Ter. Es troba dins la subcomarca de la Vall del Ges, juntament amb els municipis de Sant Vicen de Torell i Sant Pere de Torell.

La poblaci medieval va crixer al voltant de l'esglsia de Sant Feliu de Torell.  Al nucli urb, hi ha tamb l'esglsia de Montserrat i el Santuari de Rocaprevera. Els torellonencs tenen l'apellatiu de pescallunes.

La seva riquesa prov de la indstria, que es va desenvolupar grcies al riu Ter. En sn exemple les colnies de la Coromina o la Vitri.  La torneria tamb va tenir un pes important. Actualment s'hi est construint el Museu de la torneria.

Els esdeveniments ms destacats sn l'Aplec de Rocaprevera, el Festus, el Festival de Cinema de Muntanya, la Festa Major, i especialment el Carnaval (Carnaval de terra endins).  El festival U-zona reagge era cita destacada a nivell europeu, avui ja inactiu, que l'ha fet fams entre els joves.

Carnaval.
Tamb s molt conegut arreu de Catalunya pel seu fams carnaval de Terra Endins, que se sol celebrar entre el canvi de mes de febrer i mar amb diverses festes i actes per a tota la gent.

Les parts ms importants de la festa sn: el Pullassu, que se celebra el dijous abans de les senyoretes i del carnaval. s una festa en la qual es fa una celebraci al voltant del gegant Margalef. En aquesta festa es procedeix a enganyar Margalef a fer una juguesca per tallar-li el membre viril. D'aquesta manera, tots els pescallunes poden gaudir de l'apotzema (barreja alcholica a partir del suposat "esperma" del gegant. Aquest ltim any s'ha introdut una parella geganta per a Marfalef, Fortiana la marrana.

El dia segent se celebren "les senyoretes", on tots els nois del poble i de la comarca estan convidats a transvestir-se per una sola nit, en la qual "elles" seran les reines i senyores de la nit.

Finalment, el dissabte se celebra la gran festa, el Carnaval de Terra Endins. Gent de tota la comarca i de diversos llocs de Catalunya es desplacen fins a Torell per gaudir d'una nit folla i divertida amb les seves disfresses. Hi ha hagut anys que en la nit de carnaval hi han arribat a coincidir ms de 80.000 persones.

 Pescallunes .
L'apellatiu Pescalluna s'aplica satricament als habitants de Torell, com tamb als de Ventall (Alt Empord) i de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). L'explicaci popular del renom s que en una nit de lluna clara, els torellonencs veieren la lluna reflectida dins el riu o dins un rec profund, i no sabent qu era, decidiren pescar-la; enganxaren l'ham en algun relleu del sl del riu o torrent, i estiraren amb tanta fora, que la corda es trenc i tots caigueren d'esquena, i quan veieren la lluna al cel, cregueren que hi havia anat a parar de tan fort que havien estirat.

 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2923" title="Taradell" nonfiltered="1835" processed="1811" dbindex="1840">


Taradell s una vila i municipi de la comarca d'Osona.

Informaci general.
Limita amb els municipis de Seva, Viladrau, Tona, Malla, Santa Eugnia de Berga i Sant Juli de Vilatorta.

El seu punt ms alt s l'Enclusa amb ms de 800 metres d'alada, tot i que l'alada mitjana del municipi s d'uns 600 metres i el punt ms baix tot just passa els 400 metres d'alada.

La seva privilegiada ubicaci, l'ha fet un lloc tradicional d'estiueig per la gent de Vic que, de mica en mica, ha anat convertint les segones residncies que hi tenia en primeres residncies, el que ha fet que la poblaci del municipi ans creixent en els darrers anys de manera fora notable.

El municipi t tres nuclis de poblaci clarament diferenciats: El barri de Mont-rodon, el barri de la Plana de la Madriguera i la vila de Taradell que presenta continutat urbana fins a les urbanitzacions de Goitallops al sud i de La Roca al nord.

El consistori municipal actual est format per 8 regidors de CiU i 5 d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Informaci turstica.
La vila de Taradell s situada en la confluncia de la Plana de Vic, amb el Montseny i les Guilleries. Aquesta ubicaci fa que Taradell abasti un territori de mestissatge entre la muntanya i la plana. Dos espais que es donen la m en el nucli principal de poblaci d'aquesta vila.

Taradell s un municipi que facilita, mitjanant una densa xarxa de camins, senders i corriols, l'activitat esportiva i el lleure, amb especial incidncia en caminades i excursions a indrets de notable inters cultural i paisatgstic: el castell de Taradell, les cuines d'en Rocaguinarda, la mateixa Enclusa, ...

A ms a ms, en nucli principal de poblaci de Taradell mant amb un estat de conservaci fora notable, l'antiga sagrera -que origin el municipi-, aix com un sector, ms o menys disseminat, de cases de pedra -amb les seves llindes tradicionals- de l'poca del primer gran creixement de la vila (segles XVI al XVIII). Entre d'altres atractius d'aquest municipi, cal destacar-ne la capella de Santa Llcia (segle XVI), la torre gtica de Don Carles o la mateixa ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Taradell, que es troba a la urbanitzaci de la Roca.

En record de la tradicional activitat bandolera d'aquestes contrades osonenques, cada any se celebra la Festa d'en Toca-Sons. Bandoler que, juntament amb Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda, va crrer per les terres de la famlia Vilademany, senyors de Taradell.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Relaci d'enllaos d'inters sobre Taradell (Darrera actualitzaci: 23 de desembre de 2007).
Bloc d'informaci local de Taradell;
Article a l'Enciclopdia Catalana en lnia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2924" title="Tona" nonfiltered="1836" processed="1812" dbindex="1841">


Cincia i tecnologia: unitat de pes. Vegeu tona (unitat). ;
Geografia: ;
Poble de la comarca d'Osona, a Catalunya. Vegeu Tona (Osona).
Poble de la provncia de Santander a Colmbia. Vegeu Tona (Colmbia);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2925" title="Toses" nonfiltered="1837" processed="1813" dbindex="1842">

Toses s un municipi catal de la comarca del Ripolls. El municipi comprn els pobles de Toses, Fornells, Drria i Nev.


 Entitats de poblaci .









 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2928" title="Topografia" nonfiltered="1838" processed="1814" dbindex="1843">

La topografia s la cincia que estudia el conjunt de procediments per a determinar la posici d'un punt sobre la superfcie de la Terra, tant en planimetria com en altimetria.

El terme sol aplicar-se a rees relativament xicotetes, utilitzant la denominaci geodsia quan es pretn rellevar o cobrir espais majors, en qu cal tenir en compte la curvatura de la Terra.

Per a aix s'utilitzen coordenades que poden ser dues distncies i una alada, o una distncia, un azimut i una alada.

Els mapes topogrfics mostren l'elevaci del terreny sobre el nivell del mar utilitzant lnies que connecten els punts amb la mateixa cota, denominades corbes de nivell, i en aquest cas es diu que el mapa s hipsogrfic.

 Vegeu tamb .
 Geodsia;
 Cartografia;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2931" title="Trinitat Nova" nonfiltered="1839" processed="1815" dbindex="1844">
La Trinitat Nova s un barri de Barcelona, que forma part del districte de Nou Barris. Fins fa uns anys havia estat considerat com a un barri "marginal". Avui en dia, per s'hi han fet reformes i ara comena a reviure.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2932" title="Tour de Frana" nonfiltered="1840" processed="1816" dbindex="1845">


El Tour de Frana s una competici ciclista per etapes disputada al llarg de la geografia francesa i d'altres pasos durant tres setmanes del mes de juliol.

S'ha celebrat anualment des de 1903, noms interrompuda des de 1915 a 1918 a causa de la Primera Guerra Mundial i des de 1940 fins a 1946 degut a la Segona Guerra Mundial.

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports.

Rcords.
Article principal: Rcords del Tour de Frana;

 Guanyadors del Tour de Frana.
Article principal: Llista de guanyadors del Tour de Frana;

 Bibliografia .
 GONZLEZ, Lus Miguel. 100 aos del Tour de Francia. Ed.Everest, 2003 ISBN 84-241-9302-4;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial del Tour de Frana;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries dels Esports 2003;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2933" title="Termmetre" nonfiltered="1841" processed="1817" dbindex="1846">


El Termmetre s un instrument de mesura de la temperatura, o dels canvis de temperatura. Els termmetres mesuren la variaci d'alguna propietat macroscpica i la relacionen amb la temperatura del sistema considerat. Fou inventat per Ren Antoine Ferchault de Raumur el 1710.

Hi ha diferents tipus de termmetres, que basen les seves mesures en la variaci de diverses magnituds fsiques amb la temperatura.
Termmetres de mercuri;
Termmetres d'infraroigs;
Termistors;
Termoparells;
Termmetres bi-metllics;
Termmetres de galileo;
Termoresistncia (RTD, Resistance Temperature Detector);





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2934" title="Linus Torvalds" nonfiltered="1842" processed="1818" dbindex="1847">

Linus Benedict Torvalds (28 de desembre de 1969) s un informtic finlands (de la minoria sueca), creador i actual mantenidor del nucli Linux.

En la seva poca d'estudiant universitari a Hlsinki, a finals del setembre del 1991, comen la creaci del nucli (o kernel) d'un sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unix de l'poca. Originalment, Linus va anomenar el seu projecte Freex (referint-se a un sistema Unix lliure, mentre que en angls es pronunciaria igual que freaks), per finalment el va publicar amb el nom de Linux (mesclant el seu nom Linus amb Unix). Linus va involucrar molta ms gent a travs d'un missatge electrnic que va enviar a una llista de notcies electrniques (news), que per aquella poca era el mxim exponent d'Internet. Al cap de poc, la primera versi va ser millorada i ampliada per altres informtics de tot el mn, que van poder llegir el codi font de Linux i, per tant, millorar-lo. 
En l'actualitat viu a Silicon Valley i encara collabora amb milers de persones de tot arreu, treballant per millorar i adequar als nous temps el nucli Linux, organitzant-se per correu electrnic. Linux, que s distribut lliurement amb llicncia GPL, ha estat incorporat com a part fonamental de moltes distribucions de programari.

Enllaos externs.

 La pgina d'en Torvalds;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2936" title="Taula peridica" nonfiltered="1843" processed="1819" dbindex="1848">


La taula peridica dels elements s una disposici tabular dels elements qumics, ordenats per nombre atmic creixent.
 
D'aquesta manera, s'agrupen els elements en blocs, grups (columnes) i perodes (fileres) amb propietats fsiques i qumiques similars. 

En general, els elements es poden dividir en metalls (part inferior esquerra de la taula) i no metalls (part superior dreta), amb els semi-metalls entremig. 
Un cas a part es el dels gasos nobles, que se situen en la columna de mes a la dreta (grup 18).

La primera taula peridica moderna va ser concebuda simultniament per Lothar Meyer i Dmitri Mendeliev.

La figura segent s una taula peridica moderna amb els elements qumics coneguts.








Codificaci de colors dels nombres atmics:
 Els elements numerats en blau sn lquids a temperatura i pressi estndard (TPE);
 En verd, sn gasos a TPE;
 En negre, sn slids a TPE;
 En vermell, sn sinttics (tots son slids a TPE);
 En gris, encara no han estat descoberts;

 Propietats peridiques .

Radi atmic: distncia entre el nucli i els electrons ms externs.
En un grup, augmenta en augmentar Z.
En un perode, i ats que tenen el mateix nivell, hauria de ser igual, per disminueix en augmentar Z a causa de la tracci.

Volum atmic: espai que ocupa un tom.
En un grup, augmenta en augmentar Z.
En un perode passa el mateix que amb el radi, s a dir, disminueix en augmentar Z a causa de la tracci.

Energia (potencial) d'ionitzaci: energia que cal subministrar a un tom en el seu estat funamental i gass per a arrancar-li un electr. Sempre d'un en un, i cada vegada es fa ms difcil.
En un grup disminueix en augmentar Z.
En un perode augmenta en augmentar Z.

Electroafinitat (afinitat electrnica): energia que desprn un tom en el seu estat funamental i gass quan guanya un electr i passa a ser un ani. Els gasos nobles no hi entren.
En un grup disminueix en augmentar Z.
En un perode augmenta en augmentar Z.

Electronegativitat: tendncia dels toms d'un determinat element a capturar electrons.
En un grup disminueix en augmentar Z.
En un perode augmenta en augmentar Z.

Carcter metllic i no-metllic:
El carcter metllic est relacionat amb les propietats fsiques i qumiques dels elements. Aquest carcter disminueix a mesura que ens desplacem cap a la dreta per un perode, i per aix el carcter dels primers grups s molt ms gran que el dels ltims.
Metall: baixa energia d'ionitzaci, baixa electroafinitat i baixa electronegativitat. Tenen un aspecte relluent (brillantor metllica)i estan freds quan els toquem, perqu sn molt bons conductors de la calor. Els metalls tamb sn bons conductors de l'electricitat (l'argent s el millor), malleables (els podem donar forma de lmines, per exemple, l'alumini) i dctils (tenen forma de fil, per exemple el coure).
No-metall: alta energia d'ionitzaci, alta electroafinitat i alta electronegativitat. No tenen propietats metlliques. Molts d'aquests sn gasos, com l'oxigen i el nitrogen, per tamb n'hi ha que tenen el punt de fusi fora elevat, com el carboni. Els agrupem a la dreta a la taula peridica.
Semimetall: Sn elements difcils de classificar, perqu tenen caracterstiques intermdies entre els metalls i els no-metalls. Alguns semimetalls, com el silici i el germani, els utilitzem per a la fabricaci de components electrnics.

Histria.
] de Mendeliev (1871)]]


El 1829, un qumic alemany, Dbereiner, es va adonar que alguns elements qumics devien guardar cert ordre. Va identificar grups de tres elements anomenats trades de Dbereiner que formaven compostos de composici similar i amb propietats similars. El calci l'estronci i el bari n'era una,   el sofre, seleni i telluri una altra i el  i amb el clor, brom i iode una altra.

El 1864, un qumic angls, John Newlands, va descobrir que al ordenar els elements segons el seu pes atmic, el vuit element tenia propietats similars al primer, el nov al segon i aix successivament, cada vuit elements, les propietats es repetien, ho va anomenar llei de les octaves, recordant els perodes musicals. Per les octaves de Newlands no sempre es complien.

El 1869, Mendeliev va publicar el que es considera la primera taula peridica. Havia ordenat els elements seguint el seu pes atmic. No va fixar el perode de repetici de propietats, sin que ho va ampliar a mesura que augmentava el pes atmic. Va invertir l'ordre d'alguns elements per que encaixessin les seves propietats amb les dels elements adjacents, i va deixar forats, indicant que corresponien a elements encara no trobats. La taula peridica actual mant l'estructura proposada per Mendeliev.

Parallelament, el 1870, el qumic alemany Lothar Meyer, estudiava els elements de forma grfica, representant el volum de cada tom en funci del seu pes, obtenint una grfica en ones cada vegada majors. Fou el descobriment de la llei peridica, per va arribar un any massa tard.

 Enllaos externs .

 EQTabla: Taula peridica amb informaci en catal, grfiques i recursos.
 Webelements: Informaci (en angls) de tots els elements de la taula peridica;
 Llista dels elements i traducci a diverses llenges;
 Edu365: elements qumics: Pgina web amb informaci de tots els elements i informaci general sobre ells. Tamb hi ha una secci d'entreteniments.



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2937" title="T" nonfiltered="1844" processed="1820" dbindex="1849">
La T s la vintena lletra de l'alfabet catal i setzena de les consonants. El seu nom s te. 

Prov de la lletra Tw que era ltima de l'alfabet semtic oriental i de l'hebreu. D'aquestes llenges va passar al grec T   (Tau), desprs a l'etrusc i desprs al llat, sempre amb el so de  /t/.

 Fontica .
En catal representa l'oclusiva alveolar sorda. Amb la ics forma el dgraf tx que representa el so palatal africat (dutxa). Amb la g fa el dgraf tg que representa el so // menys en els dialectes apitxats que sona com tx.

 Significats de T .
Bioqumica: en majscula s el smbol de la timina i de la treonina.
Fsica: en minscula s el smbol del temps i en Majscula de la tesla. Pot designar tamb la temperatura;
Lingstica: s la segona lletra ms comuna de l'angls i la lletra per la qual comencen ms paraules en aquest idioma;
Qumica: en majscula s el smbol del Triti.
SI: en majscula smbol de tera.

 Smbols derivats .
[[ ]];
[[ ]];
[[ ]];













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2938" title="Trencads" nonfiltered="1845" processed="1821" dbindex="1850">

El trencads s una mena de mosaic de fragments cermics tpic de l'arquitectura modernista.

Els arquitectes del modernisme van ser molt proclius en l's de les rajoles cermiques, per Antoni Gaud va proposar uns sistemes fins aleshores indits. Josep Maria Jujol i Gibert va ser l'encarregat d'aplicar-les i qui li va donar la personalitat caracterstica.

Utilitzava peces de rebuig de la fbrica Pujol i Bausis, emplaada a Esplugues de Llobregat, i tamb trossos de plats i tasses de caf de pisa blanca d'altres manufactures d'Espanya. Tamb va utilitzar rajoles de cermica i el mosaic amb la tcnica de lopus tessellatum.

Per tal d'aconseguir cromatisme, es va decidir a utilitzar cermica esmaltada que ofereix colors vius i aprofita la superfcie llisa i polida i alhora la superfcie tridimensional de la seva arquitectura per causar el mxim efecte de brillantor a l'incidir-hi la llum.

La tcnica va ser utilitzada per primera vegada per al picador de l'entrada de la finca Gell de l'avinguda de Pedralbes on l'arquitectura sinuosa convert en necessitat trencar rajoles on no n'hi podia haver de senceres.

En trossejar les rajoles que ja tenien la seva prpia decoraci i fer una nova composici sense res a veure amb els dibuixos de les peces senceres i que a ms a ms barreja amb fragments de diferents peces, s'aconsegueix efectes visuals peculiars i distintius de la tcnica.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2941" title="Tc" nonfiltered="1846" processed="1822" dbindex="1851">


Qumica: Smbol del tecneci.
Medicina: Abreujatura de tomografia computada.
Institucions:Tribunal Constitucional d'Espanya;
Poltica:Tierra Comunera;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2942" title="Te (desambiguaci)" nonfiltered="1847" processed="1823" dbindex="1852">


 Botnica: el te s el nom d'una planta i la seva infusi.
 Lingstica: nom que rep la lletra T, t.
 Lingstica: en la gramtica catalana, s el pronom feble te cltic;
 Qumica: Te s el smbol de l'element qumic anomenat telluri.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2945" title="Teoria" nonfiltered="1848" processed="1824" dbindex="1853">
En Cincia, una teoria s un model de la realitat, usat per racionalitzar, explicar i predir fenmens fsics. D'acord amb el mtode cientfic, una teoria ha de poder ser comprovada per l'experimentaci, o l'observaci. Si els fets prevists per una teoria no poden ser verificats, o apareixen nous fets no prevists en una teoria, seguint sempre els principis del mtode cientfic, s'ha de canviar la teoria, canviant alguns dels seus axiomes, o afegint-ne de nous.

S'utilitza el terme conjectura per referir-se a una suposici que no est suportada per cap observaci, o experiment. En canvi, una hiptesi t el suport dels experiments, o de la observaci.

Una teoria vlida es distingeix per que t una lgica interna, s a dir, un teorema no contradiu als altres teoremes, de forma que tot el conjunt s coherent segons les regles de la lgica. A ms les teories vlides solen permetre de fer prediccions sobre fenmens fsics en un mbit cientfic determinat. En general, se solen preferir les teories que sn ms simples i elegants des d'un punt de vista matemtic (vegeu: El principi de la Navalla d'Occam), i les que es poden aplicar a un rang de fenmens ms ampli.

Cal no confondre teoria amb teorema.

-------------

En matemtica, una teoria es un conjunt de proposicions relacionades lgicament. En lgica matemtica, una teoria es un conjunt d'axiomes i totes els teoremes que se'n poden derivar. El teorema de incompletitud de Gdel diu que cap teoria consistent, amb un nombre finit d'axiomes, no pot contenir totes les proposicions vertaderes. D'una teoria T s diu que s decidible si existeix un algorisme que determina si qualsevol proposici dada s o no un teorema de T. Per exemple la teoria de grups abelians s decidible, mentre que la teoria de conjunts s indecidible.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2947" title="Torrent" nonfiltered="1849" processed="1825" dbindex="1854">


Torrent s una ciutat de l'rea Metropolitana de Valncia, a l'Horta Oest (comarca no oficial, doncs s capital administrativa de l'Horta Sud). Amb 75.131 habitants (INE 2007), es tracta del tercer municipi amb ms poblaci de la provncia de Valncia i del huit ms poblat del Pas Valenci.

Limita amb Aldaia, Alaqus, Picanya, Catarroja, Alcsser i Picassent (a l'Horta); amb Montserrat (Ribera Alta) i amb Godelleta i Xiva (Foia de Bunyol).

Geografia.
Capital administrativa de la comarca valenciana de l'Horta Oest, es troba a 9 km de la ciutat de Valncia, als peus del Vedat, estribaci de la Serra Perenxisa, i a 15 Km de la mar. Junt amb altres municipis de la comarca, Torrent forma part de l'anomenada  Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud, que t la seua seu a aquest mateix municipi.

El terme es travessat pels barrancs de Xiva, Cortitxelles, Barbeta, Gils i el de les Canyes.

 Vegetaci .
A les muntanyes trobem sobre tot Pinus halepensis, Quercus coccifera, Pistacea lentiscus, gran quantitat de gramnies i arbustos i matolls de tipus esclerfil, pel que s el tpic coscollar mediterrani. El terreny pla ha sigut usat principalment per a l'agricultura i quasi no hi ha vegetaci natural a les proximitats del casc urb.

 Clima .
El clima s de tipus subtropical, corresponent a la zona mediterrnia pel que els hiverns son suaus i els estius calorosos. La temperatura mitjana s de 18 C, a l'hivern oscilla entre 10 i 12 (encara que pot arribar als 0 als dies ms freds) i a l'estiu s de 27 (amb pics de fins a 40).

Les precipitacions anuals son de 455 mm per metre quadrat, arribant als 700 mm els anys als que es dna a la tardor la gota freda. Les nevades son episodis infreqents, un parell de vegades cada dcada, a excepci de les zones ms elevades del terme municipal.

 Nuclis .
 Torrent;
 Calicanto;
 Mas del Jutge;
 El Vedat;

Histria.
Els primers habitants.
La fundaci oficial com a vila data de la conquesta de Jaume I, encara que la Torre i la seua fortificaci, aix com les diverses restes arqueolgiques trobades (monedes, utensilis, armes, etc) indiquen que ja hi havia moradors a aquest territori durante l'Edat de Bronze.

Hi han restes de poblaments ibrics com la Llometa del Clot de Bailn. Per s durant la romanitzaci quan el terme es pobla densament, amb nombroses viles rstiques o cases de camp, com ara Mas del Jutge, l'Alter, Sant Gregori o les Penyetes.

Desprs de la romanitzaci comen un perode de domini musulm, a partir del segle VIII, que deixa la seua empremta a la geografia urbana, amb carrers estrets i tortuosos, places i carrers sense eixida, i a la zona rural amb partides com la de Benisayet o el Rfol, aix com les restes dels despoblats de la Carrasquera i el Molinell.

 Fundaci de Torrent .
Torrent es funda a l'any 1248, deu anys desprs de la Conquesta de Valncia per part de Jaume I. El rei ofer estes terres a fra Hug de Folcalquier tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (o Ordre de l'Hospital) per a tractar d'obtindre la seua ajuda a la guerra.

Finalitzada la conquesta del Regne de Valncia, al 1232 Jaume I sign un document pel qual donava aquest i altres pobles a l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem per a que l'administraren com volgueren. Aquests pobles eren: Cullera, Silla, Montroi i Macastre, entre altres. El 5 de maig del 1238 es va prendre possessi de la vila per part de l'Orde.
Encara que Jaume I va donar a l'Orde plens poders sobre la zona, des del principi sorgiren disputes amb el bisbe de Valncia que reclamava el dret a cobrar el delme a Torrent. Al 1243 el bisbe de Lleida va prendre cartes a l'assumpte declarant que l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem i el Bisbe de Valncia es repartirien el delme a parts iguals i finalitzarien el conflicte .

 Demografia .

 Economia .
El segle XX i les primeries del present la industrialitzaci ha estat progressiva: fbriques de sab, de graneres, de calcer (23 fbriques en 1923, 32 en 1971), de terrisseria, de cermica, de cera, de filatures, de caldereria, de conserves vegetals, de xocolata (en 1937 es va crear la Cooperativa de Treballadors de la Xocolata). L'agricultura i la ramaderia cada vegada perden ms pes i el sector serveis es rebella com el de ms pujana ja que ocupa un 46,3% de la poblaci activa.

 Poltica i administraci .













 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita de Sant Llus Beltran. Construda en 1634, ha sofert moltes modificacions, fins i tot en la guerra de 1936-39 va estar destinada a usos militars i posteriorment va ser restaurada.
 Esglsia de l'Assumpci de Nostra Senyora. Aixecada en estil gtic en 1590 sobre l'original, ms petita, del segle XIII. En 1697 va ser restaurada al gust barroc de l'poca i en 1940 va sofrir la darrera intervenci. Allotja obres de Ribalta (1565-1628), Andreu Robles, Esteve i Pere Mora entre d'altres.

 Monuments civils .
 El Liceu . Edifici modernista que va servir de cinema i actualment allotja oficines de l'administraci estatal.
 Aqeductes dels Arquets de Dalt i els Arquets de Baix, d'poca rab, al Paratge Natural de la Perenxisa;
 Modernisme. Repartits pel nucli antic veurem edificis, fonts i altres monuments d'aquest moviment artstic de principis del segle passat.
 Poblat i cementiri mudjars de la Carrasquera;

 Llocs d'inters .
 L'Hort de Trnor. Aixecat en 1596 com a Convent de Franciscans Alcantarins, ha sofert diverses vicissituds que han desembocat en la inauguraci, el 18 de mar de 1894, d'un parc municipal on a banda de l'exuberncia del seu jard, troben espai diverses activitats educatives, mediambientals i ldiques.
 Paratge Natural Municipal de la Serra Perenxisa.

 Festes i celebracions .
Moltes de les seues festivitats sn similars a les quals se celebren a Valncia i la seua rea metropolitana. No obstant aix hi ha algunes molt peculiars, tpicament torrentines.
 Porrat de Sant Antoni. Es fa una foguera i una benedicci d'animals al mes de gener.
 L'"Entr" de la flor. L'1 de febrer, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'ametller que ha florit. Per a aix es realitza un trasllat des de la parrquia de San Luis Beltrn fins a la parrquia de L'Assumpci de Nostra Senyora. En aquest trasllat, s'encenen coets subjectes per unes pinces. Desprs de fer l'ofrena d'aquesta branca en la parrquia de l'Assumpci, es reuneixen en un recinte tancat en el qual disparen una "cord". A ells se'ls uneixen antics clavaris o membres d'altres associacions locals  com els "Amics de l'1 de febrer".
 Sant Blai. El 3 de febrer s'installen casetes d'artesania, menjar, fruits secs, tmboles, etc. al llarg del carrer Ramn i Cajal. Aquest dia es venen els tpics "gaiatos" (bastons de "rosquilleta" o de "panquemao") i els "sanblaiets", que es benexen en la parrquia de Sant Llus Beltran. s tamb tradicional entrar en l'esglsia per a posar-se oli sobre la gola, ja que Sant Blai s el sant que protegeix de les malalties de la gola. En aquesta festivitat els clavaris i clavariesses sn nens petits que, al costat d'uns altres una mica ms majors, representen el miracle que va fer el Sant al salvar a un nen que s'havia ennuegat. El plat tpic del dia s el "rossejat".
 Falles.
 Setmana Santa. ;
 Festes Mare de Deu del Rosari. La nit del dissabte al primer diumenge de maig es realitza la coneguda com "L Enram" en la qual tradicionalment els mossos anaven a les portes de les noies per a cantar-los. Si no els corresponien es deixaven cebes a la porta de la pretesa. En l'actualitat, sn els Clavaris de la Verge del Rosari els qui ho fan, cantant a les seves mares o nvies. Ja el dia segent, el primer diumenge de maig, t lloc la Missa Major en la Parrquia de L'Assumpci de La nostra Senyora. La process de la Verge del Rosari recorre el nucli antic la tarda d'aquest mateix dia, concloent el dia festiu, aix com la clavaria d'aquest any. Al finalitzar la process, es nomena als clavaris de l'any segent i un castell posa fi a la festa.
 Festes Mare de Deu dels Desemparats. Se celebren el segon diumenge de maig. La imatge de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitud que escolta les floretes i cants tpics valencians. s una festivitat que es remunta a aquest segle passat i t un gran arrelament. La process recorre l'Esglsia arciprestal de l'Assumpci i l'Ermita.
 Festes Patronals (Sant Abd i Sant Senent) i de Moros i Cristians tenen lloc entre el 23 al 30 de juliol. Popular festa que des de 1990 ha pres una gran importncia pels moros i cristians. La Gran Entrada compta amb 24 "filaes" i comparses amb ms de mil participants i prop de deu mil espectadors cada estiu. A ms es realitzen altres activitats com el preg i la "trabuc" en la qual es fa el Parlament.
El Ball de Torrent es una moixiganga o representaci de carrer que es va fer al llarg dels segles XVII i XVIII. Hi ha diverses hipotsis sobre el seu origen.

Societats musicals.
 Banda del Cercle Catlic de Torrent.;
 Banda Sinfnica Uni Musical de Torrent fundada al 1973.;

 Fills illustres .
 Pau Alabajos i Ferrer (Torrent, 1982) s un cantautor de la nova fornada de msica en valenci apareguda a principis del segle XXI.

Referncies.


 Vegeu tamb .
Estaci de Torrent;
Estaci de Torrent Avinguda;
Estaci de Collegi del Vedat;

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Pgina oficial de l'Ajuntament de Torrent;
 BON DIA TORRENT Televisi torrentina per internet;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2948" title="Taxonomia" nonfiltered="1850" processed="1826" dbindex="1855">
La taxonomia (del grec      , taxis, "ordenament", i      , nomos, "norma" o "regla") s, en el seu sentit ms general, la cincia de la classificaci. Habitualment s'utilitza el terme per a designar la taxonomia biolgica, la cincia d'ordenar els organismes en un sistema de classificaci composat per una jerarquia de txons aniuats.


La taxonomia biolgica s una subdisciplina de la sistemtica, que estudia les relacions de parentesc entre els organismes i la seva histria evolutiva. Actualment, la taxonomia actua un cop s'ha determinat l'arbre filogentic dels organismes estudiats, s a dir, una vegada s'han determinat els clades, o branques evolutives, en funci de les seves relacions de parentesc.

Actualment, existeix el consens dins la comunitat cientfica que la classificaci ha de ser totalment consistent amb el que se sap de la filognia dels txons, car noms aix donar el servei que s'espera d'ella a la resta de branques de la biologia (vegeu per exemple Soltis i Soltis 2003), per hi ha escoles dins la sistemtica que defineixen amb matissos diferents la manera en qu la classificaci s'ha de correspondre amb la filognia coneguda.

Ms enll de l'escola que la defineixi, la finalitat ltima de la taxonomia s organitzar l'arbre filogentic en un sistema de classificaci. Per a fer-ho, l'escola cladstica (la que predomina avui en dia) transforma els clades en txons. Un txon s un clade al qual s'ha assignat un rang taxonmic, al qual s'ha atorgat un nom en llat, que ha estat descrit, al qual s'ha associat un exemplar tipus, i que ha estat publicat en una revista cientfica. Quan s'ha fet tot aix, el txon t un nom correcte. La nomenclatura s la disciplina que s'ocupa de reglamentar aquests passos, i s'encarrega que se segueixin els principis de nomenclatura. Els sistemes de classificaci que en neixen funcionen com a contenidors d'informaci, d'una banda, i com a predictors de l'altra.

Un cop s'ha determinat la classificaci d'un txon, s'extreuen els trets diagnstics de cadascun dels seus membres, i a partir d'ells es creen claus dicotmiques d'identificaci, que sn utilitzades per a determinar o identificar organismes, per tal d'ubicar un organisme desconegut en un txon conegut del sistema de classificaci. La determinaci o identificaci tamb s l'especialitat taxonmica que s'encarrega dels principis d'elaboraci de les claus dicotmiques i d'altres instruments amb la mateixa finalitat.

Les normes que regulen la creaci dels sistemes de classificaci sn en part convencions ms o menys arbitrries. Per a comprendre aquestes arbitrarietats (per exemple, la nomenclatura binomial de les espcies i la uninomial dels rangs superiors. O la quantitat de rangs taxonmics i dels seus noms) s necessari estudiar la histria de la taxonomia, que ha deixat com a herncia els Codis Internacionals de Nomenclatura, les regles tcniques dels quals han de ser complides pels sistemes de classificaci.

La nova crisi de biodiversitat els avenos en les anlisis de l'ADN i la possibilitat d'intercanviar informaci a travs d'Internet han donat un enorme impuls a aquesta cincia a la dcada del 2000 i han generat un debat sobre la necessitat de fer reformes substancials als Codis, que encara s'estan discutint. Alguns exemples de noves propostes sn la taxonomia lliure de rangs, els marcadors gentics i la publicaci per Internet.

 Definicions de la taxonomia segons les diferents escoles.
Segons l'escola cladista, que predomina avui en dia, la taxonomia s la cincia que decideix quins clades  de l'arbre filogentic es convertiran en txons, i a quina categoria taxonmica hauria d'estar cada txon.



Hi ha altres escoles de classificaci. La ms important dins de les minoritries s possiblement l'escola evolucionista, que considera que els grups parafiltics tamb haurien de tenir la possibilitat de convertir-se en txons, si els grups que els conformen sn prou similars entre ells i prou diferents dels clades que queden a l'exterior.). Un exemple clssic de grup parafiltic que alguns taxonomistes consideren un txon s el dels bacteris, parafiltics respecte als eucariotes. Un dels valedors actuals d'aquesta escola s l'investigador Thomas Cavalier-Smith.

Una altra escola, liderada per investigadors com Sokal como Sokal, s la que afirmava que s impossible conixer la filognia dels organismes amb la informaci que es recollectava, degut al fet que els raonaments esdevenien circulars (la morfologia determinava les relacions de parentesc, i amb les relacions de parentesc s'interpretava la morfologia) i que la informaci no era prou completa com per conixer les relacions filogentiques vertaderes. Aquests investigadors optaven per fer classificacions basant-se exclusivament en la quantitat de trets similars entre els organismes, sense inferir-ne cap histria evolutiva.). Aquesta escola fentica ha perdut fora amb l'auge de les anlisis de l'ADN i amb la millor interpretaci del registre fssil que hi ha avui en dia. Aix es deu al fet que els grups monofiltics sn ms tils en un sistema de classificaci que les agrupacions basades en semblances morfolgiques, i avui en dia es pot determinar amb ms precisi quins grups sn monofiltics. Cal tenir en compte que la sistemtica deu a aquesta escola molts mtodes d'anlisi numrics, amb la diferncia que ara s'utilitzen com a eina per a determinar la filognia dels organismes.

Una altra escola s la que proposa una classificaci lliure de categories, l'exponent ms extrem de la qual sigui possiblement el PhyloCode. Tanmateix, aquesta escola no arrib mai a ser discutida seriosament a l'mbit cientfic.

Caracterstiques dels sistemes de classificaci .
Ms enll de l'escola que la defineixi, la finalitat ltima de la taxonomia s presentar un sistema de classificaci que agrupi tota la diversitat d'organismes en unitats discretes dins d'un sistema estable, sobre les quals puguin treballar els investigadors.

Els sistemes de classificaci estan compostos de txons (del grec     , taxa) ubicats al seu rang taxonmic respectiu. La decisi de quins clades haurien d'esdevenir txons i la decisi d'a quin rang taxonmic s'hauria de situar cada txon sn un xic arbitrries, per existeixen certes regles no escritesque utilitzen els investigadors per tal que el sistema de classificaci sigui til. Perqu un sistema de classificaci resulti til ha de ser manejable, i per aix s necessari que organitzi la informaci de la forma en qu sigui ms fcil de recordar. Judd i cols. (2002) coincideixen en qu:

cada txon ha de tenir proves fiables que forma un grup monofiltic; per convertir un clade en txon cal que hi hagi moltes sinapomrfies que ho justifiquin, i s necessria una certa quantitat de trets diagnstics que permetin diferenciar-lo de la resta de txons, cosa que contriburia a l'estabilitat del sistema de classificaci;
alguns sistemtics donen suport a la idea que cada txon hauria de tenir trets morfolgics evidents que permetin identificar-lo, cosa que contriburia a qu els no sistemtics els identifiquessin i ajudaria a inferir molts aspectes de la seva biologia.
en la mesura del possible, els txons que componen un sistema de classificacio haurien de tenir entre tres i set subtxons, un nombre que la memria humana pot gestionar amb facilitat. En paraules de Davis i Heywood (1963:83): "Hem de ser capaos de situar els txons en txons de rang superior de manera que poguem trobar-los de nou". ;
Un altre criteri s l'estabilitat de la nomenclatura. Els grups que ja han rebut un nom en el passat haurien de conservar el mateix nom sempre que sigui possible.

Una vegada decidit quins clades es convertiran en txons, els sistemtics han de decidir a quins rangs taxonmics situar-los, cosa que s arbitrria. Per raons histriques, s'utilitzen els rangs linneans de classificaci: regne, flum o divisi, classe, ordre, famlia, gnere i ] (vegeu la secci d'histria de la taxonomia). Els mateixos criteris que s'utilitzen per a saber si cal crear un txon poden ser aplicats per a saber a quin rang taxonmic situar-lo, en especial el de l'estabilitat en la nomenclatura.

Els sistemes de classificaci que neixen com a resultat de la taxonomia tenen dues utilitats:
Serveixen com a contenidors d'informaci. Els cientfics d'arreu del mn utilitzen els txons com a unitat de treball, i publiquen els resultats del seu treball en relaci al txon estudiat. Per tant, els noms cientfics dels organismes sn la clau d'accs a un immens corpus d'informaci, dispers en moltes llenges i procedent de molts camps de la biologia.
Permeten fer prediccions sobre la fisiologia, ecologia i evoluci dels txons. Per exemple, s molt habitual que si es troba un compost d'inters mdic en una planta s'investigui si aquest compost, o altres de similars, es troben tamb en altres espcies que hi estan relacionades.

 Nomenclatura .

La nomenclatura cientfica s la subdisciplina que aplica les regles per donar nom i descriure els txons. Els objectius principals de la nomenclatura sn (1) que cada organisme noms tingui un nom correcte, i (2) que no hi hagi dos txons diferents que portin el mateix nom. Les regles de la nomenclatura estan escrites als Codis Internacionals de Nomenclatura. N'hi ha un per cada disciplina: de zoologia, de botnica, de bacteris i de virus, i sn actualitzats sovint com a resultat dels congressos internacionals que reuneixen els cientfics amb aquest objectiu. Els Codis ofereixen un reglament per tal que els txons elegits siguin "publicats de manera vlida". Per aix, necessiten un "nom correcte" (i una descripci, si el txon pertany al rang d'espcie) i ser publicats en alguna revista cientfica o llibre.

Els "noms correctes" dels txons sn els que segueixen els principis de nomenclatura, definits als Codis de Nomenclatura Botnica i Zoolgica, que sn:

La nomenclatura botnica s independent de la nomenclatura zoolgica (cadascuna s regida pel seu propi codi). Per tant, es pot utilitzar el mateix nom per una planta i un animal, tot i que no s aconsellable.
El nom de cada grup taxonmic ha d'anar acompanyat d'un tipus. El tipus s un xic diferent segons si es tracti d'un nom del rang d'espcie o inferior, o d'un nom de rang superior a l'espcie. Quan es descriu un txon corresponent al rang d'espcie o inferior a l'espcie, l'autor ha d'assignar un exemplar especfic de l'espcie per tal de designar-lo com a "exemplar tipus nomenclatural", que ha d'estar emmagatzemat en un lloc accessible (per exemple, si s una planta, en un herbari), tot i que tamb es poden acceptar illustracions. Quant als txons superiors al rang d'espcie, el nom del gnere fixa com a tipus el nom de l'espcie continguda en ell que fos descrita primer. El nom de cada txon superior al gnere t com a tipus el nom del gnere que fou publicat primer dins la circunscripci del txon. El tipus t com a fi actuar com a referncia pel nom, car s l'exemplar sobre el qual es basa el nom Si hi hagus algun dubte sobre si un nom s correcte o no, cal estudiar directament el tipus. Quan un txon es divideix en dos, el nou txon que es queda el tipus antic ha de contenir el tipus, i basar la seva descripci en ell. El tipus utilitzat en la publicaci original rep el nom d'holotip. Si l'holotip es perd, es pot triar un altre exemplar del material original com a tipus nomenclatural, que s denominat lectotip. Si no hi ha exemplars aptes per crear un lectotip, es pot recollir un nou exemplar per tal que faci de tipus, i en aquest cas se'l denomina neotip.
Existeix un nic nom correcte per cada txon. El nom correcte d'un txon s el primer que fou publicat seguint les regles. Aquest principi s conegut com a "principi de prioritat".
Hi pot haver excepcions al principi de prioritat. D'una banda, alguns noms mpliament utilitzats no sn en realitat el nom ms antic assignat al txon, per quan es descobreix aix, el nom menys antic ja est molt ests. D'altra banda, en ocasions hi ha txons que tenen ms d'un nom correcte. Aleshores, s'afegeix el txon a la llista de nomina conservanda, noms que es consideren vlids per motius prctics.
Els noms cientfics han d'estar en llat, o llatinitzats si el seu origen est en un altre idioma.
No pot haver-hi dos txons diferents que portin el mateix nom dins d'un mateix codi.
Les regles de nomenclatura sn retroactives, excepte si s'indica expressament el contrari.

Quan l'aplicaci estricta d'un codi resulta en confusi o ambigitat, els problemes sn portats a la seva comissi per tal que prengui una decisi al respecte. Per exemple, les decisions preses per la Comissi Internacional de Nomenclatura Zoolgica (que regeix el Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica) sn publicades a la seva revista, el Bulletin of Zoological Nomenclature ("Butllet de Nomenclatura Zoolgica").

Rangs taxonmics.

El rang fonamental s l'espcie, car representa el txon clarament reconegut i discret de mida ms petita. Els sistemtics, bilegs evolutius, bilegs de la conservaci, eclegs, agrnoms, horticultors, biogegrafs i molts altres cientfics estan ms interessats en els txons de rang d'espcie que en els de qualsevol altre rang. El concepte d'espcie ha estat intensament debatut tant per la sistemtica com per la biologia evolutiva. Molts llibres recents se centren en la definici d'espcie i l'especiaci. 

En animals, en especial en vertebrats de grans dimensions, el criteri de la capacitat d'hibriditzar s el ms utilitzat per a distingir espcies. En la majoria de vertebrats, els grups d'individus interfrtils coincideixen amb els grups morfolgics, ecolgics i geogrfics, de manera que les espcies sn fcils de definir. Fins i tot es poden posar a provar els lmits de les espcies analitzant la interfertilitat entre les poblacions. Aquest concepte d'espcie, anomenat "concepte d'espcie biolgica" (o "BSC", biological species concept), fou el que domin la literatura zoolgica i, fins fa poc, tamb la botnica. Aquest criteri falla a l'hora de definir espcies de plantes, a causa que hi ha hibriditzaci entre espcies que conviuen en un mateix lloc (en ocasions, aquestes espcies reben el nom de "semiespcies", i el grup que les inclou on hibriditzen rep el nom de syngameon); que la reproducci uniparental que evita l'intercanvi gentic (i crea poblacions mnimament diferenciades, anomenades "microespcies"); i quena mateixa espcie pot incloure individus situats a llocs molt llunyans (com ara a continents diferents) que mai no intercanviaran material gentic entre si. Quant a les proves d'interfertilitat, en les plantes la interfertilitat de les poblacions varia entre el 0% i el 100%, i als nivells mitjos d'interfertilitat no es pot fer l'assignaci d'espcie de manera inambigua segons el concepte d'espcie biolgica.). Per aix els sistemtics de plantes no defineixen les espcies com a comunitats reproductives, sin com una poblaci o un grup de poblacions que presenten molta evidncia de formar un llinatge evolutiu independent, abandonant aix el concepte d'espcie biolgica.

Les poblacions tamb sn difcils de definir. Normalment es defineixen com a grups d'individus d'una mateixa espcie que ocupen una regi geogrfica ms o menys ben definida i en qu els individus interactuen entre si. La mida de les poblacions pot variar entre un individu i milions d'individus, i poden durar menys d'un any o milers d'anys. Poden ser el producte de la descendncia d'un sol individu, o estar rebent constantment nous immigrants, de manera que tamb presenten diferents nivells de diversitat gentica.

Se subdivideix una espcie en races quan es troben grups de poblacions que difereixen morfolgicament entre si, encara que a vegades creixin juntes i s'hibriditzin amb facilitat. Se la subdivideix en subespcies si hi ha poc solapament geogrfic en comparaci amb les races, per encara hi ha un cert grau d'hibriditzaci. Si els migrants d'una poblaci es veuen en desavantatge reproductiu en entrar dins una altra poblaci, aleshores els sistemtics consideren que les poblacions pertanyen a dues espcies diferents, clarament definides.

Tamb es pot continuar subdividint txons per sota la raa, en els rangs varietat i forma.

Al seu torn, les espcies s'agrupen en txons superiors, cadascun en un rang ms alt: gneres, famlies, ordres, classes, etc.

Una llista dels rangs taxonmics generalment utilitzats inclouria el domini, el regne, el subregne, el flum (o divisi, en el cas de les plantes), el subflum o subdivisi, la superclasse, la classe, la subclasse, l'ordre, el subordre, la famlia, la subfamlia, la tribu, la subtribu, el gnere, el subgnere i l'espcie.

Com que els rangs taxonmics per sobre el rang d'espcie sn arbitraris, un gnere (grup d'espcies) dins una famlia pot no tenir la mateixa edat ni albergar la mateixa quantitat de variaci, ni de fet tenir res en com amb un gnere d'una altra famlia, a part del fet que ambds sn grups monofiltics que pertanyen al mateix rang taxonmic. Els sistemtics experimentats ho tenen ben conscient i s'adonen que els gneres, les famlies, etc. no sn unitats comparables

Como las categoras taxonmicas por arriba de la categora especie son arbitrarias, un gnero (grupo de especies) en una familia puede no tener la misma edad ni albergar la misma cantidad de variacin, ni de hecho tener nada en comn con un gnero de otra familia, ms que el hecho de que los dos son grupos monofilticos que pertenecen a la misma categora taxonmica. Los sistemticos experimentados estn bien al tanto de esto i se dan cuenta de que los gneros, las familias, etctera no son unidades comparables;) tanmateix, alguns cientfics cometen l'error freqent d'utilitzar aquests rangs com si ho fossin. Per exemple, s habitual veure mesures de la diversitat de plantes en forma de llista de les famlies de plantes presents en un indret donat, malgrat que el fet que aquests txons pertanyin a una famlia no vol dir res en particular. Aquesta confusi s la que port a qu es proposs l'eliminaci dels rangs taxonmics, i de fet sovint denominen els grups monofiltics amb noms informals per a evitar-los (per exemples, parlen dels "angiospermes" per a evitar discutir si sn "magnoliofitins", "magnoliofitines", "magnolipsids", etc.). Ms avall s'amplia aquest tema.

 Nom cientfic .

A la nomenclatura binomial de Linn, cada espcie animal o vegetal s designada per un binomi (una expressi de dues paraules) en llat, en qu la primera paraula, o "nom genric", s compartida per les espcies del mateix gnere; i la segona, l'"adjectiu especfic" o "eptet especfic", fa allusi a alguna caracterstica o propietat distintiva. Es pot referir al color (albus, "blanc"; cardinalis, "vermell cardenal"; viridis, "verd"; luteus, "groc"; purpureus, "prpura", etc.), a l'origen (africanus, "afric"; americanus, "americ"; alpinus, "alp"; arabicus, "rab"; ibericus, "ibric", etc.), a l'hbitat (arenarius, "que creix a la sorra"; campestris, "dels camps"; fluviatilis, "dels rius"; etc.), homenatjar una personalitat de la cincia o de la poltica, o seguir qualsevol altre criteri. No cal que el nom sigui llat, noms cal que estigui llatinitzat. Els noms de gneres sempre porten la primera lletra en majscula, mentre que els adjectius especfics sempre van en minscula. A diferncia de moltres altres llenges, en catal s'escriuen en cursiva tots els noms cientfics llatinitzats, independentment del rang taxonmic que ocupin. En canvi, s'escriuen amb lletra normal les formes catalanitzades del nom llat: per exemple, Leptictida i Embryophyta s'escriurien en cursiva, per "leptctid" i "embriofit" no. Als textos manuscrits, se sol subratllar els noms cientfics en lloc d'escriure'ls en cursiva.

Quan s'escriu el nom de l'espcie, l'eptet especfic mai no s utilitzat sol, i s obligatori que estigui precedit pel nom del gnere, de manera que el nom de l'espcie sigui el binomi complet. L's de la primera lletra del nom del gnere davant de l'eptet especfic tamb s acceptable un cop el nom ja ha estat mencionat de forma completa a la mateixa pgina o en un article petit. Aix, per exemple, el cuc de terra fou anomenat Lombricus terrestris per Linn, i si el nom ja ha aparegut abans a l'article, pot tornar a ser mencionat com a L. terrestris. Quant als txons situats al rang de gnere i superior, els noms sn uninominals (consten d'una nica paraula) i sempre s'escriuen amb la primera lletra en majscula. Com que els Codis de Nomenclatura prohibeixen que dins d'un Codi hi hagi dos txons amb el mateix nom, no poden existir dos gneres amb el mateix nom (ni tampoc dos txons de rang superior al gnere amb el mateix nom), per com que l'adjectiu especfic de les espcies noms s'utilitza desprs del nom del gnere, pot haver-hi dues espcies diferents, pertanyents a gneres diferents, que comparteixin el mateix adjectiu especfic. Un cop fixat, un nom no s substitut per un altre si no hi ha un motiu taxonmic. Per exemple, un roure que creix als afores de Madrid fou batejat com a Quercus pyrenaica de manera incorrecta, car no es troba als Pirineus, per aquesta circumstncia no justifica un canvi de nom.

Mentre que a l'poca de Linn els noms eren senzills i descriptius, ltimament s'han registrat noms cientfics inslits: l'aranya Pachygnatha zappa, perqu t una taca a l'abdomen igual que el bigoti de l'artista Frank Zappa; algunes mosques xucladores de sang del gnere Maruina: M. amada, M. amadora, M. cholita, M. muchacha, M. querida, M. chamaca, M. chamaguita, M. chica, M. dama, M. nina, M. tica i M. vidamia, tots adjectius afectuosos; un dinosaure que fou anomenat Bambiraptor en referncia a Bambi, el crvol de la pelcula de Disney, que tenia una mida petita; el molusc bivalve Abra cadabra (tot i que ms tard se'l canvi de gnere); i potser el cas ms destacat: el gnere d'aranyes brasileres Losdolobus, anomenat aix perqu els investigadors que el descrigueren, volent homenatjar dos argentins que hi havien collaborat, els demanaren que inventessin un nom pel nou gnere, que qued com a  Losdolobus per "los dolobus", terme del lunfardo argent no traduble en una enciclopdia.

Quant a les restriccions per anomenar els txons, els gneres i espcies no en tenen (tret del fet que han d'estar en llat o llatinitzats), per en els rangs superiors al gnere a vegades cal que tinguin un sufix en particular, com s'indica a la taula segent:



Un exemple de txon s l'ordre Primates. En aquesta expressi, "ordre" especifica el rang taxonmic del grup, ms ample que el de famlia i menys ample que el de classe. Primates s el nom en llat especfic del grup o txon indicat. L'ordre Primates est subordinat a la classe Mammalia (els mamfers), i inclou diverses famlies com ara la famlia Cebidae (cbids, els micos americans) o la famlia Hominidae (homnids, la famlia dels humans).

A ms, en el cas de les espcies cal que el nom estigui seguit pel cognom de l'autor de la seva primera descripci (normalment anomenat "autoritat") seguit de l'any en qu fou descrita per primer cop. Quan actualment l'espcie s classificada en un gnere diferent al que li assign la seva autoritat original, el nom de l'autor i l'any van entre parntesis, com per exemple en el cas de l'estrella de mar Pisaster giganteus (Stimpson, 1857).

 Determinaci o identificaci d'organismes .
Un cop s'ha obtingut un sistema de classificaci estable amb tots els txons correctament anomenats, neix la subdisciplina de la determinaci, anomenada tamb identificaci, dels organismes. La determinaci s la disciplina que situa un organisme desconegut dins d'un txon conegut del sistema de classificaci, per mitj dels seus "trets diagnstics". Per aix, cal que la informaci sobre els txons estigui disponible d'una forma accessible, i a vegades tamb calen altres elements com ara lupes o microscopis, per a observar els trets de l'organisme que permeten situar-lo en un txon o un altre. La informaci normalment est disponible en enormes llibres anomenats claus d'identificaci, que tenen un sistema ("clau") que va guiant el lector vers el txon al qual pertany el seu organisme. Aquests llibres tamb reben el nom de "flores" si tracten de plantes terrestres o "faunes" en el cas d'animals. Normalment les claus d'identificaci sn per una regi determinada, car no serviria de res incloure-hi la informaci sobre txons que no es troben a la regi en qu s'ha trobat l'organisme a determinar.

 Histria de la taxonomia .
 Els orgens de la taxonomia .
Els orgens de la taxonomia es remunten als orgens del llenguatge, quan les persones comenaren a anomenar amb el mateix nom organismes ms o menys similars. Aquest sistema persisteix avui en dia en el que s'anomena els "noms vulgars" dels organismes. Tot i que els noms vulgars sn tils pel parlar del dia a dia, aviat els naturalistes s'adonaren que necessitaven un sistema ms universal i rigurs per anomenar els organismes, cosa que no responia nicament a una necessitat metodolgica, sin que tamb expressava la voluntat dels colonitzadors fins i tot en el terreny intelectual.

Els noms nadius semblen perdre tota importncia i repetidament els assenyalen com a noms illegtims. Per Antonio de Ulloa: "la llengua qutxua dels inques s'assembla ms a la llengua dels nens".
Aparentment, els nadius no comprenien les paraules i els coneixements propis de qualsevol "societat civilitzada", com ara "Du", "virginitat" o "immaculada concepci". Els indgenes americans tenien incomptables noms de plantes per ni una sola paraula que es pogus traduir per "arbre". Cultures la supervivncia de les quals depenia del coneixement i l's de la vegetaci que les envoltava, reconeixien nombroses plantes tils, sabien per a qu servien i els havien donat noms descriptius. Tanmateix, s evident que no compartien amb els naturalistes conceptes com ara espcie, gnere o classe. Per a conquerir plantes estranyes, l'europeu ha de desfer-se de contingncies locals i fabricar tipus ideals conformes amb el sistema de classificaci europeu.

Tanmateix, el coneixement tradicional de les cultures primitives de les espcies biolgiques locals no fou ni totalment menyspreat ni ha deixat de ser utilitzat fins l'actualitat, tant amb criteris antropolgics com per la investigaci farmacutica. L'adequaci o no de les taxonomies tradicionals al criteri cientfic ha estat objecta d'algunes investigacions (a vegades s'identifiquen com a idntiques espcies diferents, o s'identifiquen com a diferents espcies idntique).

 De la taxonomia linneana a L'origen de les espcies .


Durant un temps, els naturalistes feren tbies tentatives d'ordenar la classificaci disponible sobre els organismes i reglamentar-ne els noms. Per sense cap mena de dubte, fou al segle XVIII que la taxonomia reb una empenta definitiva, grcies al naturalista suec Carl von Linn, que tenia l'ambici d'anomenar tots els animals, plantes i minerals coneguts a l'poca segons les seves caracterstiques fsiques compartides, i que en normalitz les denominacions. El1753 public un gegantesc treball de dos volums en qu recoll i orden la informaci disponible sobre les plantes, i que fou el que defin les bases del sistema utilitzat avui en dia. El llibre es deia Species Plantarum ("Els tipus de plantes") i estava escrit en llat, que era l'idioma universal de l'poca. En aquest llibre, les plantes estaven agrupades segons les seves semblances morfolgiques. Linn fou un dels primers naturalistes en emfatitzar l's les semblances entre organismes per a construir un sistema de classificaci. D'aquesta manera, i sense saber-ho, estava classificant els organismes segons les seves semblances gentiques, i per tant tamb evolutives. Propos que aquestes petites descripcions fossin el nom utilitzat arreu del mn per a referir-se a cadascuna de les seves "espcies". Ell anomen aquestes petites descripcions, o polinomis, el "nom propi de cada espcie", per afeg una important innovaci que ja havia estat utilitzada abans per Caspar Bauhin (1560-1624): la nomenclatura binomial o binomis, com el "nom curt" de les espcies. Als marges del seu Species plantarum, seguida pel nom "apropiat" polinomial de cada espcie, hi escrigu una nica paraula. Aquesta paraula, combinada amb la primera paraula del polinomi (avui anomenada gnere) formava un nom ms curt i fcil de recordar per cada espcie. Per exemple, l'herba gatera fou anomenada "apropiadament" amb el polinomi Nepeta floribus interrupte spicatus pedunculatis (en catal, "Nepeta amb flors amb una espiga interrompuda pedunculada"). Linn escrigu la paraula cataria al marge del nom apropiat de l'espcie, que significa "relacionada amb els gats", en referncia a un atribut familiar de l'espcie. Tant ell com els seus contemporanis aviat comenaren a anomenar la planta amb el nom Nepeta cataria, que s el nom que persisteix avui en dia.

La nomenclatura binomial per identificar de manera unvoca les espcies resolia aix els problemes de comunicaci produts per la varietat de noms locals. Al mateix temps, Linn propos un esquema jerrquic de classificaci, on les espcies molt afins s'agrupen en un mateix gnere. La categoria de gnere ja existia, de fet; el 1964, Joseph Pitton de Tournefort forn guies per a descriure gneres: els trets dels gneres havien de ser reconeixibles en tots els membres del gnere i ser visibles sense l's d'un microscopi. En la mesura del possible, aquests trets havien de pertnyer a la flor i el fruit. Linn utilitz els gneres, i creia que tant els gneres com les espcies existien a la natura, mentre que les categories ms altes eren noms un assumpte de convenincia humana.

Linn tamb intent agrupar els gneres en famlies "naturals" (s a dir, en famlies que reflectissin les relacions que hi havia entre els organismes a la natura), tot i que no els atorgava una descripci, i el 1751 havia descrit 67 famlies, deixant molts gneres sense ubicaci. Linn buscava trets que es trobessin en tots els membres de cada famlia, per fall en la seva recerca fins i tot en les famlies ms "naturals", com ara Umbelliferae.

Des d'aleshores fins el 1789, a diversos autors, com ara Michel Adanson, els result evident que els trets variaven fins i tot dins dels grups "naturals", arribant a la conclusi que no hi ha trets essencials per definir un grup, i que cal definir els grups noms per mitj d'un conjunt de trets.

El 1789, Antoine-Laurent de Jussieu, al seu llibre Genera plantarum, descrigu tant gneres com famlies de plantes, que pos dins de classes. La seva formaci d'espcies, gneres i famlies fou reeixida, i aquesta fundaci de Jussieu s la que bsicament es conserva avui en dia per la classificaci de les plantes, per b que amb el temps s'hi afegiren famlies, els lmits de les famlies existents al llibre foren modificats, i s'afegiren ms categories, com la d'ordre entre la famlia i la classe, o el flum i el regne per sobre la classe.

Quant als animals, el 1758 Linn public la desena edici del seu Systema Naturae], en qu llist tots els animals coneguts per ell en aquell moment i els classific com ho havia fet prviament amb les plantes. Linn anomen unes 4.000 espcies d'animals, incloent-hi Homo sapiens.

D'aquesta manera s'oferia una imatge estructurada de la relaci entre espcies. El conjunt dels organismes agrupats segons les jerarquies ja mencionades constitueix el sistema de classificaci dels organismes. Els sistemes de classificaci poden ser "arbitraris", si noms intenten agrupar els organismes per a facilitar-ne la determinaci d'una manera artificial (per exemple, segons la seva utilitzat pels humans), o "naturals, quan les jerarquies s'estableixen en funci de les seves afinitats a la natura. La paraula "natural" no fou mai definida cientficament, i a l'poca de Linn noms volia dir que les espcies havien estat creats "naturalment" semblants a algunes i diferents d'altres. El debat entre els partidaris dels sistemes artificials i els defensors de la construcci d'un sistema natural fou un dels conflictes terics ms intensos de la biologia dels segles XVIII i XIX, noms resolt amb la consolidaci de la teoria de l'evoluci, que ofer el primer criteri demostrable de "naturalitat": la descendncia comuna. Com ms semblants eren dos organismes entre si, ms proper era el seu avantpassat com, i per tant es trobaven agrupats ms a prop a la classificaci. Els organismes que noms comparteixen alguns trets tenen un avantpassat com ms lluny i per tant se'ls ubica en txons diferents, compartint noms els txons ms alts.

El 1778, Lamarck sugger que els trets utilitzats pels botnics per a dividir els txons no havien de ser necessriament els mateixos que els que utilitzava la gent per a diagnosticar-los. Promogu l's de claus d'identificaci, llibres que permetien als usuaris no experts identificar un organisme determinat per mitj de trets fcilment visibles.

El terme "taxonomia" fou utilitzat per primer cop pel bileg sus Augustin Pyrame de Candolle a principis del segle XIX. En termes etimolgics estrictes, potser caldria considerar preferible la forma "taxinomia", per t un s molt limitat, gaireb sempre en traduccions del francs.

Una srie de sistemtics, especialment a Frana i Alemanya, adoptaren el concepte d'especimen tipus. Aquests "tipus" eren plantes que es conservaven en un herbari, que representaven la forma ms comuna del grup, o la forma ms "perfecta" (aquests autors consideraven la simetria radial i la bisexualitat ms perfectes que la resta de formes, per la qual cosa s'ha donat el cas que conservessin mutants com a exemplar tipus).

Durant diverses dcades desprs de l'edici dels llibres de Linn, proliferaren els noms d'animals i plantes, i moltes vegades hi havia ms d'un nom per una determinada espcie (els noms diferents que t un txon sn anomenats "sinnims"). Quan es donava el cas, el nom d's com era generalment el ms descriptiu, o simplement l'utilitzat per l'autoritat ms eminent del moment. A aix s'afegia que alguns noms de gneres i alguns eptets especfics estaven compostos de ms d'una paraula. Aquesta manca d'estabilitat nomenclatural port el 1813 a l'adopci d'un codi per anomenar les plantes, anomenat Thorie Elmentaire de la Botanique ("Teoria Elemental de la Botnica"). Pel mateix motiu, el 1842 s'adopt un codi de regles pels animals sota l'gida de la British Association for the Advancement of Science (Associaci Britnica per l'Aven de la Cincia), anomenat Strickland Code (Codi d'Strickland).

 Taxonomia i evoluci .

Abans que exists la teoria de l'evoluci, es pensava en les relacions entre els organismes d'una manera molt semblant a les relacions entre els pasos en un mapa. Quan irromp la teoria de l'evoluci a mitjans del segle XIX, aviat s'admet, com ho formul el propi Darwin, que el grau de parentesc entre els txons (filognia) havia de ser el criteri per la formaci de grups. La publicaci del seu llibre L'origen de les espcies el 1859 estimul la incorporaci de teories evolutives a la classificaci, un procs que encara avui en dia no est acabat.  Un pas crtic en aquest procs fou l'adquisici d'una perspectiva filogentica, a la qual bilegs com ara Willi Hennig (entomleg alemany, 1913-1976), Walter Zimmermann (botnic alemany, 1892-1980), Warren H. Wagner (botnic estatunidenc, 1920-2000) i molts altres han fet aportacions valuoses. La sistemtica s la cincia que s'encarrega de relacionar els sistemes de classificaci amb les teories sobre l'evoluci dels txons.

Avui en dia, el desenvolupament de noves tcniques (com l'anlisi de l'ADN) i les noves formes d'anlisi filogentica (que permeten analitzar matrius amb una quantitat enorme de dades) estan produint canvis substancials en les classificacions tradicionals, obligant a desfer grups de llarga tradici i definir-ne de nous. Les aportacions ms significatives procedeixen de la comparaci directa dels gens i dels genomes. L'auge de l'anlisis dels gens dels organismes ha invertit el paper de la morfologia, especialment en la taxonomia vegetal: quan fou creada, i durant  molts anys, la taxonomia era la cincia que agrupava els organismes segons les seves afinitats morfolgiques (i desprs tamb anatmiques, fisiolgiques, etc.). Per avui en dia, els organismes sn agrupats cada cop ms segons les semblances del seu ADN (i recentment en segon lloc, amb suport del registre fssil i la morfologia) i l'evoluci dels carcters morfolgics s interpretada un cop consensuat l'arbre filogentic. Aquesta situaci enriqu el camp de la sistemtica, i aconsegu una relaci ntima d'aquesta ltima amb la cincia de l'evoluci, una relaci que anteriorment havia sigut desatesa pels cientfics, degut a la quantitat d'imprecisions que hi havia als sistemes de classificaci abans de l'arribada dels anlisis d'ADN. En moltes parts de l'arbre filogentic, la taxonomia pass a ser nicament la subdisciplina de la biologia que s'encarrega de crear el sistema de classificaci segons les normes, i l'estrella pass a ser l'arbre filogentic en si. Els sistemes de classificaci es fan collaborativament, segons l'arbre filogentic ms consensuat (com ara l'APG II del 2003 pels angiospermes o el d'Smith i cols. del 2006 per les falgueres), i avui en dia s'utilitzen mtodes estadstics per a consensuar els nodes de l'arbre filogentic.

 Formalitzaci de les normes: els Codis .
El que originalment fou la Thorie Elmentaire de la Botanique el 1813 esdevingu lInternational Code of Botanical Nomenclature (Codi Internacional de Nomenclatura Botnica, o ICBN) el 1930. Tracta sobre la nomenclatura de plantes i fongs, de diferent manera en cadascun d'aquests grups. El que originalment fou el Strickland Code, format el 1842, i que regulava els noms dels animals, fou revisat per la Comissi Intercional de Nomenclatura Zoolgica i reanomenat com a International Code of Zoological Nomenclature (Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica, o ICZN) el 1901. El Codi Internacional de Nomenclatura Botnica establ l'any 1753 (el de la publicaci de Species Plantarum) com l'any del comenament de la nomenclatura botnica moderna, deixant sense efecte els noms publicats per plantes abans d'aquesta data. De la mateixa manera, el Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica establ l'any 1758 (l'any en qu Linn public la desena edici de Systema Naturae) com l'any del comenament de la nomenclatura zoolgica, deixant sense efecte els noms publicats per animals abans d'aquesta data. Els dos Codis comparteixen els mateixos "principis de nomenclatura" descrits ms amunt, i sn actualitzats com a resultat dels Congressos Internacionals que se celebren regularment amb aquesta fi.

Amb el temps, els bacterilegs, que havien seguit el codi botnic, desenvoluparen el seu propi Codi (Codi Internacional de Nomenclatura de Bacteris; i el mateix feren els virlegs (estudiosos dels virus) al Comit Internacional de Taxonomia de Virus. Actualment es debat sobre la urgncia de formalitzar de manera equivalent la nomenclatura dels gens o les protenes.

Per qu canvien els noms dels txons? .
La descripci formal i tipificaci dels txons sn procediments en qu s habitual observar errors i inconsistncies, i aix passava encara ms abans que els codis internacionals reglementessin aquests procediments molt detalladament. Els noms dels txons poden canviar quan es redescobreixen descripcions ms antigues del mateix txon, i s'aplica el principi de prioritat, o quan s'observa que la descripci original en realitat es referia a un txon diferent. Les regles de la nomenclatura indiquen que en aquests casos cal canviar el nom del txon sense discussi, per, si per l'extensi de l's del nom sembla desitjable conservar-lo, cal promoure una proposici formal davant del comit corresponent del Congrs Internacional. Aquest pot decidir acceptar-ne la inclusi a la llista de nomina conservanda, noms que es consideren vlids per raons prctiques, encara que el seu s contravingui la regla de prioritat. No solen donar-se aquests dos casos en els grups ben estudiats, i a ms, als codis hi ha mecanismes per la supressi de noms pobrament definits en els grups ms complicats. Una vegada fixada la taxonomia fonamental d'un grup, s poc probable que els canvis de noms es produeixin per aquest tipus de motius.

El motiu per cambiar noms establerts no es troba nicament en l'esmena d'errors de procediment, sin tamb en l'evoluci de l'opini cientfica dels especialistes, inevitable en la mesura en qu creix el coneixement. Fins i tot quan les associacions entre els noms i els espcimens tipus han estat establertes d'acord amb totes les regles, els noms poden seguir canviant degut essencialment a dues causes: que els taxonomistes difereixin dels seus predecessors en la seva opini sobre com s'han de circunscriure els txons, o que el descobriment de noves informacions obligui a modificar el criteri.

Per exemple, s molt habitual que, quan se'ls acaba de descobrir, molts organismes rebin un nom d'espcie (o fins i tot de gnere) nou, per que uns anys desprs un taxonomista que els estudi arribi a la conclusi que poden hibriditzar entre si i produir descendncia frtil, per la qual cosa unifica tots els txons en una sola espcie. En aquest cas, tots els noms canvien al nom de la primera espcie descrita del grup, i els antics noms d'espcies queden com a subespcies. Uns anys desprs, un altre taxonomista pot decidir que aquests grups d'organismes haurien de dividir-se en dues espcies diferents, que a la natura conviuen sense hibriditzar (encara que puguin fer-ho), i perqu cadascuna de les espcies que proposa forma una unitat monofiltica en una anlisi de filognia. Aleshores, als que cauen dins aquesta "nova" espcie, se'ls canvia el nom d'espcie pel nom de l'espcie ms antiga descrita dins la "nova" espcie. Ms tard, un altre taxonomista podria argumentar que tots els grups originalment descrits sn espcies vlides del mateix gnere, degut al fet que cadascun d'ells pot ser identificat pel seu conjunt de trets morfolgics, i que dins de cadascun d'ells hi ha un patr d'ascendncia i descendents. En aquest cas, tots els noms d'espcies canviarien al primer nom donat a cada grup quan fou descrit, per tots els noms de gneres s'unificarien en un de sol, per la qual cosa tots els gneres passarien a denominar-se com e gnere ms antic descrit dins del grup. Tota aquesta inestabilitat dels noms hauria estat nicament a causa de canvis en la "filosofia taxonmica". Aquestes diferncies conceptuals entre taxonomistes sn extremament comunes avui en dia, cosa que porta a una gran inestabilitat potencial en els noms dels txons.

Perspectives actuals de la cincia de la taxonomia.

A la dcada del 2000 es torn a posar de moda la cincia taxonmica dins l'mbit cientfic, degut en part als enfocaments revolucionaris als problemes taxonmics que ofereixen les anlisis d'ADN i l'Internet, i en part degut a la conscincia de la seva utilitat, donada la crisi de biodiversitat actual. Les noves eines disponibles generen un debat sobre la utilitat de les regles de la taxonomia tal com est avui en dia, i es pregunten sobre la necessitatde reformar els Codis de Nomenclatura Zoolgica i Botnica.

 El paper de l'ADN en la taxonomia .

Les seqncies d'ADN s'utilitzen cada cop ms en les anlisis filogentiques degut al fet que uns pocs centenars de bases, amb la seva enorme quantitat de combinacions potencials, sn suficients per fer anlisis d'identificaci i parentesc. Per aix, alguns autors proposen un paper central de l'ADN en la definici de les espcies, de manera que una mostra d'ADN i la lectura de la seva seqncia de bases hauria de ser un dels trets de l'espcimen tipus, i un tipus de marca pel txon al qual pertany l'espcimen. S'ha proposat que la seqncia d'ADN serveixi com a tret clau, d's similar a com s'utilitzaria el codi de barres als supermercats. Aquesta taxonomia basada en l'ADN encara patiria molts dels problemes que tenen la resta d'enfocaments, com per exemple el problema dels lmits de la circunscripci dels txons. Els canvis de noms que ms molesten i avorreixen els bilegs sn els que no es produeixen per deficincies en l'anterior circunscripci dels txons, sin perqu canvien els conceptes utilitzats per a definir-los. Un altre problema s que cal decidir quina seqncia utilitzar, car algunes seqncies no donen una informaci que diferenci el txon dels altres. Aix pot ser perqu un mateix gen pot romandre inalterat durant milions de generacions desprs de l'especiaci, o degut al fenomen de la introgressi (que fa que un gen que s'havia diferenciat torni al seu estat anterior per atzar). Per tant, de la mateixa manera en qu no s convenient confiar en un nic tret morfolgic per a identificar una espcie, tampoc no s convenient confiar en una sola seqncia d'ADD. Encara que la taxonomia basada en l'ADN fos finanada, cal preguntar-se si s necessari afegir un requisit addicional al procs ja lent de descripci de nous txons, especialment tenint en compte que es calcula que noms el 10% de les espcies del planeta han estat descrites. A causa d'aix, probablement la majoria de bilegs veurien les seqncies d'ADN com un complement, i no com un substitut, de la informaci morfolgica.

De totes maneres, els codis de Botnica i Zoologia no especifiquen actualment cap tret en particular pel diagnstic de nous txons, de manera que la taxonomia d'ADN ja s vlida, encara que la descripci de trets visibles pot ser d's ms immediat i definitivament ms interessant que la lectura de les seqncies d'ADN. Ja s habitual que les espcies de microorganismes es delimitin per mitj de mtodes moleculars i, per a dilucidar l'arbre de la vida complet, seria clarament til seqenciar els mateixos gens en molts txons diferents. Per aconseguir-ho, caldria un "projecte genoma horitzontal" i un sistema d'arxiu de l'ADN, ms enll de si l'ADN esdev un requisit de la descripci de totes les espcies o no.

 Iniciatives taxonmiques a Internet .
Moltes iniciatives taxonmiques s'han afianat a Internet. Les ms populars dins de l'mbit cientfic sn possiblement les segents:
 All-Species;
 GBIF;
 Species 2000;
 Tree of Life;

Existeixen ms de cinquanta projectes ms arreu del mn. Charles Godfray s noms un d'entre alguns que recentment proposaren la integraci de tota la informaci taxonmica en un nic portal revisat cientficament, per a substituir el sistema actual de descripcions d'espcies disperses per centenars de revistes a les quals costa d'arribar. El que s cert s que un web universal d'informaci taxonmica noms apareixer quan existeixi un web que doni la millor informaci, la ms completa, actualitzada, de contingut lliure i fcil d'utilitzar; aleshores, les altres cauran probablement en dess. Aquesta informaci noms est unificada actualment en el cas dels bacteris.

 Propostes d'un registre central de noms .
El mateix Charles Godfray proposa tamb una "primera revisi a travs del web" com a nou punt de partida de la nomenclatura en cada grup, de manera que els sinnims utilitzats en publicacions anteriors quedessin invalidats a partir de la validaci a Internet. Alessandro Minelli, president de la Comissi Internacional per la Nomenclatura Zoolgica, tamb argumenta a favor d'un registre central de noms. 

El codi dels bacteris ja t un registre central de noms: tots els noms vlids dels bacteris sn actualment publicats en una nica revista, amb una nova data de comenament de la nomenclatura fixada al 1980. Es poden esperar reformes similars en els codis dels macroorganismes, per els zolegs i botnics encara han de ratificar les propostes. La possibilitat que uns pocs especialistes puguin monopolitzar la nomenclatura fou una de les preocupacions que dugu els botnics a rebutjar la proposta d'un registre central dels noms al Congrs Internacional de Botnica del 1999. Propostes similars foren rebutjades al Congrs Internacional de Zoologia del mateix any. A ms, com que molts canvis es deuen a diferncies en el concepte d'espcie ms que a la confusi sobre la prioritat de noms o la identificaci, l'estabilitat dels noms s improbable encara que s'arribs a tenir un registre nic d'ells.

 Propostes de taxonomia lliure de rangs.
Tamb cal interrogar-se pel futur de la taxonomia lliure de rangs i el PhyloCode, creat fa uns anys. Els que el recolzen esperen substituir la nomenclatura linneana, basada en rangs taxonmics, amb un sistema uninomial per a anomenar els clades. Aquest enfocament eliminaria el difcil debat sobre quins clades constitueixen un txon amb els seus corresponents nom i rang taxonmic. El PhyloCode no s'arrib a discutir al debat sobre una taxonomia unitria com a mnim fins el 2003. D'altra banda, els sistemes de classificaci moderns basats en anlisis moleculars d'ADN (com ara l'APG II o el de Smith i cols.), tot i utilitzar la nomenclatura binomial i les categories proposades per Linn, per sobre de l'ordre o la classe utilitzen clades "flotants" no assignats a rangs taxonmics. Aix pot canviar en el futur, quan les investigacions en filognia es considerin acabades, o b pot haver-hi nodes que mai no siguin associats a txons, perqu els investigadors estan d'acord que no s necessari anomenar tots els nodes.

 El futur dels codis .
Ms enll dels detalls, el que s cert s que tant les propostes d'un registre central de noms com la taxonomia lliure de rangs i la taxonomia basada en l'ADN argumenten que les regles existents per la nomenclatura taxonmica sn inadequades. Aquests codis sn el resultat de segles de debat. Ms enll de les seves febleses, sn fites impressionants que poden ser adaptades per a reflectir les noves necessitats. Les reformes de la nomenclatura sn necessries constantment, per l'xit i la universalitat del sistema requereixen que els reformadors actun amb seny i noms amb un ample consens, per a evitar la fragmentaci del coneixement existent en mltiples sistemes incompatibles. 
Bibliografia .





 





Referncies.


 Vegeu tamb .

Sistemtica;
Taxonomia linneana;
Nomenclatura cientfica;
Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica;
Codi Internacional de Nomenclatura Botnica;
Codi Internacional de Nomenclatura de Bacteris;

Enllaos externs.
 Base de dades on proven d'emparentar totes les formes de vida existents;
 Ordenaci de tots els ssers vius en un esquema evolutiu;
 Relaci de nomenclatures cientfiques classificades;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2949" title="Tipus biolgic" nonfiltered="1851" processed="1827" dbindex="1856">
Cada nnxol ecolgic est ocupat per un determinat tipus biolgic.

Malgrat aix, la noci de tipus biolgic apareix sovint deslligada d'una penetraci ecolgica, i sol ser una classificaci dels organismes atenent a caracterstiques que semblen importants i que tenen un notable paper anatmic i fisiolgic. 

Ms que estar destinades a explicar el funcionament de l'ecosistema (no expliquen les relacions i interaccions dels organismes amb el medi fsic i altres espcies que hi habiten, tot i que indiquin adaptacions en harmonia amb el medi ambient), volen servir per a diferenciar i contraposar les adaptacions que condueixen a convergncies i analogies entre grups no emparentats, de les homologies degudes a un origen com evolutiu. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2950" title="Perode talaitic a Menorca" nonfiltered="1852" processed="1828" dbindex="1857">


El perode talaitic a Menorca abasta aproximadament del 1500 aC fins al 123 aC.

Als voltants del 1500 aC es produeix un canvi cultural important, a causa de l'arribada de gent forana a l'illa de Menorca. Es van abandonant els sistemes de vida anteriors i apareixen les primeres concentracions de cases i vilatges, en els quals es dna una prioritat defensiva (amb muralles i talaiots), una jerarquitzaci social, l'especialitzaci de la feina en comunitat i la paulatina complexitat en els rituals i en les creences religioses.
Se solen diferenciar quatre perodes:
Talaitic I (1500-1000 aC).
Perode de transici. perduren els sistemes d'enterrament del perode anterior (amb navetes d'enterrament), per s'introdueixen nous models constructius, a causa d'una necessitat defensiva de la comunitat (talaiots i muralles). Es perfecciona la manufactura de la cermica i s'introdueix la metallrgia del bronze. El monument ms caracterstic de la nova cultura s el talaiot. Pot definir-se com una gran torre troncocnica (troncopiramidal tamb a Mallorca), les parets de les quals estan bastides per una cara externa de grans blocs i una cara interna construda amb pedres de menor volum; l'espai entre ambds paraments s'ha reblert amb pedres ms petites i terra. A Menorca el talaiot s poc freqent que tingui cambra interior, per tant sol ser masss.

Talaitic II (1000-700 aC).
S'abandonen els sistemes constructius del pretalaitic i es desenvolupen les grans concentracions urbanes. Es reafirma la jerarquitzaci social i la divisi de la feina, fruit d'un estadi cultural plenament urb. s a partir d'aquesta etapa que es construeixen uns santuaris nics a la Mediterrnia: les taules. Sn uns recintes de planta ms o menys en forma de ferradura, delimitats per una murada ciclpia on s'intercalen columnetes i on al seu interior s'ala una gran columna monoltica de base rectangular coronada amb un capitell pla i molt sobresortint que dna lloc a l'analogia d'una taula.

Talaitic III (700-300 aC).
Els progressius contactes comercials amb grecs, fenicis i cartaginesos porten els talaitics a reforar els seus llogarets amb construccions defensives addicionals amb bastions i torres de defensa. D'altra banda, s'introdueixen noves modalitats constructives, les cases circulars amb pati central, i apareixen objectes sumptuaris de bronze i armanent de ferro.

Talaitic IV (400/300-123 aC).
El comer amb les grans civilitzacions marineres de la Mediterrnia s'intensifica. Es passa d'un simple intercanvi d'objectes preuats (segurament dirigits a enaltir als cabdills talaitics) a un trasps de bens i aliments bsics. Roma es converteix en una potncia hegemnica, i aix anir en detriment de Menorca, que poc a poc va quedant-se arraconada un cop l'alliat cartagins s venut. Els poblets interiors sn destruts i reconstruts durant les guerres pniques per finalment van caient en decadncia. Els santuaris talaitics (les taules) es van abandonant. En canvi, prenen importncia els nuclis talaitics situats a la vora dels ports naturals ms importants. La presncia continuada de comerciants forasters fa acostar als seus embarcadors comunitats talaitiques tardanes.

Llista de taules documentades (amb alguns enllaos externs o bibliografia).


Alfurinet ;
Algairens ;
Bellaventura Imatge i text;
Binicodrell ;
Binimaimut Imatge i text;
Binimass ;
Binissafullet Text i Text;
Delimitaci de l'entorn de protecci del vilatge talaitic de Binissafullet BOIB 2004;
Cavalleria ;
Cotaina ;
Es Tudons ;
La Beltrana ;
Sa Torreta Imatge i text;
Son Anglad ;
Son Bernard ;
Son Catlar Imatge i text;
Declaraci definitiva de la delimitaci de l'entorn de protecci del vilatge talaitic de Son Catlar BOIB 2005;
Son Olivaret ;
Son Rotger ;
Talat de Dalt Imatge1 i text1 i imatge2 i text2 i Imatge3 i text3;
Declaraci de la delimitaci de l entorn de protecci del vilatge talaitic de Talat de Dalt BOIB 2003;
Torralba d'en Salort Imatge1 i text1 i Imatge2 i text2;
FERNANDEZ MIRANDA, M.: La Sala Hipstila de Torralba d'en Salord (Alayor, Menorca), Noticiario Arqueolgico Hispano - 10, pp. 137-182, Madrid, 1980.
Torralbenc ;
Torre d'en Galms Imatge i text;
FLAQUER, J.:Alayor (Menorca). Torre d'en Gaums. Excavaciones de 1942, Noticiario Arqueolgico Hispnico - 1, pp. 99-110, Madrid, 1953. ;
FLAQUER, J.:Alayor (Menorca). Torre d'en Gaums. Excavaciones de 1943, Noticiario Arqueolgico Hispnico - 1, pp. 110-120, Madrid, 1953;
Torre Llafuda Imatge1 i text1 i Imatge2 i text2;
Delimitaci de l'entorn de protecci de la zona arqueolgica vilatge talaitic de Torrellafuda BOIB 2004;
Torre Lliss Imatge1 i text1 i Imatge2 i text2;
Torretrencada Imatge1 i text1 i Imatge2 i text2;
Declaraci definitiva de la delimitaci de l entorn de protecci de la zona arqueolgica del vilatge de Torretrencada BOIB 2004;
Torrevella d'en Lozano;
Delimitaci de l'entorn de protecci del vilatge talaitic de Torrevella d'en Lozano BOIB 2004;
Trepuc Imatges1 i text1 i Imatge2 i text2;
MURRAY, M.A.:Trepuc (I), Cambridge Excavations in Minorca, Londres, 1932. ;
MURRAY, M.A.:Trepuc (II), Cambridge Excavations in Minorca, Londres, 1938.
Declaraci definitiva de la delimitaci de l'entorn de protecci del vilatge talaitic de Trepuc BOIB 2005;
Taula de Na Comerma Imatge o Imatge i text;
Taula de sa Torreta Imatge1 i imatge2 i text;
Taula de Binimass Imatge i text;
Taula de Sant Agust Vell Imatge i text;
 Delimitaci de l entorn de protecci de la zona prehistrica del vilatge de Sant Agust vell BOIB 2002 (part 1);
 Delimitaci de l entorn de protecci de la zona prehistrica del vilatge de Sant Agust vell BOIB 2002 (part 2);
 Delimitaci de l entorn de protecci de la zona prehistrica del vilatge de Sant Agust vell BOIB 2002 (part 3);
Taula de Binissafullet Imatge i text i article: Taula de Binissafullet;
GUAL CERD, J.M. (1991): El vilatge talaitic de Binissafullet Nou (Sant Llus). "Meloussa", 2. Ma.

Bibliografia consultada.

FERNANDEZ MIRANDA, M.: Las Taulas, en geografa e Historia de Menorca - Tomo III, pp. 321-379, Ciudadela, 1982;
IBEZ ORTS, V. y FERRER RIBES, F. (1998): Taulas de Menorca. Anlisis geomtrico. "Revista de Arqueologa", 209. Madrid, Septiembre de 1998.
HOCHSIEDER, P. y KNSEL, D.: Les Taules de Menorca. Un Estudi Arqueoastronmic, Govern Balear, 1995.
HOSKIN, M.: Menorcan Taulas, en IIIrd Dei Conference of Prehistory: Ritual, Rites and Religion in Prehistory - British Archaeological Reports - BAR International Series 611, pp. 38-67, Oxford, 1995.
WALDREN, W.H. y HOSKIN, M.: Taulas and Talayots, Foster and Jagg Ltd., Cambridge, 1988;

MURRAY, M.A.:Sa Torreta, Cambridge Excavations in Minorca, Londres, 1934.

Bibliografia citada en l'article.

FERNANDEZ MIRANDA, M.: La Sala Hipstila de Torralba d'en Salord (Alayor, Menorca), Noticiario Arqueolgico Hispano - 10, pp. 137-182, Madrid, 1980.
FERNANDEZ MIRANDA, M.: Las Taulas, en geografa e Historia de Menorca - Tomo III, pp. 321-379, Ciudadela, 1982;
FLAQUER, J.:Alayor (Menorca). Torre d'en Gaums. Excavaciones de 1942, Noticiario Arqueolgico Hispnico - 1, pp. 99-110, Madrid, 1953. ;
FLAQUER, J.:Alayor (Menorca). Torre d'en Gaums. Excavaciones de 1943, Noticiario Arqueolgico Hispnico - 1, pp. 110-120, Madrid, 1953.
GUAL CERD, J.M. i PLANTALAMOR MASSANET, Ll. (1997): La taula de Binissafullet. "Meloussa", 4. Ma.
GUAL CERD, J.M. (1991): El vilatge talaitic de Binissafullet Nou (Sant Llus). "Meloussa", 2. Ma.
MURRAY, M.A.:Trepuc (I), Cambridge Excavations in Minorca, Londres, 1932. ;
MURRAY, M.A.:Trepuc (II), Cambridge Excavations in Minorca, Londres, 1938.
MURRAY, M.A.:Sa Torreta, Cambridge Excavations in Minorca, Londres, 1934.

 Vegeu tamb .
 Cultura dels talaiots;
So na Caana;

Enllaos externs.
L'Arqueologia de Menorca: Web d'on estan tretes bona part de les fotos enllaades;
Talayots.es: La web de la prehistria de Mallorca i Menorca;
Arqueobalear: El portal de l'arqueologia balear;
Patrimoni histric de Menorca: Situaci de tots els Bns d'Inters Cultural (BIC);
Menorca: la desconocida cultura de los talayots: Els enigmes que envolten la cultura talaitica (web en castell);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2951" title="Tamaricetum canariensis vicietosum" nonfiltered="1853" processed="1829" dbindex="1858">
En fitosociologia, el Tamaricetum Canariensis Vicietosum s una associaci vegetal caracteritzada per l'omnipresncia del tamariu (Tamarix canariensis). Es troba a les Balears en ambients salabrosos, ms o menys inundats i propers a mar, i a la pennsula fins i tot a la ribera de grans rius (descrita per Bols a l'Ebre, a Flix) i vora embassaments.
Altres tamarius acompanyants:
T. anglica (a la pennsula i Mallorca);
T. africana (a la pennsula i Balears);

Bibliografia: Oriol de Bols de (1967); Comunidades vegetales de las comarca prximas al litoral situadas entre los rios Llobregat i Segura.; Mem. R. Acad. Cinc. Art. Barc., 38(1)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2957" title="Teoria de nombres" nonfiltered="1854" processed="1830" dbindex="1859">
Tradicionalment, la teoria de nombres s la branca de les matemtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i cont una quantitat considerable de problemes que sn "fcilment compresos pels no matemtics". De forma ms general, aquest camp estudia els problemes que sorgeixen amb l'estudi dels enters. Segons els mtodes emprats i les preguntes que s'intenten contestar, la teoria dels nombres se subdivideix en diverses branques.

Conjectures i teoremes relacionats amb la teoria de nombres: 

 Conjectura de Goldbach sobre si tots els nombres parells (a partir de 4) sn la suma de dos nombres primers. ;
 Conjectura dels nombres primers bessons sobre la infinitat dels anomenats nombres primers bessons.
 Darrer teorema de Fermat (demostrat el 1995).
Lema de Thue.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2958" title="Taps de la Creaci" nonfiltered="1855" processed="1831" dbindex="1860">

El Taps de la Creaci, tamb dit Taps de Girona, s un brodat del segle XI o de comenaments del XII  que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona. s nic en el seu gnere i la pea ms important de totes les de l'art txtil romnic que es conserven, noms comparable al taps de Bayeux com a testimoni de la pintura a l'agulla d'poca romnica. De 4,70 metres d'amplada per 3,65 metres d'alada, brodat amb llanes de colors, t una justificada fama universal i atrau constantment l'atenci dels estudiosos per la misteriosa riquesa del seu contingut temtic i iconogrfic. Presenta una vasta simfonia sobre la creaci del mn i l'estada de l'home al Parads, i una corona csmica en la qual els elements de la natura encerclen la figura central de Crist.

 Precedents histrics .



A l'edat mitjana, Du era considerat el gran creador de l'Univers, centrat al voltant de la Terra i els seus set cels: l'aire, l'ter, l'Olimp, el firmament  amb els cossos celestes , l'espai igni, el cel dels ngels i el cel de la Trinitat. Per a l'home medieval, l'arquitectura divina era la perfecci de les formes simples, com les esferes i els quadrats. El coneixement de la Terra que es tenia en aquella poca era com el del Parads: el que se'n sabia es coneixia grcies a les revelacions divines; solament en tractats antics de Plini o Gai Juli Sol, o en els textos de sant Jeroni i sant Isidor, es podia trobar la descripci de la Terra. 

D'aquesta poca cal destacar mapamundis com el mural del prtic del palau del Later, el mural d'argent de Carlemany o el mural del palau episcopal d'Orleans, i sobretot les illustracions del Beat de Libana sobre el Comentari a l'Apocalipsi. Aquestes illustracions van arribar a Europa a l'edat mitjana grcies al Gnesi alexandr del Cotton Gnesi i al Gnesi de Viena de Constantinoble, i se'n pot apreciar la influncia al brodat de Girona. Segons les descripcions del Gnesi, que el Beat de Libana prenia com a base, la Terra era plana i a sobre seu s'elevava la volta del cel, on es movien el Sol, la Lluna i tota una srie d'elements lluminosos ms petits, com els planetes i les estrelles. En el mapamundi del Beat de Libana, l'orbe es representa com un disc circular envoltat per les aiges de l'oce. La Terra es divideix en tres continents: sia (semicercle superior), frica (quadrant inferior dret) i Europa (quadrant inferior esquerre), que corresponen respectivament als descendents dels tres fills de No: Sem, Cam i Jfet. Al centre del mn se situa Jerusalem, la ciutat sagrada del judaisme i el cristianisme, on Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill Isaac i on van tenir lloc els esdeveniments de la Passi i Resurrecci de Crist. La concepci de Jerusalem com a umbilicum mundi era fora usual en l'espiritualitat cristiana medieval.

A l'poca romnica la litrgia acostumava a valdre's, entre d'altres, dels baldaquins com a coronament de l'altar, de tradici oriental. N'hi havia dues modalitats: els baldaquins amb forma de templets oberts amb arcs a les quatre cares i recolzats en columnes i els que eren un plaf pintat que es collocava darrere l'altar sobre els murs de l'absis. 
 

Es creu que, en origen, el Taps de la Creaci va servir de baldaqu a l'altar de la catedral de Girona. s molt probable que fos teixit a Catalunya, dintre de la Marca Hispnica, encara que la seva iconografia remet a models antics, orientals o carolingis. Durant els segles XI i XII l'especulaci teolgica era lliure, i aquesta mena de programes omnipresents sobre la cosmologia i la histria de la salvaci eren molt habituals; a ms a ms del taps de Girona, es poden observar en el mantell d'Ewaldi de Sant Cunibert, a Colnia, i al manuscrit del Gnesi de Viena, realitzat entre els anys 550 i 570 a Constantinoble. El Taps de la Creaci de Girona recull en els seus brodats a la vegada el cel i la terra, l'hum i la natura, i la imatge cosmolgica del mn dels inicis de la baixa edat mitjana, tal com es coneix mitjanant els llibres de Hildegard von Bingen.

 Descripci .

El Taps de la Creaci era a Girona entre finals del segle XI i comenaments del XII i s probable que fos teixit all mateix. 
L'historiador Pere de Palol comenta:

No se sap quan s que aquest brodat apareix a la catedral de Girona. No figura escrit en cap de les llistes inventari que es feien a les catedrals amb motiu de les visites pastorals, on, d altra banda, sempre es fan constar els teixits  draps de ras , tapissos o antependis d altar, sense que mai hom no pugui identificar cap d aquestes peces amb el brodat que estudiem. Cal dir, amb tot, que apareix esmentat en ocasi de la visita que Carles I, l emperador Carles V, fu a Girona el 25 de febrer de 1538, tema estudiat per Batlle i Prats. El monarca, desprs de veure la catedral, torn per contemplar, per segona vegada, "lo drap de Carles el Gran de la histria de l emperador Constant  . El brodat fou anomenat  de Carlemany , com tantes altres peces de la catedral de Girona (cadira de Carlemany, campanar o torre de Carlemany, esttua de Carlemany), sense cap fonament.
En realitat hom pot dir que la descoberta tingu lloc al final del segle XIX, i tingu un carcter enterament erudit, d investigaci, precisament a causa de la singularitat del brodat.
Est format per un fons de llana de color terracota fet de filats tamb de llana de colors (vermell, verd, groc, blau cel, blau mar, gris i fibres de lli blanc, en punt de tija i de cadeneta). Segons Gonzlez Mena, hi ha dos punts de brodar diferents i la tela es va treballar en un bastidor gran amb marc mbil:  

...el punt de cadeneta per als contorns i endografies, i el punt de cord i de figures per cobrir espais.

De l'original se'n conserva la part superior, formada per tres cicles iconogrfics: 
el cicle del Gnesi, presidit pel Pantocrtor;
el cicle dels elements csmics;
el cicle narratiu de la llegenda de la Veracreu per Santa Helena. ;

Tots aquests grups d'iconografia bsica representen la salvaci com a propsit.

El Crist central est representat molt jove. Al seu voltant hi ha vuit escenes radials acompanyades per inscripcions del Gnesi des dels dies de la creaci del mn fins a Eva. s clar que, tret de les escenes de la llum i la tenebra, els models procedeixen de manuscrits, segurament de la famlia del Cotton Gnesi i del Gnesi de Viena. Sobre el Pantocrtor es veuen els primers dies del Gnesi, quan l'home encara no havia estat creat: l'esperit de Du en forma de colom sobrevolant l'aigua i, als seus costats, els ngels de la llum i de les tenebres amb una torxa, el firmament i la separaci del cel i de les aiges. Sota el Crist hi ha un fragment gran que cont la creaci del mn animal i vegetal i, als seus costats, Adam i els animals saltant als seus peus; l'altra escena s la creaci d'Eva, que, estant adormit Adam, li surt d'una costella; davant d'ells tenen l'Arbre del Coneixement.

Els dos cercles principals centrals consten d'unes bandes amb inscripcions del llibre del Gnesi:
Envoltant el Crist: Dixit quoque Deus fiat lux et facta est lux (Gnesi I, 3)   "I Du parl: Que es faci la llum! I la llum es fu".
En el cercle exterior: In principio creavit Deus coelum et terram (Gnesi I, 1), mare et omnia qua in eis sunt et vidit Deus cuncta que fecerat et erant valda bona (Gnesi I, 31) - "Al principi Du cre cel i terra, el mar i totes les coses que s'hi troben. I Du vei que tot el que havia creat era bo".

Els vents estan representats per figures de joves a la manera romana; tenen ales a l'esquena i als peus, estan encavalcats sobre odres de cuir plens d'aire i cada jove bufa dos corns a la manera tradicional. Estan collocats als angles de la segona circumferncia, formant un quadre que t al voltant les franges un altre cicle iconogrfic relatiu al pas del temps; en els angles d'aquestes franges hi ha els quatre rius del parads dintre de cercles. La tira superior presenta al centre la imatge de l'any en esquema circular, que als manuscrits medievals s'acostumava a situar a la part central de tota la representaci. Aqu est ocupada pel Pantocrtor, cosa que fa que es traslladi al centre de la part superior; als seus costats t les estacions de l'any i dos quadres amb les figures de Sams i Abel.

A les franges laterals es representen els mesos: a l'esquerra de l'espectador, des del febrer fins el juny, i a la dreta noms hi ha fragments del juliol fins a l'octubre. Sota el febrer hi ha un cercle on est representat el Sol com a diumenge sobre un carro tirat per una quadriga i, al costat oposat, junt al mes d'octubre, un altre cercle amb la representaci de la Lluna com a dilluns amb un carro tirat per bous. Les representacions dels mesos sn propers al manuscrit carolingi de Salzburg.

El cicle de la franja inferior procedeix probablement d'un codex purpureus. Es creu que devia constar de tres tires, per noms se'n conserva part de la primera: Helena parla amb els jueus a Jerusalem, un d'ells cerca la Creu i en troba tres. Aquestes escenes les presideix un personatge reial, possiblement Constant, que porta sobre el cap una corona del tipus kamelaukion d'estil bizant del segle XI, i, sobre les espatlles, la creu. Un manuscrit de l'poca conservat a Vercelli (un antic manuscrit angls del segle X) explica la histria de la creu amb les mateixes escenes. Tamb Iacopo da Varazze, en la seva famosa Llegenda uria, escrita entre 1263 i 1272, en transmet una versi ampla que va tenir una enorme difusi en el mn medieval.

 Conservaci i restauraci .
La conservaci del Taps de la Creaci de Girona s prou bona, i els colors sn brillants. 
S'ha restaurat diverses vegades, la primera de les quals l'any 1884. A comenaments del segle XX, unes monges franceses es van encarregar de la restauraci de vint-i-vuit fragments, per la ms completa es va fer l'any 1952, quan es va reforar el taps collocant-hi a sota una tela de suport de color neutre; des del 1961 el resultat s'exposa al pblic al museu de la catedralici de Girona. L'aparici de dos fragments del taps l'any 1975 va propiciar una quarta restauraci, que posteriorment es va ampliar amb la installaci sobre una xarpellera i una nova neteja del brodat.

Una hiptesi sobre una possible reconstrucci del brodat assenyala que hi podria haver un altre cercle simtric al del Gnesi sota la histria de la Veracreu; en aquest cercle el centre l'ocuparia l'Agnus Dei, que estaria envoltat per un zodac. Aquest esquema seria similar al de Sant Cunibert de Colnia..

 Iconografia .

El Taps de la Creaci presenta Crist com a creador del cosmos i la Terra, beneint amb el gest el llibre del mn, que est obert. El motiu en cercle que irradia del centre cap enfora representa tot el que s sobrenatural i tot all espiritual. En canvi, tot el que s terrenal est presoner del temps, idea que s'expressa amb la forma quadrangular que emmarca el conjunt de la representaci. El mn est representat radialment com a raigs procedents del Pantocrtor; sense la radiaci divina el mn deixaria d'existir. 

Quant a la interpretaci dels vents, a l'edat mitjana representen unes entitats qualitatives del mn, tal com va fer Hildegard von Bingen. Aquest simbolisme ja es pot trobar en els sarcfags de la primera poca cristiana, on es veuen mitges figures masculines amb ales o sense, bufant cargols de mar o corns.

L'estructura de la representaci de les franges superior i laterals, amb els smbols de les estacions i els mesos de l'any, ja s'aprecia a les catacumbes, que alhora la van adoptar de l'antiguitat pagana. Al brodat de Girona l'any est simbolitzat com un home barbut amb la roda del temps a l'esquerra i un estri de treball a la dreta. Desprs de la representaci de les estacions, a la part dreta de l'espectador es veu Abel oferint l'anyell, que s una allegoria simblica de la mort de Crist a la creu, i, a la part dreta, Sams, amb el queix d'ase que mat mil filisteus, simbolitza els esbirros caient davant de Crist. Finalment, als extrems apareixen els smbols dels rius del parads, tot i que del de la dreta noms n'hi ha un petit fragment. A les franges laterals es representen els mesos; falten el novembre, el desembre i el gener, aix com dos dels quatre quadres que representen els rius del Parads.

En aquesta poca les representacions dels dies de la setmana sn fora escasses, per al taps de Girona se'n poden veure dues. A la part inferior esquerra hi ha un cercle amb la llegenda dies soli ("dia del sol"), en referncia al diumenge, simbolitzat com un home  segurament Hlios  amb corona flamejant i sobre una quadriga amb cavalls de quatre colors, en correspondncia amb la tradici romana; el fet de posar-li un globus terraqi s la manera de cristianitzar la representaci d'Hlios. A l'altre costat del brodat hi ha el text dies lunae ("dia de la lluna", dilluns), i es veu un carro tirat per dos bous, tamb com se simbolitzava a l'poca romana; aquest quadre est fragmentat, i per tant s incomplet i no es pot observar totalment.

 Escenes del Taps de la Creaci .
La numeraci de les escenes correspon a la que apareix a la illustraci de la dreta.

Cercles centrals 

1. Crist, representat com a Pantocrtor i creador del mn, envoltat per un cercle amb paraules del Gnesi.

2. L'esperit de Du, amb la forma d'un colom i la inscripci Spiritus Dei ferebatur super aquis   "L'esperit de Du sobrevolava les aiges".

3. Creaci del firmament, amb la inscripci Fecit Deus firmamentum in medio aquarum   "Du cre el firmament al bell mig de les aiges".

4. La separaci de les aiges, amb les inscripcions Ubi dividat Deus aquas ab aquis i Sol et Luna   "All on Du separa les aiges de les aiges" i "Sol i Lluna". 

5. ngel de les tenebres, amb torxa i la inscripci Tenebre erant super faciem abissi   "La foscor planava sobre l'abisme".

6. ngel de la llum, amb la inscripci Lux   "Llum".

7. Creaci dels peixos i dels ocells, amb les inscripcions Volatilia a coelis i Cete grandia   "Els ocells del cel" i "Grans balenes".

8. Adam buscant un altre home entre els animals del Parads i la inscripci Adam non inveniebatur similen sibi - "Adam no troba cap igual a ell entre ells".

9. Creaci d'Eva i la inscripci Inmisit Dominus soporem in Adam et tulit unam de cosis ejus   "Du deix adormit profundament Adam i prengu una de les seves costelles". A l'Arbre del Coneixement hi ha la inscripci Lignum pomiferum   "Arbre fruiter".

Quadrat que envolta els cercles



10. Vent  del nord. 11. Vent de l'est.                                               

12. Vent de l'oest. 13. Vent del sud, amb la inscripci Auster   "Vent del sud".

Banda exterior superior

14.L'any, amb la roda del temps i un estri de treball amb la inscripci Annus   "Any".

15. Un dels quatre rius del Parads, amb el smbol d'un home banyant-se i amb una mfora.

16. Petit fragment d'un altre riu del Parads.

17. Sams amb la mandbula d'ase.

18. Abel fent el sacrifici d'un anyell.

19. L'estiu, representat com un home i amb estris de camp per trillar.

20. La tardor, representada amb un home recollint ram i amb les inscripcions Autumnus i Nux   "Tardor" i "Nou".

21. L'hivern, representat per una dona que s'escalfa vora el foc amb la inscripci Calefaciens   "Escalfant-se".

22.  La primavera, representada per un home que remou la terra del camp.

Bandes exteriors laterals

23. Diumenge, amb un home amb corona de foc sobre una quadriga i amb la inscripci Dies Solis   "Diumenge".

24. Dilluns, fragment, amb la inscripci Dies L...   "Dilluns".

25. Febrer, fragment, amb el smbol del pescador i la inscripci Frigus   "Fred"

26. Mar, representat com un home amb una granota i una serp; damunt seu hi ha el sol i a baix una cigonya. T les inscripcions Marcius, Frigus i Ciconia   "Mar", "Fred" i "Cigonya".

27. Abril, representat com un home llaurant i amb la inscripci Aprilis   "Abril".

28. Maig, representat com un home que condueix un cavall i sost un arbre en flor. Amb la inscripci Maius   "Maig".

29. Juny, representat per un pescador en el moment de treure un peix de l'aigua, amb la inscripci Junius   "Juny".

30. Juliol, fragment d'un segador amb cereals i una inscripci: Sol   "Sol".

31. Agost, fragment, amb un camp d'espigues i la inscripci Sol   "Sol".

32. Setembre, fragment, amb una trilla.

33. Octubre, amb la inscripci Vinea   "Vinya".

Part inferior

34.Llegenda de la troballa de la Veracreu per part de santa Helena. Noms se n'ha conservat un fragment amb les inscripcions Sancta Helena, Hierusalem, Judei    "Santa Helena, Jerusalem, jueus".

 Bibliografia .


Marqus, Jaume (1991). "Noves reflexions sobre el Taps de la Creaci", Revista de Girona, nm. 149.








 Referncies .

 Enllaos externs .
Fitxa enciclopdia catalana.;
Histria del Taps de la Creaci per xtec.;
Fitxa i fotografies del Taps de la Creaci  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2960" title="Tyto balearica" nonfiltered="1856" processed="1832" dbindex="1861">

Tyto balearica s una liba gegant extingida. Pertany a la famlia dels titnids (Tytonidae).

Va ser descrita el 1981, i al principi es pensava que era endmica de les Gimnsies. Recentment s'han trobat restes a la Pennsula Ibrica, Sud de Frana, Crsega i Itlia.

Pesava uns 3 kg i feia ms de 150 cm d'envergadura. Era el depredador per exellncia dels micromamfers endmics.

Se sospita que va desaparixer amb l'arribada dels humans a les Illes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2961" title="Teorema de categories de Baire" nonfiltered="1857" processed="1833" dbindex="1862">
En les matemtiques, el teorema de categories de Baire s una eina important en l'estudi d'espais complets, com els de Banach i Hilbert, que sorgeixen en topologia i anlisi funcional. 

L'enunciat del teorema s: 
 Cada espai mtric complet s un espai de Baire.

Un espai topolgic s un espai de Baire si l'uni numerable de qualsevol collecci de conjunts tancats amb part interior buida tamb t part interior buida.

La prova del teorema usa l'axioma d'elecci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2962" title="Triangle Hivernal" nonfiltered="1858" processed="1834" dbindex="1863">
El Triangle Hivernal s un triangle (aproximadament un triangle rectangle) format per tres estels molt brillants del cel hivernal de l'hemisferi nord: Betelgeuse a la constellaci d'Ori, Procyon a Canis Minor i Srius a Canis Major. 

Pgines relacionades.
Triangle Estival;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2963" title="Timina" nonfiltered="1859" processed="1835" dbindex="1864">
 
La timina s un component dels cids nucleics. s una de les bases nitrogenades de la classe pirimidnica juntament amb l'uracil i la citosina. s present en l'ADN (per no en l'ARN) i en el codi gentic i es representa amb la lletra T majscula. La timina habitualment s'aparella amb l'adenina i quan ho fa sempre ho s mitjanant dos ponts d'hidrogen, la qual cosa dna poca estabilitat a la cadena i en facilita la desnaturalitzaci i la formaci d'estructures com la caixa TATA. El seu nuclesid s'anomena timidina. 

En l'ARN no hi trobem timina, sin una altra base que fa una funci equivalent (que noms es troba en l'ARN) anomenada Uracil (U). Les altres tres bases Adenina, Guanina i Citosina, les trobem indistintament en l'ADN i l'ARN.


La seva frmula s C5H6N2O2.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2964" title="Tauromquia" nonfiltered="1860" processed="1836" dbindex="1865">





La tauromquia (del grec , bou, i , lluitar) en el seu significat ample, es refereix a tot all referent a la prctica de bregar bous, i la seua expressi ms elaborada sn els Bous al Carrer, una forma d'espectacle festiu practicat al Pas Valenci. A gran part de la pennsula ibrica i a alguns pasos de Llatinoamrica, es practica el toreig, un espectacle que acaba amb la mort del toro.

Aquesta activitat t antecedents que es remunten fins l'Edat de Bronze, i s'ha desenvolupat al llarg dels segles com una forma de demostraci del coratge hum, en la lnia d'algunes tribus que encara practiquen ritualment la transici de la infantesa cap a l'edat adulta.

A ms de l'espectacle, la tauromquia inclou la criana dels bous, les normes de protecci i adequaci dels carrers, la classificaci dels bovins d'acord al seu pelatge, comportament i port, etctera. Al Pas Valenci i a les Terres de l'Ebre els bous sn presents en les festes tradicionals de diversos pobles com ara els Bous al Carrer, els bous a la Mar a Dnia, el bou embolat, i el torico de la Cuerda o bou en corda, a Xiva.

No obstant a, la prctica ms coneguda a tot arreu del mn sn les corregudes de bous, en qu un matador brega el bou amb objectes punxents fins fer-lo morir amb una estocada d'espasa, considerades per a molts com a element identitari d'Espanya, de Mxic, de Baiona i Pamplona al Pas Basc i de les Boques del Roine, Occitnia i alhora en el mateix marc, per algunes comunitats en defensa dels drets animals, com un acte de crueltat.

 Histria .
Felip V de Borb (1700-1746) considerava la Festa un espectacle brbar i cruel, i la noblesa, fascinada pels usos i costums versallescs portats pel rei i per cortesia cap al mateix, abandon les places i el toreig a cavall.

Aleshores el poble, va aprofitar l'oportunitat, va saltar a l'arena, es va apoderar de la festa i va crear el toreig tal i com s en l'actualitat. Era el primer pas de la revoluci que, suportant-se en el mot d'Esquilache (1766), afloraria desprs al segle XIX.

Durant el primer ter del segle XVIII, fins 1733, els varilargueros, coneixedors i majorals de les ramaderies, van succeir als senyors; per a partir d'aquesta data el matador de a peu es guanya el favor del pblic.

A principis del segle XIX, Ronda (Andalusia) esdev el centre renovador de la tauromquia, que adopta la fesomia moderna. Al Pas Valenci la primera plaa de bous fou la de Bocairent (1843), que a ms s l'nica excavada en la roca.

A finals del segle XX, diferents grups ecologistes de paisos afins revindicaren la prohibici de les corregudes de bous, sense cap xit aparent. A principis del segle XXI algunes ciutats catalanes, d'entre d'elles Barcelona, han reivindicat certa aversio a aquesta disciplina.

La festa dels toros portuguesa.
Un aspecte inseparable de la cultura portuguesa s la seva particular Festa dels toros.
 
La importncia i antiguitat d'aquesta activitat va crear un tipus especial de ramader, el camperol, un tipus d'home sever, amb vestit caracterstic i que viu sobre del seu cavall. 

Profundament arrelada, aquesta festa inclou toradas i largadas (com en els San Fermins de Pamplona) en plena poblaci. 

En aquestes festes no es mata al toro, simplement se l ven amb un joc de fora molt elegant i pintoresc, abans de la qual cosa es desenvolupa un bell espectacle de rejoneo i es colloquen banderillas des del cavall, tot aix amanit amb vestits del segle XVIII. 

Desprs apareixen els forcados, que destrament s enfronten al toro per a dur-lo al terra. 

El gran centre taur de Portugal s Ribatejo i els seus voltants i la temporada va d'abril a octubre. 

 Penya taurina .

Al Pas Valenci, una penya taurina s un grup de persones que s'uneixen amb el propsit de participar a la tauromquia d'un poble. Una de les tasques de la penya s generar diners per a la construcci de l'escarafall (una estructura reixada que permet refugiar-se del bou) i la tasca d'installar-lo cada any al carrer.

Enllaos externs .
 La Fiesta nacional per Vctor Alexandre;




























 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2965" title="Tarragon" nonfiltered="1861" processed="1837" dbindex="1866">

 Un habitant de Tarragona.
 Un habitant del Tarragons.
 Un habitant de la provncia de Tarragona.
 Un dels subdialectes de la llengua catalana que forma part del dialecte central. Vegeu Catal tarragon.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2966" title="Tipus espectral" nonfiltered="1862" processed="1838" dbindex="1867">
El tipus espectral s la manera de classificai dels estels usant la llei de Desplaament de Wien; per aix posa dificultats pels estels distants. L'espectroscpia estellar ofereix una manera de classificar estels segons les seves lnies d'absorci; algunes lnies d'absorci particulars noms es poden observar en cert rang de temperatures ja que noms en aquest rang els nivells atmics que intervenen estan poblats. Un esquema primerenc (del s. XIX) classificava els estels de A - Q; i serien els orgens de la classificaci espectral actual. 
Les classificacions ms modernes sn:

La classificaci de  Secchi.

Durant les dcades de 1860 i 70, el pare Angelo Secchi, pioner en la espectrografia estellar, va crear la classificaci de Secchi per tal de classificar els espectres observats. Al 1868, havia desenvolupat quatre classes d'estels:
 Classe I: estrelles blanques i blaves amb amples lnies  d'hidrogen (actual classe A);
 Classe II: estrelles grogues amb hidrogen menys fort, per amb lnies metlliques evidents (actuals classes G i K);
 Classe III: estrelles taronges fins vermelles amb bandes espectrals complexes (actual classe M);
 Classe IV: estrelles vermelles amb bandes de carboni significatives i lnies (estrelles de carboni);
Al 1878, va afegir una cinquena classe:
 Classe V: lnies d'emissi (ex Be, Bf, etc.);
Al final de la dcada de 1890, aquesta classificaci va ser superseded per la classificaci de Harvard, la qual s'argumenta en aquest article.

 Classificaci espectral de Harvard .

L'esquema de classificaci unidimensional (temperatura) de Harvard (basat en les forces de la lnia d'hidrogen de Balmer) es va desenvolupar al  Harvard College Observatory sobre el 1912 per Annie Jump Cannon i Edward C. Pickering. Les classes comunes estan normalment llistades partint de les ms calentes fins les ms fredes (amb massa, radi i lluminositat comparada amb la del Sol) en la segent taula. 



La massa, el radi i la lluminositat llistades per a cada classe sn apropiades noms per a estrelles que es troben en la seqncia principal de les seves vides i per tant no sn apropiades per a les gegants vermelles. El  diagrama de Hertzsprung-Russell relaciona la classificaci  estellar amb la magnitud absoluta, la lluminositat i la temperatura superficial.

La ra de la disposici arbitrria de les lletres s histrica. Quan es va comenar a mesura l'espectre de les estrelles, es van adonar que les estrelles tenien de lnies espectral d'hidrogen molt diferents, i per aix les van classificar basant-se en la fora de les lnies d'hidrogen de les sries de Balmer de les ms fortes A a les ms febles Q. Altres lnies de tipus neutre o ionitzat van agafar (H i K lnies de calci, D lnies de Sodi, etc). Posteriorment es va trobar que algunes de les classes estaven duplicades i llavors van ser eliminades. Va ser molt posteriorment quan es va descobrir que la fora de la lnia d'hidrogen estava connectada amb la temperatura superficial de l'estel L  El treball bsic el ban realitzar principalment  Annie Jump Cannon, Henrietta Swan Leavitt  i Antonia Maury, basant-se en un treball de  Williamina Fleming del Harvard College Observatory. Al 1920, el fsic indi  Megh Nad Saha va derivar una teoria d'ionitzaci mitjanant l'extensi de les idees molt conegudes en qumica fsica pertanyent a la dissociaci de molcules a la ionitzaci d'atoms. Primerament aplicada a la cromosfera solar, posteriorment la va aplicar a l'espectre estellar. .L'astrnoma de  Harvar Cecilia Helena Payne va desmostrar que la seqncia espectral   OBAFGKM s de fet una seqncia de temperatura.

Les classes espectrals se subdivideixen posteriorment amb nombres arbics (0/9). Per exemple, A0 s la classe ms calenta de les estrelles de classe A i A9 serien les ms fredes. Degut a que la seqncia de classificaci s anterior al fet de conixer que hi ha una seqncia de temperatura, els valors precisos dels dgits es basen en estimacions (mpliament subjectives) de les forces de les caracterstiques  d'absorci en els espectres estellars. Degut a aquest fet, les subclasses no es troben dividides en cap tipus d'interval matemticament representable. El Sol s'ha classificat com a G2.

Les estrelles O, B, i A s'anomenen a vegades errniament de tipus primerenc, mentre les K i M sn de tipus tard. Aquest fet deriva dels models d'evoluci estellar de principis del segle XX en els que les estrelles rebien l'energia per contracci gravitacional a travs del mecanisme de Kelvin Helmholtz  en el qual les estrelles comenaven les seves vides com a estrelles de tipus primerenc amb altssimes temperatures, per anar refredant-se i evolucionar en estrelles de tipus tard. Aquest mecanisme proporcionava edats al Sol bastant ms petites de les que s'observaven, i va quedar obsolet amb el descobriment que les estrelles rebien energia a partir de la fusi nuclear. No obstant aix, les nanes marrones, l'energia de les quals prov de tant sols l'atracci gravitacional, si que es refreden conforme envelleixen i per tant evolucionen a tipus espectrals posteriors. Si una nana marr comena la seva vida amb una alta massa i un tipus espectral M, anir refredant-se passant per les classes espectrals L, T, i Y.

Colors convencionals i aparents .

Les descripcions dels colors convencionals sn una tradici en astronomia, i representen els colors en referncia a  Vega, un estel que es pot percebre com a blanc a ull nu, per a l'augmentar-la es mostra com a blau. Les descripcions del  color aparent es refereixen al que l'observador veuria si descrivs l'estel en un cel fosc sense cap aparell o amb binoculars. La taula de colors que s'usa, consta de D65 colors estandart, que sn els que es podrien veure si la llum de l'estel s'amplis per omplir les rees brillants no enlluernants.  La major part de les estrelles del cel, excepci feta de les ms brillants, semblen blanques o blanc-blavoses a l'ull nu perqu sn massa febles per a mostra la gamma de colors. 

El nostre propi Sol s blanc. Algunes vegades se l'anomena estel groc comparat espectroscpicament amb Vega, i pot semblar groc o vermell (vist a travs de l'atmosfera), o aparixer blanc (vist quan es massa brillant per a percebre qualsevol altre color). Les imatges astronmiques utilitzen sovint una varietat de colors exagerats (fundats parcialment en les condicions d'observaci de la llum febles, i parcialment en convencions). Per el color intrnsec del nostre Sol s blanc (taques solars a banda), sense cap traa d'altre color, i molt aproximat a un cos negre de 5780 K (veure color de temperatura). Aix s la conseqncia natural de l'evoluci dels nostres sentits ptics: la corba de resposta que maximitza la eficincia global contra la illuminaci far percebre, per definici, el nostre Sol com a blanc. El nostre Sol s un estel de tipus G.

 La classificaci espectral de Yerkes .

La classificaci espectral de Yerkes, tamb anomenada sistema MKK , degut a les inicials dels autors, s un sistema de classificaci estellar espectral introdut el 1943 per William W. Morgen, Phillip C. Keenan i Edith Kellman del Observatori Yerkes .


Aquesta classificaci es basa en la sensibilitat de les lnies espectrals a  la gravetat a la superfcie estellar que est relacionada amb la lluminositat, oposada a la classificaci de Harvard que es basa en la temperatura superficial .
Posteriorment, en 1953, desprs d'algunes revisions de la llista d'estrelles estndard, i dels criteris de classificaci, l'esquema s va anomenar MK(per  William Wilson Morgan i Phillip C. Keenan initials).
Donat que el radi d'un estel gegant  s molt ms gran que el d'un estel nan, mentre que les seves masses sn comparables aproximadament, la gravetat i tamb la densitat i pressi del gas a la superfcie d'un estel gegant s molt ms petita que a una nana.
Aquestes diferncies es manifesten en la forma defectes lluminosos que afecten a l'amplada i intensitat espectral de lnies que llavors es poden mesurar. Els estels ms densos amb gravetats superficials ms altes exhibiran lnies espectrals amb un amplitud de pressions ms gran.

Es distingeixen Sis classes diferents de lluminositat:
 
 I supergegants;
 Ia-0 (hipergegants o supergegants extremadament lluminosos (una addici posterior) , Exemple: Eta Carinae (espectre peculiar);
 Ia (supergegants lluminosos), Exemple: Deneb (l'espectre s A2Ia);
 Iab (supergegants lluminosos intermitjos);
 Ib (supergegants menys lluminosos), Exemple: Betelgeuse (l'espectre s M2Ib);
 II gegants brillants;
 IIa, Exemple Scuti (HD 173764) (l'espectre s G4 IIa);
 IIab Exemple: HR 8752 (l'espectre s G0Iab:);
 IIb, Exemple: HR 6902 (l'espectre s G9 IIb);
 III gegants normals;
 IIIa, Exemple: Persei (l'espectre s M4 IIIa);
 IIIab Exemple:   Reticuli (l'espectre s M2 IIIab);
 IIIb, Exemple: Pollux (l'espectre s K2 IIIb);
 IV subgegants;
 IVa, Exemple: Reticuli (l'espectre s K1-2 IVa-III);

 IVb, Exemple: HR 672 A (l'espectre s G0.5 IVb);
 V seqncia principal estels (nans);
 Va, Exemple: AD Leonis (l'espectre s M4Vae);

 Vb, Exemple: 85 Pegasi A (sl'espectre s G5 Vb);
 VI subnans (molt poc usats);
VII nans blancs (molt poc usats);

Tamb es permeten casos marginals; per exemple un estel classificat com a Ia0-Ia podria ser un supergegant molt llumins, tendint a hipergegant. El tipus espectral de l'estel no s un factor. 


Tipus espectrals segons la temperatura superficial .
La segent illustraci representa classes estellars amb colors molt propers als percebuts per l'ull hum. Les mides relacionades sn per a les estrelles de la seqncia principal o estrelles nanes.


O:  30.000   60.000 K Estels Blaus;
B:  10.000   30.000 K Estels Blaus-Blancs;
A:  7.500   10.000 K Estels Blancs;
F:  6.000   7.500 K Estels Grocs-blancs;
G:  5.000   6.000 K Estels Grocs (com el Sol) ;
K:  3.500   5000K Estels Grocs-taronges;
M:  < 3,500 K  Estels vermells;

Una regla mnemotcnica en angls per a recordar l'ordre s: Oh Be A Fine Girl /Guy, Kiss Me ("sigues bona noia/noi, fes-me un pet").

 Classe O .
Els estels de Classe O sn molt calents i brillants, i de color blavs; de fet  la major part de la seva radiaci s en ultraviolat. Es tracta de les estrelles ms rares de les de la seqncia principal, constituint tant sols 1 dels 3.000.000 del venatge solar. (Aquestes proporcions sn fraccions d'estrelles ms brillants que la magnitud absoluta 16; abaixant aquest lmit proporcionar tipus primerencs encara ms rars que generalment s'afegeixen noms a la classe M). Les estrelles de classe O brillen un mili de vegades ms que el nostre Sol. Aquestes estrelles tenen lnies d'absorci dominants i algunes vegades emissions de lnies d'<he II, Si IV ionitzat, O III, N III,  C III i Heli neutre, enfortint-se des de l'O5 a o9, i Lnies de Balmer d'hidrogen prominents, encara que no tan fortes com en els tipus posteriors. Com que sn tan enormes , les estrelles de classe O cremen el seu hidrogen molt rpidament, i sn les primeres estrelles en deixar la seqncia principal. Observacions recents fetes pel telescopi espacial Spitzer indiquen que no existeix formaci planetria al voltant d'altres estrelles prximes a una estrella de classe O degut a l'efecte de fotoevaporaci.
Exemples: Zeta Orionis, Zeta Puppis, Lambda Orionis, Delta Orionis;

 Classe B .

Les estrelles de classe B sn extremadament lluminoses i de color blau. El seu espectre cont heli neutre, molt ms prominent en la subclasse B2, i lnies d'hidrogen moderades. Les lnies de metall ionitzat inclouen Mg II i SiII.  Les estrelles O i B sn tan poderoses energticament que la seva vida s molt curta, i per tant no s'allunyen gaire de l'rea on es van formar. Aquestes estrelles tendeixen a ajuntar-se en les anomenades associacions OB, les quals s'associen a nvols moleculars gegants. L'associaci Ori OB1 ocupa una gran porci d'un bra espiral de la nostra galxia i cont moltes de les estrelles ms brillants de la constellaci d'Ori. Constitueixen sobre 1 entre 800 les principals estrelles de la seqncia principal en les proximitats del sistema solar.   rares, per molt ms comunes que les de la classe O. 

Exemples: Rigel, Spica, les ms brillants de les  Pliades;

 Classe A .
Les estrelles de la classe A sn les estrelles ms comunes de les que es poden veure a ull nu, sn blanques o blanc-blavoses. Tenen fortes lnies d'hidrogen, fins el mxim AO, i tamb lnies de metalls ionitzat  (Fe II, Mg II, Si II) fins un mxim A5. La presncia de lnies de ca II es refora notablement en aquest punt. Comprenen 1 de cada 160 estrelles de la seqncia principal en les proximitats del sistema solar. 

Exemples: Vega, Sirius, Deneb;

 Classe F .
Les estrelles de classe F tenen fortes lnies H and K  de Ca II. En les F tardanes els metalls neutres  (Fe I, Cr I) comencen a guanyar el lnies de metall ionitzat. El seu espectre es caracteritza per la feblesa de les lnies d'hidrogen i metalls ionitzats. Els seu color s blanc amb una petit mats groguenc. Representen un 1 de 33 de les estrelles de la seqncia principal en les proximitats del Sol. .

Exemples: Arrakis, Canopus, Procyon;

 Classe G .
]. La zona fosca que es veu al nord-oest del pol sud s una taca solar.]]
Els estels de classe G sn probablement els que millor es coneixen ja que el nostre Sol s d'aquesta classe. Tenen lnies d'hidrogen encara ms febles que els F per al costat de metalls ionitzats, tamb tenen metalls neutrals. Els estels Supergegants sovint oscillen entre O o B (blau) i K o M (vermell). Quan fan aix, no estan gaire temps a la classificaci G ja que aquest s un punt extremadament inestable per a una supergegant. Els estels de tipus G suposen 1 entre 13 estels de la seqncia principal en les proximitats del Sol

Exemples: Sun, Alpha Centauri A, Capella, Tau Ceti;

 Classe K .

La classe K s lleugerament ms freda que el Sol, sn estels ataronjats. Alguns estels  K sn gegants i supergegants, com Antares quan altres com Alpha Centauri B sn estels de seqncia principal. Tenen lnies d'hidrogen extremadament febles, si s que estan presents, i principalment metalls neutrals (Mn I, Fe I, Si I). Hi ha presncia de bandes  moleculars d'xid de titani. Aquests estels suposen 1 entre 8 estels de la seqncia principal en les proximitats del Sol.

Exemples: Alpha Centauri B, Epsilon Eridani, Arcturus, Aldebaran;

 Classe M .

La classe M s de molt la classe ms com si mires el nombre d'estels. Totes les nanes vermelles van aqu i n'hi ha moltes, ms del 90 % dels estels sn nanes vermelles, com Proxima Centauri. M tamb inclou la majoria de les gegants i algunes supergegants com Arcturus i Betelgeuse, tamb les variables de Mira. L'espectre d'un estel M mostra lnies pertanyents a molcules i metalls neutrals per l'hidrogen est absent normalment. l'xid de Titani pot ser fort als estels M . En els estels M tardans hi ha bandes d'xid de vanadi. 

Exemple: Betelgeuse (supergegant);
Exemples: Proxima Centauri, estrella de Barnard, Gliese 581 (nan vermell);
Exemple: LEHPM 2-59  (subnan);
Examples: Teide 1 (nan marr, GSC 08047-00232 B  (nan marr company);


Ms recentment, la classificaci es va estendre a O B A F G K M L T, on L i T sn estels extremadament freds o nanes marrons. 
Nous tipus espectrals.
Recentment la classificaci ha estat estesa amb nous tipus espectrals resultant en la seqncia W O B A F G K M L T i R N C S on W sn estrelles de Wolf-Rayet, L i T representen estrelles extremadament fredes i de poca massa del tipus de les nanes marrons i R, N, C i S que sn utilitzades per a classificar estrelles riques en carboni. 
 Classes d'estrelles d'emissi blaves i calentes .

L'espectre d'alguns estels molt calents i blavosos exhibeixen lnies d'emissi de carboni o nitrogen, o algunes vegades d'oxigen.

 Classe W: Estrella de Wolf-Rayet .


La classe W o WR representa els estels superlluminosos de Wolf-Rayet, molt inusuals ja que tenen principalment heli en la seva atmosfera en comptes d'hidrogen. Es creu que sn estrelles supergegants agonitzants que han ejectat la seva capa d'hidrogen amb el vent estellar calent causat per les seves altes temperatures, exposant la seva capa d'heli calent. La classe W se subdivideix en les subclasses WC (WCE tipus primerenc, WCL tipus tard), WN (WNE tipus primerenc, WNL tipus tard), i WO pel domini de carboni, nitrogen o oxigen en el seu espectre d'emissi (i capes externes).

W:  fins a 70,000 K;
Exemple: Gamma Velorum A (WC);
Exemple: WR124 (WN);
Exemple: WR93B (WO);

 Classes OC, ON, BC, BN: estels O i B amb relaci amb Wolf-Rayet .

Sn intermdies entre les autntiques Wolf-Rayet i les estrelles calentes de  classe O i  B primerenca, hi ha estrelles OC, ON, BC i BN. Sembla que constitueixen un curt continu des de les estrelles de  Wolf-Rayet fins les ordinries OB.

Exemple: HD 152249 (OC);
Exemple: HD 105056 (ON);
Exemple: HD 2905 (BC);
Exemple: HD 163181 (BN);

 La "classe" OB .

L'espectre OB no s de fet un espectre, sin un marcador que significa que l'espectre d'aquest estel s desconegut, per pertany a una associaci OB, probablement o un estel  classe O o classe B, o potser un de classe A.

 Classe de nans marrons i vermells freds .

Els nous tipus espectrals L i T es van crear per a classificar l'espectre infraroig d'estels freds i nans marrons que eren molt febles en l'espectre visual. L'hipottic tipus espectral Y s'ha reservat per a objectes ms freds que nans T que tenen un espectre qualitativament diferent de  nans T.

 Classe L .

Els estels nans de classe L reben aquest nom degut a que sn ms freds que els estels M i la lletra L s l'alfabticament ms propera. L no significa estel nan de liti; un gran part d'aquests estels no tenen liti en el seu espectre. Alguns d'aquests objectes tenen prou massa com per a suportar la fusi d'hidrogen, per d'altres sn de massa subestellar i no poden, per tant aquests objectes s'anomenent collectivament nans L, i no estels L. Sn de color vermell fosc i molt brillants a l'infraroig. La seva atmosfera s prou freda per permetre  que metalls hdrids i metalls alcalins siguin prominent en els seus espectres.   }}
Els estels de tipus L mai no formen un ambient allat. s possible que aquestes supergegants tipus L  formin collisons, un exemple s  V838 Monocerotis. 

 L: 1,300 2,000 K, nans (alguns estellars, altres subestellars) amb metalls hdrids i alcalins prominents en els seus espectres.
Exemple: VW Hyi;
Exemple: 2MASSW J0746425+2000321 binary;
Component A s un estel nan L;
Component B s un estel nan L;
Example: V838 Monocerotis (supergegant);

 Classe T: nans de met .

La classe de nans T sn nans marrons freds amb temperatures que oscillen entre els 700 i el 1.300 K. Sn estrelles tan petites que gaireb no es poden considerar estrelles i altres sn subestellars, essent de la varietat nana marr. Sn negres i no emeten llum visible (o gaireb no), per emeten ms en infraroig. La temperatura de la seva superfcie s un contrast comparada amb els 50.000C o ms de les estrelles O, essent d'uns 700 graus Celsius. Es poden formar molcules complexes, com evidencien les fortes lnies de met del seu espectre.

T: ~700-1,300 K, estels nans marrons ms freds amb met al seu espectre.
Exemples: SIMP 0136 (L'estel nan T ms brillant descobert a l'hemisferi nord);
Exemples: Epsilon Indi Ba & Epsilon Indi Bb;

T i L podrien ser ms comuns que la resta de classes combinades, si les investigacions recents sn exactes. La seva vida s molt llarga de manera que cap estrella per sota de 0.8 masses solars ha mort a la histria de la galxia; aix, aquestes petites estrelles s'acumulen amb el temps. De l'estudi del nombre de discs protoplanetaris i desprs el nombre d'estrelles de la galxia, se'n desprn que el seu nombre pot ser ms gran del que actualment coneixem. Hi ha la teoria que aquests discs protoplanetaris viuen una cursa per a formar una protoestrella; el primer en aconseguir-ho pertorbar la resta de discs,  disgregant el seu gas i acabar convertint-se en un estel de seqncia principal o en un nan marr de classe L o T, per fora invisible per a nosaltres. Degut al fet que tenen una gran longevitat, la seva presncia pot ser molt nombrosa.  

 Classe Y .
Els estels nans de  classe Y s'espera que siguin molt ms freds que els nans T. Se n'han fet models , encara que no existeix encara una seqncia espectral ben definida en els prototips. Al mar de 2008, es descobr un estel nan marr de 620 kelvin anomenat CFBDS J005910.90-011401.3 ,que mostrava una mplia absorci d'amonac prop de l'infraroig. Es pensa que podria ser el primer prototip de nan Y0. 

 Y: < 700 K, nan marr ultra fred (teric);

Tamb s'usen ocasionalment les classificacions estellars R, N i S. Les R i N sn estels de carb (s a dir, gegants) que sn parelles al sistema de classificaci normal que va de mig G al final de M. S'han agrupat recentment dins un classificador de carb unificat C.

En realitat la relaci entre aquests estels i la seqncia principal tradicional suggereix abundncia de carb i explorada completament afegiria una altra dimensi al sistema de classificaci estellar.

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2967" title="Tractat d'Utrecht" nonfiltered="1863" processed="1839" dbindex="1868">
El Tractat d'Utrecht s un tractat de pau signat a Utrecht (Pasos Baixos) l'11 d'abril de 1713, entre el Regne de la Gran Bretanya i el Regne de Portugal, per donar fi als conflictes provocats per la Guerra de Successi Espanyola. Aquest tractat no va ser acceptat per territoris de la Corona d'Arag; aix gran part de Catalunya p.e. va seguir lluitant fins el 1714, en qu va ser derrotada per les tropes de Felip V. Aquest tractat contravenia el Jurament per les Illes, perqu atorgava Menorca a la Gran Bretanya i aquesta contravenci permetia la resistncia contra Felip V de Borb.

Antecedents histrics.
Els francesos i els anglesos estaven enfrontats pel control del trfic de pells a les colnies que el Regne de Frana i el Regne d'Anglaterra tenien a l'Amrica del Nord, conflicte agreujat als voltants del 1670, mentre Carles II de Castella, governava des del 1665, havent-se casat dues vegades per va morir l'any 1700 sense descendncia, plantejant-se el problema de la successi a la corona. Els prnceps europeus, veient que no tenia fills, feia temps que havien comenat a negociar com es repartirien els territoris de la monarquia.

Carles II de la Casa dels Habsburg, en el seu darrer testament, declarava hereu de la corona al Duc d'Anjou, futur Felip V, nt de Llus XIV de Frana, de la Casa dels Borbons. Davant d'aquesta situaci, Leopold I d'ustria (Habsburg) va reclamar el tron pel seu segon fill l'Arxiduc Carles d'ustria, adduint llaos de sang.

Els catalans tot i que inicialment van reconixer a Felip V, finalment van optar per la candidatura de l'Arxiduc Carles. Al mateix temps, el Regne d'Anglaterra i les Provncies Unides temien una hegemonia borbnica, que fes d'Espanya i Frana un potent bloc, dirigit pel monarca francs, fet que trencaria l'equilibri europeu. Anglaterra, les Provncies Unides i Dinamarca van constituir la Gran Aliana per evitar que el borb Felip V acceds al tron. Catalans i anglesos es van trobar lluitant en el mateix bndol.

La Guerra de Successi Espanyola, va ser molt llarga (1702-1714) i l'any 1711 quan va morir l'Emperador Josep, germ de l'Arxiduc Carles, els anglesos i els seus aliats van tenir por que ara fos l'Arxiduc Carles el que trenqus l'equilibri europeu i van comenar les negociacions de pau. 

Els tractats d'Utrecht.
Anglaterra i Portugal van signar el Tractat d'Utrecht (1713) i els catalans es van quedar definitivament sols. Els catalans no van voler deposar les armes i van seguir resistint fins que les tropes felipistes van trencar el setge de Barcelona l'11 de setembre de 1714.

Amb la signatura del Tractat els anglesos obtenien ms beneficis que no pas seguint amb la guerra. L'any 1713, quan es va signar el Tractat d'Utrecht, el problema s havia traslladat i si fins aleshores havien recolzat a l'Arxiduc Carles, ara havien de controlar-lo.

Pels tractats d'Utrecht, Espanya va perdre, a ms de Gibraltar i Menorca que passaren a mans britniques, Sicilia, que pass a la Casa de Savoia i Sardenya a Austria (ambds territoris formaven part de la Corona d'Arag des de feia gaireb 5 segles) a ms de Sicilia (tamb territori de la Corona d'Arago), Flandes, i la resta de territoris europeus de la Corona d'Espanya.

Tractats.
 Entre Frana i Anglaterra, 11 d'abril de 1713;
 Entre Frana i la repblica de les Set Provncies Unides , 11 d'abril de 1713;
 Entre Anglaterra i Espanya, 13 de juliol de 1713;
 Entre Frana i ustria, 7 de mar de 1714, anomenat tamb Tractat de Rastatt 1;
 Entre Espanya i ustria, 7 de setembre de 1714, anomenat tamb Tractat de Baden 2;

 Enllaos externs .
La pau d'Utrecht;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2968" title="Treball" nonfiltered="1864" processed="1840" dbindex="1869">

Economia: un dels factors de producci en l'economia clssica. Vegeu treball (economia).
Fsica: En la mecnica newtoniana, s una mesura d'energia. Vegeu Treball fsic.
Poltica: publicaci peridica del PSUC i posteriorment d'ICV. Vegeu Treball (PSUC).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2969" title="Tractat dels Pirineus" nonfiltered="1865" processed="1841" dbindex="1870">
 
El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III d'Arag, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Llus XIV de Frana, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, en els lmits del Pas Basc Nord), i pos fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqncies d'aquest tractat va ser la cessi a Frana del comtat del Rossell i part del de la Cerdanya.

Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. De fet, els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts del 1702. Els territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el Principat, i les autoritats catalanes tamb es van resistir a acceptar la partici, que no va poder fer efectiva fins al 1720.

El territori catal es dividia aix en contra de la voluntat de les institucions catalanes, contra el Jurament per les Illes, pel qual les terres de l'antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Arag, per la voluntat de la monarquia hispnica de cedir els territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes. A diferncia de Gibraltar o Menorca, cedides a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol ha demanat la restituci dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus.

Sovint es considera al Tractat del Pirineus, com a part dels Tractats de Westflia, del que es consideren una conseqncia.

Antecedents.
Frana va entrar a la Guerra dels Trenta Anys desprs de les victries espanyoles contra els revoltats neerlandesos, el 1620, i contra els suecs a Nrdlingen, el 1634. El 1640, Frana va comenar a interferir en la poltica espanyola, posicionant-se a favor de Catalunya en la Guerra dels Segadors, mentre que Espanya donava suport a la Guerra de la Fronda el 1648. En les negociacions de la Pau de Westflia, el 1648, Frana va guanyar els territoris d'Alscia i la Lorena i va tallar l'accs d'Espanya a la repblica de les Set Provncies Unides des dels Pasos Baixos austracs. Tot aix va portar a la guerra oberta entre Frana i Espanya.

Desprs de 10 anys de guerra, Frana -aliada amb Anglaterra- va guanyar la batalla de les Dunes, el 1658, i es va signar la pau el 1659.

 Les negociacions .
En les negociacions per a delimitar la frontera, Luis de Haro, representant de Felip IV, va intentar de conservar els comtats del Rossell i la Cerdanya dins de la corona. Els negociadors francesos van presentar una lnia fronterera molt favorable als seus interessos, mentre que els representants castellans, ignorants de les caracterstiques i costums d'aquests territoris i de la illegalitat de la separaci (Jurament per les Illes), van estimar-se ms defensar les posicions a Flandes abans que salvaguardar la unitat territorial del Principat.

El fet que els hbils negociadors triats per Llus XIV, el Cardenal Juli Mazzarino, Pire de Marca, Plessis de Besanon i Ramon Trobat, fossin grans coneixedors de les terres i la histria de Catalunya, al contrari que els triats pel monarca espanyol, que negociava d'esquena al Govern catal, va influir molt negativament en els resultats del tractat per a Espanya. Mazzarino defensava, com indica en una carta que encara es conserva en parlant de Monts, j'ay fait expliquer que ce sont ceux qui separent de toutte anciannet des Gaules d'avec les Espagnes, que els Pirineus separaven les Gllies de les Espanyes des de l'antiguitat, hbil vaguetat que alimentava la vanitat hispnica vida de construir la seva histria, per que port a successius problemes de definici que s'hagueren de resoldre en altres tants tractats. 

El tractat va establir que, al comtat de Cerdanya, serien cedits trenta-tres pobles a Frana. Aquests serien definits l'any 1660 a la conferncia de Ceret i al definitiu Tractat de Llvia, pel qual es va delimitar definitivament la nova frontera entre els territoris de les dues corones i on els negociadors de Felip IV van aconseguir retenir Llvia amb l'argument que era una vila i no un poble.(Vegeu la Nota sobre Llvia i l'extracte del text).

En total, la corona francesa va guanyar els territoris del comtat del Rossell (que incloa el Vallespir, el Conflent i el Capcir) i  mitja Cerdanya; Artois, Luxemburg i Flandes. La frontera amb la corona espanyola es va fixar seguint noms en part els Pirineus, excepte en l'enclavament de Llvia, i tota la part nord-catalana, si s'hagus seguit la serralada dels Pirineus ms al nord, per les Corberes, no hauria passat a l'estat francs.  Els francesos van retornar a Espanya el Charolais  en el Franc Comtat  i les conquestes d'Itlia. 

El tractat tamb preveia el casament de Llus XIV de Frana i Maria Teresa d'ustria, filla de Felip IV de Castella. Maria Teresa va haver de renunciar als seus drets successoris al tron d'Espanya, a canvi d'una compensaci econmica que havia de formar part del  dot. Aquesta compensaci no es va pagar mai i fou un dels factors que van portar a la Guerra de Successi Espanyola, el 1702.

Conseqncies per a Catalunya.
Catalunya s una pea molt important en el tauler d'escacs de la poltica internacional des de la revolta dels Segadors. Ha demostrat abastament la seva capacitat de desestabilitzar la monarquia hispnica. Catalunya t la desgrcia de ser la frontissa entre les dues grans potncies de l'poca. 

Els territoris de la Catalunya del Nord annexionats a Frana pel tractat (el Rossell, el Conflent, el Vallespir, mitja Cerdanya i el Capcir) han roms sota domini francs des d'aleshores.

El Tractat incloa conservar vigents les institucions catalanes al nord dels Pirineus, per aquesta part no va ser respectada pel rei francs Llus XIV (le ximple). Un any desprs del Tractat van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cnsols, etc.) malgrat que el mateix tractat previa conservar-les.

El reial decret francs del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicaci de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l's de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el francs continua essent l'nica llengua oficial, i l'nica que s'utilitza en l'ensenyament pblic. Recentment, l'Estat francs ha modificat la seva constituci afegint al seu article 2 la langue de la Rpublique est le franais ("la llengua de la repblica s el francs"). Aquest article s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cvics en catal, o per refusar la presncia del catal en l'administraci.

Desprs del Tractat dels Pirineus hi ha els segents anys de guerra: 1667-1668, 1673-1678, 1680-1684,1689-1697. En tots aquest perodes el Tractat dels Pirineus s paper mullat. La Cerdanya mateix passa d'unes mans a unes altres en nombroses ocasions.

A la Cerdanya fins al 1802 la frontera eclesistica tampoc corresponia a la frontera real: del bisbat d'Urgell depenien els trenta-tres pobles de la Cerdanya francesa.

El cap de setmana ms proper al 7 de novembre s, cada any, la data escollida pels catalans per a manifestar-se, a Perpiny, a favor de la catalanitat i de la llengua.

 Extracte .
Habindose convenido en la negociacin que comenz en Madrid el ao 1656, sobre cuyo fundamento se va este tratado, que los montes Pirineos, que comunemente han sido siempre tenidos por divisin de las Espaas y de las Galias, sean de aqu en adelante tambin la divisin de los mismos reinos.

Article 42: Ha sido convenido y acordado que el Sr. Rey Chr. quedar posseyendo y gozar efectivamente de todo el condado y veguerias del Roselln, y del condado y veguera del Conflent, y al Sr. Rey catlico ha de quedar el condado de Cerdaa y todo el principado de Catalua (...); bien entendido que si se hallasen algunos lugares de dicho condado y veguera de Conflent solamente, y no del Roselln, que estn dentro de dichos montes Pirineos, de la parte de Espaa, quedar a su magestad catlica; como tambin si se hayasen algunos lugares y vegueria de Cerdaa solamente, y no de Catalua que estn dentro de dichos montes, de la parte de Francia, quedarn a su Magestad chris.

Traducci:
"S'havia convingut en la negociaci que comen a Madrid l'any 1656, sobre qual fonament hi va aquest tractat, que les muntanyes del Pirineu, que comunament han sigut sempre preses com a divisi entre les Espanyes i les Gl.lies, siguen d'aqu en tamb la divisi dels mateixos regnes."

Article 42: "Ha sigut convingut i acordat que el Sr. Rei Chr. quedar en possessi i gaudir efectivament de tot el comtat i vegueria del Rossell, i del comtat i vegueria del Conflent, i al Sr. Rei catlic ha de quedar el comtat de Cerdanya i tot el principat de Catalunya (...);ben ents que si s'hi trobaren alguns llocs de l'esmentat comtat i vegueria de Conflent solament, i no del Rossell, que estigueren dis de les esmentades muntanyes del Pirineu, de la part d'Espanya, quedar a sa Magestat catlica; com tamb si s'hi trobaren alguns llocs i vegueria de Cerdanya solament, i no de Catalunya que estigueren dins de les esmentades muntanyes, de la part de Frana, quedaran a sa Magestat chris."

 Llvia .
La vila de Llvia s un enclavament espanyol a Frana des del Tractat dels Pirineus, i del Tractat de Llvia del 1660, degut al ttol de vila concedit l'any 1528, per l'emperador Carles V.

Bibliografia.
 rika Serna i Coba, "Aproximaci a l'estudi del Tractat dels Pirineus: les conferncies de Figueres (1660-1666)", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 111-134.

 Vegeu tamb .
 Tractat de Llvia;
 Llvia;
 Miquel de Salb i de Vallgornera;
 Tractat de Pars (1815);

Enllaos externs.
El Tractat dels Pirineus al Museu d'Histria de Catalunya;
El Tractat dels Pirineus a El Talp.
 La duana de Sant Llloren de la Muga i el Tractat dels Pirineus article de Mari Baig.

  Text complet del Tractat transcripci dels arxius nacionals de Frana (en PDF);
 Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries;
 Resoluci del Parlament Europeu de 30 d'octubre de 1987 sobre les llenges i cultures de les minories regionals i tniques de la Comunitat Europea;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2970" title="Torre Eiffel" nonfiltered="1866" processed="1842" dbindex="1871">


La Torre Eiffel (en francs, Tour Eiffel) va ser erigida amb motiu de l'Exposici Universal celebrada a Pars (Frana) l'any 1889. Va suposar una fita decisiva en la construcci en ferro. L'enginyer francs Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat. 

Quan va ser construda era el monument ms alt del mn, amb 300 metres d'altura (si se suma l'antena de rdio que es troba a la part superior, la seva alada s de 324 metres). Quan la van construir, la torre pesava al voltant de 7.300 tones, si b avui dia es calcula el seu pes en ms de 10.000 (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga). 
Estava previst que la torre arribs a els 350 metres, per els vens es van alarmar per l'amenaa que un edifici tan alt pogus caure, i es van manifestar provocant un canvi de plans.

Els 24 ltims metres corresponen a una antena de rdio que va ser afegida molt desprs. (Ubicaci geogrfica 48 51  29.04  N 02 17  40.1  E). Segons la temperatura ambiental, la cspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se del sl uns vuit centmetres, a causa de la dilataci trmica del metall. D'acord al lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal recrrer 1665 graons (i no 1792, nombre que alguns prenen, per cert en allusi a l'any de la instauraci de la Primera Repblica Francesa).

El manteniment de la torre inclou l'aplicaci de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosi. En ocasions, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marr). En el primer pis, hi ha consoles que permeten votar l'elecci del futur color de l'estructura. El color original de la torre va ser el groc, encara que avui dia no quedi gens d'ell. Es considera que, aproximadament la meitat de les unions amb les quals compte l'estructura estan realitzades per motius de seguretat, s a dir, que la torre es mantindria en peus encara que fallessin la meitat de les unions entre les seves peces. Aix va garantir des del principi la fiabilitat de la Torre, conseqncia del fet que en el moment de la seva construcci molts parisencs tenien por que pogus caure originant una catstrofe. Entre 1889 i l'any 2004, la Torre Eiffel va rebre ms de 200 milions de visitants provinents de la mateixa Frana i d'arreu del mn. La Torre Eiffel s el lloc ms visitat del planeta. 

 Histria . 
 
L'estructura va comenar a construir-se el 1887 perqu servs com a arc d'entrada a l'Exposici Universal, una fira mundial organitzada per a commemorar el centenari de la Revoluci Francesa. La torre es va inaugurar el 31 de mar de 1889, i va ser oberta al pblic el 6 de maig d'aquest mateix any. Prop de dos cents obrers van ensamblar les 18.038 peces de ferro, usant dos milions i mig de reblons, seguint el disseny estructural de Maurice Koechlin. A causa de la proximitat del riu i a la naturalesa del subsl els seus fonaments tenen, a cadascun dels seus quatre suports, una profunditat d'uns trenta metres. Cadascuna de les seves quatre potes descansa sobre vuit gats hidrulics pel que es pot considerar que en realitat la torre t 32 potes. A diferncia dels gratacels moderns, la torre, t una estructura visible, amb noms dues plataformes intermdies i un mirador superior. A pesar de les immenses precaucions d'Eiffel envers els seus operaris (que incloen l's obligatori d'arnesos), un d'ells va morir durant la installaci dels elevadors. L'enginyer francs Gustave Eiffel va presentar primer el seu projecte de la torre als responsables de l'Ajuntament de Barcelona, perqu es construs en aquesta ciutat amb motiu de l'Exposici Universal de Barcelona de 1888; per els responsables de l'ajuntament barcelon els va semblar una construcci estranya i cara, que no encaixaria a la ciutat. Desprs de la negativa del consistori barcelon, Eiffel va presentar el seu projecte als responsables de l'Exposici Universal de Pars, on s'erigiria un any ms tard, el 1889. Aquests van acceptar construir la torre, malgrat que en un principi van pensar que l'haurien de desmuntar una vegada acabada l'exposici. Noms la voluntat popular va evitar que es derroqus. A la primera dcada del segle XX els parisencs van demostrar el seu descontentament amb la Torre, i va arribar a tal punt que el govern va donar l'ordre de la seva demolici. Per, per la seva gran i potent antena, es va salvar de la seva destrucci, ja que rebia ones de rdio alemanyes, a la Primera Guerra Mundial, la qual va servir de gran ajuda als aliats.

 Com arribar a la Torre Eiffel .
Una vegada a Paris, acostar-se a la Torre Eiffel s bastant senzill, ja que Paris posseeix una excel lent xarxa de transport pblic, i si decidim acostar-nos fent una passejada tampoc ser difcil trobar-la, ats que a causa de la seva gran altura s visible des de gaireb tota la ciutat. El segent plnol ens mostra els voltants de la Torre Eiffel i on est situada la Torre, indicant on estan les diferents parades de metro, autobs , RER i Batobus, que ser el qual ens deixi ms a prop de l estructura de la Torre Eiffel.

 Vegeu tamb .
Histria de Pars;
 La Torre Eiffel participa en l'elecci de les Set noves meravelles del mn;

 Enllaos externs .
  Web oficial;
  Informaci sobre la Torre Eiffel;
  Fotografies - Torre Eiffel;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2971" title="Teologia" nonfiltered="1867" processed="1843" dbindex="1872">

La Teologia s literalment estudi de Du (del grec     , theos, "Du", +      , logos, "estudi"). Per extensi, tamb s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religi. El terme va sorgir per primer cop als escrits de Plat. 

A la Filosofia Antiga ocupa un lloc important dins les doctrines filosfiques, a Plat que no utilitza el terme de manera sistemtica, realitza una contraposici entre la seva interpretaci del fenomen div amb la tradici anterior, principlament Homer i Hesode, tot i que com afirma en el Fed no pot ser estudiat de forma sistemtica.
Aristtil s el primer en incloure-la dins de les diciplines d'estudi, com veiem a aquestos dos fragments de le seva Metafsica; 
 Aix, doncs el gnere de les especulatives s el major, i d'estes mateixes, la ltima esmentada (la teologia). Versa, en efecte sobre el ms excels dels ents, i cada una rep el qualificatiu de millor o pitjor segons l'objecte que li s propi.  Aristtil, Metafsica, Llibre XI, 8.
 per consegent, haur tres filosofies especulatives: la matemtica, la fsica i la teologia, pues a ning se li oculta que, si en algun lloc est lo div, est en tal naturalesa, i es precs que la ms valuosa s ocupe del gnere ms valus. Aix, doncs, las explicatives sn ms nobles que les altres cincies, i aquesta (la teologia), ms que les especulatives  Aristtil, Metafsica, Llibre VI, 1. 

Amb l'aparici del cristianisme, aquest terme, que en origen s filosfic, es assumit  dins la religi cristiana. I obtindr un carcter especial. En un primer moment els apologistes cristians rebutjaran la filosofia, ja que una interpretaci filosfica del cristianisme port a les sectes gnstiques , i l'ortodxia ho rebutj. Tot i que existeixen precedents, s Sant Agust d'Hipona qui concilia una relaci entre filosofia i teologia, sense rebutjar el saber antic, per posant-li el lmit de les sagrades escriptures. 
s de ressenyar les aportacions a la reflexi racional sobre Du l'aportaci d'Anselm de Canterbury, als intents de donar una prova a priori de l'existncia de Du al Proslogion.

La delimitaci clara apareixer al segle XI, abans d'aquest perode l'estudi de teologia es circumscrivia al glossament de les Sagrades Escriptures, alguns d'aquestos se separaren dels textos i constituren els Llibres de Sentncies que contrastaven els comentaris de distints autors, el ms important era el de Pere Llombard. Amb l'aparici de les traduccions d'Aristtil, principalment de la ma de Guillem de Moerbeke, s introdueixen dins dels mbits acadmics l' aristotelisme i l'averroisme.

Contra les desviacions esmentades Sant Toms d'Aquino, establir una delimitaci clara filosofia-teologia, la primera sols tindr un carcter auxiliar per ajudar a la comprensi de la segona, philosophia ancilla theologicae, tamb diferenciar entre Teologia Natural i Teologia Cristiana, la primera s de la que hem parlat en Aristtil i la segona, a ms de ser tericament superior, com ja passava a l'aristotlica, s a ms superior entre les disciplines prctiques ja que versa sobre la salvaci, essent l'objectiu ltim de l'existncia humana,    considerada sota el punt de vista prctic, s la felicitat eterna cap a la que tendeixen les altres cincies prctiques, com cap al fi ltim  Toms d'Aquino S. Th. I, q. 1 a. 5 co.

Als posteriors estadis la Teologia tindr un paper secundari fora de l'mbit acadmic, on mantindr la seva primacia quasi intacta fins al segle XVIII. Per ja no ser considerada com a cincia de conjunt: ser dividida en Teologia Natural o racional i Teologia Dogmtica.

Disciplines de la teologia cristiana.
Apologtica: compara la visi cristiana amb la d'altres creences per intentar convncer l'interlocutor perqu canvi d'opini;
Estudis Bblics: estudi de la Bblia des de diferents perspectives, incloent-hi l'hermenutica;
Teologia sistemtica: conjunt d'escoles amb una visi concreta sobre la histria de la teologia, com la feminista, la postmoderna...
Dogmtica: estudi dels dogmes i preceptes de les diferents esglsies i el seu fonament;
Ecumnica: compara la visi de les diferents branques del cristianisme o fins i tot d'altres religions sense voler convncer l'altra persona;
Exgesi: interpretaci del missatge bblic;
Histrica;
Homiltica: estudia l's de la retrica i altres mecanismes per millorar l'homilia i la predicaci;
Moral;
Natural: aspectes fonamentals que no necessiten les escriptures;
Patrstica: estudi dels Pares de l'esglsia, els primers temps dels cristianisme;
Filosfica;
Prctica: la vida diria dels religiosos;
Espiritual;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2972" title="Torre de Belm" nonfiltered="1868" processed="1844" dbindex="1873">

La torre de Belm, situada a la ciutat portuguesa de Lisboa, capital de l'estat, s obra de Francisco de Arruda i constitueix un dels exemples ms representatius de l'arquitectura manuelina. 

Aixecada al barri de Belm al costat del Tejo, prop del monestir dels Jernims, originriament va servir com a centre de recaptaci d'impostos per als vaixells que volien entrar a la ciutat. Actualment s una atracci turstica que es pot visitar i forma part del Patrimoni de la Humanitat. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2973" title="Telfon mbil" nonfiltered="1869" processed="1845" dbindex="1874">

El telfon mbil (tamb anomenat telfon cellular) s un dispositiu electrnic amb rdio de curt abast usat per a comunicacions mbils de veu i dades. Funciona sobre una xarxa d'estacions base especialitzades distribuda pel territori, conegudes com a celles. A ms de la funci de veu estndard d'un telfon, els mbils actuals poden suportar molts serveis addicionals i accessoris, com els SMS per a missatges de text, correu electrnic, commutaci de paquets per a l'accs a Internet, jocs, bluetooth, infrarojos (IrDA), cmera amb gravador de vdeo, i MMS per enviar missatges amb fotos i vdeo. La majoria dels telfons mbils es connecten a una xarxa d'estacions base (celles), que al seu temps estan interconnectades amb la xarxa telefnica commutada (amb l'excepci de telfons mbils per satllit).

El concepte d'una xarxa de rdio cellular es va inventar l'any 1947 als Laboratoris Bell, per va ser l'any 1983 quan es van fabricar els primers equips als Estats Units. La rdio cellular consisteix en una tcnica que ofereix telefonia mbil en utilitzar un espectre electromagntic.

Funcionament.
L s de la paraula cellular per a la telefonia mbil deriva de les estacions base, que enllacen via rdio els telfons mbils amb els controladors d'estacions base, estan disposades en forma de malla, formant cllules o celles (com un rusc d'abelles). D aquesta manera, cada estaci base est situada en un nus d'aquestes celles i t assignada un grup de freqncies de transmissi i recepci prpies. Ats que el nombre de freqncies s limitat, amb aquesta disposici es pot reutilitzar les mateixes freqncies en altres celles (sempre que no sigui adjacents) per tal d'evitar interferncies entre elles.

Tot i que ambdues formes (mbil i cellular) sn correctes, s ms apropiat anomenar-los cellulars que no pas mbils, ja que un telfon sense fils tamb s mbil en el sentit estricte de la paraula: es pot moure. En canvi, la paraula cellular defineix clarament el tipus de tecnologia. Tot i aix, el terme telfon mbil s el que s utilitza habitualment.

Bsicament existeixen dos tipus de xarxes de telefonia mbil, l'analgica i la digital.

La xarxa de telefonia mbil analgica (TMA), com el seu nom indica, realitza la comunicaci mitjanant senyals de veu analgiques tant en el tram radioelctric com en el terrestre. En la seva primera versi va funcionar en la banda radioelctrica dels 450 MHz, treballant posteriorment en la banda dels 900 MHz. A Espanya la xarxa de telefonia mbil analgica va ser desconnectada a partir del 31 de desembre de 2003.

La xarxa de telefonia mbil digital, on la comunicaci es realitza mitjanant senyals digitals, permet optimitzar tant l'aprofitament de les bandes de radiofreqncia com la qualitat de transmissi. El seu exponent ms significatiu en l'mbit pblic s l'estndard GSM (telefonia de segona generaci) i l'anomenada tercera generaci, UMTS. Funciona en les bandes de 850/900 i 1800/1900 MHz. El 2004 va arribar als 1000 milions d'usuaris arreu del mn. Hi ha un altre estndard digital, present a Amrica i sia, denominat CDMA. En l'mbit privat i de serveis d'emergncies com policia, bombers i serveis d'ambulncies s'utilitzen els estndards Tetrapol i TErrestrial Trunked Rdio (TETRA) en diferents bandes de freqncia.

Els telfons mbils i les xarxes en les que operen varien significativament en funci del provedor i el pas. Tot i aix, tots els mbils es comuniquen mitjanant microones electromagntiques amb les estacions base, les antenes de les quals estan muntades en torres o edificis.
Els telfons tenen un transceptor de baixa potncia per transmetre i rebre veus i dades des de la cella ms propera (normalment de 8 a 13 kilmetres de distncia). Quan el telfon cellular s'encn, es registra a la xarxa el seu identificador per tal d'avisar-lo quan arriba una trucada. El telfon busca constantment el senyal ms potent que pot rebre de les estacions al seu voltant. Si l'usuari es desplaa a travs de diverses celles, el mbil canviar automticament de cella per tal de mantenir el senyal i no perdre en cap moment la comunicaci.

Les estacions base tenen transmissors de rdio relativament poc potents (entre 1 i 2 watts) els quals informen constantment als mbils de la seva existncia.  El dileg que mantenen amb els terminals mbils consisteix en un flux de dades digitals que inclouen udio digitalitzat (excepte per a les xarxes analgiques comentades anteriorment). La tecnologia que permet aquesta comunicaci depn del sistema que hagi adoptat l'operador de serveis. Habitualment s utilitza AMPS per a les xarxes analgiques i D-AMPS, CDMA2000, GSM, GPRS, EV-DO i UMTS per a les digitals. Cada operador disposa d'una banda de freqncia de rdio nica.

Histria.
Martin Cooper va ser pioner en aquesta tecnologia, a ell se'l considera com "el pare de la telefonia cellular" a l'introduir el primer radiotelfon, el 1973, als Estats Units, mentre treballava per a Motorola; per no va ser fins a 1979 quan van aparixer els primers sistemes cometemes comercials a Tquio, Jap per la companyia NTT. En 1981, els pasos nrdics van introduir un sistema cellular l'AMPS (Advanced Mobile Phone System).

Als Estats Units, grcies a que l'entitat reguladora d'aquest pas va adoptar regles per a la creaci d'un servei comercial de telefonia cellular, el 1983 es va posar en operaci el primer sistema comercial a la ciutat de Chicago.
A partir d aqu, en diversos pasos es va veure la telefonia cellular com una alternativa a la telefonia convencional sense fil. La tecnologia va tenir gran acceptaci, amb el qual al cap de pocs anys d'implantar-se es va comenar a saturar el servei. En aquest sentit, va haver-hi la necessitat de desenvolupar i implantar altres formes d'accs mltiple al canal i transformar els sistemes analgics a digitals, amb l'objectiu de donar-li cabuda a ms usuaris.

La histria de la telefonia mbil es pot dividir en vries generacions.

Primera generaci: 1G.
La 1G de la telefonia mbil va fer la seva aparici en 1979 i es va caracteritzar per ser analgica i estrictament per a veu. La qualitat entre els terminals era molt baixa, tenien baixa velocitat (2400 bauds). Quant a la transferncia entre celles, era molt imprecisa ja que comptaven amb una baixa capacitat i, a ms, la seguretat no existia. La tecnologia predominant d'aquesta generaci s AMPS (Advanced Mobile Phone System).

Segona generaci: 2G.
La 2G va arribar fins a 1990 i a diferncia de la primera, es va caracteritzar per ser digital. El sistema 2G utilitza protocols de codificaci ms sofisticats i s'empra en els sistemes de telefonia cellular actuals. Les tecnologies predominants sn: GSM (Global System Mobile Communications) utilitzat a Europa i PDC (Personal Digital Communications), utilitzat a Jap.

Els protocols emprats en els sistemes 2G suporten velocitats d informaci ms altes per veu, per limitats en comunicaci de dades. Es poden oferir serveis auxiliars, com dades, fax i SMS (Short Message Service). La majoria dels protocols de 2G ofereixen diferents nivells d encriptaci.

Generaci 2.5.
Molts dels provedors de serveis de telecomunicacions es mogueren a les xarxes 2.5G abans d entrar massivament a la 3g (a diferncia de Jap). La tecnologia 2.5G s ms rpida que la 2g, i molt ms econmica que actualitzar a 3G. La generaci 2.5G ofereix caracterstiques esteses, ja que compta amb ms capacitats addicionals que els sistemes 2G, com GPRS (General Packet Rdio System), etc.

Tercera generaci: 3G.
La 3G es caracteritza per contenir a la convergncia de veu i dades amb accs sense fil a Internet; en altres paraules, est feta per a aplicacions multimdia i alts amples de banda. Els protocols emprats en els sistemes 3G suporten altes velocitats d'informaci i estan enfocats per a aplicacions ms enll de la veu, com la videoconferncia i accs rpid a Internet.

Amb l'arribada de la 3g i dels ltims models de telfons cellulars se'ls est dotant d'una gran capacitat de processament de dades i per tant tamb d un sistema operatiu complex. Aix ha propiciat l'aparici dels denominats smartphones, que sn una PDA amb funcions de mbil.

Vegeu tamb.
 Telfon;
 Llista de telfons mbils en catal;
 Generacions de telfons mbils: 0G, 1G, 2G, 3G i 4G;
 Smartphone;

 Enllaos externs .

 Estudi de la situaci del catal als telfons mbils Plataforma per la Llengua;
 ca.wapedia.org Wikipedia per telfons mbils;
 Elteumbil.cat, lloc web amb informaci sobre mbils en catal;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2974" title="Triangle de les Bermudes" nonfiltered="1870" processed="1846" dbindex="1875">


(sketch).png|thumbnail|right|200px|Mapa del Triangle de les Bermudes]

El Triangle de les Bermudes s una rea ocenica de prop de 4 000 000 km2 definit imaginriament per un triangle amb les Bermudes, Puerto Rico i Cayo Hueso als vrtexs; a l'extrem sud de la pennsula de Florida. s una zona famosa per nombrosos casos de desaparicions d'avions i vaixells en circumstncies estranyes sense explicaci lgica aparent, que han causat l'aparici de teories que expliquen els fets com activitats paranormals.

 Histria .

El Triangle de les Bermudes va comenar a ser conegut amb aquest nom com a resultat de la desaparici de sis avions de la Marina i els seus tripulants, el 5 de desembre del 1945.

Des d'aleshores en aquesta zona han desaparegut suposadament, vaixells i avions amb tota la seva tripulaci sense que mai s'hagi pogut recuperar ni un sol cos ni cap de les restes dels avions o vaixells. S'explica que molts dels avions es van perdre mentre estaven en contacte radial amb les seves bases o amb els seus llocs de dest, contacte que es va mantenir normalment fins el mateix moment de la desaparici; i que d'altres van enviar estranys missatges, donant a entendre que no podien fer funcionar els seus instruments de navegaci, que les seves brixoles s'havien tornat boges, que el cel tenia un color groc i boirs, en un dia clar, i que l'oce, suposadament tranquil, no semblava normal.

El 5 de desembre del 1945, un grup de cinc avions que formaven una esquadrilla dAvengers TBM de la Marina dels Estats Units, i que viatjaven en missi des de la base aeronaval de Fort Lauderdale, i el Martin Mariner enviat per rescatar-los, van desaparixer misteriosament i van ser objecte d'una de les operacions de recerca martima i terrestre ms intensives, fins aleshores, realitzada. Malgrat tots els esforos no es va poder trobar mai cap bot salvavides, o taca d'oli o restes de naufragi.
Altres successors colpidors que tamb han ocorregut a la zona ha sigut la desaparici del vaixell de crrega Marine Sulphur Queen, de 129 metres de llarg, o el Cyclops, de 19000 tones, amb 309 passatgers a bord.

Teories.
Algunes explicacions que s'han donat per intentar donar una explicaci a aquests successos han sigut, entre d'altres,el fet que a la zona apareguessin sobtades marees causades per terratrmols, boles de foc que exploten contra els avions, atacs de monstres marins, trastorns espai-temporals que condueixen a una altra dimensi, remolins electromagntics o gravitacionals que fan que els avions s'estavellin o que els vaixells es perdin a alta mar, captures o segrests d'OVNIS, etc. Moltes d'elles, amb una base ms paranormal que cientfica.

Una altra explicaci, explica que del fons mar podrien haver sortit petites bombolles de gas que fessin baixar la densitat de l'aigua, pel que aleshores la densitat total del vaixell hauria estat superior a la de l'aigua de tal forma que s'enfonsaria. Una altra teoria s que sorts del fons mar una gran bombolla de gas que fes que el vaixell s'enfonss en qesti de millssimes de segon.

Cap de les teories, per, ha pogut ser demostrada encara i l'explicaci a tants successos s encara desconegut.

Vegeu tamb.
Triangle del Diable.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2975" title="Terrorisme" nonfiltered="1871" processed="1847" dbindex="1876">

El mot terrorisme (o l'expresi ms especfica de terrorisme d'estat, quan es defineix les accions d'un govern) s'utilitza per a definir un tipus d'utilitzaci de la violncia de manera sistemtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius poltics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles. Les accions terroristes poden consistir en atemptats contra bns o persones, segrestos, repressi, tortura, etc. El significat de terrorisme, tot i que s un concepte que va canviar al llarg del temps, avui dia porta associat el concepte condemnable.

El primer problema amb el que es troben els organismes supranacionals, com la Organitzaci de les Nacions Unides o la Uni Europea s la dificultat per trobar una definici per la paraula, ja que qualsevol proposta troba la desaprovaci d'un o altre grup d'estats, segons la seva problemtica concreta. Altres denominacions d'una possible acci terrorista sn les d'acci preventiva, lluita armada o operaci militar.

Per aix, la utilitzaci del terme terrorisme sol ser polmica. Molts dels grups considerats habitualment com a terroristes s'autodefineixen com a exrcits, grups d'alliberament popular, etc. D'altra banda, molts governs, sobretot dictadures, utilitzen el terme terrorisme o terrorista per atacar i desprestigiar organitzacions o persones contrries al govern o la seva ideologia.

De vegades tamb s'utilitza el terme terrorisme d'estat en casos de violacions flagrants dels drets humans per part del govern d'un estat, sobretot en el cas de la utilitzaci de grups paramilitars o forces irregulars en la persecuci de determinats grups tnics, socials, religiosos o ideolgics.

 Definicions .
 Acadmiques .
El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans en la versi en lnia defineix el terme terrorisme com:
1. m. Moviment poltic que utilitza el terror basat en la violncia com a eina de pressi.

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclpedia Catalana en la seva versi en lnia el defineix com:

1. m. Utilitzaci de la violncia, d'una manera sistemtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i poltica.

El Diccionari catal-valenci-balear en la seva versi en lnia defineix terrorisme com:

1. m. Sistema d'intimidaci per un seguit de violncies que infonen terror.
 Legislacions dels estats de l'mbit catalanoparlant .
 Nacions Unides .

Malgrat que les Nacions Unides reconegueren la convenincia d'un consens en la definici de terrorisme mai s'ha aconseguit fruit de l'impossibilitat d'aconseguir una definici rigorosa que no inclogui les accions terroristes dels estats. El primer intent de definici es produ l'any 1937 quan encara era la Societat de Nacions:

Qualsevol acte criminal dirigit contra un estat i encaminat a o calculat per crear un estat de terror en les ments de persones particulars, d'un grup de persones o del pblic en general.;

La resoluci 51/210, Mesures per eliminar el terrorisme internacional, adoptada en la 88 Assemblea Plenria, del 17 de desembre de 1996, proclama en el punt I.2 que l'Assemblea General de les Nacions Unides:

Reitera que els actes criminals encaminats o calculats per a provocar un estat de terror al public en general, un grup de persones o persones particulars amb propsits poltics sn injustificables en qualsevol circumstncia,  siguin quines siguin les consideracions poltiques, filosfiques, ideolgiques, racials, tniques, religioses o de qualsevol altra naturalesa que puguin ser invocades per justificar-los.;

En un informe a l'ONU l'especialista A.P Schmid propos prendre com a punt de partida el concepte de crim de guerra, considerat que si la seva definici s'escampa al temps de pau s'arriba a una definici funcional ms grans dels actes de terrorisme com els equivalents en temps de pau als crims de guerra.

En la srie de definicions explorades una de les ms recents ha estat la formulada l'1 de desembre de 2004 inclosa a l'Informe final del Grup d'experts d'Alt Nivell sobre les Amenaces, els Desafiament i els Canvis, nombrats pel Secretari General de les Nacions Unides:

Qualsevol acte, a ms a ms dels anteriorment especificats en els convenis i convencions vigents sobre determinats aspectes del terrorisme, els Convenis de Ginebra i la Resoluci 1566 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (2004) destinats a causar la mort o lesions corporals greus a un civil o a un no combatent, quan el propsit de l'esmentat acte, per la seva naturalesa o context, sigui intimidar a una poblaci u obligar a un govern o a una organitzaci internacional a realitzar una acci o abstenir-se de fer-la.;

A ms a ms el que s'ha d'escrit com un consens acadmic, acord entre els especialistes, que segons la formulaci de Schmid (1988) es pot expressar aix:

El terrorisme s un mtode productor d'ansietat basat en l'acci violenta repetida per part d'un individu o grup (semi) clandest o per agents de l'estat, per motius idiosincrtics, criminals o poltics, en els que   a diferncia de l'assassinat   els blancs directes de la violncia no sn els blancs principals. Les vctimes humanes immediates de la violncia sn generalment elegides a l'atzar (blancs d'oportunitat) d'una poblaci blanc, i sn utilitzats com generades d'un missatge. Les processos de comunicaci basats en l'amenaa   i en la violncia   entre el terrorista (l'organitzaci terrorista), les vctimes exposades en perill i els blancs principals sn utilitzats per manipular a les audincies blanc, convertint-les en blanc de terror, blanc de demandes o blanc d'atenci, segons que es cerqui primriament la seva intimidaci, la seva coerci o la propaganda.;



 Criteris claus .

 s pejoratiu .


 Histria .

El mot "terrorisme" era utilitzat originalment per descriure les accions del jacobinisme durant el "Regnat del Terror" a la Revoluci Francesa. "El terror no s ms que la justcia prompta, severa, inflexible", va dir el lder Maximilien Robespierre. El 1795, Edmund Burke va denunciar el jacobinisme per liderar "milers d'aquests infernals anomenats terroristes".

Mn antic.

Segle XVII.


El 5 de novembre de 1605 un grup de conspiradors, liderats per Guy Fawkes, van intentar de destruir el Parlament angls a la Cerimnia d'obertura del Parlament, detonant una gran quantitat de plvora collocada de forma secreta sota l'edifici. L'objectiu era matar el Rei Jaume I i els membres de les dues cambres del Parlament. En l'anarquia del moment, els conspiradors volien fer un cop d'estat i restaurar la fe catlica a Anglaterra. Tanmateix, la conspiraci fou trada i desprs frustrada. Aquest intent encara es recorda anualment a Anglaterra amb focs d'artifici i grans fogueres el 5 de novembre de cada any.

Els objectius dels conspiradors sn comparats freqentment als dels terroristes moderns; encara que aix tamb es qestiona.

Segle XVIII.
Els Fills de la Llibertat (Sons of Liberty) van ser una organitzaci secreta oposada a les Lleis Britniques a les colnies, que va cometre diversos atacs, el ms fams dels quals fou la Festa del te de Boston.


El Regnat del Terror (5 de setembre de 1793   28 de juliol de 1794 1794) o, simplement, el Terror (en francs la Terreur) va ser un perode d'uns onze mesos durant la Revoluci Francesa quan lluites entre els rivals es van dirigir a la radicalitzaci mtua que tingu un carcter violent amb execucions en massa amb guillotina.

El balan de vctimes durant el Regnat del Terror es xifra en uns 40.000 morts aproximadament. De la gent condemnada pels tribunals revolucionaris, un 8% foren aristcrates, un 6% cleros, un 14% de classe mitjana, i un 70% treballadors o pagesos acusats d'acumulaci, deserci, rebelli i altres crims.

Segle XIX.

Segle XX.

Actualitat.

 Tipus de terrorisme .

 Terrorisme individual .

El terrorisme individual es una prctica espontnia, encara que amb base social, que va ser desenvolupada principalment a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest terrorisme va ser practicat per militants anarquistes.

Els atemptats comesos per aquests militants tenien com objectius personalitats de l'mbit poltic, militar o econmic, normalment com  represlies contra la repressi o els assassinats de camarades. 

La idea era que una vegada suprimits els responsables d'aquesta repressi, aquesta desapareixeria perqu els possibles repressors futurs tendria por de ser assassinats.

 Terrorisme organitzat .
El terrorisme organitzat s aquell que es practicat per un grup de persones que no representen a cap govern. En els anys 1960 i 1970, el terrorisme d'extrema esquerra i ms estranyament el de extrema dreta

 Terrorisme d'estat.

El concepte de terrorisme d'estat s molt controvertit. Les accions militars perpetrades per Estats durant una guerra no sn habitualment considerades terrorisme, encara que impliquin una xifra de morts civils considerables. El president del Comit contra el Terrorisme de les Nacions Unides manifest que el Comit ha estat disponible en les dotze reunions internacionals sobre el tema, i en cap d'elles es

 Terrorisme econmic .
 Ciberterrorisme .
Cada cop ms, les xarxes informtiques  influeixen en l'activitat tant de la poblaci com de l'Estat, i en la seva possible degradaci per atacs ciberntics ha donat peu a imaginar la creaci d'un possible ciberterrorisme.

L'abril de 2007, el trasllat d'una esttua a la capital d'Estonia Tallin va provocar un aixecament d'un miler de joves russoparlants. L'aixecament va continuar al llarg del mes de maig amb continus atacs per denegaci de servei als principals llocs webs de l'administraci estoniana, de bancs, i de diaris estonians de manera versemblant; ocasionats per pirates informtics al servei del govern rus. Moscou desment qualsevol implicaci del govern o del Servei Federal de Seguretat de la Federaci Russa.

La confrontaci entre l'ndia i el Pakistan regularment es trasllada a la xarxa des de 2001 i es duu a terme a travs de la difusi de virus informtics i de la fallida de llocs webs de les parts confrontades.

El National Center for Digital Intrusion Response (NCDIR) fou un organisme creat per l'FBI l'any 2007 amb un pressupost anual de tres milions de dlars que pretn tractar el problema de la cibercriminalitat. La fita principal s protegir la ciberinfraestructura dels Estats Units.

 Organitzacions terroristes clebres .

Pasos Catalans.
 La Reixa - (1904);
 Bandera Negra;
 Nosaltres Sols! - (1916);
 Los Solidarios - (1922);
 ORMICA - (1927 (?));
 MIL - (1971);
 OLLA - (1972-1973);
 Terra Lliure - (1978);

Mn.
 AAA - Triple A;
 Al-Qaida (actualitat);
 Bandera Negra;
 Brigades Roges;
 ETA;
 GAL;
 IRA;
 Hams;
 Hezbollah;
 Secta dels assassins (segle VIII - segle XIV);
 Setembre Negre;

 Vegeu tamb .
Atemptats de Madrid de l'11 de mar de 2004.
Atemptat (Llista d'atemptats ms destacats).
Matana d'Atocha.
Operaci de falsa ensenya.
Rebelli.
Terrorisme tardofranquista.



 Referncies .



Enllaos externs.

 Recognizing Armed Criminals;
Atemptats perpetrats a Catalunya i grups armats responsables;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2976" title="Transport" nonfiltered="1872" processed="1848" dbindex="1877">



Des d'un punt de vista social i tecnolgic, el transport s el moviment de gent i bens d'un lloc a un altre. Transport ve del llat trans ("a traves") i portare ("portar"). 

Es pot dividir la histria del transport en tres grans etapes: la que depenia nicament de l'home i els seus artilugis com a fora motriu, la que es recolzava en animals i la que va sorgir a partir de l's del motor. La roda s l'eix dels principals transports.

Divisions del transport.
Els temes relacionats amb el transport es poden dividir aproximadament en les categories d'infrastructures, vehicles i operacions.

 Infrastructures, o xarxes de comunicaci - el seu disseny i planificaci correspon a l'enginyeria civil i a l'urbanisme.
 Aeroport;
 Canal;
 Carretera;
 Port;
 Via Ferria;
 Vehicles - en general, el seu disseny correspon a l'enginyeria Mecnica.
 Autombil;
 Avi;
 Ferrocarril;
 Operacions;
 En general, control dels sistemes de transport, poltica sobre transport, senyals de trnsit, etc.
 Cross docking;

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2979" title="Tetrpode" nonfiltered="1873" processed="1849" dbindex="1878">

Els tetrpodes (grec literalment 'quatre potes') sn la branca d'animals sarcopterigis que van evolucionar per trepitjar terra ferma. Es caracteritzen per l'aparici d'uns pulmons que els permeten de captar l'oxigen de l'atmosfera i per qu les aletes dels peixos dels que provenien van evolucionar a les dues potes davanteres i dues del darrere que dna nom al grup. El terme s emprat per a referir-se als membres ms primitius que irradiaren des dels sarcopterigis o peixos amb aletes lobulars als primers amfibis del perode Devoni. Els tetrpodes noms poden generar dos tipus de pigment, l'eumelanina (negre) i la feomelanina (vermell-taronja-groc). Els rptils, amfibis, i fins i tot els ocells han trobat mecanismes alternatius per adoptar altres colors que els que permeten aquests dos pigments, com ara el verd o el blau. En canvi, els mamfers no han desenvolupat cap mecanisme alternatiu, cosa que fa que no existeixin mamfers de color verd malgrat els possibles avantatges que podria proporcionar-los a l'hora de camuflar-se.

 Definici i filognia dels tetrpodes .
Existeix un intens debat pel que fa a la definici de "tetrpode". Alguns autors consideren tetrpodes a tots els vertebrats terrestres que tenen potes i als seus ancestres pisciformes amb aletes directament relacionats. Aquests s el concepte de tetrpode seguit en aquest article. Altres autors consideren el terme tetrpode d'una manera molt ms restrictiva, i inclouen en aquest grup noms als anfibis moderns i als seus avantpassats ms propers, i als amniotes i als seus antecessors ms immediats.

En el segent cladograma, basat en Tree of Life, poden trobar-se els dos conceptes de tetrpode, l'"ampli" i el "restringit":


Evoluci.

Tetrpodes del Devoni.

Tradicionalment s'assumeix que els primers tetrpodes apareixen en hbitats d'aigua dola de tipus pantans cap a finals del Devoni, fa poc ms de 360 milions d'anys. Ja durant el Devoni superior, les plantes terrestres havien estabilitzat els hbitats d'aigua dola, permetent l'existncia dels primers ecosistemes en aiges dolces, amb cadenes alimentaries cada cop ms complexes, cosa que produ noves oportunitats evolutives. Els hbitats d'aigua dola no foren els nics llocs plens de lquid ric en matria orgnica i vorejats amb vegetaci densa. 

Zones d'aiguamolls com llacunes costeres i deltes de rius salobres tamb existiren en aquell temps, i hi ha moltes evidncies que suggereixen que fou la classe d'ambients en les que els tetrpodes evolucionaren. 
S'han trobat fssils primerencs d'aquest grup en sediments marins, i donat que els fssils de tetrpodes primitius en general es troben dispersos per tot el mn, la nica manera que haurien pogut separar-se hauria sigut vorejant les costes, cosa que hagus sigut impossible si hagussin viscut exclusivament en ambients d'aigua dola. 



A ms hi ha el problema de l'excreci del nitrogen. L'avantpassat com de tots els actuals gnathostomata visqu a l'aigua dola i emigr posteriorment de nou al mar. Per a resistir la salinitat molt ms alta de l'aigua ocenica, desenvolup la capacitat d'emmagatzemar l'amonac  residu txic del nitrogen  transformant-lo prviament en urea inofensiva, per a, posteriorment, elevar la salinitat de la sang fins a igualar-la amb la de l'aigua de mar sense incrrer en un enverinament del propi organisme. 

Els peixos d'aletes amb radis tornaren ms endavant a l'aigua dola, i perderen la capacitat  ara intil  de produir urea. Donat que la seva sang contena ms sal que el aigua dola, podien simplement desprendre's de l'amonac a travs de les seves brnquies. Quan finalment tornaren a la mar altre cop, en comptes de no recuperar el seu vell recurs de fixar amonac en urea, desenvoluparen glandules per a excretar la sal sobrant. Els peixos pulmonats practiquen avui en da la mateixa estratgia: quan viuen en un medi lquid produeixen amonac i no urea, per a l'estaci seca, quan tenen que protegir-se en caus al fang, activen el mtode de producci d'urea. Com els peixos cartilaginosos, el celacant pot emmagatzemar la urea a la sang, igual que els nics amfibis que es coneix que poden viure durant llargs perodes en aigua salada (el gripau Bufo marinus y la Rana cancrivora). 

Els tetrpodes primitius evolucionaren des dels peixos d'aletes lobulades (Sarcopterigia), amb un cervell bilobat dins d'un crani aplanat, amb una boca ampla i un musell curt, amb ulls ubicats a la part superior del cap (fet que demostra que van ser habitants del fons). Els seus ancestres immediats havien desenvolupat ja modificacions d'aletes amb bases carnoses (el celacant actual Latimeria s un peix mar d'aletes lobulades relacionat, per que obviament no poseeix aquestes adaptacions al fons aqutic). 















Fins i tot est ms estretament relacionat Panderichthys. Aquest peix usava les seves aletes com a paletes al fons aqutic ple de plantes i detritus orgnics. Les aletes tamb s'haurien pogut usar per a subjectar l'animal a les plantes del fons mentre emboscava les seves preses. La caracterstica universal dels tetrpodes de poseir membres davanters que es dobleguen cap enrere al colze i membres posteriors que es dobleguen cap a davant al genoll es pot remuntar plausiblement als tetrpodes primerencs que visqueren en aiges someres.

Avui en dia, est ben establert que l'avantpassat com dels peixos ssis tenia pulmons primitius. Aix suggereix que es desenvolup en aiges superficials tebies, la classe d'hbitat en el que visqueren els sarcopterigis, ambient en el que el simple pulm adquira utilitat quan el nivell d'oxigen a l'aigua descenda massa. Els peixos pulmonats sn ara considerats com els parents vius ms propers dels tetrpodes, incls ms que el celacant. 

Les aletes carnoses sustentades per ossos semblen haver estat un tret original dels peixos ossis primitius (Osteichthyes). Els avantpassats sarcopterigis dels tetrpodes les desenvoluparen encara ms, mentre que els antecessors dels peixos d'aletes amb radis (Actinopterygii) evolucionaren els seus membres dins l'esquema oposat. El grup actual ms primitiu d'aquests, membre de la familia Polypteridae, encara t aletes frontals carnoses. 

S'han descrit nou gneres de tetrpodes del Devoni, diversos coneguts a partir de material inferior de la mandbula. Tots eren originaris del supercontinent de Laurasia, que abast les actuals Europa, Nord-amrica i Groenlandia. La nica excepci s un sol gnere trobat a Gondwana, Metaxygnathus, descobert a Australia. El primer tetrpode devoni identificat d'sia fou reconegut a partir d'un maxillar] fssil descrit el 2002. El tetrapode xins Sinostega pani fou descobeert entre plantes tropicals fossilitzades i restes de peixos sarcopterigis en els sediments de la pedra arenosa vermella de la regi autnoma de Ningxia Hui al nord-oest de la Xian. Aquesta troballa extengu substancialment el rang geogrfic d'aquests animals i plantej noves preguntes sobre la distribuci mundial i la gran radiaci taxonmica que obtingueren en un temps evolutivament curt. 

Els tetrpodes ms primerencs no foren terrestres. Les formes terrestres primigenies confirmades es coneixen a partir dels dipsits del Carbonfer inferior, uns 20 milions d'anys ms tard. No obstant aix, les varietats ms primitives pogueren haber passat perodes molt breus fora de l'aigua, probablement utilitzant les seves tosques extremitats per a obrir-se cam a travs del fang. 

Encara es motiu de controversia perqu la dinmica evolutiva els impuls dur-los a terra. Una ra proposada s que en cert punt del desenvolupament evolutiu els individus juvenils que apenes havien acabat la seva metamorfosi estaven suficientement dotats per a aprofitar els avantatges de l'ambient terrestre. Adaptats ja a l'aire i, com a forma de protecci, a moure's entre la vegetaci en aiges baixes properes a la costa (de la mateixa  manera que els peixos i amfibis moderns passen la primera part de la seva vida), tena davant seu dos nnxols molt diferents que es traslapaban mutuament. Amb ells a la lnia difusa del mig. Un d'aquests ambients estava superpoblat i presentava tota classe de perills mentre que l'altre era molt ms segur, estava gaireb despoblat i era abundant en recursos, pels que es requera casi nula competncia. El nnxol terrestre era tamb un lloc molt ms desafiant i divers per als animals aquatics primaris, per degut a la forma en qu traballen l'evoluci i la pressi de selecci, aquells exemplars juvenils que creuaven la barrera ambiental seren recompensats. Tot el que necesitaven era guanyar el primer pas cap a terra, i l'evoluci s'encarregaria de la resta. Grcies a totes les seves pre-adaptacions i a estar en el lloc correcte en el moment adequat, tota la potencialitat oculta de la nova interrelaci entre ambient i forma vivent emergira eventualment.

En aquest temps hi havia molts invertebrats que s'arrossegaven per terra i aigua, principalment al terra humit, ms que suficient per a oferir als nous habitants oportunitats d'alimentar-se. Alguns d'aquests invertebrats eren fins i tot bastant grans com per a alimentar-se de tetrpodes petits, convertint-se en un potencial peligro, per encara aix el medi terrestre era un lloc molt ms segur i oferia ms que les aiges enllotades. Els adults seren massa grans i pesats com per a tenir xit, per els juvenils, ms lleugers i gils, pogueren adaptar-se ms rpidament i aconseguir l'xito: alguns membres de la moderna subfamilia Oxudercinae sn capaos d'atrapar insectes en ple vol mentre estan a tierra, pel que no s'ha de subestimar l'agilitat dels primers tetrpodes juvenils.

Tetrpodes del Carbonfer.

Fins als anys 1990 exista en el registre fssil una bretxa de 30 milions d'anys entre els tetrpodes del Devoni superior i la reaparici de formes amfibies durant el Carbonfer mitj. Aquesta interrupci s coneix com la bretxa de Romer en honor al paleontleg que establ la seva presncia.

Durant aquesta bretxa, els tetrpodes desenvoluparen la columna vertebral, membres dits i altres notories adaptacions a la vida terrestre com ara les orelles i el crani. El nombre de dits en cada membre es fixa en cinc, degut a l'extinci de llinatges amb polidactilia positiva. 

La transici dels peixos aqutics d'aletes lobulars als amfibis avanats constitueix un dels moments ms significatius de l'evoluci dels vertebrats.
El pas de la vida en un ambient sense sensaci de gravitaci a en absncia d'aigua que soporti el pes del cos requereix d'adaptacions extraordinries en el disseny corporal, tant des del punt de vista morfolgic com funcional.
Eryops s un exemple d'un animal que realitz aquestes adaptacions. Va mantenir i refinar la majoria dels trets propis dels seus avantpassats aqutics. Les seves fortes extremitats suportaven i permetien transportar el seu cos fora de l'aigua; una espinada ms gruixuda prevena el colapse del cos sota el seu propi pes.
La modificaci d'ossos mandibulars vestigials propis de peixos port al desenvolupament de pabellons auriculars rudimentaris, que permetia sentir sorolls transportats per l'aire.

Ja en el Vise del Carbonfer mitj, els tetrpodes primitius havien originat al menys tres branques principals. Diversos amfibis basals sn representatius del grup laberintodonta, clade format pels temnospondilis (com Eryops) i els igualment primitius anthracosauris, parents i ancestres dels Amniota. Depenent de l'autoritat taxonmica seguida, els amfibis moderns (granotes, salamandres i ceclies) deriven d'un o altre d'aquests subgrups (o possiblement d'ambds, tot i que aquesta s una visi minoritaria). 

Els primers amniotes que es coneixen daten de la primera part del Carbonfer, i entre ells  ja en el Trisic  es troben els primers mamfers, tortugues i cocodrils (els llangardaixos i les aus aparegueren durant el Jurssic, i les serps durant el Cretaci. Com a membres vius del llinatge dels tetrpodes, aquests animals representen els punts filogentics extrems d'aquells dos llinatges divergents. Un tercer grup, ms primitiu, anclat en el Carbonfer, els baftids, no deix descendents actuals. Finalment, Lepospondylii s un grup Paleozoic extingit i difcil de relacionar taxonmicament.

Tetrpodes del Permi.
Durant el perode Permi el terme tetrapode comena a perdre la seva utilitat, doncs els distints llinatges del grup comencen a divergir. A ms de l'aparici de clades com Temnospondyl i Anthracosaurus entre els primers protoamfibis laberintodontes, entraren dos clades importants i divergents d'amniotes: Sauropsida i Synapsida, essent aquests ltims els animals ms exitosos i importants de tot el Permi. Cadascun d'aquests llinatges, no obstant, es continua agrupant dins de Tetrapoda: es aix que Homo sapiens s una forma sumament especialitzada a partir d'un peix d'aletes lobulars.

Formes actuals de tetrpodes.
Existeixen tres categores principals de tetrpodes que sobreviuen avui dia:
Amphibia : granotes, gripaus i salamandres.
Sauropsida : La majoria dels rptils moderns, tortugues i aus.
Synapsida : Mamfers actuals.

S'ha de tenir en compte que les serps, llangardaixos i amfibis sense potes sn igualment considerats tetrpodes degut a que descendeixen de formes que poseiren quatre extremitats. Amb el mateix argument s'inclouen en aquest grup a les varietats aqutiques de mamfers, com la balena, el manat, la foca...

La majora dels tetrpodes de l'actualitat sn terrestres, si ms no les formes adultes, per algunes espcies com lAmbystoma mexicanum sn completament aqutiques. Els ictiosaures i les balenes modernes i dofins estan entre els pocs tetrpodes que retornaren completament al medi aqutic.

Classificaci.
Sinapomorfies.
Els tetrpodes comparteixen les segents sinapomorfies:
 Presenten dos parells de potes;
 Estilpode amb capacitat de gir;
 Autpode de nova formaci;
 Presenten un parell d'ossos nasals al sostre drmic del dermatocrani;
 Han perdut els extraescapulars;
 Existncia d'escotadura tica, oda mitjana i laberint ossi amb finestra oval;
 El iugal i quadrat-igual estan en contacte;
 Cintura escapular sense posttemporal i aparici d'interclavcula;
 Cintura pelviana de tres peces;
 Columna vertebral amb regionalitat cervico-sacre;

Taxonomia.
Taxonomia parcial dels tetrpodes:

 Flum Chordata;
 Classe Sarcopterygii;
 Subclasse Tetrapodomorpha;
 Eusthenopteron;
 Panderichthys;
 Tiktaalik;
 Superclasse Tetrapoda;
 Famlia Elginerpetontidae;
 Famlia Acanthostegidae;
 Famlia Ichthyostegidae;
 Hynerpeton;
 Famlia Whatcheeriidae;
 Famlia Crassigyrinidae;
 Famlia Loxommatidae;
 Famlia Colosteidae;
 Batrachomorpha;
 Classe Amphibia - Amfibis;
 Subclasse Lepospondyli;
 Subclasse Temnospondyli;
 Subclasse Lissamphibia - granotes, salamandres;
 Reptiliomorpha;
 Amniota;
 Classe Sauropsida - Rptils;
 Classe Aves - Ocells;
 Classe Synapsida - Rptils mamiferoides;
 Classe Mammalia - Mamfers;

Referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2981" title="Taur" nonfiltered="1874" processed="1850" dbindex="1879">


Els taurons sn peixos que presenten esquelet cartilagins. Respiren a travs de 5 o 6 brnquies. 

Inclou unes 470 espcies repartides en ms de 80 gneres de la infraclasse Neoselachii.

Hi ha alguns taurons que no ens semblen taurons a causa de la seva conformaci especial, per s que ho sn com: el peix martell, el porc mar, l'ngel, el peix serra i el peix guitarra. Se sap que els taurons van aparixer al planeta Terra durant el perode anomenat Devoni, fa uns 300 milions d'anys i han viscut fins avui amb pocs canvis pel que fa a la seva estructura original.

Tenen la pell coberta per denticles drmics que els hi donen un aspecte molt aspre.
Disposen d'entre 5 i 7 cavitats branquials a cada costat del seu cos.
Els ulls estan disposats lateralment, la boca es troba en posici ventral i t moltes dents i molt esmolades. Quan cacen, sovint perden algunes d'aquestes dents, per sn substitudes rpidament per unes altres.

Grcies a les investigacions realitzades en els darrers anys se suposa que arriben a viure uns 30 anys, en llibertat.

La majoria de taurons sn ovovivpars. Aix vol dir que els ous es desenvolupen dins de la mare i que neixen quan les cries ja estan totalment formades. Hi ha, per, espcies que sn ovpares i d'altres que sn vivpares.

La dieta dels taurons s molt variada i generalment carnvora. Mengen peixos, tortugues o crustacis. Alguns s alimenten d'invertebrats i de plncton.

Sn bons nedadors i poden aconseguir grans velocitats, com el gran taur blanc que arriba als 60 km/h.

Els ms grans sn el taur balena, que pot arribar a fer 12 m de longitud, i el taur gegant que pot mesurar fins a 14 m de llarg i pesar 800 Kg.
El ms petit s el taur nan que noms fa 15 cm.

Com a grans depredadors que sn juguen un important paper en el manteniment de l'equilibri ecolgic del medi mar, situant-se en la cspide de la cadena trfica alimentria.

Contrriament a la creena popular, noms hi ha constncia que quatre de les ms de 300 espcies de taur conegudes hagin causat alguna vegada la mort de persones. D'altra banda, sn entre 15 i 20 les espcies que han atacat o ferit (per no mort) a ssers humans. 

Existeixen, en terme mitj, 100 atacs de taur a l'any, amb 30 d'ells resultant fatals. Molts atacs de taurons sn resultat dels segents factors: 

 Molsties provocades per humans ;

 Identificaci equivocada ;

Tot i que el gran blanc s l'espcie ms comunament associada a un atac de taur, la  realitat es que, el taur toro el responsable de la majoria dels atacs contra humans. Una ra parcial d'aix s que sovint viatgen per riu en distncies curtes 

 Caracterstiques generals .

Taur, qualsevol d'una de les 375 especies de peixos que, amb els ragiformes i les quimeres, es distingeixen clarament del gran numero d'espcies de peixos ocis cartilaginosos. Els taurons sn peixos verstils i tenen sentits molt aguts; moltes de les seves espcies sn capaos de caar i devorar a gaireb qualsevol altre animal mar, tant en mars profunds com a mars poc profunds. Aquestes dues caracterstiques expliquen la seva llarga historia evolutiva; moltes de les espcies de taurons dels nostres dies son molt similars a les que nedaven en els mars de la Creaci, fa mes de 100 milions d'anys. Tamb mostren una gran variabilitat en llocs que es refereix al seu comportament i mida. El taur balena s el taur ms gran, i tamb el peix mes gran  de tots els mars; arriba als 15m de longitud. Hi ha espcies que pel contrari mesuren 50cm de longitud. Els taurons son peixos sobre tot marins que viuen en tots els mars, i que abunden en els mars tropicals.

Tot i aix, moltes espcies migren remuntant els rius, com el taur toro , que hi arriba fins el llac Nicaragua, a Amrica Central. Els taurons sn coneguts com carnvors agressius, que incls arriben a atacar als membres de la seva prpia espcie, per els dos que tenen la mida ms gran (el taur pelegr i el taur balena) sn animals dcils que s alimenten de plncton, filtren l'aigua mitjanant pintes braquials.

 Classificaci cientfica. 
Els taurons pertanyen a la classe del Condrictis. El nom cientfic del taur balena es Rhincodon typus, i el del taur cams s Carcharhinus leucas. El nom cientfic del taur pelegr s Cetorhinus maximus, el taur tigre s Galeocerdo Cuvier, el del melga s Squalus acanthias, i el del taur blanc s Carcharodon carcharias. Els peixos martell componen la famlia Esfrnides. El nom cientfic del taur blau o tintorera es Prionace glauca. El marraix (Lamna nasus) s una espcie cosmopolita, bastant com a les costes europees. Altres dues espcies freqents a l'Atlntic i a la Mediterrnia son el ca (Galeorhinus galeus) i el peix guilla (Alopias vulpinus). 
 
 Anatomia d'un taur . 

La gran part dels taurons son de color gris i tenen la pell correosa, coberta de petites escates com de placoides afilades i punxegudes que, al contrari de les que caracteritzen els peixos amb esquelet ossi, no augmenten de mida  a l'edat adulta. Tenen un cos fusiorme terminat en un rostre afilat i amb la boca situada en posici ventral. Presenten 5 o 7 hendidures braquials situades darrere del cap. La cua s asimtrica a la columna vertebral, es prolonga en el seu vul superior (cua  hetereocerca ). Moltes especies tenen fileres de dents afilades enclavades en membranes fibroses en lloc de les mandbules; les dents, que perden freqentment al clavar-los a la carn de les seves preses, sent reemplaables per altres dents rpidament, substituint l'espai buit que deixen els primers. Les aletes i la cua dels taurons sn rgides en conte d'erctils, com les dels peixos ossis. Desmentint la creena popular, les aletes dorsals rarament sobresurten a la superfcie de l'aigua quan neden prxims a aquesta.

Posseeixen poderosos enzims digestius i un plec epiterial especialitzat que forma un espirall al llarg de l'intest prim i que els permet  absorbir gran diversitat d'aliments. Els taurons son en gran mesura carronyers; s alimenten de peixos ferits, carronya, deixalles i altres residus procedents dels vaixells. Tamb s alimenten d'animals com foques, tortugues, aus, balenes, crancs, i gran varietat de  peixos.

 Alimentaci .

Els taurons tenen un agut sentit de l'olfacte; sn capaos de detectar vestigis de substncies, com la sang, en l'aigua, i seguir la seva pista fins el seu origen. La vista, menys aguda, els permet percebre de forma vaga moviments de llums i ombres en aiges obscures quan se'ls aproxima a una presa. Son molt sensibles als sons de baixa freqncia i tenen una audici direccional magnifica. Els seus rgans que posseeixen en les lnies laterals i el musell els permet captar estmuls electrnics dbils procedents de les contraccions musculars dels peixos ossis. Aquesta combinaci de sentits i la seva agudesa, expliquen el seu xit evolutiu.

Sn peixos extraordinriament hbils a l'hora de localitzar les seves preses i seguir el seu rastre. Cada espcie ocupa el seu nnxol alimentari especfic dintre del seu habitat, i constitueix un important eslav en el fluix d'energia pels oceans de la terra. 

Quan cacen en bandades, poden incitar-se entre si fins a formar un frenes devorador. Fan cercles entorn la seva presa i es llancen a sobre de sobte, normalment des de sota. 

Contrriament el que la gent pensa  la quantitat de submarinistes, nedadors i esquiadors aqutics que s aventuren en aiges infestades de taurons, es produeixen relativament pocs atacs. Quan aix succeeix, un ter resulten mortals. Entre els ms perillosos per a l'sser hum es troba al taur blanc, el peix martell, el taur tigre i el taur blau o tintorera.

Els taurons son carnvors que ingereixen gran varietat de preses, des de plncton microscpic fins a cetacis. A pesar de la seva enorme mida el pelegr (taur balena) s'alimenta filtrant l'aigua, sent capaos de filtrar 1,3 milions de litres per hora.

 
Es creu que el taur blanc s alimenta, de peixos, de calamars, de tortugues i mamfers marins, tenint una vista excepcional que distingeix colors. Aquest enorme carnvor a evolucionat per consumir grans quantitats de menjar de manera espordica i es creu que realitza llargues migracions fins a zones de caa propicies. s una de les 27 espcies de taur enregistrades que han atacat a persones o embarcacions. 
 
 Respiraci .

Els taurons extreuen l'oxigen de l'aigua que banya les brnquies, des d'on es transfereix a la sang. L aparell circulatori distribueix la sang oxigenada als teixits i rgans, al temps que els desfets metablics, com el dixid de carboni, son expulsats a l'aigua. Les brnquies reben sang rica en dixid de carboni i desposseida d'oxigen directament del cor, situat sota les brnquies. La sang es bombeja a traves dels llits capillars dels arcs braquials, disposats de manera que la sang flueix en el sentit contrari de l'aigua que entra. A les especies ms rpides, l'aigua entra per la boca oberta i s canalitzada cap a les brnquies quan el taur neda. Les espcies bentoniques disposen d'espiracles que funcionen com entrades auxiliars  d'aigua, quan l'animal descansa o te la boca ocupada amb el menjar.

 Tipus de fecundaci i de reproducci  . 

A diferncia dels peixos ossis, que per norma general donen a llum moltes cries petites i immadures, la major part dels taurons donen a llum cries grans i ben desenvolupades, fins a un nombre mxim de  100 per camada. 

El taur tigre, per exemple, noms dona a llum a dues cries per camada. La fecundaci s interna: el mascle fica un dels seus rgans reproductius en la femella, que dona a llum cries vives. Alguns sn ovpars; posen ous protegits per una carcassa cornea amb filaments que tenen la funci d'anclar-se a les roques o plantes marines. Altres sn vivpars: les cries es desenvolupen a un uter semblant al dels mamfers. El sac de la gemma de l'ou es converteix en una placenta als plecs de la paret uterina i proporciona nutrients a l'embri. 

El desenvolupament embrionari dura ms de sis mesos i, en el cas de la pintarroja de l'Atlntic, dura a prop de dos anys. En nixer, les cries d'algunes espcies grans mesuren ms d'un metre de longitud i sn nedadors veloos que s alimenten de les mateixes preses que els adults.

En moltes ocasions, les cries neixen en llocs protegits a la costa, lluny dels mascles. Els taurons dejunen durant llargs perodes a l'estaci de cel i es mantenen recurrent a les reserves de lquids emmagatzemades al fetge. Aix eviten devorar-se els uns als altres, aix com a les cries.
 
 Moviment i sentits .

 Moviment  i Anatomia .

Els taurons estan previstos de mandbules ben desenvolupades, un par d'orificis nasals i dos parells d'aletes pectorals i pelviana. A ms de l'esquelet cartilagins es diferencien dels peixos ossis perqu tenen denticles drmics i dents que sn substitudes al llarg de la seva vida o que estan fusionades amb plaques ssies de creixement continu.


La forma del cos est dissenyada per a la mxima eficincia hidrodinmica i s adequada als seus hbits depredadors. Les aletes sn gruixudes, rgides i, generalment,  sense espines. Tots els taurons tenen quatre aletes pars, dos pelvians i dos pectorals, i tres aletes senars: cabdal, dorsal i anal.

Els taurons no tenen bufeta natatria, per tenen altres adaptacions que contribueixen a millorar la seva flotabilitat i a millorar els seus dots natatoris, com el seu esquelet cartilagins, ms lleuger que si fos ossi, aix com un fetge de grans proporcions, amb un alt contingut en oli. Per, necessita nedar constantment per evitar enfonsar-se. Redueixen la prdua d'aigua retenint la urea en els seus teixits.

 Sentits .

Poder mental.
Els taurons no sn maquines de matar, sn capaos de desenvolupar conductes summament complexes i d' aprendre. Els lbuls ptics i mesencefalics processant gran quantitat d'informaci que les subministren constantment els seus sentits. En general els taurons ms rpids que viuen en profunditats mitjanes tenen un cervell ms gran i complex que les espcies ms lentes que viuen als fons marins

 Oda .
A la majoria de les especies de taurons, les ones de pressi sonora que viatgen per l'aigua, com les que produeixen els moviments dels peixos, son canalitzades per uns diminuts tubs cartilaginosos situat a la part de dalt del crani, per on entren a l'oda interna. El sistema de canals semicirculars proporciona al taur informaci de la velocitat i direcci dels seus moviments.

Vista.
Els ulls estan adaptats per veure en condicions de poca lluminositat. L iris regula la llum i la retina proporciona la visi cromtica. Els ulls solen estar envoltats per parpelles immbils, per alguns tenen la parpella inferior doblegada, que es tanca a sobre de l'ull quan mengen. 

Tacte.
Els taurons disposen de detectors mecnics del tacte: una xarxa de fibres nervioses embolicades en una cpsula, en les aletes. Molt poden detectar lleus canvis de temperatura a l'aigua i mantenir-se en un mateix punt de graduaci trmica en masses d'aigua en moviment. Unes escames especialitzades redueixen la resistncia al nedar.
Gust.
Els receptors del gust situat en el paladar i a la base de la gola fan possible que el taur tasti els sabors del menjar abans d'engolir-lo.
Olfacte.
Els taurons poden detectar una milionsima part de sang a l'aigua del mar. 
 
 Medi on viuen i adaptacions.
Els taurons poblen tots els oceans del mn encara que molt poques espcies poden tolerar les aiges polars. La majoria prefereixen els habitats marins poc profunds, per algunes espcies com la  mielga  viuen a grans profunditats.

Migracions.

La majoria dels taurons realitzen migracions anuals, amb freqncia com a resposta en els canvis de temperatura de l'aigua o en busca de fons d'alimentaci transitries, per exemple grups de preses en poca de cria. Poden compaginar aquest comportament amb les seves prpies estratgies reproductives. La distancia que poden recrrer depn dels seus dots natatoris. Per exemple algunes espcies com la  pintarroja  i el taur Seg Gris poden no emigrar, altres, ms fortes i actives, com el Marrajo i la Tintorera, poden creuar oceans sencers.
 
Adaptacions.

Els taurons han estat capaos de sobreviure en els oceans durant ms de 200 milions d'anys grcies a la varietat i qualitat dels seus aparells sensorials, que els han perms trobar menjar i parella aix com a no ser presa d'altres depredadors amb extraordinria eficcia.  Tots els taurons depenen dels seus sentits per sobreviure, igual els que sn caadors actius, com els que viuen al llit mar per trobar menjar, o els grans i parsimoniosos que s alimenten filtrant l'aigua. Molts sn capaos de detectar vibracions de baixa freqncia mitjanant un aparell sensorial especialitzat que complementa la seva oda. D altres tenen un sentit electromagntic que detecta els ms dbils camps elctrics que generen els impulsos nerviosos i l'activitat muscular d'altres animals. La seva vista es extraordinriament aguda en les distancies curtes.

Comportament.

Els taurons no s agrupen en bancs coordinats, a diferncia de molts peixos ossis, per algunes espcies formen congregacions. En el mar de Cortes es reuneixen de manera peridica grans grups dirns, composats, sobre tot, per joves femelles de peix martell en zones d'alta productivitat.

Hbits Depredadors.
Degut a  que la majoria dels taurons sn depredadors summament actius, solen ser nedadors forts i gils. Algunes espcies realitzen llargues migracions en les que recorren molts quilmetres en busca d'aliment. Com el seu metabolisme s ms lent que el dels peixos, no necessiten alimentar-se amb massa freqncia, i noms cacen quan tenen necessitat. Les preses sn peixos petits i invertebrats, els taurons de majors dimensions tamb capturen tortugues i mamfers marins.
 Importncia Ecolgica .
Encara que al menys, el 2% de les espcies vives de peixos sn taurons, la seva importncia ecolgica s crucial pels ecosistemes marins, perqu sn depredadors en el vrtex de la pirmide trfica. En conseqncia, els seus nivells naturals de poblaci sn molt inferiors a la majoria dels peixos ossis. All, sumat al baix ndex de reproducci, els converteix en animals molt vulnerables a la sobreexplotaci. No arriben a la maduresa sexual fins als sis anys, i alguns fins els divuit anys o ms. Engendren poques cries i els embrions passan per un llarg dessenvolupament. Les  quimeres  emparentades amb els taurons, pertanyen a la subclasse dels  holocfals , que consta d'un nic ordre amb 3 famlies i 37 espcies.

Taurons perillosos als Pasos Catalans.


A les costes dels Pasos Catalans es troben ms de 30 espcies de taurons, les quals es poden diferenciar entre bentniques i demersals -lligades al fons- i pelgiques -que neden en aiges obertes-. Aquest nombre representa, aproximadament, el 10% de les espcies conegudes en tota la Terra. La forma i la grandria varien considerablement dels uns als altres, encara que la majoria de taurons sn petits -menys de 150 cm- i, per tant, inofensius per als humans. Les espcies ms grans se solen trobar en aiges pregones, o b a grans distncies de la platja; s molt difcil que entrin en contacte amb la gent, no obstant aix, i de manera ocasional, poden apropar-s'hi  alguns exemplars allats.

En les costes catalanes trobem poques espcies potencialment perilloses per a les persones o les petites embarcacions. Sn aquestes:

El peix guilla (Alopias vulpinus) no s agressiu dins de l'aigua, per un cop pescat les seues cuades poden sser extremadament perilloses. Es coneix el cas d'un pescador que va ser decapitat per una fuetada de la cua d'aquest peix quan intentava hissar-lo per endur-se'l a terra. Tamb se'n suposen, al peix guilla, dos atacs a petits bots, per sense confirmar.

El taur blanc (Carcharodon carcharias) s considerat l'espcie ms perillosa per a l'sser hum. La seua presncia als Pasos Catalans s mpliament provada; al llarg dels anys ha estat citat entre les Els Columbrets i el continent, a Mallorca, a Menorca, a Vinars, a Castell de la Plana, a Vilassar de Mar i a Tossa de Mar. El 2 de febrer de 1989 un exemplar va matar un submarinista al golf de Baratti (Itlia), sobre un fons de 20 m. Al juny de 1990, un taur blanc va atacar una petita embarcaci en aiges del Golf de Lle (Estat francs). 

El marraix (Lamna nasus) s considerat potencialment perills, a causa de la seua envergadura i a la seua dentici, encara que no es coneixen casos d'atacs a humans.

El solraig (Isurus oxyrinchus) s una espcie que, normalment, evita les aiges somes. Pot arribar a sser agressiu amb els submarinistes, i atacar, fins i tot sense que hi hagi hagut provocaci.

La tintorera (Prionace glauca), per la seua poca timidesa, s l'espcie de taur que ms s'apropa a la costa, especialment a l'estiu. Hi ha documentats atacs a petites embarcacions, submarinistes i nedadors. Se n'han capturat fora individus al llarg de tot el litoral catal. 

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Planes 157-159.
 Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2. ;
 Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny: Espcies pesqueres d'inters comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya, 1992. 64 pp.
 ;

Espcies de taurons.


 Agullat;
 Bocadola;
 Gat;
 Gatvaire;
 Moixina;
 Negret xato;
 Peix xovato;
 Solraig;
 Solraig clapejat;
 Solraig llis;
 Taur bocaample;
 Taur bronzat;
 Taur cams;
 Taur catifa ;
 Taur catifa de Tasmnia  ;
 Taur cigar  ;
 Taur d'aletes platejades   ;
 Taur de grans dents    ;

 Taur de Groenlndia    ;
 Taur de mans llargues   ;
 Taur de musell negre   ;
 Taur de musell punxegut ;
 Taur de nit ;
 Taur de puntes blanques ;
 Taur de puntes negres ;
 Taur de puntes negres dels esculls   ;
 Taur dels esculls del Carib   ;
 Taur dormidor banyut   ;
 Taur follet   ;
 Taur fosc   ;
 Taur gris  ;
 Taur lleopard  ;

 Taur llimona ;
 Taur nodrissa   ;
 Taur nodrissa lleonat  ;
 Taur pelegr   ;
 Taur pigmeu   ;
 Taur seds ;
 Taur serp  ;
 Taur tigre   ;
 Taur ventrut   ;
 Taur zebra   ;
 Tintorera   ;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2982" title="Taure" nonfiltered="1875" processed="1851" dbindex="1880">

----



Taurus o taure, s una de les constellacions del zodac, el bou (smbol ). S'asseu gran i prominent en el cel nocturn, entre ries a l'oest i Gemini a l'est; al nord est Perseu i Auriga, al sudoest Ori, i al sudest Erid i Cetus.

Caracterstiques Notables.

Un dels pocs estels de primera magnitud aparent, el brillant vermell Aldebar, est al mig d'aquesta constellaci. Les banyes del bou apunten a l'oest, indicat per Elnath (Beta Tauri, tradicionalment compartit amb Auriga) i Zeta Tauri. 

Objectes de l'espai profund.

A l'est de la constellaci est un dels cmuls estellars ms coneguts, fcilment visible a ull nu, les Pliades. 

Rere Aldebaran hi ha les Hades, el cmul estellar obert ms proper, que forma una V en el cel indicant el cap del bou.  

Un altre objecte, visible al telescopi, s la nebulosa del Cranc (M1), una supernova remanent al nordest de Zeta. L'explosi, vista a la Terra el 4 de juliol de 1054, era prou brillant per a ser vista de dia. Es menciona a texts d'histria xinesa i pots d'indis americans.

Mitologia.
A la mitologia grega, aix correspon a Zeus en forma de bou, que va agafar per prendre Europa, una princesa fencia.

Astrologia.
El signe astrolgic Taure (20 d'abril - 20 de maig) est associat amb la constellaci.
En algunes cosmologies, Taurus est associat amb l'element clssic Terra, i en conseqncia s un signe de Terra (amb Virgo i Capricorni).
El seu oposat polar s Escorp.

Estrelles notables i d'anomenada.

Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

Enllaos externs.
Les Pliades, APOD, en catal;
Les Pliades, APOD, en catal;
Un poema d'en Jacint Verdaguer sobre les Hades i les Pliades;
Plana Mallorcaweb de Taurus;
Plana sobre els noms rabs dels estels, Jos Gmez Castao y Abdellatif Nouiri;
Plana de Vicent J. Martnez de l'Observatori Astronmic de la Universitat de Valncia;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2985" title="Txuvaix" nonfiltered="1876" processed="1852" dbindex="1881">


El txuvaix s una llengua turquesa parlada a la repblica de Txuvixia, dins de la Federaci Russa, per unes 1.800.000 persones. El txuvaix s l'nic supervivent de la branca blgara. S'escriu amb carcters cirllics. Els txuvaixos sn majoritariament ortodoxos russos.
 Dialectes .
Encara que prenen fora simbologia de pobles indoeuropeus (com els srmates), se ls considera com a finesos de parla turca (dels quals en conserven bona part de la vestimenta), tamb anomenats tavas, que es divideixen en dues branques (vereial i jirdijal) i que parlen tres dialectes:

 Vir ial (Nord) o dialecte O.
 Anat Enchi (Centre), parla de transici.
 Anatri (Sud), o dialecte U;
 Caracterstiques .
Des del punt de vista filolgic, la parla dels txuvaixos s escriu en alfabet cirllic i es caracteritza entre les altres llenges turques per:

 Tenen vocals llargues, a, e, , i, u, , en contrast amb les curtes  i .
 Les consonants R i L corresponen al turc Z i SH (p. ex. Jzk   shjrj, tush-dli).
 L afix plural  sem en comptes del turc  lar o  ler.
 Presncia dels pronoms demostratius ku (aix) i lesh (all).
 Forma de passat verbal acabada en  n o  n.
 Vocabulari enriquit per prstecs rabs, farsis, mongols, turcs i ugrofins.
 Transformaci de la J del prototurc en una xiulant (s en  txuvaix, sh en iacut).
 T moltes semblances amb el iacut.

 Estatut actual .
El txuvaix, almenys tericament, s cooficial amb el rus i s ensenya a les escoles juntament amb el rus i el ttar; els que viuen fora de la repblica, llevat de Tatarstan i Baixkortostan, no gaudeixen de gaires facilitats culturals. Amb l'arribada de la perestroika s ha creat noves institucions educatives, en collaboraci amb institucions turques, alemanyes i franceses. Pel 1985 la llengua escrita estava en perill, ja que el 40 % dels nens txuvaixos no en rebien cap formaci. El 1989 es cre el Centre Pblic Cultural Txuvaix, des del qual es reviu l'ensenyament de la llengua oral i escrit.

Tamb hi ha la uva  Akademi Dram Tiyatrosu (Acadmia Txuvaix de Teatre i Drama),  amr ksen Tiyarti, Opera ve Bale Tiyarti (Teatre d'pera i Ballet), Pukani Tiyatri, V r s Drama Tiyatri, etc. Hi ha 752 llibreries pbliques, 974 cinemes, 11 museus i tres orquestres. La rdio emet en rus i txuvaix, i la televisi en txuvaix a determinades hores del dia,

 Alfabet txuvaix modern .



Alfabet txuvaix abans de 1938.


 Veure tamb .
 Literatura txuvaix;
Enllaos externs.

 "La llengua txuvaixa a la Repblica de Txuvixia: poltiques lingstiques i situaci actual";
 Web diccionari Txuvaix-Rus;
 Pgina del Poble Txuvaix, en txuvaix, angls, esperanto i rus;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2986" title="Turc" nonfiltered="1877" processed="1853" dbindex="1882">


El turc (Trke o Trk dili) s una llengua turquesa parlada per uns 61.000.000 de persones per tot el mn, 46.300.000 de les quals a Turquia i 180.000 a Xipre; en tots dos pasos s llengua oficial. Tamb s parlada pel 9% dels habitants de Bulgria i hi existeixen comunitats importants a Romania, Macednia, Grcia, l'Uzbekistan i Alemanya.
El turc s'escriu amb l'alfabet llat des del segle XX. La majoria de la poblaci s musulmana.


Sistema de sons i escriptura .

El turc actual fa servir un alfabet de 29 lletres, 8 vocals i 21 consonants:

a b c  d e f g   h   i j k l m  n o  p r s   t  u  v y z

Aquestes consonants sonen com en catal: b d f m n p t z

 c sona com tj en catal central o j en angls;
  sona com tx en catal;
 g sempre oclusiva velar com a gat en catal, palatalitzada en contacte amb vocals anteriors;
   (carcter g amb caron), actualment gaireb no sona i allarga les vocals contiges, histricament una fricativa velar sonora;
 h sona com h en alemany o com j en castell;
 j sona com j en catal central o en francs, no pas com tj en catal o j en angls;
 k palatalitzada en contacte amb vocals anteriors;
 l velaritzada com en catal en contacte amb vocals posteriors;
 r sempre suau, com a pera, com la r italiana;
 s sona sempre com ss en catal;
   (carcter s amb cedilla) sona com xeix en catal, com sh angles, com sch en alemany;
 v diferent de b, fricativa labiodental sonora, com v en angls, francs o en la pronncia valenciana.
 y sona com i consonntica en catal, com a iogurt;

Les vocals poden ser anteriors (ei) o posteriors (a ou), altes (i u) o baixes (aeo), i arrodonides (ou) o no arrodonides (a ei).

La vocal o representa la vocal baixa posterior arrodonida (com la o tancada catalana).
La vocal u representa la vocal alta posterior arrodonida (com la u catalana).
La vocal  representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la  alemanya).
La vocal  representa la vocal alta anterior arrodonida (com la  alemanya).
La vocal e representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la e oberta catalana).
La vocal i (carcter i amb punt, majscula  ) representa la vocal alta anterior no arrodonida (com la i catalana).
La vocal a representa la vocal baixa posterior no arrodonida (com la u a la paraula anglesa sun).
La vocal   (carcter i sense punt, majscula I) representa la vocal alta posterior no arrodonida.

Harmonia voclica .

La fonologia turca segueix regles d'harmonia voclica, que fan variar la vocal de la major part de sufixos segons el tipus de vocals de l'arrel. 

La principal regla s que una paraula noms pot contenir o b vocals anteriors (ei) o b vocals posteriors (a ou). Per aix, molts sufixos gramaticals tenen una forma amb vocal anterior i una altra amb vocal posterior (per exemple Trkiyede "a Turquia" per kap da "a la porta").

A ms, una regla secundria fa que les vocals altes (i&#305) tendeixen a tornar-se les arrodonides corresponents (u) quan estan precedides d'una vocal arrodonida (ou). Per aix, alguns sufixos gramaticals encara tenen dues formes ms amb vocals arrodonides (per exemple Trkiyedir "s Turquia", kap d r "s la porta", per gndr "s el dia", paltodur "s l'abric").

Hi ha nombroses excepcions. Cada una de les parts de les paraules compostes funcionen independentment pel que fa a l'harmonia voclica (per exemple, formes com bugn "avui", literalment "aquest dia"). Alguns sufixos gramaticals sn invariables (com -iyor). I hi ha unes poques paraules turques que no segueixen aquestes regles (com anne "mare"). En aquests casos, els sufixos harmonitzen amb la vocal final de la paraula.

 Exemples .
Exemple de turc amb traducci al catal:



Article 1
Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. 

Referncies.




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2987" title="Tera" nonfiltered="1878" processed="1854" dbindex="1883">
Tera (smbol T) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1012, o 1 000 000 000 000.

Confirmat el 1960, prov del Grec      , tras, que significa monstre. A ms noms l'hi falta una lletra per a la paraula grega tetra que significa quatre que ens dna el valor 10004.

Per exemple;
1 Termetre = 1 Tm = 1012 metres;
1 Teragram = 1 Tg = 1012 grams;
1 Terasegon = 1 Ts = 1012 segons;

En informtica tera vol dir 1 099 511 627 776 (10244 o 240), en lloc de 1 000 000 000 000, especialment quan s usat el prefixe byte, obtenint un terabyte. Per a resoldre aquesta ambigitat, s'ha proposat el terme tebibyte per al valor 240 bytes. Per la utilitzaci d'aquest terme no est gaire extesa.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2989" title="Ttar de Crimea" nonfiltered="1879" processed="1855" dbindex="1884">
El ttar de Crimea (Q r mtatar tili, Q r m tili) s una llengua turquesa parlada per gaireb mig mili de persones tant a Crimea (Ucrana) com a l'Uzbekistan, Turquia, Romania i Bulgria. S'escriu amb carcters llatins.

 Nombre de parlants .
Avui hi ha potser uns 300,000 parlants. Fins el 1989, el 90 % dels Ttars de Crimea vivien a Uzbekistan, on hi foren deportats el 1944. Avui 250,000 ttars de Crimea viuen a Crimea, uns 150,000 encara a  Uzbekistan, uns 24,000 a Romania i uns 3,000 a Bulgria.

Ms d'1,500,000 habitants de Turquia sn ttars de Crimea emigrats en el segle XIX. Els que resideixen a Turquia parlen habitualment el ttar de Crimea.

 Dialectes i trets.

T tres dialectes: el del Nord (No ay) o de les estepes, procedent del Kiptxak-Nogai, el central (Orta yolaq), format del Kiptxak-Cuman i que s la parla literria, i el meridional (Yal boylu), format del Oghuz. La llengua es diferencia del turc en els segents trets:

 Caiguda d'H, p. ex. ava / hava (aire), saba / sabah (mat), muarrir / muharrir.
 Elisi de vocals tancades en posici inicial i mitjana de sllaba, com a (i)lc (medicina), (u)sta (mestre) i (u)rajay q( )rar m (hi anir).
 La primera persona de singular en forma negativa amb les terminacions  mam i  mem, com yazmam (no escriur). ;

Exemple de ttar de Crimea amb traducci al catal:

Savl qman qal Tatarl q, men ketem cenkke,

At m  ba   aylnd  ahret betke.

Adu, Tatria, me'n vaig a la guerra,

El cap del meu cavall ja ha girat cap al segent mn.

(aix comena un poema de Noman elebicihan, poeta i primer president de Crimea).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2990" title="Turcman" nonfiltered="1880" processed="1856" dbindex="1885">
El turcman (       , ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) s una llengua turquesa que compta amb ms de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on s llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres pasos vens. Els turcmans escriuen la seva llengua amb l'alfabet cirllic, tot i que ara el govern turcman intenta fer el canvi a l'alfabet llat.

Exemple de turcman amb la seva traducci al catal:

"Tomsuna hemme adama ir triar"

Tothom es lleva tard a l'estiu

Els turcmans sn tamb el poble que viu al Turkmenistan i al nord de l'Iran.

La part oriental del govern de la Cspia fou anomenada tamb regi dels Turcmans. Vegeu: Transcspia

 Articles relacionats .
 Turcmans de l'Iraq;
 Turcmans de l'Iran;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2991" title="Ttar" nonfiltered="1881" processed="1857" dbindex="1886">

El ttar (Tatar tele, Tatara,           ,        ) s una llengua turquesa parlada per ms de sis milions de persones a la repblica de Tatarstan, a Baixkria i en altres comunitats de Rssia. Desprs de la desaparici de la Uni Sovitica, els ttars de  Tatarstan van comenar a fer el canvi cap a l'alfabet llat. El nom de la llengua t una connotaci negativa, ja que deriva d'un mot per designar l'infern.
 Dialectes .
El ttar es divideix en tres dialectes: el central (a Kazan), el de l'Oest o mishari (al mig del Volga) i l'oriental a Sibria. El seu alfabet s el cirllic amb algunes variacions prpies. 
 Caracterstiques .
Com a llengua es caracteritza per l'harmonia voclica; cont 16 vocals. Les seves sllabes presenten una estructurada molt variada, amb atacs complexos. s una llengua aglutinant. 

 Correspondncia, el ttar I, U,  amb el turc E, O, .
 Bilabial en primera sllaba o monosllabs.
 El nom t categories de nombre, possessi, atribuci, predicaci i cas.
 L adjectiu no es declina;
 Noms t un tipus de declinaci;
 Hi ha sis categories de numerals;
 Les categories verbals sn la negaci, veu i grau. s conjugat per persona i nombre en tots els modes.

Exemple de ttar amb la seva traducci al catal:

Sin bulsa idem, xzer TV qarap tormas idem.

Si jo fos tu, ara mateix no veuria la televisi. ;

 Articles relacionats .
 Ttars;
 Literatura ttara;

 Enllaos externs .


Histria i literatura.

 Poesia ttara ;
 Mites ttars, inclosa la histria de  ;
 Llibreria ttara;
 Enllaos sobre recursos lingstics ttars;
 Histria dels ttars sota la perspectiva del mn turc  ;
 Histria dels ttars, amb detalls de la Provncia de Samara ;

Diccionaris.

 English-Tatar dictionary;
 Tatar-Russian-English dictionary;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2992" title="Titanic" nonfiltered="1882" processed="1858" dbindex="1887">



El RMS Titanic, Royal Mail Streamer Titanic va ser un vaixell transatlntic britnic, propietat de la naviliera White Star Line (Adquirida anys ms tard per la seva competidora Cunard Line), que es va enfonsar el 15 d'abril de 1912, en xocar amb un iceberg en el seu viatge inaugural.

El vaixell.
Considerat a la seva poca el vaixell ms gran, velo i luxs del mn, tenia una eslora de 270 metres, 30 metres de mniga i un desplaament de ms de 40.000 tones. Va ser construt a les drassanes de Harland & Wolff de Belfast.

Els seus salons, restaurants, equipaments, la majoria dels quals no s havien vist mai en un vaixell, i el luxe dels seus camarots, van fer donar a aquest vaixell el qualificatiu de  El vaixell dels somnis . La seva tecnologia puntera a principis del segle XX, va fer que fins i tot alguns diaris el consideressin  Insubmergible .

L'enfonsament.

El 10 d'abril de 1912, el Titanic sortia de Southampton, cap a Nova York, dest habitual de la companyia White Star Line. La tarda del diumenge 14 d'abril, el transatlntic navegava sense problemes. El capit, Edward J. Smith, tot i els constants avisos d'avistament de gel, orden la posada en marxa de la totalitat de les 29 calderes, amb el que el vaixell assol la velocitat de 22 nusos.

A les 23:40 hores, els vigies, a l'alada de les costes de Terranova, avisaven al primer oficial William Murdoch, de l'avistament de gel a proa. L oficial orden contramarxa i virar a bavor. El vaixell comen a desplaar-se lentament cap a l'esquerra i, quan semblava que s havia superat l'obstacle, el vaixell va comenar a vibrar i alguns blocs de gel van caure sobre la proa, davant la mirada despreocupada d'alguns passatgers de primera classe.

Desprs d'ordenar el tancament de les portes estanques, el capit Smith, que tornava al pont desprs d'un descans, va demanar un informe dels danys.

L aigua inundava rpidament els diversos departaments de proa, i l'enginyer i dissenyador del Titanic, Thomas Andrews, desprs d'examinar els plnols, determin l'inevitable condemna del vaixell. L'iceberg havia obert una escletxa de ms de 90 metres de longitut a la banda d'estribor de la proa, i s enfonsaria en un termini mxim d'entre una i dues hores, amb ms de 2.200 persones a bord.

L insuficient nombre de bots salvavides, la rapidesa de l'enfonsament i les glides aiges de l'Atlntic, van provocar la mort de ms de 1.500 persones, entre passatge i tripulaci; la majoria, de tercera classe.

Poc ms de 770 persones van poder salvar la vida, en ser rescatats ms de dues hores desprs pel vaixell Carpathia.

La tragdia del Titanic va provocar una gran consternaci a nivell mundial; tant, que les seves primeres conseqncies van ser la modificaci de les normatives de navegaci comercial de passatgers, aconseguint que des d'aquell moment, tots els vaixells amb passatge portessin el nombre necessari de bots salvavides per a la totalitat dels passatgers i la tripulaci, entre d'altres modificacions que han arribat fins als nostres dies.

Desprs de l'enfonsament.
El peci del Titanic va ser descobert l'any 1985 pel submar Alvin, en una expedici dirigida pel doctor Robert Ballard, a una profunditat de 3.810 metres i a uns 531 km de la costa de Terranova, Canad.

Ja l'any 1963 es va crear la primera societat per tal de preservar la memria del vaixell i de la companyia naviliera White Star Line. El seu propsit era formar una collecci d'objectes originals recuperats del Titanic i d'objectes personals a partir de les donacions voluntries dels familiars.

Actualment la collecci de la Societat Histrica del Titanic t la seva seu al Titanic Museum a la ciutat d'Indian Orchard, a l'estat de Massachusetts (EUA).

El mes de gener del 2000 es va incorporar a les sales del Museu de la Cincia i de la Indstria de Chicago (EUA), un fragment colossal del Titnic, operaci que va resultar extremadament complexa degut a la grandria de les restes.

James Cameron, el 1997, va fer una pellcula sobre la histria del primer i ltim viatge del vaixell. Fou protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet. Aquest film va rebre 11 Oscars, entre ells el de la millor pellcula i el millor director. Per a molts va ser el millor llargmetratge de la dcada dels 90, almenys per la seva recaptaci als cinemes de tot el mn i per la quantitat de guardons.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2994" title="Teoria de la gran unificaci" nonfiltered="1883" processed="1859" dbindex="1888">
Les teories de la gran unificaci sn un conjunt de teories que descriuen amb un mateix formalisme les interaccions forta, i electrodbil.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2995" title="Transici isotroponemtica" nonfiltered="1884" processed="1860" dbindex="1889">
La transici isotroponemtica, en alguns composts (la majoria orgnics) s el pas d'una fase fluida istropa a una fase fluida anistropa, en la que les molcules estan disposades parallelament entre elles, per amb els centres de massa estan distributs a l'atzar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2996" title="Temps de Planck" nonfiltered="1885" processed="1861" dbindex="1890">
El temps de Planck (tP) s l'interval de temps ms curt que t significat fsic. En cosmologia, representa el temps desprs del Big Bang ms enll del qual s'han de tenir amb compte els efectes quntics de la gravetat. Rep el nom del fsic Max Planck.

Es pot determinar en funci d'altres constants de la naturalesa: 

 5,391   10 44 segons

on   s la constant de Planck reduda, G s la constant de la gravitaci universal i c s la velocitat de la llum en el buit.
 
El temps de Planck s el temps que trigaria un fot en travessar una distncia igual a la longitud de Planck i representa la mnima quantitzaci del temps.  L'edat estimada de l'Univers (4,3   1017 s) s aproximadament 8   1060 tP. Segons la teoria de la xarxa d'espn, l'espai-temps est quantitzat i no hi pot haver una longitud menor que la longitud de Planck.

Vegeu tamb.
 Unitats de Planck;
 Longitud de Planck;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="2999" title="Tatarstan" nonfiltered="1886" processed="1862" dbindex="1891">


El Tatarstan (En ttar                        o Tatarstan Respublikas  segons l'escriptura llatina. En rus                        Respblika Tatarstan) s una repblica (subjecte federal) europea de la Federaci Russa. La capital s Kazan o Qazan, per tant es coneix als seus habitants, uns 3.773.000, com a ttars de Kazan, per a dintinguir-los dels ttars d'altres repbliques. 

Limita al nord amb Udmrtia i la Provncia de Krov, a l'est amb Baixkortostan i la Provncia d'Orenburg, al sud amb la Provncia de Samara i la Provncia d'Ulinovsk, i a l'oest amb Txuvixia i Mar El.

 Geografia .
El territori del pas s fora pla, travessat noms per les altures del Volga (Prizvolzhskoja Vozvyshennost ), turons que no arriben als 400 metres. De fet, el 90 % del territori ttar es troba 200 metres sota el nivell del mar. L alria mxima, el Bugulma-Belibei, noms t 343 metres. Orogrficament es divideix en tres regions:

 El Cis Volga, a la banda dreta.
 El Cis Kama, al Nord;
 El Transkama, al Sud i sudest del riu.

El pas s banyat pels nombrosos afluents del Volga (Idel), tals com el Kazanka, Kama, Ik, Volga, Arya (r), Bedenga (Bidangg), Ilet (Illt), Belaja, Bolshoj Cheremsan (Zur Chirmesn), Zy, Vyatka (Nokrat), Tsilna (Chnl) i Svijaga (Zya). Equivalent a un llac, tamb s ocupat l'embassament Kuybyshevskoje Vdchr. El 18 % del territori de la repblica s ocupat per boscos.

 Economia .
La riquesa econmica de Tatarstan es basa en la producci petrolera: 2.600 milions de tones produides del 1946 fins ara. Actualment, les reserves petrolers del pas s estimen en 0.8-1.0 bilions de tones. Els jaciments ms coneguts sn els de Romashkinskoye, Nova-Yelkhovskoye, Pervomaiskoye i Bondyuzhskoye. Junta amb el petroli, tamb s extrau gas natural (40 m per tona de petroli). Tamb tenen imporntants reserves de carb, lignit, coure, grava, grafit, fostats i altres.  Tamb tenen importants reserves d'aigua (24.000 milions m). 

El sl s fora frtil i divers, i cobreix una tercer part del territori. Tamb destaca la ramaderia de vaques, ovelles i animals de pell fina.

Tatarstan s un pas fora industrialitzat, amb fora indstries qumiques (cautx, sinttic, plstics i adobs, aix com la petrolera Tatneft), construccions mecniques (les d'avions Tupolev i Iliushin i la de camions Kazmaz, aix com tamb compressors, cuines de gas, equipaments petrolers i aparells mdics) i alimentries. Endems, Kazan s un important port fluvial per on circula bona part del comer de les regions venes. Per el 98 % de les empreses sn dirigides des de Moscou i amb tcnics forasters.

 Poblaci .
Poblaci: 3.779.265 (2002);
Urbana: 2.790.661 (73,8%);
Rural: 988.604 (26,2%);
Masculina: 1.749.050 (46,3%);
Femenina: 2.030.215 (53,7%);
 
Grups tnics;
Segons el Cens rus (2002),  els ttars sn el 52,9% de la poblaci de la repblica.  Altresgrups inclouen els russos (39,5%), txuvaixos (3.4%), udmurts (24.207, o 0,6%), ucranesos (24.016, o 0,6%), mordovians (23.702, or 0,6%), mari (18.787, o 0,5%), i un grapat de grups petits amb menys del 0,5% de la poblaci.



Al Tatarstan el rus s llengua oficial juntament amb el ttar Segons la llei federal russa del 2002   (Sobre les llenges dels pobles de la Federaci Russa), l'alfabet oficial s el cirllic. El govern de Tatarstan, els grups a favor dels drets humans i alguns intellectuals russos s'oposen aferrissadament a aquesta llei. . Les religions majoritries del Tatarstan sn l'islam i el cristianisme ortodox.

Altres lectures.
Lost Cosmonaut: Observations of an Anti-tourist  Daniel Kalder;
The Model of Tatarstan: Under President Mintimer Shaimiev Ravil Bukharaev;
The Volga Tatars: A Profile in National Resilience Azadeayse Rorlich ;

Referncies.






Enllaos externs.
 Pgina oficial de Tatarstan.
 Ciutats de Tatarstan - Kazan.
 Ciutats de Tatarstan - Naberezhnye Chelny.
 Pgina oficial de Tatarstan;
 Pgina oficial de Tatarstan;
 Pgina Oficial de la Universitat de Kazan.
   Tatarstan a Internet;
 Text de l'acord entre el govern de la Federaci Russa i el de la Repblica de Tatarstan "Sobre la delimitaci de l'autoritat en l'esfera de les relacions econmiques exteriors".
 Setmanari TB-Idel-Ural;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3000" title="La Talaia, Anunciant el Regne de Jehov" nonfiltered="1887" processed="1863" dbindex="1892">


La Talaia, Anunciant el Regne de Jehov s una revista religiosa, amb edicions quinzenals i mensuals en 172 idiomes, editada per la Watchtower Bible and Tract Society of New York, Inc., que pertany als Testimonis de Jehov. Actualment s la revista religiosa de ms distribuci en el mn i la publicaci peridica traduda a ms idiomes 

S'estudia en les reunions i tamb s'ofereix a la gent que no sn d'aquesta religi de casa en casa o pels carrers. Es va comenar a editar l'any 1878 per Charles Taze Russell. L'any 2008 es publicava en 172 idiomes, per no n'existeix edici en catal.

Historia.
El 1879 desprs de la seva controvrsia amb Nelson H. Barbour sobre la doctrina, Charles Taze Russell cre la revista per poder difondre el seu missatge bblic. Actualment reflecteix el punt de vista oficial de la direcci (Cos Governant) dels Testimonis de Jehov.

Aquesta revista a rebut molts noms al curs de la seva existncia:
 El Far de la Torre de Si i Missatger de la Presencia de Crist (1909);
 La Torre del Guaite i Missatger de la Presencia de Crist (1939);
 La Torre del Guaite i Missatger del Reialme de Crist (1939);
 La Torre del Guaite anunciant el Reialme de Jehov (nom actual).

Campanya contra la prohibici d'alcohol.
L'any 1924 en plena llei seca, el president Joseph Rutherford inici una campanya en contra de la llei que prohibia la venta de begudes alcohliques. 
Publicat a la revista "The Watchtower"  1 de novembre de 1924:
Recentment, el President de la nostra Associaci , responent a una qesti referen a la divuitena esmena de la Constituci dels Estats Units, que prohibeix la fabricaci, la venda i el transport de licors en els Estats Units i que es coneix sota el nom de llei seca, declar : "la Prohibici s un acord del diable".

Enllaos externs.
 Watchtower Bible and Tract Society;
 Vdeo histria de la Watch Tower ;
 La Talaia, Anunciant el Regne de Jehov ;

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3005" title="Tall de digesti" nonfiltered="1888" processed="1864" dbindex="1893">
Un tall de digesti (en realitat una sncope per hidrocuci) s un xoc provocat per la diferncia trmica entre el cos de la persona i les fredes aiges del mar, rius o piscines. El terme tall de digesti s incorrecte, no es talla la digesti sin la ventilaci pulmonar (en tancar-se la glotis) i la circulaci superficial.
Practicar exercici intens, suar abundantment o exposar-se al sol, abans de banyar-se, sn factors que afavoreixen el tall de digesti.
s, precisament, durant la digesti quan el procs s'agreuja, perqu una part important de la sang circula per l'estmac i els intestins en detriment del reg sanguini d'altres rgans.

Quan una persona pateix un tall de digesti, pot perdre el coneixement o tenir una aturada cardaca.

Per evitar-ho, cal banyar-se una o dues hores desprs de les menjades, entrar progressivament a l'aigua per habituar l'organisme a la nova temperatura i evitar les begudes molt fredes i els exercicis violents abans de banyar-se.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3006" title="Tornado" nonfiltered="1889" processed="1865" dbindex="1894">

Un tornado s un fenomen atmosfric que es produeix per la combinaci del vent (a gran velocitat) i la pressi atmosfrica (centre de baixes pressions).

Un tornado t un corrent d'aire en remol al voltant d'un centre de baixes pressions.

Les depressions sn zones de l'atmosfera on la pressi atmosfrica s ms baixa que en les zones del seu voltant que estan al mateix nivell. Sn zones de baixes pressions i tendeixen al mal temps.

Quan una zona de baixes pressions coincideix amb vents molt i molt forts, es pot originar un tornado.

 Formaci .

Perqu s'origini un tornado han de confluir tres elements: una massa d'aire clid i humit, una altra massa d'aire fred i sec, i un corrent ascendent. Aquests elements sn indispensables per a la seva formaci, per amb la seva sola presncia no en t prou per no donar lloc un mini tornado; el seu mecanisme de creaci s un punt ms complex i segueix unes pautes generals.
Quan es produeix el xoc trmic dels dos fronts, el clid i el fred, a causa de la forta condensaci del vapor d'aigua associat al capdavant humit, s'origina una poderosa tempesta o supercllula (Keith A. Browning, 1949), i amb ella un visible nvol espesseix de desenvolupament vertical anomenada cumulonimbe, de vegades d'un representatiu color fosc i que molt freqentment arriba a precipitar en forma de pluja o fins i tot de calamarsa. En l'interior de l'esmentat nvol, els corrents d'aire que es creguin per l'intercanvi vertical de gasos (l'aire fred descendeix i el clid puja per la seva diferncia de densitats) provoquen al seu torn un primer corrent ascendent. D'altra banda, i produint-se de manera constant en qualsevol lloc sobre el qual incideixin o hagin incidit els raigs del sol, hi ha bombolles o masses d'aire que s'eleven des de la superfcie de la terra, en ser escalfada aquesta per la radiaci solar. En el moment en qu una d'aquestes bombolles d'aire que puja s succionada pel corrent ascendent del nvol passa a ascendir a major velocitat (50 km/h com a mxim); alhora, i grcies a la prpia rotaci de la Terra i/o a l'ajuda d'algun corrent horitzontal que la fa girar, aquesta massa o bombolla d'aire que s'eleva des de la superfcie terrestre s'arrossegar sobre si mateixa i es convertir finalment en un segon corrent giratori ascendent, que en aquest cas va des del terra fins a la base del nvol: el tornado.

 Caracterstiques .

Es crea en zones ,com per exemple, al centre de l'Amrica del Nord, on s'ajunta corrents d'aire fred (procedents de les Muntanyes Rocalloses) i corrents d'aire calent (procedentes del golf de Mxic) formant aix una supercllula que forma un tornado. El tornado sorgeix a partir de la base d'un nvol tipus espiral cumulonimbe i s'estn fins a baix en forma de mniga o embut, i no provoca danys fins que toca terra. La part inferior i ms agressiva del tornado se sol denominar vrtex.
 En aquests remolins els solen acompanyar precipitacions violentes de pluja o calamarsa, llampecs, llamps i la foscor prpia dels nvols que els sustenten.
 Els tornados, per l'acci de la rotaci de la Terra i la fora de Coriolis hi derivada, giren en l'hemisferi Nord en contra de les agulles del rellotge i en l'hemisferi Sud a favor de les mateixes. Tanmateix, aquesta norma no s excloent, ja que s'han registrat casos de tornados que giraven en sentit invers a l'habitual.
 Els tornados, a part del gir circular dels seus vents, es desplacen a una velocitat que va des dels 20 km/h, dels remolins ms lents, fins als 100 km/h dels ms rpids, i descrivint un moviment rectilini i errtic que gaireb sempre, en l'hemisferi Nord, segueix la direcci sud-oest-nord-est.
 L'aparici de tornados s gaireb exclusivament subjecta a les latituds intermdies entre les masses d'aire polar i tropical; s a dir, entre els 20 i els 50 de latitud, a les franges situades tant al nord com al sud de l'Equador. En latituds superiors i inferiors, com l'aire no arriba a escalfar-se tant o s'escalfa massa sense refredar-se, no s'arriba a aconseguir un contrast trmic que afavoreixi la seva aparici.
 La rpida ascensi de l'aire calent a travs de l'embut del tornado crea, d'acord amb el Teorema de Bernoulli, que estableix que la pressi es redueix en crixer la velocitat, una zona de buit (o baixes pressions) al voltant del vrtex, que li dota del seu temible efecte "explosiu", que provoca que els edificis esclatin per la sobtada diferncia de pressi que es produeix entre el seu interior i exterior en passar l'ull o centre del tornado per sobre d'aquests.
 Els tornados arrosseguen tot com troben al seu pas, des de pols fins a deixalles com arbres, xapes de metall, vidres, bigues i fins i tot vagons de tren. Aquests materials que el tornado porta en volandas se'ls denomina escombraries.
 L'efecte de destrucci d'un tornado s ms gran en l'rea afectada que el d'un hurac, a causa que l'energia per alliberar es concentra en una rea ms petita; aix, l'efecte de la velocitat del vent i la baixa pressi fan que els danys siguin majors.
 Les poques de l'any ms propcies per a l'aparici de tornados solen ser sobretot la primavera (mar, abril i maig), i en menor mesura, l'estiu i la tardor. Quant a la seva durada, la mitjana de vida d'un tornado sol rondar el quart d'hora, per en ocasions explicades superen la mitjana hora o lapses superiors.
 Els tornados es mesuren segons l'Escala de Fujita, que va des dels tornados F0 (menor intensitat) fins als F5 (categoria suprema).

 Composici i desaparici .

Al principi, l'embut del tornado s una nvol embut, nicament constituda per gotes d'aigua en condensaci, que neixen en les bases del nvol mare i descendeixen fins a la superfcie. Desprs de tocar el terra, el vrtex aspira pols i derrubios abundants que, a causa del corrent d'aire ascendent, pugen per l'embut i el van vetllant amb una cortina de brutcia. A mesura que avana el tornado, i a causa de la fricci entre les molcules d'aire i pols, a les parets que formen l'ull del tornado normalment es produeixen descrregues elctriques, que donen lloc a l'aparici d'espetecs, llampecs i llamps. Finalment, i amb tota la crrega de rebuigs que porta al llarg del seu embut, el vrtex del tornado no pot seguir el ritme i es va quedant enrere, separant-se del punt on s'uneix amb el nvol mare (que en ocasions descendeix lleugerament i s'enrotlla al voltant del con) fins que es produeix la seva ruptura, moment en el qual la mniga ascendeix i s'integra al cumulonimbe, desapareixent el tornado. Aix mateix, la ruptura de l'embut pot produir-se tamb per la impossibilitat del tornado de continuar engolint aire a causa de la massiva presncia dels rebuigs que porta, encara que aix no vari el seu espectacular desenlla.

 Poder destructiu .

Els danys produts per un tornado sn el resultat de diversos factors com a:

 La rpida rotaci dels seus vents, que poden obrir finestres, trencar vidres, esquinar arbres, aixecar cotxes i llanar trens pels aires.

 La violncia dels impactes dels rebuigs que porta contra vehicles, edificis, construccions, etc.

 La pressi molt reduda de l'interior del seu embut, que provoca l'explosi de les estructures sobre les quals es posa i que no tenen ventilaci suficient, i que, per tant, no equilibren rpidament la diferncia de pressi.

 Tornados al mn .

Encara que els tornados s'han observat a tots els continents, excepte en l'Antrtic, gran part es produeixen en els Estats Units, a l'rea de les Grans Planures. Tanmateix, es produeixen comunament al sud de Canad, centre, sud i aquest de sia, el Sud de l'frica, el nord-oest i el centre d'Europa, especialment a Espanya. s comuna la seva aparici a les costes de la Comunitat Valenciana o a la provncia de Girona, encara que sn lleus, igualment ciutats del Carib Sud com Barranquilla i en entorns fisigrficos com el de Bogot. Tamb en Itlia, a l'oest i el sud-est de Austrlia, i Nova Zelanda, i tambien, molt pocs comuns, en Crdova , Argentina , el 26 de desembre de 2003 i a Cauelas, a la provncia de Buenos Aires el mar del 2008. 

Enllaos externs.

Tornados;
  Explicame: Tornados;
  Centres Pel Control i la Prevenci de Catstrofes;
  Catstrofes naturals: Tornados ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3008" title="Teoria endosimbitica" nonfiltered="1890" processed="1866" dbindex="1895">

La teoria endosimbitica va ser formulada per la biloga americana Lynn Margulis el 1967, per tal d'explicar la presncia d'orgnuls intracellulars amb genoma propi en les cllules eucariotes. Aquests orgnuls, els mitocondris i els plastidis (aquests ltims exclusius de les plantes) haurien estat en el seu inici bacteris que s'haurien installat a l'interior d'una primitiva cllula eucariota de forma simbitica. Amb el pas del temps part dels gens d'aquests simbionts s'haurien transferit al genoma de la cllula hoste i noms una petita part restaria en el genoma original del simbiont. 

Algunes de les proves que recolzen aquesta teoria sn la presncia de ribosomes de tipus bacteri en l'interior de mitocondris i plastidis. El genoma d'aquests orgnuls est organitzat com el dels bacteris, s circular i es troba lliure sense cap coberta. L'estructura de dobles bicapes lipdiques s semblant a la d'alguns bacteris actuals.

Ms agosarats sn els arguments que aquesta cientfica i collaboradors sostenen per a atribuir l'origen simbitic de flagels i del nucli. Aix doncs, tot i que actualment s'accepta, la validesa d'aquesta teoria per a l'origen de mitocondris i plastidis, no hi ha evidncies suficients per a la generalitzaci d'aquesta a d'altres orgnuls cellulars.

 Referncies .


Vegeu tamb.
Eucariognesi viral;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3009" title="Tetredre" nonfiltered="1891" processed="1867" dbindex="1896">

Un tetredre o tetraedre s un poliedre de quatre cares. Amb este nombre de cares ha de ser forosament un poliedre convex, i les seues cares triangulars, trobant-se tres d'elles en cada vrtex. Si les quatre cares del tetraedre sn triangle equilters, forosament iguals entre si, el tetraedre es denomina regular.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3013" title="Urbanisme" nonfiltered="1892" processed="1868" dbindex="1897">
L'urbanisme s la disciplina que t les ciutats com a element d'estudi; des d'una perspectiva holstica enfronta la responsabilitat d'estudiar i ordenar els sistemas urbans. s una disciplina molt antiga, que incorpora conceptes de mltiples disciplines i una rea de prctica i estudi molt mplia i complexa. Segons alguns, seria una cincia que s'enquadraria dins de les cincies socials (geografia, sociologia, etc.) i segons d'altres seria un art, associat tradicionalment a l arquitectura, s a dir, un conjunt de sabers prctics que proporcionen les bases fonamentals per resoldre els problemes de les ciutats; en aquesta dualitat s'entreveu el carcter descriptiu i explicatiu de l'urbanisme com a cincia davant el carcter prescriptiu de l'urbanisme com art, encara que ambds enfocaments necessriament es realimenten mtuament.

 La prpia complexitat de l'objecte ciutat explica la complexitat d'enfocaments de l'urbanisme segons es posi l'mfasi en la forma i disposici de la ciutat o en la dinmica de les activitats econmiques, socials i ambientals que es desenvolupen en ella. L'urbanisme actua a diverses escales, des del disseny urb, encarregat de dissenyar l espai pblic i els elements que el configuren (des de l'escenografia edilcia al mobiliari urb), fins al planejament urbanstic, que defineix el model de desenvolupament de la ciutat, passant per la gesti urbana, que defineix com s'executa la planificaci. La dimensi jurdica de l'urbanisme s molt important, especialment en la seva activitat de planificaci urbana, ja que el seu mbit d'actuaci inclou objectes amb diferent estatus jurdic, com bns comunals i propietats pbliques i privades. D'aquesta forma, els plans urbanstics queden normalment supeditats a un marc legislatiu especfic sobre la propietat del terra i els drets d's associats als diferents rgims de propietat. En qualsevol cas, el pla urbanstic sempre t un contingut que va ms enll del jurdic, ja que incorpora els elements tcnics, poltics, econmics, socials i ambientals que defineixen un projecte de ciutat.

Histria. 

 
L urbanisme va comenar sent una teoria complexa que va interessar des del primer moment als estudiosos de la ciutat, i va acabar sent una disciplina que reuneix una suma de coneixements substancials relacionats amb la construcci i conservaci de les ciutats i amb l'estudi de les relacions soci-econmic-ambientals que t lloc dins del fenomen urb, de la qual s'ocupa actualment una multiplicitat de professionals: advocats arquitectes economistes gegrafs enginyers socilegs, i de forma exclusiva els urbanistes.

Hipodamo de Mileto (considerat per molts el primer urbanista de la histria) va fer el pla urbanstic d El Pireu, el port de Atenes, sobre una quadrcula que ara es coneix com a hipodmica, i que s'ha repetit multitud de vegades. Ner tamb es va comportar com un urbanista quan, desprs de l'incendi de Roma, va fer reconstruir la ciutat sobre un pla diferent del traat original.

A iniciativa de l'Institut Superior d'Urbanisme de la Ciutat de Buenos Aires, en 1949 la Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) declaro el 8 de novembre Dia Mundial de l'Urbanisme com a data per recordar accions necessries per al b com com l'augment de parcs i zones recreatives, la remodelaci d'algunes rees ciutadanes, l'acabament d'obres de desenvolupament urb, la descongesti de zones superpoblades i aquelles mesures que disminueixin la contaminaci de l'aire i de l'aigua. Aquesta data s l'inici de diverses iniciatives per al desenvolupament urb sostenible i una fita per a les celebracions dels urbanistes de tot el mn.

Depassant el marc en el qual per etimologia i definici estava restringit l'urbanisme -la ciutat-, avui s una disciplina d'objectiu molt ms ampli i s'utilitza per a l'ordenaci integral del territori. L'urbanisme, sinnim de planificaci i ordenaci, s'ocupa en cas de proporcionar models territorials sectoritzats, on cada un d'aquests mbits t assignat un desenvolupament concorde amb les seves aptituds. Aix, hi haur uns terres netament urbans, altres urbanitzables, aix s, susceptible d'arribar a ser urbans quan les necessitats de creixement i expansi ho determinin, i, per fi, terres no urbanitzables sense cap expectativa d'evoluci cap a espais cvics.

Origen i significat del terme urbanisme. 

Felip II recull diverses idees urbanstiques a les lleis d'ndies, quan tracta de la construcci de noves ciutats en el Nou Mn (procs en el qual Espanya va portar a terme una de les majors creacions de ciutats de nova planta de la histria). Des del segle XV a tota Europa tamb es fonguin ciutats, encara que probablement, en la majoria, la idea directora era ms demostrar el poder del monarca que fer ciutats tils, el que no treu perqu n'hi hagi unes quantes de gran bellesa.

El terme "urbanisme" procedeix de la paraula llatina urbs ('ciutat'), que en la antiguitat es referia per antonomsia a la capital del mn rom, Roma. 

Encara que el terme urbanisme es va utilitzar inicialment per designar tots els fenmens d'ordenaci urbana, a mesura que el fenomen constructiu i edificatori ha traspassant l'espai prpiament urb, l'esmentat terme ha estat desplaat a la prctica pel de Ordenaci territorial: defensa nacional, carreteres, medi ambient, etc. A Espanya, el terme Ordenaci del Territori s'empra tamb per a la planificaci en mbits supramunicipals, en els quals generalment hi ha relacions funcionals importants entre els municipis i s'aprecia la necessitat de coordinar els plans urbanstics municipals.

En l'actualitat el terme urbanisme s'aplica a l'ordenaci urbana; a tots els coneixement relacionats amb la construcci de ciutats o nuclis urbans, i es distingeix del terme "urbanitzaci", el qual est, avui en dia, directament relacionat amb els processos constructius, per no amb l'ordenaci urbana. El terme ordenaci del territori s'utilitza, en canvi, per designar l'activitat urbanstica orientada a la planificaci del sol interlocal, des d'una ptica ms mplia d'ordenaci espacial, incloent mbits de carcter rural.

 La Professi d'Urbanisme . 
En el mn des de fa diverses dcades, l'urbanisme s imparteix a les universitats com a disciplina liberal i independent d'altres professions. Podem trobar ms de 100 universitats de diferents pasos, que brinden aquesta carrera universitria emprant denominacions com a: Urbanisme, Llicenciatura en Urbanisme, Enginyeria Urbana, Planejament urbanstic, Planificaci de Ciutats, entre d'altres.

El cas europeu s liderat pels Pasos Baixos i Frana i a Amrica del Nord pel Canad.

No obstant aix, encara perdura la formaci d'urbanistes com una especialitzaci al nivell de postgrau de disciplines afins, com ara l Arquitectura, l Enginyeria Civil, la Sociologia, l Economia, el Dret i la Geografia, entre d'altres.

 Algunes definicions d'urbanisme . 
Ernesto Vinatier (El disseny urb i l'arquitectura per a la sustentabilitat de l'home en el seu entorn 2007) L Urbanisme s la capacitat de l'sser hum que li permet adaptar-se al seu entorn transformant-lo partint de les seves necessitats, utilitzant els mitjans i coneixements necessaris per a aquest finalitat, depn directament de la capacitat tecnolgica, de la cultura i ideologies en la que es desenvolupa, t com a finalitat ser un sistema de suport per a les civilitzacions i el desenvolupament de societats complexes.

Vegeu tamb . 
 New Urbanism ;
 Dia Mundial de l'Urbanisme ;
 Normalitzaci dels instruments de planejament urbanstic ;
 Enllaos externs . 
 

Consell Europeu d'Urbanistes: Format majoritriament per estats membres de la Uni Europea.
Lloc oficial del Dia Mundial de l'Urbanisme ;
Notcies, frums i articles d'opini sobre Urbanisme ;
 Punt Focal a Espanya de la Xarxa Europea de Coneixement Urb, EUKN ;
 El Consultor Urbanstico ;
 Universitat Simn Bolvar;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3014" title="Urgellet" nonfiltered="1893" processed="1869" dbindex="1898">


L'Urgellet s un territori histric i una comarca natural de Catalunya que es troba als Pirineus, concretament a la comarca de l'Alt Urgell (l'Alt Urgell comprn: el Barid, l'Urgellet i el sector meridional, al sud del grau d'Oliana -les riberes d'Oliana i de Bassella-).

El territori de l'Urgellet correspon a quasi tota la comarca catalana de l'Alt Urgell, exceptuant la part ms oriental (el Barid) i el sector meridional.

La histria de l'Urgellet est molt relacionada amb la Sedes Urgelli (la Seu d'Urgell), el Bisbat d'Urgell i el Comtat d'Urgell. En el darrer cas, l'Urgellet s el territori que dna lloc al Comtat, amb capital a la Seu d'Urgell, i que s'ampli cap al sud fins arribar a les comarques de l'Urgell i el Pla d'Urgell, entre altres. Per aquesta ra alguns pobles i dues comarques de la plana de Lleida contenen el nom d'Urgell que t el seu origen en l'Urgellet.

El topnim Urgell segons el lingista Joan Coromines, s d'origen pre-rom. Aquest mateix autor interpreta que el seu significat es relacionaria amb la presncia d'aigua, cosa que s versemblant si es t present l'origen especficament pirinenc del topnim..

Municipis de l'Urgellet.
Als i Cerc;
Arsguel;
Cab;
Cava (El poble de el Querforadat del municipi de Cava forma part del Barid);
Coll de Narg;
Estamariu;
Fgols i Aliny;
Josa i Tuixn;
Montferrer i Castellb;
Organy;
Ribera d'Urgellet;
La Seu d'Urgell;
Les Valls d'Aguilar;
Valls de Valira, les;
Vansa i Frnols, la;

La resta de municipis de l'Alt Urgell.

Bassella;
Cava (El poble de el Querforadat del municipi de Cava forma part del Barid);
Oliana;
Peramola;
El Pont de Bar (Barid);

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3016" title="Ur (planeta)" nonfiltered="1894" processed="1870" dbindex="1899">


Ur s el set planeta del sistema solar segons la seva distncia al Sol, el tercer en quant a dimetre per el quart en quant a massa ja que s menys dens que Nept. s un gegant gass i forma part dels planetes exteriors. Va ser descobert per William Herschel el 1781. Ha estat visitat per una nica sonda espacial, la Voyager 2, el 1986. Rep el seu nom d'un dels dus primordials de la mitologia grega, Ur, la personificaci del cel. 

 Descobriment i exploraci espacial d'Ur .
Ur va ser el primer planeta descobert que no era conegut en l'antiguitat, encara que s que havia estat observat i confs amb estels moltes vegades. El registre ms antic que es troba d'ell es deu a John Flamsteed, qui el va catalogar com l'estrella 34 Tauri en 1690.

Sr. William Herschel, un msic alemany en la cort del rei Jordi 3 d'Anglaterra, va descobrir el planeta el 13 de mar de 1781 utilitzant un telescopi construt per ell mateix. Inicialment li va donar el nom de Georgium Sidus (l'estrella de Jordi) en honor al rei que acabava de perdre les colnies britniques en Amrica, per havia guanyat una estrella. No obstant aix, el nom no va perdurar ms enll de Gran Bretanya, i Lalande, un astrnom francs, va proposar anomenar-lo Herschel en honor del seu descobridor. Finalment, Johann Bode va proposar el nom d'Ur en honor al du grec, pare de Cronos  l'equivalent rom del qual donava nom a Saturn . Cap a 1827, Ur era el nom ms utilitzat per al planeta incls en la Gran Bretanya. El HM Nautical Almanac va seguir anomenant-lo com Georgium Sidus fins a l'any 1850.

Fins ara, noms una missi espacial, la sonda Voyager 2, s'ha aproximat al planeta. L'acostament va ocrrer en 1986 com un pas breu prop del planeta durant la trajectria de la sonda cap a Nept. Les observacions derivades d'aquest acostament van donar com resultat una major comprensi de l'atmosfera del planeta, aix com els descobriments d'un gran nombre de llunes i les primeres observacions dels anells d'Ur. El Telescopi Espacial Hubble (HST) ha observat en diverses ocasions el planeta i el seu sistema mostrant l'aparici ocasional de tempestats. El color del planeta s blavs a causa de l'absorci de la llum roja per l'atmosfera que s rica en met.

 Caracterstiques  fsiques .
 Composici i estructura interna .
Ur posseeix un nucli compost de roques i gels de diferent tipus sent estos ltims molt ms abundants. El planeta compta amb una gruixuda atmosfera formada per una mescla d'hidrogen i heli que pot representar fins a un 15% de la massa planetria. Ur (com Nept) s en molts aspectes un gegant gass interromput en el seu creixement sense haver acumulat les grans masses de gasos dels planetes gegants interiors Jpiter i Saturn. 

 Inclinaci axial de l'eix de rotaci .
L'eix de rotaci d'Ur est inclinat quasi 90 sobre el pla de la seva rbita. Durant el seu perode orbital de 84 anys un dels pols est permanentment illuminat pel Sol mentre que l'altre roman en l'ombra. Conseqentment s'espera que aquest planeta possesca importants efectes estacionals en la seva atmosfera. No es coneixen els motius pels quals l'eix del planeta est tan inclinat. S'especula que potser durant la seva formaci el planeta va collidir amb un gran protoplaneta que hauria produt esta orientaci anmala. En l'poca del pas del Voyager 2 en 1986 el pol sud d'Ur estava prcticament alineat amb el Sol. En aquella poca els nvols del planeta estaven dbilment distributs en bandes i zones gaireb imperceptibles. Les observacions del Telescopi Espacial Hubble ms recents mostren una estructura ms dinmica a mesura que els rajos solars han anat aconseguint les latituds equatorials. L'any 2007 el Sol va illuminar directament l'equador del planeta.

 Camp magntic .
El camp magntic d'Ur s tamb anormal en la seva posici i caracterstiques ja que l'eix magntic no est centrat en el planeta sin desplaat i inclinat 60 respecte a l'eix de rotaci. El camp magntic s'origina probablement en zones no massa profundes del planeta. El camp magntic de Nept tamb est desplaat de forma similar, pel que s possible que el curis eix magntic d'Ur no estiga lligat a les peculiaritats del seu eix de rotaci.

 Satllits d'Ur .


 Per a ms informaci vegeu l'article Satllits d'Ur.;

Ur t 27 satllits naturals coneguts. Els noms dels satllits d'Ur provenen dels personatges de les obres de William Shakespeare i Alexander Pope, especialment de les seues protagonistes femenines.

Els satllits ms grans sn Titnia i Ober, de mida similar (1.580 i 1520 km de dimetre, respectivament). Altres satllits importants sn Umbriel, Ariel i Miranda. Cap dels satllits d'Ur t atmosfera.

Miranda, un satllit de noms 470 km de dimetre, t el penya-segat ms alt del Sistema Solar (Verona Rupes); una altssima paret de 20 km d'altura (10 vegades ms alta que les parets del Gran Cany, a la Terra).

Els satllits ms grossos van ser visitats per la sonda espacial Voyager 2 el 1986, en el seu cam cap als lmits del sistema solar. Les fotografies que va prendre llavors sn encara les imatges de ms resoluci d'aquestes llunes tan llunyanes.

 Anells .

Ur, com els altres planetes gegants del sistema solar, possex un sistema d'anells, en aquest  cas molt tnue i compost de partcules fosques. Els anells van ser descoberts fortutament en 1977 per James L. Elliot, Edward W. Dunham i Douglas J. Mink, els que, utilitzant el Kuiper Airborne Observatory, van observar com la llum d'una estrela prxima a Ur s'esvaa a l'aproximar-se el planeta. Desprs d'analitzar amb detall les seves observacions, van concloure que l'nica explicaci era que l'estrela havia estat ocultada per un sistema d'anells al voltant d'Ur. Els anells van ser observats directament per la sonda espacial Voyager 2 en el seu pas pel sistema d'Ur en 1986.
Es considera que Ur posseeix 11 anells, anomenats Anells Obscurs, ja que es tracta d'uns anells formats pels materials ms foscos que s'han identificat en el sistema solar.

 Observacions d'Ur .
La brillantor d'Ur aconsegueix una magnitud d'entre +5,5 i +6,0,  pel que pot ser vist a simple vist de manera molt tnue en un cel excepcionalment fosc. Pot trobar-se amb facilitat amb uns binoculars senzills. Des de la Terra presenta un dimetre aparent de 4". En la majoria dels telescopis professionals no poden destacar-se detalls sobre el seu disc per grcies a la revoluci de la fotografia astronmica digital realitzada amb webcams s possible obtenir  fotometria diferencial de les latituds del planeta amb telescopis relativament modestos. La utilitzaci de tcniques d'ptica adaptativa en alguns dels majors telescopis del mn com el Telescopi Keck han perms obtenir algunes de les millors imatges d'aquest planeta mostrant multitud de detalls en la seva revitalitzada atmosfera.

 Enllaos  externs .

Solarviews en espanyol: Ur;
Imatges d'Ur preses pel telescopi Keck ;
NASA/NSSDC: full de dades d'Ur ;
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3018" title="U" nonfiltered="1895" processed="1871" dbindex="1900">


L' U s la vint-i-unena lletra de l'alfabet catal i cinquena de les vocals. El seu nom s u. 

L'origen d'aquesta lletra es troba en la majscula de la ve baixa que a l'edat mitjana es va diferenciar com a una altra lletra per distingir-ne els dos sons

Fontica.
En catal representa el so de la vocal posterior ms tancada /u/ (ruc, palls) o la semivocal /w/ (babau).

En cas de complir les normes ortogrfiques d'accentuaci s'escriur sempre amb accent tancat .

Tamb es pot escriure amb diresi () per dos motius diferents:
Per marcar que s hiat, quan la normativa no permet accentuar per diferenciar-ho: dirn, tat.
Per provocar la pronunciaci de la lletra  en els dgraf gue /ge/ , gui /gi/, de manera que soni la u: ping /pingw/,

Dialectalment i en l'escriptura antiga era utilitzat a Valncia en lloc de la conjunci o i en el catal oriental en lloc del pronom feble ho.

Significats de la lletra U.
Bioqumica: en majscula s el smbol de l'Uracil.
Educaci: Indica universitat;
Lingstica: s el nom d'una llengua minoritria de la Xina;
Qumica: en majscula s el smbol de l'element qumic Urani;
Matemtiques: nom del nmero 1. Smbol de la interjecci. Tamb indica unitat;

Smbols derivats.
;
;
;
[[ ]];
;
[[ ]];
[[ ]];
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3019" title="Unitat de longitud" nonfiltered="1896" processed="1872" dbindex="1901">
Una unitat de longitud s una manera de mesurar longituds o distncies.

Llista d'unitats de longitud:

 ngstrom (): unitat utilitzada per a mesurar radis atmics.
 any-llum (al): unitat usada en astronomia.
 cana o canya: la primera unitat unificada a Akkad; antiga unitat de la Corona d'Arag.
 colze o colzada: unitat antiga.
 llegua: unitat anglosaxona.
 metre (m): unitat base del SI. S'han de considerar tots els seus mltiples, com el centmetre o el quilmetre.
 micra (): 1 micrmetre (en unitats del SI).
 milla: unitat anglosaxona (1,6 km).
 parsec (pc): unitat usada en astronomia.
 iarda (yd): unitat anglosaxona (0.9144 m);
 peu ('): unitat anglosaxona (30,5 cm);
 polzada ("): unitat anglosaxona (2,54 cm).
 unitat astronmica (UA): unitat usada per a mesurar distncies en el sistema solar.

 Algunes equivalncies .
1 estadi............185,2 metres;
1 estadal...........3,34 metres;
1 cana o canya......8 pams, 6 peus o 2 passos, que sn: 1m 55,5cm. ;
1 vara..............0,7 metres;
1 polzada...........0,254 metres;
1 peu...............0,3048 metres;
1 milla terrestre...1.609 metres;
1 milla nutica.....1.853 metres;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3020" title="Uni Europea" nonfiltered="1897" processed="1873" dbindex="1902">



La Uni Europea o UE s una organitzaci internacional d'estats europeus, establerta pel  Tractat de Maastricht. 

La Uni Europea s l'organitzaci internacional ms poderosa que existeix actualment, d'alguna manera similar a un estat, tot i que no del tot, ja que els estats membres mantenen representacions diplomtiques a altres estats. Alguns experts creuen que no s'hauria de considerar com una organitzaci internacional, sin ms aviat una entitat sui generis.

 Concepte .
El motiu original per la fundaci, del que ms tard seria la Uni Europea, va ser el desig de reconstruir Europa desprs dels trgics esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, i prevenir que Europa caigus vctima de la plaga de la guerra.

Per aconseguir aquest objectiu, la Uni Europea intenta crear una infraestructura que travessa les fronteres dels estats. Els estndards harmonitzats creen un mercat ms gran i ms eficient, perqu els estats membres poden crear una nica uni duanera sense prdua de salut (econmica) o seguretat. Per exemple, els estats on la gent no pot posar-se mai d'acord a l'hora de menjar poden no obstant arribar a acords sobre els estndards d'etiquetatge i higiene.

El poder de la Uni Europea va ms enll de les seves fronteres ja que, per vendre-hi, s til seguir els seus estndards (CE, conformit europene). Una vegada les fbriques, grangers i mercaders d'un pas no membre compleixen la normativa, la gran part dels costos associats a l'entrada a la UE es veuen reduts al mnim. Quan s'harmonitzen les lleis per convertir-se en un membre de ple dret es crea ms benestar (a l'eliminar els costos duaners), invertint noms mnimament en el canvi de les lleis. Per aquest motiu, alguns especialistes han comenat a comparar la UE amb un virus informtic.
 
En l'actualitat, la Uni Europea s un conjunt de 27 Estats (Gener de 2007), que mantenen entre si especials relacions econmiques i poltiques de cooperaci i integraci.

Les especials relacions econmiques es fonamenten en la llibertat de trnsit de mercaderies, treballadors i capitals, aix com en l'establiment d'una moneda nica, l'euro () per tots els estats membres (la denominada Eurozona). 

Les especials relacions poltiques es tradueixen en l'establiment d'un mateix Ordenament Jurdic, superior a les legislacions nacionals, i en l'existncia i funcionament dels seus propis organismes poltics i institucions, superiors als dels Estats membres.

 Histria .
El procs va continuar l'any 1957, quan els sis pasos de la CECA van firmar el Tractat de Roma, que va significar el naixement de la Comunitat Econmica Europea (CEE). Aquesta organitzaci es convertia aix en un mercat com o uni duanera que permetia la lliure circulaci de persones i de mercaderies en el seu si. Els objectius de l'organitzaci eren, a ms de fomentar la cooperaci econmica, l'enfortiment de les relacions entre els estats membre i l'elevaci del nivell de vida dels ciutadans. 

L'any 1973 es va fer la primera ampliaci de la CEE amb l'ingrs de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. Desprs s'hi van adherir Grcia (1981), Espanya i Portugal (1986). La incorporaci d'aquests pasos es va retardar perqu a comenaments dels anys setanta no complien una de les condicions imprescindibles per a l'ingrs: tenir un rgim de drets i llibertats democrtiques.

La incorporaci d'Espanya i Portugal va coincidir amb la firma de l'Acta nica Europea, que va significar un nou aprofundiment en la integraci econmica i l'enfortiment de les institucions europees comunes. 

El 1992 la firma del Tractat de Maastricht va suposar un salt qualitatiu fonamental en el procs d'integraci europea, ja que els estats cedien importants parcelles de sobirania en benefici de les institucions europees. Amb aquest tractat, pel qual la CEE es va convertir en Uni Europea, es va reforar la integraci econmica i es va avanar cap a la integraci poltica i social. Els aspectes ms innovadors del tractat eren: la culminaci del procs d'unificaci monetria amb la creaci del Banc Central Europeu i l'Euro, la creaci de la ciutadania europea, la cooperaci mtua en les rees de justcia i interior, i l'establiment d'una poltica exterior comuna. L'any 1995 Sucia, Finlndia i ustria es van incorporar a la Uni Europea (UE 15)

El 1997 es va signar a Amsterdam el Nou Tractat per Europa que es va fixar com a criteri fonamental l'aprofundiment en el procs cap a la Europa social i poltica establert a Maastricht. Els objectius fonamentals del nou tractat eren: fer de l'ocupaci i dels drets dels ciutadans l'eix de la Uni, suprimir els ltims obstacles a la lliure circulaci, reforar la seguretat, refermar la posici d'Europa al mn i millorar l'eficcia de les institucions europees. 

Aquest ltim objectiu era fonamental per fer possible l'adhesi de nous membres a la Uni. El funcionament de les institucions i l'administraci europees es veuria abocat al collapse si es produs una incorporaci massiva de nous membres, tal i com finalment ha succet. 

El procs d'unificaci europea va donar un salt endavant qualitatiu amb l'establiment de la moneda nica el 1998 i l'entrada en circulaci de l'euro  el 2002, adoptat com a divisa nacional per 10 estats de la UE. Un any abans d'aquesta fita, en el tractat de Nia del 2001 es van acordar les bases que van fer possible l'ampliaci de l'any 2004, amb el que la Uni Europea va passa a tenir 25 membres (UE 25).

L'1 de gener de 2007, es varen incorporar dos nous estats membres: Bulgria i Romania, convertint-se l'Europa dels 25 en l'UE 27.

Els assumptes ms importants que preocupen a la Uni Europea en l'actualitat sn l'ampliaci cap al sud i l'est (vegeu ms avall), la constituci europea, proposada per la Convenci, la relaci de la uni amb els Estats Units d'Amrica i la participaci a l'Euro d'aquells estats membres actualment fora de la zona euro.

Fets histrics ms importants:
Com a precedents importants cal destacar la Declaraci Schuman (9 de maig de 1950) i el Tractat de Pars (18 d'abril de 1951), pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA) entre sis Estats: Blgica, Frana, Alemanya, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos.
Comunitat Econmica Europea (1957-1986);
 El 25 de mar de 1957, els sis Estats membres de la CECA van signar el Tractat de Roma i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom). ;
 Al llarg dels anys segents, la CEE va anar incorporant progressivament ms Estats: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit el 1973, Grcia el 1981, i Espanya i Portugal el 1986. ;
Comunitat Europea (1986-1992);
 Acta nica Europea (1986).
 La CE es va ampliar amb la incorporaci del territori de l'Alemanya de l'Est el 1990, com a conseqncia de la reunificaci alemanya.
Uni Europea (des de 1992);
 Tractat de Maastricht de 1992.
 Ampliaci: ustria, Finlndia i Sucia el 1995. ;
 Tractat d'Amsterdam de 1999. ;
 Tractat de Nia de 2001. ;
 L'ampliaci de 2004 (1 de maig de 2004) amb la incorporaci de Polnia, Repblica Txeca, Eslovquia, Estnia, Letnia, Litunia, Xipre, Malta, Hongria i Eslovnia.
 Constituci Europea 2004 (pendent de ratificaci per part dels estats membres).
s oficial de la llengua catalana;
16 de novembre de 2005: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en catal al Comit de les Regions d'Europa, grcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.


 Estats membres i ampliaci a l'est .



Des del gener de 2007, la Uni Europea est formada per 27 estats membres.
L'any 1957 els sis membres fundadors eren:

 Alemanya (Occidental);
 Frana;
 Itlia ;
 Holanda ;
 Blgica ;
 Luxemburg ;

Vint-i-un estats es van unir ms endavant en successives ampliacions: 

 1973: Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca;
 1981: Grcia;
 1986: Espanya i Portugal;
 1995: Finlndia, Sucia i Austria;
 2004: Polnia, Repblica Txeca, Eslovquia, Estnia, Letnia, Litunia, Xipre, Malta, Hongria i Eslovnia.
 2007: Bulgria i Romania.

Nota: l'any 1990 el territori de la Uni Europea es va ampliar de facto quan l'Alemanya Oriental i l'Alemanya Occidental es van unificar.

Les negociacions amb Turquia estan actualment aturades fins a futurs canvis. Altres negociacions han comenat amb la resta de pasos balcnics com Crocia (un estat candidat), Bsnia, Hercegovina i Macednia tot i que Srbia i Montenegro de moment es troben apartats.

 Economia .
En l'actualitat (maig de 2005), la UE, considerada com un bloc d'integraci econmica, t la segona economia ms gran del mn, amb un PIB de 12,32911 bilions de dlars (9,760974 bilions d'euros) . L'economia dels EUA, classificada com la primera, t un PIB de 12,332296 bilions de dlars (9,7633902 bilions d'euros) .

Es preveu que l'economia de la UE creixer ms durant la prxima dcada a mesura que ms pasos afegeixin a la uni -principalment ja que la majoria dels nous membres estan per sota de la mitjana de la uni, i per aix s'espera un creixement del PIB rpid que els ajudar a aconseguir arribar a la dinmica de la Europa unida. No obstant aix, el PIB per capita de la uni caur a curt termini.

Vegeu: Pressupost de la Uni Europea;

 Responsabilitats principals .
Tal i com el canviant nom de la Uni Europea (de Comunitat Econmica Europea a Comunitat Europea i finalment Uni Europea) suggereix, ha evolucionat amb el temps d'una uni primordialment econmica fins a una uni cada cop ms poltica. Aquesta tendncia s visible principalment en el cada cop ms gran nombre d'rees de poltiques que recauen dins la UE: el poder poltic s'ha dirigit en nombrosos camps dels estats membre cap a la UE.

Aquesta visi de centralitzaci cada cop ms forta es contraresta amb dos fets.

En primer lloc, alguns estats membres tenen una tradici domstica de governs regionals forts. Aix ha derivat cap a un enfocament ms important de la poltica regional i les regions europees. Es va crear un comit de les regions com a part del tractat de Maastricht.

A ms a ms, les poltiques que recauen en la UE cobreixen diferents formes de cooperaci:

 Procs de decisi autnom: Els estats membres han concedit a la comissi europea poder per prendre decisions en algunes rees com a defensa de la competncia, control a les ajudes estatals i liberalitzaci.

 Harmonitzaci: Les lleis dels estats membres s'harmonitzen a travs del procs legislatiu comunitari, que involucra la comissi europea, el parlament europeu i el consell de ministres. La conseqncia s que la llei comunitria est cada cop ms present dins dels sistemes legals dels estats membre.

 Cooperaci: Els estats membre, que es reuneixen en el consell de ministres es posen d'acord a cooperar i coordinar les seves poltiques interiors.

La tensi entre la UE i els estats membre sobre les competncies que els corresponen s una constant en el desenvolupament de la UE. Els instruments jurdics de la Uni Europea sn:
Reglament. s d'abast general, obligatori i directament aplicable.
Directiva. Obliga als estats en quant al resultat, per la forma i el mitjans sn escollits pels estats membres.
Decisi. s d'obligat compliment per l'estat destinatari.
Recomanaci i dictamen. No sn vinculants.

Tots els estats membre han d'adaptar la seva legislaci per acostar-la amb la del marc legal com europeu, conegut com Acquis Communautaire. (Vegeu tamb Associaci Europea de Lliure Comer, Espai Econmic Europeu, i Espai Aeri Europeu).

 Institucions .
 Parlament Europeu. ;
 Consell de la Uni Europea. ;
 Comissi Europea. ;
 Tribunal de Justcia. ;
 Tribunal de comptes. ;
 Banc Central Europeu. ;
 Comit Econmic i Social. ;
 Comit de les Regions. ;
 Banc Europeu d'Inversions. ;
 Defensor del Poble Europeu. ;
 Europol.

 Llenges oficials .
Hi ha vint-i-tres llenges oficials a la UE: angls, alemany, blgar, castell, dans, eslovac, eslov, estoni, fins, francs,  galic irlands (2007), grec, hongars, itali, let, litu, malts, neerlands, polons, portugus, romans, suec i txec.

El basc, catal, gallec, galls i el galic escocs (juliol 2008) no sn llenges oficials, per estan reconegudes com a llenges d's administratiu.

 Demografia .
Vegeu: Llista d'aglomeracions de la Uni Europea

 Vegeu tamb .

Cronologia de la Uni Europea;
Proeuropeu;
Euroescepticisme;

 Enllaos externs .

Pgina oficial de la Uni Europea;
EUABC - online dictionary on the EU, includes "Reader-friendly EU Constititution" (in European languages, you may contribute too);
EUobserver - observing the EU, news, comments, sources, newsletter by e-mail (english);
Diari oficial de la Uni Europea;































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3022" title="U (nombre)" nonfiltered="1898" processed="1874" dbindex="1903">

El nombre u o un s el nombre enter que segueix al zero i precedeix al dos. En femen es pronuncia una. S'escriu 1 en xifres rabs, I en les romanes i   en les xineses.

L'u s l'element neutre del producte, s a dir, qualsevol nombre a multiplicat per 1 torna a donar a. 

Encara que en teoria pot considerar-se un nombre primer (ja que els seus nics divisors sn un i ell mateix, que tamb s u), es pren com a conveni que no ho s. Si ho fos, aleshores els nombres naturals no tindrien una factoritzaci nica (estalvi ordre), sin que tindrien infinites (per exemple, 6 = 23 = 123 = 1123 = ...) i les definicions de moltes propietats matemtiques es veurien afectades, com per exemple la dels nombres perfectes.


Ocurrncies de l'u:

 En informtica l'1 s'associa amb la posici d'"encs" i s un dels dos dgits del sistema binari. ;

 En moltes cultures l'1 es representa mitjanant un punt o un tra (horitzontal o vertical), com per exemple en el xins.

 s el nombre atmic de l'hidrogen;

 Smbol de Du;

 Normalment s el nombre que porten a les samarretes els porters de futbol;

 Indica all segur en numerologia xinesa;

 Designa l'any 1 i l'1 aC;

Tamb podeu trobar informaci sobre el determinant indefinit un






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3023" title="Unitat astronmica" nonfiltered="1899" processed="1875" dbindex="1904">

Una unitat astronmica (UA) s una unitat de distncia, aproximadament igual a la distncia mitjana entre el Sol i la Terra. Equival, aproximadament, a 150 milions de quilmetres.

L'rbita de la Terra no s un cercle sin una ellipse; originalment, la UA es va definir com la longitud del semieix major d'aquesta ellipse. Per a ms precisi, la UAI el 1976 va definir la UA com la distncia del Sol a la que una partcula de massa negligible, en rbita imperturbada, tindria un perode orbital de 365,2568983 dies (un any Gaussi). Aix, una UA es defineix com  m (aproximadament 150 milions de quilmetres). 

Quan es va introduir la UA, no es coneixia gaire el seu valor, per les distncies planetries en termes de la UA es podien determinar a partir de la geometria helicntrica i les lleis del moviment planetari. Eventualment, l'actual valor de la UA es va determinar (aproximadament) a partir de la observaci del parallaxi, i ms recentment (i exactament) per radar. Actualment es coneix el valor de la UA amb gran precisi, per el valor de la massa del Sol no es coneix exactament degut a la incertesa en el valor de la constant gravitatria. Donat que la constant gravitatria noms es coneix amb cinc o sis dgits significants mentre que les posicions dels planetes es coneixen amb 11 o 12 dgits, s impossible fer clculs sobre la posici dels planetes en unitats del SI sense perdre precisi en la conversi d'unitats. Llavors, els clculs en mecnica celeste es fan de vegades en masses solars i UA ms que en quilgrams i quilmetres. 

Aquesta aproximaci fa que tots els resultats depenen de la constant gravitacional. La conversi a unitats del SI separaria els resultats de la constat gravitacional, al cost de introduir incertesa addicional donant un valor especific a una constat desconeguda.

s conegut que la massa del Sol disminueix molt lentament, i per tant el perode de un cos a una distncia determinada augmenta. Aix implica que la UA est fent-se menor (molt lentament) amb els temps. 

Exemples:
 
Plut est a 39,5 UA del Sol. ;
Jpiter est a 5,2 UA del Sol. ;
El dimetre mitj de Betelgeuse s 2,57 UA;
La Lluna est aproximadament a 0,0026 UA de la Terra. ;

Altres factors de conversi aproximats: 
1 UA = 149 600 000 km;
1 Any-llum = 63 240 UA ;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3024" title="Uracil" nonfiltered="1900" processed="1876" dbindex="1905">

L'uracil s un cid nucleic del grup de les pirimidines. s una de les quatre bases qumiques de l'ARN i en el codi gentic es representa amb la lletra U majscula. L'uracil habitualment s'aparella amb l'adenina en la transcripci i en els retrovirus d'ARN de doble catenria.

En l'ADN no hi trobem uracil, sin una altra base que fa una funci equivalent (que noms es troba en l'ADN) anomenada Timina (T). Les altres tres bases Adenina, Guanina i Citosina, les trobem indistintament en l'ADN i l'ARN.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3025" title="UNESCO" nonfiltered="1901" processed="1877" dbindex="1906">

La Organitzaci de les Nacions Unides per a la Educaci, la Cincia i la Cultura (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la collaboraci internacional en educaci, cincia, cultura i comunicaci.

Avui en dia 193 estats pertanyen a la UNESCO, que t la seu a Pars (Frana), i t ms de 60 oficines arreu del mn. Els projectes patrocinats per la UNESCO inclouen projectes cientfics internacionals, programes d'alfabetitzaci, d'ensenyament tcnic o de formaci de mestres, projectes histrics i culturals regionals, foment de la cooperaci internacional per preservar el patrimoni cultural i natural mundial, i promoci dels drets humans.

A travs del Convenci sobre la Protecci del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, la UNESCO va crear en l'any 1972 un pla de protecci dels bens culturals del mn conegut com Patrimoni Com de la Humanitat.

El paper de la UNESCO ha estat controvertit moltes vegades. Durant els anys 70 i 80, diversos pasos occidentals van criticar que la UNESCO s'utilitzava com a un frum de pasos comunistes i del Tercer Mn en contra dels pasos occidentals. Especialment, es va criticar el pla Nou Ordre Internacional de la Informaci, allegant que anava en contra de la llibertat de premsa. Els Estats Units d'Amrica van abandonar la UNESCO el 1984, i van retornar-hi el 2003. El Regne Unit va retirar-se'n el 1984, i va reingressar-hi el 1997. Tamb s'ha criticat la UNESCO pel seu excs de burocrcia.

Una de les issions de la UNESCO s la de mantenir una relaci de llocs que sn considerats Patrimoni de la Humanitat. Aquests llocs sn emplaaments histrics o naturals la preservaci i adequaci dels quals sn considerats importants per a la comunitat internacional. La UNESCO, per, no s'involucra directament en el manteniment d'aquests. L'organitzaci tamb posa al dia la llista d' Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat i des del 1997, el Registre Internacional de la Memria del Mn.

La UNESCO tamb va ser la responsable de la fundaci de l'OANA, la Organitzaci d'Agncies de Notcies de l'sia i el Pacfic. Aquesta divisi abasteix el Consell Internacional de Cincia. La UNESCO hi s representada pels Ambaixadors de Bona Voluntat de la UNESCO

La UNESCO s l'encarregada de coordinar les activitats de la Dcada Internacional per la Promoci  d'una Cultura de Pau i de No-Violncia per als Infants del Mn (2001-2010), tal i com va ser nombrada per l'Organitzaci de les Nacions Unides l'any 1998.

Cada any, la UNESCO promou els drets de la llibertat d'expressi i la llibertat de premsa com a drets humans bsics, amb la creaci de la jornada internacional anomenada Dia Mundial de la Llibertat de Premsa el dia 3 de maig. L'event s commemorat per recordar, celebrar i emfatitzar la importncia de la llibertat de premsa com a element crucial de qualsevol societat ntegra, democrtica i lliure.

El 1998 la UNESCO va comenar a donar suport al programari lliure (programari o software que dna llibertat als usuaris de poder modificar-lo i redistribur-lo). Fou un fet notable el finanament parcial que va oferir la UNESCO a la creaci del Directori de Programari Lliure. La resta va ser finanada per la Fundaci del Programari Lliure (Free Software Foundation).

 Directors Generals de la UNESCO .
 Julian Huxley, Regne Unit (1946 1948);
 Jaime Torres Bodet, Mxic (1948 1952);
 John Wilkinson Taylor, Estats Units 1952 1953);
 Luther Evans, Estats Units (1953 1958);
 Vittorino Veronese, Itlia (1958 1961);
 Ren Maheu, Frana (1961 1974 1962);
 Amadou-Mahtar M'Bow, Senegal (1974 1987);
 Federico Mayor, Espanya (1987 1999);
 Kochiro Matsuura, Jap (1999 present);



Enllaos externs.
 Lloc web oficial de la UNESCO;
 Un cop d'ull a les reformes de la UNESCO;
 Directors generals de la UNESCO;
 Lloc web del Patrimoni Mundial;
 UNESCO - Divisi de Llibertat d'Expressi;



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3027" title="Unitats de Planck" nonfiltered="1902" processed="1878" dbindex="1907">
Les unitats de Planck sn un sistema d'unitats que va se proposat per fsic alemany Max Planck el 1899. Es tracta d'un sistema d'unitats naturals ats que es basa en unes poques constants fsiques fonamentals normalitzades a 1.

La teoria estndard, en s, reconeguda per la majoria dels fsics admet quatre constants:

G, la constant gravitacional;
c, la velocitat de la llum en el buit;
 , la constant de Planck;
kB, la constant de Boltzmann;

A les anteriors s'hi pot afegir la permitivitat en el buit  0.

Cadascuna d'aquestes constants pot ser associada almenys a una de les teories fsiques fonamentals: c amb la relativitat especial, G amb la relativitat general i la gravitaci Newtoniana,  amb la mecnica quntica,  0 amb l'electrosttica i k amb la mecnica estadstica i amb la termodinmica. Les unitats de Planck tenen una rellevncia especial per als fsics terics ats que simplifiquen les expressions algebraiques de les lleis fsiques. Sn especialment rellevants en la recerca de les teories unificadores com la de la gravetat quntica.

Unitats de Planck bsiques.
Tots els sistemes d'unitats tenen unes unitats bsiques, en el SI en sn set i, per exemple, la unitat base de longitud s el metre. En el sistema d'unitats de Planck hi ha cinc unitats de base que deriven de les cinc constants fsiques esmentades. Com tots els sistemes d'unitats naturals, les unitats de  Planck sn una instncia de l'anlisi dimensional.

Admeses la constant gravitacional G, la constant de Planck  , la velocitat de la llum c, i la constant de Boltzmann kb. Les unitats de longitud (longitud de Planck lp), de temps (temps de Planck tp), de massa (massa de Planck mp) i de temperatura (temperatura de Planck  p) poden ser expressades en termes de les constants universals com:




Com el mateix Planck establ:  aquestes quantitats mantenen el seu significat natural tal com les lleis de la gravitaci, de la propagaci de la llum en el buit i la primera i la segona lleis de la termodinmica, resten vlides. Conseqentment han de mantenir-se sempre iguals, encara que siguin amidades per les ms diferents intelligncies incls amb els ms diferents mtodes .

Simplificaci de les equacions fonamentals de la fsica.
Les diferents magnituds fsiques tenen unes dimensions diferents que no poden ser igualades numricament, un segon no s el mateix que un metre. Per en fsica terica aquests detalls poden ser deixats de banda per tal de simplificar els clculs. El procs que aconsegueix aix s'anomena adimensionalitzaci, a la taula segent es mostra la utilitzaci de les constants fonamentals per tal d'adimensionalitzar algunes equacions fsiqu



Vegeu tambe.
Llista de constants fsiques;
Referncies.

Enllos externs.
Unitats de Planck ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3030" title="Ur" nonfiltered="1903" processed="1879" dbindex="1908">
 

Astronomia: planeta del sistema solar. Vegeu Ur (planeta).
Mitologia grega: du del cel. Vegeu ranos.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3031" title="Uma (desambiguaci)" nonfiltered="1904" processed="1880" dbindex="1909">


Cincia: uma s l'abreviaci de la unitat de massa atmica.
Hinduisme: Uma (hinduisme) s la deessa de la bellesa i la llum solar. ;
Cinema: Uma Thurman s una actriu nord-americana de cinema, la musa de Quentin Tarantino.
Geografia: ;
Uma (Jap) s un districte japons a la prefactura d'Ehime.
Uma (Pontevedra), parrquia de Salvaterra de Mio;
Telecomunicacions: UMA sn les sigles d'Accs Multimedia Universal.
Arquitectura: Una uma (casa) s la casa comunal tradicional del poble Mentawai, Indonsia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3033" title="Uzbek" nonfiltered="1905" processed="1881" dbindex="1910">
L'uzbek s una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del mn, especialment als pasos veins ,Xina i Rssia.Fins a principis del s.XX s'havia escrit amb caracters rabs.Desprs,amb el govern sovitic, es va canviar en favor dels cirlics i des de la independncia uzbeca s'afavoreix la introducci de l'alfabet llat, com passa a quasi tot el mn turqus.

Exemple d'uzbek amb la traducci al catal:

1-modda
Barcha odamlar erkin, qadr-qimmat ba huquqlarda tang bo'lib tug'iladilar. Ular aql va vijdon sohibidilar va bir-birla iga birodarlarcha muomala qilishlari zarur. 



Article 1
Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. 


----

Uzbek es tamb el poble que viu a l'Uzbekistan (els uzbek viuen tamb al nord de l'Afganistan). Els uzbeks i els kazakhs descendeixen de les hordes del mongol Dietxi, fill de Gengis Khan. Un dels seus fills fou Shayban  els successors del qual van formar dues lnies el 1428, la dels khans de Sibir (encapalada per Ibak) i la lnia d'Abul Khayr Khan, khans de Bukhara i Samarcanda. El fill del darrer fou Shayk Haidar i el net Muhammad Shaybani, origen dels Xibnides de Bukhara. Un altra fill, Kutxkuntxi, es l'origen de l'altra branca dels khans uzbeks de Bukhara anomenada tamb xibnides de Samarcanda. De la seva gent va sorgir el poble uzbek.

Uzbek s tamb un imperi.




Llista de khans uzbeks de Transoxiana .

Abul Khayr khan 1428-1468;
Shayk Haidar (fill) 1468;
Muhammad Shaybani (fill) 1468-1510;
Djanibek (nebot de Shayk Haidar, fill de Kutxuntxi) 1510-1513;
Ubaidullah  (nebot de Muhammad Shaybani, fill d'un germ) 1510-1513;
Kutxuntxi (pare de Djanibek) 1513-1530;
Abu Said (germ de Djanibek) 1530-1533;
Ubaydullah (segona vegada) 1533-1539;
Abdullah I (fill d'Abu Said) 1539-1556;
Pir Muhammad I (germ) 1556-1561;
Iskandar (germ) 1561-1583;
Abdullah II (fill) 1583-1598;
Abd al-Mumin (fill) 1598;
Pir Muhammad II (cos, fill d'un germ de Abdallah II) 1598-1599;
Djani Muhammad Khan (marit d'una germana de Abdullah II) 1599-1603;
Baki Muhammad (fill) 1603-1605;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3034" title="Uigur" nonfiltered="1906" processed="1882" dbindex="1911">


L'uigur s una llengua trquica de la famlia altaica parlada pels uigurs, la histria dels quals comena als primers segles de l'era cristiana. Cap al segle VIII dC van establir un poders estat al Turquestan oriental i, en ser enderrocat cent anys ms tard, van establir un nou regne a la Xina occidental que va sobreviure fins a la conquesta dels mongols.

L'uigur s parlat per uns 7.300.000 de persones, incloent-n'hi uns 6.000.000 a la regi autnoma de Xinjiang (Xina) i 300.000 al Kazakhstan. L'uigur s'escriu en carcters cirllics i/o rabs, tot i que existeixen projectes de conversi a l'alfabet llat. 

L'iugur es divideix en tres dialectes: 
 el central, al Nord de Xinjiang (6 milions de parlants), ;
 el de l'Est o Lop Nor, a la part meridional (40.000 parlants) ;
 el del Sud, Hotan o Na'tang a Hotan, Qargar i Qarkilik (2.200.000 parlants). ;

Exemple d'uigur amb traducci al catal:

"Pr l'nguz(a) ishke war nimi-dro. Pr mla, pr qz war nimi-dro"

Hi havia un marit i una muller. Hi havia un noi i una noia.

 Enllaos interns .
 Uyghur caliigraphye;
 Msica dels uigurs ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3035" title="Univers inflacionari" nonfiltered="1907" processed="1883" dbindex="1912">
Segons la teoria de l'Univers inflacionari l'Univers hauria tingut una fase de expansi exponencial entre 10-36 i 10-33 segons desprs del Big Bang.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3038" title="Udmrtia" nonfiltered="1908" processed="1884" dbindex="1913">


La Repblica d'Udmrtia (en rus                        , Udmrtskaia Respblika; en udmurt:              , Udmurt Elkun) s una repblica (subjecte federal) europea de la Federaci Russa de 42.100 km i 1.627.000 habitants (2000). La capital s Ijevsk. La llengua oficial s: l'udmurt.

Limita al sud-est amb Baixkortostan, al sud i sud-oest amb Tatarstan, al nord i nord-est amb el Territori de Perm, i al nord i oest amb la Provncia de Krov.

 Geografia .
La repblica ocupa un tur aplanat, que decreix en elevaci de nord a sud i d'est a oest, trencat per les valls dels rius. L alta vall del riu Kama s ala uns 330 metres al Nord. A l'oest hi ha terres baixes pantanoses de la conca del riu Kilmez/Kalmez, les planures petites de Mozhga i Sarapul, separades pel riu Izh/Ots.  Altres rus sn els Siva, Cepca/ Cupci, Belaja/Tdjy Kam, Lekma/Ljukmy, Loza/Lozo i Vala. El bosc cobreix el 44 % del pas, i d'ell, el 19 % sn pins. La resta sn terres baixes aptes pel conreu. 

Demografia.
Poblaci: 1,570,316 (2002);
Urbana: 1,094,338 (69.7%);
Rural: 475,978 (30.3%);
Masculina: 725,075 (46.2%);
Femenina: 843,241 (53.7%);
Dones per 1000 homes: 1,160;
Grups tnics;
Segons el Cens 2002, el rssos sn 60.1% de la poblaci de la repblica, mentre que els udmurts noms sn el 29.3%.  Altres grups inclouen els ttars (7.0%), ucranesos (11,527, o 0.7%), mari (8,985, o 0.6%), i altres grups ms petits



Dues terceres parts dels Udmurts viuen a Udmrtia. 

 Histria .
Un cop esclatada la revolucin d'octubre del 1917, el poder sovitic s establ a Ijevsk, i hi organitz diversos comits a Udmrtia el mar del 1918. El juny del 1918 el I Congrs d'Udmurts de Rssia adopt la resoluci provisional d'incloure Udmrtia dins la R.F.S.S de Rssia.  El 31 de juliol del 1918 el Comissariat del Poble per a Nacionalitats establ la seva prpia jurisdicci i cre una secci votiaca o udmurt, per perparar-los el cam per l'autonomia.

El 1919 el pas fou atacat per les tropes de Alexander Koltxak, qui fou rebutjat el juliol per l'Exrcit Roig amb cert suport popular. Aix el 4 de novembre del 1920 el Comit Central Executiu de tota Rssia i el Consell de Comissaris del Poble organitzaren la formaci de l'Oblast Autnom Votsk. El 1932 l'Oblast prengu el nom d'Oblast dels Udmurts i finalment, el 28 de desembre del 1934, esdev Repblica Socialista Sovitica Autnoma.
 
El 1921 1930 aptiren una forta plaga de fam a causa de la guerra civil que els imped un fort desenvolupament demogrfic i que provoc que molts udmurts emigressin a Sibria. El 1921 se celebr el I Congrs d'Autors Udmurts, que es dividiren entre nacionalistes i comunistes revolucionaris.  

Durant els anys 1930 es va dur a terme una poltica de collectivitzaci forada, per la qual el 1937 milers d'udmurts foren deportats,  i gaireb tota la intelligentsia udmurt havia estat anihilada.  El 1935 la RSSA Udmurt tenia 32.100 km i 868.000 habitants, dels quals el 52,3 % eren udmurts i el 43,4% russos, mentre que el 1926 tenia 29.994 km i 756.000 habitants, dels quals el 55 % eren udmurts. Entre el 1929 i el 1940 es van dur a la prctica cinc plans quinquenals per tal de desenvolupar-hi la indstria pesant i collectivitzar la producci en sovkhosos i kolkhozes, alhora que el mar del 1937 es ratificava la primera constituci. 

Durant la Segona Guerra Mundial moltes de les factories foren aconvertides en fbriques d'armes, aix com dels treballadors, de la Rssia ocupada pels nazis foren evaquades a territori udmurt, cosa que provoc un fort increment en el nombre de poblaci forastera en el territori, sobretot russos. Tot i aix, uns 60.000 udmurts foren condecorats, 100 d'ells com a Herois de l'URSS. Desprs de la guerra, es cosntruiren empreses noves, com la planta faranica d'Izhtiazhbummash.

Durant la dcada dels 1950-60 un gran nombre d'udmurts marxaren del pas a treballar en grans projectes de construcci a Volgograd, Sverdlovsk (Yekaterinburg) i Sibria, o emigraren a Kazakhstan i Ucrana. Entre el 1971 i el 1988 ms d'un miler de viles udmurts foren clausurades per inviables i els seus habitants, obligats a desplaar-se a altres indrets. 

Durant el perode de la perestroika la repblica es caracteritz per la seva estabilitat, i don suport a les reformes econmiques, merc les divises de la fbrica de kalixnikovs a Ijevsk. Fou escollit president Aleksandr Volkov, mentre Pavel Pershenin ho era cap de l'Assemblea i Anatoli Saltykov cap de govern. 

El 1995 la Federaci Russa i Udmrtia signaren una srie d'acords definint les responsabilitats respectives sobre la divisi de la priopietat estatal, llei i ordre, industries de defensa, s del sl i recursos forestals i protecci ambiental. El 1996 la  Repblica Udmurt pass una llei sobre "educaci nacional" que garanteix el dret a rebre l'educaci en la llengua nadiua de cadasc.

Referncies.




Lectures.
Daniel Kalder.Lost Cosmonaut: Observations of an Anti-tourist . Scribner Book Company. ISBN 0-7432-8994-3.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la Repblica Udmurt.
 Pgina Oficial del Consell d'estat d'Udmrtia.
 Mapa d'Udmurtia.
  Pgina Oficial de la Universitat Estatal d'Udmrtia.
  Pgina OFicial de l'Acadmia Mdica d'Izhevsk.



 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3039" title="Hucbald" nonfiltered="1909" processed="1885" dbindex="1914">
Hucbald de Saint-Amand (840-930) fou un monjo molt diplomatic del monestir de Sant Amand, de Tournay reconegut com a teric musical.

Hucbald va propos traar lnies per a fer ms entenedora l'escriptura musical. Modific el sistema de notaci grega, basat en lletres -el coneixement del qual el devem al filsof i estadista rom Boeci (524)-, tot reduint els vora de 300 signes diferents a uns 15 segons un criteri d'utilitat. A De Institutione Harmonica, Hucbald va escriure la paraula "Haleluia" amb signes convencionals, tot i que vagues, per damunt de cada sllaba. Seguidament, afeg la seva notaci de lletres i establ l'altura de cada so, encara que conservant els smbols convencionals (anomenats neuma), que reuneixen certes caracterstiques expressives del cant. Aix doncs, el seu sistema es nodr de l'antic i del nou, i servia al cantor per a trobar l'exactitud del to i una gamma  variada d'efectes expressius. Tamb li ensenya els rudiments de l'harmonia, o consonncia, definint-la com "dues notes, de diferent altura, que sonen juntes". Posteriorment aport una definici ms explcita: "La consonncia s la mescla calculada i harmoniosa de dues notes, que es produeix sols quan aquestes dues notes, ocasionades per fonts diferents, es combinen en una sola unitat musical, com per exemple, quan canten junts un nen i un home la qual cosa, usualment, s'anomena organizatio". A aquesta consonncia l'anomen organum.

Als seus llibres, Hucbald introdu dues lnies que marquen una distncia d'una quinta: una era la nota fa, l'altra la nota do. Per a fer-ho ms clar, els hi assigna els colors vermell i groc.

No s'ha conservat cap polifonia d'Hucbald, malgrat que se'l reconeixia com a excellent msic, tal i com queda provat al seu trop Gloria Quem vere pia laus, i als seus tres oficis per a Sant Andreu, Sant Teodoric i Sant Pere. Cal recordar que als compositors de l'Alta Edat Mitjana no els estava perms d'escriure contrapunt per al cant pla de la missa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3040" title="Unix" nonfiltered="1910" processed="1886" dbindex="1915">

UNIX (o Unix) s un sistema operatiu creat el 1969 a l'empresa AT&T Bell, amb la participaci de Ken Thomson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy, entre d'altres.


Unix es va desenvolupar com a successor del sistema Multics. Es va dissenyar seguint la filosofia segent:
 Cada programa o utilitat acompleix una nica finalitat, per ho fa b.
 Les utilitats s'han de poder combinar entre elles.
 Cal utilitzar text per a l'entrada i la sortida dels programes, per assegurar la legibilitat i compatibilitat de les dades.
Unix es va fer molt popular a les universitats. Al cap dels anys, van anar sortint moltes variants comercials d'Unix. Actualment, SCO s la propietria legal del codi Unix original, i la marca Unix s propietat de The Open Group.

Existeix un estndard ISO per sistemes Unix i similars, anomenat POSIX.

A ms dels sistemes Unix comercials, existeixen diversos sistemes operatius basats en la filosofia i els estndards d'Unix. Els ms coneguts sn Linux (que aprofita les utilitats GNU) i els derivats de BSD. Tot i que no es poden anomenar Unix per raons legals, a efectes prctics funcionen com a sistemes Unix.




Histria.
Un grup d'investigadors dels Laboratoris Bell (actualment anomenats AT&T) van desenvolupar un sistema operatiu experimental anomenat Multics (Informaci Multiplexada i Sistema de Computaci) per usar amb un ordinador General Electric. Els laboratoris Bell van abandonar el projecte, per el 1969, Ken Thompson, un dels investigadors del Multics, va dissenyar un joc per a l'esmentat computador, que simulava el sistema solar i una nau espacial. Amb l'ajuda de Dennis Ritchie, Thompson va tornar a escriure-ho, ara per a un computador DEC (Digital Equipment Corporation), aprofitant que, junt amb Ritchie havia creat tamb un sistema operatiu multitasca, amb sistema d'arxius, intrpret d'ordres i algunes utilitats per al computador DEC. Se li va anomenar UNICS (Informaci Uniplexada i Sistema de Computaci) i podia suportar dos usuaris simultniament. La seva llicncia d's era molt costosa, la qual cosa el posava fora de l'abast de moltes persones. Aix motivaria desprs la creaci del Projecte GNU per al desenvolupament de programari lliure.

 Families .

Com se pot deduir d'aquesta breu resenya histrica, existeixen diverses families del sistema operativo UNIX que han evolucionat de manera independient al llarg dels anys. Cada familia es distingeix no tant per les seves diferencies tcniques com per les seves diferencies en propietat intelectual. S'observa que totex las families s'han vist contaminades, directa o indirectament, per altres families. 

Las families UNIX ms significatives sn:
 AT&T: la familia que va tindre el seu origen en l'UNIX de AT&T. Considerada la familia UNIX "pura" i original. Els seus sistemes operatius ms significatius sn UNIX System III i UNIX System V.
 BSD: familia originada pel llicenciament d'UNIX a Berkely. BSD es va rescriure per no incorporar propietat intelectual originaria de AT&T en la versi 4. La primera implementaci dels protocols TCP/IP que van donar origen a Internet sn la pila (stack) TCP/IP BSD.
 AIX: aquesta familia surgeix pel llicenciamient d'UNIX System III a IBM.
 Xenix: familia derivada de l'adquisici dels drets originals de AT&T primer per part de Microsoft i desprs aquest els va vendre a SCO.
 GNU: En 1983, Richard Stallman va anunciar el Projecte GNU, un ambicis esfor per crear un sistema similar a Unix, que pogus ser distribuit lliurement. El software desenvolupat per aquest projecte -per exemple, GNU Emacs i GCC - tamb han set part fundamental d'altres sistemes UNIX. ;
 Linux: En 1991, quant Linus Torvalds va comenar a proposar el nucli Linux i a reunir collaboradors, les eines GNU eren l'elecci perfecta. Al combinar-se ambds elements, van conformar la base del sistema operatiu (basat en POSIX) que avui conoceixem com . Les Distribucions GNU/Linux basades amb el nucli, el programari GNU i altres agregats entre els que podems mencionar a Red Hat Linux i Debian s'han fet populars tant entre els aficionats a la computaci com en el mon empresarial. Observeu que Linux t un origen independent, pel que es considera un 'clon' d'UNIX i no un UNIX en el sentit histric.

Las interrelacions entre aquestes families sn les sigents, aproximadament en ordre cronolgic:
 La familia BSD surgeix del llicenciament de l'UNIX original de AT&T.
 Xenix tamb surgeix pel llicenciament de l'UNIX original de AT&T, encara que llabor no era propietat de SCO.
 AIX surgeix pel llicenciament de'UNIX System III, per tamb incorpora propietat intelectual de BSD.
 La familia original AT&T incorpora illegalmente propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.
 La familia AIX torna a incorporar propietat intelectual de la familia AT&T, aquesta vegada procedent d'UNIX System V.
 Linux incorpora propietat intelectual de BSD, grcies a que aqueste tamb es llibera amb una llicncia de codi obert denominada Open-source BSD.
 Segons SCO Group, Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, grcies a la colaboraci d'IBM en la versi 2.4, encara no demostrat.

 Ordres clssiques d'UNIX .

Algunes comandes bsiques d'UNIX sn:
 Navegaci/creaci de directoris/fitxers: ls cd pwd mkdir rm rmdir cp;
 Edici/visionat de fitxers: touch more ed vi;
 Processament de texts: echo cat grep sort uniq sed awk tail head;
 Comparaci de fitxers: comm cmp diff patch;
 Administraci del sistema: chmod chown ps find xargs sd w who;
 Comunicaci: mail telnet ssh ftp finger rlogin;
 Shells: sh csh ksh;
 Documentaci: man.

Aquesta s una llista dels seixanta comandaments d'usuario de la secci 1 de la Primera Edici:
ar as b bas bcd boot cat chdir check chmod chown cmp cp date db dbppt dc df dsw dtf du ed find for form hup lbppt ld ln ls mail mesg mkdir mkfs mount mv nm od pr rew rkd rkf rkl rm rmdir roff sdate sh stat strip su sum tap tm tty type un wc who write;

Altres comandes

 Temps: cal;

Vegeu tamb.
Mount;

Enllaos externs.
 Plana de The Open Group UNIX System;
 Histria d'Unix;
 Llista d'acrnims relacionats amb Unix;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3041" title="Vinars" nonfiltered="1911" processed="1887" dbindex="1916">

Vinars s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Jordi, Clig, Benicarl, Alcanar i Ulldecona.

 Situaci i comunicacions .
Vinars es troba en la costa mediterrnia al sud de la desembocadura del riu Snia, al bell mig de la plana coneguda com "els Plans de Vinars", sent el municipi costaner ms septentrional del Pas Valenci. La dita "Vinars, crulla dels Pasos Catalans" s certa, ja que el poble est situat quasi al mig entre Valncia-Castell i Tarragona-Barcelona (creuat per la carretera nacional 340 i l'autopista AP-7), a ms s la fi de la carretera nacional 232 que va per Saragossa-Alcanys-Morella-Vinars. Disposa tamb d'una estaci de tren a la lnia del Corredor Mediterrani (Barcelona - Valncia). Per fi, si agafssem un vaixell arribarem per mar just a les Illes Balears.

 Histria .
L'origen de Vinars s una petita alqueria rab (Beni Alars) que esdevingu cristiana a la conquesta pel rei Jaume I (Binalars). En l'edat mitjana depenia del castell de Penscola, a l'igual que la vena Benicarl, fins que es va independitzar i va comenar un creixement que l'ha portat a ser la principal capital del nord del Pas Valenci, tenint un partit judicial que abarca les comarques d'Els Ports de Morella, Alt i Baix Maestrat.

Vinars va patir, durant segles, atacs de pirates moriscos i, per aix, com en tota la costa valenciana, es troben torres de vigilncia costaneres i atalaies, amb la funci d'avisar a la poblaci en cas de perill: s el cas de la denominada popularment "torreta dels moros", que est actualment en runes.

Al segle XIX, tenia una milcia local per defensar la ciutat i es va construir una muralla que l'envoltava.

 Demografia .


 Economia .
T un port de pescadors important i tamb una indstria del moble destacable. L'agricultura es basa en els ctrics (especialment tarongers) de regadiu i les oliveres de sec. Recentment, el turisme est convertint-se tamb en un dels eixos de l'economia de Vinars.

 Serveis .
Actualment disposa d'un hospital comarcal, un centre de salut, 5 collegis pblics d'educaci primria, una escola de msica, dos instituts d'educaci secundria, una delegaci d'hisenda, una caserna de la Gurdia Civil, etc.

 Poltica i administraci .













 Monuments .
Monuments religiosos.
Esglsies L'esglsia principal del poble s l'Arxiprestal de l'Assumpci , que t una bella portada barroca, sent el temple del renaixement (segle XVI). Altres esglsies sn la de Sant Agust, al costat del Mercat -actualment transformada en Auditori Municipal- i la de Santa Magdalena, de molt recent construcci, tota blanca.

 Ermites: s molt remarcable l'ermita de Sant Sebasti, patr de la ciutat -construcci antiga, pintada tota de blanc, dalt d'un tur petit des del qual es veu una ampla vista de l'entorn-. Sota d'una gran creu hi ha restes d'un poblat ibric. Tamb hi ha l'ermita de Sant Gregori, al costat del Cementeri municipal.

 Monuments civils .
 Restes del Poblat ibric ( segles VII i I a.C.). Es troben sota una gran Creu, prxima a l'Ermita.

 Ajuntament (segle XVII).

 Mercat Municipal (segle XX). La seua construcci s'inicia en 1928, en els terrenys que ocupava un antic convent agust.

 Plaa de Bous. s la plaa construda ms prop de la mar.

 Monument a Costa i Borrs.

 Llocs d'inters .
Un lloc recomanable per als amants de la naturalesa s visitar la petita muntanya del Puig, a 6 Km de la ciutat, i a 160 metres d'altitud, on es troba el Santuari de Nostra Senyora de la Misericrdia. I des d'on s'inicia un sender local que permetr gaudir de la vegetaci i agricultura mediterrnia, contemplar les restes del poblat ber i recrear-se amb les vistes des d'un autntic mirador de 360.

En Vinars podem gaudir de dos paratges naturals, un a l'extrem nord, conegut com  el Jard de Sl de Riu  i altre en l'extrem sud conegut com  Ruta del Barranc d Aiguadoliva . Ambds consisteixen en la realitzaci d'una sendera per al gaudi ptim del paratge i conten amb punts d'interpretaci.

Casa d'ngel Giner;

 Costums i festes: .
Vinars s un poble molt fester. Durant tot l'any s'hi celebren quantitat de festes:

A Sant Antoni surt el "Ball de Dimonis", es fan fogueres a la platja i al poble i es va tamb a l'ermita. Sant Sebasti t una gran devoci popular i, el 20 de gener, l'ermita s'ompli de gent en una romeria anual. El "Carnaval de Vinars" cada any s ms gran i fams. A Setmana Santa hi ha processons. Desprs, a juny, vnen les Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere, ms tard les Festes del Llagost (en realitat, tot l'estiu s una festa a Vinars).

 Personatges Illustres .
L'escriptor vinarossenc Borrs Jarque va escriure una famosa "Histria de Vinars", considerada un clssic al respecte. A Vinars va morir el Duc de Vendme, comandant en cap dels exrcits borbnics en la Guerra de Successi (segons es diu d'una indigesti de llagostins i marisc). Hi nasqu el compositor Carles Santos Ventura. Tamb el poeta Joan-Elies Adell, Alfred Giner i Sorolla (farmacleg, assagista i poeta en llengua catalana) i Germn Lorente (director de cinema).

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3042" title="Vela" nonfiltered="1912" processed="1888" dbindex="1917">


Nutica: navegaci amb veles, vela de vaixell.
Energia elica: vela de mol, vela de mol.
Tendal: coberta de tela o lona coberta de lona.
Astronomia: Vegeu Vela (constellaci).
Esport: Esport nutic, vela esportiva.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3044" title="Voleibol" nonfiltered="1913" processed="1889" dbindex="1918">

El voleibol s un esport d'equip practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari mitjanant volees per damunt d'una xarxa collocada transversalment al mig de la pista.

 Regles bsiques del voleibol .

El voleibol es juga entre dos equips de sis jugadors, en un camp de 18 metres de llargada i 9 d'amplada, dividit en 2 camps de 9x9 m separats per una xarxa d'alada variable (2.50 m per homes; 2.24 m per dones; altres alades s'utilitzen en competicions juvenils, infantils, etc). A cada camp hi ha una lnia parallela a la xarxa a 3 m de distncia de la xarxa. S'utilitza una pilota de cuir o material sinttic de mida similar a la de futbol per ms lleugera. Els partits es juguen al millor de tres jocs, i un joc es guanya amb 25 punts, excepte el 3 joc que es guanya amb 15 punts (aquest sistema de puntuaci es va implementar l'any 2000).
 
Per comenar a jugar un punt, un dels jugadors efectua el servei des de darrera del seu camp, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l'altre camp, i aix successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra al camp contrari o alg comet algun error, per exemple:

 enviar la pilota a terra fora del camp, o tocar un objecte extern. (fora, senyalat per els rbitres amb els dos braos parallels al cos i els 2 palmells mirant cap endins a l'alada de la cara de l'rbitre);
 enviar la pilota a terra fora del teu propi camp. (pilota tocada, senyalat per els rbitres amb els dits de les mans a l'alada de la cara i refregant-los);
 que un jugador retingui la pilota. (retenci, senyalat amb la el palmell d'una m mirant cap amunt i pujant aquest palmell);
 que un jugador la toqui dues vegades seguides. (dobles, mostrant dos dits);
 que un equip jugui la pilota mes de tres vegades. (quatre tocs, mostrant 4 dits);
 que un jugador toqui la xarxa (sempre i quan intervingui aquest jugador en l'acci del joc).(xarxa, tocant l'rbitre amb el palmell de la m la xarxa per la part lateral);
 que un defensor remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa des de la zona delimitada per la lnia de 3 metres i la xarxa.(remat de saguer, passant un bra per sobre del cap com si volguessis tocar-te la orella contrria, sense arribar es clar a fer-ho);
 que un lliure remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa, sigui quina sigui la zona en que ho fa. Que un lliure colloqui a un altre company amb els dits des de la zona delimitada per la lnia de 3 metres i la xarxa, i aquest company remati per sobre de la xarxa(remat de saguer, passant un bra per sobre del cap com si volguessis tocar-te la orella contrria, sense arribar es clar a fer-ho);
 que un jugador passi tot el peu en camp contrari, o toqui la pilota per sota la xarxa (invasi, amb el dit ndex assenyalant la lnia central);
 que un jugador remati colpejant la pilota ja en camp contrari. Que un jugador bloquegi abans de que un jugador rival pugui fer un altre toc de pilota en el seu camp(invasi aria, amb el palmell mirant el terra a l'alada de la cara);

...

Les tcniques bsiques que s'utilitzen per jugar la pilota en el voleibol sn,
 recepci, utilitzant els dos avantbraos per amortir una pilota que ve del camp contrari.
 toc de dits, utilitzant les dues mans, utilitzat sobretot per passar la pilota a un company preparat per rematar.
 remat, colpejant la pilota amb una m per sobre de la xarxa i cap al camp contrari.
 bloqueig, per intentar aturar el remat d'un contrari saltant amb les mans esteses sobre la xarxa.

L'equip que guanya el punt es el que fa el segent servei. Cada vegada que hi ha un canvi de servei (s a dir, l'equip que servia perd el punt) es fa una rotaci dels jugadors de l'equip guanyador. D'aquesta manera, tots els jugadors han de jugar tant en posicions d'atac com de defensa. L'excepci es el lliure, figura introduda l'any 2000, que s un jugador que noms pot actuar defensivament (no pot rematar ni efectuar serveis).

Hi ha una variant, anomenada vlei platja, que es juga a l'aire lliure, habitualment amb dos jugadors per equip, i amb un reglament lleugerament diferent.

 Histria .

L'americ William Morgan va inventar el voleibol el 9 de febrer de 1895 amb el nom de mintonette que ms tard es va canviar pel nom de voleibol. La Federaci Internacional de Voleibol es va fundar el 1947, i els Campionats del Mn van comenar el 1952. El voleibol ha estat esport olmpic des de 1964 a les Olimpades de Tquio. 

A Catalunya el voleibol es practica des de l'any 1920, i la Federaci Catalana de Voleibol es va crear el 1959.

Competicions.
 De seleccions .
 Voleibol als Jocs Olmpics;
 Campionat del Mn femen - mascul;
 Lliga Mundial masculina;
 Grand Prix Mundial femen;
 Copa Grand Champions femenina - masculina;
 Copa del Mn femenina - masculina;
 Campionat d'Europa femen - mascul;
 Campionat d'sia femen - mascul;
 Campionat d'frica femen - mascul;
 Copa Amrica femenina - masculina;
 Campionat de Nord-amrica femen - mascul;
 Campionat de Sud-amrica femen - mascul;

 De clubs .
 Copa d'Europa femenina - masculina;
 Recopa d'Europa femenina - masculina;
 Copa CEV femenina - masculina;
 Lliga espanyola femenina - masculina;
 Copa espanyola femenina - masculina;

 Enllaos externs .

 Federaci Internacional de Voleibol;
 Federaci Valenciana de Voleibol;
 Federaci Catalana de Voleibol;
 Federaci Andorrana de Voleibol;
 Federaci de Voleibol de les Illes Balears;
 Voleibol Amateur d'OntinyentVAO;
 Club Voleibol Xtiva;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3045" title="Vulva" nonfiltered="1914" processed="1890" dbindex="1919">

La vulva s el conjunt externs dels genitals femenins. Als ssers humans consta dels llavis majors i menors, del cltoris, de l'obertura de la uretra i de l'entrada de la vagina. No s'ha de confondre la vulva amb la vagina.

 Llavis .

Els llavis majors sn cadascun dels dos llavis que cobreixen als corresponents llavis menors dels extrems de la fenedura vulvar formant plecs de la pell de teixit adips, coberts pel vell pbic desprs de la pubertat. L'extrem anterior de cada llavi conflou en un plec que forma la caputxa del cltoris, el qual embolcalla. Aquests llavis es reuneixen en un plec posterior amb forma de lletra 'u'. Aquesta, els llavis majors i la caputxa del cltoris conformen la totalitat dels lmits de la superfcie de la vulva. Poden ser grans o petits, curts o llargs i tenir diverses mides. Tot aix s normal. Poden ser sexualment sensibles i inflar-se una mica quan la dona s'excita.

Els llavis menors tamb sn sensibles i poden inflar-se durant l'excitaci sexual. Es troben dins dels llavis majors, de la caputxa del cltoris fins a la part d'abaix de la vagina rodejant els orificis de la vagina i la uretra. Dins la vagina, i mitjanant uns petits conductes, les glndules de Bartholin, quan sn estimulades, secreten un fluix (moc) que lubrica la vagina durant el coit.

Poden variar d'un color rosat a un caf fosc, segons el color de la pell de la dona. De la mateixa manera que els mugrons, els llavis menors poden canviar de color quan la dona madura. Alguns cops sobresurten entre els llavis majors, i poden ser arrugats o llisos.

 Cltoris .
El cltoris situat sota el punt on els llavis menors es troben. El cap, o gland, del cltoris pot aparixer ms petit que un psol, o ser ms gran que la punta d'un dit. Per noms la punta del cltoris es pot veure a dalt de la vulva, en els plecs suaus on els llavis es troben, sota la pell de la caputxa del cltoris. La resta del cos esponjs del cltoris, ms de 9 cm, es troba amagat dins del cos. Pot tenir diverses mesures, i pot tamb tenir distints graus de sensibilitat. De la mateixa manera que el penis, el cltoris es posa rgid i s'infla durant l'excitaci sexual. L'objectiu del cltoris s nicament donar plaer. A diferncia del penis o de la vagina, el cltoris no t un paper important en el coit o en la reproducci. El cltoris es troba noms per fer que la dona senti plaer, i s molt sensitiu. Una de les maneres de produir plaer i estimular el cltoris s mitjanant la realitzaci d'un cunnilingus. T uns 8.000 terminals nerviosos, dues vegades ms que el penis.

 Vagina .

La vagina s el passatge que connecta els rgans sexuals externs de la dona amb l'ter, coll i via per on el nad s condut fora del cos de la mare durant el part. s tamb on el fluix menstrual surt del cos i per on el penis entra durant el coit.

 Secrecions i olors .
Probablement aquesta s la font de majors preocupacions sobre la vulva. De la mateixa manera que la major part del cos hum, la vulva pot ser problemtica. Durant la pubertat, la vagina comena a produir una secreci que pot ser incolora o blanca, la leucorrea. Aquesta s la forma en qu la vulva es neteja ella mateixa ja que les secrecions expulsen els grmens i altres substncies indesitjables. Quan s'ovula o es produeix excitaci sexual la vagina produeix una secreci transparent i lubricant considerada un lubricant natural.

L'olor caracterstica de la vulva t una acceptaci subjectiva pels individus, hi ha qui pensa que s agradable i qui pensa el contrari, per en una dona saludable, per regla general, l'olor natural de la seva vulva s agradable. Si fa realment mala olor, com a peix o llevat o amb una altra olor forta i desagradable, s aconsellable el consell ginecolgic ja que sol ser produda per una secreci que pot ser un senyal que hi ha una infecci vaginal que s'ha de tractar immediatament.

 Salut i higiene .
Amb l'esfor d'eliminar totes les olors i secrecions naturals, moltes dones i noies abusen de dutxes i desodorants femenins. La vagina es neteja a ella mateixa, els rentats excessius poden alterar el balan de bacteris tils que es troben a la vagina i arribar a qu la dona tingui vaginitis: inflamaci de la vagina.

La salut de la vulva s lligada a la manera de viure i el coneixement de cada dona, el cuidat anmic personal, l'alimentaci sana, i l'exercici i la neteja peridica amb un sab especfic, molt suau, i  amb molta aigua, aplicat amb la m sempre del front cap enrere.

Malalties associades.
Infeccions.
 Candidiasi.
 Vaginosi bacteriana.
 Berrugues (a causa del VPH).
 Molluscum contagiosum.
 Herpes genital.
 Herpes zster.
 Dermatofitosi.
 Hidradenitis suppurativa.

Malalties inflamatries.
Dermatitis.
Liquen simple crnic. Dermatosi inflamatria crnica.
Psoriasi.
Liquen esclers.
Liquen pla.
Vulvitis.
Pmfig vulgar.

Cncer.
Carcinoma escats.
Carcinoma basocellular.
Melanoma.

lceres.
lcera aftoide.
Sndrome de Behcet.

Desordres del desenvolupament.
Vagina septada.
Hermafroditisme.

 Denominacions populars .
Algunes denominacions populars que es fan sobre la vagina sn:
 el cony (s la denominaci histrica catalana);
 el gallonet (a Pego) o gall (a Menorca);
 la figa (la ms comuna al Pas Valenci);
 la patata (algunes contrades del Principat);
 l'anxova (Mallorca);
 la cleca (Mallorca);
 la poma (a l'Alcoi i Mallorca);
 la xima (al valenci apitxat);
 la xona (al menorqu i al valenci apitxat);
 sa fufa (al menorqu);

Referncia.
 KAUFMAN, Raymond H.: Malalties Benignes de la Vulva i la Vagina, Elsevier, 1996. ISBN 84-8174-118-3.

Enllaos externs.

Anatomia de la vulva;
La vulva i el mont de venus;
Diagrama de la vulva;
Fotos amb diferents formes de vulves;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3046" title="Violoncel" nonfiltered="1915" processed="1891" dbindex="1920">




El violoncel (de vegades abreujat cello, abreviatura italiana) s un instrument de corda. T quatre cordes La Re Sol Do i es toca amb un arquet que est fet de pls de cua de cavall. El violoncel s un dels instruments de l'orquestra. El msic que el toca s denominat violoncellista o, simplement, violoncel.

La forma ms utilitzada  encara  que no estigui acceptada oficialment  - s la paraula italiana violoncello (pronunciada com l'itali: "violontxello"). En itali tamb s abreviada: cello (txello).

Tradicionalment s considerat l'instrument que ms s'assembla a la veu humana. Al llarg de la histria de la msica s'han composat moltes obres per a violoncel degut a la seva gran importncia dins del panorama musical al ser, aquest un instrument bsic en moltes formacions instrumentals. 

Descripci.
 
Generalitats.
Les parts del violoncel sn prcticament les mateixes que les de la resta d'instruments de corda fregada. La caixa de ressonncia, o cos del violoncel, est formada per una tapa superior, una tapa inferior i una "faixa", que s una secci de fusta que uneix les dues tapes, creant una caixa buida. A l'interior d'aquest cos es troba el bastidor, que s una estructura de refor per a les tapes i serveix per a controlar la vibraci, i l'nima, una barreta transversal de fusta uneix les dues tapes del violoncel a la part mitjana, i serveix per a que el violoncel entri en ressonncia amb les cordes.  

A la tapa superior, s'hi troben dos orificis per on hi surt el so, anomenats "efes" (per la seva forma semblant a aquesta lletra). Als dos costats del cos hi ha dues escotadures, que tenen una forma cncava als dos costats del cos, que en permeten la seva millor subjecci de l'instrument amb els genolls, i, sobretot, permet que hi passi l'arc i no topi amb el cos quan es toquen les cordes ms laterals, en aquest cas, el do i el la. s al voltant d'aquesta caixa on es troben la resta d'estructures.

Comenant des de dalt, primer es troba el cap (amb la voluta i el claviller, on hi estan inserides les clavilles que serveixen per a subjectar les cordes, el mstil i el diapas (sense "trastes", com tots els instruments de la famlia del viol, a diferncia de la guitarra).
Des de la meitat de l'instrument, es troba el pont i una mica a sota del cordal (que aguanta les cordes i ajuda a afinar el violoncel ja que es troben all incloses les claus, petites peces metlliques amb la mateixa funci de les clavilles).
 
A la seva part inferior encaixat el bot, d'on hi surt la pica, una pea metllica la funci de la qual s subjectar l'instrument al terra i regular-ne la seva alada per a la comoditat del violoncellista. 

Encara que la mida estndard professional del violoncel s el de 4/4, existeixen instruments d'altres mides ms petits, com 3/4, 1/2, 1/4 o 7/8. Els violoncels barrocs sn ms petits que els moderns. 

Pont. 
El pont s una pea de fusta situada cap a la meitat superior del violoncel i sobre la qual si recolzen les quatre cordes. Ha d'estar en posici perpendicular al pla del violoncel i a la mateixa distncia de les efes. No est enganxat ni clavat a la tapa, sin que s subjectat grcies a la pressi que exerceixen les cordes. La seva part superior est corbada, fet que fa que les quatre cordes al llarg del mstil i el diapas no es trobin al mateix pla. Els ponts dels violoncellistes barrocs eren ms petits i tenien la part superior molt menys corba, el que feia que totes les cordes estiguessin al mateix pla. El principal inconvenient d'aix s que al tocar una corda, podrien tocar-se sense voler les cordes adjacents. 

 Matemtica al violoncel . 

Si ens fixem en la distancia que hi ha des del cap del violoncel al pont i del pont a l'inici de la pica, veiem que s'assembla a un quadrat d'or.
A part, els harmnics respecten una proporci entre si:

2/1,3/1, 4/1... 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3051" title="Vertebrat" nonfiltered="1916" processed="1892" dbindex="1921">

Els vertebrats (Vertebrata, "el que t vrtebres") sn un subflum de metazous celomats deuterostomats cordats, de simetria bilateral, provets d'un teixit ossi format per vrtebres que protegeixen el sistema nervis epineure, i dotats d'una dilataci ceflica o encfal protegida per una caixa cranial. Comprn quasi 60.000 espcies, la meitat de les quals sn peixos.

Els vertebrats han aconseguit colonitzar i adaptar-se a diferents ambients, inclosos els ms difcils i inhspits. Encara que procedeixen inicialment de l'aigua dola, han aconseguit ocupar el medi mar i passar posteriorment al terrestre, el qual dominen en l'actualitat.

 Caracterstiques .

Els vertebrats tenen simetria bilateral i estan provets d'un crani que protegeix el cervell, i un esquelet cartilagins o ossi, que comprn una part axial metameritzada, la columna vertebral.

Els vertebrats tpics tenen el cos dividit clarament en tres regions: cap, tronc i cua; el tronc al seu torn es subdivideix en trax i abdomen. Del tronc sobresurten les extremitats, que sn senars en les llamprees i parells en la resta de vertebrats. Presenten notocordi, que es transforma en columna vertebral en l'estat adult. El cap est ben diferenciat i agrupa i centralitza la majoria d'rgans sensorials i nerviosos. L'estructura cranial dels vertebrats ha aconseguit mantenir-se fcilment en estat fssil, motiu aquest que ha estat fonamental per conixer la seva evoluci.

Durant el desenvolupament embrionari, les parets del cos dels vertebrats desenvolupen uns orificis o clivelles branquials, que donen lloc a les ganyes o brnquies i a diferents estructures. L'esquelet pot ser ossi, cartilagins, i en ocasions presentar dermoesquelet, que consisteix en unes formacions cutnies.

 Evoluci.
Els primers registres fssils sn de l'Ordovici, encara que s'estima que podien existir ja en el Cambri. En el Devoni, els sarcopterigis (peixos pulmonats), van obrir les portes a l'aparici dels primers tetrpodes. Els lisamfibis es van diversificar durant el Carbonfer i van donar lloc als avantpassats dels amfibis moderns, especialment el grup dels crosopterigis, que tenien la capacitat de respirar aire atmosfric. La major part es van extingir ( ) al final de l'era paleozoica.

El desenvolupament dels amniotes, avantpassats dels rptils, va succeir a comenaments del Carbonfer, a partir d'uns tetrpodes semblants als amfibis. Es van diferenciar tres llinatges: 
 Anpsids, dels quals deriven els quelonis ;
 Sinpsids, d'on deriven els mamfers;
 Dipsids, origen dels rptils i els ocells, incloent-hi els dinosaures.

 Classificaci .
Classificaci linneana tradicional.
Durant dcades, els vertebrats s'han classificat en vuit grans grups: 
 Placoderms (peixos fssils);
 gnats (peixos sense mandbules, fssils majoritriament);
 Condrictis (peixos cartilaginosos);
 Ostectis (peixos ossis);
 Amfibis (granotes, gripaus, tritons);
 Rptils (serps, llangardaixos, tortugues, cocodrils);
 Ocells;
 Mamfers;

Ordenats taxonmicament seguirien el segent esquema:
Superclasse Agnatha;
Classe Cephalaspidomorphi;
Classe Myxini (superclasse dubtosa i per aix es considera com una classe dins els Agnatha);
Superclasse Gnathostomata;
Classe Chondrichthyes (taurons i altres peixos cartilaginosos);
Classe Osteichthyes (peixos ossis);
Subclasse Actinopterygii;
Subclasse Sarcopterygii (peixos pulmonats);
Superclasse Tetrapoda (amb quatre extremitats);
Classe Amphibia;
Classe Reptilia;
Classe Aves;
Classe Mammalia;

Classificaci cladstica.
Intensos estudis basats en mtodes cladstics, sobre tot a partir de la dcada dels 80, han produt una revoluci en la classificaci dels vertebrats; el debat roman obert i la classificaci que segueix no ha de considerar-se definitiva; segons Hickman, les relacions filogentiques entre els grups actuals sn:



Cal destacar que diversos txons de la classificaci linneana tradicional sn parafiltics: Agnatha (Myxini + Cephalaspidomorphi), Osteichthyes (Actinopterygii + Sarcopterygii), Reptilia (Testudines + Lepidosauria + Crocodilia), i que els ocells sn un clade ms dins els "rptils"; si es tenen en compte les formes fssiles, grups com els amfibis esdevenen tamb parafilticos. Els "rptils", en sentit cladista, inclouen els ocells i no inclouen els "rptils" que van conduir als mamfers (sinpsids).

 Sistema integumentari .

El sistema integumentari adquireix notable importncia en els vertebrats per les diferents funcions que exerceix. En el tegument es distingeixen estructures protectores i sensorials, glndules amb funcions excretores, allament del medi, etc. Consta de tres capes ben diferenciades: epidermis, derma i hipoderma. Per la seva part, la coloraci del tegument es deu sobretot als cromatfors o cllules pigmentries ramificades de la pell.

La pell origina dos tipus de formacions importants:
 Epidrmiques. Sn glndules anomenades faneres que depenent del tipus de substncia elaborada pot ser verinosa, per exemple en molts peixos, amfibis i rptils, i sebcies, sudorpares i mamries en els mamfers. Les faneres consisteixen en teixits o apndixs cornis de la pell, com urpes, ungles, plomes, becs, pls, crins, i pelles, i un tipus de banyes la dels rinoceronts.
 Drmiques. Donen lloc a les escates dels peixos, les plaques ssies de les cobertes de determinats rptils com els quelonis, les dures escates de la pell dels cocodrils, les banyes dels remugants, etc.

 Aparell locomotor .

L'aparell locomotor dels vertebrats s'ha modificat a partir de la seva funci inicial, la nataci, a altres de mltiples que permeten moviments complexos segons les condicions registrades pels rgans sensitius.

Els peixos, habitants del medi primigeni, van sofrir canvis evolutius importants a partir de l'aparici de les aletes parelles, que posteriorment es van convertir en quiridis o extremitats locomotores pentadctiles, de cinc dits, quan van comenar la conquesta del medi terrestre, i que sofririen posteriorment adaptacions especfiques, tals com les mans prensores dels primats, les esquinadores dels felins, o les ales de sustentaci aria dels ocells.

 Sistema circulatori .

En els vertebrats el sistema circulatori s tancat, mitjanant el qual es transporta oxigen i nutrients als diferents teixits i cllules; presenten glbuls vermells que transporten l'oxigen mitjanant l'hemoglobina. Consta de sistema sanguini i sistema limftic. Est dotat d'un cor dividit en cambres, artries, arterioles, venes, vnules i capillars. En els peixos hi ha un circuit sistmic i un altre de branquial. 

En molts vertebrats terrestres el sistema sanguini s doble; hi ha una circulaci major o general, i una circulaci menor o pulmonar, s a dir, no es barregen la sang arterial i la venosa. El cor dels peixos presenta dues cambres, una aurcula i un ventricle; en els amfibis i rptils hi ha dues aurcules i un ventricle. En les aus i mamfers s tetracameral, amb dues aurcules i dos ventricles, i amb una srie de vlvules cardaques. 

En els vertebrats existeix, a ms a ms, un sistema limftic, encarregat de recollir el lquid intersticial.

 Sistema respiratori .

El sistema respiratori dels vertebrats s branquial en els animals aqutics (ciclstoms, peixos i larves d'amfibis), i pulmonar en els terrestres i en part dels aqutics.

La brnquia s un rgan o apndix filiforme, en forma de lmina vascularitzada, externa o interna segons es disposi en el cos. Tenen una funci respiratria, i estan especialitzades per a l'intercanvi gass en el medi aqutic. Totes les brnquies presenten en com una ampla superfcie de contacte amb el medi, i en elles la irrigaci sangunia es troba molt ms desenvolupada que en altres parts del cos.

En les aus, l'aparell respiratori s summament efica; proporciona l'oxigen necessari per generar l'energia que el cos demanda per l'esfor desenvolupat durant el vol. Consta d'un sistema de bronquis que estan connectats a uns sacs aeris; els pulmons estan dividits en alvols i petits lbuls.

 Sistema nervis .

El sistema nervis dels vertebrats comprn el sistema nervis central (SNC), que al seu torn consta d'encfal i medulla espinal; i el sistema nervis perifric, que consta de nombrosos ganglis i nervis (raquidis o espinals); existeix a ms un sistema nervis autnom, simptic i parasimptic, que innerva les vsceres. 

Els rgans sensorials, aix com les funcions motrius, sn molt perfeccionades i desenvolupades. Els nervis raquidis es ramifiquen a diferents nivells de la medulla, i innerven els diferents msculs, glndules i rgans. En el cas dels tetrpodes, apareixen dos engruiximents a la medulla, les intumescncies cervicals i lumbar, com a conseqncia del desenvolupament de les potes.

Els sentits inclouen: 
 ulls, disposats en cmera de visi lateral, llevat d'en algunes aus i mamfers primats, que s binocular; ;
 tangoreceptors, que inclou els rgans tctils dels mamfers i la lnia lateral (captadors d'ones de pressi) dels ciclstoms, peixos i alguns amfibis aqutics; ;
 rgans auditius, en els tetrpodes consta d'orella interna i orella mitjana, finestres oval i rodona, membrana timpnica i ossets, que transmet la vibraci del timp, a la cclea o cargol. L'orella mitjana comunica amb la faringe a travs de la trompa d'Eustaqui; els mamfers disposen a ms d'una orella externa. En els peixos noms hi ha orella interna.

 Sistema endocr .

El sistema endocr dels vertebrats est molt perfeccionat; mitjanant les hormones regula mltiples funcions de l'organisme. Est controlat per l'hipotlem i la hipfisi, que mitjanant l'elaboraci de missatges bioqumics exerceixen la seva acci sobre les gnades, pncrees, glndules suprarenals, etc.

 Aparell digestiu .

L'aparell digestiu dels vertebrats va evolucionar a partir de les primeres formes que s'alimentaven mitjanant sistemes filtradors, fins als vertebrats macrofgics, que va suposar una srie d'adaptacions dels diferents elements que intervenen: dentals, mastegadors, musculars, i fins i tot de les prpies cavitats internes, aix com els components enzimtics necessaris per realitzar la digesti.

Consisteix en una cavitat oral o boca, faringe, esfag, estmac, intest i anus. Aquests rgans estan associats a altres formacions glandulars annexes, com les salivals, el fetge i el pncrees. En els tetrpodes, la cavitat bucal s de complexitat creixent; en ella es desenvolupen un conjunt d'estructures auxiliars, com els llavis, la llengua, el paladar i les dents.

L'estmac est tpicament dividit en tres regions; en el cas dels remugants, degut a la seva adaptaci a dietes herbvores, presenten un estmac de quatre cavitats. En els ocells es distingeix un proventricle i una pedrera trituradora; i a l'esfag, un diverticle o pap.

L'intest s compost d'un porci estreta, l'intest prim, i un altra de ms curta i ampla, l'intest gruixut. En el primer vessen la bilis del fetge i el suc pancretic del pncrees, que realitzen una funci proteoltica, s a dir, realitzen la hidrlisi de les protenes, i aix es poden absorbir els nutrients a travs de les microvellositats. A l'intest gruixut s'absorbeix l'aigua i es formen els rebuigs o excrements.

Inicialment, els vertebrats primitius s'alimentaven mitjanant sistemes de filtraci, els quals aviat van ser reemplaats per altres de ms evolucionats. El resultat va ser una reducci de la mida de la faringe i del nombre de clivelles branquials. Excepte en els gnats, que sn els vertebrats ms primitius, els dos primers arcs branquials de la resta de vertebrats van evolucionar fins a transformar-se en les mandbules, que s'han especialitzat en la captura de l'aliment.

 Sistema excretor .

El sistema excretor dels vertebrats est format per l'aparell renal i les glndules sudorpares. Est molt perfeccionat en comparaci amb els cordats inferiors. Mitjanant estructures especialitzades s'aconsegueix filtrar els lquids interns al marge del medi extern, alhora que mant en equilibri el nivell de tots ells dins del cos.

 Reproducci .

El tipus de reproducci dels vertebrats s sexual llevat d'algunes excepcions, com el cas d'alguns peixos amb casos d'hermafroditisme, habitualment mitjanant sexes separats, amb fecundaci interna o externa, i tant vivpars com a ovpars. Els mamfers presenten la major complexitat, en els quals l'embri es desenvolupa en l'interior de la mare rebent l'aliment a travs de la placenta. Desprs de nixer les cries l'administraci de l'aliment s'efectua mitjanant la llet segregada per les glndules mamries.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Invertebrats;

 Enllaos externs .


Tree of Life ;
Vertebrate Zoology ;
Vertebrate: individual or colony ;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3052" title="Vocal" nonfiltered="1917" processed="1893" dbindex="1922">
Vocals sn els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibraci de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor. Aquestes cavitats noms actuen com a ressonadors, alterant els harmnics del so activat per les cordes vocals. Les vocals s'oposen a les consonants.

Hi ha tres factors de classificaci de les vocals, en funci de com la cavitat bucal i la cavitat nasal alteren els harmnics del so produt per les cordes vocals: el punt d'articulaci (que depn de la posici de la llengua), la labialitzaci (que depn de la posici dels llavis) i la nasalitzaci (que depn de la participaci o no de la cavitat nasal com a ressonador).

En acstica els diferents formants de cada vocal es veuen com a parts fosques d'un espectograma. Les vocals sn els sons ms estudiats. 

Una vocal pot unir-se amb altres en la pronunciaci i formar aix un diftong o un triftong, presents en la majoria de llenges. Cal remarcar que la pronunciaci de les vocals varia molt entre els diferents idiomes. Els signes per representar les vocals sn els que ms sovint porten un signe diacrtic.

Vocals a les diferents llenges.
A certes llenges, particularment les semtiques, tendeixen a marcar inflexions, i no s'acostumen a escriure en els seus alfabets (anomenats abjads). En les altres llenges, les vocals sn un fonema essencial de la paraula. Les vocals sn especialment importants en llenges que disposen de poques consonats (com ara el maori o el hawai) o llenges on la proporci de consonants s relativament petita (com ara el sedang, parent del vietnamita que distingeix 55 sons voclics diferents). El japons s una de les poqussimes llenges que t vocals sordes.

En moltes llenges, entre elles el catal, no es pot tenir uns sllaba sense vocal, ja que actuen com a nucli. De fet, una vocal sola pot formar una sllaba i fins i tot una paraula completa. 

Sistemes voclics.
La majoria de llenges tenen d'entre 3 i 7 vocals, essent les 5 segents les ms comunes:A, E, I, O, U. Se solen representat segons el triangle voclic de l'AFI. 

Aquesta configuraci s la ms comuna perqu representa l's ms efica de l'espai voclic, de manera que petites variacions en una vocal no produeixen confusions. Com a exemple, el  castell i el grec modern l'empren. El llat ja tenia una configuraci semblant, si b distingia entre vocals curtes i llargues. No tots els seus derivats foren tan frugals com el castell, per, ja que el francs distingeix 16 vocals (incloent-hi les nasals). D'entre les llenges europees, les germniques sn particularment riques en sons voclics, amb el suec al capdavant amb 17 vocals.

A l'altre extrem de l'espectre, els dialectes tsuizi i abzui de l'abkhaz coneixen noms dues vocals. Totes les llenges naturals inclouen alguna mena d'a.

Pgines relacionades .
 Vocal neutra;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3053" title="Velocitat" nonfiltered="1918" processed="1894" dbindex="1923">
En fsica, velocitat s la mesura vectorial del moviment d'un mbil. Es defineix com la variaci de la posici en el temps. Com que es tracta d'una magnitud vectorial cal indicar, a ms del seu mdul -anomenat tamb rapidesa-, la direcci del moviment.

En el llenguatge quotidi, velocitat se sol referir al valor absolut de la velocitat prpiament dita: la rapidesa, que considera noms la intensitat del moviment, per no la seva direcci. 

En fsica la velocitat es representa amb la lletra v. La seva unitat de mesura en el SI s el metre per segon (m/s). 

Velocitat mitjana.

La velocitat mitjana  d'un cos es defineix com el quocient entre la variaci de la posici o desplaament i el temps transcorregut:


;

Velocitat instantnia.

La velocitat instantnia es defineix com la velocitat a qu viatja un mbil en un moment determinat. Per calcular-la es parteix de la definici de la velocitat mitjana i es fa tendir la variaci de temps a zero -es prenen valors de temps molt petits, prxims a zero-, de manera que obtenim la velocitat en un instant determinat.

;

Velocitat angular.

En el tractament angular dels moviments circulars, anomenem velocitat angular a la variaci de l'angle -o posici angular- en  el temps. La velocitat angular es representa per la lletra grega  i es medeix, en el SI, en radians per segon (rad/s). Est definida matemticament com a:

Velocitat angular mitjana:
;

Velocitat angular instantnia:
;

La velocitat angular es relaciona amb la velocitat lineal a travs de l'expressi:

;

Tipus de moviment segons la velocitat.

Parlarem de Reps en qualsevol objecte el mdul de la velocitat del qual valgui 0 en el seu sistema de referncia.

Parlarem de Moviment Rectilini Uniforme (MRU) quan el mdul, la direcci i el sentit de la velocitat es mantinguin constants.

Parlarem de Moviment Rectilini Uniformement accelerat (MRUA) quan la direcci i el sentit de la velocitat es mantinguin constants per el seu mdul vari de manera lineal. En aquest cas s'introdueix el terme acceleraci per descriure la variaci de la velocitat.

Parlarem de Moviment Circular Uniforme (MCU) quan el mdul de la velocitat lineal es mantingui constant per la seva direcci vari de manera que la trajectoria resultant tingui forma circular. En aquesta situaci apareix el concepte de velocitat angular la qual, com que s directament proporcional a la velocitat lineal, tamb es mant constant. 

Parlarem de Moviment Circular Uniformement Accelerat (MCUA) quan el mdul de la velocitat lineal augmenti o disminueixi de manera lineal i la seva direcci vari de manera que la trajectoria resultant tingui forma circular. En aquesta situaci apareix el concepte de velocitat angular la qual, com que s directament proporcional a la velocitat lineal, tamb augmenta o disminueix linealment. En aquest cas s'introdueixen els termes d'acceleraci lineal i acceleraci angular -relacionats pel radi de la circumferncia- per descriure, respectivament, la variaci de la velocitat lineal i angular.

Unitats.
 Sistema Internacional(SI) .

 Metre per segon (m/s): unitat de velocitat del SI. 1 m/s = 3,6 km/h.
 Kilmetre per hora (km/h): s habitual.
 Kilmetre per segon (km/s): s colloquial.

 Sistema angls .

 Peu per segon (ft/s): unitat de velocitat en el sistema angls.
 Milla per hora (mph): s habitual. 1 mph = 1,609344 km/h = 0,44704 m/s;
 Milla per segon (mps): s colloquial.

 Navegaci martima y Navegaci aria .
El nus s la unitat de mesura de la velocitat ms utilitzada en navegaci martima i aria. s equivalent a la milla nutica per hora.

1 nus = 1,150686 mph = 1,85185 km/h = 0,514403 m/s

 Aeronutica .
En aeronutica tamb es pot utilitzar el Mach (M) per a la mesura de velocitats, que es defineix com el quocient entre la velocitat d'un objecte i a velocitat del so. Per tant, es tracta d'una unitat adimensional.


;

 Sistema natural .
 Velocitat de la llum en el buit: 299.792.458 m/s (convencionalment 300.000 km/s);

Altres consideracions sobre la velocitat.

s per la velocitat que s'expliquen conceptes fsics com la quantitat de moviment, l'energia cintica o fins i tot la Teoria de la relativitat postulada per Einstein, en la qual es t en compte que el mxim treball produt per una massa ve donat per la mxima velocitat que pot assolir. Com que la llum s el viatger ms rpid de l'univers, aix ens indica l'energia que cont qualsevol massa.

En general, a qualsevol procs que inclogui una repetici en el temps, es pot parlar del concepte velocitat;
 Velocitat radial: velocitat d'un objecte en la direcci de la visual.
 Velocitat rotacional: velocitat a la qual un objecte dna voltes a un punt de referncia. La unitat del SI s el Hertz (voltes per segon) per tamb pot ser expressada en revolucions per minut rpm, graus/segon, ...
 Freqncia angular: mesura de la velocitat de rotaci. s la variaci d'angle per unitat de temps. La unitat del SI s el radiant per segon, ;
 La velocitat d'impressi d'una impressora es sol expressar en pgines per minut (ppm).
 La velocitat de lectura/gravaci dels CDs i DVDs, es basen en la velocitat estndard de lectura d'un CD de msica (74 minuts). Per tant; 1x = 74 min, 2x = 37 min, 4x = 18.5 min, ...

 Vegeu tamb .
Velocitat orbital;
Velocitat d'escapament;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3054" title="Vent" nonfiltered="1919" processed="1895" dbindex="1924">



El vent s un moviment natural, generalment horitzontal, de masses d'aire. 
Els desequilibris trmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferncies de pressi atmosfrica, les quals produeixen els vents. 

Aix, es desencadena un flux d'aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendncia a seguir la direcci del gradient de pressi. Els gradients forts de pressi, que es representen en els mapes meteorolgics amb isbares molt prximes, ocasionen vents forts, mentre que all on el gradient de pressi s petit, i per tant les isbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents sn fluixos. 

Les calmes esdevenen en aquelles rees on no hi ha diferncies de pressi atmosfrica, especialment al centre dels anticiclons.

L'instrument per a mesurar la direcci i velocitat del vent rep el nom d'anemmetre. El penell serveix per indicar-ne la direcci i l'anemoscopi a ms en mesura la velocitat de manera aproximada.

Hi ha diversos tipus de vents. Depenent de la seua fora o caracterstiques, podem parlar d'oratge, quan s suau, de brisa, si s'origina per les diferncies de temperatura entre la mar i la costa, de vents de muntanya, o de les valls, o de vents ms forts i tempestuosos, o fins i tot huracanats.

 Rosa dels vents .

Depenent de l'origen geogrfic, en catal es fan servir diferents noms per als vents:
 Tramuntana, el vent del nord.
 Gregal, el del nord-est.
 Llevant, el de l'est.
 Xaloc el del sud-est.
 Migjorn el del sud.
 Garb (o llebeig) el del sud-oest.
 Ponent el de l'oest ;
 Mestral (o cer) el del nord-oest.
Si es disposen els noms en un grfic a l'estil d'un rellotge s'anomena rosa dels vents.

L'escala Beaufort.
de vent a la Mancha]
L'escala Beaufort classfica la fora del vent segons la seva velocitat i els efectes que produeix en el paisatge o les persones. Aix, el vent es pot dividir en diferents graus:
0 = absncia de vent;
1 = fins a 6 km/h, airet que inclina el fum;
2 = Entre 7 i 11 km/h, lleugera brisa que crea onades al mar i eria el pl;
3 = Menys de 19 km/h, moviment continu de fulles, les onades tenen escuma ;
4 = Entre 20 i 29 km/h, s'aixeca el pols i poden moure's branques dels arbres;
5 = Fins a 39km/h, onades d'un metre, possibles moviments d'arbres petits;
6 = De 40 a 50km/h, el vent s'acompanya d'un soroll de xiulet ;
7 = Fins a 62 km/h, costa caminar contra el vent, els troncs dels arbres es belluguen;
8 = Entre 63 i 75km/h, galerna, perill per a la circulaci de vehicles, cauen algunes branques;
9 = Fins a 87km/h, onades de fins a 7 metres, perill per a les estructures lleugeres;
10= Entre 88 i 102 km/h, tempesta que dificulta la visibilitat i fa perillar tot tipus d'estructures;
11= Fins a 119 km/h, danys massius a les ciutats, el mar es mostra blanc per l'escuma;
12 = Ms de 120 km/h es considera un hurac i passa a una altra escala;

El vent com a font d'energia.
]
La utilitzaci del vent com a font d'energia, s'ha utilitzat al llarg de la histria en els vaixells de vela i en els molins de vent. Actualment a ms s'usen aerogeneradors per a aprofitar l'energia elica.

 Vegeu tamb .
 Vent solar;

 Enllaos externs .

Vent;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3056" title="Vbria" nonfiltered="1920" processed="1896" dbindex="1925">

La vbria s un animal de la mitologia fantstica popular, una femella del Drac. s basicament un drac per amb marcats carcters femenins (com dues mamelles prominents) i ocellstics, com dues urpes i bec d'liga. T fama de malvada.

A l'edat mitjana la forma original era vibra i era sinnim de cuca i descur. Es coneix des de l'entrems (corpus) de Sant Jordi de 1399. Al principi hauria estat, doncs, una mena de serp amb trets d'ocell a la qual posteriorment la imaginaci popular hauria aplicat trets femenins. En la forma i nom primitius apareix en la Cimera del Casal de Barcelona, transformada desprs en un ratpenat o ratapinyada.


Vbries actives en el bestiari popular catal.
Vbria de Tarragona;
Vbria de Barcelona;
Vbria de Castellar del Valls;
Vbria d'Igualada;
Vbria de Manresa;
Vbria de Poblenou;
Vbria de Reus;

Enllaos externs.
Vbria de Tarragona;
Bestiari del Barri Gtic de Barcelona;
Vbria de Barcelona;
Vbria de Poblenou;
Vbria de Castellar del Valls;
Vbria de Manresa;
Vbria d'Igualada;
Vbria de Reus;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3057" title="Valls" nonfiltered="1921" processed="1897" dbindex="1926">
Pel que fa al municipi de la Costera, vegeu Valls.;

El Valls s un territori histric de Catalunya que en la divisi comarcal de 1936 qued subdividit en les comarques del Valls Occidental i el Valls Oriental.

Aix, el Valls s una subregi natural i histrica del llevant del Principat de Catalunya, que per la seva extensi i nombre d'habitants, ms que no pas per diferncies acusades, va ser dividida en dues comarques: el Valls Occidental i el Valls Oriental.

La creaci dels partits judicials el 1834 va dividir, per primera vegada, la comarca al voltant de dos centres: el partit judicial de Terrassa, amb els municipis que aproximadament formaven el Valls Occidental el 1936, i el partit judicial de Granollers, amb els municipis que aproximadament van formar el Valls Oriental el 1936.

Vegeu tamb.

 Valls Occidental;
 Valls Oriental;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3058" title="Valls Oriental" nonfiltered="1922" processed="1898" dbindex="1927">

El Valls Oriental s una comarca de Catalunya. La capital s Granollers. Comprn part de la comarca natural del Baix Montseny.

 Poblaci .
Segons l'IDESCAT (Institut d'Estadstica de Catalunya), d'un total de 285.129 habitants censats l'any 2004 a la comarca del Valls Oriental, sn:

Nascuts a Catalunya: 65,99%;
Nascuts a la resta d'Espanya: 25,58%;
Nascuts a l'estranger: 8,44%;

 Turisme .
Pel que fa al turisme, la comarca del Valls Oriental est englobada en la zona d'estudi Catalunya interior i muntanya, que rep una afluncia turstica al voltant del 5,36% del que rep Catalunya.

Aquest percentatge s molt baix, tenint en compte que per sota noms es troba la zona Costa de Garraf que rep el 4,36% de turistes, per que en quant a extensi de territori s molt ms petita.

 Vegetaci .
La vegetaci natural del Valls Oriental s la prpia de l'rea mediterrnia, amb predomini de l'alzina, alzina surera i pi blanc. 

Es troben algunes rouredes al Montnegre. 
Al Montseny, tamb es troben rouredes i alguns boscos de faigs i avets.

Hi va haver un incendi fa anys i encara es noten les marques en els boscos.

 Municipis .


 Demografia .



Enllaos externs.

Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Puntvalls. El Portal del Valls Oriental;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3059" title="Valira" nonfiltered="1923" processed="1899" dbindex="1928">


La Valira (o el Valira) s un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta que vertebra la hidrologia d'Andorra. La gran part del pas hi drena, a excepci de la solana d'Andorra que es troba al vessant de l'Arija. La Valira neix al circ dels Pessons, a la parrquia d'Encamp (Andorra), i desemboca al Segre ms avall de la Seu d'Urgell (Alt Urgell).

La Valira t una forma d'Y. Els braos superiors sn la Valira d'Ordino (dita tamb de la Massana, del Nord o ribera d'Ordino) i la Valira d'Encamp (dita tamb d'Orient, de Canillo o de Soldeu). S'uneixen a Escaldes-Engordany.

Un dels afluents del Valira s el riu Runer que fa de lmit natural entre Andorra i l'Alt Urgell.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3061" title="Verb" nonfiltered="1924" processed="1900" dbindex="1929">
Un verb s una paraula que expressa l'acci que rep o realitza el subjecte. s l'nica paraula imprescindible en una frase.

Definici de verb.
Tradicionalment s'entn un verb con un mot que expressa accions per hi ha paraules que refereixen accions (com "arribada") i verbs que no impliquen cap acte, com els copulatius. Per aix l'estructuralisme va intentar definir un verb per la seva funci de nucli del predicat.

 Conjugaci .

Pot conjugar-se en catal segons diversos aspectes, que queden plasmats a la desinncia o morfema verbal. Aquests aspectes s'anomenen accidents verbals i sn:

 persona: primera, segona o tercera;
 nombre: singular o plural;
 mode: indicatiu, subjuntiu o imperatiu;
 temps verbal: present, passat, futur (amb variants);
 veu: activa o passiva;
 aspecte: perfectiu o imperfectiu;
 gnere (noms els participis): mascul i femen;

Segons la conjugaci pot haver-hi verbs regulars o irregulars.

 Complements i adjunts .

Els verbs van acompanyats de tot un seguit de sintagmes, que poden ser complements o adjunts.

Els complements sn els sintagmes exigits pel verb, s a dir, sn els sintagmes que un verb necessita per a construir una frase gramatical i amb sentit. Per exemple, el verb comprar exigeix dos complements: un subjecte i un objecte directe. Els adjunts sn sintagmes que acompanyen el verb i aporten informaci addicional, per no imprescindibles perqu la frase tingui sentit i sigui gramatical.

 Tipus de verbs .

 Atributius .

Segons el tipus de predicat, hi ha verbs copulatius i predicatius (encara que alguna gramtica admet tamb els semicopulatius o semipredicatius). 
Els verbs copulatius o atributius sn els que no aporten cap significat a l'oraci i funcionen com a simples nexes entre el subjecte i el predicat secundari. Els verbs que clssicament s'han categoritzat com a copulatius sn sser i estar, tot i que de vegades poden funcionar com a predicatius i que, de vegades, altres verbs tamb funcionen com a atributius.

 Predicatius .

Els verbs que no exigeixen un subjecte s'anomenen verbs impersonals. A les llenges romniques, els verbs impersonals es conjuguen en tercera persona del singular. Llenges germniques com ara l'angls o l'alemany opten per plenar el buit deixat per l'absncia de subjecte amb partcules com ara it (angls) o es (alemany). Exemples: ploure, caler.

Els verbs que exigeixen un objecte directe s'anomenen verbs transitius. L'agent del verb (s a dir, qui executa l'acci expressada pel verb) rau en el subjecte, i el pacient (aix s, qui rep l'acci expressada pel verb) rau en l'objecte directe. Exemples: menjar, mirar.

Els verbs que no poden anar acompanyats per un objecte directe s'anomenen verbs intransitius. N'hi ha de dos tipus:
Verbs intransitius inergatius. Exigeixen un subjecte amb funci d'agent. Exemples: treballar, telefonar.
Verbs intransitius inacusatius. Exigeixen un subjecte amb funci de pacient. Exemples: arribar, caure, esdevenir. Sn precisament els verbs que en itali, francs, alemany o holands utilitzen el verb sser com a auxiliar de les formes verbals compostes en lloc del verb haver. En catal, el subjecte d'aquests verbs es pot pronominalitzar amb en (Arriben tres vaixells / N'arriben tres), cosa que no passa amb els intransitius inergatius.

Els verbs que exigeixen un objecte directe (amb funci de pacient-objecte) i un objecte indirecte (amb funci de pacient-persona) s'anomenen verbs ditransitius. Exemple: donar.

Els verbs que necessiten dos subjectes s'anomenen recprocs. En catal, aquests dos subjectes poden coordinar-se amb la conjuci "i" o amb la preposici "amb". Exemple: Jo i la Maria vam ballar a la festa, Jo amb la Maria vam ballar a la festa (registre ms colloquial).

Els verbs reflexius necessiten que el subjecte faci d'agent i de pacient, exigint aix dos complements. El pacient s'expressa mitjanant un pronom feble adherit al verb, que generalment es categoritza com a datiu possessiu. Exemple: rentar-se.

Finalment, hi ha verbs, anomenats pronominals, que necessiten l'addici un morfema per a ser conjugat. Exemple: penedir-se.

 Quadre resum dels tipus de verbs .





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3062" title="Joan Vives Sanfeliu" nonfiltered="1925" processed="1901" dbindex="1930">
Joan Vives Sanfeliu s un compositor catal. Va nixer a Barcelona el 18 de desembre de 1953.

Va iniciar la seva carrera musical com a cantautor a Barcelona, on va estudiar piano, harmonia, contrapunt, composici i direcci d'orquestra. Ben aviat va passar a dedicar-se ntegrament a la composici.

Ha collaborat en la msica d'espectacles teatrals per a Dagoll Dagom (Glups!, El Mikado, T'odio amor meu, Els Pirates) i La Cubana, entre d'altres.

En el camp del cinema ha escrit la msica d'una dotzena de pellcules, la majoria comdies de directors catalans. 

La seva principal activitat s la composici per a publicitat, en la que treballa en el seu propi estudi, Classic & New, a Barcelona.

 Filmografia .

 1980: La canya (Ignasi P. Ferr, dir);
 1984: Un parell d'ous (Francesc Bellmunt, dir);
 1986: La rdio folla (Francesc Bellmunt, dir);
 1987: Qui t'estima, Babel? (Ignasi P. Ferr, dir);
 1987: Barcelona Connection (Miquel Iglesias, dir);
 1987: Material Urb (Jordi Bayona, dir);
 1988: El complot dels anells (amb Manel Camp)(Francesc Bellmunt, dir);
 1990: Lucrecia (Bosco Aroschi, dir);
 1990: Un submar a les estovalles (Ignasi P. Ferr, dir);
 1991: Ho sap el Ministre? (Josep M. Forn, dir);
 1992: Un plaer indescriptible (Ignasi P. Ferr, dir);
 1997: De qu se ren las mujeres? (Joaqun Oristrell, dir);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3063" title="Joan Valent" nonfiltered="1926" processed="1902" dbindex="1931">
Joan Valent (Palma, 8 de juliol de 1964) s un msic mallorqu.

Va estudiar violoncel, piano, anlisi, composici i direcci primer a Palma de Mallorca i ms tard a Barcelona, amb Carles Guinovart, Joan Guinjoan i David Padrs.

Va traslladar-se a Los Angeles (California, EUA), on va estudiar-hi composici clssica, Film Scoring i direcci d'orquestra a la Universitat de Los Angeles (UCLA).

Des de 1996 viu a Madrid, on hi va fundar el grup Ars Ensemble, amb el qu ha publicat un parell de discs i ha acompanyat artistes com David Byrne.

Ha collaborat com a arranjador i compositor simfnic amb artistes d'altres gneres, com Luis Eduardo Aute, Luz Casal, Pedro Guerra, Tam Tam Go, Stephan Micus, Bunbury, Los Panchos, Suso Saiz, Maria del Mar Bonet, Montserrat Caball o Joan Manuel Serrat.

Amb l'Ars Ensemble va acompanyar Maria del Mar Bonet en el seu disc "Raixa" (World Muxxic), premiat millor lbum de Folk i millor lbum en catal als Premios de la Msica (2002).

 Discografia .
 2000 Ars (Iberautor);
 2002 Ensems (World Muxxic);

 Filmografia .
 Sper agentes en Mallorca (M.A. Merino, dir);
 1998 Delirios de Amor (Toni Capell, dir);
 1998 El Conductor (Jorge Carrasco, dir);
 1998 Marara (Antonio Betancor, dir);
 1998 El Viaje de Arin (Eduard Bosch, dir);
 1999 Csate Conmigo Maribel (ngel Blascos, dir);
 2000 Demasiado Amor (Ernesto Rimoch, dir);
 2001 Marujas Asesinas (Javier Rebollo, dir);

 Obres .
 Mort a la paraula per a piano, viol, clarinet i mezzosoprano (1987);
 Proporcions Litogrfiques quartet de corda;
 Pea per a orquestra;
 Wind Dancers per a orquestra ;
 Quartets de corda 1er i 2n;
 Lacrimae Duo de cellos ;
 Kos per a violoncel ;
 Passio et Mors per a orquestra ;
 Quartets 3er, 4rt, 5 per a quartet de corda ;
 Metallum Ballenae per a sis percussionistes simfnics ;
 Nept i l'infant no nat Solo percussi + electrnica ;
 Escapar del siglo Soprano, narrador i orquestra (1993);
 Deposits Quatre quartets + electrnica ;
 Desideratum Orquestra de corda ;
 Hastula Regia Veus, percussi i corda ;
 In Memoriam Steel Drum + corda ;
 Europa per a viol sol;
 String Islands Orquestra de corda ;
 Sarri Veu + corda ;
 L'Evangeli segons un de Tants Orquestra + cors + solistes ;
 Mort d'un poeta Concert per a cello ;
 Hombres Caballos y toros Percussi, veu i corda ;
 Concierto para timple y orquesta;
 Suite de Marara Orquestra ;
 Msica per a l'espectacle de dansa Troya Siglo XXI;
 Msica institucional del Govern de les Illes Balears (2008);

Enllaos externs.
 Web oficial amb una extensa biografia. ;
 Article sobre Joan Valent ;
 IMDB ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3064" title="Vella Quaresma" nonfiltered="1927" processed="1903" dbindex="1932">
Representaci de l'expulsi de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmana de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o b dos bacallans, o b un bacall i una graella. Era l'encarregada de procurar de que els infants mengessin peix per Quaresma. Se'ls amenaava dient-los: "Si menges carn, sa Jaia Serrada vendr i se t'endur". Com veieu, rep molts de noms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3066" title="Valncia" nonfiltered="1928" processed="1904" dbindex="1933">
;




La ciutat de Valncia s la capital del Pas Valenci, aix com de la provncia i de la comarca homnimes. s tamb coneguda com el cap i casal i com la Capital del Tria, riu al costat del qual se situa. Es fund com Valentia Edetanorum a l'any 138 aC. Fou destruda en temps de la Repblica Romana i reconstruda en temps de l'Imperi Rom; quasi abandonada a l'Alta Edat Mitjana i reviscolada a partir del segle XI amb els rabs. L'actual Valncia s hereva directa del Regne de Valncia fundat per Jaume I en 1238.

Encara que es fund a certa distncia de la mar, hui hi est unida i possex un dels ports ms importants de la conca mediterrnia occidental, juntament amb els de Barcelona, Marsella i Gnova. La seua economia es basa en les seues funcions administratives i de serveis, i en ser centre logstic (port, fira de mostres, aeroport de Manises) per a la indstria regional (moble, taulell, txtil, construcci, etc.). Durant els darrers anys ha esdevingut una destinaci turstica notable, grcies a la recuperaci parcial de Ciutat Vella, la construcci de la Ciutat de les Arts i de les Cincies i la celebraci de l'America's Cup.    

Compta amb 807.200 habitants, segons el padr de l'INE del 2008. L'rea Metropolitana de Valncia, que engloba tota la comarca de l'Horta, i una part del Camp de Morvedre, Camp de Tria, Ribera Alta i Ribera Baixa, suma ms de 1.750.000 habitants, per la qual cosa ocupa el tercer lloc al conjunt d'Espanya, desprs de les de Madrid i Barcelona.

Geografia i clima.

La ciutat de Valncia es troba a la costa mediterrnia de la Pennsula Ibrica, sobre la gran plana alluvial que formen els rius Xquer i Tria, a la vora del qual es troba la ciutat, allunyada de les muntanyes. El tossalet del Puig es troba a uns 12 km al nord de la ciutat i uns quilmetres ms enll cap al NO es troba la Serra Calderona, principal estrep muntanyenc prop de la ciutat, que tamb s el seu pulm verd. 


La ciutat antiga s a la vora del riu, a uns quatre quilmetre de la mar, on antigament noms hi havia el Grau de Valncia, que ara s unit a la ciutat i forma part del districte conegut com Poblats Martims. La ra perqu la ciutat es fund lluny de la costa s que en temps dels romans encara era un aiguamoll, amb una costa baixa i arenosa, com en quasi tot el Golf de Valncia. Al Sud de la ciutat hi ha l'Albufera de Valncia, un llac d'aigua dola a vora mar i separada d'esta per una restinga, que es nodrix de nombrosos aqfers i de les aportacions del barranc de Xiva que hui en dia s un parc natural.


Valncia possex un clima tpicament mediterrani. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17C. Els estius sn clids i els hiverns molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol estar per davall dels 10C. Les precipitacions sn discretes i presenten el clssic mnim estival mediterrani, amb dos mxims, un a la tardor i un altre a l'acabament de l'hivern i comenament de la primavera.

Histria.
 Article principal: Histria de Valncia;
La Valentia romana.
 
La Ciutat de Valncia fou fundada l'any 138 aC amb el nom de Valentia pel cnsol rom Dcim Juni Brut. La ciutat s'empla sobre una de les illes que formava el riu Tria en la seua pantanosa desembocadura, en una gran plana alluvial en els extrems de la qual hi havia els principals assentaments preromans (ibrics): Arse o Saguntum (Sagunt) al NE, Edeta (Llria) al NO i Saetabis (Xtiva) al S. Tots tres s'emplaaven sobre un tossal defensiu, mentre que Valentia es fund al bell mig del pla.

Les possibilitats d'aprofitament d'esta plana degueren condicionar l'elecci d'este emplaament. En esta poca de la Roma republicana la ciutat de Valncia no era la principal ciutat de l'actual Pas Valenci (Saguntum i Illici eren, sens dubte, ms importants), per s que era un nucli agrari notable, que arrib a canalitzar les aiges per a reg, i que arrib a encunyar moneda prpia, on l'emblema de la ciutat ja era la cornucpia o corn de l'abundncia.  

L'any 75 aC fou destruda a la guerra entre Pompeu i Sertori, i fou abandonada durant uns 50 anys. Al Segle I, la Ciutat de Valncia ja havia recuperat la poblaci, i es comenaren a construir grans obres d'infraestructura. Al segle III inici una altra poca de decadncia, com a la resta de l'Imperi Rom. Amb la seua caiguda, la ciutat fou ocupada pels visigots i form part de diversos regnes peninsulars.

 L'Islam .


L'etapa immediatament posterior a la conquesta musulmana de l'any 711 constitux un perode fosc, del qual no en tenim gaire referncies. La ciutat devia estar molt despoblada; de fet, a banda de Balansiya, la ciutat reb durant uns segles el nom de Medina al-Turab, que vol dir ciutat del fang o de la pols, per l'estat d'abandonament en qu es trobava. Durant l'emirat de Crdova Abd allah al-Balansi exerc una espcie de govern autnom sobre l'rea valenciana, per ms enll dels fets poltics, la qesti verdaderament transcendent s l'entrada dins l'rbita de l'Islam de la ciutat, que en poc de temps canvi de llengua, religi i costums.

El major auge de la ciutat comen amb els regnes de taifes (x.XI), un dels quals el de Balansiya. La ciutat cresqu, i en temps d'Abd al-Aziz s'hi edific una nova muralla (s.XI), de la qual encara es conserven restes per tot Ciutat Vella. A la darreria del segle XI el Cid, un mercenari de fortuna, entr a Valncia, la qual estigu en mans de les tropes cristianes de 1094 a 1102. A la seua marxa, els almorvits ocuparen la ciutat i hi restauraren el culte musulm i un governador al capdavant. Poc desprs de la seua mort, els almorvits recuperaren la ciutat. El 1171 Valncia pass a ser de dominaci almohade.

 Conquesta i Segle d'Or .



L'entrada a la Ciutat de Valncia del rei catalano-aragons Jaume I, el 9 d'octubre de 1238, pos fi a cinc segles de cultura musulmana, per esta deix una slida empremta a la ciutat i al territori valenci. 

Desprs de la victria cristiana, la poblaci musulmana fou expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta. Jaume I atorg a la ciutat unes noves lleis, els Furs, que anys desprs fou extensives a tot el Regne de Valncia. Comenava aix una nova etapa, de la m d'una nova societat i d'una nova llengua, que establ les bases del poble valenci tal com el coneixem hui.


Durant el segle XIV la ciutat pat la pesta negra (1348), la guerra de la Uni (revolta ciutadana contra els excessos de la monarquia) i la guerra contra Castella, que oblig a alar molt de pressa una nova muralla per a contenir, per dues vegades (1363 i 1364) l'atac castell. La convivncia entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, fou conflictiva al llarg de tota l'edat mitjana. La jueria fou assaltada el 1391 i la moreria el 1456.

A l'acabament del segle XIV, la mort sense descendents de Mart l'Hum desemboc en el Comproms de Casp i l'entronitzaci dels Trastmara en la corona d'Arag. En la sentncia jugaren un destacat paper els germans Ferrer, Bonifaci i Vicent.



Al segle XV Valncia visqu una etapa de gran desenvolupament econmic i de gran influncia poltica. Es cre la Taula de Canvis i Depsits, una banca municipal en suport de les operacions comercials, la indstria local  que tenia els teixits al capdavant  aconsegu un gran desenrotllament, i la ciutat es convert en un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A l'acabament del segle es constru la Llotja de la Seda, centre de transaccions i un vertader temple del comer.      



Este auge econmic t el seu reflex en el pla artstic i cultural. S'alcaren ara alguns dels edificis ms emblemtics de la ciutat, com les Torres de Serrans (1392), la Llotja (1482), el Micalet o la capella dels Reis del convent de Sant Domnec. En pintura i escultura es deixen sentir les tendncies flamenques i italianes en artistes com Llus Dalmau, Gonal Peris o Dami Forment. En literatura, sota la protecci d'Alfons el Magnnim florixen autors com ara Ausis March, Ro de Corella, Isabel de Villena o Joanot Martorell, que escrigu la prestigiosa novella Tirant lo Blanc. Aquest fou en definitiva el segle d'or de la literatura valenciana i per extensi de la catalana.

Pel que fa a la influncia poltica, arrib fins al punt que les dues niques vegades que un bisbe hispnic ha arribat a papa ha estat amb dos bisbes de Valncia: Calixt III i el seu nebot Alexandre VI.

L'Imperi Espanyol.

Arran del descobriment d'Amrica, l'economia europea comen a bascular cap a l'Atlntic, en detriment de la Mediterrnia. A pesar de la uni dinstica amb Castella, la conquesta i explotaci d'Amrica era una tasca exclusiva de Castella, i els valencians -com els catalans, aragonesos i mallorquins- en tenien vedada la participaci. Davant d'esta situaci, Valncia entr en una aguda crisi econmica, que es manifest aviat amb la revolta de les Germanies (1519 1522), un moviment de menestrals i poble menut contra l'oligarquia urbana, i de camperols de classe baixa contra els terratinents i els seus sbdits moriscs. esta revolta acab amb una cruel repressi per als cabdills agermanats per part de la virreina Germana de Foix i supos l'acceleraci del procs centralitzador autoritari monrquic de Carles V. 


La crisi s'accentu durant el segle XVII amb l'expulsi dels moriscs el 1609, els quals suposaven quasi un ter de tota la poblaci del regne. La decadncia de la ciutat i regne toc fons amb la Guerra de Successi Espanyola del 1702 al 1709  que signific la fi de la independncia poltica i jurdica del Regne de Valncia, en derogar Felip V els Furs de Valncia. El 2007 es compliren els 300 anys de la decisiva derrota a la batalla d'Almansa, el 25 d'abril de 1707. En record d'esta data cada 25 d'abril se celebra oficialment el dia de les llibertats nacionals valencianes.

 Els Borbons .
Amb la nova planta, s a dir, l'abolici dels furs valencians i l'acomodament del regne i de la seua capital a les lleis i costums de Castella, els crrecs del govern municipal deixaren de ser electius per passar a ser de designaci directa del monarca, ocupats sovint per aristcrates forans.

Valncia s'hagu d'acostumar a ser una ciutat ocupada, amb presncia de tropes aquarterades a la Ciutadella, al costat del convent de Sant Domnec, per tamb en altres edificis, com ara la mateixa Llotja, que fou caserna fins a 1762.

En l'mbit econmic, el segle XVIII fou de recuperaci grcies a la manufactura de teixits de seda i altres activitats industrials, com la taulelleria.


El XVIII fou el segle de les idees i la illustraci, que trob a Valncia un ress en personatges com Gregori Maians o Prez Bayer, que mantenien correspondncia amb els destacats pensadors francesos o alemanys del moment. En este ambient d'exaltaci de les idees nasqu el 1776 la Societat Econmica d'Amics del Pas, introductora de nombroses millores en l'agricultura i la indstria i promotora de diverses institucions econmiques, cviques i culturals.

El segle XIX s'enceta amb la invasi napolenica, contra la qual el poble valenci s'al en armes el 23 de maig de 1808, arengat per personatges com ara el Palleter. Els amotinats prengueren la Ciutadella, i l'atac del 28 de juny del general napolenic Moncey fou refusat. Desprs el general Suchet repet el setge i aconsegu el seu objectiu el 9 de gener de 1812, desprs d'intensos bombardeigs. El seu control sobre la ciutat fou breu, perqu al juliol de 1813 hagu d'abandonar-la davant de la retirada de l'exrcit francs.

Durant la invasi napolenica els valencians enviaren els seus representants a les Corts de Cadis, on es redact una constituci de carcter liberal i antisenyorial. El maig de 1814 Ferran VII torn a la pennsula a travs de Valncia, i derog immediatament la constituci de Cadis i instaurar un rgim absolutista.
 
Comena una etapa de conflictes entre els absolutistes i els liberals. Al mar de 1820, durant el Trienni Liberal (1820-23), el general absolutista Elo fou executat. Durant l'etapa ultraconservadora anomenada Dcada Ominosa (1823-1833) hi hagu una repressi implacable antiliberal a crrec de les forces de l'Estat i la Inquisici, que execut a Valncia a la seua ltima vctima l'any 1824, Gaiet Ripoll, un mestre acusat de "deista" i "ma".
 
Durant la regncia de Mara Cristina i el govern progressista d'Espartero es liquid definitivament l'Antic Rgim i s'assol el liberal. La ciutat visqu un clima revolucionari, amb enfrontaments entre liberals i republicans, i amb l'amenaa de les tropes carlines de Cabrera. Durant este perode convuls es crearen les provncies (1833), es pos en marxa la desamortitzaci de bns de l'Esglsia (1837) i els seus immobles i terrenys foren adquirits en la seua major part per la burgesia local.

El regnat d'Isabel II constitu una etapa de relativa estabilitat i de creixement per a Valncia, on milloraren substancialment les infraestructures i els serveis d'abastiment d'aigua, pavimentat, gas i transports, alhora que s'hi dugueren a terme importants projectes, com ara el del port.

El 1873 es proclam la Primera Repblica, en un ambient radicalitzat, que esdevingu la insurrecci cantonalista. El Cant de Valncia no tingu el carcter revolucionari d'altres ciutats com Alcoi, per el govern de Madrid ofeg la rebelli mitjanant les armes i sotmet la ciutat a un intens bombardeig. Desprs de la fi de la repblica Alfons XII arrib a Valncia, cam de Madrid, l'11 de gener de 1875, i poc desprs fou proclamat rei.

La restauraci borbnica i l'equilibri entre conservadors i liberals romangu a Valncia fins la concessi del sufragi universal mascul el 1890, a partir del qual el republicanisme, que tenia Vicente Blasco Ibez al capdavant, ascend considerablement fins a convertir-se en la fora ms votada a la ciutat.

Durant la segona meitat del segle XIX la burgesia -especialment l'agrria, enriquida per la introducci del cultiu de la taronja, per tamb de l'expansi de la vinya i altres cultius- impuls el desenvolupament de la ciutat. Este auge econmic es correspongu amb una lleu renaixena de les tradicions i de la llengua prpia dels valencians, que havia estat ferotgement bandejada des de temps de Felip V. Cap al 1870 comen a reeixir la Renaixena, un moviment comproms amb la llengua i les tradicions valencianes. A les posicions inicials, prximes al romanticisme de Teodor Llorente, s'hi enfrontaren els plantejaments ms reivindicatius de Constant Llombart, creador de Lo Rat Penat.

Des de l'ltim quart de segle Valncia comen a crixer de forma decidida. Hom enderrocaren les murades el 1868, obriren les grans vies i urbanitz l'Eixample. Catorze municipis perifrics s'annexionaren a la ciutat: Patraix, Beniferri, Russafa, Benimaclet, Orriols, Benimmet, Borbot, Mauella, Campanar, Poble Nou de la Mar, Vilanova del Grau, Carpesa, Massarrojos i Benifaraig.

 Segle XX .

A comenament del segle XX Valncia era una ciutat industrialitzada. La seda havia desaparegut, per hi havia producci de pells i cuirs, fusta, metallrgia i alimentaci, este darrer amb una vessant exportadora, en particular de vins i ctrics. Hi predominava la petita empresa, per cada dia ms s'introdua la mecanitzaci i les grans empreses. La millor expressi d'esta dinmica eren les exposicions regionals, en particular la de 1909, emplaada al costat de l'Albereda, on es mostraven els avanos de l'agricultura i de la indstria. Entre els edificis ms reeixits de l'poca cal destacar els d'estil modernista, com ara l'Estaci del Nord i els mercats Central i de Colom.


Els obrers, en nombre creixent per la industrialitzaci, comenaren a organitzar-se en demanda de millors condicions de vida. El partit republic de Blasco Ibez arrepleg els fruits d'estes reivindicacions i obtingu un enorme suport popular, governant a l'ajuntament entre 1901 i 1923.

La primera guerra mundial afect molt l'economia valenciana en collapsar les exportacions de ctrics. La instauraci de la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923 fren durant alguns anys la conflictivitat social, per no apag la creixent radicalitzaci poltica. El moviment obrer an consolidant la seua organitzaci sindical, mentre els sectors conservadors s'aglutinaven entorn de la Dreta Regional Valenciana.

La repblica (1931-1939) obr les vies democrtiques de participaci i increment la polititzaci dels ciutadans, especialment amb l'ascens del front conservador al poder al 1933. Este clima marc les eleccions de 1936, guanyades pel Front Popular, la qual cosa promogu el fervor de les classes populars. L'alament militar del 18 de juliol no triomf a Valncia. Durant uns mesos hi hagu un ambient revolucionari, gradualment neutralitzat des del govern. La marxa de la contesa bllica aconsell traslladar la capital de la Repblica a Valncia al novembre de 1937: el govern s'install al palau de Benicarl, i els ministeris ocuparen diversos palaus. La ciutat fou intensament bombardejada per aire i per mar, la qual cosa port a la construcci de ms de dos-cents refugis per a protegir la poblaci. El 30 de mar de 1939 Valncia es rend i les tropes nacionals hi fren la seua entrada.

 

Amb la dictadura es prohibiren els partits poltics i s'inici una severa repressi ideolgica, encapalada per l'esglsia. L'autarquia econmica provoc una profunda crisi i el desabastiment dels mercats: els racionaments i l'estraperlo s'imposaren durant ms d'una dcada. Els franquistes silenciaren les catastrfiques conseqncies de la riuada de 1949, amb desenes de morts, per no es pogu fer el mateix amb la encara ms trgica  |riuada de 1957, quan el riu Tria es desbord, causant la mort de molts valencians (81 oficialment, la xifra real no se'n sap). Per tal d'evitar noves catstrofes, anys desprs el riu es desvi per un nou llit (Pla Sud). El riu vell del Tria s'abandon durant anys. Els alcaldes franquistes proposaren fer-hi una autopista, opci que finalment es descart (grcies a l'adveniment de la democrcia i a les protestes venals), obrint pas al seu s com a parc municipal (vegeu Jard del Tria).

Al comenament dels seixanta s'encet la recuperaci econmica i Valncia visqu un espectacular creixement demogrfic a causa de la immigraci i l'execuci d'importants obres urbanstiques i d'infraestructures.

Amb l'arribada de la democrcia a Espanya, Valncia es constitu com la capital del Pas Valenci amb el Consell Preautonmic al 1977 i assol cert grau d'autogovern. Aix no obstant, la nit del 23 de febrer de 1981 hi hagu una temptativa colpista que, des de Valncia, encapal Milans del Bosch, afortunadament fracassada. La democrcia propici la recuperaci de la llengua i la cultura valenciana, encara que no es pogu evitar certa crispaci social entorn dels smbols (conegut com la Batalla de Valncia).

L'estatut es pos en marxa el 1982 i a Valncia s'install la Generalitat Valenciana i tots els rgans de govern del Pas. Durant els primers 25 anys de democrcia, Valncia ha canviat significativament. Destaquen com a obres emblemtiques el Jard del Tria (ajardinament del vell llit del Tria), el Palau de la Msica o el de Congressos, el Metro, i la nova Ciutat de les Arts i les Cincies, de Santiago Calatrava, a banda del MUVIM i l'IVAM. Grcies a estes fites i a la progressiva rehabilitaci de la Ciutat Vella cada dia la ciutat atrau ms i ms turisme.

 Administraci .




 Poblaci .

La ciutat de Valncia compta el 2007 amb un total de 797.654 habitants, segons dades de l'INE, i s el centre d'una extensa rea metropolitana que supera amb escreix el mili i mig d'habitants. Representa cap al 18% de la poblaci valenciana.


Al llarg del segle XX la ciutat ha multiplicat per tres i mig la seua poblaci inicial, sent els perodes de mxim creixement demogrfic els anys 1930-1940 i la dcada dels seixanta. Els anys noranta han sigut anys d'estabilitat demogrfica per efecte de la caiguda dels moviments migratoris, que foren el factor fonamental de creiximent dels anys anteriors, i per la reducci de la natalitat. En els ltims anys les fortes corrents migratries exteriors estan provocant de nou una dinmica demogrfica positiva.

El progressiu augment de l'esperana de vida i la reducci de la fecunditat s'han reflectit en una pirmide d'edats que s'estreny en la seua base i s'eixampla en la part superior, amb un pes creixent de les generacions de ms edat. No obstant aix, la poblaci de la ciutat continua sent relativament jove, amb un 25% dels seus efectius en les generacions de 15 a 29 anys i un 29% en les de 30 a 49 anys.

 Distribuci de la poblaci de Valncia per districtes i barris .










Dades de 2007 de l'Ajuntament de Valncia 


Ciutat Vella: 25.368 habitants.
la Seu: 2.789.
la Xerea: 3.839.
el Carme: 6.074.
el Pilar: 3.912.
el Mercat: 3.266.
Sant Francesc: 5.488.

l'Eixample: 44.127 habitants.
Russafa: 24.937.
el Pla del Remei: 7.071.
Gran Via: 12.119.

Extramurs: 50.076 habitants.
el Botnic: 6.499.
la Roqueta: 4.668.
la Petxina: 15.479.
Arrancapins: 23.430.

Campanar: 34.763 habitants.
Campanar: 12.149.
Tendetes: 5.600.
el Calvari: 5.174.
Sant Pau: 11.840.

La Sadia: 49.320 habitants.
Marxalenes: 11.423.
Morvedre: 10.535.
Trinitat: 8.256.
Tormos: 8.960.
Sant Antoni: 10.146.

Pla del Real: 31.369 habitants.
Exposici: 6.945. ;
Mestalla: 14.917. ;
Jaume Roig: 7.832;
Ciutat Universitria: 2.675.

L'Olivereta: 50.177 habitants.
Nou Moles: 26.874.
Soternes: 5.132.
Tres Forques: 9.331.
la Fontsanta: 3.669.
la Llum: 5.171.

Patraix: 58.401 habitants.
Patraix: 25.429.
Sant Isidre: 10.002.
Vara de Quart: 10.916.
Safranar: 8.641.
Favara: 3.413.

Jess: 53.693 habitants.
Raiosa: 15.718.
Hort de Senabre: 17.662.
la Creu Coberta: 6.485.
Sant Marcell: 10.274.
Cam Real: 3.554.

Quatre Carreres: 74.556 habitants.
Montolivet: 19.969.
En Corts: 12.229.
Malilla: 22.762.
la Font de Sant Llus: 3.086.
Na Rovella: 8.825.
la Punta: 2.123.
Ciutat de les Arts i les Cincies: 5.562.

Poblats Martims: 58.859 habitants.
el Grau: 9.396.
el Cabanyal i el Canyamelar: 20.515.
la Malva-rosa: 14.044.
Beter: 8.430.
Natzaret: 6.474.

Camins al Grau: 63.367 habitants.
Aiora 25.594.
Albors 9.001.
Creu del Grau 15.019.
Cam Fondo 4.608.
Penya-roja 9.145.

Algirs: 40.803 habitants.
Illa Perduda: 9.553.
Ciutat Jard: 13.433.
l'Amistat: 8.017.
la Vega Baixa: 6.226.
la Carrasca: 3.574.

Benimaclet: 30.448 habitants.
Benimaclet: 24.673.
Cam de Vera: 5.775.

Rascanya: 51.933 habitants.
els Orriols: 17.528.
Torrefiel: 26.103.
Sant Lloren: 8.302.

Benicalap: 42.843 habitants.
Benicalap: 36.317.
Ciutat Fallera: 6.526.

Pobles del Nord: 6.271 habitants.
Benifaraig: 964.
Poble Nou: 1.027.
Carpesa: 1.268.
Cases de Brcena: 397.
Mauella: 60;
Massarrojos: 1.787.
Borbot: 768.

Pobles de l'Oest: 13.905 habitants.
Benimmet: 13.113.
Beniferri: 792.

Pobles del Sud: 20.387 habitants.
el Forn d'Alcedo: 1.330.
el Castellar i l'Oliveral: 7.046.
Pinedo: 2.515.
el Saler: 1.637.
el Palmar: 786.
el Perellonet: 1.613.
la Torre: 5.051.
Faitanar: 409.

Total Valncia ciutat: 800.666 habitants.

 Activitats econmiques .
Els romans la fundaren en un pant durant el segle II a. C. i dessecaren part de les seues terres i les posaren en reg, faena que continuaren els rabs a partir del segle VIII, i els cristians desprs de la conquesta jaumina, en el segle XIII. Fins al segle XIV fou un centre bsicament agrari i d'intercanvi de productes agrcoles, i la seua horta era famosa per la seua alta productivitat.  

A partir del segle XIV i sobretot XV comen a destacar poderosament la indstria sedera de Valncia, que fou la ms important a la ciutat fins al segle XIX, i que don nom a un dels seus barris: el de Velluters. 

En l'actualitat la ciutat de Valncia s, fonamentalment, una rea de serveis, la influncia de la qual est molt mes enll dels lmits del seu terme municipal. Actualment la poblaci ocupada en el sector serveis s el 73,2% del total, amb un gran pes de les activitats de demanda final, del comer detallista i majorista, dels serveis especialitzats a empreses i d'activitats professionals.

No obstant la ciutat mant una base industrial important, amb un percentatge de poblaci ocupada del 14,2%, formada per petites i mitjanes empreses entre els quals destaquen els sectors de paper i arts grfiques, de fusta i moble, de productes metllics i de calat i confecci.

L'Economia de la ciutat ha tingut durant els ltims anys una dinmica positiva que es veu reflectida en les xifres de desocupaci registrada, de matriculaci de vehicles, o de llicncies de construcci. El seu dinamisme com a centre econmic i com a lloc de referncia per a mltiples activitats econmiques s reflecteix tamb en la puixana d'institucions claus per al desenvolupament econmic com la Fira de Valncia, la Borsa, el Palau de Congressos, les seues Universitats, tant la de Valncia, com la politcnica i, sobretot el port.

Cal destacar el paper del port per a l'economia de la ciutat. A principis del 2006 era el primer port espanyol en trfic de contenidors i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a trfic de mercaderies. El Port de Valncia alberga tamb la Valencia Superyacht Marina, la Marina Reial Joan Carles I i el Port America's Cup.

A ms el port mant un trfic regular de passatgers entre Valncia, les Illes Balears i Itlia i un emergent mercar de creuers que en 2005 enregistr 110 escales i 106.502 passatgers. Per donar suport a este nivell d'activitat el port da Valncia disposa dinstallacions amb equipament competitiu en una superfcie d'unes 600 hectrees amb ms de 12.000 metres linials de moll dels quals 4.000 tenen calats iguals o superiors als 14 metres. s per tot aix que el port de Valncia juga un paper rellevant en l'economia local: s'estima que genera directa o indirectament ms de 15.000 llocs de treball i activitat per ms de 1.100 milions d'euros.

Valncia compta tamb amb importants institucions culturals que tenen una importncia creixent en el seu desenvolupament: l'IVAM, el Palau de la Msica o la Ciutat de les Arts i les Cincies aporten un innegable valor afegit a la ciutat i al seu entorn metropolit com a centre cultural i d'oci.

D'altra banda les activitats agrries, fins i tot tenint una importncia relativament menor, perviuen en el terme municipal, amb un total de 3.973 ha., ocupades en la seua major part per cultius d'horta.

 Museus i monuments .

Entre els principals museus, monuments i atractius turstics de la ciutat de Valncia cal esmentar:



 Festes, tradicions i gastronomia .



Valncia s famosa per Les Falles, les festes locals del 15 al 19 de mar, en honor al seu patr, Sant Josep, encara que sn unes festes de tradici pagana. Dins de les festes religioses, tamb se celebren amb devoci les festes de Sant Vicent Mrtir, tamb patr de la vila, en Gener, i les de Sant Vicent Ferrer, patr del Pas Valenci. En esta darrera festivitat es representen en molts llocs de la ciutat els suposats miracles de Sant Vicent, generalment representats per infants.

Una altra festivitat gran en la ciutat s el 9 d'octubre, data que rememora l'entrada de Jaume I a la ciutat.Eixe dia se celebra a la ciutat Sant Dons o, ms popularment, la "Mocaor", quan els hmens regalen a les seues parelles (i de vegades tamb a les mares) un mocador que embolica uns dolos de massap de diferents formes i colors que representen les fruites i tamb dos figures ms grans: la piuleta i el tronador, que representen una antiga prohibici de llanar coets el dia 9 d'octubre per tal de celebrar l'entrada de Jaume I. Per a molts valencians, el 9 d'octubre s considerat el dia dels enamorats.
Tamb el nou d'octubre t lloc la popular process cvica, en la qual una comitiva, conformada per les altes esferes poltiques i socials valencianes, acompanya la Senyera Coronada pel centre antic de la ciutat, visitant llocs com la catedral de Valncia i el palau de la Generalitat. Cada any es designa a una personalitat que ser encarregada de portar la senyera durant tot el recorregut. Una de les peculiaritats d'este acte s que la senyera s'ha d'abaixar(i tornar a pujar, en acabar la process) del balc de l'ajuntament en posici completament vertical, mantenint la tradici del Centenar de la Ploma, segons la qual la Reial Senyera Coronada no es pot inclinar davant ning.

Altres festes populars sn la Setmana Santa del Cabanyal, la nit de Sant Joan a la platja de la Malva-rosa, els carnestoltes, sent, per exemple, els de Benimaclet molt famosos, i moltes altres activitats relacionades amb les festes falleres.

Dins de la gastronomia, la ciutat ha fet propis els plats ms coneguts de la comarca de l'Horta: la paella valenciana, originria de la zona de l'Albufera de Valncia, els bunyols amb xocolate, l'all i pebre, i l'orxata, originria de l'Horta Nord.

Al costat de l'Estaci del Nord hi ha el Trinquet de Pelayo, tamb anomenat la Catedral de l'Escala i corda, una de les modalitats de l'esport autotcton, la pilota valenciana.

Ciutats agermanades.

 Magncia (Alemanya);
 Bolonya (Itlia);
 Veracruz (Mxic);

 Valencia ( Veneuela);
  Sacramento (Estats Units) ;
 Odessa ( Ucrana).


Referncies.


 Enllaos externs .

 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.
Web de Turisme de Valncia;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3067" title="Volga" nonfiltered="1929" processed="1905" dbindex="1934">

El Volga (en rus      ) s el riu ms llarg d'Europa.

s un riu de la Rssia occidental amb una longitud de 3700 km, un cabal mitj de 8000 m3/s (en aix tamb s el primer d'Europa), i una conca d'uns 1400000 km2.

Neix en un petit llac entre els turons Valdi a 228 m d'altitud i desemboca al mar Caspi formant un ampli delta.s navegable gaireb en la seva totalitat.

Antigament s'anomenava Rha i com a tal apareix recollit a les obres de Ptolomeu. Aquest nom pervivia entre alguns pobles fins al segle XIX, on es va adoptar la denominaci actual.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3084" title="Vegetaci del Jap" nonfiltered="1930" processed="1906" dbindex="1935">
Al Jap existeix una gran varietat de flors.
Els estius humits i clids sn la causa d'aquesta gran varietat i exuberncia de la flora japonesa. 

Es poden trobar ms de 17000 espcies de plantes amb o sense flors, moltes d'elles molt cultivades i molt populars, com les pruneres blanques i vermelles, els cirerers, penies, lotus i, en especial, els crisantems, la flor nacional de Jap. 

Altres espcies importants sn la pimpinella, la campnula, el gladiol i moltes varietats de liles. Hi ha poques flors silvestres.

La varietat d'arbres predominant al Jap s la confera. Una espcie comuna s el sugi, o cedre japons, que pot arribar a fer 46 m d'altura. 
Altres perennifolis notables sn la pcea i moltes varietats d'avets. 

A Kyushu, Shikoku i el sud d'Honshu creixen espcies subtropicals com el bamb, l'arbre de la cmfora i l'arbre de la cera, i es cultiva la planta del te. 

Els arbres del centre i del nord d'Honshu sn els tpics de la zona temperada, com els salzes, els castanys i les conferes. 
L'arbre de la laca i la morera es cultiven extensivament i el xiprer, el boix i la murta sn abundants. 

A Hokkaido la vegetaci s subrtica i similar a la del sud de Sibria. La pcea i l'avet meridional sn els arbres ms comuns, encara que hi ha exemplars de verns, lbers i faigs. 

Els fruiters ms comuns al Jap sn els presseguers, les pereres i els tarongers.

Els japonesos practiquen un tipus nic de jardineria paisatgstica, en el que reprodueixen en miniatura els paisatges naturals de forma estilitzada. Tamb cultiven arbres nans, com el cirerer i la prunera que, mitjanant podes curoses, mantenen una altura d'uns 30 cm. Especialment famosos sn els bonsais, plantes ornamentals sotmeses a tcniques de cultiu que impedeixen el seu creixement mitjanant tall d'arrels i poda de branques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3085" title="Vegetaci d'Espanya" nonfiltered="1931" processed="1907" dbindex="1936">
La vegetaci de la Pennsula Ibrica es pot dividir en tres grans rees:
 Vegetaci de zones humides: roure, faig.
 Vegetaci de zones seques: alzina, alzina surera, pi.
 Vegetaci de muntanya segons la seva altitud: alzina, alzina surera, roure, castanyer, prats, tundra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3086" title="Vegetaci d'Europa" nonfiltered="1932" processed="1908" dbindex="1937">
La zona de vegetaci ms gran d'Europa, que divideix la meitat del continent des de l'Atlntic fins els Urals, s un cintur d'arbres de fulla caduca i conferes: roures, ar, oms barrejats amb pins i avets.

Les regions rtiques de l'Europa septentrional i els vessants superiors de les seves muntanyes ms altres es caracteritzen per una vegetaci de tundra, constituda fonamentalment per lquens, arbusts i flors salvatges.

Les temperatures de l'interior de l'Europa septentrional, ms suaus per encara fredes, creen un ambient favorable per al desenvolupament de conferes com el pi, encara que tamb hi ha bedolls i lbers.

La major part de la gran plana europea est coberta de prats.

Ucrana es caracteritza per l'estepa, una regi plana i seca amb herbes curtes.

Les terres que estan prop del Mediterrani, destaquen pels fruits d'alguns dels seus arbres i arbusts, especialment les olives, els ctrics, les figues i el ram.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3088" title="Vida" nonfiltered="1933" processed="1909" dbindex="1938">



El terme vida s usat de mltiples maneres, que generalment s troba definit com l'estat intermig entre el naixement i la mort, encara que no t una definici simple exacta, en part perqu el terme s sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigetat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, vida extraterrestre, ... Aquest article es refereix al significat de la paraula en les cincies de la vida. Es considera el primer dret hum, al qual se supediten tots els altres.

La vida tal i com la coneixem va comenar a la Terra entre 3.800 i 3.600 milions d'anys enrere i durant aquest temps no ha parat d'evolucionar. 

Ha estat un procs llarg i complex. De cllules procariotes a cllules eucariotes i d'organismes unicellulars a organismes multicellulars. En aquests ltims comen la diferenciaci cellular i d'aquesta diferenciaci cellular s'esdev la gran aventura de l'evoluci biolgica: vegetals, invertebrats, peixos, amfibis, rptils, mamfers, ocells. Milions d'espcies apareixeran. S'ordenen segons els principis generals de la taxonomia.

El naturalista Charles Darwin va ser el gran cronista dels mecanismes d'aquesta evoluci.

 Definicions de Vida .
En un sentit ampli podem dir que la vida s una propietat de la matria igual que la densitat, el punt d'ebullici, etc. No hi ha una definici de vida plenament satisfactria.

Definici fisiolgica.
Un organisme viu s aquell capa de dur a terme funcions com menjar, metabolitzar, excretar, respirar, moure's, crixer, reproduir-se i respondre a estmuls externs.

Per tals funcions no semblen ser del tot determinants. Un cotxe les realitza totes i, tanmateix, no s un sser viu. Al contrari certs bacteris quimiosinttics anaerobis estrictes no realitzen la respiraci. Aquesta definici com veiem no s'ajusta correctament, avui dia, i malgrat la seva popularitat inicial, ha estat ja rebutjada.

Definici metablica.
Un sistema viu s un objecte amb una frontera definida que contnuament intercanvia substncies amb el medi circumdant sense alterar-se.

Tamb ha estat rebutjada perqu no es poden incloure objectes vius com ara les llavors, les espores, o bacteris encapsulats en estat de latncia. I tamb perqu defineixin com a vius entitats com ara el foc.

Definici bioqumica.
Tot organisme viu cont informaci hereditria reproduble codificada en els cids nucleics els quals controlen el metabolisme cellular a travs d'unes molcules (protenes) anomenades enzims que catalitzen o inhibeixen les diferents reaccions biolgiques.

Malgrat ser ms precisa i encertada, tampoc no la s considera una definici vlida ja que exclou la vida fora de la qumica que coneixem i, per exemple, la impossibilita en el camp ciberntic alguna cosa, que fins ara, no s'ha demostrat.

Definici evolutiva.
La vida s tot sistema capa d'evolucionar per selecci natural.

Una vegada ms, aquesta definici no s acceptada per gaires bilegs ja que inclou els virus dins del grup dels ssers vius i podria introduir en un futur algun virus informtic polimrfic que inclogus algun tipus de rutina avanada d'evoluci darwiniana. Sens dubte ning no diria que tal programa d'ordinador fos un sistema viu.

Definici termodinmica.
Els sistemes vius sn regions localitzades on es produeix un continu increment d'ordre.

Aquesta definici, potser la millor i ms complerta, neix de la comprensi nova de l'Univers d'aquest ltim segle. Es basa en el segon principi de la termodinmica, el qual diu que la entropia o desordre, de l'univers sempre augmenta.

La vida sembla que va en contra d'aquesta poderosa llei de la fsica. s considerada per molts cientfics com un sistema fisicoqumic emergent extraordinriament complex. L'augment d'ordre en un sistema viu no incompliria el principi citat termodinmic en forma global, ja que aix es fa sempre a compte d'un increment d'entropia en l'Univers. Aix doncs, la vida formaria part tamb dels anomenats sistemes complexos (vegeu complexitat biolgica).

Caracterstiques generals dels ssers vius.
Un sser viu t aquestes caracterstiques:
s'organitza a partir de la cllula,
s capa de dur a terme les funcions bsiques de nutrici, relaci amb l'entorn i reproducci,
pot evolucionar segons les exigncies del medi,
usa energia per mantenir l'homeostasi.

Es calcula que la Terra cont 75.000 milions de biomassa, el conjunt d'organismes amb aquestes caracterstiques. La vida s'oposa a la matria inert. Aquesta distinci neix a la filosofia antiga (tot i que els monistes consideren que tot forma part d'una unitat superior, identificada amb el cosmos).

Vida i dret.
L'article 3 de la Declaraci Universal dels Drets Humans qualifica el dret a la vida com a fonamental. De fet, l'assassinat s un dels delictes ms greus en la legislaci de la majoria de pasos. Per sorgeixen nombroses discussions tiques sobre aquest dret a la vida, com les que envolten l'avortament, l'eutansia o la pena de mort. Sovint el dret es veu reinterpretat en funci de la religi i la cultura de cada indret (sacrificis, crims d'honor, investigaci amb embrions, contracepci...) de manera que s'han creat comits de biotica destinats a conciliar el dret i l'tica en qestions que afecten a la vida.

Articles relacionats.
 Biota;
 Mort;
 Origen de la vida;
 Virus;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3089" title="Vall d'Aran" nonfiltered="1934" processed="1910" dbindex="1939">

La Vall d'Aran (oficialment, en arans Val d'Aran) s una comarca situada oficialment a l'extrem nord-occidental de Catalunya i culturalment a l'extrem sud d'Occitnia (Gascunya). s una vall del Pirineu amb capital a Viella. El nom s un pleonasme amb l'antic mot basc aran (vall), essent doncs la Vall de la Vall.

La llengua prpia d'aquesta comarca s l'arans, varietat gascona de l'occit. Encara que es parla el catal, castell i francs de forma conjunta.

Celebra la seva festa nacional el 17 de juny.

Geografia.



s l'nica comarca de Catalunya que pertany en gran part a una conca fluvial atlntica. La Garona, que neix a la vall i la travessa, desemboca a l'oce Atlntic desprs de travessar tota la Gascunya. Tamb t una petita part de conca mediterrnia, ja que la Noguera Pallaresa neix al Pla de Beret, a un centenar de metres de la Garona, per inicia el curs en direcci oposada. Aix mateix, la part nord de la Vall de Barravs (Mulleres i Conanglios) pertany administrativament tamb a l'Aran.

Els animals de la Val d'Aran en perill d'extinci, amb programes de reintroducci o de protecci i conservaci sn:
s bru (Ursus arctos), ;
perdiu blanca (Lagopus mutus);
cabra catalana;
sargantana aranesa (Lacerta aranica);
trencals (Gypatus barbatus);


 Demografia .


 Histria .

El 1067 la Val d'Aran fou incorporada al Regne d'Arag, per ni Sancho Abarca ni els comtes de Ribagora en pogueren impedir la seva independncia. Fins i tot, el 1167 s hi establ una comunitat ctara. El 1169 fou cedida als comtes de Marsan i Bigorra i el 1172 als de Comenge, cosa que enfort els lligams amb la Gascunya. El 1175, Alfons el Cast va signar el tractat de l'Emparana, pel que el que es vinculava la vall amb la Corona.

La derrota a la batalla de Muret va significat el final de la influncia catalana i noms la Vall d'Aran qued en mans catalanes.  Jaume I va voler infeudar el territori a Guillem d'Entena el 1220 contra la voluntat aranesa, que fou escoltada i el rei va prometre que no es separarien de la corona.

Amb el pretext de castigar les vexacions dels aranesos contra el comtat de Comenge i liderats per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa, ajudat per molts aranesos i en especial per Augr de Berbed, senyor de Ls, va envair la Vall d'Aran el 1283 amb un exrcit que contava entre 300 i 500 homes.

El 1312 fou incorporada novament a la corona d'Arag. El rei establ el 22 de juliol del 1313 la Querimnia (Costums i Privilegis de la Vall d'Aran) o Privilegi de Jaume II, reafirmat el 1325 per Alfons III. Ja havia estat concedit el primer privilegi a Lleida el 4 de juliol del 1306. I endems, el 26 de juny del 1352, es confirmaria el dret de successi i matrimonial, el contracte legal de guanyadors i la mitja guadanyeria.

El 1389 fou cedia als comtes de Monts; el 1411 el Parlament catal accept l'oferiment del Sndic (president arans) de pactar la uni d'Aran al Principat. I durant el perode 1430-1512 pertany a Frana. Tots ells respectaren els furs aranesos. Per l'Acta de Blois del 18 de desembre de 1512 torn definitivament al regne d'Arag encara que fou invadida temporalment el 1597 pels hugonots comandats pel comte de Sent Jerni.

El 1595 les constitucions catalanes hi foren declarades com a dret supletori (cosa que fou refermada per Ferran VI d'Espanya el 1755), mentre que el 1605 Felip III d'Espanya augment els privilegis. Fou ocupada temporalment pels francesos entre el 1808 i el 1815.  L'arans Felip Aner d'Esteve (1781-1812) fou membre de la Junta de Govern de la Vall d'Aran, constituda pel partit antinapolenic el 1808 i fou representant arans a la Junta de Catalunya i fins i tot diputat a les Corts de Cadis.  La nova constituci liberal, per, proposava l'abolici dels furs territorials, i per aquest motiu foren derogats el 1824. I pel que feia als privilegis, desprs de la Compilaci Foral Catalana del 1960 noms restaven el dret de torneria i el pacte de convinena o mija gudanheria.

El 1805 la Vall d'Aran fou posada sota la jurisdicci religiosa del bisbat d'Urgell en comptes de la de Comenges, la qual cosa, paradoxalment, la salv de la poltica de supressi lingstica que patiren els occitans en territori francs. El 2 de setembre del 1827 es va reunir per darrer cop el Conselh Generau dera Val d'Aran, encara que no fou suprimit per Reial Ordre fins el 1834. El personatge ms destacat en la cultura aranesa de finals del segle XIX fou el capell i escriptor Josp Cond Sambeat.

La invasi del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya, un cop acabada la Guerra Civil espanyola d'establir un govern espanyol de la Union Nacional Espaola (UNE) a la Vall d'Aran mitjanant un atac dels maquis espanyols que estaven collaborant amb la resistncia francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressi dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operaci Reconquesta d'Espanya.

Desprs de la fi del rgim franquista, per primer cop, el 1978 es reun a Vielha l'Associaci de Vens Es Terss, i amb Felip Sol i Sabars presentaren esmenes a l'Estatut d'autonomia catal de Nria, recollides a la Disposici Addicional Primera del Projecte.

El 26 de juliol del 1979 es reuniren a Santa Maria de Cap d Aran (Treds) tots els alcaldes, regidors i personalitats araneses, i crearen la Comissi Pro Restauraci de les Institucions Histriques de la Vall d'Aran, amb els segents objectius:
 Identificar plenament les institucions antigues, llur funcionament, potestats i forma d'elecci.
 Estudiar llur adequaci possible a la realitat actual, i proposar-ho a l'Assemblea de Parlamentaris.

D'aquesta manera, el 2 de setembre es constitu el Conselh Generau Provisionau dera Val d'Aran, no reconegut oficialment, per.  El 1982 es crearia una Comissi de Normalitzaci Lingstica de l'Arans, formada per Pire Bec, Jaume Taupiac i Miquel Grosclaude, qui establiren unes normes lingstiques oficialitzades el 1983, i que seguien les indicacions donades per l'IEO respecte el gasc.  Aix, des del curs 1984-1985 s'ensenyaria l'arans de manera regular a l'escola, alhora que el 1985 es crearia un Centre de Normalitzaci Lingstica per difondre'n l's a tots els nivells possibles.


Desprs de diverses picabaralles poltiques entre partidaris de mantenir-se dins Catalunya amb estatut especial, com Josep Calbet (aleshores vinculat al Partido Popular), i partidaris de formar una comunitat autnoma apart (agrupats dins el Partit Nacionalista Arans),el 26 de maig del 1991 fou escollit per primer cop el Consell General d'Aran, format per 13 consellers. El resultat fou:
 Convergencia d'Aran (CA) obt 1.947  vots (37,8 %) i 7 consellers;
 Unitat d'Aran-Partit Nacionalista Arans (UA-PNA) obt 1.514 vots (29,4 %) i 6 consellers;
 Partido Popular (PP) obt 203 vots (3,9 %) i cap consellers;
 Independents de Lairissa obt 58 vots (1,2 %);
D aquesta manera, fou nomenat per primer cop el Sndic d'Aran, en la persona de Pilar Busquets (CA-CiU), contra l'altre candidat, Emili Medan (UA-PNA). La participaci fou del 60,7 % sobre 5.142 votants.
 Himne de la Vall d'Aran: Montanhes Araneses .


Aqueres montanhes
que tant nautes son,
m empishen de vder
mns amors a o son.

Nautes se son nautes
ja s abaisharn
es mies amoretes
que s aproparn.

Montanhes araneses
a on es pastors
es hnts regalades
trben, e jordons.

Se cantes perqu cantes
cantes pas per jo
cantes per ma hilha
que non ei prs de jo

Montanhes coronades
tot er an de nhu,
tan nautes e bres
que vos pune eth cu.

Montanhes araneses
pientades de rius,
de totes grandeses
vos adorne Diu.

Nsti amors veiguretz
com rosr florir,
volem com es pares,
guardant-vos morir. 


Referncies.


Enllaos externs.



Lloc web del Conselh Generau d'Aran;
Informaci del Nou Tunel de Vielha;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Sistema Territorial de Museus de mNACTEC;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3090" title="Vivpar" nonfiltered="1935" processed="1911" dbindex="1940">
Es consideren vivpars aquells organismes que produeixen embrions que durant el perode d'incubaci es nodreixen, parcialment o totalment, de la mare. El desenvolupament de les cries a l'interior del cos matern s un procs evolutiu que s'ha produt reiteradament en diferents grups: 
Hi ha un gnere de meduses abissals vivpares (Stygiomedusa);
Els oncfors sn vivpars;
En els turbelaris tricldides i en els neorabdocels, els ous fecundats, juntament amb les cllules vitellines, passen a l'atri genital, on sn embolcallats formant un capoll on es desenvolupen els embrions i que finalment l'adult diposita sota les fulles.
Els cladcers polifmids tenen la closca convertida en una cambra incubadora, des de la qual els embrions reben l'aliment de la mare.
Alguns insectes tamb (viviparismes adenotrfic, hemoclic i pseudoplacentari) com les femelles partenogentiques dels pugons (afidodeus) o alguns dpters i dermpters;
Molts peixos. Selacis com la tintorera (Prionace galuca) o la mussola (Mustelus mustelus), i peixos ossis (teleostis) com la gambsia (Gambusia affinis) o els extics guppy, molly, plati, xipho que a casa nostra es reclouen en aquaris. El peix (i vertebrat) vivpar ms antic conegut s Materpiscis.
Fins i tot llangardaixos i serps (Lacerta vivipara, Vipera).
Els mamfers (exceptuant prototeris monotremes);
L'objectiu del viviparisme s obtenir descendents que quan es desprenen de la mare sn organismes pluricellulars i molt complexes. s una estratgia per disminuir la taxa de mortalitat de les cries (augment del control sobre el medi per part dels pares).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3091" title="Jacint Verdaguer i Santal" nonfiltered="1936" processed="1912" dbindex="1941">

Jacint Verdaguer i Santal (Folgueroles, 17 de maig de 1845   Vallvidrera, 10 de juny de 1902) s un dels ms grans poetes que han donat les lletres catalanes. El bisbe Torras i Bages el va qualificar de Prncep dels poetes catalans. Tamb es coneix Jacint Verdaguer com a Mossn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

Biografia.
Va ser el tercer fill de vuit, dels quals noms en sobrevisqueren tres. Als 11 anys ingressa al Seminari de Vic. Mentre segueix estudiant, i fent de mestre i de pags, l'any 1865 participa als Jocs Florals de Barcelona i guanya quatre premis. L'any segent torna a guanyar dos premis en els mateixos Jocs Florals.

El 24 de setembre de 1870 s ordenat sacerdot a Vic i l'octubre d'aquell mateix any, canta la seva primera missa a l'ermita de Sant Jordi. Als 28 anys entra de capell a la Companyia Transatlntica perqu li havien recomanat per a la seva salut el clima martim i l'any segent embarca a Cadis rumb a l'Havana. Finalment s'estableix a Barcelona, com a capell de la famlia del marqus de Comillas. Als 32 anys, el jurat dels Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputaci de Barcelona pel poema L'Atlntida. s la consagraci de Verdaguer com a poeta.

L'any 1880, per haver guanyat tres premis als Jocs Florals, s proclamat Mestre en Gai Saber. Aquest mateix any publica el llibre Montserrat. Als 39 anys viatja a Pars, Sussa, Alemanya i Rssia. El 21 de mar de 1886, als 41 anys, el bisbe Morgades el corona com a Poeta de Catalunya al Monestir de Ripoll. Publica el gran poema Canig al 1885 i realitza un viatge de peregrinaci a Terra Santa. 

s desprs d'aquest viatge que atura la seva producci literria i es dedica a altres activitats poc ortodoxes, una de les quals s la prctica d'exorcismes. A causa d'aquest i altres escndols, el marqus de Comillas trenca les relacions amb ell i fins i tot l'any 1895 li prohibeixen exercir de sacerdot. Ell es defensa amb una srie d'articles als diaris titulats En defensa prpia.

El 1898 torna a exercir de sacerdot, per viur amb un sou miserable i enfrontat a alguns sectors de la societat fins la seva mort.

El dia 17 de maig de 1902, als 57 anys, es trasllada del nmero 235 del carrer Arag de Barcelona on vivia, a la finca coneguda com a Villa Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on espera fer una convalescncia de tuberculosi. El 10 de juny mor a Villa Joana. Actualment, la finca, convertida en Museu, es pot visitar. 

L'enterrament de Jacint Verdaguer fou un dels ms multitudinaris que es recordava a Barcelona fins al moment. A ms, el seu llegat es manifesta en alguns dels poemes i canons ms populars de la cultura catalana, com ara L'emigrant o el Virolai de Montserrat. Una altra mostra de la seva popularitat s el fet que s una de les personalitats histriques que dna nom a ms carrers arreu de Catalunya.

Entre les seves obres cal destacar: L'Atlntida (1876), que va ser traduda a moltes llenges, entre les quals el francs (pel seu amic rossellons Just Pepratx), Idillis i cants mstics (1879), Montserrat (1889), Oda a Barcelona (1883), Canig (1886).


 Fites cronolgiques de la vida de mossn Cinto Verdaguer .
Els pares de mossn Jacint Verdaguer van ser: Josep Verdaguer i Ordeix (Tavrnoles, 1817-Folgueroles, 1876) i Josepa Santal i Planes (Folgueroles, 1819-1871). Jacint fou el tercer fill dels vuit que tingu el matrimoni, dels quals noms en van sobreviure tres. 

1856 (11 anys): Ingressa al Seminari de Vic. Fins a ingressar al Seminari fa la vida dels altres nois del poble. Les ancdotes que s expliquen demostren que es destaca dels altres nens per la seva intelligncia, sagacitat i valentia, ajudat per la seva complexi atltica. Mostra un sentiment piads normalment equilibrat, sense que, per, es veis una inclinaci marcadament religiosa.
1863 (18 anys): Entra a can Tona, mentre segueix estudiant, per a fer de mestre i de pags. Can Tona pertany al terme de Sant Mart de Riudeperes, avui Calldetenes.
1865 (20 anys): Pren part als Jocs Florals de Barcelona, i guanya quatre premis.
1866 (21 anys): Guanya dos premis als mateixos Jocs Florals.
1870 (25 anys): s ordenat sacerdot pel bisbe Llus Jord el 24 de setembre a Vic. :L octubre, canta la seva primera Missa a l'ermita de Sant Jordi.
El dia segent celebra la segona Missa a l'ermita de Sant Francesc, molt propera a Vic.
1871 (26 anys): La seva mare mor el 17 de gener als 52 anys.
El dia 1 de setembre s nomenat coadjutor de Vinyoles d'Ors i tres dies desprs en pren possessi.
1873 (28 anys): Publica la Passi de Nostre Senyor Jesucrist.
Deixa Vinyoles d'Ors per qestions de salut i va a Vic. Fa una excursi al Rossell i contempla el Canig, sembla que per primera vegada.
Entra de capell a la Companyia Transatlntica el mes de desembre.
1876 (31 anys): El 8 de setembre mor el seu pare, als 65 anys. Al vaixell "Ciudad Condal", de retorn de Cuba, acaba el poema de L Atlntida. El mes de novembre entra de capell almoiner a casa del marqus de Comillas.
1877 (32 anys): El jurat del Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputaci de Barcelona pel poema L Atlntida. s la consagraci de Verdaguer.
1878 (33 anys): Viatge a Roma. El Sant Pare Lle XIII el rep i li parla del seu poema L Atlntida.
1880 (35 anys): Per haver guanyat els tres premis exigits pel Consistori dels Jocs Florals, s proclamat Mestre en Gai Saber. Aquest mateix any publica el llibre Montserrat.
1883 (38 anys): Oda a Barcelona. L Ajuntament d'aquesta ciutat en fa un tiratge de cent mil exemplars.
1886 (41 anys): El 21 de mar, el bisbe Morgades el corona com a Poeta de Catalunya, al Monestir de Ripoll. Es publica el gran poema de la reconquesta Canig. Realitza un viatge de peregrinaci a Terra Santa.
1893 (48 anys): Deixa el crrec d'almoiner del palau del marqus de Comillas. S acaba la publicaci de la trilogia Jess Infant. S installa al santuari de la Gleva.
1894 (49 anys): Apareixen els llibres Roser de tot l'any i Veus del bon pastor. El 31 de mar deixa el santuari de la Gleva.
1902 (57 anys): El 17 de maig es trasllada del carrer Arag, de Barcelona, on vivia, a la Villa Joana, la finca de Vallvidrera, on espera fer una convalescncia. Aquest dia compleix 57 anys. All mor el dia 10 de juny a les 17,50h.

Articles relacionats.
Can del Rossinyol;
Poema Canig;

 Enllaos externs .

 Web sobre Verdaguer;
 Web sobre Verdaguer;
 Web sobre Verdaguer;
 CASA MUSEU VERDAGUER ;
 Text ntegre de L Atlntida;
 Text ntegre de Canig;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3092" title="Valls" nonfiltered="1937" processed="1913" dbindex="1942">



Valls s la capital de la comarca de l'Alt Camp. Es troba a 19 km de Tarragona i a 215 m sobre el nivell del mar. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Picamoixons.

Tradicions.
Sn tradicionals de Valls els castells i les calotades on de fet hi van nixer.

Tamb sn tpics de Valls els Tres Tombs, que se celebren al gener: per la festa de Sant Antoni Abat, unes quantes setmanes abans de la Festa de la Calotada.

La seva festa major s per Sant Joan.

El dimarts i primer dimecres d'agost s'hi organitza la Firagost: La Festa Major del Camp Catal.

Cada deu anys s'hi celebren les Decennals, en honor a la Mare de Du de la Candela.

 Fills illustres de la ciutat .
Vegeu la 

Llus Bonifa i Mass, escultor,  1730    1786;
Narcs Oller i Moragas, * 1846    1930;
Csar Martinell, arquitecte, * 1888    1973.
Robert Gerhard, * 1896    1970;
Ignasi Ferrs i Iquino, * 1910    1994;
Jaume Huguet, * 1412   1492;
Carles Card i Sanjoan, 1884 - 1958;

 Demografia .








Vegeu tamb.
Colla Joves Xiquets de Valls;
Colla Vella dels Xiquets de Valls;

Referncies.


Enllaos externs.

Ajuntament de Valls;
Informaci sobre el municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Monestirs de Catalunya. Valls;
Immobiliaria online de Valls i Rodalies;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3093" title="Vic" nonfiltered="1938" processed="1914" dbindex="1943">

Vic s la ciutat capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya. La seva situaci geogrfica, a noms 69 km de Barcelona i 60 km de Girona, n'ha fet una de les capitals de la Catalunya central. 

Histria.

El nom original rom de la poblaci fou Ausa, com en testimonien les monedes romanes i ibriques que s'han conservat. En l'poca visigtica fou anomenada Ausona.

Durant els segles VIII i IX, Vic form part de les marques que separaven les forces franques de les islmiques. La ciutat fou destruda el 788 durant una incursi musulmana. Posteriorment, noms un dels barris (Vicus, barri en llat) seria reconstrut, amb el nom de Vicus Ausonensis. D'ac en derivaria el nom de Vic quan Guifr el Pils repobl la part alta de la ciutat el 878, cedint el control de la part baixa al bisbe perqu s'hi fes la seu. A partir d'aquell moment, la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic.

En el concili de Toluges del 1027, l'abat Oliba, bisbe de Vic, pact amb els nobles i bisbes presents l'acord de Pau i Treva, que establia unes dates anuals en qu la guerra era prohibida.

 Durant el 18 segle la ciutat fou el primer focus de la rebelli contra la poltica centralista del rei Felip V. Aquest conflicte esdevingu la Guerra de Successi Espanyola, que acabaria comportant que Catalunya perds les seves llibertats.

A primers del segle XX, Vic tenia 9.500 habitants. Durant els Jocs Olmpics del 1992, Vic acoll les competicions d'hoquei sobre patins.

  Histria eclesistica .
 
El bisbat de Vic s sufragani de l'arquebisbat de Tarragona.

La introducci del cristianisme a la zona fou de ben segur molt primerenca, com ho proven els diversos mrtirs d' Ausa esmentats en l'poca de l'emperador Deci, i el seu bisbe s un dels primers citats. De cap, tanmateix, se'n sap el nom fins al 516, quan Cinidius apareix com un dels assistents al Concili provincial de Tarragona i Girona. Aquilinus (589-99) fou present al tercer concili de Toledo, Esteve al quart i a un que tingu lloc a gara, Dominus al sis, Guericus, al vuit; Wisefredus envi el seu vicari al tretz, i assist en persona al quinz i al setz. Aquest bisbe fou el darrer abans de la invasi musulmana.
 
 La reconquesta de Vic comen en el temps de Llus I el Piets, que confi el govern de la ciutat al comte Borrell. Dels afers eclesistics en tenia cura l'arquebisbat de Narbona. El 826 la ciutat caigu novament en mans dels moros, fins que la recuper Guifr el Pels, comte de Barcelona. Aquest aconsegu que l'arquebisbe de Narbona consagrs Gotmar com a bisbe de Vic.

 El bisbe At (960-72) s digne de menci com a gran promotor d'estudis. Molts estudiosos aprofitaren els avantatges oferts per les seva reforma, entre els que en destaca el monjo Gerbert d'Aurillac, que ms endavant seria el Papa Silvestre II.

Segurament el bisbe ms fams de Vic fou l'Abat Oliba, fill del comte de Besal, que amb l'ajut d'Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, constru i decor ricament la catedral. La dedicaci tingu lloc el 31 d'agost del 1038. En l'poca del seu successor, Guillem de Balsareny hom trob a Vic les relquies dels sants patrons Lluci i Marci. Berenguer Sunifred de Llu reform el captol catedralici, expulsant-ne els membres laxos i restablint l'observana regular. 

Ms recentment, Josep Morgades i Gili mereix atenci especial, perqu restaur el monestir de Ripoll, en runes per l'aband i el pillatge, i en consagr novament l'esglsia l'1 de juliol del 1893. Tamb fund el Museu Arqueolgic de Vic, on apleg i conserv molts tresors medievals que s'havien guardat a les esglsies de la dicesi. El succe Josep Torras i Bages, bisbe i escriptor, i mxim representant del nacionalisme catal conservador i catlic.

D'entre els molts religiosos fills de la dicesi en destaquen Sant Antoni Maria Claret i Josep Sadoc Alemany i Concili, primer arquebisbe de San Francisco, als Estats Units d'Amrica.

 Toponmia .
El nom d'aquest municipi s'escrivia antigament en la forma Vich, en grafia catalana pre-normativa. D'en de la primeria dels anys 1980, l'ortografia oficial s Vic, en aplicaci de les Normes ortogrfiques de l'Institut d'Estudis Catalans.

 Ubicaci .
Vic se situa al nord-est de Catalunya. s la capital de la comarca d'Osona i s al centre de la plana de Vic. Es troba a uns 69 km de Barcelona i a uns 60 km de Girona.

 Educaci .
 Universitat de Vic;
 IES Jaume Calls;
 IES Vic;
 Collegi Sant Miquel Dels Sants ;
Collegi Escorial;
Entre aquests centres cal destacar el Collegi Escorial, ja que comporta la preparaci dels millors estudiants de tota la comarca d'Osona. Cal destacar que durant els darrers anys, aquests estudiants han sigut el 42% dels estudiants que han obtingut la millor nota de selectivitat de les comarques centrals catalanes.

Esports.
L'any 1992 va ser subseu olmpica dels Jocs Olmpics de Barcelona'92 en la modalitat de hoquei patins.

Un dels esports ms populars de Vic s l'atletisme, ja que disposa de les pistes d'atletisme del Club Atltic Vic que es va crear l'any 1929.

Els Sagals d'Osona sn una colla castellera de Vic fundada l'any 1997. La presentaci oficial de la colla va ser el 5 d'abril de 1998 a la plaa de Vic, acompanyada pels Castellers de Vilafranca i pels Xics de Granollers.

El Grup Sardanista Riallera s una entitat sardanista de Vic fundada l'any 1948. Actualment ballen les colles Riallera (grans), Montseny (juvenils) i Arquiris (infantils).

El Club Pat Vic s l'equip de hoquei de la ciutat que juga a primera divisi espanyola.

Tamb hi ha altres esports com handbol, futbol, bsquet, nataci..

Gastronomia.

La ciutat s famosa per les seves embotits. Entre ells sobresurt la llonganissa de Vic, per el ms conegut s una de les seves variants comercials, el fuet.

 Turisme i monuments.

s una ciutat que mereix ser visitada doncs t un dels conjunts medievals ms suggestius de Catalunya, que fou votat una de les set meravelles de Catalunya el 2007. El centre del nucli antic s la plaa del Mercadal o plaa Major, que destaca diversos edificis modernistes, arcades i torres.

Dos dels monuments ms importants sn:
La Catedral de Vic;
El Temple rom de Vic;

 Es discuteix quina va ser la primera esglsia catedralcia de Vic, si Sant Pere Apstol o b Santa Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere. L a molt antiga esglsia de santa Maria fou reconstruda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140, i fou consagrada quaranta anys ms tard pel bisbe Pere de Redorta. Hom l'aterr el 1787 per fer espai per a la nova catedral.

La catedral original, de nau nica, parets gruixudes i poques finestres, fou substituda per la que edific l'Abat Oliba. Dos-cents anys ms tard, Ramon d'Anglesola ja publicava una carta pastoral exhortant els fidels a contribuir per la reparaci de l'edifici. El 1401 el bisbe Diego de Heredia li afeg un transsepte, i el 1585 s'obr la porta de Sant Joan. Amb el temps, per, una reconstrucci completa fou cada vegada ms necessria, i cap a finals del segle disset hom enderroc la catedral per fer-ne una de nova planta. La primera pedra del nou temple es pos el 24 de setembre del 1781, i es consagr el 15 de setembre del 1803. s un edifici de disseny clssic, una combinaci dels estils dric i tosc, amb una faana de pedra blanca enriquida amb una bonica balustrada. T tres entrades, corresponent a les tres naus, i esttues colossals dels seus sis patrons. L'interior s corinti. De la catedral medieval noms se'n conserv l'altar d'alabastre, en l'estil gtic, donatiu de principis del segle quinz de Bernard Despujol, i el campanar i la cripta, romnics. D'entre les capelles laterals en destaca la de Sant Bernat Calb (bisbe de Vic entre 1233 i 1243), que particip amb  Jaume el Conqueridor en la conquesta de Valncia. El claustre de dos pisos en estil gtic s de gran bellesa. Tamb es pot admirar la porta gtica que mena a la sala capitular.

 El seminari conciliar fou comenat el 1635 per Gaspar Gil, i fou acabat per ordre del sant Pare Benet XIV pel bisbe Manuel Muoz Guil el 1748. El seminari modern se situa a l'antiga escola dels jesutes. Alguns dels preveres que s'hi han format han tingut molta anomenada, com el filsof Jaume Balmes i el poeta Jacint Verdaguer, autor de L'Atlntida. El palau episcopal fou destrut en la Guerra dels Segadors, i no fou refet completament fins al bisbe Francesc de Veyn y Mola, a comenaments del segle XIX. El seminari acull tamb el Museu arqueolgic de Vic.

 Economia .
Durant segles, l'activitat industrial i comercial principal de la ciutat ha estat la indstria txtil, avui gaireb desapareguda. Les explotacions ramaderes i les indstries transformadores del sector primari conviuen amb un teixit industrial molt diversificat, i amb un sector comercial i de serveis en creixement. La millor mostra d'aquesta economia viva s el Mercat del Ram, la fira ms tradicional i important de la ciutat. s aix mateix ciutat universitria, amb estudiants d'arreu d'Osona i de les comarques interiors de Catalunya, sense oblidar un bon nombre d'habitants de l'rea de Barcelona que acudeixen a la ciutat amb tren. El centre histric s ple de bars, restaurants, associacions, tallers i oficines que testimonien la vitalitat econmica de Vic.
 
Des de 1989 organitza anualment el "Mercat de Msica Viva de Vic", una de les fires musicals ms importants. La ciutat s famosa per les seves botifarres i altres derivats del porc, especialment el fuet, una botifarra curada prima. La fabricaci de botifarres curades i embotits s hereva de la llarga tradici de la plana de Vic a la indstria porcina.

 Demografia .

El 1936 incorpora Sentfores.

 Poltica .











 Vigatans illustres .
Vegeu la categoria 

 Gabriel de Avils i del Fierro  (1735-1810): militar i poltic. Governador de la Capitania General de Xile, Virrei del Riu de la Plata i del Per.

Vegeu tamb.
 Museu Episcopal de Vic;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web del Club Atltic Vic;
IES Jaume Calls;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3094" title="Viladasens" nonfiltered="1939" processed="1915" dbindex="1944">

Viladasens s un municipi de la comarca del Girons, anomenat Viladesens fins el 1983.









 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3095" title="Vilablareix" nonfiltered="1940" processed="1916" dbindex="1945">

Vilablareix s un municipi de la comarca del Girons que forma part de l'rea urbana de Girona.

Vilablareix est situat a la mateixa entrada sud de Girona capital. El terme municipal de 606 hectrees, equivalents a 6,06 quilmetres quadrats, pertany a la comarca del Girons i al partit judicial de Girona. Limita al nord-oest amb el de Salt, al nord-est amb el de Girona, a l'oest, amb el de Bescan i a l'est amb els d'Aiguaviva i de Fornells de la Selva.

El municipi es divideix en dues entitats de poblaci, la del Perell, la qual inclou els terrenys situats al oest de l'autopista A-7 i la de Vilablareix, per als situats a l'est de l'autopista.

L'entitat del Perell s majoritriament urbana, residencial i industrial, i s a on radica el nucli urb del Perell, capitalitat del municipi. L'entitat de Vilablareix s majoritriament rstega.

El terreny s eminentment pla, amb una elevaci mitjana de 118 metres sobre el nivell del mar. El punt ms elevat s el puig de Sant Roc, amb una elevaci de 194 metres sobre el nivell del mar.

Dins el terme municipal hi transcorren tres rius: el Gell, el Marroc i el Rerams. Existeix un transvasament d'aigua construt artificialment entre el riu Gell i el riu Marroc.

Actualment, la poblaci de Vilablareix s de 2.050 habitants, resultant una densitat de 310 habitants per quilmetre quadrat. El fort creixement de la poblaci experimentat en el decurs dels darrers anys es deu, principalment, a la proximitat amb el municipi de Girona, la qual cosa ha afavorit la creaci de zones residencials i industrials.






 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3096" title="Vidreres" nonfiltered="1941" processed="1917" dbindex="1946">

Vidreres s una vila i municipi de la comarca de la Selva.

















Fills i filles illustres.

 Salvador Massa i Passapera (1839-1920): metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). ;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3097" title="Vilob d'Onyar" nonfiltered="1942" processed="1918" dbindex="1947">


Vilob d'Onyar s un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'rea urbana de Girona.
El seu terme municipal comprn 3 pobles: Salitja, Sant Dalmai i Vilob. Aquest ltim s el centre administratiu del terme.

La poblaci de Vilob s'emplaa en un terreny planer a la dreta del riu Onyar ha anat creixent a l'entorn de la seva esglsia parroquial de Sant Esteve i l'antic castell on hi ha el centre histric i el reste de la poblaci ha seguit la carretera de Santa Coloma.







 Histria .
Els seus orgens sn del temps de la romanitzaci del territori, ben a prop, hi passava una important comunicaci romana, la Via Augusta. Les restes arqueolgiques trobades a la zona sn de l'poca del Paleoltic Mitj. La primera documentaci escrita apareix l'any 882 amb el nom de Villa Albini. Un dels seus personatges ms destacats va ser el remena Pere Antoni que va participar a la crisi de la pagesia catalana al segle XV. El creixement de la poblaci s 'ha mantingut constant des de mitjan segle XIX fins als anys vuitanta del segle XX, des d'aleshores el desenvolupament urb ha esdevingut molt important.

 Situaci geogrfica .
Est situat al nord-est de la depressi pre-litoral, a la conca mitja del riu Onyar que travessa el terme de nord-es a sud-est. Els boscos de Vilob sn d'alzines, pins i sureres.

El punt ms alt del municipi es troba al crter de la Crossa de Sant Dalmai, a l'ermita de Sant Llop situada al crter del volc de la Crosa. El volc de considerables dimensions, compartir amb el municipi de Bescan, actualment s un espai protegit dins el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN). Est emplaat a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva.

 Comunicacions .
El municipi est comunica amb Girona per la carretera N-II i per la xarxa secundria de carreteres espanyoles, la GI-533 que passa per Sant Dalmai i comunica amb Santa Coloma de Farners;
L'Aeroport Internacional Girona Costa Brava est dins aquest terme municipal.

 Economia .
Lesa fonts ms destacades d'ingressos de la poblaci eren la ramaderia i l'agricultura, que evolucion de la tradicional en iniciar-se la mecanitzaci de les feines del camp. La construcci de l'aeroport internacional Girona-Costa Brava, l'any 1967, ha transformat la economia, ja que ha estat triat per les companyies de baix cost i s el punt d'arribada de milions de turistes.

 Llocs d'inters .
Esglsia parroquial Sant Esteve. Va substituir la vella esglsia medieval del segle XI. L'actual s una obra de l'any 1773 amb campanar barroc.
Castell de Vilob. Segles XII i XIII. Obres de remodelaci al segle XIX.
Capella de Santa Margarida. Segle XIII.

 Demografia .


 Bibliografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3098" title="Antoni de Villarroel i Pelez" nonfiltered="1943" processed="1919" dbindex="1948">
Antoni de Villarroel i Pelez (Barcelona, 1656 - Segvia, 1742) va ser un militar. 

Era fill d'un militar benestant, procedent de Vilanova dos Infantes (Galcia), i de mare asturiana. Va ingressar a l'exrcit, i el 1697 va defensar Barcelona contra els francesos. Enquadrat en l'exrcit de Felip V, en caure en desgrcia el duc d'Orleans va marxar a Galcia, on es va adherir als aliats. El rei arxiduc Carles III el va nomenar tinent mariscal. 

Es va distingir en la batalla de Villaviciosa, on foren derrotades les forces austriacistes i en la tasca ingrata de l'evacuaci d'Arag (1711). Nomenat comandant suprem de les forces catalanes, va organitzar la defensa de Barcelona. Formalitzat el setge de la ciutat pel duc de Ppuli, que la va bombardejar per atemorir-ne els habitants, Villarroel va fer replicar amb l'artilleria. En el curs de la guerra va haver de vigilar l'estat de les febles defenses de Barcelona. Per rebutjar els assalts parcials que patia la ciutat (agost del 1714), va organitzar, juntament amb Josep Bellver i Balaguer, una sortida rpida. 

Per els atacs felipistes van obrir noves bretxes, fet que va fer decidir Villarroel a convocar un consell de guerra (1 de setembre), a esquena dels consellers de la ciutat, en el qual va suggerir, en vista de l'estat desesperat de les defenses, la convenincia de capitular i d'acceptar l'oferiment del duc de Berwick. 

Per Rafael Casanova i els consellers s'hi van oposar, i Villarroel va intentar dimitir. Per, davant l'assalt decisiu de l'11 de setembre, va preparar la seva columna per desallotjar l'enemic del pla d'en Llull, i es va situar al davant per tractar de contrarestar, en un darrer esfor, el densssim foc de barrera. 

Va ser ferit i va quedar fora del combat. Havent caigut ferit tamb Rafael Casanova, el coronel Ferrer, apoderat del lloctinent de Mallorca, va anar a veure Villarroel. Aquest va exposar que era del parer de capitular abans de la nit, per estalviar a la ciutat el saqueig, la crema i l'assassinat en massa.  Aleshores va decidir, sota la seva responsabilitat, de manar que toquessin a capitulaci. Malgrat les seguretats donades en aquesta, els vint-i-cinc caps militars de la defensa de Barcelona i el mateix Villarroel, ferit, van ser empresonats. 

Va passar al castell d'Alacant, i ms tard (1715) al de La Corunya, des d'on va passar al de Segvia, on va ser alliberat arran de la pau de Viena. Es va quedar a Segvia i va poder viure grcies a un retir que li va concedir, fins a la mort, l'emperador Carles VI.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3099" title="Val" nonfiltered="1944" processed="1920" dbindex="1949">

El val (walon, en val) es una llengua romnica del nord,  (llengua d'ol), de la mateixa branca que el francs per diferent d'aquest, en particular per un aport lxic i fontic important de les parles germniques, i per un conservacionisme llat molt ms important). El seu nom prov del germnic Welche o Wallah ( estranger ), que era com els germnics anomenaven als celtes romanitzats. 

Es parla a Valnia (sud de Blgica), a les provncies del Brabant Val, Lieja, Hainaut i Namur. s l'idioma descendent del llat ms septentrional de tota la famlia lingstica. No s'ha de confondre el val amb el francs que es parla al sud de Blgica (picard). No s una parla uniforme i es divideix en els dialectes:
 Ligeois, a l'Est, a la vila de Lieja;
 Namurois, al centre, vora Namur;
 Wallon de l'Ouest, parlat entre Nivelles i Charleroi-Thuin;
 Wallon du Sud, entre Saint Hubert i Neufchateau;

Aquestes parles, per, es van perdent, ja que, eren parlades pel 80 % de la poblaci valona el 1950, per ja noms pel 50 % el 1980, ja que eren vctimes de la desintegraci per la sintaxi i la morfologia. 
 Caracterstiques .
Segons el llibre de Marius Volkhof, Philologie et litterature wallonnes (1938), els principals trets comuns dels parlars valons eren:

 La a tnica lliure esdev ei davant e (veriteit, esteit per verit, tat);
 La e esdev ie  excepte davant nasal (ierbe, viestue);
 La e tnica amb nasal esdev oi (ei en francs, poine i no peine);
 Conserva la W bilabial germnica (wesp per guepe, wrder de guardar);
 Kw i gw conserven labial;
 Conserva u llatina en vnou (vingut);
 Conserva s davant consonant  (msti, ofici);
 Altres  grups que conserva sn e-y = ei,  i-l = eil (com a corteil-cortil), o-y = oi (coisine-cuisine) i bl = vl = ul  (tabla-taule).

Endems, hi ha diverses diferncies entre els diversos parlars valons:

 Existncia del fonema  en est-wallon: phon (poisson) per pchon  (la grafia normalitzada proposa pexhon).
 El sufix llat -ellum ha donat - (est i sud) o -ia (centre i oest): bat i batia (bateau) (la grafia normalitzada proposada s batea en ambds casos).
 La o llatina subsisteix als dialectes de centre, est i sud, per evoluciona a ou cap a l'Oest i una part del sud: rodje i roudje (roig).
 Quant a morfologia verbal, la terminaci de perfet d'indicatiu del verb viker (vivre) pot ser dji vik-ve (est), dji vik-eve (centre), dji vik-o (sud), dji vik-eu (oest), etc. ;
 Quant a diferncies lxiques, el mot sale es pot dir mannet (centre i oest), mss (est), niche (sud) i yrd (oest).


 s social .
Tots aquests parlars encara resten vius entre els pagesos i minaires, encara que el conreu literari es fa generalment en francs estndart. Encara que el parlar s'erosiona, el dialecte encara s usat en la vida quotidiana per la poblaci, per el nombre de parlants va baixar bruscament entre el 1930 i el 1960. Segons les enquestes, els parlants actius sn entre el 35 i el 40 % de la poblaci (3.200.000 persones), per entre els joves de 20-30 anys hi ha un 10 % de bilinges actius i un 40-60 % de bilinges passius en dialecte; n'hi ha molts ms que l'entenen, per molt pocs el saben escriure. El percentatge augmenta quan es tracta d'homes i gent gran.

Malgrat aix, la llengua oficial de Valnia s el francs normalitzat, encara que des del novembre del 1980 s ensenya Llengua i Literatura valona a les escoles de Lieja, aix com en un Institut Municipal de Llengua i Literatura Valones, amb seu a Charleroi. s totalment absent del mn educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didctic; tot i aix, hi ha concursos de redaccions i canons. La principal associaci s la Union Culturelle Wallonne, que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comits provincials Walon  scole.
Hi ha dues hores setmanals en val a la televisi (dissabte al migdia) i tres hores setmanals a la rdio (divendres al vespre). Els diaris i rdios privades li cedeixen espai de manera ocasional. La rdio de Lieja tamb emet cada cop ms programes en val, i tamb s usat a l'esglsia i a les canons populars de protesta per a joves ecologistes.

Per altra banda, la Socite de Littrature Wallonne, creada el 1856 i amb seu a Lieja, en promou l'aprenentatge i l's tant oral com escrit.

 Veure tamb .
 Literatura valona;

 Enllaos externs .

collecci de textos en val;
diccionari val lliure;
 ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3100" title="Vilaplana" nonfiltered="1945" processed="1921" dbindex="1950">


Vilaplana (abans Vilaplana del Camp) s un municipi de la comarca del Baix Camp. El poble es troba a la falda de la Mussara (Serralada de Prades) a 366 m sobre el nivell del mar. El punt mes alt del terme municipal es troba a la Mussara a 1071 metres sobre el nivell del mar.

 Llocs d'inters .
La Mussara s un nucli de poblaci deshabitat des del 1959 i actualment en estat runs. Aprop del nucli s'han trobat pintures rupestres aix com restes d'un poblat ibric. ;
El poble, i la muntanya sn actualment concorreguts per excursionistes i escaladors i disposa d'un refugi de muntanya.

Esglsia de Santa Maria (Mare de Du de la Llet);

Troballes prehistriques. Al terme municipal s'han trobat diverses restes prehistriques, pintures rupestres i un poblat ibric aprop del poble de la Mussara.

El diposit de l'aigua;

El Pont Vell;

Masos. Al terme municipal de Vilaplana s'hi troben una petita gran llista de masos. Cal destacar-ne el Mas del Morenet, el Mas de Mallafr. I el mas de Marin, un dels originaris i malauradament en estat semi-runs;

 Llocs i camins d'inters natural .

La Font de les Creus. La font en troba just sortint de Vilaplana pel cam de les Tosques abans de travessar la riera. Aprop de la font no s'hi troba cap creu avui en dia, per si una curiosa roca i si no hi ha molta seca un toll d'aigua (veure imatge).

Les Tosques. Les Tosques s el nom que rep una petita esplanada que s'obre a mig cam entre Vilaplana i la Mussara. Rep aquest nom ja que es troba al single roig, constitut per pedra tosca. Dita esplanada dna nom al cam de Vilaplana a la Mussara passant per dit paratge.

Cam de les torres.

Cam de les campanilles.

Cam de l'Aleixar.

Els tres pins, en el terme de la Selva.

La font del Llop, en el terme de l'Aleixar.


 Festes .
Sant Sebasti, el 20 de gener.

Sant Isidre, el 15 de maig.

Nativitat de la Mare de Du, el 8 de setembre, traspassada al 12 d'octubre.

 Tradicions .
Passar el rastre.
Setmana Santa;

 Economia .
Rendiments del treball fora de la localitat, aix com agricultura i turisme. Els conreus ms estesos a la zona son l'avellaner, l'olivera i l'ametller.

 Equipaments .
CEIP Cingle Roig;
El Casal Vilaplanenc, amb piscina i polisportiu.

Camp de futbol, rea de lleure bosc de l'olla.


 Activitats esportives .
A Vilaplana la majoria de gent juga o s aficionat al futbol. Actualment Vilaplana te un equip de futbol sala federat (Federacio catalana de futbol sala). Aquest equip ha aconseguit exits notables entre els que destaca especialment el campionat de lliga de Divisi d'Honor Territorial Catalana, temporada 2007-2008.

 Demografia .

El 1965 incorpora l'antic municipi de la Mussara.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Tradici de passar el rastre;
Lo Pedris, Butllet trimestral d'informaci.
CEIP Cingle Roig;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3102" title="Vilanova d'Escornalbou" nonfiltered="1946" processed="1922" dbindex="1951">

Vilanova d Escornalbou s un municipi i localitat de la comarca catalana del Baix Camp, en la provncia de Tarragona (Espanya). Segons dades de 2007 la seva poblaci era de 502 habitants, dels quals 268 sn homes i 234 sn dones. 

 Nuclis de poblaci .
Vilanova d'Escornalbou est formada per dos nuclis o entitats de poblaci. 
Lista de poblaci per entitats:






Geografia.
El terme municipal est situat a la zona occidental del Baix Camp, i s estn entre els 110 i els 550 metres d alada, sent l Arbocet el punt ms baix i el peu de la muntanya d Escornalbou el punt ms alt. 
Est travessat per la capalera del barranc de Rif (a l oest) i per la riera de Vilanova i de l Olivera (a l est), que s ajunten fora del terme municipal.


Histria.
El poble de Vilanova es va formar a reds del monestir d'Escornalbou, i des de la seva fundaci va formar part de la baronia d Escornalbou. Va participar en les activitats de la Comuna del Camp des de 1339.

La vila va ser saquejada durant la Guerra dels Segadors, conflicte que va afectar la seva economia, la qual no es va recuperar fins el comenament del segle XVIII. Les seves collites tamb es van veure delmades en 1687 degut a una plaga de llagostes. Una nova plaga, la de la filloxera, va provocar en el segle XIX un descens de la poblaci.

Cultura.
L esglsia parroquial est dedicada a Joan Baptista i s d escs inters arquitectnic. No queden rastres de les antigues fortificacions que rodejaven la ciutat a l edat mitjana, tot i que el nucli antic del poble segueix conservant la seva estructura medieval i s hi poden trobar algunes cases amb dovelles.
Destaca l edifici conegut com  Cal Peir , del segle XVII, que t adossada una torre quadrada de defensa. La seva porta s adovellada i en ella es pot observar l escut familiar. A les afores del poble es troba  Mas Palomera , que tamb pertany a la famlia Peir. s un edifici del segle XVIII construt amb pedra picada, i presidit per l escut d armes de la famlia.
El poble celebra la seva festa major el dia 28 d agost, coincidint amb la festivitat de Sant Agust, qui, segons narra la tradici, va lliurar el poble de la plaga de llagostes que el va assolar al segle XVII. La festa major d hivern es celebra el dia 20 de gener, amb motiu de la festivitat de Sant Sebasti mrtir.

Economia.
La base econmica del municipi s l agricultura. Els principals conreus son les oliveres, els ametllers i els avellaners. Tamb hi ha granges avcoles i algunes dedicades a la cria de porcs.
Tot i que al terme municipal hi ha mines de coure, plata i plom, cap d elles est en explotaci.

 Demografia .


 Administraci .


Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3103" title="Vinyols i els Arcs" nonfiltered="1947" processed="1923" dbindex="1952">

Vinyols i els Arcs s un municipi de la comarca del Baix Camp.Segons dades de 2006 la seva poblaci era de 1.553 habitants.

 Histria .

L'origen de la poblaci de Vinyols es situa en una antiga masia que, en 1210, l'arquebisbe Ramon de Rocabert va cedir a Pere de Clariana perqu la repobls, quedant com a feudatari de l'esglsia. Des de 1339 va formar part de la Comuna del Camp.

L'antic municipi de Sant Joan dels Arcs apareix documentat en 1194 en una bula de Celest III. Va dependre durant un temps del monestir de Bonreps quedant ms tard a les mans de la baronia d'Alforja. La crisi demogrfica del segle XIV va fer que el poble desaparegus gaireb per complet, quedant unit al de Vinyols mitjanant una concrdia firmada en 1339.

 Cultura .

L'esglsia parroquial est dedicada a Santa Caterina. s d'estil barroc i es va construir entre 1770 i 1778 sobre un edifici ms antic. s un edifici de tres naus i la seva planta s de creu grega. La nau principal t coberta de volta de can mentre que a les naus laterals la coberta s amb volta d'aresta. Conserva un retaule del segle XVI d'estil renaixentista aix com una talla barroca que es creu que procedeix de l'antiga esglsia de els Arcs. L'esglsia t annex un campanar amb una alria de 36 metres.

L'actual casa de la vila es troba a l'antiga Casa Torrell, edifici del segle XVI que t adossada una torre de defensa. Aquesta torre es va construir el 1560 per ordre de Francesc Torell i va funcionar com a pres durant la Guerra Civil. 
Un altre edifici destacat s el de Can Nicolau, construt el segle XVIII.

El 1975 es va fundar en el poble la Coral de Noves Veus que ha realitzat concerts per tot Catalunya i el sud de Frana.

Vinyols i els Arcs celebra la seva festa major el 25 de novembre, festivitat de Santa Catalina. La festa d'estiu coincideix amb la festivitat de San Juan, el 24 de juny.

 Economia .

La principal activitat econmica s l'agricultura. Destaquen els cultius d'avellaners i oliveres aix com el de presseguers.

 Demografia .






 Vistes del poble .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de l'Associaci Cultural el Repl;
Informaci i comunitat vinyolenca de blogs;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3104" title="Vallmoll" nonfiltered="1948" processed="1924" dbindex="1953">


Vallmoll s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.






 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3105" title="Vilabella" nonfiltered="1949" processed="1925" dbindex="1954">


Vilabella s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Est documentat al segle XI com Villam Abella, nom que prov d'un abellar.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3107" title="Vilademuls" nonfiltered="1950" processed="1926" dbindex="1955">

Vilademuls s un municipi de la comarca del Pla de l'Estany.
















 Demografia .


 Fills i filles illustres de Vilademuls .

Fernando Viader i Gust (1916 - 2006)

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci de Municipis M.A.T. (AMMAT);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3108" title="Vilallonga de Ter" nonfiltered="1951" processed="1927" dbindex="1956">

Vilallonga de Ter s un municipi de la comarca del Ripolls. Se situa a la Vall de Camprodon i s travessat pel riu Ter. Entre els diversos nuclis de poblaci que l'integren hi ha Tregur de Dalt i Tregur de Baix.















 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3109" title="Vallfogona de Ripolls" nonfiltered="1952" processed="1928" dbindex="1957">

Vallfogona de Ripolls s una vila i municipi de la comarca del Ripolls.
Amb una mica ms de 200 habitants, s un poble amagat al que noms hi comunica la carretera N-260 des de Ripoll o Olot. Per pista forestal, s'hi pot accedir des de Sant Joan de les Abadesses pel nord i per la banda sud des de Vidr.

Al municipi destaquen el Campanar del Ppul, el Castell del Milany o el Pont Medieval sobre la Riera de Vallfogona.














 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3110" title="Valenci" nonfiltered="1953" processed="1929" dbindex="1958">




El valenci s la denominaci histrica, tradicional, i estatutria que rep al Pas Valenci la mateixa llengua que s'anomena oficialment catal a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constitueix, per altra banda, una entitat lingstica prpia que resulta ser una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, a l'igual que la variant nord-occidental i el tortos), juntament amb el catal central i el catal balear.

El Pas Valenci compta amb l'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ens oficial encarregat d'elaborar la normativa lingstica de la llengua des de la prpia modalitat valenciana, juntament amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Aquest ens va ser creat per la Generalitat Valenciana el 1998 amb el consens majoritari de les Corts Valencianes.

El valenci, dialectolgicament parlant, no pot considerar-se un dialecte noms enquadrat en el marc politicoadministratiu del Pas Valenci. El fet que els dialectes de la llengua catalana formen un continuum fa que molts dels trets valencians arriben ms enll de les terres de l'Ebre catalanes i aragoneses (catalanfones), fins i tot, arribant al Baix Camp i al Baix Cinca, podent incloure els parlars d'aquesta zona dins el valenci. 

 Denominaci i entitat .

Segons la llei de creaci de l'AVL, el valenci: forma part del sistema lingstic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispnics de l'antiga Corona d'Arag reconeixen com a llengua prpia. Aquest reconeixement el t el valenci al Pas Valenci i el catal a les Illes Balears i a Catalunya, i el sistema lingstic que conjuntament formen sol rebre acadmicament el nom de llengua catalana. L'AVL segueix les Normes de Castell, firmades el 1932. 

El 9 de febrer de 2005, l'AVL aprov per unanimitat de tots els seus membres presents un dictamen conegut popularment com a "Dictamen del Dimecres de Cendres" en qu s'estableixen els principis i criteris per a la denominaci i l'entitat del valenci, considerant que "la llengua prpia i histrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, s tamb la que compartixen les comunitats autnomes de Catalunya (a excepci de la vall d'Aran, de llengua occitana) i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Aix mateix s la llengua histrica i prpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Arag (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francs dels Pirineus Orientals a excepci de la comarca de la Fenolleda, que s de llengua occitana)". 

Aquest mateix dictamen tamb avala i justifica l's de la denominaci de valenci tant per a tot el conjunt del domini de la llengua (llengua valenciana), com per a la modalitat dialectal parlada al Pas Valenci. A ms a ms, l'AVL considera que aquesta modalitat "t la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingstic, i presenta unes caracterstiques prpies que l'AVL preservar i potenciar d'acord amb la tradici lexicogrfica i literria prpia, la realitat lingstica valenciana i la normativitzaci consolidada a partir de les Normes de Castell". Per tant, l'AVL assumeix la unitat lingstica des d'un punt de vista del polimorfisme d'una llengua que t dues denominacions.

 Histria .
El catal va ser implantat al Pas Valenci pels colons catalans que s'establiren en aquest territori arran de la Conquesta feudal, duta a terme per Jaume I el Conqueridor. Aquests colons procedien de totes les regions de Catalunya i el fet que foren mnimament superiors en nombre als colons aragonesos explica que es parle catal a la major part del Pas Valenci. A les comarques ms properes a Arag, per contra, una mnima superioritat del nombre de colons aragonesos va fer que el castell fora la llengua predominant. Una nova repoblaci al segle XVII, desprs de l'expulsi dels moriscos i majoritriament amb castellans, va definir de parla castellana a la resta de comarques de l'interior que encara avui la parlen. Malgrat tot, el valenci ha estat histricament la llengua predominant i administrativa al Pas Valenci.

Fins fa poc es pensava que la primera referncia documental de la utilitzaci del terme valenci per a referir-se a la llengua prpia dels valencians es trobava a la traducci del Valeri Mxim realitzada per Antoni Canals el 1395, on es diu: perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en lengua cathalana. Recentment s ha trobat una referncia anterior, un procs judicial de Menorca contra Gil de Lozano, datat entre 1343 i 1346, en el qu es diu que la mare de l'acusat, Sibila, parlava valencianesch perqu era d'Oriola. No s ha tornat a documentar ms el mot acabat en  esch.

Al segle XV, l'anomenat Segle d'Or, el nom valenci era ja la denominaci usual de la llengua predominant del Regne de Valncia, i les denominacions de vulguar, roman o catal havien caigut en dess.  Joanot Martorell, autor de la novella Tirant lo Blanch, afirma: me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: pero que la nacio don yo soc natural sen puxa alegrar.

Des d'un punt de vista dialectal, el valenci pertany als parlars occidentals del sistema lingstic valenciano-catal. Per tant, comparteix molts trets amb el catal parlat a les comarques de ponent i tamb a les terres de l'Ebre. Tamb presenta trets propis, depenent de les comarques.

Des de la transici democrtica espanyola, l'autonomia o heteronomia del valenci respecte a la resta del sistema lingstic valenciano-catal ha sigut motiu de debat i polmica entre els valencians, normalment amb un rerefons poltic. Tot i que els fillegs i lingistes sn partidaris de la uni de les comunitats lingstiques valenciana i catalana, existeix una part de l'opini pblica valenciana que s partidria de l'autonomia per motius poltics. Existeix una normativa lingstica secessionista alternativa, les Normes del Puig, elaborada per la Real Academia de Cultura Valenciana, instituci fundada el 1915 per la Diputaci de Valncia, per el seu s s marginal.

 Coneixement del valenci .

Tot seguit es mostren mapes en qu es pot veure el grau de coneixement del valenci/catal en una distribuci territorial per municipis, i per percentatges sobre el total de la poblaci de cada municipi. La font de dades s el cens realitzat a l'any 2001 per lInstituto Nacional de Estadstica.




El segent mapa mostra el percentatge de parlants de valenci (que afirmen saber parlar-lo) per comarca. Les dades sn tamb del cens del 2001.





Caracterstiques lingstiques del valenci general.

Fontica.
Vocalisme ton:
Neutralitzaci mnima de les vocals tones. Existeixen les 5 vocals tones  tpiques del catal occidental. No hi existeix la vocal neutra , tpica del catal oriental.
Vocalisme tnic:
Com a tot el bloc occidental, es pronuncia vocal e tancada les   ("e" llargues) i   ("i" breus) tniques del llat. , al , qu   (amb e tancada, mentre que en el catal oriental s e oberta [ ], en aquestes paraules).
El diftong ui s generalment creixent: cuina: , hui:  (avui). Al valenci alacant, a la Marina Baixa, al Comtat, a l'Alcoi i a la major part del tortos, diftong ui s decreixent: cuina: , buit:  a excepci de hui:  que s s creixent.
Consonantisme:
No hi existeix ioditzaci.
La g davant "e" i "i" i la j pren la pronunciaci de ;
La erra final mai no s'emmudeix (excepte a bona part del Maestrat i la zona del Vinalop).
La te dels grups finals -nt, -lt mai no s'emmudeix; aquesta caracterstica tamb s'esdev en una part del balear. Hi ha excepcions amb el valenci castellonenc, tortos, la Costera, Vall d'Albaida, l'Alcoi i el Vinalop mitj.
S'hi mant el valor labiodental de la ve baixa (aquesta caracterstica tamb s'esdev en el balear). Tanmateix, en moltes zones del territori ja tendeix a pronunciar-se com bilabial, s a dir, com a be alta.
El grup -tll- del catal del nord s -tl- en algunes paraules (pronunciat -ll- o simplement -l- en el valenci (aquest tret tamb s'esdev en el balear i en el tortos): ametla (ametlla), vetlar (vetllar).
La d intervoclica, especialment en la forma ad(vocal), no se sol pronunciar: mocador: , cadira a. La terminaci -ada del participi femen singular es pronuncia -: cremada: e'ma.
Altres fenmens;
El pronom feble ho t una pronunciaci especial depenent de la situaci del pronom. Generalment es pronuncia davant del verb  i darrere  (desprs de consonat) i / (desprs de vocal): Carles ho sap , canvia-ho ja , se n'anat a donar-ho ; quan el fonema posterior s una vocal, passa a : No ho has endevinat ; quan es produeix una contracci amb un altre pronom davant o darrere del verb es pronuncia : No m'ho has dit , Dna-m'ho .

Morfologia.
Els articles sn el, la, els, les. ;
L'article no s'empra mai davant dels noms propis de persona: Ha vingut Joan.
Conservaci dels tres graus en els demostratius i adverbis locatius (com en castell, tot i que no s un castellanisme) i s de les formes no reforades dels demostratius de 1r i 2n grau: este, eixe, aquell; a, aix, all; ac, aqu, all o all. ;
Els pronoms febles presenten la forma plena davant les formes verbals que comencen en consonant: me dutxe, te dic, se pentina (aquest fet no es dna a totes les variants, aix en l'alacant i la major part del meridional: em dutxe, et dic, es canvia, se sap, se certifica, es comprova que noms es conserva la forma plena quan el verb comena per s o ce/ci). El pronom feble "ens" estndard passa en la llengua oral, com a tota la resta del bloc occidental, a "mos" (no admissible en la llengua escrita). Per extensi, al valenci oral no existeixen les formes "ens" i "us", substitudes per "mos" i "vos". La forma "vos" s'accepta en el valenci estndard en posici davant del verb per l'AVL.
El pronom feble li (que substitueix el complement indirecte) sempre precedeix el pronom feble que substitueix el complement directe (quan aquest existeix), cosa que origina les combinacions li'l (li'l done > l'hi dono), li la (li la done > la hi dono), li'ls (li'ls done > els hi dono), li les (li les done > les hi dono).
La primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugaci pren el morfema -e: jo cante. Les conjugacions segona i tercera prenen el morfema zero: jo tem, jo dorm (aquest tret no es dna a la major part del Maestrat, on aquestes formes prenen el morfema -o, com en la resta del catal occidental: jo canto, jo temo, jo dormo).
El present de subjuntiu no pren mai els morfemes en -i propis del catal central: sn -e, -es, -e, -em, -eu, -en per a la primera conjugaci (que jo cante, que tu cantes, que ell cante...) i -a, -es, -a, etc. per a la segona i la tercera (que jo tema, dorma, que tu temes, dormes, que ell tema, dorma...). ;
El pretrit imperfet de subjuntiu pren els morfemes amb erra bategant: -ara, -ares, -ara, -rem, -reu, -aren: jo cantara, tu cantares, etc.
En el valenci central o apitxat i a zones del valenci alacant (Vinalop) s'hi conserva el pretrit perfet simple del catal clssic: jo cant (jo vaig cantar), jo fiu (jo vaig fer).

Lxic.

Mots caracterstics del valenci:
vesprada (tarda);
bou (toro);
brossat (mat);
corder (xai);
crella (patata);
eixir (sortir);
hui (avui);
llaurador (pron. llauraor) (pags);
parixer (semblar);
xiquet (nen);
roig (vermell);
espill o lluna (mirall);
Els mots com "roig" i "eixir" no sn les niques varietats possibles al valenci, ja que "vermell" es pot trobar a la Marina, entre altres llocs, i "sortir" es pot trobar al valenci de transici.
Variants formals;
cementeri (cementiri);
depsit (dipsit);
reny (rony);
seua (seva) / teua (teva) / meua (meva);
servici (servei);
xrcia (xarxa);

Subdialectes.
Valenci de transici o tortos;
Valenci castellonenc;
Valenci apitxat o central;
Valenci meridional;
Valenci alacant;

 Vegeu tamb .
 Dialectes del catal;
 Llei d's i Ensenyament del Valenci;

Referncies.

 Sanchis i Guarner, Manuel (1934, 1967). La llengua dels valencians. Edicions 3i4, Valncia 2005. ISBN 84-7502-082-8.
 Sanchis i Guarner, Manuel (1963). Els valencians i la llengua autctona durant els segles XVI, XVII i XVIII. Instituci Alfons el Magnnim. Valncia. ISBN 84-370-5334-X.
 Valor i Vives, Enric (1978). Curs mitj de gramtica catalana, referida especialment al Pas Valenci. Edicions Grog, Valncia 1999. ISBN 84-85211-45-6.
 Salvador i Gimeno, Carles (1951). Gramtica valenciana. Associaci Cultural Lo Rat Penat. Valncia 1995. ISBN 84-85211-71-5.
 Colomina i Castanyer, Jordi, (1995). Els valencians i la llengua normativa. Textos universitaris. Alacant: Institut de Cultura "Juan Gil-Albert". ISBN 84-7784-178-0.

Enllaos externs.

 Web de l'Acadmia Valenciana de la Llengua - Instituci del Pas Valenci amb competncies normatives sobre el valenci.
 Diccionari Ortogrfic i de Pronunciaci del Valenci (DOPV).
Diccionari Valenci;
Diccionari catal-valenci-balear;
 Dictamen vinculant de l'AVL del 9 de febrer de 2005.
 rea de Poltica Lingstica de la Generalitat Valenciana.
Normes de Castell;
 Eines de llengua - Abundant informaci sociolingstica, de dret lingstic, normativa lingstica, estadstica, etc... del valenci. Mantinguda per la Coordinadora de Dinamitzaci Lingstica del Pas Valenci.
 Fons de dades numriques del Servei d'Investigaci i Estudis Sociolingstics de la Generalitat Valenciana.
Informaci i mapes sobre els dialectes valencians;
Atles lingstic valenci;
Mapes lingstics;
Breu exposici de les teories en disputa sobre la relaci entre valenci i catal al lloc web de la Promotora Espaola de Lingstica (en castell);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3111" title="Vinalop Mitj" nonfiltered="1954" processed="1930" dbindex="1959">


El Vinalop Mitj s una comarca del sud del Pas Valenci, amb capital a Elda. Es troba al curs mitj del riu, a la vall del Vinalop.

Limita al nord i oest amb l'Alt Vinalop, a l'est amb l'Alacant i al sud amb el Baix Vinalop. L'economia principal s la indstria del calat, del marbre i variades, i en agricultura els vins i ram de taula.



La majoria de municipis sn de predomini lingstic valenci, excepte la capital, Elda i els municipis d'Asp i Monfort del Cid. No obstant aix, existeixen conurbacions i molta intermigraci en la comarca. Per la qual cosa, els lmits i percentatges de parlants poden variar molt sensiblement de zones i barris de la mateixa ciutat, especialment en les conurbacions que tenen municipis amb diferent predomini lingstic: Elda-Petrer i Novelda-Asp-Monfort. 

La comarca histrica.

El Vinalop Mitj s una comarca histrica que ja apareixia com a Conca del Vinalop al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934. L'nica diferncia s que en no s'hi incloen els municipis d'Asp, Elda, Montfort del Cid, i Petrer, que aleshores pertanyien a l'antiga comarca dels Plans de Villena.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3112" title="Vall de Cofrents" nonfiltered="1955" processed="1931" dbindex="1960">


La Vall de Cofrents s una comarca de l'interior del Pas Valenci, amb capital a Aiora. Tamb s coneguda com a Serrania d'Aiora.

Limita pel nord amb la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol, a l'est amb la Canal de Navarrs, i al sud-oest amb Castella. Els municipis d'aquesta comarca sn:











 Comarca histrica .

La Vall de Cofrents s una comarca histrica que ja apareixia com a Serrania d'Aiora al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3113" title="Vall d'Albaida" nonfiltered="1956" processed="1932" dbindex="1961">



La Vall d'Albaida s una comarca central del Pas Valenci, amb capital a Ontinyent.

Limita al nord amb la Costera, a l'est amb la Safor, al sud amb el Comtat i l'Alcoi i a l'oest amb l'Alt Vinalop.






































Comarca histrica.

La Vall d'Albaida s una comarca histrica que ja apareixia al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934, sense cap modificaci en la seua delimitaci comarcal.

Vegeu tamb.
 Saudites d'Ontinyent;

Enllaos externs.
 Comparsa Saudites d'Ontinyent (valenci)  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3118" title="Via Lctia" nonfiltered="1957" processed="1933" dbindex="1962">

La Via Lctia s una galxia de forma espiral (ms concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Est formada per ms de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen ms de 400 mil milions d'estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses. Tot fa suposar que al centre de la Via Lctia hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, s molt difcil que es pugui detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galxia. Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra galxia, i sn les que formen les agrupacions anomenades constellacions.



L'aspecte llets de la part central de la nostra galxia observada a ull nu des de la Terra en va originar el nom de Via Lctia, s a dir cam de llet, com s'explica al mite d'Hera i Alcmene.

La Via Lctia s un gegant entre les galxies: t una massa d'entre 750 mil milions i un bili masses solars. T forma de llentia, amb un dimetre d'uns 100.000 anys-llum i un gruix d'uns 10.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys-llum del centre de la galxia.

Els diferents materials que constitueixen la Via Lctia (estels i nvols de gas i pols) estan animats d'un moviment de rotaci entorn de l'eix ms curt amb una velocitat angular que s ms elevada com ms a prop del centre es troben.

En determinades zones de la Via Lctia d'elevada concentraci de pols i gas es produeix el naixement de nous estels. La densitat d'estels (s a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) tamb depn de la distncia al centre galctic: s ms elevada com ms a prop del centre.

Hi ha dues galxies petites i molt properes que en certa manera es poden considerar galxies satllit de la Via Lctia, o fins i tot fragments que se n'han desprs: s'anomenen Gran Nvol de Magallanes i Petit Nvol de Magallanes. La galxia ms propera a la Via Lctia s una de petita anomenada SagDEG, a uns 80.000 anys-llum; la galxia gran ms propera s la galxia d'Andrmeda (M31), que s a uns 2,9 milions d'anys-llum. En realitat la nostra Via Lctia i aquestes altres galxies venes estan unides gravitatriament formant un conjunt de galxies anomenat Grup Local. Es preveu que Andrmeda collideixi amb la Via Lctia d'aqu a tres mil milions d'anys.









































 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3119" title="Vulcanologia" nonfiltered="1958" processed="1934" dbindex="1963">


El vulcanisme s la cincia que estudia els volcans.

Fins fa ben poc no havia estat possible d'explicar ni d'aclarir de forma exacta les causes dels fenmens volcnics. Avui, tot indica que es produeix una emissi all on l'escora terrestre t una temperatura elevadssima (hot spots: punts calents) o on l'escora s'introdueix en el mantell, com succeeix, per exemple, en collidir dues plaques tectniques de manera que s'encavalqui l'una a sobre de l'altra, afavorint una fusi parcial de l'escora profunda o b del mantell superior.

Com ms quantitat de roques, en aquesta fusi, major en ser la pressi, i com que a ms a ms aquest magma s menys pesant que la roca que l'envolta, anir ascendint cap a la superfcie terrestre desprs de travessar les dislocacions i fractures.

El magma ascendent es va obrint pas grcies a la fusi simultnia de la roca amb qu es va trobant, i es concentra finalment, juntament amb el gasos alliberats, en una cambra magmtica, que est situada a uns quants quilmetres per sota de la superfcie terrestre. Per, com que la pressi generada a l'interior de la cambra magmtica s tan elevada, es desencadena una erupci, que s'obre pas a travs d'una xemeneia que va construint quan projecta violentament la massa rocosa que n'obstaculitza la sortida. La lava es va acumulant al voltant de la xemeneia, fins a formar el tpic con volcnic.

Segons sigui la freqncia de les erupcions, es pot parlar de vulcanisme actiu, vulcanisme de reps o atenuat, o vulcanisme inactiu. Les xemeneies que pertanyen a volcans d'activitat volcnica decreixent, amb refredament simultani del magma, situades en zones amb aqfers, noms llancen vapor d'aigua o aiges molt calentes. Aix, tenim les fumaroles que emeten gasos i vapors i els guisers que sn brolladors termals que projecten intermitentment aigua i vapor quan part de l'aigua de l'aqfer, per efecte del magma, arriba al seu punt d'ebullici.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3120" title="V" nonfiltered="1959" processed="1935" dbindex="1964">



La V s la vint-i-dosena lletra de l'alfabet catal i dissetena de les consonants. El nom s ve o ve baixa. 

Prov de la lletra u majscula de l'alfabet llat. Per aix en l'escriptura catalana prenormativa es confonien sovint aquestes dues lletres (Dauid).

Fontica.
En catal representa el fonema fricatiu labiodental sonor () en les zones en qu aquest fonema es conserva i el fonema oclusiu bilabial sonor () en les zones en qu ha desaparegut (on beta i veta es pronuncien igual).

Significats de V.
Bioqumica: en majscula s el smbol de la valina.
Educaci: Es posa en els treballs escolars per indicar "vist pel professor" sense ms qualificacions;
 Fsica: En minscula s el smbol del voltatge i de la velocitat. En majscula s el smbol del volt en el sistema internacional.
Lingstica: Representa el verb;
 Matemtiques: En la numeraci romana, signe que representa el nmero 5. Tamb pot indicar volum. En lgica indica disjunci;
 Qumica: V s el smbol de l'element qumic vanadi.
 Televisi: s el ttol d'una srie d'extraterrestres.
Smbols: Fer una V amb els dits de la m significa victria;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3121" title="El Vendrell" nonfiltered="1960" processed="1936" dbindex="1965">


El Vendrell s una vila i municipi, capital de la comarca del Baix Peneds. Est situat a 28 Km de Tarragona i a 64 Km de la capital del pas, Barcelona.

 Etimologia .
Una de les teories sobre el nom del Vendrell explica que prov del diminutiu del llat venere (Venus). Inicialment existia un Portus Venerisa a l'actual Barri Martim de Sant Salvador, amb un nucli a l'interior anomenat Venerelluso, la petita Venus.

L'altra, actualment la ms acceptada per molts fillegs, s que ve del dia venere, s a dir, divendres, a causa del mercat que li fou concedit, que se celebrava, i encara se celebra, aquell dia.

 Histria .
Tot i que s'han trobat diverses restes arqueolgiques, com les del Tancat del Galan, l'origen histric s la conquesta del segle X. La proximitat del cam ral de Tarragona va afavorir el seu desenvolupament (actualment conflueixen al Vendrell les autopistes de Barcelona a Valncia i a Lleida).

Serveis del Vendrell. 
Sanitaris.
En aquest municipi, hi ha tres Centres d'Atenci Primria; dos al casc urb del Vendrell i un al barri martim de Coma-Ruga. Tamb hi ha un hospital comarcal a la zona les Mates.

Educaci.
La ciutat del Vendrell t una oferta amplia de centres i institucions educatives, que est en constant creixement degut al creixement demogrfic que experimenta la poblaci els ltims anys. Les institucions dedicades a l'mbit educatiu abarquen totes les edats i es poden classificar aix:

Llars d'infants.
Hi ha 6 llars d'infants  repartides per diferents barris de la ciutat, 4 sn pbliques,una de privada i una altra privada concertada.

Centres d'educaci infantil i primria(CEIPS)(Centre d'educaci infantil i primria).
Hi ha 8 CEIPS,un dels quals s concertat, dos a la zona educativa, la resta estan repartits entre les diverses zones de la poblaci.

Instituts d'educaci secundria (IES).
Hi ha 3 centres, dos a la zona educacional i un altre en una urbanitzaci apartada del casc urb. En tots 3 hi ha educaci secundria obligatria (ESO) i batxillerat, a part un un ofereixen diverses famlies de cicles formatius de grau mig i de grau superior (Cicle formatiu) , aix com el curs de preparaci per la prova d'accs als cicles formatius de grau superior i tamb es realitza les proves d'accs tant al cicle mitja com al superior.Els Centres distribueixen l'oferta de la manera segent:
 IES Andreu Nin : ESO, Batxillerat, cicles formatius;
 IES Baix Peneds : ESO, Batxillerat;
 IES Mediterrnia : ESO;

Centres d'educaci especial.
Hi ha un centre d'educaci especial on s'imparteix classe alumnes en edat escolar obligatria (dels 6 als 16 anys), aquest centre es troba ubicat a la zona educativa del Vendrell.

Ensenyament post-obligatori.
Hi ha diverses institucions dedicades a l'educaci post-obligatria (PGS, Escola-taller, FIAP, Escola d'adults,...) s a dir la que s'ofereix a les persones ms grans de 16 anys, en podriem classificar de dos tipus:

Centres educatius pblics.
Entre les pbliques es troben els IES que imparteixen Batxillerat i cicles formatius, per tamb imparteixen ensenyaments per discents que no han superat l'ESO com s el FIAP, a on en aquest cas s'ofereix l'ensenyament de pintura.

Tamb hi ha oferta des de l'ajuntament, a travs del Servei municipal d'ocupaci l'Eina oferex diversos cursos ocupacionals, per l'autoocupaci i de reciclatge,i l'Escola-Taller i el programa SEFED.En altre recurs de titularitat municipal s l'Escola d'adults, a on s'imparteixen diversos cursos de formacio general a ms de preparar per la prova d'accs a cicles de grau mitja, la prova per obtenir el ttol de l'ESO i la prova`per tenir els diferents nivells de catal.
  
Privades.
La Fundaci Santa Teresa entre altres recursos oferts a persones amb dificultats compta amb 3 programes de Programes de garantia social(PGS) dirigits a joves majors de 16 anys que no han superat l'ensenyament obligatori, aquests PGS d'auxiliar en comer i atenci al pblic, auxiliar de cuina i auxiliar d'hoteleria: cuina i serveis de restauraci es troben ubicats a l' Escola de turisme Baix Peneds

Altres.
Hi ha diverses escoles de dansa ( escola de dansa) privades, l'escola municipal de msica i l'escola oficial d'idiomes (EOI).

 Llocs importants .
 Museu Arqueolgic;
De dimarts a divendres de 10 a 14 h de 17 a 19 h (hivern) de 18 a 20 h (estiu). Dissabtes d'11 a 14 h de 17 a 20 h. Diumenges i festius d'11 a 14 h. Tancat dilluns 1/1, 6/1, 25/12, 26/12 Preu de l'entrada en combinaci amb la Casa Museu ngel Guimer i la Casa de Pau Casals
Casa Museu ngel Guimer;
De dimarts a divendres de 10 a 14 h de 17 a 19 h (hivern) de 18 a 20 h (estiu). Dissabtes d'11 a 14 h de 17 a 20 h. Diumenges i festius d'11 a 14 h. Tancat dilluns 1/1, 6/1, 25/12, 26/12 Preu de l'entrada en combinaci amb la Casa nadiua de Pau Casals i el Museu Arqueolgic
Casa nadiua de Pau Casals;
De dimarts a divendres de 10 a 14 h de 17 a 19 h (hivern) de 18 a 20 h (estiu). Dissabtes d'11 a 14 h de 17 a 20 h. Diumenges i festius d'11 a 14 h. Tancat dilluns 1/1, 6/1, 25/12, 26/12 Preu de l'entrada en combinaci amb la Casa Museu ngel Guimer i el Museu Arqueolgic
Sala del Portal del Pardo;
Sala d'exposicions
Biblioteca Pblica Terra Baixa;
La Biblioteca Pblica Terra Baixa (fundada al 1920) s un equipament municipal, de cultura, de coneixement i d'informaci gratut i obert a tothom.
Sala Benvingut Socias;
Oberta de dilluns a divendres de 6 a 8 del vespre.

 Demografia .










El 1950 incorpora Sant Vicen de Calders junt amb el seu barri martim de Coma-ruga.

 Fills illustres .
Personatges illustres del Vendrell foren:
Andreu Nin i Prez, poltic i escriptor;
ngel Guimer i Jorge, dramaturg i poeta;
Maria ngels Garriga i Martn, mestra i escriptora de llibres per a infants;
Apelles Fenosa i Florensa, escultor;
Benvingut Socias i Mercad, pianista;
Carles Casals i Ribes, organista i pare de Pau Casals;
Jaume Carner i Romeu, advocat i poltic;
Jaume Ramon i Vidales, notari, escriptor i historiador;
Joan Julivert i Nin, cap de la Colla dels castellers Nens del Vendrell (1944-1972);
Joan Ramon i Soler, poeta i periodista;
Josep Aixal i Casellas, publicista i escriptor-cronista de fets vilatans;
Josep Vidal Riembau "Pep Jai", pags i poltic;
Pau Casals i Defill, violoncellista i defensor de la pau;
Ramon Ramon i Vidales, periodista i escriptor;

Vegeu tamb.
 Torre del botafoc;
 Nens del Vendrell;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina web de Rdio i Televisi El Vendrell;
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Patrimoni histric i artstic del Vendrell;
 consulta de centres a Catalunya al web de la generalitat;
 ajuntament del Vendrell;
 Servei municipal d'ocupaci l'Eina;

Altre informaci.
 Sr. Benet Jan Palau (CiU);
 Alcalde-president (Mitjans de Comunicaci i Sanitat);
 Concertar visita: Antnia Figueras, tel. 977 166 402 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3122" title="Virologia" nonfiltered="1961" processed="1937" dbindex="1966">
La virologia s la branca de la biologia dedicada a l'estudi dels virus.

Llista d'alguns premis Nobel de Medicina o Fisiologia otorgats a estudis en virologia:
1954 - John Franklin Enders, Thomas Huckle Weller, Frederick Chapman Robbins: Pel descobriment de com cultivar el virus de la poliomielitis en tubs d'assaig.
1966 - Peyton Rous: Pel descobriment de virus que provoquen tumors.
1969 - Max Delbrck, Alfred D. Hershey, Salvador E. Luria: Per les seues aportacions a la gentica i mecanismes de replicaci dels virus.
1975 - David Baltimore, Renato Dulbecco, Howard Martin Temin: Per la descripci de com els virus tumorals afecten al material gentic de les cllules.
1976 - Baruch S. Blumberg: Pel descobriment del virus de la hepatitis B.
1989 - J. Michael Bishop, Harold E. Varmus: Pel descobriment dels origens cellulars dels oncogens retrovrics.
1996 - Peter C. Doherty, Rolf M. Zinkernagel: Per la descripci de com el complex major d'histocompatibilitat s usat pels glbuls blancs per la detecci i elinimaci de cllules infectades per virus.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3123" title="Viabilitat econmica" nonfiltered="1962" processed="1938" dbindex="1967">
La viabilitat econmica s la condici que avalua la convenincia d'un sistema, projecte o idea al que qualifica, atenent a la relaci que existeix entre els recursos emprats per a obtenir-lo i aquells dels quals es disposa. 

En moltes ocasions, els recursos dels quals es disposa per a avaluar la viabilitat econmica vnen determinats pels que produeix el propi sistema, projecte o idea que s'est avaluant, pel que en realitat es porta a terme una anlisi de rendiment o rendibilitat interna. Per a aix s'enfronta el que es produeix amb el que es gasta, en termes econmics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3124" title="Viabilitat tcnica" nonfiltered="1963" processed="1939" dbindex="1968">
La viabilitat tcnica s la condici que fa possible el funcionament del sistema, projecte o idea al que qualifica, atenent a les seves caracterstiques tecnolgiques i a les lleis de la natura involucrades. 

La viabilitat tcnica s'avalua davant un determinat requeriment o idea per a determinar si s possible portar-lo a terme satisfactriament i en condicions de seguretat amb la tecnologia disponible, verificant factors diversos com resistncia estructural, durabilitat, operativitat, implicacions energtiques, mecanismes de control, etc. segons el camp del que es tracti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3125" title="Visi estereoscpica" nonfiltered="1964" processed="1940" dbindex="1969">
La visi estereoscpica s la visi binocular (dos ulls) d'un mateix objecte, produint la sensaci d'una imatge en tres dimensions, un cop les dues imatges que capten les retines oculars sn processades pel cervell. Cal que els camps de visi es superposin en gran part per obtenir aquest efecte (noms l'rea superposada permet ser tridimensional). 

Per aix cal tenir les rbites oculars frontalitzades, ja que d'aquesta manera l'rea d'incidncia de la visi d'ambdos ulls s prcticament idntica, permetent una visi tridimensional de quasi b la totalitat de l'espai visual. s doncs un tipus de visi que perd amplitud de camp per guanyar profunditat de camp. Aix s tpic en depredadors, que necessiten calcular la distncia a la presa per caar, o de les aus per saber on volar, per s poc comuna en herbvors terrestres, ja que el seu aliment sempre es troba en un sol pla (el sl) i s poc especfic, aix com tamb la seva vigilncia contra els depredadors, que ha d'abarcar el mxim radi possible i ha de ser indiscriminada.

Per tant, si agafem o creem dues imatges amb preses des d'angles lleugerament diferents i les mostrem per separat a cada ull, el cervell es capa de reconstruir la distancia (i per tant la profunditat) analitzant la disparitat binocular o el parallatge entre aquestes imatges. 
El cervell hum tamb usa altres senyals de profunditat per tal de percebre les tres dimensions, tals com:

 Perspectiva ;
 Illuminaci i ombres;
 Superposici;
 Enfocament;


Reps histric de la Visi estereoscpica.

Euclides y Leonardo da Vinci ja van observar i estudiar el fenmen de la visi binocular.
Tambe l'astronom Kepler va deixar uns estudis que comentaven els principis de la mateixa.

Posteriorment, al 1838, el fsic Sir Charles Wheatstone va construir el primer aparell que permetia percebre la tridimensionalitat partint de dues imatges (visor estereoscpic). Aquest fet curiosament succe abans del descobriment de la fotografia.

A l'any 1849, Sir David Brewster va dissenyar i construir la primera cmera esteroscopica. La cmera disposava de un visor que permetia veure les imatge que passaven per les lents. Alguns anys mes tard, Oliver Wendell Holmes contru el que seria l'estereoscopi de m ms popular del s. XIX.

Als anys 30 vren resurguir la estereofotografia amb la aparici de les cmares 3D, com Realist o la . Actualment sn aparells obsolets.

A mitjans de segle hi van haver diferents intents d'impulsar les pellicues 3D sense gaire xit, ja que les tcniques utilitzades provocaven problemes de visi. No va ser fins als 80s que amb la creaci de pellcules d'alta resoluci, com , que no s'ha popularitzat.

Tcniques de visi estereoscpica.
Algunes de les tcniques de creaci i visulitzaci ms importants en l'actualitat sn:

 Anaglifs: Les imatges que formaran el parell estereogrfic es representen superposades, utilitzant dos colors complementaris. Es visualitzen a travs d'unes ulleres amb un filtre de diferent color per a cada ull.  ;
 Polaritzaci: Les dues imatges es projectaran mitjanant dos dispositius equipats amb filtres polaritzadors, girats 90 respectivament. L'observador haur d'usar unes ulleres polaritzades.
 Shutter glasses: Es tracta d'unes ulleres que consten de dos lents LCD sincronitzades amb el monitor de l'ordinador, de manera que les lents es van tornant opaques alternativament (mai podem veure amb els dos ulls alhora), mentre anem veient les imatges estereogrfiques pel monitor.

Tamb hi ha altres mecanismes com ara els cascs de realitat virtual o els monitors lenticulars (on les lents van incloses dins la pantalla). 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3126" title="Vegetaci rupcola" nonfiltered="1965" processed="1941" dbindex="1970">
Les comunitats rupcoles estan formades per plantes que viuen exclusivament sobre roquissars amb un alt grau d'especialitzaci. Noms aix aconsegueixen adaptar-se a les dures condicions ecolgiques a qu estan sotmeses (migradesa de sl frtil, substrat inestable o escassssim, eixut permanent, manca de nutrients, manca de claror en alguns casos, oscillacions trmiques que poden superar els 40C). Aquest fet ha donat lloc a una virtual disminuci dels competidors i a una relativa independncia de les fluctuacions que al llarg dels temps ha fet la climatologia general. Aquests dos factors han contribut a la supervivncia dels txons que poblen aquests indrets, salvant-se aix de les grans extincions que han patit els seus coetanis i esdevenint veritables fssils vivents.

Aquesta independncia ecolgica tant en l'espai com en el temps i l'allament del seu bitop han donat a les comunitats rupcoles un alt grau d'especiaci i endemicitat de les espcies que hi pertanyen (diverses poblacions d'una mateixa espcie evolucionen diferentment, sense creuar-se entre elles des de temps antics, cosa que dna com a resultat l'aparici de noves espcies, diferents per cada indret).

Dit aix, i a tall d'observaci, cal remarcar que el concepte de comunitat vegetal perd molta consistncia davant dels poblaments rupcoles. En efecte, a causa de la mateixa estratgia de supervivncia, sovint hom s'enfronta amb un simple escampall d'individus que s'arrapen all on poden. Difcilment aleshores es pot parlar d'interrelacions en aquests casos.


Cal distingir, si ms no, tres grans grups diferents de marc ambiental: la vegetaci casmoftica, la comoftica i la glarecola. Condicionen tres grans lnies diferents d'adaptaci rupestre: les fissures, les codines i les tarteres i clapers. 

La vegetaci casmoftica inserta les seves arrels dins les fissures de roques i espadats, buscant aigua i nutrients per tamb l'ancorament imprescinble per resistir la inclinaci del terreny. Poden arribar-se a fer robusts matolls en els indrets on les fissures sn profundes. ;

En canvi, la vegetaci comoftica t el mxim impediment en l'escs gruix del sl, on no pot inserir cap sistema radicular gaire profund. L aigua i els nutrients li sn ms escassos, per en canvi no ha d'afrontar forts pendents. Sn plantes de port discret sovint amb tendncia a una certa suculncia. ;

Finalment, la vegetaci glarecola est condicionada per la prpia dinmica del substrat, format per pedruscall mbil que rodola pendent avall. Aqu cal  un potent i dctil sistema radicular rizomats per no ser arrossegat. La part aria, en canvi, s discreta i s av fcilment a despreniments de rocs per tal de no fer front amb excessiva energia a acumulacions de  cdols que acabarien per fer-la sucumbir.

Una observaci final. La selectivitat pels substrats de natura calcria o silcia, prou accentuada en la vegetaci zonal, esdev fortssima, per raons bvies, en el cas de la vegetaci rupcola. 


Comunitats rupcoles als Pasos Catalans.
Inclou la llista dels taxa ms representatius:

Comunitats casmoftiques calccoles. 
Balears:
Brassico-Helichrysion rupestris (comunitats calccoles de les Balears):
Genista cinerea ssp. leptoclada (cineri mallorqu), endemisme de Mallorca;
Brassica balearica (col borda), endemisme de Mallorca;
Hippocrepis balearica ssp. balearica (violeta roquera), endemisme gimnsic;
Crepis triasii (crepis baleric), endemisme gimnsic;
Helicrysum lamarckii (maanella de penyal), endemisme gimnsic;
Scabiosa cretica (herba penyalera), endemisme de la regi mediterrnia occidental;
Satureja filiformis (tem bord), endemisme de la regi mediterrnia occidental;
Galium crespianum (espunyidera de penyal), end. de Balears;
Helichrysum rupestre var. cambessedessii (maanella de penyal), end. de Balears;
Migjorn del Pas Valenci:
Teucrion buxifolii (comunitats sota 1200m de Valencia):
Scabiosa saxatilis ssp. saxatilis, endemisme valenci;
Carthamus dianius, endemisme valenci;
Crepis albida ssp. scorzonerides, endemisme valenci;
Hippocrepis balerica ssp. valentina, endemisme valenci;
Jasionon folosae (comunitats entre 1200m i 1550m de Valncia i Catalunya):
Teucrium buxifolium;
Jasonia rupestris;
Melica minuta ssp. minuta;
Linaria origanifolia ssp. crassifolia;
Nord del Pas Valenci i Catalunya:
Asplenion petrarchae (comunitats calccoles de terra baixa):
Jasonia glutinosa (te de roca);
Satureja fruticosa (poliol);
Linaria origanifolia ssp. cadevalii (linria de cingle);
Sarcocapnos enneaphylla ssp. enneaphylla (herba freixurera);
Jasonion foliosae (comunitats per sobre els 1200m i fins a 1550m de Valncia i Catalunya):
Jasione foliosa (jasione);
Campanula rotundifolia ssp. hispanica (campaneta), end. Serres de Mariola i Aitana;
Sistemes muntanyosos mediterranis i pirinencs:;
Saxifragion mediae (comunitats montanes i alpines):
Saxifraga longifolia (corona de rei);
Ramonda myconi (orella d's), endemisme del nordest ibric;
Lonycera pirenaica (xuclamel de roca);
Campanula speciosa (campaneta gran), endemisme catal;
Globularia cordiflora ssp. nana (lluqueta de roca);
Comunitats casmoftiques siliccoles.
Sistemes muntanyosos mediterranis i pirinencs:
Androsacion argenteae (comunitats de terra baixa):
Androsace vandelli;
Androsace pubescens;
Saxifraga pubescens;
Artemisia eriantha (grup de les artemisies de muntanya);
Artemisia gabriellae;
Sempervirum tectorum (grup dels matafocs);
Sempervirum arachnoideum;
Sempervirum montanum;
Anthirrinion asarinae (comunitats montanes):
Anthirrinum asarina (asarina);
Sedum dasyphyllum (grup dels crespinells);
Sedum hirsutum;
Sedum brevifolium;
Saxifraga vayredana (herba de sant Segimon), endmica del Montseny;
Comunitats comoftiques.
Illes Balears:
Arenarion balearicae (comunitats calccoles balears):
Erodium reichardii, endemisme gimnsic;
Sibthorpia africana, endemisme baleric;
Arenaria balearica, endemisme tirreno-balear;
Linaria aequitroloba, endemisme tirreno-balear;
Catalunya meridional i Pas Valenci:
Polypodion cambrici (comunitats de terra baixa calccoles):
Asplenium trichomanes (falzia roja);
Polypodium cambricum (polipodi austral);
Saxifraga cassoniana, end. del migjon valenci;
Saxifraga corbariensis, end. de les muntanyes de Prades ;
Minuartia verna ssp. valentina, end. de la Serra d'Espad;
Bartramio-Polypodion (comunitats montanes siliccoles):
Sedum sediforme (crespinells);
Sedum hirsutum;
Umbilicus rupestris (barretets);
Selaginella denticulata (selaginelles);
Catalunya central i septentrional:
Anomodontion europaeum (comunitats calccoles montanes):
Moehringia muscosa (brifit), end. de la serralada prelitoral catalana;
Asplenium fontanum (falguera);
Asplenium trichomanes;
Hypno-Polypodion vulgaris (comunitats siliccoles montanes):
Sedum telephium ssp. maximum, endemime olot;
Polypodium vulgare;
Comunitats glarecoles.
Pas Valenci:
Scrophularion sciaphilae (comunitats de pedrusques del migjorn valenci):
Scrophularia sciaphila;
Arenaria montana ssp. intrincata;
Reseda alba ssp. valentina;
Biscutella laevigata ssp. stenophylla;
Catalunya:
Pimpinello-Gouffeion (comunitats de la baixa muntanya catalano-valentina):
Biscutella laevigata (herba de llunetes);
Chondrilla juncea (mstec);
Laserpitium gallicum (vilandre);
Peucedanum officinale ssp. stenophyllum (fonoll de porc);
Centranthus angustifolius ssp. longicalcaratus (adianeta);
Galeopsion (comunitats siliccoles montanes):
Galeopsis sagetum;
Galeopsis ladanum;
Stipion calamagrostis (comunitats calccoles montanes):
Rumex scutatus (badola);
Stipa calamagrostis (sanadella de pedruscall);
Iberidion spatulathae (grup calccola de l'alta muntanya pirinenca):
Aquilegia hirsutissima ssp. montsicciana;
Hutchinsia alpina (hutqunsia);
Doronicum grandiflorum (dornic de pedrusca);
Ranunculus glacialis (ranuncle glacial);
Borderea pyrenaica (borderea pirinenca);
Festuca pyrenaica (festuca pirinenca);
Papaver alpinum ssp. suaveolens (rosella alpina);
Iberis spatulatha (carraspic espatulat);
Ranunculus parnassifolius (ranuncle de pedrusca);
Senecion leucophylli (grup siliccola de l'alta muntanya pirinenca):
Senecio leucophyllus (herba blanca);
Galium cometerrhizon (espunyidella de pedrusca);
Cerastium pyrenaicum (cerasti pirinenc);
Vitaliana primuliflora (gregria);
Galeopsis ladanum ssp. pyrenaica (galeopsis pirinenca);
Carduus carlinoides (card carlinoide);
Epilobium collinum (epilobi coll);
Poa fontqueri (cardot carlinoide);
Saxifragion praetermissae (grup silicico-calcicola de l'alta muntanya pirinenca):
Saxifraga praetermissa (saxifragues);
Saxifraga aizoides;
Poa alpina (poa alpina);
Epilobium  anagallidifolium (epilobi);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3127" title="Vegetaci zonal" nonfiltered="1966" processed="1942" dbindex="1971">
La vegetaci ve determinada per l'ambient. Per l'ambient no s un ent indeterminat i atzars, sin que pateix certes regularitats que venen otorgades sobretot per la climatologia del planeta. Aquesta dna lloc a un seguit de zones bioclimtiques i les seves corresponents zones de vegetaci. Aix, per exemple, el bioma mediterrani  ve definit per una zona bioclimtica mediterrnia (definida tamb com a zona subtropical subhumida) que li correspon una zona de formacions vegetals mediterrnies (definida tamb com a zona dels boscos i bosquines esclerfilles subtropicals). Les variacions intrazonals que s'hi donen permeten distingir, segons la latitud, diferents subzones bioclimtiques, i segons l'altitud, diferents estatges bioclimtics.

Totes aquestes variacions van associades als corresponents dominis de vegetaci. 

Aix doncs, tota la vegetaci compresa en aquests dominis s el qu hom anomena vegetaci zonal. s la flora esperable i dominant d'un territori, ja que la climatologia general s el factor ms important que determina la naturalesa de les comunitats vegetals. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3128" title="Vegetaci azonal" nonfiltered="1967" processed="1943" dbindex="1972">
La vegetaci azonal s la vegetaci que apareix dins la mateixa zona bioclimtica, no essent-hi en principi esperable, a causa d'alguna alteraci puntual que esdev crucial i que caracteritza la comunitat vegetal que s'hi assenta.

La vegetaci zonal s la flora esperable i dominant d'un territori, ja que ve determinada per la climatologia general, que s el factor ms important que determina la naturalesa de les comunitats vegetals. 

Tanmateix, en el cas excepcional de l'existncia de factors ambientals locals extrems (generalment edfics), aquests prenen preponderncia sobre l'efecte de la climatologia general. En l'ecologia de les plantes aleshores el clima t un paper secundari i aix dna lloc a l'aparici d'una  flora diferent i peculiar, anomenada vegetaci azonal. Les comunitats que es desprenen d'aquest tipus de flora s'anomenen comunitats permanents. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3129" title="Ve" nonfiltered="1968" processed="1944" dbindex="1973">

Lingstica: Nom de la lletra V.
Mitologia escandinava: antic du escandinau. Vegeu du Ve.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3131" title="Vila-real Club de Futbol" nonfiltered="1969" processed="1945" dbindex="1974">


El Vila-real Club de Futbol (la seua denominaci oficial s Villarreal Club de Ftbol), tamb anomenat "el submar groc", s un club de futbol, de la ciutat de Vila-real a la Plana Baixa (provncia de Castell). Fou fundat el 10 de mar de 1923 "per fomentar tots els esports i en especial el futbol", segons diu la seva carta fundacional i fundat pel farmacutic Jos Calduch Almela, que fou el primer president de l'equip groguet.

L'estadi en juga els partits com a local s l'estadi del Madrigal, amb capacitat per a 25.000 espectadors i els seus seguidors i l'equip sn coneguts com a 'groguets' o el 'Submar groguet'. Actualment s el millor equip del Pas Valenci junt amb el Valncia CF. Tot i no ser capital de la provncia l'equip li fa hombra al seu mxim rival de la provncia, el CD Castell.

L'equip ha experimentat durant les ltimes dcades un canvi radical, ja que jugava a categories molt inferiors del futbol espanyol. L'estadi ha augmentat i es dplica cada any que passa, a mesura que l'equip creix. Si comparem quina capacitat tenia l'estadi a finals dels anys 90 era de uns 13.000 espectadors i ara en t 25.000 espectadors. El club ha evolucionat des de que est a la Primera divisi i la massa d'aficionats tamb. Abans tan sols s'acostaven aficionats de la ciutat de Vila-real i en canvi ara s'acosta gent des de qualsevol punt de la geografia valenciana i espanyola. A ms, la poltica de fitxatges a sud-Amrica ha fet que molts seguidors sudamericans segueixen al Vila-real dia a dia i aix creant afici. Una bona mostra del creixement de l'afici groga s que a principis de la temporada 2008/09, es super la tanca de 20.000 socis per a una ciutat com Vila-real de quasi 50.000 habitants, s a dir, quasi el 60% dels habitants de la ciutat sn socis del Vila-real. Ara ja no noms sn de localitats venes els socis, sin que ara s'afegeixen d'arreu d'Espanya i fins i tot de l'extranjer.

El club possex d'una Ciutat Esportiva per a la pedrera, on s'experimenten jugadors professionals com ara Hctor Font, Bruno Soriano, Santi Cazorla, Marquitos o Csar Arzo, tots ells productes del filial groc. Aquests jugadors surten d'equips juvenils i el Vila-real disposa d'equips inferiors com el Vila-real CF B o el Vila-real CF C entre d'altres.
Els colors.
 Uniforme .
 Uniforme de la temporada 2008/09 .
La primera equipaci del Vila-real CF est formada per una samarreta completament groga amb dorsals i publicitat de color blau, al igual que els pantalons i les mitges.

La segona equipaci est composta pel color blau turquesa (molt semblant a la segona equipaci del FC Barcelona de l'anterior temporada) amb dorsals i publicitat de color groc, al igual que els pantalons i les mitges.

Des de l'any 2005 l'equipaci del club est fabricada per la marca Puma, i des de 2004 porten com a publicitat l'Aeroport de Castell. A les mnegues de les espatlles conta amb la publicitat de Canal 9 (televisi autonmica valenciana).

L'equpaci dels primers 10 anys del club s molt diferent a l'actual, ja que la samarreta era de color blanc, pantalons negres al igual que les mitges. Era una equipaci molt pareguda que a la dels seus vens: el Valncia CF. Es desconeix quan es va canviar l'equipaci al color groc, per sabem que a mitjans de segle l'equipaci es transform totalment i la samarreta cambi al clor groc i els pantalons i les mitges al blau. Aquesta equipaci dur des de els anys 50 fins a principis del segle XXI.

A partir de la temporada 2004-2005 el color blau desaparegu prcticament de la equipaci i fins al dia d'avui en l'equipaci predomina el color groc.

Degut als colors de la samarreta, l'equip es coneix com el Submar groc ja que l'equipaci est formada pels colors grocs i blaus, tot i que com hem dit abans, des de fa uns anys el color blau desaparegu quasi de la samarreta.

Evoluci de l'uniforme.


 Escut .

L'escut del Vila-real ha sofrit diverses modificacions al llarg de la seva histria i la imatge de la dreta es comprova. Tot i que els colors i la corona es prcticament igual, el nou escut del Vila-real t una forma circular i aquest te forma quadrangular-rectangular. 

Rival.
Com sol passar, els derbis es solen protagonitzar amb rivals territorials i en aquest cas passa el mateix. El Vila-real t com a mxim rival el Valncia CF de la mateixa comunitat autnoma. En els primers derbis hi havia molta germanor degut a que el Vila-real era un equip ms humil que l'actual i els dos conjunts es duen molt b per actualment, el Vila-real ha crescut molt i ha fet que durant els ltims anys la rivalitat entre aquests 2 clubs ha augmentat i solen protagonitzar grans partits en Lliga on asseguren gols, futbol i espectacle.

Histria.
Fundaci.
El Villarreal CF fou fundat el 10 de mar de 1923, segons la seua carta fundacional, "per fomentar tots els esports i en especial el futbol". El farmacutic Jos Calduch Almela fou el primer president, acompanyat de Jos Martnez Aguilar com a secretari, Carlos Calatayud Jord com a president i Juan Nebot, Alfonso Saera, Manuel Calduch, Pascual Arrufat Catal, Vicente Cabedo Meseguer i Manuel Amors Fortuo com a vocals.

En una de les primeres reunions de la junta es va prendre la decisi de llogar el camp i fixar el preu de les entrades, com ara comprar els primers equipaments, formats per camiseta blanca i pantalons negres. Aquests van ser els colors del Villarreal CF fins el 1946, quan es canviaren pels actuals groc i blau.

L'estadi s'inaugur el 17 de juny de 1923, en un partit entre el CD Castelln i el Cervantes, ambds equips de la capital. El Villarreal no jug el seu primer partit fins el 21 d'octubre del mateix any, quan s'enfront al Red Star de Castell.

Els inicis.

La primera data important del club es troba a la temporada 1934/35, en la qual l'equip disputa contra el Cartagena i a doble partit, l'eliminatria de promoci d'ascens a la Segona divisi A, quan encara no existia ni la Tercera divisi ni la Segona divisi B. Tot i aix, el Vila-real, que s'enfrontava a un equip de jugadors professionals, no va poder aconseguir l'ascens a la categoria.
Un any desprs, els groguets es vren proclamar campions de la Primera Regional, per la Guerra Civil va acabar amb qualsevol indici de competici esportiva.

Anys 40.

Amb el fi de la Guerra Civil Espanyola, torn finalment el futbol a la ciutat de Vila-real.
Des del 1939 i fins els anys 50, el Vila-real milit a la Segona Regional, categoria en la qual estigu enquadrat en tres grups diferents (I, IV i VI) durant tot aquest perode.

Sigu en la temporada 1950/1951 quan el submar groc aconsegu l'esperat ascens a la Primera Regional, desprs d'haver-se classificat com a primer del grup I de la Segona Regional.

Anys 50.
El Vila-real milit en la Primera Regional des dels anys 1952 i 1956. Durant aquestes temporades, l'equip va finalitzar el campionat en la part superior de la taula, quedant aix sptim dos cops, quart i primer consecutivament.

Aquest ltim xit en la temporada 1956-1957 li va permetre al club groguet, jugar a la Tercera divisi, categoria en la qual es va quedar fins la temporada 1960/61, en qu va finalitzar la Lliga en catorzena posici, posici de la taula en que els va fer descendir a la categoria inferior, amb un dur fracs esportiu.

Anys 60.

Aquesta poca fou molt important en la histria del club. Amb l'equip a la Primera Regional, el Vila-real es va refer i abans de finalitzar la dcada es forjaren dos ascens: El retorn a la Tercera divisi a la temporada 1966/67 i l'histric ascens a la Segona divisi B. Com que en aquells anys, la Segona divisi B no existia, la Tercera divisi era realment la tercera categoria nacional.
 
El Vila-real es consolida en la categoria de bronze del futbol espanyol desprs del ascens en l'any 1967. A la temporada 1969/70 l'equip groc amb Pasqual Font de Mra al front, es prepara per a una dura competici. Degut a un reestructuraci s'anuncien ms places de descens a regional per a aquest temporada, per aquest motiu, el Vila-real es refor ms amb la intenci de no tenir dificultats. L'equip no els pass perqu qued en primer lloc, i fou campi i assol aquesta gesta dues jornades abans de finalitzar el campionat.

El Vila-real, a pesar d'acabar en primer lloc, no ascend directament, tingu que passar per una promoci que l'enfrontava al campi d'un altre grup, el Langreo, que era un dels pitjors equips que li hagus pogut tocar. Finalment super al Vila-real amb el resultat d'anada de 1-0 i 1-1 en El Madrigal. Tot i perdre la primera oportunitat per a ascendir, encara quedava una altra eliminatria. 

La segent eliminatria era contra un altre equip de la Segona divisi. En aquesta ocasi el rival seria el Bilbao Athletic, que buscava en aquesta promoci aconseguir la seva permanncia en la categoria de plata. L'anada se celebr a San Mams amb resultat de 2-1 favorable als lleons i el de volta tamb amb el resultat de 2-1, aquest cop favorable als groguets.
Com en aquesta poca no existien prrrogues, ni temps addicionals, els dos equips es varen veure obligats a jugar un partit de desempat en ple mes de juliol. La data decisiva seria el 7 de juliol del 1970, a l'estadi Santiago Bernabu. El Vila-real amb gols de Luiche i Causanilles aconseguiria un histric triomf per 2-1 que el portava a la categoria de plata, per primer cop en la se va histria, davant el deliri de milers d'aficionats, que ho celebraren tant en Madrid, com en Vila-real. La recepci a l'aeroport de Manises fou massiu, la festa tamb fou total pels carrers de la ciutat.

Anys 70.
El Vila-real fou el segon equip de la provncia en arribar a la Segona divisi A, de fet a dia de avui tan sols hi ha dos equips castellonencs que han consguit militar en aquesta categoria: Vila-real i el seu gran rival, el CD Castell.

L'estiu previ al debut hi havia molta expectaci i prometedora, ja que la ciutat s'encontrava totalment volcada amb l'equip. El Madrigal comenava a quedar-se petit i no tardarien en posar-se en marxa les obres d'ampliaci del fons sud.

El Vila-real es veia davant un nou i gran repte: Aconseguir la permanncia en la segona categoria del futbol espanyol. El debut del Vila-real a la Segona divisi es produ a l'estadi Ramn de Carranza el dia 6 de setembre de 1970 amb victria per al Vila-real (1-2) amb gols de Burguete i Esteve. El Vila-real es mantingu un any ms, per la segent temporada no aconsegu la permanncia i tornava aix a la categoria inferior.

Desprs de dues temporades en Segona, el Vila-real tornava a la Tercera divisi, categoria que es mantingu fins la 75/76 en la que desprs de perdre una promoci amb el Guadalajara descendeix a Preferent. El Submar torna a ascendre l'any segent i es va crear la Segona divisi B i la tercera d'abans, era la cuarta. Encara ms difcil per poder-hi arribar on havia arribat el club.

Anys 80.
El conjunt groc intentava estabilitzar-se en unes temporades irregulars, fins que va arribar la temporada 1986/87. Fou un ascens estrany, ja que a falta de poques jornades per a el final del campionat s'ancuni una reestructuraci de la Segona B, que passaria d'un grup de 22 equips a quatre de 20, amb lo qual ascendien 5 equips de forma automtica. Els actes de celebraci s'inciaren en l'ltim partit al Madrigal davant l'Olmpic de Xtiva amb resultat de 2-3. Hi hagu un passacarrers amb tot l'equip, des del Madrigal fins la Plaa de Sant Pasqual.
 
El Submar groc debut en la categoria al 30 d'agost de 1987 davant el Ceuta. El partit molt igualat es decideix en els ltims minuts finals i el Vila-real perd 0-1. En la segona jornada el Vila-real visit Almera i aconseguix un punt. La primera victria grogueta arribaria a la setmana segent amb 2-1 favorable al Vila-real.


Anys 90: La dcada del canvi.
La dcada dels noranta comen per al Vila-real amb l'ascensa a la Segona divisi B, desprs d'haver quedat segona en finalitzar el campionat. Una temporada ms tard, vren quedar en segon lloc, fet que els va permetre dues categories en dos anys consecutius. Els groguets comenaven en la 92-93 en la divisi d'argent del futbol espanyol, de la qual mai tornaria a descendir.

Des d'aleshores i fins que va aconseguir el seu primer ascens a la mxima categoria, el Vila-real va lluitar amb els equips de la part mitjana-baixa de la taula. Tot i aix, a la 97/98 va acbar el campionat quart, el que li va permetre disputar l'ascens de promoci a la Primera divisi espanyola. S'enfrontava a la SD Compostela, amb el partit d'anada amb 0-0 i tot per decidir en el partit de tornada. Alberto marc el gol per als groguets (1-1) que els don l'ascens a la Primera divisi espanyola per primer cop a la seva histria amb noms 75 anys des que es va crear el club.

L'Ascens a la Primera divisi espanyola.
La repercussi en la ciutat fou espectacular, el club preveia arribar als 10.000 socis, la remodelaci del Madrigal estava pensada originalment per a aquest aforament. L'estadi s'ampli ja que la LFP ho exigia i a ms per que hi havia gent que s'havia quedat sense butaca a l'estadi per a aquella temporada. L'estadi arrib als 17.000 espectadors i amb la xifra histrica de 13.000 abonats.

Arrib el gran dia (31 d'agost de 1998), el Vila-real tenia que enfrontar-se al Reial Madrid al Santiago Bernabu. L'afici grogueta es desplaaren vora 2.000 espectadors. Al minut 3 Gica Craioveanu encetava el marcador i aix el primer gol a la histria del Vila-real en Primera. Per el partit el remuntaren els blancs guanyant per 4-1.

La segent temporada debuta en El Madrigal davant el Celta de Vigo, que acab amb taules (1-1).

La primera victria en Primera arrib al segent partit com local, davant el UD Salamanca, amb una golejada per 5-0.

En la jornada 14 el Vila-real visitava el Camp Nou el 13 de desembre de 1998 i ms de 5.000 aficionats groguets, en un desplaament histric. Els que es desplaaren tingueren molta sort ja que un indit 1-3 acab amb els blaugranes i amb el goig dels desplaats a Barcelona.

Al desembre jugava el derbi valenci contra el Valncia CF i guany en el descompte amb gol de Gica Craioveanu.

Desprs d'aquestes histriques victries caigu en una espiral de resultats negatius, acumulant 15 partits sense guanyar. A provoc el descens a la Segona divisi.


Segon ascens en 3 anys.
Desprs de tindre una primer volta irregular, el Vila-real comen tamb amb mal peu al perdre 2-3 contra la UE Lleida i allunyat dels llocs d'ascens. A partir de llavors el Vila-real comen a espavilar-se i importants victries contra rivals directes per la lluita del ascens. Per torna a ser irregular i prompte tornar a alternar derrotes amb victries. En la jornada 29 arriba el punt d'inflexi: El Vila-real perd 4-1 en el camp del Extremadura, rival directe. Per el president, Fernando Roig, fitx al central Berruet, l'equip estava en octava posici a tres punts de l'ascens. Ja no es torn a perdre fins la jornada 38, en la que s'encaixaria un 3-1 davant l'Osasuna, tot i aix el Vila-real empat en Valncia davant el Llevant, guanya en El Molinn (1-2), a Toledo i a Madrid.

En la jornada 40, el Vila-real don un pas decisiu en l'estadi Arcngel de Crdova al vner 2-4. Desprs d'aquest enfrentament el Vila-real es situava segon i els fitxatges serviren ja que estava en posicions d'ascens i amb un cmode colx de cinc punt del UD Salamanca (4t), UE Lleida (5) i Extremadura (6).

Sols quedava una jornada i l'equip s'enfrontava a Las Palmas davant de 17.000 espectadors que abarrotaren l'estadi del Madrigal. El Vila-real s'avan amb un gol matiner de Jorge Lpez al minut 12. Las Palmas empatava el partit en el 65'. Tot i l'empat, els resultats acompanyaven ja que el Lleida anava perdent 2-0 contra l'Eibar, l'Extremadura tamb perida 1-0 i el Salamanca guanyava tot i que el golaverage era favorable al conjunt de la Plana. Amb el partit decidit, Las Palmas es proclamava campi, seguit del Vila-real que tornava a la Lliga de les Estrelles.

Primera dcada del segle XXI.
L'era Roig.
Lliga.
 

Desprs d'aconseguir el segon ascens, a la temporada 2000/01,  el Vila-real CF acab sptim en la classificaci a tan sols dos punts de la UEFA per darrere del Celta.

La temporada 2001/02, no tingu una molt bona actuaci a la Lliga amb un mediocre 15 lloc a la classificaci i a tan sols 3 punts del descens. Tot i aix, es classific per primer cop a la Copa Intertoto, donant a conixer's a Europa com a Submar Groc.

La temporada 2002/03, fou exactament igual que l'anterior, 15 a la classificaci, encara que ms lluny dels punts del descens, per al que tamb es classific per a la Intertoto.

El Vila-real, desprs de passar les temporades de permanncia i amb els objectius complits, el Submar buscava alguna cosa ms que la permanncia.
Torn a quedar entre els 10 primers equips a la segent temporada (8) i de nou, a jugar la Intertoto.

L'era Pellegrini.
 
La temporada 2004/2005 fou espectacular. El Vila-real es col entre els 4 primers de la classificaci per darrere d'equips com el FC Barcelona i Reial Madrid, amb una recta final de campionat ms que excellent. A va fer que el Vila-real es classificara per primer cop en la seva histria equip de Champions League. No noms el poble de Vila-real estava unit, l'equip arrossega molts aficionats de la provncia i pobles propers, i com que el Vila-real fins la data havia tingut tants jugadors sud-americans, a Sud-amrica, el Vila-real avui dia es un dels equips ms coneguts i amb molts aficionats grocs.

Amb la factura de la Champions, la temporada 2005/06, no fou gaire bona comparada amb l'anterior, amb un mediocre sptim lloc a la taula, per aconseguint almenys, la Intertoto.

La desqualificaci de la Intertoto del Vila-real contra el Maribor la segent temporada, deceb molts aficionats, ja que la primera volta no fou gaire bona, per una espectacular ratxa de vuit victries consecutives en les vuit ltimes jornades, alaren l'equip i es classificaren per a la UEFA, amb un quinta posici. El Vila-real havia guanyat a tots els equips de Primera divisi, per hi havia un sol equip que encara no l'havia guanyat: el Reial Madrid. Desprs de 16 enfrontaments fins a aquella data i sense guanyar-ne cap, el gener de 2007 un gol de Marquitos a passar de Matas Fernndez, donaren per fi la desitjada primera victria contra el Reial Madrid.

Per sense cap dubte la millor temporada del Submar groc, fou la 2007/08. 
La temporada comen a Mestalla davant el Valncia CF, el seu rival, al que els valencians s'enduren una severa derrota contra el Submar per 0-3 amb gols de Jon Dahl Tomasson, Giuseppe Rossi i Santi Cazorla. Podria ser una temporada prometedora, per la setmana segent, al Madrigal, caigueren derrotats per golejada davant el Reial Madrid per 0-5.

Tot i aquesta dura derrota l'equip no es vingu avall i aconsegu 4 victries consecutives.
Desprs de tot a, vingu el FC Barcelona al Madrigal i el Submar aconsegu una important victria per quedar-se en els llocs "Champions" (3-1).
Desprs de 8 temporades en Primera, el Vila-real aconseguia el seu millor comenament en la seva histria, amb 35 punts durant la primera volta.

Si la primera volta fou bona, la segona no sigu pitjor, sin tot el contrari.
El Vila-real comenava la segona volta contra el Valncia CF que tenia ganes de revenja pel 0-3 encaixat a Mestalla. Per el Valncia de Ronald Koeman estava en hores baixes i el Vila-real firm un dels millors partits de la temporada derrotant de nou per 3-0 als merengots.
Tornaren a perdre contra el Reial Madrid per 3-2, per a partir d'ac comenava la remuntada grogueta per a arribar al segon lloc. 

Importants victries com la del Camp Nou a Barcelona per 1-2  o el 3-0 davant l'Atltico, tots dos rivals directes del Vila-real, aconseguiren desestabilitzar al FC Barcelona i es situaven segons i a sols 3 punts del Reial Madrid.
En Vila-real volien classificar-se per a la Champions, per estaven molt a prop de aconseguir el lideratge. La segent jornada era important guanyar, per caigueren per 2-0 al Snchez Pizjun contra el Sevilla esfumant-se el somni.
S'acab de confirmar que la Lliga era impossible al caure tamb la setmana segent a Almeria per 1-0.

Tot i no aconseguir el lideratge, quedar subcampions era un gran mrit per al Submar, perqu quedant segons, no noms era subcampi, sin que a ms a ms aconseguien anar a la Champions directament sense jugar 2 partits previs per a classificar-se.
La recta final del campionat fou molt bona, aconseguint 6 victries consecutives i mantenint a ratlla al FC Barcelona.

La antepenltima jornada jugaven a Huelva on guanyaren els groguets per 0-2 amb gols de Nihat Kahveci i Guille Franco, quedant aix subcampions matemticament.


Per la festa vertadera es visqu la segent jornada. 2-0 a l'Espanyol al Madrigal i a l'acabar focs artificials i festa durant tota aquella setmana.


Acabaren la Lliga a Riazor on guanyaren per 0-2, i deixaven la classificaci d'aquesta manera:

1. Reial Madrid (85 punts)

2. Vila-real CF (77 punts)

3. FC Barcelona (67 punts)

4. Atltico de Madrid (64 punts)

Acabaren la Lliga amb 77 punts histrics, la mxima puntuaci en la histria del Vila-real i 77 punts molt difcils de repetir, guanyant 24 partits, empatant 5 i perdent 9.

Passeig per Europa.

Desprs d'acabar en quinzena posici a la temporada 2001/02, es classific per a jugar la Copa Intertoto, s a dir, el seu primer torneig internacional i europeu. Aquesta copa dna una plaa per a jugar la UEFA, per caigu curiosament, contra un equip espanyol: el Mlaga CF. 

La segent temporada repet posici a la Lliga i torn a disputar l'Intertoto, mitjanant invitaci. Acabaren arribant a la final, i la guanyaren.
Fruit o no d'a, la temporada 2003-04 arrib l'argent procedent del FC Barcelona, Juan Romn Riquelme i comena a marcar un nou rumb en la histria del club. Aquesta temporada el Vila-real alcan les semifinals de la Copa de la UEFA, on caigu davant el seu mxim rival etern: el Valencia CF. Tot i aix, aquest estiu torn a guanyar per segon any consecutiu la Copa Intertoto, aquesta vegada contra un altre equip espanyol, l'Atltico de Madrid eliminant als penals grcies a Pepe Reina. Tot i classificar-se de nou per a la UEFA, tornaren a caure, aquesta vegada en cuarts davant el conjunt holands de l'AZ Alkmaar.


Aquesta temporada (04-05), alcanaren el seu major xit de la histria perqu quedaren en tercera posici darrere del FC Barcelona i del Reial Madrid. Aquest tercer lloc els port a jugar la Champions League, un somni inesperat. Per tenien que jugar la prvia contra un rival angls: el Everton FC. No hi hagu problema ja que el Submar s'impos en el partit d'anada per 2-1 i 2-1 tamb en el partit de tornada. Es classificaren finalment i tingueren que jugar la lligueta. Tocaren rivals com el Manchester United, el SL Benfica i el Lille OSC, per no hi hagu obstacle ja que el equip encapalat per Manuel Pellegrini no tingu problemes ja que qued primera de grup amb 10 punts, classificant-se aix per als vuitens de finals. El rival fou el Glasgow Rangers escocs, al que en el partit d'anada quedaren 2-2 i en el de tornada 1-1, per la ventatja de gols afavoria al conjunt de la Plana, per tant aquest partit els fea disputar els cuarts de finals. El rival no fou gens fcil ja que tingu que jugar contra el Inter de Mil itali. El partit d'anada a San Siro guanyaren els italians per 2-1 i si en el partit d'anada noms que marcaren un gol els de Manuel Pellegrini i no encaixaren ningun tenien el pas a les semifinals assegurat. En un Madrigal ple a vessar la tensi es palpava per a falta de uns 15 minuts del final, Juan Romn Riquelme llanava una falta que remat de cap Arruabarrena i marc. El camp es venia avall, ja que aix significava un pas ms histric per las grocs. La semifinal es disput davant l'Arsenal i en el partit d'anada els anglesos guanyaren per 1-0. En el partit d'anada hi havia ms tensi que mai en El Madrigal i als ltims minuts l'ribtre assenyal penal a favor del Vila-real. A foraria la prrroga ja que el partit anava 0-0. Juan Romn Riquelme tenia la responsabilitat de tirar el penal possiblement el ms important de la seva vida. El tir acab refusant-lo Jens Lehmann i acab aix el somni de la Champions League.

La Champions League pass factura en la Lliga i acabaren sptims, la qual cosa els classificava per a la Copa Intertoto i va caure en la seva quarta final contra un equip en principi molt ms dbil: el NK Maribor. El resultat global fou 2-3 i els de la Plana varen caure sorprenentment. Aix feia que aquella temporada no jugassen ninguna competici europea.

Aquella temporada un quint lloc en la Lliga don accs directe a la Copa de la UEFA acabant el seu millor final de lliga i un espectacular final de vuit victries consecutives feren que els de la Plana acabren en cinquena posici. El Vila-real comen jugant davant el Bate Borisov al que guany en l'anada per 4-1 i guany en la tornada per 0-2, a el va fer classificar a la lligueta, al que li toc jugar en el grup C contra la ACF Fiorentina, AEK Atenes, FK Mlad Boleslav i IF Elfsborg. Qued primera de grup amb 10 punts i s'enfront en setzeaus davant el Zenit de Sant Petersburg. Guany l'equip rus en l'anada per 1-0 i en la tornada 2-1 a favor del Vila-real per finalment el Zenit de Sant Petersburg pass a octaus i el Submar es tingu que quedar a casa.

La temporada 2007-08 aconsegu el millor lloc en la seva histria: segon amb 77 punts, cosa que el va fer classificar directament a jugar la Champions League.

Installacions.
L'estadi del Madrigal.
Article principal: El Madrigal

El Madrigal s el camp on juga el Vila-real com a local fins la data. 
S'inagur el 17 de juny de 1923 anomenant-se Camp del Vila-real, per tan sols dos anys desprs pass a denominar-se El Madrigal.

L'estadi va presenciar el seu primer partit de la histria en un encontre entre el CD Castell i el Cervantes, dos equips de la capital provincial.

Actualment i desprs de diferents remodelacions, ampliacions i adequacions de l'estadi, El Madrigal compta amb 25.000 desprs de que a la temporada 2008-09 s'ampli i pass a tenir un anfiteatre per a l'afici visitant.

Ciutat esportiva.
Article principal: Ciutat Esportiva del Vila-real

Situada a la part oest de la ciutat de Vila-real, concretament al cam Miralcamp i amb una extensi de 70.000 metres quadrats i amb nou camps de futbol, el primer equip i el de les altres categories entrenen a la Ciutat esportiva. El complex disposa d'una residncia per a jvens promeses de la pedrera.

 Himne .
Article principal: Himne del Vila-real

L'himne del Vila-real CF es va crear l'any 1998 per l'ascens a la Primera divisi espanyola i va ser creat per Antoni Pitarch Font i Alfredo Sanz Corma, els dos de la ciutat de Vila-real. L'any 2008 es va fer una nova i renovada versi de l'himne.

 Dades i estadstiques del club .
Dades fins a la temporada 2007/08:

 Socis: 20.200 (dades fins a dia d'avui a la temporada 2008/09);
 Asisstncia mitja: 18.668 (temporada 2007/08);
 Penyes: 39 (2009);
 Pressupost: 68.000.000  (2008) i 72.334.000  (2009);
 Estadstiques i rcords en competicions nacionals .

  Temporades en la 1a: 9;
  Temporades a 2a: 9.
  Temporades a 2a B: 4.
  Temporades a 3a: 23.

 Estadstiques en Primera divisi .

 Dades estadstiques:
 Lloc en la Classificaci histrica de la primera divisi espanyola de futbol: 23;
 Lloc ms alt alcanat en la classificaci histrica: 23 (2008);
 Partits jugats a 1a : 342.
 Victries a 1a : 135.
 Empats a 1a : 91.
 Derrotes a 1a : 116.
 Gols a favor en 1a: 472.
 Gols en contra en 1a: 432.
 Punts: 496;
 Diferncia de gols: + 40;
 Rcords positius i negatius:
 Millor posici a la lliga: 2n (2007-2008).
 Pitjor posici a la lliga: 18 (1998-1999).
 Mxima puntaci a la lliga: 77 (2007-2008).
 Major nombre de temporades consecutives en Primera divisi: 8 (2000- fins avui);
 Menor nombre de temporades conscutvies en Primera divisi: 1 (1998-1999);
 Gol 100 en Primera: Gerard Escoda (2001);
 Gol 200 en Primera: Sonny Anderson (2003);
 Gol 300 en Primera: Santi Cazorla (2004);
 Gol 400 en Primera: Diego Forln (2007);
 Gol 500 en Primera: Fabricio Fuentes (2009);

 Major victria com a local a la Lliga;




 Major empat en la Lliga;


 Major empat en la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


 Estadstiques en la Copa del Rei .
 Major derrota com a visitant a la Copa del Rei;



 Millor lloc en Copa: 8;

 Estadstiques i rcords en competicions internacionals .
 Participacions europees: 5 temporades;
 Participacions en la Champions League: 2 (semifinalista 2005-2006) i la segona est disputant-la la temporada 2008-2009.

 Major victria com a local a la Champions League;


 Participacions en la Copa de la UEFA: 3;

 Major victria com a local a la Copa de la UEFA;


 Entrenadors amb ms partits en el club .
Dades actualitzades fins a la temporada 2007/08


 Jugadors amb ms partits .
Dades actualitzades fins a la temporada 2007/08


 Golejadors histrics de l'equip .
Dades actualitzades fins a la temporada 2007/08


Enfrontaments.
Les estadstiques mostrades sn dels equips actuals que hi han actualment en la 1 Divisi

Dades actuals


Palmars.

Torneigs internacionals.
Campi de la Copa Intertoto (2): 2003 i 2004;
Subcampi de la la Copa Intertoto (2): 2002 i 2006;

Altres.
Semifinalista de la Lliga de Campions (1): 2005-2006;
Semifinalista de la Copa de la UEFA (1): 2003-2004;
Subcampionat de la Lliga espanyola (1): 2007-2008;
Tercera Divisi (1): 1969-1970;
Campionat Regional d'Aficionats (1): 1951;
Primera Regional (3): 1935-1936, 1955, 1966-1967;

Premis i distincions.
Millor equip del mn del mes de desembre de 2004 segons la IFFHS .;

Premi al Foment i Promoci de l'Esport (2007) para l'Escola de Futbol del Vila-real Club de Futbol en la I Edicin de los Premios Nostresport;
Trofeu de la Cermica (3): 2002, 2003 i 2007;
Trofeu Ciutat de Terol (2): 2007 i 2008;

Plantilla actual .

 


























Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un mxim de tres jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pais de la UE. 

Plantilles d'anys anteriors.
 Plantilla 2007-08 del Vila-real CF;
 Plantilla 2008-09 del Vila-real CF;

Cos tcnic.

 Entrenador:  Manuel Pellegrini ;
 Segon Entrenador:  Rubn Cousillas Fuse ;

 Cap del serveis mdics: Juan Albors Bag;
 Preparador fsic: Jos Cabello Rodrguez;
 Fisioterapeuta: Rubn Pons Aliaga ;
 Fisioterapeuta: Dani Vlez Patino;

Jugadors destacats.


Altes i baixes de la Temporada 2008/09.
Mercat d'hivern.
Altes:



Baixes:




Mercat d'estiu.
Altes:








Baixes:
















Classificaci a la Lliga espanyola de futbol per temporades.


 1931-32 Segona Regional 5;
 1934-35 Primera Regional 3r ;
 1935-36 Primera Regional 1r;
 1936-39 Sense competici;
 1939-40 Segona Regional 2n ;
 1940-41 Segona Regional ;
 1941-42 Segona Regional ;
 1942-43 Segona Regional ;
 1943-44 Segona Regional ;
 1944-45 Segona Regional ;
 1945-46 Segona Regional ;
 1946-47 Segona Regional ;
 1947-48 Segona Regional ;
 1948-49 Segona Regional ;
 1949-50 Segona Regional ;

 1950-51 Primera Regional 2n;
 1951-52 Primera Regional 4t;
 1952-53 Primera Regional 2n;
 1953-54 Primera Regional 2n;
 1954-55 Primera Regional 3r;
 1955-56 Primera Regional 1r ;
 1956-57 Tercera Divisi 8;
 1957-58 Tercera Divisi 5;
 1958-59 Tercera Divisi 6;
 1959-60 Tercera Divisi 12;
 1960-61 Tercera Divisi 14 ;
 1961-62 Primera Regional 14;
 1962-63 Primera Regional 15;
 1963-64 Primera Regional 6;
 1964-65 Primera Regional 3r;
 1965-66 Primera Regional 3r;
 1966-67 Primera Regional 1r;
 1967-68 Tercera Divisi 3r;
 1968-69 Tercera Divisi 9;
 1969-70 2a Divisi 1r;

 1970-71 2a Divisi 16;
 1971-72 Tercera Divisi 17;
 1972-73 Tercera Divisi 12;
 1973-74 Tercera Divisi 12;
 1974-75 Tercera Divisi 8;
 1975-76 Tercera Divisi 13;
 1976-77 Regional Preferent 1r;
 1977-78 Tercera Divisi 15;
 1978-79 Tercera Divisi 13;
 1979-80 Tercera Divisi 9;
 1980-81 Tercera Divisi 16;
 1981-82 Tercera Divisi 7;
 1982-83 Tercera Divisi 14;
 1983-84 Tercera Divisi 13;
 1984-85 Tercera Divisi 14;
 1985-86 Tercera Divisi 6;
 1986-87 Tercera Divisi 3r;
 1987-88 Segona Divisi B 2n;
 1988-89 Segona Divisi B 4t;
 1989-90 Segona Divisi B 18;

 1990-91 Tercera divisi 2n;
 1991-92 Segona divisi B 2n ;
 1992-93 2a Divisi 13;
 1993-94 2a Divisi 16;
 1994-95 2a Divisi 10 ;
 1995-96 2a Divisi 15 ;
 1996-97 2a Divisi 10;
 1997-98 2a Divisi 4t;
 1998-99 1a Divisi 18 ;
 1999-00 2a Divisi 3r ;
 2000-01 1a Divisi 7;
 2001-02 1a Divisi 15;
 2002-03 1a Divisi 15;
 2003-04 1a Divisi 8;
 2004-05 1a Divisi 3r;
 2005-06 1a Divisi 7 ;
 2006-07 1a Divisi 5;
 2007-08 1a Divisi 2n;
 2008-09 1a Divisi;



 Premis individuals i distincions.
Pichichis.
  Diego Forln 2004-2005 (25 gols);
Bota d'Or.
  Diego Forln 2004-2005 (25 gols);
Premi Don Baln.
 Santi Cazorla 2006-2007  ;

 Marcos Senna 2007-2008;

Premis del diari Marca.
 El Vila-real Club de Futbol millor equip de la tempoarada 2007-08;

 Manuel Pellegrini millor entrenador de la temporada 2007-08;

Premi del diari Mundo Deportivo.
 Fernando Roig millor dirigent esporitu de l'any 2008;

Entrenadors destacats.

  Manuel Pellegrini;
  Paquito;
  Benito Floro;
  Vctor Muoz;
  Joaqun Caparrs;
  Jos Antonio Irulegui;
  Javier Subirats;
  David Vidal;
  Fidel Uriarte;

Presidents en la histria del Vila-real.

  Josep Calduch Almela;
  Antonio Plaza Prez;
  Josep Fabra Alcaide;
  Lorenzo Carda Corbat ;
  Pasqual Gil Mezquita;
  Miquel Batalla Gil;
  Joan Vilar Llopis;
  Joan Bells Dembilio;
  Pasqual Rubio Climent;
  Pasqual Font de Mra Chabrera;
  Pedro Lpez Lpez;
  Josep Coloma Garca;
  Salvador Orenga Aparici;
  Ernest Girona Girona;
  Manuel Almela Ortells;
  Pasqual Font de Mra Chabrera;
  Fernando Roig Alfonso;

Referncies.


Vegeu tamb.
 Vila-real Club de Futbol B;
 Vila-real Club de Futbol C;

 Trofeu de la Cermica;
 Temporades del Vila-real CF;
 Altes i baixes del Vila-real CF (temporada 07/08);

 Enllaos externs .
 Plana oficial del Club;
 Frum d'aficionats de l'equip;
 Club d'aficionats de l'equip;
 Seguidors del Vila-real CF;
 Himne del Vila-real CF;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3136" title="Vaga" nonfiltered="1970" processed="1946" dbindex="1975">
Una vaga s una acci empresa de forma individual o per un collectiu social consistent a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del collectiu o individu, per a exercir una pressi social, amb vista a la obtenci d'un objectiu concret. 



 Vaga de fam ;

 Vaga laboral: En molts pasos s reconeguda com un dret dels treballadors. Consisteix bsicament a deixar de treballar amb l'objectiu d'aconseguir avantatges laborals o socials, encara que pot ser manifestada d'altres formes: ;
vaga de zel ;
vaga a la japonesa ;
Quan una vaga laboral o d'altre tipus s'estn a la majoria dels estaments socials es denomina vaga general. 

Termes relacionats: ;
Esquirol: Veu popular que designa al que es nega a fer vaga. T un sentit despectiu. ;
Piquet : Grup de vaguistes que intenten que els altres facin vaga, pressionant a la resta del collectiu, pacficament o no. Als piquets pacfics se'ls sol denominar piquets informatius ja que se suposa que tan sols informen del dret inherent de vaga.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3137" title="Vilanova i la Geltr" nonfiltered="1971" processed="1947" dbindex="1976">


Vilanova i la Geltr s la capital de la comarca del Garraf i est formada pels segents nuclis: Vilanova de Cubelles, vila que antigament formava part del terme de Cubelles, i la Geltr, que antigament era una vila independent.

 Histria .
Segons la llegenda, Vila Nova va nixer perqu el senyor feudal de la Geltr va fer una llei que obligava les noies acabades de casar a passar la primera nit amb ell (dret de cuixa). Aix va provocar que molts geltrunencs marxessin vora mar, a territori de Cubelles, fundant la Vila Nova de Cubelles. Anys desprs, el rei Jaume I li conced la Carta-Pobla (1279).

Tot i que s una creena bastant extesa a casa nostra, el dret de cuixa noms va existir en una forma molt diferent del que hom creu: el dret de l'amo de les terres a la quarta part de les caceres que s'hi fessin (una cuixa, en caa major). Entre els mals usos que s'aplicaven a la Catalunya medieval, com han establert els historiadors, no existia l'anomenat dret de cuixa consistent a poder jeure, per part del senyor feudal, amb la nvia la nit d'estrenes.

A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova de Cubelles obrs comer amb les Amriques, la ciutat va viure una efervescncia econmica molt important. Un progrs que no es limita a una acumulaci de riqueses, sin que reporta una inversi en cultura. 

s aleshores que a Vilanova de Cubelles es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d'esbarjo. D aquesta manera, a principis del segle XIX, apareixen els jardins del Tvoli i altres. En aquest sentit, Vilanova va ser anomenada lHavana xica, tant per la frondositat dels jardins de reuni com per l'ambient que el contacte amb l'illa de Cuba li anava donant.

El 1804, Pere Gum erig el primer teatre de Vilanova: la Sala, un espai de planta quadrada cobert amb voltes que servia tant de teatre com de sala de ball.

 Vilanova i la Geltr a l'actualitat .
Vilanova i la Geltr, capital de la comarca del Garraf, provncia de Barcelona, compta amb un centre de la UPC (Universitat Politcnica de Catalunya). Situada a 45 km de Barcelona i 40 km de Tarragona, t el tercer port en importncia de Catalunya i una estaci nutica. Completen les comunicacions l'autopista C-32, coneguda tamb com Autopista Pau Casals, i la connexi ferroviria  (lnia de Rodalies Sant Vicen de Calders-Maanet de la Selva).

La seva poblaci ha anat en augment en els ltims anys. Segons les darreres dades, arriba a uns 62.826 habitants. Alguns dels nous projectes de la ciutat sn l'Eixample de Mar, el polgon Sant Jordi i la futura remodelaci d'una part de la faana martima.

 Vilanovins illustres .

Vegeu la 

Eduard Toldr i Soler;
Enric Mart i Muntaner;
Francesc Escribano i Royo;
Francesc Maci i Lluss;
Francisco Roig Toqus;
Isaac Glvez;
Josep Anton Lacasa;
Josep Piqu;
Josep Toms Ventosa i Soler;
Manuel de Cabanyes;
Oriol Pi de Cabanyes;
Pere Tpias;
Sergi Lpez i Ayats;
Teresa Ma i Miravet;
Toni Alb;

Personatges illustres vinculats amb la ciutat.
Carles Campuzano;
Eugeni d'Ors;
Joan Montseny;
Joaquim Mir;
Josep Coroleu i Inglada;
Juli Garreta i Arboix;
Miquel Altadill;
Leonora Mil;
Vctor Balaguer i Cirera;

 Cultura, festes i tradicions populars .
El 17 de gener, per Sant Antoni (co-patr de la Vila), se celebra la Festa Major d'hivern o dels Tres Tombs. Aquest dia carruatges i carros de pags tirats per cavalls, ases i rucs donen tres tombs a la rambla principal de la ciutat per tal de ser benets.

Per Carnaval, se celebra el Carnaval de Vilanova i la Geltr, declarat Festa Tradicional d'Inters Nacional.

El 5 d'agost, se celebra la Festa Major, en honor de la Verge de les Neus. Hi desfilen diversos cercaviles que integren un bon nombre d'entremesos i balls populars: El Ball de Diables, el Drac de Vilanova, el Drac de la Geltr, la Carpa i el Porr, les Mulasses, els Gegants, els ball de nans, el ball de Serrallonga, el ball de bastons, el ball de gitanes, el ball de pastorets, el ball de cintes, la moixiganga, els castellers, els falcons i altres.

Per Nadal sn tradicionals les representacions de "Els Pastorets", al Teatre Crcol Catlic, i tamb en altres ocasions al Teatre Principal. 

Vilanova s una de les poblacions que s'atribueixen l'origen del xat, una salsa feta, entre d'altres ingredients, amb avellanes, oli, ametlles, pa i nyores. La salsa s'acompanya amb una amanida d'escarola, tonyina i bacall, i es menjava en el moment que es xatonaven les botes de vi, s a dir, quan es presentava el vi novell de la collita. Actualment la "Ruta del Xat" ha popularitzat aquest plat per les comarques del Peneds.

A ms, s'hi organitzen dos festivals: al maig, el Festival de Circ Trapezi, compartit amb Reus, i la tercera setmana completa de juliol el Festival Internacional de Msica Popular Tradicional de Vilanova i la Geltr (o FIMPT), que se celebra des de 1981, i que s el certamen de ms llarga trajectria a l'Estat espanyol dins les msiques tniques, tamb anomenades msiques del mn.

Un dels atractius de la ciutat s el Museu de curiositats marineres Roig Toqus que, grcies a la famosa Carpa Juanita que menja amb cullera i beu en porr, ha donat a conixer el nom de Vilanova arreu del mn. Un altre museu representatiu de la ciutat s la Biblioteca Museu Vctor Balaguer, llegat de la persona que li dna nom

 Demografia .


 Bibliografia .
Gar, P. Descripcin e Historia de Villanueva y Geltr desde su fundacin hasta nuestros tiempos;
Virella i Bloda, A. Vilanova i la Geltr;

 Enllaos externs .
Blog de Vilanova i la Geltr;
Pgina web de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3138" title="Verwaltungssitz Arbed" nonfiltered="1972" processed="1948" dbindex="1977">
Verwaltungssitz Arbed s un edifici d'inters turstic situat a l'Avenue de la Libert, carrer principal de la ciutat de Luxemburg. Arbed s una empresa siderometallrgica que va tenir els seus inicis l'any 1911.

La seu de l'oficina principal (l'edifici Arbed) es va construir l'any 1922. 

s un edifici volumins que disposa de quatre ales i un enorme pati interior. Dominant la faana, el prtic de l'entrada est flanquejat per pilars amb les figures de la Victria i Mercuri, que simbolitzen xit i comer, la indstria i la cincia. Altres ornaments accentuen la connexi entre l'Arbed, les mines, el processament de l'acer i l'agricultura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3139" title="Vista" nonfiltered="1973" processed="1949" dbindex="1978">

La vista s el sentit que ens permet percebre la llum de l'exterior i, d'aquesta manera, captar la mida, la forma, el color, la distncia, la posici i el moviment dels objectes que es trobin en el nostre camp de visi. Aix ens permet conixer el medi del nostre entorn i relacionar-nos-hi.

Aquestes percepcions lluminoses les captem grcies als rgans de la visi, el ulls, situats a la part frontal de la cara, a sobre el nas, i protegits pels ossos del crani i de la cara. Aquests no sn rgans homogenis, sin que estan formats per diferents parts anatmicament diferenciades, com la crnia, el cristall, el nervi ptic i la retina, entre d'altres, que capten la llum i la transmeten al cervell perqu la interpreti.

Altrament, els ulls o rgans de la visi sn alhora molt sensibles i hi ha moltes menes de patologies que poden patir. Entre elles en destaquem els problemes de refracci de l'ull, en qu la crnia no enfoca correctament les imatges, cosa que produeix una visi imperfecta en les persones que ho pateixen. A part dels problemes de refracci, l'ull tamb pot patir problemes causats per infeccions, traumes causats a algun punt de l'ull, etc.

Tot aix ensenya que la visi, juntament amb els seus rgans, sn un sentit molt important i molt delicat alhora, per la qual cosa se n ha de tenir cura.

 Fisiologia .
La vista fisiolgicament s un dels sentits, s el  que permet detectar i interpretar la llum, s a dir s el sentit que ens permet veure-hi.

Si els nostres ulls poden veure un objecte s perqu la llum els arriba des d'aquest. Aquesta llum travessa la crnia, entra per la pupil la i travessa el cristal l. La llum llavors es projecta sobre la retina, on els cons (per als colors) i els bastons (en blanc i negre) passaran els estmuls rebuts al nervi ptic que va fins al cervell. Hi ha dos nervis ptics per ull (un per a cada meitat del camp visual). En el quiasma ptic s ajunten els quatre nervis, per desprs es separen. Els dos nervis ptics corresponents a l'esquerra de l'ull (dreta del camp visual) aniran junts a l'esquerra, i viceversa, els de la dreta (esquerra del camp visual) tamb aniran junts. D aquesta manera es formar una imatge totalment inversa a l'escora cerebral. Diem que s totalment inversa perqu, per exemple, el quadrant superior dret del camp visual es projectar a la part inferior esquerra de l'escora visual.

 Anatomia .
Crnia: Cobreix l'iris i la pupilla, serveix tamb com a lent.
Iris: Regula el dimetre de la pupilla tot fent-la ms gran o ms petita.
Pupilla: Capta la llum de l'exterior.
Cristall: Serveix per fixar les imatges a la retina.
Lligament del mscul ciliar: Fa que el cristall es mantingui en la seva posici.
Mscul ciliar: Fa que canvi la curvatura del cristall.
Humor vitri: Dna  forma i consistncia a l'ull.
Retina: En ella es troben les cllules receptores (cons i bastonets).
Coroide: Fa que la llum no s reflecteixi dintre l'ull.
Esclertica: En ella es subjecten els msculs que aguanten l'ull, entre ells el mscul ciliar.

 Patologies .
Quan portem ulleres s perqu resulta necessari corregir alguna imperfecci de la visi.
Les malalties relacionades amb la refracci, comunament anomenades de  graduaci, sn aquelles en que les imatges rebudes per la crnia , no s enfoquen correctament a la retina, aix fa que la imatge obtinguda no sigui perfecta. Les imperfeccions de la graduaci depenen ms de les irregularitats (curvatures) i les proporcions que t l'estructura de l'ull que de la seva mida aparent.
Es poden diferenciar 4 tipus d'anomalies de la graduaci:
Astigmatisme ;
Miopia;
Hipermetropia ;
Presbcia ;

L'oftalmologia s la cincia que estudia la vista i l'ull, mentre que l'ptica estudia les lleis generals de la llum






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3140" title="Vega" nonfiltered="1974" processed="1950" dbindex="1979">


Vega (  Lyrae, alfa de Lira) s l'estel ms brillant de la constellaci de Lira, culminant al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord, durant l'estiu. s un estel proper, a noms 25 anys llum de distncia del Sol i, juntament amb Arcturus i Srius, un dels estels ms brillants en la proximitat del Sol. Vega s un vrtex del Triangle Estival. El seu nom prov del terme rab waqi, que significa all que cau, a travs de la frase              an-nasr al-w qi , traduda com a l'liga que cau en picat. En les representacions grfiques de la constellaci, Vega apareix com una joia incrustada en el cos de la Lira.

La seva classificaci espectral s A0V (Srius, una A1V, s lleugerament menys potent) i est dins de la seqncia principal, mentre t lloc la fusi d'hidrogen en heli en el seu nucli. Donat que estels ms potents usen el seu combustible de fusi ms rpidament que els petits, la vida de Vega s noms de 1.000 milions d'anys, una desena part que la del Sol. Vega tamb s tres vegades ms massiva que el Sol i crema amb una potncia cinquanta vegades superior. 

Vega t un disc de pols i gas al voltant, descobert pel satllit IRAS a mitjan dels anys 1980. Aix significa que hi ha planetes o planetes en formaci. El disc protoplanetari s, com es pot endevinar pel seu nom, un precursor de la formaci de planetes per pot persistir molt de temps desprs de la formaci dels planetes si no hi ha planetes gasosos gegants com Jpiter. 

Cap a l'any 14.000, Vega ser l'estrella que indicar el Nord, en lloc de l'estrella polar (Polaris), a causa de la precessi dels equinoccis.

Els astrnoms professionals han usat Vega per a la calibraci d'escales fotomtriques de brillantor absoluta. Quan la magnitud de l'escala es va fixar, va resultar que Vega estava a prop de la magnitud zero. Aix, es va decidir que la magnitud aparent de Vega seria, per definici, zero a totes les longituds d'ona. Actualment ja no se segueix aquest patr i Vega ja no est calibrada com a punt de magnitud zero. Vega t un espectre electromagntic relativament pla a la regi visible (longituds d'ona de 350-850 nanmetres, que l'ull hum pot observar). El flux de Vega decau rpidament a l'infraroig.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3141" title="VIRGO" nonfiltered="1975" processed="1951" dbindex="1980">
Aquesta pgina s sobre l'observatori d'ones gravitacionals. Si voleu informaci sobre la constellaci i el smbol del zodac aneu a Verge;
----
El Virgo s un observatori d'eventuals ones gravitatries patrocinat per Itlia, i per Frana, del tipus Michelson, construt aprop de Pisa, Itlia. Amb la finalitat d'augmentar la longitud del bra s'utilitzen cavitats Fabry-Perot a cada bra. T una longitud del bra de 3 km. El mxim de sensibilitat previst en el projecte, i que encara no ha estat complert, s de una part en 1022 a 500 hertz. Va ser inaugurat el juliol de 2003, amb un cost de 72 milions de euros.

L'observaci d'ones gravitatries est destinada a completar de manera importat l'observaci de ones electromagntiques (ones lluminoses, rdio i microones, raigs gamma i raigs x) aix com partcules csmiques (raigs csmics, neutrins). El seu estudi pot permetre revelar aspectes desconeguts de l'univers i estendre l'observaci fins a les regions enfosquides per la pols o emmascarades per altres fenmens.

Un altre observatori semblant s el LIGO, situat als Estats Units.

Enllaos externs.
 Pgina web del Virgo;
 Descripci al lloc web de l'EGO, European Gravitational Observatory ;
 Nature, 12-09-2008: Gravity-wave hunt stalled. Accident sidelines Virgo detector throughout the summer. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3142" title="Verge (constellaci)" nonfiltered="1976" processed="1952" dbindex="1981">


Virgo, o Verge (smbol ) s una constellaci del Zodac. s una constellaci immensa (segona del cel, desprs d'Hydra), i extremadament antiga, ha representat la major part de les grans deesses de l'histria, com Isis, Demter, Persfone, Cbele, rtemis, Atena, etc. Segons una de les versions, era una deessa de la Justcia, Temis o Astrea, qui hauria deixat la terra degut a la grosseria dels homes. Virgo s representada portant la balana, aix com una espiga de blat.

Estels i objectes estellars.

L'estel ms prominent es Spica,   Virginis. s fcil de trobar, cal seguir la corba de Ursa Maior fins a Arcturus, i seguir fins a Spica.

Altres estels de Virgo son Zavitjava ( ), Porrima ( ), Vindemiatrix ( ), la veremadora per que el Sol estava dins aquesta constellaci, quan venia la verema a l'poca clssica, Zaniah ( ), i Syrma ( ).

A causa d'un cmul galctic dins els seus limits. 5 a 10 a l'oest de Vindemiatrix, Virgo s extremament rica en galxies. Per exemple M49 (ellptica), M61 (espiral), M84 (ellptica), M87 (ellptica, amb una radiofont famosa), i M90 (espiral). Una altra galxia s M104 (ellptica), anomenada del Sombrero a causa de la seva forma. Es troba a 10 a l'oest de Spica.

Astrologia.

El signe astrolgic de Virgo (Verge) (que ocupa el Sol entre el 23 d'agost, i el 22 de setembre) s'associa a aquesta constellaci. A algunes cosmologies, Virgo s'associa amb l'element clssic de la Terra, s tamb un signe de la terra (amb Taure, i Capricorn). Est oposada a Piscis (Peixos).

Enllaos externs.
Plana en catal;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3143" title="Vidre" nonfiltered="1977" processed="1953" dbindex="1982">
Un vidre s una matria slida aconseguida a partir del refredament d'un lquid evitant la seva cristallitzaci. Al disminuir la temperatura, la densitat i la viscositat d'un lquid augmenten progressivament. Si durant el procs de refredament s'aconsegueix evitar la cristallitzaci del material, el lquid adquireix una viscositat suficientment alta per a ser considerat un slid. El valor de viscositat en el qual es considera que hi ha la transici lquid-vidre o transici vtria es defineix arbitrriament a  Pas. El vidre no t doncs una estructura cristallina si no que les seves molcules estan ordenades de forma similar a un lquid, s a dir sense ordre a llarg abast.

Els vidres ms comuns i utilitzats per la tecnologia humana des de fa milers d'anys sn els formats per xid de silici () i xid de bor () com a substncies principals. Tanmateix, la vitrificaci pot aconseguir-se en molts tipus de substncies incloent compostos inics, molcules orgniques (per ex. etanol), metalls, polmers, etc. Les caracterstiques i propietats de l'estat vitri i la transici vtria en les diferents substncies tenen mltiples aplicacions tcniques, anant des de la producci clssica d'utensilis domstics de vidre fins als discs compactes o els pneumtics d'autombil. S'estima que la major part de l'aigua existent a l'univers es troba en forma slida amorfa, s a dir en estat vitri.

El vidre com s una matria amorfa, relativament dura, qumicament inert i biolgicament inactiva. El primers homes el consideraven un material semiprecis, ja que tenia una certa semblana amb les pedres precioses a ms de la dificultat d'obtenir-lo. Al principi, noms servia per a guarniment. A mesura que es va anar coneixent el foc, s'ha anat ampliant la seva utilitzaci, encara que ara s'est substituint pel plstic.

Procs d'obtenci.
Els primer materials per obtenir el vidre sn potassi, silici i calcria. Per obtenir-lo, s'han de barrejar les matries primeres, en la proporci adequada. S'hi afegeix vidre ja usat i esmicolat i s'introdueix tot al forn a 1500 graus. Dins del forn, les matries primeres es fonen i es tornen lquides. Quan la massa es refreda, es torna slida, i t les qualitats del vidre. Les tcniques ms importants de donar forma al vidre sn: el bufat, el premsat i el laminat.

 Reciclatge i reutilitzaci del vidre .

Es calcula que cadasc de nosaltres llena uns 37 kg de vidre cada any. Aquest fet es podria evitar fent la recollida selectiva que permeten els contenidors verds que hi ha a la via pblica.

El reciclatge del vidre, comporta uns beneficis ambientals:
 Disminuci del consum d'energia en un 26,6 %.
 Disminuci del volum de residus municipals. El vidre s el 8 % en pes de les nostres deixalles.
 Disminuci de la contaminaci atmosfrica en un 20 % i de les aiges en un 50 %.
 Estalvi de recursos naturals. Cada Kg. de vidre recollit substitueix 1,2 Kg. de matries verges.

Hi ha dues maneres d'aprofitar el vidre usat:

Reutilitzaci.
Hi ha envasos de vidre retornables que desprs d'un procs adient de rentat poden ser tornats a utilitzar per a la mateixa finalitat. Una ampolla de vidre pot ser reutilitzada entre 40 i 60 vegades amb una despesa energtica del 5 % de la del reciclatge. Aquesta s la millor opci.

Reciclatge.
El vidre s 100 % reciclable i mant el 100 % de les seves qualitats: 1 kg. de vidre vell dna 1 kg. de vidre reciclat. El reciclatge consisteix a fondre el vidre vell per fer-ne de nou.

Vegeu tamb.
Fibra de vidre;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3144" title="Volc de Santa Margarida" nonfiltered="1978" processed="1954" dbindex="1983">

El volc de Santa Margarida s un antic volc (700 m) de la regi volcnica d'Olot, al municipi de Santa Pau (Garrotxa), al pla de la Cot, a l'oest de la vila. 

s un dels ms importants del sector, de 682 m d'altitud i la seva extensa boca t uns 2000 m de permetre. Al mig del pla format pel crter hi ha l'esglsia de Santa Margarida, d'origen romnic. 

Fa uns 11000 anys que va entrar en erupci.

Forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa.

Vegeu tamb.
 Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa.

Enllaos externs.

 Web oficial de la Zona volcnica de la Garrotxa;
 Itinerari pel Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa;
 Volcans;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3145" title="Varietat" nonfiltered="1979" processed="1955" dbindex="1984">

Semntica: La varietat es la qualitat de vari.
Art escnica: Un espectacle de varietats esta format per actuacions independents.
Biologia: Varietat pot tenir dos usos principals,
 grups d'una mateixa espcie Varietat biolgica;
 Categoria subespecfica;
Botnica: La varietat s una categoria taxonmica, cap valor taxonmic. Vegeu Varietat biolgica;
Ecologia: Una varietat ecolgica s una poblaci d'una espcie.
Lingstica: Una varietat lingstica es un s especific d'una llengua.
Matemtiques: Varietat pot tenir diversos usos,
 Varietat (matemtiques);
 Varietat diferenciable;
 Varietat lineal;
 Varietat real;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3146" title="Velocitat radial" nonfiltered="1980" processed="1956" dbindex="1985">
La velocitat radial s la velocitat d'un objecte respecte a la visual de l'observador.

La llum d'una estrella o de qualsevol altre objecte llumins amb una velocitat radial prou elevada es veur afectada per l'efecte Doppler, de forma que la longitud d'ona augmentar per objectes que s'allunyen (desplaament cap al vermell) i disminuir per objectes que s'aproximen (desplaament cap al blau).

El seu clcul es fa segons aquest efecte, per mitj de l'anlisi de les lnies espectrals produdes pels toms que composen l'objecte observat, utilitzant la frmula segent:

 

on:

 s la velocitat radial amidada en kilmetres per hora. 
 s la velocitat de la llum en kilmetres per hora. 
 s la longitud d'ona de la lnia espectral observada, mesurada en Angstroms.  
 s la longitud d'ona de la lnia espectral en reps, amidada en Angstroms.

Si la velocitat radial s negativa, l'objecte s'acosta a l'observador (desplaament cap al blau); mentre que si s positiva suposa un allunyament de l'observador (desplaament cap al vermell).

En moltes estrelles binries, el moviment orbital provoca variacions en la velocitat radial de diversos quilmetres per segon. Com que l'espectre d'aquestes estrelles variar degut a l'efecte Doppler, s'anomenen binries espectroscpiques. Les mesures de la velocitat radial es poden utilitzar per a estimar la massa de les estrelles i alguns dels elements orbitals com l'excentricitat i el semieix major. El mateix mtode s'ha utilitzat per a descobrir planetes extrasolars. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3147" title="Varietats" nonfiltered="1981" processed="1957" dbindex="1986">
S'anomena espectacle de varietats o senzillament varietats als espectacles formats per nmeros independents de cant, ball, prestidigitaci, escenes cmiques, acrobcia, etc., sense cap relaci entre ells. El mot s sinnim de cabaret.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3148" title="Varietat biolgica" nonfiltered="1982" processed="1958" dbindex="1987">

Una varietat biolgica s cadascun dels grups d'una mateixa espcie que es poden formar atenent a petites variacions morfolgiques que no sn comunes a tots els individus d'aquella. s inferior al rang de la subespcie.

Un exemple n's el cactus Escobaria vivipara, que es troba des del Canad fins a Mxic, i tamb a Nou Mxic per sota dels 2.600 metres. Se n'han descrit nou varietats; la varietat Escobaria vivipara var. arizonica es troba a Arizona, mentre que la varietat Escobaria vivipara var. neo-mexicana s de Nou Mxic.

Segons el Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica, les categories per sota de la subespcie no tenen cap valor taxonmic i l'esmentat codi no en regula la nomenclatura.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3149" title="Varietat ecolgica" nonfiltered="1983" processed="1959" dbindex="1988">
La varietat ecolgica s un terme general que designa un individu isolat o una petita poblaci local diferent dels altres biotips de la poblaci general en un o ms carcters hereditaris, per sense localitzaci geogrfica. 

Encara que puga semblar massa subtil, cal diferenciar la varietat ecolgica, es a dir, de la cincia que explica les relacions dels ssers vius amb altres ssers, vius o minerals, i la classificaci taxonmica, s a dir, la classificaci i nomenclatura cientfica dels ssers vius.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3151" title="Varietat diferenciable" nonfiltered="1984" processed="1960" dbindex="1989">


Una varietat diferenciable s un espai topolgic separat V en el qual hi ha definida una famlia de funcions reals F = (V), que compleixen les segents condicions: si f s una funci f: V  R tal que per a tot punt p de V existeix una funci q de F que coincideix amb f en un cert entorn de p, aleshores f s de F; si f1, ..., fk sn funcions de F, i si F s una funci diferenciable qualsevol sobre l'espai euclidi Rk, aleshores F (fk ,...,fn) pertany a F; per a tot punt p de V existeixen n funcions f1,...,fn de F tals, que l'aplicaci q    dna un homeomorfisme entre un cert entorn U de p i un obert de Rn.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3152" title="Varietat lineal" nonfiltered="1985" processed="1961" dbindex="1990">
Una Varietat lineal s un subconjunt F del conjunt de punts E d'un espai af (E, V) tal, que per a tot punt X de F hom pot trobar un punt P de F i m vectors linealment independents v1, ..., vm, de manera que X = P + t1v1+ ,..., + tmvm, on t, ..., tm sn nombres reals. 

Dit coloquialment, una varietat lineal pot ser una recta, un pl; s a dir, un conjunt de dimensions en un espai qualsevol de n dimensions.

Un subespais es un tipus de varietat lineal que compleix que pasa per l'origen.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3153" title="Varietat real" nonfiltered="1986" processed="1962" dbindex="1991">


Una Varietat real s un espai topolgic separat tal, que tot punt t un entorn obert homeomorf a un d'obert de Rn, on n s la dimensi de la varietat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3156" title="Vela de vaixell" nonfiltered="1987" processed="1963" dbindex="1992">

Una vela s cadascun dels trossos de tela forta, ordinriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d'una embarcaci, serveixen per a rebre la impulsi del vent i propulsar l'embarcaci. 
 
S'anomena velam al conjunt de veles que una embarcaci o un pal porta desplegades.
 
Dependent de l'angle entre el vent i la superfcie, un costat de la vela tindr ms pressi del aire que l'altre. Aquesta diferencia fa que es produeixi un avan cap all on hi ha menys pressi.

Les veles van ser usades a la mar, als velers com a sistema de locomoci, per restaren comercialment obsoletes pels altres sistemes, com la mquina de vapor.

Pel que fa als esports, encara avui els velers sn molt usats. 
El tipus ms com de veler, s el iot, un petita embarcaci de plaer que usualment t una combinaci de veles anomenades balandra. Aquesta consisteix en dues veles, la vela major, i el floc.
La  vela major est fermada al pal i a la botavara, tamb penjada del pal.
El floc est fermat per la seva hipotenusa (o orsa) per un cap (drissa) que penja de la part alta del pal fins el bauprs a proa de la nau. Les veles poden ser canviades d'una banda a l'altra, per canviar el rumb del vaixell.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3157" title="Vela de mol" nonfiltered="1988" processed="1964" dbindex="1993">
Una vela de mol s un tros de tela resistent, de prou amplada i llargada per a estendre's de cap a cap de cadascuna de les antenes de l'aspa del mol de vent, i que serveix per augmentar-ne l'impuls, millorant aix la captaco de l'energia elica. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3158" title="Vela esportiva" nonfiltered="1989" processed="1965" dbindex="1994">
La vela esportiva s un esport nutic practicat amb embarcacions mogudes per mitj de veles. Alguna d'aquestes embarcacions sn destinades als nens, com passa en el cas de la classe Optimist.

Les competicions de vela s'anomenen regates, i les embarcacions iots. La vela fa s d'una terminologia molt especfica que evita en gran mesura la possibilitat de cometre errors o malentesos en les seves complicades maniobres.


Vela lleugera i Vela de creuer .
Es consideren embarcacions de vela lleugera les de menor eslora, que han de ser encallades a terra abans i desprs de la navegaci. Solen ser models amb unes mides, uns pesos i uns aparells idntics, que determinen les diferents classes a les quals pertanyen.

Les embarcacions de creuer sn les que tenen, normalment, major eslora, que es mantenen en l'aigua tot el temps, ja que la seva orsa i el seu tim no poden treure's de l'aigua. Poden pertnyer a una classe determinada o ser dissenys nics.

 Competicions . 
Fins el 1868, les competicions a vela es regien per regles particulars desenvolupades per cada club nutic. Aquest fet representava molts problemes d'arbitratge i interpretaci quan diferents clubs competien entre si. L'1 de juliol de 1868 es convoc un congrs, liderat pel Royal Victoria Yacht Club britnic amb l'objectiu de crear unes regles niques que fossin acceptades per tothom. El 1906 s'accept el sistema mtric decimal per a les mesures, i el 1907 es fund l'organisme internacional que regula totes les competicions a vela. Actualment s'anomena International Sailing Federation (ISAF), i dirigeix, tant la vela lleugera, com la vela olmpica i la vela de creuer, tot i que algunes regates de creuers utilitzen un sistema de mesures internacional (IMS) que regula el Offshore Racing Council (ORC).

Algunes competicions destacades sn:
Copa Amrica de vela;
Copa Louis Vuitton;
Volvo Ocean Race;
Regata Sydney Hobart;
Volvo Baltic Race;
Vende Globe;
Christmas Race de Palams;
Setmana Olmpica de Vela de Barcelona;
Trofeu Zegna de Vela de Barcelona;

Veure tamb.
 Club Nutic;






 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3161" title="Orson Welles" nonfiltered="1990" processed="1966" dbindex="1995">


George Orson Welles (6 de maig de 1915 - 10 d'octubre de 1985) s considerat comunament com un dels ms grans directors de Hollywood, aix com un bon actor, i guionista.

Biografia i obra.
Welles va nixer a Kenosha, Wisconsin. Desprs d'estudiar amb professors particulars, ingress a l'escola Todd de Woodstock (Illinois), el 1926, on desenvolup les seves inquietuds teatrals com actor, director i adaptador. Als disset anys (1931) marx a Irlanda amb la intenci de dedicar-se a la pintura, per fent-se passar per ms gran, debut professionalment com actor al teatre Gate de Dubln amb l'obra Suss the jew. De nou al seu pas, form part de la companyia McClintic-Cornell (1933-34) amb la qual debut a Broadway, el 20 de desembre de 1934, amb Romeu i Julieta. Com a director, munt dues obres amb actors negres, un Macbeth (1935) i Doctor Faustus (1936-37), i el 1937 fund la seva prpia companyia, Mercury, amb la qual munt sis obres fins 1939.


A partir de 1937 esdevingu un reconegut actor radiofnic grcies al seu personatge de L'ombra, per es feu famosa l'emissi en directe, el 30 d'octubre de 1938, de La guerra dels mons de H. G. Wells. La dramatitzaci de l'obra fou tant realista que va generar en els oients la creena que realment s'estava produint una invasi marciana, condint el pnic a part de la poblaci. Davant tals successos l'autor va haver de fer unes manifestacions en pblic explicant que la realitzaci del programa tan sols tenia com objectiu l'entreteniment de l'audincia. No obstant aix, per fonts properes a Welles, s'ha sabut que les seves intencions no eren tant innocents. 
Aquests xits van fer que Hollywood es fixs en ell i pel juliol de 1939 hi an per signar contracte amb la productora RKO. Desprs de diferents guions desestimats, el maig de 1941 estren el seu primer film com a director, actor, coguionista i coproductor, el fams "Ciutad Kane". A aquest seguiren, com a director, i la majoria tamb com actor, els films: Els magnfics Abersons (o El quart Manament) (1942), s tot real (1942-43, documental inacabat), El foraster (1946), La Dama de Xangai (1948), Macbeth (1948), Otello (1952), Mr. Arkadin (1955), Toc de mal (o Set de mal) (1958), Don Quixot (1960, inacabat), El procs (1962), Campanades a mitjanit (1966), Una histria immortal (1966), F de frau (1973) i L'altra cara del vent (1974-75, inacabat). 

Com a actor va tenir una decisiva participaci a El tercer home (1949), dirigida per Carol Reed, per en la qual la seva influncia en la posada en escena sempre s'ha destacat. Casat amb l'actriu Rita Hayworth (1943-1947), els problemes mantinguts amb els productors de Hollywood, va fer que entre 1948 i 1956 visqus a Europa, on torn al teatre, per darrer cop, en una versi de Rinoceronts de Ionesco, dirigida per Laurence Olivier a Londres (1960). Els darrers anys es dedic a interpretar personatges secundaris en pellcules no gaire interessants per tal de finanar el seu darrer projecte, L'altra cara del vent. Va morir a Los Angeles, el 10 d'octubre de 1985.


Caracterstiques de l'obra.

Cinema negre.
Aquest terme representa un tipus de pellcules en el qual es veu expressat el tema etern de la contraposici dualisme entre el B i el Mal. Apareixen els aspectes ms negatius i abjectes del ser hum: el crim, l'extorsi, la corrupci, l'engany, etc... i personages representatius com la Dona Fatal. Enfront d'aquesta el detectiu privat que busca incansasablemente al delinqent, encara que aix s, tamissat per un marcat cinisme. El caracterstic estil visual que reflectix, tot aix no podia ser altre que l'expressionisme caracteritzat per un elevat contrast entre llums i ombres. Dins d'aquest gnere Welles va fer algunes de les seves pellcules ms destacades com: La Dama de Xangai, Istambul, L'estrany o Set de Mal. 
Pla seqncia.
Welles usava aquesta tcnica de planificaci en qu la cmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat, podent usar  travellings  i diferents grandries de plans i angulacions en el seguiment dels personatges o en l'exposici d'un escenari. Aquest procediment no s'usa habitualment a causa del gran nombre d'elements que han de coordinar-se (actors, cmera, illuminaci, etc.), havent d'iniciar-se de nou des del principi si alguns d'ells falla. Per aquest mateix motiu resulta ms costs que una planificaci ms fragmentada. Un dels ms famosos plans seqncia de la histria del cinema pertany a l'arrencada de la seva pellcula  Set de Mal , en el qual el suspens centrat en quan esclatar una bomba collocada en un cotxe que travessa pel centre de la ciutat, es combina amb la presentaci de la parella protagonista, tot aix embolicat pel ritme sincopat d'un tema de Henry Mancini.
Gran angular.
Aquest fou usat sistemticament utilitzat per Welles en les seves produccions, ja que el tipus d'imatge deformada que ofereix responia perfectament al seu inters per oferir un mn onric i en algunes ocasions de malson.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3162" title="Waterpolo" nonfiltered="1991" processed="1967" dbindex="1996">

El waterpolo s un esport d'equip practicat en una superfcie limitada de piscina entre dos equips de set jugadors cadascun, amb la finalitat d'introduir una pilota a la porteria de l'equip contrari.
Els equips estan formats per tretze jugadors dels quals set participen al joc i la resta sn a la banqueta.

A les categories absolutes i juvenils, el temps de cada perode s de vuit minuts. En canvi, a les categories cadet, infantil, alev i benjam la durada s de set minuts per perode. Cada equip disposa noms de 30 segons de possessi per efectuar un llanament a la porteria contrria. 

 Regles de joc .
 Cap jugador pot agafar la pilota amb dues mans. En el cas que es produeixi, es xiular falta en contra.
 Un jugador pot marcar gol amb qualsevol part del cos exceptuant el puny tancat.
 Fins que el jugador no deixi anar la pilota de la m, l'arbitre no xiular falta.
 Si un jugador impedeix el moviment del jugador contrari, aquest ser expulsat.
 Un jugador pot acomular tres expulsions fins a no poder jugar ms.
 Quan un equip es queda amb un jugador de menys, ha de passar vint segons per tal que aquest jugador o el jugador substitut pugui tornar a entrar.
 Si s'enfonsa la pilota o un jugador rival te l'enfonsa es xiular falta en contra.
 Es prohibeix esquitxar aigua als ulls d'un jugador. Si aquest fet es realitza, es xiular expulsi.
 El respectiu entrenador podr sollicitar dos temps morts en tot el partit, cadascun d'ells, d'un minut de durada.

 Posicions de joc .

Atac.

Tradicionalment els jugadors se situen en arc al voltant de la porteria contrria a una distncia aproximada de set metres. El boia (tamb anomenat pivot) se situa en el centre de l'atac i a una distncia d'uns dos o tres metres de la porteria contrria. Aquesta configuraci pot variar en funci de les necessitats tctiques, aix com pugues haver un intercanvi de posicions entre els jugadors durant l'atac. Quan un defensor s expulsat i l'equip atacant disposa d'un jugador ms, la disposici canvia. Existeixen diverses jugades per a aprofitar aquesta superioritat, sent les ms esteses el "4-2" i el "3-3", on el primer dgit indica el nombre de jugadors que se situen en la lnia de dos metres, i el segon el nombre de jugadors que se situen en una lnia una mica ms llunyana, a uns cinc o sis metres. 

Defensa.

Les posicions de defensa sn les mateixes que les dels atacants, existint multitud de possibilitats tctiques, com defensa individual, zona "pressing", zones per alguna posici on el rival sigui ms feble, defensa doble del boia o zona "m". La defensa en inferioritat numrica sol adaptar-se a l'atac que decideixi l'equip contrari, sent ho habitual o b defenses basades en el bloqueig de braos, on la idea s impedir que l'atacant vegi amb claredat la porteria, o b defenses rpides tractant de dificultar la circulaci de la pilota.

Porter.

El porter t certs privilegis respecte a la resta de jugadors, sempre que es trobi dintre de la zona de cinc metres davant de la seva porteria: 

 s l'nic jugador que pot tocar la pilota amb les dues mans.
 s l'nic que pot colpejar la pilota amb el puny tancat. ;
 s l'nic que pot tocar el fons de la piscina. No obstant aix aix no s gens habitual ja que la profunditat de les piscines on es practica aquest esport ho fa impossible.

A ms, el reglament li impedeix passar del mig camp. No obstant aix el seu paper no s exclusivament defensiu, sent per norma general el qual dna la primera passada de l'atac i especialment de les passades llargues en contra-atacs.

Llocs al camp de joc.

El boya: s la posici ms caracteristica del waterpolo, acostuma a ser el jugador ms inteligent, corpulent i amb ms potncia de tir. S'ha de situar a prop de la porteria -2 metres-. La seva funci finalitzar les jugades i distribuir el joc, fet que provoca que hagi de jugar gran part del temps d'esquenes a la porteria.
Extrems: es siten un a cada costat de la porteria i a prop dels lmits del camp de joc per aprofitar millor els espais. s molt aconsellable que l'extrem situat al costat dret de la porteria contrria (1) sigui esquerr.
Marcador de boya: s el jugador encarregat de defensar al boya de l'equip rival. Per tant, en defensa es situar a 2 metres de la seva porteria i la seva funci s intentar robar la pilota al boya quan hi hagi un pase cap a ell. Per aconseguir-ho, ha de lluitar per aconseguir la posici ideal per evitar el pase. Emmig d'aquesta lluita o si l'equip rival aconsegueix fer el pase i per evitar el gol impedeix el seu avan, el marcador de boya ser expulsat temporalment -20 segons-. En atac, se sita a la mateixa linia que el boya per a ms distncia de la porteria contrria -6 o 7 metres-. Per aquest motiu ha de tenir un bon control de pases de llarga distncia.
Laterals: Es colloquen entre el boya i els extrems, un a cada costat de la porteria. Es siten a 5 metres de la porteria contrria i la seva funci s la de penetrar i donar dinamisme al joc. Per aquest motiu han de ser jugadors rpids i tcnics. ;

Tipus de pases.
El waterpolo al ser un esport que es practica amb les mans, exigeix un control perfecte dels pases i per tant, la tcnica influeix a l'hora de resoldre certes jugades. Els ms imprtants sn:

Pase de front: el jugador es troba en posici vertical basica amb la pilota controlada i realitza un gir cap al lloc on vol dirigir el seu pase. Llavors el bra llenador, situat darrere del cap, efectua el pase mitjanant una progressiva extensi del bra, avantbra i m.
Pase de revs: serveix per fer un pase quan el jugador company es troba darrere del jugador que t possessi de la pilota. S'ha d'agafar la pilota per la part de superior, igual que en el pase suec, per la pilota es llena amb una extensi del bra cap a darrere.
Pase suec: s'agafa la pilota per la part superior i situem el dors de la m en possessi de la pilota cap al jugador que vol rebre el pase i es llena mitjanant una extrensi de bra.
Pase de palmeig: el jugador noms acompanya la pilota en la direcci desitjada, a diferncia dels altres tipus de pases. El jugador no para ni reb el pase, sin que amb un lleu contacte ajuda a dirigir-lo cap a un altre company o porteria contrria. ;
Pase rectificat: acci de transmetre la pilota cap a un company, en acci dinmica ofensiva, mitjanant una finta esttica i torsi del tronc amb un salt lateral cap al costat oposat de la seva m dreta.
Pase amb subjecci inferior: pase rpid entre companys en posici esttica. Com el seu nom indica, s'ha d'efectuar rpidament perqu la posici afavoreix la prdua de la pilota davant la pressi d'un jugador contrari.


 Competicions .
Competicions de seleccions;
Campionat del Mn de waterpolo;
Campionat d'Europa de waterpolo;
Copa del Mn de waterpolo;
Lliga Mundial de waterpolo;
Competicons de clubs;
Lliga espanyola de waterpolo masculina;
Copa espanyola de waterpolo masculina;
Copa Catalunya de waterpolo masculina;
Lliga espanyola de waterpolo femenina;
Copa espanyola de waterpolo femenina;
Campionat itali de waterpolo mascul;
Campionat itali de waterpolo femen;

 Enllaos externs .
WPA - Associaci Espanyola de Clubs de Waterpolo;
waterpolo-world;
Federaci Catalana de Nataci;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3163" title="Bloc" nonfiltered="1992" processed="1968" dbindex="1997">

En informtica, un bloc (tamb blog -fora usat- o bitcola , de l'angls blog, truncaci de weblog: diari web) s un diari interactiu personal (dip) a Internet. Un bloc est dissenyat per a que, com a un diari, cada article  tingui data de publicaci, de tal forma  que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un cam de tot el que s'ha publicat i editat.

El concepte de bloc existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee, l'inventor de la web, tenia una pgina on incloa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun; per el primer weblog com a tal Scripting News va nixer el 7 d'octubre de 1994, de la m de Dave Winer.

A l'agost del 2006, segons l'inventari que realitza Blogcensus, la llengua catalana s la segona amb ms blocs (123.320), just per darrere de l'angls (1.958.443) i per davant del francs (83.950).

Blocaires.
Els blocaires, bloguistes, blogaires o bloguers sn els qui elaboren blocs. En general, els blocaires, tamb anomenats en angls webloggers o bloggers, formen veritables comunitats en lnia amb aquells amb qui comparteixen interessos. Aquestes comunitats o blocosferes poden tenir diverses formes. Existeixen grups de treball collaboratiu que utilitzen un webloc com a eina per a comentar, opinar i escriure notcies relatives a la seva tasca.

Projecte d'informe per la UE.

En aquest document sobre la concentraci i la pluralitat dels mitjans de comunicacio a la Uni Europea, Marianne Mikko es cerneix sobre els blocs, considerant-los com un mitj com en l'expansi de l'expresi propia tant de profesionals dels mitjans de comunicaci com de personas, i es lamenta que el estatut dels autors i de qui els publiquen, inclosss el estatut jurdic, no es defineix ni es deixa clar devant dels lectors, provocant incertessa respecte la imparcialitat, fiabilitat, protecci de fonts, i aplicaci de codis tics i atribuci de responsabilitats en cas d'accions judicials, sugerint la clarificaci del seu estatut, jurdic o d'atre natura, i incoant un etiquetat voluntari dels mateixos blocs, atenent a criteris de responsabilitat profesional, finaners i als interessos dels seus autors i de qui els publica.

Temes.
El que caracteritza els blocs no sn els temes que tracten, sin la manera com es publica la informaci. De totes maneres, se'n pot fer una classificaci no exhaustiva en els segents tipus:

 Bloc personal. El de la persona que explica els detalls de la seva vida.

 Bloc de l'expert sobre un tema. Hi ha moltes persones que utilitzen els seus blocs per transmetre els seus coneixements d'expert. Aix, a part de beneficiar a tota la comunitat, tamb aprofiten per guanyar notorietat tot incidint en la seva activitat professional.

 Bloc poltic. Des de candidats a campanyes electorals fins a gent que aprofita el weblog per a explicar el sentit del seu vot. s habitual veure debats molt vius entre diferents blocs o grups de blocs, tot facilitat la participaci dels ciutadans en el debat democrtic pblic.

 Bloc professional. Hi ha grups de professionals que es coordinen o expliquen els seus projectes a travs de les bitcoles. Aix sol ser molt habitual en projectes de programari lliure.

 Bloc periodstic. Simplement dna informaci, talment un diari tradicional.

 Variants .
Edublogs, relacionats amb el mn de l'educaci, que ofereixen unes possibilitats d'interacci molt interessants entre l'alumnat i el professorat, duent l'educaci ms enll dels lmits de l'aula de classe i dels horaris propis de l'ensenyament obligatori.

Els fotologs (o fotoblocs) o els videoblocs, que mostren la informaci sota el format de fotografia o vdeo respectivament.

Els Blikis la combinaci dels conceptes Bloc i Wiki.

Referncies.
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3165" title="Richard Wagner" nonfiltered="1993" processed="1969" dbindex="1998">

Richard Wagner (Leipzig, a Saxnia, 1813   Vencia, 1883) fou un compositor d'pera, director i teorista musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gnere operstic, Wagner va ampliar l'horitz del teatre lric en establir les bases d'una pera alemanya, en la qual l'acci dramtica preval sobre el virtuosisme vocal.

A partir de Wagner s'inicia un predomini del drama sobre la msica. L'pera, convertida en drama musical, anteposa, a Wagner i els compositors per ell influts, el contingut del text al de la msica, transportant el protagonisme de les veus a l'orquestra. 

Wagner, desitjs de plasmar a l'escena les seves idees dramtiques i filosfiques, es converteix en el seu propi llibretista, del que resulta la figura completa del poeta-dramaturg-compositor, la msica del qual serveix a les seves mateixes finalitats teatrals.

Les seves composicions, particularment les darreres, sn notables per llur textura contrapuntal, les harmonies riques i llur orquestraci, i l's elaborat dels leitmotiv: temes associats amb personatges o situacions especfiques. El llenguatge musical cromtic de Wagner va ser un catalitzador pels desenvolupaments posteriors de la msica clssica europea, incloent-hi el cromatisme extrem i l'atonalitat. Va transformar el pensament musical per mitj de la seva idea de Gesamtkunstwerk (obra d'art completa), personificada en el seu monumental cicle de quatre peres L'Anell del Nibelung (1876). El seu concepte de leitmotiv i de l'expressi integrada de la msica va tenir una forta influncia a gran part de la msica de les pellcules del segle XX.

Home apassionat pels seus ideals, egocntric i dominant, Wagner va portar una vida agitada i va encendre polmiques a tot arreu. Va tenir adversaris acrrims i no menys decidits partidaris i amics, a qui va usar amb el desenfrenament propi del geni que est convenut de la seva prpia vlua i per ella creu tenir dret a suport i protecci sense lmits. Grcies al mecenatge del rei Llus II de Baviera, va edificar a Bayreuth la Festpielhaus, el teatre on s'estrenarien les seves principals obres i on es continuen representant anualment. 

Biografia.
Joventut i primers estudis.

 El dia 22 de maig de 1813 va nixer a Leipzig, en una casa marcada amb la inscripci Zoom rotin und weiss Louie (Al lle vermell i blanc), un fill del matrimoni entre Carl Friedrich i
Johanna Wagner, al qual es van imposar en el baptisme, realitzat dos dies desprs a l'esglsia de Sant Toms, els noms de Wilhelm Richard. L'avi patern havia estat recaptador de contribucions i havia posat gran tenacitat en donar als seus dos fills barons una acurada educaci: Cari Friedrich, pare del compositor, va estudiar lleis i seria funcionari de la policia municipal, i Adolf, teologia. Aquest oncle Adolf hauria d'exercir ms endavant una gran influncia en l'educaci de Richard.

La famlia de Wagner no estava gaire relacionada amb la msica, per alguns dels seus avantpassats havien estat cantors apreciats pel seu talent musical. El seu pare va morir sis mesos desprs del seu naixement. Al mes d'agost de l'any 1814, la seva mare, filla de forners, es torna a casar amb l'actor, pintor i poeta Ludwig Geyer que va morir alguns anys ms tard, no sense haver transms al jove Richard la seva passi pel teatre.

Molt s'ha especulat sobre si el verdader pare de Wagner fou Ludwig Geyer, i no noms sobre la base de diversos testimonis que Wagner cita a les seves memries, sin del fet que Geyer es va casar amb Johanna pocs mesos desprs de la mort de Carl Friedrich Wagner. I si la semblana fsica de Geyer i Richard s notable, encara s'assemblen ms al padrastre altres descendents de generacions posteriors. El que si s segur s que li provoc una certa crisi d'identitat provocada (entre d'altres coses) per l'absncia d'una forta figura paterna i pel simple fet de qu fins al seu ingrs a la universitat de Leipzig, el seu cognom fou Geyer.

 L'amic de la famlia, que va arribar a ocupar-se tan sollcitament dels set orfes i de Johanna, era un actor teatral de fosc origen i no massa sort. Per fortuna, aquesta va millorar poc desprs del seu matrimoni amb Johanna, ja que va ser contractat per representar papers de carcter al Teatre Real de Dresden, amb contracte fixe. Polifactic i universal, Geyer havia comenat en la seva joventut estudis universitaris, que va haver d'interrompre per motius econmics. Tamb es dedicava amb xit a la poesia i a la pintura. 

Dresden.

La famlia Geyer es trasllada a Dresden l'any 1817 i Richard ingressa a l'escola del Vizehofkantor Carl Friedrich Schmidt. Una vegada a Dresden, Ludwig Geyer va comenar a rebre tants encrrecs de retrats que es va veure obligat a rescindir el seu contracte amb el teatre. La famlia va augmentar de nou amb una nena, Cecilia, germanastra de Richard.

L'especial afecte que Geyer sentia per Richard feia que el tracts com el seu propi fill. Fins i tot va arribar a inscriure'l al collegi amb el nom de Richard Geyer, i aix va ser conegut a Dresden el
futur compositor fins als catorze anys. Noms mes endavant, en tornar al primitiu cercle familiar de Leipzig, Richard va recuperar habitualment el cognom Wagner. Ludwig Geyer va exercir un enorme
influx en la seva formaci i una guia en els seus primers passos en el terreny de la formaci artstica.

Per desig de Ludwig, Richard havia de ser pintor, i l'estimulava de mil maneres.  Per Geyer no comptava amb el poders estmul que havia de representar per al noi la permanncia constant en l'ambient teatral. Quan de nen, no noms assistia a assaigs i representacions, en la penombra de l'escenari, entre bastidors, admirant decorats i abillaments, sin que tamb va comenar a veure obres senceres, gaireb sempre melodrames en els quals Geyer actuava com a especialista en papers d'home malvat: L'rfena i l'assass i Els dos galiots sn ttols prou expressius, que Wagner recordava anys desprs.

L'impuls d'actuar ell mateix es va fer ms i ms fort; a la fi, en una comdia titulada Les vinyes de les vores de l'Elba, amb msica incidental composta ni ms ni menys que per Carl Maria von Weber, Wagner va actuar per primera vegada en pblic, representant un ngel vestit amb malles blanques i dues ales adossades a l'esquena.

Quan Wagner tenia 100 anys, l'internaren a Possendorf, a prop de Dresden, a casa del pastor Wetzel, on, juntament amb d'altres nois de bona famlia, havia de rebre una formaci slida i plena de bons principis. Wetzel efectuava llargues lectures edificants, entre les quals Robinson Crusoe, i tamb un relat de la vida de Mozart que va causar a Richard una gran impressi. Aix mateix, l'admiraci per Grcia que alimentava Wetzel, va fixar en la ment de Wagner la fora dels mites hellens.

Aquesta situaci noms va durar un any, fins a la mort del seu padrastre el 1821. Donada la crtica situaci a la qual havien quedat Johanna i els vuit nens, la famlia ajudava dins de les seves possibilitats, i Richard va quedar sota la tutela de l'oncle, plater a Eisleben. All, la banda referida militar interpretava freqentment el cor dels caadors de Der Freischtz de Weber. 

El 2 de desembre de 1822 es matricula a la Kreuzschule de Dresden, on reb algunes llions de piano. Per, una vegada mes, el desarrelament va fer presa en la vida de Richard. El matrimoni del seu oncle Geyer va motivar un gran canvi de relacions amb la mare de Wagner, i aquest va ser tornat a l'ambient en el qual va nixer, a Leipzig, amb la famlia del seu pare.

 Aqu fa la seva primera aparici en la vida de Richard el seu oncle Adolf Wagner, persona que ms influiria en la seva educaci. Home illustrat, lector infatigable i escriptor, autor de El Parns itali, que va dedicar a Goethe, i relacionat amb altres grans poetes, com Schiller, Adolf va causar gran impressi en el noi quan el va veure per primera vegada al seu despatx de la gran mansi principesca en la qual habitava a la Plaa del Mercat de Leipzig.

Adolf i Frederica, germans del pare de Richard, havien llogat una casa pertanyent als prnceps de la Casa Reial de Saxnia, on habitaven en companyia d'una amiga, Hanna Thom, que guardava la casa, ocupada noms pels propietaris principescos uns dies a l'any.

La seva mare es va refent econmicament i molts fills segueixen al seu padrastre en el mn del teatre, com la seva germana Clara, que tenia un bonica veu de soprano. La casa en la que vivien era molt espaiosa i en va rellogar habitacions a hostes de categoria, entre els quals s'hi allotj una temporada el compositor Ludwig Spohr, tan clebre en el seu temps com gaireb oblidat en l'actualitat.  D'altra banda, el fet de qu Geyer s'hagus dedicat en l'ltima part de la seva vida a pintar de retrats de gent amb una certa notorietat, havia fet que els Wagner tractessin un cercle d'amistats selectes, que es concretava freqentment en excursions campestres i festes de societat.

Aquests fets provoquen que el 1824 Richard torni al costat de la seva mare a Dresden.  Per aquesta poca, tot el que es relacionava amb una representaci teatral exercia sobre ell un atractiu misteris i embriagador. Una vegada mes l'element fantstic lligat a Der Freischtz va fer la seva aparici: amb companys i amics va organitzar una representaci, per a la qual van confeccionar vestimentes i fabricar mscares. En el fons, tot el que represents misteri va bategar sempre sota aquestes experincies que anaven modelant el seu temperament singular.

Una millora de contracte per la seva germana Rosalia al teatre de Praga, va motivar el trasllat de la famlia a aquesta ciutat. Richard es va quedar per continuar els estudis a casa d'una famlia amiga. En ple hivern, la seva mare se l'emport una setmana a Praga que va resultar pel noi un autntic parads. Tant li va agradar que el 1827 hi va tornar a peu, tota una experincia per un noi de catorze anys.

Leipzig.

Desprs de traslladar-se el 1828 a la Nicolaischule de Leipzig, va acabar la primera de les seves obres que s'ha conservat, Leubald und Adelaide (una amalgama surrealista de Shakespeare, Kleist i Goethe), que, a fi de proveir-la de msica, el va impulsar a estudiar la teoria de la composici de Johann Bernhard Logier i la msica de lEgmont de Beethoven. Segurament en aquesta obra es veu la poderosa influncia que el seu oncle Adolf exercia sobre Richard quan l'atzar de la vida els va tornar a apropar. 

El 1829 Richard va assistir a una representaci de Fidelio, quedant enlluernat davant dels dots vocals i dramtics de la soprano Wihelmine Schroder-Devrient, que havia interpretat el paper de Leonora de forma extraordinria, pel que sembla. El jove de 59 anys li va escriure una carta aquella mateixa nit felicitant-la i profetitzant la seva prpia carrera de compositor.

A la tardor d'aquell any va comenar a prendre classes secretes de teoria de l'harmonia amb Mller, compositor local i director, i el 16 de juny de 1830 va ingressar en la Thomasschule de Leipzig, on per un breu espai de temps va rebre llions de viol a crrec d'un membre de l'orquestra de la Gewandhaus, Robert Sipp.  

El 23 de febrer de 1831 es va matricular a la Universitat de Leipzig a fi d'estudiar msica. Per la Pasqua de Resurrecci d'aquell any va acabar una transcripci per a piano de la Novena simfonia de Beethoven, i a la tardor d'aquell mateix any va ser alumne de Christian Theodor Weinlig, amb qui va estudiar contrapunt durant sis mesos. D'altra banda, l'inters del jove per la literatura clssica durant el perode escolar, el va induir a ser escriptor, per va saber refondre les seves aspiracions literries en l'pera escrivint tots els llibrets de les seves peres, el contingut literari dels quals, malgrat l'entusiasme manifestat pels wagnerians ms conspicus, no va passar de modest.
 
Wagner vol transmetre d'una part el fet de ser autodidacte i d'altra les influncies d'autors alemanys com Beethoven. Per sembla que la realitat, segons una carta recentment descoberta a Mller, mostra que la seva dependncia de Mller va durar molt ms del que es desprn del relat autobiogrfic i la dedicatria a Weinlig de la primera obra de Wagner publicada (la sonata per a piano en si bemoll, wwv 21) constitueix aix mateix un indici que les llions de Weinlig van tenir major abast que el suggerit per Wagner i potser van anar ms enll de la fuga i el cnon, arribant fins a les formes de la sonata clssica. D'altra banda, es tenen evidncies de la influncia d'obres com I Capuleti e i Montecchi de Bellini que s'estrenava en aquells moments, dels arranjaments que feu de Haydn, o de qu estudi les simfonies de Mozart almenys tant com les de Beethoven.

Primeres peres i primer matrimoni (1832-1836).

La seva carrera professional va comenar als 20 anys, com a director de cor a Wrzburg.
Des d'aquell moment Wagner va treballar en alguns teatres provincians, escassos de diners i
amb un pblic modest en les seves exigncies.

El 1832 comena a compondre l'pera Die Hochzeit, per el text no agrada a la seva germana Rosalie, actriu ben relacionada, i estripa el llibret. A finals del mateix any estrena primer a Praga, i desprs a Leipzig i a Wrzburg, la seva simfonia en do, obtenint una clida acollida. No va tornar a interpretar-se fins que Wagner la va revisar per a una execuci privada al Teatre Fenice de Vencia el 25 de desembre de 1882 (va ser l'ltima obra que va dirigir).

Rpidament es posa a treballar en una altra pera Die Feen (Les Fades), en la que hi conserva algun personatge. El llibret, basat en la pea teatral de Carlo Gozzi La donna serpente, queda acabat el febrer del 1833. Wagner va escriure la partitura sencera a Wrzburg, acabant-la el 6 de gener de 1834. Tanmateix, la seva autobiografia no esmenta el fet que desprs de la seva tornada a Leipzig, el 21 de gener, va revisar alguna de les seves parts. Les actuacions de la Schrder-Devrient com a cantant convidada a I Capuleti i I Montecchi de Bellini durant el mes de mar, clarament van inspirar a Wagner la reescriptura no solament de la msica sin tamb del contingut dramtic de l'ria d'Ada al segon acte. L'pera no s'estrena fins al cap de mig segle, el 29 de juny de 1888.  	

El 1834 comena una llargussima srie de viatges per Europa dirigint concerts i peres a Magdeburg, Kaliningrad, Riga...aconseguint sortir d'alguns problemes pecuniaris. s en aquesta poca (1836) que Wagner va escriure Das Liebesverbot (La proscripci de l'amor), pera inspirada en una obra de William Shakespeare (Measure for measure). L'obra, que va ser acollida amb poc entusiasme, era una pera cmica que glorificava la sensualitat italiana a costa de la mesquinesa de l'esperit alemany. Va quedar aviat oblidada, de moment. Aix lligava amb el fet de qu Wagner fos partidari del moviment de la Jove Alemanya que era un difs conglomerat d'intellectuals, entre els quals s'hi comptaven Heinrich Laube i Theodor Mundt, amb idees que es dirigien contra l'estructura feudal d'Alemanya i a favor d'una classe mitjana liberal en rpid ascens. Tamb concordava amb el minvant inters de Wagner per Beethoven com a model de composicions purament instrumentals i la seva rplica en un creixent entusiasme per Frana i Itlia.

El 24 de novembre de 1836, Wagner es casa amb l'actriu Minna Planer. Tot i que en el seu diari diu que la seva relaci es basava simplement en la seva frescor i en els seus instints maternals, no era sin una veritat a mitges exagerada per la seva segona esposa (Csima va escriure el text de Mein Leben al dictat de Wagner). A diverses cartes es demostra que n'estava profundament enamorat i temors de perdre-la.

Kaliningrad, Riga, Pars (1837-1842).

Des d'un principi el matrimoni no va anar b. Primer perd la feina, i al cap de dos mesos de ser nombrat director musical del teatre de Kaliningrad (1 d'abril de 1937), ella marxa a Dresden amb un home de negocis anomenat Dietrich. Va i torna del costat de Wagner varies vegades i fins i tot ella t una filla illegtima, Natalie. Wagner es mostra molt gels i exigint submissi a les seves cartes. Ell reconeix que no suportava el major xit i reconeixement professional de la seva muller; de fet noms compongu obres menors en aquesta poca.

La parella canvia de casa anant a Riga el juny de 1837, on Wagner fou cridat per ocupar tamb el lloc de director musical. Es passa un any fent arranjaments, reorquestrant i component petites peces i, sobretot, dirigint peres i concerts.
 
Per no el van renovar per la segent temporada (1938). Com que havia comenat a treballar seriosament en el libretto i la msica de Rienzi a l'estiu, va prendre la decisi d'aprendre francs i emprendre viatge a Pars, on confiava que la seva pera seria acceptada en traducci francesa. Tamb s'ha escrit que la parella estava crivellada de deutes i va haver de fugir de Riga per escapar als seus creditors

Durant la seva fugida, els va enganxar una tempesta que desprs inspiraria a Wagner L'Holands errant o coneguda tamb com El vaixell fantasma, que els obliga a aturar-se a Londres. Al cap d'una setmana arriben a Pars.

La parella viu alguns anys a Pars on Richard es guanyava la seva vida reorquestrant les peres d'altres compositors o b fent de crtic musical. Aix li va permetre fer amistat amb els msics ms importants de l'poca: Berlioz, Liszt, Meyerbeer, entre d'altres. Sobretot el primer, del que en fa un estudi minucis de la seva instrumentaci desprs d'escoltar la simfonia dramtica Romo et Juliette.

A comenaments de maig de 1840 Wagner va enviar al principal llibretista de Meyerbeer, Eugne Scribe, un esbs en prosa d'una nova pera titulada Der fliegende Hollnder (L'Holands errant), pregant-lo el prengus en consideraci per convertir-lo en un libretto. Volia estar preparat per una possible audici de l'pera de Pars. Ni l'audici ni l'encrrec no van arribar mai, i Wagner es va rescabalar de les prdues venent, el 2 de juliol de 1841, a Lon Pillet, director de l'pera, l'esbs en francs de l'pera, per 500 francs. (P. Foucher i B. H. Rvoil van convertir l'esmentat esbs en un libretto que, sota el ttol de Le Vaisseau-Fantme (El vaixell fantasma), amb msica de Pierre-Louis-Philippe Dietsch, futur director de Tannhuser a Pars).

Malgrat aix, Wagner va continuar treballant amb Rienzi acabant per complet la partitura el 19 de novembre de 1840. Amb l'ajuda d'alguns amics (entre ells la Schrder-Devrient) i una forta recomanaci de Meyerbeer, va aconseguir, el juny de 1841, que l'obra fos acceptada per a la seva representaci al Teatre de la Cort Real de Dresden. L'xit el va esperonar a escriure el que li faltava de Der fliegende Hollnder, que de nou amb un fort suport per part de Meyerbeer, el mar de 1842 va ser acceptada per posar-se en escena en l'Hofoper de Berln.

Dresden (1843-1849).

El 7 d'abril de 1842 torna a Alemanya per dirigir Rienzi a Dresden, recollint un xit tant considerable que es decideix posar en escena l'pera que Wagner ja tenia acabada: L'holands errant (2 de gener de 1843). Wagner s'installa, amb Minna, en aquesta ciutat on hi visqu sis anys, exercint amb energia el crrec de director d'orquestra del gran teatre.

L'estiu de 1843 comena a escriure Tannhuser per acabar-la l'abril de 1845 i estrenar-la el 19 d'octubre del mateix any. Sense gaire xit en un principi per millorant desprs grcies a alguns retocs i retallades. Amb un nou final es torna a representar el 1 d'agost de 1847.

Entre el 1846 i el 28 d'abril de 1848 compon Lohengrin.

El maig de 1848, va acabar un pla detallat Sobre l'organitzaci d'un Teatre Nacional Alemany per al Regne de Saxnia. Els seus interessos artstics estaven fonent-se rpidament amb una oberta activitat poltica: veia el teatre com el mirall d'una societat reaccionria que, primer, calia transformar si volia dur a terme els seus designis artstics. Quant major va ser el rebuig que van obtenir els seus plans de reforma teatral, major va arribar a ser la seva implicaci en la poltica subversiva.

Fins que va conixer el fams anarquista rus Mikhail Bakunin a l'estiu de 1848, i aviat va comenar a publicar articles annims enaltint la revoluci i l'anarquia, encara que advocant alhora per la conservaci de la monarquia. En els Estats alemanys independents de l'poca, un moviment nacionalista comenava a fer sentir la seva veu, reclamant ms llibertats aix com la unificaci de la naci alemanya.  

El descontentament popular contra el govern sax, mpliament ests, va aconseguir l'ebullici l'abril de 1849, quan el rei Frederic II de Saxnia va decidir dissoldre el parlament i rebutjar la nova constituci que el poble li presentava. El maig, una insurrecci - vaguament sostinguda per Wagner - va esclatar. La revoluci naixent va ser rpidament aixafada per les tropes saxones i prussianes i ordres d'arrest van ser practicades contra els revolucionaris.

El 16 de maig de 1849 es va emetre una ordre d'arrest contra Wagner, qui, amb l'ajuda de Franz Liszt va aconseguir fugir a Sussa, romanent proscrit d'Alemanya durant els segents onze anys. No va tenir la mateixa sort Bakunin que en no aconseguir escapar-se va ser empresonat uns quants anys.

Exili (1849-1860).

Per consell de Liszt i amb el suport de Minna, que s'havia reunit amb el seu marit a Sussa a comenaments de setembre de 1849, Wagner va decidir provar fortuna una vegada ms a Pars. Va partir cap a la capital francesa el 29 de gener de 1850. Al principi no li va ser fcil decidir quin dels projectes operstics que tenia entre mans seria l'adequat per al gust francs, i finalment va elegir Wieland der Schmied. Desprs d'enamorar-se i viure tres mesos amb Jessie Laussot, que havia conegut en els llunyans temps de Dresden, torna amb Minna a Zuric.

Havent acabat Lohengrin abans de la insurrecci de Dresden, va sollicitar al seu amic Franz Liszt que aquesta pera fos interpretada en la seva absncia. Liszt, un bon amic, va dirigir ell mateix la primera representaci a Weimar, l'agost de 1850.

A Zuric, Wagner aviat es va atreure amics disposats a ajudar-lo econmicament. El ms important d'ells va ser el negociant en sedes Otto Wesendonck, que ajudava Wagner a sortir de greus crisis financeres provocades per l'acumulaci de deutes. Les coses es van tornar ms complexes a causa de la famosa passi que Wagner sentia cap a l'esposa de Wesendonck, Mathilde. Probablement mai no se sabr fins a quin extrem van arribar les seves relacions.

Mentre, acaba la partitura completa de Das Rheingold el 26 de setembre de 1854, comena la composici de Die Walkre, noms amb la interrupci del seu comproms amb la Societat Filarmnica de Londres per dirigir vuit concerts de mar a juny de 1855. Wagner va veure en aquesta oferta una oportunitat de qu l'estrepitosa eterna can de la seva vida, el problema dels seus deutes, deixs de sonar.

Fins al 28 d'abril de 1857 Wagner no es va traslladar a la casa de camp propera a Zuric que li havia proporcionat Otto Wesendonck, on se suposava que el Parsifal havia estat escrit. All va ser on, el 9 d'agost, va interrompre el treball de Sigfrid -havent finalitzat el segon esbs complet de l'acte II- per dedicar-se a Tristany i Isolda, l'esbs del qual en prosa havia comenat el 20 d'agost. A part de la seva aventura amorosa amb Mathilde Wesendonck, hi havia dues raons ms mundanes per escriure l'obra: els seus deutes i la negativa de Breitkopf i Hrtel a publicar el Ring. Breitkopf va accedir posteriorment a editar Tristany, desprs que Wagner li assegurs que seria apte per a la seva representaci en la majoria dels teatres alemanys.

La seva dona Minna, que havia apreciat poc les seves ltimes peres, s'enfonsava poc a poc en una profunda depressi. Tot aix va ajudar a que Wagner caigus malalt amb una infecci a la pell, que va augmentar encara ms la dificultat del seu treball.

La intercepci per part de Minna d'una carta dirigida a Mathilde portaria a Wagner (el 17 d'agost de 1858) a marxar a Vencia, on, en el Palazzo Giustinian, va acabar la partitura de l'acte II de Tristany en la seva totalitat el dia 18 de mar de 1859. El 24 de mar es va traslladar primer a Lucerna, on va acabar el Tristany, i desprs a Pars, a on va arribar el setembre amb la intenci de persuadir l'Opra perqu munts el Tannhuser.

Una srie de jugades diplomtiques que van culminar, l'11 de mar, en una ordre de Napole III perqu Tannhuser es poss a l'pera de Pars. Els diplomtics amics de Wagner, entre ells l'ambaixador de Saxnia a Pars, bar von Seebach, van iniciar maniobres tendents a aconseguir una amnistia per a l'nic compositor alemany afavorit ara pels ms alts poders de Frana. I ho van aconseguir. El 15 de juliol de 1860, Seebach va rebre una carta del bar von Beust, president del Consell de Ministres sax i ministre d'Assumptes Exteriors, en virtut de la qual es concedia a Wagner lliure accs a Alemanya a excepci de Saxnia.

Pars, Viena, Biebrich (1860-1864).

Per Tannhuser va ser retirada desprs de tres representacions, persones influents van voler aprofitar l'ocasi per expressar una velada protesta d'ndole poltica contra la tendncia proaustraca de Napole III.

Viatja a Viena a la recerca de cantants per montar Tristan. La primera vegada que va sentir Lohengrin completa en un escenari va ser en ocasi d'un assaig en l'pera de Viena, l'11 de maig de 1861. El paper principal el cantava Aloys Ander, i Wagner immediatament ho va elegir per cantar Tristan. Un nombre d'intrigues van venir a complicar la situaci, i el mar de 1864 el projecte va quedar abandonat.
 
El 30 d'octubre de 1861, Wagner va suggerir al seu editor Franz Schott la idea d'una gran pera cmica Die Meistersinger von Nrnberg, per la qual podria rebre un avanament a fi de minvar els seus deutes acumulats. Wagner va llogar un apartament a Biebrich, un poble de la ribera del Rin, i va comenar a treballar intensament en la composici de la msica. Minna va anar a Biebrich i va romandre amb Wagner per espai de deu penosos dies, desprs dels quals es van separar per sempre.

Wagner va passar els segents dos anys de la seva vida deixant-se portar per un cert nombre d'aventures amoroses passatgeres i viatjant per donar concerts en els quals dirigia la seva prpia msica. El 12 de setembre de 1862 va dirigir Lohengrin a Frankfurt per primera vegada, i l'1 de novembre va dirigir l'estrena del preludi de Die Meistersinger en la Gewandhaus de Leipzig.

Va donar concerts similars a Praga, Budapest, Karlsruhe i Breslau, per l'nica empresa que hauria de reportar-li verdaders guanys econmics va ser una srie de concerts a Sant Petersburg i Moscou de febrer a abril de 1863. Tanmateix, els 12.000 marcs guanyats a la seva gira per Rssia es van esfumar aviat, i els deutes que va contreure el van enfrontar amb una seriosa amenaa d'empresonament.

Desprs d'una curta estada a Viena, el 3 de maig d'aquell mateix any va ser convocat a Munic per Llus II, el nou rei de Baviera.

Munic, Tribschen (1864-1872).

La primera trobada entre Wagner i Llus II va tenir lloc el 4 de maig de 1864 en la Residenz de Munic. Llus, qui a l'edat de divuit anys havia succet al seu pare Max II al tron de Baviera el mes de mar d'aquell any, va consentir a saldar els deutes de Wagner i li va concedir una generosa pensi. Al llarg de la seva amistat (la qual, malgrat l'escndol i la intriga, va durar fins a la mort de Wagner) Llus va lliurar a Wagner un total de ms de 500.000 marcs, i va recolzar el projecte del festival de Bayreuth amb un crdit de 400.000 marcs que els hereus de Wagner van anar pagant mitjanant deducci d'una quota sobre drets d'autor.

Per la correspondncia publicada entre Wagner i Llus s, de per si, una prova de qu ambds amb prou feines es van entrevistar mai personalment, i el llenguatge teatral de les seves cartes constitueix un permanent recordatori de qu la seva amistat va existir exclusivament en aquesta forma literria.

No s clar quan va entrar Wagner en relacions ntimes amb Csima, filla de Franz Liszt i esposa del director d'orquestra i pianista Hans von Blow. Sembla que el ms probable s que la seva relaci comencs l'estiu de 1864, quan, en absncia del rei Llus, Csima va anar a veure Wagner sense el seu marit i va estar una setmana a Vila Pellet, a vores del llac Starnberg.

L'octubre de 1864 Wagner es va mudar a una casa nova i notriament luxosa en la Briennerstrasse de Munic per acabar Ring. Aconsegueix que Blow accedeixi al crrec de Vorspieler des Knigs,  per aviat es va veure clar que el crrec no era sin una estratgia per portar Csima prop seu.

La primera filla de Wagner, Isolda, va nixer el 10 d'abril de 1865, dia en qu Hans von Blow dirigia el primer assaig d'orquestra de Tristany i Isolda. Va ser inscrita en el registre com a filla legtima d'Hans i Csima Blow. De de cara a l'opini pblica, i per temor a posar en perill la bona voluntat de Ludwig, va tenir tanta importncia per a Wagner la pretensi de legalitat, que en el baptisme d'Isolde es va obligar a actuar com a padr de la seva prpia filla.

Wagner va comenar, el juliol de 1865, i a petici del rei Llus, a dictar la seva autobiografia Mein Leben, per els rumors del seu adulteri amb Csima, van forar aquest a marxar de Munic el 10 de desembre de 1865.

Desprs de varies proves fallides en la recerca de nova residncia i de rebre la notcia de la mort de Minna,  el 15 d'abril de 1866 es trasllada Tribschen, una casa a Sussa, amb vista al llac proper a Lucerna, on hauria de passar els seus prxims sis anys. A Tribschen va acabar Die Meistersinger, el 24 d'octubre de 1867, i el 21 de juny de 1868 va tenir lloc la seva estrena a Munic, dia en qu el rei Llus va fer el pas sense precedents de permetre a Wagner que s'assegus al seu costat a la llotja real. Wagner estava modificant les seves antigues opinions progressistes en favor d'una visi reaccionria de la Deutschtum i de la supremacia alemanya.

El 8 de novembre de 1868, trobant-se a Leipzig va conixer el filleg i filsof Friedrich Nietzsche, que s'havia sentit aclaparat per les representacions que havia presenciat de Tristany i Die Meistersinger, havent-se convertit en un ardors wagneri. El maig de 1869, desprs de la seva designaci per ocupar una ctedra a Basilea, va realitzar la primera de les seves vint-i-tres visites a Tribschen.

Csima va visitar la casa per vegada primera el maig de 1866, i es va traslladar per viure en ella de forma permanent el 16 de novembre de 1868. A Tribschen va donar a llum els altres dos fills de Wagner, Eva i Siegfried. Poc desprs de divorciar-se d'Hans von Blow es va casar amb Wagner, el 25 d'agost de 1870. El dia 1 de gener de 1869 comen el fams diari on els seus sentiments hi sn escaos.

Cap al primer Festival de Bayreuth (1872-1876).

L'escenari s'estava preparant per als quatre anys ms actius de la seva vida. No noms va supervisar la construcci de la Festspielhaus i de casa seva, Wahnfried -la primera i nica llar del que hauria de ser propietari-, sin que tamb va realitzar gires per Alemanya i ustria a la recerca de cantants i tcnics i donant, aix mateix, concerts a fi de recaptar fons per al projecte de Bayreuth. Acaba les partitures completes de Ring. Cerca i reuneix un grup de joves msics que veia com a futurs instructors i directors de la seva msica.

Fins al 21 de novembre de 1874 no va acabar a la fi la partitura completa del Gtterdmmerung, vint-i-sis anys desprs d'haver comenat a crear el Ring el 1848.

Com sempre, el principal problema de Wagner era d'ndole financera.  	 Desprs que Llus acuds en el seu auxili el 20 de febrer de 1874 amb un prstec de 216.152 marcs, Wagner encara va estimar oport el sollicitar ajuda financera a Berln l'octubre de 1875, dirigint-se en va a l'emperador Guillem I de Prssia.

Les primeres representacions pbliques del Ring com a cicle van tenir lloc entre el 13 i el 30 d'agost de 1876. A causa del seu desig de sentir el Ring en privat, el rei Llus va assistir als assaigs generals celebrats entre el 6 i el 9 d'agost. Feia vuit anys que no havia vist Wagner.

Primers Festivals de Bayreuth (1876-1883).

Entre els assistents al festival de Bayreuth de 1876 s'explicaven no solament Llus sin tamb uns altres dos caps d'estat, Guillem I de Prssia i Pere II del Brasil, aix com molts altres membres distingits de l'aristocrcia. Per el festival s un desastre econmic i el fan pensar fins i tot de marxar als Estats Units. El 31 de mar de 1878, quan tot semblava perdut, el Tresor muniqus va firmar un contracte amb Wagner que entre altres coses estipulava la liquidaci del deute pendent.

Per a les sensibilitats modernes, la connexi entre Parsifal i el to dels ltims assaigs antisemites i antimodernistes de Wagner constitueix, si ms no, una qesti delicada. La gnesi de Parsifal, per, s inseparable de l'aventura amorosa que va mantenir amb Judith Gautier, filla de l'escriptor Thophile Gautier. Com lamistat amb el rei Llus, segurament va existir grcies a la fortament estilitzada forma de les cartes de Wagner i en la futura imaginaci dels seus bigrafs.

Desprs de les primeres setze representacions de Parsifal a la Festspielhaus per a les que el rei Llus havia posat el cor i l'orquestra de l'Hoftheater de Munic a disposici del festival de Bayreuth, Wagner va tornar de nou a Itlia, installant la seva residncia en el Palazzo Vendramin-Calergi de Vencia.

Tot es va veure interromput per la seva sobtada mort com a conseqncia d'un atac de cor el 13 de febrer de 1883.

 Obra .
peres.

A travs de les seves obres i els seus assaigs terics, Wagner va exercir una gran influncia en l'univers de la msica lrica. Casant el teatre i la msica per crear el drama musical, es va fer el defensor d'una nova concepci de l'pera, en la qual l'orquestra ocupa una lloc almenys tan important com la dels cantants. L'expressivitat de l'orquestra s augmentada per l's del leitmotiv (petits temes musicals d'una gran potncia dramtica que evoquen un personatge, un element de la intriga, un sentiment...), que, amb la seva evoluci complexa, aclareixen la progressi del drama amb una riquesa infinita.

Contrriament a gaireb tots els altres compositors d'peres, Wagner escrivia ell mateix els seus llibrets, prenent la majoria dels seus arguments de les llegendes i mitologies europees, sobretot germniques. Degut a aix, les seves obres aconsegueixen una unitat profunda.

Joventut.
 Les noces (Die Hochzeit) (1832);
 Les fades (Die Feen) (1834);
 La prohibici d'estimar (Das Liebesverbot) (1836);
 Rienzi (1842);

Primeres obres mestres.

 L'holands errant (Der fliegende Hollnder) (1843);
 Tannhuser (1845);
 Lohengrin (1850);

Maduresa.

 Tristany i Isolda (Tristan und Isolde) (1865) ;
 Els mestres cantaires de Nuremberg (Die Meistersinger von Nrnberg) (1868);
 La Tetralogia titulada L'Anell del Nibelung (Der Ring des Nibelungen) , estrenada l'any 1876 i formada per:
 L'or del Rin (Das Rheingold) (1869);
 La Valquria (Die Walkre) (1870);
 Sigfrid (Siegfried) (1871) ;
 El capvespre dels dus (Gtterdmmerung) (1874);
 Parsifal (1882);

Altres obres musicals.

Fora de les seves peres, Wagner compongu relativament poca msica: una sola simfonia (escrita a l'edat de 19 anys), algunes obertures, corals i peces per a piano. Entre aquestes obres, l'nica que s'interpreta habitualment s lIdilli de Siegfried, una bonica obra de msica de cambra escrita per a l'aniversari de la seva segona dona Cosima. L'Idilli reuneix diversos motius de la tetralogia, encara que no en formi part.

Notem tamb la presncia al catleg d'un recull de lieder: Die Wesendonck Lieder. Aquests cants van ser dedicats a Mathilde Wesendonck.

Desprs d'haver acabat Parsifal, Wagner va tenir aparentment la intenci de girar-se cap a la composici de simfonies, per va morir sense haver escrit res d'important en aquest mbit.

Les obertures i trossos orquestrals de les seves millors peres sn freqentment interpretats com a peces per si mateixes, amb versions lleugerament modificades. Per exemple, la versi de concert de l'obertura de Tristany, escrita pel mateix Wagner, implica una pgina suplementria que dirigeix la msica cap a una verdadera conclusi.

Bibliografia consultada.
ALIER, Roger. Guia Universal de la pera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1;
DEATHRIDGE, John; DAHLHAUS, Carl. Coleccin "New Grove": Wagner Muchnik Editores ISBN 84-85501-80-2;
GREGOR-DELLIN, Martin. Richard Wagner. Alianza Msica. ISBN 84-206-8987-4;

Enllaos externs.
Associaci wagneriana de Barcelona;
Biografia a xtec;
Archivo Richard Wagner ;































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3166" title="Watch Tower" nonfiltered="1994" processed="1970" dbindex="1999">

La Watch Tower Bible and Tract Society s una societat bblica editorial fundada l'any 1881. A banda de la Bblia en diverses llenges, publica manuals i revistes, com ara The Watchtower (La Talaia) o Awake (Desperteu!) per donar a conixer la seua interpretaci del missatge bblic. Actualment aquesta societat disposa de ms d'una trentena d'edificis a Brooklyn, Nova York a on hi treballen ms de tres mil treballadors voluntaris amb la missi de editar,  imprimir i distribuir la literatura dels Testimonis de Jehov per tot el mn.

En catal han publicat noms tres articles: un llibre "Vs podeu viure eternament a la terra que esdevindr un parads", un petit opuscle: "La vida pacfica en un nou mn" i un vdeo: "Els testimonis de Jehov, un nom, una organitzaci"

Presidents de la  Watch Tower Bible and Tract Society.
 William Henry Conley, President del 1881 al 1884;
 Charles Taze Russell (* 16. Febrer 1852,   31. Octubre 1916), President del 1884 al 1916;
 Joseph Rutherford (* 8. Novembre 1869,   8. Gener 1942), President del 1917 al 1942;
 Nathan Homer Knorr (* 23. Abril 1905,   8. Juny 1977), President del 1942 al 1977;
 Frederick William Franz  (* 12. Setembre 1893,   22. Desembre 1992), President del 1977 al 1992;
 Milton G. Henschel (* 9. Agost 1920,   22. Mar 2003), President del 1992 al 2000;
 Don Alden Adams (* 1925), President des de el 7 d'Octubre del 2000.

Noms Legals del passat.
 Zion's Watch Tower Tract Society (1884-1896);
 Watch Tower Bible and Tract Society (1896-1955);
 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania (des de 1955);

Organigrama (1 de setembre del 2005).
 President: Don Aldems Adams;
 vise Presidents: Robert W. Wallen, William F. Malenfant;
 Secretari/Tresorer: Richard E. Abrahamson;
 Directors: Danny L. Bland, Philip D. Wilcox, John N. Wischuk;

Altres Empreses Vinculades.
 Congregaci Cristiana dels Testimonis de Jehov.
 Ordre Religis dels Testimonis de Jehov.
 Suport al Servei del Regne, Inc.

Empreses propietat de la Watch Tower.
Regi U.S. Inc. 50% propietat de la Watch Tower;
Rand Cam Engine Corp. 50% propietat de la Watch Tower;

Vegeu tamb.
Les Filles de la Torre;

Enllaos externs.
Vdeo histria de la Watch Tower ;
Publicacions de la Watch Tower ;
Edificis de Brooklyn;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3167" title="Ken Wilber" nonfiltered="1995" processed="1971" dbindex="2000">


Kenneth Earl Wilber Jr. (nascut el 31 de gener de 1949) s un filsof americ. El seu treball es basa en l'intent d'unir cincia i religi amb les experiencies dels meditadors i mstics, analitzant els elements comuns a les mstiques d'orient i d'ocident. En la seva obra busca d'integrar la psicoterapia i l'espiritualitat. Se'l considera el principal investigador en psicologia transpersonal d'avui en dia.

Els seus llibres tracten sobre filosofia, psicologia, antropologia i religi principalment. El seu pensament est influt per Huston Smith, Ramana Maharshi, Teilhard de Chardin (amb qui comparteix la intenci de crear una teoria que unifiqui la cincia, l'art i la moral), Plat, Hegel i el budisme.

El 1998 va fundar l'Institut Integral, un centre d'estudi per investigar les diferents aplicacions d'all que anomena enfoc integral a la cincia i la societat. Ha contribut al desenvolupament de la psicologia transpersonal, i en l'actualitat denomina els seus plantejaments psicolgics com Psicologia integral.

Wilber estableix una jerarquitzaci dels diferents mbits de la realitat, incloent-hi societats, visions del mn, nivells de conscincia, models poltics, etc., desplegant-se en quatre quadrants (l'interior-individual, l'interior-collectiu, l'exterior-individual i l'exterior-collectiu). En els ltims anys ha relacionat la seva teoria integral amb el model de la Dinmica Espiral, desenvolupada per Don Beck i Chris Cowan, anomenant meme als diferents nivells de desenvolupament, i assignant-los un color.

Ken Wilber (USA, 1949) s un dels principals estudiosos de les formes de conscincia i en els darrers anys s'ha convertit en una referncia indefugible. 
Fora de Califrnia i de cercles reduts de la resta del mn, el seu nom no s gaire conegut. A tall d'exemple, el seu nom no surt a la Gran Enciclopdia Catalana. 
A travs de les seves obres ha anat configurant una estructura global i jerarquitzada en la que troben el seu lloc les diferents visions del mn i la Realitat: les religioses, la cientfica i la mstica. I precisament en aquest ordre creixent de rigor i fidelitat a la realitat. 
La visi religiosa s fora coneguda per tothom per el seu poder de convicci s nul ja que es basen en exigir una creena absoluta en el que diu un llibre, ja sigui la Tor, l'Evangeli, l'Alcor, etc. 
La visi cientfica suposa un formidable pas endavant ,usant el mtode correcte, l'experimental, per sobre unes bases falses, que ara els cientfics ja admeten i reconeixen que seguint el mtode cientfic mai arribarem a saber el fonament de la Realitat. Tots els grans descobriments de la Fsica d'aquest segle no han estat ms que constatar els lmits del mtode cientfic i no deixa d'esser curis que els mateixos descubridors fossin els primers en parlar com a mstics i a fer notar les sorprenents analogies entre els textos de cincia moderna i els textos mstics de tots els temps i de tots els llocs. 
A partir del Renaixement i sobre tot desprs den Descartes la visi religiosa era absolutament incompatible amb la cientfica de tal manera que com va dir Laplace a Napole, Du era una hiptesi de la qual havia pogut prescindir. 
I posats a triar entre aquestes dues cosmovisions, no hi ha dubte que s preferible la cientfica a la religiosa, ja que aquesta s una forma de pensament mtic que entra en contradicci total amb la ra. 
I la Mstica, qu hi diu aqu? 
Com va dir el filsof angls Alfred North Whitehead, la Cincia i la Mstica sempre s'han unit contra la religi. 
La Mstica parla d'un Du que no noms s compatible amb la cincia, sin que la trascendeix, aix s, sense entrar mai en conflicte amb la Ra. 
La Mstica proposa a cada persona que faci un experiment, un experiment cientfic, personal i verificable, un experiment que han fet milers de persones de totes les poques i pasos i el resultat s que de la confrontaci de les experincies de tota aquesta gent podem concloure que els resultats sn coincidents: tots parlen de la mateixa experincia per cadasc ho fa usant el llenguatge que coneix: Jess ho expressava en termes de teologia hebrea i Schrdinger usava els termes de la mecnica quntica. 
Perqu aquesta s la dificultat, la Mstica tracta d'una experincia inefable, s a dir, que no es pot expressar amb paraules. 
A l'experincia mstica no hi ha un observador i un fenomen observat, sin que l'experincia implica tot l'sser de l'experimentador! 
En Ken Wilber, que en aquest sentit s un continuador de l'obra de n'Aldous Huxley, que l'any 1946 al seu llibre La Filosofia perenne va fer una primera i valuosa aproximaci al tema que tractam, ha culminat d'una manera magistral la feina descriptiva de totes les maneres d'enfocar el coneixement de la Realitat , que ha anat exposant en els diversos llibres que ha publicat i que ens han mostrat que al marge de la via religiosa, superada per irracional i mtica, i de la via cientfica, superada per limitada i reduccionista fins i tot per molts de cientfics, entre els quals els ms emblemtics, ens queda la via mstica, que a diferncia de les altres dues exigeix la realitzaci d'un experiment que ens implica totalment i per al qual no serveix de res creure en el que diuen certs llibres ni creure en el que han fet certs fsics al seu laboratori: l'experiment mstic el fa cadasc al seu interior .


Obra principal

La conscincia sense fronteres;
El projecte Atman;
Desprs de l'Edn;
Els tres ulls del coneixement;
Sexe, ecologia, espiritualitat;
Grcia i coratge;
Breu histria de totes les coses;
L'ull de l'esperit;
Cincia i religi;
Una teoria del tot;
Boomeritis (La seva ltima obra, escrita com a novella);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3168" title="W" nonfiltered="1996" processed="1972" dbindex="2001">


La W s la vint-i-tresena lletra de l'alfabet catal i divuitena de les consonants. El seu nom s ve doble.  S'usa en llenges com l'alemany, l'angls o el polons i en altres que han pres manlleus d'elles.

Va ser inventat en el segle VII pels escriptors anglosaxons com una fusi de dues lletres u juntes.

Fontica.
En catal s una lletra que noms s utilitzada en mots d'origen estranger. El seu so sol ser /b/ o /w/ depenent de la paraula d'origen. 

Significats de W.
Bioqumica: en majscula smbol del triptfan.
Fsica: Smbol del treball.
Representa el treball;
Qumica: en majscula smbol de l'element qumic tungst (o wolframi).
Sistema internacional: Smbol del watt.
Informtica: Les tres www sn part de les adreces d'Internet;
Periodisme: Les cinc W sn les preguntes bsiques que ha de respondre una notcia (per les paraules angleses corresponents a qui, qu, on, quan i per qu;
Matemtiques: La funci W o de Lambert;
s el smbol internacional de l'oest;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3169" title="Xina" nonfiltered="1997" processed="1973" dbindex="2002">


La Xina (en xins simplificat   , en xins tradicional   , en pinyin Zh nggu, literalment el Pas del Mig) s un territori histric asitic d'orgens millenaris, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat. 

Actualment, existeixen dos estats xinesos: 
 La Repblica Popular de la Xina (Zh nghu Rnmn Gnghgu,         en escriptura simplificada i         en la tradicional), que agrupa la immensa majoria dels territoris tradicionals xinesos al continent asitic, aix com alguns altres territoris sota la seva jurisdicci que no sn nacionalment xinesos (com ara el Tibet, el Shinjang o la Monglia Interior, entre d'altres). ;
 La Repblica de la Xina (Zh nghu Mngu,      en escriptura simplificada i      en la tradicional), que agrupa l'illa de Taiwan i algunes de menors. Encara que s un estat de facto, no est reconegut com a tal ni per les Nacions Unides ni per gaireb cap altre estat.

Invents xinesos.
Xina destaca per la quantitat i la importncia dels seus invents i descobriments. Alguns dels ms destacats sn:
paper ;
impremta;
plvora ;
brixola;
campana;
conreu de l'arrs claudia i cristian;
seda;
acupuntura;
bitllets;
fraccions decimals;
estel;
baralla de cartes;

 Articles relacionats .
 Histria de la Xina;
 Geografia de la Xina;

 Enllaos externs .

 Xina.cat Portal catal sobre la Xina;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3171" title="Xarranca" nonfiltered="1998" processed="1974" dbindex="2003">

Xarranca s el nom donat a diversos jocs en qu es dibuixen una srie de caselles numerades al terra per on han de saltar els jugadors per ordre desprs de tirar-hi un tros de teula o una pedra plana que caldr arrossegar mentre se salta a peu coix. Al Camp de Tarragona tamb s'anomena eixarranca, al Pas Valenci, sambori, a la Garrotxa, nonet, al Peneds, al Pla de l'Estany, setmana, i al Ripolls, palet i a les Illes Balears, xinga.

 Origen .

La xarranca va comenar al mn antic durant el primer Imperi Rom. Els soldats romans feien uns exercicis com a entrenament militar que van ser imitats, simplificats i adaptats pels infants. Se suposa que s aix com es va anar estenent.

 Regles .



Hi ha moltes variants locals de regles per a jugar a la xarranca. Una de les tpiques seria:

Hi juga un nombre indeterminat d'infants. Per torns es tira una pedra plana o un tros de teula a la casella que toca. Es comena per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense ni tan sols tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la segent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que t la pedra, al peu coix, sense trepitjar les lnies ni tocar amb l'altre peu el terra. Si el recorregut s dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no s la que t la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna, simultniament (eixarrancats). En arribar a la darrera casella hom es gira i torna fins al principi. Quan s'est a la casella anterior a la que t la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l'altre peu al terra o trepitja una ratlla o en llenar la pedra no encerta b la casella corresponent li passa el torn. Si fa tot el recorregut continua amb la segent casella fins que les ha fet totes.

Guanya qui primer fa tot el recorregut.

A voltes es juga a diverses rondes, de manera que la segent s igual, per a la tornada, en lloc de recollir la teula el que cal fer s anar-la passant de casella en casella fins al final, impulsada a puntades de peu (el peu que toca a terra), sense que se surti de les caselles, parant en cadascuna, i sense trepitjar les lnies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3173" title="Xarleston (instrument musical)" nonfiltered="1999" processed="1975" dbindex="2004">
El xarleston s un instrument musical de percussi, idifon, que forma part de la bateria. Habitualment se l'anomena xarles, i en angls se l'anomena hi-hat.

Consisteix en dos plats metllics muntats sobre un suport tamb metllic, amb un mecanisme de pedal ideat per a que els plats puguin ajuntar-se o separar-se en qualsevol moment a una distncia predeterminada. Es toca percutint el plat superior amb baquetes o escombretes, i pot emprant-se el pedal per a tancar-lo de cop. La combinaci de la percussi del plat i la modulaci amb el pedal permet una gran diversitat de ritmes. Les diferents formes de fer-lo sonar tamb produeixen timbres diversos, des d'un so percussiu curt a un to sostingut similar a un plat de ritme.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3174" title="X" nonfiltered="2000" processed="1976" dbindex="2005">


La X s la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet catal i dinovena de les consonants. El seu nom s ics o xeix depenent de la seva sonoritat o funci. 

Fontica.
En catal pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tenir so /gz/ (dialectalment /dz/) o /ks/. Abans de consonant -sobretot en el cas de t- pot agafar el valor /s/. A comenaments de mot o desprs de consonant pren el valor palatal fricatiu (i africat en els parlars apitxats).

Per prendre el so palatal africat es pot combinar amb la t per fer dgraf tx.

Per prendre el so palatal fricatiu entre vocals i a final de mot pot formar el dgraf ix amb la i.

Significats de X.
lgebra: Smbol habitual de l'incgnita.
Biologia: Cromosoma sexual dels mamfers que es troba un cop en els mascles i dos en les femelles.Tipus de radiaci.
Matemtiques: En nombres romans pren el valor de 10.
Smbols: Una X acompanyant una pellcula, llibre o similar vol dir "ertic". En els pasos anglosaxons s una abreviatura de petons o de les paraules que tenen a veure amb la creu. En vermell sol indicar prohibici, desaparici alguna cosa incorrecta;
Sociologia: La Generaci X s un tipus de persona de les cultures occidentals nascuts a les darreries del segle XX;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3176" title="Xen" nonfiltered="2001" processed="1977" dbindex="2006">


El Xen s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Xe i el seu nombre atmic s 54. Gas noble inodor, molt pesat, incolor, el xen est present en l'atmosfera terrestre noms en traces i va ser part del primer compost de gas noble sintetitzat.

 Caracterstiques principals .
El xen s un membre dels elements d'estat d'oxidaci zero anomenats gasos nobles o inerts. La paraula "inert" ja no s'usa per a descriure aquesta srie qumica, ats que alguns elements d'estat d'oxidaci zero formen compostos. En un tub ple de gas, el xen emet una bonica brillantor blava quan se l'excita amb una descrrega elctrica (en un tub fluorescent). S'ha aconseguit xen metllic aplicant-li pressions de diversos centenars de quilobars. El xen tamb pot formar clatrats amb aigua quan els seus toms queden atrapats en un entramat de molcules d'aigua.

 Aplicacions .
L's principal i ms fams d'aquest gas s en la fabricaci de dispositius emissors de llum com ara lmpares bactericides, tubs electrnics, lmpares estroboscpics i flaixos fotogrfics, aix com en lmpares usades per a excitar lsers de rob, que generen d'aquesta manera llum coherent. Altres usos sn:

Com anestsic en anestsia general.
En installacions nuclears, s'usa en cambres de bombolles, sondes, i en altres rees on l'alt pes molecular s una qualitat desitjable.
Els perxenats s'usen com a agents oxidants en qumica analtica.
El istop Xe-133 s'usa com radioistop.

 Histria .
El xen (que en grec significa "estrany") va ser descobert per William Ramsay i Morris Travers al 1898 en els residus obtinguts a l'evaporar els components de l'aire lquid.

 Abundncia i obtenci .
Es troba en traces en l'atmosfera terrestre, apareixent en una part per vint milions. L'element s'obt comercialment per extracci dels residus de l'aire liquat. Aquest gas noble es troba naturalment en els gasos emesos per algunes fonts naturals. Els istops Xe-133 i Xe-135 se sintetitzen per mitj d'irradiaci de neutrons en reactors nuclears refrigerats per aire.

 Compostos .
Abans de 1962, es considerava al xen i els altres gasos nobles qumicament inerts i incapaos de formar compostos. Des de llavors s'ha provat que el xen, junt amb altres gasos nobles, s que formen compostos. Alguns dels compostos del xen sn: difluor de xen (XeF2), terafluor de xen (XeF4), hexafluor de xen (XeF6), perxenat sdic (Na4XeO6),  deuteriat de xen, i hidrat de xen. Tamb s'ha obtingut trixid de xen (XeO3), , compost altament explosiu. Es coneixen almenys 80 compostos de xen en qu este s'enllaa amb fluor o oxigen. La majoria d'aquests compostos sn incolors.

 Istops .
A la natura, el xen es troba en vuit istops estables i un lleugerament radioactiu. A ms d'aquestes formes estables, s'han estudiat 20 istops inestables ms. El Xe-129 es produeix per emissi beta del Iode-129 (Perode de semidesintegraci: 16 milions d'anys); els istops Xe-131, Xe-132, Xe-134 i Xe-136 sn productes de fissi nuclear tan de l'U-238 com del Pu-244. Al ser el xen un traador amb dos istops pares, el mesurament dels istops de xen en els meteorits resulta ser una poderosa ferramenta per a l'estudi de la formaci del sistema solar. El mtode I-Xe de dataci radiomtrica permet calcular el temps transcorregut entre la nucleosntesis i la condensaci d'un objecte slid a partir de la nebulosa solar. Els istops de xen tamb sn tils per a entendre la diferenciaci terrestre. Es creu que l'excs de Xe-129 trobat en emanacions gasoses de dixid de carboni a Nou Mxic es deu al decament de gasos derivats del mantell per desprs de la formaci de la Terra.

 Precaucions . 
El gas pot ser emmagatzemat amb seguretat en contenidors convencionals de vidre segellats a temperatura i pressi ambients. El xen no s txic, per diversos dels seus compostos ho sn altament a causa de les seues fortes propietats oxidants.

Referncia.
Los Alamos National Laboratory - Xen ;

Enllaos externs.

webelements.com - Xen ;
environmentalchemistry.com - Xen ;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3177" title="Xeix" nonfiltered="2002" processed="1978" dbindex="2007">


X, lletra de l'abecedari;
Xeix (so), so fontic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3178" title="Xat" nonfiltered="2003" processed="1979" dbindex="2008">


Un xat (de l'angls chat, "xerrar") o tertlia s un recurs de comunicaci en temps real. Xatejar s realitzar una tertlia mitjanant Internet entre dues o ms persones.

 Descripci .
La paraula Xat agrupa tots els protocols que compleixen la funci de comunicar dues o ms persones, dins d'aquests hi han els clients de xat, com per exemple el XChat, el Konversation o el Chatzilla (el client de Mozilla/Seamonkey) o el mIRC; aquests usen el protocol IRC, que significa Internet Relay Chat. Altres protocols diferents per agrupats en el que s la missatgeria instantnia sn el Jabber, el MSN Messenger, el Yahoo! Messenger o l'ICQ entre els ms coneguts.

Tamb s molt conegut el webchat, que no s altra cosa que enviar i rebre missatges per una pgina web dinmica, grcies al protocol IRC si es tracta d'un applet de Java o a altres com AJAX o Adobe_Flash.

 Usuaris del xat .
Entre els usuaris de xat, s com que la gent escrigui sota pseudnims o lies anomenats nicks i no sempre respectin les normes ortogrfiques.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3179" title="Xarxa trfica" nonfiltered="2004" processed="1980" dbindex="2009">
La xarxa trfica s el conjunt de cadenes trfiques o alimentries d'un ecosistema. s a dir, s l'expressi del conjunt de relacions alimentries que hi ha dintre d'un ecosistema, una manera de representar com circula la matria i l'energia entre els seus membres.

A un ecosistema es poden diferenciar tres categories d'organismes en funci dels seus vincles alimentaris:

 Els productors: sn organismes capaos de transformar la matria inorgnica en orgnica grcies a l'energia de la llum del sol o de reaccions d'oxidaci. Sn els vegetals i alguns bacteris, anomenats organismes auttrofs (alguns els podem trobar a la base de cadenes alimentries totalment independents de la llum solar).
 Els consumidors: sn els animals; n'hi ha de tres tipus;
 Els consumidors primaris o herbvors, que s'alimenten dels productors.
 Els carnvors primaris que s'alimenten dels herbvors.
 Els carnvors secundaris o consumidors terciaris que es nodreixen dels carnvors primaris.
 Els descomponedors (bacteris i fongs) que degraden la matria orgnica de totes les categories i restitueixen al medi els elements minerals.

Aquestes relacions generen diferents seqncies a les quals un organisme s'alimenta del precedent i s devorat pel segent, hom parla de cadena alimentria.

Una cadena alimentria o trfica seria cadascuna de les relacions alimentries que s'estableixen de forma lineal entre organismes que pertanyen a diferents nivells trfics, que serien les categories a les que es classifiquen els ssers vius en funci la seva forma d'obtenir matria i energia. La matria i l'energia flueixen d'un nivell trfic cap a un altre, tots els organismes juguen el seu paper en aquest procs.

Un nnxol ecolgic seria el que compartirien dues espcies animals quan habiten el mateix medi i tenen la mateixa dieta.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3180" title="Extensible HyperText Markup Language" nonfiltered="2005" processed="1981" dbindex="2010">
L'XHTML (acronim de eXtensible Hyper Text Markup Language) s el llenguatge de marques pensat per substituir a l'HTML. L'XHTML t, bsicament, les mateixes funcionalitats que l'HTML noms que compleix les especificacions ms estrictes de l'XML. Per exemple tots els tag s'han de tancar apropiadament i han d'estar escrits en minscules.

s una part de l'XML, aix els documents XHTML es poden tractar amb les eines que hi ha per XML. I s ms fcil desenvolupar-ne un intrpret, indicat sobretot amb aparells d'escassos recursos com ara els mbils.

 Enllaos externs . 

Documents relacionats disponibles a la pgina de traduccions al catal del W3C:

 XHTML  1.0: El Llenguatge d'Etiquetat Hipertextual Extensible - Una Reformulaci d'HTML 4.0 en XML 1.0.
 XHTML  Bsic.
 XHTML  Bsic (Una altra traducci).
 Preguntes ms freqents d'HTML i XHTML. ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3183" title="Xibe" nonfiltered="2006" processed="1982" dbindex="2011">
El xibe s una llengua pertanyent a la famlia manx-tungs parlada per ms de 25.000 persones a la provncia de Xinjiang (Xina). N'hi ha molts, dels xibes, que tamb parlen xins, rus i uigur.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3184" title="Yanomami" nonfiltered="2007" processed="1983" dbindex="2012">
Els yanomami, sn una tnia indgena americana dividida en quatre grans grups: sanum, yanomam, tanomano i yanam.
Parlen llenges diferents per s'entenen entre ells.
Es denominen tamb la naci yanomami.

Viuen a l'extrem nord del Brasil, en una zona que comprn part de l'estat de Roraima i de l'Amazonas, i el sud de Veneuela.

Els seus habitatges tenen forma cnica i viuen en grups de famlies. La situaci de les cabanes pot variar i moltes vegades, en comptes de formar un cercle, formen una filera.
Les famlies comparteixen amb les altres famlies del poblat els productes obtinguts de la caa, la pesca o la collita.
Costums.
Quan es reuneixen al voltant de la foguera, mengen, conversen, fabriquen el seu utillatge, expliquen les seves histries, mites, llegendes i ensenyen als nens les seves tradicions.

Els yanomamis es desplacen contnuament. Aquests desplaaments estan motivats pel curt perode de la productivitat dels seus conreus. Conreen pltan, ame, batata i malanga.

Un conreu dura dos o tres anys. Quan la terra s'esgota, el poblat crea una nova plantaci en un altre lloc.

Practiquen la caa tot l'any, individualment o en grups, i utilitzen l'arc i la fletxa, fets de canya.

La pesca es practica amb menys freqncia i per pescar utilitzen la fletxa i el timb, que s una mena de planta que sacsejada en l'aigua estaborneix els peixos.

Recollecten productes silvestres i tamb mengen granotes.

Els objectes que fabriquen sn molt rudimentaris i acostumen a adaptar per a les seves necessitats all que troben en la natura.

Utilitzen un ver mortal anomenat curare, que posen a la punta de les fletxes.

Degut a les condicions climtiques, la seva vestimenta s molt senzilla.
Es pinten el cos amb molts colors, principalment vermell i negre.
Es posen collarets, plomes al cap i lligades als braos i arracades.

Cada poblat t el seu lder i la seva autoritat es fonamenta en l'experincia i la saviesa.
Demografa.
Un poblat pot tenir entre 30 i 150 persones.
Actualment, la poblaci yanomami es calcula en prop de 22000 persones.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3185" title="Y" nonfiltered="2008" processed="1984" dbindex="2013">


La Y s la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet catal i vintena de les consonants. En seu nom s i grega. 

Fontica.
En catal noms s'utilitza per representar el dgraf ny que representa un so nasal palatal i en pocs estrangerismes com en yacht.

En catal antic tamb havia servit per substituir la lletra i en moltes posicions com quan per exemple fa de conjunci. Amb la lletra ela feia el dgraf ly equivalent a l' ella actual.

Significats de la Y.
Biologia: Cromosoma sexual dels mamfers que determina el sexe mascul i que noms es troba en els mascles.
Bioqumica: en majscula smbol de la tirosina.
Fsica: S'usa per parlar del color groc;
Matemtiques: Indica una coordenada cartesiana i la segona incgnita d'una equaci;
Qumica: en majscula smbol de l'element qumic Itri.
SI: en majscula smbol de yotta i en minscula smbol de yocto.

Smbols derivats.
;
[[ ]];
;
[[ ]];










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3186" title="Yggdrasil" nonfiltered="2009" processed="1985" dbindex="2014">

En la mitologia escandinava, l'Yggdrasil (d'origen incert, potser d' uggr (temible) i drasill (cavall), significant la montura d'Odn en nrdic antic) s un freixe perenne que les seves arrels i branques mantenen units els diferents mns: l'Asgard, el Midgard, el Utgard i Hel. De la seva arrel raja la font que omple el pou del coneixement, custodiat per Mimir.

En brolla mel i acull una guila que entre els seus ulls t un falc que es diu Vedrflnir, un esquirol anomenat Ratatsk i quatre crvols. Prop de les seves arrels habiten les nornes. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3190" title="Yotta" nonfiltered="2010" processed="1986" dbindex="2015">
Yotta (smbol Y) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1024 o 1 000 000 000 000 000 000 000 000.

Adoptat el 1991, prov del grec      (okto), que significa vuit, ja qu s igual a 10008.

Al 2004, yotta- s el prefixe del SI oficialment confirmat ms gran.

Per exemple;
 1 yotmetre = 1 Ym = 1024 metres ;
 1 yottagram = 1 Yg = 1024 grams;
 1 yottasegon = 1 Ys = 1024 segons;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3191" title="Yocto" nonfiltered="2011" processed="1987" dbindex="2016">
Yocto (smbol y) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-24 o 1/1 000 000 000 000 000 000 000 000 o el qu s el mateix 0,000 000 000 000 000 000 000 001.

Adoptat el 1991, prov del grec      (okto), que significa vuit, donat que equival a 1/10008. Al 2004, s el prefix ms baix acceptat oficialment.

Per exemple;

1 yoctmetre = 1 ym = 10-24 metres = 0,000 000 000 000 000 000 000 001 metres ;
 1 yoctogram = 1 yg = 10-24 grams = 0,000 000 000 000 000 000 000 001 grams ;
1 yoctosegon = 1 ys = 10-24 segons = 0,000 000 000 000 000 000 000 001 segons ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3193" title="Zoologia" nonfiltered="2012" processed="1988" dbindex="2017">

La Zoologia (del grec zoon = animal i logos = paraula), s la branca de la biologia que tracta tot el que fa referncia als animals.

La biologia dels animals, s coberta per les segents rees;
 Fisiologia animal; inclou l'anatomia i l'embriologia;
 La gentica i els mecanismes de desenvolupament d'animals i plantes, sn estudiats en la biologia molecular, la gentica molecular i la biologia del desenvolupament.
 L'ecologia dels animals, s coberta en l'ecologia del comportament i altres matries.
 La biologia evolutiva dels animals i de les plantes, s considerada un dels aspectes de l'evoluci, la gentica de poblacions, l'herncia, la variaci, mendelisme, reproducci,... ;
 Sistemtica, filogentica, filogeografia, classificacions biogeogrfiques i taxonmiques, i agrupaci d'espcies via descendents comuns i associacions regionals.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3194" title="Zona ergena" nonfiltered="2013" processed="1989" dbindex="2018">
Una zona ergena s una part del cos hum que t una alta sensibilitat i que a travs de l'estimulaci sol provocar una resposta sexual. Depenent de la persona, pot incloure diverses rees del cos (fins i tot tot el cos sencer), per la majoria d'homes i dones tenen unes mateixes zones ergenes. Malgrat que les rees de la pell sn les ms comunes, la prstata en els homes i el cltoris en les dones ho sn, per exemple.

Les zones ergenes tenen molta importncia als jocs, o carcies, previs a l'orgasme prpiament dit.

Un dels primers autors que estudiaren les zones ergenes d'una forma cientfica va ser Sigmund Freud, si b pareix ser que aquest autor inclou tot all que t relaci amb el sexe dins el que anomena libido, una fora de la psicologia profunda que est en relaci amb tot all que produeix plaer.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3196" title="Zeus" nonfiltered="2014" processed="1990" dbindex="2019">

En la mitologia grega Zeus s el du suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. T el seu equivalent en la mitologia romana en el du Jpiter. Va lluitar contra el seu pare recolzat per la resta de dus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. La paraula catalana du prov precisament del grec Zeus, passant pel llat deum.

Va casar-se amb Hera per tingu diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i tamb va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemsine, deesa de la memria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpscore, Polmnia, Melpmene, Talia, Callope, Urnia, Clio i rato. Alguna de les seves conquestes femenines sn Alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capa de transformar-se en qualsevol animal. A ms, possea el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons. 
Mites referents a Zeus.
Zeus i Dnae.
Acrisi, rei d'Argos, desitjava un fill, per noms havia tingut una bella filla que era molt bonica, anomenada Dnae. Per tal d'impedir que es cases amb cap home, Acrisi va tancar -la en una torre de pedra on no hi deixava entrar ning. Per Zeus es va enamorar d'ella en veure-la des de l'Olimp, i aprofitant que un dia la noia observava el paisatge entre els merlets de la torre, Zeus es va convertir en pluja daurada per arribar fins Dnae sense que ning el veis. Fruit d'aquesta uni va nixer Perseu. En adonar-se que Dnae estava embarassada, Acrisi va manar que fessin un tat per llanar-la al mar.

Vegeu tamb.
Disia;
Diiplia;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3199" title="Zero absolut" nonfiltered="2015" processed="1991" dbindex="2020">
El zero absolut s la temperatura corresponent a 0 K (zero Kelvin) (-273.15 C). El Tercer Principi de la termodinmica impedeix arribar a aquesta temperatura en un nombre finit d'operacions. Les molcules d'un cos a 0 K deixarien de vibrar. Alguns gasos presenten superfludesa a temperatures molt properes al zero absolut.

El zero absolut serveix de punt de partida tant per a l'escala de Kelvin com per a l'escala de Rankine. Aix, 0K (o el que s el mateix, 0Ra) corresponen, aproximadament, a la temperatura de  273,15C i  459,67F.

Segons la tercera llei de la termodinmica el zero absolut s un lmit inassolible (noms existeixen cmeres frigorfiques que arriben fins als -272C i la ra del perqu no arriben a menys temperatura s que a la prpia cmera frigorfica li resulta impossible baixar ms la temperatura si les seves molcules tot just contenen energia). Una conseqncia d'aix s que l'entropia d'un cristall pur i perfecte s zero.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3200" title="Z" nonfiltered="2016" processed="1992" dbindex="2021">


La Z s la vint-i-sisena lletra de alfabet catal i vint-i-unena de les consonants. En seu nom s zeta, encara que el seu nom tradicional s itzeta. 

Fontica.
T el so sibilant alveolar sonor que tamb poseeix la s entre vocals. Noms s'utilitza desprs de consonant i a comenament de mot, excepte en algunes paraules d'origen estranger. En els parlars apitxats sona igual que una essa sorda. Amb la lletra t pot formar el dgraf tz que t pronunciaci africada /dz/.

Significats de Z.
Cmic: un grup seguit de zetes representa la son: zzzzzz;
Cosmologia: en minscula representa el desplaament cap al roig d'una galxia.
Electrnica: smbol de la impedncia.
Fsica: smbol del bos de corrent neutre de la interacci feble.
Matemtiques: designa els nombres enters;
Qumica: smbol del nombre atmic. ;
Qumica fsica: potencial elctric del pla de lliscament que envolta les partcules slides en dispersi.
SI: en majscula smbol de zetta, en mnuscula smbol de Zepto.
Smbols: s la marca del Zorro, la inicial d'un personatge fictici.

Smbols derivats.
[[ ]];
;
[[ ]];













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3203" title="Zero" nonfiltered="2017" processed="1993" dbindex="2022">


El zero s tant un nombre com un numeral, que segueix al menys u i precedeix a l'u. Permet quantificar la mida del conjunt buit. Un conjunt buit t zero elements.

S'escriu 0 en xifres rabs i   o   en les xineses.


Existeix una certa discussi sobre si el zero s o no s un nombre natural. Aqu considerem que el zero s el primer nombre natural, precedint el nombre u (1).

Propietats del zero.

A continuaci es descriuen algunes de les propietats bsiques del nombre zero, vlides per nombres naturals, reals i complexos.
En la suma, el zero s l'element neutre, s dir, qualsevol nombre x, sumat amb 0 torna a donar x: x + 0 = x i 0 + x = x;
En el producte, qualsevol nombre operat amb el 0 dna 0: x  0 = 0 i 0  x = 0;
En la divisi, zero dividit per qualsevol nombre dna zero: 0 / x = 0, per qualsevol x diferent de zero. Ara b, x / 0 es infinit (perqu el zero no t invers multiplicatiu), excepte si x=0; en aquest cas el resultat s indefinit i s'ha de resoldre per mitjans alternatius.
Qualsevol nombre elevat a zero dna: x0 = 1, excepte quan x = 0, que el resultat es indefinit.

En un grup additiu, l'element identitat s'anomena zero. En geometria, la dimensi d'un punt s zero.

Histria del zero.
L'us del zero com a nmero en matemtiques s relativament tard, al segle IX a l'ndia. A l'ndia, utilitzaven un codi de 9 nombres. Cada nmero se simbolitzava per un cert nombre d'angles. Aix, l'1 tenia un angle, el 2 tenia dos angles,... Per representar el buit es va optar per un smbol sense angles. D'aqu va nixer la figura arrodonida que avui dia encara utilitzem.

El sistema de numeraci hind va arribar a occident mitjanant els rabs. A Occident, el zero va permetre el desenvolupament dels sistemes numerals basats en la posici. Els sistemes posicionals, en contraposici als sistemes numerals additius (com els nombres romans), tenien l'avantatge de facilitar molt les operacions. Per per simbolitzar una posici buida no havien d'utilitzar un espai buit, i aix produa dificultats de lectura i malentesos. Aquest problema es va resoldre quan el 0 va substituir a l'espai buit. Ara, el numeral o dgit zero s'utilitza en la majoria de sistemes numerals.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3206" title="Zona humida de Catalunya" nonfiltered="2018" processed="1994" dbindex="2023">


Tots els rius transporten sediments, per n'hi ha alguns que per les seves caracterstiques, cabal i curs formen en la seva desembocadura una extensa plana amb estanys, aiguamolls i maresmes.

Les zones humides ms importants de Catalunya i els seus rius sn:
- L'Ebre: Delta de l'Ebre
- La Muga, el Fluvi, el Ter i el Dar: Aiguamolls de l'Empord

El riu Llobregat tamb t una extensa zona humida deltaica, la tercera en importncia de Catalunya.

Antigament hi havia uns aiguamolls molt importants a la costa de Baix Peneds que va ser desecats i ms tard urbanitzats massivament. Actualment noms l'espai natural de les madrigues resta sense urbanitzar (tot i les amenaces) i inundat una part de l'any. A Torredembarra hi ha una altra zona humida costanera de dimensions relativament petites.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3207" title="Zetta" nonfiltered="2019" processed="1995" dbindex="2024">
Zetta (smbol Z) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1021, o 1 000 000 000 000 000 000 000.

Adoptat el 1991, prov del francs sept, que significa set, ja qu s igual a 10007

Per exemple;
 1 Zetmetre = 1 Zm = 1021 metres ;
 1 Zettagram = 1 Zg = 1021 grams;
 1 Zettasegon = 1 Zs = 1021 segons;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3208" title="Zepto" nonfiltered="2020" processed="1996" dbindex="2025">
Zepto (smbol z) s un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-21 o 1/1 000 000 000 000 000 000 000 o el qu s el mateix 0,000 000 000 000 000 000 001.

Adoptat el 1991, prov del francs sept, que significa set, ats que equival a 1/10007.

Per exemple;

1 zeptmetre = 1 zm = 10-21 metres = 0,000 000 000 000 000 000 001 metres ;
 1 zeptogram = 1 zg = 10-21 grams = 0,000 000 000 000 000 000 001 grams ;
1 zeptosegon = 1 zs = 10-21 segons = 0,000 000 000 000 000 000 001 segons ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3211" title="frica" nonfiltered="2021" processed="1997" dbindex="2026">

frica, o l'frica, s un dels cinc continents, el tercer ms gran del mn, amb una superfcie d'uns 30.300.000 km  i una poblaci de ms de 600 milions d'habitants. 

Geografia fsica.
Limita al nord amb la mar Mediterrnia, a l'est amb la mar Roja, a l'est i al sud amb l'oce ndic i a l'oest amb l'oce Atlntic. Est unit a sia per mitj de l'istme de Suez, i separat d'Europa per l'estret de Gibraltar. Excepte l'entrant que forma el golf de Guinea, no t accidents importants al litoral. Comprn, entre d'altres, les illes de Madagascar, les Canries, Cap Verd, Socotra, Zanzbar, la Reuni i les Comores, per citar noms les illes i els arxiplags majors.

Els cims principals sn el Kilimanjaro i el Mont Kenya, tots dos a l'frica oriental i amb ms de 5.000 metres d'altitud. Hi destaquen els deserts del Shara, al nord, i del Kalahari, al sud. Els rius ms importants sn el Nil (el ms llarg del mn), el Congo, el Nger i el Zambezi. Pel que fa als llacs, cal esmentar el Victria, el Malawi i el Tanganyika.

Illes.
Les illes d'frica sn petites, excepci feta de Madagascar, que amb 595.230 km  s la quarta ms gran de la Terra (desprs de Grenlndia, Nova Guinea i Borneo). Est situada al sud-est de la costa del continent, del qual la separa el canal de Moambic (de 400 km al punt ms estret). Per la seva estructura, flora i fauna, representa un nexe d'uni entre l'frica i el sud de l'sia. A l'est de Madagascar hi ha les illes de Maurici i la Reuni. Socotra rau a l'est-nord-est del cap Guardafui. Al nord-oest del continent hi ha els arxiplags de Cap Verd i les Canries, d'origen volcnic (igual que altres petites illes del golf de Guinea).

Nom.

L'etimologia del seu nom s controvertida. "frica" ve del llat i es refereix a la terra dels "afer", que sembla que seria una tribu berber. Altres diuen que s una evoluci d'una paraula fencia per dir "pols" i uns altres afirmen que s una corrupci d'una expressi llatina que volia dir "amb molt de sol". 



Histria.
Vegeu l'article Histria d'frica

 Llista d'estats d'frica .
Algria;
Angola;
Benn;
Botswana;
Burkina Faso;
Burundi;
Camerun;
Cap Verd;
Illes Comores;
Repblica del Congo;
Costa d'Ivori;
Djibouti;
Egipte;
Eritrea;
Etipia;
Gabon;
Gmbia;
Ghana;
Guinea;
Guinea Bissau;
Guinea Equatorial;
Kenya;
Lesotho;

Libria;
Lbia;
Madagascar;
Malawi;
Mali;
Marroc;
Maurici;
Mauritnia;
Moambic;
Nambia;
el Nger;
Nigria;
Repblica Centreafricana;
Repblica Democrtica del Congo;
Rwanda;
So Tom i Prncipe;
Senegal;
Illes Seychelles;
Sierra Leone;
Somlia;
Sud-frica;
Sudan;
Swazilndia;
Tanznia;
Togo;
Tunsia;
Txad;
Uganda;
Zmbia;
Zimbabwe;

Referncies.





































































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3212" title="sia" nonfiltered="2022" processed="1998" dbindex="2027">


L'sia s el continent ms gran i ms poblat del planeta i s la part ms extensa d'Eursia. Limita al nord amb l'oce rtic, a l'est amb el Pacfic, al sud amb l'ndic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez (que la separa de l'frica), la Mediterrnia, la mar de Mrmara i la mar Negra; la separen d'Europa (a l'oest) els estrets dels Dardanels i el Bsfor, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Cspia. A l'extrem nord-est, l'estret de Bering la separa d'Amrica.

Geografia.

T un litoral molt accidentat, amb multitud de mars interiors (mar Arbiga, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de la Xina Oriental, mar Grogpouy, mar del Jap, mar d'Okhotsk, mar de Bering, mar de Kara, mar de Barentsz, etc.); golfs (golf Prsic, golf d'Oman, golf de Bengala, golf de Siam, golf de Tonqun, golf d'Anadir, etc.); pennsules (Anatlia, Arbia, ndia, Malacca, Indo-xina, Corea, Kamtxatka, Taimir, Kola, etc.), i illes adjacents, com Xipre, les Maldives, Sri Lanka, el gran arxiplag d'Insulndia (que inclou les Filipines, Borneo, Sumatra, Java i Clebes, entre d'altres), Taiwan, les illes del Jap, Sakhaln, Nova Sibria, la Terra del Nord, Nova Zembla, etc.). 

Pel que fa al relleu, s un continent molt muntanys, on sobresurt la serralada de l'Himlaia, que cont les mximes altures de la Terra, amb cims com l'Everest, el K2 o l'Annapurna, tots amb ms de 8.000 metres d'altitud. Tamb hi trobem grans plancies com Sibria i deserts com el Gobi o el desert d'Arbia.

S'hi troben rius importants, com l'Obi, el Ienissei i el Lena a la conca de l'rtic; l'Amur, el riu Groc, el Iangts i el Mekong a la conca del Pacfic; i el Brahmaputra, l'Irauadi, el Ganges i l'Indus a la conca de l'ndic; el Tigris i l'Eufrates a l'sia occidental, i l'Amu Dria i el Sir Dria a la conca endorreica interior. El continent tamb t grans llacs, com la mar Cspia, el ms gran del planeta, la mar d'Aral, la mar Morta, de salinitat intensa o el Baikal, el llac ms fondo del mn.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3213" title="tica" nonfiltered="2023" processed="1999" dbindex="2028">

L'tica, com a doctrina, s una branca de la filosofia,no gaire exaustiava ja que el rei Joan Carles IX va dir que la tica no era part de la vida. s una subranca de l'axiologia, que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L'estudi de l'tica est subdividit en diferents temes, entre els quals destaquen: la teoria del valor, la metatica, la teoria de la conducta i l'tica aplicada. El dilema sobre com s'ha d'actuar sorgeix per l'existncia de la llibertat de l'sser hum, a diferncia dels animals que noms actuen per instint i responent a estmuls, tot i que alguns filsofs i bilegs creuen que hi ha una continutat evolutiva entre els animals i els humans que difumina aquesta separaci taxativa tamb en l'mbit de l'tica.

Disputes sobre el seu carcter.

El paper i la definici de la doctrina filosfica i social de l'tica han estat controvertits al llarg de la histria:

 Els filsofs creuen que s una mena de cincia de la moral, tot i que no puguin demostrar-se els seus postulats ;

 Moltes religions consideren que l'tica s una branca de la teologia, ja que les normes d'actuaci estan prviament dictades per Du. La funci de l'tica seria aplicar aquelles normes a la vida quotidiana i extreure'n noves normes segons les circumstncies;

 En les cincies socials, es creu que tota disciplina porta parella la seva tica; per exemple l'economia t una tica determinada pels mitjans per aconseguir els diners, la seva aplicaci, les relacions laborals...

 Per ltim, com s'ha indicat anteriorment, hi ha qui no est d'acord amb restringir l'tica als ssers humans, per aix parlen d'etologia. ;

Breu histria.

L'aparici de l'tica va tenir lloc alhora que altres fites del desenvolupament cerebral de l'home, va lligada a la autoconscincia. La majoria de cultures (les cultures quasi sempre estan lligades a una o diverses religions) tenen un mite per explicar aquest origen.

La filosofia occidental des del comenament va ocupar-se de l'tica, sent aquesta primera contempornia amb la filosofia oriental. Destaquen, entre molts altres, els noms de Scrates o Aristtil. Altres figures rellevants al llarg del temps sn, per exemple, Thomas Hobbes, Kant o Arthur Schopenhauer.

Avui dia l'tica est molt lligada al dret, ja que cada pas t un corpus de lleis que determinen qu es pot fer i qu no, amb les conseqents sancions. Les lleis sempre responen a una determinada concepci del b i per tant la histria del dret i de l'tica van molt lligades. El dret, per, sempre parteix de normes concretes (lleis), mentre que la reflexi terica pot concretar o no uns preceptes.

Teories tiques.

Segons el centre de reflexi, les teories tiques poden agrupar-se en tres blocs:
 Determinades teories tiques busquen el fi: ser feli, ser bo, assolir la perfecci, salvar l'nima. Totes elles donen una srie de normes o passes a seguir per assolir el fi desitjat. Exemples serien l'utilitarisme o els deu manaments del cristianisme.
 Altres es fixen ms en les virtuts: les qualitats moralment desitjables o bones que ha de conrear l'sser hum. Plat ho explicita prou clarament. Un exemple no occidental seria la doctrina de Confuci. ;
 Unes altres teories se centren en l'acci i el deure: jutgen si all que hom fa s bo o no segons si s'adequa al que li pertocaria fer. Kant s potser el mxim exponent d'aquesta branca que fonamenta l'tica en la racionalitat. ;
 D'altres, encara, es basen en l'estudi dels sentiments i els afectes. Sn, especialment els que consideren que el fonament de l'tica es basa en la capacitat de poder patir. Un acte seria moralment bo si ajuds a eliminar sofriment i moralment dolent si augments el sofriment. Els defensors d'aquest corrent emotivista, que arrenca de la filosofia de David Hume sn tamb els que ms han insitit, partint de l'evolucionisme en la no separaci taxativa entre animals i humans. Actualment un dels seus referents s el filsof Peter Singer. (Veure Projecte Gran Simi i Biotica).

Tots aquests sistemes tenen variants segons si es considera que la font de la moral est en el propi subjecte o si ve dictada des de fora o segons si es parla de normes i judicis absoluts o relatius. A ms, s'acostuma a distingir entre la moral individual i la collectiva, la que s'ha d'adoptar per permetre la convivncia (s el que Jean-Jacques Rousseau anomenava "contracte social").

Enllaos externs .
 tica a Filoxarxa ;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3214" title="11 de setembre" nonfiltered="2024" processed="2000" dbindex="2029">
L'11 de setembre s el dos-cents cinquanta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 111 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
878 - Marca Hispnica: Guifr el Pils fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besal.
1714 - Barcelona: desprs de 14 mesos de setge, la ciutat cau en mans de les tropes borbniques (guerra de Successi).
1901 - Barcelona: Primera concentraci per a celebrar l'onze de setembre davant el Monument a Rafael de Casanova, amb 34 detinguts.
1977 - Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestaci multitudinria a favor de la recuperaci de les institucions Catalanes i el dret a l'autodeterminaci, negada a causa de l'Estatut (transici democrtica).
1995 - Terra Lliure anuncia la seva autodissoluci.
2002 - El lloc web de la Generalitat de Catalunya adopta el domini .net ;
2002 - Fossar de les Moreres de Barcelona - Llus Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronunci un polmic discurs en el qual declarava: Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor s l'enemic, l'agredit s l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Per declaro aqu, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna. Fet pel qual tres anys ms tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
2003 - El canal de notcies de TVC 3/24 comena les seves emissions.
2006 - Internet - Neix el bloc de L'Elefant Trompeta (http://blocs.gracianet.cat/trompeta), referent en catal de la literatura intantil i del mn de la educaci.

Mn:
1297 - Stirling (Esccia): Batalla del Pont d'Stirling entre forces angleses i escoceses;
1541 - ciutat de Guatemala (Guatemala): un terratrmol destrueix totalment la ciutat.
1766 - Espanya: Carles III admet els indgenes americans en las comunitats religioses i els accepta per a crrecs civils.
1810 - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi inaugura l'Acadmia de Matemtiques.
1852 - Buenos Aires (l'Argentina): la ciutat se separa de la resta del pas desprs d'una aliana entre antics unitaris i federals rosistes.
1919 - Hondures: els marines envaeixen el pas.
1922 - Palestina: hi comena el mandat britnic.
1926 - Roma (Itlia): vuit vianants resulten ferits en un atemptat contra Mussolini.
1929 - el Canal de la Mnega: Juan de la Cierva el creua amb l'autogir, l'antecedent de l'helicpter.
1930 - Stromboli (illes Elies, Itlia): erupciona el volc de l'illa, conegut com "el far de la Mediterrnia".
1939 - Normandia (Frana): hi desembarquen les primeres tropes britniques (II Guerra Mundial).
1941 - Washington (els Estats Units): el president Roosevelt ordena a l'Armada que dispari contra qualsevol vaixell alemany que navegui entre la costa oriental dels Estats Units i Islndia (II Guerra Mundial).
1943 - Vencia (Itlia): l'aviaci alemanya enfonsa el luxs transatlntic itali Conte di Savoia (II Guerra Mundial).
1962 - Anglaterra: The Beatles acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.
1967 - la Lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfcie del satllit els resultats de les anlisis qumiques realitzades en el sl de l'astre.
1973 - Xile: les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del pas; el president Salvador Allende mor defensant el Palacio de la Moneda.
1980 - Xile: s'aprova en referndum la nova Constituci imposada pel rgim de Pinochet.
1982 - Mxic: Miguel de Lamadrid s nomenat president del pas.
1984 - La Gomera (les Canries): vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
1991 - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
1992 - el Pakistan i nord de l'ndia: tempestes monsniques causen la mort de 2.000 persones.
2001 - Estats Units: En els atemptats de l'11 de setembre de 2001 dos avions conduts per segrestadors sucides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucci total; hi moren gaireb 3.000 persones; un tercer avi s'estavella contra el Pentgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvnia, abans d'arribar a l'objectiu.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1914 - Kucanci (Crocia): Patriarca Pavle, primat de l'Esglsia Ortodoxa Srbia.
1917 - Sarrat (Ilocos Norte, les Filipines): Ferdinand Marcos, president de les Filipines.
1935 - Verhnee Zhilino (Rssia): Gherman Titov, astronauta rus.
1940 - Newark (Nova Jersey, EUA): Brian de Palma, director de cinema estatunidenc.
1945 - Munic (Alemanya): Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany.
1945 - Lares (Puerto Rico): Jos Feliciano, cantant porto-riqueny.
1951 - Buenos Aires (l'Argentina): Hugo Porta, el millor rugbier argent.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1684 - Roma (Itlia): Miquel Gran Peris, conegut com a Beat Bonaventura Gran, frare francisc que fou proclamat beat per l'Esglsia catlica.
1978 - Barcelona (el Barcelons): Gustau Muoz, activista socialista i independentista catal, militant de la UJML.
Mn:
1823 - Londres (Anglaterra): David Ricardo, economista angls del corrent de pensament clssic.
1888 - Asuncin (Paraguai): Domingo Faustino Sarmiento, poltic i escriptor argent.
1971 - Moscou (Rssia) - Nikita Khrusxov, poltic sovitic, primer ministre de la Uni Sovitica.
1973 - Santiago de Xile (Xile): Salvador Allende, poltic xil, 29 president de la Repblica de Xile.
1987 - Kingston (Jamaica): Peter Tosh, msic jamaic.

 Festes i commemoracions .
Diada Nacional de Catalunya.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3215" title="1 de gener" nonfiltered="2025" processed="2001" dbindex="2030">
L'1 de gener s el primer dia de l'any del calendari gregori. Queden 364 dies per a finalitzar l'any i 365 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1504 - Gaeta: finalitza la guerra entre la Corona d'Arag contra Frana per la conquesta del Regne de Npols.
1950 -  Mor a Barcelona, a trets per la policia, Wenceslao Jimnez, del grup  Los Maos .
1960 - Catalunya: es publica La pell de brau de Salvador Espriu;
1980 - La Vall d'en Bas: es va fundar: Rdio la Vall d'en BAS, que ms tard va adoptar el nom de: BAS Rdio (el seu en l'actualitat).
1919 - Lleida: S'inaugura el Camp d'Esports.
2000 - Barcelona: Llus Maria Xirinacs inicia una plantada a la plaa de Sant Jaume per reclamar la independncia dels Pasos Catalans; s'hi estar prop de mig any.

Mn:
753 aC - Rmul funda la ciutat de Roma.
46 aC - Es comena a utilitzar el calendari juli.
1502 - el Brasil: Amrico Vespucio descobreix la badia que desprs s'anomenar de Rio de Janeiro. ;
1567 - Felip II de Castella promulga una pragmtica contra l'actitud dels moriscos a Granada, origen de la Guerra de las Alpujarras.
1574 -  Cochabamba (Bolvia): el conqueridor espanyol Santiago Barba de Padilla funda la ciutat amb el nom d'Oropesa, que va mantenir fins el 1786. ;
1600 - Esccia introdueix el calendari juli.
1651 - Carles II d'Anglaterra s coronat rei d'Esccia.
1673 - Nova York (EUA): s'inicia el correu regular entre aquesta ciutat i Boston.
1700 - Rssia inicia l'aplicaci del calendari juli.
1707 - Joan V de Portugal s coronat rei.
1738 - Antrtida: l'explorador Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier descobreix l'illa de Bouvet.
1788 - Londres (Anglaterra): s'hi publica el primer nmero del diari "The Times". ;
1791 - Lima (el Per): hi apareix el primer nmero del diari "El Mercurio Peruano", dirigit per Hiplito Unanue.
1801 - Es produeix la uni entre el Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda, donant pas al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
 - Palerm: Giuseppe Piazzi descobreix el primer asteroide, (1) Ceres.
1804 - Hait: Gonaives Dessalines en proclama la indepndencia i en restitueix l'antic nom indi.
1806 - Frana: Napole deroga el calendari republic i instaura el calendari gregori.
1808 - Estats Units: es prohibeix la importaci d'esclaus.
1818 - Es publica la novella Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley.
1820 - Las Cabezas de San Juan (Andalusia): el general Rafael de Riego se subleva contra l'absolutisme monrquic de Ferran VII d'Espanya i proclama la Constituci Espanyola de 1812. ;
1823 - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi publica el primer nmero d'"El Argos de Buenos Aires", que assenyala una nova etapa en el periodisme argent. ;
1841 - Hondures: escullen el primer president de la repblica, el general Francisco Ferrera. ;
1863 - els Estats Units: hi entra en vigor l'Acta d'Emancipaci per als esclaus del sud. ;
1865 - Xile: s'hi estableix el sistema mtric decimal. ;
1867 - Sucia: Alfred Nobel obt per primera vegada dinamita de manera industrial.
1871 - l'Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vlez Srsfields. ;
1880 - el Panam: hi comencen les feines per a la construcci del Canal. ;
1899 - L'exrcit espanyol lliura l'illa de Cuba als Estats Units, que n'assumeix el govern durant tres anys. ;
1901 - Espanya: s'aplica oficialment l'horari mitjanant la medici del meridi de Greenwich.
1912 - Xina: el govern revolucionari proclama la repblica i designa com a president provisional el lder nacionalista Sun Yat-sen. ;
1913 - Espanya: dimiteix el poltic Antonio Maura, lder del Partit Conservador.
1916 - Mxic: el poltic Venustiano Carranza arriba amb la seva gent a Quertaro, ciutat que proclama capital de la repblica (Revoluci Mexicana). ;
1918 - Hollywood (Califrnia, els Estats Units): l'actor de cinema angls Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogrfics.
1921 - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comena el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitaci.
1929 - Nicaragua: el general Jos Mara Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidncia.
1938 - el Brasil: Getulio Vargas inicia el moviment "Estado Novo", de tendncia feixista. ;
1943 - Guadalcanal: hi acaba la batalla que duu el nom de l'illa, amb la victria dels estatunidencs sobre els japonesos (II Guerra Mundial).
1947 - el Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carb. ;
1948 - Europa: entra en vigor, entre diversos pasos, l'Acord General sobre Tarifes Duaneres i Comer (GATT). ;
1956 - Sudan: s'independitza d'Egipte i del Regne Unit.
1959 - Cuba: hi triomfa la revoluci castrista i Fulgencio Batista en fuig.
1960 - Cuba: el Govern nacionalitza la United Fruit Co. ;
1962 - la Repblica Dominicana: desprs de la mort del dictador Trujillo, hi assumeix el poder el Consejo de Estado, presidit per Joaqun Balaguer.
1971 - Xile: el govern d'Allende nacionalitza la banca privada. ;
1976 - Veneuela: el govern de Carlos Andrs Prez nacionalitza l'explotaci de petroli.
1989 - Entra en vigor el Protocol de Mont-real, ratificat per 29 pasos i la CEE, per protegir la capa d'oz. ;
1992 - l'Argentina: el peso substitueix l'austral com a moneda del pas. ;
1993 - Txecoslovquia: aquest estat deixa d'existir desprs de 74 anys d'histria en dividir-se en dos nous estats: Txquia i Eslovquia.
1994 - entra en funcionament l'Espai Econmic Europeu (EEE) i el Tractat de Lliure Comer (TLC) entre el Canad, els Estats Units i Mxic.
1994 - Chiapas (Mxic). Coincidint amb l'entrada en vigor del TLC, l'Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional s'ala en armes contra el govern mexic. Els zapatistes ocupen San Cristobal de las Casas, Altamirano, Las Margaritas... Les seves peticions bsiques sn: treball, terra, sostre, alimentaci, salut, educaci, independncia, llibertat, democrcia, justcia i pau.
1999 - Europa: entra en vigor l'euro () en onze dels quinze pasos de la Uni Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002.
2002 - Europa: es posen en circulaci les monedes i bitllets d'euro (), en onze dels quinze pasos de la Uni Europea.
2003 - el Brasil: Lula Incio da Silva esdev president del pas.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1526 - Valncia: Sant Llus Bertran, sant de l'orde dels dominics.
1891 - Santa Coloma de Queralt: Llus Sol Padr, primer alcalde republic de Santa Coloma de Queralt i afusellat per un consell de guerra sumarssim.
1892 - Igualada: Antoni Muset i Ferrer, escriptor i poeta catal.
1900 - Girona: Xavier Cugat i Mingall, msic i dibuixant catal.
1924 - Barcelona: Josep Comes i Busquets, pintor catal.
1941 - Sa Pobla (Illes Balears): Simn Andreu Trobat, actor mallorqu.
1983 - Barcelona: Daniel Jarque, futbolista catal.
1979 - Barcelona: Gisela, cantant.

Mn:
1557 - Cluj-Napoca (Transsilvnia): Esteve Bocskai, noble hongars de Transsilvnia.
1823 - Sndor Petfi, poeta hongars.
1854 - Glasgow (Esccia): James George Frazer, antropleg escocs.
1863 - Pars (Frana): Pierre de Coubertain, reinstaurador dels Jocs Olmpics de l'era moderna.
1879 - Londres (Anglaterra: Edward Morgan Forster, escriptor angls.
1895 - Washington DC (Estats Units d'Amrica): John Edgar Hoover fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI).
1897 - Braila (Romania): Ana Aslan, cientfica i metge romanesa .
1927 - Madrid: Carmelina Snchez-Cutillas, escriptora valenciana.
1928 - Glasgow (Esccia): Iain Crichton Smith, escriptor escocs.
1941 - Stroud (Anglaterra): Martin Evans, genetista i bioqumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.
1943 - Chicago (Estats Units d'Amrica): Richard Sennett, socileg i historiador estatunidenc.
1968 - Osijek (Crocia): Davor uker, futbolista croat.
1972 - Pointe--Pitre (Guadeloupe): Lilian Thuram, futbolista francs.
1981 - Debrecen (Hongria): Zsolt Baumgartner, pilot de Frmula 1.
1982 - Unquillo (Argentina): David Nalbandian, tennista argent.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2000 - Montblanc: Maties Palau Ferr, pintor i escultor catal.
Mn:
1782 - Londres (Regne Unit): Johann Christian Bach, compositor alemany fill onz i darrer de Johann Sebastian Bach.
1881 - Pars (Frana): Louis Auguste Blanqui, activista poltic revolucionari francs.
1894 - Bonn (Alemanya): Heinrich Rudolf Hertz, fsic alemany.
1962 - Pars (Frana): Diego Martnez Barrio, poltic espanyol i President del Govern d'Espanya a l'any 1933.
1986 - Cittiglio (Itlia): Alfredo Binda, ciclista itali.
1995 - Aube (Frana): Marcel Bidot, ciclista francs.
1998 - Albnia: Haxhi Lleshi, militar i poltic albans i President d'Albnia de 1953 a 1982.

 Festes i commemoracions . 
Cap d'any: festa de benvinguda de l'any nou.
La circumscisi de Jess: s l'onomstica dels Manuels i Manueles perqu l'ngel de l'Anunciaci va proclamar que se l'anomenaria Emmanuel.
----
Un dia abans / Un dia desprs








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3217" title="24 de gener" nonfiltered="2026" processed="2002" dbindex="2031">
El 24 de gener s el vint-i-quatr dia de l'any del Calendari Gregori. Queden 341 dies per finalitzar l'any i 342 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
1616 - illa dels Estats: l'expedici holandesa comandada per Willem Schouten i Jacob Le Maire descobreix aquesta illa, prop del cap d'Hornos.
1918 - Bessarbia, formada majoritriament per la Repblica de Moldvia, s'independitza de l'Imperi Rus. Tot i aix, dos mesos desprs ser annexionada de nou al Regne de Romania.
1945 - Cracvia (Polnia): les tropes sovitiques ocupen la ciutat.
1977 - Madrid (Espanya): un escamot d'ultradreta assassina cinc advocats laboralistes de CCOO, a l'anomenada Matana d'Atocha.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1712 - Berln (Alemanya): Frederic el Gran, emperador de Prssia.
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1336 - Barcelona: Alfons III el Benigne, comte de Barcelona.
Mn:
41 - Calgula (Gaius), emperador rom;
 1965 - Winston Churchill, poltic britnic;

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Francesc de Sales (Savoia 1567   Li 1622), Mare de Du de la Pau, sant Felici bisbe i mrtir.
----
Un dia abans/Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3218" title="23 de gener" nonfiltered="2027" processed="2003" dbindex="2032">

El 23 de gener s el vint-i-tres dia de l'any en el calendari gregori. Queden 342 dies per finalitzar l'any, 343 en els anys de trasps.

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1641 - Catalunya: al cap d'una setmana d'haver proclamat la Repblica Catalana, el president de la Generalitat Pau Claris es veu obligat  -per poder mantenir el suport francs- a proclamar Llus XIII de Frana com a rei del pas (guerra dels Segadors).
Mn:
1579 - els Pasos Baixos: les provncies del nord del pas creen la Uni d'Utrecht.
1719 - Liechtenstein: l'emperador Carles VI instaura aquest pas com a principat de l'Imperi fusionant les senyories de Vaduz i Schellenberg.
1958 - Veneuela: un moviment cvicomilitar acaba amb la dictadura de Marcos Prez Jimnez.
2006 - el Canad: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya el partit el conservador, encapalat per Stephen Harper.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1832 - Pars (Frana): douard Manet, pintor impressionista francs.
1928 - Dobbiaco (Itlia): Eugenio Monti, corredor de Bobsleigh.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1989 - Figueres (l'Alt Empord): Salvador Dal, pintor catal.
Mn:
1889 - Santiago (Xile): Ignacio Domeyko, geleg i mineralogista xil d'origen polons.
1893 - Madrid (Espanya): Jos Zorrilla, poeta i dramaturg espanyol.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Ildefons, bisbe de Toledo; sant Francesc Gil de Frederic, prevere dominic i mrtir; Esposalles de la Mare de Du; sant Agatngel, mrtir; sant Climent, bisbe i mrtir; santa Emerenciana, verge i mrtir.

----
Dia d'abans/Dia de desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3219" title="2 de gener" nonfiltered="2028" processed="2004" dbindex="2033">
El 2 de gener s el segon dia de l'any del calendari gregori. Queden 363 dies per a finalitzar l'any i 364 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1902 - Barcelona: es publica el primer nmero del setmanari "Cu-Cut", que passar a la Histria pels fets del Cu-Cut.
Mn:
1837 -  Finalitza a Crdova el Congrs de la Federaci Regional Espanyola de la Internacional.
1492 - Granada (Andalusia): l'ocupaci de la ciutat per les tropes castellanes posa fi a la conquesta del regne de Granada.
1799 - Londres (Gran Bretanya ): La Gran Bretanya s'afegeix a la aliana entre  Rssia i Turquia .

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1920 Neix Isaac Asimov;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1997 - Pineda de Mar (el Maresme): Joan Coromines, lingista catal.
Mn:
2009 - Inger Christensen, escriptora danesa.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Basili el Gran, sant Gregori Nacianz, sant Macari, sant Isidor d'Antioquia, sant Adelard, santa Emma.
----
Un dia abans / Un dia desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3220" title="3 de gener" nonfiltered="2029" processed="2005" dbindex="2034">
El 3 de gener s el tercer dia de l'any del calendari gregori. Queden 362 dies per a finalitzar l'any i 363 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1904 - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del setmanari "En Patufet".
Mn:
 1496 - Leonardo da Vinci proba una mquina voladora.
 1521 - El Papa Lle X descombrega Mart Luter.
1569 - Arriba a Padul (Granada) Iigo Lpez Mendoza, governador de Granada, amb un exrcit de 2.000 infants i 400 cavalls per emprendre campanya contra els moriscs rebels.
1642 -  S'aprova la Gran Amonestaci, acta d'acusaci del Parlament contra Carles I, rei d'Anglaterra.
1739 - Comena la Convenci del Pardo per resoldre les disputes angloespanyoles.
1749   Surt al carrer el diari dans Berlingske Tidende, deg de la premsa diria universal.
 1777 - Batalla de Princeton. El general americ George Washington derrota el britnic Charles Cornwallis. ;
1795 - Rssia i ustria  signen un acord pel repartiment de Polnia.
 1815 - ustria, Gran Bretanya i Frana formen una aliana defensiva secreta contra Prssia i Rssia.  ;
1823   S'installa a Cartago la Segona Junta Superior Governativa de Costa Rica.
1831   S'inaugura l'Escola de Tauromquia de Sevilla.
 1833  ;
Gran Bretanya guanya el control de les illes Malvines.
Un decret del govern de la provncia de Buenos Aires declara ciutat el poble de Belgrano, un dels actuals barris populosos de la Capital Federal.
El Beagle, amb Charles Darwin a bord arriba a la Terra de Foc.
1847 ;
El regne de Sucia i Noruega reconeix la independncia d'Argentina.
El  poble de  Yerba Buena , Califrnia, canvia el seu nom per l'actual de  San Francisco .
1851   S'estableix el monopoli de licors per part de l'Estat de Costa Rica.
 1861 - Guerra Civil dels Estats Units: Delaware vota en contra de separar-se dels Estats Units.
 1868 - Jap: Amb la restauraci Meiji el poder imperial s formalment restaurat i el Shogunat abolit.
1869   Apareix a Londres el primer semfor illuminat a gas i accionat manualment per un policia.
1874 - Madrid (Espanya): Cop d'Estat del Capit General de Madrid, Manuel Pava, qui entra a cavall en l'hemicicle de les Corts seguit de la Gurdia Civil, acabant amb la Primera Repblica Espanyola.
2004 - La mar Roja: hi cau un un Boeing 737: hi moren 148 persones, la majoria turistes francesos.
2005 - EUA: S'emet el primer captol de la srie Medium per la NBC.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 1892 - Bloemfontein (Sud-frica): John R.R. Tolkien, escriptor i filleg angls.
 1969 - Hurth-Hermulheim (Alemanya): Michael Schumacher, ex-pilot i heptacampi de Frmula 1.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Anter, santa Genoveva, sant Fulgenci (bisbe), sant Daniel (diaca), sant Atanasi (mrtir), sant Josep-Maria Thomasi.
----
Un dia abans / Un dia desprs































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3221" title="4 de gener" nonfiltered="2030" processed="2006" dbindex="2035">
El 4 de gener s el quart dia de l'any del calendari gregori. Queden 361 dies per finalitzar l'any i 362 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1939 - Artesa de Segre (la Noguera): les tropes franquistes ocupen la vila (guerra d'Espanya).
1978 - Figueres (Alt Empord): Apareix la primera edici del Setmanari de l'Alt Empord.
Mn:
1821 - Piura,(Per) : la ciutat declara la seva independncia del poder espanyol.
1948 - Myanmar: s'independitza del Regne Unit.
ASTRONUTICA;
2004 - crter de Gusev (Mart): la nau Spirit, llanada per la NASA, hi aterra amb xit.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 1643 - Woolsthorpe, (Anglaterra): Isaac Newton cientfic i filsof (m. 1727);
 1809 - Coupvray, (Frana): Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (m. 1852);
 1965 - Epsom, (Anglaterra): Julia Ormond, actriu;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
 2007 - Barcelona: Carles Fontser, destacat dibuixant i cartellista, especialment de l'poca republicana.
Mn:
 1965 - Londres, (Anglaterra): T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura  (n. 1888);
 1960 - Villeblevin, (Frana): Albert Camus, escriptor (n. 1913);
 1999 - Kisshomaru Ueshiba, aikidoka japons (n. 1921);

 Festes i commemoracions .
Dia Mundial del Braille;
Onomstica: Sant Rigobert, sant Odil, santa Isabel-Anna Seton.

----
Un dia abans / Un dia desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3222" title="5 de gener" nonfiltered="2031" processed="2007" dbindex="2036">
El 5 de gener s el cinqu dia de l'any del calendari gregori. Queden 360 dies per finalitzar l'any i 361 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:

2004 - Inici de les emissions de Rdio Vilamajor a Sant Antoni de Vilamajor (Valls Oriental).


Mn:

1728 - fundaci de la Universitat de l'Havana (Cuba).
1892 - creaci a Nova York, del Partido Revolucionario Cubano, on sn com a principal caps Jos Mart i Toms Estrada Palma.
1906 - Un terratrmol destrueix la ciutat de Nicaragua.
1917 - Islndia obt de Dinamarca una limitada autonomia administrativa.
1959 - Alaska es converteix en el 49 estat dels Estats Units.
1984 - Richard Stallman comena a desenvolupar el GNU.
1985 - Neixen en un hospital de Pars els dos primers trimignits europeus concebuts per fecundaci "in vitro".

 Naixements .
Pasos Catalans:
1713 - Jordi Joan i Santaclia, cientfic valenci;
1865 - Ramon Casas, pintor catal;
1881 - Pau Gargall, escultor catal;
1942 - Terenci Moix, escriptor catal;


Mn:

1717 - William Wildman Shute Barrington, britnic (1793);
1779 - Zebulon Pike, explorador dels Estats Units (1813);
1846 - Rudolf Christoph Eucken, escriptor alemany (1926);
1855 - King Camp Gillette, inventor dels Estats Units (1932);
1865 - Julio Garavito Armero, astrnom colombi (1920);
1876 - Konrad Adenauer, poltic alemany, canceller de la Repblica Federal Alemanya (1967) ;
1880 - Nikolay Medtner, compositor rus (1951);
1893 - Paramahansa Yogananda, guru ind (1952);
1900 - Yves Tanguy, pintor francs (1955);
1902 - Stella Gibbons, novellista angls (1989);
1904 - Jeane Dixon, astrleg dels Estats Units (1997);
1909 - Stephen Kleene, matemtic d'Estats Units (1994);
1910 - Jack Lovelock, atleta de Nova Zelanda (1949);
1910 - Hugh Brannum, actor (1987);
1913 - Jean-Pierre Aumont, actor francs (2001);
1914 - George Reeves, actor americ (1959);
1915 - Arthur H. Robinson, cartgraf canadenc (2004);
1920 - Arturo Benedetti Michelangeli, pianista itali (1995);
1921 - Friedrich Drrenmatt, escriptor sus (1990);
1928 - Ali Bhutto, President del Pakistan (1979);
1931 - Alfred Brendel, pianista australi;
1932 - Umberto Eco, escriptor itali;
1932 - Raisa Gorbachev, dona de Mikhail Gorbachev (1999);
1938 - Joan Carles I, rei de Espanya. ;
1942 - Maurizio Pollini, pianista itali;
1946 - Diane Keaton, actriu dels Estats Units;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:

1387 - Barcelona: Pere III el Cerimonis, comte de Barcelona i rei d'Arag.
1960 - Sant Celoni (Valls Oriental): Francesc Sabat Llopart, conegut com Quico Sabat, militant anarquista i maqui, assassinat per la Gurdia Civil d'Espanya.

Mn:

1877 -  Mor el socileg Giuseppe Fanelli que va promoure la constituci del nucli organitzador de la Secci Espanyola de la Asociaci Internacional dels Treballadors.
1922 - Ernest Shackleton, explorador britnic de l'Antrtida.
1981 - Lanza del Vasto, pacifista itali.

 Festes i commemoracions .
Viglia del dia dels Reis d'Orient: en aquest dia es fa en molts llocs la cavalcada d'arribada dels Reis, que porten regals a la mainada.
Nit de Naps a Arenys de Munt i Arenys de Mar (el Maresme).
Onomstica: Sant Telsfor, sant Sime Estilita, santa Emiliana, sant Joan-Nepomuc Newman, sant Carles de Sant Andreu.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3223" title="6 de gener" nonfiltered="2032" processed="2008" dbindex="2037">
El 6 de gener s el sis dia de l'any del calendari gregori. Queden 359 dies per finalitzar l'any i 360 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1640 - Salses (el Rossell): les tropes  catalanes en reconquereixen el castell als francesos, que l'havien ocupat 20 de juny de l'any anterior (Guerra dels Trenta Anys).
Mn:
2005 - Djakarta (Indonsia): amb la presncia de diversos lders mundials, hi comena la cimera de l'ASEAN per debatre com afrontar els danys causats pel tsunami que el dia 26 ha arrasat part del sud-est asitic.
 Naixements .
Pasos Catalans:
1791 - Ontinyent, Pas Valenci: Josep Melcior Gomis, compositor valenci del romanticisme.
Mn:
1955 - Consett, comtat de Durham, Anglaterra: Rowan Atkinson, actor angls.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
 1852 - Pars, (Frana): Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (n. 1809);

 Festes i commemoracions .
Dia dels Reis o festa de l'Epifania.
Onomstica: Adoraci, sant Melani, sant Nilam, santa Macra. ;
Al vespre s'atorguen a Barcelona els premis Josep Pla i Nadal.
Sorteig del nen de la Loteria espanyola.
----
Un dia abans / Un dia desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3224" title="11 de gener" nonfiltered="2033" processed="2009" dbindex="2038">
L'11 de gener s l'onz dia de l'any del calendari gregori. Queden 354 dies per finalitzar l'any i 355 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1284 - Barcelona: Concessi del privilegi Recognoverunt Proceres per part del rei Pere II.
1874 - Sarri (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exrcit espanyol.
Mn:
1982 - Cantbria: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de Cantbria;

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1760 - Litchfield, Connecticut (Estats Units): Oliver Wolcott, poltic, governador de Connecticut i Secretari del Tresor nord-americ.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
 Yvonne de Carlo, actriu canadenca;
 2008 - Sir Edmund Hillary, muntanyenc, un dels dos primers homes a pujar, l'any 1958 a l'Everest.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Higini, mrtir; Sant Salvi, bisbe; Santa Hortnsia, verge; Sant Alexandre bisbe, Sant Teodosi Cenobiarca, monjo; Sant Palem, abat; Santa Honorata, verge. ;
----
Un dia abans/Un dia desprs

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3225" title="14 de gener" nonfiltered="2034" processed="2010" dbindex="2039">
El 14 de gener s el catorz dia de l'any del calendari gregori. Queden 351 dies per finalitzar l'any i 352 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
 1377 - Roma: El Papa Gregori XI arriba al Vatic (procedent d'Aviny) i s'acaba, d'aquesta manera, el Cisma d'Occident.
 1939 - Tarragona: Les tropes franquistes conquereixen la ciutat.
 1968 - Miami: Green Bay Packers guanyen la II Superbowl en derrotar Oaklnad per 33-14. ;
 Naixements .
Pasos Catalans:
 1982 - L'Hospitalet: Vctor Valds, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.
Mn:

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1994 - Tolosa de Llenguadoc (Frana): Frederica Montseny, dirigent anarquista.
Mn:
1977 - Los Angeles (Estats Units): Anas Nin, escriptora francoamericana.
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Joan de Ribera, sant Flix de Nola, sant Malaquies, santa Macrina.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3226" title="15 de gener" nonfiltered="2035" processed="2011" dbindex="2040">
El 15 de gener s el quinz dia de l'any del calendari gregori. Queden 350 dies per finalitzar l'any i 351 en els anys de trasps.
----


 Esdeveniments .

Pasos Catalans:

1931 - Mallorca: Homenatge de l'Associaci per a la Cultura de Mallorca a Miquel Costa i Llobera.
1981 - Andorra: amb la creaci del govern andorr, denominat Consell Executiu, s'inicia la separaci de poders al pas i el procs de reformes que culminar amb l'elaboraci de la primera Constituci, votada pel poble en referndum el 14 de mar de 1993.
Mn:

 2007 - Microsoft est preparant per llanar l'Xbox 360 a la Xina.

 1967 - Los Angeles: Green Bay Packers guanya la I Superbowl de la histria al derrotar a Kansas City per 35-10.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
2005 - Barcelona: Victria dels ngels, cantant d'pera, soprano.
Mn:
1919 -  assassinada Rosa Luxemburg;
1994 - Los Angeles (Califrnia, EUA): Harry Nilsson, msic estatunidenc.
2007 - Iraq: l'ex-cap de la intelligncia d'Iraq i germanastre de Saddam Hussein, Barzan Ibrahim, i el cap de la Cort Revolucionria, Awad Hamed executats a la forca.

 Festes i commemoracions .
Festa Local de Prullans a la comarca de la Cerdanya;
Onomstica: Sant Pau ermit, sant Maur, sant Plcid, sant Habacuc, sant Miquees, sant Efisi, santa Secundina.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3227" title="16 de gener" nonfiltered="2036" processed="2012" dbindex="2041">
El 16 de gener s el setz dia de l'any del calendari gregori. Queden 349 dies per finalitzar l'any i 350 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .

Pasos Catalans:
1387 - Barcelona: Joan I el Caador instaura el ttol de Duc de Montblanc, en concedir aquest ttol a son germ Mart.
1641 - Barcelona: Pau Claris proclama la Repblica Catalana sota la protecci de Frana, tot i que al cap d'una setmana haur de reconixer la sobirania de Llus XIII (guerra dels Segadors).
1716 - Catalunya: el Consejo de Castilla, en nom del rei Felip V, hi promulga el Decret de Nova Planta, que annexiona el pas a la Corona de Castella com a territori conquerit i el deixa sota administraci militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania poltica (guerra de Successi).
1930 - Barcelona: s'hi inaugura el conjunt d'edificis modernistes de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
2006 - Encamp (Andorra): hi comena a funcionar el primer radar fix de trnsit d'Andorra.
Mn:
27 aC - Roma: Cai Juli Csar Octavi rep el ttol d'August per part del Senat rom, la qual cosa singifica la delegaci de totes les funciones de l'Estat en la seva persona: comena l'Imperi Rom.
1632 El doctor Nicolaes Tulp fa la disecci del criminal Aris Kindt, que seria inmortalitzada per Rembrandt en el seu retrat de grup Lli d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp.
1979 - l'Iran: el xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del pas amb la famlia i s'exilia a Egipte, on morir el 27 de juliol de l'any segent.
1992 - Ciutat de Mxic (Mxic): representants del govern salvadorenc i del FMLN hi signen els Acords de Chapultepec, els quals posen fi a una guerra civil que feia dotze anys que durava.
2003 - Cap Canaveral (la Florida, EUA): tripulat per 7 astronautes, s'hi enlaira el darrer transbordador espacial Columbia, el qual explotar en ple vol el primer de febrer, en tornar a la Terra.
2004 - Tquio (el Jap): 30 soldats de les forces d'autodefensa nipona surten cap a l'Iraq per integrar-se (juntament amb 20 militars de la fora aria que ja hi sn) en les tropes de la coalici anglo-americana que ocupen aquest pas: s la primera missi a l'estranger del Jap des de la Segona Guerra Mundial.
2005 - Crocia: Stipe Mesic -de tendncia liberal, amb el suport del centre i el centreesquerra- revalida el crrec de president del pas en la segona volta dels comicis presidencials, enfront de la ministra Jadranka Kosor, de la Uni Democrtica Croata (HDZ). | Bucarest (Romania): Adriana Iliescu esdev la mare ms vella fins ara en parir als 66 anys una nena, concebuda amb fecundaci in vitro, que es dir Eliza Maria. | Arbela (el Kurdistan): la insurgncia iraquiana fa esclatar un cotxe bomba a prop de la seu del Parlament autnom kurd i hi provoca set morts, pel cap baix.
2006 - Monrvia (Libria): Ellen Johnson-Sirleaf, guanyadora de les eleccions de l'11 de novembre de l'any anterior, pren possessi com a presidenta del pas. | l'Iran: el govern hi prohibeix les activitats de la CNN.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1901 - Banes (Cuba): Fulgencio Batista, militar i poltic cub, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (m. 1973).
1937 - La Haia (Pasos Baixos): Conny Vandenbos, cantant neerlandesa;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
1891 - Pars (Frana): Clment Philibert Delibes, conegut com Lo Delibes, compositor francs (n. 1836).
2005 - Madrid (Espanya): Agustn Gonzlez, actor espanyol (n. 1930).
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Marcel I, sant Fulgenci d'cija, santa Priscilla, sant Berard.
Festa major de Sant Fulgenci (el Baix Segura).
Viglia de Sant Antoni Abat, patr de Mallorca; se celebra sobretot a Manacor, Son Servera, Art, Sant Lloren des Cardassar, Pollena, Muro, Capdepera i especialment a sa Pobla, on hom surt al carrer a sopar al caliu dels foguerons.
La viglia de Sant Antoni tamb es festeja a Canals (la Costera) on es fa una foguera gegant.
----
Un dia abans/Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3228" title="17 de gener" nonfiltered="2037" processed="2013" dbindex="2042">
El 17 de gener s el disset dia de l'any del Calendari Gregori. Queden 348 dies per finalitzar l'any i 349 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1287 - Ma (Menorca): un exrcit catal, comandat per Ximenes de Ayerbe, hi derrota les tropes dAbu'Umar, el moixerif de Menorca, la qual cosa comportar l'ocupaci catalana de tota l'illa.
1931 - Palma: Apareix Nuestra Palabra, rgan de l'Agrupaci Comunista de Palma.
Mn:
1929 - Nova York (EUA): Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari 'Evening Journal'.
1995 - Kobe (el Jap): un terratrmol, de 7'3 graus en l'escala Richter destrueix la ciutat i hi causa ms de 6.400 vctimes.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1959 - Barcelona: Joan Amades i Gelats, el ms gran folklorista catal.
1991 - Barcelona: Josep Amat i Pags, pintor catal.
Mn:
2005 - Pequn (RP de la Xina): Zhao Ziyang, poltic xins, secretari general del Partit Comunista.
2008 - Reykjavk (Islndia): Bobby Fischer, escaquista estatunidenc.

 Festes i commemoracions .
Diada de Menorca;
Sant Antoni abat, patr de Mallorca i de moltssims pobles dels Pasos Catalans. Celebraci dels Tres Tombs.
Festa local de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Valls Oriental.
Festa del barri de Sant Antoni de Barcelona.
Altres onomstiques: Santa Leonilla, santa Rosalina de Vilanova.
----
Dia d'abans/Dia de desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3229" title="18 de gener" nonfiltered="2038" processed="2014" dbindex="2043">
El 18 de gener s el divuit dia de l'any del calendari gregori. Queden 347 dies per finalitzar l'any i 348 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1150 - Vimbod (la Conca de Barber): Ramon Berenguer IV hi fa donaci d'uns terrenys per a construir-hi el monestir de Poblet.
2004 - Dakar (el Cap Verd, el Senegal): Nani Roma s'hi proclama campi del Ralli Pars-Dakar en la categoria de motos i esdev el primer catal que el guanya.
Mn:
1701: Puja a la trona Frederic I de Prssia.
2004 - Bilbao (Biscaia, el Pas Basc): la quarta assemblea general del PNB elegeix Josu Jon Imaz president del partit (enfront de Joseba Egibar) en substituci de Xabier Arzalluz.
2004 - Bagdad (l'Iraq): un atemptat sucida hi fa 25 morts i uns 130 ferits. ;
2005 - Tolosa de Llenguadoc (el Llenguadoc, Occitnia): diversos lders europeus assisteixen a la presentaci de l'Airbus 380, en aquest moment l'avi comercial ms gran del mn.
2008 - La Viquipdia en catal assoleix la xifra simblica dels .

 Naixements .
Pasos Catalans:
1952 - Cornell de Llobregat: Daniel Solsona Puig, futbolista catal.

1991 - Neix Eric Porcel Juli, actor pornogrfic reconegut mundialment.

Mn:
1904 - Bristol (Anglaterra): Archibald Alexander Leach, conegut com Cary Grant, actor de cinema angls (m. 1986).
1913 - Nova York (EUA): David Daniel Kominski, conegut com Danny Kaye, actor de cinema i cantant esatunidenc (m. 1987).
1915 - Xixn (Astries, Espanya): Santiago Carrillo, poltic espanyol.
1947 - Tquio (Jap): Takeshi Kitano, actor i director de cinema, comediant, escriptor i poeta.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
2004 - Barcelona: Josep Llus Ortega i Monasterio, msic i militar catal d'origen basc, revitalitzador de l'havanera a l'poca moderna (n. 1918).
Mn:
2008 - Bobby Fischer, jugador escaquista esatunidenc (n. 1943).

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Volusi, Santa Prisca, Santa Margarida d'Hongria, Santa Vicenta Mara Lpez Vicua, beat Jaume Hilari i Barbal.
----
Una dia abans/Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3230" title="19 de gener" nonfiltered="2039" processed="2015" dbindex="2044">
El 19 de gener s el dinov dia de l'any del calendari gregori. Queden 346 dies per finalitzar l'any i 347 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1811 - Vila-seca (el Tarragons): els francesos hi sn derrotats (Guerra del Francs).
2009 - Primera edici dels Premis Gaud del cinema catal.
Mn:
2006 - Salamanca (Espanya): surt la primera remesa dels papers de Salamanca amb dest Catalunya i parada a Madrid.
 Naixements .
Pasos Catalans:
 1883 - Xtiva (La Costera): Beat Gonal Vinyes Massip, sacerdot, poeta i escriptor valenci.
 1919 - Joan Brossa, poeta, dramaturg i artista plstic catal.

Mn:

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1977 - Barcelona: Josep Trueta, metge traumatleg catal.
Mn:
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Canut, rei de Dinamarca, sants Mrius i Marta, i els seus fills Audifa i bac, mrtirs (s. III); sant Gumersind, prevere mrtir; sant Servideu, monjo mrtir; santa Pia, mrtir; santa Germana, mrtir.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3231" title="20 de gener" nonfiltered="2040" processed="2016" dbindex="2045">
El 20 de gener s el vint dia de l'any del Calendari Gregori. Queden 345 dies per finalitzar l'any i 346 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1279 - Perpiny (el Rossell): Pere II aconsegueix que son germ Jaume II de Mallorca li hi signi una declaraci de vassallatge.
1286 - El rei Alfons el Franc conquereix l'illa de Menorca.
1401 - Barcelona: A la llotja s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat.
1640 - Barcelona: hi reben amb entusiasme Francesc de Tamarit, heroi del setge de Salses.
1924 - Espanya: Primo de Rivera nomena reconeguts anticatalanistes com a diputats provincials de Catalunya. ;
Mn:

1942 - Alemanya: Se celebra la Conferncia de Wannsee, on es decideix l'extermini dels jueus que es trobin sota l'esfera d'influncia alemanya a Europa;
2009 - Estats Units: Barack Hussein Obama Jr. inici el seu mandat com a 44 President dels Estats Units d'Amrica.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1979 - Calabasas (Califrnia, (EUA): Rob Bourdon, bateria de Linkin Park.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
1993 - Tolochenaz-sur-Morges (cant de Vaud, Sussa): Audrey Kathleen Ruston coneguda com Audrey Hepburn, actriu cinematogrfica anglesa d'origen belga.
 Festes i commemoracions .
Sant Sebasti, sant patr de Palma (Mallorca), festa major de Riudoms (Baix Camp), festa de Sant Sebasti d'Olvan (Bergued).
Sant Fabi, papa.
Festa local de Riu (Baixa Cerdanya) i de Vilalba Sasserra (Valls Oriental).
----
Dia d'abans/Dia de desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3232" title="21 de gener" nonfiltered="2041" processed="2017" dbindex="2046">
El 21 de gener s el vintun dia de l'any del calendari gregori. Queden 344 dies per finalitzar l'any i 345 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1464 - Barcelona: hi arriba, amb fama d'esforat cavaller, Pere el Conestable de Portugal, refermant l'esperana d'un possible ajut contra Joan II de Portugal i la Borgonya.
1932 - conques del Llobregat i del Cardener: s'hi declara la vaga general revolucionria.
2006 - El president del govern espanyol, Jos Luis Rodrguez Zapatero, i el lder de CIU, Artur Mas es reuneixen a la Moncloa per pactar les modificacions que patiria el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
Mn:
1506 - Ciutat del Vatic: El papa Juli II crea la Gurdia Sussa per protegir-lo.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1901 - Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol.
1937 - Vilassar de Mar: Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
Mn:
1941 - Madrid: Plcido Domingo, cantant d'pera espanyol.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
 1911 - Sant Mart d'Albera (l'Albera): Manel Costa (Emmanuel Coste), pastor i poeta en catal (n. 1822).
Mn:
 1901 - Barnesville, (EUA): Elisha Gray, inventor del telfon (n. 1835).

 Festes i commemoracions .
Festa local de Sant Fruits de Bages.
Onomstica: Sant Fructus, bisbe i sant patr de Tarragona; els seus diaques Auguri i Eulogi, mrtirs (259); santa Agns, verge i mrtir romana (s.III-IV); beata Josepa-Maria de Santa Agns, verge agustina de Benignim.
----
Un dia abans / Un dia desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3233" title="22 de gener" nonfiltered="2042" processed="2018" dbindex="2047">
El 22 de gener s el vint-i-dos dia de l'any del calendari gregori. Queden 343 dies per finalitzar l'any i 344 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1670 - Prats de Moll (el Vallespir): els vens s'aixequen contra la dominaci francesa (Revolta del Vallespir).
Mn:
1962 - Vint-i-quatre membres del Directori Revolucionari Ibric d'Alliberament segresten el vaixell Santa Maria davant les costes brasilenyes.
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
2000 - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, violinista i compositor catal (n. 4 de mar del 1922).
1810 - Figueres (Alt Empord): Mariano lvarez de Castro, militar.
Mn:

 Festes i commemoracions .
Festa local de Llan, a la comarca de l'Alt Empord;
Festa local de Cabrera de Mar, a la comarca del Maresme.
Festa local de Navs, a la comarca del Bages.
Festa local de Vallromanes, a la comarca del Valls Oriental.
Festa local de Gualba, a la comarca del Valls Oriental.
Festa local de Guils de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya.
Festa local de Msser i de Viliella, entitats de poblaci de Lles de Cerdanya.
Festa local de Sant Vicen de Castellet, a la comarca del Bages.
Festa local de Sant Vicen dels Horts, a la comarca del Baix Llobregat.
Onomstica: Sant Vicent mrtir, diaca de Saragossa i mrtir a Valncia (s III-IV); sant Anastasi, monjo persa i mrtir; sant Gaudenci, bisbe; beata Laura Vicua, verge salesiana.
----
Un dia abans/Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3234" title="26 de gener" nonfiltered="2043" processed="2019" dbindex="2048">
El 26 de gener s el vint-i-sis dia de l'any del calendari gregori. Queden 339 dies per finalitzar l'any i 340 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1641 - Barcelona: les tropes franceses i catalanes derroten a Montjuc l'exrcit castell de Felip IV (batalla de Montjuc, Guerra dels Segadors).
1812 Catalunya deixa d'estar annexionada a Espanya desprs que Frana en decreta l'annexi i subdivisi en quatre departaments: Boques de l'Ebre, Montserrat, Segre i Ter.
1939 - Barcelona: l'exrcit franquista ocupa la ciutat.
1995 - Illes Balears: El Govern de les Illes Balears declara sa Dragonera Parc Natural a travs del decret 7/1995 de 26 de gener. Encara avui, l'illa roman deshabitada.
Mn:
1347 - Praga (Txquia): Carles IV funda la Universitat Carolina de Praga.
1841 - Hong Kong (la Xina): el Regne Unit ocupa aquest enclavament.
1947 - Paipote (Atacama, Xile): s'hi inaugura la foneria de coure.
1950 - l'ndia: el pas aconsegueix la independncia del Regne Unit.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1960 - Sergi Pmies, escriptor catal;
Mn:
1880 - Little Rock (Arkansas, EUA): Douglas MacArthur, militar estatunidenc.
1887 - Aulnay-sur-Iton (Frana): Franois Faber ciclista amb nacionalitat luxemburguesa primer guanyador no francs del Tour de Frana.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1979 - Barcelona (Barcelons): Mart Marc i Bardella, activista poltic catal, militant de Terra Lliure. ;
Mn:
1823 - Berkeley (Anglaterra): Edward Jenner, metge angls, descobridor de la vacuna contra la verola.
2008 - Amman (Jordnia): George Habash, poltic palest, fundador del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Timoteu, bisbe d'Efes; sant Titus, bisbe de Creta; santa Paula, deixebla de sant Jeroni; sants Robert, Alberic, abats de Citeaux.
Diada del Soldat Catal;

----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3235" title="25 de gener" nonfiltered="2044" processed="2020" dbindex="2049">
El 25 de gener s el vint-i-cinqu dia de l'any del calendari gregori. Queden 340 dies per finalitzar l'any i 341 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1151 - Riudoms (Baix Camp): El prncep normand Robert d'Aguil fa donaci de la terra de Riudoms al cavaller Arnau de Palomar amb la condici de construir-hi un castell, fet que es considera com la fundaci del poble.
1711 -  Girona s ocupada per tropes borbniques.
1981 - Un grup d'intellectuals signa el Manifest dels 2.300 en contra de la poltica lingstica i la discriminaci del castell feta per la Generalitat de Catalunya.

Mn:
1569 - Amrica, colnies espanyoles: Felip II hi estableix el Tribunal de la Inquisici.
1971 - Los Angeles, EUA: Charles Manson, Susan Atkins i Patricia Krenwinkel sn declarats culpables dels assassinats de Sharon Tate i els seus amics i del matrimoni LaBianca i condemnats a mort.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1233 - Naix a Mallorca l'erudit Ramon Llull.
1980 - Terrassa: Xavi Hernndez, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.
Mn:
1759: Alloway (Ayrshire, Esccia): Robert Burns, el ms conegut poeta en llengua escocesa.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
1886 - Santa Rosa de Colmo (Quintero, Xile): Benjamn Vicua Mackenna, historiador xil.
1947 - Miami (la Florida, EUA): Al Capone, gangster estatunidenc d'origen napolit, ms conegut per Scarface.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Conversi de l'apstol sant Pau; sant Bretani, bisbe; santa Elvira, verge mrtir.
Festa major de Sant Pere de Ribes (Garraf).
Festa local de Sant Pol de Mar, a la comarca del Maresme.
Esccia: Burns Supper, sopar en honor del poeta nacional, Robert Burns.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3236" title="8 de gener" nonfiltered="2045" processed="2021" dbindex="2050">
El 8 de gener s el vuit dia de l'any del calendari gregori. Queden 357 dies per finalitzar l'any i 358 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
1918 - Washington DC (EUA): el president Wilson fa pblic el missatge en el punt catorz del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions.
1959 - Frana: elegeixen Charles de Gaulle president de la cinquena Repblica.
1959 - l'Havana (Cuba): triomfa la Revoluci Cubana amb l'entrada a la ciutat de les tropes de Fidel Castro.
1994 - Tyuratam (cosmdrom de Baikonur, el Kazakhstan): en surt l'astronau russa Soyuz amb dest a l'estaci espacial Mir.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1856 - Valncia (Horta de Valncia, Pas Valenci): ngel Garca Cardona, metge (m. 1923);
1957 - Valncia (Horta de Valncia, Pas Valenci): Juan Ignacio Duato Barcia, conegut com Nacho Duato, ballar espanyol.

Mn:
1935 - Tupelo (Mississippi, EUA): Elvis Aaron Presley, conegut com Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc.
1942 - Oxford (Anglaterra): Stephen Hawking, fsic i cosmleg angls.
1947 - Brixton (Anglaterra): David Robert Hayward-Jones, conegut com David Bowie, cantant de rock angls.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1634 - Barcelona (el Barcelons): Joan Sala i Ferrer "Serrallonga", bandoler catal. (n.  1594);
Mn:
1642 - Arcetri (la Toscana, Itlia): Galileo Galilei, fsic itali. (n. 1564);
1713 - Roma (Itlia): Arcangelo Corelli, compositor barroc itali. (n. 1653);
1879 - Logroo (la Rioja, Espanya): Baldomero Espartero, militar espanyol. (n. 1793);
1896 - Pars (Frana): Paul Verlaine, escriptor francs.
1941 - Nyeri (Kenya): Robert Baden-Powell, militar angls, fundador de l'escoltisme. (n.1857);
1996 - Pars (Frana): Franois Mitterrand, poltic francs. (n. 1916);

 Festes i commemoracions .
Festa de Nadal a Moldvia.
Dia de la Commonwealth a les illes Marianes del Nord.
Jackson Day als Estats Units.
Dia Nacional Takai a Niue.
Onomstica: Sant Apollinar, sant Sever, santa Gdula, sant Pere Toms.
----
Un dia abans / Un dia desprs































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3237" title="9 de gener" nonfiltered="2046" processed="2022" dbindex="2051">
El 9 de gener s el nov dia de l'any del calendari gregori. Queden 356 dies per a finalitzar l'any i 357 en els anys de trasps.
----


 Esdeveniments: .
1693 - Un terratrmol destrueix seixanta pobles i llogarrons de Siclia i causa la mort a ms de 50.000 persones.
1708 - Alcoi s ocupat per les tropes borbniques.
1817 - Primer contigent de l'Ejrcito Libertador de Chile deixa Mendoza rumb a Coquimbo, comandat pel coronel Cabot.
1837 - Puixkin, poeta rus, s ferit greument en un duel.
1863 - S'ignaugura el metro de Londres, el primer ferrocarril subterrani del mn, de set quilmetres de longitud.
1879, Xile - Es dicta la llei d'educaci secundria, que disposa que hi ha d'haver almenys un liceu a cada provncia.
1923 - Juan de la Cierva fa el primer vol en autogir per Madrid.
1939 - Lbia s incorporada al territori d'Itlia.
1988 - Cientfics de l'Institut Whitehead, de Boston, aconsegueixen allar el gen responsable del sexe hum (TDF), localitzat en el cromosoma Y, noms present en els homes.
1991 - Primer or de la histria de la nataci espanyola en guanyar Lpez Zubero la final dels 200 esquena en el Campionat del Mn.

 Naixements: .
1586 - Neix a Barcelona, Pau Claris, futur President de la Generalitat.
1821 - Francisco Bilbao, escriptor i folsof xil.
1902 - Barbastre (l'Arag) - Josepmaria Escriv de Balaguer, sant espanyol, fundador de l'Opus Dei.

1913 - Richard Nixon, president dels Estats Units.
1920 - Madrid: Jos Luis de Vilallonga, escriptor, periodista, actor i aristcrata.
1941 - Joan Baez, cantant estatunidenca.
1959 - Rigoberta Mench, Premi Nobel de la Pau el 1992.
1974 - Jesuln de Ubrique, torero espanyol.
1975 - Angela Bettis actriu estatunidenca.

 Necrolgiques: .
Pasos Catalans.
1932 - Antoni Maria Alcover i Sureda (n. 1862), eclesistic, lingista, escriptor i folklorista.

Mn.
1853 - Juan Nicasio Gallego, prevere i poeta espanyol.
1878 - Vctor Manuel II, rei i fundador del Regne d'Itlia. ;
1983 - Joaqun Garrigues y Daz-Caabate, jurista espanyol.
2007 - Iwao Takamoto, creador de la srie de dibuixos animats Scooby Doo;

 Festes: .

Balloon Ascension Day - Estats Units;
Da de los Mrtires (Dol Nacional) - Palau, Panam;
Onomstica: Sant Eulogi de Crdova, sants Juli i Basilissa d'Antinpolis, sant Andreu Corsini, santa Marciana.

----
Un dia abans/Un dia desprs































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3238" title="10 de gener" nonfiltered="2047" processed="2023" dbindex="2052">
El 10 de gener s el des dia de l'any del Calendari Gregori. Queden 355 dies per finalitzar l'any i 356 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
1724, Felip V va abdicar en favor del seu fill primognit Llus I d'Espanya.
 1877 - S'estableix a l'estat espanyol el servei militar obligatori (quatre anys de servei actiu i quatre a la reserva). ;
 1920 - Entra en vigor el Tractat de Versalles.
 1978 - El catal esdev el 17 idioma oficial de la UNESCO;
 1995 - El rei d'Espanya, Joan Carles I, i l'expresident dels Estats Units, Jimmy Carter obtenen el Premi de la Pau de la UNESCO.

 Naixements .
Pasos Catalans:
 1975 - La Seu d'Urgell (Catalunya): Mnica Lpez Moyano, meteorloga de TV3.

Mn:
 1872 - Prokovskoje (Rssia): Grigori Rasputn, espiritualista i poltic rus. ;
 1880 - Madrid (Espanya): Manuel Azaa Daz, poltic, escriptor i president de la Segona Repblica espanyola (m. 1940). ;
 1893 - Santiago de Xile (Xile): Vicente Huidobro, poeta xil (m. 1948). ;
 1956 - beda (Espanya): Antonio Muoz Molina, escriptor espanyol.

 Necrolgiques .
 1951 - Sinclair Lewis, escriptor nord-americ. ;
 1957 - Gabriela Mistral, poetessa xilena, Premi Nobel de Literatura.
 1961 - Dashiell Hammett, escriptor nord-americ.
 1993 - Antonio Manuel Campoy, crtic espanyol  d'art. ;
 2007 - Carlo Ponti, actor i direcor itali, marit de Sofia Loren.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Agat, sant Pere Ursol.
----
Un dia abans /Un dia desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3239" title="12 de gener" nonfiltered="2048" processed="2024" dbindex="2053">
El 12 de gener s el dotz dia de l'any del calendari gregori. Queden 353 dies per finalitzar l'any i 354 en els anys de trasps.
----


 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1706 - Vila-real: La resistncia d'un grup de veins proaustracistes al pas de les tropes reials provoca l'assalt de la vila, parcialment incendiada, i la mort de quasi cinc-centes persones entre els dos bndols.
2006 - Santa Coloma de Gramenet (el Barcelons): Explosi de gas a la Rambla del Fondo que obliga a reallotjar els vens de la zona a Badalona i Barcelona.
Mn:
 1881: Batalla de San Juan de Chorrillos a la Guerra del Pacfic entre Xile, Per i Bolvia.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1896 - Vlnius (Litunia): Bors Skossyreff, aventurer que intent prendre el poder a Andorra durant els anys 30 del segle XX, proclamant-se rei d'aquest estat.
1893 - Valladolid (Espanya): Jorge Guilln, poeta de la Generaci del 27;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:



 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Arcadi, Sant Nazari, santa Tatiana, sant Mart de Lle, sant Victori, sant Antoni-Maria Pucci, santa Cesarina.
----
Un dia abans/Un dia desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3240" title="13 de gener" nonfiltered="2049" processed="2025" dbindex="2054">
El 13 de gener s el tretz dia de l'any del calendari gregori. Queden 352 dies per finalitzar l'any i 353 en els anys de trasps.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1714 - Arbcies (la Selva): les forces catalanes derroten les borbniques una batalla anomenada combat d'Arbcies (guerra de Successi).
Mn:
1966 - arxiplag Juan Fernndez (Xile): adopta el seu nom actual; fins aleshores s'havia anomenat arxiplag Robinson Crusoe.
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
2000 - Mor el patriarca de les lletres valencianes, Enric Valor i Vives.
2004 - Joan Revents i Carner, politic catal, fundador del PSC que fou president del Parlament de Catalunya.

Mn:
1935 - Heinrich Schenker;
1941 - Zuric (Sussa): James Joyce, escriptor i poeta irlands (n. 1882).


 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Hilari, sant Gumersind, santa Vernica de Benasco.
----
Un dia abans / Un dia desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3241" title="1983" nonfiltered="2050" processed="2026" dbindex="2055">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
23 de febrer - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): un incendi destrueix el Gran Teatre de la Passi.
25 de febrer - Madrid (Espanya): el Parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983.
8 de maig - els Pasos Catalans: coincidint amb les segones eleccions municipals de l'poca postfranquista, es fan les primeres eleccions als Parlaments de les Balears i del Pas Valenci.
6 d'abril - Catalunya: el Parlament aprova per unanimitat la primera Llei de Normalitzaci Lingstica.
16 de juny - Asc (la Ribera d'Ebre): hi entra en funcionament la central nuclear Asc II.
23 de novembre - Alacant: el Parlament aprova la Llei d's i Ensenyament del Valenci.

Mn:
25 de gener - Vatic: El papa Joan Pau II proclama el nou Codi de Dret Cannic de l'Esglsia Catlica Romana.
1 de mar - Espanya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid.
25 de mar - Austrlia: per primera vegada, implanten amb xit un embri congelat a una dona.
18 d'abril - Beirut (Lban): Un sucida destrueix l'ambaixada dels Estats Units, matant 63 persones.
8 de maig - Espanya: coincidint amb les segones eleccions municipals de l'poca postfranquista, es fan les primeres eleccions als parlaments de les comunitats autnomes que s'havien creat els mesos anteriors.
10 de setembre - Naixement de Televisi de Catalunya ( TV3 );
25 d'octubre - illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.
15 de novembre - Xipre: l'exrcit turc proclama la Repblica Turca de Xipre del Nord en la zona nord on viuen 180.000 habitants d'origen turc.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 14 d'agost, Mila Kunis;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
13 d'abril - Girona: Merc Rodoreda escriptora catalana (n. 1908).
26 de juliol - Sant Pere de Ribes (el Garraf): Josep Andreu i Lasserre, conegut com Charlie Rivel, pallasso catal (n. 1896).
 25 de desembre - Joan Mir i Ferr, pintor;
Mn:
3 de mar - Brusselles (Blgica): Georges Rmi, conegut com Herg, autor de cmics belga, creador de Tintin (n. 1907).
7 de mar - Antibes (la Provena): Igor Markvitx, director d'orquestra i compositor itali d'origen ucrans (n. 1912).
29 de juliol - Ciutat de Mxic (Mxic): Luis Buuel, director de cinema aragons (n. 1900).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3242" title="27 de gener" nonfiltered="2051" processed="2027" dbindex="2056">
El 27 de gener s el vint-i-set dia de l'any del calendari gregori. Queden 338 dies per finalitzar l'any i 339 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1151 - Tudiln : Es firma el Tractat de Tudelln;
1939 - Badalona : Les tropes franquistes entren a Badalona.
2005 - Barcelona: Esfondrament del Carmel. Collapsa un tnel en les obres d'ampliaci de la lnia 5 del metro de Barcelona al seu pas pel barri del Carmel. Apareix un gran esvoranc en superfcie, de 35 metres de profunditat, que s'empassa un garatge sencer i s'han de desallotjar ms de 1000 persones i enderrocar un altre edifici. Cap vctima.
Mn:
1887 - Pars (Frana): hi comencen les obres de la Torre Eiffel.
1973 - Estats Units i el Vietnam del Nord: aquests dos pasos signen un acord d'alto-el-foc.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1756 - Salzburg (ustria): Wolfgang Amadeus Mozart, compositor austrac.
1950 - Matanzas (Cuba): Pedro Juan Gutirrez, escriptor cub.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1966 - l'Escala (l'Alt Empord): Caterina Albert, escriptora catalana que signava les obres amb el nom de Vctor Catal.
1980 - Palma (Mallorca): Lloren Vilallonga, escriptor catal.
Mn:
1901 - Mil (la Llombardia, Itlia): Giuseppe Verdi, compositor itali d'peres.
1950 - Santiago de Xile (Xile): Augusto d'Halmar, escriptor xil.
1972 - Chicago, (Illinois, EUA): Mahalia Jackson, cantant de gospel.
2008 - Jakarta (Indonsia): Haji Muhammad Suharto, militar i lder poltic d'Indonsia.

 Festes i commemoracions .
Dia internacional per recordar l'holocaust;
Onomstica: Santa ngela Mrici, fundadora de les ursulines; Sant Enric d'Oss i Cervell, fundador de les teresianes; sant Vitali, papa; sant Emeri, abat de Banyoles; sant Juli de Le Mans, bisbe.

----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3243" title="ustria" nonfiltered="2052" processed="2028" dbindex="2057">



ustria (en alemany sterreich ) s una repblica federal del centre d'Europa. Limita a l'oest amb Sussa i Liechtenstein, al nord amb Alemanya i Repblica Txeca, a l'est amb Eslovquia i Hongria, i al sud amb Eslovnia i Itlia. s membre de la Uni Europea.

Histria.
ustria s un dels estats ms antics d'Europa. Els seus orgens sn la cultura de Hallstatt i les terres cltiques amb el regne de Norig (=Noricum en llat; "Norig" ja significa "regne de l'est" = "ustria"). A l'any 14 a.JC el territori va ser conquistat pels Romans i romanitzat.

Durant l'poca medieval, la major part d'ustria (aix vol dir el terreny de parla alemanya i txeca) va formar part del Sacre Imperi Romanogermnic fins a la seva dissoluci com a pas principal d'este conjunt d'estats. La dinastia dels Habsburg residia a Viena i eren nomenats emperadors del Sacre Imperi. Des del segle XVII la poltica austraca es va dirigir ms a les terres danubianes que no al nord, amb l'expansi per terres hongareses. Les invasions napoleniques van dur a terme al Sacre Imperi Rom i es va crear l'Imperi Austrac.

L'Imperi Austrac es va transformar en l'Imperi Austrohongars en 1867, un conjunt multitnic que va dirigir de 1848 fins 1916 l'emperador Francesc Josep I, casat amb l'emperadriu Sissi; i de 1916 fins 1918 fou encapalat per l'emperador Carles I, nebot-nt de Francesc Josep I i casat amb l'emperadriu Zita. En 1908 s'annexion Bsnia i Hercegovina i en 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, fet que va donar origen a la Primera Guerra Mundial.

L'Imperi Austrohongars es va dissoldre en 1918 en perdre la guerra. En aquell any va nixer la Repblica d'ustria, que va ser annexionada en 1938 per l'Alemanya de Hitler. En 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, ustria torn a ser un estat independent. En 1995 va entrar a la Uni Europea desprs d'un referndum que va ser favorable a l'adhesi.

Poltica.
ustria s una repblica federal i democrtica governada segons una constituci elaborada el 1920 que s'ha anat modificant posteriorment. 

El poder executiu s exercit pel president d'ustria, que s'escolleix per sufragi universal cada sis anys, i pel consell de Ministres que dirigeix un canceller, designat pel president per a un perode no superior a quatre anys.

Subdivisi administrativa.
Article principal: Organitzaci territorial d'ustria

ustria es divideix en nou estats federals (en alemany, bundeslnder), cadascun amb el seu propi parlament.



Geografia.

Vegeu Llista de muntanyes d'ustria

La major part del territori d'ustria es troba dins de la secci oriental dels Alps que arriben a altures de ms de 3.000 metres. La poblaci es concentra en les valls dels rius entre els quals destaca el Danubi, que entra a ustria per Passau, a la frontera amb Alemanya; passant per Linz i Viena, fins a Bratislava, a la frontera amb Eslovquia. Per la frontera amb Alemanya arriba l'Inn, que passa per Innsbruck, i t com a afluent principal el Salzach, que passa per Salzburg. 

El llac Constana s el mes gran del pas i forma la frontera occidental amb Alemanya i Sussa.

Economia.
Article principal: Economia d'ustria

L'economia austraca est definida pel seu carcter social de mercat, amb empreses privades i pbliques. Les activitats bsiques s'han nacionalitzat desprs del final de la Segona Guerra Mundial. ustria s un dels pasos ms prspers i desenvolupats d'Europa. 

El principal soci comercial del pas s Alemanya. 

L'euro s la moneda oficial d'ustria.

Demografia.
ustria t una poblaci total de 8.150.835 habitants (97 hab/km). Al voltant del 65% de la poblaci s urbana. 

El pas es composa d'una barreja tnica variada, llegat dels temps de l'Imperi Austrohongars, que inclou un important nombre de eslovens, croats i magiars. 

Desprs del final de la Segona Guerra Mundial, la immigraci va tornar a esdevenir important, sobretot amb l'arribada de turcs.

 Cultura .

Literatura

A ms de ser una terra d'artistes i cientfics,ustria ha sigut sempre un pas de poetes, escriptors i novellistes. s la casa dels novellistes Arthur Schnitzler, Stefan Zweig, Bertha von Suttner (primer Nobel de la Pau), Marie Ebner von Eschenbach, Oswald Von Wolkenstein, Thomas Bernhard, Franz Kafka, Robert Musil i dels poetes Georg Trakl, Franz Werfel, Franz Grillparzer, Rainer Maria Rilke, Adalbert Stifter i Karl Kraus. 

Cuina

La cuina d'ustria es derivada de la cuina de l'Imperi Austro-Hngaro. Est influda per les gastronomies hngares, xeques, italiana i bvara, i s per tant una de les ms multiculturals d'Europa.

Algunos plats tpics austracs sn el Wiener Schnitzel, el Schweinsbraten, el Kaiserschmarrn, los Kndel, la Sachertorte y el Tafelspitz. Tamb sn populars els Kasnockn, un plat de macarrons amb formatge fresc Pinzgauer i pebre, i els Eierschwammerl (chantarelas).

Los caramels PEIX foren inventats a ustria, que s tambi famosa por la seva Apfelstrudel.

Enllaos externs.

Oficina Nacional de Turisme d'ustria;
 Casal Catal de Viena;
 Guia d'ustria;















































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3244" title="31 de desembre" nonfiltered="2053" processed="2029" dbindex="2058">
El 31 de desembre s el tres-cents seixanta cinqu dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents seixanta sis dia de l'any en els anys de trasps. No queda cap ms dia per finalitzar l'any, ja que n's el darrer. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1148 - Tortosa (el Baix Ebre): Ramon Berenguer IV culmina la conquesta de la ciutat al califa almorvit al-Muzaffar.
1229 - Palma: Jaume I entra vencedor a la ciutat desprs de conquerir Mallorca al sold almohade Abu-l-Ala Idris al Mamun.
1979 - Barcelona: El Diari Oficial de la Generalitat publica la Llei Orgnica 4/1979, de 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Mn:
1999 - Panam: el canal passa a mans panamenyes, d'acord amb els Tractats que Jimmy Carter i Omar Torrijos havien signat i que el Senat estatunidenc havia ratificat el 18 d'abril de 1978.
2004 - Kev (Ucrana): dimiteix el primer ministre pro rus d'Ucrana, Viktor Ianukvitx, desprs que la repetici de les eleccions el dia 26 hagi donat la victria a Vktor Iutxenko.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1908 - Buczacz, ustria-Hongria, a l'actual Ucrana: Simon Wiesenthal, conegut caador de nazis.
1941 - Glasgow (Esccia): Alex Ferguson, entrenador de futbol i exjugador escocs.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Festa Local de Ger a la comarca de la Cerdanya;
Sant Silvestre;
Santa Coloma ;
Darrer dia de l'any: segons Joan Amades s el dia ms pervers desprs del de Sant Joan, en qu el Dimoni es manifesta en totes les formes.
Dia de l'Home dels Nassos;
Nit de cap d'any;
Festa de l'Estendard , en commemoraci de l'entrada de les tropes de Jaume el Conqueridor a Palma el 1229, s la festa cvica ms antiga d'Europa. (Diada de Mallorca) malgrat que no t carcter oficial: la diada oficial s el 12 de setembre.






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3245" title="28 de gener" nonfiltered="2054" processed="2030" dbindex="2059">
El 28 de gener s el vint-i-vuit dia de l'any del calendari gregori. Queden 337 dies per finalitzar l'any i 338 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
2004 - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renncia de Josep-Llus Carod-Rovira al crrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpiny amb dirigents d'ETA; continua, per, sent conseller sense cartera.
Mn:
1823 - Xile: Bernardo O'Higgins abdica el crrec de director suprem del pas.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1853 - l'Havana (Cuba): Jos Mart, poeta i heroi de la indepndencia de cubana.
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
1947 - Pars: Reynaldo Hahn, compositor francs d'origen veneol;
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Toms d'Aquino; sant Flavi, soldat mrtir; sant Tirs, atleta mrtir; sant Juli de Conca, bisbe; sant Lenides, mrtir; beata Gentil Giusti.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3246" title="29 de gener" nonfiltered="2055" processed="2031" dbindex="2060">
El 29 de gener s el vint-i-nov dia de l'any del calendari gregori. Queden 336 dies per finalitzar l'any i 337 en els anys de trasps. 
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1848 - Xile: el pas adopta oficialment el sistema mtric decimal.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1645 - Jemeppe-sur-Meuse (principat de Lieja): Rennequin Sualem, enginyer conegut per la mquina de Marly al Castell de Versalles;
1860 - Taganrog (Ucrana): Anton Txkhov, dramaturg i rondallaire ucrans en llengua russa.
1957 - Grazyna Miller, poeta;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1987 - Barcelona: Josep Vicen Foix, poeta catal.
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Pere Nolasc; Sant Valeri, bisbe de Saragossa; beat Manuel Domingo i Sol; sant Sulpici Sever, bisbe; sant Juli de Toledo, bisbe; beata Arcngela Girlani.
----
Un dia abans/Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3247" title="7 de gener" nonfiltered="2056" processed="2032" dbindex="2061">
El 7 de gener s el set dia de l'any del calendari gregori. Queden 358 dies per finalitzar l'any i 359 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1325 - Portugal: Alfons IV accedeix al tron.
1558 - Calais (Pas-de-Calais, Frana): les tropes franceses ocupen aquesta ciutat, la darrera possessi continental anglesa, amb la qual cosa acaba definitivament la Guerra dels Cent Anys.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1502 - Bolonya (l'Emlia, l'Emlia-Romanya, Itlia): Ugo Buoncompagni, que regn com a papa amb el nom de Gregori XIII (m. 1585).
1964 - Long Beach (Califrnia, EUA): Nicholas Kim Coppola, conegut com Nicolas Cage, actor de cinema estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1989 - Tquio (el Jap): Hiro Hito, emperador del Jap.
 Festes i commemoracions .
Dia de Nadal de l'Esglsia Ortodoxa;
Onomstica: Sant Ramon de Penyafort, sant Juli de Toledo, santa Virgnia, sant Crisp, sant Tell.
----
Un dia abans / Un dia desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3248" title="30 de gener" nonfiltered="2057" processed="2033" dbindex="2062">
El 30 de gener s el trent dia de l'any del calendari gregori. Queden 335 dies per finalitzar l'any i 336 en els anys de trasps. 
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1500 - Vicente Yez Pinzn descobreix l'eixida al mar del riu Amazones.
 1648 - Mnster i Osnabrck (Alemanya): Es signa la Pau de Westflia entre el Sacre Emperador Rom Ferran III (1608-1657), els altres prnceps del Sacre Imperi Rom Germnic, Frana, i Sucia, que marca el principi de la era moderna dels estats naci moderns o westfalians.
 1969 - Londres (Anglaterra): The Beatles fan el seu darrer concert al terrat de l'edifici d'Apple Studios, al nmero 3 de Saville Row.
 1972 - Irlanda del Nord: Diumenge Sagnant en Derry. L'exrcit britnic dispara contra una manifestaci pels drets civils. Moren 14 manifestants (un d'ells messos desprs a causa de les ferides).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1825 - Chne (Blgica): Charles Descardre horticultor i burgmestre.
1960 - Regne Unit: Lily Potter, mare d'en Harry Potter.
1968 - Madrid (Espanya): Felip de Borb i Grcia, prncep d'Astries.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 1991 - Barcelona: Josep Ferrater Mora, filsof catal.
Mn:
 1948 - Nova Delhi (Delhi, l'ndia): Mohandas Karamchand, conegut com Mahatma Gandhi, independentista indi, lder de la resistncia pacfica.

 Festes i commemoracions . 

Es celebra el Dia Escolar de la No-violncia i la Pau;
Dia Internacional contra la lepra;
Onomstica: Santa Martina, verge i mrtir; sant Adelelm, bisbe de Burgos; santa Jacinta de Mariscotti, terciria franciscana; sant Muci-Maria Wiaux.

----
Un dia abans / Un dia desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3249" title="31 de gener" nonfiltered="2058" processed="2034" dbindex="2063">
El 31 de gener s el trenta-un dia de l'any del calendari gregori. Queden 334 dies per a acabar l'any i 335 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1986 - Catalunya: una abundant nevada causa mltiples problemes a les vies de comunicaci i a les lnies elctriques i telefniques.
1994 - Barcelona: un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu.
1998 - Barcelona: mor l'escriptor Jaume Fuster i Guillem (premi Narrativa Ramon Llull 1993) a causa d'un cncer de pulm.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1797 - Viena (ustria): Franz Schubert, compositor austrac.
1982 - Gteborg (Sucia): Helena Paparizou, cantant que va guanyar el Festival d'Eurovisi celebrat a Kev (Ucrana), representant a Grcia.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1998 - L'Hospitalet de Llobregat (el Barcelons): Jaume Fuster, novellista catal.
Mn:
1888 - Tor (el Piemont, Itlia): Sant Joan Bosco, fundador dels salesians.
1928 - Wilsele (Blgica): Joseph Franois Piscador, arquitecte;
1933 - Londres (Anglaterra): John Galsworthy, escriptor angls, premi Nobel de Literatura de 1932.
1973 - Ragnar Frisch, economista noruec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1969.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Joan Bosco, santa Marcella.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3250" title="1 de febrer" nonfiltered="2059" processed="2035" dbindex="2064">
L'1 de febrer s el trentados dia de l'any del calendari gregori. Queden 333 dies per finalitzar l'any i 334 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1871 - Barcelona: es publica el primer nmero de la revista La Renaixena.
1881 - Barcelona: surt el primer nmero de la histria del diari La Vanguardia.
1900 - Barcelona: S'exposen per primera vegada obres del pintor malagueny Pablo Ruiz Picasso.
1976 - Barcelona: manifestaci per l'amnistia convocada al "Saln Victor Pradera" (actual Passeig Llus Companys) qu s havia intentat, sense xit, fos autoritzada pel Governador Civil, Sanchez Teran, mitjanant petici realitzada per la Federaci d'Associacions de Veins de Barcelona. Al Passeig de Sant Joan es congreguen un gran nombre de manifestants qu sn dissolts contundentment per la policia armada. Les manifestacions i els "salts" s'acaben extenent per tot el centre de Barcelona durant tot el mat. L Assemblea de Catalunya demostra la seva capacitat de mobilitzaci. En anys posteriors l'aleshores Governador Civil de Barcelona declara que podien haver-se manifestat aquell dia d'entre 30 i 35.000 persones.
1984 - Mequinensa (el Baix Cinca): un grup de batlles signen la Declaraci de Mequinensa, un document en qu reconeixen que la llengua catalana, parlada a la Franja de Ponent, pertany al patrimoni cultural de l'Arag.
2008 - Pau Gasol traspassat de Memphis a Los Angeles Lakers a canvi de Kwame Brown, Javaris Crittenton, dues rondes dels Draft del 2008 i 2010 i els drets sobre el seu germ Marc Gasol.
Mn:
1151 - Andenne (actualment a Blgica) - Batalla d'Andenne entre el principat de Lieja i el comtat de Namur;
1979 - Teheran (l'Iran): l'aiatoll Ruhollah Khomeini hi arriba procedent de Pars, on vivia exiliat.
1881 - el Panam: hi comencen les obres del Canal.
2003 - Texas (EUA): el transbordador espacial Columbia, amb set tripulants a bord, es desintegra en entrar a l'atmosfera minuts abans d'aterrar.
2004 - Darwin (el Territori del Nord, Austrlia): hi arriba, procedent d'Adelaida el tren The Ghan, el primer de passatgers que recorre la nova lnia de 2.979 quilmetres entre aquestes dues ciutats; el 15 de gener hi va circular el primer tren de mercaderies.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1208 - Montpeller (Occitnia): Jaume el Conqueridor.
1852 - Corbera d'Ebre (Terra Alta): Jaume Ferran i Clua, descobridor d'un vacc contra la clera.
1953 - Benicarl (Baix Maestrat): ngel Alonso, futbolista, entrenador i seleccionador nacional de Catalunya.
Mn:
 1973 - Yuri Landman, 1973, luthier del Moodswinger, ;
 1977 - Itlia: Gianluca Zambrotta, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2004 - Molins de Rei (el Baix Llobregat): Josep Maria Madorell, ninotaire catal.
Mn:
1694 - Lieja (Principat de Lieja): Joan Llus d'Elderen, prncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.
1886 - Lons-le-Saunier (el Jura, Frana): Rouget de Lisle, compositor, autor de la Marsellesa, himne estatal de Frana.
1932 - El Salvador: Farabundo Mart, lder popular salvadorenc, mor afusellat.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Cecili, bisbe de Granada; santa Brgida d'Esccia; beates Maria-Anna Vaillot i Otlia Baumgarten.

----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3251" title="2 de mar" nonfiltered="2060" processed="2036" dbindex="2065">
El 2 de mar s el seixata-un dia de l'any del calendari gregori i el sixanta-dos en els anys de trasps. Queden 304 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 1824 - Alcoi (l'Alcoi): s'hi esdev una revolta obrera.
Mn:
1836 - La Repblica de Texas declara la seva independncia de Mxic.
1939 - Ciutat del Vatic (Roma): el conclave proclama papa Eugeni Pacelli, que regnar com a Pius XII.
1943 - La Fora Aria d'Austrlia i Nord Amrica ataquen i destrueixen el convoi Japons en la Batalla del Mar Bismarck.
1946 - H  Ch Minh s nomenat President del Vietnam del Nort.
1956 - el Marroc: el pas s'independitza de Frana.
1998 - La Nau Espacial Galileo descobreix un oce d'aigua salada en el Satllit Europa, una de les llunes del planeta Jpiter.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1876 - Roma (Itlia): Eugeni Pacelli, que esdevindr papa com a Pius XII.
1931 - Rssia: Mikhal Gorbatxov, expresident de la Uni Sovitica;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans: ;
1974 - Barcelona: Salvador Puig i Antich, militant anarquista a qui les autoritats franquistes apliquen la pena de mort.
Mn:
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Lluci, bisbe; santa Genara, mrtir; beata ngela de la Creu, verge; santa Agns de Praga, franciscana.
----
Un dia abans/Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3252" title="2 de febrer" nonfiltered="2061" processed="2037" dbindex="2066">
El 2 de febrer s el trenta-tres dia de l'any del calendari gregori. Queden 332 dies per finalitzar l'any i 333 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1974 - Barcelona: Llus Llach torna a actuar al Palau de la Msica Catalana desprs de 4 anys d'exili.
2004 - Barcelona: Josep-Llus Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1977 - Andorra la Vella: Marc Bernaus Cano, futbolista internacional per la selecci andorrana.
1980 - Sabadell: Oleguer Presas, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.
Mn:
1208 - Montpeller: Jaume I el Conqueridor, rei d'Arag, de Mallorca i de Valncia, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller;
 1882 - Dubln (Irlanda): James Joyce, escriptor irlands.
 1926 - Frana: Valry Giscard d'Estaing, president de la Repblica Francesa.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2004 - Molins de Rei (el Baix Llobregat): Josep Maria Madorell, ninotaire catal.
Mn:
1970 - Penrhyndeudraeth (el Pas de Galles): Bertrand Russell, matemtic i filsof angls, premi Nobel de Literatura de 1950.
1979 - Nova York: Sid Vicious, cantant i baixista del grup Sex Pistols.

 Festes i commemoracions .
Fira a Molins de Rei (El Baix Llobregat), celebrada ininterrompudament des de mitjan segle XIX.
La Candelera, festa major de l'Ametlla de Mar (el Baix Ebre).
Dansa del Tortell a Esponella, a la comarca del Pla de l'Estany.
Patrona de la ciutat de Valls, seguit de festes en els anys acabats en 1 (1991, 2001, 2011...).
Dia internacional de les zones humides;
Onomstica: Presentaci del Senyor, antigament Purificaci de Maria, i popularment la Candelera; Santa Olivia; Sant Corneli, bisbe.

----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3253" title="8 de mar" nonfiltered="2062" processed="2038" dbindex="2067">
El 8 de mar s el seixanta-set dia de l'any del calendari gregori i el seixanta-vuit en els anys de trasps. Queden 298 dies per finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans: ;
1983 - Illes Balears: s'hi fan les primeres eleccions al Parlament.
Mn:
1618   Johannes Kepler descobreix la tercera llei del moviments dels planetes (la rebutja inicialment desprs d'alguns clculs, per la confirma el 15 de maig).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1841 - Barcelona: Valent Almirall, poltic i escriptor catal.
1897 - Palafrugell (el Baix Empord): Josep Pla, escriptor i periodista catal. (m. 1981);
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1901 - Anvers (Blgica): Peter Benoit, compositor;

 Festes i commemoracions . 
 Dia de la Dona Treballadora;
 Onomstica: Sant Joan de Du, fundador de l'Orde Hospitalari (OH); sant Veremon d'Irache, abat; santa Aurlia de Nia, mrtir.
 2011 - Dimarts de Carnaval;
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3254" title="7 de mar" nonfiltered="2063" processed="2039" dbindex="2068">
El 7 de mar s el seixanta-sis dia de l'any del calendari gregori, el seixanta-set els anys de trasps. Queden 299 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1876 - Boston (Massachusetts, EUA): Alexander Graham Bell patenta el telfon.
1936 - Berln (Alemanya): Adolf Hitler ordena ocupar les zones desmilitaritzades de la Rennia.
1938 - mar Mediterrnia, enfront del cap de Palos: l'almirall republic Ubieta, enfront dels creuers Libertad i Mndez Nez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares, del bndol franquista (guerra Civil Espanyola).
1966 - Palomares (Almeria, Andalusia, Espanya): l'aleshores ministre espanyol Manuel Fraga es banya a mar en la zona on havia caigut una bomba H estatunidenca, per demostrar que no hi havia perill de radioactivitat. ;
1972 - Madrid (Espanya): la Conferncia Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancn.
1989 - l'Iran: aquest pas trenca relacions diplomtiques amb el Regne Unit a causa de la publicaci de la novella "Versicles satnics", de Salman Rushdie.
1991 - El Congrs dels Diputats espanyol aprova la creaci de l'Institut Cervantes.
1996 - Ramallah (Cisjordnia): s'hi constitueix el primer parlament palest escollit democrticament.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1962 - Sevilla (Espanya): Gustau Muoz, activista socialista i independentista catal, militant de la UJML.
1980 - Watchung (Nova Jersey, EUA): Laura Prepon, actriu estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1880 - Valncia: Vicent Boix i Ricarte, escriptor en catal i en castell i historiador valenci.
2002 - Dei: Mati Klarwein, pintor.
Mn:
1274 - monestir de Fossanova (Priverno (la Campnia, Itlia): Sant Toms d'Aquino, filsof cristi itali.
1724 - Ciutat del Vatic (Roma): Michelangelo dei Conti, papa que regn amb el nom d'Innocenci XIII.
1890 - Madrid (Espanya): Claudio Moyano, poltic espanyol, ministre de Foment, autor de la primera llei d'educaci espanyola, coneguda com la Llei Moyano.
1908 - l'Havana (Cuba): Manuel Curros Enrquez, escriptor gallec.
1931 - Davos (cant dels Grisons, Sussa): Theo van Doesburg, pintor holands.
1932 - Pars (Frana): Aristide Briand, poltic francs. ;
1944 - Buenos Aires (l'Argentina): Miguel Andrs Camino, poeta argent que signava les obres amb el pseudnim de Milon E. Mjica. ;
1983 - Antibes (Frana): Igor Markvitx, msic itali d'origen ucrans.
1986 - Santa Fe (Nou Mxic, EUA): Georgia O'Keefe, pintora estatunidenca.
1999 - Hertfordshire (Kent, Anglaterra): Stanley Kubrick, director de cinema.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Santa Perptua, mrtir; sant Tefil, bisbe.
----
Un dia abans/Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3255" title="1714" nonfiltered="2064" processed="2040" dbindex="2069">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans: ;
13 de gener - Arbcies (la Selva): les forces catalanes derroten les borbniques una batalla anomenada combat d'Arbcies (guerra de Successi).
5 de febrer - Prats de Lluans (Osona): les tropes filipistes devasten la poblaci.
14 d'agost - Sant Lloren Savall (el Valls Occidental): prop d'aquesta vila, els miquelets d'Antoni Desvalls causen prop de mig miler de baixes als filipistes (guerra de Successi).
11 de setembre - Desprs de 14 mesos de setge, Barcelona cau en mans de les tropes borbniques (guerra de Successi). Aquest esdeveniment marca la data de la Diada Nacional de Catalunya.
18 de setembre - Es rendeix la vila de Cardona, (guerra de Successi) ltim basti catal.
16 de novembre - Els Decrets de Nova Planta, liquiden la Junta de Braos que tenia el comandament de la Generalitat, en el marc dels efectes de la Guerra de Successi.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Juan de Cabriada, metge valenci (n. 1665)

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
Calendari del 1714;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3256" title="1876" nonfiltered="2065" processed="2041" dbindex="2070">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
26 de novembre - Barcelona: s'hi funda l'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques, que el 1890 es fusionar amb l'Associaci Catalana d'Excursions per constituir el Centre Excursionista de Catalunya.
Mn:
 14 de febrer - Elisha Gray i Alexander Graham Bell solliciten, per aquest ordre, una patent per la invenci del telfon. Sembla que, tot i arribar ms tard, a l'oficina de patents americana van enregistrar primer la sollicitud de Bell i, per tant, se li va concedir la patent del telfon a Bell.
7 de mar - Boston (Massachusetts, EUA): Alexander Graham Bell patenta el telfon.
 1 de juliol Srbia declara la guerra a Turquia. ;
2 de juliol - Montenegro declara la guerra a Turquia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
2 de setembre - Verges (el Baix Empord): Francesc Camb i Batlle, poltic catal. (m. 1947);
29 de desembre - el Vendrell (el Baix Peneds) - Pau Casals, msic catal. (m. 1973);
Mn:
2 de mar - Roma (Itlia): Eugenio Pacelli, que esdevindr papa com a Pius XII.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3257" title="1877" nonfiltered="2066" processed="2042" dbindex="2071">
 Esdeveniments .
10 de gener - Espanya: s'hi estableix el servei militar obligatori dels jvens (quatre anys de servei actiu i quatre a la reserva).
4 de mar - Washington DC (EUA): Emile Berliner hi inventa el micrfon.
14 d'abril - Sabadell (Espanya): Sabadell rep el ttol de ciutat.

 Naixements .
30 de novembre - Buenos Aires (l'Argentina): Miguel Andrs Camino, conegut com Milon E. Mjica, periodista i poeta argent.
6 de Juliol - Priego, Crdova, Espanya: Niceto Alcal Zamora, poltic i advocat (m. Buenos Aires, Argentina 1949).

 Necrolgiques .
5 de setembre - Fort Robinson (Nebraska, EUA): Cavall Boig, cap dels Siouxs Oglala, mort per un soldat dels Estats Units d'Amrica en resistir-se a ser empresonat.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3258" title="1874" nonfiltered="2067" processed="2043" dbindex="2072">
 Esdeveniments .
11 de gener - Sarri (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exrcit espanyol.

 Naixements .
30 de novembre - Woodstock, Anglaterra: Winston Churchill, Primer Ministre britnic durant la Segona Guerra Mundial.
 Necrolgiques .
24 de febrer - Barcelona: Anselm Clav, msic i poltic catal, fundador dels Cors de Clav.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3259" title="1150" nonfiltered="2068" processed="2044" dbindex="2073">
 Esdeveniments .
18 de gener - Vimbod (la Conca de Barber): Ramon Berenguer IV hi fa donaci d'uns terrenys per a construir-hi el monestir de Poblet.
 Deestrucci de Tula, que posa fi a l'imperi tolteca;
 Fundaci de la Universitat de Pars (la Sorbona);
 s dels primers coets recreatius a la Xina;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3260" title="1811" nonfiltered="2069" processed="2045" dbindex="2074">
 
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
19 de gener - Vila-seca de Solcina (el Tarragons): els francesos hi sn derrotats (Guerra del Francs).
25 de juny - Tarragona: les tropes franceses ocupen la ciutat (Guerra del Francs).

 Naixements .
15 de febrer - San Juan de la Frontera (l'Argentina: Domingo Faustino Sarmiento, pedagog, escriptor i poltic argent, president del pas (m. 1888).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3261" title="1977" nonfiltered="2070" processed="2046" dbindex="2075">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
3 de maig - Catalunya: el govern espanyol legalitza el PSUC.
7 de juliol - El grup llibertari mallorqu Terra i Llibertat ocupa pacficament l'illa verge sa Dragonera (Illes Balears) tot intentant amb aquesta acci evitar la seva urbanitzaci per part de l'empresa constructora valenciana PAMESA (Patrimonial Mediterrnea Sociedad Annima), que depenia de la Banca Mas Sard, que l'havia comprat en 1974 amb aquesta finalitat.
30 de juliol - Illes Balears: es constitueix l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes.
1 d'agost - Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.
11 de setembre - Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestaci multitudinria a favor de l'Estatut.
29 de setembre - Catalunya: el govern espanyol hi restaura la Generalitat (Generalitat provisional).
9 d'octubre - Pas Valenci: A Valncia es constitueix el Plenari de Parlamentaris i se celebra la major manifestaci de la seua histria a favor de l'estatut en el dia de la Diada.
23 d'octubre - el Prat de Llobregat (el Baix Llobregat): el president Tarradellas hi arriba procedent de l'exili.
30 de novembre - Reus (el Baix Camp): Els Joglars estrenen La Torna al Teatre Bartrina.
2 de desembre - Barcelona: l'autoritat militar fa empresonar Albert Boadella, director d'Els Joglars, en considerar que La Torna no s'ajusta al perms concedit.
6 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el primer Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya de desprs del franquisme.
Mn:
24 de gener - Madrid (Espanya): un escamot d'ultradreta assassina 5 advocats laboralistes de CCOO a l'anomenada com Matana d'Atocha.
10 de mar - Ithaca (Nova York, EUA): un equip d'astrnoms de la Universitat de Cornell, encapalats per James L. Elliot, confirmen l'existncia d'anells al voltant del planeta Ur.
25 de mar   l'Argentina: el general Alejandro Lanusse n's designat president.
27 de mar - Los Rodeos (Tenerife, illes Canries): dos Boeing 747 xoquen en una pista de l'aeroport i provoquen la mort de 583 persones.
1 d'abril - Espanya: el govern suprimeix la Secretara General del Movimiento.
1 d'abril - Espanya: el govern autoritza la llibertat de sindicaci d'empresaris i treballadors. ;
9 d'abril - Espanya: per sorpresa (era dissabte sant), el govern legalitza el PCE.
11 d'abril - Espanya: Gabriel Pita da Veiga y Sanz, ministre de Marina, dimiteix arran de la legalitzaci del PCE dos dies abans.  ;
30 d'abril - Espanya: el govern signa els pactes internacionals de drets civils, poltics, econmics i socials, que inclouen el de llibertat sindical i el de negociaci collectiva.
11 de maig - Espanya: el govern ratifica els pactes internacionals signats el dia 30 d'abril.
2 de juny - Espanya: el govern deroga la sindicaci obligatria al sindicat vertical franquista. ;
4 de juny - Nederland (Colorado, USA): a Caribou Studios, Supertramp graven Even in the Quietest Moments, que cont el seu xit Give a Little Bit.
15 de juny - Espanya: s'hi celebren les primeres eleccions democrtiques des de la Segona Repblica: UCD les guanya amb majoria relativa.
4 de juliol - Espanya: Adolfo Surez jura el crrec de president del govern per segona vegada.
25 d'octubre - Madrid (Espanya): el govern i els partits parlamentaris (amb l'aquiescncia dels sindicats, CCOO i UGT) hi signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democrcia || Maynard (Massachusetts, EUA): la Digital Equipment Corporation presenta la computadora VAX.
27 de juliol - L'Estat Espanyol ratifica el Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics, que en el seu Article 1 proclama: Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminaci.
27 d'octubre - Madrid (Espanya): el Parlament ratifica els Pactes de la Moncloa, signats dos dies abans.
29 de novembre - seu de les Nacions Unides (Nova York): les Nacions Unides trien aquesta data com a Dia internacional de solidaritat amb Palestina.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
2 de febrer - Andorra la Vella: Marc Bernaus Cano, futbolista internacional per la selecci andorrana.
1 d'abril - Nador (el Marroc): Laila Karrouch, escriptora catalana d'origen berber.
11 de juliol - Benimodo (Ribera Alta): Abel Buades Vendrell, futbolista.
1 de setembre - la Pobla Llarga (Ribera Alta): David Albelda, futbolista.
19 d'octubre - Santa Coloma de Gramenet (Barcelons): Ral Tamudo, futbolista catal, mxim golejador de l'histria del RCD Espanyol.
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
19 de gener - Barcelona: Josep Trueta, metge traumatleg catal (n. 1897).
Mn:
4 de mar - Cali (Colmbia): Andrs Caicedo, escriptor colombi (n. 1951).
3 de Juny - Roma, Itlia: Roberto Rossellini, cineasta Itali (n.1906).
4 d'agost - Madrid (Espanya): Antonio Lugo Machn conegut com Antonio Machn, cantant espanyol d'origen cub (n. 1903 o 1904).
16 d'agost - Memphis (Tennessee, EUA): Elvis Aaron Presley conegut com Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc (n. 1935).
19 d'agost - Los Angeles (Califrnia, EUA): Julius Henry Marx conegut com Groucho Marx, actor de cinema i humorista estatunidenc (n. 1890).
14 d'octubre - La Moraleja (Madrid, Espanya): Harry Lillis Crosby, conegut com Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc (n. 1903).
25 de desembre   Corsier-sur-Vevey (Lausana, Sussa): Sir Charles Spencer Chaplin, actor, director, guionista i compositor angls (n. 1889).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3262" title="1286" nonfiltered="2071" processed="2047" dbindex="2076">
 Esdeveniments .
 20 de gener - El rei Alfons II, el Liberal, inicia la conquesta de l'illa de Menorca.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3263" title="1932" nonfiltered="2072" processed="2048" dbindex="2077">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
14 de gener - S'inaugura l'edifici de l'Escola Elemental del Treball (avui IES Escola del Treball) a Lleida.
21 de gener - conques del Llobregat i del Cardener: s'hi declara la vaga general revolucionria.
14 de juliol - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del setmanari "L'Intransigent".
9 de setembre - Madrid (Espanya): el parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Francesc Maci esdev president de la Generalitat.
2 d'octubre - Es celebra, amb motiu de les festes de La Merc, el primer campionat de pat de vela catal.
20 de novembre - Barcelona: s'hi publica el "Diccionari general de la llengua catalana", sota la direcci de Pompeu Fabra.
6 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya: Llus Companys n's elegit president.
25 de desembre - Barcelona: Incendi dels Magatzems el Siglo.
Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
8 de febrer - Nova York (EUA): John Williams, Compositor estatunidenc.
9 d'abril - Jitts, el ximpanz Cheeta que apareix a les pellcules de Tarzan.
29 de novembre - Pars, Frana: Jacques Chirac,poltic, Primer Ministre Francs (1974-1976) i (1986-1988), President de la Repblica Francesa (1995);
30 de novembre - Marsella, Frana: Grard Lauzier, autor de cmics i guionista i realitzador de teatre i cinema francs.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
7 de mar - Pars (Frana): Aristide Briand, poltic francs. ;
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3264" title="1670" nonfiltered="2073" processed="2049" dbindex="2078">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
22 de gener - Prats de Moll (el Vallespir): els vens s'aixequen contra la dominaci francesa (Revolta del Vallespir).
27 de febrer - Arles (el Vallespir): els Angelets de la Terra s'apoderen de la vila (Revolta del Vallespir).
31 de mar - Ceret (el Vallespir): els Angelets de la Terra assetgen la vila (Revolta del Vallespir).
Mn:
18 de juliol - Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs
----

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3265" title="1641" nonfiltered="2074" processed="2050" dbindex="2079">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
16 de gener - Barcelona: Pau Claris proclama la Repblica Catalana sota la protecci de Frana, tot i que al cap d'una setmana haur de reconixer la sobirania de Llus XIII (guerra dels Segadors).
23 de gener - Catalunya: al cap d'una setmana d'haver proclamat la Repblica Catalana, el president de la Generalitat Pau Claris es veu obligat -per poder mantenir el suport francs- a proclamar Llus XIII de Frana com a rei del pas.
26 de gener - Barcelona: les tropes franceses i catalanes derroten a Montjuc l'exrcit castell de Felip IV (batalla de Montjuc, Guerra dels Segadors).
Mn:
Invenci del termmetre;
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 7 de setembre - Jap: Tokugawa Ietsuna, 35 shogun;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
27 de febrer - Barcelona: Pau Claris, poltic i eclesistic, President de la Generalitat de Catalunya.
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3266" title="1516" nonfiltered="2075" processed="2051" dbindex="2080">
 Esdeveniments .
Nomenen a Carles V rei d'espanya;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
22 de gener - Madrigalejo, (Cceres ) - Ferran d'Arag (Sos del Rey Catlico (Saragossa), 10 de maig de 1452 - 1516), conegut com Ferran el Catlic.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3267" title="1989" nonfiltered="2076" processed="2052" dbindex="2081">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
2 de setembre - Burjassot (Horta Nord): Comencen les emissions en proves de Canal 9, de la m de Xelo Miralles.
9 d'octubre - Burjassot (Horta Nord): Comena l'emissi regular de Canal 9.
30 d'octubre - Madrid (Espanya): el Tribunal Suprem aprova la segregaci de Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragons).
Barcelona: es funda la Gran Orient de Catalunya.
Mn:
24 de febrer - Oce Pacfic, a prop de Honolulu, (Hawai): El vol 811 de la United Airlines rep una descompressi explosiva, quan la porta de crrega s'obre en ple vol succionant a 9 passatgers, que van acabar morts.
2 de maig - Madrid (Espanya): el govern ratifica el Conveni europeu per a la prevenci de la tortura i els tractes inhumans o degradants.
7 de mar - l'Iran: aquest pas trenca relacions diplomtiques amb el Regne Unit a causa de la publicaci de la novella "Versicles satnics", de Salman Rushdie.
9 d'abril - Tragdia del 9 d'abril, a Tbilisi, Georgia: Una manifestaci anti-Sovitica s esclafada per l'exrcit roig.
4 de juny - Pequn (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaa de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del rgim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats (vegeu la pgina).
9 de novembre - Berln (Alemanya): s'obre al trnsit ciutad el mur que dividia la ciutat en dues parts, la que pertanyia a la Repblica Federal i la que pertanyia a la Repblica Democrtica, alhora que els mateixos ciutadans el comencen a enderrocar.
16 de novembre- El Salvador moren sis sacerdots jesutes, asesinats en mans de L'exrcit Salvadorenc i el govern de ARENA.
20 de novembre - Assemblea General de les Nacions Unides adopta l'Convenci sobre els drets de l'infant.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
28 de juny - Palncia (Espanya): Sergio Asenjo Andrs, porter professional de futbol.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:

23 de gener - Figueres (l'Alt Empord): Salvador Dal, pintor surrealista catal.
20 de maig - Blockley (Anglaterra): John Hicks, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1972.
22 d'octubre - El Masnou (el Maresme): Ramon Trias Fargas, poltic, catal.
Mn:
7 de gener - Tquio (el Jap): Hiro Hito, emperador del Jap.
27 de novembre - Madrid, Espanya: Carlos Arias Navarro, Alcalde de Madrid (1965-1973), President del Govern (1973-1976) (n.Madrid, Espanya 1908).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3268" title="1904" nonfiltered="2077" processed="2053" dbindex="2082">


 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
3 de gener - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del setmanari "En Patufet".
5 d'abril - Barcelona: a instncies d'entitats com l'Ateneu Barcelons o el Foment del Treball Nacional, Francesc Moragas i Barret funda la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears.
6 d'abril : Primer partit d'una selecci catalana;
1 de juliol: Desapareix per reial decret el municipi de Sant Pere de Terrassa, les parts del qual sn annexionades a Terrassa, Sabadell i Rub.
8 de setembre - Roquetes (el Baix Ebre): fundat per la Companyia de Jess, hi comena a funcionar l'Observatori de l'Ebre.
25 de setembre - Castellar del Riu (el Bergued): s'hi celebra per primera vegada l'aplec del Pi de les Tres Branques.

Mn:
8 de febrer - Lshun (Dalian, la Xina): el Jap ataca per sorpresa la potent flota russa de l'extrem Orient ancorada a l'aleshores anomenat Port Arthur: hi comena la Guerra russo-japonesa.
4 de mar - Corea: l'exrcit japons en fa fugir les tropes russes cap a la Manxria (Guerra ruso-japonesa).
18 d'abril - Pars (Frana): fundat per Jean Jaurs, hi ix el primer nmero del diari L'Humanit, que el 1920 esdevindr de tendncia comunista.
16 de novembre - Londres (Anglaterra): John A. Fleming patenta el dode d'incandescncia o vlvula termoinica que havia inventat basant-se en l'efecte Edison, que William J. Hammer, un dels enginyers d'Edison, havia descobert el 1883; aquest fet es considera l'inici de l'electrnica.
27 de desembre - Londres (Anglaterra): s'hi fa la primera representaci de "Peter Pan", de James Matthew Barrie, al Duke of York's Theatre.
Premi Nobel de Literatura per a Frederic Mistral;
Tornado a Moscou;
Jocs Olmpics de Sant Louis;
Reelegit Theodore Roosevelt com a president dels EUA;
Inici de la guerra dels herero;
Llei espanyola que consagra el diumenge com a dia de descans laboral;
Santiago Ramn y Cajal descriu la textura del sistema nervis;
Acord entre Frana i Espanya per repartir el seu domini al Marroc;
Inici de les grans inmigracions de jueus russos a Palestina;
Theodor Boveri descobreix que a cada espcie el nombre de cromosomes s constant;
Publicaci de l'assaig de Max Weber tica protestant i esperit del capitalisme i del Retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde;

 Naixements .
Pasos Catalans:
11 de maig - Figueres (l'Alt Empord): Salvador Dal, pintor catal.
12 de maig - Barcelona (el Barcelons): Miquel Coll i Alentorn, poltic, president del Parlament de Catalunya entre 1984 i 1988. (m. 1990).
18 de maig - Barcelona: ngels Ferrer i Sensat, pedagoga catalana.
Mn:
18 de gener - Bristol (Anglaterra): Archibald Alexander Leach, conegut com Cary Grant, actor de cinema angls (m. 1986).
1 de mar - Clarinda (Iowa, EUA): Alton Glenn Miller, conegut com Glenn Miller, compositor estatunidenc (m. 1944).
8 d'abril - Warwick, Warwickshire (Anglaterra): John Hicks, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1972.
12 de juliol - Parral (Xile) - Ricardo Eliezer Neftal Reyes Basoalto, conegut com Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomtic xil (m. 1973).
14 de Juliol - Imperi Rus: Isaac Bashevis Singer, escriptor polons que ser Premi Nobel de Literatura (m. 1991).

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
20 de Juny - Barcelona: Valent Almirall Llozer, Poltic i membre del Partit Republic Federal de Francesc Pi i Maragall (n. Barcelona 1841).
Mn:
1 de maig - Praga (Txquia): Antonn Dvo k, compositor txec.
9 d'abril - Pars (Frana): Isabel II, Reina d'Espanya.
5 de maig - Budapest (Hongria): Mr Jkai, escriptor, periodista i poltic hongars (n. 1825).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3269" title="1716" nonfiltered="2078" processed="2054" dbindex="2083">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
16 de gener - Catalunya: el Consejo de Castilla, en nom del rei Felip V, hi promulga el Decret de Nova Planta, que annexiona el pas a la Corona de Castella com a territori conquerit i sotmet a l' administraci militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania poltica (guerra de Successi).
Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
20 de gener - Madrid, Espanya: Carles III, Duc de Parma i Plascncia (1731-1735), Rei de Npols (1734-1759), i Rei d'Espanya (1759-1788). Tercer fill de Felip V i Isabel de Farnesi (m. Madrid, Espanya 1788).

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
 19 de juny - Jap: Tokugawa Ietsugu, 38 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3270" title="1541" nonfiltered="2079" processed="2055" dbindex="2084">
 Esdeveniments .
11 de setembre - Guatemala: un terratrmol destrueix totalment la ciutat de Guatemala.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Paracelsus, metge, fundador de la iatroqumica.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3271" title="1609" nonfiltered="2080" processed="2056" dbindex="2085">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 Expulsi dels moriscos decretada per Felip III, al territori espanyol.
Mn:
 12 d'abril - Els Pasos Baixos recobren la independncia d'Espanya. ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3272" title="1287" nonfiltered="2081" processed="2057" dbindex="2086">
 Esdeveniments .
17 de gener - Ma (Menorca): un exrcit catal, comandat per Ximenes de Ayerbe, hi derrota les tropes dAbu'Umar, el moixerif de Menorca, la qual cosa comportar l'ocupaci catalana de tota l'illa.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3273" title="1881" nonfiltered="2082" processed="2058" dbindex="2087">

 Esdeveniments .
12 de gener: Lima (el Per): hi comena la batalla de San Juan, Miraflores i Chorrillos, que va ser decisiva en la Guerra del Pacfic entre Xile i la confederaci del Per i Bolvia.
1 de febrer - Barcelona: apareix per primer cop el diari La Vanguardia.
4 de mar - el Regne Unit: Arthur Conan Doyle hi publica A Study in Scarlet, la primera narraci de Sherlock Holmes.

 Naixements .
25 d'octubre - Mlaga (Andalusia, Espanya): Pablo Ruiz Picasso, conegut com Pablo Picasso, pintor espanyol (m. 1973).
28 de novembre - Viena (ustria): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austrac (m. 1942).
24 de desembre - Moguer (Huelva, Andalusia Espanya): Juan Ramn Jimnez, escriptor espanyol (segons algunes fonts el dia abans; m. 1958).

 Necrolgiques .
 31 de gener - Joan Bosco fundador de l'ordre dels salesians.
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3274" title="1569" nonfiltered="2083" processed="2059" dbindex="2088">
 Esdeveniments .
25 de gener - Amrica, colnies espanyoles: Felip II hi estableix el Tribunal de la Inquisici.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3275" title="1640" nonfiltered="2084" processed="2060" dbindex="2089">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
6 de gener - Salses (el Rossell): les tropes  catalanes en reconquereixen el castell als francesos, que l'havien ocupat 20 de juny de l'any anterior (Guerra dels Trenta Anys).
20 de gener - Barcelona: hi reben amb entusiasme Francesc de Tamarit, heroi del setge de Salses.
14 de maig - Santa Coloma de Farners (la Selva): els soldats de Felip IV destrueixen la vila.
22 de maig - Barcelona: els pagesos revoltats contra els teros entren a la ciutat amb el pretext perseguir els soldats que havien atacat la parrquia de Sant Andreu de Palomar i alliberen el diputat militar Francesc de Tamarit, presoner dels castellans: s el preludi de la Guerra dels Segadors.
30 de maig - Montir (l'Alt Empord): els teros de Felip IV destrueixen la vila (Guerra dels Segadors).
7 de juny - Barcelona: s'hi esdev la revolta dels segadors contra els teros castellans coneguda com el "Corpus de Sang".
7 de setembre - Ceret (el Vallespir): els representats de Frana i Catalunya hi signen una aliana en contra de Felip IV.
10 de desembre - el coll de Balaguer (Vandells i l'Hospitalet de l'Infant, el Baix Camp): els teros castellans hi derroten els resistents catalans (batalla del coll de Balaguer).
Mn:
Primer llibre imprs a Amrica;
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
Rubens, pintor;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs
----


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3276" title="1387" nonfiltered="2085" processed="2061" dbindex="2090">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
16 de gener - Barcelona: Joan I el Caador instaura el ttol de Duc de Montblanc, en concedir aquest ttol a son germ Mart.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
5 de gener - Barcelona: Pere III el Cerimonis, comte de Barcelona i rei d'Arag.
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3277" title="1642" nonfiltered="2086" processed="2062" dbindex="2091">
 Esdeveniments .
29 d'agost - Perpiny (el Rossell) capitula desprs de quatre mesos de setge i s ocupada pels francesos.
7 d'octubre - A la batalla de les Forques (Lleida) sn derrotats els teros castellans.
Mquina de sumar de Blaise Pascal: la Pascalina.
Es tanquen tots els teatres anglesos per influncia dels puritans;
Fundaci de Mont-real;

 Naixements . 
Isaac Newton, fsic;
 Necrolgiques .
 8 de gener - Galileo Galilei considerat el pare de la fsica juntament amb Newton.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3278" title="1788" nonfiltered="2087" processed="2063" dbindex="2092">
 Esdeveniments .
 1 de gener - Publicaci a Londres del primer nmero del diari "The Times". ;
 Naixements .
29 de mar - Madrid (Espanya): Carles Maria Isidre de Borb, aristcrata espanyol.
29 de desembre - Ormaiztegi (Pas Basc): Toms de Zumalacrregui, militar carlista basc.

 Necrolgiques .
14 de novembre - Madrid, Espanya: Carles III.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3279" title="9 de mar" nonfiltered="2088" processed="2064" dbindex="2093">
El 9 de mar s el seixanta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el seixanta-nov en els anys de trasps. Queden 297 dies per finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1966 - Barcelona: les autoritats franquistes  reprimeixen una assemblea d'estudiants que se celebrava al convent dels Caputxins de Sarri; aquests fets es coneixen com la caputxinada. ;
 1990 - Manresa (el Bages), Terrassa (el Valls Oriental) i Badalona (el Barcelons): Terra Lliure atempta contra els jutjats d'aquestes ciutats.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1934 - Smolensk (Rssia): Yuri Gagarin, primer cosmonauta de la histria. ;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Santa Francesca Romana; sant Paci, bisbe de Barcelona; sant Dagobert.
----
Un dia abans/Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3280" title="1966" nonfiltered="2089" processed="2065" dbindex="2094">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
9 de mar - Barcelona: les autoritats franquistes  reprimeixen una assemblea d'estudiants que se celebrava al convent dels Caputxins de Sarri; aquests fets es coneixen com la caputxinada. ;
5 d'octubre - Guinea Equatorial: per 20.000 pessetes, el primatleg Jordi Sabater Pi hi compra Floquet de Neu quan aquest tenia entre dos i tres anys.
Mn:
13 de gener - Xile: l'arxiplag Robinson Crusoe adopta el seu nom actual d'arxiplag Juan Fernndez.
7 de mar - Palomares (Andalusia, Espanya): l'aleshores ministre Manuel Fraga es banya al mar en la zona on havia caigut una bomba H estatunidenca, per demostrar que no hi existia perill de radioactivitat.
 18 de mar - Espanya: aprovaci de la Llei 14/1966 de premsa i impremta.
30 de setembre - Botswana: el pas declara la independncia de l'Imperi Britnic.
30 de novembre - les Barbados: aquestes illes s'independitzen de l'Imperi Britnic.
16 de desembre - Nova York: les Nacions Unides acorden el Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, el qual, entre altres, reconeix el dret de tots els pobles a l'autodeterminaci.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
22 de setembre - Sabadell:  Albert Pla, cantautor catal.
Mn:
19 de gener - Quebec: Guy Delisle, autor de cmics.
3 de maig - Villagarca de Arousa (Galcia): Luis ngel Csar Sampedro, futbolista i entrenador ;
2 de setembre - Coatzacoalcos (Mxic): Salma Hayek, actriu mexicana.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
27 de gener - l'Escala (l'Alt Empord): Caterina Albert, escriptora catalana que signava les obres amb el nom de Vctor Catal.
2 de maig - Barcelona: Miquel Llor, escriptor catal.
Mn:
1 de febrer - Hollywood (Califrnia, Estats Units): Buster Keaton, actor i director de cinema estatunidenc. ;
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3281" title="1934" nonfiltered="2090" processed="2066" dbindex="2095">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
14 de febrer - Camp de Les Corts, (Barcelona): La selecci catalana de futbol  juga contra la selecci espanyola, guanyant la segona per 0 a 2 ;
6 d'octubre - Llus Companys proclama l'Estat Catal dins la Repblica Federal Espanyola.
Empresonament del govern catal i de Pompeu Fabra. Suspensi de l'Estatut.
Mn:
13 de febrer - Madrid: la Falange Espaola i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista es fusionen en la FE de las JONS.
1 de juliol - Alemanya: Hitler elimina la part extremista del seu partit durant l'anomenada Nit dels Ganivets Llargs. ;
5 d'octubre - Revoluci d'Asturies;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
9 de mar - Smolensk (Rssia): Yuri Gagarin, primer cosmonauta de la histria.
12 de mar - Gross-Inzersdorf (Baixa ustria): Adolf Frohner, pintor.
20 de setembre - Roma (Itlia): Sofia Scicolone, coneguda com Sophia Loren, actriu de cinema italiana.
21 de setembre - Mont-real (el Quebec): Leonard Norman Cohen conegut com Leonard Cohen, cantant meldic canadenc.
9 de novembre - Brooklyn, Nova York (EUA): Carl Sagan, astrnom estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
11 de juny - Bielorssia: Lev Vygotski, pedagog i psicleg (n. 1896).
2 de juliol - pres d'Stadelheim (Munic, Baviera, Alemanya): Ernst Rhm, poltic i militar alemany, assassinat arran de la Nit dels ganivets llargs (n. 1887).

 Referncies .


Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3282" title="1990" nonfiltered="2091" processed="2067" dbindex="2096">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
9 de mar - Manresa (el Bages), Terrassa (el Valls Oriental) i Badalona (el Barcelons): Terra Lliure atempta contra els jutjats d'aquestes ciutats.
21 d'abril - Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borb visita Girona -on pren possessi del ttol de prncep de Girona-, el monestir de Montserrat (el Bages) i Barcelona.
22 d'abril - Catalunya: Felip de Borb va a Balaguer (la Noguera) i Cervera (la Segarra), on pren possessi dels ttols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; desprs visita Montblanc (la Conca de Barber).
18 de juny - Barcelona: s'hi funda la Universitat Pompeu Fabra;
5 d'octubre - Tarragona: s'hi publica el primer nmero del diari "Nou Diari".
Mn:
11 de febrer - Ciutat del Cap (Sud-frica): alliberen Nelson Mandela desprs de 27 anys de captiveri a Robben Island.
11 de mar - Litunia: aquest pas s'independitza de la Uni Sovitica.
15 de mar - el Brasil: Fernando Collor de Mello n's escollit president.
27 de mar - Miami (la Florida, EUA): TV Mart hi comena a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.
3 d'octubre - Alemanya: culmina la reunificaci del pas.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 28 d'agost - Linyola (Lleida): Bojan Krkic Prez, jugador del F.C. Barcelona;
 21 d'octubre - El Masnou (Maresme): Ricky Rubio, jugador de bsquet;
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor catal.
27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, msic catal.
Mn:

 Lders internacionals .
Alemanya - Helmut Kohl;
Espanya - Felipe Gonzlez;
EUA - George Bush;
Frana - Franois Miterrand;
Gran Bretanya - Margaret Thatcher / John Major;
Itlia - Giulio Andreotti;
URSS - Mikhal Gorbatxov;
El Vatic - Papa Joan Pau II;













































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3283" title="3 de febrer" nonfiltered="2092" processed="2068" dbindex="2097">
El 3 de febrer s el trenta-quatr dia de l'any del calendari gregori. Queden 331 dies per finalitzar l'any i 332 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 1485 - Granollers (el Valls Oriental): el capitost remena Pere Joan Sala s'apodera de la ciutat.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1912 - Montpeller (la Provena, Occitnia): Jacques Soustelle, antropleg i poltic francs (m. 1990).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Blai, bisbe d'Armnia; sant Anscari, bisbe d'Hamburg; santa Claudina Thvenet; sant Francesc Blanco; beat Esteve Bellesini; beat Joaquim de Siena.
Sant Blai s la festa major de l'Aleixar (el Baix Camp).
----
Un dia abans / Un dia desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3284" title="1485" nonfiltered="2093" processed="2069" dbindex="2098">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
3 de febrer - Granollers (el Valls Oriental): el capitost remena Pere Joan Sala s'apodera de la ciutat.
Mn:
2 de juny - Qasr Bunayra, avui Casarabonela (Mlaga, Andalusia, Espanya: les tropes castellanes ocupen la vila.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
28 de mar- Pere Joan Sala, capitost remena, executat per les autoritats reialistes.
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3285" title="1912" nonfiltered="2094" processed="2070" dbindex="2099">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
13 de maig - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del setmanari "La Tralla".
Mn:
14 d'abril - Oce Atlntic: s'hi enfonsa el Titanic.
27 de novembre - Frana i Espanya: aquests dos estats signen un conveni, pel qual el primer reconeix al segon una zona d'influncia en el nord del Marroc en la qual s'establir un protectorat.
28 de novembre - Albnia: aquest pas s'independitza de l'Imperi Otom.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
29 de setembre - Barcelona: Pere Calders, escriptor catal (m. 1994).
Mn:
 28 de gener - Jackson Pollock, pintor;
30 de gener - Hannover (Alemanya): Horst Matthai Quelle, filsof.
3 de febrer - Montpeller (la Provena, Occitnia): Jacques Soustelle, antropleg i poltic francs (m. 1990).
23 de juny - Paddington, Westminster (Londres, Anglaterra): Alan Turing, matemtic i filsof angls, pare de la informtica (m. 1954).
31 de juliol - Nova York (EUA): Milton Friedman, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1976.
25 d'agost - Neunkirchen (Alemanya): Erich Honecker, poltic alemany, president de l'RDA (m. 1994).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
4 de febrer - Pars (Frana): Franz Reichelt, sastre austrac mort desprs de saltar de la torre Eiffel amb el paracaigudes que havia inventat (n. ?).
2 de maig - Santander (Cantbria, Espanya): Marcelino Menndez y Pelayo, filleg i crtic literari espanyol (n. 1856).
12 de novembre - Madrid, Espanya: Jos Canalejas i Mndez, Poltic Espanyol, President del Govern Espanyol (1910-1912).
 Dia desconegut. Barcelona, Enriqueta Mart. Assassina en srie, proxeneta i segrestadora de nens. Morta per linxament de les seves companyes de pres. (n.1868).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3286" title="1902" nonfiltered="2095" processed="2071" dbindex="2100">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
2 de gener - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del setmanari Cu-Cut, que passar a la Histria pels "Fets del Cu-Cut".
17 de febrer - Barcelona: s'hi declara una vaga general en qu participen 100.000 obrers.
Mn:
 Comena a regnar Alfons XIII d'Espanya;
 Any de la independncia de Cuba respecte als Estats Units;
 Sufragi femen a Austrlia;
 Primera utilitzaci de les empremtes digitals;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
9 de gener - Barbastre (l'Arag): Josemara Escriv de Balaguer y Albs, sant espanyol, fundador de l'Opus Dei;
 4 de febrer - Charles Lindberg, aviador;
 27 de febrer - John Steinbeck, escriptor, premi Nobel;
28 de juliol - Karl Popper, teric de la cincia;
 16 de desembre - Rafael Alberti, poeta;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
10 d'abril - Barcelona: Bartomeu Robert, metge i poltic catal, batlle de Barcelona durant set mesos de 1899 (n. 1842).
10 de juny - la villa Joana, Vallvidrera (el Barcelons): Jacint Verdaguer, prevere i el ms gran poeta catal de la Renaixena (n. 1845).
Mn:
6 de juliol, Maria Goretti, santa del catolicisme;
29 de setembre - Pars (Frana): mile Zola, novellista francs (n. 1840).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3287" title="1960" nonfiltered="2096" processed="2072" dbindex="2101">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
19 de maig - Barcelona: s'hi esdevenen els "Fets del Palau de la Msica": la interpretaci del Cant de la Senyera provoca mesures de repressi contra el catalanisme per part de les autoritats franquistes.
Mn:
5 de mar - els Estats Units: llicencien de l'Armada Elvis Presley.
21 d'abril - el Brasil: Braslia esdev oficialment la capital del pas i Rio de Janeiro ho deixa de ser.
22 de maig - Valdivia (Xile): s'hi esdev el moviment ssmic ms potent mai registrat: tingu una magnitud de 9.5 graus a l'escala de Richter i caus gaireb 5.000 morts;  provoc un tsunami que recorregu el Pacfic i fu 138 morts al Jap, 61 a Hawaii, 32 a les Filipines i danys considerables a totes les costes d'aquest oce.
28 de novembre - Mauritnia: aquest pas s'independitza de Frana.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
9 d'abril - Barcelona: Isabel Coixet, directora de cinema.
Mn:
4 d'agost - Valladolid (Espanya): Jos Luis Rodrguez Zapatero, president del Govern d'Espanya des del 16 d'abril del 2004 i secretari general del PSOE des del 22 de juliol del 2000.
30 d'octubre - Villa Fiorito, Buenos Aires (l'Argentina): Diego Armando Maradona, futbolista argent.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
5 de gener - Sant Celoni (Valls Oriental): Francesc Sabat Llopart, conegut com Quico Sabat, militant anarquista i maqui, assassinat per la Gurdia Civil.
Mn:
4 de gener - Villeblevin, (Frana): Albert Camus, escriptor (n. 1913);
25 de novembre - Ojo de Agua (provncia de Salcedo, la Repblica Dominicana): les germanes Mirabal, en un accident de trnsit provocat per agents de Trujillo.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3288" title="1880" nonfiltered="2097" processed="2073" dbindex="2102">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1880. Primer Congrs Catalanista - Presidit per Valent Almirall;
Mn:
1 de gener - Panam: hi comencen les feines per a la construcci del canal.
21 de desembre - l'illa de Man (el Regne Unit): s'hi reconeix el sufragi femen: ser el primer lloc del mn.
Weismann descobr que les cllules actuals comparteixen una semblana estructural i molecular amb cllules de temps remots.
 Naixements .
10 de juliol - Barcelona: Francesc Layret i Foix, poltic i advocat.
Mn:
10 de gener - Alcal de Henares (Madrid): Manuel Azaa, poltic, escriptor i president de la Segona Repblica Espanyola. ;
26 de gener - Little Rock (Arkansas, EUA): Douglas MacArthur, militar nord-americ.
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
7 de mar - Valncia: Vicent Boix i Ricarte, escriptor en catal i en castell i historiador valenci.
Mn:
8 de maig - Croisset (Frana): Gustave Flaubert, escriptor francs.
















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3289" title="1959" nonfiltered="2098" processed="2074" dbindex="2103">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
29 de setembre - el Baix Camp: s'hi esdev l'aiguat de Sant Miquel.
Mn:
8 de gener - Frana: elegeixen Charles de Gaulle president de la cinquena Repblica.
8 de gener - l'Havana (Cuba): triomfa la Revoluci Cubana amb l'entrada a la ciutat de les tropes de Fidel Castro.
10 de mar - el Tibet: desprs de 10 anys d'ocupaci xinesa hi comena una revolta que costar la vida a centenars de milers de ciutadans i que portar a l'exili el dalai-lama Tenzin Gyatso.
9 de juny - els Estats Units: hi varen el George Washington, el primer submar amb mssils balstics.
 1 de desembre - Washington (els Estats Units): dotze estats hi signen el Tractat Antrtic, per tal de gestionar l'ocupaci de l'Antrtida.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
12 de novembre - Reus (Baix Camp): Ernest Benach i Pascual, poltic catal, militant d'ERC i president del Parlament de Catalunya.

Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
17 de gener - Barcelona: Joan Amades, el ms gran folklorista catal.
Mn:
3 de mar - Los Angeles (Califrnia, EUA): Louis Francis Cristillo, conegut com Lou Costello, actor de cinema estatunidenc (n. 1906).
9 d'abril - Phoenix (Arizona): Frank Lloyd Wright, arquitecte estatunidenc.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3290" title="1841" nonfiltered="2099" processed="2075" dbindex="2104">
 Esdeveniments .
26 de gener - Hong Kong (Xina): els britnics ocupen aquest enclavament.
Richard Owen descriu el primer saurpode, Cetiosaure.

 Naixements .
8 de mar - Barcelona: Valent Almirall, poltic i escriptor catal.
8 de setembre - Nelahozeves (Txquia): Antonn Dvork, compositor txec.
 Necrolgiques .
 22 de mar - Jap: Tokugawa Ienari, 42 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3291" title="1823" nonfiltered="2100" processed="2076" dbindex="2105">
 Esdeveniments .
28 de gener - Xile: Bernardo O'Higgins abdica del crrec de director suprem del pas.
 Naixements .
9 de setembre: Joseph Leidy, paleontleg estatunidenc (m. 1891);

 Necrolgiques .
26 de gener - Berkeley (Anglaterra): Edward Jenner, metge angls que va desenvolupar la vacuna contra la verola.
11 de setembre - Londres (Anglaterra): David Ricardo, economista angls del corrent de pensament clssic.
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3292" title="1886" nonfiltered="2101" processed="2077" dbindex="2106">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:

11 de setembre: Primera commemoraci de la diada nacional.
21 d'octubre - Barcelona: Es crea el Centre Escolar Catalanista.
Barcelona: es funda la Cambra de Comer.
Primer nmero de la revista anarquista Acrcia.
Valent almirall escriu Lo Catalanisme.
Jacint Verdaguer escriu Canig.

Mn:
3 de mar - Bucarest (Romania): se signat el Tractat de Bucarest pel qual es posa fi a la guerra entre Srbia i Bulgria.
1 de maig - Chicago (Illinois, EUA): milers d'obrers s'hi declaren en vaga per reclamar una jornada laboral de 48 hores setmanals: ser l'origen de la celebraci del Primer de Maig.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
17 de maig - Madrid, Espanya: Alfons XIII, rei d'Espanya (1902-1931) (m. Roma, Itlia 1941).
27 de maig - Gant (Blgica) - Joseph Franois Piscador, arquitecte;
30 d'agost - Gand (Blgica) - George Minne, escultor i dibuixant;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
25 de gener - Santa Rosa de Colmo (Quintero, Xile): Benjamn Vicua Mackenna, historiador i poltic xil.
----
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3293" title="1887" nonfiltered="2102" processed="2078" dbindex="2107">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
27 de gener - Pars (Frana): hi comencen les obres de la Torre Eiffel.
5 de febrer - Mil (Itlia): s'hi estrena l'pera Otello, de Giuseppe Verdi.
26 de juliol - Polnia: Zamenhof hi publica la primera gramtica de l'esperanto.
23 de juny - Reus: es crea la societat del Tramvia Econmic de Reus a Salou.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Cocentaina (el Comtat) - Antoni Torr, filsof i assagista francisc (m. 1937).
Barcelona (Barcelons) - Jordi Rubi i Balaguer, eminent filleg, professor i historiador de la literatura catalana, va organitzar la xarxa de Biblioteques Populars durant la Guerra civil espanyola, guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l any 1969.
Mn:
28 de novembre - Ingolstad (Baviera, Alemanya): Ernst Rhm, poltic i militar alemany (m. 1934).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3294" title="1888" nonfiltered="2103" processed="2079" dbindex="2108">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
7 de febrer - Barcelona: Jacint Verdaguer estrena Mar i cel al Teatre Romea.
2 de maig - Barcelona: s'inaugura l'Exposici Universal.
Mn:
4 de setembre - Rochester (Nova York, EUA): George Eastman patenta la seva cmera amb la marca Kodak i la publicita amb la llegendria frase "You push the button, we do the rest" ("Vost premi el bot, que nosaltres ja farem la resta").
30 de setembre - Londres (Anglaterra): Jack l'Esbudellador hi assassina la tercera i la quarta vctimes: Elizabeth Stride i Catherine Eddowes.

 Naixements .

Pasos Catalans:
 24 de desembre - Valls: Csar Martinell i Brunet, arquitecte de les catedrals del vi.
Mn:
10 de maig - Viena (ustria): Maximilian Raoul Walter Steiner, conegut com Max Steiner, compositor de msica per al cinema (m. 1971).
 26 de setembre - Londres, (Anglaterra): T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura  (m. 1965).
 27 de setembre - Moscou, (Rssia): Nikolai Bukharin, lder revolucionari sovitic (m. 1938).

 Necrolgiques .
11 de setembre - Asuncin (el Paraguai) - Domingo Faustino Sarmiento, poltic i escriptor argent.
12 d'abril - Ludwig Nobel, industrial suec.
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3295" title="1274" nonfiltered="2104" processed="2080" dbindex="2109">
 Esdeveniments .
Es decideix que el Papa haur de ser escollir en conclave (decisi de Gregori X);
Els jueus han de portar bandes de color groc a Anglaterra;
Els mongols inicien la invasi del Jap;
Ramon Llull escriu Ars Magna;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 7 de mar - monestir de Fossanova (Priverno (la Campnia, Itlia): Sant Toms d'Aquino, filsof cristi itali.

 12 d'agost Oliver de Trme;

 2 de setembre - Jap: Prncep Munetaka, onz shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3296" title="1878" nonfiltered="2105" processed="2081" dbindex="2110">
 Esdeveniments .
 9 de gener - Humbert I esdev rei d'Itlia.
2 de febrer - Grcia declara la guerra a Turquia en aquell moment encara com l'Imperi Otom.
 19 de febrer - El fongraf s patentat per en Thomas Edison;

 Naixements .
 Necrolgiques .
 9 de gener - Vctor Manuel II, rei i fundador del Regne d'Itlia modern. ;
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3297" title="1693" nonfiltered="2106" processed="2082" dbindex="2111">
 Esdeveniments .
9 de gener - Un terratrmol destrueix seixanta pobles i llogarrons de Siclia causant la mort a ms de 50.000 persones.
 Naixements .
5 de mar - Basilea (Sussa): Johann Jakob Wettstein, teleg sus (m. 1754).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3298" title="4 de febrer" nonfiltered="2107" processed="2083" dbindex="2112">
El 4 de febrer s el trenta-cinqu dia de l'any del calendari gregori. Queden 330 dies per finalitzar l'any i 331 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1939 - Girona: les tropes franquistes ocupen la ciutat (Guerra Civil Espanyola).
Mn:
1859 - muntanya del Sina (Egipte): Konstantin von Tischendorf hi descobreix el Codex Sinaiticus. ;
1948 - Sri Lanka: el pas assoleix la independncia del Regne Unit.  ;
1998 - l'Afganistan: un terratrmol de 6.1 graus en l'escala de Richter fa ms de 5.000 morts al nord-est del pas.
2006 - Damasc (Sria): uns manifestants hi incendien les ambaixades danesa i noruega per la publicaci en diversos diaris europeus d'unes caricatures de Mahoma; ser el primer fet violent en els pasos musulmans d'una srie desfermada per aquest fet.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1882 - el Vendrell (el Baix Peneds): Andreu Nin poltic i escriptor catal (m. 1937).
1942 - Alcoi (l'Alcoi): Ovidi Montllor, actor i cantant de la Nova Can valenci (m. 1995).
Mn:
1799 - Porto (Portugal): Almeida Garrett, nascut Joo Baptista da Silva Leito de Almeida, escriptor portugus del romanticisme;
1913 - Tuskegee (Alabama, EUA): Rosa Parks, nascuda Rosa Louise McCauley, pionera dels drets civils estatunidenca (m. 2005).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1996 - Arenys de Mar (el Maresme): Flix Cucurull, escriptor i historiador catal (n. 1919).
2000 - Barcelona: Joan Camprub i Alemany, conegut com Joan Capri, actor i monologuista catal (n. 1917).
Mn:
211 - Eboracum (Britnia): Luci Septimi Sever, emperador rom (n. 146).
1912 - Pars (Frana): Franz Reichelt, sastre austrac mort desprs de saltar de la torre Eiffel amb el paracaigudes que havia inventat (n. ?).

 Festes i commemoracions .
Festa de la independncia a Sri Lanka;
Onomstica: Sant Andreu Corsini, bisbe; sant Joan de Brito; beats Rodolf Acquaviva, Francesc Pacheco, Carles Spnola, Jaume Berthieu, Lle-Ignasi Magin; sant Gilbert, monjo angls; santa Joana de Valois, princesa francesa; santa Caterina de Ricci, verge dominicana; sant Josep de Leonessa, prevere caputx; sant Avent, prevere; sant Fileas, bisbe i mrtir; sant Magne, mrtir.
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3299" title="211" nonfiltered="2108" processed="2084" dbindex="2113">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
4 de febrer - Eboracum (Britnia): Luci Septimi Sever, emperador rom (n. 146).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3300" title="1882" nonfiltered="2109" processed="2085" dbindex="2114">


 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
19 de mar - Barcelona: posen la primera pedra del temple expiatori de la Sagrada Famlia.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
4 de febrer - el Vendrell (el Baix Peneds): Andreu Nin poltic i escriptor catal (m. 1937).
21 de juny - el Tarrs (l'Urgell): Llus Companys, president de la Generalitat de Catalunya (m. 1940).
Mn:
1882 - Tafersit (el Marroc): Abd el Krim, Cabdill Marroqu (m. 1963);
2 de febrer - Dubln (Irlanda): James Joyce, escriptor Irlands (m. 1941);
17 de juny - Neustrelitz (Alemanya): Adolf Frederic IV de Mecklenburg-Strelitz, gran duc de Mecklenburg-Strelitz.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
19 d'abril - Downe (Kent, Anglaterra): Charles Darwin, naturalista angls, descobridor de l'evoluci de les espcies.
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs
















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3301" title="1939" nonfiltered="2110" processed="2086" dbindex="2115">


 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
4 de gener - Artesa de Segre (la Noguera): els feixistes ocupen la vila.
26 de gener - Barcelona: els franquistes ocupen la ciutat.
4 de febrer - Girona: les tropes feixistes ocupen la ciutat.
10 de febrer - Catalunya: l'exrcit franquista arriba a la frontera francesa: la Catalunya del sud ja est del tot ocupada.
16 de febrer - Es prohibeix per decret l's pblic de la llengua catalana.
19 de febrer - el Pas Valenci: l'aviaci franquista en bombardeja la zona costanera.
30 de mar - Valncia: els franquistes ocupen la ciutat.
1 d'abril - Espanya: hi acaba la Guerra Civil Espanyola amb la victria del bndol franquista.
Mn:
9 de gener - Lbia: Itlia s'annexiona el pas.
2 de mar - Ciutat del Vatic (Roma): el conclave proclama papa Eugenio Pacelli, que regnar com a Pius XII.
15 de mar - Txecoslovquia: l'exrcit alemany envaeix el pas. Desprs de l'ocupaci de Praga, els alemanys la converteixen en el protectorat alemany de Bohmia i Morvia.
28 de mar - Madrid (Espanya): la capital de l'estat s ocupada per l'exrcit franquista, a les acaballes de la Guerra civil espanyola.
1 de setembre - Europa: comena la Segona Guerra Mundial. Alemanya envaeix Polnia.
11 de setembre - Normandia (Frana): hi desembarquen les primeres tropes britniques (II Guerra Mundial).
30 de novembre - Finlndia: les tropes sovitiques envaeixen el pas.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
17 de mar - Ivars d'Urgell (el Pla d'Urgell, Catalunya): Llus Prenafeta, empresari i poltic.
Mn:
27 d'octubre - Weston-super-Mare (Somerset, Anglaterra): John Cleese, cmic i actor, ms conegut per la seua participaci en el grup britnic d'humoristes Monty Python.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3302" title="1996" nonfiltered="2111" processed="2087" dbindex="2116">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
8 de setembre - la Conca de Barber i Balaguer: Felip de Borb les visita i es converteix en el primer Borb que ostenta el ttol de duc de Montblanc.
13 de desembre - Un grup d'intellectuals nacionalistes espanyols creen, al CCCB el Foro Babel amb la intenci d'esdevenir un grup de pressi a favor del l's del castell a Catalunya.

Mn:
3 de mar - Espanya: Eleccions generals, guanya el PP per un estret marge de 156 escons, i el PSOE 141. ;
7 de mar - Ramallah (Cisjordnia): s'hi constitueix el primer parlament palest escollit democrticament.
15 de mar - Malabo (Guinea Equatorial): Teodoro Obiang, fins aleshores president del pas, es proclama cap de l'estat.
25 de mar - Brusselles (Blgica): el Comit Veterinari de la UE prohibeix las exportacions de vaca britnica aix com els seus productes derivats, a causa de la malaltia de las "vaques boges" (encefalopatia espongiforme).
27 de mar - EUA: Surt a la venda el primer ordinador de butxaca Palm Pilot, amb el sistema operatiu Palm OS.
18 d'abril - Quana (Lban): L'exrcit d'Israel bombardeja la base dels cascos blaus de l'ONU, matant almenys a 106 civils que s'hi refugiaven.
5 de juliol - Edimburg (Esccia): hi neix el primer mamfer clnic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslinde ho far pblic el 23 de febrer de l'any segent;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
4 de febrer - Arenys de Mar (el Maresme): Flix Cucurull, escriptor i historiador catal (n. 1919).
10 de febrer - Palams (el Baix Empord): Llus Figa i Faura, jurista i notari catal (n. 1918), membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Mn:
8 de gener - Pars (Frana): Franois Mitterrand, poltic francs, president de la Repblica (n. 1916).
21 de novembre - Londres (Regne Unit): Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam, fsic pakistans, (n. 1926), un dels creadors del model d'unificaci de les interaccions feble i electromagntica, premi Nobel de fsica el 1979 (conjuntament amb Steven Weinberg i Sheldon Lee Glashow) i premi Internacional Catalunya el 1990.
9 de desembre - Nairobi (Kenya): Mary Leakey, antroploga i paleontloga anglesa, autora d importants descobertes sobre l origen dels homnids a l frica oriental (n. 1913).
20 de desembre - Seattle, Washington (Estats Units): Carl Sagan, astrofsic i exobileg estadounidenc  i gran divulgador de la cincia (n. 1934).

















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3303" title="1950" nonfiltered="2112" processed="2088" dbindex="2117">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
26 de gener - l'ndia: aquest pas assoleix la independncia.
23 de mar - Mn: hi entra en vigor el conveni de l'Organitzaci Meteorolgica Mundial.
2 d'octubre - Charles M. Schulz publica per primer cop la tira dels Peanuts, amb els famosos Charlie Brown i el seu gos Snoopy.
14 de desembre - Es crea l'ACNUR per una resoluci de l'Assemblea General de les Nacions Unides.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
14 de maig - Gurb (Osona, Catalunya): Jaume Ti i Casacuberta, Doctor en Lingstica General i en Germniques, lingista, professor i traductor catal.
Mn:
27 de gener - Matanzas (Cuba): Pedro Juan Gutirrez, escriptor cub.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:

9 de maig - Madrid (Espanya): Esteban Terradas i Illa, Doctor en Cincies Exactes i en Cincies Fsiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; i Enginyer Industrial catal.
Mn:
27 de gener - Santiago (Xile): Augusto d'Halmar, poeta i escriptor xil.
21 de juny - Londres (Anglaterra): George Orwell, escriptor angls.
 18 d'agost - Seraing (Blgica): Julien Lahaut, sindicalista, comunista i poltic belga mort assassinat per a les forces ultra catliques belgues;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3304" title="1952" nonfiltered="2113" processed="2089" dbindex="2118">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
maig - XXXV Congrs Eucarstc, fet a Barcelona.
4 de juny - Tornen a Poblet les despulles de Jaume I.
8 de juny - l'Abat Escarr ensenya Montserrat al general Franco.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
24 de mar - Barcelona: Joaquim Monz i Gmez, conegut com Quim Monz, escriptor catal.
27 de mar - El Campell (la Llitera), Arag): Josep Antoni Duran i Lleida, poltic catal.
14 d'abril - Figueres (Alt Empord): Carles Coll, msic.
17 de maig - Cambrils (el Baix Camp): Josep-Llus Carod-Rovira, poltic catal.
26 de novembre - Barcelona: Paco Flores, entrenador i futbolista.
Mn:
18 de setembre - Fort Lee (Virgnia, EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, msic de rock estatunidenc, baixista de The Ramones (m. 2002).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
4 de mar - Eastbourne (Sussex, Anglaterra): Charles Scott Sherrington, fisileg angls, premi Nobel de Medicina de 1932 (n. 1857).
26 de juliol - Buenos Aires (l'Argentina): Mara Eva Duarte Ibarguren, coneguda com Eva Pern, poltica argentina, primera dama del pas (n. 1919).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3305" title="1947" nonfiltered="2114" processed="2090" dbindex="2119">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
27 d'abril - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): aprofitant la festa d'entronitzaci de la Mare de Du, s'hi fa una gran manifestaci catalanista que la dictadura no pot aturar.
19 d'octubre - Camp de Sarri, (Barcelona): La selecci catalana de futbol juga contra la selecci espanyola, guanyant la primera per 3 a 1 ;
Mn:
1 de gener - el Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carb. ;
26 de gener - Paipote (Atacama, Xile): s'hi inaugura la foneria de coure.
18 d'abril - Heligoland (petita illa Frisona Alemanya) -   L'Armada Reial Britnica fa detonar 6.800 tones d'explosius ("Big Bang" o "British Bang"), creant la detonaci nica no nuclear ms gran de la histria. L'impacte va ser tan gran que va canviar la forma de l'illa.
29 de novembre - seu de les Nacions Unides (Nova York): l'Assemblea General vota favorablement la partici de Palestina entre rabs i jueus.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
8 de gener - Brixton (Anglaterra): David Robert Hayward-Jones, conegut com David Bowie, cantant de rock angls.
18 de gener - Tquio (Jap): Takeshi Kitano actor i director de cinema, comediant, escriptor, poeta i pintor.
25 de mar - Pinner (Middlesex, Anglaterra): Reginald Kenneth Dwight, conegut com Elton John, cantant i compositor angls.
26 de mar - Srinagar (ndia): Subhash Kak, fsic i filsof i poeta.
29 de mar - Ukkel L'escriptor belga Geert van Istendael;
1 de juny - Hillingdon (Middlesex, Anglaterra): Ron Wood, guitarrista, baixista i compositor de rock.
21 de juny - Hamadan (Iran): Shirin Ebadi, advocada iraniana guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 2003.
7 d'agost - Marshyntsi (Ucrana): Sofia Rotaru, cantant.
31 d agost - Ramn Castellano de Torres, pintor expressionista nascut a Ceuta. ;
19 de setembre - Irvine (Esccia): Quintin Young, futbolista professional escocs.
20 d'octubre - Munic (Alemanya): Wolfgang Brendel, barton alemany;
21 de desembre - Algesires (Cadis, Andalusia): Francisco Snchez Gmez, conegut com Paco de Luca, guitarrista andals.
Janet Campbell Hale;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
25 de gener - Miami (la Florida, EUA): Al Capone, gangster estatunidenc d'origen napolit, ms conegut per Scarface.
4 d'octubre - Gttingen, (Alemanya): Max Planck, fsic, autor de la teoria quntica. (n . 1858);
30 d'Abril - Buenos Aires, Argentina: Francesc Camb, Poltic i Financer, va ser Ministre de Foment Espanyol (1918-1921) i de Finances (1921-1923) (n. Verges, Girona, Catalunya 1876).

 Referncies .


Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;

----
Un any abans / Un any desprs








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3306" title="1979" nonfiltered="2115" processed="2091" dbindex="2120">

 Esdeveniments . 
PASOS CATALANS);
3 d'abril - Espanya: s'hi fan les primeres eleccions municipals desprs del franquisme.
17 d'abril - Barcelona: hi comena les emissions Ona lliure, la primera de les rdios lliures del pas.
9 de setembre - Barcelona: Jaume Vallcorba hi funda l'editorial Quaderns Crema.
25 d'octubre - Catalunya: s'hi celebra el referndum en qu resultar plebiscitat l'Estatut d'Autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.
8 de desembre - Catalunya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.
18 de desembre - Madrid: el rei Joan Carles I sancion com a llei orgnica de l'estat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgnica 4/1979, de 18 de desembre).
22 de desembre - Madrid: el Butllet Oficial de l'Estat publica la Llei Orgnica 4/1979, de 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
31 de desembre - Barcelona: el Diari Oficial de la Generalitat publica la Llei Orgnica 4/1979, de 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Mn:
16 de gener - l'Iran: el xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del pas amb la famlia i s'exilia a Egipte, on morir el 27 de juliol de l'any segent.
1 de febrer - Teheran (l'Iran): l'aiatoll Ruhollah Khomeini hi arriba procedent de Pars, on vivia exiliat.
3 de mar - Espanya: s'hi celebren eleccions generals: la UCD, encapalada per Adolfo Surez, les guanya per majoria relativa.
5 de mar - Jpiter: s'esdev la mxima aproximaci al planeta de la sonda Voyager I.
28 de mar - Harrisburg (estat de Pennsilvnia, Estats Units): Al reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeraci del reactor, produint l'evaporaci d'aigua contaminada i provocant una fusi nuclear, en l'anomenat Accident de Three Mile Island.
1 d'abril - l'Iran: desprs d'un referndum, s'hi proclama la repblica islmica.
4 de maig - Madrid (Espanya): s'hi constitueix el Senat per primera vegada desprs del franquisme.
4 de maig - el Regne Unit: el Parlament nomena Margaret Thatcher cap de govern: ser la primera dona que ocupa el crrec.
2 de juny - Varsvia (Polnia): el papa Joan Pau II hi arriba per visitar el seu pas natal, el primer del bloc comunista que visitar el pontfex.
19 de juliol - Managua (Nicaragua): el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.
25 d'octubre - el Pas Basc: s'hi celebra el referndum en qu resultar plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
24 de desembre - l'Afganistan: a petici del govern comunista, tropes de la Uni Sovitica comencen a envair el pas.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
8 de gener - Toronto (Canad): Sarah Polley, actriu.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
26 de gener - Barcelona (Barcelons): Mart Marco i Bardella, activista socialista i independentista catal, militant de Terra Lliure.

Mn:
12 de febrer - Beverly Hills (EUA): Jean Renoir, cineasta francs.
8 de juliol - Tquio (Jap): Sin-Itiro Tomonaga, fsic japons, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica de 1965.
15 de juliol - Montevideo (Uruguai): Juana de Ibarbourou, poetessa uruguaiana.
3 d'agost - Estocolm (Sucia): Bertil Ohlin, economista i poltic suec, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1977.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3307" title="5 de febrer" nonfiltered="2116" processed="2092" dbindex="2121">
El 5 de febrer s el trenta-sis dia de l'any del calendari gregori. Queden 329 dies per finalitzar l'any i 330 en els anys de trasps. 
----


 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1714 - Prats de Lluans (Osona) i Sant Feliu Sasserra (Bages): les tropes filipistes devasten les viles.
1919 - Barcelona: hi comena la vaga de la Canadenca.
Mn:
1819 - Xile i l'Argentina: aquests dos pasos signen un tractat de collaboraci per contribuir a la independncia del Per.
1852 - Sant Petersburg (Rssia): s'hi inaugura el Museu de l'Ermitage.
1887 - Mil (Itlia): s'hi estrena l'pera Otello, de Giuseppe Verdi.
1917 - Mxic: s'hi proclama la Constituci de 1917.
2006 - Detroit: Els Pittsburgh Steelers guanyen la Superbowl contra Seattle Seahawks.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1848 - Pars (Frana): Joris-Karl Huysmans, escriptor francs.
1940 - H.R. Giger, artista grfic i escultor sus.
1975 - Rotterdam (Pasos Baixos): Gio Van Bronckhorst, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2007 - Miramar (la Safor): Joan Pellicer, divulgador de l'etnobotnica valenciana (n. 1947);
Mn:
1999 - Sant Petersburg (Rssia): Wassily Leontief, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973;

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Santa gueda, verge i mrtir siciliana; santa Calamanda, verge i mrtir, patrona de Calaf.
2008 - Dimarts de Carnaval;
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3308" title="1919" nonfiltered="2117" processed="2093" dbindex="2122">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:


Barcelona: Puig i Cadafalch, aixeca les Quatre Columnes a Montjuc.

1 de gener - Lleida: S'inaugura el Camp d'Esports.
5 de febrer - Barcelona: hi comena la vaga de la Canadenca, que durar prop de tres mesos i que suposar la dimissi del governador civil i la caiguda del Govern de Romanones.
18 de mar - Valncia: Es funda el Valncia CF sota la batuta del seu primer president, Octavio Augusto Milego.

Mn:
23 de mar - Mil (Itlia): Benito Mussolini funda el Fasci Italiani di Combattimento, un grup paramilitar de carcter feixista. ;
11 d'abril - Versalles (Frana): Es funda l'Organitzaci Internacional del Treball, en el marc de les negociacions del Tractat de Versalles, al finalitzar la Primera Guerra Mundial.
28 de juliol: acaba oficialment la Primera Guerra Mundial amb la signatura del Tractat de Versalles.
10 d'agost - Polnia: repblica de wi tno s ocupada pels alemanys.
11 de setembre - Hondures: els marines envaeixen el pas.
Durant l'any - Continua, amb menys intensitat, la gravssima epidmia de grip que havia comenat el 1918.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
5 d'agost - Leiden (Pasos Baixos): Maria (Mary) Servaes-Bey la cantant neerlandesa coneguda amb el seu nom d'artista Zangeres zonder Naam;
7 de maig - los Toldos (Argentina), un xicotet poblet de la provincia argentina de Buenos Aires, Eva Duarte, ms coneguda com Evita Pern.
8 de juliol - Solingen (Alemanya): Walter Scheel, poltic alemany.
10 de novembre - Kurya  (URSS), Mikhail Kalashnikov, inventor del fusell AK-47.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
 15 de gener, assassinat de Rosa Luxemburg;

 Pgines que s'hi relacionen .

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;

----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3309" title="1819" nonfiltered="2118" processed="2094" dbindex="2123">
 Esdeveniments .
5 de febrer - Xile i l'Argentina: aquests dos pasos signen un tractat de collaboraci per contribuir a la independncia del Per.
22 de febrer - Espanya cedeix Florida als Estats Units.
Es funda la Banda Primitiva de Llria;

 Naixements .
Pasos Catalans:
28 de setembre - Figueres (l'Alt Empord): Narcs Monturiol, inventor i poltic catal (m. 1885).
Mn:
18 d'abril - Split (Dalmcia, Crocia): Francesco Ezechielle Hermenegildo Cavaliere Suppe Demmelli, conegut com Franz von Supp, compositor austrac d'origen dlmata (m. 1895).
20 d'octubre - Shirz (Prsia): El Bb, fundador de la Fe bab, precursor de la Fe bah'.

 Necrolgiques .
19 de Gener - Roma, Itlia : Carles IV, Rei d'Espanya (1788-1808), Fill de Carles III i de Maria Amlia de Sajona, va morir als 70 anys d'edat. (n. Npols, Itlia 1748).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3310" title="1852" nonfiltered="2119" processed="2095" dbindex="2124">
 Esdeveniments . 
5 de febrer - Sant Petersburg (Rssia): s'hi inaugura el museu de l'Hermitage. ;
11 de setembre - Buenos Aires (l'Argentina): la ciutat se separa de la resta del pas desprs d'una aliana entre antics unitaris i federals rosistes.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
25 de juny - Riudoms (el Baix Camp): Antoni Gaud, arquitecte catal (m. 1926).
Mn:
1 de mar - Petilla de Aragn (Navarra): Santiago Ramn y Cajal, bileg espanyol, premi Nobel de Fisiologia i Medicina de 1906 (m. 1934).

 Necrolgiques .
 6 de gener - Pars, (Frana): Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (n. 1809);
4 de mar - Moscou (Rssia): Nikolaj Gogol, escriptor ucrans en llengua russa (n. 1809).
20 d'abril - Barcelona (Barcelons, Catalunya): mor de clera Marcelino Andrs y Andrs,  (n. 1809);

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3311" title="1917" nonfiltered="2120" processed="2096" dbindex="2125">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya.
Mn:
5 de febrer - Mxic: s'hi proclama la Constituci de 1917.
13 de febrer - Pars (Frana): el servei d'espionatge francs det Mata-Hari en un hotel de la ciutat.
5 de mar - els Estats Units: per segona vegada, investeixen Woodrow Wilson president.
6 d'abril - els Estats Units: declaren la guerra a Alemanya (Primera Guerra Mundial).
25 de mar   Imperi Rus: el govern reformista de Kerenski aboleix la pena de mort; ser restablerta per l'URSS desprs del desencadenament de la Guerra Civil.
25 d'octubre - Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Fin.
2 de novembre - Londres: el ministre Balfour hi fa pblica la declaraci que proclama el suport britnic als assentaments jueus a Palestina (sionisme).
7 de novembre - Imperi Rus: hi comena la revoluci comunista.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
10 de juliol - Barcelona: Joan Camprub i Alemany, conegut com Joan Capri, actor i humorista catal (m. 2000).

Mn:
29 de maig - Brookline (Massachusetts, EUA): John Fitzgerald Kennedy, poltic estatunidenc, 35 president dels Estats Units d'Amrica (1961-1963) (m. 1963).
11 de setembre - Sarrat (Ilocos Norte, les Filipines): Ferdinand Marcos, dictador i president de les Filipines (1965-1986) (m. 1989).
16 de desembre - Minehead (Somerset), Anglaterra: Arthur C. Clarke, autor de 2001. Una odissea a l'espai.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Enric Prat de la Riba.
Antoni Feliu i Codina, periodista i poltic catal.
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3312" title="6 de febrer" nonfiltered="2121" processed="2097" dbindex="2126">
El 6 de febrer s el trenta-set dia de l'any del calendari gregori. Queden 328 dies per finalitzar l'any i 329 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1521 - Mallorca: empresonen Joanot Colom i altres dirigents agermanats, cosa que l'endem hi provoca la revolta de les Germanies.
Mn:
2004 - Moscou (Rssia): un atemptat al metro, atribut a independentistes txetxens, hi provoca una quarantena de morts i ms d'un centenar de ferits.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1412 - Orleans (Pas del Loira, Frana): Joana d'Arc. ;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2005 - Todolella (Els Ports): moren 18 persones en un alberg per mala combusti d'estufes de but.
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Pau Miki, prevere jesuta japons; sant Pere Baptista, sant Mart de l'Ascensi i sant Francesc de Sant Miquel, mrtirs; santa Dorotea, verge i mrtir a Capadcia; sant Amand, bisbe.
Festa del Sant Misteri de Cervera.
----
Un dia abans/Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3313" title="1521" nonfiltered="2122" processed="2098" dbindex="2127">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
6 de febrer - Mallorca: les autoritats hi empresonen Joanot Colom i altres dirigents agermanats, cosa que l'endem hi provocar la revolta de les Germanies.
18 de juliol - Almenara (la Plana Baixa): les forces reialistes hi derroten els agermanats (batalla d'Almenara).
24 de juliol - Gandia (la Safor): els agermanats hi derroten les forces reialistes.
25 d'octubre - Mallorca: la Germania proclama Joanot Colom instador del poble, s a dir, cap dels agermanats, com a successor de Joan Cresp, que havia estat assassinat per son germ Francesc Colom.
Mn:
3 de gener - la Ciutat del Vatic (Roma): el papa Lle X hi signa el decret amb el qual excomunica Mart Luter.
6 de mar - les illes Marianes (Oceania): Ferno de Magalhes descobreix aquestes illes.
16 de mar - illa d'Homonhon (les Filipines): Ferno de Magalhes descobreix aquesta illa; desprs n'anir descobrint d'altres de l'arxiplag de les Filipines.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
27 d'abril - illa de Mactn (les Filipines): Ferno de Magalhes, navegant portugus, en un enfrontament amb els indgenes de l'illa, comandats per Lapu-Lapu.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3314" title="1833" nonfiltered="2123" processed="2099" dbindex="2128">
 Esdeveniments .
4 d'octubre - Aixecament carlista a Prats de Lluans (Osona). Comena la Primera Guerra Carlina.
 6 de febrer - El telgraf s presentat al pblic per en Samuel Morse.
13 de maig - Felix Mendelssohn estrena la seva Simfonia Italiana a Londres, dirigint personalment l'Orquestra Filharmnica de la ciutat.
Abolici de l'esclavitud a l'Imperi Britnic;

 Naixements . 
 20 de setembre - Mil (Itlia): Ernesto Teodoro Moneta, pacifista itali Premi Nobel de la Pau el 1907.
 21 d'octubre - Estocolm (Sucia): Alfred Nobel, inventor de la dinamita i dels premis Nobel.

 Necrolgiques . 
 Ferran VII, rei d'Espanya;
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3315" title="1412" nonfiltered="2124" processed="2100" dbindex="2129">
 Esdeveniments .
24 de juny - Es resol la crisi de la successi al tron de la Corona d'Arag votant el candidat Ferran d'Antequera en el Comproms de Casp. ;
5 de setembre - (Saragossa, Arag) Ferran d'Antequera s proclamat rei d'Arag.

 Naixements .
6 de febrer - Orleans (Pas del Loira, Frana): Joana d'Arc.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3316" title="7 de febrer" nonfiltered="2125" processed="2101" dbindex="2130">
El 7 de febrer s el trenta-vuit dia de l'any del calendari gregori. Queden 327 dies per finalitzar l'any i 328 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1946 - Barcelona: el rgim franquista, amb el pretext de l'explosi d'un petard a la Universitat de Barcelona, emprn una dura repressi contra els estudiants catalanistes.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1812 - Landport (Hampshire, Anglaterra): Charles Dickens, escriptor angls (m. 1870).
1867 - Pepin, Wisconsin, Estats Units: Laura Ingalls Wilder, escriptora estatunidenca. ;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1536 - castell de Kimbolton, Huntingdonshire (Hunts, Anglaterra): Caterina d'Arag.
2008 - Soesterberg  (Pasos Baixos) - Benny Neyman, cantautor;

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Ricard, rei d'Anglaterra; sant Teodor, mrtir; santa Juliana, viuda; santa Coleta, verge franciscana.

----
Un dia abans/Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3317" title="1502" nonfiltered="2126" processed="2102" dbindex="2131">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 Defensa catalana de Salses, atacada pels francesos.
14 de febrer - Regne de Castella i Corona d'Arag: els Reis Catlics hi promulguen una prgmtica segons la qual tots els musulmans s'han de batejar i han d'adoptar la fe cristiana, sota pena d'expulsi.
Mn:
1 de gener - el Brasil: Amrico Vespucio descobreix la badia que desprs s'anomenar de Rio de Janeiro.
18 de setembre - Puerto Limn (Costa Rica): Cristfol Colom, en el seu quart viatge a Amrica, arriba on avui hi ha aquesta ciutat.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
7 de gener - Bolonya (l'Emlia, l'Emlia-Romanya, Itlia): Ugo Buoncompagni, que regn com a papa amb el nom de Gregori XIII (m. 1585).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs
----


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3318" title="1812" nonfiltered="2127" processed="2103" dbindex="2132">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
18 de mar - Madrid: Constituci de Cadis, que parla de la Constitucin de la Monarqua espaola (Prembul), Nacin espaola (Art.1) i de las Espaas (molts articles)  per en cap cas d'Espanya en singular.
28 de mar - Bucarest (Romania): signatura del Tractat de Bucarest de 1812 entre l'Imperi Otom i l'Imperi Rus, posant fi a la Guerra russo-otomana.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
7 de febrer - Landport (Hampshire, Anglaterra): Charles Dickens, escriptor angls.
15 de febrer - Estats Units: Charles Lewis Tiffany, va fundar la joieria Tiffany's & Co.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs
----











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3319" title="1946" nonfiltered="2128" processed="2104" dbindex="2133">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
7 de febrer - Barcelona: el rgim franquista, amb el pretext de l'explosi d'un petard a la Universitat de Barcelona, emprn una dura repressi contra els estudiants catalanistes.
Mn:
 12 de desembre: la 50ena Sessi plenria de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui excls com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable. ;
 6 de juny: la NBA s fundada amb el nom de Basketball Association of America (BAA);

 Naixements . 
Pasos Catalans:
13 de juny - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana.
5 d'agost - Barcelona: Xavier Trias i Vidal de Llobatera, poltic catal.
5 de desembre - Barcelona: Josep Maria Carreras Coll, conegut com Josep Carreras, tenor catal.
26 de desembre - Barcelona: Pere Esteve, poltic catal.
Mn:
1 de setembre - Douglas (Illa de Man, Regne Unit): Barry Gibb, cantant, compositor i productor angls, membre dels Bee Gees.
5 de setembre - Stone Town (Zanzbar): Farrokh Pluto Bulsara, conegut com Freddie Mercury, cantant britnic component de Queen.
29 de novembre - San Antonio de los Baos (l'Havana, Cuba): Silvio Rodrguez, cantant cub.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
John Maynard Keynes, economista britnic;
Gertrude Stein, escriptora estatunidenca;
H. G. Wells, escriptor angls;
Manuel de Falla, compositor espanyol;
W. C. Fields, actor cmic estatunidenc;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs
----




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3320" title="1536" nonfiltered="2129" processed="2105" dbindex="2134">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
Comena la conquesta de Xile per part de les tropes espanyoles;
S'estableix la Inquisici a Portugal;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 31 de mar - Jap: Ashikaga Yoshiteru, 29 shogun;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
7 de febrer - castell de Kimbolton, Huntingdonshire (Hunts, Anglaterra): Caterina d'Arag.
Erasme de Rotterdam;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs
----

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3321" title="8 de febrer" nonfiltered="2130" processed="2106" dbindex="2135">
El 8 de febrer s el trenta-nov dia de l'any del calendari gregori. Queden 326 dies per finalitzar l'any i 327 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1976 - Barcelona: importants manifestacions per tota la ciutat, reprimides per la policia armada, sota el lema de "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" responent a la convocatria realitzada per l'Assemblea de Catalunya al Parc de la Ciutadella. Aquestes manifestacions havien estat precedides per les del diumenge anterior dia 1 de febrer.
Mn:
1904 - Lshun (Dalian, la Xina): el Jap ataca per sorpresa la potent flota russa de l'extrem Orient ancorada a l'aleshores anomenat Port Arthur: hi comena la guerra russojaponesa.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1741 - Lieja (Principat de Lieja): Andr Ernest Modeste Grtry, compositor d'peres i operetes;
1903 - Sagua la Grande (Villa Clara, Cuba): Antonio Abad Lugo Machn, conegut com Antonio Machn, cantant cub.
1932 - Nova York (EUA): John Williams, Compositor estatunidenc.
1933 - Rotterdam (Pasos Baixos): Elly Ameling, soprano neerlandesa;
1977 - Plymouth, Massachusetts (EUA): Phoenix Farrell, baixista de Linkin Park;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2005 - Vinars (el Baix Maestrat): Alfred Giner i Sorolla, poeta i farmacleg valenci.
Mn:
1587 - Anglaterra : Mor executada la fins llavors reina d'Esccia Maria Stuart;

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Jeroni Emiliani, santa Elisenda.

----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3322" title="1976" nonfiltered="2131" processed="2107" dbindex="2136">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1 de febrer i 8 de febrer - Barcelona: importants manifestacions sota el lema de "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia", convocades per l'Assemblea de Catalunya.
28 de mar - Barcelona: s'hi celebra el primer congrs del Partit Popular de Catalunya. ;
13 d'abril - Valncia: s'hi constitueix la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci.
23 d'abril - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del diari "Avui".
4 de juny - Palma (Mallorca): s'hi signa el Pacte Autonmic de les illes Balears.
22 de juny - Barcelona: Miting de la Llibertat sota el lema "Guanyem la Llibertat" al Palau Blaugrana. Inici del procs constituent del PSC-C. Primer miting democrtic autoritzat des del final de la Guerra Civil Espanyola.
5 de setembre - Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissi radiofnica d'un partit de futbol en catal, des de la guerra del 36.
16 de setembre - Perpiny (el Rossell): hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana desprs de l'ocupaci de la Catalunya del Nord per Frana el 1659.
26 de novembre - l'Espluga de Francol (la Conca de Barber): s'hi celebra el primer congrs de la Uni de Pagesos.
28 de novembre - Madrid: el rei Joan carles I hi signa el reial decret de reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans.
15 de desembre - Espanya: s'hi celebra el referndum que plebiscitar la Llei per a la Reforma Poltica.

Mn:
1 de gener - Veneuela: el govern de Carlos Andrs Prez nacionalitza l'explotaci de petroli. ;
3 de mar - Vitria (el Pas Basc): essent ministre de Governaci Manuel Fraga, hi moren cinc persones i ms d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'esglsia de San Francisco (fets de Vitria de 1976).
1 d'abril - EUA: s'hi funda Apple Computer Company.
24 de mar - Argentina: militars colpistes s'emparen del poder i implanten una dictadura que durar fins al 1983.
3 de setembre - el planeta Mart: la nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
28 de juny - Igualada (Anoia): Marina Llansana, poltica.
Mn:
15 de febrer - Torrelavega (Cantbria, Espanya): scar Freire, ciclista espanyol.
20 de mar - Phoenix, Arizona (EUA): Chester Bennington, vocalista de Linkin Park.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
31 de maig - Perpiny (Rossell): Carme Boatell, lluitadora antifeixista.
Mn:
12 de gener - Londres, Regne Unit: Agatha Christie, escriptora anglesa. (n.1891).
1 de febrer - Munich, Alemanya: Werner Heisenberger, fsic alemany (n.1901), premi Nobel de fsica el 1932 per las seves descobertes en fsica quntica.
6 d'abril - Burguete (Navarra) - Oriol Sol Sugranyes s mort per un tret de la Guardia Civil espanyola quan intentava arribar a la frontera desprs de participar en l'anomenada Fuga de Segvia.
26 de juny - Todtnauhaberg, Alemanya: Martin Heidegger, filsof alemany (n.1889).
9 de setembre - Pequn (la Xina): Mao Zedong (   : nom tamb adaptat a les llenges occidentals com Mao Tse-Tung), poltic xins, president del pas (n. 1893).
 18 de novembre - Pars: Man Ray, artista nord-americ;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3323" title="9 de febrer" nonfiltered="2132" processed="2108" dbindex="2137">
El 9 de febrer s el quarant dia de l'any del calendari gregori. Queden 325 dies per finalitzar l'any i 326 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1808 - La Jonquera (l'Alt Empord): amb el pretext d'atacar Portugal, d'acord amb el Tractat de Fontainebleau, sota les ordres del general Duhesme, entren a Catalunya les primeres tropes franceses (Guerra del Francs).
1908 - Barcelona - Inauguraci del Palau de la Msica, obra de l'arquitecte modernista Llus Domnech i Montaner.
2005 - Valncia: l'Acadmia Valenciana de la Llengua reconeix la unitat de la llengua catalana tot i que en rebutja la denominaci de catal.
Mn:
1895 - Holyoke (Massachusetts, EUA) - William Morgan hi crea el voleibol.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1884 - Barcelona: Josep Carner, escriptor catal.
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
2003 - Sant Cugat del Valls (el Valls Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuta catal.
Mn:
1881 - Sant Petersburg, Rssia. Fiodor Mijailovich Dostoievsky.;

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Sab, bisbe; sant Nicfor, mrtir; sant Miquel Febres; santa Apollnia, verge i mrtir d'Alexandria.

----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3324" title="1884" nonfiltered="2133" processed="2109" dbindex="2138">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
 9 de febrer - Barcelona: Josep Carner, escriptor catal.
Mn:
 6 de setembre - Seraing (Blgica): Julien Lahaut, sindicalista, comunista i poltic belga;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
6 de juny - - Heinzendorf (Imperi austrohongars): Gregor Mendel, naturista i formulador de les lleis de Mendel.
9 de juny - Valparaso (Xile): Anbal Pinto, advocat i poltic xil, president del pas entre 1876 i 1881.




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3325" title="10 de febrer" nonfiltered="2134" processed="2110" dbindex="2139">
El 10 de febrer s el quaranta-un dia de l'any del calendari gregori. Queden 324 dies per finalitzar l'any i 325 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1939 - Catalunya: l'exrcit franquista arriba a la frontera francesa: la Catalunya del sud ja est del tot ocupada.
Mn:
1763 - Pars (Frana): s'hi signa la pau que posa fi a la Guerra dels Set Anys.
1805 - Espanya: s'hi prohibeixen per decret les corregudes de toros.
1873 - Espanya: Amadeu de Saboia abdica de la Corona, l'endem es proclamar la Primera Repblica Espanyola. ;
1910 - Espanya: Jos Canalejas ocupa per primera vegada la presidncia del Consell de Ministres.
1930 - Espanya: Miguel Primo de Rivera abandona el pas. ;
1942 - els Estats Units: RCA Records atorga a Glenn Miller el primer disc d'or de la histria per  Chattanooga Choo Choo .
1958 - Sidi Ifni (el Marroc): l'exrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
2005 - l'Arbia Saudita: s'hi comencen a celabrar unes eleccions municipals sense que hi puguin participar les dones i sense cap garantia democrtica.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2005 - Manhattan (Nova York): Jordi Casals i Ariet, bileg catal, descobridor del virus Lassa (n. 1911).
Mn:
1918: Ernesto Teodoro Moneta, pacifista itali Premi Nobel de la Pau el 1907 (n. 1833).

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Santa Escolstica, santa Sotera, sant Silv bisbe.
Dia de la Mare a Noruega;
----
Un dia abans/Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3326" title="1805" nonfiltered="2135" processed="2111" dbindex="2140">
 Esdeveniments .
10 de febrer - Espanya: s'hi prohibeixen per decret les corregudes de toros.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3327" title="1873" nonfiltered="2136" processed="2112" dbindex="2141">
 Esdeveniments .
Barcelona: Josep Fontser hi construeix el mercat del Born.
10 de febrer - Espanya: Amadeu de Saboia abdica de la Corona.
juliol - Alcoi (l'Alcoi): hi esclata la revolta anarco-sindicalista de la Revoluci del Petroli.
17 de novembre - Budapest (Hongria): unint Buda, buda i Pest, hom funda la ciutat, la qual esdev la capital del pas.

 Naixements .
15 de febrer - Augsburg (Subia, Baviera, Alemanya): Hans von Euler-Chelpin, qumic suec, d'origen alemany, premi Nobel de Qumica el 1929 (m. 1964).

 Necrolgiques .
8 de maig - Aviny (la Provena): John Stuart Mill, filsof angls.

10 de Gener - Madrid, Espanya: Joan Bravo Murillo, Poltic Espanyol i President del Govern Espanyol (1851-1852) (n. Fregenal de la Sierra, Badajoz, Espanya 1803).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3328" title="1910" nonfiltered="2137" processed="2113" dbindex="2142">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 Els fets de la Setmana Trgica permeten la consolidaci d'una alternativa sindical que es concreta amb la constituci de la Confederaci Regional de Treballadors de Catalunya, de la qual sorgir l'any segent la CNT, el sindicat que presideix el moviment obrer catal fins a la Guerra Civil.
Mn:
 10 de febrer - Espanya: Jos Canalejas ocupa per primera vegada la presidncia del Consell de Ministres.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
23 de mar - Tquio (el Jap): Akira Kurosawa, director de cinema japons (m. 1998).
14 de juliol - Estats Units: William Hanna, animador, director i productor de cinema animat.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
21 d'abril - Redding (Connecticut, EUA: Samuel Langhorne Clemens, conegut com Mark Twain, escriptor nord-americ.
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3329" title="1930" nonfiltered="2138" processed="2114" dbindex="2143">


 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
16 de gener - Barcelona (el Barcelons): s'hi inaugura el conjunt d'edificis modernistes de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, creaci de Llus Domnech i Montaner.
30 de mar - Badalona (el Barcelons): s'hi funda el "Penya Spirit of Badalona", l'actual Club Joventut de Badalona.
3 de maig - Barcelona: Fundaci de la Federaci Catalana de Patinatge.
17 d'agost - Sant Sebasti: els representants republicans de tot l'estat espanyol, acorden al Pacte de Sant Sebasti la instauraci de la Repblica i liquidar la monarquia borbnica.
8 de setembre - Andorra la Vella (Andorra): en unes dependncies de la Casa de la Vall s'hi inaugura una biblioteca que ser el precedent de la Biblioteca Nacional d'Andorra (inaugurada el 20 de desembre de 1974).
 (novembre) Fundaci del Bloc Obrer i Camperol (BOC).
30 de desembre - Nria (Queralbs, el Ripolls): hi arriba el primer tren cremallera.

Mn:
10 de febrer - Espanya: el general Miguel Primo de Rivera abandona el pas.
18 de febrer - Observatori Lowell  (Flagstaff, Arizona, EUA): l'astrnom estatunidenc Clyde Tombaugh descobreix el planeta Plut.
12 de mar - ndia: Mahatma Gandhi condueix la Marxa de la Sal.
28 de mar - Constantinoble i Angora canvien el seu nom oficial per Istanbul i Ankara, respectivament.
11 de setembre - Stromboli (illes Elies, Itlia): erupciona el volc de l'illa, conegut com "el far de la Mediterrnia".

 Naixements . 
Pasos Catalans:
12 de maig - Cornell de Llobregat (Baix Llobregat): Joan Carrera i Planas, clergue catlic catal, bisbe auxiliar de Barcelona.
9 de juny - Barcelona (Barcelons): Jordi Pujol i Soley, poltic catal, president de la Generalitat de Catalunya.
Mn:
6 de juny - Chne (Blgica): Cllie Lamberty, pintora belga.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
26 de juliol - Barcelona: Narcs Oller i de Moragas, escriptor catal (n. 1846).
30 de juliol - Barcelona: Hans-Max Gamper Haessig, conegut com Joan Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona  (n. 1877).
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3330" title="1958" nonfiltered="2139" processed="2115" dbindex="2144">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
23 de gener - Veneuela: un moviment cvicomilitar acaba amb la dictadura de Marcos Prez Jimnez.
10 de febrer - Ifni (el Marroc): l'exrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
5 de mar - Cap Canyaveral (ara Cap Kennedy), (la Florida, EUA): S'enlaira la nau espacial Explorer II, dins d'un programa organitzat per una agncia de balstica (ABMA) de l'Exrcit dels Estats Units d'Amrica, en resposta al llanament de l'Sputnik, fet per la Uni Sovitica el 4 d'octubre de 1957.
29 de juliol - Washington (Estats Units): Eisenhower signa la National Aeronautics and Space Act, l'acta de fundaci de la NASA.
1 d'octubre - Estats Units: Entra en funcionament la NASA, creada el 29 de juliol del mateix any per Eisenhower, amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
11 d'octubre - Barcelona: Felip Puig i Godes, poltic catal, Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya entre 1999 i 2001, Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya entre 2001 i 2003.
Mn:
29 d'abril - Santa Ana (Califrnia, EUA): Michelle Pfeiffer, actriu i cantant estatunidenca.
25 de setembre - Atenes (Grcia): Robert Kagan assagista poltic estatunidenc.
5 de mar - Manchester (Anglaterra): Andy Gibb, cantant i compositor de msica Pop (m. 1988).
10 de mar -  Meadville (Pennsilvnia): Sharon Stone, actriu.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
19 de setembre - Sant Rafael (la Provena, Occitnia): Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili.
Mn:
21 de desembre - Los Angeles (Califrnia, EUA): Lion Feuchtwanger, escriptor alemany.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3331" title="" nonfiltered="2140" processed="2116" dbindex="2145">


Geografia: petita vila de les illes Lofoten, a Noruega. Vegeu  (Noruega).
Fsica: smbol de la unitat de longitud. Vegeu ngstrom.
Lingstica: lletra d'alguns alfabets germnics escandinaus i el val. Vegeu  (lletra).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3333" title="ngstrom" nonfiltered="2141" processed="2117" dbindex="2146">
Un ngstrm o ngstrom () s una unitat reconeguda internacionalment, de longitud equivalent a 0,1 nanmetres o 1  10 10 metres i a 1/6.438'4696 de la longitud d'ona de la ratlla roja de l'espectre d'emissi del cadmi. S utilitza per expressar la mida d toms, llargria d enllaos qumics i espectre visible de la llum i les dimensions de circuits integrats. Tamb s utilitzat en biologia estructural. Rep aquest nom en honor del fsic suec Anders Jonas ngstrm. 

L'ngstrom no s una unitat del Sistema Internacional. Tot i amb aix, encara s'utilitza habitualment per a mesurar distncies o radis atmics i longituds d'ona en espectroscpia.

Equivalncies:

1   = 10 10 m = 0,000 000 000 1 m;
1010   = 10.000.000.000   = 1 m;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3342" title="guila" nonfiltered="2142" processed="2118" dbindex="2147">

Les  guiles o ligues sn quatre gneres independents (Aquila, Haliaeetus, Pithecophaga, Circaetus) d'ocells  de la famlia dels accpitrids amb cert grau de semblana fsica.

Sn fora silencioses excepte en determinades poques que acostuma a coincidir amb el festeig nupcial i la reproducci.

Per no totes les ligues produeixen els mateixos sons. Segons l'espcie a la que pertanyen utilitzen sons diferents per comunicar-se.

Per exemple, l'liga imperial ibrica, durant la reproducci es torna sorollosa, emetent una mena de sonor lladruc: jrao, jrao, jrao!!.

Es descriuen tamb altres tipus de sons emesos en to aspre i molt curts amb un sol kaok! al volar, i accelerats kokokoko! o gock-gock-gock!.

L liga reial o daurada emet en comptades ocasions una mena de crit semblant a: uu-ju-jiu.
Al final de l'hivern i probablement formant part del festeig nupcial la seva veu fa un so semblant a uu repetit tres o quatre vegades i amb freqncia.

Hi ha tota una altra srie de sons que fan al aproximar-se al niu i d'altres que fa la femella quan rep les preses que li porta el mascle.

L'liga a la cultura.
L'liga tamb s una figura del bestiari fantstic dels Pasos Catalans, que participa en el Seguici Popular de les ciutats i viles que havien tingut privilegis reials. Sn especialment conegudes les ligues de la Patum de Berga, de les Festes de Santa Tecla de Tarragona i de la Festa Major de Solsona.

s el smbol nacional de molts pobles perqu representa la majestat, com els asteques, els albanesos, els maies o els egipcis, qui a ms simbolitzaven amb un home amb cap d'liga el seu du principal: Amon-Ra. Els romans portaven un liga com a emblema del seu poder militar. 

Per als jueus l'liga s la saviesa, per aix es refereixen a Maimnides i altres estudiosos com a "grans ligues". Per al cristianisme representa Sant Joan Evangelista, ja que la seva escriptura s la ms elevada (est ms a prop del cel que els animals smbols dels altres evangelistes) intellectualment i espiritual. Per a molts pobles indgenes americans tenia un valor religis, per aix s'adornaven sovint amb plomes d'liga el cap i la roba.

Enllaos externs.
 Equip de biologia de la conservaci de l'liga perdiguera, de la Universitat de Barcelona;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3345" title="ndex Simplificat de la Qualitat de l'Aigua" nonfiltered="2143" processed="2119" dbindex="2148">
L'ndex Simplificat de la Qualitat de l'Aigua (ISQA) s un ndex fisicoqumic usat per avaluar la qualitat de l'aigua, no noms la quantitat de contaminants presents, sin tamb a altres valors que poden afectar als ssers vius que hi viuen. S'estableix a partir de cinc parmetres, segons la frmula segent:

ISQA = T(A+B+C+D);

Les incgnites son:
T = temperatura de l'aigua;
A = oxidabilitat del permanganat;
B = matria en suspensi;
C = l'oxigen dissolt;
D = conductivitat elctrica;

 Enllaos externs .
Quina qualitat d'aigua tenim?;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3351" title="Llenges griques" nonfiltered="2144" processed="2120" dbindex="2149">
El grup gric inclou dos subgrups l'hongars i l'obi-gric. Aquesta ltima branca inclou l'ostiac (tamb anomenat com a khanti) i el vogul (tamb mansi).

classificaci.
Llenges uralianes;
Llenges finogriques;
Llenges griques;
Hongars;
Obi-gric;
Ostiac;
Vogul;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3352" title="1901" nonfiltered="2145" processed="2121" dbindex="2150">



 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
15 d'agost - Alar (Mallorca): la llum elctrica arriba a l'illa per primera vegada.
Mn:
6 de setembre - Buffalo (estat de Nova York, EUA): a l'exposici Pan-Americana, l'anarquista Leon Czolgosz fereix el president William McKinley, el qual morir al cap de 8 dies.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
13 d'abril - Barcelona (Barcelons): Josep Amat i Pags, pintor catal.
Mn:
16 de gener - Banes (Cuba): Fulgencio Batista, militar i poltic cub, cap d'Estat de 1923 a 1959.
28 de febrer - Portland (EUA): Linus Pauling, qumic i fsic estatunidenc, Premi Nobel de Qumica (1954) i de la Pau (1962).
 1 d'abril - Almudvar (Espanya): Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
20 de maig - Watergrafsmeer (Pasos Baixos): Max Euwe, escaquista holands.
5 de desembre - Chicago (EUA): Walt Disney,  productor i director de cinema estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
17 de desembre - Sant Andreu de Palomar, Barcelona: el pare Manyanet, eclesistic catal, fundador dels instituts de Fills de la Sagrada Famlia (n. 1833).
Mn:
 21 de gener - Barnesville, (EUA): Elisha Gray, inventor del telfon (n. 1835).
27 de gener - Mil, (Itlia): Giuseppe Verdi, compositor itali (n. 1813).
8 de mar - Anvers (Blgica): Peter Benoit, compositor;
14 de setembre - Buffalo (estat de Nova York, EUA): William McKinley, president dels Estats Units, desprs de ser ferit 8 dies abans per l'anarquista Leon Czolgosz a l'exposici Pan-Americana (n. 1843).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;

----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3353" title="1908" nonfiltered="2146" processed="2122" dbindex="2151">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 Es funda Joventut Valenciana.

 9 de febrer, Barcelona - Inauguraci del Palau de la Msica, obra de l'arquitecte modernista Llus Domnech i Montaner.

 Baix Peneds - Es celebra la Copa Catalunya, la primera competici automobilstica en circuit organitzada a Catalunya i a Espanya, organitzada pel RACC.

Mn:

Bsnia-Hercegovina: l'Imperi Austrohongars s'anexiona el pas, fins este moment repblica independent sota el protectorat dels Habsburg.

30 de juny - Krasnoyarsk (la Sibria): hi impacta un cometa (esdeveniment de Tunguska).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 10 d'octubre - Barcelona: Merc Rodoreda, escriptora;
 8 de novembre - Barcelona: Agust Bartra, poeta, prosista i professor universitari.
 9 de novembre - Miravet: Roc Llop i Convalia, mestre, anarquista i militant de la CNT.

Mn:
30 d'abril: Mill Valley (Califrnia): Eve Arden, actriu.
20 de maig: Indiana (Pennsilvnia, EUA): James Stewart, actor nord-americ;
11 de desembre - Madrid, Espanya: Carlos Arias Navarro, Alcalde de Madrid (1965-1973), President del Govern Espanyol (1973-1976) (m. Madrid, Espanya 1989).
31 de desembre - Buczacz, ustria-Hongria, a l'actual Ucrana: Simon Wiesenthal, conegut caador de nazis.
Madrid: Enrique Gonzlez Jimnez, matemtic.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 7 de mar - l'Havana (Cuba): Manuel Curros Enrquez, escriptor gallec.
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3354" title="1916" nonfiltered="2147" processed="2123" dbindex="2152">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 Catalunya - Es celebra la la Volta a Catalunya, el precedent de l'actual RallyRACC.
Febrer - Sabadell (Valls Occidental): s'hi funda el Club Nataci Sabadell.
5 de mar - Palma (Mallorca): s'hi funda lAlfonso XIII, que ms endavant esdevindr el RCD Mallorca.
Mn:
1 de gener - Santiago de Quertaro (Quertaro, Mxic): Venustiano Carranza hi arriba amb la seva gent i proclama la ciutat capital de la repblica (Revoluci Mexicana).
1 de gener - Primera transfusi reeixida de sang;
1 de juliol - Als Estats Units entra en vigor la Llei Seca que prohibeix vendre alcohol;
27 d'agost - Bucarest (Regne de Romania): se signa el Tractat de Bucarest de 1916 entre Romania i la Triple Entente.
Publicaci de la Metamotfosi de Franz Kafka;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
19 de desembre - Montbri del Camp (el Baix Camp): Josep Sugranyes i Llorach, pintor catal (m. 2004).
Mn:
11 de maig  - Camilo Jos Cela, escriptor guardonat amb el Premi Nobel;
26 d'octubre - Jarnac (la Charente, Poitou-Charentes, Frana): Franois Mitterrand, poltic francs, president de pas (m. 1996).
Roald Dahl, escriptor britnic;


 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
16 de gener - Valncia (l'Horta): Juana Maria Condesa, 54 anys, beata valenciana.
Mn:
Rubn Daro;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3355" title="1918" nonfiltered="2148" processed="2124" dbindex="2153">


 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Segon Congrs Universitari Catal, continuador de l'esperit del Primer Congrs, on s'acorda la creaci dels Estudis Universitaris Catalans, el qual impulsa quinze anys desprs una universitat catalana autnoma.
Creaci de la Uni Valencianista.
Catalunya - La Mancomunitat de Catalunya impulsa la campanya pro Estatut d'Autonomia.
Mn:
Durant l'any: una gravssima epidmia de grip arriba a afectar, en alguns llocs, el 50% de la poblaci i causa una enorme mortalitat.
1 de gener - Hollywood (Califrnia, EUA): l'actor de cinema angls Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogrfics.
8 de gener - Washington: el president Wilson fa pblic el missatge en el punt catorz del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions.
24 de gener - Bessarbia, formada majoritriament per la Repblica de Moldvia, s'independitza de l'Imperi Rus. Tot i aix, dos mesos desprs ser annexionada de nou al Regne de Romania.
5 de mar - Rssia: les autoritats bolxevics traslladen la capital del pas de Petrograd a Moscou.
27 de mar - La Repblica de Moldvia s annexionada al Regne de Romania, desprs de 2 mesos d'haver-se independitzat de l'Imperi Rus.
7 de maig - Bucarest (Regne de Romania): se signa el Tractat de Bucarest de 1918 entre Romania i l'Imperi Alemany.
11 de novembre - Acaba la Primera Guerra Mundial.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 12 de febrer - Nova York (EUA): Julian Schwinger, fsic. Premi Nobel de Fsica el 1965 (m. 1994);
 11 de maig - Nova York (EUA): Richard Feynman, fsic. Premi Nobel de Fsica el 1965 (m. 1988);
 14 de juliol - Uppsala (Sucia): Ingmar Bergman, director de cinema (m. 2007).
 11 de desembre - Kislovodsk (Rssia): Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus, dissident del rgim comunista de Stalin, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1970 (m. 2008).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
10 de febrer: Ernesto Teodoro Moneta, pacifista itali Premi Nobel de la Pau el 1907 (n. 1833).
21 d'abril - prop de Cappy (Somme, la Picardia, Frana): Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen, conegut com el Bar Roig, aviador alemany, considerat el millor pilot de la Primera Guerra Mundial, en ser abatut el Fokker que pilotava (n. 1892).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3356" title="1921" nonfiltered="2149" processed="2125" dbindex="2154">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1 de gener - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comena el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitaci.
25 d'agost - Berln (Alemanya): signatura del Tractat de Berln de 1921.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
7 de mar - Bolvar (Veneuela): Alejandro Otero, escultor.
12 de mar - Tor (el Piemont, Itlia): Giovanni Agnelli, empresari itali, patriarca del grup Fiat. ;
16 d'abril - Sussa: Peter Ustinov, cineasta britnic d'origen rus.
10 d'agost - Belem do Par (Brasil): Carlos de Oliveira, poeta.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3357" title="1922" nonfiltered="2150" processed="2126" dbindex="2155">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
5 de juny - Barcelona: Fundaci d'Acci Catalana.
18 de juliol - Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Maci funda l'organitzaci independentista Estat Catal, seguint el precedent de la Federaci Democrtica Nacionalista.
Mn:
15 de mar - Madrid (Espanya): el Partit Comunista hi celebra el primer congrs.
11 de setembre - Palestina: hi comena el mandat britnic.
1 de novembre - Imperi Otom: Atatrk n'aboleix el soldanat i Mehmed VI ha d'exiliar-se: s la fi de l'Imperi Otom i el naixement de la Turquia moderna.

 Naixements .
Pasos Catalans:
 23 de juliol - Calonge - Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueleg;
4 de mar - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, compositor i violinista catal (m. 22 de gener del 2000).
23 de novembre - Sueca (la Ribera Baixa): Joan Fuster i Ortells, escriptor valenci (m. 1992).
Mn:
1 de mar - Jerusalem (Palestina): Isaac Rabin, militar i poltic israeli cap d'estat del pas (m. 1995).
8 de novembre - Beauford West, provncia del Cap (Sudfrica): Chistiaan Barnard, cirurgi sudafric, el primer a realitzar amb xit un trasplantament de cor (1967).
16 de novembre - Azinhaga (Portugal): Jos Saramago, escriptor portugus, premi Nobel de Literatura de 1998.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
10 de gener - Barcelona: Llus Mari Vidal, geleg i enginyer de mines catal.
16 d'octubre - Palma (Mallorca): Miquel Costa i Llobera, poeta malloqu.
Mn:
20 de juny - Leningrad, avui Sant Petersburg (Rssia): Andrei Andreievitx Markov, matemtic rus.

 Pgines que s'hi relacionen .

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3358" title="1923" nonfiltered="2151" processed="2127" dbindex="2156">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Fundaci de la Uni Socialista de Catalunya.
22 de febrer - Barcelona: Albert Einstein visita la ciutat, convidat pel cientfic Esteban Terradas i Illa, com part dels cursos monografics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.
20 de maig - Valncia: S'inaugura oficialment l'Estadi de Mestalla, on actualment juga els seus partits el Valncia CF.


Mn:
9 de gener - Madrid (Espanya): Juan de la Cierva hi fa el primer vol en autogir.

25 de mar   Santiago (Xile): s'hi inicia la V Conferncia Internacional on se signa el Tractat de Gondra, per arreglar els conflictes entre els diferents Estats americans.
13 de setembre - Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspn la Constituci, disolt el Parlament i instaura la dictadura, que durar fins al gener del 1929. Es prohibeix l'ensenyament del catal a les escoles.
21 de desembre - el Nepal: aquest pas, fins aleshores un protectorat britnic, esdev independent.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
26 d'octubre - Lleida (el Segri): Joan Or, bioqumic catal (m. 2004).
13 de desembre - Barcelona: Antoni Tpies, pintor catal.
Mn:
27 de maig - Florncia, Itlia: Lorenzo Milani, sacerdot i escriptor itali. ;
28 de maig - Dics szentmrton, en la regi de Transilvnia, Romania: Gyrgy Ligeti, compositor jueu hongars (avui resident i ciutad d'ustria).
18 de setembre - Stockton-on-Tees (Durham, Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte (m. 2003).
2 de desembre - Nova York (els Estats Units): Maria Kalogeropoulos, coneguda com Maria Callas, soprano estatunidenca (m. 1977).
10 de desembre - Buenos Aires (Argentina): Clorindo Testa, arquitecte i artista argent.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
10 de mar - Barcelona: Salvador Segu el Noi del Sucre, pintor i anarcosindicalista catal, en ser assassinat (n. 1887).
26 de setembre - Valencia (Horta de Valncia, Pas Valenci): ngel Garca Cardona, metge (n. 1856);
Mn:
26 de mar - Pars (Frana): Henriette Rosine Bernard, coneguda com Sarah Bernhardt, actriu teatral i cinematogrfica francesa (n. 1844).
27 de desembre - Gustave Eiffel, enginyer civil. (n. 1832);

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3359" title="1924" nonfiltered="2152" processed="2128" dbindex="2157">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

Balaguer - la Secci de Telfons de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcci d'Esteban Terradas i Illa, hi installa la primera central automtica.
Barcelona - Inici de les emissions de Rdio Barcelona, la primera estaci radiofnica de l'Estat espanyol.
Antoni Rovira i Virgili funda la Revista de Catalunya.
20 de gener - Espanya: Primo de Rivera nomena reconeguts anticatalanistes com a diputats provincials de Catalunya.
13 de mar - Camp de Les Corts, (Barcelona): La selecci catalana de futbol  juga contra la selecci espanyola, guanyant la segona per 0 a 7 ;
Mn:
5 de mar - Albnia: Shefqet Verlaci esdev primer ministre del pas.
25 de mar - Grcia: s'hi proclama la repblica.
29 d'octubre - Catalunya: a la revista 'El xut', dibuixat per Valent Castanys, apareix per primera vegada l'Avi del Bara.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
3 d'abril, Perpiny (Rossell): Max Havart, compositor catal de sardanes.
4 de setembre - Burjassot (l'Horta): Vicent Andrs i Estells, periodista i poeta valenci.
Barcelona (Barcelons): Rosalia Guilleumas i Brosa, filloga i directora de l'Escola de Bibliologia, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputaci i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Mn:
16 d'abril - Cleveland (Ohio, EUA) - Henry Mancini, msic, compositor de msica per a cinema.
1 d'octubre - Plains (Gergia, EUA): Jimmy Carter, 39 President dels Estats Units.
4 d'octubre - Evanston (Estats Units): Charlton Heston, actor i director de cinema estatunidenc, fams especialment pels seus papers de Ben-Hur i de Moiss.
 3 de desembre - Viena, ustria: Edwin Salpeter. Astrofsic;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
18 de juliol - Barcelona: ngel Guimer, escriptor catal.
Mn:
29 de novembre - Brusselles (Blgica): Giacomo Puccini, compositor itali.

 Referncies .


Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3360" title="1926" nonfiltered="2153" processed="2129" dbindex="2158">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

Francesc Maci, des de l'exili, organitza el complot de Prats de Moll per envair Catalunya.
Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll publiquen en fascicles el Diccionari catal-valenci-balear.
Barcelona - Inauguraci del Ferrocarril Metropolit Transversal de Barcelona,  construt per Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcci d'Esteban Terradas i Illa.
Lleida: surt la revista literria i cultural Vida Lleidatana.
Mn:
24 d'abril - Berln (Alemanya): se signa el Tractat de Berln entre Alemanya i la Uni Sovitica.
11 de setembre - Roma (Itlia): fan un atemptat contra Mussolini en qu resulten ferits vuit vianants.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
13 d'agost - Mayar (provncia d'Holgun, Cuba): Fidel Castro, poltic revolucionari cub (segons altres fonts el 1927).
14 d'abril - Madrid (Espanya): Leopoldo Calvo-Sotelo, poltic espanyol, 74 president del Govern espanyol.
Nuplia (Grcia): Nikos Karuzos, poeta grec.
11 de novembre - Worcester (Massachusetts, EUA): Noah Gordon, novellista estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
25 de febrer - Palma (Mallorca): Joan Alcover i Maspons, escriptor i poltic mallorqu.
10 de juny - Barcelona (Barcelons): Antoni Gaud i Cornet, arquitecte catal.
Mn:
5 de mar - Tolosa de Llenguadoc (Occitnia): Clment Ader, enginyer occit.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3361" title="1928" nonfiltered="2154" processed="2130" dbindex="2159">



 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 Publicaci del Manifest groc, de Dal, Gasch i Montany.
Barcelona: Primo de Rivera fa enderrocar les Quatre Columnes de Montjuc, de Puig i Cadafalch, continuant amb l'eliminaci sistemtica de tots els smbols pblics de catalanisme.
24 de maig - la Vall de Ribes (el Ripolls): hi comencen les obres del tren cremallera de Ribes de Freser a Queralbs i Nria (que s'inaugurar el 22 de mar de 1933).
Mn:
12 d'abril - Mil (Itlia): el rei Vctor Manuel III sofreix un atemptat, del qual surt ills, en la ignauguraci de la fira de mostres.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
16 de febrer - Balsareny (el Bages): Pere Casaldliga i Pla, eclesistic catal.
Mn:
4 de maig - Kafr el Musilha (Egipte): Muhammad Hosni Said Mubarak, conegut com Hosni Mubarak, militar i poltic egipci, president del pas des del 1981.
20 de juliol - Praga (Repblica Txeca): Pavel Kohout, escriptor;
26 de juliol - el Bronx, Nova York (EUA): Stanley Kubrick, director de cinema (m. 1999).
6 d'agost - Pittsburgh (Pensilvnia), EUA: Andy Warhol, pintor del corrent artstic del pop art.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
31 de gener - Wilsele (Blgica): Joseph Franois Piscador, arquitecte;
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
Un any abans / Un any desprs































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3362" title="1929" nonfiltered="2155" processed="2131" dbindex="2160">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
19 de maig - Barcelona: s'inaugura l'Exposici Universal a Montjuc.

Mn:
1 de gener - Nicaragua: el general Jos Mara Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidncia.
17 de gener - Nova York (EUA): Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari Evening Journal.
11 de febrer - Roma (Itlia): la Santa Seu i l'estat itali hi signen els Pactes del Later, que, entre altres acords, ratifiquen la creaci l'estat del Vatic.
11 de setembre - el Canal de la Mnega: Juan de la Cierva el creua amb l'autogir, l'antecedent de l'helicpter.
28 de setembre - Praga (Txquia): s'hi inaugura la catedral de Sant Vit.
14 d'octubre - Nova York (Estats Units d'Amrica): "Dijous negre" a Wall Street, amb una gran caiguda de la borsa que don inici a la Gran depressi;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
4 d'agost - el Caire (Egipte) Gaza o Jerusalem (Palestina) segons altres fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost: Iasser Arafat, president de la Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina i president del pas.
12 de novembre - Filadlfia (Pennsilvnia, EUA: Gracia Patricia Kelly, coneguda com Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mnaco.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
19 de juny - Adolf Bertran, poltic republic valenci.
6 d'agost - Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta, mestre en Gai Saber el 1900.
22 de novembre - Barcelona: Jaume Ferran i Clua metge i bacterileg catal, inventor, el 1884, de la primera vacuna antibacteriana de la Histria (contra el clera).
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3363" title="1931" nonfiltered="2156" processed="2132" dbindex="2161">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
22 de febrer - Barcelona: Francesc Maci torna de Blgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Moll.
17-19 de mar - Per la uni del Partit Republic Catal, el grup de L'Opini i Estat Catal, es fundat a la Conferncia d'Esquerres, el partit Esquerra Republicana de Catalunya;
22 de mar - Ribes de Freser (el Ripolls): s'hi inaugura el tren cremallera que, passant per Queralbs, puja fins al santuari de la Mare de Du de Nria.
12 d'abril - Pasos Catalans: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals a les principals capitals.
14 d'abril - Barcelona: arran de la victria electoral del 12 d'abril, a mig mat, Llus Companys -acompanyat d'Amadeu Aragai i Lluh i Vallesc- es presenta a la casa de la ciutat, on deposa l'alcalde accidental Antoni Martnez i Domingo i des del balc proclama la Repblica a Catalunya; a les dues i cinc de la tarda, des del balc del fins aleshores Palau de la Diputaci, Francesc Maci proclama la Repblica Catalana integrada en la Federaci de Repbliques Ibriques i la consegent formaci del govern corresponent, desprs de destituir el president de la diputaci monrquica, Joan Maluquer i Viladot.
17 d'abril - Catalunya: per les pressions del govern espanyol, la Repblica Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Francesc Maci n'esdev el president.
24 de maig - Catalunya: els ajuntaments elegeixen l'assemblea que haur de designar la Ponncia Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, que es reunir a Nria durant el mes de juny.
20 de juny - Nria (Queralbs, el Ripolls): la Ponncia Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, presidida per Jaume Carner enllesteix la feina.
23 de juny - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del setmanari satric "El Be Negre".
28 de juny - Catalunya: a les eleccions generals espanyoles triomfen la coalici de republicans d'esquerra i socialistes.
2 d'agost - Catalunya: s'hi aprova en referndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'estatut de Nria.
Mn:
12 d'abril - Espanya: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals a les principals capitals.
14 d'abril - Madrid (Espanya): arran de la victria electoral del 12 d'abril, a l'horabaixa, el poble madrileny es llana al carrer multitudinriament; el comandant de la Gurdia Civil, el general Sanjurjo, no pot garantir la continutat de la monarquia i el rei Alfons XIII el Cametes es veu obligat a abdicar.
18 d'agost - Madrid (Espanya): les Corts conclouen l'elaboraci del projecte de Constituci de la Segona Repblica Espanyola.
9 de desembre - Madrid (Espanya): les Corts aproven la nova Constituci.
Ruska constru el primer microscopi electrnic de transmissi a la Universitat de Berln. Quatre anys ms tard obtingu una resoluci dues vegades superior a la del microscopi ptic.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
28 de novembre - Riudoms (Baix Camp): Joan Guinjoan Gispert, compositor de msica contempornia.
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:

Mn:
 7 de mar - Davos (Sussa): Theo van Doesburg, pintor holands.
13 de juny - Aranjuez (Espanya): Santiago Rusiol i Prats, artista, periodista catal.

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3364" title="1933" nonfiltered="2157" processed="2133" dbindex="2162">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Llus Companys passa a ser president de la Generalitat de Catalunya.
La Universitat de Barcelona passa ser la Universitat Autnoma de Barcelona, nom que conservar fins el 1939 i que el 1968 adoptar l'actual Autnoma.
Mn:
5 de mar - Alemanya: s'hi celebren eleccions legislatives: els nazis hi obtenen el 44% dels vots. || els Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del pas i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressi).
25 de mar - Alemanya: els nazis prohibeixen els sindicats lliures.
1 d'abril - Magdeburg(Alemanya): Comena la persecuci nazi contra els Testimonis de Jehov.
25 de juny - Magdeburg(Alemanya): Joseph Rutherford envia a Adolf Hitler la carta Declaraci de Fets.
29 d'octubre - Madrid (Espanya): funden la Falange al Teatro de la Comedia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
9 d'abril - Jean-Paul Belmondo, actor francs.
12 d'abril - Barcelona (Barcelons): Montserrat Caball i Folc, cantant d'pera catalana. ;
Mn:
20 de juliol - Providence (EUA): Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc, premi Pulitzer.
26 de juliol - Evanston (EUA): Edmund S. Phelps, economista estatunidenc, premi Nobel d'Economia 2006.
29 d'agost - Neuilly-sur-Seine (Frana): Ramses Shaffy, actor i cantant neerlands.
3 de novembre - Santiniketan (ndia): Amartya Sen, economista indi, premi Nobel d'Economia 1998.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
25 de desembre - Barcelona: Francesc Maci i Lluss, poltic i militar catal, president de la Generalitat de Catalunya. ;
Mn:
31 de desembre - John Galswoethy, escriptor angls, premi Nobel de Literatura de l'any 1932.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3365" title="1935" nonfiltered="2158" processed="2134" dbindex="2163">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
mar - Barcelona: S'intalla la primera escala mecnica de la ciutat als Magatzems el Sepu.
17 de juliol - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, que ser assassinat pels franquistes el 6 d'agost de 1936, esdev president del Bara.
29 de setembre - Barcelona: el Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista s'unifiquen i esdevenen el POUM.
Mn:
Referncies .


 Naixements . 
Pasos Catalans:
26 de juliol - Girona: Francesc Ferrer i Girons, escriptor i poltic catal (m. 2006).
Mn:
8 de gener - Tupelo (Mississippi, EUA): Elvis Aaron Presley, conegut com Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc (m. 1977).
11 d'abril - Elst, Holanda: Pierre Kartner, conegut com el Pare Abraham. Msic, Compositor i cantant.
11 de setembre - Verhnee Zhilino (Rssia): Gherman Stepanovich Titov, astronauta rus (m. 2000).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
21 de desembre - Hinds (Gteborg, Gtaland, Sucia): Kurt Tucholsky, escriptor i periodista alemany.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3366" title="1936" nonfiltered="2159" processed="2135" dbindex="2164">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

16 de febrer - Espanya: el Front Popular guanya rotundament les eleccions.
17 de juliol - Espanya: part de l'exrcit i els feixistes se subleven contra el govern, esclata la Guerra Civil Espanyola. Els republicans agafen les armes per defendre la Repblica.
21 de juliol - Barcelona: se suspn l'Olimpada Popular de Barcelona a causa de l'aixecament feixista.
21 de juliol - Barcelona: Llus Companys, President de la Generalitat, crea el Comit Central de Milcies Antifeixistes.
7 d'agost - Formentera: els republicans ocupen l'illa.
20 de setembre - Eivissa i Formentera: els feixistes ocupen aquestes illes.
 Publicaci del Diccionari de Medicina, de Manuel Corachan.
Mn:
 7 de mar - Berln (Alemanya): Adolf Hitler ordena ocupar les zones desmilitaritzades de la Rennia.
 7 de setembre - Hobart (Austrlia): mor l'ltim exemplar conegut de llop marsupial.
 1 d'octubre - Burgos (Espanya): Franco s nomenat Cap de l'Estat i Generalsimo a la zona controlada pels nacionals.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
17 de febrer - Puerto Bermejo (Argentina): Rodolfo Almirn, policia i activista ultradret argent.
10 de mar - Valais (Sussa): Joseph Blatter, president de la FIFA.
1 d'agost - Or (Algria): Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francs.
29 d'agost - Coco Solo (Panam): John McCain, poltic estatunidenc.
29 de setembre - Mil (Itlia): Silvio Berlusconi, poltic i empresari itali.
25 de desembre - Londres (Regne Unit): Alexandra del Regne Unit, aristcrata anglesa.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
28 d'abril - Barcelona (el Barcelons): Josep Badia i Capell, poltic catal nascut a Torregrossa, militant d'Estat Catal.
28 d'abril - Barcelona (el Barcelons): Miquel Badia i Capell, poltic catal nascut a Torregrossa, militant d'Estat Catal.
19 de juliol - Barcelona (el Barcelons): Apelles Mestres i Os, escriptor catal.
 20 de juliol - Barcelona (el Barcelons): Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
 27 de juliol - Sabadell (el Valls Occidental): ngel Rodamilans i Canals, monjo de Montserrat, compositor i msic.
 20 de novembre - Alacant (l'Alacant): Jos Antonio Primo de Rivera, poltic ultradret espanyol, fundador de Falange Espaola.
 10 de desembre - Valls (Costera): Gonal Vinyes i Massip, sacerdot, poeta i escriptor valenci.

Mn:
 20 de juliol - Estoril (Portugal): Jos Sanjurjo, militar espanyol.
6 d'agost - serra de Guadarrama (Espanya): Josep Sunyol i Garriga, poltic i directiu catal nascut a Barcelona, militant d'ERC.
 20 de novembre - Madrid (Espanya): Buenaventura Durruti, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
1 de desembre - Madrid (Espanya): Hans Beimler, poltic i milici comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
Calendari del 1936;
----
Un any abans / Un any desprs































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3367" title="1938" nonfiltered="2160" processed="2136" dbindex="2165">

 Esdeveniments .

Pasos Catalans:
7 de mar - mar Mediterrnia, enfront del cap de Palos: l'almirall republic Ubieta, enfront dels creuers Libertad i Mndez Nez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares, del bndol franquista (Guerra Civil Espanyola).
16 a 18 de mar - Barcelona: l'aviaci franquista hi fa els bombardejos ms devastadors que patir la ciutat en la Guerra Civil Espanyola.
28 de mar - Fraga (el Baix Cinca): els franquistes ocupen la vila.
3 d'abril - Lleida (el Segri): els franquistes ocupen la ciutat.
4 d'abril - Morella (els Ports): els franquistes ocupen la vila.
15 d'abril - nord del Pas Valenci: els franquistes ocupen aquest territori.
17 d'abril - Vielha (la Vall d'Aran): els franquistes ocupen la vila.
28 d'abril - Catalunya: les autoritats republicanes ordenen la mobilitzaci dels joves de la quinta del 41, coneguts com la quinta del biber.
16 de juny - Castell de la Plana (la Plana Alta): els franquistes ocupen la ciutat.
24 de juliol - Comena la Batalla de l'Ebre ;
21 de setembre - El President de la Repblica, Doctor Negrn anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides, que comdenma el cop militar, per no aten les peticions d'ajuda.
5 de novembre - Tarragona (el Tarragons): l'aviaci franquista bombardeja la ciutat.
28 d'octubre - Espanya: les Brigades Internacionals abandonen el pas.
Mn:
1 de gener - el Brasil: Getlio Vargas hi inicia el moviment "Estado Novo", de tendncia feixista.
9 de novembre - Alemanya: Nit dels vidres trencats: Els pogroms obren el cam de l'holocaust;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 5 de gener - Roma (Itlia): Joan Carles I d'Espanya, rei d'Espanya.
 5 de mar - Chicago (Estats Units): Lynn Margulis formuladora de la teoria endosimbitica.
 8 d'abril - Kumasi (Ghana): Kofi Annan, poltic ghans, Secretari General de l'ONU i Premi Nobel de la Pau l'any 2001.
2 de novembre - (Psychico) Atenes: Sofia de Grcia (reina d'Espanya);

5 de novembre - Nova York, Estats Units: Joe Dassin, cantautor d'origen. estatunidenc;

 19 de novembre - Cincinnati (Ohio, Estats Units): Ted Turner, fundador de la cadena internacional de notcies CNN.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
9 d'abril - Burgos (Espanya): Manuel Carrasco i Formiguera, poltic catal, assassinat pels franquistes.
Mn:
 13 de mar - Moscou, (Rssia): Nikolai Bukharin, lder revolucionari sovitic assassinat per l'estalinisme (n. 1888).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3368" title="1940" nonfiltered="2161" processed="2137" dbindex="2166">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
13 d'agost - La Baule (la Bretanya): la Gestapo det el president de la Generalitat de Catalunya, Llus Companys, que seria afusellat dos mesos desprs.
Mn:
5 de mar - la Uni Sovitica: membres del politburo signen una ordre per a l'assassinat de 40.000 polonesos (massacre de Katyn).
9 d'abril - Segona Guerra Mundial: Alemanya envaeix Dinamarca i Noruega.
agost - Taiz, Frana: Roger Schutz inicia la Comunitat de Taiz.
20 de desembre - els Estats Units: Franklin D. Roosevelt pren possessi por tercera vegada el crrec de president.

 Naixements .
Pasos Catalans:
13 d'octubre - Sabadell (el Valls Occidental): Ramon Barnils, periodista catal (m. 2001).
1 de novembre - Algaida (Mallorca): Gabriel Janer Manila, escriptor mallorqu.
Mn:
5 de febrer - Chur (Sussa): H.R. Giger tamb conegut com a Hans Rudolf Giger, artista grfic i escultor.
1 d'abril - Nyieri (Kenya): Wangari Maathai, activista poltica i ecologista kenyana, Premi Nobel de la Pau del 2004.
28 de juny - Chittagong (Bangla Desh): Muhammad Yunus, economista fundador del Grameen Bank, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 2006.
7 de juliol - Liverpool (West Derby, Anglaterra): Richard Starkey, conegut com Ringo Starr, msic de rock angls, bateria de The Beatles.
11 de setembre - Newark (Nova Jersey,  EUA): Brian de Palma, director de cinema estatunidenc.
9 d'octubre - Liverpool (West Derby, Anglaterra): John Lennon, msic de rock angls, membre de The Beatles.
27 de novembre - San Francisco (Califrnia, EUA): Lee Jun Fan conegut com Bruce Lee, actor de cinema i expert en arts marcials estatunidenc d'origen xins (Kowloon, Hong Kong) (m. 1973).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
15 d'octubre - Barcelona: desprs d'un judici militar sense garanties processals, afusellen Llus Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuc.
Mn:
5 de mar - Hong Kong (la Xina): Cai Yuanpei, pedagog i intellectual xins (n. 1868).
21 de desembre - Hollywood (Califrnia, EUA): Francis Scott Key Fitzgerald, escriptor estatunidenc  (n. 1896).
3 de novembre - Montauban, Frana: Manuel Azaa Daz, President del Govern Espanyol (1931-1933) i (1936-1936), I President de la II Repblica Espanyola (1936-1939) (n. Alcal de Henares, Espanya 1880).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3369" title="1941" nonfiltered="2162" processed="2138" dbindex="2167">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:

Mn:
4 de mar - les Illes Lofoten: l'exrcit britnic hi comena l'Operaci Claymore (II Guerra Mundial).
24 de maig - Segona Guerra Mundial: Batalla de l'Estret de Dinamarca;
6 de setembre - Tercer Reich: les autoritats nazis obliguen a tots els jueus de ms de 6 anys a dur sobre la roba una estrella de David amb la paraula Jde (jueu en alemany).
11 de setembre - Washington (els Estats Units): el president Roosevelt ordena a l'Armada que dispari contra qualsevol vaixell alemany que navegui entre la costa oriental dels Estats Units i Islndia (II Guerra Mundial).
2 d'octubre - Segona Guerra Mundial: Alemanya inicia, amb la Operaci Tif, una ofensiva total contra Moscou.
7 de desembre - Pearl Harbor (Oahu, illes Hawaii, EUA): l'aviaci i la flota japoneses bombardegen aquesta base naval dels Estats Units, la qual cosa provoca que aquest pas entri a la Segona Guerra Mundial (batalla de Pearl Harbor).

 Naixements .
Pasos Catalans:
1 de gener - Sa Pobla (Illes Balears): Simn Andreu Trobat, actor mallorqu.
19 de juliol - Valncia: Alfons Cuc, professor i poltic valenci.
Mn:
8 de gener - Nyeri (Kenya): Robert Baden-Powell, militar angls, fundador de l'escoltisme.
9 de gener - Staten Island (Nova York, EUA): Joan Baez, cantant estatunidenca.
21 de gener - Madrid: Plcido Domingo, cantant d'pera espanyol.
16 de mar - Madrid: Carlos Gimnez, historietista.
12 d'agost - Saint Felix de Valois, Quebec, Canad: Rjean Ducharme, escultor, escriptor i dramaturg en llengua francesa.
20 d'agost - Poarevac, Srbia: Slobodan Milosevic, poltic, ex-president de Srbia.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
24 de maig - Paterna: Afusellament de Joan Peset, ex-rector de la Universitat de Valncia.
7 de desembre - Barcelona: Llus Millet i Pags, fundador de l'Orfe Catal;
Mn:
13 de gener - Zuric (Sussa): James Joyce, escriptor irlands (n. 1882).
20 de febrer - Sint-Martens-Latem (Blgica): George Minne, escultor i dibuixant;
28 de febrer - Roma, Itlia: Alfons XIII, Rei d'Espanya (1902-1931) (n. Madrid, Espanya 1886).
4 de mar - Ginebra (Sussa): Ludwig Quidde, historiador i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau de 1927 (n. 1858).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3370" title="1913" nonfiltered="2163" processed="2139" dbindex="2168">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 Primer Congrs de Metges de Llengua Catalana.
Barcelona : L'esglsia de Sant Lltzer, romnica, s desacralitzada i passa a tenir d'altres usos que l'aniran malmetent fins la seva recuperaci als anys 80.
Mn:
 12 de mar - Austrlia: Canberra esdev capital d'Austrlia.
Premi Nobel de Literatura per a Rabindranath Tagore;
Inundaci a Miami i al Salvador;
Fi de la I Guerra Balcnica;
Auge del moviment del sufragisme;
Pancho Villa avana a Mxic;
Inici del fordisme;
Inauguraci de la Grand Central Terminal, l'estaci ms gran del mn;
Publicaci de A la recerca del temps perdut;
Estrena de la Consagraci de la Primavera d'gor Stravinski;
Primeres lleis de l'apartheid;
Desenvolupament del conductisme;
Teoria de l'tom de Niels Bohr ;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
10 de juliol - Santa Coloma de Farners (la Selva): Salvador Espriu, escriptor catal (m. 1985).
Mn:
9 de gener - Yorba Linda (Califrnia, EUA): Richard Nixon, president dels Estats Units (m. 1994).
18 de gener - Nova York (estat de Nova York, EUA): David Daniel Kominski, conegut com Danny Kaye, actor de cinema i cantant esatunidenc (m. 1987).
4 de febrer - Tuskegee (Alabama, EUA): Rosa Parks, nascuda Rosa Louise McCauley, pionera dels drets civils estatunidenca (m. 2005).
7 de novembre - Mondovi (Algria): Albert Camus, escriptor francs (m. 1960);

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
12 de maig - Barcelona - Catalunya: Enriqueta Mart, segrestadora, proxeneta i assassina de nens, (n. 1868).

Mn:
 22 de novembre - Jap: Tokugawa Yoshinobu, 45 i ltim shogun;
Ferdinand de Saussure;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3371" title="1943" nonfiltered="2164" processed="2140" dbindex="2169">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
1 de gener - Guadalcanal (illes Salom): hi acaba la batalla esdevinguda entre els estatunidencs i els japonesos, amb la victria dels primers (II Guerra Mundial).
11 de setembre - Vencia (Itlia): l'aviaci alemanya enfonsa el luxs transatlntic itali Conte di Savoia.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
4 d'abril - Alcoi (l'Alcoi): Isabel-Clara Sim i Monllor, periodista i escriptora valenciana.
4 d'abril - Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat): Joan Rigol i Roig, poltic catal, president del Parlament de Catalunya.
28 de setembre - Barcelona (Barcelons): Miquel Valls i Maseda, economista i empresari catal.
 27 de desembre - Barcelona (Barcelons): Joan Manuel Serrat, cantautor catal.
 Barcelona (Barcelons): Merc Sala i Schnorkowski (m. 2008), economista i regidora pel PSC a l'Ajuntament de Barcelona entre el 1979 i el 1991 i presidenta de RENFE entre el 1991 i 1996.


Mn:
25 de febrer - Liverpool (Anglaterra): George Harrison, msic angls, guitarris i cantant de The Beatles.
2 de juny - Leipzig (Alemanya): Blinky Palermo, pintor abstracte alemany.
26 de juliol - el Dartford (Kent, Anglaterra): Mick Jagger, msic angls, cantant de The Rolling Stones.
25 d'octubre - Utrecht (Pasos Baixos): Robert Long, cantautor, cmic i presentador de TV holands.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
29 de desembre - Barcelona: Carme Karr, escriptora, compositora i feminista catalana.
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3372" title="1944" nonfiltered="2165" processed="2141" dbindex="2170">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1 d'agost - Polnia: a les cinc de la tarda hi comena la insurrecci popular contra l'ocupaci nazi; els combats, que duraran fins el 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucci de Varsvia i la deportaci de 250.000 dels seus habitants a camps de concentraci.
29 de setembre - Iugoslvia: hi comena l'entrada de l'exrcit sovitic, el qual ocupar aquest estat durant l'octubre i el desplaar de la influncia alemanya (II Guerra Mundial).
2 d'octubre - Segona Guerra Mundial: Les tropes nazis aixafen la Sublevaci de Varsvia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
3 d'agost - Aielo de Malferit (la Vall d'Albaida): Nino Bravo, cantant valenci, natural d'Aielo de Malferit.
Mn:
20 de maig: Yorkshire (Anglaterra): Joe Cocker, cantant angls.
14 de juliol - Bilbao (Pas Basc): Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.
28 de setembre - Ciutat de Nova York (Estats Units): Robert Barro, economista estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
5 de mar - Drancy (Frana): Max Jacob, pintor, poeta i escriptor bret en llengua francesa.
7 de mar - Buenos Aires (Argentina): Milon E. Mjica, poeta argent.
11 d'agost - Mataguac (Guam): Hideyoshi Obata, general japons durant la Segona Guerra Mundial.
7 de novembre- Tquio (Jap): Richard Sorge, periodista i espia sovitic de nacionalitat alemanya.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3373" title="1945" nonfiltered="2166" processed="2142" dbindex="2171">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans;
 San Francisco - La Generalitat de Catalunya a l'exili denuncia el cop militar feixista a la primera Conferncia Internacional de les Nacions Unides.

Mn;
 Espanya s rebutjada com a membre de la Societat de Nacions , i no ser acceptada fins deu anys ms tard .
24 de gener - Rssia conquereix Cracvia (Polnia).
1 d'abril: Okinawa (Jap): Les tropes estatunidenques desembarquen a l'Illa d'Okinawa, etapa prvia a l'entrada en territori japons, inicant l'anomenada Batalla d'Iwo Jima.
9 d'abril - Alemanya: El pastor i teleg luter Dietrich Bonhoeffer, membre de la resistncia alemanya contra el nazisme s penjat al Camp de concentraci de Flossenbrg.
11 d'abril - Buchenwald (Alemanya): El camp de concentraci de Camp de concentraci de Buchenwald s alliberat per les tropes americanes de l'exrcit aliat.
12 d'abril - Harry S. Truman esdev president dels Estats Units. ;
19 d'abril - Heligoland (petita illa Frisona Alemanya) -  Prop de 1.000 bombarders aliats bombardegen la base naval, l'aeroport i el poble, convertint l'illa en un paisatge llunar. L'endem l'illa s evacuada.
29 d'abril - Adolf Hitler es casa amb Eva Braun.
5 de maig -  El camp de concentraci de Mauthausen, on van morir 2.000 catalans, s alliberat pels aliats.
8 de maig - Rendici d'Alemanya en la Segona Guerra Mundial. Fi de la guerra a Europa.
16 de juliol - Primera explosi nuclear de prova de la histria al desert d'Alamogordo (Nou Mxic, EUA).
6 d'agost - La ciutat d'Hiroshima (el Jap) queda destruda per l'explosi de la primera bomba atmica amb finalitats blliques.
9 d'agost - Es llana la segona bomba atmica sobre la ciutat de Nagasaki (el Jap).
15 d'agost - Rendici del Jap en la Segona Guerra Mundial. Fi de la guerra a l'sia.
17 d'agost - Indonsia: es proclama la independncia del pas.

 Naixements . 
Pasos Catalans;

Mn;
 4 de Febrer naixement de Bob Marley;
14 de maig - Kiryat Bialik (Israel): Yochanan Vollach, futbolista i entrenador israeli.
11 de setembre - Munic (Alemanya): Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany.
11 de setembre - Lares (Puerto Rico): Jos Feliciano, cantant.
23 de setembre- Sabadell-Catalunya - Vicen Marqus i Sanmiquel - Ciutad sabadellenc;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans;

Mn;
12 d'abril  - Warm Springs, (Gergia, EUA): Franklin Delano Roosevelt, president dels Estats Units.
28 d'abril - Giulino di Mezzegra (Llombardia, Itlia): Benito Mussolini, dictador itali.
30 d'abril - Berln (Alemanya): Adolf Hitler, dictador alemany i lder del partit nazi;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3374" title="1948" nonfiltered="2167" processed="2143" dbindex="2172">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
Fred Hoyle formula, amb l'astrnom Thomas Gold i el matemtic Hermann Bondi, la teoria de l'Univers quasiestacionari, tamb anomenada de la creaci contnua.
4 de febrer - Sri Lanka: el pas assoleix la independncia del Regne Unit.  ;
25 de febrer - Txecoslovquia: hi triomfa un cop d'estat (Cop de Praga) que implanta un rgim comunista que durar fins el 1989;
10 de desembre - seu de les Nacions Unides (Nova York): l'ONU hi proclama la Declaraci Universal dels Drets Humans.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
7 de maig - Verges, Girona: Llus Llach, msic i cantautor.
22 d'octubre - Ri (el Conflent): Jean-Pierre Mas, msic i compositor nord-catal.
Mn:
31 de mar - Washington, Estats Units: Al Gore, poltic.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
25 de desembre - Prada de Conflent (el Conflent): Pompeu Fabra i Poch, filleg catal, principal impulsor de la Reforma Ortogrfica (n. 1868).
Mn:
30 de gener - Nova Delhi (Delhi, l'ndia): Mohandas Karamchand Gandhi, conegut com Mahatma Gandhi, independentista indi, lder de la resistncia pacfica.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs









































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3375" title="11 de mar" nonfiltered="2168" processed="2144" dbindex="2173">
L'11 de mar s el setant dia de l'any del calendari gregori i el setenta-un en els anys de trasps. Queden 295 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Mn:
1985 - Uni Sovitica: Mikhal Gorbatxov es converteix en president de l'URSS. ;
1990 - Litunia: aquest pas s'independitza de la Uni Sovitica.
2004 - Madrid: un atemptat terrorista amb una srie de bombes collocades en diversos trens que s'acostaven a l'estaci d'Atocha, hi fa 192 morts i 1.400 ferits.

 Naixements . 
Mn:
1950 - Nova York, EUA: Bobby McFerrin, msic i compositor del tema Dont' worry, be happy.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1092 - Gerb (la Noguera): Ermengol IV el de Gerb, comte d'Urgell, conqueridor de la conca de Si i del Pla d'Urgell.
2001 - Eugenio. Humorista catal. ;

Mn:
1514 - Roma (Itlia): Donato Bramante, arquitecte de la baslica de Sant Pere.
1955 - Londres (Anglaterra): Alexander Fleming, descobridor de la penicillina i Premi Nobel de Medicina l'any 1944.
1955 - Chicago (EUA): Oscar Ferdinand Mayer, fundador de la multinacional Oscar Mayer Meats, Inc..
2006 - La Haia (Pasos Baixos): Slobodan Milosevic, poltic serbi, president de Iugoslvia.
2008 - Vitria (Pas Basc): Iaki Prez Beotegi ('Wilson'), guerriller basc, militant d'ETA.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Eulogi, mrtir (859); santa urea, abadessa; santa Rosina, verge.
----
Un dia abans/Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3376" title="1092" nonfiltered="2169" processed="2145" dbindex="2174">
 Esdeveniments .
11 de mar - Mor el comte Ermengol IV d'Urgell, conqueridor de la conca de Si i el Pla d'Urgell;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3377" title="12 de mar" nonfiltered="2170" processed="2146" dbindex="2175">
El 12 de mar s el setanta-un dia de l'any del calendari gregori i el setenta-dos en els anys de trasps. Queden 294 dies per finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 1965 - Catalunya: arran de les declaracions que fu a Le Monde el 14 de novembre de 1963, en qu defensava la identitat nacional catalana, les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarr de l'estat espanyol, el qual s'exilia a Mil.
 2008 - Valncia: La justcia valenciana torna a denegar a la Generalitat Valenciana el tancament d'un reemissor de TV3 al Pas Valenci;

Mn:
 1913 - Austrlia: Canberra esdev capital d'Austrlia.
 1930 - ndia: Mahatma Gandhi condueix la Marxa de la Sal.
 1968 - L'illa Maurici s'independitza de l'Imperi Britnic.
 1999 - Polnia, Hongria i la Repblica Txeca es converteixen en membres de l'OTAN.
 2000 - Espanya: El Partit Popular guanya les eleccions a les corts generals per majoria absoluta.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1890 - Kev, Ucrana, (Imperi Rus): Vtslav Nijinski, ballar i coregraf rus, pare de la dansa moderna.
1921 - Tor (el Piemont, Itlia): Giovanni Agnelli, empresari itali, patriarca del grup Fiat.

 Necrolgiques: .
Pasos Catalans:
2008 - monestir de Montserrat (Bages): Cassi Maria Just i Riba, clergue catlic catal, abat emrit de Montserrat.

Mn:
 1945 - Anna Frank, estudiant jueva morta en un camp de concentraci nazi;
 1955 - Charlie Parker, saxofonista de jazz estatunidenc;
 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Innocenci I, papa; sant Maximili, militar mrtir (295); sant Bernat Calv, bisbe; sant Tefanes, monjo; sant Llus Orione, prevere salesi.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3378" title="1965" nonfiltered="2171" processed="2147" dbindex="2176">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
12 de mar - Catalunya: arran de les declaracions que fu a Le Monde el 14 de novembre de 1963, en qu defensava la identitat nacional catalana, les autoritats franquistes expulsen l'abat Escarr de l'estat espanyol, el qual s'exilia a Mil.
Mn:
30 de desembre - les Filipines: Ferdinand Marcos n'esdev el president.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
3 de gener - Barcelona: Daniel Fernandez, politic catal.
Mn:
 4 de gener - Epsom, (Anglaterra): Julia Ormond, actriu;
 28 d'agost - Neix Satoshi Tajiri creador de Pokmon;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 4 de gener - Londres, Anglaterra: T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura  (n. 1888);
24 de gener - Londres, Anglaterra: Winston Churchill, Primer Ministre britnic durant la Segona Guerra Mundial.
10 d'abril - Nia, Frana: Carolina Otero, ballarina, actriu i cortesana de la Belle poque, (n. 1868).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3379" title="10 de mar" nonfiltered="2172" processed="2148" dbindex="2177">

El 10 de mar s el seixanta-nov dia de l'any del calendari gregori i el setant en els anys de trasps. Queden 296 dies per finalitzar l'any. 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
988 - (aquest o algun altre dia del mes de mar) Catalunya: Borrell II no renova el jurament de fidelitat al rei franc: esdev, de facto, comte independent i comena a encunyar moneda prpia; aquesta independncia la confirmar legalment el tractat de Corbeil (1258).
1923 El dirigent de CNT Salvador Segu i Rubinat s assassinat a trets al carrer de la cadena per pistolers del Sindicat Lliure.

Mn:
241 aC - mar Tirrena, prop de les illes gades: els romans hi derroten la flota cartaginesa: acaba la Primera Guerra Pnica.
1959 - el Tibet: desprs de 10 anys d'ocupaci xinesa hi comena una revolta que costar la vida a centenars de milers de ciutadans i que portar a l'exili el dalai-lama Tenzin Gyatso.
1977 - Ithaca (Nova York, EUA): un equip d'astrnoms de la Universitat de Cornell, encapalats per James L. Elliot, confirmen l'existncia d'anells al voltant del planeta Ur.
2001 - Europa: Es funda la Free Software Foundation Europe, una organitzaci no governamental i sense nim de lucre, que treballa en tots els aspectes relacionats amb el programari lliure, especialment el projecte GNU, a Europa.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1854 - Pollena (Mallorca): Miquel Costa i Llobera, poeta mallorqu.

Mn:
1452 - Sos (Arag): Ferran el Catlic, rei de la Corona d'Arag.
1920 - Ville-d'Avray (Hauts-de-Seine), Frana: Boris Vian, msic i escriptor francs.
1935 - Saragossa (Arag): Jos Antonio Labordeta;
1936 - Valais (Sussa): Joseph Blatter, president de la FIFA.
1940 - Estats Units: Chuck Norris, mestre en totes les arts marcials.
1981 - Camerun: Samuel Eto'o, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1923 - Barcelona: Salvador Segu el Noi del Sucre, sindicalista catal, en ser assassinat (n. 1886).
1995 - Barcelona: Ovidi Montllor, actor i cantant alcoi (n. 1942).
Mn:
1832 - Evesham (Worcestershire), Gran Bretanya: Muzio Clementi, compositor.
1872 - Pisa, Itlia: Giuseppe Mazzini, poltic, periodista i patriota itali.
1940 - Moscou, Rssia: Mikhal Bulgkov, escriptor.
1962 - Madrid, Espanya: Joan March, contrabandista i financer mallorqu.
1988 - Oxford, Anglaterra: Andy Gibb, cantant i compositor de msica Pop.
1998 - Lloyd Bridges;

 Festes i commemoracions .
Diada de solidaritat amb el Tibet;
Onomstica: Sant Simplici, papa; sant Macari, bisbe de Jerusalem; sant Cndid, mrtir; beata Maria-Eugnia Milleret de Brou, fundadora de les Germanetes de l'Assumpci.

 Efemrides astronmiques .
1982: els 9 planetes del Sistema Solar formen una conjunci que consisteix en el fet que tots siguin al mateix costat del Sol.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3380" title="988" nonfiltered="2173" processed="2149" dbindex="2178">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
10 de mar (o algun altre dia d'aquest mes) - Catalunya: Borrell II no renova el jurament de fidelitat al rei franc: esdev, de facto, comte independent i comena a encunyar moneda prpia; aquesta independncia la confirmar legalment el tractat de Corbeil (1258).
MON;
Es funda la universitat d'al-Azhar al Caire.
Es funda Baile tha Cliath (Dubln) a Irlanda.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3381" title="1920" nonfiltered="2174" processed="2150" dbindex="2179">


 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
10 de gener - Mn: entra en vigor el Tractat de Versalles.
6 d'agost - Londres (Anglaterra): els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell cap escolta mundial.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
14 d'abril - Cervera (Segarra, Principat de Catalunya): Josep Benet, historiador, editor i poltic clau en la lluita antifranquista i en la transici.
Mn:
9 de gener - Madrid: Jos Luis de Vilallonga, escriptor, periodista, actor i aristcrata.
18 de maig - Wadowice(Polnia): Karol Wojtyla, cap de l'esglsia catlica que prengu el nom de Joan Pau II.
18 d'octubre - Atenes, Grcia: Melina Mercouri, actriu, cantant i poltica grega.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
30 de novembre - Barcelona: Francesc Layret, poltic i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure (n. 1880).
Mn:
25 d'octubre - Brixton (Lambeth, Londres, Anglaterra): Terence MacSwiney, patriota irlands, desprs de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britniques (n. 1879).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
-------
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3382" title="1995" nonfiltered="2175" processed="2151" dbindex="2180">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
19 d'abril - Palma (Mallorca): a Son Tugores s'inaugura la primera planta potabilitzadora de les illes Balears, amb un efluent de 30.000 m3/dia d'aigua.
11 de setembre - Terra Lliure proclama la seva dissoluci formal i final, desprs de 16 anys de lluita armada.
Mn:
10 de gener - Pars (Frana): el rei d'Espanya, Joan Carles I i l'ex-president dels Estats Units, Jimmy Carter obtenen el Premi de la Pau de la UNESCO.
17 de gener - Kobe (el Jap): un terratrmol, de 7'3 graus en l'escala Richter destrueix la ciutat i hi causa ms de 6.400 vctimes.
18 de mar - Sevilla: Helena de Borb, Infanta d'Espanya es casa amb Jaime de Marichalar.
14 de juliol - Nuremberg (Alemanya):  MP3. La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'audio digital comprimit (cdec) que far possible la gran expansi de la distribuci de msica per Internet.
14 de desembre - Pars, (Frana): s'hi signen els Acords de Dayton amb els que s'acaba la guerra de Bsnia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
15 de febrer - Palma (Mallorca): Guillem d'Efak, escriptor i cantant mallorqu (n. 1929).
10 de mar - Barcelona: Ovidi Montllor, actor i cantant alcoi (n. 1942).
Mn:
3 de mar - Salt Lake City (Utah, EUA): John William Hunter, religis estatunidenc,  president de l'Esglsia de Jesuscrist dels Sants del Darrer Dia (n. 1907).
21 d'octubre - Cripple Creek Colorado, (EUA): Linda Goodman, astrloga i escriptora nord-americana.















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3383" title="11 de febrer" nonfiltered="2176" processed="2152" dbindex="2181">
L'11 de febrer s el quaranta-dos dia de l'any del calendari gregori. Queden 323 dies per a finalitzar l'any i 324 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1419 - Andorra: el bisbe d'Urgell hi autoritza la creaci del Consell General d'Andorra, conegut com Consell de la Terra.
1972 - Vandells (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandells I.
2007 - Vielha (Tnel de Vielha): Esfondrament de 100m de fals sostre del tnel, a la boca nord, es reobre cinc dies desprs. ;
Mn:
1869 - Madrid (Espanya): s'hi constitueixen les Corts Constituents desprs del derrocament d'Isabel II. ;
1873 - Madrid (Espanya): Es proclama la Primera Repblica Espanyola.
1929 - Roma (Itlia): la Santa Seu i l'estat itali hi signen els Pactes del Later, que, entre altres acords, ratifiquen la creaci l'estat del Vatic. ;
1990 - Ciutat del Cap (Sud-frica): alliberen Nelson Mandela desprs de 27 anys de captiveri a Robben Island.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1991 - Club Super3;
Mn:
1847 - Milan (Ohio, EUA): Thomas Alva Edison, fsic i prolfic inventor estatunidenc. ;
1977 - Agoura Hills, Califrnia (EUA): Mike Shinoda, vocalista, guitarrista, teclista i raper de Linkin Park.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1998 - Pars (Frana): Manuel Vius, pintor catal i patriota catal.
Mn:
1650 - Estocolm (Sucia): Ren Descartes, filsof i matemtic francs.
1948 - Moscou (Rssia): Sergei Eisenstein, director de cinema sovitic.

 Festes i commemoracions . 
Festa local d'Esparreguera, a la comarca del Baix Llobregat;
Dia de la Victria de la Revoluci, a l'Iran;
Kenkikukinen no Hi (Dia Nacional de la Fundaci), al Jap;
Onomstica: Mare de Du de Lorda; sant Desideri, bisbe; santa Elosa, verge; sant Benet d'Ani, abat benedict.
----
Un dia abans/Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3384" title="1879" nonfiltered="2177" processed="2153" dbindex="2182">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1 de maig - Barcelona: el "Diari Catal" publica el seu prospecte, el recull de punts on s'exposaven els seus ideals.
4 de maig - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del "Diari Catal".
Mn:
9 de gener - Xile: s'hi promulga la llei d'educaci secundria, que disposa que hi ha d'haver almenys un liceu a cada provncia.
2 de maig - Madrid (Espanya): Pablo Iglesias impulsa la fundaci del Partido Socialista Obrero Espaol.

 Naixements .

Joaquim Claret i Valls (1879-1964). Escultor. Nascut a Camprodon, el 21 de novembre de 1879.

 Necrolgiques .
8 de gener - Logroo (la Rioja, Espanya): Baldomero Espartero, militar espanyol.
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3385" title="1419" nonfiltered="2178" processed="2154" dbindex="2183">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
11 de febrer - Andorra: el bisbe d'Urgell hi autoritza la creaci del Consell General d'Andorra, conegut com Consell de la Terra.
Mn:
Descobertes les Illes Madeira;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Vicent Ferrer;
Mn:
28 de maig - Alken (principat de Lieja), Joan de Wallenrode, prncep-bisbe de Lieja;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3386" title="1972" nonfiltered="2179" processed="2155" dbindex="2184">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Catalunya Nord: Els municipis pol i Perells se junten per formar l'actual vila d'pol i Perells, la vila ms septentrional dels Pasos Catalans.
11 de febrer - Vandells (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandells I. ;
Mn:
10 de gener - Mujibur Rahman s nomenat primer cap de govern del nou estat independent de Bangladesh;
30 de gener - 13 manifestats morts en els fets del Diumenge Sagnant a Irlanda del Nord. Una altra persona morir al cap de pocs mesos a causa de les ferides.
7 de mar - Madrid (Espanya): la Conferncia Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancn.
6 de setembre - Munic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i deprs assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olmpics (massacre de Munic).
13 d'octubre - Es produeix el fams accident aeri dels Andes on sobreviuen 16 persones durant 72 dies perduts a les muntanyes andines ingerint carn humana dels difunts en l'accident per tal de sobreviure.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 27 de setembre - Gwyneth Paltrow, actriu estatunidenca;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3387" title="1869" nonfiltered="2180" processed="2156" dbindex="2185">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
18 de maig - Pacte de Tortosa - Els representants dels comits republicano-federals d'Arag, Catalunya, Valncia i Balears, signen restaurar la Confederaci Catalano-aragonesa dintre de l'Estat republic espanyol.
24 de juliol - Catalunya i Pas Valenci: s'hi esdevenen aixecaments monrquics. ;
Barcelona: es funda El Estado Cataln, portaveu oficial dels republicans federals catalans.
Mn:
11 de febrer - Madrid (Espanya): s'hi constitueixen les Corts Constituents desprs del derrocament d'Isabel II.
6 de juny - Espanya: s'hi promulga la nova constituci.
24 de juliol - l'Arag: s'hi esdevenen aixecaments monrquics.

 Naixements . 
Pasos Catalans:

 Maria Antnia Salv (poetessa);


Mn:
Mehmet Emin Yurdakul - Istanbul, escriptor turc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3388" title="1847" nonfiltered="2181" processed="2157" dbindex="2186">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
4 d'abril - Barcelona: S'hi inaugura el Gran Teatre del Liceu;
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 11 de febrer - Milan (Ohio, EUA): Thomas Alva Edison, fsic i prolfic inventor nord-americ.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3389" title="1650" nonfiltered="2182" processed="2158" dbindex="2187">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
11 de febrer - Estocolm (Sucia): Ren Descartes, filsof i matemtic francs.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3390" title="1998" nonfiltered="2183" processed="2159" dbindex="2188">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1 de juliol - Catalunya: Catalunya es converteix en la primera Comunitat autnoma en aprovar una llei de parelles de fet.
8 d'octubre - Banyoles (el Pla de l'Estany): el naufragi del vaixell turstic l'Oca a l'estany hi provoca 21 morts.
15 de novembre - Vilafranca del Peneds: els Castellers de Vilafranca carreguen el primer castell de 10 de la histria.
22 de novembre - Terrassa: els Minyons de Terrassa descarreguen el primer castell de 10 de la histria.
5 de desembre - Pars (Frana): la Unesco declara Patrimoni de la Humanitat ms de 750 jaciments de pintures rupestres d'art llevant de l'arc mediterrani de la Pennsula Ibrica.
12 de desembre - Valncia: hi naix el Bloc Nacionalista Valenci.
Mn:
 Febrer - Es funda l'Open Source Initiative (Iniciativa del Codi Obert), una organitzaci dedicada a promocionar el programari de codi obert.
4 de febrer - l'Afganistan: un terratrmol de 6.1 graus en l'escala de Richter fa ms de 5.000 morts al nord-est del pas.
31 de mar - S'inicia oficialment el projecte Mozilla, a partir de la idea que una comunitat de codi obert pot crear alternatives innovadores en projectes clau d'Internet.
2 de maig - Brusselles (Blgica): s'hi crea el Banc Central Europeu per definir i executar la poltica monetria de la Uni Europea.
7 de juliol - Lagos (Nigria): hi moren una vintena de persones en els disturbis provocats per la mort a la pres de Moshood Abiola, que l'oposici considera un assassinat.
Vic: fundaci de l'editorial Emboscall.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
31 de gener - l'Hospitalet de Llobregat (el Barcelons): Jaume Fuster, novellista catal (n. 1945).
11 de febrer - Pars (Frana): Manuel Vius, pintor i patriota catal (n. 1917).
30 de desembre - Barcelona: Joan Brossa, poeta i artista plstic catal (n. 1919).
Mn:
7 de juliol - Abuja (Nigria): Moshood Kashimawa Olawale Abiola, conegut com Moshood Abiola, cap de l'oposici i ex-president del pas (1971-1988), mort a la pres en sospitoses circumstncies (n. 1937).
23 d'octubre - Horn (Pasos Baixos): Maria (Mary) Servaes-Bey la cantant neerlandesa coneguda amb el seu nom d'artista Zangeres zonder Naam;






















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3391" title="1797" nonfiltered="2184" processed="2160" dbindex="2189">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 31 de gener - Franz Schubert, compositor austrac.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3392" title="1994" nonfiltered="2185" processed="2161" dbindex="2190">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
31 de gener - Barcelona: un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu.
1 de juliol - Mallorca: ms de quaranta entitats juvenils creen els Joves de Mallorca per la Llengua.
9 a 11 d'octubre - Catalunya: es produeixen greus inundacions en diversos indrets.
Mn:
1 de mar - Europa: neix lEuropa dels Quinze: Sucia, ustria i Finlndia s'incorporen com a nous socis de la Uni Europea.
4 de mar - Vitria (laba, el Pas Basc): l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre a l'Estat Espanyol de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals).
15 de mar - els Estats Units i Rssia: aquests dos pasos arriben a un acord per permetre la supervisi mtua del desmantellament de l'armament nuclear.
25 de mar - Somlia: els darrers soldats estatunidencs destacats al pas l'abandonen l'endem de la firma d'un tractat de pau entre lders guerrillers. ;
6 d'abril - Rwanda: S'inicia el que es coneixeria com a genocidi de Rwanda.
12 d'abril - Palestina: Israel i l'OAP conclouen al Caire l'acord sobre la policia palestina que es desplegar a Gaza i Jeric segons el qual comptar amb 9.000 efectius.
27 d'abril - Sud-frica: desprs de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en qu poden participar tots els ciutadans, amb independncia dels seus trets racials.
25 d'octubre - la Ciutat del Vatic (Roma): la Santa Seu anuncia l'establiment de relacions oficials amb l'OAP, sense carcter plenament diplomtic || Tegucigalpa (Hondures): els presidents centroamericans i el primer ministre de Belize, hi aproven una declaraci sobre pau i desenvolupament a la regi.



 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
14 de gener - Tolosa de Llenguadoc, (Frana): Frederica Montseny, dirigent anarquista (n. 1905).
21 de juliol - Barcelona: Pere Calders, escriptor catal (n. 1912).
Mn:
15 de gener - Los Angeles (Califrnia (EUA): Harry Edward Nelson conegut com Harry Nilsson, msic estatunidenc (n. 1941).
4 de mar - Durango (estat de Durango, Mxic): John Candy, actor cmic canadenc (n. 1950).
5 d'abril - Seattle (estat de Washington): Kurt Donald Cobain, conegut com Kurt Cobain, cantant de Nirvana, en un possible sucidi (n. 1967).
6 de mar - Nova York, Estats Units: Maria Amalia Mercouri coneguda com Melina Mercouri, actriu, cantant i poltica grega (n.1920).
22 d'abril - Nova York (estat de Nova York, EUA): Richard Nixon, president dels Estats Units (n. 1913).
29 de maig - Santiago de Xile (Xile): Erich Honecker, poltic alemany, president de l'RDA (n. 1912).
14 de juny - Los Angeles (Califrnia (EUA): Enrico Nicola Mancini, conegut com Henry Mancini, compositor de msica per a cinema (n. 1924).

Naixements:.
Llus Coll Mas, jugador de basquet; Toni Company Vila, jugador d'handbol; Rubn Cobo Gonzalez Diaz, jugador des parc, Arnau Fillat, baixista dels Killer Mosquits
Clara Arbunis Herranz, tenista,disenyadora,ballarina i una gran cuinera











































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3393" title="15 de mar" nonfiltered="2186" processed="2162" dbindex="2191">
El 15 de mar s el setanta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el setanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 291 dies per finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1311 - Cefis (Grcia): els catalans hi derroten l'exrcit francs: s la darrera gran batalla dels almogvers.
1992 - Catalunya: CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya per tercera vegada: hi obt majoria absoluta.
Mn:
1493 - Palos de la Frontera (Huelva, Andalusia, Espanya): Cristfol Colom hi arriba desprs de descobrir Amrica.
1822 - Castenaso, prop de Bolonya (Itlia): esposalles del compositor itali Gioacchino Rossini amb la mezzosoprano madrilenya Isabella Colbran;
1848 - Budapest (Hongria) Sndor Petfi hi llegeix el seu poema Nemzeti Dal (Cant Nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupaci austraca.
1922 - Madrid (Espanya): el Partit Comunista hi celebra el primer congrs. ;
1939 - Txquia: desprs de l'ocupaci de Praga, els nazis converteixen el pas en el "protectorat alemany" de Bohmia i Morvia.
1957 - Santo Domingo (la Repblica Dominicana): en el III Congrs Iberoameric d'Educaci s'hi constitueix l'Organitzaci d'Estats Iberoamericans per a l'Educaci la Cincia i la Cultura (OEI), a partir de l'Oficina d'Educaci Iberoamericana.
1990 - el Brasil: Fernando Collor de Mello s escollit president del pas.
1994 - els Estats Units i Rssia: aquests dos pasos arriben a un acord per permetre la supervisi mtua del desmantellament de l'armament nuclear.
1996 - Malabo (Guinea Equatorial): Teodoro Obiang, fins aleshores president del pas, es proclama cap de l'estat.
 2006 - Madrid - El Tribunal Suprem no admet a trmit el recurs presentat del 2 de novembre del 2005 contra el Projecte de Nou Estatut de Catalunya.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1927 - Barcelona (Barcelons): Joan Segarra i Iracheta, futbolista catal, jugador del FC Barcelona.
1936 - Barcelona (Barcelons): Francisco Ibez Talavera, dibuixant catal de cmics, creador de Mortadello i Filem.
1981 - Palma (Mallorca): Briggite Yage, lluitadora de taekwondo mallorquina.

Mn:
1825 - Santiago de Xile (Xile): Anbal Pinto, advocat i poltic xil, president del pas.
1977 - Glendale (Califrnia, EUA): Joe Hahn, DJ i editor audiovisual estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
44 aC - Roma: Juli Csar, poltic, militar i escriptor rom, assassinat per un grup de senadors (n. 100 aC).

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Santa Madrona verge i mrtir (s. II); sant Ramon de Fitero, abat fundador de l'orde de Calatrava; santa Llusa de Marillac, fundadora de les Filles de la Caritat; sant Climent Maria Hofbauer, prevere redemptorista; Sant Long, soldat i mrtir.
Dia mundial dels drets dels consumidors;
----
Un dia abans/Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3394" title="44 aC" nonfiltered="2187" processed="2163" dbindex="2192">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Juli Csar i Marc Antoni, sn cnsols.
 15 de mar - Juli Csar, s assassinat per un grup de senadors, entre ells Gai Cassi Long, Marc Juni Brut tiranicida i Dcim Juni Brut Alb.
 20 de mar - El funeral de Juli Csar.
 Abril - Octavi torna d'Apollnia de Dalmcia a Roma per ocupar-se de l'herncia del Csar, en contra dels consells d'cia ( la seva mare i neboda del Csar) i consolats padrastre de Phillipus.
 2 de setembre - La faraona Clepatra VII declara el seu fill co-governant Cesari.
 Fi de la Repblica romana i comenament de l'Imperi rom.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 15 de mar - Roma: Juli Csar, poltic, militar i escriptor rom, assassinat per un grup de senadors (n. 100 aC).
 26 de juny - Ptolomeu XIV, fara d'Egipte.
 Burebista, rei de Dcia.
 Antpater l'idumeu, procurador de Judea i pare d'Herodes el gran.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3395" title="1311" nonfiltered="2188" processed="2164" dbindex="2193">
 Esdeveniments .
 15 de mar - Darrera gran batalla dels almogvers. Victria catalana davant l'exrcit franc a la batalla del riu Cefs (Grcia).

 Naixements . 
 Necrolgiques .
28 de maig - Mallorca: Jaume II, rei de Mallorca i comte del Rossell i la Cerdanya i senyor de Montpeller.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3396" title="1493" nonfiltered="2189" processed="2165" dbindex="2194">
 Esdeveniments .
1 de mar - Baiona (Galcia): hi arriba la carabella "La Pinta" desprs del primer viatge a Amrica de Cristfor Colom.
15 de mar - Palos de la Frontera (Huelva, Andalusia, Espanya): Cristfol Colom hi arriba desprs de descobrir Amrica.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
31 de mar - Palos de la Frontera (Huelva): Martn Alonso Pinzn, navegant i explorador, codescobridor d'Amrica.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3397" title="1957" nonfiltered="2190" processed="2166" dbindex="2195">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
21 de febrer - Barcelona: a la Universitat de Barcelona es fa la primera Assemblea Lliure d'Estudiants, reprimida per les autoritats franquistes amb diversos estudiants sancionats i detinguts.
24 de setembre - Barcelona: s'hi inaugura el Nou Camp, el nou estadi del F.C. Barcelona.
 14 d'octubre - Valncia: el Tria es desborda, inunda la ciutat i hi causa nombroses vctimes (Gran Riuada de Valncia).
Mn:

 6 de mar - Les colnies del Regne Unit, Gold Coast i British Togoland es converteixen en la independent Repblica de Ghana.
15 de mar - Santo Domingo (la Repblica Dominicana): en el III Congrs Iberoameric d'Educaci s'hi constitueix l'Organitzaci d'Estats Iberoamericans per a l'Educaci la Cincia i la Cultura (OEI), a partir de l'Oficina d'Educaci Iberoamericana.
25 d'abril - Tractat de Roma. Es crea la Comunitat Econmica Europea (CEE) o (Mercat Com).
 27 de juny - A Espanya s'inicia la venta del Seat 600 al preu de 71.400 pesetes.
 4 d'octubre - Sputnik: La Uni Sovitica llana l'Sputnik I, el primer satllit en donar voltes a la terra.
3 de novembre   Sputnik: La Uni Sovitica llana a l'espai el seu segon satllit, l'Sputnik II, el primer que duu a bord un ser viu, la gossa Laika. ;
 13 de novembre   Lser: Gordon Gould inventa el lser.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
8 de gener - Valncia: Juan Ignacio Duato Barcia, conegut com Nacho Duato, ballar espanyol.
20 d'octubre - Vic (Osona): Quimi Portet, msic de rock catal.
Mn:
10 de mar - Osama bin Laden, extremista islmic.
9 d'abril - Seve Ballesteros, jugador de golf espanyol.
10 de maig - Londres (Anglaterra): John Simon Ritchie, conegut com Sid Vicious, cantant i baixista del grup Sex Pistols (m. 1979).
9 d'agost - Melanie Griffith, actriu americana.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
10 de gener - Hampstead (Nova York, EUA): Lucila Godoy Alcayaga, coneguda com Gabriela Mistral, poetessa xilena, Premi Nobel de Literatura de 1945 (n. 1889).
16 de gener - Arturo Toscanini, director d'orquestra itali (n. 1867).
8 de febrer - John von Neumann, matemtic hongars (n. 1903).
 5 d'agost - Heinrich Otto Wieland, qumic alemany, Premi Nobel en qumica (n. 1877);
20 de setembre - Jean Sibelius, compositor fins  (n. 1865).
24 de novembre - ciutat de Mxic (Mxic): Diego Rivera, pintor mexic (n. 1886).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3398" title="1992" nonfiltered="2191" processed="2167" dbindex="2196">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
15 de mar - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament de Catalunya; Convergncia i Uni les guanya amb majoria absoluta.
20 de maig - Londres (Anglaterra): el Futbol Club Barcelona guanya a l'estadi de Wembley la seva primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gnova.
25 de juliol - Barcelona: s'hi inauguren els Jocs Olmpics.
9 d'agost - Barcelona: s'hi clausuren els Jocs Olmpics.
Es funda la cadena de restaurants de tipus bufet lliure Fresc Co;
Mn:
1 de gener - l'Argentina: el peso hi substitueix l'austral com a moneda.
16 de gener - Ciutat de Mxic (Mxic): representants del govern salvadorenc i del FMLN hi signen els Acords de Chapultepec, els quals posen fi a una guerra civil que feia dotze anys que durava.
14 de maig - La declaraci de Budapest de l'Associaci Internacional per a la Psiquiatria del nen i de l'adolescent i les professions afins (I.A.C.A.P.A.P.), recomana que cada naci realitzi un pla per al reconeixement i el suport de l'especialitat de la psiquiatria del nen i de l'adolescent, de la psicologia clnica i de les professions afins referides al desenvolupament mental dels nens.
11 de setembre - el Pakistan i nord de l'ndia: fortes tempestes monsniques hi causen la mort d'un parell de milers de persones.
28 de setembre - Katmand (el Nepal): s'hi estavella un Airbus-300 pakistans i en moren els 9528 passatgers i els 360 tripulants.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
21 de juny - Sueca (l'Horta de Valncia): Joan Fuster, escriptor valenci.
Mn:
23 de mar - Friburg de Brisgvia, Alemanya: Friedrich Hayek, economista austrac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1974.
21 de desembre - Londres (Anglaterra): Nathan Milstein, violinista ucrans.













































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3399" title="16 de mar" nonfiltered="2192" processed="2168" dbindex="2197">
El dia 16 de mar s el setanta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el setanta-sis en els anys de trasps. Queden 290 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1562 - Salou (el Tarragons): uns pirates ataquen el poble i hi fan nombrosos captius.
1740 - Trobada de la Verge del Sofratge a la platja de Benidorm;
1938 - Barcelona: l'aviaci franquista comena el ms devastador dels bombardejos que patir la ciutat al llarg de guerra Civil Espanyola; durar tres dies.
2001 - Creaci de la Viquipdia en catal;
Mn:
 1244 - Montsegur (Arieja): Ms de 200 ctars sn cremats vius al peu de la muntanya on havien estat assetjats prop d'un any per l'exrcit del rei de Frana i l'Esglsia. ;
 1978 - Roma (Itlia): les Brigades Roges segresten Aldo Moro (l'assassinaran el 9 de maig).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Agapit, bisbe de Ravenna; sant Heribert, bisbe de Colnia; sant Cirac, mrtir (308); sant Abraham, ermit de Mesopotmia; santa Eusbia, verge.
----
Un dia abans / Un dia desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3400" title="19 de maig" nonfiltered="2193" processed="2169" dbindex="2198">
El 19 de maig s el cent trenta-nov dia de l'any del calendari gregori i el cent quarant en els anys de trasps. Queden 226 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

1907 - Perpiny (el Rossell): s'hi esdev una revolta de vinyaters.
1929 - Barcelona: Inauguraci a Montjuc de l'Exposici Universal (Imatge).
1960 - Barcelona: s'hi esdevenen els "Fets del Palau de la Msica": la interpretaci del Cant de la Senyera provoca mesures de repressi contra el catalanisme per part de les autoritats franquistes.
Mn:
1802   Napole Bonaparte funda la Lgion d'Honneur.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1396 - Foix (l'Alt Empord): Joan I, "el Caador", rei de la Corona d'Arag. (n. 1350);
Mn:

 Festes i commemoracions .
Sant Iu, patr de Bretanya;

----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3401" title="1978" nonfiltered="2194" processed="2170" dbindex="2199">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
28 de mar - La Vall d'en Bas: es va fundar: Rdio la Vall d'en BAS, que ms tard va adoptar el nom de: BAS Rdio (el seu en l'actualitat).
13 d'abril - Valncia: el Consell del Pas Valenci hi celebra la primera sessi, un cop reinstaurada la Generalitat.
11 de juliol - Sant Carles de la Rpita, Tarragona: Un cami cisterna carregat de gas prop, t un accident i collideix amb la tanca que limita el Cmping Els Alfacs amb la N-340, i explota, moren 215 persones. A conseqncia d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Rpita la N-340.
28 de juliol - Palma (Mallorca): es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
6 de desembre - Espanya: s'hi celebra el referndum que plebiscitar la Constituci espanyola.
Mn:
5 de mar - Vandenberg (comtat de Santa Barbara, Califrnia, EUA): hi enlairen la nau espacial Landsat 3 destinada a obtenir imatges de la Terra des de l'espai.
16 de mar - Roma (Itlia): les Brigades Roges segresten Aldo Moro (l'assinaran el 9 de maig).
18 d'abril - Washington (els Estats Units): el Senat estatunidenc ratifica -per un estret marge de vots- els Tractats del Canal de Panam, signats entre Jimmy Carter i Omar Torrijos, segons els quals el 31 de desembre de 1999 aquest canal passar a mans panamenyes.
22 de juny - Observatori Naval dels Estats Units (Washington DC, EUA): l'astrnom estatunidenc James W. Christy descobreix Caront, el satllit ms gran de Plut.
7 de juliol - les illes Salom: aquest pas esdev independent del Regne Unit.
15 d'octubre - el Vatic (Roma): el conclave proclama papa Carol Woytila, que regnar com a Joan Pau II.

 Naixements .
Pasos Catalans:
 13 d'abril - La Pobla de Segur (Pallars Juss): Carles Puyol i Saforcada, futbolista catal.
 18 de juny - Barcelona (Barcelons): Daniel Brhl, actor germano-catal.

Mn:
 9 de gener - Corigliano Calabro (Itlia): Gennaro Gattuso, futbolista itali. ;
 12 de gener - Vania Vargas, escriptora guatemalenca.
 26 de gener - Santiago de Xile (Xile): Gonzalo Valenzuela, actor xil.
 2 de febrer - Montevideo (Uruguai): Brbara Mori, actriu uruguaio-mexicana.
 20 de febrer - Montebello (Califrnia, EUA): Jay Hernndez, actor mxico-estatunidenc.
 28 de febrer - Tandil (provncia de Buenos Aires, Argentina): Mariano Zabaleta, tennista argent.
 8 de mar - Javier Gamarra Carrasco, enginyer peru.
 11 de mar - Juan Carlos Mar, artista i director de cinema espanyol.
 24 de mar - Tquio (Jap): Kaori Mochida, cantant japons.
 3 d'abril - Hamburg (Alemanya): Tommy Haas, tennista alemany.
 12 d'abril - Miguel Rojas, artista dominic.
 15 d'abril - San Juan (Puerto Rico): Luis Fonsi, cantant i compositor porto-riqueny.
 20 d'abril- Madrid (Espanya): Manuel Baqueiro, actor espanyol.
 28 d'abril - Dave Power, actor estatunidenc.
 21 de maig - Briana Banks, actriu porno germano-estatunidenca.
 7 de juny - Mount Clemens (Michigan, EUA): Adrienne Frantz, actriu estatunidenca.
 18 de juny - Vasto (provncia de Chieti, Itlia): Lucca Dirisio, cantautor itali.
 20 de juny - Romford (Anglaterra): Frank Lampard, futbolista angls.
 25 de juny - Rubn Romero, escriptor espanyol.
 17 de juliol - Buenos Aires (Argentina): Dolores Fonzi, actriu argentina.
25 de juliol - Oldham (Anglaterra): Louise Brown, funcionria anglesa, primer nascut in vitro.
 8 d'agost - Ciutat de Mxic (Mxic): Ana Serradilla, actriu mexicana.
 23 d'agost - Filadlfia (EUA): Kobe Bryant, jugador de bsquet estatunidenc.
 25 d'agost - Eduardo Bertran, director xil.
 5 de setembre - Zhang Zhong, escaquista xins.
 23 de setembre - Monterrey (Mxic): Estrella Veloz, cantant mexicana.
 2 d'octubre - Fukuoka (Jap): Ayumi Hamasaki, cantant japonesa.
 23 d'octubre - Michael Vargas Moya, arquitecte peru.
 20 de novembre - Mlaga (Espanya): Fran Perea, actor i cantant espanyol.
 27 de novembre - Vitria (Pas Basc): Unax Ugalde, actor basc.
 28 de novembre - Caracas (Veneuela): Mayr Martnez, cantant veneolana.
 29 de novembre - Cracvia (Polnia): Ludwika Paleta, actriu polons-mexicana.
 2 de desembre - Victoria (Colmbia Britnica, Canad): Nelly Furtado, cantant i compositora luso-canadenca.
 7 de desembre - Jarabacoa (Repblica Dominicana): Oscar Meja, futbolista dominic.
 9 de desembre - Temperley (provncia de Buenos Aires, Argentina): Gastn Gaudio, tennista argent.
 17 de desembre - Saltillo (Mxic): Victor S. Pea, escriptor, advocat i periodista mexic.
 18 de desembre - Toledo (EUA): Katie Holmes, actriu estatunidenca.
 22 de desembre - Hanover (EUA): Mia Tyler, actriu i model estatunidenca.
 23 de desembre - Peterborough (Ontario, Canad): Estella Warren, model i actriu canadenca.
 24 de desembre - Ricardo Abdahllah, periodista colombi.
 24 de desembre - I ld ray Ba trk, futbolista turc.
 29 de desembre - Lima (Per): Alexis Amore, actriu porno peru-estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
11 de setembre - Barcelona (el Barcelons): Gustau Muoz, activista socialista i independentista catal, militant de la UJML.
27 de desembre - Figueres (Alt Empord): Alexandre Deulofeu i Torres, filsof catal, natural de l'Armentera.

Mn:
9 de maig - Roma (Itlia): Aldo Moro, poltic itali, militant de la Democrcia Cristiana Italiana.
2 de juny - Madrid (Espanya): Santiago Bernabu, directiu espanyol, president del Reial Madrid CF.
6 d'agost - Ciutat del Vatic: Pau VI, cardenal itali, 262 Papa de Roma. ;
9 d'octubre - Seine-Saint-Denis (Frana): Jacques Brel, cantant meldic belga.
8 de desembre -  Jerusalem  (Israel): Golda Meir, poltica israeliana, 4a primera ministra d'Israel.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs









































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3402" title="1562" nonfiltered="2195" processed="2171" dbindex="2200">
 Esdeveniments .
16 de mar - L'ara vila de Salou (el Tarragons) (aleshores barri martim de Vila-seca de Solcina) pateix un atac de pirates que fa nombrosos captius. ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3403" title="17 de mar" nonfiltered="2196" processed="2172" dbindex="2201">
El 17 de mar s el setanta-sis dia de l'any del calendari gregori i el setanta-set en els anys de trasps. Queden 289 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

1883 - Barcelona: s'inaugura el Cementiri del Sud-oest.
1931 - Barcelona: S'hi funda Esquerra Republicana de Catalunya.
1938 - Barcelona: l'aviaci franquista hi continua els bombardejos ms devastadors que patir la ciutat en la guerra Civil Espanyola, que durar fins l'endem.
1997 - Vila-seca de Solcina i Salou (el Tarragons): Port Aventura inaugura la muntanya russa Stampida.
2001 - Es crea el primer article de la Viquipdia en catal (bac).
Mn:
1813 - Prssia: Frederic Guillem III de Prssia declara la guerra a Frana.
2005 - Madrid (Espanya): el govern de Zapatero en fa retirar l'nica esttua de Franco que hi quedava.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1979 - Burjassot: Giacomo Lauri-Volpi, tenor itali;
Mn:
180 - Vindobona, actual Viena (ustria): Marc Aureli, emperador rom.

 Festes i commemoracions .
Sant Patrici, patr d'Irlanda;
Festa nacional d'Irlanda;
Sant Josep d'Arimatea;
----
Un dia abans / Un dia desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3404" title="18 de mar" nonfiltered="2197" processed="2173" dbindex="2202">
El 18 de mar s el setanta-set dia de l'any del calendari gregori i el setanta-vuit en els anys de trasps. Queden 288 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1938 - Barcelona: la ciutat pateix el tercer i darrer dia del ms devastador dels bombardejos que patir durant de guerra Civil Espanyola per part de l'aviaci franquista.
1981 - Barcelona: Hi neix La Crida.
Mn:
 37 - Calgula es converteix en emperador de Roma.
 1922 - Mohandas Gandhi s arrestat per desobedincia civil i condemnat a sis anys de pres, dels que en va complir noms dos.
 1938 - Barcelona: la ciutat pateix el tercer i darrer dia del ms devastador dels bombardejos que patir durant de guerra Civil Espanyola per part de l'aviaci italiana que donava suport a l'exrcit franquista.
1949: creaci de la OTAN.
 1965 - Alexei Leonov, cosmonauta sovitic, es converteix en la primera persona en anar a l'espai.
 1989 - Es troba una antiga mmia de 4.400 anys a la Pirmide de Keops.
1995 - Sevilla: Helena de Borb, Infanta d'Espanya es casa amb Jaime de Marichalar.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1538 - Lieja (principat de Lieja): Erard de La Marck, prncep-bisbe de Lieja;
1858 - Pars, Frana: Rudolf Diesel, inventor del motor de disel.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1584 - Moscou, Rssia: Ivan el Terrible, tsar de Rssia entre 1533 i 1584;
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Ciril de Jerusalem, bisbe; sant Salvador d'Horta, francisc.
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3405" title="1 de mar" nonfiltered="2198" processed="2174" dbindex="2203">
L'1 de mar s el seixant dia de l'any del calendari gregori i el seixanta-un en els anys de trasps. Queden 305 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1951 - Barcelona: hi comena la "Vaga de tramvies", com a resposta a l'increment del preu del tramvia que el govern espanyol havia aprovat el 19 de desembre de l'any anterior.
1974 - El Pardo (Comunitat de Madrid, Espanya): el consell de ministres presidit per Franco confirma la pena de mort per a Puig Antich i Heinz Ches (el nom real del qual era Georg Michael Welzel): els executen l'endem a Barcelona i Tarragona, respectivament.
1983 - les illes Balears: hi entra en vigor l'Estatut d'autonomia.
1991 - Madrid: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigncia del coneixement del catal als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
1993 - els Pasos Catalans: el preu del litre de gasolina sper arriba a les 100 pessetes.
2002 - Espanya: les monedes i bitllets de pesseta hi deixen de circular: l'euro n's l'nica moneda de curs legal.
2005 - Calvi (Mallorca): hi comena a emetre la Radiotelevisi de Balears IB3.
2007 - les Illes Balears: es publica i entra en vigor el nou Estatut d'autonomia.
Mn:
1493 - Baiona (Galcia): hi arriba la carabella "La Pinta" desprs del primer viatge a Amrica de Cristfor Colom.
1871 - Frana: la creixent impopularitat i el desastre de Sedan provoquen l'enderrocament de Napole III, el qual fuig a Anglaterra.
1896 - Pars (Frana): Henri Becquerel descobreix una propietat nova de la matria: la radioactivitat.
1904 - Neix Jos Antonio Aguirre Primer Lehendakari del Pas Basc.
1983 - Espanya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid.
1994 - Europa: Sucia, ustria i Finlndia s'incorporen com a nous socis de la Uni Europea: ser l'Europa dels Quinze.
2005 - Montevideo (l'Uruguai): Tabar Vzquez, guanyador de les eleccions del 31 d'octubre de l'any anterior, pren possessi com a president del pas.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1870 - Barcelona: Eduard Fontser i Riba, meteorleg i sismleg catal (m. 1970).
Mn:
1852 - Petilla de Aragn (Navarra): Santiago Ramn y Cajal, bileg espanyol, Premi Nobel de Medicina (m. 1934).
1904 - Clarinda, (Iowa, EUA): Glenn Miller, compositor estatunidenc (m. 1944).
1922 - Jerusalem (Palestina): Isaac Rabin, cap d'estat d'Israel (m. 1995).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Diada de les Illes Balears ;
Sant Rossend;
Sant Lle;
Sant Alb;
Santes Eudcia i Antonina;
Entre les bruixes, la matinada d'aquest dia s la festa de la llar.
----
Un dia abans (anys comuns) / Un dia abans (anys de trasps) / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3406" title="rtemis" nonfiltered="2199" processed="2175" dbindex="2204">


En la mitologia grega, rtemis era la deessa de la caa i el regne animal. En identificar-se amb Hcate ho s tamb de la Lluna. Filla del du Zeus i de Latona i germana bessona d'Apollo. Deessa de la castedat, rest verge i eternament jove. Era cruel i se li atribuen les morts sobtades. Se la representa amb tnica llarga i cabellera solta; o amb tnica curta, arc i sagetes i amb un crvol o uns gossos. A Efes, la representaci era molt diferent: com a deessa de la fecunditat apareix amb diadema i moltes mamelles. 

S'identifica amb la Diana de la mitologia romana. Tamb se l'anomena Aricina, sobrenom derivat de la ciutat d'Arcia al Latium on fou adorada.

Festivals.
Elafeblia;
Efsia;
Braurnia;
Cariatis;
Agroterastsia;
Benddia;
Lfria;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3407" title="1991" nonfiltered="2200" processed="2176" dbindex="2205">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
11 de febrer- Neix el Club Super 3 a Televisi de Catalunya;
1 de mar - Espanya: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigncia del coneixement del catal als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
17 de juny - la Vall d'Aran: desprs de 157 anys, aquest enclavament gasc a Catalunya recupera el seu govern autnom: el Conselh Generau.

Mn:
7 de mar - Madrid (Espanya): el Congrs dels diputats aprova la creaci de l'Instituto Cervantes. ;
11 de setembre - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
Fundaci del grup Accidents Polipotics;

 Naixements . 
Pasos Catalans:


Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pags, pintor catal (n. 1901).
30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater i Mora, filsof catal (n. 1912).
11 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946).
Mn:
3 de mar - Honolulu (illes Hawaii, EUA): Murray Teichman, conegut com Arthur Murray, ballar estatunidenc (n. 1895).
24 de novembre - Londres (Anglaterra): Farrokh Pluto Bulsara, conegut com Freddie Mercury, cantant britnic component de The Queen (n. 1946).













































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3408" title="1871" nonfiltered="2201" processed="2177" dbindex="2206">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
3 de maig - Barcelona: l'Ajuntament instaura el sistema mtric decimal al comer; s el primer municipi del pas que ho fa.
Publicaci de La Renaixensa;

Mn:
1 de gener - l'Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vlez Srsfields. ;
18 de gener - Versalles (Yvelines, l'Illa de Frana, Frana): a palau, un grup de prnceps alemanys proclamen emperador d'Alemanya Guillem I de Prssia.
1 de mar - Frana: la creixent impopularitat i el desastre de Sedan provoquen l'enderrocament de Napole III, el qual fuig a Anglaterra.
28 de mar - Pars (Frana): S'estableix formalment la Comuna de Pars, que dominar breument (fins al 28 de maig) la ciutat de Pars.
28 de maig - Pars (Frana): S'acaba el breu domini de la Comuna de Pars, instaurada formalment el 28 de mar) la ciutat de Pars.
Guillem I de Prssia s proclamat emperador alemany desprs de la unificaci;
Charles Tellier crea a l'Argentina el primer envasament frigorfic;
Primera prohibici del Ku Klux Klan;
Es fixa l'ensenyament obligatori al Jap;
Publicaci de les llegendes de Gustavo Adolfo Bcquer;
Louis Pasteur conven els seus collegues per bullir l'instrumental mdic i evitar infeccions;
Estrena d'Ada, de Verdi;
Amadeu I d'Espanya es proclama rei;

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3409" title="1444" nonfiltered="2202" processed="2178" dbindex="2207">
 Esdeveniments .
Descoberta de Guinea;
Primera menci dels cossacs a Rssia;
Publicaci de Laberinto de fortuna, de Juan de Mena;
S'obre el primer mercat d'esclaus a Portugal;
 Naixements .
1 de mar - Sandro Botticelli, pintor itali. ;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3410" title="1809" nonfiltered="2203" processed="2179" dbindex="2208">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
3 de juny - Barcelona: desprs d'un procs a la Ciutadella, les forces napoleniques executen la majoria dels implicats en el complot de l'Ascensi, entre ells Aulet i Massana (guerra del Francs).
7 de novembre - Hostalric: les tropes napoleniques saquegen les cases i calen foc al poble. El castell d'Hostalric, per, resisteix.
10 de desembre - Girona: desprs d'un setge de set mesos, la ciutat es rendeix als francesos.
Mn:
10 d'agost - Equador: primera proclamaci d'independncia, a Quito.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
19 de mar - Sueca (la Ribera Baixa): Josep Bernat i Baldov, escriptor valenci (m. 1864).
Mn:
4 de gener - Coupvray, (Frana): Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (m. 1852).
12 de febrer - Shrewsbury (Shropshire, Anglaterra): Charles Darwin, naturalista angls, descobridor l'evoluci de les espcies (m. 1882).
20 de mar - Sorochintsy (Poltavska -o Poltava-, Ucrana): Nikolaj Gogol, escriptor ucrans en llengua russa (m. 1852).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3411" title="3 de mar" nonfiltered="2204" processed="2180" dbindex="2209">
El 3 de mar s el seixanta-dotz dia de l'any del calendari gregori i el seixanta-tretz en els anys de trasps. Queden 303 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1878 - Se signa el Tractat de San Stefano. Diada Nacional de Bulgria;
1886 - Bucarest (Romania): se signat el Tractat de Bucarest pel qual es posa fi a la guerra entre Srbia i Bulgria.
1976 - Pas Basc: Fets de Vitria, en qu essent ministre de Governaci Manuel Fraga, hi moren cinc persones i ms d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'esglsia de San Francisco.
1979 - Espanya: s'hi celebren eleccions generals: la UCD, encapalada per Adolfo Surez, les guanya per majoria relativa.
2000 - Santiago (Xile): Augusto Pinochet hi arriba desprs de ser jutjat a Londres acusat de crims contra la humanitat.
2002 - Sussa: els votants accepten en referndum l'entrada d'aquest pas a l'ONU.
2005 - Salina (Kansas, EUA): desprs de 67 h, 2 m i 38 s de sortir-ne amb l'ultralleuger GlobalFlyer Virgin Atlantic, hi arriba Steve Fossett, amb la qual cosa esdev l'home ms rpid a fer la volta al mn per aire, en solitari i sense escales.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1963 - Barcelona: Manel Lucas i Giralt ;
Mn:
1871 - Arvier, Itlia: Maurice Garin, primer guanyador del Tour de Frana.
1895 - Oslo, Noruega: Ragnar Frisch, economista noruec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1969.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1176 - castell de Colltort, Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa): Ramon Folc III de Cardona vescomte de Cardona, assassinat a traci per Guillem de Bergued (segons altres fonts l'any anterior; n. 1151).
1459 - Valncia: Ausis March, poeta valenci (n. cap al 1397).
Mn:
1111 - Canosa de Pulla (la Pulla, Itlia: Boemond I, prncep d'Antioquia (segons altres fonts l'any anterior; n. 1052).
1703 - Londres (Anglaterra): Robert Hooke, fsic i astrnom angls (n. 1635).
1707 - Ahmadnagar (Maharashtra, l'ndia): Abu Muzaffar Muhiuddin Muhammad Aurangzeb Alamgir, emperador de l'imperi Mogol (n. 1618).
1792 - Londres (Anglaterra): Robert Adam, arquitecte escocs (n. 1728).
1959 - Los Angeles (Califrnia, EUA): Louis Francis Cristillo, conegut com Lou Costello, actor de cinema estatunidenc (n. 1906).
1961 - Nova York (EUA): Paul Wittgenstein, pianista austrac (n. 1887).
1982 - Ivry-sur-Seine (Val-de-Marne, illa de Frana, Frana): Georges Perec, escriptor francs (n. 1936).
1983 - Brusselles (Blgica): Georges Rmi, conegut com Herg, autor de cmics belga, creador de Tintin (n. 1907).
1987 - Los Angeles (Califrnia, EUA): David Daniel Kominski, conegut com Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (n. 1913).
1988 - Madison (Wisconsin, EUA): Sewall Wright, bileg estatunidenc (n. 1889).
1991 - Honolulu (illes Hawaii, EUA): Murray Teichman, conegut com Arthur Murray, ballar estatunidenc (n. 1895).
1995 - Salt Lake City (Utah, EUA): John William Hunter, religis estatunidenc,  president de l'Esglsia de Jesuscrist dels Sants del Darrer Dia (n. 1907).
2003 - Berln (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
2003 - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte angls (n. 1923).
2005 - Aalst (Flandes, Blgica): Rinus Michels, futbolista i entrenador de futbol flamenc que entren el Bara (n. 1928).

 Festes i commemoracions .
Sant Medir;
Sant Ermenter (o Emeteri);
Sant Celdoni (o Celoni);
Santa Mrcia;
Festa Local de Sant Cugat del Valls;
 Diada Nacional de Bulgria;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3412" title="4 de mar" nonfiltered="2205" processed="2181" dbindex="2210">
El 4 de mar s el seixanta-tres dia de l'any del calendari gregori i el seixanta-quatr en els anys de trasps. Queden 302 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1979 - Barcelona: Sn detinguts Jaume Martnez i Vendrell,Llus Montserrat i Sangr, Joan Mateu i Martnez, M. Teresa Sol i Cifuentes i Manuel Vius sota l'acusaci de participar en l'atemptat contra Josep Maria Bult i formar part d'EPOCA.  ;
2001 - Andorra: s'hi celebren eleccions parlamentries: les guanya Marc Forn per majoria absoluta, encapalant la Uni Liberal. ;
Mn:
1152 - Frankfurt (Hessen, Alemanya): desprs que l'emperador Conrad III el nomens successor, l'assemblea de prnceps elegeix Frederic I Barba-roja emperador romanogermnic; ser coronat a Aquisgr.
1665 - sia: la Companyia Anglesa de les ndies Occidentals ocupa diverses colnies de la Companyia Holandesa: aix desencadena la Segona guerra anglo-holandesa.
1681 - Londres (Anglaterra): Carles II atorga una carta de drets a William Penn per al territori que esdevindr Pennsilvnia.
1789 - Nova York (EUA): el primer Congrs dels Estats Units hi proclama la nova Constituci.
1790 - Frana: hi entra en vigor la divisi de l'estat en 83 departaments.
1791 - Vermont (EUA): aquest territori esdev el catorz estat de la Uni.
1837 - Illinois (EUA): aquest estat atorga a Chicago la categoria de ciutat.
1877 - Washington (EUA): Emile Berliner hi inventa el micrfon.
1881 - el Regne Unit: Arthur Conan Doyle hi publica A Study in Scarlet, la primera narraci de Sherlock Holmes.
1904 - Corea: l'exrcit japons en fa fugir les tropes russes cap a la Manxria (Guerra ruso-japonesa).
1941 - les illes Lofoten: l'exrcit britnic hi comena l'Operaci Claymore (II Guerra Mundial).
1954 - Boston (Massachusetts, EUA): l'hospital Peter Bent Brigham anuncia que ha fet el primer trasplantament de rony amb xit.
1975 - Londres (el Regne Unit): la reina Isabel II nomena cavaller Charles Chaplin.
1994 - Vitria (laba, el Pas Basc): l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre a l'Estat Espanyol de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals).
1999 - els Estats Units: s'hi publica un llibre que relata l'afer de Bill Clinton amb Monica Lewinsky.
2006 - Rafael Nadal guanya el torneig de Dubai;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1922 - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, compositor i violinista catal (m. 22 de gener de 2000).

Mn:
1678 - Vencia (Itlia): Antonio Vivaldi, compositor itali (m. 1741).
1903 - Santoa (Cantbria, Espanya): Luis Carrero Blanco, poltic i militar espanyol (m. 1973).
1962 - Reykjavk (Islndia): Fririk Erlingsson, msic i escriptor islands.
1992 - Palm Springs (Califrnia, EUA): Jazmin Grace Rotolo filla del prncep Albert II de Mnaco.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2007 - Barcelona: Josep Maria Huertas Claveria, periodista (n. 1939 a Barcelona);
Mn:
303 o 304 - Nicomdia (actual Kocaeli, Turquia): Adri de Nicomdia, mrtir cristi (n. ?).
1852 - Moscou (Rssia): Nikolaj Gogol, escriptor ucrans en llengua russa (n. 1809).
1858 - Nova York (EUA): Matthew Calbraith Perry, mar estatunidenc (n. 1794);
1868 - Left Hand Spring (Oklahoma, EUA): Jesse Chisholm, comerciant, guia i intrpret cherokee (n. 1805 o 1806).
1941 - Ginebra (Sussa): Ludwig Quidde, historiador i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau de 1927 (n. 1858).
1952 - Eastbourne (Sussex, Anglaterra): Charles Scott Sherrington, fisileg angls, premi Nobel de Medicina de 1932 (n. 1857).
1963 - Rutherford (Nova Jersey, EUA): William Carlos Williams, poeta estatunidenc (n. 1883).
1977 - Cali (Colmbia): Andrs Caicedo, escriptor colombi (n. 1951).
1994 - Durango (estat de Durango, Mxic): John Candy, actor cmic canadenc (n. 1950).

 Festes i commemoracions .
Sant Casimir;
Sant Luci;
Sants Nstor, Eteri, Arcadi i Capit;
Sant Adri de Nicomdia (tamb celebrat el 8 de setembre);
2014 - Dimarts de Carnaval;
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3413" title="5 de mar" nonfiltered="2206" processed="2182" dbindex="2211">
El 5 de mar s el sixanta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el sixanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 301 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1916 - Palma (Mallorca): s'hi funda lAlfonso XIII, que ms endavant esdevindr el RCD Mallorca.
Mn:
1766 - Nova Orleans (la Louisiana, actualment els Estats Units): Antonio de Ulloa hi arriba com a primer governador espanyol de la colnia.
1793 - Lieja (Valnia, Blgica): els austracs ocupen la ciutat desprs de derrotar els francesos (guerra contra la Frana revolucionria).
1821 - els Estats Units: per segona vegada, investeixen James Monroe president.
1842 - Texas (actualment els Estats Units): mig miler d'efectius de l'exrcit mexic liderats per Rafael Vsquez ocupen San Antonio i Rio Grande, per se n'hauran de retirar al cap de pocs dies.
1848 - Pars (Frana): nomenen Louis Antoine Garnier-Pags ministre de Finances.
1849 - els Estats Units: investeixen Zachary Taylor president.
1860 - Itlia: els ciutadans de Parma, la Toscana, Mdena i la Romanya (els Estats Pontificis excepte el Laci) accepten en referndum d'unir-se al regne de Sardenya.
1917 - els Estats Units: per segona vegada, investeixen Woodrow Wilson president.
1918 - Rssia: les autoritats comunistes traslladen la capital del pas de Petrograd a Moscou.
1924 - Albnia: Shefqet Verlaci n'esdev primer ministre.
1933 - els Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del pas i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressi) || Alemanya: s'hi celebren eleccions legislatives: els nazis hi obtenen el 44% dels vots.
1936 - Eastleigh (Hampshire, Anglaterra): s'hi envola el primer avi Spitfire.
1940 - la Uni Sovitica: membres del politburo sovitic signen una ordre per a l'assassinat de 40.000 polonesos  (massacre de Katyn).
1958 - Cape Canaveral (ara Cape Kennedy), (la Florida, EUA): hi enlairen la nau espacial Explorer II.
1960 - els Estats Units: llicencien de l'Armada Elvis Presley.
1970 - Mn: hi entra en vigor el Tractat de no proliferaci d'armes nuclears desprs de ser ratificat per 43 estats.
1978 - Vandenberg (comtat de Santa Barbara, Califrnia, EUA): hi enlairen la nau espacial Landsat 3, destinada a obtenir imatges de la Terra des de l'espai.
1979 - Jpiter: hi esdev la mxima aproximaci al planeta de la sonda estatunidenca Voyager I.
1982 - Venus: hi arriba la sonda sovitica Venera-14.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1133 - Le Mans (Sarthe, Pas del Loira, actualment Frana): Enric II d'Anglaterra (m. 1189).
1324 - Dunfermline (Fife, Esccia): David II d'Esccia (m. 1371).
1512 - Rupelmonde (Flandes, Blgica): Gerardus Mercator, cartgraf flamenc (m. 1594).
1575 - Eton (Buckinghamshire, Anglaterra): William Oughtred, matemtic angls (segons algunes fonts n. 1574; m. 1660).
1658 - Sant Nicolau de la Grava (la Gascunya, Occitnia): Antoine Laumet de la Mothe Cadillac, explorador francs, fundador de Detroit (per aix els autombils Cadillac en prengueren el nom; m. 1730).
1693 - Basilea (Sussa): Johann Jakob Wettstein, teleg sus (m. 1754).
1696 - Vencia (el Vneto, Itlia): Giovanni Battista Tiepolo, pintor itali (m. 1770).
1734 - Iznang (Moos, Baden-Wrttemberg, Alemanya): Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (m. 1815).
1748 - Gteborg (Sucia): Jonas Carlsson Dryander, botnic suec (m. 1810) || Swalwell (comtat de Durham, Anglaterra): William Shield, compositor angls (m. 1829).
1958 - Manchester (Anglaterra): Andy Gibb, cantant i compositor de msica Pop (m. 1988).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1605 - el Vatic (Roma): Ippolito Aldobrandini, que regn com a papa amb el nom de Climent VIII (n. 1536).
1611 - Mimasaka (el Jap): Shimazu Yoshihisa, samurai (n. 1533).
1815 - Iznang (Moos, Baden-Wrttemberg, Alemanya): Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (n. 1734).
1827 - Como (la Llombardia, Itlia): Alessandro Volta, fsic Itlia (n. 1745) || Pars (Frana): Pierre-Simon Laplace, matemtic francs (n. 1749).
1849 - Edimburg (Esccia): David Scott, pintor escocs (n. 1806).
1926 - Tolosa de Llenguadoc (el Llenguadoc, Occitnia): Clment Ader, enginyer occit (n. 1841).
1927 - Viena (ustria): Franz Mertens, matemtic alemany (n. 1840).
1940 - Hong Kong (la Xina): Cai Yuanpei, pedagog i intellectual xins (n. 1868).
1944 - Drancy (Seine-Saint-Denis, Illa de Frana, Frana): Max Jacob, pintor, poeta i escriptor bret en llengua francesa, desprs de ser-hi deportat pels nazis (n. 1876).
1953 - Moscou (Rssia): Serguei Prokfiev, compositor rus, d'origen ucrans (n. 1891) || Moscou (Rssia): Ioseb Visarionovitx Djugaixvili, conegut com Isif Stalin, poltic sovitic d'origen georgi, cap de l'estat des de 1924 (n. 1879).
1963 - Camden (Tennessee, EUA): Virginia Patterson Hensley, coneguda com Patsy Cline, Lloyd Estel Copas conegut com Cowboy Copas i Harold Franklin Hawkins conegut com Hawkshaw Hawkins, cantants de country, morts en accident d'aviaci (n. respect. el 1932, 1913 i 1921).
1967 - Mont-real (el Quebec): Georges Vanier, poltic quebequs, governador general del Canad (n. 1888).
1955 - Saratov (Rssia): Antanas Merkys, poltic litu, president del pas, desprs de ser-hi deportat pels sovitics (n. 1887).

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Mare de Du d'frica, festa major de Ceuta; sant Focas, mrtir; sant Josep Joan de la Creu, francisc; santa Olvia, verge i mrtir; sant Luperc, mrtir.

----
Un dia abans/Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3414" title="6 de mar" nonfiltered="2207" processed="2183" dbindex="2212">
El 6 de mar s el sixanta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el sixanta-sis en els anys de trasps. Queden 300 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1523 - Palma (Mallorca): desprs de la capitulaci de la ciutat, les forces reialistes empresonen Joanot Colom al castell de Bellver el qual, com a cap de les Germanies de Mallorca, havia dirigit la resistncia de la ciutat; fou mort el 3 de juny.
1926 - Barcelona: Per ordre governamental s destituda la Junta del Collegi d'Advocats de Barcelona pel fet de publicar una llista en catal.
1998 - Neixen els Castellers de Badalona.
Mn:
1447 - Nicols V esdev Papa.
1460 - Tractat d'Alcaovas - Portugal cedeix les Illes Canries a Castella com a intercanvi pels ajuts a l'Oest d'frica.
1853 - L'pera "La Traviata" de Giuseppe Verdi s'estrena a Vencia.
1869 - Dmitri Mendeliev presenta la seva primera taula peridica a la Societat Qumica de Rssia.
1899 - Bayer registra l'aspirina com una marca comercial.
1992 - El virus d'ordinador 'Michelangelo' comena a infectar mquines.
1997 - Roben el cuadre Tete de Femme de Picasso de la London gallery, i s recuperat una ;
setmana desprs.Aniversari:Ddac
2004 - la Xina: s'hi reconeix el dret a la propietat privada;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1492 - Valncia: Joan Llus Vives i March: humanista i filsof.
Mn:
1405 - Toro: Joan II de Castella: prncep d'Astries (1405-1406) i rei de Castella i Lle (1406-1454).
1475 - Caprese (Itlia): Miquel ngel: Escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.
1927 - Aracataca: Gabriel Garca Mrquez: escriptor i periodista colombi.
1972 - Nova Jersey: Shaquille O'Neal: jugador de bsquet.
1977 - Guadix: Paquillo Fernndez: atleta espanyol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 2004 - es Migjorn Gran (Menorca): Joan Riudavets i Moll, l'home ms vell del mn en el moment de la seva mort als 114 anys d'edat.
Mn:
1994 - Nova York, Estats Units: Melina Mercouri, actriu, cantant i poltica grega.
2004 - Madrid (Espanya): Fernando Lzaro Carreter, filleg espanyol.
2006 - Nova York (Estats Units): Dana Reeve: actriu i cantant, es va fer famosa per defensar fins a la seva mort el seu marit, l'actor Christopher Reeve conegut pel paper de Superman.
2007 - Madrid (Espanya): Jos Lus Coll humorista espanyol.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Oleguer, bisbe de Barcelona i de Tarragona; sant Virgili, bisbe; santa Coleta Boylet, reformadora clarissa.
----
Un dia abans/Un dia desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3417" title="1305" nonfiltered="2208" processed="2184" dbindex="2213">
 Esdeveniments .
 4 d'abril - En Roger de Flor, cap dels Almogvers, s assassinat a traci a Adrianpolis. Comena la venjana catalana a Orient.
 5 de juny - Climent V, elegit Papa.
En 1305 es fon la campana Caterina, de la Catedral de Valncia, la ms antiga encara en s de la Corona d'Arag.

 Naixements .
 Jap: Ashikaga Takauji, disset shogun;

 Necrolgiques .
Mor Roger de Llria, almirall de la flota catalana.
William Wallace, heroi escocs;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3418" title="1870" nonfiltered="2209" processed="2185" dbindex="2214">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
4 d'abril - Vila de Grcia: s'hi esdev la revolta de les Quintes.
8 de maig - Vila de Grcia: s'hi publica el primer nmero del setmanari satric "La Campana de Grcia";
Mn:
17 de juny - Espanya: s'hi promulga la llei de creaci del Registre Civil.
18 de juliol - la Ciutat del Vatic (Roma): davant la presncia de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX clou el Concili I del Vatic, el mateix dia que promulga el dogma de la infallibilitat del papa.
4 de setembre - Frana: desprs de l'abdicaci de Napole III, s'hi declara la Tercera Repblica.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1 de mar - Barcelona: Eduard Fontser i Riba, meteorleg i sismleg catal (m. 1970).
Mn:
25 de novembre - Granville (la Normandia, Frana): Maurice Denis, pintor, crtic i teric de l'art francs, integrant del moviment artstic els nabs (m. 1943).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3420" title="1464" nonfiltered="2210" processed="2186" dbindex="2215">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Pere d'Esplugues s executat a Ciutat de Mallorca.
Preu mxim, desmesurat, del blat al Principat.
1464-1465: Retaule del Conestable (Pere IV), gtic d'en Jaume Huguet, encarregat pel mateix rei, de la capella de santa gueda (Barcelona).
21 de gener - Pere, conestable de Portugal, arriba a Barcelona, amb fama d'esforat cavaller i del possible ajut de Portugal i Borgonya.
6 de juliol - Els exrcits joanistes ocupen Lleida.
13 de juliol - Per traci de Joan de Beaumont, Cervera s lliurada a Joan II.
15 de juliol - Tortosa s lliurada per la traci de Beaumont.
Juliol - La Ciutat de Valncia trau bandera contra el bar d'Arens. Fet pres, s dut a Valncia i ms avant tancat a Xtiva.
25 d'agost - Exrcits joanistes ocupen Vilafranca del Peneds.


Mn:

Inici del pontificat de Pau II, un veneci.
Llus IX de Frana, qui havia passat d'aliat a rival de Joan II, pateix l'aixecament d'una formidable coalici nobiliria. Aix afavoreix Joan II.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3422" title="1785" nonfiltered="2211" processed="2187" dbindex="2216">
 Esdeveniments .
6 d'abril - El bisbe d'Urgell confirma els privilegis d'Andorra i s reconegut com a coprncep. ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3423" title="1914" nonfiltered="2212" processed="2188" dbindex="2217">



 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
6 d'abril - Barcelona: s'hi constitueix la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.
8 de maig - Barcelona: s'hi inaugura l'Escola del Bosc, dirigida per Rosa Sensat.
28 de maig - Barcelona: s'hi inaugura i s'obre al pblic la Biblioteca de Catalunya.
27 de novembre - Barcelona: s'hi fa pblic el manifests dels Amics de la Unitat Moral d Europa, promogut per Eugeni d'Ors i Miquel dels Sants Oliver i contrari a la guerra.
Mn:
28 de juny - Sarajevo (Bsnia i Hercegovina): hi assassinen l'hereu de la corona austrohongaresa, fet que acabar desencadenant la Primera Guerra Mundial.
28 de juliol - Imperi Austrohongars: aquest estat declara la guerra a Srbia, amb la qual cosa comena la Primera Guerra Mundial.
3 d'agost - Alemanya declara la guerra a Frana (Primera Guerra Mundial).
15 d'agost - Panam: s'obre a la navegaci el canal de Panam. ;
18 d'agost - Morhange (la Lorena, Frana): des dels voltants de Lunville, a mitja tarda, les tropes franceses emprenen una potent ofensiva per conquerir aquest poble, en poder dels alemanys, que durar fins el dia 20 d'agost i que acabar amb la derrota dels francesos, que duien pantalons vermells i eren un blanc fcil.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
5 de febrer - Banburg (Oxfordshire, Anglaterra): Alan Hodgkin, neurofisileg angls, guardonat amb el premi Nobel de fisiologia o medicina el 1963, conjuntament amb John Eccles i Andrew Huxley, per les seves descobertes sobre els mecanismes qumics implicats en la transmissi nerviosa. ;
13 de maig - Lafayette (Alabama, EUA): Joseph Louis Barrow, conegut com Joe Louis, boxador estatunidenc, campi del mn.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
25 de mar - Malhana (Provena, Frana): Frederic Mistral, escriptor occit guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (n. 1830).
26 d'abril - Viena (ustria): Eduard Suess, geleg austrac (n. 1831).
6 de juliol - Montevideo (l'Uruguai): Delmira Agustini, poetessa uruguaiana (n. 1886).
5 de novembre - Friburg de Brisgvia (Baden-Wurtemberg, Alemanya): August Weismann, bileg alemany, un dels fundadors de la gentica. ;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3424" title="31 de mar" nonfiltered="2213" processed="2189" dbindex="2218">
El 31 de mar s el norant dia de l'any del calendari gregori i el noranta-un en els anys de trasps. Queden 275 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1492 - Corona d'Arag i el Regne de Castella: els Reis Catlics promulguen un decret pel qual s'ordena l'expulsi dels jueus del territori de les seves corones.
1670 - Ceret (el Vallespir): els Angelets de la Terra assetgen la vila (Revolta del Vallespir).
1861 - Fundaci de l'Orfe Lleidat.
1932 - Palma: Hi arriba en visita oficial el president de la II Repblica Espanyola, Niceto Alcal Zamora.

Mn:
1909 - Comiena la construcci del Titnic.
1911 - s botat el Titnic.
1980 - Argenteau-Trembleur, tancament de la darrera mina de carb de Valnia;
1998 - S'inicia oficialment el projecte Mozilla, a partir de la idea que una comunitat de codi obert pot crear alternatives innovadores en projectes clau d'Internet.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1596 - La Haye, Frana: Ren Descartes, filsof.
1675 - Bolonya, Itlia: Benet XIV, Papa;
1732 - Rohrau, ustria: Franz Joseph Haydn, compositor.
1890 - Adelaida, Austrlia: William Lawrence Bragg, fsic i Premi Nobel de Fsica;
1914 - Ciutat de Mxic, Mxic: Octavio Paz, escriptor i premi Nobel de Literatura;
1948 - Washington, Estats Units: Al Gore, poltic.
1972 - Santiago de Xile, Xile: Alejandro Amenbar, director i guionista hispanoxil;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1994 - Barcelona: Escobar, dibuixant;

Mn:
1703 - Eisenach (Alemanya): Johann Christoph Bach I, organista i compositor alemany.
1727 - Londres (Anglaterra): Isaac Newton, cientfic i filsof angls.
1855 - Thornton (Yorkshire, Anglaterra): Charlotte Bront, escriptora anglesa.
1917 - Marburg (Alemanya): Emil Adolf von Behring, bacterileg alemany i Premi Nobel de Medicina.
 1945 - Munic (Alemanya): Hans Fischer, qumic i Premi Nobel de Qumica.
1980 - Tucson (EUA): Jesse Owens, atleta estatunidenc.
2008 - Pamplona (Pas Basc): Carlos Chivite, poltic espanyol, militant del PSN-PSOE.
2008 - Atenes (Grcia): Jules Dassin, director de cinema i guionista.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Benjam, diaca i mrtir; sant Ams.
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3425" title="1492" nonfiltered="2214" processed="2190" dbindex="2219">
 Esdeveniments .
Mn:
12 d'octubre - Colom arriba a l'illa que anomenar San Salvador, actualment Watling (les Bahames), fet que, per als europeus, va suposar el Descobriment d'Amrica.
2 de gener - Granada (Andalusia): l'ocupaci de la ciutat per les tropes castellanes posa fi a la conquesta del regne de Granada.

Pasos Catalans:
31 de mar - Corona d'Arag i Regne de Castella: els Reis Catlics promulguen un decret pel qual s'ordena l'expulsi dels jueus del territori de les seves corones.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Valncia - Joan Lluis Vives, escriptor i filsof humanista.
Mn:

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
9 d'abril - Careggi, Toscana: Lloren de Mdici, "Lloren el Magnfic", mecens, banquer, poeta i filsof itali.

Pgines que s'hi relacionen.
Toms de Torquemada;
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3426" title="12 d'abril" nonfiltered="2215" processed="2191" dbindex="2220">
El 12 d'abril s el cent dos dia de l'any en el Calendari Gregori i el cent tres en els anys de trasps. Queden 263 dies per finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1931 - Pasos Catalans: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals espanyoles de 1931 a les principals capitals.
Mn:
1928 - Mil (Itlia): el rei Vctor Manuel III sofreix un atemptat, del qual surt ills, en la inauguraci de la fira de mostres.
1931 - Espanya: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals espanyoles de 1931 a les principals capitals: al cap de dos dies s'hi instaurar la Repblica.
1961 - La Uni Sovitica: Yuri Gagarin, a bord de la nau Vostok I, esdev el primer home que surt a l'espai exterior de la Terra.
1962 - Madrid (Espanya): les Corts Espanyoles aproven la nacionalitzaci del Banc d'Espanya. ;
1981 - els Estats Units: el transbordador espacial "Columbus", tripulat per dos homes, culmina amb xit el seu primer vol espacial. ;
1985 - Madrid (Espanya): un atemptat atribut a la "Jihad Islmica" provoca 18 morts i 82 ferits en el restaurant El Descanso. ;
1994 - El Caire (Egipte): Israel i l'OAP hi conclouen l'acord sobre la policia palestina, que es desplegar a Gaza i Jeric i comptar amb 9.000 efectius.
2003 - Cuba: el rgim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril havien segrestat una embarcaci de passatgers a la badia de l'Havana, amb la intenci de fugir del pas.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1933 - Barcelona: Montserrat Caball, soprano cantant d'pera.
Mn:
1539 - Cuzco (el Per): Garcilaso de la Vega Inca, historiador i militar espanyol.
1962 - Madrid (Espanya): Carlos Sainz, pilot automobilista espanyol.
1974 - Brasil: Silvio Mendes "Sylvinho", jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
1555 - Tordesillas (Castella): Joana la Boja,  reina de Castella;
1945 - Warm Springs (Gergia, EUA): Franklin Delano Roosevelt, mentre exercia el quart mandat com a president dels Estats Units. ;
1981 - Las Vegas (Nevada, EUA): Joe Louis, boxador estatunidenc, campi del mn.
2004 - Espartinas (Sevilla, Andalusia, Espanya): Juan Valderrama Blanca, conegut com Juanito Valderrama, cantaor andals.

 Festes .
Onomstica: Sant Juli I, papa; sant Dami, bisbe; santa Vsia, verge i mrtir.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3431" title="2003" nonfiltered="2216" processed="2192" dbindex="2221">



]]
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
25 de maig - Illes Balears Eleccions autonmiques i municipals. L'esquerra, desprs de quatre anys de govern amb el Pacte de Progrs, reb un fort cop i el PP surt guanyador absolut: obt majoria absoluta al Parlament Balear, al Consell Insular d'Eivissa i Formentera, a Palma i a molts municipis i signa un pacte de governabilitat amb UM al Consell de Mallorca. Noms el Consell de Menorca restar en mans d'un pacte PSOE-PSM.
Estiu - Onada de calor europea;
10 de juliol - Catalunya: l'Institut Catal del Voluntariat crea Xarxanet.org.
28 de setembre - Salses (el Rossell): sense la presncia de cap reprentant de l'estat francs, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Pasos Catalans.
11 d'octubre - Lleida (el Segri): hi entra en servei per al pblic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
12 d'octubre - Sepang (Malisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campi del mn de motociclisme de 125 centmetres cbics.
 13 de novembre - Barcelona: en un multitudinari mting al Palau de Sant Jordi de la campanya electoral que port Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodrguez Zapatero promet recolzar la reforma del Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya.
16 de novembre - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapalada per Artur Mas, hi obt la representaci majoritria superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapalats per Pasqual Maragall, per sense assolir la majoria absoluta.
24 de novembre - Barcelona: practiquen l'eutansia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del cncer.
30 de novembre - Barcelona: s'hi publica el primer nmero d'El Punt Barcelona.
5 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
16 de desembre - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
20 de desembre - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessi com a 127 president de la Generalitat de Catalunya.
22 de desembre - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.
Mn:
1 de gener - el Brasil: Lula da Silva pren possessi del crrec de president del pas.
16 de gener - Cap Canaveral (la Florida, EUA): tripulat per 7 astronautes, s'hi enlaira el darrer transbordador espacial Columbia, el qual explotar en ple vol el primer de febrer, en tornar a la Terra.
1 de febrer - Texas (EUA): mentre vola a 60 km d'altitud sobre el nord de l'estat i quan tan sols falten 16 minuts per a l'aterratge a Cap Canaveral (la Florida), el transbordador espacial Columbia, tripulat per 7 astronautes, explota en ple vol.
14 de febrer - Edimburg (Esccia): l'Institut Roslin sacrifica l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que patia.
20 de mar - l'Iraq: tropes estatunidenques i britniques comencen la invasi del pas i conquereixen la ciutat porturia d'Um Qasr: s l'inici de la guerra de l'Iraq.
30 de maig - Nova York (EUA): procedent de Pars hi arriba el darrer avi Concorde en servei d'Air France; els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
9 d'abril - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control de la ciutat: amb la seva ajuda un grup de ciutadans abaten una colossal esttua de Saddam Hussein (guerra d'Iraq).
10 d'abril - Kirkuk (el Kurdistan): la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exrcit dels Estats Units (guerra d'Iraq).
12 d'abril - Cuba: el rgim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril, amb la intenci de fugir del pas, havien segrestat una embarcaci de passatgers a la badia de l'Havana.
14 d'abril - Tikrit (l'Iraq): les tropes dels Estats Units ocupen la ciutat on nasqu Saddam Hussein; s la darrera de les ciutats importants del pas a ser conquerida (guerra d'Iraq).
16 d'abril - Atenes (Grcia): s'hi signa el tractat pel qual Polnia, Hongria, Txquia, Eslovquia, Eslovnia, Estnia, Letnia, Litunia, Malta i Xipre, 10 estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Uni Europea (amb veu per sense vot) i que els permetr d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
1 de maig - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra de l'Iraq.
26 de maig - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avi Ikovlev 42 ucrans amb el qual tornaven de l'Afganistan; l'errnia identificaci posterior dels cadvers aixecar un important escndol poltic.
15 d'octubre - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdev el primer astronauta xins desprs de fer 14 rbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xins).
17 d'octubre - Bolvia: desprs de mesos de protesta contra el pla d'exportaci de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Snchez de Lozada abandona la presidncia i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
25 d'octubre - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
1 de novembre - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa pblic el comproms matrimonial del prncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
2 de novembre - Durham (Carolina del Nord, EUA): l'esglsia episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.
2 de novembre - Gergia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportar la dimissi i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
22 de novembre - Sidney (Austrlia): la selecci anglesa derrota l'australiana i guanya la copa del mn de rugbi.
23 de novembre - Gergia: el president Eduard Xevardnadze abandona el pas desprs d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.
29 de novembre - Bagdad (l'Iraq): hi moren set agents del servei d'intelligncia espanyol en un atemptat.
14 de desembre - Bagdad (l'Iraq): els Estats Units anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
14 de desembre - Vencia, (Itlia): el Teatre de la Fenice reobre desprs de l'incendi de 1996.
26 de desembre - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucci de la ciutat i la mort de ms de 20 mil persones.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
9 de febrer - Sant Cugat del Valls (el Valls Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuta catal (n. 1909).
2 d'abril - Barcelona: Ramon Moix i Messeguer, conegut com Terenci Moix, escriptor catal en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1943).
13 d'abril - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingista francs, defensor de les llenges minoritzades al seu pas (n. 1929).
7 de juliol - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarn i Ronnette, coneguda com Lola Lizarn, actriu catalana (n. 1932).
 14 de juliol - Barcelona: Roberto Bolao, novellista i poeta xil.
24 de setembre - Barcelona: Jordi Petit i Fontser, economista catal (n. 1937).
18 d'octubre - Bangkok (Tailndia): Manuel Vzquez Montalbn, escriptor i periodista catal, en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1939).
28 d'octubre - Barcelona: Joan Perucho, escriptor catal (n. 1920).
2 de novembre - Madrid: Fernando Vizcano Casas, escriptor valenci en llengua castellana (n. 1926).
11 de novembre - Vic (Osona): Miquel Mart i Pol, poeta catal (n. 1929).
29 de desembre - Badalona (el Barcelons): Juan Jos Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor de cinema i conegut delinqent contra la propietat privada (n. 1961).
Mn:
3 de mar - Berln (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
3 de mar - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte angls (n. 1923).
22 d'abril - Pars (Frana): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).
29 de juny - ciutat de Connecticut (Connecticut, EUA): Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca (n. 1907).
4 de juliol - Los Angeles (Califrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944).
25 de setembre - Nova York (EUA): Edward W. Said, assagista poltic palest (n. 1935).
28 de setembre - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen grec (n. 1909).
10 d'octubre - Washington (EUA): Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Peneds) (n. 1925).
19 d'octubre - Sarajevo (Bsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, poltic bosni, president del pas durant la guerra i pare de la independncia del pas (n. 1925).
7 de novembre - Madrid (Espanya): Juan Jos Menndez Gutirrez, conegut com Juanjo Menndez, actor de cinema espanyol (n. 1929).
3 de desembre - Brunete (Madrid, Espanya): Dulce Chacn escriptora espanyola (n. 1954).



























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3432" title="2 d'abril" nonfiltered="2217" processed="2193" dbindex="2222">
El 2 d'abril s el noranta-dos dia de l'any del calendari gregori i el noranta-tres en els anys de trasps. Queden 273 dies  per finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1930 Sn indultats els acusats del Complot del Garraf, que volien atemptar contra el monarca espanyol Alfons XIII.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
1953 - Barcelona: Miquel de Palol Poeta i narrador catal.
Mn:
1840 - Pars, Frana: mile Zola Escriptor francs.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2003 - Barcelona: Ramon Moix i Messeguer, conegut com Terenci Moix, escriptor catal en llengua catalana i, principalment, castellana.
Mn:
2005 - Ciutat del Vatic: Karol Wojtyla, cap de l'esglsia catlica que prengu el nom de Joan Pau II.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Francesc de Pola, santa Maria Egipcaca.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3433" title="3 d'abril" nonfiltered="2218" processed="2194" dbindex="2223">
El 3 d'abril s el noranta-tres dia de l'any del calendari gregori i el noranta-quart en els anys de trasps. Queden 272 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1938 - Lleida (el Segri): els franquistes ocupen la ciutat.
2004 - Figueres (l'Alt Empord): Llus Llach i Pascal Comelade, actuen plegats al Teatre Municipal El Jard.
Mn:
1559 - le-Cateau-Cambrsis (la Picardia, Frana): Frana i la monarquia hispnica hi signen el tractat de pau de Cateau-Cambrsis.
1860 - els Estats Units: s'hi inaugura el servei postal del Pony Express.
1979 - Espanya: s'hi fan les primeres eleccions municipals desprs del franquisme.
2004 - Legans (Madrid, Espanya): set persones relacionades amb l'atemptat de l'11 de mar s'immolen dinamitant el pis franc on s'havien refugiat quan els GEO l'anaven a assaltar, i n'assassinen un.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1924 - Perpiny (Rossell): Max Havart, compositor catal de sardanes.

Mn:
33 - Jerusalem (Palestina): Jess de Natzaret, crucificat per la cohort de Pon Pilat a instncies del Sanedr (data ms probable).
1882 - Jesse James s assassinat al seu amagatall per Bob Ford d'un tret a l'esquena. ;
1973 - Mogins (la Provena): Pablo Picasso, pintor i escultor espanyol (segons altres fonts, el 8 d'abril).
1991 - Vevey (cant de Vaud, Sussa): Henry Graham Greene, novellista angls.

 Festes i commemoracions .
aniversari de Mahavira: festa gran dels jainistes.
Onomstica: Santa Maria al peu de la creu, sant Nicetas, beata Guiomar.
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3434" title="4 d'abril" nonfiltered="2219" processed="2195" dbindex="2224">
El 4 d'abril s el noranta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el noranta-cinqu en els anys de trasps. Queden 271 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1847 - Barcelona: S'hi inaugura el Gran Teatre del Liceu;
1870 - Grcia: s'hi esdev la revolta de les Quintes.
1938 - Morella (els Ports): els franquistes ocupen la vila.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1943 - Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat): Joan Rigol i Roig s un poltic catal, militant d'UDC i que ha estat president del Parlament de Catalunya.
1985 - Palma de Mallorca: Rudy Fernndez s jugador de bsquet, campi del mn (Jap 2006) amb la sellecci espanyola.
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1305 - Adrianpolis, actual Edirne (Turquia Europea): Roger de Flor, cap dels almogvers, assassinat a traci per ordre d'Andrnic II, la qual cosa provoca l'anomenada venjana catalana a l'Imperi Rom d'Orient. ;
1478 - Benimmet (l'Horta de Valncia): Jaume Roig, metge i escriptor catal del Pas Valenci.
Mn:
1284 - Sevilla, Espanya: Alfons X el Savi, Rei de Castella i Lle (1252-1284), (n. Toledo, Espanya 1221).
1968 - Memphis (Tennessee, EUA): Martin Luther King, activista en pro dels drets dels negres i Premi Nobel de la Pau el 1964.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Plat, abat; sant Benet de Palerm, religis francisc.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3435" title="6 d'abril" nonfiltered="2220" processed="2196" dbindex="2225">
El 6 d'abril s el noranta-sis dia de l'any del calendari gregori i el noranta-set en els anys de trasps. Queden 269 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans: ;
1785 - l'Urgell: el bisbe confirma els privilegis d'Andorra, de la qual s reconegut com a coprncep.
1904 : Primer partit d'una selecci catalana;
1914 - Catalunya: es constitueix la Mancomunitat.
1976 - Valncia: Presentaci del Congrs de Cultura Catalana.
1983 - Catalunya: el Parlament aprova per unanimitat la primera Llei de Normalitzaci Lingstica.
Mn:
1917 - Estats Units: aquest pas declara la guerra a Alemanya (Primera Guerra Mundial).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1741 - Clermont-Ferrand: Nicolas Chamfort, escriptor i moralista francs;
1929 - Berln: Andr Previn, director d'orquestra estatunidenc d'origen alemany.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn: ;
1976 - Burguete (Navarra) - Oriol Sol Sugranyes s mort per un tret de la Guardia Civil espanyola quan intentava arribar a la frontera desprs de participar en l'anomenada Fuga de Segvia.
 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Marcell, sant Sixt I, papa; sant Guillem, abat.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3437" title="11 d'abril" nonfiltered="2221" processed="2197" dbindex="2226">
L'11 d'abril s el cent un dia de l'any en el Calendari Gregori i el cent dos en els anys de trasps. Queden 263 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:

Mn:
1713 - Utrecht (Pasos Baixos: Es signa el Tractat d'Utrecht, tractat de pau signat entre el Regne de la Gran Bretanya i el Regne de Portugal, per donar fi als conflictes provocats per la Guerra de Successi Espanyola.
1814 - Castell de Fontainebleau (Frana): Napole Bonaparte s obligat a abdicar i exiliar-se a l'illa d'Elba per la signatura del Tractat de Fontainebleau de 1814.
1905 - Berna (Sussa): Albert Einstein publica un article sobre la relativitat especial.
1919 - Versalles (Frana): Es funda l'Organitzaci Internacional del Treball, en el marc de les negociacions del Tractat de Versalles, al finalitzar la Primera Guerra Mundial.
1945 - Buchenwald (Alemanya): El camp de concentraci de Camp de concentraci de Buchenwald s alliberat per les tropes americanes de l'exrcit aliat.
1963 - la Ciutat del Vatic (Roma): Joan XXIII publica l'encclica Pacem in Terris.
1970 - Cap Canaveral (Estats Units): S'enlaira l'Apollo 13. Aquest coet tindr un accident dos dies desprs, tot i que la tripulaci aconseguir fer tornar la nau a la terra.
1977 - Espanya: Gabriel Pita da Veiga y Sanz, ministre de Marina, dimiteix arran de la legalitzaci del PCE dos dies abans.
2002 - Veneuela: masacre del Puente Llaguno i cop d'estat liderat per l'empresari Pedro Carmona Estanga contra el govern constitucional d'Hugo Chvez.
2006 - Mahmud Ahmadinejad, president de l'Iran anuncia que l'Iran ha aconseguit enriquir urani.
2006 - Madrid, Espanya: Es fa efectiva la renncia de Jos Bono al crrec de ministre espanyol de defensa i la sortida de la ministra espanyola d'ensenyament, Mara Jess Sansegundo del govern socialista de Jos Luis Rodrguez Zapatero i hi entren Alfredo Prez Rubalcaba (interior) i Mercedes Cabrera ( ensenyament). Jos Antonio Alonso passa a de ser ministre de l'interior a ministre espanyol de defensa.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1900, Kassa, Hongria, avui dia Koice, Eslovquia, Sndor Mrai escriptor hongars.

1935, Elst, Holanda Pierre Kartner, conegut com a Pare Abraham. Msic, cantant i compositor.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1993 - Montanejos(l'Alt Millars):Guillem Agull i Salvador, un jove valenci d'esquerres i independentista, s assassinat a ganivetades per un grup d'extrema dreta. Posteriorment, el que va ser declarat el seu assas, Pedro Cuevas, es present a la llista electoral de les Eleccions Municipals de 2007 a Xiva pel partit nazi Alianza Nacional.


Mn:
1564, Bergen-op-Zoom (ducat de Brabant): Robert de Berghes, prncep-bisbe del principat de Lieja;
1890, Londres, Regne Unit: Joseph Merrick, conegut com L'Home Elefant. Mor desnucat a causa del pes del seu gran crani deformat per la Sndrome de Proteus.

 Festes i commemoracions .
 Festa local de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa;
 Festa local de Llvia, a la comarca de la Cerdanya;
Onomstica: Sant Estanislau, bisbe, sant Isaac, monjo.
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3438" title="1993" nonfiltered="2222" processed="2198" dbindex="2227">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1 de mar - els Pasos Catalans: el preu del litre de gasolina sper arriba a les 100 pessetes.
14 de mar - Andorra: s'hi celebra el referndum en qu s'aprova la primera Constituci del pas.
28 de juliol - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU.
24 de novembre - Turquia: Sergi Barjuan Esclusa debuta amb el primer equip del F.C. Barcelona a l'estadi Ali Sami Yen contra el Galatasaray.
Mn:
26 de febrer - Nova York (EUA): uns terroristes islamistes fan esclatar un cami ple d'explosius a la torre nord del World Trade Center que fa 6 morts i un miler de ferits.
23 de mar - Garry Kasparov i Nigel Short es neguen a jugar sota els auspicis de la Federaci Internacional d'Escacs (FIDE) i creen l'Associaci Professional d'Escacs (PCA, Professional Chess Association); per aquest motiu, la FIDE desposseiex Kasparov del seu darrer ttol mundial d'escacs || Observatori d'Arecibo (Arecibo, Puerto Rico): Aleksander Wolszczan detecta la llum infraroja del primer planeta extrasolar.
25 d'octubre - el Canad: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria absoluta el Partit Liberal, encapalat per Jean Chrtien, que desplaar del poder el Partit Conservador || Washington (EUA): Jerry Hall i Robert Stilmann, investigadors de la George Washington University, fan pblic que han aconseguit de clonar embrions humans.
30 de desembre - Israel i el Vatic: aquests dos estats estableixen relacions diplomtiques.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
11 d'abril - Guillem Agull, jove nacionalista d'esquerres assassinat a mans d'un grup d'ultradreta.
27 de mar - Valncia: Vicent Andrs Estells, poeta valenci. (n. 1924);
Mn:
20 de gener - Tolochenaz-sur-Morges (cant de Vaud, Sussa): Audrey Kathleen Ruston coneguda com Audrey Hepburn, actriu cinematogrfica anglesa d'origen belga.














































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3439" title="5 d'abril" nonfiltered="2223" processed="2199" dbindex="2228">
El 5 d'abril s el noranta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el noranta-sis en els anys de trasps. Queden 270 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1688 - Vilamajor (Valls Oriental): Esclata l'Aixecament dels Barretines contra els teros castellans.
1904 - Barcelona: a instncies d'entitats com l'Ateneu Barcelons o el  Foment del Treball Nacional, Francesc Moragas i Barret funda la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears.
1938 - Balaguer (Noguera) s ocupada pels feixistes.
Mn:
1722 - illa de Pasqua: hi arriba el navegant holands Jakob Roggeveen.
1795 - Basilea (Sussa): s'hi signa el tractat segons el qual passa en poder de Frana la part de l'illa Espanyola que avui s la Repblica Dominicana (la part que avui s Hait ja era francesa).
 1976 - Segvia - Un grup de 29 presos poltics catalans i bascos d'ETA, FRAP, FAC i MIL organitzen al massiva Fuga de Segvia. ;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
1913 - Barcelona (el Barcelons): Antoni Clav i Sanmart, Artista Catal;
Mn:
1588 - Londres (Anglaterra): Thomas Hobbes, filsof angls.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1574 - Palma (Mallorca): Santa Catalina Thoms, religiosa catlica mallorquina.
Mn:
1964 - Washington (EUA): Douglas MacArthur, militar estatunidenc.
1994 - Seattle (EUA): Kurt Cobain, msic estatunidenc, cantant de Nirvana.
2008 - Beverly Hills (EUA): Charlton Heston, actor i director de cinema i teatre estatunidenc, fams especialment pels seus papers de Ben-Hur i de Moiss.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Vicent Ferrer (a Valncia se celebra el dilluns de la segona setmana de Pasqua), Santa Emlia, beata Maria-Crescncia Hss.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3440" title="1 d'abril" nonfiltered="2224" processed="2200" dbindex="2229">
L'1 d'abril s el noranta-un dia de l'any del calendari gregori i el noranta-dos en els anys de trasps. Queden 274 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1908 - L'Alguer (Sardenya): Es publica el primer nmero de la revista La Sardenya Catalana.
2005 - Barcelona (Barcelons): es funda el Centre Nacional de Supercomputaci;

Mn:
1795 - Pars (Frana): aixecament dels Sans culottes.
1901: James Gibb inventa el tennis de taula.
1930 - Alemanya: estrena de la pellcula L'ngel Blau, dirigida per Joseph von Sternberg i amb el debut de l'actriu Marlene Dietrich. ;
1933 - Alemanya: els nazis inicien el boicot contra els comeros jueus.
1933 - Magdeburg (Alemanya): Comena la persecuci nazi contra els Testimonis de Jehov.
1939 - Madrid (Espanya): Franco proclama oficialment la fi de la guerra civil.
1945: Okinawa (Jap): Les tropes estatunidenques desembarquen a l'Illa d'Okinawa, etapa prvia a l'entrada en territori japons, inicant l'anomenada Batalla d'Iwo Jima.
1976 - Cupertino (Califrnia, EUA): Steve Wozniak i Steve Jobs hi funden Apple Computer Company.
1977 - Espanya: el govern suprimeix la secretaria general del Movimiento.
1977 - Espanya: el govern autoritza la llibertat de sindicaci d'empresaris i treballadors. ;
1979 - l'Iran: desprs d'un referndum, s'hi proclama la repblica islmica.
2002 - Pasos Baixos: es legalitza l'eutansia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1578 - Kent (Anglaterra): William Harvey, metge angls.
1732 - Rohrau an der Leitha (ustria): Joseph Haydn, compositor austrac.
1809 - Sorochintsi (Rssia): Nikoli Ggol, escriptor rus.
1815 - Schnhausen (Prssia): Otto von Bismarck, poltic prussi, 1r canceller d'Alemanya.
1865 - Viena (Imperi austrohongars): Richard Zsigmondy, qumic austrac, Premi Nobel de Qumica el 1925.
1868 - Marsella (Occitnia): Edmond Rostand, dramaturg francs.
1901 - Almudvar (Espanya): Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
1919 - Milford (EUA): Joseph Murray, cirurgi estatunidenc, Premi Nobel de Medicina el 1990.
1920 - Qingdao (Xina): Toshiro Mifune, actor japons.
1929 - Brno (Txecoslovquia): Milan Kundera, escriptor txec.
1940 - Nyieri (Kenya): Wangari Maathai, activista poltica i ecologista, Premi Nobel de la Pau l'any 2004.
1977 - Nador (Marroc): Laila Karrouch, escriptora catalana d'origen amazic.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1204 - Poitiers (Frana): Elionor d'Aquitnia, duquessa d'Aquitnia i reina consort de Frana i Anglaterra;
1238 - Dinant (Principat de Lieja): Joan d'Eppes, Prncep-bisbe;
1917 - Nova York (EUA): Scott Joplin, compositor de ragtime;
1947 - Atenes (Grcia): Jordi II de Grcia, rei de Grcia.
1968 - Moscou (URSS): Lev Landau, fsic, guanyador del Premi Nobel de Fsica el 1962.
1976 - Pars (Frana): Max Ernst, pintor alemany;
1984 - Los Angeles (EUA): Marvin Gaye, cantant nord-americ de soul;

 Festes i commemoracions .
 April Fool's Day, l'equivalent al dia dels innocents, a Menorca i als pasos anglosaxons.
el Hanami o festa dels cirerers en flor, al Jap.
Onomstica: Sant Venanci, bisbe; sant Hug, bisbe; santa Teodora, mrtir; beat Nuo lvares Pereira, religis carmelit.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3441" title="7 d'abril" nonfiltered="2225" processed="2201" dbindex="2230">
El 7 d'abril s el noranta set dia de l'any del calendari gregori i el noranta vuit en els anys de trasps. Queden 268 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 1261 - Valncia: Jaume I jura els furs de Valncia davant de les Corts Valencianes reunides per primera vegada.
 1986 - Barcelona: La Crida pinta de color rosa un vaixell de l'armada nord-americana atracat al Port de Barcelona.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1770 - Cockermouth (Cumbria, Anglaterra): William Wordsworth, poeta romntic angls.
1889 - Vicua (Coquimbo, Xile): Lucila Godoy Alcayaga ('Gabriela Mistral'), poetessa xilena.
1890 - Buenos Aires (Argentina): Victoria Ocampo, escriptora i editora argentina.
1930 - L'Havana (Cuba): Vilma Espn Guillois, qumica i poltica cubana.
1971 - Pars (Frana): Guillaume Depardieu, actor francs.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
2002 -  Amsterdam (Pasos Baixos): Conny Vandenbos, cantant neerlandesa;

 Festes i commemoracions .
Dia mundial de la salut; el 7 d'abril de 1948 s fundada l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS);
Onomstica: Sant Joan Baptista de La Salle; sant Epifani, bisbe; sant Germ, monjo.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3442" title="8 d'abril" nonfiltered="2226" processed="2202" dbindex="2231">
El 8 d'abril s el noranta vuit dia de l'any del calendari gregori i el noranta nov en els anys de trasps. Queden 267 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1455 - la Ciutat del Vatic (Roma): el conclau escull papa el cardenal Alfons de Borja, que regnar amb el nom de Calixt III.
1888 - S'obre la Exposici Universal de Barcelona (1888);
1900 -  Lleida (el Segri): s'hi publica el primer nmero del setmanari "La Comarca de Lleyda".
Mn:
1378 - la Ciutat del Vatic (Roma): L'elecci de l'arquebisbe de Bari Bartolomeo Prignano com a papa Urb VI (1378-1389) provocar l'inici del Cisma d'Occident el dia 20 de setembre.
1546 - el Concili de Trento adopta la Vulgata com a versi oficial de la Bblia. ;
1701 - Les Corts Generals reconeixen Felip V d'Espanya com a rei. ;
1742 - L'oratori "El Mesies" de Georg Friedrich Hndeles representa per primer cop a Dubln. ;
1783 - Caterina II de Rssia annexiona Crimea a Rssia. ;
1867 - Pars (Frana): s'inaugura la Primera Exposici Universal.
1942 - Segona Guerra Mundial: les tropes de la Uni Sovitica aconsegueixen obrir la lnia de ferrocarril de Leningrad, trencant el setge de les tropes alemanyes. ;
1957 - Egipte: es reobre de nou el Canal de Suez desprs de la Guerra de Suez. ;
1966 - El comit central del Partit Comunista de la Uni Sovitica escull Leonid Brjnev com a Secretari General. ;
1972 - Kjell Isaksson bat, amb 5,51 m, el rcord del mn de salt d'alada mascul. ;
1994 - Washington DC (EUA): es descobreix el cos de Kurt Cobain a casa seva.
2003 - Bagdad (Iraq): el periodista gallec Jos Couso, i el cmara Taras Prostyuk, moren com a conseqncia d'un atac nord-americ a l'Hotel Palestina. ;
2003 - Bssora (Iraq): les tropes italianes ocupen la ciutat en la Segona Guerra d'Iraq. ;
2005 - Ciutat del Vatic: enterrament multitudinari del Papa Joan Pau II.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
563 aC - Nepal: Siddhartha Gautama, Buda.
1320 - Combra (Portugal): Pere I de Portugal, rei de Portugal.
1336 - Kish: Tamerl,  militar mongol.
1605 - Valladolid (Espanya): Felip IV d'Espanya, rei d'Espanya i Portugal.
1875 - Brusselles (Blgica): Albert I de Blgica, rei de Blgica.
1893 - Toronto (Canad): Mary Pickford, actriu nord-americana.
1904 - Warwick, Warwickshire (Anglaterra): John Hicks, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1972.
1914 - Sonora (Mxic): Mara Flix, actriu mexicana.
1929 - Brusselles (Blgica): Jacques Brel, cantant belga.
1938 - Kumasi (Ghana): Kofi Annan, poltic ghans, Secretari General de l'ONU i Premi Nobel de la Pau l'any 2001.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
217 - Prtia: Caracalla, emperador rom.
1835 - Wilhelm von Humboldt, lingista alemany.
1931 - Estocolm (Sucia): Erik Karlfeldt, poeta suec i Premi Nobel de Literatura el 1931.
1936 - Uppsala (Sucia): Robert Barany, metge austrac i Premi Nobel de Medicina el 1914.
1950 - Londres, Regne Unit: Vtslav Nijinski, ballar de dansa clssica.
1973 - Mogins (la Provena): Pablo Picasso, pintor i escultor espanyol (segons altres fonts, el 3 d'abril).
2002 - Ciutat de Mxic (Mxic): Mara Flix, actriu mexicana.

 Festes i commemoracions . 
Festa local de Rellinars, a la comarca del Valls Occidental;
Dia del poble gitano;
Onomstica: Sant Joan d'Organy, santa Macria.
----
Un dia abans / Un dia desprs































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3443" title="9 d'abril" nonfiltered="2227" processed="2203" dbindex="2232">
El 9 d'abril s el noranta-nov dia de l'any del calendari gregori i el cent en els anys de trasps. Queden 266 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1413 - Enric V s coronat Rei d'Anglaterra.
1767 - Espanya: es publica a Mlaga un ban ordenant l'expulsi immediata de tots els jesutes.
1865 - Estats Units: Desprs de la victria del General Grant davant del General Lee, a Appomattox, es rendeixen els exrcits confederats. s el final de la Guerra de Secessi dels Estats Units.
1940 - Segona Guerra Mundial: Alemanya envaeix Dinamarca i Noruega.
1945 - Alemanya: El pastor i teleg luter Dietrich Bonhoeffer, membre de la resistncia alemanya contra el nazisme s penjat al Camp de concentraci de Flossenbrg.
1973 - Israel llena l'operaci Primavera de Juventut al Lban amb la finalitat d'assassinar a importants dirigents de la OLP (com a reacci a la Massacre de Mnich).
1977 - Espanya: per sorpresa (era dissabte sant), el govern legalitza el PCE.
1989 - Tragdia del 9 d'abril, a Tbilisi, Georgia: Una manifestaci anti-Sovitica s esclafada per l'exrcit roig.
1999 - s assassinat el president de Nigria, Ibrahim Bar Manassara.
2003 - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control la ciutat i inciten el poble a abatre, amb la seva ajuda, una colossal esttua de Saddam Hussein.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 1962 - Barcelona: Isabel Coixet, directora de cinema i guionista.

Mn:
 1821 - Pars: Charles Baudelaire, poeta i crtic francs.
 1905: J. William Fulbright, poltic estatunidenc.
 1932: Jitts, el ximpanz Cheeta que apareix a les pellcules de Tarzan.
 1933: Jean-Paul Belmondo, actor francs.
 1954: Dennis Quaid, actor estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1938 - Burgos (Castella i Lle): Manuel Carrasco i Formiguera, poltic catal, assassinat pels franquistes.
Mn:
1492 - Careggi, Toscana: Lloren de Mdici, "Lloren el Magnfic", mecenes, banquer, poeta i filsof itali. ;
1626 - Highgate, Londres: Francis Bacon, filsof i estadista angls.
1904 - Pars, Frana: Isabel II, Reina d'Espanya.
1959 - Phoenix (Arizona): Frank Lloyd Wright, arquitecte estatunidenc.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Santa Maria de Cleofs, sant Marcel (bisbe).
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3444" title="10 d'abril" nonfiltered="2228" processed="2204" dbindex="2233">
El 10 d'abril s el cent dia de l'any del calendari gregori i el cent un en els anys de trasps. Queden 265 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1834 - Als inicis de la Primera Guerra Carlina, un intent del general carl Manuel Carnicer d'enllaar amb els carlins de la Catalunya Nova fracass a Maials, on els caps liberals Josep Carratal i Manuel Bretn obtingueren una victria rotunda.
Mn:
1912 - El Titanic surt de Southampton cap a Nova York.
2003 - Kirkuk (el Kurdistan): la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exrcit estaunidenc (guerra de l'Iraq).
2006 - Frana: El president Chirac i el primer ministre Dominique de Villepin retiren la proposta de Llei del Contracte de Primer Treball, degut al grau de protestes que va provocar, especialment el dia 28 de mar, en qu es calcula que almenys 1 mili de treballadors, estudiants i aturats van prendre els carrers.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1902 - Barcelona: Bartomeu Robert, ms conegut com a Dr. Robert, metge i poltic catal (n.1842).

Mn:
1008 - Lieja, Principat de Lieja: Notger el primer prncep-bisbe;
1965 - Nia, Frana: Carolina Otero, coneguda com La Bella Otero. Ballarina d'origen espanyol, famosa internacionalment a finals del s.XIX.
1919 - Chinameca, Mxic: General Emiliano Zapata, cau mort en una emboscada per ordre de Pablo Gonzlez.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Ezequiel, profeta; sant Dimes, el bon lladre; sant Terenci, mrtir.
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3445" title="30 de mar" nonfiltered="2229" processed="2205" dbindex="2234">
El 30 de mar s el vuitanta-nov dia de l'any del calendari gregori i el norant en els anys de trasps. Queden 276 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1282 - Palerm, Siclia: Vespres Sicilianes;
1930 - Badalona: es funda el club de bsquet Penya Spirit of Badalona, "La Penya".
1939 - Valncia (l'Horta de Valncia): els franquistes ocupen la ciutat.
Mn:
1492 - Els Reis Catlics decreten l'expulsi dels jueus que no es converteixen al cristianisme.
1867 - Els EUA compren Alaska a l'imperi rus per 7.2 milions de dlars.
1951 - Remington Rand reparteix el primer UNIVAC I a l'Oficina de Cens dels Estats Units.
1975 - Vietnam del Sud capitula oficialment davant Vietnam del Nord;
1976 - S'empra oficialment per primera vegada el basc a un acte institucional desprs de la mort de Franco, concretament a un ple de sessions de l'ajuntament de Sant Sebasti.
1981 - Atemptat contra el president nord-americ Ronald Reagan.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1135 - Crdova (Andalusia, Espanya): Rab Mosheh ben Maimon (Maimnides), autor de la Mishneh Torah;
1746 - Fuendetodos (Saragossa, Espanya): Francisco de Goya y Lucientes, pintor espanyol.
1811 - Robert Wilhelm von Bunsen, inventor i qumic alemany.
1844 - Metz (Frana): Paul Verlaine, poeta francs.
1853 - Zundert (Brabant del Nord, Pasos Baixos): Van Gogh, pintor i dibuixant postimpressionista holands.
1945 - Ripley (Anglaterra): Eric Clapton, guitarrista.
1982 - Aranjuez (Madrid): Javier Garca Portillo, fubolista.
1986 - Camas, Sevilla (Espanya): Sergio Ramos, futbolista espanyol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1862 - l'escriptor Mesonero Romanos;
1916 - el msic Enric Granados a bord del vaixell Sussex torpedejat pels alemanys durant la Primera Guerra Mundial;
1852 - Parsonage, (Monton, Manchester, Lancashire, Regne Unit) : John Henry Poynting, fsic Angls;

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Quir, trib rom mrtir; sant Rgul, bisbe; sant Joan Clmac, abat.
----
Un dia abans / Un dia desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3446" title="29 de mar" nonfiltered="2230" processed="2206" dbindex="2235">
El 29 de mar s el vuitanta vuit dia de l'any del calendari gregori i el vuitanta nov en els anys de trasps. Queden 277 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1412 Casp (Arag): S'hi inicien les sessions del Comproms de Casp per escollir un successor de la Corona d'Arag.
Mn:
 1941 Pelopons: Acaba la batalla del Cap Matapan. Una fora combinada de la Royal Navy i la Reial Marina Australiana, sota el comandament de l'almirall britnic Andrew Browne Cunningham intercept i dany seriosament la Regia Marina italiana sota el comandament de l'almirall Angelo Iachino.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1947 - Ukkel (Blgica): Geert van Istendael, escriptor, poeta i assagista belga en llengua neerlandesa.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2008 - Barcelona (Barcelons): Salvador Escamilla i Gmez, radiofonista, cantant i actor catal.
Mn:

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Ciril, diaca i mrtir; sant Eustaci, abat; santa Beatriu de Silva, verge.
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3447" title="28 de mar" nonfiltered="2231" processed="2207" dbindex="2236">
El 28 de mar s el vuitanta set dia de l'any del calendari gregori i el vuitanta vuit en els anys de trasps. Queden 278 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1931 - Palma: El Front nic Antimonrquic fa un mting al teatre Balear.
1938 - Fraga (el Baix Cinca): els franquistes ocupen la vila.
1978 - La Vall d'en Bas: es va fundar: Rdio la Vall d'en BAS, que ms tard va adoptar el nom de: BAS Rdio (el seu en l'actualitat).
1982 - Madrid (Espanya): el Congrs espanyol aprova l'Estatut d'autonomia del Pas Valenci.

Mn:
1802 - L'asteroide (2) Pallas s descobert per Heinrich Wilhelm Olbers. s el segon asteroide ms gran i el segon en ser descobert, quan Olbers estava realitzant observacions per a localitzar i determinar l'rbita del primer asteroide descobert, l'(1) Ceres.
1853 - Guerra de Crimea: La Gran Bretanya i l'Imperi Francs declaren la guerra a l'Imperi Rus.
1871 - Pars (Frana): S'estableix formalment la Comuna de Pars, que dominar breument la ciutat, fins al 28 de maig.
1930 - Constantinoble i Angora canvien el seu nom oficial per Istanbul i Ankara, respectivament.
1939 - Madrid s ocupat per l'exrcit franquista, a les acaballes de la Guerra civil espanyola.
1979 - Harrisburg (estat de Pennsilvnia, Estats Units): Al reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeraci del reactor, produint l'evaporaci d'aigua contaminada i provocant una fusi nuclear, en l'anomenat Accident de Three Mile Island.
2006 - Frana: Es calcula que almenys 1 mili de treballadors, estudiants i aturats prenen els carrers en protesta per la proposta del govern de Dominique de Villepin de Llei del Contracte de Primer Treball. Aquesta proposta ser retirada pel president Chirac i el primer ministre Villepin el dia 10 d'abril.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1933 - Barcelona: Tete Montoliu, pianista de jazz cec de naixement.
Mn:
1138 - Crdova (Espanya): Maimnides, que fou el rab i teleg jueu ms clebre de l'Edat mitjana.
1515 - vila (Espanya): Santa Teresa de Jess, o d'vila, monja carmelita.
1936 - Per: Mario Vargas Llosa, novellista, articulista, assagista i poltic peru.
1960 - Frana: Eric-Emmanuel Schmitt, filsof, escriptor i dramaturg francs.
1980 - Bucarest (Romania): Albert Streit, futbolista alemany.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1485 - Barcelona: Pere Joan Sala, cap dels remences, executat. ;
Mn:
1881 - Modest Mssorgski, compositor rus.
1941 - Virginia Woolf, escriptora i feminista anglesa.
1942 - Miguel Hernndez, poeta espanyol, mort a pres.
1943 - Serguei Rakhmninov, compositor i pianista rus.
1969 - Dwight D. Eisenhower, president dels Estats Units.
1985   Saint-Paul de Vence (Frana): Marc Chagall, pintor bielors que va desenvolupar la seua carrera a Frana.
1987 - Maria von Trapp, cantant austraca;
1994 - Eugne Ionesco, autor teatral francs d'origen romans.
2004 - Sussa: Peter Ustinov, cineasta britnic d'origen rus.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Guntram, rei franc; sant Sixt III, papa; sant Doroteu, abat.
----
Un dia abans / Un dia desprs




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3448" title="27 de mar" nonfiltered="2232" processed="2208" dbindex="2237">
El 27 de mar s el vuitanta sis dia de l'any del calendari gregori i el vuitanta set en els anys de trasps. Queden 279 dies per a finalitzar l'any.
----
El  de la Federaci Internacional de Patinatge

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2004 - Miami (la Florida, EUA): el Comit Central de la Federaci Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la Federaci Catalana; nogensmenys, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comit no ratificar aquest acord a Fresno (Califrnia).

Mn:
1513 - la Florida (ara els EUA): l'explorador Juan Ponce de Len esdev el primer europeu que atalaia les costes continentals de Nord-amrica quan hi arriba cregut que s una altra illa.
1625 - Carles I es converteix en Rei d'Anglaterra, Esccia i Irlanda, i reclama el ttol de Rei de Frana.
1792 - Londres (Regne Unit): Estrena de la Simfonia 'Sorpresa' de Joseph Haydn sota la direcci del mateix compositor.
1918 - La Repblica de Moldvia s annexionada al Regne de Romania, desprs de 2 mesos d'haver-se independitzat de l'Imperi Rus.
1973 - Hollywood (Califrnia, EUA): Marlon Brando rebutja l'scar que li concedeix l'Acadmia de les Arts i les Cincias Cinematografiques.
1977 - Los Rodeos (Tenerife, illes Canries): dos Boeing 747 xoquen en una pista de l'aeroport i provoquen la mort de 583 persones.
1990 - Miami (la Florida, EUA): TV Mart hi comena a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.
1996 - EUA: Surt a la venda el primer ordinador de butxaca Palm Pilot, amb el sistema operatiu Palm OS.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1952 - El Campell (la Llitera), Arag): Josep Antoni Duran i Lleida, poltic d'UDC.
1974 - Dei, Mallorca: Joan Horrach, ciclista.

Mn:
1960 - Regne Unit: James Potter, pare d'en Harry Potter.
1963 - Knoxville, (Estats Units): Quentin Tarantino, director de cinema i escriptor.
1955 - Sant Jaume de Galcia (Galcia): Mariano Rajoy Brey, poltic espanyol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1987 - Barcelona: Frederic Escofet, poltic i militar catal (n. 1898).
1993 - Valncia: Vicent Andrs i Estells, poeta i periodista valenci (n. 1924).
Mn:
1770 - Madrid (Espanya): Giovanni Battista Tiepolo, pintor itali (n. 1696).
2005 - Madrid (Espanya): Fernando Jimnez del Oso, psiquiatre i parapsicleg espanyol (n. 1941).

 Festes i commemoracions .
Dia Mundial del Teatre;
Sant Alexandre de Dricipara;
Sant Rupert, patr de Baviera;
Santa Ldia;
----
Un dia abans / Un dia desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3449" title="26 de mar" nonfiltered="2233" processed="2209" dbindex="2238">
El 26 de mar s el vuitanta cinqu dia de l'any del calendari gregori i el vuitanta sis en els anys de trasps. Queden 280 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments .

Pasos Catalans:
1244 - Es firma el Tractat d'Almirra.
1959 - Joan Manuel Serrat s substitut per ordre oficial per na Massiel en el festival d'Eurovisi.
1996 - Organy: s'aproven la bandera i l'escut municipals.
2004 - Barcelona: l'Aliana Lliure Europea es va refundar com a partit poltic europeu.
2004 - Illes Balears: es crea l'Ens Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears.

Mn:
1026 - El Papa Joan XIX corona Conrad II com a emperador del Sacre Imperi Romanogermnic.
1091 - Espanya: els almorvits entren a Crdova. ;
1199 - Ricard Cor de Lle s ferit per una sageta durant un setge a Frana. Va morir onze dies desprs i el noble francs que li va disparar va ser executat.
1636 - Es funda la Universitat d'Utrecht, als Pasos Baixos. ;
1707 - Anglaterra i Esccia: desprs que l'aprovin els respectius parlaments, hi entra en vigor l'Acta de la Uni: aquests dos pasos esdevenen un nic estat: el Regne Unit de la Gran Bretanya.
1808 - Carles IV d'Espanya abdica en favor del seu fill, Ferran VII.
1812 - Veneuela: Un terratrmol destrueix Caracas.
1871 - Frana: es proclama la Comuna de Pars.
1901 - Bilbao: Es funda el Banco de Vizcaya (un dels precursors del BBVA).
1923 - Itlia inicia la construcci de la que ser la primera autopista del mn, la de Mil a Varese (Autoestrada dei Laghi). ;
1930 - els partits republicans gallecs signen el Pacte de Lestrove.
1934 - Gran Bretanya: s'introdueix la prova de conduir.
1942 - II Guerra Mundial: A Polnia, Auschwitz rep la primera presonera femenina. ;
1945 - II Guerra Mundial: forces dels EUA declaren Iwo Jima segur.
1953 - Pittsburgh (Pennsilvnia, EUA): Jonas Salk decobreix la vacuna contra la poliomielitis.
1971 - Pakistan Est declara la seva independncia del Pakistan i comena la Guerra d'Alliberament de Bangladesh. ;
1979 - Israel i Egipte firmen el tractat de pau.
1983 - Euskal Herria: es crea el partit poltic Auzolan.
1985 - Hollywood (Califrnia, EUA): la pellcula Amadeus rep 8 scars.
1991 - Es firma el Tractat d'Asuncin que crea Mercosur.
2000 - Rssia: s'hi celebren eleccions presidencials: Vladimir Putin n's escollit president.
 2001 - El muft -Sheikh Abdul Aziz bin Abdullah- d'Arbia Saudita prohibeix els Pokmons per dur smbols jueus (l'estrella de David), cristians (la creu) i francmaons (el triangle). Aquest mateix dia Nintendo del Regne Unit va fer pblica la suma de 6.000 milions de lliures esterlines de beneficis dels videojocs Pokmon des de l'any 1996.
 2008 - Se celebra el primer Dia de la Llibertat dels Documents, una iniciativa de la Free Software Foundation Europe, amb el suport d'alguns grans agents tecnolgics: Google, Sun i IBM, per promoure estndards de documents.

 Naixements .

Pasos Catalans:

Mn:
1874 - Robert Frost, poeta estatunidenc. ;
1893 - Palmiro Togliatti, dirigent comunista itali. ;
1926 - San Giano (Varese), Itlia: Leggiuno Sangiano, conegut com Dario Fo, dramaturg.
1935 - Mahmoud Abbas, President de l'Autoritat Nacional Palestina.
1940 - Nancy Pelosi, poltica americana i 60a Presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units;
1944 - Detroit, Michigan: Diana Ross, cantant i actriu.
1947 - Srinagar (l'ndia): Subhash Kak, fsic, filsof i poeta. ;
1963 - Amparo Larraaga, actriu espanyola.

 Necrolgiques .

Pasos Catalans:

1715 - Barcelona: Josep Moragues, general catal, decapitat pels filipistes com a represlia de la seva participaci a la guerra de Successi; durant 12 anys el seu cap estigu en una gbia de ferro penjada al Portal de Mar de Barcelona (n. 1669).
1988 - Barcelona: Rafael Ferrer i Fit, compositor, violinista i director d'orquestra.

Mn:
1212 - Portugal: el rei San I de Portugal (n. 1154.
1350 - Alfons XI de Castella i de Lle. ;
1814 - Joseph-Ignace Guillotin, francs, inventor de la guillotina (n. 1738).
1815 - Lungtok Gyatso, 9 Dalai-lama. ;
1827 - Viena (ustria): Ludwig van Beethoven, compositor alemany (n. 1770).
1892 - Walt Whitman, poeta estatunidenc (n. 1819).
1923 - Pars (Frana): Henriette Rosine Bernard, coneguda com Sarah Bernhardt, actriu teatral i cinematogrfica francesa (n. 1844).

 Festes i commemoracions .
Sant Brauli;
Santa Mxima;
Bangladesh: Dia de la Independncia.
Portugal: Dia del Llibre portugus.
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3450" title="1963" nonfiltered="2234" processed="2210" dbindex="2239">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
13 de mar - Barcelona: atorguen la Lletra d'Or a "Nosaltres els Valencians", de Joan Fuster.
26 de maig - Mallorca: s'hi celebra l'acabament del "Diccionari catal-valenci-balear".
14 de novembre - Pars (Frana): Le Monde publica unes declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarr, en qu defensa la identitat nacional catalana que acabaran comportant que les autoritats fanquistes l'expulsin de l'estat espanyol, el 12 de mar de 1965.
Mn:
11 d'abril - la Ciutat del Vatic (Roma): Joan XXIII publica l'encclica Pacem in Terris.
1 de setembre - Blgica: fixaci de la frontera lingstica;
23 de novembre - Regne Unit: s'emet el primer episodi de la clebre srie de cincia ficci de la BBC Doctor Who.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
Knoxville (Estats Units): Quentin Tarantino, director i escriptor.
30 de gener Viena (Austria): Thomas Brezina, escriptor.
 20 de desembre - Madrid: Helena de Borb i Grcia Infanta d'Espanya.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
4 de mar - Rutherford (Nova Jersey, EUA): William Carlos Williams, poeta estatunidenc (n. 1883).
5 de mar - Camden (Tennessee, EUA): Virginia Patterson Hensley, coneguda com Patsy Cline, Lloyd Estel Copas conegut com Cowboy Copas i Harold Franklin Hawkins conegut com Hawkshaw Hawkins, cantants de country, morts en accident d'aviaci (n. respect. el 1932, 1913 i 1921).
10 d'octubre - Grassa (la Provena): dith Giovanna Gassion, coneguda com dith Piaf, cantant francesa (tot i que oficialment consta que va morir a Pars l'endem, el mateix dia que el seu gran amic Jean Cocteau) (n. 1915).
11 d'octubre - Milly-la-Fort (l'Illa de Frana, Frana: Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francs, l'endem de la mort de seva gran amiga dith Piaf (n. 1889).
22 de novembre - Dallas (Texas, EUA): John Fitzgerald Kennedy, president dels Estats Units (n. 1917).
El 22 de novembre mor l'escriptor Clive Staples Lewis.
1963 - El Caire (Egipte): Abd el Krim, cabdill rifeny (n. Tafersit, Marroc 1882);

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Histria;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3451" title="1455" nonfiltered="2235" processed="2211" dbindex="2240">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
8 d'abril - la Ciutat del Vatic (Roma): el conclave elegeix papa el cardenal Alfons de Borja, que regnar amb el nom de Calixt III.
22 de novembre - Lieja (principat de Lieja): el prncep-bisbe Joan VIII d'Heinsberg va abdicar sota la pressi de Felip el Bo;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3452" title="1900" nonfiltered="2236" processed="2212" dbindex="2241">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
8 d'abril - Lleida (el Segri): s'hi publica el primer nmero del setmanari "La Comarca de Lleyda".
13 d'octubre - Barcelona: un grup d'esportistes, encapalats per ngel Rodrguez, hi funden el Reial Club Deportiu Espanyol.
 Parc Gell de Barcelona;
Mn:
 Nigria esdev un protectorat britnic;
 Integraci de Hawaii als Estats Units;
 14 d'abril - Inauguraci de l'exposici universal de Pars;
 Publicaci de la Interpretaci dels somnis de Sigmund Freud;
 Fam a l'ndia amb milers de morts;
 Inventat el clip per Johan Vaaler;
14 de desembre - Max Planck publica el seu estudi de la teoria quntica.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Hans-Georg Gadamer, filsof;
 Luis Buuel, director de cinema;
 Antoine de Saint-Exupery, escriptor francs;
 Louis Armstrong, compositor de jazz;
 5 de febrer - Jacques Prevert, autor i escriptor.(  1977).
 5 de febrer - Adlai Stevenson, poltic estatunidenc.(  1965).
 11 de febrer - Hans-Georg Gadamer, filsof alemany.(  2002).
 21 d'abril - Hans Fritzsche, periodista i lider nazi alemany.(  1953).
 8 de juliol - New Jersey (Estats Units): George Antheil, pianista i compositor estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Nietzsche;
 Oscar Wilde;
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3453" title="1982" nonfiltered="2237" processed="2213" dbindex="2242">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
28 de mar - Madrid: el Congrs dels Diputats Espanyol aprova l'Estatut d'autonomia del Pas Valenci.
18 de juny - Calonge - Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueleg;
1 de juliol - el Pas Valenci: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.
12 d'agost - el Pas Valenci: Joan Lerma esdev President de la Generalitat Valenciana Provisional.
20 d'octubre - Tous (la Canal de Navarrs): les pluges torrencials (que arriben als 700 mm) provoquen l'ensorrament de la presa de l'embassament i, com a conseqncia, s'origina una gran riuada -d'uns 16.000 m3/s- que arrasa les riberes del Xquer.
7 de novembre - Andorra, Alt Urgell i Baixa Cerdanya: les plugues provoquen uns aiguats, amb 14 vctimes, la incomunicaci de la zona i la destrossa completa del poble del Pont de Bar.
Mn:
5 de mar - Venus: hi arriba la sonda sovitica Venera-14.
11 de setembre - Mxic: Miguel de Lamadrid n's nomenat oficialment president.
30 de setembre - Biarritz (Lapurdi, Pas Basc): ETA Poltico-Militar, desprs de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada.
27 d'octubre - Espanya: Es desmantella la Conspiraci colpista per al 27 d'octubre de 1982 (Espanya).
6 de novembre - Estat espanyol: Santiago Carrillo dimiteix com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya desprs de 22 anys.
12 de novembre - Moscou, (URSS): Iuri Andropov s escollit nou secretari general del PCUS.
2 de desembre - Universitat de Utah (Estats Units): S'implanta el primer cor artificial del mn.

 Naixements . 
Pasos Catalans:

Mn:
30 de mar - Aranjuez (Estat espanyol): Javier Garca Portillo, futbolista.
9 de juny - Fukuoka (Jap): Yoshito Okubo, futbolista.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 Barcelona (Barcelons) - Jordi Rubi i Balaguer, eminent filleg, professor i historiador de la literatura catalana, va organitzar la xarxa de Biblioteques Populars durant la Guerra civil espanyola, guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l any 1969.
 Calonge - Pere Caner i Estrany, mestre, escriptor, historiador i arqueleg calong.
 8 de juliol - Terrassa: Agust Bartra, poeta, prosista i professor universitari.


Mn:
3 de mar - Ivry-sur-Seine (Val-de-Marne, illa de Frana, Frana): Georges Perec, escriptor francs (n. 1936).
d'abril`- Forth Worth (Texas): Kelly Clarkson, cantant.
13 de setembre - Montecarlo (Mnaco): Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa de Mnaco, morta en accident de trnsit (n. 1929).
10 de novembre - Moscou (URSS): Leonid Breixnev, poltic sovitic, secretari general del PCUS i president del Presdium del Soviet Suprem (n. 1907).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3454" title="1987" nonfiltered="2238" processed="2214" dbindex="2243">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
26 d'abril - Lleida: 8.000 persones aconsegueixen un rcord Guinness en ballar a una sardana de 5 km de longitud.
19 de juny - Barcelona: Un cotxe bomba d'ETA causa 21 morts i 45 ferits a l'Hipercor de l'Avinguda Meridiana.
Mn:
25 de mar - el Vatic: el papa Joan Pau II fa pblica la seva sisena encclica, "Redemptoris Mater", que versa sobre la Mare de Du.
28 de maig - Mathias Rust aterr a la Plaa Roja.
20 de desembre - Larry Wall distribueix la primera versi del llenguatge de programaci Perl (Perl 1);

 Naixements .
Pasos Catalans:
8 de desembre - Barcelona: Nil Montserrat, pilot.
Mn:
24 de juny - Rosario, Argentina: Lionel Messi, futbolista.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
27 de mar - Barcelona: Frederic Escofet, poltic i militar catal (n. 1898).
Mn:
22 de febrer - Pittsburgh (Pensilvnia), EUA: Andy Warhol, pintor del corrent del pop art.
3 de mar - Los Angeles (Califrnia, EUA): David Daniel Kominski, conegut com Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (n. 1913).
11 de setembre - Kingston (Jamaica): Winston Hubert McIntosh, conegut com Peter Tosh, msic jamaic (n. 1944).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3455" title="1722" nonfiltered="2239" processed="2215" dbindex="2244">
 Esdeveniments .
5 d'abril - illa de Pasqua: hi arriba el navegant holands Jakob Roggeveen.
Inici de la guerra entre Rssia i Prsia;
Ucrana perd autonomia davant el poder rus;
Publicaci de Les aventures de Moll Flanders, novella picaresca de Daniel Defoe;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3456" title="1795" nonfiltered="2240" processed="2216" dbindex="2245">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
5 d'abril - Basilea (Sussa): s'hi signa el tractat segons el qual passa en poder de Frana la part de la Hispaniola que avui s la Repblica Dominicana (la part que avui s Hait ja era francesa).
16 de maig - La Haia (Repblica Batava): se signa el Tractat de La Haia de 1795 entre la Repblica de Batava i la Repblica Francesa, pel qual la primera cedeix alguns territoris a la segona.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3457" title="1588" nonfiltered="2241" processed="2217" dbindex="2246">
 Esdeveniments .
Cabdet (provncia d'Albacete): Es documenten les festes de Moros i Cristians ms antigues.

 Naixements .
5 d'abril - Londres (Anglaterra): Thomas Hobbes, filsof angls.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3458" title="1964" nonfiltered="2242" processed="2218" dbindex="2247">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
20 de novembre - Sants, Barcelona: funden Comissions Obreres a l'esglsia de Sant Medir.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
8 de mar - Barcelona: Slvia Mars, actriu catalana.
3 d'abril - Catarroja (L'Horta): Maria Jess Yago, poetessa.

8 de juliol   Palma: Joan Valent, msic mallorqu.
Mn:
7 de gener - Long Beach (Estats Units): Nicolas Cage, actor de cinema estatunidenc.
15 de febrer - Madison (Estats Units): Chris Farley, actor de cinema estatunidenc.
2 de setembre - Beirut (Lban): Keanu Reeves, actor anglocanadenc.
31 d'octubre - Tskhinvali (Gergia): Eduard Kokoiti, poltic osset, 2n president d'Osstia del Sud.
16 de novembre - Roma (Itlia): Luciano Floridi, filsof i lgic itali.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
25 de desembre - Olot : Joaquim Claret, escultor nascut a Camprodon el 1879;

Mn:
5 d'abril - Washington (els Estats Units): Douglas MacArthur, militar estatunidenc.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3459" title="25 de mar" nonfiltered="2243" processed="2219" dbindex="2248">
El 25 de mar s el vuitanta quart dia de l'any del calendari gregori i el vuitanta cinqu en els anys de trasps. Queden 281 dies per a finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1927 - Barcelona: Catalunya juga el primer partit de bsquet de la seva histria.
1244 - Tractat d'Almizra, pel que Arag i Castella signen la pau i la conquesta de Mrcia correspon a Castella.
1810 - la Vall d'Aran: les tropes napoleniques ocupen la vall (Guerra del Francs).
1892 - Manresa (el Bages): s'hi comencen a debatre les Bases, origen incipient de la doctrina catalanista.
Mn:
1700 - Londres (Regne d'Anglaterra): se signat el Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partici.
1752 - Buenos Aires (l'Argentina): s'enfonsa la major part de la catedral.
1806   Ocumare (Veneuela): Francisco Miranda intenta desembarcar-hi amb tres vaixells, per el rebutgen les forces reials i s'ha de retirar a l'Illa de la Trinitat.
1814 - San Mateo (Aragua, Veneuela): els patriotes de Simn Bolvar derroten els reialistes a la batalla que pren el nom d'aquesta poblaci.
1824   Rio de Janeiro (el Brasil): l'emperador Pere I jura una constituci liberal presentada pel Consell d'Estat.
1835 - Dinamarca: Andersen publica el primer quadernet dels seus famosos contes. ;
1917 - Rssia - el govern reformista de Kerenskij aboleix la pena de mort, que es restablir en l'URSS desprs del desencadenament de la Guerra Civil.
1923 - Santiago (Xile): s'hi inicia la V Conferncia Internacional en qu se signa el Tractat de Gondra, per resoldre els conflictes entre els diferents estats americans. ;
1924 - Grcia: s'hi proclama la Repblica. ;
1933 - Alemanya: els nazis hi prohibeixen els sindicats lliures.
1937 - Egipte: admeten aquest pas a la Societat de Nacions. ;
1955 - l'ndia: el parlament declara illegals les discriminacions de qu sn vctimes els pries. ;
1962 - Algria: hi moren 110 persones i 147 hi esdevenen ferides en atemptats de l'OAS.
1968 - Frana: hi comena la revolta estudiantil que es coneixer com el "Maig francs". ;
1977 - l'Argentina: el general Alejandro Lanusse n's designat president. ;
1983 - Austrlia: implanten amb xit un embri congelat a una dona. ;
1984 - Nicaragua: s'hi aprova la llei electoral. ;
1987 - la Ciutat del Vatic: Joan Pau II publica "Redemptoris Mater", la seva sisena encclica, que versa sobre la Mare de Du. ;
1994 - Somlia: els darrers soldats estatunidencs destacats al pas l'abandonen l'endem de la firma d'un tractat de pau entre lders guerrillers.
1996 - la Uni Europea: el Comit Veterinari prohibeix las exportacions de vaca britnica, aix com els productes que en deriven, a causa de la malaltia de les "vaques boges" (encefalopatia espongiforme bovina).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1881 - Nagyszentmikls (Hongria -actualment Romania-): Bla Bartk, compositor hongars.
1942 - Memphis (EUA): Aretha Franklin, cantant estatunidenca.
1947 - Pinner, (Middlesex, Anglaterra): Elton John, cantant i compositor angls.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2008 - Sant Cugat del Valls (Valls Occidental): Josep Benet i Morell, historiador, editor i poltic catal.
Mn:
1914 - Malhana (Occitnia): Frederic Mistral, escriptor occit, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
1918 - Pars (Frana): Claude Debussy, compositor francs.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Encarnaci del Senyor; sant Ireneu, bisbe; sant Humbert, abat; santa Dula, mrtir.
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3460" title="1810" nonfiltered="2244" processed="2220" dbindex="2249">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
12 de maig - Al castell d'Hostalric, desprs de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnici del castell es van poder escapar del setge de les tropes napoleniques.
25 de maig - la Vall d'Aran: les tropes napoleniques ocupen la vall (Guerra del Francs).
14 de setembre - la Bisbal d'Empord (el Baix Empord): les tropes napoleniques hi sofreixen una gran derrota.
19 d'octubre - Cardona (Bages): Batalla de Sant Quint a la Guerra del Francs. Victria catalana contra els francesos.
Mn:
11 de setembre - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi inaugura l'Acadmia de Matemtiques.
20 de juliol - Colmbia: el pas esdev independent d'Espanya.

 Naixements .
1 de mar neix Frederic Chopin;

 Necrolgiques .
22 de gener - Figueres (Alt Empord): Mariano lvarez de Castro, militar.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3461" title="1892" nonfiltered="2245" processed="2221" dbindex="2250">


 Esdeveniments .

25 de mar - Manresa (el Bages): s'hi comencen a debatre les Bases, origen incipient de la doctrina catalanista.

 Naixements .
 3 de gener - Bloemfontein (Sudfrica): John R.R. Tolkien, escriptor i filleg angls.
4 d'octubre - Texing (Baixa ustria): Engelbert Dolfuss, poltic conservador.

 Necrolgiques .
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3462" title="1752" nonfiltered="2246" processed="2222" dbindex="2251">
 Esdeveniments .
24 de desembre - Barcelona: s'hi fa el primer assaig d'enllumenat pblic.
25 de mar - Buenos Aires (l'Argentina): s'enfonsa la major part de la catedral.

 Naixements .
24 d'octubre - Ma (Menorca): Pasqual Calb i Calds, pintor.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3463" title="1806" nonfiltered="2247" processed="2223" dbindex="2252">

 Esdeveniments .
25 de mar   Ocumare (Veneuela): Francisco Miranda intenta desembarcar-hi amb tres vaixells, per el rebutgen les forces reials i s'ha de retirar a l'Illa de la Trinitat.
 Naixements .
20 de maig - Pentonville (Londres, Anglaterra): John Stuart Mill, filsof angls (m. 1873).
25 d'octubre - Bayreuth (Baviera, Alemanya): Johann Kaspar Schmidt conegut com Max Stirner, filsof alemany (m. 1856).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3464" title="1814" nonfiltered="2248" processed="2224" dbindex="2253">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
28 de maig - Barcelona, es retiren les tropes franceses, que l'han ocupat a l'anomenada Guerra del Francs.
Mn:
14 de gener - Dinamarca cedeix Noruega a Sucia.
25 de mar   Veneuela, els patriotes veneolans triomfen a San Mateo.
11 d'abril - Castell de Fontainebleau (Frana): Napole Bonaparte s obligat a abdicar i exiliar-se a l'illa d'Elba per la signatura del Tractat de Fontainebleau de 1814.

 Naixements .
Pasos Catalans:
16 de desembre - Reus (el Baix Camp): Joan Prim, militar i poltic catal.
Mn:
9 de mar - Ucrana: Taras Xevtxenko, poeta, artista i humanista.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3465" title="1824" nonfiltered="2249" processed="2225" dbindex="2254">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2 de mar - Alcoi (l'Alcoi): s'hi esdev una revolta obrera.
Mn:
25 de mar   Rio de Janeiro (el Brasil): l'emperador Pere I jura una constituci liberal presentada pel Consell d'Estat.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
21 d'abril - Barcelona - Josep Anselm Clav i Camps, msic i poltic catal, creador dels Cors de Clav.
Mn:
 6 de maig - Jap: Tokugawa Iesada, 44 shogun;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3466" title="1835" nonfiltered="2250" processed="2226" dbindex="2255">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
22 de juliol - Revolta anticlerical a Reus (el Baix Camp) que s'expandeix pel Principat.
25 de juliol - Crema de convents a Barcelona.
Mn:
25 de mar - Apareix el primer quadernet dels Contes de l'Andersen;
 Naixements .
 2 d'agost - Barnesville, (Estats Units): Elisha Gray, inventor del telfon (m. 1901).
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
24 de juny - Zegama (Pas Basc): Toms de Zumalacrregui, militar carlista basc (n. 1788).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3467" title="1937" nonfiltered="2251" processed="2227" dbindex="2256">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

4-7 de maig - Barcelona: Fets de Maig.
2 de novembre - Lleida (el Segri): l'aviaci franquista bombardeja la ciutat i hi causa tres centenars de morts.
Creaci de la Instituci de les Lletres Catalanes.
El govern de la Repblica Espanyola es trasllada a Barcelona.
Josep Trueta introdueix el seu tractament de les ferides de guerra.
Primers bombardeigs navals i aeris sobre Valncia i Barcelona.
Mn:
25 de mar - Egipte: admeten aquest pas a la Societat de Nacions.
7 de juliol - Comena la Batalla de Brunete ;
Hans Adolf Krebs descobreix el sistema del cicle de Krebs, que es dna dins dels mitocondris.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
21 de gener - Vilassar de Mar: Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat, (m. 2000).
Mn:
16 de gener - La Haia (Pasos Baixos): Conny Vandenbos, cantant neerlandesa;
22 d'abril - Nova York (Estat de Nova York, EUA): Jack Nicholson, actor estatunidenc guanyador de tres Oscar.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
16 de juny - Madrid (Espanya): Andreu Nin poltic i escriptor catal, assassinat per elements estalinistes.
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3468" title="1953" nonfiltered="2252" processed="2228" dbindex="2257">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
28 de febrer - Cambridge (Anglaterra): James Watson i Francis Crick anunucien el descobriment de l'estructura qumica de l'ADN, obtinguda al Cavendish Laboratory.
26 de mar - Pittsburgh (Pennsilvnia, EUA): Jonas Salk decobreix la vacuna contra la poliomielitis.
2 de maig - Amman (Jordnia): Hussein ibn Talal, rei efectiu del pas des de l'11 d'agost de l'any anterior, n'ocupa el tron en complir 18 anys.
26 de juliol - Santiago (Cuba): 165 jvens encapalats per Fidel Castro assalten el quarter de Moncada (Revoluci Cubana).
30 de desembre - els Estats Units: s'hi posen a la venda els primers televisors en color.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1 de febrer - Benicarl (Baix Maestrat): ngel Alonso, futbolista, entrenador i seleccionador nacional de Catalunya.
7 de juliol - Flix: Xavier Sabat i Ibarz, poltic catal.
 17 de setembre - Esplugues de Llobregat: Joan Isaac, cantant i compositor. ;
Mn:
25 de febrer - Madrid: Jos Mara Aznar, poltic espanyol, President de la comunitat de Castella i Lle (1987-1989), President del Govern Espanyol (1996-2004).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
5 de mar - Moscou (Rssia): Serguei Prokfiev, compositor rus, d'origen ucrans (n. 1891) || Moscou (Rssia): Ioseb Visarionovitx Djugaixvili, conegut com Josif Stalin, poltic sovitic d'origen georgi, cap de l'estat des de 1924 (n. 1879).
28 d'abril - Santiago de Xile: Roberto Bolao, escriptor i poeta.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3469" title="1955" nonfiltered="2253" processed="2229" dbindex="2258">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
21 d'octubre - Madrid (Espanya): el govern declara parc nacional Aigestortes i l'estany de Sant Maurici (vall de Bo i vall d'neu).
Mn:
25 de mar - l'ndia: el parlament declara illegals les discriminacions de qu en sn vctimes els pries.
26 d'octubre - Ngo Dinh Diem s'autodeclara president del Vietnam del Sud.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
27 de mar - Sant Jaume de Galcia (Galcia): Mariano Rajoy Brey, poltic espanyol, militant del Partit Popular.
21 de setembre - Legazpi (Pas Basc): Iaki de Juana Chaos, activista socialista i independentista basc, militant d'ETA.
28 d'octubre - Seattle (Estats Units): Bill Gates, empresari informtic.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
7 de juliol - Benimaclet, Valncia: Carles Salvador i Gimeno, poeta, etnleg i gramtic valenci (n. 1893).
Mn:
5 de mar - Saratov (Rssia): Antanas Merkys, poltic litu, president del pas, desprs de ser deportat per la Uni Sovitica (n. 1887).
12 d'octubre - Lisboa (Portugal): Lus de Freitas Branco, compositor.
18 d'abril - Princeton (EUA): Albert Einstein, cientfic que va publicar la teoria de la relativitat;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3470" title="1962" nonfiltered="2254" processed="2230" dbindex="2259">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
25 de setembre - un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions a les comarques del Valls, el Barcelons i el Baix Llobregat.
22 de desembre - Palma (Mallorca): s'hi constitueix a l'Obra Cultural Balear.
25 de desembre - Cau una gran nevada a Barcelona i altres poblacions catalanes.
Mn:
25 de mar - Algria: hi moren 110 persones i 147 esdevenen ferides en una colla d'atemptats de l'OAS.
12 d'abril - Madrid: les Corts Espanyoles aproven la nacionalitzaci del Banc d'Espanya.
14 de maig - Atenes (Grcia): contrauen matriomoni els Reis d'Espanya: Joan Carles de Borb i Sofia de Grcia. ;
11 de setembre - Anglaterra: The Beatles acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.
9 d'octubre - Uganda: Uganda assols la independncia;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
3 d'agost - Palma (Mallorca): Albert Tous, tennista.
9 d'abril - Barcelona: Isabel Coixet, directora de cinema i guionista.

Mn:
22 de febrer - Melbourne (Austrlia): Steve Irwin, herpetologista i presentador de TV australi.
4 de mar - Reykjavk (Islndia): Fririk Erlingsson, msic i escriptor islands.
7 de mar - Sevilla (Espanya): Gustau Muoz, activista socialista i independentista catal, militant de la UJML.
29 de juliol - Oldham (Anglaterra): Carl Cox, productor i punxa-discos angls, especialitzat en techno i house.
30 de setembre - Amsterdam (Holanda): Frank Rijkaard, futbolista i entrenador de futbol holands.
1 de novembre - Michigan (EUA): Anthony Kiedis, msic estatunidenc, cantant de Red Hot Chili Peppers.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
10 de mar - Madrid: Joan March, contrabandista i financer mallorqu (n. 1880).
Mn:
6 de juliol - Oxford (Mississippi, EUA): William Harrison Faulkner, conegt com William Faulkner, escriptor estatunidenc (n. 1897).
5 d'agost - Los Angeles (Califrnia, EUA): Norma Jean Baker, coneguda com Marilyn Monroe actriu estatunidenca, trobada morta desprs d'una aparent sobredosi de somnfers (n. 1926).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3471" title="1968" nonfiltered="2255" processed="2231" dbindex="2260">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
26 d'agost - Prada de Conflent (el Conflent): hi comencen de les Diades de Cultura (duraran fins el 31), que l'estiu segent esdevindran la Universitat Catalana d'Estiu.
Mn:
5 de gener - Txecoslovquia: hi comena l'anomenada Primavera de Praga, que acaba el 20 d'agost.
12 de mar - L'illa Maurici s'independitza de l'Imperi Britnic.
25 de mar - Frana: hi comena la revolta estudiantil coneguda com el "Maig francs".
4 de maig - Gibraltar: les autoritats espanyoles tanquen el pas fronterer amb aquest enclavament.
18 de maig - Madrid (Espanya): Raimon fa un recital davant 6.000 persones a la Facultat d'Econmiques de la Universitat Complutense.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
12 de gener - Barcelona: Laura Ma, directora de cinema, actriu i guionista.
Mn: ;
30 de gener - Felip de Borb, prncep d'Astries.
30 de setembre - Citt di Castello (Umbria, Itlia), Monica Bellucci, actriu i model italiana.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
4 d'abril - Memphis (EUA): Martin Luther King, activista en pro dels drets dels negres i Premi Nobel de la Pau el 1964.
7 de juny - Tolosa (Pas Basc): Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3472" title="1500" nonfiltered="2256" processed="2232" dbindex="2261">
 Esdeveniments .
 Csar Borgia s nomenat Capit General de l'Esglsia.
 30 de gener - Vicente Yez Pinzn descobreix l'eixida al mar del riu Amazones.
 11 de novembre - Granada: Llus XII de Frana i Ferran II hi signen el Tractat de Granada per repartir-se el Regne de Npols.
 Naixements . 
 Gant (Blgica) - Carles d'Habsburg, futur Carles V.

 Necrolgiques . 
 Assassinat d'Alfons d'Arag, esps de Lucrcia Borja, instigat per Csar Borja.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3473" title="1984" nonfiltered="2257" processed="2233" dbindex="2262">


 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1 de febrer - Mequinensa (el Baix Cinca): un grup de batlles signen la Declaraci de Mequinensa, un document en qu reconeixen que la llengua catalana, parlada a la Franja de Ponent, pertany al patrimoni cultural de l'Arag.
Mn:
25 de mar - Nicaragua: s'hi aprova la llei electoral.
11 de setembre - La Gomera (illes Canries): vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
25 d'octubre - Itaip (frontera entre el Brasil i el Paraguai): el dictador del Brasil, Joo Baptista Figueiredo, i el del Paraguai, Alfredo Stroessner inauguren la central hidroelctrica ms potent del mn.

 Naixements . 
Pasos Catalans: ;
Mn:
20 de mar - Fuenlabrada (Madrid): Naix el futbolista Fernando Torres, que actualment milita a les files del Liverpool FC.
16 de setembre - Kutaisi (Gergia): Katie Melua, cantant.
22 de novembre - Nova York (EUA): Scarlett Johansson, actriu.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
20 de juliol - Alzira (Ribera Alta): Josep Antoni Villaescusa i Martn, conegut com Toni Villaescusa, militant catal de Terra Lliure.
12 de setembre - Tiana (el Maresme): Dolors Anglada i Sarriera, coneguda com Lola Anglada, dibuixant catalana.
Mn:
21 d'octubre - Neuilly-sur-Seine (Illa de Frana, Frana): Franois Truffaut, director de cinema francs.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3474" title="24 de mar" nonfiltered="2258" processed="2234" dbindex="2263">
El 24 de mar s el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregori i el vuitanta quatr en els anys de trasps. Queden 282 dies per a finalitzar l'any. 
dijous el 2005
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1478 - Ginebra (Sussa): S'hi imprimeix el "Llibre dels ngels" de Francesc Eiximenis.
2005 - Bixkek (el Kirguizistan): milers de manifestants opositors, que volen que es repeteixin els comicis parlamentaris del 13 de mar per possibles irregularitats i que s'avancin les eleccions presidencials, agafen el control de la ciutat, ocupen el palau presidencial i en foragiten el president prorus Askar Akiev.
2008 - Butan t les seves primeres eleccions democrtiques de la histria, abandonant la seva monarquia absoluta. Noms s'hi presenten dos partits, per.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1874 - Budapest, Hongria: Harry Houdini, mag.
1911 - Nova York, Estats Units: Joseph Barbera, dibuixant.
1951 - Elmira (Nova York), Estats Units: Tommy Hilfiger, dissenyador de moda.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1905 - Amiens, Frana: Jules Verne, escriptor.
1916 - Vaixell Sussex, enfonsat per un torpede: Enric Granados, compositor.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Agapit, bisbe de Ravenna; sant Sim, nen mrtir; santa Caterina de Sucia.
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3475" title="23 de mar" nonfiltered="2259" processed="2235" dbindex="2264">
El 23 de mar s el vuitanta-dos dia de l'any del calendari gregori i el vuitanta-tres en els anys de trasps. Queden 283 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1743 - Londres (Anglaterra): Hndel estrena El Messies al Covent Garden.
1839 - Boston (Massachusetts, EUA): al Boston Morning Post, apareix per primera vegada OK com a abreviaci de oll korrect (tot correcte).
1903 - Kitty Hawk (Carolina del Nord, EUA): Orwille i Wilbur Wright solliciten la patent del primer avi que aconseguir volar, propulsat per una catapulta.
1940 - ndia: Els musulmans de l'India demanen primera vegada clarament un pas separat per als musulmans. Que resultar ser el clau per formaci del Pakistan l'any 1947.
1950 - Mn: entra en vigor el conveni de l'Organitzaci Meteorolgica Mundial.
1956 - Pakistan: aquest pas esdev la primera repblica islmica del mn.
1991 - S'estrena la pellcula Pretty Woman que en poques setmanes batria records de taquilla.
1993 - Garry Kasparov i Nigel Short es neguen a jugar sota els auspicis de la Federaci Internacional d'Escacs (FIDE) i creen l'Associaci Professional d'Escacs (PCA, Professional Chess Association); per aquest motiu, la FIDE desposseiex Kasparov del seu darrer ttol mundial d'escacs. || Observatori d'Arecibo (Arecibo, Puerto Rico): Aleksander Wolszczan detecta la llum infraroja del primer planeta extrasolar.
2001 - Oce Pacfic, prop de les illes Fiji: l'estaci orbital russa Mir es destrueix en entrar a l'atmosfera.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1749 - Beaumont-en-Auge (la Normandia, Frana): Pierre-Simon Laplace, matemtic francs (m. 1827).
1858 - Bremen (Land de Bremen, Alemanya): Ludwig Quidde, historiador i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau de 1927 (m. 1941).
1910 - Tquio (el Jap): Akira Kurosawa, director de cinema japons (m. 1998).
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1754 - Amsterdam, (Pasos Baixos): Johann Jakob Wettstein, teleg sus (n. 1693).
1992 - Friburg de Brisgvia, Alemanya: Friedrich Hayek, economista austrac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1974.

 Festes i commemoracions .
Dia Internacional de la Meteorologia;
Sant Josep Oriol, patr del barri del Pi de Barcelona;
Sant Toribi de Mogrojevo, patr de l'episcopat iberoameric.
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3476" title="22 de mar" nonfiltered="2260" processed="2236" dbindex="2265">
El 22 de mar s el vuitanta-un dia de l'any del calendari gregori i el vuitanta-dos en els anys de trasps. Queden 284 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1931 - Ribes de Freser (el Ripolls): s'hi inaugura el tren cremallera que, passant per Queralbs, puja fins al santuari de la Mare de Du de Nria.
Mn:
2006 - Euskadi: La organitzaci terrorista ETA anuncia un alto el foc permanent.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1136 - Orte (Itlia): Alber II de Chiny-Namur, prncep-bisbe de Lieja;
1832 - Weimar (Turngia, Alemanya): Johann Wolfgang von Goethe, escriptor alemany.
2004 - Gaza (Palestina): Ahmed Iassn, poltic palest, cap de Hams, assassinat per l'exrcit israeli amb tres mssils llanats des d'un helicpter de combat.
 Festes i commemoracions . 
Dia internacional de l'aigua (ONU);
Onomstica: Sant Zacaries, papa; sant Octavi, mrtir; sant Deogrcies, bisbe de Cartago; sant Benvingut, bisbe; santa Lea.

----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3477" title="21 de mar" nonfiltered="2261" processed="2237" dbindex="2266">
El 21 de mar s el vuitant dia de l'any del calendari gregori i el vuitantaun en els anys de trasps. Queden 285 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1238 - Xtiva: el rei Jaume I signa el primer document que confereix lleis prpies (jutges civils i criminals, la cambra dels jurats de Valncia), a la recent conquestada Valncia. A s la llavor dels Furs valencians.
1674 - Vilafranca de Conflent (Conflent): Fracassa la Conspiraci de Vilafranca per alliberar la Catalunya Nord, ocupada pels francesos.
2004 - Catalunya del Nord: s'hi celebra la primera tanda per elegir 16 escons dels 31 del Consell General dels Pirineus Orientals i a la regi de Llenguadoc-Rossell (que inclou la Catalunya del Nord). ;
Mn:
1960 - Sharpeville, Sud-frica: la policia carrega contra un grup de manifestants desarmats i  provoca una massacre.
1993 - Warrington, Gran Bretanya: l'IRA fa esclatar una bomba al centre de la ciutat de Warrington.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1685 - Eisenach, Alemanya: Johann Sebastian Bach, compositor barroc. ;
1806 - San Pablo Guelatato, Oaxaca, Mxic: Benito Jurez, President mexic amerindi zapoteca. Fou el primer president d'origen amerindi d'un pas d'Amrica.
1978 - Praga (Repblica Txeca): Alena eredov, actriu i model txeca.
1980 - Porto Alegre (el Brasil): Ronaldo de Assis Moreira, conegut com Ronaldinho Gacho, futbolista brasiler.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1617 - Gravesend (Kent), Gran Bretanya: Pocahontas, princesa nativa americana.
1729 - Vencia (Itlia): John Law, economista escocs.
1801 - Bonn (Rennia), Alemanya: Andrea Luchesi, compositor itali.

 Festes i commemoracions . 
 Naw-Rz, any nou bah';
Dia mundial de la poesia;
Dia internacional per a la discriminaci contra la discriminaci racial;
Onomstica: Sant Filmon, mrtir (287); santa Fabiola, matrona romana.

----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3478" title="20 de mar" nonfiltered="2262" processed="2238" dbindex="2267">
El 20 de mar s el setanta nov dia de l'any del calendari gregori i el vuitant en els anys de trasps. Queden 286 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1179 - Sria : Es firma el Tractat de Cazola;
1925 - Catalunya: malgrat haver proms a la Lliga Regionalista que no ho faria (a canvi del seu suport), Primo de Rivera dissol la Mancomunitat de Catalunya (Dictadura de Primo de Rivera).
1980 - Catalunya: s'hi celebren les primeres eleccions al Parlament des del temps de la Repblica; Heribert Barrera en ser elegit president i Jordi Pujol esdevindr president de la Generalitat.

Mn:
1413 - Enric V esdev rei d'Anglaterra.
1602 - creaci de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals.
1815 - Napole Bonaparte torna a Frana, desprs d'escapar de la illa d'Elba, per a governar durant els Cent Dies.
1848 - abdicaci del rei Ludwig I de Baviera. ;
1916 - Albert Einstein publica la seva Teoria de la Relativitat.
1922 - es designa l'USS Langley com el primer porta-avions nord-americ.
1956 - Tunsia: Habib Bourguiba signa amb el president de govern francs Edgar Faure el Tractat que proclama la independncia del pas.
1969 - Gibraltar, Gran Bretanya: John Lennon es casa amb Yoko Ono ;
1995 - Tquio, Jap: atac de l'organitzaci terrorista Aum Shinrikyo al metro de Tquio.
2003 - l'Iraq: tropes estatunidenques i britniques comencen la invasi del pas en conquerir la ciutat porturia d'Um Qasr: s l'inici de la guerra de l'Iraq.
2004 - Mn: es fan manifestacions multitudinries en contra de l'ocupaci de l'Iraq a les principals ciutats del mn occidental.
2005 - Naseerabad (el Balutxistan): un atemptat contra un santuari xita fa ms de trenta-cinc morts.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 -;

Mn:
1799 - Tours, Frana: Honor de Balzac, escriptor.
1809 - Sorochintsy (Poltavska -o Poltava-, Ucrana): Nikolaj Gogol, escriptor ucrans en llengua russa.
1840 - Schroda (Posen, Prssia, actualment Sroda, Polnia): Franz Mertens, matemtic alemany.
1873 - Oneg, Rssia: Serguei Rakhmninov, compositor.
1976 - Phoenix (Arizona), EUA: Chester Bennington, vocalista de Linkin Park.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
--;
Mn:
1727 - Londres (Anglaterra): Isaac Newton, fsic i matemtic angls. ;
 Festes i commemoracions .
Sant Ambrs de Siena;
Sant Mart de Dumio;
Santa Fotina;
Santa Eufmia;
Santa Alexandra;
Sant Benigne;
Sant Foci;
Santa Eufmia;
Santa Cludia;
Santa Juliana;
Santa Eufrsia;
Santa Teodsia;
Santa Ciriaca;
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3479" title="1980" nonfiltered="2263" processed="2239" dbindex="2268">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
18 de febrer - Barcelona: s'hi presenta el primer volum del Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
20 de mar - Catalunya: s'hi celebren les primeres eleccions al Parlament des del temps de la Repblica; Heribert Barrera en ser elegit president i Jordi Pujol esdevindr president de la Generalitat.
12 de maig - Barcelona: Merc Rodoreda rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
16 de desembre - Barcelona: al casino de l'Aliana del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.
Mn:
28 de febrer - Andalusia: s'hi celebra el referndum en qu resultar plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment rpid.
31 de mar -  Argenteau-Trembleur, tancament de la darrera mina de carb de Valnia.
 20 de juliol -  El tirador sovitic Aleksandr Melentiev bat el rcord mundial de 50 metres pistola en fase de qualificaci amb 581 punts.
11 de setembre - Xile: s'hi aprova en referndum la nova Constituci imposada pel rgim de Pinochet.
21 de desembre - Galcia: s'hi celebra el referndum en qu resultar plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
2 de febrer - Sabadell: Oleguer Presas, futbolista.

Mn:
7 de mar - Laura Prepon;
21 de mar - Porto Alegre (Brasil): Ronaldo de Assis Moreira, conegut com Ronaldinho Gacho, futbolista brasiler.
13 de setembre - Andradina (Brasil): Gilberto Ribeiro Gonalves, futbolista.
14 de gener - Elx (Baix Vinalop): Carolina Cerezuela, actriu.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
27 de gener - Palma (Mallorca): Lloren Vilallonga, escriptor mallorqu.

Mn:

 1 de gener: Pietro Nenni, lder histric del socialisme itali.
 3 de gener: Joy Adamson, naturalista austraca.
 14 de gener: Andr Kostalanetz, director d'orquestra d'origen rus.
 16 de gener: Benjamn Palencia, pintor espanyol.
 22 de gener: Agustn Yez, escriptor mexic.
 26 de gener: Andrs Saborit Colomer, dirigent socialista espanyol.
 27 de gener: Lloren Villalonga Pons, escriptor mallorqu.
 8 de febrer: Agustn Millares Carlo, palegraf i acadmic de les Illes Canries.
 19 de febrer: Bon Scott, vocalista britnic, AC/DC;
 22 de febrer: Oskar Kokoschka, artista.
 29 de febrer: Yigal Allon, poltic i militar d'Israel.
 15 de mar: Flix Rodrguez de la Fuente, naturalista espanyol.
 24 de mar: scar Romero, arquebisbe de San Salvador.
 30 de mar: Jesse Owens, atleta d'Estats Units.
 5 d'abril: Max Cetto, arquitecte mexic.
 14 d'abril: Gianni Rodari, escriptor itali.
 15 d'abril: Jean-Paul Sartre, filsof francs.
 21 d'abril: Aleksandr Oparin, bioqumic rus.
 24 d'abril: Alejo Carpentier, escriptor i musicleg cub.
 29 d'abril - Los Angeles (Califrnia, EUA): Alfred Hitchcock, director de cinema angls.
 30 d'abril: Luis Muoz Marn, poeta, periodista i poltic.
 4 de maig - Ljubljana (Eslovnia): Josip Broz, conegut com Tito, militar i poltic croata, president de Iugoslvia.
 11 de maig: Fernando Soto (Mantequilla), actor mexic.
 18 de maig: Ian Curtis, msic britnic membre del grup (Joy Division).
 7 de juny: Henry Miller, escriptor d'Estats Units.
 18 de juny: Terence Fisher, director de cinema britnic.
 9 de juliol: Arend Heyting, matemtic holands.
 24 de juliol: Peter Sellers, actor britnic.
 20 d'agost: Pape ete, Tahit: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
 16 de setembre: Jean Piaget, psicleg sus.
 20 de setembre: Josias Braun-Blanquet, botnic sus.
 25 de Setembre: John Bonham, msic, bateria de Led Zeppelin;
 21 de novembre: Sara Garca, actriu mexicana.
 22 de novembre: Mae West, actriu d'Estats Units.
 3 de desembre: Francisco S Carneiro, primer ministre de Portugal, en accident aeri.
 8 de desembre: John Lennon, msic britnic (The Beatles).
 29 de desembre: Manuel Gago, autor de cmics, El Guerrero del Antifaz.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3480" title="19 de mar" nonfiltered="2264" processed="2240" dbindex="2269">
El 19 de mar s el setanta vuit dia de l'any del calendari gregori i el setanta nov en els anys de trasps. Queden 287 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1951 - Vilanova i la Geltr: Es funda el Club Pat Vilanova;
1882 - Barcelona: posen la primera pedra del temple expiatori de la Sagrada Famlia.
1931 - Per la uni del Partit Republic Catal, el grup de L'Opini i Estat Catal, es fundat a la Conferncia d'Esquerres, el partit Esquerra Republicana de Catalunya;
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1809 - Sueca (la Ribera Baixa): Josep Bernat i Baldov escriptor valenci.
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:

Mn:
 *2008 - Sri Lanka: Arthur C. Clarke, escriptor i inventor angls, autor de "2001. Una odissea a l'espai"..

 Festes i commemoracions . 
Sant Josep patr dels fusters i dels seminaristes. A molts indrets del Pas Valenci es el dia de la crem de les falles.
Dia del pare;
Sant Aman, diaca rom.
Fira de Sant Josep, mercat de bestiar en Adems.
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3481" title="14 de mar" nonfiltered="2265" processed="2241" dbindex="2270">
El 14 de mar s el setanta tres dia de l'any del calendari gregori i el setanta quart en els anys de trasps. Queden 292 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1899 - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzbal, ms conegut com a Dr. Robert, s escollit batlle de la ciutat.
1993 - Andorra: s'hi celebra el referndum amb qu s'aprova la primera Constituci del pas.
Mn:
1713 - Utrecht (Pasos Baixos): Se signa el Tractat d'Utrecht, pel qual Catalunya resta abandonada en la guerra contra Felip V.
2004 - Espanya El Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE guanya les eleccions a les corts espanyoles per majoria relativa.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Sacramento (Califrnia, EUA): Sasha Grey, actriu porno estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2001 - Reus (el Baix Camp): Ramon Barnils, periodista catal.
Mn:
 1877 - Juan Manuel de Rosas, poltic i militar argent. ;
 1883 - Karl Marx, filsof, socileg, economista i pensador socialista. ;
 1932 - George Eastman, fotgraf, inventor, i filntrop nord-americ ;
 1973 - Howard Aiken, enginyer nord-americ. ;
 1980 - Flix Rodrguez de la Fuente en un accident d'aviaci ;
 1997 - Fred Zinnemann, director de cinema austrac;

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Arnal, abat benedict i mrtir (1255); santa Matilde, emperadriu germnica; santa Florentina, verge.
Es celebra el dia del nombre   especialment als pasos de parla anglosaxona on aquesta data s'escriu 3/14 o 3.14.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3482" title="13 de mar" nonfiltered="2266" processed="2242" dbindex="2271">
El 13 de mar s el setanta dos dia de l'any del calendari gregori i el setanta tres en els anys de trasps. Queden 293 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1924 - Camp de Les Corts, (Barcelona): La selecci catalana de futbol juga contra la selecci espanyola, guanyant la segona per 0 a 7.
1961 - Perpiny (el Rossell): s'hi publica el primer nmero de la revista "Sant Joan i Barres".
1963 - Barcelona: atorguen la Lletra d'Or al llibre "Nosaltres els Valencians" de Joan Fuster.
1997 - Algemes (la Ribera Alta): la Nova Muixeranga d'Algemes realitza el seu primer assaig, incorporant aix la dona en el ball.
2008 - Madrid, Espanya: L'Audincia Nacional d'Espanya anulla el judici a Jaume Roura i Enric Stern del novembre, en qu van ser condemnats a una multa de 2.730 euros per haver cremat fotos dels Borbons,  perqu el jutge, Jos Mara Vzquez Honrubia, els va impedir de declarar en catal.

Mn:
1781 - Bath (Anglaterra): Herschel descobreix el planeta Ur.
1921 - Monglia aconsegueix la independncia de Xina.
1925 - Estats Units: Una llei de l'estat de Tennessee prohibeix l'ensenyament de la teoria de l'evoluci de Darwin per contradir el dogma judeocristi de la creaci.
1938 - ustria: L'Anschluss - El Tercer Reich s'annexiona ustria.
1940 - Finalitza la Guerra d'Hivern entre russos i finlandesos.
1989 - Canad: Una tormenta solar (vegeu Sol) assola el Quebec. Com a conseqncia, sis milions de persones es van veure afectades per una apagada general que va durar 90 segons. La xarxa elctrica de Montreal va estar paralitzada durant ms de nou hores. Els danys que va provocar l'apagada, junt amb les prdues originades per la manca d'energia, es calcula que van arribar als centenars de milions de dlars.
2004 - Espanya: rebombori en la jornada de reflexi de les eleccions de l'endem pels fets del dia 11.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1985 -Vilassar de Mar: Albert Snchez Casn, ex-ciclista professional .
1971 - Esplugues de Llobregat: Carme Chacn, diputada i vice-presidenta a les corts espanyoles pel PSC i ministra d'habitatge.
1975 - Barcelona: Anna Sahun, actriu.
Mn:
 1899: John Hasbrouck van Vleck, fsic estatunidenc, Premi Nobel el 1977.
 1900: Giorgos Seferis, poeta grec, Premi Nobel de literatura el 1963.
 1911: L. Ron Hubbard, escriptor estatunidenc i fundador de la Cienciologia.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1881 -  Tsar Alexandre II de Rssia.
 1938 - Moscou (Rssia): Nikolai Bukharin, lder revolucionari sovitic assassinat per l'estalinisme (n. 1888).
 1955 - Tribhuvan Bir Bikram Shah, rei del Nepal, restaurador de la monarquia.
 1988 - John Holmes, actor porno estatunidenc, mor de sida.
 1996 - Krzysztof Kie lowski, director de cinema polac.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Roderic, mrtir; sant Salom, mrtir (863); santa Patrcia, mrtir; sant Ramir, monjo (s. VI).

 Referncies .

----
Un dia abans/Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3483" title="1961" nonfiltered="2267" processed="2243" dbindex="2272">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
13 de mar - Perpiny (el Rossell): s'hi publica el primer nmero de la revista "Sant Joan i Barres".
11 de juliol - Barcelona: s'hi funda mnium Cultural.
6 de desembre - Barcelona: s'hi publica el primer nmero de la revista "Cavall Fort".
Mn:
 12 d'abril - La Uni Sovitica: Yuri Gagarin, a bord de la nau Vostok I, esdev el primer home que surt a l'espai exterior de la Terra.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
2 de desembre - Castell de la Plana (la Plana Alta, Pas Valenci): Antoni Albalat Salanova, poeta.

Mn:
18 d'octubre - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Wynton Marsalis, trompetista de jazz, fill d'Ellis Marsalis.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
10 de gener - Nova York (EUA): Dashiell Hammett, escriptor estatunidenc (n. 1894).
3 de mar - Nova York (USA): Paul Wittgenstein, pianista austrac (n. 1887).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs









































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3484" title="29 de febrer" nonfiltered="2268" processed="2244" dbindex="2273">
El 29 de febrer s el seixant dia dels anys de trasps del calendari gregori. Aquest dia noms existeix en aquests anys, s a dir cada quatre anys (vuit en els tombants dels segles el nmero d'ordre dels quals no s mltiple de 4). Queden 306 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1528 - Valladolid: Domingo Bez, teleg.
1792 - Pesaro, Itlia: Gioacchino Rossini, compositor.
1940 - Gkeada (Turquia): Bartomeu I, Patriarca de Constantinoble.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Rom, abat; sant Serapi, mrtir.
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3485" title="12 de febrer" nonfiltered="2269" processed="2245" dbindex="2274">
El 12 de febrer s el quaranta-tres dia de l'any del calendari gregori. Queden 322 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1462 - Calaf (l'Anoia): els remences es revolten contra les autoritats. ;
1789 - Barcelona: s'hi esdevenen els aldarulls coneguts com el "rebombori del pa".
1987 - Sa Dragonera (Mallorca): S'atura judicialment el pla d'urbanitzaci de l'illa.
2004 - Parc Natural del Cad-Moixer (el Bergued, l'Alt Urgell i la Cerdanya): hi detecten el primer llop salvatge al Principat des de fa ms de 70 anys: s un exemplar divagant que procedeix dels Apenins italians.
Mn:
Pedro de Valdivia funda Santiago a Xile;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
1980 - Ontinyent, Pas Valenci: Juan Carlos Ferrero, tennista valenci.
Mn:
1809 - Shrewsbury (Shropshire, Anglaterra: Charles Darwin, naturalista angls, que va descobrir l'evoluci de les espcies.
1934 - Monroe, Louisiana(Estats Units): William Felton Russell (Bill Russell);
1979 - Melbourne (Austrlia): Jesse Spencer, actor australi.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Santa Eullia, patrona de Barcelona; sant Gauden, bisbe; sant Dami, soldat mrtir; beat Reginald d'Orleans, prevere dominic; beata Humbelina, viuda.
El dia de Darwin a molts pasos anglosaxons;
Dia contra els nens soldat;
2013 - Dimarts de Carnaval;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3486" title="1462" nonfiltered="2270" processed="2246" dbindex="2275">
 Esdeveniments .
12 de febrer - Calaf (l'Anoia): els remences es revolten contra les autoritats.
3 de maig - Salvatierra (laba, el Pas Basc): Joan II i Llus XI de Frana s'hi reuneixen per comenar a negociar el que acabar sent el tractat de Baiona.
9 de maig - Baiona (Lapurdi, el Pas Basc): els reprentants de Joan II i Llus XI hi acorden el tractat de Baiona.
21 de maig - Saragossa (l'Arag): Joan II hi signa el tractat de Baiona.
9 de juny - Catalunya: hi comena la guerra civil catalana entre Joan II de i la Diputaci del General.
15 de juny - Chinon (la Vall del Loira, Frana): Llus XI de Frana hi signa el tractat de Baiona.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3487" title="1789" nonfiltered="2271" processed="2247" dbindex="2276">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
12 de febrer - Barcelona: s'hi esdevenen els aldarulls coneguts com el "rebombori del pa".
 Neix Miquel Biada, promotor i artfex del ferrocarril Barcelona-Matar;
Mn:
4 de mar - Nova York (EUA): el primer Congrs dels Estats Units hi proclama la nova Constituci.
14 de juliol - Pars (Frana): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3488" title="24 de febrer" nonfiltered="2272" processed="2248" dbindex="2277">
El 24 de febrer s el cinquanta cinqu dia de l'any del calendari gregori. Queden 310 dies per a finalitzar l'any i 311 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

 1462 - Barcelona: Complot de Sant Maties. ;
 1937 - Palma: Les autoritats franquistes afusellen a la tpia del cementiri els republicans mallorquins Emili Darder, Antoni Maria Ques Ventanyol, Alexandre Jaume Rossell i Antoni Mateu Ferrer.

Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1815 - Cameles (el Rossell): Andreu Toront, inventor de la tenora moderna.
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1874 - Barcelona: Anselm Clav, msic i poltic catal, fundador dels Cors de Clav.
1937 - Palma de Mallorca: Emili Darder, batle de Palma s afusellat juntament amb  Alexandre Jaume diputat socialista, Antoni Mateu, batle d'Inca i Antoni Maria Ques, diputat socialista.
Mn:

 Festes i commemoracions . 
Mxic: Dia de la bandera.
Onomstica: Sant Modest, bisbe; sant Sergi, monjo i mrtir; santa Primitiva, verge; sant Edilbert, laic; beata Josepa Naval i Girbs.
2009 - Dimarts de Carnaval;
----
Un dia abans/Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3489" title="1815" nonfiltered="2273" processed="2249" dbindex="2278">
 Esdeveniments .
 9 de juny: Viena: El Congrs de Viena s'acaba en determinar les noves fronteres dels estats europeus.
20 de novembre: Pars - Signatura del Tractat de Pars;
 Naixements .
24 de febrer - Cameles (el Rossell): Andreu Toront, inventor de la tenora moderna.

 Necrolgiques .
5 de mar - Iznang (Moos, Baden-Wrttemberg, Alemanya): Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (n. 1734).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3490" title="23 de febrer" nonfiltered="2274" processed="2250" dbindex="2279">
El 23 de febrer s el cinquanta quart dia de l'any del calendari gregori. Queden 311 dies per a finalitzar l'any i 312 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1983 - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): un incendi destrueix el Gran Teatre de la Passi.
1987 - Barcelona: fundaci de l'organitzaci poltica Iniciativa per Catalunya.
1923 - Barcelona: Albert Einstein imparteix tres conferncies sobre la seva teoria de la relativitat a la Diputaci.
2004 - Gregori Lpez Raimundo, Maria Salvo Iborra i Agust de Semir son investits Doctors Honoris Causa per la Universitat Politcnica de Catalunya;
Mn:
1981 - Espanya: s'hi esdev l'intent de cop d'estat conegut com el 23-F: a Madrid un grup de gurdies civils segresten els parlamentaris al Congrs dels Diputats i a Valncia els carros de combat de l'exrcit surten pels carrers de la ciutat.
1997 - Edimburg (Esccia): un grup de genetistes de l'Institut Roslinde, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer nixer el primer mamfer clnic, una ovella anomenada Dolly.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1929 - Tallinn (Estnia): Patriarca Alexis II, primat de l'Esglsia Ortodoxa Russa.
1685 - Halle an der Saale (Turngia, Alemanya): Georg Friedrich Hndel, compositor alemany.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1935 - Mallorca: Lloren Bisbal (N. 1876), cappare del socialisme mallorqu.
2008 - Barcelona (Barcelons):  Josep Palau i Fabre, escriptor, poeta i crtic d'art catal.

Mn:
1821 - Roma (Itlia): John Keats, poeta angls.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Policarp, bisbe d'Esmirna; santa Marta d'Astorga, verge i mrtir; beata Rafaela de Ibarra.
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3491" title="1981" nonfiltered="2275" processed="2251" dbindex="2280">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
15 de gener - Andorra: amb la creaci del govern andorr, denominat Consell Executiu, s'inicia la separaci de poders al pas i el procs de reformes que culminar amb l'elaboraci de la primera Constituci, votada pel poble en referndum el 14 de mar de 1993.
25 de gener - Un grup d'intellectuals signa el Manifest dels 2.300 en contra de la poltica lingstica i la discriminaci del castell feta per la Generalitat de Catalunya.*23 de febrer - Espanya: s'hi esdev l'intent de cop d'estat conegut com el 23-F: a Madrid un grup de gurdies civils segresten els parlamentaris al Congrs dels Diputats i a Valncia els carros de combat de l'exrcit surten pels carrers de la ciutat.
21 d'agost - Gelida: primera emissi de Rdio Gelida.

Mn:
13 de maig - Roma: Mehmet Al Agca atempta contra la vida del papa Joan Pau II a la plaa de Sant Pere.
12 d'abril - els Estats Units: el transbordador espacial "Columbus", tripulat per dos homes, culmina amb xit el seu primer vol espacial.
5 de juny - Los Angeles (Califrnia, EUA): s'hi publica un informe mdic sobre cinc homes homosexuals que presenten un pneumnia d'etiologia desconeguda: estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la SIDA.
1 de novembre - Antigua i Barbuda: aquestes illes s'independitzen del Regne Unit.
Anderson i el seu equip descobreixen l'estructura gentica de l'ADN mitocondrial hum.
Margulis public la seva hiptesi sobre l'endosimbiosi serial, que explica l'origen de la cllula eucariota.;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
8 d'agost - Basilea (Sussa): Roger Federer, tennista pentacampi del Torneig de Wimbledon;

 Necrolgiques: . 
Pasos Catalans:
23 d'abril - Llofriu (Baix Empord): Josep Pla, escriptor catal. (n. 1897);
8 de juliol   Palma: Joan Valent, msic mallorqu.
Mn:
12 d'abril - Las Vegas (Nevada, EUA): Joe Louis, boxador estatunidenc, campi del mn.
6 d'octubre - El Caire (Egipte): Anwar al-Sadat, militar i poltic egipci, president del pas, assassinat per integistes islmics.

 Referncies .








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3492" title="22 de febrer" nonfiltered="2276" processed="2252" dbindex="2281">
El 22 de febrer s el cinquanta tres dia de l'any del calendari gregori. Queden 312 dies per a finalitzar l'any i 313 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

1923 - Barcelona: Albert Einstein visita la ciutat, convidat pel cientfic Esteban Terradas i Illa, com part dels cursos monografics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.
1931 - Barcelona: Francesc Maci torna de Blgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Moll.
Mn:
 1979 - Saint Lucia:  s'independitza del Regne Unit.
2004 - Roma: Fundaci del Partit Verd Europeu.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1953 - Londres (Regne Unit): Nigel Planer actor i novellista britnic.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1985 - Barcelona: Salvador Espriu, escriptor catal (n. 1913).
Mn:
1942 - Petropolis (estat de Rio de Janeiro, el Brasil): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austrac, en sucidar-se amb la seva muller Lotte Zweig (n. 1881).
1987 - Nova York, EUA: Andy Warhol, pintor seguidor del corrent artstic del pop art.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Santa Margarida de Cortona, penitent; santa Elionor, reina d'Anglaterra.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3493" title="1985" nonfiltered="2277" processed="2253" dbindex="2282">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
28 d'agost - Everest: Toni Sors, scar Cadiach i Puig i Carles Valls Ocaa, juntament amb els xerpes Shambu Tamang, Ang Karma i Narayan Shrestra, van ser els primers catalans en posar-hi els peus.
Mn:
12 d'abril - Madrid (Espanya): un atemptat atribut a la "Jihad Islmica" provoca 18 morts i 82 ferits en el restaurant El Descanso.
7 de juliol - Wimbledon (Anglaterra): Boris Becker guanya el torneig de tennis de Wimbledon als 17 anys i n'esdev el campi ms jove.
20 de juliol - Bruges: Inauguraci del nou port martim de Zeebrugge i del Boudewijnkanaal eixamplats.
25 d'octubre - l'Argentina: el president Ral Alfonsn decreta l'estat de setge durant 60 dies per a superar els intents colpistes.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
28 de febrer - Palma (Mallorca): Vctor Casadess i Castao, futbolista catal.
29 de setembre - Sabadell (el Valls Occidental): Daniel Pedrosa i Ramal, motociclista catal.
Mn:
7 de gener - Stevenage (Anglaterra): Lewis Hamilton, pilot de F1 angls.
5 de febrer - Funchal (Portugal): Cristiano Ronaldo, futbolista portugus.
18 de febrer - Londres (Anglaterra): Anton Ferdinand, futbolista angls.
26 de mar - Londres (Anglaterra): Keira Knightley, actriu anglesa.
4 de juny - Gliwice (Polnia): Lukas Podolski, futbolista germano-polons.
24 de juliol - Houston (EUA): Teagan Presley, actriu porno estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
22 de febrer - Barcelona (Barcelons): Salvador Espriu i Castell, escriptor catal.
Mn:
16 de febrer - Caracas (Veneuela): Al Primera, cantautor veneol.
10 de mar - Moscou (URSS): Konstantn Txernenko, poltic sovitic.
11 d'abril - Tirana (Albnia): Enver Hoxha, poltic albans.
8 de juliol - Cambridge (EUA): Simon Kuznets, economista russo-estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1971.
10 d'octubre - Los Angeles (EUA): Orson Welles, actor, director i guionista estatunidenc.
24 de desembre - Alger (Algria): Ferhat Abbas, poltic algeri, militant del Front d'Alliberament Nacional.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;

----
Un any abans / Un any desprs








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3494" title="21 de febrer" nonfiltered="2278" processed="2254" dbindex="2283">
El 21 de febrer s el cinquanta dos dia de l'any del calendari gregori. Queden 313 dies per a finalitzar l'any i 314 en els anys de trasps. 
----


 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1919 - Barcelona: El Sindicat nic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT inicia la vaga de La Canadenca;
1957 - Barcelona: a la Universitat de Barcelona es fa la primera Assemblea Lliure d'Estudiants, reprimida per les autoritats franquistes amb diversos estudiants sancionats i detinguts.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1801 - Londres (Anglaterra): John Henry Newman, cardenal i escriptor angls;
 1836 - La Flche (Frana): Leo Delibes, compositor francs;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Festa de la Llum a Manresa;
Festa Local de Navarcles, al Bages;
Dia internacional de la llengua materna (UNESCO);
Onomstica: Sant Pere Dami, cardenal; sant Claudi, mrtir; sant Dositeu, monjo.
2012 - Dimarts de Carnaval;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3495" title="20 de febrer" nonfiltered="2279" processed="2255" dbindex="2284">
El 20 de febrer s el cinquanta-un dia de l'any del calendari gregori. Queden 314 dies per a finalitzar l'any i 315 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 1274 - Vila-real: Jaume I concedeix la Carta de Poblaci a la vila, fundada de nova planta.
 1712 - Madrid: Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori catal: Pondr el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dar las providencias ms templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.;
2003 - Barcelona: el president de la Generalitat, Pasqual Maragall nomena Josep Bargall (fins aleshores  conseller d'Ensenyament) Conseller en Cap (crrec que a partir del 17 de mar del 2005 s'anomenar Conseller Primer) i Marta Cid, consellera d'Ensenyament.
2005 - Espanya: s'hi celebra el referndum de ratificaci de la Constituci Europea.
Mn:
2003 - Madrid (Espanya): l'Audincia Nacional espanyola ordena el tancament d'Euskaldunon Egunkaria, l'nic diari aleshores escrit enterament en basc, en considerar que forma part d'ETA o que hi collabora; el 14 de juny sortir Berria, tamb escrit del tot en basc.
2005 - Portugal: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya, per majoria absoluta, el Partit Socialista, encapalat per Jos Scrates.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1868 - Grcia: Pompeu Fabra i Poch, filleg catal, principal impulsor de la Reforma Ortogrfica (m. 1948).
Mn:
1967 - Hoquaim (estat de Washington, EUA): Kurt Donald Cobain, conegut com Kurt Cobain, cantant de Nirvana (m. 1994).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1941 - Sint-Martens-Latem (Blgica) -  George Minne, escultor i dibuixant;

 Festes i commemoracions .
Sant Nemesi i Potami;
Sant Eleuteri;
Santa Amada;
Beat Maurici Proeta;
2007 - Dimarts de Carnaval;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3496" title="1860" nonfiltered="2280" processed="2256" dbindex="2285">


 Esdeveniments .
Solnhofen, Alemanya: Christian Erich Hermann von Meyer descobreix la primera resta fssil de l'arquepterix.
5 de mar - Itlia: els ciutadans de Parma, la Toscana, Mdena i la Romanya (els Estats Pontificis excepte el Laci) accepten en referndum d'unir-se al regne de Sardenya.
3 d'abril - els Estats Units: s'hi inaugura el servei postal del Pony Express.
20 de desembre - Carolina del Sud (els Estats Units): l'Assemblea d'aquest estat declara dissolta la uni amb els Estats Units: aquest fet origina la Guerra de Secessi.
Pasteur realitz mltiples estudis sobre el metabolisme de llevats i sobre l'aspsia.
 Naixements .
Pasos Catalans:
29 de maig - Camprodon (la Garrotxa): Isaac Albniz, compositor i pianista catal (m. 1909).
Mn:
29 de gener - Taganrog (Rostov, Rssia): Anton Txkhov, dramaturg i rondallaire rus (m. 1904).

 Necrolgiques .
12 de setembre - Trujillo (Hondures): William Walker, aventurer estatunidenc, afusellat perqu s'havia apoderat de Nicaragua.















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3497" title="19 de febrer" nonfiltered="2281" processed="2257" dbindex="2286">
El 19 de febrer s el cinquant dia de l'any del calendari gregori. Queden 315 dies per a finalitzar l'any i 316 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1416 - Catalunya: Ferran I d'Antequera converteix el ttol de duc de Girona en el de prncep de Girona a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragons, el futur Alfons IV el Magnnim.
1939 - el Pas Valenci: l'aviaci franquista en bombardeja la zona costanera.
Mn:
607 - Bonifaci III s nomenat Papa.
1819 - L'explorador britnic William Smith descobrix les Illes Shetland.
1861 - La servitud s abolida a Rssia.
1878 - Thomas Edison patenta el fongraf. ;

1881 - Kansas es converteix en el primer estat d'EUA a prohibir les begudes alcohliques. ;

1915 - Primera Guerra Mundial: Comena la Batalla de Gallipoli. ;

1941 - Segona Guerra Mundial: Es crea el Afrika Korps al comandament de Erwin Rommel. ;

1942 - Segona Guerra Mundial: Quasi 150 avions de guerra japonesos ataquen Darwin (Austrlia). ;

1942 - Segona Guerra Mundial: Franklin D. Roosevelt signa el decret que permet a les forces armades nord-americanes crear camps de concentraci per a internar als japonesos americans. ;

1943 - Segona Guerra Mundial: Comena la Batalla de Kasserine Pass a Tunis. ;

1945 - Segona Guerra Mundial: Batalla de Iwo Jima - 30.000 marines nord-americans desembarquen en Iwo Jima. ;

1959 - El Regne Unit garanteix a Xipre la seua independncia, que s proclamada formalment el 16 d'agost de 1960 ;

1964 - Paul Simon escriu "The Sounds of Silence".

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
  1946 - Paul Dean, guitarrista canadenc, del grup de rock Loverboy.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1957 Lens, Frana: Maurice Garin primer guanyador del Tour de Frana.

 Festes i commemoracions .
Sant Gab;
Sant Conrad de Piacenza;
Beat lvar de Crdova;
Sant Jordi, monjo;
Beata Elisabet Picenardi;
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3498" title="18 de febrer" nonfiltered="2282" processed="2258" dbindex="2287">
El 18 de febrer s el quaranta-nov dia de l'any del calendari gregori. Queden 316 dies per a finalitzar l'any i 317 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1923 - Barcelona: s'inagura l'estadi de Sarri amb el partit RCD Espanyol 4 - UE Sants 1.
1980 - Barcelona: s'hi presenta el primer volum del Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
2006 - Barcelona: Una manifestaci convocada per la Plataforma Pel dret de decidir recorre Barcelona sota el lema "Som una naci i tenim el dret de decidir", per demanar que es respecti el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya;

MN

1885 - EE.UU.: Mark Twain publica Les aventures de Huckleberry Finn.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1745 - Como (Itlia): Neix Alessandro Volta;
1825 - Komrom (Hongria): Mr Jkai, escriptor i periodista hongars (m. 1904).

1898 - Mdena (Itlia): Neix Enzo Ferrari, pilot itali i fundador de la prestigiosa fbrica de cotxes Ferrari.
1932 - Cslav, Txecoslovquia: Neix el cineasta Milos Forman.
1934 - Trincherpe, Euskadi, Espanya: Neix el modista Paco Rabanne.
1967 - Caldogno (Itlia): Neix Roberto Baggio, destacat futbolista de finals del S.XX i inicis del S:XXI;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1991 - Francesc de Borja Moll i Casasnovas, filleg i lingista menorqu.
Mn:
1905 - Anvers (Blgica): Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc;
2005 - Grozni (Txetxnia): Yunadi Turchayev, conegut com lemir de Grozni, lder independentista txetx, mort per les forces txetxenes pro-russes.

 Festes i commemoracions .
----
Dia de la independncia de Gmbia (1965);
Sant Sim, bisbe de Jerusalem;
Sant Eladi o Helladi, bisbe de Toledo;
Beat Joan de Fisole (fra Anglic), pintor;
Santa Bernadeta Soubirous, vident de Lorda;
Beat Francesc de Regis Cl;

Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3499" title="17 de febrer" nonfiltered="2283" processed="2259" dbindex="2288">
El 17 de febrer s el quaranta-vuit dia de l'any del calendari gregori. Queden 317 dies per a finalitzar l'any i 318 en els anys de trasps. 
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1902 - Barcelona: s'hi declara una vaga general en qu participen 100.000 obrers.
1949 - Barcelona: les autoritats franquistes afusellen els militants del PSUC Joaquim Puig i Pidemunt, ngel Carrero, Pere Valverde i Numen Mestre Ferrando.
1987 - Barcelona: El rector de la UAB la clausura per l'ocupaci del rectorat pels estudiants.
Mn:
1720 - La Haia (Provncies Unides): se signa el Tractat de La Haia de 1720 que va posar fi a la Guerra de la Qudruple Aliana.
1974 - Madrid El Bara guanya 0-5 al Bernabeu;
2008 - Kosovo es declara independent de Srbia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1973 - Taradell: Llus Codina Codina, futbolista del Gimnstic de Tarragona entre d'altres equips.

Mn:
1936 - Puerto Bermejo (Argentina): Rodolfo Almirn, policia i activista ultradret argent.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Sant Aleix Falconieri i els altres 6 florentins fundadors dels Servents de Maria o servites;
Fugida a Egipte del Senyor;
Sant Rmul;
Sant Silv;
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3500" title="16 de febrer" nonfiltered="2284" processed="2260" dbindex="2289">
El 16 de febrer s el quaranta set dia de l'any del calendari gregori. Queden 318 dies per a finalitzar l'any i 319 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1936 - Catalunya: el Front d'Esquerres hi guanya les eleccions legislatives.
Mn:
1267 - Badajoz (Corona de Castella): signatura del Tractat de Badajoz entre Alfons X de Castella i Alfons III de Portugal.
1936 - Espanya: el Front Popular hi guanya les eleccions legislatives.
2005 - Mn: hi entra en vigor el Protocol de Kyoto, ratificat per 141 estats.
2005 - Sidney (Austrlia): s'hi esdevenen greus avalots en protesta per la mort d'un jove aborigen.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1928 - Balsareny (el Bages): Pere Casaldliga i Pla, eclesistic catal.
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2005 - Girona: Marc Palms i Gir, advocat i poltic catal (n. 1943).
Mn:
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Onsim, bisbe; santa Juliana, verge i mrtir; sant Honest; beat Joan de Sant Domnec, mrtir; beat Sim de Cscia, prevere agustini; sant Porfiri, mrtir.
2010 - Dimarts de Carnaval;
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3501" title="15 de febrer" nonfiltered="2285" processed="2261" dbindex="2290">
El 15 de febrer s el quaranta-sis dia de l'any del calendari gregori. Queden 319 dies per a finalitzar l'any i 320 en els anys de trasps. 
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1932 - Terrassa (Valls Occidental): Els anarquistes assalten i ocupen l'Ajuntament.
2003 - Barcelona: prop de 350.000 persones (segons Contrastant; moltssimes ms segons altres fonts) surten al carrer per protestar contra la previsible invasi de l'Iraq pels Estats Units: s la manifestaci ms multitudinria (desprs de la de Roma) en contra de la imminent Guerra d'Iraq.
Mn:
1898 - badia de l'Havana (Cuba): s'esdev una explosi al creuer estatunidenc Maine que ser el pretext perqu els Estats Units declarin la guerra a Espanya (Guerra de Cuba).
2003: en moltes ciutats d'arreu del mn es fan manifestacions multitudinries en contra de la imminent invasi de l'Iraq pels Estats Units: s la primera vegada a la Histria que es fa una mobilitzaci ciutadana de tant abast (Guerra d'Iraq).
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1564 - Pisa (Gran Ducat de Toscana): Galileo Galilei, fsic i astrnom itali.
1811 - San Juan de la Frontera (Argentina): Domingo Faustino Sarmiento, pedagog, escriptor i poltic argent, 7 President d'Argentina.
1845 - Clinton (estat de Nova York, EUA): Elihu Root, poltic estatunidenc, premi Nobel de la Pau el 1912.
1861 - Fleurier (cant de Neuchtel, Sussa): Charles Edouard Guillaume, fsic sus, premi Nobel de Fsica el 1920.
1873 - Augsburg (Alemanya): Hans von Euler-Chelpin, qumic suec d'origen alemany, premi Nobel de Qumica el 1929.
1964 - Madison (EUA): Chris Farley, actor de cinema estatunidenc.
1976 - Torrelavega (Espanya): scar Freire, ciclista espanyol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1995 - Palma (Mallorca): Guillem d'Efak, escriptor i cantant mallorqu.
2005 - Barcelona (Barcelons): Josep Laporte i Salas, metge i poltic catal, president de l'IEC i conseller de la Generalitat.
2008 - Barcelona (Barcelons):  Glria Roig i Fransitorra, actriu i dobladora catalana.
Mn:
2001 - Mlaga (Espanya): Ricardo Otxoa ciclista basc.
2005 - Suresnes (Frana): Pierre Bachelet, cantant francs.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Faust i santa Jovita, germans mrtirs; santa Gergia, verge; sant Claudi de La Colombire, prevere jesuta; sant Joan Baptista de la Concepci, prevere trinitari.
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3502" title="14 de febrer" nonfiltered="2286" processed="2262" dbindex="2291">
El 14 de febrer s el quaranta cinqu dia de l'any del calendari gregori. Queden 320 dies per a finalitzar l'any i 321 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1352 - Mallorca: Pere III derrota els moros de l'illa que s'havien revoltat.
Mn:
 1502 - Regne de Castella i Corona d'Arag, els Reis Catlics promulguen una prgmtica en la que tots els musulmans han de ser batejats en la fe cristiana.
 1876 - Elisha Gray i Alexander Graham Bell solliciten, per aquest ordre, una patent per la invenci del telfon. Sembla que, tot i arribar ms tard, a l'oficina de patents americana van enregistrar primer la sollicitud de Bell i, per tant, se li va concedir la patent del telfon a Bell.
1934 - Camp de Les Corts, (Barcelona): La selecci catalana de futbol  juga contra la selecci espanyola, guanyant la segona per 0 a 2 ;
2003 - Edimburg (Esccia): bilegs del Roslin Institute practiquen l'eutansia a l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que presentava.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
2004: Rimini (l'Emlia-Romanya, Itlia): Marco Pantani, ciclista itali, guanyador del Giro i del Tour de 1998.
2005: Beirut (Lban): Rafik Hariri ex-primer ministre libans en un cotxe-bomba.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Ciril, monjo i sant Metodi, bisbe, copatrons d'Europa; sant Valent, prevere rom i mrtir; sant Antoniet, mrtir.
Dia de Sant Valent, tradicionalment dia dels estafadors i estraperlistes. Per mimetisme amb els costums nord-americans, dia dels enamorats, que a Catalunya se celebra com a tradici anloga el 23 d'abril, diada de Sant Jordi i a terres valencianes el 9 d'octubre, durant la mocaor;
 Festa local a Gironella a la comarca del Bergued;
 Festa local a Llvia a la comarca de la Cerdanya;

 Referncies .

----
Un dia abans/Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3503" title="1352" nonfiltered="2287" processed="2263" dbindex="2292">
 Esdeveniments .
13 de febrer - el Bsfor: la flota catalana derrota els genovesos en la batalla del Bsfor.
14 de febrer - Mallorca: Pere III derrota els moriscos de l'illa que s'havien revoltat.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3504" title="13 de febrer" nonfiltered="2288" processed="2264" dbindex="2293">
El 13 de febrer s el quaranta quart dia de l'any del calendari gregori. Queden 321 dies per a finalitzar l'any i 322 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1352 - el Bsfor: la flota catalana derrota els genovesos en la batalla del Bsfor.
2006 - Barcelona: comena el congrs mundial de telefonia mbil 3GSM, que se celebra per primer cop a la ciutat.
Mn:
1917 - Pars (Frana): el servei d'espionatge francs det Mata-Hari en un hotel de la ciutat.
1934 - Madrid (Espanya): Falange Espaola i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista es fusionen en la FE de las JONS.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
 1973 - Miguel Poveda, cantaor de flamenc ;
Mn:
 1903 - Lieja (Blgica) : Georges Simenon, escriptor;
 1966 - Canad : Jeff Waters, guitarrista.
 1974 - Stoke-on-Trent: Robbie Williams, cantant.
 1976 - Canad : Dave Padden, cantant i guitarrista.
 1979 - Zamora,Estat de Michoacn (Mxic): Rafael Mrquez, futbolista del Futbol Club Barcelona.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1999 - Vilafranca del Peneds (l' Alt Peneds): Carles Sabater, cantant de Sau i actor.
Mn:
1883 - Vencia (el Vneto, Itlia): Richard Wagner, msic alemany, autor d'peres.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Benigne, prevere i mrtir; sant Gregori II, papa; santa Maura, mrtir; sant Gimer, bisbe; beat Jord de Saxnia, prevere dominic; beata Cristina d'Spoleto, verge agustina.
----
Un dia abans/Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3505" title="1999" nonfiltered="2289" processed="2265" dbindex="2294">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1 de gener - Europa: entra en vigor l'euro () en onze dels quinze pasos de la Uni Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002, data en qu es posen en circulaci les monedes i bitllets de la moneda nica.
1 de desembre - Barcelona: Rdio ART comena les seves emissions.
Mn:
el Regne Unit: es duu a terme el procs de devoluci de competncies al parlament escocs (Devolution).
4 de mar - els Estats Units: s'hi publica un llibre que relata l'afer de Bill Clinton amb Monica Lewinsky.
12 de mar - Polnia, Hongria i la Repblica Txeca es converteixen en membres de l'OTAN.
9 d'abril - s assassinat el president de Nigria, Ibrahim Bar Manassara.
5 de novembre - Madrid (Espanya): s'hi promulga la llei que permet als pares de triar l'ordre dels dos cognoms dels fills.
31 de desembre - el Panam: el canal passa a mans panamenyes, d'acord amb els Tractats que Jimmy Carter i Omar Torrijos havien signat i que el Senat estatunidenc havia ratificat el 18 d'abril de 1978.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
Mes de l'any, abans d'entrar al segle 21.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
13 de febrer - Vilafranca del Peneds (el Baix Peneds): Carles Sabater, cantant de Sau i actor (n. 1962).
6 de juliol - Madrid (Espanya): Joaqun Rodrigo Vidre, compositor valenci (n. 1901).
Mn:
5 de febrer - Sant Petersburg (Rssia): Wassily Leontief, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973;
7 de mar - Hertfordshire (Kent, Anglaterra): Stanley Kubrick, director de cinema (n. 1928).
9 d'octubre - Con (Mlaga): Roco Wanninkof.


























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3506" title="25 de febrer" nonfiltered="2290" processed="2266" dbindex="2295">
El 25 de febrer s el cinquanta-sis dia de l'any del calendari gregori. Queden 309 dies per a finalitzar l'any i 310 en els anys de trasps. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1983 - Madrid: el Parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de les illes Balears.
Mn:
1948 - Txecoslovquia: hi triomfa la revoluci comunista (cop d'estat de Praga).
 Naixements . 
Pasos Catalans:
1971 - Badalona (Barcelons): Antoni Pinilla Miranda, futbolista.

Mn:
1856 - San Benedetto Po (Mntua, la Llombardia, Itlia): Enrico Ferri, penalista, criminalista i poltic itali.
1953 - Madrid: Jos Mara Aznar, poltic espanyol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1926 - Palma: Joan Alcover i Maspons, escriptor i poltic mallorqu.
Mn:
2005 - Oxford (Oxfordshire, Anglaterra): Peter Benenson, advocat angls, fundador d'Amnistia Internacional.
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Cesari, metge; sant Valeri, ermit d'Astorga; beat Sebasti d'Aparicio, religis.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3507" title="26 de febrer" nonfiltered="2291" processed="2267" dbindex="2296">
El 26 de febrer s el cinquanta set dia de l'any del calendari gregori. Queden 308 dies per a finalitzar l'any i 309 en els anys de trasps. 
---- 

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
1443 - Npols (Itlia): El rei Alfons el Magnnim conquereix el Regne de Npols.
1993 - Nova York (EUA): uns terroristes islamistes fan esclatar un cami ple d'explosius a la torre nord del World Trade Center que fa 6 morts i un miler de ferits.
2005 - Tel Aviv (Israel): un atemptat, reivindicat per la Jihad Islmica, contra una discoteca hi fa quatre morts i una cinquantena de ferits.

 Naixements . 
Pasos Catalans:

Mn:
1802 - Besanon (el Franc Comtat, Frana): Victor Hugo, escriptor francs (m. 1885).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1889 - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): Paula Montal, religiosa catalana, fundadora de les Escolpies (n. 1799).
Mn:
 Festes i commemoracions .
Sant Nstor;
Sant Alexandre;
Sant Porfiri;
Beata Paula Montal ;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3508" title="1143" nonfiltered="2292" processed="2268" dbindex="2297">
 Esdeveniments .
26 de febrer - Alfons IV el Magnnim, conquereix el regne de Npols.

 El regne de Lle reconeix que Portugal s independent;

 Naixements .
Xtiva: Cssim ibn Ferro, savi.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3509" title="1802" nonfiltered="2293" processed="2269" dbindex="2298">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
16 de juny - Menorca: en nom d'Espanya, el capit general de Mallorca, Joan Miquel Vives, pren possessi de l'illa desprs de la darrera ocupaci britnica.

Mn:
28 de mar - L'asteroide (2) Pallas s descobert per Heinrich Wilhelm Olbers. s el segon asteroide ms gran i el segon en ser descobert, quan Olbers estava realitzant observacions per a localitzar i determinar l'rbita del primer asteroide descobert, l'(1) Ceres.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
26 de febrer - Besanon (el Franc Comtat, Frana): Victor Hugo, escriptor francs (m. 1885).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3510" title="27 de febrer" nonfiltered="2294" processed="2270" dbindex="2299">
El 27 de febrer s el cinquanta-vuit dia de l'any del calendari gregori. Queden 307 dies per a finalitzar l'any i 308 en els anys de trasps. 
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1670 - Arles (el Vallespir): els Angelets de la Terra s'apoderen de la vila (Revolta del Vallespir).
1793 - Valncia: s'hi esdev una revolta contra els francesos de la ciutat.

Mn:
1284 - Pars: Carles I d'Anjou s coronat rei de Frana pel Papa Climent IV.
1974 - Viena (ustria): Josep Carreras debuta a l'pera de Viena.
1989 - Caracas (Veneuela). Te lloc el Caracazo. La poblaci es revolta contra un pla de xoc del FMI i s durament reprimida.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn: ;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1641 - Barcelona: Pau Claris, poltic i eclesistic, President de la Generalitat de Catalunya.
Mn:
 1827   Simn de Rojas, botnic espanyol.
 1854   Flicit Robert de Lamennais, filsof i teleg francs.
 1887   Aleksandr Borodn, compositor rus ;
 1894   Dmaso Zabalza, compositor i pianista espanyol.
 1936   Ivan Petrovich Pavlov, fisileg rus, premi Nobel de Medicina en 1904.
 1941   James Joyce, escriptor irlands.
 1977   John Dickson Carr, escriptor estatunidenc.
 1989   Altenberg (Austria). Konrad Lorenz, naturalista austrac. Premi Nobel.
 1993   Lillian Gish, actriu nordamericana.
 1998   George H. Hitchings, Premi Nobel en 1988.
 2001   Jos Garca Nieto, escriptor i poeta espanyol.
 2004   Paul Sweezy, economista nordameric.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Gabriel de la Dolorosa; beata Francina-Aina Cirer, verge pala; sant Baldomer, sotsdiaca de Li; santa Honorina, verge.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3511" title="1793" nonfiltered="2295" processed="2271" dbindex="2300">
 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
27 de febrer: Valncia: s'hi esdev una revolta contra els francesos de la ciutat.
Mn:
5 de mar - Lieja (Valnia, Blgica): els austracs ocupen la ciutat desprs de derrotar els francesos.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 27 d'octubre - Grantula de Calatrava, Ciudad Real: Baldomero Espartero, militar i poltic Espanyol (m.Logronyo, La Rioja, Espanya 1879).
 22 de juny - Jap: Tokugawa Ieyoshi, 43 shogun;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Tilleur (Principat de Lieja): Guillaume Evrard; escultor;
13 de juliol- Pars, Frana: Jean-Paul Marat, metge i revolucionari francs jacobista.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3512" title="274" nonfiltered="2296" processed="2272" dbindex="2301">
 Esdeveniments . 
Reforma de la moneda a Roma;
El culte al Sol esdev oficial a Roma;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs
----

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3513" title="28 de febrer" nonfiltered="2297" processed="2273" dbindex="2302">
El 28 de febrer s el cinquanta-nov dia de l'any del calendari gregori. Queden 306 dies per a finalitzar l'any i 307 en els anys de trasps. 
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1462 - Calaf (l'Anoia): Revolta remena.
1789 - Barcelona: Aladarulls i motins coneguts com el "Rebombori del pa".
1808 - Barcelona: les tropes franceses hi ocupen per sorpresa la Ciutadella i el castell de Montjuc.
Mn:
364 - Roma: Valentini I ocupa la seu imperial.
1922 - Egipte obt la independncia del Regne Unit.
1953 - Cambridge (Anglaterra): James Watson i Francis Crick anunucien el descobriment de l'estructura qumica de l'ADN, obtinguda al Cavendish Laboratory.
1980 - Andalusia: s'hi celebra el referndum en qu resultar plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment rpid.
2005 - Hilla (l'Iraq): un cotxe bomba hi fa 125 morts i uns 200 ferits.
2005 - Burundi: s'hi aprova en referndum una nova constituci.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
1985 - Palma: Vctor Casadess, futbolista.
Mn:
1901 - Portland (Oregon, EUA) : Linus Pauling qumic i fsic estatunidenc, Premi Nobel de Qumica (1954) i de la Pau (1962) (m. 1994).
1970 - San Francisco (California): Daniel Handler, escriptor.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1986 - Estocolm (Sucia): Olof Palme, primer ministre suec, en ser assassinat (n. 1927).
2006 - Colorado (Estats Units): Dennis Weaver, actor fams interpret de la serie McCloud.

 Festes i commemoracions .
Dia d'Andalusia.
Onomstica: Sant Ruf, mrtir; sant Hilari, papa.
2006 - Dimarts de Carnaval;
----
Un dia abans / Un dia desprs (anys comuns) / Un dia desprs (anys de trasps)

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3514" title="1148" nonfiltered="2298" processed="2274" dbindex="2303">
 Esdeveniments .
31 de desembre - Tortosa (el Baix Ebre): Ramon Berenguer IV culmina la conquesta de la ciutat al califa almorvit al-Muzaffar.

 Naixements .
 El Papa Honori III;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3515" title="1231" nonfiltered="2299" processed="2275" dbindex="2304">
 Esdeveniments .
31 de desembre - Jaume I conquereix Mallorca;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3516" title="13 d'abril" nonfiltered="2300" processed="2276" dbindex="2305">
El 13 d'abril s el cent tres dia de l'any del calendari gregori i el cent quarant en els anys de trasps. Queden 262 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1976 - Valncia: s'hi constitueix la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci.
1978 - Valncia: el Consell del Pas Valenci hi celebra la primera sessi, un cop reinstaurada la Generalitat.
Mn:
2002 - Veneuela: un ampli moviment popular enderroca la dictadura instaurada dos dies abans i fora la recuperaci de la institucionalitat democrtica.
2002 - S'estrena la pellicula El Parany (Entrapment).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 1978 - La Pobla de Segur: Carles Puyol, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.
Mn:
1469 - Rai Bhoeki Talwandi, avui Nankana Sahib (el Panjab): Nanak Dev Ji, guru fundador del sikhisme.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1983 - Girona: Merc Rodoreda, escriptora catalana.
2003 - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, defensor de les llenges minoritzades a l'estat francs. ;
Mn:
1980- Arles (Frana): Josep Ester Borrs lder de la CNT.

 Festes i commemoracions . 
Vaisakhi (o Baisakhi): els gaireb vint milions de sikhs del mn celebren l'any nou el dia en qu s'esdev l'aniversari del naixement, el 1469, de Nanak Dev Ji, el fundador i primer dels deu gurus sikhs.
Onomstica: Sant Hermenegild; sant Mart I, papa; santa Agatnica.
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3517" title="30 de desembre" nonfiltered="2301" processed="2277" dbindex="2306">

El 30 de desembre s el tres-cents seixanta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents seixanta-cinqu en els anys de trasps. Queda 1 dia per a finalitzar l'any.

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1242 - Alzira (la Ribera Alta): Jaume I conquereix la vila.
1930 - Nria (Queralbs, el Ripolls): hi arriba el primer tren cremallera.
Mn:
1922 - es constitueix la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques.
1953 - els Estats Units: s'hi posen a la venda els primers televisors en color.
1965 - les Filipines: Ferdinand Marcos n'esdev el president.
1993 - Israel i el Vatic: els dos estats estableixen relacions diplomtiques.
1997 - Algria: els insurgents causen 4 centenars de morts en 4 pobles diferents.
2000 - Manila (les Filipines): hi esclaten una srie de bombes que hi causen 22 morts i un centenar de ferits.
2006 - Madrid (Espanya): ETA fa explotar una furgoneta carregada d'explosius a l'aeroport de Madrid. ;
2006 - Madrid (Espanya):Jos Lus Rodrguez Zapatero suspn qualsevol iniciativa de dileg entre el govern espanyol i ETA.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1865 - Bombai (Maharashtra, l'ndia): Rudyard Kipling, escriptor indi d'origen britnic, premi Nobel de Literatura de 1907.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1998 - Barcelona: Joan Brossa, poeta catal.
Mn:
1896 - Manila (les Filipines): Jos Rizal, afusellat per les autoritats espanyoles.
2006 - Iraq: Saddam Hussein s executat a la forca.
2006 - Madrid (Espanya): Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio, ciutadants equatorians residents a Madrid, vctimes d'un atemptat d'ETA.

 Festes .
les Filipines - Dia de Rizal.
La Festa del Pi celebrada a Centelles (Osona) Declarada Festa Tradicional d'Inters Nacional;
----
Un dia abans / Un dia desprs
----





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3518" title="1242" nonfiltered="2302" processed="2278" dbindex="2307">
 Esdeveniments .
30 de desembre - Alzira (la Ribera Alta): Jaume I conquereix la vila.
 Un metge rab (Ibn Nafis) descriu els ventricles del cor i el circuit menor de la sang;
Les tropes russes aturen les germniques i consoliden el futur paper de Moscou en una espectacular batalla sobre el gel;
 Naixements .
 15 de setembre - Jap: Prncep Munetaka, onz shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3519" title="10 de maig" nonfiltered="2303" processed="2279" dbindex="2308">
El 10 de maig s el cent trent dia de l'any del calendari gregori i el cent trenta-un en els anys de trasps. Queden 235 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1475 - Comtat del Rossell: desprs de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos.
1730 - Castella: La Cmara del Consejo de Castilla acorda que ha procedido siempre con reflexin a que siempre sea mayor el nmero de castellanos en cada sala que el de natura-les, y los fiscales siempre castellanos, als rgans de representaci catalans.
1840 - Barcelona: s'hi funda la Mtua d'Obrers de la Indstria Cotonera, primera associaci obrera catalana.
Mn:
1871 - Frankfurt: Signatura del tractat definitiu de pau que va posar fi a la guerra francoprussiana i que va desembocar en la creaci d'Alemanya com a pas unit.
1940 - Europa: Alemanya comena l'atac contra Frana, Blgica, els Pasos Baixos i Luxemburg (Segona Guerra Mundial).
1972 - CEE: Irlanda es pronuncia a favor de l'adhesi mitjanant un referndum. ;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1452 - Sos del Rey Catlico (Provncia de Saragossa, l'Arag): Ferran II el Catlic, rei de Catalunya-Arag (1479-1516), de Siclia (Ferran II) (1468-1516) i de Npols (Ferran III) (1504-1516); rei consort de Castella (Ferran V) (1474-1504) (m. 1516).
Mn:
1760 - Lons-le-Saunier (el Jura, el Franc Comtat, Frana): Claude-Joseph Rouget de Lisle militar i compositor, autor de La marsellesa, himne estatal de Frana (m. 1836).
1888 - Viena (ustria): Maximilian Raoul Walter Steiner, conegut com Max Steiner compositor de msica per al cinema (m. 1971).
1957 - Londres (Anglaterra): John Simon Ritchie, conegut com Sid Vicious, cantant i baixista del grup Sex Pistols (m. 1979).

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Memorial Internacional de la Sida: primer dels dos dies dedicats a homenatjar les persones afectades per la sida, la pandmia ms greu del segle XX.

 Entrada de Moros i Cristians de Biar (l'Alcoi);
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3520" title="11 de maig" nonfiltered="2304" processed="2280" dbindex="2309">
L'11 de maig s el cent trenta-un dia de l'any del calendari gregori i el cent trenta-dos en els anys de trasps. Queden 234 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1245 - Corbeil (Illa de Frana, Frana): els representants de Jaume I i de Llus IX de Frana signen el Tractat de Corbeil, segons el qual Frana reconeix la plena independncia dels , a canvi de renunciar a la Provena.
Mn:
330 - Constantinoble (actual Istanbul, Turquia): hom consagra aquesta ciutat que l'emperador rom Constant I havia fet construir sobre les runes de l'antiga Bizanci.
1977 - Espanya: el govern ratifica els pactes internacionals signats el dia 30 d'abril.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1904 - Figueres (l'Alt Empord): Salvador Dal, pintor catal.
Mn:
1984 - Albacete: Andrs Iniesta, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
 Sant Pon;
Ball dels Espies i els versets de la Mahoma en les festes de moros i cristians a Biar (l'Alcoi);
Festa local de Badalona, a la comarca del Barcelons;
Festa local de Tordera, a la comarca del Maresme;
Sant Anastasi, Festa Major de Lleida;
Sant Eudald, Festa Major de Ripoll;
Memorial Internacional de la Sida: segon dels dos dies dedicats a homenatjar les persones afectades per la SIDA, la pandmia sorgida el segle XX.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3521" title="1469" nonfiltered="2305" processed="2281" dbindex="2310">
 Esdeveniments .
 Naixements .
13 d'abril - Rai Bhoeki Talwandi, avui Nankana Sahib (el Panjab): Nanak Dev Ji, guru fundador del sikhisme.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3522" title="29 de desembre" nonfiltered="2306" processed="2282" dbindex="2311">
El 29 de desembre s el tres-cents seixanta-tres dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents seixanta-quatr en els anys de trasps. Queden 2 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
1876 - el Vendrell (el Baix Peneds): Pau Casals i Defill, violoncellista catal.

Mn:
1766 - Glasgow (Esccia): Charles Macintosh, inventor de la tela impermeable.
1788 - Ormaiztegi (Pas Basc): Toms de Zumalacrregui, militar carlista basc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1943 - Barcelona: Carme Karr, escriptora, compositora i feminista catalana.
Mn:
1926 - Sanatori de Valmont, Sussa: Rainer Maria Rilke, escriptor i poeta austrac.
 Festes i commemoracions . 
Festa Local de Saga (al municipi de Ger) a la comarca de la Cerdanya;




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3523" title="28 de desembre" nonfiltered="2307" processed="2283" dbindex="2312">
El 28 de desembre s el tres-sents seixanta-dos dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents seixanta-tres en els anys de trasps. Queden 3 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1871 - Barcelona: l'ajuntament s el primer del pas que instaura el sistema mtric decimal al comer de la ciutat.
2008 - La viquipdia en catal supera el 150.000 articles amb l'article Guerra dels Ossos. (Font: La Taverna);

Mn:
1895- Pars: projecci de la primera pellcula pels germans Lumire.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1971 - Les Franqueses del Valls (Valls Oriental): Sergi Barjuan Esclusa, futbolista;
1928 - Barri del Guinard (Barcelona): Mrius Sampere i Passarell, Poeta;
Mn:
 1842 - Verchres: Calixa Lavalle, compositor de l'himne oficial del Canad;
 1922 - Nova York: Stan Lee, guionista de cmics histricament vinculat a la Marvel;
2007 - Tor (Itlia): Louis Thomas Buffon (fill de Gianluigi Buffon i Alena eredov);

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1736 - Viena (ustria): Antonio Caldara, compositor itali, el primer a representar pera italiana a Barcelona.

 Festes i commemoracions . 
Els sants innocents - En aquest dia es poden fer bromes sense que la gent s'enfadi.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3524" title="27 de desembre" nonfiltered="2308" processed="2284" dbindex="2313">
El 27 de desembre s el tres-cents seixanta-un dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents seixanta-dos en els anys de trasps. Queden 4 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1794 - Figueres (l'Alt Empord): les tropes franceses ocupen la ciutat.
1985 - Barcelona sollicita oficialment l'organizaci dels Jocs Olmpics.
Mn:
1831 - Charles Darwin parteix d'Anglaterra en el bergant Beagle en el viatge que li permet desenvolupar la seva famosa teora.
1836 - El govern d'Espanya reconeix la independncia de Mxic.
1904 - Londres (Anglaterra): es fa la primera representaci de "Peter Pan", de James Matthew Barrie, al Duke of York's Theatre.
1945 - Es crea el Fons Monetari Internacional.
1949 - La Haia (Pasos Baixos): mitjanant la signatura del Tractat de La Haia els Pasos Baixos reconeixen la independncia d'Indonsia.
1978 - El rei Joan Carles I sanciona la Constituci espanyola davant les Corts.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 1350 - Perpiny, (el Rossell): Joan I, "el Caador", rei de la Corona d'Arag. (m. 1396);
1806 - Ramon Cabrera i Griny, militar carl.
1859 - Vicent March, pintor valenci.
1922 - Ramon Trias Fargas, economista i poltic catal.
1943 - Joan Manuel Serrat, cantautor catal.
Mn:
1571 - Johannes Kepler, astrnom alemany.
1822 - Louis Pasteur, qumic francs.
1901 - Marlene Dietrich, actriu alemanya.
1948 - Gerard Depardieu, actor francs.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1923 - Gustave Eiffel, enginyer civil. (n. 1832);
1937 - Maurice Ravel, compositor francs. ;
1942 - William G. Morgan, inventor del voleibol.
1950 - Max Beckman, pintor alemany.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3525" title="1794" nonfiltered="2309" processed="2285" dbindex="2314">
 Esdeveniments .
27 de desembre - Figueres (Alt Empord) s ocupat per tropes franceses.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3526" title="1975" nonfiltered="2310" processed="2286" dbindex="2315">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Barcelona - Primera observaci registrada de cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) en llibertat.
maig - Espanya: Comissions Obreres guanya les eleccions sindicals en la majoria dels grans centres industrials.
23 de desembre: onze partits catalans formen el Consell de Forces Poltiques de Catalunya;
Mn:
4 de mar - Londres (el Regne Unit): la reina Isabel II nomena cavaller Charles Chaplin.
24 de mar - Madrid (Espanya): Fernando Herrero Tejedor, ministre secretari general del Movimiento, nomena Adolfo Surez vicesecretari general del Movimiento.
9 de maig - Madrid (Espanya): el govern aprova un decret-llei que regula la vaga laboral.
11 de juny - Madrid (Espanya): un grup de forces poltiques, entre les quals destaca el PSOE, creen la Plataforma de Convergencia Democrtica.
18 de juny: un discurs de Joan de Borb pronunciat davant representants de l'oposici democrtica provoca que el govern li prohibeixi l'entrada a l'estat.
22 d'agost - Madrid (Espanya): el govern aprova un dur decret-llei antiterrorista, que comporta la restricci d'encara ms llibertats.
27 de setembre - Madrid i Burgos (Espanya); Barcelona: hi afusellen tres membres del FRAP i dos d'ETA.
1 d'octubre - Madrid (Espanya): per contrarestar la pressi internacional contrria, el rgim convoca una gran manifestaci de suport a Franco en la plaza de Oriente.
12 d'octubre - Madrid (Espanya): Franco apareix en pblic per darrera vegada, en un acte a l'Instituto de Cultura Hispnica.
17 d'octubre - Madrid (Espanya): s'hi celebra el darrer consell de ministres presidit per Franco.
23 d'octubre - Madrid (Espanya): una setmana desprs de patir el primer infart, s'emet el primer comunicat oficial en qu es reconeix la malaltia de Franco.
28 d'octubre - Espanya: per segona vegada, el prncep Joan Carles n'esdev cap de l'estat interinament.
2 de novembre - el Shara Occidental: el prncep Joan Carles visita les tropes espanyoles que hi ha destacades.
9 de novembre - Rabat (el Marroc): Hassan II anuncia la retirada de la Marxa Verda sobre el Shara.
12 de novembre - Madrid (Espanya): Arias Navarro presenta en privat la dimissi al prncep a causa d'una reuni que aquest va mantenir amb els ministres militars sense el seu coneixement.
25 de novembre - Surinam: aquest pas s'independitza d'Holanda.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 24 d'abril - Sacramento (Califrnia-EUA): Samia Doumit actriu estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
20 de novembre - Madrid (Espanya): Francisco Franco, poltic i militar espanyol, cap de l'estat; podria haver mort tres dies abans, en realitat.
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3527" title="26 de desembre" nonfiltered="2311" processed="2287" dbindex="2316">
El 26 de desembre s el tres-cents seixant dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents seixanta-un en els anys de trasps. Queden 5 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1661 - La Haia: signatura del Tractat de partici del ducat de Limburg i els Pasos enll del Mosa entre Espanya i la repblica de les Set Provncies Unides;
2003 - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucci de la ciutat i la mort de ms de 20 mil persones.
2004 - oce ndic: un sisme mar de magnitud 9.2 a l'escala de Richter amb l'epicentre situat prop de l'illa de Sumatra provoca un gran tsunami que arrasa bona part de les costes d'aquest oce i hi causa la mort o desaparici de ben b 300.000 persones (tsunami de l'Oce ndic).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1981 -  Banyoles, (Girona, els PPCC): Albert Corominas Bertran,piragista catal.  ;
Mn:
1893 - Xiangtan (Hunan, la Xina): Mao Zedong (   : nom tamb adaptat a les llenges occidentals com Mao Tse-Tung), poltic xins, president del pas (m. 1976).
1963 - Gentofte (Dinamarca): Lars Ulrich, msic de rock dans, membre fundador i bateria de Metallica, grup de heavy metal estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
2006 -  Rancho Mirage, (Califrnia, EUA): Gerald Ford, 38 president dels Estats Units d'Amrica.
 Festes i commemoracions .
Sant Esteve: primer mrtir cristi; a Catalunya la seva festa constitueix la continuaci del dia de Nadal.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3528" title="25 de desembre" nonfiltered="2312" processed="2288" dbindex="2317">
El 25 de desembre s el tres-cents cinquanta-nov dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents seixant en els anys de trasps. Queden 6 dies per a finalitzar l'any.
----


 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1932 - Barcelona: Incendi dels Magatzems el Siglo.
Mn:
800 -  Carlemany s coronat a Roma emperador de l'Imperi Rom d'Occident pel Papa Lle III;
1989 -  Nicolae Ceau escu, president de Romania s afusellat conjuntament amb la seva dona, Elena, a Targoviste;
1991 -  Mikhal Gorbatxov dimiteix com a president de la Uni Sovitica;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1956 - Barcelona (el Barcelons): Xavier Borrs Calvo, escriptor i periodista catal.
Mn:
40 aC - Clepatra Selene i Alexandre Heli fills de la famosa Clepatra i de Juli Csar.
1863- Chevry-Cossigny (Frana): Charles Path, productor i director de cinema francs.
1883 - Pars (Frana): Maurice Utrillo, pintor francs.
1936 - Londres (Regne Unit): Alexandra del Regne Unit, aristcrata anglesa.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1933 - Barcelona: Francesc Maci i Lluss, poltic i militar catal, president de la Generalitat de Catalunya.
1948 - Prada de Conflent (el Conflent): Pompeu Fabra, filleg i enginyer catal.
 1983 - Palma: Joan Mir i Ferr, pintor;
Mn:
1977 - Corsier-sur-Vevey (Lausana, Sussa): Charles Spencer Chaplin, conegut com Charles Chaplin (i popularment tamb com Charlot, el seu principal personatge), actor de cinema estatunidenc d'origen angls.
2006 - Atlanta, (Gergia, EUA): James Brown, cantant de soul;

 Festes i commemoracions . 
Nadal: per a la Cristiandat occidental, commemoraci del naixement de Jess, la festa cristiana ms important.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3529" title="24 de desembre" nonfiltered="2313" processed="2289" dbindex="2318">
El 24 de desembre s el tres-cents cinquanta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents cinquanta-nov en els anys de trasps. Queden 7 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1752 - Barcelona: s'hi fa el primer assaig d'enllumenat pblic.
Mn:
1865 - Pulaski (EUA): el general Nathan Bedfortd Forrest, amb altres veterans confederats, funda el Ku Klux Klan.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 2008 - Londres (Anglaterra): Harold Pinter, dramaturg angls, Premi Nobel de Literatura 2005.
 2008 - departament de Tolima (Colmbia): Englio Gaona Ospina, guerriller colombi, militant de les FARC.
 2008 - Martha's Vineyard (EUA): Samuel Huntington, politicleg estatunidenc.

 Festes i commemoracions . 
Viglia de Nadal: s el dia tradicional de fer cagar el ti, al vespre. Es celebra la Missa del Gall.
Celebraci de la Fia-Faia a Bag i a Sant Juli de Cerdanyola, en commemoraci del solstici d'hivern.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3530" title="14 d'abril" nonfiltered="2314" processed="2290" dbindex="2319">
El 14 d'abril s el cent quatr dia de l'any del calendari gregori i el cent cinqu en els anys de trasps. Queden 261 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1931 - Barcelona: Francesc Maci proclama la Repblica Catalana.
1994 - Badia del Valls : Idependncia de Cerdanyola del Valls i Barber del Valls;
2002 - Figueres (l'Alt Empord): l'Orquestra de Cambra de l'Empord hi impulsa la fundaci de l'Orquestra Filharmnica de Catalunya.
2005 - Madrid: El Consell de Ministres aprova el projecte de llei que permetr el retorn dels documents que actualment es troben a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca i la creaci del Centre Documental de la Memria Histrica en aquesta mateixa ciutat. ;
Mn:
1912 - Oce Atlntic: El transatlntic Titanic va xocar amb un iceberg a les 23:40, enfonsant-se, 2 hores i 45 minuts ms tard, ja al dia 15.
1849 - Debrecen (Hongria): desprs que les tropes magiars, liderades per Lajos Kossuth, vencssin l'exrcit austrac, l'assemblea de Debrecen proclama la repblica hongaresa.
1931 - Madrid (Espanya): arran de la victria electoral republicana del 12 d'abril, a l'horabaixa, el poble madrileny es llana al carrer multitudinriament; el comandant de la Gurdia Civil, el general Sanjurjo, no pot garantir la continutat de la monarquia i el rei Alfons XIII el Cametes es veu obligat a abdicar. Es proclama la Segona Repblica Espanyola.
1945 - els Estats Units: Harry S. Truman n'esdev president com a conseqncia de la mort de Roosevelt, dos dies abans.
1962 - Espanya: les Corts aproven la nacionalitzaci del Banc d'Espanya. ;
1981 - els Estats Units: el transbordador espacial "Columbia", tripulat per dos homes, culmina amb xit el seu primer vol espacial.
2004 - Sud-frica: s'hi celebren les terceres eleccions presidencials desprs de la caiguda del rgim de segregaci racial.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1886 - Tornabous (Urgell): Salvador Segu, el Noi del Sucre.
1920 - Cervera (Segarra, Principat de Catalunya): Josep Benet, historiador, editor i poltic clau en la lluita antifranquista i en la transici.
1952 - Figueres (Alt Empord): Carles Coll, msic.
Mn:
1578 - Madrid (Castella): Felip III de Castella, rei de Castella, Arag i Portugal i comte de Barcelona.
1629 - La Haia (Pasos Baixos): Christiaan Huygens, matemtic holands.
1882 - Berln (Imperi Alemany) : Moritz Schlick, filsof.
1904 - Londres (Regne Unit) : John Gielgud, actor britnic.
1907 - Hait: Franois Duvalier, president d'Hait (1957-1964) i dictador (1964-1971).
1925 - Westhampton (Nova York, EUA): Rod Steiger, actor nord-americ.
1941 - Assam (ndia): Julie Christie, actriu britnica.
1973 - Woodhaven (Nova York, EUA): Adrien Brody, actor nord-americ.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
1759 - Londres (Regne Unit): Georg Friedrich Hndel, compositor alemany;
1917 - Varsvia (Polnia): L. L. Zamenhof, fsic, iniciador de l'idioma esperanto.
1964 - Burberg (Alemanya): Gerhard Domagk, bacterileg alemany, Premi Nobel de Medicina. ;
1975 - Los Angeles (EUA): Fredric March, actor nord-americ;
1986 - Pars (Frana): Simone de Beauvoir, novelista i filsofa francesa;
2001 - Tquio (Jap): Hiroshi Teshigahara, director de cinema japons;

 Festes .
Onomstica: Sant Tiburci, mrtir; sant Lambert, bisbe; santa Domnina, verge i mrtir.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3531" title="23 de desembre" nonfiltered="2315" processed="2291" dbindex="2320">
El 23 de desembre s el tres-cents cinquanta-set dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents cinquanta-vuit en els anys de trasps. Queden 8  dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1975 - Barcelona:Creaci del Consell de Forces Poltiques de Catalunya.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1886 - Tornabous (Lleida): Salvador Segu Rubinat, Anarquista Lleidat.

Mn:
1881 - Moguer (Huelva, Andalusia, Espanya): Juan Ramn Jimnez, poeta espanyol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3532" title="22 de desembre" nonfiltered="2316" processed="2292" dbindex="2321">
El 22 de desembre s el tres-cents cinquanta-sis dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents cinquanta-set en els anys de trasps. Queden 9 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1962 - Palma (Mallorca): s'hi constitueix a l'Obra Cultural Balear.
1979 - Madrid: El Butllet Oficial de l'Estat publica la Llei Orgnica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
2003 - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.
Mn:
69 - Roma (Itlia): amb la mort d'Aule Vitelli, Vespasi esdev emperador rom desprs que -el mateix any- Tiberi Alexandre, prefecte d'Egipte, l'en proclams a Alexandria.
1248 - Frankfurt (Alemanya): l'arxiduc Carles s coronat emperador d'Alemanya amb el nom de Carles VI.
1465 - Sint-Truiden (Principat de Lieja): es signa la Pau de Sint-Truiden que significa l'annexi de fet del principat de Lieja al ducat de Borgonya.
1849: l'escriptor rus Fiodor Dostoievski s indultat moments abans de ser executat.
1933: es permet per primera vegada el vot a les dones a Espanya.
1938 - Berln (Alemanya): Otto Hahn, director de qumica de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berln, i el seu equip aconsegueixen la primera fissi nuclear de la histria. ;
2004 - Vlizy-Villacoublay (Yvelines, l'illa de Frana, Frana): Jacques Chirac hi rep George Malbrunot i Christian Chesnot, els dos periodistes francesos segrestats 4 mesos a l'Iraq per l'exrcit islmic.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1951 - Rupit i Pruit, Osona: ngel Colom i Colom, poltic independentista catal.

Mn:
1856 - Potsdam (Nova York, EUA): Frank Billings Kellogg, poltic nord-americ i premi Nobel de la Pau el 1929.
1858 - Lucca (la Toscana, Itlia): Giacomo Puccini, compositor d'pera itali.
1949 - Douglas (Illa de Man, Regne Unit): Robin Gibb, cantant, compositor i productor angls, membre dels Bee Gees.
1949 - Douglas (Illa de Man, Regne Unit): Maurice Gibb, cantant, compositor i productor angls, membre dels Bee Gees.
1959 - Augsburg (Alemanya): Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
69 - Roma (Itlia): Aule Vitelli, emperador rom, mort assassinat arran de l'entrada a Roma del general Primus.
1879 - Madrid (Espanya): Gustavo Adolfo Bcquer, poeta espanyol;
1989 - Pars (Frana): Samuel Beckett, escriptor irlands i premi Nobel de Literatura el 1969.
1999 - Pars: Robert Bresson, cineasta francs;

 Festes i commemoracions . 
sorteig de la Loteria de Nadal espanyola.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3533" title="21 de desembre" nonfiltered="2317" processed="2293" dbindex="2322">

El 21 de desembre s el tres-cents cinquanta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents cinquanta-sis en els anys de trasps. Queden 10 dies per a finalitzar l'any.

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1809   Girona capitula desprs de sis mesos d'asedi pels francesos, tot i l'auxili de les tropes al comandament de Joan Clars.
1890   Buffalo Bill arriba a Barcelona amb el circ en el que demostra les seves habilitats durant la seva gira per Europa.
1908   Es funda a Barcelona la "Lliga vegetariana". ;
Mn:
1471   Els portuguesos descubreixen l'Illa de Santo Tom. ;
1511   El dominic espanyol Fray Pedro de Crdoba, realitza la primera denncia contra el maltractament als indis en el Nou Mn.
1532 - La representaci numrica de les 23 hores i cinquanta un minuts del dia d'avui configura un curis palndrom de dotze xifres: (23:51.21.12.1532) , que no es produiria fins 470 anys desprs 20:02.20.02.2002;
1605   Surt d'El Callao l'expedici de Pedro Fernndez de Quirs, en aquest viaje es descobriria la major part de les illes Noves Hbrides.
1879   El New York Herald anuncia que Edison ha inventat l'enllumenat pblic per electricitat. ;
1880 - L'Illa de Man, al Regne Unit: s'hi reconeix el sufragi femen: ser el primer lloc del mn.
1901   Les dones participen, per primera vegada, en les eleccions comunals de Noruega. ;
1903   El Senat holands adopta una llei per a protegir als treballadors dels accidents laborals. ;
1907   La llei de separaci Esglsia Estat, aprobada el 1905, s ampliada per la Cambra francesa amb la reversi dels bens de l'Esglsia.
1910   Ramn Barros Luco s proclamat president de la Repblica de Xile.
1911   Es concedeix a l'escriptor espanyol Jos de Echegaray el Toisn d'Or.
1912   Dinamarca, Noruega i Sucia declaren la seva neutralitat en cas de guerra.
   Los rebels mexicans, comandats per Orozco, es fan amb les Cases Grans. ;
1915   Nicolau I, rei de Montenegro, envia una oferta de pau a l'emperador austrac Francesc Josep I d'Habsburg-Lorena.
   Les tropes franco-britniques es retiren dels Dardanels i tornen a Salnica. ;
1916   El president dels Estats Units Wilson llena un missatge per la pau. ;
1919   Holanda concedeix asil poltic al kiser Guillem II d'Alemanya. ;
1923 - El Nepal: aquest pas, fins aleshores un protectorat britnic, esdev independent.
1930   S'exibeix a Pars l'autogir inventat per Juan de la Cierva.
1938   El Reich alemany promulga en una llei que obliga a la presncia d'una comadrona en qualsevolr part. ;
1942   El govern bolivi desarticula el PIR (Partit d'Esquerra Revolucionria). ;
1944   Juan Jos Arvalo s escollit nou president de Guatemala. ;
1946   Terratremol al sud del Jap: moren 1.086 persones i 40.669 ms es queden sense llar. ;
1948   Irlanda se separa de la Commonwealth. ;
1958   Charles de Gaulle s escollit en referndum president de la V Repblica de Frana. ;
1959   El president dels Estats Units Eisenhower visita a Francisco Franco a Madrid; ms d'un mili de persones surten al carrer per a rebre'l. ;
1962   Argentina: creaci de l'Academia Portea del Lunfardo.
   El Parc Nacional Rondane s'estableix com el primer parc nacional de Noruega.
1966   Es llena la sonda sovitica Lluna 13, que aconsegueix aterrar a la lluna i recollir mostres de la superfcie lunar.
1968   Marxa cap a la Lluna la nau espacial estatunidenca Apollo 8 ;
1980 - Galcia: s'hi celebra el referndum en qu resultar plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
1987   Naufraga el transbordador filip Doa Paz: 2.000 morts.
1988   Atentat de Lockerbie;
1989   Nicolae Ceausescu convoca una assamblea del PCR a Bucarest (Romania) per a condemnar les protestes iniciades cinc dies abans a Timisoara. L'assamblea es torna en contra seva i s'inicia la revolta a la capital rumana.
1991   Primeres eleccions legislatives a Taiwan en 40 anys, amb una amplia victria del governamental Kuomitang (Partit Nacionalista), que reformar la Constituci.
1992   Polnia, la Repblica Txeca, Eslovquia i Hongria creen una zona de lliure comer.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1850 - Barcelona: Llus Domnech i Montaner, arquitecte, poltic i historiador catal.
1876 - Barcelona: Josep Maria Sert, pintor.
1960 - Barcelona: Jos Mara Sanz Beltrn Loquillo, msic.
Mn:
1940 - EUA: Frank Zappa, guitarrista i compositor.
1947 - Algesires (Cadis, Andalusia): Francisco Snchez Gmez, conegut com Paco de Luca, guitarrista andals.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1375 - Certaldo (la Toscana, Itlia): Giovanni Boccaccio, escriptor itali.
1935 - Hinds (Gteborg, Gtaland, Sucia): Kurt Tucholsky, escriptor i periodista alemany.
1940 - Hollywood (Califrnia, EUA): Francis Scott Key Fitzgerald, escriptor estatunidenc.
1945 - Heildelberg (Baden-Wrttemberg, Alemanya): George Smith Patton, militar estatunidenc.
1958 - Los Angeles (Califrnia, EUA): Lion Feuchtwanger, escriptor alemany.
1992 - Londres (Anglaterra): Nathan Milstein, viloninista ucrans.
2002 - Mil (la Llombardia, Itlia): Gi Pomodoro, escultor itali.

 Festes i commemoracions .

 Efemrides astronmiques .
solstici d'hivern (al voltant d'aquesta data).

----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3534" title="1974" nonfiltered="2318" processed="2294" dbindex="2323">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2 de febrer - Llus Llach torna a actuar al Palau desprs de 4 anys d'exili.
27 de febrer - Viena (ustria): Josep Carreras debuta a l'pera de Viena.
1 de mar - El Pardo (Comunitat de Madrid, Espanya): el consell de ministres presidit per Franco confirma la pena de mort per a Puig Antich i Heinz Ches (el nom real del qual era Georg Michael Welzel): els executen l'endem a Barcelona i Tarragona, respectivament.
28 de setembre - Figueres (l'Alt Empord): hi inauguren el Museu Dal.
3 de novembre - Pontons (l'Alt Peneds): es funda el sindicat Uni de Pagesos a la casa de colnies Penyafort.
17 de novembre - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): activistes catalanistes encapalats per Jordi Pujol hi funden Convergncia Democrtica de Catalunya.
20 de desembre - Andorra la Vella (Andorra): hi inauguren la Biblioteca Nacional. ;
Es funda el Partit Demcrata i Liberal del Pas Valenci;
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:

Mn:
31 de juliol - Londres (Anglaterra): Emilia Fox, actriu britnica ;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2 de mar - Barcelona: Salvador Puig i Antich, militant anarquista a qui les autoritats franquistes apliquen la pena de mort.
20 de juny - l'Alguer (Sardenya): Rafael Catardi i Arca, escriptor alguers.
Mn:
30 de setembre - Buenos Aires (l'Argentina): Carlos Prats, general de l'exrcit xil fidel a Allende, assassinat juntament amb la seva esposa per la DINA.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs
----







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3535" title="15 d'abril" nonfiltered="2319" processed="2295" dbindex="2324">
El 15 d'abril s el cent cinqu dia de l'any del calendari gregori i el cent sis en els anys de trasps. Queden 260 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1938 - nord del Pas Valenci: els franquistes ocupen aquest territori.
1977 - Perpiny: Inici dels actes de cloenda del Congrs de Cultura Catalana.
Mn:
1892 - Es forma la companyia General Electric.
1912 - El Titnic s'enfonsa a les 2:20 de la matinada, hores desprs de xocar amb un iceberg.
1920 - Es produeix el robatori d'una fbrica de sabates i l'assassinat del seu contable i el guarda de seguretat, a Massachusetts, de la qual cosa son injustament acusats els anarquistes Sacco i Vanzetti, fet pel qual seran electrocutats el 1927.
1955 - Des Plaines, Illinois (EUA) - s'hi obre el primer restaurant McDonald's.
1989 - Repblica Popular de la Xina: s'inicia la revolta de la Plaa Tiananmen desprs de la mort de Hu Yaobang.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1980 - Vic (Osona): Ral Lpez, jugador de bsquet catal;
Mn:
1452 - Itlia: Leonardo da Vinci, artista, arquitecte, enginyer i inventor.
1707 - Basilea (Sussa): Leonhard Euler, matemtic sus.
1843 - Nova York (EUA): Henry James, escriptor nord-americ.
1858 - Espinal (Frana): Emile Durkheim, socileg francs.
1874 - Schickenhof (Baviera, actual Alemanya): Johannes Stark, fsic alemany i Premi Nobel de Fsica;
1912 - Corea del Nord: Kim Il-sung, president de Corea del Nord;
1959 - Paddington (Londres, Regne Unit): Emma Thompson, actriu britnica.
1960 - Segvia (Espanya): Pedro Delgado, ciclista, guanyador del Tour de Frana i la Vuelta a Espaa.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1446 - Florncia (Itlia): Filippo Brunelleschi, arquitecte florent;
1828 - Bordeus (Frana): Francisco de Goya, pintor espanyol.
1865 - Washington (EUA): Abraham Lincoln, president dels Estats Units (1861-1865);
1969 - Lausana (Sussa): Victria Eugnia de Battenberg, reina consort d'Espanya;
1980 - Pars (Frana): Jean-Paul Sartre escriptor i filsof francs, Premi Nobel de Literatura (refusat);
1990 - Nova York (EUA): Greta Garbo, actriu sueca. ;
1998 - Cambotja: Pol Pot, dictador cambotj.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Telm, religis dominic gallec; sant Crescent, mrtir; santa Basilissa i santa Anastsia, mrtirs.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3536" title="20 de desembre" nonfiltered="2320" processed="2296" dbindex="2325">
El 20 de desembre s el tres-cants cinquant dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents cinquanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 11 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1974 - Andorra la Vella (Andorra): hi inauguren la Biblioteca Nacional d'Andorra.
2003 - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessi com a 127 president de la Generalitat de Catalunya.
Mn:
1803 - Nova Orleans (EUA): al palau del Cabildo se celebra la cerimnia de cessi de la Louisiana als Estats Units per part de Frana, segons l'acord de venda signat el 30 d'abril del mateix any entre Napole i el President dels Estats Units Thomas Jefferson.
1860 - Columbia (EUA): l'Assemblea de l'estat declara dissolta la uni amb els Estats Units, fet que desencadena la Guerra de Secessi.
1940 - Washington DC (EUA): Roosevelt pren possessi per tercera vegada del crrec de President.
1973 - Madrid (Espanya): l'organitzaci armada ETA assassina amb una bomba el president del govern espanyol Luis Carrero Blanco.
1987 - Larry Wall distribueix la primera versi del llenguatge de programaci Perl (Perl 1).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1927 - GeoJe (GyeongSang, Corea del Sud): Kim Young-sam, poltic core, president de Corea del Sud.
 1963 - Madrid (Espanya): Helena de Borb i Grcia, aristcrata espanyola, Infanta d'Espanya.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 2008 - Lyme (EUA): Robert Mulligan, director de cinema i televisi estatunidenc.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3537" title="1803" nonfiltered="2321" processed="2297" dbindex="2326">

 Esdeveniments .
20 de desembre - Frana entrega Louisiana als Estats Units.
 Naixements . 
 Barcelona - Francesc Xavier Parcerisa, pintor i litgraf catal.
Fregenal de la Sierra (Badajoz): Juan Bravo Murillo, poltic Espanyol i president del Govern Espanyol (1851-1852) (m. Madrid 1873).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3538" title="1973" nonfiltered="2322" processed="2298" dbindex="2327">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
26 de setembre - Barcelona: Detenci de Salvador Puig i Antich.
1 de desembre - Barcelona: Llus Maria Xirinacs i Damians inicia una vaga de fam davant de la pres model per reclamar l'amnistia dels presos poltics antifranquistes que durar 42 dies.
Mn:
27 de mar - Hollywood (Califrnia, EUA): Marlon Brando rebutja l'scar que li concedeix l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques.
9 d'abril - Israel llena l'operaci Primavera de Juventut al Lban amb la finalitat d'assessinar a importants dirigents de la OLP (com a reacci a la Massacre de Mnich).
11 de setembre - Xile: les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del pas; el president Salvador Allende mor al Palacio de la Moneda.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 13 de febrer - Badalona: Miguel Poveda, cantaor de flamenc.
17 de febrer - Taradell: Llus Codina Codina, futbolista del Gimnstic de Tarragona entre d'altres equips.

Mn:
29 d'abril - Pamplona: Jess Mara Serrano Eugui, futbolista del Gimnstic de Tarragona entre d'altres equips.
30 d'octubre - Silvia Corzo, presentadora de notcies colombiana.
30 d'octubre - Adam Copeland "Edge", lluitador professional canadenc.
20 d'abril - Tor: Gabry Ponte, Disc jockey itali.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
16 d'abril - Villarrubio (Tarancn, Conca): Luis Manuel Ferri Llopis, conegut com Nino Bravo, cantant meldic valenci, d'accident de trnsit.
22 d'octubre - San Juan (Puerto Rico): Pau Casals, violoncellista catal.
Mn:
31 de gener: Ragnar Frisch, economista noruec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1969.
2 de setembre - Bournemouth (Anglaterra): John R.R. Tolkien, escriptor i filleg angls.
11 de setembre - Santiago Xile: Salvador Allende, president de Xile, mort defensant el Palacio de la Moneda davant l'exrcit sublevat.
23 de setembre - Santiago (Xile): Ricardo Eliezer Neftal Reyes Basoalto, conegut com Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomtic xil.
20 de desembre - Madrid (Espanya): Luis Carrero Blanco, president del govern espanyol, assassinat amb una bomba per la banda terrorista ETA.

Pgines que s'hi relacionen.

 Calendari d'esdeveniments;
 Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3539" title="1927" nonfiltered="2323" processed="2299" dbindex="2328">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 Fundaci a Valncia de la Federaci Anarquista Ibrica.
 Apareix Taula de les Lletres Valencianes.
25 de mar - Barcelona: Catalunya juga el primer partit de bsquet de la seva histria.
Mn:
2 de maig - Hollywood (Califrnia, EUA): s'hi funda l'Acadmia de les Arts i Cincies Cinematogrfiques.
20 de maig - Jedda (l'Arbia Saudita): Abdul Aziz Ibn Saud hi signa amb el Regne Unit un tractat segons el qual aquest estat reconeix la independncia del seu regne (conegut com a regne d'Hijaz i Nejd), que acabar originant l'Arbia Saudita el 1932.
25 d'octubre - oce Atlntic, prop de Rio de Janeiro (el Brasil): s'hi enfonsa el transatlntic itali "Principessa Mafalda" provocant la mort de 314 persones.
14 de desembre - L'Iraq s'independentitza del Regne Unit.
14 de desembre - La companyia Iberia fa el primer vol comercial entre Madrid i Barcelona;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
15 de mar - Barcelona (Barcelons): Joan Segarra i Iracheta, futbolista catal, jugador del FC Barcelona.
26 de juliol - Barcelona (Barcelons): Joan Revents i Carner, poltic catal, militant del PSC-PSOE.

Mn:
16 d'abril - Marktl (Baviera, Alemanya): Joseph Alois Ratzinger ('Benet XVI'), clergue catlic alemany, 265 Papa de Roma.
17 d'abril - Halle an der Saale (Alemanya): Margot Honecker, poltica alemanya, ministra d'educaci a l'RDA. ;
3 de juliol - Teuven (Valnia): Charles Vandenhove, arquitecte val.
13 d'agost - Mayar (Holgun, Cuba): Fidel Castro, poltic cub, president de Cuba (segons altres fonts el 1926). ;
20 de desembre - Koje-gun (Kyongsang del Sud, Corea): Kim Young Sam, poltic core, president de Corea del Sud.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
5 de mar - Viena (ustria): Franz Mertens, matemtic alemany (n. 1840).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3540" title="16 d'abril" nonfiltered="2324" processed="2300" dbindex="2329">
El 16 d'abril s el cent sis dia de l'any del calendari gregori i el cent set en els anys de trasps. Queden 259 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1969 - Barcelona: l'escriptor Jordi Rubi i Balaguer obt el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Mn:
1919 - Gandhi anuncia un dia d'oraci i desdejuni en resposta a la Massacre d'Amritsar (ndia) desafiant a l'Imperi Britnic.
1943 - El doctor Albert Hofmann descobreix els efectes psicodlics de la droga LSD.
1947 - Bernard Baruch, utilitza per primera vegada el terme Guerra freda, per a descriure les relacions entre Estats Units i la uni Sovitica.
1963 - Valentina Tereshkova s'enlaira en la cpsula espacial Vostok-6, convertint-se en la primera dona astronauta.
2003 - Atenes (Grcia): s'hi signa el tractat pel qual Polnia, Hongria, la Repblica Txeca, Eslovquia, Eslovnia, Estnia, Letnia, Litunia, Malta i Xipre, 10 estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Uni Europea (amb veu per sense vot) i que els permetr d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
2004 - Madrid (Espanya): el Congrs dels Diputats elegeix Jos Luis Rodrguez Zapatero president del Govern d'Espanya.
2007 - Blackburg (Virginia, Estats Units): Es produeix la matana de Virgnia Tech amb 33 morts.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1958 - Barcelona: Xavier Sard, periodista.
1972 - Monts (Arag): Conxita Martnez, tennista.
Mn:
778 - Gironda (actual Frana): Llus I el Piets, rei d'Aquitnia i emperador;
1646 - Pars (Frana): Jules Hardouin Mansart, arquitecte francs;
1844 - Pars (Frana): Anatole France, escriptor francs i Premi Nobel de Literatura.
1889 - Walworth (Londres, Regne Unit): Charles Chaplin, actor, director, guionista i msic britnic.
1921 - Sussa: Peter Ustinov, actor de cinema britnic d'origen rus.
1924 - Cleveland (Ohio, EUA): Henry Mancini, msic compositor de bandes sonores.
1927 - Marktl (Baviera, Alemanya): Joseph Alois Ratzinger, elegit com a 265 Papa de Roma, el 19 d'abril de 2005, Benet XVI.
1940 - Copenhagen (Dinamarca): Margarida II de Dinamarca, reina de Dinamarca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1988 - Dei (Mallorca) - Norman Yanikun, pintor estatunidenc.
2008 - Barcelona (Barcelons): Emili Giralt i Ravents, historiador catal, president de l'IEC.
Mn:
1972 - Kamakura (Jap): Yasunari Kawabata, novellista japons, premi Nobel de Literatura. ;
1973 - Villarrubio (Espanya) - "Nino Bravo", cantant valenci.
1991 - Londres (Anglaterra): David Lean, director de cinema angls.
2007 - Blacksburg (EUA): Cho Seung-hui, estudiant sudcore, culpable de la matana de Virgnia Tech.

 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Toribi de Libana, bisbe; santa Engrcia, verge; sant Benet-Josep Labre.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3541" title="1969" nonfiltered="2325" processed="2301" dbindex="2330">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
16 d'abril - Barcelona: atorguen a Jordi Rubi i Balaguer el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
13 de desembre - Barcelona: Llus Llach s'estrena en solitari al Palau de la Msica Catalana.
Mn:
 22 de juliol - Madrid (Espanya): Joan Carles de Borb s designat successor del dictador Franco en la direcci de l'Estat Espanyol, a ttol de rei i amb el ttol provisional de prncep d'Espanya.
29 d'octubre - Califrnia (els Estats Units): l'equip dirigit per l'informtic Leonard Kleinrock envia el primer missatge electrnic d'un ordinador de la Henry Samueli School of Engineering and Applied Science (Los Angeles) fins a un altre situat a l'Stanford Research Institute (prop de San Francisco), a travs d'Arpanet, l'embri d'Internet.
ASTRONUTICA;

20 de juliol - mar de la Tranquillitat (la Lluna): el mdul lunar "Eagle" de la nau Apollo 11, llanada per la NASA, hi aterra amb xit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 3 de gener - Kerpen: Neix Michael Schumacher, pilot que marcar un punt d'inflexi a la Frmula 1;
 22 d'octubre - Rockville, Maryland (Estats Units) Spike Jonze, director de cinema;
28 d'octubre - Pomona (Califrnia): Ben Harper, guitarrista.
22 de novembre - Rasht (Iran): Marjane Satrapi, dibuixant.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3542" title="14 de juny" nonfiltered="2326" processed="2302" dbindex="2331">
El 14 de juny s el cent seixanta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el cent seixanta-sis en els anys de trasps. Queden 200 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1323 - Cller (Sardenya): l'infant Alfons hi desembarca i inicia la conquesta de Sardenya.
1391 - Valncia: El Consell de la ciutat emet un bndol en qu prohibeix la prctica del joc de pilota als carrers.
Mn:
1775 - Estats Units: Es funda l'Exrcit dels Estats Units d'Amrica.
1982 - Illes Malvines: rendici de les tropes argentines a Port Stanley, la guerra estava apunt d'acabar.
1985 - Grcia-Liban-Algria: El vol 847 de la TWA s segrestat per l'organitzaci armada Hezbollah.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1928 - Rosario (Argentina): Che Guevara, dirigent poltic i guerriller argent.
1942 - Villaviciosa de Odn (Espanya): Roberto Garca-Calvo, jurista espanyol, magistrat conservador i espanyolista del TC.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1986 - Jorge Luis Borges, escriptor Argent.
1994 -  Henry Mancini, compositor de  msica per a cinema.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3543" title="1" nonfiltered="2327" processed="2303" dbindex="2332">
Aquesta pgina s per a l'any. Per al nombre visiteu u.

 Esdeveniments .
 Llocs .
 frica .
 Fundaci d'Axum a Etipia.

 Amrica .
 Moxos deixa de ser una important zona religiosa d'Amrica del Sud.

 sia .
 A la Xina comena el regnat de l'emperador Ping de la Dinastia Han.
 Confuci rep el seu primer ttol real nom pstum: Senyor Baochengxun Ni.
 Introducci del Budisme en Xina.
 Comena l'Era Yuanshi a la Dinastia Han (Xina).
 A la Xina els funerals es tornen ms elaborats, respecte els ornaments funeraris que ara inclouen: roba, joieria i models de soldats i servents.
 Es dissenya a la Xina torres de perforaci de 18 metres d'altura.
 Construcci del primer gran port artificial a Israel.

 Imperi Rom .
 Tiberi sota les ordre d'August sufoca els revoltes a Germania (anys 1-5);
 Tiberi organitza un cens a l'imperi.
 August nombra a Ariobarzanes II rei d'Armnia.
 Gaius Caesar i Luci Emili Paulle sn assignats cnsols.
 S'extingeixen els lleons a l'Europa Occidental.
 Construcci de l'Aqeducte d'Aqua Alsienta.
 Aparici de la seda a Roma.

 Temtiques .
 Literatura .
 S'escriu el poema les Metamorfosis per Ovidi.
 Titus Livi escriu la seva monumental histria de Roma (Ab Urbe Condita).

 Religi .
 Al el naixement de Jesucrist (segons els cristians) es marca l'any de partida del seu calendari.
 El budisme s introdut a la Xina.

 Naixements . 
 Jesucrist, segons la data tradicional calculada per Dions l'Exigu en el seu calendari.
 Luci Juni Galli, cnsol rom en el 65.

 Necrolgiques .
 Tigranes IV d'Armnia;
 Zhao Feiyan, emperadriu de la Xina.

 Referncies .












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3544" title="2" nonfiltered="2328" processed="2304" dbindex="2333">

Aquesta pgina s per a l'any. Per al nombre visiteu dos.
 Esdeveniments .
 Retrobament en l'Eufrates entre el cnsol Gaius Caesar i Phraates V, rei d'Imperi Part.
 Gaius Caesar s greument ferit en intentar suprimir una revolta a Armnia en contra la imposici romana de Ariobarzanes II.
 Elecci a Roma de Publio Afranio Varo i de Publio Vinicio com a cnsols.

 Naixements .
 Apollonius;

 Necrolgiques .
 Lucius Cesar;






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3545" title="3" nonfiltered="2329" processed="2305" dbindex="2334">

Aquesta pgina s per a l'any. Per al nombre visiteu nombre tres.
 Esdeveniments .
 Utilitzaci per primer cop a la Xina del carret o carretilla;
 Lucio Aelio Lamia i Marc Valeri Mesala Mesalin sn cnsols a Roma.
 El rei Marcom Marobod unifica las tribus sueves.

 Naixements . 
 Pau de Tars o Sant Pau;
 24 de desembre - Galba.

 Necrolgiques . 





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3546" title="4" nonfiltered="2330" processed="2306" dbindex="2335">

Aquesta pgina s per a l'any. Per al nombre visiteu quatre.
 Esdeveniments .
 Tiberi s anomenat hereu d'August.
 Tiberio adopta a Germnic.
 La llei Lex Aelia Sentia regula la manumissi d'esclaus;
 Fraartes de Partia s assassinat. La corona passa a Orodes III.
 Nicols de Damasco escriu el volum 14 del seu Historia del mn.

 Naixements .
 Lucio Junio Moderado Columella, escriptor rom (m. 70).
 Daemusin de Gogurieo, rei de Kogury  (Corea i Manxria), (m. 44).

 Necrolgiques .
 Artavasdas IV, rei d'Armnia (n. 20 aC).
 Bak Hyeokgeose del regne de Silla, primer regent de Corea.
 Gaius Caesar fill de Agripa i Julia mor per els ferides que va parit durant la campanya a Artagira (Armnia).





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3547" title="5" nonfiltered="2331" processed="2307" dbindex="2336">

Aquesta pgina s per a l'any. Per al nombre visiteu cinc.
 Esdeveniments .
 L'emperador Ru Zi Ying ascens  al tro de la Xina.
 Tiberi conqueriex la Germania inferior, derrotant  les tribus longobards que habitaven la conca inferir riu Elba.
 Polyainus Marathonius es arcont de Atenes.

 Naixements .
 Necrolgiques .





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3548" title="6" nonfiltered="2332" processed="2308" dbindex="2337">

Aquesta pgina s per a l'any. Per al nombre visiteu sis.
 Esdeveniments .
Quir realitza un cens a Judea (d'acord amb Flavi Josefus);
Gran incendi a Roma;
Establiment del procs per ocupar un crrec pblic a la Xina (precursor de les oposicions);

 Naixements .
 Ner, fill de Germnic Csar i Agripina I.
 Cesonia, empedradiu romana.

 Necrolgiques .
Clepatra Selene, reina de Cirenaica i Lbia.
Orodes III, rey de Prtia.






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3549" title="7" nonfiltered="2333" processed="2309" dbindex="2338">

Aquesta pgina s per a l'any. Per al nombre visiteu nombre set.
 Esdeveniments .
Publicaci de la Geografia d'Estrab;
 Naixements .
Druso Csar: fill de Germnic i Agripina I.
Cneo Domicio Corbuln: general rom.

 Necrolgiques .
Atenodoro Cananites, filsof estoic.





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3550" title="8" nonfiltered="2334" processed="2310" dbindex="2339">

Aquesta pgina s per a l'any. Per al nombre visiteu vuit.
 Esdeveniments .
 3 d'agost - El General rom Tiberi derrota els Dalmacians en el ru Bathinus.
 Vipsania Julia s exiliada.
 Ovidi s desterrat de Roma i exiliat al Mar Negre aprop de Tomis.
 Tincomarus s despullat com a rei dels Atrebates en Britania i Eppillus.
 Vonones I es converteix en rei de Prtia.
 Comena l'era Chushi de la Dinastia Han a la Xina.
 Wang Mang s el virtual governant de la Xina.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Marc Valeri Messalla Corv, general rom.
Mecenes,conseller de August;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3551" title="9" nonfiltered="2335" processed="2311" dbindex="2340">

Aquesta pgina s per a l'any. Per al nombre visiteu nombre nou.
 Esdeveniments .
 Batalla del bosc de Teoteburg - els germnics dirigits per Armini derroten a tres legions romanes, dirigides per Varus.
 Naixements . 
Vespasi, emperador rom;
 Necrolgiques .
 Vespasi: Emperador rom;





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3552" title="10" nonfiltered="2336" processed="2312" dbindex="2341">

Aquesta pgina s per a l'any. Per al nombre visiteu deu.
 Esdeveniments .
 Extinci de la dinastia grega de Bactriana. ;
 Illria es reparteix entre Pannia i Dalmcia. ;
 Divisi de la tribu germnica dels Irmiones.

 Naixements .
Her d'Alexandria, enginyer grec.

 Necrolgiques .
 Her d'Alexandria, enginyer grec.
 Claudi, emperador rom.





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3553" title="11" nonfiltered="2337" processed="2313" dbindex="2342">

 Esdeveniments .
 Naixements .
4 d'abril: Lvia Drusilla, fill de Germnic i Agripina I.

 Necrolgiques . 






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3554" title="12" nonfiltered="2338" processed="2314" dbindex="2343">

 Esdeveniments .
 Judea .
 Anni Ruf s anomenat prefecte de Judea.
 Publi Sulpici Quir torna a Judea per convertir-se en conseller de Tiberi.

 Roma .
 L'exercit d'Artxides s enderrocat pels romans.
 August ordena la major invasi d'Alemanya ms enll de Rin.
 Germnic Csar i Gai Fonteu Capit III sn cnsols.

 Naixements .
31 d'agost - Calgula, emperador de Roma.

 Necrolgiques .































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3555" title="13" nonfiltered="2339" processed="2315" dbindex="2344">

 Esdeveniments .
 Testament d'August.
 El senat rom aboleix els Vigintisexviri.
 Tiberi entra triomfant a Roma, grcies a els campanyes que Germnic porta a la Germnia.
 Reinstauraci de Abgaro V de Edesa al tro de Osroene.
 Estrab escriu el seus coneixements sobre la Terra.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3556" title="14" nonfiltered="2340" processed="2316" dbindex="2345">


 Esdeveniments .
 Tiberi succex a August com a emperador de Roma.
 Revoltes a Germnia per part de les legions romanes desprs de la mort d'August.
 El cens de poblaci est al voltant de 4.973.000 ciutadans romans.
 Divinitzaci d'August.
 Insurreccions a frica.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
19 d'agost - Csar August, primer emperador de l'Imperi Rom.






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3557" title="15" nonfiltered="2341" processed="2317" dbindex="2346">

 Esdeveniments .
 Fundaci d'Emona, avui Ljubljana.
 Valerius Gratus s anomenat prefecte de Judea.

 Naixements .
 Drusilla, princesa romana, germana i amant de Calgula.
 Valria Messallina, emperadriu romana, esposa del emperador Claudi.
24 de setembre - Vitelli: emperador rom;

 Necrolgiques . 




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3558" title="16" nonfiltered="2342" processed="2318" dbindex="2347">

 Esdeveniments .
Els Querusc sn derrotats per l'exercit rom a la batalla de Idistavisus Campus.

 Naixements .
 16 de setembre - Drusilla, germana de Calgula. (Morta el 38);
 Agripina II - Emperador rom.

 Necrolgiques . 
 Escribnia - Segona esposa d'August. (Data probable);




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3559" title="17" nonfiltered="2343" processed="2319" dbindex="2348">

 Esdeveniments .

Imperi Rom: Germnic Csar comanda campanyes militars cap a sia Menor. ;
sia Menor: Capadcia esdev provncia romana. ;
sia Menor: un terratrmol destrueix les ciutats de Sardes i Hierpolis de Frgia.
Germnia: hi comena una guerra civil.
Sejanus s nomenat Prefecte pretori.
Publicaci de Ab Urbe condita ("Histria de Roma des de la seva Fundaci") en 142 volums per Livi.

 Naixements . 
 Necrolgiques .

Ovidi, poeta rom (o l'any 18);
Livi, historiador rom;
Gai Juli Higini, autor rom;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3560" title="18" nonfiltered="2344" processed="2320" dbindex="2349">

 Esdeveniments .
 Roma: Thusnelda (esposa del guerrer germ Armini) es exhibida en la desfilada de la victria del general Germnic, tot i que aquest va perdre per sempre Germnia a mans de l'Imperi rom.
 Fundaci de Sel.
 Caifs es converteix en sum sacerdot del temple jueu.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Possible mort de Ovidi (tamb en el 17).
Arquelau de Judea, Etnarca de Judea, Samaria i Idumea.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3561" title="19" nonfiltered="2345" processed="2321" dbindex="2350">

 Esdeveniments .
Deportaci de jueus de Roma a Siclia;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Germnic Csar, general rom.
 Armini, lder germ.
 Vonones, rei part.
 Estrab, historiador i gegraf.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3562" title="20" nonfiltered="2346" processed="2322" dbindex="2351">

 Esdeveniments .
 Fundaci de Tiberades.
 Aule Corneli Cels escriu una Enciclopdia de Medicina.
 Galba s pretor de Roma.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3563" title="21" nonfiltered="2347" processed="2323" dbindex="2352">

 Esdeveniments .
 Construcci de les primeres plomes per escriure a Roma;
 Quart consolat de Tiberi.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Armini el querusc (38), guerrer germ que va destruir l'exercit rom.
 Publi Sulpici Quir, governador rom de Sria.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3564" title="22" nonfiltered="2348" processed="2324" dbindex="2353">

 Esdeveniments .
 S'imposa la llei romana a la Gllia;
 Inici de la dinastia Han a la Xina.

 Naixements .
 Valria Messallina, tercera esposa de l'emperador Claudi.

 Necrolgiques . 
 Jnia Trcia, esposa de Gai Cassi Long i germana de Marc Juni Brut tiranicida.

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3565" title="23" nonfiltered="2349" processed="2325" dbindex="2354">

 Esdeveniments .
 Comena el regnat del rei Ptolomeu de Mauritnia.
 Estrab publica la seva geografia, comprenent el saber cartogrfic clssic.
 Liu Xuan, un rebel Han es revolta contra la dinastia Xin i es proclama emperador;

 Naixements .
Plini el Vell.

 Necrolgiques .
6 d'octubre: Wang Mang, emperador xins, fundador de la dinastia Xin.
Drus el Jove, net de Tiberi.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3566" title="24" nonfiltered="2350" processed="2326" dbindex="2355">

 Esdeveniments .
 Fi de la dinastia Xin a la Xina. La dinastia Han torna al poder.
 Fi de la guerra que enfrontava a Roma amb Numdia i Mauritnia.
 Charmides es arcont d'Atenes.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Possible mort d'Estrab (tamb pot ser en el 19);



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3567" title="25" nonfiltered="2351" processed="2327" dbindex="2356">

 Esdeveniments .
	
 Tiberi s'installa una controvrsia entre Messnia i Esparta durant els Dentheliales en el Taygetos, la adjudicaci de les terres a Messnia. ;
 Cossus Cornelius Lentulus i Marcus Asinius Agrippa es converteixen en cnsols.
 Es restableix la dinastia Han a la Xina on Liu Xiu s'autoproclama emperador.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Emperador Gengshi Han;
 Ruzi Ying;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3568" title="26" nonfiltered="2352" processed="2328" dbindex="2357">


 Esdeveniments .
Pon Pilat s enviat a Judea.
Tiberi es retira a Capri.
 Naixements .
Nerva, emperador rom.
 Necrolgiques . 


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3569" title="27" nonfiltered="2353" processed="2329" dbindex="2358">


 Esdeveniments .
 Incendi a Roma;
 El mal estat de l'estai Fidenae al caure provoca la mort de 20.000 els 50.000 espectadors.
 Els albercocs arriben a Europa des de l'sia;
 Es construeix un Arc de Triomf en honor a August.

 Naixements .
 Judea: Herodes II Agripa;
 Petroni, escriptor rom.
 Wang Chong, escriptor xins.

 Necrolgiques . 


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3570" title="28" nonfiltered="2354" processed="2330" dbindex="2359">


 Esdeveniments .
 Els Frisi negocien un tractat amb els romans en el riu Rin per evitar la conquesta.

 Naixements .
 Ming of Han emperador de la Xina;

 Necrolgiques .
 Onjo of Baekje emperador de Corea;




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3571" title="29" nonfiltered="2355" processed="2331" dbindex="2360">


 Esdeveniments .
 Conquesta de Sofia per part dels romans.
 Agripina I s exiliat a la illa de Ventotene (i els seus fills tret de Calgula) sn empresonats.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Lvia Drusilla, muller d'August i mare de Tiberi.


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3572" title="30" nonfiltered="2356" processed="2332" dbindex="2361">


 Esdeveniments .
 Els romans es torben la ciutat de Tournai a Blgica;

 Naixements .
 8 de novembre - Nerva: Emperador rom.

 Necrolgiques .
Divendres Sant - Jesucrist - s la data actualment ms acceptada (tradicionalment 33). Altres autors l'estableixen exactament el 3 d'abril de l'any 33.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3573" title="31" nonfiltered="2357" processed="2333" dbindex="2362">


 Esdeveniments .
 Tiberi torna a Roma des de Capri.

 Naixements .
 Gai Musoni Ruf, filsof rom.

 Necrolgiques .
 Roma:Seja per orde de Tiberi.
 Sant Esteve mrtir, apedregat.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3574" title="32" nonfiltered="2358" processed="2334" dbindex="2363">


 Esdeveniments .
 Sant Pere s nomenat el primer papa;
 3 de setembre - Mxic: primers documents escrits d'Amrica amb esteles de l'poca Olmeca tard.

 Naixements .
 Marc Salvi Ot: emperador rom.

 Necrolgiques . 
 Luci Calpurni Pis Ceson, cnsol rom.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3575" title="33" nonfiltered="2359" processed="2335" dbindex="2364">




 Esdeveniments .
 
 Galba s Consol rom.
 Tiberi funda un crdit bancari a Roma.
 Una crisis financera accessos a Roma, donat a les poltiques fiscals mal escollides. El valor de la terra va caure en picat i el crdit va augmentar. Aquestes accions va conduir a una falta d'efectiu, una crisi de confiana i molta especulaci del sl. Les primeres vctimes va ser els senadors, els cavallers i els rics. Moltes famlies aristocrtiques es van arrunar.

 Naixements .
 Gaius Rubellius Plautus, fill de Gaius Rubellius Blandus i Jlia Drusa;

 Necrolgiques .
3 d'abril, Jerusalem (Palestina) - Jess de Natzaret, crucificat per la cohort de Pon Pilat a instncies del Sanedr (data ms probable).
 Agripina I dona de Germnic Csar (sucidada per inanici).
 Marc Emili Lpid cnsol de Roma.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3576" title="34" nonfiltered="2360" processed="2336" dbindex="2365">

 Esdeveniments .
 Construcci d'un aqeducte rom a tres bandes a partir de Nimes i el funcionament del 269 milles.
 Pau de Tars i Sant Bernab apstol comencen a predicar l'evangeli als Jentils.
 Intervenci romana a Armnia (34-37).
 Els habitants originals de Dcia es revolten contra els Srmates tribu Iazyges que els van esclavitzar.

 Naixements .
 Aule Persi Flac, poeta rom.

 Necrolgiques .
 Sant Esteve mrtir, el primer mrtir del cristianisme;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3577" title="35" nonfiltered="2361" processed="2337" dbindex="2366">

 Esdeveniments .
 Tiridates III s coronat rei de Prtia.

 Naixements .
 8 de novembre - Nerva, emperador rom.
 Ban Zhao, historiador xins.
 Quintili, retric rom.

 Necrolgiques .
 Epaticcus, prncep de Catuvellauni.
 Artaxes III, rei Armnia.
 Mahajabeen II, rei d'Esbee.


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3578" title="36" nonfiltered="2362" processed="2338" dbindex="2367">

 Esdeveniments .
Pon Pilat torna a Roma;
Conversi de Pau de Tars (Sant Pau) al cristianisme (data popular);
Marc Claudi Marcel VII s governador de Judea romana i Samria.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3579" title="37" nonfiltered="2363" processed="2339" dbindex="2368">

 Esdeveniments .
 Lloc .
 Imperi rom .
Gneu Acerroni Prcul s proclamat cnsol.
18 de mar - El Senat proclama a Calgula emperador de Roma.
Un terratrmol destrueix Antioquia de l'Orontes.

 Temtiques .
 Religi .
Sant Pere funda l'Esglsia Ortodoxa Siriana (data tradicional).
Any probable de la conversi del fariseu Pau de Tars al cristianisme.

 Naixements .
15 de desembre - Ner, emperador de Roma.
Flavi Josep, historiador jueu.

 Necrolgiques .
16 de mar - Tiberi, emperador de Roma.
1 de maig - Antnia Menor, filla de Marc Antoni.
Marobod - Rei de Marcom.





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3580" title="38" nonfiltered="2364" processed="2340" dbindex="2369">

 Esdeveniments .
 Llocs .
 Imperi rom .
 Boda probable entre Valria Messallina i Claudi.

 Temtiques .
 Arts i cincies .
 Fedre escriu un recull de faules populars.

 Naixements .
Marc Valeri Marcial, epigrama llat.

 Necrolgiques .
Drusilla, germana de Calgula;
Sant Andreu l'apstol.
Du Shi, ingenier i arquitecta xins;

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3581" title="39" nonfiltered="2365" processed="2341" dbindex="2370">

 Esdeveniments .
 Llocs .
 Imperi rom .
 Domici Afer i Calgula  sn cnsols.
 Herodes I Agripa, rei de Judea, acusa a Herodes Antipas de conspiraci contra Calgula. Antipas s exiliat Agripa i rep el seu territori.;
Calgula ordena una estatua de si mateix al Temple de Jarusalem.

 sia .
 Les germenes Trung resisteixen a Xina davant les influncies de Vietnam.

 Naixements .
 3 de novembre - Marc Anneu Luc, poeta rom.
 30 de desembre - Titus, Emperador rom. (79-81);

 Necrolgiques .
Sneca el Vell, retric cordovs.

 Referncies .



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3582" title="40" nonfiltered="2366" processed="2342" dbindex="2371">

 Esdeveniments .
 Llocs .
 Imperi rom .
 Calgula s consol en solitari.
 Calgula s'embarca a una conquesta per conquerir la Gran Bretanya per fracassa.
 Nrica i Mauretnia, s'incorporen a l'Imperi rom.
 Calgula es transforma en el principal un hel  lenstic autcrata. Ell distribueix honors per distracci, es declara a si mateix un du i que totes les ordres dels caps de les esttues gregues se substitueix pel seu. He also appoints his horse a senator. Aix mateix, nomena el seu cavall senador.

 Europa .
 La tribu germnica quades es va expandir ms enll del que avui en dia seria Morvia i Eslovquia.

 sia .
 Vardanes I s rei de l'Imperi Part.

 Temtiques .
 Arts i cincies .
 Fil d'Alexandria ensenya que tots els homes neixen lliures.

 Naixements .
 13 de juny, Frejs - Gneu Juli Agrcola, general rom i governador de Britnia.
 Dioscrides Pedaci, metge grec.
 Sext Juli Front, magistrat rom.
 Di Crisstom, filsof i historiador grec.
 Claudia Octavia, filla de Claudi i Valria Messallina.
 Emperadriu Ma, de la dinastia Han.

 Necrolgiques . 
 Ptolomeu de Mauritnia. (executat per Calgula);



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3583" title="41" nonfiltered="2367" processed="2343" dbindex="2372">

 Esdeveniments .
24 de gener - Claudi succeeix a Calgula com a emperador de Roma.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
24 de gener - Calgula, emperador de Roma. (Assassinat);
24 de gener - Julia Drusil, filla de Calgula.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3584" title="42" nonfiltered="2368" processed="2344" dbindex="2373">
 Esdeveniments .
Conquesta romana de Ceuta.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3585" title="43" nonfiltered="2369" processed="2345" dbindex="2374">
 Esdeveniments .
Roma comena la conquesta de Britnia.
Fundaci de Londinium (Londres).

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3586" title="44" nonfiltered="2370" processed="2346" dbindex="2375">
 Esdeveniments .
 Imperi Rom .
Claudi retorna de Britnia desprs de la seva conquesta.
 La Mauretnia esdev una provncia romana.
 L'illa de Rodes retorna a l'Imperi Rom.
 Judea passa a ser controlada pels governadors romans degut a la mort d'Herodes I Agripa.
 Cuspi Fade, Governadoer de Judea fa caure la revolta de Teudes, que va ser decapitat.
 Pomponi Mela, gegraf gadit, escriu De Chorographia, el primer tractat geogrfic escrit en llat.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Sant Jaume el Major (martirilogi);
Herodes I Agripa;
Claudia Julia (filla de Drus el Jove);
Wu Han, general de la Dinastia Han;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3587" title="45" nonfiltered="2371" processed="2347" dbindex="2376">
 Esdeveniments .
 Comencen els viatges de Sant Pau segons la cronologia tradicional;
 Naixements . 
 Plutarc, historiador grec;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3588" title="46" nonfiltered="2372" processed="2348" dbindex="2377">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3589" title="47" nonfiltered="2373" processed="2349" dbindex="2378">
 Esdeveniments .
Els romans construeixen una fortificaci que ms tard es convertir en la ciutat d'Utrecht.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3590" title="48" nonfiltered="2374" processed="2350" dbindex="2379">
 Esdeveniments .
Divisi dels huns en dues branques, una passa al servei xins;
Els aristcrates gals poden participar al senat rom;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Valria Messallina;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3591" title="49" nonfiltered="2375" processed="2351" dbindex="2380">
 Esdeveniments .
La carta de Sant Pau: Epstola als glates, s redactada.
Sneca es converteix en tutor de Ner.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3592" title="50" nonfiltered="2376" processed="2352" dbindex="2381">
 Esdeveniments .
Her d'Alexandria construeix una mquina de vapor.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3593" title="51" nonfiltered="2377" processed="2353" dbindex="2382">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans;
 Es construeix el Teatre de Sagunt.

 Mn;
Segon gran viatge de Pau de Tars: fundaci d'una comunitat cristiana a terres gregues;
 S'escriu el llibre Thessalonians del Nou Testament (possible data);
 A l' epstola als Galatas, Pau de Tars dna suport a la separaci del cristianisme del judasme.

 Naixements .
24 d'octubre - L'Emperador rom Domici.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3594" title="52" nonfiltered="2378" processed="2354" dbindex="2383">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3595" title="53" nonfiltered="2379" processed="2355" dbindex="2384">
 Esdeveniments .
 Naixements .
18 de setembre - Itlica (la Btica, Imperi Rom): Marc Ulpi Traj, emperador rom des del 98 (m. 117).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3596" title="54" nonfiltered="2380" processed="2356" dbindex="2385">
 Esdeveniments .
Ner es converteix en emperador.
Es publica l'obra filosfica de Sneca.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
13 d'octubre - Claudi, emperador de l'Imperi Rom, problablement enverinat per la seva dona.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3597" title="55" nonfiltered="2381" processed="2357" dbindex="2386">
 Esdeveniments .
Ner s alhora emperador rom i cnsul;
 Naixements . 
Epictet d'Hierpolis, filsof grec;
Tcit, historiador;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3598" title="56" nonfiltered="2382" processed="2358" dbindex="2387">
 Esdeveniments .
Guerra entre Roma i Prtia;
Pau de Tars escriu la primera epstola als corintis;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3599" title="57" nonfiltered="2383" processed="2359" dbindex="2388">
 Esdeveniments .
Testimonis ms antics d'escriptura al Jap.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Publius Anteius, magistrat rom i governador de Sria.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3600" title="58" nonfiltered="2384" processed="2360" dbindex="2389">
 Esdeveniments .
 Pau de Tars s empresonat;
 Naixements . 
 Juvenal, poeta rom;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3601" title="59" nonfiltered="2385" processed="2361" dbindex="2390">
 Esdeveniments .
Boiocalus, cabdill del poble germnic dels ansibaris, declara la guerra als romans.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3602" title="60" nonfiltered="2386" processed="2362" dbindex="2391">
 Esdeveniments .
 Els romans van construir el primer pont de Londres.
 Pau de Tars va escriure gran part de les cartes paulines.
 Vitelli va ser (possiblement) procnsol d'frica.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3603" title="61" nonfiltered="2387" processed="2363" dbindex="2392">
 Esdeveniments .
Galba esdev governador de la provncia romana de Tarraconensis.
Rebelli dels britnics liderats per Boudicca.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Boudicca, reina dels Iceni.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3604" title="62" nonfiltered="2388" processed="2364" dbindex="2393">
 Esdeveniments .
Pau de Tars empresonat;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3605" title="63" nonfiltered="2389" processed="2365" dbindex="2394">
 Esdeveniments .
Gran terratrmol a Pompeia;
Enciclopdia d'Aule Corneli Cels;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3606" title="64" nonfiltered="2390" processed="2366" dbindex="2395">
 Esdeveniments .
 18 de juliol: Incendi de Roma, que permet a Ner dissenyar un pla urbanstic que preveu la monumentalitzaci de Roma .
 Li envia una gran suma de diners a Roma per ajudar a la Recontrucci de la ciutat, per a l'hivern tamb pateix un foc catastrfic i Ner tamb els envia diners. ;
 Fencia esdev part de Sria.
 Primera persecuci de cristians segons la tradici.
 S'escriu la Primera Epstola de Sant Pere.
 Sneca proclama la igualtat de tots els homes, incloent-hi els esclaus. ;
 L'Imperi Kushan saqueja la ciutat de Taxila (avui en dia al Pakistan).

 Naixements .
17 de setembre - Jlia Flavia, filla de l'Emperador Rom, Titus.

 Necrolgiques .
 Sant Pau (la data ms antiga);
 Sant Pere (la data ms antiga);
 L'emperadriu Yin Lihua, de la Dinastia Han.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3607" title="65" nonfiltered="2391" processed="2367" dbindex="2396">
 Esdeveniments .
Ner assassina la seva dona;
Primera comunitat cristiana a l'frica;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Sneca, filsof.
 Roma - Marc Anneu Luc, poeta rom.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3608" title="66" nonfiltered="2392" processed="2368" dbindex="2397">
 Esdeveniments .
Revolta jueva contra l'Imperi Rom. Els zelotes prenen Jerusalem.
Cesti Gal intenta fer caure la rebelli jueva.
 Suetoni Paul esdev un Cnsul Rom.
22 de setembre - fou reclutada la Legi I Italica.
 Gai Petroni, autor del Satiric s acusat de traci i convidat a sucidar-se. Tamb sn condemnats a mor Sneca i Luc.
 Dioscrides Pedaci escriu la seva obra De Materia Medica.
 Baekje envaeix Silla, a la Pennsula de Corea.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Petroni, escriptor rom;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3609" title="67" nonfiltered="2393" processed="2369" dbindex="2398">
 Esdeveniments .
 A Corint, Grcia, comena la construcci del canal que ha de permetre la comunicaci martima entre el  Mar Egea i el mar Jnic.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Sant Pere - Segons la tradici crucificat cap per avall.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3610" title="68" nonfiltered="2394" processed="2370" dbindex="2399">
 Esdeveniments .
Destrucci del temple jueu de Jerusalem.
Sulpici Galba es converteix en emperador de Roma.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
6 de juny - Ner, emperador de Roma.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3611" title="69" nonfiltered="2395" processed="2371" dbindex="2400">

 Esdeveniments .
 Pasos Catalans;
 gara (Terrassa), i Ebussus (Eivissa) esdevenen municipi rom. Dret concedit per Vespasi.
 Mn;
Any dels quatre emperadors. En aquest any hi hagu quatre emperadors romans successivament: ;
Servi Sulpici Galba (des del 8 de juny de l'any 68 al 15 de gener de l'any 69).
Marc Salvi Ot (des del 15 de gener de l'any 69 al 16 d'abril de l'any 69).
Aule Vitelli (des del 2 de gener de l'any 69 al 20 de desembre de l'any 69).
Titus Flavi Vespasi (des de l'1 de juliol de l'any 69 al 24 de juny de l'any 79). El 22 de desembre, amb la mort d'Aule Vitelli uns dies abans, Titus Flavi Vespasi esdev emperador rom desprs que, el mateix any, Tiberi Alexandre, prefecte d'Egipte, el proclams a Alexandria.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
22 de desembre - Roma (Itlia): Aule Vitelli, emperador rom, mort assassinat arran de l'entrada a Roma del general Primus.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs



----






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3612" title="70" nonfiltered="2396" processed="2372" dbindex="2401">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
 Construcci del circ rom, el frum i l'amfiteatre a Tarraco. (data aproximada);
 Mn .
 Mn Mediterrani .
Destrucci de Jerusalem per Titus (Setge de Jerusalem);
 Inici de la construcci del Coliseu a Roma (data aproximada);
 Frontinus s nomenat pretor de Roma.
 Plini el Vell serveix com a procurador a la Gllia Narbonesa.
 5 de juliol: Titus i les regions romanes obren una bretxa a la muralla de Jerusalem.
 5 d'agost - Titus i les regions romanes destrueixen el Temple de Jerusalem durant el Setge de Jerusalem. Aquest fet s conegut com La Caiguda de Jerusalem i conclou la Primera guerra judeoromana. Els lders religiosos jueus se'n van cap a Jammia (avui en dia Yavne). s commemorat anualment pels jueus per la festa del Tisha B'Av.
Es funda la ciutat de Neapolis (avui en dia Nablus), a la provncia de la Judea Romana.
 Es destrueixen les legions romanes: Legi V Alaudae i la Legi XV Primigenia en el transcurs de la Revolta Batava. En el mateix any, Quinti Petili Cerealis la derrotar.
 Domici es casa amb Domicia Longina.
 Els romans fan una expedici punitiva contra els Garamants, cosa que els fora a tenir relacions oficials amb l'Imperi Rom.
 L'Imperi Rom s'anexiona l'illa de Samotrcia.
 Aviny esdev Bisbat.

 sia .
 Hi ha la f de les Dinesties Hellenstiques a la ndia.
 frica .
 Expedici romana al sud d'Egipte. Probablement arriben al Sudan.
 Ze-Hakl (Zoscales en grec) esdev rei d'Aksum;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Her d'Alexandria - data aproximada.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3613" title="71" nonfiltered="2397" processed="2373" dbindex="2402">
 Esdeveniments .
Utilitzaci de cadenats amb clau;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3614" title="72" nonfiltered="2398" processed="2374" dbindex="2403">
 Esdeveniments .
Guerra entre romans i jueus;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3615" title="73" nonfiltered="2399" processed="2375" dbindex="2404">
 Esdeveniments .
Sucidi massiu dels defensors jueus de Masada quan sn derrotats pels romans;
Marc Valeri Marcial publica una stira sobre la vida militar;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3616" title="74" nonfiltered="2400" processed="2376" dbindex="2405">
 Esdeveniments .
Presa de Massada, ltim nucli de resistncia jueva.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3617" title="75" nonfiltered="2401" processed="2377" dbindex="2406">
 Esdeveniments .
ltim testimoni d'escriptura cuneforme.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3618" title="76" nonfiltered="2402" processed="2378" dbindex="2407">
 Esdeveniments .
Anaclet esdev papa de Roma.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3619" title="77" nonfiltered="2403" processed="2379" dbindex="2408">
 Esdeveniments .
Plini el Vell publica el primer dels seus deu llibres sobre la Histria natural.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3620" title="78" nonfiltered="2404" processed="2380" dbindex="2409">
 Esdeveniments .
Imperi Rom conquereix gran part de Galles.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3621" title="79" nonfiltered="2405" processed="2381" dbindex="2410">
 Esdeveniments .
23 de juny: Titus succeix el seu pare Vespasi com a Emperador de Roma.
24 d'agost: les ciutats romanes de Pompeia, Hercul i Estbia queden sepultades sota diversos metres de cendra desprs de l'erupci del volc Vesuvi.
L'Emperador de Roma Titus dedica el fams Colosseu de Roma.
Gneu Juli Agrcola arriba a Esccia per es troba amb la resistncia dels Caledonis.

 Naixements . 

 Necrolgiques . 

23 de juny: Vespasi, Emperador de Roma;
24 d'agost: Plini el Vell, escriptor i cientfic rom (mort a l'erupci del Vesuvi);
24 d'agost: Caesius Bassus, poeta rom (mort a l 'erupci del Vesuvi);
23 de setembre: El Papa Linus;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3622" title="80" nonfiltered="2406" processed="2382" dbindex="2411">
 Esdeveniments .


  Finalitzaci de la construcci del Colosseu rom.

  Construcci de l'Acueducte d'Eifel.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3623" title="81" nonfiltered="2407" processed="2383" dbindex="2412">
 Esdeveniments .
Domici succeeix al seu germ Titus com a emperador de Roma.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
13 de setembre - Titus, emperador de Roma.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3624" title="82" nonfiltered="2408" processed="2384" dbindex="2413">
 Esdeveniments .
Domici s nomenat cnsul;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3625" title="83" nonfiltered="2409" processed="2385" dbindex="2414">
 Esdeveniments .
Comena la construcci dels limes (fronteres amb muralles) per protegir Roma dels germnics;
Es prohibeix la castraci dels esclaus romans;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3626" title="84" nonfiltered="2410" processed="2386" dbindex="2415">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3627" title="85" nonfiltered="2411" processed="2387" dbindex="2416">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3628" title="86" nonfiltered="2412" processed="2388" dbindex="2417">
 Esdeveniments .
 Naixements .
19 de setembre - Antoni Pius, emperador de Roma.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3629" title="87" nonfiltered="2413" processed="2389" dbindex="2418">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .


Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3630" title="88" nonfiltered="2414" processed="2390" dbindex="2419">
 Esdeveniments .
Climent I succeeix a Anaclet com a Papa de Roma.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3631" title="89" nonfiltered="2415" processed="2391" dbindex="2420">
 Esdeveniments .
Fundaci de la futura Budapest.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3632" title="90" nonfiltered="2416" processed="2392" dbindex="2421">
 Esdeveniments .
Colnia arriba a ser capital de la provncia romana de la Germnia Inferior.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3633" title="91" nonfiltered="2417" processed="2393" dbindex="2422">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3634" title="92" nonfiltered="2418" processed="2394" dbindex="2423">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3635" title="93" nonfiltered="2419" processed="2395" dbindex="2424">
 Esdeveniments .
Flavi Josep acaba les seves Antiguitats jueves;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3636" title="94" nonfiltered="2420" processed="2396" dbindex="2425">
 Esdeveniments .
Domici prohibeix els filsofs a Roma;
Tractat d'oratria de Quintili;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3637" title="95" nonfiltered="2421" processed="2397" dbindex="2426">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Quintili (35-95): retric rom nascut a Calagurris.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3638" title="96" nonfiltered="2422" processed="2398" dbindex="2427">
 Esdeveniments .
Nerva succeix a Domici com a emperador de Roma.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3639" title="97" nonfiltered="2423" processed="2399" dbindex="2428">
 Esdeveniments .
Evarist succeix a Climent I com a Papa de Roma.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3640" title="98" nonfiltered="2424" processed="2400" dbindex="2429">
 Esdeveniments .
Traj succeeix a Nerva en l'Imperi Rom.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Nerva, emperador de Roma.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3641" title="99" nonfiltered="2425" processed="2401" dbindex="2430">
 Esdeveniments .
Comencen a fabricar-se miralls de vidre a Roma;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3642" title="100" nonfiltered="2426" processed="2402" dbindex="2431">

 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Es comena l'explotaci d eles pedreres de marbre de Tortosa.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle I;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3643" title="101" nonfiltered="2427" processed="2403" dbindex="2432">
 
 Esdeveniments .
L'emperador Traj inicia la campanya de la Dcia.
Introducci del budisme a Indonsia.
Plutarc publica les seves Vides paralleles.
 Naixements . 
Herodes tic, retric grec;
 Necrolgiques . 
Sant Joan apstol (algunes fonts indiquen l'any 103) a Efes;
Sant Clement de Roma, bisbe de Roma;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3644" title="102" nonfiltered="2428" processed="2404" dbindex="2433">
 Esdeveniments .
Traj torna a Roma;
S'interpreta com a signe de malaltia tenir sucre a l'orina a l'ndia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3645" title="103" nonfiltered="2429" processed="2405" dbindex="2434">
 Esdeveniments .
Es construeix un temple en honor de Baal a Sria;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3646" title="104" nonfiltered="2430" processed="2406" dbindex="2435">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3647" title="105" nonfiltered="2431" processed="2407" dbindex="2436">
 Esdeveniments .
Alexandre I nomenat Papa;
Perfeccionament del paper a la Xina;
Construcci de l'aqeducte de Segvia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Flavi Josef, historiador jueu, important perqu s un dels primers no cristians en parlar de Jess;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3648" title="106" nonfiltered="2432" processed="2408" dbindex="2437">
 Esdeveniments .
Primer document escrit on surt la paraula "catlic";
La Dcia esdev provncia romana;
Inici de la construcci del Frum de Traj;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3649" title="107" nonfiltered="2433" processed="2409" dbindex="2438">
 Esdeveniments .
El 107 Traj, que havia conquerit Dcia, va enviar contra els iazigs al general Adri, que els va sotmetre;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Mor Ignasi d'Antioquia, teleg i bisbe;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3650" title="108" nonfiltered="2434" processed="2410" dbindex="2439">
 Esdeveniments .
Sorgeix la consulta mdica a Roma que substitueix la visita del metge a domicili;
Historiarum libri de Tcit;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3651" title="109" nonfiltered="2435" processed="2411" dbindex="2440">
 Esdeveniments .
 Tcit completa els seus annals;
 Neix el catolicisme com a tal, ja que l'esglsia cristiana es proclama universal;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3652" title="110" nonfiltered="2436" processed="2412" dbindex="2441">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3653" title="111" nonfiltered="2437" processed="2413" dbindex="2442">
 Esdeveniments .
Derrota de l'Imperi Kushan a l'ndia en els seus intents d'expansi;
Marc Ulpi Traj construeix vies fortificades a l'Orient Mitj;
Cartes de Plini el Jove;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3654" title="112" nonfiltered="2438" processed="2414" dbindex="2443">
 Esdeveniments .
Adri s nomenat arcont d'Atenes;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3655" title="113" nonfiltered="2439" processed="2415" dbindex="2444">
 Esdeveniments .
Comena a erigir-se la Columna de Traj;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3656" title="114" nonfiltered="2440" processed="2416" dbindex="2445">
Aquesta pgina s per a l'any. Per al nombre visiteu Cent catorze.
 Esdeveniments .
 Primer any de l'era Yuanchu de l'Est de Xina de la dinastia Han.
 Cambi del Patriarca de Constantinoble, del Patriarca Sedecion al Patriarca Diogenes.
 S'aixeca l'arc del triomf de Benevento.
 El regne d'Osroene esdeve un regne vassall de l'Imperi Rom.
 Traja envaeix Armnia i el nord de Mesopotmia.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3657" title="115" nonfiltered="2441" processed="2417" dbindex="2446">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3658" title="116" nonfiltered="2442" processed="2418" dbindex="2447">
 Esdeveniments .
Traj conquereix la capital parta;
Annales de Tcit;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3659" title="117" nonfiltered="2443" processed="2419" dbindex="2448">

 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Hispans de Trraco, Barcino, Valentia i Sagunt sn reunits pel Senat d'Adri.
 Mn .
Massacre de jueus a Egipte;
Auge de Palmira;
Mxima expansi de l'Imperi Rom;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Marc Ulpi Traj;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3660" title="118" nonfiltered="2444" processed="2420" dbindex="2449">
 Esdeveniments .
 Es construeix el Frum de Traj;
 Divisi entre els huns del nord i del sud;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Cai - Lun, inventor del paper;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3661" title="119" nonfiltered="2445" processed="2421" dbindex="2450">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3662" title="120" nonfiltered="2446" processed="2422" dbindex="2451">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Tcit, historiador rom;
 Plutarc, historiador grec;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3663" title="121" nonfiltered="2447" processed="2423" dbindex="2452">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
26 d'abril: Emperador rom Marc Aureli;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3664" title="122" nonfiltered="2448" processed="2424" dbindex="2453">

 Esdeveniments .
 Comena la construcci del mur d'Adri a Britnia per impedir que els pictes entressin a territoris de l'Imperi Rom;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3665" title="123" nonfiltered="2449" processed="2425" dbindex="2454">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3666" title="124" nonfiltered="2450" processed="2426" dbindex="2455">
 Esdeveniments .
Adri viatja a Grcia i reconstrueix part del seus monuments;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3667" title="125" nonfiltered="2451" processed="2427" dbindex="2456">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3668" title="126" nonfiltered="2452" processed="2428" dbindex="2457">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3669" title="127" nonfiltered="2453" processed="2429" dbindex="2458">

 Esdeveniments .

 Naixements .

 Necrolgiques .

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3670" title="128" nonfiltered="2454" processed="2430" dbindex="2459">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3671" title="129" nonfiltered="2455" processed="2431" dbindex="2460">
 Esdeveniments .
Adri ajuda al procs de romanitzaci amb les seves inspeccions locals;
Construcci de les defenses de Numdia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3672" title="130" nonfiltered="2456" processed="2432" dbindex="2461">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3673" title="131" nonfiltered="2457" processed="2433" dbindex="2462">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3674" title="132" nonfiltered="2458" processed="2434" dbindex="2463">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3675" title="133" nonfiltered="2459" processed="2435" dbindex="2464">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3676" title="134" nonfiltered="2460" processed="2436" dbindex="2465">
 Esdeveniments .
Roma recupera el control de Jerusalem;
Obre l'Athenum, acadmia romana de retrica, dret i filosofia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3677" title="135" nonfiltered="2461" processed="2437" dbindex="2466">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3678" title="136" nonfiltered="2462" processed="2438" dbindex="2467">
 Esdeveniments .
Es codifiquen per primera vegada les funcions dels infermers, en oposici a la dels metges;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3679" title="137" nonfiltered="2463" processed="2439" dbindex="2468">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3680" title="138" nonfiltered="2464" processed="2440" dbindex="2469">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3681" title="139" nonfiltered="2465" processed="2441" dbindex="2470">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3682" title="140" nonfiltered="2466" processed="2442" dbindex="2471">
 Esdeveniments .
 Claudi Ptolomeu acaba la seva obra Almagest;
 Comena el pontificat del Papa Pius I;
 L'oli ibric comena a ser fams a l'Imperi Rom i es multipliquen les exportacions;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3683" title="141" nonfiltered="2467" processed="2443" dbindex="2472">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3684" title="142" nonfiltered="2468" processed="2444" dbindex="2473">
 Esdeveniments .
Construcci de la Muralla Antonina per protegir les fronteres d'Esccia;
Es nomenen doctors municipals per atendre la poblaci de l'Imperi Rom;
Descripci de la frmula d'una plvora primerenca per part del xins Wei Boyang;
Marci proclama que l'Antic Testament s incompatible amb el cristianisme;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3685" title="143" nonfiltered="2469" processed="2445" dbindex="2474">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3686" title="144" nonfiltered="2470" processed="2446" dbindex="2475">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3687" title="145" nonfiltered="2471" processed="2447" dbindex="2476">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3688" title="146" nonfiltered="2472" processed="2448" dbindex="2477">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3689" title="147" nonfiltered="2473" processed="2449" dbindex="2478">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3690" title="148" nonfiltered="2474" processed="2450" dbindex="2479">
 Esdeveniments .
Redacci de l'evangeli segons Sant Pere (apcrif);
Claudi Ptolomeu escriu lAgest, tractat base del geocentrisme;
El part Ngan Che-Kao arriba a Xina per predicar el budisme.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3691" title="149" nonfiltered="2475" processed="2451" dbindex="2480">
 Esdeveniments .
Inici de la construcci del circ rom d'Arls;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3692" title="150" nonfiltered="2476" processed="2452" dbindex="2481">
 Esdeveniments .
Claudi Ptolemeu publica el primer atles geogrfic.
Pars arriba als 80.000 habitants, xifra que no va tornar a tenir fins el segle XII;

 Naixements . 
Babak II, rei dels Fars i governador d'aquesta provncia (Persia).
Cassi Di, escriptor i poltic rom, nascut a Nicea.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3693" title="151" nonfiltered="2477" processed="2453" dbindex="2482">
 Esdeveniments .
Mitilene y Esmirna son destruides por un terratrmol.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3694" title="152" nonfiltered="2478" processed="2454" dbindex="2483">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3695" title="153" nonfiltered="2479" processed="2455" dbindex="2484">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3696" title="154" nonfiltered="2480" processed="2456" dbindex="2485">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Edessa: Bardesanes, escriptor siri.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3697" title="155" nonfiltered="2481" processed="2457" dbindex="2486">
 Esdeveniments .
Antoni Po comena una nova guerra contra Prtia. ;
San Aniceto es elegit Papa desprs de San Po I como papa;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3698" title="156" nonfiltered="2482" processed="2458" dbindex="2487">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Sant Policarp d'Esmirna.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3699" title="157" nonfiltered="2483" processed="2459" dbindex="2488">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3700" title="158" nonfiltered="2484" processed="2460" dbindex="2489">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3701" title="159" nonfiltered="2485" processed="2461" dbindex="2490">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3702" title="160" nonfiltered="2486" processed="2462" dbindex="2491">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3703" title="161" nonfiltered="2487" processed="2463" dbindex="2492">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3704" title="162" nonfiltered="2488" processed="2464" dbindex="2493">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3705" title="163" nonfiltered="2489" processed="2465" dbindex="2494">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3706" title="164" nonfiltered="2490" processed="2466" dbindex="2495">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3707" title="165" nonfiltered="2491" processed="2467" dbindex="2496">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3708" title="166" nonfiltered="2492" processed="2468" dbindex="2497">
 Esdeveniments .
 Luoyang (Xina): l'emperador xins Liu Hu rep una ambaixada dels coemperadors romans Marc Aureli i Luci Aureli Ver. ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3709" title="167" nonfiltered="2493" processed="2469" dbindex="2498">
 Esdeveniments .
Els germnics saquegen els Balcans;
Epidmia de pesta a Roma;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3710" title="168" nonfiltered="2494" processed="2470" dbindex="2499">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3711" title="169" nonfiltered="2495" processed="2471" dbindex="2500">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3712" title="170" nonfiltered="2496" processed="2472" dbindex="2501">
 Esdeveniments .
L'indi Tchu Cho-fo arriba a xina per predicar el budisme.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3713" title="171" nonfiltered="2497" processed="2473" dbindex="2502">
 Esdeveniments .
Mesopotmia esdev una provncia romana;
Roma derrota els marcomans, un dels pobles germnics;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3714" title="172" nonfiltered="2498" processed="2474" dbindex="2503">
 Esdeveniments .
Intent d'unificar els quatre evangelis cannics;
Auge del montanisme;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3715" title="173" nonfiltered="2499" processed="2475" dbindex="2504">
 Esdeveniments .
El budisme arriba al Tibet;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3716" title="174" nonfiltered="2500" processed="2476" dbindex="2505">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3717" title="175" nonfiltered="2501" processed="2477" dbindex="2506">
 Esdeveniments .
 Marc Aureli derrota els marcomans;
 Gravaci en pedra de la doctrina de Confuci;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3718" title="176" nonfiltered="2502" processed="2478" dbindex="2507">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3719" title="177" nonfiltered="2503" processed="2479" dbindex="2508">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3720" title="178" nonfiltered="2504" processed="2480" dbindex="2509">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3721" title="179" nonfiltered="2505" processed="2481" dbindex="2510">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3722" title="180" nonfiltered="2506" processed="2482" dbindex="2511">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
El 17 de mar mor Marcus Aurelius Antoninus, emperador rom.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3723" title="181" nonfiltered="2507" processed="2483" dbindex="2512">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3724" title="182" nonfiltered="2508" processed="2484" dbindex="2513">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3725" title="183" nonfiltered="2509" processed="2485" dbindex="2514">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3726" title="184" nonfiltered="2510" processed="2486" dbindex="2515">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3727" title="185" nonfiltered="2511" processed="2487" dbindex="2516">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3728" title="186" nonfiltered="2512" processed="2488" dbindex="2517">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
4 d'abril - Caracalla (Lugdunum (actual Li), Gllia, 4 d'abril del 186 - Harran, Prtia, 8 d'abril del 217) va regnar com a emperador rom del 211 fins el 217.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3729" title="187" nonfiltered="2513" processed="2489" dbindex="2518">
 Esdeveniments .
Pesta a Roma;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3730" title="188" nonfiltered="2514" processed="2490" dbindex="2519">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3731" title="189" nonfiltered="2515" processed="2491" dbindex="2520">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3732" title="190" nonfiltered="2516" processed="2492" dbindex="2521">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3733" title="191" nonfiltered="2517" processed="2493" dbindex="2522">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;
----
Any d'abans / Any de desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3734" title="192" nonfiltered="2518" processed="2494" dbindex="2523">
 Esdeveniments .
 Establiment del primer grup seguidor del cristianisme a l'ndia;
 Guerra civil a l'Imperi Rom desprs de l'assassinat de Commode;
 Un incendi destrueix la biblioteca mdica de Gal;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3735" title="193" nonfiltered="2519" processed="2495" dbindex="2524">
 Esdeveniments .
Prtinax s proclamat emperador rom (aquest any surten cinc candidats, en un perode de crisi poltica);
Aparici de tallers de falsificaci de moneda romana;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3736" title="194" nonfiltered="2520" processed="2496" dbindex="2525">
 Esdeveniments .
Manual de patologia de Gal;
El gnosticisme s declarat heretgia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3737" title="195" nonfiltered="2521" processed="2497" dbindex="2526">
 Esdeveniments .
Devaluaci del denari;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3738" title="196" nonfiltered="2522" processed="2498" dbindex="2527">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3739" title="197" nonfiltered="2523" processed="2499" dbindex="2528">
 Esdeveniments .
Batalla de Lugdunum entre els candidats al poder de Roma;
Publicaci de les obres de farmacologia de Gal;
Primera incursi dels pictes a la Britnia romana;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3740" title="198" nonfiltered="2524" processed="2500" dbindex="2529">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3741" title="199" nonfiltered="2525" processed="2501" dbindex="2530">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3742" title="200" nonfiltered="2526" processed="2502" dbindex="2531">

 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3743" title="2002" nonfiltered="2527" processed="2503" dbindex="2532">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1 de gener - Europa: es posen en circulaci les monedes i bitllets d'euro (), en onze dels quinze pasos de la Uni Europea.
18 de gener - el cap de Creus (l'Alt Empord) i les illes Medes (el Baix Empord): l'ONU cataloga aquests indrets com a "zona especialment protegida".
1 de mar - Espanya: les monedes i bitllets de pesseta hi deixen de circular: l'euro n's l'nica moneda de curs legal.
14 d'abril - Figueres (l'Alt Empord): l'Orquestra de Cambra de l'Empord hi impulsa la fundaci de l'Orquestra Filharmnica de Catalunya.
5 de maig - Mlaga: El Valncia CF es proclama matemticament campi de lliga en guanyar per 0:2 front el Mlaga CF.
juny - Neix la Comissi de la Dignitat amb l'objectiu principal d'aconseguir el retorn als seus legtims propietaris de la documentaci incautada pel rgim franquista.
17 de juny - Barcelona: s'hi publica la "Gramtica del catal contemporani", dirigida per Joan Sol.
5 de desembre - els Hostalets de Pierola (l'Anoia): un grup de paleontlegs de l'Institut Paleontolgic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moy-Sol, hi troben els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'.
11 de setembre - Barcelona - Llus Maria Xirinacs, en un acte reivindicatiu al Fossar de les Moreres, fa un polmic discurs pel qual el 25 d'octubre del 2005 ser detingut.
11 de setembre - El lloc web de la Generalitat de Catalunya adopta el domini .net .
Mn:
3 de mar - Sussa: els votants accepten en referndum l'entrada d'aquest pas a l'ONU.
1 de juliol - Owingen (Baden-Wrttemberg, Alemanya): el xoc entre un Boeing 757 de crrega i un Tupolev Tu 154 bielors de passatgers que feia el trajecte Moscou-Barcelona hi causa ms de 140 morts. | 175 km al NE de Qandahar (l'Afganistan): l'aviaci de la coalici internacional metralla un casament i hi causa almenys 120 vctimes entre morts i ferits.
17 de juliol - illot de Perejil: l'ocupa un escamot de l'exrcit espanyol, que no l'abandonar fins el dia 20, grcies a la mediaci del secretari d'estat dels EUA, Colin Powell. ;
13 de novembre - oce Atlntic: comena a enfonsar-se el petrolier Prestige.
17 de desembre - Pretria (Sud-frica): el govern del Congo i els opositors que el combatien firmen un acord de pau que posa fi a quatre anys de guerra civil, amb prop de 2 milions de persones mortes.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
14 de mar - Barcelona: Enric Freixa i Pedrals, enginyer industrial catal (n. 1911).
12 de maig - Eivissa: Mari Villangmez, poeta, narrador, traductor i dramaturg eivissenc (n. 1913).
26 d'octubre - Valncia: Alfons Cuc, professor i poltic valenci (n. 1941).
Mn:
17 de gener - Madrid, Espanya: Camilo Jos Cela, escriptor i Premi Nobel de Literatura el 1989 (n. 1916). ;
7 d'abril - Amsterdam (Pasos Baixos): Conny Vandenbos, cantant neerlandesa (n. 1937).
20 de maig - Nova York (EUA): Stephen Jay Gould, paleontleg i divulgador de la cincia estatunidenc (n. 1941).
5 de juny - Los Angeles, (Califrnia, EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, msic de rock estatunidenc, baixista de The Ramones (n. 1952).
25 d'octubre - Bures-sur-Yvette Illa de Frana: Rn Frederic Thom, matemtic francs, creador de la teoria de les catstrofes (n. 1923).
21 de desembre - Mil (la Llombardia, Itlia): Gi Pomodoro, escultor itali (n. 1930).




























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3744" title="2001" nonfiltered="2528" processed="2504" dbindex="2533">
 

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
4 de mar - Andorra: s'hi celebren eleccions parlamentries que guanya, per majoria absoluta,  la Uni Liberal, encapalada per Marc Forn, que esdevindr president del govern.
16 de mar - Internet: fou creada la Viquipdia en catal.
20 de mar - els Pasos Catalans: hom posa a disposici dels internautes la Viquipdia catalana.
18 de maig - Pars (Frana): la UNESCO declara el Misteri d'Elx Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
23 de novembre - Es constitueix l'Assosciaci .CAT per tal de liderar la campanya del .CAT.

Mn:
Es completa oficialment el genoma hum.
10 de mar - Europa: Es funda la Free Software Foundation Europe, una organitzaci no governamental i sense nim de lucre, que treballa en tots els aspectes relacionats amb el programari lliure, especialment el projecte GNU, a Europa.
23 de mar - Oce Pacfic, prop de les illes Fiji: l'estaci orbital russa Mir es destrueix en entrar a l'atmosfera.
23 d'abril - Madrid: Joan Carles de Borb declara: Nunca fue la nuestra lengua de imposicin, sino de encuentro. A nadie se le oblig nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos ms diversos quienes hicieron suyo, por voluntad librrima, el idioma de Cervantes.;
11 de setembre - els Estats Units: dos avions conduts per segrestadors sucides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucci total; hi moren gaireb 3.000 persones; un tercer avi s'estavella contra el Pentgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvnia, abans d'arribar a l'objectiu.
23 d'octubre - Tony Fadell i Apple posen a la venda el primer iPod.
25 d'octubre - Seattle (estat de Washington, EUA): Microsoft llena al mercat el Windows XP.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
14 de mar - Reus (el Baix Camp): Ramon Barnils, periodista catal.
Mn:
17 d'agost - Munacia d'Audd (Crsega): Franois Santoni, poltic cors, militant d'A Cuncolta Naziunalista.
29 de novembre - Los Angeles (EUA): George Harrison, msic angls, guitarrista de The Beatles.





























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3745" title="2000" nonfiltered="2529" processed="2505" dbindex="2534">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
6 de maig - Valncia: s'hi celebra la primera trobada de regidors dels Pasos Catalans.
27 de maig - Valncia: a l'estadi de Mestalla, l'Espanyol derrota l'Atltico de Madrid i hi guanya la Copa del Rei de futbol.
30 de novembre - Pars (Frana): la UNESCO declara la ciutat de Tarragona i el Palmeral d'Elx Patrimoni de la Humanitat.
Mn:
3 de mar - Santiago (Xile): Augusto Pinochet hi arriba desprs de ser jutjat a Londres acusat de crims contra la humanitat.
12 de mar - Espanya: Se celebren les eleccions generals, guanya el PP amb una majoria absoluta de 183 escons, el PSOE n'obt 125.
26 de mar - Rssia: s'hi celebren eleccions presidencials: Vladimir Putin n's escollit president.
31 de maig - Nova York: Miltos Manetas presenta el moviment cultural Neen.
22 de juliol - Madrid (Espanya): el 35 Congrs Federal del PSOE elegeix secretari general Jos Luis Rodrguez Zapatero.
25 de juliol - Pars (Frana): 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'aeroport de Roissy-Charles de Gaulle.
28 de setembre - Palestina: hi comena la segona intifada desprs que Ariel Sharon visits l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem.
14 d'octubre - Marl (Alemanya): Espanya guanya el Campionat del Mn d'hoquei patins femen.
30 de desembre - Manila (les Filipines): hi esclaten una srie de bombes que hi causen 22 morts i un centenar de ferits.
Poblaci mundial;


 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
22 de gener - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, compositor i violinista catal (n. 1922).
4 de febrer - Barcelona: Joan Camprub i Alemany, conegut com Joan Capri, actor i monologuista catal (n. 1917).
7 de maig - Barcelona: Avell Arts i Gener, conegut com Tsner, escriptor, periodista i militar catal (n. 1912).
21 de novembre - Barcelona: Ernest Lluch, poltic i economista catal, assassinat per ETA (n. 1937).
Mn:





























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3746" title="1997" nonfiltered="2530" processed="2506" dbindex="2535">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
17 de mar - Vila-seca de Solcina i Salou (el Tarragons): Port Aventura inaugura la muntanya russa Stampida.
13 de setembre - Sueca (l'Horta): uns brtols profanen la tomba de Joan Fuster.
26 de setembre - Barcelona: el ple de l'Ajuntament elegeix Joan Clos batlle de la ciutat.
27 d'octubre - Barcelona: s'hi publica el primer nmero en catal de l'edici d'"El Peridico de Catalunya".
Mn:
23 de febrer - Edimburg (Esccia): un grup de genetistes de l'Institut Roslinde, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer nixer el primer mamfer clnic: una ovella anomenada Dolly.
2 de maig - Oviedo (Astries, Espanya): l'equip cientfic d'Atapuerca obt el premi Prncep d'Astries d'investigaci.
25 d'octubre - el Congo-Brazzaville: per ordre del Tribunal Suprem restablert, investeixen Denis Sassou Nguesso president del pas.
4 de desembre: La UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Msica Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ambds a Barcelona (Catalunya).
30 de desembre - Algria: els insurgents causen quatre centenars de morts en quatre pobles diferents.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn: ;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2 de gener - Pineda de Mar (el Maresme): Joan Coromines i Vigneaux, lingista catal.

24 d'Agost - Barcelona (el Barcelons) : Vient Montoliu (Tete Montoliu), pianista Catal;
Mn:






















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3747" title="1988" nonfiltered="2531" processed="2507" dbindex="2536">

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1 de maig - Montserrat: Estrena dels gegants de l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya, en Treball i na Cultura.
29 de setembre - Molins de Rei (Baix Llobregat): IV Ciutat Gegantera de Catalunya;
Mn:
 Naixements .
Pasos Catalans:
13 de setembre - Matar (Maresme): Ismael Garca Sarmiento, cantant.
Mn:
13 de setembre - Mrida (Extremadura): Laura Campos Prieto, gimnasta.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
16 d'abril - Dei, Mallorca: Norman Yanikun, pintor estatunidenc (n. 1917);
22 d'abril - Dei, Mallorca: Ulrich Leman, pintor alemany (n. 1885);
Mn:
3 de mar - Madison (Wisconsin, EUA): Sewall Wright, bileg estatunidenc (n. 1889).
10 de mar - Oxford (Anglaterra): Andy Gibb, cantant i compositor de msica Pop (n. 1958).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3748" title="1986" nonfiltered="2532" processed="2508" dbindex="2537">

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Escollida Barcelona com a seu dels Jocs Olmpics de 1992;
Mn:
1 de gener - Espanya i Portugal ingressen a la Comunitat Econmica Europea (actualment, Uni Europea).
26 d'abril  -  Accident de Txernbil (Ucrana   ex-URSS);
Premi Nobel de Literatura per a Wole Soyinka;
Explosi del Transbordador espacial Challenger;
Primera visita d'un Papa a la sinagoga central del Roma;
Alfa Romeo passa a formar part del grup Fiat;
Primera implantaci d'un cor artificial;
Primer virus informtic;
Llanament de la Mir (estaci espacial);


 Naixements . 
Pasos Catalans:
3 de juny - Rafel Nadal, tennista mallorqu bicampi de Roland Garros;
Mn:
12 de setembre - Emmy Rossum, actriu estatunidenca;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
15 de juny - Barcelona: Joan Oliver, poeta catal que signava les obres com "Pere Quart" (n. 1899).
Mn:
28 de febrer - Estocolm (Sucia): Olof Palme, primer ministre suec, en ser assassinat (n. 1927).
7 de mar - Santa Fe (Nou Mxic, EUA): Georgia O'Keefe, pintora estatunidenca (n. 1887).
Jorge Luis Borges;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3749" title="1971" nonfiltered="2533" processed="2509" dbindex="2538">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
7 de mar - Sant Joan les Fonts, Garrotxa: Es funda el CP Santjoanenc.
24 d'octubre - seu de l'ONU (Nova York): Pau Casals aprofita el concert que hi dirigeix per donar a conixer al mn la situaci de Catalunya.

Mn:
30 de maig - EUA: La NASA llana la missi espacial Mariner 9;
8 d'octubre - la Gran Bretanya: John Lennon hi publica Imagine.
7 de novembre - Barcelona: hom funda l'Assemblea de Catalunya a l'esglsia de Sant Agust.

 Naixements . 
Pasos Catalans.
25 de febrer - Badalona (Barcelons): Antoni Pinilla i Miranda, futbolista catal.
28 de desembre - Les Franqueses del Valls (Valls Oriental): Sergi Barjuan i Esclusa, futbolista catal.

Mn.
7 d'abril - Pars (Frana): Guillaume Depardieu, actor francs.
20 de juny - Little Rock (EUA): Josh Lucas, actor estatunidenc.
18 de setembre - Plano (Texas, EUA): Lance Armstrong, ciclista estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
3 de juliol - Pars (Frana): James Douglas Morrison, conegut com Jim Morrison, msic de rock, cantant de The Doors (n. 1943).
6 de juliol - Nova York (EUA): Louis Armstrong, trompetista i cantant de jazz estatunidenc (n. 1901).
11 de setembre - Moscou (Rssia) - Nikita Khruixtxev, poltic sovitic, president de l'estat (n. 1894).
13 de desembre - Pars, (Frana): Dita Parlo, actriu cinematogrfica (n.1906).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs









































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3750" title="1970" nonfiltered="2534" processed="2510" dbindex="2539">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
5 de mar - Mn: hi entra en vigor el Tractat de no proliferaci nuclear desprs de ser ratificat per 43 estats.
11 d'abril - Cap Canaveral (Estats Units): S'enlaira l'Apollo 13. Aquest coet tindr un accident dos dies desprs, tot i que la tripulaci aconseguir fer tornar la nau a la terra.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
12 d'octubre - La Garriga (Valls Oriental): Toni Jimnez, porter de futbol.
Mn:
12 de desembre - Catskill Mountains (Nova York): Jennifer Connelly, actriu.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
18 de setembre - Barcelona: Eduard Fontser i Riba, meteorleg i sismleg catal (n. 1870).
Mn:
2 de febrer - Penrhyndendraeth (el Pas de Galles): Bertrand Arthur William Russell, conegut com Bertrand Russell, matemtic i filsof angls, Premi Nobel de Literatura de 1950 (n. 1872).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;

----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3751" title="1967" nonfiltered="2535" processed="2511" dbindex="2540">

 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
 Mn .
11 de setembre - la Lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfcie del satllit els resultats de les anlisis qumiques realitzades en el sl de l'astre.
30 de novembre - el Iemen s'independitza de l'Imperi Britnic.
Lynn Margulis formula la teoria endosimbitica.

 Naixements .
 Pasos Catalans .
15 de febrer - Barcelona: Joan de Du Prats, escriptor.
19 d'abril - Barcelona: Jordi Sala Lleal, dramaturg.
19 de juny - Alcoi (l'Alcoi): Pablo Llorens, Premi Goya al Millor Curtmetratge d'Animaci el 2005.

 Mn .
24 de gener - Chicago (EUA): John Myung, msic fundador de Dream Theater.
18 de febrer - Caldogno (Itlia): Roberto Baggio, destacat futbolista de finals del S.XX i inicis del S:XXI;
20 de febrer - Hoquaim (estat de Washington, EUA): Kurt Donald Cobain, conegut com Kurt Cobain, cantant de Nirvana (m. 1994).
13 d'agost - Kobe (Jap: Amlie Nothomb, escriptora.
7 de desembre - Tudela (Navarra): Jess Merino, futbolista professional.

 Necrolgiques .
 Pasos Catalans .
 Mn .
5 de mar - Mont-real (el Quebec): Georges Vanier, poltic quebequs, governador general del Canad (n. 1888).

 Pgines que s'hi relacionen .

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3752" title="1956" nonfiltered="2536" processed="2512" dbindex="2541">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 Febrer de 1956 - Empord: 1956, Any de la fred. La baixada de temperatures del febrer del 1956, un dels episodis m se dramtics que li ha tocat viure a l'agricultura gironina en general, i l'empordanesa en particular, en tot el segle XX, amb una onada de fred molt sostinguda i molts dies de glaada durant tot el mes.
Mn:
2 de mar - el Marroc: el pas s'independitza de Frana.
20 de mar - Tunsia: Habib Bourguiba signa amb el president de govern francs Edgar Faure el Tractat que proclama la independncia del pas.
23 de mar - el Pakistan: aquest pas esdev la primera repblica islmica del mn.
25 d'octubre - Oslo (Noruega): el Comit Norueg del Nobel atorga el Premi Nobel de Literatura a Juan Ramn Jimnez. ;
31 d'octubre - Hongria: s'hi esdev una revolta contra les tropes sovitiques.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
31 de gener - Barcelona: Artur Mas i Gavarr, poltic catal, Conseller en cap de la Generalitat de Catalunya entre 2001 i 2003.
19 de desembre - Santiago de Xile: Dinora Valdivia, ballarina i coregrafa xilena i catalana.
25 de desembre - Barcelona: Xavier Borrs, escriptor i periodista catal.

Mn:
30 d'abril - Copenhaguen: Lars von Trier, director de cinema dans;
15 de juliol - Manchester (Regne Unit): Ian Curtis, cantautor i lder del grup musical Joy Division;
6 de desembre - Berkeley: Peter Buck, guitarrista de R.E.M..

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 11 d'agost, Jackson Pollock, pintor;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Any d'abans/Any de desprs



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3753" title="1954" nonfiltered="2537" processed="2513" dbindex="2542">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 Figueres (Catalunya) - Fundaci de la revista Canig, sobre temes poltics, socials i culturals, des d'una ptica independentista.

Mn:
17 de febrer - Sucia: final de la Copa del Mn d'Handbol.
4 de mar - Boston (Massachusetts, EUA): l'hospital Peter Bent Brigham anuncia que ha fet el primer trasplantament de rony amb xit.
20 de maig - Taiwan: Xiang Kai-Chek esdev el president del pas.
31 de juliol - K2 (Karakoram, Pakistan): Lino Lacedelli i Achille Compagnoni aconsegueixen pujar al segon cim ms al de la Terra, el K2 (o Chogori), de 8.611 m, en una expedici italiana molt polmica.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
4 de maig - Constant (Tarragona): Muntsa Alcaiz, actriu;

Mn:
 9 d'abril - Dennis Quaid, actor estatunidenc.
5 de desembre - Londres: Hanif Kureishi, escriptor.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
25 de setembre - Vilanova i la Geltr (el Garraf): Eugeni d'Ors, escriptor i poltic catal.
Elx: Jos Vicente Riera Calatayud conegut com El Nel de Murla, pilotari valenci.
Mn:
7 de juny - Wilmslow (Cheshire, Anglaterra): Alan Turing, matemtic i filsof angls, pare de la informtica (per sucidi amb metzina).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3754" title="1951" nonfiltered="2538" processed="2514" dbindex="2543">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1 de mar - Barcelona: hi comena la "Vaga de tramvies", com a resposta a l'increment del preu del tramvia que el govern espanyol havia aprovat el 19 de desembre de l'any anterior.
13 de novembre - la Pobla de Segur (el Pallars Juss): hi arriba el ferrocarril.
Mn:
25 d'octubre - la Gran Bretanya: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya el Partit Conservador, encapalat per Winston Churchill.
30 de mar - Remington Rand reparteix el primer UNIVAC I al l'Oficina de Cens dels Estats Units.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1 de febrer - Andorra la Vella (Andorra): Albert Salvad, escriptor andorr.
22 de desembre - Rupit i Pruit (Osona): ngel Colom i Colom, poltic independentista catal.


Mn:
25 de gener - Estats Units : Bill Viola, videoartista.
9 de juny - Maastricht (Pasos Baixos) - Benny Neyman, cantautor;
11 de setembre - Buenos Aires (l'Argentina): Hugo Porta, jugador de rugbi argent.
29 de setembre - Cali (Colmbia): Andrs Caicedo, escriptor colombi (m. 1977).
14 de desembre - Amsterdam (Holanda): Jan Timman, escaquista holands.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3755" title="1949" nonfiltered="2539" processed="2515" dbindex="2544">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
L'1 d'octubre: Mao Zedong estableix la Repblica Popular de la Xina, esdevenint un estat comunista.
25 d'octubre - Londres (Anglaterra): el De Havilland Comet, el primer avi a reacci destinat al transport de passatgers, fa un vol de prova Londres-Trpoli-Londres en 6 hores i 36 minuts, el doble de rpid que els avions convencionals.
27 de desembre - La Haia (Pasos Baixos): mitjanant la signatura del Tractat de La Haia els Pasos Baixos reconeixen la independncia d'Indonsia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
29 de juny - Parets del Valls (el Valls Oriental): Joan Clos i Matheu, poltic, batlle de Barcelona des del 26 de setembre de 1997.
Mn:
22 de desembre - Douglas (Illa de Man, Regne Unit): Robin Gibb, cantant, compositor i productor angls, membre dels Bee Gees.
22 de desembre - Douglas (Illa de Man, Regne Unit): Maurice Gibb, cantant, compositor i productor angls, membre dels Bee Gees.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
18 de febrer - Buenos Aires (Argentina): Niceto Alcal-Zamora, poltic i advocat, va ser President de la Segona Repblica Espanyola, des del desembre del 1931 fins l'abril de 1936 (n. Priego, Crdova 1877).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3756" title="1942" nonfiltered="2540" processed="2516" dbindex="2545">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
10 de febrer - els Estats Units: RCA Records atorga a Glenn Miller el primer disc d'or de la histria per  Chattanooga Choo Choo .
18 de juny - Washington (EUA): el president Franklin D. Roosevelt autoritza que el Cos d'Enginyers de l'Exrcit, sota la direcci del general Leslie R. Groves, tiri endavant el Projecte Manhattan per a la fabricaci de la bomba atmica.
26 de novembre - Hollywood (Califrnia, EUA): s'hi estrena Casablanca.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
4 de febrer - Alcoi (l'Alcoi): Ovidi Montllor i Mengual, actor i cantant valenci.
Mn:
8 de gener - Oxford (Anglaterra): Stephen Hawking, fsic i cosmleg angls.
28 de febrer - Cheltenham (Anglaterra): Brian Jones, msic angls.
14 de juny - Villaviciosa de Odn (Espanya): Roberto Garca-Calvo, jurista espanyol, magistrat conservador i espanyolista del TC.
17 de juny - El Caire (Egipte): Mohamed al-Baradei, diplomtic egipci, Premi Nobel de la Pau 2005.
18 de juny - Liverpool (Anglaterra): Paul McCartney, msic angls.
28 de setembre - New Jersey: Donna Leon, escriptora estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
22 de febrer - Petropolis (Brasil): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austrac, en sucidar-se amb la seva muller Lotte Zweig (n. 1881).
23 de novembre - Dubln (Irlanda): Peadar Kearney, escriptor, compositor i poeta irlands (n. 1883).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3757" title="1925" nonfiltered="2541" processed="2517" dbindex="2546">


 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
20 de mar - Catalunya: malgrat haver proms a la Lliga Regionalista que no ho faria (a canvi del seu suport), Primo de Rivera dissol la Mancomunitat de Catalunya (Dictadura de Primo de Rivera).
6 de juny - Catalunya: hi detenen diversos membres de Bandera Negra acusats d'un atemptat frustat contra Alfons XIII (complot del Garraf).
17 de desembre - Barcelona: el capit general de Catalunya Milans del Bosch ordena el tancament del camp de les Corts del Bara: Gamper presenta la dimissi irrevocable com a president del club. ;
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
15 de setembre - Barcelona (Barcelons): Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i poltic catal, militant d'UDC.

Mn:

10 d'abril - Parkersburg-Virgnia de l'Oest (EUA): Linda Goodman, astrloga i escriptora nord-americana.
28 de setembre - Chippewa Falls (EUA): Seymour Cray, matemtic i electrnic estatunidenc.
13 d'octubre - Grantham (Anglaterra): Margaret Thatcher, poltica anglesa, primera ministre del Regne Unit.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3758" title="1915" nonfiltered="2542" processed="2518" dbindex="2547">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Creaci de l'Escola de Bibliotecries i de les primeres biblioteques populars.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
18 de gener - Xixn (Astries, Espanya): Santiago Carrillo, poltic espanyol.
21 d'abril - Chihuahua (estat de Chihuahua, Mxic): Antonio Rudolfo Quinn Oaxaca, conegut com Anthony Quinn, actor estatunidenc d'origen mexic (m. 2001).
15 de maig - Gary, Indiana (EUA): Paul Samuelson, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1970.
20 de maig - Kibbutz Degania, prop del llac de Tiberades (aleshores Imperi Otom): Moshe Dayan, militar i poltic israeli (m. 1981).
19 de desembre - Pars (Frana): dith Piaf, cantant francesa (m. 1963).
25 de novembre - Valparaso (Xile): Pinochet, militar i poltic xil.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3759" title="1911" nonfiltered="2543" processed="2519" dbindex="2548">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans: ;
febrer - Barcelona: Publicaci de l' Almanac dels noucentistes.
14 de febrer - Barcelona: Creaci de les tres primeres seccions de l'Institut d'Estudis Catalans: Secci Histrico-Arqueolgica, de Cincies, i Filolgica.
juny Pars: s'hi crea la companyia Energia Elctrica de Catalunya amb l'objectiu de desenvolupar la producci d'energia hidroelctrica aprofitant els recursos hidrulics de la Vall Fosca (Pallars Juss).
8 - 10 de setembre - Barcelona: congrs fundacional de la Confederaci Nacional de Treballadors (CNT).
setembre - Pas Valenci: aldarulls violents a Cullera (fets de Cullera) i altres localitats del Pas Valenci.
12 de setembre Toronto (Ontario, Canad): l'enginyer estradounidenc Fred Stark Pearson hi crea el grup empresarial Barcelona Traction, Light and Power, amb l'objectiu de desenvolupar la producci d'energia hidroelctrica a gran escala, aprofitant els recursos hidrulics dels rius catalans.

Mn:
31 de mar - s botat el Titnic.
24 de juliol - Machu Picchu (Per): Troballa de les ruines de la ciutadella inca per Hiram Wigham. ;
Octubre - desembre - Xina: la dinastia manx s enderrocada i Sun Yat-sen proclama la repblica.
20 de novembre - Munich: estrena pstuma de Das Lied von der Erde (La can de la terra) de Gustav Mahler. ;
14 de desembre - L'expedici liderada pel noruec Roald Amundsen s la primera en trepitjar el Pol Sud.

 Naixements . 

Pasos Catalans: ;
 26 d'abril - Barcelona: Enric Freixa i Pedrals, enginyer industrial.
 19 de juliol - Sant Gens dels Agudells (Catalunya): Agust Chalaux i de Subir, teric poltic, econmic i social. ;

Mn:
 8 d'abril - Saint Paul (Minnesota, EUA): Melvin Calvin, bioqumic descobridor del cicle que porta el seu nom, guardonat amb el premi Nobel de qumica el 1961.
 15 de maig - Zuric (Sussa): Max Frisch, escriptor.
 3 de desembre - Mil (Itlia): Nino Rota, compositor itali.
 11 de desembre - El Caire (Egipte): Naguib Mahfuz, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
18 de desembre - Middletown, Connecticut, (Estats Units): Jules Dassin, director de cinema i guionista.

 Necrolgiques . 

Pasos Catalans** ;
 20 de desembre - Barcelona: Joan Maragall, poeta i periodista (n. 1860). ;

Mn** ;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3760" title="1909" nonfiltered="2544" processed="2520" dbindex="2549">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
26 de juliol - Barcelona: hi comena la revolta popular contra les autoritats coneguda com la "Setmana Trgica".
5 de setembre - Paterna (l'Horta de Valncia): Gaspar Brunet i Joan Olivert aconsegueixen fer envolar el pimer avi als Pasos Catalans.

Mn:
31 de mar - Comiena la construcci del Titnic.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
16 de setembre - Chne (Blgica): Charles Descardre horticultor i burgmestre.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;

----
Un any abans / Un any desprs

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3761" title="1907" nonfiltered="2545" processed="2521" dbindex="2550">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans** ;
Art:Santiago Rusiol escriu la seva novella de referncia, L'Auca del senyor Esteve.

Poltica: Victria electoral de Solidaritat Catalana. Enric Prat de la Riba s president de la Diputaci de Barcelona.

Barcelona: l'Ajuntament de Barcelona adquireix un cotxe perqu l'alcalde es pugui traslladar "amb rapidesa als punts on freqentment s necessria la seva presncia".
19 de maig - Revolta de vinyaters a Perpiny (Rossell).
3 d'agost, Barcelona - Es constitueix Solidaritat Obrera.

Mn**;

 Naixements . 

Pasos Catalans** ;

Mn** ;
27 de maig - Springdale, Pennsylvania (Estats Units): Raquel Carson, biloga marina i escriptora ambientalista, autora de Silent Spring (1962);
15 de desembre - Rio de Janeiro (Brasil): Oscar Niemeyer, arquitecte.

 Necrolgiques . 

Pasos Catalans** ;

Mn** ;
2 de febrer -  Peterburg, avui Sant Petersburg (Rssia): Dmitrij I. Mendelejev, qumic rus.


Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;





































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3762" title="1906" nonfiltered="2546" processed="2522" dbindex="2551">


 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 Barcelona: la companyia La Catalana inaugura la primera lnia d'autobusos urbans d'Espanya.
 Fundaci de la Solidaritat Catalana.
 Fundaci del Liceu Escolar de Lleida.
 21 de setembre - Constituci de la Junta de Cincies Naturals de Barcelona.
 13-18 d'ocubre Barcelona: I Congrs Internacional de la Llengua Catalana. ;
Mn:
 18 d'abril - Sisme e incendi de San Francisco, Estats Units d'Amrica.
 12 de novembre - Santos Dumont realitza el primer vol pblic d'un aeropla a Pars, Frana.
 6 de desembre - Creaci del districte de Chimbote;
 Fundaci de l'empresa Estrella de Galicia.
 Fundaci del Real Club Deportivo de La Corua.

Art i literatura.
Picasso - Las seoritas de Avignon.

Cincia i tecnologia.

Estats Units d'Amrica: primera emissi radiofnica.

 Premis Nobel .
Fsica - Joseph John Thomson;
Qumica - Henri Moissan;
Medicina - Camillo Golgi y Santiago Ramn y Cajal;
Literatura - Giosu Carducci;
Pau - Theodore Roosevelt;

 Naixements . 

Josphine Baker; actriu franco-estadounidenca.
Leonid Brezhnev; poltic sovitic.
Ernst Chain; bioqumic britnic.
John Houston; director de cinema estadounidenc.
Jorge Icaza; novellista equatori.
Aristtil Onassis; armador grec.
Otto Preminger; director de cinema austrac-estadounidenc.
Lopold Senghor; poeta i estadista senegals.
Dimitri Shostakovick; compositor rus.
David Smith; escultor estadounidenc.
Luchino Visconti; director de cinema itali.

 Gener - Abril .
2 de febrer - Puyi; ltim emperador de la dinastia xinesa-manx dels Qing.
4 de febrer - Breslau (Silsia, Alemanya; avui Wroc aw, Polnia): Dietrich Bonhoeffer;  pastor i teleg luter.
3 de mar - Artur Lundkvist; escriptor suec.
1 d'abril - Samuel Beckett; escriptor irlands, Premi Nobel de Literatura en 1969.
18 d'abril - Brn (Morvia): Kurt Gdel; matemtic austrac (nacionalitzat estadounidenc el 1948).

 Maig - Agost .
8 de maig - Roberto Rossellini; cineasta itali.
16 de maig - Arturo slar Pietri; escriptor veneol.
29 de maig - Terence Hanbury White; escriptor britnic.
22 de juny - Billy Wilder; director de cinema estadounidenc.
5 d'agost - Sant Petersburg (Rssia): Wassily Leontief; economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973;

 Setembre - Desembre .

4 de setembre - Stettin, Pomernia, Alemanya, (avui dia Szczecin, Polnia): Dita Parlo, actriu cinematogrgica. (m.1971).
4 de setembre - Berln: Max Delbrck; bileg estadounidenc d origen alemany, premi Nobel de fisiologia o medicina en 1969 juntament amb Alfred Hershey i Salvador E. Luria. ;
6 de setembre - Luis Federico Leloir; Premi Nobel de Qumica en 1970.
28 d'octubre - Ramn Rubial Cavia; poltic espanyol, dirigent del PSOE.

 Necrolgiques . 

Christian IX, rei de Dinamarca.

 Gener -Abril .
19 de gener - Bartolom Mitre; militar argent, president entre 1862 i 1868.
1 de mar - Jos Mara de Pereda; novellista espanyol.
19 d'abril - Pierre Curie; qumic francs.

 Maig - Agost .
23 de maig - Henrik Ibsen; dramaturg noruec.
5 de juny - Eduard von Hartmann; filsof alemany.
17 de juliol - Carlos Pellegrini; advocat i poltic argent, president entre 1890 i 1892.
19 de juliol - Walter Buller; naturalista i ornitleg neozelands.

 Setembre - Desembre .
5 de setembre - Duino, prop de Trieste (llavors part de l'Imperi Austrohongars, avui Fril-Vencia Jlia, Itlia), de Ludwig Boltzmann, fsic austrac, fundador de la mecnica estadstica.
22 d'octubre - Paul Czanne; pintor francs.
7 de desembre - lie Ducommun; escriptor i editor sus, premi Nobel de la Pau en 1902.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3763" title="1905" nonfiltered="2547" processed="2523" dbindex="2552">


 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Cotlliure (el Rossell): els pintors Matisse i Derain fan una estada al poble arran de la qual hi neix el fauvisme.
24 de novembre - Barcelona: Fets del Cu-Cut!, militars espanyols assalten el local del setmanari "Cu-Cut!" i del diari La Veu de Catalunya i el govern espanyol, suspn les garanties constitucionals a la ciutat i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
Barcelona: el director de cinema aragons-catal Segundo de Chomn roda la primera pellcula que utilitza el sistema d'animaci fotograma a fotograma de la histria.
Mn:
11 d'abril - Berna (Sussa): Albert Einstein publica un article sobre la relativitat especial.
25 d'octubre - l'Imperi Rus: els ferroviaris declaren la vaga general (Revoluci Russa).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 Barcelona - Joan Coromines, eminent lingista catal (m.1997).

Mn:
9 d'abril - J. William Fulbright, poltic estatunidenc.
21 de juny - Pars (Frana): Jean-Paul Sartre, filsof francs (m. 1980).
8 de maig - Varsvia (Polnia): Karol Borsuk, matemtic i topleg.
26 d'abril - Pars (Frana): Jean Vigo, director de cine.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
18 de febrer - Anvers (Blgica): Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc;
2 de novembre - Wrzburg (Sussa): Albert von Klliker, anatomista, embrileg, fisileg, zoleg i botnic suis.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3764" title="1903" nonfiltered="2548" processed="2524" dbindex="2553">



 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Primer Congrs Universitari Catal.
Mn:
23 de mar - Kitty Hawk (Carolina del Nord, EUA): Orwille i Wilbur Wright solliciten la patent del primer avi que aconseguir volar.
17 de desembre - platja de Kitty Hawk (Carolina del Nord, EUA): Orwille i Wilbur Germans Wright aconsegueixen fer volar 59 segons el Flyer (pilotant Orwille), el primer avi de la histria, propulsat per una catapulta.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
20 de setembre - L'Armentera (Catalunya): Alexandre Deulofeu, filsof de la histria.
Mn:
8 de febrer - Sagua la Grande (Villa Clara, Cuba): Antonio Abad Lugo Machn, conegut com Antonio Machn, cantant cub (segons altres fonts el 17 o el 19 de gener de 1904, m. 1977).
11 de febrer - Kev (Ucrana): Irne Nmirovsky, escriptora.
13 de febrer - Lieja (Blgica) : Georges Simenon, escriptor.
4 de mar - Santoa (Cantbria, Espanya): Luis Carrero Blanco, poltic i militar espanyol (m. 1973).
24 d'abril - Madrid (Espanya): Jos Antonio Primo de Rivera, poltic espanyol (m. 1936).
3 de maig - Tacoma (Washington, USA) - Harry Lillis Crosby, conegut com Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc (m. 1977).
25 de juny - Motihari (ndia): George Orwell, escriptor angls.
Centre d'Esports Sabadell, neix a la ciutat;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 27 d'abril - Matar, Catalunya: Terenci Thos i Codina, escriptor mataron.
Mn:
 21 de juliol - Sint-Joost-ten-Node (Blgica): Henri Alexis Brialmont, general i arquitecte militar belga;
 25 de novembre - Sukarrieta (Biscaia, el Pas Basc): Sabino Arana, pare del nacionalisme basc.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XX;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3765" title="1899" nonfiltered="2549" processed="2525" dbindex="2554">

 Esdeveniments .
14 de mar - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzbal, ms conegut com a Dr. Robert, s escollit batlle de la ciutat.
20 d'octubre - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzbal, encapala, com a batlle de la ciutat, una  protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernndez Villaverde, que es va anomenar el Tancament de Caixes.
29 de novembre - Barcelona: al gimns Sol, un grup d'esportistes encapalats per Joan Gamper funden el Futbol Club Barcelona.
3 de desembre - Barcelona: un grup d'estudiants funda la Instituci Catalana d'Histria Natural, actualment (novembre del 2004) filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

 Naixements .
Pasos Catalans:
29 de novembre - Sabadell, (Valls Occidental): Joan Oliver, escriptor catal.
Mn:
23 d'abril - Klippan (Sucia): Bertil Ohlin, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1977.
21 de juliol - Oak Park, Chicago (Illinois, els Estats Units): Ernest Hemingway, escriptor nord-americ.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
8 de maig - Viena, ustria: Friedrich Hayek, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1974.
25 de maig - San Pedro del Pinatar, Mrcia: Emilio Castelar, poltic espanyol, President de la I Repblica Espanyola (7 de setembre de 1873-3 de gener de 1874) (n.Cadis, Espanya 1832).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3766" title="1898" nonfiltered="2550" processed="2526" dbindex="2555">

 Esdeveniments .
15 de febrer - badia de l'Havana (Cuba): s'esdev una explosi al creuer estatunidenc Maine que ser el pretext perqu els Estats Units declarin la guerra a Espanya (Guerra de Cuba).

 Naixements .
Pasos Catalans:
Barcelona: Emilio de la Cuadra inaugura al passeig Sant Joan la primera fbrica d'autombils d'Espanya.
21 de juliol - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, poltic catal i president del Bara, que morir afusellat per les tropes franquistes (m. 1936).
Mn:
El 29 de novembre neix l'escriptor Clive Staples Lewis.

 Necrolgiques .
10 de setembre - Ginebra (Sussa): Eugnia Amlia Elisabet de Wittelsbach, Isabel de Baviera, coneguda com Sissi, emperadriu austrohongaresa, assassinada per l'anarquista itali Lucchesi (n. 1837).

 Pgines que s'hi relacionen .

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;

----
Un any abans / Un any desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3767" title="1897" nonfiltered="2551" processed="2527" dbindex="2556">


 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
20 d'abril - Barcelona: entra en vigor el Decret d'Agregaci, segons el qual  els municipis de Grcia, Sant Mart de Provenals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren al de Barcelona.
12 de juny - Barcelona: Pere Romeu hi inaugura Els Quatre Gats.
Mn:
 Naixements .
Pasos Catalans:
8 de mar - Palafrugell (Baix Empord): Josep Pla, escriptor catal. (m. 1981);
27 d'octubre - Barcelona: Josep Trueta i Raspall, metge catal (m.1977).
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
8 d'Agost - Santa gueda, Guipscoa, Pas Basc: Antonio Cnovas del Castillo, poltic, historiador i escriptor espanyol (n. Mlaga, Espanya 1828).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs
----




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3768" title="1896" nonfiltered="2552" processed="2528" dbindex="2557">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Estrena del Cant de la Senyera;
29 de maig - Espanya: el govern prohibeix de parlar en catal per mitj del telfon.
Atemptat anarquista a la process de Corpus de Barcelona;
Mn:
1 de mar - Pars (Frana): Henri Becquerel descobreix una propietat nova de la matria: la radioactivitat.
27 d'agost - Inici i final de la guerra anglozanzibaresa.
Primera pellcula filmada a Espanya, Salida de la misa de doce del Pilar;
Article J'accuse d'mile Zola;
Jocs Olmpics de l'era moderna;
Descoberts els Raigs X;
Dimissi de Cecil Rhodes;
Madagascar esdev colnia francesa;

 Naixements .
Pasos Catalans:
23 d'abril - Cubelles (el Garraf): Charlie Rivel, pallasso. (m. 1983);
Mn:
12 de gener - Vlnius (Litunia): Bors Skossyreff, aventurer que intent prendre el poder a Andorra durant els anys 30 del segle XX, proclamant-se rei d'aquest estat.
14 de juliol - Lle (Espanya): Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista ;
12 de novembre - Orsha (Bielorssia): Lev Vygotski, psicleg i pedagog (m. 1934);

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
20 de maig - Frankfurt (Hessen, Alemanya): Clara Schumann, compositora austraca.
espanyol, que tingu un paper destacat en la Guerra Civil Espanyola, i que form la Columna Durruti  (m. 1936).
30 de desembre - Manila (les Filipines): Jos Rizal, afusellat per les autoritats espanyoles.
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3769" title="1895" nonfiltered="2553" processed="2529" dbindex="2558">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
9 de febrer - Holyoke (Massachusetts, EUA) - William Morgan hi crea el voleibol.
16 de maig - La Haia (Pasos Baixos): se signa el Tractat de La Haia de 1895 pel qual s'estableixen les fronteres de les colnies a l'illa de Nova Guinea.

 Naixements .
Pasos Catalans:
27 d'agost - Valncia: Enric Duran i Tortajada, poeta i dramaturg valenci.
Mn:
3 de mar - Oslo (Noruega): Ragnar Frisch, economista noruec, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1969.
2 de juliol - Munic (Alemanya): Hans Beimler, poltic i milici comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.
8 de juliol - Vladivostok (Rssia): gor Tamm, fsic sovitic, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica de 1958.
4 d'octubre - Kaff (Azerbaidjan): Richard Sorge, periodista i espia sovitic de nacionalitat alemanya.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3770" title="1894" nonfiltered="2554" processed="2530" dbindex="2559">


 Esdeveniments .
MN
8 de novembre - Xile: Fundaci de Villa Alemana, Xile, amb el nom de Vinya Miraflores.  ;
 Naixements .
PASOS CATALANS
5 de mar - Barcelona: Josep Maria de Sagarra, escriptor;
3 de maig - Barcelona: Miquel Llor i Forcada, escriptor.
16 de maig - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor.
MN
10 de setembre - Viounychtche (Ucrana): Alexandre Dovjenko, director de cinema.
15 de setembre - Pyongyang (Corea del Nord): Batalla de Pyongyang, els japonesos derroten l'exrcit xins i prenen la ciutat.

 Necrolgiques .
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3771" title="1893" nonfiltered="2555" processed="2531" dbindex="2560">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
7 de novembre - Barcelona: l'anarquista Santiago Salvador tira una bomba a la platea del Liceu i hi causa 20 morts (bomba del Liceu). ;
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
 20 d'abril - Joan Mir i Ferr, pintor;
Mn:
26 de desembre - Xiangtan (Hunan, la Xina): Mao Zedong (   : nom tamb adaptat a les llenges occidentals com Mao Tse-Tung), poltic xins, president del pas (m. 1976).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
23 de gener - Madrid (Espanya): Jos Zorrilla, poeta i dramaturg espanyol (n. 1817).
6 de juliol - Pars (Frana): Henry-Ren-Albert-Guy de Maupassant, conegut com Guy de Maupassant, escriptor francs (n. 1850).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3772" title="1891" nonfiltered="2556" processed="2532" dbindex="2561">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
6 de setembre - Barcelona: Fundaci de l'Orfe Catal per Llus Millet i Amadeu Vives;
Mn:
20 de maig - West Orange (New Jersey, EUA): Edison hi fa la primera projecci pblica del kinetoscopi.
 Naixements .
17 de juliol - Ejersa Goro, Etipia: Tafari Makonnen, el qual regnar com a Haile Selassie i ser el darrer emperador d'Etipia.
11 de setembre - Pars (Frana): Nol Gallon, compositor.
15 de novembre - Heidenheim, Alemanya: Erwin Rommel, militar i estratega.

 Necrolgiques .
 16 de gener - Pars (Frana): Clment Philibert Delibes, conegut com Lo Delibes, compositor francs (n. 1836).
 30 d'abril: Joseph Leidy, paleontleg estatunidenc (n. 1823);

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3773" title="1890" nonfiltered="2557" processed="2533" dbindex="2562">


 Esdeveniments .
Altmann descriu una tcnica per tenyir els mitocondris i assumeix la seva autonomia metablica i gentica.

 Naixements .
13 de juliol - Barcelona: Joan Amades i Gelats, etngraf i folklorista catal.
27 d'agost - Filadlfia: Man Ray;

 Necrolgiques .
18 de gener - Tor (Regne d'Itlia): Amadeu I d'Espanya, Rei d'Espanya (1871-1873) (n. Tor, Regne de Sardenya-Piemont 1845).
Madrid: Claudio Moyano, poltic espanyol, ministre de Foment, autor de la primera llei d'educaci espanyola, coneguda com la Llei Moyano.
29 de juliol - Auvers-sur-Oise (Illa de Frana, Frana): Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holands.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3774" title="1889" nonfiltered="2558" processed="2534" dbindex="2563">


 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
4 d'agost - Palma (Mallorca): s'hi publica el primer nmero de la segona poca del setmanari "La Roqueta".
12 de desembre - Barcelona: l'enginyer catal Francesc Bonet i Dalmau patenta  el primer autombil d'explosi del nostre pas, conegut com a Bonet.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
7 d'abril - Vicua (Coquimbo, Xile): Lucila Godoy Alcayaga, coneguda com Gabriela Mistral, poetessa xilena, Premi Nobel de Literatura de 1945.
16 d'abril - Londres, Gran Bretanya: Sir Charles Spencer Chaplin, actor, director, guionista de cinema i tamb compositor d'origen angls. ;
20 d'abril - Braunau am Inn (ustria): Adolf Hitler, dictador alemany.
5 de juliol - Maison-Laffitte (l'Illa de Frana, Frana): Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francs.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
26 de febrer - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): Paula Montal, religiosa catalana, fundadora de les Escolpies (n. 1799).
Mn:
23 de gener - Santiago (Xile): Ignacio Domeyko, geleg i mineralogista xil d'origen polons (n. 1802).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3775" title="1885" nonfiltered="2559" processed="2535" dbindex="2564">

 Esdeveniments .

Pasos Catalans:

 El Centre Catal lliura a Alfons XII el Memorial de Greuges, redactat per Valent Almirall.
Barcelona: comena la construcci del Palau Gell d'Antoni Gaud.

Mn:

 Naixements .

Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
25 de novembre - Madrid, Espanya: Alfons XII, rei d'Espanya (1875-1885), (n. Madrid, Espanya 1857).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3776" title="1883" nonfiltered="2560" processed="2536" dbindex="2565">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:

17 de mar - Barcelona: s'inaugura el Cementiri del Sud-oest.
Mn:
26 d'agost - Krakatoa (Indonsia): el volc de l'illa sofreix una de les ms grans explosions volcniques conegudes; van desapareixer volatilitzats dos teros de l'illa.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
21 de juny - el Tarrs (l'Urgell): Llus Companys i Jover, poltic;
15 de setembre - Barcelona: Esteban Terradas i Illa, fsic, matemtic i enginyer catal.
Mn:
29 de juliol - Predappio (la Romanya, Itlia): Benito Mussolini, dictador itali.
12 de desembre - Dubln (Irlanda): Peadar Kearney, escriptor, compositor i poeta irlands.
14 de desembre - Tanabe (Jap): Morihei Ueshiba, fundador de l'aikido.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
13 de febrer - Vencia (el Vneto, Itlia): Richard Wagner, compositor alemany, autor d'peres.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3777" title="1875" nonfiltered="2561" processed="2537" dbindex="2566">
 Esdeveniments .
3 de mar - S'estrena Carmen de Georges Bizet a l'pera Cmica de Pars. ;
26 d'agost - la Seu d'Urgell (l'Alt Urgell): els carlins hi sn derrotats; acaba aix la III Guerra Carlina.
 Naixements .
29 de setembre - Groenlndia: Henrik Lund, pintor, poeta, compositor i capell.

 Necrolgiques .
3 de juny - Bougival (Frana): Georges Bizet (n. 1838), compositor romntic francs;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3778" title="1872" nonfiltered="2562" processed="2538" dbindex="2567">
 Esdeveniments .
El Parc Nacional de Yellowstone s el segon parc nacional del mn;
Gran incendi a Boston;
 Naixements .
29 de juliol - Prokovskoje (Rssia): Grigorij Rasputin, espiritualista i poltic rus.
Po Baroja, escriptor espanyol;
Bertrand Rusell, escriptor i filsof;
 Necrolgiques . 
Samuel Morse, inventor;
Benito Jurez, president mexic;
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3779" title="1868" nonfiltered="2563" processed="2539" dbindex="2568">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
29 de setembre - els Pasos Catalans: arran de l'arribada de la notcia de la victria dels revoltats a la batalla del Pont d'Alcolea i de l'xit de la revoluci a Madrid, es constitueixen juntes revolucionries a Barcelona i les principals ciutats (I Repblica Espanyola).

Mn:
18 d'agost - La Mar Roja, Arbia, l'ndia i Malisia: s'hi observa un eclipsi de Sol que permetr que l'astrnom francs Janssen descobreixi la primera evidncia de l'heli a l'atmosfera solar analitzant-ne l'espectre. Inicialment l'interpreta com a sodi. Dos mesos desprs, el 20 d'octubre del mateix any, l'astrnom angls Norman Lockyer, desconeixent aquest descobriment, en troba tamb evidncies i l'identifica com a element nou al qual anomena heli. Aquest element qumic no es trobar a la Terra fins el 1895.
18 de setembre - Cadis (Andalusia, Espanya): el general Prim i el brigadier Topete revolten els seus efectius contra el rgim isabel: amb la publicaci del manifest "Espaa con honra", hi comena la Gloriosa, que en dies successius s'estendr per tot el litoral mediterrani espanyol (I Repblica Espanyola).
28 de setembre - Crdova (Andalusia, Espanya): les tropes revolucionries encapalades pel general  Serrano derroten les fidels a Isabel II, manades pel general Novaliches, a la batalla del Pont d'Alcolea.
30 de setembre - Sant Sebasti (Guipscoa, el Pas Basc): Isabel II s'exilia de l'estat espanyol, fet que donar pas a la constituci d'un govern provisional dirigit pels generals Prim i Serrano.
20 d'octubre - L'astrnom angls Norman Lockyer (desconeixent el mateix descobriment fet dos mesos abans, el dia 18 d'agost del mateix any, per l'astrnom francs Janssen), observa una lnia nova en l'espectre solar i conclou que est causada per un element qumic del Sol que no es troba en la terra. L'anomena heli, el nom del Sol en grec,       (helios).
25 d'octubre - Baire (Cuba): les tropes espanyoles hi derroten els insurrectes cubans (combat de Baire, guerra de Cuba).

 Naixements .
20 de febrer - Grcia, Barcelona: Pompeu Fabra i Poch, filleg catal, principal impulsor de la Reforma Ortogrfica (m. 1948).
17 de desembre - Barcelona: Josep Comas i Sol, astrnom catal (m. 1937).
4 de novembre - Valga, Pontevedra, Galcia: Carolina Otero. Ballarina, actriu i cortesana de la Belle poque, (m.1965).
Dia desconegut. Sant Feliu de Llobregat, Barcelona: Enriqueta Mart. Assasina en srie, segrestadora i proxeneta de nens. (m.1912);

 Necrolgiques .
4 de mar - Left Hand Spring (Oklahoma, EUA): Jesse Chisholm, comerciant, guia i intrpret cherokee (n. 1805 o 1806).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3780" title="1867" nonfiltered="2564" processed="2540" dbindex="2569">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
3 d'octubre - Barcelona: s'hi inaugura el Teatre Romea amb la representaci de La rosa blanca, de Seraf Pitarra.
Mn:
28 de setembre - Toronto (Ontrio, el Canad): aquesta ciutat esdev la capital del pas.

 Naixements .
12 de setembre - Castellammare di Stabia (Itlia): Alfredo Acton militar i home d'estat itali.
7 de novembre - Varsvia (Polnia): Marie Curie, nascuda Marja Salomea Sklodowska, fsica i qumica francesa d'origen polons, premi Nobel de Fsica el 1903 i de Qumica el 1911.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3781" title="1866" nonfiltered="2565" processed="2541" dbindex="2570">

 Esdeveniments .
22 d'abril - Andorra: Josep Caixal, bisbe d'Urgell, hi promulga la lei anomenada de la "nova reforma".

 Naixements .
20 de febrer - Grcia, Barcelona: Pompeu Fabra i Poch, filleg catal, principal impulsor de la Reforma Ortogrfica (m. 1948).

 Necrolgiques .
 20 de juliol - Jap: Tokugawa Iemochi, 45 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3782" title="1865" nonfiltered="2566" processed="2542" dbindex="2571">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
9 d'abril - Estats Units: Desprs de la victria del General Grant davant del General Lee, a Appomattox, es rendeixen els exrcits confederats. s el final de la Guerra de Secessi dels Estats Units.
24 de desembre - Pulaski (Tennessee, EUA): el general Nathan Bedfortd Forrest, amb altres veterans confederats, funda el Ku Klux Klan.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
14 d'agost - Messina (Itlia): Pietro Gori, advocat, intellectual, poeta i combatent anarquista.
30 de desembre - (Maharashtra, l'ndia): Rudyard Kipling, escriptor indi d'origen britnic, premi Nobel de Literatura de 1907.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3783" title="1864" nonfiltered="2567" processed="2543" dbindex="2572">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
28 de setembre - Londres (Anglaterra): s'hi funda l'Associaci Internacional dels Treballadors.

 Naixements .
Pasos Catalans:
24 d'abril - El Cabanyal, Valncia: Bernat Morales i Sanmartn, dramaturg, periodista, novellista i compositor valenci;
Mn:
23 d'agost - Murnis (Creta): Eleftherios Venizelos, poltic grec.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3784" title="1863" nonfiltered="2568" processed="2544" dbindex="2573">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Barcelona: s'inaugura el Ferrocarril de Sarri a Barcelona.
Mn:
10 de gener - Londres (Gran Bretanya): s'inaugura el primer metro del mn.
25 d'octubre - San Salvador (El Salvador): l'exrcit guatemalenc, desprs d'un setge de 25 dies, conquereix i saqueja la ciutat.

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3785" title="1862" nonfiltered="2569" processed="2545" dbindex="2574">

 Esdeveniments .
5 de maig - Puebla de Zaragoza (Puebla, Mxic): el general Zaragoza, enfront de l'excrcit liberal mexic, derrota a les tropes intervencionistes franceses que feien costat als conservadors (batalla de Puebla).

 Naixements .
 16 de febrer, Barcelona - Miquel Utrillo i Morlius, enginyer, pintor, decorador, crtic i promotor artstic.
 30 de mar, Valncia - Juana Maria Condesa, beata valenciana (m. 1916).
 14 de juliol - Viena (ustria): Gustav Klimt, pintor (m. 1918).

 Necrolgiques .
27 de setembre - Barcelona: Bonaventura Carles Aribau, escriptor catal.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3786" title="1861" nonfiltered="2570" processed="2546" dbindex="2575">
 Esdeveniments: .
Pasos Catalans:
31 de mar - Fundaci de l'Orfe Lleidat.
Mn:
 Establiment a Equador d'una breu dictadura teocrtica;
 Fam a l'ndia;
 Sufragi femen a Austrlia (el primer del mn);
 Invenci del pedal, bsic per a la bicicleta;
 Emancipaci dels serfs a Rssia;
 17 de mar - Vctor Manuel II es proclama rei d'Itlia;
 14 de maig - Cau un meteorit a prop de Barcelona;
 Comena a publicar-se L'Osservatore Romano, diari de Ciutat del Vatic;

 Naixements: .
Pasos Catalans:
Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta; Mestre en Gai Saber el 1900.
 Barcelona: Santiago Rusiol, un dels lders del modernisme catal.
Mn:
15 de febrer - Fleurier (cant de Neuchtel, Sussa): Charles Edouard Guillaume, fsic sus, premi Nobel de Fsica el 1920 (m. 1938).
 James Naismith, inventor del bsquet;
 Italo Svevo, escriptor itali;

 Necrolgiques: .
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3787" title="1859" nonfiltered="2571" processed="2547" dbindex="2576">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1 de maig - Barcelona: s'hi inauguren els primers Jocs Florals del Principat de l'poca moderna.
28 de juny - Barcelona: Narcs Monturiol fa al port les primeres proves de respiraci del submar Ictineu I.
23 de setembre - Barcelona: Narcs Monturiol aconsegueix que el submar Ictineu I es mantingui dues hores submergit al port tot funcionant correctament.

Mn:
4 de febrer - muntanya del Sina (Egipte): Konstantin von Tischendorf hi descobreix el Codex Sinaiticus. ;
24 de novembre - Londres (Anglaterra): Charles Darwin hi publica L'origen de les espcies.

 Naixements .
21 d'octubre - Vilanova i la Geltr (el Garraf): Francesc Maci i Lluss, president de la Generalitat de Catalunya (m. 1933).

 Necrolgiques .
 6 de maig - Alexander von Humboldt;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3788" title="1858" nonfiltered="2572" processed="2548" dbindex="2577">
 Esdeveniments .
1 de juliol - Londres: Es fa la presentaci dels postulats sobre l'origen de les espcies (posteriorment anomenada Teoria de l'evoluci), elaborats simultniament per Charles Darwin i Alfred Wallace a la Linnean Society de Londres, tot i que cap d'ells no hi era present.
Primer llapis que inclou una goma d'esborrar unida a la fusta;
Fundaci de Denver;
Rendici del darrer lder seminola;
Fi de la Rebelli ndia de 1857, un pas per a la independncia del pas;

 Naixements .
23 de mar - Bremen (Land de Bremen, Alemanya): Ludwig Quidde, historiador i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau de 1927 (m. 1941).
23 d'abril - Kiel, (Alemanya): Max Planck, fsic, autor de la teoria quntica. (m . 1947);
22 de desembre - Lucca (la Toscana, Itlia): Giacomo Puccini, compositor d'pera itali (m. 1924).

 Necrolgiques .
 4 de mar - Nova York (EUA): Matthew Calbraith Perry, mar estatunidenc (n. 1794);
 14 d'agost - Jap: Tokugawa Iesada, 44 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3789" title="1857" nonfiltered="2573" processed="2549" dbindex="2578">
 Esdeveniments .
 Klliker descriu les caracterstiques dels mitocondris dels msculs.

 Naixements .
28 de Novembre - Madrid, Espanya: Alfons XII, Rei d'Espanya (1875-1885), (m. Madrid, Espanya 1885).

 Necrolgiques .
2 de maig - Alfred de Musset, poeta francs.
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3790" title="1856" nonfiltered="2574" processed="2550" dbindex="2579">
 Esdeveniments .
Pau de Pars entre els aliats i la Rssia venuda a Crimea.
Obertura del canal Damse Vaart entre Bruges i Sluis.
 Naixements .
8 de gener - Valencia (Horta de Valncia, Pas Valenci): ngel Garca Cardona, metge (m. 1923);
25 de febrer - San Benedetto Po (Mntua, la Llombardia, Itlia): Enrico Ferri, penalista, criminalista i poltic itali.

 Necrolgiques .
25 de juny - Max Stirner, filsof alemany adscrit a l'anarquisme.
9 de juliol - Amedeo Avogadro, cientfic itali;
29 de juliol - Robert Schumann, compositor alemany adscrit al moviment romntic.
1 de setembre - William Yarrell, naturalista britnic.
8 d'octubre - Thodore Chassriau, pintor dominic d'origen francs.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3791" title="1855" nonfiltered="2575" processed="2551" dbindex="2580">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
2 de juliol - Barcelona: s'hi fa la primera vaga general obrera de Catalunya.
22 d'octubre - Espanya: hi entra en vigor un reial decret que crea un jutjat de pau en cada municipi.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
31 de mar - Thornton, Anglaterra: Charlotte Bront, escriptora.
10 de Mar - Trieste, Itlia: Carles Maria Isidre de Borb. Germ de Ferran VII (n.Madrid, Espanya 1788).
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3792" title="1854" nonfiltered="2576" processed="2552" dbindex="2581">
 Esdeveniments .
 Antonio Meucci inventa el telfon.

 Naixements .
10 de mar - Pollena (Mallorca): Miquel Costa i Llobera, poeta mallorqu (m. 1922).
3 de maig - Palma (Mallorca): Joan Alcover, poeta mallorqu (m. 1926).
20 d'octubre (Charleville, Frana): Arthur Rimbaud, poeta francs;
8 de desembre - Girona: Ramon Turr i Darder, fisileg i filsof catal (m. 1926).
31 de Juliol - Ferrol (La Corunya), Espanya: Jos Canalejas i Mndez, Poltic Espanyol, President del Govern Espanyol (1910-1912) (m. Madrid, Espanya 1912).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3793" title="1853" nonfiltered="2577" processed="2553" dbindex="2582">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
28 de mar - Pars (Frana): S'estableix formalment la Comuna de Pars, que dominar breument la ciutat, fins al 28 de maig.

 Naixements . 
 28 de gener - l'Havana (Cuba): Jos Mart, poeta i heroi de la independncia de cubana.
 30 de mar - Groot Zunder (Brabant del Nord, Holanda): Vincent van Gogh, pintor i dibuixant postimpressionista.
 2 de maig - Palma (Mallorca): Antoni Maura, poltic espanyol d'origen mallorqu.
 25 de maig - Vila-seca: Maria Elena Maseras Ribera, metgessa.

 Necrolgiques .
 27 de juny - Jap: Tokugawa Ieyoshi, 43 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3794" title="1851" nonfiltered="2578" processed="2554" dbindex="2583">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3795" title="1849" nonfiltered="2579" processed="2555" dbindex="2584">
 Esdeveniments .
5 de mar - els Estats Units: investeixen Zachary Taylor president.
14 d'abril - Debrecen (Hongria): desprs que les tropes magiars liderades per Lajos Kossuth vencssin l'exrcit austrac, l'assemblea de Debrecen proclama la repblica hongaresa.

 Naixements .
 Necrolgiques .
5 de mar - Edimburg (Esccia): David Scott, pintor escocs (n. 1806).
31 de juliol - Segesvr (Transsilvnia, Romania): Sndor Petfi poeta hongars, mort en la batalla de Segesvr (n. 1823).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3796" title="1848" nonfiltered="2580" processed="2556" dbindex="2585">

 Esdeveniments .
28 d'octubre - Barcelona i Matar (el Maresme): inauguren el ferrocarril que unir aquestes localitats: en aquells moments s el segon de l'estat (el primer es va fer a Cuba) i el primer de la pennsula.
Mn:
Primavera dels Pobles conegut com Revolucions de 1848.
5 de mar - Pars (Frana): nomenen Louis Antoine Garnier-Pags ministre de Finances.
15 de mar - Budapest (Hongria) Sndor Petfi hi llegeix el seu poema Nemzeti Dal (Cant Nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupaci austraca.
19 de juliol - Nova York (els Estats Units): s'hi reuneix la primera Convenci dels Drets de la dona.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
29 de novembre - Lancaster (Anglaterra):  John A. Fleming, fsic i enginyer elctric angls.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3797" title="1850" nonfiltered="2581" processed="2557" dbindex="2586">

 Esdeveniments .
 Naixements .
21 de desembre - Barcelona: Llus Domnech i Montaner, arquitecte, poltic i historiador catal.

 Necrolgiques .
9 de juliol - El Bb, fundador de la Fe bab i precursor de Bah'u'llh s mort per ms de 750 fusells a la ciutat de Tabrz (Iran).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3798" title="1846" nonfiltered="2582" processed="2558" dbindex="2587">
 Esdeveniments .
Mn:
23 de setembre - Observatori de Berln (Berln, Alemanya): Johann Gottfried Galle descobreix el planeta Nept.
10 d'octubre - prop de Liverpool (Anglaterra): William Lassell descobreix Trit, el satllit ms gran de Nept.

 Naixements .
 Barcelona: Antoni Feliu i Codina, periodista i poltic catal.
 17 de juliol - Jap: Tokugawa Iemochi, 45 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3799" title="1845" nonfiltered="2583" processed="2559" dbindex="2588">
 Esdeveniments .
 Madrid: El govern espanyol, a proposta dels enginyers, Subercase i Santa Cruz, fora l'adopci d'un ample diferent a l'europeu, basat en la mesura de sis peus castellans (equivalents a 1.689  (m), amb la oposici dels industrials catalans.
16 de juliol - Valls (l'Alt Camp): s'hi esvev un avalot a contra les quintes.

 Naixements .
Pasos Catalans:
17 de maig - Folgueroles (Osona): Jacint Verdaguer, prevere i el ms gran poeta catal de la Renaixena.
Mn:
15 de febrer - Clinton (estat de Nova York, EUA): Elihu Root, poltic estatunidenc, premi Nobel de la Pau el 1912 (m. 1937).
30 de maig - Tor (Regne de Sardenya-Piemont): Amadeu I d'Espanya, rei d'Espanya (1871-1873) (m. Tor, Itlia 1890).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3800" title="1844" nonfiltered="2584" processed="2560" dbindex="2589">
 Esdeveniments .
Mn:
Alexandre Dumas (pare) publica Els tres mosqueters;
Mor l'ltim exemplar d'Alca imennis demostrant-se aix el concepte d'extinci.
 Naixements .
Pasos Catalans:

Mn:
1 de febrer, Ashfield (Massachusetts): Granville Stanley Hall, psicleg.
 23 d octubre, Pars, Frana, Sarah Bernhardt. Actriu de teatre i cinema.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:

Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3801" title="1843" nonfiltered="2585" processed="2561" dbindex="2590">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
30 de maig - Catalunya: comenant al Camp de Tarragona, s'hi esdev una conspiraci contra el govern del general Espartero en la qual participa el general Prim.
2 de setembre - Barcelona: s'hi esdev "la Jamncia", una revolta popular contra el govern central per la situaci de gana i pobresa.
Inici de la publicaci de la revista Lo Verdader Catal;
Mn:
16 d'octubre - Dubln (Irlanda): William Rowan Hamilton formula els nombres quaternions.
Isabel II d'Espanya assoleix la majoria d'edat;
Els EUA s'annexionen Texas;
Insurrecci a Atenes, que provoca un canvi cap a la monarquia constitucional;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3802" title="1842" nonfiltered="2586" processed="2562" dbindex="2591">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:

13 de novembre - Barcelona: s'hi esdev una revolta a contra la poltica fiscal d'Espartero.
Mn:
5 de mar - Texas (actualment els Estats Units): mig miler d'efectius de l'exrcit mexic liderats per Rafael Vsquez ocupen San Antonio i Rio Grande, per se n'hauran de retirar al cap de pocs dies.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
20 d'octubre (Tampico, Mxic): Bartomeu Robert i Yarzbal, ms conegut com a Dr. Robert, metge i poltic catal (m.1902).
Mn:
24 de juny (Horse Cave Creek, al comtat de Meigs, Ohio): Ambrose Bierce, escriptor i periodista estatunidenc (m.1914?);
22 de novembre ("La Fortuna", prop de Santiago de Cuba): Jos Mara de Heredia, poeta francocub (m.1905);

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3803" title="1840" nonfiltered="2587" processed="2563" dbindex="2592">
 Esdeveniments .
10 de maig - Barcelona: s'hi funda la Mtua d'Obrers de la Indstria Cotonera, primera associaci obrera catalana.
s del primer segell per al franqueig de cartes;
 Naixements .
20 de mar - Schroda (Posen, Prssia, actualment Sroda, Polnia): Franz Mertens, matemtic alemany (m. 1927).

 Necrolgiques .
19 de juny - Varsvia (Polnia): John Cockerill empresari que va desenvolupar la siderrgia a Seraing;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3804" title="1839" nonfiltered="2588" processed="2564" dbindex="2593">
 Esdeveniments .
23 de mar - Boston (Massachusetts, EUA): al Boston Morning Post, apareix per primera vegada OK com a abreviaci de oll korrect (tot correcte).
 Matthias Jakob Schleiden i Theodor Schwann, proposen la teoria cllular.
 Tractat de Londres (1839) tamb conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Pasos Baixos, Frana, el Regne Unit, ustria i Prssia reconeixen la independncia de Blgica. s tamb la fi de dret del Regne Unit dels Pasos Baixos, que esdev Regne dels Pasos Baixos;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3805" title="1838" nonfiltered="2589" processed="2565" dbindex="2594">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
 Finalitzaci de la catedral de Cadis;
 Primer mapa complet de l'Etipia;
 s pblic del telgraf;
 Independncia de Nicaragua i Hondures de la Confederaci Central Americana;
 Descobriment de la protena;
 Desenvolupat el daguerrotip;
 Fundaci de la Universitat de Duke;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
11 de juny - Reus (el Baix Camp): Mari Fortuny, pintor catal (m. 1874).
Mn:
25 d'octubre - Pars (Frana): Alexandre Csar Lopold Bizet conegut com Georges Bizet, compositor francs (m. 1875).
10 d'abril - Alhama de Seca (Almeria, Andalusia, Espanya): Nicols Salmern, poltic espanyol, president de la I Repblica Espanyola (m. 1908).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3806" title="1837" nonfiltered="2590" processed="2566" dbindex="2595">
 Esdeveniments .
 4 de mar - Illinois (EUA): aquest estat atorga a Chicago la categoria de ciutat.
 18 de juny - Madrid: Constitucin de la Monarqua espaola, Reina de las Espaas (Prembul), dominios de Espaa. Primera constituci espanyola en qu es pot trobar el mot Espanya en singular (Art.1) ;
 28 d'octubre - Jap: Tokugawa Yoshinobu, 45 i ltim shogun;
 25 d'octubre - Buenos Aires (l'Argentina): hi executen pblicament Jos Vicente Teinaf, exgovernador de Crdoba, son germ Guillermo i el capit Santos Prez, en ser considerats culpables de l'assassinat del general Juan Facundo Quiroga, esdevingut el 16 de febrer de 1835.

 Naixements .
24 de desembre - Munic (Baviera, ara Alemanya): Eugnia Amlia Elisabet de Wittelsbach, Isabel de Baviera, coneguda com Sissi, emperadriu austrohongaresa (m. 1898).
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3807" title="1836" nonfiltered="2591" processed="2567" dbindex="2596">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
25 d'octubre - Pars (Frana): installen a la place de la Concorde l'obelisc portat del temple de Karnac de Tebes, obsequi del virrei d'Egipte, Mehemed Al, a canvi d'un rellotge d'alabastre.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
21 de febrer - Saint-Germain-du-Val (La Flche, Sarthe, Pays del Loira, Frana): Clment Philibert Delibes, conegut com Lo Delibes, compositor francs (m. 1891).
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
27 de juny - Choisy-le-Roi (Val-de-Marne, Illa de Frana, Frana): Claude-Joseph Rouget de Lisle militar i compositor, autor de La marsellesa, himne estatal de Frana (n. 1760).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3808" title="1834" nonfiltered="2592" processed="2568" dbindex="2597">
 Esdeveniments .

 Es va crear la instituci del Com de Particulars per un centenar de persones per a l'explotaci, en rgim cooperatiu, de l'antic mol fariner donat a cens pels ducs de Cardona (descendents dels vescomtes de Vilamur) a la famlia Llorens.

 Naixements .
17 d'agost - Harelbeke (Blgica): Peter Benoit, compositor;

 Necrolgiques .
 25 de juliol. Samuel Taylor Coleridge. Poeta, crtic i filsof angls.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3809" title="1832" nonfiltered="2593" processed="2569" dbindex="2598">
 Esdeveniments .
Primera edici en catal del Nou Testament;
Independncia de Grcia;
Carl Friedrich Gau publica les seves teories sobre el magnetisme;
La Reform act permet el vot de la classe mitjana britnica;
 Naixements .
23 de gener - Pars (Frana): douard Manet, pintor impressionista francs.
15 de desembre - Dijon (Frana): Gustave Eiffel, enginyer civil. (m. 1923);
7 de setembre - Cadis (Espanya): Emilio Castelar, poltic espanyol, President de la I Repblica Federal Espanyola (7 de setembre 1873 - 3 de gener 1874) (m.1899).
Lewis Carroll;

 Necrolgiques .
22 de mar - Weimar (Turngia, Alemanya): Johann Wolfgang von Goethe, escriptor alemany.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3810" title="1831" nonfiltered="2594" processed="2570" dbindex="2599">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
 21 de juliol - Brusselles (Blgica), el primer rei Leopold I de Blgica, jura fidelitat a les lleis del poble belga. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga.
Charles Darwin s'embarca, als 22 anys, al vaixell de reconeixement HMS Beagle com a naturalista sense paga per emprendre una expedici cientfica al voltant del mn que durar 5 anys.
Michael Faraday publica els experiments en els que se basa la llei de Faraday.
Brown descrigu el nucli cellular.
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
25 d'agost - Santiago (Xile): Benjamn Vicua Mackenna historiador i poltic xil.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3811" title="1830" nonfiltered="2595" processed="2571" dbindex="2600">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Es publica "Oda a la ptria", de Bonaventura Carles Aribau.
Mn:
 25 d'agost, Brusselles (Regne Unit dels Pasos Baixos), inici de la revoluci belga que va conduir a la creaci del regne de Blgica.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
25 d'abril - Lede (Blgica): Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc;
8 de setembre - Malhana (Provena, Frana): Frederic Mistral, escriptor occit guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
17 de desembre - San Pedro de Alejandrino (Colmbia): Simn Bolvar, militar i poltic veneol (n. Caracas, Veneuela 1783).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3812" title="1829" nonfiltered="2596" processed="2572" dbindex="2601">
 Esdeveniments .
 Grcia assoleix la independncia de l'Imperi Otom.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3813" title="1828" nonfiltered="2597" processed="2573" dbindex="2602">
 Esdeveniments .
 Naixements .
8 de Febrer - Mlaga, Espanya: Antonio Cnovas del Castillo, poltic, historiador i escriptor Espanyol (m. Santa gueda, Guipscoa, Pas Basc 1897).
23 d'abril - Dresden (Saxnia): Albert I de Saxnia, rei de Saxnia des de l'any 1873 i fins a 1902, any de la seva mort.

 Necrolgiques .
19 de novembre - Viena (ustria): Franz Schubert, compositor austrac.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3814" title="1827" nonfiltered="2598" processed="2574" dbindex="2603">
 Esdeveniments .
2 de setembre - la Vall d'Aran: el Conselh Generau d'Aran, que regia els destins de la vall des del segle XIII, es reuneix per darrera vegada abans de l'poca moderna.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
5 de mar - Como (la Llombardia, Itlia): Alessandro Volta, fsic Itlia (n. 1745) || Pars (Frana): Pierre-Simon Laplace, matemtic francs (n. 1749).
26 de mar - Viena (ustria): Ludwig van Beethoven, compositor alemany (n. 1770).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3815" title="1826" nonfiltered="2599" processed="2575" dbindex="2604">
 Esdeveniments .
Rssia comena una guerra contra els perses pel domini de les provncies armnies;
Inventat el motor de combusti;
 Naixements .
24 de novembre - Florncia (la Toscana, Itlia): Carlo Lorenzini, conegut com  Carlo Collodi, periodista i escriptor de literatura infantil itali, autor de Les aventures d'en Pinotxo (m. 1890).
15 de maig-Henri Mouhot francs, descobridor de la pen. Indoxina(defunci a Luang Prabang,Laos el 10 de novembre de 1861);

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3816" title="1825" nonfiltered="2600" processed="2576" dbindex="2605">
 Esdeveniments .
25 d'octubre - l'Uruguai: el pas obt la independncia del Brasil.

 Naixements .
30 de gener - Chne (Blgica): Charles Descardre horticultor i burgmestre.
18 de febrer - Komrom (Hongria): Mr Jkai, escriptor i periodista hongars (m. 1904).
15 de mar - Santiago (Xile): Anbal Pinto, advocat i poltic xil, president del pas entre 1876 i 1881 (m. 1884).
25 d'octubre - Viena (ustria): Johann Strauss II, compositor austrac (m. 1899).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3817" title="1822" nonfiltered="2601" processed="2577" dbindex="2606">
 Esdeveniments .
7 de setembre - Brasil declara la seva independncia respecte Portugal.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
25 d'agost - Slough (Anglaterra): William Herschel, astrnom.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3818" title="1821" nonfiltered="2602" processed="2578" dbindex="2607">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
5 de mar - els Estats Units: per segona vegada, investeixen James Monroe president.
28 de juliol - el Per: Jos de San Martn proclama la independncia del pas.
28 de setembre - Ciutat de Mxic (Mxic): s'hi signa l'acta d'independncia del pas.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 9 d'abril - Pars: Charles Baudelaire, poeta i crtic francs.
 25 de maig - Venlo, Regne Unit dels Pasos Baixos: Henri Alexis Brialmont, enginyer militar i general;
 20 de juliol - Heinzendorf: Gregor Mendel, naturista i formulador de les lleis de Mendel.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
23 de febrer - Roma (Itlia): John Keats, poeta angls.












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3819" title="1820" nonfiltered="2603" processed="2579" dbindex="2608">
 Esdeveniments .

 Naixements . 
Descoberta la relaci entre electricitat i magnetisme;
Trobada l'esttua de Venus de Milo;
Insurrecci de Rafael del Riego Nez, Ferran VII jura la Constituci de 1812;

 Necrolgiques .

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;

----
Un any abans / Un any desprs








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3820" title="1818" nonfiltered="2604" processed="2580" dbindex="2609">
 Esdeveniments .
Publicaci de Frankenstein de Mary Shelley;
Independncia de Xile;
Composici de la nadala "Santa Nit";
Descoberta l'aigua oxigenada;
 Naixements . 
Karl Marx;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3821" title="1817" nonfiltered="2605" processed="2581" dbindex="2610">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
9 de juny: - Santiago (Xile): s'hi encunya de la primera moneda xilena.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
6 de juliol - Zuric (Sussa): Albert von Klliker, anatomista, embrileg, fisileg, zoleg i botnic suis.
12 de novembre - Teheran (l'Iran): Bah'u'llh, religis irani, fundador de la Fe bah'.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs
----









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3822" title="1816" nonfiltered="2606" processed="2582" dbindex="2611">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3823" title="1813" nonfiltered="2607" processed="2583" dbindex="2612">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
24 de setembre -  Montmorrency (Frana): Andr Ernest Modeste Grtry, compositor d'peres i operetes;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3824" title="1808" nonfiltered="2608" processed="2584" dbindex="2613">
Aquest any s popularment conegut com l'any de la vinguda del francs.
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
9 de febrer - La Jonquera (l'Alt Empord): amb el pretext d'atacar Portugal, d'acord amb el Tractat de Fontainebleau, sota les ordres del general Duhesme, entren a Catalunya les primeres tropes franceses (Guerra del Francs).
28 de febrer - Barcelona: les tropes franceses hi ocupen per sorpresa la Ciutadella i el castell de Montjuc.
23 de maig - Valncia: s'hi esdev una revolta contra l'ocupaci francesa.
6 de juny - el Bruc (l'Anoia): s'hi esdev el primer combat del Bruc, que es converteix en la primera victria popular contra l'ocupaci francesa (grcies a la intervenci, segons hom explica, del timbaler del Bruc).
15 de juny - Martorell, Terrassa, Girona, Tortosa i Lleida: aquestes ciutats s'alcen contra els francesos.
Mn:
2 de maig - Madrid (Espanya): s'hi produeix un aixecament popular contra les forces napoleniques ocupants que desencadena la Guerra del Francs.
6 de juliol -  Baiona (Frana): Napole fa proclamar rei d'Espanya son germ Josep, per l'Estatut de Baiona;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3825" title="1807" nonfiltered="2609" processed="2585" dbindex="2614">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
1807 - Castell de Fontainebleau (Frana): se signa el Tractat de Fontainebleau de 1807 entre Carles IV d'Espanya i Napole Bonaparte pel qual es reparteixen el Regne de Portugal.

 Naixements .
Pasos Catalans:
14 de maig - Vilafranca (Alt Maestrat, Pas Valenci): Marcelino Andrs y Andrs, metge i botnic (m. 1852)
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3826" title="1804" nonfiltered="2610" processed="2586" dbindex="2615">
 Esdeveniments .
28 de maig: Napole s coronat Emperador de Frana;
14 de desembre: Espanya declara la guerra a Anglaterra;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3827" title="1801" nonfiltered="2611" processed="2587" dbindex="2616">
 Esdeveniments .
13 d'agost - Valncia: s'hi esdev l'Avalot de Quintes.
17 de setembre - Alberic (la Ribera Alta): s'hi esdev una revolta antisenyorial.
29 de setembre - Madrid (Espanya): signatura del Tractat de Madrid.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
21 de mar - Bonn (Alemanya): Andrea Luchesi, compositor itali.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIX;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3828" title="17 d'abril" nonfiltered="2612" processed="2588" dbindex="2617">
El 17 d'abril s el cent set dia de l'any del calendari gregori i el cent vuit en els anys de trasps. Queden 258 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1711 - Barcelona: Carles III, Comte de Barcelona, en morir el seu germ Josep I, marxa immediatament cap a ustria on ser nomenat Sacre Emperador Rom, abandonant els catalans a la seva sort.
1931 - Catalunya: per les pressions del govern espanyol, la Repblica Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Francesc Maci n'esdev el president.
1938 - Viella (la Vall d'Aran): els franquistes ocupen la vila.
1979 - Barcelona: hi comena a emetre Ona lliure, la primera de les rdios lliures del pas.
Mn:
2004 - Madrid (Espanya): Jos Lus Rodrguez Zapatero jura el crrec de president del govern espanyol.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1927 - Halle an der Saale (Alemanya): Margot Honecker, poltica alemanya, ex-ministra d'educaci a l'RDA.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sants Elies, Pau i Isidor, monjos i mrtirs a Crdova; sant Anicet, papa; sant Robert, abat; beata Marianna de Jess, verge; beat Baptista Spagnoli, religis carmelit.
----
Un dia abans / Un dia desprs






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3829" title="201" nonfiltered="2613" processed="2589" dbindex="2618">

 Esdeveniments .
Primera menci a l'tnia kirgus;
Inundaci a Edessa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3830" title="202" nonfiltered="2614" processed="2590" dbindex="2619">

 Esdeveniments .
Es prohibeix el combat de gladiadors amb dones;
Prohibida la propaganda cristiana a l'Imperi Rom;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3831" title="203" nonfiltered="2615" processed="2591" dbindex="2620">
 Esdeveniments .
Septimi Sever reconstrueix Bizanci;
Orgenes dirigeix l'escola de l'esglsia alexandrina;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3832" title="204" nonfiltered="2616" processed="2592" dbindex="2621">

 Esdeveniments .
 Naixements . 
Felip l'rab, emperador rom.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3833" title="205" nonfiltered="2617" processed="2593" dbindex="2622">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Plot (segons els seu deixeble Porfiri);
Erupci del Vesuvi;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3834" title="206" nonfiltered="2618" processed="2594" dbindex="2623">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Marc Emili, general rom.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3835" title="207" nonfiltered="2619" processed="2595" dbindex="2624">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3836" title="208" nonfiltered="2620" processed="2596" dbindex="2625">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3837" title="209" nonfiltered="2621" processed="2597" dbindex="2626">
 Esdeveniments .
Publi Septimi Geta rep el ttol d'august;
Ampliaci del Vallum Romanum;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3838" title="210" nonfiltered="2622" processed="2598" dbindex="2627">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3839" title="212" nonfiltered="2623" processed="2599" dbindex="2628">
 Esdeveniments .
Caracalla decreta que tots els homes lliures de l'Imperi Rom esdevinguin ciutadans;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3840" title="213" nonfiltered="2624" processed="2600" dbindex="2629">
 Esdeveniments .
Caracalla abandona Roma;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3841" title="214" nonfiltered="2625" processed="2601" dbindex="2630">
 Esdeveniments .
Caracalla derrota els alamans;
Osroene esdev provncia romana;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3842" title="215" nonfiltered="2626" processed="2602" dbindex="2631">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3843" title="216" nonfiltered="2627" processed="2603" dbindex="2632">
 Esdeveniments .
Es completa la baslica de Leptis Magna;
Auge del culte a Mitra entre els soldats romans;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3844" title="217" nonfiltered="2628" processed="2604" dbindex="2633">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3845" title="218" nonfiltered="2629" processed="2605" dbindex="2634">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3846" title="219" nonfiltered="2630" processed="2606" dbindex="2635">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3847" title="220" nonfiltered="2631" processed="2607" dbindex="2636">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3848" title="221" nonfiltered="2632" processed="2608" dbindex="2637">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3849" title="222" nonfiltered="2633" processed="2609" dbindex="2638">
 Esdeveniments .
Urb I s escollit Papa;
Sever Alexandre succeeix a Elagbal com a emperador de Roma quan aquest s assassinat;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
11 de mar:Elagbal s assassinat.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3850" title="223" nonfiltered="2634" processed="2610" dbindex="2639">
 Esdeveniments .
Perode dels "tres regnes" a la Xina;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3851" title="224" nonfiltered="2635" processed="2611" dbindex="2640">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3852" title="225" nonfiltered="2636" processed="2612" dbindex="2641">
 Esdeveniments .
Hua To, realitza la primera operaci quirrgica coneguda amb anestsia

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3853" title="226" nonfiltered="2637" processed="2613" dbindex="2642">
 Esdeveniments .
Comena la dinastia sassnida a Prsia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3854" title="227" nonfiltered="2638" processed="2614" dbindex="2643">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3855" title="228" nonfiltered="2639" processed="2615" dbindex="2644">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3856" title="229" nonfiltered="2640" processed="2616" dbindex="2645">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3857" title="230" nonfiltered="2641" processed="2617" dbindex="2646">
 Esdeveniments .
Ponci I s escollit Papa;
Separaci de la provncia romana de Tesslia de Macednia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3858" title="231" nonfiltered="2642" processed="2618" dbindex="2647">
 Esdeveniments .
Exili d'Orgenes;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3859" title="232" nonfiltered="2643" processed="2619" dbindex="2648">
 Esdeveniments .
Orgenes funda una escola a Palestina;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3860" title="233" nonfiltered="2644" processed="2620" dbindex="2649">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3861" title="234" nonfiltered="2645" processed="2621" dbindex="2650">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3862" title="235" nonfiltered="2646" processed="2622" dbindex="2651">
 Esdeveniments .
Inici de la crisi del segle III;
Pontificat d'Anter I;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3863" title="236" nonfiltered="2647" processed="2623" dbindex="2652">
 Esdeveniments .
Missi per evangelitzar la Gllia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3864" title="237" nonfiltered="2648" processed="2624" dbindex="2653">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3865" title="238" nonfiltered="2649" processed="2625" dbindex="2654">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3866" title="239" nonfiltered="2650" processed="2626" dbindex="2655">
 Esdeveniments .
Orgenes tradueix l'Antic Testament a cinc llenges;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3867" title="240" nonfiltered="2651" processed="2627" dbindex="2656">
 Esdeveniments .
 Predicaci del maniqueisme a Iran;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Tertuli, escriptor;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3868" title="241" nonfiltered="2652" processed="2628" dbindex="2657">
 Esdeveniments .
L'Imperi Rom derrota Prsia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3869" title="242" nonfiltered="2653" processed="2629" dbindex="2658">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3870" title="243" nonfiltered="2654" processed="2630" dbindex="2659">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3871" title="244" nonfiltered="2655" processed="2631" dbindex="2660">
 Esdeveniments .
Els sassnides conquereixen la Mesopotmia i Armnia;
Plot funda la seva escola;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3872" title="245" nonfiltered="2656" processed="2632" dbindex="2661">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3873" title="246" nonfiltered="2657" processed="2633" dbindex="2662">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3874" title="247" nonfiltered="2658" processed="2634" dbindex="2663">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3875" title="248" nonfiltered="2659" processed="2635" dbindex="2664">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3876" title="249" nonfiltered="2660" processed="2636" dbindex="2665">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3877" title="250" nonfiltered="2661" processed="2637" dbindex="2666">
 Esdeveniments .
Els francs arriben a Tarragona;
Expedici per cristianitzar els gals;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3878" title="251" nonfiltered="2662" processed="2638" dbindex="2667">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3879" title="252" nonfiltered="2663" processed="2639" dbindex="2668">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3880" title="253" nonfiltered="2664" processed="2640" dbindex="2669">
 Esdeveniments .
Comena a Roma el perode anomenat dels Trenta Tirans;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3881" title="254" nonfiltered="2665" processed="2641" dbindex="2670">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3882" title="255" nonfiltered="2666" processed="2642" dbindex="2671">
 Esdeveniments .
Inventada a la Xina una espcie de brixola, el Carro del Sud, que funciona sense magnetisme;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3883" title="256" nonfiltered="2667" processed="2643" dbindex="2672">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3884" title="257" nonfiltered="2668" processed="2644" dbindex="2673">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3885" title="258" nonfiltered="2669" processed="2645" dbindex="2674">
 Esdeveniments .
10 d'agost,Roma - Assasinen a Sant Lloren.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3886" title="259" nonfiltered="2670" processed="2646" dbindex="2675">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
es martiritza al bisbe cristi Fructus i als diaques Auguri i Eulogi, a l'amfiteatre de Tarraco.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
21 de gener: Sant Fructus, bisbe de Tarragona martiritzat a l'Amfiteatre de Trraco.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3887" title="260" nonfiltered="2671" processed="2647" dbindex="2676">
 Esdeveniments .
Sria, Egipte i Palestina formen l'Imperi de Palmira per oposar-se a l'Imperi Rom;
Primers documents que parlen del formatge;
Plot obre escola a Roma;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3888" title="261" nonfiltered="2672" processed="2648" dbindex="2677">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3889" title="262" nonfiltered="2673" processed="2649" dbindex="2678">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3890" title="263" nonfiltered="2674" processed="2650" dbindex="2679">
 Esdeveniments .
Liu Hui escriu un important tractat matemtic sobre el nombre pi;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3891" title="264" nonfiltered="2675" processed="2651" dbindex="2680">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3892" title="265" nonfiltered="2676" processed="2652" dbindex="2681">
 Esdeveniments .
Fortificaci de Mil i Verona;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3893" title="266" nonfiltered="2677" processed="2653" dbindex="2682">
 Esdeveniments .
Palmira ven els perses;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3894" title="267" nonfiltered="2678" processed="2654" dbindex="2683">
 Esdeveniments .
Els gots comencen a atacar Roma;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3895" title="268" nonfiltered="2679" processed="2655" dbindex="2684">
 Esdeveniments .
Els visigots apareixen com un poble amb entitat prpia;
Els alamans envaeixen Itlia;
Batalla de Naissus;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3896" title="269" nonfiltered="2680" processed="2656" dbindex="2685">
 Esdeveniments .
Incendi parcial de la biblioteca d'Alexandria;
Primera Bagadia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3897" title="270" nonfiltered="2681" processed="2657" dbindex="2686">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Barcino i Gerunda reedifiquen les seves muralles.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3898" title="271" nonfiltered="2682" processed="2658" dbindex="2687">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3899" title="272" nonfiltered="2683" processed="2659" dbindex="2688">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3900" title="273" nonfiltered="2684" processed="2660" dbindex="2689">
 Esdeveniments .
Reorganitzaci administrativa d'Itlia seguint les idees de Caracalla.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3901" title="275" nonfiltered="2685" processed="2661" dbindex="2690">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3902" title="276" nonfiltered="2686" processed="2662" dbindex="2691">
 Esdeveniments .
 El sha Bharam II succeeix Bharam I.
 Marc Aureli Probe es proclamat emperador de Roma.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Marc Claudi Tcit, emperador rom.
Flori, emperador rom.
Mani, savi i religios persa, fundador del maniqueisme.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3903" title="277" nonfiltered="2687" processed="2663" dbindex="2692">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3904" title="278" nonfiltered="2688" processed="2664" dbindex="2693">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3905" title="279" nonfiltered="2689" processed="2665" dbindex="2694">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Rab Yochanan;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3906" title="280" nonfiltered="2690" processed="2666" dbindex="2695">
 Esdeveniments .
Apareixen el turingis
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Maharaja Sri-Gupta  de la Dinastia Gupta
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3907" title="281" nonfiltered="2691" processed="2667" dbindex="2696">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3908" title="282" nonfiltered="2692" processed="2668" dbindex="2697">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3909" title="283" nonfiltered="2693" processed="2669" dbindex="2698">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3910" title="284" nonfiltered="2694" processed="2670" dbindex="2699">
 Esdeveniments .
Diocleci esdev emperador;
Comena el calendari copte;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3911" title="285" nonfiltered="2695" processed="2671" dbindex="2700">
 Esdeveniments .
Diocleci divideix l'Imperi Rom;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3912" title="286" nonfiltered="2696" processed="2672" dbindex="2701">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
A Tarraco, degut a la iniciativa dels governadors Juli Valens i Marc Aureli, s'inicien les feines de reconstrucci de les termes i de part del frum.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3913" title="287" nonfiltered="2697" processed="2673" dbindex="2702">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3914" title="288" nonfiltered="2698" processed="2674" dbindex="2703">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3915" title="289" nonfiltered="2699" processed="2675" dbindex="2704">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3916" title="290" nonfiltered="2700" processed="2676" dbindex="2705">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3917" title="291" nonfiltered="2701" processed="2677" dbindex="2706">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3918" title="292" nonfiltered="2702" processed="2678" dbindex="2707">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3919" title="293" nonfiltered="2703" processed="2679" dbindex="2708">
 Esdeveniments .
Divisi de l'Imperi Rom en quatre;
Constanci I Clor pacifica la Bretanya;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3920" title="294" nonfiltered="2704" processed="2680" dbindex="2709">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3921" title="295" nonfiltered="2705" processed="2681" dbindex="2710">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3922" title="296" nonfiltered="2706" processed="2682" dbindex="2711">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3923" title="297" nonfiltered="2707" processed="2683" dbindex="2712">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3924" title="298" nonfiltered="2708" processed="2684" dbindex="2713">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3925" title="299" nonfiltered="2709" processed="2685" dbindex="2714">
 Esdeveniments .
Guerra de Galeri contra els srmates;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3926" title="300" nonfiltered="2710" processed="2686" dbindex="2715">


 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3927" title="301" nonfiltered="2711" processed="2687" dbindex="2716">
 Esdeveniments .
Fundaci de San Marino;
Armnia esdev el primer pas en adoptar el cristianisme com a religi d'Estat;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3928" title="302" nonfiltered="2712" processed="2688" dbindex="2717">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3929" title="303" nonfiltered="2713" processed="2689" dbindex="2718">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Es comencen persecucions dels cristians a tot Catalunya i el Pas Valenci que duraran dos anys.
 Mn .
El trib Jordi es nega a perseguir cristians. Interrogat, els comunica que s cristi.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
4 de mar - Nicomdia (Capadcia, actual Kocaeli, Turquia): Adri de Nicomdia, mrtir cristi (o potser l'any segent, n. ?).
23 d'abril - Nicomdia (Capadcia, actual Kocaeli, Turquia): sant Jordi, mrtir cristi (dada tradicional, (n. ?).
7 d'octubre - Resafa (Sria): Sant Sergi, militar rom i mrtir cristi;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3930" title="304" nonfiltered="2714" processed="2690" dbindex="2719">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
24 de febrer - Cesarea de Capadcia: Sant Sergi de Capadcia, mrtir cristi;
4 de mar - Nicomdia (Capadcia, actual Kocaeli, Turquia): Adri de Nicomdia, mrtir cristi (o potser l'any anterior, n. ?).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3931" title="305" nonfiltered="2715" processed="2691" dbindex="2720">
 Esdeveniments .
Trasllat de la cort imperial de Roma a Mil;
Es prohibeix als cristians casar-se amb jueus i s'ordena el celibat dels sacerdots;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3932" title="306" nonfiltered="2716" processed="2692" dbindex="2721">
 Esdeveniments .
Inici del regnat de Constant I el Gran;
Es proclama el celibat obligatori entre la jerarquia de l'esglsia;
Construcci de l'esglsia de Santa Maria de Lisboa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3933" title="307" nonfiltered="2717" processed="2693" dbindex="2722">
 Esdeveniments .
Pmfil escriu lApologia d'Orgenes;
Galeri s derrotat a Itlia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3934" title="308" nonfiltered="2718" processed="2694" dbindex="2723">
 Esdeveniments .
Derrota germnica al Riu Rin;
Marcel I s escollit Papa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3935" title="309" nonfiltered="2719" processed="2695" dbindex="2724">
 Esdeveniments .
Comena el pontificat del Papa Eusebi;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3936" title="310" nonfiltered="2720" processed="2696" dbindex="2725">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Maximi, ex-Emperador de Roma i pare de l'Emperador Maxentius, es executat.
 El Papa Eusebi mor a l'exili.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3937" title="311" nonfiltered="2721" processed="2697" dbindex="2726">
 Esdeveniments .
Cisma pel donatisme a l'esglsia africana;
Comena el perode anomenat "dels setze regnes" a la Xina;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3938" title="312" nonfiltered="2722" processed="2698" dbindex="2727">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3939" title="313" nonfiltered="2723" processed="2699" dbindex="2728">
 Esdeveniments .
L'emperador Constant va promulgar l'edicte de Mil, que establia la llibertat religiosa i autoritzava el culte cristi.
Per no va ser fins l'any 380 que es va declarar el cristianisme religi oficial de l'imperi.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3940" title="314" nonfiltered="2724" processed="2700" dbindex="2729">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3941" title="315" nonfiltered="2725" processed="2701" dbindex="2730">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3942" title="316" nonfiltered="2726" processed="2702" dbindex="2731">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3943" title="317" nonfiltered="2727" processed="2703" dbindex="2732">
 Esdeveniments .
1 de mar: Flavi Juli Crisp i Constant II, fills de l'emperador rom Constant I i Licini Jnior, fill de Licini I, sn nomenats Csars.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3944" title="318" nonfiltered="2728" processed="2704" dbindex="2733">
 Esdeveniments .
Nanjing, nova capital de la Xina;
Arri comena la seva predicaci;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3945" title="319" nonfiltered="2729" processed="2705" dbindex="2734">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3946" title="320" nonfiltered="2730" processed="2706" dbindex="2735">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3947" title="321" nonfiltered="2731" processed="2707" dbindex="2736">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3948" title="322" nonfiltered="2732" processed="2708" dbindex="2737">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3949" title="323" nonfiltered="2733" processed="2709" dbindex="2738">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3950" title="324" nonfiltered="2734" processed="2710" dbindex="2739">
 Esdeveniments .
Constantinoble (actual Istanbul, Turquia): per ordre de l'emperador rom Constant I, comena la construcci de la ciutat sobre les runes de l'antiga Bizanci.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3951" title="325" nonfiltered="2735" processed="2711" dbindex="2740">
 Esdeveniments .
 Concili de Nicea I, el primer concili ecumnic;
 Prohibici de les lluites de gladiadors;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Mor el primer patriarca de Constantinoble;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3952" title="326" nonfiltered="2736" processed="2712" dbindex="2741">
 Esdeveniments .
Lleis romanes per regular la prostituci, el concubinat i la vida a la pres;
Primera esglsia construda al Vatic i al Glgota;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3953" title="327" nonfiltered="2737" processed="2713" dbindex="2742">
 Esdeveniments .
Gergia adopta el cristianisme com a religi oficial;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3954" title="328" nonfiltered="2738" processed="2714" dbindex="2743">
 Esdeveniments .
Inici de l'imperi maia;
La capital de l'Imperi Rom es trasllada a Constantinoble.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Mor Santa Helena, esposa de l'emperador rom Constanci I. La tradici cristiana diu que va trobar la veritable creu a Palestina.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3955" title="329" nonfiltered="2739" processed="2715" dbindex="2744">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3956" title="330" nonfiltered="2740" processed="2716" dbindex="2745">
 Esdeveniments .
11 de maig - Constantinoble (actual Istanbul, Turquia): hom consagra aquesta ciutat que l'emperador rom Constant I havia fet construir sobre les runes de l'antiga Bizanci.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3957" title="331" nonfiltered="2741" processed="2717" dbindex="2746">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3958" title="332" nonfiltered="2742" processed="2718" dbindex="2747">
 Esdeveniments .
Aliances entre els pobles gots i l'Imperi Rom;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3959" title="333" nonfiltered="2743" processed="2719" dbindex="2748">

 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3960" title="334" nonfiltered="2744" processed="2720" dbindex="2749">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3961" title="335" nonfiltered="2745" processed="2721" dbindex="2750">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3962" title="336" nonfiltered="2746" processed="2722" dbindex="2751">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Arri, fundador de l'arrianisme (considerat heretgia pel catolicisme);
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3963" title="337" nonfiltered="2747" processed="2723" dbindex="2752">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3964" title="338" nonfiltered="2748" processed="2724" dbindex="2753">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3965" title="339" nonfiltered="2749" processed="2725" dbindex="2754">
 Esdeveniments .
Es prohibeix el matrimoni entre jueus i cristians a l'Imperi Rom;
Tigranes VII d'Armnia esdev rei d'Armnia.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3966" title="340" nonfiltered="2750" processed="2726" dbindex="2755">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3967" title="341" nonfiltered="2751" processed="2727" dbindex="2756">
 Esdeveniments .
Constant prohibeix els sacrificis i rituals de mgia pagana ;
Acaba la construcci de la catedral d'Antiquia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3968" title="342" nonfiltered="2752" processed="2728" dbindex="2757">
 Esdeveniments .
Prohibici del matrimoni homosexual a Roma;
Terratrmol a Xipre;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3969" title="343" nonfiltered="2753" processed="2729" dbindex="2758">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3970" title="344" nonfiltered="2754" processed="2730" dbindex="2759">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Pretextat, Bisbe de Barcino, va a Sofia a assistir al Concili de Srdica;

 Mn .
Batalla de Singara entre romans i perses;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3971" title="345" nonfiltered="2755" processed="2731" dbindex="2760">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3972" title="346" nonfiltered="2756" processed="2732" dbindex="2761">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 (data aproximada)- Teodosi I, emperador rom;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3973" title="347" nonfiltered="2757" processed="2733" dbindex="2762">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3974" title="348" nonfiltered="2758" processed="2734" dbindex="2763">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3975" title="349" nonfiltered="2759" processed="2735" dbindex="2764">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Pere de Sebaste, eclesistic grec del segle IV.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3976" title="350" nonfiltered="2760" processed="2736" dbindex="2765">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3977" title="351" nonfiltered="2761" processed="2737" dbindex="2766">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3978" title="352" nonfiltered="2762" processed="2738" dbindex="2767">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3979" title="353" nonfiltered="2763" processed="2739" dbindex="2768">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Magnenci;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3980" title="354" nonfiltered="2764" processed="2740" dbindex="2769">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Sant Agust d'Hipona filsof.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3981" title="355" nonfiltered="2765" processed="2741" dbindex="2770">
 Esdeveniments .
Els alamans saquegen llogarrets gals;
Instrument per mesurar la densitat dels lquids;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3982" title="356" nonfiltered="2766" processed="2742" dbindex="2771">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3983" title="357" nonfiltered="2767" processed="2743" dbindex="2772">
 Esdeveniments .
 Batalla d'Estrasburg: El csar Juli mana les forces romanes capa la victria contra els alamnics prop d'Estrasburg.
 Constant II dna a Juli el comandament suprem de totes les operacions militars a Gaul.
 Constant entra a Roma per primer cop per celebrar la seva victria sobre Magnenti i per adrear-se al Senat rom i al poble de Roma. ;
 Es funda la biblioteca imperial de Constantinoble.
 El regnat de Fu Ji n, emperador de Jin posterior s'enceta a la Xina. ;
 Els alans arrasen l'exrcit dels huns a l'sia Occidental.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Fu Sheng;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3984" title="358" nonfiltered="2768" processed="2744" dbindex="2773">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3985" title="359" nonfiltered="2769" processed="2745" dbindex="2774">
 Esdeveniments .
Concili a Rimini per discutir sobre l'arrianisme;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3986" title="360" nonfiltered="2770" processed="2746" dbindex="2775">
 Esdeveniments .
Concili de Constantinoble;
Invasi de Gran Bretanya per part dels saxons;
Juli l'Apstata ven els alamans ;
Inauguraci de Santa Sofia (Istanbul);
Expansi del gat com a animal domstic a Europa;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3987" title="361" nonfiltered="2771" processed="2747" dbindex="2776">
 Esdeveniments .
Puja al tron rom Juli l'Apstata;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3988" title="362" nonfiltered="2772" processed="2748" dbindex="2777">
 Esdeveniments .
Representacions de Jess amb barba i campanyes de l'emperador Juli per la tolerncia religiosa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3989" title="363" nonfiltered="2773" processed="2749" dbindex="2778">
 Esdeveniments .
Un terratrmol destrueix la ciutat de Petra;
Es restableix la llibertat de culte a Roma;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3990" title="364" nonfiltered="2774" processed="2750" dbindex="2779">
 Esdeveniments .
28 de febrer - Roma: Valentini I ocupa la seu imperial.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3991" title="365" nonfiltered="2775" processed="2751" dbindex="2780">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3992" title="366" nonfiltered="2776" processed="2752" dbindex="2781">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3993" title="367" nonfiltered="2777" processed="2753" dbindex="2782">
 Esdeveniments .
 Llista de llibres oficials del Nou Testament ordenada per Sant Anastasi;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3994" title="368" nonfiltered="2778" processed="2754" dbindex="2783">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3995" title="369" nonfiltered="2779" processed="2755" dbindex="2784">
 Esdeveniments .
Creaci de l'alfabet gtic;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3996" title="370" nonfiltered="2780" processed="2756" dbindex="2785">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3997" title="371" nonfiltered="2781" processed="2757" dbindex="2786">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3998" title="372" nonfiltered="2782" processed="2758" dbindex="2787">
 Esdeveniments .
Valentini I acumula victries a frica;
Sant Mart de Tours funda una abadia per evangelitzar la poblaci propera;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="3999" title="373" nonfiltered="2783" processed="2759" dbindex="2788">
 Esdeveniments .
Sant Mart de Tours cristianitza els gals;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4000" title="374" nonfiltered="2784" processed="2760" dbindex="2789">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Mort el rei dels alamans, Macri;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4001" title="375" nonfiltered="2785" processed="2761" dbindex="2790">
 Esdeveniments .
S'escriu el Talmud de Babilnia, un comentari sobre el judaisme de ms de 2 milions de paraules;
Els huns invaeixen gran part d'Europa;
Es prohibeix el matrimoni entre ciutadans romans i estrangers;
 Naixements . 
Alaric I, rei visigot;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4002" title="376" nonfiltered="2786" processed="2762" dbindex="2791">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4003" title="377" nonfiltered="2787" processed="2763" dbindex="2792">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4004" title="378" nonfiltered="2788" processed="2764" dbindex="2793">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4005" title="379" nonfiltered="2789" processed="2765" dbindex="2794">
 Esdeveniments .
13 de setembre - Nun Yax Ayin s anomenat rei de Tikal.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Sapor II, Shahansha (rei de reis) de l'Imperi Sassnida, finalitzant aix la primera edat d'or del perode sassnida;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4006" title="380" nonfiltered="2790" processed="2766" dbindex="2795">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4007" title="381" nonfiltered="2791" processed="2767" dbindex="2796">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4008" title="382" nonfiltered="2792" processed="2768" dbindex="2797">
 Esdeveniments .
 L'emperador Teodosi signa la pau amb els visigots, que s'installen al sud del Danubi;
 Comema la traducci Vulgata de la Bblia, la ms famosa en llat;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4009" title="383" nonfiltered="2793" processed="2769" dbindex="2798">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4010" title="384" nonfiltered="2794" processed="2770" dbindex="2799">
 Esdeveniments .
 Condemna de l'heretgia de Priscili;
 Naixements . 
 Honori, primer emperador de l'Imperi Rom d'Occident;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4011" title="385" nonfiltered="2795" processed="2771" dbindex="2800">
 Esdeveniments .
Destrucci del Serapeum d'Alexandria;
Creaci de la provncia Balearica a la Hispania romana;
Obres d'Ammi Marcell;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4012" title="386" nonfiltered="2796" processed="2772" dbindex="2801">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4013" title="387" nonfiltered="2797" processed="2773" dbindex="2802">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4014" title="388" nonfiltered="2798" processed="2774" dbindex="2803">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4015" title="389" nonfiltered="2799" processed="2775" dbindex="2804">
 Esdeveniments .
Destrucci de tots els edificis pagans d'Alexandria per ordre de Teodosi;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4016" title="390" nonfiltered="2800" processed="2776" dbindex="2805">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4017" title="391" nonfiltered="2801" processed="2777" dbindex="2806">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4018" title="392" nonfiltered="2802" processed="2778" dbindex="2807">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4019" title="393" nonfiltered="2803" processed="2779" dbindex="2808">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4020" title="394" nonfiltered="2804" processed="2780" dbindex="2809">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4021" title="395" nonfiltered="2805" processed="2781" dbindex="2810">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Creaci de la provncia Insulae Balearum. s la setena provncia d'Hispnia.

 Mn .
 Divisi permanent de l'Imperi Rom desprs de la mort de Teodosi I.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4022" title="396" nonfiltered="2806" processed="2782" dbindex="2811">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4023" title="397" nonfiltered="2807" processed="2783" dbindex="2812">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4024" title="398" nonfiltered="2808" processed="2784" dbindex="2813">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4025" title="399" nonfiltered="2809" processed="2785" dbindex="2814">
 Esdeveniments .
27 de novembre - el Vatic (Roma): el conclave proclama el papa Anastasi I.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4026" title="400" nonfiltered="2810" processed="2786" dbindex="2815">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Construcci de la Baslica de Bobal a prop de Sers, al Segri;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4027" title="18 d'abril" nonfiltered="2811" processed="2787" dbindex="2816">
El 18 d'abril s el cent vuit dia de l'any del calendari gregori i el cent nou en els anys de trasps. Queden 257 dies per finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1599 - Valncia: Isabel Clara Eugnia es casa amb el seu cos Albert d'ustria.
1756 - Menorca: tropes franceses manades pel duc de Richelieu desembarquen a l'illa, derroten la guarnici anglesa i l'ocupen en pocs dies (guerra dels Set Anys).
1971 - Valncia: Clausura del I Congrs d'Histria del Pas Valenci.
2007 - Barcelona: mnium Cultural cedeix el seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Mn:
309 - Roma: Eusebi I s escollit papa.
1025 - Gniezno (Regne de Polnia): Boleslau I de Polnia s coronat rei de Polnia.
1491 - Crdova (Regne de Castella): Ferran el Catlic inicia una marxa contra el Regne de Granada, en poder dels musulmans.
1506 - Roma (Estats Pontificis): el papa Juli II colloca la primera pedra de la baslica de Sant Pere del Vatic.
1857 - Pars (Frana): publicaci dEl llibre dels esperits, que marca l'inici de l'Espiritisme.
1599 - Valncia (Corona d'Arag): el rei Felip III de Castella es casa a la Catedral de Valncia amb Margarida d'ustria.
1904 - Pars (Frana): fundat per Jean Jaurs, hi ix el primer nmero del diari L'Humanit, que l'any 1920 esdevindr de tendncia comunista.
1906 - San Francisco (Estats Units): el major terratrmol de la histria de la regi, d'una magnitud estimada de 7,9 de l'escala Richter causa 3000 morts.
1909 - Pars (Frana): Joana d'Arc s beatificada a la catedral de Notre-Dame de Pars pel papa Pius X.
1912 - Nova York (Estats Units): arriben uns 700 supervivents de l'enfonsament del Titnic, rescatats pel vaixell britnic Carpathia.
1942 - Tquio (Jap): l'aviaci nord-americana bombardeja aquesta ciutat en la incursi Doolittle com a resposta de l'Atac a Pearl Harbor.
1942 - Vichi (Frana): Pierre Laval s nomenat Primer Ministre de Frana pel Govern de Vichy.
1946 - Ginebra (Sussa): es dissol la Societat de Nacions per la creaci de l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU). ;
1947 - Heligoland (petita illa Frisona Alemanya) -   L'Armada Reial Britnica fa detonar 6.800 tones d'explosius ("Big Bang" o "British Bang"), creant la detonaci nica no nuclear ms gran de la histria. L'impacte va ser tan gran que va canviar la forma de l'illa.
1949: La Repblica d'Irlanda abandona la Commonwealth.
1951 - Pars (Frana): se signa el Tractat de Pars que constitueix la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), que donar lloc, ms tard a la Comunitat Econmica Europea.
1958 - Estats Units: Un tribunal declara que el poeta Ezra Pound sigui alliberat de l'hospital psiquitric on havia estat internat durant dotze anys (des del 1946) per salvar-lo de la pena de mort per traci.
1976 - Nicols Redondo Urbieta s esocollit Secretari General de la UGT.
1978 - Washington (els Estats Units): el Senat estatunidenc ratifica -per un estret marge de vots- els Tractats del Canal de Panam, signats entre Jimmy Carter i Omar Torrijos, segons els quals el 31 de desembre de *1980 - Zimbabwe: aquest pas adopta el nou nom (abans era Rhodsia) i la nova bandera.
1983 - Beirut (Lban): Un sucida destrueix l'embaixada dels Estats Units, matant 63 persones.
1993 - Roma: Joan Pau II beatifica Paula Montal i Forns.
1994 - Cndido Mndez s nomenat Secretari General de la UGT.
1996 - Qana (Lban): L'exrcit d'Israel bombardeja la base dels cascos blaus de l'ONU, matant almenys a 106 civils que s'hi refugiaven.
1999 aquest canal passar a mans panamenyes.
2004 - Madrid (Espanya): Zapatero ordena la retirada immediata dels mil tres-cents soldats espanyols destacats a l'Iraq.
2004 - Sud-frica: Dani Pedrosa debuta en la cilindrada de 250 cc amb una victria al circuit de Welcom.
2005 - Lance Armstrong anuncia la seva retirada del mn del ciclisme desprs de participar en el Tour de Frana.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1480 - Subiaco (actual Itlia): Lucrcia Borja, filla de Roderic Gil de Borja i Borja, que l'any 1492 fou nomenat papa amb el nom d'Alexandre VI.
1867 - Masnou: Llus Millet i Pags, fundador de l'Orfe Catal;
1969 - Valls: Dolors Batalla, poltica catalana.
Mn:
1772 - Londres (Regne Unit): David Ricardo, economista britnic.
1819 - Split (Dalmcia, Crocia): Francesco Ezechielle Hermenegildo Cavaliere Suppe Demmelli, conegut com Franz von Supp, compositor dlmata.
1819 - Bayamo (Cuba): Carlos Manuel de Cspedes, revolucionari cub.
1896 - Segr (Frana): Job de Roinc, periodista i escriptor en bret.
1905 - Hoquiam (Estats Units): George Herbert Hitchings, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988.
1907 - Budapest (Imperi Austrohongars) Mikls Rzsa, compositor de cinema.
1917 - Blankenburg am Harz (Alemanya): Frederica de Hannover, reina consort de Grcia.
1927 - Nova York (Estats Units): Samuel Phillips Huntington, poltic professor de cincies poltiques nord-americ.
1940 - Kingstree (Estats Units): Joseph Leonard Goldstein, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1985.
1963 - Newton (Estats Units): Mike Mangini, msic nord-americ. ;
1979 - Hemel Hempstead (Anglaterra): Anthony Davidson, pilot de Frmula 1.
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1956 - L'Escala: Josep Vicens i Juli, compositor de sardanes.
Mn:
1054 - Roma: Lle IX, papa.
1873 - Darmstadt (Ducat de Hesse, actual Alemanya): Justus von Liebig, qumic alemany.
1898 - Pars (Frana): Gustave Moreau, pintor francs.
1936 - Roma (Itlia): Ottorino Respighi, compositor, musicleg i violinista itali.
1945 - Predeal (Romania): Guillem Frederic de Wied, prncep d'Albnia.
1954 - Lier (Blgica): Denis Verschueren, ciclista belga.
1955 - Nova Jersey (Estats Units): Albert Einstein, Premi Nobel de Fsica l'any 1921.
2002 - Larvik (Noruega): Thor Heyerdahl, explorador noruec.
 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Eleuteri, bisbe; beat Andreu Hibernon, religis francisc; beata Maria de l'Encarnaci, religiosa carmelitana; Sant Apolloni.

----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4028" title="1756" nonfiltered="2812" processed="2788" dbindex="2817">
 Esdeveniments .
18 d'abril - Menorca: tropes franceses manades pel duc de Richelieu desembarquen a l'illa, derroten la guarnici anglesa i l'ocupen en pocs dies (guerra dels Set Anys).
1 de maig - Versalles (Yvelines, Illa de Frana, Frana): Frana i ustria hi signen el tractat, que els fa aliats en la guerra dels Set Anys;
Juliol - Berga: Es construeix l'liga de la Patum, la ms antiga de Catalunya.

 Naixements . 
Wolfgang Amadeus Mozart;
William Godwin, escriptor angls;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4029" title="19 d'abril" nonfiltered="2813" processed="2789" dbindex="2818">
El 19 d'abril s el cent nov dia de l'any del calendari gregori i el cent des en els anys de trasps. Queden 256 dies per finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1995 - Palma (Mallorca): a Son Tugores s'inaugura la primera planta potabilitzadora de les illes Balears, amb un efluent de 30.000 m3/dia d'aigua.
Mn:
1945 - Heligoland (petita illa Frisona Alemanya) -  Prop de 1.000 bombarders aliats bombardegen la base naval, l'aeroport i el poble, convertint l'illa en un paisatge llunar. L'endem l'illa s evacuada.
2005 - Ciutat del Vatic: Joseph Alois Ratzinger s elegit com a 265 Papa de Roma, Benet XVI.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1882 - Getlio Vargas, expresident del Brasil ;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1882 - Down (Kent, Anglaterra): Charles Darwin, naturalista angls, descobridor de l'evoluci de les espcies.
1969 - Praga (Txecoslovquia): Juan Modesto Guilloto Len, militant del PCE i militar republic a la Guerra Civil espanyola.

 Festes i commemoracions . 
Festes en Adems en honor a Sant Vicent Ferrer.
Onomstica: Festa de la Divina Misericrdia; sant Lle IX, papa; sant Vicen de Cotlliure, mrtir.
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4030" title="1701" nonfiltered="2814" processed="2790" dbindex="2819">
 Esdeveniments .
 Naixements .
27 de novembre - Uppsala (Sucia): Anders Celsius, inventor i astrnom suec.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4031" title="1702" nonfiltered="2815" processed="2791" dbindex="2820">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4032" title="1703" nonfiltered="2816" processed="2792" dbindex="2821">
 Esdeveniments .
27 de maig - El Tsar Pere el Gran funda la ciutat de Sant Petersburg.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
3 de mar - Londres (Anglaterra): Robert Hooke, fsic i astrnom angls (n. 1635).
31 de mar - Eisenach, Alemanya: Johann Christoph Bach I, organista i compositor (familiar de Johan Sebastian Bach).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4033" title="1704" nonfiltered="2817" processed="2793" dbindex="2822">

 Esdeveniments .
4 de maig - Lisboa (Portugal): hi desembarca l'arxiduc Carles d'ustria, amb la qual cosa comena la Guerra de Successi.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4034" title="1705" nonfiltered="2818" processed="2794" dbindex="2823">
 Esdeveniments .
17 de maig - Vic (Osona): Personalitats de la petita noblesa vigatana s'aplegen a l'ermita de Sant Sebasti, a la parrquia de Santa Eullia de Riuprimer, signen el Pacte dels Vigatans (o Pacte de Gnova).
17 d'agost - Dnia (la Marina Alta): el mariscal de camp Joan Baptista Basset desembarca a la vila, ocupada pels filipistes i, amb el suport de la poblaci, hi proclama Carles III com a rei legtim (guerra de Successi).
20 d'agost - Vic (Osona): els vigatans es revolten contra les autoritats borbniques.;
28 de novembre - Barcelona: l'arxiduc Carles d'ustria hi jura els privilegis de la confederaci catalano-aragonesa i n'esdev rei amb el nom de Carles III.
5 de desembre - Barcelona: al Palau de la Generalitat, convocades per l'arxiduc Carles III, fins al 31 de mar de l'any segent, s'hi celebren Corts per darrera vegada.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4035" title="1706" nonfiltered="2819" processed="2795" dbindex="2824">
 Esdeveniments .
26 de maig - Xtiva (la Costera): el mariscal de camp Joan Basset allibera la ciutat, ocupada pels filipistes (guerra de Successi).
24 de setembre - Mallorca: hi desembarquen les tropes austriacistes i hi vencen els borbnics.
30 de setembre - Valncia: Carles III hi arriba per jurar els Furs del Regne.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4036" title="1707" nonfiltered="2820" processed="2796" dbindex="2825">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
25 d'abril - Almansa (Albacete, Castella, Espanya): les tropes felipistes hi derroten les catalano-aragoneses, cosa que comportar que Castella ocupi el Regne de Valncia per dret de conquesta (guerra de Successi).
4 de maig - Bunyol (la Foia de Bunyol): les tropes borbniques ocupen la vila.
8 de maig - Valncia: les tropes filipistes ocupen la ciutat.
6 de juny - Xtiva (la Costera): les tropes filipistes incendien la vila.
29 de juny - el Pas Valenci: s'hi publica el Decret de Nova Planta, que aboleix el govern poltic i administratiu propi. El mateix dia tamb se'n publica un que afecta al Regne d'Arag.
Mn:
26 de mar - Anglaterra i Esccia: desprs que l'aprovin els respectius parlaments, hi entra en vigor l'Acta de la Uni: aquests dos pasos esdevenen un nic estat: el Regne Unit de la Gran Bretanya.

 Naixements .
15 d'abril - Basilea (Sussa): Leonhard Euler, matemtic i fsic.
23 de maig: Carl von Linn, taxonomista suec, autor del Systema Naturae (mort el 1778).

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
Lieja (Principat de Lieja), Jean Del Cour, escultor;
3 de mar - Ahmadnagar (Maharashtra, l'ndia): Abu Muzaffar Muhiuddin Muhammad Aurangzeb Alamgir, emperador de l'imperi Mogol (n. 1618).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4037" title="1708" nonfiltered="2821" processed="2797" dbindex="2826">
 Esdeveniments .
29 d'abril - Puigcerd (la Cerdanya): les tropes borbniques ocupen la vila.
17 de novembre - Dnia (la Marina Alta): les tropes filipistes ocupen la vila (guerra de Successi).

 Naixements .
Francesc I, emperador romanogermnic;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans;

Mn;
Bougival (Frana) - Rennequin Sualem, enginyer liegs que va construir la mquina de Marly al Castell de Versalles;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4038" title="1709" nonfiltered="2822" processed="2798" dbindex="2827">
 Esdeveniments .
Reus: Davant dels atacs borbnics a la ciutat de Tortosa, a mitjans d'any la ciutat s'avana a donar obedincia a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Lieja (Principat de Lieja): Guillaume Evrard; escultor;
 9 d'agost - Jap: Tokugawa Ietsugu, 38 shogun;

 Necrolgiques .
 19 de febrer - Jap: Tokugawa Tsunayoshi, 36 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4039" title="1710" nonfiltered="2823" processed="2799" dbindex="2828">
 Esdeveniments .
27 de juliol - Almenar (el Segri): les tropes aragoneses derroten les borbniques, les quals es veuen obligades a abandonar el Principat (guerra de Successi).
Pequn esdev la ciutat ms poblada del mn;
Giambattista Vico publica De antiquissima Italorum sapientia ex latinae linguae originibus eruenda;
Rssia adopta l'alfabet cirllic modern;

 Naixements .
Mn:
25 de setembre - Fuller (Sucia): Augustin Ehrensvrd, arquitecte militar suec;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4040" title="1711" nonfiltered="2824" processed="2800" dbindex="2829">
 Esdeveniments .
17 d'abril - Barcelona: Carles III, Comte de Barcelona, en morir el seu germ Josep I, marxa immediatament cap a ustria on ser nomenat Sacre Emperador Rom, abandonant els catalans a la seva sort.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4041" title="1712" nonfiltered="2825" processed="2801" dbindex="2830">

 Esdeveniments .
 20 de febrer - Madrid: Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori catal: Pondr el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dar las providencias ms templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.;
9 de novembre - Menorca: John Campbell, el duc d'Argyll pren possessi de l'illa en nom de la reina britnica, d'acord amb clusules secretes del tractat d'Utrecht, signades per l'agost (Guerra de Successi).

 Naixements .
 28 de gener - Jap: Tokugawa Ieshige, 40 shogun;

 Necrolgiques .
 12 de novembre - Jap: Tokugawa Ienobu, 37 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4042" title="1713" nonfiltered="2826" processed="2802" dbindex="2831">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
9 de juliol - Catalunya: la Junta de Braos de Barcelona fa una crida a resistir fins al final contra Felip V en la defensa del pas. ;
12 de juliol - Catalunya: voluntaris valencians creen dos regiments per a la defensa de Barcelona.
9 d'agost - Barcelona: Antoni Berenguer, diputat militar de la Generalitat, aconsegueix de trencar el bloqueig naval de la ciutat a qu la sotmetien els borbnics.
11 d'agost - Caldes d'Estrac (el Maresme): la cavalleria del general Rafael Nebot hi derrota els filipistes.
3 de setembre - Terrassa (el Valls Occidental): les tropes borbniques ocupen la vila, la incendien i la saquegen durant tres dies.
Mn:
 11 d'abril - Utrecht (Pasos Baixos: Es signa el Tractat d'Utrecht, tractat de pau signat entre el Regne de la Gran Bretanya i el Regne de Portugal, per donar fi als conflictes provocats per la Guerra de Successi Espanyola.
Anglaterra aconsegueix el monopoli del comer d'esclaus amb Amrica Llatina;

 Naixements . 
23 de setembre - Ferran VI d'Espanya;
5 d'octubre - Denis Diderot, filsof i enciclopedista francs;
 Necrolgiques .
8 de gener - Roma (Itlia): Arcangelo Corelli, compositor barroc itali. (n. 1653);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4043" title="1715" nonfiltered="2827" processed="2803" dbindex="2832">

 Esdeveniments .
11 de juliol - Mallorca: les tropes borbniques ocupen l'illa.
28 de novembre - Mallorca i Eivissa: Felip V n'aboleix el govern poltic i administratiu catal amb un dels Decrets de Nova Planta.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
26 de mar - Barcelona: Josep Moragues, general catal, decapitat pels filipistes com a represlia de la seva participaci a la guerra de Successi; durant 12 anys el seu cap estigu en una gbia de ferro penjada al Portal de Mar de Barcelona (n. 1669).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4044" title="1717" nonfiltered="2828" processed="2804" dbindex="2833">
 Esdeveniments .
 Fundaci de Montevideo;
Espanya trenca el Tractat d'Utrecht i ocupa temporalment Sardenya;
El Parlament d'Anglaterra fixa com a possible pena la deportaci a Amrica, fet que ajudar a poblar el continent;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4045" title="1718" nonfiltered="2829" processed="2805" dbindex="2834">
 Esdeveniments .
22 de juliol: Castella - Una Reial ordre de Felip IV anulla la figura dels jurats i nomena regidors com a Castella.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4046" title="1719" nonfiltered="2830" processed="2806" dbindex="2835">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
18 de juny - Hondarribia (Guipscoa, el Pas Basc): els francesos, que havien ocupat la ciutat arran de la guerra posterior a la Successi Espanyola, alliberen el general Joan Baptista Basset i el coronel catal Josep Bellver, que les autoritats borbniques hi mantenien empresonats des de desprs de la caiguda de Barcelona, els quals -desprs de passar per Gnova- s'exiliaran a ustria.
26 de juliol - Reus (el Baix Camp): Carrasclet i els seus hmens intenten entrar a la ciutat.
Mn:
23 de gener - Liechtenstein: l'emperador Carles VI instaura aquest pas com a principat de l'Imperi fusionant les senyories de Vaduz i Schellenberg.
25 d'abril - Londres (Anglaterra): s'hi publica Robinson Crusoe (The Farther Adventures of Robinson Crusoe) de Daniel Defoe.

 Naixements . 
Mn:
11 de juny -  Dsseldorf: Francesc Carles de Velbrck, prncep-bisbe de Lieja;
 Necrolgiques . 

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4047" title="1720" nonfiltered="2831" processed="2807" dbindex="2836">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
17 de febrer - La Haia (Provncies Unides): se signa el Tractat de La Haia de 1720 que va posar fi a la Guerra de la Qudruple Aliana.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4048" title="1721" nonfiltered="2832" processed="2808" dbindex="2837">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4049" title="1723" nonfiltered="2833" processed="2809" dbindex="2838">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4050" title="1724" nonfiltered="2834" processed="2810" dbindex="2839">
 Esdeveniments .
 Fundaci de l'editorial anglesa ms antiga:Longman;
 Fundaci de la borsa de Pars;
 Amb el Codi Negre es regulen i s'endureixen les condicions de vida d'esclavitud dels africans;
10 de gener, Felip V va abdicar en favor del seu fill primognit Llus I d'Espanya.
 Daniel Gabriel Fahrenheit inventa l'escala de temperatura que porta el seu nom: l'escala Fahrenheit;

 Naixements . 
22 d'abril - Knigsberg (Prssia, Alemanya; ara Kaliningrad, Rssia): Immanuel Kant, filsof alemany (m. 1804).

 Necrolgiques .
7 de mar - Ciutat del Vatic (Roma): Michelangelo dei Conti, papa que regn amb el nom d'Innocenci XIII.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4051" title="1725" nonfiltered="2835" processed="2811" dbindex="2840">
 Esdeveniments .
30 d'abril - Felip V i Carles IV d'ustria signen un tractat de pau que posa fi a la guerra de Successi.
Publicaci dels Viatges de Gulliver de Jonathan Swift;
 Naixements .
Barcelona: Salvador Reixac, compositor i violinista catal.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4052" title="1726" nonfiltered="2836" processed="2812" dbindex="2841">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4053" title="1727" nonfiltered="2837" processed="2813" dbindex="2842">
 Esdeveniments .
Terratrmol a Prsia, amb ms de 77000 morts;
Perode d'anarquia al Marroc, amb rpids canvis al govern;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
20 de mar - Londres (Anglaterra): Isaac Newton, fsic i matemtic angls (n. 1642 corresponent al 1643 del calendari gregori).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4054" title="1728" nonfiltered="2838" processed="2814" dbindex="2843">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4055" title="1729" nonfiltered="2839" processed="2815" dbindex="2844">
 Esdeveniments .
 Naixements .
2 de maig - Catalina II "la Gran", tzar de Rssia. ;
 Necrolgiques .
21 de mar - Vencia (Itlia): John Law, economista escocs.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4056" title="1730" nonfiltered="2840" processed="2816" dbindex="2845">
 Esdeveniments .
10 de maig - Castella: La Cmara del Consejo de Castilla acorda que ha procedido siempre;
con reflexin a que siempre sea mayor el nmero de castellanos en cada sala que el de natura-
les, y los fiscales siempre castellanos, als organs de representaci catalans.
8 de setembre, Andorra - Primera festa  de Nostra Senyora de Meritxell, avui Diada Nacional d'Andorra.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4057" title="1731" nonfiltered="2841" processed="2817" dbindex="2846">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4058" title="1732" nonfiltered="2842" processed="2818" dbindex="2847">
 Esdeveniments .
Descobert el cobalt;
 Naixements . 
31 de mar: Franz Joseph Haydn, compositor.
George Washington;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4059" title="1733" nonfiltered="2843" processed="2819" dbindex="2848">
 Esdeveniments .
Comencen les mesures per establir la velocitat del so;
La francmaoneria arriba a Amrica del Nord;
Finalitzaci de la faana de la Catedral de Girona;
Guerra de successi a Polnia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4060" title="1734" nonfiltered="2844" processed="2820" dbindex="2849">
 Esdeveniments .
Incendi a Montreal, un esclau negre s executat acusat de l'accident i esclaten els avalots.
Batalla de Bitonto, amb victria espanyola;
Cartes filosfiques de Voltaire;
Publicades les obres essencials d'Alexander Pope;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4061" title="1735" nonfiltered="2845" processed="2821" dbindex="2850">
 Esdeveniments .
 Es publica el Systema Naturae de Carl von Linn.

 Naixements . 

 Necrolgiques . 

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;

----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4062" title="1736" nonfiltered="2846" processed="2822" dbindex="2851">
 Esdeveniments .
 L'expedici per mesurar la longitud d'un meridi prova que la Terra no s totalment rodona (pels pols).
 Rssia ataca Turquia;
 Amb el Kitab at-tawhidt comena el fonamentalisme islmic modern.
 Naixements . 
James Watt, inventor de la mquina de vapor.
 Necrolgiques . 
 Gabriel Fahrenheit, fsic.
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4063" title="1737" nonfiltered="2847" processed="2823" dbindex="2852">
 Esdeveniments .
Gran terratrmol a Calcuta;
Guerra entre ustria i Turquia;
Descoberta del cobalt;
Potica de Ignacio Luzn;
Inauguraci de San Carlo, un dels teatres d'pera ms antics (a Npols);
 Naixements .
 20 de juny - Jap: Tokugawa Ieharu, 41 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4064" title="1738" nonfiltered="2848" processed="2824" dbindex="2853">
 Esdeveniments .
 Naixements .
15 de novembre - Hannover (Alemanya): William Herschel, astrnom.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4065" title="1739" nonfiltered="2849" processed="2825" dbindex="2854">
 Esdeveniments .
Restabliment del Virregnat de Nova Granada;
Predicaci de George Whitefield;
Assaig sobre la natura humana, de David Hume;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4066" title="1740" nonfiltered="2850" processed="2826" dbindex="2855">
 Esdeveniments .
1740 - Trobada de la Verge del Sofratge a Benidorm.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
20 d'octubre - Viena (ustria): Carles III, rei de Catalunya-Arag (entre 1705 i 1714) i emperador romanogermnic amb el ttol de Carles VI, arxiduc d'ustria, rei d'Hongria i de Npols-Siclia.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4067" title="1741" nonfiltered="2851" processed="2827" dbindex="2856">
 Esdeveniments .
Publicaci de la primera Ortografa de la lengua espaola de la RAE;
Anders Celsius desenvolupa la seva escala de temperatures;
Insurrecci dels esclaus negres de Nova York;
Publicaci de Pamela: Or Virtue Rewarded de Samuel Richardson;
 Naixements .
8 de febrer - Lieja (Principat de Lieja): Andr Ernest Modeste Grtry, compositor d'peres i operetes;
23 de maig - Motta di Livenza (Itlia): Andrea Luchesi, compositor itali (m. 1801).

 Necrolgiques .
28 de juliol - (Viena): Antonio Vivaldi, compositor itali.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4068" title="1742" nonfiltered="2852" processed="2828" dbindex="2857">
 Esdeveniments .
8 d'abril - A Dubln es representa per primera vegada el  El Messies de Haendel.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
14 de gener - Edmund Halley, matemtic i astrnom.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4069" title="1743" nonfiltered="2853" processed="2829" dbindex="2858">
 Esdeveniments .
23 de mar - Londres (Anglaterra): Hndel estrena El Messies al Covent Garden.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
4 de setembre - illa fluvial Reinnach (el Rin, Breisach, Alscia, Alemanya): Pere Joan Barcel i Anguera, conegut com Carrasclet, militar catal, mort lluitant amb ustria contra Frana en la guerra de Successi austraca.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4070" title="1744" nonfiltered="2854" processed="2830" dbindex="2859">
 Esdeveniments .
Muhammad ibn Saud funda el primer estat saudita;
Prssia ocupa Praga;
 Naixements . 
Jean-Baptiste Lamarck;
Gaspar Melchor de Jovellanos;
 Necrolgiques . 
Anders Celsius;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4071" title="1745" nonfiltered="2855" processed="2831" dbindex="2860">

 Esdeveniments .
Comena la construcci de la igreja do bom fim a Salvador de Bahia.
Needham descrigu la presncia d'animlculs o infusoris; es tractava d'organismes unicellulars.
Presentaci oficial de Madame de Pompadour a la cort;
Invent de l'Ampolla de Leiden;
Tractat d'Aranjuez entre Espanya, Frana i Npols contra ustria.
 Naixements . 
Alessandro Volta;

 Necrolgiques . 


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4072" title="1746" nonfiltered="2856" processed="2832" dbindex="2861">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Francisco de Goya i Lucientes

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4073" title="1747" nonfiltered="2857" processed="2833" dbindex="2862">
 Esdeveniments .
 9 d'abril - El jacobita escocs Lord Lovat es decapitat a la Torre de Londres, por alta traci, essent la darrer persona executada d'aquesta forma al Regne Unit.

 Naixements .
 19 de gener - Johann Elert Bode, astrnom alemany.

 Necrolgiques . 
 18 de gener - Antoni Literes i Carrin, compositor mallorqu.
 8 de juliol - Giovanni Bononcini, compositor i violoncellista itali.
 9 de novembre - Philibert Orry, noble i home d'Estat francs.
 Alain-Ren Lesage - novellista i dramaturg francs;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4074" title="1748" nonfiltered="2858" processed="2834" dbindex="2863">
 Esdeveniments .
Edimburg (Esccia): sota els auspicis de lord Henry Kames, Adam Smith hi comena a dictar una srie de conferncies pbliques (que far al llarg de tres anys) sobre retrica i lletres.
1 d'abril - la Campnia (Itlia): Roque Joaqun de Alcubierre hi comena oficialment l'excavaci de les restes de Pompeia.
18 d'octubre - Aquisgr (Sacre Imperi Romanogermnic): signatura del Tractat d'Aquisgr.

 Naixements .
5 de mar - Gteborg (Sucia): Jonas Carlsson Dryander, botnic suec (m. 1810) ;
5 de mar - Swalwell (comtat de Durham, Anglaterra): William Shield, compositor angls (m. 1829).

11 de novembre - Npols, Itlia: Carles IV d'Espanya (1748-1819), Fill de Carles III i Maria Amlia de Saxnia (m. Roma, Itlia 1819).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4075" title="1749" nonfiltered="2859" processed="2835" dbindex="2864">
 Esdeveniments .
 Naixements .
3 de mar - Honor Gabriel Riqueti, compte de Mirabeau, escriptor i orador francs.
23 de mar - Beaumont-en-Auge (la Normandia, Frana): Pierre-Simon Laplace, matemtic francs (m. 1827).
Burgo de Osma: Mariano lvarez de Castro, militar.
Jacques Cambry: escriptor i erudit bret.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4076" title="1750" nonfiltered="2860" processed="2836" dbindex="2865">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
28 de juliol - Leipzig (Saxnia, Alemanya): Johann Sebastian Bach, compositor alemany.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4077" title="1751" nonfiltered="2861" processed="2837" dbindex="2866">
 Esdeveniments .
 Comena a publicar-se l'Enciclopdia;
 El Papa Benet XIV condemna la francmasoneria;
 Primer diari del Canad;
 Naixements .
 Thomas Sheraton, dissenyador angls fams pels seus mobles;
 Necrolgiques . 
 Albinoni, compositor;
 12 de juny - Jap: Tokugawa Yoshimune, 39 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4078" title="1753" nonfiltered="2862" processed="2838" dbindex="2867">
 Esdeveniments .
 Naixements .
2 de desembre - Alacant (l'Alacant, Pas Valenci): Francisco Javier Balmis metge militar, cirurgi honorari de Carles IV.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4079" title="1754" nonfiltered="2863" processed="2839" dbindex="2868">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
23 de mar - Amsterdam (Blgica): Johann Jakob Wettstein, teleg sus (n. 1693).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4080" title="1755" nonfiltered="2864" processed="2840" dbindex="2869">
 Esdeveniments .
1 de novembre - Lisboa (Portugal): un gran terratrmol destrueix la ciutat gaireb del tot.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4081" title="1757" nonfiltered="2865" processed="2841" dbindex="2870">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Joaquim Lloren Villanueva i Astengo

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4082" title="1758" nonfiltered="2866" processed="2842" dbindex="2871">
 Esdeveniments .
 23 de juny - Guerra dels Set Anys: Batalla de Krefeld - Les forces del Regne Unit derroten les tropes franceses a Krefeld, Alemanya. ;
 25 de desembre - apareix el cometa 1P/Halley.
 Climent XIII succeeix a Benet XIV com papa.

 Naixements . 
2 de gener - Juan Jos Paso, advocat, secretari de la Primera Junta de Govern d'Argentina.
28 d'abril - James Monroe, 5 President dels Estats Units.
9 de mar - Franz Joseph Gall; creador de la frenologia.
6 de maig - ;
Robespierre, revolucionari francs.
Andr Massna, militar francs;
29 de setembre - Horacio Nelson, almirall britnic.
9 d'octubre - Juan Elas Gmez de Tern, religis espanyol.
16 d'octubre - Noah Webster, lexicgraf nord-ameri.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4083" title="1759" nonfiltered="2867" processed="2843" dbindex="2872">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:

15 de gener   s'inaugura a Londres el Museu Britnic (The British Museum).

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
25 de gener: Alloway (Ayrshire, Esccia): Robert Burns, el ms conegut poeta en llengua escocesa.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:

 Pgines que s'hi relacionen .
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;

----
Un any abans / Un any desprs 





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4084" title="1760" nonfiltered="2868" processed="2844" dbindex="2873">
 Esdeveniments .
 Naixements .
10 de maig - Lons-le-Saunier (el Jura, el Franc Comtat, Frana): Claude-Joseph Rouget de Lisle militar i compositor, autor de La marsellesa, himne estatal de Frana (m. 1836).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4085" title="1761" nonfiltered="2869" processed="2845" dbindex="2874">
 Esdeveniments .
14 de gener: Tercera Batalla de Panipat entre els marates i els afgans ;
16 de gener: Els anglesos capturen Pondicherry, ciutat de la ndia, als francesos;
8 de febrer: Un terratrmol a Londres aconseguiex aterrar les xemeneis de les cases dels barris de Limehouse i Poplar.
8 de mar: Segon terratrmol a Londres, aquesta vegada afecta a Hampstead i Highgate.
6 de juny: Un trnsit de Venus s detectat a ms de 120 llocs del mn.
A la Guayana holandesa un "Estat" format per esclaus fugitius signa un tractat amb el governador local.
Guerra dels Set Anys (1756-1763);

 Naixements . 
17 de gener - James Hall, geleg escocs (m. 1832);
1 de febrer - Christian Hendrik Persoon, micleg sud-afric (m. 1836);
16 de febrer - Charles Pichegru, general francs (m. 1804);
8 de mar - Jan Potocki, novellista polons (m. 1815);
3 de maig - August von Kotzebue, dramaturg alemany (m. 1819);
3 de juny - Henry Shrapnel, oficial de l'exrcit britnic i inventor (m. 1842) ;
4 de novembre - Bertrand Andrieu, gravador de medalles francs (m. 1822);
13 de novembre - John Moore, general britnic (m. 1809);
20 de novembre - Pius VIII (m. 1850);

 Necrolgiques . 
4 de gener - Stephen Hales, fisileg, qumic i inventor angls (n. 1677);
10 de gener - Edward Boscawen, almirall britnic (n. 1711);
1 de febrer - Pierre Franois Xavier de Charlevoix, historiador francs (n. 1682);
4 d'abril - Theodore Gardelle, pintor i esmaltador sus (n. 1722);
9 d'abril - William Law, ministre angls (n. 1686);
15 d'abril - Archibald Campell, 3er duc d'Argyll, poltic escocs (n. 1682) ;
17 d'abril - Thomas Bayes, matemtic angls (n. 1702);
14 de maig - Thomas Simpson, matemtic britnic (n. 1710);
2 de juny - Jonas Alstrmer, industrial suec (n. 1685);
4 de juny - Samuel Richardson, escriptor angls (n. 1689);
13 de juliol - Tokugawa Ieshige, shogun japons (n. 1712);
3 d'agost - Johann Matthias Gesner, acadmic alemany (n. 1691);
8 de setembre - Bernard Forest de Bldior, enginyer francs (n. 1698);
30 de novembre - John Dollond, ptic angls (n. 1706);
23 de desembre - Alestair Ruadh MacDonell, espia jacob escocs (n. 1725);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4086" title="1762" nonfiltered="2870" processed="2846" dbindex="2875">

 Esdeveniments .
4 de gener - Anglaterra declara la guerra a Espanya;
13 de novembre - Castell de Fontainebleau (Regne de Frana): se signa el Tractat de Fontainebleau de 1762 entre Frana i el Regne d'Espanya pel qual la primera cedeix la Louisiana a Espanya.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4087" title="1763" nonfiltered="2871" processed="2847" dbindex="2876">
 Esdeveniments .
10 de febrer - Pars (Frana): s'hi signa la pau que posa fi a la Guerra dels Set Anys.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4088" title="1764" nonfiltered="2872" processed="2848" dbindex="2877">
 Esdeveniments .
Els austracs fan una matana a Hongria per sotmetre una revolta;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4089" title="1765" nonfiltered="2873" processed="2849" dbindex="2878">
 Esdeveniments .
Comena la colonitzaci espanyola de Califrnia;
A Parma els bns de l'esglsia passen a estar subjectes als mateixos impostos que els civils;
Darrer jueu cremat a Portugal per la Inquisici;
Publicaci de The Castle of Otranto, la primera novella gtica;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4090" title="1766" nonfiltered="2874" processed="2850" dbindex="2879">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
2 de maig - Elx (el Baix Vinalop): les autoritats derroten una revolta antisenyorial.
11 de setembre - Espanya: Carles III admet els indgenes americans en las comunitats religioses i els accepta per a crrecs civils.
Mn:
5 de mar - Nova Orleans (la Louisiana, actualment els Estats Units): Antonio de Ulloa hi arriba com a primer governador espanyol de la colnia.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4091" title="1767" nonfiltered="2875" processed="2851" dbindex="2880">
 Esdeveniments .
9 d'abril - Espanya: es publica a Mlaga un ban ordenant l'expulsi immediata de tots els jesutes.
Publicaci de la darrera entrega de Tristram Shandy;
Arriben baleners a l'Antrtida per treure'n profit comercial;
Primera pera de Mozart;
Epidmia de verola al sud de l'frica;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4092" title="1768" nonfiltered="2876" processed="2852" dbindex="2881">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 23 de juny - Aranjuez: Carles III signa la Reial Cdula para que en todo el Reyno se acte y ensee en lengua castellana con otras cosas que se expresa (per tal que en tot el Regne s'actui i s'ensenyi en llengua castellana amb altres coses que s'expressa), l'article VII de la qual diu: Mando que la enseanza de primeras letras, latinidad y retrica se haga en lengua castellana generalmente donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias (Mano que l'ensenyana de primeres lletres, llatinitat i retrica es faci en llengua castellana generalment on sigui que no es practiqui, vetllant del seu compliment les Audincies).
Pasos Catalans:
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.


Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4093" title="1769" nonfiltered="2877" processed="2853" dbindex="2882">
 Esdeveniments .
 
 Naixements . 
 14 de setembre - Alexander von Humboldt;

 Necrolgiques . 
 
 Efemrides astronmiques .
3 de juny: trnsit de Venus; diversos grups d'observadors l'aprofiten per obtenir dades del parallaxi solar que permeten de calcular, per primera vegada, la distncia de la Terra al Sol amb fora aproximaci.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4094" title="1770" nonfiltered="2878" processed="2854" dbindex="2883">
 Esdeveniments .
James Cook arriba a la costa oriental d'Austrlia i hi funda Sidney;
s de la goma d'esborrar;
Pesta a Moscou;
 Naixements .
17 de desembre - Bonn: Ludwig van Beethoven compositor i pianista;

 Necrolgiques .
27 de mar - Madrid (Espanya): Giovanni Battista Tiepolo, pintor itali (n. 1696).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4095" title="1771" nonfiltered="2879" processed="2855" dbindex="2884">
 Esdeveniments .
 Descoberta de l'oxigen;
 Plaga a Moscou, ms de 5000 persones moren;
 Charles Messier publica el primer catleg de nebuloses;
 La Real Academia Espaola (RAE) publica la primera gramtica normativa del castell;
 Naixements . 
 14 d'agost - Walter Scott, escriptor;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4096" title="1772" nonfiltered="2880" processed="2856" dbindex="2885">
 Esdeveniments .
Descobriment del nitrogen;
Unificaci de la moneda a Espanya;
 Naixements . 
 2 de maig. Novalis. Poeta alemany.
 6 de juny. Maria Teresa de Borb-Dues Siclies. Emperadriu d'ustria.
 21 d'octubre. Samuel Taylor Coleridge.  Poeta, crtic i filsof angls.
 Charles Fourier. Filosof i economista francs.

 Necrolgiques .

Mn:
4 d'octubre - Saris (Finlndia): Augustin Ehrensvrd, arquitecte militar suec;

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4097" title="1773" nonfiltered="2881" processed="2857" dbindex="2886">

 Esdeveniments .
4 de maig - Barcelona: s'hi esdev l'Avalot de quintes, una protesta contra les lleves abusives, i seguit desprs pel Rebombori del p, una de les causes de la Guerra dels Matiners.

 Naixements .
 18 de novembre - Jap: Tokugawa Ienari, 42 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4098" title="1774" nonfiltered="2882" processed="2858" dbindex="2887">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Sant Cugat del Valls: Hi germina el Pi d'en Xandri, segons un anlisi dendrocronolgic.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4099" title="1775" nonfiltered="2883" processed="2859" dbindex="2888">
 Esdeveniments .
Guerra de les farines fou un mot causat per l'excessiu preu del pa a Frana.
Escola de dibuix a la Llotja de Barcelona;
Virgnia se suma a la guerra per la independncia dels EUA;
peres de Mozart: La finta giardiniera i Il re pastore;
L'emperadriu russa augmenta el poder dels nobles sobre els seus serfs;
Creaci de la Rada Nieustaj ca o govern central de Polnia;

 Naixements .
 16 de desembre: Jane Austen, novellista anglesa;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4100" title="1776" nonfiltered="2884" processed="2860" dbindex="2889">
 Esdeveniments .
 4 de juliol - Els Estats Units proclamen la independncia del Regne Unit.
 Henry Cavendish descobreix l'hidrogen;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4101" title="1777" nonfiltered="2885" processed="2861" dbindex="2890">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4102" title="1778" nonfiltered="2886" processed="2862" dbindex="2891">
 Esdeveniments .
26 de novembre - Maui: James Cook esdev el primer europeu que arriba a l'illa.
S'autoritza els catalans a comerciar amb Amrica;
Portugal cedeix Guinea Equatorial a Espanya;
Descobert el molibd;
Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon postula idees evolucionistes a les seves obres;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
10 de gener: Carl von Linn, taxonomista suec, autor del Systema Naturae (nascut el 1707).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4103" title="1779" nonfiltered="2887" processed="2863" dbindex="2892">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4104" title="1780" nonfiltered="2888" processed="2864" dbindex="2893">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4105" title="1781" nonfiltered="2889" processed="2865" dbindex="2894">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
13 de mar - Bath (Anglaterra): William Herschel descobreix el planeta Ur.
4 de setembre - Los Angeles (Califrnia, EUA): un grup de 44 colons espanyols funden la ciutat amb el nom de El Pueblo de Nuestra Seora la Reina de los ngeles de Porcincula.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4106" title="1782" nonfiltered="2890" processed="2866" dbindex="2895">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4107" title="1783" nonfiltered="2891" processed="2867" dbindex="2896">
 Esdeveniments .
3 de setembre - Pars (Frana): s'hi signa el tractat que acaba la Guerra de la Independncia dels Estats Units.

 Naixements .
24 de Juliol - Caracas , (Veneuela): Simn Bolvar, Militar i  Poltic veneol (m. San Pedro de Alejandrino, Colmbia 1830).

 Necrolgiques .
18 de setembre - Sant Petersburg, (Rssia): Leonhard Euler, matemtic i fsic sus;
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4108" title="1784" nonfiltered="2892" processed="2868" dbindex="2897">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Mn:
30 d'abril -  Heks (Principat de Lieja): Francesc Carles de Velbrck, prncep-bisbe del principat de Lieja;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4109" title="1786" nonfiltered="2893" processed="2869" dbindex="2898">
 Esdeveniments .
Tractat de Hopewell amb els xerokee;
Estrena de Les noces de Fgaro;
Primera ascensi al Mont Blanc;
Fundaci de Reykjavk;
Es prohibeix el catolicisme a Corea;

 Naixements .
26 de febrer, Estagel - Franois Arago, cientfic catal;
 Necrolgiques .
 17 de setembre - Jap: Tokugawa Ieharu, 41 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4110" title="1787" nonfiltered="2894" processed="2870" dbindex="2899">
 Esdeveniments .
 Descobertes dues llunes d'Ur (Titnia i Ober);
 Establiment d'una colnia penitenciria a Austrlia;
 Constituci dels Estats Units ratificada;
 Wolfgang Amadeus Mozart composa Don Giovanni;
 Construcci del primer teler que funcionava amb l'energia del vapor;

 Naixements . 
 Louis Daguerre, inventor de la fotografia;
 Necrolgiques .
 Mor Leopold Mozart;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4111" title="1790" nonfiltered="2895" processed="2871" dbindex="2900">
 Esdeveniments .
4 de mar - Frana: hi entra en vigor la divisi de l'estat en 83 departaments.

 Naixements .
3 d'agost - Haslington (Regne Unit): John Cockerill empresari que va desenvolupar la siderrgia a Seraing.
Borgonya, 21 d'octubre de 1790 -   Pars, 28 de febrer de 1869): Alphonse de Lamartine va ser un escriptor, poeta i poltic francs.
 Necrolgiques .
17 de juliol- Adam Smith, economista

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4112" title="1791" nonfiltered="2896" processed="2872" dbindex="2901">
 Esdeveniments .
4 de mar - Vermont (EUA): aquest territori esdev el catorz estat de la Uni.

 Naixements .
27 d'abril - Charleston (Massachusetts, EUA): Samuel Morse inventor estat-unidenc.

 Necrolgiques .
5 de desembre - Viena (ustria): Wolfgang Amadeus Mozart, compositor austrac.

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4113" title="1792" nonfiltered="2897" processed="2873" dbindex="2902">
 Esdeveniments .
Inici del Diari de Barcelona;
Pierre Mechain efectua a Barcelona mesures per establir el sistema mtric decimal;
Manuel de Godoy s escollit primer ministre espanyol;
Proclamaci de la Repblica a Frana;
Els espanyols perden Or;
El dlar esdev la moneda oficials dels Estats Units, es crea Wall Street;
Erupci volcnica al Jap, amb ms de 15000 morts;
Construcci de la Casa Blanca;
William Murdoch investiga sobre l's del gas per illuminar casa seva;
Guerra entre Frana i ustria;
Publicaci de la Vindicaci dels drets de la dona;
 Naixements .
4 d'agost - Field Place, prop de Horsham (Sussex, Anglaterra): Percy Bysshe Shelley, poeta i pensador angls.
 Necrolgiques .
3 de mar - Londres (Anglaterra): Robert Adam, arquitecte escocs (n. 1728).

Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4114" title="1796" nonfiltered="2898" processed="2874" dbindex="2903">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 21 de juliol: Robert Burns, el poeta en escocs ms conegut.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4115" title="1798" nonfiltered="2899" processed="2875" dbindex="2904">
 Esdeveniments .
Novembre; Els britnics ocupen Menorca;
Els francesos ocupen Malta i ataquen els Estats Pontificis;
Thomas Malthus publica els primers escrits (annims) sobre la poblaci;
Es descobreix l'electricitat;
Fundaci de Los Angeles;
William Goldwin publica el seu manifest a favor dels drets de la dona, una fita per al feminisme;
Descobert el daltonisme;
Es prova la primera vacuna;

 Naixements . 
Giacomo Leopardi, escriptor itali;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4116" title="1799" nonfiltered="2900" processed="2876" dbindex="2905">
 Esdeveniments .
Campanya de Napole a Palestina;
Trobada la Pedra de Rosetta;
Comena el Consolat dins la Revoluci Francesa;
Primer impost sobre la renta (Gran Bretanya);
Publicaci dels himnes de Novalis;
Demostraci del Teorema fonamental de l'lgebra;

 Naixements .
20 de maig - Tours (el Pas del Loira, Frana): Honor de Balzac, novellista francs.
Aleksandr Puixkin;
 Necrolgiques . 
George Washington;
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4117" title="1800" nonfiltered="2901" processed="2877" dbindex="2906">

 Esdeveniments .
20 de mar - Alessandro Volta va escriure a la London Royal Society descrivint la tcnica per produir corrent elctric utilitzant la seva pila.
1 de maig - Comenament del pontificat de  Pius VII.
5 de setembre - El Regne Unit ocupa Malta.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVIII;
----
Un any abans / Un any desprs











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4118" title="401" nonfiltered="2902" processed="2878" dbindex="2907">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4119" title="402" nonfiltered="2903" processed="2879" dbindex="2908">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4120" title="403" nonfiltered="2904" processed="2880" dbindex="2909">
 Esdeveniments .
Alaric abandona Itlia sense haver-la pogut conquerir;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4121" title="404" nonfiltered="2905" processed="2881" dbindex="2910">
 Esdeveniments .
ltima competici de gladiadors a Roma;
Derrota d'Alaric I enfront els romans;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4122" title="405" nonfiltered="2906" processed="2882" dbindex="2911">
 Esdeveniments .
Honori aboleix el combat de gladiadors;
Invenci de l'Alfabet armeni;
Es completa la versi Vulgata de la Bblia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4123" title="406" nonfiltered="2907" processed="2883" dbindex="2912">
 Esdeveniments .
Hordes de vndals penetren els lmits imperials i ataquen les Gllies.

 Creaci de l'alfabet armeni;

 Naixements . 
 Atila, rei dels huns;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4124" title="407" nonfiltered="2908" processed="2884" dbindex="2913">
 Esdeveniments .
Els vndals ocupen gran part de la Gllia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4125" title="408" nonfiltered="2909" processed="2885" dbindex="2914">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4126" title="409" nonfiltered="2910" processed="2886" dbindex="2915">
 Esdeveniments .
 Els sueus funden un regne a Galcia;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4127" title="410" nonfiltered="2911" processed="2887" dbindex="2916">
 Esdeveniments .
 Catalunya - Hi entren visigots, amb les tropes del cabdill Alaric I.
 24 - 27 d'agost: Saqueig de Roma per part dels gots;
 La Senyoria de Guipscoa esdev independent.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4128" title="411" nonfiltered="2912" processed="2888" dbindex="2917">
 Esdeveniments .
 Arribada dels visigots a la Pennsula Ibrica;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4129" title="412" nonfiltered="2913" processed="2889" dbindex="2918">
 Esdeveniments .
Els visigots conquereixen part de les terres galles;
Concili a Cartago;
Ciril d'Alexandria nomenat patriarca;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4130" title="413" nonfiltered="2914" processed="2890" dbindex="2919">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 

Mort del rei Bhadravarman I de Xampa. El succeeix el seu fill Ti Chen;
Mort del rei Chandragupta II de Maghada. La successi es pel seu fill Kamuragupta;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4131" title="414" nonfiltered="2915" processed="2891" dbindex="2920">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Noces de Galla Placdia i Atalf. Els visigots ocupen la Tarraconense i estableixen la cort a Barcelona.

 Mn .
Comena la traducci dels textos budistes al xins;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4132" title="415" nonfiltered="2916" processed="2892" dbindex="2921">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Neix Euric, rei dels Visigots;
 Necrolgiques .
 Mor la filsofa neoplatnica Hiptia a mans de gent cristiana, a Alexandria.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4133" title="416" nonfiltered="2917" processed="2893" dbindex="2922">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4134" title="417" nonfiltered="2918" processed="2894" dbindex="2923">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4135" title="418" nonfiltered="2919" processed="2895" dbindex="2924">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4136" title="419" nonfiltered="2920" processed="2896" dbindex="2925">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Es celebra el Concili de Tarraco. En aquest snode hi assisteixen els bisbes d'Ilerda i d'Osca per respondre de la seva vinculaci amb el priscillianisme. En el snode es condemna aquest moviment doctrinal.
 Mn .
Els vndals baixen des de Galcia cap al sud de la Pennsula Ibrica;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4137" title="420" nonfiltered="2921" processed="2897" dbindex="2926">
 Esdeveniments .

S'inicia la tercera dinastia de Xampa amb Fan Yang Mai;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
30 de setembre - Betlem (Palestina): Sant Jeroni, autor de la Vulgata, la traducci de la Bblia al llat (n. circa 342).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4138" title="421" nonfiltered="2922" processed="2898" dbindex="2927">
 Esdeveniments .
 L'emperador Teodosi declara la guerra a Prsia;

 Segons la llegenda, fundaci de Vencia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Emperador Gong de la Xina;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4139" title="422" nonfiltered="2923" processed="2899" dbindex="2928">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4140" title="423" nonfiltered="2924" processed="2900" dbindex="2929">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4141" title="424" nonfiltered="2925" processed="2901" dbindex="2930">
 Esdeveniments .
 El futur emperador Valentini II s proclamat csar;
 Els huns (sota el comandament de Rugas) arriben a un acord amb l'Imperi Rom per rebre terres i un tribut a canvi de cessar els atacs;
 Les fonts xineses informen de l'existncia de tres estats al sud-est asitic:
Pan Pan al golf de Siam (que va enviar una ambaixada a la cort xinesa);
Tan Mai Liu (Tambralinga), capital Ligor, a l'est de la pennsula Malaya;
Takkola, a la costa occidental de l'istme de Kra;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4142" title="425" nonfiltered="2926" processed="2902" dbindex="2931">
 Esdeveniments .
 ltim s del demtic;
 Fundaci de les universitats de Constantinoble i Roma;
Pugna entre Galla Placdia i el seu fill Valentini III pel control de l'Imperi Rom;
 Els vndals assoleixen el control d'Andalusia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4143" title="426" nonfiltered="2927" processed="2903" dbindex="2932">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Els Vndals saquegen les illes Balears en el seu avan cap al sud d'Hispnia.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4144" title="427" nonfiltered="2928" processed="2904" dbindex="2933">
 Esdeveniments .
Els huns ajuden Roma en la seva lluita contra els gots;
Hidaci nomenat bisbe, continua la seva crnica histrica;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4145" title="428" nonfiltered="2929" processed="2905" dbindex="2934">
 Esdeveniments .
 Els vndals assolen Sevilla;
 Heretgia del nestorianisme;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4146" title="429" nonfiltered="2930" processed="2906" dbindex="2935">
 Esdeveniments .
Els vndals passen a l'frica;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4147" title="430" nonfiltered="2931" processed="2907" dbindex="2936">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Sant Agust d'Hipona filsof.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4148" title="431" nonfiltered="2932" processed="2908" dbindex="2937">
 Esdeveniments .
 Al concili d'Efs es declara el nestorianisme una heretgia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 

Mort del rei dels francs Faramon: divisi entre francs salis (sota Clodi el del Cabell Llarg, probable fill de Faramon) i francs ripuaris.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4149" title="432" nonfiltered="2933" processed="2909" dbindex="2938">
 Esdeveniments .
31 de juliol - Sixt III s elegit Papa.
El rei Rua s'uneix als Huns.
Sant Patrici arriba a Irlanda.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
27 de juliol - Papa Celest I;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4150" title="433" nonfiltered="2934" processed="2910" dbindex="2939">
 Esdeveniments .
Petroni Mxim esdev cnsol de l'Imperi Rom d'Occident;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4151" title="434" nonfiltered="2935" processed="2911" dbindex="2940">
 Esdeveniments .
tila obt el poder dels huns;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4152" title="435" nonfiltered="2936" processed="2912" dbindex="2941">
 Esdeveniments .
Inici de la construcci de Chichn Itz;
Mausoleu de Galla Placdia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4153" title="436" nonfiltered="2937" processed="2913" dbindex="2942">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4154" title="437" nonfiltered="2938" processed="2914" dbindex="2943">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4155" title="438" nonfiltered="2939" processed="2915" dbindex="2944">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4156" title="439" nonfiltered="2940" processed="2916" dbindex="2945">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4157" title="440" nonfiltered="2941" processed="2917" dbindex="2946">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4158" title="441" nonfiltered="2942" processed="2918" dbindex="2947">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
L'emperador Valentini III envia un excit per combatre els bagaudes a la zona de l'Ebre. ;
 Mn .
Els huns envaeixen els Balcans;
Els sueus conquereixen Sevilla;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4159" title="442" nonfiltered="2943" processed="2919" dbindex="2948">
 Esdeveniments .
Els romans signen un tractat amb el rei dels vndals Geiseric, pel qual admeten el seu dret sobre les terres d'frica del Nord;
Guerra entre Prsia i Bizanci per Armnia;
Epidmia de pesta inguinal a Itlia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4160" title="443" nonfiltered="2944" processed="2920" dbindex="2949">
 Esdeveniments .
Els burgundis es tornen plenament sedentaris;
Tractat de pau entre els romans orientals i els huns;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4161" title="444" nonfiltered="2945" processed="2921" dbindex="2950">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4162" title="445" nonfiltered="2946" processed="2922" dbindex="2951">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4163" title="446" nonfiltered="2947" processed="2923" dbindex="2952">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Reliquiari, el rei dels sueus, es converteix al catolicisme. Els sueus dominen tota la pennsula ibrica excepte la Tarraconense;
 Mn .
Xina envaeix Xampa, ocupa la capital Campapura i imposa tribut al pas.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4164" title="447" nonfiltered="2948" processed="2924" dbindex="2953">
 Esdeveniments .
Terratrmol a Constantinoble;
Els huns derroten els romans i els imposen un tribut molt elevat;
Primer regne dels saxons a Anglaterra;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4165" title="448" nonfiltered="2949" processed="2925" dbindex="2954">
 Esdeveniments .
 Comena el regnat de Requiari, rei dels sueus;
 Condemna del monofisisme de Jess com a heretgia;
 Intents per part de Roma de detenir els avenos d'tila mitjanant pactes;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 

Mort del rei dels francs salis, Clodi el del Cabells Llargs. Tres fills el succeeixen a Tournai, Cambrai i Therouane;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4166" title="449" nonfiltered="2950" processed="2926" dbindex="2955">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Ilerda s destruda per atacs sueus i bagaudes.
 Mn .
 Invasi de Gran Bretanya per part dels anglosaxons;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4167" title="450" nonfiltered="2951" processed="2927" dbindex="2956">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Inici de la construcci de les basliques de Sant Pere de Terrassa, Santa Maria de Terrassa i Sant Miquel de Terrassa degut a la fundaci del Bisbat d'Egara pel bisbe de Barcelona, Nundinari.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4168" title="451" nonfiltered="2952" processed="2928" dbindex="2957">
 Esdeveniments .
 tila, rei dels huns, s derrotat pel general rom Aeci el 20 de setembre als Camps Catalunics;
 Jerusalem esdev un patriarcat;
 Concili ecumnic de Calcednia;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Teodoric I, rei dels visigots ;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4169" title="452" nonfiltered="2953" processed="2929" dbindex="2958">
 Esdeveniments .
Es condemna l'adoraci a elements naturals com un signe de paganisme;
Fundaci de Vencia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4170" title="453" nonfiltered="2954" processed="2930" dbindex="2959">
 Esdeveniments .

Els gpides, sota Ardaric, es fan independents dels huns;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4171" title="454" nonfiltered="2955" processed="2931" dbindex="2960">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4172" title="455" nonfiltered="2956" processed="2932" dbindex="2961">

 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Les Illes Balears sn ja ocupades pels vndals.
 Mn .
16 de mar - Valentini III s assassinat per antics soldats d'Aeci, com a venjana de l'assassinat d'Aeci per Valentini l'any anterior.
17 de mar - Petroni Mxim esdev Emperador de Roma. s assassinat dos mesos ms endavant per una multitud enfurismada.
2 de juny - Genseric lidera els vndals a Roma, i saqueja la ciutat durant un perode de dues setmanes.
9 de juliol - Avit, comandant militar rom, s proclamat emperador a Tolosa.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Juli Eclanense;
16 de mar - Valentini III;
31 de maig - Petroni Mxim;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4173" title="456" nonfiltered="2957" processed="2933" dbindex="2962">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4174" title="457" nonfiltered="2958" processed="2934" dbindex="2963">
 Esdeveniments .
Majori s proclamant emperador de l'Imperi Rom d'Occident;
Lle I esdev emperador de l'Imperi Rom d'Orient;
Khilderic I succeeix Meroveu com a rei dels francs (podria haver estat el 458).
Hormizd III s coronat rei de Prsia.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Marci, emperador rom d'Orient.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4175" title="458" nonfiltered="2959" processed="2935" dbindex="2964">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4176" title="459" nonfiltered="2960" processed="2936" dbindex="2965">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4177" title="460" nonfiltered="2961" processed="2937" dbindex="2966">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4178" title="461" nonfiltered="2962" processed="2938" dbindex="2967">
 Esdeveniments: .
Inici del regnat de Libius Severus;
Concili a Tours;
 Naixements: . 
 Necrolgiques: .
 10 de novembre - Roma (Itlia): Papa Lle I, clergue catlic itali.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4179" title="462" nonfiltered="2963" processed="2939" dbindex="2968">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4180" title="463" nonfiltered="2964" processed="2940" dbindex="2969">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4181" title="464" nonfiltered="2965" processed="2941" dbindex="2970">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4182" title="465" nonfiltered="2966" processed="2942" dbindex="2971">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4183" title="466" nonfiltered="2967" processed="2943" dbindex="2972">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Euric incorpora la zona costera de la Tarraconense i la Vall de l'Ebre al Regne visigot de Tolosa;
 Mn .

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4184" title="467" nonfiltered="2968" processed="2944" dbindex="2973">
 Esdeveniments .
Divisi de l'imperi Gupta (ndia);
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4185" title="468" nonfiltered="2969" processed="2945" dbindex="2974">
 Esdeveniments .
El rei visigot Euric comena la campanya a Espanya;
Massacre de jueus a Prsia, acusats de matar dos mags;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4186" title="469" nonfiltered="2970" processed="2946" dbindex="2975">
 Esdeveniments .
Els visigots dominen Aquitnia;
La festa de Sant Valent es fixa el 14 de febrer;
Els vndals conqquereixen Crsega;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4187" title="470" nonfiltered="2971" processed="2947" dbindex="2976">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Els visigots ocupen la totalitat de la Tarraconensis.
 Mn .
 Euric, rei visigot, evita la invasi britana;

 Naixements . 
 Mozi, filsof fundador del mohisme;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4188" title="471" nonfiltered="2972" processed="2948" dbindex="2977">
 Esdeveniments .
Inici del regnat de Teodoric el Gran entre els ostrogots;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4189" title="472" nonfiltered="2973" processed="2949" dbindex="2978">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4190" title="473" nonfiltered="2974" processed="2950" dbindex="2979">
 Esdeveniments .
Fundaci de Kent;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4191" title="474" nonfiltered="2975" processed="2951" dbindex="2980">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4192" title="475" nonfiltered="2976" processed="2952" dbindex="2981">
 Esdeveniments .
 Rmul August, darrer emperador de Roma;
 Incendi de la biblioteca de Constantinoble, amb la destrucci de ms de 120000 volums;
 Recull de lleis dels gots sota el poder d'Euric;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4193" title="476" nonfiltered="2977" processed="2953" dbindex="2982">
 Esdeveniments .
Caiguda de l'Imperi Rom d'Occident.
4 de setembre - Imperi Rom: Rmul August esdev el darrer emperador de l'Imperi Rom d'Occident en ser deposat per Odoacre, el qual es proclama rei d'Itlia.

 Naixements .

 Necrolgiques .

 Pgines que s'hi relacionen .
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;

----
Un any abans/Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4194" title="477" nonfiltered="2978" processed="2954" dbindex="2983">
 Esdeveniments .


 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4195" title="478" nonfiltered="2979" processed="2955" dbindex="2984">
 Esdeveniments .
Primer document (xins) sobre el rei del Jap;
Els ostrogots marxen sobre Constantinoble;
 Naixements . 
 Necrolgiques .

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4196" title="479" nonfiltered="2980" processed="2956" dbindex="2985">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4197" title="480" nonfiltered="2981" processed="2957" dbindex="2986">
 Esdeveniments .
 Els blgars, possible escissi dels huns, s'intallen al Danubi;
 Naixements . 
 Boeci, filsof rom;
 Gelimer, darrer rei dels vndals;
 Benet de Nrsia, abat fundador de l'orde benedict.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4198" title="481" nonfiltered="2982" processed="2958" dbindex="2987">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4199" title="482" nonfiltered="2983" processed="2959" dbindex="2988">
 Esdeveniments .
Sidoni Apollinar escriu sobre els costums gals;
 Naixements .

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4200" title="483" nonfiltered="2984" processed="2960" dbindex="2989">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4201" title="484" nonfiltered="2985" processed="2961" dbindex="2990">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Els bisbes de Mallorca, Menorca i Eivissa: Helias, Macarius i Opilio, assisteixen al Concili de Cartago;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4202" title="485" nonfiltered="2986" processed="2962" dbindex="2991">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4203" title="486" nonfiltered="2987" processed="2963" dbindex="2992">
 Esdeveniments .
 Clovis I lidera un exrcit que pacifica la regi dels francs. Es considera el fet que marca el naixement de Frana;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4204" title="487" nonfiltered="2988" processed="2964" dbindex="2993">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4205" title="488" nonfiltered="2989" processed="2965" dbindex="2994">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4206" title="489" nonfiltered="2990" processed="2966" dbindex="2995">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4207" title="490" nonfiltered="2991" processed="2967" dbindex="2996">
 Esdeveniments .
Teodoric el Gran domina Itlia;
Ruptura entre el patriarca d'Alexandria i el de Constantinoble;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4208" title="491" nonfiltered="2992" processed="2968" dbindex="2997">
 Esdeveniments .
L'esglsia d'Armnia se separa de la catlica;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4209" title="492" nonfiltered="2993" processed="2969" dbindex="2998">
 Esdeveniments .


 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4210" title="493" nonfiltered="2994" processed="2970" dbindex="2999">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4211" title="494" nonfiltered="2995" processed="2971" dbindex="3000">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4212" title="495" nonfiltered="2996" processed="2972" dbindex="3001">
 Esdeveniments .
El Papa afirma que el poder espiritual s superior al poltic;
Construcci del monestir de Shaolin;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4213" title="496" nonfiltered="2997" processed="2973" dbindex="3002">
 Esdeveniments .
El Papa Anastasi II comena el seu pontificat;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4214" title="497" nonfiltered="2998" processed="2974" dbindex="3003">
 Esdeveniments .
Llibre sagrat del jainisme, Siddantha;
Els francs derroten els alamans;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Hashim ibn Abd Manaf, avantpassat de Mahoma;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4215" title="498" nonfiltered="2999" processed="2975" dbindex="3004">
 Esdeveniments .
L'Imperi Bizant adopta el sistema numric i monetari grec;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4216" title="499" nonfiltered="3000" processed="2976" dbindex="3005">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4217" title="500" nonfiltered="3001" processed="2977" dbindex="3006">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4218" title="3 d'agost" nonfiltered="3002" processed="2978" dbindex="3007">
El 3 d'agost s el dos-cents quinz dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents setz en els anys de trasps. Queden 150 dies per finalitzar l'any.
----

Esdeveniments.
Pasos Catalans.
1907, Barcelona - Es constitueix "Solidaritat Obrera".
Mn.
1492 - Sortida de les caravelles descobridors d'Amrica, des del port de Palos de la Frontera, Huelva, Espanya.
1914 - Alemanya declara la guerra a Frana (Primera Guerra Mundial).

Naixements. 
Pasos Catalans.
Mn.
1790 - Haslington (Regne Unit): John Cockerill empresari que va desenvolupar la siderrgia a Seraing.
1963 - Downey (Califrnia): James Hetfield, vocalista, guitarrista i membre fundador de la banda de thrash metal Metallica.

Necrolgiques. 
Pasos Catalans.
Mn.
1979 - Estocolm (Sucia): Bertil Ohlin, economista suec.
2008 - Moscou (Rssia): Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus.

Festes. 
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4219" title="20 d'abril" nonfiltered="3003" processed="2979" dbindex="3008">
El 20 d'abril s el cent des dia de l'any del calendari gregori i el cent onz en els anys de trasps. Queden 255 dies per finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1643 - les Bordes (la Vall d'Aran): capitula la fortalesa de Castell-lle, en poder dels teros castellans (Guerra dels Segadors).
1897 - Barcelona: entra en vigor el Decret d'Agregaci, segons el qual els municipis de Grcia, Sant Mart de Provenals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren al de Barcelona.
Mn:
2004 - Gernika (Biscaia, el Pas Basc): mor l'emblemtic arbre de Gernika desprs de 146 anys; es replantar a la tardor.
2004 - l'ndia: hi comencen les eleccions legislatives (duraran fins al 10 de maig).
2004 - Tegucigalpa (Hondures): el president Ricardo Maduro ordena el retorn al pas dels 370 soldats hondurenys destacats a l'Iraq.
2008 - Paraguai: l'ex-bisbe catlic Fernando Lugo guanya les presidencials amb el 41% dels vots, trencant l'hegemonia de ms de 60 anys de govern conservador del Partido Colorado, la candidata del qual, Blanca Ovelar, obt un 31%. Ha concorregut a les eleccions amb la coalici Alianza Patriotica por el Cambio, que agrupa sindicats d'esquerra amb representants camperols i indgenes.

 Naixements .
Pasos Catalans:
 1893 - Joan Mir i Ferr, pintor;
Mn:
 1889 - Adolf Hitler;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
2004 - Poblet (Vimbod, la Conca de Barber): Agust Altisn, monjo de Poblet i historiador catal.

1852 - Barcelona (Barcelons, Catalunya): mor de clera Marcelino Andrs y Andrs metge i botnic (n. 1807);
Mn:

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Sant Sulpici, mrtir; santa Agns de Montepulciano, verge dominicana; santa Oda, verge.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4220" title="1601" nonfiltered="3004" processed="2980" dbindex="3009">
 Esdeveniments .
 Primera reglamentaci sobre la pobresa a Anglaterra;
 Matteo Ricci, missioner jesuta, arriba a la Xina;
 Publicaci de Hamlet;
 Naixements . 
 Fermat, matemtic francs;
 El rei Llus XIII de Frana;
 Baltasar Gracin, autor espanyol;
 Alonso Cano Pintor i escultor espanyol.
 Necrolgiques .
Mn:
24 d'octubre - Praga, (Bohmia): Tycho Brahe, astrnom dans. (n. 1546);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4221" title="1602" nonfiltered="3005" processed="2981" dbindex="3010">
 Esdeveniments .
 Naixements .
20 de novembre - Magdeburg (Alemanya): Otto von Guericke, fsic alemany.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4222" title="1603" nonfiltered="3006" processed="2982" dbindex="3011">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4223" title="1604" nonfiltered="3007" processed="2983" dbindex="3012">

 Esdeveniments .
25 d'agost - Londres (Regne d'Anglaterra): signatura del Tractat de Londres de 1604 entre Anglaterra i el Regne d'Espanya que va posar fi a la Guerra anglo-espanyola de 1585-1604;
1 de novembre - Londres (Anglaterra): William Shakespeare hi estrena Otello.
 Publicaci del primer diccionari angls per ordre alfabtic;
 Naixements .
 12 d'agost - Jap: Tokugawa Iemitsu, 34 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4224" title="1605" nonfiltered="3008" processed="2984" dbindex="3013">
 Esdeveniments .
5 de novembre - Londres (Anglaterra): hi arresten Guy Fawkes, quan -amb uns sequaos- intentava fer esclatar el parlament angls.
Quevedo publica el primer dels seus Sueos;
Primera part del Quixot;
Publicaci del primer diari europeu a Estrasburg;
Inici del pontificat de Pau V;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
5 de mar - el Vatic (Roma): Ippolito Aldobrandini, que regn com a papa amb el nom de Climent VIII (n. 1536).
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4225" title="1606" nonfiltered="3009" processed="2985" dbindex="3014">
 Esdeveniments .
Trasllat de la cort espanyola a Madrid;
 Naixements .
15 de juliol: Rembrandt van Rijn Pintor holands.

 Necrolgiques . 
Guy Fawkes;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4226" title="1607" nonfiltered="3010" processed="2986" dbindex="3015">
 Esdeveniments .
 Primera colnia estable d'Anglaterra als Estats Units: Jamestown;
 Es regula la sobirania d'Andorra;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4227" title="1608" nonfiltered="3011" processed="2987" dbindex="3016">
 Esdeveniments .
s del telescopi;
Als Pasos Baixos s'usa per primer cop un xec;
Fundaci de Quebec;
Fundaci de la universitat d'Oviedo;
Fundaci del Paraguai per part dels jesutes;
 Naixements . 
John Milton, poeta angls;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4228" title="1610" nonfiltered="3012" processed="2988" dbindex="3017">
 Esdeveniments .
 7 de gener - Pdua (Itlia): Galileo Galilei descobreix tres dels satllits galileians de Jpiter: I, Europa i Callisto.
11 de gener - Pdua (Itlia): Galileo Galilei descobreix el quart satllit galilei: Ganimedes.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4229" title="1611" nonfiltered="3013" processed="2989" dbindex="3018">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
5 de mar - Mimasaka (el Jap): Shimazu Yoshihisa, samurai (n. 1533).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4230" title="1612" nonfiltered="3014" processed="2990" dbindex="3019">
 Esdeveniments .
 Judici contra la comtessa Elizabeth Bathory, suposada Drcula, famosa assassina;
Galileo Galilei observa Nept per primera vegada;
El pare Sandoval de la Inquisici inclou al Index Librorum Prohibitorum les traduccions de la Bblia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4231" title="1613" nonfiltered="3015" processed="2991" dbindex="3020">
 Esdeveniments .
 Comena el colonialisme angls a l'ndia;
 Galileu demostra la rotaci del Sol observant les taques solars;
 El foc destrueix el teatre Globe de Londres;
 L'imperi otom envaeix Hongria;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4232" title="1614" nonfiltered="3016" processed="2992" dbindex="3021">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4233" title="1615" nonfiltered="3017" processed="2993" dbindex="3022">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4234" title="1616" nonfiltered="3018" processed="2994" dbindex="3023">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 * 27 de mar: Beata Maria de Jesus Ruano,escriptora mstica

 Necrolgiques .
 23 d'abril - Madrid (Espanya): Miguel de Cervantes, escriptor espanyol.
 23 d'abril - Crdova (Espanya): Inca Garcilaso de la Vega, escriptor i historiador peru.
 23 d'abril (segons el calendari juli) - Stratford-upon-Avon (Regne Unit): William Shakespeare, escriptor i dramaturg angls.
 1 de juny - Jap: Tokugawa Ieyasu, 32 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4235" title="1617" nonfiltered="3019" processed="2995" dbindex="3024">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4236" title="1618" nonfiltered="3020" processed="2996" dbindex="3025">
 Esdeveniments .
23 de maig - Praga (Txquia): protestants txecs defenestren funcionaris imperials de la ciutat en el que es considera l'inici de la Guerra dels Trenta Anys.

 Naixements . 

 Necrolgiques . 

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4237" title="1619" nonfiltered="3021" processed="2997" dbindex="3026">
 Esdeveniments .
Se celebra el primer dia d'acci de grcies als futurs Estats Units d'Amrica;
Comena el trfic massiu d'esclaus negres entre Amrica i frica;
Expansi d'Holanda pel sud-est asitic;
Epidmia de pesta a Espanya;
El Papa separa les ordres dels caputxins dels franciscans;
Johannes Kepler publica un tractat d'astronomia parlant per primer cop del vent solar;
Lope de Vega publica Fuenteovejuna;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4238" title="1620" nonfiltered="3022" processed="2998" dbindex="3027">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
6 de setembre - Plymouth (Anglaterra): els anomenats pelegrins salpen a bord del vaixell Mayflower en direcci a Nord-Amrica.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
24 de novembre - Riudoms (el Baix Camp): Miquel Gran i Peris, conegut com Beat Bonaventura Gran, frare francisc que fou proclamat Beat per l' Esglsia Catlica ;
Mn:
29 de setembre - Tongeren (Principat de Lieja): Joan Llus d'Elderen, prncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs
----



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4239" title="1621" nonfiltered="3023" processed="2999" dbindex="3028">
 Esdeveniments .
26 d'abril - Madrid (Espanya): signatura del Tractat de Madrid.
 Naixements .
El 8 de juliol neix a Chteau-Thierry l'escriptor Jean de La Fontaine.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4240" title="1622" nonfiltered="3024" processed="3000" dbindex="3029">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
20 de maig - Constantinoble (Imperi Otom): Utman II, sold de Turquia i emperador otom.
Jap: Hasekura Tsunenaga, samurai japons que va liderar una missi diplomtica a Mxic i Europa.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4241" title="1623" nonfiltered="3025" processed="3001" dbindex="3030">
 Esdeveniments .
 Inventat el predecessor de la calculadora;
 Escollit el Papa Urb VIII;
 Naixements . 
 Blaise Pascal, matemtic i filsof;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4242" title="1624" nonfiltered="3026" processed="3002" dbindex="3031">
 Esdeveniments .
Arribada dels primers colons al que seria Nova Amsterdam;
Guerra entre Anglaterra i Espanya;
Inici del setge de Breda (Pasos Baixos);
Gran incendi a Oslo;
Comena el servei de correu a Dinamarca;
Cornelius Drebbel investiga sobre el gas;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4243" title="1625" nonfiltered="3027" processed="3003" dbindex="3032">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
27 de mar - Carles I es converteix en Rei d'Anglaterra, Esccia i Irlanda, i reclama el ttol de Rei de Frana.
9 de desembre - La Haia (Provncies Unides): se signa el Tractat de La Haia de 1625 mitjanant el qual el Regne d'Anglaterra i les Provncies Unides acorden donar ajuda econmica a Christian IV de Dinamarca.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4244" title="1626" nonfiltered="3028" processed="3004" dbindex="3033">
 Esdeveniments .
Consagraci de la Baslica de Sant Pere del Vatic;
Publicaci de Historia de la vida del Buscn llamado Pablos de Quevedo;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
9 d'abril - Highgate, Londres: Francis Bacon, filsof i estadista angls.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4245" title="1627" nonfiltered="3029" processed="3005" dbindex="3034">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
 Toms de Banyuls i de Llupi, Cap dels nyerros;
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4246" title="1628" nonfiltered="3030" processed="3006" dbindex="3035">
 Esdeveniments .
Els puritans arriben a Salem;
El Cardenal Richelieu s nomenat primer ministre;
Guerra entre Frana i Espanya pel control de Mntua;
William Harvey publica els seus descobriments sobre la circulaci de la sang;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
12 de juliol - Lirganes (Cantbria), Joan Decorte dit Curtius industrial i negociant d'armes;
Charles Perrault;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4247" title="1629" nonfiltered="3031" processed="3007" dbindex="3036">
 Esdeveniments .
Fundaci de Boston;
Arribada dels primers europeus a Austrlia;
Epidmia de pesta a Espanya;
Pierre de Fermat descriu el clcul diferencial;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4248" title="1630" nonfiltered="3032" processed="3008" dbindex="3037">
 Esdeveniments .
Els anglesos introdueixen les crispetes a Europa;
Es funda la ciutat de Boston;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Kepler, astrnom alemany;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4249" title="1631" nonfiltered="3033" processed="3009" dbindex="3038">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
30 de maig - Castell de Fontainebleau (Regne de Frana): es sign el Tractat de Fontainebleau de 1631 entre Maximili I de Baviera i el Cardenal Richelieu.
 Massacre a Magdeburg durant la Guerra dels Trenta Anys;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
Hamoir (Principat de Stavelot-Malmedy) - Jean Del Cour, escultor;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4250" title="1632" nonfiltered="3034" processed="3010" dbindex="3039">
 Esdeveniments .
Guerra civil a Etipia;
Guerra entre Polnia i Rssia;
Es pinta la Lli d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp;
Didactica magna de Jan Ams Comenius;
Fundaci de la borsa de Frankfurt;
El Quebec torna a poder francs;
 Naixements .
Mn:
31 d'octubre - Delft (Holanda): (bateig) Johannes Vermeer, pintor. (m. 1675);
John Locke;
Baruch Spinoza;

 Necrolgiques .
 14 de mar - Jap: Tokugawa Hidetada, 33 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4251" title="1633" nonfiltered="3035" processed="3011" dbindex="3040">
 Esdeveniments .
 Galileu s obligat a retractar-se de l'heliocentrisme;
 Expulsi dels missioners d'Etipia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4252" title="1634" nonfiltered="3036" processed="3012" dbindex="3041">
 Esdeveniments .
Epidmia de pesta a Alemanya;
Pau entre Rssia i Polnia;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
8 de gener - Barcelona (el Barcelons): Joan Sala i Ferrer "Serrallonga", bandoler catal. (n.  1594);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4253" title="1635" nonfiltered="3037" processed="3013" dbindex="3042">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .


 Mort Lope de Vega;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4254" title="1636" nonfiltered="3038" processed="3014" dbindex="3043">
 Esdeveniments .
8 de setembre - Fundaci de la Universitat de Harvard.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4255" title="1637" nonfiltered="3039" processed="3015" dbindex="3044">
 Esdeveniments .
 Publicaci del Discurs del Mtode de Ren Descartes;
 Primera construcci mundial fixa per a l'pera a Vencia (Teatro San Cassiona);
 Naixements .
1 de gener - Go-Sai, emperador del Jap (m. 1685);
7 de desembre - Bernardo Pasquini, compositor itali;

 Necrolgiques .
6 d'agost - Ben Jonson, escriptor angls;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4256" title="1638" nonfiltered="3040" processed="3016" dbindex="3045">
 Esdeveniments .
Auge de l'esclavatge a Virgnia, a les plantacions;
Es funda New Haven, primera ciutat americana planificada;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4257" title="1639" nonfiltered="3041" processed="3017" dbindex="3046">
 Esdeveniments .
Primer s de la impremta als Estats Units;
Es basteix una sinagoga a Sudamrica;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4258" title="1643" nonfiltered="3042" processed="3018" dbindex="3047">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
20 d'abril - les Bordes (la Vall d'Aran): capitula la fortalesa de Castell-lle, en poder dels teros castellans (Guerra dels Segadors).
Mn:
17 de gener - Espanya: Felip IV destitueix el comte-duc d'Olivares del crrec de privat.
Invenci del barmetre;
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 4 de gener - Woolsthorpe, (Anglaterra): Isaac Newton cientfic i filsof (m. 1727);

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
14 de maig - Saint-Germain-en-Laye (l'Illa de Frana, Frana): Llus XIII, rei de Frana.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4259" title="1644" nonfiltered="3043" processed="3019" dbindex="3048">
 Esdeveniments .
15 de maig - Lleida (el Segri): els catalans derroten els francesos a les portes de ciutat quan aquests intentaven de conquerir-la (Guerra dels Segadors).
Innocenci X comena el seu pontificat;
Ren Descartes proclama el seu fams "cogito, ergo sum" ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4260" title="1645" nonfiltered="3044" processed="3020" dbindex="3049">
 Esdeveniments .
 Guerra entre Portugal i Holanda al Brasil;
Sucia ocupa Estnia;
Epidmia de pesta a ustria;
Invenci de la calculadora;
 Naixements .
Pasos Catalans:

Mn:
 29 de gener - Jemeppe-sur-Meuse (principat de Lieja): Rennequin Sualem, enginyer conegut per la mquina de Marly al Castell de Versalles;

 Necrolgiques . 
Francisco de Quevedo;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4261" title="1646" nonfiltered="3045" processed="3021" dbindex="3050">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 23 de febrer - Jap: Tokugawa Tsunayoshi, 36 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4262" title="1647" nonfiltered="3046" processed="3022" dbindex="3051">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
25 d'octubre - Florncia (Itlia): Evangelista Torricelli, fsic i matemtic itali.
30 de novembre - Bolonya (Itlia): Bonaventura Cavalieri, jesuta i matemtic itali.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4263" title="1648" nonfiltered="3047" processed="3023" dbindex="3052">
 Esdeveniments .
 30 de gener - Mnster i Osnabrck (Alemanya): Es signa la Pau de Westflia entre el Sacre Emperador Rom Ferran III (1608-1657), els altres prnceps del Sacre Imperi Rom Germnic, Frana, i Sucia, que marca el principi de la era moderna dels estats naci moderns o westfalians.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4264" title="1649" nonfiltered="3048" processed="3024" dbindex="3053">
 Esdeveniments .
 Fundaci de la capital de Monglia;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4265" title="1651" nonfiltered="3049" processed="3025" dbindex="3054">


 Esdeveniments .
 1 gener 1651: Coronaci de Charles II Stuart com a rei d Esccia a Scone (aquesta s la seva 1a coronaci), sota els termes exigits pel Rgim presbiteri escocs. Aquest fet provoca la guerra amb la Repblica anglesa de Cromwell.
 20 gener 1651: Proclames renovades del Parlament a Pars en favor dels Prnceps.
 24  gener 1651: 1 pedra de la nova ermita dedicada a St. Roc, a Castell (Plana Alta), per donar grcies de la fi de la pesta 1647-48, per prest tornaran les pestes i els treballs s hi aturaran. ;
 30 gener 1651: Gaston d Orleans, etern revoltat, segella la Uni entre les dues Frondes (la ciutadana i l aristocrtica).
 2 2 1651: Gaston d Orleans i Mazarin trenquen relacions.
 6 a 10 2 1651: Mazar deixa Pars i marxa a Saint-Germain. La milcia burgesa s encarrega de la gurdia del Palau Reial per impedir la Reina-mare i el Rei d unir-se a Mazar.
 13 2 1651: Mazar arriba al Havre i allibera ell mateix els Prnceps abans d exilar-se a Brhl, vora Colnia/Kln;
  2 1651: Metges de Barcelona encara pretenen que les pestes sn  molt malignas y contagiosas pero no populars y comunas , i sols  patidas per gent que menja poc .
  16 2 1651: Les Prnceps entren triomfalment a Pars.
  Mar: Setge hispnic contra Montblanc i posterior ocupaci. Les tropes ocupants sn comandades per Juan de Pallaviccino y Ramrez de Haro, militar toled d origen itali, que esdevindr governador de Tarragona. ;
 Mar 1651: A Olot  nos deixe entrar ninguna persona de la ciutat de Barcelona que no vinga ab polissa aprovada de la ciutat de Vic o de altres... , com a mesura contra la pesta.
 Finals Mar a 7 1651: Control implacable sobre Montblanc per part de les tropes invasores, que s'hi installen de manera quasi permanent durant mesos.   ;
 5 a Juny 1651: Acostament de la Cort i de la vella Fronda que maquinen fer empresonar Cond per 2 vegada.
  1651: Davallada de la poblaci dels tres regnes catalans a causa de la pesta i de les caresties.  ...es lo any de las tribulasions de fam, pesta y gerra, lo pa de glans que s s menjat y de sgon y erbas dolentas no se pot pensar...   Any de 1651 que es lo any de las tribulasions de fam, pesta y gerra. La fam que s es pasada no se pot pensar, que lo pa venian a dos reals la lliura y ancara no se n trobava, que tot lo mon anava a segrestar, que no podiam traura blat sino fora ab gran perill que se n a venut a vint-y-duas lliuras la cortera y segol a desavuit, que si no fora la misericordia de Du y dels richs los pobras se foran morts de fam (...) Lo pa de glans que s es menjat y de sgon y erbas dolentas no se pot pensar que la gent anavan tots morts de fam y tots descolorits (...) Tornem a parlar de la Peyrona (la pesta) que se pos a Vich y a mort molta gent sino que fogiran tots los richs...  (Diari del pags Joan Gurdia).
 Noves lleves a Catalunya, bona part de tropes franceses es retiren: les proporcions habituals de tropes catalanes-franceses ara semblen invertir-se. Santpedor es prepara per enviar en auxili de Barcelona 160 homes armats.
 Les autoritats que han abandonat Barcelona s apleguen a Sta. Coloma de Gramenet, assegudes cadascuna damunt d una garba, les unes miren a la muntanya i les altres a la mar, a contravent els uns dels altres per no encomanar-se-la entre si.
 Fugitius de la contaminada Barcelona van a Girona, on troben els portals closos i la gurdia armada que no els hi deixa entrar i els emplaa en barraques. Les autoritats gironines fugen.
 L aliat francs que havia vingut a  ajudar-nos , ara oprimeix i vassalla el catalans, fins el punt que es comencen a produir rebellions arreu del Principat que junt al debilitament militar francs pels esdeveniments de la Fronda (1648-1653) fa que Felipe IV consideri el moment d una ofensiva general, amb un exrcit comandat per Juan Jos d ustria, que assetja i pren Barcelona. La Generalitat torna a l'obedincia de Felip III-Felipe IV. El monarca jura les constitucions de Catalunya, tot proclamant una amnistia general.
 A partir d aquest moment, la poltica francesa se centra a consolidar l ocupaci militar del Rossell i a utilitzar Catalunya com una pea mes en el joc diplomtic desplegat en les negociacions a la cimera de pau de Westflia el 1648.
 Mnim servei d Arag al rei durant aquest any, sobretot si considerem que acabava el pagament estipulat en les Corts de 1645-1646. La ciutat de Saragossa, una vegada ms, tracta d aplegar un ter de 600 homes, per atendre les noves requestes reials, el fi de les quals en aquesta ocasi era de mantenir les places de Garrotxa i Mequinensa, per tal que les forces hispniques puguin obrir la nova campanya contra terres catalanes. ;
 Pesta a Saragossa: unes 7.000 baixes per 5.558 focs. ;
 Christopher Love, clergue de Caerddyd/Cardiff, instiga el Complot de Love (arreplegar diners) per a restaurar la monarquia, segons acusaci de Cromwell.
 Per raons desconegudes, els Pasos Baixos i l'Isles de Scilly, un petit arxiplag a l oest de Cornualla, entren en guerra. La baralla acaba, per la guerra no s'acaba formalment fins a 1986. La "guerra" durar 335 anys.
 El filsof poltic angls Thomas Hobbes escriu  El Leviathan . ;
 Cristina de Sucia comena a reunir-se secretament amb jesutes per tal d assabentar-se del catolicisme i cercar respostes a les seves qestions filosfiques i religioses; privadament confessar els seus dubtes envers el luteranisme. Anuncia la seva decisi d'abdicar, per ms tard retracta, i secretament planeja convertir-se al catolicisme. Desprs d'un desacord, deixa d'afavorir Magnus de la Gardie.
 Tractat entre el tsar Alexis I i els cosacs.
 En l incident Keian, una colla de  ronin , samurais (guerrers) sense comandament, es revolten I intenten d enderrocar el xogunat.  s la 1 gran revolta  ronin .
 Ca. 1651: A l'edat de tres, la futura Sor Juana segueix la seva germana a una escola per a "amigas" (noies) i conven el professor que l'ensenyi a llegir. Llavors acudeix a la biblioteca del seu avi i no deixa de fer per estudiar els seus llibres.
   Colonitzaci: El primer assentament europeu en el Gmbia s construt en aquest any. s Fort James en Illa de James, aixecada per alemanys del Bltic.
 El Governador de Martinica envia un grup de 40 homes a Sta. Lucia per establir-hi un assentament, havent comprat l'illa a la Companyia Francesa l'any anterior. El lloc de procedncia dels repobladors s desconegut, per hom creu que fou dels voltants de Castries.
 Es fan crrec de l'illa de Grenada conqueridors francesos i les famlies Carib natives se suciden saltant abans de ser capturades vives. En memria d aquest fet anomenen la ciutat Sauteurs (=Saltadors).
 Belles Arts:
  Venus davant el mirall , de Diego Velzquez, el qual s a Roma, on s nomenat membre de l Acadmia de St. Lluc i de la Congregaci de Virtuosos del Pante de Roma.
 L'pera Oristeo, un drama d'amor grec, s composta per Francesco Cavalli i s'interpreta al Teatre S Appolinare de Vencia. Giovanni Faustini n ha escrit el llibret.
 El cientfic angls William Harvey estableix els fonaments per a l embriologia moderna a travs dels seus Essays on the Generation of Animals (Assaigs en la Procreaaci d'Animals). Descriu la formaci dels rgans en el creixement de l'embri, i teoritza que totes les formes de vida han pervingut d ous.
 L holands Antonie van Leeuwenhoek desenvolupa un microscopi on poden clarament veure s cllules, protistes i "larves humanes".

 Nous llibres: ;
  Gondibert  (2 impressi) de Sir William Davenant ;
  Reliquiae Wottonianiae  de Sir Henry Wotton (pstum).
  Jeune Alcidiane , de Marin Le Roy d'Gomberville ;
  Abagar , de Filip Stanislavov, primer llibre imprs en blgar modern. ;

 El teric poltic angls Thomas Hobbes publica el seu  Leviathan , obra cabdal de la filosofia poltica. Hobbes hi planteja que l home s un animal egoistament individualista en guerra constant amb els altres. En l'estat natural, la vida s "dolenta, brutal i curta .  Proposa un govern dur com a antdot a l agressiva natura humana.
 A Massachusetts, els cristians refugiats de la intolerncia religiosa fan el que els humans fan millor a tot arreu: perseguir. Arresten John Clarke, Obadiah Holmes, i John Crandall per ensenyar la doctrina baptista. Ms tard sn declarats culpables i multats.
 La Legislatura Colonial aprova llei que prohibeix Nadal (els puritans consideren, i histricament s cert, que es tracta d una festivitat pagana mal  cristianitzada , que cal abolir): "Qualsevol qui es trobs observant una data com la de Nada... qualsevol que renunci al treball, que banquetegi, o en qualsevol altra manera...tal persona que tan delinqueix pagar una multa per a cada delicte de cinc xlings al comtat  Aquesta llei no ser abolida fins a ca. 1681.
 Juny a 7 1651: Comena la pesta a Santa Coloma de Queralt.
 Uns dies abans de marxar de Montblanc cap al setge de Barcelona, els soldats hispnics comencen un espoli i saqueig de la poblaci. El general Pallaviccino ordena de bombardejar la faana de l'esglsia de Sta. Maria la Major (on ms d una vegada els francesos de de La Motte s havien fet forts) i enderrocar-hi parts de la muralla, torres fortificades i portals, amb la finalitat de treure el qualificatiu de plaa forta a la vila.
 A continuaci les tropes marxen a assetjar Barcelona.
 28 a 30 6 1651: Batalla de Beresteczko: En la major batalla del s. XVII, els polonesos derroten els ucranesos.
 6 7 1651: Tement que un regiment de les gurdies vingus, Cond es retira una hora desprs de mitjanit a Saint-Maur, on la seva germana, Nemours, La Rochefoucauld i uns altres partidaris se li uneixen. Exigeix la destituci dels secretaris d'Estat, Servien, Lyonne i Le Tellier, els quals acusa d estar en tot moment a les ordres de Mazarin. ;
 8 7 1651: Els vens de Sta. Coloma de Queralt decideixen fugir i  abarracar-se per lo terme , tanmateix hi moriran 218 vens.

 7 1651: Comena la pesta a Olot. ;
 Part de les forces de Cromwell, sota comandament del General John Lambert, creuen el Firth of Forth cap a Fife i derroten l'exrcit escocs a la Batalla d'Inverkeithing. ;
 7 a 8 1651: El Nou Exrcit Modlic avana cap a la base reial de Perth. En perill de ser superat, Charles ordena al seu exrcit de retirar-se cap al sud, a Anglaterra, en un ltim intent de desesperat d'eludir Cromwell i fer-hi esclatar una revolta reialista. Cromwell segueix darrere de Charles cap a Anglaterra, mentre que deixa George Monck per acabar la campanya a Esccia.
 18 7 1651: La Reina regent accepta fer fora els tres 'sequaos de Mazarin', per Cond no queda satisfet. ;
 Estiu 1651: Els fossars d Olot no donen l abast, soterren els morts a la vora de les cases o en horts perqu els fossers no es volen arriscar. Una minyona amb smptomes s foragitada pels pagesos que la lloguen i mor devorada per cans en un bosc.
 Primers 8 1651: Cond publica un tractat entre la Cort i els  Criticaires  (o  Frondeurs ) que s interceptat. ;
 14 8 1651: El republic Monck pren Stirling (Esccia).
 8 1651: Pro-Cond i  Criticaires  s enfronten, de vegades de manera violenta, al Parlament.
 8 1651 a 10 1652: Setge de Barcelona per l Exrcit espanyol. La defensa de la ciutat s desemparada. Sota el comandament de J. de Biure i de Margarit hi ha 1700 francesos, 1400 sussos i ms de 2000 catalans, sense comptar-hi els espordics miquelets i altres milcies de civils. Un dels defensors de la ciutat s el poeta barcelon Francesc Fontanella ( Fontano ). Bona part dels francesos abandonaran prest la ciutat, tot seguint el frondista general Marchin, i per gran part de les autoritats catalanes que es traslladen a Terrassa, Manresa i Granollers per posar-se en contacte amb el nou virrei espanyol, el bastard reial Joan d ustria. En un imprs posterior a 1653 conten que, en plena pesta, en Margarit arma 400 empestiferats i convalescents de pesta de l hospital a qui confia la defensa dels bastions i ell hi passa revista cada dia tot desafiant el perill de contagiar-se n. Segons Margarit, ell personalment s esfora a allargar el setge de Barcelona i ateny ms de 40.000 baixes a l enemic entre morts de pesta, desertors i baixes de guerra prpiament dites, tot neutralitzant aix contingents  qui eussent pu servir en quelque autre endroit contre la France s ils n eussent est occupez devant Barcelonne .
 1 9 1651: Monck ocupa Dundee (Esccia), segons hom diu matant fins a 2.000 ciutadans (de 12.000) i destruint tots els vaixells al port de la ciutat, 60 en total. ;
 L exrcit monrquic marxa cap a l oest d Anglaterra, on les simpaties monrquiques sn majors. Se ls hi uneixen reialistes anglesos per en menor nombre del que esperaven.
 3 9 1651: Batalla de Worcester. L exrcit dels lords escocesos de Charles II (format per tropes mixtes de monrquics i presbiterians), que ha envat Anglaterra, sn anihilats en la darrera gran batalla de la guerra civil per l exrcit de la Repblica anglesa. 3.000 morts i 10.000 presoners entre els monrquics. Aquesta derrota marca la real fi dels esforos bllics escocesos. Ara Esccia sols aspira a mantenir la seva independncia front a Londres.
 D. 9 1651: Deportaci de milers de presos escocesos a Nova Anglaterra, Illes Bermudes, ndies Occidentals i Virginia. Sn obligats a treballs forats.
 Mentrestant, Charles II es veu ficat en romntiques aventures, generalment, disfressat, per poder escapar dels republicans anglesos.
 6 9 1651: Declaraci reial que condemna Mazarin a l exclusi perptua, a desgrat de la reina, que s hi veu forada a signar el document.
 7 9 1651:  Lit de justice  que marca la majoria d edat de Louis XIV. L absncia de Cond hi s encara ms remarcable perqu una declaraci reial afirma la seva innocncia.
 Encara que Llus XIV ja s major d edat, sa mare, Anna, hi tindr molta influncia.
 9 1651: Cond (Louis II de Bourbon) es ret a Bourges, desprs a Bordeus, on es troba segur del suport popular.
 9 10 1651: Lleis o Acta de Navegaci del Parlament angls (Acta de Cromwell), que prohibeixen els vaixells holandesos en el comer angls, i que provocaran guerres entre Anglaterra i Holanda fins a finals del s. XVII (amb victria anglesa). ;
 Cond, son germ, sa germana, La Rochefoucauld i Nemours sn declarats criminals de lesa-majestat. ;
 14 10 1651: Aprovaci de lleis a Massachusetts prohibint als pobres de vestir-se massa vistosament.
 10 1651: L'ltim baluard monrquic, Limerick, s capturat pels seguidors de Cromwell. Per pagar els seus oficials Cromwell fa passar una Acta d'Assentament que dna als seus partidaris grans rees de terra a Irlanda, tot esperonant la immigraci protestant a Irlanda del Nord, sobretot d escocesos presbiterians. s l origen del futur conflicte nordirlands.
 Un equip diplomtic angls encapalat per Oliver St. John va a La Haia a negociar una aliana entre la Commonwealth anglesa i la Repblica neerlandesa.
 La Cort francesa es desplaa, primer a Bourges, desprs a Poitiers. Guerra a Guiana. ;
 17 10 1651: Charles II ha de fugir finalment devers Frana.
 Tardor 1651: Els francesos que abandonen l empestiferada i assetjada Barcelona, duen la malaltia fins a la preservada Bigorra (Occitnia).
 6 11 1651: Tractat entre Cond i Felipe IV de Castella. ;
 24 12 1651: Mazarin atravessa la frontera franco-germana amb un exrcit de 7.000 homes.

  1651-1660: La natalitat del Principat continua davallant i queda en un 74% respecte al perode 1621-30.

 Naixements . 
 31 3 1651: Naix Karl II, Elector Palat ( 1685).
 3 a 4 1651: Consolidaci del poder de Cond. Ja no est ben avingut amb els  Criticaires  que l'han ajudat contra Mazarin, ni se n cuida. ;
 21 4 1651: Naix Joseph Vaz ( 1711), apstol de Ceilan o Sri Lanka.
 10 4 1651: Naix Ehrenfried Walther von Tschirnhaus, matemtic alemany ( 1708).
 30 4 1651: Naix Jean-Baptiste de la Salle ( 1719), reformador francs de l Educaci.
 27 5 1651: Naix Louis-Antoine, Cardenal de Noailles ( 1729).
 Naix la Infanta Margarita, filla de Felipe IV.
 Naix Gorgin Khan, governador persa de Kandahar ( 1709).
Domenico Gabrieli naix.
 6 8 1651: Naix al Perigord, Aquitnia, Franois de Sanhac de la Mothe Fenelon ( 1715), prelat, teleg quietista, missioner als huganots i escriptor occit.
 16 9 1651: Naix Engelbert Kmpfer, metge i viatger alemany ( 1716).
 21 10 1651: Naix Jean Bart, almirall francs ( 1702).

 Necrolgiques .
 8 de juny - Jap: Tokugawa Iemitsu, 34 shogun  8 6 1651: Mor Tokugawa Iemitsu (*1604), 34 xogun, darrer de la Dinastia japonesa Tokugawa. El succeeix Ietuna (fins al 1680), el qual vencer dues rebellions a Edo;
  7 4 1651: Mor el Comte Lennart Torstenson, destacadssim militar de la Guerra dels 30 anys i enginyer suec (*1603). ;
  Mor Abraham Bloemaert, pintor (*1566).
 Mor Jan van den Hoecke, pintor d'Anvers, Flandes (*1611).
 Mor Panfilo Nuvolone, pintor manerista itali (*1581).
 Mor el pintor barroc flamenc Cornelis de Vos (*1584).
 Mor Floris Claesz van Dijck, pintor holands de natures mortes (*1575).
 Mor el pintor japons Kansas Sansetsu (*1589).
 Mor Giovanni Domenico Cappellino, pintor itali del perode de Renaixement, actiu principalment a la seva ciutat natal de Gnova (*1580).
 Mor el compositor alemany Heinrich Albert.
 El compositor francs Ennemond Gaultier mor. Per el rei, el jove Louis XIV, comena la seva carrera de ballet en aquest any.
 A Itlia, el compositor Giovanni Girolamo Kapsberger mor i ;
 22 8 1651: Execuci del predicador protestant galls Love, a la Torre de Londres.
 27 8 1651: Mor Jacob Adriaensz Backer, pintor neerlands (*1609).
 Mor Ksem, sold regent de l Imperi Otom. ;
 27 9 1651: Mor Maximili I, Elector de Baviera (*1573).
 25 10 1651: Mor St. Job de Pochayiv, sant ortodox ucrans (*1551).
 20 11 1651: Mor Miko aj Potocki, militar polons (*1595). ;
 20 11 1651: Mor Henry Ireton, cap de la Guerra civil anglesa (*1611).
 Mor a Barcelona el velluter Joan Oriol, pare de Sant Josep Oriol.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4266" title="1652" nonfiltered="3050" processed="3026" dbindex="3055">
 Esdeveniments .
 30 de setembre - La ciutat de Barcelona es rendeix a les tropes de Joan Josep d'ustria, en el marc de la Guerra dels Segadors. Es negocia entre 16 homes la capitulaci. La base inicial seran 34 captols 1;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4267" title="1653" nonfiltered="3051" processed="3027" dbindex="3056">
 Esdeveniments .
Oliver Cromwell dissol el parlament;
Es completa el mausoleu del Taj Mahal;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4268" title="1654" nonfiltered="3052" processed="3028" dbindex="3057">
 Esdeveniments .
Aacaba la guerra entre Anglaterra i la repblica de les Set Provncies Unides;
Visi mstica de Blaise Pascal;
Introducci de la patata a Hongria;

 Naixements .
27 de desembre: Jakob Bernouilli, matemtic i cientfic sus (  1705);

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4269" title="1655" nonfiltered="3053" processed="3029" dbindex="3058">
 Esdeveniments .
 25 de mar - L'Haia (Pasos Baixos): Christiaan Huygens descobreix Tit, el satllit ms gran de Saturn.
 Anglaterra obt Jamaica.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Innocenci X, Papa;
 Cyrano de Bergerac, escriptor;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4270" title="1656" nonfiltered="3054" processed="3030" dbindex="3059">
 Esdeveniments .
 Velzquez pinta el cuadre "La Familia de Felipe IV" ms conegut com "Las Meninas".

 Naixements . 
29 d'octubre - Edmund Halley, matemtic i astrnom. ;
 Necrolgiques .
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4271" title="1657" nonfiltered="3055" processed="3031" dbindex="3060">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4272" title="1658" nonfiltered="3056" processed="3032" dbindex="3061">
 Esdeveniments .
 Naixements .
5 de mar - Sant Nicolau de la Grava (la Gascunya, Occitnia): Antoine Laumet de la Mothe Cadillac, explorador francs; com a fundador de Detroit, els autombils Cadillac prengueren el seu nom (m. 1730).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4273" title="1659" nonfiltered="3057" processed="3033" dbindex="3062">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
7 de novembre - Illa dels Faisans (riu Bidasoa, el Pas Basc): els representants de Felip IV de Castella i la Corona d'Arag i Llus XIV de Frana hi signen el Tractat dels Pirineus, segons el qual el primer cedeix al segon el que avui anomenem la Catalunya del Nord a canvi que aquest deixi d'ajudar Catalunya en la Guerra dels Segadors, que es dna aix per conclosa.

Mn:
Emissi del primer xec oficial;
Publicaci de De Homine de Thomas Hobbes;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
20 de juliol - Perpiny (Rossell): Jacint Rigau i Ros, pintor catal.
Mn:
Henry Purcell;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;

----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4274" title="1660" nonfiltered="3058" processed="3034" dbindex="3063">
 Esdeveniments .
12 de novembre - la Cerdanya: en compliment del tractat dels Pirineus signat el 7 de novembre de l'any abans, Frana ocupa el que ara s l'Alta Cerdanya i la vila de Llvia s converteix en un enclavament.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4275" title="1661" nonfiltered="3059" processed="3035" dbindex="3064">
 Esdeveniments .
 Acaba el poder d'Holanda sobre Taiwan;
 Isaac Newton ingressa a la facultat;
 Primera emissi d'un bitllet per un banc eurpeu (Sucia);
 Primera Bblia impresa en Amrica;
 Robert Boyle fa la descripci qumica dels elements;
 26 de desembre - La Haia: signatura del Tractat de partici del ducat de Limburg i els Pasos enll del Mosa entre Espanya i la repblica de les Set Provncies Unides;
 Naixements . 
6 de novembre, (Madrid, Espanya): Carles II.
Fill de Felip IV i de Mariana d'ustria, darrer rei de Castella de la llinatge dels Ausburg.
9 de juny (Moscou, Rssia): Teodor III de Rssia tsar de Rssia.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4276" title="1662" nonfiltered="3060" processed="3036" dbindex="3065">
 Esdeveniments .
El bisbe de Sklholt,  Brynjlfur Sveinsson, va regalar el Cdex Regius al rei de Dinamarca Frederic III

 Naixements .
 11 de juny - Jap: Tokugawa Ienobu, 37 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4277" title="1663" nonfiltered="3061" processed="3037" dbindex="3066">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4278" title="1664" nonfiltered="3062" processed="3038" dbindex="3067">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4279" title="1665" nonfiltered="3063" processed="3039" dbindex="3068">

 Esdeveniments .
4 de mar - sia: la Companyia Anglesa de les ndies Occidentals ocupa diverses colnies de la Companyia Holandesa: aix desencadena la Segona guerra angloholandesa.
Robert Hooke, public els resultats de les seves observacions sobre teixits vegetals, com el suro, realitzades amb un microscopi de cinquanta augments construt per ell mateix. Aquest investigador fou el primer que, en veure en aquests teixits unitats que es repetien de manera similar a les celles dels nius d'abella, les denomin com elements de repetici, "cllules". Tanmateix, Hooke noms pogu observar cllules mortes, de manera que no pogu descriure les estructures del seu interior.;

 Naixements .
Valncia (Horta de Valncia, Pas Valenci): Juan de Cabriada, metge (m. 1714)

 Necrolgiques . 

 Referncies .



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4280" title="1666" nonfiltered="3064" processed="3040" dbindex="3069">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4281" title="1667" nonfiltered="3065" processed="3041" dbindex="3070">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4282" title="1668" nonfiltered="3066" processed="3042" dbindex="3071">
 Esdeveniments .
2 de maig - Acaba la Guerra de Devoluci entre Espanya i Frana, pel control dels Pasos Baixos espanyols.
2 de juny - Aquisgr (Sacre Imperi Romanogermnic): se signa el Tractat d'Aquisgr.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4283" title="1669" nonfiltered="3067" processed="3043" dbindex="3072">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Sant Hilari Sacalm: Josep Moragues i Mas, general catal a la Guerra de Successi espanyola.
 Necrolgiques .
4 d'octubre: Rembrandt van Rijn Pintor holands.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4284" title="1671" nonfiltered="3068" processed="3044" dbindex="3073">
 Esdeveniments .
Revoltes a l'ndia contra els mongols;
Guerra entre l'Imperi otom i Polnia;
 Naixements .
21 d'abril - Edimburg (Esccia): John Law, economista escocs;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4285" title="1672" nonfiltered="3069" processed="3045" dbindex="3074">
 Esdeveniments .
16 de maig - Ri (el Conflent): el rei de Frana Llus XIV fa enderrocar el castell on va nixer Guifr el Pels el 852.
La Companyia reial d'frica, pertanyent a Anglaterra, obt el monopoli del comer d'or guine;
Holanda entre en guerra amb diversos pasos, sent l'any dels desatres militars;
La calculadora de Leibniz pot realitzar operacions simples i arrels cuadrades;
La granada augmenta en precisi i esdev un arma de guerra important, amb regiments propis;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4286" title="1673" nonfiltered="3070" processed="3046" dbindex="3075">
 Esdeveniments .
S'estableix un correu regular entre Nova York i Boston;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4287" title="1674" nonfiltered="3071" processed="3047" dbindex="3076">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
27 de juny - el Vallespir: desprs de derrotar els Angelets de la Terra revoltats, els francesos ocupen la comarca.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
16 de maig - Perpiny (el Rossell): Francesc Puig i Terrats, angelet de la Terra, penjat i esquarterat per les autoritats franceses.
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4288" title="1675" nonfiltered="3072" processed="3048" dbindex="3077">
 Esdeveniments .
4 de maig - Greenwich (Sussex, Anglaterra): el rei Carles II ordena que s'hi construeixi un observatori astronmic.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4289" title="1676" nonfiltered="3073" processed="3049" dbindex="3078">
 Esdeveniments .
Descobertes les lleis de l'elasticitat;
Es comena a calcuar la velocitat de la llum;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4290" title="1677" nonfiltered="3074" processed="3050" dbindex="3079">
 Esdeveniments .

Data de publicaci de l'obra ms important d'Spinoza, la "tica", publicada aquest any, pocs mesos desprs de la mort de l'autor.

 Naixements . 
 Necrolgiques .

21 de febrer - La Haia (Pasos Baixos): Baruch Spinoza, filsof neerlands.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4291" title="1678" nonfiltered="3075" processed="3051" dbindex="3080">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
Publicaci de The Pilgrim's Progress, de John Bunyan;
Guerra entre Sucia i Rssia;
10 d'agost - Nimega (Pasos Baixos): Tractat de Nimega (1678);
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
4 de mar - Vencia (Itlia): Antonio Vivaldi, compositor itali (m. 1741).
7 de mar - Messina (Itlia): Filippo Juvarra, arquitecte itali (m. 1736).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4292" title="1679" nonfiltered="3076" processed="3052" dbindex="3081">
 Esdeveniments .
Exploradors europeus descobreixen les Cascades del Nigara;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Thomas Hobbes, filsof;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4293" title="1680" nonfiltered="3077" processed="3053" dbindex="3082">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 4 de juny - Jap: Tokugawa Ietsuna, 35 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4294" title="1681" nonfiltered="3078" processed="3054" dbindex="3083">
 Esdeveniments .
4 de mar - Londres (Anglaterra): Carles II atorga una carta de drets a William Penn per al territori que esdevindr Pennsilvnia.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4295" title="1682" nonfiltered="3079" processed="3055" dbindex="3084">
 Esdeveniments .
La cort francesa s'installa a Versalles;
Nova aparici del Cometa Halley;
Es crea el primer establiment educatiu de La Salle;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4296" title="1683" nonfiltered="3080" processed="3056" dbindex="3085">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4297" title="1684" nonfiltered="3081" processed="3057" dbindex="3086">
 Esdeveniments .
 El Papa Innocenci XI ajuda a crear la Santa Lliga per impedir l'aven de Turquia sobre Europa;
 Rcord en poesia: l'autor japons Saikaku crea 23500 versos en un dia;
 Marroc conquereix Tnger;
 Frana comena el domini sobre Luxemburg;
 Descobertes dues llunes de Saturn: Tetis i Dione;

 Naixements .
 27 de novembre - Jap: Tokugawa Yoshimune, 39 shogun;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
11 de setembre - Roma (Itlia): Miquel Gran Peris, conegut com a Beat Bonaventura Gran, frare francisc que fou proclamat Beat per l'Esglsia catlica.
Mn:
 Pierre Corneille, autor teatral francs;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4298" title="1685" nonfiltered="3082" processed="3058" dbindex="3087">
 Esdeveniments .
 Naixements .
23 de febrer - Halle an der Saale (Saxnia-Anhalt, Alemanya): Georg Friedrich Hndel, compositor alemany.
21 de mar - Eisenach (Thuringia, Alemanya): Johann Sebastian Bach, compositor;

 Necrolgiques .

 6 de febrer - Carles II d'Anglaterra, Esccia i Irlanda.
 22 de mar - Go-Sai, emperador del Jap.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4299" title="1686" nonfiltered="3083" processed="3059" dbindex="3088">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4300" title="1687" nonfiltered="3084" processed="3060" dbindex="3089">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4301" title="1688" nonfiltered="3085" processed="3061" dbindex="3090">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans: ;
13 de juny - Manresa (el Bages): s'hi esdev una revolta pagesa antisenyorial.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs
----


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4302" title="1689" nonfiltered="3086" processed="3062" dbindex="3091">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4303" title="1690" nonfiltered="3087" processed="3063" dbindex="3092">
 Esdeveniments .
S'inventa el clarinet;
Primera documentaci sobre Ur (planeta);
John Locke publica el seu Assaig sobre l'enteniment hum;
Christiaan Huygens considera que la natura de la llum s ondulatria.
 Naixements . 
Christian Goldbach, matemtic;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4304" title="1691" nonfiltered="3088" processed="3064" dbindex="3093">

 Esdeveniments .
Actes de Fe a Mallorca, celebrats entre el mar i juliol, pels quals 63 descendents de jueus conversos foren condemnats per l'inquisici. 45 foren relaxats, dels quals 37 efectivament ajusticiats, i d'ells 3 cremats vius. Fou el moment culminant dels processos que donaren peu al fenomen xueta.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
 13 de gener - Londres (Anglaterra): George Fox, mstic britnic.
 30 de desembre - Londres(Anglaterra): Robert Boyle, qumic angls.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4305" title="1692" nonfiltered="3089" processed="3065" dbindex="3094">
 Esdeveniments .
Separaci entre perruquers i cirurgians per primer cop a Frana;
Judici a les Bruixes de Salem;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4306" title="1694" nonfiltered="3090" processed="3066" dbindex="3095">
 Esdeveniments .
17 d'agost - Avalot dels Pobres a Valls (l'Alt Camp) contra els teros de Felip IV.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Mn:
1 de febrer - Lieja (Principat de Lieja): Joan Llus d'Elderen, prncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4307" title="1695" nonfiltered="3091" processed="3067" dbindex="3096">
 Esdeveniments .
Guerra entre Rssia i Turquia;
Impost sobre la finestra a Anglaterra, que fa que nombrosos botiguers les tapin;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
13 d'abril - Jean de La Fontaine.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

 
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4308" title="1696" nonfiltered="3092" processed="3068" dbindex="3097">
 Esdeveniments .
 Naixements .
5 de mar - Vencia (el Vneto, Itlia): Giovanni Battista Tiepolo, pintor itali (m. 1770).

 Necrolgiques .
11 de gener - Sault Ste. Marie (Canad): Charles Albanel, missioner i sacerdot jesuta.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4309" title="1697" nonfiltered="3093" processed="3069" dbindex="3098">
 Esdeveniments .
Creaci d'Hait;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4310" title="1698" nonfiltered="3094" processed="3070" dbindex="3099">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4311" title="1699" nonfiltered="3095" processed="3071" dbindex="3100">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
 26 de gener - Karlovci (Vojvodina, Srbia i Montenegro): Firma del tractat de Karlovci;
 1 de maig - Fundaci del primer assentament europeu als valls del riu Mississippi per Pierre Le Moyne d'Iberville;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 23 de mar - Darby Township (USA): John Bartram, botnic.
 13 de maig - Lisboa (Portugal): Sebastio Jos de Carvalho e Melo, Marqus de Pombal i primer ministre portugus.
 10 de desembre - Christian VI, Rei de Dinamarca i Noruega.
 Pierre Subleyras, pintor francs ;
 Robert Blair, poeta escocs ;
 Johann Adolf Hasse, compositor alemany ;
 Joseph Gibbs, organista i compositor angls;
 John Dyer, poeta, pintor i religis galls;
 Ferdinando Fuga, arquitecte itali;
 Jacob Adlung, organista alemany;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 21 d'abril - La Ferte-Milan Jean Racine, dramaturg francs;
 25 d'agost - Christian V, rei de Dinamarca;
 Johann Georg Conradi, compositor alemany;
 Jos Marin, tenor i compositor espanyol ;
 Baptiste Monnoyer, pintor barroc francs;


Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4312" title="1700" nonfiltered="3096" processed="3072" dbindex="3101">

 Esdeveniments .
25 de mar - Londres (Regne d'Anglaterra): se signat el Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partici.
 Terratrmol de Cascadia, un dels ms forts enregistrats;
 Els reis d'Espanya passen a ser de la famlia dels Borbona;
 Naixements .
 Daniel Bernoulli, matemtica ;
 Necrolgiques . 
 John Hale, el principal "caador" de la bruixa d'Amrica;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVII;
----
Un any abans / Un any desprs






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4313" title="21 d'abril" nonfiltered="3097" processed="3073" dbindex="3102">
El 21 d'abril s el cent onz dia de l'any del calendari gregori i el cent dotz en els anys de trasps. Queden 254 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1486 - Guadalupe (Extremadura): Ferran II hi promulga la sentncia arbitral que posa fi a les guerres remences.
1990 - Catalunya: amb protestes d'un sector de la ciutadania, Felip de Borb visita Girona -on pren possessi del ttol de prncep de Girona-, el monestir de Montserrat i Barcelona.
Mn:
753 aC - Roma (Itlia): segons la tradici, Rmul i Rem funden la ciutat.
1960 - el Brasil: Braslia esdev oficialment la capital del pas i Rio de Janeiro ho deixa de ser.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
1824 - Barcelona: Anselm Clav,  i poltic catal, fundador dels Cors de Clav.
Mn:
1671 - Edimburg (Esccia): John Law, economista escocs.
1915 - Chihuahua (estat de Chihuahua, Mxic): Antonio Rudolfo Quinn Oaxaca, conegut com Anthony Quinn, actor estatunidenc d'origen mexic (m. 2001).
1926 - Londres (Anglaterra, Regne Unit): Elizabeth Alexandra Mary Windsor, coneguda com Elisabet II reina de la Gran Bretanya.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1910 - Redding (Connecticut, EUA: Samuel Langhorne Clemens, conegut com Mark Twain, escriptor estatunidenc (n. 1835).
1918 - prop de Cappy (Somme, la Picardia, Frana): Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen, conegut com el Bar Roig, aviador alemany, considerat el millor pilot de la Primera Guerra Mundial, en ser abatut el Fokker que pilotava (n. 1892).
 Festes i commemoracions .
Sant Anselm;
Sant Silv mrtir;
Sant Conrad de Parzham;
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4314" title="1486" nonfiltered="3098" processed="3074" dbindex="3103">
 Esdeveniments .
21 d'abril - Guadalupe (Extremadura, Espanya): Ferran II hi promulga la sentncia arbitral que posa fi a les guerres remences.
Se segella la fi de la Guerra de les Dues Roses amb un matrimoni entre les cases rivals.
Sentncia per cremar heretges a Toledo;
Publicades les 900 tesis de Giovanni Pico della Mirandola;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4315" title="22 d'abril" nonfiltered="3099" processed="3075" dbindex="3104">
El 22 d'abril s el cent dotz dia de l'any del calendari gregori i el cent tretz en els anys de trasps. Queden 253 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1296 - Alacant: Jaume II conquereix la ciutat als castellans.
1866 - Andorra: Josep Caixal, bisbe d'Urgell, hi promulga la llei anomenada de la "nova reforma".
1990 - Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borb va a Balaguer i Cervera, on pren possessi dels ttols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; desprs visita Montblanc.
Mn:
2004 - Ryongchon (Corea): el xoc de dos trens carregats de fuel hi causa gaireb dos centenars de morts i ms d'un miler de ferits.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1724 - Knigsberg (Prssia, Alemanya; ara Kaliningrad, Rssia): Immanuel Kant, filsof alemany (m. 1804).
1937 - Nova York (Estat de Nova York, EUA): Jack Nicholson, actor estatunidenc guanyador de tres Oscar.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1988 - Dei, Mallorca: Ulrich Leman, pintor alemany.
Mn:
536 - Constantinoble (Imperi Bizant): Agapit I, Papa;
1616 - Madrid (Espanya): Miguel de Cervantes, escriptor espanyol. (Segons el calendari gregori).
1994 - Nova York (Estat de Nova York, EUA): Richard Nixon, president dels Estats Units (n. 1913).
2003 - Pars (Frana): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).

 Festes i commemoracions .
Dia de la Terra;
Sant Caius (o Gai de Dalmcia);
Sant Soter;
Sant Agapit I, papa;
Santa Senorina;
A les cultures de l'Europa oriental s el dia de criatures mgiques o monstruoses, com els vampirs.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4316" title="1296" nonfiltered="3100" processed="3076" dbindex="3105">
 Esdeveniments .
20 de gener - Montblanc: La princesa bizantina Eudxia Lscaris funda el Santuari de la Serra.
22 d'abril - Alacant: Jaume II conquereix la ciutat als castellans.

 Naixements . 
Jaume d'Arag, fill d'Jaume II el Just que acabaria renunciant a la corona.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4317" title="1501" nonfiltered="3101" processed="3077" dbindex="3106">
 Esdeveniments .
 El Papa Alexandre VI confisca els castells i les terres dels barons romans.
 Conquestes de Csar Borgia al centre d'Itlia.
 L exrcit francs ocupa Npols.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4318" title="1503" nonfiltered="3102" processed="3078" dbindex="3107">

 Esdeveniments .
 Descobriment de les Bermudes;
 Primera descripci europea del clera;
 S'atorga el dret a Sevilla de comerciar en exclusiva amb el nou mn;
 Naixements . 
14 de desembre - Saint-Rmy-de-Provence, (Frana): Nostradamus, astrleg i matemtic. (m. 1566);
 Garcilaso de la Vega;

 Necrolgiques . 
18 d'agost - Roma (Itlia): Alexandre VI, Papa d'origen valenci.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4319" title="1504" nonfiltered="3103" processed="3079" dbindex="3108">
 Esdeveniments .
L'escultor tosc Michelangelo Buonarroti acaba el David.
Frana cedeix el regne de Npols a la corona catalanoaragonesa.
D'acord amb el testament de sa mare Isabel I, Joana I la Boja esdev reina de Castella.
17 de desembre - Granada (Andalusia): hi arriba el cadver d'Isabel I de Castella per ser-hi enterrat, procedent de Medina del Campo, on la reina havia mort tres setmanes abans.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
26 de novembre - Medina del Campo (Valladolid, Espanya): Isabel I de Castella la Catlica.
Garci Rodrguez de Montalvo, esciptor castell, autor de la novella de cavalleries Amads de Gaula;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4320" title="1505" nonfiltered="3104" processed="3080" dbindex="3109">
 Esdeveniments .
12 d'octubre - Blois (Regne de Frana): se signa el Tractat de Blois de 1505 pel qual s'acorda el casament entre Ferran el Catlic i Germana de Foix.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4321" title="1506" nonfiltered="3105" processed="3081" dbindex="3110">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
21 de gener - Ciutat del Vatic: El papa Juli II crea la Gurdia Sussa per protegir-lo.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Llus Alcanys, poeta i metge valenci.
Mn:
20 de maig - Valladolid (Castella, Espanya): Cristfor Colom, navegant i descobridor d'Amrica.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4322" title="1507" nonfiltered="3106" processed="3082" dbindex="3111">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4323" title="1508" nonfiltered="3107" processed="3083" dbindex="3112">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4324" title="1509" nonfiltered="3108" processed="3084" dbindex="3113">
 Esdeveniments .
 12 de desembre - Blois (Regne de Frana): s'hi signa el Tractat de Blois de 1509 pel qual s'assegura la successi a la Corona de Castella de Carles d'Habsburg.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4325" title="1510" nonfiltered="3109" processed="3085" dbindex="3114">
 Esdeveniments .
 Celebraci de les Corts dels regnes d'Arag, a Monts.
 Rafael pinta L'escola d'Atenes, al Palau Apostlic del Vatic.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4326" title="1511" nonfiltered="3110" processed="3086" dbindex="3115">
 Esdeveniments .
 Els francesos, en guerra amb Ferran II d'Arag envaeixen la Cerdanya.
Es recopila el Cancionero general, recull de la lrica culta medieval espanyola;
Erasme de Rotterdam acaba l' Encomium moriae;
Arriben els primers esclaus negres a Colmbia ;

 Naixements .
 2 d'abril - Jap: Ashikaga Yoshiharu, 28 shogun;
 Giorgio Vasari;

 Necrolgiques .
 6 de setembre - Jap: Ashikaga Yoshizumi, 27 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4327" title="1512" nonfiltered="3111" processed="3087" dbindex="3116">
 Esdeveniments .
 Ferran II conquesta el Regne de Navarra, que era en mans dels francesos, i l'incorpora a la corona castellana (fins al 1515).

 Naixements .
5 de mar - Rupelmonde (Flandes, Blgica): Gerardus Mercator, cartgraf flamenc (m. 1594).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4328" title="1513" nonfiltered="3112" processed="3088" dbindex="3117">
 Esdeveniments .
27 de mar - la Florida (ara els EUA): l'explorador Juan Ponce de Len esdev el primer europeu que atalaia les costes continentals de Nord-amrica quan hi arriba cregut que s una altra illa.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4329" title="1514" nonfiltered="3113" processed="3089" dbindex="3118">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4330" title="1515" nonfiltered="3114" processed="3090" dbindex="3119">
 Esdeveniments .
 El pirata turc Barbarossa conquereix Alger.
 Expedici militar mallorquina i eivisenca en defensa de Bugia assediada pel pirata Barbarossa.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4331" title="1517" nonfiltered="3115" processed="3091" dbindex="3120">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 31 de gener o 22 de mar - Chioggia (Vencia): Gioseffo Zarlino, teric de la msica i compositor;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4332" title="1518" nonfiltered="3116" processed="3092" dbindex="3121">

 Esdeveniments .
Londres (Regne d'Anglaterra): signatura del Tractat de Londres de 1518 entre les principals nacions europees.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4333" title="1519" nonfiltered="3117" processed="3093" dbindex="3122">

 Esdeveniments .
 Carles I de Castella i Arag jura les constitucions catalanes i convoca corts a Barcelona.
 setembre - Ferno de Magalhes, al servei de Carles V, emprn viatge amb cinc caravelles per descobrir el mtic pas entre l'Oce Atlntic i el Mar del Sud.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
2 de maig - Leonardo da Vinci, artista renaixentista itali.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4334" title="1520" nonfiltered="3118" processed="3094" dbindex="3123">
 Esdeveniments .
Batalla entre asteques i espanyols coneguda com la Nit Trista per la quantitat de baixes;
Revolta de les Comunitats de Castella;
Massacre a Estocolm per part de les tropes daneses;
S'organitza la primera loteria estatal francesa;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4335" title="1522" nonfiltered="3119" processed="3095" dbindex="3124">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Octubre: Joanot Colom, cap de les Germanies de Mallorca, fa front a les forces reials desembarcades a l'illa amb 3.000 hmens i artilleria, per s derrotat a Muro.
Mn:
 6 de setembre - Sanlcar de Barrameda (Cadis, Andalusia): Juan Sebastin Elcano i 17 supervivents de l'expedici de 265 hmens empresa per Ferno Magalhes hi arriben a bord del vaixell Victoria, desprs de ser els primers de circumnavegar la Terra.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
19 d'octubre - Valncia: Vicent Peris, dirigent de les Germanies de Valncia, mort en l'atac a sa casa de l'exrcit reialista comandat pel marqus de Cenete.
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs
----



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4336" title="1523" nonfiltered="3120" processed="3096" dbindex="3125">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
6 de mar - Palma (Mallorca): desprs de la capitulaci de la ciutat, les forces reialistes empresonen Joanot Colom al castell de Bellver el qual, com a cap de les Germanies de Mallorca, havia dirigit la resistncia de la ciutat; fou mort el 3 de juny.
18 de juliol - Atorgament del ttol de ciutat a Alcdia.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
3 de juny - Palma (Mallorca): Joanot Colom, cap de les Germanies de Mallorca, executat per les autoritats reialistes.
Mn:
 Roma, Itlia: Adri d'Utrecht, Regent de Castella (1520-1522) (n. Utrecht, Holanda 1459).
 23 de maig - Jap: Ashikaga Yoshitane, 26 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4337" title="1524" nonfiltered="3121" processed="3097" dbindex="3126">
 Esdeveniments .
Creaci del Consejo de Indias per administrar les relacions entre Amrica i Espanya;
La Inquisici rep perms per actuar contra la sodomia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4338" title="1525" nonfiltered="3122" processed="3098" dbindex="3127">
 Esdeveniments .
 A la Batalla de Pavia, Espanya derrota Frana;
 Matrimoni de Mart Luter;
 Traducci dels evangelis a l'angls;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
25 de juliol - Veroli : Guillem Ramon de Vich i Vallterra, cardenal valenci;

Mn:
 Cauhtmoc, l'ltim lder asteca, torturat fins la mort;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4339" title="1526" nonfiltered="3123" processed="3099" dbindex="3128">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
4 d'agost - Oce Pacfic: Juan Sebastin Elcano, navegant basc.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4340" title="1527" nonfiltered="3124" processed="3100" dbindex="3129">
 Esdeveniments .
Saqueig de Roma (1527);
Conquesta de Guatemala;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4341" title="1528" nonfiltered="3125" processed="3101" dbindex="3130">
 Esdeveniments .
 Naixements .
29 de febrer - Valladolid: Domingo Bez, teleg.

 Necrolgiques .
28 d'abril - Salern (Siclia): Hug de Montcada i de Cardona, militar i poeta valenci.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4342" title="1529" nonfiltered="3126" processed="3102" dbindex="3131">
 Esdeveniments .
 Tractat de Saragossa, pel qual es divideix l'hemisferi est entre Espanya i Portugal;
 Guerra entre defensors del catolicisme i del protestantisme a Sussa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4343" title="1530" nonfiltered="3127" processed="3103" dbindex="3132">
 Esdeveniments .
 Les tropes d'Espanya conquereixen Florncia;
 Presentaci del sistema heliocntric de Coprnic;
 Mart Luter anima als prnceps protestants a preparar-se per a la guerra;
 Naixements . 
 Ivan IV de Rssia,anomenat Ivan el Terrible;
 Necrolgiques . 
 Jacopo Sannazaro, poeta itali;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4344" title="1531" nonfiltered="3128" processed="3104" dbindex="3133">
 Esdeveniments .
Gran terratrmol a Lisboa;
Fundaci de Puebla;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4345" title="1532" nonfiltered="3129" processed="3105" dbindex="3134">
 Esdeveniments .
 Francisco Pizarro captura l'inca Atahualpa;
 Publicaci dEl Prncep de Maquiavel;
 Naixements . 
 Montaigne, escriptor francs;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4346" title="1533" nonfiltered="3130" processed="3106" dbindex="3135">
 Esdeveniments .
L'imperi otom adquireix Algria;
Enric VIII d'Anglaterra es casa amb Anna Bolena, fet que condicionar el naixement de l'anglicanisme;

 Naixements .
Pasos Catalans:
1 de maig- Valldemossa (Mallorca): neix santa Catalina Thoms.

Mn:

 Necrolgiques . 
26 de juliol - Cajamarca (el Per): Atahualpa, cabdill inca assassinat pel conqueridor espanyol Francisco Pizarro.
Ludovico Ariosto, poeta itali;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4347" title="1534" nonfiltered="3131" processed="3107" dbindex="3136">
 Esdeveniments .
Fundaci dels jesutes per Ignacio de Loyola;
Mn:
6 de desembre - Equador: fundaci de l'actual ciutat de Quito (San Francisco de Quito), per Sebastin de Benalczar.
Luter tradueix el Nou Testament a l'alemany;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4348" title="1535" nonfiltered="3132" processed="3108" dbindex="3137">
 Esdeveniments .

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Toms Moro filsof i jurista.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4349" title="1537" nonfiltered="3133" processed="3109" dbindex="3138">
 Esdeveniments .
Pau III ha de publicar una encclica assegurant que els nadius americans sn ssers racional per tractar d'impedir els abusos;
 Naixements .
 5 de desembre - Jap: Ashikaga Yoshiaki, 31 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4350" title="1538" nonfiltered="3134" processed="3110" dbindex="3139">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans ;
Olesa de Montserrat - (el Baix Llobregat): Primers documents escrits sobre les representacions de La Passi.
 Esdeveniments .

 Naixements .
Mn:
 Jap: Ashikaga Yoshihide, 30 shogun;

 Necrolgiques . 
Mn:
18 de mar - Lieja (principat de Lieja): Erard de La Marck, prncep-bisbe de Lieja;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4351" title="1539" nonfiltered="3135" processed="3111" dbindex="3140">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4352" title="1540" nonfiltered="3136" processed="3112" dbindex="3141">
 Esdeveniments .
Enric VIII d'Anglaterra es divorcia per quarta vegada;
El Papa aprova l'orde dels jesutes;
Pedro de Valdivia parteix a la conquesta de Xile;
Lodovico Ferrari idea un mtode per resoldre una equaci de quart grau;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4353" title="1542" nonfiltered="3137" processed="3113" dbindex="3142">
 Esdeveniments .
28 de setembre - Califrnia: hi arriba el primer europeu, l'explorador portugus Joo Rodrigues Cabrilho.

 Naixements .
 8 de desembre. Maria Estuardo, reina d' Esccia.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4354" title="1543" nonfiltered="3138" processed="3114" dbindex="3143">
 Esdeveniments .
Saqueig per part de pirates turcs de Palams

 Naixements .
 31 de gener - Jap: Tokugawa Ieyasu, 32 shogun;

 Necrolgiques .
24 de maig - Frauenburg: Nicolau Coprnic fundador de l'astronomia moderna.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4355" title="1544" nonfiltered="3139" processed="3115" dbindex="3144">
 Esdeveniments .
Fundaci de Valparaso;
Es publica el primer herbari;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4356" title="1545" nonfiltered="3140" processed="3116" dbindex="3145">
 Esdeveniments .
 Inici del Concili de Trento;
 L'imperi otom controla tota Etipia;
 Descobriment de les mines de Potos;
 Francesc Xavier, jesuta, arriba a la Xina;
 Naixements . 
 Alessandro Farnese, duc de Parma i poltic molt influent;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4357" title="1546" nonfiltered="3141" processed="3117" dbindex="3146">
 Esdeveniments .
Es canvia oficialment el terme "conquista" pel de "descubrimiento" a les crniques espanyoles sobre Amrica;
Sotmesos definitivament els maies;
Georgius Agricola publica el seu tractat sobre els fssils;
 Naixements .
Mn:
14 de desembre - Knudstrup, (Dinamarca): Tycho Brahe, astrnom. (m. 1601);

 Necrolgiques .
 Mart Luter, filsof i religis.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4358" title="1547" nonfiltered="3142" processed="3118" dbindex="3147">
 Esdeveniments .
 Naixements .
29 de setembre - Alcal de Henares (Espanya): Miguel de Cervantes Saavedra, escriptor espanyol (m. 1616). ;
Sevilla (Andalusia, Espanya: Mateo Alemn, escriptor espanyol (m. 1615).

 Necrolgiques . 
 Hernn Corts, conqueridor espanyol;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4359" title="1548" nonfiltered="3143" processed="3119" dbindex="3148">
 Esdeveniments .
La Xina es tanca al comer exterior;
Es dissol l'imperi inca;
Fubdaci de La Paz;
Gran incendi a Moscou;
Primera escola dels jesutes;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4360" title="1549" nonfiltered="3144" processed="3120" dbindex="3149">
 Esdeveniments .
Revoltes a Anglaterra;
Amb la prohibici formal de l'esclavitud d'indis a Mxic, s'incrementa la trata de negres;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Bruges (Blgica) - Joan Llus Vives, escriptor i filsof renaixentista valenci.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4361" title="1550" nonfiltered="3145" processed="3121" dbindex="3150">
 Esdeveniments .
31 de maig - Pollena (Mallorca): s'hi esdev el dia de la desgrcia: el corsari turc Dragut, amb 1.500 homes, ocupa la vila, per s derrotat pels pollencins, encapalats per Joan Mas.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 20 de maig - Jap: Ashikaga Yoshiharu, 28 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4362" title="1551" nonfiltered="3146" processed="3122" dbindex="3151">
 Esdeveniments .
Aparici del billar a Itlia;
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
Lieja (Principat de Lieja), Joan Decorte dit Curtius industrial i negociant d'armes;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4363" title="1552" nonfiltered="3147" processed="3123" dbindex="3152">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4364" title="1553" nonfiltered="3148" processed="3124" dbindex="3153">
 Esdeveniments .
Publicaci dels 42 preceptes de l'anglicanisme;
S'ordena cremar el Talmud a Roma ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Miquel Servet, metge i teleg;
Mateu Fletxa el Vell, compositor;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4365" title="1554" nonfiltered="3149" processed="3125" dbindex="3154">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4366" title="1555" nonfiltered="3150" processed="3126" dbindex="3155">
 Esdeveniments .
Establert el primer gueto legal per als jueus (pel Papa Pau IV);
Primers mrtirs del protestantisme;
Rssia comena els seus atacs sobre Finlndia;
La Pau d'Augsburg trenca l'imperi de Carles I;
Fam a l'ndia;
Descobertes les mmies dels "amantes de Teruel" (amants de Terol);
Publicaci de les Centries de Nostradamus;
Creaci de la britnica Moscow Company, que obtindr el monopoli del comer amb Rssia de diversos bns;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 12 d'abril - Tordesillas (Castella): Joana la Boja, reina de Castella;
 25 de maig - Enric II de Navarra.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4367" title="1556" nonfiltered="3151" processed="3127" dbindex="3156">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 5 de desembre - Albuixec (Horta Nord): Albuixec se sotmet als Furs d'Arag i esdev municipi independent;
 Andorra: Miquel Despuig, co-prncep d'Andorra i bisbe d'Urgell s nomenat bisbe de Lleida; el substitueix el nou bisbe Joan Prez Garca de Olivn;
 Montserrat (Bages): Benet de Tocco esdev abat del Monestir de Montserrat;
 Santa Pola (Baix Vinalop): Construcci del Poble Nou de Santa Pola, origen del poble actual;

Mn:

23 de gener - Shaanxi (Xina): Un terratrmol mata 830,000 persones]]

 16 de gener Espanya: L'emperador Carles V abdica. El seu fill Felip esdev rei d'Espanya, mentre que el seu germ Ferran s proclamat Emperador del Sacre Imperi Romanogermnic.
 23 de gener - Shaanxi (Xina): Un terratrmol, el ms mortfer de la histria, amb epicentre a la provncia de Shaanxi mat 830,000 persones;
 5 de febrer - Vaucelles (Frana): Pel tractat de Vaucelles, Enric II de Frana lliura als genovesos diverses poblacions corses, a canvi de garantir-se la resta de l'illa;
 14 de febrer - Kalanaur (Panjab, ndia): Akbar el Gran ascendeix al tro de l'imperi Mogol;
 27 de juny - Finlndia: El rei  Joan III de Sucia s proclamat regent de Finlndia amb el nom de Hertig Johan;
 20 de novembre - Gafsa (Tunsia): Dragut, governador de Trpoli ocupa la ciutat de Gafsa i n'incia una llarga decadncia;

 Artigat (Frana): El fals Martin Guerre arriba al poble d'Artigat;
 strakhan (Rssia): El tsar Ivan el Terrible conquereix Astrakhan, obrint el riu Volga al comer rus;
 Baixkria (Rssia): Els baixkirs reconeixen la sobirania de Rssia;
 Basilea (Sussa): Georgius Agricola publica De Re Metallica;
 Pasos Baixos espanyols: Els reis d'Espanya prenen el control de Flandes i les altres provncies meridionals dels Pasos Baixos;
 Kartli - (Gergia): Un exrcit persa encapalat per beglarbeg de Karabagh envaeix el pas;
 Sighi oara (Romania): Construcci de la Torre del Rellotge, smbol de la ciutat actual;
 Vencia - (Itlia): Lorenzo Priuli esdev Dux de Vencia substituint Francesco Venier;

 Naixements . 
Pasos Catalans:

Mn:

 Febrer - Warley Wood, Halifax (Anglaterra): Henry Briggs, matemtic angls;
 11 de setembre - Peralta i Calassan (Arag): Neix el futur sant Joan de Calassan, fundador de les Escoles Pies;
 27 de desembre - Bordeus (Frana): Joana de Lestonac, santa, fundadora de l'orde Companyia de Maria;
 Araouane (Mali): Ahmad Baba al Massufi, escriptor mali;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:

Mn:
 22 de febrer Delhi (ndia): Humayun, segon emperador mogol;
 21 de mar - Oxford (Anglaterra): Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury mor cremat viu;
 10 de juny - Magdeburg (Alemanya): Martin Agricola, compositor alemany de msica renaixentista i teric de la msica;
 31 de juliol - Roma (Itlia): Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jess;
 21 d'octubre - Vencia (Itlia): Pietro Aretino, poeta, escriptor i dramaturg itali;
 Karbala (Iraq): Muhammad bin Suleyman, poeta conegut com a Fuzl, un dels grans contribuients a la literatura del Divan;
 Loreto (Itlia): Lorenzo Lotto, pintor de l'escola veneciana;
 Santuari de Troitse-Sergiyeva Lavra (Rssia): Mxim el Grec, sant de l'esglsia ortodoxa;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4368" title="1557" nonfiltered="3152" processed="3128" dbindex="3157">

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 L'abat Pere ngel Ferrer i Despuig substitueix Francesc Jeroni Benet Franc com a President de la Generalitat;
 Llus Folc I de Cardona-Arag Fernndez esdev comte de Prades;
 Santa Pola: Construcci del castell;
 Tortosa: Cristfor Despuig escriu Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa;

Mn:

 El matemtic galls Robert Recorde inventa el signe igual ("=");
 Bangor (Galles): fundaci de lYsgol Friars, l'"Escola dels Frares";
 Cuenca (Equador): fundaci de la ciutat;
 Jap: gimachi s proclamat emperador en substituci de Go-Nara;
 Macau: establiment dels portuguesos;
 3 de febrer - Espanya: Carles V, emperador romanogermnic es reclou al monestir de Yuste;

 Naixements . 
Mn:
 24 de febrer - Viena (ustria): Mateu I, emperador romanogermnic (1612 - 1619);
 31 de maig: Teodor I, tsar de Rssia (1584 - 1598);

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 Infanta Guiomar d'Arag, filla de Joana III de Cardona i d'Alfons d'Arag, casada amb Frederic de Toledo, duc d'Alba;

Mn:
 29 d'abril - Peteroa (Xile): Lautaro, cap maputxe que lluit contra els espanyols;
 11 de juny - Lisboa (Portugal): Joan III de Portugal, rei conegut com Joan III el Piads;
 1 de setembre - Saint-Malo (Frana):  Jacques Cartier, explorador francs a l'Amrica del Nord;
 27 de setembre - Jap: Go-Nara, emperador del Jap;
 13 de desembre - Vencia (Itlia): Niccol Fontana Tartaglia, matemtic i enginyer;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4369" title="1558" nonfiltered="3153" processed="3129" dbindex="3158">
 Esdeveniments .
7 de gener - Calais (Pas-de-Calais, Frana): les tropes franceses ocupen la ciutat, l'ltima possessi continental d'anglesa, amb la qual cosa acaba definitivament la Guerra dels Cent Anys.
9 de juliol - Ciutadella de Menorca, Pasos Catalans: Any de sa Desgrcia, assalt dels turcs a la ciutat.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
1558 - Yuste, Extremadura, Espanya: Carles I d'Espanya i V d'Alemanya. Rei d'Espanya (1516-1556), i Emperador de l'Imperi Germnic (1519-1556), (n. Gant, Blgica 1500).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4370" title="1559" nonfiltered="3154" processed="3130" dbindex="3159">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4371" title="1560" nonfiltered="3155" processed="3131" dbindex="3160">
 Esdeveniments .
Importaci de la primera tulipa de Turquia a Holanda;
Comena l'poca dels pirates al Carib;
S'introdueix el tabac a la cort francesa;
Primera menci del mot purit a Anglaterra;
Creaci de la Fira del Llibre de Frankfurt;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;

----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4372" title="1561" nonfiltered="3156" processed="3132" dbindex="3161">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4373" title="1563" nonfiltered="3157" processed="3133" dbindex="3162">
 Esdeveniments .
Epidmia de pesta a Europa;
Inici de la construcci del Monestir de l'Escorial;
Clausura del Concili de Trento;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4374" title="1564" nonfiltered="3158" processed="3134" dbindex="3163">
 Esdeveniments .
 Naixements .
15 de febrer - Pisa (la Toscana, Itlia: Galileo Galilei, en catal anomenat Galileu, fsic i astrnom itali (m. 1642).
23 d'abril neix William Shakespeare.dramaturg universal.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:

Mn:
11 d'abril - Bergen-op-Zoom (ducat de Brabant): Robert de Berghes, prncep-bisbe del principat de Lieja;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4375" title="1565" nonfiltered="3159" processed="3135" dbindex="3164">
 Esdeveniments .
 Resistncia aferrissada de Malta davant les tropes de Soliman II;
 Primer assentament espanyol a Filipines (ciutat de Cebu);
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Papa Pius IV;
 17 de juny - Jap: Ashikaga Yoshiteru, 29 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4376" title="1566" nonfiltered="3160" processed="3136" dbindex="3165">
 Esdeveniments .
10 d'agost - (Comtat de Flandes) - Steenvoorde: inici del moviment iconoclasta als Pasos Baixos;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Mn:
1 de juliol - (Frana): Nostradamus, astrleg i matemtic. (n. 1503);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4377" title="1567" nonfiltered="3161" processed="3137" dbindex="3166">
 Esdeveniments .
 L'anomenada segona guerra de religi en Frana;
 Fundaci de Rio de Janeiro (data probable);
 Naixements . 
 Claudio Monteverdi, compositor itali;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4378" title="1568" nonfiltered="3162" processed="3138" dbindex="3167">
 Esdeveniments .
23 de maig - Els Pasos Baixos declaren la seua independncia d'Espanya.
 Comenament de la tercera guerra de religi a Frana;
 Comenament de l'anomenada guerra dels vuit anys;
 Fundaci de la ciutat de Nagasaki;

 Naixements . 
 Papa Urb VIII;
 Necrolgiques .
 28 d'octubre - Jap: Ashikaga Yoshihide, 30 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4379" title="1570" nonfiltered="3163" processed="3139" dbindex="3168">
 Esdeveniments .
Comena una guerra civil a Esccia desprs de l'assassinat del seu regent;
La Inquisici comena a operar al Per;
Terratrmol a Xile;
Giordano Bruno afirma que la terra es mou per forces internes;
Publicaci de lAtlas d Ortelius, el primer de la cartografia moderna;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4380" title="1571" nonfiltered="3164" processed="3140" dbindex="3169">
 Esdeveniments .
A la batalla de Lepant, una associaci de tropes espanyoles, venecianes i papals derrota l'exrcit de Turquia;
 Comenament del regant de Tupac Amaru, el darrer inca;
 Fundaci de la borsa de Londres;
 Naixements . 
 Kepler, astrnom;
 Tirso de Molina, escriptor espanyol;
 Hasekura Tsunenaga, samurai japons que va liderar una missi diplomtica a Mxic i Europa.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4381" title="1572" nonfiltered="3165" processed="3141" dbindex="3170">
 Esdeveniments .
Massacre de protestants a Pars;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4382" title="1573" nonfiltered="3166" processed="3142" dbindex="3171">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4383" title="1574" nonfiltered="3167" processed="3143" dbindex="3172">
 Esdeveniments .
Fundaci de Cochabamba (Bolvia);
 Naixements .
 Naixements .
5 de mar - Eton (Buckinghamshire, Anglaterra): William Oughtred, matemtic angls (per segons la majoria de les fonts n. 1575; m. 1660).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4384" title="1575" nonfiltered="3168" processed="3144" dbindex="3173">
 Esdeveniments .
 Naixements .
5 de mar - Eton (Buckinghamshire, Anglaterra): William Oughtred, matemtic angls (segons algunes fonts n. 1574; m. 1660).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4385" title="1576" nonfiltered="3169" processed="3145" dbindex="3174">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
2 de maig - Bartolom Carranza, bisbe espanyol.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4386" title="1577" nonfiltered="3170" processed="3146" dbindex="3175">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4387" title="1578" nonfiltered="3171" processed="3147" dbindex="3176">

 Esdeveniments .
 Naixements . 
Felip II d'Arag i Portugal i III de Castella (1578 1621), rei de Castella, Arag i Portugal
 Necrolgiques . 
Joan d'ustria (1547-1578), militar i artfex de la victria a la Batalla de Lepant de 1571, i reconegut com a fill legtim pel testament de Carles I 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4388" title="1579" nonfiltered="3172" processed="3148" dbindex="3177">
 Esdeveniments .
23 de gener - els Pasos Baixos: les provncies del nord del pas creen la Uni d'Utrecht.

 Naixements .
 2 de maig - Jap: Tokugawa Hidetada, 33 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4389" title="1580" nonfiltered="3173" processed="3149" dbindex="3178">
 Esdeveniments .
Publicaci dels Essais de Montaigne, el naixement de l'assaig com a tal;
Espanya s'annexiona Portugal;
 Naixements . 
Francisco de Quevedo;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4390" title="1581" nonfiltered="3174" processed="3150" dbindex="3179">
 Esdeveniments .
Holanda del nord declara la seva independncia d'Espanya;
Prohibici del catolicisme a Anglaterra;
Pesta a Roma i Marsella;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4391" title="1582" nonfiltered="3175" processed="3151" dbindex="3180">
 Esdeveniments .
Establiment del calendari gregori: el 5 d'octubre es converteix en el 15 d'octubre.
13 de maig: dos-cents pirates sarrans desembarquen a Sa Foradada, a la mallorquina vila de Dei, on foren venuts per una cinquantena d'homes.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4392" title="1583" nonfiltered="3176" processed="3152" dbindex="3181">
 Esdeveniments .
7 de novembre - El poble de Dei, a Mallorca, s'independitza de Valldemossa.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4393" title="1584" nonfiltered="3177" processed="3153" dbindex="3182">
 Esdeveniments .
Traducci de la Bblia a l'eslov i a l'islands;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4394" title="1585" nonfiltered="3178" processed="3154" dbindex="3183">

 Esdeveniments .
Monts: Les Corts Catalanes s'hi reuneixen.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4395" title="1586" nonfiltered="3179" processed="3155" dbindex="3184">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 1 de gener - Barcelona: Pau Claris i Casademunt, 94 President de la Generalitat de Catalunya;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4396" title="1587" nonfiltered="3180" processed="3156" dbindex="3185">
 Esdeveniments .
Aparici de la llegenda popular de Faust;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4397" title="1589" nonfiltered="3181" processed="3157" dbindex="3186">
 Esdeveniments .
 4 de maig - La Corunya (Galcia): el corsari angls Francis Drake comena el seu pla d'atac contra la ciutat.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4398" title="1590" nonfiltered="3182" processed="3158" dbindex="3187">
 Esdeveniments .
Els otomans ocupen Gergia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 4 de febrer - Vencia: Gioseffo Zarlino, teric de la msica i compositor (nacut el 1517);
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4399" title="1591" nonfiltered="3183" processed="3159" dbindex="3188">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4400" title="1592" nonfiltered="3184" processed="3160" dbindex="3189">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Jan Ams Comenius: nascut el 28 de mar de 1592, a Nivnice. s un dels grans cristians dels qui poc es parla como a tal. Al llarg de la seva vida escrigu ms de 154 llibres, la majoria dels quals vren ser cremats durant la revolta a Holanda.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4401" title="1593" nonfiltered="3185" processed="3161" dbindex="3190">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4402" title="1594" nonfiltered="3186" processed="3162" dbindex="3191">
 Esdeveniments .
 27 de febrer - Enric IV de Frana s coronat rei de Frana a Chartres.
 Tibi (l'Alcoi), es construeix el primer embassament d'Europa.


 Naixements .
23 d'abril - Viladrau (Osona): Joan Sala i Ferrer "Serrallonga", bandoler catal. (m.  1634);

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4403" title="1595" nonfiltered="3187" processed="3163" dbindex="3192">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4404" title="1596" nonfiltered="3188" processed="3164" dbindex="3193">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
31 de mar - La Haye, Frana: Ren Descartes, filsof.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4405" title="1597" nonfiltered="3189" processed="3165" dbindex="3194">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 9 d'octubre - Jap: Ashikaga Yoshiaki, 31 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4406" title="1598" nonfiltered="3190" processed="3166" dbindex="3195">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Mil (Itlia): Bonaventura Cavalieri, jesuta i matemtic itali.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4407" title="1599" nonfiltered="3191" processed="3167" dbindex="3196">
 Esdeveniments .
El municipi de Cardedeu, a la comarca del Valls Oriental, s'independitza de Vilamajor;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4408" title="1600" nonfiltered="3192" processed="3168" dbindex="3197">
 Esdeveniments .
Invenci del telescopi;
Fundaci de la British East India Company per al comer ;
Comena el barroc en l'art;
 El sumo s un esport professional al Jap;
 Naixements . 
 Caldern de la Barca, dramaturg espanyol;
 Carles I , rei d'Anglaterra;
 Necrolgiques . 
 Giordano Bruno, filsof;
 Gins Prez de la Parra, compositor valenci;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XVI;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4409" title="23 d'abril" nonfiltered="3193" processed="3169" dbindex="3198">
El 23 d'abril s el cent tretz dia de l'any del calendari gregori i el 11 en els anys de trasps. Queden 252 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1303 - la Vall d'Aran: d'acord amb el conveni d'Argelers, San I de Mallorca restitueix aquest territori al rei catal Jaume II.
1925 - Francesc Maci emet l'Emprstit Pau Claris per a finanar la invasi des de Prats de Moll;
1976 - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del diari "Avui".

Mn:
1944 - Mauthausen (Alemanya): Josep Ester Borras es internat en el camp de concentraci de Mauthausen.
2001 - Madrid: Joan Carles de Borb declara: Nunca fue la nuestra lengua de imposicin, sino de encuentro. A nadie se le oblig nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos ms diversos quienes hicieron suyo, por voluntad librrima, el idioma de Cervantes.;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1594 - Viladrau (Osona): Joan Sala i Ferrer "Serrallonga", bandoler catal. (m.  1634);
1896 - Cubelles (el Garraf): Charlie Rivel, pallasso. (m. 1983);
1988 - Sant Cugat del Valls (Valls Occidental): Marta Palau, esquiadora.

Mn:
1564 - Stratford-upon-Avon (Regne Unit: William Shakespeare, escriptor i dramaturg angls. (Segons el calendari juli.);
1828 - Dresden (Saxnia): Albert I de Saxnia, rei de Saxnia des de l'any 1873 i fins a 1902, any de la seva mort.
1858 - Kiel (Alemanya): Max Planck, fsic, autor de la teoria quntica. (m . 1947);
1899 - Klippan (Sucia): Bertil Ohlin, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1977.
1954 - Flint (Estats Units): Michael Moore, director de cinema i escriptor.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1981 - Llofriu (Baix Empord): Josep Pla, escriptor catal. (n. 1897);
Mn:
303 - Nicomdia (Capadcia): sant Jordi, en ser martiritzat (dada tradicional).
1616;
Crdova (Espanya): Inca Garcilaso de la Vega, escriptor i historiador peru.
Stratford-upon-Avon (Regne Unit): William Shakespeare, escriptor i dramaturg angls. (Segons el calendari juli).
2007  - Rssia: Bors Ieltsin president de Rssia.

 Festes i commemoracions . 
Dia festiu de Sant Jordi: patr de la Cavalleria i de diversos pasos i poblacions: Portugal, Rssia, Anglaterra, Litunia, Gergia (EUA), Gergia; Alcoi, Banyeres de Mariola (l'Alcoi), Gnova, Reggio de Calbria, i Moscou.
celebraci del Dia de Sant Jordi a Catalunya, presents de llibres i roses.
Festa Nacional d'Anglaterra;
Dia de l'Arag.
Dia de Castella i Lle;
Segons l'UNESCO s la Diada del llibre;
Onomstica: Sant Gerard, bisbe; sant Adalbert, bisbe; beat Gil d'Asss, francisc; beata Elena d'Udine, agustina; beata Teresa-Maria de la Creu, carmelitana.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4410" title="1401" nonfiltered="3194" processed="3170" dbindex="3199">
 Esdeveniments .
20 de gener - Barcelona: A la llotja s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4411" title="1402" nonfiltered="3195" processed="3171" dbindex="3200">
 Esdeveniments .
Comena la construcci de la catedral de Sevilla;
Castella comena la conquesta oficial de les Illes Canries;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4412" title="1403" nonfiltered="3196" processed="3172" dbindex="3201">
 Esdeveniments .
9 de juliol - Borriana (la Plana Baixa): Mart l'Hum atorga el dret de primacia a la ciutat.
L'enciclopdia Yongle, a la Xina, t ms de 20000 volums ;
Nova epidmia de pesta a Europa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4413" title="1404" nonfiltered="3197" processed="3173" dbindex="3202">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Constant IX, ltim emperador de l'Imperi Bizant;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4414" title="1405" nonfiltered="3198" processed="3174" dbindex="3203">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4415" title="1406" nonfiltered="3199" processed="3175" dbindex="3204">
 Esdeveniments .
Construcci de la Ciutat Prohibida a Pequn;
Joan II s proclamat rei de Castella;
Gregori XII s escollit Papa;
Comena la invasi xinesa de Vietnam;
Florncia derrota Pisa;
S'escriu Embajada a Tamorln, obra de Ruy Gonzlez de Clavijo;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4416" title="1407" nonfiltered="3200" processed="3176" dbindex="3205">
 Esdeveniments .


 Naixements .
 27 d'agost - Jap: Ashikaga Yoshikazu, 21 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4417" title="1408" nonfiltered="3201" processed="3177" dbindex="3206">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 31 de maig - Jap: Ashikaga Yoshimitsu, dinov shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4418" title="1409" nonfiltered="3202" processed="3178" dbindex="3207">
 Esdeveniments .
Primer centre per a malalts mentals a Espanya, l'asil dels innocents de Valncia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4419" title="1410" nonfiltered="3203" processed="3179" dbindex="3208">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
31 de maig - Barcelona: Mart I l'Hum, rei d'Arag, el darrer del Casal de Barcelona.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4420" title="1411" nonfiltered="3204" processed="3180" dbindex="3209">
 Esdeveniments .
25 de setembre - Vinars (el Baix Maestrat): els adversaris dels Trastmara hi celebren corts.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Garca Fernndez de Heredia (1 de juny a La Almunia de Doa Godina, Arag). Arquebisbe de Saragossa i destacat antiurgellista, possiblement a mans de l'urgellista Anton de Luna.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4421" title="1413" nonfiltered="3205" processed="3181" dbindex="3210">
 Esdeveniments .
9 d'abril - Enric V s coronat Rei d'Anglaterra.
31 d'octubre - Balaguer (la Noguera): Jaume d'Urgell el Dissortat es lliura al rei Ferran d'Antequera desprs que fracassi la revolta contra els Trastmara.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4422" title="1414" nonfiltered="3206" processed="3182" dbindex="3211">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4423" title="1415" nonfiltered="3207" processed="3183" dbindex="3212">
 Esdeveniments .
25 d'octubre - Azincourt (Pas de Calais, Frana): Enric V d'Anglaterra hi derrota els francesos (batalla d'Azincourt, guerra dels Cent Anys). ;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
6 de juliol - Constana (Baden-Wrttemberg, Alemanya): Jan Hus, reformador bohemi, fet cremar per heretge pel Concili de Constana  (n. entre 1369 i 1373).
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4424" title="1416" nonfiltered="3208" processed="3184" dbindex="3213">
 Esdeveniments .
19 de febrer - Catalunya: Ferran I d'Antequera converteix el ttol de duc de Girona en el de prncep de Girona a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragons, el futur Alfons IV el Magnnim.
30 de maig - Jeroni de Praga mor cremat per heretge.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Ferran I, rei d'Arag;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4425" title="1417" nonfiltered="3209" processed="3185" dbindex="3214">
 Esdeveniments .
 El captol catedralici de Girona decideix construir la catedral amb una sola nau.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4426" title="1418" nonfiltered="3210" processed="3186" dbindex="3215">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4427" title="1420" nonfiltered="3211" processed="3187" dbindex="3216">
 Esdeveniments .
Es descobreix l'Arxiplag de Madeira;
Comena la construcci del temple del Cel, a la Ciutat Prohibida de Pequn.
 Naixements . 
Toms de Torquemada, inquisidor.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4428" title="1421" nonfiltered="3212" processed="3188" dbindex="3217">
 Esdeveniments .
8 de juliol - El rei Alfons el Magnnim s reconegut hereu i lloctinent general del reialme de Npols.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4429" title="1422" nonfiltered="3213" processed="3189" dbindex="3218">
 Esdeveniments .
Enric VI d'Anglaterra puja al tron;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4430" title="1423" nonfiltered="3214" processed="3190" dbindex="3219">
 Esdeveniments .
 Alfons V de la corona catalanoaragonesa ataca Marsella;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4431" title="1424" nonfiltered="3215" processed="3191" dbindex="3220">
 Esdeveniments .
 Anglaterra derrota Frana a la batalla de Vernuil;
 Naixements . 
 Abu Said, lder de Prsia i Afganistan;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4432" title="1425" nonfiltered="3216" processed="3192" dbindex="3221">
 Esdeveniments .
 Naixements .
1425 - Valladolid, Espanya: Enric IV, Rei de Castella (1454-1474) (m.Madrid, Espanya 1474).

 Necrolgiques .
 17 de mar - Jap: Ashikaga Yoshikazu, 21 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4433" title="1426" nonfiltered="3217" processed="3193" dbindex="3222">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4434" title="1427" nonfiltered="3218" processed="3194" dbindex="3223">
 Esdeveniments .
La nit del 15 de mar es va produir un terratrmol amb epicentre entre Olot i Amer, a la Garrotxa, de grau 8 segons l'escala de Mercalli, que va destruir les tres quartes parts de la vila d'Amer. Aquest terratrmol es va reproduir el dia 15 de maig del mateix any a conseqncia del qual es varen destruir moltes de les cases d'Olot.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4435" title="1428" nonfiltered="3219" processed="3195" dbindex="3224">
 Esdeveniments .
2 de febrer: gran terratrmol, amb epicentre a Queralbs, el Ripolls, de grau 9 segons l'escala de Mercalli.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 3 de febrer - Jap: Ashikaga Yoshimochi, vint shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4436" title="1429" nonfiltered="3220" processed="3196" dbindex="3225">
 Esdeveniments .
Joana d'Arc allibera Orleans i intenta atacar Pars;
Concili a Tortosa per tractar el tema dels conversos;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4437" title="1430" nonfiltered="3221" processed="3197" dbindex="3226">

 Esdeveniments .
7 de gener - Bruges: Felip el Bo, duc de Borgonya es casa amb la infanta Isabel de Portugal;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4438" title="1431" nonfiltered="3222" processed="3198" dbindex="3227">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4439" title="1432" nonfiltered="3223" processed="3199" dbindex="3228">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4440" title="1433" nonfiltered="3224" processed="3200" dbindex="3229">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
1433 - Xtiva (la Costera, el Pas Valenci): Jaume II d'Urgell el Dissortat, potser assassinat pels germans del Magnnim, els infants Joan, Enric i Pere.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4441" title="1434" nonfiltered="3225" processed="3201" dbindex="3230">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 19 de mar - Jap: Ashikaga Yoshikatsu, 23 shogun;

 Necrolgiques .
27 d'abril - Crsega: Vicentello d'Istria, cap dels corsos partidaris dels catalans, executat pels genovesos, fet que marca la fi de la influncia catalana a l'illa.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4442" title="1435" nonfiltered="3226" processed="3202" dbindex="3231">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 20 de gener - Jap: Ashikaga Yoshimasa, 24 shogun;
 28 de setembre - Gandia/Valncia: Joan Ros de Corella;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4443" title="1436" nonfiltered="3227" processed="3203" dbindex="3232">
 Esdeveniments .
 Comena a regnar Monctezuma a l'imperi asteca;
 Naixements . 
 Cisneros, cardenal espanyol;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4444" title="1437" nonfiltered="3228" processed="3204" dbindex="3233">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4445" title="1438" nonfiltered="3229" processed="3205" dbindex="3234">
 Esdeveniments .
Es contrueix la font gtica de planta octogonal formada per tres nivells del carrer Ample.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4446" title="1439" nonfiltered="3230" processed="3206" dbindex="3235">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4447" title="1440" nonfiltered="3231" processed="3207" dbindex="3236">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Xtiva - Probable data de naixement de Llus Alcanys, poeta i metge valenci.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4448" title="1441" nonfiltered="3232" processed="3208" dbindex="3237">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 9 de juliol - Brugge: mort del pintor Jan van Eyck;
 12 de juliol - Jap: Ashikaga Yoshinori, 22 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4449" title="1442" nonfiltered="3233" processed="3209" dbindex="3238">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4450" title="1443" nonfiltered="3234" processed="3210" dbindex="3239">
 Esdeveniments .
Sant Feliu de Guxols (Baix Empord): autoritzada la installaci d'un Consolat de Mar, organisme del dret martim catal, a la ciutat.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 16 d'agost - Jap: Ashikaga Yoshikatsu, 23 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4451" title="1445" nonfiltered="3235" processed="3211" dbindex="3240">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4452" title="1446" nonfiltered="3236" processed="3212" dbindex="3241">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4453" title="1447" nonfiltered="3237" processed="3213" dbindex="3242">
 Esdeveniments .
 Naixements .
1444

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4454" title="1448" nonfiltered="3238" processed="3214" dbindex="3243">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4455" title="1449" nonfiltered="3239" processed="3215" dbindex="3244">
 Esdeveniments .
 Guerra entre Monglia i Xina;
 Naixements . 
 1 de gener: Lorenzo de Medici, poltic i mecenes itali;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4456" title="1450" nonfiltered="3240" processed="3216" dbindex="3245">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Toms Moro filsof i jurista.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4457" title="1451" nonfiltered="3241" processed="3217" dbindex="3246">
 Esdeveniments .
S'inventen les ulleres per corregir la miopia;
 Naixements .
Cristfor Colom;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4458" title="1452" nonfiltered="3242" processed="3218" dbindex="3247">
 Esdeveniments .
30 de setembre - Magncia (Rennia-Palatinat, Alemanya): segons testimonis orals, Gutenberg hi publica la Bblia (de 42 ratlles i a dues columnes), el primer llibre extens imprs amb tipus mbils.
 Naixements .
Pasos Catalans;
10 de maig - Sos del Rey (Provncia de Saragossa, l'Arag): Ferran II el Catlic, rei de Catalunya-Arag (1479-1516), de Siclia (Ferran II) (1468-1516) i de Npols (Ferran III) (1504-1516); rei consort de Castella (Ferran V) (1474-1504) (m. 1516).

Mn;
2 d'octubre - Castell de Fotheringhay, Northamptonshire (Anglaterra): Ricard III d'Anglaterra, noble angls, rei d'Anglaterra entre 1483 i 1485, ltim monarca de la Casa de York.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4459" title="1453" nonfiltered="3243" processed="3219" dbindex="3248">
 Esdeveniments .
29 de maig: Constantinoble cau sota domini turc i desapareix l'Imperi Bizant. Aquesta data es considerada per molts la fi de l'edat mitjana.
La invenci de la impremta inicia una nova revoluci cultural.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines quno es berdad
e s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4460" title="1454" nonfiltered="3244" processed="3220" dbindex="3249">
 Esdeveniments .
Guinea passa a control de Portugal per una butlla papal, que autoritza el comer d'esclaus d'aquest pas;
 Comena la Guerra de les Dues Roses a la Gran Bretanya;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4461" title="1456" nonfiltered="3245" processed="3221" dbindex="3250">
 Esdeveniments .
Descobertes les illes de Cap Verd;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4462" title="1457" nonfiltered="3246" processed="3222" dbindex="3251">
 Esdeveniments .
Construcci del castell d'Edo ;
Nova moneda a Portugal: el "cruzado";
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4463" title="1458" nonfiltered="3247" processed="3223" dbindex="3252">
 Naixements . 
 Jacopo Sannazaro, poeta;
 Necrolgiques .
6 d'agost - Alfons de Borja, que regn com a papa Calixt III; era valenci i de parla catalana.

 27 de juny - Alfons V d'Arag;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4464" title="1459" nonfiltered="3248" processed="3224" dbindex="3253">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1459 - Utrecht, Holanda: Adri d'Utrecht, Regent de Castella (1520-1522) (m. Roma, Itlia 1523).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Kuringen (Principat de Lieja) - Joan VIII d'Heinsberg, prncep-bisbe de Lieja;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4465" title="1460" nonfiltered="3249" processed="3225" dbindex="3254">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Pedro Alvares Cabral, navegant portugus.
Matthias Grnewald, pintor del Renaixement alemany.
Sebastin de Almonacid, escultor del Renaixement espanyol.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4466" title="1461" nonfiltered="3250" processed="3226" dbindex="3255">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4467" title="1463" nonfiltered="3251" processed="3227" dbindex="3256">
 Esdeveniments .
Montpeller (Llenguadoc-Rossell): installaci d'un Consolat de Mar, organisme del dret martim catal, a la ciutat.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4468" title="1465" nonfiltered="3252" processed="3228" dbindex="3257">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:

Mn:
20 d'octubre - Montenaken (Principat de Lieja) - Batalla de Montenaken entre les forces de Felip III de Borgonya i les milcies liegeses;
22 de desembre - Sint-Truiden (Principat de Lieja): es signa la Pau de Sint-Truiden que significa l'annexi de fet del principat de Lieja al ducat de Borgonya.

 Naixements .
 11 de setembre - Jap: Ashikaga Yoshihisa, 25 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4469" title="1466" nonfiltered="3253" processed="3229" dbindex="3258">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 9 de setembre - Jap: Ashikaga Yoshitane, 26 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4470" title="1467" nonfiltered="3254" processed="3230" dbindex="3259">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
28 d'octubre - Brustem (Principat de Lieja) - Desfeta de les milcies liegesos contra les tropes de Carles I de Borgonya a la Batalla de Brustem;

 Naixements . 
Erasme de Rotterdam;
Bellpuig: Ramon Folc de Cardona-Anglesola,  militar i mar Catal.

 Necrolgiques . 
Gutenberg;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4471" title="1468" nonfiltered="3255" processed="3231" dbindex="3260">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4472" title="1470" nonfiltered="3256" processed="3232" dbindex="3261">
Aquest any s popularment conegut com l'any de la picor.

 Esdeveniments .
Primer contacte amb els Fante de Ghana;
Comena la caa de bruixes a Sussa, amb ms de 8000 dones cremades en tres segles;
Apareix la primera balada sobre Guillem Tell;
 Naixements .
Mn;
2 d'octubre - Dueas, Palncia (Espanya): Isabel d'Arag i de Castella o Isabel de Trastmara y Trastmara, filla d'Isabel I de Castella i de Ferran el Catlic, reina de Portugal (m. 1498).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4473" title="1471" nonfiltered="3257" processed="3233" dbindex="3262">
 Esdeveniments .
Es funda el primer observatori europeu a Nuremberg;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
20 de maig - Londres (Anglaterra): Enric VI, rei d'Anglaterra.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4474" title="1472" nonfiltered="3258" processed="3234" dbindex="3263">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Mn:
31 de maig - Sedan (Frana): Erard de La Marck, prncep-bisbe de Lieja;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4475" title="1473" nonfiltered="3259" processed="3235" dbindex="3264">
 Esdeveniments .
Expansi de l'imperi asteca a partir de la conquesta de Tlateloco;
 La corona catalanoaragonesa recupera el Rossell;
Comena la construcci de la Capella Sixtina;
 Naixements . 
 Coprnic, astrnom;
 Fernando de Rojas, escriptor castell (data possible);
 Ariosto, poeta itali;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4476" title="1474" nonfiltered="3260" processed="3236" dbindex="3265">
 Esdeveniments .
- Impressi del primer llibre a Valncia per Vincent Lampart titulat Les obres o trobes dauall scrites les quals tracten de lahors de la sacratssima Verge Maria.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
5 de desembre - Elna (el Rossell): Bernat d'Oms, executat per l'exrcit francs per haver encapalat la resistncia contra l'ocupaci de la vila.
11 de Desembre - Madrid, Espanya: Enric IV, Rei de Castella (1454-1474) (n.Valladolid, Corona de Castella 1425).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4477" title="1475" nonfiltered="3261" processed="3237" dbindex="3266">
 Esdeveniments .
S'obre la primera cafeteria a Constantinoble;
Fundaci de la Biblioteca Vaticana;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4478" title="1476" nonfiltered="3262" processed="3238" dbindex="3267">
 Esdeveniments .
 Batalla de Toro entre els partidaris dels Reis Catlics i els de Joana "La Beltraneja".
Introducci de la impremta a les illes britniques;
Els sussos derroten Carles I de Borgonya;
Espanya ocupa Ifni;
Els danesos comencen l'exploraci de Groenlndia;
Publicaci de l'obra Orland enamorat, de Matteo Maria Boiardo;
Creaci de la "Santa Hermandad" a Castella;

 Naixements . 
 Juan Sebastin Elcano, navegant;
 Necrolgiques . 
 Vlad III, conegut com Drcula;
Mort del pare de Jorge Manrique, que inspirar les seves coples;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4479" title="1477" nonfiltered="3263" processed="3239" dbindex="3268">
 Esdeveniments .
Cristfor Colom viatja a Islnda i comena a pensar en el seu viatge cap a les ndies;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Carles I de Borgonya, dit el temerari
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4480" title="1478" nonfiltered="3264" processed="3240" dbindex="3269">
 Esdeveniments .
10 de juliol, Lieja, Blgica, Reconstrucci del perron, desprs del seu exili a Bruges;
S'imprimeix la Bblia en catal.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
4 d'abril, Benimmet, (l'Horta de Valncia) - Jaume Roig, metge i escriptor en catal del Regne de Valencia.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4481" title="1479" nonfiltered="3265" processed="3241" dbindex="3270">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4482" title="1480" nonfiltered="3266" processed="3242" dbindex="3271">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4483" title="1481" nonfiltered="3267" processed="3243" dbindex="3272">
 Esdeveniments .
Comenament de la Inquisici a Espanya amb Torquemada;
Creaci del Calendari en Pedra del poble asteca;

 Naixements .
 Mateu Fletxa el Vell, compositor;
 15 de gener - Jap: Ashikaga Yoshizumi, 27 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4484" title="1482" nonfiltered="3268" processed="3244" dbindex="3273">
 Esdeveniments .
Viatge de Colom a Guinea;
Navegaci per part dels espanyols del Riu Congo;
El fill de Vlad Dracul, Vlad IV, puja al tro de Valquia com a rei;
Predicaci de Savonarola a Florncia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4485" title="1483" nonfiltered="3269" processed="3245" dbindex="3274">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Mart Luter filsof.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4486" title="1484" nonfiltered="3270" processed="3246" dbindex="3275">
 Esdeveniments .
Valncia: es publica la primera edici del libre del Consolat de Mar, codi jurdic de dret catal per tractar les qestions martimes i comercials i exercir-hi la jurisdicci penal.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4487" title="1487" nonfiltered="3271" processed="3247" dbindex="3276">
 Esdeveniments .
 Conquesta castellana de Mlaga;

 S'acaba el temple asteca de Tenochtitln;

 Es comena a construir el Kremlin;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4488" title="1488" nonfiltered="3272" processed="3248" dbindex="3277">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4489" title="1489" nonfiltered="3273" processed="3249" dbindex="3278">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 26 d'abril - Jap: Ashikaga Yoshihisa, 25 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4490" title="1490" nonfiltered="3274" processed="3250" dbindex="3279">
 Esdeveniments .
20 de novembre - Valncia: s'hi publica la primera edici de "Tirant lo Blanc".

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Mor Sor Isabel de Villena al convent de clarisses Santsima Trinitat de Valncia, vctima d'una epidmia que assol la ciutat.
 27 de gener - Jap: Ashikaga Yoshimasa, 24 shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4491" title="1491" nonfiltered="3275" processed="3251" dbindex="3280">
 Esdeveniments .
25 de novembre - Granada (Andalusia): hi comena el setge que posar fi al regne de Granada, el darrer regne musulm a la Pennsula Ibrica.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4492" title="1494" nonfiltered="3276" processed="3252" dbindex="3281">
 Esdeveniments .
Tractat de Tordesillas;
Comencen les Guerres d'Itlia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4493" title="1495" nonfiltered="3277" processed="3253" dbindex="3282">
 Esdeveniments .
Derrota definitiva dels guanxes davant els espanyols;
Auge de la famlia Fugger, banquers europeus;
Michelangelo Buonarroti acaba La Piet;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4494" title="1496" nonfiltered="3278" processed="3254" dbindex="3283">
 Esdeveniments .
Arribada a Santo Domingo de descubridors espanyols;
Primera descripci de la planta del tabac;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4495" title="1497" nonfiltered="3279" processed="3255" dbindex="3284">
 Esdeveniments .
Espanya s'annexiona Melilla;
Els seguidors de Girolamo Savonarola cremen els objectes de Florncia considerats impurs, per la qual cosa el lder s excomunicat.
Vasco da Gama comena la seva expedici cap a l'ndia;
Els jueus sn conminats a la conversi o a l'expulsi de Portugal, seguint l'exemple d'Espanya;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Joan Ros de Corella mor a Valncia el 6 d'octubre.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4496" title="1498" nonfiltered="3280" processed="3256" dbindex="3285">
 Esdeveniments .
20 de maig - Calcuta (l'ndia): hi arriba Vasco da Gama.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
16 de setembre - Toms de Torquemada, inquisidor.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4497" title="1499" nonfiltered="3281" processed="3257" dbindex="3286">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4498" title="1303" nonfiltered="3282" processed="3258" dbindex="3287">
 Esdeveniments .
23 d'abril - la Vall d'Aran: d'acord amb el conveni d'Argelers, San I de Mallorca restitueix aquest territori al rei catal Jaume II.
Fundaci de la universitat de Roma;
 Naixements . 
Ibn Batuta, viatger rab;
 Necrolgiques . 
Bonifaci VIII, Papa;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4499" title="1301" nonfiltered="3283" processed="3259" dbindex="3288">
 Esdeveniments .
Fam a Castella;
 Naixements .
 Jap: Prncep Morikuni, catorz shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4500" title="1302" nonfiltered="3284" processed="3260" dbindex="3289">
 Esdeveniments .
 Roger de Flor funda la companyia dels almogvers;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
13 de desembre - Lieja (Principat de Lieja), Adolf II de Waldeck, prncep-bisbe;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4501" title="1304" nonfiltered="3285" processed="3261" dbindex="3290">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Petrarca;
 Necrolgiques . 
 La Gurdia dels Prats: Sant Pere Ermengol (n. 1238);
 Benet XI, papa;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4502" title="1306" nonfiltered="3286" processed="3262" dbindex="3291">
 Esdeveniments .
Jaume II rep del Papa els drets sobre Sardenya;
Massiva expulsi de jueus de Frana, molts dels quals baixen a Espanya;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4503" title="1307" nonfiltered="3287" processed="3263" dbindex="3292">
 Esdeveniments .
1 de desembre - Corona d'Arag: Jaume II el Just ordena la persecuci dels templers.
 Naixements . 
 Necrolgiques .

Roger de Flor s assassinat a traci.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4504" title="1308" nonfiltered="3288" processed="3264" dbindex="3293">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Jap: Prncep Moriyoshi, quinz shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4505" title="1309" nonfiltered="3289" processed="3265" dbindex="3294">
 Esdeveniments .
Aviny comena a ser la seu del papat;
Construcci del Castell de Bellver a Palma de Mallorca;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4506" title="1310" nonfiltered="3290" processed="3266" dbindex="3295">
 Esdeveniments .
Es cremen 54 templers a la foguera a Frana acusats d'heretgia;
Revolta popular a Vencia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4507" title="1312" nonfiltered="3291" processed="3267" dbindex="3296">
 Esdeveniments .
El rei de Mali mana que 2000 pirages intentin buscar l'altre extrem de l'oce. No se sap fins on van arribar;
Lancellote Mallo dna nom a l'illa de Lanzarote;
Els templers sn suprimits i els seus bns confiscats;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:

Mn:
25 de maig - Roma: Teobald de Bar, prncep-bisbe del principat de Lieja;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4508" title="1313" nonfiltered="3292" processed="3268" dbindex="3297">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Giovanni Boccaccio;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4509" title="1314" nonfiltered="3293" processed="3269" dbindex="3298">
 Esdeveniments .
10 de novembre - Catalunya: l'infant Alfons, el futur Alfons III, es casa amb Teresa d'Entena, amb la qual cosa el comtat d'Urgell torna a la famlia del Casal de Barcelona, desprs de quatre segles (Borrell II va ser el darrer comte de Barcelona que alhora ho era d'Urgell).

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4510" title="1315" nonfiltered="3294" processed="3270" dbindex="3299">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Catnia (Siclia): Jaume III de Mallorca (m. 1349).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4511" title="1316" nonfiltered="3295" processed="3271" dbindex="3300">
 Esdeveniments .

Pasos Catalans:

Mn:
18 de juny - Fexhe-le-Haut-Clocher (Principat de Lieja): signament del tractat Pau de Fexhe entre el prncep-bisbe i els tres estaments.
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn: ;
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
 Ramon Llull - Escriptor, filsof, poeta i teleg.
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4512" title="1317" nonfiltered="3296" processed="3272" dbindex="3301">
 Esdeveniments .
Condemnats per heretgia els fraticelli franciscans;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4513" title="1318" nonfiltered="3297" processed="3273" dbindex="3302">
 Esdeveniments .
Els mongols comencen a adquirir l'estil de vida de l'Iran i perden poder militar;
Plaga entre el ramat ov d'Europa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4514" title="1319" nonfiltered="3298" processed="3274" dbindex="3303">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Pasos Catalans:
5 d'octubre - Balaguer: Pere III el Cerimonis, comte de Barcelona i rei d'Arag.
Mn:

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4515" title="1320" nonfiltered="3299" processed="3275" dbindex="3304">
 Esdeveniments .
Comena la dinastia Piast a Polnia;
La Declaraci d'Arbroath reafirma la independncia d'Esccia;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4516" title="1321" nonfiltered="3300" processed="3276" dbindex="3305">
 Esdeveniments .
16 d'octubre - Valncia: una riuada del Tria hi causa ms de 400 morts i afona els ponts dels Catalans, dels Serrans i del Real.

 17 de maig - Tarragona: Arribada a la ciutat de la relquia del bra de santa Tecla, patrona de la localitat fins a l'actualitat.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Dante Alighieri, poeta;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;


Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4517" title="1322" nonfiltered="3301" processed="3277" dbindex="3306">
 Esdeveniments .
Llus de Baviera derrota Frederic d'ustria en la lluita pel tron d'emperador del Sacre Imperi Romano-Germnic

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4518" title="1323" nonfiltered="3302" processed="3278" dbindex="3307">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
14 de juny - Cller (Sardenya): l'infant Alfons III hi desembarca i inicia la conquesta de Sardenya.
Mn:
Destrucci del Far d'Alexandria ;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4519" title="1324" nonfiltered="3303" processed="3279" dbindex="3308">
 Esdeveniments .
12 de juliol - Els catalans entren dins Cller, capital de Sardenya, desprs d'un setge, i imposen la pau.

 Naixements .
5 de mar - Dunfermline (Fife, Esccia): David II, rei d'Esccia (m. 1371).

 Necrolgiques .
 Marco Polo, viatger i escriptor;
San I de Mallorca (a Formiguera), rei de Mallorca i comte de Rossell i Cerdanya.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4520" title="1325" nonfiltered="3304" processed="3280" dbindex="3309">
 Esdeveniments .
7 de gener - Portugal: Alfons IV accedeix al tron.

 Naixements .
 Jap: Prncep Nariyoshi, setz shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4521" title="1326" nonfiltered="3305" processed="3281" dbindex="3310">
 Esdeveniments .
Mallorca: Jaume III de Mallorca autoritza la installaci d'un Consolat de Mar, organisme del dret martim catal, a la ciutat de Palma.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 25 de novembre - Jap: Prncep Koreyasu, dotz shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4522" title="1327" nonfiltered="3306" processed="3282" dbindex="3311">
 Esdeveniments .
Llus IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romano-Germnic, declara el poder cvil per sobre de l'eclesistic.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Jaume el Just, II d'Arag, de Valncia i de Barcelona, I de Siclia i III de Mallorca (Valncia 1267 - Barcelona 1327);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4523" title="1328" nonfiltered="3307" processed="3283" dbindex="3312">
 Esdeveniments .
A Estella, massacre de jueus;
Mayapn, nova capital de l'imperi maia;
La dinastia Valois regna a Frana;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 16 de novembre - Jap: Prncep Hisaaki, tretz shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4524" title="1329" nonfiltered="3308" processed="3284" dbindex="3313">
 Esdeveniments .
Batalles entre els turcs otomans i l'Imperi Bizant, amb victria turca;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4525" title="1330" nonfiltered="3309" processed="3285" dbindex="3314">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 4 de juliol - Jap: Ashikaga Yoshiakira, divuit shogun;
Nicolas Flamel, alquimista;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4526" title="1331" nonfiltered="3310" processed="3286" dbindex="3315">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4527" title="1332" nonfiltered="3311" processed="3287" dbindex="3316">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Alfons IV de Ribagora, candidat al tron la Corona d'Arag en el comproms de Casp.
Joan V Paleleg, emperador de Bizanci.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4528" title="1333" nonfiltered="3312" processed="3288" dbindex="3317">
 Esdeveniments .
 Catalunya: Lo mal any primer, la mala collita comena una srie de crisis que amb l'entrada al segle XIV, interromp l'expansi territorial dels Pasos Catalans, i la prosperitat adquirides en els segles anteriors. ;
Pesta negra a la Xina, amb 5 milions de morts;
Inundaci de Florncia;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Jap: Prncep Morikuni, catorz shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4529" title="1334" nonfiltered="3313" processed="3289" dbindex="3318">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Joan XXII, segon papa d'Aviny
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4530" title="1335" nonfiltered="3314" processed="3290" dbindex="3319">
 Esdeveniments .
Joan Manuel de Castella, ms conegut com Don Juan Manuel, pulica El conde Lucanor;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 12 d'agost - Jap: Prncep Moriyoshi, quinz shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4531" title="1336" nonfiltered="3315" processed="3291" dbindex="3320">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Alfons III el Benigne;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4532" title="1337" nonfiltered="3316" processed="3292" dbindex="3321">

 Esdeveniments .
Inici de la Guerra dels Cent Anys;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Frederic II de Siclia (Palerm), rei de Siclia del Casal de Barcelona.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4533" title="1338" nonfiltered="3317" processed="3293" dbindex="3322">
 Esdeveniments .
L'imperi otom conquereix Nicomdia;
S'acaba d'escriure El conde Lucanor;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 21 de gener - Jap: Prncep Nariyoshi, setz shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4534" title="1339" nonfiltered="3318" processed="3294" dbindex="3323">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
6 de setembre - mar d'Alborn, davant Ceuta: un estol catal manat per Gilabert de Crulles hi derrota una fora naval marroquina.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4535" title="1340" nonfiltered="3319" processed="3295" dbindex="3324">
 Esdeveniments .
El rei angls s nomenat monarca de Frana, fet que fa complicar la guerra entre els dos pasos;
Generalitzaci de l'impost alcabala a Castella;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4536" title="1341" nonfiltered="3320" processed="3296" dbindex="3325">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Ot de Montcada i de Pins (1290-1341), anomenat Ot el Vell, bar d'Aitona, majordom reial de Jaume II i lloctinent de Catalunya.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4537" title="1342" nonfiltered="3321" processed="3297" dbindex="3326">
 Esdeveniments .
22 de juny - Pere IV el Cerimonis es proclamat rei de Mallorca. La Corona de Mallorca torna a estar sota la mateixa corona de Catalunya i Arag.
 Climent VI s escollit Papa;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4538" title="1343" nonfiltered="3322" processed="3298" dbindex="3327">
 Esdeveniments .
Treva parcial de la Guerra dels Cent Anys;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4539" title="1344" nonfiltered="3323" processed="3299" dbindex="3328">
 Esdeveniments .
Luis de la Cerda intenta conquerir les Canries;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4540" title="1345" nonfiltered="3324" processed="3300" dbindex="3329">
 Esdeveniments .
 Naixements .
  31 d'octubre - Fernando I, rei de Portugal (mort el  1383 ) ;
 Agns de Valois, filla de Joan II de Frana (morta el 1349 );

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4541" title="1346" nonfiltered="3325" processed="3301" dbindex="3330">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans
 Cocentaina - Pere IV emet un decret reial per a Roger de Llria permetent-hi la fira de Tots Sants.
Mn
 Llus IV de Baviera s deposat del crrec d'emperador del Sacre Imperi Romano-Germnic;
26 d'agost - T lloc la Batalla de Crcy, la primera de la Guerra dels Cent Anys.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4542" title="1347" nonfiltered="3326" processed="3302" dbindex="3331">
 Esdeveniments .

Reconeixement com a ciutat de Xtiva.
26 de gener: Praga (Repblica Txeca): fundaci de la Universitat Carolina de Praga;
2 de setembre: Praga (Repblica Txeca): Carles IV de Bohmia i Blanca de Valois sn coronats reis de Bohmia.

 Naixements .
 Necrolgiques .
Mor Llus IV de Baviera, antic emperador del Sacre Imperi Romano-Germnic

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4543" title="1348" nonfiltered="3327" processed="3303" dbindex="3332">
 Esdeveniments .

8 de desembre - Mislata (l'Horta de Valncia): les tropes de Pere III, manades per Lope de Luna, hi derroten els unionistes (batalla de Mislata).
La Pesta Negra, que s'havia ests des de Crimea l'any anterior, ja minva la poblaci de la Corona d'Arag.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4544" title="1349" nonfiltered="3328" processed="3304" dbindex="3333">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
25 d'octubre - Llucmajor (Mallorca): a l'indret conegut des d'aleshores com es Camp de sa Batalla, s'hi esdev la batalla de Llucmajor, en la qual les tropes de Pere III el Cerimonis derroten les de Jaume III de Mallorca, per la qual cosa el primer incorporar a Corona d'Arag el regne de Mallorca.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 Barcelona: Berenguer de Crulles, primer President de la Generalitat de Catalunya;
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
25 d'octubre - Llucmajor (Mallorca): Jaume III de Mallorca, a la batalla de Llucmajor.
Mn:
Guillem d'Occam filsof.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4545" title="1350" nonfiltered="3329" processed="3305" dbindex="3334">
 Esdeveniments .
 Valncia: Redacci definitiva del cod jurdic del Consolat de Mar, per tractar les qestions martimes i comercials i exercir-hi la jurisdicci penal.
 Auge de la pesta negra a Europa;
 Naixements . 
 27 de desembre - Perpiny, (el Rossell): Joan el Caador, rei de la Corona d'Arag. (m. 1396);
 Necrolgiques . 
 Alfons XI de Castella;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4546" title="1351" nonfiltered="3330" processed="3306" dbindex="3335">
 Esdeveniments .
Comena la construcci de la catedral de Gloucester ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4547" title="1353" nonfiltered="3331" processed="3307" dbindex="3336">
 Esdeveniments .
17 d'agost - La flota de Bernat de Cabrera derrota els genovesos en la batalla de Quart, davant de l'Alguer.
Publicat el Decamer de Boccaccio;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4548" title="1354" nonfiltered="3332" processed="3308" dbindex="3337">
 Esdeveniments .
16 de novembre - l'Alguer (Sardenya): Pere III el Cerimonis conquereix definitivament la ciutat.
21 de setembre - Sardenya: Pere III el Cerimonis inicia una altra expedici contra l'illa.
Valncia: desprs de 51 anys d'obres, se termina la Porta dels Apstols de la seu.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4549" title="1355" nonfiltered="3333" processed="3309" dbindex="3338">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4550" title="1356" nonfiltered="3334" processed="3310" dbindex="3339">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Girona: Mart l'Hum, rei d'Arag, el darrer del Casal de Barcelona.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4551" title="1357" nonfiltered="3335" processed="3311" dbindex="3340">
 Esdeveniments .
Es decreta per primer cop que la grip s una malaltia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4552" title="1358" nonfiltered="3336" processed="3312" dbindex="3341">
 Esdeveniments .
17 d'agost - Valncia: una gran riuada del Tria assota l'Horta i hi causa ms de 400 vctimes.

 Naixements .
 25 de desembre - Jap: Ashikaga Yoshimitsu, dinov shogun;

 Necrolgiques .
 7 de juny - Jap: Ashikaga Takauji, disset shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4553" title="1359" nonfiltered="3337" processed="3313" dbindex="3342">

 Esdeveniments .
19 de desembre - Se celebren a Cervera les Corts del Principat, que donaran origen a la Diputaci General de Catalunya o Generalitat.
Londres (Regne d'Anglaterra): signatura del Tractat de Londres de 1359 entre Anglaterra i el Regne de Frana.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Ivan II de Rssia ;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4554" title="1360" nonfiltered="3338" processed="3314" dbindex="3343">
 Esdeveniments .
Se signa el Tractat de Brtigny;
Pesta a Anglaterra (prdua de ms del 20% de la seva poblaci);
Es pinta el Retaule de Palau, obra de Jaume Serra;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4555" title="1361" nonfiltered="3339" processed="3315" dbindex="3344">
 Esdeveniments .
Casament d'Eduard de Woodstock per continuar la dinastia anglesa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4556" title="1362" nonfiltered="3340" processed="3316" dbindex="3345">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Barcelona: Berenguer de Crulles, primer President de la Generalitat de Catalunya;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4557" title="1363" nonfiltered="3341" processed="3317" dbindex="3346">
 Esdeveniments .
21 de maig - Valncia: Pere el Cruel de Castella, ataca la ciutat i hi comena un setge que durar fins el 10 de juny, quan es retirar a causa de l'heroica defensa dels valencians, comandants per l'infant Alfons (Guerra dels Dos Peres).
El Vescomte Pere de Vilamur otorga carta municipal a la Pobla de Segur actualment a la comarca del Pallars Juss.
Tortosa (Baix Ebre): autoritzada la installaci d'un Consolat de Mar, , organisme del dret martim catal, a la ciutat.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4558" title="1364" nonfiltered="3342" processed="3318" dbindex="3347">
 Esdeveniments .
 Tamerl ocupa Samarcanda i en fa la seva capital.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Elisenda de Montcada, vdua del rei Jaume II el Just i fundadora del Monestir de Pedralbes.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4559" title="1365" nonfiltered="3343" processed="3319" dbindex="3348">
 Esdeveniments .
 Fundaci de la universitat de Viena;
 Pere El Ceremonis institueix el Centenar de la Ploma, una companyia de cent ballesters, defensar la Senyera als combats i escoltar-la;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4560" title="1366" nonfiltered="3344" processed="3320" dbindex="3349">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4561" title="1367" nonfiltered="3345" processed="3321" dbindex="3350">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Anglaterra: Enric IV;

 Necrolgiques . 
 28 de desembre - Jap: Ashikaga Yoshiakira, divuit shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4562" title="1368" nonfiltered="3346" processed="3322" dbindex="3351">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4563" title="1369" nonfiltered="3347" processed="3323" dbindex="3352">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4564" title="1370" nonfiltered="3348" processed="3324" dbindex="3353">
 Esdeveniments .
Fam a l'ndia;
Primer s de l'arc d'acer com a arma de guerra;
Possible detaci del Misteri d'Elx;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4565" title="1371" nonfiltered="3349" processed="3325" dbindex="3354">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4566" title="1372" nonfiltered="3350" processed="3326" dbindex="3355">
 Esdeveniments .
Castella derrota una flota anglesa a La Rochelle;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4567" title="1373" nonfiltered="3351" processed="3327" dbindex="3356">
 Esdeveniments .
Pau entre Castella i Portugal;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4568" title="1374" nonfiltered="3352" processed="3328" dbindex="3357">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Petrarca, un dels poetes italians ms famosos;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4569" title="1375" nonfiltered="3353" processed="3329" dbindex="3358">

 Esdeveniments .
Hom creu que els cartrgrafs jueus-mallorquins Abraham i Jafud Cresques editen l'anomenat Atles Catal.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
21 de desembre - Certaldo (la Toscana, Itlia): Giovanni Boccaccio, escriptor itali.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4570" title="1376" nonfiltered="3354" processed="3330" dbindex="3359">
 Esdeveniments .
Primer s de l'impeachment al Parlament britnic, prova del seu poder creixent;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4571" title="1377" nonfiltered="3355" processed="3331" dbindex="3360">
 Esdeveniments .
14 de gener - Gregori XI reestableix Roma com a seu papal.
30 de juny - S'inicia la construcci de la catedral d'Ulm;
11 d'octubre - Pere el Cerimonis es cas de nou a Barcelona amb la que seria la seva quarta dona, Sibilla de Forti.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4572" title="1378" nonfiltered="3356" processed="3332" dbindex="3361">
 Esdeveniments .
8 d'abril - Roma (Itlia): L'elecci de l'arquebisbe de Bari Bartolomeo Prignano com a papa Urb VI (1378-1389) provocar l'inici del Cisma d'Occident el dia 20 de setembre.
20 de setembre - Fondi (Itlia): s elegit el cardenal Robert de Ginebra com a papa Clement VII d'Aviny (1378-1394), comenant aix Cisma d'Occident, per instigaci del rei Carles V de Frana.
Possible aparici del Cometa Halley;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Pasos Catalans: ;
Mn:
1 de juliol - Lieja (Principat de Lieja), Joan d'Arkel Prncep-bisbe del principat de Lieja i d'Utrecht;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4573" title="1379" nonfiltered="3357" processed="3333" dbindex="3362">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4574" title="1380" nonfiltered="3358" processed="3334" dbindex="3363">
 Esdeveniments .
 Naixements .
27 de novembre - Medina del Campo (Valladolid, Espanya): Ferran I, rei catalano-aragons.

 Necrolgiques .
 Lleida: Romeu Sescomes, segon President de la Generalitat de Catalunya;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4575" title="1381" nonfiltered="3359" processed="3335" dbindex="3364">
 Esdeveniments .
Revolta camperola a Anglaterra, liderada per Wat Tyler;
Activitat pirata al Bltic;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4576" title="1382" nonfiltered="3360" processed="3336" dbindex="3365">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4577" title="1383" nonfiltered="3361" processed="3337" dbindex="3366">
 Esdeveniments .
 El rei Pere III el Cerimonis otorga els Reials Privilegis de les aiges dels Ullals de les Fonts de Pals a la vila de Xerta.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4578" title="1384" nonfiltered="3362" processed="3338" dbindex="3367">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4579" title="1385" nonfiltered="3363" processed="3339" dbindex="3368">
 Esdeveniments .
Tamerl va anexionar-se el soldanat del Kurdistan (Sultaniyeh), amb l'Iraq Adjem, i l'emir Baiazed deposat. L emir muzafarida de Kirman, Sultan Ahmed, va crrer a declarar-se vassall de Tamerl.
15 d'octubre: es lliura la batalla de Valverde entre els exrcits de Portugal i Castellla.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4580" title="1386" nonfiltered="3364" processed="3340" dbindex="3369">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 12 de mar - Jap: Ashikaga Yoshimochi, vint shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4581" title="1388" nonfiltered="3365" processed="3341" dbindex="3370">
 Esdeveniments .
Perpiny: Joan I autoritza la installaci d'un Consolat de Mar, organisme del dret martim catal, a la ciutat.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4582" title="1389" nonfiltered="3366" processed="3342" dbindex="3371">
 Esdeveniments .
La Xina s'annexiona alguns feus mongols;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4583" title="1390" nonfiltered="3367" processed="3343" dbindex="3372">
 Esdeveniments .
Els turcs prenen Anatlia;
Comena el regne de Kaffa a l'actual Etipia;
Es construeix el principal temple de Tenochtitlan ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4584" title="1391" nonfiltered="3368" processed="3344" dbindex="3373">
 Esdeveniments .
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Arag sn assaltats, i els jueus forats en massa a convertir-se.
1 d'agost - Palma i Inca (Mallorca): la poblaci cristiana en saqueja els calls.
10 d'agost - Girona: tanquen els jueus de la ciutat a la Torre Gironella per obligar-los a convertir-se al cristianisme.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4585" title="1392" nonfiltered="3369" processed="3345" dbindex="3374">
 Esdeveniments .
Fundaci de la universitat d'Erfurt;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
25 de setembre - Moscou (Rssia): Sant Sergi de Rdonezh, monjo rus;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4586" title="1393" nonfiltered="3370" processed="3346" dbindex="3375">
 Esdeveniments .
30 d'abril - La vila morisca d'Onda (Plana Baixa) s incorporada al Regne de Valncia;
Menci documental de les grans quantitats de paper higinic que consumeix la cort a la Xina;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4587" title="1394" nonfiltered="3371" processed="3347" dbindex="3376">
 Esdeveniments .
La Universitat de Pars intenta mediar entre els dos papes per resoldre el Cisma d'Occident;
 Naixements .
 12 de juliol - Jap: Ashikaga Yoshinori, 22 shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4588" title="1395" nonfiltered="3372" processed="3348" dbindex="3377">
 Esdeveniments .
Destrucci de Gijn;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4589" title="1396" nonfiltered="3373" processed="3349" dbindex="3378">
 Esdeveniments .
Nou sistema econmic a l'imperi otom: els timars, mitjanant el qual els cavallers poden administrar part de les terres que conquereixen;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
19 de maig - Foix (l'Alt Empord): Joan I, "el Caador", rei de la Corona d'Arag. (n. 1350);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4590" title="1397" nonfiltered="3374" processed="3350" dbindex="3379">
 Esdeveniments .
Uni de Kalmar:Dinamarca, Noruega i Sucia formen un sol regne;
A Corea s'imprimeixen llibres amb tipus mbils;
 Naixements . 
Possible data de naixement d'Ausis March (o al 1400);
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4591" title="1398" nonfiltered="3375" processed="3351" dbindex="3380">
 Esdeveniments .
La Bastilla esdev pres a Frana;
Publicaci de les crniques de Pero Lpez de Ayala;
 Naixements . 
Marqus de Santillana, poeta espanyol;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4592" title="1399" nonfiltered="3376" processed="3352" dbindex="3381">
 Esdeveniments .
30 de setembre - Anglaterra: desprs de fer abdicar Ricard II amb el suport de la Cambra dels Comuns, Enric IV se'n proclama rei.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4593" title="1400" nonfiltered="3377" processed="3353" dbindex="3382">
 Esdeveniments .
El confucianisme, religi oficial de la Xina amb els Ming;
Primera menci de l'aparici d'un mamut congelat;
El dia 3 de Desembre, s comprada la casa que desprs seria el Palau de la Generalitat de Catalunya;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
15 de juliol - Empoli (Itlia): Ceccolo Broglia, noble de Chieri.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIV;
----
Un any abans / Un any desprs



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4594" title="24 d'abril" nonfiltered="3378" processed="3354" dbindex="3383">
El 24 d'abril s el cent catorz dia de l'any del calendari gregori i el cent quinz en els anys de trasps. Queden 251 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1547 - Batalla de Mhlberg: entre l'emperador Carles V i la Lliga Esmalcalda.
1898 - Espanya declara la guerra als Estats Units. ;
1915 - Genocidi Armeni: Turquia realitza el primer genocidi del segle XX morint 1.500.000 armenis. ;
1926 - Berln (Alemanya): se signa el Tractat de Berln entre Alemanya i la Uni Sovitica.
1990 - Cap Canyaveral (Estats Units): Llanament a l'espai del telescopi espacial Hubble.
2003 - Es completa la seqncia del genoma hum. ;
2004 - Xipre: s'hi celebra el referndum els resultats del qual comporten que l'1 de maig del 2004 noms pugui entrar a la UE la part grega de l'illa. ;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1947 - Pobla de Segur: Josep Borrell, poltic i President del Parlament Europeu. ;
1997 - Barcelona: Laura Cardona;
Mn:
1845 - Liestal (Sussa): Carl Spitteler, escriptor sus, Premi Nobel de Literatura. ;
1856 - Cauchy--la-Tour (Frana): Philippe Ptain, militar i poltic francs. ;
1903 - Madrid (Espanya): Jos Antonio Primo de Rivera, poltic espanyol.
1934 - Richmond (Virgnia, Estats Units): Shirley MacLaine, actriu nord-americana. ;
1942 - Nova York (Estats Units): Barbra Streisand, cantant nord-americana, actriu i directora de cinema;
1952 - Arcueil (Frana): Jean-Paul Gaultier, dissenyador francs;
1975 - Sacramento (Califrnia-Estats Units): Samia Doumit, actriu estatunidenca.
1980 - Ann Arbor (Michigan-Estats Units): Austin Nichols actor i esportista estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1710 - Lima (Per): Manuel d'Oms i de Santa Pau, Virrei del Per. ;
Mn:
1342 - Aviny (Frana): Benet XII, Papa de Roma;
1479 - Conca (Espanya): Jorge Manrique, poeta castell;
1731 - Londres (Regne Unit): Daniel Dafoe, escriptor angls;
1960 - Berln (RDA): Max von Laue, fsic alemany, Premi Nobel de Fsica. ;
 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Fidel de Sigmaringen, caputx; sant Pere Ermengol, mercedari; Conversi de sant Agust; sant Gregori d'Elvira, bisbe; santa Maria Eufrsia Pelletier; sant Benet Menni; sant Cerasi, bisbe; i sant Febadi, bisbe.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4595" title="1201" nonfiltered="3379" processed="3355" dbindex="3384">
 Esdeveniments .
 Un terratrmol mata ms d'un mili de persones a Egipte i a Sria;
 Sverri es proclma rei de Noruega, posant fi a un llarg perode d'anarquia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4596" title="1202" nonfiltered="3380" processed="3356" dbindex="3385">
 Esdeveniments .
 S'inicia la construcci de La Seu Vella de Lleida;
 Comena la quarta de les croades;
 Leonardo Fibonacci publica la seva obra sobre el sistema de numeraci rab;
 Primera exitncia documentada d'un buf a la cort reial;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4597" title="1203" nonfiltered="3381" processed="3357" dbindex="3386">
 Esdeveniments .
Els almohades comencen la conquesta de les Illes Balears;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4598" title="1204" nonfiltered="3382" processed="3358" dbindex="3387">
 Esdeveniments .
 Pere el Catlic es casa amb Maria de Montpeller, l'nica hereva de Guillem VIII de Montpeller, obtinint els drets sobre aquesta ciutat i consolidant aix l'aliana dels comtes de Tolosa amb el Casal de Barcelona, que veia en l'anunciada Croada algigesa, per les seves posicions al Llenguadoc.
Els croats conquesten la capital bizantina Constantinoble, es reparteix l'antic imperi;
Fundaci d'Amsterdam;
Normandia s'uneix a Frana;
 Naixements .
 Neix Sant Ramon Nonat, patr de les embarassades, al poble de Portell.

 Necrolgiques . 
 Maimnides, filsof jueu;
 14 d'agost - Jap: Minamoto no Yoriie, set shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4599" title="1205" nonfiltered="3383" processed="3359" dbindex="3388">
 Esdeveniments .
Miquel I ngel funda el despotat de l'Epir;
La Xina ocupa part de Vietnam;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4600" title="1206" nonfiltered="3384" processed="3360" dbindex="3389">
 Esdeveniments .
Gengis Khan unifica les lleis de l'imperi mongol;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4601" title="1207" nonfiltered="3385" processed="3361" dbindex="3390">
 Esdeveniments .
S'acaba de compondre el poema sobre el Cid;
Comena l'expansi mongol del fill de Gengis Khan;
Reobertura dels tractes comercials entre Pisa i Egipte;
Es predica la croada contra el catarisme;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4602" title="1208" nonfiltered="3386" processed="3362" dbindex="3391">
 Esdeveniments .
Innocenci III mana els cristians combatre els albigesos;
Fundaci de la universitat de Palncia;
Inici oficial de les activitats dels franciscans com a orde;
 Naixements .
 2 de febrer - Montpeller: Jaume I el Conqueridor;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4603" title="1209" nonfiltered="3387" processed="3363" dbindex="3392">
 Esdeveniments .

 Croada contra el catarisme;

 Fundaci dels franciscans;

 Gengis Khan conquereix les terres turques;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4604" title="1210" nonfiltered="3388" processed="3364" dbindex="3393">
 Esdeveniments .
Es prohibeix l'ensenyament d'Aristtil a la universitat de Pars desprs de la condemna de la seva filosofia a un concili;
Fundaci aprovada pel Papa dels franciscans;
S'escriu el Roman de la Rose, una de les fites dels trobadors;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4605" title="1211" nonfiltered="3389" processed="3365" dbindex="3394">
 Esdeveniments .
Els mongols conquereixen l'imperi Jin;
Comena la construcci de la catedral de Santiago de Compostela;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4606" title="1212" nonfiltered="3390" processed="3366" dbindex="3395">
 Esdeveniments .
Grans incendis a Londres;
Batalla de Las Navas de Tolosa entre cristians i musulmans;
La croada dels nens, que precedeix la cinquena de les croades;
Persecuci del bogomilisme;
Fundaci de les clarisses, ordre femenina sota el model dels franciscans;
 Naixements .
 Ramon Llull - Escriptor, filsof, poeta i teoleg.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4607" title="1213" nonfiltered="3391" processed="3367" dbindex="3396">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
12 de setembre - Muret (el Llenguadoc, Occitnia): s'hi esdev la batalla de Muret entre les tropes catalano-occitanes encapalats per Pere I i els croats francesos comandats per Sim de Montfort.
Mn:
13 d'octubre - Montenaken (Principat de Lieja): Batalla de Steps entre el ducat de Brabant i el principat;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
12 de setembre - Muret (el Llenguadoc, Occitnia): Pere I el Catlic, comte de Barcelona, mort a cops d'espasa a la batalla de Muret.
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4608" title="1214" nonfiltered="3392" processed="3368" dbindex="3397">
 Esdeveniments .
Gengis Khan conquereix Pequn;
 Naixements .
Roger Bacon, filsof angls

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4609" title="1215" nonfiltered="3393" processed="3369" dbindex="3398">
 Esdeveniments .
Es promulga la Carta Magna d'Anglaterra, base constitucional de l'estat angls.
S'adopta la doctrina de la transubstantaci com a oficial pel catolicisme (el pa i el vi es transformen realment en cos i sang de Jesucrist);
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4610" title="1216" nonfiltered="3394" processed="3370" dbindex="3399">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4611" title="1217" nonfiltered="3395" processed="3371" dbindex="3400">
 Esdeveniments .
Fam a Europa central;
Comena la Cinquena croada amb un atac fallit dels cristians sobre Egipte;
Fundaci del regne de Srbia;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Alexandria: Ibn Jubayr, escriptor andalus.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4612" title="1218" nonfiltered="3396" processed="3372" dbindex="3401">
 Esdeveniments .
Fundaci de la universitat de Salamanca;
 Naixements .
 12 de febrer - Jap: Kuj  Yoritsune, nov shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4613" title="1219" nonfiltered="3397" processed="3373" dbindex="3402">
 Esdeveniments .
 Dinamarca crea una bandera nacional, la ms antiga d'Europa;
Introducci del catolicisme a Egipte;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 13 de febrer - Jap: Minamoto no Sanetomo, vuit shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4614" title="1220" nonfiltered="3398" processed="3374" dbindex="3403">
 Esdeveniments .
Estnia derrota l'exrcit suec que volia envair-la;
El Papa aprova l'Orde dels Predicadors;
Militaritzaci de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem;
Els catalans asseguren el control de Tarragona;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Saxo Grammaticus;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4615" title="1221" nonfiltered="3399" processed="3375" dbindex="3404">
 Esdeveniments .
 Naixements .
23 de Novembre - Toledo, Espanya: Alfons X el Savi, Rei de Castella i Lle (1252-1284), (m. Sevilla, Espanya 1284).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4616" title="1222" nonfiltered="3400" processed="3376" dbindex="3405">
 Esdeveniments .
Creaci de la universitat a Pdua;
Primera irrupci dels mongols a Europa;
Mali esdev oficialment un imperi;
Fundaci de l'ordre dels cavallers teutnics a les croades;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4617" title="1223" nonfiltered="3401" processed="3377" dbindex="3406">
 Esdeveniments .
Llus VIII de Frana anomenat rei;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4618" title="1224" nonfiltered="3402" processed="3378" dbindex="3407">
 Esdeveniments .
Expulsats els rabs de Siclia;
Creaci de la universitat de Npols;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4619" title="1225" nonfiltered="3403" processed="3379" dbindex="3408">
 Esdeveniments .
27 de desembre: carta de fundaci de la vila de Bellver de Cerdanya.

 Naixements .
 Sant Toms d'Aquino teleg i filsof.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4620" title="1226" nonfiltered="3404" processed="3380" dbindex="3409">
 Esdeveniments .
Sequera a Frana;
Polnia acull una gran comunitat de jueus expulsats d'altres pasos;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4621" title="1227" nonfiltered="3405" processed="3381" dbindex="3410">
 Esdeveniments .
Divisi de l'imperi mongol en 4 parts;
Crisi del poder reial a Dinamarca;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4622" title="1228" nonfiltered="3406" processed="3382" dbindex="3411">
 Esdeveniments .
Sisena croada;
Primer document en gallec;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4623" title="1229" nonfiltered="3407" processed="3383" dbindex="3412">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
5 de setembre - Salou (el Tarragons): sota les ordres del rei Jaume I, en surt l'estol que conquerir Mallorca.
12 de setembre - Escorca (Mallorca): els catalans derroten les tropes del sold almohade Abu-l-Ala Idris al Mamun al coll de sa Batalla (serra de Tramuntana): comena la conquesta de l'illa.
31 de desembre - Palma: Jaume I entra vencedor a la ciutat desprs de conquerir Mallorca al sold almohade Abu-l-Ala Idris al Mamun.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:

Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:

Mn:
 Huy (Principat de Lieja), Hug de Pierrepont, prncep-bisbe;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4624" title="1230" nonfiltered="3408" processed="3384" dbindex="3413">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4625" title="1232" nonfiltered="3409" processed="3385" dbindex="3414">
 Esdeveniments .
S'implanta la inquisici a terres catalanes;
Aixecaments a Lugo contra el senyor local;
Inici de la conquesta de Menorca;
Recull probable dels Carmina Burana;
Guerra entre Xina i Monglia, amb derrota d'aquesta ltima;
 Naixements . 
Ramon Llull;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4626" title="1233" nonfiltered="3410" processed="3386" dbindex="3415">
 Esdeveniments .
16 de juliol - Borriana (la Plana Baixa): Jaume I conquereix la vila: s el primer pas per conquerir Valncia.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4627" title="1234" nonfiltered="3411" processed="3387" dbindex="3416">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Febrer - Monglia: Abaka, khan Ilkhan successor d'Hulegu.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4628" title="1235" nonfiltered="3412" processed="3388" dbindex="3417">
 Esdeveniments .
-8 d'agost: presa d'Eivissa per part de l'arquebisbe de Tarragona Guillem de Montgr, el comte de Rossell Nun San i l'infant Pere de Portugal, en nom de Jaume I "El Conqueridor".

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4629" title="1236" nonfiltered="3413" processed="3389" dbindex="3418">
 Esdeveniments .
 Conveni de Trrega.
 Crdova s reconquierida i lidera activitats antimusulmanes;
 Els mongols ocupen Corea i Gergia;
 Al concili de Tours es dicten penes contra els cristians que matin o robin els jueus;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4630" title="1237" nonfiltered="3414" processed="3390" dbindex="3419">
 Esdeveniments .
 Els mongols envaeixen Rssia;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4631" title="1238" nonfiltered="3415" processed="3391" dbindex="3420">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
9 d'octubre - Valncia: hi entra Jaume I el Conqueridor enfront d'una host catalano-aragonesa.
Mn:
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn: ;
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
1 d'abril - Dinant (Principat de Lieja): Joan d'Eppes, Prncep-bisbe;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4632" title="1239" nonfiltered="3416" processed="3392" dbindex="3421">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 17 de setembre - Jap: Kuj  Yoritsugu, des shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4633" title="1240" nonfiltered="3417" processed="3393" dbindex="3422">
 Esdeveniments .
8 de juliol - Mallorca: Jaume I hi crea la instituci dels Jurats.
15 de juliol - Cullera (la Ribera Baixa): Jaume I conquereix la vila.
 Naixements .
Valncia: Pere II el Gran, rei d'Arag i comte de Barcelona.

 Necrolgiques .

 Mort Sant Ramon Nonat a la vila de Cardona.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4634" title="1241" nonfiltered="3418" processed="3394" dbindex="3423">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4635" title="1243" nonfiltered="3419" processed="3395" dbindex="3424">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Montpeller: Jaume II, rei de Mallorca, comte de Rossell i Cerdanya, i senyor de Montpeller.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4636" title="1244" nonfiltered="3420" processed="3396" dbindex="3425">
 Esdeveniments .
 Jaume I i l'Infant Alfons de Castella signen el Tractat d'Almizra, on s'estipulen els lmits entre el Regne de Valncia i el Regne de Castella.
 Al sud del Regne de Valncia, al-Azraq comena la primera revolta mudjar.
S'inicia la redacci del Llibre dels feits de Jaume I, la primera de les quatre grans Crniques;
Sevilla reconeix la sobirania dels monarques de Tunsia;
Els cristians perden Jerusalem;
Caiguda del Castell de Montsegur i assassinat dels ctars que hi residien;
Primera menci escrita de Berln;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4637" title="1245" nonfiltered="3421" processed="3397" dbindex="3426">
 Esdeveniments .
11 de maig - Jaume I i Llus IX de Frana signen el Tractat de Corbeil, on el segon reconeix la plena independncia dels , a canvi de renunciar a la Provena.
13 de setembre - Valncia: Jaume I hi crea la instituci dels jurats.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4638" title="1246" nonfiltered="3422" processed="3398" dbindex="3427">
 Esdeveniments .
Granada es declara vassalla de Castella;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4639" title="1247" nonfiltered="3423" processed="3399" dbindex="3428">
 Esdeveniments .
Frana:Carcassona: La ciutat va passar definitivament sota el control del rei de Frana.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4640" title="1248" nonfiltered="3424" processed="3400" dbindex="3429">
 Esdeveniments .
 Al sud del Regne de Valncia, Al-Azr q comena la segona revolta mudjar.
 Primera referncia histrica del topnim Alcoi en el Llibre del Repartiment de 1248, que anomena el riu Serpis Alchoy: "Inter rivum de Alchoy et rivum de Colzentaina".

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4641" title="1249" nonfiltered="3425" processed="3401" dbindex="3430">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Alcoi - Repartiment de terres de les alqueries d'Alcoi a una srie de colons cristians.
Barcelona - Jaume I crea l'estructura fonamental del govern municipal de la ciutat: un consell de 4 membres, auxiliats per 8 consellers i una assemblea de probi homines -prohoms- tots ells membres de lo m major que 16 anys ms tard sern el Consell de Cent.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4642" title="1250" nonfiltered="3426" processed="3402" dbindex="3431">
 Esdeveniments .
15 d'agost - El rei Jaume I concedeix a Xtiva (la Costera) el privilegi d'organitzar una fira comercial.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4643" title="1251" nonfiltered="3427" processed="3403" dbindex="3432">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
9 d'octubre - Osca (l'Arag): Violant d'Hongria, reina del Casal de Barcelona, segona esposa de Jaume I.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4644" title="1252" nonfiltered="3428" processed="3404" dbindex="3433">
 Esdeveniments .
S'autoritza la tortura per part dels inquisidors per combatre l'heretgia;
Neix el flor com a moneda;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4645" title="1253" nonfiltered="3429" processed="3405" dbindex="3434">
 Esdeveniments .
Cristianisme: Neix l'orde de les clarisses ;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
11 d'agost - Asss (Perusa, Itlia): Clara d'Asss, fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o Clarisses.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4646" title="1254" nonfiltered="3430" processed="3406" dbindex="3435">
 Esdeveniments .
Tractat entre Portugal i Castella per delimitar les terres de cadasc;
 Naixements . 
Marco Polo;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4647" title="1255" nonfiltered="3431" processed="3407" dbindex="3436">
 Esdeveniments .
Lisboa esdev la capital de Portugal;
El parlament d'Islndia declara que la llei divina predomina sobre la llei de l'home;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4648" title="1256" nonfiltered="3432" processed="3408" dbindex="3437">
 Esdeveniments .
17 de maig - Eiximn Prez d'Arens promulga la carta de poblament d'Alcoi a Xtiva.
21 d'agost - L'Infant Jaume  (Jaume II) es reconegut com a successor del regne de Mallorca.
18 de setembre - El bisbe de Valncia lliura a Ramn d'Almenar el solar d'un antic cementeri musulm a Alcoi.
29 de desembre - Jaume I concedeix a Alcoi el privilegi de no tenir moreria al seu nucli urb.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 1 de setembre - Jap: Kuj  Yoritsune, nov shogun;
 14 d'octubre - Jap: Kuj  Yoritsugu, des shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4649" title="1257" nonfiltered="3433" processed="3409" dbindex="3438">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4650" title="1258" nonfiltered="3434" processed="3410" dbindex="3439">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 Les forces de Jaume I sofoquen la segona revolta mudjar d'al-Azraq, al sud del Regne de Valncia.
 Barcelona: Carta Consular (Carta consulatius riparie Barchinone), precursora del Consolat de Mar.
 Tractat de Corbeil, que defineix la frontera entre el Principat i Frana entre Salses i Leucata.
Mn:
Gran erupci volcnica a Mxic, els efectes de la qual s'observen a tot el planeta;
Els flagellants recorren Itlia amb els seus cants penitencials;
Signatura de les provisions d'Oxford, antecedent de la primera constituci mundial;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4651" title="1259" nonfiltered="3435" processed="3411" dbindex="3440">
 Esdeveniments .
Naixement de la secta dels flagellants;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4652" title="1260" nonfiltered="3436" processed="3412" dbindex="3441">
 Esdeveniments .
Barcelona: neix el primer Consolat de Mar, organisme del dret martim catal; queda installat a la ciutat.
 Final del regnat de l'Emperador Go-Fukakusa al Jap. Kameyama es proclamat emperador.
 3 de setembre - els mongols son derrotats pels mamelucs a la Batalla d'Ain Jalut.
 Una de les possible dates anunciades per a la fi del mn o apocalipsi, per exemple per Joaquim de Fiore;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4653" title="1261" nonfiltered="3437" processed="3413" dbindex="3442">
 Esdeveniments .
7 d'abril - Valncia: Jaume I jura els furs de Valncia davant de les Corts Valencianes reunides per primera vegada.
El Papa prohibeix el moviment dels flagellants;
 Els habitants de Groenlndia accepten el rei de Noruega com a sobir;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4654" title="1262" nonfiltered="3438" processed="3414" dbindex="3443">
 Esdeveniments .
Presa de Cadis, moment clau de la Reconquesta;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4655" title="1263" nonfiltered="3439" processed="3415" dbindex="3444">
 Esdeveniments .
Barcelona: Jaume el Conqueridor, organitza un dels millors debats religiosos entre cristians i jueus de l'Europa del segle XIII.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4656" title="1264" nonfiltered="3440" processed="3416" dbindex="3445">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
6 de novembre - regne sarra de Mrcia: el rei Jaume I en comena la conquesta.
Mn:
 El Papa crea la festivitat de Corpus;
 Kublai Khan estableix la capital del seu imperi a Pequin;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 26 de maig - Jap: Prncep Koreyasu, dotz shogun;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Gonzalo de Berceo;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4657" title="1265" nonfiltered="3441" processed="3417" dbindex="3446">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Barcelona - Desprs de diverses modificacions, l'organitzaci municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Alfons el Franc, (1265-1291), rei d'Arag i comte de Barcelona;
Mn:
Dante Alighieri;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4658" title="1266" nonfiltered="3442" processed="3418" dbindex="3447">
 Esdeveniments .
 Final de la guerra entre Esccia i Noruega;
 Naixements . 
 Beatrice Portinari, l'estimada de Dante Alighieri i guia del poeta en la seva obra;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4659" title="1267" nonfiltered="3443" processed="3419" dbindex="3448">
 Esdeveniments .
 Roger Bacon publica la seva Opus Maius;
 16 de febrer - Badajoz (Corona de Castella): signatura del Tractat de Badajoz entre Alfons X de Castella i Alfons III de Portugal.

 Naixements . 
 Jaume el Just, II d'Arag, de Valncia i de Barcelona, I de Siclia i III de Mallorca (Valncia 1267 - Barcelona 1327);
 Giotto, pintor itali;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4660" title="1268" nonfiltered="3444" processed="3420" dbindex="3449">
 Esdeveniments .
 Toms d'Aquino defensa la compatibilitat de fe i ra;
 Primera menci al carnaval de Vencia;
 S'acaba la capella de Santa Llcia, ara part de la catedral de Barcelona.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4661" title="1269" nonfiltered="3445" processed="3421" dbindex="3450">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4662" title="1270" nonfiltered="3446" processed="3422" dbindex="3451">
 Esdeveniments .
Sant Toms d'Aquino culmina la seva obra Summa Teolgica;
Traducci del Panchatantra, conjunt de faules en snscrit, al llat;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4663" title="1271" nonfiltered="3447" processed="3423" dbindex="3452">
 Esdeveniments .
Marco Polo comena el seu viatge;
El comtat de Tolosa passa a mans del rei de Frana;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4664" title="1272" nonfiltered="3448" processed="3424" dbindex="3453">
 Esdeveniments .
El rei de Portugal expulsa l'ltima comunitat musulmana del pas;
Es completen les taules alfonsines d'astronomia;
 Naixements .
Frederic II de Siclia (Barcelona), rei de Siclia.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4665" title="1273" nonfiltered="3449" processed="3425" dbindex="3454">
 Esdeveniments .
Comena un perode de sequera en Amrica del Nord;
Alfons X el Savi crea una agrupaci de pastors de gran influncia a Castella;
 Naixements . 
 Necrolgiques .

Mor Guillem de Montgr, eclesistic, conqueridor i senyor feudal d'Eivissa i Formentera.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4666" title="1275" nonfiltered="3450" processed="3426" dbindex="3455">
 Esdeveniments .
Ramon Llull funda una escola a Mallorca per ensenyar rab i ajudar a convertir els musulmans al cristianisme;
Marco Polo visita Xanadu, una de les ciutats mongols ms importants;
 Naixements . 
 Necrolgiques .

 Sant Ramon de Penyafort;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4667" title="1276" nonfiltered="3451" processed="3427" dbindex="3456">
 Esdeveniments .
 Al sud del Regne de Valncia, al-Azraq comena la tercera revolta mudjar.

 Guerra entre Alemanya i Bohmia;

 Naixements .
San I de Mallorca, rei de Mallorca i comte de Rossell i Cerdanya.
 William Wallace, heroi escocs;
 19 d'octubre - Jap: Prncep Hisaaki, tretz shogun;

 Necrolgiques .
27 de juliol - Valncia: Jaume I, rei de Valncia, Mallorca i Arag i comte de Barcelona.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4668" title="1277" nonfiltered="3452" processed="3428" dbindex="3457">
 Esdeveniments .
 Les forces de Pere I sofoquen la tercera revolta mudjar d'al-Azraq, al sud del Regne de Valncia.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
20 de maig: - la Ciutat del Vatic (Roma): Pedro Rebuli Giuliani, papa que regn amb el nom de Joan XXI.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4669" title="1278" nonfiltered="3453" processed="3429" dbindex="3458">
 Esdeveniments .
Revolta camperola a Bulgria;
Se signen els drets compartits (pariatge) entre el bisbe d'Urgell i els comtes de Foix sobre Andorra;
Es condemna Roger Bacon per heretgia;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4670" title="1279" nonfiltered="3454" processed="3430" dbindex="3459">
 Esdeveniments .
20 de gener - Perpiny (el Rossell): Pere II aconsegueix que son germ Jaume II de Mallorca li hi signi una declaraci de vassallatge.
 Es reobre la Ruta de la Seda;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4671" title="1280" nonfiltered="3455" processed="3431" dbindex="3460">
 Esdeveniments .
Comena la construcci de la secci nord del Gran Canal de la Xina;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Sant Albert Magne;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4672" title="1281" nonfiltered="3456" processed="3432" dbindex="3461">
 Esdeveniments .
El mongols fracassen de nou en intentar conquerir el Jap;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
23 d'agost - Opheilissem (ducat de Brabant): Joan d'Enghien, prncep-bisbe del principat de Lieja

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4673" title="1282" nonfiltered="3457" processed="3433" dbindex="3462">
 Esdeveniments .
2 d'octubre - El rei Pere II aconsegueix el domini de l'illa de Siclia.
11 d'octubre - L'estol catal dirigit per Pere de Queralt i d'Anglesola ven a l'estol angev i les galeres de la Repblica de Pisa al combat de Nictena, durant la Guerra de Siclia.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4674" title="1283" nonfiltered="3458" processed="3434" dbindex="3463">
 Esdeveniments .
8 de juny - mar Mediterrnia, prop de l'illa de Malta: Roger de Llria hi derrota els angevins al combat de Malta durant la Guerra de Siclia.
Valncia: Pere II autoritza la installaci d'un Consolat de Mar, organisme del dret martim catal,  a la ciutat de Valncia.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4675" title="1284" nonfiltered="3459" processed="3435" dbindex="3464">
 Esdeveniments .
Mn;
27 de febrer - Pars: Carles I d'Anjou s coronat rei de Frana pel Papa Climent IV.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
4 d'abril - Sevilla, Espanya: Alfons X el Savi, Rei de Castella i Lle (1252-1284), (n. Toledo, Espanya 1221).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4676" title="1285" nonfiltered="3460" processed="3436" dbindex="3465">
 Esdeveniments .
28 de juliol - mar Mediterrnia: la flota de Roger de Llria derrota la dels francesos a les illes Formigues en la Batalla naval de les Formigues.
4 de setembre - mar Mediterrnia: la flota de Roger de Llria derrota la dels francesos al golf de Roses en la Batalla naval de les Formigues. ;
30 de setembre a l'1 d'octubre - La Jonquera: Les tropes de Roger de Llria i Ramon de Montcada derroten les francesos a la Batalla del coll de Panissars.

 Naixements .

 6 de desembre: Ferran IV, rei de Castella;

 Papa Benet XII;

 Necrolgiques .
11 de novembre - Vilafranca del Peneds (l'Alt Peneds): Pere II el Gran, rei d'Arag i comte de Barcelona.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4677" title="1288" nonfiltered="3461" processed="3437" dbindex="3466">
 Esdeveniments .
Es crea una pistola de m de bronze a la Xina;
Inici possible dels viatges de Marco Polo cap al Vietnam per ordres del Kublai Khan;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4678" title="1289" nonfiltered="3462" processed="3438" dbindex="3467">
 Esdeveniments .
Els franciscans prediquen a Etipia;
Batalla entre gelfs i gibellins a Pisa;
Creaci de la universitat de Montpeller;
Expulsi dels jueus d'Anjou;
Primera ascensi al Popocatpetl;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4679" title="1290" nonfiltered="3463" processed="3439" dbindex="3468">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Guillem d'Occam filsof.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4680" title="1291" nonfiltered="3464" processed="3440" dbindex="3469">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
29 de novembre - Monteagudo (Sria, Espanya): el rei Jaume II signa la pau amb San IV de Castella (concrdia de Monteagudo).
Mn:
Primera universitat a Portugal: la de Coimbra;
 Els mamelucs expulsen els cristians de Jerusalem;
 Neix la Confederaci Helvtica (Sussa);
 Establiment dels artesans de vidre a Murano;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 El rei Alfons IV de Portugal;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Alfons el Franc (a Barcelona), rei d'Arag i comte de Barcelona.
Mn:
14 d'octubre - Anhive (aprop de Namur), Comtat de Namur: Joan de Flandes, prncep-bisbe del principat de Lieja;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4681" title="1292" nonfiltered="3465" processed="3441" dbindex="3470">
 Esdeveniments .

 Naixements . 
Elisenda de Montcada i de Pins ( v 1292 - Barcelona 1364), reina consort de Catalunya-Arag (1322-1327);

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4682" title="1293" nonfiltered="3466" processed="3442" dbindex="3471">
 Esdeveniments .
Arribada de missioners cristians a la Xina;
Dante escriu La vita nuova;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4683" title="1294" nonfiltered="3467" processed="3443" dbindex="3472">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Jacques de Cahors (Joan XXII) futur pontfex.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4684" title="1295" nonfiltered="3468" processed="3444" dbindex="3473">
 Esdeveniments .
 Marco Polo torna a casa desprs dels seus viatges per Orient;
 Jaume II d'Arag es casa amb Blanca d'Anjou.
 Construcci de la primera esglsia cristiana a Pequn.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4685" title="1297" nonfiltered="3469" processed="3445" dbindex="3474">
 Esdeveniments .
Independncia de Mnaco amb la dinastia Grimaldi;
William Wallace comena la seva revoluci;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4686" title="1298" nonfiltered="3470" processed="3446" dbindex="3475">
 Esdeveniments .
15 de mar - Jaume II el Just funda el monestir de Santa Maria de la Valldigna.
Maig - Comena la construcci de la catedral gtica de Barcelona.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4687" title="1299" nonfiltered="3471" processed="3447" dbindex="3476">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Alfons III el Benigne.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4688" title="1300" nonfiltered="3472" processed="3448" dbindex="3477">
 Esdeveniments .
1 de setembre - Lleida (el Segri): Jaume II hi funda l'Estudi General.
La moneda de Florncia esdev la primera divisa internacionalment reconeguda;
15 de juny - Fundaci de Bilbao;
 Naixements . 
William d'Ockham, filsof i cientfic;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XIII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4689" title="1101" nonfiltered="3473" processed="3449" dbindex="3478">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Elosa, amant de Pere Abelard;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4690" title="1102" nonfiltered="3474" processed="3450" dbindex="3479">
 Esdeveniments .
Fundaci del comtat de Trpoli;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4691" title="1103" nonfiltered="3475" processed="3451" dbindex="3480">
 Esdeveniments .
s de la brixola per orientar-se al mar per part de navegants xinesos;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4692" title="1104" nonfiltered="3476" processed="3452" dbindex="3481">
 Esdeveniments .
S'anomena rei de la corona catalanoaragonesa a Alfons I;
Erupci del volc Hekla a Islndia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4693" title="1105" nonfiltered="3477" processed="3453" dbindex="3482">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Alfons VII de Castella;
 Necrolgiques . 
 Ramon IV de Tolosa;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4694" title="1106" nonfiltered="3478" processed="3454" dbindex="3483">
 Esdeveniments .
Es reconquereix Balaguer;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4695" title="1107" nonfiltered="3479" processed="3455" dbindex="3484">
 Esdeveniments .
 A la Xina comencen a imprimir-se bitllets de tres colors per evitar falsificacions;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4696" title="1108" nonfiltered="3480" processed="3456" dbindex="3485">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4697" title="1109" nonfiltered="3481" processed="3457" dbindex="3486">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Alfons VI rei de Castella ;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4698" title="1110" nonfiltered="3482" processed="3458" dbindex="3487">
 Esdeveniments .
En les croades, els cavallers cristians capturen Sid i Beirut;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4699" title="1111" nonfiltered="3483" processed="3459" dbindex="3488">
 Esdeveniments .
Els musulmans conquereixen Saragossa;
El poble asteca comena el viatge cap a Mxic;
El Vallespir passa a dependre del comte de Barcelona;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4700" title="1112" nonfiltered="3484" processed="3460" dbindex="3489">
 Esdeveniments .
Apogeu d'Angkor;
Alfons I proclamat rei de Portugal;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4701" title="1113" nonfiltered="3485" processed="3461" dbindex="3490">
 Esdeveniments .
Gran derrota dels hassashins a Alep;
Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, esdev comte de Provena per matrimoni;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4702" title="1114" nonfiltered="3486" processed="3462" dbindex="3491">
 Esdeveniments .

 Ramon Berenguer III comena la conquesta de les Illes Balears;

 Naixements .
Ramon Berenguer IV, a Barcelona, comte de Barcelona, Girona, Osona, Ribagora i Cerdanya, i prncep d'Arag.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4703" title="1115" nonfiltered="3487" processed="3463" dbindex="3492">
 Esdeveniments .
Primera referncia documental al castell del Papiol.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4704" title="1116" nonfiltered="3488" processed="3464" dbindex="3493">
 Esdeveniments .
S'inventa el llibre amb folis separats a la Xina;
Els asteques deixen Aztln;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4705" title="1117" nonfiltered="3489" processed="3465" dbindex="3494">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4706" title="1118" nonfiltered="3490" processed="3466" dbindex="3495">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4707" title="1119" nonfiltered="3491" processed="3467" dbindex="3496">
 Esdeveniments .
 Alfons I el Bataller reconquereix Saragossa;
 Comena el pontificat del Papa Calixte II;
 Llus VI es proclama rei de Frana;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4708" title="1120" nonfiltered="3492" processed="3468" dbindex="3497">
 Esdeveniments .
Creaci de l'orde dels templers per Hugo de Paganis i diversos cavallers destinats a protegir els peregrins de Terra Santa;

 Naixements .

Llus VII de Frana, rei de Frana.
Erik el Sant, rei de Sucia;


 Necrolgiques .

 Gelf II el Gros, duc  de Baviera;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4709" title="1121" nonfiltered="3493" processed="3469" dbindex="3498">
 Esdeveniments .
Apareix el llapis de grafit;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4710" title="1122" nonfiltered="3494" processed="3470" dbindex="3499">
 Esdeveniments .
Fi de la guerra entre el Papa i l'emperador (guerra de les investidures);
 Naixements . 
 Necrolgiques .

Abat de Cluny Pons de Melguei;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4711" title="1123" nonfiltered="3495" processed="3471" dbindex="3500">
 Esdeveniments .
S'aprova en concili el celibat per als sacerdots;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4712" title="1124" nonfiltered="3496" processed="3472" dbindex="3501">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4713" title="1125" nonfiltered="3497" processed="3473" dbindex="3502">
 Esdeveniments .
La Xina assoleix els 100 milions d'habitants;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4714" title="1126" nonfiltered="3498" processed="3474" dbindex="3503">
 Esdeveniments .
Alfons VII coronat rei de Castella;
 Naixements . 
Averrois, metge i filsof;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4715" title="1127" nonfiltered="3499" processed="3475" dbindex="3504">
 Esdeveniments .
Constantinoble es converteix en la ciutat ms gran del mn ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4716" title="1128" nonfiltered="3500" processed="3476" dbindex="3505">
 Esdeveniments .

 Orde dels templaris o templers;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4717" title="1129" nonfiltered="3501" processed="3477" dbindex="3506">
 Esdeveniments .
 Concili de Troyes, que aprova l'orde dels templers o templaris;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4718" title="1130" nonfiltered="3502" processed="3478" dbindex="3507">
 Esdeveniments .
La dinastia almohade s'estableix al Marroc;
Comena a veure's l'art gtic;
Els poemes provenals de Marcabru;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4719" title="1131" nonfiltered="3503" processed="3479" dbindex="3508">
 Esdeveniments .
Conflicte successori a Jerusalem;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
19 de juliol - Barcelona: Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4720" title="1132" nonfiltered="3504" processed="3480" dbindex="3509">
 Esdeveniments .
Publicaci de l'autobiografia d'Abelard;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4721" title="1133" nonfiltered="3505" processed="3481" dbindex="3510">
 Esdeveniments .
Es funda la universitat d'Oxford;
 Naixements .
5 de mar - Le Mans (Sarthe, Pas del Loira, actualment Frana): Enric II d'Anglaterra (m. 1189).

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4722" title="1134" nonfiltered="3506" processed="3482" dbindex="3511">
 Esdeveniments .
Fam al Jap;
Aliana entre el comtat de Barcelona i l'Arag per matrimoni;
Fundada la universitat de Salamanca;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4723" title="1135" nonfiltered="3507" processed="3483" dbindex="3512">
 Esdeveniments .
Geoffroy de Monmouth comena a escriure les histries que serviran de base per a la llegenda del rei Arts.

 Naixements . 
Maimnides, metge i filsof;
Chrtien de Troyes, escriptor;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4724" title="1136" nonfiltered="3508" processed="3484" dbindex="3513">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
22 de mar - Orte (Itlia): Alber II de Chiny-Namur, prncep-bisbe de Lieja;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4725" title="1137" nonfiltered="3509" processed="3485" dbindex="3514">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
11 d'octubre - Barbastre (l'Arag): neix la Corona d'Arag: Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, hi signa amb Ramir II, rei d'Arag, el comproms matrimonial amb sa filla Peronella.
24 d'octubre - Osca (l'Arag): els vens de la ciutat juren fidelitat a Ramon Berenguer IV.
13 de novembre - l'Arag: excepte el ttol de rei, Ramir II cedeix tots els seus drets i prerrogatives a Ramon Berenguer IV, el qual passar a ostentar el ttol de prncep dominador d'Arag.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
Salad, lder rab;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4726" title="1138" nonfiltered="3510" processed="3486" dbindex="3515">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Avempace, filsof;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4727" title="1139" nonfiltered="3511" processed="3487" dbindex="3516">
 Esdeveniments .
 Segon concili de Later;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4728" title="1140" nonfiltered="3512" processed="3488" dbindex="3517">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4729" title="1141" nonfiltered="3513" processed="3489" dbindex="3518">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4730" title="1142" nonfiltered="3514" processed="3490" dbindex="3519">
 Esdeveniments .
Traducci de l'Alcor al llat;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4731" title="1144" nonfiltered="3515" processed="3491" dbindex="3520">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4732" title="1145" nonfiltered="3516" processed="3492" dbindex="3521">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Valncia: Ibn Jubayr, escriptor andalus.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4733" title="1146" nonfiltered="3517" processed="3493" dbindex="3522">
 Esdeveniments .
Bernat de Claravall predica la Segona Croada.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4734" title="1147" nonfiltered="3518" processed="3494" dbindex="3523">
 Esdeveniments .
Comena el Setge de Lisboa.

 Naixements .
 Jap: Minamoto no Yoritomo, sis shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4735" title="1149" nonfiltered="3519" processed="3495" dbindex="3524">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
24 d'octubre - Fraga i Mequinensa (el Baix Cinca): Ramon Berenguer IV conquereix aquestes viles.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4736" title="1151" nonfiltered="3520" processed="3496" dbindex="3525">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans
25 de gener - Riudoms (Baix Camp): El prncep normand Robert d'Aguil fa donaci de la terra de Riudoms al cavaller Arnau de Palomar amb la condici de construir-hi un castell, fet que es considera com la fundaci del poble.
 27 de gener - Tudiln (Navarra) : Es firma el Tractat de Tudelln;
 1 de febrer - Andenne (actualment a Blgica) - Batalla d'Andenne entre el principat de Lieja i el comtat de Namur;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4737" title="1152" nonfiltered="3521" processed="3497" dbindex="3526">
 Esdeveniments .
4 de mar - Frankfurt (Hessen, Alemanya): desprs que l'emperador Conrad III el nomens successor, l'assemblea de prnceps elegeix Frederic I Barba-roja emperador romanogermnic; ser coronat a Aquisgr.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4738" title="1153" nonfiltered="3522" processed="3498" dbindex="3527">
 Esdeveniments .
29 d'abril - Siurana (el Priorat): Ramon Berenguer IV completa la conquesta del valiat, el darrer reducte moro al Principat: cauen les darreres fortaleses musulmanes, situades a la serra de Prades i a Siurana;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4739" title="1154" nonfiltered="3523" processed="3499" dbindex="3528">
 Esdeveniments .

 Naixements .
 Jap: Minamoto no Yoshinaka, cinqu shogun;
 Sant Pere de Vilamajor: Alfons el Cast;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4740" title="1155" nonfiltered="3524" processed="3500" dbindex="3529">
 Esdeveniments .
Thomas Becket  s nomenat canceller;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4741" title="1156" nonfiltered="3525" processed="3501" dbindex="3530">
 Esdeveniments .
Saqueig de Xipre;
Fundaci de l'Orde d'Alcntara per combatre l'Islam ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4742" title="1157" nonfiltered="3526" processed="3502" dbindex="3531">
 Esdeveniments .
Terratrmol a Sria;
 Naixements . 
Ricard Cor de Lle;
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
21 d'agost - Fresneda (Castella - la Manxa, Espanya): Alfons VII de Castella, rei de Galcia, Castella i Lle;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4743" title="1158" nonfiltered="3527" processed="3503" dbindex="3532">
 Esdeveniments .
Introducci de la lliure esterlina a Gran Bretanya;
Fundaci de l'ordre de Calatrava per a la defensa del cristianisme;
 Naixements . 
Ermengol VIII, comte d'Urgell;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4744" title="1159" nonfiltered="3528" processed="3504" dbindex="3533">
 Esdeveniments .
 S'estipula que ser el conjunt de cardenals els qui escolliran el Papa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4745" title="1160" nonfiltered="3529" processed="3505" dbindex="3534">
 Esdeveniments .
Karl Sverkersson succeeix Erik den Helige a la corona sueca.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4746" title="1161" nonfiltered="3530" processed="3506" dbindex="3535">
 Esdeveniments .
Fundaci de Trevio;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4747" title="1162" nonfiltered="3531" processed="3507" dbindex="3536">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
6 d'agost - Borgo San Dalmazzo, prop de Tor (Piemont): Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona;
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4748" title="1163" nonfiltered="3532" processed="3508" dbindex="3537">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Carta de poblaci d'Agramunt.
 Febrer - Conca de Barber: El poble de Vila-salva es trasllada a l'actual ubicaci i pren el nom de Montblanc.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4749" title="1164" nonfiltered="3533" processed="3509" dbindex="3538">
 Esdeveniments .
Fundaci de l'orde de Calatrava a Castella;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:

Mn:
4 de setembre - Pavia (Itlia) - Enric II de Leez, prncep-bisbe del principat de Lieja;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4750" title="1165" nonfiltered="3534" processed="3510" dbindex="3539">
 Esdeveniments .
Auge de l'escola de traductors de Toledo;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4751" title="1166" nonfiltered="3535" processed="3511" dbindex="3540">
 Esdeveniments .
Averrois afirma que a les taques solars hi ha les ombres dels planetes;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4752" title="1167" nonfiltered="3536" processed="3512" dbindex="3541">
 Esdeveniments .
Fundaci de la primera lliga llombarda per defensar l'autonomia de les ciutats de la Llombardia enfront Federic Barbarroja;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4753" title="1168" nonfiltered="3537" processed="3513" dbindex="3542">
 Esdeveniments .
Maimnides acaba la seva Mishn Thora;
El califa del Cairo ordena cremar-la perqu no caigui en mans dels croats;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4754" title="1169" nonfiltered="3538" processed="3514" dbindex="3543">
 Esdeveniments .
Auge de les corts d'amor a Poitiers amb Elionor d'Aquitnia;
Els anglesos comencen la conquesta d'Irlanda;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4755" title="1170" nonfiltered="3539" processed="3515" dbindex="3544">
 Esdeveniments .
Assassinat de Thomas Becket;
Fes supera a Constantinoble en poblaci ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4756" title="1171" nonfiltered="3540" processed="3516" dbindex="3545">
 Esdeveniments .
Salad acaba amb el domini fatimida a Egipte;
Persecuci dels jueus a Blois, acusats d'nfanticidis rituals;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4757" title="1172" nonfiltered="3541" processed="3517" dbindex="3546">
 Esdeveniments .
Salad segueix les seves conquestes, arriba al port d'Ayla per ocupar Sria;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4758" title="1173" nonfiltered="3542" processed="3518" dbindex="3547">
 Esdeveniments .
Construcci de la Torre de Pisa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4759" title="1174" nonfiltered="3543" processed="3519" dbindex="3548">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
PASOS CATALANS
17 d'octubre - Barcelona : Peronella d'Arag, reina d'Arag;
MN

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4760" title="1175" nonfiltered="3544" processed="3520" dbindex="3549">
 Esdeveniments .
 Naixements .

 Fibonacci, fams matemtic;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4761" title="1176" nonfiltered="3545" processed="3521" dbindex="3550">
 Esdeveniments .
22 de maig - Atemptat mortal dels Hashshashin (Assassins) contra Salad a Alep.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
3 de mar - castell de Colltort, Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa): Ramon Folc III de Cardona vescomte de Cardona, assassinat a traci per Guillem de Bergued (segons altres fonts l'any anterior; n. 1151).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4762" title="1177" nonfiltered="3546" processed="3522" dbindex="3551">
 Esdeveniments .
Incendi a Kyoto;
Fundaci de Puigcerd;
Presa de Conca;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4763" title="1178" nonfiltered="3547" processed="3523" dbindex="3552">
 Esdeveniments .
 Comena a inclinar-se la Torre de Pisa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4764" title="1179" nonfiltered="3548" processed="3524" dbindex="3553">
 Esdeveniments .
 20 de mar - Sria : Es firma el Tractat de Cazola;
 El concili del Later III condemna el catarisme com a heretgia i crea els primers guetos de jueus;
 Comena el regnat de Felip II de Frana;
 Reconeixement oficial de la independncia de Portugal per part de l'esglsia;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4765" title="1180" nonfiltered="3549" processed="3525" dbindex="3554">
 Esdeveniments .
 Naixements .

 sant Bernat Calb, religis cistercenc, neix a Reus;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4766" title="1181" nonfiltered="3550" processed="3526" dbindex="3555">
 Esdeveniments .
Observaci d'una supernova a la Xina i el Jap;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4767" title="1182" nonfiltered="3551" processed="3527" dbindex="3556">
 Esdeveniments .
Aliana entre Srbia i Hongria;
Expulsi de tots els jueus de Pars;
Fi de l'era Yowa al Jap;
Averrois s nomenat metge de la cort;
Publicaci dAlexandreis, de Gautier de Chtillon;
 Naixements .
 11 de setembre - Jap: Minamoto no Yoriie, set shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4768" title="1183" nonfiltered="3552" processed="3528" dbindex="3557">
 Esdeveniments .
Salad continua la seva campanya i conquereix Sria;
Sequera a Frana;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Chrtien de Troyes;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4769" title="1184" nonfiltered="3553" processed="3529" dbindex="3558">
 Esdeveniments .
Pavimentaci dels carrers de Pars, fet que suposa un aven higinic ;
Butlla papal Ad Aboldendam contra diversos grups acusats d'heretgia;
Comena la construcci de la Giralda, a Sevilla;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Jap: Minamoto no Yoshinaka, cinqu shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4770" title="1185" nonfiltered="3554" processed="3530" dbindex="3559">
 Esdeveniments .
Al Jap, guerra entre la dinastia Minamoto i els Taira;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4771" title="1186" nonfiltered="3555" processed="3531" dbindex="3560">
 Esdeveniments .
 Indepndencia de Bulgria de l'imperi bizant;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4772" title="1187" nonfiltered="3556" processed="3532" dbindex="3561">
 Esdeveniments .
Salad ven els croats a Cresson i captura Jerusalem, per la qual cosa es proposa endegar la Tercera Croada;
Derrota tolteca;
Es crea l'orde dels cavallers teutnics sota el model dels templers;
Traducci de lAlmagest de Ptolomeu, obra cabdal de l'astronomia, de l'rab al llat;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4773" title="1188" nonfiltered="3557" processed="3533" dbindex="3562">
 Esdeveniments .
 Lluites entre Salad i els hospitalaris a Sria;
 Alfons IX de Castella regna sobre Lle;
 Creaci de la universitat de Bolonya;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4774" title="1189" nonfiltered="3558" processed="3534" dbindex="3563">
 Esdeveniments .
3 de setembre - Westminster (Londres, Anglaterra): hi coronen Ricard I.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
6 de juliol - Chinon (Indre-et-Loire, actualment Frana): Enric II d'Anglaterra (n. 1133).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4775" title="1190" nonfiltered="3559" processed="3535" dbindex="3564">
 Esdeveniments .
Coronaci de Ricard Cor de Lle;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4776" title="1191" nonfiltered="3560" processed="3536" dbindex="3565">
 Esdeveniments .
Ricard I d'Anglaterra es casa amb Berenguera de Navarra.
El duc Bertold V de Zhringen funda la ciutat de Berna.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4777" title="1192" nonfiltered="3561" processed="3537" dbindex="3566">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 17 de setembre - Jap: Minamoto no Sanetomo, vuit shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4778" title="1193" nonfiltered="3562" processed="3538" dbindex="3567">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Naixements .
 Sant Albert Magne, Papa i mestre de Toms d'Aquino .

 Necrolgiques .

 Mor elsold Salad;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4779" title="1194" nonfiltered="3563" processed="3539" dbindex="3568">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
Inundacions a la Xina i canvi al curs del Riu Groc;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Roma: Lotari d'Hochstaden, prncep-bisbe del principat de Lieja de 1192 a 1193;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4780" title="1195" nonfiltered="3564" processed="3540" dbindex="3569">
 Esdeveniments .
Batalla d'Alarcos;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4781" title="1196" nonfiltered="3565" processed="3541" dbindex="3570">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
25 d'abril, Perpiny (el Rossell) - Alfons I el Cast o el Trobador, primer rei de la Corona d'Arag.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4782" title="1197" nonfiltered="3566" processed="3542" dbindex="3571">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4783" title="1198" nonfiltered="3567" processed="3543" dbindex="3572">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
10 de desembre - Marrqueix (el Marroc): Averroes, filsof andalus.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4784" title="1199" nonfiltered="3568" processed="3544" dbindex="3573">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 9 de febrer - Jap: Minamoto no Yoritomo, sis shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4785" title="1200" nonfiltered="3569" processed="3545" dbindex="3574">
 Esdeveniments .
 Ramon VI de Tolosa (1194-1222) es casa amb Elionor d'Arag, germana de Pere el Catlic. Aliana dels comtes de Tolosa amb el Casal de Barcelona.
Gran victria mongol sobre la Xina en una guerra amb ms de 30 milions de baixes;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XII;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4786" title="1001" nonfiltered="3570" processed="3546" dbindex="3575">
 Esdeveniments .
Comena una "guerra santa" per convertir l'ndia a l'Islam;
Casament d'Ermengol I d'Urgell amb Tetberga de Provena;

 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4787" title="1002" nonfiltered="3571" processed="3547" dbindex="3576">
 Esdeveniments .
L'Abat Oliba renuncia al comtat de Berga i ingressa a l'Orde de Sant Benet al monestir de Ripoll.

 Naixements . 
 Necrolgiques: .

 Mor Almansor, lder rab;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4788" title="1003" nonfiltered="3572" processed="3548" dbindex="3577">
 Esdeveniments .
Dinamarca ataca Anglaterra;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Eric el Roig, explorador i governant;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4789" title="1004" nonfiltered="3573" processed="3549" dbindex="3578">
 Esdeveniments .
Auge de Pisa;
San III es converteix en rei de Navarra;

 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Garcia III Sanxes II, rei de Navarra;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4790" title="1005" nonfiltered="3574" processed="3550" dbindex="3579">
 Esdeveniments .
Comenament d'un perode de fam a Europa;
Es construeix una important biblioteca dins la Casa del Saber a El Caire;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4791" title="1006" nonfiltered="3575" processed="3551" dbindex="3580">
 Esdeveniments .
 Erupci del volc Merapi a Java;
 Observaci d'una supernova;

 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4792" title="1007" nonfiltered="3576" processed="3552" dbindex="3581">
 Esdeveniments .
Primers pogroms contra els jueus.
Guillem s el primer vescomte de Vallespir.

 Naixements .

 Necrolgiques .

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4793" title="1008" nonfiltered="3577" processed="3553" dbindex="3582">
 Esdeveniments .
 Guerra civil a Al-Andalus;
L'Abat Oliba mana al monestir de Ripoll;

 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4794" title="1009" nonfiltered="3578" processed="3554" dbindex="3583">
 Esdeveniments .
Primera menci de Litunia per escrit.
Consagraci de Sant Mart del Canig.

 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4795" title="1010" nonfiltered="3579" processed="3555" dbindex="3584">
 Esdeveniments .
Els comtes catalans s'alien amb un pretendent al tron de Crdova per diners.
Comena la construcci de la Gran Mesquita a El Caire.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4796" title="1011" nonfiltered="3580" processed="3556" dbindex="3585">
 Esdeveniments .
Ibn al-Haytham comena a escriure el seu tractat sobre ptica;
Publicaci del diccionari de rimes del xins Guanyun;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Ermengol I d'Urgell;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4797" title="1012" nonfiltered="3581" processed="3557" dbindex="3586">
 Esdeveniments .

 S'anomena Papa a Benet VIII.

 Naixements . 
 Necrolgiques: .
Sergi IV, papa;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4798" title="1013" nonfiltered="3582" processed="3558" dbindex="3587">
 Esdeveniments .
 Expulsi dels jueus de Crdova;
 Naixements . 
 Necrolgiques: .
Guislabert I, comte de Rossell.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4799" title="1014" nonfiltered="3583" processed="3559" dbindex="3588">
 Esdeveniments .
Invasi normanda de Galcia;
A l'Imperi Chola es vota els representants amb una papereta dins d'una urna per primer cop;
Assaig de vacuna a la Xina;
Diccionari xins en 1000 volums;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4800" title="1015" nonfiltered="3584" processed="3560" dbindex="3589">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4801" title="1016" nonfiltered="3585" processed="3561" dbindex="3590">
 Esdeveniments .
 Naixements .
25 de juliol - ? (?): Casimir I de Polnia ('El Restaurador'),  aristcrata polons, duc de Polnia.

 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4802" title="1017" nonfiltered="3586" processed="3562" dbindex="3591">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques: .
Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4803" title="1018" nonfiltered="3587" processed="3563" dbindex="3592">
 Esdeveniments .
 Incorporaci de Bulgria a l'Imperi Bizant sota Basili II. 	;
 Oliba elegit bisbe de Vic;
 Dedicaci de la Catedral de Vic;
 Dedicaci de la Catedral de Girona;

 Naixements . 
 Necrolgiques: .
Mn ;
 29 de juliol - Lieja (principat de Lieja), Balderic II, segon prncep-bisbe;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4804" title="1019" nonfiltered="3588" processed="3564" dbindex="3593">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4805" title="1020" nonfiltered="3589" processed="3565" dbindex="3594">
 Esdeveniments .
 Codificaci de les lleis a Anglaterra pr part del rei Canut;
 Barcelona encunya la seva prpia moneda. Amb els seus tallers, esdevindr la capital de l'or europea de l'poca;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4806" title="1021" nonfiltered="3590" processed="3566" dbindex="3595">
 Esdeveniments .
La ciutat morisca de Valncia esdev independent;
Els Chola envaeixen Bengala;
Aaparici dels drusos dins l'Islam;
Es promulga el primer codi civil rus;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4807" title="1022" nonfiltered="3591" processed="3567" dbindex="3596">
 Esdeveniments .
Pau entre Corea i la Xina;
Primers seguidors del catarisme cremats per heretgia;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4808" title="1023" nonfiltered="3592" processed="3568" dbindex="3597">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4809" title="1024" nonfiltered="3593" processed="3569" dbindex="3598">

 Esdeveniments .
 Elegit Joan XIX com a Papa;
 Insurrecci camperola a Pavia;
 L'Islam s'expandeix pel nord-oest de la Pennsula ndica;
 Per la fam, els esclaus negres d'Egipte es revolten contra el califa i els nobles amb motiu de les festes religioses;
Guido d'Arezzo acaba el seu tractat sobre msica;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4810" title="1025" nonfiltered="3594" processed="3570" dbindex="3599">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4811" title="1026" nonfiltered="3595" processed="3571" dbindex="3600">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4812" title="1027" nonfiltered="3596" processed="3572" dbindex="3601">
 Esdeveniments .
 Toluges (Rossell): Primera assemblea de la Pau i Treva de Du, als , sota presidncia de l'Abat Oliba;
Ibn Hazm composa El collaret del colom, un poema amors platnic que renova la lrica;
Comena el calendari tibet;

 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4813" title="1028" nonfiltered="3597" processed="3573" dbindex="3602">
 Esdeveniments .
 14 d'abril   Enric III, fill de Conrad II, s escollit rei dels alemanys.
 El rei San III de Navarra conquereix Castella.
 Canut el Gran esdev rei de Noruega;
 12 de novembre   L'emperador de Bizanci Constant VIII casa la seva filla Zoe de Bizanci amb Rom Argir, l'hereu que havia escollit.
 15 de novembre   Rom Argir esdev emperador de Bizanci amb el ttol de Rom III.

 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
 5 de maig   Alfons V, rei de Lle i Galcia;
 15 de novembre   Constant VIII de l'Imperi bizant (nat el 960);
 Fujiwara no Michinaga, regent del Jap (nat el 966);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4814" title="1029" nonfiltered="3598" processed="3574" dbindex="3603">
 Esdeveniments .
La Bohmia s'annexxiona Morvia;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4815" title="1030" nonfiltered="3599" processed="3575" dbindex="3604">
 Esdeveniments .
Revolta dels "rodamons" a Bagdad;
Es cremen vius diversos seguidors del catarisme a Itlia;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4816" title="1031" nonfiltered="3600" processed="3576" dbindex="3605">
 Esdeveniments .
 Enderrocat l'ltim califa de Crdova;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4817" title="1032" nonfiltered="3601" processed="3577" dbindex="3606">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Consagraci de Santa Maria de Ripoll.
Mn:
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4818" title="1033" nonfiltered="3602" processed="3578" dbindex="3607">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Anselm de Canterbury (o 1034) ;
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4819" title="1034" nonfiltered="3603" processed="3579" dbindex="3608">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4820" title="1035" nonfiltered="3604" processed="3580" dbindex="3609">
 Esdeveniments .
 Creaci del Regne d'Arag;
 Naixements . 
 Necrolgiques: .
Berenguer Ramon I, comte d'Osona i Barcelona.
Sant Ermengol, bisbe d'Urgell.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4821" title="1036" nonfiltered="3605" processed="3581" dbindex="3610">
 Esdeveniments .
Auge del principat de Kiev;
Matrimoni de Ramir I d'Arag;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4822" title="1037" nonfiltered="3606" processed="3582" dbindex="3611">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques: .

 Avicena, filsof i poeta rab;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4823" title="1038" nonfiltered="3607" processed="3583" dbindex="3612">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Ermengol III, hereta el Comtat d'Urgell. 
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques: . 
Pasos Catalans:
 Ermengol II, comte d'Urgell;
Mn:
 15 d'agost - Esteve I d'Hongria;
 5 de desembre - Lieja (Principat de Lieja): Reginard de Lieja, prncep-bisbe del mateix principat;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4824" title="1039" nonfiltered="3608" processed="3584" dbindex="3613">
 Esdeveniments .
Enric III, es converteix en emperador del Sacre Imperi Rom Germnic. 
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4825" title="1040" nonfiltered="3609" processed="3585" dbindex="3614">
 Esdeveniments .
Documentada la cervesseria ms antiga del mn encara en actiu, a Weihenstephan ;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4826" title="1041" nonfiltered="3610" processed="3586" dbindex="3615">
 Esdeveniments .

 10 de desembre l'emperadriu Zoe eleva al tron de l'imperi bizant al seu fill adoptiu Miquel V;

 Naixements . 
 Necrolgiques: .
10 de desembre Miquel IV emperador de l'Imperi Rom de l'Orient.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4827" title="1042" nonfiltered="3611" processed="3587" dbindex="3616">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
14 d'agost - Lieja (Principat de Lieja): Nitard de Lieja, prncep-bisbe.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4828" title="1043" nonfiltered="3612" processed="3588" dbindex="3617">
Esdeveniments.

Naixements.
El Cid;

Necrolgiques.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4829" title="1044" nonfiltered="3613" processed="3589" dbindex="3618">
 Esdeveniments .
Publicaci del Wujing Zongyao, tractat xins sobre l'art de la guerra, que inclou l's de la plvora;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4830" title="1045" nonfiltered="3614" processed="3590" dbindex="3619">
 Esdeveniments .
L'imperi bizant conquereix Armnia;
Invenci a la Xina de la impremta de tipus mbils;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4831" title="1046" nonfiltered="3615" processed="3591" dbindex="3620">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Abat Oliba;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4832" title="1047" nonfiltered="3616" processed="3592" dbindex="3621">
 Esdeveniments .
Harald III ven els seus rivals, es proclama rei de Noruega i funda el port d'Oslo;
Benet IX, nou Papa;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4833" title="1048" nonfiltered="3617" processed="3593" dbindex="3622">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
Fundaci probable d'Oslo;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques: . 
Pasos Catalans:
Mn:
8 de juliol - Lieja (principat de Lieja): Wazon, prncep-bisbe;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4834" title="1049" nonfiltered="3618" processed="3594" dbindex="3623">
 Esdeveniments .
Inici del pontificat de Lle IX;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4835" title="1050" nonfiltered="3619" processed="3595" dbindex="3624">
 Esdeveniments .
Primera documentaci escrita del nom de Sabadell;
Guerra entre Sucia i Finlndia;
Missioners budistes expliquen la seva doctrina al Tibet;
Fundaci de Tombuct i d'Oslo;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4836" title="1051" nonfiltered="3620" processed="3596" dbindex="3625">
 Esdeveniments .
Redacci de la Rousskaa Pravda, el primer codi de lleis rus;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4837" title="1052" nonfiltered="3621" processed="3597" dbindex="3626">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4838" title="1053" nonfiltered="3622" processed="3598" dbindex="3627">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Ramon Berenguer II comte de Barcelona.
Berenguer Ramon II comte de Barcelona.
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4839" title="1054" nonfiltered="3623" processed="3599" dbindex="3628">
 Esdeveniments .
 S'esdev el Cisma d'Orient.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4840" title="1055" nonfiltered="3624" processed="3600" dbindex="3629">
 Esdeveniments .
Els almorvides conquereixen el Marroc;
S'introdueix el conreu de la llimona a Espanya;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4841" title="1056" nonfiltered="3625" processed="3601" dbindex="3630">
 Esdeveniments .

 Enric IV esdev rei d'Alemanya (llavors Sacre Imperi Romanogermnic);

 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4842" title="1057" nonfiltered="3626" processed="3602" dbindex="3631">
 Esdeveniments .
Darrer s del papir per als documents papals;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4843" title="1058" nonfiltered="3627" processed="3603" dbindex="3632">
 Esdeveniments .
18 de novembre - Barcelona: se'n consagra la catedral.
Primeres inscripcions en birm;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
? - Valncia (Valncia): Avicebr, poeta i filsof d'origen jueu.
28 de novembre - ? (?): Casimir I de Polnia ('El Restaurador'),  aristcrata polons, duc de Polnia.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4844" title="1059" nonfiltered="3628" processed="3604" dbindex="3633">
 Esdeveniments .
A partir d'aqusta data noms els cardenals poden escollir el nou Papa;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4845" title="1060" nonfiltered="3629" processed="3605" dbindex="3634">
 Esdeveniments .
El Cid s nomenat cavaller;
Historiografia: crnica xinesa sobre la dinastia Tang;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4846" title="1061" nonfiltered="3630" processed="3606" dbindex="3635">
 Esdeveniments .
Alexandre II s elegit Papa;
Acabada la catedral d'Speyer;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4847" title="1062" nonfiltered="3631" processed="3607" dbindex="3636">
 Esdeveniments .
Fundaci de Marrqueix;
 Naixements . 
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4848" title="1063" nonfiltered="3632" processed="3608" dbindex="3637">
 Esdeveniments .
Comena la construcci de la catedral de Pisa;
Es congela el riu Tmesi durant 14 setmanes per un hivern molt rigors;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4849" title="1064" nonfiltered="3633" processed="3609" dbindex="3638">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Roger I de Foix;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4850" title="1065" nonfiltered="3634" processed="3610" dbindex="3639">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4851" title="1066" nonfiltered="3635" processed="3611" dbindex="3640">
 Esdeveniments .

 Conquesta d'Anglaterra per part dels normands;
28 de setembre: Guillem el Conqueridor desembarca a la costa anglesa a Pevensey;
14 d'octubre: Batalla de Hastings entre Guillem el Conqueridor i Harold II d'Anglaterra. Harold mor i Guillem s'end la victria.
25 de desembre: Guillem s coronat Rei d'Anglaterra;

 Es veu el cometa Halley a Europa, escampant-se el pnic;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
25 de setembre: Harald Hardraade, rei de Noruega, mor a la Batalla d'Stamford Bridge;

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4852" title="1067" nonfiltered="3636" processed="3612" dbindex="3641">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4853" title="1068" nonfiltered="3637" processed="3613" dbindex="3642">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4854" title="1069" nonfiltered="3638" processed="3614" dbindex="3643">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4855" title="1070" nonfiltered="3639" processed="3615" dbindex="3644">
 Esdeveniments .
Construcci de l'anomenat Temple de la Literatura a Vietnam per a l'educaci dels funcionaris de la cort;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4856" title="1071" nonfiltered="3640" processed="3616" dbindex="3645">
 Esdeveniments .
 Batalla de Manzikert: L'Imperi Bizant perd bona part de l'sia Menor a mans dels seljcides. ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4857" title="1072" nonfiltered="3641" processed="3617" dbindex="3646">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4858" title="1073" nonfiltered="3642" processed="3618" dbindex="3647">
 Esdeveniments .
 Naixements .

 Leopold III, patr d'ustria;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4859" title="1074" nonfiltered="3643" processed="3619" dbindex="3648">
 Esdeveniments .
Declaraci obligatria dels bns personals a la Xina;
Comena la reforma gregoriana;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4860" title="1075" nonfiltered="3644" processed="3620" dbindex="3649">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
23 de juny - Lieja (principat de Lieja): Teodu de Baviera, prncep-bisbe;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4861" title="1076" nonfiltered="3645" processed="3621" dbindex="3650">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
27 de maig - Barcelona?: Ramon Berenguer I, el Vell, comte de Barcelona, Girona i Osona.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4862" title="1077" nonfiltered="3646" processed="3622" dbindex="3651">
 Esdeveniments .
Els turcs conquereixen Jerusalem;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4863" title="1078" nonfiltered="3647" processed="3623" dbindex="3652">
 Esdeveniments .
Formulaci de la prova ontolgica de l'existncia de Du per Sant Anselm;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4864" title="1079" nonfiltered="3648" processed="3624" dbindex="3653">
 Esdeveniments .
 Omar Khayyam efectua el clcul ms acurat de la durada de l'any amb mitjans antics;
 Naixements . 
Pere Abelard;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4865" title="1080" nonfiltered="3649" processed="3625" dbindex="3654">


 Esdeveniments .
Sant Pere de Casserres es converteix en un priorat dependent de Cluny i esdev el centre administratiu de les possessions d'aquest monestir a Catalunya;
S'estableix a Castella el ritus litrgic rom;
Castell de Newcastle (que donar nom a la ciutat);
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4866" title="1081" nonfiltered="3650" processed="3626" dbindex="3655">
 Esdeveniments .
 Matrimoni d'Alfons VI de Castella;
 Primera menci d'Albnia en un document;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4867" title="1082" nonfiltered="3651" processed="3627" dbindex="3656">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
11 de novembre - Rods, Occitnia: Ramon Berenguer III, comte de Barcelona;

 Necrolgiques .
5 de desembre - la Perxa de l'Astor, Gualba (el Valls Oriental): Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes, comte de Barcelona, fet assassinar probablement per son germ, Berenguer Ramon II el Fratricida.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4868" title="1083" nonfiltered="3652" processed="3628" dbindex="3657">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4869" title="1084" nonfiltered="3653" processed="3629" dbindex="3658">
 Esdeveniments .
Fundaci del orde dels cartoixos;
Saqueig normand de Roma;
Els turcs capturen Antiquia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4870" title="1085" nonfiltered="3654" processed="3630" dbindex="3659">
 Esdeveniments .
25 de maig - Alfons VI de Castella pren Toledo.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Gregori VII, papa;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4871" title="1086" nonfiltered="3655" processed="3631" dbindex="3660">
 Esdeveniments .

 Expansi dels almorvids a la Pennsula Ibrica;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4872" title="1087" nonfiltered="3656" processed="3632" dbindex="3661">
 Esdeveniments .
Gran incendi a Londres;
Destrucci del temple d'Uppsala;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4873" title="1088" nonfiltered="3657" processed="3633" dbindex="3662">
 Esdeveniments .

 A Bolonya, Itlia es funda la Universitat ;
 A Anglaterra i el Ducat de Normandia s'esdev la Rebelli de 1088;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4874" title="1089" nonfiltered="3658" processed="3634" dbindex="3663">
 Esdeveniments .
4 d'abril - Emissi del document que situa l'origen del monestir de Santa Maria de Llad.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4875" title="1090" nonfiltered="3659" processed="3635" dbindex="3664">
 Esdeveniments .

Els almorvits capturen Granada;
Creaci de la Secta dels assassins;

 Naixements . 

 Bernat de Claravall. Sant.

 Necrolgiques .

 Garcia I de Galcia Rei de Galcia.
 Ermessenda de Cardona. Filla del vescomte Ramon Folc I de Cardona.
 Bernat I de Claramunt. Senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona.
 
Pgines que s'hi relacionen.

Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4876" title="1091" nonfiltered="3660" processed="3636" dbindex="3665">
 Esdeveniments .
Construcci del castell de Cardiff;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4877" title="1093" nonfiltered="3661" processed="3637" dbindex="3666">
 Esdeveniments .
Pau entre Egipte i Etipia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4878" title="1094" nonfiltered="3662" processed="3638" dbindex="3667">
 Esdeveniments .
Expansi d'un joc de pilota xutada amb els peus al Jap;
El Cid conquereix Valncia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4879" title="1095" nonfiltered="3663" processed="3639" dbindex="3668">
 Esdeveniments .
 El Papa Urb II comena a predicar sobre les croades al Concili de Clermont;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Agns, esposa de Pere I d'Arag;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4880" title="1096" nonfiltered="3664" processed="3640" dbindex="3669">
 Esdeveniments .
Pere I d'Arag conquereix Osca;
Comencen les classes a la famosa universitat d'Oxford;
Primera predicaci de les croades a Europa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4881" title="1097" nonfiltered="3665" processed="3641" dbindex="3670">
 Esdeveniments .
La primera de les croades arriba a Constantinoble;
Fundaci del comtat que donar lloc a Portugal (data no segura);
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Berenguer Ramon II, a Jerusalem, comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rass.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4882" title="1098" nonfiltered="3666" processed="3642" dbindex="3671">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4883" title="1099" nonfiltered="3667" processed="3643" dbindex="3672">
 Esdeveniments .

 Primera de les croades;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
10 de juliol - Valncia: Rodrigo Daz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castell.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4884" title="1100" nonfiltered="3668" processed="3644" dbindex="3673">
 Esdeveniments .
El rei Enric I d'Anglaterra promulga la Carta de Llibertats, antecedent de la Constituci;
Invenci del joc de dames (aproximat);
Fundaci de Cuzco, al Per;
Explicaci del principi de la cambra fosca, que possibilitar la fotografia;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Godofreu de Bouillon, cavaller defensor del Sant Sepulcre. El seu germ Baldu esdev el primer rei de Jerusalem.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XI;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4885" title="25 d'abril" nonfiltered="3669" processed="3645" dbindex="3674">
El 25 d'abril s el cent quinz dia de l'any del calendari gregori i el cent setz en els anys de trasps. Queden 250 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1707 - Almansa (Albacete, Castella, Espanya): les tropes felipistes hi derroten les austracistes, cosa que comportar que Castella ocupi el Regne de Valncia per dret de conquesta (guerra de Successi).
Mn:
1953 - Nova York (EUA): James Dewey Watson i Crick donen a conixer a la revista cientfica Nature l'estructura de l'ADN en doble hlix que havien descobert.
1974 - Portugal: l'emissi de la can 'Grandola Vila Morena', dona el senyal per a l'aixecament militar, planificat per Otelo Saraiva de Carvalho, que posar fi a la dictadura d'Antonio de Oliveira Salazar.
1977 - Espanya: el govern d'Adolfo Surez aprova la legalitzaci del Partit Comunista d'Espanya.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1214 - Castell de Poissy (Pars, Frana): Llus IX de Frana, rei de Frana;
1284 - Castell de Caernarfon (Galles): Eduard II d'Anglaterra, rei d'Anglaterra;
1599 - Huntingdon (Anglaterra): Oliver Cromwell, estadista angls. ;
1830 - Lede (Blgica): Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc;
1874 - Bolonya (Itlia): Guglielmo Marconi, inventor itali. ;
1903 - Tambov (Rssia): Andrei Nikolaievich Kolmogorov, matemtic rus. ;
1918 - Newport News (Estats Units): Ella Fitzgerald, cantant nord-americana. ;
1927 - Viavlez (Astries, Espanya): Corn Tellado, escriptora espanyola. ;
1940 - Nova York (Estats Units): Al Pacino, actor nord-americ. ;
1947 - Amsterdam (Pasos Baixos): Johan Cruyff, futbolista. ;
1969 - Katy (Texas, Estats Units): Rene Zellweger, actriu nord-americana;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1196 - Perpiny (el Rossell) - Alfons el Cast, o el Trobador, primer rei de la Corona d'Arag.
1972 - Castelldefels (el Baix Llobregat): George Sanders, actor britnic.
Mn:
1911 - Tor (Itlia): Emilio Salgari, escriptor itali;
1990 - Filadlfia (Estats Units): Dexter Gordon, msic nord-americ;
1995 - Rancho Mirage (Califrnia, Estats Units): Ginger Rogers, actriu i ballarina nord-americana.
 Festes i commemoracions . 
Diada del Pas Valenci.
Sant Marc, diada de Vencia, d'alguns territoris de l'antiga repblica serenssima (que abastava el Vneto i la costa adritica de l'Eslovnia i la Crocia actuals) i de Fertlia (l'Alguer).
Festa local de Guardiola de Bergued;
Festa local de Montgat;
Aplec a l'ermita de Sant Elies de Vilamajor (Masss del Montseny) (Des del s.XV per a demanar pluja al Valls);
Festa local de Beniarj on es fa el ball de la Bandera de Sant Marc, patr de la casa dels March a la que pertany Ausis March, ve i senyor d'esta poblaci;
Onomstica: Sant Marc, evangelista; sant Ani, bisbe; santa Calixta, mrtir.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4886" title="26 d'abril" nonfiltered="3670" processed="3646" dbindex="3675">
El 26 d'abril s el cent setz dia de l'any del calendari gregori i el cent diset en els anys de trasps. Queden 249 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1987 - Lleida: 8.000 persones aconsegueixen un rcord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.
Mn:
1621 - Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid.
1986- Txernbil- Accident Nuclear;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1711   David Hume, Edimburg (Esccia), filsof empirista escocs.
1889   Ludwig Wittgenstein, Viena (ustria), filsof.
1988   Ricard Dam Vegas, Mollet del Valls (Catalunya), gran farmaceutic.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
911 - Guifr II Borrell (dit tamb Borrell I), comte de Barcelona, Girona i Osona.
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Onomstica: Sant Isidor, bisbe; Mare de Du del Bon Consell; Sant Clet, papa; sant Marcell, papa; sant Pascasi, bisbe.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4887" title="911" nonfiltered="3671" processed="3647" dbindex="3676">
 Esdeveniments .
Tractat de St.-Claire-sur-Epte entre Carles III de Frana i els normands.
Sergi III deixa pas al papat d'Anastasi III.
 Naixements . 
 Necrolgiques .
26 d'abril - Guifr II Borrell (dit tamb Borrell I), comte de Barcelona, Girona i Osona.
14 d'abril - Sergi III;
Llus IV d'Alemanya, darrer rei carolingi de Frana oriental;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4888" title="901" nonfiltered="3672" processed="3648" dbindex="3677">
 Esdeveniments .
A Uxmal es dedica un camp al Joc de pilota mesoameric;
Llus III el Cec proclamat Emperador d'Occident;
Nicolau el Mstic esdev Patriarca de Constantinoble;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Adelaida de Fril, mare de Carles el Simple;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4889" title="902" nonfiltered="3673" processed="3649" dbindex="3678">
 Esdeveniments .
L'Islam predomina a les Illes Balears;
Cau Taormina, el darrer basti bizant a Siclia;
La poblaci mundial assoleix els 240 milions (aproximadament);
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Al-Mutadid, califa de Bagdad;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4890" title="903" nonfiltered="3674" processed="3650" dbindex="3679">
 Esdeveniments .
Comena el pontificat el Papa Lle V (substitueix Benet IV);
Agregades les Illes Balears a l'imperi rab;
Els vkings envaeixen Anglaterra;

 Naixements .
Abd Al-Rahman Al Sufi, astrnom persa;

 Necrolgiques . 
Lle V (a la pres, un cop desposset del crrec papal);
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4891" title="904" nonfiltered="3675" processed="3651" dbindex="3680">
 Esdeveniments .
Destrucci de Chang'an, capital de la Dinastia Tang i ciutat ms gran del mn antic.
El 29 de gener, Sergi III esdev Pontfex Mxim en substituci de Lle V; comena el perode conegut com pornocrcia.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Cristfor I, antipapa;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4892" title="905" nonfiltered="3676" processed="3652" dbindex="3681">
 Esdeveniments .
Els blgars ocupen Albnia i Macednia;
San I de Navarra s proclamat rei de Navarra (succeeix Fortuny Garcs);

 Naixements . 
Constant VII, emperador de Bizanci;
 Necrolgiques . 

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4893" title="906" nonfiltered="3677" processed="3653" dbindex="3682">
 Esdeveniments .
Batalla de Fritzlar pel domini de Franconia.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4894" title="907" nonfiltered="3678" processed="3654" dbindex="3683">
 Esdeveniments .
La dinastia Chola domina la part del sud de l'ndia portant la pau a la regi durant segles.
Cau la dinastia Tang a la Xina.
Oleg el Savi, del Rus' de Kev, arriba a les portes de Constantinoble.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Bors I de Bulgria ;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4895" title="908" nonfiltered="3679" processed="3655" dbindex="3684">
 Esdeveniments .
Els rabs arriben a Somlia;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Benci I de Carcassona, comte de Carcassona;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4896" title="909" nonfiltered="3680" processed="3656" dbindex="3685">
 Esdeveniments .
Inici del Califat fatimita a Egipte;
Fundaci de l'abadia de Cluny (910, segons altres fonts);
Mariozza es casa amb Alberic I de Spoleto;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
San Grau d'Orlhac;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4897" title="910" nonfiltered="3681" processed="3657" dbindex="3686">
 Esdeveniments .
Fundaci de l'Abadia de Cluny (909, segons altres fonts).

 Naixements .
Hedwig de Saxnia, filla d'Enric I d'Alemanya, germana d'Ot I, muller d'Hug el Gran i mare d'Hug Capet.

 Necrolgiques .
Alfons III el Magne, rei d'Astries.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4898" title="912" nonfiltered="3682" processed="3658" dbindex="3687">
 Esdeveniments .
Nicolau el Mstic esdev Patriarca de Constantinoble.
Abd al-Rahman III assoleix el crrec de califa de Crdova.
Alexandre II de Bizanci ocupa el tron de l'Imperi Bizant.

 Naixements .
(23 de novembre) - Ot I, emperador i fundador del Sacre Imperi Romanogermnic.

 Necrolgiques .
Lle VI el Savi, emperador bizant;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4899" title="913" nonfiltered="3683" processed="3659" dbindex="3688">
 Esdeveniments .
Lle s la capital del regne d'Astries;
Construcci de lAlczar de Sevilla;
Land I escollit Papa (en substituci d'Anastasi III).

 Naixements . 
Isma'il al-Mansur Bi-Nasrillah, califa;
 Necrolgiques . 
Alexandre II de Bizanci;
Anastasi III;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4900" title="914" nonfiltered="3684" processed="3660" dbindex="3689">
 Esdeveniments .
Els vkings conquereixen gran part d'Irlanda.
Es funda Waterford, primera ciutat d'Irlanda.
Guerra entre l'Imperi Bizant i Bulgria per la ciutat d'Adrianpolis.
Joan X relleva Land I en el pontificat.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Land;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4901" title="915" nonfiltered="3685" processed="3661" dbindex="3690">
 Esdeveniments .
Batalla de Garigliano;
 Naixements . 
Guillem II d'Aquitnia;
 Necrolgiques . 
Sunyer II d'Empries;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4902" title="916" nonfiltered="3686" processed="3662" dbindex="3691">
 Esdeveniments .
El Papa Joan X organitza una lliga italiana contra els sarrans;
Consagraci de la catedral de Santa Eullia d'Elna;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Benci, comte d'Empries i del Rossell;
Sant Climent d'Ohrid;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4903" title="917" nonfiltered="3687" processed="3663" dbindex="3692">
 Esdeveniments .
Batalla d'Anchialus, el tsar Sime I de Bulgria envaeix Trcia i en foragita les tropes de Bizanci.

 Naixements .
Theophylactus Lecapenus, patriarca de Constantinoble;

 Necrolgiques .
Rakka: Al-Abbas ben Amir al-Ghanawi, general dels abbssides.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4904" title="918" nonfiltered="3688" processed="3664" dbindex="3693">
 Esdeveniments .
Fundaci de la dinastia Koryo a Corea.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
6 de juliol: Guillem, duc d'Aquitnia;
23 de desembre: Conrad I, rei d'Alemanya.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4905" title="919" nonfiltered="3689" processed="3665" dbindex="3694">
 Esdeveniments .
 L'esglsia de Bulgria es delcara autnoma, amb el seu propi patriarca;
 Pillatge massiu dels vkings a Bretanya;
 Enric I d'Alemanya s coronat rei;
 Rom I Lecap assoleix la regncia a l'Imperi Bizant, amb Constant VII;
 Naixements . 
Garcia II Sanxes I de Navarra, rei de Navarra i comte d'Arag (925-970);

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4906" title="920" nonfiltered="3690" processed="3666" dbindex="3695">
 Esdeveniments .
Comena l'edat d'or de l'imperi de Ghana;
El poble tolteca s'estableix a Mxic;
Extensi del bogomilisme a Bulgria;
 Naixements .
Llus IV, rei de Frana;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4907" title="921" nonfiltered="3691" processed="3667" dbindex="3696">
 Esdeveniments .
Enric I d'Alemanya envaeix Baviera.

 Naixements .
Edmund I, rei d'Anglaterra;

 Necrolgiques .
Ricard I de Borgonya, duc de Borgonya;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4908" title="922" nonfiltered="3692" processed="3668" dbindex="3697">
 Esdeveniments .
Robert I s coronat rei de Frana;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Mansur Al-Hallaj, autor suf;
Gal III d'Arag, comte d'Arag;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4909" title="923" nonfiltered="3693" processed="3669" dbindex="3698">
 Esdeveniments .
Batalla de Soissons: mor el rei Robert I de Frana; Carles el Simple s arrestat pels partidaris de Rodolf I de Frana.

 Naixements .
Suzaku, emperador del Jap;

 Necrolgiques .
Robert I de Frana;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4910" title="924" nonfiltered="3694" processed="3670" dbindex="3699">
 Esdeveniments .
Fruela II d'Astries puja al tron de Lle;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Ordoni II de Lle;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4911" title="925" nonfiltered="3695" processed="3671" dbindex="3700">
 Esdeveniments .
Alfons IV El Monjo proclamat rei de Lle;
Els rabs dominen Zanzbar;
Uni de Navarra i el comtat d'Arag;
Odon de Cluny assigna una lletra a cada nota musical, sistema que perviu als pasos anglosaxos;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
San I de Navarra, rei de Navarra;
Nicolau el Mstic, Patriarca de Constantinoble;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4912" title="926" nonfiltered="3696" processed="3672" dbindex="3701">
 Esdeveniments .
Construcci de la primera esglsia de l'orde de Cluny;

 Naixements .
Murakami, emperador del Jap;

 Necrolgiques .
Guillem II d'Aquitnia;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4913" title="927" nonfiltered="3697" processed="3673" dbindex="3702">
 Esdeveniments .
L'Imperi Bizant atorga ms autonomia a Bulgria, en reconixer la seva esglsia com a autocfala i proclamar el seu nou rei com a tsar;
Els sarrans destrueixen Trent, ciutat d'Itlia;

 Naixements .
Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell.

 Necrolgiques . 
Sime I de Bulgria;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4914" title="928" nonfiltered="3698" processed="3674" dbindex="3703">
 Esdeveniments .
 Dos pontfexs, el Papa Joan X i Lle VI, sn assasinats per ordre de Marozia.
 Al desembre, Esteve VII assumeix el Pontificat.
 Enric I d'Alemanya conquereix Brandenburg;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Llus III el Cec, comte de Provena;
Tomislav I, rei de Crocia;
Joan X i Lle VI, papes;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4915" title="929" nonfiltered="3699" processed="3675" dbindex="3704">
 Esdeveniments .
 Es crea el califat de Crdova;
Conflictes entre Hug el Gran i Heribert II de Vermandois;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Al-Battani, astrnom rab;
Sant Wenceslau (segons una altra tradici, l'any 935);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4916" title="930" nonfiltered="3700" processed="3676" dbindex="3705">
 Esdeveniments .
 Castella - Burgos es converteix en capital del Comtat de Castella;
Creaci de l'assemblea nacional (poder legislatiu) ms antiga encara en vigor a Islndia;
Fundaci del monestir de Cluny i naixement d'aquest orde;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Daigo, emperador del Jap;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4917" title="931" nonfiltered="3701" processed="3677" dbindex="3706">
 Esdeveniments .
Joan XI escollit Papa;
Alfons IV de Lle s derrotat per Ramir II de Lle;
 Naixements . 
Adelaida d'Itlia, muller d'Ot I;
 Necrolgiques . 
Esteve VII, Papa;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4918" title="932" nonfiltered="3702" processed="3678" dbindex="3707">
 Esdeveniments .
Localitzaci ficcional de la pellcula de Monty Python sobre el Sagrat Graal;
Toledo passa a mans omeies;
 Naixements .
Xiao Shi, emperadriu xinesa;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4919" title="933" nonfiltered="3703" processed="3679" dbindex="3708">
 Esdeveniments .
L'emperador de Bizanci atorga privilegis comercials a Vencia;
Guillem I de Normandia ocupa l'illa de Jersey;
Enric I d'Alemanya derrota els magiars a la batalla de Riade;

 Naixements .
Ricard I de Normandia, dit Sense Por;

 Necrolgiques .
Alfons IV, rei de Lle i de Galcia;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4920" title="934" nonfiltered="3704" processed="3680" dbindex="3709">
 Esdeveniments .
L'erupci del volc Eldja provoca la major inundaci de bassalt coneguda;
Enric I d'Alemanya conquereix Hedeby (regi de Dinamarca);

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Emma de Frana, reina de Frana;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4921" title="935" nonfiltered="3705" processed="3681" dbindex="3710">
 Esdeveniments .
Crdova esdev la major ciutat del mn;
Vclav (Sant Wenceslau), duc de Bohmia s assassinat per Boleslau, el seu germ, que n'ocupar el tron;
Reedificacions que modifiquen el monestir de Ripoll que amplien el conjunt monstic.
 Naixements . 
Miecislau I de Polnia;
 Necrolgiques .
Joan XI, Papa;
Sant Wenceslau;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4922" title="936" nonfiltered="3706" processed="3682" dbindex="3711">
 Esdeveniments .
 Comena el pontificat del Papa Lle VII;
Ot I coronat a Aquisgr;

 Naixements .
Li Houzhu, darrer emperador xins de la dinastia Tang del sud;

 Necrolgiques .
Enric I d'Alemanya;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4923" title="937" nonfiltered="3707" processed="3683" dbindex="3712">
 Esdeveniments .
 El Sacre Imperi Romanogermnic passa a tenir la capital a Magdeburg;
 Unificaci de Gran Bretanya;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Rudolf II, rei de Borgonya;
Arnulf I, duc de Baviera;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4924" title="938" nonfiltered="3708" processed="3684" dbindex="3713">
 Esdeveniments .
Un lder vietnamita es revolta contra la Xina i reconquereix la independncia del seu pas;
Longs apareix per primera vegada anomenat en documentaci procedent del monestir de Leyre, a un document del 14 de febrer del 938, amb el nom de Longare.

 Naixements . 
Hug Capet (alguns documents parlen del 940);

 Necrolgiques .
Thankmar (o Tammo), germanastre d'Ot I;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4925" title="939" nonfiltered="3709" processed="3685" dbindex="3714">
 Esdeveniments .
El Vietnam s'independitza de la Xina;
Batalla de Simancas;
Comena el pontificat d'Esteve VIII (substitueix Lle VII);

 Naixements . 
Rom II, emperador de Bizanci;
 Necrolgiques . 
Pietro II Candiano, dux de Vencia;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4926" title="940" nonfiltered="3710" processed="3686" dbindex="3715">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Abu'l-Wafa, matemtic persa;
 Necrolgiques . 
ar-Radi, califa de Bagdad;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4927" title="941" nonfiltered="3711" processed="3687" dbindex="3716">
 Esdeveniments .
Guerra Russo-Bizantina.
 Naixements . 
Lotari I de Frana, fill de Llus IV i futur rei;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4928" title="942" nonfiltered="3712" processed="3688" dbindex="3717">
 Esdeveniments .
S'inicia el pontificat de Mar II, que succeeix Esteve VIII.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Esteve VIII, Papa de l'Esglsia Catlica;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4929" title="943" nonfiltered="3713" processed="3689" dbindex="3718">
 Esdeveniments .
Revolta dels berbers contra els fatimides per uns impostos abusius;
 Pillatges dels pobles d'Hongria a l'Imperi Bizant;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4930" title="944" nonfiltered="3714" processed="3690" dbindex="3719">
 Esdeveniments .
Nova fundaci de l'Alger.
Constant Lecap i el seu germ Esteve Lecap derroquen Rom I, emperador bizant.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4931" title="945" nonfiltered="3715" processed="3691" dbindex="3720">
 Esdeveniments .
Els bouides prenen el control de Bagdad.
Ferran Gonzlez recupera el Govern de Castella.
Olga de Kev ocupa la regncia del Rus' desprs de l'assassinat d'Igor de Kev.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Igor de Kev;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4932" title="946" nonfiltered="3716" processed="3692" dbindex="3721">
 Esdeveniments .
Agapit II relleva Mar II com a Papa.
L'emperador Murakami puja al tron del Jap.
Consagraci de la catedral de Clarmont-Ferrand.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Edmond I d'Anglaterra;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4933" title="947" nonfiltered="3717" processed="3693" dbindex="3722">
 Esdeveniments .
Els tolteques ocupen Teotihuacan i dominen tot Mxic.
El joc dels escacs arriba a Europa.
 Naixements .
Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, primer emir hamdnida d'Alep;

 Necrolgiques . 
Hug d'Arle rei de Provena i d'Itlia;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4934" title="948" nonfiltered="3718" processed="3694" dbindex="3723">
 Esdeveniments .
Ot el Gran funda missions diocesanes a Brandenburg, Havelburg, Ribe, Aarhus i Schleswig.
Borrell II esdev comte d'Urgell;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Rom I Lecap, emperador de Bizanci;
Sunifred II d'Urgell, comte d'Urgell;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4935" title="949" nonfiltered="3719" processed="3695" dbindex="3724">
 Esdeveniments .
L'astrnom belga Jean Meeus afirma que l'1 de febrer d'aquest any tots els planetes del sistema solar es van trobar en el mateix arc de 90 del sistema. Est previst que la segent vegada que aix succeeixi sigui el 6 de maig del 2492.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Y zei, emperador del Jap;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4936" title="950" nonfiltered="3720" processed="3696" dbindex="3725">
 Esdeveniments .
El duc de Bohmia i Ot I signen la pau.
Es calcula que la poblaci mundial assoleix els 250 milions.

 Naixements . 
Reizei, emperador del Jap;
Eric el Roig;
 Necrolgiques . 
Al-Farabi, filsof persa;
Sunyer I, comte de Barcelona, Girona i Osona.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4937" title="951" nonfiltered="3721" processed="3697" dbindex="3726">
 Esdeveniments .
Acaba l'ocupaci rab de Creta.

 Naixements .
Sant Romuald;

 Necrolgiques .
Emperador Shizong de Liao;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4938" title="952" nonfiltered="3722" processed="3698" dbindex="3727">
 Esdeveniments .
Hug Capet es casa amb Adelaida d'Aquitnia.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Suzaku, emperador del Jap;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4939" title="953" nonfiltered="3723" processed="3699" dbindex="3728">
 Esdeveniments .
Primera menci documentada de la ciutat d'Aquisgr.
 Naixements . 
Carles, duc de la Baixa Lorena, fill de Llus IV;
 Necrolgiques . 
Ismail al-Mansur, califa;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4940" title="954" nonfiltered="3724" processed="3700" dbindex="3729">
 Esdeveniments .
En morir Eric de Noruega, Edred esdev el primer rei de tota Anglaterra.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Llus IV, rei de Frana;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4941" title="955" nonfiltered="3725" processed="3701" dbindex="3730">
 Esdeveniments .
Edwy esdev rei d'Anglaterra.
Joan XII relleva Agapit II al papat.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Agapit II;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4942" title="956" nonfiltered="3726" processed="3702" dbindex="3731">
 Esdeveniments .
Epidmia de pesta a Europa.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Ali al-Masudi, historiador, gegraf i filsof;
Hug el Gran, pare d'Hug Capet;
Ordoni III de Lle, rei de Lle;
Urraca de Pamplona, infanta de Navarra i reina de Lle;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4943" title="957" nonfiltered="3727" processed="3703" dbindex="3732">
 Esdeveniments .
Acaba la dinastia Chandra Hindu a l'actual Monglia i s'inicia una poca de caos.
Olga de Kev, regent del Rus', es converteix al cristianisme ortodox.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4944" title="958" nonfiltered="3728" processed="3704" dbindex="3733">
 Esdeveniments .
Primera menci en literatura del Bosc de Sherwood (futura ambientaci de les aventures de Robin Hood);
 Naixements . 
Basili II, emperador bizant;
 Necrolgiques . 
Gorm el Vell, rei de Dinamarca;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4945" title="959" nonfiltered="3729" processed="3705" dbindex="3734">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Constant VII, emperador bizant;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4946" title="960" nonfiltered="3730" processed="3706" dbindex="3735">
 Esdeveniments .
Edgar el Pacfic s coronat rei d'Anglaterra.

 Naixements .
Constant VIII, emperador de Bizanci;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4947" title="961" nonfiltered="3731" processed="3707" dbindex="3736">
 Esdeveniments .
L'Imperi Bizant conquereix l'illa de Creta.
Un incendi destrueix la Catedral de Sant Pau a Londres.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
PASOS CATALANS

MN
961 - Crdova, Espanya: Abd al-Rahman III, Primer Califa de Crdova, (n. Crdova, Espanya 891).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4948" title="962" nonfiltered="3732" processed="3708" dbindex="3737">
 Esdeveniments .
El Papa Joan XII corona Ot el Gran emperador del Sacre Imperi.
Neix el Sacre Imperi Romanogermnic.

 Naixements .
Eduard el Mrtir, rei d'Anglaterra;

 Necrolgiques .
Indulf, rei d'Esccia;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4949" title="963" nonfiltered="3733" processed="3709" dbindex="3738">
 Esdeveniments .
 Fundaci de Luxemburg.
Ot I derrota Miecislau I de Polnia.
Lle VIII inicia el seu papat, durant un temps simultani al de Joan XII.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Rom II, emperador de Bizanci;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4950" title="964" nonfiltered="3734" processed="3710" dbindex="3739">
 Esdeveniments .
Benet V s escollit Papa per deposat el mateix any;
S'escriu el primer text en castell;
 Naixements .
Garcia III Sanxes II de Navarra, rei de Navarra i comte d'Arag;

 Necrolgiques . 
Joan XII, Papa;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4951" title="965" nonfiltered="3735" processed="3711" dbindex="3740">
 Esdeveniments .
1 de mar - Lle VIII restaurat Papa en el lloc de Benet V.
1 d'octubre - Joan XIII relleva Lle VIII.
8 de desembre - Primera menci documentada de Sant Just Desvern;
 Naixements . 
Elvira de Castella, regent castellana;
San I Garcia de Castella, comte de Castella;

 Necrolgiques . 
Benet V, Papa;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4952" title="966" nonfiltered="3736" processed="3712" dbindex="3741">
 Esdeveniments .
Miecislau I, duc de Polnia es converteix al cristianisme.
Campanya d'Ot I contra Itlia.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Berenguer d'Ivrea, rei de Llombardia;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4953" title="967" nonfiltered="3737" processed="3713" dbindex="3742">
 Esdeveniments .
Ramir III de Lle esdev rei de Lle amb noms 5 anys d'edat.
L'emperador Reizei ocupa el tron imperial japons.
Gerbert d'Orlhac comena a estudiar a Ripoll.
 Naixements . 
 wi tos awa (Sigrid Storrda), duquesa polonesa;
 Necrolgiques . 
Murakami, emperador del Jap;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4954" title="968" nonfiltered="3738" processed="3714" dbindex="3743">
 Esdeveniments .
Setge de Kev;

 Naixements .
Kazan, emperador del Jap;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4955" title="969" nonfiltered="3739" processed="3715" dbindex="3744">
 Esdeveniments .
Joan I Tzimisces esdev emperador de l'Imperi Rom d'Orient.
Boris II s coronat tsar de Bulgria.
 Naixements . 
Olaf I de Noruega;
 Necrolgiques . 

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4956" title="970" nonfiltered="3740" processed="3716" dbindex="3745">
 Esdeveniments .
Erupci volcnica a Mashu, al Jap.
Es completa la construcci de la mesquita d'al-Azhar, al Caire, la universitat islmica ms antiga.
 Naixements . 
Bernat I de Besal Tallaferro, comte de Besal;
 Necrolgiques . 
Ferran Gonzlez, comte de Castella;
Garcia II Sanxes I de Navarra, rei de Navarra i comte d'Arag;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4957" title="971" nonfiltered="3741" processed="3717" dbindex="3746">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
Joan I Tzimisces derrota Svetislav I de Kev en la cinquena Guerra Russo-Bizantina.
Kenneth II succeeix Culen com a rei d'Esccia.
27 d'octubre - Principat de Lieja: L'emperador Ot I anomena Notger com primer prncep-bisbe del principat.
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
Kushyar ibn Labban, matemtic, astrnom i gegraf persa;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Culen, rei d'Esccia;
racli, bisbe de Lieja;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4958" title="972" nonfiltered="3742" processed="3718" dbindex="3747">
 Esdeveniments .
 Comena el papat de Benet VI;
 Primers textos conservats en eslov;
 Data probable de la primera utilitzaci de focs d'artifici (a la Xina);
 Perfeccionament de l'orgue grcies a Gerbert d'Aurillac, futur papa Silvestre II;
 Naixements .
Ermessenda de Carcassona, comtessa i regent de Barcelona;
Gregori V, Papa;
Enric II, emperador del Sacre Imperi;
Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona.

 Necrolgiques .
Joan XIII, Papa;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4959" title="973" nonfiltered="3743" processed="3719" dbindex="3748">
 Esdeveniments .
Ot II s coronat emperador del Sacre Imperi i rei d'Alemanya.
Edgar d'Anglaterra s coronat rei.
Benet VI s designat Papa.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Ot I;
San Ulrich d'Augsburg;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4960" title="974" nonfiltered="3744" processed="3720" dbindex="3749">
 Esdeveniments .
Benet VII relleva Benet VI en el Papat.
Bonifaci VII, antipapa, es declara Papa.
Es funda una abadia a Mnchengladbach.
Primer esment documentat de la ciutat de Blanes.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Benet VI, Papa;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4961" title="975" nonfiltered="3745" processed="3721" dbindex="3750">
 Esdeveniments .
Eduard el Mrtir s coronat rei d'Anglaterra.
Primera menci documentada del nom Cerdanyola.

 Naixements . 
Esteve I d'Hongria;
Hixem III, Califa de Crdova;
Ermengol I, Comte d'Urgell;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4962" title="976" nonfiltered="3746" processed="3722" dbindex="3751">
 Esdeveniments .
Basili II esdev emperador de l'Imperi Rom d'Orient.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Joan I, emperador de l'Imperi Rom d'Orient;
Al-Hakam II, Califa de Crdova;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4963" title="977" nonfiltered="3747" processed="3723" dbindex="3752">
 Esdeveniments .
Nova consagraci del Monestir de Santa Maria de Ripoll.
Fundaci del Monestir de Sant Pere de Besal.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Mir I d'Urgell, vescomte d'Urgell;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4964" title="978" nonfiltered="3748" processed="3724" dbindex="3753">
 Esdeveniments .
Primera menci documentada de Vilassar de Dalt.
Almansor s nomenat visir.

 Naixements .
Zoe, emperadriu de Bizanci;

 Necrolgiques .
Eduard el Mrtir, rei d'Anglaterra (algunes crniques esmenten la data de 979);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4965" title="979" nonfiltered="3749" processed="3725" dbindex="3754">
 Esdeveniments .
Es funda el parlament de l'Illa de Man.
Roger I de Carcassona cedeix el Capcir a Oliba Cabreta per la fora.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
'Imran ibn Shahin, rei i fundador d'un estat a l'actual Iraq;
Eduard el mrtir, rei d'Anglaterra (o 978);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4966" title="980" nonfiltered="3750" processed="3726" dbindex="3755">
 Esdeveniments .
Ot II, emperador romanogermnic renuncia a la Lorena.
 Naixements .
Avicena, filsof musulm;
Lady Godiva, comtessa de Mercia;

 Necrolgiques . 
Yaropolk I de Kev, prncep ucrains;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4967" title="981" nonfiltered="3751" processed="3727" dbindex="3756">
 Esdeveniments .
El viking Eric el Roig surt de Noruega per explorar una illa a l'oest d'Islndia.
Els blgars envaeixen Bizanci.
El Papa Benet VII prohibeix la simonia.

 Naixements . 
 Necrolgiques .

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4968" title="982" nonfiltered="3752" processed="3728" dbindex="3757">
 Esdeveniments .
 Fundaci de Groenlndia;
 Beremund II de Lle coronat rei a Galcia.

 Naixements .

 Necrolgiques .
Jingzong, emperador xins de la dinastia Liao;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4969" title="983" nonfiltered="3753" processed="3729" dbindex="3758">
 Esdeveniments .
Ot III esdev rei en morir Ot II.
A la Xina, els talladors designats per la dinastia Song completen el cnon budista: produeixen ms de 130.000 blocs per a la impremta.
Joan XIV esdev Papa en substituci de Benet VII.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Ot II, emperador del Sacre Imperi Germnic;
Benet VII, Papa;
Antoni III de Constantinoble, patriarca bizant;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4970" title="984" nonfiltered="3754" processed="3730" dbindex="3759">
 Esdeveniments .
Enric II, duc de Baviera, segresta el rei nen Ot III.
L'antipapa Bonifaci VII assassina el Papa Joan XIV.

 Naixements .

 Necrolgiques . 
Joan XIV, Papa.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4971" title="985" nonfiltered="3755" processed="3731" dbindex="3760">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
6 de juliol - Barcelona: Almansor culmina la campanya contra el comtat de Barcelona devastant la ciutat.
Mn:
Joan XV s dessignat Papa.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
Bonifaci VII, antipapa.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4972" title="986" nonfiltered="3756" processed="3732" dbindex="3761">
 Esdeveniments .
Es produeix a Galcia la revolta contra Beremund II de Lle.
Llus V s proclamat rei dels francs.
Sweyn Forkbeard esdev rei de Dinamarca.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4973" title="987" nonfiltered="3757" processed="3733" dbindex="3762">
 Esdeveniments .
Hug Capet, comte de Pars s coronat rei de Frana.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
21 de maig: Llus V, rei de Frana;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4974" title="989" nonfiltered="3758" processed="3734" dbindex="3763">
 Esdeveniments .
Es funda la Universitat de Sankore a Timbuct.
Aparici del Cometa Halley.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4975" title="990" nonfiltered="3759" processed="3735" dbindex="3764">
 Esdeveniments .
1 de gener   El Rus' de Kiev adopta el calendari juli.
Comena la construcci de la mesquita Al-Hakim al Caire.
Es funda la ciutat de Lund (actual Sucia, Dinamarca en l'poca).

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4976" title="991" nonfiltered="3760" processed="3736" dbindex="3765">
 Esdeveniments .
Batalla de Maldon.
Sweyn I de Dinamarca recupera el seu tron.

 Naixements . 

 Guido d'Arezzo, creador de la notaci musical moderna.
 Necrolgiques .
Gausfred I, Comte d'Empries i del Rossell.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4977" title="992" nonfiltered="3761" processed="3737" dbindex="3766">
 Esdeveniments .
Boleslaus I esdev Duc de Polnia;

 Naixements .
Guido d'Arezzo, creador de la notaci musical moderna (algunes fonts donen com a any de naixement el 991).

 Necrolgiques .
30 de setembre - la Seu d'Urgell (l'Alt Urgell): Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell (n. circa 934).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4978" title="993" nonfiltered="3762" processed="3738" dbindex="3767">
 Esdeveniments .
4 de juliol - L'Esglsia canonitza Ulric d'Augsburg.
S'inicia el regnat d'Olav Sktkonung, primer rei cristi de Sucia.

 Naixements . 
Samuel ibn Naghrela, vizir ajudant del rei berber de Granada.
 Necrolgiques . 
Conrad III de Borgonya, rei de Borgonya.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4979" title="994" nonfiltered="3763" processed="3739" dbindex="3768">
 Esdeveniments .
 Ot III assoleix la majoria d'edat i inicia el seu regnat com a emperador del Sacre Imperi.
 Fundaci de les ciutats de Quedlinburg i Stade, a Alemanya.
 Concili de la Pau de Du a Anse (Frana).

 Naixements . 
7 de novembre - Ibn Hazm, poeta i filsof d'Al-Andalus.
 Necrolgiques . 
 Sancho Garcs II, rei de Navarra (970 - 994).
 Leopold I, Marqus d'ustria.
 Mayeul, abat de Cluny.
 Ermengarda d'Empries, comtessa regent del Comtat de Besal.
 Sigeric el Seris, bisbe de Canterbury.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4980" title="995" nonfiltered="3764" processed="3740" dbindex="3769">
 Esdeveniments .
Olaf Tryggvason s coronat rei de Noruega i erigeix la primera esglsia del pas.
San I Garcia de Castella s nomenat Comte de Castella.

 Naixements . 
Canut el Gran (Canut II) de Dinamarca;
 Necrolgiques . 
5 de febrer - Guillem IV, Duc d'Aquitnia;
Garcia I de Castella;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4981" title="996" nonfiltered="3765" processed="3741" dbindex="3770">
 Esdeveniments .
 Ot III s coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermnic;
 Gregori V s escollit papa;
 Primera menci per escrit d'ustria;
 Primera descripci anatmica de l'ull per part dels rabs;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Hug Capet, monarca francs;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4982" title="997" nonfiltered="3766" processed="3742" dbindex="3771">
 Esdeveniments .
10 d'agost - Espanya: les tropes d'Almansor arrassen Castella i arriben fins a Santiago de Compostela, d'on s'enduen les campanes.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4983" title="998" nonfiltered="3767" processed="3743" dbindex="3772">
 Esdeveniments .
2 de novembre - Frana: Odilon, quart abat de Cluny, institueix aquest dia com el Dia dels Fidels Difunts.
Itlia: Fracassa una sublevaci romana contra la dominaci alemanya. Victria del Papa Gregori V contra l'antipapa Joan XVI grcies a Ot III.
 Ot III es proclama restaurador de l'Imperi Rom.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4984" title="999" nonfiltered="3768" processed="3744" dbindex="3773">
 Esdeveniments .
El papa Silvestre II succeeix a Gregori V

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
18 de febrer - Papa Gregori V 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle X;
----
Un any abans / Un any desprs




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4985" title="1000" nonfiltered="3769" processed="3745" dbindex="3774">


 Esdeveniments: .
 La poblaci mundial arriba a 300 milions de persones.

 Africa .
 Els hutu arriben a Ruanda.

 Amrica .
 Leif Eriksson arriba a les costes d'Amrica del Nord i les anomena Vinland.

 sia .
 Es funda la ciutat de Dhaka, Bangla Desh.

 Europa .
 Es creia que arribaria la fi del mn o apocalipsi;
 Extensi del cristianisme per Europa central i la Pennsula Escandinava;
 L'esglsia cristiana formalitza el procs de canonitzaci;

 Naixements: . 
 Tolosa, Frana - Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I.
 Aibar, Navarra -  Ramir I d'Arag, rei d'Arag. (Mort el 1064);
 Constant IX, emperador de Bizanci. (Mort el 1054);
 Qawam al-Daula, governador de Kerman. (Mort el 1028);

 Necrolgiques: . 
 9 de setembre - Olaf I de Noruega a la batalla de Svold. (Neix el 969);
 Ab  Sahl al-Q h , astrnom persa.
 Ahmad ibn Fadlan, escriptor persa.
 Al-Khujandi, astrnom persa.
 Al-Muqaddasi, geleg rab.
 Elfrida, segona o tercera esposa d'Edgar el Pacfic. (Neix el 945);
 Huyan Zan, general xins.
 Kuhi, matemtic i astrnom persa.

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4986" title="501" nonfiltered="3770" processed="3746" dbindex="3775">
 Esdeveniments .
Decadncia del regne d'Axum, a Etipia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4987" title="502" nonfiltered="3771" processed="3747" dbindex="3776">
 Esdeveniments .
 Comena una guerra entre Bizanci i Prsia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4988" title="503" nonfiltered="3772" processed="3748" dbindex="3777">
 Esdeveniments .
Guerra emtre l'Imperi Persa i els romans;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4989" title="504" nonfiltered="3773" processed="3749" dbindex="3778">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4990" title="505" nonfiltered="3774" processed="3750" dbindex="3779">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Belisari, clebre general de l'Imperi Bizant.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4991" title="506" nonfiltered="3775" processed="3751" dbindex="3780">
 Esdeveniments .
Alaric II promulga el seu breviari de lleis, resum del dret rom vigent;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4992" title="507" nonfiltered="3776" processed="3752" dbindex="3781">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Degut a la derrota de la batalla de Vouill, Gesaleic fuig a Barcelona i demana ajuda a Teodoric, rei dels ostrogots. Barcelona esdev la capital del regne visigtic.

 Mn .
 Alaric II fou venut i mort a la batalla de Vouill per Clodoveu, rei dels francs. Aleshores els visigots d'Aquitnia passaren a Hispnia i noms conservaren la Gllia Narbonesa al vessant nord-est dels Pirineus (anomenada Septimnia);

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4993" title="508" nonfiltered="3777" processed="3753" dbindex="3782">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4994" title="509" nonfiltered="3778" processed="3754" dbindex="3783">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4995" title="510" nonfiltered="3779" processed="3755" dbindex="3784">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
El general ostrogot Ibba derrota a Gesaleic a prop de Barcelona. Aix marca l'inici del periode de l'Interregne ostrogot. Amalaric s reconeut rei i persegueix els cristians.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4996" title="511" nonfiltered="3780" processed="3756" dbindex="3785">
 Esdeveniments .
Divisi del regne franc en quatre parts;
Primera menci de San Marino;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4997" title="512" nonfiltered="3781" processed="3757" dbindex="3786">
 Esdeveniments .
 Primers textos escrits en alfabet rab;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4998" title="513" nonfiltered="3782" processed="3758" dbindex="3787">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="4999" title="514" nonfiltered="3783" processed="3759" dbindex="3788">
 Esdeveniments .
Rebelli a l'Imperi Bizant, comandada per Vitalius;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5000" title="515" nonfiltered="3784" processed="3760" dbindex="3789">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5001" title="516" nonfiltered="3785" processed="3761" dbindex="3790">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Teodoric convoca el concili de Tarragona per revitalitzar les estructures eclesistiques de la Tarraconense. Hi assisteixen els bisbes d'Empries, Girona, Barcelona, Elna, Terrassa, Saragossa, Cartagena, Tortosa i Vic.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5002" title="517" nonfiltered="3786" processed="3762" dbindex="3791">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Es celebra el Concili de Girona. Hi assisteixen set bisbes.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5003" title="518" nonfiltered="3787" processed="3763" dbindex="3792">
 Esdeveniments .
Terratrmol a Pisdia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5004" title="519" nonfiltered="3788" processed="3764" dbindex="3793">
 Esdeveniments .
Aldarulls contra els jueus a Ravenna;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5005" title="520" nonfiltered="3789" processed="3765" dbindex="3794">
 Esdeveniments .
Important recull de lleis de Bretanya;
Unificaci del Jap;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5006" title="521" nonfiltered="3790" processed="3766" dbindex="3795">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5007" title="522" nonfiltered="3791" processed="3767" dbindex="3796">
 Esdeveniments .
 Amalaric, nou rei dels visigots;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5008" title="523" nonfiltered="3792" processed="3768" dbindex="3797">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5009" title="524" nonfiltered="3793" processed="3769" dbindex="3798">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5010" title="525" nonfiltered="3794" processed="3770" dbindex="3799">
 Esdeveniments .
 Dions l'Exigu crea unes taules per calcular la data de la Pasqua del cristianisme;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5011" title="526" nonfiltered="3795" processed="3771" dbindex="3800">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5012" title="527" nonfiltered="3796" processed="3772" dbindex="3801">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Els bisbes de Terrassa i d'Urgell assisteixen al II Concili de Toledo;
Justini (bisbe) de Valncia, restaura les esglsies de la ciutat i comena la construcci de dues noves esglsies.

 Mn .
Comena la guerra de l'Imperi Bizant contra els Sassnides.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5013" title="528" nonfiltered="3797" processed="3773" dbindex="3802">
 Esdeveniments .
 Compilaci de totes les lleis vigents a l'Imperi Rom per part de Justini I;
 El general rom Belisari derrota l'exrcit persa a Daras;
 Gran terratrmol a Antioquia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5014" title="529" nonfiltered="3798" processed="3774" dbindex="3803">
 Esdeveniments .

L'escola neoplatnica s tancada per ordre de Justini. Els fidels del neoplatonisme es dispersen. (Hom considera aquesta data com la que marca definitivament el final de la filosofia grega, que deixaria pas a la filosofia cristiana i medieval).

 Naixements .

 Necrolgiques .

 Pgines que s'hi relacionen .
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;

----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5015" title="530" nonfiltered="3799" processed="3775" dbindex="3804">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5016" title="531" nonfiltered="3800" processed="3776" dbindex="3805">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5017" title="532" nonfiltered="3801" processed="3777" dbindex="3806">
 Esdeveniments .
 Inici de la catedral de Hagia Sofia a Istanbul;
 Els francs envaixen el regne de Borgonya;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5018" title="533" nonfiltered="3802" processed="3778" dbindex="3807">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
El general bizant Belisari ocupa les Balears. Les illes passen a formar part de la Provncia de la Mauritnia Primera;
 Mn .
Comena el pontificat del Papa Joan II;
Triomf de Belisari sobre Cartago;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5019" title="534" nonfiltered="3803" processed="3779" dbindex="3808">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 

 2 d'octubre - Atalarico, rei dels ostrogots.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5020" title="535" nonfiltered="3804" processed="3780" dbindex="3809">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5021" title="536" nonfiltered="3805" processed="3781" dbindex="3810">
 Esdeveniments .
 Els francs envaeixen la Provena. ;
 Els bizantins dirigits per Belisari ocupen Npols.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
22 d'abril - Constantinoble (Imperi Bizant): Agapit I, Papa;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5022" title="537" nonfiltered="3806" processed="3782" dbindex="3811">
 Esdeveniments .

 Vigili I s elegit papa. ;
 Finalitzaci de l'Esglsia de Santa Sofia.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5023" title="538" nonfiltered="3807" processed="3783" dbindex="3812">
 Esdeveniments .
Introducci formal del budisme al Jap (o al 552);
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5024" title="539" nonfiltered="3808" processed="3784" dbindex="3813">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5025" title="540" nonfiltered="3809" processed="3785" dbindex="3814">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Convocatria del Concili de Barcelona, en el que assisteixen els bisbes de Barcelona, Girona, Empries, LLeida, Saragossa i Tortosa.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5026" title="541" nonfiltered="3810" processed="3786" dbindex="3815">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Teudis impedix la invasi de la Tarraconense pels francs.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5027" title="542" nonfiltered="3811" processed="3787" dbindex="3816">
 Esdeveniments .
Una pandmia de pesta mata uns dos milions de ciutadans a l'Imperi Rom;
Ttila continua la seva expansi per Itlia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5028" title="543" nonfiltered="3812" processed="3788" dbindex="3817">
 Esdeveniments .
Reforma agrria a Itlia;
Es condemna formalment la doctrina religiosa de l'apocatastasi;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5029" title="544" nonfiltered="3813" processed="3789" dbindex="3818">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5030" title="545" nonfiltered="3814" processed="3790" dbindex="3819">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5031" title="546" nonfiltered="3815" processed="3791" dbindex="3820">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Celebraci del Concili de Lleida. Hi ha els bisbes de Tarragona, Urgell, Empries, Barcelona, Saragossa, Terrassa, Tortosa, LLeida i Girona.
Concili de Valncia, que reuneix a sis bisbes.

 Mn .
Els ostrogots reconquereixen Roma;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5032" title="547" nonfiltered="3816" processed="3792" dbindex="3821">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5033" title="548" nonfiltered="3817" processed="3793" dbindex="3822">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5034" title="549" nonfiltered="3818" processed="3794" dbindex="3823">
 Esdeveniments .
Els ostrogots recuperen Roma;
Concilis de Valncia i Orleans;
Els eslaus envaeixen Grcia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5035" title="550" nonfiltered="3819" processed="3795" dbindex="3824">
 Esdeveniments .
A Crdova batalla entre hispanorromans i visigots, amb victria dels primers;
Els ostrogots conquereixen Roma;
Els matemtics indis usen massivament el zero;
Fi de l'Imperi Gupta a l'ndia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5036" title="551" nonfiltered="3820" processed="3796" dbindex="3825">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5037" title="552" nonfiltered="3821" processed="3797" dbindex="3826">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Les Illes Balears i part del Pas Valenci (al sud del riu Xquer) passen a formar part de l'Imperi Bizant.

 Mn .
 S'introdueix el budisme al Jap;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5038" title="553" nonfiltered="3822" processed="3798" dbindex="3827">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5039" title="554" nonfiltered="3823" processed="3799" dbindex="3828">
 Esdeveniments .
 Bizanci ocupa el sud d'Itlia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5040" title="555" nonfiltered="3824" processed="3800" dbindex="3829">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5041" title="556" nonfiltered="3825" processed="3801" dbindex="3830">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5042" title="557" nonfiltered="3826" processed="3802" dbindex="3831">
 Esdeveniments .
L'Imperi persa s'alia amb tribus turques per acabar amb els huns;
Terratrmol a Bizanci;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5043" title="558" nonfiltered="3827" processed="3803" dbindex="3832">
 Esdeveniments .
A Constantinoble se succeeixen una epidmia de pesta i un terratrmol que enfonsa part de l'esglsia de Santa Sofia, reconstruda per Justini I;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5044" title="559" nonfiltered="3828" processed="3804" dbindex="3833">
 Esdeveniments .
Els huns i els blgars ataquen novament Bizanci per no aconsegueixen conquerir-la;
Vol d'un home amb una cometa a la Xina;
Conversi dels sueus al catolicisme;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5045" title="560" nonfiltered="3829" processed="3805" dbindex="3834">
 Esdeveniments .
Uni dels set regnes anglosaxons, grmen de la futura Anglaterra;
Clotari I, rei dels francs, fa assassinar un dels seus fills per intent de revolta;

 Naixements . 
Isidor de Sevilla, teleg;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5046" title="561" nonfiltered="3830" processed="3806" dbindex="3835">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5047" title="562" nonfiltered="3831" processed="3807" dbindex="3836">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5048" title="563" nonfiltered="3832" processed="3808" dbindex="3837">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5049" title="564" nonfiltered="3833" processed="3809" dbindex="3838">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5050" title="565" nonfiltered="3834" processed="3810" dbindex="3839">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Belisari, clebre general de l'Imperi Bizant.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5051" title="566" nonfiltered="3835" processed="3811" dbindex="3840">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5052" title="567" nonfiltered="3836" processed="3812" dbindex="3841">
 Esdeveniments .
Concili de Tours;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5053" title="568" nonfiltered="3837" processed="3813" dbindex="3842">
 Esdeveniments .
Els llombards ocupen gran part d'Itlia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5054" title="569" nonfiltered="3838" processed="3814" dbindex="3843">
 Esdeveniments .
El regne d'Aldia (Nbia) es converteix al cristianisme;
Setge d'Arls per part dels francs;
Els llombards dominen la vall del Po;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5055" title="570" nonfiltered="3839" processed="3815" dbindex="3844">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5056" title="571" nonfiltered="3840" processed="3816" dbindex="3845">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5057" title="572" nonfiltered="3841" processed="3817" dbindex="3846">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5058" title="573" nonfiltered="3842" processed="3818" dbindex="3847">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Les seques de Barcelona, Girona i Tarragona encunyen moneda visigtica.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5059" title="574" nonfiltered="3843" processed="3819" dbindex="3848">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5060" title="575" nonfiltered="3844" processed="3820" dbindex="3849">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5061" title="576" nonfiltered="3845" processed="3821" dbindex="3850">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5062" title="577" nonfiltered="3846" processed="3822" dbindex="3851">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5063" title="578" nonfiltered="3847" processed="3823" dbindex="3852">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5064" title="579" nonfiltered="3848" processed="3824" dbindex="3853">
 Esdeveniments .
Fi de la Dinastia Qi del Nord a Xina.
El Papa Benet I s succet pel Papa Pelagius II.
Hormizd IV de Prsia succeeix Khosrau I com a rei de Prsia.
Els eslaus comencen a emigrar als Balcans i Grcia.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Papa Benet I;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5065" title="580" nonfiltered="3849" processed="3825" dbindex="3854">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Inici de la remodelaci del temple visigot de Terrassa, que s'amplia. (data aproximada);

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5066" title="581" nonfiltered="3850" processed="3826" dbindex="3855">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5067" title="582" nonfiltered="3851" processed="3827" dbindex="3856">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5068" title="583" nonfiltered="3852" processed="3828" dbindex="3857">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5069" title="584" nonfiltered="3853" processed="3829" dbindex="3858">
 Esdeveniments .
 Els visigots conquereixen les terres dels sueus a Espanya;
 Naixements . 
 Necrolgiques .

Sant Deiniol, sant galles que visqu al segle VI. El seu nom, equivalent a Daniel, adopta la forma Denoual en bret.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5070" title="585" nonfiltered="3854" processed="3830" dbindex="3859">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5071" title="586" nonfiltered="3855" processed="3831" dbindex="3860">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
La seca de Tortosa encunya monedes trient d'or.

 Mn .
Els bizantins derroten els perses a la batalla de Solachon, prop de Daraa;
Incendi a Pars;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5072" title="587" nonfiltered="3856" processed="3832" dbindex="3861">
 Esdeveniments .
Imperi bizant: Els vars saquegen Marcianpolis.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5073" title="588" nonfiltered="3857" processed="3833" dbindex="3862">
 Esdeveniments .
Els longobards es converteix al cristianisme;
Un meteorit impacta a la Xina i mata 10 persones;
Epidmia de pesta a la Gllia;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5074" title="589" nonfiltered="3858" processed="3834" dbindex="3863">
 Esdeveniments .
Regne de Toledo: Recared i els visigots es converteixen al catolicisme en el tercer Concili de Toledo.
Xina: Instauraci de la Dinastia Sui;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5075" title="590" nonfiltered="3859" processed="3835" dbindex="3864">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5076" title="591" nonfiltered="3860" processed="3836" dbindex="3865">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5077" title="592" nonfiltered="3861" processed="3837" dbindex="3866">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
El sistema fiscal de Barcelona s regulat per l'Epistola de fisco Barcinonensis.

 Naixements . 
 Umar ibn al-Khattab, creador del calendari rab;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5078" title="593" nonfiltered="3862" processed="3838" dbindex="3867">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5079" title="594" nonfiltered="3863" processed="3839" dbindex="3868">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5080" title="595" nonfiltered="3864" processed="3840" dbindex="3869">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5081" title="596" nonfiltered="3865" processed="3841" dbindex="3870">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5082" title="597" nonfiltered="3866" processed="3842" dbindex="3871">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5083" title="598" nonfiltered="3867" processed="3843" dbindex="3872">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5084" title="599" nonfiltered="3868" processed="3844" dbindex="3873">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Concili provincial de Barcelona II, amb la participaci de dotze bisbes catalans.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5085" title="600" nonfiltered="3869" processed="3845" dbindex="3874">
 Esdeveniments .
Primera referncia escrita als escacs;
Utilitzaci a Prsia de molins per a la irrigaci;
Gregori I comena a codificar el cant gregori;
Arriba la verola a Europa per primerc cop;
La futura Indonsia es converteix al budisme;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VI;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5086" title="10 de juny" nonfiltered="3870" processed="3846" dbindex="3875">
El 10 de juny s el cent seixanta-un dia de l'any del calendari gregori i el cent seixanta-dos en els anys de trasps. Queden 204 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

1363 - Valncia resisteix el setge que Pedro el Cruel de Castella havia iniciat el 21 de maig.
1936 - Mallorca: es publica la Resposta als catalans (que responia al Missatge als mallorquins del maig del mateix any), signat per uns 150 intellectuals i professionals mallorquins.

Mn:
1999 - Microsoft Corporation publica el Windows 98 Segona Edici.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1902 - la villa Joana, Vallvidrera (el Barcelons): Jacint Verdaguer, prevere i el ms gran poeta catal de la Renaixena.
1926 - Barcelona: Antoni Gaud, arquitecte catal, tres dies desprs de ser atropellat per un tramvia.
2008 - Tiana (Maresme): Teodor Garriga i Osca, periodista catal, president de Rdio Associaci de Catalunya.

Mn:
323 aC - Alexandre el Gran, rei de Macednia, conqueridor de l'Imperi Persa.
1580 - Lisboa: Lus de Cames, poeta portugus, considerat el ms important de la Literatura portuguesa;

 Festes i commemoracions . 
Festa Local a Olesa de Montserrat a la comarca del Baix Llobregat.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5087" title="601" nonfiltered="3871" processed="3847" dbindex="3876">
 Esdeveniments .
Es publica un diccionari de rimes del xins ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5088" title="602" nonfiltered="3872" processed="3848" dbindex="3877">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Maurici, assassinat durant les revoltes de l'Imperi Bizant;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5089" title="603" nonfiltered="3873" processed="3849" dbindex="3878">
 Esdeveniments .
Primera menci escrita de Londres;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5090" title="604" nonfiltered="3874" processed="3850" dbindex="3879">
 Esdeveniments .
Es reformulen les lleis sobre la jerarquia social al Jap;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Gregori I, papa i sant;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5091" title="605" nonfiltered="3875" processed="3851" dbindex="3880">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5092" title="606" nonfiltered="3876" processed="3852" dbindex="3881">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 22 de febrer. Sabini I. Papa de Roma.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5093" title="607" nonfiltered="3877" processed="3853" dbindex="3882">
 Esdeveniments .
 Es consagra el Pante de Roma com una esglsia;

 Nou Papa: Bonifaci III;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5094" title="608" nonfiltered="3878" processed="3854" dbindex="3883">
 Esdeveniments .
Primera celebraci documentada de Tots Sants ;
S'escriu el poema Beowulf;
Bonifaci IV escollit Papa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5095" title="609" nonfiltered="3879" processed="3855" dbindex="3884">
 Esdeveniments .
Es consagra el Pante de Roma a la Verge Maria i tots els sants;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5096" title="610" nonfiltered="3880" processed="3856" dbindex="3885">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5097" title="611" nonfiltered="3881" processed="3857" dbindex="3886">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5098" title="612" nonfiltered="3882" processed="3858" dbindex="3887">
 Esdeveniments .
 Passos Catalans .
Sagunt encunya monedes.
 Mn .
Lleis visigodes per protegir els jueus;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5099" title="613" nonfiltered="3883" processed="3859" dbindex="3888">
 Esdeveniments .
Comena la predicaci pblica de Mahoma;
90000 jueus es converteixen al cristianisme a la Pennsula Ibrica per les amenaces del rei visigot de conficar els seus bns, d'altres emigren cap al nord;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5100" title="614" nonfiltered="3884" processed="3860" dbindex="3889">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Celebraci del Concili provincial de Terrassa, amb l'assistncia de 14 membres.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5101" title="615" nonfiltered="3885" processed="3861" dbindex="3890">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5102" title="616" nonfiltered="3886" processed="3862" dbindex="3891">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5103" title="617" nonfiltered="3887" processed="3863" dbindex="3892">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5104" title="618" nonfiltered="3888" processed="3864" dbindex="3893">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5105" title="619" nonfiltered="3889" processed="3865" dbindex="3894">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5106" title="620" nonfiltered="3890" processed="3866" dbindex="3895">
 Esdeveniments .
 La ciutat de Medina es converteix a l'Islam i n'esdev un dels centres principals;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5107" title="621" nonfiltered="3891" processed="3867" dbindex="3896">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Suntila encunya monedes a Valncia;

 Mn .
 Regne Visigtic .
El general Suintila accedeix al poder del Regne visigtic de Toledo.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Recared II, rei visigtic;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5108" title="622" nonfiltered="3892" processed="3868" dbindex="3897">
 Esdeveniments .
S'inicia l'expansi de l'Islam, s l'any de l'Hgira de Mahoma 
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5109" title="623" nonfiltered="3893" processed="3869" dbindex="3898">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5110" title="624" nonfiltered="3894" processed="3870" dbindex="3899">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5111" title="625" nonfiltered="3895" processed="3871" dbindex="3900">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Eustasi de Langres, religis galo-rom.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5112" title="626" nonfiltered="3896" processed="3872" dbindex="3901">
 Esdeveniments .
 Fundaci d'Edimburg;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5113" title="627" nonfiltered="3897" processed="3873" dbindex="3902">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5114" title="628" nonfiltered="3898" processed="3874" dbindex="3903">
 Esdeveniments .
L'Imperi Bizant derrota l'Imperi Sassnida desprs d'una llarga guerra que deixa ambds contendents esgotats i prou debilitats com perqu no puguin resistir l'expansi islmica al cap de pocs anys.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5115" title="629" nonfiltered="3899" processed="3875" dbindex="3904">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5116" title="630" nonfiltered="3900" processed="3876" dbindex="3905">
 Esdeveniments .
 La Meca esdev el centre geogrfic i religis de l'islam;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5117" title="631" nonfiltered="3901" processed="3877" dbindex="3906">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5118" title="632" nonfiltered="3902" processed="3878" dbindex="3907">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
8 de juny: Mahoma mor a Medina (pennsula Arbiga).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5119" title="633" nonfiltered="3903" processed="3879" dbindex="3908">
 Esdeveniments .
Isidor de Sevilla, al concili de Toledo, proclama la uni entre esglsia i Estat;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5120" title="634" nonfiltered="3904" processed="3880" dbindex="3909">
 Esdeveniments .
Omar s nomenat nou califa de l'Islam;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5121" title="635" nonfiltered="3905" processed="3881" dbindex="3910">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn: ;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn: ;
(?) Maastricht: Lambert de Lieja, futur bisbe i sant
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:  ;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5122" title="636" nonfiltered="3906" processed="3882" dbindex="3911">
 Esdeveniments .
 Els rabs envaeixen Prsia;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Isidor de Sevilla, sant;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5123" title="637" nonfiltered="3907" processed="3883" dbindex="3912">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5124" title="638" nonfiltered="3908" processed="3884" dbindex="3913">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5125" title="639" nonfiltered="3909" processed="3885" dbindex="3914">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5126" title="640" nonfiltered="3910" processed="3886" dbindex="3915">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5127" title="641" nonfiltered="3911" processed="3887" dbindex="3916">
 Esdeveniments .
Es funda la ciutat que desprs ser El Caire (Fustat);
El cristianisme nestori arriba a la Xina;
Els rabs conquereixen Alexandria;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5128" title="642" nonfiltered="3912" processed="3888" dbindex="3917">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5129" title="643" nonfiltered="3913" processed="3889" dbindex="3918">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5130" title="644" nonfiltered="3914" processed="3890" dbindex="3919">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5131" title="645" nonfiltered="3915" processed="3891" dbindex="3920">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5132" title="646" nonfiltered="3916" processed="3892" dbindex="3921">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5133" title="647" nonfiltered="3917" processed="3893" dbindex="3922">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5134" title="648" nonfiltered="3918" processed="3894" dbindex="3923">
 Esdeveniments .
Els musulmans conquereixen Perspolis;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5135" title="649" nonfiltered="3919" processed="3895" dbindex="3924">
 Esdeveniments .
 Els rabs ocupen Xipre;
 Mart I s escollit Papa;
 Els reis visigots proclamen edictes contra ritus jueus;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5136" title="650" nonfiltered="3920" processed="3896" dbindex="3925">
 Esdeveniments .
 Ocupaci de Bsnia per part de serbis i croats;

 Noves tcniques quirrgiques a l'ndia relacionades amb l'aparell digestiu;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5137" title="651" nonfiltered="3921" processed="3897" dbindex="3926">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5138" title="652" nonfiltered="3922" processed="3898" dbindex="3927">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5139" title="653" nonfiltered="3923" processed="3899" dbindex="3928">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5140" title="654" nonfiltered="3924" processed="3900" dbindex="3929">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5141" title="655" nonfiltered="3925" processed="3901" dbindex="3930">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
La regi de Mercia es converteix al cristianisme;
Victria dels rabs contra Bizanci;
IX Concili de Toledo;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
Tolosa: Hubert de Lieja, bisbe del Lieja de 705 a 727;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Papa Mart I;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5142" title="656" nonfiltered="3926" processed="3902" dbindex="3931">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Tullius Hostilius,tercer rei de Roma.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5143" title="657" nonfiltered="3927" processed="3903" dbindex="3932">
 Esdeveniments .

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5144" title="658" nonfiltered="3928" processed="3904" dbindex="3933">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Rei Samo dels eslaus;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5145" title="659" nonfiltered="3929" processed="3905" dbindex="3934">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5146" title="660" nonfiltered="3930" processed="3906" dbindex="3935">
 Esdeveniments .
Edictes contra els jueus a Toledo;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5147" title="661" nonfiltered="3931" processed="3907" dbindex="3936">
 Esdeveniments .
50000 famlies iraquianes sn reubicades per alleujar la pressi demogrfica i assegurar el domini rab de l'Iran;
Inici de la Dinastia Omeia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Al ibn Abi-Tlib;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5148" title="662" nonfiltered="3932" processed="3908" dbindex="3937">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5149" title="663" nonfiltered="3933" processed="3909" dbindex="3938">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5150" title="664" nonfiltered="3934" processed="3910" dbindex="3939">

 Esdeveniments .
Pesta a la futura Gran Bretanya;
Els musulmans ocupen Kabul;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Xuan Zang (603 - 664): monjo i peregr xins, que va escriure una memria sobre les regions a l'oest de Xina, molt important per l'histria de l'sia Central i nord-oest de l'ndia.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5151" title="665" nonfiltered="3935" processed="3911" dbindex="3940">
 Esdeveniments .
Els anglosaxons es converteixen al cristianisme;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5152" title="666" nonfiltered="3936" processed="3912" dbindex="3941">
En la numerologia, se sol considerar el 666 com el Nombre de la bstia.
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



----

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5153" title="667" nonfiltered="3937" processed="3913" dbindex="3942">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5154" title="668" nonfiltered="3938" processed="3914" dbindex="3943">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Flavi Heracli Constant (Constant II). Emperador bizant.
 Brahmagupta. Matemtic indi.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5155" title="669" nonfiltered="3939" processed="3915" dbindex="3944">
 Esdeveniments .
Primera menci del thema o divisi de l'Imperi Bizant;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5156" title="670" nonfiltered="3940" processed="3916" dbindex="3945">
 Esdeveniments .
Fundaci de Kairuan (Tunsia) pels rabs (data aproximada).
 Naixements .
 Sant Euqueri;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5157" title="671" nonfiltered="3941" processed="3917" dbindex="3946">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5158" title="672" nonfiltered="3942" processed="3918" dbindex="3947">
 Esdeveniments .
 La dinastia Omeia conquereix Rodes a l'Imperi Bizant.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5159" title="673" nonfiltered="3943" processed="3919" dbindex="3948">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans .
Vamba sufoca la revolta d'Hilderic i el duc Pau e la Septimnia, que s'havia exts per la Narbonesa i part de la Tarraconense;
 Mn .

 Naixements . 
Pasos Catalans:

Mn:
 Beda, monjo i historiador.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:

Mn:
 Stavelot (Principat de Stavelot-Malmedy), Remacle Abat de Stavelot-Malmedy i bisbe de Maastricht;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5160" title="674" nonfiltered="3944" processed="3920" dbindex="3949">
 Esdeveniments .
 La dinastia Omeia conquereix Creta a l'Imperi Bizant.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5161" title="675" nonfiltered="3945" processed="3921" dbindex="3950">
 Esdeveniments .
Tif al Jap;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5162" title="676" nonfiltered="3946" processed="3922" dbindex="3951">
 Esdeveniments .
Inici del pontificat de Donus I;
Primera llei de protecci dels ocells amenaats;
Unificaci de Corea;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5163" title="677" nonfiltered="3947" processed="3923" dbindex="3952">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5164" title="678" nonfiltered="3948" processed="3924" dbindex="3953">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5165" title="679" nonfiltered="3949" processed="3925" dbindex="3954">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5166" title="680" nonfiltered="3950" processed="3926" dbindex="3955">
 Esdeveniments .
Fundaci del xiisme, una branca de l'Islam;
21 d'octubre - Regne visigot de Toledo: Inici del regnat d'Ervigi.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5167" title="681" nonfiltered="3951" processed="3927" dbindex="3956">
 Esdeveniments .
Bulgria crea una regne independent;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5168" title="682" nonfiltered="3952" processed="3928" dbindex="3957">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5169" title="683" nonfiltered="3953" processed="3929" dbindex="3958">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5170" title="684" nonfiltered="3954" processed="3930" dbindex="3959">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5171" title="685" nonfiltered="3955" processed="3931" dbindex="3960">
 Esdeveniments .
Els rabs arriben al Marroc;
Es proclama el budisme religi d'Estat al Jap;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5172" title="686" nonfiltered="3956" processed="3932" dbindex="3961">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5173" title="687" nonfiltered="3957" processed="3933" dbindex="3962">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5174" title="688" nonfiltered="3958" processed="3934" dbindex="3963">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5175" title="689" nonfiltered="3959" processed="3935" dbindex="3964">
 Esdeveniments .
Pau a Bizanci sota els califes;
Els francs dominen els frisis;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5176" title="690" nonfiltered="3960" processed="3936" dbindex="3965">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Don Pelayo - primer rei del Regne d'Astries.
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5177" title="691" nonfiltered="3961" processed="3937" dbindex="3966">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5178" title="692" nonfiltered="3962" processed="3938" dbindex="3967">
 Esdeveniments .
els rabs conquereixen Armnia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5179" title="693" nonfiltered="3963" processed="3939" dbindex="3968">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5180" title="694" nonfiltered="3964" processed="3940" dbindex="3969">
 Esdeveniments .
novembre , el rei hispano-visigot Egica acusa els jueus d'ajudar els musulmans i els condemna a l'esclavatge;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5181" title="695" nonfiltered="3965" processed="3941" dbindex="3970">
 Esdeveniments .
Childebert II succeeix Clovis III com a rei dels Francs;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5182" title="696" nonfiltered="3966" processed="3942" dbindex="3971">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5183" title="697" nonfiltered="3967" processed="3943" dbindex="3972">
 Esdeveniments .
Paolo Lucio Anafesto s escollit primer Dogo de Vencia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5184" title="698" nonfiltered="3968" processed="3944" dbindex="3973">
 Esdeveniments .
els rabs prenen Cartago a l'Imperi Bizant i la destrueixen completament;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5185" title="699" nonfiltered="3969" processed="3945" dbindex="3974">
 Esdeveniments .
Auge del regne Srivijaya, a Sumatra;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5186" title="700" nonfiltered="3970" processed="3946" dbindex="3975">
 Esdeveniments .
Apogeu de la cultura zapoteca a Mxic;
S'inventa la porcellana;
Els rabs comencen la conquesta del Marroc;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Cunincpert, rei dels Llombards;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VII;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5187" title="701" nonfiltered="3971" processed="3947" dbindex="3976">
 Esdeveniments .
Es proclama el naixement sobrenatural de Zoroastre;
 Naixements . 
Li Po, poeta xins;
 Necrolgiques . 
 8 de setembre - Vatic: Sant Sergi I, papa de Roma;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5188" title="702" nonfiltered="3972" processed="3948" dbindex="3977">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Promulgaci de la Llei d'gica, que vol regular les relacions entre els senyors i els servents. Est encaminada a impedir les fugues d'esclaus.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
gica, rei visigot;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5189" title="703" nonfiltered="3973" processed="3949" dbindex="3978">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Abd Allah ben Abd al-Malik ben Marwan, prncep omeia.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5190" title="704" nonfiltered="3974" processed="3950" dbindex="3979">
 Esdeveniments .
Els monjos d'Irlanda renuncien als usos litrgics propis i s'adapten als del catolicisme ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5191" title="705" nonfiltered="3975" processed="3951" dbindex="3980">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn: ;
Joan VII escollit Papa;
Construcci de la gran mesquita de Damasc;
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:  ;
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn: ;
17 de setembre - Lieja:  Mort (assassinat) del bisbe Lambert de Lieja

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5192" title="706" nonfiltered="3976" processed="3952" dbindex="3981">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5193" title="707" nonfiltered="3977" processed="3953" dbindex="3982">
 Esdeveniments .
Primera d'una srie de rtzies que pateixen les Illes Balears. Aquesta s comandada per Abd Allah ibn Mus, procedent de Siclia i Sardenya.
Fundaci de l'hospital de Damasc;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5194" title="708" nonfiltered="3978" processed="3954" dbindex="3983">
 Esdeveniments .
 Escollit el Papa Constant;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5195" title="709" nonfiltered="3979" processed="3955" dbindex="3984">
 Esdeveniments .
Construcci d'una mesquita sobre la tomba de Mahoma;
Un terratrmol causa fortes inundacions a Bretanya;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5196" title="710" nonfiltered="3980" processed="3956" dbindex="3985">
 Esdeveniments .
Arribada de l'exrcit musulmal territori catal;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5197" title="711" nonfiltered="3981" processed="3957" dbindex="3986">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
khila II assoleix el govern de la Narbonesa, gran part de la Tarraconense i la Cartaginense costanera;

 Mn .
 Pennsula Ibrica . 
27 d'abril - Gibraltar (Andalusia): Triq ibn Ziyad i Musa ibn Nusayr hi desembarquen amb un exrcit berber i hi comencen la conquesta musulmana de la pennsula Ibrica.
19 de juliol - riu Guadalete (Andalusia, Espanya): hi comena la batalla de Guadalete (que durar fins el dia 26), en qu les tropes del cabdill moro Triq ibn Ziyad derroten les del rei visigot Roderic, fet que comportar la posterior ocupaci de tota la Pennsula Ibrica.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5198" title="712" nonfiltered="3982" processed="3958" dbindex="3987">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Les tropes de Tariq ibn Ziyad recorren Catalunya i la Septimnia i signen pactes de capitulaci amb les principals ciutats. Els musulmans prenen la ciutat de Tarragona.
 Mn .
 Imperi Bizant .
Aghton escriu un opuscle en contra de l'Emperador Filpic Bardanes.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5199" title="713" nonfiltered="3983" processed="3959" dbindex="3988">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Es tria a Ard com ltim rei visigot. ;
El duc visigot Teodomir resisteix l'atac dels musulmans a Oriola. L'enfrontament acaba amb un pacte de capitulaci que respectava un grau d'independncia i que reconeixia l'autoritat nominal de l'emir.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5200" title="714" nonfiltered="3984" processed="3960" dbindex="3989">
 Esdeveniments .
 Revoltes entre els francs, amb la subversi dels alamans;
 Un terratrmol sacseja Sria;
 Naixements . 
 Pip el Breu, primer rei de la dinastia Carolngia.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5201" title="715" nonfiltered="3985" processed="3961" dbindex="3990">
 Esdeveniments .
Gregori II s escollit Papa;
Construcci de la gran mesquita de Damasc;
Gran terratrmol a Turquia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5202" title="716" nonfiltered="3986" processed="3962" dbindex="3991">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5203" title="717" nonfiltered="3987" processed="3963" dbindex="3992">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5204" title="718" nonfiltered="3988" processed="3964" dbindex="3993">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Presa de les ciutats de Barcelona, Girona per columnes musulmanes.
 Mn .
 Europa .
Creaci del regne d'Astries i comenament de la reconquesta ;
Els musulmans conquereixen Narbona. Tamb edifiquen la primera mesquita a Constantinoble;
 sia .
Es funda l'hotel ms antic del mn al Jap;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5205" title="719" nonfiltered="3989" processed="3965" dbindex="3994">
 Esdeveniments .
Lex alemannorum, codi de lleis alemniques;
L'esglsia de Nbia passa a dependre del culte copte;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5206" title="720" nonfiltered="3990" processed="3966" dbindex="3995">


 Esdeveniments poltics.
 Pasos Catalans .
 Culminaci de l'ocupaci musulmana de tots els territoris de l'actual Catalunya.
 Mn .
 Europa .
Unificaci del regne franc per Carles Martell;
 frica .
Egipte demana als califes islmics que els musulmans continun pagant els anteriors impostos;

 Cultura .
 Religi .
Expansi del moviment de la iconoclstia;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5207" title="721" nonfiltered="3991" processed="3967" dbindex="3996">
 Esdeveniments .
Batalla de Covadonga, amb el triomf de Pelai I;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5208" title="722" nonfiltered="3992" processed="3968" dbindex="3997">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5209" title="723" nonfiltered="3993" processed="3969" dbindex="3998">
 Esdeveniments .
Cristianitzaci massiva dels pobles germnics per l'acci de Sant Bonifaci;
Antecessor del rellotge mecnic a la Xina;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5210" title="724" nonfiltered="3994" processed="3970" dbindex="3999">
 Esdeveniments .
Influncia creixent de la cultura xinesa al Jap, accelerada pel nou emperador;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5211" title="725" nonfiltered="3995" processed="3971" dbindex="4000">
 Esdeveniments .
 Els musulmans saquegen el sud de Frana;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5212" title="726" nonfiltered="3996" processed="3972" dbindex="4001">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5213" title="727" nonfiltered="3997" processed="3973" dbindex="4002">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
30 de maig, Tervuren: Hubert de Lieja, bisbe;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5214" title="728" nonfiltered="3998" processed="3974" dbindex="4003">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5215" title="729" nonfiltered="3999" processed="3975" dbindex="4004">
 Esdeveniments .
El volc Figgia Vecchia, prop de Lipari, entre en eurupci.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5216" title="730" nonfiltered="4000" processed="3976" dbindex="4005">
 Esdeveniments .
Expedici musulmana a Siclia;
Es prohibeix el pelegrinatge a  Roma ales dones perqu no es prostitueixin pel cam per aconseguir diners;
Fundaci d'Alcantarilla (Mrcia);
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5217" title="731" nonfiltered="4001" processed="3977" dbindex="4006">
 Esdeveniments .
Beda completa la seva Histria;
Gregori III comena  regnar com a Papa;
 Naixements .
 731 - Damasc, (frica): Abderramn o Abd al-Rahman I, Emir de Crdova, (m. 788);

 Necrolgiques .

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5218" title="732" nonfiltered="4002" processed="3978" dbindex="4007">
 Esdeveniments .
10 d'octubre - Batalla de Tours: A prop de Tours, el lider dels Francs Carles Martell i els seus homes, es defensaren d'una gran armada mora, parant la propagaci musulmana dins l'Oest d'Europa. El governador de Crdova, Abd-ar-Rahman, fou mort durant la batalla. Tamb coneguda com a Batalla de Poitiers.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Abd-ar-Rahman al-Ghafiq, val de l'ndalus.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5219" title="733" nonfiltered="4003" processed="3979" dbindex="4008">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5220" title="734" nonfiltered="4004" processed="3980" dbindex="4009">
 Esdeveniments .
Els rabs arriben a Ghana;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5221" title="735" nonfiltered="4005" processed="3981" dbindex="4010">
 Esdeveniments .
Els perses seguidors del zoroastrisme s'installen a l'ndia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5222" title="736" nonfiltered="4006" processed="3982" dbindex="4011">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5223" title="737" nonfiltered="4007" processed="3983" dbindex="4012">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5224" title="738" nonfiltered="4008" processed="3984" dbindex="4013">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5225" title="739" nonfiltered="4009" processed="3985" dbindex="4014">
 Esdeveniments .
Successives revoltes coptes a Egipte;
Alfons I comena a regnar a Astries i recupera terreny als musulmans;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5226" title="740" nonfiltered="4010" processed="3986" dbindex="4015">
 Esdeveniments .
Terratrmol a Constantinoble;
Es planten a Chang'an arbres fruiters per a enriquir la dieta dels ciutadans;
Guerra entre berebers i rabs;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5227" title="741" nonfiltered="4011" processed="3987" dbindex="4016">
 Esdeveniments .
 Constant V nou emperador de Bizanci;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Carles Martel;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5228" title="742" nonfiltered="4012" processed="3988" dbindex="4017">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Carlemany

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5229" title="743" nonfiltered="4013" processed="3989" dbindex="4018">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
A Valncia, Atanagild succeeix a Teodomir. Es ratifiquen les capitulacions del 713.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Teodomir, duc visigot.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5230" title="744" nonfiltered="4014" processed="3990" dbindex="4019">
 Esdeveniments .
Els francs s'annexionen l'actual Alemanya;
Es fomenta per llei la creaci de mercats locals per denerata (productes de primer necessitat per un diner);
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5231" title="745" nonfiltered="4015" processed="3991" dbindex="4020">
 Esdeveniments .
Traducci del Pachatantra a l'rab ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5232" title="746" nonfiltered="4016" processed="3992" dbindex="4021">
 Esdeveniments .
Pip el Breu, nic rei dels francs;
Fi del reialme dels alamans;
Pesta a Siclia i l'Imperi Bizant;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5233" title="747" nonfiltered="4017" processed="3993" dbindex="4022">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Carlemany (data discutida);
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5234" title="748" nonfiltered="4018" processed="3994" dbindex="4023">
 Esdeveniments .
 Un gran terratrmol sacseja l'Orient Mitj;
 Naixements . 
 Carlemany (data discutida);
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5235" title="749" nonfiltered="4019" processed="3995" dbindex="4024">
 Esdeveniments .
Fam a la Pennsula Ibrica;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5236" title="750" nonfiltered="4020" processed="3996" dbindex="4025">
 Esdeveniments .
 A la batalla del Zab els abbasides derroten a l'exrcit omeia. Set mesos desprs, es captura i dona mort a Marwan II, culminant aix la revoluci abbssida.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Harran: Al-Abbas ben al-Walid, general omeia, fill del califa Walid I.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5237" title="751" nonfiltered="4021" processed="3997" dbindex="4026">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5238" title="752" nonfiltered="4022" processed="3998" dbindex="4027">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5239" title="753" nonfiltered="4023" processed="3999" dbindex="4028">
 Esdeveniments .
 Snode de Constantinoble;
 Els rabs conquereixen Samarcanda;
 ;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5240" title="754" nonfiltered="4024" processed="4000" dbindex="4029">
 Esdeveniments .
Gran incendi a Canterbury;
Creaci dels Estats Pontificis (Vatic);
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5241" title="755" nonfiltered="4025" processed="4001" dbindex="4030">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5242" title="756" nonfiltered="4026" processed="4002" dbindex="4031">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5243" title="757" nonfiltered="4027" processed="4003" dbindex="4032">
 Esdeveniments .
Pau I succeeix a Esteve III com a Papa.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5244" title="758" nonfiltered="4028" processed="4004" dbindex="4033">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5245" title="759" nonfiltered="4029" processed="4005" dbindex="4034">
 Esdeveniments .
Primera antologia de poesia japonesa;
Els francs de Pip el Breu conquisten Narbona desprs de 40 anys de presncia rab.
 Naixements . 
 Rei Alfons II d'Astries (data incerta);

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5246" title="760" nonfiltered="4030" processed="4006" dbindex="4035">
 Esdeveniments .
S'abandona la ciutat maia de Dos Pilas;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5247" title="761" nonfiltered="4031" processed="4007" dbindex="4036">
 Esdeveniments .
Fundaci d'Oviedo;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5248" title="762" nonfiltered="4032" processed="4008" dbindex="4037">
 Esdeveniments .
 Per primer cop, Bagdad s la capital dels abassides;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Li Po, gran poeta xins;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5249" title="763" nonfiltered="4033" processed="4009" dbindex="4038">
 Esdeveniments .
Forces tibetanes assalten la capital de la Xina;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5250" title="764" nonfiltered="4034" processed="4010" dbindex="4039">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Abd Allah ben Al, militar.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5251" title="765" nonfiltered="4035" processed="4011" dbindex="4040">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Jap: Fun'ya no Watamaro tercer shogun;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5252" title="766" nonfiltered="4036" processed="4012" dbindex="4041">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5253" title="767" nonfiltered="4037" processed="4013" dbindex="4042">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5254" title="768" nonfiltered="4038" processed="4014" dbindex="4043">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5255" title="769" nonfiltered="4039" processed="4015" dbindex="4044">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5256" title="770" nonfiltered="4040" processed="4016" dbindex="4045">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5257" title="771" nonfiltered="4041" processed="4017" dbindex="4046">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5258" title="772" nonfiltered="4042" processed="4018" dbindex="4047">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5259" title="773" nonfiltered="4043" processed="4019" dbindex="4048">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5260" title="774" nonfiltered="4044" processed="4020" dbindex="4049">
 Esdeveniments .
 Silo, nou rei d'Astries;
 Carlemany s coronat rei dels francs;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5261" title="775" nonfiltered="4045" processed="4021" dbindex="4050">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Lle V l'Armeni;
 Necrolgiques .
Constant V, emperador bizant.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5262" title="776" nonfiltered="4046" processed="4022" dbindex="4051">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5263" title="777" nonfiltered="4047" processed="4023" dbindex="4052">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Al Regne de Tudmir (sud de l'actual Pas Valenci i part de Mrcia) hi desembarca Abd al-Rahman ibn Habib (l'Eslau), que s rebut per Atanagild.

 Mn .
 Victria de Carlemany sobre els saxons;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5264" title="778" nonfiltered="4048" processed="4024" dbindex="4053">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Els omeies sufoquen una revolta dels abbssida promoguda per Abd al-Rahman ibn Habib, amb l'ajuda del Regne de Tudmir;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5265" title="779" nonfiltered="4049" processed="4025" dbindex="4054">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
F de les capitulacions del Regne de Tudmir degut a la seva collaboraci a la revolta abbssida de l'any anterior.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5266" title="780" nonfiltered="4050" processed="4026" dbindex="4055">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5267" title="781" nonfiltered="4051" processed="4027" dbindex="4056">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5268" title="782" nonfiltered="4052" processed="4028" dbindex="4057">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
'Difusi del moviment de l'adopcionisme al llarg dels Pirineus pel bisbe d'Urgell.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5269" title="783" nonfiltered="4053" processed="4029" dbindex="4058">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5270" title="784" nonfiltered="4054" processed="4030" dbindex="4059">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5271" title="785" nonfiltered="4055" processed="4031" dbindex="4060">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
La ciutat de Girona, fins llavors en poder sarra, s'entrega voluntriament als carolingis. Ho fa juntament amb Besal, Vallespir, Peralada i Empries.
Rostany es converteix en el primer comte de Girona.
El bisbat de Girona s'incorpora a l'arquebisbat de Narbona;
 Aix representa la formaci de la Marca Hispnica;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5272" title="786" nonfiltered="4056" processed="4032" dbindex="4061">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5273" title="787" nonfiltered="4057" processed="4033" dbindex="4062">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5274" title="788" nonfiltered="4058" processed="4034" dbindex="4063">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
 Hi ha una revolta a la Frontera Superior de l'Al-Andalus. Hi ha fortes repressions.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 788 - Crdova, Espanya: Abderramn o Abd al-Rahman I, Emir de Crdova, (n. Damasco, frica 731);

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5275" title="789" nonfiltered="4059" processed="4035" dbindex="4064">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5276" title="790" nonfiltered="4060" processed="4036" dbindex="4065">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5277" title="791" nonfiltered="4061" processed="4037" dbindex="4066">
 Esdeveniments .
Alfons II d'Astries trasllada la cort a Oviedo;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5278" title="792" nonfiltered="4062" processed="4038" dbindex="4067">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5279" title="793" nonfiltered="4063" processed="4039" dbindex="4068">
 Esdeveniments .
 Paisos Catalans .
 Setge dels musulmans sobre la ciutat de Girona.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5280" title="794" nonfiltered="4064" processed="4040" dbindex="4069">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
L'adopcionisme s considerat hertic al Concili de Frankfurt i es condemna el bisbe d'Urgell.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5281" title="795" nonfiltered="4065" processed="4041" dbindex="4070">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 Es va crea la marca hispnica unint els comtats de Girona, Cardona, Osona i Urgell, dins el ducat de Septimnia.
El bisbat d'Urgell s'incorpora a l'arquebisbat de Narbona.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5282" title="796" nonfiltered="4066" processed="4042" dbindex="4071">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5283" title="797" nonfiltered="4067" processed="4043" dbindex="4072">
 Esdeveniments .
 Els francs ocupen Barcelona;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5284" title="798" nonfiltered="4068" processed="4044" dbindex="4073">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Atacs pirates sobre les Illes Balears;
Els francs ocupen Cardona, Casserres i Vic;
Un cabdill rebel, Bahlul ibn Marzuq, ocupa Tortosa i es vol aliar amb els francs conra l'emirat de Crdova ;
 Mn .
Harun al-Rasid sotmet Bizanci a tribut;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5285" title="799" nonfiltered="4069" processed="4045" dbindex="4074">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Fortificaci de Cardona i Casserres pel comte Bernat de Cerdanya-Urgell. S'inicia el repoblament de la Vall del Llobregat.

 Mn . 
El papa Lle III torna a Roma amb l'ajuda de Carlemany;
s general del paper a l'administraci abbsida;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5286" title="800" nonfiltered="4070" processed="4046" dbindex="4075">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
 (aproximada) Valncia esdev un virregnat.
 (aproximada) Renaixement monstic degut al periode de calma del domini carolingi. Contrucci dels monestirs de Sant Esteve de Banyoles al Comtat de Besal i els del Comtat del Rossell, Sant Andreu de Sureda i Sant Gens les Fonts.

 Mn .
 Europa .
 Corononaci de Carlemany com a emperador;
 Es comena a escriure el Llibre de Kells, bsic per a la llengua celta;
 Primer document on apareix el nom de Castella;
 frica .
 Els bantus ocupen Zmbia;

 Naixements . 
 Alkindi, filsof rab;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle VIII;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5287" title="28 d'abril" nonfiltered="4071" processed="4047" dbindex="4076">
El 28 d'abril s el cent divuit dia de l'any del calendari gregori i el cent dinov en els anys de trasps. Queden 247 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1938 - Catalunya: les autoritats republicanes ordenen la mobilitzaci dels joves de la lleva del 41, coneguts com la lleva del biber.
Mn:
1981 - Galcia: aprovaci definitiva i promulgaci de l'Estatut d'Autonomia de Galcia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1442 - Rouen (Frana): Eduard IV d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
1758 -  Westmoreland (Virgnia, EUA): James Monroe, president dels Estats Units. ;
1878 - Filadlfia (EUA): Lionel Barrymore, actor nord-americ.
1838 - Amsterdam (Pasos Baixos): Tobias Michael Carel Asser, jurista holands i Premi Nobel de la Pau. ;
1889 - Vimeiro (Portugal): Antnio de Oliveira Salazar, dictador portugus. ;
1908 - Svitavy (Bohmia, Imperi austrohongars): Oskar Schindler, empresari alemany.
1937 - Tikrit (Iraq): Saddam Hussein, dictador iraqui.
1974 - Madrid (Espanya): Penlope Cruz, actriu espanyola.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1528 - Salern (Siclia): Hug de Montcada i de Cardona, militar i poeta valenci.
1936 - Barcelona: els germans Josep i Miquel Badia, militants d'Estat Catal, assassinats per quatre pistolers vinculats a la FAI.
Mn:
1954 - Pars (Frana): Lon Jouhaux, activista francs i Premi Nobel de la Pau;
 Festes i commemoracions . 
Dia Mundial de la Salut Laboral;
Onomstica: Sant Pere Chanel; sant Prudenci, bisbe; sant Cir, mrtir; sant Llus Maria Grignon de Montfort; santa Valria, mrtir; beat Luquesi, francisc.
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5288" title="27 d'abril" nonfiltered="4072" processed="4048" dbindex="4077">
El 27 d'abril s el cent disset dia de l'any del calendari gregori i el cent divuit en els anys de trasps. Queden 248 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1947 - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): aprofitant la festa d'entronitzaci de la Mare de Du, s'hi fa una gran manifestaci catalanista que la dictadura no pot aturar.
1984 - Barcelona: surt de la cadena de muntatge de la Seat a la Zona Franca el primer model de cotxe Seat Ibiza;
Mn:
711 - Gibraltar (Regne Unit): Tariq ibn Ziyad i Musa ibn Nusayr hi desembarquen amb un exrcit berber i hi comencen la conquesta musulmana de la pennsula Ibrica.
1565 - Filipines: fundaci del primer assentament castell a les illes, Ceb.
1810 - Ludwig van Beethoven composa la pea per a piano Per Elisa.
1908 - Londres (Regne Unit): inauguraci dels Jocs Olmpics d'estiu 1908;
1937 - San Francisco (EUA): inauguraci del pont penjant conegut amb el nom de Golden Gate.
1945 - ustria: proclamaci de la II Repblica i independncia de l'Alemanya nazi.
1950 - Regne Unit: reconeixement de l'Estat d'Israel. ;
1956 - EUA: es retira, invicte, el boxador Rocky Marciano, campi dels pesos pesats.
1960 - Togo: s'aconsegueix la independncia respecte Frana. ;
1961 - Sierra Leone: s'aconsegueix la independncia respecte el Regne Unit. ;
1981 - EUA: Xerox PARC introdueix el ratol als ordinadors. ;
1994 - Sud-frica: desprs de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en qu poden participar tots els ciutadans, amb independncia dels seus trets racials.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1947  - Palma: Maria del Mar Bonet, cantant mallorquina.
1982 - Barcelona: Jordi Codina, porter catal.
Mn:
1791 - Charleston (Massachusetts, EUA): Samuel Morse inventor estatunidenc.
1822 - Point Pleasant (Ohio, EUA: Ulysses S. Grant, president nord-americ. ;
1891 - Londres (Regne Unit): Serguei Prokfiev, compositor rus.
1913 - Tacoma (Washington, EUA): Philip Hauge Abelson, fsic nord-americ i Premi Nobel de Fsica.
1932 - Pars (Frana): Anouk Aime, actriu francesa.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1434 - Crsega: Vicentello d'Istria, cap dels corsos partidaris dels catalans, executat pels genovesos, fet que marca la fi de la influncia catalana a l'illa.
1607 - Vic (Osona): Francesc Robuster, bisbe catal.
1940 - Barcelona: Joaquim Mir Trinxet, pintor catal.
2002 - Sant Feliu de Guxols (el Baix Empord): Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, industrial i collecionista d'art alemany.
Mn:
1386 - Tordesillas (Castella i Lle, Espanya): Elionor Telles de Menezes, reina consort de Portugal.
1404 - Halle (Blgica): Felip II de Borgonya, duc de Borgonya.
1521 - Ceb (Filipines): Ferno de Magalhes, navegant i descobridor portugus.
1605 - Roma (Itlia): Lle XI, Papa de Roma.
1794 - Calcuta (ndia, Imperi Britnic): William Jones, filleg britnic.
1945 - Dongo (Itlia): Benito Mussolini, dictador itali.
1997 - Ciutat de Mxic (Mxic): Gabriel Figueroa, director de fotografia mexic.
2007 - Moscou (Rssia): Mstislav Rostropvitx, violoncellista rus.

 Festes i commemoracions .
Onomstica: Mare de Du de Montserrat, patrona de Catalunya; sant Toribi de Mogrovejo, bisbe; santa Zita, verge; beat Domnec i beat Gregori, preveres, Floribert de Lieja, bisbe.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5290" title="29 d'abril" nonfiltered="4073" processed="4049" dbindex="4078">
El 29 d'abril s el cent dinov dia de l'any del calendari gregori i el cent deu en els anys de trasps. Queden 246 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1153 - Siurana (el Priorat): Ramon Berenguer IV completa la conquesta del valiat, el darrer reducte moro al Principat.
1708 - Puigcerd (la Cerdanya): les tropes borbniques ocupen la vila (guerra de Successi).
Mn:
1429   Guerra dels Cent Anys: Joana d'Arc trenca el setge dels anglesos a Orleans.
 1672 - Guerra francoholandesa: Llus XIV de Frana ocupa els Pasos Baixos.
1770 - James Cook arriba a Austrlia. ;
1945 - Segona Guerra Mundial: rendici de l'exrcit alemany d'Itlia. ;
1945 - Berln (Alemanya): Adolf Hitler i Eva Braun es casen.
1945 - Holocaust: el camp de concentraci de Dachau s alliberat per les tropes nord-americanes.
1957 - Bill Russell entra a jugar a la NBA;
1970 - Guerra del Vietnam: Els Estats Units i Vietnam del Sud envaeixen Cambodja per acabar amb el Viet Cong. ;
2004 - Nova York (EUA): el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprova d'estendre el mandat de la missi de la MINURSO al Shara Occidental amb la intenci de forar l'aprovaci del pla Baker.
2004 - Falluja (l'Iraq): els Estats Units pacten amb la resistncia sunnita la fi del setge de la ciutat, que ha causat la mort de 7 o 8 centenars d'iraquians; havia comenat el dia 5 i les tropes estatunidenques se'n retiraran l'endem.
2005 - Lban: amb la retirada de les tropies sries s'acaba l'ocupaci d'aquest pas durant 29 anys.
2006 - L'Havana (Cuba): Evo Morales, president de Bolvia subscriu l'adhesi del pas al tractat internacional conegut com Alternativa Bolivariana de les Amriques (ALBA).

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1863 - Alexandria (Egipte): Konstantin Kavafis, poeta grec. ;
1863 - San Francisco (Califrnia, EUA): William Randolph Hearst, editor nord-americ. ;
1893 - Walkerton (Indiana, EUA): Harold Clayton Urey, qumic nord-americ i Premi Nobel de Qumica. ;
1899 - Washington DC (Colmbia, EUA); Duke Ellington, msic de jazz. ;
1901 - Tquio (Jap): Hirohito, emperador de Jap. ;
1907 - Viena (ustria): Fred Zinnemann, productor i director de cinema austro-americ.
1917 - Nova York (EUA): Celeste Holm, actriu nord-americana.
1930 - Dinan (Frana): Jean Rochefort, actor francs.
1936 - Mumbai, ndia: Zubin Mehta, director d'orquestra indi.
1957 - Londres (Regne Unit): Daniel Day-Lewis, actor britnic. ;
1958 - Santa Ana (Califrnia, EUA): Michelle Pfeiffer, actriu nord-americana.
1970 - Las Vegas (Nevada, EUA): Andre Agassi, tennista nord-americ. ;
1970 - Boston (Massachusetts, EUA): Uma Thurman, actriu nord-americana.
1973 - Pamplona: Jess Mara Serrano Eugui, futbolista del Gimnstic de Tarragona entre d'altres equips.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1380 - Roma (Itlia): Santa Caterina de Siena, religiosa italiana.
1933 - Alexandria (Egipte): Konstantin Kavafis, poeta grec. ;
1951 - Cambridge (Regne Unit): Ludwig Wittgenstein, filsof austro-angls. ;
1980 - Los Angeles (Califrnia, EUA): Alfred Hitchcock, director de cinema angls.
 Festes i commemoracions .
Dia de la dansa;
Festa local de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme;
Santoral Catlic;
Santa Caterina de Siena, religiosa i Doctora de l'Esglsia;
Sant Ramon de Fitero, abat;
Sant Robert, abat;
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5291" title="30 d'abril" nonfiltered="4074" processed="4050" dbindex="4079">
El 30 d'abril s el cent vint dia de l'any del calendari gregori i el cent vint-i-un en els anys de trasps. Queden 245 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1393 - Onda (Plana Baixa): Joan I el Caador incorpora a la corona aquesta vila, aleshores morisca. ;
1725 - Viena (ustria): els representants de Felip V i de Carles d'ustria hi signen el tractat de Viena, amb el qual pacten les conseqncies de la  guerra de Successi.
 1975 - Saigon (Vietnam) el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam entra a Saigon i ocupa l'ambaixada nordamericana, posant fi a la Guerra del Vietnam.
1977 - Espanya: el govern signa els pactes internacionals de drets civils, poltics, econmics i socials, que inclouen el de llibertat sindical i el de negociaci collectiva.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
Mn:
1784 -  Heks (Principat de Lieja): Francesc Carles de Velbrck, prncep-bisbe del principat de Lieja;
1945 - Berln (Alemanya): Adolf Hitler, dictador del Tercer Reich alemany (sucidi).
1945 - Berln (Alemanya): Eva Braun, esposa de Hitler (casats el dia anterior) (sucidi).

 Festes i commemoracions . 
Festa local de Travesseres, a la comarca de la Cerdanya;
Koninginnedag, "Dia de la reina", festiu als Pasos Baixos.
Onomstica: Sant Pius V, papa; sant Josep-Benet Cottolengo; sant Amador de Crdova, sant Pere de Crdova i sant Llus de Crdova, mrtirs; sant Indaleci, bisbe; santa Sofia, verge i mrtir.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5292" title="1 de maig" nonfiltered="4075" processed="4051" dbindex="4080">

L'1 de maig s el cent vint-i-un dia de l'any del calendari gregori i el cent vint-i-dos en els anys de trasps. Queden 244 dies per finalitzar l'any.

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1859 - Barcelona: s'hi inauguren els primers Jocs Florals del Principat de l'poca moderna.
1879 - Barcelona: el "Diari Catal" publica el seu prospecte, el recull de punts on s'exposaven els seus ideals, tres dies abans de sortir el primer nmero.
 1975 - Valncia: Constituci de la Junta Democrtica del Pas Valenci, presidida per Manuel Broseta.
1988 - Montserrat: Estrena dels gegants de l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya, en Treball i na Cultura.
1995 - Salou: S'inaugura el parc temtic PortAventura.
2000 - Barcelona: Comencen les emisions de RAC 1.
Mn:
1756 - Versalles (Yvelines, Illa de Frana, Frana): Frana i ustria hi signen el tractat, que els fa aliats en la guerra dels Set Anys.
1886 - Chicago (Illinois, EUA): milers d'obrers s'hi declaren en vaga per reclamar una jornada laboral de 48 hores setmanals: ser l'origen de la celebraci del Primer de Maig.
2003 - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra d'Iraq.
2004 - Europa: deu nous estats de l'Europa central i mediterrnia s'han incorporat a la UE: Eslovquia, Eslovnia, Estnia, Hongria, Letnia, Litunia, Malta, Polnia, Repblica Txeca i Xipre.
2006 - Bolvia: El president Evo Morales decreta la nacionalitzaci dels hidrocarburs, en compliment del seu programa electoral.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1533- Valldemossa (Mallorca): neix Santa Catalina Thoms.

Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1904 - Praga (Repblica Txeca): Antonn Dvo k, compositor txec.

 Festes i commemoracions .
Primer de maig: diada dels treballadors (festiu estatal).
Onomstica: Sant Josep, obrer; sant Jeremies, profeta; sant Oren, bisbe; sant Teodard, bisbe; sant Segimon, mrtir; santa Grata, viuda; Sant Aniol, sotsdiaca; sant Ricard Pampuri.
----
Un dia abans / Un dia desprs

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5293" title="801" nonfiltered="4076" processed="4052" dbindex="4081">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
3 d'abril - Els carolingis, dirigits per Llus I el Piets, conquereixen Barcelona als sarrans.
Ber es converteix en el primer comte de Barcelona. Tamb s comte de Girona;
El rei franc crea la Marca Hispnica, amb capital a Barcelona;
Carlemany firma la Capitular en la que garanteix protecci als barcelonins davant l'amenaa sarrana.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5294" title="802" nonfiltered="4077" processed="4053" dbindex="4082">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Necrolgiques .
Al-Abbas ben Muhammad, general abbssida.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5295" title="803" nonfiltered="4078" processed="4054" dbindex="4083">
 Esdeveniments .
Vencia veu reconeguda la seva independncia de l'Imperi Bizant;
Comena el procs d'unificaci de lleis als territoris dominats per Carlemany;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5296" title="804" nonfiltered="4079" processed="4055" dbindex="4084">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Organitzaci de la frontera de la Marca Hispnica al riu Llobregat. ;
Vries temptatives frustrades de Llus I el Piets de conquerir Tortosa.

 Mn .
 Europa .
Fundaci d'Hamburg;
 sia .
Comena el regnat de Senaleg al Tibet;
Primer document en javans;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5297" title="805" nonfiltered="4080" processed="4056" dbindex="4085">
 Esdeveniments .
 Vencia es colloca sota la protecci de Carlemany;
 Fam a centreeuropa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5298" title="806" nonfiltered="4081" processed="4057" dbindex="4086">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5299" title="807" nonfiltered="4082" processed="4058" dbindex="4087">
 Esdeveniments .
Primera moneda de paper a la Xina, antecessora dels bitllets;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5300" title="808" nonfiltered="4083" processed="4059" dbindex="4088">
 Esdeveniments .
Els francs conquereixen Tarragona;
Comena el debat teolgic sobre el Filioque entre Roma i Bizanci;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Abul-Fadl al-Abbas ben al-Ahnaf, poeta.
Gisela, fill de Carlemany;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5301" title="809" nonfiltered="4084" processed="4060" dbindex="4089">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .

 14 de juny, tomo no Otomaro, primer shogun.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5302" title="810" nonfiltered="4085" processed="4061" dbindex="4090">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5303" title="811" nonfiltered="4086" processed="4062" dbindex="4091">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .

 Sakanoue no Tamuramaro, segon shogun.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5304" title="812" nonfiltered="4087" processed="4063" dbindex="4092">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Fundaci del monestir de Sant Esteve de Banyoles.
Treva entre Carlemany i l'Emirat de Crdova per tres anys. Al 817 s'allargar 3 anys ms.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5305" title="813" nonfiltered="4088" processed="4064" dbindex="4093">
 Esdeveniments .
 L'esglsia aprova que es pugui oficiar la missa en la llengua local i no en llat;
 Comena a construir-se la catedral de Santiago de Compostela;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5306" title="814" nonfiltered="4089" processed="4065" dbindex="4094">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Carlemany;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5307" title="815" nonfiltered="4090" processed="4066" dbindex="4095">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Barcelona, sota les ordres de Ber, resisteix l'atac musulm;
 Mn .
Introducci del te al Jap;


 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5308" title="816" nonfiltered="4091" processed="4067" dbindex="4096">
 Esdeveniments .
Comena el pontificat d'Esteve IV;
Llus I el Piets arriba a pactes amb el Papat per reconixer el seu patrimoni a canvi de la benedicci papal;
Es propaga el sistema de numeraci posicional entre el mn rab;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5309" title="817" nonfiltered="4092" processed="4068" dbindex="4097">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
 Fundaci del monestir de Santa Maria d'Arles, al Rossell.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5310" title="818" nonfiltered="4093" processed="4069" dbindex="4098">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5311" title="819" nonfiltered="4094" processed="4070" dbindex="4099">
 Esdeveniments .
 Llus I el Piets es casa amb Judit de Baviera.
Nominoe esdev comte de Gwened.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5312" title="820" nonfiltered="4095" processed="4071" dbindex="4100">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Ber s deposat com a comte de Barcelona. El nou comte de Barcelona, Girona i Narbona s Ramp I. Fou nomenat per Llus I el Piets;
 Mn .
Atac vking contra Irlanda;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5313" title="821" nonfiltered="4096" processed="4072" dbindex="4101">
 Esdeveniments .
Independncia del Tibet;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5314" title="822" nonfiltered="4097" processed="4073" dbindex="4102">
 Esdeveniments .
Ziryab arriba a Crdova, on introdueix noves modes i funda un conservatori musical;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5315" title="823" nonfiltered="4098" processed="4074" dbindex="4103">
 Esdeveniments .
 Els sarrans conquereixen Creta;
Primer tractat de matemtiques en llengua rab;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 6 de juny - Jap: Fun'ya no Watamaro tercer shogun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5316" title="824" nonfiltered="4099" processed="4075" dbindex="4104">
 Esdeveniments .
 Data probable de la creaci del regne de Navarra;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5317" title="825" nonfiltered="4100" processed="4076" dbindex="4105">
 Esdeveniments .
En un tractat es menciona la presncia d'anacoretes a l'illa de Thule;
Fundaci de la ciutat de Mrcia;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Ramp, comte de Barcelona, Girona, Besal i Osona.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5318" title="826" nonfiltered="4101" processed="4077" dbindex="4106">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
Guillem de Septimnia, Comte de Barcelona i Empries.
Sant Metodi, important traductor de la Bblia;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5319" title="827" nonfiltered="4102" processed="4078" dbindex="4107">
 Esdeveniments .
9 d'octubre - Catalunya: Abu Marwan, al capdavant d'un exrcit de l'emirat de Crdova, ataca la Catalunya central i Barcelona i assetja Girona sense aconseguir d'entrar-hi.

 Naixements . 
Sant Cirili, expert en teologia que predic a les terres eslaves;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5320" title="828" nonfiltered="4103" processed="4079" dbindex="4108">
 Esdeveniments .
Revoluci copte a Egipte;
Robatori de les suposades relquies de Sant Marc, fet que interromp el comer entre Egipte i Vencia;
Traducci a l'rab dels llibres de geografia de Ptolomeu;
Assamblea d'Aquisgr;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5321" title="829" nonfiltered="4104" processed="4080" dbindex="4109">
 Esdeveniments .
Nicfor publica un llibre sobre la histria universal;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5322" title="830" nonfiltered="4105" processed="4081" dbindex="4110">
 Esdeveniments .
S'escriu la histria amb les 12 batalles que suposadament va dur a terme el rei Arts;
Comencen els prelegrinatges oragnitzats a Santiago de Compostela;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5323" title="831" nonfiltered="4106" processed="4082" dbindex="4111">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Mrcia esdev capital de la Cora de Tudmir.
 Mn .
 frica .
 Rebelli copta a Egipte;
 Europa .
Publicaci de la biografia de Carlemany;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5324" title="832" nonfiltered="4107" processed="4083" dbindex="4112">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
S'investeix el nou comte de Barcelona i Girona, Berenguer I de Tolosa. ;
 Mn .
 Europa .
Naixement legendari de la bandera d'Esccia;
 sia .
Es crea l'escola de traductors de Bagdad, que recupera textos de totes les cultures i els enriqueix amb comentaris;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5325" title="833" nonfiltered="4108" processed="4084" dbindex="4113">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Barcelona, Girona i Elna guanyen preceptes d'immunitat per part de Llus I el Piets.
Consagraci de l'esglsia del Castell de Lillet.

 Mn .
Creaci d'una universitat a Bizanci;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5326" title="834" nonfiltered="4109" processed="4085" dbindex="4114">
 Esdeveniments .
Atacs vkings a Anglaterra;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5327" title="835" nonfiltered="4110" processed="4086" dbindex="4115">
 Esdeveniments .
Comena a escriure's en lletra minscula;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Pasos Catalans .
Berenguer de Tolosa assoleix els ttols de comte de Tolosa, Pallars, Ribagora, Rossell, Empries, Barcelona, Girona i Besal.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5328" title="836" nonfiltered="4111" processed="4087" dbindex="4116">
 Esdeveniments .
Samarra anomenada nova capital dels absides;
Pesta a Itlia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5329" title="837" nonfiltered="4112" processed="4088" dbindex="4117">
 Esdeveniments .
El cometa Halley passa ms a prop que mai de la Terra;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5330" title="838" nonfiltered="4113" processed="4089" dbindex="4118">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Al-Abbas ben al-Mamun;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5331" title="839" nonfiltered="4114" processed="4090" dbindex="4119">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
 (problable) Consagraci de la Catedral de la Seu d'Urgell, integrada per 278 parrquies.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5332" title="840" nonfiltered="4115" processed="4091" dbindex="4120">
 Esdeveniments .
 Lotari I esdev emperador d'Occident.
 Els vkings funden Dubln;

 Naixements . 
Guifr el Pels;
 Necrolgiques . 
 Llus el Piets, rei dels francs;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5333" title="841" nonfiltered="4116" processed="4092" dbindex="4121">
 Esdeveniments .
Fundaci de Dubln;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Glan-dar-ma, darrer emperador del Tibet;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5334" title="842" nonfiltered="4117" processed="4093" dbindex="4122">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Noves ofensives sarranes a la Cerdanya i el Pirineus Orientals. Aquestes sn aturades pel comte Sunifred;
 Mon .
Construcci de la mesquita de Samarra;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5335" title="843" nonfiltered="4118" processed="4094" dbindex="4123">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Campanya contra Lleida i Osca d'Abd al-Rahman II;
 Mn .
Divisi de l'imperi carolingi en tres parts per als nts de Carlemany al Tractat de Verdun. Carles el Calb rep la part occidental que inclou Nustria, Aquitnia, Septimnia i la Marca Hispnica.
Unificaci de pictes i escots a Esccia;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5336" title="844" nonfiltered="4119" processed="4095" dbindex="4124">
 Esdeveniments .
 Pasos Catalans .
Sunifred I de la Cerdanya obt el govern de gran part de la Septimnia i la Marca Hispnica per la delegaci de Carles el Calb;
 Es firma la Capitular de Carles el Calb, que estableix les condicions jurdiques dels habitants del comtat de Barcelona, que guanyen exempcions fiscals i concessions de terrenys.

 Mn .
Invasi normanda de Galcia;
Traducci a l'rab dels escrits de Plat;

 Naixements . 
 Necrolgiques .
A Rouen: Ber, primer comte de Barcelona.
Bernat de Septimnia, comte de Barcelona, Girona, Osona, duc de Septimnia i Gtia.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5337" title="845" nonfiltered="4120" processed="4096" dbindex="4125">
 Esdeveniments .
Els vkings saquegen Pars i Hamburg;
Forta immigraci malaia a Madagascar;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5338" title="846" nonfiltered="4121" processed="4097" dbindex="4126">
 Esdeveniments .
 Saqueig del Vatic per part dels pirates;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5339" title="847" nonfiltered="4122" processed="4098" dbindex="4127">
 Esdeveniments .
Important document comercial: compendi de rutes en el mon rab;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5340" title="848" nonfiltered="4123" processed="4099" dbindex="4128">
 Esdeveniments .
 Guillem de Tolosa, fill de Bernat de Septimnia nomenat comte de Barcelona per Pip II, s'apoder d'aquest comtat i del d'Empries on fu executar Sunifred I i Sunyer I, lleials a Carles el Calb. I aquest fet signific la fi provisional dels bellnides. Aquest fet inicia el periode dels marquesos francs.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
Sunifred I, Comte d'Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona i Besal.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5341" title="849" nonfiltered="4124" processed="4100" dbindex="4129">
 Esdeveniments .
Creaci (probable) del comtat de Tolosa de Llenguadoc;
Construcci de la gran mesquita de Samarra;
Traducci a l'rab de la Metafsica d'Aristtil;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5342" title="850" nonfiltered="4125" processed="4101" dbindex="4130">
 Esdeveniments .
LLeis anticristianes a Egipte;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Ramir I d'Astries;
Guillem de Septimnia, Comte de Barcelona i Empries.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5343" title="851" nonfiltered="4126" processed="4102" dbindex="4131">
 Esdeveniments .
Primera menci de les Illes Andaman, a prop de l'ndia;
Els danesos i noruecs s'enfronten pel control d'Irlanda;
Publicaci de De praedestinatione de Joan Escot Erigena;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5344" title="852" nonfiltered="4127" processed="4103" dbindex="4132">
 Esdeveniments .
Els musulmans arriben a Barcelona;
Fundaci de Zamora;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Abbas ben Nasih al-Thakafi, poeta;
Aleran, Comte de Barcelona, Empries i Rossell i Marqus de Septimnia.
nnec Arista, primer rei de Navarra;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5345" title="853" nonfiltered="4128" processed="4104" dbindex="4133">
 Esdeveniments .
Suposat pontificat de la Papessa Joana, una llegenda medieval;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5346" title="854" nonfiltered="4129" processed="4105" dbindex="4134">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5347" title="855" nonfiltered="4130" processed="4106" dbindex="4135">
 Esdeveniments .
Es comencen a marcar els cavalls amb ferro calent;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz al-Ikritish. Lider musulm i emir de Creta.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5348" title="856" nonfiltered="4131" processed="4107" dbindex="4136">
 Esdeveniments .
Fort terratrmol a Iran i Corint;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5349" title="857" nonfiltered="4132" processed="4108" dbindex="4137">
 Esdeveniments .
Perode d'esplendor dels Fujiwara al Jap;
Pillatge dels vkings de ciutats angleses i franceses;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5350" title="858" nonfiltered="4133" processed="4109" dbindex="4138">
 Esdeveniments .
 Els normands incendien i arrassen la ciutat de Chartres (Frana);

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5351" title="859" nonfiltered="4134" processed="4110" dbindex="4139">
 Esdeveniments .
Fam a Itlia;
Victria asturianes contra els musulmans a Abelda;
Universitat d'Al-Qarawiyin a Fes, la ms antiga del mn;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Odalric, comte de Barcelona, Girona, Rossell, Empries i Narbona, i marqus de Gtia.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5352" title="860" nonfiltered="4135" processed="4111" dbindex="4140">
 Esdeveniments .
Els vkings ataquen Constantinoble;
Es tradueixen a l'rab les obres mdiques de Gal i Hipcrates;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5353" title="861" nonfiltered="4136" processed="4112" dbindex="4141">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5354" title="862" nonfiltered="4137" processed="4113" dbindex="4142">
 Esdeveniments .
Flandes - Creaci del Comtat de Flandes, feu del rei de Frana
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5355" title="863" nonfiltered="4138" processed="4114" dbindex="4143">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5356" title="864" nonfiltered="4139" processed="4115" dbindex="4144">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Abbad ben Sulayman al Saymari,  mutazilita de Bssora.
Humfrid, comte de Barcelona, Rossell, Narbona, Girona, Empries i Tolosa.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5357" title="865" nonfiltered="4140" processed="4116" dbindex="4145">
 Esdeveniments .
Fundaci de l'esglsia blgara;
Publicaci de la De divisio naturae d'Joan Escot Erigena;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5358" title="866" nonfiltered="4141" processed="4117" dbindex="4146">
 Esdeveniments .
 Yoshifusa esdeve regent del Jap;
 Alfons III proclamat rei d'Asturies;
 Llus II derrota els sarrans a Itlia;
 El vking Ivor the Boneless ataca Anglaterra, derrotant i capturant el rei Ella de Northumbria.
 El papa Nicolau I prohibeix la tortura en els judicis per bruixeria.
 864 o 865 - Ethelred prolamat rei de Wessex.

 Naixements . 
 Necrolgiques .
 Abril - Bardas, co-emperador i governador de l'Imperi de Bizanci mor assassinat.
 27 de maig: Ordoo I, rei d'Asturies;
 al-Kindi, filosof mussulma;
 (864 o 865) - Ethelbert, rei de Wessex i Bretwalda;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5359" title="867" nonfiltered="4142" processed="4118" dbindex="4147">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5360" title="868" nonfiltered="4143" processed="4119" dbindex="4148">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5361" title="869" nonfiltered="4144" processed="4120" dbindex="4149">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5362" title="870" nonfiltered="4145" processed="4121" dbindex="4150">
 Esdeveniments .
 Els sicilians conquereixen Malta, en mans rabs;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Al-Kindi, filsof;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5363" title="871" nonfiltered="4146" processed="4122" dbindex="4151">
 Esdeveniments .
El rei sax imposa per primer cop el domini a Londres, ocupat pels danesos;
Els musulmans conquereixen Siracusa;
Auge de la filosofia d'Alkindi;
Fundaci de Tnsberg, la ciutat nrdica ms antiga encara conservada;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5364" title="872" nonfiltered="4147" processed="4123" dbindex="4152">
 Esdeveniments .
Joan VIII s elegit nou Papa;
Traducci de la Geografia de Claudi Ptolomeu a l'rab;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5365" title="873" nonfiltered="4148" processed="4124" dbindex="4153">
 Esdeveniments .
 Fam a la Pennsula Ibrica;
 Baptisme i conversi obligatria per als jueus de l'Imperi Bizant;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5366" title="874" nonfiltered="4149" processed="4125" dbindex="4154">
 Esdeveniments .
 Dinastia sammnida a Prsia, que suposa un renaixement comercial i cultural;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5367" title="875" nonfiltered="4150" processed="4126" dbindex="4155">
 Esdeveniments .
 Fundaci de Badajoz;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5368" title="876" nonfiltered="4151" processed="4127" dbindex="4156">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5369" title="877" nonfiltered="4152" processed="4128" dbindex="4157">
 Esdeveniments .

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
 Carles el Calb, rei dels francs;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5370" title="878" nonfiltered="4153" processed="4129" dbindex="4158">
 Esdeveniments .
Guifr el Pels s nomenat comte de Girona i Barcelona pel rei franc.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5371" title="879" nonfiltered="4154" processed="4130" dbindex="4159">
 Esdeveniments .
10 d'octubre - Ripoll (el Ripolls): Guifre el Pils, comte de Barcelona, hi funda el monestir.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5372" title="880" nonfiltered="4155" processed="4131" dbindex="4160">
 Esdeveniments .
El comtat de Barcelona assoleix la independncia;
Fundaci del Monestir de Montserrat;
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Bernat de Gtia, comte de Barcelona i Girona, i marqus de Gtia i Septimnia.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5373" title="881" nonfiltered="4156" processed="4132" dbindex="4161">
 Esdeveniments .
Primers versos en llengua d'ol conservats;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5374" title="882" nonfiltered="4157" processed="4133" dbindex="4162">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Joan VIII, papa;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5375" title="883" nonfiltered="4158" processed="4134" dbindex="4163">
 Esdeveniments .
Els vkings arriben a Amiens, Frana.
Monte Cassino s saquejada i incendiada pels sarrans.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5376" title="884" nonfiltered="4159" processed="4135" dbindex="4164">
 Esdeveniments .
Escollit com a Papa Adri III;
Fundaci del ducat d'Aquitnia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5377" title="885" nonfiltered="4160" processed="4136" dbindex="4165">
 Esdeveniments .
 Els vkings assetgen Pars;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5378" title="886" nonfiltered="4161" processed="4137" dbindex="4166">
 Esdeveniments .
Pau entre Frana i els vkings;
Guifr el Pels s nomenat compte d'Osona;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5379" title="887" nonfiltered="4162" processed="4138" dbindex="4167">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5380" title="888" nonfiltered="4163" processed="4139" dbindex="4168">
 Esdeveniments .
Es consegra el primer temple dedicat a Santa Maria a Ripoll.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5381" title="889" nonfiltered="4164" processed="4140" dbindex="4169">
 Esdeveniments .
Angkor esdev la capital de l'imperi jemer;
Vladimir succeeix Bors I Miquel com a rei de Bulgria;
Arnulf de Carntia conceideix privilegis comercials a Osnabrck;
Forl (Itlia) esdev una repblica;
Els magiars saquegen Reggio Emilia i en maten el bisbe, Azzo II;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5382" title="890" nonfiltered="4165" processed="4141" dbindex="4170">
 Esdeveniments .
Fundaci del monestir d'Orlhac;
Unificaci de Noruega;

 Naixements .
Ral I de Frana, rei de Frana (data aproximada);

 Necrolgiques .
Ashot I el gran, rei d'Armnia;
Ranulf II d'Aquitnia, comte de Poitiers;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5383" title="891" nonfiltered="4166" processed="4142" dbindex="4171">
 Esdeveniments .
Guiu III de Spoleto s coronat emperador del Sacre Imperi;
Arnulf de Carntia derrota els normands a Leuven (Blgica);
Forms I esdev Papa;

 Naixements .
PASOS CATALANS

MN
7 de gener - Crdova, Espanya: Abd al-Rahman III, Primer califa de Crdova, (m. Crdova, Espanya 961);

 Necrolgiques .
PASOS CATALANS
MN
14 de setembre - Esteve V, Papa.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5384" title="892" nonfiltered="4167" processed="4143" dbindex="4172">
 Esdeveniments .
El duc de Turngia s deposat per Arnulf de Carntia;
Lambert II de Spoleto s coronat coemperador;

 Naixements .
Matilda de Ringelheim, esposa d'Enric I d'Alemanya;

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5385" title="893" nonfiltered="4168" processed="4144" dbindex="4173">
 Esdeveniments .
Gal III d'Arag esdev comte d'Arag;
Els funcionaris grecs sn expulsats de Bulgria;

 Naixements .
Llus IV d'Alemanya, anomenat el Nen;

 Necrolgiques .
Asnar II Gal d'Arag;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5386" title="894" nonfiltered="4169" processed="4145" dbindex="4174">
 Esdeveniments .
 Sant Grau d'Orlhac funda l'abadia d'Orlhac.

 Naixements .
Emma de Frana;

 Necrolgiques .
Del;
Guiu III de Spoleto;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5387" title="895" nonfiltered="4170" processed="4146" dbindex="4175">
 Esdeveniments .
 Primes partitures de msica polifnica;
 Segona campanya italiana d'Arnulf de Carntia;

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5388" title="896" nonfiltered="4171" processed="4147" dbindex="4176">
 Esdeveniments .
Arnulf de Carntia conquereix Itlia.
Els magiars funden Hongria.
Bonifaci VI succeeix Forms I i Esteve VI relleva Bonifaci VI;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Forms I;
Bonifaci VI;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5389" title="897" nonfiltered="4172" processed="4148" dbindex="4177">
 Esdeveniments .
11 d'agost - la Vall d'Ora (Navs, el Solsons): segons conta la llegenda el rei franc dibuixa les quatre barres amb la sang de Guifr el Pils, malferit al seu llit de mort.
Rom I relleva Esteve VI en el Papat i s posteriorment derrocat;
Teodor II relleva Rom I i mor vint dies desprs;

 Naixements .
Hug el Gran;

 Necrolgiques .
11 d'agost - La Valldora (Navs, el Solsons): Guifr el Pils, mort lluitant contra els sarrans.
Agost - Esteve VI;
Novembre - Rom I;
20 de desembre - Teodor II;
? - Guifr el Pils, comte d'Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Conflent i Osona.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5390" title="898" nonfiltered="4173" processed="4149" dbindex="4178">
 Esdeveniments .
Bolnia s'inclou en el regne d'Itlia;
Joan IX relleva Teodor II en el Papat;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Od I de Frana;
Lambert II de Spoleto;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5391" title="899" nonfiltered="4174" processed="4150" dbindex="4179">
 Esdeveniments .
Eduard el Vell esdev rei d'Anglaterra;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Arnulf de Carntia;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5392" title="900" nonfiltered="4175" processed="4151" dbindex="4180">
 Esdeveniments .
Els vkings s'estableixen al nord de Frana i comencen les incursions a la Mediterrnia;
Arriba el mol de vent a Espanya per influncia persa;
Benet IV escollit Papa;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Joan IX, Papa;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IX;
----
Un any abans / Un any desprs





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5393" title="cid trtric" nonfiltered="4176" processed="4152" dbindex="4181">
L'cid trtric o anomenat tamb cid tartric s un cid orgnic.

La seva frmula s: HOOC-CHOH-CHOH-COOH

Aquest cid, que es troba en moltes plantes, ja era conegut pels grecs i els romans i es troba en la natura en forma de tartrat d'hidrogen i potassi en el suc del ram.

Va ser allat per primera vegada l'any 1769 pel qumic suec Carl Wilhelm Scheele.

S'utilitza tamb, a escala industrial, en la preparaci de begudes efervescents.

En algunes de les seves formes, l'cid trtric es fa servir com a condiment pel menjar. 

Tamb s'utilitza en fotografia i vernissos i una variant coneguda com a sal de Rochelle constitueix un suau laxant.

La seva notaci en SMILES s:  ()(()(=))(=)





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5394" title="29 de juliol" nonfiltered="4177" processed="4153" dbindex="4182">
El 29 de juliol s el dos-cents des dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents onz en els anys de trasps. Queden 155 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

Mn:
 1836 - Pars (Frana): S'inaugura de l'Arc de Triomf, encarregat el 1808 per l'emperador Napole desprs de la victria d'Austerlitz.
 1851   Observatori de Capodimonte (Npols, Itlia): Annibale de Gasparis descobreix l'asteroide 15 Eunomia.
 1907 - Poole Harbour (Gran Bretanya): Sir Robert Baden-Powell funda el moviment escolta amb la primera acampada a Brownsea Island.
 1921 - Alemanya: Adolf Hitler esdev lder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.
 1947   Estats Units: l'ENIAC, el primer computador electrnic completament digital, es reactiva desprs de haver estat fora de servei des del 9 de novembre de 1946 per millorar-ne la memria. Seguir funcionant fins el 2 d'octubre de 1955.
 1957 - Viena (ustria): Neix l'Agncia Internacional de l'Energia Atmica (AIEA), organisme de les Nacions Unides, per tal de promocionar l's pacfic i segur de les tecnologies nuclears.
 1958 - Washington (Estats Units): Eisenhower signa la National Aeronautics and Space Act, l'acta de fundaci de la NASA.
 2005 - Observatori de Mont Palomar (Califrnia, Estats Units): Es fa pblic el descobriment d'(136199) Eris (inicialment anomenat 2003 UB313),  un planeta nan i l'objecte transneptuni ms gran descobert fins aleshores. T un dimetre d'aproximadament 2.400 km, i el descobriment va ser fet per un equip de tres astrnoms: Michael Brown, Chad Trujillo, i David Rabinowitz el 5 de gener de 2005.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1960 - Amposta: Marta Cid i Paella, poltica catalana, consellera d'Educaci de la Generalitat de Catalunya per ERC, des del 2004 al 2006, durant el govern tripartit de Pascual Maragall.

Mn:
1805   Pars (Frana): Alexis de Tocqueville pensador, jurista, poltic i historiador francs (m. 1859).
1883 - Predappio (la Romanya, Itlia): Benito Mussolini, poltic  itali, creador del rgim feixista a itlia (m. 1945).
1898 -  Rymanw (Polnia): Isidor Isaac Rabi, fsic i professor universitari nord-americ d'origen austrac, Premi Nobel de Fsica de l'any 1944 (m. 1988).
1925 - Chios (Grcia): Mikis Theodorakis, compositor i intellectual grec, conegut tamb per la seva militncia poltica, especialment com a opositor a la Junta dels Coronels que dirig el pas desprs del cop d'estat de 1974.
1951 - Madrid (Espanya): Cristina Narbona Ruiz, economista, poltica i professora universitria espanyola. Va ser Ministra de Medi Ambient pel PSOE durant el primer govern Zapatero, del 2004 al 2008.
1981 - Oviedo (Espanya): Fernando Alonso, doble campi del mn de Frmula 1.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1018 - Lieja (principat de Lieja), Balderic II, segon prncep-bisbe ;
1890 - Auvers-sur-Oise (Illa de Frana, Frana): Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holands.
1983 - Luis Buuel, director de cinema aragons.

 Festes i commemoracions . 
----
Santa Marta
Un dia abans / Un dia desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5396" title="17 de maig" nonfiltered="4179" processed="4154" dbindex="4184">
El 17 de maig s el cent trenta-set dia de l'any del calendari gregori i el cent trenta-vuit en els anys de trasps. Queden 228 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1256 - Alcoi (L'Alcoi) : data fundacional d'Alcoi.
1705 - Vic (Osona): els vigatans es reuneixen a l'esglsia de Sant Sebasti, a la parrquia de Santa Eullia de Riuprimer, amb representants dels aliats per preparar el pacte de Gnova (o pacte dels Vigatans), contra Felip V.
2006 - Pars (Frana): El Futbol Club Barcelona guanya la seva segona Copa d'Europa al batre l'Arsenal de Londres per 2-1 amb gols de Eto'o i Belletti.
Mn:
1940 - Segona Guerra Mundial: Alemanya pren la ciutat de Brusselles (Blgica).
2007 - Inici de la primera edici de la ;
2007 - L'Assamblea General de Nacions Unides va proclamar el 2008 Any Internacional dels Idiomes per tal de fomentar el multilingisme, la unitat i la comprensi internacional. ;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1845 - Folgueroles (Osona): Jacint Verdaguer, prevere i el ms gran poeta catal de la Renaixena.
1952 - Cambrils (el Baix Camp): Josep-Llus Carod-Rovira, poltic catal.
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Celebraci del dia Internacional de les Telecomunicacions;
Celebraci del Dia d'Internet;
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5397" title="2 de maig" nonfiltered="4180" processed="4155" dbindex="4185">
El 2 de maig s el cent vint-i-dos dia de l'any del calendari gregori i el cent vint-i-tres en els anys de trasps. Queden 243 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1766 - Elx (el Baix Vinalop): les autoritats derroten una revolta antisenyorial.
1888 - Barcelona: s'hi inaugura l'Exposici Universal.
Mn:
1668 - Aquisgr (Sacre Imperi Romanogermnic): se signa el Tractat d'Aquisgr.
1808 - Madrid: s'hi produeix un aixecament popular contra les forces napoleniques ocupants que desencadena la Guerra del Francs.
1879 - Madrid: Pablo Iglesias impulsa la fundaci del Partido Socialista Obrero Espaol.
1927 - Hollywood (Califrnia, EUA): s'hi funda l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques.
1945 - Berln (Alemanya): la ciutat s ocupada per les tropes sovitiques.
1953 - Amman (Jordnia): Hussein ibn Talal, rei efectiu del pas des de l'11 d'agost de l'any anterior, ocupa el tron en complir 18 anys.
1968 - Pars (Frana): s'hi produeixen les manifestacions estudiantils conegudes com el "Maig francs".
1989 - Madrid (Espanya): el govern espanyol ratifica el Conveni europeu per a la prevenci de la tortura i els tractes inhumans o degradants. ;
1997 - Oviedo (Astries, Espanya): l'equip cientfic del Jaciment arqueolgic d'Atapuerca obt el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica.
1998 - Brusselles (Blgica): s'hi crea el Banc Central Europeu per definir i executar la poltica monetria de l'UE. ;
 Naixements .
Pasos Catalans:
1853 - Palma (Mallorca): Antoni Maura, poltic espanyol.
Mn:
1660 - Palerm (Siclia, Itlia): Alessandro Scarlatti, compositor itali;
1729 - Szcezcin (Polnia): Caterina II la Gran, tsarina de Rssia. ;
1860 - Budapest (Hongria): Theodor Herzl, escriptor i periodista jueu.
1885 - Hollidaysburg (Pensilvnia, EUA): Elda Furry, Hedda Hopper, actriu nord-americana i periodista;
1892 - Breslau, actual Wroc aw (Silsia): Manfred von Richthofen, aviador alemany.
1921 - Calcuta (ndia): Satyajit Ray, cineasta hind.
1935 - La Corunya (Galcia, Espanya): Luis Surez, futbolista i entrenador gallec de futbol. ;
1942 - Gant (Blgica): Jacques Rogge, president del Comit Olmpic Internacional;
1955 - Reggio Calabria (Itlia): Donatella Versace, disenyadora de moda italiana.
1975 - Leytonstone (Anglaterra): David Beckham, futbolista britnic.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1966 - Barcelona: Miquel Llor, escriptor catal.
Mn:
373 - Alexandria (Egipte): Sant Atanasi, patriarca d'Alexandria i Doctor de l'esglsia;
1519 - Le Clos-Luc (Amboise, Vall del Loira, Frana): Leonardo da Vinci, cientfic i artista renaixentista itali.
1576 - Miranda de Arga (Navarra): Bartolom Carranza de Miranda, bisbe navarrs.
1857 - Pars (Frana): Alfred de Musset, poeta francs. ;
1912 - Santander (Cantbria, Espanya): Marcelino Menndez Pelayo, filleg i crtic literari espanyol.
1957 - Bethesda (Maryland, EUA): Joseph McCarthy, poltic nord-americ. ;
1969 - Alemanya: Franz von Papen, poltic alemany.
1972 - Washington DC (Estats Units d'Amrica): John Edgar Hoover fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI).
1997 - Locarno (Sussa): John Carew Eccles, metge australi i Premi Nobel de Medicina o Fisiologia  ;
 Festes i commemoracions . 
Dia de la Comunitat de Madrid;
Onomstica: Sant Anastasi d'Alexandria, bisbe; Mare de Du d'Araceli; sant Segon, bisbe; santa Zoa, mrtir.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5398" title="7 de juliol" nonfiltered="4181" processed="4156" dbindex="4186">
El 7 de juliol s el cent vuitanta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el cent vuitanta-nov en els anys de trasps. Queden 177 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1977 - Mallorca: El grup llibertari mallorqu Terra i Llibertat ocupa pacficament l'illa verge sa Dragonera (Illes Balears) tot intentant amb aquesta acci evitar la seva urbanitzaci per part de l'empresa constructora valenciana PAMESA (Patrimonial Mediterrnea Sociedad Annima), que depenia de la Banca Mas Sard, que l'havia comprat en 1974 amb aquesta finalitat.
Mn:
1937 - Xina: Comena la segona Segona Guerra Sinojaponesa.
1978 - les illes Salom: aquest pas esdev independent del Regne Unit.
1985 - Wimbledon (Anglaterra): Boris Becker guanya el torneig de tennis de Wimbledon als 17 anys i n'esdev el campi ms jove.
1998 - Lagos (Nigria): hi moren una vintena de persones en els disturbis provocats per la mort a la pres de Moshood Abiola, que l'oposici considera un assassinat.
2004 - Colombo (Sri Lanka): la guerrilla dels Tigres de l'Alliberament de la Ptria Tmil hi fan un atemptat sucida que causa cinc morts i onze ferits.
2005 - Londres (Anglaterra): tres explosions al metro i una altra en un autobs atribudes a Al-Qaida fan 56 morts i uns 700 ferits, l'endem que la ciutat fos escollida com a seu dels Jocs Olmpics del 2012 i mentre a Perthshire (Esccia) s'estaven celebrant les reunions del G8 (atemptats de Londres 2005).
2006 - Madrid (Espanya): el Govern fa saber que hom ha detectat el primer cas de grip aviria a l'estat: un cabuss emplomallat trobat mort a les llacunes de Salburua, prop de Vitria (laba, el Pas Basc), ha donat positiu en H5N1, la soca ms perillosa del virus.
2006 - Londres (Anglaterra): el govern britnic anuncia que lliurar el hacker Gary McKinnon als EUA, que l'acusen del pitjor atac informtic contra l'exrcit nord-americ, al qual va causar danys estimats en 700.000 $ en haver inutilitzat durant una setmana el sistema informtic de la fora naval i aria, just desprs dels atacs de l'11 de setembre, entre altres bretolades.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1953 - Flix: Neix el poltic catal Xavier Sabat i Ibarz;
Mn:
1887 - Vtsiebsk (Bielorssia): Marc Chagall, pintor;
1940 - Liverpool (West Derby, Anglaterra): Richard Starkey, conegut com Ringo Starr, msic de rock angls, bateria de The Beatles.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1955 - Benimaclet, Valncia: Carles Salvador i Gimeno, poeta, etnleg i gramtic valenci (n. 1893).
2003 - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarn i Ronnette, coneguda com Lola Lizarn, actriu catalana (n. 1932).
Mn:
1998 - Abuja (Nigria): Moshood Kashimawa Olawale Abiola, conegut com Moshood Abiola, cap de l'oposici i expresident del pas (1971-1988), mort a la pres en sospitoses circumstncies (n. 1937).
2005 - l'Iraq: Ihab al-Xerif, ambaixador egipci en aquest pas, assassinat per Al-Qaida desprs de segrestar-lo tres dies abans a Bagdad (n. 1954).
 Festes i commemoracions .
Sant Ot, Od o Dot, Ot de Pallars, bisbe d'Urgell, patr de la Seu i de la vall d'neu.
Festa de Sant Ot (o Dot) a Valncia d'neu (el Pallars Sobir);
Fins a mitjan segle XX, festa major de la Seu d'Urgell; es trasllad al primer diumenge de setembre i el 1961, al darrer diumenge d'agost;
Mare de Du de les Ares, patrona dels viatgers que creuen el port de la Bonaigua; aplec a l'ermita, situada al costat de l'hostal d'aquest port;
Sant Ferm, patr de Navarra, festa major de Pamplona;
Santa Edilberga;
Sant Maral, bisbe;
Sant Nicostrat;
Sant Pompeu;
Sant Simfori;
beat Benet XI, papa;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5399" title="4 de juliol" nonfiltered="4182" processed="4157" dbindex="4187">
El 4 de juliol s el cent vuitanta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el cent vuitanta-sis en els anys de trasps. Queden 180 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 1994 - Catalunya: Es declaren els grans incendis forestals de la Catalunya Central que en uns dies devastaran unes 55.000 hectrees de bosc i conreus entre les comarques del Bages i el Bergued.
Mn:
 1776 - els Estats Units: aquests estats es proclamen independents del Regne Unit.
1977 - Espanya: Adolfo Surez jura el crrec de president del govern per segona vegada.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
2003 - Los Angeles (Califrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenc.
 Festes i commemoracions .
Festa Local a Puigcerd, a la comarca de la Cerdanya i a Sant Fruits de Bages al Bages.
Independence Day, als Estats Units: commemoraci de la independncia del pas.
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5400" title="12 de maig" nonfiltered="4183" processed="4158" dbindex="4188">
El 12 de maig s el cent trenta-dos dia de l'any del calendari gregori i el cent trenta-tres en els anys de trasps. Queden 233 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1810 - Al castell d'Hostalric, desprs de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnici del castell es van poder escapar del setge de les tropes napoleniques.
1939 - Barcelona: s executat Francisco Javier Elola y Daz Varela, magistrat del Tribunal Suprem de la Segona Repblica Espanyola.
1980 - Barcelona: Merc Rodoreda hi rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1904 - Barcelona (Barcelons): Miquel Coll i Alentorn, poltic catal, president del Parlament de Catalunya. ;
1930 - Cornell de Llobregat (Baix Llobregat): Joan Carrera i Planas, clergue catlic catal, bisbe auxiliar de Barcelona.
Mn:
1907 - Hartford (Connecticut, EUA): Katharine Houghton Hepburn, coneguda com Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:

1913 - Barcelona (Catalunya): Enriqueta Mart, segrestadora, proxeneta i assassina en srie de nens, (n. 1868).
Mn:
1907 - Pars (Frana): Joris-Karl Huysmans, escriptor francs (n. 1848);

 Festes i commemoracions .

Festes de Moros i Cristians a Biar: Dia de la patrona, la Mare de Du de Grcia

----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5401" title="29 de juny" nonfiltered="4184" processed="4159" dbindex="4189">
El 29 de juny s el cent vuitant dia de l'any del calendari gregori i el cent vuitanta-un en els anys de trasps. Queden 185 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1707 - el Pas Valenci: s'hi publica el Decret de Nova Planta, que aboleix el govern poltic i administratiu propi. El mateix dia tamb se'n publica un que afecta al Regne d'Arag.
1794 - Barcelona: Un avalot popular assalta la caserna del Reial Rosell (Antic regiment anomenat Catal Mazar), matant centenars de soldats i fent presoners la resta.
1989 - L'Audincia Nacional ordena l'alliberament d'Anton Massaguer, Xavier Barber i Ferran Jabardo, membres d'EPOCA condemnats pel cas Batista i Roca.


Mn:
2004 - Brusselles (Blgica): la Comissi Europea designa president Jos Manuel Duro Barroso, que succeeix Romano Prodi.
2006 - Madrid (Espanya): El president del govern espanyol, Jos Lus Rodrguez Zapatero confirma l'inici de converses amb ETA.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1979 - Palma: Alejo Sauras, actor.
1949 - Parets del Valls (el Valls Oriental): Joan Clos i Matheu, poltic, batlle de Barcelona des del 26 de setembre de 1997fins al setembre de 2006. Actualment ocupa la cartera del Ministerio de Turismo, Indstria y Comercio.

Mn:
1963 - Rheinfelden, Alemanya: Anne-Sophie Mutter, violinista alemanya;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
2003 - ciutat de Connecticut (Connecticut, EUA) - Katharine Hepburn, actriu estatunidenca.

 Festes i commemoracions .
Festa major de Sant Pere de Ribes (Garraf), Reus, Cambrils i Montbri del Camp (el Baix Camp).
Festa Local a Canet de Mar, el Masnou i Premi de Mar a la comarca del Maresme, a Sant Cugat del Valls a la comarca del Valls Occidental i a la Molina (Alp), a la Cerdanya, i a Abrera (Baix Llobegat);
Dia dels apstols sant Pere i Sant Pau;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5402" title="3 de maig" nonfiltered="4185" processed="4160" dbindex="4190">
El 3 de maig s el cent vint-i-tres dia de l'any del calendari gregori i el cent vint-i-quatr en els anys de trasps. Queden 242 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1462 - Salvatierra (laba, el Pas Basc): Joan el Gran i Llus XI de Frana s'hi reuneixen per comenar a negociar el que acabar sent el tractat de Baiona.
1871 - Barcelona: l'Ajuntament hi instaura el sistema mtric decimal al comer; s el primer municipi del pas que ho fa.
1930 - Barcelona: Fundaci de la Federaci Catalana de Patinatge.
1937 - Barcelona: Fets de maig, revolta anarquista reprimida pel govern.
1977 - Catalunya: el govern espanyol legalitza el PSUC.
Mn:
1494 - Jamaica: Cristfor Colom arriba per primera vegada a aquesta illa.
1937 - Nova York (EUA): Gone with the Wind (All que el vent s'endugu), novella de Margaret Mitchell guanya el Premi Pulitzer.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1854 - Palma (Mallorca): Joan Alcover, poeta mallorqu (m. 1926).
Mn:
1469 - Florncia (Itlia): Nicolau Maquiavel, filsof florent.
1616 - Stratford-upon-Avon (Regne Unit): William Shakespeare, escriptor i dramaturg angls. (Segons el calendari gregori).
1713 - Pars (Frana): Alexis Claude Clairault, matemtic francs.
1886 - Rouen (Normandia, Frana): Marcel Dupr, compositor francs.
1892 - Cambridge (Anglaterra): George Paget Thomson, fsic britnic i Premi Nobel de Fsica. ;
1898 - Kev (actual Ucrana): Golda Meir, poltica israelita.
1903 - Tacoma (estat de Washington, EUA): Harry Lillis Crosby, conegut com Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc (m. 1977).
1913 - Independence (Kansas, EUA): William Inge, dramaturg i guionista de cinema nord-americ.
1921 - Ailey (Gergia, EUA): Sugar Ray Robinson, boxador nord-americ.
1933 - Barnwell (Carolina del Sud, EUA): James Brown, cantant nord-americ.
1933 - Nova York (EUA): Steven Weinberg, fsic nord-americ i Premi Nobel de Fsica;
1966 - Vilagarca de Arousa (Galcia): Luis ngel Csar Sampedro, futbolista i entrenador gallec.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 1743 - Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat): Rafael Casanova i Comes, conseller en cap de Barcelona durant el setge de les tropes de Felip V a la ciutat, l'any 1714.
Mn:
1758 - Roma (Itlia): Benet XIV, Papa de Roma;
 Festes i commemoracions . 
Festa Major de la Santa Creu de Cabrils, a la comarca del Maresme;
Dia de la Creu de Santa Cruz de Tenerife.
Dia internacional per a la llibertat de premsa;
Onomstica: Sant Felip apstol; sant Jaume el Menor apstol; santa Antonina, verge i mrtir; sant Alexandre I, papa.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5403" title="4 de maig" nonfiltered="4186" processed="4161" dbindex="4191">
El 4 de maig s el cent vint-i-quatr dia de l'any del calendari gregori i el cent vint-i-cinqu en els anys de trasps. Queden 241 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1704 - Lisboa (Portugal): hi desembarca l'arxiduc Carles d'ustria, amb la qual cosa comena la Guerra de Successi.
1707 - Bunyol (la Foia de Bunyol): les tropes borbniques ocupen la vila (guerra de Successi).
1773 -  Barcelona: s'hi esdev l'Avalot de quintes, una protesta contra les lleves abusives, i seguit desprs pel Rebombori del p, una de les causes de la Guerra dels Matiners.
1814 - Ferran VII d'Espanya proclama a Valncia un decret pel qual es restableix l'absolutisme i es nega validesa a l'obra constitucional de les Corts de Cadis.
1879 - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del "Diari Catal".
Mn:
1589 - La Corunya (Galcia): el corsari angls Francis Drake comena el seu pla d'atac contra la ciutat.
1640 - Reacci violenta a Esccia per la rigorosa observana del culte anglic propugnat per Carles I d'Anglaterra, que el condu presionat pels presbiterians escocesos a convocar el Parlament.
1675 - Greenwich (Sussex, Anglaterra): el rei Carles II ordena que s'hi construeixi un observatori astronmic.
1803 - Els Estats Units compren el territori de Louisiana a Frana.
1824   Ludwig Van Beethoven, completament sord, dirigeix la seva Novena Simfonia a Viena. ;
1904;
       Comena la construcci del Canal de Panam;
       Signat un acord de pau entre Isaac Rabin (Israel) i Issir Arafat (Palestina);
1968 - Gibraltar: les autoritats espanyoles tanquen el pas fronterer en aquest enclavament.
1979 - Madrid (Espanya): s'hi constitueix del Senat per primera vegada desprs del franquisme.
1979 - el Regne Unit: el Parlament nomena Margaret Thatcher cap del govern: ser la primera dona que ocupa el crrec.

 Naixements .
Pasos Catalans: ;
Mn:
 1622 - Juan de Valds Leal, pintor. ;
 1875 - Ramiro de Maeztu, escriptor. ;
 1928 - Al-Minufiyah (Egipte): Muhammad Hosni Said Mubarak, conegut com Hosni Mubarak, president d'Egipte.
 1971 - Mike Dirnt, msic de rock, Green Day;
 1979 - Lance Bass, msic de pop. *NSYNC;
 1994 - Alexander Gould, actriu, Buscant en Nemo;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1937 - Noel de Medeiros Rosa, msic brasiler.
1938:
Carl von Ossietzky, escriptor i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau el 1935.
Jigoro Kano, artista marcial japons i fundador del Kodokan Judo.
1980 - Ljubljana (Eslovnia): Josip Broz, conegut com Tito, militar i poltic croata, president de Iugoslvia.

 Festes i commemoracions . 
Dia Internacional de la tuba;
Festival de les Estrelles de Moscou;
Dia Nacional del Jovent a la Xina;
Aniversari de la Coronaci del Prncep a Tonga;
Dodenherdenking (Record de la Segona Guerra Mundial) als Pasos Baixos;
Kuningan (Festa Hind Balinesa) a Bali (Indonsia);
Festivitats Catliques Sants: Silv, Ciriac, Porfiri, Flori, Paul, Pelgia i Antnia.
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5404" title="5 de maig" nonfiltered="4187" processed="4162" dbindex="4192">
El 5 de maig s el cent vint-i-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el cent vint-i-sis en els anys de trasps. Queden 240 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1959 - La soprano Maria Callas fa la seva nica actuaci al teatre del Liceu de Barcelona on interpreta l'pera "Il Pirata" del compositor itali Vincenzo Bellini.
Mn: ;
1862 - Puebla de Zaragoza (Puebla, Mxic): el general Zaragoza, enfront de l'excrcit liberal mexic, derrota a les tropes intervencionistes franceses que feien costat als conservadors (batalla de Puebla). ;
1945 - Mauthausen (Alta ustria, ustria): les tropes dels Estats Units n'alliberen el camp de concentraci nazi, on moriren 2.000 catalans.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 1818 - Trier (Prssia): Karl Marx, filsof, economista i socileg europeu, conegut sobretot per la seva anlisi de la Histria en termes de lluita de classes.
 1909 - Budapest, Hongria: Mikls Radnti, poeta hongars.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1821 - Santa Elena (Regne Unit): Napole Bonaparte, estadista francs.
1904 - Budapest (Hongria): Mr Jkai, escriptor, periodista i poltic hongars (n. 1825).

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5405" title="6 de maig" nonfiltered="4188" processed="4163" dbindex="4193">
El 6 de maig s el cent vint-i-sis dia de l'any del calendari gregori i el cent vint-i-set en els anys de trasps. Queden 239 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2000 - Valncia: s'hi celebra la primera trobada de regidors dels Pasos Catalans.

Mn:
 1882 - El governador d'Irlanda, Frederick Cavendish, i el vesgovenador Thomas Burke, foren assassinats a ganivetades a Phoenix Park (Dubln) pels Irish National Invincibles.
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1845 - Santa Cruz de Tenerife (Espanya): ngel Guimer, poeta i dramaturg catal.
1856 - Freiberg (Morvia): Sigmund Freud, neurleg austrac.
1872 - Annapolis Junction, Maryland (Estats Units): William Bowie, geodsic nord-americ.
1915 - Kenosha, Wisconsin (Estats Units): Orson Welles, director, actor i guionista estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5406" title="7 de maig" nonfiltered="4189" processed="4164" dbindex="4194">
El 7 de maig s el cent vint-i-set dia de l'any del calendari gregori i el cent vint-i-vuit en els anys de trasps. Queden 238 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
558   Constantinoble: l'edifici de Santa Sofia s'esbuca. Justini I immediatament ordena la reconstrucci del temple.
1918 - Bucarest (Regne de Romania): se signa el Tractat de Bucarest de 1918 entre Romania i l'Imperi Alemany.
1937   Espanya: Guerra Civil Espanyola: La Legi Cndor Alemanya, equipada amb biplans Heinkel He 51, arriba per donar suport a les forces de Franco.
1945 - Reims (Frana): Alemanya signa la rendici incondicional, que entrar en vigor l'endem. La Segona Guerra Mundial acaba a Europa.
1998   Apple Computer dona a conixer el iMac.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1948 - Verges (Baix Empord): Llus Llach i Grande, cantautor catal.
1992 - L'Hospitalet de Llobregat (Barcelons): scar Egea, jugador de pdel catal.
Mn:
1883 - Hamburg (Alemanya): Johannes Brahms, compositor de msica romntica alemany.
1860 - Calcuta (ndia): Rabindranath Tagore, escriptor i poeta indi, premi Nobel de Literatura de 1913.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2000 - Barcelona (Barcelons): Avell Arts-Gener ('Tsner'), escriptor, periodista i militar catal.
2008 - Barcelona (Barcelons): Merc Sala i Schnorkowski, economista i poltica catalana, militant del PSC-PSOE.

Mn:

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5407" title="8 de maig" nonfiltered="4190" processed="4165" dbindex="4195">
El 8 de maig s el cent vint-i-vuit dia de l'any del calendari gregori i el cent vint-i-nov en els anys de trasps. Queden 237 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1707 - Valncia: les tropes filipistes ocupen la ciutat.
1870 - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del setmanari satric "La Campana de Grcia".
1980 - Jordi Pujol s elegit 127 president de la Generalitat de Catalunya.
2004 - Barcelona: hi inauguren el Frum Universal de les Cultures.
Mn:
1945 - Berln (Alemanya): El mariscal alemany Keitel signa davant els mariscals Zukhov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendici incondicional d'Alemanya (desprs del signat a Reims el dia anterior).
1945 - Dia de la Victria a Europa: els aliats occidentals celebren la victria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial.
1945 - A les 23:01 CET, entra en vigor la rendici incondicional d'Alemanya.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1899 - Viena, ustria: Friedrich Hayek, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1974.
1964 - Versalles, Frana: Michel Gondry, Director de vdeos musicals.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1873 - Aviny (la Provena): John Stuart Mill, filsof i economista angls.
1880 - Croisset (Frana): Gustave Flaubert, escriptor francs.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5408" title="9 de maig" nonfiltered="4191" processed="4166" dbindex="4196">
El 9 de maig s el cent vint-i-nov dia de l'any del calendari gregori i el cent trent en els anys de trasps. Queden 236 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1977 - Barcelona: L'empresari catal Josep Maria Bult s assassinat en esclatar-li un dispositiu que li havien enganxat al pit.
1462 - Baiona (Lapurdi, el Pas Basc): els reprentants de Joan el Gran i Llus XI hi acorden el tractat de Baiona.
Mn:
1945 - La Uni Sovitica celebra la victria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1396: Joan el Caador;

1950 - Madrid (Espanya): Esteban Terradas i Illa, Doctor en Cincies Exactes i en Cincies Fsiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; i Enginyer Industrial catal.
Mn:
1915 - Carency (Frana): Franois Faber, mort en combat durant la Primera Guerra Mundial. Ciclista luxemburgus primer guanyador no francs del Tour de Frana.
 
1976 - Stuttgart (Alemanya): Ulrike Meinhof s trobada penjada a la seva cella de la pres de Stannheim.
1978 - Roma (Itlia): Aldo Moro, poltic itali, assassinat per les Brigades Roges desprs de segrestar-lo el 16 de mar).

 Festes i commemoracions . 
Dia d'Europa.
Sant Gregori festa i romera a Benicarl (Baix Maestrat).
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5409" title="13 de maig" nonfiltered="4192" processed="4167" dbindex="4197">
El 13 de maig s el cent trenta-tres dia de l'any del calendari gregori i el cent trenta-quatr en els anys de trasps. Queden 232 dies per a finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1582 - Dei, Mallorca: 200 pirates sarrans desembarquen a Sa Foradada, on sn venuts per una cinquantena d'homes. ;
1912 - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del setmanari "La Tralla".
Mn:
1833 - Londres: Felix Mendelssohn estrena la seva Simfonia Italiana dirigint personalment la Orquestra Filharmnica de la ciutat.
1981 - Roma: Mehmet Al Agca atempta contra la vida del papa Joan Pau II a la plaa de Sant Pere.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1916 - Madrid: Albert Martorell, porter de futbol catal. ;
Mn:
1914 - Lafayette (Alabama, EUA): Joseph Louis Barrow, conegut com Joe Louis, boxador estatunidenc, campi del mn.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .

Festes de Maig a Biar (l'Alcoi): moros i cristians

----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5410" title="14 de maig" nonfiltered="4193" processed="4168" dbindex="4198">
El 14 de maig s el cent trenta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el cent trenta-cinqu en els anys de trasps. Queden 231 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1640 - Santa Coloma de Farners (la Selva): les tropes de Felip IV destrueixen la vila (Guerra dels Segadors).
Mn:
1948 - Tel Aviv (Israel): es proclama la independncia de l'estat d'Israel, el dia que expirava el mandat britnic sobre Palestina, en el territori otorgat pel plan de las Nacions Unides el 1947.
1962 - Atenes (Grcia): contrauen matriomoni els Reis d'Espanya: Joan Carles de Borb i Sofia de Grcia.
2006 - Shanghai (Xina): Dani Pedrosa es proclama guanyador del G.P. de la Xina en MotoGP. s la primera victria en aquesta categoria.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1807 - Vilafranca (l'Alt Maestrat, Pas Valenci): Marcelino Andrs y Andrs, metge i botnic (m. 1852);
Mn:
1945 - Kiryat Bialik (Israel): Yochanan Vollach, futbolista israeli;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1978 - Barcelona (Barcelons): mor Enric Ortega, llavors membre d'Al Tall.
Mn:
1998 - Los Angeles (Califrnia):mor Frank Sinatra actor i cantant estatunidenc.

 Festes i commemoracions . 
Festa local de Bolvir, a la comarca de la Cerdanya;
Festa local de Viliella, a la comarca de la Cerdanya;
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5411" title="15 de maig" nonfiltered="4194" processed="4169" dbindex="4199">
El 15 de maig s el cent trenta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el cent trenta-sis en els anys de trasps. Queden 230 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1644 - Lleida (el Segri): els catalans derroten els francesos a les portes de la ciutat quan aquests intentaven de conquerir-la (Guerra dels Segadors).
Mn:
1618   Johannes Kepler confirma el seu primer descobriment, rebutjat en un principi, de la tercera llei del moviment dels planetes (descoberta per primer cop el 8 de maig per aviat rebutjada desprs d'alguns clculs).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1972 - La Seu d'Urgell - Oliana, l'Alt Urgell; Isidre Esteve Pujol, motorista catal de rallis.
Mn:
1915 - Gary, Indiana (EUA): Paul Samuelson, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1970.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Sant Isidre, patr dels pagesos.
Es fan celebracions en algunes poblacions agrcoles.
Festa major de Madrid (Espanya).
Santa Joana de Lestonnac, fundadora de la Companyia de Maria.
Es fan celebracions en totes els Collegis de l'orde.

Dia  internacional de la famlia;
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5412" title="16 de maig" nonfiltered="4195" processed="4170" dbindex="4200">
El 16 de maig s el cent trenta-sis dia de l'any del calendari gregori i el cent trenta-set en els anys de trasps. Queden 229 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1672 - Ri (el Conflent): el rei de Frana Llus XIV fa enderrocar el castell on va nixer Guifr el Pils el 852.
Mn:
1795 - La Haia (Repblica Batava): se signa el Tractat de La Haia de 1795 entre la Repblica de Batava i la Repblica Francesa, pel qual la primera cedeix alguns territoris a la segona.
1895 - La Haia (Pasos Baixos): se signa el Tractat de La Haia de 1895 pel qual s'estableixen les fronteres de les colnies a l'illa de Nova Guinea.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1894 - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, Escriptor.
1902 - Figueres: Carles Fages de Climent, poeta.
Mn:
1960 - Montreal (Canad): Chester Brown, dibuixant canadenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1674 - Perpiny (el Rossell): Francesc Puig i Terrats, angelet de la terra, penjat i esquarterat per les autoritats franceses.

Mn:

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5413" title="18 de maig" nonfiltered="4196" processed="4171" dbindex="4201">
El 18 de maig s el cent trenta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el cent trenta-nov en els anys de trasps. Queden 227 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1869 - Pacte de Tortosa - Els representants dels comits republicano-federals d'Arag, Catalunya, Valncia i Balears, signen restaurar la Confederaci Catalano-aragonesa dintre de l'Estat republic Espanyol.
1983 Primeres eleccions autonmiques al Pas Valenci i les illes Balears.
Mn:
1804 - Pars: Napole s'autoproclama emperador de Frana.
1968 - Madrid (Espanya): Raimon fa un recital davant 6.000 persones a la Facultat d'Econmiques de la Universitat Complutense.
2001 - Pars (Frana): la UNESCO declara el Misteri d'Elx Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1904 - Barcelona (Barcelons): ngels Ferrer i Sensat, pedagoga catalana.
Mn:
1920 - Wadowice(Polnia): Karol Wojtyla, cap de l'esglsia catlica que prengu el nom de Joan Pau II.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
MN ;
1911 - Viena (Imperi Austrohongars): Gustav Mahler, compositor i director d'orquestra austrac.
1980 - Manchester (Regne Unit): Ian Curtis, cantautor i lder del grup musical Joy Division;
2008 - Villaviciosa de Odn (Espanya): Roberto Garca-Calvo, jurista espanyol, magistrat del TC.

 Festes i commemoracions .
Dia internacional dels museus;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5414" title="20 de maig" nonfiltered="4197" processed="4172" dbindex="4202">
El 20 de maig s el cent quarant dia de l'any del calendari gregori i el cent quaranta-un en els anys de trasps. Queden 225 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1922 - Barcelona: s'inaugura el Camp de Les Corts amb el partit FC Barcelona 2 - Saint Mirren 1.
1992 - Londres (Anglaterra): el Futbol Club Barcelona guanya a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gnova.
Mn:
1498 - Calcuta (l'ndia): hi arriba Vasco da Gama. ;
1891 - West Orange (Nova Jersey, EUA): Thomas Edison hi fa la primera projecci pblica del kinetoscopi.
1902 - Cuba: desprs d'haver-se independitzat d'Espanya el 10 de desembre de 1898 i de restar sota administraci dels Estats Units, obt definitivament la seva independncia.
1911 - Guantnamo: Fundaci del Blok Nacionalista Cathalnia. ;
1927 - l'Arbia Saudita: el pas assoleix la independncia.
1954 - la Xina Nacionalista: Xiang Kai-Chek esdev el president del pas.
2006 - Al Festival Internacional de Cinema de Cannes s'estrena la pellcula Shortbus.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn: ;
1799 - Tours (Turena, Frana): Honor de Balzac, novellista francs.
1806 - Pentonville (Londres, Anglaterra): John Stuart Mill, filsof angls.
1901 - Watergrafsmeer (els Pasos Baixos): Max Euwe, escaquista, campi mundial del 1935 al 1937.
1908 - Indiana (Pennsilvnia, EUA): James Stewart, actor estatunidenc.
1915 - Kibbutz Degania, prop del llac de Tiberades (Imperi Otom): Moshe Dayan, militar israeli.
1944 - Yorkshire (Anglaterra): Joe Cocker cantant angls.
1981 - Mstoles (Espanya): Iker Casillas, porter espanyol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1277 - la Ciutat del Vatic (Roma): Pedro Rebuli Giuliani, papa que regn amb el nom de Joan XXI.
1471 - Londres (Anglaterra): Enric VI, rei d'Anglaterra.
1506 - Valladolid (Castella, Espanya): Cristfor Colom, navegant i descobridor d'Amrica.
1622 - Constantinoble (Imperi Otom): Utman II, sold de Turquia i emperador otom.
1896 - Frankfurt (Hessen, Alemanya): Clara Schumann, compositora austraca.
1989 - Blockley (Anglaterra): John Hicks, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1972.

 Festes i commemoracions .
Festa local de Premi de Mar, a la comarca del Maresme;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5415" title="21 de maig" nonfiltered="4198" processed="4173" dbindex="4203">
El 21 de maig s el cent quaranta-un dia de l'any del calendari gregori i el cent quaranta-dos en els anys de trasps. Queden 224 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1363 - Valncia: Pere el Cruel de Castella, ataca la ciutat i hi comena un setge que durar fins el 10 de juny, quan es retirar a causa de l'heroica defensa dels valencians, comandants per l'infant Alfons (Guerra dels Dos Peres).
1462 - Saragossa (l'Arag): Joan II hi signa el tractat de Baiona.
1981: Terra Lliure actua contra Federico Jimnez Losantos.

Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
--- Ot Brun---
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Festa local de Msser, a la comarca de la Cerdanya;
Xile: Dia de les Glries Navals.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5416" title="22 de maig" nonfiltered="4199" processed="4174" dbindex="4204">
El 22 de maig s el cent quaranta-dos dia de l'any del calendari gregori i el cent quatanta-tres en els anys de trasps. Queden 223 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1640 - Barcelona: els pagesos revoltats contra els teros entren a la ciutat amb el pretext perseguir els soldats que havien atacat la parrquia de Sant Andreu de Palomar i alliberen el diputat militar Francesc de Tamarit, presoner dels castellans: s el preludi de la Guerra dels Segadors.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:

Mn:
1924 - Pars, Frana: Charles Aznavour, cantant, actor, compositor, guionista i ambaixador a perpetuitat d'Armnia per la UNESCO.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
 Dia Mundial de la Diversitat biolgica;
 Santoral catlic    Santa Rita de Cassia, San Baithen (abat);
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5417" title="23 de maig" nonfiltered="4200" processed="4175" dbindex="4205">
El 23 de maig s el cent quaranta-tres dia de l'any del calendari gregori i el cent quatanta-quatr en els anys de trasps. Queden 222 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1808 - Valncia: s'hi esdev una revolta contra l'ocupaci francesa (guerra del Francs).
Mn:
1618 - Praga (Txquia): protestants txecs defenestren funcionaris imperials de la ciutat, en el que es considera l'inici de la Guerra dels Trenta Anys.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1707 - Uppsala (Sucia): Carl von Linn, cientfic suec.
1741 - Motta di Livenza (Itlia): Andrea Luchesi, compositor itali.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2004 - Barcelona: Ramon Margalef, ecleg catal.
Mn:

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5418" title="24 de maig" nonfiltered="4201" processed="4176" dbindex="4206">
El 24 de maig s el cent quaranta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el cent quatanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 221 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1928 - la Vall de Ribes (el Ripolls): hi comencen les obres del tren cremallera de Ribes de Freser a Queralbs i Nria (que s'inaugurar el 22 de mar de 1933).
1931 - Catalunya: els ajuntaments elegeixen l'assemblea que haur de designar la Ponncia Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, que es reunir a Nria durant el mes de juny.
1984 - Barcelona: Terra Lliure destrueix una rplica de la caravella Santa Maria ancorada al port.
Mn:
1822 - Quito (Equador): batalla del Pichincha, que decideix la independncia de l'Equador.
1915 - Primera Guerra Mundial: Itlia declara la guerra a ustria-Hongria.
1941 - Segona Guerra Mundial: Batalla de l'Estret de Dinamarca.
2006 - Una revista finlandesa, 7piv, va publicar la foto del cantant principal del grup de hard rock anomenat Lordi, cosa que va provocar l'enuig dels seus fans contra la revista.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1968: Jess Rovira, guitarra i baix de Lax'N'Busto;
Mn:
1819 - Regne Unit: Reina Victria d'Anglaterra;
1941 - Duluth (Minnesota): Bob Dylan (llavors Robert Allen Zimmerman), compositor i cantant;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1877 - Ramon Cabrera i Griny, militar carl.
Mn:
1543 - Frauenburg: Nicolau Coprnic fundador de l'astronomia moderna;

 Festes i commemoracions . 
Festa local de Puig-reig, a la comarca del Bergued;
Festa local de Sant Vicen de Castellet, a la comarca del Bages;
Dia internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5419" title="25 de maig" nonfiltered="4202" processed="4177" dbindex="4207">
El 25 de maig s el cent quaranta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el cent quatanta-sis en els anys de trasps. Queden 220 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1810 - la Vall d'Aran: les tropes napoleniques ocupen la vall (Guerra del Francs).
Mn:
1946 - Jordnia: s'independitza de la Societat de Nacions.
1977 S'estrena la pellcula La guerra de les galxies.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1946 - Venlo, Regne Unit dels Pasos Baixos: Henri Alexis Brialmont, enginyer militar i general;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1312 - Roma: Teobald de Bar, prncep-bisbe del principat de Lieja;

 Festes i commemoracions .
Festa local de Sags, a la comarca del Bergued;
Dia de l'frica;
Dia de l'Orgull Friqui;
Diada nacional georgiana;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5420" title="26 de maig" nonfiltered="4203" processed="4178" dbindex="4208">
El 26 de maig s el cent quaranta-sis dia de l'any del calendari gregori i el cent quatanta-set en els anys de trasps. Queden 219 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1706 - Xtiva (la Costera): el mariscal de camp Joan Basset allibera la ciutat, ocupada pels filipistes (guerra de Successi).
1963 - Mallorca: s'hi celebra l'acabament del "Diccionari catal-valenci-balear".
Mn:
2003 - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avi Ikovlev 42 ucrans amb el qual tornaven de l'Afganistan. L'errnia identificaci posterior dels cadvers aixecar un important escndol poltic.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1897 - Neix John Cockcroft (Premi Nobel 1951): fsic britnic que va dividir l'tom artificialment per primera vegada.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
2008 - Los Angeles (EUA): Sydney Pollack, actor, productor i director de cinema estatunidenc.

 Festes i commemoracions .
Festa local de Vacarisses, a la comarca del Valls Occidental;
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5421" title="27 de maig" nonfiltered="4204" processed="4179" dbindex="4209">
El 27 de maig s el cent quaranta-set dia de l'any del calendari gregori i el cent quatanta-vuit en els anys de trasps. Queden 218 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2000 - Valncia: a l'estadi de Mestalla, l'Espanyol derrota l'Atltico de Madrid i guanya la Copa del Rei de futbol.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1985 - Valncia: Roberto Soldado, davanter valenci.
Mn:
1886 - Gant (Blgica) - Joseph Franois Piscador, arquitecte;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1076 - Barcelona?: Ramon Berenguer I, el Vell, comte de Barcelona, Girona i Osona.
Mn:
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5422" title="28 de maig" nonfiltered="4205" processed="4180" dbindex="4210">
El 28 de maig s el cent quaranta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el cent quaranta-nov en els anys de trasps. Queden 217 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1814 - Barcelona: Es retiren les tropes franceses, que l'han ocupat a l'anomenada Guerra del Francs.
Mn:
1812 - Bucarest (Romania): signatura del Tractat de Bucarest de 1812 entre l'Imperi Otom i l'Imperi Rus, posant fi a la Guerra russo-otomana.
1871 - Pars (Frana): S'acaba el breu domini de la Comuna de Pars, instaurada formalment el 28 de mar) la ciutat de Pars.
1940 - Blgica: Capitulaci de l'exrcit belga desprs de la campanya de divuit dies durant la Segona Guerra Mundial.
2004 - Santiago (Xile): la Cort d'Apellacions de Santiago aixeca la immunitat judicial a Augusto Pinochet per la seva responsabilitat en l'Operaci Cndor.
2006 - Montecarlo (Mnaco): Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Mnaco de Frmula 1, essent el primer espanyol en aconseguir-ho.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1981 - Gbor Talmcsi, pilot hongars de motociclisme.
1994 - Chernogolovka, Rssia: Sergei Nutels, pianista rus.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1311 - Mallorca: Jaume II, rei de Mallorca i comte del Rossell i la Cerdanya i senyor de Montpeller.
2008 - Barcelona (Barcelons): Sebasti Salellas i Magret, advocat catal.



Mn:
1419 - Alken (principat de Lieja), Joan de Wallenrode, prncep-bisbe de Lieja;
2003 - Jinotega (Nicaragua): Jos Mara Moncada, general nicaragenc i president del pas de 1929 a 1932.

 Festes i commemoracions .
Festa local de Prullans, a la comarca de la Cerdanya;
Diada nacional d'Armnia, establida el 1918.
Dia internacional per la Salut de les Dones.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5423" title="29 de maig" nonfiltered="4206" processed="4181" dbindex="4211">
El 29 de maig s el cent quaranta-nov dia de l'any del calendari gregori i el cent cinquant en els anys de trasps. Queden 216 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1896 - Espanya: el govern prohibeix de parlar en catal per mitj del telfon.
2000 L'escriptor Josep Vallverd guanya el XXXII Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Mn:
1453 - Constantinoble: Cau la ciutat a mans de les tropes otomanes. Desaparci de l'Imperi Rom d'Orient.
1953 - Edmund Hillary i el sherpa Tenzing Norgay sn les primeres persones a aconseguir fer el cim de l'Everest;
2006 - Pars (Frana): Rafel Nadal bat a la pista central de Roland Garros el rcord de victries consecutives en terra batuda de Guillermo Vilas, deixant-lo en 54 victries.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1892 - Sant Joan d'Acre (Israel): Bah'u'llh, fundador de la Fe bah'.
1994 - Santiago de Xile (Xile): Erich Honecker, poltic alemany, president de l'RDA (n. 1912).

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5424" title="30 de maig" nonfiltered="4207" processed="4182" dbindex="4212">
El 30 de maig s el cent cinquent dia de l'any del calendari gregori i el cent cinquanta-un en els anys de trasps. Queden 215 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1640 - Montir (l'Alt Empord): els teros de Felip IV destrueixen la vila. ;
1843 - Catalunya: comenant al Camp de Tarragona, s'hi esdev una conspiraci contra el govern del general Espartero en la qual participa el general Prim.
Mn:
1631 - Castell de Fontainebleau (Regne de Frana): se signat el Tractat de Fontainebleau de 1631 entre Maximili I de Baviera i el Cardenal Richelieu.
1971 - EUA: La NASA llana la missi espacial Mariner 9;
2003 - Nova York (EUA): procedent de Pars hi arriba el darrer avi Concorde en servei d'Air France. Els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 727 - Tolosa: Hubert de Lieja, bisbe del Lieja de 705 a 727;
 1431 - Rouen (Frana): Santa Joana d'Arc, herona francesa de la Guerra dels Cent Anys. ;
 2006 - Tquio (Jap): Shohei Imamura guanyador dues vegades de la palma d'or al festival de Cannes.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5425" title="31 de maig" nonfiltered="4208" processed="4183" dbindex="4213">
El 31 de maig s el cent cinquenta-un dia de l'any del calendari gregori i el cent cinquanta-dos en els anys de trasps. Queden 214 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1550 - Pollena (Mallorca): s'hi esdev el dia de la desgrcia: el corsari turc Dragut, amb 1.500 homes, ocupa la vila, per s derrotat pels pollencins, encapalats per Joan Mas.
Teresa Pmies rep el XXXIII Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Mn:
1910 : Independncia de Sud-frica;
2000 - Nova York: Miltos Manetas presenta el moviment cultural Neen.
2006 - Oviedo (Espanya) : Paul Auster guanya el premi Prncep d'Asturies.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1472 - Sedan (Frana): Erard de La Marck, prncep-bisbe de Lieja;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1410 - Barcelona: Mart I l'Hum, rei d'Arag, el darrer del Casal de Barcelona.
Mn:
2000 - Tito Puente, El rey de los timbales, msic (n. 1923).
 Festes i commemoracions .
Encatifada de flors a La Garriga (Valls Oriental).
Dia Mundial sense Tabac.
Dia de Castella - la Manxa.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5426" title="1 de juny" nonfiltered="4209" processed="4184" dbindex="4214">
L'1 de juny s el cent cinquenta-dos dia de l'any del calendari gregori i el cent cinquanta-tres en els anys de trasps. Queden 213 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1410 - Barcelona: dia estipulat per legitimar Frederic de Luna com a hereu de la Corona d'Arag. L'esdeveniment no es va produir per la mort sobtada del seu avi el rei Mart el dia abans.
1952 - Barcelona: clausura del XXXV Congrs Eucarstic.
Mn:
2004 - Bagdad (l'Iraq): amb el vistiplau de l'ONU, el Consell de Govern provisional iraqui nomena el musulm sunnita Gazi al-Iawar nou president del pas, desprs de la renncia d'Adnan Patxatxi, considerat el candidat dels EUA.
2004 - la Uni Europea: entra en vigor la targeta sanitria europea en 13 estats  (Alemanya, Blgica, Dinamarca, Eslovnia, Espanya, Estnia, Finlndia, Frana, Grcia, Irlanda, Luxemburg, Noruega i Sucia), la qual permet a qualsevol ciutad europeu de rebre assistncia mdica urgent gratuta en les estades curtes en estats membres diferents del de residncia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1433 - Xtiva (la Costera): Jaume II d'Urgell el Dissortat, potser assassinat pels germans del Magnnim, els infants Joan, Enric i Pere.
Mn:
2006 - La Moraleja (Espanya): Roco Jurado, cantant i actriu espanyola.
2008 - Pars (Frana): Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francs.

 Festes i commemoracions .
 Catifes de flors a Sitges (Garraf);
 Enramades a Sallent (Bages);
 Festa Local a Meranges, a la comarca de la Cerdanya;
----
Un dia abans/Un dia desprs































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5427" title="2 de juny" nonfiltered="4210" processed="4185" dbindex="4215">
El 2 de juny s el cent cinquenta-tres dia de l'any del calendari gregori i el cent cinquanta-quatr en els anys de trasps. Queden 212 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 1442 - Alfons el Magnnim conquereix Npols, desprs de 6 mesos de setge.
Mn:
1485 - Casarabonela (Mlaga): la vila, fins aleshores anomenada Qasr Bunayra, cau en poder de les tropes castellanes.
1605 - Espanya: Primera edici d'El intenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha';
1977 - Espanya: el govern deroga la sindicaci obligatria al sindicat vertical franquista.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1943 - Leipzig: Blinky Palermo, pintor abstracte alemany.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 1979 - Barcelona: Flix Goi, militant de Terra Lliure. ;
Mn:
2008 - Archer (EUA): Bo Diddley, msic estatunidenc.

 Festes i commemoracions .
 Catifes de flors a Les Borges Blanques (Garrigues);
 Festa Local a Berga, la Nou, a la comarca del Bergued, i Sallent a la comarca del Bages.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5428" title="3 de juny" nonfiltered="4211" processed="4186" dbindex="4216">

El 3 de juny s el cent cinquanta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el cent cinquanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 211 dies per a finalitzar l'any.

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1809 - Barcelona: desprs d'un procs a la Ciutadella, les forces napoleniques executen la majoria dels implicats en el complot de l'Ascensi, entre ells Aulet i Massana (guerra del Francs).
2006 - Tarragona: El Gimnstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a la Primera divisi de la lliga espanyola de futbol desprs d'empatar a zero al camp del Xerez.

Mn:
2004 - l'Antrtida: Nova Zelanda i els Estats Units estableixen un nou estatut per preservar els valors faunstics, ecolgics i esttics de les Valls Seques, una extensa zona no glaada de l'Antrtida.
2004 - Tasmnia (Austrlia): aproven la protecci d'una zona del cap Denison, al sud de l'illa.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1523 - Palma (Mallorca): Joanot Colom, cap de les Germanies de Mallorca, executat per les autoritats reialistes.
Mn:
1875 - Bougival (Frana): Georges Bizet (n. 1838), compositor romntic francs;

 Festes i commemoracions .

 Efemrides astronmiques .
1769: trnsit de Venus; diversos grups d'observadors l'aprofiten per obtenir dades del parallatge solar que permeten de calcular, per primera vegada, la distncia de la Terra al Sol amb fora aproximaci.

----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5429" title="4 de juny" nonfiltered="4212" processed="4187" dbindex="4217">
El 4 de juny s el cent cinquenta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el cent cinquanta-sis en els anys de trasps. Queden 210 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1355 - Valncia: Primera process del Corpus a Valncia.
1976 - Palma (Mallorca): s'hi signa el Pacte Autonmic de les illes Balears.
Mn:
1977 - Nederland (Colorado, EUA): Supertramp graven, a Caribou Studios, Even in the Quietest Moments, que cont el seu xit Give a Little Bit.
1989 - Pequn (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaa de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del rgim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats (vegeu la pgina).
2004 - l'Iraq: hi mor el soldat estatunidenc nmero 600 mentre creixen les crtiques contra Bush.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1975 Los Angeles (Califrnia, EUA): Angelina Jolie, actriu estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2008 - Valncia (Valncia): Josep Vicent Marqus i Gonzlez, escriptor i socileg valenci.
Mn:

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5430" title="5 de juny" nonfiltered="4213" processed="4188" dbindex="4218">
El 5 de juny s el cent cinquenta-sis dia de l'any del calendari gregori i el cent cinquanta-set en els anys de trasps. Queden 209 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1907 - Vila de Grcia, El Club Esportiu Europa, tal i com el coneixem avui en dia, neix el 1907. Llavors, dos modestos clubs (el Provenal i el Madrid de Barcelona) van decidir fusionar-se per poder assolir ms altes fites dins el futbol catal. Quan s va haver de buscar un nom per a l'equip, per tal d'evitar majors despeses de registre van aprofitar el nom d'un club a punt de desaparixer i del que en quedava la fitxa lliure, el FC Europa. Amb un petit canvi al nom, neixia el 5 de juny de 1907 el "Club Deportivo Europa". El primer president en la histria de l'entitat fou Rodolf Collell Admetller, qui va dirigir l'entitat fins al 1911, quan va passar a ser vicepresident de la Federaci Catalana de Futbol.
2004 - Xerez de la Frontera (Cadis, Andalusia): el Llevant hi aconsegueix els punts necessaris per tornar a primera divisi de la Lliga espanyola; hi havia estat les temporades 1963-64 i 1964-65.
2008 - Pep Guardiola signa el contracte com a tcnic del primer equip del Futbol Club Barcelona per a les temporades 2008/09 i 2009/10.

Mn:
1305 - Climent V, elegit Papa.
1944 - Roma (Itlia): Les tropes aliades derroten a les tropes italianes i alemanyes a la capital italiana.
1967 - Orient Mitj: inici de la Guerra dels Sis Dies entre Israel i els pasos rabs vens. ;
1981 - Los Angeles (Califrnia, EUA): s'hi publica un informe mdic sobre cinc hmens homosexuals que presenten una pneumnia d'etiologia desconeguda: estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la SIDA.
1989 - Polnia: Solidaritat ven el Partit Comunista en les primeres eleccions lliures des de la Segona Guerra Mundial.
2004 - Bgles (la Gironda, Aquitnia, Frana): el batlle Nol Mamre oficia el casament de Bertrand Charpentier i Stphane Chapin, el primer entre dos homosexuals a l'estat francs.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1898 - Fuente Vaqueros (provncia de Granada, Andalusia): Federico Garca Lorca, poeta de la Generaci del 27.
1981 - Mont-real, (Canad): Sebastien Lefebvre, guitarrista del grup canadenc Simple Plan.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1941 - Haus Doorn (Pasos Baixos): Guillem II de Prssia, Kiser d'Alemanya, Rei de Prssia i Cap de la Casa Imperial i Reial de Prssia.
2002 - Hollywood (EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, msic de rock, baixista de The Ramones.
2004 - Los Angeles (Califrnia, EUA): Ronald Reagan, 40 president dels Estats Units, ex-governador de Califrnia i actor de cinema.
2006 - Marroc: Henry Magne co-pilot del pilot catal Nani Roma en un accident durant el rally de Marroc.

 Festes i commemoracions .
Dia internacional del medi;
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5431" title="6 de juny" nonfiltered="4214" processed="4189" dbindex="4219">
El 6 de juny s el cent cinquenta-set dia de l'any del calendari gregori i el cent cinquanta-vuit en els anys de trasps. Queden 208 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1707 - Xtiva (la Costera): les tropes filipistes incendien la vila (guerra de Successi).
1808 - el Bruc (l'Anoia): s'hi esdev el primer combat del Bruc, que es converteix en la primera victria popular contra l'ocupaci francesa (grcies a la intervenci, segons hom explica, del timbaler del Bruc; guerra del Francs).
1925 - Catalunya: detenen diversos membres de Bandera Negra acusats d'un atemptat frustat contra Alfons XIII (complot del Garraf).
Mn:
1808 -  Baiona (Lapurdi, Iparralde, el Pas Basc): Napole fa proclamar rei d'Espanya son germ Josep.
1869 - Espanya: s'hi promulga la nova constituci republicana.
1944 - Normandia (Frana): Dia D a la Segona Guerra Mundial. Uns 150.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia de la Frana ocupada (Operaci Overlord).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1929 - Barcelona: Jordi Texid i Mata, msic i compositor catal.
1939 - Barcelona: Jaume Aragall i Garriga, tenor.
Mn:
1875 - Lbeck (Alemanya): Thomas Mann, escriptor alemany.
1901 - Blitar (Indonsia): Sukarno, poltic indonesi i primer president de la Repblica entre 1945 i 1968.
1930 - Chne (Blgica): Cllie Lamberty, pintora belga.
1932 - Willebroek (Blgica): Jan Adriaenssens, ciclista belga.
1962 - Carmona, Sevilla: Andrs Jimnez, jugador de bsquet dels anys 80 i 90.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1996 - Barcelona: Jos Maria Valverde Pacheco, poeta i filsof espanyol.
Mn:
68 - Ner, emperador de Roma.
823 - Fun'ya no Watamaro, militar japons noble de la cort Imperial i sh gun. ;
1980 - Hampshire (Anglaterra): Humphrey de Verd Leigh, militar de la Segona Guerra Mundial angls.
1986 - Redondo Beach, Califrnia (Estats Units d'Amrica): Johnnie Tolan, pilot nord-americ de curses automobilstiques.
2005 - Anne Bancroft, actriu de cinema.

 Festes i commemoracions .
Festa Local a Grixer a la comarca del Bergued.
Sant Norbert;
Sant Felip;
Sant Claudi;
Sant Alexandre;
Santa Cndida;
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5432" title="7 de juny" nonfiltered="4215" processed="4190" dbindex="4220">
El 7 de juny s el cent cinquenta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el cent cinquanta-nov en els anys de trasps. Queden 207 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1640 - Barcelona: s'hi esdev l'anomenat "Corpus de Sang", revolta dels segadors contra els teros castellans (guerra dels Segadors).
1926 - Barcelona: un tramvia de la lnia 30 atropella l'arquitecte Antoni Gaud a la Gran Via, cantonada Bailn; les ferides li provocaran la mort al cap de 3 dies.
2007 - PortAventura: Inaguraci de Furius Baco.

Mn:
1099 - Primera Croada comena el setge de Jerusalem;
1494 - El regne de Castella firma amb el de Portugal el Tractat de Tordesillas, pel que es divideixen el mn.
1905 - Noruega: declara la seva independncia de Sucia.


 Naixements . 
Pasos Catalans:
1949 - Toti Soler, guitarrista i cantant.
Mn:
1491 - Jacques Cartier, explorador francs.
1862 - Philipp Eduard Anton von Lenard, fsic alemany, premi Nobel de Fsica el 1905. ;
1877 - Charles Glover Barkla, fsic angls, premi Nobel de Fsica el 1917.
1944 - Miguel Ros, msic espanyol de rock.
1978 - Adrienne Frantz;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1845 - Nashville (EUA): Andrew Jackson, poltic estatunidenc, 7 President dels Estats Units.
1954 - Wilmslow (Cheshire, Anglaterra): Alan Turing, matemtic i filsof angls.
1968 - Aduna (Pas Basc): Jos Pardines Arcay, gurdia civil espanyol, primera vctima mortal d'ETA.
1968 - Tolosa (Pas Basc): Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.
1980 - Pacific Palisades (EUA): Henry Miller, escriptor estatunidenc.
2006 - Hibib (Iraq): Abu Musab al Zarqaui, lder d'Al-Qaeda a l'Iraq.
2008 - El Caire (Egipte): Mustafa Khalil, poltic egipci, Primer Ministre d'Egipte.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5433" title="8 de juny" nonfiltered="4216" processed="4191" dbindex="4221">

El 8 de juny s el cent cinquenta-nov dia de l'any del calendari gregori i el cent seixant en els anys de trasps. Queden 206 dies per a finalitzar l'any.

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1283 - Mar Mediterrnia, prop de l'illa de Malta: Roger de Llria hi derrota els angevins en l'anomenat Combat de Malta.
1969 - Els Castellers de Barcelona aixequen el seu primer castell; un pilar de 4 al Vendrell.
2004 - Barcelona: mnium Cultural atorga el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Joan Francesc Mira.

Mn:
1981 - ndia. Accident ferroviari per no atropellar una vaca. Varen morir 3000 persones.
2006 - Iraq, el primer ministre iraqui confirma la mort del lder d'Al-Qaeda a l'Iraq Abu Musab al Zarqaui.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
+1968 - Figueres (l'Alt Empord): Carles Fages de Climent, poeta.
Mn:
 632 - Mahoma, profeta de l'islam.

 Festes i commemoracions .
Dia dels mars i oceans;

 Efemrides astronmiques .
2004 - trnsit de Venus.

----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5434" title="9 de juny" nonfiltered="4217" processed="4192" dbindex="4222">
El 9 de juny s el cent seixant dia de l'any del calendari gregori i el cent seixanta-un en els anys de trasps. Queden 205 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans: ;
1462 - Catalunya: hi comena la guerra civil entre Joan II de i la Diputaci del General.
Mn:
1817 - Santiago (Xile): s'hi encunya de la primera moneda xilena.
1959 - Estats Units: hi varen el George Washington, el primer submar amb mssils balstics.
2006 - Munic (Alemanya): S'inaugura la Copa del Mn de futbol, Alemanya-2006.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1930 - Barcelona: Jordi Pujol i Soley, poltic catal, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003.
Mn:
1672 - Moscou (Rssia): Pere I el Gran, Tsar de Rssia.
1781 - Wylam (Northumberland, Anglaterra): George Stephenson, enginyer, inventor de la locomotora.
1891 - Per (Indiana, EUA): Cole Porter, compositor.
1916 - EUA: Robert S. McNamara, Secretari de Defensa dels Estats Units durant el perode 1961-68.
1934 - EUA: nec Donald, personatge de ficci.
1951 - Maastricht (Pasos Baixos): Benny Neyman, cantautor;
1982 - Fukuoka (Jap): Yoshito Okubo, futbolista.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
68 - Roma: Ner, emperador rom (suicidi).
1870: Charles Dickens, escriptor.
1884 - Valparaso (Xile): Anbal Pinto, advocat i poltic xil, president del pas entre 1876 i 1881.

 Festes i commemoracions .
Pasos Catalans:
Mn:
Dia de La Rioja.
Dia de la Regi de Mrcia.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5435" title="11 de juny" nonfiltered="4218" processed="4193" dbindex="4223">
L'11 de juny s el cent seixanta-dos dia de l'any del calendari gregori i el cent seixanta-tres en els anys de trasps. Queden 203 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
2006 - Pars (Frana): Rafel Nadal guanya el seu segon Roland Garros.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1838 - Reus (el Baix Camp): Mari Fortuny, pintor catal.
Mn:
1719 -  Dsseldorf: Francesc Carles de Velbrck, prncep-bisbe de Lieja;
1959 - Oxford (Regne Unit): Hugh Laurie actor britnic.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2008 - Valncia (Valncia): Gonzalo Anaya, mestre, pedagog i catedrtic de filosofia espanyol. ;
Mn:
1934 - Bielorssia: Lev Vygotski, pedagog i psicleg bielors.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5436" title="12 de juny" nonfiltered="4219" processed="4194" dbindex="4224">
El 12 de juny s el cent seixanta-tres dia de l'any del calendari gregori i el cent seixanta-quatr en els anys de trasps. Queden 202 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1897 - Barcelona: Pere Romeu hi inaugura Els Quatre Gats.
1976 - Perpiny: Presentaci del Congrs de Cultura Catalana.
Mn:
1898   Declaraci d'Independncia de Filipines: El general Emilio Aguinaldo declara l'independncia de Filipines d'Espanya.
1955 - Le Mans (Frana): Un accident provoca 85 morts a les 24 hores de Le Mans.
1963   Cleopatra amb Elizabeth Taylor, Rex Harrison i Richard Burton s'estrena al Rivoli Theatre a Nova York.
1964   Sud-frica: Nelson Mandela hi s sentenciat a cadena perptua.
1967   Programa Venera: es llena el Venera 4, que esdevindr la primera sonda espacial en entrar a una atmosfera d'un altre planeta i enviar-ne dades amb xit.
1982   750.000 persones es manifesten contra les armes nuclears al Central Park a Nova York. Hi participen, entre d'altres, Jackson Browne, James Taylor, Bruce Springsteen i Linda Ronstadt.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1827 - Hirzel: Johanna Spyri, escriptora sussa de llibres infantils.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Dia contra el treball infantil;
----
Un dia abans / Un dia desprs
----





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5437" title="13 de juny" nonfiltered="4220" processed="4195" dbindex="4225">
El 13 de juny s el cent seixanta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el cent seixanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 201 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1688 - Manresa (el Bages): s'hi esdev una revolta pagesa antisenyorial.
Mn:
2004 - la Uni Europea: s'hi celebren eleccions al Parlament Europeu.
2004 - Bagdad (l'Iraq): insurgents iraquians hi assassinen Kamal al-Jarrah, un alt crrec del govern iraqui, i un cotxe bomba hi fa 12 morts.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1946 - Barcelona (Barcelons): Montserrat Roig i Fransitorra, escriptora catalana.
Mn:
1968 - Sale (Anglaterra): David Gray, msic britnic.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2005 - Barcelona (Barcelons): Jess Moncada i Estruga, escriptor catal.
Mn:
1931 - Aranjuez (Espanya): Santiago Rusiol i Prats, artista, periodista catal.

 Festes i commemoracions .
Festa Local a Bellver de Cerdanya, Baltarga, Bor, Coboriu de la Llosa, Corts i Talltendre, a la comarca de la Cerdanya, a Erill la Vall, Nas i Ordn, Pi, Riu, a la Vall d'Aran, Pont de Vilomara, Santpedor al Bages, i a Tiana a la comarca del Maresme.
Sant Antoni de Pdua;
Sant Gerard de Claravall;
----
Un dia abans / Un dia desprs
----


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5438" title="ptica" nonfiltered="4221" processed="4196" dbindex="4226">

L'ptica s la part de la fsica que estudia el comportament de la llum des que s generada per una font lluminosa fins que s detectada pels detectors de llum. s a dir, es fixa en com es crea, com es mou pels diferents medis i quins aparells cal utilitzar per detectar-la de la millor manera possible. Depenent del fenomen que siga matria d'estudi, del nivell d'aproximaci que calgui i de la mesura dels obstacles que trobe a la seua trajectria, l'ptica usar uns formalismes o uns altres.

Aix es pot distingir l'ptica clssica, que estudia la llum com si fora una ona, es recolza en la teoria electromagntica de la llum. Quan la llum travessa escletxes de mesura microscpica es pot estudiar mitjanant l'ptica de rajos o ptica geomtrica. Quan els fenmens que sn estudiats no entren dins del camp de l'electromagnetisme clssic, perqu les mesures dels objectes i sistemes que s'estudien sn d'escala atmica, s'ha de cercar una altra ptica per explicar-los adequadament; aquesta nova classe d'ptica s coneguda com ptica Quntica.

Els principis de l'ptica sn utilitzats per a construir dispositius que ens permeten una millor visi en circumstncies concretes com ara;
 Per a augmentar les capacitats visuals:
 El microscopi;
 El telescopi;
 Els binocles;
 ...
 Per a corregir els defectes visuals (vegeu optometria i oftalmologia):
 Les ulleres;
 Les lents de contacte;
 ...

Vegeu tamb.

Lnies d'absorci;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5439" title="17 de juny" nonfiltered="4222" processed="4197" dbindex="4227">
El 17 de juny s el cent seixanta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el cent seixanta-nov en els anys de trasps. Queden 197 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1254 - Ximn d'Urrea atorga la carta de poblament Xodos.
1921 - El sexretari del comit de la CNT Evelio Boal s assassinat a la porta de la pres Model de Barcelona.
1991 - la Vall d'Aran: desprs de 157 anys, aquest enclavament gasc a Catalunya recupera el seu govern autnom: el Conselh Generau.
2002 - Barcelona: s'hi publica la "Gramtica del catal contemporani", dirigida per Joan Sol.
Mn:
1870 - Espanya: s'hi promunga la llei de creaci del Registre Civil.
1944 - Islndia s'independitza de Dinamarca;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 1888 - Banyoles (Pla de l'Estany): Josep Junc i Juscafresa, compositor de sardanes;
Mn:
 1239 - Londres (Regne Unit): Eduard I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
 1603 - Cupertino (Regne de Npols): Sant Josep de Cupertino, religis.
 1682 - Estocolm (Sucia): Carles XII de Sucia, rei de Sucia.
 1703 - Epworth (Anglaterra): John Wesley, fundador del Metodisme.
 1832 - Londres (Anglaterra) William Crookes, fsic i qumic angls.
 1882 - Lomonosov (Rssia): gor Stravinski, compositor rus.
 1898 - Leeuwarden (Pasos Baixos): Maurits Cornelis Escher, artista neerlands.
 1902 - Nova York (EUA): Sammy Fain, compositor nord-americ.
 1917 - Madrid (Espanya): Gloria Fuertes, poeta espanyola.
 1942 - Egipte: Mohamed al-Baradei, diplomtic egipci i Premi Nobel de la Pau l'any 2005.
 1945 - Meensel-Kiezegem (Blgica): Eddy Merckx, ciclista belga.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1516 - Pau (Frana): Joan III Albret, rei de Navarra.
 1996 - Cambridge (EUA): Thomas Kuhn, epistemleg nord-americ.
 2006 - Argun (Txetxnia): Abdul-Khalim Saduliev, poltic txetx.

 Festes i commemoracions .
 Festa Local a Oli.
 Dia internacional contra l'homofbia i la sequera;

----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5440" title="15 de juny" nonfiltered="4223" processed="4198" dbindex="4228">
El 15 de juny s el cent seixanta-sis dia de l'any del calendari gregori i el cent seixanta-set en els anys de trasps. Queden 199 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1462 - Chinon (la Vall del Loira, Frana): Llus XI de Frana hi signa el tractat de Baiona.
1808 - Martorell, Terrassa, Girona, Tortosa i Lleida: aquestes ciutats s'alcen contra els francesos (guerra del Francs).
1897 - Barcelona: S'hi fa la darrera execuci en pblic.
1977 - Pasos Catalans: s'hi celebren les primeres eleccions democrtiques des de la Segona Repblica: El PSC es la fora ms votada al principat, el PSOE al pas valenci i UCD a les Illes.
2005 - Es crea el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
Mn:
1977 - Espanya: s'hi celebren les primeres eleccions democrtiques des de la Segona Repblica: UCD les guanya amb majoria relativa.
1998 - Microsoft Corporation publica el Windows 98.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1986 - Barcelona: Joan Oliver "Pere Quart", poeta catal.
Mn:
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5441" title="16 de juny" nonfiltered="4224" processed="4199" dbindex="4229">
El 16 de juny s el cent seixanta-set dia de l'any del calendari gregori i el cent seixanta-vuit en els anys de trasps. Queden 198 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1802 - Menorca: en nom d'Espanya, el capit general de Mallorca, Joan Miquel Vives, pren possessi de l'illa desprs de la darrera ocupaci britnica.
1938 - Castell (la Plana Alta): les tropes franquistes ocupen la ciutat.
1983 - Asc (la Ribera d'Ebre): hi entra en funcionament la central nuclear Asc II.
Mn:
1960 - Mueda (Moambic): Massacre de Mueda, acte considerat com l aixecament de la poblaci autctona envers els colonitzadors portuguesos.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1937 - Madrid (Espanya): Andreu Nin poltic i escriptor catal, assassinat per agents estalinistes.
Mn:

 Festes i commemoracions .
Festa Local a Calella, a la comarca del Maresme.
Bloomsday, dia en qu tenen lloc els homenatges a James Joyce;

----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5442" title="18 de juny" nonfiltered="4225" processed="4200" dbindex="4230">
El 18 de juny s el cent seixanta-nov dia de l'any del calendari gregori i el cent setant en els anys de trasps. Queden 196 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1907 - Barcelona: Creaci de l'Institut d'Estudis Catalans;
1990 - Barcelona: es funda la Universitat Pompeu Fabra.
2006 - Catalunya: Referndum per l'aprovaci de la reforma del Estatut de Catalunya.

Mn:
1316 - Fexhe-le-Haut-Clocher (Principat de Lieja): signatura del tractat de la Pau de Fexhe entre el prncep-bisbe i els tres estaments.
1815 - Waterloo (Ducat de Brabant) (actualment a Blgica): Les tropes napoleniques sn derrotades per les tropes britniques.
1942 - Washington (EUA): el president Franklin D. Roosevelt autoritza que el Cos d'Enginyers de l'Exrcit, sota la direcci del general Leslie R. Groves, tiri endavant el Projecte Manhattan per a la fabricaci de la bomba atmica.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1942-Liverpool, (Anglaterra, Regne Unit): Paul McCartney principal compositor de The Beatles.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1982 - Calonge - Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueleg;
Mn:
2007- La Habana, (Cuba): Vilma Espn Guillois qumica i poltica cubana.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5443" title="19 de juny" nonfiltered="4226" processed="4201" dbindex="4231">
El 19 de juny s el cent setant dia de l'any del calendari gregori i el cent setanta-un en els anys de trasps. Queden 195 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1987 Atemptat de l'Hipercor a Barcelona per part de la banda terrorista ETA. El balan s de 21 morts i 40 ferits.
2005 Un incendi forestal arrassa prop de 900 hectrees a la comarca del Bages.
Mn:
1790 - Frana: En plena Revoluci Francesa es decreta l'abolici de la noblesa, de les ordres militars, escuts i qualsevol tipus de distinci entre francesos.
1812 - Frana: En papa Pius VII, presoner de Napole, s tancat en el castell de Fontainebleau.
1842 - Castella: Les restes del Cid i de la seva muller, Ximena, sn translladats des del monestir de San Pedro de Cardea a la Casa Consistorial de Burgos.
1911 - Portugal: Proclamaci oficial de la Repblica de Portugal.
1917 - Regne Unit: La Cambra dels Comuns recull el dret al vot a les dones majors de 30 anys.
1984 - Regne Unit: La BBC emet l'ltim captol de Els joves.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1623 - Blaise Pascal a Clermont-Ferrand, Frana;
1868 - Heinrich Schenker;
1920 - Javier Prez de Cullar, cinqu secretari general de l'ONU (1982-1991);

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1929 - Adolf Bertran, poltic republic valenci.
Mn:
1840 - Varsvia (Polnia): John Cockerill empresari que va desenvolupar la siderrgia a Seraing.
1867 - Maximili I de Mxic, de la famlia d'Habsburg, va ser executat per l'exrcit republic a Quertaro, Mxic.
2005 - Larry Collins, escriptor estatunidenc.
2007 - Madrid (Espanya): Jos Luis Cantero Rada, cantant espanyol conegut com El Fary.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs
----


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5444" title="20 de juny" nonfiltered="4227" processed="4202" dbindex="4232">
El 20 de juny s el cent setanta-un dia de l'any del calendari gregori i el cent setanta-dos en els anys de trasps. Queden 194 dies per a finalitzar l'any.
----


 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1705 - Gnova (la Ligria, Itlia): Catalunya hi signa un pacte secret (pacte de Gnova) amb els britnics segons el qual aquests els prometen ajuda militar enfront de Felip V, aix com el respecte a Carles III i a les lleis catalanes (guerra de Successi Espanyola).
1931 - Nria (Queralbs, el Ripolls): la Ponncia Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, presidida per Jaume Carner enllesteix la feina.
 1983 - Primera emissi de Catalunya Rdio;
 2002 - Catalunya: Vaga General contra la poltica econmica del govern espanyol.
Mn:
 2002 - Espanya: Vaga General contra la poltica econmica del govern del PP.
 2006 - Dallas (Texas, EUA): Els Miami Heat derroten per 4-2 als Dallas Mavericks en les finals de la NBA.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1976 - Brasil: Juliano Belletti, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1974 - l'Alguer (Sardenya): Rafael Catardi i Arca, escriptor alguers.
Mn:

 Festes i commemoracions .
Dia del refugiat;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5445" title="21 de juny" nonfiltered="4228" processed="4203" dbindex="4233">

El 21 de juny s el cent setanta-dos dia de l'any del calendari gregori i el cent setanta-tres en els anys de trasps. Queden 193 dies per a finalitzar l'any.

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 Barcelona - Pasqual Maragall anuncia que no es presentara a la reelecci com a president de la Generalitat.
Mn:
1945 - Okinawa (Jap): fi de la Batalla d'Okinawa.
1963 - Ciutat del Vatic: Giovanni Battista Montini s escollit papa amb el nom de Pau VI.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1883 - el Tarrs (l'Urgell): Llus Companys i Jover, poltic catal.
 1908 - Algemes (Ribera Alta): Mart Domnguez Barber, periodista i escriptor valenci.
1943 - Barcelona (Barcelons): Salom, cantant catalana.
Mn: ;
1002 - Eguisheim (Alscia, Frana): Lle IX, papa.
1226 - Polnia: Boleslau V, rei de Polnia.
1646 - Leipzig (Alemanya): Gottfried Wilhelm Leibniz, filsof alemany.
1905 - Pars (Frana): Jean-Paul Sartre, filsof francs, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (rebutjat) el 1964.
1921 - Nova York (EUA): Judy Holliday, actriu nord-americana.
1932 - Buenos Aires (Argentina): Lalo Schifrin, compositor de cinema.
1935 - Aveyron (Frana): Franoise Sagan, escriptora francesa.
1945 - Joeuf (Frana): Michel Platini, futbolista francs.
1947 - Hamadan (Iran): Shirin Ebadi, defensora dels drets humans, guardonada el 2003 amb el Premi Nobel de la Pau;
1961 - Pars (Frana): Manu Chao, cantant i msic francs.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1773 - Madrid: Jordi Joan i Santaclia, cientfic i mar valenci;
1937 s assassinat per agents sovitics el lder del POUM Andreu Nin.
1992 - Sueca (la Ribera del Xquer): Joan Fuster, escriptor valenci.
Mn:
1305 - Praga (Txquia): Boleslau II de Bohmia, rei de Bohmia i Polnia.
1377 - Londres (Regne Unit): Eduard III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
1527 - Florncia (Itlia): Nicolau Maquiavel, escriptor florent.
1622 - Shiraz (Gergia): Luarsab II de Kartli, rei de Gergia.
1908 - Lyubensk (Rssia): Nikoli Rimski-Krsakov, compositor rus.
1914 - Viena (ustria): Bertha von Suttner, escpriptora i pacifista austraca, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1905.
1950 - Londres (Anglaterra): George Orwell, escriptor angls.
1957 - Traunstein (Alemanya): Johannes Stark, fsic alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica el 1919.
1970 - Jakarta (Indonsia): Sukarno, president d'Indonsia.
2001 - Los Altos (Califrnia, EUA): John Lee Hooker, cantant i guitarrista nord-americ.

 Festes i commemoracions .
 s el dia dedicat a la Festa de la Msica des de 1982.

 Solsticis .
2006 a les 15h 7m 13s.

----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5446" title="22 de juny" nonfiltered="4229" processed="4204" dbindex="4234">
El 22 de juny s el cent setanta-tres dia de l'any del calendari gregori i el cent setanta-quatr en els anys de trasps. Queden 192 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1343 - Palma (Mallorca): a la seu, Pere III el Cerimonis s proclamat rei de Mallorca, amb la qual cosa els territoris del Regne de Mallorca resten reincorporats a la confederaci catalano-aragonesa.
Mn:
1941 - Europa: Alemanya envaeix la Uni Sovitica (Segona Guerra Mundial).
2007 - Santiago de Xile (Xile): Debuta oficialment la selecci catalana de patinatge de velocitat participant a la "Copa Cono Sur".

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 2006 - Barcelona: Marta Mata pedagoga i diputada socialista al Parlament, les Corts Espanyoles i el Senat.
Mn:
 1936 - Viena, ustria: Moritz Schlick filsof.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5447" title="23 de juny" nonfiltered="4230" processed="4205" dbindex="4235">
El 23 de juny s el cent setanta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el cent setanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 191 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 1768 - Aranjuez: Carles III signa la Reial Cdula para que en todo el Reyno se acte y ensee en lengua castellana con otras cosas que se expresa, l'article VII de la qual diu: Mando que la enseanza de primeras letras, latinidad y retrica se haga en lengua castellana generalmente donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias.;
1987 - Reus: es crea la societat del Tramvia Econmic de Reus a Salou.
1931 - Barcelona: s'hi publica el primer nmero del setmanari satric "El Be Negre".
Mn:
1894 - Pars: Es funda el Comit Olmpic Internacional .
1952 - Corea del Nord: Bombardeig de Corea del Nord pels Estats Units.
1993 - Lausana (Sussa): Joan Antoni Samaranch inaugura el Museu Olmpic.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1912 - Paddington, Westminster (Londres, Anglaterra): Alan Turing, matemtic i filsof angls, pare de la informtica (m. 1954).
1976 - Emmanuelle Vaugier, actriu;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1516 - Ferran II d'Arag (n. 1452).
2005 - Pere Garcia i Plensa, cinfil catal;
Mn:
1075 - Lieja (principat de Lieja): Teodu de Baviera, prncep-bisbe;
1959 - Boris Vian, escriptor i msic francs.

 Festes i commemoracions .
Festa Local a Vilassar de Mar, a la comarca del Maresme i a Bolvir, a la comarca de la Cerdanya.
El vespre d'aquest dia i la matinada de l'endem s la Revetlla de Sant Joan.
Comensen les festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca. 
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5448" title="24 de juny" nonfiltered="4231" processed="4206" dbindex="4236">
El 24 de juny s el cent setanta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el cent setanta-sis en els anys de trasps. Queden 190 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1987 - Rosario (Argentina)Rosario, Argentina: Lionel Messi, futbolista.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1835 - Zegama (Pas Basc): Toms de Zumalacrregui, militar carlista basc.

 Festes i commemoracions .
El vespre anterior i la matinada d'aquest dia s la Nit de Sant Joan, considerada la ms curta de l'any.
Sant Joan Baptista;
----
Un dia abans / Un dia desprs
----



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5449" title="25 de juny" nonfiltered="4232" processed="4207" dbindex="4237">
El 25 de juny s el cent setanta-sis dia de l'any del calendari gregori i el cent setanta-set en els anys de trasps. Queden 189 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1811 - Tarragona (el Tarragons): les tropes franceses ocupen la ciutat.
1870 - Barcelona: Constituci de la Federaci Regional Espanyola de l'AIT;
1971 - Caldes de Montbui (Valls Oriental): S'obre la primera botiga de Cooperativa 70.
Mn:
1933- Magdeburg(Alemanya): Joseph Rutherford envia a Adolf Hitler la carta Declaraci de fets.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1852 - Riudoms (el Baix Camp): Antoni Gaud, arquitecte catal.
Mn:
1903 - Motihari (ndia): George Orwell, escriptor angls.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1856 - Max Stirner, filsof.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5450" title="26 de juny" nonfiltered="4233" processed="4208" dbindex="4238">
El 26 de juny s el cent setanta-set dia de l'any del calendari gregori i el cent setanta-vuit en els anys de trasps. Queden 188 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1792 - Bredstedt, districte de Nordfriesland, Alemanya: Christian Albrecht Jensen, pintor dans. ;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1990 - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor  catal.
Mn: ;
 Festes i commemoracions .
Dia contra la droga;
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5451" title="27 de juny" nonfiltered="4234" processed="4209" dbindex="4239">
El 27 de juny s el cent setanta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el cent setanta-nov en els anys de trasps. Queden 187 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1674 - el Vallespir: desprs de derrotar els Angelets de la Terra revoltats, els francesos ocupen la comarca.
1880 - Barcelona : Inauguraci de la seu social del Centre Catlic de Sants.
1976 - Palma de Mallorca: Presentaci del Congrs de Cultura Catalana.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1977 - Madrid (Espanya): Ral Gonzlez Blanco, futbolista espanyol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2006 - Barcelona (Barcelons): Marta Mata i Garriga, pedagoga i poltica, militant del PSC-PSOE.
Mn:
1836 - Choisy-le-Roi (Frana): Rouget de Lisle, autor de la Marsellesa, himne estatal de Frana.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5452" title="28 de juny" nonfiltered="4235" processed="4210" dbindex="4240">
El 28 de juny s el cent setanta-nov dia de l'any del calendari gregori i el cent setanta-des en els anys de trasps. Queden 186 dies per a finalitzar l'any.

El 28 de juny s, tamb, el dia de l'alliberament Gai Lesbiana Bisexual i Transexual, i per aix el collectiu GLBT organitza diversos actes i manifestacions entorn d'aquesta data.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1888 - Barcelona: Congrs fundacional de la UGT.
1931 - Catalunya: a les eleccions generals espanyoles triomfen la coalici de republicans d'esquerra i socialistes.
2002 - Catalunya: S'aproven els escuts de Salom (Tarragons) i Albatrrec (Segri).
Mn:
1389 - Kosovo: L'exrcit otom derrota l'exrcit cristi d'Europa, permetent la conquesta del sud-est d'Europa.
1519 - Carles V esdev emperador del Sacre imperi rom germnic.
1593 - Frana: Es decreta que cap dona ni estranger no pot accedir al tron.
1914 - Sarajevo (Bsnia i Hercegovina): hi assassinen l'hereu de la corona austrohongaresa, cosa que desencadenar la Primera Guerra Mundial.
1930 - Tuva: Promulgaci de la seva tercera constituci.
1969 - Nova York (Estats Units): Tenen lloc els aldarulls de Stonewall.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1725 - Begs: Antonio Ponz, pintor i escriptor illustrat;
1813 - Maria Antnia Pars, religiosa catalana fundadora de l'ordre de Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes.
Mn:
1712 - Jean-Jacques Rousseau, escriptor i pensador francs.
1875 - Henri Lon Lebesgue, matemtic francs que va fer una gran treball en la teoria d'integrals.
1940 - Chittagong (Bangla Desh): Muhammad Yunus, economista fundador del Grameen Bank, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 2006.
1989 - Palncia (Espanya): Sergio Asenjo Andrs, porter professional de futbol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Festa Local a Olopte, a la comarca de la Cerdanya.
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5453" title="30 de juny" nonfiltered="4236" processed="4211" dbindex="4241">
El 30 de juny s el cent vuitanta-un dia de l'any del calendari gregori i el cent vuitanta-dos en els anys de trasps. Queden 184 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1908 - Krasnoyarsk (la Sibria): hi impacta un cometa (esdeveniment de Tunguska).
2004 - l'Iraq: els Estats Units lliuren a la justcia iraquiana Saddam Hussein i onze dirigents ms del rgim baasista.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5454" title="1 de juliol" nonfiltered="4237" processed="4212" dbindex="4242">
El 1 de juliol s el cent vuitanta-dos dia de l'any del calendari gregori i el cent vuitanta-tres en els anys de trasps. Queden 183 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1982 - el Pas Valenci: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.
1994 - Mallorca: ms de quaranta entitats juvenils creen Joves de Mallorca per la Llengua.
1998 - Catalunya: Catalunya es converteix en la primera Comunitat autnoma en aprovar una llei de parelles de fet.
Mn:
1858 - Londres: Es fa la presentaci dels postulats sobre l'origen de les espcies (posteriorment anomenada Teoria de l'evoluci), elaborats simultniament per Charles Darwin i Alfred Wallace a la Linnean Society de Londres, tot i que cap d'ells no hi era present.
1903 - Arrenca el primer Tour de Frana de la histria.
1934 - Alemanya: Hitler elimina la part extremista del seu partit durant l'anomenada Nit dels Ganivets Llargs. ;
1960 - Somlia: s'independitza del Regne Unit i d'Itlia.
2002 - 175 km al NE de Qandahar (l'Afganistan): l'aviaci de la coalici internacional metralla un casament i hi causa almenys 120 vctimes entre morts i ferits.
2002 - Owingen (Baden-Wrttemberg, Alemanya): el xoc entre un Boeing 757 de crrega i un Tupolev Tu 154 bielors de passatgers que feia el trajecte Moscou-Barcelona causa ms de 140 morts. ;
2004 - Bagdad (l'Iraq): Saddam Hussein s acusat de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat davant d'un tribunal especial iraqui.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
Neix Charles Laughton (1899-1962) a Scarborough (Yorkshire, Anglaterra).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans: ;
Mn:
1378 - Lieja (Principat de Lieja), Joan d'Arkel Prncep-bisbe del principat de Lieja i d'Utrecht;
1566 - (Frana): Nostradamus, astrleg i matemtic. (n. 1503);
1974   Argentina: Juan Domingo Pern, poltic i militar argent;

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5455" title="2 de juliol" nonfiltered="4238" processed="4213" dbindex="4243">
El 2 de juliol s el cent vuitanta-tres dia de l'any del calendari gregori i el cent vuitanta-quatr en els anys de trasps. Queden 182 dies per a finalitzar l'any. Excepte en els anys de trasps, s el dia central de l'any, perqu t 182 dies abans i 182 dies desprs.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1855 - Barcelona: s'hi fa la primera vaga general obrera de Catalunya.
Mn:
2007 - Iemen: 7 morts en un atemptat contra un grup de turistes catalans i bascos.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1895 - Munic (Alemanya): Hans Beimler, poltic i milici comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1934 - pres d'Stadelheim, Munic (Alemanya): Ernst Rhm, poltic i militar alemany, militant del NSDAP.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5456" title="3 de juliol" nonfiltered="4239" processed="4214" dbindex="4244">
El 3 de juliol s el cent vuitanta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el cent vuitanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 181 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2006 - Valncia: Un descarrilament a l'estaci de Jess, al metro de la ciutat de Valncia, provoca ms d'una quarentena de morts i ferits.
Mn:
1880: Es publica el primer nmero de la revista Science.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1511 - Giorgio Vasari, pintor, arquitecte i historiador de l'art itali.
 1854 - Leo Jan ek, compositor txec.
 1880 - Carl Schuricht, director d'orquesta alemany.
 1883 - Franz Kafka, escritor txec en llengua alemanya.
 1888 - Ramn Gmez de la Serna, escriptor espanyol.
 1927 - Teuven (Voeren - Blgica): Charles Vandenhove, arquitecte;
 1937 - Tom Stoppard, dramaturg britnic d'origen txec.
 1962 - Tom Cruise, actor de cinema estadounidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1971 - Pars (Frana): James Douglas Morrison, conegut com Jim Morrison, msic, cantant de The Doors.
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5457" title="5 de juliol" nonfiltered="4240" processed="4215" dbindex="4245">
El 5 de juliol s el cent vuitanta-sis dia de l'any del calendari gregori i el cent vuitanta-set en els anys de trasps. Queden 179 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

1316 - Llus de Borgonya desembarca a Acaia (pelopons) i derrota a Ferran de Mallorca a Manolada o Espero (5 de juliol);
1997 - Accident mortal a la Muntanya Russa Stampida, al parc temtic PortAventura. ;
Mn:
1943 - Inici de la Batalla de Kursk;
1996 - Edimburg (Esccia): hi neix el primer mamfer clnic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslinde ho far pblic el 23 de febrer de l'any segent;

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1889 - Maison-Laffitte (l'Illa de Frana, Frana): Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francs.
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5458" title="6 de juliol" nonfiltered="4241" processed="4216" dbindex="4246">
El 6 de juliol s el cent vuitanta-set dia de l'any del calendari gregori i el cent vuitanta-vuit en els anys de trasps. Queden 178 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
985 - Barcelona: Almansor culmina la campanya contra el comtat de Barcelona devastant la ciutat.
1999 - Barcelona: Un grup feixista armat assalta la seu de l'Associaci d'Estudiants Progressistes.
Mn:
 2006 - Sant Sebasti (Euskadi): El PSE i Batasuna es reuneixen per primer cop desprs de l'alto al foc permanent d'ETA.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1999 - Madrid (Espanya): Joaqun Rodrigo Vidre, compositor valenci (n. 1901).
Mn:
1189 - Chinon (Indre-et-Loire, actualment Frana): Enric II d'Anglaterra (n. 1133).
1415 - Constana (Baden-Wrttemberg, Alemanya): Jan Hus, reformador bohemi, fet cremar per heretge pel Concili de Constana  (n. entre 1369 i 1373).
1893 - Pars (Frana): Henry-Ren-Albert-Guy de Maupassant, conegut com Guy de Maupassant, escriptor francs (n. 1850).
1914 - Montevideo (l'Uruguai): Delmira Agustini, poetessa uruguaiana (n. 1886).
1962 - Oxford (Mississippi, EUA): William Harrison Faulkner, conegt com William Faulkner, escriptor estatunidenc.
1971 - Nova York (EUA): Louis Armstrong, trompetista i cantant de jazz estatunidenc (n. 1901).
2004 - Viena (ustria): Thomas Klestil, poltic austrac, president del pas (n. 1932).
2005 - Pars (Frana): Claude Simon escriptor francs, resident a Salses (el Rossell), Premi Nobel de Literatura el 1985 (n. 1913).

 Festes i commemoracions .
Festa local a Montgat i a Arenys de Mar, a la comarca del Maresme.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5459" title="9 de juliol" nonfiltered="4242" processed="4217" dbindex="4247">
El 9 de juliol s el cent norant dia de l'any del calendari gregori i el cent noranta-un en els anys de trasps. Queden 175 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1403 - Borriana (la Plana Baixa): Mart l'Hum atorga el dret de primacia a la ciutat.
1558 - Ciutadella de Menorca: Any de sa Desgrcia, assalt dels turcs a la ciutat.
1713 - Catalunya: la Junta de Braos fa una crida a resistir fins al final contra Felip V en la defensa del pas. ;
1873 - Alcoi (l'Alcoi): Els revolucionaris anarco-sindicalistes prenen el control de l'ajuntament en plena Revoluci del Petroli.
Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
1441 - Brugge: mort del pintor Jan van Eyck;
1850 - El Bb, fundador de la Fe bab i precursor de Bah'u'llh s mort per ms de 750 fusells a la ciutat de Tabrz (Iran).

 Festes i commemoracions .
Argentina - Commemoraci de la declaraci d'independncia.
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5460" title="10 de juliol" nonfiltered="4243" processed="4218" dbindex="4248">
El 10 de juliol s el cent noranta-un dia de l'any del calendari gregori i el cent noranta-dos en els anys de trasps. Queden 174 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2003 - Catalunya: l'Institut Catal del Voluntariat crea Xarxanet.org.
Mn:
1478 - Lieja Reconstrucci del perron a Lieja, desprs del seu exili a Bruges;

 Naixements .
Pasos Catalans:
1913 - Santa Coloma de Farners (la Selva): Salvador Espriu, escriptor catal.
1917 - Barcelona (el Barcelons): Joan Capri, actor i humorista catal.
 1947 - Bellreguard (la Safor): Joan Pellicer, metge etnobotnic valenci;
Mn:
1871 - Pars (Frana): Marcel Proust, escriptor francs.
1976 - Brasil: Jose Edmilson, jugador de futbol del [[]].

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1099 - Valncia: Rodrigo Daz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castell.

 Festes i commemoracions .
Sant Cristfol, patr dels automobilistes. Festa major de Premi de Mar (el Maresme).
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5461" title="11 de juliol" nonfiltered="4244" processed="4219" dbindex="4249">
El 11 de juliol s el cent noranta-dos dia de l'any del calendari gregori i el cent noranta-tres en els anys de trasps. Queden 173 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1715 - Mallorca: les tropes borbniques ocupen l'illa.
1961 - Barcelona: s'hi funda mnium Cultural.
1978 - Sant Carles de la Rpita, Tarragona: Un cami cisterna carregat de gas prop, t un accident i colisiona amb la tanca que limita el Cmping Els Alfacs amb la N-340, i expota, moren 215 persones. A conseqncia d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Rpita la N-340.

Mn:
1302 - Kortrijk (Comtat de Flandes): Batalla dels esperons d'or. ;
1940 - Segona Guerra Mundial: S'estableix formalment el rgim collaboracionista francs de Vichy. El Mariscal Ptain esdev Primer Ministre de Frana.
1943 - Volnia, Polnia: Massacre de polonesos a Volnia. Durant 5 dies, l'Exrcit Insurgent Ucrans (UPA), perpetra una neteja tnica metdicament preparada, cremant 167 pobles i ciutats. El total de polonesos morts a sang freda es calcula entre 30.000 i 80.000.
1943 - Segona Guerra Mundial: Invasi aliada de Siclia. Les tropes alemanyes i italianes llencen un contraatac.
1947 - Marsella, Frana: L'Exodus 1947, amb 4.515 immigrants jueus, la majoria supervivents de l'Holocaust, posa proa cap a l'aleshores protectorat britnic de Palestina.
1995 - Srebrenica, Bsnia i Hercegovina: Matana de Srebrenica. La ciutat bsnia de Srebrenica, tericament protegida, sota mandat de l'ONU, per les tropes holandeses de l'UNPROFOR s presa per l'exrcit de la Repblica de Srpska sota el comandament del general Ratko Mladi , i hi assassinen, en un sol dia, ms de 8.000 nens i homes bosnis que es trovaben sota la protecci dels cascos blaus. Es considera que s la massacre ms terrible de la histria recent europea.
2002 - Crisi de l'illa Perejil: Incident diplomtic entre Marroc i Espanya.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1977 - Benimodo (Ribera Alta): Abel Buades Vendrell, futbolista.
Mn:
 1956 Meridian (Mississippi-EUA): Sela Ward actriu estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Flandes - Festa nacional de la regi flamenca;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5462" title="12 de juliol" nonfiltered="4245" processed="4220" dbindex="4250">
El 12 de juliol s el cent noranta-tres dia de l'any del calendari gregori i el cent noranta-quatr en els anys de trasps. Queden 172 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1713 - Catalunya: voluntaris valencians creen dos regiments per a la defensa de Barcelona.
2008 - Barcelona: Artur Mas s reelegit secretari general de Convergncia Democrtica de Catalunya.
Mn:
1975 - So Tom i Prncipe: s'independitza de Portugal.
2006 - Lban-Israel: Hesboll mata 8 soldats israels i en captura dos en l'operaci promesa certera.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1904 - Parral (Xile) - Ricardo Eliezer Neftal Reyes Basoalto, conegut com Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomtic xil.
1992: Neix a Sitges l'estudiant de piano i futur jugador de bsquet Pau Lpez.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1628 - Lirganes (Cantbria), Joan Decorte dit Curtius industrial i negociant d'armes;
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5463" title="13 de juliol" nonfiltered="4246" processed="4221" dbindex="4251">
El 13 de juliol s el cent noranta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el cent noranta-cinqu en els anys de trasps. Queden 171 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements .
Pasos Catalans:
1890 - Barcelona: Joan Amades i Gelats, folklorista catal.
Mn:
1942 - Chicago, Illinois (EUA): Harrison Ford, actor.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5464" title="14 de juliol" nonfiltered="4247" processed="4222" dbindex="4252">
El 14 de juliol s el cent noranta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el cent noranta-sis en els anys de trasps. Queden 170 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1932 - Barcelona: s'hi publica a  el primer nmero del setmanari "L'Intransigent".
1979 - Terrassa : fa la seva presentaci, en una ciutat sense cap mena de tradici en l'art d'aixecar castells humans, la Colla Castellera Minyons de Terrassa. De seguida aquesta nova colla destacar pel seu rpid i fulgurant progrs tcnic que, amb pocs anys, els dur a ocupar els llocs capdavanters del fet casteller.
Mn:
1789 - Pars (Frana): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos.
1958 - Bagdad (Iraq): cop d'estat de l'exrcit iraqui, conegut com Revoluci del 14 de juliol. El general Abdul Karim Qassim destrona el rei Faisal i estableix una dictadura militar.
1995 - Nuremberg (Alemanya):  MP3. La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'audio digital comprimit (cdec) que far possible la gran expansi de la distribuci de msica per Internet.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1987: Daniel Ritort, economista catal.

Mn:
1862 - Viena (ustria): Gustav Klimt, pintor (m. 1918).
1896 - Lle (Espanya): Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista espanyol, que tingu un paper destacat en la Guerra Civil Espanyola, i que form la Columna Durruti  (m. 1936).
1904 - Imperi Rus: Isaac Bashevis Singer, escriptor polons que ser Premi Nobel de Literatura (m. 1991).
1910 - Estats Units: William Hanna, animador, director i productor de cinema animat.
1918 - Uppsala (Sucia): Ingmar Bergman, director de cinema (m. 2007). ;
1944 - Bilbao (Pas Basc): Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 2003 - Barcelona: Roberto Bolao, novellista i poeta xil.
Mn:
 1935- Grenoble, (Frana): Francisco Cepeda, ciclista basc, primera vctima mortal del Tour de Frana.

 Festes i commemoracions .
 Festa nacional de Frana.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5465" title="8 de juliol" nonfiltered="4248" processed="4223" dbindex="4253">
El 8 de juliol s el cent vuitanta-nov dia de l'any del calendari gregori i el cent norant en els anys de trasps. Queden 176 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1240 - Mallorca: Jaume I hi crea la instituci dels Jurats.
1421 - Npols: Alfons IV el Magnnim s reconegut hereu i lloctinent general del regne.
2004 - Barcelona: hi comena el Parlament de les Religions del Mn que es desenvolupar en el Frum Universal de les Cultures 2004 fins el dia 13 de juliol.
 2007- Catalunya: Nova campanya Mulla't per l'Esclerosi Mltiple a ms de 600 piscines, i amb ms de 70.000 participants.
Mn:
 1808 - Constituci de Baiona.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1964   Palma de Mallorca: Joan Valent, msic mallorqu.
Mn:
1048 - Lieja (principat de Lieja): Wazon, prncep-bisbe;
1895 - Vladivostok (Rssia): gor Tamm, fsic sovitic, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica de 1958.
1900 - New Jersey (Estats Units): George Antheil, pianista i compositor estatunidenc.
1919 - Solingen (Alemanya): Walter Scheel, poltic alemany.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
 1981 - La Bisbal: Conrad Sal i Ramell, compositor de sardanes.
 1982 - Terrassa: Agust Bartra, poeta, prosista i professor universitari.


 
Mn:
1979 - Tquio (Jap): Sin-Itiro Tomonaga, fsic japons, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica de 1965.
1985 - Cambridge (Estats Units): Simon Kuznets, economista i professor universitari estatunidenc, d'origen rus, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1971.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5466" title="15 de juliol" nonfiltered="4249" processed="4224" dbindex="4254">
El 15 de juliol s el cent noranta-sis dia de l'any del calendari gregori i el cent noranta-set en els anys de trasps. Queden 169 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1240 - Cullera (la Ribera Baixa): Jaume I conquereix la vila.
1982 - Pas Valenci: Es publica al DOGV l' Estatut d' Autonomia del Pas Valenci.
2008 - Madrid (Espanya): Per primera vegada, el govern d'Espanya publica les balances fiscals, que demostren que les Illes Balears, Catalunya, el Pas Valenci i Madrid sn els territoris d'Espanya amb ms dficit.

Mn:
1099 - Jerusalem: Els cristians conquereixen Jerusalem, immersos a la Primera Croada.

 Naixements .
Pasos Catalans:
 1951 - Joan Lerma, president de la generalitat valenciana.
Mn:
 1606 - Rembrandt, pintor holands.
 1870 - Vladimir Nabokov, escriptor rus.
 1954 - Mario Alberto Kempes, futbolista argent.
 1956 - Manchester (Regne Unit): Ian Curtis, cantautor i lder del grup musical Joy Division;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1968 - Valls: Antoni Muset i Ferrer, escriptor i poeta catal.
Mn:
 Festes i commemoracions . 
 Sant Bonaventura;
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5467" title="16 de juliol" nonfiltered="4250" processed="4225" dbindex="4255">
El 16 de juliol s el cent noranta-set dia de l'any del calendari gregori i el cent noranta-vuit en els anys de trasps. Queden 168 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1233 - Borriana (la Plana Baixa): Jaume I conquereix la vila: s el primer pas per conquerir Valncia.
1845 - Valls (l'Alt Camp): s'hi esvev un avalot a contra les quintes.
Mn:
2004 - Kumbakonam (Tmil Nadu, l'ndia): l'incendi d'una escola amb el sostre de palla hi causa gaireb un centenar de morts.
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1872 - Borge, Noruega: Roald Amundsen, primer explorador a arribar al Pol Sud.
1911 - Independence (Missouri), Estats Units: Virginia Katherine McMath, coneguda com Ginger Rogers, actriu i cantant.
1948 - Tel Aviv, Israel: Pinchas Zukerman violinista israeli.
1952 - Alexandria (Virgnia), Estats Units: Stewart Copeland, bateria del grup nord-americ The Police.
1964 - Villava (Navarra), Espanya: Miguel Indurin, ciclista.
1965 - Brno (Repblica Txeca): Milan Ohnisko, poeta txec.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2004 - Mollet del Valls (el Valls Oriental): Josep Sugranyes i Llorach, pintor catal (n. 1916).
Mn:
1997 - South Beach, Miami (Florida), Estats Units: Gianni Versace, dissenyador.
2003 - L'Havana, Cuba: Celia Cruz, cantant de salsa.

 Festes i commemoracions .
Mare de Du del Carme: com que s la patrona dels mariners, es fan celebracions en la majoria dels pobles costaners.
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5468" title="17 de juliol" nonfiltered="4251" processed="4226" dbindex="4256">
El 17 de juliol s el cent noranta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el cent noranta-nov en els anys de trasps. Queden 167 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1935 - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, que ser assassinat pels franquistes el 6 d'agost de 1936, esdev president del Bara.
Mn:
1936 - Melilla: a les 5 de la tarda hi comena l'aixecament militar contra la Repblica: el tinent coronel Yage posa a disposici de Franco tots els efectius de la Legi.
2002 - illot de Perejil (el Marroc): un escamot de l'exrcit espanyol ocupa aquest illot i no l'abandonar fins el dia 20, grcies a la mediaci del secretari d'estat dels EUA, Colin Powell.

 Naixements .
Pasos Catalans:
2004 - l'Alguer (Sardenya): la consellera d'educaci de la Generalitat Marta Cid i el batlle de la ciutat Marco Tedde signen un conveni de collaboraci per promoure l's del catal en l'mbit educatiu creant la Costura, la primera escola d'immersi lingstica en catal de l'Alguer.
Mn:
1891 - Ejersa Goro, Etipia: Tafari Makonnen, el qual regnar com a Haile Selassie i ser el darrer emperador d'Etipia.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1790 Adam Smith, economista
1918 - Ekaterinburg, Rssia: El tsar Nicolau II de Rssia i la seva famlia son assassinats pels bolxevics a la casa Ipatiev.


 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5469" title="18 de juliol" nonfiltered="4252" processed="4227" dbindex="4257">
El 18 de juliol s el cent noranta-nov dia de l'any del calendari gregori i el dos-cent en els anys de trasps. Queden 166 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
1521 - Almenara (la Plana Baixa): les forces reialistes hi derroten els agermanats (batalla d'Almenara).
1922 - Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Maci funda l'organitzaci independentista Estat Catal, seguint el precedent de la Federaci Democrtica Nacionalista.
1998 - El Bages: s'inicien dos grans incendis forestals als termes municipals d'Aguilar de Segarra i Cardona. El foc s'exting el dia 21 de juliol desprs d'haver calcinat prop de 24.000 hectrees, el 67% de les quals eren de superfcie arbrada.
2004 - Perpiny (el Rossell): Joan Laporta i representants de la Bressola signen un conveni de collaboraci amb el Bara.
2004 - Torrent (l'Horta de Valncia): Uni Valenciana hi celebra el congrs en qu es decideix la dissoluci del partit.
Mn:
1670 - Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.
1870 - Ciutat del Vatic (Roma): davant la presncia de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX hi clou el Concili I del Vatic, el mateix dia que promulga el dogma de la infallibilitat del papa.
1936 - el Marroc: les forces de l'exrcit espanyol que hi ha destacades a la part del Marroc que aleshores era protectorat espanyola s'aixequen contra la Repblica: l'endem l'aixecament s'estn a Espanya i s l'inici del que acabar sent la Guerra Civil Espanyola.
1995 - Illa de Montserrat  erupci del volc Soufrire. Una gran part de la illa, incloent-hi la capital (Plymouth), fou devastada i dos teros de la poblaci la van abandonar.
2004 - Bolvia: s'hi celebra el referndum proms per Carlos Mesa Gisbert, en fer-se crrec de la presidncia del pas el 17 d'octubre del 2003, amb un aclaparador suport a la seva proposta de restituir a l'estat la propietat del gas natural mantenint, per, les concessions les multinacionals extrangeres.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1853  - Arnhem, (Pasos Baixos): Hendrik Antoon Lorentz, fsic i matemtic guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, l'any 1902.
1918 - Neix Nelson Mandela.
1972 - Independence (Missouri, EUA): Christie Henrich, gimnasta estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1924 - Barcelona: ngel Guimer, escriptor catal.
Mn:

1936 - Estoril (Estremadura, Portugal): Jos Sanjurjo, militar espanyol, en accident aeri quan anava a encapalar la revolta contra la Repblica.

 Festes i commemoracions .
Santa Marina, festa major de Pratdip (el Baix Camp), on la santa t dedicada una ermita.
Durant el rgim franquista (de 1939 a 1975), es commemorava l'inici de l'anomenat "Alzamiento Nacional" que va provocar la Guerra Civil Espanyola.
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5470" title="19 de juliol" nonfiltered="4253" processed="4228" dbindex="4258">
El 19 de juliol s el dos-cent dia de l'any del calendari gregori i el cent dos-cent primer en els anys de trasps. Queden 165 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

1936 - Espanya: liderats pels generals Mola i Sanjurjo, i seguint l'exemple dels fets del dia anterior, la gran majoria de les unitats militars, amb el suport de feixistes civils, es revolten contra la Repblica, amb un xit desigual; als Pasos Catalans fracassen a tot arreu, excepte a Mallorca.
1936 - Espanya: Mort el primer brigadista internacional: l'atleta austrac Mechter que es trobava a Barcelona per a participar en les Olimpades populars.
Mn:
64 - Roma (Itlia): Comena el gran incendi de Roma.
711 - riu Guadalete (Andalusia, Espanya): hi comena la batalla de Guadalete (que durar fins el dia 26), en qu les tropes del cabdill moro Tarik ibn Ziyad derroten les del rei visigot Roderic, fet que comportar la posterior ocupaci de tota la Pennsula Ibrica.
1808 - Bailn (Andalusia,Espanya): hi t lloc la Batalla de Bailn entre els exrcits francs i espanyol.
1848 - Nova York (els Estats Units): s'hi reuneix la primera Convenci dels Drets de la dona.
1870 - Inici de la guerra francoprussiana.
1903 - Pars (Frana): Maurice Garin guanya la I edici del Tour de Frana.
1909 - Ginebra (Sussa): S'instaur el maillot groc del Tour de Frana. El ciclista Eugne Christophe s el primer en vestir-lo.
1936 - Espanya: Santiago Casares Quiroga cessa com President del govern de la II Repblica.
1949 - Laos s'independitza de Frana.
1979 - Managua (Nicaragua): el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1941 - Valncia: Alfons Cuc, professor i poltic valenci.
1967 - Badia del Valls, Barcelona: Carles Busquets, futbolista del FC Barcelona i UE Lleida.
Mn:
1923 - Aberdeen, Dakota del Sud, Estats Units: Joseph Hansen, escriptor estatunidenc.
1947 - Hampton, Middlesex, Regne Unit: Brian May, guitarrista del grup britnic Queen. ;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1131 - Barcelona: Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona.
1936 - Barcelona: Apelles Mestres, escriptor catal.
1936 - Barcelona: Germinal Vidal, dirigent comunista catal.
Mn:
1374 -  Pdua: Francesco Petrarca  escriptor, poeta i humanista itali del segle XIV. s autor del Canzoniere.
1824 - Tamaulipas (Mxic):  Agust I de Mxic que encapal  l'efmer Primer Imperi Mexic. Fou afusellat. ;

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5471" title="20 de juliol" nonfiltered="4254" processed="4229" dbindex="4259">
El 20 de juliol s el dos-cent primer dia de l'any del calendari gregori i el cent dos-cent dos en els anys de trasps. Queden 164 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:

1810 - Colmbia esdev independent d'Espanya.
1944 - Berln: Falla l'intent d'assassinar a Hitler amb una bomba, portat a terme per Stauffenberg.
1959 - L'Estat espanyol ingressa a l'OCDE.
1969 - mar de la Tranquillitat (la Lluna): el mdul lunar "Eagle" de la nau Apollo 11, llanada per la NASA, hi aterra amb xit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra.
 1980 -  El tirador sovitic Aleksandr Melentiev bat el rcord mundial de 50 metres pistola en fase de qualificaci amb 581 punts.
1985 - Bruges (Flandes): Inauguraci del nou port martim de Zeebrugge i del Boudewijnkanaal eixamplats.
1990 - Londres (Anglaterra): L'IRA Provisional (PIRA) fa explotar una bomba al International Stock Exchange.
2002 - Lima (Per): Un incendi en una discoteca mata ms de 25 persones.
2005 - Canad es converteix en el quart estat del mn que despenalitza el matrimoni entre homosexuals, desprs que l'acta C-38 rebi el vist-i-plau reial.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1659 - Perpiny (Rossell): Jacint Rigau i Ros, pintor catal.
1953 - Valls (Alt Camp): Margarida Aritzeta i Abad, escriptora catalana.
Mn:
323 aC - Alexandre el Gran, rei de Macednia, conqueridor de l'Imperi Persa.
1304 - Arezzo (Itlia): Francesco Petrarca, poeta itali.
1919 - Auckland (Nova Zelanda): Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelands.
1925 - Pars (Frana): Jacques Delors, poltic francs, president de la Comissi Europea.
1933 - Providence (EUA): Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc, premi Pulitzer.
1969 - Pavia (Itlia): Giovanni Lombardi, ciclista itali.
1980 - Horizontina (Brasil): Gisele Bndchen, model brasilera.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 1936 - Barcelona (el Barcelons): Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
1984 - Alzira (Ribera Alta): Josep Antoni Villaescusa, conegut com Toni Villaescusa, militant catal de Terra Lliure.
Mn:
1903 - El Vatic: Lle XIII, cardenal itali, 256 Papa de Roma. ;
1926 - Moscou (Uni Sovitica): Felix Dzerzinski, poltic sovitic, dirigent i fundador de la Txeca. ;
 1936 - Estoril (Portugal): Jos Sanjurjo, militar espanyol.
1937 - Roma (Itlia): Guglielmo Marconi, inventor itali, premi Nobel de Fsica. ;
1973 - Hong Kong: Bruce Lee, actor americ d'arts marcials.

 Festes i commemoracions . 
Colmbia - Dia de la Independncia.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5472" title="21 de juliol" nonfiltered="4255" processed="4230" dbindex="4260">

El 21 de juliol s el dos-cent dos dia de l'any del calendari gregori i el cent dos-cent tres en els anys de trasps. Queden 163 dies per finalitzar l'any.

 Esdeveniments .
Pasos Catalans.
1936 - Barcelona: se suspn l'Olimpada Popular de Barcelona a causa de l'aixecament feixista.
1936 - Barcelona: Llus Companys, President de la Generalitat, crea el Comit Central de Milcies Antifeixistes.

Mn.
1831 - Brusselles (Blgica), el primer rei Leopold I de Blgica, jura fidelitat a les lleis del poble belga. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga.
1954 - Ginebra, Sussa: Signatura dels Acords de Ginebra, on Frana reconeix la independncia d'Indoxina. Creaci dels estats de Laos, Cambotja i els dos Vietnams.
2008 - Belgrad, Srbia: Radovan Karadi , reclamat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia com a un dels principals instigadors del genocidi de la Guerra de Bsnia, s detingut a Belgrad, on ha viscut fugitiu des del 1996 amb una identitat falsa.

 Naixements .
Pasos Catalans.
1898 - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, directiu de la Federaci Catalana de Futbol, destacat poltic d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d'ERC a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del peridic esportiu La Rambla, lluitador i patriota catal.

Mn.
1831 - Brusselles: jurament de Leopold I com primer rei dels belgues;
1899 - Oak Park, Chicago (Illinois, els Estats Units): Ernest Hemingway, escriptor estatunidenc.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans.
1994 - Barcelona: Pere Calders, escriptor catal.

Mn.
 1796: Robert Burns, el ms conegut poeta en llengua escocesa.
 1903: Sint-Joost-ten-Node (Blgica): Henri Alexis Brialmont, general i arquitecte militar belga;

 Festes i commemoracions .
Blgica - Festa nacional;
Bolvia - el Dia dels Mrtirs;
Guam - Dia de l'alliberament (1944);
----
Un dia abans / Un dia desprs




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5473" title="22 de juliol" nonfiltered="4256" processed="4231" dbindex="4261">
El 22 de juliol s el dos-cent tres dia de l'any del calendari gregori i el cent dos-cent quatr en els anys de trasps. Queden 162 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1718: Castella - Una Reial ordre de Felip IV anulla la figura dels jurats i nomena regidors com a Castella.
1835 - Reus (el Baix Camp): hi comena una revolta anticlerical que s'estendr per bona part del Principat.
Mn:
1969 - Madrid (Espanya): Juan Carlos de Borb s designat successor del dictador Franco en la direcci de l'Estat Espanyol, a ttol de rei i amb el ttol provisional de prncep d'Espanya.
2000 - Madrid (Espanya): el 35 Congrs Federal del PSOE elegeix secretari general Jos Luis Rodrguez Zapatero.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5474" title="23 de juliol" nonfiltered="4257" processed="4232" dbindex="4262">
El 23 de juliol s el dos-cent quatr dia de l'any del calendari gregori i el cent dos-cent cinqu en els anys de trasps. Queden 161 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1922 - Calonge - Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueleg;
1936 - Barcelona va ser fundat PSUC com a resultat de la fusi de la Uni Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Catal Proletari i la Federaci Catalana del PSOE. ;
2004 - Peralada  (l'Alt Empord): al Festival de Peralada estrenen l'pera 1714. Mn de guerres, d'Albert Mestres.
2007 - Barcelona: Gran apagada de Barcelona. Ms de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Electrica Espaola com de Endesa. L'avaria no se solucionar fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presncia d'enormes generadors diesel per poder disposar d'electricitat.
Mn:
1409 -  Crsega el rei Mart I d'Arag nomen regent el jurista catal Hug Bonapart. ;
1999  - Marroc inici del regnat de Mohamed VI. ;
2004 - Mostar (Bsnia i Hercegovina): hi inauguren el pont sobre el riu Neretva, reconstrut arran que les milcies croates d'Hercegovina el destrussin durant la guerra.
2006 - Pars (Frana): Floyd Landis es proclama guanyador del Tour de Frana, scar Pereiro s segon i Andreas Klden tercer.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 2004 - Carmina Ordez, famosa de professi i anomenada "la divina";

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5475" title="24 de juliol" nonfiltered="4258" processed="4233" dbindex="4263">
El 24 de juliol s el dos-cent cinqu dia de l'any del calendari gregori i el cent dos-cent sis en els anys de trasps. Queden 160 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1521 - Gandia (la Safor): els agermanats hi derroten les forces reialistes.
1832 - S'inaugura el Teatre Principal de Valncia;
1936- Matadepera - Sn assassinats entre el bosc i la carretera de Talamanca, suposadament per milicians del Front Popular els industrials catalans Francesc Salvans i Armengol, el seu fill Joan Salvans i Piera, Agust Prat i Marcet, Gaiet Valls i Pujals, Joaquim Barata i Rocafort, Manuel Vallhonrat i Comerma i Josep Maria Duran i Torres, i el notari Francesc de Paula Badia i Tobella.
1938 - Comena la Batalla de l'Ebre ;
1942 - s afusellat a Paterna el dirigent sindical Joan Peir.
Mn:



 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:


 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5476" title="25 de juliol" nonfiltered="4259" processed="4234" dbindex="4264">
El 25 de juliol s el dos-cent sis dia de l'any del calendari gregori i el cent dos-cent set en els anys de trasps. Queden 159 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1938 - Catalunya: durant la matinada, les tropes republicanes travessen el riu Ebre i s'inicia la batalla de l'Ebre, la ms sagnant de la Guerra civil espanyola.
1992 - Barcelona: s'inauguren els XXV Jocs Olmpics d'estiu.
Mn:
2000 - Pars (Frana): 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'aeroport de Roissy-Charles de Gaulle.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1016 - ? (?): Casimir I de Polnia ('El Restaurador'),  aristcrata polons, duc de Polnia.
1923 - Vaxholm (Sucia): Maria Gripe, escriptora sueca.
1978 - Oldham (Anglaterra): Louise Brown, funcionria anglesa, primer nascut in vitro.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Sant Jaume, patr d'Espanya i de Galcia:
A Catalunya se solia celebrar una revetlla com la de Sant Joan, avui ja en dess.
Festa major de Riudoms (el Baix Camp).
Festa major de Sant Pol de Mar (el Maresme);
Festa major de Figuerola del camp (Alt Camp);
Fira de Sant Jaume a Reus (el Baix Camp).
A Galcia:
Dia de la Ptria Gallega.
Els anys en qu aquest dia s'esdev en diumenge s'hi celebra un Any sant compostell.
Festa major de Sant Jaume de Galcia.
----
Un dia abans / Un dia desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5477" title="26 de juliol" nonfiltered="4260" processed="4235" dbindex="4265">
El 26 de juliol s el dos-cent set dia de l'any del calendari gregori i el cent dos-cent vuit en els anys de trasps. Queden 158 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1719 - Reus (el Baix Camp): Carrasclet i els seus hmens intenten entrar a la ciutat.
1909 - Barcelona: hi comena la revolta popular contra les autoritats coneguda com la "Setmana Trgica".
Mn:
1953 - Santiago (Cuba): 165 jvens encapalats per Fidel Castro assalten el quarter de Moncada (Revoluci Cubana).
1992 - Madrid: El Guernica s traslladat per ltima vegada al Museu Reina Sofia. ;
2004 - Mountain View (Califrnia, EUA): Google anuncia el preu amb qu les seves accions cotitzaran a borsa i simultniament un virus en collapsa el cercador en diferents punts del planeta.
2005 - Cap Canaveral (la Florida, EUA): se n'enlaira el primer transbordador espacial desprs de l'accident del Columbia, esdevingut el primer de febrer del 2003.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1927 - Barcelona: Joan Revents i Carner, va ser un destacat poltic catal, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
1935 - Girona: Francesc Ferrer i Girons, escriptor i poltic catal (m. 2006).
Mn:
1856 - Dubln, Irlanda: George Bernard Shaw,  escriptor i dramaturg irlands.
1875 - Kessewil, Sussa: Carl Gustav Jung, psicleg sus inventor de la idea d'inconscient collectiu.
1875 - Sevilla (Andalusia), Espanya: Antonio Machado, poeta espanyol de la Generaci del 98.
1909 - Valparaso, Xile: Salvador Allende Gossens, president xil.
1928 - el Bronx, Nova York (EUA): Stanley Kubrick, director de cinema (m. 1999).
1933 - Evanston, Illinois (EUA): Edmund S. Phelps, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 2006.
1943 - el Dartford (Kent, Anglaterra): Michael Philip Jagger, conegut com Mick Jagger, cantant de rock angls, component de The Rolling Stones.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1930 - Barcelona: Narcs Oller i de Moragas, escriptor catal (n. 1846).
1983 - Sant Pere de Ribes (el Garraf): Josep Andreu i Lasserre, conegut com Charlie Rivel, pallasso catal (n. 1896).
Mn:
1533 - Cajamarca, (Per): Atahualpa, emperador inca, s executat per Francisco Pizarro;
1952 - Buenos Aires (l'Argentina): Mara Eva Duarte Ibarguren, coneguda com Eva Pern, poltica argentina, primera dama del pas (n. 1919).
2004 - Bagdad (l'Iraq): Mussab al-Awadi, militar i poltic iraqui, alt crrec del govern, asssassinat per insurgents amb dos escoltes (n. ?).
 Festes i commemoracions .
Cuba: Dia de la rebelli nacional, en commemoraci de l'assalt de la caserna de Moncada (Santiago de Cuba).
Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Mare de Du;
Santa Exupria;
Santa Pompeia;
Sant Olimpi;
Sant Simfroni;
Sant Crist d'Alcdia-Mallorca (cada tres anys, el darrer 2007);
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5478" title="27 de juliol" nonfiltered="4261" processed="4236" dbindex="4266">
El 27 de juliol s el dos-cent vuit dia de l'any del calendari gregori i el cent dos-cent nov en els anys de trasps. Queden 157 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1710 - Almenar (el Segri): les tropes catalanes derroten les borbniques, les quals es veuen obligades a abandonar el Principat (guerra de Successi).

Mn:
1921   Investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al cap anuncien els descobriment de l'hormona insulina.
1940   Bugs Bunny fa el seu debut oficial al film de dibuixos animats A Wild Hare.
1977 - L'Estat Espanyol ratifica el Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics, que en el seu Article 1 proclama: Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminaci.
1990   Citron deixa de produir el 2CV. ;
 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1276 - Valncia: Jaume I, rei de Valncia, Mallorca i Arag i comte de Barcelona.
Mn:
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5479" title="28 de juliol" nonfiltered="4262" processed="4237" dbindex="4267">
El 28 de juliol s el dos-cent nov dia de l'any del calendari gregori i el cent dos-cent des en els anys de trasps. Queden 156 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1285 - mar Mediterrnia: la flota de Roger de Llria derrota la dels francesos a les illes Formigues.
1978 - Palma - (Mallorca): es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
1993 - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU.
Mn:
1821 - el Per: Jos de San Martn proclama la independncia del pas.
1914 - Imperi Austrohongars: aquest estat declara la guerra a Srbia, amb la qual cosa comena la Primera Guerra Mundial.
1989 - Espanya: El Dioni roba un furg blindat de l'empresa on treballava amb 320 milions de pessetes.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1954 - Sabaneta (Barinas, Veneuela). Hugo Chvez. Dirigent poltic i president de Veneuela.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2006 - Valncia: Toni Mestre, periodista valenci;

Mn:
1750 - Leipzig (Saxnia, Alemanya): Johann Sebastian Bach, compositor alemany.
1794 - Pars (Frana): Louis Antoine de Saint-Just, poltic revolucionari francs, executat a la guillotina;

 Festes i commemoracions .
Santa Catalina Thoms
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5480" title="30 de juliol" nonfiltered="4263" processed="4238" dbindex="4268">
El 30 de juliol s el dos-cents onz dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents dotz en els anys de trasps. Queden 154 dies per a finalitzar l'any. 
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1939 - Blgica: Inauguraci del Canal Albert;
2008 - Mart: Des del laboratori del vehicle explorador Phoenix, es detecta que mostres analitzades confirmen l'existncia d'aigua a Mart.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1930 - Barcelona: Hans-Max Gamper Haessig, conegut com Joan Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona.
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5481" title="31 de juliol" nonfiltered="4264" processed="4239" dbindex="4269">
El 31 de juliol s el dos-cents dotz dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents tretz en els anys de trasps. Queden 153 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1982 - Vilafranca del Peneds: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva histria el 4 de 8.
Mn:
 1954 - K2 (Karakoram, Pakistan): Lino Lacedelli i Achille Compagnoni aconsegueixen pujar al segon cim ms al de la Terra, el K2 (o Chogori), de 8.611 m, en una expedici italiana molt polmica.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1912 - Nova York (EUA): Milton Friedman, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1976.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1849 - Segesvr (Transsilvnia, Romania): Sndor Petfi poeta hongars, mort en la batalla de Segesvr.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5482" title="1 d'agost" nonfiltered="4265" processed="4240" dbindex="4270">
L'1 d'agost s el dos-cents tretz dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents catorz en els anys de trasps. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1391 - Palma i Inca (Mallorca): la poblaci cristiana en saqueja els calls.
1850 - Vilanova i la Geltr: es funda el Diari de Vilanova, deg de la premsa estatal.
1977 - Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.
Mn:
1944 - Polnia: a les cinc de la tarda comena la insurrecci popular contra l'ocupaci nazi; els combats, que duraran fins el 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucci de Varsvia i la deportaci de 250.000 dels seus habitants a camps de concentraci.
2004 - Asuncin (el Paraguai): l'incendi en uns grans magatzems hi causa gaireb tres centenars de morts.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1936 - Or (Algria): Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francs.
1984 - Kolbermoor (Alemanya): Bastian Schweinsteiger, jugador alemany professional de futbol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1917 - Castellterol (el Valls Oriental): Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
Mn:
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5483" title="2 d'agost" nonfiltered="4266" processed="4241" dbindex="4271">
El 2 d'agost s el dos-cents catorz dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quinz en els anys de trasps. Queden 151 dies per a finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1256 - Regne de Mallorca: Jaume I escriu una carta als prohmens e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Malorques per demanar que jurassin com a hereu a Jaume II de Mallorca.
1931 - Catalunya: s'hi aprova en referndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'Estatut de Nria.
Mn:
1588 - Gravelines (Canal de la Mnega, costa francesa): Batalla de Gravelines. Durant la Guerra Anglo-Espanyola, les forces navals britniques comandades per Lord Charles Howard i Sir Francis Drake derroten l'armada espanyola (tamb anomenada, irnicament, Armada Invencible).
1968 - Sant Sebasti: ETA assassina Melitn Manzanas, cap de la Brigada Poltico Social al Pas Basc.
1980 - Bolonya (Itlia): Atemptat de l'Estaci de Bolonya per terroristes neo-feixistes.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 1992 - Terrassa, (Catalunya): Neix Carlos Guil Estrada, jugador professional de futbol americ.
Mn:
 1835 - Barnesville, (Estats Units): Elisha Gray, inventor del telfon (m. 1901).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2006, Perpiny (Rossell): Max Havart, compositor de sardanes.

Mn:
1921 - Enrico Caruso;
1922 - Alexander Graham Bell, nord-americ d'origen escocs inventor del telfon;
1934 - Paul von Hindenburg, President de la Repblica alemanya;
1976 - Fritz Lang, director de cine nord-americ d'origen austrac;
2004 - Henri Cartier Bresson, fotgraf francs;

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5485" title="4 d'agost" nonfiltered="4267" processed="4242" dbindex="4272">
El 4 d'agost s el dos-cents setz dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents disset en els anys de trasps. Queden 149 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1889 - Palma (Mallorca): s'hi publica el primer nmero de la segona poca del setmanari "La Roqueta".
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1521 - Roma(Itlia): Giovanni Battista Castagna futur Papa conegut com Urb VII;
1792 - Field Place, prop de Horsham (Sussex, Anglaterra): Percy Bysshe Shelley, poeta i pensador angls.
1900 - Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra.
1901 - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Louis Armstrong, msic i cantant de jazz estatunidenc.
1929 - el Caire (Egipte) Gaza o Jerusalem (Palestina), segons algunes fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost: Iasser Arafat, president de la Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina i president del pas.
1960 - Valladolid (Espanya): Jos Luis Rodrguez Zapatero, president del Govern d'Espanya des del 16 d'abril del 2004 i secretari general del PSOE des del 22 de juliol del 2000.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
1526 - oce Pacfic: Juan Sebastin Elcano, navegant basc.
1977 - Madrid (Espanya): Antonio Lugo Machn conegut com Antonio Machn, cantant meldic espanyol d'origen cub.

 Festes i commemoracions . 
 Murla: Festa del Nel;
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5486" title="5 d'agost" nonfiltered="4268" processed="4243" dbindex="4273">
El 5 d'agost s el dos-cents disset dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents divuit en els anys de trasps. Queden 148 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1939 afusellament de les tretze Roses Roges.
1955 - Wolfsburg (Alemanya): surt de la factoria de la Volkswagen el cotxe un mili del model "escarabat".

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1862 - Leicester, (Regne Unit): Joseph Merrick, conegut com L'Home Elefant.
1906 - Sant Petersburg (Rssia): Wassily Leontief, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973;
1919 - Leiden (Pasos Baixos): Maria (Mary) Servaes-Bey la cantant neerlandesa coneguda amb el seu nom d'artista Zangeres zonder Naam;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1962 - Los Angeles (Califrnia, EUA): Marilyn Monroe actriu estatunidenca (trobada morta desprs d'una aparent sobredosi de somnfers).
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5487" title="6 d'agost" nonfiltered="4269" processed="4244" dbindex="4274">
El 6 d'agost s el dos-cents divuit dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents dinov en els anys de trasps. Queden 147 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2008 - S'estrena a l'Estat Espanyol la pellcula WALLE, produda per Pixar (amb algunes cpies doblades al catal la Principat de Catalunya).

Mn:
1920 - Londres (Anglaterra): els escoltes reunits en el Primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell cap escolta mundial.
1945 - Hiroshima (el Jap): el bombarder B-29 estatunidenc Enola Gay pilotat per Paul Tibbets, llana sobre la ciutat el Little Boy, la primera bomba atmica usada contra persones; s d'urani enriquit, equival a 15.000 tones de TNT, explota en l'aire (a uns 650 m d'altura) i arrasa ms de 12 km2 de la ciutat, fent gaireb 80.000 morts i 70.000 ferits (que van morir al cap de pocs mesos) i, en els anys segents, molts ms morts i l'afectaci de la salut de mig mili de persones.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1932 - Barcelona (Catalunya, Cat):  Llus M. Xirinacs, sacerdot i poltic .
Mn:
1928 - Pittsburgh (Pensilvnia, EUA): Andy Warhol, pintor del corrent artstic del pop art.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1162 - Borgo San Dalmazzo (Tor, Piemont): Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona;
1458 - el Vatic (Roma): Alfons de Borja, que regn com a papa amb el nom de Calixt III; era valenci i de parla catalana (n. 1358).
1929 - Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta catal, mestre en Gai Saber el 1900 (n. 1861).
1936 - serra del Guadarrama (Madrid, Espanya): Josep Sunyol i Garriga, poltic catal i president del Bara, afusellat per les tropes franquistes (n. 1898).
Mn:
1973 - Marbella (Espanya): Fulgencio Batista, militar i poltic cub, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (n. 1901).
1978 - el Vatic (Roma): Giovanni Battista Montini, que regn com a papa amb el nom de Pau VI (n. 1897).
1990 - Neuilly-sur-Seine (Hauts-de-Seine, l'Illa de Frana, Frana): Jacques Soustelle, antropleg i poltic francs (n. 1912).
2005 - Inverness (els Highlands, Esccia): Robin Cook, poltic britnic que fou ministre d'Afers Exteriors (n. 1946).

 Festes i commemoracions .
La Transfiguraci del Senyor;
Sant Salvador, patr de la marina eivissenca;
Sant Just i sant Pastor;
Sant Hormisdas, papa ;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5488" title="7 d'agost" nonfiltered="4270" processed="4245" dbindex="4275">
El 7 d'agost s el dos-cents dinov dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vint en els anys de trasps. Queden 146 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
PASOS CATALANS
1708 - Primera representaci d'pera a Catalunya, a la Llotja de Mar de Barcelona, en presncia de l'Arxiduc Carles d'ustria.
1936 - L'illa de Formentera s ocupada per l'exrcit republic, sota les ordres d'Alberto Bayo.
1954 - Josep Tarradellas esdev president de la Generalitat de Catalunya en l'exili, a Frana.
1979 - 22 persones varen resultar mortes en un incendi en un bosc als voltants de Lloret de Mar (la Selva).
MN
1815 - Napole Bonaparte embarca definitivament cap a l'illa de Santa Helena.
1819 - Desprs de la batalla de Boyac, Colmbia s'independitza d'Espanya.
1914 - L'estat de Montenegro declara la guerra a ustria.
1960 - Costa d'Ivori s'independitza de Frana.
1996 - El grup japons Every Little Thing treu al mercat el seu primer disc, "Feel My Heart".
1996 - Riada al cmping "Las Nieves" de Biescas, amb el resultat de 87 morts.

 Naixements . 
PASOS CATALANS

MN
1876 - Ljouwert, Pasos Baixos: Mata Hari, ballarina i espia.
1947 - Marshyntsi (Ucrana): Sofia Rotaru, cantant.
1966 - Huntsville (Florida, USA): Jimbo Wales fundador de la Viquipdia.

 Necrolgiques . 
PASOS CATALANS 
1924 - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor.
MN
1941 - Santiniketan, ndia: Rabindranath Tagore, escriptor i poeta indi. Li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura el 1913.

 Festes i commemoracions .
Sant Sixt II, papa, i els seus 4 diaques, mrtirs;
Sant Gaiet, tradicional fira del joguet a Crevillent (el Baix Vinalop);
Sant Albert Trpani o de Siclia;
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5489" title="" nonfiltered="4271" processed="4246" dbindex="4276">

 

La , anomenada ce trencada, continua sent la tercera lletra de l'alfabet llat per amb una variaci que fa que es pronunci /s/ davant de a, o, u, o a final de mot. Es pronuncia /z/ si es troba a final de mot i la segent lletra s una vocal, i si la segent lletra dins o fora de la paraula s una consonant sonora.

Histria.
s una lletra originada durant l'edat mitjana per arquejament superior de la zeta i amb un segent canvi cap avall de la posici. Els primers escrits on apareix aquesta grafia foren espanyols. Amb el pas del temps es van invertir els carcters posant la z sota la c, d'aqu que s'anomens petita zeta o cedilla. Aquest fenomen responia a la necessitat d'indicar que la c rebia una pronncia diferent del llat i ms semblant a la de la 'z'. A ms a ms es distingia el so sord de la c/ () del sonor de la z (). En els primers escrits es collocava davant de qualsevol de les cinc vocals.

No gens menys, hui en dia s considerada una variant de la lletra c a la qual se li afegeix una coma inferior. Per aix mateix si es busca una paraula al diccionari que la contingui s'ha de cercar com si tingus una c normal i noms se situar desprs d'aquesta en cas que sigui l'nic carcter que diferencia una paraula. Serveix perqu la c adopti el so /s/ que normalment ja t davant de e i i quan es troba en qualsevol altra posici. A la prctica aix vol dir davant de a, o i u i a final de sllaba. s interessant de veure que no existeix cap paraula en catal que comenci per aquesta lletra excepte els monosllabs a (antiga forma adverbial amb el significat d'"ac") i o (pronom, variant d'"a"), ben poc usats.

Quan en el castell es van neutralitzar els sons de la c/ i la z, es va simplificar l'ortografia, i en conseqncia l'alfabet, fent desaparixer l's de la  al segle XVII.

s de la  en diferents llenges.
Aquesta lletra tamb s utilitzada en l'occit, el francs, el portugus i en alguns dialectes del frils, i ho era en castell antic i en basc prenormatiu, amb una funci idntica a la del catal. En canvi, en el turc, el kurd, l'albans, el turcman, el ttar, l'zeri i en alguns dialectes del frils, serveix per representar el so /t /. Tamb s utilitzat per a la transcripci romanitzada de l'rab. En el turc s considerada una lletra de ple dret i no una variaci.

Altres llenges com l'angls utilizen la ce trencada en els diccionaris per als prstecs lingstics de mots que originriament en duien, tot i que s exclosa dels seus teclats. Un dels ms populars seria per exemple "faade".

Funcions.
En catal, francs, occit i portugus marca el so /s/ davant a, o, u. Conviu amb altres grafies en aquesta funci. ;
En albans, zeri, kurd, ttar, turc i turcman indica el so /t /. ;
En l'AFI designa la fricativa palatal sorda.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5490" title="8 d'agost" nonfiltered="4272" processed="4247" dbindex="4277">
El 8 d'agost s el dos-cents vint dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vint-i-un en els anys de trasps. Queden 145 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans;
1235 - Guillem de Montgr conquereix les illes d'Eivissa i Formentera.

Mn;
1900 - El matemtic David Hilbert presenta els seus 23 problemes, que guiaran la recerca matemtica durant el s. XX.
2008 - Pequn (Xina): Comencen els Jocs Olmpics de Pequn, a les 8:08 del vespre (14:08 hora local catalana), els XXIX jocs olmpics d'estiu.

 Naixements . 
Pasos Catalans;
Mn;
1980 - Denisse Guerrero, vocalista de la banda mexicana Belanova.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans;
 2007 - Castelldefels - (Catalunya): Nicolau Casaus, vicepresident del FCBarcelona entre 1978 i 2003;
Mn;

 Festes i commemoracions .
Sant Domnec de Guzmn;
Sants Cirac, Llarg i Esmaragde;
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5491" title="9 d'agost" nonfiltered="4273" processed="4248" dbindex="4278">
El 9 d'agost s el dos-cents vint-i-un dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vint-i-dos en els anys de trasps. Queden 144 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1713 - Barcelona: Antoni Berenguer, diputat militar de la Generalitat, aconsegueix de trencar el bloqueig naval de la ciutat al que la sotmetien els exrcits de Felip V.
1936- Carretera de Tortosa a Barcelona: Sn assassinats els poltics ampostins Joan Palau i Miralles i el seu fill Joan Palau i Mayor.
1992 - Barcelona: Es clausuren els JJOO de la XXV olimpada.
Mn:
1945 - Nagasaki (Jap): un bombarder B-29 (batejat Bock's Car) de l'exrcit dels Estats Units llena la segona bomba atmica (Fat Man) sobre la ciutat de Nagasaki provocant 40.000 morts i 60.000 ferits.
1969 - Beverly Hills (EUA): La familia de Charles Manson entra a la finca de Roman Polanski i assassina a la seva dona Sharon Tate i 5 persones ms.
2004 - Jap: un accident a la central nuclear de Mihama provoca cinc morts i deu ferits.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1969 - Beverly Hills - (Califrnia): Sharon Tate actriu i dona del director Roman Polanski.

 Festes i commemoracions .
Dia Internacional de les Poblacions Indgenes;
Sant Domici;
Sant Rom;
Sant Esteve, bisbe i mrtir;
beata Teresa-Beneta de la Creu;
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5492" title="10 d'agost" nonfiltered="4274" processed="4249" dbindex="4279">
El 10 d'agost s el dos-cents vint-i-dos dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vint-i-tres en els anys de trasps. Queden 143 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1391 - Girona: tanquen els jueus de la ciutat a la Torre Gironella per obligar-los a convertir-se al cristianisme.
Mn:
1556 - Steenvoorde: inici del moviment iconoclasta als Pasos Baixos;
1678 - Nimega (Pasos Baixos): Tractat de Nimega (1678);
1809 - Equador: primera declaraci d'independncia, a Quito.
1969 - Califrnia (EUA): La famia Manson assassina a al matrimoni LaBianca.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1973 - Buenos Aires (Argentina): Javier Zanetti, futbolista argent.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 1984 - Valncia (Horta de Valncia): Mart Domnguez Barber, periodista i escriptor valenci.
Mn:

 Festes i commemoracions .
Sant Lloren, fira a Riudoms (el Baix Camp);
Sant Deodat o Adeodat;
Santa Astria;
Festa Major i Terrazel, a Sant Lloren d'Hortons (l'Alt Peneds);
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5494" title="11 d'agost" nonfiltered="4275" processed="4250" dbindex="4280">

L'11 d'agost s el dos-cents vint-i-tres dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vint-i-quatr en els anys de trasps. Queden 142 dies per finalitzar l'any.

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
897 - La Valldora (Navs, el Solsons): segons conta la llegenda el rei franc dibuixa les quatre barres amb la sang de Guifr el Pils, malferit al seu llit de mort.
1713 - Caldes d'Estrac (el Maresme): la cavalleria del general Rafael Nebot hi derrota els filipistes.
Mn:
1960 - Txad:  s'independitza de Frana.
2004 - el Regne Unit: l'Autoritat de Ferlilizaci i Embriologia Humana (AFEH) autoritza cientfics de la Universitat de Newcastle a clonar embrions humans amb finalitats teraputiques.
2004 - Atenes (Grcia): hi comencen els Jocs Olmpics.
2004 - Sel (Corea del Sud): el govern anuncia la construcci d'una nova capital del pas a la provncia de Txungtxeong Sud.

 Naixements .

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
897 - la Vall d'Ora (Navs, el Solsons): Guifr el Pils, mort lluitant contra els sarrans.
Mn:
1253 - Asss (Perusa, Itlia): Clara d'Asss, fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o Clarisses.
 1890 - Birmingham (Anglaterra): John Henry Newman, cardenal i escriptor angls.
1956 - Jackson Pollock, pintor.

 Festes .
Santa Clara d'Asss;

----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5495" title="12 d'agost" nonfiltered="4276" processed="4251" dbindex="4281">
El 12 d'agost s el dos-cents vint-i-quatr dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vint-i-cinqu en els anys de trasps. Queden 141 dies per finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1932 - Palma: Manifestaci a la plaa de Cort d'adhesi a la II Repblica Espanyola.
1982 - el Pas Valenci: Joan Lerma esdev President de la Generalitat Valenciana Provisional.
Mn:
2000 - Rssia: el submar Kursk naufraga al mar de Barentsz en esclatar un torpede defectus que produeix una explosi massiva de tot l'armament de bord (excepte els mssils). Hi mor la totalitat dels 118 tripulants.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:

1955 - Zuric (Sussa): Thomas Mann, novellista alemany dels ms destacats de la literatura universal de la primera meitat del segle XX. La seva novella ms famosa s La muntanya mgica (1924), on Mann analitza la societat europea de l'poca i grcies a la qual reb un Premi Nobel al 1929.

1992 - Nova York: John Cage, compositor;

 Festes i commemoracions .
Adems: festes en honor a l'Assumpci de la Mare de Du.

 Efemrides astronmiques: .
Pluja de Perseides, tamb conegudes com llgrimes de Sant Lloren.
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5496" title="tom" nonfiltered="4277" processed="4252" dbindex="4282">

Un tom s la part ms petita que forma part d'un sistema qumic. s la mnima quantitat d'un element qumic que presenta les mateixes propietats de l'element. Tot i que la paraula tom deriva del grec atomos, que vol dir indivisible, els toms estan formats per partcules encara ms petites, les partcules subatmiques.

En general, els toms estan composats per tres tipus de partcules subatmiques. La relaci entre aquestes sn les que confereixen a un tom les seves caracterstiques:

Electrons, tenen crrega negativa i sn les ms lleugeres.
Protons, tenen crrega positiva i sn unes 1836 vegades ms pesades que els electrons.
Neutrons, no tenen crrega elctrica i pesen aproximadament el mateix que els protons.

Als protons i neutrons, se'ls anomena nucleons, ja que es troben agrupats al centre de l'tom, formant el nucli atmic, que s la part ms pesada de l'tom. Orbitant al voltant d'aquest nucli, s'hi troben els electrons.

Aquesta descripci dels electrons orbitant al voltant d'un nucli correspon al senzill model de Bohr. Segons la mecnica quntica cada partcula t una funci d'ona que ocupa tot l'espai i els electrons no es troben localitzats en rbites encara que la probabilitat de presncia sigui ms alta a una certa distncia del nucli.

Propietats.
Els toms sn les unitats bsiques de la qumica, i es conserven durant les reaccions qumiques, durant les quals els toms es reorganitzen, canviant els enllaos entre ells, per no es creen ni es destrueixen. Els toms s'agrupen formant molcules i altres tipus de materials. Cada tipus de molcula s la combinaci d'un cert nombre d'toms disposats d'una manera concreta. Per exemple la molcula d'aigua (H2O) cont dos toms d'hidrogen enllaats a un d'oxigen, i la molcula de met (CH4) cont sempre quatre toms d'hidrogen, units a un de carboni.

Nombre atmic, es representa amb la lletra Z, indica la quantitat de protons que presenta un tom, que s igual a la d'electrons.  Tots els toms amb un mateix nmero de protons pertanyen al mateix element i tenen les mateixes propietats qumiques. Per exemple tots els toms amb un prot seran d'hidrogen (Z=1), tots els toms amb dos protons seran d'heli (Z=2), i aix successivament.

Nombre mssic, es representa amb la lletra A, i fa referncia a la suma de protons i neutrons que cont l'element. Dos toms amb el mateix nmero de protons, per diferent nombre de neutrons, direm que sn istops. Els istops d'un mateix element, tenen unes propietats qumiques i fsiques molt semblants entre si. Per exemple, el proti s l'istop ms abundant de l'hidrogen amb un sol prot (Z=1, A=1) i el deuteri s l'istop de l'hidrogen amb un prot i un neutr (Z=1, A=2).

Els toms neutres, tenen el mateix nombre de protons que d'electrons. Aix l'hidrogen (H) t un prot i un electr, i l'oxigen (O) t vuit protons i vuit electrons. Quan arrenquem un o ms electrons d'un tom es forma un i positiu, o cati, per exemple al arrencar un electr de l'hidrogen es forma H+. Quan es dna el procs invers, i un tom adquireix electrons, es forma un i negatiu o ani, per exemple quan un tom d'oxigen captura dos electrons es forma l'ani O2-.

Histria.
El concepte d'tom ja va ser proposat per filsofs grecs com Demcrit i Leucip i els epicuris. Demcrit, deixeble de Leucip, va encunyar el terme        (atomos) vers l'any 450 aC amb el significat d'indivisible,  per aquests conceptes d'atom no eren ms que idees abstractes, raonaments filosfics sense cap mena de suport experimental o empric. Tanmateix aquest concepte filosfic seria oblidat durant molts segles.


El 1661 Robert Boyle va publicar The Sceptical Chymist on defensava que la matria era composada per diferents partcules de diferents  tipus i mides, en comptes dels tradicionals elements clssics d'aire, terra, foc i aigua. Boyle va avanar en la diferenciaci entre compost i mescla i en l'anlisi dels seus components per no va anar ms enll de la conjectura pel que respecta a les partcules. El 1789 Antoine Lavoisier va definir el terme element com a la substncia bsica que no pot ser dividida amb els mtodes de la qumica.

El 1803 John Dalton va utilitzar el concepte d'tom per explicar perqu els elements sempre reaccionen en una proporci entera, la llei de les proporcions mltiples o de Dalton, i perqu uns gasos es dissolien en aigua millor que no pas d'altres. Dalton va proposar la idea de que els elements eren formats per toms d'un mateix tipus i aquests toms podien unir-se per formar compostos qumics. La teoria atmica de Dalton va ser la primera des de les teories filosfiques de l'antiguitat.

El 1827 quan el botnic Robert Brown va descobrir amb l'ajut del microscopi el moviment irregular i aleatori que segueixen les partcules immerses en un fluid, aquest moviment browni no seria explicat matemticament fins el 1905 per Albert Einstein basant-se en la teoria atmica. Basant-se en el treball d'Einstein, el fsic francs Jean Baptiste Perrin va calcular de manera experimental la massa i les dimensions dels toms.

El 1879 el fsic angls Joseph John Thomson va descobrir l'electr i la seva natura subatmica mentre treballava amb els raigs catdics, trencant amb la idea de la indivisibilitat de l'tom. Thomson pensava que els electrons eren distributs de manera aleatria dins de la matria de l'tom que era carregada positivament, de manera que la seva crrega negativa compensaven la crrega positiva. Era el model atmic de Thomson que va ser proposat el 1904, abans de la descoberta del nucli atmic.

El 1909 Hans Geiger y Ernest Marsden treballaven sota la direcci d'Ernest Rutherford bombardejant lmines de metall amb partcules alfa i beta, en bombardejar una lmina d'or van observar que un petit percentatge eren desviades amb angles molt ms grans dels predits utilitzant el model atmic proposat per Thomson . Rutherford va interpretar que l'experiment de la lmina d or suggeria que la crrega positiva de l'tom i la major part de la seva massa era concentrada a un nucli al centre de l'tom, amb els electrons orbitant al seu voltant. Aquest seria el model atmic de Rutherford que va ser proposat el 1911.

El 1913, treballant sobre la desintegraci radioactiva Frederick Soddy el qumic angls Frederick Soddy es va adonar de que semblava que havia ms d'un tipus d'tom per a cada posici de la taula peridica. Margaret Todd li va suggerir el nom d'istop per als diferents tipus d'tom que sn del mateix element. Thomson va crear un tcnica per a separar els diferents istops mentre treballava amb gasos ionitzats, que portaria al descobriment dels istops estables.

Tamb el 1913, el fsic dans Niels Bohr va revisar el model atmic de Rutherford suggerint que els electrons eren confinats dins d'unes rbites clarament definides, quantitzades, entre les que podien saltar, per no podien ocupar situacions intermdies. En el model atmic de Bohr un electr pot absorbir o emetre una quantitat especfica d'energia per a moure's entre rbites fixes. Quan la llum procedent d'un material escalfat passa a travs d'un prisma produeix un espectre de colors, l'aparici de lnies espectrals fixes va ser explicada a travs de les transicions orbitals dels electrons.


Posteriors descobriments cientfics, com la teoria quntica, i avanos tecnolgics, com el microscopi electrnic, han perms conixer amb major detall les propietats fsiques i qumiques dels toms.

 Referncies .

Vegeu tamb.
 Forces fonamentals;
 Massa atmica;
 Nucleosntesi;
 Nucli atmic;
 Orbital atmic;
 Principi d'incertesa de Heisenberg;
 Reacci qumica;
 Reacci nuclear;




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5497" title="13 d'agost" nonfiltered="4278" processed="4253" dbindex="4283">
El 13 d'agost s el dos-cents vint-i-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vint-i-sis en els anys de trasps. Queden 140 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1521 - Tenochtitlan caigu en mans dels conquistadors espanyols, i amb ella tot l'Imperi Asteca.
1714 - Talamanca, (el Bages): comena la batall en qu els miquelets, voluntaris, sometents i diversos regiments reglats de l'exrcit austriacista catal, sota el comandament d'Antoni Desvalls, compost d'uns 2.000 homes, s'enfronta als filipistes (guerra de Successi), comandats pel Conde de Montemar, que disposen d'uns 3.500 -o ms- efectius.
1801 - Valncia: s'hi esdev l'Avalot de Quintes.
1940 - La Baule (la Bretanya): la Gestapo det el president de la Generalitat de Catalunya, Llus Companys.
 1983 - Madrid: El Tribunal Constitucional d'Espanya declara inconstitucionals 14 dels 38 articles de la LOAPA.
Mn:
1960 - Repblica Centreafricana: s'independitza de Frana.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1965 - Sabadell: Miquel Calada i Olivella (Mikimoto), Periodista;

Mn:
1926 - Mayar (Holgun, Cuba): Fidel Castro, poltic cub, president del pas.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5498" title="14 d'agost" nonfiltered="4279" processed="4254" dbindex="4284">
El 14 d'agost s el dos-cents vint-i-sis dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vint-i-set en els anys de trasps. Queden 139 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1714 - Talamanca, (el Bages): desprs de dos dies de lluita, els miquelets, voluntaris, sometents i diversos regiments reglats de l'exrcit austriacista catal, sota el comandament d'Antoni Desvalls causen ms de mig miler de baixes, entre morts i ferits, als filipistes (guerra de Successi).
Mn:
 1976 - Almeria (Andalusia): Javier Verdejo, jove militant de la JGR, s abatut a trets per la policia quan feia una pintada reivindicativa.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1960 - Barcelona: Joaquim Mic, escriptor, guionista i historiador,  autor, entre d'altres, de les novelles "Ulleres de soul" i "Quaselvol nit pot sortir el sol", premi de crtica Serra d'Or 1989 i de la biografia histrica "Teresa Ma". Fou secretari general de les JERC el 1982-83.
Mn:
1865 - Messina (Itlia): Pietro Gori, advocat, intellectual, poeta i combatent anarquista.
1983 - Mila Kunis;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1042 - Lieja (Principat de Lieja): Nitard de Lieja, prncep-bisbe.
 Festes i commemoracions . 
Elx (el Baix Vinalop): nit de la ro, vetlla del dia de la Mare de Du d'Agost, dia del Misteri d'Elx.
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5499" title="15 d'agost" nonfiltered="4280" processed="4255" dbindex="4285">
El 15 d'agost s el dos-cents vint-i-set dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vint-i-vuit en els anys de trasps. Queden 138 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1250 - Xtiva (la Costera): el rei Jaume I concedeix a la vila el privilegi d'organitzar una fira comercial.
1901 - Alar (Mallorca): la llum elctrica arriba a l'illa per primera vegada.
Mn:
1945 - Jap: el missatge de l'emperador Hirohito anunciant la rendici del Jap a la Segona Guerra Mundial s retransms a la poblaci japonesa.
1945 - Els aliats celebren el Dia de la Victria sobre el Jap que marca la fi de la Segona Guerra Mundial. ;
1947 - ndia: Assoleix la independncia de l'Imperi britnic el 1947 liderada per Gandhi.
2004 - Veneuela: Hugo Chvez guanya el referndum revocatori.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1769 - Ajaccio (Crsega, Frana): Napole Bonaparte, estadista francs.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1997 - Pars (Frana): Roc Llop i Convalia, sindicalista, escriptor catal.
 Festes i commemoracions .
Dia de la Mare de Du d'Agost. A Elx (el Baix Vinalop) es fa el Misteri.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5500" title="16 d'agost" nonfiltered="4281" processed="4256" dbindex="4286">
El 16 d'agost s el dos-cents vint-i-vuit dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vint-i-nov en els anys de trasps. Queden 137 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1977 - Memphis (Tennessee, EUA): Elvis Aaron Presley conegut com Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc.
2005 - Taiz (Frana, Europa): Roger Schutz, primer prior i iniciador de la Comunitat de Taiz,  mor assassinat.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5501" title="13, Rue del Percebe" nonfiltered="4282" processed="4257" dbindex="4287">
El 13, Rue del Percebe s un cmic creat per en Francisco Ibez. La primera pgina va ser publicada a la revista Tiovivo el 6 de mar de 1961 i aviat va adquirir enorme popularitat per la seva estructura nova i inusual que possiblement no tingui parang en la histria del cmic mundial fins la data. 

El 13, Rue del Percebe s una macrovinyeta que ocupa una pgina, dividida al seu torn en vinyetes no seqencials, i que mostra en clau d'humor un edifici d'apartaments i la comunitat que l'habita:

Al terrat hi viuen un mors contnuament acorralat pels seus creditors que sempre s'inventa formes originals de evitar-los, aix com un ratol cruelment ocurrent que no deixa de torturar a un pobre gat negre.
Al tercer pis hi trobem un lladre que no sembla poder deixar de robar coses intils i a la seva fastiguejada dona mentre que l'apartament contigu l'ocupen una dona i els seus innombrables fills petits, incorregiblement entremaliats, que en els primers lliuraments tenien una germana gran que desprs va desaparixer. ;
Al segon pis habiten una dona vella que, eterna amant dels animals, no deixa de canviar de mascota (normalment gossos, per n'ha tingut d'altres, incloent-hi una balena) i, en la porta del costat, treballava infatigablement un professor boig que deixa petit al Victor Frankenstein i que posteriorment seria substitut per un sastre que mai sargeix a gust del client, per que t molta cara dura.
Al primer pis habiten, a l'esquerra un veterinari no molt competent i a la dreta la diablica i garrepa mestressa d'una pensi contnuament superpoblada i en condicions infrahumanes.
A la planta baixa trobem la botiga de queviures de Don Rufino, botiguer que sempre troba maneres d'enganyar a les clientes amb el pes de les patates i la fruita (encara que de vegades no li surt del tot b) i, al costat, a la tafanera portera de la comunitat de vens. Per no acaba all la cosa perqu enfront de la porteria habita Don Hurn, ni ms ni menys que en un embornal... que possiblement li fos llogada per l'ama de la pensi, si s'ha de jutjar pel que assegura en el primer lliurament de la srie. L'ascensor de l'edifici, a pesar de ser inert, s tamb un personatge per dret propi ja que tamb sofreix les ms variades peripcies i fenmens. Cal posar atenci a l'aranya de l'escala que cada cop es disfressa d'una manera diferent. Moltes vegades hi ha algun gag a les escales, protagonitzades per personatges secundaris, o d'altres sries. El personatge que ms cameos fa a la srie s Rompetechos.

El 13, Rue del Percebe s en aparena una srie d'acudits allats i independents, amb personatges fixos, encasellats en el seu paper immutable i noms units per l'edifici on habiten. Aix permet al lector llegir la pgina en l'ordre que desitgi, clarament no lineal. Per afirmar aix seria freqentment simplificar les coses. Sovint, un fet afecta a ms d'una vinyeta-vena o a la pgina sencera de manera que en ocasions la seqencialitat de lectura s dirigida, augmentant aix l'efecte cmic i d'immersi a causa de les sinergies creades en els personatges que, de purament arquetpics, hom acaba coneixent i acceptant, de la mateixa manera que molts coneixem als vens del nostre enorme bloc d'apartaments: per escenes furtives per similars que, dia a dia, ens fan anar formant una imatge ms o menys precisa d'ells. 

La facilitat de lectura d'aquest cmic, la interminable repetici dels mateixos problemes amb diferents detalls, la familiaritat que es crea amb els personatges al llarg de la lectura dispersa de cada pgina a pesar que, objectivament, la majoria dels acudits sn molt simples, aix com una absncia de lectura lineal que, d'haver-lo conegut, hauria fet les delcies de Marshall McLuhan fan d'aquest cmic un cas nic i especialment atractiu a un nivell inconscient que poques altres cmics poden igualar. 

No obstant aix Francisco Ibez trobava difcil a la llarga continuar dibuixant aquesta srie: no suportava la sensaci d'enclaustrament que li produa. En els seus altres cmics sn freqentis els viatges, els exteriors, els paisatges urbans o rurals mentre que en 13, Rue del Percebe tenim una casella d'extensi fixa per a cada personatge fix. No obstant aix, en 1987, Ibez va crear, per a l'editorial Grijalbo, 7, Rebolling Street, un cmic que explotava la mateixa frmula per aquesta vegada a doble pgina i amb ms personatges.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5502" title="17 d'agost" nonfiltered="4283" processed="4258" dbindex="4288">
El 17 d'agost s el dos-cents vint-i-nov dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trent en els anys de trasps. Queden 136 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1353 - mar Mediterrnia, davant de l'Alguer (Sardenya): la flota de Bernat de Cabrera derrota els genovesos en la batalla naval de Port Comte.
1358 - Valncia: una gran riuada del Tria assota l'Horta i hi causa ms de 400 vctimes.
1694 - Valls (l'Alt Camp): s'hi esdev l'Avalot dels Pobres, contra els teros castellans.
1705 - Dnia (la Marina Alta): el mariscal de camp Joan Baptista Basset i Ramos desembarca a la vila, ocupada pels filipistes i, amb el suport de la poblaci, hi proclama Carles III com a rei legtim (guerra de Successi).
1930 - Sant Sebasti: els representats republicans de tot l'estat espanyol, acorden al Pacte de Sant Sebasti, la instauraci de la Repblica i liquidar la monarquia borbnica.
Mn:
1936 - Poio (Galcia) s afusellat el nacionalista gallec Alexandre Bveda.
1945 - Indonsia: el pas assoleix la independncia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1934 - Tortosa: Ricard Salvat i Ferr, escriptor i director teatral catal.
1947 - Barcelona: Pedro Ruiz, artista, escriptor i presentador de televisi catal.
1978 - L'Hospitalet de Llobregat: Enrique de Lucas Martnez, futbolista catal.
Mn:
1768 - Npols (Itlia): Nicola Porpora, compositor itali.
1786 - Coburg : Victria de Saxnia-Coburg Saafeld duquessa de Saxnia.
1798 - Middlesex (Anglaterra): Thomas Hodgkin, metge angls.
1834 - Harelbeke (Blgica): Peter Benoit, compositor flamenc.
1920 - Comtat de Dubln (Irlanda): Maureen O'Hara, actriu de cinema irlandesa.
1930 - Pleyber-Christ (Frana): ciclista francs.
1932 - Chaguanas (Trinitat i Tobago): Vidiadhar S. Naipaul, literatura britnic guanyador del Premi Nobel de Literatura l'any 2001.
1943 - Villanueva de la Reina (Jan): Juan Mara Medina Aylln, escultor espanyol.
1946 - Tolosa (Frana): Grard Blaize, professor d'Aikido, Jodo, i Bojutsu francs.
1952 - Rio de Janeiro (Brasil): Nelson Piquet, pilot de Frmula 1 brasiler.
1956 - Fontenla (Pontevedra): lvaro Pino Couago, ciclista espanyol.
1966 - Gainesville, Florida (Estats Units d'Amrica): Rodney Mullen, skateboarder o monopatinador estatunidenc.
1970 - Sanfor, Florida (Estats Units d'Amrica): Jim Courier, tennista professional.
1977 - Les Ulis (Frana): Thierry Henry, futbolista francs.
1977 - Kitee (Finlndia): Tarja Turunen, soprano finlandesa famosa per formar part del grup de symphonic metal Nightwish.
1980 - Jerez de la Frontera (Cadis): Daniel Gonzlez Giza, futbolista espanyol.
1986 - Maryland (Estats Units d'Amrica): Rudy Gay, jugador de bsquet estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
906 - Girona (Girons): Servus Dei, religis catal, Bisbe de Girona.
1909 - Barcelona (Barcelons): Josep Miquel i Bar, poltic i revolucionari catal.
2006 - Barcelona (Barcelons): Agust de Semir, advocat i poltic catal.

Mn:
1850 - Boulogne-sur-Mer (Frana): Jos de San Martn, militar argent. ;
1942 - Auschwitz (Polnia): Irne Nmirovsky, escriptora francesa.
1955 - Gif-sur-Yvette (Frana): Fernand Lger, pintor cubista francs.
1969 - Berkeley (EUA): Otto Stern, fsic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Fsica l'any 1943.
1977 - les Sables d'Olonne (Frana): Eloi Tassin, ciclista francs.
1987 - Berln (Alemanya): Rudolf Hess, poltic alemany, militant del Partit Nazi.
2001 - Munacia d'Audd (Crsega): Franois Santoni, poltic cors, militant d'A Cuncolta Naziunalista.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5503" title="18 d'agost" nonfiltered="4284" processed="4259" dbindex="4289">
El 18 d'agost s el dos-cents trent dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-un en els anys de trasps. Queden 135 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1868 - La Mar Roja, Arbia, l'ndia i Malisia: s'hi observa un eclipsi de Sol que permetr que l'astrnom francs Janssen descobreixi la primera evidncia de l'heli a l'atmosfera solar analitzant-ne l'espectre. Inicialment l'interpreta com a sodi. Dos mesos desprs, el 20 d'octubre del mateix any, l'astrnom angls Norman Lockyer, desconeixent aquest descobriment, en troba tamb evidncies i l'identifica com a element nou al qual anomena heli. Aquest element qumic no es trobar a la Terra fins el 1895.
1914 - Morhange (la Lorena, Frana): des dels voltants de Lunville, a mitja tarda, les tropes franceses emprenen una potent ofensiva per conquerir aquest poble, en poder dels alemanys, que durar fins el dia 20 d'agost i que acabar amb la derrota dels francesos, que duien pantalons vermells i eren un blanc fcil (I Guerra Mundial).
1931 - Madrid (Espanya): les Corts conclouen l'elaboraci del projecte de Constituci de la Repblica.
2005 - Colnia (Rin del Nord-Westflia, Alemanya): Benet XVI fa el primer viatge al seu pas nadiu desprs d'haver estat elegit papa.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1971 - Cornualla: Aphex Twin, msic;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1503 - Roma (Itlia): Alexandre VI, Papa d'origen valenci.
 1936 - Lle - (Espanya): Juan Rodrguez Lozano capit republic afusellat per les tropes nacionals, i avi i inspirador poltic de Jos Luis Rodrguez Zapatero.
 1950 - Seraing (Blgica): Julien Lahaut, sindicalista, comunista i poltic belga mort assassinat per a les forces ultra catliques belgues;

1995 - Julio Caro Baroja va morir a Madrid, sent enterrat a Vera de Bidasoa (Navarra).

 Festes i commemoracions . 
Festa Major de santa Helena, a Cabrils, a la comarca del Maresme;
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5504" title="19 d'agost" nonfiltered="4285" processed="4260" dbindex="4290">
El 19 d'agost s el dos-cents trenta-un dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-dos en els anys de trasps. Queden 134 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1979: Chicago (Illinois-EUA): Jennifer Morrison actriu estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1939 - Valncia: s assassinat el diputat de la CEDA Julio Colomer Vidal.
Mn:
1977 - Los Angeles (Califrnia, EUA): Julius Henry Marx conegut com Groucho Marx, actor de cinema i humorista estatunidenc.

 Festes i commemoracions . 

 Festa Major petita de Tarragona: Sant Mag.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5505" title="20 d'agost" nonfiltered="4286" processed="4261" dbindex="4291">
El 20 d'agost s el dos-cents trenta-dos dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-tres en els anys de trasps. Queden 133 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1705 - Vic (Osona): els vigatans es revolten contra les autoritats borbniques.
Mn:
1866 - Estats Units: el president Andrew Johnson declara formalment la fi de la Guerra Civil Americana;
1869 - S'inaugura a Valncia el Trinquet de Pelayo, la Catedral de l'Escala i corda.
1914 - ocupaci de Brusselles (Blgica) per les tropes alemanyes a la Primera Guerra Mundial;
1936- Alfacar: Sn afusellats pels feixistes i llenats a una fossa el poeta Federico Garca Lorca, el mestre Discoro Galindo i els banderillers Joaqun Arcollas i Francisco Galadi.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1890 - Estats Units: Howard Phillips Lovecraft , novellista de terror gtic .

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1914 - Papa Pius X;
1940 - Lev Trotski;
1980 - Pape ete, Tahit: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.

 Festes i commemoracions . 
Festa Major de Castellbisbal 
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5506" title="21 d'agost" nonfiltered="4287" processed="4262" dbindex="4292">
El 21 d'agost s el dos-cents trenta-tres dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-quatr en els anys de trasps. Queden 132 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1256 - L'Infant Jaume  (Jaume II) s reconegut com a successor del regne de Mallorca.
1981 - Gelida: primera emissi de Rdio Gelida.
Mn:
1792 - S'usa per primera vegada la guillotina a Frana;
1959 - Hawaii esdev el 50 estat dels Estats Units;
1975 - Aleria (Crsega) Edmond Simeoni i un grapat de nacionalistes corsos armats ocupen una cava acusada de frau en l'elaboraci de vi i s'enfronten amb la policia (fets d'Aleria).
1991 - El Parlament de Letnia proclama la seva independncia de la URSS;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1165 - Felip II Capet, rei de Frana , anomenat August ;
1765 - Guillem IV, rei d'Anglaterra;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1157 - Fresneda (Castella - la Manxa, Espanya): Alfons VII de Castella, rei de Galcia, Castella i Lle;

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5507" title="22 d'agost" nonfiltered="4288" processed="4263" dbindex="4293">
El 22 d'agost s el dos-cents trenta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-cinqu en els anys de trasps. Queden 131 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1936 - Lleida - s assassinat el diputat carl Casimir de Sangens i Bertrand per milicians del Front Popular.
Mn:
1485 - Batalla de Bosworth Field i fi de la Guerra de les Roses a Anglaterra;
1642 - inici de la Guerra Civil anglesa;
1770 - l expedici de James Cook arriba a la costa est d Austrlia;
1846 - els Estats Units s annexionen Nou Mxic;
1941 - les tropes alemanyes inicien el setge de Leningrad;
1962 - intent d assassinat del president francs Charles De Gaulle;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1862 - Claude Debussy , compositor francs (1918);

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5508" title="23 d'agost" nonfiltered="4289" processed="4264" dbindex="4294">
El 23 d'agost s el dos-cents trenta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-sis en els anys de trasps. Queden 130 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1305 - execuci de l escocs William Wallace;
1326 - coronaci del rei Felip VI de Frana;
1614 - fundaci de la universitat de Groningen;
1813 - Batalla de Grossbeeren ; els prussians de Von Bulow foragiten l exrcit francs;
1821 - Mxic s independitza d Espanya;
1839 - Gran Bretanya captura Hong Kong;
1866 - Tractat de Praga , fi de la Guerra Austro-Prussiana;
1939 - signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop de no-agressi entre Alemanya i la Uni Sovitica;
1942 - inici de la Batalla de Stalingrad;
1943 - F de la Batalla de Kursk;
2006 - Mil (la Llombardia): la  assoleix 2000 articles.

 Naixements .
Pasos Catalans.
Mn.
 1864 - Murnis (Creta): Eleftherios Venizelos, poltic grec.
 1963 - Corea del Sud: Chan-wook Park destacat director de cinema.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans.
2008 - Barcelona (Barcelons): Maria Dolors Orriols i Monset, escriptora catalana.
Mn.
1281 - Opheilissem (ducat de Brabant): Joan d'Enghien, prncep-bisbe del principat de Lieja;
Festes.
Correfoc de Tordera;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5509" title="24 d'agost" nonfiltered="4290" processed="4265" dbindex="4295">
El 24 d'agost s el dos-cents trenta-sis dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-set en els anys de trasps. Queden 129 dies per finalitzar l'any.


 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
79: Les ciutats italianes de Pompeia, Hercul i Stabies queden sepultades sota diversos metres de cendra desprs de l'erupci del volc Vesuvi.
410 - Els visigots d'Alaric I saquegen Roma durant tres dies.
1456 - Acaba la impressi de la Bblia de Gutenberg.
1572 - Massacre d'hugonots a la Nit de Sant Bartomeu, ordenada per Carles IX de Frana.
1912 - Alaska passa a ser territori dels Estats Units desprs de ser comprat a Rssia.
1942 - Batalla de les Illes Salom de l'est, el portaavions japons Ryuho s enfonsat.
1949 - Entra en vigor el tractat de l'Atlntic Nord (OTAN).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1358 - Perpiny: Joan I el Caador, rei d'Arag, de Valncia i de Mallorca (m. 1390);
1552 - Bolonya (Estats Pontificis): Lavinia Fontana, pintora italiana (m. 1614);
1817 - Sant Petersburg (Rssia): Aleksey Konstantinovich Tolstoi, escriptor rus (m. 1875);
1981 - Buffalo (Estats Units): Chad Michael Murray, actor estatunidenc.
2003 - Pars (Frana): Alexandre Coste, fill del prncep de Mnaco Albert II.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .

Sant Bartomeu, festa major de Sants, Sitges, Igualada, Capdepera, Monturi, Sller i Ferreries.
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5510" title="25 d'agost" nonfiltered="4291" processed="4266" dbindex="4296">
El 25 d'agost s el dos-cents trenta-set dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-vuit en els anys de trasps. Queden 128 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1580 - Alcntara (Extremadura), Espanya: Batalla d'Alcntara, les tropes espanyoles vencen a les portugueses;
1604 - Londres (Regne d'Anglaterra): signatura del Tractat de Londres de 1604 entre Anglaterra i el Regne d'Espanya que va posar fi a la Guerra anglo-espanyola de 1585-1604;
1825 - Uruguai: declaraci d'independncia d'Uruguai;
1944 - Pars (Frana): alliberament de la ciutat de Pars pels Aliats;
1921 - Berln (Alemanya): signatura del Tractat de Berln de 1921.
2004 - Rssia: la caiguda, probablement provocada, de dos avions comercials (a la regi de Tula i a Rostov), amb noms dos minuts de diferncia, causa la mort d'unes noranta persones.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1831 - Santiago (Xile): Benjamn Vicua Mackenna, historiador i poltic xil.
1842 - Angers (Frana): douard Louis Trouessart, zoleg francs.
1912 - Neunkirchen (Alemanya): Erich Honecker, poltic alemany, president de l'RDA (m. 1994).
1930 - Edimburg (Esccia): Sean Connery, actor escocs.
1968 - Clarkston (Esccia): Stuart Murdoch, cantant escocs, lder de la banda Belle and Sebastian.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1776 - Edimburg, Esccia: David Hume, filsof empirista escocs.

 Festes i commemoracions . 
La Tomatina de Bunyol (la Foia de Bunyol).
La festa d'En Toca-Sons, Taradell (Osona).
La festa Major de Ripollet , Barcelona .
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5511" title="26 d'agost" nonfiltered="4292" processed="4267" dbindex="4297">
El 26 d'agost s el dos-cents trenta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-nov en els anys de trasps. Queden 127 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1875 - la Seu d'Urgell (l'Alt Urgell): els carlins hi sn derrotats; acaba aix la III Guerra Carlina.
1936 - Quart de Poblet (Horta Oest)- s assassinat el poltic conservador valenci Juan Bautista Valldecabres Rodrigo.
1968 - Prada de Conflent (el Conflent): hi comencen de les Diades de Cultura (duraran fins el 31), que l'estiu segent esdevindran la Universitat Catalana d'Estiu.
Mn:
1883 - Krakatoa (Indonsia): el volc de l'illa sofreix una de les ms grans explosions volcniques conegudes; van desaparixer volatilitzats dos teros de l'illa.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:

Mn:
1890 - Florncia, Itlia: Carlo Collodi. Periodista i escriptor de llibres infantils, entre ells Les aventures d'en Pinotxo.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5512" title="27 d'agost" nonfiltered="4293" processed="4268" dbindex="4298">
El 27 d'agost s el dos-cents trenta-nov dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quarant en els anys de trasps. Queden 126 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1916 - Bucarest (Regne de Romania): se signa el Tractat de Bucarest de 1916 entre Romania i la Triple Entente.
1936- Cementiri de Pereir, Vigo (Galcia): Sn afusellats per les autoritats franquistes els membres del Comit del Front Popular de Vigo: Emilio Martnez Garrido, Jos Antela Conde, Ignacio Seoane Fernndez, Enrique Heraclio Botana Prez i Antonio Bilbata Zubelda.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1890 - Filadlfia (Estats Units); Man Ray, artista;
 1977 - Brasil: Anderson Luis de Souza, Deco, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 2007 - Emma Penella actriu espanyola.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5513" title="28 d'agost" nonfiltered="4294" processed="4269" dbindex="4299">
El 28 d'agost s el dos-cents quarant dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-un en els anys de trasps. Queden 125 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1985 - Everest: Toni Sors, scar Cadiach Puig i Carles Valls Ocaa, juntament amb els xerpes Shambu Tamang, Ang Karma i Narayan Shrestra, van ser els primers catalans en posar-hi els peus.
Mn:
1673 - El prncep de Montesacro ocupa definitivament les illes Alhucemas i les posa sota sobirania espanyola.
1963 - Martin Luther King, detractor pacifista del racisme als Estats Units, llegeix el seu histric discurs I have a dream (Tinc un somni), on condemna la segregaci racial de certs collectius als Estats Units.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1749 - Johann Wolfgang von Goethe; escriptor alemany.
1990 - Bojan Krkic Perez; jugador del F.C.Barcelona.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 2007 - Boadilla del Monte (Madrid) Francisco Umbral escritor espanyol. ;
 2007 - Sevilla (Espanya): Antonio Puerta- jugador de futbol espanyol;

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5514" title="29 d'agost" nonfiltered="4295" processed="4270" dbindex="4300">
El 29 d'agost s el dos-cents quaranta-un dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-dos en els anys de trasps. Queden 124 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1642 - Perpiny (el Rossell): la ciutat, fins aleshores en mans dels teros castellans, s ocupada per les tropes franceses, desprs de quatre mesos de setge (guerra dels Segadors).
1936- Castell de la Plana- s desembarcat al port i assassinat el diputat valenci Francisco Javier Bosch Marn (DRV) amb 55 persones ms.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1933 - Neuilly-sur-Seine (Frana): Ramses Shaffy, actor i cantant neerlands.
1936 - Coco Solo (Panam): John McCain, poltic estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 2007 - Barcelona (Barcelons): Rosalia Guilleumas i Brosa, filloga i directora de l'Escola de Bibliologia, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputaci i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Mn:
2006, El Caire (Egipte) - Naguib Mahfuz, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5515" title="30 d'agost" nonfiltered="4296" processed="4271" dbindex="4301">
El 30 d'agost s el dos-cents quaranta-dos dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-tres en els anys de trasps. Queden 123 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2005 - Vilafranca del Peneds: Els Castellers de Vilafranca carreguen per primera vegada a la histria el 2 de 9 amb folre durant la Diada de Sant  Flix.
2008 - Vilafranca del Peneds: La Colla Joves dels Xiquets de Valls descarrega per primer cop en la seva histria el 5 de 9 amb folre durant la Diada de Sant  Flix.
2008 - Vilafranca del Peneds: La Colla Vella dels Xiquets de Valls intenta per primer cop en la histria el 3 de 9 amb folre i agulla durant la Diada de Sant  Flix.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1883 - Utrecht (els Pasos Baixos): Christian Emil Marie Kpper conegut com Theo van Doesburg, pintor, arquitecte i teric de l'art ;
neerlands.
1886 - Gand (Blgica) - George Minne, escultor i dibuixant;
1974 - Barakaldo (Euskadi): Javier Otxoa i Ricardo Otxoa ciclistes professionals.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Sant Flix, festa major de Vilafranca del Peneds i diada castellera;
Dia per al record dels desapareguts;
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5516" title="31 d'agost" nonfiltered="4297" processed="4272" dbindex="4302">
El 31 d'agost s el dos-cents quaranta-tres dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-quatr en els anys de trasps. Queden 122 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1995 - Vilafranca del Peneds: Els Castellers de Vilafranca carreguen per primera vegada al S.XX el pilar de 8 amb folre i manilles durant la Diada de Sant Ramon.
Mn:
1936 - la Corunya: s afusellat el diputat republic gallec Manuel Guzmn Garca.
1991 - Kirguizistan: s'independitza de la Uni Sovitica.
2004 - Moscou (Rssia): una kamikaze fa deu morts i una cinquantena de ferits en un atemptat al metro.
2004 - Beerxeba (Israel): dos kamikazes de Hams hi fan esclatar sengles autobusos de lnia i hi causen una vintena de morts i gaireb un centenar de ferits.
2004 - l'Iraq: l'anomenat Exrcit d'Ansar al-Sunna hi assassina dotze treballadors nepalesos que havia segrestat a principis d'agost.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
12 - Calgula, emperador de Roma.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1724 - Madrid - Llus I d'Espanya, rei d'Espanya. Succe a Felip V morint pocs mesos desprs de la seva coronaci. Fou succet per Carles III. ;
 1997 - Diana Spencer, princesa de Galles.

 Festes i commemoracions . 
Pasos Catalans:
Sant Ramon Nonat;
Festa Major i Romeria a Sant Ramon, municipi de la Segarra.
Santa Pola: Dia del preg. Comencen les festes patronals i de moros i cristians en honor a la Maredu de Lorito.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5517" title="1 de setembre" nonfiltered="4298" processed="4273" dbindex="4303">
L'1 de setembre s el dos-cents quaranta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-cinqu en els anys de trasps. Queden 121 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1300 - Lleida (el Segri): Jaume II hi funda l'Estudi General.
1931 - Madrid (Espanya): El Consell de Ministres aprova la cessi del Castell de Bellver i el bosc que el rodeja a l'Ajuntament de Palma.
Mn:
5509 aC - dia de la creaci del mn (segons l'Imperi Bizant) i comenament del seu calendari.
1916 - en el context de la Primera Guerra Mundial, Bulgria declara la guerra a Romania.
1923 - Jap: un terratrmol destrueix les ciutats de Tquio i Yokohama i causa unes 500.000 vctimes mortals.
1939 - inici de la Segona Guerra Mundial amb la invasi alemanya de Polnia.
2004 - Beslan (Osstia del Nord, Federaci Russa): radicals txetxens segresten una escola, que ser assaltada per l'exrcit rus al cap de dos dies, amb un balan de gaireb mig miler de morts.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1653 - Nuremberg (Alemanya): Johann Pachelbel, compositor.
1946 - Douglas (Illa de Man, Regne Unit): Barry Gibb, cantant, compositor i productor angls, membre dels Bee Gees.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1715 - Versalles (Frana): Llus XIV, el Rei Sol.
2005 - Sant Tropetz, (Frana): Antoni Clav i Sanmart, Artista Catal.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5518" title="lgebra" nonfiltered="4299" processed="4274" dbindex="4304">


L' lgebra s una de les principals branques de les matemtiques, juntament amb la geometria, l'anlisi i la teoria de nombres. L'lgebra es pot considerar com una generalitzaci i extensi de l'aritmtica.

El terme lgebra,  ve de l'rab al-djebr (     ) i significa "restauraci", i s part del ttol d'un tractat de l'any 830 escrit pel matemtic persa al-Khwarizmi:  Al-Kitab al-muhtasar fi hirab al-Jabr wa-l-muqabala ("Llibre condensat del clcul per restauraci i reducci").

El camp pot dividir-se tempativament en: 
 lgebra elemental. Aix inclou, entre d'altres, l's de smbols, conjunts, variables, la definici d'expressions matemtiques com ara funcions o polinomis i la seva factoritzaci(determinaci de les seves arrels). Aquest ltim problema, ms conegut com a resoluci d'equacions polinomials, se sol considerar l'objectiu final de l'lgebra clssica, i de fet el teorema fonamental de l'lgebra en garanteix la factibilitat.
 lgebra computacional, on es recullen els algorismes per a la manipulaci d'objectes matemtics.
 lgebra abstracta, tamb anomenada a vegades lgebra moderna, on es defineixen axiomticament, entre d'altres, les estructures algebraiques de grup, anell i cos. Inclou, entre d'altres:
 lgebra lineal, on s'estudien les propietats especfiques dels espais vectorials (incloent matrius).
 lgebra universal, on s'estudien de forma general els sistemes formats per un conjunt i una colleci d'operacions sobre ell. ;
 Geometria algebraica, que combina l'lgebra abstracta amb la geometria.

 Context original .
Al-Khwarizmi va escriure dos llibres fonamentals per l'lgebra:
 A Kitab al-jam'wal tafriq bi hirab al-Hind ("Llibre de la suma i de la resta segons el mtode dels hinds") va proposar una nova forma d'operar a la tradicional de l'bac, i va costar molt que s'accepts. El mtode s el que s'utilitza avui en dia per ensenyar els nens a sumar: per tal de sumar , es colloquen els dos nombres un a sota l'altre i se sumen, primer les unitats, desprs les desenes.
 Al llibre esmentat anteriorment, Al-Kitab al-muhtasar fi hirab al-Jabr wa-l-muqabala ("Llibre condensat del clcul per restauraci i reducci") es proposen dues tcniques, que serien la base de l'lgebra: al-jabr (restaurar) era recollocar les coses "correctament", s a dir, si per exemple es tenia l'equaci , s'havia de passar a . L'altra operaci, al-muqabala (redur) consistia en treure quantitats iguals: si per exemple, es tenia , aquesta equaci era equivalent a .

Nota: Les explicacions es posen segons la notaci actual per tal que resultin comprensibles, per cal tenir en compte que tota la matemtica es plantejava i resolia de manera retrica fins al segle XVI.































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5519" title="2 de setembre" nonfiltered="4300" processed="4275" dbindex="4305">
El 2 de setembre s el dos-cents quaranta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-sis en els anys de trasps. Queden 120 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1827 - Viella (la Vall d'Aran): el Conselh Generau d'Aran, que regia els destins de la vall des del segle XIII, s'hi reuneix per darrera vegada abans de l'poca moderna.
1843 - Barcelona: s'hi esdev "la Jamncia", una revolta popular contra el govern per la situaci de gana i pobresa.
2004 - Barcelona: en el marc del Frum de les Cultures, s'hi comena a celebrar el Congrs de Moviments Humans i Immigraci, que durar fins el dia 5. ;
Mn:
31 aC - August guanya a les forces de Marc Antoni i Clepatra a la decisiva Batalla d'ccium.
1347 - Praga (Txquia): Carles IV de Bohmia i Blanca de Valois sn coronats reis de Bohmia.
1666 - Gran incendi de Londres.
1945 - Cuirassat Missouri (Badia de Tquio, Jap): les autoritats japoneses firmen la rendici del pas davant dels aliats (Segona Guerra Mundial).
2002 - Strpy-Bracquegnies (Blgica): Obertura de l ascensor naval d'Strpy-Thieu, el ms llarg del mn.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1876 - Verges (el Baix Empord): Francesc Camb, poltic catal.
Mn:
1964 - Beirut (Lban): Keanu Reeves, actor anglocanadenc.
1966 - Coatzacoalcos (Mxic): Salma Hayek, actriu mexicana.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2004 - Barcelona: Joan Or, bioqumic catal.
Mn:
1937 - Ginebra (Sussa): Pierre de Coubertin reinstaurador dels Jocs Olmpics de l'era moderna.
1973 - Bournemouth (Anglaterra): John R.R. Tolkien, escriptor i filleg angls.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5520" title="3 de setembre" nonfiltered="4301" processed="4276" dbindex="4306">
El 3 de setembre s el dos-cents quaranta-sis dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-set en els anys de trasps. Queden 119 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1713 - Terrassa (el Valls Occidental): les tropes borbniques, durant la Guerra de Succesi, ocupen la vila, la incendien i la saquegen durant tres dies.
Mn:
301 - San Marino, un dels estats ms petits del mn, i la repblica encara en existncia ms antiga del mn, s fundat per Sant Marino.
1189 - Westminster (Londres, Anglaterra): hi coronen Ricard I.
1260 - Els mongols sn derrotats pels mamelucs a la Batalla d'Ain Jalut, a Palestina, fet que marcar l'inici del declivi de l'imperi Mongol, en el seu moment de mxima expansi.
1783 - Pars (Frana): s'hi signa el tractat que acaba la Guerra de la Independncia dels Estats Units.
1939 - Segona Guerra Mundial: Gran Bretanya i Frana declaren la guerra  a Alemanya, desprs que aquesta envaeix Polnia.
1976 - el planeta Mart: la nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.
2004 - Beslan (Osstia del Nord, Federaci Russa): l'exrcit rus assalta l'escola segrestada per radicals txetxens des de feia dos dies, amb un balan de gaireb mig miler de morts.
2006 - Jap: La Selecci espanyola de bsquet, guanya la medalla d'or al Campionat del Mn de bsquet mascul celebrat al Jap.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2008 - Taradell (Osona): Joan Segarra i Iracheta, futbolista catal, jugador del FC Barcelona.

Mn:

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5521" title="4 de setembre" nonfiltered="4302" processed="4277" dbindex="4307">
El 4 de setembre s el dos-cents quaranta-set dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-vuit en els anys de trasps. Queden 118 dies per finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1285 - mar Mediterrnia: la flota de Roger de Llria derrota la dels francesos al golf de Roses.
2004 - Verd (l'Urgell): s hi inaugura el Museu de Joguets i Autmats.
Mn:
476 - Imperi Rom: Rmul August esdev el darrer emperador de l'Imperi Rom d'occident en ser deposat per Odoacre, el qual es proclama rei d'Itlia.
1781 - Los Angeles (Califrnia, EUA): un grup de 44 colons espanyols funden la ciutat amb el nom de El Pueblo de Nuestra Seora la Reina de los ngeles de Porcincula.
1870 - Frana: desprs de l'abdicaci de Napole III, s'hi declara la Tercera Repblica.  ;
1888 - Rochester (Nova York, EUA): George Eastman patenta la seva cmera amb la marca Kodak i la publicita amb la llegendria frase "You push the button, we do the rest" ("Vost premi el bot, que nosaltres ja farem la resta").

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1924 - Burjassot (l'Horta): Vicent Andrs i Estells, periodista i poeta valenci. (m. 1993);
Mn:
1905 - Londres, (Anglaterra): Mary Renault, Escriptora . (m. 1983);
1906 - Stettin, Pomernia, Alemanya, (avui dia Szczecin, Polnia): Dita Parlo, actriu cinematogrgica. (m.1971).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1743 - illa fluvial Reinnach (el Rin, Breisach, Alscia, Alemanya): Pere Joan Barcel i Anguera, conegut com Carrasclet, militar catal, mort lluitant amb ustria contra Frana en la guerra de Successi austraca.
Mn:
1164 - Pavia (Itlia) - Enric II de Leez, prncep-bisbe del principat de Lieja;
2006 - Mor Steve Irwin als 44 anys d'edat;

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5522" title="5 de setembre" nonfiltered="4303" processed="4278" dbindex="4308">
El 5 de setembre s el dos-cents quaranta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-nov en els anys de trasps. Queden 117 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1229 - Salou (el Tarragons): sota les ordres del rei Jaume I, en surt l'estol que conquerir Mallorca.
1909 - Paterna (l'Horta de Valncia): Gaspar Brunet i Joan Olivert aconsegueixen de fer envolar el primer avi als Pasos Catalans.
1972: Munic (Alemanya): el grup terrorista palest Setembre Negre assassina 11 atletes de la delegaci d'Israel que participaven als Jocs Olmpics de Munic, (Alemanya), acci coneguda com la Massacre de Munic. ;
1977 - Merritt Island (Florida, Estats Units): llanament de la sonda espacial Voyager 1.
1976 - Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissi radiofnica d'un partit de futbol en catal, des de la guerra del 36.
2005 - Calvi (Mallorca): IB3 Televisi comena les seves emissions regulars.
Mn:
1666    Acaba el Gran incendi de Londres: Un gran foc crema a Londres durant tres dies. 10.000 edificis, dhuc la Catedral de Saint Paul, es van destruir, per noms es coneix que morissen 16 persones.
1905 - Jap i Rssia signan a Portsmouth (New Hampshire, Estats Units) un tractat de pau que posa fi a la Guerra Russo-Japonesa (1904-1905).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:

1912 - Los Angeles, Estats Units: John Cage, compositor.
1942 - Munic, Alemanya: Werner Herzog, director, documentalista, actor i productor alemany.
1946 - Stone Town (Zanzbar): Farrokh Pluto Bulsara, conegut com Freddie Mercury, cantant britnic component de The Queen.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1997:Calcuta (ndia): Mor la Mare Teresa de Calcuta religiosa catlica i Premi Nobel de la Pau de 1979.
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5523" title="1 de desembre" nonfiltered="4304" processed="4279" dbindex="4309">
L'1 de desembre s el tres-cents trenta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-sis en els anys de trasps. Queden 30 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1307 - Corona d'Arag: Jaume II el Just ordena la persecuci dels templers.
1973 - Barcelona: Llus Maria Xirinacs i Damians inicia una vaga de fam davant de la pres model per reclamar l'amnistia dels presos poltics que durar 42 dies.
1978 - Barcelona: Es celebra la primera Telecogresca.
1999 - Barcelona: Rdio ART comena les seves emisions.
2005 - Madrid: Cinc militants de les JERC s'encadenen a les 11 del mat, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants ms amb el suport dels diputats d'ERC Joan Puig i Joan Tard.
2007 - Barcelona: Ms de 200.000 persones es manifesten pel dret a decidir.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1991 - Barcelona: Krian Bonet.
Mn:
1935 - Ciutat de Nova York (Estats Units): Woody Allen, cineasta estatunidenc.
1977 - Agoura Hills (Califrnia, EUA): Brad Delson, msic estatunidenc, guitarrista de Linkin Park.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1936 - Madrid (Espanya): Hans Beimler, poltic i milici comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.

 Festes i commemoracions . 
Celebraci de Sant Eloi, patr dels orfebres, argenters, joiers, metallrgics i ferradors.
Celebraci del dia mundial de la lluita contra la SIDA.
Onomstica:Sant Eloi, bisbe de Noyon (641-660); sants Edmon Campion i Robert Southwell, preveres, i beats Roger Filcock, Robert Middleton i companys, mrtirs (jesutes); sant Nam, profeta (s. VII aC); santa Natlia, mr., esposa de sant Adri. ;
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5524" title="2 de desembre" nonfiltered="4305" processed="4280" dbindex="4310">

El 2 de desembre s el tres-cents trenta-sis dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-set en els anys de trasps. Queden 29 dies per finalitzar l'any.

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1977 - Barcelona: l'autoritat militar fa empresonar Albert Boadella, director d'Els Joglars, en considerar que La Torna, estrenada feia dos dies, no s'ajusta al perms concedit.
Mn:
1936 - La Corunya: s afusellat pels militars franquistes el diputat republic gallec Jos Miones Bernrdez.
Naixements.

Pasos Catalans:

 1753 - Alacant: Francisco Javier Balmis, metge militar i cirurgi honorari de Carles IV;

 1940 - Xtiva: Raimon, cantant valenci;

Mn:

1923 - Nova York (EUA): Maria Callas, soprano;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:

 Festes i commemoracions.
Dia contra l'esclavatge;

----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5525" title="3 de desembre" nonfiltered="4306" processed="4281" dbindex="4311">
El 3 de desembre s el tres-cents trenta-set dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-vuit en els anys de trasps. Queden 28 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1872 - Barcelona: per sufocar una revolta popular, l'exrcit espanyol, comandat pel general Espartero, bombardeja la ciutat des de Montjuc.
1899 - Barcelona: un grup d'estudiants funda la Instituci Catalana d'Histria Natural, actualment (novembre del 2004) filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1911 - Mil: Nino Rota, compositor itali.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
2003 - Madrid: Dulce Chacn escriptora espanyola.
 Festes i commemoracions .
Dia internacional de la llengua basca;
Sant Francesc Xavier;
Dia internacional dels discapacitats;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5526" title="4 de desembre" nonfiltered="4307" processed="4282" dbindex="4312">
El 4 de desembre s el tres-cents trenta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents trenta-nov en els anys de trasps. Queden 27 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1997: La UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Msica Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ambds a Barcelona (Catalunya).
 Naixements . 
Pasos Catalans: ;
Mn:
1875 - Praga (Repblica Txeca): Rainer Maria Rilke, escriptor i poeta en llengua alemanya.
1892 - Ferrol (Galcia): Francisco Franco, poltic i militar espanyol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1642 - Pars (Frana): Armand-Jean du Plessis, Cardenal-Duc de Richelieu;
1993 - Los Angeles (EUA): Frank Zappa, msic, cineasta i  compositor americ  (nascut el 1940);

 Festes i commemoracions .
Santa Brbara, advocada contra les tempestes de llamps i trons i patrona de l'Arma d'Artilleria de l'exrcit espanyol.
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5527" title="5 de desembre" nonfiltered="4308" processed="4283" dbindex="4313">
El 5 de desembre s el tres-cents trenta-nov dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents quarant en els anys de trasps. Queden 26 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

1705 - Barcelona: al Palau de la Generalitat, convocades per l'arxiduc Carles III, fins al 31 de mar de l'any segent, s'hi celebren Corts per darrera vegada.
1998 - Pars (Frana): la Unesco declara Patrimoni de la Humanitat ms de 750 jaciments de pintures rupestres d'art llevant de l'arc mediterrani de la Pennsula Ibrica.
2002 - els Hostalets de Pierola (l'Anoia): un grup de paleontlegs de l'Institut Paleontolgic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moy-Sol, hi troben els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'.
2003 - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
2004 - Valncia: fins el dia 8, s'hi celebra el Frum Mundial de la Reforma Agrria.
Mn:
2004 - Tikrit (l'Iraq): els insugents maten 17 obrers d'una empresa que treballa per a l'exrcit dels Estats Units (guerra de l'Iraq).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1946 - Barcelona: Josep Maria Carreras Coll, conegut com Josep Carreras, tenor catal.
Mn:
1901 - Walt Disney, director, animador i productor de cinema. (m. 1966);
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1082 - la Perxa de l'Astor, Gualba (el Valls Oriental): Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes, comte de Barcelona, fet assassinar probablement per son germ, Berenguer Ramon II el Fratricida.
1474 - Elna (el Rossell): Bernat d'Oms i de Santapau, executat per l'exrcit francs per haver encapalat la resistncia contra l'ocupaci de la vila.
Mn:
 1038 - Lieja (Principat de Lieja): Reginard de Lieja, prncep-bisbe del mateix principat;
 1791 - Viena (ustria): Wolfgang Amadeus Mozart, compositor de msica clssica austrac.
 2007 - Krten (Alemanya): Karlheinz Stockhausen, compositor de msica clssica alemany.
 2008 - Moscou (Rssia): Alexis II, clergue ortodox estoni, 16 Patriarca de Moscou.
 2008 - Los Angeles (EUA): Nina Foch, actriu de cinema estatunidenca.

 Festes i commemoracions . 
Festa Local de Sant Juli de Cerdanyola a la comarca del Bergued;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5528" title="6 de desembre" nonfiltered="4309" processed="4284" dbindex="4314">
El 6 de desembre s el tres-cents quarant dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents quaranta-un en els anys de trasps. Queden 25 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans**;
1932, Barcelona - S'hi constitueix el Parlament de Catalunya: Llus Companys n's elegit president.
1961, Barcelona - S'hi publica el primer nmero de la revista "Cavall Fort".
1977, Barcelona - S'hi constitueix el primer Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya de desprs del franquisme.
1978, territoris d'administraci espanyola - S'hi celebra el referndum que plebiscitar la Constituci espanyola.
Mn**;
1534 - Equador: fundaci de l'actual ciutat de Quito (San Francisco de Quito), per Sebastin de Benalczar.
1998 - Veneuela: Hugo Chvez guanya per primer cop les eleccions.

 Naixements . 
Pasos Catalans** ;
Mn** ;
6 de desembre - Berkeley: Peter Buck, guitarrista de R.E.M..
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans;
2008 - Alacant (Alacant): Mikel de Epalza i Ferrer, arabista i traductor, d'origen basc.
Mn;
 2008 - Pars (Frana): Grard Lauzier, dibuixant de cmics i guionista de teatre i cinema francs.

 Festes i commemoracions .
Espanya - Dia de la Constituci.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5529" title="7 de desembre" nonfiltered="4310" processed="4285" dbindex="4315">
El 7 de desembre s el tres-cents quaranta-un dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-dos en els anys de trasps. Queden 24 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1941 - Pearl Harbor (Oahu, illes Hawaii, EUA): l'aviaci i la flota japoneses bombardegen aquesta base naval dels Estats Units, la qual cosa provoca que aquest pas entri a la Segona Guerra Mundial (batalla de Pearl Harbor).
2004 - Mil (la Llombardia, Itlia): amb la representaci d'Europa riconosciuta, d'Antonio Salieri, dirigida per Riccardo Muti, el teatre La Scala reobre les portes desprs d'una remodelaci milionria que ha comportat dos anys i mig d'obres dirigides per l'arquitecte Mario Botta.
2004 - l'Afganistan: Hamid Karzai pren possessi com a president del pas.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1967 - Tudela (Navarra): Jess Merino, futbolista professional.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 1985 -  Dei (Mallorca): Robert Graves, poeta angls.
 2007 - Barcelona (Barcelons): Sebasti Sorribas i Roig, escriptor barcelon.
Mn:

 Festes i commemoracions . 
Festa Local de Vacarisses a la comarca del Valls Occidental;
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5530" title="6 de setembre" nonfiltered="4311" processed="4286" dbindex="4316">
El 6 de setembre s el dos-cents quaranta-nov dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquant en els anys de trasps. Queden 116 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1339 - mar d'Alborn, davant Ceuta: un estol catal manat per Gilabert de Crulles hi derrota una fora naval marroquina.
1891 - Barcelona: Fundaci de l'Orfe Catal per Llus Millet i Amadeu Vives;
Mn:
1522 - Sanlcar de Barrameda (Cadis, Andalusia): Juan Sebastin Elcano i 17 supervivents de l'expedici de 265 hmens empresa per Ferno de Magalhes hi arriben a bord del vaixell Victoria, desprs de ser els primers de circumnavegar la Terra. ;
1620 - Plymouth (Anglaterra): els anomenats pelegrins salpen a bord del vaixell Mayflower en direcci a Nord-Amrica.
1901 - Buffalo (estat de Nova York, USA): a l'exposici Pan-Americana, l'anarquista Leon Czolgosz fereix el president William McKinley, el qual morir al cap de 8 dies.
 1930 - Argentina: El General Jos Flix Uriburu derroca el president Hiplito Yrigoyen. Comena la denominada Dcada infame, en qu l'Argentina queda immersa en la corrupci generalitzada del seu govern i la persecuci de l'oposici.
1972 - Munic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i deprs assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olmpics (massacre de Munic).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 1975 - Oriol Ripol Fortuny: Jugador de rugbi internacional.
Mn:
 1884 - Seraing (Blgica): Julien Lahaut, sindicalista, comunista i poltic belga;

 Necrolgiques: . 
Pasos Catalans:
Mn:
 2007 - Mdena (Itlia): Luciano Pavarotti, tenor itali.

 Festes: .
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5531" title="7 de setembre" nonfiltered="4312" processed="4287" dbindex="4317">
El 7 de setembre s el dos-cents cinquant dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-un en els anys de trasps. Queden 115 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1640 - Ceret (el Vallespir): els representants de Frana i Catalunya hi signen una aliana en contra Felip IV (guerra dels Segadors).
Mn:
1822 - Brasil: el prncep-regent Pere I de Brasil i IV de Portugal va declarar-ne la independncia.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
 Festa de la filloxera a Sant Sadurn d'Anoia a la comarca de l'Alt Peneds;
 Inici de les Festes de Moros i Cristians de Mutxamel amb el Preg de Festes.
----
Un dia abans / Un dia desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5532" title="8 de setembre" nonfiltered="4313" processed="4288" dbindex="4318">
El 8 de setembre s el dos-cents cinquanta-un dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-dos en els anys de trasps. Queden 114 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1229 - Palomera: Emmarcada a la Conquesta de Mallorcaarribada de Jaume I i el seu exrcit a la Palomera.
1636 - Fundaci de la Universitat de Harvard.
1904 - Roquetes (el Baix Ebre): fundat per la Companyia de Jess, hi comena a funcionar l'Observatori de l'Ebre.
1930 - Andorra la Vella (Andorra): en unes dependncies de la Casa de la Vall s'hi inaugura una biblioteca que ser el precedent de la Biblioteca Nacional d'Andorra (inaugurada el 20 de desembre de 1974).
 1996 - Felip de Borb assumeix el ttol de Duc de Montblanc.
Mn:
2004 - Utah (els Estats Units): a causa d'un error del dispositiu de frenada, s'hi estavella la cpsula de la missi Genesis, destinada a recollir partcules procedents del Sol i transportar-les fins a la Terra per estudiar-les.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1824 - Girona: Jaume Nun, compositor de la msica de l'himne nacional mexic;
Mn:
1830 - Malhana (Provena, Frana): Frederic Mistral, escriptor occit guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
1841 - Nelahozeves (Txquia): Antonn Dvork, compositor txec.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2004 - Barcelona: Josep Maria Baget Herms, periodista catal, crtic televisiu i professor.
Mn:
1654 - Cartegena d'ndies (Colmbia): Sant Pere Claver, missioner catal.
2004 - Madrid: Matas Prats Caete, periodista espanyol.

 Festes i commemoracions . 
Diada Nacional d'Andorra;
Dia d'Astries;
Dia d'Extremadura;
Dia de les Mares de Du trobades;
Dia Internacional de l'Alfabetitzaci;
Sant Sergi I;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5533" title="26 d'octubre" nonfiltered="4314" processed="4289" dbindex="4319">
El 26 d'octubre s el dos-cents noranta-nov dia de l'any del calendari gregori i el tres-cent en els anys de trasps. Queden 66 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2008 - Girona: Els Minyons de Terrassa descarreguen per primera vegada en la seva histria el pilar de 8 amb folre i manilles.
2008 - Molins de Rei: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primera vegada en la seva histria el pilar de sis.
1981 - Valls: La Colla Vella dels Xiquets de Valls descarreguen per primera vegada al S.XX el 4 de 9 amb folre durant la Diada de Santa Ursula.
1986 - Valls: La Colla Joves dels Xiquets de Valls descarreguen per primera vegada al S.XX el 3 de 9 amb folre durant la Diada de Santa Ursula.  ;
Mn:
2004 - Jerusalem (Palestina): el Parlament israeli aprova el pla de retirada de Gaza impulsat per Ariel Sharon.
2004 - Es crea lAgencia europea per a la gesti de la cooperaci operativa a les fronteres exteriors dels Estats membros de la Uni Europea, tamb anomenada Frontex;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1980- Berga (el Bergued): Josep Ester Borrs lder de la CNT.
1923 - Lleida (el Segri): Joan Or, bioqumic catal.
Mn:
1916 - Jarnac (la Charente, Poitou-Charentes, Frana): Franois Mitterrand, poltic francs, president de pas.
1966 - Minnesota (EUA): Chad Smith, bateria de la banda californiana "Red Hot Chili Peppers";

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 2002 - Valncia: Alfons Cuc, professor i poltic valenci.
Mn:

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5534" title="8 de desembre" nonfiltered="4315" processed="4290" dbindex="4320">
El 8 de desembre s el tres-cents quaranta-dos dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-tres en els anys de trasps. Queden 23 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
965 - Primera menci documentada de Sant Just Desvern.
1348 - Mislata (l'Horta de Valncia): les tropes de Pere III, manades per Lope de Luna, hi derroten els unionistes (batalla de Mislata).
1976 - Barcelona: Presentaci del Congrs de Cultura Catalana.
Mn:
2004 - els Estats Units: IBM ven per gaireb 1.000 milions d'euros la divisi d'ordinadors personals a Lenovo,  que n's el primer fabricant xins.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1854 - Girona: Ramon Turr i Darder, fisileg i filsof catal.
1987 - Barcelona: Nil Montserrat pilot d'automobilisme.
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1980 - Nova York (EUA): John Lennon, msic angls, component de The Beatles, assassinat per Mark David Chapman.

 Festes i commemoracions .
La Purssima o Immaculada Concepci de la Mare de Du. s patrona de Castelldefels (el Baix Llobregat), de Callosa de Segura, Benijfar i Torrevella (el Baix Segura), de Guardiola de Bergued (el Bergued), de Sant Maral (Castellet i la Gornal, el Garraf), d'Ontinyent i Bocairent (la Vall d'Albaida); d'Espanya, dels Estats Units, de Nicaragua i de l'estat de Mrida (Veneuela); dels farmacutics i de la Infanteria Espanyola.
Fira de la Purssima a Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat), Gironella (el Bergued), Camprodon i Setcases (el Ripolls).
Dia de la Mare de Du Fumadora a Arenys de Mar (el Maresme);
Sant Eucari;
Sant Romaric;
Santa Ester;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5535" title="9 de desembre" nonfiltered="4316" processed="4291" dbindex="4321">
El 9 de desembre s el tres-cents quaranta-tres dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-quatr en els anys de trasps. Queden 22 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1625 - La Haia (Provncies Unides): se signa el Tractat de La Haia de 1625 mitjanant el qual el Regne d'Anglaterra i les Provncies Unides acorden donar ajuda econmica a Christian IV de Dinamarca.
1888 - Finalitza l'Exposici Universal de Barcelona (1888);
1931 - Madrid (Espanya): les Corts aproven la nova Constituci. ;
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2008 - Barcelona (Barcelons): Jordi Benito i Verdaguer, artista catal.

Mn:
 2008 - Zagreb (Crocia): Draan Jerkovi , jugador i entrenador de futbol croata.

 Festes i commemoracions . 
Dia contra la corrupci;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5536" title="10 de desembre" nonfiltered="4317" processed="4292" dbindex="4322">
El 10 de desembre s el tres-cents quaranta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-cinqu en els anys de trasps. Queden 21 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1640 - el coll de Balaguer (Vandells i l'Hospitalet de l'Infant, el Baix Camp): els teros castellans hi derroten els resistents catalans (batalla del Coll de Balaguer, guerra dels Segadors).
1809 - Girona: desprs d'un setge de set mesos, la ciutat es rendeix als francesos (guerra del Francs).
2007: El Departament dels Pirineus Orientals hi oficialitza el catal.
Mn:
1898 - Cuba s'independitza d'Espanya tot i que resta sota control dels Estats Units que la hi reconeixeran definitivament el 20 de maig de 1902.
1948 - Palau de Chaillot (Pars): l'ONU proclama la Declaraci Universal dels Drets Humans.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 1986-Rafael Manuel Gorgues Trtola (Valncia), jugador de basquetbol;

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
 1936 - Valls (Costera): Gonal Vinyes i Massip, sacerdot, poeta i escriptor valenci.
2008 - Premi de Mar (Maresme): Robert Segura Monje, guionista i dibuixant de cmics catal.
Mn:
 1198 - Marrqueix (Marroc): Averroes, filsof andalus.
 2006 - Santiago de Xile (Xile): Augusto Pinochet, militar i dictador xil.

 Festes i commemoracions .
Dia internacional dels drets humans;
----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5537" title="11 de desembre" nonfiltered="4318" processed="4293" dbindex="4323">
El 11 de desembre s el tres-cents quaranta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-sis en els anys de trasps. Queden 20 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1911 - El Caire (Egipte) - Naguib Mahfuz, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
1918 - Kislovodsk (Rssia): Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus, dissident del rgim comunista de Stalin, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1970 (m. 2008).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 2008 - Los Angeles (EUA): Bettie Page, model pin-up estatunidenca.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5538" title="12 de desembre" nonfiltered="4319" processed="4294" dbindex="4324">
El 12 de desembre s el tres-cents quaranta-sis dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-set en els anys de trasps. Queden 19 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1889 - Barcelona: l'enginyer catal Francesc Bonet i Dalmau patenta  el primer autombil d'explosi del nostre pas, conegut com a Bonet.
Mn:
 1509 - Blois (Regne de Frana): s'hi signa el Tractat de Blois de 1509 pel qual s'assegura la successi a la Corona de Castella de Carles d'Habsburg.
 1946 La 50ena Sessi plenria de les Nacions Unides: Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui excls com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable. ;
1963 - Kenya s'independitza del Regne Unit.
1991 - Rssia: La RSFS de Rssia va deixar de formar part de la Uni Sovitica.
1991 - Nigria: Abuja va esdevenir oficialment la capital de l'estat.
2004 - Brusselles (Blgica): els ministres de Transports dels vint-i-cinc pasos de la Uni Europea donen el vist-i-plau al sistema de localitzaci via satllit Galileo, que s'estrenar el 2008.
2007 - Badalona. Es desallotja l'Hospital Germans Trias i Pujol degut a un incendi als soterranis. El fum va ser distribuit pel sistema de ventilaci afectant diverses plantes. ;

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1821 - Rouen (Frana): Gustave Flaubert, escriptor francs.
1883 - Dubln (Irlanda): Peadar Kearney, escriptor, compositor i poeta irlands.
1915 - Hoboken (Nova Jersey, Estats Units): Frank Sinatra, actor i cantant estatunidenc.
1970 - Catskill Mountains (Nova York): Jennifer Connelly, actriu.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
 2008 - Nicsia (Xipre): Tassos Papadopoulos, poltic xipriota, 5 President de Xipre.
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5539" title="13 de desembre" nonfiltered="4320" processed="4295" dbindex="4325">
El 13 de desembre s el tres-cents quaranta-set dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-vuit en els anys de trasps. Queden 18 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1996 - Barcelona: Un grup d'intellectuals nacionalistes espanyols creen, al CCCB el Foro Babel amb la intenci d'esdevenir un grup de pressi a favor del l's del castell a Catalunya.

Mn:
1474 - Segovia, Espanya: Isabel de Castella s proclamada reina de Castella;
1545 - Trento, Itlia: S'inicia el Concili de Trento;
1902 - Assuan, Egipte: s'ignaugura la presa que duu el nom d'aquesta poblaci;
1974 - Malta esdev una repblica;
1981 - Nova York, EUA: Javier Prez de Cullar s escollit Secretari General de les Nacions Unides;
1996 - Nova York, EUA: Kofi Annan s escollit Secretari General de les Nacions Unides;
2001 - ndia: militars armat realitzen un cop d'estat fallit al parlament d'aquest pas asitic;
2003 - Tikrit, Iraq: Saddam Hussein s capturat per tropes nord-americanes;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1923 - Barcelona: Antoni Tpies, pintor catal.
Mn:
1521 - Grottammare, Itlia: Papa Sixte V;
1886 - Guanajuato, Mxic: Diego Ribera, pintor mexic.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1302 - Lieja (Principat de Lieja), Adolf II de Waldeck, prncep-bisbe;
1466 - Florncia, (Itlia): Donatello, pintor itali.
1971 - Pars, (Frana): Dita Parlo, actriu cinematogrfica.
2006 - Anvers (Blgica) - Robert Long cantautor.

 Festes i commemoracions .
Festa Local de Caldes d'Estrac a la comarca del Maresme;
Santa Llcia;
Nit de Santa Llcia;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5540" title="14 de desembre" nonfiltered="4321" processed="4296" dbindex="4326">
El 14 de desembre s el tres-cents quaranta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents quaranta-nov en els anys de trasps. Queden 17 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2003 - Barcelona, Palau del Tinell. PSC, ERC i ICV-EUiA signen l'Acord per a un Govern Catalanista i d'Esquerres a la Generalitat de Catalunya i formen l'anomenat Tripartit.
Mn:
1900 - Max Planck publica el seu estudi de la teoria quntica.
1911 - L'expedici liderada pel noruec Roald Amundsen s la primera en trepitjar el Pol Sud. ;
1927 - L'Iraq s'independentitza del Regne Unit.
1927 - La companyia Iberia fa el primer vol comercial entre Madrid i Barcelona;
1950 - Es crea l'ACNUR per una resoluci de l'Assemblea General de les Nacions Unides;
1995 - Pars, (Frana): s'hi signen els Acords de Dayton amb el que s'acaba la guerra de Bsnia;
2003 - Vencia, (Itlia): el Teatre de la Fenice reobre desprs de l'incendi de 1996.
2003 - Bagdad (l'Iraq): els nord-americans anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que proablement el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
2004 - Millau, (Frana): s'inaugura el Viaducte de Millau, el pont ms llarg del mn.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1503 - Saint-Rmy-de-Provence, (Frana): Nostradamus, astrleg i matemtic. (m. 1566);
1546 - Knudstrup, (Dinamarca): Tycho Brahe, astrnom. (m. 1601);
1951 - Amsterdam,(Holanda Septentrional): Jan Timman, escaquista.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5541" title="15 de desembre" nonfiltered="4322" processed="4297" dbindex="4327">
El 15 de desembre s el tres-cents quaranta-nov dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquant en els anys de trasps. Queden 16 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1412 - Casp: Ferran I s escollit rei d'Arag.
Mn:
1976 - Espanya: s'hi celebra el referndum que plebiscitar la Llei per a la Reforma Poltica.
1995 - El Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees emet l'anomenada Llei Bosman.
2000 - Txernbil (Ucrana): La central nuclear de Txernbil tanca definitivament desprs del greu accident de l'any 1986.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
37 - Antium: Ner, emperador rom.
1832 - Dijon (Frana): Gustave Eiffel, enginyer civil francs. ;
1859 - Byalistok (Polnia): Ludwik Lejzer Zamenhof, fsic polons, creador de l'idioma esperanto.
1907 - Rio de Janeiro (Brasil): scar Niemeyer, arquitecte brasiler.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 1909 - Barcelona (Barcelons): Francesc d'Asss Trrega i Eixea, compositor i guitarrista catal.
 1990 - Barcelona (Barcelons): Miquel Coll i Alentorn, poltic catal, President del Parlament de Catalunya entre 1984 i 1988.
Mn:
 1675 - Delft (Holanda): Johannes Vermeer, pintor holands. ;
 1966 - Chicago (EUA): Walt Disney, director, animador i productor de cinema estatunidenc. ;
 2008 - Guayaquil (Equador): Len Febres-Cordero, poltic equatori, President d'Equador.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5542" title="16 de desembre" nonfiltered="4323" processed="4298" dbindex="4328">
El 16 de desembre s el tres-cents cinquant dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-un en els anys de trasps. Queden 15 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1877 - Barcelona: primera comunicaci telefnica als Pasos Catalans.
1980 - Barcelona: al casino de l'Aliana del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.
2003 - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
2004 - Barcelona: s'hi inaugura el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
Mn:
1774 - Boston (EUA): un grup de colons disfressats d'indis mohawk llencen al mar el cargament de caf dels vaixells encorats en aquesta ciutat americana. Aquest s l'origen de la Revoluci Americana.
1935 - Madrid (Espanya): es constitueix el Front Popular format per republicans, socialistes, comunistes i nacionalistes bascos.
2004 - Brusselles (Blgica): els lders europeus decideixen que el 3 d'octubre del 2005 comenaran a negociar amb Turquia perqu pugui formar part de la Uni Europea.
2004 - Londres (Anglaterra): un tribunal de nou jutges de la Cambra dels Lords declara illegal la llei antiterrorista aprovada pel govern de Tony Blair arran de l'11 de setembre del 2001.
2004 - Pars (Frana): l'Oficina Internacional d'Exposicions (BIE) anuncia que Saragossa ser la seu de l'Exposici Universal del 2008.
2006 - Gibraltar (Regne Unit): Ibria realitza el primer vol entre Madrid i la colnia britnica de Gibraltar.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1814 - Reus (el Baix Camp): Joan Prim, militar i poltic catal.
1878 - Olot (la Garrotxa): Josep Clar, escultor catal;
Mn:
1485 - Alcal de Henares (Espanya): Caterina d'Arag, filla petita dels Reis Catlics i reina consort d'Anglaterra.
1770 - Bonn (Alemanya): Ludwig van Beethoven, compositor alemany.
1775 - Steventon (Regne Unit): Jane Austen, escriptora britnica.
1790 - Coburg (Alemanya): Leopold I, rei de Blgica.
1899 - Teddigton (Regne Unit): Nol Coward, dramaturg, actor i guionista britnic.
1902 - El Puerto de Santa Mara (Espanya): Rafael Alberti, poeta espanyol.
1917 - Minehead (Somerset), Anglaterra: Arthur C. Clarke, autor de 2001. Una odissea a l'espai.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
882 - Roma (Itlia): Joan VIII, Papa de Roma.
1965 - Nia (Frana): William Somerset Maugham, dramaturg i novelista britnic.
1989 - Madrid (Espanya): Silvana Mangano, actriu italiana;
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5543" title="17 de desembre" nonfiltered="4324" processed="4299" dbindex="4329">
El 17 de desembre s el tres-cents cinquanta-un dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-dos en els anys de trasps. Queden 14 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1504 - Granada (Andalusia, Espanya): hi arriba el cadver d'Isabel I de Castella per ser-hi enterrat, procedent de Medina del Campo, on la reina havia mort tres setmanes abans.
1903 - platja de Kitty Hawk (Carolina del Nord, EUA): Orwille i Wilbur Wright aconsegueixen de fer volar 59 segons el Flyer (pilotant Orwille), el primer avi (propulsar per una catapulta), de la histria.
1925 - Barcelona: el capit general de Catalunya Milans del Bosch ordena el tancament del camp de les Corts del Bara: Gamper presenta la dimissi irrevocable com a president del club. ;
1989 - els Estats Units: The Tracey Ullman Show -un espai televisiu de la Fox Network- comena a emetre Els Simpsons com a srie.
2002 - Pretria (Sud-frica): el govern del Congo i els opositors que el combatien firmen un acord de pau que posa fi a quatre anys de guerra civil, amb prop de 2 milions de persones mortes.
2004 - Bhutan: el pas esdev el primer del mn sense tabac: se'n prohibeix la venda i el consum en pblic.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1868 - Barcelona: Josep Comas i Sol, astrnom catal (m. 1937).
Mn:
1770 - Bonn - Ludwig van Beethoven compositor i pianista;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1901 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona: el pare Manyanet, eclesistic catal, fundador dels instituts de Fills de la Sagrada Famlia (n. 1833).
Mn:
 Festes i commemoracions .
Sant Joan de Mata;
Sant Lltzer;
Sant Esturm;
Sant Franc de Sena;
Sant Flori;
Santa Vivina;
Santes Bega i Olmpia;
Beata Iolanda;
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5544" title="18 de desembre" nonfiltered="4325" processed="4300" dbindex="4330">
El 18 de desembre s el tres-cents cinquanta-dos dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-tres en els anys de trasps. Queden 13 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1979 - Madrid: El rei Joan Carles I sancion com a llei orgnica de l'Estat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgnica 4/1979, de 18 de desembre).
1979 - Catalunya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1911 - Middletown, Connecticut, (Estats Units): Jules Dassin, director de cinema i guionista.

1920 - Filadlfia (Estats Units): Robert Leckie, escriptor estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 2008 - Santa Rosa (EUA): Mark Felt ('Garganta Profunda'), policia estatunidenc, agent del FBI.
 2008 - Sulaimaniyah (Iraq): Nahla Hussain al-Shaly, activista feminista kurda.

 Festes i commemoracions . 
Dia de l'emigraci;

----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5545" title="19 de desembre" nonfiltered="4326" processed="4301" dbindex="4331">
El 19 de desembre s el tres-cents cinquanta-tres dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-quatr en els anys de trasps. Queden 12 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1359 - Se celebren a Cervera (la Segarra) les Corts del Principat, que donaran origen a la Diputaci General de Catalunya o Generalitat.
Mn:
2001 - El cap de l'oposici, Jos Lus Rodrguez Zapatero visita el Marroc provocant les ires del govern espanyol.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1916 - Montbri del Camp (el Baix Camp): Josep Sugranyes i Llorach, pintor catal (m. 2004).
1956 - Santiago de Xile: Dinora Valdivia, ballarina i coregrafa xilena i catalana.
Mn:
1915 - Pars (Frana): dith Piaf, cantant francesa (m. 1963).

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1990 - Barcelona: Xavier Benguerel, escriptor catal.
2003 - Badalona (el Barcelons): Juan Jos Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor i conegut delinqent contra la propietat privada.
Mn:

 Festes i commemoracions .
 Onomstica: Sants: Anastasi I (p.), Nemesi (mrtir), Darus (mrtir). Santes: Fausta (mare), Tea (mrtir), Urb V (p.).
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5546" title="9 de setembre" nonfiltered="4327" processed="4302" dbindex="4332">
El 9 de setembre s el dos-cents cinquanta-dos dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-tres en els anys de trasps. Queden 113 dies per finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1932 - Madrid (Espanya): el parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
1979 - Barcelona: Jaume Vallcorba hi funda l'editorial Quaderns Crema. ;
2004 - Barcelona: la Generalitat de Catalunya concedeix el Premi Nacional de Cultura de Periodisme al diari electrnic VilaWeb.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1852 - Parsonage, (Monton, Manchester, Lancashire, Regne Unit) : John Henry Poynting, fsic Angls
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1898 - Valvins (Frana): Stphane Mallarm, poeta francs.
1976 - Pequn (la Xina): Mao Zedong (   : nom tamb adaptat a les llenges occidentals com Mao Tse-Tung), poltic xins, president del pas (n. 1893).

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5547" title="10 de setembre" nonfiltered="4328" processed="4303" dbindex="4333">
El 10 de setembre s el dos-cents cinquanta-tres dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-quatr en els anys de trasps. Queden 112 dies per finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1229 - Inici de la Conquesta de Mallorca per les tropes de Jaume I amb el desembarcament a Santa Pona;
2008 - Televisi de Catalunya (TV3) duu a terme la "Nit blanca de TV3" per commemorar el 25 aniversari de la televisi autonmica.
Mn:
2005 - Dia de la llibertat del programari per primer cop a Catalunya;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1898 - Ginebra (Sussa): Isabel de Wittelsbach o Elisabet de Baviera, coneguda com Sissi, emperadriu d'ustria-Hongria, assassinada per l'anarquista itali Lucchesi.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5548" title="12 de setembre" nonfiltered="4329" processed="4304" dbindex="4334">
El 12 de setembre s el dos-cents cinquanta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-sis en els anys de trasps. Queden 110 dies per finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1213 - Muret (el Llenguadoc, Occitnia): s'hi esdev la batalla de Muret entre les tropes catalano-occitanes encapalades per Pere I Mauclerc i els croats francesos comandats per Sim de Montfort. ;
1229 - Escorca (Mallorca): les tropes catalanes derroten els moros al coll de sa Batalla (serra de Tramuntana): s l'inici de la conquesta de l'illa (Conquesta de Mallorca. Batalla de Portop emmarcada a la Conquesta de Mallorca d'en Jaume I.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 1977: Santa Coloma de Gramanet (Barcelons): Cristina Buenafuentes filloga hispnica.
Mn:
 1986: Emmy Rossum;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1213 - Muret (el Llenguadoc, Occitnia): Pere I el Catlic, comte de Barcelona, mort a cops d'espasa a la batalla de Muret.
1984 - Tiana (el Maresme): Dolors Anglada i Sarriera, coneguda com Lola Anglada, dibuixant catalana.
Mn:
1860 - Trujillo (Hondures): William Walker, aventurer estatunidenc, afusellat perqu s'havia apoderat de Nicaragua.
 Festes i commemoracions . 
Diada de Mallorca.
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5549" title="1 de novembre" nonfiltered="4330" processed="4305" dbindex="4335">
L'1 de novembre s el tres-cents cinqu dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents sis en els anys de trasps. Queden 60 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2008 - Finalitza el procs de substituci a Catalunya del Cos Nacional de Policia i Guardia Civil pels Mossos d'Esquadra.
Mn:
1604 - Londres (Anglaterra): William Shakespeare hi estrena Otello.
1755 - Lisboa (Portugal): un gran terratrmol destrueix la ciutat gaireb del tot.
1922 - Imperi Otom: Atatrk n'aboleix el soldanat i Mehmed VI ha d'exiliar-se: s la fi de l'Imperi Otom i el naixement de la Turquia moderna.
1981 - Antigua i Barbuda: aquestes illes s'independitzen del Regne Unit.
1995 - Vilafranca del Peneds: Els Castellers de Vilafranca fan per primer a la histria del mn casteller el 4 de 9 amb folre i agulla.
1999 - Vilafranca del Peneds: Els Castellers de Vilafranca carreguen per primer cop al S.XX el 2 de 8 net.
2002 - Vilafranca del Peneds: Els Castellers de Vilafranca intenten per primer cop a la histria del mn casteller el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals.
2003 - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa pblic el comproms matrimonial del prncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1940 - Algaida (Mallorca): neix Gabriel Janer Manila, escriptor mallorqu.
Mn:
1962 - Michigan (EUA): neix Anthony Kiedis, cantant de la banda californiana "Red Hot Chili Peppers";

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:

 Festes i commemoracions .
World Vegan Day;
Diada de Tots Sants;
Fira de Tots Sants de Cocentaina;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5550" title="2 de novembre" nonfiltered="4331" processed="4306" dbindex="4336">
El 2 de novembre s el tres-cents sis dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents set en els anys de trasps. Queden 59 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1937 - Lleida (el Segri): l'aviaci franquista bombardeja la ciutat i hi causa tres centenars de morts, entre els quals hi ha un elevat nombre d'alumnes del Liceu Escolar.
2005 - Madrid: el Congrs de Diputats aprova l'admisi a trmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.
Mn:
1917 - Londres: el ministre Balfour hi fa pblica la declaraci que proclama el suport britnic als assentaments jueus a Palestina (Sionisme).
2003 - Durham (Carolina del Nord, EUA): l'esglsia episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.
2003 - Gergia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportar la dimissi i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1938 - (Psychico) Atenes: Sofia de Grcia (reina d'Espanya);

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2003 - Madrid: Fernando Vizcano Casas, escriptor valenci en llengua castellana. ;
Mn:

 Festes i commemoracions .
Dia dels morts;
Festa Local de Bag a la comarca del Bergued;

----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5551" title="3 de novembre" nonfiltered="4332" processed="4307" dbindex="4337">
El 3 de novembre s el tres-cents set dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents vuit en els anys de trasps. Queden 58 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1974 - Pontons (l'Alt Peneds): es funda el sindicat Uni de Pagesos a la casa de colnies Penyafort.
Mn:
1903 - Esperonat pels Estats Units, Panam s'autoproclama independent de Colmbia.
1957   La URSS llana a l'espai el seu segon satllit, l'Sputnik II, el primer que duu a bord un ser viu, la gossa Laika. ;
1986 - Els Estats Federats de la Micronsia s'independitzen dels EUA. ;
2000 - Comena a funcionar l'Estaci Espacial Internacional.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1933 - Santiniketan (ndia): Amartya Sen, economista, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1998.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2008 - Barcelona (Barcelons): Jos Mara Socias Humbert, poltic catal, batlle franquista de Barcelona.
Mn:
361 - Constanci II, emperador de Roma.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5552" title="4 de novembre" nonfiltered="4333" processed="4308" dbindex="4338">
El 4 de novembre s el tres-cents vuit dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents nov en els anys de trasps. Queden 57 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1869 - Primer nmero de la revista cientfica Nature.
1918 - I Guerra Mundial: L'Imperi Austrohongars es rendeix davant d'Itlia.
1922 - Howard Carter i el seu equip descobreixen l'entrada de la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis.
1946 - Creaci de la UNESCO.
2008 - Barack Obama guanya les eleccions presidencials dels EUA esdevenint aix el primer president negre d'aquest pas.

 Naixements . 
Pasos Catalans:

Mn:
1868 - Valga, Galcia, Espanya: Carolina Otero, coneguda com La Bella Otero. Ballarina espanyola famosa internacionalment a finals del s. XIX.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1940 - Montauban (Frana): Manuel Azaa, poltic espanyol.
 2008 - Los Angeles (EUA): Michael Crichton, escriptor i productor de cinema estatunidenc.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5553" title="5 de novembre" nonfiltered="4334" processed="4309" dbindex="4339">
El 5 de novembre s el tres-cents nov dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents des en els anys de trasps. Queden 56 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1938 - Tarragona: l'aviaci franquista bombardeja la ciutat.
1999 - Madrid (Espanya): s'hi promulga la llei que permetr als pares de triar l'ordre dels dos cognoms dels fills.
Mn:
1605 - Londres (Anglaterra): hi arresten Guy Fawkes, quan -amb uns sequaos- intentava de fer esclatar el parlament angls.
1838 - Hondures: aquest pas se separa dels Estats Units de Centre-amrica, cosa que en desencadena la desintegraci. ;
1914 - Xipre: el Regne Unit s'annexiona l'illa i, aliat amb Frana, declara la guerra a l'Imperi Otom.
1935 - els Estats Units: Parker Brothers llana al mercat el joc Monopoly.
2004 - Gaza (Palestina): els diferents grups poltics i armats palestins acorden de garantir la calma al pas arran de la previsible mort d'Arafat (que s'esdevindr l'11 de novembre del 2004).

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:

1938, Nova York, Estats Units: Joe Dassin, cantautor d'origen. estatunidenc;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1989 - Nova York (Estats Units): Vladimir Horowitz, pianista nord-americ d'origen ucrani. ;
 Festes i commemoracions . 
Anglaterra: nit de les fogueres (bonfire night) o de Guy Fawkes, per celebrar l'intent fallit de dinamitar el parlament.
Sant Zacaries i santa Elisabet (o Isabel), pares de sant Joan Baptista;
Sant Magne;
Santa Bertilla;
Beata ngela de la Creu ;
----
Un dia abans / Un dia desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5554" title="6 de novembre" nonfiltered="4335" processed="4310" dbindex="4340">
El 6 de novembre s el tres-cents des dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents onz en els anys de trasps. Queden 55 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1264 - El rei Jaume I inicia la conquesta del regne sarra de Mrcia.
Mn:
1844 - La Repblica Dominicana s'independitza d'Espanya.
1889 - Frana: inauguraci de la torre Eiffel a Pars.
1918 - Polnia: es proclama la Segona Repblica Polonesa.
1975 - Marroc: comena la Marxa Verda.
1982 - Estat espanyol: Santiago Carrillo dimiteix com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya desprs de 22 anys.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs
----






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5555" title="7 de novembre" nonfiltered="4336" processed="4311" dbindex="4341">
El 7 de novembre s el tres-cents onz dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents dotz en els anys de trasps. Queden 54 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1583 - El poble de Dei, a Mallorca, s'independitza de Valldemossa.
1659 - Illa dels Faisans (riu Bidasoa, el Pas Basc): s'hi signa el Tractat dels Pirineus. La monarquia hispnica cedeix a Frana el que avui anomenem Catalunya del Nord: el Rossell, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i la meitat nord de la Cerdanya. A canvi, aquest deixar d'ajudar Catalunya en la Guerra dels Segadors, que es dna aix per conclosa.
1809 - Hostalric: les tropes napoleniques saquegen les cases i calen foc al poble. El castell d'Hostalric, per, resisteix.
1893 - Barcelona: l'anarquista Santiago Salvador tira una bomba a la platea del Liceu i hi causa 20 morts (bomba del Liceu). ;
1971 - Barcelona: s'hi funda l'Assemblea de Catalunya a l'esglsia de Sant Agust.
1982 - Andorra, Alt Urgell i Baixa Cerdanya: les plugues provoquen uns aiguats, amb 14 vctimes, la incomunicaci de la zona i la destrossa completa del poble del Pont de Bar.
1999 - Vila-rodona: La Colla Vella dels Xiquets de Valls descarreguen per primer cop a al segle XX el 3 de 8 aixecat per sota.
2005 -  es crea TV Mallorca;
Mn:
1917 - Imperi Rus: hi comena la revoluci comunista.
1991- Los Angeles (Califrnia, EUA): Magic Johnson anuncia la seva retirada de la NBA per ser portador del virus del VIH.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1867 - Varsvia (Polnia): Marie Curie, nascuda Marja Salomea Sklodowska, fsica i qumica francesa d'origen polons, premi Nobel de Fsica el 1903 i de Qumica el 1911.
 1913 - Mondovi, (Algria): Albert Camus, escriptor (m. 1960);
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1944- Tquio (Jap): Richard Sorge, revolucionari, periodista i espia sovitic de nacionalitat alemanya executat amb la soga pel govern feixista japons (n. 1895).
2003 - Madrid (Espanya): Juan Jos Menndez Gutirrez, conegut com Juanjo Menndez, actor espanyol.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5556" title="8 de novembre" nonfiltered="4337" processed="4312" dbindex="4342">
El 8 de novembre s el tres-cents dotz dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents tretz en els anys de trasps. Queden 53 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1793- S'obren les portes del Museu del Louvre, a Pars;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 1908 - Barcelona: Agust Bartra, poeta, prosista i professor universitari.


Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5557" title="9 de novembre" nonfiltered="4338" processed="4313" dbindex="4343">

El 9 de novembre s el tres-cents tretz dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents catorz en els anys de trasps. Queden 52 dies per finalitzar l'any.

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2008 - Barcelona: Els Castellers de Barcelona carreguen per primer cop en la seva histria el 4 de 8 amb l'agulla a la plaa Valent Almirall del Clot de Barcelona.
1712 - Menorca: el John Campbell, segon duc d'Argyll pren possessi de l'illa en nom de la reina britnica, d'acord amb clusules secretes del tractat d'Utrecht, signades per l'agost (Guerra de Successi).
Mn:
1937 - Xina: Els japonesos en acabar la Batalla de Xangai ocupen Xangai (Segona Guerra Sinojaponesa).
1938 - Alemanya: Nit dels vidres trencats: Els pogroms obren el cam de l'holocaust;
1982 - Regne Unit: S'emet el primer captol de la srie Els joves.
1989 - Berln (Alemanya): s'obre al trnsit ciutad el mur que dividia la ciutat en dues parts, la que pertanyia a la Repblica Federal i la que pertanyia a la Repblica Democrtica, alhora que els mateixos ciutadans el comencen a enderrocar.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1908 - Miravet, Ribera d'Ebre: Roc Llop i Convalia, sindicalista, escriptor catal. ;
Mn:
1885 - Montagnana, Itlia: Aureliano Pertile, tenor itali.
1934 - Brooklyn, Nova York (EUA): Carl Sagan, astrnom estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:

 Festes i commemoracions .

 Efemrides astronmiques .
2003 - Eclipsi total de Lluna.

----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5558" title="10 de novembre" nonfiltered="4339" processed="4314" dbindex="4344">
El 10 de novembre s el tres-cents catorz dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents quinz en els anys de trasps. Queden 51 dies per finalitzar l'any.
----


 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1314 - Catalunya: l'infant Alfons, el futur Alfons III, es casa amb Teresa d'Entena, amb la qual cosa el comtat d'Urgell torna a la famlia del Casal de Barcelona, desprs de quatre segles (Borrell II va ser el darrer comte de Barcelona que alhora ho era d'Urgell).
1976 - Andorra la Vella: Presentaci del Congrs de Cultura Catalana.
Mn:
1775 - Tun Tavern (Pennsylvania, Estats Units): Es funda el Cos de Marines dels Estats Units d'Amrica.
2008 - Mor la sud-africana Miriam Makeba desprs d'un concert contra el racisme.;

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
 461 - Roma (Itlia): Papa Lle I, clergue catlic itali.
1982 - Moscou (URSS): Leonid Brjnev, poltic comunista sovitic.

 Festes i commemoracions .
Festa Local de Arenys de Munt a la comarca del Maresme;
Dia de la Cincia per la Pau i el Desenvolupament, segons la UNESCO;
 Sant Andreu Avell;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5559" title="11 de novembre" nonfiltered="4340" processed="4315" dbindex="4345">
L'11 de novembre s el tres-cents quinz dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents setz en els anys de trasps. Queden 50 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 1500 - Granada: Llus XII de Frana i Ferran II hi signen el Tractat de Granada per repartir-se el Regne de Npols.
2004: Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposici no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califrnia), on s'haur de decidir sobre el reconeixement de la selecci catalana d'hoquei.
Mn:
2006 -  La consola PlayStation 3 ha sigut llanada al Jap. ;

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
1082 - Rods, Occitnia: Ramon Berenguer III, comte de Barcelona;
1821 - Moscou, Rssia: Fiodor Dostoievski;
1926 - Worcester (Massachusetts, Estats Units): Noah Gordon, novellista.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1285 - Vilafranca del Peneds (l'Alt Peneds): Pere II el Gran, rei d'Arag i comte de Barcelona (n. 1240).
1991 - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946).
2003 - Vic (Osona): Miquel Mart i Pol, poeta catal (n. 1929).
Mn:
2004 - Pars (Frana): Iasser Arafat, president de la Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina i president del pas (n. 1929).

 Festes i commemoracions .
Festa Local de Tei a la comarca del Maresme;
Festa Local de Viladrau a la comarca d'Osona;
Festa Local de Guils a la comarca de la Cerdanya;
Festa Local de Torrelles de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat;
Festa Local de Viladecavalls a la comarca del Valls Occidental;
Festa Local de Cerdanyola del Valls a la comarca del Valls Occidental;
Festa Local de Xerta a la comarca del Baix Ebre;

----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5560" title="12 de novembre" nonfiltered="4341" processed="4316" dbindex="4346">
El 12 de novembre s el tres-cents setz dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents disset en els anys de trasps. Queden 49 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1660 - la Cerdanya: en compliment del tractat dels Pirineus signat el 7 de novembre de l'any abans, Frana ocupa el que ara s l'Alta Cerdanya i la vila de Llvia s converteix en un enclavament.
2004 - Miravet (la Ribera d'Ebre): els lders dels partits parlamentaris catalans s'hi reuneixen per preparar la redacci del nou estatut de Catalunya.
Mn:
1982 - Moscou, (URSS): Iuri Andropov s escollit nou secretari genera del PCUS.

 Naixements .
Pasos Catalans:
1959 - Reus (Baix Camp): Ernest Benach i Pascual, poltic catal, militant d'ERC i president del Parlament de Catalunya.

Mn:
1817 - Teheran (l'Iran): Bah'u'llh, religis irani, fundador de la Fe bah'.
1896 - Orsha (Bielorssia): Lev Vygotsky, pedagog i psicleg.
1929 - Filadlfia (Pennsilvnia, EUA): Gracia Patricia Kelly, coneguda com Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mnaco.
1934- Cincinnati -  (Ohio, EUA): Charles Manson, Msic i assass en srie.
1963 - Tquio (Jap):  Susumu Terajima, actor de cinema.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:

1912 - Madrid: El president del Consell de Ministres i lder del Partit Liberal Jos Canalejas mor assassinat.

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5561" title="13 de novembre" nonfiltered="4342" processed="4317" dbindex="4347">
El 13 de novembre s el tres-cents disset dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents divuit en els anys de trasps. Queden 48 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1137 - l'Arag: excepte el ttol de rei, Ramir II cedeix tots els seus drets i prerrogatives a Ramon Berenguer IV, el qual passar a ostentar el ttol de prncep dominador d'Arag.
1842 - Barcelona: s'hi esdev una revolta a contra la poltica fiscal del general Espartero.
1951 - la Pobla de Segur (el Pallars Juss): hi arriba el ferrocarril.
2001 - Barcelona: desenes de milers d'estudiants es manifesten contra la Llei Orgnica d'Universitats (LOU).
2003 - Barcelona: en un multitudinari mting al Palau de Sant Jordi de la campanya electoral que port Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodrguez Zapatero promet recolzar la reforma del Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya.
Mn:
1762 - Castell de Fontainebleau (Regne de Frana): se signa el Tractat de Fontainebleau de 1762 entre Frana i el Regne d'Espanya pel qual la primera cedeix la Louisiana a Espanya.
2002 - oce Atlntic: comena a enfonsar-se el petrolier Prestige.
2008 - 178 futbolistes professionals bascos renuncien a la selecci nacional si canvia el nom de Pas Basc pel d'Euskadi.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1887 - G ogw (Polnia): Wilhelm Kube, poltic nazi, governador de Brandenburg i comissari general de Bielorssia.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1991 - Terrassa: Bernat Piz Castella;

Mn:
 2008 - Ciutat de Mxic (Mxic): Paco Ignacio Taibo I, escriptor i periodista mexic.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5562" title="14 de novembre" nonfiltered="4343" processed="4318" dbindex="4348">
El 14 de novembre s el tres-cents divuit dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents dinov en els anys de trasps. Queden 47 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1963 - Pars (Frana): Le Monde publica unes declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarr, en qu defensa la identitat nacional catalana que acabaran comportant que les autoritats franquistes l'expulsin de l'estat espanyol, el 12 de mar de 1965.
Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
1916 - prop de Beaumont-Hamel, Frana, en acte de guerra: Hector Hugh Munro, escriptor britnic conegut pel pseudnim de Saki;

 Festes i commemoracions .
Dia contra l'exclusi social;
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5563" title="15 de novembre" nonfiltered="4344" processed="4319" dbindex="4349">
El 15 de novembre s el tres-cents dinov dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents vint en els anys de trasps. Queden 46 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1998 - Vilafranca del Peneds: els Castellers de Vilafranca carreguen el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la histria.
2004 - Brusselles (Blgica): el Govern d'Andorra hi signa l'acord de cooperaci amb la Uni Europea tancat el 30 d'abril.
Mn:
1983 - Xipre: l'exrcit turc proclama la Repblica Turca de Xipre del Nord en la zona nord on viuen 180.000 habitants d'origen turc.
2004 - Washington (els Estats Units): Colin Powell presenta la dimissi com al secretari d'estat i el substituir l'endem Condoleezza Rice.
2004 - Brusselles (Blgica): els governs de Mnaco, San Marino i Liechtenstein hi signen un acord de cooperaci amb la Uni Europea.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1891, Heidenheim, Alemanya: Erwin Rommel;
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5564" title="16 de novembre" nonfiltered="4345" processed="4320" dbindex="4350">
El 16 de novembre s el tres-cents vint dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents vint-i-un en els anys de trasps. Queden 45 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1354 - l'Alguer (Sardenya): Pere III el Cerimonis conquereix definitivament la ciutat.
2003 - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU guanya amb 46 escons, seguida del PSC (42), ERC (23), PP (15) i ICV (9).
2004 - La Viquipdia en catal !
2005 - Brusselles: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en catal al Comit de les Regions d'Europa, grcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.
2005 - Girona: El bisbe de Girona, Carles Soler, denncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emisions de l'emissora de rdio de la COPE, denigren el poble Catalunya.
2008 - Terrassa: Els Minyons de Terrassa carreguen el primer 3 de 9 amb folre i agulla de la histria.
Mn:
1904 - Londres (Anglaterra): John A. Fleming patenta el dode d'incandescncia o vlvula termoinica que havia inventat basant-se en l'efecte Edison, que William J. Hammer, un dels enginyers d'Edison, havia descobert el 1883; aquest fet es considera l'inici de l'electrnica.
2004 - Washington (els Estats Units): George Bush nomena Condoleezza Rice, fins aleshores consellera de seguretat nacional, nova secretria d'estat en substituci de Colin Powell que havia dimitit el dia abans.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2004 - Barcelona: Joan Ramon Mainat, periodista i productor televisiu catal.
2006 - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i poltic catal d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justcia del Govern de la Generalitat de Catalunya.
2006 - Barcelona: Jordi Sarsanedas i Vives, escriptor i i activista cultural.

Mn:

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5565" title="17 de novembre" nonfiltered="4346" processed="4321" dbindex="4351">
El 17 de novembre s el tres-cents vint-i-un dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents vint-i-dos en els anys de trasps. Queden 44 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1708 - Dnia (la Marina Alta): les tropes filipistes ocupen la vila (guerra de Successi).
1974 - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): activistes catalanistes encapalats per Jordi Pujol hi funden Convergncia Democrtica de Catalunya.
2008 - Ja sn 151 les lleis que obliguen a etiquetar en castell en front de noms una que ho fa pel catal. ;

Mn:
1873 - Budapest (Hongria): unint Buda, buda i Pest, hom funda la ciutat, la qual esdev la capital del pas.
1983 - Chiapas (Mxic): Fundaci de l'Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.
2004 - Rosario (l'Argentina): fins el dia 20, i amb participaci catalana, hi comena el I Congrs de les Llenges, crtic amb el III Congrs Internacional de la Llengua Espanyola, que s'hi celebra els mateixos dies.
2006 - La consola PlayStation 3 ha sigut llanada a l'Amrica, Hong Kong i Taiwan.  ;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1966 - Bethesda, Maryland (Estats Units): Ed Brubaker, guionista nord-americ.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Sant Rom, festa major d'hivern de Lloret de Mar
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5566" title="18 de novembre" nonfiltered="4347" processed="4322" dbindex="4352">
El 18 de novembre s el tres-cents vint-i-dos dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents vint-i-tres en els anys de trasps. Queden 43 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1058 - Barcelona: se'n consagra la catedral.
2004 - Brusselles (Blgica): Javier Solana, en nom de la Uni Europea, fa saber als vint-i-cinc governs estatals que catal i valenci sn la mateixa llengua.
2005 - La Viquipdia en catal , amb l'article Diputat!
Mn:
2004 - Estrasburg (Alscia, Frana): desprs que l'itali Rocco Buttiglione fos substitut pel tamb itali Franco Frattini, l'Europarlament ratifica l'equip de comissaris de Duro Barroso.
2004 - Little Rock (Arkansas, EUA): Bill Clinton hi inaugura la seva Biblioteca Presidencial.

 Naixements . 
Pasos Catalans:

Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2004 - Altafulla (el Tarragons): Miquel Porter i Moix, crtic i historiador del cinema catal, cineasta, cantant (un dels Setze Jutges), sindicalista i exrector de la Universitat Catalana d'Estiu.
Mn:
1922 - Pars (Frana): Marcel Proust, escriptor francs (n. 1871).
1976 - Pars (Frana): Man Ray, artista;

 Festes i commemoracions .
Sant Rom mrtir, festa major petita de Lloret de Mar (el Maresme).
----
Un dia abans / Un dia desprs




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5567" title="19 de novembre" nonfiltered="4348" processed="4323" dbindex="4353">
El 19 de novembre s el tres-cents vint-i-tres dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents vint-i-quatr en els anys de trasps. Queden 42 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2004 - Madrid (Espanya): Mara Teresa Fernndez de la Vega, vicepresidenta primera i portaveu del govern espanyol, reconeix la unitat lingstica de la llengua catalana anomenant-la com la "llengua que es coneix com a valenci a la Comunitat Valenciana, i que com a tal figura al seu Estatut d'Autonomia, i que es coneix amb la denominaci de catal a la comunitat cientfica i universitria".
Mn:
1933 - Uns pistolers del PSOE van assassinar al militant de Acci Nacionalista Basca Hermenegildo Alvario a Barakaldo (Biscaia).
2006 - La consola Nintendo Wii ha sigut llanada a l'Amrica del Nord i del Sud.   ;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1828 - Viena (ustria): Franz Schubert, compositor austrac.
 Festes i commemoracions .
Diada nacional de Mnaco;
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5568" title="20 de novembre" nonfiltered="4349" processed="4324" dbindex="4354">
El 20 de novembre s el tres-cents vint-i-quatr dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents vint-i-cinqu en els anys de trasps. Queden 41 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1490 - Valncia: s'hi publica la primera edici de "Tirant lo Blanc".
1932 - Barcelona: s'hi publica el "Diccionari general de la llengua catalana", dirigit per Pompeu Fabra.
1964 - Sants, Barcelona: funden Comissions Obreres a l'esglsia de Sant Medir.
2007 - Artur Mas pronuncia la conferncia El catalanisme, energia i esperana per a un pas millor i exposa les lnies per l'anomenada refundaci del catalanisme.
Mn:
284: Diocleci s proclamat Emperador Rom;
1815 - Pars - Signatura del Tractat de Pars;
1910 - Mxic: inicia oficialment l'aixecament armat del moviment social, poltic i cultural anomenat "Revoluci Mexicana" que transformaria el Mxic del segle XX.
1945: Comena el Judici de Nremberg contra 24 criminals de guerra nazis.
1989 - Assemblea General de les Nacions Unides adopta la Convenci sobre els drets de l'infant.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1602 - Magdeburg (Alemanya): Otto von Guericke, fsic alemany.
1965 - Chiba (Jap): Yoshiki, lder dels legendaris X Japan;
1975 - Budapest:Timea Vagvlgyi - actrice de films pornographiques;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 1936 - Alacant (l'Alacant): Jos Antonio Primo de Rivera, poltic ultradret espanyol, fundador de Falange Espaola.
Mn:
 1936 - Madrid (Espanya): Buenaventura Durruti, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
1975 - Madrid (Espanya) - Francisco Franco, poltic i militar espanyol (algunes fonts assenyalen la seva mort 3 dies abans).

 Festes i commemoracions .
Festa Local de Sant Iscle de Vallalta a la comarca del Maresme.
Dia mundial del nen.
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5569" title="21 de novembre" nonfiltered="4350" processed="4325" dbindex="4355">
El 21 de novembre s el tres-cents vint-i-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents vint-i-sis en els anys de trasps. Queden 40 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1344 - Praga (Txquia): comena la construcci de la Catedral de Sant Vit.
1969 - Creaci de la primera xarxa ARPANET, precursora d'Internet.
1975 - Surt a la venda el quart lbum de Queen A Night At The Opera.
1993 - Terrassa: Els Minyons de Terrassa carreguen per primer cop a la histria del mn casteller el 2 de 9 amb folre i manilles. Aquesta fita marca l'inici de la segona poca d'or.
2004 - Ucrana: Vktor Ianukovitx, el canditat governamental i prorus, hi guanya unes eleccions presidencials que, el 3 de desembre, el Tribunal Suprem declarar fraudulentes i en proclamar guanyador el candidat de l'oposici, Vktor Iutxenko.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn: ;
1898 - Brusselles (Flandes): Ren Magritte, pintor surrealista val.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2000 - Barcelona: Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat, s vctima d'un atemptat, reivindicat per ETA. ;
Mn:

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5570" title="22 de novembre" nonfiltered="4351" processed="4326" dbindex="4356">
El 22 de novembre s el tres-cents vint-i-sis dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents vint-i-set en els anys de trasps. Queden 39 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1998 - Terrassa: Els Minyons de Terrassa descarreguen el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la histria.
1998 - Terrassa: Els Castellers de Barcelona carreguen per primer cop en la seva histria un castell de nou pisos; el 4 de 9 amb folre.
Mn:
1455 - Lieja (principat de Lieja): el prncep-bisbe Joan VIII d'Heinsberg va abdicar sota la pressi de Felip el Bo;
1943 - Lban: El Lban s'independitza de Frana.
1975 - Madrid: Joan Carles I s coronat rei d'Espanya.
2005 - Berln: Angela Merkel (CDU) s nomenada cancellera d'Alemanya pel Bundestag.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1913 - Manresa: Joaquim Amat i Piniella, escriptor (m. 1974).
Mn:
1881 - Viena (ustria): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austrac (m. 1942).
1887 - Ingolstadt (Baviera, Alemanya): Ernst Rhm, poltic i militar alemany (m. 1934).
1984 - Nova York (EUA): Scarlett Johansson, actriu.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1929 - Barcelona: Jaume Ferran i Clua, metge i bacterileg catal, inventor, el 1884, de la primera vacuna antibacteriana de la Histria (contra el clera).
Mn:
1963 - Dallas (EUA): John F. Kennedy, poltic estatunidenc, 35 President dels Estats Units.
 2008 - Los Gatos (EUA): Robert Burns, historiador i sacerdot jesuta estatunidenc, membre de l'IEC.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5571" title="23 de novembre" nonfiltered="4352" processed="4327" dbindex="4357">
El 23 de novembre s el tres-cents vint-i-set dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents vint-i-vuit en els anys de trasps. Queden 38 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1969 - El Vendrell: Els Nens del Vendrell descarreguen a la plaa Vella del Vendrell per primera vegada al S.XX el Pilar de 7 amb folre.
1983 - Alacant: el Parlament aprova la Llei d's i Ensenyament del Valenci.
2004 - Saragossa (l'Arag): Jess Moncada esdev el primer escriptor en llengua catalana guardonat amb el Premio de las Letras Aragonesas.
Mn:
1248 - conquesta de Sevilla per les tropes castellanes del rei Ferran III el Sant .
2003 - Gergia: el president Eduard Xevardnadze abandona el pas desprs d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1922 - Sueca (la Ribera Baixa): Joan Fuster i Ortells, assagista valenci.
Mn:
  912 - Ot I, emperador del Sacre Imperi Romanogermnic ( 973).
 1221 - Toledo: Alfons X de Castella ( 1284).
 1859 - Billy el nen, bandit americ ( (1881).
 1888 - Harpo Marx, cmic nord-americ ( 1964).
 1891 - Sant Petersburg (Rssia): Aleksandr Rdtxenko, pintor avantguardista. ( 1956).
 1921 - Itlia: Fred Buscaglione, cantant ( 1960). ;
 1922 - (Vilalba, Lugo): Manuel Fraga Iribarne, poltic.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1942 - Dubln (Irlanda): Peadar Kearney, escriptor, compositor i poeta irlands (n. 1883).

 Festes i commemoracions . 
Dia de la Xicoira segons el calendari republic francs.  ;
L'esglsia catlica celebra la festivitat de Sant Climent.
----
Un dia abans / Un dia desprs





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5572" title="24 de novembre" nonfiltered="4353" processed="4328" dbindex="4358">
El 24 de novembre s el tres-cents vint-i-vuit dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents vint-i-nov en els anys de trasps. Queden 37 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1993 - Turquia: Sergi Barjuan Esclusa debuta amb el F.C. Barcelona a l'estadi Ali Sami Yen contra el Galatasaray.
2003 - Barcelona: practiquen l'eutansia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del cncer.
2005;
Roma (el Laci, Itlia): desprs que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) anulls la votaci de Fresno, celebrada el 26 de novembre del 2004, l'assemblea de la FIRS hi repeteix la votaci sobre l'admissi definitiva de la Federaci Catalana de Patinatge: el resutat torna a ser un rebuig de l'admissi.
Barcelona: s'hi celebra la Primera Conferncia Mediterrnia de Nacions sense Estat, amb la participaci de la Cablia, Crsega, el Kurdistan, els Pasos Catalans, Palestina, el Shara Occidental, Sardenya i Siclia.
Mn:
1859 - Londres (Anglaterra): Darwin hi publica L'origen de les espcies.
2004 - Irlanda: el govern demana l'oficialitat del galic a la UE.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1620 - Riudoms (el Baix Camp): Miquel Gran i Peris, conegut com Beat Bonaventura Gran, frare francisc que fou proclamat Beat per l'Esglsia catlica (m. 1684).
Mn:
1826 - Florncia (la Toscana, Itlia): Carlo Lorenzini, conegut com  Carlo Collodi, periodista i escriptor de literatura infantil itali, autor de Les aventures d'en Pinotxo (m. 1890).
1873 - Istanbul: Julius Martov revolucionari socialista rus lder de la fracci menxevic.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1957 - ciutat de Mxic (Mxic): Diego Rivera, pintor mexic (n. 1886).
1991 - Londres (Anglaterra): Farrokh Pluto Bulsara, conegut com Freddie Mercury, cantant britnic component de Queen (n. 1946).

 Festes i commemoracions .
Festa del beat Bonaventura a Riudoms i Vinyols (el Baix Camp);
Sant Andreu Dung Lac i els seus 116 companys mrtirs;
Sant Crisgon;
Santa Fermina, festa major de Civitavecchia (el Laci, Itlia);
Santes Flora i Maria;
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5573" title="25 de novembre" nonfiltered="4354" processed="4329" dbindex="4359">
El 25 de novembre s el tres-cents vint-i-nov dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents trent en els anys de trasps. Queden 36 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1905 - Barcelona: amb el pretext de la publicaci d'un acudit crtic, militars espanyols assalten i saquegen la seu del setmanari satric Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya; el govern espanyol suspn les garanties constitucionals a la ciutat i impulsa la Llei de Jurisdiccions (Fets del Cu-Cut!).
1939 - Paterna: s afusellat per les tropes franquistes el dirigent socialista valenci Manuel Molina Conejero.
2005 - Pars: la UNESCO declara la Patum de Berga Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
Mn:
1491 - Granada (al-Andalus): l'exrcit castell hi comena el setge que posar fi al regne de Granada, el darrer regne musulm a la Pennsula Ibrica.
1936 - Berln (Alemanya): Alemanya i el Jap hi signen un pacte de collaboraci per defensar-se d'un possible atac sovitic (Pacte Anti-Comintern), just un mes desprs que Hitler i Mussolini proclamessin l'eix Roma-Berln.
1975 - Surinam: aquest pas s'independitza dels Pasos Baixos.
2005 - Rafah (la franja de Gaza, Palestina): Mahmoud Abbas hi inaugura oficialment el post fronterer amb Egipte que Israel va tancar el 7 de setembre del 2005, un cop acabada la retirada de la franja de Gaza desprs de 38 anys d'ocupaci.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1562 - Madrid (Espanya): Lope de Vega, escriptor espanyol (m. 1635).
1870 - Granville (la Normandia, Frana): Maurice Denis, pintor, crtic i teric de l'art francs, integrant del moviment artstic els nabs (m. 1943).
1915 - Valparaso (Xile): Augusto Pinochet, militar, poltic i dictador xil.
 1941 - Riaz Ahmed Gohar Shahi, Pakistan musulm suf, autor, lder espiritual (m. 2001);

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1903 - Sukarrieta (Biscaia, el Pas Basc): Sabino Arana, pare del nacionalisme basc (n. 1865).
1960 - Ojo de Agua (provncia de Salcedo, la Repblica Dominicana): les germanes Mirabal, en un accident de trnsit provocat per agents de Trujillo (n. 1924, 1927 i 1935).
 2001 - Riaz Ahmed Gohar Shahi, Pakistan musulm suf, autor, lder espiritual (n. 1941);

 Festes i commemoracions . 
Dia mundial contra la violncia cap a les dones, institut per les Nacions Unides el 19 d'octubre de 1999 en recordana de les germanes Mirabal;
Dia internacional de la persona obesa;
Santa Caterina d'Alexandria, festa major de la Palma d'Ebre (la Ribera d'Ebre), Torroella de Montgr (el Baix Empord), Vinyols (el Baix Camp); Fira del Gos Caador a Arbeca (les Garrigues), Fira de la Llonganissa i el Pito a Vila-real (la Plana Baixa).
Beata Jlia, religiosa camaldulenca;
Sant Erasme (tamb anomenat sant Erm o sant Elm);
Sant Gonal;
Fira del bestiar d'Adems (el Rac);
Dia de la curiositat;
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5574" title="26 de novembre" nonfiltered="4355" processed="4330" dbindex="4360">
El 26 de novembre s el tres-cents trent dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents trenta-un en els anys de trasps. Queden 35 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1876 - Barcelona: s'hi funda l'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques, que el 1890 es fusionar amb l'Associaci Catalana d'Excursions per constituir el Centre Excursionista de Catalunya.
1996: La Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pblica congrega milers d'estudiants a tot Catalunya (25.000 a Barcelona).
2000 - Vilanova i la Geltr: Els Castellers de Barcelona carreguen el seu primer pilar de 7 amb folre.
2004 - Fresno (Califrnia, EUA): tot i fer-ho provisonalment el 27 de mar, l'assemblea de la Federaci Internacional de Patinatge no accepta la Federaci Catalana de Patinatge com a membre de ple dret i per tant no reconeix internacionalment la selecci catalana d'hoquei patins.
Mn:
1778 - Maui: James Cook esdev el primer europeu que arriba a l'illa.
1812 - Bielorssia: Batalla del Berzina;
1939 - Mainila, URSS, s atacada essent usat com a casus belli i donant un pretext per a la invasi de Finlndia en el marc de la 2a guerra mundial. Vegeu incident de Mainila.
1942 -  S'estrena la pellcula Casablanca a Hollywood (EUA).
2008 - Diversos atemptats islamistes a Mumbai (ndia) durant tres dies causen 183 vctimes i desenes de ferits.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1952 - Barcelona (Barcelons): Paco Flores, entrenador i futbolista catal.

Mn:
1938 - Brownsville (Tennessee, EUA): Tina Turner, cantant estatunidenca.
1981 - Sussex (Anglaterra): Natasha Bedingfield, cantant anglesa.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1508 - Xtiva (La Costera): Hug Roger III de Pallars Sobir, aristcrata catal.
Mn:
1504 - Medina del Campo (Espanya): Isabel I de Castella ('Isabel la Catlica'), aristcrata castellana.
.
 Festes i commemoracions . 
beat Ramon Llull;

----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5575" title="27 de novembre" nonfiltered="4356" processed="4331" dbindex="4361">
El 27 de novembre s el tres-cents trenta-un dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents trenta-dos en els anys de trasps. Queden 34 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
2004 - Guadalajara (Mxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, t la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.
Mn:
399 - el Vatic (Roma): el conclave proclama el papa Anastasi I.
1912 - Frana i Espanya: aquests dos estats signen un conveni, pel qual el primer reconeix al segon una zona d'influncia en el nord del Marroc en la qual s'establir un protectorat.
2004 - Kev (Ucrana): les negociacions entre els representants del govern i de l'oposici fan que el parlament ucrans declari nuls els resultats electorals del dia 21.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1380 - Medina del Campo (Valladolid, Espanya): Ferran I, rei catalano-aragons.
1701 - Uppsala (Sucia): Anders Celsius, inventor i astrnom suec.
1891 - Madrid (Espanya): Pedro Salinas Serrano, poeta de la Generaci del 27. ;
1940 - San Francisco (Califrnia, EUA): Lee Jun Fan conegut com Bruce Lee, actor de cinema i expert en arts marcials estatunidenc d'origen xins (Kowloon, Hong Kong).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
8 aC - Roma (Itlia): Horaci, poeta llat.
 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5576" title="28 de novembre" nonfiltered="4357" processed="4332" dbindex="4362">
El 28 de novembre s el tres-cents trenta-dos dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents trenta-tres en els anys de trasps. Queden 33 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1705 - Barcelona: l'arxiduc Carles d'ustria hi jura els privilegis de la Corona d'Arag i n'esdev rei amb el nom de Carles III.
1715 - Mallorca i Eivissa: Felip V n'aboleix el govern poltic i administratiu catal amb un dels Decrets de Nova Planta.
1794 - Figueres: Dominique Catherine de Prignon captur la ciutat desprs de la Batalla del Roure.
1976 - l'Espluga de Francol (la Conca de Barber): s'hi celebra el primer congrs de la Uni de Pagesos.
Mn:
1905 - Arthur Griffith crea el Sinn Fein.
1912 - Albnia: aquest pas s'independitza de l'Imperi Otom.
1960 - Mauritnia: aquest pas s'independitza de Frana.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1931 - Riudoms (Baix Camp): Joan Guinjoan Gispert, compositor de msica contempornia.
1960 - Btera (Camp de Tria): Vicent Partal, periodista.
Mn:
1881 - Viena (ustria): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austrac ;
1887 - Ingolstad (Baviera, Alemanya): Ernst Rhm, poltic i militar alemany ;
1950 - Tenafly, Nova Jersey (EUA): Edward Allen Harris (conegut com Ed Harris), actor;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
MN;
1058 - ? (?): Casimir I de Polnia ('El Restaurador'),  aristcrata polons, duc de Polnia.

 Festes i commemoracions .
 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5577" title="29 de novembre" nonfiltered="4358" processed="4333" dbindex="4363">
El 29 de novembre s el tres-cents trenta-tres dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents trenta-quatr en els anys de trasps. Queden 32 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1291 - Monteagudo de las Vicaras (Espanya): el rei Jaume II signa la pau amb San IV de Castella (concrdia de Monteagudo).
1899 - Barcelona: al gimns Sol, un grup d'esportistes encapalats per Joan Gamper funden el Futbol Club Barcelona.
2004 - monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): el fons documental de la biblioteca del monestir esdev accessible des d'Internet.
Mn:
1947 - seu de les Nacions Unides (Nova York): l'Assemblea General vota favorablement la partici de Palestina entre rabs i jueus.
1977 - seu de les Nacions Unides (Nova York): les Nacions Unides trien aquesta data com a Dia internacional de solidaritat amb Palestina.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1925 - Pars (Frana): Jean-Martin Charcot, neurleg francs.
1848 - Lancaster (Anglaterra): John A. Fleming, fsic i enginyer elctric angls.
1946 - San Antonio de los Baos (Cuba): Silvio Rodrguez, cantant cub.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1924 - Brusselles (Blgica): Giacomo Puccini, compositor itali.
2001 - Los Angeles (EUA): George Harrison, msic angls, cantant i guitarra de The Beatles.
2008 - Copenhaguen (Dinamarca): Jrn Utzon, arquitecte dans.
2008 - Buenos Aires (Argentina): Ulises Dumont, actor argent.

 Festes i commemoracions .
Festa Local de La Roca del Valls a la comarca del Valls Oriental;
Festa Local de Sant Sadurn d'Anoia a la comarca de l'Alt Peneds;
Dia internacional de solidaritat amb Palestina;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5578" title="30 de novembre" nonfiltered="4359" processed="4334" dbindex="4364">
El 30 de novembre s el tres-cents trenta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents trenta-cinqu en els anys de trasps. Queden 31 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1920 - Barcelona: s assassinat a la sortida de casa seva Francesc Layret, advocat laboralista i cap del Partit Republic Catal.
1977 - Reus (el Baix Camp): Els Joglars estrenen La Torna al Teatre Bartrina, que ser prohibida al cap de dos dies.
2000 - Pars (Frana): la UNESCO declara la ciutat de Tarragona i el Palmeral d'Elx Patrimoni de la Humanitat.
2003 - Barcelona: s'hi publica el primer nmero d'El Punt Barcelona.
2004 - Barcelona: tanca la sala X del carrer d'Arag 197 (antic cinema Roma), la darrera que funcionava a la ciutat.
Mn:
1840 - Pars: Les restes de Napole Bonaparte sn retornades de la illa de Santa Helena, on mor a l'exili, a Pars.
1939 - Finlndia: les tropes sovitiques envaeixen el pas.
1966 - les Barbados: aquestes illes s'independitzen de l'Imperi Britnic.
1967 - el Iemen s'independitza de l'Imperi Britnic.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1877 - Buenos Aires (l'Argentina): Miguel Andrs Camino, conegut com Milon E. Mjica, periodista i poeta argent.
1979 - Vancouver (Canad): Severn Cullis-Suzuki, activista medioambiental, oradora, tertuliana de televisi i escriptora.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1920 - Barcelona: Francesc Layret, poltic i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure.
Mn:
1900 - Pars, Frana: Oscar Wilde, escriptor i dramaturg anglo-irlands.

 Festes i commemoracions . 
Sant Andreu;
Festa Local de rrius a la comarca del Maresme;
Festa Local de Sant Andreu de Llavaneres a la comarca del Maresme;
Festa de la parrquia de Montmajor (Bergued);
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5579" title="2 d'octubre" nonfiltered="4360" processed="4335" dbindex="4365">
El 2 d'octubre s el dos-cents setanta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents setanta-sis en els anys de trasps. Queden 90 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1282 - El rei Pere II aconsegueix el domini de l'illa de Siclia.
1928 - L'Assemblea Constituent del Separatisme Catal aprova la Constituci Provisional de la Repblica Catalana.


Mn:
1187 - Salad, sult d'Egipte i Sria, reconquereix Jerusalem.
1928 - Fundaci de l'Opus Dei pel sacerdot Josepmaria Escriv de Balaguer.
1932 - Es celebra, amb motiu de les festes de La Merc, el primer campionat de pat de vela catal.
1941 - Segona Guerra Mundial: Alemanya inicia, amb la Operaci Tif, una ofensiva total contra Moscou.
1944 - Segona Guerra Mundial: Les tropes nazis aixafen la Sublevaci de Varsvia.
1950 - Charles M. Schulz publica per primer cop la tira dels Peanuts, amb els famosos Charlie Brown i el seu gos Snoopy.
1958 - Guinea es declara independent de Frana.
1968 - A la Ciutat de Mxic, un mting d'estudiants, a la Plaza de las tres Culturas, a Tlatelolco, s atacat per la policia, l'exercit i provocadors no identificats. El nombre de morts no s'ha pogut establir. Hi ha qui parla de centenars, per.

 Naixements . 
Pasos Catalans:


Mn:
 1452 - Castell de Fotheringhay, Northamptonshire (Anglaterra): Ricard III d'Anglaterra, noble angls, rei d'Anglaterra entre 1483 i 1485, ltim monarca de la Casa de York.
 1470 - Dueas, Palncia (Espanya): Isabel d'Arag i de Castella o Isabel de Trastmara y Trastmara, filla d'Isabel I de Castella i de Ferran el Catlic, reina de Portugal (m. 1498).
 1869 - Gandhi, poltic i pacifista indi;
 1890 - Groucho Marx, actor i hummorista estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5580" title="" nonfiltered="4361" processed="4336" dbindex="4366">

La lletra  s la quinzena de l'alfabet castell. El seu nom s enya i aquesta lletra distintiva es pronuncia igual que el dgraf catal ny, el portugus i occit nh o el francs i itali gn. Tot i que el seu origen medieval s una n normal amb una de ms petita al damunt per abreujar la repetici d'aquesta lletra (ninno  > nio), avui en dia s considerada com una lletra ms entre la n i la o. 

Tamb s'utilitza en llenges les ortografies de les quals van ser definides amb influncia del castell, com ara l'aimara, el qutxua, el gallec, l'uscar, el chamorro, el guaran i el mapudungun. Representa un so nasal palatal talment com la nostra ny. Altres llenges que en fan s sense pertnyer a aquesta categoria sn el ttar i el ttar de Crimea, per a representar el so velar nasal ng (com el so final dels mots catalans sang o vinc).
D'altra banda,  tamb s'utilitza a l'ortografia del bret per indicar la nasalitzaci de la vocal precedent. Per exemple, Ja / / que correspon al francs Jean i es pronuncia igual.

Enllaos externs.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5581" title="13 de setembre" nonfiltered="4362" processed="4337" dbindex="4367">

El 13 de setembre s el dos-cents cinquanta-sis dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-set en els anys de trasps. Queden 109 dies per finalitzar l'any.

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
1245 - Valncia: Jaume I hi crea la instituci dels jurats.
1997 - Sueca (l'Horta): uns brtols profanen la tomba de Joan Fuster.
2004 - Madrid (Espanya): el govern espanyol demana formalment a la Uni Europea una reforma del rgim lingstic perqu el catal (diferenciant-lo entre catal i valenci) hi pugui ser oficial.
Mn:
1923 - Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspn la Constituci, dissol el Parlament i instaura la dictadura.
 1943 - Taiwan: Chiang Kai-shek esdev president de la Repblica de la Xina;
1953 - Mxic: Clausura de la primera Conferncia Nacional Catalana;

 Naixements .
Pasos Catalans:
1968 - Barcelona (Catalunya): Santi Milln, actor.
Mn:
1475 - Roma: Csar Borja, prncep, cardenal i capit general de l'exrcit del Vatic.
 1559 - Nurhaci, cap de totes les tribus manxs, fundador de la dinastia Qing, la darrera dinastia imperial de la Xina.
1819 - Leipzig (Saxnia): Clara Schumann, compositora i pianista;
1863 - Glasgow (Esccia): Arthur Henderson, poltic i sindicalista, Premi Nobel de la Pau el 1934. ;
1874 - Viena (ustria): Arnold Schnberg, compositor, creador del dodecafonisme. ;
1887 - Vukovar (Crocia): Leopold Ruzicka, Premi Nobel de Qumica el 1939. ;
1924 - Li (Frana): Maurice Jarre, compositor i director, guanyador de tres Oscars a la millor banda sonora.
1944 - Weybridge (Anglaterra): Jacqueline Bisset, actriu.
1961 - La Mesa, Califrnia (EUA): Dave Mustaine, guitarrista i cantant.
1967 - Dallas (EUA): Michael Johnson, atleta.
1980 - Andradina (Brasil): Gilberto Ribeiro Gonalves, futbolista.
1988 - Mrida (Extremadura): Laura Campos Prieto, gimnasta.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
 81 - Titus, emperador de Roma.
 1506 - Andrea Mantegna, artist plstic itali.
 1592 - Michel de Montaigne, escriptor francs.
 1598 - Felip II, rei d'Espanya (1556-1598).
 1912 - Justo Sierra, poeta i poltic mexic.
 1928 - Italo Svevo, novelista itali.
 1949 - August Krogh, fisileg dans, premi Nobel de Medicina en 1920.
 1960 - Le Weiner, compositor i profesor hongars.
 1967 - Emilio Herrera Linares, militar, cientfic i poltic espanyol.
 1977 - Leopoldo Stokowski, director d'orquestra dels Estats Units.
 1982 - Mnaco: Grace Kelly, actriu i princesa del pas, morta en accident de trnsit.
 1996 - Tupac Shakur, raper i actor dels Estats Units.
 2004 - Luis E. Miramontes, qumic mexic, coinventor de la pndola anticonceptiva.
 2005 - Julio Csar Turbay Ayala, expresident de la Repblica de Colmbia.

 Festes i commemoracions .

Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5582" title="3 d'octubre" nonfiltered="4363" processed="4338" dbindex="4368">
El 3 d'octubre s el dos-cents setanta-sis dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents setanta-set en els anys de trasps. Queden 89 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1867, Barcelona (el Barcelons - S'inaugura el Teatre Romea, amb el drama "La rosa blanca", obra de Seraf Pitarra.
 1987, Gandia (la Safor) - Rcord de precipitaci mxima en 24 hores de 720 mm.
Mn:
2333 aC - Data llegendria de l'establiment del Regne de Chosun (Corea);
1789 - George Washington proclama el primer Dia d'acci de grcies.
1932 - Iraq declara la seva independncia i s'uneix a la Societat de Nacions en acabat de la invasi britnica.
1990 - Alemanya es reunifica.
2005 - Eclipsi anular de Sol al mat, visible a Espanya, Algria, Tunsia, Lbia, Sudan, Etipia, Kenya;
2005 - El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach Pascual lliura al Congrs de Diputats (Madrid) el Projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
Allan Kardec (1804), professor francs;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2008 - Barcelona (Barcelons): Joan Carrera i Planas, clergue catlic catal, bisbe auxiliar de Barcelona.
Mn:

 Festes i commemoracions . 
Sant Gerard l'abat
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5583" title="4 d'octubre" nonfiltered="4364" processed="4339" dbindex="4369">
El 4 d'octubre s el dos-cents setanta-set dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents setanta-vuit en els anys de trasps. Queden 88 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1833 - Aixecament carlista a Prats de Lluans (Osona). Comena la Primera Guerra Carlina.

Mn:
1582 - Roma : el Papa Gregori XIII substitueix el calendari juli pel calendari gregori ( el dijous 4 d octubre va donar pas al divendres 15 d octubre ) .
1824 - Mxic esdev una repblica.
1957 - La Uni Sovitica posa en rbita el primer satllit artificial de la histria, l Sputnik.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1550 - Carles IX de Sucia, rei de Sucia (1604 - 1611). ;
1607 - Francisco de Rojas Zorrilla, dramaturg espanyol. ;
1720 - Giovanni Battista Piranesi, grabador itali. ;
1799 -August Saint-Hilaire, botnic francs.
1822  - Rutherford B. Hayes, 19 President dels Estats Units (1877 - 1881). ;
1841 - Prudente de Morais, 3 President de Brasil.
1861- Frederic Remington, pintor estatunidenc. ;
1862- Edward Stratemeyer, autor estatunidenc. ;
1872- Alexander von Zemlinsky, compositor austrac. ;
1895 - Kaff (Azerbaidjan): Richard Sorge, revolucionari, periodista i espia sovitic de nacionalitat alemanya (m. 1944).
1895 - Picqua (Estats Units): Buster Keaton, actor estatunidenc (m. 1966).
1880 - Damon Runyon, escriptor estatunidenc.
1881 - Walther von Brauchitsch, mariscal alemany. ;
1894 - Jzef Beck, poltic polons. ;
1903 - John Vincent Atanasoff, pioner computacional estatunidenc. ;
1914 - Brendan Gill , crtic de cinema, teatre i arquitectura estatunidenc.
1916 - George Sidney , director de cinema estatunidenc.
1924 - Evanston (Estats Units): Charlton Heston, actor i director de cinema estatunidenc, fams especialment pels seus papers de Ben-Hur i de Moiss.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1998 - Joan Brossa, poeta, dramaturg i artista plstic catal;
Mn:
1226 - Sant Francesc d'Asss.
1582 - Santa Teresa de Jess.
1669 - Amsterdam (Pasos Baixos): Rembrandt, pintor neerlands.
1772 - Saris (Finlndia): Augustin Ehrensvrd, arquitecte militar suec;
1947 - Gttingen, (Alemanya): Max Planck, fsic, autor de la teoria quntica. (n . 1858);
1970 - Janis Joplin, cantant estatunidenc.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5584" title="5 d'octubre" nonfiltered="4365" processed="4340" dbindex="4370">
El 5 d'octubre s el dos-cents setanta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents setanta-nov en els anys de trasps. Queden 87 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1966 - Guinea Equatorial: per 20.000 pessetes, el primatleg Jordi Sabater Pi hi compra Floquet de Neu, quan aquest tenia entre dos i tres anys.
1990 - Tarragona (el Tarragons): s'hi publica el primer nmero del diari "Nou Diari".

Mn:
1908 - Bulgria declara la seva independncia respecte de l'Imperi Otom.
1913 - Primer viatge en avi sobre el Mediterrani.
1934 - Astries. Els miners asturians se sublevan contra el govern radical-cedista de la II Repblica;
1988 - Xile: el dictador Augusto Pinochet s derrotat en el plebiscit.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Dia del mestre i el professor;

----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5585" title="6 d'octubre" nonfiltered="4366" processed="4341" dbindex="4371">
El 6 d'octubre s el dos-cents setanta-nov dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vuitant els anys de trasps. Queden 86 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1934 - Llus Companys proclama l'Estat Catal.
1977 - Alacant: Miquel Grau, militant del MCPV, rep un cop al cap mentre penjava uns cartells de la Diada del Pas Valenci. Moriria uns dies ms tard.
2003 - Vila de Grcia: 1er programa de Batakada RadioActiva a Radio Grcia, programa de stira cultural.

Mn:
1908 - ustria s'annexiona Bsnia i Hercegovina.
1973 - Comena la Guerra del Yom Kippur;
1993 - El jugador de bsquet Michael Jordan anuncia la seva retirada.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1887 - Brno (Repblica Txeca): Maria Jeritza, nascuda Maria Jedlickov, clebre soprano morava.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1497 - Valncia: Joan Ros de Corella, poeta (n. 1435).

Mn:
1981 - El Caire (Egipte): Anwar al-Sadat, militar i poltic egipci, president del pas, assassinat per integristes islmics.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5586" title="7 d'octubre" nonfiltered="4367" processed="4342" dbindex="4372">
El 7 d'octubre s el dos-cents vuitant dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vuitanta-un en els anys de trasps. Queden 85 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1642 - Lleida: els catalans derroten els teros castellans a la batalla de les Forques.

Mn:
1571 - Batalla de Lepant.
1886 - Espanya aboleix l'esclavisme a Cuba.
1940 - Alemanya envaeix Romania.
1950 - Els Estats Units envaeixen Corea.
1949 - Es funda la Repblica Democrtica Alemanya;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1896 - Ilo Ilo (Filipines): Paulino Alcntara, gran futbolista catal.
Mn:

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:
1849 - Edgar Allan Poe, escriptor nord-americ considerat un pels pares del conte curt. Noms t 40 anys.
2006 - Moscou (Rssia): Anna Politkovskaia, periodista russa coneguda per les seves crtiques al govern de Vladmir Putin. Mor assassinada a trets.

 Festes i commemoracions . 
 Dia de la Mare de Du del Roser i del rosari.
 Sant Sergi i Sant Bacus.

----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5587" title="8 d'octubre" nonfiltered="4368" processed="4343" dbindex="4373">
El 8 d'octubre s el dos-cents vuitanta-un dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vuitanta-dos en els anys de trasps. Queden 84 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1998 - Banyoles (el Pla de l'Estany): el naufragi del vaixell turstic l'Oca a l'estany provoca 21 morts.

Mn:
1600 - San Marino adopta la seva constituci escrita.
1967 - La guerrilla liderada per Che Guevara i els seus homes s capturada a Bolvia.
1971 - la Gran Bretanya: John Lennon hi publica Imagine.
1982 - Es prohibeix Solidarno  .

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1987-Kanagawa (Yokohama, Jap): Yuichi Nakamura actor japons.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1967 - Che Guevara, marxista revolucionari argent s assassinat a Bolvia.

 Festes i commemoracions . 
 Festa local de Lles de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5588" title="9 d'octubre" nonfiltered="4369" processed="4344" dbindex="4374">
El 9 d'octubre s el dos-cents vuitanta-dos dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vuitanta-tres en els anys de trasps. Queden 83 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
827 - Catalunya: Abu Marwan, al capdavant d'un exrcit de l'emirat de Crdova, ataca la Catalunya central i Barcelona i assetja Girona sense aconseguir d'entrar-hi.
1238 - Valncia: hi entra Jaume I el Conqueridor enfront d'una host catalano-aragonesa.
1935 - Valncia: Gran manifestaci per la Ptria Valenciana i en favor de l'Estatut d'Autonomia.
1977 - Valncia: Manifestaci multitudinria per demanar l'Estatut d'Autonomia per al Pas Valenci.
1994 - Catalunya: es produeixen greus inundacions en diversos indrets.
Mn:
1962 - Uganda: Uganda assols la independncia;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1940 - Liverpool (Anglaterra): John Lennon, cantant i compositor angls, membre dels Beatles.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2008 - Andorra la Vella (Andorra): Francesc Xavier Roca i Villa, rbitre d'hoquei patins catal.

Mn:
1251 - Osca (l'Arag): Violant d'Hongria, reina del Casal de Barcelona, segona esposa de Jaume I.
1978 - Seine-Saint-Denis (Frana): Jacques Brel, cantant belga.
1974 - Hildesheim (Alemanya): Oskar Schindler, industrial alemany que salv 1.200 jueus de l'holocaust.

 Festes i commemoracions . 
----
Diada Nacional del Pas Valenci;
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5589" title="10 d'octubre" nonfiltered="4370" processed="4345" dbindex="4375">
El 10 d'octubre s el dos-cents vuitanta-tres dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vuitanta-quatr en els anys de trasps. Queden 82 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
879 - Ripoll (el Ripolls): Guifre el Pils, comte de Barcelona, hi funda el monestir.
Espanya:
1846 - Casament de la reina Isabel II d'Espanya amb el seu coss Francesc d'Asss de Borb.
Mn:
 1908 - Santiago de Cuba: Fundaci del Grop Nacionalista Radical.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1813 - Le Roncole, agregat de Busseto (Emilia Romagna, Itlia): Giuseppe Verdi, compositor itali d'peres.
1924 - Poughkeepsie (Nova York), Estats Units: Ed Wood, director, productor, guionista, editor i actor de cinema. Considerat el pitjor director de cinema de la histria.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1963 - Grassa (la Provena): dith Giovanna Gassion, coneguda com dith Piaf, cantant francesa (tot i que oficialment consta que va morir a Pars l'endem, el mateix dia que el seu gran amic Jean Cocteau).
2003 - Washington (EUA: Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals, que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Peneds).

 Festes i commemoracions .
Dia mundial de la salut mental;
Dia de les potncies de 10;
----
Un dia abans / Un dia desprs



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5590" title="11 d'octubre" nonfiltered="4371" processed="4346" dbindex="4376">
L'11 d'octubre s el dos-cents vuitanta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vuitanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 81 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1137 - Barbastre (l'Arag): Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, hi signa amb Ramir II, rei d'Arag, el comproms matrimonial amb sa filla Peronella.
1282 - Nictena (Regne de Npols) - L'estol catal dirigit per Pere de Queralt i d'Anglesola ven a l'estol angev i les galeres de la Repblica de Pisa al combat de Nictena, durant la Guerra de Siclia.
2003 - Lleida: hi entra en servei per al pblic el Tren de Gran Velocitat que unir la ciutat amb Madrid, passant per Saragossa. ;
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans: ;
1993 - Barcelona - Marc Cardona
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1963 - Milly-la-Fret (l'Illa de Frana, Frana): Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francs.
2008 - Kttmannsdorf (ustria): Jrg Haider, poltic austrac.

 Festes i commemoracions . 
 Festa local de Puig-reig, a la comarca de la Bergued;
 Festa local de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya;
 Beat Joan XXIII, papa.
----
Un dia abans / Un dia desprs


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5591" title="12 d'octubre" nonfiltered="4372" processed="4347" dbindex="4377">
El 12 d'octubre s el dos-cents vuitanta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vuitanta-sis en els anys de trasps. Queden 80 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

1492 - San Salvador, actualment Watling (les Bahames): Colom arriba a aquesta illa: els europeus descobreixen Amrica.
1707 - Les tropes borbniques entren per primer cop a Lleida durant la Guerra de Successi. 700 lleidetans i lleidetanes sn assassinats/es.
2003 - Sepang (Malisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campi del mn de motociclisme de 125 centmetres cbics.
Mn:
1505 - Blois (Regne de Frana): se signa el Tractat de Blois de 1505 pel qual s'acorda el casament entre Ferran el Catlic i Germana de Foix.
2002 - Bali (Indonsia): un atemptat atribut a Al-Qaida hi causa la mort de 202 persones (88 de les quals eren australianes).
2006 - La companyia de videojocs Capcom anuncia que dissoldr el Clover Studio. ;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1970 - La Garriga (Valls Oriental): Toni Jimnez, porter de futbol.
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Mare de Du del Pilar, patrona de l'Arag i de la Gurdia Civil.
Dia de la Gurdia Civil.
Dia de la Hispanitat, festa nacional d'Espanya.
Columbus Day, commemoraci del descobriment d'Amrica per Colom als Estats Units.
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5592" title="13 d'octubre" nonfiltered="4373" processed="4348" dbindex="4378">
El 13 d'octubre s el dos-cents vuitanta-sis dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vuitanta-set en els anys de trasps. Queden 79 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans.
1652 - Barcelona: l'arribada de Joan Josep d'ustria al port de Barcelona va posar punt i final al Setge de la ciutat, acabant la Guerra dels Segadors amb victria hispnica. ;
Mn.
1972 - Es produeix el fams accident aeri dels Andes on sobreviuen 16 persones durant 72 dies perduts a les muntanyes andines ingerint carn humana dels difunts en l'accident per tal de sobreviure.
 Naixements . 
Pasos Catalans.
1940 - Sabadell (Valls Occidental): Ramon Barnils i Folguera, periodista catal.
Mn.
1925 - Grantham (Anglaterra): Margaret Thatcher, poltica anglesa, primera ministre del Regne Unit.
1977 - Oakland (EUA): Paul Pierce, jugador de bsquet.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans.
 1173 - Barcelona (Barcelons): Peronella d'Arag, reina titular d'Arag.
 1909 - Barcelona (Barcelons): Francesc Ferrer i Gurdia, pedagog catal.

Mn.
54 - Imperi Rom: Claudi, 4t emperador rom.
2008 - Garches (Frana): Guillaume Depardieu, actor francs.

 Festes i commemoracions .
Sant Guerau d'Orlhac;
Festa petita d'Albons (Empord);
Festa a L'Estela (Cistella)(Alt Empord).
Festa a Otlhac(Aurillac),Frana.
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5593" title="14 d'octubre" nonfiltered="4374" processed="4349" dbindex="4379">
El 14 d'octubre s el dos-cents vuitanta-set dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vuitanta-vuit en els anys de trasps. Queden 78 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 1957 - Valncia: el Tria es desborda, inunda la ciutat i hi causa nombroses vctimes (Gran Riuada de Valncia).
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1988, Monforte de Lemos (Lugo, Galcia):Eliseo Daz Casanovas, independentista gallec simpatitzant de EGPGC (Exrcito Guerrilheiro do Povo Galego Ceive).

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1291 - Anhive (aprop de Namur), Comtat de Namur: Joan de Flandes, prncep-bisbe del principat de Lieja;
1977 - La Moraleja (Madrid, Espanya): Harry Lillis Crosby, conegut com Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc.

 Festes i commemoracions . 
Vinalesa: celebraci del dia del patr Sant Honorat a les festes majors d'aquest municipi de la comarca valenciana de l'Horta Nord.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5594" title="15 d'octubre" nonfiltered="4375" processed="4350" dbindex="4380">
El 15 d'octubre s el dos-cents vuitanta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents vuitanta-nov en els anys de trasps. Queden 77 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1879 - Baix Segura: com a conseqncia de les pluges torrencials el riu Segura es desborda a Oriola i altres poblacions de la comarca amb un cabal superior als 2.000 m3/seg., el ms alt de la seua histria.
1924 - Barcelona: s'inicien les emissions regulars de Rdio Barcelona (Cadena SER).
1940 - Barcelona: desprs d'un judici militar sense garanties processals, afusellen Llus Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuc.
1952 - Barcelona: entrega de la Primera edici del Premi Planeta.
Mn:
1582 - Roma: el papa Gregori XIII decreta el calendari gregori en substituci del calendari juli; aquest dia (divendres 15 d'octubre de 1582) esdev desprs del dijous 4 d'octubre. ;
1756 - Saxnia es rendeix durant la Guerra dels Set Anys.
1815 - Napole Bonaparte arriba a l'illa de Santa Elena, lloc on va ser desterrat fins la seva mort.
1894 - s arrestat Alfred Dreyfus i acusta, injustament, d'alta traici en favor d'Alemanya. ;
1940 - Estats Units: estrena de la pellcula El Gran Dictador de Charles Chaplin.
1964 - La troika formada per Leonid Brjnev, Kosiguin i Podgorni substitueix Nikita Khrusxov al capdavant de la URSS. ;
1986 - Jerusalem: Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits.
1989 - Sud-frica: El Congrs Nacional Afric, liderat per Nelson Mandela s legalitzat desprs de 30 anys de prohibici. ;
1995 - Iraq: Saddam Hussein s reescollit President en un referndum. ;
2003 - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdev el primer astronauta xins desprs de fer 14 rbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xins).
2005 - Iraq: S'aprova en referndum la Constituci iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1922 - Vilanova i la Geltr (el Garraf): Alfons Figueras i Fontanals, dibuixant de cmics.
Mn:
70 aC - Brindes, actual Brindisi: Virgili, poeta rom.
1542 - Umarkot (ndia): Akbar el Gran, emperador mongol.
1608 - Faenza (Itlia): Evangelista Torricelli, fsic i matemtic itali.
1844 - Rcken bei Ltzen (Alemanya): Friedrich Nietzsche, filsof alemany.
1869 - Madrid (Espanya): Francisco Largo Caballero, poltic i sindicalista, president del govern de la Repblica Espanyola (1936 - 1937).
1901 - Madrid (Espanya): Enrique Jardiel Poncela, dramaturg espanyol.
1908 - Iona Station (Canad): John Kenneth Galbraith, economista nord-americ d'origen canadenc.
1915 - Ruzinoy (Polnia): Isaac Shamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992.
1920 - Nova York (EUA): Mario Puzo, novellista i guionista nord-americ.
1923 - Santiago de las Vegas (Cuba): Italo Calvino, escriptor itali.
1926 - Poitiers (Frana): Michel Foucault, filsof francs.
1829 - Goshen (Connecticut): Asaph Hall, astrnom nordameric, que va descobrir les dues llunes de Mart, Fobos i Deimos.
1944 - Bangor (Irlanda del Nord): David Trimble, poltic nord-irlands i Premi Nobel de la Pau el 1998.
1977 - Rouen (Frana): David Trezeguet, futbolista, campi del mn el 1998 i campi d'Europa el 2000 amb Frana.
1979 - Viveiro (Galcia): Olalla Cocia, escriptora gallega.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1940 - castell de Montjuc, Barcelona (el Barcelons): Llus Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya.
Mn:
898 - ?: Lambert de Spoleto, emperador carolingi (894 - 898) i rei de d'Itlia (892   898).
1582 - Alba de Tormes (Castella i Lle): Santa Teresa de Jess, religiosa castellana. (en el calendari juli morta el dia 4 d'octubre);
1722 - Gergia: mor Giorgi VI Abashidze, rei de Gergia.
1917 - Vincennes (Frana): Mata Hari, ballarina i espia d'orgen neerlands.
1934 - Pars (Frana): Raymond Poincar, poltic francs, Primer Ministre i President de la Repblica francesa.
1946 - Nuremberg (Alemanya): Hermann Gring, militar i poltic nazi alemany.
2007 - Pars (Frana): douard Lev, escriptor i fotograf francs.

 Festes i commemoracions .
Santa Teresa de Jess;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5595" title="16 d'octubre" nonfiltered="4376" processed="4351" dbindex="4381">
El 16 d'octubre s el dos-cents vuitanta-nov dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents norant en els anys de trasps. Queden 76 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1321 - Valncia: una riuada del Tria hi causa ms de 400 morts i afona els ponts dels Catalans, dels Serrans i del Real.
1472 - Pau de Pedralbes. La Corona Catalanoaragonesa recupera el Rossell i la Sardenya.
1977 - Alacant: El militant del MCPV Miquel Grau va morir a l'hospital a causa de les ferides produdes pel llanament d'una rajola al cap quan penjava uns cartells de la Diada del Pas Valenci;
1986 - La ciutat de Barcelona s designada pels membres del COI com a seu oficial dels jocs olmpics del 1992.
Mn:
646  - Es va celebrar el VII Concili de Toledo.
1689 - Elecci del Cardenal itali Pietro Vitto Ottoboni com a Papa, que es va nomenar Alexandre VIII.
1805 - Es va produir la Batalla d'Ulm, conflicte entre Frana i ustria.
1813 - Es va produir la Batalla de Leipzig, el major enfrontament armat de les guerres napoleniques i la ms seriosa derrota sofrida per Napole Bonaparte.
1817 - Es descobreix la tomba de Seti I a la Vall dels Reis a Egipte.
1829 - Primera carrera de velocitat de locomotores celebrat a la lnia Liverpool-Manchester guanyat per Stephenson i la seva locomotora "Rocket".
1834 - Es produeix l'incendi al Palau de Westminster. ;
1843 - Dubln (Irlanda): William Rowan Hamilton formula els nombres quaternions.
1846 - El doctor William Thomas Morton de Boston utilitza per primera vegada l'ter com a anestsic donant origen a la cirurgia sense dolor.
1878 - El naturalista Ramn Lista va descobrir a la Patagnia un riu interior que va nomenar Belgrano.
1910 - Primera travessia en dirigible pel Canal de la Mnega.
1945 - Creaci de la Organitzaci per l'Alimentaci i l'Agricultura.
1946 - Es fan efectives les condemnes a mort dictades pel Tribunal Militar Penal Internacional durant els Judicis de Nuremberg executant 11 lders nazis.
1978 - el Vatic (Roma): el conclave proclama papa Carol Woytila, que regnar com a Joan Pau II.
1985 - L'astrnom Edward Bowell descobreix l'asteroide (4446) Carolyn.
1986 - Reinhold Messner es converteix en la primera persona que arriba a coronar catorze vuitmils.
1992 - Rigoberta Mench, lder indgena guatemalteca, va guanyar el Premi Nobel de la Pau.
1995 - Primer judici a l'Estat espanyol amb jurat popular que es va celebrar a Palma de Mallorca.
1998 - s detingut a Londres Augusto Pinochet, a petici del jutge espanyol Baltasar Garzn, que l'acusa de genocidi, terrorisme i tortures. ;
2004 - Londres (Anglaterra): hi comena el tercer Frum Social Europeu, que durar fins l'endem.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1921 - Barcelona: Josep Trias, porter de futbol catal. ;
Mn:
1854 - Dubln, Irlanda: Oscar Wilde, escriptor i dramaturg angloirlands.
1938 - Alemanya: Nico, cantant alemanya.
1927 - Gda sk (Ciutat lliure de Gda sk): Gnter Grass premi Nobel de literatura al 1999.
1943 - Utrecht (Pasos Baixos) - Robert Long cantautor.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1922 - Palma (Mallorca): Miquel Costa i Llobera, poeta malloqu.
Mn:
1553 - Weimar (Alemanya): Lucas Cranach "el Vell". Pintor alemany.
1793 - Pars (Frana): Maria Antonieta, reina de Frana i esposa del rei Llus XIV.

 Festes i commemoracions .
Festa Local de Fgols a la comarca del Bergued;
Dia Mundial de l'Alimentaci;
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5596" title="17 d'octubre" nonfiltered="4377" processed="4352" dbindex="4382">
El 17 d'octubre s el dos-cents norant dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents noranta-un en els anys de trasps. Queden 75 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1147 - Almeria: Ramon Berenguer IV ajuda els genovesos a prendre la ciutat als sarrans amb la tramesa de la flota catalana.
1822 - Castellfollit de Riubregs (Anoia): Les tropes liberals, comandades per Francisco Espoz y Mina, assetgen el poble, ocupat pels reialistes, i acaben arrasant el poble.
1906 - Barcelona: Cloenda del Primer Congrs de Llengua Catalana.
1986 - Lausana (Sussa): La ciutat de Barcelona s designada seu dels XXV Jocs Olmpics, a celebrar l'any 1992.
2004 - illa Philip (estat de Victoria, Austrlia): Dani Pedrosa s'hi proclama campi del mn de motociclisme en 250 cc.
Mn:
2003 - Bolvia: desprs de mesos de protesta contra el pla d'exportaci de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Snchez de Lozada abandona la presidncia i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
2004 - Bielorssia: amb acusacions de frau per part de l'oposici, s'hi celebra el referndum que modificar la constituci per permetre que el president Lukaixenko es pugui presentar a un tercer mandat.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1979. Kimi Rikknen, pilot de F1.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1174 - Barcelona: Peronella d'Arag, reina d'Arag;
Mn:

 Festes i commemoracions .
Dia Internacional per a l'Eradicaci de la Pobresa;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5597" title="18 d'octubre" nonfiltered="4378" processed="4353" dbindex="4383">
El 18 d'octubre s el dos-cents noranta-un dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents noranta-dos en els anys de trasps. Queden 74 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1748 - Aquisgr (Sacre Imperi Romanogermnic): signatura del Tractat d'Aquisgr.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1920 - Atenes, Grcia: Melina Mercouri, actriu, cantant i poltica grega.
1961 - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Wynton Marsalis, trompetista de jazz, fill d'Ellis Marsalis.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2003 - Bangkok (Tailndia): Manuel Vzquez Montalbn, escriptor i periodista catal, en llengua catalana i, principalment, castellana.
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5598" title="19 d'octubre" nonfiltered="4379" processed="4354" dbindex="4384">

El 19 d'octubre s el dos-cents noranta-dos dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents noranta-tres en els anys de trasps. Queden 73 dies per finalitzar l'any.

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1810 - Batalla de Sant Quint, a Cardona (Bages) dins la Guerra del Francs.
1947 - Camp de Sarri, (Barcelona): La selecci catalana de futbol juga contra la selecci espanyola, guanyant la primera per 3 a 1 ;
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1977 - Santa Coloma de Gramenet (Barcelons): Ral Tamudo, futbolista catal, mxim golejador de l'histria del RCD Espanyol.
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1522 - Valncia: Vicent Peris, dirigent de les Germanies de Valncia, mort en l'atac a sa casa de l'exrcit reialista comandat pel marqus de Cenete.
Mn:
2003 - Sarajevo (Bsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, president del pas durant la guerra de Bsnia i pare de la independncia del pas.

 Festes i commemoracions . 

 Referncies .


----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5599" title="20 d'octubre" nonfiltered="4380" processed="4355" dbindex="4385">
El 20 d'octubre s el dos-cents noranta-tres dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents noranta-quatr en els anys de trasps. Queden 72 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1899 - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzbal, encapala, com a batlle de la ciutat, una  protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernndez Villaverde, que es va anomenar el Tancament de Caixes.
1982 - Tous (la Canal de Navarrs): les pluges torrencials (que arriben als 700 mm) provoquen l'ensorrament de la presa de l'embassament de Tous i, com a conseqncia, s'origina una gran riuada de 16.000 m3/s que arrasa les riberes del Xquer.
2006 - Salt: El cantant del grup de rock catal Lax'N'Busto Pemi Fortuny anuncia que es retira dels escenaris.

Mn:
1465 - Montenaken (Principat de Lieja) - Batalla de Montenaken entre les forces de Felip III de Borgonya i les milcies liegeses;
1868 - L'astrnom angls Norman Lockyer (desconeixent el mateix descobriment fet dos mesos abans, el dia 18 d'agost del mateix any, per l'astrnom francs Janssen), observa una lnia nova en l'espectre solar i conclou que est causada per un element qumic del Sol que no es troba en la terra. L'anomena heli, el nom del Sol en grec,       (helios).
2004 - Publicaci de la primera versi de la distribuci de GNU/Linux Ubuntu.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1842 (Tampico, Mxic): Bartomeu Robert i Yarzbal, ms conegut com a Dr. Robert, metge i poltic catal (m.1902).
1957 - Vic (Osona): Quimi Portet, msic de rock catal.
Mn:
1819 - Shirz (Prsia): El Bb, fundador de la Fe bab, precursor de la Fe bah'.
1907 - Lauzon, Quebec (Canad): Maurice Bourget, poltic cadanenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans.
1939 - Tarragona (Tarragons): Llus Sol Padr, poltic catal, alcalde republic de Santa Coloma de Queralt.
2008 - Barcelona (Barcelons): Ricard Maxenchs i Roca, periodista i executiu catal, dirigent esportiu del FC Barcelona.
Mn.
1740 - Viena (ustria): Carles III, rei de Catalunya-Arag, emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, arxiduc d'ustria, rei d'Hongria i de Npols-Siclia.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5600" title="21 d'octubre" nonfiltered="4381" processed="4356" dbindex="4386">
El 21 d'octubre s el dos-cents noranta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents noranta-cinqu en els anys de trasps. Queden 71 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1955 - Aigestortes i Estany de Sant Maurici s declarat Parc Nacional.
1972 - Sant Lloren de Cerdans Fundaci de l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT), primer partit nacionalista catal a la Catalunya del Nord.
Mn:
2004 - Brusselles (Blgica): desprs de 9 anys d'obres, Romano Prodi hi inaugura la remodelaci de l'edifici Berlaymont, seu de la Comissi Europea.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
1859 - Vilanova i la Geltr (el Garraf): Francesc Maci, president de la Generalitat de Catalunya.
1990 - El Masnou (el Maresme): Ricky Rubio, jugador de bsquet.
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1984 - Neuilly-sur-Seine (Illa de Frana, Frana): Franois Truffaut, director de cinema francs.
 Festes i commemoracions . 
Santa rsula, festa major petita de Valls (l'Alt Camp); diada castellera.
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5601" title="22 d'octubre" nonfiltered="4382" processed="4357" dbindex="4387">
El 22 d'octubre s el dos-cents noranta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents noranta-sis en els anys de trasps. Queden 70 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Mn:
1855 - Espanya: hi entra en vigor un reial decret que crea un jutjat de pau en cada municipi.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1948 - Ri (el Conflent): Jean-Pierre Mas, msic i compositor nord-catal.
Mn:
1913- Budapest, (Hongria): Ern o Ernest Andrei Friedman, fotgraf conegut com Robert Capa.
1969- Rockville, Maryland (Estats Units) - Spike Jonze, director de cinema;
1975 - As Neves, Pontevedra (Espanya): Mchel Salgado, futbolista espanyol.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1973 - San Juan (Puerto Rico): Pau Casals, violoncellista catal.
1989 - El Masnou (el Maresme): Ramon Trias Fargas, poltic, catal.
Mn:
 Festes i commemoracions . 
Dia mundial del la Quequesa
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5602" title="23 d'octubre" nonfiltered="4383" processed="4358" dbindex="4388">
El 23 d'octubre s el dos-cents noranta-sis dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents noranta-set en els anys de trasps. Queden 69 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

1977 - el Prat de Llobregat (el Baix Llobregat): el president Tarradellas hi arriba procedent de l'exili.
1994 - Valls: La Colla Vella dels Xiquets de Valls decarrega per primer cop a la histria del mn casteller el 2 de 9 amb folre i manilles.
2001 - Apple posa a la venda el primer iPod.
2004 - La selecci catalana d'hoquei patins guanya el Campionat del Mn "B" masucl. s la primera vegada que la selecci catalana competeix a nivell internacional.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1844, Sarah Bernhardt, actriu de teatre francesa.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1998 -- Horn (Pasos Baixos): Maria (Mary) Servaes-Bey la cantant neerlandesa coneguda amb el seu nom d'artista Zangeres zonder Naam;
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5603" title="24 d'octubre" nonfiltered="4384" processed="4359" dbindex="4389">
El 24 d'octubre s el dos-cents noranta-set dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents noranta-vuit en els anys de trasps. Queden 68 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1137 - Osca (l'Arag): els vens de la ciutat juren fidelitat a Ramon Berenguer IV.
1149 - Fraga i Mequinensa (el Baix Cinca): Ramon Berenguer IV conquereix aquestes viles.
1971 - seu de l'ONU (Nova York): Pau Casals aprofita el concert que hi dirigeix per donar a conixer al mn la situaci de Catalunya.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1942 - Medelln (Colmbia): Fernando Vallejo, s escriptor, assaigista, bileg i director de cine colombi.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1601 - Praga, (Bohmia): Tycho Brahe, astrnom dans. (n. 1546);
2005 - Estats Units: Rosa Parks defensora dels drets de la dona als EUA;

 Festes i commemoracions . 
Festa Local de Coboriu de la Llosa a la comarca de la Cerdanya;
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5604" title="25 d'octubre" nonfiltered="4385" processed="4360" dbindex="4390">
El 25 d'octubre s el dos-cents noranta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents noranta-nov en els anys de trasps. Queden 67 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1349 - Llucmajor (Mallorca): a l'indret conegut des d'aleshores com es Camp de sa Batalla, s'hi esdev la batalla de Llucmajor, en la qual les tropes de Pere III el Cerimonis derroten les de Jaume III de Mallorca, per la qual cosa el primer incorporar a la Corona d'Arag el regne de Mallorca.
1521 - Mallorca: la Germania proclama Joanot Colom instador del poble, s a dir, cap dels agermanats, com a successor de Joan Cresp, que havia estat assassinat per son germ Francesc Colom.
1979 - Catalunya: s'hi celebra el referndum en qu resultar plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
1998 - Girona: Els Minyons de Terrassa fan el primer 4 de 9 net del segle XX.
2005 - Barcelona: hi detenen l'ex-senador Llus Maria Xirinacs acusat d'apologia del terrorisme per haver-se declarat "amic d'ETA"; l'alliberaran al cap de dos dies (27 d'octubre) a causa de la seva avanada edat.

Mn:
1415 - Azincourt (Pas de Calais, Frana): Enric V d'Anglaterra hi derrota els francesos (batalla d'Azincourt, guerra dels Cent Anys). ;
1825 - l'Uruguai: el pas obt la independncia del Brasil.
1836 - Pars (Frana): installen a la place de la Concorde l'obelisc portat del temple de Karnac de Tebes, obsequi del virrei d'Egipte, Mehemed Al, a canvi d'un rellotge d'alabastre.
1837 - Buenos Aires (l'Argentina): hi executen pblicament Jos Vicente Teinaf, ex-governador del Crdoba, son germ Guillermo i el capit Santos Prez, en ser considerats culpables de l'assassinat del general Juan Facundo Quiroga, esdevingut el 16 de febrer de 1835.
1863 - San Salvador (El Salvador): l'exrcit guatemalenc, desprs d'un setge de 25 dies, conquereix i saqueja la ciutat.
1868 - Baire (Cuba): les tropes espanyoles hi derroten els insurrectes cubans (combat de Baire, guerra de Cuba).
1905 - l'Imperi Rus: els ferroviaris declaren la vaga general (Revoluci Russa).
1917 - Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Fin.
1927 - oce Atlntic, prop de Rio de Janeiro (el Brasil): s'hi enfonsa el transatlntic itali "Principessa Mafalda" provocant la mort de 314 persones.
1936 - Roma (Itlia) i Berln (Alemanya): Hitler i Mussolini proclamen l'eix Roma-Berln.
1949 - Londres (Anglaterra): el De Havilland Comet, el primer avi a reacci destinat al transport de passatgers, fa un vol de prova Londres-Trpoli-Londres en 6 hores i 36 minuts, el doble de rpid que els avions convencionals.
1951 - la Gran Bretanya: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya el Partit Conservador, encapalat per Winston Churchill.
1956 - Oslo (Noruega): el Comit Norueg del Nobel atorga el Premi Nobel de Literatura a Juan Ramn Jimnez. ;
1977 - Madrid (Espanya): el govern i els partits parlamentaris (amb l'aquiescncia dels sindicats, CCOO i UGT) hi signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democrcia || Maynard (Massachusetts, EUA): la Digital Equipment Corporation presenta la computadora VAX.
1979 - el Pas Basc: s'hi celebra el referndum en qu resultar plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
1983 - illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.
1984 - Itaip (frontera entre el Brasil i el Paraguai): el dictador del Brasil, Joo Baptista Figueiredo, i el del Paraguai, Alfredo Stroessner inauguren la central hidroelctrica ms potent del mn. ;
1985 - l'Argentina: el president Ral Alfonsn decreta l'estat de setge durant 60 dies per a superar els intents colpistes.
1993 - el Canad: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria absoluta el Partit Liberal, encapalat per Jean Chrtien, que desplaar del poder el Partit Conservador || Washington (EUA): Jerry Hall i Robert Stilmann, investigadors de la George Washington University, fan pblic que han aconseguit de clonar embrions humans.
1994 - la Ciutat del Vatic (Roma): la Santa Seu anuncia l'establiment de relacions oficials amb l'OAP, sense carcter plenament diplomtic || Tegucigalpa (Hondures): els presidents centroamericans i el primer ministre de Belize, hi aproven una declaraci sobre pau i desenvolupament a la regi.
1997 - el Congo-Brazzaville: per ordre del Tribunal Suprem restablert, investeixen Denis Sassou Nguesso president del pas.
2001 - Seattle (estat de Washington, EUA): Microsoft llena al mercat el Windows XP.
2003 - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
2005 - l'Iraq: sense actes violents i amb molta participaci, s'hi celebra el referndum en qu resultar aprovada la nova constituci del pas, malgrat el vot negatiu de la majoria dels sunnites.

 Naixements .
1806 - Bayreuth (Baviera, Alemanya): Johann Kaspar Schmidt conegut com Max Stirner, filsof alemany (m. 1856).
1825 - Viena (ustria): Johann Strauss II, compositor austrac (m. 1899).
1838 - Pars (Frana): Alexandre Csar Lopold Bizet conegut com Georges Bizet, compositor francs (m. 1875).
1881 - Mlaga (Andalusia, Espanya): Pablo Ruiz Picasso, conegut com Pablo Picasso, pintor espanyol (m. 1973).
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1349 - Llucmajor (Mallorca): Jaume III de Mallorca, a la batalla de Llucmajor (n. 1315).
Mn:
1920 - Brixton (Lambeth, Londres, Anglaterra): Terence MacSwiney, patriota irlands, desprs de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britniques (n. 1879).
2008 - Fort Myers (EUA): Gerard Damiano, director de cinema estatunidenc.

 Festes i commemoracions . 
Dia d'internet;
Mare de Du de la Bonanova;
Mare de Du del Collell;
Sant Bernat Calb o Calv ;
Sant Crisant i santa Daria, esposos mrtirs;
Sant Crisp i sant Crispini, patrons dels sabaters;
Sant Gener o Genari;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5605" title="27 d'octubre" nonfiltered="4386" processed="4361" dbindex="4391">
El 27 d'octubre s el tres-cent dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents un en els anys de trasps. Queden 65 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1997 - Barcelona: s'hi publica el primer nmero en catal de l'edici d'El Peridico de Catalunya.
2005 - Barcelona: l'exsenador i pacifista Llus Maria Xirinacs de 74 anys ingressa a la pres Model de Barcelona, per ordre de l'Audincia Nacional, i el mateix dia s traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat).
Mn:
1807 - Castell de Fontainebleau (Frana): se signa el Tractat de Fontainebleau de 1807 entre Carles IV d'Espanya i Napole Bonaparte pel qual es reparteixen el Regne de Portugal.
1977 - Espanya: el govern, els partits parlamentaris i els sindicats (com CCOO i UGT) signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democrcia.
1979 - Saint Vincent i les Grenadines: s'independitza del Regne Unit.
1982 - Espanya: Es desmantella la Conspiraci colpista per al 27 d'octubre de 1982 (Espanya).
2005 - Frana: Comencen a diferents ciutats de Frana, i especialment als voltants de Pars, una srie de disturbis que acabarien amb un gran nombre de cotxes cremats.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1897 - Barcelona: Josep Trueta i Raspall, metge catal (m.1977).
Mn:
1939 - Weston-super-Mare (Somerset, Anglaterra): John Cleese, cmic i actor, ms conegut per la seua participaci en el grup britnic d'humoristes Monty Python.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1990 - Barcelona: Xavier Cugat, msic catal.
Mn:

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5606" title="28 d'octubre" nonfiltered="4387" processed="4362" dbindex="4392">
El 28 d'octubre s el tres-cents un dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents dos en els anys de trasps. Queden 64 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1848 - Catalunya - Barcelona i Matar (el Maresme): inauguren el ferrocarril que unir aquestes localitats: en aquells moments s el segon de l'estat (el primer es va fer a Cuba).
1900 - Barcelona: ngel Rodrguez, Octavi Aball i Llus Roca funden el Reial Club Deportiu Espanyol.
1938 - Espanya: les Brigades Internacionals abandonen el pas.
2006 -  El lloc web, Rac Catal se'n fa ress a travs d'una article sobre una curiositat dels videojocs Grand Theft Auto: Vice City i Grand Theft Auto: Vice City Stories, en el qual hi ha un cartell en catal en aquests jocs de Rockstar Games. ;
Mn:
1467 - Brustem (Principat de Lieja) - Batalla de Brustem entre les milcies de Lieja i les tropes de Carles I de Borgonya;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1955 - Seattle (Washington, EUA): William H. Gates, conegut com Bill Gates, empresari informtic.
1967 - Smyrna (Gergia, EUA): Julia Roberts actriu estatunidenca.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2003 - Barcelona: Joan Perucho, escriptor catal.
Mn:

 Festes i commemoracions .
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5607" title="29 d'octubre" nonfiltered="4388" processed="4363" dbindex="4393">
El 29 d'octubre s el tres-cents dos dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents tres en els anys de trasps. Queden 63 dies per finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1924 - Barcelona: a la revista 'El xut', dibuixat per Valent Castanys, apareix per primera vegada l'Avi del Bara.
2004 - Barcelona: Pasqual Maragall, Jaume Matas, Marcell Iglsias i Martin Malvi, en representaci de Catalunya, les illes Balears, l'Arag i el Migdia Pirineus, hi signen la Declaraci constitutiva de l'Euroregi Pirineus-Mediterrnia.
2004 - Espanya: el govern aprova un decret que permetr als cientfics de fer recerca amb cllules mare d'embrions sobrers de fertilitzacions in vitro.
2005 - Terrassa: La Federaci Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federaci Internacional de Korfball (IKF) de la que era membre provisional des de l'any 1997, i es converteix en la primera Selecci Catalana.
Mn:
1933 - Madrid (Espanya): se celebra l'acte fundacional de Falange al teatro de la Comedia.
1969 - Califrnia (els Estats Units): l'equip dirigit per l'informtic Leonard Kleinrock envia el primer missatge electrnic d'un ordinador de la Henry Samueli School of Engineering and Applied Science (Los Angeles) fins a un altre situat a l'Stanford Research Institute (prop de San Francisco), a travs d'Arpanet, l'embri d'Internet.
2004 - Roma (Itlia): els caps de govern de la Uni Europea hi signen el tractat conegut com la Constituci Europea.
2004 - Clamart (Hauts-de-Seine, l'Illa de Frana, Frana): Iasser Arafat ingressa a l'hospital militar de la ciutat.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 1979 - Castellar del Valls: Ignasi Gimnez Renom, batlle de Castellar del Valls.
Mn:

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5608" title="30 d'octubre" nonfiltered="4389" processed="4364" dbindex="4394">
El 30 d'octubre s el tres-cents tres dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents quatr en els anys de trasps. Queden 62 dies per finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1947 - Sant Feliu de Guxols (Baix Empord): Enric Descayre i Salgas funda el Setmanari ncora.
1989 - Madrid (Espanya): el Tribunal Suprem aprova la segregaci de Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragons).
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
1912 - Barcelona: Josep Ferrater Mora. ;


Mn:
1960 - Villa Fiorito, Buenos Aires (l'Argentina): Diego Armando Maradona, futbolista.
1973 - Bucaramanga, Colmbia: Silvia Corzo, presentadora de notcies.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5609" title="31 d'octubre" nonfiltered="4390" processed="4365" dbindex="4395">
El 31 d'octubre s el tres-cents quatr dia de l'any del calendari gregori i el tres-cents cinqu en els anys de trasps. Queden 61 dies per finalitzar l'any.
---- 

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1413 - Balaguer (la Noguera): Jaume d'Urgell el Dissortat es lliura al rei Ferran d'Antequera desprs que fracassi la revolta contra els Trastmara.
Mn:
1512 - Vatic: S'inauguren els frescos de la Capella Sixtina encarregats pel papa Juli II a Miquel ngel Buonarroti;
1956 - Hongria: s'hi esdev una revolta contra les tropes sovitiques.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1632 - Delft (Holanda): Johannes Vermeer, pintor holands. (bateig);
1964 - Tskhinvali (Gergia): Eduard Kokoiti, poltic osset, 2n president d'Osstia del Sud.
2005 - Madrid (Espanya): Elionor de Borbn, aristcrata espanyola.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1960 - Cau de Goldric, Regne Unit: James Potter i Lily Potter, pares d'en Harry Potter.

 Festes i commemoracions .
Sant Quint (mrtir), Sant Alfons Rodrguez, Santa Lucilla, Wolfgang (bisbe) ;
La Castanyada a Catalunya.
Festa Local del Masnou a la comarca del Maresme;
Fira a Gsol (Bergued). Fira de Tots Sants.
Halloween als pasos anglosaxons.
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5610" title="lgebra de Boole" nonfiltered="4391" processed="4366" dbindex="4396">
L' lgebra de Boole s una branca de les matemtiques amb propietats i regles similars, tot i que diferents, a les de l'lgebra ordinria.

Fou creada per George Boole durant el primer quart del segle XIX. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les que es regeixen els raonaments. Posteriorment, aquesta lgebra fou utilitzada per al disseny de circuits digitals.

L'lgebra de Boole t una caracterstica especial: les seves variables noms poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Aix doncs, l'lgebra de Boole manega valors lgics binaris.
 
Una lgebra de Boole s un conjunt  finit d'elements sobre els quals s'han definit les operacions  ('suma', 'o', 'uni', 'disjunci') i  ('producte', 'i', 'intersecci', 'conjucci'), que compleixen els 5 postulats de Huntington.

Postulats de Hungtington.
Primer postulat: les operacions sn internes:

;

Segon postulat: existeix un element neutre per a cada operci:

;

Tercer postulat: existeix l'element invers:

;

Quart postulat: existeix la propietat commutativa:

;

Cinqu postulat: existeix la propietat distibutiva:

;

Funcions booleanes.
Les funcions booleanes es poden representar explcitament en una taula de veritat com la segent, on observem el valor de la funci  en funci de totes les combinacions de les variables ,  i :





A partir de la taula, podem calcular els minterms, que sn els productes de  literals que prenen el valor 1 quan la funci val 1. En el nostre cas, el nombre de literals s 3 (tenim tres variables), i els minterms sn:
;
;
;

Sumant ls minterms obtenim la representaci cannica en suma de productes. En el nostre cas:
;

Aplicant el quart postulat (propietat commutativa):
;

I el cinqu postulat (propietat distributiva):
;

I el segon postulat (element invers):
;

I altre cop el cinqu postulat (propietat distributiva):
;

I finalment la llei d'absorci:
;

De forma que obtenim una expressi molt ms senzilla de la funci que la taula de veritat: la funci s certa quan  o  sn falsos i  s cert. Alternativament, podem calcular els maxterms (sumes de  literals que prenen el valor 0 quan la funci val 0) i multiplicant-los obtenim la representaci cannica en producte de sumes. En el nostre cas i simplificant:
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;


Altres propietats.
Lleis d'absorci:
;
;

Llei d'idempotncia: 
;

Llei d'involuci:
;

Llei de Morgan:
;

Propietat associativa:
;

Enllaos relacionats.
Lgica binria;
Taules de veritat;
Circuits de commutaci;
Sistemes digitals;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5611" title="14 de setembre" nonfiltered="4392" processed="4367" dbindex="4397">
El 14 de setembre s el dos-cents cinquanta-set dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-vuit en els anys de trasps. Queden 108 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1810 - la Bisbal d'Empord (el Baix Empord): hi derroten les tropes napoleniques (Guerra del Francs).
Mn:
1959 - URSS: El coet sovitic que porta la sonda Luna 2 arriba a la superfcie de la Lluna.

2000 - Microsoft publica el Windows Me.

 Naixements . 
Pasos Catalans: ;
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1321 - Ravenna (Itlia): Dante Alighieri, poeta itali, autor de la Divina Comdia.
1901 - Buffalo (estat de Nova York, EUA): William McKinley, president dels Estats Units, desprs de ser ferit 8 dies abans per l'anarquista Leon Czolgosz a l'exposici Pan-Americana.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
----
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5612" title="15 de setembre" nonfiltered="4393" processed="4368" dbindex="4398">
El 15 de setembre s el dos-cents cinquanta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents cinquanta-nov en els anys de trasps. Queden 107 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 2000 - Tortosa: Creaci de la Plataforma en Defensa de l'Ebre per tal d'oposar-se al Pla Hidrolgic Nacional proposat pel govern espanyol de Jos Mara Aznar.
Mn:
 Naixements . 
Pasos Catalans:
1883 - Barcelona: Esteban Terradas i Illa, fsic, matemtic i enginyer catal.
1925 - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i poltic catal d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justcia del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Mn:
1890 - Torquay, Devon, (Anglaterra): Agatha Christie, escriptora.
1972 - Oviedo (Espanya): Letizia Ortiz, princesa consort d'Astries.
1978 - Reykjavk (Islndia): Eiur Smri Gujohnsen, futbolista.
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1978 - Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol.
Mn:
2008 - Anglaterra: Richard Wright, membre del grup de rock Pink Floyd.
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5613" title="16 de setembre" nonfiltered="4394" processed="4369" dbindex="4399">
El 16 de setembre s el dos-cents cinquanta-nov dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents seixant en els anys de trasps. Queden 106 dies per finalitzar l'any.
----


 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1714 - Els Decrets de Nova Planta, liquiden la Junta de Braos que tenia el comandament de la Generalitat, en el marc del efectes de la Guerra de Successi.
1976 - Perpiny (el Rossell): hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana desprs de l'ocupaci de la Catalunya del Nord per Frana el 1659.
2005 - L'ICANN aprova el domini .cat per a la comunitat lingstica i cultural catalana.
Mn:
1810 - Dolores, Mxic: el sacerdot catlic Miguel Hidalgo y Costilla, convoca al poble mexic a lluitar i proclama la independncia de Mxic.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1984 - Katie Melua, cantant georgiana.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1909 - Chne (Blgica): Charles Descardre horticultor i burgmestre.
1498 - Toms de Torquemada, inquisidor.

 Festes i commemoracions . 
 Commemoraci del dia de la Independncia de Mxic.
Dia de la capa d'oz;
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5614" title="17 de setembre" nonfiltered="4395" processed="4370" dbindex="4400">
El 17 de setembre s el dos-cents seixant dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents seixanta-un en els anys de trasps. Queden 105 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1473 - Perpiny: Signatura de la Pau de Perpiny. ;
1801 - Alberic (la Ribera Alta): s'hi esdev una revolta antisenyorial.
Mn:
1939 - L'Exrcit Roig envaeix la Polnia oriental, d'acord amb el Tractat Molotov-Ribbentropp;
1944 - Els Aliats llancen lOperaci Market Garden;
2004 - Falluja i Ramadi (l'Iraq): exrcit nord-americ bombardeja intensament aquestes ciutats i hi provoca una seixantena de morts.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
 1953 - Joan Isaac, cantant i compositor;
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn: ;
705 - Lieja:  Mort (assassinat) del bisbe Lambert de Lieja;

 Festes i commemoracions .
Santa Agatclia, festa major de Mequinensa (el Baix Cinca).
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5615" title="18 de setembre" nonfiltered="4396" processed="4371" dbindex="4401">
El 18 de setembre s el dos-cents seixanta-un dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents seixanta-dos en els anys de trasps. Queden 104 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
Mn:
1502 - Puerto Limn (Costa Rica): Cristfol Colom, en el seu quart viatge a Amrica, arriba on avui hi ha aquesta ciutat.
1714 - Catalunya: La tarda de l'onze de setembre de 1714 Barcelona va caure en mans dels francoespanyols que comptaven amb una gran exrcit professional que havia estat assetjant Barcelona des de l'estiu de 1713. Una setmana ms tard, el divuit de setembre, va caure Cardona en arribar la ordre de rendici, esdevenint Cardona el darrer baluard de la Catalunya continental. Els espanyols havien proms la salvaguarda dels habitants de Barcelona i de la mateixa Cardona a canvi de l'entrega del castell de Cardona per part de la generalitat, cosa que desprs no van complir. Cal destacar que Manuel Desvalls, Governador del castell de Cardona, va acudir a defensar Eivissa desprs de la caiguda de Cardona, demostrant altre cop l'esperit de lluita dels catalans. En acabar la guerra els espanyols van reprimir de forma salvatge els qui havien resistit, trencant aix tots els pactes de la rendici i Felip V de Borb instaur el Decret de Nova Planta, a traves del qual els catalans perdien la sobirania nacional, que encara no han recuperat.
1810: Xile: S'installa a Santiago la Primera Junta de Govern, primer antecedent per a la independncia i actualment s celebrada com a data de les "Fiestas Patrias" a Xile.
1814 - El Congrs de Viena comena per a determinar la nova divisi territorial dels estats europeus desprs de la desfetat francesa.
1868 - Cadis (Andalusia, Espanya): el general Prim i el brigadier Topete revolten els seus efectius contra el rgim isabel: amb la publicaci del manifiest "Espaa con honra", hi comena la Gloriosa, que en dies successius s'estendr per tot el litoral mediterrani espanyol (I Repblica Espanyola).
1970 - Sant Sebasti - El militant del PNB Joseba Elsegui Odriozola es cala foc davant Francisco Franco al front d'Anoeta com a protesta pel procs de Burgos.
2005 - Alemanya: s'hi celebren les eleccions generals en qu la democratacristiana Angela Merkel obt 0,9 punts ms que Gerhard Schrder (SPD), el fins aleshores canceller (prcticament un empat); amb aquest resultat Angela Merkel esdevindr, el 22 de novembre, la primera dona que ocupa la cancelleria del pas. || l'Afganistan: en un clima de violncia (hi assassinen mitja dotzena de candidats) s'hi celebren eleccions generals a la Wolesi Jirga (Cambra baixa de l'Assemblea Nacional) i als consells provincials; els resultats no se sabran fins el 12 de novembre.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
53 - Itlica (la Btica, Imperi Rom): Marc Ulpi Traj, emperador rom des del 98 ;
1923 - Stockton-on-Tees (Durham, Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte ;
1952 - Fort Lee (Virgnia, EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, msic de rock estatunidenc, baixista de The Ramones ;
1971 - Plano (Texas, EUA): Lance Armstrong, ciclista estatunidenc.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
1970 - Barcelona: Eduard Fontser i Riba, meteorleg i sismleg catal ;
Mn:
2004 - Los Angeles (Califrnia, EUA): Russ Meyer, productor i director de cinema ertic estatunidenc;

 Festes i commemoracions .
Sant Josep de Cupertino, patr dels astronautes;
Sant Ferriol;
Santa Sofia;
Santa Irene ;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5616" title="19 de setembre" nonfiltered="4397" processed="4372" dbindex="4402">
El 19 de setembre s el dos-cents seixanta-dos dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents seixanta-tres en els anys de trasps. Queden 103 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1809: La ciutat de Girona resisteix un ferotge atac de les tropes franceses que l'assetjaven. L'esdeveniment s conegut com "El Gran Dia de Girona".
Mn:
2004 - Pequn (la Xina): en el plenari del Partit Comunista Xins, Jian Zeming cedeix el poder militar del pas a Hu Jintao, president del partit.
 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
86 - Antoni Pius, emperador de Roma.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1958 - Sant Rafael (la Provena, Occitnia): Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili.
Mn:
 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5617" title="20 de setembre" nonfiltered="4398" processed="4373" dbindex="4403">
El 20 de setembre s el dos-cents seixanta-tres dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents seixanta-quatr en els anys de trasps. Queden 102 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1936 - Eivissa i Formentera: les tropes franquistes ocupen aquestes illes.
Mn:
1378 - Fondi (Itlia): s elegit el cardenal Robert de Ginebra com a papa Clement VII d'Aviny (1378-1394), comenant aix Cisma d'Occident, per instigaci del rei Carles V de Frana.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1833 - Mil (Itlia): Ernesto Teodoro Moneta, pacifista itali, Premi Nobel de la Pau el 1907.
1934 - Roma (Itlia): Sofia Scicolone, coneguda com Sophia Loren, actriu de cinema italiana.
1971 - Helsingborg (Sucia: Henrik Edward Larsson, ms conegut com a Henrik Larsson. Jugador de futbol des de 1989.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
2005 - Viena, ustria: Simon Wiesenthal, conegut caador de nazis.

 Festes i commemoracions . 
----
Un dia abans / Un dia desprs

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5618" title="21 de setembre" nonfiltered="4399" processed="4374" dbindex="4404">
El 21 de setembre s el dos-cents seixanta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents seixanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 101 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1354 - Sardenya: Pere III el Cerimonis inicia una altra expedici contra l'illa.
1938 - El President de la Repblica, Doctor Negrn anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides, que condemna el cop militar, per no atn les peticions d'ajuda.
5 de novembre - Tarragona (el Tarragons): l'aviaci franquista bombardeja la ciutat.
2003 - Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva histria el 5 de 8.
2004 - el Ripolls: s'hi produeix un terratrmol de 4'2 graus en l'escala de Richter amb l'epicentre a 8 km al sud-est de Ripoll.
Mn:
1983 - Saint Kitts i Nevis: s'independitza del Regne Unit.
2004 - Nova York: prviament a la 59a assemblea general de les Nacions Unides, s'hi reuneixen una cinquantena de caps d'estat i de govern encapalats per l'anomenat 'quintet contra la fam' (Lula da Silva, Jos Lus Rodrguez Zapatero, Jacques Chirac, Ricardo Lagos i Kofi Annan) per crear un Fons Mundial de Lluita contra la Fam.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1934 - Mont-real (Quebec): Leonard Cohen, cantant meldic canadenc.
1955 - Legazpi (Pas Basc): Iaki de Juana Chaos, activista socialista i independentista basc, militant d'ETA.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Festes i commemoracions .
Dia Internacional de l'Alzheimer;
Festes en honor a Sant Mateu en Monts (Osca);
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5619" title="22 de setembre" nonfiltered="4400" processed="4375" dbindex="4405">
El 22 de setembre s el dos-cents seixanta-cinqu dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents seixanta-sis en els anys de trasps. Queden 100 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1989 - Vilanova i la Geltr: es funda el Centre d'Esplai Drac Mgic.
Mn:
1960 - Mali: aquest pas aconsegueix la independncia de Frana.
1980 - Iraq, amb el suport dels Estats Units, envaeix l'Iran, donant inici a la guerra que va durar fins el 1988.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1791 - Londres: Michael Faraday, fsic i qumic, conegut principalment pels seus descobriments de la inducci electromagntica i de les lleis de l'electrlisi.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 2006 - Rods (Llenguadoc): Los Combas, sacerdot catlic, professor, escriptor, lingista i gran defensor de la llengua i cultura occitanes.
 
----
Un dia abans / Un dia desprs
----























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5620" title="23 de setembre" nonfiltered="4401" processed="4376" dbindex="4406">

El 23 de setembre s el dos-cents seixanta-sis dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents seixanta-set en els anys de trasps. Queden 99 dies per finalitzar l'any.

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
 1893 Neix Carles Riba i Bracons, escriptor i poeta catal.
1938 - Les Brigades Internacionals, desprs d'haver participat en diverses batalles de la Guerra civil espanyola com la defensa de Madrid, la de Brunete, de Terol, de l'Ebre... es retiren a conseqncia de la intervenci estrangera del Comit de No intervenci;
1461 Mort de Carles de Viana a Barcelona per problemes de salut, amb la sospita del possible enverinament promogut per Joana Enrquez.
2001 - Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva histria el 3 de 9 amb folre.

Mn:
 2007 - Nivelles (Blgica): La Selecci Valenciana de Pilota es proclama Campiona Absoluta als VII Campionats Europeus de Pilota.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
771 aC - Alba Longa: Rmul i Rem, fundadors i primer rei de Roma.
63 aC - Roma o Velitrae: August, considerat el primer emperador rom.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1939 - Londres: Sigmund Freud, psiquiatra austrac, fundador de la psicoanlisi, mor a l'exili d'un cncer de boca.
 1973 - Santiago (Xile): Ricardo Eliezer Neftal Reyes Basoalto, conegut com Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomtic xil.

 Festes i commemoracions . 
Festa de l'equinocci de tardor en molts llocs del Jap com Tquio.
Santa Tecla: Festes de Santa Tecla de Tarragona; Festes de Santa Tecla de Sitges;

Santoral.
Sant Ll, (bisbe de Roma): Celebraci del seu martiri.

 Efemrides astronmiques .
Equinocci de tardor, acaba l'estiu i comena la tardor o primavera d'hivern.

----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5621" title="24 de setembre" nonfiltered="4402" processed="4377" dbindex="4407">
El 24 de setembre s el dos-cents seixanta-set dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents seixanta-vuit en els anys de trasps. Queden 98 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1706 - Mallorca: hi desembarquen les tropes austriacistes i hi vencen els borbnics (guerra de Successi).
1957 - Barcelona: s'hi inaugura el Camp Nou, el nou estadi del FC Barcelona.
1995 - Plaa Sant Jaume (Barcelona): Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva histria el 2 de 8 amb folre.
1999 - Plaa Sant Jaume (Barcelona): Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva histria el 4 de 9 amb folre.

Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2003 - Barcelona: Jordi Petit i Fontser, economista catal. ;
Mn:
1813 - Montmorency (Frana): Andr Ernest Modeste Grtry, compositor d'peres i operetes;

 Festes i commemoracions . 
Mare de Du de la Merc, festa major de Barcelona: la Merc.
Sant Gerard;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5622" title="25 de setembre" nonfiltered="4403" processed="4378" dbindex="4408">
El 25 de setembre s el dos-cents seixanta-vuit dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents seixanta-nov en els anys de trasps. Queden 97 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1411 - Vinars (el Baix Maestrat): els adversaris dels Trastmara hi celebren corts.
1904 - Castellar del Riu (el Bergued): s'hi celebra per primera vegada l'aplec del Pi de les Tres Branques.
1962 - Un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Valls, el Barcelons i el Baix Llobregat.
1973 - Barcelona: Detenci de Salvador Puig i Antich.
2004 - Sueca (Ribera Baixa): Toni de l'Hostal (nt) s elegit president al 4rt Congrs de Figures Mundials.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1710 - Fuller (Sucia): Augustin Ehrensvrd, arquitecte militar suec;
1958 - Atenes (Grcia): Robert Kagan, assagista poltic estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1954 - Vilanova i la Geltr (el Garraf): Eugeni d'Ors, escriptor i poltic catal.
Mn:
2003 - Nova York (EUA): Edward Said assagista poltic palest.

 Festes i commemoracions .
Mare de Du de Misericrdia, festa major petita de Reus (el Baix Camp).
----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5623" title="26 de setembre" nonfiltered="4404" processed="4379" dbindex="4409">
El 26 de setembre s el dos-cents seixanta-nov dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents setant en els anys de trasps. Queden 96 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1997 - Barcelona: el ple de l'Ajuntament elegeix Joan Clos batlle de la ciutat.
2002 - Barcelona: es constitueix oficialment la Plataforma Aturem la Guerra que mesos desprs liderar l'oposici ciutadana a la Guerra de l'Iraq.
Mn:

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1888 - Londres, (Anglaterra): T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura  (m. 1965);

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
1923 - Valencia (Horta de Valncia, Pas Valenci): ngel Garca Cardona, metge (n. 1856);
Mn:
2008 - Westport (Connecticut, Estats Units): Paul Leonard Newman, actor (n. 1925);

 Festes i commemoracions . 
Dia europeu de les llenges;

----
Un dia abans / Un dia desprs
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5624" title="27 de setembre" nonfiltered="4405" processed="4380" dbindex="4410">
El 27 de setembre s el dos-cents setant dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents setanta-un en els anys de trasps. Queden 95 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1931 - Madrid (Espanya): Oposici de Gabriel Alomar i Villalonga a les Corts Espanyoles davant la possibilitat de l'aprovaci d'un estatut d'autonomia per a Mallorca sense Catalunya.
Mn:
 1975 - Estat espanyol (Franquisme): Darrers executats a mort del franquisme, Jos Huberto Baena, Ramn Garca Sanz i Jos Luis Snchez Bravo que pertanyien al FRAP, i Jon Paredes Manot i ngel Otaegui eren d'ETA;

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
 1888 - Moscou (Rssia): Nikolai Bukharin, lder revolucionari sovitic (m. 1938).
 1972 - Gwyneth Paltrow, actriu estatunidenca;

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
 1862 - Barcelona: Bonaventura Carles Aribau, escriptor catal.
 1934 - Barcelona: Jaume Carner i Romeu, advocat i poltic catal.
Mn:
 1590 - Roma,Itlia: , Giovanni Battista Castagna conegut com el Papa Urb VII;
----
Un dia abans / Un dia desprs
----
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5625" title="28 de setembre" nonfiltered="4406" processed="4381" dbindex="4411">
El 28 de setembre s el dos-cents setanta-un dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents setanta-dos en els anys de trasps. Queden 94 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1974 - Figueres (l'Alt Empord): hi inauguren el Museu Dal.
2003 - Salses (el Rossell): sense la presncia de cap reprentant de l'estat francs, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Pasos Catalans.
2004 - el Prat de Llobregat (el Baix Llobregat): s'hi inaugura la tercera pista de l'aeroport. ;
Mn:
1542 - Califrnia: hi arriba el primer europeu, l'explorador portugus Joo Rodrigues Cabrilho.
1821 - Ciutat de Mxic (Mxic): s'hi signa l'acta d'independncia del pas.
1864 - Londres (Anglaterra): s'hi funda l'Associaci Internacional dels Treballadors.
1867 - Toronto (Ontrio, el Canad): aquesta ciutat esdev la capital del pas.
1868 - Crdova (Andalusia, Espanya): les tropes revolucionries encapalades pel general Serrano derroten les fidels a Isabel II, manades pel general Novaliches, a la batalla del Pont d'Alcolea.
1929 - Praga (Repblica Txeca): s'hi inaugura la catedral de Sant Vit.
1992 - Katmand (el Nepal): s'hi estavella un Airbus-300 pakistans i en moren els 167 passatgers i tripulants.
2000 - Palestina: hi comena la segona intifada desprs que Ariel Sharon visits l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1435 - Gandia o Valncia: Joan Ros de Corella, poeta (m. 1497).
1819 - Figueres (l'Alt Empord): Narcs Monturiol i Estarriol, inventor i poltic catal.
1943 - Barcelona (el Barcelons): Miquel Valls i Maseda, economista i empresari catal.
Mn:
1925 - Chippewa Falls (Estats Units): Seymour Cray, matemtic i electrnic estatunidenc.
1944 - Ciutat de Nova York (Estats Units): Robert Barro, economista estatunidenc.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
2005 - Barcelona: Enric Gensana, futbolista catal (n. 1936).
Mn:
2003 - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen greco-armeni (n. 1909).

 Festes i commemoracions .
Sant Venceslau, patr de Repblica Txeca;
Sant Lloren Ruiz ;
Sant Sim Rojas;
Santa Eustoqui;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5626" title="29 de setembre" nonfiltered="4407" processed="4382" dbindex="4412">
El 29 de setembre s el dos-cents setanta-dos dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents setanta-tres en els anys de trasps. Queden 93 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1868 - els Pasos Catalans: arran de l'arribada de la notcia de la victria dels revoltats a la batalla del Pont d'Alcolea i de l'xit de la revoluci a Madrid, es constitueixen juntes revolucionries a Barcelona i les principals ciutats (I Repblica Espanyola).
1935 - Barcelona: el Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista s'unifiquen i esdevenen el POUM.
1959 - el Baix Camp: s'hi esdev l'aiguat de Sant Miquel.
1977 - Catalunya: el govern espanyol hi restaura la Generalitat (Generalitat provisional).
Mn:
1801 - Madrid (Espanya): signatura del Tractat de Madrid;
1944 - Iugoslvia: hi comena l'entrada de l'exrcit sovitic, el qual ocupar aquest estat durant l'octubre i el desplaar de la influncia alemanya (II Guerra Mundial).
1964 - Apareix a la revista Primera Plana de Buenos Aires la primera tira cmica de Mafalda, del dibuixant Quino.
2004 - desert de Mojave (Califrnia, EUA): la nau SpaceShipOne, la primera pilotada i de carcter privat, s'hi envola cap a l'espai extraterrestre per segona vegada (ja ho va fer el 21 de juny i ho tornar a fer el 4 d'octubre.
2005 - Algria: amb normalitat i alta participaci, s'hi celebra un referndum sobre un pla d'amnistia parcial proposat pel president Bouteflika.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
1912 - Barcelona (el Barcelons): Pere Calders i Rossinyol, escriptor catal.
1985 - Sabadell (el Valls Occidental): Dani Pedrosa, motociclista catal.
Mn:
1547 - Alcal de Henares (Espanya): Miguel de Cervantes Saavedra, escriptor espanyol. ;
1620 - Tongeren (Principat de Lieja): Joan Llus d'Elderen, prncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.
1951 - Cali (Colmbia): Andrs Caicedo, escriptor colombi.
1875 - Groenlndia: Henrik Lund, pintor, poeta, compositor i capell groenlands.
1936 - Mil (Itlia): Silvio Berlusconi, poltic i empresari itali.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1833 - Madrid (Espanya): Ferran VII, rei d'Espanya;
1902 - Pars (Frana): mile Zola, novellista francs (n. 1840).

 Festes i commemoracions . 
Dia dels arcngels: Miquel, Rafael i Gabriel.
Sant Miquel s patr de l'Esglsia i dels ordes militars, dels gurdies urbans i policies locals, dels radilegs i els radioterapeutes, dels autors i colleccionistes de goigs i dels Castellers de Vilafranca; de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages), de Frana (on dna nom a 62 localitats) i de la provncia d'Entre Ros (l'Argentina).
Per Sant Miquel es fa festa major a Lleida (el Segri), a l'Alguer (Sardenya), a Llucena (l'Alcalatn), a Benifallim (l'Alcoi), a Sant Miquel de Fluvi i Boadella d'Empord (l'Alt Empord), a la Pobla del Bellestar (l'Alt Maestrat), a Aranyuel (l'Alt Millars), a Soneixa i Viver (l'Alt Palncia), a Ansalonga (Ordino) i Fontaneda (Sant Juli de Lria) (Andorra), a Mont-roig del Camp i Alforja (el Baix Camp), a Molins de Rei (el Baix Llobregat), a Canet lo Roig (el Baix Maestrat), a Sant Miquel de les Salines (el Baix Segura), a la Barceloneta (Barcelona), a Llria (el Camp de Tria), a nguera i Tous (la Canal de Navarrs), a Sant Miquel de Balansat (Sant Joan de Labritja, Eivissa), a Cervi de les Garrigues i els Omellons (les Garrigues), a Palol de Revardit, Seriny i Sant Miquel de Campmajor (el Girons), a Catarroja (l'Horta), a Campanet i Calonge (Santany) (Mallorca), a Gata (la Marina Alta), a la Vila Joiosa (la Marina Baixa), a Valljunquera (Matarranya), a la Sentiu de Si, Os de Balaguer i Vallfogona de Balaguer (la Noguera), a la Pobla Tornesa i Vilafams (la Plana Alta), a l'Alcdia de Veo (la Plana Baixa), a Margalef (el Priorat), a la Pobla de Sant Miquel (el Rac d'Adems), a Cotes i Massalavs (la Ribera Alta), a Asc i Tivissa (la Ribera d'Ebre), a Sant Miquel de Llotes (el Rossell), a Barx, Bellreguard i Palma de Gandia (la Safor), a Bell-lloc d'Urgell, Ciutadilla i Soses (el Segri), a Sant Miquel de Cladells (la Selva), a Pinell de Solsons (el Solsons), a Vila-sana (l'Urgell), a Carrcola i Salem -on s'hi celebra del 13 de setembre, commemorant un miracle- (la Vall d'Albaida), a Xalans (la Vall de Cofrents), a Vallromanes (el Valls Oriental).
Per Sant Miquel es fa fira a Santpedor i a Lleida (Fira Agrria de Sant Miquel).
Sant Rafael (o Rafel) s patr dels emigrants.
Per Sant Rafael es fa festa major al Figar (Montmany de Puiggracis, el Valls Oriental), a Sant Rafel de Forca (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) i a Sant Rafel del Maestrat (el Baix Maestrat).
Hom creu que Sant Gabriel dict l'Alcor a Mahoma; s patr de la radiodifusi, les telecomunicacions i de les persones que hi treballen; se l'ha proposat com a patr d'internet. ;
Avui s la Diada de les Telecomunicacions al territori catal, impulsada pel Collegi Oficial d'Enginyers Tcnics de Telecomunicacions de Catalunya.
Sant Fratern;
Santa Gudlia;
----
Un dia abans / Un dia desprs























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5627" title="30 de setembre" nonfiltered="4408" processed="4383" dbindex="4413">
El 30 de setembre s el dos-cents setanta-tres dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents setanta-quatr en els anys de trasps. Queden 92 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1706 - Valncia: Carles III hi arriba per jurar els Furs del Regne.
 1928 - l'Havana: Primera reuni de l'Assemblea Constituent del Separatisme Catal.
2004 - Catalunya: la sanitat pblica hi comena a administrar gratutament la pndola de l'endem.
2005 - Barcelona: el Parlament de Catalunya hi aprova el projecte de nou Estatut d'Autonomia amb el vot faborable de 8 novenes parts de la cambra (88'88 %, tots els partits excepte el PPC).
Mn:
1399 - Anglaterra: desprs de fer abdicar Ricard II amb el suport de la Cambra dels Comuns, Enric IV se'n proclama rei. ;
1452 - Magncia (Rennia-Palatinat, Alemanya): segons testimonis orals, Gutenberg hi publica la Bblia (de 42 ratlles i a dues columnes), el primer llibre extens imprs amb tipus mbils.
1868 - Sant Sebasti (Guipscoa, el Pas Basc): Isabel II s'exilia de l'estat espanyol, fet que donar pas a la constituci d'un govern provisional dirigit pels generals Prim i Serrano.
1888 - Londres (Anglaterra): Jack l'Esbudellador hi assassina la tercera i la quarta vctimes, Elizabeth Stride i Catherine Eddowes. ;
1966 - Botswana: el pas declara la independncia de l'Imperi Britnic.
1982 - Biarritz (Lapurdi, el Pas Basc): ETA Poltico-Militar, desprs de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada. ;
2004 - l'Iraq: mentre continuen els bombardejos estatunidencs sobre Falluja i Ramadi, tres explosions, en diferents llocs, hi causen una cinquantena de morts i un centenar de ferits. | Moscou (Rssia): el govern ratifica el Protocol de Kioto i aix ja es podr aplicar a tot el mn.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
1962 - Amsterdam (Holanda), Franklin Edmundo Rijkaard, conegut com Frank Rijkaard, futbolista i entrenador holands; dirigeix el primer equip del Bara des del 2003.
1968 - Citt di Castello (mbria, Itlia), Monica Bellucci, actriu i model italiana.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
992 - la Seu d'Urgell (l'Alt Urgell): Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell (n. circa 934).
Mn:
420 - Betlem (Palestina): Sant Jeroni, autor de la Vulgata, la traducci de la Bblia al llat (n. circa 342).
 1626 - Nurhaci, cap de totes les tribus manxs, fundador de la dinastia Qing, la darrera dinastia imperial de la Xina.
1955 - San Francisco (Estats Units): James Dean, actor de cinema, protagonista de pellcules com Rebel sense causa i A l'est de l'Eden. La seva sobtada mort va convertir-lo en un mite.
1974 - Buenos Aires (l'Argentina): Carlos Prats, general de l'exrcit xil fidel a Allende, assassinat juntament amb la seva esposa per la DINA (n. 1915).

 Festes i commemoracions . 
Sant Jeroni, doctor de l'Esglsia, patr dels llibreters, biblistes, traductors i intrprets.
Santa Sofia.
Dia internacional de la traducci, proposat el 1991 per la Federaci Internacional de Traductors.
----
Un dia abans / Un dia desprs






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5628" title="1 d'octubre" nonfiltered="4409" processed="4384" dbindex="4414">
L'1 d'octubre s el dos-cents setanta-quatr dia de l'any del calendari gregori i el dos-cents setanta-cinqu en els anys de trasps. Queden 91 dies per finalitzar l'any.
----

 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:
1792 - Apareix el primer exemplar del Diari de Barcelona, un dels primers rotatius d'Europa. La seva publicaci es mantindr fins a la dcada de 1990.
Mn:
331 aC - Batalla de Gaugamela: Alexandre el Gran ven Darius III de Prsia. ;
965 - Joan XIII esdev Papa.
1500 - Cristfor Colom s empresonat a Santo Domingo per un emissari dels Reis Catlics i obligat a retornar a la Pennsula a causa de les acusacions llenades contra ell que li imputaven haver-se apropiat de propietats de la corona.
1795 - Frana conquereix Blgica. ;
1800 - Tractat de San Ildefonso: Espanya cedeix la Louisiana a Frana. ;
1823 - Ferran VII d'Espanya reestableix la Inquisici.
1889 - Fundaci de la ciutat japonesa de Nagoya.
1901 - Madrid: s'hi constitueix la Societat General d'Autors.
1918 - Primera Guerra Mundial: les forces rabs sota Thomas Edward Lawrence, Lawrence d'Arbia, capturen la ciutat de Damasc. ;
1931 - La Segona Repblica Espanyola reconeix el dret de vot a les dones. ;
1936 - Franco s nomenat Cap d'Estat i Generalsimo a la zona controlada pels nacionals.
1938 - Alemanya aconsegueix l'annexi d'ustria i els Sudets (esdeveniment anomenat Anshlung).
1939 - Desprs de 9 mesos de setge les tropes nazis entre a Varsvia.
1949 - Mao Zedong constitueix la Repblica Popular de la Xina.
1958 - Estats Units: Entra en funcionament la NASA, creada el 29 de juliol del mateix any per Eisenhower, amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.
1960 - Nigria assoleix la independncia del Regne Unit.
1965 - El General Suharto realitza un cop d'estat a Indonsia.
1969 - El Concorde trenca per primera vegada la barrera del s.
1975 - Primera acci dels GRAPO.
1977 - El futbolista brasiler Pel anuncia la seva retirada.
1978 - Tuvalu assoleix la independncia.
1979 - Els Estats Units retornen la sobirania del Canal de Panam a Panam. ;
1982 - El democristi Helmut Kohl succeix al socialdemcrata Helmut Schmidt a la Repblica Federal d'Alemanya. ;
1988 - Mikhail Gorbachev s escollit Cap de l'Estat sovitic per unanimitat.
1994 - Palau assoleix la independncia.

 Naixements . 
Pasos Catalans:
Mn:
208 - Arca Caesarea (Judea): Alexandre Sever, emperador rom.
1207 - Winchester (Anglaterra): Enric III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
1685 - Viena (Sacre Imperi Romanogermnic): Arxiduc Carles d'ustria, emperador i rei d'Arag amb el nom de Carles III;
1865 - Pars (Frana): Paul Dukas, compositor francs.
1920 - Nova York (EUA): Walter Matthau, actor nord-americ.
1924 - Plains (Gergia, EUA): Jimmy Carter, 39 President dels Estats Units.
1930 - Limerick (Irlanda): Richard Harris, actor irlands.
1935 - Walton-on-Thames (Anglaterra): Julie Andrews, actriu de cinema i teatre.

 Necrolgiques . 
Pasos Catalans:
Mn:
1404 - Roma (Itlia): Bonifaci IX, Papa.
1578 - Namur (Pasos Baixos): Joan d'ustria, militar castell i comandant de la Batalla de Lepant. ;
1994 - Pars (Frana): Andr Lwoff, metge francs i Premi Nobel de Medicina el 1965.
 Festes i commemoracions . 
 Dia internacional de la gent gran;

----
Un dia abans / Un dia desprs





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5691" title="Teoria quntica de camps" nonfiltered="4410" processed="4385" dbindex="4415">
La teoria quntica de camps (tamb anomenada simplement TQC, o QFT per Quantum Field Theory) s l'aplicaci de la mecnica quntica al concepte fsic de camp (com per exemple el camp electromagntic), aix com a les interaccions dels camps amb la matria. Els fonaments de la teoria es van desenvolupar entre el final dels anys 1920 i els anys 1950, especialment per Paul Dirac, Vladimir Fock, Pascual Jordan, Wolfgang Pauli, Werner Heisenberg, Hans Bethe, Sin-Itiro Tomonaga, Julian Schwinger, Richard Feynman i Freeman Dyson.

La teoria proporciona un marc teric utilitzat mpliament en fsica de partcules i en fsica de la matria condensada. En particular, la teoria quntica del camp electromagntic, coneguda com electrodinmica quntica, fou el primer exemple de teoria quntica de camps i s la teoria comprovada experimentalment amb major precisi de la fsica. Les teories quntiques de camps no relativistes sn necessries en fsica de la matria condensada (per exemple en la teoria BCS de la superconductivitat), mentre que les teories relativistes sn indispensables en fsica de partcules.


Vegeu tamb.
 Cromodinmica quntica;
 Electrodinmica quntica;
 Fora d'Abraham-Lorentz;
 Efecte Casimir;
 Equaci de Dirac;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5693" title="Forat negre" nonfiltered="4411" processed="4386" dbindex="4416">

En astronomia, un forat negre s un astre o objecte celeste amb una densitat tal que la seva fora gravitatria s tan forta que la velocitat d'escapament s superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitz d'esdeveniments pot escapar-ne, excepte a travs de l'efecte tnel quntic (radiaci de Hawking). El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme sin com una regi de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se'ls anomena "negres".

En el centre d'un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat, un punt infinitament petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a un radi zero. Aquests "infinits" i "zeros" el que realment demostren s que la relativitat general no s adequada per descriure'ls, i que probablement es necessita una teoria quntica de la gravetat.

L'horitz d'esdeveniments s la superfcie que marca el lmit des del qual ja no res pot escapar i on la llum rbita el forat, desprs hi ha el lmit esttic, per l'interior del qual ja noms hi ha un cam, el que marca la gravetat. L'ergosfera s la part que queda per fora de l'horitz d'esdeveniments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La matria que cau a un forat negre usualment forma un disc d'acreci. 

Tipus de forats negres.
Segons l'origen.
Forats negres primordials: creats d'hora en la histria de l'Univers. Les seves masses poden ser variades, i cap ha estat observat. ;
Forats negres supermassius: amb masses de diversos milions de masses solars. Aquests es formen en el mateix procs que dna origen a les components esfriques de les galxies.
Forats negres de massa intermdia: tenen una massa d'uns quants milers de masses solars. Poden ser una possible font dels raigs X ultralluminosos. L'any 2004 es va detectar un candidat a forat negre de massa intermitja orbitant el forat negre supermassiu Sagittarius A* al centre de la Via Lctia.
Forats negres de massa solar: aquests es formen quan una estrella de massa 3 vegades major que la del Sol es converteix en supernova i explota. El seu nucli es concentra en un volum molt petit que cada vegada es va reduint ms.

Adimensionals/Unidimensionals.
Forat negre d'Schwarzschild: si el forat negre s adimensional.
Forat negre d'Einstein: si s unidimensional. Una evoluci d'aquests darrers sn els forats de cuc, que, en teoria, poden ser portes en l'espai-temps que podrien comunicar dos punts llunyans de l'Univers o del temps. ;



On es troben.
Es creu que en el centre de la majoria de les galxies (entre elles la Via Lctia) hi ha forats negres supermassius, encara que la majoria sn actualment inactius. Les galxies amb el nucli actiu com les galxies de Seyfert, radiogalxies o els Blazars, es creu que sn galxies amb un forat negre encara actiu en el seu nucli. Les emissions es produeixen a causa de la matria del disc d'acreci que es forma al voltant de l'horitz d'esdeveniments.

El descobriment de forats negres en cmuls globulars s relativament recent, i era fins aleshores el grup perdut entre els forats supermassius i els de mida estellar.

Com es detecten.
A causa de les seves caracterstiques fsiques, els forats negres noms es poden detectar a travs de la influncia que exerceixen en el seu entorn. La majoria de candidats a forat negre formen part de sistemes binaris amb una component invisible (el forat negre) o de nuclis de galxies i cmuls globulars. Aquests ltims es detecten per la major velocitat que tenen els estels en les seves proximitats i per les emissions de raigs X que es produeixen per la caiguda de matria.

Cal dir que fins ara no hi ha proves directes de l'existncia dels forats negres, per s compatible amb les teories actuals de la fsica, i l'astrofsica, encara que hi alguns fsics que no estan d'acord amb la seva existncia.

Els forats negres provoquen una extrema distorsi en l'espai-temps. Un forat negre s completament invisible, si no hi ha una estrella, planeta o satllit de massa considerable al seu costat. El forat negre comena a absorbir tota la matria que troba: llum, roques i planetes que hi ha prop seu.



Existeixen realment els forats negres?.

Hi ha autors que consideren un mite l'existncia real dels forats negres, segons el propi Albert Einstein el radi de Schwarzschild s infranquejable, es a dir, no es pot formar un forat negre per esfondrament gravitatori.

Articles relacionats.
Forat blanc;

Enllaos externs.
Plana sobre els forats negres;
Plana en francs que pretn demostrar la impossibilitat dels forats negres;































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5702" title="Castellfollit de la Roca" nonfiltered="4412" processed="4387" dbindex="4417">

Castellfollit de la Roca s una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. s un dels municipis ms petits de Catalunya, amb menys d'un quilmetre quadrat. El terme comprn el nucli urb, un alzinar 35 ha i unes 30 ha de terres de sec.

 Orografia .
El poble est siturat a 296 m d'altitud i s'assenta en una cinglera basltica, la cinglera de Castellfollit. T ms de 50m d'alria i gaireb un quilmetre de longitud. Aquesta cinglera basltica s la conseqncia de l'acci erosiva dels rius Fluvi i Toronell sobre les restes volcniques de fa milers d'anys.
La cinglera s la superposici de dues colades de lava: la primera, amb 217.000 anys d'antiguitat, prov de Batet de la Serra (Olot) i est formada per lloses. La segona, t uns 192.000 anys d'antiguitat i prov dels volcans de Begud (Sant Joan les Fonts).

 Origen del nom .
Hi ha dues versions sobre l'origen del nom Castellfollit de la Roca:
 La primera diu que est relacionada amb l'existncia d'un castell a la zona, i es justifica ja que en l'any 1906 es troba el nom "Kastro Follit". En altres documents apareixen els noms de "Castro-Follito" i "Castello-Follito". En referncia a la paraula "follit" pot ser del fet que la construcci sigui laminada, s a dir, realitzada amb pissarra. Com que a la zona no es troba aquest tipus de roca, es creu que el nom s per la similitud amb el basalt.
 La segona diu que no ve de cap construcci militar, sin de la silueta de la cinglera, per la seva similitud a una fortalesa. La paraula "follit", doncs, provindria de qu la cinglera s'ha format com si fossin fulles allargades.
Recentment s'han afegit les paraules "de la Roca" per diferenciar-lo dels altres dos pobles catalans amb el mateix nom: Castellfollit del Boix i Castellfollit de Riubregs.


 Demografia .
Tota la poblaci del municipi es troba al poble.



Histria.
L'antiga vila, que estava envoltada de murs, va ser destruda pels terratrmols de 1427-28.

L'any 1462, va caure en mans dels remences de Francesc de Verntallat durant la Guerra Civil Catalana. El 1657, durant la Guerra dels Segadors, hi va tenir lloc una batalla en la qual els francesos van ser derrotats per les tropes castellanes comandades per Francisco de Orozco, el marqus de Mortara. L'any 1691, els francesos van enderrocar el castell. El 1874, durant la Tercera Guerra Carlina, hi va tenir un combat a les runes del castell, en el qual les forces carlines de Savalls van derrotar les republicanes de Nouvilas.

 Activitats econmiques .
 Agricultura i ramaderia .
L'agricultura de Castellfollit es fonamenta pel cultiu de cereals i les activitats ramaderes per la cria d'aviram i de besti porc.

 Indstria .
La indstria s la principal activitat econmica del municipi. D'aquesta indstria s'obtenen teixits, adoberies i embotits. 

 Activitats culturals .
El poble de Castellfollit celebra el mercat els dissabtes.

 Vegeu tamb .
Castell de Castellfollit;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5711" title="Nucli atmic" nonfiltered="4413" processed="4388" dbindex="4418">

El nucli atmic s la part central de l'tom que cont la major part de la matria que el forma, per que -tanmateix- n'ocupa un volum comparativament molt petit. Est format per barions, concretament per protons i neutrons, en nombre variable, per sempre ms neutrons que protons. En sn una excepci el nucli de l'hidrogen ordinari (format per un nic prot) i els dels toms ms lleugers, en qu el nombre de protons i el de neutrons sol ser igual. El nombre de protons s'anomena nombre atmic i s el parmetre que determina a quin element qumic correspon l'tom. El nombre de neutrons d'toms del mateix element pot ser variable: els nuclis amb el mateix nombre atmic, per diferent nombre de neutrons, s'anomenen istops.

La fora que mant units els barions que formen el nucli atmic, els quals s'anomenen nucleons, s la fora nuclear forta.

Alguns toms es descomponen espontniament mitjanant processos radioactius que consisteixen en l'emissi d'electrons (rajos beta) o nuclis d'heli (rajos alfa) altament energtics. Alguns nuclis sn extremadament estables, en canvi d'altres es descomponen molt rpidament. L'estabilitat d'un nucli atmic depn del nombre total de nucleons (els elements de nombre atmic superior al del plom sn tots radioactius i el plom i els que tenen un nombre atmic inferior no ho solen ser) i tamb de la proporci entre el nombre de protons i neutrons: per aix en un mateix element, diferents istops poden tenir una vida mitjana diferent.

Pgina que s'hi relaciona:
escora atmica;

































 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5712" title="Microorganisme" nonfiltered="4414" processed="4389" dbindex="4419">
Un microorganisme o microbi s un organisme tan petit que s invisible a l'ull hum, sense ajuda d'un microscopi. En general, el terme es fa servir per referir-se a qualsevol sistema biolgic unicellular, tot i que alguns tipus de cllules allades poden arribar a ser visibles a simple vista, i que de fet molts microorganismes poden formar colnies que tamb sn visibles.

Des del punt de vista taxonmic, hi ha molts tipus diferents de microorganismes. Els bacteris (aqu ens referim als eubacteris en contraposici als arqueobacteris) i arqueobacteris sn gaireb sempre microscpics, i tamb la majoria de protistes. Fins i tot entre els fongs hi trobem microorganismes.

Els microorganismes es troben arreu en la natura, incloent molts hbitats en condicions extremes d humitat, temperatura o pressi: fons ocenics, deserts, gisers, l'Antrtida, etc. Es coneixen alguns microbis que sn capaos de resistir fora temps en el buit, i d'altres d'extremadament resistents a la radioactivitat. Tamb existeixen organismes que sn capaos de resistir temperatures (altes i baixes) extremes i concentracions de sal molt elevades. Aquest tipus de microbis, normalment bacteris i arqueobacteris s'anomenen extremfils.

Els microorganismes tamb interactuen amb a majoria d'organismes multicellulars. Fins i tot el cos hum es ple de microorganismes que no sn perjudicials, o fins i tot sn beneficiosos. Tamb hi ha molts tipus de microbis que poden produir malalties (patgens). D'altres organismes s'aprofiten en molts processos biotecnolgics: fermentaci del pa, producci de begudes alcohliques, purificaci d'aiges residuals, etc.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5713" title="Element qumic" nonfiltered="4415" processed="4390" dbindex="4420">

Els elements qumics sn  substncies pures que no es poden descompondre en cap altra substncia pura ms senzilla mitjanant mtodes qumics adequats. Des del punt de vista atmic tots els toms d'un element sn qumicament idntics per diferents als toms d'un altra element. Els elements qumics els podem trobar classificats a la taula peridica. Cada element qumic est constitut per toms amb el mateix nombre de protons en el seu nucli. Aquest nombre es coneix com a nombre atmic de l'element. Per exemple, els toms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els toms d'urani en contenen 92.

Es coneixen 118 elements qumics diferents, dels quals 93 sn naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un smbol d'una o dues lletres. Els elements qumics se solen classificar mitjanant la taula peridica.

Els elements, en funci de nombre d'toms que formin la molcula, els podem classificar en:

 Monoatmics: presenten un nic tom, s a dir, la frmula coincideix amb el smbol que els representa. En sn un exemple els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn.
 Diatmics: la molcula est formada per dos toms. s el cas de la majoria dels elements situats a la dreta de la taula com ara el clor, el fluor, el brom, l'oxigen... ;
 Poliatmics: les molcules estan formades per ms de dos toms, o b formen una xarxa metllica tridimensional (s el cas del coure, l'or o el sodi).

Els elements ms estables de la taula peridica sn els gasos nobles, grup 18, ja que presenten nombre d'oxidaci 0. Els elements del grup 1 o metalls alcalins tenen un nombre d'oxidaci +I perqu perden un electr per aconseguir ser estables com els gasos nobles. En perdre l'electr, esdevindran ions positius. Els elements dels grup 2 o metalls alcalinoterris tenen nombre d'oxidaci +II ja que perden dos electrons per tenir l'estabilitat dels gasos nobles. Els elements del grup 16 o calcgens amb nombre d'oxidaci -II guanyen dos electrons per ser estables, s a dir, es convertiran en ions negatius. Els elements del grup 17 o halgens tenen nombre d'oxidaci -I perqu agafen 1 electr per ser estables. En guanyar l'electr, esdevindran ions negatius.

 Llista alfabtica dels elements qumics .

 Actini (Ac);
 Alumini (Al);
 Americi (Am);
 Antimoni (Sb);
 Argent o Plata (Ag);
 Arg (Ar);
 Arsnic (As);
 stat (At);
 Bari (Ba);
 Berilli (Be);
 Berkeli (Bk);
 Bismut (Bi);
 Bohri (Bh);
 Bor (B);
 Brom (Br);
 Cadmi (Cd);
 Calci (Ca);
 Californi (Cf);
 Carboni (C);
 Ceri (Ce);
 Cesi (Cs);
 Clor (Cl);
 Cobalt (Co);
 Coure (Cu);
 Cript (Kr);
 Crom (Cr);
 Curi (Cm);
 Darmstadi (Ds);
 Disprosi (Dy);
 Dubni (Db);
 Einsteini (Es);
 Erbi (Er);
 Escandi (Sc);
 Estany (Sn);
 Estronci (Sr);
 Europi (Eu);
 Fermi (Fm);
 Ferro (Fe);
 Fluor (F);
 Franci (Fr);
 Fsfor (P);
 Gadolini (Gd);
 Galli (Ga);
 Germani (Ge);
 Hafni (Hf);
 Hassi (Hs);
 Heli (He);
 Hidrogen (H);
 Holmi (Ho);
 Indi (In);
 Iode (I);
 Iridi (Ir);
 Iterbi (Yb);
 Itri (Y);
 Lantani (La);
 Laurenci (Lr);
 Liti (Li);
 Luteci (Lu);
 Magnesi (Mg);
 Mangans (Mn);
 Meitneri (Mt);
 Mendelevi (Md);
 Mercuri (element) (Hg);
 Molibd (Mo);
 Neodimi (Nd);
 Neptuni (Np);
 Ne (Ne);
 Niobi (Nb);
 Nitrogen (N);
 Nobeli (No);
 Nquel (Ni);
 Or (Au);
 Osmi (Os);
 Oxigen (O);
 Palladi (Pd);
 Plat (Pt);
 Plom (Pb);
 Plutoni (Pu);
 Poloni (Po);
 Potassi (K);
 Praseodimi (Pr);
 Prometi (Pm);
 Protactini (Pa);
 Radi (Ra);
 Rad (Rn);
 Reni (Re);
 Rodi (Rh);
 Roentgueni (Rg);
 Rubidi (Rb);
 Ruteni (Ru);
 Rutherfordi (Rf);
 Samari (Sm);
 Seaborgi (Sg);
 Seleni (Se);
 Silici (Si);
 Sodi (Na);
 Sofre (S);
 Talli (Tl);
 Tntal (Ta);
 Tecneci (Tc);
 Telluri (Te);
 Terbi (Tb);
 Titani (Ti);
 Tori (Th);
 Tuli (Tm);
 Tungst o wolframi(W);
 Ununhexi (Uuh);
 Ununbi (Uub);
 Ununocti (Uuo);
 Ununpenti (Uup);
 Ununquadi (Uuq);
 Ununsepti (Uus);
 Ununtri (Uut);
 Urani (U);
 Vanadi (V);
 Xen (Xe);
 Zinc (Zn);
 Zirconi (Zr);

Vegeu tamb.

 LLista alfabtica dels elements qumics;
 Llista d'elements qumics per nombre atmic;
 Element pesant;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5735" title="Politeisme" nonfiltered="4416" processed="4391" dbindex="4421">
El politeisme (del grec poly+theoi: molts de dus) consisteix en creure, o adorar molts dus, o divinitats.

La majoria de religions antigues eren politeistes, i tenien panteons de dus tradicionals, sovint acumulats durant segles d'intercanvis culturals, i experincia. Les religions politeistes actuals inclouen l'hinduisme, el xintoisme, algunes formes del wicca (una religi  neopagana fundada  per Gerald Gardner el 1930), el vod, i l'asatr. El budisme s vist per alguns no practicants com politeista, per aquesta visi de la religi s rebutjada per la majoria dels creients. Alguns estudiosos jueus i islmics veuen la doctrina cristiana de la trinitat vorejant el politeisme, un concepte que els cristians, en general, rebutgen enrgicament.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5752" title="Llus Domnech i Montaner" nonfiltered="4417" processed="4392" dbindex="4422">

Llus Domnech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850   27 de desembre de 1923). Arquitecte, historiador, humanista i poltic catal, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i illustrador. Fou un dels principals protagonistes del Modernisme catal. Com a arquitecte, es va avanar a les propostes arquitectniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts. Algunes de les seves obres sn Patrimoni de la Humanitat.

Des de la docncia, va formar a deixebles com Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol. Comproms polticament amb el catalanisme va ser impulsor de la Lliga Regionalista i arrib a diputat a Madrid en uns moments molt complexos. Va combinar la seva professi amb els estudis d'herldica i art romnic.

Estudis i docncia.





Nascut al carrer Aviny de Barcelona, era el segon fill de Pere Domnech i Sal, un editor i enquadernador de prestigi i de Maria Montaner i Vila qui pertanyia a una famlia acomodada de Canet de Mar, poblaci on va residir freqentment a la seva casa-estudi avui convertida en museu. 
Desprs de fer un curs d'enginyeria, va estudiar la carrera d'arquitectura a Barcelona i a l'escola d'arquitectura de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on es titul el 13 de desembre de 1873. 

Quan va acabar els estudis, viatj per Frana, Sussa, Itlia, Alemanya i ustria, per a conixer les tendncies arquitectniques.

El 1875, noms crear-se l'escola d'arquitectura de Barcelona, s'incorpor, junt amb el seu amic Josep Vilaseca, com a professor de topografia i mineralogia. El 1877 va obtenir la ctedra de "Coneixement de materials i aplicaci de les cincies fisicoqumiques a l'arquitectura". El 1899 fou nomenat catedrtic de "Composici d'edificis" i professor de projectes. El 1900 fou director de l'escola d'arquitectura, i entre 1901-1905 fou substitut per Joan Torras i Guardiola, perode en qu Domnech va estar a Madrid com a diputat. Va tornar a ocupar el crrec entre 1905-1920. La seva tasca docent va durar 45 anys, des d'on va exercir una influncia considerable sobre com havia de ser el modernisme a Catalunya. Amb el seu company Antoni Maria Galliss hi install desprs un taller de perfeccionament de les arts decoratives aplicades a l'arquitectura.

Collaboracions literries.
Domnech va collaborar amb les principals publicacions catalans: La Renaixena, Lo Catalanista, Revista de Catalunya, El Diluvio i La Veu de Catalunya. El 1904, arran d'un desacord amb Camb, va abandonar la collaboraci a la La Veu de Catalunya i va fundar el setmanari El Poble Catal. Tamb va publicar nombrosos llibres, uns sobre tcnica (Historia general del arte: arquitectura, 1886; Iluminacin solar de los edificios, 1877) i altres d'assaig ("La poltica tradicional d'Espanya", 1898; "Estudis poltics", 1905, "Conservaci de la personalitat de Catalunya", 1912, "La Poltica tradicional d'Espanya: com pot salvar-se'n Catalunya", 1919).

Va escriure un article titulat En busca d'una arquitectura nacional, publicat el 28 de febrer de 1878 a la revista La Renaixena, que marca el cam per a una arquitectura moderna i nacional catalana.

Tamb destaquen les seves collaboracions editorials. Fou director de la Biblioteca Artes y Letras, que publicava l editorial Domnech, la empresa familiar per a la que disseny moltes cobertes de llibres, i que incloa als millors escriptors del pas i traduccions de les obres ms importants de la cultura europea del moment. Entre 1886 i 1897, l'editorial Montaner i Simn va publicar sota la direcci de Domnech, la monumental Historia General del Arte amb una primera part escrita i illustrada per Domnech i continuada per Josep Puig i Cadafalch.

En companyia dels seus amics Antoni M. Galliss i Josep Font i Gum i amb membres del Centre Excursionista de Catalunya van visitar les esglsies romniques de diversos indrets de Catalunya; el 1904, les del Pallars, la Ribagora i la Cerdanya; el 1905, les del Ripolls, el Girons, el Vallespir, el Rossell i la Vall d'Aran i, finalment, el 1906 van visitar les esglsies de l Empord, que presentaven un estil que va anomenar el primer romnic. Domnech preparava aix el material per als seus treballs sobre romnic i dotava l'Escola d'Arquitectura d'un fons fotogrfic important.

Poltic.
Polticament s'inici de molt jove i el 1870 particip en la fundaci de la Jove Catalunya i del Centre Catal, grup del que se separ el 1887. Ingress a la Lliga de Catalunya, de la que fou president el 1888, i el 1891 fund la Uni Catalanista, partit del que l'any 1892 fou el seu primer president, amb Enric Prat de la Riba com a secretari. Aquell mateix any presid l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que posava els fonaments per a la devoluci de les constitucions catalanes.

Va seguir una poltica de collaboraci amb Polavieja qui defensava les reivindicacions regionalistes. Tamb fou un dels signants del Manifest a la reina regent de 1898. L any segent, s incorpor al Centre Nacional Catal que, el 25 d abril de 1901, al fusionar-se amb la Uni Regionalista, es constitu en la Lliga Regionalista. La Lliga estava formada per sectors de la burgesia i per les classes mitjanes decebudes del polaviejisme i mobilitzades pel Tancament de Caixes; defensava una Catalunya lliure, forta i autnoma.
 
El comproms de Domnech amb la defensa de la identitat del pas el decid a presentar-se a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 amb la peculiar candidatura dels quatre presidents. Va ser reelegit el 1903, per es mostr disconforme amb l'actuaci de Camb durant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona (1904). Hom pensa que ell va ser l'autor de l'article annim titulat  Fivallers de guardarropia  aparegut el 14 d'abril de 1904 a la revista "Joventut"; se separ de la Lliga Regionalista i fund el setmanari "El Poble Catal" a l'entorn del qual s'organitz Esquerra Catalana. Socialment conservador, per, se n'an distanciant i acab dedicant-se a la investigaci arqueolgica i a la histria, fruit de la qual foren les obres Centcelles. Baptisteri i celle  : memria de la primitiva esglsia metropolitana de Tarragona (1921), Histria i arquitectura del monestir de Poblet (1925), La iniquitat de Casp i la fi del Comtat d'Urgell (1930) i Ensenyes nacionals de Catalunya (1936), les tres darreres publicades pstumament, amb la collaboraci del seu fill Flix Domnech i Roura. 

La seva actuaci poltica i la tasca d'investigador el portaren tres vegades a la presidncia de l'Ateneu Barcelons (1898, 1911 i 1913). El 1881 fou mantenidor dels Jocs Florals, i el 1895 en fou president. Fou membre de l'ara denominada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1901) i ingress a l'Acadmia de Bones Lletres (1921).

Arquitecte.
Com a arquitecte, Domnech i Montaner va realitzar edificis en els quals es combina una racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en els corrents arquitectnics hispanorabs i en les lnies corbes prpies del modernisme. 

Els seus edificis es van anticipar als corrents arquitectnics del seu temps, com l's d'estructures de ferro i la utilitzaci total del ma vist, incorporant una profusi de mosaics, cermiques i vidres policromats, disposats amb exquisida harmonia, que els confereixen un aspecte grandis.

Des de la seva posici de director de l'Escola d'Arquitectura va impulsar un estil que hi adaptaren molts dels seus alumnes. Puig i Cadafalch el considerava "l home d un perode i una escola artstica, que ha estat el ress de desenvolupaments artstics d altres pasos adaptant-los amb un carcter especial propi, amb un carcter innovador". 

Amb el pas del temps, i contrriament al que feien altres arquitectes del modernisme, Domnech i Montaner va tendir a realitzar edificis ms lleugers, eliminant material en les estructures per mantenint l'ornamentaci com a element de primer ordre.

Pre-modernisme.
Noms llicenciar-se va viatjar per Europa amb Josep Vilaseca i es va sentir atret per l arquitectura prussiana. Aquesta influncia i, especialment la de la personalitat de Vilaseca, imprimiren un carcter innovador, per alhora simtric, rigorosament germnic. 

El pante de Clav, la casa Montaner a la ronda Universitat, la casa Sim a Grcia i el nonat projecte de les institucions provincials d instrucci pblica, obres de Domnech anteriors a 1878, any de publicaci del seu manifest En busca d'una arquitectura nacional, tenen aquesta influncia i es poden considerar de l etapa pre-modernista.

Precisament l'edifici de l'Editorial Montaner i Simn (1879-1885) va ser la seva primera obra posterior al manifest i incorpora l s de solucions decoratives mudjars sense abandonar la influncia i simbologia germnica. Domnech s'avana a les manifestacions europees, marcant de manera clara i vehement un llenguatge innovador, en un programa arquitectnic que es fonamenta en un nou concepte integrador de totes les arts. Fou un encrrec del seu oncle Ramon Montaner i Vila qui tamb li encarreg el seu habitatge a Barcelona, el Palau Ramon Montaner, i reformes al Castell de Santa Florentina, la seva residncia a Canet de Mar.

Modernisme.


Amb motiu de l'Exposici Universal de 1888 rep dos encrrecs, el desaparegut Hotel Internacional construt en un temps rcord de 53 dies i el cafe-restaurant conegut com el Castell dels Tres Dragons (actual Museu de Zoologia de Barcelona). s l edifici que millor expressa les noves tendncies i est considerat com el comenament de l etapa modernista. L edifici t una volumetria clara amb uns paraments nets i unes obertures ben compostes. Amb un aire industrial en l s dels materials, Domnech fa servir ma vist amb formes aristades. Fa servir el ferro tamb vist, en una estructura contundent i compacta, en la implantaci de l edifici i gil i transparent en la part alta en forma de baranes i una coberta amb agulla. L interior s un espai obert amb dos arcs que suporten una coberta esglaonat simtric. Domnech incorpor les millors arts aplicades i solucions ornamentals que esdevindran permanents, com les corones florejades dels capitells. Compta amb la cermica de la fbrica Pujol i Bausis amb disseny de Antoni M. Galliss, Josep Llimona, J.A. Pellicer i Alexandre de Riquer i els vitralls (ara perduts) d Antoni Rigalt i Blanch. Aquestes tcniques, experimentades anteriorment a l'edifici de l'Editorial Montaner i Simn varen inspirar a Berlage en l'edifici de la borsa d'Amsterdam.

Posteriorment, desenvolup habitatges particulars com les cases Navs i Rull a Reus; la Lle Morera, la casa Thomas a Barcelona o la casa Sol Morales a Olot. En totes va practicar una visi integral del modernisme, amb un desenvolupament intens de les arts aplicades, especialment l escultura, el mosaic i els vitralls. 

La casa Navs, un habitatge unifamiliar que s una autntica obra al servei d un concepte fruit de l encrrec del propietari. Cada element de la decoraci i del mobiliari estan fets per a encaixar perfectament en una arquitectura integral. La Lle Morera, seguint el precedent de la Navs, s la culminaci de les factures d artistes consagrats i habituals collaboradors de Domnech i Montaner, com Br, Maragliano, Homar, Rigalt i Josep Pey.

Les grans construccions.
En la plenitud de la seva carrera professional, Domnech i Montaner afronta les obres ms grans, elaborades i reconegudes. Solapades en el seu procs de realitzaci, Domnech treu profit de les prpies experincies. Bona part dels coneixements i innovacions tcniques del restaurant de l Exposici els va utilitzar al disseny i construcci del Palau de la Msica i, els conceptes avantguardistes aplicats al Pere Mata, van ser seguits i millorats a l hospital de Sant Pau. 

Pel que fa al reconeixement, el Palau de la Msica Catalana i l hospital de Sant Pau van ser premiats al Concurs anual d'edificis artstics de l'Ajuntament de Barcelona dels anys 1905 i 1913, respectivament. Posteriorment, la UNESCO els va catalogar com Patrimoni de la Humanitat. 

 L'Institut Pere Mata .
Abans de finalitzar el segle XIX, en plena maduresa del modernisme, Domnech va construir a Reus l Institut Pere Mata (1897-1919). s un exemple de l'arquitectura al servei de les persones, sense descuidar l'esttica. Iniciat amb el recolzament de Pau Font de Rubinat,  va significar la presentaci d'un model avanat de prestaci mdica, en un moment d incipient sensibilitat per una visi social de la salut. Format per pavellons allats, desenvolupats a partir d'una ordenaci urbana, on totes les possibilitats d'atenci al malalt estaven contemplades, Domnech disposa un llenguatge ornamental on la natura, endinsant-se per les estances mitjanant models de vitralls, cermiques i mosaics, s'instrumenta com un element benefactor de l'nima. Uns anys ms tard, utilitzar el coneixement d'aquest obra per al disseny, medicament innovador, de l'Hospital de Sant Pau.

El Palau de la Msica Catalana .
En aquesta obra l'arquitecte va aplicar solucions a l'estructura molt avanades, amb l's dels nous perfils laminats, una estructura central metllica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiraci gtica i amb l'aplicaci de grans murs de vidre. 

El control de l'espai interior i la llum mitjanant el joc de doble faana, aix com la unitat estilstica de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja, fan que aquest edifici sigui l exemple-resum de l obra de Domnech.

L'Hospital de Sant Pau.
El projecte d hospital neix influt per la incipient preocupaci de les condicions sanitries de les grans ciutats. Domnech estudia diferents solucions que s estaven aplicant a Europa (Hospital Lariboisire a Pars, St.Thomas a Londres, Brugmann a Laeken (Blgica) i l hospital militar de Toul), i finalment plantej un programa higienicoarquitectnic basat en pavellons allats enllaats entre si per una galeria subterrnia, una soluci absolutament innovadora. La combinaci de la volta catalana i d estructures en ferro com les que havia fet servir al restaurant i al Palau, aconsegueixen unes sales difanes de grans dimensions. L s de la cermica, a ms de la funci decorativa que tant b dominava Domnech, en aquest cas est plenament justificada per raons d higiene. La sobrietat del ma tpic a la seva obra, es combina amb la calidesa de la pedra de Montjuc, com va fer al Palau de la Msica, amb escultures de Pau Gargallo i Francesc Madurell.

Famlia.
Va estar casat i va tenir vuit fills amb Maria Roura Carnesoltes, filla de Canet de Mar i de la burgesia martima. Un dels seus fills, Pere Domnech i Roura, batejat pel seu amic Jacint Verdaguer, va ser deixeble seu i continuador d'algunes de les seves obres. La seva filla Dolors es va casar amb el seu collaborador Francesc Gurdia i Vial

Domnech i Montaner va morir a Barcelona l'any 1923 als 73 anys d'edat d'una afecci d'estmac de la que havia estat operat. A causa d'aquesta malaltia, estava prcticament retirat a la seva casa de Canet de Mar, allunyat de la vida poltica i delegant la seva activitat professional en el seu fill Pere. Dedic els seus darrers anys a completar els seus manuscrits sobre histria de Catalunya i herldica catalana, aix com a tenir cura de la seva esposa, malalta des de que va nixer el seu darrer fill i que li va acabar provocant una parlisi.

Si b la darrera voluntat de l'arquitecte fou que l'enterressin al pante que tenia a Canet de Mar, al final fou enterrat en un nnxol del cementiri de Sant Gervasi.

 Obres .
 Badalona.

 Barcelona.


 Canet de Mar.


 Comillas, Cantabria.


 l'Espluga de Francol.

 Esplugues de Llobregat.


 Olot.

 Palma.

 Reus.


 Altres obres.
A Barcelona:
Casa Maria Montaner, a la ronda Universitat 4, era un edifici propietat de la seva mare que l'arquitecte va reformar. Actualment deaparegut.
Casa d'habitatges al carrer Trafalgar 54, que ha estat molt reformat.
A Canet de Mar (Maresme):
 Nau industrial Jover, Serra i Cia (1899-1900) desapareguda ;
 Pante inacabat de la famlia Montaner-Malat (1899);
 Creu de Terme de l'Aub (1908) parcialment desapareguda;
;
A Santander:
 Pante del Marqus de Satrstegui;

Bibliografia.
 Oriol Bohigas. Resea y catlogo de la Arquitectura Modernista. Ed. Lumen 1968.
 Carles Siz i Xiqus. Llus Domnech i Montaner 1849-1923: el llegat arquitectnic, poltic i cultural a Canet de Mar. Edicions els 2 pins. ISBN 978-84-923967-8-8.
 Joan Bassegoda i Nonell. Domnech i Montaner/ Joan Bassegoda i Nonell.  Barcelona: Nou Art Thor, 1980. ISBN 8473270436;
 Llus Domnech i Girbau. Llus Domnech i Montaner. Polgrafa, cop. 1994. ISBN 8434307660 ;
 Xavier Gell. L'arquitectura i els arquitectes modernistes. Dins del catleg de l'exposici "El Modernisme", Olmpiada Cultural. Barcelona 1990. ISBN 84-87647-006;
Notes i referncies.
















 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5795" title="Odisseu" nonfiltered="4418" processed="4393" dbindex="4423">


En la mitologia grega, Odisseu (Odysseus  ) era un heroi, rei de taca, conegut pel seu enginy i astcia. Era fill de Laertes i Anticlea, estava casat amb Penlope i era el pare de Telmac. s l'heroi de lOdissea de l'escriptor grec Homer i un dels personatges principals de la Ilada, del mateix autor. En la mitologia romana se'l coneix com a Ulisses.

Quan es reclutaven homes per anar a Troia, Agammnon i Palamedes van anar-lo a buscar per ell no volgu acompanyar-los. Finalment, desprs d'una argcia amb el seu fill Telmac, fou obligat a anar a la guerra de Troia amb les seves tropes.

Va participar a la guerra lluitant amb els aqueus i contra els troians. Va acompanyar Aquilles en diferents expedicions a ciutats venes de Troia. Durant el setge, va enemistar-se fortament amb Palamedes d'Eubea, l'altre geni de l'expedici. Odisseu va inventar-se una treta amb la qual es va acusar de traci a Palamedes i fou executat. Tamb es va barallar amb el Gran jax per l'armadura d'Aquilles.

Cap al final de la guerra, se li va acudir l'estratgia que finalment donaria la victria als aqueus. Aquesta consistia en construir un enorme cavall de fusta buit per dins. A l'interior del cavall s'hi van amagar uns quants guerrers aqueus i es va deixar a les portes de Troia. Mentrestant, els aqueus anunciaven que desistien de prendre Troia i simulaven la seva partida. Un cop els aqueus van haver marxat, els troians, sense sospitar l'engany, van entrar el cavall a la ciutat. A la nit, els guerrers aqueus van sortir de l'interior del cavall i van obrir les portes de la ciutat. Al mateix moment, l'exrcit aqueu va tornar i la ciutat va ser presa.

Per el mite pel qual s ms conegut Odisseu s el seu llarg viatge de tornada a casa un cop acabada la Guerra de Troia. Aquest viatge va durar vint anys i va estar ple de perills i aventures. Existeixen dues versions del seu final:
la versi ms antiga conta que en els seus intents de tornar a seva illa d'taca, va haver de passar per una pila d'aventures i contratemps que van allargar el viatge fins a deu anys. En arribar a taca, la seva dona Penlope tenia quinze amants. Odisseu va marxar cap Etlia disgustat fins que, al cap de deu anys ms, va tornar a casa. Al baixar del vaixell, el seu fill Telmac el va confondre amb un pirata i el va matar.
la segona versi s la histria narrada per Homer en el seu poema pic de L'Odissea: Durant el viatge, va ser castigat per Posid per haver tret l'ull al seu fill, el ciclop Polifem. Va haver de passar moltes altres aventures marines per finalment va poder arribar a taca.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="5799" title="Punt isoelctric" nonfiltered="4419" processed="4394" dbindex="4424">
El punt isoelctric (pI) s el pH en el qual una molcula t crrega elctrica neutra.

s una caracterstica molt important per separar una biomolcula (com aminocids, pptids i cid nucleic) en una dissoluci aquosa fent que passi de manera diferenciada a un lquid orgnic, noms en aquell pH en concret en qu s'hi pot disoldre. Aquest procs bioqumic s'anomena extracci.

Articles relacionats.
 Electroforesi.

Enllaos externs.
 Plana sobre l'electroforesi;
 El punt isoelctric online;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6074" title="Aliatge" nonfiltered="4420" processed="4395" dbindex="4425">



Un aliatge s una mescla homognia de dos o ms elements, dels quals com a mnim un ha de ser un metall. El compost resultant presenta unes propietats fora diferents de les dels elements constitutius per separat i de vegades i ha prou amb afegir una molt petita quantitat d'un element per tal apareguin. La tcnica de l'aliatge s'utilitza per tal de millorar algunes propietats dels metalls purs, com ara la resistncia mecnica, la duresa o la resistncia a la corrosi, aix l'acer s molt ms dur que el ferro, que n's l'origen i al que s'ha afegit carboni. D'altra banda, algunes propietats fsiques com la densitat, la reactivitat, el mdul elstic o la conductivitat trmica i elctrica de l'aliatge no difereixen gaire de la dels elements primaris. Alguns aliatges comuns sn el llaut, fet amb coure i zinc, o el bronze, fet amb coure i estany.

Els aliatges es formen generalment per la fusi dels seus components i posterior mescla conjunta en solidificar-se. Per tret dels metalls, molts aliatges no tenen un punt de fusi determinat sin que presenten un rang de mescla entre les fases slida i ]a. La temperatura a la que comena la mescla s'anomena solidus i la temperatura a la que finalitza rep el nom de liquidus. Tanmateix hi ha molts aliatges per al quals hi ha una certa proporci dels seus elements constitutius que presenta un punt de fusi concret (rarament dos), aquest tipus d'aliatges reben el nom d'eutctics.

Existeix, per, un mtode de producci d'aliatges anomenat aliatge mecnic que es basa en la mlta continuada i conjunta dels components. El material s sotms a una srie de moviments i friccions que afavoreixen la formaci de dissolucions slides degut, entre altres motius, a la reducci de la seva mida cristallina.

Exemples d'aliatges. 


Aliatges de coure.
 Bronze : coure + estany;
 Llaut : coure + zinc;
 Bill : coure + plata ; utilitzat per encunyar monedes en poques d'escassetat de metalls nobles o de devaluaci monetria.

 Aliatges de ferro .

 Fosa : ferro + carboni (des del 2,1% fins el 6.7% de carboni);
 Acer : ferro + carboni (menys del 2,1% de carboni);
 Acer inoxidable : ferro + nquel + crom, i de vegades molibd o vanadi;

 Altres aliatges .
 Or nrdic: coure, alumini, zinc i estany segons les proporcions segents: Cu89Al5Zn5Sn1.
 Aliatge de plom i estany : utilitzat per a la soldadura de components en electrnica.
 Amalgama : mercuri + un altre metall, per exemple or, coure, cadmi,  etc.
 Alpaca o plata alemanya: coure + zinc + nquel;
 Metall de Babbitt : estany o plom + antimoni;
 zamak : zinc + alumini + magnesi + coure;

Vegeu tamb.
 Cristallitzaci;
 Metallrgia;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6078" title="Llista d'illes de la mar Mediterrnia" nonfiltered="4421" processed="4396" dbindex="4426">
A la mar Mediterrnia hi ha nombroses illes. A continuaci se'n llisten per diferents conceptes.

 Per superfcie .


Per estat.

Espanya;
Alboran;
Balears i Pitises: Vegeu Illots de les Balears;
Eivissa;
Formentera;
Mallorca;
Menorca;
Columbrets;
Nova Tabarca;
Perejil;

Frana;
Crsega ;

Grcia: Vegeu Llista d'illes de Grcia;
Cclades;
Creta;
Dodecans;
Esprades;
Illes Jniques;
Illes Sarniques;

Itlia: Vegeu Llista d'illes d'Itlia;
Illes Elies;
Sardenya ;
Siclia ;

Malta;
Comino;
Gozo;
Malta;

Tunsia;
Djerba;

Turquia;
Bozcaada;
Gkeada;

Xipre ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6120" title="Fidel Castro Ruz" nonfiltered="4422" processed="4397" dbindex="4427">


Fidel Alejandro Castro Ruz (Birn, Mayar, actual Provncia d'Holgun, Cuba; 13 d'agost del 1926) s un poltic cub. Va ser mandatari del seu pas, sota els crrecs de primer ministre (1959-1976) i president de Cuba (1976-2008). Actualment exerceix com a primer secretari del Partit Comunista de Cuba i com a comandant en cap de les Forces Armades Revolucionries (Exrcit) de Cuba. s, a ms a ms, un dels condecorats per la Uni Sovitica amb l'Orde de Lenin. s doctor en Dret Civil i llicenciat en Dret Diplomtic.

Castro es va iniciar en la vida pblica com a poltic opositor i va destacar especialment desprs de l'assalt a la caserna Moncada el 1953, pel qual va ser condemnat a pres. Desprs de ser indultat grcies a la pressi de l'opini pblica, es va exiliar a Mxic, on va planejar la invasi guerrillera del 1956. Va arribar al poder desprs d'encapalar la revoluci cubana, que va triomfar l'1 de gener del 1959, derrocant el rgim de Fulgencio Batista. Va ser nomenat primer ministre el 27 de febrer del mateix any pel President Manuel Urrutia. El 1961 va liderar l'adopci del marxisme pel govern revolucionari, establint el primer estat socialista d'Amrica. Desprs de les reformes del 1976, va ser elegit president del Consell d'Estat i del Consell de Ministres. Des de la fundaci del partit comunista el 1965, n's el primer secretari.

El 19 de febrer del 2008, en una carta publicada al diari Granma, va anunciar que no es presentaria ni acceptaria el lloc de president i comandant en la reuni de l'Assemblea Nacional del Poder Popular del 24 de febrer del mateix any. No obstant, romangu com a primer secretari del partit comunista.

En l'mbit internacional, inicialment conservava bones relacions amb els EUA; va entaular, desprs, estrets llaos amb la Uni Sovitica. Desprs d'una srie d'expropiacions a propietaris nord-americans, els desencontres amb els EUA van desembocar en l'embargament econmic contra Cuba. De llavors en, la relaci entre els dos pasos ha estat obertament antagnica, la qual cosa va quedar confirmada desprs de la fracassada invasi de Baha de Cochinos el 1961.

A causa de la seva llarga gesti i de les caracterstiques controvertides de les seves poltiques, s'ha generat un polmic i intens debat entre opositors i partidaris sobre el seu govern: des de qualificar-lo com una dictadura fins a considerar-lo l'expressi de la voluntat del poble cub.

 Infantesa i joventut .

Castro va nixer al poblat de Birn, a Mayar, un municipi de l'antiga provncia d'Oriente, el 1926, com a fill natural d'un emigrat gallec, ngel Castro Argiz, casat en segones npcies anys desprs amb Lina Ruz Gonzlez, descendent de canaris. Quan tenia vuit anys i mig va ser batejat, i fins desprs del 1940 el seu pare no va obtenir el divorci de la seua primera esposa, Mara Luisa Argota, i va poder contreure noves npcies amb Lina Ruz. Ambds eren analfabets, encara que tots dos van aprendre a llegir en la seva maduresa. El seu pare, d'origen humil, eventualment aconseguiria una slida posici econmica. Amb quatre anys, Fidel va comenar a estudiar en una petita escola a Birn. A causa de la seva destacada intelligncia, els seus pares van decidir d'enviar-lo a Santiago de Cuba a l'edat de 6 anys, juntament amb la seva germana Angelita, a cura de qui havia estat la seva professora a Birn. Malgrat la situaci econmica de la seva famlia, l'any 1932 Castro va experimentar la fam, ja que la institutriu que el cuidava usava la seva assignaci per mantenir tota la seva famlia, en un perode d'especial duresa econmica al pas.

El 1934 va ingressar al collegi lasali de Santiago. Al setembre del 1939 s'inscriuria al Collegi de Dolores, dels jesutes, tamb a Santiago de Cuba. El 1942 va ingressar al collegi Beln de L'Havana, on va ser seleccionat millor esportista del curs 1943-1944. Va acabar el batxillerat al juny del 1945, juntament amb qui seria el seu cunyat, Rafael Daz-Balart, el seu millor amic d'aleshores i desprs enemic acrrim.

 Universitat i inicis de la vida poltica .

Va ingressar a la Universitat de L'Havana el 4 de setembre del 1945. En aquests primers anys, la seva vida acadmica va ser caracteritzada per la seva absncia quasi total a les aules. A partir del tercer any, Castro es va dedicar amb especial intensitat a la seva tasca acadmica, matriculant-se per lliure, i arribant a matricular-se de tres carrerrs (dret, dret diplomtic i cincies socials) amb la intenci d'obtenir una beca per estudiar a Europa o els EUA.

Va ser durant el perode universitari que va tenir accs a algunes obras literries que, segons ell, li van permetre d'aconseguir una certa maduresa poltica. Les seves primeres passes en la poltica van ser en l'mbit estrictament universitari. Va ser elegit delegat de curs i va arribar a rebre amenaces de mort en enfrontar-se a un candidat de la Federaci Estudiantil Universitaria (FEU) que tenia el suport del govern de Ramn Grau San Martn.

El 1947, amb 21 anys, com a president del Comit Pro Democracia Dominicana de la FEU, va promoure accions per reclamar la destituci del dictador dominic Rafael Trujillo i va formar part de la Invasi de Cayo Confites, amb l'objectiu de derrocar-lo. Quan van ser interceptats a la Baha de Nipe quan intentaven arribar a sl dominic, es va llenar a l'aigua i escapa a nedant fins a Cayo Saeta.

El 1948 va ser enviat a Colmbia com a delegat de la FEU a la IX Conferncia Interamericana; estava citat per trobar-se amb el candidat a president Jorge Elicer Gaitn la mateixa tarda en qu aquest va ser assassinat (va ser l'anomenat Bogotazo).

Quan va tornar a Cuba, va contreure matrimoni amb Mirta Daz-Balart, una estudiant de filosofia d'una acomodada famlia havanera. Realitzen el seu viatge de noces a Nova York, residint al 156 West, 82th Street de Manhattan. Castro s temptat a inscriure's a la Universitat Harvard per terminar els seus estudis. D'aquest matrimoni neixer el seu prime fill, Fidel Flix Castro Daz-Balart.

El 1950 va obtenir el seu diploma en lleis. El 1951, es va sucidar Eduardo Chibs, lder del Partit Ortodox, amb el qual Castro havia simpatitzat des dels seus anys universitaris. Al juny del 1952 es va presentar per aquest partit com a independent, por una circunscripci de L'Havana, com a candidat al Parlament, per el colp d'estat del general Fulgencio Batista va derrocar el govern de Carlos Pro Socarrs i va anullar les eleccions. El colp  reconegut pel govern nord-americ  va provocar l'amonament de Castro, que utilitzaria els seus contactes amb la Joventut del Partit Ortodox per aglutinar un grup de joves que protagonitzarien el futur assalt a la Caserna Moncada.


 Resistncia contra Batista . 
Educat a Cuba, en escoles jesutes i, ms tard, al Collegi Beln de l'Havana, tamb jesuta. El 1945 va ingressar a la Universitat de l'Havana per estudiar dret, graduant-se el 1950. 

Castro va exercir en un petit despatx d'advocats entre 1950 i 1952. El 1952 va ser candidat al parlament pel Partido Ortodoxo, per el cop d'estat del general Fulgencio Batista va enderrocar el govern de Carlos Prio Socarras i va anullar les eleccions. Castro va acusar a Batista davant els tribunals de violar la constituci, per la seva petici va ser rebutjada. En resposta, Castro va organitzar el 26 de juliol de 1953 un atac armat de conseqncies nefastes contra les casernes Moncada, de Santiago de Cuba, i Carlos Manuel de Cspedes, de Bayamoen, ambds a la provncia d'Oriente. Van morir ms de vuitanta atacants i Castro va ser fet presoner, jutjat i sentenciat a quinze anys de pres. (En l'allegat final del judici, Castro va pronunciar un apassionat discurs, La historia me absolver, en el qual va defensar les seves accions i va explicar els seus punts de vista poltics). Desprs de 22 mesos de pres, va ser alliberat en la amnistia general de maig de 1955 i es va exiliar a Mxic i als Estats Units.

Va tornar a Cuba amb altres exiliats del Movimiento 26 de Julio el 2 de desembre de 1956. Als pocs dies de marxa sn sorpresos en Alegria del Po. Els pocs supervivents (entre ells, el Che Guevara, Ral Castro i Camilo Cienfuegos) es van retirar a la Sierra Maestra, des d'on van lliurar una guerra d'escamots contra el govern de Batista. El moviment de Castro va guanyar suport popular i va arribar a contar amb ms de 800 combatents. El 24 de maig de 1958, Batista va enviar disset batallons contra Castro en la Operacin Verano. A pesar de superar-los en nombre, les forces de Castro van encadenar una srie de sorprenents victries, ajudades per la desercions i rendicions massives entre les tropes de Batista. L'1 de gener de 1959, Batista abandonava el pas i les forces de Castro prenien L'Havana.

 Referncies .














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6121" title="Carles Riba i Bracons" nonfiltered="4423" processed="4398" dbindex="4428">

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 - 1959) va ser un escriptor i poeta catal. Casat amb la poetessa Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Les elegies de Bierville, Salvatge Cor, Del joc i del foc, Esbs per a tres oratoris, i traductor de lOdissea d'Homer, de les Vides Paralleles de Plutarc, del teatre de Sfocles i del teatre d'Eurpides.

 Biografia .

Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, cosa que li va permetre adquirir una important formaci hellenstica. El 1916 es va casar amb Clementina Arderiu, a qui havia conegut en uns Jocs Florals. Va treballar de professor a l'escola de bibliotecries. 

Va viatjar a Alemanya, on va estudiar sota la direcci de Vossler a Munic (1922). Va completar la formaci clssica amb viatges a Itlia i Grcia durant la dcada del 1920. En aquesta mateixa poca va collaborar amb Pompeu Fabra en l'elaboraci del Diccionari general de la Llengua Catalana. 

Va treballar a la Fundaci Bernat Metge, especialitzada en estudis clssics i va passar a ser professor de grec a la Universitat Autnoma de Barcelona el 1934. 

Comproms amb el catalanisme i amb la II Repblica Espanyola, es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (Frana) desprs de la victria franquista que va acabar amb el govern legtim republic el 1939. A la localitat de Roissy-en-Brie  va compondre un dels seus llibres ms reconeguts, Les elegies de Bierville. Tant des de Frana com desprs d'haver tornat a Espanya el 1943, va continuar treballant en traduccions d'autors clssics per a la Fundaci Bernat Metge, organisme que va arribar a dirigir desprs de veure's obligat a allunyar-se de la vida pblica a causa de les purgues a la Universitat. 

Fou el portaveu indiscutible dels intellectuals catalans en els congressos de poesia de Segovia (al qual fou convidat per Dionisio Ridruejo el 1952), Salamanca (1953) i Santiago de Compostela (1954). Desprs d'aquests simpsiums, la correspondncia amb Ridruejo mostra l'inters que la cultura catalana despertava entre els sectors ms inquiets del panorama literari espanyol.

Traductor de Konstantin Kavafis, Friedrich Hlderlin, Edgar Allan Poe, Rainer Maria Rilke i Franz Kafka, a ms dels clssics grecs i llatins, es va dedicar tamb a la narrativa (relats infantils).

La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element potic, amb unes referncies cultes que mostraven la seva amplssima cultura clssica i anglo-germnica. La seva poesia parteix de models diferenciats en el temps i l'espai. D'una banda, el ms evident s el dels clssics grecs, amb especial accent en Homer; no s menys evident per la influncia del Renaixement catal (Ausis March) o itali (Petrarca i Dante) o de la poesia moderna catalana (Josep Carner).

Obra.
Narrativa.
 1917 - Aventures de Perot Marrasqu;
 1920 - Guillot el bandoler;
 1924 - L'amor ingenu;
 1928 - Sis Joans;

Poesia.
 1919 - Primer llibre d'Estances;
 1912-1919 - La paraula de lloure;
 1930 - Segon llibre d'Estances;
 1937 - Tres suites;
 1943 - Les Elegies de Bierville;
 1947 - Del joc i del foc;
 1952 - Salvatge Cor;
 1957 - Esbo per a tres oratoris;

Crtica literria.
 1922 - Escolis i altres articles;
 1927 - Els marges;
 1937 - Per comprendre;
 1957 - ...Ms els poemes ;

Traduccions (al catal).
 Odissea d'Homer;
 Vides paralleles de Plutarc;
 Teatre de Sfocles;
 Teatre d'Eurpides;
 Poesia de Kavafis;

Recopillacions.
 1920 - Un tros de paper;

Enllaos externs.
Entrada a la Hiperenciclopdia;
Pgina monogrfica a Lletra;

 Obra .
Versi catalana de Kavafis per Carles Riba;
Els Deu Mil i Vida d'Artaxerxes de Plutarc i Xenofont respectivament, traduccions al catal de Carles Riba, a Manybooks.com (via Projecte Gutenberg).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6142" title="Fora" nonfiltered="4424" processed="4399" dbindex="4429">


En fsica, una fora (habitualment simbolitzada com F) s una acci que provoca una pertorbaci en la quantitat de moviment d'un cos. El vector suma de totes les forces que actuen sobre un cos, la fora neta o fora resultant, s proporcional a l'acceleraci i a la massa del cos. En un cos extens una fora tamb pot causar rotaci, deformaci o canvis de pressi. Els efectes rotacionals sn determinats pel moment, mentre que la deformaci o el canvi de pressi sn determinats per la tensi mecnica que creen les forces. Matemticament, la fora neta s idntica al el ritme de canvi en el temps de la quantitat de moviment del cos sobre el que actua. En tant que la quantitat de moviment s un vector (t una magnitud i una direcci), la fora tamb ser un vector.

El concepte de fora s molt antic i ha estat usat en esttica i en dinmica des de l'antiguitat per va ser necessari molt de temps fins que es va tenir una definici acurada. Tanmateix no ha estat possible d'establir una definici explcita del concepte de fora, noms ha estat possibles definicions a redundants a partir d'altes conceptes. A diferncia d'altres magnituds com la longitud o la massa, una fora s un concepte abstracte que no pot ser ents a partir de l'experincia directa perqu no es veu, no s ms que l'explicaci d'efectes visibles.

Histria.

Durant l'edat antiga la culminaci de les aportacions a l'esttica van ser els treballs d'Arqumedes durant el segle III aC que encara formen part de la fsica moderna. En canvi, la dinmica d'Aristtil incorporava errors sobre el paper de la fora que van ser corregits al segle XVII, culminant amb les aportacions d'Isaac Newton. Amb el desenvolupament de la mecnica quntica s'ha conegut que les partcules interaccionen entre elles a travs de les forces fonamentals i com a conseqncia el model estndard de la fsica de partcules demana que tot el que s'experimenta com un fora sigui mediat pels bosons de gauge. A gran escala, les forces que es perceben es poden explicar de manera ms acurada a la curvatura de l'espai-temps com explica la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein. A la fsica moderna noms es consideren quatre forces fonamentals, que en ordre decreixent de magnitud sn: la fora nuclear forta, la fora electromagntica, la fora nuclear feble i la fora gravitatria. La fora nuclear feble i l'electromagntica van ser descrites de manera unificada, com la interacci electrodbil, a partir de les observacions de les interaccions entre partcules d'alta energia entre les dcades del 1970 i del 1980

Conceptes prenewtonians.
A l'antiguitat el concepte de fora formava part de l'explicaci del funcionament de les mquines simples, l'avantatge mecnic que aportava una mquina simple permetia la utilitzaci de menys fora per moure la mateixa massa a ms distncia. L'anlisi de les caracterstiques de les forces van culminar amb el treball d'Arqumedes, que va ser especialment conegut per la seva formulaci de seu principi d'Arquimedes sobre les forces que operen als fluids.

Aristtil va desenvolupar el concepte de fora de manera parallela al seu concepte filosfic del mn, noms hi ha un nic mn real, fsic, i s en constant transformaci. La cosmologia d'Aristtil culmina a la seva obra Fsica, considera que els cosmos s finit, ordenat, esfric, ple, geocntric i geoesttic; dividit en dues regions  diferenciades pels materials amb que sn constitudes i pel tipus de moviment: una regi supralunar (el cel), formada per esferes concntriques d'ter, una matria incorruptible (eterna) i amb moviment circular; i una regi sublunar (la terra), quieta al mig de l'univers, formada per quatre elements corruptibles, terra, aigua, aire i foc, que poden tenir un moviment lineal. Considerava que els objectes tenien una tendncia natural a trobar el seu lloc, els elements com la terra o l'aigua tendien a restar sobre el terra sense moviment, aix si aixecaven un objecte pesat tenia tendncia a caure per tal de recuperar el seu lloc natural. D'aquesta manera diferenciava entre moviment natural, el que fa que els elements recuperin la posici que els pertoca, del moviment provocat o no natural que necessita l'aplicaci continuada d'una fora per tal que continu. Aquesta teoria del moviment es fonamentava en l'observaci del moviment dels objectes per tenia alguns problemes per explicar el moviment de projectils com les fletxes.

Els errors dels conceptes aristotlics no van ser corregits fins al segle XVII amb els treballs de Galileo Galilei, que era influenciat per la idea medieval de qu els objectes en moviment forat porten una fora innata mesurable, la teoria de l' mpetu (Jean Buridan). Galileo va fer una srie d'experiment llenant pedres i bales de can per un pla inclinat per tal de refutar la teoria d'Aristtil sobre la gravetat (els objectes tendeixen a recuperar la seva posici natural), va demostrar que els objectes eren accelerats per la gravetat fins a un punt que era independent de la seva massa i va considerar que els objectes conserven la seva velocitat si no hi ha cap fora que actu, com la fricci, per aturar-la.

 Mecnica newtoniana .

Isaac Newton  va ser el primer a considerar de manera explcita que forces constants causen una quantitat de canvi constant en el temps, s a dir sn una derivada respecte del temps. Newton va arribar a la primera i nica definici matemtica de la fora:

;

El 1687 va publicar Philosophiae Naturalis Principia Mathematica on utilitzava els conceptes d'inrcia, fora i conservaci per descriure el moviments de tots els objectes. En aquesta obra va enunciar tres lleis sobre el moviment que tenen una relaci directa amb la manera com es descriuen les forces a la fsica.

 Primera llei de Newton .
La primera llei de Newton o llei de la inrcia enuncia les condicions requerides per a l'equilibri i defineix la inrcia en relaci a la massa d'un objecte. En contraposici a la idea aristotlica dels estats naturals, Newton proposava que l'estat natural seria l'absncia d'una fora neta actuant sobre un objecte. Aix implicava la condici de velocitat constant, sigui zero o diferent de zero, com a estat natural de qualsevol estat massiu. Per tant, un objecte continuar movent-se a una velocitat constant si no hi actua una fora externa neta. Com a una extensi dels treballs de Galileu, el concepte d'inrcia est relacionat necessriament amb el concepte de velocitat relativa, de manera especfica, en un sistema de dos objectes s impossible determinar quin s en moviment i quin s en reps; el que en fsica s equivalent a parlar de sistemes de referncia inercials.

El concepte d'inrcia es pot generalitzar per explicar la tendncia dels objectes a continuar en diferents formes de moviment, fins i tots aquells tipus de moviment que no comporten una velocitat constant. El moment d'inrcia de la rotaci de la Terra s el que fixa la durada d'un dia i d'un any. Albert Einstein estendria el principi d'inrcia per explicar que els sistemes de referncia en acceleraci constant, com els que impliquen una caiguda lliure vers un objecte en gravitaci, sn equivalents als sistemes de referncia inercials. Aix explica perqu els astronautes experimenten l'absncia de gravetat quan es troben en caiguda lliure a una rbita al voltant de la Terra i perqu les lleis de Newton del moviment sn ms comprensibles en aquest tipus d'entorns. Si un astronauta posa un objecte massiu prop seu, l'objecte romandr estacionari respecte l'astronauta a causa de la inrcia, s el mateix que passaria si l'objecte i l'astronauta fossin a l'espai intergalctic sense cap fora gravitacional neta actuant sobre el seu sistema de referncia. Aquest principi d'equivalncia va ser un dels fonaments sobre els que es va desenvolupar la teoria de la relativitat general.

 Segona llei de Newton .
La fora es defineix sovint utilitzant la segona llei de Newton, com el producte de la massa  multiplicat per l'acceleraci :

;

Tanmateix Newton mai va escriure la frmula anterior, sin que la seva definici era una equaci diferencial:

;

on  s la quantitat de moviment del sistema, la fora s la quantitat de canvi de la quantitat de moviment al llarg del temps. En canvi, l'acceleraci s la quantitat de canvi de la velocitat al llarg del temps. Aix comporta que la creena aristotlica de qu era necessria una fora neta per tal de mantenir un objecte en moviment no pugui ser certa.

La primera frmula, til noms quan m s constant, es pot obtenir a partir de la segona mitjanant la segent demostraci:



Cal tenir en compte que  ja que m s considerada constant i, per tant, la seva derivada s 0. Per contra, si m no fos constant i depengus de t, caldria emprar l'expressi completa. Tamb cal observar que  segons la definici de l'acceleraci.

La segona llei de Newton noms estableix la proporcionalitat entre l'acceleraci i la massa respecte a la fora, per tant l'acceleraci com la massa poden ser definides sense fer referncia a forces. L'acceleraci por ser mesurada utilitzant mtodes cinemtics i la massa pot ser determinada per mitj de l'estequiometria, tot i que encara no hi ha una definici acurada del que s la massa. La relativitat general ofereix una equivalncia entre l'espai-temps i la massa, per manca una teoria coherent de la gravetat quntica, no s clar si aquesta connexi s rellevant a escala atmica. La segona llei de Newton s'hauria de prendre com una definici de la massa escrivint-la com una igualtat a la que les unitats relatives a la fora i la massa sn fixes.

 Tercera llei de Newton .
La tercera llei de Newton s el resultat d'aplicar una simetria a situacions a les que les forces poder ser atribudes a la presncia de diferents objectes. Donats dos objectes 1 i 2, la tercera llei estableix que

;

aix implica que les forces sempre actuen per parells d'acci-reacci. Si els objectes 1 i 2 sn al mateix sistema, llavors la fora neta del sistema deguda a la interacci entre els objectes s zero:

.

Aix significa que els sistemes no poden crear forces internes no contrarrestades. Per si els objectes sn a sistemes diferents, els dos experimentaran una fora no contrarrestada i s'acceleraran l'un respecte l'altre d'acord amb la segona llei de Newton.

Combinant la segona i la tercera llei s possible mostrar que la quantitat de moviment d'un sistema es conserva. Utilitzant

;

i integrant respecte del temps, s'obt l'equaci

;

Per un sistema que inclou els objecte 1 i 2,

;

que s una expressi de la conservaci lineal de la quantitat de moviment. Generalitzar aix per a un sistema amb un nombre arbitrari de partcules s senzill. Aix mostra que l'intercanvi de quantitat de moviment entre els objectes que formen un sistema no afecta a la quantitat de moviment del sistema. En general en tant que les forces siguin degudes a la interacci entre objectes massius, s possible definir un sistema tal que la quantitat de moviment no es perd ni es guanya.

Forces conservatives i no conservatives.
Una fora conservativa s aquella fora el treball de la qual no depn del recorregut realitzat, sin que depn exclusivament de la posici inicial i final del cos. Sn forces conservatives la fora gravitatria, la fora elstica, la fora elctrica, etc. Tamb es pot definir la fora conservativa com aquella fora que no realitza treball en un desplaament tancat.

 El concepte de fora a la fsica moderna .
Les teories modernes de la fsica no recorren a les forces com a fonts o smptomes d'una interacci. La relativitat general utilitza el concepte de curvatura de l'espai-temps, la mecnica quntica descriu els intercanvies entre les partcules elementals sota la forma de fotons, bosons i gluons. Cap d'aquestes dues teories no recorre a les forces. Tanmateix, com la noci de fora s un suport prctic i intutiu, sempre s possible, tant per la relativitat general com per la mecnica quntica de calcular forces. Per igual que en el cas de la segona llei de Newton, les equacions utilitzades no aporten cap informaci addicional sobre la naturalesa d'una fora.

Forces fonamentals.
A la fsica moderna noms es consideren quatre forces fonamentals, que en ordre decreixent de magnitud sn:

 Fora nuclear forta, tamb anomenada fora forta o interacci forta;
 Fora electromagntica;
 Fora nuclear feble, tamb anomenada fora feble o interacci dbil;
 Fora gravitatria;

La fora nuclear feble i l'electromagntica han estat descrites de manera unificada, com la interacci electrodbil.

A escala humana, la major part de les interaccions sn causades per la fora gravitatria (que mant cohesionat el nostre planeta i determina el seu moviment, interv en la geologi, les marees, ...), de la fora electromagntica, les interaccions electromgntiques entre les molcules que composen la matria sn la causa de gaireb tot el que es pot observar (duresa dels materials, reaccions qumiques, els estats de la matria, el fregament, el comportament de la llum, l'electricitat, els microprocessadors, etc).

La interacci feble s la responsable de l'estabilitat dels toms, manifestacions d'aquesta fora es veuen a les reaccions nuclears.

La interacci forta permet que les partcules composades de quarks, com els protons i els neutrons, continun unides.

Els altres tipus de forces considerades tradicionalment en fsica o enginyeria sn expressions macroscpiques de les quatre forces fonamentals. Alguns exemples sn la fora de fricci o de fregament, la fora d'arrossegament o la forces recuperadores que es posen de manifest en molles o pndols. La pressi s una magnitud fsica que indica la fora aplicada per unitat de superfcie.

Forces interiors i forces exteriors.

Tamb existeixen forces en l'interior dels cossos, que s'anomenen forces interiors, com per exemple les anomenades forces de cohesi, que mantenen unides les partcules d'un cos. Les forces exercides sobre un cos per un altre cos s'anomenen forces exteriors.

Efectes d'una fora.

L'afecte d'una fora sobre un cos depn de les caracterstiques de la fora en qesti, que sn:

 El mdul o intensitat, s a dir, la quantitat de fora exercida.
 La direcci en la qual s'exerceix la fora.
 El sentit en qu actua la fora.
 El punt d'aplicaci de la fora.

Representaci de les forces.

Una fora es representa mitjanant un segment orientat o vector en el qual sn representades ls quatre caracterstiques esmentades:

 La longitud del vector representa, a escala, la intesitat de la fora.
 La direcci del vector s la direcci en qu s'exerceix la fora.
 El sentit s'assenyala mitjanant la punta de fletxa dibuixada en l'extrem del vector.
 El punt d'aplicaci s el punt O, anomenat origen del vector.

La recta sobre la qual est situat el vactor s'anomena lnia d'acci de la fora.

Per simbolitzar el vector que representa una fora, utilitzarem una lletra amb una petita fletxa horitzontal al damunt. Per exemple F .

La mateixa lletra sense la fletxa (F) representer la intensitat de la fora, que no s un vector, sin completament un valor numric.
En el Sistema Internacional (S.I.) la unitat de fora s el Newton (N).

Efectes de les forces.

La deformaci s un dels efectes principals de les forces sobre els cossos.

Si una fora aplicada a un cos deformable es desplaa al llarg de la seva lnia d'acci, la deformaci que produeix canvia.

Per si apliquem una fora petita a una barra de ferro (per exemple), no notem que es deformi en absolut.

Anomenarem slid rgid qualsevol cos que no es deformi per l'acci de les forces.

En realitat, cap cos no s perfectament rgid o indeformable. Tanmateix, en molts casos, si les forces aplicades no sn gaire grans, la deformaci produda s tan petita que la podem considerar nulla. Per aix, a la prctica, molts cossos es poden considerar rgids.

EXEMPLE

Suposem ara que desplacem al llarg de la seva lnia l'acci d'una fora aplicada a un slid rgid. Estudiem qu passa.

Pel que fa a la deformaci, res no canvia, ja que un slid rgid no es deforma.

Per, les forces tenen tamb un efecte sobre el moviment dels cossos. Una fora aplicada a un cos en moviment pot fer que aquest cos aguanti o disminueixi de velocitat i tamb que canvi la direcci en qu aquest es mou

Experimentalment, es comprova que:

En desplaar al llarg de la seva lnia d'acci una fora aplicada a un slid rgid, no es modifica el se efecto sobre el moviment d'aquest cos.

 Vegeu tamb .
 Esttica;
 Dinmica;
 Parell de forces;
 Quantitat de moviment;
 Treball fsic;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6267" title="Taula de divisors" nonfiltered="4425" processed="4400" dbindex="4430">
Taula de divisors dels nombres de l'1 al 1000. Aquells que noms poden dividir-se per la unitat i per ells mateixos s'anomenen nombres primers.

Els divisors en negreta indiquen un nombre primer (exemple: el nombre 29);
d(n) s el nombre de divisors positius de n, incloent 1 i el mateix n;
 (n) s la suma de tots els divisors positius de n, incloent 1 i el mateix n. Quan  (n)- n=n, s'indica amb negreta (exemple: el nombre 496);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6268" title="Carlisme" nonfiltered="4426" processed="4401" dbindex="4431">


El carlisme va ser un moviment poltic ultraconservador a Espanya, que pretenia d'establir una branca alternativa als Borbons al tron d'Espanya.  

Ideolgicament, el carlisme s tradicional i anti-"liberal". Va nixer el 1833 i el seu lema de Du-Ptria-Furs-Rei, avui ho reflecteixen i actualitzen com Federalisme/Confederaci-Socialisme-Autogesti. El seu suport social provenia tradicionalment de les rees rurals, donat que molts pagesos veien amenaada la seva forma tradicional de viure amb l'entrada dels principis econmics liberals al camp a causa de les successives desamoritzacions i tamb dels constants atacs per a privar-los dels Comunals. El suport del baix clergat al primer moviment carl tamb fou considerable, per la seva defensa d'un catolicisme militant, ats que l'Esglsia llavors no admetia la llibertat de culte, aix com tampoc la laicitat de l'Estat.

Ideologia.
El Carlisme s un moviment poltic defensor dels drets de les persones i dels pobles i les Nacions de "Las Espaas", contra el centralisme que va pretendre imposar la Constituci de 1812, donant suport en el plet dinstic suscitat a la mort de Ferran VII i defensant els drets legtims de Carles Maria Isidre, Carles V per als carlins, rei que jurava Furs i respectava els drets dels Pobles, enfront d'Isabel II que imposava manu militari una nova nacionalitat amb la Constituci de 1812 i que se sumava als atropellaments forals comenats amb els decrets de Nova Planta i els constants intents de reduir el sobir Regne Navarrs (Reyno de Navarra) a provncia.
La reivindicaci dels furs ha fet que s'interprets sovint el carlisme com un moviment soberanista i precursor dels moderns nacionalismes, per sempre dins d'un projecte de convivncia comuna, lliure i voluntari, des de l'autodeterminaci i mitjanant un sistema foral/federatiu/confederal per a "Las Espaas" (Espanya).

Histria.
El conflicte entre carlins i liberals origin nombroses guerres durant el segle XIX (les Guerres Carlines). El carlisme va ser especialment fort a Navarra i tamb al Pas Basc, al Pas Valenci i a Catalunya. Alguns militars o personatges carlins destacats van ser:

Toms de Zumalacrregui.

Mari Vayreda, escriptor, combatent carl en la seva joventut i autor del llibre de memries Records de la darrera carlinada.

Toms Cayl, Cap del carlisme catal el 1936.

Ramon Cabrera i Griny, general, que era conegut i temut, com el "Tigre del Maestrat", encara que al final de la seva vida es va declarar partidari de la Reina Isabel II.

Al segle XX, va participar en la guerra civil de 1936 a causa de la traci de personatges com el Comte de Rodezno, expulsat del Partit per collaboracionista, ja que va comprometre el partit amb els militars que havien estat els seus enemics durant un segle, sense haver rebut les garanties mnimes exigides per al Partit. El Carlisme es va sumar el 1936 en defensa dels drets humans i contra els atacs a la vida i a la religi i contra els assassinats i el desordre, tot i que molts dels seus dirigents s'oposaven a l'alament amb els militars i els feixistes, entre ells Toms Cayl. De tota forma, el 1937, davant el nomenament de Franco, el Partit va negar qualsevol suport al que consideraven un regim feixista i dictatorial, per la qual cosa Don Javier I i Fal Conde, el seu cap delegat van ser bandejats, mentre els comandaments carlins dels nostres teros escapats eren reemplaats per militars amb boina. Franco, malgrat l'oposici del Rei Alfons Carles I, va obligar, sense aconseguir-ho, la Comuni Tradicionalista (nom que llavors usava el Partit Carl), a fusionar-se amb Falange Espanyola. Des d'aquell moment, els carlins van ser tractats com a tradors. No obstant aix, el rgim va continuar utilitzant els tradors que, expulsats del Partit, van collaborar amb la dictadura, i tamb els smbols carlins a la seva escenografia (el jou i les fletxes).

Pretendents carlins.
Aquests sn els diferents pretendents carlins al tron d'Espanya:

 Carles V (Carles Maria Isidre de Borb) 1833-1845;
 Carles VI (Carles Llus de Borb i de Bragana) (fill) 1845-1861;
 Joan III (Joan de Borb i de Bragana) (germ) 1861-1868;
 Carles VII (Carles de Borb i Austria-Este) (fill) 1868-1909;
 Jaume III (Jaume III de Borb i Borb Parma) fill) 1901-1931;
 Alfons Carles I (Alfons Carles de Borb i Austria-Este) (germ de Carles VII i ltim Rei reconegut per tots el carlins) 1931-1936;
 Carles VIII (Carles d'Habsburg i Borb) 1936-1952 (mort el 1953, va comptar amb el suport d'una minoria de carlins. La resta don suport a Xavier I);
 Xavier I (Francesc Xavier de Borb i Parma) 1952-1975 (regent 1936-1952, considerat com Rei per la majoria del carlins);
 Carles Hug I (Carles Hug de Borb i Parma) 1975-;

El Carlisme avui.

Avui en dia, el moviment carl ha perdut molta fora degut, entre altres causes, al discriminatori tracte rebut en les primeres eleccions del post-franquisme, ja que el Partit Carlista no va ser legalitzat fins a passades aquestes, a pesar d'haver acordat tots els integrants de la Junta Democrtica que no s'acceptarien legalitzacions parcials, "o tots o cap". Tamb va coadjuvar i de forma determinant l'atac criminal efectuat amb armes de guerra, per l'extrema dreta internacional finanada i donada suport per estaments de l'Estat, a Montejurra el 1976, i que va causar dos morts, Ricardo Garcia Pellejero i Aniano Gimenez Sants, reconeguts al cap de 30 anys com a vctimes del terrorisme. I, malgrat que continua, actualment no t representaci parlamentria a Espanya (sense senadors ni diputats). Malgrat aix, hi ha dues organitzacions carlines que continuen la lluita poltica:

El Partit Carl (PC), d'ideologia confederal socialista autogestionaria. Va fundar Esquerra Unida el 1986, per va sortir de la coalici un any desprs.

La Comuni Tradicionalista Carlista (CTC), tradicionalista i formada pels carlins que van abandonar el PC degut a la evoluci ideolgica de D. Carles Hug als anys 70.

Les dues organitzacions poltiques es presenten habitualment a les eleccions. L'actual alcalde de la localitat navarresa de Puente la Reina/Gares s el carl Feliciano Vlez (Partit Carl de Euskal Herria).
A ms, el germ petit de D. Carles Hug, D. Sixte-Enric de Borb-Parma, responsable dels fets criminals de Montejurra 1976 contra el Partit Carl, compta amb una Secretaria Poltica i els seus seguidors (una minoria dins del Carlisme) el consideren el "Banderer de la Tradici".

 Vegeu tamb .

Guerres Carlines;
Partit Carl de Catalunya;
Que es el carlismo?;
MANIFEST DE LA GARRIGA 1849;
MANIFIESTO POR LA PAZ DE EUSKAL HERRIA 1996;

Enllaos externs.

Partit Carl de Catalunya;
Partit Carl Federal;
Partido Carlista de Euskal Herria;
Web de la famlia Borb i Parma;
Crmenes de Montejurra 76;
Comuni Tradicionalista Carlina;
Frum de la Comuni Tradicionalista Carlina;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6291" title="Moral" nonfiltered="4427" processed="4402" dbindex="4432">
La moral  s una disciplina humana que determina la rectitud del comportament hum, segons unes normes que expressen l existncia d uns deures i obligacions. A travs d aquests principis morals decidim les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a travs dels judicis morals. La paraula Moral t el seu origen en la paraula llatina "mos, moris", que significa costum.

Tot i estar ntimament relacionada amb l'tica, no es poden considerar com a sinnimes, ja que mentre que s la moral qui decideix la bondat o maldat d una acci, l tica el que fa s una reflexi de carcter filosfic sobre la creaci dels judicis morals, i per aix es considera plenament integrada com una branca fonamental de la Filosofia (tot i que aquesta tamb analitza les qestions morals). Per aix es pot definir l tica con la Filosofia Moral, per sense identificar l tica plenament amb la moral.

La creaci del judici moral s un procs individual en cada persona, basat en les nostres creences, en el nostre nivell de desenvolupament (com afirma Lawrence Kohlberg),en funci dels nostres sentiments (com considera l emotivisme moral) o en funci de les nostres creences o conviccions. No obstant aix, el judici moral sempre es troba (parcialment o radicalment) unit a les creences tiques, socials, poltiques i religioses de la comunitat on es troba inserit l'individuu.

 Llibres i referncies.

Batson, D., & Ahmad, N. (2008). Altruism: Myth or Reality?. In-Mind Magazine, 6.
Bermudo, J.M. La Filosofa moderna y su proyeccin contempornea. Barcanova. Barcelona, 1983;
Hume, D. Tratado sobre la naturaleza humana. Editora Nacional. Madrid, 1977.
Kant, I, La Crtica de la ra prctica, Edicions 62, Barcelona, 2004. ISBN 978-84-297-5392-9;
Kant, I. Fundamentacin de la Metafsica de las Costumbres. Santillana. Madrid. 1996.
Russell, B. Historia de la Filosofa Occidental. Espasa. Madrid,1984.
Terricabras, J.M. Atreveix-te a pensar. La Campana. Barcelona, 1998;
Mestre, JV. El emotivismo moral y el dilogo racional. El trnsito entre la moral individual y la tica universal;
Val la pena ser moral?;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6339" title="Dialectes del catal" nonfiltered="4428" processed="4403" dbindex="4433">


L'any 1861, Manuel Mil i Fontanals va proposar la divisi dialectal del catal en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.

Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perqu entre l'un i l'altre sempre hi ha una franja de transici, ms o menys ampla (excepte en els insulars, s clar), com en la zona dels dialectes constitutius tamb hi ha dialectes de transici cap a llenges venes, com el ribagor i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l'aragons, i el parlar capcins, dins el catal septentrional, cap a l'occit. A ms a ms, cap dialecte no s del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes. Atenent al que hem dit, la llengua catalana es pot subdividir en dos blocs dialectals i en dialectes (entreu a cada dialecte si en voleu veure els corresponents subdialectes). Atesa, per, la relativa poca variaci dialectal dins el catal i la importncia en la conscincia dels parlants del principal tret que separa els dos blocs, la neutralitzaci o no de la a tona, hom ha parlat noms de dos dialectes, oriental i occidental, en comptes de dos blocs. 

Hi ha dialectes desapareguts, com el menorqu de Fort-de-l'Eau (Algria), i el catal de la burgesia i les classes altes de les principals ciutats de Sardenya i Siclia, i de Npols, dels quals queden restes en el sard, el sicili i el napolit, no sempre identificades com a tals pels lingistes. Tamb es pot considerar un "dialecte parcial" del catal, o de transici cap al castell, el murci o panotxo, que es caracteritza pel seu substrat catal, procedent de la colonitzaci a partir de la conquesta del Regne de Mrcia per Jaume I i de la posterior annexi de la part septentrional al Regne de Valncia.

Un cas especial s el de la interferncia entre dialectes no fronterers per repoblaci amb mallorquins al sud del Pas Valncia a l'edat moderna, que ha donat el parlar salat meridional.

Divisi dialectal.


*Trets dialectals.
Algunes petites zones del domini lingstic es caracteritzen per la presncia d'un determinat tret dialectal propi del lloc, sense arribar a constituir un veritable dialecte (ja que la resta dels trets els comparteix amb els del territori circumdant).
Xipella;
Salat (a la Costa Brava, a Trbena, a la Vall de Gallinera).

Exemples de lxic i pronunciaci.

Potser el tret que ms marca alguns dialectes siga la pronncia i, en particular, les diferncies sn significatives entre el bloc oriental i l'occidental.

A continuaci es mostra la pronunciaci (culta) de diferents mots en els dos blocs ms importants (i els subdialectes ms rellevants de cada bloc, el central pel bloc oriental i el valenci pel bloc occidental). S'utilitza la nomenclatura IPA.



A continuaci, es mostren uns exemples de ms varietats i subdialectes, a on tamb es poden constatar les diferncies lxiques. En els textos s'utilitza la grafia habitual per a reflectir la transcripci fontica (en comptes d'utilitzar l'AFI (IPA)). Per tant no s'han de considerar com a variants ortogrfiques. Al costat del nom del subdialecte hi ha els noms de les localitats dels redactors de l'exemple.

Aquests exemples utilitzen sovint sinnims que tamb s'utilitzen a altres zones, per a cada zona hi ha una tendncia a utilitzar una paraula. Per exemple s'entn igual si es diu diners, dins, cntims, sous,... perqu tot significa el mateix. 

Bloc occidental.
Nord-occidental.



Un home noms tinie dos fills. Lo ms djove li va di a sun pare: "Ia s horE que siga'l meu propi amo i que tinguE dins (cntims): fa faltE que me'n puguE'nar a vere mn. Repartixi los seus bns i doni'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va di lo pare, "com vulgos, ets doln i sirs castigat". I desprs va aur un caix, va part'ls seus bns i'n va fe dos parts. Uns dies desprs, lo doln se'n va'n del poble mol contn i sense di adu a ding. Va travess moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i va'rib a unE gran ciutat on se va gast tots los dins (cntims). 

Un home noms tinie dos fills. Lo ms jove li va d a son pare: "Ja s l'horE que siga'l meu propi amo i que tinguE quartos (cntims): fa faltE que me'n puguE'nar a vere mn. Repartixi los seus bns i doni'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va di lo pare, "com vulgos, ets doln i sirs castigat". I desprs va aubr un caix, va part'ls seus bns i'n va fe dues parts. Uns dies desprs, lo doln se'n va'n del poble mol contn i sense di adu a ning. Va travess moltes terres fermes, mols boscos i mols rius, i va'rrib a unE gran ciutat on se va gast tots los quartos (cntims).

Valenci meridional.
(Tavernes de la Valldigna, Canals,. ..).
Un home noms tenia dos fills. El ms tjove li va dir a sun pare: "Ia s hora que siga el meu propi amo i que tinga dins: fa falta que puga anar-me'n a vore mn. Partixca els seus bns i done'm lo que em toque".
"Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres ron i sers castigat". I desprs va ubrir un caix, va partir els seus bns i va fer dos parts.
Uns dies desprs, el ron se'n va anar del poble mol(t) content i sense dir adu a ning. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dins.
(La Marina).
Un home noms/doms tenia dos fills. El ms d ove li va dir a son pare: "Ias horO/hora que siga el meu propi amo i que tinga dins: fa falta que puga (a)n(r)-me'n a vore mn. Partixca e(l)s seus bns i done'm lo que'm toque".
"Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres ron i sers castigat". I despus/encamant/andespus va obrir un caix/cax, va partir e(l)s seus bns i en va fer dos parts.
Uns dies despus, el ron se'n va anar del poble mol(t) desvanit/debellit i sense dir adu/adis/res a ning. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i va ribar a una gran ciutat on es va gastar to(t)s e(l)s dins.

(Castell de la Ribera. ..).
Un home noms tenia dos fills. El ms tjove li va dir a sun pare: "Ia s hora que siga el meu propi amo i que tinga dins: fa falta que puga anar-me'n a vore mn. Partixca els seus bns i done'm lo que em toco".
"Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres ron i sers castigat". I desprs va aurir un caix, va partir els seus bns i va fer dos parts.
Uns dies desprs, el ron se'n va anar del poble molt content i sense dir adu a ning. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mols rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dins.

Valenci alacant (Novelda).
Un home noms tenia dos fillx. El ms tjove va d a sun pare: "Ia s hora que siga el meu prpit amo i que tinga dins: s mest que puga an-me'n i vore mn. Partixca els seus bns i done'm lo que me toque".
"Ai, fill meu", va d (e)l pare, "com vullgues, eres ron i sers castigat". I despus va ubr un ca(i)x, va partir se seus bns i va f dos parts.
Uns dies despus, el ron se'n va an del poble mol devanit i sense d adis a ning. Va travess moltes terres ermeres, mol(t)s de bosques i mol(t)s de rius, i va arrib a una gran ciudat on es va gast tots es dins.

Valenci apitxat.
(Benaguasil).
Un home noms tenia dos fillx. El ms txobe digu a son pare: "Ia s hora que siga el meu propi amo i que tinga dins: s precs que puga anar-me'n a bore mn. Partixca'ls seus bns i done'm lo que me toque".
"Ai, fill meu", digu'l pare, "com bullgues, eres un ron i sers castigat". I en acabant aubrigu un calaix, part'ls seus bns i ne feu dos parts.
Uns dies despus, el ron se n'an del poble molt uf i sense dir adis a ning. Trabess moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i arrib a una gran ciutat on se gast tots els dins.

(Nord de la Ribera Alta).
Un home noms tenia dos fillx. El ms txobe li digu/va dir a sun pare: "Ia s hora que siga el meu propi amo i que tinga dins: s precs que puga anar-men a bore mn. Partixca'ls seus bns i done'm lo que me toque"
"Ai, fill meu", digu'l pare, "com bullgues, eres ron i sers castigat. I en acabant/endespus/despus aur/va aurir un caix, part/va partir els seus bns i en feu dos parts.
Uns dies despus, el ron se n'an del poble ben pagat i sinse dir-li adu/adis a ning. Atrabess/va atrabessar moltes terres ermes, moltx boscos i moltx rius, i arrib a una gran ciutat aon se gast/va gastar totx els dins. 

S'utilitza indistintament el pretrit perfet simple i els compostos - va dir/digu - alternant-los normalment si apareix ms d'un verb en el mateix temps  en una mateixa oraci.Exemple: An a ta casa a primera hora i me va fer tocar a la porta hasta que aixigu/aix (DEL VERB EIXIR-SORTIR)

Tortos (Tortosa).
Un home doms tenia dos fills. Lo ms djobe li va d a sun pare: "Ia ()s hora (de) que siga'l meu propi amo i (de) que tinga dins: cal que puga (a)nar-me'n a vore mn. Partiu los vostres bns i doneu-me (e)l que'm toque".
"Ai, fill meu", li va d (e)l pare, "com vulgues, ets doln i sirs castigat". I despus va ubr un calaix, va part'ls seus bns i va fer-ne dos par(t)s.
Uns dies despus, lo doln se'n va (a)n del poble mol uf i sense d (a)du a ding. Va trabess moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i va (a)rrib a una gran ciutat a (o)n se va gast to(ts) los dins.

Valenci castellonenc (Castell de la Plana).
Un home noms tenie dos filltx. El ms tjove li va dir a sun pare: "Ia's hora que sigue'l meu propi amo i que tingue dins: s precs que me'n vatge a vore mn. Partisque la vostra herncia i done'm lo que me toque".
"Ai, fill meu", li va dir sun pare, "com vulgues, eres ron i hu penars". I en acavn va uvrir un cais , va dividir to lo que tenie i li'n va donar dus partx.
Uns dies despus, el fill ron se'n va 'nar  del poble mol contn i sense dir adu a ning. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mol(s) rius, i va 'rivar  a una gran ciutat on es va gastar tots  els dins.

Bloc oriental.
Catal central (Barcelona).

Un hma nums/dums tania ds fills. Al m jba li ba di al/anal su para: "Ia () hra ca sigui'l mu prpi amu i ca tingui cntims; ma n'h n'haig d'an (a) bura mn. Partiu la bstra harncia i dunu-ma'l ca'm tqui". 
"Ai, fill mu", ba d'l para, "cm bulguis; t un duln i Du at castigar". I dasprs ba ubr un cala(i)x, ba part la sba harncia i an ba f ds/dugas par(t)s. 
Al cap d'un(s) quan(t)s dias, al duln sa'n ba 'n dal pbbla ml tibat i snsa d adu a/ana ning. Ba trabass molta trra rma, ml(s) bscu i ml(s) rius, i ba (a)rrib a/an una gran ciutat n/nta/aun ba gast tt als al cntims.

Catal salat (Empord).
Un homa nums/dums tania dos fils al  ms joba ba dil'li'n va di'n al seu para: js hora (de) ca sigui'l meu propi amu i ca tingui cntims: me n'he n'haig d'an beura mn. Partexi la seua'rncia i me'n dongui (dongui-me'n) lu ca ma (el cam, lu cam) toqui.
Ai fill meu, ba dil'li'l (dil'li's) para, com vulguis; ets un duln i Du ta castigar. I dasprs ba ubr un calax i ba part la seu'arncia i na va f fen'na dugues parts. Al cap d'uns cons dias al dulen va nas'san va ana del popla mol tibat i sensa dil'li adu a ning. Ba trabass molta terr'erma mols de boscus i mols de rius, i ba'rrib'nuna gran ciutat anunta (unta) se va gasta tots el (es) cntims
Segons la zona (franja de Palafrugell, Montrs i Begur) s'utilitza l'article salat o no.
Mallorqu (Campos).
Un homo doms tenia dos fiis. Es m(s) jove va d (a) son pare: "Ia's hora que sigui's meu propi amo i que tengui dobbs; s necessari que me'n pugui (a)n i veure mn. Partiu es vostros bns i donau-me lo que me toqui."
"Ai, fii meu", va d son pare, "com vulguis; ets un dolent i sers castigat". I llav va ubr un cala(i)x, va part et seu(s) bns i en va f dues pars.
Un(s) dies despus cap d'un(s) dies, es dolent se'n va (a)n des pobble tot gojs i sense d dis a ning. Va travess molts d'ermassos, molts de bots i molts de rius i va (a)rrib a una gran ciutat on va gast tots es dobbs.

Eivissenc.
Un home dums tenia dos fiis. Es ms jove va d (a) sun pare: "Ia's hora que siga's meu propi amu i que tenga sous; s necessari que me'n puga 'n i veure mn. Partiu es vostrus bns i dunau-me lu que em toqui."
"Ai, fii meu", va d sun pare, "com vulguis; ets un dulen i sers castigat". I llav va ubr un cala(i)x, va part's seus bns i en va f dos parts.
Uns dies despus cap d'uns dies, es dulen se'n va 'n des pobble tot gujs i sense d dis a ning. Va travess mols ermassos, mols boscos i mols rius i va 'rrib a una gran ciutat on va gast tots se sous.

Referncies.
ALEGRE, Montserrat, Dialectologia catalana, Barcelona, 1991, ISBN: 84-307-8408-X ;
SISTAC I VICN, Ramon, El catal d'neu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis, Consell Cultural de les Valls d'neu, 1998, ISBN:84-87948-10-3.
VENY I CLAR, Joan, Els parlars catalans, Mallorca, 1982, ISBN: 84273-0422-6.
VENY I CLAR, Joan, Introducci a la dialectologia catalana, 1986, 230 ps., ISBN: 84-5194-73-X;
VIAPLANA I CASTANYER, Jordi, Dialectologia, Valncia, 1996, 278 ps., ISBN: 84-370-2696-2.
VIAPLANA I CASTANYER, Jordi, Dialectologia catalana: Introducci i guia bibliogrfica, Alacant, 1999, 351 ps., ISBN: 84-7908-455-3.

Vegeu tamb.
Llista diatpica del lxic catal;

Enllaos externs.
Mapa dels dialectes catalans;
Els parlars catalans;
Informaci i mapes sobre els dialectes valencians;
Atles lingstic valenci;
Mapes lingstics;
Diccionari catal-valenci-balear;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6369" title="Vulpes" nonfiltered="4429" processed="4404" dbindex="4434">

Vulpes s un gnere de mamfers carnvors de la famlia dels cnids.

N'existeixen diverses espcies de les quals a Europa noms s present la guineu (Vulpes vulpes).

s un animal d'orelles punxegudes, cap triangular, cos esvelt i pelatge suau. Sn caadors solitaris, excepte en poca d'aparellament, i s'alimenten sobretot de petits mamfers. En ambients urbans, s'acostumen fcilment a trobar aliment en les deixalles.



La guineu a la cultura.
Tradicionalment, el folklore occidental, i el catal en particular, associa la guineu amb l'astcia. Existeixen diversos refranys basats en la guineu, com ara:
 al lloc (o al seti) de la guineu, qui se n'ala ja no hi seu, que solien dir els nens quan algun ocupava el seient d'un altre.
 la guineu, quan no les pot haver, diu que sn verdes, que es diu als qui pretenen minimitzar els seus fracassos. Fa referncia a una antiga faula.

A la Xina representa l'amant que allunya l'esps de la seva famlia.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6704" title="Provncia de Barcelona" nonfiltered="4431" processed="4405" dbindex="4436">


La provncia de Barcelona s la ms poblada de les quatre de la Comunitat Autnoma de Catalunya, i la seva capital s Barcelona.

Municipis.
Els vint municipis ms habitats de la provncia sn els segents (2007):

 Barcelona (1.595.110 habs.);
 L'Hospitalet de Llobregat (251.848 habs.);
 Badalona (216.201 habs.);
 Terrassa (202.136 habs.);
 Sabadell (201.712 habs.);
 Matar (119.035 habs.);
 Santa Coloma de Gramenet (116.765 habs.);
 Cornell de Llobregat (84.477 habs.);
 Sant Boi de Llobregat (80.727 habs.);
 Sant Cugat del Valls (74.345 habs.);
 Manresa (73.140 habs.);
 Rub (70.494 habs.);
 Vilanova i la Geltr (63.196 habs.);
 El Prat de Llobregat (62.663 habs.);
 Viladecans (61.718 habs.);
 Castelldefels (58.955 habs.);
 Granollers (58.854 habs.);
 Cerdanyola del Valls (57.758 habs.);
 Mollet del Valls (51.365 habs.);
 Esplugues de Llobregat (46.286 habs.).

 Comarques .
La provncia cont les segents comarques:
 
Alt Peneds;
Anoia;
Bages;
Baix Llobregat;
Barcelons;
Bergued, excepte Gsol;
Garraf;
Maresme;
Osona, excepte Espinelves, Vidr i Viladrau;
Valls Occidental;
Valls Oriental;

A ms a ms, inclou el municipi de Fogars de la Selva, de la comarca de la Selva.

Histria.
La provncia de Barcelona t el seu precedent en les quatre prefectures catalanes creades el 1810 pel governador general de Catalunya, el mariscal Auguereau. La prefectura de Barcelona incloa el Solsons. El 1812, integrada Catalunya a l'imperi francs de Napole I, la prefectura va passar a ser el departament de Montserrat.

En la proposta de les Corts de Cadis del 1813, que no va entrar en vigor, la provncia de Barcelona limitava amb el riu Llobregat i incloa la regi de Girona.

El 1822 es va aprovar una nova divisi territorial. La provncia amb capital a Barcelona rebia el nom restringit de provncia de Catalunya. Excloa el Peneds i incloa la Cerdanya.

El 30 de novembre de 1833, a proposta de Javier de Burgos, s'aprovava l'actual divisi provincial que ha estat en vigor excepte en el perode del 1913 al 1925 de la Mancomunitat de Catalunya, i del 1936 al 1939 substituda per regions/vegueries.

 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista de municipis de la provncia de Barcelona;
 Diputaci de Barcelona;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6705" title="Provncia de Girona" nonfiltered="4432" processed="4406" dbindex="4437">



La provncia de Girona s la que es troba ms al nord-est de les quatre que t la Comunitat Autnoma de Catalunya. La seva capital s Girona.

Demarcacions.
Les comarques que cont la provncia de Girona sn les segents:
l'Alt Empord;
el Baix Empord;
la Cerdanya (meitat est);
la Garrotxa;
el Girons;
el Pla de l'Estany;
el Ripolls;
la Selva (excepte el municipi de Fogars de la Selva);

A ms, tamb cont els municipis de Viladrau, Espinelves i Vidr, tots tres pertanyents a la comarca d'Osona.

Els partits judicials per a l'administraci de la justcia a la provncia sn els segents:

Figueres;
Girona;
La Bisbal d'Empord;
Ripoll;
Santa Coloma de Farners;
Olot;
Blanes;
Sant Feliu de Guxols;
Puigcerd;

 Demografia .

Les dades anteriors a la formaci de la provncia (1833) sn la suma dels municipis actuals.

Els municipis ms poblats sn (2007):
 Girona	92.186 habitants;
 Figueres	41.115 habitants;
 Blanes	38.368 habitants;
 Lloret de Mar	34.997 habitants;
 Olot	32.337 habitants;
 Salt	27.673 habitants;
 Palafrugell	21.412 habitants;
 Sant Feliu de Guxols	21.155 habitants;
 Roses	18.139 habitants;
 Banyoles	17.451 habitants;
 Palams	17.400 habitants;
 Santa Coloma de Farners	11.090 habitants;
 Torroella de Montgr	10.924 habitants;
 Ripoll	10.867 habitants;
 Castell d'Empries	10.629 habitants;
 Calonge	10.009 habitants;
 Castell-Platja d'Aro	9.766 habitants;
 La Bisbal d'Empord	9.593 habitants;
 L'Escala	9.330 habitants;
 Cass de la Selva	8.994 habitants;
 Puigcerd	8.949 habitants;

Histria.
La delimitaci de la provncia de Girona ja va quedar establerta en la divisi de corregiments del 1810. En la divisi provincial del 1822, el territori de l'antiga vegueria de Girona s'ampliava per l'oest fins al curs del riu Ter, mentre que l'Alt Maresme passava a la provncia de Barcelona. En la divisi definitiva del 1833 incorporava l'est de la Cerdanya.

La tradicional capitalitat de Girona no tenia competncia, malgrat no ser la ciutat ms poblada, superada per Olot, condici que va recuperar a mitjans de segle XIX. A ms de la seva posici central, el ress que va assolir a causa dels setges patits en la Guerra del Francs va ser considerat un mrit digne de ser tingut en compte.

Vegeu tamb.
llista de municipis de Girona;
Departament del Ter;
Bisbat de Girona;
Comarques Gironines;

Enllaos externs.
Diputaci de Girona;
Portal turstic de la Costa Brava i el Pirineu de Girona;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6706" title="Provncia de Tarragona" nonfiltered="4433" processed="4407" dbindex="4438">



La provncia de Tarragona s la provncia que es troba ms al sud de les quatre que t la Comunitat Autnoma de Catalunya, forma part de les 50 que t l'estat espanyol, i la seva capital s Tarragona. Les ciutats de Tarragona (137.536 habs.), i Reus (107.770 habs.), sn les niques ciutats de la provncia amb ms de 50.000 habitants (2008).

Est composta per les 10 comarques segents:
l'Alt Camp;
el Baix Camp;
el Baix Ebre;
el Baix Peneds;
la Conca de Barber;
la Ribera d'Ebre;
el Montsi;
el Priorat;
el Tarragons;
la Terra Alta;

Els municipis ms extensos sn Tortosa i Tivissa amb ms de 200 quilmetres quadrats cadascun. El cim ms elevat s el Mont Caro (Ports de Tortosa-Beseit) amb 1.447 m i el riu ms important s l'Ebre que discorre pel territori finalitzant en la zona humida ms gran de Catalunya: el Delta de l'Ebre.

 Demografia .

Les dades anteriors a la formaci de la provncia (1833) sn la suma dels municipis actuals.

Els municipis ms poblats, amb dades del 2008, sn:
Tarragona (137.536 hab.);
Reus (107.770 hab.);
Tortosa (35.734 hab.);
El Vendrell (34.931 hab.);
Cambrils (30.956 hab.);
Salou (25.754 hab.);
Valls (24.710 hab.);
Calafell (22.939 hab.);
Amposta (20.652 hab.);
Vila-seca (20.039 hab.);
Sant Carles de la Rpita (15.307 hab.);
Torredembarra (15.056 hab.);
Cunit (11.730 hab.);
Deltebre (11.445 hab.);
Mont-roig del Camp (11.131 hab.);

Histria.
Durant les discussions de divisi provincial, la pugna per la capitalitat va ser virulenta entre Tarragona, Reus i Tortosa. 

La candidatura de Tortosa (que havia estat capital histrica de vegueria, de corregiment i cap de districte del Departament de les Boques de l'Ebre amb la divisi feta pels francesos) no va rebre suport. Diversos municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre (Xerta, Benifallet i Tivenys) preferien Reus per la seva atracci comercial. Aix va decantar el suport de l'rea de Tortosa cap a Tarragona per la facilitat de comunicacions martimo-fluvials.

A principis del segle XIX, Reus era la segona ciutat del pas. En la primera divisi napolenica del 1810 s'havia assignat la capital a Reus. Va rebre el suport del Baix Camp, el Priorat i l'Alt Peneds.

Tarragona tenia el suport del Tarragons i l'Alt Camp, a ms de la Diputaci de Catalunya que l'assignava com a capital en les tres propostes de districtes subalterns. Tarragona avalava les propostes d'estendre la provncia cap a la plana de Lleida. La pugna territorial entre Tarragona i Lleida va acabar afavorint la capitalitat de les dues.

La idea de convertir a Tortosa en "la cinquena provncia" es va revifar durant el franquisme. Si b no va prosperar cap tipus de modificaci existeix una clara diferenciaci territorial entre les terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. La Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta realitat en l'estructura territorial dels seus departaments doncs el Decret 79/2001 de 6 de mar de creaci de la Delegaci Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre estableix que l'abast territorial de la delegaci ser el de les comarques del Baix Ebre, Montsi, Terra Alta i Ribera d'Ebre.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la provncia de Tarragona;
Provncies de Catalunya;

Enllaos externs.
Diputaci de Tarragona;
Dades de Municat;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6744" title="Constant matemtica" nonfiltered="4434" processed="4408" dbindex="4439">
Una constant matemtica s una quantitat que per definici no canvia mai el seu valor, en oposici a les variables matemtiques. Mentre que les constants fsiques depenen de mesures experimentals, les constants matemtiques no depenen de cap propietat fsica. Solen ser nombres reals o nombres complexos.

 Taula d'algunes constants matemtiques .

Abreviacions utilitzades:
 R: Nombre racional; I: Nombre irracional, pot ser algebraic o transcendent; A: Nombre algebraic; T: Nombre transcendent; Gen: General; TN: Teoria de nombres; TC: Teoria del caos; Com: Combinatria; Inf: Teoria de la informaci; Ana: Anlisi matemtica;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6746" title="Punt volat" nonfiltered="4435" processed="4409" dbindex="4440">

El punt volat () s'utilitza com a signe diacrtic en catal, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (ll). s un punt que s'escriu a mitja alada de la lnia de text, en lloc de a sota, com el punt habitual al final d'una frase. 

El so del dgraf ll s de doble l, tot i que en moltes paraules cultes d'origen llat han perdut aquesta sonoritat, a causa de la gran influncia del castell. Aix comporta la majoria de les faltes d'ortografia.

 	 
Escriptura de la ela geminada. 	 
 		 
Es pot trobar la ela geminada en alguns mots que: 	 
 		 
 Comencen per: 	 ;
all-, coll-, gall-, ill-, mill-, sill- 	 ;
		 
 Acaben amb: 	 ;
-ella, -illa, -illar 	 ;
		 
Tamb s'hi escriuen molts cultismes que no es podrien recollir en agrupacions com les anteriors.

Punt volat en d'altres llenges.

 Occit: s'empra especialment en el dialecte gasc on el punt volat s anomenat punt interior.
 Distingeix el grafema nh (equivalent del catal ny) i la seqncia nh (n seguida de h fricativa). Per exemple: pertnher / inhrn ("pertnyer, infern"). ;
 Dinstingeix el grafema sh (equivalent del catal x de deixar) i la seqncia sh (s seguida de h fricativa). Per exemple: deishar / deshar (catal "deixar, desfer"). ;
 Aquesta h fricativa de l'occit gasc equival a f en els altres dialectes occitans (inhrn = infrn, deshar = desfar, gahar = gafar). ;
 Cal notar que l'occit no t la ll geminada. En occit, ll equival a la ll geminada del catal i lh equival a la ll palatal del catal. Per exemple: illustrar (catal "illustrar") / palha (catal "palla").

 Francoprovenal: el punt volat distingeix ;
 el grafema j pronunciat  i el grafema j pronunciat .
 el grafema g pronunciat  davant de e, i i el grafema g pronunciat  davant de e, i.
 el grafema ch pronunciat  i el grafema ch pronunciat .

 Georgi: s'empra com a coma "," de puntuaci.

 Grec: amb ell s'expressa sovint l'Ano Teleia literalment "punt superior", malgrat que l'Unicode posseeix un codi propi U+0387. ;

 Japons: sovint per separar les paraules estrangeres escrites en katakana si s necessari. El japons no empra espais ni cap tipus de puntuaci per separar les paraules, sin que s'utilitza una combinaci d'escriptures katakana, kanji i hiragana per aquesta finalitat. De vegades tamb s'empra per separar llistes en lloc de la coma japonesa " " (coneguda com a t ten). En la tipografia japonesa, el "punt mig katakana" ("katakana middle dot" com l'anomena el consorci Unicode) t una amplada fixa o completa  (fullwidth), que s igual a la majoria dels carcters kana. I tot i que mentre alguns d'aquests punts apareixen com a quadrats si s'amplien, aix no s una propietat definitria del punt mig emprat al Jap. ;

 Llat: el punt volat s utilitzava habitualment al llat antic per separar les paraules. Va ser substitut ms tard per l'espai. ;

 Taiwans: s'utilitza sobre la dreta d'una vocal per indicar que s ms oberta, i s'expressa sovint com un punt mig Unicode, ja que el carcter necessari no es va codificar fins a juny del 2004.

Altres usos.

 En publicacions britniques de fins i tot meitat dels anys 1970, especialment cientfiques o matemtiques, el punt decimal era substitut sovint per un punt volat. El 1971, amb la conversi a decimal de la moneda britnica, la recomanaci oficial era escriure els decimals amb punt volat (aix: 2148) i usar un punt decimal quan no quedava cap altre remei. La introducci de mquines d'escriure electrniques i calculadores, poc desprs, va ser possiblement la causa principal del dess del punt volat decimal, encara que fins i tot pot veure's en cercles acadmics: Universitat de Cambridge 2004 i Universitat de Durham 2004.

 En matemtiques un punt volat petit pot utilitzar-se per representar la multiplicaci, per exemple "x""y" per representar el producte de "x" per "y". Quan s'empra amb nmeros escalars s equivalent a "" on "xy" s el mateix que "xy". Tanmateix, quan es tracta de vectors el punt s el producte escalar i la creu el producte vectorial. Aquest s t el seu propi carcter Unicode U+2219 (). ;


Punt volat a l'ordinador.

El punt volat de la ela geminada s substitut per un guionet quan s'ha de separar a final de ratlla.

Aquest punt es va introduir ben aviat en els teclats d'ordinador, cosa que ha facilitat molt la feina dels autors i autoeditors a l'hora de compondre els seus textos, per sovint el punt volat crea una separaci massa gran de l'interlletratge. El format de fonts digitals Open Type permetr disposar d'un carcter l amb el punt volat adequadament acostat cap a l'esquerra i definir-lo com una variant de l per als casos de final de ratlla en qu la ela geminada s'hagi de tallar pel mig.


Tipografia.
A continuaci una mostra tipogrfica del punt volat i altres punts similars:



Tipografia de l'ela geminada:



Referncies.


Vegeu tamb.
Ela geminada;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6751" title="?" nonfiltered="4436" processed="4410" dbindex="4441">


 ,   (pi) s la setzena lletra de l'alfabet grec i en els nombres grecs t el valor numeral de 80. El seu valor fontic s /p/. Prov de la lletra semtica P (boca). La "variant de pi" o "pomega" ( o  ) era histricament la variant cursiva de la lletra i actualment s'usa sobretot com a substitut de la lletra omega.

Com a smbol t molts usos diferents.
Economia: en majscula s el smbol del benefici.
Matemtiques:
En majscules s el smbol de l'operaci del producte.
En minscules s una constant matemtica irracional. Vegeu nombre  .
A teoria de nombres, la funci  (x) s el nombre primer que s menor o igual a x.
Fsica de partcules: representa els mesons  0,  + i  -, tamb anomenats pions.

 Histria .

Codificacions per a la lletra: &Pi; ( ), &pi; ( ).





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6753" title="Superstici" nonfiltered="4437" processed="4411" dbindex="4442">

La superstici s un terme usat per referir-se a un conjunt de creences no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament mgic, per mitj del qual el practicant creu que el futur, o la vinguda de certs esdeveniments, poden ser influts per alguna de les seves creences.

Els crtics argumenten que la superstici no est basada en la ra i que neix de la ignorncia. Moltes supersticions poden ser producte d'entendre malament la causalitat, o les estadstiques, ja que generalitzen excessivament (un dels problemes de la inducci) i el que s un exemple passa a tenir rang de llei en la saviesa popular. Suposen, per tant, un biaix cognitiu de focus i d'atribuci errnia de causalitat.

Alguns ritus religiosos neixen de la superstici, que personalitza en Du i els seus enviats els esdeveniments que tenen lloc a la vida quotidiana. El catolicisme, per, separa la superstici flokrica de la fe i considera la primera un pecat, ja que atribueix poders sobrenaturals a altres entitats diferents de Du. 

La psicologia estudia la superstici per veure com inlfueix el grup en la persona o com les prpies creences modifiquen la conducta. Determinats trastorns mentals, com l'esquizofrnia, l'autisme o els manacodepressius tenen associades una important quota de supersticions sobre els perills de no seguir rituals en la vida quotidiana. Constitueixen per a ells un mecanisme de defensa bsic.

Tipus de supersticions.
Hi ha tres tipus bsics de supersticions, les lligades a la bona o mala sort general (fent un determinat acte s'atreu la fortuna o s'eviten desgrcies genriques), les que tenen a veure amb moments especials de la vida (sovint herncia de ritus de pas i costums tradicionals) i les professionals o especfiques. 

Les supersticions de sort.
Per atreure la bona sort o evitar desgrcies:
dir Jess quan alg esternuda, o altres frmules de benedicci segons els pasos. L'origen d'aquesta creena est en la pesta medieval, que es transmetia per l'aire. Per aix el Papa Gregori I recomava encomanar-se a Du quan alg esternudava per evitar la mala influncia (els virus i bacteris contemporanis);
tocar ferro quan alg menciona un mal averany;
tenir amulets protectors;
tenir una pota de conill o una ferradura;
trobar un trvol de quatre fulles;
tocar el gep d'un geperut, especialment amb un bitllet de loteria;
vessar la copa de vi i tocar-se el front amb els dits mullats del lquid;
bufar totes les espelmes del pasts alhora;
portar roba interior vermella el dia de Cap d'Any (en alguns indrets s'ha de cremar desprs);
trepitjar excrements per accident;

Causen mala sort:
tenir tisores obertes;
trencar un mirall;
passar sota una escala recolzada a la paret;
el nombre tretze;
ser esquerr (o aixecar-se amb el peu esquerre al mat);
bolcar el saler;
obrir un paraigua sota sostre;
escombrar accidentalment els peus d'una altra persona;
veure un gat negre (en canvi a Orient porta bona sort);
portar una samarreta a l'inrevs;

Esdeveniments especials.
Lligades a la caa (sovint entesa com el pas a l'edat adulta per als nois):
dibuixar animals a les coves els atreia, aquest s el sentit de gran part de l'art rupestre;
no es pot tocar oli o mantega quan un conegut est de caa;
no tenir a m l'arma que ha causat la ferida decissiva;

Lligades a la maternitat i altres qestions femenines:
les dones menstruants tallen la maionesa;
una dona embarassada que prengui fruits vermells tindr un fill amb una marca a la pell;
si l'aspecte fsic de la dona millora durant l'embars, espera un fill mascle;

Lligades al matrimoni:
el nuvi no pot veure a la nvia vestida per a la cerimnia abans que aquesta comenci;
seguir una marieta pot portar la noia cap al seu amor veritable;
les convidades a un casament no poden anar vestides de blanc (ni de vermell en els pasos anglosaxons). Els dos costums tenen l'arrel en el color tradicional del vestit de la nvia, vermell en segles passats i blanc com a smbol de virginitat. Fer deslluir la nvia porta mala sort a la nova parella;
la nvia ha de portat alguna cosa nova, una altra vella, una de color blau, una deixada i una usada;
el dimarts s un mal dia per als casaments;

Professionals.
cal botar el vaixell amb una ampolla de cava, si aquesta es trenca, la travessia anir b;
els actors eviten el color groc perqu Molire vestia d'aquest color quan va morir en escena;
els familiars dels estudiants encenen espelmes en el moment de comenar la prova ms important;
els mariners no pronuncien la paraula "conill" ni volen dones a bord;

Vegeu tamb. 
Triangle de les Bermudes;
Llegenda urbana;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6755" title="Pi" nonfiltered="4438" processed="4412" dbindex="4443">


Lingstica: una de les lletres de l'alfabet grec: Vegeu [[ ]];
Botnica: nom dels arbres del gnere Pinus. Vegeu pi (arbre);
Fsica: nom d'un dels mesons. Vegeu: Mes pi;
Matemtiques: el nombre   s una constant matemtica.
Poltica: PI sn les sigles del Partit per la Independncia;
Geografia: ;
Pi de Conflent s un poble nord-catal del Conflent.
Pi (Bellver de Cerdanya) s una entitat de poblaci del municipi de Bellver de Cerdanya.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6757" title="Nombre ?" nonfiltered="4439" processed="4413" dbindex="4444">

En matemtiques,   s la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el dimetre de la circumferncia amb la longitud del seu permetre. 

P = d   ;



El smbol   es pronuncia  i s la setzena lletra de l'alfabet grec.

  s un nombre irracional, s a dir, la seva part fraccionria t un nombre de xifres infinit, i no es pot establir un patr que determini quina ser la segent a una determinada. Per calcular s'acostuma a agafar el seu valor simplificat: 3,14159265.

El nombre   a ms d'aparixer en la frmula de la longitud de la circumferncia, apareix a totes les equacions matemtiques derivades d'aquesta: superfcie i volum del cercle, de l'esfera... i tamb a nombroses equacions de la fsica.

Les xifres decimals del nombre pi sn equiprobables. s a dir, es pot demostrar mitjanant la teoria de grans nombres que les xifres decimals del nombre pi surten amb la mateixa probabilitat.



 Frmules relacionades amb   .

Geometria.

Circumferncia del cercle de radi r: C = 2   r;
rea del cercle de radi r:    A =   r2;
rea de l'ellipse amb semieixos a i b:    A =    ab;
Volum de l'esfera de radi r:   V = (4/3)   r3;
rea de superfcie d'una esfera de radi r:   A = 4   r2;
Angles: 180 graus sn equivalents a   radians;

Anlisi.

  (Frmula de Leibniz);

  (producte de Wallis);

  (Euler);

;

  (integral de Gauss);

 ;

  (Frmula de Stirling);

  (Identitat d'Euler, tamb anomenada "La frmula ms important del mn");

  t boniques representacions de fraccions contnues:

 ;



(Podeu veure altres 12 representacions a  )

Teoria de nombres.

La probabilitat que dos nombres triats aleatriament siguin coprimers s de 6/ 2.
La probabilitat que un enter triat aleatriament no tingui cap factor primer elevat a una potncia superior a 1 (sigui lliure de quadrats) s de 6/ 2.

Una manera emprica de trobar el valor de pi: dibuixeu un quadrat de costat 'l' a la paret. Tireu un dard dins el quadrat tantes vegades com pugueu sense apuntar enlloc ms que a dins del quadrat. Dibuixeu un cercle de dimetre 'l' inscrit en el quadrat. Compteu 'nc' el nombre de vegades que el dard ha anat dins la circumferncia, i 'nq' nombre de vegades que el dard ha anat dins del quadrat per fora de la circumferncia. Per probabilitat i relacionant l'rea dels dos polgons es pot deduir que     4*nc/(nc+nq), i que s ms exacte (o sigui, ms decimals) com ms vegades haguem tirat el dard. Aquesta prova tamb es pot fer sobre paper quadriculat comptant les interseccions com a punts on ha anat el dard.

En altres paraules:  /4 s la probabilitat que la suma dels quadrats de dos nombres aleatoris iguals o majors que 0, i menors o iguals a la unitat, sia menor o igual que 1.

 Aproximacions de pi .
 Aproximacions histriques .

Algunes aproximacions histriques de valors de  , es presenten a la segent taula:



|}


 Aproximacions emprant ordinadors .





 Primeres mil xifres del nombre pi .

Aquestes sn les primeres mil xifres del nombre pi:

3.

1415926535 8979323846 2643383279 5028841971 6939937510
5820974944 5923078164 0628620899 8628034825 3421170679
8214808651 3282306647 0938446095 5058223172 5359408128
4811174502 8410270193 8521105559 6446229489 5493038196
4428810975 6659334461 2847564823 3786783165 2712019091
4564856692 3460348610 4543266482 1339360726 0249141273
7245870066 0631558817 4881520920 9628292540 9171536436
7892590360 0113305305 4882046652 1384146951 9415116094
3305727036 5759591953 0921861173 8193261179 3105118548
0744623799 6274956735 1885752724 8912279381 8301194912
9833673362 4406566430 8602139494 6395224737 1907021798
6094370277 0539217176 2931767523 8467481846 7669405132
0005681271 4526356082 7785771342 7577896091 7363717872
1468440901 2249534301 4654958537 1050792279 6892589235
4201995611 2129021960 8640344181 5981362977 4771309960
5187072113 4999999837 2978049951 0597317328 1609631859
5024459455 3469083026 4252230825 3344685035 2619311881
7101000313 7838752886 5875332083 8142061717 7669147303
5982534904 2875546873 1159562863 8823537875 9375195778
1857780532 1712268066 1300192787 6611195909 2164201989


Referncies.


Vegeu tamb.
Histria del nombre  ;
Nombre aleatori;

Enllaos externs.

Pi-memory;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6791" title="Sant Esteve" nonfiltered="4440" processed="4414" dbindex="4445">


Festivitat:;
Sant Esteve (festivitat) se celebra el 26 de desembre.
Hagiografia:;
Sant Esteve mrtir va ser el primer mrtir cristi.
Sant Esteve d'Hongria fou un rei d'Hongria del segle XI. ;
Geografia:;
municipis:;
Sant Esteve de Llitera s un municipi de la Llitera.
Sant Esteve del Monestir s un municipi del Rossell.
Sant Esteve de Palautordera s un municipi del Valls Oriental.
Sant Esteve de la Sarga s un municipi del Pallars Juss.
Sant Esteve Sesrovires s un municipi del Baix Llobregat.
entitats de poblaci:;
Sant Esteve (Balsareny) s una colnia fabril de Balsareny.
Sant Esteve d'En Bas s un antic municipi, agregat el 1968 al de la Vall d'en Bas.
Sant Esteve del Coll s un poble del municipi de Llinars del Valls.
Sant Esteve de Guialbes s un poble del municipi de Vilademuls.
Sant Esteve de Llmena s un poble del municipi de Sant Aniol de Finestres.
Sant Esteve del Mall s un poble del municipi d'Isvena.
Sant Esteve del Pont s una caseria del municipi de la Seu d'Urgell.

Arquitectura:
 Sant Esteve de Canapost, esglsia pre-romnica de Canapost (Baix Empord).
 Sant Esteve d'Abella de la Conca, esglsia romnica de Abella de la Conca, Pallars Juss. ;
 Sant Esteve d'Andorra la Vella, esglsia romnica a Andorra la Vella.
 Esglsia de Sant Esteve d'en Bas, esglsia ubicada a Sant Esteve d'en Bas.
 Monestir de Sant Esteve de Banyoles, monestir benedict a Banyoles (Pla de l'Estany);
 Sant Esteve d'Estanya, ermita al municipi de Benabarri (Franja de Ponent).
 Sant Esteve d'Olius, esglsia romnica d'Olius (Solsons);
 Sant Esteve de Caldes, esglsia romnica a Caldes de Malavells (la Selva). ;
 Sant Esteve de Guils, esglsia romnica a Guils de Cerdanya.
 Sant Esteve de Cervell, antic nom de l'esglsia de Santa Maria de Cervell.
 Sant Esteve de Llanars, esglsia parroquial de Llanars (Ripolls). ;
 Sant Esteve de la Doma, conjunt romnico-gtic de La Garriga (Valls).
Sant Esteve de les Pereres, esglsia de Fontanals de Cerdanya (Baixa Cerdanya). ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6799" title="Vctor Catal" nonfiltered="4441" processed="4415" dbindex="4446">
Caterina Albert i Parads (l'Escala, 1869-1966) coneguda amb el sobrenom de Vctor Catal fou una escriptora catalana que particip en el moviment del Modernisme i en fou autora d'una de les seves obres literries cabdals, la novella Solitud, el 1905.

 
Biografia.

Primers anys, el Modernisme.
Inici la seva carrera literria, de molt joveneta, col.laborant a l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa. En aquesta publicaci de carcter satric hi public els seus primers textos -poemes de temtica amorosa- entre el 1897 i el 1900 sota el pseudnim de Virgili d'Alacseal.

s al tombant de segle, tamb, el 1898, que es presenta als Jocs Florals d'Olot amb el poema "Lo llibre nou" i el monleg "La infanticida". Ambdues obres li foren premiades. Amb el monleg, per, l'escriptora tingu un gran disgust, ja que el jurat d'aquell certamen s'escandalitz quan va saber que darrere d'aquella pea de teatre, tan punyent per la seva temtica, hi havia una jove escriptora de l'Escala. A partir d'aquell fet, Caterina Albert es va amagar darrere el pseudnim Vctor Catal, que va prendre d'un personatge de la novel.la Clzer d'amargor, que en aquell moment estava escrivint. Totes les obres que va publicar al llarg de la seva vida les va firmar amb el pseudnim.

El primer llibre que va treure a la llum va ser el poemari Lo cant dels mesos (1901) grcies al matrimoni format per Josepa Carcass i Miquel Sitjar. Ells van ser els que van descobrir la seva vocaci literria i els que la van empnyer a publicar-lo a la Tipologia de L'Aven. Llavors, per, Caterina Albert tamb tenia una altra vocaci: l'artstica. Dibuixava, pintava i esculpia. Malauradament, per, mai no va arribar a portar aquesta faceta de la seva vida al terreny professional. De la seva obra, nicament se'n va fer una exposici al Cercle Artstic de Sant Lluc el desembre de 1955.

Joaquim Folch i Torres, gran amic seu, va ser una de les persones que la va promoure. Sembla ser que quan va comenar la seva trajectria com a escriptora professional va deixar de banda l'artstica. El 1901 tamb va publicar el seu nic recull de monlegs, en vida seva,: 4 Monlegs a la Tipologia de l'Aven. A partir d'aleshores, tamb, inici la seva col.laboraci literria a la revista modernista Joventut (1900-1906). Aquesta publicaci li proporcion una plataforma per donar-se a conixer al pblic lector i, per tant, per projectar-se com a escriptora. Aqu, escrigu els seus primers "drames rurals", s a dir, aquells contes ms negres i punyents de la seva narrativa. El 1902, s quan els recull al llibre titulat Drames rurals i quan el misteri del seu pseudnim comena a ser conegut. De l'angoixa que li produeix aquest fet en parla en la seva relaci epistolar amb Narcs Oller, un dels seus mestres, i amb en Joan Maragall, un altre mestre. Amb el pseudnim pot escriure all que li plau ms, sense que la seva literatura hagi de tenir un lmit moral. Si no es pot amagar darrere Vctor Catal, per tant, les crtiques tornaran a sorgir, ja que la societat del moment no veia amb bons ulls que una dona escrivs i que ho fes sobre aquells temes.

El 1902 rep les primeres crtiques pel fet d'escriure sobre l'aspecte ms fosc de la condici humana. Posteriorment, publica un altre recull de contes, Ombrvoles(1904) a L'Aven i el seu segon poemari, Llibre Blanc (1905) a l'editorial de Francesc Matheu, Ilustraci Catalana. A les revistes de Matheu, Ilustraci Catalana (1903-1917) i Catalana (1918-1921), hi donar a conixer aquelles narracions menys dramtiques i alguns poemes.

Entre 1904 i 1905 treu a la llum la novel.la Solitud al fullet de la revista Joventut. El 1905, la Biblioteca Joventut publica la novel.la en forma de llibre i Vctor Catal obt un gran reconeixement. A partir d'aleshores, es consagra com a escriptora. Posteriorment, publica el recull de narracions Caires vius (1907) a la Biblioteca Joventut i inicia el seu primer silenci literari, a causa del noucentisme.

Segona etapa (a partir de 1907).

El 1926, quan el noucentisme ja est liquidat, intenta introduir-se al panorama literari del moment amb la publicaci de la seva segona i ltima novel.la, Un film. Anteriorment, el 1920, tamb treu a la llum el recull de narracions La Mare Balena, on trobem una certa evoluci en la seva esttica literria. En aquesta ltima obra, ja no hi plasma, nicament, l'aspecte ms ombrvol de la vida. Al llarg de la seva carrera literria, tamb va estar vinculada als Jocs Florals de Barcelona. El 1917, els va presidir. A banda de la seva vinculaci amb aquesta corporaci, tamb va tenir relaci amb l'Acadmia de la Llengua Catalana, d'on va ser membre el 1915, i amb l'Acadmia de les Bones LLetres de Barcelona, d'on va ser membre des del 1923. Tampoc hem d'oblidar la seva tasca com a folklorista i com a arqueloga (va anar recollint i classificant diverses romanalles dels grecs i romans a Empries).  Amb la guerra civil, trobem el seu segon silenci literari. 

Postguerra.

No ser fins al 1944, que treur a la llum una altra obra. En aquest cas, ser el seu primer recull de narracions en castell: Retablo (1944). Dos anys ms tard, publicar un recull de proses literries sobre temes domstics, Mosaic (1946) a l'editorial Dalmau, la seva, ser la primera obra que reprendr les edicions en catal d'aquesta empresa. Pocs anys ms tard, iniciar una relaci professional prolfica amb l'editorial Selecta, on publicar Vida Mlta (1950) i Jubileu (1951), els seus ltims reculls de narracions, i les seves Obres Completes (1951, 1972). Desprs de la seva mort, Selecta anir reeditant la seva obra.

Obra literria.

La vida literria de Vctor Catal es podria dividir en tres etapes:
Modernisme;
El cant dels mesos (1901), poemari.
Llibre Blanc-Policromi-Trptic (1905), poemari.
Quatre monlegs (1901), recull de monlegs.
Drames rurals (1902), recull de contes.
Ombrvoles (1904), recull de contes.
Caires Vius (1907), recull de contes.
Solitud (1905), novella.
Segona etapa, del 1907 fins la guerra civil;
La Mare-Balena (1920), recull de contes.
Contrallums (1930), recull de contes.
Un film 3.000 metres (1926), novella.
Marines (1928), antologia.
Postguerra;
Retablo (1944), recull de contes en castell.
Mosaic (1946), proses literries.
Vida mlta (1950), recull de contes.
Jubileu (1951), recull de contes.
Obres Completes (1951).
Obres Completes (1972).

Dins del perode del modernisme, i tamb de tota la seua obra literria, cal destacar l'obra esmentada anteriorment Solitud, la qual s'insereix clarament en el Modernisme catal. La seua protagonista, la Mila, s el exemple d'una dona que lluita contra el seu entorn social i cerca la seua prpia individualitat. L'obra va ser premiada el 1909 amb el premi Fastenrath i va ser traduda a diverses llenges.

Amb ocasi de la seva mort, el poeta Carles Fages de Climent va dedicar-li aquest Brindis de rquiem per a Caterina Albert:

 Si la mort del vell no s trista
 amunt el veire ms alt;
 i vessem el vi ametista:
 quan el vell s un artista;
 no s pas vell sin immortal.;

 Enllaos externs .
 Auca de Vctor Catal;
 Pgina dedicada a Vctor Catal (Caterina Albert), dins de Lletra, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya ;
Pgina dedicada a Vctor Catal dins l'Associaci d'escriptors en Llengua Catalana;
Magisteri. Teatre. Poesia. Mag: Vctor Catal;
Documental sobre l'autora;
Audiovisual sobre Vctor Catal;













Bibliografia.
Llus ALBERT (ed.), Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari, Edicions 62, Barcelona, 2005.
Francesca BARTRINA, Caterina Albert/Vctor Catal. La voluptuositat de l'escriptura, Eumo, Vic, 2001.
Lurdes BOIX, Jordi BOIX, Els paisatges de Caterina Albert i Parads, "Vctor Catal". Un itinerari histric i literari a travs dels indrets vinculats a l'escriptora de l'Escala, Ajuntament de l'Escala, 2005.
Jordi CASTELLANOS, Vctor Catal dins RIQUER/COMAS/MOLAS, Histria de la literatura catalana, vol. 8., Barcelona, Ed. Ariel S.A., 1985, ps. 579-623.
Jordi CASTELLANOS, Vctor Catal, escriptora, dins Literatura, vides, ciutats, Universitria 6, Edicions 62, 1997, ps. 51-110.
Jordi CASTELLANOS,  "Solitud", novel.la modernista, Els Marges,nm. 25, 1982, Barcelona, ps. 45-70.
DIVERSOS AUTORS,Actes de les primeres Jornades d'estudi sobre la vida i obra de Caterina Albert Parads "Vctor Catal" , L'Escala, 9-11 d'abril de 1992, a cura d'Enric Prat i Pep Vila. Ajuntament de l'Escala, PAM, Barcelona, 1993.
DIVERSOS AUTORS, II Jornades d'estudi Vida i obra de Caterina Albert (Vctor Catal), 1869-1966,L'Escala, 20, 21 i 22 de setembre 2001. Ajuntament de l'Escala, PAM, Barcelona, 2002.
DIVERSOS AUTORS, Caterina Albert. Cent anys de la publicaci de "Solitud", Simposi celebrat a la Residncia d'Investigadors CSIC- Generalitat de Catalunya els dies 18 i 19 de novembre de 2005, Publicacions de la Residncia d'Investigadors, 30, Barcelona,2007.
DIVERSOS AUTORS,Actes de les terceres jornades d'estudi sobre la vida i l'obra de Caterina Albert Parads "Vctor Catal" (en ocasi del centenari de "Solitud" 1905-2005. Edici a cura d'Enric Prat i Pep Vila, Curbet, Girona, 2006.
Ricard GUANTER I FLAQU, Caterina Albert i Parads. "Vctor Catal", vista per un escalenc. All que les biografies no diuen,Curbet, Girona, 2006.
Josep MIRACLE, Caterina Albert i Parads "Vctor Catal" , Ed. DOPESA (Pinya de rosa, 30), 1979.
Irene MUOZ I PAIRET (ed.), Epistolari de Vctor Catal.(vol. I), Curbet, Girona, 2005.
Nria NARDI, Vctor Catal dins Histria de la Literatura Catalana, Vol. II, Edicions 62, Barcelona, 1984, ps. 93-104.
Joan OLLER I RABASSA, Biografia de Vctor Catal, Rafael Dalmau, Barcelona, 1967.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6801" title="San I de Mallorca" nonfiltered="4442" processed="4416" dbindex="4447">

San I de Mallorca i II de Cerdanya (1276   Formiguera 1324), rei de Mallorca, comte de Rossell i Cerdanya, vescomte de Carlads, bar d'Omels i senyor de Montpeller (1311 1324).

Orgens familiars.
Segon fill de Jaume II de Mallorca i Esclarmunda de Foix. Tot i que fou nomenat hereu del tron el 1302, desprs que el seu germ Jaume i primognit ingresss a l'ordre francisc, no el va obtenir fins a la mort del seu pare. 

Npcies i descendents.

Es cas amb Maria de Npols, filla de Carles II de Npols el 9 de febrer de 1304, de la qual no tingu fills, si b en tingu tres d'illegtims.

Poltica.

Malgrat que s'emparent amb la casa d'Anjou per mitj del seu matrimoni i que Frana cercava enemistar Mallorca i la Corona d'Arag, es fu feudetari del seu cos Jaume II el Just de Catalunya-Arag i l'ajud en la conquesta de Sardenya, fet que li valgu la dispensa de retre-li vassallatge. La seva poltica fou conciliadora, ms caracteritzada pels pactes que per les guerres, i va procurar vetllar pels interessos dels mallorquins i cercar un equilibri en les qestions exteriors.

La seva residncia la repart entre Mallorca, el Rossell i la Cerdanya.

Successi.
L'afer de la successi del reialme, amb la designaci del seu nebot Jaume, va provocar greus desavinences amb la Corona catalano-aragonesa, fins al punt de declarar-se una guerra el 1319 que la intervenci del Papa Joan XXII pogu evitar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6813" title="Antonio Lpez y Lpez" nonfiltered="4443" processed="4417" dbindex="4448">

Antonio Lpez y Lpez (Comillas, Cantbria, 1817 - Barcelona, 1883), primer marqus de Comillas, va ser un navilier i comerciant. Va fundar la Companyia Transatlntica a Cuba durant el segle XIX, quan aquesta era una colnia espanyola. Entre els seus negocis, hi havia el comer d'esclaus.
Antonio Lpez va residir a Barcelona, desprs del seu matrimoni amb Llusa Bru Lasss. 

El 1883, a la mort d'Antonio Lpez (Marqus de Comillas des d'el 1878), el seu fill, Claudi Lpez i Bru, es va fer crrec de les empreses de la familia. Entre les quals, a part de la Companyia Transatlntica hi hava la Compaa General de Tabacos de Filipinas, els Ferrocarrils del Nord i la Hullera Espaola.

Antonio Lpez va ser honorat amb una plaa a Barcelona, a la crulla de la Via Laietana i el passeig de Colom (on actualment es troba l'edifici de Correus) i amb un monument al mateix lloc, que al peu t una placa amb uns versos dedicats per Jacint Verdaguer, que havia estat capell de la Companyia Transatlntica i desprs de la seva famlia.

 Enlaces externos .
Biografia a filosofia.org;
Biografia a la web del Diario Montas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6814" title="Alberto Sordi" nonfiltered="4444" processed="4418" dbindex="4449">
Alberto Sordi (Roma 15 de juny de 1920-25 de febrer de 2003). Fou un actor i director itali.

Filmografia Selecta.
 Lo Sceicco Bianco (1951) ;
 I vitelloni (1953);
 Il seduttore (1954);
 Mi permette babbo (1956);
 Il conte Max (1957);
 La grande Guerra (1959);
 Tutti a casa (1960);
 Il vigile (1960);
 Gastone (1960);
 Una vita difficile (1961);
 I due nemici (1962);
 Il medico della mutua (1968);
 Detenuto in attesa di giudizio (1971);
 Lo scopone scientifico (1972);
 Un borghese piccolo piccolo (1978);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6815" title="Illes rcades" nonfiltered="4445" processed="4419" dbindex="4450">



Les illes rcades (en angls Orkney Islands) sn situades a 16 km al nord d'Esccia i en formen una regi administrativa de 990 km i 19.245 habitants (2001). Est formada per unes 200 illes i illots, de les quals unes 20 estan habitades.

L'illa principal s'anomena Mainland, i les poblacions ms importants sn Kirkwall o en galic Baile na h-Eaglaise  (la capital, amb uns 7.000 habitants) i Stromness (amb 2.000 habitants). 

Les illes conserven importants jaciments neoltics i de l'Edat del ferro. Histricament van formar part del regne de Noruega i el segle XV van ser cedides al regne d'Esccia. El parlar escandinau local (norn) hi va desaparixer al segle XVIII, substitut per l'escocs, que, actualment, cedeix terreny a l'angls.

Enllaos externs.

Orkneyjar, llooc d'histria i tradicions de les rcades;
Orkney Links Galore!;
Orkneycommunities.co.uk, notcies comunals, imatges i websites;
Orkneys amb mapa;
Orkney empresa;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6822" title="Alta Ribagora" nonfiltered="4446" processed="4420" dbindex="4451">


L'Alta Ribagora s una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobir i al nord del Juss. A ponent limita amb la comarca homnima de l'Arag (vegeu Ribagora). La comarca fou creada per llei l'any 1987, juntament amb el Pla d'Urgell i el Pla de l'Estany i, fins aleshores i des de la divisi comarcal de 1936 havia format part del Pallars Juss.

Est vertebrada pels rius Noguera Ribagorana i Noguera de Tor (afluent del primer), que la drenen en sentit nord-sud.

Al nord-est de la comarca hi ha la part occidental del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.




 


Coordenades: 
 Extrem oriental: 0 58' 27,80" de longitud Est.
 Extrem occidental: 0 41' 30,24" de longitud Est.
 Extrem septentrional: 42 37' 58,88" de latitud Nord.
 Extrem meridional: 42 18' 0,07" de latitud Nord.

El seu cim ms alt s el Comaloforno (3030 metres d'altitud), al masss del Bessiberri.



 Demografia .


Vegeu tamb.

Comtat de Ribagora;

 Enllaos externs .

Pgina web del Consell Comarcal;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de Lleida;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6826" title="Mxic" nonfiltered="4447" processed="4421" dbindex="4452">


Mxic (en castell: Mxico o Mjico), oficialment, els Estats Units Mexicans (en castell: Estados Unidos Mexicanos), s una repblica federal constitucional d'Amrica del Nord. Limita al nord amb els Estats Units d'Amrica, al sud i a l'oest amb l'oce Pacfic, al sud-est amb Guatemala, Belize i la mar Carib, i a l'est amb el Golf de Mxic. Els Estats Units Mexicans sn una federaci de trenta-un estats i un districte federal, la ciutat de Mxic, la qual s una de les rees metropolitanes ms poblades del mn. 

Amb una superfcie al voltant dels 2 milions de quilmetres quadrats, Mxic s el cinqu pas ms gran d'Amrica i el catorz ms gran del mn. Amb una poblaci de 103 milions d'habitants, s l'onz pas ms poblat del mn, i el pas castellanoparlant ms poblat del mn.  

Tot i presentar contrastos molt marcats de riquesa i pobresa, Mxic s una potncia regional de l'Amrica Llatina. s membre de l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (ODCE) des del 1994, i un pas de renda mitja-alta, amb el tretz Producte interior brut ms gran del mn, desprs d'Espanya. La seva economia est molt lligada amb l'economia dels seus socis de l'rea de Lliure Comer d'Amrica del Nord. Les eleccions generals del 2000 van presenciar l'arribada d'un partit d'oposici al poder federal des de 1929. 

Toponmia.
Article principal: Toponmia de Mxic;

Desprs d'aconseguir la seva independncia d'Espanya, es va decidir que el pas havia d'anomenar-se com la seva capital, la ciutat de Mxic, el nom original de la qual era Mxico-Tenochtitln, en referncia a la tribu nahua dels mexiques, el poble principal de la civilitzaci asteca. L'origen del nom dels mexiques no es coneix amb precisi i se n'han fet nombroses interpretacions i teories. Per a alguns, es deriva de la paraula nhuatl Mexitl o Mexitli, un nom secret del du de la guerra i patr dels asteques, Huitzilopochtli; en aquest cas, Mxic significa "lloc on habita Mexitli". Una altra hiptesi suggereix que la paraula nahua Mexiko, es deriva de metztli, "lluna",  xictli, "melic", "centre" o "fill", i el sufix -co, "lloc", i per tant significa "Lloc al centre de la lluna", o ms aviat "lloc al centre del Llac de la Lluna", en referncia al Llac de Texcoco. El sistema de llacs interconnectats, del qual Texcoco era el ms gran i es trobava al centre, tenia la forma d'un conill, la mateixa imatge que els asteques veien sobre la lluna. Tenochtitln, per tant, es trobava al centre (o al melic) del llac (lluna/conill). Finalment, una altra hiptesi suggereix que el nom es deriva de Meclti, la deessa del maguei o atzavara. 

El nom de la ciutat es va transliterar al castell com a Mxico, amb el valor fontic de la x en el castell medieval, la qual representava la fricativa postalveolar sorda (). En castell, aquest so, i la fricativa postalveolar sonora ), representada amb la grafia j, es van fusionar en una fricativa velar sorda () durant el segle XVI, la qual cosa va produir la variant ortogrfica Mjico en diverses publicacions, principalment a Espanya, mentre que a Mxic i altres pasos castellanoparlants, Mxico s l'nica variant ortogrfica utilitzada.  Recentment, la Real Academia Espaola, la instituci encarregada de regular la llengua castellana, ha declarat que l'ortografia recomanada en castell s Mxico.  En catal, la x de "Mxic" sovint no representa el so original, sin la consonant doble  o colloquialment la fricativa postalveolar sonora.

Geografia fsica.
Article principal: Geografia fsica de Mxic;

Mxic s situat al subcontinent de l'Amrica del Nord.  Geolgicament la frontera entre l'Amrica del Nord  i l'Amrica Central s l'istme de Tehuantepec, la qual cosa posa el 12% del territori mexic incloent-hi la pennsula de Yucatn en aquesta regi; fisiogrficament l'Eix Volcnic Transversal (o la Sierra Nevada) divideix les dues regions. Geopolticament, tanmateix, la frontera entre l'Amrica del Nord i l'Amrica Central s la frontera amb Belize i Guatemala.

La superfcie total de Mxic es de 1.972.550 km, que inclou aproximadament 6.000 km d'illes situades a l'oce Pacfic (com ara les illes Guadalupe i Revillagigedo), al mar Carib i al Golf de Califrnia. Mxic comparteix una frontera al nord amb els Estats Units de 3.141 km; al sud amb Guatemala de 871 km i amb Belize de 251 km. 

Topografia.


La topografia mexicana s fora accidentada. El territori mexic s situat en una de les rees tectniques ms dinmiques del mn; s part de l'"Anell de Foc" del Pacfic, una regi d'activitats volcnica i ssmica. Mxic es troba a la regi occidental de la placa Nord-americana i la seva intersecci amb la Placa de Cocos i la Placa del Carib. Fisiogrficament el pas pot subdivdir-se en nou regions principals:
 La pennsula de Baixa Califrnia, al nord-oest del pas.
 Les terres baixes del Pacfic, una franja molt estreta entre el Golf de Califrnia o l'oce Pacfic i la Sierra Madre Occidental. ;
 L'Altipl Mexic, situat entre la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental.
 La Sierra Madre Oriental, extensi de les Serralades de Nord-amrica (la Sierra Nevada de Califrnia i les Muntanyes Rocalloses). S'estn de nord cap a sud on convergeix amb la Serralada Neo-Volcnica;
 La Sierra Madre Occidental, tamb extensions de les Muntanyes Rocalloses, que s'estn de nord cap al sud on convergeixen amb la Serralada Neo-Volcnica.
 La Serralada Neo-Volcnica (o la "Sierra Nevada"), que s'estn d'est cap a l'oest i on es troben els punts ms elevats de Mxic, entre els quals, el Pic d'Orizaba (5.636 m), el Popocatpetl (5.426 m), l'Iztacchuatl (5.230 m) i el Nevado de Toluca (4.680 m). Tres de les rees metropolitanes ms grans de Mxic, es troben a les valls enmig d'aquests quatre punts: Puebla, la ciutat de Mxic i Toluca.
 Les planes costaneres del Golf, una franja plana entre el Golf de Mxic i la Sierra Madre Oriental.
 La Sierra Madre del Sur, creuades al mig per l'Istme de Tehuantepec. Al sud, les serralades de Chiapas continuen a Guatemala. ;
 La pennsula de Yucatn, una regi molt plana, amb pocs rius.

Hidrografia.

Atesa la topografia mexicana, a Mxic hi ha pocs rius molt extensos o llacs naturals. Els rius ms importants sn el riu Lerma, que neix a la conca de Toluca, omple el Llac de Chapala, el ms gran de Mxic, i desemboca a l'oce Pacfic. El riu Pnuco neix a l'Altipl, creua la Sierra Madre Oriental i desemboca al Golf de Mxic. El riu Balsas drena la Depressi del Balsas i altres regions del sud de l'Altipl Mexic, creua la Sierra Madre del Sud i desemboca a l'oce Pacfic, al sud. El Grijalva i l'Usumacinta, formen un sistema que drena les Serralades de Chiapas i, com el riu Papaloapan, desemboca al Golf de Mxic. Altres llacs, com ara el Ptzcuaro i Cuitzeo sn els romanents dels vastos llacs i pantans que cobrien la major part del sud de l'Alitpl abans de l'arribada dels europeus.

El nord, per contra, s molt ms rid a l'occident, mentre que el riu ms important, s el que forma la frontera entre els Estats Units i Mxic, el Ro Bravo (conegut com a Ro Grande als Estats Units). El riu Colorado, que neix als Estats Units, creua una petita porci de Mxic fins desembocar al Golf de Califrnia.

Clima.
Atesa la variaci topogrfica del territori, hi ha una gran varietat de climes, des de tropicals i subtropicals, els rids i desrtics, fins els climes freds de muntanya temperats. El nord s ms rid, per del centre cap al sud, les pluges sn ms abundant; les pluges sn estacionals, de maig a setembre, temperant el clima de muntanya de l'Altipl Mexic, que durant l'estiu, no supera els 28-30C. Les temperatures mitjanes oscillen entre els 16-20C. La major part de la poblaci viu a aquesta regi. A elevacions ms baixes, inferiors als 1.000 m, les temperatures mitjanes sn ms elevades i superen els 20C. A les terres baixes, i la pennsula de Yucatn, els estius sn molt clids, i les temperatures hivernals no baixen dels 15C. A les Serralades, especialment a la Sierra Nevada, les temperatures sn molt baixes i les glaades sn comunes aix com la precipitaci en forma de neu.

Biodiversitat.

Mxic s un dels 17 pasos megadiversos del mn. Amb ms de 200.000 espcies diferents, Mxic s la llar de 10-12% de la diversitat del mn. Mxic s el primer pas del mn en biodiversitat en rptils amb 707 espcies conegudes, segon en mamfers amb 438 espcies, quart en amfibis amb 290 espcies, i quart en flora amb 26.000 espcies diferents. Mxic tamb s considerat el segon pas del mn en nombre d'ecosistemes i quart en nombre total d'espcies. Aproximadament 2.500 espcies sn protegides per lleis mexicanes. El govern mexic ha creat el Sistema Nacional d'Informaci sobre Biodiversitat, per estudiar i promoure l's sostenible dels ecosistemes del territori. 

A Mxic, 17 milions d'hectrees sn considerades "rees Naturals Protegides" i hi inclouen 34 reserves de la biosfera (ecosistemes inalterats) 62 parcs nacionals, 4 monuments naturals (protegies pel seu valor esttic, cientfic o histric a perpetutat), 26 rees de flora i fauna protegides, 4 rees de protecci dels recursos naturals (conservaci de la terra, les conques naturals i els boscos) i 17 santuaris (zones de riquesa abundant en espcies).

Poltica i govern.
Article principal: Poltica de Mxic;
Organitzaci poltica.
 


Els Estats Units Mexicans sn una federaci el govern de la qual s representatiu, democrtic i republic basat en un sistema congressual d'acord amb la Constituci de 1917. La constituci estableix tres nivells de govern: la Uni federal, els governs estatals i els governs municipals. Tots els funcionaris pblics en els tres nivells sn elegits per mitj del escrutini uninominal majoritari, per representaci proporcional o sn designats per altres funcionaris que han estat elegits per mitj del sufragi.

El govern federal est constitut pels Poders de la Uni, les tres branques de govern separades:
 Legislatiu: el Congrs de la Uni bicameral, constitut pel Senat de la Repblica i la Cambra de Diputats; el Congrs proposa i aprova lleis federals, declara la guerra, imposa o elimina impostos, aprova el pressupost nacional i els tractats internacionals i ratifica les nominacions dels altres executius diplomtics.
 Executiu: el President dels Estats Units Mexicans, cap de govern i cap d'Estat, aix com comandant en cap de les forces armades mexicanes. El president tamb designa, amb l'aprovaci del Senat, els membres del gabinet i altres oficials diplomtics. El president s responsable d'executar i aplicar la llei, i sanciona o veta les propostes de llei. ;
 Judicial: la judicatura est constituda per la Suprema Cort de Justcia, integrada per onze jutges que interpreten les lleis i jutgen els casos de competncia federal. Les altres institucions de la judicatura sn el Tribunal Electoral i els tribunals collegials, unitaris i de districte, aix com el Consell de la Judicatura Federal. ;

El cap del poder executiu, el president de Mxic, s elegit per mitj de l'escrutini uninominal majoritari pel vot directe i independentment dels diputats i senadors. La Cambra dels Diputats est conformada per 300 diputats elegits per escrutini uninominal majoritari als districtes en qu es postulen i per 200 diputats elegits per mitj de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit per les 5 circumscripcions electorals en qu est dividit el territori nacional. El Senat est conformat per 64 senadors, dos per cada estat i el Districte Federal, electes al mateix temps per mitj de l'escrutini uninominal majoritari; 32 senadors assignats a la primera minoria (un per cada estat i el Districte Federal); i 32 electes per mitj de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit obertes en qu tot el pas conforma una sola circumscripci. 

Tots els estats de la federaci han de tenir una forma republicana de govern dividida en tres branques: l'executiva, representada per un governador i el seu gabinet; la legislativa, constituda per un congrs unicameral; i la judicatura. 

En la Legislatura del 2006-2009, vuit partits hi sn representats; cinc d'ells, tanmateix, no han rep ni en les ltimes eleccions ni en les anteriors, ms del 4% dels vots nacionals. Els altres tres partits han estat els partits dominants de la poltica mexicana:
  el Partit Acci Nacional (PAN): un partit de centre-dreta fundat el 1939;
  el Partit Revolucionari Institucional (PRI): un partit de centre-esquerra i social-demcrata, fundat el 1929, per unir a les faccions de la Revoluci Mexicana;
  el Partit de la Revoluci Democrtica (PRD): un partit d'esquerra fundat el 1989 per la coalici de partits socialistes i liberals coneguda com el Front Nacional Democrtic que va postular Cuauhtmoc Crdenas com a candidat a la presidncia el 1988. ;

El PRI va tenir un poder gaireb hegemnic en la poltica mexicana des de 1929 amb una participaci molt limitada dels partits d'oposici. Des de les reformes electorals de 1977, els partits d'oposici van comenar a guanyar ms posicions a nivell local i federal. Encara que des de 1947 el primer ajuntament d'oposici va ser elegit a Michoacn, no seria sin fins el 1989 que el primer governador d'oposici va guanyar a un estat de la federaci (Baixa Califrnia). El 1997 cap partit va aconseguir la majoria absoluta a la Cambra de Diputats, i el 2000 el primer president federal d'un partit d'oposici va ser elegit des de 1929. 

El 2006, Felipe Caldern va guanyar Andrs Manuel Lpez Obrador en les eleccions ms competides de la histria del pas. El 6 de setembre, 2006, el Tribunal Electoral va declarar Caldern vencedor de les eleccions i president electe. Va jurar davant el Congrs en una cerimnia rpida enmig de les protestes enrgiques dels diputats de la coalici que encapalava Lpez Obrador que l'acusaven de frau electoral.

Relacions exteriors i defensa.

Tradicionalment, i des de la Revoluci Mexicana fins el 2000, les relacions exteriors de Mxic s'havien realitzat segons la doctrina Estrada, que ha rebut el seu nom en honor al seu creador, Genaro Estrada. Aquesta doctrina t una visi estricta de sobirania, i declara que els governs estrangers no han de jutjar ni positivament ni negativament, els governs o els canvis de governs de les altres nacions, ja que aix implica una violaci a llur sobirania. Aquesta poltica es basa en els principis de la no intervenci, la soluci pacfica a les controvrsies i a la lliure autodeterminaci de totes les nacions. Durant l'administraci de l'ex president Vicente Fox, el secretari o ministre de Relacions Exteriors, Jorge Castaeda, va trencar per primera vegada amb la Doctrina Estrada, que promovia i acceptava l'obertura i el criticisme de la comunitat internacional, i una participaci ms activa del govern mexic en els afers exteriors. 

El president s alhora el comandant en cap de les forces armades de Mxic, i designa el secretari de Defensa i els membres de l'Estat Major Presidencial. Les foreces armades sn adminsitrades per la Secreatria de Defensa de manera descentralitzada i en tres nivells: les oficines nacionals, els comandaments territorials i les unitats independents. Les forces armades mexicanes inclouen la fora aria, les oficines centrals de la qual sn a la ciutat de Mxic i l'armada, les oficines centrals de la qual sn al port de Veracruz, tot i que hi ha dos grups operacionals independents, un per a la costa del Pacfic i un d'altre per a la costa del Golf de Mxic. La fora aria s administrada per l'exrcit, i mant 18 bases dins el territori nacional. Les forces armades de Mxic sn les segones ms grans d'Amrica Llatina i les catorzenes ms gran del mn.

Les despeses militars de Mxic en defensa sn el 0,5% del seu Producte interior brut. El personal de les forces armades de Mxic s de 503.777 militars, dels quals, 192.770 estan en servei actiu.

Seguretat i crim.

La seguretat pblica es proveeix en tres nivells, cadasc dels quals t diferents prerrogatives i responsabilitats. Els departaments de policia locals i estatals sn els encarregats de l'ordre pblic, mentre que la Policia Federal Preventiva s l'encarregada de les tasques especialitzades d'investigaci. Tots els nivells sn responsables davant la Secretaria o Ministeri de Seguretat Pblica. La Fiscalia General, coneguda com a Procuraduria General de la Repblica (PGR) s l'agncia del poder executiu encarregada de la investigaci i el processament de les accions judicials dels crims a nivell federal, sobretot els relacionats amb el narcotrfic, l'espionatge i els robatoris de les institucions bancries. La PGR est encarregada de l'Agncia Federal d'Investigaci (AFI), una agncia d'investigaci i prevenci.

Tot i que el govern respecta els drets humans dels ciutadans, se n'han reportat abusos seriosos en les operacions de seguretat a las comunitats indgenes i els barris pobres de les grans ciutats. La Comissi Nacional dels Drets Humans, tanmateix, ha tingut poca influncia per revertir aquesta tendncia, documentant tot, per sense fer condemnes pbliques dels funcionaris que ignorin les seves recomanacions i declaracions. Segons la llei, tots els acusats gaudeixen dels mateixos drets que els asseguren judicis nets i un tracte hum; tanmateix el sistema est sobrecarregat i s'enfronta a molts problemes. Malgrat els esforos de les autoritats en combatre el crim i el frau, pocs mexicans tenen confiana en la policia o el sistema judicial, i per tant no tots els crims es reporten. El 2008, el president Caldern va proposar una reforma significativa del sistema judicial, la qual va ser aprovada pel Congrs de la Uni, la qual incloa els judicis orals, la suposici de la innocncia de tots els acusats, i l'atorgament d'autoritat dels policials locals per a realitzar investigacions abans una prerrogativa del cossos de policia especialitzats i d'altres modificacions per a accelerar el processos judicials.

Els crims totals per cpita en mitjana sn 12 per cada 10.000 habitants, ocupant la 39a posici en una enquesta de 60 pasos. Els crims violents sn un problema seris; la taxa d'homicidis s de 11 a 14 per cada 100.000 habitants. El narcotrfic i les activitats relacionades sn un dels problemes principals de Mxic. Els crtels de la droga sn molt actius a ambds costats de la frontera amb els Estats Units; la corrupci de la policia i la collusi amb els crtels ha estat un problema crucial. L'actual president, Felipe Caldern, ha fet de la lluita contra el narcotrfic una de les prioritats principals de la seva administraci. En una poltica controvertida, Caldern va desplegar l'exrcit a les ciutats on operen els crtels de la droga. Tot i que aquesta decisi ha estat fora criticada pels partits d'oposici i la Comissi dels Drets Humans, i que ha costat ms d'un milers de vides de soldats, els seus resultats han estat elogiats per l'Oficina dels Narctics i els Afers de l'Ordre Pblic dels Estats Units. L'octubre del 2007, el president Caldern i el president estatunidenc George W. Bush van anunciar la Iniciativa Mrida, un pla histric de cooperaci entre els dos pasos en temes d'ordre pblic.

 Divisi poltico-administrativa .
Article principal: Organitzaci territorial de Mxic;

Els Estats Units Mexicans sn una federaci de trenta-un estats lliures i sobirans quant al seu rgim interior i independents els un dels altres. El govern de cada estat ha de tenir un sistema congressual de govern presidit per un governador electe cada sis anys sense possibilitat de reelecci. El poder legislatiu dels estats recau sobre un Congrs dels Diputats unicameral, el nombre de seients del qual depn de cada estat. La judicatura recau sobre un Tribunal Superior de Justcia. Cada estat t la seva prpia constituci i codis civil i penal. Cada estat, al seu torn, es divideix en municipis que poden comprendre un o ms pobles o ciutats. Els municipis sn tamb autnoms en llur rgim intern i tenen un poder limitat de recaptaci fiscal. Els municipis sn l'ens autnom de nivell administratiu ms petit del pas. 

La ciutat de Mxic s el Districte Federal, seu del poders de govern de la Uni, i capital dels Estats Units Mexicans. Com a districte o territori federal, tradicionalment ha estat administrat directament pel govern de la federaci (el president i el Congrs de la Uni); per des de la dcada de 1990, ha rebut un major grau d'autonomia i els residents en l'actualitat elegeixen un cap de govern i els diputats d'un congrs unicameral anomenat l'"Assemblea Legislativa". El Districte Federal no t constituci prpia, sin un Estatut de Govern. Est dividit en setze delegacions les quals no sn completament autnomes, encara que sovint es comparen als municipis dels estats. 

Els estats de la federaci mexicana i el Districte Federal es coneixen de manera conjunta com a "entitats federatives" (entidades federatives, en castell). Les entitats federatives de Mxic sn:



Economia.
Indicadors econmics.
 
Article principal: Economia de Mxic;
Mxic t una economia de lliure mercat orientada a les exportacions. s un pas de renda mitja-alta, amb la renda per capita ms alta de Llatinoamrica en termes nominals. Mxic s la 13a economia ms gran del mn d'acord amb el Producte interior brut en paritat de poder adquisitiu i la segona ms gran de Llatinoamrica, desprs del Brasil. Desprs de la crisi de 1994, Mxic s'ha recuperat rpidament amb la construcci d'una economia moderna i diversificada. Les administracions recents han millorat la infraestructura i han perms la competncia privada en els ports martims, aeroports, ferrocarrils, les empreses de telecomunicacions, la generaci de l'electricitat (de manera limitada) i la distribuci de gas natural.  

Segons el Report del 2007/2008 de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Hum, l'11,6% de la poblaci viu en pobresa, i el 3% en pobresa extrema. No obstant, la desigualtat de la renda encara s un problema grau, i existeixen divisions entre rics i pobres, el nord i el sud, i les rees rurals i urbanes. Els contrastos en el desenvolupament hum (IDH) mostren una gran disparitat entre municipis rics, com ara San Pedro Garza Garca, a Nuevo Len amb un nivell de desenvolupament econmic, educatiu i de sanitat similar al d'Alemanya, i el municipi de Metlatonoc, a Guerrero, amb un nivell d'IDH similar a Sria. 


Molts dels efectes positius en la reducci de la pobresa i l'increment del poder adquisitiu de la classe mitjana han estat atributs a l'estabilitat macroeconmica aconseguida en les ltimes dues administracions presidencials. El creixement del PIB anual mitj de 1995 al 2002 va ser del 5,1%. La desacceleraci econmica dels Estats Units va produir un efecte similar, per ms greu, a Mxic, del qual es va recuperar rpidament i va crixer 4,1% el 2004, 3% el 2005 i 4,8% el 2006. La inflaci s'ha redut a mnims histrics de 3,3% el 2005, i les taxes d'inters tamb es troben a mnims histrics, la qual cosa ha estimulat el consum a crdit de la classe mitjana. L'administraci del president Fox va aconseguir l'estabilitat monetria: el dficit del pressupost es va reduir, i el deute extern ara representa noms el 20% del PIB. Mxic comparteix amb Xile, el grau ms alt d'inversi basat en el crdit a llarg termini del deute, de la regi llatinoamericana. La reducci en la pobresa tamb ha estat reduda grcies a les remeses dels mexicans residents als Estats Units, que han assolit una xifra de 20 mil milions de dlars per any, i s'han convertir en la segona font ms de capital estranger.

Mxic s un dels pasos ms oberts del mn, ja que al voltant  del 90% del comer es troba sota les estipulacions de diversos tractats de lliure comer amb ms de 40 pasos, dels quals, el NAFTA, amb els seus vens nord-americans, s el ms influent: gaireb el 90% de les exportacions de Mxic es dirigeixen als Estats Units o el Canad i gaireb el 55% de les importacions en provenen.  Altres tractats importants que Mxic ha signat sn els tractats amb la Uni Europea, amb Jap, amb Israel i altres pasos de Llatinoamrica. Com a tal, Mxic s'ha convertit en una potncia comercial internacional; Mxic s el quinz exportador ms gran del mn des si la Uni Europea es considera una sola entitat. De fet, Mxic exporta ms que la suma de les exportacions tots els pasos del Mercosur i Veneuela.

Les preocupacions econmiques principals sn la dependncia comercial i financera dels Estats Units, la distribuci inequitativa de la riquesa i la manca d'oportunitats econmiques per a les comunitats indgenes dels estats del sud.

Turisme.

Segons l'Organitzaci Mundial de Turisme, Mxic t una de les indstries del turisme ms gran del mn. El 2005, va ser la setena destinaci turstica ms visitada del mn, amb ms de 20 milions de turistes a l'any. El turisme tamb s el tercer component ms gran del sector industrial del PIB. Les destinacions turstiques ms notables sn les runes mesoamericanes de Teotihuacn, Chichn-Itz, Tulum i Palenque, aix com les platges de Cancn, Acapulco, Puerto Vallarta, Los Cabos, Ixtapa, Playa del Carmen i Huatulco, entre altres. Els petits pobles colonials del centre, com ara San Miguel de Allende, Guanajuato o Real de Catroce, aix com els centres histrics de les ciutats de Puebla, Quertaro, Morelia, Oaxaca i la ciutat de Mxic, tamb sn molt populars.

Infraestructura.
Energia.

Segons la constituci de Mxic, els recursos natural sn propietat de la naci, i per tant, la producci d'energia s administrada per empreses pbliques, de l'Estat federal o regionals.  La Comisin Federal de Electricitat (CFE) s la instituci encarregada de l'operaci de les plantes generadores d'energia i la seva distribuci a tot el territori, llevat dels estats de Morelos, Mxic, Hidalgo i el Districte Federal, la distribuci d'energia dels quals est a crrec de la instituci Luz y Fuerza del Centro. La major part de l'energia es genera en plantes termoelctriques tot i que hi ha diverses plantes hidroelctriques, eliques, geotermals i  nuclears.

Pemex s l'empresa de l'Estat encarregada de l'exploraci, l'extracci i la transportaci de petroli i gas natural, aix com de la refinaci i la distribuci dels derivats del petroli i els petroqumics. Pemex s l'empresa ms gran d'Amrica Llatina, i la novena empresa petroliera ms gran del mn. En quantitat de barrils de petroli, el 2007 Pemex va ser el sis productor ms gran del mn el 2003 havia estat el tercer ms gran amb una producci de 3,1 milions de barrils diaris, molt per sobre la producci de Kuwait o Veneuela.

Transport.
Article principal: Transports a Mxic;

La xarxa de carreteres pavimentades de Mxic s la ms extensa d'Amrica Llatina amb una longitud total de 116.802 km el 2005; 10.474 km eren autopistes de ms de 4 carrils, la majoria de les quals eren autopistes de concessi i peatge. Tanmateix, atesa l'orografia diversa de Mxic la major part del territori es creuat per serralades de gran altitud aix com les dificultats econmiques, han impedit que Mxic cres una xarxa integral de transportaci. Tot i que ha millorat durant l'ltima dcada, encara no satisf les necessitats nacionals de manera adequada.  

Mxic fou un dels primers pasos de l'Amrica Llatina a promoure el ferrocarril. La xarxa ferroviria t una extensi total de 30.952 km. per el seu funcionament encara s ineficient per a les demandes creixents del pas. La major part de la xarxa ferroviria s'utilitza per a la transportaci industrial i no per al transport de persones. Originalment una empresa pblica, es va privatitzar el 1997.

El 1999, Mxic tenia 1.806 aeroports, 233 dels quals tenien pistes pavimentades i 35 s'encarregaven del 97% del trfic aeri. L'Aeroport Internacional de la ciutat de Mxic, Benito Jurez (MEX) s el ms gran de l'Amrica Llatina i el 44rt ms gran del mn, transportant 25 milions de persones a l'any. Hi ha diverses lnies aries nacionals, tot i que dues sn les ms grans: Aeromxico i Mexicana. 

El transport intern de persones a Mxic s modest; la majoria es realitza a travs d'una xarxa extensa d'autocars i autobusos. El transport de persones per tren entre diverses regions s molt petit. Les ciutats de Mxic, Guadalajara i Monterrey han construt ferrocarrils metropolitans. L'rea metropolitana de la ciutat de Mxic est unida al centre per mitj d'un Tren Suburb.

Telecomunicacions.
Article principal: Comunicacions a Mxic;

La indstria de les telecomunicacions est dominada per Telmex (Telfonos de Mxico), empresa privatitzada el 1990. El 2006, Telmex havia ests la seves operacions internacionalment a Colmbia, Per, Xile, Argentina, Brasil, Uruguai i els Estats Units. Tot i que Telmex t ms del 70% del mercat nacional, hi ha altres indstries locals com ara Axtel i Maxcom. Atesa l'orografia mexicana, la penetraci de lnies fixes per cpita s baixa en comparaci amb altres pasos de la regi (20%). Per contra, la telefonia mbil t una penetraci del 57%. La indstria de les telecomunicacions s regulada per mitj de la Comisin Federal de Telecomunicaciones. 

Hi ha aproximadament 1.410 estacions de rdio i 236 estacions de televisi a Mxic (excloent-hi les repetidores).  La indstria de la televisi es caracteritza per un duopoli a nivell nacional amb la participaci de Televisa, la companyia productora en els mitjans de comunicaci ms gran del mn castellanoparlant, i TV Azteca.

 Geografia humana i societat.
Article principal:Demografia de Mxic;
Dinmica de poblaci.
Vegeu tamb: rees metropolitanes de Mxic;
Les segents eren les rees metropolitanes ms poblades de Mxic segons el cens del 2005:


Mxic s el pas amb ms castellano-parlants del mn, amb una poblaci de 104 milions d'habitants, i s el segon pas ms poblat d'Amrica Llatina, desprs de Brasil. 

El creixement anual de la poblaci mexicana ha decrescut drsticament des del 3,5% el 1965 a noms el 0,99% el 2005. L'esperana de vida el 2006 va ser estimada en 75,4 anys (72,6 homes i 78,3% dones). Els estats amb l'esperana de vida ms alta sn Baixa Califrnia (75,9) i Nuevo len (75,6). Els estats amb l'esperana de vida ms baixa son Chiapas (72,9), Oaxaca i Guerrero (73,2). La taxa de mortalitat el 1970 era de 9,7 per cada 1000 persones; el 2001 era noms de 4,9 homes i 3,8 dones per 1000 persones. 

La poblaci mexicana s majoritriament urbana (amb ms del 75% de la poblaci que viu en rees urbanes). Les rees urbanes ms poblades de Mxic (Ciutat de Mxic, Guadalajara, Monterrey, Puebla i Toluca) agrupen al 30% de la poblaci del pas. Els patrons de migraci encara mostren una migraci positiva cap als estats del nord-oest i el sud-est, i una migraci negativa des del Districte Federal. Encara que la taxa de creixement anual encara s positiva, la taxa neta de migraci nacional s negativa (-4,7/1000) ats el fenomen migratori intens de la poblaci rural cap als Estats Units.

Etnografia i immigraci.
Vegeu tamb l'article: Pobles indgenes de Mxic;
Mxic s tnicament divers i la constituci defineix al pas com a "naci pluricultrual". Llevat dels pobles indgenes, el govern mexic no classifica la poblaci tnicament. S'estima que el 77% de la poblaci es mestissa, s a dir d'ascendncia europea i indgena. El 12% s indgena segons fonts governamentals, encara que altres fonts indiquen que el 30% s predominantment indgena. (La poblaci indgena s molt diversa; oficilament el govern reconeix 62 pobles indgenes). El 9-17% s d'ascendncia completament europea (principalment d'Espanya, Itlia, Alemanya, Regne Unit, Frana, Rssia i Polnia). Altres grups d'immigrants sn turcs, japonesos, libanesos, coreans i xinesos. A Mxic tamb van immigrar un nombre considerable d'argentins, colombians, xilens, cubans, centre-americans i brasilers, ja que el pas tenia una poltica molt assequible per tal que els llatinoamericans obtinguessin asil poltic quan aquests pasos estaven experimentant guerres civils i persecuci poltica. Mxic t la comunitat argentina a l'estranger ms gran del mn.

A Mxic viu el nombre ms gran de ciutadans estatunidencs expatriats, estimats en ms d'un mili, s a dir l'1% de la poblaci total de Mxic, i el 25% del total de tots els estatunidencs a l'estranger). Aix pot ser causa de la integraci econmica i demogrfica de ambds pasos sota el Tractat de Lliure Comer d'Amrica del Nord (NAFTA).

 Llenges .
Article principal: Llenges de Mxic;

Mxic s el pas castellanoparlant ms poblat del mn, amb el doble de poblaci que Espanya, Colmbia o l'Argentina. De fet, un ter de tots els castellanoparlants del mn viuen a Mxic. El 98,8% de la poblaci mexicana parla el castell; l'1,5% parla el nhuatl i el 0,8% parla el maia.  Segons les dades de l'ltim cens lingstic (2000) el 7,1% de la poblaci mexicana s a dir al voltant de la meitat del total de la poblaci indgena parla alguna llengua amerndia, i l'1,2% no parla el castell.

Tot i que la constituci de Mxic no estableix cap llengua oficial, el castell s la llengua oficial de facto, i la llengua nacional de l'Estat. Tanmateix, tamb sn llenges nacionals, les 62  llenges indgenes minoritries, segons la Llei General dels Drets Lingstics dels Pobles Indgenes, publicada el 2001. Segons aquesta llei, les llenges amerndies tenen la mateixa validesa que el castell als territoris on es parlen i els indgenes gaudeixen del dret de sollicitar alguns documents oficials en llurs llenges.  La llei atorga l'estatus de llengua nacional a totes les llenges amerndies que es parlen al territori mexic sense importar-ne el nombre de parlants algunes d'elles no arriben als 100 parlants i sense importar-ne l'origen. Aix doncs, es reconeixen les llenges dels indgenes desplaats dels Estats Units com ara els kickapoo i dels pobles indgenes refugiats de Guatemala. 

L'angls s'utilitza mpliament en els negocis, i per la majoria dels immigrants estatunidencs que resideixen a Mxic (l'1% de la poblaci total), especialment als estats de la Baixa Califrnia, Baixa Califrnia Sud, Nuevo Len, Guanajuato i el Districte Federal. A ms de l'angls, destaquen el vnet, parlat per la comunitat de Chipilo a l'estat de Puebla el plautdietsch en les diverses comunitats mennonites dels estats de Chihuahua i Durango, i en menor proporci el francs, alemany i el catal dels refugiats de la Guerra Civil Espanyola. Tot i que algunes d'aquestes llenges s'hi han parlat per ms d'un segle i que el nombre de parlants d'algunes llenges estrangeres supera el nombre de parlants d'algunes llenges indgenes, cap d'elles s reconeguda oficialment.

Religi.

No hi ha cap religi oficial a Mxic, i a diferncia d'altres pasos Llatinoamericans, la constituci de 1917 i les lleis anticlericals subsegents van posar limitacions estrictes a l'Esglsia i la seva influncia en els afers poltics. A ms a ms, el govern no proveeix recursos econmics per a l'Esglsia catlica i aquesta no pot participar en l'educaci pblica, que ha de ser completament laica. Els sacerdots perdien el dret a votar i a ser votats, i les propietats de l'Esglsia passaven a mans de l'Estat. Algunes d'aquestes restriccions van ser eliminades el 1992, com ara la concessi dels drets de propietat, el dret a votar dels sacerdots, aix com el lmit del nombre total de sacerdots al pas. 

Tot i aix, segons l'ltim cens (2002), el 89% de la poblaci mexicana es considera catlica, encara que noms el 47% s practicant. El 6% de la poblaci s protestant, dels quals els grups dels penteconstals i els carismtics sn els ms nombrosos. L'1% de la poblaci s'adheria a la fe dels Testimonis de Jehov.

Encara que cap religi prehispnica no ha sobreviscut, a les comunitats indgenes el catolicisme ha fet un sincretisme amb elements amerindis.

Educaci.


Mxic ha assolit millorar el nivell educatiu durant les ltimes dues dcades. El 2004 la taxa d'alfabetitzaci general era del 92.2%, i la taxa d'alfabetitzaci juvenil era del 96%. L'educaci primria i secundria s gratuta i obligatria. Encara que els programes d'educaci bilinge han existit des de la dcada de 1960 en les comunitats indgenes, desprs d'una esmena constitucional durant la dcada de 1990, els programes s'han ests i els llibres de text gratuts en l'actualitat es produeixen en moltes llenges indgenes. 

Durant la dcada de 1970, Mxic va establir un sistema d'educaci a distncia per satllit per a les comunitats rurals i indgenes. Les escoles que utilitzen aquest sistema es coneixen com a telesecundarias. La programaci educativa tamb es transmet a alguns pasos de Centreamrica i Colmbia, i a algunes regions del sud dels Estats Units com a mtode d'ensenyament bilinge. En l'actualitat hi ha unes 30.000 telesecundarias amb un mili d'estudiants.

La universitat pblica ms gran i prestigiosa de Mxic, amb ms de 200.000 alumnes, s la Universitat Nacional Autnoma de Mxic (UNAM), i la ms antiga d'Amrica, fundada el 1551. Els tres premis Nobels del pas, i la majoria dels presidents de l'poca moderna hi van estudiar. La UNAM realitza el 50% de la recerca cientfica del pas. Va ser catalogada en la posici 74 a nivell mundial, i en la primera posici de totes les universitats de parla castellana i portuguesa. La segona universitat pblica ms important s l'Institut Politcnic Nacional (IPN). 

La universitat privada ms prestigiosa, s el Tecnolgic de Monterrey, amb la setena posici al rnquing del Wall Street Journal per a les Escoles de Negocis del mn. Opera en tot el pas amb trenta-dos campus satllits. Altres universitats privades sn l'Institut Tecnolgic Autnom de Mxic, la Universitat de les Amriques i la Universitat Iberoamericana.

Cincia i tecnologia.

Alguns dels enginyers i cientfics ms reconeguts de Mxic sn Luis E. Miramontes, coinventor de la pndola anticonceptiva i Guillermo Gonzlez Camarena, creador del adaptador cromoscpic per a la televisi, el primer sistema de transmissi a color per televisi. Rodolfo Neri Vela, va ser el primer i nic mexic que va viatjar a l'espai en la missi STS-61-B el 1985. El doctor, Mario J. Molina, premi Nobel de qumica actualment collabora amb projectes de reducci de contaminants de la vall de Mxic. 

L'ltim projecte cientfic a gran escala de Mxic va ser la construcci del Gran Telescopi Millimtric (GTM), el telescopi d'obertura nica ms gran i ms sensible del mn, localitzat a l'estat de Puebla, a prop del Pic d'Orizaba. Va ser dissenyat per a observar les regions de l'espai enfosquides per la pols estellar. 

No obstant, el govern actualment inverteix molt poc en cincia i tecnolgica, nicament el 0,31% del seu PIB, un percentatge molt baix en comparaci amb altres pasos membres de l'OCDE. Mxic t el percentatge ms baix d'investigadors dels estats de l'OCDE: 6 per cada 10.000 habitants, i noms un doctorat per cada mili d'habitants estudia a Mxic. A ms a ms, existeix una greu disparitat regional en la distribuci dels recursos per a la recerca cientfica: el 75% dels estudis de doctorat nacional es realitzen a la ciutat de Mxic.

Cultura i oci.

La cultura mexicana s el resultat d'una srie de processos d'intercanvi d'idees violents i pacfics, aix com de l'assimilaci d'elements culturals exgens i la reinterpretaci dels elements culturals endgens. Com va ser el cas de la majoria dels pasos llatinoamericans, quan Mxic es va independitzar, va crear, lentament, una identitat nacional prpia que continuava sent un pas multitnic. 

L'era del Porfiriat (els ltims vint-i-cinc anys del segle XIX i la primera dcada del segle XX) va estar caracteritzada pel progrs econmic i l'estabilitat i pau que van permetre, desprs de quatre dcades de lluites internes, el desenvolupament de les arts, les cincies i la filosofia, totes promogudes pel president mateix i el seu grup de "cientfics". Durant aquest temps, encara que s'accentuaria a partir de la Revoluci Mexicana, la identitat cultural va trobar el seu fonament en el mestissatge i en qu l'element indgena era el seu cor. El filsof mexic, Jos Vansconcelos, considerant les diverses tnies i pobles que conformaven la naci mexicana, provinents de tots els continents del mn, en la seva publicaci La Raza Csmica (1925), va definir Mxic i Llatinoamrica com el gresol biolgic i cultural de totes les races (i aix estenia i exaltava el concepte del mestissatge). Aquesta exaltaci del mestissatge era una idea revolucionria en contrast amb l'idea popular europea de l'poca sobre una raa pura superior. 

Les belles arts.

L'art postrevolucionari a Mxic va trobar la seva expressi en les obres d'artistes reconeguts com Frida Kahlo, Diego Rivera, Jos Clemente Orozco, Rufino Tamayo i David Alfaro Siqueiros, entre altres. Diego Rivera s l'artista mexic ms reconegut del muralisme contemporani. Alguns dels seus murals es troben al Palau Nacional, el Palau de Belles Arts, Hospitals i fins i tot al Centre Rockefeller dels Estats Units. En la msica acadmica destaquen Manuel M. Ponce, Mario Lavista, Silvestre Revueltas i Juventino Rosas, alguns dels quals van incorporar elements tradicionals i folklrics en llurs composicions. Finalment, en la literatura destaquen Carlos Fuentes, Juan Rulfo, Elena Poniatowska, Jos Emilio Pacheco i el guanyador del premi Nobel, Octavio Paz.

Msica i cine.
La msica popular mexicana mostra una gran diversitat en estils i ritmes. La msica endgena inclou el mariatxi, banda, duranguense, ranxera, norteo i els corridos populars. La msica contempornia inclou el rock nacional (amb representats com Man, El Tri, Caf Tacvba, Molotov i Kinky), heavy metal, pop i alternativa (com ara RBD). 

L'era d'or del cine mexic van ser les dcades de 1940 i 1950, amb actors com Pedro Infante, Mara Felix, Dolores del Ro, Jorge Negrete i Cantinflas. La resurrecci del cine mexic a nivell internacional va comenar amb Como agua para Chocolate (1992), seguit de Cronos (1993). Altres pellcules mexicanes recents sn Amores Perros (2000), Y t mam tambin (2001), i les coproduccions d'El Laberinto del Fauno i Babel (2006), dels directors Guillermo del Toro i Alejandro Gonzlez Irritu, respectivament. El director mexic Alfonso Cuarn va dirigir Harry Potter i el presoner d'Azckaban.

Esports.

Mxic va ser seu dels Jocs Olmpics d'estiu el 1968, i de la Copa del Mn de Futbol de la FIFA el 1970 i el 1986. L'esport nacional de Mxic s la charrera. La tauromquia tamb hi s molt popular. La Monumental s la plaa de bous ms gran del mn, amb capacitat per a 50.000 persones. 

L'esport ms popular, tanmateix, s el futbol, amb dos lligues de primera divisi nacional. El beisbol, tamb es molt popular, sobretot als estats del Golf de Mxic i el nord. La temporada de beisbol de la Lliga Nacional comena el mar i acaba l'agost de cada any. La Lliga del Pacfic (dels estats de Sinaloa, Sonora i la Baixa Califrnia) participen en les Sries del Mn i les Sries del Carib. El bsquet i el futbol americ tamb sn molt populars. La pesca esportiva es practica a Baixa Califrnia Sud i als centres turstics del Pacfic. Les sries de Champ Car tenen lloc a l'Autdrom Hermanos Rodrguez de la ciutat de Mxic, i al Parc Fundidora de Monterrey.

 Histria .
Article principal: Histria de Mxic ;
Civilitzacions precolombines.
Vegeu tamb: Civilitzacions precolombines a Amrica i Mesoamrica;

El territori mexic fou descobert i habitat per grups de caadors-recollectors fa ms de 30.000 anys. L'agricultura s'hi desenvolup a prop del 9000 aC, tot i que el cultiu del blat de moro comen el 5000 aC. Les primeres mostres de terrisseria daten del 2500 aC, la qual cosa marca el comenament de la civilitzaci mesoamericana, ja que defineix l'establiment de societats sedentries.  Els grups del nord de Mxic, la regi d'Aridoamrica, continuaren subsistint per mitj de la recollecci i la caa, mentre que al centre-sud de Mxic, la regi de Mesoamrica, amb el desenvolupament de l'agricultura, s'hi establiren societats complexes com la cultura olmeca. 

A Mesoamrica tamb es desenvoluparen els sistemes d'irrigaci que permetrien l'estratificaci de les societats. El 100 dC, la ciutat de Teotihuacan es convert en el centre urb ms important de la regi, i estengu a seva influncia des del Nou Mxic fins a Costa Rica. Amb una superfcie de 20 quilmetres quadrats, s'estima que la poblaci de la ciutat era entre 125.000 i 200.000 habitants. Les runes de la majestuosa ciutat, inclouen la Pirmide del Sol i la Calada dels Morts. Amb el pas dels segles, la ciutat perd el seu poder, mentre que el mn del Perode Clssic Mesoameric comenava a desintegrar-se. El 750 dC la ciutat fou cremada i el territori fou envat per les tribus txitximeques del nord. 

Durant els segles X i XI, el centre de Mxic fou dominat per la civilitzaci de Tollan-Xicocotitlan, ms coneguda com a Tula, la capital dels tolteques. A Tula aparegueren els primer guerres professionals organitzats en germandats que s'identificaven amb noms d'animals, com ara els guerrers guila, els guerrers jaguar o els guerres coiot. Hi ha evidncia que els tolteques practicaren els sacrificis humans. La ciutat establ vincles importants amb altres regions de Mesoamrica, en especial amb la pennsula del Yucatn, on es trobava la ciutat maia de Chichn Itz. Els maies, per la seva banda, ja havien desenvolupat una poderosa civilitzaci des del 100 aC que arribaria al seu zenit entre el 600 i el 900 dC. Els maies bastiren majestuosos centres cerimonials que incloen l's d'arcs de mnsula i la pintura de frescos; aix com la construcci d'observatoris. Les tcniques agrcoles dels maies foren molt avanades, aix com el seu coneixement matemtic i astronmic. Els astrnoms maies desenvoluparen el que seria el calendari ms acurat del mn d'aleshores. 

Els mexiques, posteriorment coneguts com a asteques, foren l'ltima tribu nahua a emigrar del nord a Mesoamrica. Desprs d'un llarg pelegrinatge, i segons la seva llegenda, guiats pel seu du, Huitzilopochtli, fundaren el 1325 la ciutat de Mxico-Tenochtitln (avui dia la ciutat de Mxic), sobre el lloc on havien trobat la imatge d'una guila devorant un serp sobre un cactus la senyal del seu du imatge que es representa en la bandera de Mxic. Els asteques s'aliaren amb els senyorius vens de Texcoco i Tacuba, aliana que seria coneguda com la Triple Aliana. Posteriorment, conqueriren el centre de Mxic, i el seu imperi s'estengu des de les costes del Pacfic de l'estat actual de Guerrero, part d'Oaxaca, fins al Soconusco, sobre la frontera de l'actual Guatemala. Noms els purpetxes, els tlaxcalteques i alguns senyorius mixteques romangueren independents del domini asteca. L'imperi asteca fou, principalment, un imperi tributari; l'administraci de les regions conquerides era responsabilitat de la noblesa originria i local, que noms havia de rendir comptes i els tributs als governants de Tenochtitlan. La ciutat prosper molt rpidament, i amb una poblaci de ms de 200.000, es va convertir en una de les ciutats ms poblades del mn d'aleshores.

El final de l'imperi fou rpid, abrupte i inesperat, i la regi seria radicalment transformada poltica i religiosament per l'arribada dels conqueridors. Els conqueridors arribaren a les costes de Mxic el 1519 i a poc a poc comenaren a endinsar-se en el territori, a la recerca de la famosa Tenochtitlan i els rumors de l'abundncia d'or i altres materials preciosos que hi trobarien. Les notcies de la seva arribada i moviment foren portades al huey tlatoani Moctezuma Xocoyotzin o Moctezuma II, que els convid a visitar Tenochtitlan. Els asteques, sorpresos per les diferncies fsiques dels espanyols, pensaven que eren un poble enviat per aquest du (i alg d'ells, potser, el du mateix), i al comenament no els resistiren. Quan fou evident que no eren dus, s'oposaren. Desprs de ser derrotats en la primera batalla, els conquistadors finalment assetjaren la capital de l'imperi, Tenochtitlan, en una autntica batalla naval, i van conquistar-la el 13 d'agost, 1521 amb el suport dels tlaxcalteques i altres tribus que havien estat subjugades pels asteques i que en volien la llibertat. La ciutat fou gaireb completament destruda. Aquest esdeveniment es recorda com el "dolors naixement del poble mests que ara s Mxic".

La Nova Espanya.
Article principal: La Nova Espanya;

Les primeres dcades del domini espanyol foren devastadores per a les poblacions indgenes. Les guerres, l'esclavatge dels sobrevivents, i les pandmies de les malalties desconegudes al Nou Mn i portades pels conqueridors que serien decisives en llurs victries mataren a prop del 90% de la poblaci originria de Mesoamrica.

Els espanyols exploraren i colonitzaren, al llarg dels segles XVI i XVII les regions al nord i al sud de Mesoamrica, des de Califrnia i Utah fins Costa Rica.  El territori, batejat com la Nova Espanya, fou administrat com a virregnat. Amb el descobriment de nombroses mines de plata, aix com el desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia, i l'arribada de nombrosos immigrants de la pennsula Ibrica, la Nova Espanya prosper econmicament, fins convertir-se en la possessi ms poblada i ms rica de l'Imperi Espanyol, amb 6 milions d'habitants, tot just abans de la seva independncia. De la Nova Espanya depenien les administracions de Centreamrica, Cuba i les illes del Carib, Veneuela per un perode de temps,  i les Filipines. 

La invasi napolenica d'Espanya, el 1808, i la destituci del rei Ferran VII, i la inestabilitat poltica del a metrpoli, foren propcies a les revoltes i les demandes d'autonomia de les colnies espanyoles a Amrica. Tot i que s'organitzaren diverses juntes en les ciutats principals dels virregnats d'Amrica, les juntes de Mxic no declararen l'autonomia, ja que la poblaci peninsular i criolla, la burgesia, el clericat i els terratinents es beneficaven de l'estat de les coses.  No obstant, el 16 de setembre, 1810, el mossn Miguel Hidalgo y Costilla promulg el "Crit de Dolores", demanant la igualtat de les races i  la redistribuci de la terra, dia que es celebra ara com el comenament de la independncia de Mxic. La insurrecci, en essncia una revolta popular, fou derrotada rpidament, i Hidalgo fou decapitat. Altres guerrillers es revoltaren com ara Jos Mara Morelos i Vicente Guerrero.  Amb el retorn de Ferran VII al tron Espanya, les tropes espanyoles s'enfortiren i derrotaren la rebelli de Morelos, afusellat el 1815. Les forces guerrilleres, cada vegada ms dbils, es replegaren a les muntanyes. 

El 1820, els constitucionalistes a Espanya obligaren Ferran VII a restaurar la constituci liberal de Cadis, que no era ben vista pels conservadors de Mxic, ja que temien que les reformes liberals afectessin llurs privilegis econmics, religiosos i socials. Per tant, i en un canvi inesperat de sort, les forces realistes, sota el comandament d'Agustn de Iturbide, en comptes de sufocar els romanents revolucionaris, pactaren amb ells la independncia de Mxic. El 1821, es promulg el Pla d'Iguala, que declarava la independncia de Mxic, sostenia la religi catlica, i la uni de tots els habitants del territori espanyols i mexicans. Aquest pla tamb fou conegut com el "Pla de les Tres Garanties". L'organitzaci poltica del pas seria la monarquia constitucional, amb el nom d'Imperi Mexic, sota el mateix Ferran VII per amb un parlament independent creant una espcie de Commonwealth o sota algun altre prncep de la corona espanyola. Els exrcits "trigarants" entraren a la ciutat de Mxic el 24 d'agost, 1821, una junta redact la Declaraci d'independncia de Mxic, i el virrei, Juan O'Donoj sign el Tractat de Crdoba, per mitj del qual oficialment es reconeixia la independncia de Mxic.

Mxic independent.

L'Imperi Mexic, al qual s'afegiren les intendncies de Yucatn i Guatemala, fou efmer. Ferran VII no accept el tron de l'Imperi, ja que el govern espanyol desconeixia la independncia de Mxic; i cap altre prncep europeu en gos prendre el tron. Per una suposada invitaci del Parlament mexic en nom del poble, Agustn de Iturbide fou coronat com a emperador de Mxic el 1822. No obstant, tan bon punt la independncia s'havia assolit, les diferncies entre els republicans liberals i els monrquics conservadors s'accentuaren. El 31 d'octubre de 1822, l'emperador dissolgu el Congrs, la qual cosa provoc la revolta victoriosa dels republicans. El 1824, es redact una constituci, i Mxic es convert en una repblica federal, amb el nom dels Estats Units Mexicans. Les provncies i intendncies es convertiren en estats constituents de la federaci o territoris, llevat de la intendncia de Guatemala, que se'n separ, per formar un Estat independent, les Provncies Unides d'Amrica Central. 

Les primeres dcades de la repblica foren molt inestables, amb lluites de poder entre els federalistes i els centralistes, i una economia devastada per la guerra. El 1836, els centralistes arribaren al poder. Els centralistes  reemplaaren la constituci federal per una per una srie de lleis centrals, per la qual cosa, diversos estats es revoltaren, com ara Texas, Yucatn, Zacatecas i Nuevo Len, que amenaaven amb declarar la independncia fins que no es restaurs el federalisme. Texas, habitat majoritriament per immigrants angloparlants, aconsegu independitzar-se el 1836 i fou annexat pels Estats Units el 1845. Pocs anys desprs, aprofitant la confusi quant als lmits territorials de Texas, els Estats Units envaren Mxic en la Guerra d'Intervenci Nord-americana, a la fi de la qual prengueren gaireb la meitat del territori mexic, corresponent als actuals estats de Califrnia, Arizona, Nou Mxic, Colorado, Nevada i algunes seccions d'Utah i Wyoming, en el Tractat de Guadalupe-Hidalgo.

La decepci amb el retorn de Santa Anna a la presidncia i un segon breu rgim inconstitucional, produ un aixecament armat conegut com la Revoluci d'Ayutla desprs de la qual es promulgaren una srie de reformes liberals i una nova constituci federal el 1857. Aquestes lleis, conegudes posteriorment com les Lleis de Reforma, feien una separaci d'Esglsia i Estat, i afect els interessos dels conservadors i del clericat, la qual cosa produ una guerra civil, coneguda com la Guerra de Reforma que acabaria amb la victria dels liberals. Amb una economia en bancarrota per les guerres anteriors, el govern declar la cessaci temporal dels pagaments del deute extern; el Regne Unit, Espanya i Frana, amenaaren d'envair Mxic, fins que no torns a fer-ne els pagaments. El Regne Unit i Espanya es retiraren, per Napole III ja tenia altres plans. El 1863, el pas fou envat per Frana que volia establir a l'arxiduc Ferran Maximili d'Habsburg com a emperador de Mxic amb el suport del clergat catlic i els conservadors mexicans. Aquest govern, que ressuscitava l'Imperi Mexic no va ser reconegut pel govern republic exiliat al nord i encapalat per Benito Jurez. Desprs de tres anys de lluita, i amb la retirada del suport francs al govern de Maximili, Jurez sort victoris i restaur el govern republic el 1867. 

Porfirio Daz, un general republic durant la intervenci francesa, govern Mxic de 1876 a 1880 i de 1880 a 1911 en diverses reeleccions consecutives. Aquest perode de govern, conservador i progressista, conegut com el Porfiriato o Pax Porfiriana, es caracteritz per assoliments econmics sorprenents acompanyats d'inversi i immigraci estrangeres, el suport a les arts i les cincies, i tot alhora, una greu desigualtat social i repressi poltica. Desprs d'un flagrant frau electoral el 1910, Francisco I. Madero convoc el poble a aixecar-se en armes, iniciant aix la Revoluci Mexicana. El 1911, Daz renunci i Madero fou elegit com a president, per fou assassinat en cop d'Estat encapalat pel general conservador Victoriano Huerta desprs d'una reuni secreta amb l'ambaixador nord-americ Henry Lane Wilson, el 1913.  La guerra armada recomen, amb generals populars com Pancho Villa i Emiliano Zapata, que representaven els camperols, cadasc amb un exrcit de seguidors. Un tercer exrcit, l'exrcit constitucionalista, encapalat per Venustiano Carranza venc les forces del dictador i unific tots els generals revolucionaris. Convoc un Congrs Constituent per esmenar la constituci i incloure-hi les premisses socialdemcrates que inspiraren la revoluci. El text resultant fou una nova constituci, encara vigent, promulgada el 1917. Carranza fou assassinat el 1920 i fou succet per lvaro Obregn i aquest per Plutarco Elas Calles. Obregn fou reelegit el 1928, per fou assassinat abans de prendre el poder. Calles decid unir tots els corrents poltics emanats de la Revoluci en un partit, el Partit Nacional Revolucionari (PNR) predecessor del Partit Revolucionari Institucional, que es convertiria en el partit poltic ms influent de la poltica mexicana durant els segents setanta anys.

Mxic contemporani.

Amb la uni de les faccions revolucionries, Mxic assol l'estabilitat poltica i social per emprendre el cam del creixement econmic; de fet, el perode  de 1930 a 1970, marcat pel desenvolupament econmic s conegut pels historiadors com el "Miracle Mexic". El Partit Nacional Revolucionari es transform en el Partit de la Revoluci Mexicana durant el govern de Lzaro Crdenas, que aconseguiria el suport dels sindicats obrers i agrcoles en donar-los veu dins el partit mateix. El 1938, Crdenas nacionalitz la indstria petroliera. 

Desprs de la derrota de la Repblica espanyola en la Guerra Civil, Mxic obr les portes als refugiats i exiliats, entre els quals un gran nombre de catalans, que tingueren un paper molt important en la vida econmica, i en les cultures i les arts mexicanes. El 1968 tingu lloc, poc abans de la inauguraci dels Jocs Olmpics d'estiu a la ciutat de Mxic, un gran moviment estudiantil, com ja havia ocorregut a moltes altres ciutats del mn. La revolta estudiantil sofr la brutal repressi de l'Exrcit coneguda com la Massacre de Tlatelolco, el 2 d'octubre. 

El govern realitz, per mitj de l'endeutament, grans inversions en la indstria petroliera durant la dcada de 1970, en qu els preus del petroli es trobaven en mxims histrics, per tal de revitalitzar l'economia. Com a empresa nacionalitzada, les entrades del petroli permeteren que el govern del president Luis Echeverra emprengus programes de benestar social. No obstant a causa de la dolenta administraci de les despeses pbliques, i de la caiguda abrupta dels preus del petroli al comenament de la dcada dels vuitanta, amb una puja substancial de les taxes internacionals d'inters, Mxic entr en una greu recessi econmica i es declar incapa de complir amb els pagaments del deute extern. El seguiren les grans economies de Llatinoamrica.

El 1988 es present, Cuauhtmoc Crdenas, fill de l'ex president Lzaro Crdenas, com a candidat d'oposici al PRI, i es convert en una amenaa seriosa i en un possible guanyador. No obstant, obtingu el segon lloc en unes eleccions marcades per acusacions de frau electoral, en qu Carlos Salinas de Gortari fou declarat guanyador. Salinas emprengu un ambicis programa liberal que aconsegu reduir substancialment la inflaci; renegoci el deute extern, privatitz la majoria de les empreses pbliques, llevat de les empreses elctrica i petroliera, i propos una modificaci de la llei per a convertir els ejidos, propietats agrcoles comunals, en propietat privada. El 1992, sign el Tractat de Lliure Comer d'Amrica del Nord amb els Estats Units i el Canad, el qual entr en vigor el 1994. Aquell any, tanmateix, s'aixec l'Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.

A causa d'un increment desmesurat de les despeses governamentals i del compte corrent, en conjunci amb una fuga de capitals, el pas entr en una greu recessi econmica el 1995. El president Ernesto Zedillo, aconsegu un prstec dels Estats Units i del Fons Monetari Internacional. El pas sort de la crisis el 1996; entre 1996 i el 2000, la taxa de creixement mitj fou del 5 per cent anual. El 1997, cap partit poltic aconsegu majoria absoluta en el Congrs de la Uni, per primera vegada des de la fi de la Revoluci Mexicana, i el 2000, Vicente Fox, candidat d'oposici, es convert en el primer candidat del Partit Acci Nacional (PAN) a ser elegit com a president federal.  El 23 de mar, 2005, els presidents del tres pasos nord-americans van signar la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amrica (SPP), un pas cap a una major integraci comunitria.

En les eleccions federals del 2006,  Felipe Caldern (PAN) guany Andrs Manuel Lpez Obrador (PRD), per un marge de vots molt estret; Lpez Obrador impugn els resultats i es refus a acceptar la victria de Caldern. Desprs de dos mesos d'incertesa, el Tribunal Electoral dictamin la victria de Caldern, el qual prengu el crrec l'1 de desembre, 2006, tot i que Lpez Obrador es refus a reconixer els resultats i el govern de Caldern. Caldern emprengu una srie de reformes estructurals, que incloen una reforma tributria i fiscal, una reforma judicial, i una reforma a les pensions, totes tres aprovades pel Congrs durant els primers dos anys del seu mandat. A ms, emprengu una lluita contra el narcotrfic amb la controvertida participaci de l'Exrcit i les forces armades mexicanes.

Vegeu tamb.
Estats de Mxic per IDH;

 Notes i referncies.


 Enllaos externs.


Govern de Mxic, en castell;
Web del President de Mxic, en castell;
Instituto Nacional de Estadstica, Geografa e Informtica, en castell;
Consulat de Mxic a Barcelona;
Orfe Catal de Mxic;


























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6882" title="Llus Llach i Grande" nonfiltered="4448" processed="4422" dbindex="4453">



Llus Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) s un msic i cantautor catal que va pertnyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Can. Com a artista engatjat, ha estat un referent,no solament musical, sin tamb intellectual de tres generacions.

Biografia.
Infantesa a Verges.

Fill d'un metge de poble, de famlia de terratinents, que va aconseguir plaa en el poble empordans de Verges, i de mare mestra nascuda a Porrera i que havia rebut una educaci burgesa a Barcelona. Va viure la seva infncia a aquest petit poble situat al Baix Empord, comarca de la qual sempre s'ha declarat un enamorat. No ha perdut mai aquestes arrels i encara avui participa cada setmana santa a la famosa process de la Dansa de la Mort i t una residncia al poble ve de Parlav.

Segons paraules del propi Llus Llach, la persona que va introduir la msica a casa seva va ser la seva mare. Tant Llus com el seu germ Josep Maria feien servir la seva guitarra fins que a l'edat de quatre anys veu entrar un piano amb el que Llus comena a compondre les seves primeres melodies aproximadament dos anys ms tard. Observant la bona oda del seu fill, confien la seva educaci musical a Quim Gil, pel que fa al solfeig, i Lau Roure i la seva esposa Montserrat.

Als 9 anys (1957) es trasllada a Figueres per a continuar els seus estudis internat al collegi de La Salle, on es refugia en el mn de la msica passant hores i hores sol davant el piano. El contraps a aquest mn solitari el troba els estius anant al poble de la mare, Porrera, on coneix Jorgina Domnech que l'apropa a la msica dels chansonniers francesos, i de manera especial Jacques Brel. A ella li dedic l'any 1968 la can d'amor Per un tros del teu cos. Tanmateix, la seva primera can, Que feli era, mare, amb lletra del seu germ, s del voltant de 1965.

Els Setze Jutges.

El 1963, a l'edat de 16 anys, va a estar a Barcelona per estudiar el preuniversitari i posteriorment fer estudis d'enginyeria. Dos anys desprs, s'inscriuria a la Facultat d'Econmiques, estudis que abandona per cursar el que segons ell seria la seva universitat: s'integra al moviment de la Nova Can incorporant-se a Els Setze Jutges, grup del qual va ser l'ltim component. Albert Mallofr, crtic musical de La Vanguardia ho comentava aix:
Llus Llach s, dels tres nouvinguts, el ms jove. Ignorem si en edat, per artsticament s molt ms jove que els seus dos companys. Els seus texts i la seva composici musical sn tpics productes de joventut. Sn tendres i nets, per encara innocents i primaris. El seu estil interpretatiu manca de perfil contrastat i se li nota sovint un accent (un accent estilstic) ms del Poble Sec que de Verges. I si diem del Poble Sec no s a la lleugera, sin per alludir a un membre molt conegut de la can popular actual. Llus Llach s un artista que comena i la seva trajectria desembocar en un port o altre i ser ms o menys llarga i fructfera a mesura que es vagi desenvolupant la seva personalitat. Com ara s molt arriscat un pronstic, noms es pot donar-li la benvinguda i desitjar que la seva vocaci no perdi l'estmul.

El seu debut el va fer el 22 de mar de 1967 a Terrassa, concert en el qual, segons ha explicat sovint, es pass tot el temps amb els ulls tancats i amb les cames tremolant. El novembre del mateix any, actua al costat de Raimon a la plaa de braus de les Arenes.

El 1968, any del maig francs, del qual es considera fill, s per a Llach el de l'arribada de l'xit popular amb L'estaca (Concntric). Els censors aprovaren aquesta can a la vuitena volta que Llach la va presentar, aix si, va ser aprovada amb un altre nom,"Ahir". Aquest himne de reivindicaci dels Pasos Catalans va ser prohibit l'any segent, per ja era un cant popular. Joan Molas i Nria Batalla es converteixen en els seus representants, acord que perdurar fins el desembre de 1990.

El novembre participa al Festival de la Can de Barcelona amb la can A cara o creu, interpretada tamb per Dolors Lafitte i composta per Josep Andreu Forns i Lle Borrell) i aconsegueix el segon lloc. Entre els assistents hi havia un representant de CBS a Espanya, que li ofereix fitxar per la multinacional per cantar en castell. Desestima l'oferiment i signa un contracte amb un petit segell discogrfic catal, Concntric, que tenia com a nic objectiu mantenir vives la llengua i cultura catalana enfront la dictadura franquista. Amb aquesta discogrfica grava el seu primer disc amb les canons Que feli era mare, La barca, En Quitero i El Parc.

L'any segent, grava el seu primer llarga durada: Els xits de Llus Llach, reeditat posteriorment amb el ttol Les seves primeres canons. La popularitat del cantant va pujant i amb el tema Irene, ja amb la discogrfica Movieplay i la producci musical de Joan Molas, assoleix les 100.000 unitats venudes del disc que l'integra. Irene neix d'un desengany amors amb una noia francesa que estiuejava a l'Escala i que li obre les portes de tots els canvis que s'estaven produint a Frana. Si Irene constitueix una can d'indubtable ganxo comercial, s tamb un interessant retrat de les inquietuds de la joventut d'aquell moment, com
ho sn tamb Despertar i Res no ha acabat, mentre que Temps i temps... s, possiblement, la millor de totes les canons interpretades fins llavors per Llus Llach. Totes les canons foren escrites pel propi intrpret, a excepci de l'ltima, amb lletra de Josep M. Andreu i
msica de Llach.

El 13 de desembre de 1969, es va presentar en solitari al Palau de la Msica Catalana on es va consolidar com un dels millors cantautors del moment amb una popularitat creixent a tots els nivells. En aquest recital L'estaca s cantada noms pel pblic perqu era prohibida. El disc Ara i aqu recull en directe la seva actuaci. El 26 de desembre canta per primer cop amb Laura Almerich, una part fonamental del seu acompanyament musical durant tota la seva carrera.

Exili a Pars.
Llus Llach comena a tenir un extens i variat repertori amb canons com Que feli era, mare!, La meva terra, Res no ha acabat, Jo s, Damunt d'una terra, El dia, Cant miner, Cels trencats, Cal que neixin flors a cada instant, El bandoler, Per un tros del teu cos, Irene, Jo tamb he dormit a l'alba, Tot sovint escolto histries que em parlen d'esclaus, Cop de destral, Aquell vaixell, Respon-me, Cinquanta estrelles, i amb la interpretaci de L'estaca amb msica sola.

Possedor d'una singular personalitat artstica, coneixedor com pocs de l'autntica sensibilitat popular i home conscient del seu paper social com a autor i intrpret de noves canons populars, Llus Llach era, probablement, una de les ms suggestives personalitats de la msica ms moderna popular d'aquells moments.

A partir d'aquell moment, Llach s vctima de prohibicions i persecuci intellectual. El novembre de 1970, viatja a Cuba i participa en un recital on critica la poltica de Franco, cosa que provoca que l'ambaixador espanyol abandoni la sala. De retorn, i desprs de ser ajornat repetides vegades, el 6 de desembre, Llus fa el seu debut al teatre Monumental de Madrid, el primer recital ntegrament en catal en un local comercial. Ambds fets li van ocasionar dures prohibicions: durant quatre anys no podria cantar a l'Estat espanyol, tret de Catalunya. El 12 de desembre se li prohibeix un recital a la final del I Premi Revelaci de Can al Pas Valenci, a Valncia, on participava com a artista convidat. La seva situaci professional es fa insostenible i decideix exiliar-se a Pars al costat dels seus representants. Teresa Rebull el presenta a Paco Ibaez i a Mikis Theodorakis.

El 1972 es publica el seu tercer disc de llarga durada Com un arbre nu, i els anys 1973 i 1974 veuen la consagraci de Llus Llach fora de Catalunya amb les seves actuacions a l'Olympia de Pars. El disc eren nou canons de contextura diferent per unides pel mateix esperit i enfilades en una sola unitat homognia. s, sense cap dubte, el volum ms interessant per la seva concepci i el ms ben aconseguit de quants se n'havien creat al pas ltimament. s, a ms, un tot harmnic ja que no es pot en rigor destacar una can per sobre de les altres en una estimaci qualitativa, ni es troba en el treball global de Llus Llach el menor desequilibri tant en la construcci dels texts com a les seves partitures.

Debut a l'Olympia.
El debut a Pars es port a terme el 21 de gener de 1973, i els crtics diuen tots que fou una de les seves millors actuacions fins aleshores. Si b el pblic era predominantment catal, tamb hi assistiren molts francesos, i la reeixida signific el triomf definitiu tant de Llus Llach com de la Nova Can a Pars.

Al llarg de gaireb dues hores d'actuaci, el jove i entusiasta cantautor empordans va oferir un magnfic recital, tot ell quallat d'encerts. Partint d'un suport en aparena mnim, acompanyant-se ell mateix a la guitarra, en algunes ocasions al piano, amb el suport instrumental de Laura Almerich a la guitarra, Rafael Ortiz al contrabaix i Jordi Gener al tromb, el viol i la percussi, va ser una mostra molt eloqent de les seves extraordinries condicions com a autor i intrpret dins de la lnia que feia ja mitja dotzena d'anys que anava conreant dins i fora de Catalunya.

Durant la seva estada a Frana, torna en ocasions molt concretes i tamb canta a Sussa, Alemanya, Mxic. Precisament durant la seva estada a Mxic,  apareix a Catalunya l'esperat disc long play (produt per Joan Molas) en el qual es recull bona part de l'actuaci de Llus
Llach al fams Teatre Olympia. Encara que la majoria de les canons de l'lbum ja havien estat gravades en anteriors discs, aquest volum inclou un inters renovat, i no noms com a document
sonor d'una efemride important, sin tamb per la mateixa satisfacci que produeix la seva audici intrnseca. Llus Llach canta amb nervi, amb tremp i amb profund poder de convicci, i no s simplement el com sin tamb el qu -i direm que molt especialment el perqu-, ja que en les canons hi ha com una fora continguda que, per el mateix, resulta incontenible. 

Desprs de 4 anys d'absncia a Barcelona, tret de petits recitals a les comarques, el 2 i 3 de febrer de 1974 torna a actuar al Palau de la Msica per presentar en directe les canons del seu nou disc I si canto trist. Els recitals tingueren una molt bona recepci tant de pblic com de crtica, que li reconegu un gran pas en la seva maduresa artstica, destacant especialment el seu pas de la guitarra al piano i que per primer cop hagus optat per musicar textos d'altri ( de Salvat-Papasseit i Can a Mahalta de Mrius Torres). Les cues arribaren a ser excepcionals i tothom coincidia en qu la tanda de recitals podia haver-se allargat una setmana ms.

El Palau es va omplir de bat a bat d'una multitud entusiasta i fervorosa, qua no va estalviar els seus aplaudiments. Poesia cvica i lirisme contingut amb una clara expressi d'idees i conceptes manifestats amb la fora comunicativa que dna l'ntim convenciment. Concebut i presentat tot amb elegncia, l'escenari i junt al protagonista, un conjunt instrumental redut per efica, integrat per 3 guitarres (incloent la del cantant), 2 contrabaixos (un doblant clarinet), una viola (doblant tromb), una flauta i una bateria, i un piano, per al propi Llus Llach, amb el qual es va acompanyar en algunes de les canons. 

Un mes desprs torna a actuar a l'Olympia, aquesta vegada compartint escenari amb Francesc Pi de la Serra, tornant a obtenir un gran ress a Catalunya a causa de les circumstncies poltiques que es vivien. s tamb en aquest perode que apadrina a Ramon Muntaner, al qual Joan Molas produiria el seu primer disc.

TVE enregistra un recital ofert en la campanya del Grec d'aquell any, per la seva emissi s ajornada a ltima hora perqu el cantant s'havia dirigit al pblic ntegrament en catal.

Viatge a taca.

El seu nou treball de l'any 1975, Viatge a taca, basat en textos de Kavafis, es converteix en el seu disc ms venut fins aleshores amb 150.000 cpies. Amb aquest disc inicia la collaboraci en els arranjaments de Manel Camp i amb el bateria Santi Arisa, ambds manresans i antics components de Fussion.

La seva presentaci es feu el 7 de maig al Palau de la Msica i a les vint-i-quatre hores de posar-se les entrades a la venda ja s'havien exhaurit. El dilluns 12 de maig, el cantant va ser conduit per la policia des de l'hotel on s'allotjava aquells dies, amb motiu dels seus recitals al Palau, fins a la Jefatura Superior, on va haver de declarar i no va sortir fins a dues hores ms tard. L'interrogatori es va centrar en el primer recital quan el cantant, que tenia prohibit fer cap repetici de les seves canons, desprs de que el pblic aplauds durant ms de vint minuts, va tornar a sortir per dir que no en podia cantar cap ms. 

L'esdeveniment previst en principi per a sis actuacions, finalitz a la cinquena, quan se li prohibeix un bis, se'l det i se'l porta a la Comandancia Superior de Polica. Mentre, el pblic va abandonant el Palau cantant a cor L'Estaca. Se li prohibeix seguir amb els recitals, se li imposa una multa de 100.000 pessetes, i durant ms de vuit mesos van ser prohibides totes les seves actuacions a l'Estat espanyol. L'aleshores governador civil de Barcelona, Rodolfo Martn Villa, ho justifica per les reiterades infracciones al reglamento de espectculos, que prohbe terminantemente que los artistas se dirijan al pblico y establezcan dilogo con l, caso que el seor Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones y a la legislacin vigente.

Mentre persisteixen les prohibicions a l'interior (ms de 75), Llach es torna a refugiar a l'estranger. El mes d'agost actua a Londres, una altra vegada a l'Olympia, a Veneuela, i el Thatre de la Ville de Pars li ofereix un contracte per actuar durant quinze dies. Tot Pars s ple de psters amb la imatge de Llach. Coincidint amb aquestes actuacions, mor Franco.

Canta a la TV francesa al costat del mtic Georges Brassens en un programa de cap d'any a Aviny i de gran audincia.

Gener de 1976. 

El 15 de gener de 1976, gaireb dos mesos desprs de la mort de Franco, Llus Llach torna a reaparixer desprs de molts anys de prohibici en solitari en tres grans recitals al Palau d'Esports de Montjuc on va demostrar contundentment el seu poder de convocatria amb l'assistncia d'unes 30.000 persones. 

 L'esperat recital al Palau Municipal dels Esports es va desenvolupar amb un xit explosiu. Molt abans de comenar, l'ampli local estava ja omplert de pblic expectant, en el que s'hi trobaven molts dels personatges ms rellevants del mn de les lletres, les arts, del teatre, del cinema, de l'esport, de la poltica i, en general, amb un predomini massiu de la joventut. En un ambient caldejat i bullicis, amb flamejar de banderes, de pancartes, de llumins, crits, cants, visques i aplaudiments, l'aparici del cantant desprs de vuit mesos de no poder actuar a Barcelona. Aquest silenci fors, va ser saludat amb una estrepitosa ovaci, tot el pblic posat dempeus, en una demostraci efervescent d'adhesi emotiva.

Llus Llach, emocionat per molt ser al mateix temps, va dur a terme un recital perfecte, corejat
sovint pel pblic, que ratificada successivament diversos frases de les seves canons amb aplaudiments. En la primera part s'escoltaren les canons que durant molt de temps havien sofert restriccions en un passat no lluny, i que, malgrat aquesta limitada difusi, el pblic les
coneixia b, ja que va seguir el seu desenvolupament fidelment. Al final del concert, els aplaudiments no van cessar, el pblic posat dempeus, fins que Llus Llach, triomfant, va haver de repetir i bisar una i altra vegada. Llavors, els visques, els crits i totes les manifestacions es van canviar en un homenatge al destacat cantautor catal, revestit d'una patent aurola d'heroi popular.

Entre els ms e vuit mil assistents s'hi trobaven els principals representants del Consell de Forces Politiques de Catalunya i de les Terceres Vies: Ramon Trias, Josep Sol, Josep Pallach, etc., aix com Jordi Carbonell, Agust de Semir, el pare Llimona, el doctor Trueta, els cantants Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Raimon i un llarg etctera. Tamb hi assist el mossn Xirinacs. Al llarg de tot el recital els assistents cridaren Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia.

Aquests recitals sn recollits en forma de disc sota el ttol de Barcelona, gener del 76, tot un document sonor de la situaci i sentiments d'uns moments histrics. Per primer cop totes les seves canons passen la censura. Les primeres files les ocupen els representants de totes les forces poltiques i sindicals de l'oposici al franquisme. En principi previst per un nic concert, i vist que les entrades s'exhaurien rpidament, el promotor Oriol Regs aconsegueix de Martn Villa fins a tres sessions, prohibint ja la quarta.

Quinze dies desprs, el 31 de mar, Teresa Rebull, Pere Figueres i sobre tot Llus Llach van fer petit per primera vegada en la seva histria el Palau de Congressos de Perpiny amb ms de 1.200 localitats. Llach era conegut del pblic rossellons ja que solia donar almenys un recital a l'any en aquesta part de Catalunya. D'altra banda el cantant havia aparegut diverses vegades a les pantalles de les diferents cadenes de televisi franceses. El mateix passaria a la sala Loiola de Manresa el segent cap de setmana en dos recitals seguits i amb l'assistncia de 1.200 persones en cadascun que presenciaren un altre clamors xit musical. Aquest xit tant rotund i les consignes que es cridaven segurament van ser el motiu de la prohibici dels recitals del segent cap de setmana al Teatre Municipal de Girona.

El divendres 27 de febrer, Llach arriba a Santa Cruz per a realitzar dos recitals al teatre Guimer. Desprs que li fossin prohibits una vegada ms, el va visitar una comissi de professors de la Universitat, qui en nom del rector em van convidar a donar all un recital, concretament el diumenge. Llach accepta la proposta. Mentre, el rector va rebre ordre del cap superior de la policia que l'actuaci al recinte universitari tampoc no podia celebrar-se. Va replicar el rector dient que all era competncia exclusiva de les autoritats acadmiques, davant de la qual cosa el cap de la policia li va detallar que en cas que intents celebrar-se les forces de l'ordre ho impedirien. Davant d'aquesta situaci, el rector i la junta de govern de la Universitat de La Laguna van decidir presentar el seva dimissi. El dia 1 de mar, Llach s literalment expulsat de l'illa de Canries per la policia seguint una ordre oral del ministre de la Governaci.

Durant els dos mesos segents se li prohibeixen tots els recitals que tenia previst. Mentre, la Radio Nacional Noruega emet dos programes dedicats a Llus Llach. Tant la presentaci com les versions noruegues de les canons del cantant van crrer a crrec del professor Laif Sletsjo de la Universitat d'Oslo. Feia poc temps que aquest professor havia publicat en noruec sobre la figura del filsof Ramon Llull.

Finalment, el 7 de maig protagonitza un altre recital multitudinari amb ms de 10.000 estudiants al campus de la Universitat Autnoma de Barcelona.

El 31 d'agost es va celebrar un festival de Llus Llach al Grec, organitzat per l'Assemblea d'Actors i Directors. Un dies desprs, l'organitzaci rebia una multa de dues-centes cinquanta mil pessetes, per considerar-la responsable dels fets que van esdevenir i que, segons comunicaci del Negociat de Multes de la Jefatura Superior de Policia de Barcelona, en la que s'explicava que els motius de la sanci, varen consistir en que el recital es va transformar en una reuni pblica de carcter poltic, en la qual es van produir "actes contraris a l'ordre pblic, tals com crits repetits de significaci poltica, i es va exhibir una pancarta allusiva a una entitat poltica situada fora de la Llei i diverses senyeres subversives", entre d'altres crrecs.

A finals d'any posa msica a la primera obra estrenada al Teatre Lliure Cam de nit, 1854, escrita i dirigida per Llus Pasqual, espectacle sobre Josep Barcel i el bienni progressista (1854-1856).

Tanmateix, la transici noms havia fet que comenar i segueixen les prohibicions. Tamb comencen a haver-hi conflictes laborals com la vaga general del 3 de mar de 1977 a Vitria originada per l'acomiadament de setanta treballadors, que acaba amb la policia disparant indiscriminadament amb el resultat de 5 morts i 40 ferits, sota les ordres del ministre Manuel Fraga. Assabentat del fet, Llach es posa a treballar en una creaci inspirada en el dolor i en la desesperaci, neix Campanades a morts, estrenada a Euskadi Nord a finals del mateix any en un recital molt emotiu.

Llach afronta un nou repte en l'enregistrament del disc amb la incorporaci d'una orquestra simfnica dirigida per Manel Camp i la Coral Sant Jordi dirigida per l'Oriol Martorell. Aquesta cantata fnebre est plena de tensi i tragdia, reflex del moment. A la segona cara, destaca sobretot la popularssima Laura. Quatre mesos desprs d'aparixer ja se'n havien venut 250.000 cpies.

Escriu la banda sonora de la pellcula Borrasca dirigida per Miguel ngel Rivas i rodada en part a Torroella de Montgr. En una havanera hi feu cantar Els pescadors de L'Escala.

Companys, no s aix.

Els esdeveniments poltics que es van succeint, el 1977 s l'any de les primeres eleccions democrtiques, coincideixen amb un perode de reflexi de Llus ajudat pel descans d'una travessia. Fins i tot el seu pare es veu obligat a escriure la segent carta al director de La Vanguardia:
Davant de les insistents trucades i cartes preguntant per l'estat de salut del meu fill, Llus Llach, li agrairia insers aquesta carta en el peridic de la seva digna direcci. Com a metge puc afirmar que el meu fill no pateix ni va patir mai cap malaltia i que un recent examen mdic ha confirmat molt satisfactriament el que dic. No comprenc a qui interessa propagar tals rumors ni el perqu. Agraeixo molt sincerament l'inters dels que s'han interessat per ell.

Desprs de tres recitals a Madrid, i diversos per altres provncies, el 20 de maig de 1978 inici una gira per terres d'Amrica incloent actuacions a Cuba -pas que ja va visitar el 1969-, Mxic i Califrnia. El gruix dels recitals estava format pel disc El meu amic el mar que acabava de treure, carregat de ressonncies empordaneses, amb una nova tendncia a l'intimisme i mediterranetat en els seus treballs i que coincidia amb els seus trenta anys de vida i deu com a cantautor. Del 27 d'octubre al 12 de novembre de 1978 el presenta al teatre Romea.

Aquest disc s important en la carrera de Llach en el sentit que significa un cert trencament en la seva condici de mite i portaveu d'una collectivitat. De fet, a partir d'aquell moment, el cantant noms tornar a actuar en grans espais pblics en comptades ocasions, destacant el recital de Sant Joan de 1981 i especialment el del Camp del Bara de 1985.

Albert Mallofr va escriure aix sobre el disc a La Vanguardia:
Llus Llach ha fet una obra profundament autntica, impresionantement sincera, intimament reflexiva, expressivament introvertida, franca, lliure i espontnia. s un disc de llarga dureaci editat amb magnificincia tipogrfica per Ariola, que comprn vuit composicions originals, set de les quals tenen el mar com a fons de l'acci temtica. La restant, Companys, no s aix, s'ha afegit per raones bvies d'oportunitat.

Una vegada ms, Mallofr no va entendre a Llach, Companys, no s aix obria les portes del segent disc ms reivindicatiu Somniem, i que molestaria alguns sectors que consideraven que la Nova Can ja havia complert la seva funci i la poltica s'havia de deixar en mans dels poltics. Llus Llach, com la resta de components del moviment de la Nova Can, es veu apartat en la cursa per recuperar els drets perduts. Han passat a ser la punta de llana a fer nosa. s l'inici del final del moviment artstic. Tot ha canviat molt de pressa, fins i tot la seva imatge que ara se'ns presenta amb el front descobert, i Llach pensa en la seva retirada. s l'inici del final del moviment artstic. 

Per a aquests recitals, Llus Llach s'acompanya ell mateix al piano (en alguna fase a la guitarra) i es beneficia del concurs d'un luxs equip instrumental format per Manel Camp (teclats elctrics) Laura Almerich i Gabriel Rosales (guitarres), Manuel Rabinat (flauta) i Albert Moraleda (contrabaix).  A ttol anecdtic, a partir d'aquest recital Llus Llach es va presentar sense perruca.

L'aparici d'aquest disc coincideix amb la seva reaparici a Madrid, desprs de vuit anys de prohibici, i a Barcelona, desprs de tres anys de no actuar-hi. Els recitals es feren al Romea que, desprs de varies ampliacions, foren trenta actuacions amb el teatre ple de gom a gom. s la primera vegada que entre el pblic no hi ha ni crits, ni pancartes, ni la simbologia que durant tants anys van alimentar els seus concerts.

Al liceu.

El setembre de 1979 actua per primer cop al Liceu per presentar Somniem i s el primer cantant no operstic que hi actua, en dos histrics recitals. Inclou un poema calculadament  ambigu musicat, Criatura dolcssima de Joan Fuster, amb qui tingu una relaci d'amistat. El contingut del disc significa el retorn a la lluita, a la reafirmaci dels seus principis humans. Un dels discos ms estranys i desiguals del cantant, que tenia el convenciment que es tractava del seu testament musical, ja que preveia retirar-se un cop finalitzada la gravaci. Durant molts anys va ser una de les produccions que Llach ms estimava.

Llus Llach es va presentar a l'escenari vestint texans i camisa blanca i envoltat dels seus msics que vestien en consonncia llevat de Laura Almerich, que llua un elegant i auster vestit groc. La resta del conjunt era el mateix que avia actuat al Romea. El mateix Llus Llach es va acompanyar al piano en gran part de les peces del repertori.

Entre els anys 1978 i 1979, Llach se sentia descontent amb els seus resultats artstics al no poder desenvolupar la seva feina en bones condicions tcniques. De fet, Llach comunica la seva decisi de plegar als seus mnagers Joan Molas i Nria Batalla que li aconsellen que no ho digui pblicament. Va ser un bon consell perqu al cap de 8 mesos s'ho repensa i decideix tornar a cantar. Un dels principals motius del retorn s el reconeixement internacional que va suposar rebre l'any 1979 el premi Luigi Tenco com a millor cantant estranger, i el testimoni hum dels integrants del Club Tenco que l'animen a continuar. El jurat va estimar que Llach havia "contribut, amb una tena i constant activitat, al naixement i evoluci de la nova can catalana reivindicant una identitat cultural". El premi li fou lliurat a Sanremo durant el festival de la can d'autor del mes de setembre.

El mar de 1980  presenta a Pars el seu llibre Catalunya viure, escrit en francs amb la collaboraci de dos periodistes gals, l'occit Marc Legras i el bret Jacques Erwan.

L'any 1980 s un any de transici tant pel que fa al nombre de concerts com en noves publicacions. Canta a Alemanya, Blgica, Itlia i Frana. Tamb s l'any e les primeres eleccions al Parlament des de la Repblica i Llach s presenta de forma anecdtica amb el nmero 17 de Girona per Nacionalistes d'Esquerra. 

En el curs d'una petita gira per Frana i Blgica de finals de mar de 1981, Llus Llach va presentar a les matines del Thatre de la Ville, a Pars, la nova obra potica i sobretot musical de Verges 50, en la que destilla l'essncia dels records i les fantasies de la seva infncia empordanesa amb una primera cara totalment instrumental on destaquen els arranjaments de Manel Camp, i amb una segona cara que acaba amb una de les seves millors canons Pas petit. A Catalunya fou presentat en diversos concerts realitzats al Teatre Grec i al Palau amb la collaboraci de la Banda Municipal de Barcelona dirigida per Albert Argudo.

Aquest 1981 torna a ser un any de gran activitat. Amb el complement de Marina Rossell torna al mes de mar amb tres concerts al Thatre de la Ville. Per Sant Joan participa en el magne recital del Camp Nou. I, malgrat portar ja sis anys de la mort del dictador, tingu novament problemes amb TVE en ser-li prohibit un programa especial. Llach reclama danys i perjudicis a la televisi espanyola, finalment guanya el judici i s indemnitzat.

De fet, el comproms tic del cantant continua, malgrat les reticncies de la classe poltica, i en un acte del 8 de gener de 1982 a la Nau del Clot afirma: ...els que som nacionalistes radicals, en som per principi, per obligaci i amb orgull. 

Amb I el somriure, la revolta (1982) comena la seva collaboraci amb Miquel Mart i Pol, amb una primera part cantant els seus versos. El disc es presenta al llarg de vint actuacions al Poliorama, i els guanys del primer foren lliurats a Amnistia Internacional a Catalunya. En aquest disc Llach utilitza per primera vegada a fons els sintetitzadors.

Aquest mateix any, la Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi, que recull la seva mare, per la qual va ser un gran regal del seu fill dos anys abans de la seva mort. El premi se li conced per haver servit amb dignitat i fidelitat a Catalunya en el moviment de la Nova Can Catalana, i per haver-la enriquit amb composicions d'una gran tendresa emotiva i d'un gran aire pic, sempre, tanmateix, al servei d'una obsessiva idea de llibertat, d'amor, i de fraternitat i de justcia.

El gener de 1983, en un concert al Palau dels Esports pro-damnificats per les inundacions, actuen per primera vegada plegats Raimon, Joan Manuel Serrat i Llus Llach.

El 1984 surt l'lbum T'estimo que inclou una can ambigua de gran fora: Amor particular. L'Acadmia francesa del Disc li atorga el Premi al millor Compositor de l'Any.

L'any 1985 comenava de nou amb una tanda de concerts al Thtre de la Ville de Pars, obtenint el ms gran ress de la premsa francesa de les seves actuacions. I desprs d'un any de feina, la seva mare i el mar s'uneixen en el tema que dna ttol al segent lbum: Maremar (1985). Tot el disc s marcat per la recent absncia de la seva mare. El Cant de l'enyor compta amb la collaboraci vocal de Maria del Mar Bonet i Marina Rossell. Inclou Un nvol blanc, una barreja d'enyor i melangia de gran tendresa interpretativa. A partir d'aquest compta amb la collaboraci de Carles Cases.

Com a fet curis i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, el sindicat Solidaritat polons adopta L'Estaca com a himne propi. 

El 6 de juliol del mateix any, Llus Llach fa el recital ms multitudinari i inslit de la seva vida al Camp Nou, amb ms de 100.000 persones, i amb una orquestra dirigida per Manel Camp. L'espectacle memorable s enregistrat en un doble lbum de quinze temes anomenat Camp del Bara. 6 de juliol de 1985. Sociolgicament, el recital tingu una incidncia sense precedents al pas. Tanmateix, a diferncia del de 1976, la primera fila ja no estava plena de poltics. Llus Llach afirmava: ...a hores d'ara, estem passant per uns anys en els quals sembla que el fet d'haver mantingut actituds resistencials, culturals, s quasi una mena de patrimoni vergonys.

El 1986 fitxa per la multinacional CBS i enregistra Astres mirant d'unir l'home i l'univers. En aquest cas un manres en substitueix un altre pel que fa als arranjaments, Carles Cases a Manel Camp. La presentaci es feu el 25 de gener de 1987 al Mercat de les Flors de Barcelona amb un total de 21 recitals. Cal destacar la utilitzaci d'una infraestructura tcnica molt considerable amb sintetitzadors, fumeroles, vdeos, i molts watts de llum i so. Evidentment era un espectacle de trencament amb el passat i d'evident innovaci musical. Tamb cal citar que per primera vegada, Llach acaba el concert sense cantar L'estaca, malgrat la insistncia del pblic.

El mateix any participa en un lbum collectiu en homenatge a Federico Garca Lorca amb artistes de diverses llengues com Leonard Cohen, Angelo Branduardi, Moustaki, Donovan, Chico Buarque i d'altres.

L'any 1988 s'estrena com a barton sota la batuta de Jean-Claude Casadesus al Palau de Congressos i de la Msica de Lilla per interpretar el Rquiem de Faur. El mateix any estrena al Palau un lbum fora heterogeni: Geografia, el qual, desprs de molts anys d'absncia el representa a l'escenari de l'Olympia de Pars.

Participa en les sis hores contra l'entrada a l'OTAN a Barcelona, i ms endavant, juntament amb d'altres representants histrics de la Nova Can, pren part en una tancada de dos dies organitzada per l'Associaci de Cantants i Intrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), a les dependncies de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, en contra del tracte discriminatori que reben per part de les emissores radiofniques que pertanyen a la Generalitat i de la televisi de Catalunya, TV3.

Miquel Mart i Pol. 

El 1991 tanca el seu contracte amb CBS amb la sortida del disc Torna aviat, un calaix de sastre de les seves composicions dels darrers cinc anys, gravades ntegrament a la seva masia a Parlav. El disc inclou Roda, dedicada a Miquel Mart i Pol i Au blanca  que compta amb la collaboraci de la soprano Victria dels ngels. Tamb hi apareix el tema La forja, un tema instrumental escrit per a la producci de TVE La forja de un rebelde.

Aquell any els metges li van diagnosticar un cncer que va vncer amb fora de voluntat i l'ajuda del seu amic Mart i Pol, amb una salut tamb molt frgil. Amb entusiasme i passi comencen a treballar plegats en els textos dUn pont de mar blava que es publicaria dos anys ms tard.

A partir d'aquest moment treballar amb Picap amb qui publica el 1992 un doble lbum recopilatori d'actuacions recents amb el nom Ara, 25 anys en directe. Per celebrar els seus 25 anys de carrera, recupera temes antics amb versions modernitzades, ms un parell de canons indites. s un disc que va a la recerca del Llach quotidi, de la seva relaci habitual, dia a dia, amb el pblic ms variat. Per aquest motiu es gravat en petits recitals a petites viles.

Amb la citada collaboraci de Miquel Mart i Pol, el 1993 fa una sntesi de les cultures mediterrnies en el treball titulat Un port de mar blava. Cal destacar-hi les intervencions de les cantants Amina Alaoui i Nena Venetsanou, que interpreten en rab i grec respectivament, els temes Tanta llum de mar i Lentament comena el cant, i que retrobem al fragment resolutiu de l'obra.

Torna a compondre una banda sonora per la pellcula Le voleur d'enfants que reflecteix en el disc A Bigi, perqu el ballis. Aquest mateix any rebutja la nominaci al Premi Prncep d'Astries.

L'any 1994 apareix el disc Rar que aplega enregistraments en directe de l'any anterior de material divers que Llach havia anat guardant al calaix, amb dues canons indites, una d'elles, Roses blanques, escrita per Mart i Pol.

Porrera.

Havent traslladat la seva residncia habitual a Porrera, l'any 1995 treu un disc amb material nou i unitari que porta el nom del poble: Porrera. Com a Verges 50, Llus Llach recrea el passat per tal d'entendre el present, utilitzant el petit poble de Porrera, on ell se sent fsicament arrelat des de les seves estades estiuenques quan era petit. Els textos han estat elaborats novament amb la collaboraci de Miquel Mart i Pol, amb qui Llus Llach duu a terme una autntica simbiosi.

Celebrant el seu trent aniversari, fa un gira acompanyat noms del seu piano i la seva guitarra, el resultat ser l'espectacle Nu, el qual ser la base del seu nou disc de l'any 1997 amb el mateix nom amb canons de totes les poques. Hi torna a haver indicis de retirada que s'esvaeixen amb l'aparici a finals del 1998 del seu nou treball 9, que marca una nova etapa musical amb nou canons dedicades a nou histries totalment diferents amb temes dedicats a l'amor, a la poltica i a la crtica social. Musicalment es nota la m del productor del disc, el guitarrista rocker Jordi Armengol.

El mes de maig de 1999, en plena guerra de Kosovo, publica un CD amb noms dos temes, per dedicar tots els beneficis a l'associaci Ajuda per Ksovo, i el 2 de juliol interv al Palau Sant Jordi en el macroconcert Catalunya X Kosovo. El 5 de novembre, la UNESCO nomena Llach Artista per la Pau. A finals de l'estiu del 2000, inclouria aquests dos temes en el nou disc Temps de revoltes, acompanyat de la cantata Germanies, una reflexi sobre el futur dels Pasos Catalans, creada en collaboraci amb Miquel Mart i Pol. L'espectacle amb el mateix nom s estrenat a Valncia amb l'acompanyament d'una banda integrada per 15 msics, la participaci de la cantant cubana Lucrecia, del contratenor Xavier Torra i d'una coral formada por 200 nens de diferents agrupacions corals.

El 30 de desembre actua al Palau de la Msica Catalana al costat de la bailaora Cristina Hoyos en un espectacle de dansa i msica on es complementen cultures molt distintes. El 17 de desembre del proper any , Llach i Hoyos tornarien a compartir escenari, aquest cop, al Teatro Real de Madrid. Es presentar de nou el 2002 en els festivals de de Cap Roig, a l'Empord, i al de Benalmdena.

Llach incorpora en les seves actuacions de l'any 2001 el tema Campanades a morts com a manifestaci en contra de l'assassinat d'Ernest Lluch a mans d'ETA el 21 de novembre de l'any anterior.

El 29 de desembre del 2002 es produa un concert extraordinari al Palau Sant Jordi davant 12.000 espectadors, on Llus Llach i Josep Carreras unien les seves veus per cantar per la pau en un recital memorable que prengu com a nom Junts i del que en sortiria un disc pocs mesos desprs. Els dos artistes interpretarien canons populars catalanes i algunes de les ms emblemtiques del cantautor de Verges.

La temporada del 2003 s una de les ms proliferes en actuacions per presentar el seu nou disc estrenat el 3 de novembre de l'any anterior al Liceu desprs de 23 anys: Jocs. Hi destaquen temes per amics desapareguts, i sobretot Vell s tan bell, dedicat a la tamb recent desaparici del seu pare.

El 6 de setembre Llus Llach interpreta per primera vegada a la Plaa Major de Verges l'obra Verges 50.

A finals d'any, presenta un nou recital, Poetes, en el que vol retre homenatge als poetes i escriptors catalans que han estat decisius en la seva trajectria musical, i molt especialment al seu gran amic Miquel Mart i Pol, que ens havia deixat l'11 de novembre. L'enregistrament dels concerts d'aquest recital a la sala Apolo, va originar la sortida d'un nou CD-DVD, a la primavera. El 26 de juny, Porrera organitza un acte d'homenatge al poeta Miquel Mart i Pol, incloent un concert de Llus Llach i una vetllada literria on intervenen diferents convidats.

Durant l'any 2005 fa la gira Que no s'apague la llum conjuntament amb el cantant valenci Feliu Ventura, que comporta la gravaci d'un disc conjunt en directe amb temes dels 2 cantants, enregistrat al Gran Teatre de Xtiva.

El gener del 2006, Llus Dans presenta l'espectacle de teatre Tranuites Circus que compta amb l'actuaci en directe de Llus Llach. El cantautor donar veu amb les seves canons als anhels inconfessables d'uns personatges que passen la nit sense dormir: els tranuites.

Preparant el comiat.

Llus Llach presenta el 17 de febrer de 2006 el seu darrer espectacle i., que ha de servir de base per al darrer disc que publicar l'artista abans de l'anunciada retirada de mar de 2007. La cita s a la sala Apolo de Barcelona en una tanda de concerts d'una setmana, amb tres dates posteriors afegides per la gran demanda popular.

El 22 de novembre del 2006 realitza un emotiu concert de comiat a l'Olympia de Pars.

El 12 de febrer del 2007 es va presentar oficialment al Liceu el llarg-metratge en forma de documental titulat Llach, la revolta permanent, dirigit per Llus Dans i produt per Mediapro. El material prov d'un equip de cmeres d'aquesta productora que realitza un seguiment a Llus Llach durant tot el 2005 tant en la seva vida privada com en la professional.

Verges 2007.

Llus Llach va decidir acabar la seva carrera de 40 anys, almenys amb acompanyament de msics, el dia 24 de mar a Verges en una carpa amb capacitat per a cinc mil persones. Tanmateix, davant la gran demanda per assistir a aquest concert, com ho demostra que les entrades s'exhaurissin en mitja hora, Llach va ampliar el comiat amb un segon concert per al dia anterior. 

Posava el punt final amb totes les seves facultats, en el punt lgid de la seva carrera artstica, en un concert d'unes tres hores precedit per una contundent xiulada per l'entrada del president Montilla. Llach va ser contundent amb els comentaris ideolgics i poltics que feia entre can i can. Davant de gaireb tot el govern de Catalunya, va criticar l'actitud mediocre dels poltics amb l'estatut i va dir que feia vint anys que l'esquerra social europea havia renunciat a transformar la societat.

El concert va ser un reps en una primer part del seu darrer disc i. per continuar amb una recopilaci de canons clssiques de tota la seva trajectria. Finalment, el pblic va dir adu a Llach cantant L'Estaca, Laura i Els Segadors, mentre ell marxava de l'escenari caminant entre els assistents i saludant tothom qui es trobava.

El concert, ems per TV3 i que va tenir una audincia superior a mig mili de persones, s'edit en CD i DVD i es convert en l'ltim treball de Llach, encara que deixa la porta oberta a actuacions amb el seu piano a petits teatres i collaboracions puntuals.

El desembre de 2007 va aparixer un disc homenatge a Llus Llach: Homenatge a Llus Llach. Si vns amb mi, on una selecci d'intrprets internacionals canten en diverses llenges alguns dels clssics del cantautor catal.

 Discografia completa .

Aquesta s la  publicada en LP i CD. No inclou singles ni discos que acompanyen llibres.

 Els xits de Llus Llach (1968);
 Ara i aqu (1970);
 Com un arbre nu (1972);
 Llus Llach a l'Olympia (1973);
 L'Estaca (1973);
 I si canto trist... (1974);
 Viatge a Itaca (1975);
 Barcelona, gener de 1976 (1976);
 Campanades a morts (1977);
 El meu amic, el mar (1978);
 Somniem (1979);
 Verges 50 (1980);
 I amb el somriure, la revolta (1982);
 T'estimo (1984);
 Maremar (1985);
 Camp del Bara, 6 de juliol de 1985 (1985);
 Astres (1986);
 Geografia (1988);
 La forja de un rebelde (BSO)(1990);
 Torna aviat (1991);
 Ara, 25 anys en directe (1992);
 Un pont de mar blava (1993);
 Rar (1994);
 Porrera (1995);
 Nu (1997);
 9 (1998);
 Temps de revoltes (2000);
 Jocs (2002);
 Junts (conjuntament amb Josep Carreras, 2003);
 Poetes (2004);
 Que no s'apague la llum (conjuntament amb Feliu Ventura 2005);
 i. (2006);
 Verges 2007 (2007);

 Bibliografia .
 Josep Moya-Angeler: Llus Llach. Edicions Don Bosco, 1974.
 Llus Llach: Poemes i canons. Editorial Tres i Quatre, 1979.
 J. Erwan i M Legras: Catalogne Vivre. Latts, 1979.
 J.M.Servi: Llus Llach. Un trobador per a un poble. Puntual, 1982.

Referncies.


 Enllaos externs.

 Pgina de Llus Llach;
 Revista Pas Petit del poble  de Verges amb bona documentaci biogrfica;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
 Pgina Llus Llach en francs ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6884" title="Literatura escocesa" nonfiltered="4449" processed="4423" dbindex="4454">
S'entn per literatura escocesa la literatura feta a Esccia en llengua anglesa o escocesa.

De fet no hi ha un consens clar sobre si caldria considerar l'escocs i l'angls com a llenges diferents. En qualsevol cas, des del segle XVIII, l'angls estndard s el que s'usa ms sovint com a llengua literria a Esccia. Les formes dialectals escoceses sobreviuen sobretot en els dilegs, tot i que tamb hi ha un nombre d'autors que l'han continuat utilitzant com a llengua literria.

Indiscutiblement, l'escriptor escocs (i en llengua escocesa) ms popular s Robert Burns (segle XVIII, els poemes del qual encara sn molt coneguts avui en dia. Un dels escriptors ms coneguts avui dia s Irvine Welsh, autor de Trainspotting.

Llista cronolgica d'autors escocesos:
Robert Burns;
Robert Louis Stevenson;
Walter Scott;
Lord Byron;
Irvine Welsh;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6885" title="Comunisme" nonfiltered="4450" processed="4424" dbindex="4455">


El comunisme s un conjunt d'ideologies, aix com el sistema d'organitzaci social, econmica i poltica que proposen. Es caracteritzen per la crtica a la propietat privada i l'aposta per la socialitzaci dels mitjans de producci, canvi, transport i consum. s en aquest darrer punt en el qual es diferencia del Socialisme.

El comunisme marxista es basa principalment en les idees de Karl Marx i Friedrich Engels, exposades al Manifest Comunista, per posteriorment ha tingut altres aportacions importants, destacant sobretot l'obra de Lenin. Aquest lligam fa que avui en dia s'identifiqui la paraula comunista amb els marxistes, tot i que existeixen de moviments 'comunistes allunyats de les tesis de Marx, com ara l'anarquisme comunista o el comunisme llibertari.

 Comunisme marxista .
Igual que els altres autors socialistes, Marx i Engels foren crtics amb el capitalisme, al qual acusaven d'explotar a una classe obrera que s'acabaria revoltant contra la classe dominant i destruint el sistema que aquests han creat.

Els trets caracterstics del comunisme marxista son:

 s del materialisme dialctic com a principi filosfic de superaci de l'idealisme humanista i eina metodolgica d'anlisi de la realitat.

 Anlisi materialista de la histria (materialisme histric): el desenvolupament de les forces productives impulsa les diferent fases histriques que ha viscut l'home. En totes les fases hi ha uns actors bsics (les classes) i una relaci d'explotaci que apareix a partir de l'aparici d'un excedent, i per la qual es desencadena la lluita de classes.

 L'anlisi del capitalisme a partir de la teoria del valor-treball i el materialisme histric, segon la qual existeixen unes contradiccions estructurals al capitalisme que duran a la seva destrucci i superaci per un sistema d'organitzaci socialista.

 Consideraci de l'Estat com a eina imprescindible d'organitzaci poltica una vegada superada la fase capitalista de la histria, que permetr el manteniment en el poder de la classe treballadora, mitjanant la dictadura del proletariat, per assegurar-se que la burgesia no pugui tornar al poder i aix procurar la desaparici de la societat de classes i amb ella, la seva autodissoluci.

En altres paraules, el seu objectiu s la substituci de la societat capitalista per una societat sense classes i sense Estat, on tothom hauria de gaudir dels mateixos drets i estatus econmic, a partir d'una revoluci i una dictadura del proletariat, per mitj de la conquesta de l'Estat, arribant a una societat socialista que hauria de ser una etapa de transici cap a la societat comunista sense classes i sense Estat.
 
Al segle XX, diverses revolucions marxistes varen tenir xit, i es van crear varis Estats dirigits per partits comunistes (essent el ms influent la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques o URSS), principalment en pasos econmicament endarrerits i en un context de fustigament imperialista.

Al cas de l'URSS, una primera etapa de lluita ideolgica i d'xit econmic van permetre arribar a posicions capdavanteres del rnquing mundial, tan pel qu fa a conquestes socials com a capacitat productiva. Els anys 60 i 70 van conduir a un procs d'estancament econmic i poltic, culminat per un total enfonsament del sistema a finals dels anys 80.

Durant la segona meitat del segle XX es va viure una tensi permanent entre els pasos capitalistes i socialistes (l'anomenada guerra freda). A finals de segle, juntament amb la URSS, la majoria de rgims socialistes, sobretot europeus, es van ensorrar, i aquests pasos van retornar al capitalisme. Avui en dia, la Xina s l'nica gran potncia formalment comunista, tot i que en la prctica est en transici cap a l'economia de mercat. Cuba i Corea del Nord sn els exemples ms coneguts de pasos que encara segueixen una doctrina comunista.

Sobre l'enfonsament del bloc comunista existeixen diverses interpretacions, segons el grau d'afinitat ideolgica:

 Segons els estalinistes, la causa de la caiguda ha estat el revisionisme, considerat un retrocs ideolgic cap a tesis ms liberals. Al cas de la URSS, aquesta lnia ideolgica primer passa per una actitud crtica amb Stalin (Khrusxov), amb Lenin (Brezhnev), i finalment acabar rebutjant a Marx (Gorbatxov). Tot aix condueix, segons aquesta interpretaci, a l'enfonsament ideolgic i econmic del socialisme, ja que marca el retrocs poltic i econmic dels Soviets, i la corrupci dels membres del partit, titllats com a "nova classe burgesa".

 Segons els trotskistes la dictadura del proletariat es va substituir per la dictadura del partit, aquesta per la del Comit Central fins a arribar finalment a la del Secretari General. La novella 1984 de George Orwell exposa la visi trotskista de la "degeneraci" de la URSS. Aquest corrent intern crtic amb el poder establert a l'URSS va ser aprofitat puntualment per les potncies capitalistes, per a debilitar al seu adversari geopoltic.

 Els liberals consideren el comunisme com a sistema inviable a llarg termini, i per tant condemnat al fracs. Segons aquesta teoria, les traves que el socialisme posa a la iniciativa individual o grupal, aix com la falta d'incentius i d'una ciberntica, suposen un s crnicament ineficient dels recursos. A nivell poltic, opinen que la prdua del que consideren llibertats civils bsiques duu necessriament a la corrupci del poder.

 Alguns analistes historicistes consideren que el sistema sovitic no es va saber adaptar a les noves circumstncies histriques, especialment al seu paper de gran potncia i la diversificaci de necessitats econmiques, criticant aix el que consideren una falta d'adequaci de les estructures poltiques i econmiques al seu context histric. Consideren, per tant, insuficients, tardanes o incorrectes les reformes impulsades pels successius caps d'estat.

 Marxisme-Leninisme .

L'xit de la Revoluci Russa, l'any 1917, implantant el primer govern comunista del mn, fou un fet decisiu a la histria del segle XX. Pel que fa al marxisme, el va collocar clarament en posici de lideratge a la lluita anticapitalista, i va llenar a primera plana la important tasca d'ampliaci de la teoria marxista duta a terme des de la mort de Marx, destacant la del dirigent d'aquesta revoluci: Vladimir Illich Lenin.

Lenin desenvolupa la teoria de l'organitzaci comunista del proletariat que haur de dirigir aquest per a la consecuci dels seus objectius, sorgits de l'aplicaci de les tesis marxistes a l'anlisi de la realitat.

A ms, la URSS amb Lenin al capdavant del seu govern, impulsa la III Internacional, on les organitzacions revolucionries d'arreu del mn s'agrupen per plantejar i discutir els problemes que es troben en els diferents contextos per assolir aquests objectius, enfrontant-se directament amb les organitzacions que es mantenen a la II Internacional, les quals renuncien a la lluita per la transformaci radical de la societat, conformant-se amb negociar amb els representants del poder hegemnic petites reformes. En aquest punt s on es va quedar el PSOE/PSC abans de convertir-se definitivament en un instrument de la classe dominant, la burgesia; i cap a on han evolucionat organitzacions com el PCE o el PCC, renunciant definitivament a les tesis marxista-leninistes en els seus idearis programtics.

 Estalinisme, trotskisme i bukharinisme .
La mort de Lenin al 1924, amb el projecte de l'Estat Sovitic a mig fer, duu als membres ms destacats de la revoluci a una disputa pel lideratge ideolgic i poltic de la URSS, per ocupar el lloc buit deixat per Lenin. Aquesta lluita es cristallitza en tres vessants sobre com continuar la tasca.

 Els marxistes-leninistes, o partidaris de Josef Stalin, creien que era possible el socialisme a un sol pas, per que calia consolidar-ho amb una forta lluita poltica interna.

 Els bukharinistes, o partidaris de Nikolai Bukharin, estaven convenuts de que una vegada iniciada la flama revolucionria, ja res podia aturar la seva fora. Per tant, no era necessria una lluita interna amb els kulaks i kolkhosos.

 Els revisionistes, Lev Trotski, consideraven necessria una revoluci permanent,teoria rebutjada pels marxistes russos ja a principis de segle, i estendre l'exemple rus a altres pasos i a l'enfrontament obert amb les potncies capitalistes, ja que consideraven impossible la supervivncia del socialisme noms a la URSS. Van ser expulsats del Partit, i posteriorment perseguits i reprimits pels seguidors de Stalin.

D'aquesta lluita en surt victoris Stalin amb les idees de Lenin.

 Maoisme .
El Marxisme-Leninisme, pensament Mao Zedong, n's una variant prpia de l'extrem orient i originria de la Xina. La seva importncia histrica prov de l'oposici al creixent comportament de la URSS com a potncia imperial desprs de la Segona Guerra Mundial i, especialment, els anys 60 i 70, que comport el ruptura Sinosovitica.

Defensa fortament la no-ingerncia d'uns pasos en els assumptes dels altres, aix com una completa doctrina de comportament militar, i dna preponderncia a l'entorn rural davant del proletariat urb. Destaca que la lluita de classes continua durant tota la fase socialista, ja que sempre existeixen elements disposats a restaurar el sistema capitalista, especialment dins la prpia cpula del Partit Comunista. Sobre aquesta idea funda la Revoluci Cultural (1966 - 1969).

 Altres corrents marxistes .
Tot i que s'utilitzen les denominacions estalinista, trotskista o maoista, per designar diferents corrents del comunisme, el cert s que els nics que han aconseguit desenvolupar teories capaces de funcionar a la prctica i evolucionar amb el pas del temps per poder ser utilitzades com a instruments de defensa i lluita per al proletariat, foren Marx i Engels amb el desenvolupament del materialisme dialctic i histric, i Lenin amb el desenvolupament de la teoria del partit de la i per a la classe treballadora. 

Per aix, el grup majoritari de corrents marxistes no-leninistes son els presents a la II Internacional, de carcter clarament reformista, i qualificats com a socialdemcrates. Aquest defensen la possibilitat de la reforma de l'Estat per la via pacfica, participant als "sistemes parlamentaris burgesos".

A ms, l'abandonament de les vies revolucionries fa que sovint no siguin considerats com a comunistes, deixant-los en senzillament socialistes. En una situaci similar es troben els corrents que es defineixen com a ecosocialistes.

 Estats amb rgims comunistes .

Desprs de la creaci de l'URSS, revolucions que s'autoanomenaven comunistes tingueren lloc a d'altres llocs durant el segle XX. Eren estats on s'han arribat a implantar rgims que s'inspiraven en el comunisme marxista:

 A l'Europa de l'Est Polnia, Txecoslovquia, Hongria, Bulgria, Romania, l'Alemanya Oriental, Iugoslvia i Albnia;

 A l'sia Monglia, Xina, Corea del Nord, Iemen del Sud, Vietnam, Cambotja, Laos i Afganistan;

 A l'frica Angola, Moambic, Madagascar, Congo i Etipia.

 A Amrica Cuba, Nicaragua, Xile;

 El comunisme marxista als Pasos Catalans .
A Catalunya, el partit comunista ms important ha estat el PSUC. La desintegraci del partit en aquestes darreres dcades ha donat lloc a l'existncia de diferents partits d'ideari comunista, per que presenten diferents estratgies:

 El PSUC-viu i el Partit dels Comunistes de Catalunya  sn els dos partits que agrupen ms comunistes catalans. Sn partidaris d'aprofitar les escletxes de participaci que permet la democrcia liberal, i per tant de l'acci parlamentria, per especialment tenen la prioritat combativa en l'organitzaci i vertebraci dels moviments socials. Juntament amb altres organitzacions d'esquerra, lideren el projecte d'Esquerra Unida i Alternativa. A ms del front parlamentari, tamb tenen influncia en el moviment obrer (sobretot, en els sectors ms combatius de CCOO), en el moviment estudiantil i en el moviment venal.

PCPC, organitzaci marxista-leninista refundada a finals del 1999 amb la uni de diferents collectius i persones individuals expulsades o en desacord amb les noves poltiques plantejades dins el PCC, i, segons ells, l'abandonament a la prctica (que desprs es manifest a la teoria) dels principis del marxisme-leninisme en el si de l'organitzaci. Encara amb incidncia i presncia residual en els moviments populars, avana amb aportacions teriques interessants als debats d'inters per a la classe treballadora, com la lluita sindical, la solidaritat internacionalista, la qesti nacional, les eleccions burgeses o la organitzaci leninista del proletariat.

OCC: organitzaci marxista-leninista sorgida de la uni de persones individuals de diferents procedncies de militncia, que es reagruparen a partir de l'any 1999, amb el PCPC i altres persones individuals en la Mesa de Refundaci Comunista (MRC) com a projecte per intentar unir esforos per construir el referent de la classe treballadora a Catalunya. Degut a les discrepncies en voler reconixer altres dirigents comunistes, com Stalin, al mateix nivell teric d'aportaci histrica que Marx-Engels i Lenin, es constitueix la OCC i la MRC no es pot constituir com a organitzaci poltica i ara continua com a organitzaci per a la discussi terica.

 Comunisme no-marxista .
Essent estrictes, qualsevol sistema on la sobirania no sigui individual compliria els criteris del comunisme, ja que la propietat s en ultima instncia del collectiu, tenint l'individu un dret d'usdefruit. Per descartada aquesta identificaci, cal destacar dos corrents comunistes no-marxistes:

 Socialistes no-marxistes, en sentit genu. Proposen la total gesti dels mitjans de producci per part de l'Estat, per no comparteixen gran quantitat de la ideologia marxista (com per exemple, la dictadura del proletariat, o la creena en que el capitalisme s'autodestruir).

 Corrents anarquitzants, que refusen una conquesta de l'Estat, i proposen la seva destrucci. Dins d'aquest grup, hi trobarem l'anarquisme comunista i el comunisme llibertari, que a llatinoamrica t ms semblances amb l'anarquisme comunista europeu.

Enllaos externs.
Partit dels i les Comunistes de Catalunya;
CJC - Joventut Comunista;
Partit comunista del Pas Valenci;
Partit Socialista Unificat de Catalunya-viu;
Partit Comunista del Poble de Catalunya;
CJC/Joves Comunistes del Poble de Catalunya;
Joventut Comunista del Pas Valenci:;






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6886" title="Capitalisme" nonfiltered="4451" processed="4425" dbindex="4456">
El capitalisme s un sistema econmic en qu els mitjans de producci sn, en la seva majoria, propietat privada, i en qu el capital s'inverteix en la producci, distribuci i el comer dels bns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici mxim en un mercat lliure i competitiu. S'hi inclouen factors de producci com ara la terra i altres recursos naturals, aix com la m d'obra i els bns capitals. Diverses teories han intentat explicar el concepte de capitalisme, justificar o criticar la propietat privada del capital i explicar l'operaci dels mercats per afectar l'aplicaci o eliminaci de la regulaci governamental sobre la propietat i els mercats

Les prctiques econmiques capitalistes es van institucionalitzar a Europa entre els segles XVI i XIX, encara que algunes caracterstiques de l'organitzaci capitalista ja existien des de l'Antiguitat. El capitalisme ha emergit en el mn occidental com el sistema econmic dominant des del declivi del feudalisme eliminant les restriccions poltiques i religioses sobre l'intercanvi capitalista. Des de la Revoluci Industrial, el capitalisme s'ha ests gradualment d'Europa (en especial des de la Gran Bretanya) a altres regions del mn. Durant els segles XIX i XX, el capitalisme va ser el mitj ms com (encara que no pas l'nic) d'industrialitzaci

El concepte de capitalisme t un valor analtic limitat, atesa la gran varietat dels casos histrics sobre els quals s'estudia i que varien amb el temps, la regi, la poltica i la cultura. Alguns economistes han categoritzat diferents tipus de capitalisme, que depenen de la concentraci del poder i la riquesa econmica aix com dels mtodes de l'acumulaci de capital (Scott 2005). Durant l'ltim segle, el capitalisme va ser contrastat (i fins i tot contraposat) a les economies planificades i al comunisme. La majoria dels pasos desenvolupats, encara que no tots, sn economies capitalistes o de mercat mixt en qu existeix la propietat pblica i la regulaci del govern sobre la producci, el comer, el cobrament d'impostos, l'oferta de diners i la disponibilitat de la infraestructura fsica. 

Etimologia.
L'arrel de la paraula capitalisme, capital prov del llat capitalis que es deriva, alhora, de caput, "cap", en referncia als caps del bestiar. Es va comenar a utilitzar aquest terme per referir-se a les persones que posseen riqueses. El significat modern de la paraula capitalisme el va originar Richard de Radonvilliers el 1842. Pierre Leroux (1848 i William Thackeray (1854, la primera aparici en el angls) entre altres. Karl Marx i Fredrich Engels van parlar de la "forma capitalista de la producci" (capitalistishe produktionsofrm) per no van fer s de la paraula "capitalisme". 

Al comenament del segle XX, el terme va comenar a popularitzar-se. Per Max Weber en el seu llibre, L'tica protestant i l'esperit del capitalisme (1904), el capitalista (per raons religioses, segons Weber) decideix no consumir tots els seus bns; s'organitza de manera racional i metdica amb l'nic propsit de produir; acumula i inverteix els seus bns per produir-ne ms i ms, no pas amb la finalitat de consumir-los en el futur, sin a partir d'una lgica de pura de creixement. Aqu, i noms aqu, apareix una ruptura major en relaci amb els sistemes anteriors, els quals funcionaven (llevat dels ms primitius) igualment, o almenys en part, sobre la recerca dels guanys i de l'acumulaci de capital. El capitalisme, originalment, era un concepte sociolgic, de l'anlisi del funcionament econmic d'algunes societats.  

Sovint, en la prctica hom oposa el capitalisme a:
 l'economia primitiva, en qu els intercanvis sn marginals i cada grup explota la naturalesa per compta prpia;
 l'economia de potlatch o els intercanvis que encara que sn importants, no duen a una acumulaci de capital (ni tan sols a consumir-lo, ja que els bns es destrueixen desprs de l'intercanvi) sin a una demostraci simblica del poder estatutari;
 el comunisme, que dissenya de manera general una teoria d'organitzaci poltica, social i econmica sense classes socials amb la intenci de crear un plantejament com dels mitjans de producci i dels bns de consum per respondre a les necessitats de cada persona (tanmateix, en la prctica, poques societats han aplicat el comunisme pur). ;
 el comunisme prctic o socialisme d'Estat, en qu la propietat privada es redueix al mnim i en qu tot el capital productiu es gestiona collectivament. ;

Cal notar, per descomptat, que les formes poltiques rarament sn pures en prctica, de tal sort que el capitalisme coexisteix en gran part amb els altres sistemes. Alguns terics advoquen explcitament les formes mixtes amb dosis variades segons el camp i l'objectiu. 

El capitalisme depn d'un sistema poltic i legislatiu en operaci: una de les bases necessries s l'existncia d'una protecci jurdica de la propietat privada i dels mitjans per fer respectar aquesta propietat (justcia, policia, exrcit). Generalment s'admet que un Estat s necessari per realitzar aquestes tasques. No obstant aix, els anarcocapitalistes consideren que l'Estat s illegtim i perills i que els homes poden prescindir-ne, utilitzant noms llur prpia capacitat de defensa o el dret natural aix com del suport d'organismes privats.

Perspectives sobre les caracterstiques del capitalisme.
El concepte de capitalisme ha evolucionat al llarg del temps, i els terics posteriors elaboren els seus anlisis a partir de les teories anteriors. A ms, els components que s'utilitzen per definir el capitalisme  com ara la propietat privada, els mercats i la inversi  han evolucionat junt amb els canvis en la teoria, en la llei, i en la prctica. Les segents seccions descriuen les diverses perspectives en qu els terics no necessriament estan d'acord amb totes les definicions i caracterstiques de l'escola de pensament a la que pertanyen, per han participat en el debat per entendre el que s el capitalisme. 

Poltica econmica clssica.

La tradici "clssica" del pensament econmic va sorgir a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII. Els economistes poltics clssics, Adam Smith, David Ricardo, Jean-Baptiste Say i John Stuart Mill van publicar anlisis de la producci, la distribuci i l'intercanvi de bns en una economia capitalista que ha format el fonament de l'estudi de la majoria dels economistes contemporanis. Les contribucions a aquesta tradici tamb es troben en les obres de David Hume i els fisicrates com ara Richard Cantillon. 

La crtica d'Adam Smith sobre el mercantilisme i el seu raonament sobre els "sistemes de llibertat natural" (1776) sn considerades el comenament de l'economia poltica clssica, encara que Anders Chydenius (1729-1803) el liberal clssic de la histria nrdica, va publicar un llibre anomenat Els Guanys Nacionals el 1765 en qu proposave idees de llibertat de comer i indstria i explorava la relaci entre l'economia i la societat i exposava els principis del liberalisme i el capitalisme. 

Adam Smith va proposar tres conjunts de conceptes que encara sn fortament associats amb el capitalisme actual, en especial la seva teoria de la "m invisible" del mercat, per mitj de la qual al recerca de l'inters individual produeix el b collectiu per a tota la societat. Va criticar els monopoli, les tarifes i els impostos al comer i altres restriccions de l'Estat durant el seu temps i creia que el mercat era l'rbitre ms eficient dels recursos. David Ricardo compartia aquest punt de vista. Ricardo seria el segon economista clssic mes important i un dels ms influents de l'poca contempornia. En el seu llibre "Els Principis de l'Economia i el Cobrament d'Impostos" va exposar la famosa teoria de l'avantatge comparatiu, la qual demostra, matemticament, les avantatges del comer, fins i tot si un dels participants s menys eficient en tots els tipus de producci econmica. Aquest principi es va convertir en el fonament del comer internacional lliure. Ricardo creia en la llei de Say, que estableix que l'ocupaci plena s, o hauria de ser, l'equilibri normal d'una economia perfectament competitiva. Tamb va argumentar que la inflaci est relacionada amb els canvis en la quantitat de diners i de crdit, i va proposar la llei dels rendiments decreixents que estableix que cada unitat addicional d'entrada produeix cada vegada menys productes de sortida marginalment. 

Els ideals de l'economia clssica poltica estan associats amb la doctrina liberal clssica de la mnima regulaci o intervenci del govern en el funcionament de l'economia. No obstant aix, algunes branques del capitalisme liberal distingeixen entre l'economia i altres qestions de l'activitat social en qu l'Estat ha d'intervenir.

 L'economia poltica marxista .

Per a Karl Marx el capitalisme era un tipus especfic i histric de producci, (s a dir, la manera en qu la propietat privada s'administra en combinaci amb les relacions socials entre els individus basades en llur connexi amb el procs de producci), i en qu el capital s'havia convertit en el mitj de producci dominant. L'estat de desenvolupament capitalista o la "societat burgesa" representava, per Marx, la forma ms avanada de l'organitzaci social fins llavors. Segons aquest, un sistema es pot qualificar com a capitalista quan la gran majoria de la poblaci (que rebria el nom de proletariat) s nominalment lliure, per no disposa d'altre mitj per a la supervivncia que la seva fora de treball bruta, la qual ha de vendre a una minoria privilegiada propietria (la burgesia) dels mitjans de producci.

Tal com ho faria Adam Smith, Marx fa distingir el valor d's de les mercaderies sobre la base del seu valor d'intercanvi en el mercat. El capital, segons Marx, es creat per mitj de la compra de les mercaderies amb el propsit de crear noves mercaderies amb un valor d'intercanvi major, major que la suma de les compres originals. Per a Marx, l's de la m d'obra s'havia convertit en una mercaderia ms en el capitalisme; el valor d'intercanvi de la m d'obra s el salari, i aquest s sempre menor que el valor que produeix per al capitalista. La diferncia, argumenta Marx, constitueix un valor de supervit o plus-vlua que els capitalistes acumulen. Per als marxistes, la burgesia "compra" al proletariat la seva fora de treball amb l'objectiu d'incrementar la seva propietat, seguint l'esquema D-M-D (Diners-Mercaderia-Diners). En el seu llibre Das Kapital, Marx argumenta que el tipus de producci capitalista es distingeix dels altres en la manera en qu els propietaris del capital extreuen aquest supervit o plus-vlua dels treballadors: totes les societats anteriors tamb l'havien estret, per, el capitalisme ho fa per mitj del valor de venda de les mercaderies produdes.    

Segons Marx, el cicle d'extracci del supervit que feien els propietaris del capital, o la burgesia, es convertia en el fonament de la lluita de classes. No obstant aix, aquest argument tamb est enllaat amb la teoria de la m d'obra de Marx que estableix que la m d'obra s la font de tot el valor, i per tant, dels guanys. Diversos economistes moderns, per, han rebutjat aquesta teoria, incloent-hi alguns economistes marxistes. Alguns dels economistes marxistes del segle XX entenen el capitalisme com una formaci social en qu els processos de la classe capitalista dominen, per no sn exclusius. Altres tendncies d'utilitzaci de m d'obra existeixen simultniament en les societats en les que els processos capitalistes sn dominants.  

Els crtics de la definici marxista posen en dubte el rigor de la oposici dialctica entre treball i capital i el materialisme histric. Entre aquests autors es com trobar referncies al capital hum com a factor de producci, la importncia de la capacitat intellectual de les persones.

Sociologia poltica de Weber.

En algunes de les cincies socials, la comprensi de les caracterstiques del capitalisme ha estat influt fora per les idees del teric social alemany del segle XIX, Max Weber. Weber considerava que l'intercanvi del mercat, i no pas la producci, era la caracterstica ms important del capitalisme; les empreses capitalistes, a diferncia de les empreses dels anteriors models d'activitat econmica, racionalitzen la producci, amb la meta de maximitzar l'eficincia i la productivitat. Segons Weber, els treballadors de les institucions precapitalistes entenien el concepte de feina en termes d'una relaci entre un mestre i un aprenent en un gremi, o entre un senyor i un pags. 

En el seu llibre L'tica Protestant i l'Esperit del Capitalisme (1904-1905) Weber va assajar de mostrar la manera en qu el capitalisme transformava els tipus tradicionals d'activitat econmica. Segons Weber, l'esperit del cmput racional va eliminar les restriccions tradicionals sobre l'intercanvi capitalista i va promoure el desenvolupament del capitalisme modern. Aquest esperit es va codificar en lleis, permetent que els treballadors venguessin amb "llibertat" la seva feina, encoratjant el desenvolupament de la tecnologia i l'organitzaci de la producci sobre la base dels principis racionals, i clarificant la distinci entre les vides privades i les vides pbliques dels treballadors, entre llurs llars i llurs llocs de treball. A diferncia de Marx, Weber no considerava que el capitalisme era la conseqncia dels canvis en els mitjans de producci, sin que era el resultat del naixement d'un nou esperit emprenedor en els mbits culturals i poltics. En el seu llibre, Weber va suggerir que l'origen d'aquest esperit emprenedor estava relacionat amb el naixement del protestantisme, en especial el calvinisme. 

Segons Weber, el capitalisme s el sistema econmic ms avanat de la histria de la humanitat. Weber relaciona el capitalisme amb la creaci de les corporacions empresarials, el crdit pblic i de la burocrcia del mn modern. Encara que Weber va defendre el capitalisme dels socialistes d'aleshores, s va considerar que les tendncies de racionalitzaci del capitalisme podrien amenaar els valors culturals i les institucions tradicionals i que podrien convertir-se en una gbia per a la llibertat humana.

L'Escola Alemanya i l'Escola Austraca.

Des de la perspectiva alemanya, el capitalisme s'identifica amb l'organitzaci de la producci per als mercats. Encara que aquesta perspectiva s similar a la perspectiva de Weber, el seu mfasis en els mercats i el diners la distingeixen. Els seguidors de l'Escola alemanya creuen que el canvi principal entre les economies tradicionals histriques i el capitalisme va ser resultat del canvi de paradigma entre les restriccions al crdit i el diners de l'poca medieval i l'economia monetria moderna junt amb l'mfasi en els guanys en la producci. 

L'economista austrac Joseph Schumpeter va emfatitzar la "destrucci creativa" del capitalisme: que les economies de mercat estan en constant canvi. En qualsevol moment especfic hi ha indstries que neixen i d'altres que moren. Schumpeter i altres economistes influenciats per la seva obra, argumenten que els recursos haurien de fluir de les indstries que moren cap a les indstries que neixen per tal que l'economia creixi, per reconeixen que el moviment de recursos s lent a causa de les formes institucionals que es resisteixen als canvis. 

Els economistes austracs Ludwig von Mises i Friedrich Hayek van ser els defensor ms importants del capitalisme de mercat. Ells argumentaven que noms el capitalisme de mercat podia gestionar una economia moderna i complexa. Ja que l'economia moderna produeix un gran nombre de bns i serveis i est formada per un gran nombre de consumidors i empresaris, els problemes d'informaci sn molt ms grans que no pas la capacitat d'una organitzaci (o Estat) per processar-la. Segons els economistes austracs l'oferta genera la seva prpia demana.

Els conceptes de l'Escola austraca han estat una influncia fora important de la ideologia liberal, que considera que el laissez-faire s l'ideal econmic.  Existeix una mplia varietat de moviments que identifiquen el capitalisme amb les teories liberals sobre l'economia. Cal destacar que aquesta definici no s obra de liberals (molts dels quals rebutgen l'aplicaci d'aquest nom a les seves teories), sin ms aviat dels moviments antiliberals que l'intentaven desprestigiar, tot i que molts defensors de l'ordre capitalista se l'han apropiat per recuperar la dignitat d'aquest sistema.

Per als crtics, la identificaci entre liberalisme i capitalisme es falla, ja sigui perqu consideren que el sistema liberal s neutral (i que per tant podria afavorir en determinades condicions a altres elements econmics), ja sigui perqu consideren que existeixen models capitalistes no necessriament liberals (com ara el capitalisme d'Estat). 

Economia keynesiana.

El britnic John Maynard Keynes, en el seu llibre La teoria general de l'ocupaci, l'inters i el diner (1936), argumenta que el capitalisme tenia un problema bsic en la seva habilitat per a recuperar-se dels perodes de desacceleraci en la inversi. Keynes argumenta que l'economia pot romandre en un equilibri permanent malgrat l'existncia de desocupaci (a diferncia del que proposava Ricardo), rebutjant la llei de Say. Segons Keynes algunes persones prefereixen la liquiditat, s a dir, prefereixen conservar o estalviar diners en lloc de comprar nous bns i serveis (la qual cosa activaria l'economia). Aix, va suggerir que la Gran Depressi mai no acabaria si no havia una socialitzaci mplia de la inversi. 

L'economia keynesiana va contradir la noci que l'economia capitalista de laissez-faire podia operar sense la intervenci de l'Estat el qual hauria de promoure la demanda, combatre la desocupaci i la deflaci que era com durant la dcada de 1930. Ell i els seus seguidors recomanaven la despesa en dficit del govern per tal d'evitar la recessi: reduir els impostos, incrementar els prstecs al govern i gastar durant una desacceleraci econmica. A ms, s'haurien de controlar els salaris nacionalment, parcialment per mitj de la inflaci, per tal de reduir el salari real i evitar que les persones estalvien, invertint o gastant diners reactivant aix l'economia. L'Escola Austraca, aix com l'economia neoclssica, s'oposen, per, a les premisses de Keynes.

Economia neoclssica i l'Escola de Chicago.
En l'actualitat, la major part de la recerca acadmica del mn angloparlant es basa en el pensament econmic neoclssic. La teoria neoclssica proposa la coordinaci extensa del mercat amb els patrons del govern (relativament neutrals) per a regular el mercat (o el funcionament del mercat) aix com per defendre els drets de propietat i no pas privilegiar a cap factor o actor social. Tamb proposen la liberalitzaci dels mercats laborals i de la dependncia dels sistemes financers noms del finanament de capital del mercat i no pas de l'Estat. 

L'Escola d'Economa de Chicago s reconeguda pel seu suport a les idees monetries i de lliure mercat. Milton Friedman, per exemple, argumenta que la Gran Depressi va ser resultat de la contracci o reducci de l'oferta de diners (que controlava la Reserva Federal) i no pas de la manca d'inversi, com argumentava Keynes. D'acord amb Friedman i els monetaristes, les economies de mercat sn estables inherentment si funcionen sense intervenci i que les depressions sn el resultat de les intervencions del govern. 

Els economistes neoclssics consideren que el valor s subjectiu, i que depn de la persona i del temps, i per tant rebutgen la teoria del valor de la m d'obra. El marginalisme s la teoria que proposa que el valor econmic prov de la seva utilitat marginal i del cost marginal. L'economia neoclssica considera que els capitalistes aconsegueixen els guanys en renunciar al consum present (per consum futur, d'acord al model intertermporal), prenent riscs i organitzant la producci. 

Una nova veu s la del premi Nobel en economia, Amartya Sen, que argumenta que el lliure mercat i el creixement econmic per se no es tradueixen necessriament en major benestar. Segons Sen, el desenvolupament s resultat de les llibertats, llibertats de mercat, poltica, social i cultural. Sense llibertat poltica i social el creixement econmic no produir benestar per si mateix.

Referncies.





 












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6887" title="Scots" nonfiltered="4452" processed="4426" dbindex="4457">


L'scots s la llengua utilitzada a bona part d'Esccia, i a algunes parts d'Irlanda i d'Irlanda del Nord. L'escocs s una llengua germnica occidental d'arrel anglosaxona; cal no confondre'l amb el galic escocs, que s la llengua celta parlada a les terres altes d'Esccia ni amb el norn de les illes Shetland i les illes Orkney.

Recentment, el govern britnic l'ha acceptat com a llengua minoritria, i s'ha reconegut per la Uni Europea. Es considera una llengua germnica que juntament amb l'angls, l'alemany i l'holands forma part de la branca occidental. El seu parentiu ms prxim ho t en l'angls i el fris amb el qual forma el subgrup del germnic insular. Existeix una discussi sobre l'estatus real de la llengua com dialecte de l'angls o com llengua autnoma i diferent. Des de la uni d'Esccia amb Anglaterra per a formar el regne de Gran Bretanya no existeix una llengua estndard ni un estndard d'escriptura comuna a tots els dialectes. No hi ha unanimitat sobre si l'escocs s una llengua diferent de l'angls, o noms un dialecte o conjunt de dialectes de l'angls. 

De fet, si no fos per la uni dels parlaments escocs i angls el segle XVIII, probablement l'escocs i l'angls s'haurien mantingut com a llenges molt properes per clarament diferenciades, com ha passat per exemple amb el noruec i el dans. En canvi, desprs de la uni, l'angls va passar a ser la llengua d's formal i literari a Esccia, quedant l'escocs relegat a una llengua d's colloquial. D'altra banda, moltes paraules originalment escoceses tamb han passat a formar part del vocabulari angls. 

Distribuci geogrfica.
Aquesta llengua es parla a les terres baixes (Lowlands) d'Esccia juntament amb parts d'Irlanda del Nord. En la Repblica d'Irlanda, a la frontera amb Irlanda del Nord. 

 Estatus oficial .
No t estatus oficial en cap dels pasos que es parla. No obstant aix, Gran Bretanya ha acceptat l'escocs com llengua regional i l'ha reconegut com a tal sota la Carta Europea de les llenges regionals o minoritries. 
Tamb s'ha discutit sobre l'estatus de la llengua en les negociacions de pau d'Irlanda del Nord. 

 Dialectes.
Existeixen com a mnim cinc dialectes diferenciables: 
 Escocs del nord, parlat al nord de Dundee. Sovint es divideix en subdialectes: North Northern, Mid Northern (tamb conegut com escocs del nordest i de vegades cridat Doric) i South Northern. ;
 Escocs central, parlat al cintur central del pas (la part ms poblada), des de Fife i Perthshire fins a Lothians i Wigtownshire, Aquest dialecte presenta fortes diferncies entre l'est i l'oest. Edimburg, Dundee i Glasgow tenen variants prpies de l'escocs central, fortament infludes per l'angls. a Aberdeen es parla el dialecte Mid Northern. ;
 Escocs del sud, parlat en la zona fronterera entre Esccia i Anglaterra (els borders). ;
 Escocs insular parlat a les illes Orkney i Shetland.
 Escocs de l'Ulster, parlat a Irlanda del Nord pels descendents dels immigrants escocesos. De vegades referit pel neologisme Ullans, com uni entre Ulster i Lallans. ;

 Llenges derivades .
No existeixen llenges criolles o altres llenges derivades d'aquesta llengua. 

Articles relacionats.
Galic escocs;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6900" title="Idioma" nonfiltered="4453" processed="4427" dbindex="4458">

Una llengua o idioma s un sistema de comunicaci (verbal o signal) propi d'una comunitat humana. Tot i que sovint s'empren errniament com a sinnims, no s el mateix una llengua o idioma que el llenguatge, la capacitat humana general.

Tota llengua intenta representar el mn mitjanant les paraules i la seva combinaci en frases. Les regles de combinaci, la formaci de nous mots i el que ells signifiquen, sn l'objecte d'estudi de la lingstica. Les llenges naturals, a diferncia de les artificials o llenguatges formals, presenten sovint ambigitats, ja que reflecteixen la manera de veure el mn d'un grup de parlants.

No hi ha cap definici acceptada universalment per decidir qu s una llengua i qu no ho s (i s una variant o dialecte). s per aix que la taxonomia de les llenges s sovint conflictiva i polmica. Alguns exemples sn: dans i noruec; gallec i portugus; o fins i tot alguns parlars uscars (roncals) que algunes escoles afirmen que no pertanyen al basc. En el cas de la diferenciaci del valenci i el catal la polmica tan sols existeix a nivell poltic, car tota la comunitat cientfica est convenuda que s una mateixa llengua. Aquestes polmiques sovint tenen l'origen en la identificaci de llengua i sentiment nacional o en la intercomprensi entre parlants.

En total hi ha unes 6000 llenges diferents, per es calcula que prop de la meitat desapareixer durant el segle XXI, per la manca de transmissi generacional i pressi poltica d'altres idiomes. La disciplina que estudia las llenges s la lingstica.

Famlies lingstiques.
La majoria de llenges s'afilia a una famlia lingstica. Aquesta llista inclou els grups majoritriament acceptats entre els acadmics. Hi ha hagut intents per crear superfamlies, com el nostrtic o el bore per no compten amb un acord unnime.
Llenges indoeuropees;
Llenges romniques;
Llenges germniques;
Llenges eslaves;
Llenges cltiques;
Llenges bltiques;
Llenges indories;
Llenges irniques;
Llenges anatliques;
Llenges altaiques;
Llenges dravdiques;
Llenges uralianes;
Llenges austronsies;
Llenges semtiques;
Llenges caucsiques;
Llenges sinotibetanes;
Llenges austroasitiques;
Llenges daiques;
Llenges miao-yao;
Llenges afroasitiques;
Llenges niloticosaharianes;
Llenges nigerocongoleses;
Llenges khoisnides;
Llenges amerndies;
Llenges australianes;
 Grup de llenges que no formen una famlia lingstica, per agrupades per finalitats prctiques;
Llenges paleosiberianes;
Llenges paps de Nova Guinea;
Llenges criolles;
Llenges allades;
Llenges artificials;

Pgines que s'hi relacionen.
Llista de llenges del mn;
Lingstica general;
Lingstica catalana;
Luca Cavalli-Sforza relacion l'evoluci humana i l'evoluci de les llengues, trobant-hi una associaci sorprenent.

Enllaos externs.
Linguamn Casa de les llenges;
Idiomes per pas per Idiomatic;
Mapes idiomtics (en angls).
Resum de les llenges i alfabets (en castell).
Llista de llenges de Josep Tarrs Fernndez;
Linguamundi, diccionari de les llenges del mn;
Ethnologue, catleg de les llenges del mn;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6943" title="Francesc Maci i Lluss" nonfiltered="4454" processed="4428" dbindex="4459">


Francesc Maci i Lluss (Vilanova i la Geltr, 21 d'octubre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre del 1933) va ser militar, poltic i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com L'Avi.

Biografia.
Maci va assolir el rang de tinent-coronel a l'exrcit espanyol. Desprs de condemnar l'atac d'alguns oficials espanyols al setmanari La Veu de Catalunya i a la revista CuCut (1905), es va veure obligat a abandonar l'exrcit, en lloc de claudicar i assolir la graduaci de coronel.

Es presenta com a diputat de Solidaritat Catalana a les eleccions del 21 d'abril de 1907  per Barcelona i les Borges Blanques, d'on era originria la seva famlia. La rotunda victria d'aquesta formaci (44 dels 47 diputats de Catalunya) l'agafa a Santoa, on es trobava exiliat. Tornar a ser reelegit el 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.

En la seva extensa trajectria poltica va protagonitzar l'organitzaci, l'any 1922, d'un moviment destinat a agrupar el catalanisme radical, l'Estat Catal, que tenia com a precedent directe la Federaci Democrtica Nacionalista, que el mateix Maci havia fundat el 1919.

El setembre de 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera, Maci es refugia a Perpiny. s en aquesta poca quan, des de Estat Catal desenvolupa el seu carcter insurreccional mantenint contacte amb anarquistes i comunistes; i aconseguint l'ajut econmic de les comunitats de catalans residents a Amrica del Sud. Dna suport a gaireb tots els intents insurreccionals que es produeixen a l'Estat espanyol. El 1925, Maci demana suport a Moscou per a la independncia de Catalunya, sense un comproms concret. 

El 1926 va intentar una acci armada contra la dictadura de Miguel Primo de Rivera, des de Prats de Moll, a la Catalunya Nord (Fets de Prats de Moll). Aquest intent d'Estat Catal va ser avortat per la gendarmeria francesa, per li va fer guanyar molta popularitat a Catalunya.

Exiliat novament, viu a Blgica i a l'Argentina. Ms tard, a l'Havana, i amb la collaboraci de Conangla i Fontanilles, funda el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya del qual en fou president i aprova la  d'una futura Repblica Catalana entre setembre i octubre del 1928.

Caiguda la dictadura del general Primo de Rivera, Maci retorn a Catalunya finalment el 22 de febrer de 1931 i, amb Estat Catal, s'incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, dins del qual la seva organitzaci gaudiria d'autonomia interna.


El 14 d'abril de 1931, desprs de les eleccions municipals espanyoles de 1931 que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Maci es present a la presidncia de la Diputaci de Barcelona per a "prendre possessi". El president de la Diputaci, Joan Maluquer, li respongu "noms li cedir el palau per la fora" i Maci, posant-li la m sobre l'espatlla diu "consideri-ho un acte de fora". Maci, des del balc del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclam la "Repblica Catalana dins d'una federaci de Repbliques ibriques"  en compliment del Pacte de Sant Sebasti (1930), just hores abans que Niceto Alcal-Zamora proclams la repblica des de Madrid.


Aquesta declaraci de Maci preocup el govern provisional de la repblica, que envi en avi a Barcelona, el dia 17 d'abril, els ministres Fernando de los Ros, Marcell Domingo, i Llus Nicolau d'Olwer. Desprs de tenses converses, s'arrib a l'acord que el consell format a Barcelona, actu com a govern de la Generalitat de Catalunya. La recuperaci d'un nom histric en el qual, ning no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el cam a una nova forma d'autonomia catalana.



El govern provisional catal tenia com una de les seves missions principals impulsar la redacci d'un estatut d'autonomia, i fou designada a tal efecte una ponncia que, reunida a Nria, ultim el seu avantprojecte el dia 20 de juny de 1931. El text fou sotms a consulta dels ajuntaments catalans, que s'hi pronunciaren a favor, i del cos electoral de Catalunya, amb un resultat tamb aclaparador. La definici de Catalunya com a Estat autnom dintre la Repblica espanyola i la imatge d'aquesta com a federaci voluntria de pobles s'avanava al procs constituent espanyol, que havia de ser la tasca del parlament que sorgiria de les eleccions generals a celebrar el 28 de juny del mateix any. De fet, la Constituci de la Segona Repblica espanyola, aprovada el 9 de desembre de 1931, no establ un Estat federal, sin un Estado integral compatible con la autonoma de municipios y regiones. Calgu, en conseqncia, adaptar l'Estatut de Nria, que, un cop reformat, fou promulgat el 15 de setembre de 1932 sense sotmetre'l de nou al plebiscit dels catalans.

Maci va ser President del govern provisional de la Generalitat des del 28 d'abril de 1931 (posterior a l'efmer govern de la Repblica Catalana del 14 d'abril). A les primeres eleccions, desprs de l'aprovaci de l'estatut, va ser elegit President i form el primer govern de la Generalitat estatutria des del 14 de desembre de 1932 fins a la seva mort, el 1933.

Francesc Maci, l'Avi, com l'anomenava el poble, mor envoltat dels qui l'estimaven i el seu enterrament fou la ms extraordinria manifestaci de dol que ha viscut la Catalunya moderna.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
El coronel Maci (2006), film on Abel Folk interpreta Maci.
Estat Catal;

 Enllaos externs .
 Hi ha diverses biografies de Maci: ,, , , , ;
 Proclamaci de la Repblica Catalana l'abril de 1931 (amb el text i gravaci de l'original en format mp3), en un web d'ERC.
 Vdeo del discurs d'inauguraci del Parlament de Catalunya per Francesc Maci ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6972" title="Flexi verbal del catal" nonfiltered="4455" processed="4429" dbindex="4460">
La flexi verbal s el procs en qu s'obt diferents formes d'un verb i els morfemes gramaticals que intervenen en la flexi, els morfemes flectius(). En realitat, el que fa la flexi amb radical (nominal, verbal, adjectival...) s actualitzar-lo com a mot, s a dir, convertir una forma abstracta, emmagatzemada al lexic, en un mot susceptible d'aparixer en un enunciat lingstic.

 Models de conjugacions verbals .

En catal hi ha tres conjugacions verbals. La vocal temtica caracteritza el verb com a pertanyent a una conjugaci, i en general apareix en l'infinitiu al costat d'una  r, que s la desinncia d'infinitiu prpiament dita. Existeixen cinc models de conjugacions verbals.



Al model IIIb, pertanyent a la tercera conjugaci, com dormir (conjugaci pura), hi ha els verbs anomenats incoatius, com servir, que afegeixen un pseudomorfema (-eix- en Catal central, amb moltssima variaci dialectal) en determinades formes. D'aquests cinc models, la gran majoria de verbs segueixen el primer o l'ltim (cantar i servir).

Sovint s'identifica la conjugaci dels verbs per l'acabament d'infinitiu, per hi ha uns pocs casos de verbs irregulars en infinitius, que es caracteritzen, precisament, per l'absncia de vocal temtica. Aquests casos sn, per exemple, "dir" i "dur". Podem reconixer la seva conjugaci pel gerundi, on s trobem la vocal temtica.




ATENCI: Des de fa uns pocs anys, l'Institut d'Estudis Catalans va modificar les nomenclatures de les conjugacions dels verbs. A continuaci us oferim les diferencies entre el model vell i el model nou de nomenclatures. Podeu trobar el document al web de l'Institut d'Estudis Catalans (www.iec.cat)o descarregar-vos aquest document on trobareu tota la informaci sobre els canvis de les nomenclatures a les pgines 23 i 24




A continuaci se'n recullen totes les formes de la NOMENCLATURA VELLA d's general pels segents grans dialectes catalans: central (C), nord-occidental (N), rossellons (R), valenci (V), valenci molt formal (VF), i balear (B). Cadascun d'aquestos presenten variacions en la morfologia verbal, i totes sn considerades com a correctes i, per tant, part de la llengua normativa. Els verbs en cursiva sn formes pertanyents a l'mbit lingstic especfic de la seua rea d's tradicional, mentre que la resta dels verbs sn formes de l'mbit general catal, s a dir, se'n fan servir en dues o ms rees d's tradicional.






 Notes .

 La divisi amb un guionet en totes les formes indica els radicals, els temes dels temps, i els finals.
 Els verbs de la primera conjugaci amb el radical en c, , g, j, gu, i qu abans del final, que comena en e, o i presenten les alteracions ortogrfiques qu, c, gu, g, g, q, respectivament: tancar, tanques; caar, caces; furgar, furgues; rajar, rages; obliquar, obliqes.
 Els increments -eix, -ix, -isc, o -esc es troben a la majoria de verbs de la tercera conjugaci (anomenats per aix verbs incoatius). Les tres persones del singular, i la tercera del plural del present de l'indicatiu, del subjuntiu, i de l'imperatiu afegeixen  -eix- entre el lexema i el morfema (o gramema). Els nics verbs que no el tenen  sn: ajupir, bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, eixir, escopir, esmunyir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pruir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tenir, venir, i els seus derivats (excepte: assentir, i dissentir). Acudir, afegir, brunzir, consumir, ferir, fregir, llegir, mentir, penedir-se, renyir, resumir, tenyir, tossir i vestir, poden ser conjugats de les dues maneres, per les formes incoatives sn preferides. Lluir es conjuga de les dues maneres: sense els increments quan s usat en el seu sentit propi: emetre llum; i s'utilitzen els increments en sentit figurat: fer goig, fer-se veure, o tenir xit. Parallelament, sortir es conjuga sense l'increment quan vol dir eixir i amb increment quan significa "produir efecte".
 Els verbs acabats en -re ometen la darrera vocal en les conjugacions del futur i del condicional, quan les desinncies s'hi afegeixen. ;
 El participi pot concordar en gnere i nombre amb el complement directe.

 Vegeu tamb .
 Verb irregular;
 Gramtica catalana;


Enllaos externs.
Verbs irregulars, morfologia flexiva;
Morfologia, Institut d'Estudis Catalans;
Versi provisional de la Gramtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans;
Conjugador de verbs;
Flexi verbal regular amb indicaci dels morfemes, segons els principals dialectes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6977" title="Pau Claris i Casademunt" nonfiltered="4456" processed="4430" dbindex="4461">

Pau Claris i Casademunt  (Barcelona, 1 de gener del 1586 - Barcelona, 27 de febrer del 1641) fou un poltic i eclesistic catal i el president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 16 de gener de 1641, proclam la Repblica Catalana sota la protecci de Frana.

 Biografia .

Els anys de formaci.
De famlia paterna procedent de Berga, tant l'avi (Francesc), com el pare (Joan) foren destacats juristes a Barcelona. Pau fou el petit de quatre germans, dels quals destac tamb el gran, Francesc, tamb jurista i que tingu una forta influncia sobre el seu germ. La famlia de Pau Claris formava part de la burgesia administrativa barcelonina i tingu un poder econmic fora elevat.

Hi ha un gran desconeixement dels estudis de Pau Claris; noms sabem que es doctor en dret civil i cannic a la Universitat de Barcelona i que estudi la carrera en el perode comprs entre el 1604 i el 1612.

Pau Claris va sser nomenat beneficiat de la Seu el 28 d'agost i canonge el 25 de setembre del 1612. Fou destinat a la dicesi d'Urgell.

La carrera poltica.
El 1626, Claris va ser elegit com a representant del Bra eclesistic en les Corts de Barcelona que s'obriren el 28 de mar, en mig d'una gran tibantor que provenia ja del 1621 quan en morir el rei d'Espanya, Felip III, el seu successor no volgu jurar les constitucions de Catalunya. Els motius de dissenci entre els Braos i la monarquia de Felip IV foren sobretot: la qesti dels quints -impost que consistia en qu les ciutats del Principat pagaven una cinquena part de llurs impostos anyals a la Corona-, el problema de l'Observana -constituci acordada l'any 1481 que exigia l'obligaci de complir el dret catal als oficials reials- i l'eterna voluntat de voler frenar els privilegis de la Inquisici en terres catalanes. El Bra Eclesistic no adopt aquest cop una actitud servil, exhaust econmicament per la pressi dels impostos reials i minat per la castellanofbia que provocaven els continuats nomenaments de bisbes castellans a les dicesis catalanes. L'abandonament de la sala per part dels captols catedralicis el 3 de maig, en voler-hi sotmetre una votaci per a la concessi de 3.300.000 ducats per al rei, va provocar la sortida immediata del rei cap a Madrid.

No fou fins el 1632 que no es reemprengueren les Corts, encara amb els mateixos diputats que el 1626. En aquesta ocasi fou quan es fu ms evident la rebellia contra la Corona espanyola d'una brillant generaci de juristes catalans encapalats per Joan Pere Fontanella, els quals arremeteren jurdicament contra dos nous motius d'enfrontament: el dret dels consellers a romandre coberts davant la presncia reial i la mecnica de la insaculaci, en la qual es disputava la facultat dels Braos en prover crrecs de la Generalitat sense l'annuncia del rei.

Aquell any 1632, Claris fou nomenat pel seu Bra per tractar el tema de la insaculaci i el 15 de juliol, els Estaments nomenaren divuit persones -la divuitena- que exerciria l'autntic paper de Consell Executiu.

L'episodi poltic ms remarcable d'aquest perode de la vida de Claris fou sens dubte els anomenats aldarulls de Vic. Arran d'una concessi papal al rei d'Espanya de l'establiment d'una dcima sobre les rendes de l'Esglsia a Espanya, que serviria de subsidi a la Corona, esclata el malestar popular a la dicesi de Vic amb virulncia, sota el guiatge de l'ardiaca vigat doctor Melcior Palau i el suport apassionat de dos canonges d'Urgell: Jaume Ferran i Pau Claris. El segrest de la propietat eclesistica de Vic per part de la Reial Audincia, provoc manifestacions revolucionries amb libels difamatoris i amenaces de subversi al camp, durant la primavera i estiu del 1634. Malgrat les pressions del bisbe de Girona, el Consell d'Arag noms s'atrev a empresonar un diaca dissident, Pau Capfort. Finalment, el conflicte s'apaivag per la via de retardar el pagament de la dcima fins el novembre.

Claris assist, els anys 1630 i 1636 als Concilis Eclesistics Provincials de Tarragona. En el de  l'any 1636, malgrat els esforos neutralitzadors de l'arquebisbe de Tarragona, el castell Justino Antolnez, s'aconsegu aprovar una disposici per la qual totes les prdiques en el Principat fossin en catal.

La presidncia de la Generalitat.
El 22 de juliol del 1638, Pau Claris era elegit diputat eclesistic per a constituir la Diputaci. Els altres membres escollits amb Claris foren: Jaume Ferran (tamb canonge d'Urgell), Rafael Antic i Rafael Cerd com a odors del Bra Eclesistic, Militar i Reial respectivament i Francesc de Tamarit i Josep Miquel Quintana com a diputats dels Braos Militar i Reial.

Com a diputat eclesistic, Claris pass a presidir les sessions de la Generalitat. Segons Elliott, el virrei Santa Coloma intent endebades el suborn de Claris i Tamarit, personatges incmodes per a la seva funci al servei del rei.

Claris es trob una Generalitat amb gravssims problemes econmics, fruit de molts anys de mala gesti i amb el conflicte que s'obr amb la Corona espanyola referent a l'acusaci de contraban que fu a la Generalitat a causa de l'incompliment dels edictes dels anys 1635 i 1638 que prohibien tota mena de comer amb Frana degut a la Guerra dels Trenta Anys. La intervenci de l'agutzil Montrodn per encrrec del virrei Santa Coloma als magatzems de Matar i Salses, desencaden el conflicte, en el qual novament el jurista Joan Pere Fontanella hi jug un paper destacat a favor de les tesis dels diputats de la Generalitat. Si b la ciutat de Barcelona estigu inicialment reticent, acab per fer costat als diputats el 1639, sobretot per la decisi de la Corona d'instaurar una recaptaci general a Catalunya, pels anys 1639 i 1640, de 50.000 lliures anuals.

Darrera aquest nou afany recaptatori hi havia la voluntat del privat de Felip IV, el Comte-Duc d'Olivares, d'afegir totes les terres de la Corona espanyola a l'esfor de contribuir econmicament a les despeses que ocasionava la Guerra dels Trenta Anys i que ja havia devastat Castella. Catalunya mai havia sentit com a a propi aquest conflicte, d'arrels expansionistes i del que els catalans mai n'havien esperat res. Olivares, per a contrarestar aquesta situaci, volgu traslladar-hi el conflicte (o si ms no, ja li sembl b) i aix, el 19 de juliol del 1639, els francesos assetjaren i prengueren el castell de Salses, al Rossell. S'inici aleshores una durssima pugna entre el Comte-Duc i la Generalitat per tal que increments el seu esfor en la guerra. Finalment, els diputats accediren a enviar Francesc de Tamarit al front d'una nova lleva de soldats per recuperar el castell de Salses, cosa que s'aconsegu el dia de Reis del 1640. Tanmateix, el cost en vides humanes i en diners per al pas havia estat tan gran que la situaci esdevingu explosiva.

La Guerra dels Segadors.
Tot i que la data d'inici dels contactes amb Frana, que acabarien amb la formaci d'una aliana catalano-francesa enfrontada a la Corona espanyola i que donaria lloc a la denominada Guerra dels Segadors o Guerra de separaci de Catalunya, continua sent motiu de controvrsia entre els historiadors, sembla que podrien haver comenat ja el mes de maig del 1640. Pau Claris havia convocat les corts generals el 10 de setembre de 1640, per parallelament i sense consultar a les ciutats, hauria comenat els contactes amb els francesos.

El 7 de setembre de 1640, els representants de la Generalitat de Catalunya, Francesc de Tamarit, Ramon de Guimer i Francesc de Vilaplana, nebot de Claris, van signar un primer Pacte de Ceret amb Bernard Du Plessis-Besanon, delegat per Armand Jean Du Plessis de Richelieu (el Cardenal Richelieu) en representaci de Llus XIII de Frana, pel qual Catalunya havia de rebre suport militar destinat a fer front a l'ofensiva castellana manada pel Comte-Duc d'Olivares que ja havia decidit intervenir a Catalunya. Hom creu que davant la pressi militar castellana, Claris es vei progressivament impulsat a acceptar a contra-cor les pressions franceses per les quals Catalunya se separaria de la Monarquia Hispnica i quedaria constituda com a repblica lliure sota la protecci del rei francs. 

L'assumpci personal del poder per Claris des del setembre del 1640, sembla sser total. Convoc la Junta General de Braos, que s'erig en la instituci rectora de la nova situaci, va fer oficials els compromisos amb Frana i la secessi i va emetre deute pblic per finanar les despeses militars.

El 20 d'octubre de 1640 entrava a Barcelona Du Plessis Besanon i, uns dies desprs, se signava el primer pacte de confraternitat i ajut militar de Frana a Catalunya, pel qual Frana es comprometia a defensar el Principat.

 Catalunya, repblica .
El 24 de novembre entrava a Catalunya, pel sud, l'exrcit castell del marqus de Los Vlez. El 23 de desembre, Pau Claris ala el sometent i comena la guerra contra Felip IV de Castella. L'avan victoris de les tropes castellanes per Tortosa, Cambrils, Tarragona i Martorell fu que la Junta de Braos i el Consell de Cent cedissin a les pressions franceses i el 16 de gener els Braos i el 17 el Consell, acceptessin la proposta de constituir Catalunya en repblica sota la protecci de Frana.

Per de nou la pressi dels castellans que s'apropaven a Barcelona i les pretensions franceses portaren a Claris a haver de liquidar el projecte republic i a haver de fer proclamar Llus XIII comte de Barcelona el 23 de gener del 1641, tres dies abans de la batalla de Montjuc, que derrot estrepitosament les forces castellanes i detur l'atac a Barcelona el 26 de gener del 1641.

 La mort .
El dia 20 de febrer de 1641 entrava a Barcelona Philippe de La Mothe-Houdancourt, substitut de Du Plessis, amb poders de capit general de tots els exrcits que lluitaven a Catalunya. Aquell mateix dia, Claris caigu greument malalt i l'endem mateix rebia l'extremunci.

Pau Claris i Casademunt moria a 3 quarts de 12 de la nit del dia 27 de febrer del 1641. A desgrat del fet de qu feia al menys un any que presentava problemes de salut, la teoria d'un possible emmetzinament circul des del primer moment (carta del Bar d'Espenan a Du Plessis) i modernes investigacions avalen aquesta possibilitat.

Claris fou dipositat al vas familiar de la capella del Sant Crist de l'esglsia de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona. Malauradament, el 1888, en el context de les reformes per l'Exposici Universal de Barcelona i d'una Catalunya subjugada per segles de dominaci i de repressi de la prpia histria, l'esglsia fou derruda i les despulles es perderen per sempre.

Honors.

Carrers.

A Barcelona, al barri de l'Eixample, i travessant-lo en direcci perpendicular al mar, hi ha el Carrer de Pau Claris. Neix a l'Avinguda Diagonal i arriba fins la plaa Urquinaona.

Moltes altres poblacions de Catalunya li han dedicat carrers, places i li han expressat reconeixements.

Monuments.
A Barcelona, se li han alat diversos monuments, el ms conegut dels quals s l'esttua situada al final del Passeig de Llus Companys, obra de Rafael Atch i Farr i que fou inaugurada el 1917, retirada i guardada durant la guerra civil espanyola i recollocada el 1977. Ja des dels primers moments i amb les interrupcions degudes a la guerra i a la posterior persecuci poltica de la cultura catalana, el lloc ha esdevingut punt de trobada i commemoraci de sensibilitats poltiques de caire independentista.

 Referncies .


Bibliografia.
 Garcia Crcel, Ricard: Pau Claris la revolta catalana. Collecci Pinya de rosa. Ed. DOPESA. Barcelona, 1980. ISBN 84-7235-450-4.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6983" title="Pas" nonfiltered="4457" processed="4431" dbindex="4462">
Un pas s un territori, o una contrada, delimitat per caracterstiques naturals (unitat fisiogrfica o paisatgstica), culturals (territori d'un poble, d'una naci) o poltiques (estat).

El terme "pas" prov del llat pagus a travs del francs pays. Designava una subdivisi territorial de la civitas com a demarcaci rural (s la mateixa etimologia que "pags"). A l'edat mitjana un pagus indicava una comarca com a subdivisi d'un comtat. 

 Contrada o regi natural .
En el sentit de contrada o regi petita s'utilitza pas en diferents expressions geogrfiques: productes del pas, un pas de bolets, Sant Sadurn s el pas del cava, el Valls s el rerepas de Barcelona, la Cerdanya s un pas muntanys ...

L'escola geogrfica francesa va definir la regi natural, o regi fisiogrfica, com a equivalent de pas en el sentit restringit. Aix, le pays catalan s la Catalunya del Nord.

Regi geogrfica.
En un sentit ms ampli, un pas s una regi geogrfica on, a ms de les caracterstiques naturals, es t en compte les caracterstiques culturals, socials i histriques que determinen la regi. En ocasions el pas pot correspondre a una regi administrativa i en ocasions s'utilitza en contraposici a delimitacions arbitrries. Per exemple: el Pas Valenci, el Pas Basc, el Pas de Galles...

Territori estatal.
Per extensi de regi administrativa, s'usa pas com a territori d'un estat. En les legislacions i en els acords i tractats internacionals es prefereix usar el terme estat per ser ms precs que pas. 

Quan es parla d'agrupacions de pasos (pasos mediterranis, pasos rabs, pasos desenvolupats...) es pot referir tant a agrupacions d'estats com a rees culturals o econmiques. En el cas de Pasos Catalans es refereix, generalment, al domini lingstic del catal.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6984" title="Naci" nonfiltered="4458" processed="4432" dbindex="4463">
El terme naci s un concepte subjectiu que pot fer referncia bsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o b a un conjunt d'individus amb caracterstiques culturals comunes en un espai geogrfic ms o menys delimitat. Sovint tamb se sol confondre amb el terme Estat. 

Una naci s un grup de gent que comparteix alguns trets caracterstics, com la llengua, la cultura o l'origen tnic. El terme naci t el seu origen en el mot llat natio, que s'utilitzava originalment a la Universitat de Pars per referir-se a un grup d'estudiants originaris d'un determinat pas, que parlaven la mateixa llengua i es regien per les seves lleis prpies.

Tot i que moltes nacions coincideixen avui en dia amb estats independents, aquest no s el cas ms freqent. Moltes nacions, com el Kurdistan o els Pasos Catalans, no tenen un estat propi.

De fet, el concepte d'estat-naci va sorgir en els segles XVIII i XIX. Els estats-naci tenen un sentiment nacional homogeni en tot el territori, sovint acompanyat d'una uniformitat lingstica, legal i cultural. Habitualment, els estat-naci s'han creat a partir del domini d'un grup nacional en front d'altres de minoritaris o sense accs a les estructures de poder. El cas de Frana n's l'exemple ms tpic.

Freqentment, s'utilitzen els termes nacional i internacional per referir-se als estats i a les seves relacions.

El sentiment de pertinena a una comunitat nacional se sol expressar amb smbols comuns, com ara una bandera, una can especial (l'himne nacional) o un dia de festa que commemora algun fet histric important per a la collectivitat (festa nacional).
Les nacions es diferencien de les tnies per dos elements principals:
Tenen un grau ms elevat d'organitzaci.
La poblaci no sol ser tan homognia.

A diferncia de les tnies, el fet de pertnyer a una naci i de sentir-se membre d'aquesta no tan sols t l'origen en la circumstncia d'haver nascut dins del seu territori, sin que tamb es pot trobar en la voluntat o el desig personal de sentir-s'hi identificat, encara que no s'hi hagi nascut. Per referir-se a una naci sovint s'utilitza com a sinnim el mot pas.
Avui dia es pensa que per tal que un grup hum pugui ser considerat nacional cal que compleixi tres condicions bsiques formades al llarg del temps:
Que aquesta comunitat de persones habiti en un espai geogrfic concret i ben delimitat.
Que hi tingui unes diferncies o senyals d'identitat (com ara la llengua), algunes tradicions i lleis, algun element fsic (una muntanya o un paisatge determinats, per exemple) que es puguin considerar emblemtics, i fins i tot certes maneres de ser collectives marcades per una cultura comuna.
Que hi hagi una conscincia de grup, tamb anomenada conscincia nacional, en el sentit de posseir de manera permanent el sentiment i la voluntat de pertnyer a un grup de persones, a una collectivitat concreta.

Naci illustrada i naci romntica.

Existeixen dues concepcions de naci, una nascuda del mn de la Illustraci i l'altra del mn del Romanticisme. Una s la naci legal i l'altra la naci cultural. Totes les concepcions de naci, que sn molt variades i subjectives, provenen d'una o altra o sn barreges d'elements de totes dues. 

La concepci de naci nascuda del mn de la Illustraci i la Revoluci Francesa s la de naci com a conjunt de ciutadans d'un estat, amb tot all que implica el concepte de ciutadania quant a drets i deures i a la sobirania. En aquesta concepci la naci no s prvia a l'estat i no t cap mena de connotaci cultural ja qu els ciutadans sn un conjunt d'individus. s el marc legal el que ho condiciona tot. Aquesta concepci de naci s ms objectiva i es pot traslladar a qualsevol lloc del mn i qualsevol cultura, ja que no depn d'aquesta. s la concepci legal i com a tal la ms estesa. s el tipus de naci al quan fan referncia les constitucions i tot marc jurdic a nivell internacional. Aquesta concepci per tant, pot ser aplicada a qualsevol lloc del mn ja qu noms cal un estat i un marc jurdic no autoritari on els ciutadans tinguin reconeguda la sobirania. Aix es pot aplicar tant a un estat de la vella Europa com a un estat nascut de processos de descolonitzaci que no t caracterstiques culturals prpies o comunes a tota la seva ciutadania. 

La concepci de naci nascuda del Romanticisme s la naci cultural. s la cultura, sigui religi, llengua o costums, all que dna cos a la naci. I aquesta cultura s fruit de la Histria, aix que la naci tamb ho s. Aquesta idea de naci apareix al mn germnic amb la idea de volkgeist que vindria a ser alguna cosa aix com "esperit del poble". En aquesta concepci la naci s anterior a l'estat i independent d'aquest. L avantatge d aquesta concepci s que la naci no s artificial, sin que formada al llarg de la histria, s quelcom ms que uns lmits poltics, que especialment en pasos nascuts de la descolonitzaci sn molt artificials. El concepte de naci t trets identitaris i per tant s alguna cosa ms per als seus membres. Per que naci i estat no tinguin res a veure duu problemes poltics importants entre les comunitats nacionals i l estat. A ms, un altre problema s que aquesta concepci es fa incompatible amb la multiculturalitat i normalment amb la multietnicitat, aix que no s aplicable a estats amb diverses comunitats culturals, sigui geogrficament per motius histrics o sigui per moviments migratoris. Cal l assimilaci d una cultura dominant a la resta d individus. 

Aquestes dues concepcions no sn incompatibles i en la prctica conviuen a alguns estats. De fet, les nacions tendeixen a voler reunir les caracterstiques tant de la naci legal com de la cultural. s a dir, les nacions pluriculturals que haurien de ser un simple conjunt de ciutadans tendeixen a uniformitzar culturalment les seves gents i les nacions culturals tendeixen a voler constituir-se com a estat, amb el seu marc legal propi i amb sobirania reconeguda. 


Enllaos externs.
Estat i naci a l'Europa moderna Conferncia de Joaquim Albareda;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6986" title="Charles Chaplin" nonfiltered="4459" processed="4433" dbindex="4464">



Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (Londres, 1889 -  Corsier-Sur-Vevey, 1977), conegut com a Charles Chaplin, Charlie Chaplin o encara ms com a Charlot, va ser actor, compositor, productor i director. Est considerat com un dels millors mims i pallassos de la histria del cinema.
Actuava, diriga, escriva, produa a les seves prpies pellcules. Chaplin era tamb una de les personalitats ms creatives i amb ms influncies a l'era del cinema mut. La seva vida cineasta va durar ms de 65 anys, des dels escenaris victorians i els music hall britnics quan era un artista jove, fins gaireb la seva mort a l'edat de vuitanta-vuit anys. La seva vida va patir greus altibaixos amb adulaci i controvrsia.

El seu principal personatge era Charlot, conegut com The Tramp al mon anglfon i "Carlitos" al Brasil. "Charlot" s un vagabund amb dots refinades i el port d'un gentilhome. La seva vestimenta tpica era una corbata estreta, uns pantalons i sabates de talla molt gran i un bomb; sovint porta un bast de bamb i un bigoti estret.

Biografia.
Va nixer a Londres, en una famlia d'artistes de teatre de varietats i ja va comenar a actuar quan encara era un nen, en musicals i pantomimes. El seu pare va morir aviat i la seva mare va haver de ser internada en una clnica mental. L'any 1912 decideix anar-se'n a viure als Estats Units. L'any 1913 apareix per primera vegada en una pellcula.

El 2 de febrer del 1914 es va vestir amb uns pantalons i una jaqueta, unes botes i un barret de bolet que ni eren seus ni eren de la seva talla. Com a bast va utilitzar una vareta flexible de bamb i es va collocar un petit bigotet. Aleshores va nixer el seu personatge Charlot, que es faria i el faria mundialment fams.

L'any 1918 va aconseguir tenir els seus propis estudis a Hollywood.

El seu personatge, conegut com a Charlot, es va convertir en un smbol universal de la individualitat indestructible, que triomfa contra l'adversitat.

Cap a finals de la dcada del 1940 i principis del 1950, Chaplin va patir la persecuci del Comit d'Activitats Antiamericanes per les seves idees d'esquerres i va marxar dels Estats Units l'any 1952. Llavors es va establir a Sussa.

Va compondre la msica de la majoria de les seves pellcules i va escriure dos llibres: My Autobiography (1964) i My Life in Pictures (1975).

L'any 1972 va rebre l'Oscar honorfic per la seva contribuci al mn del cinema.

Va morir el dia de Nadal del 1977 a Corsier-Sur-Vevey (Sussa).

 Filmografia .

El vailet (The Kid) (1921);
El pelegr (The Pilgrim) (1922);
La quimera de l'or (The gold Rush) (1925);
El circ (The Circus) (1928);
Les llums de la ciutat (City Lights) (1931), la seva primera pellcula sonora no parlada.
Temps moderns (Modern Times) (1936);
El Gran Dictador (The Great Dictator) (1940), on ja utilitza tots els recursos del cinema sonor.
Monsieur Verdoux (1947), on abandona definitivament el personatge de Charlot.
Llums d'escena (Limelight) (1952);
Un rei a Nova York (A King in New York) (1957);
La comtessa de Hong-Kong (A countess from Hong-Kong) (1966), com a director.











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6988" title="Escalfament global" nonfiltered="4460" processed="4434" dbindex="4465">


L'escalfament global s l'increment de la temperatura mitjana de l'aire proper a la superfcie de la Terra i dels oceans des de mitjans del segle XX fins a l'actualitat.

La temperatura global de la superfcie va augmentar 0.74  0.18 C durant els ltims 100 anys. El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climtic (IPCC) conclou que gran part de l'augment des de mitjans del segle XX s degut a l'augment de concentracions antropogniques de gas hivernacle. Probablement fenmens naturals com la variaci solar i els volcans van provocar una mica d'escalfament global des de l'poca preindustrial fins al 1950 i un lleuger refredament des del 1950 cap endavant. Aquestes conclusions bsiques han estat aprovades per, com a mnim, 30 societats i acadmies cientfiques,, incloent totes les acadmies nacionals de cincia dels pasos ms industrialitzats. Mentre que alguns cientfics individuals han mostrat desacord amb aquesta hiptesi, la gran majoria de cientfics que treballen en el canvi climtic estan d'acord amb les conclusions principals de l'IPCC.

Projeccions de models climtics indiquen que les temperatures de la superfcie s'incrementaran d'1,1 a 6,6 C durant el segle XXI. L'incert en aquesta estimaci s l'augment o no d'emissions de gas hivernacle i l's de models amb una sensibilitat climtica diferent. Una altra cosa incerta s com l'escalfament i altres canvis relacionats variaran en cada regi. La majoria dels estudis se centren en el perodes desprs del 2100, i es creu que l'escalfament continuar uns mil anys si el nivells de gas hivernacle s'estabilitzen. Aix es degut a la gran capacitat de calor dels oceans. 

L'augment de la temperatura global provocar l'elevaci del nivell dels mars i canviar el nombre de precipitacions, incloent una expansi de les regions subtropicals desrtiques. Altres efectes efectes inclouen l'augment en la intensitat del clima extrem, canvis en les collites, modificacions de les rutes comercials, el retrocs de glaceres i extinci d'espcies.

La majoria dels governs han signat i ratificat el Protocol de Kyoto per reduir les emissions de gas hivernacle.

 Dades cientfiques .
El consens cientfic (encara que hi ha veus que s'oposen a aquesta hiptesi) sobre l'escalfament global s que la terra s'est escalfant, i que les emissions dels gasos de l'efecte hivernacle produdes per la humanitat sn molt significatives. No obstant aix, no se sap amb precisi la relaci entre aquests dos fenmens. 

Els cientfics de l'atmosfera saben que en afegir dixid de carboni (CO2) o met (CH4) a l'atmosfera, caeteris paribus, sense cap altre canvi, la temperatura del planeta s'incrementaria. De fet, els gasos d'efecte hivernacle que han estat a l'atmosfera des de fa milions d'anys, creen un efecte hivernacle natural sense les quals la temperatura de la Terra seria 30 C ms baixa, inhabitable. Per tant, no hi ha cap debat sobre el fet que en afegir CO2 i CH4 s'incrementin les temperatures mitjanes ceteris paribus, sin en l'efecte net que tindria l'augment d'aquests gasos o la interacci dels gasos amb altres, i si els canvis en la biosfera, en el vapor d'aigua o els nvols cancellarien l'efecte d'escalfament. Els resultats climatolgics tamb sn una qesti controvertible; no se sap amb precisi si l'augment de la temperatura produiria ms o menys precipitaci (l'augment de vapor d'aigua a l'atmosfera n'augmentaria la humitat per disminuiria la precipitaci).  En qualsevol cas, un escalfament global del planeta a curt termini, encara que sigui d'uns pocs graus, podria tenir efectes molt importants: desgel dels casquets polars i inundaci de zones costaneres, desertitzaci, canvis climtics, etc. 

De 1860 a 1900 la temperatura global (mar i terra) s'ha incrementat 0,75 C. Les temperatures de la atmosfera baixa s'han incrementat entre 0,12 i 0,22 C cada dcada des de 1979. Es creu que durant 1000 o 2000 anys abans de 1850 les temperatures van ser estables amb fluctuacions locals o regionals, com ara el Perode d'Escalfament Medieval o la Petita Edat de Gel.La llargria de temps sobre el qual es concentra la recerca climtica varia depenent de l'enfocament del termini (curt o llarg) i de les dades disponibles per a la investigaci. Les dades sobre la temperatura globals van comenar el 1860. Altres estudis recomanen estendre el model 1000 anys abans. Els mesuraments satellitals disponibles de la troposfera comencen el 1979.

Al llarg del segle passat, la temperatura global (terra i mar) s'ha incrementat 0.6  0.2 C .  Els efectes d'aquest escalfament global sn mesurables. Tamb, el dixid de carboni atmosfric s'ha incrementat de 280 parts per mili (ppm) en volum el 1880 al voltant de 315 ppm el 1958 i 367 ppm el 2000, un increment del 31% en 200 anys. Altres emissions de gasos d'efecte hivernacle tamb s'han incrementat. Les emissions que s'esperen en el futur de dixid de carb continuaran incrementant-se a causa de l's de combustibles fssils, encara que la trajectria dependr dels desenvolupaments econmics, sociolgics, tecnolgics i naturals.

 Causes de l'escalfament .
 Teoria de les causes antropogniques .
Per a molts cientfics l'increment de dixid de carboni i d'altres gasos d'efecte hivernacle, i l'increment de la temperatura global estan relacionats. Aquesta teoria ha estat resumida en les investigacions de la Comissi Intergovernamental sobre el Canvi Climtic (IPCC). En el seu Tercer Report de Valoraci, la IPCC va concloure que "la major part de l'escalfament observat durant els ltims 50 anys s atribuble a les activitats humanes". Aquesta posici va rebre el suport d'un grup internacional d'acadmies de cincies dels pasos del G8, Brasil, Xina i ndia .

La IPCC ha donat diversos escenaris possibles de les emissions de dixid de carb, entre 540 i 970 ppm per al 2100. Els models climtics, afectats pels estimats de l'increment de dixid de carb aix com, en menor mesura, pel decrement dels aerosols de sulfat, prediuen un increment de les temperatures, entre 1,4 i 5,8 C  entre 1990 i 2100. La major part de la incertesa dels models s causada pel desconeixement de les emissions futures de dixid de carboni, i tamb de la incertesa sobre la precisi de los models climtics. Les recerques del clima prediuen que si els nivells dels gasos d'efecte hivernacle i l'activitat solar romanen constants, encara aix hi hauria un increment del 0,5 C (i alguns models prediuen un increment d'1 C), durant els prxims 100 anys.

Les plantes d'energia de carb, les emissions dels autombils i de les fbriques i altres activitats humanes produeixen 22 mil milions de tones de dixid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle cada any. L'agricultura, l'abonament o fem, el gas natural, els arrossars, els composts i altres fonts contribueixen amb 250 milions de tones de met cada any. La meitat de les emissions humanes encara sn a l'atmosfera. Les concentracions atmosfriques de CO2 i CH4 s'han incrementat 31% i 149% respectivament des dels nivells preindustrials de 1750. Aquest increment s considerablement major que durant cap altre perode de temps dels ltims 650.000 anys, segons les dades disponibles de l'extracci de les capes de gel. De l'evidncia geolgica indirecta, es creu que els valors de dixid de carboni actuals van existir fa 40 milions d'anys. Tres quarts parts de les emissions antropogniques de dixid de carboni a l'atmosfera durant els darrers 20 anys sn causades per la crema de combustible fssil. La resta prov del canvi de l's de la terra, principalment a causa de la desforestaci 

Cal esmentar que les emissions antropogniques d'altres contaminants, principalment del aerosol de sulfat, poden tenir un efecte contrari de refredament .

 El protocol de Kyoto .
Encara que la presentaci de la teoria de les causes antropogniques ha tingut molta acceptaci i dels incentius econmics (especialment de Rssia) foren prou per a persuadir els governs de 150 nacions a ratificar el Protocol de Kyoto, encara hi ha problemes sobre la quantitat de gasos que causen l'escalfament del planeta. La incertesa roman i ha estat emfatitzada pels poltics, i encara n'hi ha d'altres que qestionen els costos necessaris per reduir l'escalfament global. No obstant aix, la tendncia de la posici dels negocis ha estat l'acceptaci de la causa antropognica de l'escalfament global, i que s necessari prendre accions i controls econmics per mitj de l'intercanvi de permisos d'emissi de carb o l'aprovaci d'impostos de carb. Per aix, diversos pasos han acceptat signar el Protocol de Kioto. No obstant aix, la signatura d'aquest acord ha estat molt lenta i controvertible ats que alguns poltics dels pasos en vies de desenvolupament el consideren una restricci severa a llur desenvolupament econmic i industrial. Ells consideren que no arribaran al nivell de desenvolupament d'Europa i els Estats Units amb les restriccions proposades i que aquestes regions desenvolupades van aconseguir llur grau de desenvolupament per mitj d'un llarg procs de creixement industrial des del segle XIX acompanyat de gran polluci, un procs que consideren inevitable. L'acord, per tant, va incloure clusules especials per diferenciar el grau de desenvolupament dels pasos, sense posar cap restricci immediata sobre els pasos pobres sense importar la grandria de llur economia (la Xina i l'ndia per exemple, sn dos dels principals pasos contaminants del planeta, per per la seva classificaci com a pasos pobres, ha quedat exclosos de les restriccions que s'han imposat sobre Europa i Jap; aquesta s una de les raons per les que els Estats Units no han ratificat l'acord).

 Teoria de les causes no antropogniques .
Aquest consens cientfic i poltic, per, ha estat qestionat per altres cientfics que creuen que les dades disponibles no permeten d'assegurar que el procs sigui imminent, i que si b es cert que hi ha hagut un lleuger increment de les temperatures mitjanes en el darrer segle, tamb s veritat que hi ha hagut oscillacions naturals de la temperatura mitjana de la Terra molt ms importants, en poques passades, i que no hi ha encara consens sobre si els canvis actuals sn deguts a l'activitat de l'home, o si s'expliquen pels cicles naturals. 

El sistema climtic varia pels processos naturals (interns) i per les variacions externes, causades pels humans o per la naturalesa (com ara els canvis de l'rbita de la Terra al voltant del sol, anomenats cicles de Milankovitch; l'activitat solar i les emissions volcniques). Els climatlegs accepten que la Terra s'ha escalfat els ltims anys. La controvrsia, per, s la causa d'aquest increment.

S'han publicat reports climatolgics i geogrfics que mostren que les capes de gel d'Islndia i Grenlndia han crescut els ltims vint anys, aix com la capa de gel de l'Antrtica, la qual cosa suggereix que els models climatolgics sn molt ms complexos del que es pensava i que depn de molts ms variables que no pas les activitats antropogniques. Aquest grup de cientfics tamb argumenten que l'increment de les temperatures ha estat localitzat noms a algunes regions mentre que a altres les temperatures han mostrat un declivi considerable els ltims anys i que per tant no es tracta d'un fenomen global. 


Les segents sn algunes teories alternatives proposades per la comunitat cientfica sobre les causes de l'escalfament global:
 Les variacions directes de la radiaci solar sn la principal causa de l'escalfament global. Segons la recerca cientfica, els perodes de refredament i escalfament han coincidint amb els canvis en les taques solars i/o la radiaci. No obstant aix, altres cientfics han proposat que la retroalimentaci dels nvols i d'altres processos poden augmentar aquest efecte . El tercer Report de Valoraci de la IPCC suggereix que les causes volcniques i solars podrien causar la meitat de les variacions de la temperatura abans de 1950, per que l'efecte net de dites variacions naturals ha estat neutral des de llavors. Particularment, el canvi climtic causat pels gasos d'efecte hivernacle des de 1750 va ser, segons llurs estimacions, 8 vegades ms gran que el canvi causat per l'increment de l'activitat solar durant el mateix perode. Per als proponents de les teories alternatives aquestes efectes sn prova de la segona teoria, la teoria de la sortida del perode de refredament. ;
 L'escalfament s la conseqncia de la sortida d'un perode de refredament, la Petita Edat de Gel, i per tant no s necessria cap altra explicaci. Durant l'edat mitjana les temperatures van ser molt ms altes, comparables a les temperatures actuals. A partir del segle XVI el planeta va experimentar un refredament per causes encara avui dia controvertibles que duraria fins al segle XIX.
 L'escalfament es troba dins del rang de variaci natural histrica i no s necessria cap altra explicaci en particular. ;
 La tendncia d'escalfament no ha estat establerta amb claredat, no se sap quina s la responsabilitat dels humans en el procs natural d'escalfament global.

 Vegeu tamb .
Canvi climtic;
Efecte hivernacle;
Lohachara;

 Referncies .

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="6989" title="Atmosfera" nonfiltered="4461" processed="4435" dbindex="4466">


Astronomia: l'atmosfera d'un cos celest s la capa de gas que envolta alguns planetes i satllits naturals.
Per al cas particular de la Terra hi ha l'atmosfera terrestre;
Fsica: l'atmosfera (unitat) s una unitat de pressi, equivalent a la pressi estndard de l'atmosfera terrestre.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7001" title="Lnia d'univers" nonfiltered="4462" processed="4436" dbindex="4467">
La lnia d'univers s la trajectria en l'espai-temps d'un objecte. La idea de les lnies d'univers s'origin en fsica, i fou introduda per Albert Einstein. Aquest terme s ara ms sovint usat en la teoria de la relativitat. Sigui com sigui les lnies d'univers son una forma genrica de representar el curs dels esdeveniments, i no es troben lligades a una teoria especfica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7003" title="Ona gravitatria" nonfiltered="4463" processed="4437" dbindex="4468">
Les ones gravitatries son ondulacions de l'espai-temps produdes per l'oscillaci d'una massa. Com que aquesta interacci s molt poc intensa les ones gravitatries son molt difcils de detectar. Actualment hi ha diferents observatoris d'ones gravitatries: LIGO, TAMA 300, GEO 600, i VIRGO.

Pareix ser que encara no han estat detectades, si b la seva existncia podria estar d'acord amb les teories actuals, i hi ha experiments molt importants per intentar fer-ho. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7011" title="Desplaament cap al roig" nonfiltered="4464" processed="4438" dbindex="4469">

El desplaament cap al roig designa el desplaament d'un espectre cap a longituds d'ona ms grans. Quan t un origen cosmolgic s'associa a l'expansi de l'Univers. Desplaaments cap al roig d'1, 5, i 1.000 corresponen aproximadament a fraccions de l'edat de l'Univers del 50%, 15% i 2%, respectivament (suposant Omega = 1; i   = 0). El desplaament cap al roig se sol representar per "z".

Vegeu tamb.
Efecte Doppler.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7029" title="Pasqua (cristianisme)" nonfiltered="4465" processed="4439" dbindex="4470">

En el calendari cristi, el diumenge de Pasqua celebra la Pasqua de Resurrecci, s a dir, la resurrecci de Jesucrist tres dies desprs de morir a la creu.

Des d'un punt de vista de la Fe, s la festa ms important del cristianisme, tot i que popularment se celebra amb molta ms intensitat el Nadal. El Diumenge de Pasqua culmina la Setmana Santa, una setmana de celebracions relacionades amb els ltims dies de la vida de Jesucrist.

El dia de Pasqua, s tradici que el padr o padrina regali al seu fillol una Mona de Pasqua que tradicionalment es menja el dia segent, el Dilluns de Pasqua.

Tamb sn tradicionals de Pasqua el cant de les caramelles.

Articles relacionats.
Clcul de la Pasqua;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7030" title="Setmana Santa" nonfiltered="4466" processed="4440" dbindex="4471">

En el calendari cristi, la Setmana Santa s la festa ms important. Commemora l'entrada de Jesucrist a Jerusalem, la seva mort a la creu i la seva resurrecci.

La Setmana Santa inclou diverses celebracions:
 el divendres de Dolors, s el divendres anterior al diumenge de Rams.
 el dissabte de Passi;
 el dia de Rams commemora l'entrada de Jess a Jerusalem.
 el dilluns Sant s'incien els cicles de processons de Setmana Santa en moltes localitats.
 el dijous Sant celebra l'ltim sopar.
 el divendres Sant recorda la crucifixi.
 la Vetlla Pasqual en la nit del dissabte Sant, celebra la nit Santa de la Resurrecci del Senyor.
 el diumenge de Pasqua celebra la Resurrecci.
 el dilluns de Pasqua.

La Setmana Santa se celebra a la primavera, per no s'escau en una data determinada del calendari, sin que es determina d'acord amb el calendari lunar. Les esglsies occidental i oriental utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua (el calendari gregori a Occident, i el calendari juli a Orient), i encara no han arribat a cap acord per unificar el seu criteri.

Als Pasos Catalans hi ha diverses tradicions populars relacionades amb la Setmana Santa:
 el tortell el Dia de Rams, i la mona de pasqua , de xocolata o de pa de pssic, el Diumenge de Pasqua o el Dilluns de Pasqua.
 les celebracions de processons religioses, amb figures religioses, penitents, i moltes vegades manaies o armats, que sn formacions de confrares vestits amb l'uniforme dels antics soldats romans, aix com les representacions teatrals de la Passi en diferents pobles i viles; per exemple, la Passi d'Olesa de Montserrat o el Diumenge de Rams d'Elx.

Calendari aproximat.
A partir del Clcul de la Pasqua s'obt les dates exactes de cada festivitat, que sempre es mouen entre les segents dates;

 	 	 	

 Enllaos externs .
Processons de la ciutat de Matar. Imatge i seguimentmitjanant un blog.;

Les nostres imatges de Tarragona, pgina web amb imatges de la Setmana Santa de Tarragona;

Especial Setmana Santa Tarragona de xagatarragona.cat;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7034" title="Llenges uralianes" nonfiltered="4467" processed="4441" dbindex="4472">

Les llenges uralianes formen una famlia de vora de 30 llenges, parlades per uns 20 milions de persones. Es creu que el seu origen s al voltant dels Urals. L'hongars, el fins, i l'estoni sn les llenges d'aquesta famlia amb ms parlants i projecci internacional.

 Tipologia .

Algunes caracterstiques estructurals tpiques de les llenges uralianes:

 Sn llenges aglutinants que fan un gran s de sufixos tant gramaticals com derivatius, i de partcules posposicionals (les preposicions sn rares), i poden arribar a formar paraules fora llargues.
 Tenen un sistema de casos fora extens, que inclou nominatiu, acusatiu, genitiu, i almenys tres casos locatius (lloc a on, lloc des d'on, i lloc cap a on), encara que sovint hi ha casos locatius encara ms especfics (direcci cap a sobre, cap a sota, cap a dins, cap a la vora, etc).
 No tenen gnere gramatical o classificadors.
 Tenen un sistema de sufixos possessius, que varien segons la persona gramatical.
 No tenen un verb traduble per "tenir". Fan servir estructures alternatives a tinc X que es podrien traduir literalment com X s amb mi o X s meu.
 Solen tenir un verb negatiu que es conjuga com qualsevol altre verb.
 Solen tenir harmonia voclica;
 L'accent d'intensitat sol ser sobre la primera sllaba de les paraules.
 Solen tenir una srie de consonants palatalitzades.

 Classificaci .

Samoieda;
Samoieda septentrional;
Enets;
Nenets (o iurac);
Nganasan;
Samoieda meridional;
Camassi;
Finogric;
Finopermi;
Permi;
Ziri (o komi);
Votiac (o udmurt);
Txerems (o mari);
Mordovi (o mordv);
Baltofins;
Estoni;
Fins;
Careli;
Livoni;
Ingri;
Izhor;
Vepse;
Vtic;
Sami (o lap);
gric;
Hongars;
gric de l'Obi;
Ostiac (o khanti);
Vogul o (mansi);
Selkup;

Bibliografia.
 Abondolo, Daniel (ed., 1998), The Uralic Languages, Londres and Nova York, ISBN 0-415-08198-X.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7036" title="Verb irregular" nonfiltered="4468" processed="4442" dbindex="4473">

Els verbs irregulars sn aquells que no segueixen el model de la flexi regular.
A continuaci podeu trobar els verbs irregulars d's ms corrent en catal:

 Absoldre (no es mant la d del radical) .

Gerundi: absolent. Participi: absolt, absolta, absolts, absoltes.

INDICATIU

Present: absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen. Imperfet: absolia, absolies, absolia, absolem, absoleu, absolien. Perfet: Absolgu, absolgueres, absolgu, absolgurem, absolgureu, absolgueren.

SUBJUNTIU

Present: absolgui, absolguis, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin. Imperfet: absolgus, absolguessis, absolgus, absolgussim, absolgussiu, absolguessin.

IMPERATIU


Absol, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin.

 Anar .

INDICATIU

Present: vaig, vas, va, anem, aneu, van. Futur: anir, anirs, anir, anirem, anireu, aniran. O  ir, irs, ir, irem, ireu, iran.

CONDICIONAL

Aniria, aniries, aniria, anirem, anireu, anirien. O iria, iries, iria, irem, ireu, irien.

SUBJUNTIU

Present: vagi, vagis, vagi, anem, aneu, vagin.

IMPERATIU

Vs, vagi, anem, aneu, vagin.

 Aprendre . 
(radicals irregulars aprengu- i apren- en lloc d' aprend-; participi irregular acabat en -s)
Gerundi: aprenent. Participi: aprs, apresa, apresos, apreses.

INDICATIU

Present: aprenc, aprens, aprn, aprenem, apreneu, aprenen. Imperfet: aprenia, aprenies, aprenia, aprenem, apreneu, aprenien. Perfet: aprengu, aprengueres, aprengu, aprengurem, aprengureu, aprengueren.

SUBJUNTIU

Present: aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin. Imperfet: aprengus, aprenguessis, aprengus, aprengussim, aprengussiu, aprenguesin.

IMPERATIU

Aprn, aprengui, aprenguen, apreneu, aprenguin.

 Atendre . 
(radicals irregulars atengu-,  i aten- en comptes d' atend-; participi irregular acabat en -s) 

Gerundi: Atenent. Participi: ats, atesa, atesos, ateses.

INDICATIU

Present: atenc, atens, atn, atenem, ateneu, atenen. Imperfet: atenia, atenies, atenem, ateneu, atenien. Perfet: atengu, atengueres, atengu, atengurem, atengureu, atengueren.

SUBJUNTIU

Present: atengui, atenguis, atengui, atenguem, atengueu, atenguin. Imperfet: atengus, atenguessis, atengus, atengussim, atengussiu, atenguessim.

IMPERATIU

atn, atengui, atenguem, ateneu, atenguin.

 Beure (radicals irregulars bev-, begu- en comptes de beu-) .

Gerundi: bevent. Participi: begut, beguda, beguts, begudes.

INDICATIU

Present: bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen. Imperfet: bevia, bevies, bevia, bevem, beveu, bevien. Perfet: begu, begueres, begu, begurem, begureu, begueren.

SUBJUNTIU

Present: begui, beguis, beguem, begueu, beguin. Imperfet: begus, beguessis, begus,  begussim, begussiu, beguessim.

IMPERATIU

beu, begui, beguem, beveu, beguin.

 Complaure (u canvia a gu) .

gerundi: complaent. Participi: complagut, complaguda, complaguts, complagudes.

INDICATIU

Present: complac, complaus, complau, complaem, complaeu, complaem. Imperfet: complaa, complaes, complaa, complaem, complaeu, complen. Perfet: complagu, complagueres, complagu, complagurem, complaguereu, complagueren

SUBJUNTIU

Present: complagui, complaguis, complagui, complaguem, complagueu, complaguin. Imperfet: complagus, complaguessis, complagus, complagussim, complagussiu, complaguessin.

IMPERATIU

Complau, complagui, complaguem, complaeu, complaguin.

 Crrer . 
(alteraci ortogrfica: aparici d'una e a la 2, i 3 persona del present d'indicatiu, velaritzaci gu en qualque cas)

Participi: corregut, correguda, correguts, corregudes.

INDICATIU

Present: corro, corres, corre, correm, correu, corren. Perfet: corregu, corregueres, corregu, corregurem, corregureu, corregueren.

SUBJUNTIU

Present:corri, corris, corri, correm o correguem, correu o corregueu, corrin. Imperfet: corregus, correguessis, corregus, corregussim, corregussiu, correguessin.

IMPERATIU

corre, corri, correm o correguem, correu, corrin.

 Crixer . 
(ortografia: aparici d'una e en la 2 persona del present d'indicatiu; radical irregular cresqu- per compte de creix-)

Participi: crescut, crescuda, crescuts, crescudes.

INDICATIU

Present: creixo, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen. Perfet: cresqu, cresqueres, cresqu, cresqurem, cresqureu, cresqueren.

 Cabre .

INDICATIU

Present: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben.

SUBJUNTIU

Present: cpiga, cpigues, cpiga, capiguem, capigueu, cpiguen.

IMPERATIU

cap, cpiga, capiguem, cabeu, cpiguen.

 Canviar .
(alteraci ortogrfica: i passa a  en el present de subjuntiu, i l'imperatiu)

SUBJUNTIU

Present: canvi, canvis, canvi, canviem, canvieu, canvin.

IMPERATIU

canvia, canvi, canviem, canvieu, canvin.

 Caure . 
(la u del radical canvia a i; la c canvia a qu a l'imperfet d'indicatiu)

Gerundi: caient. Participi: caigut, caiguda, caiguts, caigudes.

INDICATIU


Present: caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen. Imperfet: queia, queies, queia, quiem, quieu, queien. Perfet: caigu, caigueres, caigu, caigurem, caigureu, caigueren.

SUBJUNTIU

Present: caigui, caiguis, caigui, caiguem, caigueu, caiguin. Imperfet: caigus, caiguessis, caigus, caigussim, caigussiu, caiguessin. 

IMPERATIU

cau, caigui, caiguem, caieu, caiguin.

 Concloure . 
(la u del radical desapareix o passa a gu; alteraci ortogrfica la i passa a  a l'imperfet d'indicatiu)

Gerundi: concloent, Participi: concls, conclosa, conclosos, concloses.

INDICATIU

Present: concloc, conclous, conclou, concloem, concloeu, conclouen. Imperfet: concloa, concloes, concloa, concloem, concloeu, concloen. Perfet: conclogu, conclogueres, conclogu, conclogurem, conclogureu, conclogueren.

SUBJUNTIU

Present: conclogu, concloguis, conclogui, concloguem, conclogueu, concloguin. Imperfet: conclogus, concloguessis, conclogus, conclogussim, conclogussiu, concloguessin.

IMPERATIU

conclou, conclogui, concloguem, concloeu, concloguin.

 Collir (la o del radical canvia a u en sllaba tnica) .

INDICATIU

Present: cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen.

SUBJUNTIU

Present: culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin. 

IMPERATIU

cull, culli, collim, colliu, cullin.

 Comenar . 
(alteraci ortogrfica la  del radical canvia a c davant e. i)

INDICATIU

Present: comeno, comences, comena, comencem, comenceu, comencen. Perfet: comenc, comenares, comena, comenarem, comenareu, comenaren

SUBJUNTIU

Present: comenci, comencis, comenci, comencem, comenceu, comencin. Imperfet: Comencs, comencessis, comencs, comencssim, comencssiu, comencessin.

IMPERATIU

comena, comenci, comencem, comenceu, comencin.

 Conixer .
(radical irregular conegu- en lloc de coneix-)

PARTICIPI
conegut, coneguda, coneguts, conegudes.

INDICATIU

Present: Conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen. Perfet: Conegu, conegueres, conegu, coneguerem, conegureu, conegueren.

SUBJUNTIU

Present: conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin. Imperfet: conegus, coneguessis, conegus, conegussim, conegussiu, coneguessin. 

IMPERATIU

Coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.

 Cruixir . 
(alteraci ortogrfica: aparici d'una ea la 2  persona del present d'indicatiu)

INDICATIU

Present: cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen.

 Dir .

Participi: dit, dita, dits, dites.

INDICATIU

Present: Dic, dius, diu, diem, dieu, diuen. Imperfet: deia, deies, deia, diem, dieu. Perfet: digu, digueres, digu, degurem, degureu, digueren.

SUBJUNTIU

Present: digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin. Imperfet: digus, diguessis, digus, digussim, digussiu, digussiu, diguessin.

IMPERATIU

digues, digui, diguem, digueu, diguin.

 Donar (accent diacrtic al present d'indicatiu, i a l'imperatiu) .

INDICATIU

Present: dono, dnes, dna, donem o dem, doneu o deu, donen.

IMPERATIU

dna, doni, donem o dem, doneu o deu, donin.

 Dur .

Participi: dut, duta, duts, dutes.

INDICATIU

Present: duc, duus o dus, duu o du, duem, dueu, duen. Imperfet: duia, duies, duia, diem, dieu, duien. Perfet: dug, dugueres, dugu, dugurem, dugureu, dugueren.

SUBJUNTIU

Present: dugui, duguis, dugui, duguem, dugueu, duguin. Imperfet: dugus, duguessis, dugus, dugussim, dugussiu, duguessin.

IMPERATIU

duu o du, dugui, duguem, dueu, duguin.

 Eixir (aparici d'una e a la 2a persona del present d'indicatiu, a vegades desapareix la e del radical) .

INDICATIU

Present: ixo, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.

SUBJUNTIU

Present: ixi, ixis, ixi, eixim, eixiu, ixin.

IMPERATIU

ix, ixi, eixim, eixiu, ixin.

 Enaiguar (la gu del radical canvia a g davant e, o i) .

INDICATIU

Present: enaiguo, enaiges, enaigua, enaigem, enaigeu, enaigen. Perfet: enaig, enaiguares, enaigu, enaigurem, enaigareu, enaiguaren.

SUBJUNTIU

Present: enaigi, enaigis, enaigi, enaigem, enaigeu, enaigin. Imperfet: enaigs, enaigeessis, enaigs, enaigssim, enaigessiu, enaigessin.

IMPERATIU

enaigua, enaigi, enaigem, enaigeu, enaigin.

 Escriure (Lu del radical desapareix,  passa a v, o a gu) .

Gerundi: escrivint. Participi escrit, escrita, escrits, escrites.

INDICATIU

Present: escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen. Imperfet: escrivia, escrivies, escrivia, escrivem, escriveu, escrivien. Perfet: escriv, escrivires, escriv, escrivrem, escrivreu, escriviren.

SUBJUNTIU

Present: escrigui, escriguis, escrigui, escriguem, escrigueu, escriguin. Imperfet: escrivs, escrivissis, escrivs, escrivssim, escrivssiu, escrivissin.

IMPERATIU

escriu, escrigui,  escriguem, escriu, escriguem, escriviu, escriguin.

 Esglaiar (i passa a  en el present de subjuntiu i a l'imperatiu) .

SUBJUNTIU

Present: esgla, esglas, esgla, esglaiem, esglaieu, esglan.

IMPERATIU

esglaia, esgla, esglaiem, esglaieu, esglan.

 Fer . 

Participi: fet, feta, fets, fetes.

INDICATIU

Present: faig, fas, fa, fem, feu, fan. Imperfet: feia, feies, feia, feiem, feieu, feien. Perfet: fiu, feres, fu, frem, freu, feren. Futur: far, fars, farem, fareu, faran. Condicional: faria, fares, faria, fareu, farien.

SUBJUNTIU

Present: faci, facis, faci, fem, feu, facin. Imperatiu: fes, fessis, fes, fssim, fssiu, fessin.

IMPERATIU

fes, faci, fem, feu, facin.

 Fondre (Fongu- en comptes de fond-) .

Gerundi: fonent. Participi: fos, fosa, fosos, foses.

INDICATIU

Present: fonc, fons, fon, fonem, foneu, fonen. Imperfet: fonia, fonies, fonia, fonem, foneu, fonien. Perfet: fongu, fongueres, fongu, fongurem, fongureu, fongueren.


SUBJUNTIU

Present: fongui, fonguis, fongui, fonguem, fongueu, fonguin. Imperfet: fongus, fonguessis, fongus, fonguessis, fongus, fongussim, fongussiu, fonguessin.

IMPERATIU

fon, fongui, fonguem, foneu, fonguin.

 Fugir (aparici d'una e a la 2a persona d'indicatiu present; g canvia a j davant o; ig en posici final) .

INDICATIU

Present: fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen.

IMPERATIU

fuig, fugi, fugim, fugiu, fugin.

 Haver (verb auxiliar) .

Participi: hagut, haguda, haguts, hagudes

INDICATIU

Present: he o haig, has, ha, havem o hem, haveu o heu, han. Perfet: hagu, hagueres, hagu, hagurem, hagureu, hagueren. Futur: haur, haurs, haur, haurem, haureu, hauran. Condicional: hauria, hauries, hauria, haurem, haureu, haurien; o haguera, hagueres, haguera, hagurem, hagureu, hagueren.

SUBJUNTIU

Present: hagi o haja, hagis o hages, hagi o haja, hgim, hgem, hgiu, hgeu, hagin o hagen. Imperfet: hagus, haguessis, hagus, hagussim, hagussiu, haguessin.

 Heure (doble radical hau, i heu; la u del radical canvia a v, o a gu) .

Gerundi: havent. Participi: hagut, haguda, haguts, hagudes.

INDICATIU

Present: hec, heus, heu, havem haveu, heuen. Imperfet: havia, havies, havia, havem, haveu, havien. Perfet: hagu, hagueres, hagu, hagurem, hagureu, hagueren. Futur: haur, haurs, haur, haurem, haureu, hauran. Condicional: hauria, hauries, hauria, haurem, haureu, haurien.


SUBJUNTIU

Present: hagi, hagis, hagi, hgim o haguem, hgiu o hagueu, hagin. Imperfet: hagus, hagussis, hagus, hagussim, hagussiu, haguessin.

IMPERATIU

heu, hegui, haguem, haveu, heguin.

 Jeure (dos radicals: jau-, i jeu-; la u canvia a i o a gu) .

Gerundi: jaient. Participi: jagut, jaguda, jaguts, jagudes.

INDICATIU

Present jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen; o jac, jaus, jau, jaiem, jaieu, jaiem, jaieu, jauen. Imperfet: jeia, jeies, jeia, jiem, jieu, jeien. Perfet: jagui, jagueres, jagu, jagurem, jagureu, jagueren. Futur: jaur, jaurs, jaur, jaurem. Jaureu, jauran. Condicional: jauria, jauries, jauria, jaurem, jaureu, jaurien. 

SUBJUNTIU

Present: jegui, jeguis, jegui, jaguem, jagueu, jeguin; o jagui, jaguis, jagui, jaguem, jageu, jaguin. Imperfet: jagus, jaguessis, jagus, jagussim, jagussiu, jaguessin. 

IMPERATIU

jeu o jau, jegui o jagui, jaguem, jaieu, jeguin o jaguin.

 Jugar (la g canvia a gu davant e, i) .

INDICATIU

Present: jugo, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen. Perfet: jugu, jugares, jug, jugrem, jugreu, jugaren.

SUBJUNTIU

Present: jugui, juguis, jugui, juguem, jugueu, juguin. Imperfet: jugus, juguessis, jugus, juguessim, jugussiu, juguessin. 

IMPERATIU

juga, jugui, juguem, jugueu, juguin.

Lluir (ortografia  per mantenir l'hiatus; alternana u, uu) .

Participi: lut, lluda, lluts, lludes.

Present: lluo, lluus, lluu o llu, llum, lluu, lluen. Imperfet: llua, llues, llua, lluem, llueu, lluen. Perfet: llu, llures, llu, llurem, lluireu, lluren.

SUBJUNTIU

Present: llu, llus, llu, llum, lluu, llun. Imperfet: llus, llussis, llus, llussim, llussiu, llusin.

IMPERATIU

lluu o llu, llu, llum, lluu, llun.

Nixer o Nixer.

Gerundi: naixent. Participi: nascut, nascuda, nascuts, nascudes.

Present: naixo o neixo, naixes o neixes, naix o neix, naixem, naixeu, naixen, o neixen. Imperfet: naixia, naixies, naixia, naixem, naixeu, naixien. Perfet: naix o nasqu, naixeres o nasqueres, naix o nasqu, naixrem o nasqurem, naixereu o nasqureu, naixeren o nasqueren. Futur: naixer, naixers, naixer, naixerem, naixereu, naixeran. Condicional: naixiria, naixiries, naixiria, naixirem, naixirieu, naixirien.

SUBJUNTIU

Present: naixi, o neixi, naixis o neixis, naixi o neixi, naixem, naixeu, naixin o neixin. Imperfet: naixs o nasqus, naixessis o nasquessis, naixs o nasqus, naixssim o nasqussim, naixssiu o nasqussiu, naixessin o nasquessin.

IMPERATIU

naix o neix, naixi o neixi, naixem, naixeu, naixin o neixin.

 Obrir (aparici d'una e a la 2a i 3a persona del present d'indicatiu; al participi; i a la 2a persona de l'imperatiu) .

Participi: obert, oberta, oberts, obertes.

INDICATIU

Present: obro, obres, obre, obrim, obriu, obren. 

IMPERATIU

Obre, obri, obrim, obriu, obrin.

Obtenir.

Participi: obtingut, obtinguda, obtinguts, obtingudes.

INDICATIU

Present: obtinc, obtens, obt, obtenim, obteniu, obtenen. Perfet: obtingu, obtingueres, obtingu, obtingurem, obtingreu, obtingueren. Futur: obtindr, obtindrs, obtindr, obtindrem, obtindreu, obtindran. Condicional: obtindria, obtindries, obtindria, obtindrem, obtindreu, obtindrien.

SUBJUNTIU

Present: obtingui, obtinguis, obtingui, obtinguem, obtingueu, obtinguin. Imperfet: obtingus, obtinguessis, obtingus, obtingussim, obtingussiu, obtinguessin.

IMPERATIU

obtn, obtingui, obtinguem, obteniu, obtinguin.

Passejar (la j del radical canvia a g davant e, o i) .

INDICATIU

Present: passejo, passeges, passeja, passegem, passegeu, passegen. Perfet: passeg, passejares, passej, passejrem, passejreu, passejaren.

SIBJUNTIU

Present: passegi, passegis, passegi, passegem, passegeu, passegin. Imperfet: passags, passegessis, passegs, passegssim, passegssiu, passegessin.

IMPERATIU

passeja, passegi, passegem, passegeu, passegin.

Percudir (Canvi de la d del radical a t en posici final o davant s. -eix- a vegades) .

INDICATIU

Present: percudo o percudeixo, percuts o percudeixes, percut o percudeix, percudim, percudiu, percuden o percudeixen.

SUBJUNTIU

Present: percudi o percudeixi, perdudis o percudeixis, percudi o  percudeixi, percudim, percudiu. percudin o percudeixin.

IMPERATIU

percut o perdudeix, percudi o percudeixi, percudim, percudiu, percudin o percudeixin.

 Pertnyer (alteraci ortogrfica optativa: ny, o ngu) .

Participi:pertangut, pertanguda, pertanguts, pertangudes.

INDICATIU

Perfet: pertany o pertangu, pertanyeres o pertangueres, pertany o pertangu, pertanyrem o pertangurem, pertanyreu o pentangureu, pertanyeren o pertangueren.

SUBJUNTIU

Imperfet: pertanys o pertangus, pertanyessis o pertanguessis, pertanys o pertangus, pertanyssiu o pertangussiu, pertanyessin o pertanguessin.

Poder.

Participi: pogut, poguda; poguts, pogudes.

INDICATIU

Present: Puc, pots, pot, podem, podeu, poden. Perfet: pogu, pogueres, pogu, pogurem, pogureu, pogueren. Futur: podr, podrs, podr, podrem, podreu, podran. Condicional: podria, podries, podria, podrem, podreu, podrien.

SUBJUNTIU

Present: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin. Imperfet: pogus, poguessis, pogus, pogussim, pogussiu, poguessin.

IMPERATIU

Pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7037" title="Cosmologia grega" nonfiltered="4469" processed="4443" dbindex="4474">

La cosmologia va ser el primer tema estudiat pels filsofs grecs, i al llarg de la histria de l'Antiga Grcia va seguir sent un tema important: 
Els presocrtics intentaren resoldre la qesti d'un principi que dons ra dels canvis fsics.
Plat (en el seu Timeu) ampli les qestions plantejades per aquests pensadors primitius i les sotmet a revisi.
Aristtil (en la seva Fsica) sistematitz les qestions esmentades, sostingu la infinitud del mn, i el divid en dos nivells, qualitativament diferents: el mn celeste (incausat, de naturalesa etria, movent-se circularment), i el mn sublunar (amb quatre elements que es mouen centrfugament, i centrpetament).

Tamb els astrnoms es van ocupar sobre la cosmologia. En destaquen Eudox, Hiparc i Claudi Ptolemeu, que se decantaren pel geocentrisme. Els cosmlegs grecs s'inclinaren -prescindint de diferncies entre ells- per una limitaci espacial de l'Univers, temporalment etern, ordenat segons lleis constants, amb repeticions ccliques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7039" title="Cosmologia medieval" nonfiltered="4470" processed="4444" dbindex="4475">

Cosmologia Medieval: La concepci Aristotlica es prolong durant l'edat mitjana, si b el cristianisme introdu importants innovacions en la cosmologia, amb idees com providncia, creaci, miracle, entre d'altres. Guillem d'Ockham es considerat el pare de la moderna epistemologia, pioner del nominalisme, i de la moderna filosofia en general. Ockham es tamb un dels ms grans lgics de tots els temps. Entronca la concepci antiga, i la moderna en encunyar els conceptes d'infinitud del mn, i de la seva pluralitat. Enunci el principi de la navalla d'Occam, base del mtode reduccioniste: Pluralitas non est ponenda sine neccesitate; tal com ell ho escrigu en llat. Aquesta idea encara avui es considerada vlida. Fou acusat d'heretgia pel Papa Joan XXII, i  rest quatre anys baix arrest domiciliari, mentre seguia ensenyant, i escrivent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7040" title="Cosmologia moderna" nonfiltered="4471" processed="4445" dbindex="4476">




La cosmologia Moderna neix a partir dels treballs de Coprnic (Mikolaj Kopernik) astrnom polons fou un dels primers cientfics que pos en qesti el sistema geocntric de Ptolemeu, l'observaci de nombroses ocultacions, eclipsis de lluna, aix com la ocultaci de l'estel Aldebar el 9 de mar de 1947 a Bolnia, i les observacions al seu observatori de Frauenburg al dugueren a escriure Hypothesibus Motuum Coelistium a se Contitutis Commentariolus (conegut amb el ttol de Commentariolus), curt tractat d'astronomia, que acab vora el 1515, i que no fou publicat fins al segle XIX. Fou en aquesta obra on anunci els seus principis de l'astronomia heliocntrica, que revolucion la comunitat cientfica del seu temps. Escriv l'obra De Revolucionibus  Orbium Coelestium, acabada vora el 1530. Aquesta obra magistral, de la qual va sorgir el pensament cientific modern i la imatge de l'Univers ms acceptada fins al principi del segle XX, no fou publicada fins al 24 de maig de 1543, poc abans de la seva mort, per un impressor de Nuremberg. 

El sistema de Coprnic descansa sobre l'observaci que la Terra volta al torn seu, una volta cada dia, la qual cosa explica el moviment dirn de l'esfera celesta. Postula, igualment que la Terra dona una volta al Sol (heliocentrisme) cada any. Afirma tamb que els altres planetes fan el mateix en torn al Sol. Coprnic avana igualment que la Terra oscilla sobre el seu eix, la qual cosa explicaria la precessi. La teoria de Coprnic ataca la de Ptolemeu, i a la cosmologia, a la fsica, fins i tot a la filosofia d'Aristtil. Aix mateix, les Escriptures ensenyaven la immobilitat de la Terra i el moviment del Sol. Coprnic conserva, de totes maneres, alguns elements de l'antic sistema. Teoria que ser aprofundida, ms tard, per Isaac Newton, en els Principia Mathematica, obra publicada el 1687. Al principi noms s'acceptaren els aspectes matemtics de l'astronomia de Coprnic, destinats, tan sols a facilitar el clcul de les posicions dels planetes. Noms a partir del 1570 una nova generaci d'astrnoms i pensadors, nascuts cap al 1540 deix de  considerar-la una disciplina calculista, com a conseqncia de l'aparici d'una srie de novetats problemtiques: la nova de Cassiopea (1572) descoberta per Ticho Brah, el gran cometa de 1577, i desprs nous cometes, el 1580, 1582, i 1585; i al reconeixement de les relacions amb la fsica i la cosmologia. L'any 1588, poc desprs de la mort de Coprnic s'arriba a un cert comproms. L'astrnom Tycho Brah proposa una teoria que mant la Terra immbil, mentre els altres planetes volten al torn del Sol, i aquest ho fa en torn de la Terra.

A la meitat del segle XVI, las teories de Coprnic, estaven lluny de tenir una rpida difusi. El primer filsof que s'hi adher fou Giordano Bruno, el qual va obtenir d'aquestes teories un conjunt de conseqncies que, des de el punt de vista de la cosmologia del segle XX, sn extremadament clarividentes.  Aquestes novetats se podien interpretar com una contradicci de les idees tradicionals que consideraven el cel com immutable, incorruptible, i superior a la regi terrestre. Tanmateix, l'astronomia de Coprnic noms fou admesa per molt pocs astrnoms, entre els quals, amb prudncia, els alemanys Michael Maestlin (1550-1631), i Cristoph Rothmann. L'angls Thomas Digges, s autor d'A Perfit Description of the Caelestial Orbes, en qu s'hi adheria amb entusiasme. S'han d'excloure Galileu (1564-1642) i Kepler (1571-1630), que eren molt ms jvens, i tampoc no s'ha d'afegir en aquesta llista Giordano Bruno, que no era estrictament un astrnom, sin un filsof, l'nic que accept les tesis copernicanes a la segona meitat del segle XVI. En les seves obres, publicades entre els anys 1584 i 1591, s'hi mostrava entusiasmat. 

Segons Aristtil i Plat l'Univers era finit i esfric. Tenia com a ltim limit l'esfera del primum mobile, subjecte del motor dirn que se transmetia a l'interior de l'Univers, i que li havia estat conferit per una intelligncia transcendent i aliena (Du o el primer motor immbil. Tots els estels fixos eren en una esfera, i tots a la mateixa distncia de la Terra, immbil, i central; Ptolemeu els va catalogar, fins a un nombre de 1.022, i els va agrupar en 48 constellacions. Els planetes estaven dins esferes (o orbes) slides, i es movien estant-hi fixats. Coprnic conservava la idea de les esferes slides dels planetes, per atribua a la Terra tots els moviments estellars, immobilitzant els estels fixos, i el Sol es convertia en el nou centre immbil. Deixava als filsofs el problema de si la part superior de l'esfera estellars era finita o infinita.

Giordano Bruno mantenia unes idees ms prpies del segle XXI, que de la seva poca, car considerava el conjunt format pel Sol i els planetes com la unitat fonamental de l'Univers; a ms de una serie de idees filosfiques, i cientfiques que l'enfrontaren amb les autoritats eclesistiques de la seva poca.

Per ms informaci sobre les idees de Giordano Bruno vegeu l'article sobre aquest filsof.

El 1581, Galileu entra a l'universitat de Pisa per estudiar medicina, per acaba interessant-se per les matemtiques. Demostra que Aristtil estava equivocat al suposar que la rapidesa de caiguda dels cossos s proporcional al seu pes. Per demostrar-ho, mesura el temps de caiguda de pesos llenats des de la torre inclinada de Pisa; descobreix l'isocronisme del pndul observant les oscillacions d'un candaler a la catedral. El 1592, Galileu esdev professor de matemtiques a la universitat de Padua, on rest 18 anys.  Constru un aparell de mesura, el sextant, treball en una explicaci de les marees basada en les teories copernicanes, i escrigu un tractat de mecnica mostrant que les mquines no creen energia, per la transforman. El 1604, a causa de l'aparici d'una nova, Galileu disputa amb els filsofs que sostenien la tesi d'Aristtil sobre la immutabilitat del |cel.

Kepler postula, (1609) la seves primera, i segona llei. La primera diu: la rbita d'un planeta en torn un estel es una ellipse, amb l'estel a un dels focus. La segona: Una lnia que va de un planeta al seu estel, escombra rees iguals, durant intervals iguals de temps. Poc temps desprs enncia la tercera llei (1618): el quadrat del perode sideral, de un planeta orbitant, es directament proporcional al cub del semieix major de la seva rbita.

Per un altre costat, Galileu el 1609, ja t un nou telescopi holands, al qual aplica els seus descobriments cientfics, i comena a construir els seus propis telescopis totalment diferents de els dels Pasos Baixos. Al final de 1609, Galileu tenia un telescopi de 20 augments, que li permetia estudiar els crters de la Lluna i distingir els estels de la Via Lctia. Descobreix quatre satllits de Jpiter. Publica els seus descobriments el 1610, cosa que provoc grans controvrsies perqu els altres cientfics no disposen de telescopis que puguen confirmar les sever observacions.

El gran duc de Toscana el nombr matemtic de la cort de Florncia, la qual cosa li permet dedicar tot el seu temps a la recerca. Galileu continua fent remarcables descobriments cientfics, observant les fases de Venus, que, amb els satllits de Jpiter, els convencen de que Coprnic no estava equivocat. L'Esglsia s'oposa vigorosament a la posici de Galileu, per aquest  demana la llibertat de recerca, a la seva carta a la gran duquesa Cristina el 1615. Contestant els seus arguments el Sant Ofici de Roma publica un edicte contra Coprnic el 1616. El 1623, el Papa Urb VIII autoritz a Galileu a escriure un llibre comparant els sistemes de Ptolomeu i Coprnic. No obstat  aix Galileu s jutjat a Roma per la Inquisici degut els Dilegs de 1632, per que el 1616 li havia estat prohibit defensar o ensenyar les teories de Coprnic. Aquest judici no fou anullat fins l'any 1992!

La condemna de Galileu fou commutada per un arrest domiciliari a Arcetri aprop de Florncia. All acab les seves recerques sobre el moviment i la resistncia dels materials. El 1638 public a Leiden els Discursos i demostracions matemtiques sobre les dues noves cincies. Aquest treball marc el comen de l'estudi de la dinmica. 

Sir Isaac Newton nat el 25 de desembre de 1642, i mort el 20 de mar de 1727 va ser un alquimista, matemtic, cientific, i filsof, que publica Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la gravitaci universali les tres lleis del moviment, (lleis de la inrcia), base de la mecnica clssica. Newton fou el primer que demostr que las lleis naturals governaven els moviments de la terra, i del cel. Newton tamb cre un model matemtic per les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia tamb ampliar les seves lleis argumentant que les orbites (com les dels estels amb cua) no eren solament elliptiques; sin tamb podien ser hiperbliques, i parabliques.  Newton tamb demostr que le llum blanca estava composta d'una mescla dels altres colors. Son tamb notables els seus arguments a favor de que la llum est composta de partcules.

Kant, fortament influt per la fsica newtoniana, assaja una cosmologia cientfica (Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels), tot i que desprs, en la seva etapa  crtica , va menar la cosmologia cap a unja srie d'apories insolubles (antinmies  cosmolgiques).

Al final del segle XVIII les idees ms noves sobre la cosmologia es poden resumir en el pensament de Pierre-Simon Laplace. Laplace creia en el determinisme, segons el qual el mn est governat per lleis matemtiques immutables. Segons aquesta hiptesi, si un ser conegus la posici de totes las partcules de l'Univers, i les forces que les mouen,  podria conixer tant el passat, com el futur. El 1796 Laplace present la seva famosa hiptesi nebular a Exposition du Systeme du Monde, que veia el sistema solar com a originat per la contracci i refredament de una gran nebulosa de gas incandescent, dissipada, que rotava de forma lenta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7041" title="Cosmologia contempornia" nonfiltered="4472" processed="4446" dbindex="4477">




Cosmologia Contempornia:
De fet es pot dir que cada nou descobriment ha eixamplat els lmits de l'Univers. Pels antics, els grecs, o la cosmologia que presenten les Escriptures, el mn es limita al sistema geocntric. Poc a poc els lmits s'eixamplen, amb Coprnic, la terra ja no s el centre de l'univers, per encara es limita gaire b al sistema solar. Una excepci Giordano Bruno ens parla d'un univers infinit. Fa un segle hom pensava que l'Univers es limitava a la Via Lctia. Es creia que hi havia, por ser, uns mil milions d'estels, i entre aquests estels unes taques borroses que pareixien estels emergents, o  tal vegada moribunds. Fins que arrib l'poca dorada de la astronomia, les primeres dcades del segle XX, Edwin Hubble i altres demostraren que moltes d'aquestes taques eren vertaderes galxies.  En efecte, l'abril de 1920 un viu debat enfront els nord-americns Harlow Shapley, i Heber Doust Curtis. Hubble ho resolgu tres anys ms tard, quan demostr l'existncia de de galaxies exteriors a la nostra. La cosmologia moderna est basada en tres pilars: La Teoria de la relativitat general, publicada el 1916;  la llei de Hubble, publicada el 1929, que relaciona la distncia d'una galxia amb el desplaament cap al roig del seu espectre; i el model estndard de la fsica de partcules formulat a la dcada de 1970. Es pot retrocedir ms: en el any 1900 un astrnom poc conegut Cornelius Easton, sugeria que la nostra galxia podia tenir braos espirals. Des de l'poca de William Herschel (1738-1822), descobridor de Ur, s'havien comptat nombrosas nebules espirals, per la seva naturalesa era un misteri. Aquesta pregunta pareixia resposta el 1865, quan William Huggins apunt el seu espectroscopi cap a algunes de les nebuloses ms brillants (cap era espiral), i descobr las lnies d'emissi de un gas calent. Aix dons des de el segle XIX, es pensava que totes les nebuloses eren gassoses i pertanyien a la Via Lactia. La constataci de l'existncia de galxies independents est lligada a la mesura de les distncies astronmiques, en particular, las dimensions de la Via Lctia. Herschel fou un pioner. Va fer la hiptesi de que tots els estels tenien la mateixa lluminositat absoluta. D'aquesta manera va obtenir un esquema de la Via Lctia en forma de galeta gruixada, amb el Sol molt aprop del centre. Segons Herschel, la galxia tenia un radi d'uns 3.000 prsecs (9.800 anys llum). Malgrat molts d'astrnoms es van bolcar en aquest problema, utilitzant millors mtodes d'observaci, aquesta concepci es mantingu durant un segle i mig. No es tenia en compte la pols interestellar,  que altera la radiaci dels astres llunyans. Aquesta pols es descobr el 1930, per no se incorpor a la calibratge fins el 1952. El primer en allunyar-nos del centre de la galxia fou Harlow Shapley. S'enfront a un astrnom de ms edat: Heber Doust Curtis. Ambds presentaren prop d'una dotzena de fets (lluminositat de diferents tipus d'estels, ritmes d'explosions estellars, velocitat de desplaament dels estels, etc.). Cada un dels dos  estava en el cert pel que fa a la meitat dels arguments, ms o menys. El Sol est allunyat del centre de la galxia, per noms 8.500 parsecs, i la galxia s molt ms gran el que Shapley pensava. No es ms que una galxia entre d'altres tal com afirmava Curtis. Shapley havia estat indut a un error en aquest punt per les observacions del moviment de les nebuloses espirals: la seva velocitat era superior a la de la llum! Tot es devia a un error a les observacions de Adriaan Van Maanen. Tanmateix a la seva poca van ser un factor decisiu per que les idees de Shapley s'imposessin  rpidament, en els manuals, que, a vegades, afegien una part de la descripci de Curtis.

En aquella poca aparegueren els treballs de Einstein (novembre de 1915), que renovarien les perspectives teriques, sobre la relativitat general, que descriu com la matria, i la geometria de l'espai-temps, es relacionen per produir all que coneixem com gravetat. La complexitat de les equacions d'Einstein, segons les quals la gravetat est en funci de la constant de la gravitaci universal, de l'energia, i de la pressi, explica que es necessits un temps per trobar hi solucions que donessin possibles estructures de l'univers. Poc temps desprs (1917) el mateix Einstein descobr una soluci que corresponia a un Univers esttic. Willem De Sitter en trob una altre, que no contenia matria. El 1922 el rus Alexandre Friedmann en elabor dues: una per un Univers finit, i una per un infinit. Ambdues implicaven la dilataci, o contracci de l'Univers. El 1925 el jesuta Georges Lematre formul, de forma independent, aquesta mateixa soluci, amb una notaci molt ms senzilla. Poc temps desprs, el 1927, demostr que l'Univers esttic de Einstein era inestable. D'aquesta manera l'Univers ha d'estar buit, o s'ha d'expandir, o en contracci. Davant aquest fet Einstein, partidari d'un Univers esttic, i estable, afeg a les seves equacions un terme cosmolgic. El 1923 Einstein reconeixia que el terme cosmolgic era un fracs, i escrivia a Hermann Weyl:  Si el mn no s cuasiesttic, fra el terme cosmolgic!  El 1925 Edwin Powell Hubble anunci que havia descobert estels variables cefeides a algunes nebuloses espirals. L'estimaci de les seves distncies les situava amplament al exterior de la Via Lctia. Hubble public aquests resultats de forma bastant lenta i prudentment. El 1928 Hubble succe a Vesto Melvin Slipher en la presidncia de la Comissi de Nebuloses de la Uni Astronmica Internacional, a la seva tercera Asamblea General, a Roma. Las discussions sobre l'Univers de De Sitter que hi va haver van influir en la decisi de Hubble de comenar un examen de la correlaci entre la distncia i el desplaament cap al roig de las nebuloses (Hubble sempre s'estim ms parlar de  nebuloses ;  galxies  era el terme de Shapley, que s'acab imposant). Aquest examen requeria l'obtenci dels espectres de moltes galxies. Per les galxies son objectes de poca magnitud. Per aquest motiu, encara que l'espectroscpia astronmica fou un invent europeu, els trenta primers anys d'investigaci se feren fonamentalment als Estats Units, on estaven els millors telescopis.

V. M. Slipher inici unes investigacions el 1912, en el focus de la lent Clark de 60 centmetres de dimetre del Observatori Lowell. Enregistr durant catorze hores a una placa fotogrfica l'espectre de la nebulosa Andrmeda y pogu identificar un desplaament cap al roig de 1.800 km/s, i arrib a la conclusi de que la seva ptica de 60 centmetres seria incapa de observar velocitats superiors. Per la seva part Milton Lasell Humanson als telescopis de 1,5 metres i 2,5 metres de dimetre del Mont Wilson recoll dades des de 1927, i tamb obtingu casi exclusivament desplaaments cal al roig. Molt prest dobl el rcord de Slipher, amb +3.779 km/s, obtinguts al principi de 1929, i +7.800 km/s, un poc ms tard, el mateix any. Pas la frontera dels 15.000 km/s a la meitat dels anys 30, grcies a un espectrgraf millorat en el focus del 2,5 metres. A diferncia de Hubble, Humanson va viure  abastament per utilitzar de forma regular el telescopi de 5 metres a Monte Palomar. Se jubil el 1957 amb un rcord personal de 60.000 km/s. Desprs dels primers resultats de Slipher el 1915, una dotzena de astrnoms intentares explicar els moviments observats per una combinaci de moviments del Sol, de desplaaments mitjos de les nebuloses i de un efecte relacionat amb la distncia. El 17 de gener de 1929, Hubble propos a Procedings of the National Academy of Sciences un article titulat Between Distance and Radial Velocity Among Extra-Galactic Nebulae. No utilitz els desplaament elevats descrits per Humanson en el mateix nmero dels Procedings. Mes s'ha suggerit sovint que aquestes mides haurien  guiat la seva ma  a l'hora de traar la famosa recta que materialitzava la seva constat. Aquesta recta tenia una pendent de uns 500Km/s/Mpc, un valor que canvi poc durant els segents quinze anys. D'antrada aquest valor de la que actualment coneixem com H0, o Constant de Hubble, suposava una edat de l'Univers de uns 2.000 milions d'anys. Per les mides de l'edad de les roques terrestres, iniciada a principis dels segle XX, als anys 30 igualava, o incls, superava els 2.000 milions d'anys!El mateix Hubble dubt del seu descobriment. Aquest dubte era compartir per la majoria de la comunitat cientfica, i el 1960 el model de expansi relativista encara no s'havia imposat a la literatura. Per els partidaris de l'expansi una dificultat importat era reduir la Constant de Hubble. Les dificultats no venien de les mides del desplaament, sin de la avaluaci de les distncies. Diversos errors explicaven aix: en primer lloc Shapley havia ignorat l'absorci de la radiaci per la pols interestellar, que suposava una subestimaci de factor 4. El segon error de Hubble venia de creure que l'estimaci de una desena de galxies era suficient (desviaci de Malmquist, i desviaci Scott). El problema de l'estimaci de les distncies s va fer inaplaable quan entr en servei el telescopi de 5 metres de Monte Palomar. Segons l'escala de Hubble, y de Shpaley, aquest aparell hauria d'haver perms veure nombrosos variables RR Lirae a la galxia d'Andrmeda. Per es limitava a mostrar la ms brillant d'aquesta poblaci. Per aix Walter Blade anunci a l'Assemblea General de la Uni Astronmica Internacional, a Roma, el 1952, que Andrmeda , per tant totes les galxies, estaven el doble allunyades del que havia cregut Hubble! El valor de H0 es redua a 250 km/s/Mpc. Aquest valor fou disminut a 180 km/s/Mpc al 1956 per  Nicholas Mayal, i Allan Sandage, basant-se en els estudis de Humason, els qual duien a la conclusi de que les lluminositats de Hubble per als estels individual, i  per les galxies eren massa baixes. Segons Sandage la Constant de Hubble s'havia de reduir a 75 km/s/Mpc. A finals dels 50 un gran nombre de astrnoms s'inclinaven per unes mides de las distncies que conduen a una reavaluaci  de la Constant de Hubble. Hi va haver un breu perode de optimisme cap al 1960, per que tots els valors eran aproximadament coherents amb un valor de 100 km/s/Mpc, es a dir, una edat de l'Univers de 10.000 milions d'anys. Sandage continu la seva empresa de revisi fins que arrib a un valor de H0 comprs entre 50 y 55 km/s/Mpc, mentre altres investigadors s'estimaven valors superiors. A l'actualitat s'admet generalment un valor de H0 de uns 73( 10) km/s/Mpc.

Georges Gamow, un fsic nuclear format a Rssia, per que feu carrera a Estats Units, es considerat, en general, com al primer investigador que reflexion seriosament sobre el problema dels orgens de l'Univers. El 1935 es concentr en les reaccions nuclears susceptibles d'haver-se produt quan tota la matria estava tan calenta, i era tan densa, com en el nucli de els estels actuals com a mnim. Continu les seves investigacions desprs de la Segona Gerra Mundial, en collaboraci en Ralph Alpher, Robert Hermann. Ells tres s'adonaren que si l'Univers era inicialment un fluid constitut per protons, hauria acabat en forma de hidrogen, i heli, en una proporci de aproximadament un tom de heli, per cada quatre de hidrogen. Estudiaren a continuaci l'entorn trmic d'aquest procs de nucleosntesi primordial i deduren que desprs de mils de milions d'anys l'Univers havia de tenir una temperatura de uns 5 Kelvin. El mateix Gamow no es va prendre molt seriosament els seus descobriments. Pel que fa a una firma de radio d'una temperatura de 5 kelvin, l'any 1949, o, pot ser, el 1950 va dir a un dels seus estudiants que no coneixia cap problema interessant en espectroscpia milimtrica! No obstant els sensors que s'havien desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial (entre d'altres per Robert Dicke) haurien perms  detectar la radiaci de fons en aquella poca. Mentre un equip de tres astrnoms britnics  hava decidit que l'expansi csmica no significava necessriament un Univers diferent en el passat: s la ida denominada de l'Univers estacionari. Avanada el 1948 per Hermann Bondi, Thomas Gold, i Fred Hoyle. Un Univers estacionari ja estat sempre en expansi, i ho estar sempre. Aix suprimeix tota possibilitat de contradicci entre el invers de la Constat de Hubble, s a dir, l'edat de l'Univers, i l'edat de les estrelles ms velles. Per ni la seva densitat, ni la seva temperatura disminueixen per que constantment apareix nova matria, exactament en la proporci per que tot es mangtenga igual. Naturalment aix contradiu el Primer Principi de la termodinmica, per a un nivell tal que no es pot detectar al laboratori: s del ordre de un tom de hidrogen per segle en un volumen equivalent a la torre Eiffel. Les proposicions del model estacionari van tenir una fecunditat extraordinari: molts d'astrnoms es van veure obligats a refutar-lo i desenvoluparen diferents tipus d'observacions. L'expressi  Big Bang  fou inventada per Hoyle com un insult deliberat per ridiculitzar als partidaris de l'Univers evolutiu. Entre 1955, i 1967 la majoria de la comunitat cientfica rebutj el model estacionari. Hi ha tres motius principals: En primer lloc, encara que el darrer en adquirir fora de convicci, la observaci, i recompte, de les radiofonts,  i ms tard dels qusar. Segons aquesta observaci, o b, en el passat existien ms radiofonts, o b, vivim dins una especia de pertorbaci local, ben el mig d'una poblaci especfica. Les mides del desplaament cap al roig acabaren en la hiptesi denominada  local . A partir de 1967 es podia dir en seguretat que l'Univers havia canviat amb el pas del temps. Una de les contribucions ms preco, i duradora, fou la de Martin Rees, qui convenc al seu director de tesi Dennis Sciama, l'nic defensor de la construcci continua que canvi d'opini. La segona fou l'identificaci de l'heli com a una relquia del Univers primitiu. L'anlisi espectral dels estels, i de les galxies, confirm que casi la totalitat del que podem observar est compost de un 75 % de Hidrogen, i un 25 % de heli (en proporci de masses. La proporci en nombre de toms es de un 90 %, i de un 10% respectivament). L'heli s tamb un producte de les reaccions nuclears internes dels estels. Per per produir la quantitat que observam, en el interval de temps atribut a la creaci de matria dins un Univers estacionari, es necessitarien unes galxies deu vegades ms brillants de com ho son en realitat. En tercer lloc Arno Penzias, i Robert Wilson midaren el 1965 una radiaci de fons, d'origen desconegut. Quan publicaren el seu descobriment estaven segurs d'haver vist alguna cosa distinta de una bossa local de radiaci: la radiaci presenta fonamentalment la mateixa intensitat y el mateix espectre en totes direccions.

Cap al 1965, amb un, o dos anys de diferncia, gairebe tota la comunitat cientfica s'havia adherit a un model d'Univers descrit per una de las solucions de les equacions de la teoria de la relativitat general, i que hauria passat per un estat calent, i dens, el Big Bang fa de 10.000 a 20.000 milions d'anys.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7044" title="Catolicisme" nonfiltered="4473" processed="4447" dbindex="4478">
El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Esglsia Catlica, la qual comprn a totes aquelles esglsies cristianes que estan en comuni amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matries de fe i de moral. Actualment, es divideix en les segents:
 L'Esglsia Catlica Romana, que segueix el ritu llat.
 L'Esglsia Catlica d'Orient o Esglsia Uniata, que segueix el ritu d'Orient.
Cal dir que hi ha esglsies que no accepten l'autoritat del Papa, per que es consideren catliques i utilitzen aquest nom.

El terme "catlic" prov de l'adjectiu grec          - -   (katholikos), que significa "general" o "universal". Aquest adjectiu va ser utilitzat per primera vegada per Ignasi, bisbe d'Antioquia el 107 dC per referir-se a l'esglsia cristiana no dividida (aleshores) en una epstola als cristians d'Esmirna. El primer concili ecumnic de Nicea, va confirmar aquest adjectiu per descriure l'esglsia cristiana universal fundada pels apstols de Jesucrist. Desprs del Gran Cisma d'Orient, l'adjectiu es relaciona amb l'Esglsia Catlica Romana, encara que l'Esglsia Ortodoxa Grega i algunes esglsies protestants tamb es consideren "catliques", en el sentit original de la paraula, "universal".
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7050" title="Provncia" nonfiltered="4474" processed="4448" dbindex="4479">

La provncia s una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat. El nom provncia es d'origen rom. Es creu que ve del llat pro ("abans") i vincere ("conquerir"). El significat aproximat s el de territoris per conquistar. A mesura que anaven conquerint territoris, els romans van organitzar el seu Imperi en provncies.

Avui en dia, molts estats encara utilitzen el mot provncia per designar entitats territorials subestatals. D'altres utilitzen altres noms (departaments, comtats, blasts, etc.), amb finalitats semblants. El nivell de competncies administratives i poltiques d'una provncia depn molt de l'organitzaci poltica i administrativa de cada estat.

 Vegeu .
 Provncies d'Espanya;
 Provncies de Catalunya;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7053" title="Mitologia catalana sobre bruixes" nonfiltered="4475" processed="4449" dbindex="4480">
En la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d'elles comunes amb altres pobles d'Europa. En l'imaginari popular, la bruixa s una dona que, per mitj d'un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malfiques. Durant l'edat mitjana, el poder eclesistic va alimentar aquestes creences entre la poblaci, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i fins i tot executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l'ordre social establert. Avui en dia, les creences sobre bruixes han perdut protagonisme entre la poblaci en general, i molta gent sol veure la bruixa com un personatge popular entranyable, que sol aparixer en els contes infantils.

El pacte amb el dimoni.
Es creia que les bruixes obtenien els seus poders mitjanant un pacte amb el dimoni. Existeixen moltes llegendes sobre els detalls de la cerimnia.

La marca del dimoni.
Se solia creure que les bruixes tenien una marca caracterstica a la pell, fruit del seu pacte amb el dimoni. Segons les creences populars, aquesta marca podia prendre moltes formes, com una verruga.

Els poders de les bruixes.
Grcies al seu pacte amb el dimoni, les bruixes tenien poder per fer tota classe de maldats. Tamb era creena popular que podien volar a cavall de forques o d'escombres.

Dates assenyalades.
Hi ha dates assenyalades en qu es creia que les bruixes celebraven grans reunions o augmentaven el seu poder. Les ms conegudes sn la nit de Tots els Sants i la nit de Sant Joan.

Les bruixes a la geografia catalana.
Arreu de la geografia dels Pasos Catalans, existeixen llegendes de bruixes, o llocs relacionats amb la prctica de la bruixeria.

A Dosrius: Quan el rector preparava la comuni li va aterrar la bruixa als peus. La bruixa enfadada li va prendre la caldereta dels aspergis. La van trobar, abonyegada en un lloc lluny.
A Girona: una de les grgoles de la catedral s una bruixa, que diuen que va passar amb el sac de les pedregades quan van sonar les campanes. Ella i pedregada van quedar petrificats per sempre.
A La Quar: les nits de lluna vella fa ballar els follets de la contrada. la resta del temps fila llana i viatja per veure les venes.
A Vallgorguina: Viu sota la Pedra gentil. Des d'all convoca altres bruixes per fer pedregar.
A Vilopriu: Un dia que a Vilopriu feia una gran pedregada, es va sentir com a dalt dels nvols deien: "Pepa, gira't per aqu!". Van engegar uns quants trets al nvol amb bales benedes. L'endem la sastressa del poble, que es deia Pepa, va comparixer amb la cama trencada.
A Arenys de Munt: Un capell els va engegar una puntada de peu i la sabata va enfilar-se nvols amunt. La van trobar ms enll del terme i tota masegada.
Al Canig: Es reuneixen al cim del Tretzevents. Des d'all criden les pedregades picant amb una verga tres cops damunt l'estany de Calandr.
A Llers: Van encapalar una expedici de totes les bruixes de l'Empord per aterrar al campanar de Figueres. El campaner va reaccionar a temps per, encara ara, el campanar resta estroncat. Aquestes llegendes son evocades pel poeta Carles Fages de Climent en el seu poemari Les bruixes de Llers, il.lustrat per Salvador Dal.
A Sarroca de Bellera: Es va endur un nad sense que ning no se n'adons.
A Terrassa: S'ajunten al pla del Bonaire i provoquen pedregades orinant juntes en un forat i picant el lquid amb unes vergues.
A Vallbona de les Monges: Viuen en coves que hi ha en un tossal proper. Sempre van descabellades i noms es pentinen quan plou i fa sol.
A Molins de Rei: Pujaven a una clariana del bosc a realitzar els ms foscos designis, el pla on anaven s conegut com el Pla de les Bruixes, ara ja s dins la poblaci.
A Cervera : Hi havia una bruixa que es deia Margararida, la van cremar acusada de mestineria i bruixeria; totes les bruixes es trobaven al carrer de les bruixes construit al segle XIII i fins a finals del S. XIV no van canviar el nom per carrero de les bruixes degut a la seva gran concentraci de bruixes; els dies assenyalats que es trobaven eren les nits quan la lluna estava al 100% plena. Cada any es fa una festa anomenada Aquelarre per recordar les bruixes que havien habitat aquest poble del Centre de Catalunya.
A Pedraforca : Les bruixes salten i ballen per sobre les argelagues el dia de Sant Silvestre (31 de desembre).
A Arbcies : es diu que totes les dones sn bruixes pel fet d'haver-hi nascut. D'aqu ve la dita Arbcies, dotze dones, tretze bruixes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7055" title="Llista de rius de Catalunya" nonfiltered="4476" processed="4450" dbindex="4481">
Llista de rius i rieres que tenen tot o part del seu recorregut a Catalunya.
Recordeu que els marges del riu s'anomenen segons el costat que queden quan es mira el riu en el sentit del corrent (riu avall). Els afluents de cada marge els llistem ordenats de la capalera a la desembocadura.
Vessant mediterrani.


















Els rius i rieres que van al mar Mediterrani i els seus afluents, ordenats seguint la costa de nord a sud i classificats d'acord amb la comarca (o regi) on desemboquen al mar, sn:
Llenguadoc.
L'Aude;
Rossell.
L'Agl;
La Tet;
afluents per la dreta:
La Riberola;
El riu de Caran;
El riu de Mentet;
El riu de Cad;
afluents per l'esquerra:
El riu de Cabrils;
afluents per l'esquerra:
El riu d'vol;
El Rard;
El Tec;
afluents per la dreta:
La ribera de Morells;
afluents per l'esquerra:
El riu de Comalada;

Alt Empord.
La Muga;
afluents per la dreta:
El Manol;
La riera d'lguema;
afluents per l'esquerra:
El riu d'Arnera;
El Llobregat d'Empord;
afluents per la dreta:
El Ricardell;
afluents per l'esquerra:
L'Orlina;
El Fluvi;
afluents per la dreta:
El Ser;
El Junyell;
afluents per l'esquerra:
El Gurn;
La Riera de Bianya;
El Llierca;
afluents per l'esquerra:
La riera de Sant Aniol;
afluents per la dreta:
La riera d'Escales;
El riu Borr;
afluents per l'esquerra:
La riera de Buaranc;
La riera de Capellada;

Baix Empord.
El Ter;
afluents per la dreta:
El Freser;
afluents per la dreta:
El Nria;
El Rigard;
El Gurri;
La Riera d'Osor;
El Gell;
L'Onyar;
afluents per l'esquerra:
El Ritort;
El Brugent;
La Riera de Llmena;
El Terri;
El Dar;
afluents:
La riera de Pastells;

Maresme.
La Tordera;
afluents per la dreta:
La riera de Fuirosos;
La riera de Rami;
afluents per l'esquerra:
El riu de Pertegs;
La riera d'Arbcies   ;
La riera de Breda ;
La riera de Pineda;
La riera de Vallalta;
La riera d'Arenys;
La riera de Sant Sim;
La riera d'Argentona;

Barcelons.
El Bess;
afluent per l'esquerra:
 El Mogent;
afluents per la dreta:
 El Congost;
 El Tenes;
 La Riera de Caldes;
 El Ripoll;
afluents per la dreta:
 El riu Sec;
La riera de Sant Cugat;

Baix Llobregat.
El Llobregat;
afluents per la dreta:
El Bastareny;
afluents per l'esquerra:
El riu de Grixer;
El riu de Saldes;
La riera de Clar;
El Cardener;
afluents per la dreta:
La rasa de Vilanova;
La riera de Rajadell;
afluents per la dreta:
La riera de Grevalosa;
La riera de Navel;
La riera d'Hortons;
La riera de Salo;
La riera de Coaner;
La riera de Fonollosa;
La riera de Guardiola;
afluents per l'esquerra:
La riera de Navel;
La riera d'Aigua d'Ora;
L'Anoia;
afluents per la dreta:
La riera de Tous;
La riera de Carme;
El riu de Bitlles;
afluents per l'esquerra:
La riera Gran;
La riera del Palau;
La riera de Corbera;
La riera de Torrelles;
afluents del Llobregat per l'esquerra:
L'Arija;
El Regatell;
El Merganol;
La riera de Merls;
La riera Gavarresa;
afluents per la dreta:
La riera de Lluans;
El riu Bass;
La riera de Relat;
afluents per l'esquerra:
La riera de Segalers;
La riera d'Ol;
La riera de Calders;
La riera de Gai;
La riera de Rub;
afluents per la dreta:
La riera del Palau;
afluents per l'esquerra:
La riera de les Arenes;
La riera de Vallvidrera o riera de la Rierada;

Garraf.
La riera de Ribes;
afluents per l'esquerra:
La riera de Begues;
La riera de Jafre;
El Foix;

Tarragons.
El Gai;
El Francol;
afluents per la dreta:
El Brugent;
El Glorieta;
afluents per l'esquerra:
L'Anguera;
Baix Ebre.
L'Ebre;
afluents per la dreta:
El Matarranya;
afluents per l'esquerra:
El Segre;
afluents per la dreta:
El riu d'Eina;
El riu d'Angostrina;
El Querol o riu d'Arav;
afluents per la dreta:
Ribera de Campcards;
Rec de Malforat;
La Valira;
La Noguera Pallaresa;
afluents per la dreta:
El Flamisell;
La Noguera Ribagorana;
afluents per l'esquerra:
La Noguera de Tor;
El Cinca;
afluents per l'esquerra:
La ribera d'Er;
El riu d'Alp;
El torrent de Bastanist;
La Ribera Salada;
El Llobregs;
El Si;
El Corb;
afluents per l'esquerra;
 Riu Ondara;
El Set;
El Siurana;
afluents per la dreta:
El Montsant;
Vegeu tamb la llista d'afluents de l'Ebre incloent els de fora de Catalunya;

Montsi.
El Riu de la Snia;

Vessant atlntic.
La Garona;
afluents per l'esquerra:
El riu de Ruda;
El Nere;
El Joeu;
afluents per la dreta:
L'Unhla;
El riu de Toran;

Referncies.
Institut Cartogrfic de Catalunya. Mapes oficials amb visor interactiu ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7064" title="Matarranya" nonfiltered="4477" processed="4451" dbindex="4482">


El Matarranya (en aragons i castell, Matarraa) s una comarca de l'Arag, a la provncia de Terol. Pren el nom del riu que la travessa.


 Municipis .



 Vegeu tamb .
 Associaci Cultural del Matarranya;
 Lo catal a la Franja;

 Enllaos externs .
 Gran Enciclopdia Catalana;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7065" title="Baix Cinca" nonfiltered="4478" processed="4452" dbindex="4483">



La comarca del Baix Cinca es troba a cavall de les provncies d'Osca i Saragossa. Limita a l'est amb el Segri, al sud amb el Baix Arag-Casp, al sud-oest amb els Monegres i al nord-oest amb el Cinca Mitj.


La comarca natural.
El Baix Cinca s una de les quatre comarques naturals que conformen la Franja de Ponent. En aquest context la comarca s constituda per cinc municipis de predomini lingstic catal: Fraga, Mequinensa, Said, Torrent de Cinca i Vilella de Cinca.

Amb la divisi provincial espanyola del 1833, Mequinensa fou atribuda a la provncia de Saragossa i la resta de viles de la comarca a la d'Osca. El 1835 Fraga es va convertir en cap de partit judicial, que comprenia, a ms de Torrent de Cinca, Said i Vilella de Cinca, els pobles de llengua espanyola de les dues riberes del Cinca, aigua avall de Monts, i el cant oriental dels Monegres, incls ja des del segle XII al bisbat de Lleida (Penyalba i Candasnos).

Enllaos externs.
 Institut d'Estudis del Baix Cinca;
 Gran Enciclopdia Catalana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7066" title="Llitera" nonfiltered="4479" processed="4453" dbindex="4484">


La comarca de la Llitera limita al nord amb la Ribagora, a l'est amb la Noguera al sud-est amb el Segri i a l'oest amb el Cinca Mitj. La divisi provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la provncia d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.

 Propostes comarcals aplicades .
Trobem, com s el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (o s, que formen part de les comunitats de l'Arag on es parla el catal), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topnim. En el cas de la Llitera n'hi ha dos.

La postura oficial, que inclou els 14 municipis indicats a sota.
La postura catalanista, que designa com a Llitera la part lingsticament catalana de la comarca oficial de la Llitera.

Per traar els lmits de la Llitera catalanista cal tenir en compte que:

 Hi ha municipis que comprenen localitats pertanyents a diferents sistemes lingstics. Aquest s el cas del municipi de Sanui i Alins, del qual es considera catalanfon Sanui i aragonfon Alins.
 Hi ha localitats de formaci recent, mitjanant immigrants de diferents indrets de l'estat espanyol als anys seixanta, que no tenen definida encara una  (o, ms aviat, no pot assegurar-se si aquesta s el catal o el castell). Pel que fa a aquesta qesti, el municipi de Vensill, aix com alguns nuclis o masos del municipi d'Esplucs, podrien ser catalogats de predomini lingstic catal.

 Municipis .


 Enllaos externs .
 Gran Enciclopdia Catalana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7067" title="Baixa Ribagora" nonfiltered="4480" processed="4454" dbindex="4485">



Baixa Ribagora s com sovint s'ha anomenat la part administrativament aragonesa de la zona catalanoparlant de comarca natural de la Ribagora, sobretot en contraposici amb la comarca de l'Alta Ribagora de la comunitat autnoma de Catalunya.

Aquesta denominaci no existeix legalment, i pel que fa al seu s pot fer referncia a dos territoris d'extensi lleugerament diferent. Dependr la postura de qu partim quant a la divisi comarcal de la Franja de Ponent des d'una ptica dels Pasos Catalans, ja siga la integracionista o la nacional.

Des de la integracionista dels PPCC, la Baixa Ribagora constitueix la ms septentrional de les quatre comarques en qu es divideix la Franja de Ponent i comprn tots aquells pobles catalanfons de la comarca oficial de la Ribagora. Hi queda inclosa (ms per tradici d'estudis que no pas per cientificitat demostrada) el territori de la Vall de Benasc.

Des de la postura nacional dels PPCC, en canvi, s'entn per Baixa Ribagora la part catalanfona de la conca del riu Isvena, les zones catalanfones dels municipis de Graus i   Capella, i la totalitat de municipis de Monesma i Queixigar, Castigaleu, Lasquarri,   Tolba, Viacamp i Lliter, Benavarri i Estopany.

La capital histrica de la Baixa Ribagora s Benavarri. En la mesura que els lmits d'aquesta comarca depenen de la llengua de cada localitat (la qual no s'adequa als lmits municipals), la regi s'estn per tota una srie de pobles de parla catalana que han estat annexionats a municipis identitriament aragonesos. Exemples d'antics municipis sn:
 Gel. S'incorpora a Graus el 1972 (Decret 3357/71, de 23 de desembre).
 Llaguarres. S'incorpora a Capella el 1965 (Decret 4338/64, de 24 de desembre).





Vegeu tamb.
Ribagora;
Catal ribagor;
Comtat de Ribagora;

Enllaos externs.
 Modificaciones en los municipios aragoneses desde 1900 a 2001 ;
Toponimia de la Baja Ribagorza Occidental ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7071" title="Enginyeria civil" nonfiltered="4481" processed="4455" dbindex="4486">


L'enginyeria civil s una mplia branca de l'enginyeria que tracta amb temes tant diversos com el disseny, la construcci i la conservaci d'obres pbliques i estructures fixes diverses, la urbanstica i els serveis urbans, el transport, el terreny, la hidrulica, la hidrologia, les costes i els ports i la potabilitzaci i depuraci d'aiges. Com totes les enginyeries, l'enginyeria civil s'ha desenvolupat a partir de l'observaci de les maneres en qu reaccionen els sistemes. A partir d'aquestes observacions, es proposen models terics i equacions empriques per a descriure els fenmens observats.

La denominaci enginyeria civil s'usa des dels inicis del segle XIX, tot i que aquesta branca de l'enginyeria ha estat practicada des de molt abans (en l'poca romana ja es construen camins, canals i ports). Al llarg del segle XVIII, la majoria de monarquies europees (Frana en va ser la pionera) havien format grups de militars especialitzats en la construcci de camins, ponts i ports i en la millora de l'armament. Cap a finals del segle XVIII, Perronet fund la primera escola especialitzada totalment independent de l'exrcit (d'aqu, l'adjectiu civil): l'cole des Ponts et Chausses (Escola de Ponts i Calades) de Pars. Poc a poc altres enginyers militars d'altres indrets anaren fundant escoles civils als seus respectius pasos, com Agustn de Betancourt, que fund la Escuela de Ingenieros de Caminos de Madrid el 1802.


 Disciplines de l'enginyeria civil .

 Enginyeria estructural .




L'enginyeria estructural es dedica a la concepci, disseny, clcul, refor i conservaci d'estructures fixes diverses, com ponts, edificis, plataformes petrolferes offshore, preses, etc.

L'anlisi estructural involucra obtenir les tensions, esforos, deformacions i estat de dany a qu es veu sotmesa una estructura quan s sollicitada amb alguna acci: sistema de crregues esttiques o dinmiques, deformaci imposada,...


 Enginyeria Geolgica .





L'enginyeria geolgica (tamb anomenada geotcnia) es dedica a l'estudi de la mecnica dels sls i les roques. Aquest estudi es realitza, bsicament per al clcul de:
 Fonaments: sabates i pilons.
 Desmunts: estabilitat del tals, aixecament de fons...
 Terraplens: compactaci, assentaments...
 Excavacions subterrnies: tnels i cavernes.
 Murs de contenci i pantalles;

Per a predir les respostes del terreny (empentes i moviments), cal fer prviament un reconeixement del terreny amb sondeigs, cales, etc. i estudiar les seves propietats de comportament mitjanant assaigs in situ o al laboratori.

Un altre camp important que engloba l'enginyeria geolgica s la hidrologia subterrnia, que estudia l'aigua emmagatzemada en els buits del sl: fluxos, transport de contaminants, els aqfers com a recurs hdric, etc.

 Enginyeria del transport.



L'enginyeria del transport es dedica a dissenyar i gestionar efica i eficientment  les vies de comunicaci i les terminals de transport: camins (carreteres i autopistes), lnies de ferrocarril, ports i aeroports. Tamb s l'encarregada d'estudiar el transport urb: regulaci semafrica, metro, i autobs. Dins del transport per carreteres, s'estudia el trnsit (capacitats, teoria de cues,...), el traat, els ferms, etc.


 Enginyeria ambiental .


Coneguda antigament com a enginyeria sanitria, l'enginyeria ambiental tracta amb tres grans temes:
 L'aigua: la seva qualitat i els seus tractaments en plantes depuradores i potabilitzadores.
 Gesti de residus slids.
 Impacte ambiental de les obres pbliques.





 Enginyeria hidrulica .



L'enginyeria hidrulica preveu el comportament dels fluids, principalment l'aigua. Una part de la disciplina est encaminada al transport de l'aigua per canals i canonades (per a transvasaments, aprofitaments hidroelctrics o regadius). L'enginyeria hidrulica per tamb estudia la gesti dels recursos hdrics, la dinmica fluvial (molt relacionada amb el disseny de ponts) i la prevenci d'inundacions. Tots aquests temes estan ntimament relacionats amb els embassaments ja que s'usen per a laminar avingudes (evitant aix inundacions), regar grans extensions de terreny, abastar d'aigua a grans poblacions i crear energia elctrica. El disseny de les preses s tasca de l'enginyer hidrulic.





 Enginyeria martima  .



L'enginyeria martima s la branca que s'encarrega de dissenyar, conservar i gestionar totes les installacions porturies i definir moltes de les actuacions necessries per a protegir o regenerar la lnia costanera: espigons, aportacions de sorra, etc. Aix implica recolzar-se en la hidrodinmica, la oceanografia i els models de transport de litoral de sediment.


 Urbanstica .




La urbanstica estudia les formes d'organitzaci i creixement de les ciutats i les repercussions econmiques que es deriven d'aquesta organitzaci. Tamb s'encarrega del dimensionament i el disseny de les xarxes de serveis urbans bsiques: sanejament, abastament d'aigua, enllumenat pblic exterior, gas natural, electricitat, etc. 



 Enginyeria de la construcci  .



L'enginyeria de la construcci s'encarrega de planificar totes les obres que projecten les altres disciplines (carreteres, autopistes, ponts, tnels, dics, preses, ports, obres d'urbanitzaci, depuradores, potabilitzadores, etc) tot i que tamb tracta altres vegades d'altres construccions no prpies de l'enginyeria civil com l'edificaci. El planejament de les obres consisteix en estudiar tot all que cal fer per a desenvolupar l'obra: escollir els procediments constructius ms adients, assignar els recursos necessaris per a cada activitat (maquinria, material i m d'obra), distribuir temporalment totes les activitats en un programa i controlar econmicament l'obra.

 Titulacions .

Les titulacions en enginyeria civil varien segons els estats que les reconeguin. Excepte a la Catalunya Nord, als Pasos Catalans hi ha tres carreres universitries dins l'rea de l'enginyeria civil:
 Enginyeria de camins, canals i ports, carrera d'enginyeria de primer i segon cicle, de 5 cursos creada a principis del segle XIX. Popularment i histrica hom tamb la coneix i anomena amb el nom d' "enginyeria de ponts i camins", per analogia amb el nom l'escola francesa d'enginyeria civil: "cole nationale des ponts et chausses".
 Enginyeria tcnica d'obres pbliques, carrera d'enginyeria de primer cicle, de 3 cursos creada a mitjans del segle XIX.
 Enginyeria Geolgica, carrera d'enginyeria de primer i segon cicle (o noms de segon cicle en algunes universitats) de 5 o 2 cursos, creada recentment.

Aquestes titulacions les ofereixen les segents escoles als Pasos Catalans:
 L'Escola Tcnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, de la Universitat Politcnica de Catalunya;
 L'Escola Tcnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Valncia, de la Universitat Politcnica de Valncia.
 L'Escola Politcnica Superior i la Facultat de Cincies, de la Universitat d'Alacant.

No obstant aix, amb l'aplicaci imminent del Procs de Bolonya, les titulacions d'enginyeria de camins, canals i ports i d'enginyeria tcnica d'obres pbliques se substiuiran per una nova titulaci denominada Enginyeria civil.

 Collegis professionals .

A l'Estat Espanyol existeix una legislaci per la qual per a l'exercici de la professi d'enginyer civil cal estar collegiat. En els territoris de parla catalana hom pot trobar-hi:
 Colegio de Ingenieros Tcnicos de Obras Pblicas de Alicante;
 Colegio de Ingenieros Tcnicos de Obras Pblicas de Castelln-Valencia;
 Collegi d'Enginyers Tcnics d'Obres Pbliques de Catalunya;
 Collegi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya;
 Colegio de Ingenieros Tcnicos de Obras Pblicas;
 Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7072" title="Bess" nonfiltered="4482" processed="4456" dbindex="4487">

El Bess s un riu catal, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Valls Oriental de la uni dels rius Mogent i Congost i desemboca al Barcelons, al terme municipal de Sant Adri de Bess.

La seva conca travessa els municipis d'Aiguafreda, la Garriga, les Franqueses del Valls, Canovelles, Granollers, Montmel, Mollet del Valls, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adri de Bess i Barcelona.

El cabal del Bess es tpic de la Mediterrnia, molt irregular al llarg de l'any.

 Afluents .
El riu Bess t cinc afluents principals:
 el Mogent;
 el Congost;
 el Tenes;
 la riera de Caldes;
 el Ripoll;

 Conca Hidrogrfica .
  
La conca del Bess, amb una superfcie de 1038 Km, es troba emmarcada entre les serralades Pre-litoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfcie es desenvolupa dins de la depressi del Valls.
Els punts culminants de la divisria d aiges sn: el Pla de la Calma (1350 m) i el Tagamanent (1055 m) al Montseny; La Mola (1100 m) i el Montcau (1035 m) a Sant Lloren de Munt; Tibidabo (512 m) a Collserola i el Corredor (634 m).

La major part dels cursos de la Conca del Bess neixen a la part meridional de la serralada Pre-litoral configurant una xarxa de drenatge asimtrica, l eix principal de la qual est format pels cursos fluvials del Congost i Bess, al que s'hi uneix pel marge esquerre el Mogent i pel marge dret el Tenes, la Riera de Caldes i el Ripoll. La longitud acumulada dels rius i rieres ms importants de la conca s de 530 Km.

La conca t un rgim hidrolgic tpicament mediterrani amb uns cabals d'estiatge molt baixos, de l'ordre de 2m/seg. a la desembocadura, que s'arriben a multiplicar ms de 1.000 vegades amb les tormentes de tardor.


La conca s deficitria en recursos hdrics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres parts de l aigua que consumeix.

S'hi troben dos aqfers importants: La cubeta de la Llagosta i el Delta del Bess amb una capacitat aproximada de 110 Hm. 

Tot i ser una conca petita presenta una gran diversitat d hbitats, amb tres ambients clarament diferenciats:

la muntanya, que envolta la conca amb espais d inters natural (Collserola, Sant Lloren de Munt, els Cingles de Bert, el Montseny i la Serra de Marina). 
les planes del Valls, amb una important i continuadament creixent implantaci urbana i industrial, i 
la desembocadura, que t un caire totalment urb dins l rea metropolitana de Barcelona.

L activitat agrcola que va ser predominant fins la dcada dels 60, ocupant la major part del sl disponible, ha deixat pas a la indstria, que poc a poc ha anat ocupant el sl dedicat a l agricultura, especialment el de regadiu i en particular el situat prop dels rius.


El tipus d indstria installada a la conca s molt variat, hi sn representants gaireb tots els sectors, en particular el qumic, metallrgic, plstics, pell, txtil, materials de construcci, paper, alimentaci, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors.

s lloc de pas d importants vies de comunicaci que se situen vora els rius, amb les lnies de tren Barcelona-Puigcerd i Barcelona-La Jonquera, l autovia C-17 i l autopista A-7.


La Conca del Bess s la ms habitada de Catalunya, amb ms de 2 milions d habitants que en sn tributaris.

 Histria .
Tot i que mai no ha estat navegable, ha representat una via de comunicaci entre la costa catalana i l'interior.

Les seves aiges s'utilitzaren per al regadiu dels conreus de Barcelona; s per aix que, el segle X, es constru el Rec Comtal, que neix a Montcada i Reixac i que durant l'edat mitjana arribava fins a l'interior de la ciutat de Barcelona.

A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant els anys 70 i 80 del segle XX fou tristament fams pel fet de ser el riu ms contaminat d'Europa.
Des de mitjan la dcada del 1990 ha estat netejat, i les seves aiges depurades. Aprofitant la remodelaci urbanstica del Frum Universal de les Cultures, el 2004 s'inaugur el Parc Fluvial del Bess, situat entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adri de Bess.

Galeria fotogrfica.


Enllaos externs.

 Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Bess;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7075" title="Antineutr" nonfiltered="4483" processed="4457" dbindex="4488">
L'Antineutr s l'antipartcula del neutr.

Vegeu:
lept;
Fermi;

Enllaos externs.
http://www.uv.es/metode/numero27/20_27.html;
http://www.bib.uab.es/ciencies/expo/nobel1995.htm;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7076" title="Neutr" nonfiltered="4484" processed="4458" dbindex="4489">
El neutr es una partcula elemental amb espn 1/2 (com que t espn semi-enter, es tracta d'un fermi) i sense crrega elctrica ni color. Encara que durant molts anys els neutrins havien estat considerats com a partcules sense massa, experiments recents (com Super-Kamiokande, SNO, KamLAND i MINOS) han demostrat que la seua massa no s nulla. Fins a la data no es coneix el valor exacte de la massa dels neutrins, per existeixen cotes superiors que indiquen que les seues masses sn molt menudes. 



Existeixen tres tipus (o sabors) de neutrins: el neutr electrnic, el neutr munic i el neutr taunic, simbolitzats com ,  i , respectivament. Els neutrins, junt amb els leptons carregats (l'electr, el mu i el tau), formen un grup de partcules elementals anomenades leptons.

Com que els neutrins no tenen ni crrega elctrica ni color, no pateixen ni la interacci electromagntica ni la interacci forta. Tan sols sn sensibles a la interacci gravitatria (i molt feblement, ja que la seua massa s molt menuda) i a la interacci feble. 
Aquest fet t com a conseqncia que la probabilitat de qu un neutr interaccione siga extremadament menuda i per tant, la majoria de neutrins travessen completament la Terra sense interaccionar. 


El descobriment de la massa dels neutrins.

Des dels primers experiments de neutrins, s'ha evidenciat que els fluxes de neutrins observats (procedents tant del Sol com de les capes altes de l'atmosfera) eren menors que els predits tericament. Durant anys, tots els experiments duts a terme han confirmat aquest dficit. Aquest fet va estar anomenat com "les anomalies de neutrins" (el problemes de neutrins solars i atmosfrics, respectivament). Sols recentment, aquests problemes han estat finalment ressolts. S'ha descobert que els neutrins oscillen i que aquest fenmen es degut al fet que els neutrins tenen massa.

Les anomalies de neutrins.

El problema de neutrins solars.

Els neutrins solars sn neutrins electrnics (que se simbolitzen per ) produts en les reaccions termonuclears que generen l'energia solar. Per a calcular de manera precisa el fluxe i l'espectre d'energies dels neutrins solars, s necessari determinar els ritmes de producci de les diferents reaccions nuclears que tenen lloc al Sol. Per a a, es requereix un coneiximent detallat del Sol i la seua evoluci. El model solar estndard, definit per John N. Bahcall i els seus collaboradors, fa prediccions del fluxe de neutrins solars. Tanmateix, els experiments de neutrins solars realitzats (per exemple, Homestake, SAGE, GALLEX-GNO, Kamiokande, Super-Kamiokande i SNO) observaren un dficit al fluxe de neutrins solars respecte al predit pel model solar estndard. Aquesta discrepncia va estar denominada el problema de neutrins solars, i pot resumir-se en dos frases: tots els experiments observen un dficit (de entre el 30 i el 60%) al fluxe de neutrins electrnics solars respecte a les prediccions del model solar estndard; aquest dficit no s el mateix en tots els experiments, la qual cosa indica que l'efecte depn de l'energia (ja que cada experiment era sensible als neutrins d'un determinat rang d'energia).

El problema de neutrins atmosfrics.

Els neutrins atmosfrics es produeixen a les cascades hadrniques que s'inicien per les collisions dels raigs csmics amb les molcules  d'aire de les capes ms altes de l'atmosfera. Per a calcular els fluxes de neutrins atmosfrics i la seua variaci respecte a l'angle zenital, s necessari determinar el fluxe primari de raigs csmics i les interaccions hadrniques que aquest genera. Al llarg dels anys, la precisi d'aquestes prediccions teriques ha millorat considerablement. Tanmateix, els experiments de neutrins atmosfrics duts a terme (com Frejus, IMB, NUSEX i Kamiokande) observaren que el quocient dels fluxes de neutrins munics i neutrins electrnics presentava una discrepncia respecte a la predicci terica. Aquesta anomalia va estar denominada el problema de neutrins atmosfrics.

Soluci a les anomalies de neutrins.

Soluci al problema de neutrins solars.

Davant el problema de neutrins solars, s'implementaren successives correccions al model solar estndard per a millorar la precisi de les prediccions del fluxe de neutrins. Tanmateix, malgrat aquestes millores teriques, les contradiccions amb les dades experimentals romangueren. L'nica possibilitat per solucionar el problema de neutrins solars era suposar "noves" propietats dels neutrins. Aquesta hiptesi reb finalment un slid suport grcies a l'experiment SNO, el qual mostr una clara evidncia de canvi de sabor al fluxe de neutrins solars, independentment del model solar estndard. Aix establ que alguns dels neutrins canviaren el seu sabor inicial (sabor electrnic) a altres sabors (munic o taunic) durant el seu trajecte des del Sol fins a la Terra. Tanmateix, el mecanisme responsable d'aquesta conversi de sabor de neutrins romania encara desconegut. Una de les propostes per a explicar aquest canvi de sabor foren les oscillacions de neutrins, en el buit i en la matria. Per les oscillacions de neutrins no eren l'nic possible mecanisme per a la conversi de sabor dels neutrins. Aquestes conversions tamb podien ser generades per, entre altres mecanismes, interaccions no estndard dels neutrins amb la matria, precessi de spin-sabor, violaci de la invarincia de Lorentz o desintegracions de neutrins. Aix, era impossible determinar l'origen fsic de la conversi de sabor exclusivament amb les dades provinents dels experiments de neutrins solars. Aquesta situaci fou finalment resolta per l'experiment de neutrins de reactor KamLAND.

L'experiment KamLAND s un experiment de neutrins de reactor, el qual detecta els antineutrins electrnics, simbolitzats per , que provenen de les centrals nuclears. La collaboraci KamLAND ha mesurat per primera vegada la desaparici de neutrins que es desplaaven des del reactor nuclear fins al detector, la qual cosa ha confirmat el problema de neutrins solars amb neutrins creats a la Terra. A ms, els resultats han confirmat que les oscillacions de neutrins sn el principal mecanisme responsable del problema de neutrins solars, descartant totes les altres solucions proposades per a explicar aquesta anomalia. 

Soluci al problema de neutrins atmosfrics.

En 1998 l'experiment Super-Kamiokande obtingu evidncies de conversi de neutrins a partir de l'observaci de la dependncia respecte de l'angle zenital de les dades de neutrins munics atmosfrics. Aquest efecte ha estat tamb confirmat per altres experiments de neutrins atmosfrics, com, per exemple, MACRO i Soudan 2. En 2004, Super-Kamiokande report un mnim en la distribuci L/E de la probabilitat de supervivncia dels neutrins atmosfrics , la qual cosa signific una clara evidncia de qu les conversions de neutrins eren realment degudes a oscillacions de neutrins. 

L'experiment KEK to Kamioka (K2K) porpocion la primera confirmaci d'oscillacions a la mateixa regi de l'espai de parmetres dels neutrins atmosfrics, per amb neutrins creats pel ser hum a l'accelerador KEK. 

Les oscillacions de neutrins.

Els neutrins es produeixen pel corrent carregat de les interaccions febles i, per tant, com a estats propis de sabor: 
.
Tanmateix, la matriu de massa dels neutrins en aquetsa base de sabor no s en general diagonal. A significa que els estats propis de massa dels neutrins

sn en general diferents dels estats propis de sabor. La matriu de mescla leptnica, U, relaciona els estats propis de sabor dels neutrins  que es produeixen o absorbeixen a les interaccions febles, ams els estats propis de massa :



Les oscillacions de neutrins sn un fenomen quntic conseqncia de la mescla de neutrins. La idea de les oscillacions de neutrins es remunta a finals dels anys 50, quan van ser discutides per primera vegada per Pontecorvo. La primera teoria d'oscillacions de dos neutrins fou desenvolupada per Gribov i Pontecorvo.

Probabilitat d'oscillaci.

L'expressi per a la probabilitat d'oscillaci al buit d'un neutr de sabor  a un altre sabor 
 ve donada per:



on  s l'energia del neutr,  s la distncia que el neutr ha recorregut,  s un element de la matriu  de rotaci entre els estats propis de sabor i els estats propis de massa, i  s la diferncia de masses al quadrat dels neutrins. D'aquesta expressi s clar que les dades de les oscillacions de neutrins proporcionen informaci sobre les diferncies de masses al quadrat dels neutrins i els angles de mescla dels neutrins (continguts a ). Si el neutr es propaga per un medi material dens en compte del buit, l'efecte Mikheev-Smirnov-Wolfenstein (MSW) canvia la frmula anterior. Tanmateix, si considerem efects de matria, les oscillacions de neutrins tamb depenen dels parmetres  i .

Matriu de mescla.

Si sols hi ha tres estats propis de massa de neutrins, la matriu de mescla leptnica es pot parametritzar de manera estndard com:



on  i , on els tres  sn els angles de mescla dels neutrins. Els parmetres ,  i  sn fases de violaci de . Les fases  i  s'anomenen fases de Majorana i sols tenen conseqncies fsiques si els neutrins sn partcules Majorana (s a dir, si sn idntics a les seues antipartcules). En aquest cas, estes fases influirien en la desintegraci doble beta sense emissi de neutrins i altres processos. Tanmateix, les fases de Majorana no afecten les oscillacions de neutrins, independentment del fet que el neutrins siguen partcules Majorana o no. Els neutrins  i  sn els membres del parell solar, amb , i  s el neutr del parell atmosfric, que pot ser ms pesat o ms lleuger que el parell solar.

Anlisi global d'oscillacions de tres sabors de neutrins.

Ac es presenten els valors ms recents de millor ajust i els rangs permesos per als parmetres d'oscillaci de tres sabors de neutrins, calculats a partir de totes les dades de neutrins disponibles
.

 Valors de millor ajust:




 Interval a 2:






 Interval a 3:






Referncies.


Vegeu tamb.
Antineutr;
Lept;
Fermi;

Enllaos externs.
http://www.uv.es/metode/numero27/20_27.html;
http://www.uv.es/metode/numero27/55_27.html;
http://www.astro-digital.com/3/cat-sol.html;
http://www.bib.uab.es/ciencies/expo/nobel1995.htm;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7077" title="Mu" nonfiltered="4485" processed="4459" dbindex="4490">
El mu es una partcula de crrega -1, i massa de 0,1056 GeV/c2. Forma part de la segona famlia de partcules elementals conegudes com a Fermions. s un lept, com l'electr, per d'una generaci i massa superiors.


Enllaos externs.
Possible porta d'un mu inestable cap a un Univers supersimtric APOD en catal;
Zoologia de partcules per Antoni Pich, IFIC, Centre Mixt CSIC   Universitat de Valncia ;
Vocabulari de fsica Universitat Jaume I ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7078" title="Lept tau" nonfiltered="4486" processed="4460" dbindex="4491">
El tau o tau s una partcula de crrega -1, i massa igual a 1,777 GeV. Forma part de la tercera famlia de partcules elementals conegudes com a fermions. s similar a l'electr, i al mu, per ms pesant. Totes aquestes partcules son conegudes com a leptons, i tenen aparellat un neutr per a cada una d'elles.

Enllaos externs.
http://fisteo12.ific.uv.es/~santamar/poster-tau.a4.pdf;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7083" title="Llus Companys i Jover" nonfiltered="4487" processed="4461" dbindex="4492">

Llus Companys i Jover (el Tarrs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un poltic catal. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona Repblica Espanyola.

Nascut en una famlia pagesa amb arrels nobiliries, va ser el segon germ de vuit. Desprs d'acabar el batxillerat ben jove, es trasllad a Barcelona, hi estudi dret a la Universitat.  Ja atret per la poltica, l'any 1900 fund a la universitat l'Associaci Escolar Republicana i s militant de la Uni Republicana. Companys est influt per les idees republicanes, catalanistes i socials, en el marc sociopoltic de la crisi de la Restauraci Borbnica i opt per la participaci en la vida poltica del pas. Desprs dels Fets del Cu-Cut!, particip en la creaci de Solidaritat Catalana i, quan aquesta es disgreg, Companys s'adher a la Uni Federal Nacionalista Republicana, arribant a ser president de la secci poltica en 1910.
Parallelament a la seva activitat professional d'advocat laboralista de sindicalistes, collabor amb diaris republicans com La Aurora i anys ms tard a La Barricada.  Entra a formar part del Partido Reformista de Melquiades lvarez i escriu en l'rgan del partit, La Publicidad, amb Josep Zulueta, Laure Mir i Trepat i Eusebi Corominas.

Primers crrecs poltics.
Perd les eleccions municipals del 1913, es produeix la crisi del reformisme i Companys deixa "La Publicidad".

Desprs d'una breu militncia al Bloc Republic Autonomista collaborant com a redactor dels quatre nmeros de La Barricada, rgan de difussi del partit, constitu conjuntament amb Francesc Layret, Marcell Domingo i Josep Mestres el Partit Republic Catal, l'abril del 1917. 

Collabor en la publicaci La Lucha, rgan del nou partit en representaci del qual fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. 

Treballa per una intervenci positiva del Govern als conflictes d'obrers, la qual cosa el situ en el punt de mira de Severiano Martnez Anido, essent detingut el novembre del 1920 juntament amb d'altres sindicalistes com Salvador Segu i Mart Barrera fins a un total de trenta-sis persones; deportat Companys al castell de la Mola (Ma) i quan Francesc Layret es disposava a assumir-ne la defensa com a advocat aquest fou assassinat. Companys s posat en llibertat a l'haver estat elegit diputat per Sabadell en representaci del Partit Republic Catal, ocupant l'esc de l'assassinat Francesc Layret.

Fou un dels fundadors de la Uni de Rabassaires i Altres Conreadors del Camp de Catalunya i el 15 d'octubre de 1922 pass a dirigir el setmanari La Terra. Revista Popular Agrria que era l'rgan de la Uni. 

Durant la dictadura de Primo de Rivera, es concentr en l'activitat d'advocat assessor de la Uni de Rabassaires, i, des del 1928, form part dels comits dels partits catalans que dirigiren l'oposici poltica. Entre 1928 i 1929, s'implic en la conspiraci per enderrocar la dictadura del libreconservador i ex-president del Govern espanyol, Snchez Guerra, que fou un rotund fracs i que caus un nou empresonament. En octubre del 1930 fou de nou empresonat per denunciar el maltractament a Maci, exiliat per la dictadura.

Pel mar del 1931 particip en la Conferncia d'Esquerres, a partir de la qual es form Esquerra Republicana de Catalunya.

Activitat durant la repblica.
Elegit el 12 d'abril de 1931 regidor de l'Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana de Catalunya. Hi entr a l'Ajuntament el 14 d'abril acompanyat de Amadeu Aragay, Lluh i Vallesc i d'altres, depos l'alcalde accidental Antoni Martnez Domingo, prengu possessi i des del balc proclam la Repblica espanyola a Catalunya. Nomenat, provisionalment, governador civil de Barcelona. 

Pel juny del 1931 va sser elegit diputat a Corts per la provncia de Barcelona; intervingu activament en les discussions, pel setembre del 1931, del projecte de constituci de la Repblica Espanyola; vot a favor del vot femen, per l'octubre del 1931; va esdevenir, el gener del 1932, vicepresident de l'Assemblea de la Generalitat i President provisional, en substituci de Jaume Carner. En novembre del 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, i primer President del Parlament.

Un cop hagu dimitit el crrec de President del Parlament de Catalunya, fou, des del juny al novembre del 1933, Ministre de Marina amb el govern Azaa.

En les eleccions legislatives del novembre del 1933 va sser elegit Diputat per la ciutat de Barcelona. 

Amb la mort sobtada de Francesc Maci i Lluss, el 25 de desembre, tant sols un mes desprs, s proposat per succeir-lo com a president de la Generalitat de Catalunya. En votaci extraordinria del Parlament, va ser elegit l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenci de la Lliga Regionalista. Companys form el seu primer govern el 3 de gener de 1934.

Els fets d'octubre.
Vegeu tamb: Fets del sis d'octubre;

Durant l'any 1934 impuls la polmica Llei de contractes de conreu, que l'enfronta amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol. El 6 d'octubre de 1934 protagonitza una sublevaci contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la Repblica de la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas (CEDA) i proclama l'Estat Catal dins de la Repblica Federal Espanyola des del balc del Palau de la Generalitat

Catalans! Les forces monrquiques i feixistes que d un temps en pretenien trair la Repblica, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Catal de la Repblica Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relaci amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la Repblica, que trobar en el nostre poble catal el ms geners impuls de fraternitat en el com anhel d edificar una Repblica Federal lliure i magnfica. Catalans! L'hora s greu i gloriosa. L'esperit del president Maci, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadasc al seu lloc i Catalunya i la Repblica al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la Repblica! Visca la llibertat!

Llus Companys seria empresonat amb tot el seu govern i  l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 susps. El Govern catal fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisi orgnica, el general Batet. Companys fou empresonat primer al vaixell Uruguay, fondejat al port de Barcelona, i desprs traslladat a Madrid, a on fou jutjat i condemnat, junt a tot el Govern catal, a trenta anys de reclusi major. Posteriorment se'l trasllad al penal d'el Puerto de Santa Mara (Cadis). Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionria convocada a tota Espanya i amb la insurrecci asturiana propulsada per l'UGT i la CNT a Astries. Romangueren detinguts i empresonats fins a la victria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936.

Guerra civil.

Companys havia previst i organitzat la resistncia contra la sublevaci militar del 18 de juliol mitjanant mesures com el nomenament del capit Frederic Escofet com Comissari General d'Ordre Pblic de Catalunya. Durant tota la guerra va encapalar el Govern de Catalunya, tractant de mantenir la unitat entre els partits i sindicats que el recolzaven. Tanmateix, aix va ser molt difcil per les tensions entre comunistes i socialistes agrupats en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i anarquistes de la Confederaci Nacional del Treball (CNT), recolzats aquests ltims pels trotskistes del POUM. 

El costat hum de Llus Companys el mostra el fet que, desbordat per la gran quantitat d'assassinats que es van produir a la rereguarda els dies posteriors al fallit cop d'estat, decids deixar partir del port de Barcelona en vaixells estrangers a unes cinc mil persones sospitoses de poca simpatia amb el rgim republic, la seguretat dels quals no podia garantir. Una de les persones que es varen beneficiar va ser Ramn de Colub el qual, anys desprs, seria el seu advocat defensor al consell de guerra.

A partir d'octubre de 1937 es van succeir els seus enfrontaments amb el Govern republic del doctor Juan Negrn, installat a Barcelona, i l'abril de 1938, desprs de l'ocupaci de Lleida, va escriure una amarga carta al president del Govern espanyol, queixant-se de les arbitrarietats que estava cometent i de la marginaci que sofria el Govern catal.

Exili i mort.
El 23 de gener del 1939, quan les forces franquistes estan a punt d'entrar a Barcelona, travessa la frontera francesa junt amb el lehendakari Jos Antonio Aguirre i es va exiliar a Perpiny (Frana), traslladant-se desprs a Pars per treballar en la representaci en l'exili de la Generalitat (Consell Nacional de Catalunya). Va acabar finalment a La Baule-les-Pins (Loire-Atlantique, Bretanya), quedant-se a Frana malgrat el perill que corria, en un intent per no perdre el contacte amb el seu fill Llus Companys i Mic (1911-1956), que patia una greu malaltia mental. Aquest fill havia estat fruit del seu primer matrimoni amb Merc Mic, de la que es va divorciar per casar-se amb Carme Ballester, la seva segona i ltima esposa.

El 13 d'agost de 1940 s detingut per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb collaboraci de membres de l'ambaixada espanyola a Frana.
s portat primer a Madrid a on se li obren diligncies per "ser el President de la Generalitat, Ministre de la Repblica i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Desprs de diversos interrogatoris, s traslladat el 3 d'octubre al Castell de Montjuc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumarssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma illegal. 

Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eullia del castell de Montjuc amb noms 58 anys. s l'nic president d'una naci democrtica assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. L'ltim que va cridar va ser "Per Catalunya!!!" .

L'estadi Olmpic de Montjuc porta el nom de Llus Companys en honor seu.

L'octubre de 1944, quatre anys desprs de la seva mort, s'inaugura a Montevideo (Uruguai), la Plaa Llus Companys, on a ms s'erigeix un monument en la seva memria. L'agrupaci catalana de Convergncia a l'Uruguai celebra tots els anys un acte commemoratiu en homenatge a l'expresident de la Generalitat, executat durant el franquisme.

Referncies.



Enllaos externs.


 Biografia fora completa, a l'ADAC de Girona;
 Pgina d'homenatge a Companys;
 Biografia breu a Unitat Nacional Catalana;
 Llibre d'homenatge a Companys;
 Darreres imatges de Companys;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7098" title="Dione (mitologia)" nonfiltered="4488" processed="4462" dbindex="4493">


Dione era una nimfa, va ser mare d'Afrodita, segons algunes versions. El pare de la deessa hauria estat Zeus.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7101" title="Frederic Pujul i Valls" nonfiltered="4489" processed="4463" dbindex="4494">
Frederic Pujul i Valls (Palams, 12 de novembre del 1877   Bargemon Var, Frana, 14 de febrer del 1963), escriptor, catalanista i esperantista.

Biografia.

Frederic Pujul i Valls va nixer a Palams el 12 de novembre de 1877. De famlia benestant, amb ascendncia en part rossellonesa i bretona, ben aviat es trasllad a viure amb la seva famlia a Cuba, on pass la seva infantesa. Al seu retorn, estudi amb xit la carrera de dret a Barcelona, i feu amistat amb Picasso (que li va fer un conegut dibuix, amb la seva caracterstica pipa) i altres artistes i escriptors de l'poca.

L'any 1905, uns oficials de l'exrcit espanyol saquejaren les redaccions del diari La Veu de Catalunya i del setmanari satric Cu-cut! per  antiespanyolistes . Pujul ho explic i ho critic des de la revista en esperanto Tra la Mondo de Pars. Un militar esperantista espanyol el va denunciar i Pujul s'exili a Pars on continu la seva tasca nacionalista i esperantista, i on va poder adoptar la nacionalitat francesa per evitar la persecuci de les autoritats espanyoles.

Ja de retorn, l'any 1909, va aprofitar el seu crrec de director del 5 Congrs Internacional d'Esperanto a Barcelona, per donar a conixer a tot el mn l'existncia de la llengua catalana i de la nostra cultura. La seva intervenci com a soldat a la Primera Guerra Mundial fou voluntria, com la d'altres combatents catalans, encara que fou reclutat en virtut de la seva nacionalitat francesa, mentre participava amb Adri Gual, el 1914, en actes previs al 10 Congrs Universal d'Esperanto a Pars. Pujul esperava que la seva lluita aportaria quelcom a l'alliberament de les nacionalitats europees. Va passar quatre anys en diversos fronts de guerra fins que a la seva fi, l'any 1919, va ser desmobilitzat de l'exrcit francs. Entre altres, va formar part d'una companyia de telefonistes de la qual noms ell i un company varen sobreviure i va participar a primera lnia en lluites cos a cos, a la baioneta, que duraven diversos dies de manera ininterrompuda. El 9 de mar fou acollit amb una gran festa a l'Hotel Sus de Barcelona. Per la seva experincia traumtica al front, i altres conflictes personals, el varen fer apartar-se de l'activitat pblica, a la qual cosa tamb contribu l'assentament del noucentisme.

L'any 1921 fug cap a Pars, al ser avisat de qu podia ser detingut per ordre del nou govern de Primo de Rivera, i s'afait la seva caracterstica barba per tal de passar desapercebut a la frontera. All va fer de corresponsal del diari El Diluvio (af al Partit Republic Democrtic Federal) i arrib a ser Secretari General de l'Associaci de Periodistes Estrangers a Frana. L'any 1933 torn a Barcelona on continu collaborant amb aquest peridic fins al 1939, i n'arrib a ser redactor en cap i a exercir com a director. Entretant tingu diverses activitats com a ma, com la de secretari de la lgia Justcia nm. 9 de Barcelona, l'obtenci del  quart grau de Mestre Secret del Soberano Captulo de la Rosa Cruces Barcino n1 , orador de l'assemblea i redactor del seu butllet, etctera.

Ocupada Barcelona pels rebels feixistes, s detingut i condemnat a mort per un tribunal militar en judici sumarssim, per la seva trajectria catalanista i republicana. Desprs de passar unes setmanes a l'espera de l'execuci, li fou commutada la pena per una de vint anys i un dia. Finalment, desprs de dos anys i dos mesos de reclusi a la pres Model de Barcelona, se'l deixa en llibertat per raons de la seva edat. Posteriorment se li obr un altre expedient per  responsabilitats poltiques  i se sollicit documentaci sobre ell als Servicios de Recuperacin de Documentos de Salamanca. El Tribunal Especial para la Represin de la Masonera y del Comunismo el sentenci finalment l'any 1947 per  ma, amb idees separatistes  a dotze anys ms de pres, que no hagu de complir. Se li va prohibir tant l'exercici de l'advocacia com del periodisme. Apartat de la vida pblica, va morir el 14 de febrer de 1963 a Bargemon (Var, Frana).

L'ideari poltic.

La primera participaci poltica la dugu a terme dins lAssociaci Democrtica Catalanista Lo Trangul (1900), on particip i dirig un corrent obrerista i llibertari. El seu ideari va anar evolucionant cap al catalanisme, per mai no va deixar d'estar impregnat d'un cert internacionalisme humanista.

Durant els primers anys del segle XX va viatjar per Europa occidental i mantingu una gran activitat poltica, difonent les seves ja consolidades idees republicanes, nacionalistes i federalistes de manera radical, participant en mtings, i situant-se en el sector ms esquerr de la Uni Catalanista (fou membre de la seva Junta Permanent) amb Domnec Mart i Juli, oposant-se, per exemple, a la recepci al rei Alfons XIII a l'Ajuntament de Barcelona.

Estudis del pensament de Pi i Margall i de Valent Almirall, va ser partidari de profundes reformes socials i contrari als grans estats que ofegaven les nacions, i propugn la lliure federaci entre aquestes per aconseguir la fraternitat universal. Enquadrat en el modernisme ms vitalista, propugnava el desvetllament de Catalunya i la necessitat de retrobar la conscincia com a poble des d'un vessant decididament d'esquerres.

Des de les pgines de Joventut mantingu una encesa polmica amb Pi i Suer sobre la interpretaci que feu del pensament piimargalli respecte a la forma ideal de govern. A l'article Als separatistes castellans (1901) ens deix veure el seu pensament internacionalista i catalanista:  Ens heu acusat de separatistes a nosaltres que tenim per ideal superior la unitat de tot el mn, basada, si, dintre dela llibertat ms absoluta...   Per si som criminals perque volm sser autnoms... millor ser que se os deixi . Dins de Als socialistas  individualistas, expos la seva idea natural de ptria:  ...un Estat es obra dels homes, y'ls seus contorns s'esborran ab la punta d'una espasa... Per aix la gran tasca es dividir el Mn en sas Regions naturals... Encoratjemnos els uns als altres; sigan els de Finlandia finlandesos... castellans els de Castella, y nosaltres catalans, que aquest es el primer pas pera sentirnos homes... .

L'escriptor catal.

Comen a escriure per La Senyera de Palams, i a principis del segle XX pass a collaborar amb Llevant, El Federalista, L'Autonomista, Llibertat, i altres revistes de tendncies federalistes i catalanistes. Fou redactor de Joventut (1900-1906), portaveu d'Uni Catalanista, on desenvolup el seu ideari, publicant un gran nombre d'articles (uns 220) de diversos temes: poltics, patritics, filosfics, de crtica literria, sobre l'esperanto, etctera. Destac per l'exposici clara de les seves conviccions, fent sovint gala d'un verb inflamat.

Escriv obres de teatre com El geni (1904), El boig (1907, segona part dEl geni), Dintre la gbia (1906, amb Emili Tintor), i La veu del poble i El poble de la veu (1910, amb Llus Via) - stira sobre els prestigiosos diaris La Veu de Catalunya (catalanista conservador) i El Poble Catal (nacionalista d'esquerres i republic), dels quals tamb fou collaborador. Aquesta obra, signada amb el pseudnim F.L., produ gran aldarull i nombroses crtiques de tota mena. Public narracions com Titelles febles (1902), Creuant la plana morta (1903), El metge nou (1903), i la considerada primera novella de cincia ficci en catal Homes artificials (1912). Tamb va editar l'estudi Francesc Pi i Margall (1902), recull de set articles seus apareguts a Joventut. Tamb efectu traduccions al catal, com les obres de teatre Ms enll de las forces, del noruec Bjrnstjerne Bjrnson (1904), la pea en vers Kaatje, del belga Paul Spaak (1914) i diverses novelles de Georges Simenon, entre altres, i algunes sota altres signatures al ser inhabilitat pels franquistes.

Fruit de les seves extremes vivncies a la Gran Guerra, especialment al front de Verdun, escrigu les obres En el reps de la trinxera, Cartes del soldat a l'amic i De la trinxera estant (relats sobre les primeres estades a primera lnia, publicada dins la collecci La Novella Nova l'any 1918) i l'assaig Les representacions teatrals als camps de batalla i Frana (1920).

L'any 1949 va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Montevideo, amb la poesia patritica Ai, de tant d'esperar...!

Desprs de patir la repressi franquista va continuar escrivint poesia, novella, teatre, assaig, etc. i va collaborar encara en alguna revista de l'exili com Pont Blau de Mxic, encara que la major part de la seva extensa obra ha quedat indita fins als nostres dies.

L'esperantista.

Pujul i Valls s considerat l'introductor i mxim difusor de l'esperanto a Catalunya. A partir de 1905 n'esdevingu un infatigable propagador des de la revista Joventut (amb ms de setanta articles al respecte), amb collaboracions a La Veu de Catalunya (amb el pseudnim Tamen) i amb la publicaci d'un gran nombre d'obres didctiques, com Gramtica rahonada de la llengua Esperanto (1906) i altres gramtiques, cursos i vocabularis (com el primer diccionari catal esperanto l'any 1909). Des que va prendre contacte amb la llengua auxiliar, es va impregnar dels seus valors parallels d'internacionalisme i fraternitat humana (seguint els sentiments d'Aribau i de Sinibald de Mas, nom aquest que utilitzava com a ma). El mateix any 1905 va fundar la societat Espero Kataluna i va comenar a donar classes d'esperanto a lAssociaci Nacionalista Progrs. Va visitar L. L. Zamenhof a Polnia i rpidament va esdevenir un gran coneixedor de la llengua i un gran orador en esperanto.

Tamb escriv contes en esperanto com Naivulo, Karabandolo la plugisto, Fi kaptisto kaj rigardanto o La grafo erarinta, publicats l'any 1908, i fou collaborador de La Revuo, destacada revista esperantista de Pars. Al mateix temps collabor amb els seus articles amb moltes altres publicacions. Escriv els monlegs La Rompantoj (1907), les obres de teatre Autunaj ventoj (1909) i Novelo (1908) i moltes altres. Aix mateix, tradu a l'esperanto i don a conixer mundialment diverses obres originals catalanes. Amb la seva intervenci, l'any 1905 la Uni Catalanista accept l's de l'esperanto per a les relacions amb altres moviments nacionalistes. L'any 1906 representa Catalunya (en nom de diverses entitats catalanistes com el grup Quatre Barres i el Cercle Catalanista de Santiago de Cuba) al 2n Congrs Internacional d'Esperanto que tingu lloc a Ginebra (on declam amb gran xit els seus monlegs Senhejmulo i La Pipamanto). En aquest congrs tingu un incident amb un militar espanyol, per dirigir-s'hi en nom de la Naci Catalana.

Tamb el 1906 comen a publicar el primer curs d'esperanto en catal a la revista Joventut. L'any 1908 va donar un curs d'esperanto a la Sorbona de Pars (on anys abans havia fet una conferncia sobre Catalunya i l'esperantisme).

Fou un dels organitzadors i el president del 5 Congrs Internacional d'Esperanto de Barcelona (1909) on va incloure uns Jocs Florals Internacionals a imatge dels que se celebraven en llengua catalana. Durant aquest 5 Congrs, dirigeix al Teatre Romea l'obra Mistero de doloro, d'Adri Gual, traduda a l'esperanto per ell mateix i editada en esperanto l'any 1909. Tamb va fer la lletra de l'himne esperantista Akcepto, amb msica de J. B. Lambert.

El 1911 es fa crrec de la direcci de la revista Kataluna Esperantisto, rgan de la Kataluna Esperanto Federacio, durant tres anys. Fou tamb un dels directors de Jen, versi esperantista de la popular revista Papitu.

Posteriorment, va ser collaborador de la gran obra Kataluna Antologio (1925), recull antolgic de literatura catalana, can popular, etc. recopilatori fet per Jaume Grau Casas i en qu collaboraren els tamb esperantistes Joan Amades i Josep Grau i Casas. La seva activitat pblica va anar davallant, per sempre va mantenir la defensa i l's de la llengua internacional.

Obres.
En catal.
Obres de teatre ;
El geni (1904);
El boig (1907, segona part dEl geni) ;
Dintre la gbia (1906, amb Emili Tintor);
La veu del poble i El poble de la veu (1910, amb Llus Via) ;
 Narracions  ;
Titelles febles (1902);
Creuant la plana morta (1903);
El metge nou (1903)  ;
Homes artificials (1912) considerada la primera novella de cincia ficci en catal. Edicions Pleniluni, 1986, 84-85752-22-8;

Estudi de Francesc Pi i Margall (1902), recull de set articles seus apareguts a Joventut;
Traduccions al catal: ;
Ms enll de las forsas, del noruec Bjrnson (1904) ;
Kaatje, pea en vers del belga Paul Spaak (1914) ;
 diverses novelles de Georges Simenon;

En esperanto.

Naivulo;
Karabandolo la plugisto;
Fi kaptisto kaj rigardanto;
La grafo erarinta (1908);

Monlegs;
 La Rompantoj (1907);
 Senhejmulo ;
 La Pipamanto;
Obres de teatre ;
 A tunaj ventoj (1909) ;
 Novelo (1908) ;

 Enllaos externs.
Homes Artificials: english castellano;
 Biografia (Kataluna Esperantisto nm. 327);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7108" title="Cronos" nonfiltered="4490" processed="4464" dbindex="4495">

En la mitologia grega,  Cronos fou el fill d'Ur (el cel), i Gea (la terra). En la mitologia romana, fou identificat amb Saturn.

Mutil a Ur perqu havia fet baixar els seus germans al Trtar. Per por de ser mutilat pels seus propis fills els devorava al temps que els paria Rea, la seva esposa. Aquesta amag el seu darrer fill, Zeus, i don a Cronos una pedra embolicada en draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, el destron i l'oblig a restituir els fills que havia devorat. Amb la dalla i el rellotge de sorra acab personificant el temps per la semblana del seu nom amb la paraula grega chronos (temps).

Es celebrava el festival Crnia en honor seu.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7110" title="Teraputica" nonfiltered="4491" processed="4465" dbindex="4496">
La Teraputica s una branca de la farmacologia que estudia l'aplicaci dels frmacs per a guarir malalties.


 Vegeu tamb . 

Farmacologia | ;
Toxicologia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7113" title="BSD" nonfiltered="4492" processed="4466" dbindex="4497">
BSD (Berkeley Software Distribution) era un sistema operatiu derivat de Unix que va ser distribut des de 1977 fins el 1995. Fou desenvolupat originalment a la Universitat de Califrnia, Berkeley. BSD tamb es refereix al tipus de llicncia que s'utilitza per distribuir aquest codi.

Actualment, hi ha diverses distribucions derivades a partir de BSD. Cada un d'aquests projectes est mantingut per una comunitat de programadors i usuaris, i no mant ja cap vincle amb la Universitat de Califrnia. Els ms importants sn,
 FreeBSD, el ms conegut i utilitzat, sobretot en servidors.
 NetBSD, que es pot utilitzar en un gran nombre d'ordinadors diferents.
 OpenBSD, que t l'objectiu d'esdevenir tan segur com sigui possible.

Aquest programari es distribueix lliurement, d'acord amb la llicncia BSD. Aquesta llicncia permet utilitzar i distribuir el codi dels programes gaireb sense limitacions, excepte el reconeixement dels autors. El codi es pot modificar, distribuir gratuitament o vendre, i fins i tot es poden crear versions privatives del codi (s a dir, es permet distribuir programes executables sense el codi). Altres programes no relacionats amb el projecte BSD tamb utilitzen aquesta llicncia o d'altres de semblants.

Altres enllaos.
 Projecte FreeBSD ;
 Projecte NetBSD ;
 Projecte OpenBSD ;
Projecte FreeBSD ports ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7114" title="Jos Mara Aznar Lpez" nonfiltered="4493" processed="4467" dbindex="4498">

Jos Mara Alfredo Aznar Lpez (Madrid, 1953) s un poltic espanyol d'ideologia conservadora que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.

Biografia.
Va nixer el 25 de febrer de 1953 a la ciutat de Madrid, nt de Manuel Aznar Zubigaray, antic nacionalista basc que va passar a donar suport a Franco i fill del periodista  Manuel Aznar Acedo. 

Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es llicenci l'any 1975, aconseguint l'any segent mitjanant oposicions la plaa de funcionari com a inspector d'hisenda, i esdevenint cap del Servei de Coordinaci del Ministeri d'Economia. 

Relacions familiars.
Est casat amb Ana Botella Serrano, regidora de l'Ajuntament de Madrid pel PP i t dos fills i una filla, Ana Aznar Botella, que va casar-se amb Alejandro Agag el 2002 en una cerimnia d'altssim nivell a L'Escorial.

Activitat poltica.
Milit inicialment en les files d'Alianza Popular (AP), partit en el que ingress el 1979. A les eleccions generals de 1982 i en les de 1986 fou escollit diputat al Congrs de Diputats per la circumscripci d'vila, esdevenint l'any segent President de Castella i Lle (1987-1989). Vicepresident del seu partit des del gener de 1989, al setembre dimit del seu crrec autonmic per esdevenir candidat, amb el suport de Manuel Fraga president nacional del Partit Popular, a la presidncia del Govern d'Espanya en les eleccions generals d'aquell any, en les quals el PP es va convertir en la principal fora de l'oposici parlamentria, i novament Aznar fou escollit diputat, en aquest cas per la circumscripci de Madrid. 

A les eleccions generals de 1993 va ser derrotat novament pel PSOE de Felipe Gonzlez, en aquesta ocasi per per un petit marge de vots. El 19 d'abril de 1995, sent cap de l'oposici, fou objecte de un atemptat del grup terrorista ETA del qual va sortir ills grcies al blindatge del seu vehicle. 

En les eleccions generals del 3 de mar de 1996 el Partit Popular va ser el partit ms votat, encara que no va tenir la majoria absoluta, per la qual cosa es va veure obligat a pactar amb diferents partits nacionalistes (CiU, PNB i Coalici Canria), i Aznar va poder accedir a la presidncia del govern espanyol. 

Presidncia del Govern.
Primera legislatura (1996-2000).

En la primera legislatura d'Aznar el seu govern va obtenir la majoria simple per la qual cosa hagu de comptar amb el suport per a la seva investidura dels partits nacionalistes catalans CIU i bascos PNB i del seu partit illenc af Coalici Canria, el que va matisar molt la seva poltica. 

La seva poltica va estar dominada per una reeixida agenda econmica, afavorida per la bonana internacional, amb ajustaments pressupostaris per tal d'assolir el dficit zero, i amb l'objectiu de complir els criteris de convergncia amb l'euro. Sota el seu govern l'economia espanyola va mostrar una fora considerable al crixer ms rpid que la de molts altres pasos europeus, donat el baix nivell del que partia. Es va reduir l'atur (de ms del 20% l'any 1996 a prop de l'11% el 2003), es va mantenir la inflaci dintre dels marges marcats per la Uni Europea i es van sanejar els comptes pblics per primera vegada des del retorn de la democrcia a Espanya. Seguint les idees liberals econmiques amb les quals havia arribat al poder, part d'aquest creixement econmic es va fer mitjanant una poltica de privatitzacions de serveis pblics. 

Entre 1996 i 1999 es va procedir a la plena integraci d'Espanya en l'estructura militar de l'OTAN i en la Uni Europea, tenint el pas una major projecci internacional. 

Respecte a la poltica antiterrorista, el seu govern s'hagu d'enfrontar a les majors massacres comeses per ETA i als assassinats, d'entre molts altres, del regidor del PP Gregorio Ordez, el segrest i posterior assassinat del tamb regidor popular Miguel ngel Blanco i de poltics del PSOE. El 1998 ETA va declarar una treva, que va ser aprofitada pel President per ordenar contactes amb l'organitzaci tenint una primera reuni a la ciutat de Zuric (Sussa) i modificant la seva poltica de dispersi dels terroristes, acostant al Pas Basc a uns 135 presos. No obstant aix, les converses fracassaren i ETA trenc la treva, denominada pel ministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja com la "treva-parany", el qual sempre havia desconfiat de la treva sostenint que era noms l'adquisici d'un temps per a poder recuperar la infraestructura que venia perdent a causa de la forta persecuci policial. 

El 1999 l'euro va ser introdut a Espanya, malgrat el temor anys enrere que Espanya no assoliria complir les poltiques de convergncia introdudes per la Uni Europea. Aix va ser considerat un important xit per Aznar i el seu govern. El PP tamb va considerar com xit la contnua baixada de l'atur (encara que seguia sent el ms alt de la UE. A finals de 1999 el PSOE va danyar la reputaci d'eficcia del govern quan va revelar que el nombre de funcionaris d'alt rang s'havia incrementat en un 15% des del passat any, malgrat les promeses del PP d'eliminar part de la burocrcia. 

Segona legislatura (2000-2004).

En les eleccions generals de 2000 el PP torn a ser la fora ms votada. Va aconseguir la majoria absoluta en ambdues cmeres, pel que no va haver de pactar amb els partits nacionalistes, com havia fet el 1996 i va poder desenvolupar la seva poltica sense interferncies externes. 

Els majors assoliments del PP al llarg d'aquesta segona legislatura foren l'estabilitat institucional, ats que no havia oposici real d'altres partits, la inserci d'Espanya a l'euro i una bonana econmica que contrastava amb les crisis que es van veure sumits altres pasos europeus. El propi Aznar va fer famosa la seva expressi, moltes vegades repetida, Espaa va bien ("Espanya va b") enorgullint-se aix de l'xit econmic aconseguit pel seu govern. No obstant aix, alguns sectors de l'oposici van defensar que les bases econmiques ja havien estat anteriorment asentades per la gesti del ministre Pedro Solbes en l'ltim govern de Felipe Gonzlez i que la bonana no afectava a la butxaca dels ciutadans si no tot el contrari. 

A la segona legislatura va assolir pactes amb el PSOE en matria antiterrorista com el pacte antiterrorista que va permetre, entre d'altres, la promulgaci de la llei de partits i la conseqent illegalitzaci de Batasuna. 

La legislatura es va caracteritzar per les reformes econmiques, una baixada en els impostos directes i una important creaci d'ocupaci, que va ascendir als cinc milions de llocs de treball entre 1996 i 2004. No obstant aix aquesta situaci d'xit econmic no qued exempta de crtiques. Els sindicats es queixaren que l'ocupaci s'estava convertint en precria a causa de la "flexibilitat laboral" dels anomenats contractes precaris, i de la "moderaci salarial". Era una poltica basada per tant en la teoria que amb menys costos per als empresaris a l'hora d'efectuar contractes i acomiadaments s'agilitaria la creaci d'ocupaci. El resultat negatiu va ser una major eventualitat en el treball, mentre que el positiu fou efectivament una disminuci de l'ndex d'atur. Per a un ciutad de classe mitja una gran quantitat de bns de consum habitual pujaven de preu, cosa que fou interpretada pels sindicats com un augment de la diferncia entre classes i de la prdua de poder adquisitiu generalitzada. La situaci es va aguditzar amb l'arribada de la nova moneda, amb la qual les pujades de preus es van fer paleses (igual que en la resta de pasos europeus). Aquest mateix any el govern va decidir canviar la manera de comptabilitzar l'ndex d'inflaci, adequant-se a les normes europees, amb el que les dades reflectides van desembocar en una prdua de poder adquisitiu de la majoria de pensions fixes aix com del salari mnim interprofessional i molts altres percepcions subjectes a barem estatal. 


A partir de 2002 es va produir un gran desgast del Govern a causa de una gran agitaci poltica i social entorn de certes qestions: la conflictivitat laboral, incloent una vaga general el 2002, el decret de reforma universitria (LOU), l'aplicaci del Pla Hidrolgic Nacional (PHN), la gesti de l'accident del petrolier "Prestige" (que va provocar una marea negra a les costes gallegues i cantbriques). Tamb reb crtiques ciutadanes pel seu recolzament a George Bush i Tony Blair, a pesar de la important mobilitzaci en contra de la intervenci armada, en l'ocupaci de l'Iraq amb el pretext de la possessi, per part del rgim de Saddam Hussein, d'armes de destrucci massiva, de tenir vincles amb Al Qaeda i de ser un perill imminent per a la humanitat; acusacions que van ser fortament contestades per alguns poltics com el president francs Jacques Chirac, el Canceller alemany Gerhard Schrder i el President rus Vladmir Putin.

La majoria d'aquests problemes eren sistemticament atributs per l'oposici a una falta de dileg amb la resta de les forces poltiques, fet rebutjat diverses vegades per membres del govern que van assenyalar que Aznar va intervenir un total de 395 vegades al Parlament en els seus vuit anys de president, moltes ms que les 91 vegades en els 13 anys de Felipe Gonzlez i el govern d'Aznar va contestar a 157 preguntes en Ple, moltes ms que altres presidents en altres legislatures. Tamb fou criticada la poltica sud-americana del govern Aznar, amb clares mostres d'oposici al president de Cuba Fidel Castro i el president de Veneuela Hugo Chvez. Aquest ltim arrib a acusar a Aznar d'estar entre els dirigents internacionals que van voler donar un cop d'estat contra ell. 

Fallades en la planificaci en les infraestructures, com s el cas de l'AVE entre Madrid i Lleida, i en la gesti de l'accident del Yak-42 a Turquia el 2003 li van reportar abundants crtiques des de l'oposici. 

Al febrer de 2004 Jos Mara Aznar va pronunciar un discurs al Capitoli dels Estats Units d'Amrica durant el seu quinz viatge oficial a aquest pas. Durant el discurs va posar mfasi en l'aliana amb aquest pas en la lluita contra el terrorisme. Desprs del canvi de govern es va fer pblic que s'havia contractat, a travs del Ministeri d'Afers Exteriors, l'agncia d'advocats Piper Rudnick per a desenvolupar tasques de pressi en favor de la concessi de la medalla del Congrs dels EUA a Aznar per una suma de 2 milions de dlars. El PP va argumentar que havia estat contractada per a defensar els interessos econmics i diplomtics d'Espanya, seguint una prctica habitual a Washington DC i iniciada pels governs socialistes. 

Atemptats de Madrid (11 de mar de 2004).
A tres dies de les eleccions generals de 2004 van tenir lloc els Atemptats de 1'11-M a Madrid, en els quals van morir 191 persones, i que es van atribuir inicialment a ETA. En la seva declaraci pblica de la tarda de l'11 de mar, Aznar no va esmentar a la banda pel seu nom, encara que es va referir inequvocament a ella. Tots els representants poltics com Jos Luis Rodrguez Zapatero o el lehendakari Juan Jos Ibarretxe, que van realitzar declaracions minuts desprs de l'atemptat, van coincidir plenament amb aquesta valoraci inicial. Seguidament fonts prximes a ETA i portaveus habituals de la banda van negar que fos ETA l'autora de l'atemptat. El propi Aznar crid als directors dels principals peridics nacionals a la una de la tarda del mateix dia 11 per a transmetre'ls el seu absolut convenciment que ETA era l'autora de la massacre. 

Desprs de les primeres investigacions policials i dels serveis secrets alguns mitjans de comunicaci internacionals, aix com alguns serveis secrets estrangers, van comenar a donar per ms probable l'autoria d'algun grup terrorista islamista. El govern va anunciar en la tarda del dia 11 l'obertura d'una segona lnia d'investigaci encara que va insistir que la principal hiptesi s que havia estat ETA. Els representants poltics de l'oposici van anar desmarcant-se d'aquestes posicions, decantant-se per l'autoria de Al-Qaida deixant al govern sol en la seva tesi. Al principi membres del govern van desqualificar les versions que atribuen la matana al grup islamista, per el mateix dia 11 les van admetre com a possibles dhuc insistint en la hiptesi d'ETA com primera i fonamental teoria. La Ministra d'Exteriors, va comunicar als cnsols i diplomtics espanyols que difonguessin la tesi d'ETA a l'exterior i fins i tot es va assolir una condemna explcita a ETA per part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. 

Malgrat tot, la manifestaci celebrada per a condemnar els atemptats feia solament allusi a ETA, i el govern va mantenir com a prioritria aquesta tesi fins al dia abans de les eleccions. 

La gesti de la brutal massacre terrorista va ser criticada per l'oposici i per diversos mitjans de comunicaci. La ira per la massacre terrorista va dur a milers de persones a sortir al carrer i, en plena jornada de reflexi, el 13 de mar es van produir mobilitzacions contra el PP davant de les seves seus que van ser convocades a travs de missatges SMS. La violaci de la jornada de reflexi per part del candidat del PP Mariano Rajoy Brey, que acus el PSOE de fomentar aquestes mobilitzacions, i del responsable d'Estratgia Electoral del PSOE Alfredo Prez Rubalcaba van fer augmentar la tensi del moment i el Partit Popular va denunciar un assetjament meditic. 

Finalment el seu partit va perdre les eleccions del 14 de mar al veure's superat en vots pel PSOE.

Abandonament de la poltica.
El 2004, desprs de la presa de possessi del secretari general del PSOE Jos Luis Rodrguez Zapatero com a nou president del govern espanyol, Aznar abandon la poltica activa, sent-li atorgada la Medalla d'Or del Congrs dels Estats Units d'Amrica i sent nomenat membre del Consell d'Estat d'Espanya. 

Fou nomenat president de la fundaci FAES, entitat molt propera al Partit Popular, i una vegada nomenat Mariano Rajoy president del Partit Popular fou nomenat president d'honor d'aquest partit. Aix mateix fou nomenat professor de la Universitat de Georgetown en aquell pas, on imparteix classes sobre Europa. 

El juny de 2006 es convert en el primer conseller no anglosax de l'imperi de mitjans de comunicaci News Corporation, propietat de Rupert Murdoch, motiu pel qual abandon el lloc que ocupava al Consell d'Estat espanyol. A juny de 2007 es va fer pblic que havia estat fitxat per un fons d'inversi britnic, Centaurus Capital, que opera des del parads fiscal de les Illes Caiman.

 Obres .
 1991: Libertad y solidaridad;
 1995: La Espaa en que yo creo;
 1994: Espaa: la segunda transicin;
 2004: Ocho aos de Gobierno. Una visin personal de Espaa;
 2005: Retratos y perfiles. De Fraga a Bush;
 2007: Cartas a un joven espaol;

 Premis i condecoracions .
 Premi Franz Josef Strauss de la Fundaci Hans Seidel. (1998);
 Doctor honoris causa per la Universitat Internacional de Florida. (1998);
 Medalla d'Or de l'Organitzaci d'Estats Iberoamericans per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura (OEI). (25 d'octubre de 1999);
 Premi World Statesman per l'Appeal of Conscience Foundation. (octubre de 2003);
 Medalla d'Or de la Universitat de Georgetown. (gener de 2004);
 Medalla d'Or del Queen Sofa Spanish Institute. (abril de 2005);
 Premi Voces contra el Terrorismo de l'associaci de vctimes "Verde Esperanza". (28 d'octubre de 2005);
 Doctor honoris causa per la Universitat del Sacro Cuore de Mil. (18 de gener de 2007);
 Doctor honoris causa per la Universitat CEU Cardenal Herrera. (20 de gener de 2009);

Vegeu tamb.
 Partit Popular;
 Consell de Ministres d'Espanya (VI Legislatura);
 Consell de Ministres d'Espanya (VII Legislatura);

 Referncies .


Enllaos externs.

  Biografia a la Fundaci Cidob;
 Article sobre la possibilitat de la seva condemna per crims contra la humanitat.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7116" title="Capparietum rupestris" nonfiltered="4494" processed="4468" dbindex="4499">
Capparietum rupestris, en fitosociologia, s associaci descrita per Oriol de Bols i Capdevila el 1962 (amb el nom de Capparietum inermis) que pertany a l'aliana Parietario-Galion muralis.

L'element florstic caracterstic d'aquesta comunitat s la taperera (Capparis spinosa ssp. inermis). Entre les carcterstiques de l'aliana trobem Lactuca tenerrima i Umbellicus rupestris ssp. gaditanus. Parietaria officinalis ssp. judaica tamb s'hi troba per s diferencial de l'aliana. Companyes sn Sonchus tenerrimus (molt abundant), Oryzopsis miliacea var miliacea, i Phagnalon saxatile.

T una estructura pobra i poc densa, on sol predominar el nanofanerfit Capparis. T una ecologia prpia de muralles i parets velles, en general assolellades, de la zona litoral del Pas Valenci i del sud de Catalunya.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7118" title="Crithmo-Staticion" nonfiltered="4495" processed="4469" dbindex="4500">
Crithmo-Staticion, en fitosociologia, s aliana descrita per R. Molinier el 1934 (amb el nom de Crithmo-Limonion)que pertany a l'ordre Crithmo-Staticetalia.

T com a plantes caracterstiques Daucus gingidium ssp. commutatus, Polycarpon polycarpoides, Limonium sp. pl.

T una corologia que comprn la regi litoral mediterrnia, amb irradiaci al litoral atlntic. Als Pasos Catalans es troba ben constituda en terres ventoses i silciques (Empord, Menorca).

L'estructura de les comunitats s en petites mates. En els indrets exposats a vents molt violents s'hi fan plantes denses i en coixinet espins. A l'Alt Empord Astragalus tragacantha, a Menorca (i en part de Mallorca) les plantes anomenades socarrells (on trobem la subaliana Launaeenion cervicornis).

T una ecologia de penya segats litorals i relleixos rocosos i arenosos amb poca terra, sotmesos a la influncia directa del mar, que fa que el sl hi sigui fortament sal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7119" title="Camp electromagntic" nonfiltered="4496" processed="4470" dbindex="4501">
El camp electromagntic s un camp produt per la presncia d'objectes carregats elctricament. Aquest camp s'estn indefinidament a travs de l'espai i afecta el comportament dels objectes. 

El camp electromagntic, la base  de l'electromagnetisme, s una de les quatre forces fonamentals de la natura (les altres sn la fora gravitatria, la fora nuclear forta i la fora nuclear feble).

Aquest camp pot ser vist com la combinaci d'un camp elctric amb un camp magntic. El camp elctric el produeixen les crregues estacionries i el camp magntic les crregues en moviment. La manera com les crregues i els corrents (les crregues en moviment) interactuen amb el camp electromagntic es descriu amb les equacions de Maxwell i la llei de la fora de Lorentz.

Des del punt de vista de l'electrodinmica clssica el camp electromagntic seria un camp continu i uniforme que es propaga com una ona. En canvi, des del punt de vista de la mecnica quntica el camp electromagntic estaria composat per unitats discretes, els fotons.

 Estructura del camp electromagntic .

El camp electromagntic pot ser descrit de dues maneres diferent:

Amb una estructura contnua;
Amb una estructura discreta ;

 Estructura contnua .
L'electrodinmica clssica considera que els camps elctrics i magntics sn produts per moviments suaus d'objectes carregats. Per exemple, crregues en oscillaci produeixen camps magntics i elctrics que poden ser considerats com si fossin ones. En aquest cas, hom considera que l'energia s transferida de manera contnua entre dos punts a travs del camp electromagntic. Per exemple, a un transmissor de rdio els toms metllics semblen transferir energia de manera contnua. Aquest punt de vista s adequat fins a un cert punt, quan es tracta de radiaci de baixa freqncia, per a altes freqncies presenta problemes (vegeu Catstrofe ultraviolada). Aquests problemes porta a un altre punt de vista.

 Estructura discreta .

Els experiments mostren que la transferncia de l'energia electromagntica es pot descriure de manera ms acurada si hom considera que s transportada en 'paquets' o 'fragments' anomenats fotons amb una freqncia fixa. La relaci de  Planck lliga l'energia  d'un fot a la seva freqncia  per mitj de la segent equaci:



on  s la constant de  Planck, anomenada aix en honor a Max Planck, i   s la freqncia del fot. Per exemple, a l'efecte fotoelctric (l'emissi d'electrons per superfcies metalliques a causa de la radiaci electromagntica) hom verifica que l'increment de la intensitat de la radiaci incident no t efectes, i noms la freqncia de la radiaci s rellevant per a l'emissi d'electrons.

Aquesta visi quntica del camp electromagntic s'ha demostrat molt fructfera donant lloc a l'electrodinmica quntica, una teoria quntica de camps que descriu la interacci entre la radiaci electromagntica i la matria carregada.

 Dinmica del camp electromagntic .

En el passat, hom pensava que els objectes carregats elctricament produen dos tipus de camps relacionats amb la seva propietat de posseir una crrega elctrica. Un camp elctric es produa quan la crrega era estacionria respecte a un observador que mesurs les propietats de la crrega; i es produa un camp magntic (tamb un camp elctric) quan la crrega es movia (creant un corrent elctric) respecte de l'observador. Amb  el temps es va veure que era millor considerar els camps magntics i elctrics com a dos parts d'un tot, el camp electromagntic. 

Un cop s'ha creat un camp electromagntic per part d'una distribuci de crrega donada, els altres objectes que pugui haver dins del camp experimentaran una fora, de manera similar a com un planeta experimenta una fora dins del camp gravitacional del Sol. Si aquestes altres crregues i corrents (els altres objectes) sn comparables en dimensions a les fonts que produeixen el mencionat camp electromagntic, llavors es produir un nou camp electromagntic. A partir d'aix el camp electromagntic pot ser vist com una entitat dinmica que provoca el moviment d'altres crregues i corrents, i que tamb s afectat per ells. Aquestes interaccions es descriuen amb els equacions de Maxwell i la llei de la fora de Lorentz.

 Descripci matemtica .
Hi ha diferents maners de representar el camp electromagntic. La primera considera els camps elctric i magntic com un camp vectorial tridimensional. Cadasc d'aquests camps vectorials t un valor definit per a cada punt de l'espai i per a cada instant temporal, i per aix sn considerats habitualment com a funcions de coordinades espai-temps. Per aix habitualment s'escriuen com  (camp elctric) i  (camp magntic).
Si noms el camp elctric  ()  no s nul, i s constant en el temps, el camp es considera com a electrosttic. De manera similar, si noms el camp magntic () no s nul i s constant al llarg del temps, parlarem de camp magnetosttic. Tanmateix si qualsevol dels dos camps presenta una dependncia del temps, tots dos han de ser considerats conjuntament com un camp electromagntic utilitzant les equacions de Maxwell.

Amb l'aparici de la relativitat especial es van comenar a generalitzar la utilitzaci del formalisme del tensor. Les equacions de Maxwell poden ser escrites en forma tensorial, que s vista pels fsics com la manera ms elegant d'expressar les lleis de la sica.

El comportament dels camps elctrics i magntics, electrosttics, magnetosttics o electrodinmics es comporten al buit segons les equacions de Maxwell. En forma vectorial es poden expressar com:

 (Llei de Gauss - electrosttica)

 (Llei de Gauss - magnetosttica)

 (Llei de Faraday)

 (Llei d'Ampre)

on  s la densitat de crrega, que pot dependre del temps i la posici,  s la permitivitat al buit,  s la permeabilitat al buit, i  s el vector densitat de corrent, que tamb depen del temps i la posici. Les unitats utilitzades sn les del SI. Dintre d'un material linear les equacions de Maxwell canvien per tal d'utilitzar la permeabilitat i la permitivitat del material en comptes de la del buit. En el cas d'altres materials que ofereixen respostes molt ms complexes als camps electromagntics aquests dos termes es representen habitualment amb nombres complexos o tensors.

En el cas de la matria carregada, les interaccions dels camps electromagntics sn descrites amb la llei de la fora de Lorentz.

 Propietats del camp .

 Comportament recproc dels camps elctric i magntic .
Dues de les equacions de Maxwell, la llei de Faraday i la llei d'Ampre, illustren una de les caracterstiques ms prctiques del camp electromagntic. La llei de Faraday es podria expressar dient que un camp magntic canviant crea un camp elctric. I aquest s el principi que hi ha darrera del funcionament del generador elctric.
D'altra banda, la llei d'Ampre estableix que un camp elctric variable crea un camp magntic. Per aix aquesta llei pot aplicar-se per generar un camp magntic i fer funcionar un motor elctric.

 La llum com una pertorbaci electromagntica .

Les equacions de Maxwell prenen la segent forma en el cas d'una zona que s lluny de qualsevol crrega o corrent (al buit), s adir, all on  and  sn nuls.









A les equacions anteriors s'ha fet la substituci , on  s la velocitat de la llum. Prenent el rotacional de les dues darreres equacions s com segueix:




Tanmateix, les dues primeres equacions indiquen que . Per tant inserint aix i convertint els rotacionals en derivades de temps i inserint-ho als rotacionals resultants, tenim el segent:




O:




O tamb:

;
;

A aquesta darrera forma,  s l'operador de d'Alembert que s , per tant les dues darreres formes sn el mateix escrit de dues maneres diferents. Ambdues es coneixen com equacions d'ona, s a dir, els camps elctrics i magntics tenen una forma oscillatria, com un sinusoide, el que implica un comportament similar al de les ones. D'altra banda, les dues primeres equacions de Maxwell impliquen que es tracta d'ones transversals. Les dues darreres equacions de Maxwell impliquen que l'ona del camp elctric s en fase i s perpendicular respecte a l'ona del camp magntic. Tamb tenim que el terme  representa la velocitat de l'ona. Per tant, les ones electromagntiques viatgen a la velocitat de la llum. James Clerk Maxwell va suggerir que com dels seus clculs s'en derivava que les ones electromagntiques viatjaven a la mateixa velocitat de la llum, la llum devia ser tamb una ona. Aquest suggeriment s'ha demostrat encertat, la llum s una ona electromagntica.

 Comparaci i relaci amb d'altres camps fsics .

Essent una de les quatre forces fonamentals de la natura s til comparar el camp electromagntic amb les altres tres: el camp gravitatori, la fora nuclear forta i la fora nuclear feble.

 El camp gravitatori i el camp electromagntic .

Mentre les fonts dels camps electromagntic sn les crregues positives o negatives, l'origen del camp gravitatori sn les masses. De vegades les masses sn anomenades crregues gravitacionals, per una diferncia fonamental s que la gravetat s sempre positiva, sempre t un efecte atractiu, no hi ha massa negativa.

 Magnitud relativa de les quatre forces fonamentals .

La taula segent mostra la fora relativa de les diferents forces o interaccions i altres informacions:



Camps electromagntics i salut.

L'any 2002, l'Agncia Internacional d'Investigaci sobre el Cncer (IARC) va publicar l'avaluaci dels camps electromagntics de baixa freqncia (ELF, interval de 3-3.000 Hz) com a possibles cancerigens. Les seves conclusions varen ser (Vol. 80; 2002):

- Els camps magntics de freqncia extremadament baixa sn possibles cancerigens en humans (Grup 2B).
- Els camps elctrics de freqncia extremadament baixa no es poden considerar cancerigens en humans (Grup 3);
- Els camps magntics i elctrics esttics tampoc es poden considerar cancerigens en humans (Grup 3);

 Vegeu tamb .

Camp elctric;
Camp gravitatori;
Camp magntic;
Classificaci dels camps electromagntics;
Efecte fotoelctric;
Electrodinmica quntica;
Electromagnetisme;
Equacions de Maxwell;
Espectre electromagntic;
Factor antena;
Forces fonamentals;
Fot;
Radiaci electromagntica;
Tensor electromagntic;



Enllaos externs.

IARC Vol 80





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7120" title="Msica aleatria" nonfiltered="4497" processed="4471" dbindex="4502">
La msica aleatria s un sistema de composici musical que es basa en:
 deixar en mans de l'interpret alguns elements de la composici,
 o b compondre la pea amb intervenci de la indeterminaci o l'atzar,
 o b ambdues coses.


Histria.
El terme apareix a principis dels anys 50 entre els compositors europeus assistents a l'escola d'estiu de Darmstad (Alemanya). Segons la seva definici, els  procesos aleatoris son aquells procesos que han estat fixats en el seu contorn per no en els detalls, que es deixen a l'atzar . 

Podem trobar exemples de msica aleatoria en algunes composicions de Karlheinz Stockhausen, Witold Lutoslawski,  Krzysztof Penderecki, John Cage i Pierre Boulez.

Com compondre una pea aleatria.
Els elements bsics de tota msica tenen a veure amb les qualitats del so, per tant si volem compondre una pea aleatria, haurem d'escollir les diferents qualitats fent servir l'atzar.

Exemple 1.
Agafem una bossa, hi fiquem dotze paperets, cada un amb el nom d'una nota de l escala cromtica. Per obtenir les notes de la pea, anirem agafant els paperets d'un en un, sense mirar -desprs d'escriure la nota tornarem el paperet a la bossa. Evidentment, el fet que surti un do o un sol depn de l'atzar, no de la voluntat del compositor.

Si volem que la durada de cada nota tamb depengui de l'atzar, podem agafar un dau i dibuixar a cada una de les cares les segents figures rtmiques:

Blanca;
Corxera;
Semicorxera;
Negra;
Rodona;
Silenci de negra;

Per cada una de les notes llenarem el dau i escriurem la figura que hagi sortit.

Exemple 2.
A l'hora d'escollir una nota, en lloc de fer servir una bossa amb paperets com a l'exemple 1, podem fer servir una ruleta amb dotze sectors, i en cada un dels sectors una de les notes de l'escala cromtica. I per escollir les durades podem fer servir la bossa amb paperets i a cada un dels paperets una durada diferent.

Fonts.
Enciclopdia catalana


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7121" title="Arsnic" nonfiltered="4498" processed="4472" dbindex="4503">


L'arsnic s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s As i el nombre atmic s 33.

 Caracterstiques principals .
L'arsnic presenta tres estats allotrpics, gris o metllic, groc i negre. L'arsnic gris metllic (forma  ) s la forma estable en condicions normals i t estructura rombodrica, s un bon conductor de la calor per un mal conductor elctric, la seva densitat s de 5,73 g/cm3, i perd el llustre metllic exposat a l'aire.

L'arsnic groc (forma  ) s'obt quan el vapor d'arsnic es refreda rpidament. s extremadament voltil i ms reactiu que l'arsnic metllic i presenta fosforescncia a temperatura ambient. El gas est constitut per molcules tetradriques d'As4 de forma anloga al fsfor i el slid format per la condensaci del gas t estructura cbica, s de textura sabonosa i t una densitat aproximada d'1,97 g/cm3. Exposat a la llum o a la calor reverteix a la forma estable (gris). Tamb es denomina arsnic groc a l'orpiment, mineral de trisulfur d'arsnic (As2S3).

Una tercera forma allotrpica, l'arsnic negre (forma  ) d'estructura hexagonal i densitat 4,7g/cm3, t propietats intermdies entre les formes allotrpiques descrites i s'obt en la descomposici trmica de l'arsina (Hidrur d'Arsnic, AsH3) o b refredant lentament el vapor d'arsnic.

Totes les formes allotrpiques excepte la gris no tenen llustre metllic i tenen molt poca conductivitat elctrica, per la qual cosa l'element es comportar com a metall o no metall en funci, bsicament, del seu estat d'agregaci.

A pressi atmosfrica l'arsnic sublima a 613 C, i a 400C crema amb flama blanca formant el sesquixid As4O6. Reacciona violentament amb el clor i es combina, a l'escalfar-se, amb la majoria dels metalls per a formar l'arseniur corresponent i amb el sofre. No reacciona amb l'cid clorhdric en absncia d'oxigen, per s amb l'cid ntric calent, ja sigui dilut o concentrat i amb altres oxidants com el perxid d'hidrogen (H2O2), cid perclric, etc. s insoluble en aigua per molts dels seus compostos sn solubles en aigua.

s un element qumic essencial per a la vida encara que tant l'arsnic com els seus compostos sn extremadament verinosos.

 Aplicacions .
Conservant de la fusta (arseniat de coure i crom), s que representa, segons algunes estimacions, prop del 70% del consum mundial d'arsnic.
L'arsenir de galli s un important material semiconductor emprat en circuits integrats ms rpids, i cars, que els de silici. Tamb s'usa en la construcci de dodes lser i  LED.
Additiu en aliatges de plom i llautons.
Insecticida (arseniat de plom), herbicides (arsenit de sodi) i verins: A principis del segle XX s'usaven compostos inorgnics per el seu s ha desaparegut prcticament en benefici de compostos orgnics (derivats metlics). ;
El disulfur d'arsnic s'usa com a pigment i en pirotcnia.
Decolorant en la fabricaci del vidre (trixid d'arsnic).
Histricament l'arsnic s'ha emprat amb fins teraputics prcticament abandonats per la medicina occidental encara que recentment s'ha renovat l'inters pel seu s com demostra el cas del trixid d'arsnic per al tractament de pacients amb leucmia promieloctica aguda.

Rol biolgic.
Encara que l'arsnic s'associa amb la mort, concretament amb el crim, s un element essencial per a la vida i la seva deficincia pot donar lloc a diverses complicacions. La ingesta diria de 12 a 15 g pot obtindre's sense problemes amb la dieta diria de carns, peixos, vegetals i cereals, sent els peixos i crustacis els que ms contingut d'arsnic presenten generalment en forma d'arsenobetaina menys txica que l'arsnic inorgnic.

 Histria .

L'arsnic (del grec          , orpiment) es coneix des de temps remots el mateix que alguns dels seus compostos, especialment els sulfurs. Digenes Laerci i Plini el Vell coneixien les propietats de l'orpiment i el realgar (Sulfur d'Arsenic, AsS) i Celso Aureli, Gal i Isidor Largus sabien dels seus efectes irritants, txics, corrosius i insecticides i van observar les seves virtuts contra la tos, afeccions de la veu i les dispnees. Els metges rabs van usar tamb els compostos d'arsnic en fumigacions, pndoles i pocions i tamb en aplicacions externes. Durant l'edat mitjana els compostos arsenicals van caure en l'oblit quedant relegats als remeiers que els prescrivien contra la escrfula i l'hidrocele.

Roger Bacon i Albert Magne van aprofundir en el seu estudi  es creu que aquest ltim va ser el primer a allar l'element l'any 1250  i Paracels va fer de l'Arsnic una panacea. El primer que el va estudiar amb detall va ser Brandt en 1633 i Schroeder el va obtindre al 1649 per l'acci del carb sobre l'cid arsnic. A Berzelius es deuen les primeres investigacions sobre la composici dels compostos de l'arsnic.

En el segle XVIII els arsenicals van aconseguir un lloc de primer orde en la teraputica fins que van ser substituts per les sulfamides i els antibitics.

 Abundncia i obtenci .

s el 20 element en abundncia de l'escora terrestre i es troba en forma nadiua i, principalment, en forma de sulfur en una gran varietat de minerals que contenen coure, plom, ferro (arsenopirita o mispickel), nquel, cobalt i altres metalls.

En la fusi de minerals de coure, plom i cobalt i or s'obt trixid d'arsnic que es volatilitza en el procs i s arrossegat pels gasos de la xemeneia que poden arribar a contenir ms d'un 30% de trixid d'arsnic. Els gasos de la xemeneia es refinen posteriorment mesclant-los amb petites quantitats de galena o pirita per a evitar la formaci d'arsenits i per torrada s'obt trixid d'arsnic entre el 90 i 95% de puresa, per sublimacions successives pot obtenir-se amb una puresa del 99%.

Reduint l'xid amb carb s'obt el metalloide, no obstant la majoria de l'arsnic es comercialitza com a xid. Prcticament la totalitat de la producci mundial d'As metall s xinesa, que s tamb el major productor mundial de trixid d'arsnic.

Segons dades del servei de prospeccions geolgiques nord-americanes (U.S. Geological Survey) les menes de coure i plom contenen aproximadament 11 milions de tones d'arsnic, especialment a Per i Filipines, i el metalloide es troba associat amb dipsits de coure-or a Xile i d'or al Canad.

Altres mierals d'arsnic, sn la Farmacolita CaH2H2O del grup dels arseniats, l'Allemontita (AsSb), etc...

 Istops .
L'arsnic-73 s'usa com a traador per a estimar la quantitat d'arsnic absorbit per l'organisme i l'arsnic-74 en la localitzaci de tumors cerebrals.

 Precaucions .
L'arsnic i els seus compostos sn extremadament txics, especialment l'arsnic inorgnic. A Bangla Desh s'ha produt una intoxicaci massiva, la major de la histria, a causa de la construcci d'infinitat de pous d'aigua instigada per les ONG occidentals que han resultat estar contaminats afectant una poblaci de centenars de milers de persones.

Referncies.


Enllaos externs.

Enciclopdia Lliure - Arsnic ;
ATSDR -Arsnic ;
U.S. Geological Survey - Arsnic ;
James B. Calvert - Arsnic ;
Los Alamos National Laboratory - Arsenic ;
webelements.com - Arsenic ;
environmentalchemistry.com - Arsenic ;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7129" title="Temps" nonfiltered="4499" processed="4473" dbindex="4504">



El temps s un concepte fsic que tots experimentem quotidianament, per que es difcil de definir formalment. Es pot partir de la noci que els esdeveniments fsics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps es l'escala en qu aquests esdeveniments tenen lloc. Es poden percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i tamb la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments. Hi ha, de fet, dues maneres de fer-ho: segons John McTaggart Ellis McTaggart es pot descriure usant "sries A" i termes com "avui" o "fa deu anys", on el punt de partida s el present, o b amb les "sries B", que utilizen termes com "abans de" o "durant" prenent referncies ms objectives i fixes.

La unitat de temps del Sistema Internacional s el segon. El sistema d'hores i minuts utilitzat habitualment en la vida quotidiana es basa en el segon: un minut sn 60 segons, i una hora 60 minuts. A un altre nivell, el calendari s'estructura en dies, mesos, i anys.

El temps en fsica.
En fsica clssica, el temps s una variable que cal afegir a l'espai, per tal de poder situar amb precisi qualsevol objecte i la seva histria. Aix esta fora d'acord amb la concepci filosfica de Kant, que estableix l'espai i el temps com a necessaris per qualsevol experincia humana. En la Teoria de la relativitat el temps depn de l'observador i per a  observadors diferents dos successos A i B poden ocrrer simultniament o A "abans" que B per a un primer observador o B "abans" de A per a l'altre observador. Noms si dos successos estan lligats causalment tots els observadors veuen el succs "causal" abans que el succs "efecte". Tamb la duraci d'un procs depn de l'observador: Paradoxa dels dos germans. La Teoria de la Relativitat, considera el temps com una dimensi ms de l'espai i cal treballar amb el concepte d'espai-temps, ambds originats amb l'Univers. 

La precisi en la mesura del temps ha anat augmentat amb els avanos tecnolgics. Avui en dia, hi ha rellotges basats en certes propietats atmiques que tenen una precisi enorme. 
Des d'un punt de vista psicolgic, la percepci del pas del temps s un aspecte important de la ment humana. 

Aix, el Temps quantifica o mesura l'interval entre esdeveniments, o la duraci dels mateixos. El Temps s'ha percebut com una dimensi en la qual cada esdeveniment t una posici definida en una seqncia lineal, per es diferencia de les dimensions espacials doncs el "moviment" en el temps sembla estar restringit a un sol sentit (cap endavant).

El temps en filosofia.
Per a la filosofia el temps s un concepte clau, sobretot per a les branques de la metafsica i de l'ontologia. 

Una de les primeres preguntes que es van fer els filsofs va ser si el temps era real o no. Parmnides i Plat, per exemple, creien que l'essncia de les coses era eterna, immutable, i que el temps i el canvi pertanyien a l'aparena. Herclit, per contra, creia que el temps, o el canvi, era l'nic veritablement existent, ja que tot pateix una mutaci i est subjecte a la successi, fins i tot la personalitat.

La religi influeix en la manera de veure el temps. Per exemple, el cristianisme o l'Islam pensen que hi ha dos temps: un terrenal i breu i l'altre etern i div, desprs de la mort del cos (escatologia). El temps estaria creat per Du, cosa que explica l'oposici d'alguns creients a idees com el Big Bang o el darwinisme. El budisme afirma l'existncia d'un temps cclic, lligat a les reencarnacions i a la repetici d'esdeveniments a la histria.  

Alguns pensadors han dit que s impossible per a l'sser hum saber qu s exactament el temps, per tant es fixen en la convenci, en com afecta a les persones i l'opini comuna sobre els seus efectes. Termes com pas del temps, temps psicolgic i moment tenen a veure amb aquesta concepci.

Si s'accepta que el temps flueix, s'ha de precisar si evoluciona linealment, en espirals o en una forma complexa. La major part dels pensadors han optat pel model ms senzill, el lineal, lligat a com es percep el temps a la vida ordinria (anem creixent, vivint). Es pot pensar que hi ha un progrs histric o una degeneraci des d'una edat d'or, lligada al parads. La fi dels temps sol ser descrita com a una apocalipsi. 

Tpics literaris relacionats amb el temps.
El temps s un dels grans temes de la literatura i ha generat tpics al seu voltant
Tempus fugit: El temps passa molt de pressa;
Carpe diem: S'ha d'aprofitar el moment present;
Ubi sunt: Enyorana del temps passat;

Vegeu tamb.

Temps sideri: El que es mesura pel moviment aparent de les estrelles, i l'origen del qual s el Punt ries;
Temps solar: Temps vertader: El que es mesura pel moviment aparent del sol;
Temps Universal Coordinat;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7130" title="Franquisme" nonfiltered="4500" processed="4474" dbindex="4505">


El franquisme va ser el rgim poltic dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, basat en el lideratge del General Francisco Franco Bahamonde.

 Caracterstiques del rgim .

En primer lloc s'ha de tenir present que el Franquisme no fou una ideologia en si mateixa. Franco no va ser mai cap ideleg ni cap intellectual com s ho van ser Mussolini i Hitler. L'ideleg del feixisme espanyol va ser Jos Antonio Primo de Rivera. El Franquisme es basava en la ideologia dels seus partidaris, que sn els que van recolzar l'alament militar del 18 de juliol de 1936 (el "glorioso alzamiento nacional"). Es caracteritza aix pel pluralisme dins les forces poltiques del rgim, on Franco era el moderador, situant-se aix per sobre d'aquestes. Aix explica la longevitat del rgim i el lideratge indiscutible del Generalsimo. A ms, cal tenir en compte el gran pragmatisme de Franco, que va anar variant ideolgicament el rgim i es va anar adaptant a les circumstncies internes i internacionals de cada moment. Aix, fins els anys 50 ser un rgim de tipus feixista en sentit estricte, desprs anir variant sense perdre el seu autoritarisme i els principis ideolgics ms significatius.

El Franquisme fou un rgim poltic autoritari. Neix d'una victria militar a diferncia dels altres rgims similars, que neixen amb suport popular o per via electoral. s significatiu que Franco va alludir sempre a la "victria" fins els anys 60, quan va canviar el seu discurs per parlar de "pau". Ell havia donat a Espanya la pau que per culpa dels rgims liberals no havia tingut en tot el segle XIX i el que es portava del XX. A ms, va ser un rgim militarista on les decisions es prenien seguint el model de jerarquia militar. L'exrcit era aix una instituci fonamental, que va estar sempre present en major o menor mesura en els governs de Franco. 

A ms s una dictadura en sentit estricte, on Franco t totes les atribucions de govern i controla tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit nic i de l'exrcit. Cal fer esment que aix no succea a l'Itlia feixista, on hi havia un rei que era cap d'estat i el consell nacional feixista va arribar a destituir Mussolini com a cap del govern el 1943. S ha d'afegir a tot aix el fet que les corts franquistes no tenien iniciativa legislativa. Aix, Franco sostent tant el poder executiu com el legislatiu, trencant-se el principi de separaci de poders de la democrcia. Tot aix fa que sigui un rgim molt personalista, que va resistir estable durant gaireb 40 anys sense problemes, per no va sobreviure a la mort del dictador.

Tampoc hi havia sistemes representatius. Existia un nic partit denominat Movimiento Nacional, que estava format per la Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS. A aquest partit havien de pertnyer obligatriament tots els funcionaris que, a ms, havien de jurar els "Principios Fundamentales del Movimiento" recollits en les Lleis Fonamentals, que establien l'organitzaci poltica de l'estat, formant un smil de constituci. Espanya es definia com a democrcia orgnica. Aquest sistema suposava negar els drets poltics individuals i deixar la representativitat popular de forma indirecta en mans d'organismes (sindicat vertical, caps de famlia o municipis). A ms, una part de les corts (mancades d'iniciativa legislativa) era designada directament per Franco i d'altres hi eren per dret propi (alguns alts crrecs militars i eclesistics). Aquest sistema pretenia mostrar a la comunitat internacional la illusi que a l'Espanya franquista hi havia algun tipus de democrcia.

L estat franquista fou capitalista, per amb gran intervencionisme econmic per part de l'Estat, el qual intent millorar l'economia mitjanant els successius Planes de Desarrollo. La propietat privada era un dret reconegut, per la naci estava per sobre dels interessos individuals. Aquest sistema s propi dels rgims de tipus feixista i revestia de progressisme social un rgim autoritari i qu, per molt intervencionista i controlador que fos, sempre deixava els empresaris i terratinents per sobre dels treballadors en les negociacions. El control de les relacions laborals l'exercia el sindicat vertical i les vagues eren considerades subversives i estaven prohibides. Durant els anys 50 i ms als 60 Franco ha d'anar suavitzant l'intervencionisme del rgim per sortir de la crisi econmica i assegurar-se el recolzament i les inversions dels aliats occidentals. L intervencionisme estatal es va traduir arran del creixement econmic del "desarrollismo" en gran corrupci poltica.

Tamb s ha de destacar el paper que va tenir l'Esglsia catlica, que fou un dels grans baluards del Franquisme, amb alguna excepci com el cardenal de Tarragona Vidal i Barraquer, que va morir en l'exili. Aquesta s havia sentit atacada per la Repblica i Franco es presentava com l'home escollit per Du per salvar la ptria.  L Esglsia va recolzar aquesta tesi i Franco li va concedir molts privilegis en el Concordat del 1953: benestar econmic, poder social, un fur especfic pel qual el clergat era jutjat de forma diferent, el matrimoni cannic era l'nic perms, ensenyament de la doctrina als centres d'educaci, manca de censura en les seves publicacions... Amb tot, els anys 60 l'esglsia catlica espaola viu un profund procs de renovaci arran del Concili Vatic II. Apareixen nous capellans joves que no han viscut la Guerra Civil i la postguerra, amb actitud crtica al rgim tant des del punt de vista social com poltic. A ms, l'Esglsia basca ser sempre prxima al nacionalisme i tamb ser crtica amb la dictadura. Aix, es van produint canvis en part de l'Esglsia que el Generalsimo mai va entendre i que es van fer evidents quan el 1975, un Franco malalt va fer les seves ltimes execucions procs de Burgos i el Papa les va condemnar pblicament. 

En darrer lloc cal parlar dels recolzaments socials del rgim. Primerament sn els que havien recolzat el cop d'estat de 1936: els grans terratinents i burgesos industrials i financers (la burgesia catalana i la basca van ser favorables al rgim), bona part de la petita burgesia i la pagesia influda per l'Esglsia catlica. A ms, s ha d'afegir que la naixent classe mitjana dels anys 60 ser propera al rgim, ja qu es beneficien del  miracle econmic  del "desarrollismo". Aix, no posen problemes a la manca de llibertat pblica a canvi de la prosperitat econmica i la "pau" que la dictadura s'atribua. S ha de tenir en compte l's de l'aparell propagandstic franquista, que difonia la ideologia del rgim entre les classes populars, la censura i el control de l'ensenyament, que no noms difonia l'ideari franquista, sin que feia que les noves generacions estiguessin mancades de conscincia poltica crtica, fet que s'ha denominat franquisme sociolgic o majoria silenciosa.

Histria.

Acabada la Guerra Civil Espanyola amb la victria dels autoanomenats nacionals, Franco va passar a ser cap d'Estat, proclamant-se Caudillo de Espaa por la gracia de Dios. En els primers anys, el rgim franquista va dur a terme una repressi brutal contra els adversaris, va donar suport a Hitler i Mussolini, i va practicar una poltica econmica autrquica que va alentir el desenvolupament de l'estat. Ms endavant, el rgim va establir contactes amb Estats Units, i va canviar de poltica econmica. Els anys 60 es van desenvolupar per un increment notable del nivell de vida de la poblaci en general (desarrollismo), si b el nivell de llibertat personal i poltica no va augmentar de la mateixa manera.

El franquisme com a rgim poltic es va acabar amb la mort de Franco, que va ser succet pel rei Joan Carles I d'Espanya com a cap d'estat. La transici cap a un sistema poltic basat en una democrcia parlamentria va ser relativament suau.

Ideologia.

El franquisme, a diferncia d'altres moviments de caire totalitari com el feixisme itali i el nazisme, no va aportar una ideolgia prpia ben definida ni novedosa. Les bases ideolgiques del rgim era les dels sectors tradicionalistes reaccionaris i consistien bsicament en una defensa estricta de la confessionalitat catlica de l'Estat, de la propietat privada, de l'estructura familiar tradicional, una visi militarista de la vida poltica i una animadversi intensa envers el comunisme i el sistema democrtic de partits, que eren vistos com els grans enemics d'aquells valors. Tot i que la Falange suposava un intent d'imitaci a Espanya del feixisme itali, Franco, un cop mort Jos Antonio Primo de Rivera, va desactivar l'amenaa que aquest moviment podria suposar per al seu lideratge, primer obligant la Falange a fondre's amb el carlisme dins la nova Falange Espanyola Tradicionalista i posteriorment apartant als caps falangistes dels primers llocs de responsalibilitat poltica.

L'amalgama ideolgica que el rgim va utilitzar per tal de consolidar-se ha rebut sovint en la bibliografia acadmica el nom de nacionalcatolicisme, en virtud de dos dels pilars bsics de la ideologia del rgim: la defensa aferrissada de la unitat espanyola, identificada amb la llengua castellana i contrria a qualsevol reconeixement d'altres realitats nacionals -aspecte que l'apartava de les aspiracions dels carlins que, tot i defensar la unitat espanyola, volien un reconeixement de les regions histriques-, i la identificaci total entre Esglsia catlica i estat.

El franquisme avui.

Hi ha grups reduts d'ultradreta que es declaren franquistes i reivindiquen obertament el rgim franquista. Aquests grups defensen una visi de la Histria d'Espanya coherent amb la que propagava el franquisme.

D'altra banda, tenint en compte que el rgim va controlar l'educaci durant 40 anys,  que la transici cap a la democrcia va ser gradual, i que hi va haver una amnistia general per tots els integrants o collaboradors del rgim franquista, hi ha qui argumenta que el franquisme com a fet social va perdurar a Espanya molt ms enll del 1975 (l'anomenat franquisme sociolgic). bviament aix es objecte de controvrsia, i de fet l's del terme franquista de manera derogatria ha estat relativament habitual en el debat poltic en els darrers anys.

Condemnes internacionals.

El 17 de mar de 2006 l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa que engloba un total de 46 pasos, condemn unnimement les "greus i mltiples violacions de Drets Humans comeses a Espanya pel rgim franquista entre 1939 i 1975". Tamb va proposar que el dia 18 de juliol de 2006 sigui considerat "dia oficial de condemna a la dictadura franquista" demanant que es permeti als historiadors l'accs lliure a tots els arxius de la Guerra Civil, per tal que es puguin analitzar tots els documents amb la mxima objectivitat possible.

Van signar l'acord tots els diputats, excepte el PP i la ultra dreta.

En qualsevol cas, l'informe sost que durant el rgim franquista:

 Es varen produir entre 500.000 i 1.000.000 de morts. (Les xifres es mantenen en discussi).
 Els primers dies del cop varen sorprendre unes 50.000 persones en "el bndol equivocat" i foren assassinades o executades en judicis sumarssims. (Aquesta xifra s probablement comparable en ambds bndols.);
 La Guerra Civil espanyola fou un primer exemple de guerra total presagiant els pitjors escenaris del que posteriorment fou la II Guerra Mundial.
 Fou particularment greu el comportament amb les dones en nom del concepte franquista de "redempci", amb violacions, confiscaci d'aliments o execucions pel comportament dels seus fills o parelles.
 Es condemn sense judici nombrosos presoners poltics pel sol fet de ser republicans, per la denominada detenci administrativa. Les condemnes eren a mort o a penes de pres de 20 o 30 anys. (Les xifres oficials franquistes parlen d'uns 60.000 a 62.000 noms entre 1940 i 1941).
 Durant els anys quaranta hi havia una quantitat enorme de presoners poltics. D'acord amb les xifres oficials, que els historiadors generalment consideren subestimades, en la primera meitat de la dcada es va arribar a 300.000 presoners d'una poblaci de 25.9 milions d'habitants. Com a comparaci, la totalitat de la poblaci empresonada el gener del 1936, abans de la guerra civil, era de 34.526 reclusos. El 1940 el nombre de presoners per cada 100.000 habitants fou quasi tan alt com el seu equivalent a l'Alemanya nazi (1.158 i 1.614, respectivament).
 Les condicions espantoses d'arrest i d'empresonament, que sistemticament incloen la fam, l'amuntegament massiu i les malalties epidmiques constituren una violaci dels drets humans.
 Brutalitat policial i tortura sistemtica com a norma. Violacions a dones dins de dependncies policials, abusos fsics i psicolgics. Les incomptables morts a les presons es comptabilitzaven com a sucidis. No era excepcional que les autoritats reaccionessin assassinant familiars. El 1944 fonts del Ministeri de Justcia asseguraren que uns 190.000 presoners moriren o foren executats a la pres.

Entre les conclusions de l'informe "hi ha suficients evidncies per provar que els abusos contra els drets humans sota el rgim de Franco, foren extensius i sistemtics" i proposa a la comissi que cre un comit d'experts amb l'objectiu de recollir i avaluar tota la informaci possible.

 Referncies .



Vegeu tamb.

 Lleis Fonamentals;
 Valle de los Cados;
 Cronologia de la repressi del catal;

Enllaos externs.
 Consell Europeu: Necessitat de la condemna internacional del Franquisme;
 (es) La cuestin de la impunidad en Espaa y los crmenes franquistas. - Equip Nizkor;
 Testimoni de la Teresa, 97 anys, que ens conta la seva historia (principis de la Repblica, exili, retorn i repressions, viure sota la dictadura, i moltes aventures ms Entrevista de Marta Martnez Valls, amb la colaboraci de l'Amlia Prat (text en catal i castella);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7131" title="2004" nonfiltered="4501" processed="4475" dbindex="4506">
Any internacional de commemoraci de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolici.;



]]

Esdeveniments.

Pasos Catalans.

28 de gener - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renncia de Josep-Llus Carod-Rovira al crrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpiny amb dirigents d'ETA; continua, per, sent conseller sense cartera.
2 de febrer - Barcelona: Josep-Llus Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
 5 de febrer - S'estrena un curtmetratge de Dal;
 23 de febrer - Gregori Lpez Raimundo, Maria Salvo Iborra i Agust de Semir son investits Doctors Honoris Causa per la Universitat Politcnica de Catalunya ;
20 de mar - Pasos Catalans: es fan manifestacions multitudinries en contra de l'ocupaci de l'Iraq a les principals ciutats del pas.
9 de maig - Barcelona: S'inaugura el Frum Universal de les Cultures del 2004.
20 d'octubre s'ha creat l'Eurorregi de l'Arc Mediterrani.
21 d'octubre - Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.
23 d'octubre - La selecci catalana d'hoquei patins guanya el Campionat del Mn "B" mascul. s la primera vegada que la selecci catalana competeix a nivell internacional.
27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d' Homer, del segle III.
21 de setembre -Terratrmol de 4,2 graus de l'escala de Richter a Ripoll.
26 de novembre - Fresno (Califrnia) El Congrs anual de la Federaci Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apellaci de la Federaci Espanyola d'Hockey, que demana la no admissi de la Federaci Catalana.

Mn.

Gener.

gener - Mart: hi fracassa la sonda Beagle; la sonda Spirit, en canvi, aconsegueix aterrar i transmetre dades des del planeta.
2 de gener - la sonda Stardust recull pols d'un cometa.
3 de gener : El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja ; 148 morts.
4 de gener : Mikheil Saakachvili emporta les eleccions presidencials a Gergia.
8 de gener : El creuer Queen Elizabeth II s oficialment batejat.
 10 de gener - la sonda Spirit llesta per iniciar l'exploraci del planeta Mart.
10 de gener - El PSOE proposa crear una Agncia Tributria per cada Comunitat Autnoma.
11 de gener - el PSOE proposa que hi hagi un ordinador per cada dos alumnes des de els 8 anys.
13 de gener : Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts. ;
19 de gener : Dissoluci de les Corts Espanyoles per poder convocar eleccions el 14 de mar de 2004. ;
23 de gener : La sonda europea Mars Express aporta la prova de qu hi ha aigua en forma de gla en el planeta Mart.

Febrer.

6 de febrer : atemptats terroristes en el metro de Moscou ; 43 morts.
13 de febrer : Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la baslica de Notre-Dame de Montreal.
18 de febrer : Un tren de mercaderes explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones.
20 de febrer : Els conservadors guanyen les eleccions al parlament irani.
24 de febrer : Terratrmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc ; 517 morts.

Mar.

2 de mar : John Kerry ser el candidat demcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre. ;
11 de mar - Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una srie de bombes collocades en diversos trens que s'acostaven a l'estaci d'Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.
 14 de mar - Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes sn la fora ms votada. Enlla extern: Resultats de las eleccions;
14 de mar : Vladimir Putin s reelegit president de Rssia.
20 de mar - Mn: es fan manifestacions multitudinries en contra de l'ocupaci de l'Iraq a les principals ciutats del mn occidental.
27 de mar - Miami (la Florida, EUA): el Comit Central de la Federaci Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecci catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comit no ratificar aquest acord a Fresno (Califrnia).
28 de mar : Onada vermella a Frana en les eleccions regionals : 21 regions sobre 22 passen o es mantenen a l'esquerra. ;
29 de mar : Es prohibeix fumar en els bars d'Irlanda.

Abril.

5 d'abril : Inici de la visita oficial de la reina d'Anglaterra a Frana.
7 d'abril : Rwanda, commemoracions en el mn del 10 aniversari de l'inici del genocidi de1994. L'ONU declarava aquest any  Dia internacional de reflexi sobre el genocidi a Rwanda el 1994 .
23 d'abril : Tancament a Creutzwald de l'ltima mina de carb francesa.
25 d'abril : Un referndum a Xipre recolza la reunificaci de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.
28 d'abril : La premsa revela la prctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicaci de fotos de la pres d'Abu Ghraib que provoquen un escndol.
29 d'abril: A Mali, Ahmed Mohamed ag Hamani s escollit primer ministre.

Maig.
1 de maig : Ampliaci de l'uni Europea de deu pasos nous :(Xipre, Estnia, Hongria, Letnia, Litunia, Malta, Polnia, Repblica Txeca, Eslovquia, Eslovnia).
4 de maig : Eclipsi total de lluna.
6 de maig : ltim episodi de la srie de televisi  Friends  emesa a la televisi nord-americana.
9 de maig - Sevilla: El Valncia CF es proclama matemticament campi de lliga desprs de guanyar al Sevilla FC.
12 de maig Es celebra per primer cop la Semifinal del Festival d'Eurovisi, on s'estrena Andorra.
15 de maig Ruslana, representant d'Ucrana, guanya el Festival d'Eurovisi. Espanya queda 10.
17 de maig. L'estat americ de Massachussets legalitza el matrimoni homosexual.
19 de maig - Gteborg, Sucia: El Valncia CF es proclama campi de la Copa de la UEFA al guanyar la final per 2:0 contra l'Olympique de Marseille. ;
23 de maig : Horst Khler escollit president federal d'Alemanya. Pren possessi de les seves funcions el dia 1 de juliol segent.

Juny.

5 de juny : Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de rdio i televisi, i desprs poltic del Partit Republic.
5 de juny : La jugadora de tennis russa Anastazia Myskina guanya la 74ena edici del torneig del Roland-Garros. ;
6 de juny : El jugador de tennis argent Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros. ;
13 de juny - Eleccions al Parlament Europeu. Enlla extern: Resultat de les eleccions al Parlament Europeu;
18 de juny : Acord entre els caps d'estat per una constituci europea. ;
28 de juny : Eleccions federals al Canad. El partit liberal s reelegit, per queda en minoria a la cambra dels comuns. .
30 de juny : La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges. ;

Juliol.

1 de juliol : Ha mort l'actor Marlon Brando als 80 anys a Los Angeles.
4 de juliol : Grcia guanya l'Eurocopa 2004. En la final ven la selecci amfitriona Portugal per 1-0.
20 de juliol : a Blgica, Anne-Marie Lizin s escollida presidenta del Senat i esdev la primera dona a ocupar aquest lloc. ;
30 de juliol : Forta explosi de gas a Ghislenghien, Blgica, que provoca la mort a 21 persones i queden ferides unes 120.
 21 de juliol : Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia ra quan dubt de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una enciclopdia pel que guanys.

Agost.

13 d'agost : l'hurac Charley mata 27 persones a Florida, 4 a Cuba i una persona a Jamaica.
13 d'agost: Obertura dels XXVIII Jocs Olmpics d'estiu a Atenes; els primers del segle XXI;
31 d'agost : Dos atacs sucides reivindicats per Hamas a Beersheeva, Israel, causen 16 morts i 80 ferits.
31 d'agost : Atac sucida txetx en el metro de Moscou fent 10 morts i 60 ferits.

Setembre.

1 de setembre : Presa en hostatge d'un miler de nens a una escola de Beslan, a Osstia del Nord.
3 de setembre : Asalt confs de les forces russes de seguretat a l'escola de Beslan; es compten ms de 335 morts.
3 de setembre : L'hurac Frances fa 10 morts a Florida.
7 de setembre : L'hurac Ivan fa 37 morts a Grenada, 5 a Veneuela i 4 a la Repblica Domninicana. Els danys materials sn quantiosos.
18 de setembre : la tempesta tropical Jeanne arrasa Hait. Tres des desprs el recompte no definitiu s de 700 morts i 1000 desapareguts.

Octubre.

5 d'octubre : es declara un incendi a bord del submar canadenc NCSM Chicoutimi; 1 mort. ;
8 d'octubre : L'hostatge angls Kenneth Bigley s decapitat pels seus carcellers a l'Iraq.
Doble atemptat amb cotxe trampa a Taba, Egipte, lloc de vacances de nombrosos israelians ; 34 morts.
9 d'octubre : Primeres eleccions democrtiques al Afganistan.
24 d'octubre : Brasil, nova potncia espacial desprs d'aconseguir el seu primer llanament espacial. ;
25 d'octubre: la repressi d'una manifestaci a Tailndia provoca 68 morts.
 La nit entre el 27 i el 28 d'octubre hi hagu un eclipsi de Lluna. ;
29 d'octubre : Firma a Roma del tractat de Roma 2004, per una constituci per Europa.
31 d'octubre : Tabar Vzquez s escollit President de l'Uruguai. s una victria histrica per l'esquerra.

Novembre.
2 de novembre : el president dels Estats Units George Walker Bush s escollit per un segon terme de quatre anys. ;
6 de novembre : atac a l'armada de Costa d'Ivori sobre una posici de l'armada francesa causant 9 morts. Els francesos repliquen liquidant les forces aries i antiaries de l'armada ivoriana. ;
7 de novembre : a l'Iraq, atac de gran envergadura contra la ciutat de Fallujah.
11 de novembre : ;
Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposici no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califrnia), on s'haur de decidir sobre el reconeixement de la selecci catalana d'hoquei.
Mort de Yasser Arafat a Clamart, a prop de Pars, a 3 h 30 minuts. Hi estava hospitalitzat des del 29 d'octubre.
La Litunia ratifica el Tractat de Roma de 2004. ;
13 de novembre : desprs de 6 des de combat, els americans prenen el control de Fallujah.
16 de novembre - La Viquipdia en catal !
21 de novembre : eleccions presidencials controvertides a Ucrana.
27 de novembre - Guadalajara (Mxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, t la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.

Desembre.

3 de desembre, ETA ha fet cinc atemptats a Madrid, a cinc benzineres, on han explotat bombes de poca potncia.
14 de desembre : inauguraci del viaducte de Millau, el ms alt del mn. Construt per Eiffage, disenyat per Norman Foster.
20 de desembre : Hongria aprova el tractat de Roma 2004.
22 de desembre : alliberament dels dos hostatges i periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chesnot, detinguts a l'Iraq des de feia 124 des.
26 de desembre : un terratrmol de magnitud 9,0 de l'escala de Richter, l'epicentre del qual se situava al llarg de l'illa indonsia de Sumatra provoca un tsunami causant la mort de ms de 250 000 persones a l'Oce ndic. ;
26 de desembre : Vktor Iixtxenko guanya les eleccions presidencials a Ucrana.
26 de desembre : Un equip d'especialistes francesos d'hematologia va publicar al web de la revista Nature Biotechnology, haver aconseguit per primera vegada, fabricar in vitro grans quantitats de glbuls vermells humans a la vegada madurs i funcionals.

 Naixements .
Pasos Catalans.
Mn.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans.
13 de gener - Joan Revents, poltic catal, fundador del PSC que fou president del Parlament de Catalunya.
2 de febrer - Molins de Rei (el Baix Llobregat): Josep Maria Madorell, ninotaire catal.
17 de febrer: Jos Lpez Portillo, antic president de Mxic.
5 de mar : Joan Riudavets Moll, deg de l'humanitat.
6 de mar - es Migjorn Gran (Menorca): Joan Riudavets i Moll, l'home ms vell del mn en el moment de la seva mort als 114 anys d'edat.
20 de juliol : Antonio Gades, ballar.
 2 de setembre - Barcelona: Joan Or, bioqumic.

Mn.

Gener.
2 de gener : Paul Hopkins, jugador de beisbol de la MLB. ;
3 de gener : Thomas George Jones, futbolista de Galles i Everton FC.
5 de gener : Charles Dumas, atletisme, EUA, a 66 anys. ;
7 de gener : Piotr Kowalski, escultor.
9 de gener : Norberto Bobbio, filsof.
10 de gener : Spalding Gray, actor ;
10 de gener : Alexandra Ripley, escriptor;
14 de gener : Joaqun Nin-Culmell, compositor;
14 de gener : Uta Hagen, 84 anys, actriu;
14 de gener : Mike Goliat, jugador de beisbol de la MLB, mort a 78 anys.
17 de gener : Noble Willingham, actor ;
22 de gener : Ticky Holgado, comediant;
22 de gener : Milt Bernhart, jazzman;
22 de gener : Ann Miller, ballarina i actriu;
24 de gener : Raquel Revuelta, actriu ;
29 de gener : James Saunders, actor ;
30 de gener : Jos Alvaro Morais, realitzador;

Febrer.
1 de febrer : Ally McLeod jugador de futbol d'Esccia. ;
2 de febrer : Alan Bullock, historiador;
5 de febrer : Zang Kejia, poeta;
13 de febrer : Janusz Kulig, pilot de ralli. ;
14 de febrer - Rimini (Itlia): Marco Pantani, ciclista itali.
17 de febrer :  Jos Lpez Portillo, president de Mxic entre 1976 i 1982.
17 de febrer: Shirley Strickland, atleta australiana;
25 de febrer : Paul Berval, actor;
26 de febrer : Boris Trajkovski, president de la Repblica de Macednia, mort en un accident d'avi.

Mar.
2 de mar : Mercedes McCambridge, 85 anys, actriu;
6 de mar: John Pople, premi Nobel de Qumica.
7 de mar : Paul Winfield, 63 anys, actor;
18 de mar : Guillermo Rivas, 72 anys, actor;
20 de mar : Princesa Juliana, 94 anys, reina dels Pasos Baixos de 1948 a 1980. ;
20 de mar : Edward G. Zubler, 79 anys, qumic. ;
26 de mar : Jan Sterling, 82 anys, actriu.
28 de mar - Sussa: Peter Ustinov, cineasta britnic d'origen rus.

Abril.
1 d'abril : Carrie Snodgress, 57 anys, actriu;
5 d'abril : Austin Willis, 86 anys, actor;
12 d'abril : Frankie Narvaez,  Puerto Rico boxejador;
12 d'abril - Espartinas (Sevilla, Andalusia, Espanya): Juan Valderrama Blanca, conegut com Juanito Valderrama, cantaor andals.

Maig.
3 de maig : Darrell Johnson, jugador de beisbol de la MLB ;
3 de maig : Anthony Ainley, 71 anys, actor;
7 de maig : Alexandre Minkowski, metge;
9 de maig : Alan King, 76 anys, actor;
14 de maig : Anna Lee, 91 anys, actriu;
14 de maig : Jesus Gil y Gil, 71 anys, antic president del club de futbol Atletico de Madrid ;
15 de maig : Bruno Baiao, 19 anys, futbol, Portugal;
15 de maig : Marius Constant, compositor de msica;
16 de maig : Marika Rkk, 90 anys, actriu;
17 de maig : Tony Randall, 84 anys, actor.
18 de maig : Elvin Jones, batera de jazz, havent tocat molt de temps amb John Coltrane. ;
19 de maig : Mary Dresselhuys, 97 anys, actriu;
28 de maig: Umberto Agnelli, president de la FIAT.

Juny.
 4 de juny : ;
 Nino Manfredi, comediant, itali.
5 de juny: Ronald Reagan, president dels EUA.
6 de juny : ;
 Necdet Mahfi Ayral, 96 anys, actor.
 Robert Lees, 91 anys, escenarista.
 10 de juny : Ray Charles, jazzman, nord-americ. ;
 18 de juny : Andr Gillois, escriptor, francs.
 28 de juny : ;
 Georges de Caunes, 85 anys, home de televisi i periodista, francs. ;
 Marcel Jullian, presentador de televisi, francs.

Juliol.
1 de juliol - Los Angeles (EUA): Marlon Brando, actor de cinema nord-americ.
6 de juliol : Thomas Klestil, president austrac.
11 de juliol : Dorothy Hart, 82 anys, actriu;
17 de juliol : Lucien Leduc, 85 anys, jugador de futbol, Frana. ;
23 de juliol - Madrid: Carmina Ordez, coneguda per la premsa rosa.
29 de juliol: Francis Crick, cientfic, descobridor de l'estructura de l'ADN.

Agost.
 18 d'agost : Ha mort a Ojai, Califrnia mentre dormia Elmer Bernstein, compositor de msica pel cine, i la televisi.

Setembre.
4 de setembre : Alfonso Ford, bsquet USA;
5 de setembre : Fritha Goodey, 31 anys, actriu;
6 de setembre : Elly Annie Schneider, 90 anys, actriu;
7 de setembre : Samira Bellil, feminista;
8 de setembre : Raymond Marcellin, ministrefrancs.
8 de setembre - Matas Prats, periodista ;
espanyol i gran aficionat als bous.
11 de novembre - Yasser Arafat, president (ra'is) de l'Autoritat Palestina.
11 de setembre : Petros VII, patriarca;
13 de setembre : Margaret Kelly, fundadora;
14 de setembre : Ove Sproge, 84 anys, actriu;
16 de setembre : Dolly Rathebe, cantant de jazz;
18 de setembre : Russ Meyer, 82 anys, realitzador;
19 de setembre : Eddie Adams, fotgraf ;
23 de setembre : Yang Huanyi, ltima xinesa parlant del nushu;
24 de setembre : Raja Ramanna, cientfic ;
28 de setembre : Christl Cranz-Borchers, 90 anys, ski, Alemanya;
29 de setembre : Richard Sainct, 34 anys, Moto, Frana, mort al ralli d'Egipte. ;
29 de setembre : Jean-Pierre Blanc, poltic francs.
30 de setembre : Ignatius Wolfington, 84 anys, Actor;
30 de setembre : Gamini Fonseka, 68 anys, actor;

Octubre.
3 d'octubre : Janet Leigh, 77 anys, actriu.
4 d'octubre : Gordon Cooper, astronauta;
4 d'octubre : Willy Guhl, decorador ;
5 d'octubre : Rodney Dangerfield, 82 anys, actor;
11 d'octubre : Fernand Sabino, escriptor ;
11 d'octubre : Maxime Faget, enginyer de la Nasa ;
17 d'octubre : Julius Harris, 81 anys, actor.
17 d'octubre : Brice Pelman, escriptor ;
18 d'octubre : Michel Gillibert, home poltic.
23 d'octubre : George Silk, fotgraf ;
23 d'octubre : Bill Nicholson, futbolista del Regne Unit.
27 d'octubre : Serginho, futbolista del Brasil.
29 d'octubre : Alice Montagu-Douglas-Scott, duquessa de Glucester;

Novembre.
2 de novembre : Theo van Gogh, 47 anys, realitzador holands.
2 de novembre : Zayed ben Sultan al-Nahyan, president dels Emirats rabs units.
2 de novembre : Gerry Knetemann, ciclista;
7 de novembre : Howard Keel, actor;
9 de novembre : Emlyn Hughes, futbolista del Liverpool F.C i de l'Anglaterra. ;
11 de novembre : Yasser Arafat, home poltic palest.
16 de novembre : Margaret Hassan, humanitria;
17 de novembre : Mikael Ljungberg, 34 anys, Lluita;
19 de novembre : John Vane, guanyador del Premi Nobel de psicologia o medecina en 1982.

Desembre.
1 de desembre : Fathi Arafat, 67 anys, germ de Yasser Arafat.
1 de desembre : El prncep Bernhard dels Pasos Baixos, vidu de l'ex-reina Juliana i pare de la reina Beatrix. ;
2 de desembre : Alicia Markova, ballarina;
3 de desembre : Josef Schwammberger, nazi;






























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7135" title="Front Popular (Espanya)" nonfiltered="4502" processed="4476" dbindex="4507">
El Front Popular va ser la coalici electoral dels partits poltics d'esquerres que va guanyar les eleccions espanyoles de 1936. Aquesta victria de les esquerres va provocar que pocs mesos desprs l'exercit s'aixequs en el que s'anomen el Alzamiento Nacional, encapalat, entre d'altres, pel General Francisco Franco i que desencaden la Guerra Civil Espanyola

 Enllaos externs .
 Propaganda Ofical;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7137" title="Front Popular" nonfiltered="4503" processed="4477" dbindex="4508">
Front Popular s el  nom de les coalicions electorals entre partits amb una sensibilitat democrtica i antifeixista que abasta des de sectors de la classe mitja democrta fins  a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dcada de 1930. Els seus components principals eren partits burgesos liberals o de centre-esquerra (radicals o republicans) al costat dels partits d'esquerra (socialistes i comunistes).

 El Front Popular de Frana: coalici poltica formada per socialistes, comunistes i radicals. Formada al desembre de 1935, va guanyar les eleccions parlamentries de maig de 1936 sent electe el primer ministre Lon Blum. Es va mantenir en el poder fins a 1938.

 El Front Popular d'Espanya, coalici poltica de republicans d'esquerra, socialistes i comunistes formada en 1935. Va guanyar les eleccions celebrades el 16 de febrer de 1936 i es va mantenir en el govern fins al final de la Guerra Civil Espanyola en 1939, amb Manuel Azaa president de la II Repblica. La presidncia del Govern, per la seva banda, l'ocupava Casessis Quiroga. ;

 El Front Popular de Xile, que va anar una coalici entre els partits comunistes, socialistes, radicals i la Confederaci de Treballadors de Xile formada en 1937. Va dur a la presidncia de la repblica, al guanyar les eleccions de 1938, a Pedro Aguirre Truja.s van mantenir en el poder fins a 1947. Triant a Juan Antonio Ros i Gabriel Gonzlez Videla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7138" title="Rei (desambiguaci)" nonfiltered="4504" processed="4478" dbindex="4509">

 Un tipus de monarca com a governant o cap d'estat; el ttol de rei es transmet hereditriament, amb algunes excepcions histriques o actuals. Un estat governat per un rei s un regne, i un sistema de govern basat en un rei s una monarquia. En moltes de les monarquies actuals, sobretot a Europa, el rei o reina t un paper sobretot simblic, com a cap d'estat, per sense intervenci en el govern.
 En el joc:
 Rei (pea d'escacs): Una de les peces del joc dels escacs. s la figura principal, ja que l'objectiu de cada jugador s la captura del rei del contrincant. El rei es pot moure en qualsevol direcci, vertical, horitzontal o diagonal, per noms una casella a la vegada, excepte en la jugada de l'enroc.
 Rei (baralla espanyola): Una de les cartes de la baralla espanyola. Correspon al numero 12, i sol ser la ms valuosa desprs de l'as.
 Rei (baralla francesa): Una de les cartes dels quatre colls de la baralla francesa. No duu nombre, per per enumeraci sempre se situa la darrera desprs de la reina. El smbol que l'acompanya s la K;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7139" title="Seguretat informtica" nonfiltered="4505" processed="4479" dbindex="4510">
La seguretat informtica s una branca de la informtica que estudia com assegurar que els recursos dels sistemes informtics siguin utilitzats de la forma en qu es van definir. El seu objectiu s la creaci de plataformes segures en qu els agents que hi interactuen (programes i usuaris) noms puguin realitzar les accions que hi hagin estat autoritzades.

Els experts en seguretat informtica acostumen a afirmar que un sistema 100% segur no existeix. Tot i aix, afirmen que la seguretat es basa en 3 caracterstiques:
 Integritat;
 Privadesa;
 Disponibilitat;

Depenent de les amenaces es pot distingir entre seguretat lgica i seguretat fsica.

Principals amenaces.
Cracker;
 Programes nocius;
Correu brossa (SPAM);

 Amenaces de seguretat fsica.
 Fallades del subministrament elctric;
 Inclemncies metereolgiques (inundacions, desastres naturals, etc.);
 Fallades del sistema d'aire condicionat;
 Accs no autoritzat.
 Incendis.

Tipus d'atacs.
Alguns dels mecanismes que s'utilitzen en els atacs informtics sn:
 Suplantaci d'identitat (spoofing);
 Denegaci de serveis;
 Enginyeria social;
 Explotaci de vulnerabilitat informtica;

Programes nocius.
Virus;
Troi (Trojan horses);
Cuc (Worms);
Programari espia (Spyware);
Porta falsa (Backdoors);
 Programes salami o tcnica del salami;
Bomba lgica;

Articles relacionats.
 Zombie (ordinador) - Ordinador connectat a Internet, la seguretat del qual ha estat compromesa;
 Bluetooth - Sistema de connexi sense fils de curt abast;
 OSSTMM - Open Source Security Testing Methodology Manual;

Enllaos externs.
http://www.quands.info/;
http://www.isecom.org/osstmm/ ;
http://www.insecure.org/ ;
http://www.securityfocus.com/ ;
Challenges to entertain your mind and progress in the computer security (Hacker-Challenge) ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7141" title="Onomstica" nonfiltered="4506" processed="4480" dbindex="4511">
L'onomstica s la part de la lingstica que estudia els noms propis, s a dir, els no comuns.

L'onomstica se subdivideix en la toponmia, que estudia els noms propis d'elements geogrfics, i l'antroponmia, que estudia els noms propis de persona. A aquestes dues grans disciplines s'afegeixen d'altres que estudien els noms propis que queden fora d'aquestes dues branques principals, com ara l'estudi dels noms propis d'animals (la zoonmia), l'estudi dels noms propis de les obres d'art, etc.

Vegeu tamb.
Lxic;
Semntica;

Enllaos externs.
Santoral catal;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7152" title="Antiquark" nonfiltered="4507" processed="4481" dbindex="4512">
Els antiquarks sn les antipartcules dels quarks, tenen les mateixes caracterstiques i varietats dels quarks amb la sola diferncia del signe de la seva crrega elctrica, que s oposat. s a dir, par cadascun dels tipus de quark existeix l'antiquark corresponent amb la mateixa massa i quantitat de crrega per de signe oposat. Els quarks i els antiquarks es comporten segons la teoria de la cromodinmica quntica.

Per exemple, l'antipartcula del quark Amunt () que t una crrega elctrica de +2/3 s l'antiquark Amunt () que t una crrega elctrica de -2/3.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7154" title="Principi d'incertesa de Heisenberg" nonfiltered="4508" processed="4482" dbindex="4513">
El Principi d'incertesa d'Heisenberg explica que no es pot saber, al mateix temps i amb total precisi, el valor de certs observables com per exemple la posici i el moment d'una partcula. El principi d'incertesa s un dels principis ms importants de la mecnica quntica i va ser formulat per Werner Heisenberg el 1927. Tamb s'anomena principi d'indeterminaci de Heisenberg.

 Introducci a la mesura .

En qualsevol mesura que fem sempre tenim associat un error. Aquest error es degut a que fem servir un aparell de mesura i que per tant aquest no s perfecte. Per exemple, si volem mesurar la llargada d'una taula podem fer servir un regle. A aquesta mesura li podem assignar, a grosso modo, un error d'un millmetre (si fem servir un regle corrent) donat que s l'error mnim que sabem que podem fer en mesurar la llargada de la taula amb aquest aparell. Si ara volem incrementar la precisi en la nostra mesura podem fer servir un regle ms precs. Aix i tot tindrem encara associada a la mesura un cert error. 

Suposem ara que tenim un conjunt de taules idntiques entre elles i que mesurem la seva llargada. Si ara dibuixem la frequncia de les mesures fetes, veurem que segueixen una certa distribuci. Aquesta distribuci segueix una distribuci gaussiana caracteritzada per un valor mig, la nostra mesura, i una desviaci estndard, que ens diu com de disperses estn les nostres mesures respecte del valor mig (s una manera d'evaluar l'error fet en les mesures).

 Formulaci del principi d'incertesa .

El principi d'incertesa tracta de la relaci entre les desviacions estandard dels observables (o ms intuitivament dels errors al mesurar els observables). Segons aquest, per dos variables conjugades amb desviacions estndard  1 i  2 respectivament, no podrem reduir  1 ms enll d'un lmit sense incrementar  2 i viceversa. Exemples de variables conjugades sn el moment i la posici, i l'energia i el temps.

Veiem un exemple. Si preparem primer moltes copies de un sistema en un estat quntic determinat i desprs mesurem la posici i el moment d'aquestes cpies, llavors trobarem que els valors d'aquestes variarn d'acord la anomenada distribuci de probabilitats. Ara podem mesurar la desviaci estndard  x de la posici i la desviaci estndard  p de les mides del moment. Si ho fem, el principi d'incertesa ens dona una relaci entre aquestes dues i que matemticament s'expressa com: 

;

on h s la Constant de Planck, i [[ ]] s la constant d'Arqumedes. Com diem abans: no podem disminuir tan com volem  x sense incrementar necessariament  p i viceversa.

A la mecnica quntica aquest s un postulat fonamental i no es refereix nicament a l'error que fem al mesurar, sin a un error intrnsec que no podem superar. Per l'energia i el temps:

;

 Els inicis de la mecnica quntica i el principi d'incertesa .

A principis del segle XX la fsica va conixer dues grans revolucions. Una amb el neixement de la teoria de la relativitat i  l'altre amb el neixement de la mecnica quntica. Un fet que va marcar la mecnica quntica a diferncia de la teoria de la relativitat, formulada bsicament per Albert Einstein, s que va tenir moltes contribucions importants de diferents fsics, entre ells el mateix Albert Einstein. Aix va fer que sorgissin una serie d'interpretacions diferents. La ms acceptada comunament s l'interpretaci de Copenhaguen formulada entre d'altres per Niels Bohr i Werner Heisenberg. Aquesta interpretaci creu en la veracitat del principi d'incertesa de Heisenberg. 

Altres fsics molt importants, com Albert Einstein, Erwin Schrdinger o Louis de Broglie, pensaven diferent i malgrat haver fet moltes e importants aportacions a la mecnica quntica, avu formulada segons la interpretaci de Copenhaguen, no hi estaven d'acord. Un exemple d'aix s el fams artcle Einstein-Podolsky-Rosen, conegut com EPR (veure referncies), on s qestiona que la mecnica quntica sigui una teoria completa i refuten, per tant, el principi d'incertesa. 

En aquest marc, on els millors fsics del segle XX s van involucrar en un o un altre cant, Einstein i Bohr van mantenir un debat molt important, on els anomenats gedanke Experimente (experiments mentals) van jugar un rol molt important. Aquests experiments mentals intentaven refutar, arrivant a absurds o paradoxes, o donar suport a la mecnica quntica. s en aquest context que Einstein va dir la seva famosa frase: "no crec que Du decidis jugar als daus amb l'univers". La rplica de Bohr va ser: "Einstein, no li diguis a Du el que ha de fer".

 Intents de refutar el principi d'incertesa .

Amb el temps, el debat sobre la mecnica quntica va anar perdent intensitat, malgrat que, en certa manera, encara s vigent. Una aproximaci diferent, per mirar de superar la visi no determinista de la mecnica quntica tradicional, s la inclusi de variables ocultes. Una teoria d'aquest estil proposa afegir una serie de variables, fins ara no mesurables, i que faria que la mecnica quntica actual fos noms una visi estadstica d'una teoria ms complerta. Sembla clar que fins i tot una teoria de variables ocultes ha d'incloure la no localitat observada a la mecnica quntica. El fsic von Neumann va creure demostrar amb un teorema que una teoria de variables ocultes no era possible si aquesta havia de reproduir els resultats, realment excellents, de la mecnica quntica. Ms tard es va veure que el teorema noms descarta un tipus determinat de teoria de variables ocultes.

Una exemple de teoria de variables ocultes, no local per determinista, s la desenvolupada per David Bohm el 1952. Aquesta s coneguda com mecnica de Bohm i es basa en una reinterpretaci de l'equaci de Schrdinger en l'equaci de Hamilton-Hacobi, ja coneguda a la mecnica clssica, i que inclou la idea ja formulada per de Broglie de les ones pilot.

En conclusi, s pot dir que, si b el principi d'incertesa va en contra de l'experincia quotidiana i que alguns fsics han mirat de trobar una teoria que la substitueixi, no s'ha trobat cap experiment que el refuti definitivament. Tamb s cert que no s'ha demostrat definitivament la impossibilitat d'una teoria de variables ocultes (s han estat descartades algunes de les possibles teories). Aix doncs el debat est encara obert malgrat que ha perdut molta intensitat i que hi han pocs fsics que es preguntin avui dia sobre aquesta qesti.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7158" title="Launaeenion cervicornis" nonfiltered="4509" processed="4483" dbindex="4514">
Launaeenion cervicornis, en fitosociologia, s subaliana descrita per Oriol de Bols i Jordi Vigo l'any 1984 pertanyent a l'aliana Crithmo-Limonion (abans Crithmo-Staticion). T com a associaci tipus la comunitat de Launaeetum cervicornis. 

s una subaliana endmica de les illes Balears, rica especialment a les Gimnsies, i molt en particular, a Menorca. Cont dues associacions:
Limonietum caprariensis;
Launaeetum cervicornis;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7159" title="Pastor alemany" nonfiltered="4510" processed="4484" dbindex="4515">


El pastor alemany s una de les races de gos ms populars del mn. Treballador nat, afectus amb la famlia, excellent guardi, pacient i protector amb la canalla. Valentia, abnegaci i fidelitat sn tres virtuts que caracteritzen a aquest gos. Tamb s conegut amb el nom de Gos Alsaci o Gos Policia (ja que la Policia de molts pasos els utilitzen per diverses finalitats).

 Histria . 

Els seus orgens es remunten a finals del segle XIX, quan a Alemanya es va iniciar un programa de criana que va donar com a resultat el pastor alemany, exposat per primera vegada a Hannover (Alemanya) al 1882. Resultat de creuaments entre pastors de Turngia i Wrttenberg, va ser creat per guardar i protegir els ramats d'ovelles dels llops. Maximilian von Stephanitz, capit de cavalleria de l'exrcit alemany, s considerat el pare de la raa; sent el primer exemplar inscrit Horand von Grafath, un animal vigors, de carcter ferm, pelatge grisenc i aspecte de llop. Ms tard, desprs de l'aparici de l'Associaci d'Amics del Pastor Alemany el 1899, es va iniciar una selecci d'exemplars els creuaments dels quals van millorar tant l'aspecte psquic com fsic de l'animal.
Actualment, aquesta raa no s noms una de las ms estimades i admirades per als amants dels gossos, sin que les seves qualitats tamb li han perms treballar en collaboraci amb exrcits i policies. De fet, els serveis prestats durant les dues guerres mundials li van donar un respecte i admiraci universals.

 Caracterstiques de la raa estndard .

Aspecte general: Robust i flexible, lleugerament allargassat i cos musculs. La seva noblesa natural i la seva seguretat inspiren respecte.
Alada: entre 60 i 65cm el mascle, i la femella entre 55cm i 60cm. 
Pes: El mascle sobre els 30-40 kg, i la femella entre 22 i 32 kg. 
Esperana de vida: de 13 a 15 anys.

 Generalitats .

Pastor de vaques i ovelles amb un trot infatigable i una gran intelligncia. Ha excellit en nombrosos treballs tils de l'home, com ara: guardi, gos guia, gos policia, gos de defensa, detector de drogues, etc.
Es un animal vigors, gil, ben musculat, despert i ple de vida, les seves proporcions fsiques van en relaci a la seva aparena i temperament. Ha de ser un gos ben equilibrat, amb un desenvolupament harmonis de les seves extremitats anteriors i posteriors.

 Cap .

T forma de tasc i s en proporci a la llargada del llom (la seva llargada s aproximadament el 40% de l'alada de la creu), sense ser ni tosc i allargat. La seva aparena general ha de ser seca i moderadament ample al mig de les orelles. Vist de cara i pels costats, el front s lleugerament arquejat i sense o amb solc mitj poc marcat. La proporci entre la regi cranial i la facial ha de ser de 50% a 50%. L'amplada de la regi cranial s quasi igual que la seva llargada. Vist des de dalt, la regi cranial va disminuint uniformement des de les orelles fins al nas, deixant una depressi front-nasal no gaire notria i inclinant-se al musell que t forma de tasc. Els maxillars superiors i inferiors estan fortament desenvolupats. El musell s recte, i qualsevol bony o clot s indesitjable. Els llavis, de color fosc, sn ferms i ben adherits.

 Dentadura .

La seva dentadura s forta, sana i completa (42 dents corresponents a la frmula de  dents). El pastor alemany t una mossegada de tisores, de manera que els incisius superiors cobreixen els inferiors en contacte estret. Una mossegada en pina, un prognatisme superior o inferior aix com grans espais entre les dents (llacunes) sn faltes. L'alineament recte de tots els incisius s igualment defectus. Els ossos maxillars i mandbules han d'estar fortament desenvolupats de manera que les dents estiguin ben encaixades a l'arc dental.

 Trufa .

La seva trufa ha de ser negra sense excepcions. 

 Ulls .

De mida mitjana, en forma d'ametlla, collocats obliquament i mai sobresortits. El seu color ha de ser el ms fosc possible. Els ulls clars sn indesitjables ja que afecten l'expressi del gos.

El principal problema s que s'embruten (sobretot si el gos viu a la ciutat, a causa de la contaminaci). Normalment, aquesta brutcia s'elimina en forma de lleganyes que se li poden netejar amb un drap humit. No s'ha de deixar que s'acumulin fins que al gos li molestin tant que se les intenti treure amb la pota. 

Els gossos vells, o a causa d'alguna malaltia o lesi, pot ser que tinguin dificultats per mantenir la humitat dels ulls. En aquest cas conv fer una neteja regular consultant prviament el veterinari perqu indiqui el producte adequat que s'ha d'utilitzar. 

 Orelles .

El pastor alemany t les orelles de mida mitjana, erectes, obertes cap endavant i uniformes (ni girades ni caigudes cap als costats). Sn punxegudes amb el pavell cap endavant. Les orelles doblegades o caigudes sn considerades defectuoses. Les orelles tirades cap endarrere, en moviment o reps, no sn considerades com a falta. 

Si s'hi acumula cera s'ha de treure cuidadosament, de la mateixa manera que ho farem en una persona. En el cas del gos s'ha de fer amb molta ms cura ja que, per la forma de les orelles, si deixem anar les escates de cera cauran a l'interior podent-li danyar el conducte auditiu. Si no estem segurs de com fer-ho s millor deixar-ho a mans d'un professional. Una bona forma de netejar les orelles s amb una mica de cot fluix humit amb vaselina lquida, sempre des de dins cap a fora i noms el que es veu (mai s'ha d'arribar ms endins perqu li podem fer mal). 

S'ha de prestar una atenci especial als gossos de races que tenen les orelles caigudes perqu a part d'acumular la brutcia  normal , es poden convertir en nius de parsits per la falta de ventilaci.

 Coll .

El coll s fort, musculat i sense papada. La seva angulaci amb el cos (en posici horitzontal) s aproximadament de 45.  

 Cos .

La lnea superior corre sense interrupci des de la implantaci del coll, sobre la creu ben definida, i sobre l'esquena molt lleugerament inclinada fins a la gropa, tamb una mica inclinada. L'esquena s ferma, forta i ben musculada. El llom s ample, fortament desenvolupat y ben musculat. La gropa ha de ser llarga, i lleugerament inclinada (aproximadament 23 de la lnia horitzontal) i continuar cap a la lnia de la cua sense interrompre la lnia superior.

 Pit .

Moderadament ample amb l'estrnum el ms llarg possible i ben notori. La profunditat del pit ha de tenir 45-48% de l'alada de la creu. Les costelles han de ser moderadament arrodonides. El pit en forma de barril o pla es considera una falta.

 Cua .

Arriba fins al tars, per sense sobrepassar la meitat del metatars. T el pl ms llarg a la part inferior. En reps, porta la cua penjant amb una lleugera corba. Quan el gos est en moviment o atenci, porta la cua ms alta per sense sobrepassar la lnia horitzontal. Es prohibeixen les operacions correctives. 

 Ungles .

El color de les ungles en un pastor alemany ha de ser sempre negre, sense excepcions. Qualsevol falta de pigmentaci es considera indesitjable en un exemplar de competici. 

Si el gos viu al camp, les ungles se li desgastaran de manera natural. En canvi, si viu a la ciutat s ms complicat i el ms probable s que li creixin fins al punt de ser molestes per a ell i per a les persones que viuen amb ell, i en el pitjor dels casos li dificulten el pas. En aquest cas, resultar imprescindible tallar-les-hi, per s una feina molt delicada (no sn com les de les persones), i per tant, s convenient anar al veterinari. En cas que es faci a casa, s'ha de fer amb un tallaungles especial per a gossos i noms despuntar-les, ja que els gossos tenen irrigaci fins a   parts de l'ungla i en cas de tallar ms el pot ferir. Si aix passa, s'ha de tapar amb cot fluix i alcohol durant una estona. 

 Extremitats anteriors .

Vistes des de tots els costats, les extremitats anteriors sn rectes. Vistes de cara sn absolutament paralleles. L'omplat i el bra tenen la mateixa longitud i units al cos mitjanant una bona musculatura. L'angulaci ideal entre l'omplat i el bra s de 90, per generalment s de 110. Els colzes no han d'estar girats ni cap enfora ni cap endins quan el gos est en posici de reps. Els avantbraos, vistos des de qualsevol costat, sn rectes i parallels entre si, secs i ben musculats. El metacarp t una longitud d'aproximadament 1/3 de l'avantbra i amb aquest forma una angulaci d'aproximadament 20-22. Un metacarp massa inclinat (ms de 22) o massa recte (menys de 20) perjudica la capacitat de treball del gos, sobre tota la seva resistncia. Els peus de davant sn arrodonits, compactes i amb uns dits arquejats. Els coixinets han de ser ferms per no frgils. Les ungles sn fortes i fosques.

 Extremitats posteriors .

La posici de les extremitats posteriors, vistes des de darrere, sn paralleles i lleugerament recollides. La cuixa i la cama sn quasi de la mateixa longitud i formen un angle d'aproximadament 120. Les cuixes sn fortes i ben musculades. Els tarsos sn forts i ferms. El metatars est en posici perpendicular sota del tars.
Els peus de darrere sn compactes i lleugerament arquejats. Els coixinets sn durs i foscs; i les ungles fortes, arquejades i fosques.

 Atencions .

S'ha de vigilar de forma regular la seva salut, sobretot durant els primers mesos de vida, ja que sn propensos a agafar malalties com el moc. s una raa que necessita practicar exercici de manera continuada. Les sortides al camp, platja o muntanya sn necessries com a mnim dos cops al mes. D'aquesta manera, la seva musculatura forta es mantindr en forma i reduir la possibilitat de patir atrofies molt comunes en exemplars inactius, com la  displsia de malucs. Aix tamb contribueix a preservar el seu equilibri fsic, ja que s una raa especialment predisposada a patir trastorns temperamentals que, en casos extrems, degeneren a una neurosi. S'ha de tenir precauci amb la sobrealimentaci ja que s una raa que sempre t gana. Ha de tenir una dieta equilibrada a base d'aliment sec especial per a gossos ja que pot patir problemes gstrics, que mal tractats, poden degenerar a una diarrea crnica. s recomanable anar al veterinari un cop cada dos mesos per una revisi general. S'ha de raspallar cada dia el seu pl perqu el conservi brillant i bonic. 

s necessari una educaci molt curosa. L'organisme que regula aquesta raa s el Verein fr Deutsche Schferhunde (SV) amb seu a Augsburg, Alemanya.

 Pastor Alemany Blanc .


Durant molts anys, els detractors del pastor alemany blanc han suggerit que el seu color deriva de l'albinisme. Res ms lluny de la veritat. El seu color prov d'un gen recessiu simple, del qual ambds pares han de ser portadors per continuar el color. Els ulls, nas, llavis, coixinets sn absolutament negres, i est perfectament adaptat al treball sota el sol. La raa t una personalitat diferent ja que els pastors blancs sn ms subtils, accessibles, calmats i menys agressius que el pastor normal. s equilibrat, per quan l'ocasi ho requereix, est alerta i impacient. s ideal com a company, guardi o gos pigall.

El gen recessiu per al pl blanc va ser fixat a l'ADN del gos a finals del segle XIX i a principis del s. XX el programa de criana alemany va utilitzar extensivament gossos  de color  que portaven el gen recessiu de  pl blanc . L'avi matern de Horand von Grafrath, la primera entrada  SZ 1  al llibre dels sementals de SV, era un gos pastor alemany de pl blanc anomenat Greif von Sparwasser. 

El color blanc va ser tractat com a motiu de desqualificaci de la conformaci pel SV (club del pastor alemany d'Alemanya) el 1933 i pel club del gos de pastor alemany d'Amrica (GSDCA) i de Canad (GSDCC) a mitjans dels anys seixanta.

 Exemplars clebres .
Rin Tin Tin;
Blondi;
Kommissar Rex;
Haunting Ground;

 Enllaos externs .

Web del pastor alemany;
Club del Pastor Alemany;
Real Club Espaol del Perro Pastor Alemn;
Fotos Campionat Treball Real Ceppa 2006;
Articles sobre l'ensinistrament can;
Real Club Espaol del Perro Pastor Alemn - Delegaci de Catalunya;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7162" title="Comproms de Casp" nonfiltered="4511" processed="4485" dbindex="4516">
El Comproms de Casp (1412) fou una reuni de nou notables, representants dels estats d'Arag, Valncia i Catalunya (tres per pas), que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'ltim rei del casal de Barcelona Mart l'Hum (mort el 1410). Els tres estats s'havien comproms prviament a respectar, fos quina fos, la decisi dels nou notables. Fou escollit el castell Ferran de Trastmara dit "el d'Antequera", en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell. Fou fruit d'un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influncies del Papa Luna i un conjunt de circumstncies que acabaren determinant l'elecci de Ferran abans i tot que tingus lloc el Comproms.

Orgens.
El Comproms va ser el punt i final d'un confs conflicte que venia de temps endarrere, i per entendre'l s'ha de comprendre tamb la seva interrelaci amb un conflicte internacional de grans dimensions: el Cisma d'Occident. Cal destacar que Mart l'Hum sempre va ser, com el seu germ Joan el Caador, partidari del Papa Benet XIII d'Aviny.

Mart l'Hum es va casar l'any 1373 amb Maria de Luna, parenta de l antipapa cismtic Benet XIII, i d'aquest matrimoni va nixer Mart, dit el Jove per diferenciar-lo del seu pare. El 1396 Mart l'Hum va succeir al tron el seu germ Joan el Caador. Als seus 40 anys ja tenia una dilatada experincia poltica ja que tant en temps del seu pare Pere el Cerimonis com del seu germ havia desenvolupat diverses responsabilitats poltiques aix com missions militars. Ambds parents li deixaven un patrimoni familiar ms que endeutat per les guerres de l'un i la luxria de l'altre.

Parallelament l'Arag i Valncia vivien immersos en un complex xoc de xarxes de faccions nobiliries, les bandositats. Les principals famlies es barallaven per qestions d'interessos sobre terres i jurisdiccions. Mentre a l'Arag els dos grans bndols eren per una banda la famlia dels Urrea, que tenien per aliats els Heredia, els Lihory i els Cerdn entre altres, i per l'altre banda els Luna, que comptaven amb les famlies Alagn, Montcada i Lpez de Luna entre altres; a Valncia les bandositats enfrontaven sobretot els Vilaragut contra els Centelles.

Malalt com estava, el 1407 va nomenar Lloctinent d'Arag el seu cunyat Jaume II d'Urgell, un crrec que tradicionalment estava reservat a l'hereu al tron per el seu fill estava ocupat amb els assumptes sicilians i sards. Aix va generar diverses protestes entre molts nobles aragonesos encapalats pel mateix Justcia d'Arag, que llavors era Juan Ximnez Cerdn, ja que no podien tolerar que un home com el comte d'Urgell, que havia participat en les bandositats aragoneses (tamb per interessos econmics), tingus ara la mxima autoritat del regne, noms per sota del propi rei. Tamb Benet XIII s'oposava a aquest nomenament perqu en el conflicte cismtic Jaume no era partidari d'Aviny sin del seu rival de Roma. Tot i que en un primer moment va semblar que Mart l'Hum ceds a aquestes protestes destituint Jaume, l'any segent va nomenar-lo Governador General de tots els regnes, fent-lo dipositari de la seva mxima confiana, el crrec era suprem i tenia gaireb poders absoluts, amb noms el rei per damunt. Per Jaume d'Urgell no sab estar-ne a l'altura, en comptes de neutralitzar les bandositats aragoneses i valencianes que era el que s'hauria esperat d'ell encara les va agreujar ms perqu va prendre part pels Luna i pels Vilaragut respectivament, com sempre havia fet abans d'ocupar el crrec. A sobre, es planyia a Mart perqu la noblesa no el respectava (els seus rivals) i li demanava que interfers al seu favor.

Mentrestant Catalunya i Mallorca polticament estaven tranquilles per vivien una crisi econmica (les Illes seguien un pla de recuperaci des del 1372) ja que tant Barcelona com Ciutat havien patit moltes despeses arran de les guerres de Pere el Cerimonis contra Castella.

El 25 de juliol de 1409, per, tingu lloc un fet inesperat que trastornaria la Corona d'Arag: Mart el Jove, hereu i nic fill del rei Mart l'Hum, va morir als 33 anys a la ciutat sarda de Cller degut a unes febres infeccioses. Tot i que s'havia casat dos cops, primer amb Maria de Siclia i desprs amb Blanca I de Navarra no tenia cap descendent legtim. En canvi deixava dues criatures illegtimes fruit de la relaci amb la seva amant siciliana Trsia Rizzari, noms una era noi: Frederic de Luna, de set anys.

 La voluntat reial .
L'hereu de la Corona, a la mort del rei, hauria estat el primognit Mart el Jove, que amb 33 anys ja era des de feia temps un adult. Per i desprs d'ell? El com de la historiografia coincideix a afirmar que la voluntat de la famlia reial era que fos Frederic de Luna el continuador de la dinastia, per a la Corona d'Arag, al contrari del que havia passat sovint a Castella i a molts altres llocs, mai un bastard havia arribat al tron. Era un fet que contravenia tots els costums: per tant calia envoltar el procs de la mxima legalitat possible. s acceptat que per poder aconseguir-ho els dos Mart volien seguir una prudent estratgia consistent en anar "legitimant-lo" a poc a poc i per parts: en un primer moment ja se'l va reconixer com a fill de la famlia quan se'l va legitimar per heretar els comtats de Luna i de Sogorb. El 14 d'abril de 1409, amb Mart el Jove encara viu i on res feia preveure la seva mort, ho fou per heretar el regne de Siclia, a partir d'aqu tota la Corona va poder comprovar quina era la intenci reial ja que tradicionalment abans que el primognit herets tots els regnes de la Corona d'Arag el rei regnant i pare seu el feia rei de Siclia perqu adquirs una experincia formativa prvia. Per els dos reis, pare i fill, van acabar morint abans que culmins aquest procs legitimador: Mart l'Hum va traspassar sobtadament el 31 de maig del 1410, just un dia abans del dia estipulat per fer de Frederic de Luna l'hereu legal de la Corona d'Arag (l'1 de juny).

La voluntat del rei Mart ha quedat testimoniada en una carta que envi a Pere Torrelles datada el 20 de febrer de 1410   on explicitava aquesta voluntat per Frederic.

L'estratgia, a ms, comptava amb l'aprovaci d'altssimes personalitats: en primer lloc el mateix Papa Benet XIII, que volia evitar a tota costa un conflicte dinstic, i a qui se li va oferir l'educaci del jove prncep perqu pogus pujar-lo en la fidelitat a l'Esglsia d'Aviny, s a dir, en ell. Altres partidaris de Frederic eren el bisbe d'Osca Domnec Ram, Francesc d'Aranda, Gil Ruiz de Lihori... , tot i que aquests abandonaren aquesta posici quan veieren que no podia prosperar prenent partit per la del duc d'Anjou.

 La voluntat papal .

L'aragons Pedro, de la famlia Martnez de Luna, amb el nom pontifici de Benet XIII liderava l'escissi avinyonesa de l'Esglsia catlica. Per els aliats que la seguien cada cop minvaven ms i ja es limitaven noms a Castella i la Corona d'Arag. Si en aquesta ltima hi esclatava un conflicte successori el ms provable era que perds la seva obedincia ja que els candidats favorits entre les oligarquies de la Corona eren per un banda el comte Jaume d'Urgell, partidari del Papa de Roma, i per l'altre el duc Llus III d'Anjou, partidari del Papa cismtic installat a Pisa. Per tant en un inici Benet XIII estava d'acord amb el monarca i volia legitimar el petit Frederic per tenir-ne la custdia i educar-lo al seu gust. Per la mort sobtada de Mart va impedir que l'1 de juny Frederic fos legitimat, tal i com estava previst. Els esdeveniments posteriors el feren abandonar l'infant a la seva sort i a optar per Ferran d'Antequera, el regent de Castella, ja que si li negava el suport perdria la obedincia d'aquell regne.


Benet va viure de primera m els ltims esdeveniments de la famlia reial perqu entre el maig i el juny del 1410 va residir al palauet que el prohom barcelon Ramon Despl possea als afores de la ciutat.

 Els ltims temps de Mart l'Hum .

 

El patriarca, vell i malalt, es qued sense el seu nic primognit i amb un nt encara a mig legitimar; s a dir, sense hereu oficial clar.

Immediatament les oligarquies van comenar a pressionar-lo perqu es cass de nou i tingus un altre fill, l'opci ms polticament correcta de l'poca. Secundaren la proposta Benet XIII, que acabava d'arribar a Barcelona, el mtic i carismtic Vicent Ferrer, incondicional de Benet, i el seu cunyat Jaume, comte d'Urgell. Finalment el setembre de 1409 el vell Mart, de 53 anys, es va tornar a casar amb una jove de 21, Margarida de Prades, amb l'objectiu de tenir fills. Per sigui real o no la impotncia que se li va atribuir llavors, o sigui perqu no va voler, no va sortir res d'aquest precipitat matrimoni.

De fet aquell hivern el rei va enviar missatges a les principals ciutats dels regnes convocant a Barcelona la reuni d'una junta d'experts en dret perqu debatessin les diferents opcions de la successi, per cap ni un dels cridats va acudir-hi. No est clar el perqu d'aquest unnime absentisme, s'ha especulat que la causa pogus ser que el rei volgus reunir els millors juristes per exposar-los quina era la seva voluntat i encarregar-los que la fessin viable legalment, i com que a aquelles altures, 10 mesos desprs de la mort de l'hereu oficial, tothom ja havia pres partit entre Llus i Jaume no van voler donar-li aquesta oportunitat a Mart per fer prosperar la candidatura del nt Frederic.

Mentrestant Jaume d'Urgell era incapa d'acabar amb les bandositats aragoneses i valencianes, s ms, aquestes augmentaven davant del que semblava ser un buit de poder, un rei vell i un Governador General que molts no reconeixien. El rei, cansat de la seva actitud victimista perqu el comte li exigia constantment que intervingus en el rebuig que li mostrava la noblesa aragonesa, quan l'havia nomenat Governador General precisament perqu ell ja era massa vell per ocupar-se d'aquests assumptes i quan el mateix comte era responsable de la situaci en haver participat de les bandositats, Mart va obligar-lo a acceptar les acusacions que li feia el Justcia d'Arag: va ser imputat pels crrecs pendents, conseqncia de la seva participaci de les bandositats, tot i que no va perdre el crrec. De fet, Jaume d'Urgell estava bastant segur que, sense fills reials, ell seria el successor al tron, ja que el crrec de Governador General anava lligat a la primogenitura i dels possibles pretendents era el que tenia ms imatge pblica al costat de les institucions reials.

La mort del darrer monarca del casal de Barcelona.
El 29 de maig Mart l'Hum emmalalteix sobtadament per causes desconegudes quan es trobava al monestir de Santa Maria de Valldonzella, molt aprop de la seva residncia de Bellesguard. L'endem dia 30 era clar que el rei agonitzava les seves ltimes hores, gaireb ni podia parlar. El trasps es va produir el mat del 31, a la cambra del monestir dita de l'Abadessa, poc desprs de demanar al seu metge Francesc de Granollacs i a Antoni de Torrelles i Marc, els fills del qual eren els tutors de l'infant Frederic, que cuidessin el seu nt. 

A les onze de la nit del 30, una hora intempestiva i ms per un home agonitzant, es present al monestir una comissi que deia que venia de part de les Corts de Catalunya, reunides a Barcelona des de feia uns mesos, en portava la veu cantant un poders conseller de Barcelona: Ferrer de Gualbes, qui demana al rei dues coses: primer que hi hagi pau entre tots i "... la segona que, per tots llurs poders e forces, facen per tal forma e manera que la successi dels vostres regnes e terres, aprs opte vostre vostra mort, pervinga a aquell que per justcia deur prevenir" a la qual cosa Mart, malalt, va respondre noms: "Hoc!" S!. Immediatament la comissi es va retirar un cop obtinguda la resposta desitjada. N'havia pres acte el protonotari del rei Ramon Sescomes.

Per sembla ser que el document que es feu d'aquest episodi era deficient perqu no s'hi havien efectuat les signatures dels testimonis de l'acte, de manera que l'endem dia 31 de maig a les nou del mat una segona comissi, presidida de nou per Ferrer de Gualbes, es torn a presentar a la cambra de l'Abadessa per repetir l'audincia gaireb exactament com havia anat el dia anterior. De Gualbes fu exactament el mateix parlament i esper la resposta. En aquesta ocasi, per, no se sap per qu el protonotari va haver de repetir la qesti que li estaven presentant al rei per en forma de pregunta explcita: "Senyor, plau-vos que la successi dels dits vostres regnes e terres, aprs obte vostre, pervinga a aquell que, per justcia, deur prevenir, e que'n sia feta carta pblica?", a la qual cosa el rei hauria tornat a respondre "Hoc!" .

La legalitat de les dues comissions.
Una srie d'irregularitats al voltant de les comissions de Ferrer de Gualbes han posat en dubte, a l'ull dels historiadors, que fossin delegacions parlamentries veritablement:

 Primer de tot, en les actes de les darreres sessions de les Corts que havien tingut lloc els dies 29 i 30 de maig, abans de la mort de Mart, no hi figura el nomenament de cap comissi parlamentria. De fet el conseller Ferrer de Gualbes ni tan sols havia assistit a l'ltima sessi.
 En l'acta feta durant la visita de la primera comissi (la nit del dia 30) malgrat que s'afirma que hi havia presents els diversos diputats membres de la comissi, explcitament noms hi figura el nom de Ferrer de Gualbes: un fet molt estrany segons els costums protocollaris de l'poca, i ms tenint en compte que es tractava dels noms dels que protagonitzen l'escena. Ms rar s que, en canvi, s s'escriguin els dels nombrosos testimonis que hi havia (cap dels quals havia assistit a les ltimes sessions de les Corts; de fet, uns quants eren funcionaris reials -per tant no havien arribat amb la comissi perqu ja eren a Valldonzella prviament-).
 El breu discurs que va pronunciar Ferrer de Gualbes no el duia escrit, cosa que denota la improvisaci i la precipitaci amb qu s'estava actuant.
 En cap de les dues sessions va presentar Ferrer de Gualbes cap document que acredits que venien de part de les Corts de Catalunya; tant s aix que el protonotari va escriure a l'acta de la primera visita: "...segons digu, elegit per la Cort general...".
 Era molt inusual que si aquelles comissions havien estat ordenades per les Corts fossin presidides per un membre del bra popular, i no de l'eclesistic.
 Per ltim, tamb ha sorgit la pregunta de per qu va ser el protonotari reial (Ramon Sescomes) el qui va prendre acta de les escenes, quan aquest oficial formava part de la Cancelleria i no pas de la Cambra del Rei. La Cancelleria, dirigida per un canceller, s'encarregava de tota la paperassa oficial ordinria referent a decrets, disposicions, correspondncia, secretaria... Era la Cambra Reial, dirigida per un camarlenc, la instituci que s'encarregava de les necessitats quotidianes i personals del rei, i que ja tenia dos notaris encarregats de prendre nota en casos d'emergncia com aquell. S'ha especulat que la presncia de Sescomes donava a aquella escena un aire d'oficialitat, d'un nivell superior al que hauria tingut si l'acta l'hagueren escrit els notaris de la Cambra. La falsa imatge resultant d'aquest episodi s que el rei s preguntat oficialment per les Corts sobre la seva voluntat en la successi.

A l'acta que es fu de la segona visita, el mat del dia 31, hi hagu canvis importants respecte de la primera:

 Aquest cop Sescomes ja no posa el "...segons digu, elegit per la Cort general..." (i tampoc podia tenir cap acreditaci llavors perqu la propera sessi de les Corts no seria fins la tarda d'aquell mateix dia 31);
 S'eludeixen una altra vegada els noms dels comissionats que suposadament acompanyaven en Ferrer de Gualbes.
 Desprs de la pregunta: "Senyor, plau-vos que la successi dels dits vostres regnes e terres, aprs obte vostre, pervinga a aquell que, per justcia, deur prevenir?" Sescomes tamb afeg: "e que'n sia feta carta pblica?", la qual desprs de l'afirmaci del rei sembla com si aquest hagus ordenat que es divulgus pblicament aquella escena. El protonotari va tenir un paper molt ms actiu en aquesta segona visita (cosa que d'altra banda tamb era inusual, car no havia d'intervenir) posant facilitats als objectius de la comissi: repeteix la pregunta que li fa Ferrer de Gualbes evitant confusions sobre la resposta del rei, i desprs encara l'amaneix amb un "A qu certament, lo senyor rei, tot responent digu: Hoc";
 Aquesta vegada la llista de testimonis no fou la mateixa ja que faltava un important urgellista present a la nit anterior: Roger de Moncada i de Lloria, governador de Mallorca i camarlenc. Mentre que els qui quedaven, Ferrer de Gualbes i la resta de testimonis, eren tots anti-urgellistes (menys un: Guillem Ramon de Moncada, qui posteriorment es canviaria al bndol del comte per que llavors era angev).

Pretendents desprs de la mort del rei.
Mart I l'Hum mor el 31 de maig de 1410 sense haver nomenat successor. Els pretendents que optaven a la corona eren:

 Jaume II d'Urgell: Era el comte d'Urgell, el major terratinent de la Corona d'Arag. Pertanyia a l'alta noblesa. Es diu que era el candidat ms popular al Principat, Mallorca, la major part de Valncia (amb especial fervor a la capital) i a les terres d'Osca (l'Arag vell). Sembla ser que no comptava amb el suport de la baixa noblesa (cavallers i homes de paratge) ni de la burgesia. Parentiu: Amb Mart l'Hum: 5 grau en lnia collateral per via masculina. Amb la dinastia: 3r grau en lnia collateral per via masculina (besnt del rei Alfons III el Benigne). A ms a ms era cunyat de Mart, en estar casat amb la seva germanastra Isabel d'Arag (o de Forti). Quan Isabel i Jaume es casaren ella no va haver de renunciar als drets hereditaris que pogus reclamar com a filla de Pere III el Cerimonis.

 Llus de Calbria: Duc d'Anjou i comte de Provena; aix com rei nominal de Npols. Quan mor el seu pare pass a dir-se "d'Anjou" abandonant el "de Calbria" que li havien atribut per diferenciar pare i fill. Llus tenia noms set anys quan va morir el rei Mart, la qui defensava els seus drets a la corona era la seva via, l'antiga reina Violant de Bar, i el seu pare, Llus duc d'Anjou. En general tenia el suport de tots els anti-urgellistes, a destacar Roger Bernat de Pallars, Guerau Alemany de Cervell, Pere de Fenollet i de Narbona, i Garcia Fernndez de Heredia. Per ms endavant, desprs de la mort d'aquest ltim, tothom l'abandonar per la candidatura de Ferran de Trastmara. Parentiu: Amb Mart l'Hum: 4t grau en lnia collateral per via femenina. Amb la dinastia: 2n grau en lnia collateral per via femenina (nt per part de mare de Joan I d'Arag). Quan la seva mare, de nom tamb Violant, es cas amb Llus d'Anjou va haver de renunciar als drets reials, per tant jurdicament el seu fill no tenia possibilitats.

A la mort del rei aquests dos eren els principals contendents entre els quals es debatia el tron amb possibilitats reals d'arribar-hi, grcies al recolzament dels diferents poders fctics dels regnes. Per tamb n'hi havia d'altres:



 Ferran d'Antequera: Infant de Castella i Duc de Peafiel, era el major terratinent de Castella, dominava directament tota la meitat meridional d'aquest regne. Des del 1406 tamb n'era el regent pel seu nebot Joan II, actuant de facto com el rei, tot i que ja feia molt ms temps que dirigia la poltica castellana a causa de les dolences del seu germ Enric III, el qual delegava sovint en ell les funcions de govern. Parentiu: Amb Mart l'Hum: 3r grau en lnia collateral per via femenina. Amb la dinastia: 2n grau en lnia collateral per via femenina (nt de Pere III el Cerimonis). Quan la seva mare Elionor d'Arag es va casar amb son pare Joan I de Castella (el primognit del rei Enric II) els dos consogres es van discutir perqu el rei catal volia que Elionor renuncis als drets reials i el rei castell s'hi va negar rotundament, prevalent finalment la voluntat d'aquest ltim. Ms tard, per, Pere va decretar en el seu testament el 1387 que les dones de la famlia reial no podien tenir drets successoris, fet que ja era un costum secular dels regnes .

 Alfons I de Gandia i de Foix, tamb dit Alfons el Vell (en contraposici al seu fill Alfons de Gandia i d'Arens el Jove): Duc de Gandia. Va rebre poc suport, bsicament a les seves prpies terres. Com que va morir el mar del 1412 els seus drets passaren al seu fill. Parentiu: Amb Mart l'Hum: 5 grau en lnia collateral per via masculina. Amb la dinastia: 2n grau en lnia collateral per via masculina (nt de Jaume II el Just). El seu fill tenia, com s lgic, un grau ms en els dos casos: 6 i 3r respectivament.

 Joan de Prades i de Foix: Comte de Prades. Germ petit d'Alfons de Gandia. Va rebre encara menys suport. Parentiu: Amb Mart l'Hum: 5 grau en lnia collateral per via masculina. Amb la dinastia: 2n grau en lnia collateral per via masculina. Evidentment igual que el seu germ per sense possibilitats al ser el petit; per per damunt del seu nebot Alfons.

 Isabel d'Arag: Filla de Pere III el Cerimonis i la seva ltima esposa Sibilla de Forti. Tot i que quedava automticament descartada per ser una dona es presentaria com a candidata.

 Frederic de Luna: Comte de Luna. Fill bastard o natural de Mart el Jove. En aquest moment tenia 8 anys i els seus tutors eren els cavallers germans Pere de Torrelles i de Blanes i Ramon de Torrelles i de Blanes. Parentiu: Amb Mart l'Hum: 2n grau en lnia troncal illegtima per via masculina. Amb la dinastia: 1r grau en lnia troncal illegtima per via masculina.

 La filiaci d'alguns notables dels regnes .
* presents com a testimonis a la primera visita la nit del 30 de maig

** presents com a testimonis tamb a la visita del mat del 31

Urgellistes

 Famlia Alagn, de la noblesa aragonesa;
 Artal d'Alagn, lder de la famlia;
 Arnau Guillem de Bellera, governador de Valncia;
 Famlia Cabrera, de l'alta aristocrcia catalana;
 Famlia Cardona, de l'alta aristocrcia catalana;
 Famlia Hjar, aristocrcia aragonesa;
 Famlia Luna, de l'alta aristocrcia aragonesa;
 Anton de Luna, lder de la famlia;
 Famlia Montcada, de l'alta aristocrcia catalana;
 Roger de Montcada i de Lloria, governador de Mallorca, camarlenc reial *;
 Ramon de Montacada, senyor de Mequinensa;
 Guillem Ramon de Montcada i de Luna (parent de Roger de Montcada), (en un principi era angev en vida de Mart; per durant l'interregne s'acab passant al bndol urgellista) coper reial **;
 Juan de Valtierra, bisbe de Tarassona;
 Famlia Vilaragut, nobles detacats en les bandositats valencianes, enfrontats als Centelles;

Antiurgellistes
De primer angevins, ms tard trastamaristes.

 Famlia Centelles, nobles destacats en les bandositats valencianes, enfrontats als Vilaragut;
 Bernat de Centelles - Riu-sec i de Queralt, lder de la famlia;
 Famlia Cerdn;
 Juan Ximnez Cerdn, Justcia d'Arag;
 Famlia Cervell;
 Guerau Alemany de Cervell i de Queralt (no era germ del majordom), governador de Catalunya, camarlenc reial **;
 Famlia Despl, de l'alta burgesia catalana;
 Famlia Fiveller, de l'alta burgesia catalana;
 Famlia Gualbes, de l'alta burgesia catalana;
 Bernat de Gualbes, pare de Ferrer de Gualbes;
 Famlia Heredia;
 Garcia Fernndez de Heredia, arquebisbe de Saragossa;
 Famlia Illa;
 Famlia Lihori;
 Gil Ruiz de Lihori, governador d'Arag;
 Juan Martnez de Luna, senyor d'Illueca (parent de Benet XIII, no confondre amb la famlia Luna);
 Famlia Pallars;
 Hug Roger II de Pallars Sobir, comte de Pallars (fou angevista fins a l'ltim moment, per acat el resultat del Comproms de Casp);
 Domnec Ram, bisbe d'Osca, amic de Benet XIII;
 Famlia Urrea, alta aristocrcia aragonesa;
 Pero Ximnez de Urrea I, lder de la famlia;

Els servidors de Benet XIII

 Francesc d'Aranda, cartoix de Portaceli, agent de Benet **;
 Francesc Climent, bisbe de Barcelona, dit el Sapera;
 Bonifaci Ferrer (germ de Vicent), prior de la Cartoixa de Portaceli, agent de Benet;
 Vicent Ferrer (germ de Bonifaci), confessor i capell de Benet XIII, predicador general de l'orde dominic amb una gran fama a nivell europeu, agent de Benet;
 Felip de Malla, canonge de Barcelona, rector del Pi, ardiaca del Peneds, agent de Benet;
 Llus de Prades i d'Arens (fill de Joan comte de Prades, nebot d'Alfons de Gandia), bisbe de Mallorca, fidel servidor de Benet XIII  *;
 Marc de Vilalba, abat de la nova abadia de Montserrat, el va nomenar Benet XIII, el qual a ms va atorgar a Montserrat la independncia de Ripoll;


L'agent de Ferran de Trastmara

 Berenguer de Bardaix, diputat aragons a sou de Ferran;

Desconeguda

 Alfons de Tous, bisbe de Vic, diputat pel bra eclesistic, membre president de la Generalitat de Catalunya;
 Pere de Cervell i de Queralt (no era germ del governador), majordom reial **;

 Interregne (1410 - 1412).

 Buit de govern: de juny a desembre del 1410 .
El rei va morir sobtadament i de manera inesperada, per tant la Corona s'havia quedat sense monarca i sense un hereu escollit oficialment. En una situaci normal el Governador General dels regnes era el responsable de posar-se al capdavant dels regnes i dirigir la crisi, per Jaume d'Urgell no ho va fer, tot i que aquest crrec era propi de l'hereu al tron i li donava avantatge per prendre oficialment el poder. Per la visita nocturna de Ferrer de Gualbes havia canviat les coses: molt aviat van crrer els rumors que un grup de diputats de les Corts catalanes havien visitat Mart poc abans de la seva mort, que aquest no els havia informat de qui havia de ser el successor al tron, i que a ms havia demanat que se'n tris un de manera justa: aquesta lectura divulgada dels fets era evidentment interessada, per no deixava de ser certa. I el que s era un fet s que no deixava constncia que Jaume havia de ser el seu successor. Fins molts mesos desprs ning sabria que tota la intervenci de Mart havia consistit en un simple s com a resposta d'una pregunta vaga. Noms unes vint persones havien presenciat l'escena, la majoria antiurgellistes. Mentrestant les actes de Sescomes no foren divulgades. Jaume d'Urgell no va actuar com a Governador General sin que va deixar cada regne a l'autoritat del seu governador respectiu. Si b els de Valncia i de Mallorca (Arnau Guillem de Bellera i Roger de Montcada i de Lloria, respectivament) li eren favorables, no ho eren pas els d'Arag i Catalunya (Gil Ruiz de Lihori i Guerau Alemany de Cervell).

Catalunya era l'nic dels estats de la Corona que en aquell moment tenia un Parlament reunit. Arag i Valncia vivien enmig de les bandositats nobiliries que n'impedien una reuni pacfica. Com que Catalunya havia estat tradicionalment l'epicentre de la famlia i les institucions reials, tots els pretendents a ocupar el tron van comenar a enviar els ambaixadors a Barcelona; a finals d'octubre del 1410 ja s'hi havien presentat totes les candidatures. Presidia les sessions en nom del poder reial el governador del principat Guerau Alemany de Cervell. El Parlament va deliberar que calia reunir un Parlament General a Monts o a Fraga per tal que es pogus decidir consensuadament el futur de la Corona. Per en absncia d'un poder reial les bandositats estaven augmentant a Valncia i Arag i posant en perill els camins, cosa que impedia la reuni d'aquest Parlament general.

A finals de juny Ferran de Trastmara va conixer la mort del seu oncle. Decidint-se a succeir-lo va enviar una carta al Parlament de Catalunya al respecte, i a finals de setembre ja feia un discurs a Antequera en qu reclamava la seva herncia immediatament.

El mes de novembre, sense que cap altre candidat amenacs d'imposar-se per la fora, va installar els exrcits de tota Castella a les fronteres d'Arag i Valncia. Parallelament llavors Jaume d'Urgell intentava entrar a Saragossa amb la possible finalitat d'usar el seu crrec de governador general, per Garcia Fernndez de Heredia es neg a obrir-li les portes (com a arquebisbe li corresponia tamb la seguretat militar de la ciutat en qualitat de capit de la plaa, crrec que no obstant aix estava subordinat a l'autoritat del governador general dels regnes de Jaume). Jaume es retir als seus dominis (Balaguer).

El desembre de 1410 l'aragons Pero de Luna (Benet XIII) mantingu una reuni a Saragossa amb les autoritats d'aquest regne: Garcia Fernndez de Heredia (arquebisbe de Saragossa), Juan Ximnez Cerdn (Justcia d'Arag), Gil Ruiz de Lihori (governador d'Arag) i l'agent de Ferran de Trastmara Berenguer de Bardaix.

 Intents de normalitzaci: de gener a juny de 1411 .

El gener de 1411, vuit mesos desprs de la mort del rei, una ambaixada enviada pel Parlament de Catalunya pogueren convncer a les autoritats aragoneses que havien de convocar un Parlament pel seu regne. El governador Lihori i el justcia Cerdn el convoquen pel 8 de febrer a Calataiud (a pocs quilmetres de la frontera castellana a on hi havia part de l'exrcit de Ferran de Trastmara). Els notables aragonesos hi anaren arribant fins a finals de mes. Fins i tot Anton de Luna i l'arquebisbe Heredia, que batallaven violentament al camp perqu es disputaven la tutela de Frederic, van acudir-hi amb llurs respectius seguidors. Desconeixem el desenvolupament concret d'aquest parlament perqu les seves actes estan perdudes, per se sap que hi havia observadors catalans i valencians. La conclusi del Parlament de Calatayud fou que era necessari reunir un Parlament general de tots els regnes de la Corona. Per la qual cosa van escollir una comissi de nou membres (dos per bra -al regne d'Arag hi havia quatre braos perqu l'alta noblesa i la baixa noblesa anaven per separat- i un "president"), la majoria reconegudament antiurgellistes, entre els quals hi havia Garcia Fernndez de Heredia arquebisbe de Saragossa i Berenguer de Bardaix (l'agent de Ferran): que encapalava la comissi passant per davant dels membres eclesistics, un fet gens habitual. Tampoc ho era que hi hagus un membre que sobresorts per damunt dels membres dels braos. El ms normal hauria estat que un dels membres eclesistics moders les deliberacions. Aquesta comissi aragonesa tenia l'objectiu de reunir-se amb l'ambaixada catalana i amb els valencians presents a Calatayud en una junta que decidiria el lloc, la presidncia i la protecci d'un futur Parlament General; per no hi va haver qurum. Si ms no, van acordar de tancar el parlament aragons i tornar-se a reunir a Saragossa a on continuarien les negociacions lluny de la frontera Castellana i, de fet, el lloc normal per desenvolupar unes converses tant importants (per ser la capital). El 31 de maig de 1411 (ja feia un any de la mort del rei Mart) Gil Ruiz de Lihori va clausurar l'assemblea de Calatayud. Aquell mateix dia l'arquebisbe Heredia va marxar el primer cap a Saragossa per poder rebre els membres de la junta com a amfitri de la ciutat.

 L'assassinat de l'arquebisbe i la invasi castellana: de juny a l'agost de 1411 .

Se sap que l'antiurgellista (llavors angev) Garcia Fernndez de Heredia havia quedat l'endem 1 de juny per entrevistar-se amb el seu enemic, Anton de Luna, el principal valedor de l'urgellisme a l'Arag, a l'Almunia de Doa Godina, a mig cam entre Calatayud i Saragossa. All fou assassinat en estranyes i mai aclarides circumstncies. Anton de Luna fou immediatament acusat del magnicidi. Era un gest gravssim i estratgicament intil, doncs no va comportar cap mena d'avantatge als urgellistes ans el contrari: foren assenyalats per tothom. Aix porta els historiadors a dubtar d'aquesta versi i, sense descartar-la, tenir-ne d'altres en compte com per exemple que haguessin estat personatges de la segona fila de l'mbit regional; o fins i tot valedors de Ferran de Trastmara. De totes maneres era coneguda la personalitat dictatorial de l'arquebisbe, que tamb era Capit General d'Arag i de Saragossa i per tant el responsable militar: a Saragossa havia reprimit sovint tot aquell que se li oposava.


Al llarg del mes de juny els antiurgellistes van creure que els urgellistes iniciaven una cacera massiva. Per aix van demanar ajuda militar a Llus d'Anjou i la seva via l'ex-reina Violant. Per els Anjou no tenien cap exrcit, la seva fora sempre s'havia basat en el suport del regne de Frana i els antiurgellistes, no en els recursos propis. Aix doncs el governador Lihori i la famlia Urrea canviaren de facci i demanaren ajut militar a Ferran el d'Antequera, l'home ms ric de Castella i regent de la mateixa, que feia mesos que tenia els seus exrcits preparats a la frontera (i que el maig ja havien fet algunes incursions a Morella). A mitjans de mes entraven a Arag 800 cavallers i un nombre indeterminat de peons als quals s'uniren les hosts antiurgellistes (a partir d'ara trastamaristes). Aqu es va produir un punt d'inflexi importantssim en qu tot el bloc que fins ara havia estat donant suport a Llus de Calbria es pass a la candidatura de Ferran d'Antequera. Parallelament a Valncia penetrava tamb l'altre part de l'exrcit castell, secundat pels Centelles i la resta d'antiurgellistes. L'ocupaci va esdevenir molt impopular.

Benet XIII va excomunicar immediatament Anton de Luna i els seu seguici, cosa que comportava perdre totes les propietats i ser expulsat de la Corona. Aix s'afegia a la multa de 250.000 florins d'or d'arag. Ell i el vicari general de Saragossa van demanar que a ms fossin exclosos del futur Parlament. Al ser excomunicat no podia ser acollit a cap casa ni rebre cap mena d'ajut sota pena de patir el mateix cstig. Els seus avaladors se'n van apartar i part dels seus petits vassalls tamb. Lgicament aquells que fins ara noms havien simpatitzat amb la causa urgellista o aquells que encara no s'havien pronunciat es van alinear amb les autoritats legals del regne, trastamaristes. Parallelament la figura de l'arquebisbe fou objecte d'una campanya d'enaltiment com a home de pau i religi, gaireb un sant (cal recordar que havia estat especialment repressiu amb els habitants de Saragossa; es deia que no duia una vida gaire honesta com correspon als homes de l'Esglsia; Anton de Luna l'havia acusat d'un intent d'assassinar-lo i de voler corrompre la successi; i el mataix rei Mart l'havia acusat directament de protegir criminals).

A finals de juliol Ferran de Trastmara trasllada el seu quarter a Antilln des d'on dirigia millor les operacions. Anton de Luna va revelar-se allegant la connivncia de les autoritats (el governador i el justcia d'Arag) amb els invasors castellans esperant una revolta general. Per l'avan castell anava seguit sempre d'una neteja general dels desafectes (Saragossa, Osca i Belchite foren les ciutats ms perjudicades) i a poc a poc quedaren arraconats. Lihori i Cerdn s'eregiren com a autoritats absolutes sense discussi, fins i tot feren empresonar el bisbe de Tarassona Juan de Valtierra per collaboracionisme amb Jaume d'Urgell, encara que aquest no havia estat pas excomunicat.

La comissi aragonesa encapalada per Berenguer de Bardaix continuava les seves deliberacions a Saragossa (sense l'arquebisbe) sense posar-se d'acord en el lloc de reuni ni en qui l'hauria de presidir. Finalment l'11 d'agost Cerdn i Lihori van citar els vuit comissionats al palau episcopal de la ciutat: noms van acudir-hi els convocants i tres dels convocats (Berenguer de Bardaix, Juan Cid i Juan Fernndez de Sayas) i junts van decidir de convocar un altre Parlament aragons a la ciutat d'Alcanys pel setembre. Ells mateixos van escriure una convocatria de la qual van excloure Juan de Valtierra, Anton de Luna i els seus seguidors.

La situaci, per tant, continuava igual que a principis d'any: la junta d'aragonesos, catalans i valencians no havia servit de res ja que no es vol fer un Parlament general. El canvi que hi ha hagut s que la facci urgellista est essent perseguida a l'Arag i Valncia pels antiuregellistes i els exrcits castellans.

 D'un a cinc Parlaments: de setembre a desembre del 1411 .

Aix doncs el 2 de setembre de 1411 comena el Parlament d'Alcanys, sota la protecci del comanador de la ciutat Guillem Ramon Alemany de Cervell, germ del governador de Catalunya, i de Juan de Luna, fill de Juan Martnez de Luna. Altre vegada, per, se sap molt poc del que va passar en aquest parlament. Els antiurgellistes hi anaren acudint. Com que els camins eren vigilats per les hosts d'aquests, cap urgellista hi va anar. A mitjans d'octubre hi arribaven els ambaixadors de Ferran, altssimes personalitats del regne de Castella encapalades per l'abat de Valladolid Diego Gmez de Fuensalida, que s'hi van quedar fins a finals d'any. El ms de juny els ambaixadors del Parlament de Catalunya van exhortar al Parlament d'Alcanys de fer retirar immediatament les tropes castellanes presents illegalment als territoris de la Corona; per aix, tot i que ells les havien cridades, les autoritats aragonses va demanar-los que havien de retirar les tropes. Sorprenentment els castellans van respondre que no, que aquelles hosts eren familiars de l'arquebisbe que buscaven la legtima venjana. Aquesta falsedat va ser l'nica resposta que es donar al llarg de l'any, malgrat les insistncies catalanes. De fet castellans i antiurgellistes treballaven colze a colze ocupant castells i viles estratgiques al sud del regne mentre que el vell Arag era controlat pels urgellistes, estaven al lmit de la guerra civil.

Buscant legitimitat i com que eren bandejats d'Alcanys els urgellistes aragonesos liderats per Anton de Luna van iniciar un altre Parlament a Mequinensa parallel. Per com que contenia els excomunicats per la presumpta mort de l'arquebisbe i com que no hi havia cap membre que tingus cap crrec en les institucions aragoneses va quedar com un grup de rebels a l'autoritat legal. D'aquest Parlament tampoc en conservem les actes.

Mentrestant Valncia (a on les rtzies castellanes no es podien justificar com a venjana dels pretesos familiars de l'arquebisbe) des de la capital els Vilaragut seguiren l'exemple i tamb van convocar un Parlament valenci a Vinars que comenava el 25 de setembre de 1411. La presncia del governador Arnau Guillem de Bellera va donar-li una certa legitimitat.

I al llarg de la tardor tamb els Centelles, que llavors eren a Paterna, van convocar un parlament a la vila de Traiguera. Inversament del que passava a l'Arag, aqu el parlament antiurgellista no contenia les autoritats.

A Alcanys l'ambaixador catal, Joan Despl i el representant electe mallorqu Berenguer de Tagamanent) intentaven negociar amb una comissi de cinc diputats aragonesos (Domnec Ram, bisbe d'Osca; Juan de Luna; Domnec Lanaja; Juan de Funes i Berenguer de Bardaix). La comissi pretenia excloure de l'elecci del nou rei el regnes de Valncia, pretextant les bandositats, i fins i tot el regne de Mallorca malgrat que no n'hi havia. Els catalans tamb van demanar repetidament als urgellistes reunits a Mequinensa que anessin al Parlament d'Alcanys, per s'hi negaven fins que aquest no estigus explcitament per reunir l'esperat Parlament General dels regnes.

Per tant en aquesta etapa han sorgit cinc parlaments: a l'Arag dos d'oposats; a Valncia dos ms tamb oposats (tot i que hi va haver un intent d'unificar-los); i Catalunya era l'nic membre de la Corona que mantenia la normalitat institucional amb un sol parlament a la ciutat de Tortosa (des d'on es podia comunicar rpidament amb la resta) a on estaven reunits tant els urgellistes com els antiurgellistes. Tortosa va enviar moltes missives a Alcanys per tamb directament a Ferran d'Antequera exhortant-los de retirar les tropes estrangeres, per l'nica resposta del pretendent fou que es veia amb l'obligaci de pacificar aquelles terres i restablir l'ordre pblic aix com permetre la venjana dels pretesos familiars de l'arquebisbe.

De fet, el procurador de Ferran a Tortosa, Juan Gonzlez de Acevedo, el 3 de novembre va denunciar dues coses: que Jaume d'Urgell estava reunint un exrcit per recolzar els urgellistes i que encara fos Governador General dels Regnes sense ser fill del difunt Mart. Tamb es queixava de la presncia al Parlament catal de l'abat d'ger, amic del comte. L'endem dia 4 el procurador de Jaume, Pere Ferrer, va anunciar que renunciava al crrec i que dissolia l'exrcit que fins llavors havia estat aplegant tot i que es lamentava de la presncia dels exrcits castellans als regnes vens. De totes maneres fins a finals d'any des Tortosa s'enviaran missives als dos pretendents insistentment per tal que no fessin hostilitats cosa que indica que el comte Jaume continuava armat.

El dia 24 d'octubre Pere Ferrer va portar al Parlament catal les escandaloses proves d'un intent de suborn de l'urgellista aragons Garcia Lpez de Sess, que havia estat temptat pels ambaixadors de Ferran. Els Sess eren del grup d'excomunicats per Benet XIII arran de l'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa. A ms en les proves documentals es feia evident la connivncia entre les autoritats aragoneses (Gil Ruiz de Lihori i Juan Ximnez Cerdn) i el pretendent castell.

 El "Cas Sescomes" .
Arribats en aquest punt, l'ambaixador Joan Despl, que seguia les directrius de Tortosa intentant dirigir el procs successori pels camins poltics i no militars, l'11 d'octubre del 1411 els demana que li envin una cpia de la famosa acta de "Les ltimes voluntats del rei Mart" del 30-31 de maig de 1410. Es trobava que els aragonesos citaven contnuament les ltimes voluntats i ell no les havia llegit, de fet ning ho havia fet perqu no havien sortit a la llum pblica. Per aix la Diputaci del General de Catalunya va demanar una cpia de l'acta a l'ex-protonotari reial Ramon Sescomes. Fou llegida a Tortosa el 22 d'octubre, i va suscitar tals malfiances (cal recordar que el contingut divulgat fins llavors era que el rei Mart, per iniciativa prpia, havia dictat que no tenia cap preferncia en la successi i que volia que es solucions segons la justcia) que aquell mateix dia el Parlament va ordenar l'entrega immediata de l'original. 

I sorprenentment Sescomes es va negar a entregar-lo. A la sessi del 31 la Diputaci informa que l'ex-protonotari addueix que encara se li devia un sou: se li van pagar 200 florins pel document i 300 ms pels que li poguessin demanar en un futur. Malgrat aix no va respondre fins al cap d'un mes: ell mateix va anar a Tortosa l'1 de desembre per dir que no entregaria l'original si no era a un Parlament General dels Regnes, erigint-se com a guardi del document, tot i que ja no era el protonotari reial.

 La proposta francesa .
Aquesta proposta fou l'ltim intent dels avaladors de Llus de Calbria per remuntar la seva candidatura. El 29 de desembre a punt d'acabar l'any 1411, va arribar al Parlament de Tortosa una gran ambaixada francesa (i amb la presncia de sicilians membres de la facci angevista) encapalada pel bisbe de Saint Flour. Exigien que aquells membres que havien usat les armes durant l'interregne havien de ser desqualificats: es referien al d'Antequera i al d'Urgell. L'11 de gener del nou any 1412 ja eren al Parlament d'Alcanys (el qual va voler demanar una dispensa papal per poder parlar amb els francesos, ja que aquests eren partidaris de l'altre Papa cismtic de Roma) i van presentar l'objectiu de la missi: proposaren com a rei el futur duc d'Anjou, Llus de Calbria, a canvi de fusionar el seu patrimoni (el ducat d'Anjou, el de Calbria i el comtat de Provena) amb el patrimoni catalanoaragons; es desconeix si els feus francesos s'haurien alliberat de la sobirania del rei francs. Per a aquestes altures de l'enfrontament la oferta no va acabar prosperant ja que els partits ja estaven molt delimitats.

 Els aragonesos prenen la iniciativa vers el Comproms: de gener a mar del 1412 .

A principis d'any s'enfrontaren les tropes saragossanes del governador Gil Ruiz de Lihori i les dels urgellistes aragonesos a la Batalla d'Ejea de los Cavalleros, amb victria d'aquests ltims. Mentrestant  els castellans pressionaven la urgellista regi de Xtiva, al Pas Valenci.

El 2 de gener a Alcanys, l'abat de Valladolid, Diego Gmez de Fuensalida, va denunciar que, amb l'ajuda del governador de Mallorca (Roger de Montcada i de Lloria), el comte Jaume s'havia aliat amb el mismssim rei moro de Granada per anar contra Ferran.

El 4 el Parlament aragons amenaa el catal d'actuar unilateralment en la successi si no envien una comissi definitiva amb facultat per prendre decisions. El dia 8 arriba a Alcanys l'ambaixada franco-siciliana (i tamb Francesc d'Aranda). El dia 13, un cop debatuda i rebutjada la seva proposta, parteix de Tortosa la demanada comissi que, juntament amb els aragonesos, havia de decidir com s'elegiria el nou rei.

 La Concrdia d'Alcanys (15 de febrer del 1412) .

El 23 de gener el Papa Luna Benet XIII va enviar, des de Penscola, una carta als dos parlaments a on va proposar una soluci definitiva: en comptes de reunir un Parlament General, que ja s'havia demostrat impossible per la quantitat de gent, les baralles internes i les bandositats del territori, proposava reunir noms uns quants homes de lleis que decidissin per tothom. La carta anava acompanyada d'una butlla en qu designava procurador seu amb facultat executiva el missatger que duia la carta: Francesc d'Aranda.

A Alcanys la carta fou llegida per la Junta d'aragonesos (14) i catalans (6) que tenia l'objectiu d'establir el procediment per elegir el nou rei:
Aragonesos:
 Tots trastamaristes perqu sn d'Alcanys: Domnec Ram (bisbe d'Osca), Gillem Ramon Alemany de Cervell (comanador d'Alcanys), Juan del Arcipreste ("chantre" de la Seu de Saragossa), Antonio de Castellote (com a procurador de Pedro Ximnez de Urrea), Alfonso de Luna (com a procurador de Juan de Luna i Juan Fernndez de Hxar), Gil Ruiz de Lihori (Governador d'Arag), Juan Ximnez Cerdn (Justcia d'Arag), Berenguer de Bardaix (l'agent de Ferran, senyor de Said), Juan de Funes (doctor en dret), Arnau de Bardaix (escuder i germ de Berenguer de Bardaix), Bernat d'Urgell (escuder), Domnec Lanaza (jurisconsult de Saragossa), Juan Primern (jurisconsult de Calatayud) i Juan Snchez de Orihuela (jurisconsult d'Albarrac);
Catalans: 1 urgellista, 3 trastamaristes i 2 de filiaci desconeguda
 Urgellista: Albert Satrilla;
 Trastamaristes: Felip de Malla (mestre d'art i teologia, ardiaca del Peneds), Joan de Ribesaltes (cnsol de Perpiny) i Joan Despl (el conseller de Barcelona);
 Filiaci desconeguda: Pere de Sagarriga i de Pau (arquebisbe de Tarragona) i el noble Berenguer Arnalt de Cruelles);

Per aquestes dates el Parlament de Vinars tamb va enviar una carta a Alcanys anunciant que enviaven una comissi per unir-se a les reunions entre catalans i aragonesos, per foren ignorats amb el pretext que noms representaven una facci. Estranyament, el Parlament de Traiguera no va voler enviar-hi ning.

Aquesta Junta desigual va acabar acceptant el consell de Papa: que un grup de juristes prengus la decisi i que tots els regnes n'acceptessin el veredicte. Van redactar vint-i-vuit normes, aquestes eren les ms importants:
 Ser una reuni, o Comproms, de nou persones, o compromissaris (tres per terna, cada terna era un regne -obviant el de Mallorca-) amb plens poders: per no s'especifica com s'elegiran;
 Els nou han de ser presentats abans de vint dies des d'aquesta concrdia (7 de mar). A ms a ms cadascun d'ells escollir un substitut en cas de malaltia o mort;
 Tres hauran de ser de 1r grau, tres ms de 2n i tres ms de 3r. S'ha especulat molt sobre el significat d'aquesta norma.
 El veredicte haur de ser acatat per tots els regnes. El veredicte haur de ser fruit d'una majoria de 6 membres com a mnim. Entre aquests hi haur d'haver com a mnim 1 de cada terna.
 La reuni tindr lloc al castell de Sant Joan, a la vila de Casp. La seguretat correr a crrec de tropes especials (no s'especifica ms per s'entn que es referia a hosts neutrals i de cossos diferents amb caps diferents);
 Els valencians no seran admesos fins que no cessin les bandositats (aquesta era una norma estranya, en tant que a Arag no havien cessat);
 Els compromissaris tindran dos mesos per deliberar a partir del 29 de mar del 1412, amb possibilitat de prrroga per mai ms enll del 29 de juliol (s a dir quatre mesos com a mxim);

Es va prohibir als candidats estrangers que entressin a la Corona, i als d'aqu se'ls prohibir acostar-se a Casp. Malgrat tot les tropes castellanes no es van moure de les zones ocupades.

El 26 de febrer el Parlament d'Alcanys va delegar la tria dels seus tres compromissaris als caps trastamaristes Gil Ruiz de Lihori (el governador) i Juan Ximnez Cerdn (Justcia d'Arag). La llista, per, ja estava feta perqu l'endem mateix la van presentar simultniament a Alcanys i a Tortosa. Sorprenentment, no noms hi figuraven els tres representants aragonesos sin que tamb van triar els tres representants de Valncia, i els tres de Catalunya. A Tortosa la va presentar el sagrist de la Seu de Saragossa Joan de Subirats, amb ordres explcites de no admetre cap modificaci dels noms que hi havia; el qual va donar als diputats catalans com a termini per acceptar-la el 14 de mar. Tot alertant que si no ho feien Arag actuaria unilateralment per proclamar un nou rei. Per aix el Parlament de Tortosa va escollir una comissi de vint-i-quatre diputats per analitzar-la i decidir. La llista en qesti componia els segentes noms:

 Per Arag: Domnec Ram (cunyat de Berenguer, bisbe d'Osca i servidor de Benet XIII), Francesc d'Aranda (cartoix de Portaceli, servidor de Benet XIII) i Berenguer de Bardaix (cunyat de Domnec, cavaller, home de lleis i agent de Ferran de Trastmara);
 Per Valncia: Vicent Ferrer (germ de Bonifaci, frare dominic, predicador de fama europea, agent i confessor de Benet XIII), Bonifaci Ferrer (germ de Vicent, cartoix de Portaceli, conseller i servidor de Benet XIII) i Gener Rabassa (jurista, doctor en lleis de gran fama a tota la Corona d'Arag).
 Per Catalunya: Bernat de Gualbes (poders conseller de Barcelona, lder dels antiurgellistes a Catalunya, advocat i ambaixador de Benet XIII), Pere de Sagarriga i de Pau (arquebisbe de Tarragona nomenat per Benet XIII, per durant l'interregne al Parlament de Tortosa es mostr sempre conciliador, inclinant-se fins i tot per Jaume d'Urgell) i Guillem de Vallseca (tamb jurista i doctor en lleis fams a tota la Corona d'Arag);

 La Batalla de Morvedre (27 de febrer del 1412) .

Prallelament Jaume d'Urgell havia enrolat 400 mercenaris gascons. Amb els seguidors catalans havia format un exrcit comandat per Ramon de Perells que es dirigia al Regne de Valncia per tal d'unir-se amb els seus seguidors valencians, els quals fins llavors havien lluitat sols contra les invasions castellanes. A l'altura de Tortosa, per, el Parlament va manar-los que s'aturessin. Tot i que Perells va respondre que noms obeiria al seu senyor Jaume i va continuar avanant, no va poder seguir perqu els castellans ja barraven les principals zones de pas.

L'exrcit urgellista valenci estava format per 400 cavallers i 15.000 peons, i era comandat pel governador Arnau Guillem de Bellera i pels Vilaragut. Va haver d'enfrontar-se sol als castellans i les hosts dels antiurgellistes del regne, dirigits per Diego Gmez de Sandoval. La batalla tingu lloc a la poblaci de Morvedre el mateix 27 de febrer que arribava a Tortosa la llista aragonesa imposada. El governador fou mort i els urgellistes clarament derrotats. Per evitar mals majors la ciutat de Valncia va rendir-se immediatament, malgrat l'urgellisme militant dels seus habitants; i el Parlament de Vinars va dissoldre's precipitadament per fugir (posteriorment es va reobrir a Alzira). A partir de llavors la major part del Regne de Valncia ja era en mans de Ferran d'Antequera i la causa urgellista ms que perduda.

Durant els debats de la comissi dels vint-i-quatre va quedar patent la divisi entre urgellistes i trastamaristes. Els urgellistes encara van intentar modificar la llista aragonesa (substituint Bernat de Gualbes per Bonanat de Pere o per Guillem Domenge, i Bonifaci Ferrer per Arnau de Conques), per els trastamaristes i els servidors del Papa van evitar-ho (els partidaris de Ferran eren: el bisbe de Barcelona Francesc Climent el Sapera; l'abat de Montserrat Marc de Vilalba; l'abat de sant Cugat Dalmau de Cartell; l'ardiaca de Tarragona; l'ardiaca del Peneds Felip de Malla; els tres sndics de Barcelona: Ramon Fiveller, Bernat de Gualbes i Joan Despl; i el sndic de Tortosa Garidell). A les actes oficials va quedar escrit que per evitar l'escissi de la Corona la comissi va acabar aprovant la llista que havien fet el Justcia i el governador d'Arag el dia 13 de mar. No es va tocar cap nom dels 9 compromissaris imposats que haurien d'escollir el nou rei.

Immediatament s'alaren nombroses i crispades protestes: molts nobles presidits pels Cardona, els Montcada i el pretendent Joan de Prades no podien creure que s'hagus d'acceptar ntegrament les imposicions d'Alcanys d'uns personatges la filiaci trastamarista dels quals era pblicament coneguda (parlaven sobretot de Bardaix, Ram i Aranda) i els tiraven en cara que feia noms dos anys estaven per la legitimaci de l'infant Frederic de Luna. els sndics de Girona arribaren a negar-se a reconixer el rei que elegs aquest Comproms. L'via de Llus de Calbria, i autntica promotora de la candidatura angevina, Violant de Bar tamb va denunciar-ho afegint que per la seva condici de cartoixans, Bonifaci Ferrer i Francesc d'Aranda no podien intervenir en la poltica. Tamb va sonar el rumor (desprs confirmat) que Bardaix cobrava un suborn de 500 florins al mes per part de Ferran.

El regne de Mallorca sencer protestava insistentment per haver estat marginat de la Concrdia. Tamb ho feien Mequinensa i Alzira. Fins i tot els trastamaristes valencians reunits al Parlament de Morella (que s'havia traslladat des de Traiguera) tamb es queixaven perqu els seus propis ambaixadors a Tortosa tamb havien acceptat la llista sense ni tant sols consultar-ho abans amb el plenari.

El Comproms de Casp: de mar a juliol de 1412.
Tant les normes que havien de regir el Comproms com els 9 compromissaris que havien de representar els tres estats peninsulars havien estat imposats per dos personatges aragonesos que ocupaven els dos mxims crrecs de l'autoritat d'Arag: Juan Ximnez Cerdn, el Justcia, i Gil Ruiz de Lihori, el governador; que a ms eren els lders de l'antiurgellisme en aquell regne (ara ja podem parlar directament de trastamarisme). Valncia i Catalunya, l'una per la derrota de l'urgellisme a Morvedre i l'altre per les amenaces aragoneses d'escindir la Corona, havien acatat aquestes dues imposicions. Fins i tot la vigilncia del castell de Casp requeia als trastamaristes (Ramon Fiveller, entre altres)
A aquelles altures noms Ferran de Trastmara podia sortir elegit perqu tenia al seu favor la majoria dels compromissaris i com a mnim un de cada terna.

El dia 29 de mar de 1412 era el dia que les normes estipulaven com a inici del Comproms. Per una setmana abans, els tres compromissaris aragonesos, Pere de Sagarriga i Bernat de Gualbes (tots trastamaristes menys l'arquebisbe, que malgrat aix era servidor del Papa) que ja eren a Casp van decidir comenar-lo i escoltar els primers advocats dels pretendents sense esperar els que faltaven: Gener Rabassa, Guillem de Vallseca i els germans Ferrer Vicent i Bonifaci. Tots menys el primer van anar arribant al llarg de la setmana. Malgrat aix el dia 29 tampoc es va poder fer el jurament perqu Gener Rabassa no havia vingut, el seu gendre (Francesc de Perells i de Prxida) adua una sobtada malaltia de bogeria. No se sap si aix era veritat o no, de fet ja tenia la inusual edat de 74 anys, per no s menys cert que era un urgellista i un jurista molt reconegut. Per tant els compromissaris presents van acabar votant per substituir-lo pel tamb jurista Pere Bertran, el qual no arribaria a Casp fins molt desprs. El 17 d'abril els vuit presents van fer el jurament de constituci. Hi eren presents tamb els ambaixadors de Ferran de Trastmara i els d'Alfons de Gandia.

Mentrestant aquell mes de mar el Parlament d'Alcanys va traslladar-se a Saragossa. I tamb el de Traiguera va installar-se a la ciutat de Valncia acabada d'ocupar. Al llarg de l'abril els mallorquins van enviar missatges a Casp, Saragossa i Tortosa exigint una quarta terna pel regne de Mallorca, per foren ignorats.

La defensa de cada candidat les feien els seus ambaixadors i advocats, els quals exposaven els drets del seu senyor. El procediment consistia en l'exposici d'aquests, seguida d'un debat dels compromissaris sols a porta tancada. Acabat el debat feien entrar els notaris (Jaume Despl, Ramon Batlles i Pablo Nicols) i els dictaven les conclusions a qu s'havien arribat.

 El 18 d'abril va comenar la defensa d'Alfons I de Gandia el Vell;
 El 5 de maig fou el torn dels ambaixadors de Ferran d'Antequera;
 El 9 de maig un sol advocat va presentar els drets de Joan de Prades, el germ petit d'Alfons de Gandia;
 El 10 de maig era pels ambaixadors de Llus d'Anjou, enviats per l'ex-reina Violant de Bar;
 L'ltim candidat de pes fou Jaume d'Urgell el 16 de maig, defensat per vuit representants;

Arribats al 29 de maig, el dia estipulat com a final del Comproms, els compromissaris van voler fer s de la prrroga a qu tenien dret. S'ha dit que el motiu devia ser esperar que l'agitaci social que hi havia des del febrer apaivagus una mica. Grcies a ella tamb l'infant Frederic de Luna (el nt que volia legitimar Mart l'Hum) va poder ser defensat per uns advocats enviats per Blanca de Navarra (la dona de Mart el Jove).

 La votaci (24 de juny del 1412) .

Finalment el 24 de juny de 1412 es va procedir a la votaci oral, per a porta tancada i sense testimonis, de cada compromissari. Desprs de la sessi entraren els tres notaris els quals van redactar tres actes, que foren entregades a un compromissari de cada terna: Pere de Sagarriga pel Principat, Bonifaci Ferrer per Valncia i Domnec Ram per l'Arag. El primer a votar fou Vicent Ferrer per a Ferran de Trastmara a travs d'un extens discurs en qu gaireb demanava a la resta el mateix vot. No s d'estranyar doncs havia viatjat per tots els regnes predicant pel candidat castell.

Pel regne d'Arag:
 Domnec Ram, bisbe d'Osca: vot per Ferran de Trastmara;
 Francesc d'Aranda, conseller reial, cartoix de Portaceli i enviat del Papa Benet XIII: vot per Ferran de Trastmara;
 Berenguer de Bardaix, jurista a sou de Ferran de Trastmara: vot per Ferran de Trastmara;
Pel principat de Catalunya:
 Pere de Sagarriga i de Pau, arquebisbe de Tarragona: tot i fer un llarg elogi de Ferran i declarar-lo com el candidat ms "til" va fer una estranya votaci: va considerar com a legtims successors tant a Jaume d'Urgell com a Alfons de Gandia el Jove (el pare havia mort no feia gaire i considerava que la famlia no tenia la culpa que l'interregne s'hagus allargat tant) entre els quals va repartir el seu vot. I no obstant aix va recalcar que el regne de Siclia corresponia per dret a llei a l'infant Frederic de Luna.
 Guillem de Vallseca, jurista de gran fama: va donar el mateix argument que l'arquebisbe per vot noms per Jaume d'Urgell;
 Bernat de Gualbes, sndic i conseller de Barcelona: el compromissari del Principat necessari que vot per Ferran de Trastmara.
Pel regne de Valncia:
 Bonifaci Ferrer, prior de la cartoixa de Portaceli: vot per Ferran de Trastmara;
 Vicent Ferrer, frare dominic: vot per Ferran de Trastmara;
 Pere Bertran (que substitua Gener Rabassa), jurista: va abstenir-se alegant que a l'arribar ms tard que la resta no havia tingut temps per fer un judici correcte.

Aix doncs el resultat del Comproms de Casp fou:
 Ferran de Trastmara: 6 vots.
 Jaume d'Urgell: 2 vots.
 Alfons de Gandia el Jove: 0 vots (el de Pere de Sagarriga se'l quedava aquell dels dos que tragus ms vots).
 Frederic de Luna: 0 vots per Pere de Sagarriga li reconeixia el dret sobre Siclia per ser-ne el legtim hereu de Mart l'Hum.

Els Parlaments de Tortosa, Valncia (abans a Traiguera-Morella: trastamaristes) i Saragossa (abans a Alcanys: trastamaristes) van acudir a Casp a escoltar la sentncia que es va proclamar el 28 de juny de 1412 a l'esglsia major de Santa Maria. Desprs de la missa Gaudeamus et exultemus et demus gloriam Deum quia venerunt nuptia Agni sant Vicent Ferrer proclam el veredicte en un discurs de lloana del nou rei de la Corona d'Arag: Ferran de Trastmara el d'Antequera.

 Desprs del Comproms de Casp .

Ferran va rebre la notcia quan era a Conca i va posar-se en cam. El dia 5 d'agost entrava a Saragossa on va ser coronat a la catedral amb tots els honors tot jurant respectar els furs d'Arag. De fet ja com a nou rei va obrir unes Corts per fer un seguit de concessions a les classes altes dirigents, que l'havien ajudat a pujar al tron i a les quals va donar les grcies pblicament. Tamb va dictar-hi lleis per castigar els responsables de les bandositats durant els anys de l'interregne (1410-1412): Les famlies urgellistes foren acusades de ser les culpables d'aquestes i hagueren de pagar substancials compensacions territorials a les que foren establertes com a vctimes: les antiurgellistes.

El resultat del Comproms havia estat el resultat de la guerra, i en aquelles mateixes Corts foren reprimides les ltimes veus resistents. El comte de Benavente va atrevir-se a afirmar pblicament (en una baralla verbal contra Francesc de Perells) que Ferran no tenia cap dret a la corona i que s'havia servit dels exrcit castellans per ocupar els regnes. Va ser immediatament arrestat davant dels presents, a la nit fou torturat i l'endem va ser executat.

Vist que Ferran ja dominava la situaci, el regne de Mallorca, que durant l'interregne s'havia alineat sempre al bndol urgellista, va enviar al nou monarca un bon subsidi de coronaci tot acceptant el nou status quo.

Finalment 28 d'octubre va ser el mateix Jaume d'Urgell qui va donar-se per venut i va retre vassallatge al nou rei. Ambds van pactar que a canvi de la renncia Jaume rebria noves rendes i terres com a compensaci. I el novembre el mateix Benet XIII va coronar Ferran com a rei de Sardenya i Siclia (ignorant els drets legals que tenia el petit Frederic de Luna, fill de Mart el Jove).

Malgrat aix, no fou fins el 4 de gener del nou any 1413 que va convocar les Corts de Catalunya a Barcelona per jurar les constitucions del Principat, requisit fonamental per coronar-se comte de Barcelona. Desprs de la coronaci van tenir lloc les sessions ordinries de les Corts. Van ser especialment dures perqu Ferran no estava acostumat al pactisme catal: fou el primer dels reis castellans a inaugurar la tensi monarquia - corts catalanes que caracteritzar tota la histria de la Catalunya moderna fins el segle XVIII. Acostumat al tipus de monarquia autoritria castellana volia dues coses: 
 Que els notables all reunits perdonessin els elevats deutes que la monarquia catalana havia contret des del regnat de Pere III el Cerimonis;
 Que li concedissin elevats subsidis;
Ni tan sols aquells que durant l'interregne li havien donat suport van secundar-lo i el nou rei es va trobar sol davant les Corts. Un dia d'especial enfuriment es va aixecar i, davant l'estupor dels diputats, va cridar exasperat que ell "havia muy bien mercado este regnado, e como le havia costado ms de mil doblas de oro" fent referncia sense voler als diners que s'havia gastat durant l'interregne per ocupar Arag i Valncia i per assegurar-se el resultat del Comproms.

Com que la situaci s'anava allargant i Ferran de Trastmara noms feia que enfrontar-se a les lleis Jaume II va aprofitar per protagonitzar la revolta del comte d'Urgell, malgrat que li havia jurat fidelitat. Anton de Luna, per sobretot la seva prpia mare Margarida de Montferrat el van convncer; a ms a ms tenia emparaulada una aliana amb Anglaterra. Va llogar de nou uns mercenaris gascons i el mes de maig de 1413 va atacar Lleida i Osca. Per revoltar-se a l'interior del pas mentre a Barcelona hi havia reunits els notables de tot el principat presidits pel monarca va ser un greu error. Els diputats, espantats per les notcies d'una revolta al camp i sense cap ganes de tornar a una situaci d'incertesa poltica que ja havia durat dos anys, van crrer a fer pinya amb el que, malgrat tot, era el nou rei reconegut per tothom. La revolta no tingu xit perqu poca gent ms es va aixecar en armes. Ferran de Trastmara ho tingu fcil per acabar amb els rebels: les escomeses de Lleida i Osca van fracassar, l'aliana amb Anglaterra mai es va fer efectiva i el 13 d'octubre d'aquell any van acorralar el comte Jaume al castell Forms a Balaguer. El dia 31 l'ltim comte d'Urgell es va rendir a les hosts reials. Fou jutjat pels seus propis enemics, els quals havia anat colleccionant al llarg d'una vida de bandositats diverses, que el condemnaren a pres perptua i a la confiscaci de tots els bns i ttols dels Urgell el 29 de novembre. A partir de llavors Jaume va passar la resta de la seva vida en presons castellanes sota condicions durssimes; fins que molts anys desprs el 1426 fou traslladat a Xtiva en una reclusi ms digne a instncies d'Alfons IV el Magnnim, fill de Ferran de Trastmara.

Notes.



 Bibliografia .

 SALRACH, Josep M.: Histria dels Pasos Catalans. Dels orgens a 1714 ; Edhasa ; Barcelona ; 1981;
 SARASA SNCHEZ, Esteban: Aragn y el Compromiso de Caspe ; Ed. Librera General ; Saragossa ; 1981;
 SOLDEVILA, Ferran: El Comproms de Casp (resposta al sr. Menndez Pidal) ; Rafael Dalmau editor ; Barcelona ; 1965;
 Gran Enciclopdia Catalana ; Ed. Enciclopdia Catalana ; Barcelona ; 1969 (hi ha biografies de molts dels personatges);

 Enllaos externs .

  Histries de Catalunya: El comproms de Casp (1412);
  Cervantes virtual;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7166" title="Joan Revents i Carner" nonfiltered="4512" processed="4486" dbindex="4517">

Joan Revents i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004), va ser un destacat poltic catal, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya. Era net de Jaume Carner i Romeu

El 1950 va obtenir la llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, on ms tard seria professor a les facultats de Dret i Economia. Durant l'poca d'estudiant, va militar en diverses organitzacions clandestines anti-franquistes i nacionalistes. Ingress al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingu un dels lders. Fou detingut per la seva militncia poltica el 1957 i pass uns quants mesos a la pres. Vinculat a la Companyia d'Indstries Agrcoles per herncia, treball al grup editorial Seix-Ariel. El 1958, essent professor a la universitat, fou expulsat i empresonat durant tres mesos per la seva activitat poltica. Seria readms a la Universitat ms endavant, per tornat a expulsar per haver signat un document en qu es demanava la dimissi del rector de la UB i del ministre d'educaci.

Desprs s'integr a Convergncia Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrs. El 1977, aquest partit es va presentar a les eleccions generals en coalici amb la Federaci Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalici es va convertir ms tard en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), del qual va ser elegit primer secretari.

Va formar part del govern de Josep Tarradellas, va ser diputat a les Corts Espanyoles, i va formar part de la comissi negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1980 va encapalar la llista del PSC a la Presidncia de la Generalitat de Catalunya, va ser diputat del Parlament de Catalunya. Entre 1983 i 1986 va ser ambaixador d'Espanya a Frana, i desprs senador per Barcelona.

El 30 de novembre de 1995 fou elegit president del Parlament de Catalunya amb els 75 vots de PSC, PPC, ERC i IC-V, enfront dels 60 vots de Convergncia i Uni i prengu possessi del crrec el 5 de desembre del mateix any. Fou president fins al final d'aquella legislatura, el 1999. L'any 2000 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el 2005 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a ttol pstum.

Victima d'una llarga malaltia va morir a Barcelona el gener de 2004.

Enllaos externs.
  Biografia a la pgina web del Parlament de Catalunya;
  Fitxa de Joan Revents al Congrs dels Diputats;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7167" title="Esfera" nonfiltered="4513" processed="4487" dbindex="4518">

Una esfera (del grec       , sfaira) s la superfcie formada per tots els punts de l'espai tals que la distncia (anomenada radi) a un punt determinat (anomenat centre) s sempre la mateixa, formant una estructura en tres dimensions. Tamb es refereix al slid amb el seu volum contingut dins de la superfcie anterior, amb aquest significat especfic es fa servir la paraula bola.

Equaci.

En un sistema de coordenades ortogonal i unitari, l'equaci de l'esfera unitria centrada a l'origen de coordenades s:
x + y + z = 1

Aquesta equaci s'obt considerant el punt M(x,y,z) de l'esfera i considerant el modul del vector OM s igual a 1.

Ms generalment l'esfera de radi r, de centre  (a, b, c) t com equaci:
(x - a) + (y - b) + (z - c) = r

L'equacidel pla tangent al punt M(x',y',z') s'obt mitjanant el desdoblament de les variables: en el cas de l'esfera unitria:
xx' + yy' + zz' = 1

I al segn exemple:
(x - a)(x' - a) + (y - b)(y' - b) + (z - c)(z' - c) = r

 Superfcie i volum .

La superfcie d'una esfera de radi r s:
  

El Volum d'una esfera de radi r s:
   
 
Si es considera la superfcie i el volum com funcions S(r) i V(r) del radi, llavors es nota que la superfcie s la funci derivada del volum. Aquest fet no s casualitat, ja que es pot descompondre el volum en capes d'espessor arbitrriament petit dr (diferencial de r), i els volums d'aquestes capes s'aproximen a S(r)dr quan dr tendeix a 0. Sumant els volums infinitessimals de totes aquestes capes (en quantitat infinita) quan el radi r via de zero a R dona per definici l'integral segent:


 Zona i segment esfrics .

Una zona esfrica s la part de la superfcie esfrica delimitada per dos plans parallels que tallen l'esfera, formant dos cercles anomenats bases. L'rea de la zona esfrica, d'una esfera de radi r, delimitada per dues bases separades per una altura h s: 

  A = 2     r  h

Un segment esfric s el slid delimitat per una zona esfrica i els dos plans parallels que el delimiten. El volum del segment esfric, d'una esfera de radi r, delimitat per dues bases, de radis a i b respectivament, separades per una altura h s: 

  V = 1/6     h  (h2 + 3a2 + 3b2)

Com a cas especial de zona esfrica, un casquet esfric s una zona esfrica delimitada per un sol pla que talla l'esfera (un dels dos plans anteriors seria tangent, o amb una base de radi 0). En aquest cas, l'rea del casquet s calcula com per a un segment de dos bases, i el volum del casquet seria simplement:

  V = 1/6     h  (h2 + 3a2)

Un hemisferi s un casquet esfric delimitat per un sol pla que passa per un cercle mxim de l'esfera.

 Fus i tasc esfrics .

Un fus esfric o lnula s una de les dues parts (oposades i simtriques) de la superfcie esfrica delimitada per dos cercles mxims que es tallen. L'rea d'un fus esfric, d'una esfera de radi r, amb una longitud angular de   (l'angle de tall dels cercles mxims, en radians) s:

  A = 2  r2   

Un tasc esfric o cuny  s el slid delimitat per un fus esfric, i els dos plans que el delimiten, que es tallen a l'eix de l'esfera. El volum d'un cuny esfric, d'una esfera de radi r, amb una longitud angular de   (en radians) s:

  V = 2/3  r3   

 Triangle esfric .

Un triangle esfric s una part de la superfcie esfrica delimitada per tres cercles mxims que es tallen. L'rea d'un triangle esfric, d'una esfera de radi r, amb angles L, M i N (mesurats en radians) s:

  A = r2  (L + M + N -  )

On la magnitud (L + M + N - pi) s'anomena excs esfric, i s l'excs sobre pi de la suma dels tres angles del triangle esfric (els tres angles d'un triangle sobre el pla euclidi sumen sempre pi, en canvi els tres angles d'un triangle esfric sumen sempre ms gran de pi).


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7168" title="Quadrat (polgon)" nonfiltered="4514" processed="4488" dbindex="4519">
Un quadrat s un polgon de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90).

Propietats.
s el polgon regular de quatre costats.
Un quadrat s un cas particular de rectangle, rombe, parallelogram, trapezi i quadrilter.
Les dues diagonals que el creuen sn iguals i es troben al mig de la figura, propietat que s'acompleix tamb en determinats rombes.
La longitud d'una diagonal s  vegades la longitud d'un costat. Aquest valor, conegut com la constant de Pitgores, va ser el primer nombre irracional que es va conixer.
Si un quadrilter s alhora un rombe i un rectangle, llavors s un quadrat.
El quadrat t l'rea ms gran que qualsevol altre quadrilter amb el mateix permetre.

Frmules de mesura.
Pel quadrat de costat de longitud  tenim les segents frmules:
rea: ;
Permetre: ;

Simbologia.
Al cristianisme s una figura central. Representa la Terra i per tant tamb a l'home. L'origen d'aquesta associaci est a una descripci del mn que es troba al Gnesi.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7169" title="Prisma" nonfiltered="4515" processed="4489" dbindex="4520">
Un prisma en geometria s un cos slid resultant de l'extrusi d'un polgon, ser un prisma rectangular si aquesta extrusi es fa en la direcci perpendicular al pla que cont el polgon.



En ptica un prisma s un dispositiu usat per a refractar la llum, reflectar-la o |dispersar-la en els seus colors constituents. Es sol usar prismes triangulars. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7171" title="Cilindre" nonfiltered="4516" processed="4490" dbindex="4521">
Aquest article es refereix al cilindre geomtric. Per a la pea del motor vegeu Cilindre (motor);

Un cilindre s un cos slid, generat a partir de la revoluci d'un rectangle, en qu l'eix de revoluci s un costat del rectangle. La seva equaci en coordenades cartesianes s:

;

Est limitat per dos plans parallels que tallen la superfcie corba generada, anomenada 
superfcie cilndrica, formant dues circumferncies que tenen els centres respectius sobre l'eix del cilindre, i que s'anomenen bases.

El desenrotllament d'aquesta superfcie corba que uneix les dues bases s un rectangle la base del qual s el permetre de la circumferncia, i l'altura, o separaci entre els centres de les bases, la del cilindre.

L'rea d'un cilindre s: 

;

i el seu volum:

;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7172" title="Con" nonfiltered="4517" processed="4491" dbindex="4522">



Un con s un cos slid generat a partir de la revoluci d'un triangle, l'eix de revoluci s un costat del triangle. 

Tamb es pot explicar dient que s el slid limitat per una superfcie cnica que t per directriu una circumferncia i per un pla que talla la superfcie cnica en totes les seves generatrius. La figura delimitada en aquest pla s una circumferncia o una ellipse (segons si el pla s perpendicular o oblic a l'eix), t el centre sobre l'eix, i s'anomena base.

Es representa en coordenades cartesianes per l'equaci: 

L'rea A de la superfcie cnica del con recte de base circular amb radi r i altura h s (l s la longitud de la generatriu):

  

El volum del con recte de base circular amb radi r i altura h s:

 

La intersecci d'una superfcie cnica amb un pla genera una corba cnica de diferent tipus segons la inclinaci del pla respecte a l'eix o la generatriu.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7177" title="Matriu hermtica" nonfiltered="4518" processed="4492" dbindex="4523">
Una matriu hermtica s una matriu complexa que s igual a la seva conjugada-transposada. S'anomena aix en honor a Charles Hermite.

Aix, una matriu (quadrada) d'elements complexos s hermtica si i noms si un element a la filera i i columna j s igual al conjugat complex de l'element de la filera j i columna i, s a dir : per tots els ndexs i, j:
;

(cal recordar que el conjugat complex  d'un nombre complex  s aquell nombre amb la mateixa part real i la part imaginria oposada).

Un exemple de matriu hermtica s el segent:


En particular, una matriu real s hermitca si i noms si s simtrica.

Qualsevol matriu hermtica n x n s normal, i per consegent s diagonalitzable. La matriu diagonal obtinguda noms t elements reals: en altres paraules, els valors propis d'una matriu hermtica sempre sn reals. A ms, els subespais propis de la matriu sn ortogonals de dos en dos: existeix una base ortonormal de  constituda amb vectors propis de la matriu.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7180" title="Miguel de Cervantes Saavedra" nonfiltered="4519" processed="4493" dbindex="4524">

Miguel de Cervantes Saavedra (Alcal de Henares, 29 de setembre de 1547 - Madrid, 22 d'abril de 1616 va ser enterrat el 23, data en qu es commemora la seva mort) va ser un escriptor castell, conegut sobretot per la seva novella coneguda popularment com El Quixot.

 Biografia .
Era fill de Rodrigo de Cervantes, cirurgi, i de Leonor de Cortinas Snchez. Es va educar en l'Estudi de la Vila de Madrid que regentava, en aquell temps, Juan Lpez de Clots, un intellectual d'orientaci erasmista. 

En aquests anys Cervantes es va aficionar al teatre veient les representacions de Lope de Rueda i, segons declara en la segona part del Quixot, "se li n'anaven els ulls darrere la farndula". 

El 1569, prfug de la justcia, fuig a Itlia desprs d'un confs esdeveniment: haver ferit en duel un tal Antonio Sigura. En aquella poca ja havia publicat quatre poess de circunstancias. Com es declara, entre altres llocs, en la seva novella El licenciado vidriera, inclosa dins les Novelas ejemplares, aix suposar un particular enamorament de la literatura italiana. All, estant al servei del cardenal Giulio Acquaviva, va llegir els poemes de cavalleries de Ludovico Ariosto i els Dilegs d'amor del jueu sefardita Len Hewbreo, d'inspiraci neoplatnica, que influiran en la seva idea de l'amor. 

Participa, a pesar de sofrir febre, a la batalla de Lepant l'any 1571, i rep dos trets, l'un al pit i l'altre a la m esquerra, que li qued intil, fet pel qual se'l coneix amb el sobrenom de el manco de Lepanto. 



Es va refer a Siclia. El 1575, durant el seu retorn des de Npols a Castella, ell i el seu germ Rodrigo sn capturats per corsaris d'Alger, que en aquell moment formava part de l'Imperi otom. El fet que dugus cartes de recomanaci d'importants personatges, entre ells el mateix Joan d'ustria, que havia derrotat els turcs, va fer que taxessin massa alt el seu rescat i, segons sembla, les seves germanes van haver de recrrer a procediments poc ortodoxos per a poder reunir la suma. A pesar que intent escapar de la seva pres en diverses ocasions, va romandre a Alger fins al 1580, any que s alliberat desprs de ser pagat el seu alt rescat. 

L'experincia de la captivitat va inspirar nombrosos passatges de la seva obra, com la histria del captiu en la primera part del Quixot o el drama Los baos de Argel.

 La seva vida artstica .
De tornada a Castella, ja tots els llocs del regne que li interessaven estan ocupats i les seves cartes de recomanaci no li serveixen de gran cosa, i ha de lluitar durament per sostenir-se. El 1584 es casa amb Catalina de Salazar i s'estableix durant algun temps en el poble toled d'Esquivias, d'on era la seva dona i els vins del qual va lloar. Es va dedicar al teatre amb algun xit, per la reeixida nova frmula dramtica de Lope de Vega li va arrabassar bona part d'aquesta font d'ingressos. 

Entre les seves obres dramtiques destaquen especialment els seus Entremeses, notables per la seva comicitat, l'original creaci i caracteritzaci de personatges, que no exclou la inspiraci popular, i la cosmovisi que se'n desprn. Entre les seves obres dramtiques majors, es considera la seva obra mestra la Tragedia de la destruccin de Numancia, encara que sn tamb importants Pedro de Urdemalas, El rufin dichoso, Los baos de Argel i El trato de Argel. En algunes d'aquestes obres, com per exemple Tragedia de la destruccin de Numancia, apareixen elements allegrics, que ell anomenava "figures morals". 

Publica llavors La Galatea, novella pastoril la segona part de la qual mai no va renunciar a escriure. El seu matrimoni fracass i es va separar al cap de dos anys, sense haver arribat a tenir fills. Cervantes no parla mai de la seva esposa en tots els seus textos autobiogrfics, i va estrenar en la literatura espanyola el tema del divorci amb l'entrems El juez de los divorcios, on sost que "ms val el pitjor concert / que no el divorci millor".

 El Quixot .

A partir de 1587 viatja a Andalusia com a comissari de provisions de l'Armada Invencible. S'estableix a Sevilla. Posteriorment treballa com a cobrador d'impostos. Empresonat el 1597 desprs de la fallida del banc on dipositava la recaptaci, "engendra", segons diu en el prleg, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha a la pres, sense que se spiga si aquest terme vol dir que el va comenar a escriure o simplement que se li va acudir la idea o el pla general. 

L'altre empresonament documentat de Cervantes va ser molt breu, a Castro del Ro (Crdova). No consta que hagi estat mai en la Cueva de Medrano, a Argamasilla de Alba. En 1605 publica la primera part de la seva principal obra: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha que va ser un xit mundial, va acabar de delimitar el realisme com a esttica literria i va crear el gnere de la novella moderna, la novella polifnica, d'amplssim influx posterior. 

La segona part no apareix fins a 1615: Segunda parte del ingenioso caballero Don Quijote de la Mancha. Ambdues obres li donen un lloc preferent en la histria de la literatura universal i el converteixen, juntament amb Dante Alighieri, William Shakespeare, Michel de Montaigne i Goethe en un dels autors principals de la literatura occidental. 

Un any abans apareix publicada una continuaci apcrifa d'Alonso Fernndez de Avellaneda.

Principals obres.


 La Galatea (1585);
 La Numancia (teatre);
 Los tratos de Argel (teatre);
 Don Quixot (Part 1) (1605);
 Novelas Ejemplares (1613);
 Viaje del Parnaso (poema);
 Don Quixot (Part 2) (1615);
 Els treballs de Persiles y Sigismunda (c.1615);

Vegeu tamb.

Enigma Cervantes;

 Notes .





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7184" title="Clara d'Asss" nonfiltered="4520" processed="4494" dbindex="4525">
Santa Clara d'Asss (1193 - 1253), fou la fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, o Clarisses.

Va morir en el convent de St. Dami, desprs que el Papa Innocenci IV li hagus aprovat la seva forma de vida. La seva regla, s la nica aprovada de la histria, que s per a dones, i ha estat escrita per una dona.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7187" title="Joseph Rutherford" nonfiltered="4521" processed="4495" dbindex="4526">
Joseph Franklyn Rutherford (1869 - 1942), va ser advocat, i president de la Societat Watch Tower(del 1917 al 1942) entitat que publica la literatura dels  Testimonis de Jehov. Conegut amb el nom de Jutge, era considerat pels seus, com un membre ungit dels anomenats 144.000 del llibre d'Apocalipsi.

Histria.
Nascut a Missouri (EUA) el 8 de novembre de 1869, des de jove va interessar-se per la religi, i l'any 1905 va ingressar en el moviment d'Estudiants de la Bblia, grup format per Charles Taze Russell. Desprs de la mort del fundador, va esdevenir president de la Societat Watch Tower i membre del cos governant. 

Va fer molts canvis a l'organitzaci: va re-interpretar les doctrines de Russell, va escriure molts llibres al llarg de la seva vida i va donar al moviment un nou nom distintiu: Testimonis de Jehov (1931), nom amb el que aquest grup ha assolit molta popularitat. Tamb sn trets caracterstics de J. F. Rutherford la seva enemistat envers les esglsies cristianes, especialment la catlica que la considerava com Babilnia la Gran; figura proftica que apareix en el llibre d'Apocalipsi.

L'any 1917 va ser empresonat degut a la publicaci d'un llibre a on animava el poble americ a no participar en la Primera Guerra Mundial. 

Dins l'anomenada Campanya dels Milions el 24 de febrer de 1918, J.F. Rutherford pronunci una conferencia bblica titulada "El mn s'ha acabat - Milions que ara viuen mai moriran!". Que en el 1920 es publicaria en forma de llibre amb el nom Milions que ara viuen no moriran mai.

El seu lideratge entre els testimonis de Jehov va ser total, els seus llibres es distribuen per milions, els seus discursos es retransmetien per centenars d'emissores de rdio. Va morir de cncer de colon el 8 de gener de 1942, a Califrnia, a Beth Sarim, la casa que els testimonis de Jehov havien construt per allotjar-hi els antics profetes i patriarques d'Israel, els quals pensaven que ressuscitarien l'any 1925. Va fer-se crrec de la presidncia de Watch Tower i dels testimonis de Jehov Nathan Homer Knorr.

 Successi de Russell .
El perode inicial de la presidncia de Rutherford fou turbulent per l organitzaci dels estudiants de la bblia. No tothom estava d acord de nomenar-lo com a successor de Russell. Aix era degut perqu el seu carcter era molt diferent al del seu predecessor. Russell era conegut com un home mtic i popular, mentre que el temperament de Rutherford era completament l oposat: decisiu i resolutiu encara a costa de ser impopular. Era alt, 1 metre i 88 centmetres i pesava 102 quilos, caracterstica que li conferia un aspecte imponent i que imposava temor. 

Malgrat Russell havia deixat per escrit el nom de les persones que tenien de ser els seus successors. J.F. Rutherford es va fer amb la presidncia de la societat inhabilitant a alguns dels seus socis contraris. Finalment l'any 1917 fou nomenat president de la Watch Tower per majoria.

Obra.
Llibres publicats per Joseph Rutherford:
 Man's Salvation From a Lawyer's Viewpoint, 1906.
 Can the Living Talk With the Dead?, 1920.
 Milions que ara viuen no moriran mai, 1920. ;
 Talking With the Dead, 1920.
 L'arpa de Du, 1921, 1924-8, 1937, 1940.
 Comfort For The Jews, 1925.
 Deliverance, 1926.
 Creation, 1927, 1939.
 Restoration, 1927.
 Government, 1928.
 Prosperity Sure, 1928.
 Reconciliation, 1928, 1937.
 Life, 1929.
 Prophecy, 1929.
 Our Lord's Return, 1929.
 Light, Book 1, 1930.
 Light, Book 2, 1930.
 Vindication, Vol 1, 1931.
 Vindication, Vol 2, 1932.
 Vindication, Vol 3, 1932.
 Preservation, 1932.
 What is Truth?, 1932.
 Jehovah, 1934.
 Universal War Near, 1935.
 Riches, 1936.
 Armageddon the Greatest Battle of all Time, 1937.
 Enemies, 1937.
 Face the Facts, 1938.
 Salvation, 1939.
 Religion, 1940.
 Children, 1941.

Canvis d'organitzaci.

Com president de la Societat Watch Tower, va introduir molts canvis d'organitzaci i doctrinals, a ms de potenciar en gran manera i en gran mesura l'activitat de la predicaci. 

Reorganitz el moviment sota una estructura centralitzada i jerrquica que anomen "teocrtica" doncs els crrecs no eren electes com en l'poca del seu predecessor, sin cooptats pel Cos Governant dels Testimonis de Jehov.

Doctrinalment tamb va fer canvis profunds, divid els seus adeptes en dos grups, el primer grup format pels 144.000 amb esperances celestial, el segon, la gran multitud de Revelaci (Apocalipsi) cap 7 amb noms esperances terrenals. A ms va definir que el tema ms important de la Bblia no era la salvaci de l'home, sin la sobirania de Du. 

Altres dogmes que va introduir foren:
 Prohibici de celebrar tot tipus de festes d'origen pag com el Nadal o els aniversaris.
 Prohibici de fer celebracions patritiques i de formar part de partits poltics. ;
 Negar-se a fer el servei militar i de lluitar en la guerra.
 Prohibici de menjar sang i fer transfusions de sang.

Campanya contra la Llei seca.
Publicat en plena llei seca a la revista "The Watchtower"  1 de novembre de 1924:
Recentment, el President de la nostra Associaci, responent a una qesti referen a la Dcim Octava Esmena de la Constituci dels Estats Units, que prohibeix la fabricaci, la venda i el transport de licors en els Estats Units i que es coneix sota el nom de llei seca, declar : "la Prohibici es un acord del diable".
Amb aquest manifest Joseph Rutherford es declarava contrari a la llei seca promulgada pel govern.

Escatologia de Rutherford.

Rutherford assegurar en la seva literatura que l'any 1925 esdevindria segons les profecies de la bblia, el jubileu de la humanitat moment en que seria restitut el regne de Jehov o regne de mil anys de Jesucrist. Al mateix temps esperava la resurrecci dels patriarques de l'antiguitat. Per poder allotjar-los va ordenar de construir l'anomenada casa Beth Sarim.

Vegeu.
Prediccions dels Testimonis de Jehov;
Profecia dels Set Temps;
Esclau Fidel i Discret;

Enllaos Externs.
 Rutherford and associates 1919 Application for Executive Clemency;
 Collecci d'escrits de Rutherford;
Publicacions de la Watch Tower ;
Llibre "Milions que ara viuen no moriran mai" ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7188" title="Planta carnvora" nonfiltered="4522" processed="4496" dbindex="4527">
Les plantes carnvores sn plantes que obtenen part dels seus nutrients a partir d'insectes i d'altres petits invertebrats que capturen.

La majoria de les plantes carnvores, que no estan relacionades taxonmicament entre elles, s agrupen en sis famlies botniques que comprenen fins a 14 gneres diferents i unes 600 espcies en total.

Les plantes carnvores es poden trobar gaireb en tots els continents ja que poden viure en climes molt variats, des de zones amb clima tropical fins a zones fredes.

Normalment viuen en torberes, aiges estancades o pantanoses poc profundes, que sn ambients amb manca de nutrients (sobretot de nitrogen), pel que suposa un avantatge el poder obtenir-ne de les seves preses. Com totes les plantes necessiten llum i aigua per poder viure, ja que dels animals capturats extreuen nutrients per no energia.

Les plantes carnvores sn plantes amb flors, per tant la reproducci la fan mitjanant el fruit. 

A Espanya es troben algunes plantes carnvores com la Drosera rotundifolia o la Pinguicula nevadensis.

Aquestes plantes s alimenten de formigues, mosques, mosquits i altres insectes.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7191" title="Britney Spears" nonfiltered="4523" processed="4497" dbindex="4528">

Britney Jean Spears (Kentwood, Louisiana, 2 de desembre de 1981) s una cantant de pop, ballarina i actriu nord-americana.

Biografia.
El 1999 amb noms 17 anys va aconseguir un espectacular xit internacional, especialment als Estats Units, per tamb arreu del mn amb el seu primer senzill, Baby One More Time que es va convertir en un dels majors xits de la histria musical amb vendes superiors als 8 milions de cpies. A venut ms de 84 milions de cpies i ha guanyat premis tan importants (com els MTV, els Grammy, entre molts d'altres) i ha estat una cantant molt reconeguda arreu del mn. 

Altres xits importants com Oops!... I Did It Again, I'm A Slave 4 U, Me Against the Music o Toxic la dugueren a ser batejada pels mitjans com "la princesa del pop". La seua carrera entre 1999 i 2004 va estar marcada per un gran xit comercial i rcords discogrfics, la publicaci de 4 lbums d'estudi i un recopilatori de ms xits, per tamb per alguns escndols puntuals. 

Va contraure matrimoni amb el ballar Kevin Federline el setembre de 2004 i es va apartar de la msica temporalment en quedar-se embarassada dues vegades seguides. El seu primer fill Sean Preston va nixer el setembre del 2005, i el segon Jayden James el setembre del 2006. Durant aquest perode no van cessar els escndols sobre la seua vida privada i el seu matrimoni, al qual Britney pos fi el novembre de 2006 amb una demanda de divorci. A partir d'aquest moment els escndols es van multiplicar amb contnues nits de festa amb Paris Hilton, una fotografia d'ella sense roba interior, es tallar els cabells al zero o entrades i eixides en diverses ocasions de rehabilitaci, entre altres. En febrer del 2007 va ingressar definitivament un mes al centre de rehabilitaci Promises. 

El maig de 2007 va tornar als escenaris actuant en diversos clubs al llarg dels Estats Units. Finalment a finals d'agost es va llanar en rdios el seu nou senzill Gimme More, i fou l'encarregada d'obrir els MTV Video Music Awards 2007 el 9 de setembre, amb una actuaci que va resultar un desastre i acab sent altament criticada i ridiculitzada pels mitjans de comunicaci i l'opini pblica. El senzill es va llanar oficialment en octubre, aix com el seu esperat cinqu lbum. El mateix mes, l'artista perd la custdia dels seus fills.

El 30 d'octubre del 2007, la Britney va llanar el seu cinqu disc d'estudi, que es deia 'Blackout'.
No va tenir ms promoci que alguns videoclips, ella no va fer cap actuaci.
Segons la majoria de la gent, Blackout s sens dubte el millor disc de Spears, per a causa del seu estrany comportament el va desaprofitar.

A principis de gener de l'any 2008, es va formar un dels majors escndols a la vida de la cantant, que va tancar-se al lavabo de casa seva amb el seu fill ms petit, Jayden James, i es va negar a entregar-lo al seu exmarit.
La cantant va patir una crisi nerviosa i va haver de ser portada d'urgncies a l'hospital Cedars Sinai de Los Angeles. Els informes de la policia declaraven que l'artista es trobava sota els efectes d'alguna substncia desconeguda, per hores desprs els metges van declarar que estava neta i que el que havia passat era conseqncia que la cantant patia una malaltia mental anomenada trastorn bipolar.

Un cop ms, Spears es va negar a rebre tractament i va marxar cap a Mxic junt amb un altre home que la estava manipulant: Adnan Ghalib, un paparazzi que la portava fotografiant des de feia molts mesos.

En tornar de Mxic el caos era encara ms gran, la cantant anava donant voltes dia i nit amb en Adnan Ghalib i en Sam Lufti (un home que deia ser el seu mnager) amb el cotxe, tenint xocs, parades en gasolineres, robatoris d'encenedors o bosses de patates fregides, etc.
Tamb destacava una perruca rosa que portava sempre, i estranys canvis de personalitat que la portaven a parlar amb accent britnic, a ms de robes molt estranyes.

Finalment, a finals de gener, la cantant va patir una altra crisi nerviosa, va ser vista i fotografiada abandonant el seu cotxe, condut per en Sam Lufti, a escassos metres de casa seva, plorant i amb el seu gos en braos.
Va seure a la vorera descala i va seguir plorant davant les atnites mirades dels que hi eren presents.
Desprs d'all, va ser una nit molt llarga i sobretot estranya, en la qual Spears i Ghalib (el seu xicot paparazzi) van sortir de la casa de la cantant en el cotxe del fotgraf, a una gran velocitat que va fer que se'ls rebents una roda, estranyes visites a farmcies i supermercats, etc.

Per ltim, van arribar els pares de la cantant per a rescatar-la definitivament.
Van obligar-la a entrar a una clnica mental, UCLA Medical Center, en la qual va estar una setmana.
En sortir, el pare de la cantant, Jamie Spears, va aconseguir la custdia de la seva filla aix com els poders sobre tots els seus bns.
Es va descobrir que Sam Lufti estava manipulant psicolgicament i fins i tot amb drogues la cantant, i van posar una ordre d'allunyament contra ell. Tampoc van deixar que Adnan Ghalib s'aprops ms a ella.

Des d'aleshores, el comportament de la cantant va canviar radicalment.
Va tornar a ser la noia treballadora que va ser anys enrere, sense cap escndol, va aconseguir millorar la relaci amb els seus fills i el seu exmarit, aix com amb els seus pares.

Ara corren de tant en tant rumors d'embars que de seguida queden desmentits, per el que s segur s que Britney Spears est preparant ja un nou disc que podria sortir el 9 de desembre del 2008 i que es podria dir Backlit.

 Discografia .

 lbums .

1999 - ...Baby One More Time;
2000 - Oops!... I Did It Again;
2001 - Britney;
2003 - In the Zone;
2004 - Greatest Hits: My Prerogative;
2005 - B in the Mix: The Remixes;
2007 - Blackout;

 Senzills .

1998 - "...Baby One More Time";
1999 - "Sometimes";
1999 - "(You Drive Me) Crazy";
1999 - "Born to Make You Happy";
2000 - "From the Bottom of My Broken Heart";
2000 - "Oops!... I Did It Again";
2000 - "Lucky";
2000 - "Stronger";
2001 - "Don't Let Me Be the Last to Know";
2001 - "I'm A Slave 4 U";
2001 - "Overprotected";
2001 - "I'm Not a Girl, Not Yet a Woman";
2002 - "I Love Rock N' Roll";
2002 - "Anticipating";
2002 - "Boys (the Co-Ed Remix)";
2003 - "Me Against the Music";
2004 - "Toxic";
2004 - "Everytime";
2004 - "Outrageous";
2004 - "My Prerogative";
2005 - "Do Somethin'";
2005 - "Someday (I Will Understand)";
2005 - "And then We Kiss";
2007 - "Gimme More";
2008 - "Piece Of Me";
2008 - "";

 Enllaos externs .

 Web oficial ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7192" title="SIDA" nonfiltered="4524" processed="4498" dbindex="4529">




La SIDA (Sndrome d'Immunodeficincia Adquirida), s una malaltia infecciosa causada pel virus VIH, que cursa amb una profunda alteraci de la immunitat cellular, la qual afavoreix la instauraci d'altres infeccions i malalties de pronstic clnic greu.

Des que es va descriure el primer cas l'any 1981, han mort de SIDA al mn uns 6,4 milions de persones i se n'han infectat ms de 40 milions. s una pandmia, especialment greu a l'frica i no ha existeix cap remei efica per a curar-la.

El virus de la SIDA, al contrari d'altres virus, s relativament poc resistent a l'exterior dels cos, de tal manera que a la prctica noms la sang, l'esperma, les secrecions vaginals o la llet materna sn realment susceptibles de contenir-lo i, per tant poden transmetre'l. No sembla pas que hi hagi hagut casos de transmissi per altres humors, com llgrimes, suor, saliva, tos, picades d'insectes, etc.

El dia 1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la lluita contra la SIDA.

Etimologia.

Malaltia infecciosa, causada per un o ms tipus de virus, que cursa amb una profunda alteraci de la immunitat cellular, la qual afavoreix la instauraci d'altres infeccions i de malalties de pronstic clnic greu. L'agent causant s el virus anomenat VIH (Virus d'Immunodeficincia Humana), denominaci acceptada internacionalment desprs de la unificaci terminolgica del virus LAV (de l'angls Lymphadenophathy Associated Virus) i del virus HTLV-III (Human T-Cell Lymphotric Virus). El VIH s un virus ARN de la famlia dels retrovirus que cont tres gens principals i altres de secundaris i un enzim, la transcriptasa inversa, que pot codificar l'ARN del virus a l'interior de l'ADN de la cllula infectada. El VIH prov, segurament, de mutacions d'un altre virus, el VIS (Virus d'Immunodeficincia Simiesca), que desencadenen malalties similars a la SIDA en la mona verda de l'frica, probable lloc d'origen del VIH, des d'on s'ha ests a la resta del mn. 

Degut al seu peculiar sistema de replicaci el VIH t un alt grau de variaci gentica i, tenint en compte el grau d'homologia genmica, se n'han descrit dos tipus principals, el VIH-1 i el VIH-2. Del primer hom n'ha descrit dos grups, el grup M (major o principal) amb deu subtipus, anomenats de la A a la J i diferents en el seu grau de transmissibilitat i patogenicitat, i el grup O (de l'angls outlier, traduble per "for", "remot" o "allunyat"). El VIH actua sobre els limfcits T4 (cooperadors/inductors) i modifica la regulaci de la resposta immunolgica normal. Els limfcits T4 sn destruts i s'inverteix el quocient limfocitari T4/T8, de manera que predominen els limfcits T8 (citotxics/supressors). 

Epidemiologia.
Els primers casos de SIDA foren descrits a Los Angeles i a Nova York el 1981, i aquell mateix any moria a Catalunya el primer afectat per la sndrome. Des d'aleshores fins al juny del 1996 hom havia confirmat oficialment 1.300.000 casos acumulats en 193 pasos d'arreu del mn, per l'OMS estima en uns 7,7 milions els casos reals, amb una gran incidncia a l'frica i el Sud-est asitic. A escala mundial, hom calculava en 24.000.000 els adults infectats i en 1.500.000 els nens arreu del mn, i les infeccions diries entorn de les 10 000. 

Al final del 1996, a Catalunya hi havia 9.654 casos de SIDA acumulats (224 casos per mili d'habitants), a les Balears 1 118 casos (257 casos per mili d'habitants) i al Pas Valenci 3.189 (116 casos per mili d'habitants). Els Pasos Catalans tenien aquest any el 32% dels casos de SIDA acumulats de l'estat espanyol (43.218). Les Balears i Catalunya superaven mpliament la mitjana estatal de casos per mili d'habitants (162,7). La incidncia anual, inicialment en augment, el 1996 mostrava una certa tendncia a l'estabilitzaci. El contagi s sempre per via sangunia directa (de sang infectada a sang del receptor) o indirecta (de semen o secrecions vaginals infectades a sang del receptor). Les prctiques amb risc de contagi sn l's de drogues per via parenteral (la ms freqent als Pasos Catalans), les relacions sexuals (amb un gran increment pel que fa a la incidncia de les de carcter heterosexual), la transmissi vertical (de mare infectada a fill durant l'embars, el part o la lactncia) i, amb menor freqncia, les transfusions i els trasplantaments. 

Actualment a Catalunya (2007), els casos de SIDA es troben per sota dels 200 casos anuals. Afortunadament la millora tant en el diagnstic primerenc com en els tractaments, la infecci per VIH s'ha convertit en una infecci crnica. Aix permet que unes 30.000 persones infectades del VIH puguin dur una vida ms o menys normal. 

Histria Natural.

Malaltia natural.
El VIH pot produir bsicament tres quadres clnics diferents: 
 La primoinfecci, caracteritzada fonamentalment per una sndrome mononuclesica; ;
 L'estat de portador asimptomtic del virus, en qu l'afectat no pateix la malaltia, per s que pot transmetre-la, i l'aparici d'infeccions ms o menys greus i recidivants, tumors especfics com el sarcoma de Kaposi i procesos caracterstics del mateix virus com l'encefalopatia. La infecci pel VIH es diagnostica per proves serolgiques que detecten anticossos en mostres de sang. Actualment hom disposa d'una tcnica d'estudi de la crrega viral fonamentada en la PCR ((dna) Polymerase Chain Reaction) que quantifica la concentraci de virus en sang, molt til, a ms a ms, per al control i seguiment de l'eficcia del tractament antiretroviral. ;

Al cap d'un mes aproximadament desprs de la infecci es produeix un quadre clnic similar al d'una grip, passant sovint inadvertida. En aquests cas el virus pot restar inactiu fins a un perode de 10 anys, per mecanismes complexos el virus es reativa produint una viremia generalitzada mermant les poblacions de limfcits i produint una fallada del sistema immunitari moment en qu es poden produir infeccions per altres agents infecciosos poc habituals en persones sanes.

Diagnstic.
Els casos de SIDA es diagnostiquen quan el pacient presenta una malaltia indicativa d'una deficincia subjacent de la immunitat cellular sense que hi hagi cap altra causa que la justifiqui a ms del VIH (diagnstic per exclusi). Les malalties que pateixen ms sovint els afectats per la sndrome sn, en l'entorn europeu, la tuberculosi, les pneumnies per Pneumocystis carinii, la toxoplasmosi cerebral, les diarrees (sobretot per Cryptosporidium spp), la corioretinitis per Citomegalovirus, la infecci disseminada per micobacteris atpics i cncers com el sarcoma de Kaposi i els limfomes. El pronstic de la sndrome s greu: la mortalitat acumulada era del 75% als dos anys, per des del 1996 aquesta xifra ha minvat arran de l'aparici de tractaments especfics que retarden la progressi de la malaltia, tot i que no guareixen el malalt. 

Tractament.
La primera terpia disponible va ser l'AZT o zidovudina, un farmac desenvolupat primerament per a tractar les infeccions per la grip. Des del 1997 hi ha dos grups de medicaments antiretrovirals, els anomenats inhibidors de la transcriptasa inversa (zidovudina o AZT, didanosina o ddI, zalcitabina o ddC, lamivudina o 3TC, estavudina o d4T i nevirapina) i els inhibidors de la proteasa (saquinavir, indinavir i ritonavir), que s'administren combinats. L'associaci de tres d'aquests medicaments ha aconseguit disminuir la crrega viral en diferents grups de pacients als tres anys de tractament. La gran variabilitat gentica del virus dificulta enormement l'obtenci d'una vacuna efica per a tots els subtipus existents, que avui encara no ha estat assolida. D'altra banda, els anticossos contra el virus no constitueixen cap mecanisme de protecci, sin que noms serveixen com a marcadors de la infecci. Tot i els avenos en els tractaments, la millor teraputica segueix essent la prevenci amb mesures d'higiene sanitria, personal i sexual. A Catalunya, com en altres pasos del mn, s obligatria la prctica de proves serolgiques en els casos de donaci i de transfusi de sang, de plasma i de qualsevol hemoderivat i en la donaci d'rgans per a trasplantaments. L'AZT s'ha anat abandonant progressivament a causa dels seus efectes secundaris i que hi ha poques soques del VIH que hi siguin susceptibles a causa de les resistncies. Ara per ara s'usen formulacions que contenen diferents principis actius que afecten a diferents punts en la sntesis de les partcules virals. Aquests tractaments no fan desaparixer la infecci, sin que mantenen els nivells virals per sota d'un llindar en qu no hi ha manifestacions clniques de SIDA. 

Prevenci.
Per a evitar el contagi, s important no entrar en contacte amb el virus tenint en compte les vies de transmissi. Es consideren conductes de risc de contagi del VIH, les relacions sexuals amb penetraci, anals o vaginals, sense s de preservatiu, l'exposici a mdica davant d'un pacient infectat o compartir material de venopunci (p.ex: xeringues en consumidors de drogues), evitar l'alletament matern en cas de mares infectades i optar per parts amb cesrea en mares infectades.

Despesa sanitaria.
Es dona una situaci, no obstant, paradoxal en qu la despesa sanitria per al VIH es va incrementant any rere any donat que la prevalena de la malaltia va augmentant progressivament. Per aix els esforos en salut pblica per al VIH haurien d'anar dirigits envers a la prevenci donat que actualment la infecci per VIH no es pot superar, tot i els esforos que l'HIVACAT realitza per al desenvolupament d'una vacuna teraputica.

 Referncies.

Dades epidemiologiques de Catalunya. 

Articles relacionats.
Memorial Internacional de la Sida;




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7195" title="Materialisme histric" nonfiltered="4526" processed="4499" dbindex="4531">
El materialisme histric s una doctrina filosfica proposada per Karl Marx com a motor de la histria. Est basada en la dialctica entre les forces de producci i les relacions socials de producci. Com en tota dialctica, aquestes sn interdependents entre elles per alhora sn contradictries i entren en conflicte. El materialisme histric analitza l'evoluci de la divisi del treball i la propietat en cinc realitats socials diferents:

Comunisme Primitiu;
Mode Antic de Producci;
Feudalisme;
Capitalisme;
Mode Asitic de Producci;

La dialctica entre les forces de producci i les relacions socials de la societat capitalista acabaran per desembocar en la revoluci i el retorn al comunisme.

L'economia poltica est present en totes les manifestacions de les relacions humanes. Els homes entren en relacions determinades, necessries, independents de la seua voluntat, que venen marcades pels modes de producci, que corresponen a un cert grau de desenvolupament de les forces productives materials. 

El conjunt d'eixes relacions de producci constitueix l'estructura econmica de la societat, base real sobre la qual s'eleva la superestructura jurdica i poltica a la que corresponen formes socials determinades de conscincia. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7204" title="Univers" nonfiltered="4528" processed="4500" dbindex="4533">
;


L'univers s la totalitat del continu espai-temps en qu es troba la humanitat, juntament amb tota la matria i energia continguda en ell. A gran escala, es l'objecte d'estudi de la cosmologia, que es basa en la fsica i l'astronomia, tot i que alguns dels temes d'estudi voregen la metafsica. Actualment, els experts no estan d'acord sobre si s possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers. 

Els termes univers conegut, observable o visible, s'utilitzen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme cosmos s l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmonis. De vegades, el terme cosmos es fa servir noms per a l'univers observat, mentre que el terme univers es refereix a tot l'existent s'haja descobert o no. En aquest sentit, 'Cosmos' s l'"univers conegut" o realitat.


Contingut.
L'Univers est format noms per un 4% de matria, la resta forma l'anomenat espai interestellar. No se sap ben b qu cont l'univers sencer, perqu solament se'n pot observar una part. Aquesta cont milions de galxies o agrupacions d'astres. La galxia on est la Terra s la Via Lctia, que al seu torn est dins el grup local, incls dins el Supercmul de Virgo.

Origen.
La majoria de cientfics estan d'acord que l'univers va comenar desprs d'una gran explosi ( el Big Bang), fa 13.7  109 anys (amb una precisi de cap a 200 milions d'anys). Aquesta teoria va intentar superar les explicacions mitolgiques sobre la creaci i la cosmogonia de diferents cultures.

Mida.
La mida de l'univers s una qesti oberta. De fet encara no hi ha acord sobre si es finit o infinit. De totes maneres, s que es pot estimar la mida de l'univers observable, que es finit i consisteix en tot all que podria haver afectat la Terra des del Big Bang, tenint en compte la velocitat de la llum. Es calcula que l'univers observable podria ocupar un volum de 5 x 1032 anys llum cbics, amb 7 x 1022 estrelles, organitzades en unes 1010 galxies. Observacions recents amb el telescopi espacial Hubble indiquen que aquest nombre podria ser superior. 

Normalment, les referncies a l'univers, tant per afeccionats com professionals, solen fer referncia per defecte a aquest univers observable o visible. De fet, en contradicci aparent amb les teories de Coprnic, nosaltres estem situats al centre de l'univers observable. Aix s aix perqu l'univers visible es precisament tot all que es troba a una certa distancia de nosaltres, i que pot haver interactuat amb nosaltres durant la histria de l'univers.

Forma.
Tampoc no se sap amb seguretat la forma de l'univers, per molts cientfics creuen que l'univers es gaireb pla, finit, per sense lmits. s un concepte semblant al de la superfcie de la Terra, per en tres dimensions. Les teories del multivers, per, asseguren que tindria nodes de connexi amb altres plans (mai no demostrats).

Dest.
Pel que fa al dest final de l'univers, es consideren dues possibilitats: que es torni a contraure per efecte de la gravetat i acabi implosionant en un punt (el Big Crunch), o que continu expandint-se per sempre, fins arribar a un estat d'entropia mxima. Actualment, t mes pes la segona opci.

Multiplicitat d'universos.
Des d'un punt de vista metafsic, hi ha qui ha proposat que el nostre univers noms s un d'una collecci d'universos independents o parallels, que tots plegats formarien un multivers. Com que no hi ha possibilitat cientfica de comprovar aquesta teoria, el principi de la navalla d'Occam aconsella mantenir la idea d'un sol univers. De fet, la idea dels universos parallels es popular sobretot en Cincia-Ficci.

Enllaos externs.
Revista Nostra Nau nica publicaci peridica d'astronomia ntegrament en catal;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7205" title="Cuscs" nonfiltered="4529" processed="4501" dbindex="4534">

El Cuscs (francs Couscous, rab berber al-kuskus) s un plat originari del nord d'frica (bereber), preparat amb semola de blat (o a vegades altres cereals com l'arrs) i altres ingredients opcionals com ara: carn en petits bocins, verdures, llegums i salses picants. El seu nom prov del recipient de fang o metall provist de forats a la part inferior, on es cou el plat.

Histria.
Originari del Magrib, en la franja atlntica mediterrnia que comprn el Marroc, l'Algria i Tunsia, desprs de la colonitzaci per parts dels francesos, s'estengu com recepta extica per a tots els pasos de la mediterrnia. A Andalusia fou introdut molt abans, al segle XIII.

Ingredients.
Depenent del pas on es prepari el cuscs va acompanyat amb ingredients diferents. 

A l'Algria, amb cigrons, faves, hortalisses i carn quan s possible. El mesfuf, s un cuscs preparat amb faves fresques i panses, es reserva per als menjars de l'alba al mes del Ramad, es menja bevent srum de llet (eben) o amb llet quallada (raib). ;
Al Shara se serveix sense llegums ni brou. ;
A Tunsia, pot fer-se de conill o de be, no obstant a, la forma ms original s la peix (besuc o mero). ;
Al Marroc, per ltim, sol anar acompanyat de be o de pollastre i, generalment, se serveix amb dos brous: un per al blat de moro i l'altre amb pebrina roja per a donar-li sabor. Els nombrosos ingredients: naps, panses, cigrons, cebes entre d'altres sn sotmesos a una cocci molt prolongada, quasi confitat. Una altra variaci s el cuscs amb sucre i canyella.

Amb tot, qualsevol que sigui la manera de cuinar-lo, es basa en dos punts: la qualitat del blat (normalment s'usa blat dur), i l'art de pastar amb la m i coure aquest. A ms, el sabor de la carn, es deu en gran part a les llegums, a les espcies reunides al brou i a les salses que se li afegeixen, com s la Harissa.

 Vegeu tamb .

 Tabule;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7206" title="Corona d'Advent" nonfiltered="4530" processed="4502" dbindex="4535">

S'anomena corona d'advent a una corona feta de branques d'avet amb quatre espelmes que s penjada o b collocada damunt una taula durant l'Advent. 

s un costum popularitzat a Alemanya desprs de la Primera Guerra Mundial, el qual s'ha ests posteriorment a alguns pasos de l'Europa occidental.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7209" title="La Tallada d'Empord" nonfiltered="4531" processed="4503" dbindex="4536">


La Tallada d'Empord s un municipi de la comarca del Baix Empord, anomenat simplement la Tallada fins el 1984.






|}

Histria.

El nom de la Tallada pot derivar de l'rab at-taliat la talaia, ms el sufix llat -ata. Tamb es diu que pot procedir del mot tallada, que equivaldria a clap de terra per a conrear obtingut d'una tallada de bosc.

El poble de la Tallada t el seu origen en l'antic castell de la Tallada, situat dins el comtat d'Empries i documentat des del segle XI. La signatura, el 1079, d'Umberti Iozberti de Talada en instrument relatiu al castell d'Angulariola (Anglesola), per sobretot la d'Umbertus de Taiata, el 1111, grafiada a l'instrument de definici i evacuaci, que fu el comte de Cerdanya al de Barcelona, de certs castells, fan pensar que el llinatge de la Tallada ja s'allotjava en aquest sector empordans.

Pocs anys desprs, el 17 d'agost de 1128, el nom d'Umbertus de Taiada figura en el pacte que Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, imposa al comte d'Empries Pon II, obligant-lo a acceptar la prevalena, que havia combatut, de l'Esglsia de Girona; es desprn que Umberti de Tayada (tal com apareix al document) havia secundat el comte emporit, puix que l'escriptura estableix que faci conveni amb el comte barcelon i el fill d'aquest.

Fent un salt histric, no es tornen a tenir notcies fins l'octubre de 1271, quan el comte d'Empries Hug V vengu a la universitat de la parrquia d'Ull, per 300 sous barcelonesos, totes les joves -obligaci feudal- que els parroquians estaven obligats a satisfer-li per ra dels castells de Verges i la Tallada.

El 8 de maig de 1309, fou un dels castells que Pon V atorg com fermana matrimonial al seu fill Malgaul, Pon VI d'Empries, pel seu casament en segones npcies amb la princesa Elisabet de Siclia, filla illegtima de Frederic II de Siclia. La posici econmica dels comtes d'Empries distava fora en aquella poca d'sser sanejada, i Malgaul, en morir el seu pare, va endegar millor els afers pecuniaris; per tal d'assolir-ho, va realitzar algunes vendes, entre les quals la del castell de la Tallada (Castrum de Talliata), que fou adquirit per Francesc Otger. El febrer de 1316, Malgaul decid de vendre el bovatge que percebia de molts llocs per tal de recuperar les vendiciones fecimus propter debita exsolvenda dicti patris nostri, en adonar-se de la utilitat dels castells traspassats, respecte al Comitatus nostri. Segurament, doncs, el castell de la Tallada s'incorpor, de nou, a l'mbit comtal.

El 28 d'agost de 1336, Berenguer Alegre, de Verges, batlle comtal del castell de La Tallada i ara tamb tutor i curador dels hereus del difunt Francesc Otger de Verges, cedeix la batllia de la Tallada a Berenguer Castell per tal d'ocupar-se plenament de la tutoria. 

En produir-se l'antagonisme del comte Joan I d'Empries i el rei Pere el Cerimonis, el comte emporit va confiar el castell de la Tallada, entre d'altres, al capit aventurer Bita (o Vita). El lliurament fou fet amb la prvia declaraci, per jurament, a l'altar major de l'esglsia de Verges, que tant el capit com els seus oficials es comportarien tothora amb lleialtat i que cedirien les fortaleses si els hi eren demanades pel comte, e que no farien desonestat a les dones de son comtat.

D'aleshores data la fortificaci que ens ha arribat de la Tallada. Tanmateix, el 16 de setembre de 1385, es rend aquest castell al rei, ensems que Verges i Monells. El mateix dia, el rei Cerimonis fu incorporaci a la Corona del lloc de la Tallada. 

Com tot el comtat esmentat, l'any 1402 va quedar integrat a la baronia de Verges. El juny de 1418 hereta el lloc de la Tallada, juntament amb la resta de la baronia, el vescomte Dalmau VIII de Rocabert, el qual encara disposa l'any 1454 en testar a favor del seu fill Mart Joan de Rocabert. Durant la guerra contra Joan II, una i altra poblacions es rendiren simultniament el novembre de 1466 a les forces de la reina i, per haver estat recobrades la Tallada i Verges tomaren a sotmetre's ensems a Joan II el juny de 1471. A la seva incorporaci a la corona (1587), passa a formar part de la batllia reial de Verges.

En 1691, es feia esment de l'esglsia parroquial de la Tallada com Beate Marie Castri de la Tallada. Durant el segle XVII, Tallada figurava del Rey, essent inclosa en la batllia que diuse la Ballia de Verges, on tamb s'agrupaven els seus agregats actuals Canet, Marenya i Tor. La Tallada forma amb Verges i Bellcaire una circumscripci natural.

Del castell se'n conserven encara importants panys de muralla i la major part de les torres de defensa del recinte. Al seu voltant, el poble va anar creixent poc a poc de forma concntrica fins assolir l'actual configuraci fa pocs anys.

Actualment les muralles i les torres han quedat integrades dins les cases particulars, les quals s'han anat adossant als murs per la part interior del primitiu recinte. Algunes de les cases conserven les llindes de les portes amb inscripcions dels segles XVII i XVIII, fet habitual en molts pobles de la comarca.

A part del recinte emmurallat, l'edifici ms notable del nucli s l'esglsia de Santa Maria, que originalment era la capella del castell. s una esglsia romnica del segle XII-XIII (apareix citada els anys 1279 i 1280), d'una sola nau i absis semicircular. Al damunt de l'absis conserva una fortificaci ms moderna, una torre semblant a les que es solen trobar a moltes esglsies de l'Empord.

 Festes i tradicions .
Sant Galderic, festa del Patr dels Pagesos Catalans. La diada s'escau el diumenge ms proper al 16 d'octubre. La Tallada d'Empord va ser el primer municipi a recuperar aquesta tradici, l'any 1987. 

A l'esglsia parroquial de Santa Maria de La Tallada hi ha la imatge de Sant Galderic feta amb fusta de xiprer.

Els actes que es celebren sn un ofici solemne on es porten ofrenes a Sant Galderic. Aquestes ofrenes sn productes del camp, aviram, artesanies i quadres. Desprs es fa un dinar. Desprs de l'pat es fa l'encant d'ofrenes que consisteix en subhastar els presents que s'han portat a l'ofici. A la tarda s'acaba la festa amb una audici de sardanes.

 Demografia .


 Llocs d'inters.
Restes del castell medieval de la Tallada. ;
L'esglsia parroquial de Santa Maria, fortificada amb una torre circular, s un notable exemplar dels segles XII-XIV.

Referncies.


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7210" title="Verges" nonfiltered="4532" processed="4504" dbindex="4537">



Verges s una vila i municipi de la comarca del Baix Empord.

Llocs d'inters.

Antigament, el nucli medieval de la poblaci, amb el castell i l'esglsia al centre, era envoltat de muralles i torres que, en una bona part, han perviscut fins als nostres dies.

 Tradicions .

La Process de Verges se celebra cada Dijous Sant, amb la famosa Dansa de la Mort. La Dansa de la Mort de Verges s una veritable relquia, ja que s la nica que per tradici ha sobreviscut el pas del temps i des de l'poca medieval ha arribat als nostres dies de manera viva i ininterrompuda

La Sopa de Verges s una altra tradici de Verges. s la supervivncia del costum ancestral que hi havia de donar un menjar comunitari a la collectivitat per part dels antics feudals i que avui dia s'organitza de forma collectiva un dia a l'any, el dimarts de carnaval, com a ritual de convivncia.
Fills illustres.
Francesc Camb. (1876-1947) Poltic;
Llus Llach. (1948) Cantautor;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
La Process de Verges;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7211" title="Vilafranca de Bonany" nonfiltered="4533" processed="4505" dbindex="4538">


Vilafranca de Bonany s una vila i municipi del Pla de Mallorca que limita amb Felanitx, Porreres, Sant Joan, Petra i Manacor.

T una extensi de 22,99 km2 i una poblaci de 2.568 habitants, quasi b la totalitat concentrats a l'nic nucli de poblaci homnim. Limita amb els termes de Manacor, Petra, Sant Joan, Porreres i Felanitx. El terme s d'escassa diversitat paisatgstica, caracteritzat per la planor. El sl, de bona fertilitat, es destina, majoritriament, a usos agrcoles, en qu el conreu de sec - amb especial menci pels prestigiosos melons- n's totalment predominant. El sector ramader t, per altra banda, relativa importncia, amb una forta presncia del ramat ov. La superfcie forestal -pinars i garrigues- s mnima.

Hi destaquen, entre d'altres, les indstries de carcter familiar, dedicades, majoritriament, a la fabricaci de material de construcci, i tot un sector dedicat a activitats molt diverses, entre les que hi figuren els comeros de venda de productes agrcoles, declarats d'inters turstic.

En el moment de la conquesta catalana les terres de Vilafranca es trobaven al districte musulm de Yiynau-Bitra.

La vila aparegu al 1620 quan es constru un nucli per establir a un lloc tots els treballadors de la baronia de Sant Mart.

Va segregar-se de Petra al 1813 per constituir-se en municipi desprs d'alguns estires-i-arronces. 

La patrona s santa Brbara i s conegut a Mallorca per la seva producci de melons i per ser el poble de Tomeu Penya.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Vilafranca de Boany;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7212" title="Pangea" nonfiltered="4534" processed="4506" dbindex="4539">

Pangea (del grec pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.

El metereleg alemany Alfred Wegener va ser el que l'any 1912, va exposar la primera teoria completa de la Deriva dels continents.

Aquesta teoria ve a dir que des del supercontinent original, Pangea, diferents masses de terra es van anar desplaant fins al moment actual, en el qual, per, no deixen de desplaar-se.

Aix, en l'Era Mesozoica, l'anomenada Teoria de la Deriva dels Continents hauria succeit aix:
Durant el Trisic Tard (aproximadament 208 milions d'anys) comena a produir-se el desmembrament de Pangea en tres parts, Eursia-Amrica del Nord, frica-Sud-amrica i Antrtida-Austrlia-ndia. El desenvolupament de l'oce Pacfic i mars va permetre que corrents equatorials es desplacessin cap als pols, produint un escafament climtic mundial, amb temperatures ms clides i humides, que van afavorir mpliament l'emergncia dels dinosaures.
A finals del Jurssic (al voltant de 144 milions d'anys) es va produir l'obertura de l'oce Atlntic, a travs del desenvolupament de la Dorsal Atlntica, mentre que l'oce Pacfic apareix ms definit i l'oce Tethys conforma un corrent mar de carcter circumglobal. Com a resultat d'aquesta fragmentaci, comencen a desenvolupar-se nnxols d'evoluci allats que es desenvolupen en forma parallela en diversos continents.
A les acaballes del Cretaci (fa uns 65 milions d'anys), els continents ja estan aproximadament configurats com en l'actualitat. A l'ndia, es van produir extenses erupcions volcniques que van enfosquir l'atmosfera amb cendres volcniques. Al mateix temps, a la pennsula de Yucatn i al Golf de Mxic hauria impactat un cometa o un enorme meteorit amb conseqncies devastadores a nivell planetari. Es van produir tempestes, tsunamis (onades gegants) i incendis globals de selves i boscos. La pols csmica i volcnica, sumades al fum dels incendis, van deixar a la Terra en tenebres, el que hauria ocasionat l'extinci dels dinosaures, aix com de diverses formes de vida com els amonites.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7214" title="Fossa marina" nonfiltered="4535" processed="4507" dbindex="4540">
Les mximes profunditats marines sn el que s anomenen fosses marines o fosses oceniques.

Una fossa marina s una depressi submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes. 

Les fosses marines es troben, normalment, a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d'illes, sovint volcniques. Representen les cavitats ms profundes del fons mar. 

Les fosses marines ocupen una petita part de la superfcie terrestre, aproximadament l'1%, a partir dels 6200 m de profunditat. Formen part d'una zona particularment inestable de la superfcie terrestre, amb una forta intensitat dels sismes i una gran activitat volcnica.

La Fossa de les Mariannes s la ms profunda que es coneix.

Entre les zones abissals ms profundes es troben:

 Fossa de les Marianes: 11.033 m.
 Fossa de Tonga: 10.822 m.
 Fossa de les Kurils: 10.542 m.
 Fossa de les Filipines: 10.475 m.
 Fossa Bonin: 10.375 m.
 Fossa del Jap: 10.374 m.
 Fossa de Kermadec: 10.047 m.
 Fossa de Guam: 9.636 m.
 Fossa de Puerto Rico: 9.219 m.
 Fossa de Salom: 9.140 m.
 Fossa de les Sandwich del Sud: 8.264 m.
 Fossa de les Aleutianes: 7.679 m.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7215" title="Panda gegant" nonfiltered="4536" processed="4508" dbindex="4541">

El panda gegant o s panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) s un mamfer que pel seu polze va ser classificat juntament amb el panda vermell i l's rentador, per els exmens gentics han pogut demostrar que s de la mateixa famlia que els ssos, com demostra la gran semblana de la resta del cos. Havia estat, doncs, mostrat com a un exemple increble d'evoluci convergent sense que fos cert.

Els resultats dels darrers estudis, confirmen la hiptesi que el panda i els ossos es van separar evolutivament fa entre 18-25 milions d'anys.

Actualment s un animal en perill d'extinci ja que viu del bamb de la selva xinesa que cada cop s ms escassa. 

s el logotip de la primera organitzaci ecologista a nivell mundial: WWF (World Wide Fund for Nature)

Cladograma.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7219" title="Negret (mitologia)" nonfiltered="4537" processed="4509" dbindex="4542">
En la mitologia catalana, un negret s un follet de baixa estatura i de pell fosca que si s tocat per una candela per un mortal es converteix instantniament en valioses monedes.

Enllaos externs.

Els negrets en les Rondalles Mallorquines;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7220" title="Fada" nonfiltered="4538" processed="4510" dbindex="4543">


Les fades (del llat fata) sn esperits de la naturalesa que tenen cura de mantenir el seu equilibri. El seu nom en llat significa dest, ja que les fades sn una transposici de les moires gregues, unes criatures que apareixien al tercer dia del naixement d'un infant per predir-ne el futur.

Des del romanticisme se les representa com a noies joves amb ales. Apareixen sovint als contes populars, i sempre com a gent menuda, de gran bellesa i amb molt bon cor. Tanmateix, a l'edat mitjana les pintaven com un esperit protector o, sovint, malicis i per protegir-se d'elles, la gent portava un amulet de ferro negre. Les fades vesteixen amb ptals de flors o amb teles de color blau, verd o daurat. De vegades porten una vareta mgica a la m. Es poden tornar invisibles a voluntat i n'hi ha que poden parlar com els humans. Els agrada molt la msica, especialment la tradicional, els seus instruments preferits sn les flautes i l'arpa. Tamb els agrada molt ballar a la llum de la lluna, ho fan sovint, i les seves dances encisadores sn d'una gran bellesa artstica. Porten una vida idllica i de lleure. Acostumen a ser molt delicades, suceptibles, polides i geloses. Les fades no sn dolentes del tot ni tampoc bones del tot, sn tant petites que no els caben dos sentiments a la vegada. Les fades sn presents a la mitologia de moltes cultures com ara la britnica, la sueca, la xinesa, la iraniana i la catalana.

 Pols de fada .
Les fades no suen, en comptes d'aix desprenen una pols per les ales, aquesta s la pols de fada. Es diu que si hom se la tira per damunt i pensa en coses boniques, li permetr volar.



 Contes de fades . 
Els contes de fades sn aquells que contenen elements meravellosos, ja que les fades poden fer encanteris diversos.
La seva estructura s normalment simple (plantejament, nus i desenlla) i hi apareixen personatges tpics dels contes (un dolent, un heroi, etc). El tema acostuma a girar al voltant d'una situaci complicada que en molts casos acaba amb un final feli. En aquests contes, presents en la nostra cultura des de temps immemorials, hi surten diferents tipus de fades: fades bones, fades que viuen als boscos, fades voladores... 

 Tipus de fades .
De moment no hi ha una classificaci nica de les fades, per segons alguns tractats que parlen del tema, podrem classificar-les de la manera segent:

Fades blanques: segons les llegendes els agrada viure aprop de castells antics i envoltades dels arbres dels boscos que es troben al voltant de poblacions ben petites. Es diu que posseeixen grans virtuts. ;
Fades verdes: es coneixen com les fades fsicament ms fortes. Sn les que tenen ms contacte amb fenmens naturals, com ara el vent. A banda del color verd que les identifica, les podem reconixer pels seus desplaaments extremadament lleugers, com si flotessin a l'aire.
Fades drianes: sn les fades cantaires. Diuen que sovint els seus murmuris es poden confondre amb el soroll que fa el vent quan bufa entre les fulles dels arbres on elles viuen.
Fades de m blanca: sn les fades ms boniques de les que mai s'ha parlat, per tamb son les ms difcils de veure. Segons expliquen les llegendes, les persones que han arribat a veure-les han embogit a causa de la seva bellesa.

Criatures classificades com a fades.
Fada s un terme genric per classificar una srie de criatures. Les sirenes serien fades del mar, les lmies les de les coves, les nimfes les dels rius i llacs i les drades i les niades dels boscos. Molts tipus d'elfs han estat anomenats fades, aix com esperits invisibles o molt petits que s'amaguen als pobles. Certs genis de les obres de Shakespeare sn fades.


Les fades de la mitologia catalana.
En la mitologia catalana les fades semblen ser una reminiscncia precristiana d'esperits aqutics de la natura, la satanitzaci per part de l'esglsia de les quals va donar pas a les bruixes. Es caracteritzen normalment per estar emparentades amb l'aigua, vivint en gorges i estanys. En les llegendes solen ser moralment neutres com una fora de la natura i en les rondalles tendeixen a ajudar el protagonista de la histria amb pistes i encanteris (en les ms antigues solen ser aparicions de la verge les que compleixen aquesta funci). s habitual les histries en qu se'emparentaven amb humans a condici de qu ning sabs la seva natura sobrenatural. Les llegendes sobre fades sn tan extenses que reben tot de noms diferents segons la seva mgia i contrada: aloja, goja, dona d'aigua, paitida, encantada, encantaria... 

Tamb hi ha altres personatges concrets com la fada padrina.

 Anells de fada .
Els anells de fada, segons el folklore britnic, sn zones circulars que apareixen marcades a les clarianes dels boscos per un herba ms espessa i d'un verd ms intens que la resta. Aquests anells poden medir fins a 60 metres de dimetre i sn les proves que deixen les fades desprs de les seves festes nocturnes. Sempre s'ha dit que aquell que formuli un desig just al centre d'un anell de fada en una nit de lluna plena, se li far realitat. Per si un hum hi entra quan les fades encara sn dins, quedar obligat a ballar amb elles tota la nit sense parar fins l'esgotament ms profund. L'nica manera de sortir-ne s que una altra persona estiri el captiu amb fora mantenint fermament un peu fora del cercle. Per si, desgraciadament, aquesta persona rellisca i entra completament dins el cercle tamb quedar captiva.


 Fada de les dents .
La fada ms estimada per tots els nens del mn s, sens dubte, la fada de les dents, ella canvia les dents de llet que cauen als infants per diners i/o un petit obsequi. Aix passa als Estats Units, al Cand i a determinades zones d'Espanya i de la Gran Bretanya. No se sap del cert quin s el seu origen perqu s una tradici molt antiga, ho s tant, que s'ha sabut que fa ms de mil anys els nens vkings ja rebien un regal quan els queia una dent. A molts llocs d'Europa existeix la mateixa tradici per amb un ratolinet, i als Pasos Catalans i en altres llocs propers tenim el follet de les dents.

 Fada padrina .

La fada padrina s un personatge tpic dels contes tradicionals, on representa la mgia que fa canviar la sort dels protagonistes. s una descendent de les parques romanes i dels genis islmics. Apareix per revelar una realitat oculta, concedir un do o un desig o transformar determinats objectes de la realitat. Usualment la seva presncia s espordica, noms desencalla la trama i desapareix. Algunes de les histries on hi ha una fada padrina sn la Ventafocs o la Bella Dorment. 

 El Pas de les Fades .
El Pas de les Fades s un regne on les fades condueixen els humans que queden captivats per la seva msica. Aquells que han estat temptats per accedir-hi, generalment, es perden en el temps, i quan tornen, els anys han passat d'una revolada. Si alg surt amb el propsit de trobar-lo, rara vegada ho aconseguir, ja que, segons la llegenda, noms es pot trobar per casualitat.

 Vegeu tamb .
Aloja;
Dona d'aigua;
Drada;
Fada padrina;
Lmia;
Moires;
Niada;
Parques;
Sirena;

 Enllaos externs .

La fada en les Rondalles Mallorquines;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7224" title="Josep Moragues i Mas" nonfiltered="4539" processed="4511" dbindex="4544">

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 1715) va ser un militar, que va lluitar pel bndol austriacista a la Guerra de Successi, i Fill Illustre de Sant Hilari Sacalm.

Joventut.
Josep Moragues i Sobrevia, que ms endavant signar Josep Moragues i Mas, va nixer al mas Moragues de Sant Hilari Sacalm i feia vida de pags propietari quan, per diverses circumstncies, es vei implicat en els moviments que es donaven a diferents llocs d'aquestes contrades, de catalans contra tropes franceses que molt sovint envaen i ocupaven part del territori catal.

Casat amb Ceclia Regs, d'Arbcies, per parentiu es relacion amb grups d'Osona que tenien problemes de tot tipus amb la gent de la contrada i que solien acabar de manera violenta. Posteriorment entronc amb els que s'anomenaren  vigatans , gent de la Plana que mostraven una forta oposici a les continuades penetracions de l'exrcit francs, la qual cosa es tradua en un fort sentiment antifrancs. Aix s'accentu amb la designaci del monarca Borb Felip V com a rei d'Espanya a la mort, sense descendncia, del darrer ustria, Carles II, l'any 1700, malgrat que Catalunya el reconegu a les Corts de Barcelona de 1701.

La Guerra de Successi.
Sota els auspicis de mantenir una poltica d'equilibri promoguda per Anglaterra, que ja s'havia buscat aliats, es don a la zona una forta oposici al rei francs i es vei amb simpatia la candidatura de l'arxiduc Carles d'ustria (Carles III) proposat pels aliats. Seria la Guerra de Successi.

Moragues, junt amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del pacte dels Vigatans a la capella de Sant Sebasti, que havia de portar al pacte de Gnova, el comproms dels catalans d'aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a desembarcar a Barcelona (1705). D'aquesta manera els Vigatans prenien una posici contrria a la dels filipistes, coneguts com botiflers, i el conflicte bllic esclat. Moragues es destac en la lluita en diferents indrets i an agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats.

Fins el 1707 form part del Regiment de Reials Gurdies Catalanes, el regiment d'elit catal de l'exrcit, i ben aviat ascend en l'escalaf militar arribant a general de batalla, el grau ms important de tots els combatents catalans. A inicis del 1707 fou nomenat governador de Castellciutat, fortalesa militar a la Seu d'Urgell, que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos. En aquesta poca hem de situar el seu nou casament, un cop vidu, amb Magdalena Giralt, de Sort (Pallars Sobir).

La guerra tingu diferents alternatives, per desprs de la derrota a la batalla d'Almansa (1707) l'aven de les tropes borbniques fou ja manifest, malgrat que es produirien noves embranzides cap al centre de la Pennsula, i per tant el conflicte agafava un caire contrari als interessos de Carles III. Quan aquest esdevingu emperador d'ustria el 1711, desprs de la mort del seu germanastre, la situaci canvi radicalment perqu ara eren els anglesos els ms interessats a aturar la guerra davant el poder que podia arribar a tenir el nou emperador.

El Tractat d'Utrecht (1713) suposava que anglesos, holandesos i austracs rescindien l'aliana creada contra Frana i Felip V a canvi de concessions territorials. Els interessos de Catalunya no es tingueren en compte malgrat els compromisos adquirits i signats amb els aliats. Els dirigents catalans d'aquells moments optaren per seguir la guerra davant les poques alternatives que se'ls presentaven de mantenir l'estatus anterior al conflicte. El 1713, Moragues rendeix Castellciutat als borbons per seguir lluitant a les comarques interiors de Catalunya i, finalment, a Barcelona, que caigu desprs del Setge de Barcelona l'11 de setembre del 1714.

Acabada la guerra.

En acabar la guerra es va retirar amb la seva famlia a les seves possessions de Sort, on es mantenia allunyat de la poltica. Al cap de poc, fou reclamat pel capit general a Barcelona, on se li requis la documentaci i se li pos vigilncia. Tement un arrest per conspiraci, intent embarcar-se cap a Menorca, recentment esdevinguda possessi britnica. s reconegut pel capit del vaixell, que el retorna al port de Barcelona. Amagat a Montjuc, a l'espera d'un segon vaixell, i desprs de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de mar.

Judici i mort.
Moragues fou jutjat, torturat i mort el dia 27 de mar de 1715; se li van retirar pblicament tots els honors militars, se'l descal i fou vestit amb una camisa de penitent, arrossegat posteriorment pels carrers de Barcelona per un cavall fins arribar al patbul, fou degollat, decapitat i esquarterat. El seu cap, com a escarni, fou posat en una gbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripci en llat que deia:
 Josep Moragues, per haver coms el crim d'una repetida rebelli, haver abusat dues vegades de la clemncia reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justcia. ;
Hi rest setze anys fins que a petici de la seva vdua es va retirar.

El record del general Moragues.
Josep Moragues s recordat com a un dels mes importants defensors de la causa catalana a la guerra de successi. Aix fa que molts l'hagin considerat com a heroi i mrtir de Catalunya. Encara avui, es un smbol de catalanitat per molta gent. El 1991 el poble de Sant Hilari Sacalm erig l'actual monument que es pot veure a la plaa Josep Moragues, obra de l'escultor Domnec Fita.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7226" title="Histria del Pas Valenci" nonfiltered="4540" processed="4512" dbindex="4545">

Els primers pobladors eren neandertals i hi visqueren fa 40.000 anys. Eren caadors i potser, recollectors. S'han trobat deixalles a la Cova Negra (Bells), les coves del Salt (Alcoi) i del Cochino (Villena). Dels antics pobladors de fa 20.000 anys en tenim notcies per treballs d'os i banya i pintures rupestres; el jaciment ms important d'aqueixa poca s la Cova del Parpall (Barx).

 Edat antiga .



 poca ibrica .



Els canvis climtics, els avenos en les tcniques de cultivar la terra, la domesticaci d'animals, la sortida de les coves a les cases de pedra, la fabricaci d'instruments de coure i bronze que van succeir-s'hi durant milers d'anys culminaren a principis del darrer millenni aC, en qu el contacte amb altres cultures ms avanades com ara la dels tartessos establerts a l'actual Andalusia, la grega que hi arribava per part dels grecs establerts a l'actual Catalunya, la cartaginesa des d'Eivissa i algunes influncies indoeuropees provinents de l'actual Arag, culmina amb el floriment de la civilitzaci ibera.

Poc se sap de l'organitzaci dels ibers; com que vivien en poblats allats, emmurallats i inaccessibles, s'ha dedut que eren gent guerrera. Les troballes ms importants sn els vasos decorats d'Edeta (Llria), el santuari de la Serreta (Alcoi), el Guerrer de Moixent a la Bastida de les Alcuses (Moixent) i, sobre tot, la Dama d'Elx, trobada al jaciment de l'Alcdia (Elx).



 Romanitzaci .

Les guerres entre cartaginesos i romans acabaren amb la civilitzaci autctona i desembocaren, l'any 215 d. de C., en el sotmetiment de Sagunt i tot el litoral valenci a l'autoritat militar de Roma.

Va ser amb ells, amb els romans, que comena la veritable histria i vertebraci del pas. Ja l'any 138 s'institueix, vora el riu Tria, la Colnia Valentia; per aqueixa data ocupen la colnia ibera de l'Alcdia d'Elx (Colonia Julia Illici Augusta).

La pax romana d'Octavi August parcella la Hispnia Citerior en tres territoris: la Ilercavnia, al nord; Edetnia, al centre i la Contestnia, entre el Xquer i el Segura. Ac comena la toponimitzaci dels nuclis de poblaci. El deliri per assolir ttols romans tant per a les persones com per a les ciutats duu a la divisi de la societat en classes. Les primeres ciutats en assolir estatut jurdics importants sn : Valentia, Illici Augusta (Elx), Saguntum, Bisgargis (el Forcall?), Edeta (Llria); Lucentum (Alacant); Saetabis Augusta (Xtiva) i Dianium (Dnia).

Els tres segles segents, amb el territori ja totalment romanitzat, vnen marcats pels esdeveniments que porten a la desintegraci de l'Imperi rom que culmina el segle V amb les invasions brbares.

Monumentalment poca cosa ens ha arribat de la dominaci romana; hi destaquen el teatre rom de Sagunt, l'arc de Cabanes i algunes sepultures a Daims i la Vila Joiosa.

 Edat mitjana .



 poca musulmana .

El pas dels bizantins i els visigots dur des de principis del segle VII fins les primeries del VIII, temps en qu el territori estigu subjecte al regne visigot de Toledo. Prcticament no hi deixaren petjada.

L'poca musulmana, malgrat la seua transcendncia, no est suficientment estudiada. L'entrada dels rabs comen pel sud propiciada pel pacte d'Abd al-Aziz amb Teodomir, una espcie de delegat del govern del rei visigot de Toledo que canviava terra per privilegis. D'aqueixa manera no hi hagu invasi com a tal, simplement els rabs s'hi installaren i no hi va haver majors problemes fins l'arribada del Cid, lluitador mercenari castell que trenc les taifes de Valncia i de Dnia, s'hi install i va esprmer amb abusius imposts els musulmans valencians. A la seua mort els rabs recuperaren el territori i la dominaci es perllong al llarg de vuit pacfics segles. No queden moltes restes arquitectniques de l'poca, ja que els cristians construen sistemticament sobre elles, per abunden les peces d'orfebreria, cermica, etc. Per el que si roman s la influncia de la seua cultura i la seua llengua que van fer del Pas Valenci un dels indrets ms cultes del mn en aquell moment.

 Naixement del Regne de Valncia .

La conquesta feudal, per part de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), va culminar l'any 1245, que arrib fins la frontera de Biar i Busot. El territori va ser convertit en un nou regne independent -dins de la Corona d'Arag-- i la seua capital, Valncia, va ser dotada de lleis prpies (Furs de Valncia) que desprs s'aplicaren a tot el Regne. Des d'aleshores fins el segle XV s'hi produ la colonitzaci, a partir d'una lenta repoblaci amb aragonesos i catalans que va abastar gran part del regne. Durant tot aquest temps convisqueren amb un bon nombre d'andalusins que hi romangueren, reclosos a les moreries de les principals viles, i en alqueries a la zona interior del pas.

El Rei Jaume II el Just estengu el Regne de Valncia annexionant-se el territori sencer del Regne de Mrcia, depenent de Castella. Amb la Sentncia Arbitral de Torrelles (1304), i d'Elx (1305) retorn a Castella la major part de Mrcia, i retingu sota jurisdicci valenciana les zones de Novelda, Alacant, Elda i Oriola, repoblades tamb per catalans. Ms tard, sota el regnat de Pere III el Cerimonis, s'hi incorpor la Vall d'Aiora, de poblaci i llengua castellanes.

A finals del segle XIV s'institueix la Generalitat com a organitzaci poltica suprema. Les Corts del Regne estaven formades per tres braos: nobiliari, eclesistic i reial o popular. El rei no residia a Valncia i per tant era necessari buscar-li representaci als diferents nivells: el virrei, el governador del regne, el mestre racional, el batlle general, etc.

El comproms de Casp (1312) va reunir representants de tots els regnes de la Corona d'Arag a la mort de Mart I l'Hum (1395-1410) -ltim rei del Casal de Barcelona- i, amb la decidida influncia de Sant Vicent Ferrer, decidiren atorgar-li el regnat a la castellana casa de Trastmara, en la persona de Ferran I d'Antequera (1412-1416).

 El Segle d'Or .

Alfons III el Magnnim (1416-1458) fou l'artfex de l'expansi mediterrnia de la corona, de la qual Valncia era el centre financer. L'aportaci econmica del Regne de Valncia continu durant els regnats de Joan II (1458-1479) i Ferran II el Catlic (1479-1516). El poder econmic de Valncia es reflexa en detalls com la creaci de la Taula de Canvis -una mena de banca internacional- o el finanament del descobriment d'Amrica, tamb amb fons valencians.

Com s natural, aix comportava un gran prestigi en tots els camps: culturalment s'hi adopta l'estil renaixentista itali, l'arquitectura  gtic catal  assoleix la seua mxima expressi a la Llotja de la Seda (recentment declarada Patrimoni de la Humanitat), Santa Maria de Morella o les Torres de Serrans; l'Estudi General esdev Universitat de Valncia amb la butlla d'Alexandre VI -un dels dos papes, juntament amb Calixte III, que pertanyia a la famlia dels Borja, d'origen valenci, i que foren bisbes de Valncia--, la literatura catalana viu un autntic segle d'or.

 Edat moderna .



 Decadncia del Regne de Valncia .

Entre 1519 i 1521 els gremis armats juntament amb la burgesia, els artesans i els camperols lliures inicien una guerra civil contra la noblesa i l'aristocrcia anomenada revolta de les Germanies. Els nobles, ajudats per l'aristocrcia castellana, venceren i la virreina Germana de Foix, vdua de Ferran II el Catlic, aprofit per a exercir un dura repressi: la cultura es redu a la cort que aqueixa senyora va implantar i on comen ja a predominar el castell. Les figures ms senyeres culturalment sn el filsof Joan Llus Vives i el pintor Joan de Joanes.

El 1609 Felip III (1598-1621) decret l'expulsi dels 170.000 moriscos que comportaven la tercera part de la poblaci, la qual cosa supos una important decadncia econmica, perqu els moriscos treballaven fonamentalment el camp, que va romandre sense m d'obra durant llargs anys. La poblaci no tornar a recuperar-se fins un segle i mig desprs.

Amb el virrei, arquebisbe i capit general Juan de Ribera, la corona troba un instrument magnfic per a posar en prctica el centralisme i els ideals de la contrareforma.

La crisi econmica incideix en la cultura i l'art, que s mediocre. Hi destaquen els pintors Francesc Ribalta i Josep Ribera; en escultura, els germans Vergara i en msica Joan Baptista Cabanilles.

 Sota regnat borbnic .

El 1693 esclata la segona Germania. Els camperols es rebellaren contra els senyors feudals de Gandia i s'hi desencaden una lluita per tot el sud del pas que va enllaar amb la guerra de Successi provocada per la mort de Carles II (1665-1700) sense descendncia. L'arxiduc Carles d'ustria s recolzat pel poble pla (els anomenats maulets) i es disputa el tron contra el francs Felip de Borb, recolzat pels senyors (anomenats botiflers). El 25 d'abril de 1707 les tropes centralistes de Felip V (1700-1707) vencen en la batalla d'Almansa els feudalistes de l'arxiduc, la qual cosa supos, en la prctica, la desaparici del Regne de Valncia: s'aboleixen els Furs i es perd la independncia, que passa a dependre de les lleis castellanes, i desapareix la figura del virrei, que s substituda per la del Capit General. La repressi fou molt dura contra les persones i contra les ciutats. El fort centralisme dels Borbons port la difusi d'una reial cdula (1768) que prohibia l's del valenci.

El segle XVIII comenaren les transaccions comercials amb Amrica amb l'exportaci de la seda de Valncia, el paper d'Alcoi o la llana de Bocairent i Alcoi entre d'altres productes; importantssima la indstria cermica que assoleix la seua millor expressi en la fbrica de l'Alcora, establerta en 1727 pel Comte d'Aranda. Tot all comport un creixement econmic important que ve a coincidir, en all referent a la cultura, amb la Illustraci. Es creen l'Acadmia de Belles Arts de Sant Carles o el Jard Botnic per citar-ne dos exemples. Proliferen els grans personatges illustrats, com ara Maians o Ciscar; l'arquitectura viu l'esplendor del barroc i la imposici, a mitjan segle, del neoclssic. En pintura destaca Vicent Lpez.

 Edat contempornia .



 Segle XIX .

La histria del Pas Valenci, com en bona mesura la de la resta d'Europa, entre l'acabament del segle XVIII i el comenament del XIX va estar marcada per les repercussions de la revoluci francesa.

Davant la notcia de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII i de l'alament de Madrid el 2 de maig davant de les tropes napoleniques, el poble de la ciutat de Valncia i d'altres poblacions valencianes es va alar en armes el 23 de maig de 1808 enardit per les arengues de personatges com el Vicent Domnech el Palleter. Els amotinats van prendre la Ciutadella i van constituir una Junta Suprema de Govern del Regne de Valncia, que es va fer crrec de la ciutat i es va preparar per a la defensa.

Poc ms tard, el 28 de juny es va produir un primer atac de l'exrcit napolenic al comandament del general Moncey, que va ser heroicament refusat. Posteriorment, el mariscal Suchet, desprs de sotmetre Catalunya, va atacar el Pas Valenci. Poc a poc anirien caiguent poblacions. La ciutat de Valncia va resistir el setge de Suchet fins a dues vegades, per finalment els francesos aconseguiren el seu objectiu el 9 de gener de 1812, desprs de diversos dies d'incessants bombardeigs. El seu control sobre la ciutat va ser breu, perqu al juliol de 1813 va haver d'abandonar-la davant de la retirada de l'exrcit francs.

Durant els anys d'invasi napolenica els valencians van fer eleccions a diputats i van enviar els seus representants a les Corts de Cadis, on es va redactar una constituci de carcter liberal i antisenyorial. Durant l'poca liberal, per, el centralisme de l'estat-naci espanyol que naixia no noms no es va aturar, sin que va augmentar. Es va prohibir, de fet, l's del valenci en mbits en qu havia estat respectat fins aleshores.

El segle XIX marca una revoluci agrria afavorida per l'exportaci, que minva les possibilitats d'industrialitzaci, tamb minvades per l'actitud sucursalista de la burgesia valenciana que no gosa enfrontar-se a Madrid, es castellanitza i relega la llengua a manifestacions historicopatritiques de la Renaixena. A finals de segle els moviments internacionals arriben al territori valenci. La societat es divideix, per un costat, en l'oligarquia financera i terratinent que, al contrari de la catalana i la basca, presta suport a la castellana i accepta el sistema econmic de la Restauraci; i de l'altre costat la burgesia comercial -encarnada en la persona de Vicente Blasco Ibez-, que adopta postures ms liberals i republicanes. La prdua de la identitat valenciana s'evidencia en la difusi del castell entre la petita burgesia com a smbol extern d'ascensi social. Des del punt de vista arquitectnic, el modernisme s l'estil imperant. Barriades de moltes ciutats es planifiquen i s'amplien en aquest perode. Aquest estil culmina i acaba amb l'Exposici Regional de Valncia de 1909. En escultura destaca Mari Benlliure i en pintura, Joaquim Sorolla. En msica, el mestre Serrano gaud d'una gran popularitat.

 Segle XX .
Fins la Primera Guerra Mundial l'agricultura, basada en l'exportaci, especialment de l'arrs i de la taronja, continu sent la protagonista de l'economia valenciana. Durant la dictadura de Primo de Rivera es coneixen importants inversions en obres pbliques afavorides per la bona situaci econmica i l'aprofitament de les possibilitats que oferia l'electricitat. Malgrat tot, l'agricultura continu manant fins l'arribada de la guerra civil, en qu el Pas Valenci romangu en el bndol republic  Valncia fins i tot fou la darrera capital de la Repblica .

Durant el franquisme el pas perd tota la seua identitat subjugat per la dictadura i governat per governadors civils designats i dirigits des de Madrid. Desprs de la mort de Franco (1975) s'hi obr una nova etapa que culmina amb l'aprovaci, el 1982, de l'Estatut d'Autonomia.

Vegeu tamb.
 Histria de Valncia;

Enllaos externs.
 Castells i fortificacions del Pas Valenci ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7230" title="Juli Csar" nonfiltered="4541" processed="4513" dbindex="4546">

Gai Juli Csar, (en llat Caius Iulius Caesar) ms conegut com a Juli Csar (13 de juliol de 100 aC - 15 de mar de 44 aC Roma) va ser un general i poltic rom que va crear els fonaments del futur sistema imperial rom al final de la Repblica. Va vestir la toga, la corona i el ceptre d'un general triomfant i va utilitzar el ttol dimperator. Va ser cap de la religi de l'Estat (pontifex maximus), per sobretot tenia el comandament de tots els exrcits, la qual cosa li proporcionava el control del poder.

La seva vida!.

Els inicis.
Membre de la famlia patrcia dels Julis, descendents (segons la tradici) de Iulus-Ascani, fill d'Enees i nt de Venus. Csar va saber aprofitar aquesta vella llegenda per atribuir-se un nou estatus d'incipient semidivinitat que ms tard, desprs de la seva mort, seria accentuat i aprofitat de nou pel seu fill adoptiu Octavi August. El qual va ser el primer homosexual dels emperadors romans


Era nebot de Caius Marius el lder dels populars de Roma, i nomenat pel seu oncle Flamen dialis, es va casar el 84 aC amb Cornlia, filla de Cinna. El dictador Lluci Corneli Sila li va ordenar divorciar-se de Cornlia i com que no va voler obeir va sortir de Roma on no va tornar fins al 78 aC, desprs de la retirada de Sila.

Desprs se'n va anar a Rodes on va estudiar retrica. L'any 70 aC, essent membre del collegi de pontfexs va donar suport a Gneu Pompeu Magne per al consolat i el 69 aC va ser nomenat qestor i el 65 aC edil curul, organitzant jocs de gladiadors que el van fer popular.

L'arribada al poder.
El 60 aC Pompeu va tornar d'Hispnia i va formar amb Marc Licini Cras Dives I, amic de Csar, i amb aquest mateix, el primer triumvirat; la seva filla Jlia es va casar amb Pompeu. Csar fou elegit cnsol el 59 aC i el 58 aC va rebre el govern de la Gllia on va lliurar les anomenades  guerres de les Gllies que van portar a la conquesta del pas en set anys i de les quals va escriure un llibre anomenat De bello gallico. El 56 aC el seu crrec fou prorrogat per cinc anys i Cras i Pompeu serien cnsols el 55 aC. Va passar a Britnia on en arribar va dir all de  veni, vidi, vinci . Tamb va divorciar-se de la seva dona (59 aC), acusada de violar secrets sacerdotals, perqu "la dona de Csar no noms ha de ser honrada, sin que tamb ho ha de semblar". Desprs es va casar amb Calprnia.

Cras va morir en la guerra contra els parts el 53 aC i Csar ja no va tenir bones relacions amb Pompeu (la filla de Csar, Jlia, havia mort el 54 aC). Pompeu fou nomenat cnsol nic el 52 aC i va voler destituir Csar. El Senat va demanar a Csar la renncia o se'l consideraria trador. El 49 aC Csar va decidir passar a l'atac i va creuar el Rubic, un riu que separava la Gllia Cisalpina d'Itlia. Pompeu va fugir cap a Grcia i rpidament Csar va controlar Itlia i Hispnia.

Csar va obtenir el nomenament de dictador, primer anual (49 aC), desprs per un perode indefinit per curt ( 48 aC) i desprs per deu anys (45 aC), fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constituci tradicional republicana, aquest crrec noms es podia exercir durant sis mesos en una situaci lmit. Malgrat aix, aquesta norma s'havia trencat fins i tot abans de Csar.

A ms en el 46 aC va obtenir la censura per tres anys amb el ttol de Praefectus morum, ms tard convertida en vitalcia. El 48 aC va ser nomenat cnsol, crrec que desprs va ser per cinc anys, i ms tard per deu. Va rebre la inviolabilitat dels tribuns i el 48 aC va assumir tamb el poder tribunici amb carcter vitalici. El 47 aC va rebre el ttol dImperator perpetu. Csar era a ms el cap de la religi de l'Estat; Gran Pontfex (pontifex maximus), i es va fer nomenar Augur (aquests crrecs es van fer hereditaris).

Diversos Senatus consultus el van facultar per decidir la guerra i la pau, la lliure disposici d'exrcits, del Tresor, de nomenament dels pretors provincials, direcci del comicis centuriats, nomenament de patricis i altres funcions, honors i ttols. El mes del seu naixement va ser anomenat en el seu honor mes Juli.

Aix doncs, Csar va quedar investit del poder (Imperium) per temps illimitat i sense compartir-lo. Quan se li prestava jurament s'invocava el Genius del Imperator amb Jpiter i els dus penats del poble rom. Des del 44 aC el cap de Csar va aparixer a les monedes.

Les reformes.
Les famlies patrcies originries van conservar el ttol, purament honorfic, per cap al 48 aC no en quedaven ms de 15 o 16. Csar va obtenir la facultat de designar noves famlies patrcies.
Csar va respectar les Assemblees Populars. Al poble en uni de lImperator (que el convocava) pertanyia la direcci dels negocis pblics. Totes les lleis dictades per Csar eren sancionades regularment per plebiscit.

El senat.
El Senat va ser relegat a un cos consultiu que preparava lleis i ordenances per a l'administraci, sovint redactades per un sol senador, a ttol individual, i promulgades per tot el Senat. Aquest va ser ampliat a nou-cents membres i els qestors anuals (que al cessar passaven a ser senadors) van ser augmentats de 20 a 40, perqu no en descends el nombre (la qual cosa va produir que sovint hi hagus ms de mil senadors).

El Senat es va obrir: podien ser designats senadors per Csar; els ordinaris venien determinats pels qestors, dels quals els 20 primers designats pel Imperator eren d'elecci obligatria pel Comicis, i a ms podia ser promoguts a qestor qualsevol que desitgs lImperator (igual que altres crrecs superiors) fent-lo per tant Senador. Les Cuesturas requeien en partidaris del nou rgim amb el que van entrar moltes persones de l'Orde Eqestre, per sobretot plebeus, individus dubtosos, provincials (sobretot d'Hispnia, Gllia Narbonense i Gllia Cisalpina) i Senadors exclosos anteriorment pels Censors o condemnats pels Tribunals. Alguns Senadors d'Hispnia van aprendre el llat al entrar en la Cria; tamb van ser nomenats Senadors alguns oficials subalterns de l'exrcit que no eren cavallers, fills de lliberts, gent d'oficis considerats vils, i altres.
Sovint la recaptaci de tributs provincials i l'administraci monetria en general, van ser confiats a esclaus o lliberts de lImperator.

Els governadors.
Els governadors provincials serien:
 Antics consulars (per a les provncies importants).
 Antics pretors (a les provncies menors). Es va abolir l'interval de cinc anys establert el 52 aC.
El repartiment de provncies el feia lImperator.
Es va establir el crrec de cnsol suffecti (suplent) que encara que ja existia, a penes s'usava, per que Csar va utilitzar sovint. Els pretors van passar de 8 a 16, sent la meitat de nomenament directe per Csar. Els governadors proconsulars tenien un comandament en provncia de dos anys i els propretorials d'un any.

Els prefectes.
El crrec de Prefecte de l'Urbs va subsistir per en les absncies de Csar, aquest designava a un administrador especial amb plens poders. L'edilitat curul va perdre rang, i eren designats per Csar al Comicis que devien elegir-los. L'edilitat plebea (encarregada de les franqucies populars) va ser augmentada amb dos edils encarregats dels cereals. Els Tribuns del poble van subsistir, per sota estricte control del poder.

 Els collegis sacerdotals .
Els collegis sacerdotals no van tenir modificaci. El crrec de Pontfex suprem i d'Augur anava lligat a la persona de lImperator. Es va crear un nou crrec a cadascun dels tres grans Collegis, i tres nous llocs al collegi d'Epulons.

Csar va afavorir la religi dionisaca i el culte a Bacus (que havia estat prohibit el 184 aC).

 Els judicis.
Csar es va arrogar el dret a jutjar les causes capitals i privades. Les jutjava sol i dictava sentncia. El dret d'apellaci va ser susps. Els assumptes que no jutjava Csar (que es limitava a actuar en els grans judicis) van seguir en mans dels pretors (a provncies en mans dels governadors) i de jurats de Cavallers.
Els delictes d'opini eren castigats amb el desterrament. Csar va establir en els Jurats als Cavallers, tribuns del Tresor sortits de les ltimes capes del poble, i Senadors. i es va reservar la facultat de revisi dels judicis en alguns casos, al exercir la funci de Trib. Les sentncies de la jurisdicci de lImperator eren inapellables.

L'exrcit.
En el seu temps la classe senatorial i els cavallers van desertar de l'exrcit. Si un cavaller entrava en l'exrcit tenia assegurat el seu accs al tribunat militar. Per omplir els llocs de comandament havia de recrrer-se als ciutadans de cens mitj.

Per llei tot ciutad estava subjecte al servei militar, per en realitat es passava per alt a molts ciutadans, i els reclutats eren retinguts per trenta anys o ms. La cavalleria de combat va desaparixer, ja que fins i tot subsistint, noms actuava en festes a les capitals.

Els legionaris infants eren en una bona part mercenaris reclutats en les capes ms baixes de la poblaci romana. Els ascensos a centuri s'obtenien sovint amb favors o diners. Els sous dels legionaris no eren pagats amb regularitat i moltes vegades sol se'ls pagava la meitat dels seus havers, amb la qual cosa la soldadesca tenia tendncia a practicar saquejos a les provncies on operaven.

No existia marina romana, i es depenia de les naus dels Estats aliats o vassalls que les posseen .

Per combatre aquesta decadncia de l'esperit militar Csar va establir diverses mesures:

 Per ser magistrat d'una ciutat (duunvir, quatorvir) calia servir abans tres anys com oficial o sis com infant.
Introducci en l'exrcit d'estrangers a sou, sobretot germnics.
 Va instituir els Legati legions propretores, lloctinents de la legi amb funcions de pretor. Aquests oficials, en nombre de deu, s'alternaven en el comandament de la legi (substituint als tribuns de la legi) i ocasionalment sortia d'entre ells el general o cap nic. El seu nomenament corresponia al governador de la provncia.
 LImperator va assumir el comandament suprem de tot l'exrcit i per tant era lliure d'apartar als governadors provincials del comandament militar suprem que ostentaven en les seves jurisdiccions (de manera temporal o permanent).
 Probablement lImperator podia nomenar tamb als Tribuns de les legions i als centurions quan aquests crrecs eren de nomenament del governador provincial.

Les finances.
Les finances havien millorat per les rendes que aportaven les provncies de Bitnia, Pont i Sria, i els creixents impostos sobre el luxe; mentre que sol s'havien perdut les rendes dels arrendaments a Campnia. Per les despeses tamb van augmentar: el pressupost militar, al augmentar les legions i les despeses de l'esquadra encarregada de combatre als pirates, va crixer considerablement. Se sap per exemple que l'exrcit permanent a Hispnia costava vint-i-quatre milions de sestercis a l'any.

Csar va suprimir l'arrendament dels impostos; la recaptaci i el pagament que havia d'efectuar cada ciutat va quedar a crrec de la prpia ciutat.

LAnnona, que beneficiava a 320.000 ciutadans, es va suprimir per a tots els qui estiguessin en bona posici econmica o tinguessin altres recursos, quedant reduts els beneficiaris a la meitat. El nmero mxim de beneficiaris es va fixar en cent cinquanta mil ciutadans, i per a aix es va procedir a una revisi anual, i els ms necessitats entraven en lloc dels morts o que canviessin de rang social.

Csar va regularitzar els impostos ordinaris, suprimint immunitats concedides per gaudir del dret llat o de la ciutadania, o per concessi. Algunes ciutats de la provncia d'Hispnia Citerior, favorables a Pompeu, van ser recarregades en els seus impostos. El mateix va ocrrer amb ciutats d'altres provncies. A ms del bot de guerra (a Hispnia i l'frica sobretot) i de les multes i confiscacions als pompeians, hi havia les confiscacions rgies i les exaccions sota forma del sronatius o emprstits forosos.

Les despeses es van reduir per la disminuci de l' Annona (al seu pagament es van assignar les rendes en espcie de Sardenya-Crsega i d'frica); per van augmentar per l'exrcit, que va augmentar les seves legions permanents i el sou dels legionaris (que va passar de 48 sestercis a l'any a 900 sestercis, s a dir  un sesterci i tres quarts al dia).

Csar va establir el precedent del donatiu a l'exrcit i al poble: 20.000 sestercis per a cada soldat; 300 sestercis a cada plebeu rom que no hagus pres les armes en contra seu.

Csar tamb va reprendre les obres pbliques.

Malgrat tot mai va aconseguir un gran supervit en el Tresor. Els interessos es van reduir al 6% anual. L'ndex de rics podia establir-se en l'un per cent de la poblaci; el de pobres en un 25%; i el d'esclaus i lliberts en un 50%.

Les festes.
Al temps de Csar van augmentar les festes pbliques: Els Grans Jocs Romans, Els Jocs Plebeus, els Jocs de la Mare dels Dus, els Jocs de la Idea, Jocs de Ceres, Jocs d'Apolo, Jocs Florals i Festes de la Victria, en total seixanta-dos dies amb festes, sense comptar les festes extraordinries. Csar va permetre la difusi dels cultes egipci i jueu. Va ser decisi de Csar l'enviament de vuitanta mil ciutadans lliures, en la seva majoria proletaris i lliberts, a les provncies, donant-los lots de terres.

Es va abolir la possibilitat que un criminal queds lliure a canvi d'acceptar el desterrament.

L'urbanisme.
Csar va reglamentar alguns aspectes de la vida romana:
 Va ordenar la conservaci de les cases que donaven a la via pblica.
 Va ordenar l'empedrat de les voreres pels propietaris de les cases.
 Va reglamentar el pas de lliteres als carrers.
 Va reglamentar la conducci de carros als carrers.
 Va atorgar subvencions als banys pblics.
 Va ordenar el trasllat del Comicis del Frum a la Saepta Julia, al camp de Mart, i els Tribunals al Frum Julium (entre el Palat i el Capitoli). En el Frum va quedar-hi la "Borsa" i la reuni dels negociants.
 Va projectar una nova Cria, un Prtic i un Teatre.
 Va projectar tamb un Temple a Mart.

Per a la ciutat de Roma es va posar en vigor la Llei dels municipis d'Itlia, i ja no va ser ms l'Estat, sin la primera de les ciutats de l'Estat.

Els oficis.
En el temps de Csar eren considerats oficis vils els segents: cobradors, usurers, mercenaris, revenedors, artesans no artistes, despensers (Celarii), carnissers (lanii), cuiners (Coquii), mondonguers (Fartores), pescadors (piscatores), provedors d'aviram (aucupes), perfumistes, dansaires, propietaris de cases de jocs i petits comerciants.

En les hisendes es van fer habituals els jardins i els vivers de peixos, cargols i conills; els reservats per a crvols i senglars; les dependncies per a aus, criant-se fins i tot grues i paons; hi havia especialistes en l'engreix dels animals; els excrements dels animals eren un producte utilitzat. Tamb es criaven abelles. Es va introduir el cirerer. Tamb es cultivaven i venien flors (roses i violetes).

L'economia ramadera va continuar desenvolupant-se.

Els luxes.
Els aspectes luxosos introduts en aquest perode eren:
 Les decoracions teatrals luxoses.
 Els lloguers (els preus a Roma eren quatre vegades ms alts que a d'altres ciutats).
 Els centenars de palauets i granges de gran luxe (un ric havia de tenir almenys dues granges, una en els voltants de Roma, i un  altra en Campnia; i un jard a la mateixa Roma).
 Les tombes luxoses.
 L'afici als gossos de raa i als cavalls de luxe.
 Els mobles de fustes fines.
 Vestits de porpra i de gasa transparent.
 Joies i perles.
 Plata per als estris de cuina.
 Vasos d'or.
 Lliteres (condudes per diversos homes; un governador provincial era portat per vuit homes, es reclinava en coixins guarnits amb gasa i farcits de fulles de rosa, portava una corona al front i una altra al coll, i un finssim coixinet ple de roses al nas).
 Menjadors d'hivern i d'estiu en les granges; galeries de quadres. Actuacions de grups teatrals durant els pats, o b desfilades de senglars i daines domesticats.
 Cuiners amb ajudants. Al rostit van substituir els peixos i mariscs. El vi s'importava de Lesbos, Quos i Siclia.
 Menjars exquisits portats de tot l'Imperi. Desprs del banquet es prenia un vomitiu.

El luxe i la compra de crrecs van arrunar a moltes famlies. Els endeutaments van ser colossals.

La societat.
Per diners alguns homes lliures es van vendre com esclaus; per diners tamb es compraven crregues, s'obtenien vots dels jurats o es compraven favors sexuals de dames solteres i casades; era freqent el perjuri i la falsificaci de ttols. Es van popularitzar les visites de cortesia, l'enviament de missives amistoses per terra o per mar, fins i tot entre persones amb escassa relaci.

La dona ja havia arribat a la lliure disposici de bns. Va sorgir la figura dels Procuradors de les dames, que administraven les fortunes d'aquestes i sovint rebien els seus favors.

L'homosexualisme mascul estava en auge. El matrimoni era poc respectat, i es van donar casos (com el de Marc Cat) que un home es va divorciar de la seva dona per cedir-la a un amic que li l'havia sollicitat, i quan l'amic va morir va tornar a casar-se amb la seva dona. El celibat i les unions estrils eren freqents a les classes altes. Era un honor tenir pocs fills per conservar les grans fortunes.

La poblaci.
Per a les guarnicions i funcionaris de provncies s'usava a milers d'italians. Les morts a les guerres civils o frontereres, o l'establiment fora d'Itlia, van buidar la pennsula Italiana. Molts mercaders, publicans i funcionaris restaven en un altre pas casi tota la seva vida. A Itlia quedaven els proletaris sense terra, lliberts, esclaus i els provincials arribats de tot l'Imperi. Els proletaris de la pennsula es van traslladar a Roma o a les provncies, i els que emigraven a Itlia s'establien en uns pocs punts (Ostia, Puzoli, Brindisi i Roma). Algunes ciutats van quedar tan buides que no podien reunir els representants necessaris a les festes. A d'altres ciutats, les famlies que les habitaven conservaven la seva casa i residncia, per vivien a Roma.

Per controlar tots aquests aspecte, Csar va establir diverses mesures:
 Va escurar la durada del servei militar.
 Va prohibir a tots els ciutadans de l'orde senatorial viure fora d'Itlia menys per causes d'inters pblic.
 Es va prohibir als italians entre 20 i 40 anys que restessin ms de tres anys fora de la Pennsula.
 Va atorgar recompenses a qui tingus molts fills.
 Com a jutge va tractar l'adulteri i el divorci amb rigor.
 Va limitar les despeses sumptuaries en sepulcres.
 Va limitar a certes condicions de temps, edat i rang, l's de vestits de porpra i les perles (tot aix va ser prohibit per als homes adults).
 Va fixar un mxim per despeses en banquets, i va prohibir certs plats.
 Va encarregar al censor fer complir les tres ltimes normes esmentades, mitjanant inspeccions en mercats i cases particulars.

Csar va disposar tamb reformes financeres:
 Va prohibir guardar a casa, en or o plata, ms de seixanta mil sestercis.
 El 49 aC va perdonar als deutors els interessos endarrerits i els ja satisfets es van descomptar del capital.
 El mateix any tamb va obligar al creditor a acceptar en pagament qualsevol b moble o immoble del deutor al tipus del seu valor real d'abans de la guerra civil.
 Antigament un deutor que no pagava un deute passava a ser esclau del creditor. Desprs una llei els va salvar de l'esclavitud lliurant tots els seus bns, per en la practica els deutors van seguir passant als creditors i sol s'executava contra els bns quan el deutor havia mort, desaparegut o ja era esclau. Csar va establir el principi de la llibertat personal; l'execuci devia dirigir-se contra els bns, fossin aquests suficients o no, i la llibertat del deutor quedava salvaguardada, encara que dels seus futurs guanys havia de lliurar una part que li permets cobrir el seu deute per que li permets viure (es creu que dos teros dels seus ingressos com a mxim). Probablement la norma es va estendre tamb a provncies.
 Va limitar els prstecs amb inters a una quantitat mxima calculada sobre els bns del deutor (pel que sembla el mxim era el 50% del valor dels bns). La seva infracci era un delicte d'usura perseguit per les Lleis. No s segur que la norma s'estengus a provncies.
 Va limitar a provncies el tipus d'inters i l'inters total no podia excedir del capital primitiu.

L'agricultura i ramaderia.
LImperator va reformar tamb l'agricultura i la ramaderia:
 Va obligar als propietaris ramaders a contractar almenys a un ter d'homes lliures adults.
 Les possessions de l'Estat cedides en usdefruit a les corporacions religioses, van ser recobrades, parcellades i repartides.
 Les possessions de pastures en Aplia i Samnio es van conservar sota domini pblic.
 Als proletaris del seu exrcit els va lliurar parcelles de terra en les regions d'Itlia despoblades, prohibint la venda de les parcelles durant vint anys.

Les ciutats.
Per a les ciutats Csar va establir el segent:
 Depuraci dels Collegis locals.
 Restriccions a la centralitzaci.
 Facultat d'elegir magistrats.
 Jurisdicci civil i criminal dins de certs limitis.
 Restriccions a les associacions.
Quan Csar va ser nomenat Imperator hi havia catorze provncies: Hispnia Citerior, Hispnia Ulterior, Gllia Transalpina, Gllia Cisalpina - Illria, Macednia - Grcia, Siclia, Sardenya - Crsega, sia, Bitinia - Ponto, Cilcia - Xipre, Sria, Creta, frica i Cirenaica. Csar va agregar la Gllia Lugdunensis o Lionesa i la Blgica, i va separar la Illria de la Cisalpina.

Tot provincial acusat tenia el deure de presentar-se personalment a Roma, si era requerit, per respondre all a l'acusaci.

Els procnsols i pretors es barrejaven en els assumptes de justcia i administraci de les ciutats, pronunciaven penes capitals, derogaven els actes dels Consells Locals, i en temps de guerra disposaven de les milcies locals al seu arbitri. Era especialment oners per a una ciutat l'obligaci d'allotjar a l'exrcit en els mesos d'hivern. En teoria les ciutats sotmeses estaven exemptes de servei militar per sovint s'usaven les milcies de les ciutats per a les guarnicions i se'ls requeria per cobrir els llocs de cavalleria. Oners era tamb el subministrament de blat a baix preu per a lAnnona, les requises en cas de guerra i moltes altres.
Les exaccions personals del governador i dels seus amics eren tamb molt pesades i s'enriquien a costa d'abusos.

La corrupci.
Els magistrats provincials consideraven un honor robar molt; el petit lladre era menyspreat. El seu bot era repartit amb Advocats i Jurats i sortia lliure. Si algun era condemnat era honorable ser-ho per una acusaci molt gran i mltiple.

A ms assolaven les provncies els publicans i els mercaders italians, menys vigilats, i en mans dels quals es concentrava la major part de les terres i tot el comer i el capital.

Les terres pertanyien a famlies nobles i estaven dirigides per administradors; els propietaris les visitaven poques vegades; moltes d'aquestes propietats estaven carregades de deutes i encara que els seus propietaris eren els titulars nominals, estaven en mans dels creditors, que sovint acabaven apropiant-se d'elles. Si els propietaris aconseguien algun crrec oficial, usaven el seu poder per als seus fins privats.

Finalment les ciutats estaven assolades per la corrupci dels seus propis magistrats locals i per les seves querelles locals. A la Citerior les ciutats van patir un retrocs de poblaci (quan no van quedar despoblades) encara que no va ser una de les provncies ms afectades.

Per posar remei a aquesta situaci Csar va establir diverses normes:
 Les provncies van ser repartides entre els dos cnsols  sortints i els setze pretors sortints (8 d'ells nomenats pel propi Csar) per designant lImperator les provncies que cadascun havia d'ocupar. A costat d'ells va collocar diversos crrecs auxiliars sota dependncia directa d'ell mateix, assumint els oficials militars (dels quals Csar era comandament suprem) funcions de vigilncia.

 Les penes de la llei contra les concusions dels governadors provincials van ser augmentades i s'aplicarien amb rigor. Csar mateix va assumir el judici en alguns casos i va ser inexorable.
 Es van tornar a abaixar els impostos extraordinaris pblics a la seva justa mesura, i els ordinaris tamb van ser rebaixats. Per evitar les crregues de l'allotjament es va iniciar la construcci de campaments permanents, desenvolupats desprs amb ms amplitud.
El terreny pblic a provncies (Ager publicus) era immens. Tot terreny no concedit per disposici expressa a ciutats o particulars era considerat terreny pblic i els seus possedors locals sol tenien el ttol d'ocupants hereditaris tolerats i com precaris. Csar va mantenir aquestes normes. 


Els nous territoris i el dret civil.

La Gllia Cisalpina va obtenir el dret de ciutadania, que molts ciutadans posseen ja a ttol individual, mentre les ciutats gaudien del dret llat. La colonitzaci es va dirigir a la Narbonense, on a la colnia Narvo Martius (Narbona) es van unir Beterra (Beziers), Arelate (Arles), Arausio (Orange), Frum Julii (Frejus), Ruscino (La Torre del Rossell) i Nemasus (Nimes), rebent la resta de ciutats de la provncia el dret llat.

A Hispnia es va colonitzar Empries, al costat de l'antiga capital grega; Gades va rebre el dret de municipi itali; cap al 45 aC es va concedir el dret de ciutadania a algunes ciutats i probablement el dret llat a altres.

Totes la poblacions que gaudien del dret de ciutadania i les colnies romanes es trobaven en igualtat de condicions que les ciutats d'Itlia, i, de la mateixa manera que aquestes, administraven els seus assumptes, tenint drets jurisdiccionals (si ben limitats, ja que els processos ms greus fora de l'mbit local, depenien del magistrat rom, i en els casos ordinaris del governador provincial). Les ciutats de dret llat tenien administraci prpia i un dret illimitat de jurisdicci. El propretor o procnsol sols intervenien en virtut del seu poder de registre (que era arbitrari).

Les justcia administrada per procnsols o propretors era militar en el primer cas i civil en el segon, per si la provncia no era fronterera, el procediment militar sols ho era de nom, ja que era idntic al procediment civil.

El dret civil rom es va estendre a les provncies. Basat en les Dotze Taules s'havia adaptat amb els temps i ara era un dret no escrit (consuetudinari) i aquest dret "com" (subsidiari davant els Estatuts d'mbit provincial o local) es va estendre a tots els casos jutjats fora del petit mbit local. Aix s'aplicava entre romans, entre un rom i un no rom, i entre no romans amb diferent dret.

El dret consuetudinari rom es va estendre com dret com subsidiari per tot l'Imperi. Csar va voler compilar aquest dret com per evitar les diverses interpretacions i canvis que li donaven els pretors en virtut de la Llei Cornelia del 67 aC, per aquesta compilaci no va arribar a fer-se fins a segles desprs.

El cens.
El cens de poblaci, fortuna i propietats sols es feia fins aleshores a Roma. Csar va determinar que havia de fer-se a tot Itlia, sota la direcci de les autoritats locals; en les llistes s'indicaria el nom de cada ciutad, el del seu pare o del seu patr manumissor, la seva tribu (circumscripci), la seva edat i els seus bns, havent de remetre's al funcionari del Tresor rom que en una poca determinada faria l'estat general dels ciutadans i la riquesa.
Csar volia estendre aquesta mesura a les provncies per no es va efectuar fins a ms tard.

La moneda.


L'Imperator va establir el marc legal dels metalls admesos a la circulaci, segons una relaci determinada: l'or, avaluat i rebut al pes; i la plata, apreciada segons el seu any.

L'or probablement tenia curs fors en tot l'Imperi i Csar en tot cas va imposar aquest curs. El denari circulava en diverses provncies, entre elles la Citerior. Va fer encunyar una nova moneda d'or de valor igual a cent sestercis de plata. On la moneda de plata ja circulava es va establir el seu curs legal i predominant . Les monedes de coure i bronze van ser tolerades en diverses provncies d'Occident. Les monedes locals van anar desapareixent.

El calendari.
A l'any 46 aC va entrar en vigor la reforma del calendari. Aquest any va ser anomenat "Any de la Confusi" perqu es va allargar de manera que van quedar reparats els errors existents, i per fer que el primer any de l'"Era Juliana" comencs l'1 de gener del 709 de la fundaci de Roma. Aix doncs l'any 708 de Roma (46 aC) va tenir 90 dies de ms, intercalant-se un mes de 23 dies entre el 23 i el 24 de febrer, i dos mesos a finals de Novembre, un de 29 dies i un altre de 31 dies, i finalment es van afegir altres 7 dies. A partir de l'any 709 de Roma (45 aC) s'afegia un dia cada quatre anys, entre el 23 i el 24 de Febrer.
El principi d'any, que abans era l'1 de mar, comenaria definitivament sempre l'1 de gener.

El final.
Malgrat tot, diverses famlies senatorials sentien que Csar amenaava les seves posicions. L'honor i el poder de Csar els feia tmer que aquest volgus ser rex (rei), un ttol que, com a republicans, odiaven. L'any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucili i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo. El 15 de mar del 44 aC, quan Csar va entrar al Senat, el grup el va assassinar.

 Literatura .

A part de ser un destacat poltic i militar tamb va ser un gran historiogrfic.

La seva obra consta dels llibres: "De analogia", on defensava la puresa lingistica i "De bello gallico" (la guerra de les Gllies), obra de set llibres on mostrava com havia estat aquesta guerra. Tamb va escriure un poema "Iter", dos llibres anomenats "Anticones" i diversos comentaris de la guerra civil, "De bello civili". Les seves obres en prosa sn fetes en tercera persona i amb gran claredat i elegncia, amb el dramatisme adequat en cada situaci, tot i que alguna vegada deixa entreveure les intencions de justificar la seva manera d'actuar. Es troben mltiples exemples d'ablatiu absolut en la seva obra.

 Enllaos externs .
Crisi a la Repblica;















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7232" title="Simpsium" nonfiltered="4542" processed="4514" dbindex="4547">

Simpsium o simposi (del grec symposion a travs del llat), era el nom donat a la segona part dels banquets celebrats pels grecs, en els quals els comensals bevien d'acord amb la prescripci del simposiarca, cantaven poemes, recitaven poesies o conversaven.

Hi podia haver fins a quinze convidats, que estirats en divans gaudien de bon menjar i de la msica executada per joves complaents anomenades hetairas.

Els participants d'aquests banquets s'adornaven el cap amb corones de flors. Les representacions dels simposis sn freqents a la cermica grega

Tamb jugaven al Kottabos, que consistia a llanar el vi de la copa, intentant encertar en un lloc determinat.

El simposi sempre seguia a una menjada i sovint s'hi afegien persones que no havien participat en el menjar i noms anaven al beure. Es creu que els grecs no bevien durant el menjar i que es va introduir la costum de beure vi desprs. Plat esmenta el seu simposi, en qu desprs del dinar es feien les libacions i es discutia sobre filosofia.

Els simposis eren molts freqents a Atenes. Al beure l'acompanyava una conversa agradable, amb musiques i danses, fins i tot amb jocs i distraccions de diversa mena. L'nica beguda era el vi de ram (apart d'aigua) ja que el vi de palma i la cervesa, tot i que coneguts no es van introduir mai. L'abundncia del vi permetia a persones de condici mitjana poder oferir simposis als seus amics. Sembla que els simposis atenencs acabaven sovint en conflictes i per aix foren prohibits  a Esparta i Creta.

El vi era quasi sempre barrejat amb aigua ja que beure'l sense barrejar era considerat una costum dels brbars; fins i tot Zaleuc diu que a Lcrida hi havia una llei que condemnava a mort a qui bevia el vi sense aigua excepte si ho manava el metge. El rei espart Clemenes era sospits de beure el vi sense barrejar i aquesta practica se sap que es donava entre els escites. La barreja era variable per en general sempre hi havia d'haver ms aigua que vi. Segons Plutarc, Ateneu i Eustaci les proporcions ms comunes eren 3:1, 2:1  i  3:2. Hesode recomanava 3:1. Es podia barrejar amb aigua calenta o freda; la calenta (els romans l'anomenen calida) era menys comuna, i en general s'utilitzava aigua freda, el ms freda possible, fent s de neu i gel; alguna vegada s'afegia mel al vi, o alguna espcie i algun altre ingredient esmentat ms ocasionalment. 

La barreja es feia en uns recipients des de els que s'abocava a les copes; tamb el corn de beure era utilitzat sovint. Els participants al simposi es reclinaven en lliteres i portaven garlandes de flors. Un mestre de cerimnies o simposiarca condua el simposi i les seves indicacions eren obedes per tots. Els romans tenien el mateix costum i els seu simposiarca es deia magister o rex convivii o arbiter bibendi. El simposiarca determinava en quina proporci s'havia de barrejar vi i aigua i quan podia beure cadascun; tamb els esclaus que s'encarregaven de la barreja quedaven sota les seves ordes encara que no fossin els seus esclaus; si no hi havia simposiarca el vi es bevia com agradava a cadasc.

Abans de comenar s'acordava el que es beuria ja que no es permetia deixar a cadasc que begus tant com vulgues. En els primers temps es bevia en copes petites per ms tard es van introduir copes fora grans. Al simposi de Plat es descriuen grans copes de vuit ctiles que es bevien d'un sol trago. Les copes rodaven de dreta a esquerra i el mateix orde es mantenia en la conversa. El tema ms freqent era el de la salut. La msica i dansa es van obrir pas als simposis, per sense presencia de dones musiques; Plat s'hi mostrava en contra. Finalment es van acabar introduint les dones ballarines o flautistes i van fer funcions d'heteres. Tamb es van introduir jocs com endevinalles i altres enigmes; un joc molt popular fou el cottabos; el latbuncili consistia en fer girar una moneda posada dreta per la vora i fent-la parar posant un dit al damunt.

Els simposis romans es deien sovint convivium per la paraula comissatio, tamb utilitzada, es ms propera al significat grec. Els romans bevien normalment durant el  menjar (coena) que prolongaven algunes hores, per la costum sobre el beure era molt similar a la grega.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7233" title="Hemorrgia" nonfiltered="4543" processed="4515" dbindex="4548">
Una hemorrgia s el vessament de sang dels vasos sanguinis com conseqncia del trencament dels mateixos.

Les hemorrgies es classifiquen segons la seva naturalesa en:
 Externes;
 Internes;

Es pot produir una hemorrgia a causa d'una malaltia, d'un cop fort, d'una lesi 

Les hemorrgies amb sortida de sang per la boca sn hemorrgies internes i segons la seva procedncia reben noms diferents.

 Hemoptisi: sortida de sang per la boca procedent de l'aparell respiratori.
 Hematmesi: sortida de sang per la boca procedent de l'aparell digestiu.

Pot existir un tercer tipus d'hemorrgia amb sortida de sang per la boca i que s la produda per qualsevol ferida en la cavitat bucal o en la cavitat farngia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7234" title="Colnia industrial" nonfiltered="4544" processed="4516" dbindex="4549">
Una colnia industrial era un conjunt d'installacions industrials separat dels nuclis de poblaci, amb cases per a obrers i encarregats, esglsia, escola, economat i altres dependncies. Com que a Catalunya, i en general en els seus orgens a la Gran Bretanya, aquest tipus d'installaci industrial va estar relacionada amb el sector txtil tamb es coneix com a colnia txtil.

Les primeres colnies industrials es van establir al Regne Unit a la segona meitat del segle XIX com a conseqncia de la revoluci industrial i per tal d'aprofitar les fonts d'energia, concretament els salts d'aigua dels rius, per moure la maquinria de les fbriques txtils. 

S'estengueren, per no gaire, fins a Frana, Blgica i Alemanya. 

Als Pasos Catalans van ser introdudes per industrials del txtil (filatures de cot) relacionats amb la Gran Bretanya. Es van installar al llarg dels rius del Principat: el Llobregat, el Ter, el Cardener, el Fluvi, el Freser i, excepcionalment, el Segre. 

Del 1880 al 1928 assoliren milers de llocs de treball i un potencial energtic considerable. 

Els abusos derivats d'aquest sistema van fer que progressivament els obrers preferissin uns altres llocs de treball i, desprs de la guerra civil de 1936-39, van entrar en un perode de forta decadncia. Tot i haver desaparegut la indstria original, moltes de les antigues colnies son avui petits nuclis de poblaci.

Entre les ms importants es poden citar:
 l'Ametlla de Merola, a Puig-reig (Bergued);
 el Borrs, a Castellbell i el Vilar (Bages);
 la colnia de Cal Rosal, entre Berga i Avi (Bergued);
 la Colnia Gell, a Santa Coloma de Cervell (Baix Llobregat);
 la Colnia Sed, a Esparreguera (Baix Llobregat);
 la Colnia Vidal, tamb al municipi de Puig-reig;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7236" title="Martin Luther King" nonfiltered="4545" processed="4517" dbindex="4550">


Martin Luther King, va nixer a Atlanta el 15 de gener de 1929, i a ms de ser un fams clergue, va ser un activista en pro dels drets dels negres, per la qual cosa va ser retribut amb el Premi Nobel de la Pau de 1964. Aix doncs, fou un dels principals lders del moviment per a la defensa dels drets civils dels anys seixanta, que mor assassinat el 4 d'abril de 1968.

Context: La situaci dels afroamericans fins 1955.
Des del 1607, els africans van ser venuts i transportats per ser esclaus al sud dels Estats Units. Aix es va estendre fins el segle XIX, quan la importaci d'esclaus seria declarada fora de llei tot i estar ticament en davallada. (1807) Tanmateix, aix no implic l'erradicaci de problemes com la segregaci racial, com tampoc el trfic illegal d'aquests. Precisament, la segregaci ser recolzada per les famoses lleis de Jim Crow, promocionant l'apartheid, a la vegada recolzades pel grup racista Ku Klux Klan.

Dels 3.000.000 d'afroamericans que hi havia sobre 1808, 700.000 eren esclaus. Aix al voltant del 1860, hi havia uns 3.500.000 d'esclaus al sud, les terres ms hostils per aquesta societat; mentre que mig mili ms, lliures, es repartien per la resta del que eren els Estats Units en aquell moment, la qual cosa ens indica illustrativament que la truita s'havia girat completament. Val a dir, que anaven creixent parallelament a les exportacions.

I s que la minoria afroamericana, a data de 1860, era la ms important. Estaven com veiem, concentrats al sud i l'efecte de la industrialitzaci anglesa els feu productors de cot. La postguerra civil, no va resoldre el problema d'integraci social dels afroamericans ni les lleis, ja que cada estat aprovava codis negres que n'afavorien la segregaci fins el president Johnson (amb la resistncia d'Alabama). Els don una srie de drets, que els dispers. No hi hagu un moviment perqu es transformessin en propietaris de les terres que els havien esclavitzat, ja que seran parsers i no grangers independents. 

A banda d'aix, els afroamericans es veuran afectats per un altre problema que la Constituci Americana, no havia aconseguit resoldre, com era l'existncia de dues nacions: l'agrria (estats del sud) i la indstria (estats del nord). Precisament d'aqu neix la Guerra Civil Americana (1861-1865). Els del nord, l'Uni, van escollir com a president el 1860 Lincoln, que era abolicionista tot el contrari dels estats del sud, la Confederaci.

Reacci del govern.
Polticament, els Estats Units, eren estats, llur uni era en base a una federaci. Per tant el problema estava en saber qui havia d'anar abans; l'uni o l'estat, s a dir: l'Uni t poder per imposar el tipus de poder? L'Uni, al ser industrialista, prenent el model britnic, no podia conviure amb una societat esclavista, els sortia ms a compte el treball lliure, per el sud vivia essencialment del cot i dels seus esclaus, per aix Lincoln aboleix parcialment l'esclavisme el 1860, aix tenia l'argument per anullar la confederaci. Per no tot varen ser flors i violes. Lincoln abol l'esclavisme noms als estats del sud, per no als del nord (cosa que s'acostuma a oblidar); i n'hi havien cinc estats esclavistes. A ms, a l'estar en guerra civil un any desprs, van necessitar de les indstries de cot per proveir-se d'uniformes i haurem d'esperar a la fi del conflicte per trobar l'abolici total, al 1865 amb la tretzena esmena, on el govern federal es va moure per estendre la igualtat legal als afroamericans igualant-los als blancs en ciutadania.

Amb la catorzena esmena, 1868, ciutadans i totes les persones nascudes als Estats Units gaudiren de la protecci igualitria de les lleis. La quinzena esmena, encara va anar ms enll el 1870, permetent el dret a vot a tots els ciutadans deixant-se races. Molts negres, doncs, van aconseguir fins i tot, posicions preeminents dins la societat. Malauradament, per; quan la Reconstrucci (1865-1877) que s el perode en qu els del nord ocupen les terres del sud i poden reforar totes les esmenes, acaba, amb la retractaci de les tropes del nord; els terratinents blancs del sud, amb m lliure, restitueixen un rgim de prdua del dret a vot, la segregaci racial, una ona de linxaments i una altra de violncia policial; a canvi de decidir les contencioses eleccions presidencials en favor de Hayes, recolzat pel nord, contra Tilden.

Sn les famoses lleis de Jim Crow, que ja venien de la guerra civil. Amb aquestes, blancs i negres moltes vegades varen estar cridats a estar en: escoles separades, tamb als lavabos pblics, bancs dels parcs i els seients dels trens (doctrina de 1896 del  iguals, per separats ) i els restaurants. Tamb van prohibir el matrimoni entre gent de diverses races d'entre d'altres. De vegades, per, es va passar per alt el servir a diferents races, en alguns restaurants, sota el mateix sostre. Les corts van procurar estendre aquesta mateixa doctrina a escoles i altres programes. Com promocionaren l'estatus de segona classe del poble negre o afroameric.

La situaci desesperada dels afroamericans del sud, a banda de fer-los fugir, va provocar una gran immigraci a inicis del segle XX, cap al nord, en part grcies a la indstria automobilstica a l'entorn de Chicago. Aquest s l'orgen del Blues, canons de carretera cap a les fbriques. (Avui dia, amb les seves famlies estan retornant al sud.) Tot aix, combinat amb una creixent lit intellectual i cultural d'afroamericans lliures, els va conduir a un fort moviment per lluitar contra la violncia i la discriminaci que patien. D'aqu sorgir la NAACP, que encapal un seguit de batalles legals a la dcada dels 1950's per volcar la segregaci de Jim Crow. 

Del president Harry Truman, van aconseguir dos anys abans, el 26 de gener de 1948, que signs  l'ordre executiu 9981  acabant amb la segregaci a l'exrcit nord-americ. Per aconseguir aix en la resta d'mbits caldria esperar les dcades posteriors (a partir dels seixanta). Amb un xit final el 1964, ja fora de l'mbit d'aquest apartat, amb el  Civil Rights Act  que no ha estat aplicada a data d'avui, als Estats Units, com a la Constituci d'Alabama que encara mana que:  les escoles separades han de ser provistes per blancs i nens de color, i a cap nen de cada raa li ser perms d'assistir a les escoles de l'altra.  Al 2004, va haver una proposici per suprimir aquesta esmena o article que va ser tombada espectacularment.

Vida de Martin Luther King fins 1955.
Origen i joventut.

El 15 de gener de 1929 a Atlanta, Gergia, el pacifista ms conegut de la histria desprs de Mahatma Gandhi arriba al mn. Es diu Michael King, i exactament naixia a l'Av. Auburn, nm. 501 d'aquesta ciutat olmpica. Arriba de la m de Michael King i Alberta Christine Williams., i per diferenciar-lo del seu pare se'l coneixer com Martin Luther King. 

A partir de 1931, el pare de Martin s'ha de fer crrec de l'esglsia Baptista Ebenezer, a Atlanta. Tres anys desprs, aquest lidera l'organitzaci de les esglsies baptistes de la ciutat, i es dedicar, a part del crrec eclesistic que li pertoca, a la lluita contra la segregaci als espais religiosos, i tamb a tractar d'assolir que els negres puguin votar. En el decurs dels anys 30, continua ascendint fins al punt de formar part del consell de ministres d'Atlanta, on tamb s'esfora per un bon tractament dels nens negres a les escoles. 

Mentrestant, Martin va essent educat en un doble ambient: el religis, i el de la lluita contra la discriminaci de races. Com a ancdota, es diu que als 5 anys ja el van fer fora del collegi per rebellar-se contra el tutor. Havent-ne complert set, un erudit els fa una xerrada sobre Gandhi, que potser sn les bases de la seva ideologia quan sigui gran. 

Ja amb els estudis primaris superats sense gaire esfor, amb 15 anys ingressa al Morehouse College, i s l'poca dels seus primers projectes. Envia una carta a l'editor de la Constituci d'Atlanta queixant-se de la discriminaci racial. Grcies a aix, en aquella nova constituci hi figura que els negres tenen dret als drets bsics dels ciutadans americans.

Inici de la seva carrera. 

El 1948, amb 19 anys, ja s llicenciat en lletres. s al curs segent, quan comena la seva primera gran via de la seva vida: comena a estudiar al seminari de Teologia a Chester, Pennsylvania, on el 8 de maig de 1951 aconsegueix la llicenciatura de Teologia (all en diuen the Bachelor of divinity degree). Continuant amb aquest cam, comena el post-grau a la Universitat de Boston. All, s'implica molt a estudiar la ideologia de Mahatma Gandhi. El 18 de juny de 1953, havent acabat el segon curs del seu post-grau, contrau matrimoni amb Coretta Scott, una noia d'Alabama dos anys major que ell. Encara abans d'acabar els estudis, el 1954 accedeix a ser pastor (sacerdot d'una esglsia) de la mateixa esglsia on 2 anys abans el seu pare ho havia estat, a Ebenezer.

A la fi, el 5 de juny de 1955, aconsegueix el doctorat en teologia sistemtica, i pel novembre, neix la seva primera filla, Yolanda. Aquest mateix any, comena la segona i ms important via de la seva vida, que s la lluita contra el racisme als EUA, la discriminaci per races, o la segregaci. Aix ve donat per un fet d'aquestes caracterstiques l'1 de desembre amb Rosa Parks. 

Boicot al bus de Montgomery.

Som al primer dia de desembre de 1955, a Montgomery, Alabama. I com cada dia del mn a l'autobs del poble hi ha preferncia perqu les persones blanques s'asseguin si va ple. Lgicament, tothom va estar d'acord aquell mat quan el conductor va manar aixecar-se als negres que hi havia asseguts, perqu l'autobs anava ple i hi havia blancs que no es podien seure.

Era la rutina, cada dia succea. Per tots ho van fer? No, tots no; una activista negra anomenada Rosa Parks, va refusar el suggeriment/amenaa del conductor, de desar el seu lloc a un blanc. Per aix, immediatament va ser arrestada, jutjada, i declarada culpable. Va ser empresonada per desordre pblic. 

Algunes membres del Consell Poltic de Dones proposen aquell mateix dia de fer un boicot, i li diuen a Martin Luther King, ja localment molt conegut, que lideri aquest moviment. El 5 de desembre, casualment, a una trobada massiva a l'esglsia baptista  Holt Street, al mateix poble, es forma la MIA, l'Associaci pel Progrs de Montgomery i King n's el primer president. Com a discurs d'obertura de l'asociaci, aquest aprofita per anar difonent que un boicot contra l'autobs de Montgomery s'ha organitzat, com a acte de protesta per l'acte tan mesqu de qu Rosa Parks havia estat vctima, i que pot comenar aquest mateix 5 de desembre, sense donar data lmit.

Unes de les paraules ms famoses aquell dia van ser:  No tenim una altra opci que la protesta. Han estat molts anys de notable pacincia, fins al punt que en ocasions, hem donat als nostres germans blancs la impressi que ens agradava la manera com ens tractaven. Per aix aquesta nit estem aqu, per lliurar-nos d'aquesta pacincia que ens ha fet pacients, amb alguna cosa tan important com la llibertat i la justcia . 

Esdeveniments que comport la protesta.

Durant la protesta, anaren succeint diversos esdeveniments: segons el seu propi llibre  Stride Towards Freedom , (un gran pas cap a la llibertat), explica que el 27 de gener de 1956 rep una trucada amenaadora per la nit, que l'incita a fer una  rebellaci espiritual  que el fa trobar-se amb ganes de continuar amb el seu cam, malgrat que el persegueixin. Tres dies ms tard per, a les 21:15, dissortadament es bombardeja casa seva sense presncia d'ell, que est parlant a un mting massiu. El bombardeig no va causa danys fsics a la seva dona o a la seva filla, i minuts desprs, quan apareix ell, tracta de fer reaccionar a la multitud que es reuneix a l'exterior de casa seva, demanant-los la no-violncia, que tot es pot arreglar parlant. Finalment, pot aconseguir frenar-los. Tamb durant els 381 dies de protesta, Martin Luther reb ms amenaces de part del Ku Klux Klan i tamb fou arrestat i empresonat.

En quant al boicot en general, el resultat d'aquest estava essent excellent, amb molts clients dels autobusos que no hi anaven, i se les empescaven totes per evitar-lo. S'inventaren un sistema de cotxes compartits, on alguns propietaris de cotxes portaven a la gent voluntriament a diverses destinacions. 

Al final, el conflicte va arribar a orelles de tots els Estats Units, que se solidaritzaren amb la causa, i el 13 de novembre, el Tribunal Suprem dels Estats Units declar d'anticonstitucional la segregaci als autobusos de tot Alabama, on s'incloa Montgomery.

Pertant, la conseqncia de tot aix es que la vida als autobusos ja mai no va a tornar a ser igual. La gent, fos de la raa que fos, es podia asseure on volgus, en teoria. El boicot es va acabar oficialment el 21 de desembre amb l'objectiu complet. La victria que havia estat liderada per Martin Luther King va fer que ell tingus ress pertot arreu i el va fer accedir a ser un dels lders per aquesta causa. Martin ho celebr amb un magnnim discurs, amb el qual va encoratjar a la gent perque no tingus por en aquesta nova situaci.

Fundaci del SCLC, lideratge, i evoluci de MLK fins 1963.

Continuant amb la campanya pels drets dels negres, Martin Luther, va participar en la fundaci de la Conferncia Surenya del Lideratge Cristi (SCLC) el 10   11 de gener de 1957. Aquesta organitzaci, per, en un primer moment es va anomenar  Conferncia de Lders Negres del Sud en el Transport i la Integraci No Violenta . s una organitzaci de drets civils, proposada per Bayard Rustin i desprs ja liderada prpiament per Martin Luther King fins la seva mort, una posici que va ser criticada pels ms radicals i democrtics integrants del Comit de Coordinaci Estudiantil de la No Violncia. (SNCC en angls).

El SCLC, expressava la creena d'aquests individus de qu una organitzaci ms mplia es podria construir amb l'xit del Boicot de l'Autobs de Montgomery, per aix la part del ttol original; "Conferncia de Lders Negres del Sud en el Transport  . Aquesta afiliaci mplia, la va trobar en molts casos, en les comunitats negres associades amb les esglsies baptistes. l'organitzaci se centrava, com el propi Martin Luther King, en la desobedincia civil no violenta, com havia fet en el seu moment Mahatma Gandhi, una de les fonts d'inspiraci de Martin, per guanyar els drets civils que als afroamericans els havien pres. Precisament King, el 3 de febrer de 1959, anir a l'ndia per trobar-se amb els deixebles o successors de Gandhi. La visita s'estendr tot un mes i d'entre d'altres seguidors, coneixer Jawaharlal Nehru, el primer ministre.

King, va aplicar correctament aquesta forma d'organitzaci, en la protesta no violenta contra el sistema racista de separaci sudista, les lleis de Jim Crow. Quan fou violentament atacat per les autoritats racistes, fet mpliament cobert pels medis de comunicaci, va provocar una onada en pro dels drets civils en l'opini pblica, i aquesta seria la clau, el ress meditic, que duria el tema dels drets civils a la poltica americana a la dcada dels seixanta. Aquest ress de King, s reflectit el 18 de febrer de 1957, on el trobem a la portada de la revista Time.

Visites fora dels Estats Units.

Martin Luther King, fins 1962, visitar diversos lders poltics, a banda dels descendents de Gandhi, amb l'objectiu de propagar les seves idees en pro dels drets dels afroamericans seguint el precepte de la no violncia. El 6 de mar de 1957 visitar Ghana, en la commemoraci per la independncia, on coneix el primer ministres Kwame Nrumah. El mateix any, el 13 de juny, juntament amb Ralph Abernathy, s'entrevisten amb el vicepresident Nixon. Tot just un any i deu dies desprs, coneixeran a Washington el president Eisenhower, militar i per tant no massa propens a escoltar discursos sobre tolerncia. Probablement per aquest motiu, King el 23 de juny de 1960, dos anys clavats desprs de fer-ho amb Eisenhower, casualment, es reuneix amb el encara candidat demcrata John F. Kennedy. Va ser una entrevista en privat. Finalment, ja el 16 d'octubre de 1961, es torna a reunir amb el president Kennedy, on l'impulsa a fer una segona proclamaci d'emancipaci per tal d'eliminar la segregaci racial.

King, a banda d'aquestes entrevistes amb poltics, va passar a la crrega, iniciant tot un seguici de discursos i altres modes de protesta des de una postura pacfica, per no per aix amb manca de belligerncia, la qual cosa el duria a tenir problemes amb les autoritats racistes i els seguidors de les tesis de l'apartheid simplificades en les lleis ja esmentades de Jim Crow. Seguides en massa per primer cop es va dirigir amb un discurs a la naci, al memorial Lincoln, Washington, un 17 de mar de 1957 als peregrins per la llibertat pronunciant el fams discurs  Give us the ballot  (doneu-nos el vot) on clarament apellava directament a l'obtenci del vot per als negres.

Una mica ms de mig any desprs, passat el naixement del seu segon fill, Martin III (23 d'octubre), pronuncia un altre discurs a Montgomery, el  Loving your enemies  (estimant els teus enemics). King, al ser pastor, sempre va apellar a l'amor i la germanor entre les diferents races justificant-se amb arguments teolgics. Com en aquest cas i en molts d'altres, va aprofitar per fer el seu serm a l'Esglsia baptista de Montgomery, la qual cosa faria estendre encara ms la seva popularitat i el seu prestigi entre els fidels. Curiosament no ha estat l'nic, car les esglsies han estat gaireb sempre una eina per estendre un altre determinat tipus de pensament, segurament contrari a les predicacions de King, al llarg de la histria i mitjanant la coacci, per arrelar-lo en la societat.  

Atac a King.

Seguint amb el seu activisme, King publica el primer llibre el 17 de setembre de 1958, dit  Stride toward freedom: The Montgomery story , on explicava des del seu punt de vista el boicot al bus de Montgomery. Precisament en un acte de presentaci del llibre, tres dies desprs, al departament de vendes de  Blumstein  a Harlem, mentre signava llibres; ser apunyalat per Izola Ware Curry que aconsegu clavar-li al pit set polzades d'un obrecartes, que els metges de l'hospital de Harlem extreuen satisfactriament al pastor, desprs d'ingressar-lo urgentment, Tot un miracle.

King aleshores endurir encara ms la seva posici i decidir traslladar-se amb la seva famlia, de Montgomery a Atlanta l'1 de febrer de 1960, per dedicar molt ms temps al SCLC i la ferma lluita per les llibertats. A ms a ms, far un progrs de caire teolgic, esdevenint assistent del seu pare a l'Esglsia baptista Ebenezer. Aquest progrs, tamb li permetria obrir-se pas en el lideratge nacional del moviment de drets civils.

Les relacions de King vers els pro-segregacionistes, van ser igual de tenses que amb la justcia i sobretot l'FBI. Del 25 al 28 de maig del mateix any, fou declarat no culpable per un cas de frau, per un jurat blanc de Montgomery. No era l'nic cop ni l'ltim que s'hauria enfrontat amb la justcia, ja que el 19 d'octubre el van acabar arrestant durant una manifestaci, al departament de vendes de Rich a Atlanta. El motiu va ser violar una sentncia que reb per una multa de trnsit de 1956. Ser condemnat a quatre mesos de treballs forosos, per fou alliberat vuit dies desprs, pagant una fiana de 2.000 dlars.

El director de l'FBI, Hoover, no li va treure, per l'ull de sobre i va comenar a rastrejar-lo a ell i al SCLC que presidia des del 1961. Tot just un any desprs van descobrir que un dels homes de confiana de King era un tal Stanley Levison, sospits d'estar relacionat amb el Partit Comunista dels Estats Units; un partit hostil i rar all que a ms de no comptar amb suports rellevants, fou perseguit contnuament.

L'FBI, va comenar a punxar telfons i posar micrfons als despatxos de King i Levison. Aleshores, el president Kennedy, amb qui King havia mantingut entrevistes, desprs de ser informat juntament amb el Fiscal General, Robert Kennedy, va intentar persuadir a King d'apartar-se de Levison. Aquest, per, no es donar per venut i aleshores l'FBI, va canviar l'estratgia, tot iniciant una campanya de desprestigi en contra de King, escampant rumors sobre la seva vida privada, escndols sexuals en definitiva, per tot arreu, SCLC i famlia inclosa. A ms a ms el varen amenaar diverses vegades.

King, que no abandonaria, una mica abans de tot aix, desprs de tenir el seu tercer fill, Dexter Scott, va protagonitzar el moviment de protesta fracassat a Albany (Gergia) entre el 1961-1962. El fet va comenar amb una crrega policial contra els Freedom Riders el 21 de maig de 1961. Aleshores, Martin Luther realitza un mting de masses a una gran multitud de gent assetjada a l'Esglsia de Montgomery. Aleshores, el 16 de desembre, amb Ralph Abernathy i 264 protestants ms, seran arrestats durant un altre acte de protesta a Albany. Bona part del fracs d'aquest moviment s degut a la pobra intervenci i per tant, astuta, de les autoritats locals en veure les divisions dintre de les comunitats negres que van participar en la protesta. Aix, ho van acabar tenint ben fcil per concloure aquest afer.

s quan King comena a rebre el fort assetjament de l'FBI, els moments en qu iniciar un activisme gaireb extrem que el duran el 28 de setembre de 1962, durant la sessi de clausura del primer congrs del SCLC a Birmingham (Alabama) per rebre un atac d'un membre del Partit Americ Nazi, que va colpejar-lo dos cops a la cara. No fou ms que el preludi dels incidents que encara hauria de viure durant els dos anys segents, que per altra banda, el portarien a l'auge mxim de popularitat entre la poblaci afroamericana.

La trama a Birmingham, Alabama.

Martin Luther King, fins ara s'havia centrat ms en la reconciliaci entre races. Ara, degut al seu lideratge creixent d'entre els negres, va radicalitzar progressivament la seva posici i comen a exigir ja un canvi per qualsevol mitj possible. Van sorgir diferncies d'ideologia i jurisdicci entre el SCLC i altres organitzacions pels drets, com Poder Negre i Musulmans Negres. Per posar fi a aquestes discordncies, el 1963, King va demanar diverses vegades que s'establs un patr de lluita com a pesar de les diferncies, i que fos la no violncia.

D'aquesta manera, King es posar al capdavant d'un moviment a Birmingham, per aconseguir els drets civils obtenint aix el cens pels votants negres, a ms d'acabar amb la segregaci i aconseguir una major educaci i allotjament en els estats del sud. Tot aix va ser possible desprs de tenir el seu quart fill Bernice Albertine el 28 de mar i publicar un nou llibre  Strenght to love ; un llibre que suposava un recull dels seus sermons.

Finalment inicia en s el seguit de protestes i manifestacions a la ciutat de Birmingham, Aix el provoc a estar enfrontat amb les autoritats i ser empresonat diverses vegades, com a l'abril; del 12 al 19, on va escriure la coneguda  Carta des de la pres de Birmingham .

Aquesta carta, escrita el 16 d'abril, responia a a l'advertncia de vuit jueus i alguns homes eclesistics cristians de qu els afroamericans haurien d'esperar pacientment a que la justcia dicts llei. King els respongu durament amb aquesta carta deixant-los clar que els drets de tot ciutad, fossin negres o blancs, no podien pas esperar i menys de la justcia segregacionista d'Alabama.

Continutat del conflicte.

El conflicte no es va aturar aqu. Les protestes es van succer, culminant el 7 de maig, quan la policia va fer s de les mnegues de foc d'alta pressi per fer fora els manifestants del districte de negocis de la ciutat. Per a ms a ms de les mnegues, el Comissari de policia, Eugene Connor  Bull  (Toro), fu servir gossos, porres i bsties empentant els prop de quatre mil manifestants al centre de la ciutat de Birmingham; com si fossin els moments ms durs de l'Amrica colonial i els manifestants no fossin ms que bsties en pl segle vint.

El 28 d'agost, el pol del conflicte es va traslladar a Washington en una marxa per les llibertats en el treball en ple memorial Lincoln, on aproximadament uns dos-cents mil manifestants, organitzada per Randolph i Bayard Rustin, tot comptant amb el suport de tots els lders de les organitzacions pels drets civils a ms a ms de grups religiosos i organitzacions de treballadors. Ser el clmax de King, on pronunciar el fams discurs  I have a dream  (jo tinc un somni), un dels discursos ms famosos de tot el segle vint. El fort impacte de la mobilitzaci i del discurs, per les llibertats dels afroamericans i els negres en general, arribar a la Casa Blanca i tindr com a conseqncia la immediata entrevista, tot just desprs de la manifestaci amb el president John F. Kennedy i el vice-president en aquell moment, Lyndon Johnson. King va ser acompanyat per molts dels lders pel moviment de l'obtenci dels anhelats drets civils.

L'espai poltic i social a la ciutat de Birmingham, on arrib tamb el discurs, es va escalfar al mxim els segents mesos; el 18 de setembre de 1963, Martin Luther King, va haver d'assistir a la dissortada cerimnia funerria, on pronunci un fams elogi, per les vctimes assassinades tres dies abans a l'Esglsia baptista de Birmingham. I s que les protagonistes foren quatre nenes: Addie Mae Collins, Carol Denise McNair i Cynthia Dianne Wesley; ms una quarta, Carole Robertson que fou cremada en una cerimnia privada.

Balan.

Tot i el possible fracs in situ de les protestes a Birmingham, l'xit d'aquestes s'ha de buscar en la crispaci que va causar en el s del conjunt de la poblaci i les autoritats racistes i en pro de l'apartheid tot despertant la conscincia i l'esperit reivindicatiu de la poblaci negra. L'assistncia massiva de 200.000 manifestants als actes del memorial Lincoln on es pronunci el fams discurs conegut com  I have a dream  n's la prova.

L'FBI, que ja arrossegava investigacions contra Martin Luther King des de 1961, li havia punxat el telfon de les oficines del  SCLC, l'havia amenaat i havia fet que Kennedy el persuads de separar-se del seu company al SCLC i, desprs de tots els fracassos va iniciar una campanya de desprestigi contra la seva persona; aquesta vegada van ser autoritzats per l'advocat americ, el General Robert Kennedy a punxar el telfon privat de casa dels King. 

Aquest fet, marcaria l'inici d'una disputa aferrissada i personal amb el director de l'FBI, J. Edgar Hoover, sobretot desprs de qu King digus que l'FBI havia fracassat en la defensa dels drets civils dels treballadors. El 18 de novembre de 1964, Hoover el va denunciar acusant-lo de ser  el ms notable mentider del pas . Una setmana desprs, tornava a l'atac verbal, afegint que el SCLC era la punta de llana de comunistes i degenerats morals.

A tot aix, King tingu temps d'entrevistar-se amb l'ara president Lyndon B. Johnson el 18 de gener de 1964, juntament amb Roy Wilkins, Whitney Young i James Farmer, que els va demanar el seu suport en la iniciativa d'iniciar una guerra contra la pobresa. Tamb es pogu entrevistar per primer i ltim cop amb Malcolm X el 26 de mar, abans de publicar el juny un altre llibre  Why we can't wait  (Perqu no podem esperar); i el mateix juny, l'11, va protagonitzar un altre incident, pel qual va ser arrestat  i empresonat , per demanar que l'atenguessin en un servei noms per a blancs , d'un restaurant a St. Augustine, Florida.

Finalment, Hoover i King, mantenen una entrevista l'1 de desembre, al departament de justcia, tot just deu dies abans de rebre, el 10 de desembre King, el Premi Nobel de la Pau en una cerimnia a Oslo, Noruega, on King va declarar que cada penic dels 54.000 dlars del premi, anirien destinats a la forta lluita per l'obtenci dels drets civils. D'aquesta manera concloa aquest periple bullint entre els incidents de Birmingham i les manifestacions, ms les persecucions parallelament de la policia, assolint un punt de triomf, al memorial Lincoln, davant de 200.000 persones fins sser, doncs, reconeguda la seva tasca a nivell mundial, en pro dels drets dels afroamericans principalment, per tamb d'altres collectius de negres.

Marxa pacfica a Selma.

El recent Premi Nobel el desembre de 1964 per, no el va fer afluixar en la seva tasca, i aquell mateix mes, ell al capdavant del SCLC anaren a la ciutat de Selma, al mateix estat d'Alabama. I ho feren per reunir-se amb el SNCC, que arribaren a un acord d'unir-se parcialment, com a mnim per fer alguns actes junts.

Pertant, mentre la famlia King es canviava de llar (ara vivirien a la Sunset Avenue, nm. 234, a Atlanta), el cap de famlia, Martin Luther, no hi freqentava. Ell era a Selma, organitzant amb el SNCC una marxa, en contra dels drets de vot de l'poca, i en conseqncia, a favor del dret a votar per part dels negres.La marxa aniria des d'aquell punt fins a la capital de l'estat, Montgomery. Fins que no es va poder efectuar correctament i sense conflictes, es van haver de dur a terme tres intents.

El primer intent, es va efectuar el 7 de mar, i 600 persones eren les que conformaven la manifestaci, que s'anava duent a terme a l'autopista 80 d'Estats Units, on en un punt determinat, unes tropes de l'estat i diverses forces de la llei locals els esperaven. Amb presncia de cmeres de televisi, els  homes de la llei  van atacar vilment als manifestadors pacfics amb porres, pals, gas lacrimogen i amb fuetades. Mentre que 17 persones eren hospitalitzades, als altres els van obligar a tornar a Selma. Unes brbares imatges televisades donaren a conixer a tot el pas l'abast dels blancs per maltractar els negres en aquest cas fsicament. Aquell 7 de mar de 1965 es va conixer com el Diumenge Sagnant, o Bloody Sunday, en angls. Deixant de banda la vessant violenta, la fama de Martin Luther King es va estendre com a pacifista destacat. Molts bigrafs en diuen d'aquell fet com el ms remarcat en la trajectria de la no-violncia de King. 

La segona temptativa, es dugu a terme dos dies desprs, temps suficient pel cap del SCLC per reunir molta ms gent, que, impactada per les imatges ofertes a la televisi, no va tenir problemes en sortir al carrer. Els dirigents de les dues associacions intentaren fer que el jutge del Districte Federal Frank M. Johnson Jr., emets una ordre judicial perqu els policies no els poguessin atacar; per la contra, aquest jutge decret que no es podia fer la manifestaci fins que no s'ho revisessin b. 

Cop estratgic de King.

Donada la situaci, Martin Luther decid de fer una marxa parcial,  cerimonial , ja que ja hi havia molts manifestants preparats. Arribats al punt de l'Edmund Pettus Bridge, King va decidir fer-se enrere en aquella marxa, aix no sobrepassant el lmit de l'ordre que havia ems el jutge del Districte Federal, ni tampoc arribant a Montgomery; s'esperarien a un tercer  round . Molts ciutadans presents en aquell moviment se sentiren molt consternats per aquella decisi presa per King.

Una setmana desprs d'aquest fracs, el jutge Johnson els don el total vist-i-plau, com tamb ho feu el president en el moment dels Estats Units, Lyndon Johnson. Aix, la tropa de 3200 manifestants encapalada per Martin Luther King, entre d'altres, sort des de Selma el 21 de mar, dues setmanes exactes desprs del Bloody Sunday. Caminaren unes 12 milles diries (20 kms), fins que el 25 de mar arribaren a Montgomery, situat a 50 milles (ms de 80 kms). Fins aleshores molta gent s'havia apuntat a la marxa, i van acabar essent 25000 els assistents.. Durant la massiva manifestaci, l'activista Stokely Carmichael s'invent el lema que presidiria totes les reunions de negres: Black Power, tradut a catal, Poder Negre. S'ha de dir que la frase ja l'escriu (no com a lema, per) als anys 50 el novellista i lluitador pel b dels negres Robert F. Williams, que, com a ancdota, es va reunir el 1959 amb King.
Cinc mesos desprs, el president Lyndon Johnson sign l'Acta dels Drets de Vot de 1965, amb la qual s'expandien els drets de votar pels afroamericans. 

Seguint el rastre de Martin Luther King, el 1965 tamb fou un any destacat per ell quant a un discurs que va pronunciar, el 4 de juliol d'aquell any, a la seva esglsia local, Ebenezer. Es titulava The American Dream, el somni americ. Va ser una altra pica prova del valor de la seva nima. 

En essncia, es referia a la commemoraci del 187 aniversari de la Declaraci de la Independncia nord-americana. The American Dream, s un tpic que t el seu origen en aquella poca, on el somni era no dependre del Regne Unit, del seu rei, ser una naci lliure, sense estar subordinats a unes illes situades a milers de quilmetres vista.

Ara per ell, The American Dream era que es compls el que es trobava remarcat a la Declaraci de Drets, on tots els homes, no concretava blancs o negres, jueus o catlics, rics o pobres , tenien els mateixos drets com a ciutadans d'aquella naci. Per ell, encara no s'havia fet realitat l' American Dream .

Implicaci de King en la campanya contra la guerra del Vietnam.

Mentre Martin Luther King anava tirnat endavant la seva fita d'una igualtat de races aconseguint-la pacficament, el context de l'poca als Estats Units era notablment diferent. L'any 1964 el president Harry Truman havia decidit prendre part a la guerra que esdevindria al Vietnam, a causa d'uns rebels comunistes que es volien alliberar de ser una colnia de Frana. Ja des de feia deu anys que els nord-americans donaven suport als francesos, que estaven fora destarotats, per no eren ajudes militars.

Truman el 1964 enviava vaixells per atacar el Vietnam del Nord, i el mar de l'any segent ja es trobaven els primers soldats d'Estats Units a la zona. Aquestes decisions poltiques afectaven a molts ciutadans, que s'indignaven en veure la implicaci innecessria del seu pas. Un d'ells era, sense cap gnere de dubte, el nostre protagonista.

Posicionament.

La primera vegada que King insinu que estava en desacord amb la guerra, va ser en una xerrada a la Universitat de Howard el primer de mar de 1965. Sense precedents, ell acab el seu discurs fent referncia al conflicte del Vietnam, quan va demanar que es pacts la pau el ms aviat millor. 

Tamb va donar a entendre la seva posici a la guerra el 15 de juny, a una Conferncia de la SCOPE (Organitzaci de la Comunitat d'Estiu de Poltica Educativa), anomenada  Why are you here? , Per qu sou aqu?, on va remarcar la No-violncia a conflictes de dimensions Internacionals, i va proposar un acord coordinat per les Nacions Unides.

Per l'acte que es considera el primer en qu Martin Luther es manifesta contrari a aquest conflicte bllic pblicament va ser el del 12 d'agost, en la 9 Convenci Anual del SCLC, celebrada a Birmingham. Va ser molt crtic amb l'actuaci del seu govern, va donar idees alternatives per acabar amb els bombardejos de Vietnam i va recordar als dirigents els Drets Civils.

Els actes per consciencair el president de l'poca Lyndon Johnson i els seus assessors no van amainar-se el 1966. Aix s, ho va haver de fer amb ms compte i cautela, temers d'alienar al president. Tot i aix, desprs de qu Johnson desvis uns nfims ajuts que donava als pobres de Vietnam, i que els trasllads a arsenal militar, King al desembre va reafirmar la seva visi crtica amb la guerra. 

Amb l'ajuda de Levison, l'activista negre va preparar una Declaraci cap al Comit de Governaci d'Operacions Militars, encapalat per Abraham Ribicoff, que anava directament associada amb l'augment de pressupost pel conflicte en la vessant bllica.

Canvi de residncia.

Deixant de banda les seves rpliques a la Guerra del Vietnam, King va continuar en la seva tasca. Mentre aquell 1966 es canviava de casa (ara vivia a Chicago, al nm.1550 de la South Hamlin Avenue, segons sembla per estar al dia de les condicions infrahumanes quant a habitatges de qu disponia molta gent a la ciutat), el 23 de febrer, es troba amb Elijah Muhammad, cap de la Naci de l'Islam. Era una trobada molt important, ja que feia la funci de Sant Pare, cosa que un any abans ja havia intentat Malcolm X, amb el resultat de qu el van assassinar despietosament (21-2-1965) per desavinences amb Muhammad. Sortosament, la reuni va anar b i els dos drigents en van sortir orgullosos, com tamb es van adonar que havien fet una mostra gran del pacifisme entre religions, cosa que fins al moment ers difcil de veure.

Tamb l'any 1966, King va destacar per un dels molts sermons que va difondre:  Guidelines for a Constructive Church , que el va dir el 5 de juny a la seva esglsia que sempre el va acollir, Ebenezer. Dos dies desprs, per, King juntament amb els altres lders importants afroamericans qu en aquella ocasi van ser Floyd McKissick, president del CORE (Congrs per la igualtat racial) i Stokely Carmichael del SNCC continuaren el projecte d'un altre activista, James Meredith. Aquell projecte consistia en fer una marxa  en contra la por , i anava des de Memphis a Jackson, Mississipi. Meredith va haver de deixar el seu projecte penjant ja que al comenament de la seva ruta va ser ferit de gravetat al disparar-lo.

Tornant a la negativa de King cap al conflicte vietnamita, ja a l'any 1967, pels volts de gener els seus companys com Levison, o James Bevel, i inclosa la seva dona Coretta, el van impulsar a esforar-se ms en fer-se notar com a contrari de la guerra.

Com a resultat, el 25 de febrer es va apressurar a fer un discurs, tamb molt recordat, on va parlar monogrficament de l'afer cabdal en la poltica nord-americana aquells anys, el vietnam. El va titular  The Casualities of Vietnam , Les Casualitats del Vietnam, en catal. D'aquest discurs, en podem destacar l'afirmaci que va fer sobre la capacitat que havia tingut el govern per fer oblidar els Drets Civils.

Aix va causar molta polmica, i avasalladores crtiques ara per ell, que apareixien per totes bandes. King, per, amb el seu esperit lluitador volia arribar molt lluny, i va tenir la valentia el 26 de mar de 1967 de participar en una marxa contra la guerra, potser no tan numerosa com la que va tenir lloc a Barcelona el 15 de febrer de 2003, per amb la seva importncia.

Per l'acte central en la seva macrocampanya, encara havia d'arribar. El 4 d'abril del mateix any, pertant, 9 dies desprs de la marxa, va fer la declaraci en ontra de la guerra ms extensa i amb ms pblic. Va tenir lloc a l'esglsia Riverside de Nova York, on ms de 3000 persones van viure aquell acte en directe. El discurs es va anomenar  Beyond Vietnam , Ms Enll del Vietnam.

King va anotar, com a paraules ms rellevants, que l'esfor que els Estats Units feien en la Guerra del Vietnam consistia en portar-hi un munt de joves negres que havien estat torturats per la societat de l'poca, i que els enviaven a 8000 quilmetres enll, per garantir les llibertats de la gent del sud-est de l'sia, per que no es podia ni trobar, ni somniar a Gergia, o a l'est de Harlem.

Molt pocs diaris li donaren suport, la majoria varen ser crtics amb les seves paraules, com per exemple el NAACP (l'Associaci Nacional per l'aven de la Gent de Color), que va emetre una declaraci en contra de la combinaci de la seva guerra pels drets civils, amb el seu moviment pacifista. King romangu sense immutar-se per tals ofenses envers ell, i noms dues setmanes desprs lider una manifestaci en contra la guerra on milers de ciutadans el van seguir. 

Cal destacar tamb en aquesta lluita, que un mes desprs va desenvolupar plans amb Benjamin Spock  l'estiu de Vietnam , un projecte que mobilitzaria la oposici de les bases de la guerra, organitzant una xarxa a escala nacional de voluntaris. King, juntament amb Joseph Rauh, vicepresident de Americans, per l'Acci Democrtica, en angls,  Americans for Democratic Action , va fundar un altre grup anti-guerra anomenat  Negociation Now  (Negociaci Ara), que junts recaptaren fins a un mili de firmes de gent contrria a la Guerra del Vietnam.

Des d'aquest punt i fins al final de la seva vida, King va participar encara al moviment contra la guerra. Com a punt cultural, la guerra del Vietnam s'acab el 1973, data en qu les tropes nord-americanes s'anaren de la zona, i arribaren a un  tracte de pau. Vietnam va quedar dividit en dues parts independents: la del Nord, i la del Sud. 

ltim any de Martin Luther King.

El 9 d'abril de 1967, just un any menys quatre dies abans de la seva mort, comenava amb el discurs  Three dimensions of a complete life  (les tres dimensions d'una vida completa), on parlava de qu als negres els faltava ser lliures i respectats per assolir les tres dimensions d'una vida completa realitzant una metfora amb Hollywood que deia que per donar una pellcula per acabada havia d'haver assolit les tres dimensions, el seu ltim any de vida a l'esglsia del nou convent baptista de Chicago. Fent una ullada als ttols dels seus discursos i les seves publicacions durant aquest ltim any, podra arribar a donar-nos la impressi de qu semblava que fs conscient de qu li quedava poc temps en aquest mn i feia un balan, sense abandonar la seva vessant reivindicativa en cadascuna de les seves paraules o escrits.

King, anava amb la idea raonada, que la soluci als problemes locals sobre la inviabilitat de les relacions humanes, radicava en la prpia guerra del vietnam. D'aquesta manera havia dut a terme aquella durssima campanya en contra. Cap guerra podia ser bona, ni molt menys justificable. Les seves estratgies varen sser criticades i fins i tot, all mateix, a Chicago, on havia pronunciat un discurs l'abril; va rebre l'oposici dels baptistes negres locals en pblic. 

Radicalitzaci dels detractors de King.

L'ambient, escalfat, va crispar-se molt ms amb les baralles que van tenir lloc entre els manifestants negres contra bandes de blancs encapalades per lders neonazis membres del Ku Klux Klan. Potser arrel d'aquests durs enfrontaments King va veure que la seva vida corria perill car ell ja habia rebut atacs personals que l'havien dut a una urgent hospitalitzaci i una rpida operaci. 

Les seves reflexions el duran a publicar un nou llibre al juny on podem trobar tota la srie de raonaments i experincies viscudes en els ltims temps, com ja molt b indica el ttol:  Where do we go from here: chaos or community?  (Cap on anem des d'aqu: cap al caos o la comunitat?).

Martin Luther King, s'havia associat als dirigents del moviment contra la guerra, sense importar el color de la pell; i desprs havia decidit encapalar marxes  del poble pobre  com ell va dir, sobre Washington, la capital. Aix el dugu a fer encara ms enemics, ms va estar exposat amb un risc notable diverses vegades a la mort; de la qual no n'acabaria escapant.

Entre tant, va tenir temps de moure's a l'Esglsia Baptista Missionria al Mont Pisgah, l'estiu, el 27 d'agost, on va pronunciar el serm  Why Jesus called a man a fool?  (Perqu Jess titll un home de boig). En el discurs, per, ens explica una parbola, on s'aprecia un home fora enriquit que aix, viu dels plaers de la vida mentre Du li diu que s un miserable.

Aleshores, King, va restar sensiblement inactiu fins a finals d'any. Aix, per, no minv pas la seva popularitat ni molt menys el seu impacte. Per aquella poca, s'emetia la srie televisiva Star Trek, de molta audincia en aquells moments. All hi treballava l'actriu Michelle Nichols, afroamericana, que sempre es va sentir atreta, com la majoria d'afroamericans, per les tesis llibertries de Martin Luther King. Finalment, va tenir l'oportunitat de conixer-lo, i aleshores, va decidir deixar la srie, a causa de la discriminaci i la marginaci que rebia a l'estudi; una sensaci que feia temps que ja sentia. King, per, va aconseguir de persuadir-la perqu segus, donat que la va considerar un excellent model, i un bon referent per tots els afroamericans a la televisi.

El pas inexorable del temps, va dur a King a un dels perodes ms frentics de la seva vida; els ltims dos mesos; on no va parar d'assistir i liderar actes multitudinaris, junt amb el SCLC, que va liderar fins la seva mort. King i el SCLC, s'havien proposat liderar aquell any, 1968, una campanya recolzant la gent pobra, dirigida als temes relacionats amb la justcia econmica. La campanya culminaria a Washington, demanant ajuda a les comunitats ms pobres dels Estats Units. King, havia tornat a posar definitivament el focus de la seva activitat en els problemes socials interns dels Estats Units.

Abans d'arribar a Washington, per; el 4 de febrer de 1968, va pronunciar l'Esglsia baptista Ebenezer d'Atlanta, el discurs  The drum major instinct  (el major instint del tambor).
Al mateix lloc, el tres de mar va pronunciar el discurs  Unfulfilled dreams  (Somnis incomplerts) en clara referncia a totes aquelles fites que encara no havia pogut acomplir.
Martin Luther King, aleshores es posar al capdavant de la penltima marxa de la seva vida, a Memphis. No va ser una marxa qualsevol, ja que va aconseguir aplegar 6.000 protestants. Aquesta vegada, es tractava ms aviat d'una vaga per les nfimes condicions sanitries a que estaven sotmesos els obrers de Memphis. Per les coses no li va sortir b, ja que l'acte se li va escapar de les mans i va denigrar en una situaci catica, molt a prop de les reflexions del seu llibre sobre el caos, en la qual va haver-hi violncia i saqueigs. King, va haver de ser apartat d'escena.

A Washington, ja, seria a la mateixa Catedral, on el 31 de mar del mateix any tindria lloc el seu penltim parlament, titulat  Remaining awake through a great revolution  (Romandre despert a travs d'una gran revoluci) on desprs de la seva introducci fent s d'un passatge evanglic, derivava en un llarg parlament cridant com expressa el ttol, a mantenir la revoluci pels drets, ben desperts i sense abaixar la gurdia tal com devien esperar els segregacionistes. D'aqu va marxar rpidament a Memphis, entestat a culminar per fi una marxa totalment pacfica, contra la injustcia econmica amb els estats pobres. Fou la seva ltima manifestaci, i aquella mateixa nit, la viglia de l'atemptat, pronunciaria tamb el seu ltim discurs, el 3 d'abril.

ltim discurs i mort.

Fou al Temple de la Mamposteria de Memphis, on aquella nit pronunci el clebre i celebradssim discurs,  I've been to the mountaintop  (he arribat al cim de la muntanya). Potser un ttol ideal que indica que hauria tingut temps de realitzar-se com a persona abans del seu brutal assassinat. Aquest, va ser el dia segent, d'un tret, quan estava a la balconada de Lorraine Motel de Memphis.

Per aquell dia, tenia prevista una marxa a nivell local amb l'ajut de l'Uni de Treballadors de la sanaci de la negritud de Memphis. Seria James Earl Ray qui es declararia autor de l'homicidi, essent engarjolat amb una condemna de 99 anys. Es tractava d'un pres, blanc, que ja havia fugit de la pres. Tanmateix, es va acabar desdint de les seves declaracions i la dona de Martin Luther King, Coretta Scott King, tamb activista pels drets civils, ja vdua, amb la resta de la famlia, guanyaria un judici contra Loyd Jowers, que va allegar haver rebut 100.000 dlars per ordenar l'assassinat de King.

King va ser incinerat a Atlanta, el 9 d'abril. Aix, ja el 1986, se li va retre homenatge a dedicant-li un dia nacional,  Dia Martin Luther King . Se celebra el tercer dilluns de gener de cada any, segons una decisi del Congrs. La data s fruit de l'aniversari de King, que es movia per aquelles dates (15 de gener). El 18 de gener de 1993, per primer cop, el dia Martin Luther King, fou establert per els cinquanta estats dels Estats Units.

Enllaos relacionats.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7242" title="poca ibrica al Pas Valenci" nonfiltered="4546" processed="4518" dbindex="4551">

L'poca ibrica al Pas Valenci correspon, aproximadament, al perode 5000-segle III aC de la prehistria, quan els ibers eren el poble predominant a les costes de la Pennsula Ibrica.


poca preibrica.
Els primers vestigis de poblaci que es tenen al Pas Valenci, daten de l'poca paleoltica i estan constituts per alguns esquelets i pintures prehistriques que han sigut trobades a algunes coves del pas. Aix, a Xtiva a la Cova Negra s'han trobat algunes deixalles humanes de tipus neandertal que fan pensar que aquesta cova estava habitada en temps remots. Tamb sn caracterstics d'aquesta poca les pintures prehistriques de Bicorp, Ares del Maestrat, VallTorta, Morella, La Serreta (Alcoi), la Cova del Parpall (Gandia), etc..
Totes aquestes pintures conformen el que s'anomena l'Escola Llevantina i es caracteritzen per representar escenes costumistes dels seus habitants, i segurament tamb devien tenir un significat mgic.

Els ibers.
Els que normalment coneguem com a ibers, s un poble que segurament apleg a les costes de la Pennsula Ibrica a l'Edat del Ferro. De raa semita, tot sembla indicar que arribaren des de la costa africana per colonitzar quasi b tota la pennsula formant diferents pobles segons la zona on es varen assentar. Segons d'altres teories els ibers tindrien el mateix origen que els bascs primitius, i s'haurien ests des d'un lloc prxim als Pirineus a tota Europa, fa uns 30.000 anys. De fet els mots ibric, o Ebre, Ivry, i Ebers podrien  tenir  el mateix origen, i el seu significat seria el d'un lloc relacionat amb un curs d'aigua.  
Aquests pobles malgrat les seues caracterstiques culturals comuns constituren  tribus separades i per tant, formaven una srie de poblacions cadascuna d'elles ms o menys independent de les altres per dins d'una mateixa cultura. 
Les ciutats ibriques ms importants governaven sobre les d'una mateixa zona constituint una mena de xicotets regnes amb la poblaci ms important com a "capital".

Al Pas Valenci, les caracterstiques geogrfiques diferents a les de l'poca actual feren que les principals poblacions ibriques estigueren situades fora de la zona de la planura on actualment se situa la Ciutat de Valncia, ja que a aquella poca, la llacuna de l'Albufera era molt ms gran i prcticament unia el riu Tria amb el Xquer. Aix feia de la zona de la planura un lloc pantans i prcticament inhabitable on noms anaven els caadors d'aus de tant en tant.

Aix doncs els poblats ms importants estaven situats a llocs ms alts vorejant les zones d'aiguamolls i ficant-se a tossals en "terra ferma" que feien possible una millor defensa i donaven un terreny ms ferm on construir allunyat de les zones pantanoses infestades de mosquits.
La capital ibrica estava situada on es troba actualment Llria (capital del Camp del Tria) sota el nom d'Edeta. Tot sembla indicar que tingu una certa importncia a la zona central del Pas, fins que fou destruda el 76aC a les guerres de Sertori.

Altres poblats ibrics importants eren: Arse (Sagunt), Saitabi (Xtiva), Tors, Cullera, Elx, Moixent, etc.. Tot plegat, totes aquestes poblacions constituirien una mena de xrxa de ciutats-estat que estarien molt relacionades entre elles.

Sobre la Ciutat de Valncia abans de l'poca romana, no hi ha referncies massa clares, per tot sembla indicar que hi havia una xicoteta poblaci fortificada que hauria portat el nom de Tyris o Tyrin, que estava situada a una illa sobre el riu Tria, riu del qual rep el seu nom.

Els ibers deixaren al Pas Valenci clares mostres del seu art, la ms coneguda de totes s la Dama d'Elx, un bust de pedra que representa a una dona noble dels illicitans. Amb el monyo arreplegat en un complicat pentinat, al seu rostre es poden apreciar clarament les caracterstiques tpiques de la dona valenciana i s sense dubte la ms important representaci d'art ibric del mn.
Un altra de les mostres ms representatives de l'art ibric trobades al Pas Valenci, s el fams Guerrer de Moixent, i que trobat a la localitat del mateix nom, representa un guerrer ibric nu damunt un cavall amb la falcata i preparat per entrar en combat. Aquesta esttua de plom est molt ben conservada i una rplica de la mateixa es pot veure a l'entrada de Moixent sobre un pilar de pedra.
Tamb han estat trobades moltes peces de cermica, monedes, etc., a diferents punts de la geografia valenciana les quals conformen un tresor de riquesa incalculable sobre el nostre passat.

 Primers contactes .
Els pobles ms matinadors a l'hora d'establir contacte amb el Pas Valenci dels edetans, foren els fenicis, poble mariner que establ diverses factories comercials al Pas Valenci, com Tharsis (prop d'Alacant). 

Els grecs, no trigaren de fer-li la competncia als fenicis i fundaren diverses colnies comercials a la costa valenciana com Hemeroskopeion (Dnia) i entraren en un clar conflicte amb els fenicis que se'n an resolvent poc a poc fins que la definitiva decadncia dels fenicis deix als grecs una certa poca de primacia. 

Aquesta poca dur ben poc ja que els cartaginesos, descendents dels fenicis, aplegaren al marxar els fenicis i desprs d'entrar en conflicte amb els grecs derrotaren a aquests a la batalla naval d'Alalia al 535 AC, fent-se amb el control de tota la pennsula. 
Malgrat tot, aquests pobles mai exerciren un control dominant sobre els pobles autctons i es dedicaren noms a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar amb els ibrics, sense intervenir ms del que els era indispensable pels seus afers comercials.

 Les guerres pniques .
Mentre els cartaginesos anaven desenvolupant el seu imperi martim, una altra potncia havia sorgit a la Mediterrnia. Roma, una xicoteta ciutat a la vora del Tber s'havia desenrotllat fins arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de la illa de Siclia.

Els cartaginesos van reclutar soldats dels poblats ibrics, i aix molts infants i genets edetans van combatre del costat de Cartago a la Primera Guerra Pnica. Aquella fou una guerra llarga que dur ms d'una dcada i on els cartaginesos, desprs de fracassar al no poder prendre la ciutat de Siracusa foren forats a signar una pau que els deixava la pennsula Ibrica com l'nica eixida per mantenir el seu imperi comercial.

A la Segona Guerra Pnica, el general Hannbal Barca al qual el seu pare havia fet jurar revenja contra Roma, atac la ciutat de Sagunt, aliada de Roma, desencadenant els esdeveniments abans que els romans estigueren preparats. 
Els saguntins, feren una defensa molt forta de la seua ciutat, i desprs de vuit mesos de lluita preferiren sucidar-se abans que entregar Sagunt. 

Desprs de la presa de Sagunt, Hannbal reclut molts guerrers edetans per creuar els Pirineus i els Alps per enfrontar-se als romans al seu propi territori, mentre tant el seu germ Almlcar Barca era atacat per un rei ibric del Pas Valenci i mor ofegat al Vinalop.

Sense la logstica proporcionada pel seu germ, Hannbal an perdent existncies i no pogu obtenir els equips necessaris per prendre Roma, la qual cosa l'oblig a retirar-se de territori itali. 
Desprs del fracs a Itlia hagu d'enfrontar-se amb Escipi el qual havia desembarcat a la costa llevantina conquerint molt de territori cartagins. 
Finalment, Hannbal fou derrotat a la costa africana i empresonat pels romans, amb la qual cosa comena l'poca romana al Pas Valenci i a la Pennsula.

Pgines que s'hi relacionen.
 Histria del Pas Valenci;
 Pas Valenci;
 Ibers;
 Hispnia;
 Conquesta romana d'Hispnia;

Enllaos esterns.
Plana sobre els ibers;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7257" title="Prxima Centauri" nonfiltered="4547" processed="4519" dbindex="4552">


L'estel ms proper a la Terra desprs del Sol, s Prxima Centauri o anomenada tamb Alpha Centauri C.

Es troba a 4,2 anys llum, situada a la Constellaci austral del Centaure (noms visible des de l'Hemisferi Sud de la Terra).

Forma part d'un sistema triple on Prxima Centauri s l'estrella ms petita, i orbita al voltant d'Alpha Centauri A i d'Alpha Centauri B (que formen un sistema doble).

Aquest sistema triple d'estels, es veu brillar com un sol estel des de la Terra i per poder diferenciar els tres estels s necessari fer l'observaci amb telescopi.

Els tres estels reben el nom dAlpha Centauri o Rigil Kentaurus.

Viatjant a Prxima Centauri.

Degut a la seva proximitat, Prxima Centauri ha estat suggerida com a un dest lgic per al primer viatge interestellar, tot i que al ser una estrella variable, es creu que no seria un dest gaire hospitalari. A l'any 2005, una nau espacial estndard, com l'Space Shuttle, viatja per l'espai a una velocitat de 7.8 km/s. A aquesta velocitat, trigaria 160.000 anys a arribar a Prxima. La nau ms rpida feta per l'home, s la sonda espacial Helios II, que ha viatjat a 70,2 km/s. A aquesta velocitat trigaria 18.000 anys a arribar-hi. El nou sistema de propulsi VASIMR, que noms s un a proposta terica, possiblement seria capa d'arribar als 300 km/s, de manera que noms es trigarien 4.200 anys a fer el viatge, un temps molt ms gran, que la vida mitja tant dels homes, com de les mquines. Per tant, de moment caldran idees radicalment noves, per aconseguir viatjar a l'estrella ms propera.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7262" title="Estats Units d'Amrica" nonfiltered="4548" processed="4520" dbindex="4553">


Els Estats Units d'Amrica (abreujat EUA; en angls: United States of America, abreujat USA) sn una repblica federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal. La repblica s situada majoritriament al centre del subcontinent nord-americ, on es troben els 48 estats contigus o continentals i Washington DC, el districte capital, limitant al nord amb el Canad i al sud amb Mxic. L'estat d'Alaska es troba al nord-oest del subcontinent limitant amb el Canad a l'est i al sud i amb Rssia a l'oest en creuant l'Estret de Bering. L'estat de Hawaii es troba al centre-nord de l'Oce Pacfic. Els Estats Units tamb administren diversos territoris i rees insulars del Pacfic i la mar Carib. 

Amb una superfcie de 9,38 milions de km i amb ms de 300 milions d'habitants, els Estats Units sn el tercer pas ms gran en rea i en poblaci. s un dels pasos ms diversos tnicament, resultat de la immigraci massiva de molts continents. L'economia dels Estats Units s l'economia nacional ms gran del mn, amb un Producte interior brut nominal superior als 13 bilions de dlars, el 2006, s a dir el 19% de la producci mundial.

La naci es va fundar per tretze colnies de la Gran Bretanya localitzades a la costa Atlntica. Proclamant-se "estats", van fer la Declaraci d'Independncia el 4 de juliol, 1776. Els estats rebels van derrotar Gran Bretanya en la guerra, la primera guerra d'independncia colonial reeixida d'Amrica. La Convenci de Filadlfia va adoptar l'actual constituci dels Estats Units el 17 de setembre, 1787; la ratificaci d'aquesta l'any segent va fer dels estats parts integrants d'una sola repblica. La Declaraci de Drets de la constituci dels Estats Units, que cont deu esmenes sobre els drets i llibertats dels ciutadans, es va ratificar el 1791. 

Els Estats Units sn membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. En l'actualitat sn la potncia militar ms gran desprs de la Guerra Freda, i una fora important en l'economia del mn.

Toponmia.
Hom ha suggerit que el terme "Amrica" es va encunyar el segle XVI, en honor a l'explorador i cartgraf itali Amerigo Vespucci  per referir-se a totes les terres de l'hemisferi occidental. El nom del nou Estat federat es va registrar per primera vegada en la Declaraci d'Independncia dels Estats Units, que era la "Declaraci unnime dels tretze Estats units d'Amrica" adoptada pels "representants dels Estats units d'Amrica", el 4 de juliol, 1776. Les abreviacions ms comunes sn Estats Units i EUA, i colloquialment se'n diu "Amrica". 

El gentilici i l'adjectiu ms com dels Estats Units s "nord-americ", seguit d'"americ". L's d'aquest terme, tanmateix, s controvertible, sobretot a l'Amrica Llatina, ats que els ciutadans dels pasos d'aquesta regi utilitzen el gentilici "americ" per referir-se a tots els individus nascuts al continent americ. En catal, el gentilici ms adequat i sense ambigitat s estatunidenc.

Geografia fsica.




Els Estats Units sn situats gaireb en la seva totalitat a l'hemisferi occidental: els quaranta-vuit estats continentals o contigus es troben al centre del subcontinent nord-americ i s'estenen de l'oce Atlntic al Pacfic. Limiten al nord amb el Canad, i al sud amb Mxic i amb el Golf de Mxic. Alaska, l'estat ms gran en superfcie i separat dels estats continentals pel Canad, limita amb l'oce Pacfic al sud i amb l'oce rtic al nord. Hawaii s un arxiplag del Pacfic central al sud-est de l'Amrica del Nord. Estats Units s el tercer o quart pas ms gran del mn depenent de com es consideren les disputes territorials entre la Xina i l'ndia. Els Estats Units tamb administren diversos territoris insulars del mar Carib i de l'oce Pacfic.  

La plana costanera de l'Atlntic dna lloc a boscos caducifolis i la serralada de Piedmont. La cadena muntanyenca dels Apalatxes separen el litoral dels Grans Llacs i les pastures de l'Oest Mitj. El sistema fluvial del Mississip-Missouri, el quart ms gran del mn en extensi, flueix de nord a sud del centre del pas. Les planes frtils, conegudes com les Grans Planes s'estenen cap a l'oest. Les Muntanyes Rocalloses s'estenen de nord a sud a l'oest de les Grans Planes. L'rea que es troba a l'oest d'aquesta cadena muntanyenca s desrtica (s'hi troben el Desert del Mojave i la Gran Conca). La Sierra Nevada s'estn de manera parallela a les Rocalloses, a prop de la costa del Pacfic. Amb 6.194 msnm, el Mount McKinley s el pic ms alt del pas. Hi ha volcans actius a l'Arxiplag Alexander i les Illes Auletianes; tot l'estat de Hawaii es trobe sobre illes volcniques tropicals.

Els principals rius dels Estats Units sn: 

Els Grans Llacs (Superior, Huron, Michigan, Erie  i Ontario) representen en conjunt una superfcie d'uns 250.000 km, gaireb la meitat de la pennsula Ibrica. Els altres llacs importants sn: el Pontchartrain, el Gran Llac Salat (Great Salt Lake), el Champlain, el Mead, el Powell, el Utah, i el Tahoe.

 Clima .

Atesa la grandria superficial dels Estats Units, s'hi troben una gran diversitat de climes. 

El clima s temperat en gran part del pas, tropical a Hawaii i la Florida, polar a Alaska, semirid a les Grans Planes a l'oest del meridi 100, desrtic al sud-est, mediterrani a les costes de Califrnia i rid a la Gran Conca. Sn comuns  els climes extremosos; la costa del Golf de Mxic i Atlntica rep huracans, i la gran majoria dels tornados del mn ocorren als Estats Units, sobretot a l'Oest Mitj. Al centre de Texas hi ha el fams Tornado Alley, el "carrer dels tornados", on hi ha forts vents i un gran ndex anual de tornados.

En conjunt, a l'oest hi ha un clima assolellat amb moltes precipitacions i algunes tempestes. Al centre, a prop d'Utah i al sud-oest de Texas, hi ha un clima rid amb poques precipitacions anuals. Al nord, les escarpades muntanyes fan que aquesta sigui una regi de forts vents i tempestes. Al sud-est, a Florida i Nova Orleans, el clima clid fa que aquesta sigui una important regi turstica; per s molt propensa a huracans; una prova d'aix sn les destrosses causades per Katrina, Ivan i Vilma. A prop de Las Vegas, hi ha la presncia de vents forts amb abundants pluges i tempestes.

Poltica i govern.
Estructura poltica.
Article principal: Poltica dels Estats Units;




Els Estats Units sn una repblica federal constitucional presidencialista. El govern est estructurat com a democrcia representativa, en qu tots els habitants participen de les eleccions locals i federals, llevat dels residents dels territoris que no poden participar de les eleccions federals. El govern s regulat per un sistema de separaci de poders definit per la constituci dels Estats Units, la qual s el document legal ms important i un contracte social per al poble estatunidenc. En el sistema federal estatunidenc, els ciutadans participen en tres nivells de govern: federal, estatal i local, i en qu les tasques del govern local sn dutes a terme, depenent de cada estat, entre els comtats, boroughs o parrquies i els governs municipals. En la majoria dels casos els representants de les branques legislativa i executiva de govern sn electes per mitj de l'escrutini uninominal majoritari, s a dir, per majoria simple dels vots dels ciutadans del districte. No hi ha la representaci proporcional a nivell federal, i hi ha molts pocs casos en qu s'aplica a nivell local. Les judicatures federal i estatal, aix com els membres dels gabinets de l'executiu sn nomenats per la branca executiva i amb l'aprovaci de la branca legislativa del govern, tot i que en alguns estats els jutges sn electes per vot popular. 

El govern federal est integrat per tres branques:
 el poder legislatiu: el Congrs dels Estats Units, un congrs bicameral integrat pel Senat i la Cambra de Representants; est encarregat de crear lleis federals, declarar la guerra, aprovar tractats, entre altres coses;
 el poder executiu: el President dels Estats Units, comandant en cap de l'exrcit, amb l'autoritat de vetar les propostes de llei, designa els membres del gabinet i altres oficials que administren i executen les lleis federals;
 el poder judicial: la Cort Suprema i les corts federals menors, els jutges de les quals sn designats pel president amb l'aprovaci del Senat; interpreten les lleis i poden revocar les lleis que considerin inconstitucionals. ;

La Cambra de Representants t 435 membres, cadasc representant un districte congressual per un perode de dos anys. Els seients de la cambra es determinen entre els cinquanta estats d'acord amb llur poblaci cada deu anys. Des del 2000, set estats tenen el mnim d'un representant, mentre que Califrnia, l'estat ms poblat, en t cinquanta-tres. Cada estat s representat per dos senadors, electes per perodes de sis anys; un ter del senat s renovat cada dos anys. El president dels Estats Units s electe per un perode de quatre anys i pot ser reelegit una sola vegada. Les votacions presidencials no sn directes ans indirectes per mitj d'un collegi electoral en qu els vots s'assignen per estat. La Cort Suprema, encapalada pel Cap de Justcia dels Estats Units, t nou membres vitalicis, designats pel president. 

La poltica dels Estats Units ha operat sota un sistema bipartidista durant la major part de la seva histria. Des de les eleccions presidencials de 1856, els dos partits dominants han estat el Partit Demcrata i el Partit Republic. El president actual, Barack Obama s demcrata; des de les eleccions congressionals del 2006, el Partit Demcrata controla ambdues cambres del Congrs. El Senat t dos membres independents, els altres pertanyen als dos partits. Des de la Guerra Civil noms un candidat presidencial d'un tercer partit, el president Theodore Roosevelt del Partit Progressista el 1912, ha guanyat les eleccions presidencials.

Dins la cultura poltica estatunidenca, el Partit Republic s considerat de "centre-dreta" o conservador, i el Partit Demcrata s considerat de "centre-esquerra" o liberal, tot i que llurs membres tenen una diversitat d'opinions, i tot i que, en general el que es considera "esquerra" als Estats Units, seria centre en la poltica europea. En una enquesta del 2007, el 36% dels estatunidencs es consdieraven "conservadors", 34% "moderats" i 25% "liberals". Per altra banda, el 35,9% es considera demcrata, 31,3% es considera republic, i el 32,9% s independent o no t cap afiliaci poltica.

Els estats del nord-est, els Grans Llacs i la costa oest sn relativament ms liberals i sn coneguts com els "estats blaus" (blue states) en referncia al color identificador del Partit Demcrata, mentre que els estats dels sud, sud-centre i les muntanyes Rocalloses sn ms conservadors i identificats com a "estats vermells" (red states), en referncia al color identificador del Partit Republic.

Poltica exterior i defensa.

Els Estats Units tenen un gran influncia econmica, poltica i militar global. s membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la ciutat de Nova York s la seu de l'organitzaci. Gaireb tots els Estats del mn tenen ambaixades a Washington DC i consulats a altres ciutats del pas. Les excepcions sn Cuba, Iran, Corea del Nord, Bhutan, Sudan i la Repblica de la Xina. 

Els Estats Units tenen una relaci especial amb el Regne Unit i els pasos angloparlants, aix com el Jap, Israel i els altres membres de l'OTAN, aix com els seus vens i membres de l'rea de Lliure Comer d'Amrica del Nord: Mxic i el Canad. El 2005, els Estats Units van enviar 27.000 milions de dlars en assistncia oficial al desenvolupament, ms que no pas cap altre Estat del mn. Tanmateix, com a percentatge de la seva Renda Nacional Bruta (RNB), aquesta contribuci noms s del 0,22%, i ocupa llavors la 22a posici en donacions. Tot i aix, les donacions de les fundacions no governamentals privades sn de 96.000 milions de dlars.

El president s alhora el comandant en cap de les forces armades de la naci, i en designa els seus lders, el secretari o ministre de defensa i l'Estat Major Conjunt. El Departament de Defensa dels Estats Units administra les forces armades, incloent-hi les forces armades, l'armada, la marina i la fora aria. La Gurdia de Costa dels Estats Units es troba sota el comandament del Departament de Seguretat Interna durant temps de pau, i pel Departament de l'Armada en temps de guerra.  El 2005 les forces armades tenien un total d'1,38 persones empleades i en servei actiu, i alguns cents de mil a les reserves i la Gurdia Nacional, que en total sumen un total de 2,3 milions de tropes. El Departament de Defensa tamb empra al voltant de 700.000 civils, sense comptar-hi el personal de contractes externs. El servei militar als Estats Units s voluntari, tot i que pot haver un reclutament obligatori en temps de guerra mitjanant el Sistema de Servei Selectiu. Fora dels Estats Units, les forces armades poden desplegar-se a 770 bases i installacions en cada continent del mn llevat de l'Antrtida.

Les despeses militars dels Estats Units el 2006, superiors als $528.000 milions, el 46% de totes les despeses militars del mn, i superior a la suma de les despeses de les catorze nacions segents. La despesa per cpita s de $1.756, deu vegades ms que la mitjana global, tot i que en representar noms el 4,06% del seu Producte interior brut, les despeses militars ocupen la 27a posici a nivell mundial.

Subdivisi administrativa.
Article principal: Organitzaci territorial dels Estats Units;
Els Estats Units sn una Uni de cinquanta estats sobirans i autnoms, dels quals els quaranta-vuit estats contigus tamb sn coneguts com a estats continentals, malgrat que Alaska tamb s, prpiament, un estat continental. Hawai, l'estat nmero cinquanta, s un arxiplag de l'Oce Pacfic. Els Estats Units tamb administren uns altres territoris, districtes i possessions; la ms important s el Districte de Colmbia, coextensiu amb la capital de la federaci, la ciutat de Washington. Els altres territoris inclouen les rees insulars, com ara la Samoa Americana, Guam, les Illes Marianes del nord, Puerto Rico, entre altres. A ms a ms, des del 1898, la marina nord-americana t una base naval a la Badia de Guantnamo, a Cuba. 

Algunes de les antigues possessions nord-americanes sn la zona del Canal de Panam (de 1903 a 1979). Les Filipines van ser territori nord-americ de 1898 a 1935, data en qu es van conformar com a Commonwealth com a estatus transitori cap a la independncia plena, que assolirien el 1946. Ats que les Filipines pertanyien als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, sn l'nica naci independent de la qual hi ha un pilar en el monument memorial nacional de la guerra a Washington, DC. 

A ms dels estats i territoris dels Estats Units, tres nacions en sn estats associats sota el "Pacte de Lliure Associaci" : Micronsia (des de 1986), Palau (des de 1994) i les Illes Marshall (des de 1986). Aquests estats gaudeixen de sobirania internacional i control absolut de llurs territoris. No obstant aix, els governs d'aquests estats han acordat de permetre que els Estats Units els atorguin assistncia militar i financera. A ms a ms, aquests estats tenen accs a molts dels programes de suport que gaudeixen els estats de la federaci. L'Oficina dels Afers Insulars gestiona el suport financer que els Estats Units els atorga. 

Estats.

Estats que formen els Estats Units d'Amrica, juntament amb la seva capital:



Districte federal.
Districte de Colmbia;

rees insulars.
L'rea insular ms important s l'estat lliure associat de Puerto Rico.  Les segents illes tamb sn administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Economia.
Article principal: Economia dels Estats Units;

Estadstiques econmiques.
Els Estats Units tenen una economia capitalista mixta, una infraestructura molt desenvolupada i una alta productivitat laboral. Segons el Fons Monetari Internacional, el Producte interior brut (PIB) dels Estats Units, de ms de 13 bilions de dlars representen el 19% del producte brut mundial. Tot i que el PIB nord-americ s el ms gran de qualsevol pas del mn, s un poc ms petit que el PIB combinat de tots els membres de la Uni Europea en paritat de poder adquisitiu (2006). El PIB per cpita estatunidenc s el vuit ms gran del mn. 

Estats Units s l'importador ms gran de bns i el segon exportador ms gran del mn. El Canad, la Repblica Popular de Xina, Mxic, el Jap i Alemanya sn els seus socis comercials principals. Tradicionalment, els Estats Units promouen el comer lliure i ha signat diversos tractats comercials amb diverses nacions, entre els quals, el Tractat de Lliure Comer d'Amrica del Nord s el ms extens, i el ms important, amb els seus vens nord-americans, el Canad i Mxic. El producte principal d'exportaci s la maquinria elctrica, mentre que els autombils sn la importaci ms important. El deute nacional dels Estats Units s el ms gran del mn; el 2005 era el 23% del total mundial. Com a percentatge del PIB, el deute estatunidenc era el 13 ms gran dels 120 Estats reportats.

El sector privat constitueix la part ms extensa de l'economia, mentre que l'activitat del govern representa noms el 12,4% del PIB. L'economia s postindustrial, i el sector terciari contribueix amb ms del 75% del PIB. El camp empresarial ms importat en transaccions brutes s el comer majorista i minorista; el ms gran segons la renda neta s el sector financer i d'assegurances. Estats Units s una potncia industrial; el sector dels productes qumics n's el camp ms important. El pas s el tercer productor ms gran de petroli, i el consumidor ms gran. s el productor ms gran d'energia elctrica i nuclear, aix com de gas natural lquid, alumini, sofre, fosfats i sal. L'agricultura noms contribueix amb l'1% del PIB, per constitueix el 60% de la producci agrcola mundial. 

En comparaci amb Europa, els impostos a les propietats i la renda de les empreses als Estats Units sn generalment ms elevats, mentre que els impostos laborals i de consum sn inferiors. La Borsa de Nova York s la ms gran del mn en dlars. 

El 2005, 155 milions de persones tenien feina remunerable. La majoria, el 79% era empleada del sector dels serveis. Amb 15,5 milions de persones, l'assistncia social i el sector de sanitat s el camp laboral ms gran. Noms el 12% dels treballadors estatunidencs sn membres d'un sindicat; una xifra molt menor al 30% europeu. Els treballadors estatunidencs tenen una de les productivitats per hora treballada ms altes del mn, desprs de Noruega, Frana, Blgica i Luxemburg.

Transport i infraestructura.

Les ltimes dades del 2003, mostraren que als Estats Units hi ha 759 autombils per cada 1.000 habitants, una xifra superior als 472 per cada 1.000 habitants de la Uni Europea, segons les dades del 2004. L'americ mitj passa 55 minuts en un autombil cada dia recorrent 47 km.  El sistema ferroviari metropolit en la majoria de les ciutats no s extens, i el seu s s molt limitat en comparaci amb Europa. Noms el 9% del transport a la feina diria es realitza en mitjans pblics, en comparaci al 38,8% a Europa. La industria aria est completament privatitzada, tot i que la majoria dels aeroports sn propietat pblica. Les cinc aerolnies ms grans del mn sn estatunidenques; American Airlines era fins ara la la lnia aria ms gran del mn. Actualment la fusi de dues de les altres grans aerolinies dels EUA (Northwest Airlines i Delta Airlines) desmarcar American de la posici dominant. El transport aeri dels Estats Units s dels ms importants del mn i trobem grans aerolnies, tant actuals com histriques, entre les quals, American Airlines, Delta Airlines, Continental Airlines, United Airlines, la lnia aria de baix cost Southwest Airlines, pionera en aquest mbit a escala mundial; aix com les ja desaparegudes, per no menys importants TWA, (Trans World Airlines), Pan American Airlines i Braniff International. Dels 30 aeroports amb major s del mn, setze sn als Estats Units; l'aeroport amb la major transportaci de passatgers s l'Aeroport d'Atlanta, tot i que cal destacar la importnica internacional dels aeroports John F. Keenedy i Newark de Nova York, Los Angeles Internacional (LAX) aix com l'O'Hare de Chicago.

Geografia humana i societat.
rees metropolitanes.
Les rees metropolitanes ms importants als Estats Units (i la poblaci) sn:

Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions);
Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions);
Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions);
Filadlfia-Camden-Wilmington (5,7 milions);
Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions);
Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions);
Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'rea de Baltimore: 7,9 milions);
Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions);
Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions);
Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions);

Demografia.

El 17 d'octubre, 2006, l'Oficina dels Censos dels Estats Units va estimar que la poblaci ja havia arribat als 300 milions. La poblaci estatunidenca incloa un estimat de 12 milions d'immigrants indocumentats,, dels quals 1 mili no van ser comptats per l'Oficina de Censos. La taxa de creixement poblacional s del 0,89%, superior al 0,16% de la Uni Europea. La taxa de natalitat s de 14,16 per 1.000 habitants, 30% inferior a la mitjana mundial, tot i que s superior a qualsevol Estat europeu, llevat d'Albnia i Irlanda. El 2006, 1,27 milions d'immigrants van rebre papers de residncia legal.Mxic ha estat el pas principal d'origen dels nou residents estatunidencs des de fa dues dcades; des de 1998, la Xina, l'ndia i les Filipines han crescut significativament en el nombre d'emigrants cap als Estats Units. Els Estats Units s l'nic pas desenvolupat per al qual s'han projectat taxes de creixement poblacionals significatives.

Etnografia.
Estats Units t una poblaci multicultural i diversa: trenta-u grups d'ascendncia tenen ms d'un mili de membres. Els caucsics o blancs sn el grup tnic ms nombrs; els afroamericans sn el grup racial minoritari ms gran, mentre que els hispnics procedents de Llatinoamrica o Espanya sn el grup tnic minoritari ms nombrs.

Segons el darrer cens, al pas hi havia 31 grups tnics amb ms d'un mili de membres. Segons la categoritzaci del govern federal en base a raa, la majoria dels nord-americans (80,4%) sn blancs. La majoria d'aquests sn d'ascendncia europea encara que s'hi inclouen alguns no-europeus que es consideren blancs segons la nomenclatura governamental (com ara alguns dels pobles originals de l'Orient Prxim i el nord de l'frica). En excloure, per, els blancs d'origen hispnic (s a dir, de qualsevol dels estats castellanoparlants del mn), aquesta xifra disminueix al 67,4%. La poblaci no-hispana dels Estats Units est disminuint proporcionalment atesa la immigraci i la taxa ms alta de reproducci de les altres minories racials. Si aquesta tendncia continua, la xifra de blancs no-hispans dels Estats Units es  reduir i noms seran majoria relativa el 2040 o 2050. 

Els principals pobles o nacions d'ascendncia tnica dels ciutadans nord-americans sn Alemanya, seguit de Mxic, Irlanda, Anglaterra, Itlia, i Escandinvia. Els afroamericans, descendents dels africans que van arribar com a esclaus entre els segles XVII i XIX, representen el 12,9% de la poblaci, 35 milions en total. Aproximadament l'1,5% de la poblaci s amerndia i nadiua d'Alaska, s a dir, 4,4 milions dels quals el 35% vivia el 2005 en reserves. Les tribus ms nombroses sn els cherokee (729.553), navaho (298.197), choctaw (158.774), sioux (153.360), chippewa (149.669), apatxe (96.833), blackfoot (85.750), iroquesos (80.882), pueblo (74.085), creek (71.310), lumbee (57.868), chickasaw (38.351), seminola (27.431), potawatomi (25.595), yaqui (22.412), tlingit-haida (22.365), ppago (20.087), comanxe (19.376), athabascans d'Alaska (18.838), xein (18.204), lenape (16.341) i osage (15.897).

La tendncia demogrfica actual inclou la immigraci de llatinoamericans al sud-oest, una regi que ja s la llar del 60% dels 35 milions d'hispans que viuen als Estats Units. Els immigrants de Mxic conformen el 66% de tots els hispans i sn el segon grup migratori ms important des de la fundaci dels Estats Units, al darrera dels alemanys. S'estima que hi ha ms de 5 milions d'immigrants illegals als Estats Units, principalment de Mxic. Mxic t la intenci de crear un programa d'immigraci ms ampli amb els Estats Units, per els conservadors d'aquest pas s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen. Recentment, el govern va aprovar la construcci d'un mur al llarg de la frontera sud per impedir el pas de noves onades d'immigrants del pas ve. 

Religi.
El 52% dels nord-americans sn protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% sn catlics, l'1,3% sn mormons, l'1,4% sn jueus, el 0,5% sn musulmans, el 7% tenen una altra religi, i el 14% es consideren ateus.

Llengua.



Tot i que no hi ha cap llengua oficial a nivell federal als Estats Units, l'angls s la llengua nacional. El 2003 al voltant de 215 milions de persones, o el 82% de la poblaci de cinc anys d'edat i ms, parlaven noms angls a la llar. El castell es parla per poc ms del 10% de la poblaci a la llar, i s la segona llengua amb ms nombre de parlats, i la que ms s'ensenya com a llengua estrangera. Tots els immigrants que desitgen naturalitzar-se, han de parlar angls. L'angls s la llengua oficial de vint-i-vuit estats de la federaci. El hawai i l'angls sn oficials a Hawaii. Tot i que no hi ha cap llengua oficial a Nou Mxic, la llei permet l's del castell i l'angls en els documents oficials, tal com s el cas del francs a Louisiana. Altres estats, com ara Califrnia, ordenen la publicaci de diversos documents governamentals i financers en castell. 

Als territoris insulars es reconeixen les llenges nadiues: el samo a Samoa, el chamorro a Guam, el carolini i el chamorro sn reconeguts a les Illes Marianes del Nord, i el castell s la llengua oficial de Puerto Rico.

Educaci, cincia i tecnologia.

L'educaci pblica estatunidenca s gestionada pels governs dels estats i locals, i regulada pel Departament d'Educaci a travs d'algunes restriccions. Els comtats gaudeixen d'autonomia variable per gestionar les assignatures i llur contingut. L'educaci s obligatria, en la majoria dels estats, des del 6 o 7 anys fins al 18 anys d'edat, tot i que alguns estats permeten que els estudiants deixen d'estudiar als 16 o 17 anys. Aproximadament el 12% dels nens estudien en escoles privades, i el 2% estudia desd e casa. De tots els estatunidencs amb ms de 25 anys d'edat, el 84,6% s'ha graduat de l'escola secundria (s a dir, a completat 12 anys d'educaci), el 52,6% va estudiar en alguna universitat, el 27,2% va aconseguir un ttol de llicenciatura o similar, i el 9,6% t algun postgrau, msters o doctorat. La taxa d'alfabetisme s del 99%.

Estats Units ha estat un lder en la recerca cientfica i la innovaci tecnolgica des de finals del segle XIX. El 1876, Alexander Graham Bell va rebre la primera patent estatunidenca per al telfon. El laboratori de Thomas Edison va desenvolupar el primer fongraf, la primera bombeta incandescent, i el primer quinetoscopi viable. A principis del segle XX, les companyies d'autombils de Ramson E. Olds i Henry Ford van dissenyar les primeres lnies de producci en cadena en la manfuactura. Els germans Wright, el 1903, van realitzar el rprimer vol a mquina. Amb el creixement del nazisme a Europa, milers de cientfics prominents europeus en van emigrar, incloent-hi Albert Einstein i Enrico Fermi. Durant la Segona Guerra Mundial, el Projecte Manhattan va desenvolupar les primeres bombes nuclears. La carrera espacial va produir avanos importants en la tecnologia aeronutica, en els ordinadors i altres rees. Els Estats Units van desenvolupar ARPANET i el seu successor Internet. En l'actualitat, el 64% del finanament per a la recerca i desenvolupament prov del sector privat.

Cultura i oci.

Estats Units s una naci culturalment diversa, llar d'una gran varietat de grups tnics, de tradicions i de valors. La cultura "americana" o "occidental" es deriva principalment dels immigrants d'Europa occidental, comenant amb els assentaments anglesos i neerlandesos dels primers colonitzadors. Les cultures alemanya, irlandesa i escocesa tamb van influir significativament en la cultura americana, aix com algunes tradicions dels amerindis nord-americans i dels esclaus africans. L'expansi cap a l'oest va posar la cultura en contacte amb la cultura mexicana, incorporant-la en moltes expressions d'entreteniment i culinria del sud dels Estats Units, sobretot als estats originalment mexicans, com ara Texas, Nou Mxic i Califrnia. La immigraci massiva d'europeus del sud i l'est del continent va introduir-hi nous elements.

La cultura nord-americana s'ha descrit com un gresol en qu els immigrants assimilen la cultura americana unificada que incorpora les cultures de tots els immigrants. Uns altres models, tanmateix, suggereixen que la cultura no s un gresol sin una amainada en qu les cultures dels immigrants conserven llurs caracterstiques sense mesclar-se completament en una cultura unificada. Els socilegs moderns suggereixen que la manera en qu la societat nord-americana aconseguir l'harmonia tnica i racial s mitjanant el pluralisme i no pas l'assimilaci, i que per tant s'ha d'eliminar el concepte del "gresol" cultural. 

Un component important de la cultura nord-americana s el concepte del "somni americ": la feina, el coratge i la determinaci, sense importar la classe social, fan que una persona millori les seves condicions de vida. 

En el segle XX i el que portem del XXI, Estats Units ha sigut una gran potncia cultural mundial, per malgrat genis como William Faulkner, Frank Lloyd Wright o Jackson Pollock, les seves grans aportacions al patrimoni global (i les que ms ha exportat), no s'han de cercar a les arts tradicionals, sin a la cincia, la tecnologia, i en tres de les anomenades arts populars, considerades genunament americanes: el cinema, el cmic i la msica pop.

Histria.
Article principal: Histria dels Estats Units;
Nadius americans i els colonitzadors europeus.
Els pobles indgenes del territori continental dels Estats Units incloent-hi Alaska arribaren des de l'sia, segons la hiptesi ms acceptada del poblament del continent. Comenaren a arribar fa 12.000 o 40.000 anys. Diverses comunitats indgenes de l'era precolombina desenvoluparen tcniques agrcoles avanades, complexes arquitectnics i societats de ciutat-estat. El 1492, l'explorador genovs Cristfor Colom, sota el contracte de la corona espanyola arrib a les illes del Carib, el primer contacte europeu amb els pobles nadius. Durant els anys segents, la majoria dels pobles nord-americans foren morts a causa de les epidmies europees desconegudes al Nou Mn.


El 2 d'abril, 1513, el conqueridor espanyol Juan Ponce de Len arrib al territori que anomen la Florida la primera arribada europea documentada al territori que seria els Estats Units. De les colnies que Espanya establ a la regi, noms l'assentament de Sant Agust, fundat el 1565 ha sobreviscut. A l'assentament posterior a la Califrnia i altres territoris de la Nova Espanya desprs Mxic  s'establiren immigrants espanyols. Els francesos s'assentaren a la Nova Frana el mateix segle a prop dels Grans Llacs, dedicats al comer de pells. La Frana amb el temps estengu els seus territoris cap al sud fins el Golf de Mxic. Els primers assentaments anglesos reeixits foren la colnia de Virgnia a Jamestown el 1607 i la colnia de Plymouth dels pelegrins. L'establiment de la Colnia de la Badia de Massachusetts produ una onada d'immigrants; per al 1634 s'havien assentat a la Nova Anglaterra 10.000 puritans. Entre el 1610 i la Guerra d'Independncia dels Estats Units s'enviaren a prop de 50.000 presoners a les colnies nord-americanes de la Gran Bretanya. Des del 1614, els neerlandesos establiren diversos assentaments a les vores del riu Hudson a prop de la costa, incloent-hi la Nova Amsterdam a l'illa de Manhattan. L'assentament anterior de la Nova Sucia, fundat a la vora del riu Delaware el 1638 fou pres pels neerlandesos el 1655. 

Per al 1674, les forces angleses ja havien guanyat les antigues colnies neerlandeses; la provncia de la Nova Hollanda es reanomen com a Nova York. Ms persones immigraren a Nord-amrica, sobretot al sud del territori actual dels Estats Units, molts d'ells esclaus. Amb la divisi de les Carolines el 1729 i la colonitzaci de Gergia el 1732, les tretze colnies que s'independitzarien per formar els Estats Units, ja s'havien establert. Totes tretze tenien formes de govern local amb eleccions en qu participaven homes lliures, segons la tradici dels drets dels anglesos; aquesta forma d'autonomia enfort el republicanisme. Totes tretze havien legalitzat el comer d'esclaus de l'frica. Amb taxas de natalitat altes, taxes de mortalitat baixes i la immigraci contnua, la poblaci de les colnies duplicaven llur poblaci cada vint-i-cinc anys. El moviment cristi d'avivament de les dcades de 1730 i 1740, conegut com el Gran Desvetllament don fora a la religiositat i a la llibertat religiosa. En la Guerra francondia, les forces britniques prengueren el territori del Canad dels francesos, per la poblaci francfona romangu allada polticament de les tretze colnies del sud. El 1770, aquestes tretze colnies ja tenien una poblaci de tres milions, aproximadament la meitat de la poblaci de la Gran Bretanya. Tot i que havien de pagar impostos, no tenien cap representaci al Parlament de la Gran Bretanya. 

Independncia i expansi.

Amb l'agreujament de les tensions entre els colons nord-americans i els britnics, esclat la Guerra d'Independncia dels Estats Units entre el 1775 i el 1781. El 14 de juny, 1775, el Segon Congrs Continental, reunit a Filadlfia, establ l'Exrcit Continental, sota el comandament de George Washington. En proclamant que "tots els homes sn creats iguals" i dotats de "drets inalienables", el Congrs adopt la Declaraci de la Independncia el 4 de juliol, 1776. La declaraci, escrita gaireb tota per Thomas Jefferson, declarava que les colnies nord-americanes eren estats sobirans. El 1777, els Articles de la Confederaci foren adoptats, unint els estats sota un govern central feble que oper fins el 1788. A prop de 80.000 lleials a la corona britnica fugiren dels estats rebels cap al Canad i a la Nova Esccia. Els nadius nord-americans s'aliaren a ambdues bandes del conflicte. 

Desprs de la derrota de l'exrcit britnic, amb el suport dels francesos, la Gran Bretanya, en el Tractat de Pars reconegu la sobirania dels tretze estats el 1783. Una convenci constitucional es reun el 1787, amb la intenci de crear un govern nacional ms fort amb poder sobre els estats constituents. Per al juny de 1788, nou estats ja havien ratificat la nova constituci dels Estats Units, nombre requerit per a establir el nou govern. George Washington fou elegit com a primer president i el Congrs res reun per primera vegada. El 1791 els estats ratificaren la Declaraci dels Drets de la Consttituci dels Estats Units, deu esmenes a la constituci que prohibien la restricci federal de les llibertats personals i garantien diverses proteccions legals. Les opinions quant a l'esclavatge variaven; una clusula de la constituci l'acceptava fins el 1808. Els estats del nord aboliren l'esclavatge entre 1780 i 1804. El 1800, el govern federal es mogu a la nova capital Washington DC. El Segon Gran Desvetllament fu de l'evangelicalisme la fora dels moviments reformistes. 

El desig d'expansi territorial don inici a una srie de guerres amb els nadius nord-americans per prendre llurs terres. La compra de Louisiana de Frana duplic la superfcie de la naci. La guerra de 1812 contra la Gran Bretanya, enfort el nacionalisme nord-americ. Desprs d'una srie d'incursions militars a la Florida, Espanya ced aquest territori i d'altres de la costa del Golf el 1819. Els Estats Units annexaren la Repblica de Texas el 1845, que s'havia independitzat de Mxic pocs anys abans. El concepte del Dest Manifest es popularitz durant aquest perode. Amb el Tractat d'Oregon, s'annexaren els territoris del nord-oest als Estats Units. Desprs de la Guerra amb Mxic, els Estats Units prengueren la meitat del territori mexic, que incloa els territoris de Califrnia, Nou Mxic, Arizona, Nevada, Colorado, algunes seccions d'Utah i Wyoming, i les rees disputades de Texas. La transportaci ferroviria fu el moviment de migrants molt ms fcil tot i que increment els conflictes amb els amerindis.

La Guerra Civil i la industrialitzaci.

Les tensions entre els estats que protegien l'esclavatge coneguts com els "estats esclaus"  i els estats lliures s'agreujaren amb l'annexi de nous estats a la federaci, i la possibilitat de prohibir-hi l'esclavatge. Abraham Lincoln, candidat del Partit Republic, que s'oposava a l'esclavatge, fou elegit com a president el 1860. Abans de prendre el poder, set estats esclaus declararen llur secessi dels Estats Units i formaren els Estats Confederats d'Amrica. Per al govern federal, la secessi era illegal, i amb la Batalla de Fort Sumter, la Guerra Civil esclat, i quatre estats ms s'afegiren a la Confederaci. La Uni els estats que havien roms en la federaci declarava la llibertat dels esclaus en avanar el seu exrcit cap al sud. Desprs de la victria de la Uni el 1865, tres esmenes a la constituci nord-americana asseguraren la llibertat per a gaireb quatre milions d'afroamericans que havien patit l'esclavatge. La catorzena esmena els declar ciutadans, i la quinzena esmena els atorg el dret al vot. La guerra tingu com a resultat indirecte un augment del poder central.

Desprs de la guerra, l'assassinat del president Lincoln radicalitz les poltiques de reconstrucci amb la intenci de reintegrar i reconstruir els estats venuts del sud i alhora assegurar-hi la llibertat dels esclaus. La resoluci de l'elecci presidencial de 1876 marc la fi de la Reconstrucci i l'aprovaci de les Lleis de Jim Crow. A poc a poc, els estats del sud aprovaren lleis que de manera indirecta per efectiva, impedien que els negres poguessin votar. Al nord, la urbanitzaci i una onada massiva d'immigrants sense precedent acceleraren la industrialitzaci del pas. Aquesta onada d'immigraci, que continu fins el 1929, prove de m d'obra per a les empreses noves i transform la cultura americana. Els Estats Units compraren Alaska de Rssia el 1867, finalitzant aix l'expansi continental. La Massacre de Wounded Knee el 1890 fou l'ltim conflicte de les guerres amb els amerindis. El 1893, l'antiga monarquia nadiua del regne de Hawaii fou deposada en cop d'Estat encapalat pels residents nord-americans, i l'arxiplag fou annexat als Estats Units el 1898. Amb la victria dels Estats Units en la Guerra hispanoamericana sobre Espanya, els Estats Units es consolidaren com a potncia mundial, i annexaren Puerto Rico i les Filipines. Les Filipines s'independitzaren el segle segent; Puerto Rico en l'actualitat s un Estat lliure associat als Estats Units.

Les Guerres mundials i la Gran Depressi.

Quan la Primera Guerra Mundial comen el 1914, els Estats Units es declararen neutrals. Els americans simpatitzaven amb els britnics i els francesos, tot i que molts ciutadans, la majoria irlandesos i alemanys s'oposaven a la intervenci nord-americana dins la guerra. El 1917, els Estats Units s'uniren als Aliats, que aconseguiren la victria poc desprs. Refusant involucrar-se en els afers europeus, el Senat dels Estats Units no ratific el Tractat de Versalles que establia la Lliga de Nacions. El pas continu amb una poltica d'unilateralisme i fins i tot d'allament. El 1920, el moviment pels drets de les dones aconsegu que s'aprovs la dinovena esmena a la constituci que atorgava el dret al vot a les dones. El govern atorg la ciutadania als amerindis el 1924.

Durant la dcada de 1920, els Estats Units experimentaren un perode de prosperitat sense precedents amb un rpid creixement industrial, que tanmateix, culmin en la caiguda de la borsa de Wall Street el 1929 i l'inici de la Gran Depressi, el perode econmic ms greu de la histria del pas i del mn. Desprs de la seva elecci com a president el 1932, Franklin D. Roosevelt introdu un "Nou Pacte", una srie de poltiques que permetien la intervenci del govern en els afers econmics. La naci no es recuper plenament de la depressi econmica sin fins la mobilitzaci industrial produda per l'entrada del pas a la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units, neutrals durant els primers anys de la guerra, comenaren a proveir de material bllic als aliats des de mar de 1941. 

El 7 de desembre, 1941, els Estats Units s'uniren als Aliats desprs de l'atac japons de Pearl Harbor. A causa de la mobilitzaci de persones i les despeses industrials per a la construcci d'armament, els Estats Units foren l'nic pas aliat que en acabar la guerra, era ms ric i no pas ms pobre. El govern nord-americ aprov el Pla Marshall per tal de donar suport econmic per a la reconstrucci d'Europa. les reunions de Bretton Woods i Yalta establiren un nou sistema d'organitzaci internacional poltica i econmica.  Els Estats Units fabricaren la primera arma nuclear i l'utilitzaren sobre Hiroshima i Nagasaki l'agost de 1945. El Jap es rend el 2 d'agost.

Guerra freda i drets civils.

Els Estats Units i la Uni Sovitica s'enfrontaren en la Guerra Freda i dominaren els afers militars d'Europa per mitj de l'OTAN i el Pacte de Varsvia. Els Estats Units promovien la democrcia liberal i el capitalisme, mentre que la Uni Sovitica promovia el comunisme i l'economia planificada pel govern central. Els Estats Units participaren en la Guerra de Corea de 1950 al 1953. El Senador Joseph McCarthy encapal una srie d'investigacions anticomunistes. 

La Uni Sovitica llan la primera nau espacial tripulada per un hum el 1961. Els Estats Units, com a resposta, invertiren en recerca matemtica i cientfica; el president John F. Kennedy declar que el pas havia de ser el primer a arribar a la lluna, la qual cosa feren el 1969.

Les dcades segents l'economia dels Estats Units creix de manera sostinguda. El moviment dels drets humans, encapalat per diversos afroamericans prominents, com ara Martin Luther King Jr. s'opos a la segregaci i la discriminaci racial i culmin amb l'abolici de les Lleis de Jim Crow. Desprs de l'assassinat del president Kennedy el 1963, s'aprov l'Acta dels Drets Civils el 1954. Els Estats Units, sota les adminstracions de Johnson i el seu successor, Richard Nixon, participaren en la Guerra del Vietnam. 

Com a resultat de l'escndol de Watergate, el 1974 Nixon es convert en el primer president nord-americ a renunciar, per tal de no ser acusat d'obstrucci de justcia i d'abs de poder. Fou succet pel vicepresident Gerald Ford que l'atorg immunitat. Durant l'administraci de Jimmy Carter, l'economia nord-americana tingu una estagflaci. L'elecci de Ronald Reagan marc el comenament d'un canvi de les poltiques socials i econmiques.

Era contempornia.
Durant l'administraci de Bill Clinton els Estats Units experimentaren l'expansi econmica ms llarga de la histria, del 1991 al 2001.

Les eleccions controvertides del 2000 es resolgueren per una decisi de la Cort Suprema de Justcia que don la presidncia a l'exgovernador de Texas, George W. Bush. L'11 de setembre de 2001, el grup terrorista al-Qaida perpetr un atac contra les torres del World Trade Center a Nova York i el Pentgon. El president Bush llan una "guerra contra el terrorisme" segons el principi de la guerra preventiva, ara coneguda com la "Doctrina Bush". A finals del 2001, una coalici internacional encapalada pels Estats Units enva l'Afganistan, enderrocant el rgim talib i destruint tots els camps d'entrenament d'al-Qaida. Els talibans, tanmateix, es reorganitzaren i continuen lluitant aferrissadament contra les forces de la coalici.

El 2002, l'administraci de Bush deman un canvi de rgim i l'obertura de l'Iraq als controladors nuclears de la ONU. Sense el suport de l'OTAN ni de les Nacions Unides per realitzar una intervenci militar, el govern de Bush form una coalici amb pasos aliats i enva l'Iraq el 2003, sempre segons la teoria de la "guerra preventiva", enderrocant el rgim de Saddam Hussein. Tot i la pressi externa i interna, perqu se'n retiressin, els Estats Units i diversos pasos de la coalici original encara hi tenen tropes. 

Les eleccions presidencials del 2008 marquen una fita histrica per als Estats Units, essent les primeres en qu un afroameric hi participa com a candidat d'un dels partits majoritaris  Barack Obama, del Partit Demcrata , i els segons comicis amb una dona com a candidata a la vicepresidncia d'un altre partit majoritari  Sarah Palin, del Partit Republic. L'elecci d'un poltic afroameric com a candidat a president dels Estats Units ha vingut noms quaranta-cinc anys desprs de l'histric discurs de Martin Luther King el 28 d'agost del 1963, en favor de la igualtat entre totes les races. El 4 de novembre de 2008, Obama guany les eleccions presidencials, i el 20 de gener de 2009, assum el crrec i es convert en el primer president electe afroameric del pas.

Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina de la Casa Blanca  ;
 Consolat General dels Estats Units a Barcelona ;
 Ambaixada dels Estats Units a Espanya ;




























































































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7276" title="Tallus" nonfiltered="4549" processed="4521" dbindex="4554">
El tallus s un cos vegetatiu no diferenciat en arrel, tija o fulles, i format per teixits poc diferenciats. 

Tenen tallus les algues, els fongs, els lquens i els brifits, agrupats sota el nom de tallfits.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7278" title="Matria" nonfiltered="4550" processed="4522" dbindex="4555">
Es pot considerar com a matria tot all que s observable cientficament. Habitualment, aix t rellevncia en la Fsica.

Des del punt de vista fsic, es considera que tota la matria esta constituda per un o ms tipus de partcules fonamentals, de mida petitssima. Aquestes partcules s'anomenen fermions, i compleixen el principi d'exclusi de Pauli, que vol dir que no poden ocupar el mateix estat quntic al mateix temps.  Aix s el que fa que la matria no es collapsi en un estat d'energia mnima i que s'agrupi en estructures d'una certa complexitat. De fet, la matria que observem en el nostre entorn s'organitza en forma d'toms, molcules, etc.

Depenent de les condicions termodinmiques, com la temperatura i la pressi, la matria pot existir en fases diferents. Les ms conegudes sn la fase slida, la lquida i la gasosa, per n'hi ha d'altres: plasma, superfluid i condensat de Bose-Einstein.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7285" title="Llenges mongliques" nonfiltered="4551" processed="4523" dbindex="4556">
Les llenges mongliques sn una divisi de les llenges altaiques. Actualment es coneixen tretze llenges dins d'aquesta famlia, les ms importants sn el calmuc, el buriat i el mongol. Antigament es classificaven com a idiomes trquics per aquesta hiptesi ha perdut fora.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7291" title="Elionor de Portugal" nonfiltered="4552" processed="4524" dbindex="4557">
Elionor de Portugal ( 1328 - Exerica, Valncia 1348 ), infanta de Portugal i reina consort de la Corona d'Arag (1347-1348).

Orgens familiars.
Filla petita del rei Alfons IV de Portugal i Beatriu de Castella. Era nta per lnia paterna del rei Dions I de Portugal i la princesa Elisabet d'Arag, i per lnia materna del rei San IV de Castella i Maria de Molina.

Fou germana petita de la infanta Maria de Portugal, casada amb el rei Alfons XI de Castella, i del tamb rei Pere I de Portugal.

Npcies i descendents.
Es va casar a Barcelona el 19 de setembre de 1347 amb el comte-rei Pere III el Cerimonis, de qui en fou la seva segona esposa. La Pesta Negra, per, li provoc la mort el 30 d'octubre de 1348 sense haver tingut descendents.

Est enterrada al Monestir de Poblet.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7292" title="Elionor de Siclia" nonfiltered="4553" processed="4525" dbindex="4558">
Elionor de Siclia (1325 - Lleida 1375), infanta de Siclia i reina d'Arag (1349-1375).  

Filla del rei Pere II de Siclia i Isabel de Carntia. Tant ella com les seves germanes van afavorir el partit catalanista de l'illa, integrat per nobles d'ascendncia catalana que estaven enfrontats amb la resta de la noblesa proangevina. 

Va ser la tercera muller de Pere III el Cerimonis, amb qui es va casar a Valncia el 27 d'agost de 1349, amb la condici que renuncis a tots els seus eventuals drets a la Corona siciliana. 

Va aconseguir que el seu germ, Frederic III de Siclia, es cass amb Constana, la filla gran del seu marit. El 1357 Frederic li va transmetre els drets a la successi del regne de sicili i tamb els drets sobre els ducats d'Atenes i Neoptria. Aquests ltims no foren formalment incorporats a la Corona d'Arag fins ms tard, vers el 1380.

Elionor va fer un paper de suport a la poltica de Pere III, el qual acompany en l'expedici a Sardenya el 1354-1355. Tanmateix, va ser enemiga, entre d'altres, del vell conseller del seu marit, Bernat II de Cabrera. Aprofitant el descontentament general produt per la durada de la guerra dels Dos Peres, i davant l'absncia del rei, va intervenir de manera decisiva en la caiguda en desgrcia i l'execuci del conseller el 1364.

Va residir al Palau Menor de Barcelona, que havia estat construt per a ella. Fou la mare de:
 l'infant Joan el Caador (1350-1395), comte de Barcelona i rei d'Arag;
 l'infant Mart l'Hum (1356-1410), comte de Barcelona i rei d'Arag;
 l'infant Alfons d'Arag (1362-1364);
 la infanta Elionor d'Arag (1358-1382), que es cas el 1375 amb Joan I de Castella;

Est enterrada al monestir de Poblet.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7293" title="Islands" nonfiltered="4554" processed="4526" dbindex="4559">

L islands o islands (slenska) s una llengua escandinava occidental parlada a Islndia. 

s la ms conservadora d'entre les llenges escandinaves, o fins i tot germniques. A nivell morfolgic, mentre que gran part de les llenges indoeuropees de l'Europa Occidental han redut enormement la flexi, a l'islands hi s molt abundant, en un grau similar al llat, el grec, o ms properament, l'anglosax. Aix per exemple, els noms es declinen per cas, nombre i gnere. Pel que fa a l'ortografia, l'islands s'escriu amb alfabet llat al qual han estat afegides les segents grafies: /, /, /, /, /, /, / (equivalent a la "d" catalana intervoclica), / (equivalent a la "z" castellana o a la "th" anglesa de thin), / i /. Les lletres c, q, w i z no hi sn utilitzades. La retenci de  i  s una mostra ms de la seva tendncia arcatzant: antigament presents en l'anglosax, han estat reduts en l'angls actual pel dgraf "th" (thin, this). El vocabulari s tamb molt conservador, i quan apareixen conceptes nous que demanen nous termes, enlloc d'agafar el que prevalgui a nivell internacional (o simplement adaptar algun mot estranger), hom inventa noves paraules islandeses.

Com a resultat de tot aix, els islandesos no tenen gaire dificultats per a llegir textos de les antigues sagues nrdiques, de fa ms de set segles. 

La llengua que hi s ms propera s la feroesa.

Histria.

Durant els segles IX i X Islndia fou colonitzada per parlants de llengua escandinava provinents sobretot de Noruega. A partir de finals del segle XII se la pot comenar a considerar una llengua separada, ms per divergncia dels parlars continentals que no pas per evoluci prpia.

Variaci regional.
L'islands presenta molt poca variaci dialectal, limitada a petites diferncies de pronncia i vocabulari ente el nord i el sud de l'illa. Aquesta quasi absncia de dialectes s'explica pels segents factors:
Manca d'un substrat lingstic que modifiqus la llengua dels colonitzadors (ja que el pas era prcticament deshabitat en arribar-hi).
Uniformitzaci dels diferents parlars escandinaus dels colonitzadors vinguts d'orient.
Gran separaci fsica amb altres pasos, derivant en l'allament lingstic dels habitants de l'illa.
Paper unificador de l Alingi, especialment durant el primer perode.

Relaci amb el feros.
L'estructura de l'islands s'assembla molt a la del feros, essent ambdues marcades per un fort arcaisme, que les ha deixades gaireb com l'antic nrdic. s possible per als parlants d'una de les llenges llegir textos en l'altra, si b el parlar divergeix ms i en principi no es consideren mtuament intelligibles. Diferncies entre ambds sn:
Fidelitat etimolgica: L'escriptura del feros s'ha plegat ms als canvis en la pronncia, deixant una mica de banda el total purisme etimolgic de l'islands.
Dialectes: L'islands gaireb no en t, mentre que el feros s, i marcats.
Fonologia: El feros no t el so dental fricatiu que en islands hom escriu com a .
Purisme: Tot i ser tamb molt conservador, el feros presenta, sobretot en la llengua parlada, ms manlleus estrangers, especialment danesos.

Purisme.
L'islands s el ms purista dels idiomes germnics, fins al punt que sovint t paraules prpies ben diferents
de la majoria d'altres llenges indoeuropees, que han adoptat per a conceptes recents o altament filosfics o cientfics paraules molt similars d'origen grec o llat.

En sn exemples:
 biblioteca = bkasafn (collecci/grup de llibres);
 oficina = skrifstofa (cambra d'escriure);
 teatre = leikhs (casa d'actuar);
 passaport = vegabrf (carta de cam);
 barmetre = loftvog (balana de l'aire);
 margarina = smjrlki (quelcom mantegs, mantegat);
 ser operat = vera skorinn upp (ser seccionat);
 demostrar = halda krfugngu (aguantar una passa de ra);
 www = veraldarvefurinn (la xarxa mundial);

Veure: alt islands.

Sintaxi.
La sintaxi de la llengua segueix un parmetre bsic SVO (Subjecte - Verb - Objecte), per el disposar d'un sistema d'inflecci permet als parlants certa llibertat en l'ordre dels mots en la frase, tal com passa en la majoria de llenges amb declinaci.

Morfologia.
Molts parlants d'alemany troben la morfologia de l'islands fora semblant a la seva. Gaireb totes les categories morfolgiques que es poden trobar en una d'aquestes llenges tenen un equivalent exacte en l'altra. Els substantius es declinen per cas, nombre i gnere, els adjectius per cas, nombre, gnere i grau comparatiu, i hi existeixen dues declinacions per als adjectius: feble i forta. L'islands posseeix noms un article definit, que es pot trobar per si sol, o aparixer com una mena de sufix afegit al nom que acompanya (com en altres llenges nord germniques). Els verbs es conjuguen per temps verbal, mode, persona, nombre i veu. Hi han tres veus: l'activa, la passiva i la veu mitja, tot i que no s ben clar si la veu mitja s realment una veu en el sentit estricte del mot o b una categoria verbal separada. Hi ha noms dos temps simples: el passat i el present, per es poden construir altres formes verbals amb l'ajuda de construccions auxiliars, algunes de les quals es consideren temps reals de deb, mentre que d'altres sn senzillament aspectes en diferents graus.

Enllaos externs.

Vocabulari islands-catal;
Vocabulari island s-catal -alemany de baies i fruits del bosc;
Curs d'islands en diverses llenges;
;

Remarques.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7294" title="Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus" nonfiltered="4555" processed="4527" dbindex="4560">


El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus s una de les joies de l'art medieval catal i est situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamrcia (Alt Camp). Actualment s l'nic monestir de la Ruta del Cister que no t vida monstica.

Histria.
Fundaci.

De l'orde del Cister, filial de la Grand Selva (Llenguadoc), fou fundat l'any 1150 originriament a Valldaura, al Valls Occidental, per donaci dels Montcada. Guillem Ramon de Montcada i els seus fills Guillem, Ramon i Berenguer, donaren a l'abat a de la Grand Selva, en mans del seu prior Guillem i en presncia del monjo Guillem de Montpeller, un alou de la seva propietat a Cerdanyola del Valls, conegut com l'alou de Valldaura perqu s'hi funds un monestir, el qual posteriorment seria conegut amb el nom de Santa Maria de Valldaura.

La comunitat es constitua l'any 1152 i el primer abat de Valldaura fou el prior Guillem. Per la manca de recursos hdrics, l'excessiva proximitat a Barcelona i altres impediments feren que aquesta fundaci no es perllongus en el temps i la comunitat de monjos es va veure forada a buscar un emplaament ms adient dos anys ms tard. La comunitat va sollicitar al comte de Barcelona i prncep d'Arag, Ramon Berenguer IV la concessi d'un lloc ms proper a la recent conquerida Catalunya Nova, per tal de traslladar-hi la casa conventual. El comte acced i els hi don l'Espluga d'Ancosa. El lloc no era gens apropiat per la vida conventual i per tant la comunitat mai hi constru un monestir, per s una granja, coneguda amb el nom de Granja d'Ancosa.

El 1160, Guillem Alamany de Cervell els va fer donaci del paratge de Santes Creus a l'emplaament actual vora el riu Gai, amb aigua abundant i suficients terres per a garantir l'economia del monestir. No obstant aix, per una disputa jurisdiccional entre les dicesis de Barcelona i Tarragona, el trasllat es va demorar fins que el papa Alexandre II va decretar la independncia del monestir el 1168. L'any 1169 es fa el trasllat definitiu de tots els monjos que encara quedaven a Valldaura i l'any segent s'hi afegeix la comunitat vena de Sant Pere de Gai.

Expansi.
La primera etapa de construcci del monestir es perllong durant 100 anys, i s'inici amb el mandat del primer abat del pas, Pere de Valldaura/Santes Creus (1158-1184), considerat l'abat fundador del monestir de Santes Creus. L'abat aprov els plnols de l'edifici dins el ms pur estil arquitectnic cistercenc, a semblana del monestir del qual procedia, el de la Grand Selva.

El 1168 es comencen a bastir les principals dependncies monacals. La nova esglsia es comena el 1174. L'any 1191 es posava la primera pedra del dormitori dels monjos; l'any 1211, en temps de l'abat Bernat d'ger, es cobreix l'absis. L'esglsia s'acaba el 1226, l'hospital de Sant Pere s'hi bast l'any 1229; l'any 1302 fou posada la primera pedra del refetor del claustre  avui desaparegut -, i l'any 1313 fou comenat el claustre anterior i finalitzat l'any 1341, obra de Reinard de Fonoll, arquitecte angls. 

Aviat els monjos iniciaren una poltica d'expansi territorial a una i altra banda de l'eix del riu Gai, adquirint terres a la Marca del Peneds, al Tarragons, a l'Alt Camp, a la Segarra, a l'Urgell, i l'Anoia, i altres llocs ms allunyats del monestir, com al Baix Ebre, Barcelons, Baix Llobregat i Valls Occidental.


A mitjan segle XIII la monarquia catalana interfereix en la ritme de l'abadia mostrant un inters per la mateixa que alhora pertorba la senzillesa de la vida monstica cistercenca i engrandeix el complex monacal amb construccions noves i valuoses. s poca de l'abat Sant Bernat Calv (1226-1233), conseller de Jaume el Conqueridor (1213-1276), a qui va acompanyar en les conquestes de Mallorca i Valncia.

Un impuls notable el reb quan durant el govern de l'abat Gener (1265-1293) el monestir es convert en tomba del comtes-reis, cosa que comport la dignificaci del monestir a fi d'acollir les restes reials. El successor a la corona, Pere el Gran (1276-1285), va dispensar el seu reial patrocini a l'abadia i hi va voler ser enterrat, com tamb ho serien desprs el seu fill Jaume el Just (1291-1337) i la seva esposa, Blanca d'Anjou. 

Un dels abats ms importants fou fra Bonanat de Vilaseca, en temps del qual, i sota el patronatge reial de Jaume el Just, es fund la filial de Santa Maria de Valldigna, l'any 1298, i deu anys ms tard el monestir d'Altofonte a Siclia. No cal dir que, en temps d'aquests dos monarques, el monestir assol una importncia primordial dins el mn monacal cistercenc catal. Ambds reis foren sebollits a Santes Creus. 

 A instncies d'aquest ltim monarca es van convertir les habitacions abacials en palau reial, i a la seva voluntat es deu la demolici del claustre romnic per ser substitut pel gtic actual, aix com la construcci del cimbori sobre el creuer de l'esglsia. A Pere el Cerimonis (1336-1387) cal atribuir l'emmurallament del recinte monacal i tamb que, a causa de la seva predilecci pel monestir de Poblet, el de Santes Creus deixs de de ser palau i pante reial; per aix, les dependncies palatines van tornar a destinar-se a habitacions abacials.

El monestir fou fortificat per a la defensa entre els anys 1376 i 1378 per ra de la guerra amb Castella. A arrel d'aquestes fortificacions, les relacions del monarca amb l'abat Ferrera foren tibants. El monestir tamb exerc una influncia notable durant el segle XIV, XV i XVI a causa de la fundaci de l'Orde militar de Montesa per part del papa Joan XIII, donat que hi qued vinculat fins l'any 1666 amb l'aportaci d'un monjo que exercia com a prior dins aquest orde militar.

El papa Benet XIII, visit el monestir l'any 1410. Quan s'exting el monestir cistercenc femen de Bonreps (Priorat), els seus bns foren incorporats a Santes Creus, a l'igual que les despulles de la reina Margarida de Prades, segona esposa de Mart l'Hum, que recentment han estat installades en una urna de pedra en el mur de la nau de l'evangeli. Un retaule gtic, obra de Llus Borrass, fou inaugurat l'any 1411 en temps de l'abat Bernat Dalmau. 

A finals del segle XV el monestir experiment un canvi en l'explotaci de les seves propietats. La gaireb desaparici del monjo convers, degut als canvis econmics produts en la baixa edat mitjana, els monjos de Santes Creus es van veure obligats a establir en les seves propietats conreadors en rgim de contractes emfitutics, explotaci que prevaldria fins l'exclaustraci definitiva de la comunitat l'any 1835.

Durant els segles XVI i XVII el monestir alberg una intensa activitat cultural, s en aquests moments que la seva biblioteca cont nombrosos incunables i manuscrits. 

En temps de l'abat Jaume Carnisser, el monestir, juntament amb Poblet, s'oposa al projecte de constituci de la Congregaci Cistercenca de la corona catalano-aragonesa i fou el ms acrrim defensor del vell sistema dels abats perpetus. A la mort de fra Carnisser el monestir es dobleg al nou sistema i a partir de 1619, electe fra Josep Barber, com abat quadriennal de Santes Creus, el monestir encet una nova etapa de plena integraci a la congregaci que durar fins l'extinci del monestir. L'abat Barber ocup el crrec de Vicari General de la congregaci i fou amic personal de Francesc Vicent Garcia i Torres, ms conegut com el Rector de Vallfogona.

Un nou palau de l'abat fou aixecat el 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construda la infermeria i ampliat el refetor, que perd els trets gtics. A la segona meitat del segle XVIII s'acab la urbanitzaci de les places i la construcci del portal de l'Assumpta.

En temps de l'abat Bartomeu Rovira els monjos abandonaren les dependncies del claustre anterior i passaren a ocupar la zona del claustre posterior, iniciant-se un procs de restauraci i adequaci d'aquella part del monestir, que els monjos no abandonaren fins la seva total desaparici.

Declivi.

s en aquests moments que els abats del monestir passen de ser vitalicis a tenir crrecs temporals, de carcter triennal, a partir de la incorporaci a la Congregaci de la Corona d'Arag, el monestir comena una davallada que el dur anys ms tard a la desaparici de la comunitat cistercenca, ajudat per episodis histrics com la Guerra del Francs (1808-1814) i el Trienni Liberal (1820-1823); aix el 1820 la comunitat cistercenca s dissolta en la primera exclaustraci del monestir. La vida monstica es restaura l'any 1823 i dura fins el 25 de juliol de 1835, en qu es dissol el cenobi de forma definitiva; posteriorment la Llei Mendizbal comporta la impossibilitat de continuar el monestir com a forma de vida monacal. 

A partir de 1843, a les dependncies exteriors dels monjos, s'hi va anar desenvolupant el nou poble de Santes Creus. A partir de l'abandonament dels monjos, el monestir comena una cursa de destrucci ajudada pel trasllat de la pres de Tarragona l'any 1870 a l'edifici del monestir, fet que caus importants destrosses. La recuperaci del monestir no es fa ben efectiva fins la declaraci de Monument Histric l'any 1921, any en qu comena la lenta recuperaci de l'edifici. Actualment la gesti del monument la realitza la Generalitat de Catalunya. 

El monestir ha continuat deshabitat fins als nostres dies, a diferncia dels monestirs vens de Poblet (Conca de Barber) i Vallbona de les Monges (Urgell), els quals encara sn habitats actualment; el conjunt de tots tres forma la turstica Ruta del Cister.

Arquitectura.

Esglsia.

La planta de l'edifici s de creu llatina, amb tres naus i un total de cinc capelles abacials.

La faana es va comenar al darrer ter del segle XII i est composta per una portalada d'arc de mig punt i al seu damunt un gran vitrall gtic amb traceria emmarcada per un arc ogival que recolza sobre dos petits capitells que coronen els fusts, i que limiten la resta de l'obertura. El calat s compost per un pentalobat inscrit en un cercle, dos trilobats i petits angles curvilinis. Mostra reminiscncies romniques en la manera de compartimentar cadascuna de les composicions, de proporcions molt petites, i la manera de concebre les formes. El treball de les escenes, tant pel que fa a la composici com a la realitzaci dels petits detalls ens recorda el treball d'un miniaturista i sorprn que l'artista no tingus en compte que serien impossibles d'apreciar des del pla de la baslica. La protecci reial de Santes Creus, unida a una srie de realitzacions arquitectniques i artstiques situen el finestral vers el 1280 i les caracterstiques prpies del vitrall permeten datar-lo vers el 1300.

A la faana de llevant s'hi trobava el cementiri monacal, en l'angle que formen les parets de la infermeria, construda l'any 1636, i la capalera de l'esglsia. Destaca poderosament la rosassa monumental que s'obre al mur est de l'absis central. D'estil romnic, s'organitza a partir de dos cercles concntrics units per vuit columnetes radials de dos capitells i fust hexagonal, que s'enllacen entre elles amb parelles d'arcs semicirculars. Al cercle central, una corona octolobulada envolta un entrella format per vuit anells. Segons Vives i Miret es va construir entre 1193 i 1211. L'absis tamb era illuminat per tres finestres allargades d'arc de mig punt que actualment estan tapiades. La faana est coronada per merlets amb espitlleres, propis de l'emmurallament del segle XIV.

Pel que fa a l'interior de l'esglsia, estaca el retaule de l'altar major, d'poca barroca (1646), obra de Josep Tremulles. Aquest altar, que va substituir l'anterior gtic de Llus Borrass de 1410, s flanquejat lateralment per les tombes de Pere el Gran, de Jaume II i de Blanca d'Anjou.

Jaume II deixa una forta empremta en l'aspecte actual del monestir, ja que man habilitar-lo per rebre les despulles del seu pare. El mestre Bartomeu de Girona s l'arquitecte principal, destaca el treball escultric del mausoleu i respecte a les pintures policromes hi ha constncia que hi va treballar el pintor Andreu de la Torre.

Claustre gtic.




El claustre major, gtic, va ser fet construir el 1331 per Jaume II, per substituir-ne un de ms antic, d'estil romnic, del qual es conserva el templet hexagonal del lavatori. s un rectangle de 40 per 35 metres, amb una obertura a l'exterior, a l'extrem meridional, que dna a la plaa Major a travs de la porta reial, antiga entrada per fer la visita del monestir. Aquesta porta la va fer construir Jaume II i la seva esposa, Blanca d'Anjou. s per aquest motiu que als arcs hi ha relleus amb els escuts de la corona d'Arag, les quatre barres, i la flor de Lis, smbol de la casa d'Anjou.

La construcci del claustre agaf una gran empenta a causa de la incorporaci de l'escultor d'origen angls Reinard des Fonoll, que acab la seva tasca deu anys ms tard. Es considera que aquest escultor es troba retratat en diferents escultures dels capitells del claustre.

Cal destacar-ne la decoraci dels capitells, que representen un ampli repertori d'iconografia medieval. L'ornamentaci, que s'aparta de la senzillesa que dicta l'arquitectura cistercenca, s rica i exuberant. Hi trobem temes de l'Antic Testament, animals extics i fabulosos, personatges populars, personatges fantstics, com el Greenman, etc.

Entre l'mplia varietat iconogrfica que figura esculpida en els capitells del claustre podem distingir com a mnim tres estils. Un primer compost per figures que ocupen tot el capitell i atribubles a l'artista Reinard des Fonoll. Un segon estil que fou obrat segurament per un deixeble de Reinard, que representen composicions completades amb ornamentaci vegetal. Per ltim un estil ms arcaitzant de carcter romnic, realitzat amb relleus ms baixos i que ens mostra el cicle del Gnesis que corona el pilar de l'angle sud-oest.

Actualment l'entrada al claustre des de l'exterior es fa a travs de l'ala sud, on abans hi havia el calefactor, la cuina i el refetor, que posteriorment es van traslladar al claustre posterior. En entrar al claustre hom troba al davant el templet del lavatori, que servia per rentar-se les mans els monjos abans dels menjars. Es tracta d'una construcci de planta hexagonal coberta amb volta de creueria, la decoraci dels capitells s simple, hi ha esculpides fulles de lliri.

L'ala nord, la que toca a l'esglsia, hi trobem dues portes, la dels conversos, al davant de l'ala oest, i la de la lli o dels monjos, davant de l'ala est. La primera era utilitzada per entrar a l'esglsia els conversos i la segona era utilitzada pels monjos per entrar a l'esglsia. En aquesta ala hi trobem el banc de pedra que servia perqu l'abat rents els peus als monjos del monestir el Dijous Sant, en senyal d'humilitat.

La galeria est porta a les dependncies segons l'arquitectura cistercenca, aix hi trobem la sala capitular, l'escala que porta al dormitori, l'armarium, el locutori i la capella de Sant Benet, actualment tancada. Al final de l'ala hi ha la porta per on entraven els monjos a l'esglsia.

Claustre posterior.

El claustre posterior, de planta rectangular, est compost tamb per arcs, per aquests sn de transici, i daten del segle XVII. Se'l coneix com el segon claustre, claustre posterior o de la infermeria i va ser bastit, en connexi amb el palau reial, al segle XIV. S'hi accedeix des del claustre principal, travessant el locutori. De planta rectangular, amb galeries, embigades, compostes per senzills arcs apuntats que sorgeixen directament de la banqueta que recorre tot el permetre. A la segona meitat del segle XVIII, se li aplic un sobreclaustre, del qual ens queden rastres de les voltes de guix i alguns esgrafiats, a la banda del jard, de tipus geomtric, compost per quadres amb cercles als vrtex que inclouen rombes xafarnats i un cercle central.

Al seu voltant hi ha la porta de la sala dels Monjos i la porteta que condueix a la pres de monjos, datada al segle  XVI i precedida per un espai destinat al cos de gurdia, que mostra uns grafits i una crucifixi realitzada, amb el fum de les espelmes, pels reclusos.

A la galeria de migdia hi trobem la cuina, el refetor del segle XVII i el Palau Reial, manat construir per Pere el Gran l'any 1280, tot i que ms endavant es convertiria en el palau de l'abat. A la de llevant les cases dels monjos jubilats i la petita capella de la Trinitat; al costat occidental, la infermeria.

Dormitori.

Des del claustre podem pujar al dormitori, que s una gran sala amb arcs apuntats. Des d'aqu, es pot accedir a la Torre de les Hores i al cimbori. Es tracta d'una mplia nau de 46 metres de llargada per 11 d'amplada illuminada per finestres d'arc ogival, el sostre s de dues vessants i descansa sobre onze arcs diafragma. Al final de la nau hi ha l'escala que mena directament a l'esglsia. Era el dormitori com dels monjos i estava dividit en celles individuals.

Actualment fa les funcions d'auditori per la seva acstica.

Sala capitular. 

La sala capitular s de planta quadrada, mplia, d'onze metres de costat, cobert amb nou creueries sostingudes per quatre columnes cilndriques al centre. Est illuminada per tres finestres d'arc de mig punt. S'hi entra per una porta amb un finestral a cada costat que permetia als conversos seguir el captol des de l'exterior de la sala. 

Iniciada a finals del segle XII, la faana consta d'una porta, formada per un doble arc de centre susps i timp perforat per un quadrat, i dos finestrals de doble obertura. S'hi compten quaranta columnes distribudes en quatre grups a ambds costats de les finestres i de la porta d'accs, formades per una base tica amb rosetes, pentgons i rombes, un fust monoltic i un capitell. Aquests ltims sn decorats amb simples fulles de lliri d'aigua, frisos de volutes i trenes de dos fils. Consta de nou trams, seccionats en la seva coberta per arcs torals i formers de perfil motllurats, a l'entrecreuament dels quals se situen les claus de volta, en baix relleu i de tipus geomtric, que descansen en quatre columnes   amb capitells de fullatges estilitzats, palmetes digitades separades per tisores-, i dotze culs-de-llntia estructurats en dos cossos superposats: un cos prismtic, un astrgal i un capitell.

La sala capitular era el lloc de reuni de la comunitat, diriament s'hi llegia el Martirologi, el Santoral del dia, es resava una oraci i es feia la lectura d'un captol de la Regla de Sant Benet. Tamb era el lloc destinat a l'enterrament dels abats, que es feia de forma annima, tret dels que es feren durant els segles XVI i XVII, qu es posaren lpides dels abats enterrats; en concret, a la sala capitular hi ha set lpides. Contemplats d'esquena als tres finestrals i d'esquerre a dreta, sn: Bernard Tolr (b 1534), Pedro de Mendoza (b 1519), Jaume Valls (b 1560), Pere Nogus (b 1608), Jaume Carnicer (b 1619), Jeroni Contijoc (b 1593). El set s un bisbe lleidat francisc, del segle XIV, Andreu de Velleregia que mor a Npols.

Palau reial.

La seva construcci s'inici durant el segle XIV per allotjar els reis i la seva cort durant la seva estada al monestir. Ats que els comtes-reis utilitzaven aquest edifici en comptades ocasions, fou residncia habitual de l'abat fins el segle XVI, que es constru fora del recinte el Palau de l'Abat, actualment seu de l'ajuntament de Santes Creus.

El palau reial est situat a la banda de migdia del claustre posterior. Respon a la iniciativa de Pere el Gran, enriquit per Jaume el Just i ampliat per alguns abats perpetus, des de Guillem de Ferrera (1347-1375) fins a Pere Noguers (1593-1608). Constitueix un exemple dins el monestir de l'arquitectura civil medieval a Catalunya, a la planta baixa les oficines, les cavalleries i la masmorra, al primer pis habitacions i al segon pis s'allotjava el servei. 

Les dependncies envolten dos patis contigus i es distribueixen en tres nivells. Un vestbul amb enteixinat ornat amb herldica reial i de l'abat A. Porta (1390-1402) ens introdueix al primer pati, on uns senzills permdols escalonats sostinguts per arcs rebaixats aguanten l'escala principal, amb un forms relleu que mostra les armes catalanes entre ngels i lleons tinents, que ens condueix a una galeria amb barana de pedra on descansen columnes quadrilobulades i arcades sobre capitells ornats a dos nivells. El pati s cobert per un bonic i interessant enteixinat. 

A l'interior del primer pis hi han les cambres reials modificades pels diferents abats que hi habitaren. Al segon pis d'aquest mateix pati, trobem dues baranes amb columnetes, una de prfir, que mostren els escuts dels abats A. Porta, J. Pinyana (1430-1438) i el de J. Valls (1534-1560) flanquejant una porta conopial. Aquest darrer abat sobreal el palau construint dues galeries d'estuc i un mirador. L'ltima intervenci s degu a l'abat P. Nogus qui forad la part superior de la torre de l'homenatge amb una escala de cargol, on havia estat recls el fill de Jaume II.

Enllaos externs.

Informaci del monestir;
Monestirs de Catalunya. Santes Creus;
El monestir a xtec;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7297" title="L'Esquella de la Torratxa" nonfiltered="4556" processed="4528" dbindex="4561">

L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satric, republic i anticlerical, fundat a Barcelona el 6 de maig de 1872. Va acabar la seva trajectria al nmero 3.097, que aparegu el 6 de gener de 1939.

En la seva primera poca, per, no va passar dels quatre nmeros, i tampoc no els va superar en la segona poca. La tercera i definitiva aparici va tenir lloc el 19 de gener de 1879. Duia el subttol Peridich satric, humorstich, ilustrat i literari. Donar al menos uns esquellots cada setmana.

Malgrat que no tenia un to tan poltic com La Campana de Grcia, va ser molt crtic amb l'alcalde Rius i Taulet i l'Exposici Universal de 1888. Santiago Rusiol, amb el pseudnim Xarau, signava uns glossaris ms o menys escarnidors dels de Xnius a La Veu de Catalunya.

Durant molts anys, el seu ttol fou La Esquella de la Torratxa, fins que el 1911 es normalitz el seu ttol. L'Esquella, aix com La Campana de Grcia, eren publicacions del llibreter Innocenci Lpez i Bernagossi.

L'Esquella s sens dubtes una de les  publicacions catalanes ms important de stira grfica i escrita, i a les seves pgines hi ha retratada a travs de l'humor i la caricatura l'evoluci de la societat catalana  espanyola durant ms de trenta anys. Per les seves pgines hi van passar tots els dibuixants que tingueren a dir alguna cosa a la histria de l'humor grfic catal d'abans de la guerra civil, i algunes plomes distingides de la literatura catalana, des de Santiago Rusiol (que hi signava Xarau), a Prudenci Bertrana, Francesc Curet, Antoni Rovira i Virgili, Gabriel Alomar o Mrius Aguilar.

La Campana vei la llum el 1870 i a causa de la seva crtica municipal profunda, les autoritats van castigar la publicaci a una suspensi d'un mes. L'editor, amb els mateixos collaboradors va crear una nova publicaci, L'Esquella, que tot just canviant el ttol, aparegu just quatre nmeros per suplir l'absncia al quiosc de La Campana. Dos anys ms tard la situaci es repet, i no fou fins el 16 de gener de 1879 que s'inici la publicaci normal i simultnia de l'Esquella i La Campana.
Durant ms de trenta anys, el director d'ambdues publicacions fou el periodista Josep Roca i Roca. El relleu de l'editor Innocenci Lpez el prengueren el seu fill i ms endavant el seu nt, que seguiren editant les dues publicacions. 

Entre els dibuixants que hi collaboraren hi destaquen Apelles Mestres, Tomas Padr, Josep Llus Pellicer, Manuel Molin, Josep Segrelles, Lloren Brunet, Josep Costa Picarol, Joan G. Junceda, Jaume Passarell, Feliu Elias Apa, Jaume Juez Xirinius, Rom Bonet Bon, Antoni Roca, Ricard Opisso, Rosa Riera o Isidre Nonell.

La Campana va desaparixer desprs dels fets del 6 d'octubre de 1934. Se n'havien publicat 3.403 nmeros. L'Esquella va sobreviure, per a l'inici de la guerra civil fou confiscada per la UGT que n'encarreg la confecci al Sindicat de Dibuixants Professionals. La nova gesti, malgrat els problemes de la guerra fou un xit i la darrera etapa del setmanari result brillant, plena de troballes humorstiques, i encetant un estil d'humor modernssim, avanat al seu temps, que anys ms tard triomfar en publicacions europees. La redacci era formada per una nova generaci de dibuixants: Jos Alloza, Pere Calders, Avell Arts-Gener (Tsner), Ernest Guasp i Jacint Bofarull. Tamb compt amb collaboracions d'Apa, Mart Bas, Nyerra, Graus, Narro, Goi, Tona, Oxymel, Escobar, Alpresa, Friedfield, Graus, o Clav. 

Enllaos externs.

Collecci digitalitzada. Biblioteca de l'Ateneu Barcelons;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7299" title="Hum" nonfiltered="4557" processed="4529" dbindex="4562">



Els humans, ssers humans o homes (Homo sapiens, "home que sap" en llat) sn primats bpedes de la famlia dels homnids, i Homo sapiens s l'nica espcie supervivent del gnere Homo. Dintre d'aquesta espcie noms n'existeix una subespcie viva, Homo sapiens sapiens, que es correspon a l'home actual. Les proves d'ADN indiquen que els humans moderns s'originaren a l'frica fa aproximadament uns 200.000 anys.

En l'actualitat, els algorismes gentics determinen una diferncia aproximada d'un 0,2% del material gentic entre els diferents individus d'aquesta espcie que t com algunes de les caracterstiques ms destacades la seva intelligncia, el desenvolupament del llenguatge i la cultura. Tenen un cervell altament desenvolupat, capa de realitzar un tipus de raonament abstracte, de conscincia i d'emocions complexes. Aquesta capacitat mental, combinada amb una posici erecte del cos que allibera els braos i les mans, li permeten una gran capacitat per a manipular objectes i de fer un s d'eines molt ms gran que qualsevol altra espcie que tamb en fan un s puntual. 

Com la majoria dels primats, els humans sn socials per natura, per tamb sn capaos d'utilitzar sistemes de comunicaci molt elaborats per a fer possible l'expressi, l'intercanvi d'idees i l'organitzaci social. Els humans creen estructures de convivncia complexes, des de famlies fins a nacions, i en llurs interaccions han establert una varietat extremadament ampla de tradicions, rituals, tiques, valors, normes i lleis, que formen la base de la societat humana. Tamb tenen una predisposici destacada per l'esttica i la bellesa, que ha condut a fenmens com sn la cultura, l'art, la literatura i la msica.

Els ssers humans destaquen pel seu desig d'entendre el mn que els envolta, mn sobre el qual influeixen i que volen comprendre; a ms, intenten conixer i controlar els fenmens naturals, en els que viuen immersos a travs de la cincia, la filosofia, la mitologia i la religi. Aquesta curiositat natural ha perms el desenvolupament d'eines i, en un sentit ms general, de la tecnologia. Els humans sn l'nica espcie coneguda que pot fer foc, coure els aliments i es pot vestir; a ms a ms, transmeten les seves habilitats i coneixements a les segents generacions a travs de l'educaci.

De vegades es fa servir el terme "home" de manera genrica a tots els individus, tot i que aquesta paraula s'aplica, tamb de manera especfica. als individus de sexe mascul. Aix, el terme "homes" es pot aplicar tant a tots els individus de l'espcie com als del sexe mascul; en canvi, els dels sexe femen tenen la denominaci exclusiva de "dona".


 Histria .
 Orgens .


L'estudi cientfic dels orgens dels humans inclou l'evoluci del gnere Homo, per tamb implica l'estudi d'altres homnids, com l'australopitec. Els humans actuals pertanyen tots a l'espcie Homo sapiens, a l'nica subespcie existent en l'actualitat, H. s. sapiens. H. s. idaltu, el nom del qual significa "home savi ms antic", s una altra subespcie coneguda, per est extingit. 

 El primer membre dels catarins, l'infraordre al qual pertany H. s. sapiens, exist durant l'estatge faunal Rupeli (Oligoc), fa 34-28 milions d'anys. Els primers catarins que apareixen en el registre fssil sn el propliopitec i l'egiptopitec. Aquestes espcies sn possiblement l'avantpassat com dels hominodeus, incloent-hi els humans, i dels cercopitecodeus, anomenats vulgarment "micos del Vell Mn".

 El procs de bipeditzaci t els seus orges en certs primats a partir del Mioc. En aquesta poca ja es troben espcies bpedes com Oreopithecus bambolii; tanmateix, l'anatomia dels peus d'aquesta espcie era bastant diferent de la d'altres primats. El bipedisme sembla haver estat una capacitat comuna en Orrorin i l'ardipitec. El procs que condu al bipedisme representava un avantatge evolutiu perqu permetia tenir les mans lliures per a fabricar eines simples, i tamb perqu un homnid gasta molta menys energia caminant sobre dues potes que sobre quatre, i a ms pot portar objectes durant la marxa i veure-hi ms lluny.
 
El procs evolutiu ha estat influt per esdeveniments en ocasions subtils per de gran importncia. Per exemple, quan les selves que cobrien el mn a principis del Cenozoic comenaren a retrocedir i, a causa del creixement demogrfic, els hbitats quedaren superpoblats, els grups d'humans i altres homnids es veieren forats a recrrer distncies importants (migrar) per poder obtenir noves fonts de nutrients. Un altre exemple s la prdua de la capacitat de metabolitzar certs nutrients, com la vitamina C (degut a una mutaci que impedeix als simis generar aquesta vitamina per si sols). Aquesta prdua hauria estat compensada per una mutaci favorable que permet a Homo sapiens una metabolitzaci ptima del mid, absent en altres primats, oferint aix una rpida i econmica font d'energia, particularment necessria per al cervell.

Segons el registre fssil, els humans anatmicament moderns aparegueren a l'frica fa aproximadament 130.000 anys, encara que els estudis de biologia molecular indiquen que l'avantpassat com de totes les poblacions humanes modernes visqu fa uns 200.000 anys.

Els parents vius ms propers a Homo sapiens sn les dues espcies de ximpanzs: el ximpanz com (Pan troglodytes) i el bonobo (Pan paniscus). La seqncia completa dels genomes ha perms arribar a la conclusi que, desprs de 6,5 milions d'anys d'evoluci independent, les diferncies entre el ximpanz i l'sser hum sn noms deu vegades superiors a les que hi ha entre dues persones no relacionades i deu vegades menors de la que hi ha entre rates i ratolins. La coincidncia suggerida entre les seqncies de DNA dels humans i els ximpanzs s'estn entre un 95% i un 99%.

Per reflectir el fet que els humans i els ximpanzs comparteixen una gran part de la seva herncia gentica i que homes i ximpanzs estan ms estretament emparentats que qualsevol altra espcie actual, s'ha proposat incloure'ls en un mateix txon, fins i tot amb propostes que han tingut un determinat ress meditic com la d'incloure els ximpanzs dins el gnere Homo, o incloure l'home en el gnere Pan (del ximpanz), de manera que l'espcie humana s'anomenaria Pan sapiens, com ho propos l'antropleg i divulgador Jared Diamond . L'opci ms acceptada per la comunitat cientfica ha estat la de formar la tribu dels hominins, que inclou homes i ximpanzs, per no els gorilles, que sn els seus parents ms propers.

S'ha calculat que el els humans divergiren dels ximpanzs fa aproximadament uns cinc milions d'anys, i dels gorilles fa aproximadament vuit milions d'anys. Un crani d'homnid descobert al Txad l'any 2001, descrit com a Sahelanthropus tchadensis, fou datat pel paleontleg Michel Brunet de fa aproximadament set milions d'anys, cosa que podria indicar una divergncia anterior. Tanmateix, el descobridor d'aquest fssil, Alan Beauvilain, pos en dubte aquesta dataci, argumentant que el mtode que utilitz Brunet per a esbrinar l'antiguitat del crani podria haver donat resultats incorrectes.

 Desenvolupament de la civilitzaci  .


Entre els antroplegs actuals el punt de vista ms acceptat s que Homo sapiens sorg a la sabana africana fa uns 200.000 anys, i que descendien d Homo erectus. Fa 40.000 anys s'escamparen per Eursia i Oceania i, finalment, arribaren a Amrica ara fa uns 14.500 anys. Homo sapiens despla Homo neanderthalensis i altres espcies descendents d Homo erectus, que havia habitat Eursia fa uns dos milions d'anys. Probablement, el domini d Homo sapienses fonament en una major xit reproductiu i una superioritat en la competncia pels recursos naturals. Malgrat la seva intelligncia, paradoxalment, l'actual Homo sapiens t menys capacitat craniana que l'antic neandertal (Homo neandertalensis).

Al llarg de l'poca histrica, l'sser hum gaireb no ha canviat anatmicament i la seva evoluci s, fonamentalment, de tipus cultural. Fins fa uns 10.000 anys, la majoria dels humans eren caadors i recollectors. Generalment vivien en petits grups nmades coneguts com societats de bandes. L'adveniment de l'agricultura impuls la revoluci neoltica, ja que produ un excedent alimentari que feu possible la creaci d'assentaments permanents, la domesticaci d'animals i l's d'eines de metall. L'agricultura tamb foment el comer, la cooperaci i, progressivament, contribu a crear una societat ms complexa.

Fa aproximadament 6.000 anys, a Mesopotmia, a Egipte i a la Vall de l'Indus, es desenvoluparen els primers protoestats. Es crearen les forces militars per a la protecci, i burocrcies governamentals per a l'administraci. Els estats cooperaven o competien per als recursos i, en alguns casos, feien la guerra. Ara fa uns 2.000 a 3.000 anys, alguns estats, com Prsia, l'ndia, la Xina, Roma, i Grcia, aconseguiren crear els primers grans imperis mitjanant la conquesta militar. En el mateix perode, diverses religions com el judaisme, originada a l'Orient Mitj, i l'hinduisme del sud-est d'sia, aconseguiren estendre's entre els pobles.

A finals de l'edat mitjana cal destacar l'arribada d'una srie d'idees innovadores i d'avenos  tecnolgics. A la Xina, amb una economia fora avanada, s'inventa la impressi i la brixola, mentre que durant l'edat d'or de l'Islam tenen lloc progressos cientfics destacables. A Europa, al segle XIV, la redescoberta del saber dels clssics i d'innovacions com la impremta propiciaren l'arribada del Renaixement. Durant els segents cinc-cents anys, l'exploraci i el colonialisme feren que grans parts d'Amrica, sia, i frica, estiguessin sota control europeu, fent possible l'explotaci de tot tipus de recursos i, posteriorment, provocant conflictes perqu els pobles explotats aconseguissin la independncia d'Europa. D'altra banda, cal destacar diverses revolucions i innovacions, com la revoluci cientfica al segle XVII, la Revoluci Industrial del XVIII, i diverses grans innovacions al XIX, com el ferrocarril i l'autombil, elements essencials en el desenvolupament del transport i la comunicaci; tamb cal destacar el desenvolupament de noves fonts d'energia, com el carb i l'electricitat. Pel que fa a les formes de govern, cal destacar la consolidaci de la democrcia representativa i, en un altre context, el comunisme.

Com a resultat d'aquests canvis, en l'actualitat els humans viuen en un mn cada cop ms globalitzat i interconnectat. Encara que aix ha fomentat el creixement de la cincia, l'art, i la tecnologia, tamb ha donat lloc a conflictes molt violents, amb l'existncia i l's d'armes de destrucci massiva, i un gran poder de destrucci mediambiental, que afecta als mateixos humans i a moltes altres formes de vida del planeta.

 Hbitat i poblaci .


Els primers assentaments humans depenien de la proximitat de l'aigua, de l'estil de vida, i d'altres recursos naturals, com la terra de conreu i la pastura del bestiar, o la temporada de caa de determinades preses. Tanmateix, els humans sempre han tingut una gran capacitat de modificar el seu hbitat amb activitats i accions com sn, entre d'altres, el regadiu, la construcci, el transport, la manufactura, la desforestaci i la desertitzaci. Amb la construcci a gran escala d'infraestructures que faciliten el comer i el transport, la proximitat a aquests recursos s'ha tornat menys necessria i, d'aquesta manera, aquests factors no sn condicionants del creixement o causants de la disminuci d'una poblaci. Tot i aix, la manera com es canvia i s'altera un hbitat sovint pot ser un determinant essencial en els canvis poblacionals que es produeixen.

Amb una poblaci d'uns 6.700 milions d'individus, amb dades del juliol de 2008,, els humans sn una de les espcies ms nombroses de grans mamfers. La majoria dels humans viuen a sia (61%); la resta viuen a Amrica (14%), frica (14%), Europa (11%), i Oceania (0,5%). Els humans poden viure de manera permanent en tots els continents de la Terra, excepte l'Antrtida, i actualment tamb tenen una presncia contnua a l'espai, en rbites baixes al voltant de la Terra. Cal destacar que des del 31 d'octubre del 2000, existeix una presncia contnua d'ssers humans a l'espai, amb les estades d'astronautes a la Estaci Espacial Internacional.

Durant les darreres dcades, els humans han explorat l'Antrtida, les profunditats dels oceans, i l'espai exterior, tot i que encara no s possible colonitzar indefinidament aquests ambients; es tracta d'ocupacions temporals. Viure dins d'habitacles que ens protegeixen dels ambients hostils, com a l'Antrtida o a l'espai exterior, s car, i aix limita la durada de l'estada i, per tant, sn accions que queden restringides a expedicions cientfiques, militars o industrials. La vida amb naus a l'espai ha sigut molt ocasional, amb un mxim de tretze persones vivint-hi alhora, en un moment donat. Entre 1969 i 1972, dos humans estigueren durant una poca estona damunt la Lluna. Fins l'any 2008, cap altre cos celestial ha estat visitat per ssers humans, tot i que si que hi han pogut arribar artefactes fabricats per ells.

Des de 1800, la poblaci humana ha passat dels 1.000 milions a ms de 6.000 milions d'habitants. Amb dades de l'any 2004, es calcula que 2.500 milions, dels 6.300 milions de persones (un 39,7%), vivien en rees urbanes, i aquest percentatge s'espera que augmenti durant el segle XXI. El febrer de 2008, l'ONU ha calculat que en acabar l'any la meitat de la poblaci mundial viur en rees urbanes. Els problemes dels individus que viuen en ciutats inclouen la contaminaci i el crim, especialment en ciutats de l'interior i en els suburbis urbans. Els beneficis de la vida urbana inclouen un augment de l'alfabetitzaci, accs ms fcil al coneixement hum i una disminuci del risc de patir fam.

L'activitat humana han tingut un efecte dramtic sobre el medi ambient. Existeixen hiptesis sobre l'efecte de la depredaci humana en l'extinci de nombroses espcies d'ssers vius. Els humans estan situats en la part superior de la cadena alimentria i rarament sn caats; per aquest motiu se'ls considera uns superpredadors. Actualment, es creu que sn els principals contribuents al canvi climtic. i es creu que ser un contribuent essencial en l'extinci massiva de l'Holoc, una extinci que, si continua en la seva proporci actual, es calcula que destruir la meitat de totes les espcies al llarg del proper segle.

 Biologia .


 Fisiologia i gentica .

El cos hum varia de manera substancial. Tot i que la mida del cos ve determinada en gran part pels gens tamb rep, de manera significativa, la influncia de factors ambientals com la dieta i l'activitat fsica. L'alada normal d'un hum adult s d'entre 1,5 metres a 1,8 metres, tot i que aix varia en funci de les poblacions i de les zones geogrfiques, entre d'altres factors. El pes normal est entre 76 i 83 kg per als mascles, i entre 54 i 64 kg en les femelles. El pes tamb pot variar geogrficament. 

A diferncia de la majoria dels altres primats, els humans sn capaos d'una locomoci bpeda completa i, com a conseqncia, poden tenir els braos lliures per a manipular objectes amb les seves mans, acci en la que tenen un paper fonamental l'existncia de polzes oposables.

Encara que, comparats amb altres primats, els humans tenen poc pl, cal destacar el creixement de cabells especialment a la part superior del cap, a les aixelles i a la zona pbica; un sser hum t normalment ms follicles pilosos en el cos que un ximpanz. La principal diferncia s que els pls humans sn ms curts, fins, i menys pigmentats que els del ximpanz, i aix sn menys visibles.

Les diferncies en el cabells i en la pell humana venen determinades per la presncia d'un pigment anomenat melanina. La variabilitat en la pell s'estn des d'un marr molt fosc a un rosa molt pllid, mentre que els cabells, a ms del negre, fora habitual, varia al voltant del ros, el marr i el vermell, sempre en funci de la quantitat de melanina present, un pigment protector de la radiaci solar molt efica. Molts investigadors creuen que una pell ms fosca s una adaptaci evolutiva que assegura una millor protecci contra la radiaci ultraviolada.

Tanmateix, darrerament, s'ha proposat que els diferents colors de la pell sn una adaptaci que pretn equilibrar la quantitat de folats  substncies que sn destrudes per la radiaci ultraviolada , i de vitamina D, substncia que necessita la llum solar per a formar-se. La pigmentaci de la pell del ssers humans presenta una estratificaci d'acord amb la situaci geogrfica i, sovint, es relaciona amb el nivell de radiaci ultraviolada. La pell humana tamb t una capacitat de bronzejar-se com una resposta a l'exposici al sol.

Els humans tenen el paladar proporcionadament ms curt i les dents molt ms petites que la dels altres primats; sn els nics que tenen les dents canines curtes. S'ha observat que estan perdent gradualment els seus queixals del seny, i alguns individus ja no els presenten, de manera congnita.

Els requisits normals d'hores de son oscillen entre les 7 i 8 hores al dia per a un adult, i de 9 a 10 hores per a un infant; els ms vells dormen normalment de 6 a 7 hores. Dormir menys hores s com en les societats modernes i aquesta privaci de son pot conduir a efectes negatius. S'ha demostrat que una restricci sostinguda del dormir en un adult de, per exemple, 4 hores al dia, provoca canvis en l'estat fisiolgic, cansament, agressi, i neguit corporal.

Els humans sn una espcie eucariota. Cada cllula diploide t dos conjunts de 23 cromosomes, i cada conjunt es transms per un pare. Hi ha 22 parells d'autosomes i un parell de cromosomes sexuals. En estimacions actuals, els humans tenen aproximadament uns 20.000 o 25.000 gens. Com en altres mamfers, els humans tenen un sistema XY de determinaci de sexe, de manera que les femelles tenen els cromosomes sexuals XX i els mascles tinguin XY. El cromosoma X s ms gran i transmet molts gens; no succeeix el mateix amb el cromosoma Y, ms petit; per aix existeixen les malalties recessives associades amb els gens associats al cromosoma X, com l'hemoflia, que afecten als mascles ms sovint que a les femelles.

 Cicle vital .


 El cicle vital hum s similar a all d'uns altres mamfers placentaris. L'ovcit fertilitzat es divideix dins de l'ter femen per convertir-se en un embri, que durant un perode de trenta-vuit setmanes (nou mesos) de gestaci es converteix en un fetus hum. Desprs d'aquesta amplitud de temps, el fetus deixa de crixer plenament neix del cos de la dona i respira independentment com a infant per primera vegada. En aquest punt, la majoria de les cultures modernes reconeixen la criatura a mesura que una persona titulava al mxim protecci de la llei, encara que algunes jurisdiccions estenen aquesta ms d'hora als fetus humans mentre romanen a l'ter.

 Comparat amb unes altres espcies, el part hum s perills. Durant els parts dolorosos no sn inusuals parts de vint-i-quatre hores o ms i sovint condueix a la mort de la mare o el fetus.
Aix s degut a la circumferncia de cap fetal relativament gran (ja que el desenvolupament del cervell es produeix durant la gestaci) i tamb a causa de la pelvis relativament estreta de les dones (un tret exigia per a bipedisme reeixit, a tall d'exemple).
Les possibilitats d'un part reeixit augment significativament durant el segle XX en pasos ms desenvolupats amb l'adveniment de noves tecnologies mdiques. Per contrast, l'embars i el part natural sn relativament perillosos en regions del mn sub-desenvolupats, amb ndexs de mortalitat maternals aproximadament 100 vegades ms com que en pasos desnvolupats.

 En els pasos desenvolupats, els infants pesen normalment 3 - 4 kg i mesuren entre 50 i 60 cm en al moment del naixement.
Tanmateix, el baix pes al naixement s com en pasos en procs de desenvolupament, i contribueix als nivells alts de mortalitat infantil en aquestes regions. 
Indefens desprs del naixement, els humans continuen creixent durant alguns anys, tpicament arribant a maduresa sexual a 12 a 15 anys d'edat. Les dones es continuen desenvolupant fsicament fins aproximadament als divuit anys, mentre que el desenvolupament mascul continua fins a al voltant de l'edat 21. La vida humana es pot partir en un cert nombre d'etapes: infantesa, infncia, adolescncia, adultesa jove, adultesa i vellesa. Les durades d'aquestes etapes, tanmateix, varia segons la cultura i perodes de temps. Comparats amb uns altres primats, els humans experimenten una embranzida de creixement inusualment rpida durant adolescncia, on el cos augmenta un 25% en mida. Els ximpanzs, per exemple, creixen noms 14%.

 Hi ha diferncies significatives en l'esperana de vida arreu del mn. El mn desenvolupat envelleix generalment, amb la mediana envelleix al voltant de 40 anys (ms alt a Mnaco a 45,1 anys). En el mn en desenvolupament l'edat mitjana s entre 15 i 20 anys. Esperana de vida al naixement a Hong Kong i la Xina s de 84,8 anys per a una dona i 78,9 per a un home, mentre que a Swazilndia, principalment a causa de la SIDA, s de 31,3 anys per als dos sexes.
Mentre un de cada cinc europeus tenen 60 o ms anys d'edat, noms un de cada vint africans tenen 60 o ms anys d'edat.
El nombre de persones centenries (amb edats superiors als 100 anys) al mn segons clculs de les Nacions Unides en 210.000 el 2002.
Com a mnim una persona, Jeanne Calment, se sap que ha arribat a l'edat de 122 anys; s'han reclamat edats ms altes per no es proven b. A escala mundial, hi ha 81 homes n'envellien 60 o ms vell per a cada 100 dones d'aquell grup d'edat, i entre el ms vell, hi ha 53 homes per a cada 100 dones.

 Els humans sn nics al comenament ests de menopausa femella durant l'ltima etapa de la vida. La menopausa es considera que ha sorgit a causa de la hiptesi d'via, en el qual s en la mare reproductiu interessar a forgo els riscs de mort des del part a edats ms velles a canvi per|per a invertir en la viabilitat d'ella ja vivint offspring.

 Les qestions filosfiques de quan comena la personalitat humana i si persisteix desprs de la mort sn el centre d'un considerable debat. La perspectiva de la mort provoca desassosec o temor a la majoria dels humans, diferents de la conscincia immediata d'una amenaa real. Les cerimnies d'enterrament sn caracterstiques de les societats humanes, sovint acompanyades per creences en un vida desprs de la mort o immortalitat.

 Dieta .


El primer Homo sapiens formava part d'una societat caadora-recollectora, s a dir, que emprava un sistema per adquirir menjar que combinava la caa i la recollecci d'aliments, com fruits, grans, tubercles i bolets. D'altra banda, es creu que els humans ja utilitzaven el foc com un recurs per a preparar i coure el menjar des dels temps en qu es diferenciaren dHomo erectus.

Els humans sn omnvors, s a dir, que sn capaos de consumir tant productes vegetals com animals. Aquesta afirmaci queda confirmada per l'observaci que tant si se segueix una dieta exclusivament animal, com un rgim totalment vegetal, pot conduir a patir determinades malalties causades per una carncia de nutrients. Per exemple, un rgim noms animal, pot provocar l'escorbut, una deficincia en vitamina C, mentre que una dieta amb noms vegetals pot provocar una manca de vitamina B12. Tanmateix, rgims vegetarians i veganistes ben realitzats, sovint amb suplements de vitamina B12, satisfan completament les necessitats nutritives en totes les etapes de la vida.

El rgim hum queda ben reflectit en la cultura humana, i ha donat lloc al desenvolupament de cincia dels aliments. En general, una persona pot sobreviure de dos a vuit setmanes sense menjar, en funci del greix que t emmagatzemat al cos. La supervivncia sense aigua es limita normalment a tres o quatre dies. La manca de menjar roman un problema seris, amb unes 300.000 persones que cada any moren de fam. La desnutrici infantil tamb est molt estesa i contribueix a l'elevat percentatge de malalties en les poblacions que pateixen fam.

A l'altra banda de la balana, una part de la poblaci humana menja en excs i pateix obesitat, un tipus de desequilibri alimentari que ha augmentat en proporcions gaireb epidmiques, i que pot conduir a importants complicacions de la salut. Els Centers for Disease Control (CDC) (Centres per al control de la malaltia) dels EUA manifesten que un 32% dels adults americans de ms de 20 anys sn obesos, mentre que un 66,5% sn obesos o tenen excs de pes. L'obesitat ve provocada per un consum excessiu de calories que no es cremen, s a dir, una combinaci de menjar massa i fer poc exercici fsic.

Fa com a mnim 10.000 anys, els humans desenvoluparen l'agricultura, que ha canviat substancialment el tipus d'aliments que els sser humans mengen. Aix ha provocat un increment de la poblaci, el desenvolupament de les ciutats, i un increment de la densitat de la poblaci, que tamb afavoreix un augment de l'extensi de malalties contagioses. Els tipus de menjar que es consumeix, i la manera en qu es preparen, ha variat molt amb en funci de l'poca, la zona geogrfica i la cultura.

 Psicologia .


El cervell hum s el centre del sistema nervis central, mentre que actes com el control primari se centren en el sistema nervis perifric. El cervell controla, d'una banda, les activitats fonamentals per la vida, les involuntries o autnomes com la respiraci o la digesti; de l'altra, controla les activitats conscients, com el pensament i l'abstracci. Aquests processos cognitius constitueixen la ment, i, al costat de les conseqncies en la conducta, s'estudien en el camp de la psicologia.

El cervell hum s el ms intelligent de totes les espcies conegudes. Mentre molts animals sn capaos de crear estructures i utilitzar eines simples, principalment a travs de l'instint i imitaci, la tecnologia humana s molt ms complexa, i est evolucionant constantment i millorant al llarg del temps. Fins i tot les eines humanes ms antigues i les estructures sn molt ms avanades que qualsevol estructura o eina creada per qualsevol altre animal. L'antropologia moderna ha corroborat la proposici de Darwin que "la diferncia en la ment entre els humans i els animals ms intelligents rau, naturalment, en  el grau".

 Conscincia i pensament .


La capacitat del pensament abstracte que posseeix l'sser hum, s una fet excepcional, un fenomen nic entre els sser vius. Els humans sn una de les poques espcies  junt amb ximpanzs, orangutans i dofins  que superen el test del mirall, prova que demostra si un animal reconeix el seu reflex com una imatge de si mateix. L'octubre de 2006, tres elefants del Zoo Bronx tamb passaren aquest test. Molts nens superen la prova als 18 mesos d'edat. Tanmateix, la utilitat d'aquest test com a prova veritable de l'existncia d'una conscincia s'ha discutit, i aix pot ser ms una qesti de grau que una clara divis de capacitats. S'ha entrenat mones perqu apliquin regles abstractes en determinades tasques.

El cervell hum percep el mn exterior a travs dels sentits, i cada individu resta profundament influenciat per les seves prpies experincies, per les visions subjectives de la seva existncia i pel pas dels temps. Els ssers humans posseeixen autoconscincia, i una ment que fa possible la capacitat de pensar; cal destacar que es capa de percebre la relaci entre si mateix i l'entorn. L'abast d'aquestes capacitats, aix com les definicions i la validesa d'alguns d'aquests termes sn fora discutits. Per exemple, un filsof en el camp de la cincia cognitiva, Daniel Dennett, sost que no hi ha un centre narratiu anomenat "ment"; el que hi ha s simplement una recollida d'entrades i sortides sensorials (inputs i outputs), s a dir, diferents classes de "programes" executant-se en parallel. El psicleg B. F. Skinner argumenta que la ment s una ficci explicativa que desvia l'atenci de les causes mediambientals del comportament, i all qu sn observats com a processos mentals es poden entendre millor com a formes de comportament.

Les diferents caracterstiques fisiolgiques i anatmiques de la ment i cervell, i per extensi del sistema nervis, s'estudien en el camp de neurologia, i en alguns casos en el  de la psicologia del comportament i tamb en en el camp de la psiquiatria, en aquest darrer cas, quan es tracta de malalties mentals i desordres de la conducta. La psicologia no es centra necessriament en l'estudi del cervell o del sistema nervis, i pot referir-se purament a qestions fenomenolgiques o a teories sobre el tractament de la informaci mental. Tanmateix, cada cop ms, s'est incloent una comprensi de les funcions del cervell en la teoria i en la prctica psicolgica, especialment en rees com la intelligncia artificial, la neuropsicologia i la neurocincia cognitiva.

La natura del pensament s un a qesti central en psicologia i en altres disciplines relacionades. La psicologia cognitiva estudia la cognici, els processos mentals que subjeuen en el comportament, i utilitza el processament de la informaci com el mecanisme bsic per a comprendre la ment. La percepci, l'aprenentatge, la resoluci de problemes, la memria, l'atenci, la llengua i l'emoci sn, tamb, rees ben investigades. 

La psicologia cognitiva est relacionada amb una escola del pensament coneguda com a cognitivisme, en la que s'advoca a favor d'un model de processament de la informaci de la funci mental, que rep el suport del positivisme i la psicologia experimental. De manera generalitzada, s'apliquen tcniques i models de la psicologia cognitiva que formen el pilar de les teories psicolgiques en moltes rees, tant en investigaci com en psicologia aplicada. Especialment, centra la seva atenci en el desenvolupament de la ment humana al llarg de la vida; la psicologia del desenvolupament procura entendre com l'individu percep, comprn, i actua dins del mn, i com canvien aquests processos amb l'envelliment; i estudia, ms concretament, el desenvolupament intellectual, cognitiu, neuronal, social i moral de l'sser hum.

 Motivaci i emoci .


La motivaci s la fora de conducci del desig que existeix darrere totes les accions deliberades de l'sser hum. La motivaci es fonamenta en l'emoci, i ms especficament, en la recerca de la satisfacci, de les experincies emocionals positives, i una actitud d'evitar el conflicte. Que l'acci es consideri positiva i negativa ve definida per l'estat mental de l'individu, que pot estar influt per normes socials; una persona es pot autolesionar o tenir un comportament violent perqu el seu cervell ha estat condicionat amb una resposta positiva a aquestes accions. La motivaci s important perqu est present en totes les respostes apreses. Dins la psicologia, evitar el conflicte i la libido sn motivacions primries. En la motivaci sovint hi sn presents els incentius econmics, morals, o coactius. Per una altra banda, les religions generalment postulen influncies de tipus div o demonac.

La felicitat, o l'estat de ser feli, s una condici emocional, i la mateixa definici de felicitat s un tema filosfic. Algunes persones la podrien definir com la millor condici que un hum pot assolir; una condici de plena salut fsica i psquica. Altres ho defineixen com la llibertat per decidir el plaer o el dolor; una conscincia del bon ordre de coses; una garantia de trobar un lloc dins l'univers o dins la mateixa societat.

L'emoci t una influncia significativa sobre la conducta humana, o es pot fins i tot afirmar que la controla; tot i aix, histricament, moltes cultures i filosofies, per diverses raons, han qestionat aquesta influncia. Les experincies emocionals agradables o plaents, com l'amor, l'admiraci o alegria, contrasten amb aquelles que es perceben de manera desagradable, com l'odi, l'enveja o la pena. Sovint, es fa una distinci entre les emocions que s'aprenen socialment i les que estan relacionades amb la supervivncia, que es creu que sn innates. Cal destacar que existeixen tradicions on s'observen i estudien les emocions de manera allada d'altres fenmens neurolgics, i aix succeeix especialment en cultures on l'emoci es considera que no forma part de l'estat fisiolgic. En algunes teories mdiques sobre l'emoci es creu que est tan relacionada amb la salut fsica que formen una unitat. Els estoics creien que l'emoci excessiva era nociva, mentre alguns mestres suf, en particular el poeta i astrnom Omar Khayym, consideren que les emocions intenses poden produir una perfecci conceptual, que es el que sovint s'anomena xtasi.

Dins l'actual pensament cientfic, es considera que certes emocions ms refinades sn un tret neuronal innat fora complex, que ja s habitual en diversos mamfers, siguin domesticats o salvatges. Aquestes es desenvolupen habitualment com a reacci a mecanismes de supervivncia superiors i dins una interacci intelligent amb els altres individus i amb l'entorn. Tanmateix, quan els individus funcionen de manera civilitzada, es pot observar que els actes de desinhibici en situacions emotives extremes poden portar al desordre social i al crim.

 Sexualitat i amor .


La sexualitat humana, a ms a ms d'assegurar la reproducci biolgica, t diverses funcions socials de molta transcendncia, com poden ser la necessitat d'intimitat, o les relacions i les jerarquies entre els individus. Segons algunes tradicions, pot tenir una determinada dimensi espiritual; i des d'una visi hedonista, forma part de la diversi o de les activitats que cerquen la gratificaci sexual. El desig sexual, o libido, es viu com un impuls del cos, sovint acompanyat per emocions intenses com l'amor, l'xtasi i la gelosia.

La gran importncia que t la sexualitat en l'espcie humana es pot veure en un cert nombre de trets fsics, com poden ser l'ovulaci oculta, el dimorfisme sexual  molt ms diferenciat si es comparen amb el dels ximpanzs , els carcters sexuals secundaris permanents, les relacions de parella basades en l'atracci sexual que forma part d'una estructura social comuna, i l'habilitat sexual en les dones quan no estan ovulant. Aquestes adaptacions indiquen la importncia que t la sexualitat en els ssers humans, si es comparen per exemple amb el que s'observa en els bonobos, i expliquen un complex comportament sexual amb una llarga histria evolutiva.

Com amb unes altres qestions, hi ha opinions que atribueixen a la gran intelligncia i a la complexitat de la societat humana, el que existeixin conductes sexuals ms elaborades que en qualsevol altre animal; i entre aquestes, cal incloure'n moltes que no estan relacionades directament amb la reproducci.

Fer un tipus d'elecci sexual es fa normalment amb referncia a normes culturals molt variades. Les restriccions venen determinades sovint per creences religioses o normes socials. Un investigador pioner en aquest camp fou Sigmund Freud que creia que els humans neixen amb una perversitat polimrfica, terme que fa referncia a l'habilitat per obtenir gratificaci sexual ms enll de les normes socials. Segons Freud, les persones passen per cinc etapes del desenvolupament psicosexual, i l'individu pot patir fixacions en qualsevol d'aquestes etapes a causa de la vivncia de traumes. Per a Alfred Kinsey, un altre influent investigador sexual, la gent pot situar-se en qualsevol lloc al llarg d'una escala contnua d'orientaci sexual, amb noms petites minories plenament heterosexuals o homosexuals. Estudis recents en neurologia i gentica suggereixen que la gent pot nixer amb un tipus determinat d'orientaci sexual, per no existeix un consens entre els especialistes sobre la qesti.

L'espcie humana s prcticament l'nica que mant un zel sexual continu; ja entre ximpanzs i, sobretot, els bonobos, s'observa una conducta sexual similar. Ara b, donada la dificultat de viure practicant relacions sexuals contnues, existeix un "mecanisme" evolutiu compensatori que seria  el de la sublimaci, la qual es considera associada a l'existncia del llenguatge i del pensament simblic; si es dna una sublimaci aix sembla significar que, tamb es dna una repressi, en el sentit freudi del terme, que s'origina a l'inconscient. L'sser hum s, en aquest sentit, un animal pulsional. 

Es pot anotar que amb l'aparici de la teoria de la intelligncia emocional, des de la psicologia sistmica, l'sser hum no ha de reduir-se a les seves pulsions, les quals sublima o reprimeix, sin que s'entn com un sser sexuat, que viu aquesta dimensi en relaci amb l'educaci rebuda en el si de la famlia i la societat. La sexualitat es conforma llavors des dels primers anys de vida i es va entenent com una procs vivencial, d'acord amb el seu cicle vital i el context sociocultural.

 Cultura .


La cultura es defineix aqu com al conjunt de caracterstiques materials, intellectuals, emocionals i espirituals d'un grup social, en qualsevol de les seves expressions en l'mbit de l'art, la literatura, els estils de vida, els sistemes de valors, les tradicions, els ritus, i les creences. El lligam entre la biologia, el comportament i la cultura dels ssers humans s molt estret, i es fa difcil separar clarament els temes en una o una altra rea; per aquest motiu, la ubicaci d'un tema en una rea determinada es basa habitualment en una convenci. La cultura consta de valors, normes socials, i objectes. Els valors d'una cultura defineixen el qu es considera important o tic, i estam molt interconnectades les normes socials, les expectatives de com s'hauria de comportar la gent, molt lligades per la tradici. La cultura material, els objectes culturals s'obtenen dels valors de la cultura, de les normes, i de la comprensi del mn. La principal  visi antropolgica de la cultura implica que molts experimenten una gran resistncia quan es recorda que dins la natura humana existeix l'animal al costat de la part espiritual.

 Llenguatge .

Els ssers humans tenen una manera de comunicar-se nica que es distingeix d'altres espcies pel fet de permetre referir-se a entitats no presents en l'espai i en el temps, s a dir, no serveix noms per comunicar un esdeveniment de la realitat fsica immediata sin que pot usar-se per expressar pensaments sobre altres estats, fins i tot possibles o imaginaris. Aix permet, per exemple, un aprenentatge basat en l'explicaci o l'estudi i no sols la imitaci, amb la qual cosa s'amplia el repertori d'habilitats que es poden dominar i la cultura que es desenvolupa.

El llenguatge s universal i s usat per naturalesa en les persones i en els animals. Per, tot i que pot designar totes les comunicacions basades en la interpretaci, la majoria de les vegades el terme es refereix al que els humans utilitzen per comunicar-se. Filsofs com Martin Heidegger consideren que el llenguatge com a tal s noms privatiu de l'sser hum. Aquest criteri s similar al d'Ernst Cassirer que ha definit a Homo sapiens com l'animal simblic per excellncia, d'una manera tan ferma que gaireb s impossible suposar un pensament hum sense l'ajuda dels smbols, particularment dels significants que subjeuen com a fonaments elementals per a tot pensar complex i que transcendeix l'instint.

La capacitat dels humans per transferir conceptes, idees i nocions mitjanant la parla i l'escriptura s un fet excepcional entre els ssers vius. A diferncia dels sistemes de comunicaci d'altres primats que sn molt tancats, el llenguatge hum s molt obert i flexible, i guanya en varietat en funci de les necessitats. Aix, t la qualitat del desplaament, s a dir, pot utilitzar paraules per representar coses i esdeveniments que no estan succeint en el mateix moment i  el mateix lloc. A ms a ms, la tecnologia ha fet possible la transferncia de dades massives i a grans distncies, a travs de xarxes de dades i programes com la World Wide Web. D'aquesta manera les xarxes de transmissi de dades sn importants per continuar desenvolupant la comunicaci humana, com pass al segle XV amb la invenci de la impremta. 

La facultat de la parla s un tret que defineix als ssers humans, possiblement precedint la separaci filogentica de la poblaci actual. El llenguatge s un element central en la comunicaci humana, i s el nucli que dona un sentit d'identitat que uneix nacions, cultures i grups tnics. La invenci de sistemes d'escriptura, fa com a mnim uns 5.000 anys, permet la conservaci del llenguatge en objectes materials, i fou un pas essencial en l'evoluci cultural. El llenguatge est estretament relacionat amb els rites i la religi. La lingstica s la cincia que descriu l'estructura del llenguatge i la relaci entre les diverses llenges. Hi ha aproximadament unes 6.000 llenges diferents actualment en s, incloent-hi llenguatges de signes, i milers ms que es consideren extingides.

 Espiritualitat i religi .


Aquest llenguatge li permet llavors experimentar la transcendncia, sortir d'ell mateix. L'sser hum investiga l'origen del que l'envolta, de la seva prpia existncia. Igual que pot parlar sobre entitats no lligades al mn fsic immediat, admet la possibilitat que hi hagi un vessant del mn espiritual, no material. Aix, sorgeix la religi i els cultes associats, que adopta en cada cultura una forma concreta.

Es defineix la religi com un sistema de creences referides a qestions sobrenaturals, sagrades o divines, a codis morals, prctiques, valors, institucions i rituals associats. Durant el seu desenvolupament, la religi ha adquirit moltes formes que varien d'acord amb una perspectiva cultural i individual.

Algunes de les qestions principals que tracta giren al voltant de la vida i la mort, amb creences sobre el que hi ha desprs de mort  la vida desprs de la mort , l'origen de la vida  que s la font d'una varietat de mites sobre la creaci , la natura de l'univers  cosmologia religiosa , el seu dest definitiu  escatologia , i el que s moral o immoral. En moltes religions, un element com per a trobar resposta a aquestes preguntes sn les divinitats, sigui amb un nic Du o amb diversos detats; tot i aix, no totes les religions sn teistes, i tamb n'hi ha que tracten el tema amb ms ambigitat, particularment en religions orientals. 

L'espiritualitat, creena o implicaci en qestions de l'nima o de l'esperit, sn algun dels enfocaments que intenten respondre qestions fonamentals sobre el lloc que ocupa la humanitat dins l'univers, el sentit de la vida, i la manera ideal de viure la prpia vida. Encara que aquests temes tamb han estat tractats per la filosofia i, en alguna mesura, per la cincia, l'espiritualitat ho fa des d'una dimensi nica ja que es centra en conceptes mstics o sobrenaturals, com el karma i Du.

Encara que una majoria d'humans professen una varietats de creences religioses o espirituals, alguns no ho sn, i rebutgen o ignoren les idees sobrenaturals o espirituals. D'altra banda, tot i que la religi i l'espiritualitat es desenvolupen en un nivell molt diferent de la cincia, tant a nivell de pensament com en l'mbit metodolgic, no es considera que mtuament s'excloguin; moltes persones tenen una combinaci de idees tant cientfiques com religioses. La distinci entre filosofia i religi, d'altra banda, s de vegades menys clara, i les dues estan connectades en camps com la filosofia de la religi i la teologia. Hi ha individus que no tenen cap creena religiosa i sn ateus, escptics cientfics, agnstics o simplement no religiosos.

 Filosofia .


El llenguate permet a l'sser hum associar conceptes a totes les coses, incloent-se a ell mateix. Sorgeix llavors l'autoconscincia, on la persona pot ser objecte d'estudi, de pensament i de comunicaci, tal i com ho poden ser les realitats externes. L'autoconscincia porta a formular-se preguntes relacionades amb el sentit de l'existncia o la causa que la realitat sigui com s i dna peu a la filosofia, que busca formular i mirar de resoldre els grans interrogants que tenen a veure amb la vida.

La filosofia s una disciplina o camp d'estudi que implica la investigaci, anlisi, i desenvolupament d'idees en un nivell general, abstracte, o fonamental. El seu objectiu s el de buscar una comprensi general dels valors i de la realitat per mitj principalment de l'especulaci. El nucli de les disciplines filosfiques sn la lgica, l'ontologia o metafsica, l'epistemologia, i l'axiologia, que inclou tamb les branques de l'tica i l'esttica. La filosofia cobreix una gamma molt ampla d'enfocaments, i tamb s'utilitza per referir-se a una cosmovisi, a una perspectiva sobre un assumpte, o a les posicions argumentades per un filsof en particular o una escola de filosofia.

L'humanisme s una filosofia que defineix una doctrina sociopoltica que no es centra en aspectes concrets de cultures locals, excepte si aquests formen part d'un pensament global i plantegen qestions comunes a tots els ssers humans. Les creences espirituals d'una comunitat sovint es manifesten com una doctrina religiosa, amb una histria formada tant per petits grups facciosos com per grups nombrosos i fortament units. L'humanisme secular s'ha desenvolupat com una resposta a la necessitat d'una filosofia comuna que pretn superar els lmits culturals dels codis morals i les religions locals. Molts humanistes sn religiosos, i veuen l'humanisme simplement com una expressi madura d'una veritat comuna present en la majoria de les religions. Els humanistes afirmen que existeix la possibilitat d'una veritat objectiva i accepten que la percepci humana d'aquella veritat sigui imperfecta. Els principis ms bsics de l'humanisme sn que els humans materialitzen i poden resoldre problemes humans; i activitats i conceptes com la cincia, la llibertat d'expressi, el pensament racional, la democrcia, i la llibertat artstica, sn propsits o objectius dignes per a qualsevol poblaci humana. L'humanisme es fonamenta principalment en la ra i la lgica, sense considerar el que s sobrenatural.

 Art, msica, i literatura .


Les obres artstiques han acompanyat el desenvolupament cultural hum, formant part del patrimoni de la humanitat des de la prehistria fins l'actualitat. L'art s un dels aspectes ms peculiars de la conducta humana i un dels trets que distingeixen els d'humans d'altres espcies, i est molt relacionat amb la capacitat de simbolitzar que el caracteritza.

Com a forma d'expressi cultural, l'art pot ser definit per una recerca de la diversitat i l's de narratives d'expressi i exploraci  com en la histria de l'art, la crtica i la teoria artstica , per aconseguir anar sempre ms enll. Aquesta distinci es pot aplicar a objectes o actuacions, actuals o histriques, i el seu prestigi s'estn a tot all que es fa, es descobreix o s'exhibeix. En l's actual del terme, l'art s'entn habitualment com el procs o resultat de fer obres que, des de la seva concepci fins a la realitzaci final, es regeix d'acord amb l'"impuls creatiu", amb la capacitat de creaci que s prpia dels ssers humans. L'art es distingeix d'altres produccions humanes, en part, perqu no sorgeix d'una demanda concreta, s a dir, no es regeix per la necessitat d'un s prctic.

La msica s un fenomen natural i intutiu basat en tres estructures diferents i interrelacionades com sn el ritme, la melodia i l'harmonia. Escoltar msica s potser la forma ms comuna i universal d'entreteniment de les persones. Hi ha una varietat ampla de tipus de msica, que s'ha anat enriquint al llarg del temps (histria de la msica) i de la geografia.

Etimolgicament, la literatura s l'art d'escriure (del llat littera, "lletra") i, per tant, fa referncia el conjunt d'obres escrites, tot i que cal no oblidar la tradici oral. Aquest conjunt d'obres escrites o orals fundades en una llengua determinada han de posseir una dimensi esttica, a diferncia, per exemple, de les obres cientfiques o didctiques. La literatura inclou, especialment, la prosa, la poesia i el drama, de ficci i no-ficci; tamb inclou gneres com l'pica, la llegenda, el mite, la balada, i el folklore.

 Cincia i tecnologia .


L'home actual fonamenta una part del seu control de l'entorn en la cincia i la tecnologia. D'una banda, la cincia t com a objectiu la descoberta de coneixement sobre el mn per mitjans verificables. De l'altra, la tecnologia comprn els objectes que els humans han fabricat per servir als seus propsits. 

Les diferents cultures humanes, entre altres coses, es poden diferenciar pels objectes que fabriquen i utilitzen; grcies a l'arqueologia, la cincia que pretn explicar les cultures del passat tot analitzant amb deteniment els objectes que aquestes cultures han produt, podem conixer com eren i com es desenvoluparen aquestes cultures. Els primers humans deixaren diferents tipus d'eines de pedra, cermica i joieria que sn particulars de cada regi geogrfica i de cada perode. Les millores tecnolgiques passaren d'una cultura a un altre; aix, per exemple, el desenvolupament dels conreus sorg en diferents zones, per ben aviat fou una activitat que s'estengu per a convertir-se en un tret generalitzat de la vida humana. De manera similar, els avenos en la fabricaci d'armes, en l'arquitectura i la metallrgia passaren d'una cultura a una altra.

Encara que aquestes tcniques podien ser transmeses per la tradici oral, el desenvolupament de l'escriptura  tamb un tipus de tecnologia , fu possible que la informaci passs de generaci en generaci, i d'una regi a l'altra, amb una quantitat i precisi ms gran. Aquest conjunt d'innovacions feren possible l'inici de les civilitzacions, amb les seves corresponents normes i acords socials, cada cop ms complexes. Finalment, aix comport la institucionalitzaci de la tecnologia, acompanyada d'una millor comprensi del funcionament del mn. 

Actualment, la cincia ocupa un espai central dins la cultura humana. En temps ms recents, la fsica i l'astrofsica han trobat un mbit com en el qu es coneix com la cosmologia fsica, branca del coneixement que intenta comprendre l'univers mitjanant l'observaci i l'experimentaci. Aquest procs ha perms elaborar teories com la que considera que l'univers s'inici amb una gran explosi, el Big Bang, ara fa ~13.700 (0,2) milions (109) d'anys. Des d'aquest moment inicial i fins al seu mateix final, els cientfics creuen que tota la histria de l'univers segueix una progressi ordenada governada per les lleis de la fsica.

 Races i tnies .


Els humans sovint es classifiquen en races i tnies, encara que s qestionable la validesa de concebre les races humanes com a veritables classificacions biolgiques. Les categories racials estan basades tant en el llinatge com en caracterstiques visibles, especialment en el color de la pell i en determinats trets facials. Aquestes categories tamb poden transmetre informaci sobre carcters biolgics no visibles com, per exemple, el risc de desenvolupar malalties concretes com l'anmia de cllules falciformes.

Actualment, l'anlisi del material gentic disponible i la descoberta de noves proves arqueolgiques porta a considerar l'existncia d'un nic origen recent dels actuals humans, origen que es localitza a l'frica Oriental.}} Existeixen estudis que demostren que els humans del continent afric estan ms diferenciats des del punt de vista gentic. Tanmateix, malgrat aquesta evident diversitat, s'observa que les seqncies de gens de l'sser hum sn extraordinriament homognies si es comparen amb la de molts altres animals. Ha quedat amplament demostrat que la variaci gentica dins de "grups racials" es mou, bsicament, entre un 5 i un 15% de la variaci total que es troben entre grups racials. Cal dir, per, que s un camp amb un debat molt viu. D'altra banda, sovint, s'ha constatat que els grups tnics estan ms connectats per lligams lingstics, culturals, ancestrals, i nacionals o regionals. La autoidentificaci amb un grup tnic es basa principalment en el parentiu. La raa i l'etnicitat poden conduir a un tractament social diferencial i causar un impacte en la prpia identitat social i, fins i tot, arribar al racisme.

 Societat, govern i poltica .


La societat s el sistema d'organitzacions i institucions que sorgeixen de la interacci entre els individus. Dins la societat, un estat s una comunitat poltica organitzada que ocupa un territori definitiu, que t un govern organitzat, i que posseeix una sobirania interna i externa. s fonamental el dret d'un estat a reivindicar la independncia respecte d'altres estats, que fan possible que pugui establir, entre altres coses, acords internacionals. L'estat tamb es pot definir en altres termes com, per exemple, els que feu servir Max Weber el 1918: Un estat s una comunitat humana la qual reclama el monopoli de l's legtim de la fora fsica dins d'un territori.

Les societats es regulen amb lleis, i un govern es pot definir com el mitj poltic que existeix per a poder crear i fer complir les lleis, habitualment mitjanant una jerarquia burocrtica. En una altra dimensi es desenvolupa l'acivitat poltica, que s el procs pel qual les decisions sn preses dins de determinats grups. Encara que el terme s'aplica generalment al comportament dins dels governs, la poltica tamb s'observa en molt nivells dins les interaccions de grups humans, incloent-hi mbits tant diversos com sn els grups corporatius, les institucions acadmiques i les religioses.

Existeixen diferents sistemes poltics i formes de govern, sovint amb diversos nivells de solapament; tamb hi ha diferents maneres de definir-los i de comprendre el seu funcionament; sigui quin sigui el seu funcionament, tots tenen una relaci directa amb l'economia. A escala mundial, una forma molt comuna de govern s la repblica; tanmateix, existeixen altres models, entre el que cal destacar la monarquia, la socialdemocrcia, la dictadura militar i la teocrcia.


 Guerra.

La guerra s una situaci greu de conflicte entre estats, organitzacions, o grups relativament grans de persones, que es caracteritza per l's intens de la violncia, amb morts entre els combatents o civils. S'estima que durant el segle XX moriren entre 167 i 188 milions de persones com a resultat de les guerres. Una caracterstica comuna en les guerres s l'existncia d'una srie de campanyes militars, com a mnim entre dos bndols contraposats que combaten per diversos motius: la sobirania, el territori, els recursos naturals, les idees religioses, i d'altres raons. La guerra d'alliberament o d'independncia ve impulsada per un bndol que lluita per la llibertat d'un pas ocupat. Quan la guerra s entre membres d'un mateix estat s'anomena guerra civil. 

Les grans guerres, amb adversaris molt poderosos i amb les forces equilibrades semblen haver desaparegut del panorama mundial; potser un darrer conflicte d'aquests tipus succe a la regi del Congo, l'anomenada Segona Guerra del Congo o Guerra Mundial d'frica, un conflicte que es perllong a finals de la dcada de 1990. La major part de les guerres actuals sn guerres asimtriques, amb campanyes de sabotatge, guerra de guerrilles i, de vegades, amb actes terroristes; aquests actes intenten interrompre el control d'unes forces d'ocupaci, habitualment molt ms poderoses, i ocasiona un tipus de guerres de llarga durada per d'intensitat baixa.

La guerra s un dels principals catalitzadors dels avenos tecnolgics. Al llarg de la histria ha existit una constant confrontaci entre sistemes de defensa i d'atac, i sempre s'intenta incloure les darreres millores tecnolgiques en armes i sistemes de protecci que estan dissenyats per vncer l'adversari. Alguns exemples moderns d'aquesta confrontaci s l'invent d'un tipus de bomba, la bunker buster, que fou dissenyada per destruir bnquers. Alguns avenos importants en els camps de la medicina, navegaci, metallrgia, producci en srie, energia nuclear, coets militars i ordinadors han estat completa o parcialment creats amb finalitats militars.

Hi ha hagut una ampla varietat de canvis en les tctiques militars al llarg de la histria, i s'han establert diferents models bastant generalitzats: la guerra convencional, la guerra no convencional, la guerra asimtrica, o la guerra total. Les tcniques inclouen el combat cos a cos, l's de mssils, i la neteja tnica. La intelligncia militar i l'espionatge ha jugat sovint un paper clau en el desenlla dels conflictes. La propaganda, que sovint inclou la informaci objectiva, l'opini esbiaixada i la desinformaci, poden jugar un paper clau per tal d'aconseguir la uni o la discrdia en els grups combatents.

En les guerres modernes, els soldats i els vehicles blindats de combat sn utilitzats per controlar la part terrestre, els vaixells de guerra actuen al mar, i la fora aria ho fa des del cel. Per tamb existeixen formes mixtes que han donat lloc a cossos com la infanteria de marina, els paracaigudistes, els portaavions, i els mssils terra-aire, entre d'altres. L'existncia de satllits militars situats en rbites baixes han incorporat a la guerra moderna el control de l'espai exterior tot i que, fins al moment, encara no ha existit cap conflicte en aquest mbit.

 Economia i comer.



L'economia s una cincia social que estudia la producci, la distribuci, el comer i el consum de bns i serveis. L'economia es centra en variables perceptibles, i es divideix clarament en dues branques principals: 
la microeconomia, que tracta amb agents individuals, com cases i negocis;
la macroeconomia, que considera l'economia com un tot, i t en compte l'oferta agregada i la demanda de diners, capital i mercaderies. ;

Els aspectes que reben una atenci especial en economia sn l'assignaci de recursos, la producci, la distribuci, el comer i la competncia. i la lgica econmica s'aplica cada vegada ms a qualsevol problema que implica una elecci amb escassos valors. Pel que fa a l'economia principal, aquesta es centra en com els preus reflecteixen l'oferta i la demanda, i fan servir equacions i model matemtics per pronosticar les conseqncies de les decisions.

El comer s l'intercanvi voluntari de bns, serveis i forma part de l'economia. Un tipus molt primitiu de comer fou la permuta, s a dir, l'intercanvi directe de bns i serveis. Els comerciants moderns, en canvi, generalment negocien a travs d'un sistema de canvi, com s el diner. Com a resultat, la compra pot quedar separada de la venda o el benefici. La invenci dels diners i, posteriorment, del crdit, el paper moneda i els diners no fsics, simplificaren el procs i promogueren encara ms els intercanvis comercials. A causa de l'especialitzaci i la divisi del treball, la majoria de les persones es poden concentrar en un aspecte concret de la fabricaci o del servei, i poden canviar el seu treball per productes. El comer entre diferents regions pot existir perqu cadascuna t un avantatge absolut o comparatiu en la producci d'alguna mercaderia o, tamb, perqu la mida de les diferents regions permet diferents tipus de beneficis en la producci en massa. Finalment, cal citar un mecanisme que fa possible l'activitat comercial, que es coneix com a mercat i que es fonamenta, entre altres coses, en el comer de mercaderies.

Referncies i notes.


 Vegeu tamb .
 Lnia temporal de l'evoluci humana;
 Histria universal;

 Enllaos externs .


 MNSU;
 Archaeology Info;
 Chororapithecus abyssinicus Un possible hum-orangut de fa 20 milions d'anys (26 d'agost 2007).




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7301" title="Ganesha" nonfiltered="4558" processed="4530" dbindex="4563">

En l'hinduisme Ganesha (a vegades tamb Ganesa o Ganesh), el du de la saviesa s representat amb cos d'home panxut, cap d'elefant mancat d'un ullal i quatre braos. s venerat com a portador de bona sort, i per la seva capacitat de resoldre els problemes.

s fill de Xiva i Parvati. Com que la segona volia tenir un fill, li va demanar al primer i li va agafar la roba i la va embolicar de manera que a dins en va aparixer un. Parvati estava molt contenta, per, en un atac d'enveja, Xiva va enviar un raig mortal amb el seu ull frontal i li va llevar el cap. Ms tard, penedit, va buscar de pressa quin cap hi havia disponible a la vora i li va posar el d'un elefant al qual li faltava un ullal.

El seu vehicle s una rata, animal de sobres conegut pels hinds pel seu seny.




























 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7302" title="Bamapama" nonfiltered="4559" processed="4531" dbindex="4564">
En la mitologia aborigen Bamapama s un du engalipador que es diverteix provocant. s el patr dels acudits dolents i de les males paraules. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7304" title="Sedna" nonfiltered="4560" processed="4532" dbindex="4565">


Astronomia: objecte transneptuni. Vegeu (90377) Sedna.

Mitologia: deessa del mar en la mitologia inuit. Vegeu Sedna (mitologia).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7311" title="Muspell" nonfiltered="4561" processed="4533" dbindex="4570">
Segons la mitologia escandinava Muspell s el regne ardent del sud que va sortir de Ginnungagap i que, en combinar-se la seva escalfor extrema amb el fred extrem de Niflheim va originar Ymir i Audhumla.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7312" title="Niflheim" nonfiltered="4562" processed="4534" dbindex="4571">
Segons la mitologia escandinava, Niflheim s el regne gelat del nord que va sortir de Ginnungagap i que juntament amb Muspell va engendrar Ymir i Audhumla.

Pels humans fou consierat l'obscur regne de la mort. Hi viu la Nidhogg que consumeix els cadvers de la gent.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7313" title="Ginnungagap" nonfiltered="4563" processed="4535" dbindex="4572">
En la mitologia escandinava, el Ginnungagap (buidor aparent) era el gran abisme que hi havia entre el Niflheim i el Muspellheim abans de la creaci. Al nord del Ginnungagap hi havia el mn fred del Niflheim i al sud el mn de foc del Muspellheim. 

La fi del Ginnungagap s'explica, en la mitologia escandinava, de la segent manera. El riu Elivagar, que brollava de la font de Hvergelmir, situada al Niflheim, es va desviar del seu llit i es va congelar just al nord del Ginnungagap. Per els aires clids que venien del Muspellheim i les espurnes que aixecava el gegant Surt quan brandava la seva espasa van fer que del gel es desfs. Del gel desfet va sorgir una substncia anomenada eitr, de la qual van sorgir el gegant Ymir, el primer de tots el gegants amb el cos del qual es cre el mn, i la vaca Auumla. Auumla s'alimentava de la sal de les pedres que en un primer moment hi havia i de les seves mamelles brollaven quatre rius de llet que eren l'aliment del gegant Ymir. La vaca, llepant les pedres, va crear un home anomenat Buri, el qual tingu un fill anomenat Bor. Bor va tenir tres fills amb la geganta Bestla, els quals es deien Odin, Vili i Ve. Aquests tres, que eren els primers dus, van matar al gegant Ymir i, amb el seu cos, van crear el Midgar, el recinte destinat als humans, i el van situar just on abans hi havia el Ginnungagap.

Vegeu tamb.
Mite de la creaci segons la mitologia escandinava

Caos 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7314" title="Ymir" nonfiltered="4564" processed="4536" dbindex="4573">

En la mitologia escandinava, Ymir era un malvat gegant nascut de quan l'escalfor de Muspell es va topar i va fondre els gels freds de Niflheim.

Mentre dormia bebia de la llet d'Audhumla.

De les seves cames en va nixer un gegant mascle. De la suor de l'aixella esquerra van sortir dos gegant dels dos gneres. D'aquests van descendir tots els gegants de gel.

Fou assassinat per Odin, Vili i Ve, els quals l'odiaven. Amb el seu cervell formaren els nvols. La terra amb la carn de la que van nixer per generaci espontnia els nans. Les dents i els ossos formaren les roques i la pedra. La seva sang va formar llacs i rius envoltant la terra. La seva calavera fou penjada en el cel pels quatre nans Nord, Sud, Est i Oest. Les seves celles seviren per protegir el pas cap a Asgard. Tanta sang va perdre que va ofegar a tots els gegants gelats tret d'en Bergelmir i la seva muller que varen escapar en el tronc d'un arbre.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7315" title="Midgard" nonfiltered="4565" processed="4537" dbindex="4574">
En la mitologia escandinava Midgard s un dels mns de la realitat. Concretament aquell en el que viuen els humans. Est connectat a Asgard per Bifrost.

Per informaci sobre la serp Midgard vegeu Jormungand.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7316" title="Asgard" nonfiltered="4566" processed="4538" dbindex="4575">
En la mitologia germnica, l'Asgrad (en nrdic antic sgarr  o sgrr) s el mn on viuen els dus de la nissaga dels Aesir, a diferncia del Midgard, el mn dels humans, i el Jotunheim, el mn dels gegants. Aquest mn, de la mateixa manera que la resta de mns de la cosmologia germnica, est connectat amb les branques i les arrels de l'arbre csmic de l'Yggdrasil. L'Asgard connecta amb el Midgard pel Bifrost i de la seva protecci se n'encarreguen una muralla feta amb les celles d'Ymir i el du Heimdall.  

L'Asgard s una fortalesa gegantina i resistent, un parads celestial, el cor del qual es troba al Grimnismal, el lloc on es troben els dotze palaus dels dus. Les dotze fortaleses celestials estan fetes d'or i pedres precioses i les seves reixes de llances d'or. Les parets i els terres tamb estan banyats en or i els sostres estan fets amb els lluents escuts dels einherjar. Dins d'aquesta fortalesa no s'hi pot comptar la llar de Thor, el Thrudheim ("Llar de la fora") ja que es troba massa a prop de la terra i del Bifrost, i per aix fa de frontera entre l'Asgard i el Midgard. 

Les muralles de l'Asgrad van ser construdes pel gegant picapedrer Hrimthur. Com a compensaci, volia prendre a Freya com a muller i tenir el sol i la lluna. El dus, seguint el consell de Loki, li van donar un temini molt curt per enllestir la construcci, de manera que Hrimthur no pogus complir. Per aix, li donaren sis mesos de temrini per enllestir la construcci. No obstant aix, Hrimthur accept les condicions sempre que pogus fer s del seu cavall Svadilfari. Per horror dels dus, semblava que Hrimthur podia complir la seva part del contracte, i tres dies abans del compliment del termini, noms faltava construir una porta. A causa d'aix, Loki va prendre la forma d'una euga i sedu el cavall Svadilfari, el qual realitzava la major part de la feina. D'aquesta uni en nasqu el cavall d'Odin, Sleipnir. Hrimthur no va poder complir el termini. Furis per aquesta enganyifa dels dus mostr la seva forma de Jtun i immediatament va rebre un cop amb martell de Thor, el Mjollnir, cop que el mat.    

Els dotze palaus i els seus propietaris.
Per ordre alfabtic:
 Alfheim, palau de Freyr;
 Breidablick, palau de Blder;
 Folkvangr, palau de Freya, on s'hi troba la sala Sessrumnir;
 Gladsheim, ("Llar de la felicitat") Palau d'Odin, on s'hi encabeix el Valhalla;
 Glitnir, palau de Forseti;
 Himinbjrg, palau d'Heimdall;
 Natn, palau de Njord;
 Skkwabeck, ("Rierol de profunditat") Palau de Saga;
 Thrymheim, palau d'Skadi;
 Valaskjalf, palau de Vali, on s'hi troba el tron d'Odin, el Hlskjalf;
 Vidi, palau de Vidar;
 Ydalir, palau d'Ull;

Altres llocs importants.
Altres edificis i llocs importants de l'Asgard:
 Fensalir, palau de Frigg;
 Vingolf, punt de reuni de totes les deesses de l'estrip dels Aesir;
 Idafeld, una farga;
 Bifrst, un pont (l'arc iris), que uniex l'Asgard amb el Midgard;
 Landvidi ("Terra blanca") llar de Vidar;
 La llar de Forseti, el gran jutge;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7317" title="Bifrost" nonfiltered="4567" processed="4539" dbindex="4576">
En la mitologia escandinava Bifrost s l'arc de sant mart que comunica Asgard amb Midgard. Noms els dus poden travessar-lo. El du Heimdall es preocupa de qu sigui aix.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7318" title="Heimdall" nonfiltered="4568" processed="4540" dbindex="4577">
En la mitologia escandinava
Heimdall s un du que vigila Bifrost a fi que els mortals no passin de Midgard a Asgard. Era fill d'Odin





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7319" title="Buri" nonfiltered="4569" processed="4541" dbindex="4578">
En la mitologia escandinava Buri va ser el primer du (el seu nom significa "el productor". Audhumla se'l va trobar enterrat en el gel i el va treure llepant-lo durant tres dies. Va tenir sense companyia un fill anomenat Bor.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7320" title="Bor" nonfiltered="4570" processed="4542" dbindex="4579">
Aquesta pgina s sobre l'element qumic, si voleu informaci sobre l'sser mitolgic aneu a Bor, i si es tracta de la ciutat sudanesa de Bor, aneu a Bor ;

----



El bor s un element qumic de la taula peridica que t el smbol B i nombre atmic 5. s un element metalloide, semiconductor, trivalent que existeix abundantment en el mineral borax. Hi ha dos alltrops del bor; el bor amorf s una pols marr, per el bor metllic s negre. La forma metllica s dura (9,3 en l'escala de Mohs) i s un mal conductor a temperatura ambient. No s'ha trobat lliure en la natura.

Caracterstiques principals.
El bor s un element amb vacants electrniques en l'orbital p; per aix presenta una acusada apetncia d'electrons, de manera que els seus compostos es comporten sovint com a cids de Lewis, reaccionant amb rapidesa amb substncies riques en electrons.

Entre les caracterstiques ptiques d'aquest element, s'inclou la transmissi de radiaci infraroja. A temperatura ambient, la seva conductivitat elctrica s xicoteta, per s bon conductor de l'electricitat a alta temperatura.

Aquest metalloide t la ms alta resistncia a la tracci entre els elements qumics coneguts; el material fos amb arc t una resistncia mecnica entre 1600 i 2400 MPa.



El nitrur de bor, un allant elctric que condueix la calor tan b com els metalls, s'empra en l'obtenci de materials tan durs com el diamant. El bor t a ms qualitats lubricants semblants a les del grafit i comparteix amb el carboni la capacitat de formar xarxes moleculars mitjanant enllaos covalents estables.

Aplicacions.
El compost de bor de major importncia econmica s el borax que s'empra en grans quantitats en la fabricaci de fibra de vidre allant i perborat de sodi. Altres usos inclouen:


Les fibres de bor usades en aplicacions mecniques especials, en l'mbit aeroespacial, aconsegueixen resistncies mecniques de fins a 3600 MPa.
El bor amorf s'usa en focs artificials pel seu color verd.

El cid bric s'empra en productes txtils.
Els compostos de bor tenen moltes aplicacions en la sntesi orgnica i en la fabricaci de vidres de borosilicat.
Alguns compostos s'empren com a conservants de la fusta, sent de gran inters el seu s per la seva baixa toxicitat.

El B-10 s'usa en el control dels reactors nuclears, com a escut enfront de les radiacions i en la detecci de neutrons.

Els hidrurs de bor s'oxiden amb facilitat alliberant gran quantitat d'energia pel que s'ha estudiat el seu s com a combustible de coets.


Histria.
Els compostos de bor (de l'rab buraq i aquest del persa burah) es coneixen des de fa milers d'anys. A l'antic Egipte la momificaci depenia del natr, un mineral que contenia borats i altres sals comuns. A Xina s'usaven ja cristalls de borax cap al 300 aC, i a la antiga Roma compostos de bor en la fabricaci de vidre.

Al 1808 Humphry Davy, Gay-Lussac i Louis J. Thnard obteniren bor amb una puresa del 50% aproximadament, encara que cap d'ells va reconixer la substncia com un nou element, cosa que faria Jns Jacob Berzelius en 1824. El bor pur va ser produt per primera vegada pel qumic nord-americ W. Weintraub al 1909.

Abundncia i obtenci.
Als Estats Units d'Amrica (desert de Mojave, a Califrnia) i Turquia sn els majors productors de bor. L'element es troba combinat amb borax, cid bric, colemanita, kernita, ulexita i borats. L'cid bric es troba a vegades en les aigua volcniques. La ulexita s un mineral que de forma natural presenta les propietats de la fibra ptica.


El bor pur s difcil de preparar; els primers mtodes usats requerien la reducci de l'xid amb metalls com el magnesi o alumini, per el producte resultant quasi sempre es contaminava. Pot obtenir-se per reducci d'halogenurs de bor voltils amb hidrogen a alta temperatura.

 Istops .
En la naturalesa es troben dos istops de bor, B-11 (80,1%) i B-10 (19,9%).


 Precaucions .
Ni el bor ni els borats sn txics; no obstant alguns dels ms extics compostos de bor i hidrgen sn txics i han de manipular-se amb atenci
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7321" title="Bestla" nonfiltered="4571" processed="4543" dbindex="4580">
En la mitologia escandinava, Bestla s la filla de Bltorn, una de les descendents dels gegants de gel sorgits d'Ymir, que es va casar amb Bor i engendr a Odin, Vili i Ve.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7322" title="Audhumla" nonfiltered="4572" processed="4544" dbindex="4581">

En la mitologia escandinava Audhumla s la vaca gegant que va aparixer en fondre's el gel en topar l'escalfor de Muspell amb el fred de Niflheim. De les seves mamelles en sortien quatre rajos de llet que alimentaven Ymir metre dormia. S'alimentava de llepar les roques de gebre, que eren salades i un dia va trobar colgat en Buri que, llepant, llepant, va trigar tres dies a desenterrar.

Enllaos externs.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7323" title="Ragnark" nonfiltered="4573" processed="4545" dbindex="4582">
Vegeu Ragnarok Online pel joc de rol per internet.;
En la mitologia escandinava el Ragnarok s la fi del mn. Vindr el dia en qu Loki escapi i ataqui Asgard amb un exrcit de morts sobre un vaixell (Naglfar) fet amb les ungles dels morts i amb companyia de Surt, el llop Fenrir, que devorar a Odin i la serp Jormungand, que ser morta per Thor, per no abans que aquesta l'enverini i noms pugui allunyar-se nou passos del cadver de la serp. Odin ser venjat pel seu fill Vdar.

Tots els dus moriran, excepte Vdar i Vali, fills dOdin, i Magni i Modi, fills de Thor i hereus del seu martell encantat, el Mjllnir, i, pel seu costat, refugiats al bosc de Hoddmmir, hi haur dos humans que sobreviuran a la destrucci anomenats Lif i Lithrasir els quals repoblaran la terra. Llavors els dus Balder i Holder o Hod tornaran a la vida i es reuniran amb els quatre anteriorment dits per guiar els homes en la nova era.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7324" title="Jormungand" nonfiltered="4574" processed="4546" dbindex="4583">
En la mitologia escandinava Jormungand s la serp filla de Loki que de tan gran que s dna la volta a tot el Midgard fins a mossegar-se la cua, d'aqu ve que tamb se li digui Serp Midgard. Quan va nixer Odn estava tan alarmat que la va empnyer d'Asgard cap al mar sorprentent-se llavors de la seva llarqussima vida. En el dia del Ragnarok lluitant al costat de Loki morir en la batussa amb Thor alhora que aquest morir amb el seu fort ver injectat.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7325" title="Bergelmir" nonfiltered="4575" processed="4547" dbindex="4584">
En la mitologia escandinava, Bergelmir fou l'nic gegant de gel que junt amb la seva dona va sobreviure al riu de sang d'Ymir quan aquest fou assassinat per Odin, Vili i Ve, fugint en un bot fet amb la concavitat d'un arbre.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7329" title="Utgard" nonfiltered="4576" processed="4548" dbindex="4585">
En la mitologia escandinava Utgard s la fortalesa que Odin, Vili i Ve van donar als gegants un cop creada Midgard. Es trobava molt a l'oest, passat l'oce.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7330" title="Ask" nonfiltered="4577" processed="4549" dbindex="4586">
En la mitologia escandinava Ask s el primer hum que juntament amb Embla va engendrar a la resta. Mentre Odn i els seus germans passejaven per les vores del gran oce, es varen trobar en dos troncs d'arbre, un d'ells un freixe del que va sortir Ask.

Vili els va donar la ra i sentiments, Ve els sentits de la vista i de l'oida i Odin l'al de la vida.

Midgard es va convertir en la seva llar.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7331" title="Embla" nonfiltered="4578" processed="4550" dbindex="4587">
En la mitologia escandinava Embla s la primera humana que juntament amb Ask va engendrar a la resta. Mentre Odin i els seus germans passejaven per les vores del gran oce, es varen trobar en dos troncs d'arbre.

Vili els va donar la ra i sentiments, Ve els sentits de la vista i de l'oida i Odin l'al de la vida.

Midgard es va convertir en la seva llar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7333" title="P'an-ku" nonfiltered="4579" processed="4551" dbindex="4588">
En la mitologia xinesa antiga P'an-ku s el primer sser de l'existncia. Durant divuit mil anys va anar creixent a la mateixa velocitat que ho feia la distncia entre el cel i la terra ocupant-ne sempre tot l'espai. Era com un hum que tenia prominents ullals inferiors, banyes i el cos ple de borrissol. El seu estat anmic reflectia el temps que feia. Tan esfor va fer per separar el cel i la terra que el seu cos es va esbocinar en fragments petits de manera que el bra dret es va convertir en la muntanya del nord, els seus peus en la muntanya de l'oest, l'estomac en la del centre, el bra esquerre en la del sud i el cap en la de l'est. La seva carn es va convertir en la terra, els pls en arbres i arbres, els ulls en la lluna i el sol i les llgrimes en els oceans, mars i llacs. Els humans no sn ms que les seves puces.

Durant molt de temps va transmetre els seus coneixements als humans assegut al seu tron des de les alades, governant-los i explicant-los els secrets dels mars, del sol i de la lluna per aix que ho va haver explicat tot va desaparixer i no se'n va saber res ms.

Hi ha per qui assegura que el planeta el va crear junt amb els primers unicorn, tortuga, drac i fnix, a base de donar-lo forma a cops de cisell i martell.

S'expliquen diverses altres histries sobre aquest sser.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7334" title="Kamui" nonfiltered="4580" processed="4552" dbindex="4589">
En la mitologia japonesa Kamui s el du creador del mn al qual li va donar la forma d'un gran oce circular recolzat sobre el llom d'una truita. Va crear els ainu amb fang i la columna amb branques de salze motiu pel qual les esquenes es bolquen amb l'edat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7335" title="Psicoanlisi" nonfiltered="4581" processed="4553" dbindex="4590">
La  psicoanlisi s la revelaci inconscient de relacions, d'una manera sistemtica amb un procs sociable. El tema fonamental del psicoanlisi sn els patrons inconscients de la vida revelats amb les associacions lliures dels pacients. 

La meta de l'analista  s ajudar a eliminar al pacient  les barreres inconscients de la ment i de la resistncia, s a dir, ms enll dels patrons del conscient  que inhibixen la llibertat. La psicoanlisi va ser ideat cap a 1890, prop de Viena. Sigmund Freud, un doctor interessat a trobar un tractament efica per als pacients amb neurosi o histria, es considerat hui en dia com el "pare" de la psicoanlisi.

Com resultat de parlar amb estos pacients Freud va creure que els seus problemes provenien de ser culturalment inacceptables, per tant eren reprimits inconscientment, aix com els desitjos i les fantasies de la naturalesa sexual.

La psicoanlisi del dia de Freud ha evolucionat de moltes maneres, i hi ha diverses diverses escoles tamb. El mtode bsic de psicoanlisi s l'anlisi de la transferncia i de la resistncia de associaci lliure. On el psicoanalista ordena al pacient, en una postura relaxada,parlar de coses com li vinguen de primer a la ment. Es tracta de fet de fer eixir l'inconscient, les esperances, els desitjos, i les fantasies i en definitiva tot all que puga donar pistes sobre l'origen de la patologia.

L'analista escolta generalment simplement, fent comentaris  noms quan, en la seua opini professional troba, una oportunitat per a la penetraci en la ment del pacient.
 
Al escoltar, l'analista procura mantindre una actitud de  neutralitat emptica, una postura imparcial dissenyada per a crear un ambient segur. L'analista pregunta per que el pacient parle amb completa honestedat sobre el que li ve al cap mentre interpreta els patrons i les inhibicions que apareixen en l'altre comportament del pacient durant el discurs. 

Encara que les tcniques psicoanaltiques s'han utilitzat en convit en alguns casos amb xit (psicosi ) (amb gran esfor i sacrifici important de part de l'analista), la psicoanlisi est pensada generalment pels analistes per a ser til com a mtode en certs casos (neurosi ) i amb dels problemes del carcter o de la personalitat. 
La psicoanlisi s el mtode ms til per a ocupar-se de problemes relacionats amb la intimitat. Com a tractament teraputic, la psicoanlisi necessita prou temps (tres a set anys) encara que tot depn del tipus de neurosi.

Un requisit bsic de l'entrenament psicoanaltic s experimentar una anlisi encertada per aix el psicoanalista ha de ser una persona entrenada en les claus de l'observaci crtica i tindre bastant experincia clnica.

Els successors i els contemporanis de Freud: Carl Jung, Alfred Adler, Wilhelm Reich, Melanie Klein, Wilfred Bion, Jacques Lacan, i molts altres han refinat les teories de Freud i han desenvolupat noves teories usant el mtode bsic d'observaci crtica reservada i l'estudi de pacients individuals.

Pgines relacionades.
Psicologia;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7336" title="Aioina" nonfiltered="4582" processed="4554" dbindex="4591">
En la mitologia japonesa Aioina s un missatger de Kamui que va baixar a la terra per ensenyar als humans com caar i cuinar la vianda. Quan va pujar als cels els altres dus el van rebutjar per fer pudor a hum i el van obligar a baixar a la terra i a desprendre's de les seves peces de roba abans de tornar a pujar. D'aquesta manera, les seves sabates es van convertir en els primers esquirols.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7338" title="Ebisu" nonfiltered="4583" processed="4555" dbindex="4593">


En la mitologia japonesa Ebisu (o Hiruko, el seu nom de naixement) s el du dels pescadors. Fou abandonat en un bot quan els seus pares Izanami i Izanagi es van cansar desprs de tres anys del seu naixement de veure que no creixia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7339" title="Kunitokotatchi" nonfiltered="4584" processed="4556" dbindex="4594">
En la mitologia japonesa Kunitokotatchi (     )s una canya que va sorgir del caos, sobir etern de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7340" title="Onogoro" nonfiltered="4585" processed="4557" dbindex="4595">
En la mitologia japonesa Onoroko (     )s la primera illa de la terra creada per Izanagi i Izanami remenant l'oce amb una llana amb pedres precioses fins que va cuallar. Tots dos hi van construir a sobre una casa amb una columna al mig que s el pilar del mn. La parella la va envoltar i en trobar-se es van prometre en matrimoni. s on van tenir a Hiruko.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7341" title="Tsukiyomi" nonfiltered="4586" processed="4558" dbindex="4596">
En la mitologia japonesa Tsukiyomi s el du de la lluna creat per Izanagi en netejar-se l'ull dret.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7342" title="Psicologia cognitiva" nonfiltered="4587" processed="4559" dbindex="4597">
La psicologia cognitiva s la cincia que estudia els processos mentals o cognici, com a  base del comportament. 
A cobrix una mplia gamma en els dominis de la investigaci, examinant preguntes sobre els funcionaments els diveros processos cognitius com sn memria, atenci, opini, representaci del coneixement, raonament, i la creativitat . 
La psicologia cognoscitiva s radicalment diferent als acostaments psicolgics anteriors de dos maneres clau.

Accepta l's del mtode cientfic, i rebutja la introspecci com a mtodes vlids d'investigacions. En estos, s'allunya dels mtodes utilitzats per Sigmund Freud i la psicoanlisi. La psicologia cognitiva, postula l'existncia de la psicologia mental interna dels estats (per exemple les creences, els desitjos i les motivacions. 
L'escola del pensament que es presenta a este acostament es coneix com  cognitivisme. 

La psicologia cognoscitiva s una de les addicions ms recents a la investigaci psicolgica, convertint-se com a rea separada dins de la psicologia des dels anys 50  i  60. (encara que hi ha exemples del pensament cognoscitiu d'investigadors anteriors). 
El terme va vindre en s amb la publicaci del llibre  la psicologia cognoscitiva  de Ulrich Neisser cap a 1968.
Una de les figura ms rellevants del cognitivisme ha sigut Donald Broadbent qui va ser el primer a proposar una visi cognitivista basant-se en la informtica. 

Esta s una manera del pensament i de raonar sobre processos mentals, considerant-los com el programari que funciona en la computadora que s el cervell. Les teories es referixen comunament a formes d'entrada, representaci, cmput o procs, i les eixides.
Esta manera de concebre processos mentals ha impregnat les teories psicolgiques modernes, i no s infreqent trobar teories cognoscitives dins de la Psicologia Social, personalitat,  Psicologia del Desenvolupament ; tamb s freqent l's de teories cognoscitives dins de la psicologia comparativa ha condut a molts estudis recents dins de la biologia i la cognici animal. 

L'acostament del tractament de la informaci al funcionament cognoscitiu est resultant ser molt interessant per als nous acostaments en psicologia, per exemple els sistemes dinmics, i encarnaci de la perspectiva. 
A causa de l's de metfores i de la terminologia de cmput, la psicologia cognoscitiva podia beneficiar granment fent prosperar  la investigaci dins de la intelligncia artificial i d'altres rees relacionades en  els anys 60  i  els anys 70, aix contribu d'una manera especialment significativa al seu desenvolupament . 
De fet, es convert com un dels aspectes significatius del tema interdisciplinari de Cincia Cogniscitiva, que procura integrar una gamma d'acostaments en la investigaci sobre la ment i els processos mentals.

Enllaos relacionats.
Psicologia;
Biaix cognitiu;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7343" title="Conductisme" nonfiltered="4588" processed="4560" dbindex="4598">
En el camp de la psicologia, el Conductisme descriu les posicions que s'estenen de la creena que l'estudi del comportament t un valor independent d'altres preocupacions. Segons aix, el comportament ha de ser l'nic objecte d'estudi de la psicologia, i per tant, els termes mentals (creena, objetius, afectes etc.) no tenen cap inters per a determinar la conducta. Per tant el conductisme s una disciplina que s'interessa noms pel comportament. 
 Orgens del Conductisme .  
A principis del segle XX, John B. Watson discut  el valor real d'una psicologia basada en la introspecci (psicoanlisi) pel qual es refer al comportament com un objecte d'estudi en si mateix, i no com a mtode per a estudiar el sentit de la conducta. 
A era una ruptura substancial amb la psicologia del moment, que utilitzava el mtode d'introspecci i considerava l'estudi del comportament com quelcom sense validesa. 
Watson, en contrast, estudi l'ajust dels organismes als seus ambients, ms especficament els estmuls particulars que provocaven als organismes a emetre les seues respostes. 
Molt del treball de Watson era comparatiu, s a dir, ell manipul i observ canvis en el comportament d'animals..

El Condicionament Clssic. 
El treball de Watson estigu molt influenciat pel treball del fisileg rus Ivan Pavlov, que descobr per casualitat el fenomen del condicionament clssic (que eren els reflexos essencialment depresos) en el seu estudi del sistema digestiu del gos, que accentu fortament la fisiologia i el paper dels estmuls a produir  respostes condicionades. 
Per esta ra, han descrit a Watson sovint com el psicleg del SR (estmul-resposta). 
El Condicionament Operant.
Un altre dels pesos pesats del condicionament va ser BF Skinner, qui en els anys 40 i 50, desenvolup una classe diferent de filosofia del conductisme, anomenada sovint  conductisme radical , i de la cincia, anomenada anlisi del comportament o anlisi experimental del comportament.
D'importncia particular era el seu concepte de la resposta del subjecte. En contrast amb la idea d'una resposta fisiolgica, el condicionament de Skinner o condicionament operant es basa en una classe estructural de respostes diferents per funcionalment equivalents.
Per exemple, mentre que una rata podia pressionar una palanca amb la seua pota esquerra o la seua pota dreta o la seua cua, totes estes respostes compartixen una funci comuna, una conseqncia comuna, que s aconseguir l'objectiu d'aquestes conductes o refor. 
La rata prem la palanca per a aconseguir la bola de menjar pel que en aquest tipus de condicionament, l'estmul s posterior a la resposta, actuant com una recompensa a una determinada conducta. Aquest tipus de condicionament s el que explica per exemple, l'actitud de les persones que juguen a les mquines escurabutxaques i queden enganxades en aquesta mena de jocs.

Terpies Conductistes.
Una variant del condicionament operant, s el condicionament advers on el subjecte deprn a no realitzar una conducta pel fet que al produir-se esta, en compte de recompensa obt una situaci desagradable per a ell i per tant, va deixant d'emetre la conducta fins que esta desapareix. Un exemple d'a seria quan ens posen una multa per infligir una norma de trnsit, o quan alg comet un delicte i va a la pres o quan agarres un casset al foc i te cremes ... els exemples poden ser molt variats i donar-se en qualsevol situaci de la vida.
La caracterstica ms important de la terpia conductista s que encara que el subjecte spiga que est sent condicionat aix no influx en absolut ja produx el mateix efecte.
La terpia conductista s'utilitza normalment per al tractament de fbies, bulmia, patologies derivades del joc...etc.  

Pgines relacionades.

Psicologia;
Histria de la psicologia;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7344" title="Psicologia del desenvolupament" nonfiltered="4589" processed="4561" dbindex="4599">
La psicologia del desenrotllament o desenvolupament s l'estudi cientfic del canvi a travs de la vida.
Este camp examina el canvi en una mplia gamma d'assumptes incloent: habilitats motrius, capacitats per a solucionar  problemes, comprensi conceptual, adquisici de la llengua, comprensi moral, i formaci de la identitat.

Caracterstiques generals.
Les preguntes tractades pels psiclegs de desenvolupament inclouen les segents. 
Sn els xiquets qualitativament diferents dels adults o manquen simplement de l'experincia que els adults acumulen durant la seua vida? El desenvolupament ocorre amb l'acumulaci gradual del coneixement o a travs de canvis a partir d'una etapa de pensament a una altra? Els xiquets naixen amb coneixement natural o calculen les coses a partir de l'experincia? El desenvolupament s condut pel context social o per alguna cosa dins de cada xiquet? Moltes perspectives teriques procuren explicar-ho, entre les quals la ms coneguda s la teoria de les etapes de Jean Piaget.

La Teoria dels estadis.
La Teoria dels estadis de Piaget, divideix el desenvolupament hum al llarg de la vida, en diferents etapes com sn infncia, adolescncia, maduresa i vellesa. Esta divisi d'etapes s la ms moderna, ja que en el moment de realitzar-se per primera vegada, la psicologia del desenvolupament estava ms centrada en la psicologia infantil.

Tot aix va succeir perqu en el moment de realitzar-se la teoria el govern francs pretenia una educaci igual per a tothom i es trob que hi havia diferncies entre els infants. Aix propici tamb el desenvolupament de mtodes per a mesurar la intelligncia i en un estudi general de l'educaci de les persones.

Posteriorment, es va veure la necessitat d'augmentar l'estudi del desenvolupament a d'altres etapes de la vida i els avantatges que aix tenia, analitzant els canvis que ocorren en una persona al llarg de la vida.

Finalment, a causa de l'envelliment de la poblaci en general a tot Europa, ltimament s'ha experimentat un fort creixement i inters per l'estudi de la vellesa i les seves malalties degeneratives (Alzheimer, Parkinson) el que ha propiciat el desenvolupament de la Gerontopsicologia, disciplina psicolgica que s'encarrega d'explicar les caracterstiques mentals de la vellesa i, sobretot, intenta millorar la qualitat de vida del ancians.

Aplicacions.
La psicologia de desenrotllament influeix en  diversos camps aplicats, com sn: educaci,  problemes escolars, patologies del xiquet, malalties dels ancians...

La psicologia del desenvolupament complementa altres camps de la investigaci bsica dins de la psicologia: Psicologia social, psicologia cognitiva,psicologia del llenguatge,percepci i atenci,psicologia de la motivaci, entre altres.

 Vegeu tamb .
Psicologia;
Test de Brazelton;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7347" title="Monglia" nonfiltered="4590" processed="4562" dbindex="4600">


Monglia s un pas d'sia que fa frontera amb Rssia al nord i la Repblica Popular de la Xina al sud, l'est i oest. La seva capital s Ulan Bator (Ulaanbaatar). La llengua oficial s el khalkha (tamb anomenat mongol) i la seva moneda el tgrg.

 Histria .

Article principal: Histria de Monglia.

Al segle XIII, Genguis Khan unific les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successors Ogodei, Gyk, Mongke i Khubilai.
Aquest imperi comena a esfondrar-se el 1386, amb la prdua de la Xina. Al segle XVI, sota el regnat d'Altan Khan, els mongols es van convertir al budisme tibet. Un segle desprs, van caure sota el domini dels Manxs, i els varen donar suport en la conquesta de l'interior de la Xina. El seu pas es va transformar en dues provncies xineses, la Monglia interior i la Monglia exterior. Desprs de la invasi russa de finals del segle XVII, la Monglia del nord (la regi del llac Baikal) va ser annexionada per part de Rssia. La independncia de la Monglia exterior es va declarar el 1921 a conseqncia d'una revoluci per part de Sukhbaatar; per no hi va haver un govern independent fins el 1924, quan s'estableix la Repblica Popular de Monglia amb el suport de la URSS.

Durant la Segona Guerra Mundial els aliats sovitics van defensar Monglia contra les forces del Jap. El 20 d'octubre del 1945, per mitj d'un referndum, els Mongols voten la independncia de la Xina (97,8 % de vots positius; 98,4 % de participaci).

La Repblica Popular de Monglia va ser reconeguda a la vegada  per la Repblica de la Xina i la Repblica Popular de la Xina. El pas, malgrat tot, es va tornar a acostar als Sovitics desprs del 1958, i va albergar nombroses bases sovitiques durant la Guerra freda. Monglia va passar a formar part de l'ONU el 1961.

El 1990 el partit comunista va perdre el control del govern. El 1992 va deixar de definir-se com a Repblica Popular i va passar a ser un Estat hbrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.

Geografia.
La major part del pas est constituda per estepes. Tot i aix, el desert de Gobi recobreix una part del sud, mentre que al nord i a l'oest es troben regions muntanyoses amb una abundosa boscositat.
El clima s calors a l'estiu i extremadament fred a l'hivern, amb unes temperatures que poden arribar fins als -30C.

Districtes administratius.
 Arhangay;
 Bayan-lgiy;
 Nogoonnuur;
 Bayanhongor;
 Bulgan;
 Darhan-Uul;
 Dornod;
 Dornogov ;
 Dundgov ;
 Gov -Altay;
 Gov smber;
 Hentiy;
 Hovd;
 Hvsgl;
 mngov ;
 Orhon;
 vrhangay;
 Selenge;
 Shbaatar;
 Tv;
 Ulaanbaatar;
 Uvs;
 Zavhan;

Ciutats.
Ulaanbaatar (Ulan Bator);
Erdenet;
Uliastai;

 Demografia.


Vegeu tamb.
 Tractat d'amistat i aliana entre el govern de Monglia i el Tibet (1913);

 Enllaos externs .
 Mongolian Tourist Board (en angls);
 Mongolia photo;
 Photo reportages from Mongolia by Michel Setboum;













































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7349" title="Temps dels somnis" nonfiltered="4591" processed="4563" dbindex="4601">
En la mitologia aborigen, el temps dels somnis s un perode anterior a la creaci en qu el mn estava buit i erm i els avanpassats que li havien de donar la forma encara dormien. T un component filosfic sobre el concepte de la vida que en fa difcil la seva explicaci.

Vegeu tamb .
Ungambikula;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7351" title="Ungambikula" nonfiltered="4592" processed="4564" dbindex="4602">
En la mitologia aborigen ungambikula foren dos dels ssers que van sorgir del temps dels somnis i que amb els seus ganivets de pedra van anar donant forma als cossos dels humans. Dependent de l'origen en qu fou tallat cada hum (d'una planta, d'un animal...) li deu respecte a un ttem determinat.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7352" title="Gayomart" nonfiltered="4593" processed="4565" dbindex="4603">
En la mitologia persa Gayomart va ser el primer home de l'existncia creat a partir de la llum per Ahura Mazda. Va existir durant tres mil anys com a una nima esttica que no es movia i escoltava les ensenyances del seu creador extasiat amb el seu coneixement. Finalment Ahura Mazda li va donar cos i es va poder convertir en el primer sacerdot del foc smbol del Du bo. Llavors Ahriman noms va trigar trenta anys a matar-lo per enverinament. Abans la llavor del seu sser havia engendrat la primera parella humana (Mashyoi i Mashya de qui descendeix la humanitat) amb la pluja que el seu creador va enviar per evitar la sequera d'Ahriman.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7356" title="Alcmena" nonfiltered="4594" processed="4566" dbindex="4604">

En la mitologia grega Alcmena era la mare d'Heracles. Com que el seu pare era Zeus, temerosa de la llegendria gelosia d'Hera va abandonar-lo noms nixer als afores de Tebes. Per Atenea el recuper i convenc a Hera perqu l'hi torns.

Galantis fou la seua serventa.



Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7358" title="Sekhmet" nonfiltered="4595" processed="4567" dbindex="4605">
Sekhmet s la deessa lleona, smbol de la fora i el poder en la mitologia egpcia. Es considera la deessa de la guerra i tamb de la venjana. La seva ira era temible per si s'aconseguia apaivagar-la atorgava als seus adoradors el domini sobre els seus enemics i el vigor i l'energia per vncer la debilitat i la malaltia. 

Se la representa amb cap de lleona i cos de dona, amb melena i generalment coronada amb el disc solar. 

En certs textos se la relaciona amb la deessa gata Bastet, aduint que Sekhmet s la forma encoleritzada de Bastet i que, quan s'apaivaga a la lleona, aquesta es transforma en gata per aix no sembla molt correcte.

Es diu que quan l'emperaddor Amenhotep III es va possar malalt, va encarregar 600 retrats d'aquesta deesa.

Noms alternatius: Sakhet, Sakhmet, Sachmet, Shesmetet




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7359" title="Min" nonfiltered="4596" processed="4568" dbindex="4606">
Min, un aspecte del du Amon, era de les deitats egpcies ms antigues. El seu smbol era el tro, i sempre se'l mostrava com un home amb els genitals erectes. En estranyes ocasions t el cap d'un lle. Com a du de la fertilitat i la vegetaci, els grecs el van associar amb el du Pan, per, per la resta, el seus cultes eren diferents. Els grecs van anomenar a la ciutat d'Akhims, on era adorat, Panpolis.

El culte de Min fou un dels ms duradors i extesos, essent popular a la totalitat d'Egipte en tots els perodes. En especial a les ciutats de Gebtu i Kmentmin. En ambds llocs se'l va adorar sota la forma de brau blanc.

L'enciam, degut a les seves preteses propietats afrodisaques, va estar molt associat amb Min, i al principi de l'estaci de la collita es treia la seva imatge del temple als camps. Aix formava la parte central del festival de la sortida de Min, durant el qual es beneien els cultius i se celebraven jocs gimnstics en el seu honor.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7360" title="Pan" nonfiltered="4597" processed="4569" dbindex="4607">



En la mitologia grega, Pan (en grec    ) era el du dels pastors i dels ramats; era especialment venerat a Arcdia, tot i no tenir-hi grans santuaris. Pan s el du de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada es diu d'ell que perseguia a les nimfes pels boscos. Els habitants d'Arcdia tenien una creena segons la qual, quan una persona feia la migdiada no se la podia despertar perqu d'aquesta manera s'interrompia el somni al du Pan.

Pan t dinou genealogies diferents, algunes d'elles sn les segents: 

Segons una de les tradicions, quan Hermes pastorejava els ramats de Driops, va tenir una relaci amorosa amb una de les seves filles, fruit d'aquesta relaci va nixer el du Pan, qui, quan va nixer, presentava la seva part inferior en forma de boc i la resta del seu cos amb aparena d'home, en el cap tenia dues banyes, la seva cara era arrugada, la barbeta prominent i estava cobert d'una capa de pl. Tant bon punt va nixer va escapar a les muntanyes, Hermes va haver de buscar-lo per a dur-lo a l'Olimp embolicat en una pell de llebre, una vegada all, els dus el van anomenar Pan, ja que era la diversi de tots. 

Una altra tradici conta que Penlope va tenir diversos amants al mateix temps durant l'absncia d'Ulisses, de tots ells va quedar encinta i el fruit va ser Pan, nom que significa fill de tots.

Existeix una altra versi en el sentit que Ulisses va repudiar a Penlope quan va retornar dels seus viatges per no haver-li estat fidel, una vegada abandonada va concebre al du Pan com producte de la seva uni amb Hermes. 

Altres tradicions li suposaven fill de Zeus i d'Hibris o de Zeus i Callisto. 

Desprs de la batalla de Marat va ser incls entre els grans dus reconeguts per l'estat. A Atenes se li va consagrar una de les grutes de la vessant nord de la Acrpoli, i es va instituir en el seu honor una festa anual amb una carrera de torxes.

Pan era el du de la brises de l'alba i del capvespre, vivia en companyia de les nimfes en una gruta del Parns anomenada Coriciana, se li atribuen dons proftics i formava part del seguici de Dions, ja que se suposava que seguia a aquest en els seus costums. Era caador, remeier i msic. Dotat d'una gran potncia sexual, aguaitava contnuament a les nimfes. Pan vivia en els boscos i a les selves, voltejant desprs de les ovelles i espantant als homes que penetraven ael bosc, duia a la m el bast de pastor i tocava la siringa, que tamb s'anomenava Flauta de Pan. Li agraden les fonts i l'ombra dels bosc, entre la mala herba del qual sol amagar-se per a espiar a les nimfes. Pan s especialment irritable si se li molesta durant les seves migdiades. 

Va Tenir amors amb la nimfa Pitis, a la qual tamb pretenia Boreas, aquest, mogut per les gelosies, va llanar a Pitis des de l'alt d'una roca; Gea, sentint pena, la va transformar en un pi; des de llavors Pan apareix coronat amb les fulles del pi i que existeix la creena que aquest arbre gemega quan bufa Boreas. 

Va estimar a la nimfa Siringa, qui no li corresponia. Una vegada mentre fugia la nimfa es va llanar al riu Lad; all, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, qui, commogudes, la van convertir en un canyar; quan Pan va arribar noms va poder abraar les canyes bressolades pel vent, la remor que produen li va agradar de tal manera que va decidir construir un nou instrument musical amb elles; d'aquesta forma va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa d'igual nom.

Va Seduir a Selene, la lluna, regalant-li un vell de gran blancor, Pan i Selene eren venerats a una caverna del mont Niceu. 

A partir de l'Edat mitjana i fins els nostres dies, la imatge tradicional de Pan s'associa amb la imatge del diable.

La mort del deu Pan.

Segons Plutarc (De defectu oraculorum ("La f dels Oracles"), durant el regnat de l'emperador Tiberi (A.D. 14-37)  els tripulants d'un vaixell de cabotatge que feia cap a Itlia, en passar davant de l'illa grega de Paxos, van sentir un crit, sortit del bosc, que deia:"el deu Pan s mort!". En arribar a Roma, la noticia es va escampar, provocant una gran por a tot el territori de l'Imperi fins al punt que, finalment, l'Emperador Tiberi es va veure obligat a publicar un edicte, dient que el deu Pan no havia mort. D'aquest episodi de gran por, deriva la veu pnic, tamb coneguda com a por pnica.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7907" title="Nom propi" nonfiltered="4598" processed="4570" dbindex="4608">
Els noms propis sn aquells noms que s'apliquen a un sser en concret o a una cosa nica, a diferncia dels comuns. Tcnicament, es considera que els noms propis tenen una comprensi igual a zero (no volen dir res en ells mateixos) i una extensi mxima (poden aplicar-se a molts individus potencialment). 

Problemes en la definici.
Els noms propis s'utilitzen per a  distingir un individu concret dels altres de la mateixa espcie, sense que aquest nom doni cap (o gaireb cap) informaci sobre les seves caracterstiques. A partir de "Vacarisses", com a nom d'un poble, no se'n pot deduir cap caracterstica que no se sabs d'antuvi: ni la situaci, ni la poblaci aproximada, ni el tipus d'edificacions, ni res de res.

A tot estirar, en el cas dels prenoms, es pot saber el sexe de l'individu, perqu s habitual l's de prenoms d'home i de dona diferenciats. Aix, si es parla d'alg anomenat "Joan", se sabr que s un home (o un nen), per res ms: no se'n sabr ni l'edat, ni l'aspecte fsic, ni l'ofici 

Tamb la forma idiomtica del nom propi d'una persona (forma originria o prpia d'un determinat pas) pot donar indicis (noms indicis, no pas cap certesa) sobre l'origen geogrfic del seu portador: aix, si es presenta alg com a "Mary Smith" s molt probable (tot i que no pas segur) que sigui originria d'un pas anglfon (la Gran Bretanya, els Estats Units, Austrlia, etc.), mentre que un "Joo Oliveira" segurament ser d'un pas de llengua galaicoportuguesa (Galcia, Portugal, el Brasil, Moambic, etctera).

Per tant, no s certa la definici de nom propi segons la qual s un nom que s'aplica a un nic individu, ja que sovint un mateix nom propi s'aplica a diversos individus. Aleshores, si s el cas, se'ls distingeix per mitj d'altres elements, que tamb tenen la consideraci de nom propi. Per exemple, diverses persones amb el prenom "Joan" poden ser distingides amb el o els cognoms, que el tindran diferent. Diversos pobles anomenats "Santa Coloma" es distingeixen amb diferents afegits: "d'Andorra",  "de Cervell", "de Farners", "de Gramenet", "de Queralt", etc.

Per contra, hi ha noms de coses niques, com el de molts conceptes abstractes que tenen la consideraci de noms comuns -com l'eclptica, el zenit, l'oest, la taula peridica, etc.- o com el nom de moltes substncies que noms s'usen en sentit genric: el mangans, l'oxigen, el monxid de carboni, etc.

En alguns casos (com en els malnoms, que s'apliquen a la gent de forma no oficial) el nom propi fa referncia a alguna caracterstica de l'individu al qual es diu; per el considerem un nom propi perqu s'aplica de forma molt preferent a l'esmentat individu: el "Xarraire", el "Capgrs" no sn qualsevol persona que xerra molt o que t el cap gros, respectivament, sin alg que se l'anomena habitualment amb aquest malnom. Fins i tot pot passar que el malnom tingui un origen irnic i que el "Xarraire"  sigui una persona molt eixuta, molt poc parladora.

Caracterstiques dels noms propis.
Els noms propis admeten menys complements que els comuns i acostumen a aparixer en singular, per subratllar la especificitat de l'individu que designen. Es comporten sintcticament de manera similar a un pronom. Poden realitzar les mateixes funcions que els altres substantiu, si b apareixen ms com a vocatius que els comuns.

En catal es distingeixen per la majscula inicial, fet que no passa en altres llenges com l'alemany, on qualsevol nom pot portar-la o com l'angls, on determinats adjectius com els noms d'idiomes tamb la porten.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7909" title="Prenom" nonfiltered="4599" processed="4571" dbindex="4609">
Prenom s la designaci cientfica del nom de fonts, tamb anomenat nom de pila o nom de baptisme, perqu s el que els cristians imposen en el baptisme. s el nom que fem servir en les situacions familiars i colloquials. El trien els pares o altres familiars (la tradici catalana s que el trin els padrins). A les Balears, usualment es dna al primer nen i nena nascuts el nom del padr o padrina patern.

Dels noms oficials que duu una persona, el prenom s el nom propi que va en primer lloc. N'hi ha amb variabilitat de gnere (s a dir, amb forma per a home i forma per a dona, com "Joan" / "Joana") i tamb n'hi ha d'especfics per a home ("Abel") i dona ("Marta"); els que poden servir  sense canvis- tant per a home com per a dona sn escassos (per n'hi ha algun, com "Bonaventura", "Jovita" o "Trinitat").

Histria dels prenoms.
El prenom intransferible;
La fossilitzaci de la prenonmia;

Origen dels prenoms.
Els prenoms d'origen hebreu;
Els prenoms d'origen grec;
Els prenoms d'origen llat;
Els prenoms d'origen germnic;
Els prenoms d'origen rab;
Els prenoms tefors;
Els prenoms que sn un concepte religis;
Els prenoms d'advocaci mariana;
Els prenoms procedents de cognoms;
Els prenoms d'origen incert o desconegut;

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7910" title="Nom oficial" nonfiltered="4600" processed="4572" dbindex="4610">
Els noms propis oficials sn els reconeguts per les institucions pbliques. En el cas dels noms de persona, sn els que hom fa constar al Registre Civil en el moment d'inscriure-hi un nounat, i que constaran en tota la documentaci d'aquella la persona a mesura que es vagi generant.

Hi ha diferents noms propis oficials: el prenom, el nom del mig, el cognom i el postnom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7913" title="Jotunheim" nonfiltered="4601" processed="4573" dbindex="4611">
Segons la mitologia escandinava Jotunheim s un altre dels mns de l'existncia. Aquest governat pels gegants de gla. Hi comunica una arrel d'Yggdrasil.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7922" title="Anubis" nonfiltered="4602" processed="4574" dbindex="4612">

En la mitologia egpcia Anubis, fill d'Osiris i Neftis, era el du de la mort. Se'l representava com un xacal o com un home amb cap de xacal (o de podenc, segons les versions) i era l'encarregat de pesar les nimes (amb Horus) i conduir-les al regne d'Osiris.Fou absorbit per la civilitzaci grega com a Hermes.



El seu cap s'acostuma a representar de color negre perqu aquest era el color de la vida a l'Egipte antic (associat amb el llim de la crescuda del Nil que fertilitzava la terra) i Anubis podia fer ressucitar els morts. 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7924" title="Astarte" nonfiltered="4603" processed="4575" dbindex="4613">
Astarte (en fenici, Ashtart) era una deessa fencia d'origen mesopotmic. Els sumeris l'anomenaven Ninnin mentre els accadis la coneixien amb el nom d'Ishtar. Era verge tot i ser la divinitat de la fecunditat i de l'amor sensual. D'igual manera, era tamb una fora de pansiment, carestia i mort. Amb el temps es va tornar en deessa de la guerra i rebia cultes sanguinaris dels seus devots. La hi solia representar nua o tot just coberta amb vels, amb una flor en una m i una serp en l'altra, i dempeus sobre un lle.

La divinitat masculina complementria s Baal, que simbolitza la part masculina.

El seu nom sol trobar-se en l'Antic Testament en la forma plural Ashtaroth.

S'identifiquen amb Astarte:
Ashera;
Athar: divinitat de la fecunditat i la pluja a Arbia del sud.
Ishtar: divinitat de Mesopotmia.
Astar: divinitat d'Abissnia (actual Etipia).

Totes elles estan identificades amb el planeta Venus.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7926" title="Athor" nonfiltered="4604" processed="4576" dbindex="4614">

Athor o Hathor, el nom del qual significa Casa d'Horus, s en la mitologia egpcia deessa de l'amor, la beguda i les arts sonores. Habitualment identificada amb Afrodita i Venus, oferia libacions als morts. El seu culte original es relacionava amb l'estro i els cels. Es representava amb forma de vaca o com una dona amb orelles i banyes del mateix animal entre els quals mostrava un disc solar. El seu atribut era el sistre. 

Va ser la mare del du Horus encara que algunes fonts suggereixen que havia un matrimoni sagrat amb Horus com a part del festival anual a Luxor. Junts van venjar la mort del pare d'Horus, el du Osiris.

Sota la forma d'una vaca acull i protegeix als difunts. Tamb se la considera l'encarnaci de la lluna.

Hi han teories que defensen que el vedell d'or esmentat en la Bblia podria ser una imatge del culte a Athor (xode 32:4-6).


Noms alternatius: Hathor, Hwt-Hert, Het-Heru, Het-hert













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7927" title="Ishtar" nonfiltered="4605" processed="4577" dbindex="4615">

En la mitologia babilnica Ishtar era la deessa de la lbido, de la guerra i de la vida de la naturalesa, atorgadora de fecunditat a ssers humans, animals i plantes. Tamb va ser coneguda pel nom d'Astarte pels fenicis i Inana pels sumeris.  s l'antecessora de Venus. Se l'associa a una estrella de vuit puntes. Es considera una deessa "vagina dentata", s a dir, destructora alhora que atraient (un arquetip present a totes les cultures, similar al de Kali, entre altres).

El seu culte incloa prostituci ritual, especialment a Nnive, i va ser un dels ms extesos per la zona, amb multitud de santuaris i documents que en parlen. Els reis representaven anualment un ritus que simulava el seu matrimoni sagrat. Es creu que els dilegs d'aquesta cerimonia van inspirar el Cantar dels Cantars de la Bblia.

Va descendre a l'inframn a la recerca de la seva germana, en un altre motiu arquetpic model per a Persfone. El seu amant predilecte s Tammuz, tot i que va tenir moltes parelles (una que la va refusar va ser l'heroi Gilgamesh).

Jung la va escollir com a smbol del procs final d'individuaci.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7928" title="Abaangui" nonfiltered="4606" processed="4578" dbindex="4616">
En la mitologia guaran Abaangui s un du que es va tallar el nas, el qual es va convertir en la lluna.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7930" title="Kokopelli" nonfiltered="4607" processed="4579" dbindex="4617">

Kokopelli s conegut com el du de la fertilitat, entremaliat, remeier i explicador de contes, Kokopelli ha estat font de sorpresa durant els segles i en diferents pasos. Kokopelli encarna l'autntic sud-oest americ, d'on data fa al votant de 3000 anys d'antiguitat, quan els primers petroglifs van ser tallats. 

Encara que els seus autntics orgens sn desconeguts, aquest flautista i viatger "casanova" s una figura sagrada per a molts nadius del sud-oest americ. La seva figura flautista geperuda ha estat trobada en pintures i gravats en murs de roca i pedres per tot el sud-oest americ. 

Hi ha molts mites sobre el fams Kokopelli. Un dels quals s que viatjava de llogaret en llogaret portant el canvi d'hivern a primavera, fonent les neus i portant la pluja per propiciar les collites. Es diu tamb que la gepa de la seva esquena representava els sacs de llavors i les canons que portava.


La llegenda tamb conta que el so de la seva flauta simbolitzava aquest pas d'hivern a primavera. Es deia que la flauta de canya de Kokopelli es podia escoltar en la brisa de primavera, mentre obstaculitza la calidesa estival.

Tamb s'explica que Kokopelli era la font de la concepci humana. La llegenda diu que tot el mn ballaria i cantaria durant tota la nit quan escoltessin la Quena de Kokopelli. Al mat segent fins i tot les donzelles verges estarien embarassades.

Qualsevol que sigui el veritable significat de Kokopelli, ha estat font d'inspiraci musical i dansa, i ha repartit alegria als quals li envoltaven. Fins i tot avui, Kokopelli, amb la seva gepa i la seva flauta, s sempre benvingut en les nostres cases. 

Kokopelli s a ms: un antic du dels indis hopi de la comunicaci poderosa i la fertilitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7933" title="Cihuacoatl" nonfiltered="4608" processed="4580" dbindex="4618">
En la mitologia asteca Cihuacoatl s una deesa meitat serp meitat dona. Va ser la primera dona en donar a llum, considerada per aquest motiu protectora dels parts.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7934" title="Inti" nonfiltered="4609" processed="4581" dbindex="4619">

En la mitologia inca Inti era el du Sol.

Els quetxues de l'Imperi inca tenien al du Sol al primer esgla de l'escalaf celeste, amb el nom sagrat d'Inti, encara que ms tard va anar evolucionant cap a una personalitat ms complexa i universal, que va acabar per absorbir a la divinitat sense nom de la creaci, per donar pas a Ira Cotxa, una abreviatura al nom complet del du Apu-Kon-Tiki-Uira-Cotxa, que s, per antonomsia, la defunci total del seu poder omnmode, ja que aquest nom no s sin l'enumeraci dels seus poders (suprem ser de l'aigua, la terra i el foc) sobre els tres elements en qu es va basar la creaci de l'Univers.

Aquest nou i molt ms poders du del Sol no estava sol en el seu regne, li acompanyava la seva esposa -i germana, com correspon a un inca- la Lluna li acompanyava en igualtat de rang en la cort celestial, sota el nom de Mama Quilla.

Al Sol se'l representava amb la forma d'un ellipsoide d'or en el qual tamb podien aparixer els llamps com un altre dels seus atributs de poder, i la Lluna tenia la forma ritual d'un disc de plata.

Inti, com a creador, era adorat i era reverenciat, per a ell tamb s'acudia a la recerca del seu favor i de la seva ajuda, per resoldre els problemes i alleugerir les necessitats, ja que noms ell podia fer nixer les collites, curar la malaltia i donar la seguretat que l'sser hum anhela.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7935" title="Mama Quilla" nonfiltered="4610" processed="4582" dbindex="4620">
En la mitologia inca, Mama Quilla era la germana i l'esposa del du Inti. Aquesta deessa, representada per la Lluna, acompanyava Inti en igualtat de rang en la cort celestial.

A la lluna se la representava amb la forma ritual d'un disc de plata i aix apareixien els llamps com un altre dels seus atributs de poder.

Era la mare del firmament, d'ella es tenia una esttua en el Temple del Sol, en el que un Orde de Sacerdotesses li retia culte.

Naturalment, a la deessa Mama Quilla estava adscrit el fervor religis de les dones, i elles eren qui formaven el nucli de les seves fidels seguidores, ja que ning millor que la deessa Mama Quilla podia comprendre els seus desigs i temors, i donar-los l'empara cercada.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7936" title="Aditi" nonfiltered="4611" processed="4583" dbindex="4621">
Aditi (en snscrit:      , La que no t lmits) s, dins del vedisme, la deessa-mare (Devam tri, mare dels dus). Representa el concepte de l'origen primordial, de la expansi infinita creadora de totes les coses.

En la mitologia hind, Aditi don a llum els aditya, divinitats (deva) que personifiquen els dotze mesos de l'any i els signes del zodac.  

Representa l'amplitud, l'extensi, la llibertat. s la deessa que permet el floriment, allibera de tot el que restringeix, fa desaparixer tot rastre de pecat, d'impuresa, de malaltia. Dna la bona salut. s la mare per excellncia i les dones, durant el seu embars, llueixen l'amulet "que Aditi portava quan desitjava un fill". Per aix s protectora dels parts. 

Se la representa com una dona jove que retora els seus cabells amb les dues mans. Dels seus cabells surt el riu, font de totes les riqueses.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7937" title="Jess de Natzaret" nonfiltered="4612" processed="4584" dbindex="4622">


Jess (en arameu      Jeixua o Jeixu, en grec        I sos) (Betlem 4 aC/7 dC - Jerusalem 29) tamb conegut com Jess de Natzaret va ser un predicador jueu que s la figura central del cristianisme, dins el qual s conegut com a Jesucrist (del grec               ). "Crist" no s un nom, sin la traducci grega del terme hebreu "messies" que significa "ungit". Jess s considerat un profeta important per l'islam, anomenat Isa      a l'Alcor .

Introducci. 


Les fonts escrites contempornies sobre la vida de Jess sn de dos tipus: 
El primer correspon a les fonts independents, redudes a breus citacions, com les de Flavi Josep, Tcit i Suetoni i les del Talmud rabnic, que es limita a qualificar-lo  de fetiller i amb voluntat de confondre al poble hebreu.
El segon tipus de testimonis corresponen als mateixos escrits del cristianisme agrupats d'una banda en els evangelis cannics i oficialment acceptats pel cristianisme (datats entre 15 a 75 anys desprs de la mort de Jess) i els anomenats evangelis apcrifs que sn rebutjats per tots els corrents del cristianisme i que tenen un carcter ms anecdtic, fins i tot grotesc, que els fa difcilment acceptables. Tot i aix provenen dels evangelis apcrifs la menci dels noms dels tres Reis mags Melcior, Gaspar i Baltasar o els noms dels pares de Maria, Joaquim i Anna.

Cal esmentar que els evangelis cannics no sn ni pretenen ser una biografia de Jess, sin que pretenen explicar-ne el seu missatge que predica. No segueixen un ordre estrictament cronolgic. Tots el fets que esmenten ho fan atenent al valor que poden tenir com a doctrina.

Vida i ensenyaments, basat en els evangelis. 

Cronologia.

Els relats ms detallats del naixement de Jess es troben als evangelis de Mateu i de Lluc. D'acord als evangelistes, Jess nasqu a Betlem . La data (segons els clculs actuals) resulta paradoxalment de 4 anys abans de Crist. El lloc de naixement a Betlem correspon a una profecia de l'Antic Testament i no es pot comprovar histricament.
 
D'acord als relats dels evangelis de les activitats del pastors, Jess pot haver nascut durant la primavera o l'estiu. No obstant aix, des de l'any 354, els cristians romans celebren el naixement de Jess desprs del solstici de desembre, reemplaant la festivitat romana de la Saturnlia. Abans d'aquest segle, els cristians el celebraven el 6 de gener, com a part de la festa de la Teofania, tamb coneguda com a Epifania, la qual no noms commemorava el naixement de Jess, sin tamb el seu baptisme per Joan el baptista al riu Jord. 

L'any 248 de l'era Diocleciana (s a dir, basat en l'ascens de l'emperador Diocleci al tron de Roma), Dionisi Exiguus estim que el naixement de Jess va ocrrer 753 anys desprs de la fundaci de Roma. Dionisi, per tant, establ la data del naixement de Jess el 25 de desembre, 1 ACN (Ante Christum Natum, que en llat significa, "Abans del naixement de Jess"), i desprs va assignar l'any segent com a any 1 AD (Anno Domini, que en llat significa "Any del Senyor"). Aquest sistema feia de l'any del clcul de Dionisi l'any 532. Dos segles desprs aquest clcul va guanyar acceptaci i es va convertir en el calendari establert de la civilitzaci occidental, grcies a la promoci de Sant Beda el venerable.

No obstant aix, basat en un eclipsi lunar que l'historiador Josep registra poc abans de la mort d'Herodes, el naixement de Jess probablement ocrregu poc abans de l'any 4 aC. Aquest estimaci es basa en la historicitat del relat de l'evangeli de Mateu sobre la massacre dels innocents sota les ordres d'Herodes, un esdeveniment, per, que no s'esmenta a cap altre registre histric.

Vida familiar.
D'acord als evangelis Jess nasqu a Betlem, fill de Maria, una verge que va concebre per l'Esperit Sant. L'evangeli de Lluc cont un relat de la visitaci de l'ngel Gabriel a Maria, per dir-li que havia estat escollida per a portar al mn al fill de Du. Els catlics anomenen aquest esdeveniment "L'Anunciaci". Josep, el proms de Maria, noms s esmentat durant les histries de la infantesa de Jess, i es creu, a partir dels relats, que va morir abans del comenament del ministeri de Jess.

Marc 6:3 (i altres passatges de Mateu i Lluc) diu que Jess era "fill de Maria i germ de Jaume, Josep, Judes i Sim", i tamb diu que tenia germanes. Flavi Josep, l'historiador jueu, i Eusebi l'historiador cristi es refereixen a Jaume el Just com a germ de Jess. No obstant aix, Sant Jeroni va argumentar que eren cosins de Jess, la qual cosa pot ser possible per la traducci del mot grec per a "germ". Aquesta interpretaci, per, est basada en la tradici catlica i ortodoxa de la virginitat perptua de Maria, la qual no tindria cap altre fill biolgic desprs de Jess. L'evangeli de Lluc diu que Maria era parenta d'Elisabet, mare de Joan el baptista (Lluc 1:36), per no diu de quina manera estaven emparentades.
 
La llar de la infantesa de Jess fou la ciutat de Natzaret de la regi de la Galilea. Desprs de la fugida cap a Egipte per escapar de la massacre dels nens innocents d'Herodes, Jess va viure a Israel. Noms hi ha un esdeveniment de la seva infantesa registrat als evangelis cannics: el viatge cap a Jerusalem quan tenia dotze anys, que es refereix a la seva precocitat i autoritat intellectual davant les autoritats religioses jueves.

Per la majoria dels cristians noms el naixement virginal i l'encarnaci sn les doctrines ms importants de la fe del perode de la infantesa de Jess fins al comenament del seu ministeri. Els musulmans tamb creuen en el naixement virginal, encara que no creuen en el seu propsit com a messies o redemptor de la humanitat. Els no cristians no accepten aquestes doctrines, considerant-les mitolgiques o fins i tot que sn un indicador de qu va ser concebut fora del matrimoni.

Vida adulta.

L'activitat de Jess es va concentrar principalment a la regi de Galilea, sobretot a Cafarnam. D'acord a les creences cristianes, desprs de haver estat batejat pel seu parent Joan el baptista Jess va comenar el seu ministeri pblic. D'acord a l'evangeli de Lluc, tenia 30 anys d'edat. Jess va utilitzar diversos mtodes en els seus ensenyaments, com ara les parboles i les metfores. Sovint, ensenyava "Penediu-vos, que el regne de Du s'ha apropat". Un dels seus ensenyaments ms importants va ser el Serm del Mont, el qual cont les Benaurances i la histria del Fill Prdig. Jess va tenir deixebles, dels quals 12 van ser els seguidors ms importants i escollits directament per ell. A aquests 12 deixebles se'ls anomena apstols. D'acord al Nou Testament Jess va realitzar nombrosos miracles durant el seu ministeri. Segons els evangelis va expulsar dimonis i guarir malalties i fins i tot torn a la vida a una noia i al seu amic Lltzer.

Jess sovint s'oposava als religiosos jueus, principalment als fariseus i saduceus. Els seus ensenyaments castigaven als fariseus pel seu legalisme i hipocresia, encara que tenia seguidors fariseus com ara Nicodem. La seva predicaci incloa el perd dels pecats, vida desprs de la mort, i la resurrecci del cos. Jess tamb va ensenyar sobre el final dels temps i el final del mn. 

D'acord a la tradici, Jess va predicar per un perode de tres anys, per no s'esmenta la duraci del seu ministeri a cap evangeli, i algunes interpretacions suggereixen una perode ms curt.

Arrest, crucifixi i resurrecci.

La seva vinguda a la terra, d'acord als ensenyaments cristians, va tenir un sol propsit: morir en la creu pels pecats de la humanitat, esdeveniment que s el fonament i centre de la teologia cristiana, i que Jess mateix anunciaria en diverses ocasions als seus deixebles durant el seu ministeri. De fet, la major part del contingut dels evangelis sn relats sobre els ltims 7 dies del seu ministeri, i principalment sobre la seva traci i crucifixi. Els evangelis s'estenen molt i donen gran importncia a l'episodi de la Passi de Jess per raons estrictament teolgiques. Presenten a Du, que tot i poder evitar-ho, pateix per la humanitat. D'acord al Nou Testament Jess va entrar a Jerusalem durant la setmana de la celebraci de la Pasqua, la qual planejava celebrar amb els seus 12 deixebles. Els seus ensenyaments van causar controvrsia entre els fariseus que van buscar l'oportunitat per assassinar-lo. Va ser trat per un dels seus deixebles, Judes Iscariot.

Jess va ser acusat de blasfmia davant el Sanedr jueu, sota pena de mort. D'acord a les lleis romanes d'aleshores, els jueus no podien executar a cap home, i per tant, el van lliurar als romans, sota el crrec de sedici, ja que deia ser "Rei" dels jueus. El cstig per a la sedici era la mort per crucifixi, per, d'acord als evangelis, el governador rom Pon Pilat va determinar que Jess no era pas culpable del crim i el va enviar a Herodes, el qual tamb el va declarar innocent. Ats que era una costum durant la festa de la Pasqua que el governador allibers un presoner, Pilat va oferir a la multitud deixar lliure Jess o Barrabs. La multitud va demanar la mort de Jess, i Pilat es rent les mans, declarant que era innocent de la injustcia de llur decisi.
 
Els quatre evangelis diuen que Pilat va ordenar que Jess fos crucificat amb un rtol sobre la creu (anomenat en llat: titulus crucis), el qual deia "Jess de Natzaret, Rei dels Jueus" (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, l'acrnim del qual s INRI). Els evangelis diuen que desprs de la seva mort sobre la creu, els seus seguidors van prendre el seu cos i el van enterrar dins d'una tomba buida. D'acord als quatre evangelis cannics, Jess va ressuscitar dels morts al tercer dia desprs de la seva crucifixi. Aquest esdeveniment s considerat la doctrina ms important de la fe cristiana.

 Interpretaci religiosa .
La mort i la resurrecci de Jesucrist sn les dues doctrines fonamentals del cristianisme. Per tant, no va ser un accident ni cap tragdia, sin que d'acord al "coneixement previ de Du", tot s'havia planejat des de la fundaci del mn (d'acord als escrits del llibre de Fets dels Apstols del Nou Testament). Jess va prendre el lloc de la humanitat, ja que tots sn pecadors davant Du, i per tant, tots necessiten d'un salvador. En morir Jess, que d'acord a la teologia cristiana, mai no havia coms cap pecat, la justcia divina es realitzaria, i per mitj de la grcia de Du i la fe dels homes en Jesucrist, s'oferia a la humanitat la reconciliaci amb Du, s a dir, la salvaci i el perd dels pecats.

Pau de Tars (Sant Pau), encara que no va conixer directament Jess va ser una pea clau en la interpretaci dels texts de l'Antic Testament que feien referncia al messies, i els seus escrits van ser fonamentals en l'establiment i interpretaci de la doctrina cristiana. Sant Pau escriu a les seves epstoles sobre el manteniment de la fe en Jesucrist, el penediment i el nou naixement (encara que ell no utilitza aquesta expressi, sin el terme "nova criatura"; l'expressi "nixer de nou" va ser utilitzada nicament, segons l'evangeli de Joan, per Jess mateix) que t com a resultat el seguiment del seu exemple, molt concretament l'amor a Du i al prosme que Jess va afirmar com el manament que resumeix tota la Llei. 

Per la majoria de les branques del cristianisme, principalment el catolicisme i el protestantisme, la resurrecci de Jesucrist, i la resurrecci dels morts creients al "finals dels temps", s una resurrecci fsica. Encara aix, hi ha altres interpretacions que afirmen que la resurrecci no s el revifament d'un cadver sin que s la culminaci de l'existncia en un pla espiritual. En l'evangeli alguns veuen a Jess ressuscitat i no el reconeixen fins que ell fa un gest, ple de simbolisme, de partir el pa.

Segons les religions que s'anomenen cristianes, Jess es el Messies i el fill de Du, i segona persona de la Santssima Trinitat, que va portar la salvaci a la humanitat, mitjanant la seva mort i resurrecci. Per als musulmans, Jess va ser un profeta. Segons el judaisme, va ser un fals messies. Altres religions sostenen punts de vista diversos sobre la figura de Jess.

El Jess mitolgic.
A la figura histrica i religiosa de Jess la tradici va afegir atributs que tenen un clar parallelisme amb altres mites antics, una prova ms del sincretisme inicial del cristianisme, que rellegia histries paganes i les adaptava a la seva fe. Per exemple, a la tradici oriental hi ha diversos dus que moren i ressuciten, ja que vncer la mort o ser inmortal s un dels atributs bsics de la divinitat. Concretament els crtics veuen influncia dels mites al voltant d'Osiris i Horus. 

L'eucaristia com a cerimnia on ingerir el cos d'un du porta vida s una constant en les cultures neoltiques. El canibalisme naixeria de la mateixa creena, ja que la sang sempre ha sigut un smbol de vida i energia. 

La iconografia de Jess rep una clara influncia de Mitra i el seu culte. Per exemple l'ascens al cel o els dotze apstols, que serien els signes del zodac. 

Aquests mites, per, no compten amb l'acceptaci general, ja que s'argumenta que serien prototips universals o relectures posteriors i no una influncia directa sobre el Jess cristi.

El Jess islmic.
El Jess islmic, anomenat Isa, s considerat l'ltim gran profeta abans de Mahoma. El relat sobre la seva vida es basa en l'explicat als evangelis, com la virginitat de Maria o la revelaci divina sobre la seva missi. En canvi no hi ha acord sobre la crucifixi i la posterior resurecci. L'Islam creu que Jess baixar del cel amb els altres profetes per lluitar contra el gran dimoni a la fi del mn.

 Jess Barrabs .
L'investigador jueu britnic Hyam Maccoby, especialitzat en l'estudi de la tradici religiosa cristiana i jueva, va proposar que Jess, que sempre comenava les seves pregries amb el mot abba 'pare', era conegut com Jess Bar Abba o Jess Barrabs (Jess fill del pare), la persona la llibertat de la qual demanava el poble al prefecte de Judea Pon Pilat.

 Teoria de la inexistncia histrica de Jess .
Si s'admet, enterament o parcial, la historicitat dels relats dels Evangelis cannics i del llibre dels Fets dels Apstols, texts religiosos i confessionals escrits els segles I i II, s'afirma implicitament l'existncia histrica de Jess de Natzaret. Encara que el consens sobre un personatge histric no implica l'acceptaci de la seva caracterstica divina o religiosa, alguns investigadores neguen de manera absoluta la validesa histrica de les fonts cristianes, en considerar la figura de Jess de Natzaret com el resultat d'un invent, i encara falsificaci, conscient dins l'evoluci del cristianisme. Segons aquesta teoria, els primers cristians i Pau desconeixien completament Jess de Natzaret, que no seria un personatge histric, sin una entitat mtica posterior, producte del sincretisme entre les religiositats hellenstica i jueva. Algunes argumentacions que sostenen aquesta postura sn: 
La literatura cristiana del segle I (llevat dels Evangelis) no enregistra els ensenyaments de Jess, ni els seus miracles, ni el procs que va portar a la seva execuci ni la seva biografia. Earl Doherty, denomina a, amb ironia, "una conspiraci de silenci".  ;
Jess no s esmentat pels historiadors jueus contemporanis Fil d'Alexandria, Just de Tiberades i Maties, ni pels historiadors romans contemporanis Sneca i Plutarc. Las referncies a Jess de l'historiador jueu Flavi Josep semblen una interpolaci cristiana tardana. Fins i tot el sentit de les referncies a Crist de Tcit i de Suetoni (historiadors romans del segle II) no es clar. ;
Les epstoles de Pau de Tars no fan cap referncia a la biografia de Jess de Natzaret sin que parlen sobre Du i el Crist celestial o espiritual.
Gran part dels esdeveniments de la vida de Jess narrats als Evangelis presenten  parallelismes clars amb relats de l'Antic Testament. ;
Llevat el Nou Testament, no existeixen registres o  referncies directes anteriors al segle IV dC sobre el poble de Natzaret; cap dels gegrafs o cronistes de l'Antiguitat mencionen Natzaret;, poblaci no esmentada pel minucis historiador Flavi Josep, i no citada dins de les 63 localitats del Talmud, i tampoc Pau de Tars s'hi refereix. ;
El relat de Mateu sobre la massacre dels innocents sota les ordres de Herodes el Gran, s un esdeveniment que no s'esmenta pas dins cap dels registres histrics, perqu sembla sser una histria basada sobre un tpic relat mtic de l'antiguitat, que pot trobar-se dins de cultures diverses. Doherty, en concret, atribueix l'invent de la figura de Jess a l'autor de l'Evangeli segons Marc. ;
Actualment, els principals defensors d'aquesta teoria dins els mitjans acadmics sn Earl Doherty, Alvar Ellegrd, G. A. Wells, Timothy Freke i Peter Gandy.

Enllaos externs.
 Mites de Jess  subtitulat;

Referncies.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7938" title="Amala" nonfiltered="4613" processed="4585" dbindex="4623">
Amala s un gegant de la mitologia tsimshian que subjecta el pal sobre el qual gira el mn. Amala jeu sobre la seva esquena mentre el sost i la seva fora es renova cada any a base de fregues de greix d'nec a l'esquena, que cada vegada s ms escs. Quan aquest s'acabi, Amala morir i el mn arribar a la seva fi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7941" title="Demter" nonfiltered="4614" processed="4586" dbindex="4624">
En la mitologia grega, Demter o Demetra (en grec         o        , deessa mare o potser mare distribudora, de l'indo-europeu *dheghom *mater ) s la deessa  de l'agricultura, substncia pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada. Se la venera com la portadora de les estacions en un himne homric, un subtil signe que demostra que era adorada molt abans de l'arribada dels Olmpics. Juntament amb la seva filla Persfone, era tamb la figura central dels misteris i illusions que van precedir al pante olmpic. s fcil confondre a Demter amb Gea, amb Rea o amb Cibeles, amb sobrenom Antea. Els eptets de la deessa revelen l'amplitud de les seves funcions en la vida grega. 

Demter i Core (la donzella, un altre nom per Persfone) solien ser invocades com to theo (les dues deesses), i aix apareixen en les inscripcions en grec lineal B de la Pylos micnica de temps pre-hellnics. s bastant probable que exists una relaci amb els cultes a deesses de la Creta minoica. En la mitologia romana, s'associava a Demter amb Ceres. Quan se li va donar a Demter una genealogia, es va dir que era filla de Cronos i Rea, i per tant germana gran de Zeus. A les seves sacerdotesses se'ls donava el ttol de Melises.
Vegeu tamb.
Antesfria;
Lernea;

Enllaos externs.
http://www.bib.uab.es/pub/faventia/02107570v20n1p111.pdf;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7951" title="Nyame" nonfiltered="4615" processed="4587" dbindex="4625">
En la mitologia Ashanti Nyame s el du del cel omniscient i omnipotent. La seva muller s Asase Ya i tenen dos nens, Bia i Anansi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7952" title="Anansi" nonfiltered="4616" processed="4588" dbindex="4626">
En la mitologia ashanti Anansi s un dels dus ms importants i famosos de saber popular. s un heroi de cultura, que actua en benefici de Nyame (el seu pare, el du de cel) i porta a la pluja a aturar focs i actuar segons obligacions semblannts. Finalment, Anansi va ser canviat per un camale.

En algunes creences, Anansi creava el sol, estrelles i la lluna. Creava el primer home, per Nyame de fet el feia venir a vida. Ensenyava agricultura a la humanitat. 

Noms alternatius: Ananse, Kwaku Anansi (Akan)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7957" title="Bumba" nonfiltered="4617" processed="4589" dbindex="4627">
El du suprem en la Mitologia bushongo s'anomena Bumba, el qual va vomitar el sol, la lluna, la terra, les plantes, els animals, i en acabat la humanitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7959" title="Hinduisme" nonfiltered="4618" processed="4590" dbindex="4628">



L'hinduisme s considerada la ms antiga religi practicada avui dia, tenint en compte noms les grans religions. Es caracteritza per una trama de creences, prctiques i escriptures i no t un nic fundador. 

Els seus fidels sovint l'anomenen San tana Dharma (), una frase en snscrit que significa "el cam etern" o "la llei eterna". Les dones`porten sovint un bindi o punt al front com a smbol de fe.

s la tercera religi mundial, amb aproximadament 1.050 milions de practicants, el 96% dels quals viuen al subcontinent indi.

Creences fonamentals.
L'hinduisme es basa en els ensenyaments vdics, segons els quals hi ha un cicle etern de reencarnacions del qual es pot sortir mitjanant les bones accions. Aquestes es basen en la pietat cap al prosme, la contemplaci, honorar les divinitats i els ritus.

Dus principals.
Trimurti.
Brama;
Vixnu;
Xiva;
Altres dus.
Aditi;
Ganesha;
Agni;
Parvati;
Kali;
Rama;
Hanuman;
Durga;
Ganga;

Llocs sagrats.
Ciutats.
Varanasi;
Pushkar;

Rius.
Ganges;

Texts sagrats.
Vedes;
Puranes;
Ramayana;
Mahabharata;

 Enllaos externs .
FiloXarxa Histria de l'hinduisme.












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7970" title="Robert Burns" nonfiltered="4619" processed="4591" dbindex="4629">
Per a l'historiador nord-americ, vegeu Robert Ignatius Burns.;

Robert Burns (25 de gener de 1759 - 21 de juliol de 1796) s el poeta en llengua escocesa ms conegut. El seu poema Auld Lang Syne es canta tradicionalment per cap d'any en molts pasos de cultura anglosaxona, o com a comiat. Se n'ha popularitzat una versi en catal, amb el nom de L'hora dels adus.

Va nixer a Alloway, Ayrshire (Esccia), en una famlia de grangers humils. De ben jove va comenar a fer poesia, utilitzant el dialecte escocs de la seva regi. Tot i la popularitat de la seva obra, que va comenar a publicar el 1786, no va arribar mai a fer prou diners per abandonar la feina a la granja. De fet, el 1789 va haver d'agafar una feina com a funcionari del servei de duanes.

Va morir als 37 anys, per problemes de cor, agreujats per les dures condicions de treball al camp. Ben aviat, es van recollir diners des de tot Esccia per mantenir la seva vidua i els seus fills.

La seva poesia tracta sobretot temes quotidians o de cultura popular, fetes sempre des del punt de vista de les classes populars, cosa que va contribuir a la seva popularitzaci. La seva ideologia republicana, radical i progressista per l'poca es pot palpar en la inclusi de temtiques com ara el patriotisme escocs, l'anticlericalisme, les desigualtats de classe, els rols de gnere, crtiques a l'Esglsia d'Esccia (Scottish Kirk) d'aquella poca, la identitat cultural escocesa, la pobresa, la sexualitat i els aspectes beneficiosos de la socialitzaci popular (que es poden identificar en gran mesura amb el whisky, les canons populars...); en aquest sentit, es troben molts parallels amb la ideologia i la temtica de la poesia de William Blake.

Avui en dia, tot i que la llengua escocesa tal i com es parlava en la seva poca ha desaparegut en la major part de la societat, la seva poesia continua essent popular. De fet, cada any, el 25 de gener se celebra amb un sopar l'aniversari del seu naixement arreu d'Esccia, i en molts llocs del mn ho fan tamb persones amb ascndencia escocesa. Aquesta celebraci, anomenada Burns Supper ("sopar de Burns"), es basa en el haggis (una especie d'embotit escocs) i la lectura de diversos dels seus poemes.

 Enllaos externs .

 Robert Burns Country: la pgina 'oficial' sobre Robert Burns;
 Les cartes de Robert Burns, cortesia del Projecte Gutenberg;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7971" title="Sleipnir" nonfiltered="4620" processed="4592" dbindex="4630">

En la mitologia escandinava Sleipnir s el cavall d'Odn el ms fidel dels corsers i tamb el ms rpid ja que t vuit potes. Pot anar per terra, mar i aire. s fill de Loki amb el cavall d'un gegant al qual li va robar per no perdre un juguesca.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7972" title="Aker" nonfiltered="4621" processed="4593" dbindex="4631">
En la mitologia egpcia, Aker era un du de la terra i dels morts. s el guardi de la porta de l'inframn. s simbolitzat sovint per una pea petita de terra, un extrem del qual s el cap d'un hum, i l'altre un lle; tamb s simbolitzat per un parell de lleons que miren en direccions oposades.

Va ser un dels primers dus en aparixer, sembla que com a personificaci de l'horitz. El seu nom significa "el que s'inclina". Aquest horitz era tant la frontera entre el mn dels vius i dels morts (d'aqu el seu paper de guardi) com entre el dia i la nit (era qui deixava passar Ra cada dia per illuminar el cel i aturava Apep). Fins i tot alguns afirmen que els seus dos rostres miren cap a l'ahir i el dem.

Sovint es posava una esttua d'Aker a les tombes per protegir el difunt dels mals esperits, tradici que va continuar durant l'poca clssica grecollatina i que s'ha perpetuat en els animals i mosntres que vigilen els grans mausoleus romntics. Tamb s'invocava Aker en ser mossegat per una serp.

s assistit per un grup de dus anomenats els Akeru.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7974" title="Antroponmia" nonfiltered="4622" processed="4594" dbindex="4632">
L'antroponmia s la part de l'onomstica que estudia els noms propis de persona.

Els noms que hom aplica a les persones poden tenir la consideraci de nom oficial i la de no oficial. Dintre del primer grup hi ha el prenom, el nom del mig, el cognom i el postnom. Dintre del segon grup hi tenim l'hipocorstic, el renom (que pot ser un nom de casa o sobrenom o un malnom o mot), l'lies i el pseudnim.

Vegeu tamb.
Fossilitzaci de la prenonmia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7979" title="Inca (Mallorca)" nonfiltered="4623" processed="4595" dbindex="4633">


Inca s un municipi de Mallorca, capital de la comarca del Raiguer, situat, aproximadament, al centre de l'illa. Limita amb els municipis de Binissalem, Lloseta, Selva, Campanet, Bger, Sa Pobla, Llub, Sineu, Costitx i Sencelles.

Malgrat les seves dimensions sn les d'un poble de mida gran, poseeix el ttol de Ciutat des que, l'any 1900, li'l conced la Reina regent Maria Cristina:

"Volent donar una prova de Nostra reial estima per la Vila d'Inca de la provncia de Balears pel seu augment en la poblaci, el creixent desenvolupament de la seva agricultura, indstria i comer, i la seva constant adhesi a la monarquia, en nom de nostre August Fill Don Alfons XIII i com a Regent del Regne, tenc a b de concedir-li el ttol de Ciutat. Donat a Palau a 13 de mar de 1900. Jo, la Reina Regent."

s coneguda per la seva indstria del calat, amb marques com ara Camper, Farrutx, Yanko, George's i Lottuse. El seu mercat setmanal ha tengut de sempre molta fama al Raiguer, i una vegada a l'any se celebra el Dijous Bo, una fira-mercat que atrau mallorquins d'arreu de l'illa i en el qual diverses empreses aprofiten per esposar-hi els seus productes. El dia anterior se celebra el Dimecres bo, en el qual es duen a terme moltes activitats culturals, concerts i altres events festius.

Els seus patrons sn sant Abdon i sant Senn.
















Vegeu tamb.
Hospital Comarcal d'Inca;

Fotos.


Pgines relacionades.
Dijous bo;

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Inca;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7984" title="Zoonmia" nonfiltered="4624" processed="4596" dbindex="4634">
La zoonmia s la part de l'onomstica que estudia els noms propis d'animals, com podrien ser el del gorilla Floquet de Neu, el de l'ovella Dolly o el de la gossa Laika.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7991" title="Institut Nacional d'Estadstica (Espanya)" nonfiltered="4625" processed="4597" dbindex="4635">

L'INE o Institut Nacional d'Estadstica s l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadstiques demogrfiques, socials i econmiques aix com planificar, aixecar i analitzar el cens de la poblaci. Cada vegada que hi ha eleccions, elabora el cens electoral, que cont totes les persones amb dret a vot. Per a efectuar les seves tasques s'ha de coordinar amb els ajuntaments, per a intercanviar dades sobre l'empadronament dels residents espanyols. 

A travs de la pgina web oficial, que podeu trobar al final de la pgina, es poden seguir totes les actualitzacions dels diferents camps d'estudi.

Histria i antecedents.
L'organisme espanyol ms antic del que tenim documentaci s la Comisin d'Estadstica del Reino establerta el 3 de novembre del 1856. El General Narvez, president del Consell de Ministres d'Isabel II, signa un decret pel qual es crea una comissi, formada per persones de reconeguda capacitat per a la formaci de lEstadstica General del Reino. 

El 21 d'abril del 1857, la comissi passa a denominar-se Junta d'Estadstica i el seu primer treball s l'elaboraci del Cens de Poblaci. 

Un Decret del 12 de setembre del 1870, durant el govern provisional del general Serrano, crea l'Institut Geogrfic. Tres anys ms tard, el 19 de juny del 1873, passa a denominar-se Institut Geogrfic i Estadstic, assumint aix totes les tasques de recollida d'informaci numrica per l'Estat. El 1890 les estadstiques passen a dependre del Ministeri de Foment. 

Un Decret de l'1 d'octubre del 1901 estableix la formaci de les estadstiques oficials i la publicaci de les mateixes. L'Institut Geogrfic i Estadstic es transforma en Direcci General i es creen departaments en els ministeris per completar la seva tasca. 

El 1921 es crea el Consell del Servei Estadstic, el qual s renovat el 1924. El 1928 passa a formar part del Ministeri de Treball i Previsi i el 1931 del Ministeri de Presidncia. 

Durant la Guerra Civil (1936-1939) comena a funcionar el Servei Sindical d'Estadstica en coordinaci amb els Serveis d'Estadstica de l'Estat, dins de l'anomenada zona nacional. 

L'Institut Nacional d'Estadstica va ser creat arran de la Llei del 31 de desembre de 1945, publicada al BOE del 3 de gener de 1946, amb la missi d'elaborar i perfeccionar les estadstiques demogrfiques, econmiques i socials ja existents, la creaci d'altres noves i la coordinaci amb els serveis estadstics de les rees provincials i municipals. 

A finals de 1964 s'installa a l'INE el primer ordinador. Es tracta d'un IBM 1401 de primera generaci per al qual es forma un equip de quatre estadstics facultatius i 10 tcnics. En els quatre anys segents s'aconsegueix que l'ordinador funcioni a ple rendiment. El 1970 s'installa un IBM 360/50, un dels ms grans de l'administraci espanyola del moment. Per la seva utilitzaci es formen a 10 facultatius i 20 tcnics. 

En el II Pla de Desenvolupament (1969-1972), es projecta la nova seu de l'INE, que queda acabada el 1972 i est situada al Passeig de la Castellana de Madrid. El 2004 es van iniciar uns treballs de millora i ampliaci de les installacions de la seu principal que van fer necessria una seu provisional, situada a l'edifici Torre Rioja, al carrer de Rosario Pino. El final d'aquestes obres va ser el 2007, estant ubicat de nou al passeig de la Castellana 181, en un colorit i remodelat edifici. 

El 9 de maig del 1989 es promulga la Llei de la Funci Estadstica Pblica que fa de l'Institut Nacional d'Estadstica un organisme autnom potenciant les noves tecnologies estadstiques, la coordinaci amb les Comunitats Autnomes, l'elaboraci del Pla Estadstic Nacional i les relacions amb la Uni Europea en matria estadstica. 

L'Estatut de l'Institut Nacional d'Estadstica s'aprova per Real Decret 508/2001, l'11 de maig de 2001 (BOE 12-05-2001), assignant a l'Institut Nacional d'Estadstica les funcions de coordinaci general dels serveis estadstics de l'Administraci General de l'Estat, la vigilncia, control i supervisi de les competncies de carcter tcnic dels serveis estadstics estatals, i les altres previstes en la Llei 12/1989, de 9 de maig, de la Funci Estadstica Pblica.

Indicadors.
L'INE elabora mensualment l'ndex de preus de consum (IPC) i l'IHPC. Altres indicadors econmics que elabora l'INE sn l'ndex de vendes del comer al detall, el preu del lloguer i estadstiques sobre la transacci i compravenda d'habitatges entre d'altres. 
Entre els informes destaca lenquesta d'estructura salarial elaborada cada quatre anys. Des d'octubre del 2008 publica l'ndex de preus de l'habitatge (IPV).

Censos de poblaci.
Per a l'obtenci de dades reals de poblaci es du a terme un Cens de poblaci. A Espanya es realitza al costat del cens d'habitatges amb una periodicitat de deu anys, per imperatiu legal. Entre els censos la informaci poblacional s'obt dels procediments de gesti dels padrons municipals. 

L'ltim Cens de Poblaci i Habitatges va ser realitzat el 2001, va tenir un pressupost de 27 mil milions de pessetes (una mica ms de 162 milions d'euros), van participar-hi 40.000 persones, es van recrrer 21 milions d'adreces postals, visitant 13 milions de llars i prenent informaci d'aproximadament 40 milions de persones. 

Aquest cens va tenir importants innovacions: 
 Es van utilitzar, per primera vegada a la histria, qestionaris personalitzats per facilitar la seva complimentaci, confeccionats grcies a la informaci del Padr Municipal d'Habitants. ;
 Per al tractament de la informaci es van utilitzar tcniques informtiques avanades que, per exemple, permetien digitalitzar 120 qestionaris per minut. Accelerant el treball i permetent que cada municipi tingui la imatge del seu Padr Municipal. ;
 Ha estat el primer pas del mn en permetre la complimentaci de qestionaris censals per internet, via que van usar 13.818 llars per a l'emplenament dels seus qestionaris.

Directors generals i presidents.
Fins l'establiment de l'INE com a organisme autnom amb la Llei de la Funci Estadstica Pblica de 1989, l'INE era dirigit per un director general. A partir del 1989 el principal responsable de l'organisme ha estat la figura del president.

Des del 1946 fins el 1989 foren directors generals de l'INE:
 Jos Luis del Corral Saiz (1946-1946);
 Emilio Jimnez Arribas (1946-1953);
 Luis Ubach y Garca-Ontiveros (1953-1961);
 Jos Ros Jmeno -ad interin- (1961-1962);
 Francisco Torras Huguet (1962-1966);
 Alberto Cerrolaza Asenjo (1966-1971);
 Benito Martnez Echevarra (1971-1974);
 Jess Garca Siso (1974-1974);
 Rafael Bermejo (1974-1976);
 Ricardo Torrn Duran (1976-1977);
 Andrs Fernndez Daz (1977-1977);
 Blas Calzada Terrados (1977-1979);
 Jos Montes Fernndez (1979-1980);
 Ignacio Ballester (1980-1981);
 Jos Montes Fernndez (1981-1982);
 Luis Ruiz Maya (1982-1986);
 Javier Ruiz Castillo (1986-1989);

Des del 1989 han estat presidents de l'INE:
 Jos Quevedo Quevedo (1989-1996);
 Pilar Martn-Gzman (1996-2000);
 Carmen Alcaide Guindo (2000-2008);
 Jaume Garca Villar (2008-actualitat);

Seu.
La seu principal de l'INE es troba al Passeig de la Castellana nmero 183 de Madrid, l'edifici es va construir el 1973 i ha estat reformat el 2008, a travs d'una obra dels arquitectes Csar Ruiz-Larrea i Antonio Gmez, que han transformat completament l'aspecte original de color gris en un aspecte colorit, s'han collocat plafons de colors, amb xifres que van des del 001 fins al 058. Aquesta faana s una obra de l'escultor Cruz Novillo i s'ha anomenat Diafragma Decafnic de Dgits.

Vegeu tamb.
Idescat, l'institut d'estadstica de Catalunya.

Enllaos externs.
INE.es - Lloc web de l'INE;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="7999" title="Terres altes d'Esccia" nonfiltered="4626" processed="4598" dbindex="4636">




Les Terres altes d'Esccia (en galic A' Ghidhealtachd; en angls Scottish Highlands), s una regi muntanyosa del nord d'Esccia que inclou la falla de les Highlands. s una rea amb baixa densitat de poblaci,  amb un relleu molt variat i amb uns lmits no massa ben definits, especialment cap a l'est. El Great Glen (Gleann Mr) divideix les Muntanyes Grampianes ('Am Monadh) de les Highlands del nord-est.

Bona part d'aquesta regi pertany administrativament al Consell de Highland, amb capital a Inverness. Tanmateix les Highlands tamb inclouen part dels consells de Aberdeenshire, Argyll and Bute, Moray, Perth and Kinross i Stirling. La illa d'Arran forma part del consell de North Ayrshire, per la seva part nord s considerada habitualment com a part de les Highlands.

Cultura.

Culturalment, les Terres Altes sn fora diferents de les Terres Baixes. El tret ms distintiu s la influncia cltica en la cultura, incloent el manteniment del galic escocs com a llengua materna d'una part de la poblaci, i un major predomini de l'activitat agrcola i ramadera, comparat amb la resta del pas.

Histria.
L'episodi histric que ms ha marcat el dest de les highland en l'poca moderna sn les "neteges" (clearances) dels segles XVIII i XIX, quan milers de persones van ser desallotjades i forades a emigrar al Sud o cap a Amrica i Austrlia. Aix es va produir quan el sistema feudal imperant a l'illa (basat en el sistema de clans tradicional) va entrar en crisi, i la necessitat dels senyors de disposar d'un "exrcit" de sbdits disposats a lluitar va desaparixer. El desplaament de la poblaci va permetre d'establir-hi ramats de xais, amb ms rendiment econmic. Encara avui, la poblaci de xais s molt superior a la de persones.

 Ciutats i viles .
Aberfeldy, Aboyne, Alness, Altnaharra, Applecross, Arisaig, Arrochar,  Aultbea, Aviemore;
Back of Keppoch, Ballachulish, Ballater, Banavie, Banchory, Beauly, Bettyhill, Blair Atholl, Boat of Garten, Braemar Bridge of Orchy;
Cannich, Carrbridge, Coldbackie, Contin, Cookney, Corpach, Crianlarich, Cromarty, Culbokie, Culloden;
Dalmally, Dalwhinnie, Dingwall, Dornie, Dornoch, Durness;
Evanton;
Fort Augustus, Fort William, Fortrose;
Gairloch, Glencoe, Glenelg, Grantown-on-Spey Glenfinnan;
Inveraray, Invermoriston, Inverness (Ciutat des del 2001);
Killin, Kingussie, Kinlocheil, Kinlochleven, Kinlochewe, Kinloch Rannoch, Kyle of Lochalsh;
Lochailort   Lochcarron, Lochinver,   Lochgoilhead, Lochearnhead;
Mallaig Morar,
Nairn, Netherley, Newtonmore, North Ballachulish, Nethy Bridge;
Oban;
Peterculter, Plockton, Poolewe, Portmahomack;
Reay, Rosemarkie;
Shieldaig, South Ballachulish, Strathpeffer, Strathy, Strontian, Stornoway;
Tain, Tarbet, Taynuilt, Thurso, Tobermory, Tomintoul, Tongue, Torridon, Tullich, Tyndrum;
Ullapool;
Wick;

Llocs d'inters.
 Castle Tioram;
 Glencoe Ski Centre;
 Glen Orchy;
 Glen Spean;
 Loch Linnhe;
 Loch Lochy;
 Rannoch Moor;
 Tor Castle;
 Glen Coe;
 Glen Lyon;
 Loch Rannoch;
 Loch Katrine;
 West Highland Way;

Noms histrics d'rees de les Highlands.
 Sutherland;
 Assynt;
 Coigach;
 Kintail;
 Knoydart;
 Morar;
 Moidart;
 Sunart;
 Ardnamurchan;
 Morvern;
 Ardgour;
 Lochaber;
 Appin;
 Lorne;
 Argyll;
 Knapdale;
 Cowall;
 Strathspey;
 Badenoch;
 Rannoch;
 Atholl;
 Breadalbane;
 Trossachs;

Enllaos externs.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8001" title="Nom del mig" nonfiltered="4627" processed="4599" dbindex="4637">
El nom del mig (o segon prenom) s tpic als Estats Units, on se l'anomena "middle name". Per tamb es pot considerar nom del mig el segon prenom dels eslaus i dels brasilers. s un nom que va entre el prenom i el cognom i s'utilitza noms en situacions formals, de manera semblant a com fem nosaltres amb el segon cognom; a vegades en situacions colloquials se substitueix per la lletra inicial.

Als Estats Units algunes persones no en duen, i en alguns pasos eslaus s'obt a partir del prenom del pare, amb uns sufixos que en rus sn  itx,  -vitx o  vitx per als hmens (el fill d'un "Segej litx Pavlov" es dir, posem per cas, "Bors Segejvitx Pavlov") i  evna per a les dones (la filla d'un "Segej litx Pavlov" es dir, per exemple, "Marina Segejevna Pavlova"). Exemples de persones reals: John Fitzgerald Kennedy, Elvis Aaron Presley, Piotr Ilitx Txaikovski, Anna Matveievna Pavlova, Rivaldo Vtor Borba.

El segon element dels prenoms compostos, habituals en moltes cultures, com en la nostra, t una gran semblana amb el nom del mig. Per se'n diferencia en el fet que  en general- no se'n prescindeix: si alg es diu "Josep Maria" o "Josep Llus", rarament la gent l'anomenar simplement "Josep"; per tant, com que forma una unitat amb el primer element, per aix parlem d'un prenom compost.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8002" title="Hipocorstic" nonfiltered="4628" processed="4600" dbindex="4638">

L'hipocorstic s un nom que s'obt deformant el prenom (i alguna vegada tamb el cognom) i n'ocupa el lloc en els usos ms informals, familiars o afectuosos. A vegades s el diminutiu (Maria > "Mariona", "Carme" > "Carmina"), i altres vegades consisteix en una forma escurada (toni > "Toni", txell > "Txell") o en alguna altra modificaci (Josep > "Pep"). Tamb pot passar que es combini l'escurament amb el diminutiu (en un o altre ordre: fina > "Fina" > "Fineta"; Narcs > ciset > "Ciset"). 

La forma d'escurament tradicional en catal s la que es fa per afresi, s a dir, suprimint una o ms sllabes o sons inicials del mot (ci > "Ci", bel > "Bel"). Tamb s tradicional (tot i que poc freqent) l'escurament per sncope, s a dir, suprimint alguns sons del mig (Malena > "Malena", MarIsabel > "Maribel"). 

En certs parlars (com ara els valencians) se sol afegir una o final quan el nom escurat ha quedat redut a una sola sllaba (cent> "Cento", nel> "Nelo"). De vegades, a ms, s'afegeixen altres modificacions, com ara la consonant inicial de l'hipocorstic quim > "Ximo".

Modernament, per influncia de l'angls, tamb sn corrents els hipocorstics obtinguts per apcope, s a dir, suprimint alguns sons finals del nom (Dolo > "Dolo", Magda > "Magda", Montse > "Montse").


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8003" title="Renom" nonfiltered="4629" processed="4601" dbindex="4639">
Els renoms sn  noms no oficials que no ha inventat ni l'interessat, ni la famlia per motius afectuosos. N'hi ha de dos tipus: el nom de casa o sobrenom i el malnom o mot.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8004" title="Nom de casa" nonfiltered="4630" processed="4602" dbindex="4640">
Els noms de casa, tamb anomenats sobrenoms, sn renoms que funcionen com una espcie de cognom no oficial, determinat per la pertinena a una determinada famlia ("Bargall", "Crac",  "Cerdanys", etc.).

De fet, els cognoms es van originar com a noms de casa que ms endavant van oficialitzar-se, s a dir, que els actuals cognoms antigament van ser noms de casa. En general sn ben acceptats per les persones a les quals s'apliquen. Sovint se'ls fa precedir de l'expressi "de cal" o "de ca la" ("de ca la Pia") o noms de la preposici "de" ("de la Rita"). Acostumen a provenir d'un malnom, d'un prenom, d'un hipocorstic o d'un cognom -ara desaparegut- d'un avantpassat de la famlia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8005" title="Malnom" nonfiltered="4631" processed="4603" dbindex="4641">
Els malnoms, tamb anomenats mots, sn renoms que funcionen com noms no oficials que equivalen a un prenom, s a dir, s'apliquen a una sola persona, i no pas per motius de pertinena a una determinada famlia (com passava amb el nom de casa); s a dir, que s'han tret per a un individu en concret. En general sn mal acceptats per l'interessat, a vegades fins i tot pot passar que es consideri insultat si se li diu a la cara, i per aix el malnom noms es fa servir quan no hi s: algunes persones no arriben a saber mai que se'ls aplica un determinat malnom. Hi ha casos en qu el malnom es transmet als fills, tot convertint-se, aleshores, en un nom de casa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8006" title="lies" nonfiltered="4632" processed="4604" dbindex="4642">
L'lies s un nom fictici que utilitzen els activistes poltics en rgims autoritaris, els delinqents, els agents secrets i altra gent que en t necessitat per algun motiu. En el cas dels poltics, s'anomena tamb nom de guerra.

Normalment se l'inventa el mateix interessat. Alguns poltics el van conservar, com a sobrenom, desprs d'aconseguir el poder (Lenin, Stalin, Tito...).Tamb s un lies el prenom no oficial que a algunes persones sos pares els van comenar a dir de petits (i amb el qual tothom els coneix) perqu no els agradava el prenom que els van atorgar legalment. Hi podia haver diferents motius pels quals no es posava a l'infant el nom desitjat pels pares: no ser un prenom del santoral, imposar-lo el padr en contra del parer dels pares, etc.

lies, en l'entorn Mac OS, s el nom que rep un tipus especial de fitxer informtic que fa referncia a un altre fitxer que es troba en una ubicaci diferent (a l'entorn Windows seria una drecera); a Unix s una manera abreujada definida per l'usuari de cridar un comandament.





















 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8011" title="Nom no oficial" nonfiltered="4633" processed="4605" dbindex="4643">
Els noms propis no oficials sn els noms propis dels quals les institucions pbliques no tenen cap constncia.

En el cas dels antropnims, no es fan constar al registre civil ni en cap altra documentaci.

Hi ha diferents noms propis no oficials de persona: l'hipocorstic, el renom (que pot ser un nom de casa o sobrenom o un malnom o mot), l'lies i el pseudnim.

En els topnims, la distinci entre nom oficial i nom no oficial no s tan pertinent com en els antropnims, ja que les institucions pbliques noms donen el carcter d'oficial als topnims majors, entre els quals hi ha, alguna vegada, duplicitat de topnim per a referir-nos al mateix element geogrfic: un d'oficial -reconegut per les institucions pbliques- i un altre de no oficial que no compta amb aquest reconeixement.

Vet aqu els exemples ms coneguts d'aquest fet; el topnim que apareix en primer lloc s l'oficial i l'altre el no oficial:
l'Ametlla de Mar / la Cala;
Caldes d'Estrac / Caldetes;
Palau-solit i Plegamans / Palau de Plegamans;
Santa Maria de Corc / l'Esquirol;
Santa Perptua de Mogoda / Santa Perptua de la Moguda;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8012" title="Fora nuclear forta" nonfiltered="4634" processed="4606" dbindex="4644">
La fora nuclear forta, tamb anomenada fora forta, interacci nuclear forta o interacci forta s una de les quatre forces fonamentals de l'Univers. Les altres tres sn la gravitaci, l'electromagnetisme i la fora nuclear dbil.

El bos vectorial intermedi de la fora nuclear forta s el glu. La teoria que explica la fora nuclear forta s'anomena cromodinmica quntica.

La fora nuclear forta s de molt llarg abast, uns 10-15 m), i actua entre els hadrons (prot, neutr, ...). aix causa que a la Terra sigui molt poc freqent aquest tipus de fora, ja que podria causar grans variacions electromagntiques. Encara que Fermilab ha realitzat experiments sobre aix, encara que degut a la gran complexitat no han donat resultats satisfatoris.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8013" title="Llenges eslaves" nonfiltered="4635" processed="4607" dbindex="4645">


Les llenges eslaves sn les llenges dels eslaus, i sn una branca de la famlia indoeuropea. Es parlen a l'est i centre d'Europa, als Balcans i a parts del nord d'sia.

Els idiomes van comenar a separar-se de l'eslau antic cap al segle X. Comparteixen una srie de trets comuns com:
morfologia de fusi o sinttica;
declinacions (la majoria amb set casos);
abundncia de consonants, especialment de sibilants;
palatalitzaci de moltes combinacions de sons;
abundncia d'aplecs consonntics;
ordre de les paraules lliure;

Llenges eslaves:
Branca oriental;
Bielors;
Rus;
Rut;
Ucrans;

Branca meridional;
Blgar o Macednic;
Eslov;
Serab;
Croat;
Boniac;

Branca occidental;
Txec;
Eslovac;
Caixubi;
Polons;
Srab;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8014" title="Llenges bltiques" nonfiltered="4636" processed="4608" dbindex="4646">

Les llenges bltiques sn una branca de les llenges indoeuropees parlades actualment al sud-est del Mar Bltic, d'on reben el nom.

Hom les classifica habitualment en dues branques, l'oriental i l'occidental, aquesta darrera ja extingida:

Llenges bltiques orientals:
Let;
Litu;
Curoni ;
Seli ;
Zemgali ;

Llenges bltiques occidentals:
Prussi  ;
Iatvingi  ;

Comparteixen certes caracterstiques morfosintctiques i fins i tot lxiques amb les llenges eslaves, ra per la qual a vegades hom engloba les dues branques lingstiques en una famlia comuna: les llenges balto-eslaves.

En general presenten un marcat arcaisme que les fa particularment interessants als lingistes interessats en l'estudi del protoindoeuropeu.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8016" title="Sndor Pet?fi" nonfiltered="4637" processed="4609" dbindex="4647">

Sndor Pet fi (1 de gener de 1823- 31 de juliol de 1849) va ser un poeta en llengua hongaresa nascut a Kisk rs, (Hongria) i podria haver mort en la batalla de Segesvr (Sighi oara en romans) durant la guerra de la independncia contra els Habsburg. Va publicar diversos llibres i poemes, entre d'altres: 

 Versek, 1844 ;
 A helysg kalapcsa, 1844 ;
 Cipruslombok Etelke srjrl, 1845 ;
 Jnos Vitz, 1845 ;
 Versek II, 1845 ;
 ti jegyzetek, 1845 ;
 A hhr ktele, 1846 ;
 Felh k, 1846 ;
 Versei, 1846 ;
 Tigris s hina, 1847 ;
 sszes kltemnyei, 1847 ;
 Bolond Istk, 1847 ;
 Nemzeti Dal, 1848 ;
 Az apostol, 1848;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8020" title="Caterina Albert" nonfiltered="4638" processed="4610" dbindex="4648">

Caterina Albert de Pallars fou la dona de Hug Roger III. Descendent de Felip Albert i Violant de Cardona. Durant la guerra del Pallars tingu important importncia en la defensa del castell de Valncia, en el qual aguant el setge dels Cardona durant quatre anys. La Host dels Cardona estava formada per 1000 homes, 150 genets i bombardes, per tal de derrocar les muralles, defensades solament per una trentena d'homes.

A la capitulaci, Caterina impos com a condicions la impunitat de la gent del Pallars, que passaria a ser territori dels Cardona i hagu de lliurar la seva filla, Elisabeth, com a hostatge als seus invasors.  

Caterina an a Frana, on, segons diuen, visqu pobrament.

 Referncies .

Hug Roger III de Pallars i la fi de la Catalunya comtal. Propostes didctiques;

(llibre editat per el Consell Comarcal del Pallars Sobir i la Generalita de Catalunya)

Cisco Farrs, Isabel Montori, Teresa Sabarich i Maria Toh

Enciclopdia Catalana (primera edici 1994);

Jess M. Giralt i Radigales


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8022" title="Ament (noms)" nonfiltered="4639" processed="4611" dbindex="4649">
Ament (Occident) fou el nom del noms III del Baix Egipte. s un dels pocs noms que no fou conegut en grec pel nom de la seva capital: aquest noms fou anomenat pels grecs com Lybia . El nom del noms a l'Imperi nou s'ha perdut.

La capital fou Imu (El seu nom grec fou Marea o Mareotis i avui Kom al-Hisn). Dins aquest noms es trobava Naucratis, la colnia grega. Al papir d'Abidos s'anomena Amu al noms i la capital. Els autors grecs o romans li donen diversos noms: Estrab parla de la ciutat de Momemphis i de Nitriotis; Plini esmenta les ciutats de Mareotis i Naucratis; i Claudi Ptolemeu dona al territori el nom de Lybia, i esmenta les ciutats de Mareia, Naukratis, Alexandreia (Alexandria) i Nitriotai. 

Limitava al sud amb el noms de Khensu, i la seva capital era cap a la part sud (sud-est del noms). El seu territori s'estenia des de Khensu cap al nord-oest seguint el curs de la branca occidental del delta del Nil. Hermpolis Parva, en posici central, no fou part del seu territori, sin que fou capital del noms de Wa-imnty, que era el seu ve a l'est; finalment arribava a la costa on els macedonis van edificar Alexandria que va esdevenir la principal ciutat d'Egipte; a diferencia d'altre noms, tenia fora territori i s'estenia una mitjana d'uns 50 km des del riu cap a l'oest.

El du principal era Hator que tenia un temple dedicat a Imu.

Per la deessa Amaunet o Ament vegeu: Amaunet;

 Referncia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8029" title="Ammut" nonfiltered="4640" processed="4612" dbindex="4650">

En la mitologia egpcia, Ammit ("Devorador" conegut com el "devorador dels morts") era un dimoni femella, en part lle, hipoptam i cocodril. 

Ammut vivia sota les balances de justcia a Duat, l'inframn. Thoth comparava el cor d'una persona amb una ploma, el smbol de Ma'at, la deessa de la veritat. Si el cor es considerava impur, Ammut el devorava i a la persona que sofria judici no se li permetia d'entrar al cel, Aaru.

Noms alternatius: Ammit, Ahemait




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8033" title="Nemzeti dal" nonfiltered="4641" processed="4613" dbindex="4651">


Nemzeti dal s un dels poemes ms importants i que ms influncia han tingut en la literatura hongaresa. Escrit per Sndor Petfi el 15 de mar de 1848 s una crida als magiars a recuperar la independncia que havien perdut primer davant l'imperi otom i desprs davant ustria. Va ser llegit pel mateix Petfi davant el Nemzeti Muzeum de Pest (Budapest).


Original en hongars (noms la primera estrofa).

Talpra magyar, hi a haza!
Itt az id , most vagy soha!
Rabok legynk, vagy szabadok?
Ez a krds, vlasszatok!
A magyarok istenre
Esksznk,
Esksznk, hogy rabok tovbb
nem lesznk!

Traducci fora literal al catal.

Dempeus hongaresos!
La ptria us crida!
Serem esclaus o serem lliures?
Heu de respondre a aquesta pregunta!
Al Du del magiars
Preguem,
Preguem, que mai ms,esclaus
tornem a ser.

Una versi potica del poema complet.
Cant nacional






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8042" title="John Broadus Watson" nonfiltered="4642" processed="4614" dbindex="4654">
John Broadus Watson (1878-1958) va ser un dels psiclegs americans ms importants del segle XX, conegut per haver establit l'escola psicolgica el conductisme. Va ser molt fams per jactar-se, que ell podria prendre a qualsevol de 20 infants humans, i aplicant tcniques del comportament, podria crear qualsevol classe de persona ("captaire, atracador, lladre") que desitjara. 
Naturalment, Watson,acab admetent que tal comesa estava lluny del que realment podia aconseguir ja que psiclegs anteriors a ell ho havien intentat durant dcades anteriors. 

No obstant aix, Watson desenvolup el conductisme, que hui en dia constitux una de les escoles psicolgiques ms importants i que s'aplica a moltes terpies amb una gran efectivitat. 
Amb el seu conductisme, Watson pos l'mfasi en el comportament extern de la gent i les seues reaccions en situacions donades, ms que en l'estat intern i mental de la gent.
En la seua opini, l'anlisi de comportaments i les reaccions eren l'nic mtode objectiu per a aconseguir la penetraci en les accions humanes. 
Watson, fou forat a deixar la seua ctedra en la facultat en la qual ell dugu a terme els seus experiments (Universitat John's Hopkins) perqu segons pareix, tenia un assumpte amb una estudiant. 
 
Watson qued immortaliltzat en els llibres de psicologia pels seus experiments per a demostrar les seues teories sobre el condicionament amb un xiquet anomenat el Xicotet Albert, un xiquet de 9 mesos d'edat. 
L'experiment tenia l'objectiu de demostrar que el condicionament funcionava i per tant utilitz a l'Albert, per a fomentar-li por a les rates. Per a fer a al Xicotet Albert, se li presentava una rata estmul neutre i a continuaci s'emetia un so desagradable que provocara la por estmul condicionat fins que finalment, Albert substitu l'estmul neutre pel condicionat amb la qual cosa finalment, agarr por a les rates i per associaci a tot all fra prou pelut. Este tipus d'experiments, obriren el debat sobre l'tica a l'hora d'experimentar en sers humans, i en molts pasos estan prohibits o mal vistos (afortunadament). Pel fet que les tcniques teraputiques no estaven desenvolupades en aquella poca el xicotet Albert continu condicionat la resta de la seua vida.

 Enllaos Relacionats .
Psicologia;
Histria de la psicologia;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8052" title="Ivan Petrovich Pavlov" nonfiltered="4643" processed="4615" dbindex="4658">


Ivan Petrovich Pavlov ( en rus:                     ) ( Rjasan, Rssia 1849 - Leningrad, URSS 1936 ) fou un fisileg i psicleg rus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1904 i el primer a descriure el fenomen ara conegut com a condicionament clssic  en experiments amb gossos.

Biografia.
Va nixer el 14 de setembre de 1849 a la ciutat rusa de Rjasan, situada a la provncia de Riazan. Fill d'un patriarca ortodox va comenar a estudiar teologia, per la va deixar per iniciar els seus estudis de medicina i qumica a la Universitat de Sant Petersburg. Desprs d'acabar el doctorat l'any 1883 va ampliar els seus estudis a Alemanya, on es va especialitzar en fisiologia intestinal i en el funcionament del sistema circulatori.

El 1890 fou nomenat professor de fisiologia a l'Acadmia Mdica Imperial i va ser nomenat director del Departament de Fisiologia de l'Institut de Medicina Experimental de Sant Petersburg. 

Va morir el 27 de febrer de 1936 a la ciutat de Sant Petesburg, en aquells moments denominada Leningrad.

Recerca cientfica.
A partir de 1890 va centrar el seu treball en la investigaci de l'aparell digestiu i l'estudi dels sucs gstrics. Pavlov investig el sistema gstric en els gossos, i les seves manifestacions externes en forma de salivaci, arribant a mesurar la gana dels gossos mesurant la quantitat de saliva que aquests generaven desprs d'una carncia d'aliments. Observ que els gossos tendien a salivar abans que l'aliment entrs realment en les seves boques, amb la qual cosa, al no observar cap explicaci fisiolgica per a tal fenomen comen a parlar de "secreci psquica".

Donades les circumstncies, Pavlov decid estudiar ms detingudament el fenomen que acabava de descobrir canviant la forma de presentar els aliments als animals. Aix fu que descobrs una relaci ntima entre les causes mentals i la consegent resposta fisiolgica que anomen els reflexos condicionals. s a dir, les respostes reflexes, com la salivaci, ocorren noms condicionalment sobre experincies anteriors especfiques de l'animal. Les seves investigacions el van dur a formular la llei del reflex condicionat, que va desenvolupar entre 1890 i 1900 desprs d'observar que la salivaci dels gossos que utilitzava en els seus experiments podia ser resultat d'una activitat psquica. Aix doncs, va realitzar un experiment consistent a fer sonar una campana just abans de donar aliment a un gos, arribant a la conclusi que, quan el gos tenia fam, comenava a salivar noms escoltar el so de la campana. 

Per aquestes invistigacions Pavlov fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1904. Posteriorment el psicleg nord-americ John B. Watson, coneixedor dels experiments de Pavlov, utilitz estos per a aplicar-los als sers humans, creant aix una nova escola psicolgica anomenada conductisme.

La Guerra Civil Russa i l'arribada del comunisme no van influir en les seves investigacions. A pesar de no sentir simpatia pel nou rgim, no va tenir represlies per part dels comunistes. Desprs de la Revoluci d'Octubre va ser nomenat director dels laboratoris de fisiologia en l'Institut de Medicina Experimental de l'Acadmia de Cincies de la URSS. A la dcada del 1930 va enunciar el principi segons el qual la funci del llenguatge hum s resultat d'una cadena de reflexos condicionats que contindrien paraules. 

Estudis de Pavlov.

Les observacions bsiques de Pavlov foren simples. Si es posen aliments o certs cids diluts en la boca d'un gos famolenc, aquest comena a segregar un flux de saliva procedent de determinades glndules. Pavlov va observar que l'animal tamb salivava quan el menjar encara no havia arribat a la boca, el que sifnificava que el menjar vist o olorat provocava la mateixa resposta. A ms, el gos salivava igualment davant la presncia de la persona que en general li acostava el menjar. Aix va dur-lo a desenvolupar un mtode experimental per estudiar l'adquisici de noves connexions d'estmul-resposta. Indubtablement, les quals havia observat en els seus gossos no podien ser innates o connaturals d'aquesta classe d'animal. 

Estmul i salivaci. 
La magnitud de les respostes als diferents estmuls pot amidar-se pel volum total o el nombre de gotes de saliva segregades en una determinada unitat de temps. 

Al realitzar l'experiment de la campana Pavlov, des de l'habitaci contigua i a travs d'un vidre, va poder observar la conducta del gos, aplicant els estmuls i valorant les respostes. Abans de comenar l'experiment, Pavlov va amidar les reaccions de salivaci al menjar en el musell, que va ser considerable, mentre que el gos va salivar molt poc al ser sotms a l'estmul del so (toc de la campana). A continuaci, va iniciar les proves de condicionament. Toca la campana estmul neutral, i immediatament desprs va presentar menjar a l'animal estmul incondicionat, amb un interval molt breu. Va repetir aquest parell d'estmuls moltes vegades durant diverses setmanes, sempre quan el gos estava famolenc. Transcorreguts diversos dies va tocar tan sols la campana i la resposta de saliva va aparixer a l'escoltar-se el so, a pesar que no es va presentar el menjar. La resposta havia quedat condicionada a un estmul que no havia pogut produir-la prviament. 

La salivaci del gos davant el menjar s una reposada incondicionada; la salivaci desprs d'escoltar la campana s una resposta condicionada. L'estmul neutre que suposa inicialment la campana es converteix finalment en un estmul condicionat. Aquest estmul condicionat (so), s com un senyal que avisa que l'estmul incondicionat (menjar), est a punt d'aparixer. Finalment, existeix el refor, que s l'enfortiment de l'associaci entre un estmul incondicionat amb el condicionat. El reforament s un esdeveniment que incrementa la probabilitat que ocorri una determinada resposta. La definici de condicionament clssic s la formaci (o reforament) d'una associaci entre un estmul neutre i un reflex. 

Quan es presenta sobtadament un estmul condicionat per sense associar-li l'estmul incondicionat, deixa de provocar la resposta. En el cas del gos de Pavlov, deixaria de salivar davant la campana si, sobtadament, no va acompanyada d'aliment. Quan l'estmul condicionat ja no provoca la resposta, es diu que el reflex condicionat s'ha "extingit". La reaparici d'una resposta condicionada extingida prviament, desprs d'un perode de descans, es coneix com a "recuperaci espontnia". Si el gos de Pavlov torns a la situaci experimental, desprs d'algun temps d'absncia, la campana podria provocar novament la resposta de salivaci. La generalitzaci de l'estmul suposa una tendncia a produir la resposta condicionada davant estmuls similars al condicionament, aix mateix el gos respondr a sons ms o menys similars al de la campana. Aix mateix s'aprn a discriminar, aix s, a aprendre a respondre a un estmul i a inhibir aquesta resposta a un segon estmul semblant. 

Primer Sistema de Senyals. 
Aix denomina Pavlov a la relaci per la qual el sistema nervis central, especialment el cervell associa, per exemple, una campanada amb el possible aliment: la campanada (o altre estmul substitutiu) resulta un senyal. Per Pavlov la majoria dels animals es regeix per un "pensament" basat en aquest sistema de substitucions reflecteixes, un primer sistema de senyals. 

Segon Sistema de Senyals. 
Per, a diferncia dels conductistes clssics Pavlov t ms agudesa en referncia a les "conductes" humanes, i est lluny de considerar-les un sistema de reflexos condicionats, no almenys en l'esquemtic model "estmul-resposta". En l'Homo sapiens sapiens Pavlov considera que es produex un salt qualitatiu respecte al primer sistema de senyals, en l'hum la qesti ja no es restringeix a reflexos condicionats o a estmuls substitutius, la complexitat del cervell hum facilita un segon sistema de senyals que s el llenguatge verbal o simblic, en aquest les substitucions a partir dels estmuls semblen ser infinites i no obstant aix altament ordenades (lgiques). Pavlov entn que aquesta capacitat apreix en gran mesura perqu considera que en l'sser hum existeix una capacitat d'autocondicionament que, encara que sembli contradictori, l's alliberador: l'sser hum pot reaccionar davant estmuls que ell mateix va generant i que pot transmetre mitjanant una informaci. 

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Pavlov sobre la superfcie de la Lluna aix com l'asteroide (1007) Pawlowia descobert el 5 d'octubre de 1923 per Vladimir Aleksandrovich Albitzky.

Vegeu tamb.
Condicionament clssic;
Psicologia;
John B. Watson;
Aprenentatge;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1904;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8054" title="Aten" nonfiltered="4644" processed="4616" dbindex="4659">

Aten, o Aton, s el du del sol en mitologia egpcia antiga, i s representat pel disc del sol. La seva adoraci va ser instituda como a la base per a la religi en base monoteista per Amenhotep IV (desprs anomenat Akhenaten, el que agrada a Aton).

Veure a Aten com a un du d'Akhenaten s realment una simplificaci. Aten s el nom donat al disc solar, mentre que el ttol complet del du d'Akhenaten era el Ra-Horus, qui sorgeix en l'horitz de la llum que s el disc del sol.  (Aquest s el nom del ttol del du ja que apareix a les nombroses esteles que foren collocades per marcar els lmits de la nova capital d'Akhenaten a Amarna.)

Aquest nom tan llarg va ser sovint escurat al de Ra-Horus-Aten a Aten just en molts textos, per el du que Akhenaten havia creat com a suprem estava fet d'un sntesi d'idees molt antigues vistes d'una altra manera.  En detall, no fou representat en forma antropomorfa, sin com els rajos de la llum que s'estenien del disc del sol. A ms, el nom del du va ser escrit dintre d'un cartutx, junt amb els ttols donats normalment a un fara, una altra ruptura amb la tradici antiga.

Aten primer apareix en els textos que daten de la dotzena dinastia, en la histria de Sinuhe.  Ra-Horus s una sntesi de dos altres dus, que es troben des molt antic.  Durant el perode d'Amarna, aquesta sntesi fou considerada com la font invisible de l'energia del du del sol, de qui la manifestaci visible era Aten, el disc solar.

Aix Ra-Horus-Aten era un desenvolupament de les antigues idees que varen venir gradualment. El veritable canvi s l'aband evident de la resta dels deus a l'adveniment d'Akhenaten. Aix s realment evident en el gen himne a Aten.

Aquest nou du es comunicava directament amb el fara, per tant la classe sacerdotal no era ja necessria. I poc a poc, el propi fara va acabar amb els altres deus, prohibint el seu culte i eliminant els temples, fins que Aten esdevingu l'unic du. La classe dirigent va adoptar per convicci o per la fora la nova religi pero es creu que no es va estendre al poble. 


La religi es va acabar a la mort del fara vers el 1345/1335 aC, amb una rpida reversi a la situaci anterior amb predomini del du Amon, i amb molts dus, i una classe sacerdotal molt important i poderosa.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8061" title="Babi" nonfiltered="4645" processed="4617" dbindex="4662">



Babi Personatge de la mitologia egpcia;
Babi, seguidor de les doctrina del Bab, Sayyid Ali Muhammad, vegeu Babis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8063" title="Bastet" nonfiltered="4646" processed="4618" dbindex="4663">

En la mitologia egpcia Bastet era una deessa solar benefactora de la fertilitat i protectora de les dones prenyades. Estava considerada per alguns com un altre vessant de Sekhmet. El seu culte estava centrat en Bubastis, al Baix Egipte. Desprs del perode de civilitzaci helnica, Bastet va ser considerada la filla d'Isis i Osiris i va ser associada amb Hathor. Era la muller de Ptah, amb qui havia tingut Nefertum i Mihos. 

Se la representa com una gata, animal sagrat i lligat al foc. Els seus ttols inclouen el d'Ull de Ra. Amb el temps va ser assignada com a deesa dels perfums, ja que el seu nom era un homfon de "jarreta fragant" i va anar perdent la seva ferocitat inicial. Els seus seguidors usualment portaven robes verdes (com els ulls dels gats). 
 




Noms alternatius: Bast (sembla la forma original), Ailuros




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8066" title="Bes" nonfiltered="4647" processed="4619" dbindex="4664">

En la mitologia egpcia Bes o Bisu, era un du nan horriblement lleig que protegia contra els esperits i la mala sort. Era el protector dels faraons i du de la mainada, dones enfeinades (ajudava a Taweret), el plaer de la msica i de la dansa, en definitiva de les coses bones de la vida (les seves virtuts consistien a allunyar el mal).

Beset pot ser una forma tardana d'aquest du o la seva contrapart femenina segons les versions usades. Altres, fins i tot, suggereixen que s una importaci de Nbia, on es pot identificar amb diverses divinitats, ja que el seu nom s la paraula nbia per designar "gat".En art mostrava el fallus amb una llarga llengua, cames arquejades i algunes parts felines, tret que reforaria aquesta hiptesi. L'absncia de temples o sacerdots especfics en dificulten el seguiment. 

S'han conservat mscares amb la seva efgie que es portaven als festivals. Amb ajuda d'un tambor, allunyava els animals que portaven ver. Tamb predominen els amulets protectors. El seu culte va passar als fenicis. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8071" title="Burrhus Frederic Skinner" nonfiltered="4648" processed="4620" dbindex="4665">

Burrhus Frederic Skinner (20 de mar de 1904 - 18 d'agost de 1990), s un dels principals exponents del conductisme radical, que per mitj de l'estudi de les tcniques de modificaci de la conducta, pretenia la unificaci del conductisme animal amb el conductisme hum, s a dir, tant sers humans com animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seues conductes. 

Va reformular la Llei de l'Efecte d'en Thorndike, donant lloc a la Llei del Refor, que va servir de base per tots els seus desenvolupaments posteriors, i que afirma que si una conducta s seguida d'un refor, s ms provable que aquesta conducta es torni a produir.

Skinner, pare del condicionament operant, desenvolup esta tcnica en contrast al condicionament clssic. Les parts importants de la seua teoria van ser l'incloure dins del condicionament els conceptes de: cstig, refor positiu, refor negatiu, i el seu efecte conductual.

Els seus experiments ms coneguts van ser realitzats amb coloms i consistien a donar aliment als coloms per mitj d'un mecanisme automtic que s'obria aleatriament sense tenir en compte el comportament d'estos. No obstant aix, els coloms associaven l'entrega de l'aliment a una determinada conducta que tenien quan s'obria l'aparell.
Aix, els coloms arribaren a realitzar determinades formes de volar que eren repetides pensat que aix obtindrien l'aliment i recordant als rituals que fem els sers humans esperant aix obtindre bona sort o un determinat premi.
Posteriorment, el condicionament operant, ha sigut utilitzat en experiments amb rates en laberints i ha pogut explicar la causa de molts comportaments aix com desenvolupar terpies efectives per a la seua cura.

Skinner estava convenut era possible aplicar les seves teores per construir una societat millor. Per difondre aquesta idea va escriure la novella Walden 2, on describa una comunitat utpica que assola un alt nivell de desenvolupament social i personal grcies a la aplicaci dels principis del condicionament operant.

A principis dels anys 60 va mantenir una important polmica amb el llingista Noam Chomsky al voltant de la qesti del desenvolupament del llenguatge. Mentre Skinner sostenia que l'aprenentatge de la parla es produeix mitjanant la llei del refor, Chomsky defensava la existencia d'estructures innates que faciliten  aquest aprenentatge. Les teories de Skinner van sortir mal parades de la polmica. Aquest fet va ser una de les fites que van marcar el final del conductisme com a paradigma dominant dins la psicologia en favor de la psicologia cognitiva.


Articles relacionats.
Psicologia;
Fisiologia;
Histria de la psicologia;
Conductisme;
John B. Watson;
Ivan Pavlov;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8074" title="Buto" nonfiltered="4649" processed="4621" dbindex="4666">
Buto (egipci antic Per-Wadjet, rab Tell al-Farain) s el nom grec d'una ciutat de l'Antic Egipte situada a la part occidental del Delta. Un llogaret proper a la ciutat actual rab encara es diu Buto. Es creu que es va formar per la uni de les ciutat de Pe i de Dep que tenien per deus a Horus (deu falc) i Wadjet (deessa cobra) respectivament i van donar origen a Per-Wadjet

Va exercir l'hegemonia durant el perode de la cultura de Maadi, que a Buto encara continuava el 3500 aC mentre a la resta del Delta ja estava casi be acabat. Vers el 3150 aC es suposa que encapalava el Baix Egipte contra l'hegemonia de l'Alt Egipte, i encara conservava trets caracterstics propis. A partir d'aquesta data es produeix una unificaci cultural i poltica i Buto passa a ser ciutat de segon ordre, dins el noms VI (Muntanya del Brau) o del VII (arp de l'oest) per encara conserva importncia al menys fins a la tercera dinastia, i tenia un palau reial anomenat Hwt Pe Hor, construt durant la primera dinastia. Al Imperi mitj i al Imperi Nou fou noms una vila de tercer ordre, si be sembla haver estat un centre religis que fou fams durant el perode persa pels seus oracles. Encara estava habitada durant el perode rom. 

Fou identificada com l'antiga Buto pel Flinders Petrie el 1888 i va ser excavada el 1904 i als anys seixanta i vuitanta.
 
Avui noms queden unes runes amb las restes de dues ciutats i un temple. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8080" title="Mashya i Mashyoi" nonfiltered="4650" processed="4622" dbindex="4668">
En la mitologia persa Mashya i Mashyoi sn el primer hum i la primera humana respectivament nascuts de la llavor de Gayomart quan va ser tocat per la pluja que Ahura Mazda va enviar per apaivagar la sequera que Ahriman havia provocat.

Primer veneraven la figura d'Ahura Mazda extasiats per la seva creaci per desprs s'enfosquiren que i veneraren Ahriman com si fos el seu creador. Llavors Ahura Mazda, en la seva bondat, va permetre que els homes tinguessin llibertat per triar si triaven la via del b o del mal. Tot i aix, sempre sn ms ben aventurats els que han triat el b.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8081" title="Mitologia persa" nonfiltered="4651" processed="4623" dbindex="4669">
La mitologia persa s el conjunt de creences que tenien els antics perses.

Paraules relacionades:

 Ahriman;
 Ahura Mazda;
 Gayomart;
 Mashya i Mashyoi;
 Zoroastrisme;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8087" title="Beset" nonfiltered="4652" processed="4624" dbindex="4671">

En la mitologia egpcia, Beset era una deesa que protegia la humanitat de les serps i altres animals, ssers i dimonis malvats aix com de la mala sort. Era una deessa del plaer, de la msica, de la dansa i de les altres arts. Normalement es representava amb una llengua llarga, cames deformades i algunes (cua, melena i odes) parts de lle. 

Era masculinitzada com a Bes. Segons altres teories, Beset s noms una transcripci tardana de Bes (els jeroglfics tendien a fer perdre algunes pronncies i els escribes ho van solventar afegint sufixos). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8089" title="Mitologia asteca" nonfiltered="4653" processed="4625" dbindex="4673">

La mitologia asteca s l'antiga mitologia de la civilitzaci asteca. Els asteques originalment eren una de les tribus nahues, i quan van arribar a la vall de Mxic, portaven els seus propis dus. El ms important n'era Huitzilopochtli, que la seva traducci significa, "el colibri esquerre", no obstant aix, segons Laurette Sejourne, en el llenguatge esotric nhuatl, es pot traduir, com a "L'nima del guerrer que ve del parads". 

En arribar a la vall de Mxic, o vall del Anahuac, els asteques van provar d'incorporar la cultura i els dus de les civilitzacions ms avanades que ja estaven establertes i la de civilitzacions ms antigues com la Tolteca, aix van incloure a Tlaloc, Tezcatlipoca i a Quetzalcoatl. No obstant aix alguns dirigents asteques com Tlacaelel van modificar la histria per posar al seu du tribal Huitzilopochtli, al mateix nivell que els altres dus nahues.

Conforme els asteques van comenar a conquerir altres pobles, van anar acceptant nous dus, i a enllaar les seves histries amb la dels dus que ja tenien. 

Estudiosos com Miguel Len-Portilla suggereixen que en l'poca de la conquesta els asteques estaven en un procs de sincretitzaci, on tots els dus serien noms expressions de les potncies d'una detata principal Ometeotl/Omecihuatl. 

Aquesta s una antiga parella de dus, literalment siginifica, Senyor dos, Senyora dos, per normalment es tradueix com "el nostre senyor/senyora de la dualitat" implicant un du amb caracterstiques femenines i masculines. Aquest du s molt ms antic que la civilitzaci nahua, i segons algunes llegendes s l'origen de tots els dus. El poble difcilment el coneixia, per entre les classes superiors se li rendia una espcie de culte. Altres noms que rebia era, "El senyor del prop i junt", "L'inventor de si mateix", "El senyor de la nostra carn"
Dus.
Quetzalcoatl;
Tezcatlipoca;
Chalchitlicue deessa de l'aigua;
Tlloc ;
Metztli;
Cihuacoatl;
Ilamatecuhtli;
Mixcatl;


 Altres dus menys importants sn .

Amimitl:	        Era un du que calmava les tempestes i protegia els pescadors


Centeotl:	Era un du del blat de moro


Chalchitlicue:	Era la deessa de l aigua


Chalchiuhtlicue:	Deessa de les aiges corrents, dels manantials i dels riuets.


Chicomecoatl:	Era la deessa de les collites


Chicomexochtli: Patr de l'art, patr dels pintors i artistes en general. En nhuatl significa Senyor de les Aiges.


Ciacoatl:	Divinitat que tenia al seu carrec la predicci del pervenir


Cihuacoatl:	Deesa considerada protectora dels parts


Cihuacoatl:	Era una deessa meitat serp meitat dona. Va ser la primera dona en donar a llum, considerada per aquest motiu protectora dels parts.


Coatlicue:	Era la creadora de la lluna i les estrelles i patrona de les dones que tenen fills que moren abans de nixer. s el smbol de la mare possessiva que ofega la vida per nsia. Tamb era la deessa de la terra i de la mort


Coyolxauhqui:	Era una deessa smbol de la Lluna


Ehecatl :	Era un du asteca del vent


Huehueteotl :	Era un du del foc


Huitzilopochtli:	Era el du de la guerra i de les tempestes


Ilamatecuhtli:	Era de la deessa de la vellesa.


Ioualteuxhtli:	Deessa de la nit


Ixtlilton:	Era un du a qui se li feia un oratori de taules pintades, com a tabernacle, on hi havia la seva imatge


Iycacolluhgui:	Du dels mercants i dels comerciants


Iztac-Mixcatl:	Du de les tempestes i de la caa


Macuilxochiquetzal:	Deessa de les aiges, la missi de la qual era provocar tempestes i inundacions.


Macuilxochtl:	Du de la joventut


Matlicue:	Deessa de les aiges, provocadora de les tempestes i les inundacions, al mateix temps protectora dels nens 


Metztli:   Era una deessa de la lluna que habitava en els 9 cels


Miclancihuatl: 	Era una deessa asteca que juntament amb el seu marit Miclantecuhtli, regia els inferns.


Miclantecuhtli:	Era el du dels inferns. Juntament amb la seva muller Miclancihuatl, regia el mn subterrani.


Mixcatl:	Era el du asteca de les tempestes i de la caa i tamb de l atmosfera.


Quetzalcatl:	Era el du de la llum, de l aire, de la guerra, del comer i tamb de l adivinaci


Quitzalcatl:	Du del comer


Teotl:	        Du suprem asteca


Teskatlibochtli:	s el du que venja els crims.
	

Tevakaiohona:	Du mexic de la terra


Tezcatlipoca:	Era el du de la nit, de l hivern i de la mort.


Tlacotzontli:	Deessa protectora dels camins


Tlacultetl:	Deesa de la bellesa i de l amor sensual.


Tlloc:        Era el du de la pluja.


Tlazolteotl:	Era una deessa de la terra, del sexe, del naixement i una deessa mare


Toantiuh:	Deessa de les tempestes, protegia als navegants.


Toci:        Deessa agrcola, de la salut, mare dels dus i avia dels homes.


Xilonen	:        Deessa del blat.


Xiuhtecuhtli:	Du del foc.


Xochipilli:	Era el du de l amor, els jocs, la bellesa, la dansa, les flors, el blat de moro i les canons


Xolotl:	        Divinitat de les venjances.


Yacalcoiuhgui:	Du dels mercants

Monstres.
Ahuzotl;

Altres.
Mictlan terra dels morts.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8090" title="Mitologia inca" nonfiltered="4654" processed="4626" dbindex="4674">
Localitzada al Cusco, al Per, la mitologia inca estava formada per una srie de llegendes i mites de la religi politeista de l'Imperi inca.

Als seus dus, el poble inca els retia culte i sacrificis, de la mateixa manera que en altres mitologies. Alguns noms de dus es repetien o es deien igual a diferents provncies del poble inca. Ms endavant, tots aquests noms s'unificaren i formaren el que s'anomena pante inca de divinitats.

Els inques feien servir la cincia de la cosmologia juntament amb els seus rituals i, pel que s'ha descobert, havien desenvolupat mtodes molt avanats d'observaci de les estrelles, perodes temporals, etc.

Principals dus inques.
Viracocha : Du creador;
Inti : Du del sol;
Mama Quilla : Deessa de la Lluna, protectora de les dones.
Pacha Mama : Deessa de la terra i de la fertilitat agrcola;
Mama Sara : Deessa de l'aliment.
Pachacamac : Du creador a la costa.
Mama Cocha : Deessa del mar.
Illapa :  Du del llamp i el llampec.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8091" title="Chnum" nonfiltered="4655" processed="4627" dbindex="4675">
En la mitologia egpcia Chnum era el du del delta del riu Nil i el creador de la canalla humana a partir de peces de terrissa en els ventres de les mares. Estava casat amb Menhit (alternativament: Heget) i amb ella fou pare de Hike.

L'adoraven a l'illa Elephantine juntament amb Anuket i Satis, i all era considerat el guardi de les fonts del Nil. Era el deu de la ciutat d'Esna on encara hi ha restes d'un temple dedicat a Khnum, construt pels Ptolomeus al segle II aC.

Noms alternatius: Knum, Khnum.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8094" title="Dedun" nonfiltered="4656" processed="4628" dbindex="4676">
En la mitologia egpcia Dedun era un du lle del blat i la prosperitat adorat a l'Alt Egipte i a Nbia.

Es esmentat als textes de les piramides nubies com Dedwen, senyor de Nbia i la deitat est associada amb la reialessa a la que aporta incens als naixements. Temples a aquesta deitat foren construits per Tuthmosis III a Uronarti i Al-Lessiya. 

No hi haconstancia de culte a aquest deu mes al nord d'Assuan.

Noms alternatius: Dedwen i Deduen








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8102" title="Seb" nonfiltered="4657" processed="4629" dbindex="4679">
Pel du de la mitologia egpcia vegeu Geb.
Seb fou un fara de la Dinastia XIII que va governar vers el 1750 aC, esmentat a la llista de reis del Papir de Tor. El va succeir Kay. Fora del seu nom, s completament desconegut. Va regnar al voltant d'un any.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8104" title="Let" nonfiltered="4658" processed="4630" dbindex="4680">


El let s una llengua bltica parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letnia, on s idioma oficial. S'escriu amb l'alfabet llat modificat. El let i el litu sn les niques llenges que queden d'aquesta branca indoeuropea.

Histria.
Sorgeix com a llengua al segle XVI, segons els primers documents escrits conservats (una collecci d'himnes religiosos traduts de l'alemany feta pel pastor alemany Nicholas Ramn de Riga), si b s'aprecien particularitats locals des de molt abans (restes de noms comuns als escrits llatins). Al 1638 va aparixer el primer diccionari let - alemany.

Caracterstiques.
s una llengua analtica i amb declinacions. Presenta tres dialectes principals i una forta influncia del rus i de l'alemany, sobretot pel que fa a la sintaxi. Es sol considerar una de les dues llenges vives ms arcaiques entre les de la famlia indoeuropea, desprs del litu (ms conservador), per la seva retenci d'elements del proto-indoeuropeu que han esdevingut arcaics i desaparegut de les famlies eslava, germnica, romnica, etc.

La majoria de les paraules porten l'accent prosdic a la primer sllaba. No existeix l'article (s a dir, m te pot voler dir "mare", "la mare" o "una mare"). L'ordre dels elements de la frase s subjecte, verb, objecte, malgrat que el seu carcter declinatiu permet al parlant d'ordenar les oracions amb ms llibertat que, per exemple, en catal.

Alfabet.
La seva antiga ortografia estava basada en els sons de l'alemany fins que el segle XX, quan se'n va crear una de ms convenient a la fontica de la llengua.
Aquest s l'alfabet modern complet, de 33 lletres. El 1914 es va eliminar de l'escriptura oficial el dgraf uo (avui en dia s simplement o), i els dgrafs que es troben en us actualment sn els segents: ai, au, ei, ie, iu, ui, oj, dz and d. El teclat let tamb inclou la lletra , que noms es feia servir en el dialecte latgali, per que ha desaparegut de l's com des de 1940. La y tamb es fa servir en aquest dialecte per transcriure un so que no existeix en let estndard. Histricament tamb es feia servir la lletra  , per certs canvis fontics en la llengua estndard l'han fet innecessria, i com a conseqncia no es troba present a l'alfabet oficial des del 1957, data en la qual tamb es va eliminar el dgraf ch. 

Fixeu-vos que entre les consonants amb cedilla, anomenades m kstais en let i que representen sons palatals,   ha mogut el seu diacrtic 180, per convenincia a l'hora d'escriure. El seu equivalent en majscules, per, encara s'escriu amb la seva versi corrent.

Majscules.
A 	  	B 	C 	  	D 	E 	  	F 	G 	  	H 	I 	  	J 	K 	  	L 	  	M 	N 	  	O 	P 	R 	S 	 	T 	U 	  	V 	Z 	
Minscules.
a 	  	b 	c 	  	d 	e 	  	f 	g 	  	h 	i 	  	j 	k 	  	l 	  	m 	n 	  	o 	p 	r 	s 	 	t 	u 	  	v 	z 	

Sons.
Consonants.



 Vocals .


Gramtica.
Declinaci dels substantius.
Un mot mascul de la primera declinaci, draugs: "amic


Un mot femen de la primera declinaci, osta: "port"


Verbs.
Hi ha tres conjugacions verbals en let: l'infinitiu acaba en - t, - t, - t, -ot o -t.

Formes de present del verb grib t, de la segona conjugaci.


Exemples.
El Pare Nostre en let.
M su T vs debes s!

Sv t ts lai top Tavs v rds.

Lai n k Tava valst ba.

Tavs pr ts lai notiek k  debes s, t  ar  virs zemes.

M su dieni o maizi dod mums odien.

Un piedod mums m su par dus,

K  ar  m s piedodam saviem par dniekiem.

Un neieved m s k rdin an ,

Bet atpest  m s no  auna.

Jo Tev pieder valst ba, sp ks un gods m  gi.

 men.

 Vegeu tamb .
 Literatura letona;
Enllaos externs.

 Letonika;
 Comissi estatal de la llengua letona.;
 Diccionari angls-let-angls;
 Diccionari let-angls;
 National Agency for Latvian Language Training;
 L'alfabet let;
 Exemples de paraules i frases (amb so);
 Curs de let per a principiants;
;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8105" title="Litu" nonfiltered="4659" processed="4631" dbindex="4681">

El litu (en aquesta llengua lietuvi  kalba) s una llengua bltica (amb el let sn els dos darrers membres d'aquesta famlia) parlada per uns quatre milions de persones, tres milions dels quals a Litunia. s llengua oficial a Litunia i tamb a la Uni Europea arran de l'adhesi d'aquest pas l'1 de maig de 2004.

Sembla que el litu s una de les llenges indoeuropees que menys ha evolucionat des del teric protoindoeuropeu i s, per tant, una de les ms estudiades pels lingistes. 

Localitzaci geogrfica dels locutors.



Els dialectes lituans.
El litu consta de dos dialectes (en litu tarm s): lAuktai i  (al nord del pas) i el emai i /emaitiu (Samoguiti, al centre i al sud); veure mapes a . Existeixen unes diferncies significatives entre el litu estndard i el samoguiti. El dialecte samoguiti modern es va formar durant els segles XIII i XVI influenciat per la llengua curoniana.

Aquests dialectes lituans es divideixen en subdialectes (patarm s). Tots dos dialectes tenen 3 subdialectes. El samoguiti t una varietat oriental, septentrional i meridional; l'auktaiti presenta un grup occidental (suvalkie iai), meridional (dz kai) i oriental. bviament cada subdialecte es divideix desprs en varietats ms petites - els parlars (nektos).

El litu estndard es fonamenta essencialment sobre els dialectes auktaitians occidentals.

L'alfabet litu.

Com moltes llenges indoeuropees, el litu empra un alfabet llat modificat que consta de 32 lletres:

Vocals



Consonants




Gramtica.

El litu s una llengua flexiva, on les relacions entre les parts de l'oraci i les seves funcions s'expresen per numeroses flexions.
Gneres: Hi ha dos gneres, el mascul (draugas, amic) i el femen (draugue, amiga). No hi ha neutre, encara que hi ha algunes formes que deriven d'un gnere neutre primitiu, sobretot adjectius atributius. Tenen un accent lxic lliure i mbil, caracteritzats per un accent entonatiu.
T cinc declinacions pels substantius: tres pels adjectius i tres conjugacions verbals. Tots els verbs tenen present, passat, passat iteratiu i futur d'indicatiu, mode subjuntiu (o condicional) i mode imperatiu (ambds sense distinci de temps), aix com l'infinitiu. 
Aquestes formes, excepte l'infinitiu, son conjugatives, tenint dues persones del singular, dos del plural y una forma de tercera persona com per ambds nmeros. El litu t el sistema de participis ms ric de totes les llenges indoeuropees, tenint participis derivats de tots els temps amb diferents formes actives i pasives, i varies formes del gerundi. Els substantius i altres paraules declinables poseeixenn set casos: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu y vocatiu. 


En textos lituans ms antics podem trobar tres varietats adicionals del cas locatiu: l'ilatiu, l'adesiu i l'adlatiu. El ms com s l' ilatiu, que encara sobreviu en la llengua estndar, en algunes expresions. Els altres dos casos estan practicament extingits.

La primera gramtica prescriptiva de litu fou escrita en llat por Daniel Klein i fou publicada a Kaliningrad l'any 1653.

El primer Compendi de la llengua lituana fou publicat l'any 1856/57 per n'August Schleicher, professor de la Universitat de Praga.

 Pare Nostre .
El Pare Nostre en litu.

T ve M s , kuris esi danguj!
Teesie vetas tvo vardas,
Teateinie tvo karalyst ,
Teesie tvo vali
Kaip danguje, taip ir em je.
Kasdien s m s  donos dok mms iadien
Ir atlisk mums m s  kalts,
kaip ir mes atleidiame svo kaltinikams.
Ir nelisk musu gndyti,
bt glb k ms nuo pikto. Amen.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8108" title="Hapy" nonfiltered="4660" processed="4632" dbindex="4683">

En la mitologia egpcia, Hapy ("corredor") era una deitat solar egpcia i la simbolitzaci de la crescuda anual del riu Nil, cosa que permetia als egipcis tenir les seves collites. Vivia en una cova amb un grup de dus cocodrils i un harem de deesses granota.

Hapy s generalment representat com un hum, sovint de color blau, i porta pits femenins caiguts i un barret fet per plantes de riu.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8122" title="Heka" nonfiltered="4661" processed="4633" dbindex="4688">

Mitologia egpcia: Heka era un nom que tant es va aplicar a dos dus;
Heget, deessa de la mort i del part.
Hike, du de la mgia.
Astronomia:
Heka (estrella), de la constellaci d'Ori.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8137" title="Horus" nonfiltered="4662" processed="4634" dbindex="4696">


En la mitologia egpcia Horus s el du falc en cap dels altres. Com molts altres dus la natura del que era i les llegendes i histries relacionades canviaven al llarg del curs d'histria. Horus era una amalgamaci d'altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol amb la prerrogativa reial i el cel. Degut a qu Horus era una combinaci d'uns altres dus, s rarament correcte referir-se a "Horus" ja que era com a una famlia de divinitats relacionades (tanmateix molts tenien parentages que difereixen) unificat en un sser; alguna cosa similar ocorre en la interpretaci de molts cristians del Du que es manifesta en tres parts. 

Heru-ur (tamb anomenat Harmerti) s la versi ms vella d'Horus, i era un du falc creador conegut per refrenar Apep. Els seus ulls eren el sol i la lluna; durant una lluna nova, era cec i s'anomenava Mekhenty-er-irty ("ell que no t cap ull") i en l'obertura i el retorn de la seva vista, s'anomenava Khenty-irty ("qui t ulls"). Mentre era cec, Horus era bastant perills, a vegades atacant els seus amics desprs de confondre'ls amb enemics. Era un fill de Geb i Nut i era el du patr de Letpolis.

Com a nen, Horus s'anomenava Har-pa-khered ("Horus el nen" i Harpocrates pels grecs) i era fill o d'Osiris i Isis o de Banebdjetet i Hatmehit. Se'l representava com a noi despullat amb un dit a la seva boca, assegut en un lotus amb la seva mare. En aquesta forma, era un du de fertilitat i es descrivia amb una cornucpia. Har-pa-Khered es va tornar molt popular durant el temps de l'Imperi Rom, en qu se'l representava muntant una oca o boc (fixeu-vos que Banebdjetet, el seu pare, era un du boc).

El darrer Horus es trobava absolutament alineat com a fill del cadver d'Osiris i Isis (alternativament: emergia de l'arbre d'accies de Saosis). Aix est molt sovint citat com "El" Horus en molts treballs erudits. En veritat, aquest Horus s'anomenava Har-sa-iset o Harsiesis.

Com a Har-nedj-itef (Harendotes en grec), Horus era el guardaespatlles d'Osiris a l'inframon, Duat. 

Com a Behedti, Horus era la divinitat de patrons de Behdet (cur: Edfu), on estava associat durament amb el falc. 

Com a Chenti-irti, Horus era un du falc de dret i ordre.

Posteriorment encara s'associaria amb el du del sol Ra on es combinant-se especialment a Helipolis i convertint-se en Ra-Herekhty (tamb Ra-Heru-akhety, Her-akhety ("Horus dels dos horitzons"), Har-em-akhet ("Horus en l'horitz"), Horakhety, Harmachis (Grec)), du del sol de mat.

Anhur era Horus com a uni amb Shu.

Durant el tercer millenni a.C., Set esdevingu el du patr dels faraons (reemplaant Horus en forma d'Har-mau o Harsomtus) desprs d'enderrocar Seth en forma d'Har-wer o Haroeris, per com la histria de l'assassinat de Set del seu germ es torn popular, Har-mau va canviar de nou. Hi va haver una guerra entre Set i Horus resultava, durant durant vuitanta anys. Har-mau va estripar una cama i els testicles de Set, qui li va treure l'ull esquerre de de Har-mau (per aix es conegut des de llavors com "el du d'un sol ull"). El seu va tornar ms tard cap a ell. Horus va guanyar la guerra (amb el suport de Neith) i va convenir al governant de l'Alt Egipte i el Baix Egipte. Seth es castrava o matava o s'installava amb Re i es convertia en la veu del tro. 

Horus era el pare dels quatre dus associats amb els pots canpics de les creences funerries egpcies: Imset, Hapi, Duamutef, i Kebechsenef.

Moms alternatius: Heru-sa-Aset, Hrw, Hr, Hor-Hekenu












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8175" title="Mesta" nonfiltered="4663" processed="4635" dbindex="4700">

Concejo de la Mesta, organitzaci ramadera de la Corona de Castella.
El riu Mesta, antigament conegut com Nestos.
La Mesta, pedania d'Alcaraz (Albacete).
Du egipci, tamb conegut com Imset.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8176" title="Isis" nonfiltered="4664" processed="4636" dbindex="4701">
Per al riu de l'sia Menor, vegeu Riu Isis;

Isis (Versi grega, en egipci Aset) s la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'Egipte Antic. s una divinitat de la vida, mort i renaixement, aix com una de l'Ennada. Ms tard, adquiria la deessa Sopdet.

Originalment, era una deessa de la reialesa (el seu jeroglfic inclou la paraula per a "tron"). Posterior encara (Durant el perode de dominaci grega), era la deessa patrona dels mariners. 

Era una companya propera d'Arensnuphis.

Isis era filla de Nut, deessa del cel, i Seb, du de terra. Es va casar amb Osiris, el seu germ i pare del seu fill Horus. Osiris fou assassinat per Seth per va reconstruir el seu cos (sent associada amb l'inframon i el culte funerari) i s'impregn amb el seu cos i don naixement a Horus a Khemnis, un aiguamoll. A ms a ms d'Horus, Isis era la mare de Min (en altres versions, eren amants). 

Juntament amb la seva germana Nephthys es poden veure en els costats dels tats en forma humana, protegint els morts. Les germanes tamb tenien poders mgics.

Isis ajud al seu marit, assassinat per Seth, a tornar a la vida i fer-se crrec del domini de la terra dels morts. 



Isis s simbolitzada sovint per una vaca, o tamb pel cap d'una vaca o amb cap hum i banyes (illustrant una connexi amb Hathor). En l'art, se la representava amb el seu fill, Horus, una corona i un voltor, i a vegades amb a vol d'estels damunt el cos d'Osiris. Aquesta representaci fou presa pel cristianisme per representar la mare de Du amb Jesucrist al a falda.

A vegades Isis s'identificava com la deessa d'escorpins Serq o Selk.

El culte d'Isis aconsegu gran prominncia al mn hellenistic durant els ltims segles fins que fou prohibit finalment pels cristians al segle sis. Malgrat la popularitat de creixement del culte del misteri Isis, es creu que els misteris d'Isis eren no del tot benvinguts per les classes dirigents a Roma. El princeps Augustus consideraven aquests ritus de natura "pornogrfica" i capaos de destruir la fibra moral romana. Per aix, no se sorprenent que part del programa de reconstrucci d'Augustus desprs de la caiguda de la Repblica Romana fos un intent d'infondre vida nova als dus vells de Roma. Tcit escriu que desprs de l'assassinat del Csar per part de Julius, s'havia decretat un temple en honor a Isis en un moment de debilitat; Augustus el suspengu, i intent fer tornar els romans als dus romans que s'associaven amb l'estat. Finalment, l'emperador Rom Gaius abandon les reticencies cap a cultes orientals, i va ser en el seu regnat que el festival Isiac s'establ a Roma. Segons Josephus, el mateix Gaius portava vestimenta femenina i participava en els misteris i Isis adquiria en l'edat hellenstica un "nou rang com a deessa principal del mediterrani."

Les perspectives romanes sobre el culte eren sincrtiques, car en les noves detats solien veure-hi simplement aspectes d'altres detat familiar. Per a diversos romans Isis noms era un aspecte de la romana Cibeles, els rituals orgistics del qual feia temps que s'havien establert a Roma.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8186" title="Khem" nonfiltered="4665" processed="4637" dbindex="4705">


Khem fou el nom egipci d'una ciutat de l'Antic Egipte a la zona del delta del Nil a uns 30 km al nord de Guiza entre les branques Rosetta i Damietta. Correspon amb la moderna ciutat d'Ausim (escrit tamb Awsim, per pronunciat Ashim), a uns 14 km al nord-oest de El Caire. La ciutat existia ja des l'Imperi antic, per les poc abundoses restes conservades sn de l'poca l'Imperi nou o dels perodes grec i rom tardans. S'esmenta tamb a uns texts funeraris de l'Imperi mitj. Era el centre del culte del du Horus Khenty-Irty, o Horus Khenty-Khem, un aspecte local d'Horus esmentat a un panell trobat a la pirmide esglaonada de Saqqara com "Horus de Khem". 

En el perode hellenistic es va dir Letpolis i fou capital del noms II del Baix Egipte (Khensu). Els grans sacerdots de Letpolis (el seu ttol era wnr o wnrA, literalment "els obridors de boca") eren alts dignataris. Existien des l'antic imperi per noms algun s conegut. Exercien algunes funcions de la jerarquia dins el temple i probablement en alguns moments el ttol el portava mes d'un a la vegada o s'exercia per molt poc temps; en temps del Ptolomeus, quant es tenen mes dades, la cosa va canviar i el crrec era dins la mateixa famlia i s'exercia per perodes llargs; en aquells temps foren els sacerdots mes influents desprs dels grans sacerdots de Ptah a Memfis, tamb dins d'una mateixa famlia amb la que havien establert enllaos matrimonials i havien entroncat llinatges. Al segle II aC la famlia va patir un perode d'obscuritat probablement quant Ahmes fou destinat al culte d'Arsinoe II. El darrer gran sacerdot conegut va morir el 73 aC, per el crrec va subsistir si b ja no es pot establir si va romandre dins la mateixa famlia.

El grans sacerdots coneguts sn tretze: 
 Horemhotep I;
 Ankh-hapi;
 Horemhotep II;
 Heriu I;
 Imhotep;
 Horemhotep III;
 Wennefer;
 Ahmes;
 Heriu II;
 Psamtek;
 Heriu III;
 Pehemnetjer;
 Anemhor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8190" title="Khepri" nonfiltered="4666" processed="4638" dbindex="4707">

En la mitologia egpcia, Khepri ("escarabat") era un du escarabat. Concretament el piloter, el que fa pilotes amb els fems per posar-hi els ous. Els egipcis relacionaven l'animal amb el renaixement, la renovaci i la resurrecci. 

Khepri era una divinitat solar que empenyia el sol (com l'escarabat piloter empeny el fem) a travs del cel tots els dies, per endur-se'l de manera segura a totes les nits a travs de l'inframn.

Noms alternatius: Khepera, Kheper, Chepri

Mitologia.
Khepri es creava a s mateix cada mat, renaixent com un nou Sol, per aix fou vinculat amb Atum. Com smbol de la vida eterna, era el Sol de la matinada, una manifestaci del du Ra. Segons els Textos de les Pirmides la Terra era un gargall del du Khepri. 

Simbolitza el principi de les transformacions que experimenten els sers vius, des que neixen fins que moren, incls del seu renaixement si superaven les probes en el Duat (el ms all).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8206" title="Mendes" nonfiltered="4667" processed="4639" dbindex="4712">
Per la ciutat grega vegeu Mendes de Palene;
Mendes (grec:         ) fou una ciutat de l'antic Egipte, a la zona del Delta, que correspon a la moderna Tell al-Ruba (o Tell al-Rub'a).

El seu nom egipci  era Per-Banebdjedet que tradut vol dir "El domini del molt, senyor de Djedet" i era el centre del culte del molt Ba, per anteriorment la ciutat es deia Djedet i el culte principal era el de la deessa peix Hatmehyt. Fou capital del noms XVI del Baix Egipte (Kha). Mendes fou la ciutat on es va originar la dinastia XXIX. 

S'han trobat algunes mastabes del Imperi antic, alguns monuments del temps de Ramss II, Merenptah i Ramss III, i un temple erigit per Ahmosis (sobre un anterior temple) que fou consagrat als deus Ra, Osiris, Shu i Geb que era format per quatre blocs monoltics dels que noms es conserva un de casi 8 metres que correspon al deu Shu i esta al sud-oest, temple que fou restaurat per Ptolomeu II Filadelf. En relaci al culte s'ha trobat un cementiri de moltons amb els sarcfags negres on se'ls enterrava. La ciutat ocupava al menys dos turons, per probablement molts temples i monuments es van traslladar a Pi-Ramss.

Sota domini rom el nucli de la ciutat va passar al tur ve on era Anpet, que en grec es deia Thmuis, i correspon a la moderna Tell al-Timai, prop de Tell al-Ruba, al nord-oest de Al-Simbellawein.



Tanmateix en la mitologia egpcia Mendes era un du de la natura.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8209" title="Menthu" nonfiltered="4668" processed="4640" dbindex="4714">
En la mitologia egpcia Menthu era un du falc de la guerra, l'avatar del qual era Bakha. Tamb s'anomena Mentu, Month, Montu i Mont. Est coronat amb el disc solar, dues plomes i dos uraeus i va armat amb l'arc i un destral.

Montu era una antiga detat, du considerat local d'Hermontis, ciutat situada al sud de Tebas. Se li associava amb el falc, tal com als dus Amn i Horus, sent representat amb el cap d'aquest ser.
Ms tard, durant l'Imperi Nou, se'l considerava du de la guerra i era qui brindava protecci al fara durant les batalles.

El seu culte es va estendre a diverses ciutats: Tebes, Medamud, Tod i Karnak.  El seu nom el portaren els faraons de les dinasties XI i XIII, intitulados Mentuhotep: "Montu est satisfet".





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8213" title="Mont" nonfiltered="4669" processed="4641" dbindex="4715">


Geografia: ;
Mont s un terme alternatiu de muntanya, emprat sobretot en topnims, sol o aglutinat: el mont Carmel, el mont Blanc, el mont Kenya, el mont Perdut; el Montseny, el Montsi, Montserrat, la Serra del Mont i la Mare de Du del Mont, etc.
Mont, poble del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran, dins l'entitat municipal descentralitzada d'Aubrt e Betlan.
el Mont, venat del municipi d'Amer, a la Selva.
Lo Mont, o Lo Mont de Marsan, municipi occit d'Aquitnia, capital del departament francs de les Landes.
Tamb s'anomenen Mont diversos municipis francesos, als departaments dels Alts Pirineus, els Pirineus Atlntics, Saona i Loira i els Vosges.
Herldica: ;
Un mont s un moble herldic (o, segons algunes fonts, una figura) que representa una muntanya.
Mitologia: ;
Nom alternatiu de Menthu, du falc de la guerra en la mitologia egpcia.
Altres significats: ;
Un mont de pietat s un establiment benfic que fa prstecs amb un inters mdic.
El mont de Venus s la regi pbica de la dona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8226" title="Homo erectus" nonfiltered="4670" processed="4642" dbindex="4721">

L' Homo erectus procedeix de l'evoluci de lHomo ergaster. S'anomena erectus (o Arcantrop) perqu pot caminar dret. H. erectus es localitza a la franja sud del centre i l'est d'sia, amb una antiguitat d'entre 1,8 milions d'anys a 300.000 anys. 

Els primers fssils van ser descoberts per Eugene Dubois (1858-1940) l'any 1891, consistint en un fmur molt semblant a un fmur hum i un crani (aquest darrer s conegut com a Trinil 2, l'espcimen tipus). La descoberta es va fer a Trinil, a l'illa de Java (Indonsia).  Dubois va batejar-lo com a Pithecanthropus erectus ("home-mico que camina dret" o Pitecantrop). 

Els jaciments ms importants es localitzen a l'illa de Java ("l'home de Java") i d'altres illes de l'indonsia, a la Xina i nord d'frica (Atlantrop). Entre els jaciments xinesos, la cova de Zhoukoudian, a uns 50 km de Pequn, n's un dels ms importants. Les restes descobertes aqu es van anomenar inicialment Sinanthropus pekinensis (Sinantrop), "home xins de Pequn" (popularment conegut com a "home de Pekin"). 

Els Homo erectus dominaven la tcnica de tallar pedres (fabricaci de bifaos i de petites destrals). Fabricaven els seus acampaments i practicaven la recollecci i la caa.
Suposem que els ltims Homo erectus dominaven el foc. Usava vestits, i era capa de comunicar-se.

El pitecantrop agafava la posici vertical perfectament, igual que els altres homos erectus; se sap que fabricava utensilis i es creu que es menjaven el cervell dels seus congneres. El crani del Sinantrop s mes hum que el dels australopitecs per encara segueix guardant parentiu amb els simis; era d'alada lleugerament superior per de baixa capacitat craniana -amb tot aquesta capacitat era superior als Australopitecs- i la dentadura era essencialment humana. La capacitat craniana del pitecantrop s inferior a la del sinantrop i s ms semblant a la de l'atlantrop. L alria d'un pitecantrop estaria sobre 1,65 metres, i la del sinantrop seria lleugerament inferior.

Tot i qu en un principi es pensava que lHomo erectus era l'ancestre de l'home actual, avui en dia sembla que va ser una branca lateral que va acabar extingint-se. L'home actual provindria de l'evoluci de l Homo ergaster, ancestre de l erectus.  
 
 Caracterstiques .
 Edat: d'1,8 a 0,3 milions d'anys ;
 Alada: 1,50 a 1,65 metres;
 Pes : 45 a 55 kg;
 Capacitat cranial: 850 - 1000 cm3;
 Localitzaci: sia central i oriental;
 hbitat: sabanes, boscos;
 Foc: dominat (?);
 Eines: fabricades;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8230" title="Sexologia mdica" nonfiltered="4671" processed="4643" dbindex="4722">
La Sexologia Mdica s una vessant de la medicina que s'ocupa del diagnstic i tractament dels trastorns de la sexualitat humana des del punt de vista mdic, que inclou tamb les vessants psicolgica i social d'aquests. No s una especialitat mdica reconeguda a Espanya. Hi ha estudis de postgrau, mestratges, universitaris per esdevenir-ne especialista. 
Un metge o metgessa amb un mestratge en sexologia s un sexleg o sexloga respectivament.
La sexologia actual en general treballa en favor de la salut sexual humana, aix com pel coneixement i l'aplicaci arreu dels Drets sexuals. 

Gran part d'especialitats mdiques tenen relaci amb la sexologia, per la sexologia mdica treballa sobre el transtorn sexual amb una visi trandisciplinar, qesti que en facilita l'abordatge, la planificaci del tractament i la terapia propiament dita. Aix no vol dir, per, que no calgui la interconsulta altres especialistes en algun cas concret.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8249" title="Osiris" nonfiltered="4672" processed="4644" dbindex="4730">

En la mitologia egpcia Osiris (o Usiris) era un dels dus ms importants. Era un du de la vida mort i resurrecci. Estava enterrat a la ciutat d'Abydos que ell n'era el patr.

Era el du de l'inframon aix com de la fertilitat i l'agricultura. Amb la seva muller i germana Isis fou el pare d'Horus. Beb era el seu fill primognit. Tardanament se'l relacionaria amb Seker i Ptah per crear Ptah-Seker-Osiris i se l'identificaria amb Heryshaf.

Llegenda d'Isis i Osiris.
Osiris fou assassinat pel seu germ Set qui part el cos en bocins. Isis i Nephthys, la seva germana, varen trobar els bocins (excepte el seu penis) i en va donar models de cera als sacerdots perqu els veneressin. Re va enviar a Anubis i Thoth a momificar Osiris i Isis va retornar la vida al seu cos. Desprs d'aix, Osiris s'hagu de quedar a l'inframon per jutjar les nimes dels morts i fou anomenat, Neb-er-tcher ("senyor de ms enll del lmit").

A Duat Osiris pesa les nimes dels morts i els compara amb la Ploma de la veritat. Les que pesaven ms eren enviades a Ammit i les que no pesaven prou a Aaru.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8254" title="Baba" nonfiltered="4673" processed="4645" dbindex="4732">


Baba s una paraula turca i persa que vol dir pare; els turcs orientals utilitzen la mateixa paraula per designar a l'avi. Es un terme honorfic posat davant el nom propi d'homes grans. A Turquia s'utilitza com a forma de dirigir-se a alg. ;

Onomstica:

Baba, nom propi, fams per Ali Baba (i els 40 lladres) per portat per personatges reals generalment dervixos ;
Geyikli Baba, dervix que va estar amb el sult Orkhan al setge de Brusa.
Babaiyya, o Confraria dels Baba, fou una confraria de dervixos que va provocar un aixecament sota el sult seljcida de Rum Kaykhusraw II;
Baba Ishak (anomenat pels seus seguidors Baba Rasul) fou el cap dels babaiyya;
Baba Ghirai, khan de Crimea assassinat el 1522;
Baba Beg, princep uzbek de Shahrizabz;
Baba, personatge de la mitologia egpcia;

Geografia:
Geogrficament el porten alguns lloc que foren seus de confraries de dervixos: ;
Baba Dagh a la Dobrudja, on hi la tomba del sant Sari Saltik Baba;
Baba Daghi a Anatlia;
Babaeski o Babayi Atik a Trcia Oriental;
Muntanyes Baba Burnu a Anatlia occidental a Msia;
Baba Limani, port al peu de les muntanyes Baba Burnu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8257" title="Gregor Mendel" nonfiltered="4674" processed="4646" dbindex="4733">


Gregor Johann Mendel ( 2 de juliol  de 1821 Heinzendorf (avui Hyn ice), Imperi austrohongars,  - 6 de juny de 1884 Brno). Va ser un religis agust i naturista, professor de cincies naturals a l'escola primria de Brno, que va realitzar els primers experiments d'hibridaci cultivant psols, fent encreuaments per pollinitzaci artificial. Tot aix ho va publicar en la seva obra Experiments d'hibridaci en plantes on establ les lleis generals de l'herncia, conegudes ms tard com a lleis de Mendel, en les quals es recolza la gentica moderna. En aquell moment ning no en va fer cas. Setze anys desprs de la mort de Mendel, els cientfics Hugo de Vries, Correns i Tschermak van donar a conixer la obra del frare de Sant Toms de Brno, des de llavors considerat pare de la gentica.

Mor a Brno, Imperi austrohongars al 1884, ciutat que ara forma part de la Repblica Txeca































































Les Lleis de Mendel (o Gentica mendeliana o Regles de Mendel) s un conjunt de regles primries relacionades amb la transmissi per herncia de les caracterstiques que possexen els organismes pares i transmeten als seus fills; aquest mecanisme d'herncia t el seu fonament en la gentica. Les lleis es deriven del treball realitzat per Gregor Mendel publicat l'any 1865 i el 1866 que va ser "re-descobert" posteriorment al 1900, generant una controvrsia. Quan les lleis de Mendel van ser integrades en la teoria cromosmica de l'herncia de Thomas Hunt Morgan en l'any 1915 es pot dir que van passar a ser el nucli de la gentica clssica.


 La primera llei: "Llei de la uniformitat de la primera generaci"
Primera llei: Uniformormitat dels hbrids de la primera generaci

Coneguda tamb com a Primera Llei de Mendel. Tots el descendents d'un encreuament entre dos individus homozigots per a un carcter determinat sn fenotpicament idntics a la raa pura dominant.


s un error molt ests suposar que la uniformitat dels hbrids s una llei de transmissi, ja que la dominncia res t a veure amb la transmissi, sino amb l'expressi del genotip. Per tant, aquesta observaci mendeliana no sol considerar-se una llei.


Aix, les lleis mendelianes de transmissi sn dues: la llei de segregaci de carcters independents (1a llei) i la llei de l'herncia independent de carcters (2a llei). Veure versi anglesa: 


 La segona llei: "Llei de segregaci independent"

Els resultats obtinguts per Mendel corroboren que en un creuament de dos individus heterozigots de la F1 ens tornen a aparixer caracterstiques de la generaci paterna.


 La tercera llei: "Llei de l'herncia independent de carcters "

Quan dos carcters es combinen entre si, s' hereten de forma independent.

Mendel va estudiar el comportament de dos carcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En la primera generaci (F1), obtenia una descendncia uniforme groga i llisa. En la segona generaci (F2) obtenia totes les combinacions possibles de fenotips: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8259" title="Aaru" nonfiltered="4675" processed="4647" dbindex="4734">
En la mitologia egpcia, Aaru era el parads de l'inframon on manava Osiris; les nimes (Ka) que pels seus pocs pecats pesaven menys que la Ploma de la veritat eren enviades a Aaru per viure-hi en calma durant tota l'eternitat. Aaru era considerat un lloc a l'est (all on sorgeix el sol) i era descrit com un delta o una srie d'illes cobertes de  canyes.

Noms alternatius: Yaaru, Iaru, Aalu















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8264" title="Ddal" nonfiltered="4676" processed="4648" dbindex="4735">


En la mitologia grega, Ddal (Dedalus Daidalos         ) fou l'arquitecte que, per encrrec de Minos, constru a Creta el laberint on es tanc el Minotaure. Ell mateix hi fou tancat amb el seu fill car, perqu no pogus revelar el seu secret i van fugir amb unes ales de plomes aferrades amb cera. car, per, no va seguir les instruccions del seu pare i es va apropar massa al sol, la cera se li va fondre i va morir. Ddal va trobar les ales i les don com a ofrena al du Apollo.  

Posteriorment va trobar refugi a la cort d'un rei va continuar perfeccionant el seu enginy. Un dels seus alumnes va ser el seu nebot Perdix, qui va inventar la serra i el comps. Ddal no va poder contenir l'enveja i va empnyer el noi des de dalt d'un temple. La deesa Atenea, a qui estava dedicat, va recollir-lo i el va transformar en la perdiu. Ddal va ser desterrat per aquest crim i mor en l'exili. 

En aquest personatge mtic els antics escriptors grecs van personificar el desenvolupament de les arts de l'escultura i l'arquitectura.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8265" title="Alvar Aalto" nonfiltered="4677" processed="4649" dbindex="4736">

Alvar Aalto (Hugo Henrik Alvar Aalto Kuortane, 3 de febrer de 1898 - Hlsinki, 11 de maig de 1976) fou arquitecte finlands, un dels mestres de l'Arquitectura Moderna. Al llarg de la seva vida desenvolup una obra molt personal, ubicada dins el corrent de l'arquitectura orgnica i fortament vinculada a la seva Finlndia natal. s considerat com el pare de l'Arquitectura Moderna a Escandinvia. A ms de l'arquitectura, la seva obra inclou el disseny de mobles i objectes de cristalleria.

Biografia.


El poble de Kourtane on va nixer Alvar Aalto, est ubicat entre la zona lacustre del centre de Finlndia i les planures de la provncia occidental d'Ostrobotnia.

Alvar, que fou el ms gran de tres germans fills d'una famlia de classe mitjana de funcionaris civils, evocar sempre la figura del seu pare, Johan Henri Aalto, enginyer en geodsia i cartografia, tot recordant la gran taula blanca de treball. Tamb evocar la seva mare : Sally Matilda Hacksted la qual era pedagoga que mai havia fet pedagogia i les seves ties que eren mestres del liceu, les quals sern per a ell les seves mestres de l'arquitectura, que mai ning podr igualar.

Als 5 anys la seva famlia an a viure a Jyvskal, una ciutat que restar per sempre associada al nom d'Alvar Aalto, ja que al llarg de la seva carrera, va arribar a dissenyar 70 construccions  per a la ciutat i els seus rodals, de les quals s'en van realitzar 37. Durant les vacances anaven a Alvajrvi, a la residncia Mammula, que Aalto restaur quan era estudiant. Alvajrvi restara per ell el vertader lloc de la seva infncia, s el lloc on foren enterrats els seus pares i els seus germans, morts prematurament.

L'any 1916 resideix a Hlsinki i segueix els cursos de l'Institut Politcnic on es llicenciar en Arquitectura l'any 1921. Durant aquells anys tingu lloc la revoluci bolxevic a Rssia. El dia 6 de desembre de 1917,  Finlndia declara la independncia, que s reconeguda definitivament en el Tractat de Tartu del 1920. Aalto estava inmers en l'ambient cultural agitat d'Helsinki, ple d'artistes i poltics que es movien per tot arreu. Una ciutat de refugiats russos de tots els colors, des de Lenin, que part d'aquesta ciutat per anar a l'encontre de la revoluci, fins els grans Ducs que gaudien de la relativa calma de la Finlndia autnoma, congregats en el luxs Hotel Seurhoune, construt per l'arquitecte Armas Lindegren un dels professors d'Aalto a l'Institut Politcnic.

Els mestres i la formaci rebuda per Aalto a l'Institut Politcnic, alhora terica i prctica, li don la dimensi histrica de l'arquitectura. L'any 1922, en el seu quadern de viatges diu : L'estudi profund i admirat de l'antiga arquitectura local i dels seus valors, s tant important per a nosaltres, arquitectes professionals que ha esdevingut la base del nostre treball..
La metodologia d'ensenyament de l'Institut que lligava estretament l'estudi de l'histria al de la tcnica, explica el mtode aalti de lectura histrica de les obres d'arquitectura. Aix en el curs impartit per Jussi Paatela s'estudiava l'estructura de la casa de fusta i de la casa de pedra com una sntesi exemplar dels materials i de la forma, portant a terme, en parallel, una recerca sobre l's de la fusta conforme a les exigncies contempornies, com si es tracts d'un nou material. En el curs d'Armas Lindegren es tractava a la vegada de l'antiga arquitectura escandinava i de l' l'Arquitectura Moderna aleshores a la vanguardia a Europa, tot insistint en els aspectes funcionals de l'edifici associat a l'anlisi teric dels aspectes formals. Aquests mestres d'Aalto, juntament amb el compositor Sibelius i altres intellectuals, foren els animadors del moviment nacional i romntic que portaren al renaixement cultural de Finlndia, associat a d'independncia, en aquell primer ter del segle XX.

El novembre de 1921, Aalto s adms a la Societat Finlandesa d'Arquitectes, obre un estudi professional a Helsinki, i rep els primers encrrecs consistents en la construcci d'una srie de pavellons per a l'indstria de l'Artesania.

L'any 1923 retorna a Jyvskal on s'estableix i obre un nou estudi. L'any 1924 es casa amb la arquitecta Aino Marsio i fan el viatje de noces a Itlia, un viatge que constitu per ambds un fet molt important, en unir, intellectualment la cultura mediterrnia amb la seva prpia cultura escandinava.

L'any 1927 s'establ a Turku per realitzar alguns encrrecs importants, entre ells una de les obres cabdals de l'Arquitectura Moderna, el Sanatori de Paimio que el don a conixer com un dels ms grans arquitectes del funcionalisme.  

Obres.

 Sanatori de Paimio, (1932);
 Biblioteca Viipuri, (1927-1935);
 Pavell de Finlndia, Exposici Universal de 1937 (Pars);
 Pavell de Finlndia, Exposici Universal de 1939 (Nova York);
 Villa Mairea (1939). Noormarku, (Finlndia);
 pera d'Essen (Alemanya) ;
 Residncia Universitria Baker,  (1948). Institut de Tecnologia de Massachusetts (Boston);
 Auditori Finlndia (Helsinki);
 Biblioteca de l'Abadia de Mont ngel, Saint Benedict (Oreg);
 Ajuntament de Syntsalo (Finlndia);
 Sala de Concerts (Viena);
 Esglsia de les tres Creus (1958). Imatra (Finlndia);
 Ajuntament, Biblioteca i Esglsia de Seinjoki, (1960-65). (Finlndia).
 Casa de la Cultura (Helsinki);
 Edifici de la ciutat perifrica Neue Vahr (Bremen, Alemanya);
 Centre de Cultura (Wolfsburg, Alemanya);
 Universitat Politcnica de Helsinki (Otaniemi, Espoo, Finlndia);
 Edifici d'oficines de British Petroleum (Hamburg);
 Centre de ciutat de Castrop-Rauxel (Alemanya);
 Edifici de viviendes Schnbhl (Lucerna, Sussa);

Significat de l'obra d'Alvar Aalto.

Alvar Aalto fou sempre un esperit independent que refusava tota norma, tant l'academicisme del passat com els nous dogmes del funcionalisme. Mai fou un teric, gaireb no t altres escrits que les transcripcions de les seves conferncies. Rafael Moneo, amb motiu de la mort d'Aalto l'any 1976 public un article on diu : 
 Aalto hablaba poco de arquitectura: dejaba que aquella hablase por si sola. Pocos, escasos sus escritos, sus lecciones, Alvar Aalto no necesit otros manifiestos que sus obras. Y, eso s, sus obras eran (al menos as pienso que pueden ser entendidas) autnticos programas, furiosos ataques contra las arquitecturas acadmicas, contra qualquier forma que fuese de ortodoxia, contra la norma : Aalto parecia disfrutar con aquella contnua negacin de la forma que son sus obras, si bien lo protegia el sabio empleo de los materiales, el control de las sensaciones, el dominio de los espacios y de la luz, el conocimiento de las necesidades y del uso. (Article : Rey muerto sin Rey puesto, publicat al nm. 13-14 de la revista Arquitecturas bis.);

Sense teoritzar, aport modstia (pavell de Finlndia a l'exposici de Pars, 1936), tecnologia  (biblioteca de Viipuri,1927-35), atenci a l'home (sanatori de Paimio, Turku i Pori, 1932) i als detalls. La seva arquitectura blanca dur fins al 1939. En el perode roig (s del ma), treball en la reconstrucci del pas, en obres internacionals com l'edifici per a dormitori al MIT de Cambridge, EUA (1949) i el centre de cultura d'Hlsinki (1955-58). L any 1953 inici un segon perode blanc,  representat per la seva casa de camp a Muuratsalo i per la Maison Carre, prop de Pars (1956-58). Sn famosos els seus mobles, llums i objectes de decoraci.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8266" title="Llenges d'Itlia" nonfiltered="4678" processed="4650" dbindex="4737">

Encara que a Itlia la llengua oficial i d'obligat coneixement s l'itali, n'hi ha d'altres que es parlen en grups ms reduts i que sn, bsicament:

Romniques. 	 
Gallortiques. 	 
 Francs 	 ;
 Francoprovenal;

Gallorromniques. 	 
 Occit 	;
 Catal;
 Alguers;

Galloitliques. 	 
 Piemonts 	 ;
 Llombard 	 ;
 Insubre 	 ;
 Orobic 	 ;
 Lgur 	 ;
 Emili-Romanyol 	 ;
 Vnet;

Retoromniques. 	 
 Frils 	 ;
 Lad 	 ;
	 
Italodalmtiques. 
 Cors;
 Gallurs;
 Itali central (ex. Rom);
 Itali meridional interno (ex. Napolit) 	 ;
 Itali meridional esterno (ex. nord-Calabrs);
 Sassars;
 Tosc (base de l'itali) 	 ;

Judeoitali. 
 Judeoitali;

Sicili. 	 
 Sicili 	 ;
 Calabrs (sud) 	 ;
 Salent;

Sard.	 
 Sard campidans 	 ;
 Sard logudors;
 Sard nuors;
 Sard arbors;

Altres.
 Alemany 	  ;
 Albans 	 ;
 Croat (dialecte de Molise);
 Griko;
 Eslov 	 ;
 Roman 	 ;
 Sinti;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8267" title="Ramon d'Abadal i Calder" nonfiltered="4679" processed="4651" dbindex="4738">
Ramon d'Abadal i Calder (Vic, 1862   Rupi, 1945) va ser un poltic i advocat catal.

Havia estat un dels fundadors del Centre Nacional Catal el 1899. Directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundaci (1901), va ser president de l'Ateneu Barcelons (1902) i de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, i regidor de Barcelona (1903 i 1911). Va ser escollit senador per Barcelona (1907-18).

El 1917, a Barcelona, va ser president de l'Assemblea de Parlamentaris i el mateix any va ingressar a la comissi d'acci poltica de la Lliga Regionalista, de la qual va ser-ne president del 1908 al 1936. El 1924 va ser elegit deg del Collegi d'Advocats de Barcelona, per el 1926 el govern de Miguel Primo de Rivera el va destituir, el va ficar a la pres i el desterr a Alcal de Xivert. 

Va ser diputat a Corts de la Repblica i al Parlament de Catalunya, i en ambds llocs va ser ell qui va dirigir la Lliga.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8296" title="Sopdu" nonfiltered="4680" processed="4652" dbindex="4753">


Sopdu o Sepdu, nom del noms XX de l'antic Egipte;
Sopdu, deitat egipcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8316" title="Ka" nonfiltered="4681" processed="4653" dbindex="4761">
En la mitologia egpcia el Ka era una de les cinc parts de l'nima humana juntament amb el Ba, l'Akh el nom i l'ombra.

El Ka era l'nima espiritual d'una persona o un du. Fou creat per Mesenet junt amb la forma fsica de les persones, per era la part que continuava a l'inframon desprs de la mort del cos fsic.

El Ka dels morts pesava ms o menys dependent dels seus pecats, si pesava ms que la ploma de la veritat, utilitzada per Osiris el mort era condemnat a ser devorat per Ammit, is pesava menys era enviat a l'Aaru.

Vegeu tamb: Horus-Ka (fara)



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8322" title="Maat" nonfiltered="4682" processed="4654" dbindex="4763">

En la mitologia egpcia, Maat (o Ma t) era la deessa de la veritat, i la justcia.

A l'inframn Maat provea de la Ploma de la veritat, la ploma d'estru amb qu les nimes (ka) del difunt es comparaven al Rebedor de les Dues Veritats a Duat, durant la psicostsia. Una nima que passs ms que la ploma (ja que el pecat t pes) era devorat per Ammit i Babi. Una bona nima, una que passs menys, s'enviava al parads d'illes cobertes de canyes (Aaru).

Maat, per extensi, era la qualitat moral per excellncia, una virtut, un principi rector que havia de ser la base de la conducta dels egipcis, especialment del fara com a exemple per al seu poble.  

Deessa de la justcia, la veritat i l'orde, tant csmic com poltic com social. Es una deessa fonamental en el governar dels faraones com suprema guardiana de l'orde universal. Protectora dels jutges, que eren seguidores seus. Era considerada tamb aliment dels deus, en el ritual diari, el sacerdot feia ofrena d'una figura seva al du, per alimentar-lo. 

Maat i Ra.
El seu ulterior paper era el de servir de guia del du solar Ra, de qui es considerada filla, en el seu cam pel cel, anava darrere del seu pare en la barca que el portava cada nit fins el mn subterrani o inframn. Perqu el cicle diari de regeneraci del mn no s'aturs, Ra tenia d'enfrontar-se amb xit, a Apofis, smbol del Mal representat com una serp. 

A partir de la Dinastia XVIII la van fer muller de Ra, aquesta uni divina, era la garantia d'un funcionament just del mn.

Enllaos externs.

"La mmia daurada" del Museu Egipci de Barcelona;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8326" title="Ammon" nonfiltered="4683" processed="4655" dbindex="4764">


En la mitologia egpcia, Ammon (L'amagat, grec: ) s esps de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Trada de Tebes. Ammon era un du gaireb desconegut en els llunyans perodes de la histria de l'Egipte faranic; va anar prenent un lloc cada vegada ms preponderant a mesura que els prnceps de Tebes varen guanyar en poder. Fou a partir de l'onzena dinastia, que prengu una dimensi nacional i que s'acab imposant com a du dels dus.

Estava associat a una gran quantitat de llegendes. Sota el nom d'Amon-Re, se l'ha identificat amb el du solar, Ra. Sota la forma d'una oca (un dels seus animals simblics), va posar l'ou primordial d'on va sortir la vida. Finalment, sota la forma d'una serp, va fertilitzar l'ou csmic format per les divinitats de l'Ogdoade de Hermpolis en les Aiges primordials. 

Es representava en forma d'un home en el qual es posava una corona que portava dues altes plomes verticals. Es trobava sovint amb la pell pintada de blau. Es tracta de color del lapisltzuli, pedra consagrada als ulls dels egipcis de l'antiguitat. 

Es troba tamb representat sota la forma d'un marr o d'una oca. Se l'associa de vegades al du Min sota el nom Amon-Min.

 Sincretisme .
En el Imperi Antic era un du menor del Alt Egipte, per durant la dinastia XII fou considerat un important du dinstic assimilant-se a Ra, Horus, Osiris i Montu, que es consideraren manifestacions d'Ammon. Desprs d'abolir-se la reforma religiosa d'Akhenaton, es convertir en el du de tot Egipte com Ammon-Ra, Ammon-Ra-Atum, Ammon-Min-Kamutef, o Ammon-Ra-sonter "Ammon-Ra, rei dels deus" com du suprem egipci.
Als voltants del segle IV abans de la nostra era, se l'identific amb Zeus. Era a ms, un dels principals oracles del mn antic.

 Noms tefors .
Diversos personatges egipcis adoptaren en els seus ttols el nom d'Ammon (Amen): quatre faraons de la dinastia XII, els anomenats Amenemhat, "Ammon es el primer", diversos de la dinastia XIII, quatre faraons de la dinastia XVIII, els anomenats Amenhotep "Ammon est satisfet", anomenats Amenofis per els grecs, com el clebre Tutankamon  "Imatge vivent de Ammon", o Amenhotep IV; Amenmeses de la dinastia XIX; Amenemopet "Ammon est a Tebas", Siamn, de la dinastia XXI, etc.

Noms alternatius: Kematef (molt ms tard en la histria), Amon, Amun



 Enllaos externs .
 Karnak 3D :: "Llibre-web" de la reconstrucci detallada en 3D del Gran Temple d'Amn a Karnak. (actualment noms en castell)   Marc Mateos, 2007.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8336" title="Khensu" nonfiltered="4684" processed="4656" dbindex="4768">
Khensu (La pota del davant) fou el nom del noms II del Baix Egipte. 

La capital fou Khem (en grec Letpolis, avui Awsim), que ja existia durant l'Imperi antic, encara que gaireb no hi han restes d'aquest perode, El territori del noms s'estenia entre Gizeh, al sud, i un punt indeterminat en direcci nord-oest, seguit la marge esquerra del riu i del bra occidental del delta. A la capital hi havia una grans sacerdots esmentats ja a l'Imperi antic i que encara existien sota els Ptolemeus, i que eren els dignataris principals del noms (i eren la personalitat religiosa principal del regne desprs dels grans sacerdots de Ptah a Memfis). La situaci de la capital era a uns 15 km al nord-oest del Caire, i en relaci al territori del noms es pot considerar situada a la part sud.

Els dus principals foren Horus, Kherty ("el que estima") i Horus Khentykhem (Horus el Vell, patr dels cegos). Horus i Khentykhem tenien temples dedicats a la capital.

Per el du Khensu o Chons, vegeu Chons;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8339" title="Seth" nonfiltered="4685" processed="4657" dbindex="4770">


En la mitologia egpcia Seth (tamb anomenat; Set, Setekh, Setesh, Seti, Sutekh, Setech o Sutech), era un du la gran Ennade de l'Heliopolis. Era el deu de la violncia i del desordre.

Fill de Geb i de Nut, germ i assass d'Osiris. Divinitat guerrera particularment temuda. Du del desert i dels animals salvatges, amo de la tempesta que mutila regularment la Lluna. Antagonista d'Osiris, acaba per ser venut per Horus, fill d'aquest. Ra l'adopta i esdev el seu defensor contra les forces de les tenebres que continuen sent l'herncia d'Apophis.





Enlla. 

Temple of Set;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8341" title="Set" nonfiltered="4686" processed="4658" dbindex="4771">


Matemtiques: el nombre set.
Geografia: Riu de Set, riu catal, afluent del Segre.
Mitologia egpcia: nom alternatiu de Seth, du egipci.
Antic Egipte:  Set (noms) noms de l'Alt Egipte;
Tennis: srie de jocs en el tennis. Vegeu set (tennis).
Teologia: Personatge del Gnesi. Vegeu Set (Gnesi).
Fisiologia: Necesitat de beure. Vegeu set (fisiologia);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8348" title="Apepi" nonfiltered="4687" processed="4659" dbindex="4772">
Apepi (I) fou un fara  de la dinastia XV esmentat per Manet com Aphophis o Apofis. El seu nom de tron (nesut biti) fou Auserre (Gran i poders com Ra).

Es considera que era un governant ben preparat i oposat a la guerra a la que es va veure emps. No era de la famlia de l'anterior fara el que podria indicar un canvi d'orientaci d'una poltica ofensiva a una defensiva. En una carta al rei Tao II de Tebes li diu que no pot dormir pel soroll d'un hipoptam a Tebes (a 800 km) el que llgicament ha de tenir algun significat diferent de la literalitat. 

Desprs d'aix Tao li va fer la guerra i va esdevenir independent. 

Com que el seu nom apareix sota dues formes alguns erudits pensen que podria haver-hi dos Apepis (I i II) per es possible tamb que la forma del nom hagus canviat durant el regnat.

Es esmentat a dos papirs amb unes llistes de reis fetes per sacerdots de Memfis, i a peces d'arquitectura que porten el nom de les seves germanes (Tani i Tsharydjet) i la seva filla (Harta o Harit). 

Manet diu que va regnar 36 anys, pero els historiadors l'augmenten fins a uns 42 (vers 1600-1560 aC)


Per la mtica serp egipcia Apepis, vegeu Apep















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8349" title="Apofis" nonfiltered="4688" processed="4660" dbindex="4773">


Apofis (mitologia) serp de la mitologia egpcia, vegeu tamb Apep;
Apofis I nom grec del fara Apepi;
Apofis II;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8352" title="Thoth" nonfiltered="4689" processed="4661" dbindex="4775">


En la mitologia egpcia, Thoth s el du lunar d'Hermpolis, representat com un ibis o un babu. s l'inventor del calendari de 365 dies, de l'escriptura i del llenguatge. Encarnaci de la intelligncia i de la paraula, coneix les frmules mgiques a les quals no s'hi poden resistir els dus. Era el patr dels escribes. Era fill o b de Ra o de Set. Era un company d'Astennu qui a voltes era el mateix Thoth. Tenia una filla anomenada Seshat.

Era conegut com a un mediador raonable. Don suport a Horus en front de Seth i va fer de mitjancer entre Tefnut i Ra. En el Duat, l'inframon, ajudava Osiris a jutjar les nimes en la mort. Tamb convenc Hathor (en altres versions: Tefnut) de retornar a Egipte, d'on havia fugit, desprs de posar-se d'acord amb Ra (en altres versions: Shu) 

Sovint s identificat amb el du grec Hermes.

Durant l'ltim perode de la histria d'Egipte el culte a Thoth va anar guanyant relleu i milers d'ibis foren momificats i enterrats en el seu honor. 

Se'l representava amb un cap d'Ibis (amb un bec que sembla la lluna creixent) o d'un babu.

Noms alternatius: Thot, Djeheuty, Tehuti, Tahuti, Zehuti












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8364" title="Mr Jkai" nonfiltered="4690" processed="4662" dbindex="4779">

Mr Jkai de sva fou un escriptor hongars nascut a Komrom el 18 de febrer de 1825 i mort a Budapest el 5 de maig de 1904. Va escriure ms de 300 obres en diversos gneres, tot i que la seva fama va arribar arran dels seus romanos histrics. Entre d'altres destaquen: A Srga Rzsa, Aranyember i Janicsrok vgnapjai. Mr Jkai era un nacionalista hongars, i fins i tot va arribar a a ser membre del parlament d'Hongria.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8365" title="Trada de Tebes" nonfiltered="4691" processed="4663" dbindex="4780">
La trada de Tebes s un conjunt compost de tres dus de la mitologia egpcia adorats a l'antiga ciutat de Tebes.

Les tres divinitats sn:

Ammon (L'amagat), esps de Mut i pare de Chons.
Mut (La mare), dona d'Ammon i mare de Chons.
Chons (El viatger), fill d'Ammon i de Nut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8370" title="Ptah" nonfiltered="4692" processed="4664" dbindex="4782">

En la mitologia egpcia Ptah ("creador") s un du creador i deitat patrona de Memfis, aix com dels artesans. A diferncia de Sokar, un altre du dels artesans, Ptah estava associat amb alguns artesans basats en la pedra. Apis era el seu oracle. Tardanament fou combinat amb Seker i Osiris per crear Ptah-Seker-Osiris. Com a Tanen, Ptah era conegut com a un du de les nimes i l'inframon.

Estava casat amb Sekhmet o (ms extranyament) Bastet. La seva descendncia inclou Nefertem, Mihos, Imhotep i Maahes. En alguns mites fou el creador de Ra.

En l'art se'l representava com a un home momificat sostenint un ceptre amb les seves mans que estava guarnit amb un ankh, was i djed (smbols de la vida, poder i estabilitat, respectivament).

Noms alternatius: Ta-tenen, Tanen, Tathenen










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8394" title="Amaunet" nonfiltered="4693" processed="4665" dbindex="4796">

En la mitologia egpcia Amaunet era una mare i deessa de la fertilitat i representant del vent del nord. Junt amb el seu marit, Amun, era part de l'Ogdoad. Segons altres versions, s la part femenina d'un du androgin, format doncs per Amun-Amaunet. Era una deessa de l'inframon que vivia en un arbre al mig d'un desert, on donava la benvinguda a les noves nimes mortes. El nom tamb s'utilitzava per referir-se al mateix inframn.

Se la representa com una dona amb ales i una serp al cap. Es deia que era l'encarregada de donar el coneixement secret al nou fara, un coneixement que bufava a la seva orella i que variava segons les generacions. 

Noms alternatius:  Amentet, Amenti Amonet, Amaunet, Amentit, Imentet i Imentit, Ament.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8396" title="Naunet" nonfiltered="4694" processed="4666" dbindex="4798">
redirectN;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8415" title="Bat" nonfiltered="4695" processed="4667" dbindex="4805">


Mitologia egpcia Bat s la deesa de la fertilitat i les vaques. Estava fortament associada amb Hathor i Nephthys. ;





Esports: bat de beisbol o bat de criquet;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8416" title="Bata" nonfiltered="4696" processed="4668" dbindex="4806">

Geografia: ciutat de Guinea Equatorial.
Indumentria: una pea de roba.
Religi: un nom alternatiu de la deessa egpcia Bat.
Futbol: sobrenom d'Agustn Sauto Arana, exjugador de l'Athletic Club.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8417" title="Olimp (desambiguaci)" nonfiltered="4697" processed="4669" dbindex="4807">

Geografia:;
L'Olimp, la muntanya ms alta de Grcia, que segons la mitologia grega era la residncia dels dus.
L'Olimp, la muntanya ms alta de Xipre, al masss de Trodos.

Geografia histrica. Nom de diverses muntanyes del mn antic:
L'Olimp de Cilcia, muntanya de situaci incerta que podria correspondre a l'Olimp de Lcia.
L'Olimp de Galcia, continuaci de l'Olimp misi, formava la frontera amb Bitnia.
L'Olimp de Lcia, pic volcnic vora el qual hi havia la ciutat tamb anomenada Olimp.
L'Olimp de Msia, muntanya de l'sia Menor coneguda avui en turc com a Uluda .

Mitologia:;
L'Olimp, lloc de residncia dels dus grecs, al cim de la muntanya homnima.
Olimp fou un stir considerat el creador de la msica.

Biografies:
Olimp, metge grec de Clepatra;
Olimp, nom de musics grecs. Suides esmenta fins a tres musics amb aquest nom, dels quals els dos primers son mtics i el darrer histric. Plutarc noms en reconeix dos, un mtic i un histric i es pensa que el tercer music esmentat per Suides es un error.  Tots els musics estaven connectats amb la musica originada a Frgia:
  Olimp el Vell, mtic music grec;
  Olimp de Frgia, msic histric grec ;
  Olimp, escultor grec ;

Vegeu tamb.
Olympus Mons, muntanya de Mart.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8420" title="Serket" nonfiltered="4698" processed="4670" dbindex="4809">
En la mitologia egpcia, Serket ("aquella que fa que la gola respiri") era una deessa dels escorpins, patr dels faraons, de les nimes mortes i dels pots canpics. Protegia la gent de les mossegades i fiblades verinoses dels animals, incloent-hi les serps i els escorpins.

Noms alternatius: Hetyt Serket, Selket, Selkis, Selchis

Serket tamb fou un rei del Baix Egipte des d'aproximadament 3150 fins al 3125 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8431" title="Ihy" nonfiltered="4699" processed="4671" dbindex="4815">
redirectI;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8438" title="Ba" nonfiltered="4700" processed="4672" dbindex="4819">

Qumica::
Ba s el smbol de l'element Bari (element);
Antic Egipte:
Ba s el nom d'Horus del Fara Teti;
Geografia:
 Localitat de l'lla de Viti Levu, vegeu Ba (Viti Levu);
Mitologia egpcia:
Desprs de la mort d'un individu, el Ba (mitologia) era el cos, la closca fsica que romania a Terra a la seva tomba. En algun punt el Ba s'havia de reunir amb el Ka i aix el cos es momificava;
Lingstica:
 La b  s una lletra de l'alfabet rab;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8439" title="Nabla" nonfiltered="4701" processed="4673" dbindex="4820">


Msica: un antic instrument de corda hebreu de 10 cordes. Vegeu nabla.
Matemtiques: vegeu operador matemtic nabla.
El smbol nabla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8440" title="Mitologia efik" nonfiltered="4702" processed="4674" dbindex="4821">
Els Efik sn gent localitzada a Nigria i el Camerun.

Abassi s el du creador. La seva muller s Atai, qui el va convncer de permetre a dos humans (els seus fills, un home i una dona) a installar-se a la terra, per prohibint-los de reproduir-se o treballar i van tornar al parads on Abassi feia sonar la campaneta del sopar.

L'objectiu de les normes era que l'home no pogus igualar el du (treballant podia obtenir coneixement o adpataci al mn i amb la reproducci tamb es tornava creador). La transgressi de la norma va provocar l'allunyament dels dus de les seves criatures. Atai va enviar un cstig per tractar d'impedir que hi hagus cada cop ms homes que anessin creant i progressant, per aix els va enviar la mort i la guerra (el cstig s similar al d'altres cultures).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8443" title="Mitologia ibo" nonfiltered="4703" processed="4675" dbindex="4822">
Els ibo sn gent del districte Calabar de Nigria. En la seva antiga religi el du suprem s'anomena Chuku ("gran esperit"); el qual va crear el mn i tot all de bo que cont, i s especialment associat amb la pluja, els arbres i les altres plantes. Tamb s una detat solar. Ala s ocasionalment considerada la seva muller o la seva filla.

Un cop Chuku va enviar un gos a la humanitat per dir-los que els cadvers s'havien de cobrir amb cendres i posats a terra retornariena la vida. El gos estava cansat i Chuku va decidir d'enviar una ovella en lloc seu; l'ovella va oblidar el missatge pel cam i va explicar que el que havien de fer era enterrar els cossos dels morts. Finalment el gos arrib per ning no va creure la seva correcci i la mort es va installar a la terra.

Ala, filla o muller de Chuku, s una de les divinitats ms importants. s la deessatant de la fertilitat com de la mort, manant sobre l'inici i el final de la vida.

Altres detats sn Aha Njoku, una deessa de les grangeres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8444" title="Mitologia isoko" nonfiltered="4704" processed="4676" dbindex="4823">
Els Isoko sn un grup tnic del sud de Nigria. En la mitologia isoko, el du suprem s Oghene. Oghene es mant distant dels afers de la humanitat (creada per ell) i no s directament adorat; no t ni temples ni sacerdots.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8445" title="Mitologia hotentota" nonfiltered="4705" processed="4677" dbindex="4824">
La mitologia hotentonta est formada per les creences i histries tradicionals sobre els dus i els herois dels hotentots (khoikhois), un grup tnic del sud de l'frica.

El du suprem dels hotentots s'anomena Gamab, un du del cel i el dest. Dispara fletxes des dels cels cap als mortals tot matant-los.

Tsui (tamb Tsui'goab) s un du mgic de la pluja i la tempesta.  Gunab s un du malvat.

Un dels ms famosos herois dels hotentots era Heitsi-eibib (o tamb simplement Heitsi), descendent d'un vaca i l'herba mgica que menjava. Era un caador llegendari, mag i guerrer, que amb gran valentia va matar el Ga-gorib. Tamb era un du la vida la mort i la resurrecci, morint i reviscolant-se ell mateix en nombroses ocasions; la seva tomba est localitzada a molts de llocs d'frica. s adorat com a du de la caa.

Ga-gorib s un mostre llegendari que seia al costat d'un profund forat al camp i desafiava als transents que li llanaven roques. Les roques li rebotaven i mataven els que passaven, que queien al forat. Heitsi-eibib va distreure a Ga-gorib i va picar-lo per sota l'orella amb una pedra i va caure dins el forat. En una versi alternativa, Heitsi-eibib fou empaitat al voltant del forat fins que va relliscar i hi va caure dintre. Finalment va poder escapar i va fer caure Ga-gorib dins del forat.

Un altre mostre es diu Hai-uri, una criatura saltadora amb noms una extremitat al seu cos (un bra, una cama, etc). Menja humans. Encara un altre home s Aigamuxa, una criatura que mata a les dunes que t els ulls a la punta de les seves potes i les han d'aixecar enlaire per veure per a on van.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8448" title="Cristianisme ortodox" nonfiltered="4706" processed="4678" dbindex="4825">


El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, est integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposici a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme. El cristianisme ortodox es pot dividir en:

 Ortodxia de l'est, tamb anomenada "Esglsia Ortodoxa Grega": el cos cristi els adherents del qual estan localitzats a Europa Oriental i al Orient Mitj, amb una presncia creixent en el mn occidental, i el qual es va conformar com una entitat independent desprs del Gran Cisma d'Orient. Diu ser l'esglsia cristiana original fundada per Jesucrist i els apstols, i basa el seu llinatge en la successi apostlica. Les caracterstiques de la ortodxia oriental inclouen la Litrgia Divina, els Misteris, una organitzaci basada en jurisdiccions autnomes, i l'mfasi en la preservaci de la tradici, la qual s apostlica en naturalesa. Inclou les jurisdiccions grega i russa. ;
 Ortodxia oriental: es refereix a les esglsies de tradicions que mantenen noms la doctrina dels primeres tres concilis ecumnics- el Primer Concili de Nicea, el Primer Concili de Constantinoble, i el Concili d'Efes- i va rebutjar les definicions dogmtiques del Concili de Calcednia. Tamb son anomenades Antigues Esglsies Orientals, i inclouen l'Esglsia Ortodoxa Armnia, l'Esglsia Ortodoxa Siriana, l'Esglsia Copta i d'altres.

Filolgicament, per, el significat de cristianisme "ortodox" (del grec orto, "correcte" i doxia, "doctrina"), tpicament es refereix a l'observaci teolgica o doctrinal correcta de la religi cristiana, determinada per un cos supervisor, en oposici a "heterodxia" ("altre ensenyament"), o a "heretgia".



]]














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8450" title="Dret pblic" nonfiltered="4707" processed="4679" dbindex="4826">
El Dret Pblic s el conjunt de branques del Dret caracteritzades pel fet de qu hi interv l'Estat com a ens dotat d'imperium. Sn exemples de disciplines jurdiques incloses dins el concepte genric de Dret Pblic el Dret Penal, el Dret Constitucional, el Dret Financer i Tributari o el Dret Administratiu.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8455" title="Pseudocincia" nonfiltered="4708" processed="4680" dbindex="4827">
El terme pseudocincia a tots aquells estudis que amb pretensi de ser cientfics trenquen algun principi de la filosofia de la cincia, o del mtode cientfic. El prefix pseudo (del grec      , mentider)  t el significat de fals. Per tant pseudocientfic t el sentit de pretesament cientfic, i la psuedocincia seria el conjunt de coneixements que tenen la pretensi de ser cientfics, i es presenten com a tals, per no segueixen el mtode cientfic. El prefix pseudo aporta un carcter pejoratiu.

Es poden distingir tres classes de coneixements: els cientfics (obtinguts segons el mtode cientfic), els emprics (deguts a la experincia), i els tradicionals (all que hom coneix, i que ha estat sempre aix, i sempre ser aix).

La cincia est basada en les proves (els indicis no sn una prova), els experiments, l'observaci, la busca de la relaci causa-efecte, i el principi de la falsabilitat. La falsabilitat consisteix en qu un experiment, o una observaci, poden ser repetides per qualsevol cientfic arreu el mn, i fet segons el mtode cientfic s'obtindr sempre el mateix resultat. D'aquesta manera es poden acceptar, o rebutjar, els teoremes, o proposicions de una teoria. Quan noves observacions, o experiments, donen resultats que no es compadeixen amb la teoria, s'han de canviar els teoremes, o fer-ne de nous, ampliant en aquests segon cas la teoria.

De totes maneres no s fcil distingir entre cincia, i pseudocincia. Alguns mtodes habituals en algunes cincies no estan d'acord del tot amb els principis del mtode: per exemple, les mostres per quotes a la sociologia no respecten, al menys per complet, el principis de aleatorietat, car l'elecci de un element de la quota exclou automticament, o inclou necessriament, altres elements de l'univers dins la mostra.

D'aquesta manera alguns experiments, o observacions, sn criticats com a pseudocientfics pels seus detractors. Aix per alguns el SETI s pseudocincia.

Algunes pseudocincies;
Alqumia;
Astrologia;
Biomagnetisme;
Cartomncia (Tarot);
Feng shui;
Grafologia;
Homeopatia;
Numerologia;
Parapsicologia;
Quiromncia;
Radioestsia;
Telepatia;
Telequinesi;
Ufologia;

Vegeu tamb.
CSICOP;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8458" title="Socialisme" nonfiltered="4709" processed="4681" dbindex="4828">

El Socialisme s una doctrina poltica lligada a la classe social del Proletariat, oposada al capitalisme i a la classe social de la Burgesia, que t com a objectiu la socialitzaci dels mitjans de producci, canvi i transport, la supressi de les classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportaci de cadasc en el treball.

L'organitzaci de la societat de tal forma que qualsevol individu, home o dona, es trobi en nixer una igualtat de mitjans pel desenvolupament de les seves facultats respectives i per la utilitzaci del seu treball. L'organitzaci de la societat de tal forma que l'explotaci per una persona del treball del seu ve sigui impossible, i on tothom pugui gaudir de la riquesa social nicament d'acord amb la seva contribuci a la producci d'aquella riquesa. 

August Bebel

Die Frau und der Sozialismus

 Orgens i evoluci .
El socialisme s origina en la crtica duta a terme per alguns pensadors a les conseqncies socials de la Revoluci Industrial, especialment a les desigualtats entre unes elits capitalistes riques i una classe obrera condemnada a viure en la misria; aquests desequilibris es veien com a resultat del mercat lliure en qu es basava el capitalisme. En contra de l'individualisme de l'poca, base de la doctrina liberal, els socialistes presentaren com a alternativa una nova comunitat de productors, units per una solidaritat fraternal; en el futur, les masses prendrien als capitalistes el control dels mitjans de producci i del govern de l'Estat; l'individu ha de sotmetre s sempre als interessos de la collectivitat la qual li proporcionar sempre els mitjans per satisfer les seves necessitats.

La doctrina socialista sempre proposa o b la limitaci o b l'abolici de la propietat privada dels mitjans de producci, de canvi i de distribuci, els quals han de ser collectivitzats, com a mitj per arribar a un nou tipus de societat igualitria, on no hi hagi distinci entre rics i pobres ni entre poderosos i sotmesos, on tothom visqui en llibertat i ning no es trobi patint una situaci d'explotaci ni de servitud; segons els socialistes, la propietat privada s una noci introduda injustament a la societat per legitimar els interessos dels poderosos en contra dels desigs dels sectors desfavorits.


El mot socialisme va aparixer per primera vegada el 1832, al diari francs Le Globe per referir-se als seguidors de les doctrines de Saint-Simon (1760-1825); el concepte socialista tamb va servir per designar els reformadors socials anglesos, entre els quals destacava Robert Owen (1771-1858), autor d'un opuscle titulat What is socialism?.

A principis del segle XIX, els socialistes, com ara tienne Cabet (1788-1856) o Charles Fourier (1772-1837), intentaren arribar al socialisme creant comunes regides pels principis de treball en com i d'abolici de la propietat, aquests foren els socialistes utpics. Poc desprs, el socialisme evolucion abandonant la idea de constituir comunes alternatives, per la de transformar la societat mitjanant una acci poltica revolucionria; aix aparegu el socialisme poltic representat per Karl Marx (1818-1883), Friedrich Engels (1820-1895), Pierre Joseph Proudhon (1809-1865), Louis Auguste Blanqui (1805-1881), Mikhal Bakunin (1814-1876), etc.


El socialisme poltic va acabar dividint-se en dues branques: l'anarquista  representada per Proudhon i Bakunin-, partidria de la supressi immediata de l'Estat i de qualsevol forma d'autoritat poltica, i la marxista, que propugnava la creaci d'un estat socialista com a mitj per arribar a l'objectiu final d'establir una societat lliure i igualitria. A finals del segle XIX, dins del socialisme marxista va aparixer el corrent revisionista, que proposava l'aband de l'actitud revolucionria a favor d'una poltica reformista en qu s acabaria arribant al socialisme mitjanant reformes graduals introdudes grcies a la participaci dels partits socialistes en el joc poltic dels estats liberals o democrtics. Per la seva banda, l'anarquisme, amb fora a Itlia i a Espanya, es mantingu fidel a l'activisme revolucionari; a Espanya, els anarquistes aprofitaren el collapse de les institucions de la Repblica, provocat pel cop d'estat del 18 de juliol de 1936, per dur a terme la revoluci; l'Espanya republicana durant la Guerra Civil (1936-1939) fou l'nic cas en qu els anarquistes arribaren a prendre el poder; desprs de la fi de la II Guerra Mundial, l'anarquisme va anar perdent fora a tot arreu fins esdevenir marginal.

Durant el segle XX, hom denomina comunistes aquells socialistes partidaris d'establir un rgim revolucionari seguint l'exemple i els mtodes aplicats a Rssia arran de la Revoluci Bolxevic d'Octubre de 1917, dirigida per Lenin; els marxistes no comunistes passaren a denominar-se socialistes o socialdemcrates, tot i que, abans de la I Guerra Mundial (1914-1918), socialdemcrata o socialista designava tamb els partidaris d'instaurar el socialisme per mitjans revolucionaris. La Revoluci Bolxevic i el naixement de l'URSS va dur a l'aparici a tot arreu del partits comunistes, sorgits gaireb sempre a partir d'escissions dels partits socialistes; all que precipit la ruptura entre socialistes i comunistes fou l'oposici terica d'Otto Bauer, un dels capdavanters del marxisme a ustria, al rgim bolxevic, per, sobretot, la repressi  contra els espartaquistes  que intentaren instaurar el comunisme a Alemanya durant el perode revolucionari de 1918 a 1920-  , dirigida per Friedrich Ebert dirigent del Partit Socialdemcrata d'Alemanya, que ocup el crrec de canceller el 1918 i el de president de la Repblica entre 1919 i 1925.



En un principi, els socialistes o socialdemcrates  tots ells d'ideologia marxista- es mantingueren fidels a la idea d'arribar al socialisme mitjanant la seva acci poltica reformista; fins 1929, els socialistes cregueren en l'existncia d'un nou capitalisme internacional planificat, materialitzat en la formaci de grans trusts, que obriria un procs de racionalitzaci econmica dins del qual fra possible un rpid progrs poltic i social, aquesta idea semblava confirmada per la formaci dels primers governs laboristes britnics (1924 i 1929) i pels xits del socialisme a Sucia o a ustria; desprs de la crisi de 1929, en l'poca de l'ascens dels feixismes europeus, els socialistes no van saber trobar un cam propi; en un principi la Komintern  la Internacional Comunista creada per l'URSS- havia abonat la tctica de classe contra classe per accelerar la revoluci i havia titllat els socialistes de socialfeixistes; tanmateix, en el seu VII Congrs, la Komintern canvi de tctica cosa que va dur a la formaci dels governs de Front Popular a Espanya i Frana el 1936, entesos com l'aliana dels comunistes, els socialistes i l'esquerra burgesa en defensa de la democrcia parlamentria contra el feixisme, aquesta aliana va mantenir-se durant la II Guerra Mundial malgrat el pacte germano-sovitic de 1939. 

A partir de 1947, la Guerra Freda va dur a l'allament dels comunistes; aleshores, dins del socialisme va triomfar totalment la lnia reformista: aband total dels mtodes revolucionaris i violents per arribar al poder i plena acceptaci del sistema parlamentari perqu l'ideal socialista s inseparable de la democrcia, cosa que duia a un rebuig al totalitarisme, transformaci de partits de classe obrera en partits del poble o de les classes populars, trencament amb el concepte de nacionalitzaci dels mitjans de producci com a principi primer del socialisme, el qual era substitut per la idea del control pblic de l'empresa i de la planificaci dins del marc d'una economia mixta (on hi havia d'haver empreses estatals per tamb empreses privades); aquestes foren les postures expressades al Congrs Socialista de Frankfurt (1951), on es decid fundar la Internacional Socialista, entesa com a reconstituci de la II Internacional (1889-1914); dins d'aquesta lnia, al Congrs de Bad Bodesberg (1959), el Partit Socialdemcrata d'Alemanya abandon la ideologia marxista; a partir d'aleshores, el seu objectiu fou la creaci i manteniment de l'Estat del Benestar, en qu, mitjanant la seva poltica tributria, l'Estat redistribueix la riquesa assegurant tota una srie de serveis i prestacions al conjunt dels ciutadans.

Socialisme reformista.

El socialisme reformista s un moviment de reforma social aparegut al segle XIX que propugnava la intervenci de l'Estat en l'economia per combatre les desigualtats socials provocades pel sistema capitalista, sense per destruir les institucions socials i poltiques vigents; per aix, a diferncia del marxisme i de l'anarquisme, el  socialisme reformista dit socialisme d'estat no era pas revolucionari i, en conseqncia,  acceptava qualsevol tipus d'estat, fins i tot un de monrquic com ho era l'Imperi Alemany, existent entre 1871 i 1918.

Dins del socialisme reformista, cal destacar Louis Blanc (1811-1882), Johann Karl Rodbertus (1805-1875),Wilhem Roscher (1817-1894), Rudolf Meyer (1839-1899),Gustav Schmoller (1838-1917), Adolf Wagner (1835-1917), Albert Schaeffle (1831-1908), Ferdinand Lassalle (1825-1865), Henry George (1839-1897), Sidney Webb(1859-1947), H.G. Wells (1866-1946), i George Bernard Shaw (1856-1950).

Socialisme utpic.


El socialisme utpic s un conjunt de propostes de reforma social anteriors a Marx (fet pel qual sovint rep el nom de socialisme premarxista), i que tenien un fort component d'escapisme. La majoria d'aquestes propostes implicaven la fugida d'un nombre d'individus de la societat occidental cap a una nova poblaci, regida segons les idees de la proposta concreta. 

Socialisme marxista.


Socialisme liberal o humanista.


Vegeu tamb.
Marxisme;
Comunisme;
Anarquisme;

 Enllaos externs .

  Socialism Today, El Socialisme avui, el diari teric del Partit Socialista dels EUA.
  Lloc web del Socialisme;
  Internacional Socialista;
  Socialist Thought, compara l'escola francesa amb l'escola anglesa.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8459" title="Mitologia bushongo" nonfiltered="4710" processed="4682" dbindex="4829">
La Mitologia bushongo sn les creences religioses del poble afric dels Bushongo.

Els Bushongo sn un grup tnic de prop del Riu Congo i les ries que l'envolten.

El du suprem de la mitologia bushongo s'anomena Bumba, el qual va vomitar el sol, la lluna, la terra, les plantes, els animals i en acabat la humanitat. Bomazi s el du ancestre dels Bushongo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8460" title="Partit Socialista de Mallorca" nonfiltered="4711" processed="4683" dbindex="4830">


El Partit Socialista de Mallorca (PSM) s un partit poltic mallorqu d'ideologia socialista, ecologista i nacionalista. 

El PSM neix el mes de febrer de 1976 amb el nom de Partit Socialista de les Illes, transformant-se en el Partit Socialista de Mallorca el mes de desembre de 1977. Els seus estatuts estableixen que s una organitzaci poltica que t com a objectiu fonamental l'alliberament nacional i la justcia social dels pobles de les Illes Balears dins el marc d'uns Pasos Catalans lliures i socialistes. D'aquesta manera, es defineix com un partit mallorqu, nacionalista, ecologista, pacifista, socialista i democrtic que assumeix les fonts fonamentals del socialisme democrtic i de la tradici nacionalista autctona com a mtodes d'anlisi i transformaci de la realitat.

A finals del 1978 el Collectiu Socialista i Nacionalista es va fusionar amb el PSM durant el IV Congrs celebrat a Inca.

El 1984 va prendre el nom de PSM-Esquerra Nacionalista i el 1990 el nom va canviar a PSM-Nacionalistes de Mallorca.

El 1989 es va formar una aliana entre el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i l'Entesa Nacionalista Ecologista de Eivissa, a mes d'alguns grups independents, i es va formar la Federaci d'Esquerres Nacionalistes o Federaci de l'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears (FENIB).

El 1993 Convergncia Nacionalista Balear dona suport a les eleccions al PSM-NM i part de la seva militncia entra al partit.

Amb la integraci de ms grups de nacionalistes balears el 1998, la FENIB, amb el PSM-NM com a principal impulsor, esdev la federaci PSM-Entesa Nacionalista

A les eleccions generals de l'any 2004, el PSM es va presentar en coalici amb Esquerra Unida de les Illes Balears, Els Verds de Mallorca i Esquerra Republicana de Catalunya, sota la denominaci Progressistes per les Illes Balears. La coalici va obtenir un total de 40.289 vots, quedant a les portes d'obtenir un esc al Congrs dels Diputats.
 
Al seu congrs del maig del 2006 la militncia d'aquest partit va decidir, per un estret marge ( 167 vots a favor i 139 en contra ), la creaci d'un Bloc nacionalista i progressista de cara a les eleccions autonmiques i municipals de l'any 2007 sota la direcci i impuls del nou secretari general Gabriel Barcel. El projecte del Bloc unitari nasqu el 17 de novembre de 2006 sota la denominaci de Bloc per Mallorca. La decissi de crear una nova entitat poltica amb Esquerra Unida i Els verds va provocar una escissi d'una part del partit. Aquesta escissi fou encapalada pel candidat a la presidncia del govern, Mateu Cresp i pel candidat a secretari general i batle de Vilafranca de Bonany Jaume Sams. D'aquesta escissi aparegu Entesa per Mallorca.

El consell de direcci poltica del partit, reunit dia 10 de gener de 2008, va decidir canviar la seva poltica d'aliances, apostant per presentar-se en coalici a les eleccions generals espanyoles del mes de mar amb Uni Mallorquina, Esquerra Republicana de Catalunya i Entesa per Mallorca. Quedaven exclosos de la coalici Esquerra Unida de les Illes Balears i Els Verds de Mallorca. L'acord es va aprovar amb un 63 per cent dels vots del consell poltic favorables a la coalici nacionalista, un 29 per cent que rebutjava aquesta possibilitat (defensant mantenir l'aliana amb Esquerra Unida de les Illes Balears i Els Verds de Mallorca) i un 8 per cent d'abstencions. Els grans defensors de la proposta contrria a presentar-se en coalici amb Uni Mallorquina foren els Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM, liderats pel seu secretari general Antoni Noguera i Ortega.

L'11 d'abril de 2008 pass a ser membre de ple dret del partit europeu Aliana Lliure Europea. 

 Branca Jove .
El 1987 es va crear la secci de Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM (JEN-PSM) sota el lema "lluita amb nosaltres". El primer Secretari General fou Bernat Aguil i Siquier.

Smbols .

El Partit Socialista de Mallorca utilitz als primers temps la bandera catalana amb el mapa de Mallorca de color blanc (vorejat de negre) al mig; tamb bandera vermella amb el nom complet i les inicials (PSM) i el mapa, tot blanc; i una combinaci d'ambdues, bandera 2/3 vermella sobre 1/3 amb les barres catalanes, el nom o les sigles (o tots dos) en lletres blanques a la part vermella.

La bandera ms freqent durant algun temps fou la vermella amb les lletres PSM (o altres). Ms tard es va passar a la clssica bandera blanca amb el logotip.

Candidats a la presidncia del Govern Balear.
 1983: Sebasti Serra;
 1987: Sebasti Serra;
 1991: Mateu Morro;
 1995: Pere Sampol;
 1999: Pere Sampol;
 2003: Pere Sampol;
 2007: Gabriel Barcel (sota les sigles del Bloc per Mallorca);

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 12.

Enllaos externs.
Plana web del partit;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8461" title="Club Esportiu Atltic Balears" nonfiltered="4712" processed="4684" dbindex="4831">



El Club Esportiu Atltic Balears s un club de futbol mallorqu, els orgens del qual es remunten a l'any 1904 i que histricament ha estat vinculat a les classes treballadores de la Ciutat de Mallorca. 

Els smbols.
Els colors.
Els colors originals de l'equip foren el blanc i blau per la camiseta, i el blau pel calons. Histricament vinculat a les classes treballadores de Ciutat de Mallorca, i fundat per obrers de la companyia Islea Martima, la premsa de l'poca contava com s'havien triat els colors del mecnic: "Adoptaron por colores para su jersey la franja anular de la chimenea de los vapores de la compaa, a franjas blancas y azules, mientras que dejaron el azul para el pantaln ya que as podan aprovechar los monos de trabajo recortndoles las piernas"

L'himne.

Aquesta s la lletra de l'himne:

L'equip nostre s'anomena com les Illes
amb elles s'identifica i representa amb honor. 

Sn els nostres els colors de la mar blava
com tamb el de la llum clara de la nostra tradici.

s aposta que els grans amb els infants
junts suport els hi donam i tots plegats els animam.

I aix totes les grans gestes recordam
per aix plegats cantam...

L'Atltic s el ms gran.

Atltic, Atltic, oe, oe, oe
Atltic, Atltic, oe, oe, oe.


s l'escut que portam damunt el cor
all que ms ens motiva a lluitar pel ms b.

Entre noltros no hi ha classes socials
l'amor a n'el Balears...

s l'nica condici.
 
Atltic, Atltic, oe, oe, oe
Atltic, Atltic, oe, oe, oe
Atltic, Atltic, oe, oe, oe.

Atltic, Atltic, l'Atltic s el millor.

L'Estadi Balear.


L'any 1960 es construeix l'Estadi Balear, nou camp del Club. L'estadi fou dissenyat per l'arquitecte Josep Barcel i inaugurat dia 8 de maig de l'any 1960 amb un partit internacional disputat contra l'equip angls del Birmingham City Football Club. L'alineaci d'aquell dia estava composada per Bermell, Cresp (Daga), Beltran, Eraa, Cantallops, Villar, Fita, Ricardo, Morro, Pea i Macario. L'Atltic va guanyar per dos gols a cero, marcant en el minut 13 Fita, i rematant el partit, en el minut 4 de la segona part, Ricardo. El jugadors de Birmingham, que que es trobava en aquella poca ben classificat a la Lliga anglesa de futbol, davant la impotncia d'un resultat que els feia perdre contra un equip de segona divisi, es comenaren a mostrar amb violncia sobre el terreny de joc. Aix, es va produir un fet que ha estat recordat amb tristor durant dcades per l'afici blanc-i-blava: el jugador britnic Murphy va executar una terrorfica entrada sobre el capit de l'Atltic Balears, Cresp, provocant-li una greu lesi que l'imped tornar a jugar a futbol. 

Les dimensions del terreny de joc de l'Estadi Balear sn 102 per 67 metres. L'Estadi t una capacitat per divuit mil espectadors, vuit mil d'asseguts, i deu mil de drets. Compta amb una tribuna coberta i est dotat de gespa artificial. L'Estadi fou construt, en el seu moment, per una comunitat de propietaris que continua en funcionament. El Club Esportiu Atltic Balears gaudeix d'un usdefruit vitalici sobre l'Estadi Balear. Durant l'any 2007 es dugueren a terme importants obres de reforma que permeteren arreglar greus deficincies que presentava la installaci esportiva.

Histria.

Antecedents histrics del Club. 
El seu primer nom fou el de Mecnic Futbol Club, ja que el fundaren els treballadors manuals de la Companyia Islea Martima (actual Trasmediterrnea). Prengu els colors de la companyia martima, el blanc i el blau, que representaven alhora els colors de la mar i el cel.  

L'any 1920 es fusionen el Mecnic Futbol Club i el Mallorca Futbol Club fundant-se el Balears Futbol Club. El Mallorca F.C. tenia la seva seu al Caf Can Meca, situat a l'Avinguda Compte Sallent. El primer president del Balears F.C. fou Gabriel Cifre, que ja ho era del Mecnic Futbol Club, fixant-se com a seu del nou club el caf Can Rasca (posteriorment, i amb motiu de la construcci del camp de Son Canals, s'establiria el popular bar de Palma Es Triquet com a seu social definitiva del Balears F.C.).  El nom de Balears F.C. fou proposat per un soci anomenat Llus Terrassa, sent acceptat unnimement pels assistents a l'assemblea fundacional. El Balears F.C. va debutar en la categoria de primera regional dia 14 de novembre de 1920 guanyant per 0 gols a 5 en el camp del Velo Esport Balear. Aquell mateix any, el Balears F.C. va disputar la Copa de l'Ajuntament de Palma, quedant segon classificat d'un torneig que va guanyar l'Alfonso XIII (precedent de l'actual Reial Mallorca). Per darrera del Balears hi quedaren tota una srie d'equips, a dia d'avui desapareguts: el Creu Roja, la Uni Protectora Mercantil, l'Espanyol, el Republic, la Protectora, i, coer, l'Assistncia Palmesana
.   

L'any 1936 el Balears participa a l'Olimpada Popular de Barcelona, i els seus jugadors es trobaren a la zona republicana una vegada iniciat el conflicte bllic de la Guerra Civil Espanyola.

La fusi: el naixement de l'Atltic Balears. 

L'any 1942 es fusionaren el Balears i el Club Esportiu Atltic i nasqu el Club Esportiu Atltic Balears. La primera seu del Club fou el camp de Son Canals (situat a la barriada dels Hostalets de Palma). El primer president de la nova entitat unificada era Pedro Serra Cladera.

El primer ascens a segona divisi.
Durant la temporada 50-51 el Club assoleix un dels seus moments ms gloriosos ascendint a segona divisi. El dia 6 de maig de 1951 l'Atltic Balears guanyava la lliga de tercera divisi desprs de vncer per quatre gols a un al Catarroja Club de Futbol. Havent guanyat el campionat, l'Atltic Balears iniciava una promoci d'ascens a segona divisi disputant una lliga tancada amb altres sis equips: Real Betis Balompi, Recreativo de Huelva, Club Polideportivo Cacereo, Club Deportivo Guadalajara (Espanya) i Alacant Club de Futbol. L'Atltic Balears feu campi de la lliga d'ascens, quedant segon l'Alacant. El paper de l'Atltic Balears a aquella promoci fou especialment brillant, guanyant tots els encontres que disput a Son Canals (3 a 2 amb el Betis, 8 a 0 amb el Cacereo, 2 a 0 amb el Recreativo de Huelva, 9 a 0 amb el Guadalajara i 5 a 1 amb l'Alacant). Aquell equip blanc-i-blau que assolia per primera vegada la categoria d'argent del futbol espanyol era entrenat pel "Mago" Gaspar Rubio, i l'onze titular, recitat de memria pels aficionats, el composaven Calpe, Soler, German, Pueyo, Duel, Prats, Brondo, Alorda, lvarez, Migueln i Marroig. El president, aquella temporada, era Antoni Forteza.   

L'equip ha militat a Segona Divisi quatre temporades (durant el perodes 1951-53 i 1961-63), i la resta a Segona Divisi B i Tercera Divisi a ms de categories territorials. La projecci i xits del Reial Club Deportiu Mallorca en les darreres dcades l'ha deixat en un segon pla, per el Balears compta amb una afici fidel i entusiasta.

De Regional Preferent a Segona divisi B.

L'Atltic Balears va descendir durant la temporada 2004-2005 (una de les ms negres en la histria del Club) de Tercera Divisi a Primera Regional Preferent. L'Atltic va guanyar la temporada segent (2005-2006) el ttol de lliga de Primera Regional Preferent i torn a Tercera Divisi.  El Club va ocupar, a l'acabament de la temporada 2006-2007, la sisena posici del grup balear de Tercera Divisi i qued a les portes de classificar-se per jugar les eliminatries d'ascens a la Segona Divisi B del futbol espanyol. La temporada 2007-2008 va aconseguir el ttol de campi de lliga del grup balear de la Tercera Divisi, amb 84 punts, i qued per davant del filial del Real Mallorca. En les semifinals d'ascens de categoria d'aquella temporada, va  eliminar a la Universidad de Oviedo desprs d'empatar a un gol al camp asturi i de guanyar per 2 gols a 1 a l'Estadi Balear. Va jugar la final per ascendir a Segona Divisi B contra la Sociedad Deportiva Gernika. En el partit d'anada, l'Atltic Balears va desplaar ms de dos-cents aficionats a Euskadi, tota una fita per un equip insular de tercera divisi. L'equip blanc-i-blau va aconseguir un empat a zero gols al camp del Gernika. A la tornada, els balerics guanyaren per dos gols a zero als bascos, en un partit en el qual l'Estadi Balear registr una entrada histria. L'Atltic Balears, divuit anys desprs, tornava a la segona divisi B del futbol espanyol.

 Referncies .


Enllaos externs.
Web Oficial;
Plana web sobre la histria del club;
Portal Balearico Informaci diversa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8463" title="Apple Computer" nonfiltered="4713" processed="4685" dbindex="4832">


Apple Computer Inc. s una empresa de productes informtics que t la seva seu a Cupertino, Califrnia.

s fonamentalment coneguda per haver inventat el concepte d'ordinador personal (PC) i per la popularitat de la seva marca d'ordinadors Macintosh. Aquests tipus d'ordinadors destaquen per la seva facilitat d's i per la seva potncia grfica, estan implantats en tots els mbits, especialment els creatius i els educatius, tamb en els de les arts plstiques.

Histria.

Del 1974 al 1980: Primers anys.

Steve Jobs i Steve Wozniak es conegueren mentre treballaven a Hewlett-Packard. L'any 1974, Jobs pass a formar part del club de Wozniak, l'anomenat Homebrew Computer Club, una comunitat creada pel hobby als ordinadors. Jobs convenc Wozniak per tal que treballs amb ell en la construcci d'una computadora que havia de superar l'Altair 8800, fabricat per l'empresa nord americana Micro Instrumentation and Telemetry Systems, considerat el primer ordinador personal, i aparegut l'any 1975.


Apple fou fundada l'1 d'abril de 1976 pels dos socis ja coneguts juntament amb un altre company seu, en Ronald Wayne. Immediatament, sortia al mercat una espcie de computadora, l'Apple I, basada simplement en una placa mare que integrava la UCP, el mdul de la memria RAM i un monitor alfanumric primitiu, tot fixat en una capsa de fusta, que Wozniak i Jobs havien disenyat al dormitori de l'ltim i apariat al seu garatge. El presentaren al Homebrew Computer Club. Costava 666,66$. Se'n fabricaren uns 200.


Un any desprs, exactament el 16 d'abril de 1977, Apple estren l'Apple II (tamb escrit com a Apple ]a la primera Fira de Computadores de la Costa Oest, la fira local. Aquesta nova microcomputadora era la primera en residir dins una carcassa de plstic i mostrar grfics en color. Tenia 4 KB de RAM i processava a 1 MHZ. A ms a ms, duia una interfcie de disquet floppy, el Disk II i, per primera vegada, una targeta de vdeo que permetia la connexi amb un televisor. Pel qu fa a programari, destaca el full de clcul VisiCalc, innovador aleshores. L'ordinador costava 970$. A part d'xit comercial, Apple obr un immens camp de possibilitats informtiques fins aleshores latent, tot creant una mquina assequible i per a l'usuari mitj, nascuda de la conjunci entre diferents bocins de maquinari (un monitor, un teclat, etctera) que oferien una versatilitat inexplorada fins aleshores. s, des d'aquest punt de vista, el primer ordinador personal susceptible de cert xit entre la gent. Aquest model encet la successi de mquines Apple que donaren a l'empresa el primer impuls econmic. 

L'Apple II fou seguit pels models II+, IIe, IIc, IIGS. El maig del 1980, l'Apple III rellevava el seu progenitor, just quan els IBM PC amb el sistema operatiu MS-DOS de Microsoft, en tant que maquinari "obert" (en el sentit de lliure de ser clonat) comenaven a ser un enemic potencial que guanyava cada cop ms terreny. No obstant aix, Apple va dominar fcilment el mercat del 1977 al 1983.

Del 1981 al 1989: Lisa i els Macintosh.


El desembre de 1979, Jobs i altres treballadors d'Apple visitaren el Centre de Recerca de Xerox a Palo Alto a canvi d'un paquet d'accions. Xerox treballava en un ordinador, el Xerox Alto que funcionava per primera vegada amb una Interfcie Grfica d'Usuari (GUI o IGU) basada en finestres. A ms a ms, Xerox, havia inventat el ratol. Jobs estava convenut que la informtica del futur es basaria en sistemes grfics, i comen a desenvolupar l'Apple Lisa. Arrib al mercat abans que el Xerox Star (successor de l'Alto), el 1983, i, per tant, fou el primer ordinador en ser venut amb una GUI. Per tant el Lisa com el Xerox Star foren un fracs rotund, degut als preus desorbitats (el Lisa costava quasi deu mil dlars). Al final dels vuitanta, Xerox denunci Apple per haver-li robat la seva interfcie grfica. Per ho va fer massa tard, i la querella no an enlloc.

Feia anys que, des que l'enginyer d'Apple Jef Raskin havia ideat el concepte el 1979, Apple havia de crear un ordinador vertaderament assequible pel consumidor mig. El fracs de l'Apple Lisa impuls el disseny d'una nova srie d'ordinadors bastant ms desenvolupats. El primer fou anomenat Macintosh, i sort al mercat el 1984 avantguardat per una campanya publicitria dirigida per en Ridley Scott que parodiava l'IBM PC, com si fs el Gran Germ de la famosa stira poltica de George Orwell, 1984, i feia del Macintosh el redemptor. El Macintosh tenia 128 KB de memria (expandible), un processador de Motorola i duia la primera versi del sistema operatiu grfic Mac OS, radicalment nou aleshores. Apple tamb llan la LaserWriter, la primera impressora lser amb un preu raonable i un paquet d'utilitats grfiques, el PageMaker. Comenava l'poca de la publicaci grfica d'escriptori.

Un any desprs, el 1985, Microsoft Corporation llanava la primera versi de Microsoft Windows. Per no va ser fins al 1990, 5 anys desprs, que Microsoft aconsegu una versi del Windows equiparable amb el Mac OS original, el Windows 3.0. Amb el llanament el 1987 del Windows 2.03, que mostrava finestres lliscants, Apple es querell contra Microsoft allegant robatori de la propietat intellectual. El 1985, Steve Jobs deix l'empresa per desavinences amb el nou president, John Sculley, per crear la seva prpia empresa d'informtica, NeXT Inc., amb projectes molt innovadors per sense gaire xit.

La srie d'ordinadors Macintosh que seguiren el Macintosh 128K anaren millorant poc a poc en capacitat de processament aix que els xips de Motorola esdevenien ms rpids (doblant els 8 MHz inicials). Alguns d'ells deixaven de banda el concepte compacte d'ordinador que caracteritzava els Mac's, com ara el Macintosh II (1987), d'estructura modular com els PC's d'IBM, esdevenint el primer Mac expandible i portant una nova versi del Mac OS que ja mostrava grfics en color a 8bit. 

Del 1990 al 1996: Creixement i caiguda.

Les millores que incorporava el Windows 3.0 (1990) constituren un seris repte per a la continutat del Mac OS com a entorn grfic per excellncia. Apple respongu amb el llanament d'una nova edici del Macintosh original, el Macintosh Classic (ara amb molta ms memria i considerable rebaixa de preu, a part de l'estrena del System 7, el primer Mac OS de 32bit, que esdevindria la base de desenvolupament de la resta de versions del Mac OS fins el 2001. Ms tard, millor l'oferta de porttils (en relaci a l'aparats Macintosh Portable que ofert el 1989), creant els PowerBook, un gran xit, nicament amb l'agravant de certa falta de programari. 

L'aixamplament de la lnia de productes dels noranta evidenci una nova filosofia en la producci, basada en el manteniment d'un estil tecnolgic discriminatiu i d'alta qualitat. D'altra banda, les noves versions del Windows comenaven a manllevar el mercat a Apple, i les picabaralles judicials entre els enginyers de les dos companyes no portaren enlloc. L'agosarada innovaci de Microsoft en el Windows acab destruint la reputaci d'invulnerabilitat d'Apple. La poltica de Microsoft impuls certs projectes "secrets" en el s d'Apple, com ara l'anomenat projecte Star Trek, que cre ja aleshores una versi del Mac OS compatible amb l'arquitectura x86 d'Intel. Aquesta iniciativa s'acab foradament. Curiosament, catorze anys desprs, Apple estrenar una versi del Mac OS X compatible amb processadors Intel.

El 1994, Apple aconsegu que IBM fes les paus amb el competidor Motorola, en l'aliana AIM (Apple-IBM-Motorola). En nasqueren els nous processadors PowerPC, d'arquitectura RISC. Les noves mquines, anomenades Power Macintosh, fixaren un estndard de qualitat i potncia grfica que bas la produci dels segents anys, a part de mantenir una compatibilitat total (per emulaci) amb el programari dels antics Mac's. El 1995, Microsoft llanava el Windows 95, que suposava un aven fort en les capacitats i funcionament dels PC, rematant finalment les expectatives de creixement del Mac OS. Per fer front a la caiguda, Apple permet la creaci de clons de Mac a algunes empreses, creient que en resultaria un benefici econmic. El juliol del 1997, es destitu el president Gil Amelio, maniobra justificada per la previsi econmica nefasta que s'albir pels segents anys.

L'actualitat.

Apple llana al mercat l'iPod un reproductor MP3 molt ben acceptat entre els consumidors, en conjunci amb el portal i el programari iTunes que permet l'adquisici i gesti de msica en lnia. A principis del 2007 anuncia l'iPhone un telfon mbil amb MP3, vdeo i funcions de PDA.

Presidents.

 1976-1981 : Michael Scott;
 1981-1983 : Mike Markkula;
 1983-1993 : John Sculley;
 1993-1996 : Michael Spindler;
 1996-1997 : Gil Amelio;
 des del 1997 : Steve Jobs;

Productes.

Apple I;
Apple II;

Processadors PowerPc
iBook G4;
PowerBook G4;
Power Mac G5;
eMac G4;
iMac G5;
Mac Mini G4;

Processadors Intel*

MacBook;
MacBook Pro;
MacBook Air;
Mac mini;
iMac;
Mac Pro;

Ipod
iPod Touch;
iPod Video;
iPod Classic;
iPod Nano;
iPod Shuffle;

Telfons
iPhone;

Sistemes Operatius
Mac OS X;
Mac OS X Server;
Mac OS 9;
Mac OS 8;

Software
Safari;
iTunes;
Garage Band;
Suite iLife ( iPhoto, iWeb, iMovie, GarageBand, iDVD );
Keynote;
Pages;
Numbers;
Aperture;
Final Cut Pro;

Referncies.

 Apple Computer Inc.;
 Apple Macintosh;
 Mac OS;
 Xerox;
 Microsoft Windows;
Articles relacionats.
Binari universal;

Enllaos externs.


Plana web d'apple;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8464" title="Apple Macintosh" nonfiltered="4714" processed="4686" dbindex="4833">

Els Macintosh, coneguts simplement com Mac en tots els cercles, sn una famlia d'ordinadors manufacturats per Apple Computer, empresa amb seu a Cupertino, California, EUA. 
			
Anomenats aix per les pomes McIntosh, el tipus de poma favorita de Jef Raskin, els Mac van ser llanats al mercat el gener de  1984 amb un fams anunci a la Super Bowl. Va ser el primer ordinador a popularitzar la interfcie grfica d'usuari (GUI o IGU), cosa que en aquell temps va suposar un salt revolucionari en ordinadors domstics.	

 Models .


Macmini;
eMac;
iBook;
iMac;
Macintosh 128K ;
Macintosh 512K;
Macintosh XL;
Macintosh II;
Macintosh Plus;
Macintosh LC ;
Macintosh LC 2;
Macintosh LC 3  ;
Macintosh SE;
Macintosh SE/30;
Macintosh IIx;
Macintosh IIcx;
Macintosh IIci;
Macintosh IIfx;
Macintosh Performa;
Macintosh TV;
Macintosh Quadra;
Macintosh Centris;
Macintosh Classic;
Macintosh Color Classic;
Macintosh Portable;
PowerBook;
PowerBook Duo;
PowerBook G3;
PowerBook G4;
Power Macintosh;
Power Macintosh G3;
Power Macintosh G4;
Power Macintosh G4 Cube;
Power Macintosh G5;
Xserve;

Enllaos externs.

Macintosh EUA;
Macintosh Espaa;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8465" title="Mac OS" nonfiltered="4715" processed="4687" dbindex="4834">

El Mac OS (Macintosh Operating System) s un sistema operatiu creat per Apple Computer per a ordinadors Apple Macintosh. Destaca per la seva estabilitat, potncia grfica i facilitat d's.

El Mac OS va ser el primer sistema operatiu comercial que incloa interfcie grfica d'usuari. Aquesta primera versi va sortir amb el Macintosh 128k l'any 1984. L'equip del Macintosh estava format principalment per Bill Atkinson, Jef Raskin i Andy Hertzfeld.

Tot i que actualment s'acostuma a anomenar el sistema operatiu amb el nom genric de Mac OS no es va a comenar a utilitzar aquest nom fins a la versi 7.6 cap als anys 90. (Antigament s'anomenava Sistema x.x)

 Versions .

Inicialment el sistema operatiu dels Macintosh estava format de dos aplicacions, el "sistema" i el "finder" cada una amb el seu propi nmero de versi. El Sistema 7.5.1 va ser el primer a incloure l'actual logo de Mac OS.

Fins a l'arribada dels macs basats en processadors PowerPC G3, una part significant del sistema estava enmagatzemada a la ROM de la placa mare. El propsit inicial d'aix era el d'evitar d'utilitzar el poc espai que oferien els disquets d'aquella poca per suportar el sistema operatiu. (Tot i aix noms hi ha un model de Mac que pugui arrancar exclusivament amb a partir de la ROM, el Macintosh Clssic de 1991) Aquesta arquitectura tamb va ajudar a que exclusivament els ordinadors fabricats per Apple (o amb el seu perms) poguessin funcionar amb Mac OS.


Podem distingir dues grans famlies de sistemes operatius en el Mac OS:

 El Mac OS "Clssic". Aquesta famlia inclou totes les versions del sistema des de la primera versi que es venia amb el primer Macintosh l'any 1984 fins al Mac OS 9 que va sortir l'any 2001.

 El Mac OS X (per el nmero rom 10). Mac OS X no s descendent directe del Mac Os Classic, sin del sistema operatiu NextStep, un sistema operatiu basat en BSD Unix, tot i que conserva la majoria de funcionalitats del Mac OS 9.

Curiosament es tracta d'un UNIX complet, aprobat per The Open Group, empresa propietaria de UNIX.  La X del Mac Os apart de senyalar la versi que s (10) guarda relaci amb el fet de que tots els sistemes operatius basats en Unix acaben amb X, (Linux,Minix,Ultrix,IRIX, etc..). Tamb, cadascuna de les versiones tenen com a sobrenom de diferents felins. Abans del seu llanament, la versi 10.0 tenia com a nom de projecte intern, Apple Cheetah (Guepard), de la mateixa manera que la versi 10.1 va rebre el sobrenom de Puma. La versi 10.2 Jaguar, i d'aquesta versi en endavant s'han seguit fent pblics aquests noms, sent Panther el de la versi 10.3, Tiger el de la 10.4 i Leopard el de la 10.5 . Apple t tamb registrats els noms de Lynx (Lince) i Cougar (Puma) pel seu futur s.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8467" title="Mitologia dinka" nonfiltered="4716" processed="4688" dbindex="4835">
Els dinka sn un grup tnic niltic del sud del Sudan.

El du suprem creador en la mitologia dinka s Juok (tamb anomenat Jok, Juong, Dyok); s present en tota la creaci i controla el dest de cada hum, planta i animal de la Terra. El terme "Jok" tamb fa referncia a un grup d'esperits ancestrals. 

Denka s el du celestial de la pluja i la fertilitat. La seva mare s Abuk, la deessa patrona de la jardineria i totes les dones, presentada per una serp. 

Nyalitch s un du celestial de la pluja i governant dels esperits.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8468" title="Mitologia lotuko" nonfiltered="4717" processed="4689" dbindex="4836">
Els lotuko sn un grup tnic del Sudan.

El du suprem s Ajok; generalment s benevolent per pot ser encoleritzat. Un cop va respondre a les pregries d'una dona per a la resurrecci del seu fill. El seu marit, tanmateix, s'enfad i va tornar a matar-lo. Ajok es va disgustar i des de llavors mai ms ha tornat a ressuscitar a ning i la mort s'ha fet permanent.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8470" title="Mitologia guaran" nonfiltered="4718" processed="4690" dbindex="4837">

La mitologia guaran s aquella dels guarans, una tribu de Amrica del Sud, es troben a Paraguai i a Per principalment, encara que hi ha comunitats tamb a Brasil, Veneuela i Equador. s de transmissi completament oral, fet que explica la varietat entre les concepcions dels dus d'una zona a una altra.

Jurupari, era un deessa molt important que noms els homes podien adorar. Les dones que d'alguna forma coneixien alguna cosa d'aquests ritual eren assassinades.

Abaangui era un deu que es va tallar el nas, que va esdevenir la Lluna

El Pombero, o "pomberito", es un elf luxuris.

La Ca-yari, era la propietria o via de la Yerba Mate, una esplendorosa deessa rossa, a la que entregaven la seva nima els homes del "yerbal" per tal d'obtenir els seus favors i el rendiment del seu treball.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8473" title="El gabinet del Dr. Caligari" nonfiltered="4719" processed="4691" dbindex="4838">


Das Kabinett des Doktor Caligari (o, en catal, El gabinet del Doctor Caligari) s una avantguardista pellcula muda de 1920 dirigida per Robert Wiene i protagonitzada per Werner Krau (Doctor Caligari), Conrad Veidt (Cesare), Friedrich Feher (Francis), Lil Dagover (Jane) i Hans Heinrich von Twardowski (Alan). La seva productora s Decla. Va ser una de les primeres pellcules produdes en els estudis alemanys UFA. El director Robert Wiene fa un excellent treball amb les emocions dels personatges, els moviments de cambra, la presncia dels personatges.

El productor, Erich Pommer, de la Decla-Bioscop, volia que fos Fritz Lang qui dirigs la pellcula, per Lang tenia altres compromisos en aquell moment, de manera que acabo sent Wiene qui la va dirigir.

Inspirada en un cas real, narra una srie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipntiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuaci de l'Estat alemany durant la guerra. El gui original de la pellcula, d'Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la histria, quedant convertides en el relat d'un boig.

La cinta s considerada com el primer film expressionista de la histria, i destaquen els decorats distorsionats que creguin una atmosfera amenaadora. Els responsables de l'escenografia van ser Walter Rrig, Walter Reimann i Hermann Warm, membres del grup Strum. L'expressionisme va ser una edat daurada del cinema, on els majors representants van ser: Fritz Lang, George Wilhelm Pabst i F.W. Murnau, Paul Wegener.

L'expressionisme en aquesta pellcula es funda en la interpretaci subjectiva del mn dels personatges, que es troben sota el mn real. S'enfronten en els personatges dos conceptes diferents: la imaginaci i l'onric davant el realisme. Un personatge acaba com volent dir que tot va ser producte de la imaginaci de la persona, que no existeix el somnmbul ni el doctor Caligari.

La pellcula es caracteritza per l'estilitzaci dels decorats, la forma exagerada d'actuar, els llums que algunes sn puntuals i forts fent ressaltar-les de la resta del conjunt de l'escena. Tamb es mostren potents i peculiars usos d'angulaci de la cambra, com un enquadrament inclinat.

Els decorats estan distorsionats, ja que es representen com si fossin una maqueta o cartrons pintats superposats per crear illusions, d'aquesta manera els decorats sn molt expressius i els actors tamb. S'emfatitzen ombres fosques i contrasts, com en el seu comenament, en aparixer la noia que ressalta del fons. Es nota que hi ha un s de llums artificials. L'expressionisme va influir desprs, per exemple a Alfred Hitchcock.

 Enllaos externs .

 Das Kabinett des Doktor Caligari a Internet Archive;
 Das Kabinett des Doktor Caligari;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8475" title="Collectiu Lambda de Lesbianes, Gais i Transsexuals" nonfiltered="4720" processed="4692" dbindex="4839">
El Collectiu Lambda de Lesbianes, Gais i Transsexuals s una associaci privada del Pas Valenci que treballa en la defensa dels drets de lesbianes, gais i transsexuals. Va ser constitut el 25 de setembre del 1986.

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial de LAMBDA ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8481" title="Programaci Extrema" nonfiltered="4721" processed="4693" dbindex="4840">
La Programaci Extrema, o Extreme Programming en angls, (XP) es un mtode de o una aproximaci a l' enginyeria de programari, formulat per en Kent Beck, que va escriure el primer llibre sobre la matria, "Extreme Programming Explained: Embrace Change" (ISBN 0201616416). Es un dels diversos processos gils de desenvolupament.

Caracterstiques fonamentals de la Programaci Extrema.
Desenvolupament iteratiu i incremental: petites millores, una rere l'altra.
Proves unitries contnues, freqentment repetides i automtiques, incloent proves de regressi. S'aconsella d'escriure el codi de la prova abans de la codificaci. Vegeu, com a exemple, JUnit.
Programaci per parelles: es recomana que les tasques de desenvolupament es duguin a terme per dues persones en un mateix lloc. Se suposa que la major qualitat del codi escrit d'aquesta forma (el codi s revisat i discutit mentre s'escriu) s ms important que la possible prdua de productivitat immediata.
Freqent interacci de l'equip de programaci amb el client  usuari. Es recomana que un representant del client treballi juntament amb l'equip de desenvolupament.
Correcci de tots els errors abans d'afegir una nova funcionalitat. Fer entregues freqents.
Refactoreig del codi, es a dir, reescriure certes parts del codi per tal d'augmentar la seva llegibilitat i mantenibilitat per sense modificar el seu comportament. Les proves han de garantir que en el refactoreig no s'ha introdut cap errada.
Propietat del codi compartida: en lloc de dividir la responsabilitat en el desenvolupament de cada mdul en grups de treball diferents, aquest mtode promou que tot el personal pugui corregir i estendre qualsevol part del projecte. Les freqents proves de regressi garanteixen que els possibles errors seran detectats.
Simplicitat en el codi: s la millor manera de qu les coses funcionin. Quan tot funcioni es podr afegir funcionalitat si s necessari.

Valors.

Per a garantir l'xit d'un projecte, es consideren fonamentals els segents valors:
Comunicaci: ;
La majoria de problemes sn causats per manca de comunicaci. Per aquesta ra, la comunicaci entre els membres d'un equip i entre equip i clients s ha de maximitzar.
Un altre tipus de comunicaci s entre els desenvolupadors i el codi. El codi ha d'expressar una intenci, no un algorisme. 
D aquesta manera, no importar qui hagi escrit cap funci perqu podrem llegir-les i modificar-les amb facilitat. 

Simplicitat: ;
Esfor en fer les coses ms simples que funcionin. No obstant aix, aconseguir-ho s molt difcil. Requereix experincia, idees i treballar dur. La simplicitat afavoreix la comunicaci, redueix el codi i millora la qualitat.
La principal pauta s no planejar futures possibles necessitats (noves caracterstiques, quan realment es necessiten, seran fcils d'afegir en un sistema simple).

Realimentaci: ;
Les eines fonamentals de realimentaci sn l'estret contacte amb el client i la disponibilitat d'un conjunt de proves automatitzades, desenvolupades amb el mateix sistema.
Requereix moltes i contnues proves per assegurar-nos que el sistema funciona en tot moment. Aix, quan fem errors els trobarem immediatament.

Coratge: ;
Totes les metodologies i processos sn eines que redueixen els nostres temors. Quant ms por ens faci un projecte, majors i ms dures seran les metodologies que necessitarem.
Comunicaci, simplicitat i realimentaci permeten afrontar amb coratge fins a grans canvis en requeriments. El coratge sol s perills, per amb altres valors es converteix en una poderosa eina per afrontar canvis.

Humilitat:
Aquest valor deriva dels quatre anteriors.
Si els membres d'un equip no es preocupen per ells ni pel seu treball, cap metodologia funcionar. Has de ser respectus amb els teus companys i les seves aportacions, amb la teva empresa i amb aquells que estan implicats en el codi que ests tocant.


Amb aquests 5 valors, XP assegura dissenys i codis simples, mtodes eficients i clients contents.


Els 5 valors no donen consells especfics sobre com portar un projecte o com escriure software. Per aix, es necessiten unes prctiques, i abans de les prctiques, uns principis.

Principis.
Humanitat:    ;
El software el desenvolupen persones, per tant els factors humans sn la principal clau de la qualitat del software. XP assigna els objectius a la gent i les seves organitzacions, pel benefici d'ambds. 

Per necessitem trobar un equilibri entre objectius:
Si sobreestimem les necessitats de la gent, no treballaran adequadament, amb la conseqent baixa productivitat i prdues en el negoci. I si sobreestimem les necessitats de l'organitzaci, haur inquietud, excs de treball i conflictes.
            
Economia:
En XP es diu que un dlar avui val ms que un dlar dem. Aleshores quant ms aviat guanyi diners el desenvolupament de software i ms tard el gasti, ms benefici crea el software. 

s molt til poder endarrerir les despeses de disseny fins que siguin obvis. 

Benefici mutu:
Qualsevol activitat deuria beneficiar a tota la gent i organitzacions implicades. Potser sigui aquest el principi de XP ms important i el ms difcil de mantenir.
Sempre hi ha solucions senzilles per a qualsevol problema, on uns guanyen i altres perden. Sovint, aquestes solucions sn dreceres temptadores. No obstant aix, sempre suposen prdues perqu desmunten relacions personals i deterioren l'ambient de treball. 

Necessites solucionar ms problemes dels que crees. Per tant, necessites prctiques que et beneficin tant a tu com al client, ara i al futur.

Similitud en si mateixa:
Hem de ser capaos de reutilitzar solucions similars en diferents contextos. Per exemple, un patr bsic de XP s escriure proves que fallen, i escriure codi que passi les proves. Aix s cert en diverses escales de temps: en 15 minuts, enumeres els temes a resoldre, i llavors escrius les histries que els descriuen; en 1 setmana, enumeres les histries a implementar, escrius les proves d'acceptaci i finalment escrius el codi que passi les proves; en poques hores, escrius proves unitries i desprs el codi capa de passar-los.

Millora:
La clau sn les contnues millores. La perfecci no existeix per s ha de fer un esfor continu per aconseguir-la. 
A la prctica, en cada iteraci el sistema millora en qualitat i funcionalitats, utilitzant realimentaci del client, de proves automatitzades i del equip en si.

Diversitat:
Els equips on tothom s del mateix estil sn agradables, per no efectius.

S han d'incloure diferents coneixements, habilitats i carcters per descobrir i solucionar problemes.

D altra banda, ser diferents porta a conflictes potencials, que han de ser controlats i resolts.

Tenir diferents opinions i proposar distintes solucions s molt til en desenvolupament de software si podem controlar i resoldre els conflictes i escollir la millor alternativa.

Reflexi:
Un equip efectiu no noms fa el seu treball. Els membres de l'equip es qestionen com treballen i per qu treballen aix. No amaguen errors i els fan explcits e intenten aprendre d'ells. Durant iteracions de 15 minuts i setmanals, es prenen un temps per reflexionar sobre com est funcionant el projecte i quines sn les possibles millores. No obstant aix, no  s ha de pensar en excs. L'enginyeria del software t gent tan ocupada pensant sobre la millora del procs que ja no escriuen software.  La reflexi va desprs de l'acci, i abans de la segent acci.

Fluxe:
XP assumeix un continu flux d'activitats, no una seqncia de diferents fases amb llanament del software noms desprs de l'ltima. Noms el flux continu permet la realimentaci per assegurar que el sistema evoluciona en la direcci correcta, i evita problemes relacionats amb la integraci final  big-bang .

Oportunitat:
Els problemes ha de veure's com una oportunitat per a millorar. Sempre poden experimentar-se problemes, per per obtenir qualitat no pots simplement corregir-los, sin convertir-los en oportunitats d'aprendre i millorar. Per exemple, un nic desenvolupador comet massa errors? Que programi en parella! 

Redundncia:
Els problemes crtics i difcils deurien resoldre s de diverses maneres. Aix, si una soluci falla, les altres evitaran el desastre. El cost de la redundncia s fcilment amortitzat en aquests casos. Els defectes en software han de buscar-se, trobar-se i reparar-se de moltes formes (programaci en parelles, proves  automatitzades, seure junts, implicaci del client, etc).

Falla:
Si no pots tenir xit, falla. No saps com implementar una histria? Implementa-la de 3 o 4 formes. Encara que totes fallin, haurs aprs molt. s la falla til? S, si t ensenya quelcom. Per tant, no tinguis por a fallar perqu s millor provar alguna cosa i fallar que endarrerir massa una acci intentant fer-la b des del principi.

Qualitat:
La qualitat deu estar sempre al mxim. Acceptar una qualitat ms baixa no produeix ni estalvis ni desenvolupaments ms rpids. Pel contrari, millorar la qualitat millora per fora les caracterstiques del sistema com la productivitat i l'eficincia. A ms a ms, la qualitat no s noms un factor econmic. Els membres de l'equip han d'estar orgullosos del seu treball perqu millora l'autoestima de l'equip i la seva efectivitat. 

Passos petits:
Grans canvis en un llarg perode de temps sn perillosos. s millor procedir iterativament en passos petits (el pas ms petit que pugui ser apreciat en la direcci correcta). Aquests passos no tenen per qu procedir lentament. Se n poden fer molts en poc temps.
Una de les raons per les quals XP dna suport als passos petits s perqu un pas petit en la direcci equivocada produeix petits danys, mentre que un gran pas que falli pot danyar el projecte de forma severa.

Responsabilitat acceptada:
s fcil ordenar als desenvolupadors  Fes aix  o  fes all altre , per aquest mtode no funciona. Inevitablement, demanes menys del que es podria aconseguir o, sovint, ms del que es podria complir. De totes maneres, la persona que rep l'ordre decidir realment si ser responsable i acceptar l'ordre, o b no ser responsable i passar la pilota a alg altre.

Chrysler Comprehensive Compensation.

El primer cop que s'usa la programaci extrema (XP) s en el projecte de Chrysler Chrysler Comprehensive Compensation(C3), un sistema per gestionar tots els pagaments dels quasi 90000 empleats de la Chrysler d'aleshores, l'any 1995. El projecte va comenar com qualsevol altre, usant una metodologia tradicional, per un equip de 26 membres no va aconseguir cap resultat en els 15 primers mesos. Al mar del 1996 Kent Beck es fa crrec del projecte i aprofita aquesta oportunitat per proposar i implementar canvis en la manera que hi havia de programar, bastats en la feina que havien estat fent juntament amb Ward Cunningham. A ms, convida a Ron Jeffries a formar part del projecte per ajudar a desenvolupar i refinar aquests mtodes i ensenyar aquestes prctiques a l'equip de C3. En tant sols 3 setmanes ja s'havia imprs el primer xec dels quasi 90000 empleats. Desprs d'aquesta noms calia preparar el sistema per imprimir els restants xecs. A l'agost del 1998 C3 ja pagava els xecs de 10000 empleats, tot i que finalment va ser cancellat a principis del 2000, el projecte ja no era necessari. El sistema anterior havia superat l'efecte 2000 i el nou projecte estava resultant massa car.

Tot i aix el projecte C3 havia fet un canvi, era el primer gran projecte que utilitzava una metodologia gil, i havia resultat, parcialment. Temps desprs Jawed Siddiqi va explicar  The troubles the C3 project later encountered, due to communication problems between the development team and the two sets of management stakeholders (the IS department which was the customer, and the Payroll Department which was the user) present significant concern because communication between the customers and the team lies at the heart of XP s approach. 

Amb aquest projecte varen quedar diverses coses demostrades sobre la
XP:

 Es poden desenvolupar projectes importants.
 Els projectes poden ser de llarga durada (aquest va durar 4 anys).
 No noms s per projectes petits petits, C3 constava de 2000 classes i 30000 mtodes.
 La comunicaci amb el client s fonamental.
 Poden fracassar.



extret de http://www.eda3s.com/wiki/index.php/AgileMethodology fragment incls en el projecte MeRL de Aleix Canals.

Com, quan i perqu utilitzar la XP.

El Que Importa A La Xp.

Com a MA que s la XP basa el seu desenvolupament en les funcionalitats. En les coses que realment importen per assolir els objectius del projecte, en el cas de la XP el que realment importa s:

  Si al final del dia el programa no fa res, aquell dia no s'ha fet res.
  Saber si s'est fent b o no. Una verificaci s'ha de programar abans que el programa, d'altre manera noms es verifica que fa b el que ja se sap que fa.
  Abans de fer res cal saber quin s el problema que s'ha de resoldre. Per aix cal escoltar atentament al client.
  Cal observar el programa, saber quina estructura demana i donar-li. Sin es fa aix es caur sota el pes de les suposicions i presuposicions que s'hagin fet.

Aquests sn els 4 fonaments de la XP. Per assolir l'objectiu que busca la XP els seus idelegs descriuen com s'ha de tractar cada un dels punts importants, donen una serie de regles i practiques per aconseguir-ho.

Regles I Pautes De La Xp.

A continuaci es descriuen les regles i pautes descrites per cada un dels punts importants a l'hora de desenvolupar un projecte segons la XP.

Codificant

 client sempre est disponible. La presncia del client dins l'equip s una de les prctiques, a part de ms innovadora, ms important. Com ja s'ha vist en l'exemple del C3 de Chrysler la comunicaci s un punt fonamental dina la XP. No noms perqu cal escoltar al client sin tamb per integrar-lo dins l'equip i fer-lo partcip tant de l'xit del projecte com del fracas d'aquest. La responsabilitat del client consisteix en descriure les histries d'usuari i planificar les histries a desenvolupar en cada una de les iteracions.

 codi ha de seguir els estndards acordats. Per mantenir la consistncia i ser fcilment llegit pels integrants del l'equip cal seguir una codificaci estandard. Un exemple d'estandard de codificaci s Smalltalk Best Practice Patterns escrits per Kent Beck.

 la unitat de verificaci primer. Codificar primer la unitat de verificaci fa que desenvolupar el codi de l'aplicaci sigui ms rpid i ms fcil. Noms cal desenvolupar el codi necessari per passar el test. Es desenvolupa tant sols el que s necessari i que ser utilitzat, el resultat s el codi ms simple.

 la programaci de codi es fa amb programaci en parella. La programaci en parella incrementa la qualitat del codi i, grcies a la qualitat, no provoca cap prdua de temps al final del projecte.

 parelles no integren codi al sistema simultniament. Quan un codi s'integra al sistema prviament es verifica sobre aquest. Si dues parelles integren codi simultniament l'integraran a un sistema sober el que no s'ha verificat el nou codi degut a l'aparici del codi nou de l'altre parella.

 freqents. Cada poques hores les parelles han de  integrar nou codi al sistema. D'aquesta manera a ms de resultats les altres parelles poden desenvolupar sobre la ltima versi del sistema.

 codi com. Tothom t dret a introduir canvis en el codi desenvolupat per una altre parella. El resultat sn idees noves, una major qualitat al sistema i ms implicaci de tots els membres de l'equip sober el codi.

 les optimitzacions pel final. No s'ha d'optimitzar ni una lnia de codi fins que no es t tot el codi programat i verificat.

 fer hores extres. Les hores extres treuen l'esperit desitjat a l'equip i fan baixar el nivell de qualitat del sistema. Si falta temps per acabar s millor fer una reuni i acordar canviar la planificaci de la iteraci.


Planificant

 histries d'usuari. Les histries d'usuari tenen la mateixa finalitat que els casos d's, per no sn el mateix. Les histries d'usuari les escriu el propi usuari i en elles descriu una cosa que vol que el programa faci.

 planificaci d'entrega marca el calendari. Les histries d'usuaris s planifiquen en les reunions de planificaci d'entrega. Cada membre de l'equip pren les decisions referents tant a l'aspecte tcnic com als plans de negoci. Un cop es tenen estimades totes les histries d'usuari entre els desenvolupadors i el client es decideix quines histries es faran en la present entrega i quines en la segent. L'ordre es decideix tant per la importancia que tingui cada una de les histries com per la seva prioritat.

 petites entregues freqentment. Les petites entregues permeten al client veure el desenvolupament del projecte i retroalimentar-se amb les opinions que dona el client. En les planificacions d'entregues s'han d'agrupar les histries per poder donar al client petites versions del sistema freqentment.

 mesura la velocitat del projecte. La velocitat del projecte mesura la quantitat de feina que s'est fent en el projecte. Per calcular-la s'agafen totes les histries d'usuari finalitzades en la iteraci actual, i aquesta quantitat es fa servir per, en la segent reuni de planificaci d'iteraci, decidir quantes histries d'usuari es faran en la iteraci que es planifica. Aquesta velocitat va variant al llarg del projecte, aix fa que la quantitat d'iteracions o de feina per iteraci vari.

 projecte es divideix en iteracions. El desenvolupament iteratiu dona al projecte molta agilitat. XP recomana dividir els projectes en 12 iteracions d'entre 1 i 3 setmanes cada una. s important que totes les iteracions tinguin la mateixa duraci, altrament la velocitat del projecte quedaria alterada. Les iteracions inclouen les tasques de verificaci del codi desenvolupat.

 planificaci de cada iteraci es fa al comenar la iteraci. La planificaci de les tasques a realitzar just en el moment en qu es comena la iteraci, i no setmanes o mesos abans, permet adaptar-se amb molta facilitat i sense prdua de temps al canvis que sorgeixin. Al comenar cada iteraci s'escullen quines histries es faran. El nmero d'histries ve marcat per la velocitat de projecte assolida en la iteraci anterior.

 la gent. Moure la gent, fer que tothom treballi amb totes les tasques evita que hi hagi tasques que noms spiga realitzar un membre de l'equip. Si hi ha ms d'un membre de l'equip que conegui cada una de les rees de treball s'evita la prdua de temps que pot suposar que un membre de l'equip marxi o que aquest estigui saturat de feina. Amb el coneixement general de tothom s'eviten colls d'ampolla.

 reuni a peu dret per comenar el dia. Durant un projecte pot passar sovint que una tasca es quedi encallada per un petit problema que es pot resoldre parlant amb un altre membre de l'equip, ja sigui per resoldre un malents o perqu l'altre s'ha trobat en el mateix problema i l'ha solucionat. Una reuni matutina promou la comunicaci entre els membres de l'equip, cada  pot explicar les solucions que ha trobat, els dubtes que t i a la vegada es promou l'esperit d'equip. La reuni s a peu dret per evitar que s'eternitzi.

 l' XP L'XP dona una srie de pautes a seguir, per s clar que per aplicar-lo a cada projecte en particular hi haur regles que serviran, d'altres que s'hauran de modificar i d'altres que no se seguiran.

Dissenyant

  Fer les coses tant senzilles com es pugui. Un codi senzill s mes fcil de programar, ms barat i ms fcil de canviar posteriorment. Cal mantenir-ho tot senzill i no afegir mai noves funcionalitats que no sn requerides o que encara no estan previstes.

 un sistema de metfores Fer servir un sistema de metfores, i que tot l'equip el tingui interioritzat a l'hora de posar noms a les classes, pot evitar programar una classe i desprs trobar-se que aquesta ja existeix.

 cartes CRC per les sessions de disseny Classe, Responsabilitat i Collaboraci (CRC). Cada tarja representa un objecte, l'objecte s d'una Classe t unes Responsabilitats i Collabora amb una serie d'objectes d'altres classes. En una sessi de CRC es tenen les targes sobre la taula, en cada una s'hi escriuen els objectes necessaris pel disseny, i cada membre de l'equip les organitza com creu que haurien d'estar relacionades. D'aquesta manera s'aconsegueix que tothom expressi la seva opini i s'en tregui el millor de cada idea.

 solucions puntuals per reduir el risc. En cas de preveure un risc dins uns histria d'usuari es recomana, abans de fer la estimaci d'aquesta o d'acceptar-la fer una soluci puntual. La soluci puntual (spike solution) consisteix en simular el maquinari del que es disposar i intentar simular la histria que es demana. Si s'aconsegueix una aproximaci a la soluci de la histria es pot fer una estimaci d'aquesta reduint molt el risc, i a la;
vegada ja es t una part de la feina feta.

 afegir funcionalitats abans d'hora. Desenvolupar funcionalitats addicionals que es preveu que puguin ser necessaries tendeix a ser una prdua de temps. En qualsevol moment el requeriments poden canviar i pot ser que aquesta s'hagi d'eliminar.

 sempre que es pugui i quan es pugui. Refacoritzar consiteix en eliminar redundncies, eliminar funcionalitats no utilitzades, rejuvenir un codi obsolet. Refactoritzar permet mantenir un disseny ms simple, mantenir el codi ms net, evitar redundncies i funcionalitats no utilitzades, finalment permet estalviar temps en futures modificacions i augmenta;
la qualitat del codi.


Verificant

 el codi ha de tenir unitats de verificaci. Les unitats de verificaci sn un dels punts forts de l XP. Cal verificar totes les classes del sistema i s recomenable programar la verificaci abans de desenvolupar el codi.

 el codi ha de ser verificat abans de ser entregat. s necessari que a ms de verificar totes les classes es verifiqui tots els fragments de programa per garantir-ne la validesa.

 es troba un bug es fa una verificaci. Quan es localitza un error es desenvolupa una unitat de verificaci capa de detectar-lo.

 de les verificacions i el resultat obtingut s'acostumen a publicar. El client dissenya una serie d'escenaris en els que una;
histria d'usuari a de funcionar correctament, un cop verificat el codi cal provar-lo en els escenaris descrits.



Procs de desenvolupament 

Les regles i pautes per les diverses accions durant el procs de desenvolupament d'un projecte en XP es reflecteixen en un procs de desenvolupament que es veu en el segent mapa:



Quan Utilitzar La Xp.

La XP est pensada per respondre als canvis en els requeriments d'un projecte. En entorns on el client no t una idea molt clara del que es vol o on els requeriments poden canviar rpidament s on es treu ms profit de la XP. En aquests entorns una metodologia tradicional molt probablement fracassaria, mentre que la XP est pensada per adaptar-s'hi. Tant aquests projectes com qualsevol altre tenen una nivell de risc, les regles i pautes marcades per la XP tamb permeten reduir-ne els riscos.

s una metodologia pensada per a equips petits. Es recomana que els equips siguin d'entre 2 i 12 membres. Els equips petits permeten
adaptar-se ms fcilment als canvis.

La XP pot ser utilitzada en qualsevol tipus de projecte, per els que responen a l'anterior descripci sn pels que s'ha pensat expressament. Sempre que es vulgui aplicar cal tenir a la gent motivada i disposada a fer el canvi de mentalitat necessari per tirar endavant el projecte seguint una nova metodologia i, sobretot, cal que el client s'hi atingui, sense la seva figura la XP no t sentit.


extret de http://www.eda3s.com/wiki/index.php/AgileMethodology fragment incls en el projecte MeRL de Aleix Canals.

Vegeu tamb.

Informtica;
Programaci;

  Enllaos externs .
Lloc dedicat a la divulgaci de la programaci extrema;
Entrevista de la revista C++ Magazine a Kent Beck, sobre XP (en angls);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8483" title="Barretina" nonfiltered="4722" processed="4694" dbindex="4841">



La barretina es un barret tradicional catal de llana, en forma de bossa, habitualment de color vermell o morat, normalment de dos a quatre pams, a voltes amb una franja negra a l'extrem de la boca, que en inici solia ser smbol de mariners i jueus. Es sospita que podria derivar dels antics barrets dels mariners frigis o del mitranisme per b que s difcil de demostrar. En les seves diferents variants s'estenia a gran parts dels pobles mariners cristians del Mediterrani tals com Catalunya, Valncia, Eivissa, l'Alta Provena, Siclia, Crsega, Sardenya, part de Npols, part dels Balcans i fins i tots a tres parts de Portugal. A Catalunya i Eivissa els homes en van dur fins al segle XIX, especialment a les zones rurals.

La barretina ha caigut totalment en dess en la vida quotidina. Tot i aix, s considerada un smbol de catalanitat, i s'utilitza habitualment en actes folklrics, com les ballades de sardanes, o a les figures del pessebre, com el caganer. Els personatges que ms han popularitzat la barretina al segle XX son segurament Jacint Verdaguer i Salvador Dal. Les seves variacions tamb s'utilitzen a l'escenificaci d'alguna pera ambientada a Npols.

Tamb s'anomena per semblana de forma barretina al barret dels barrufets d'en Peyo o qualsevol que s'hi pugui assemblar per l'aspecte.

Tipus de barretines.
Barretina d'arrs i fideus o d'escrrer fesols: petita, cnica i amb una borla al cap. Tpica de l'Empord.
Barretina de capell: de punt de seda i negra, la duien els capellans.
Barretina de dormir: de roba blanca.
Barretina de dos intents o dos cairells: barretina vermella amb el folre negre que es pot girar en cas d'haver d'anar de dol.
Barretina de garb o plana: la que es podia dur plegada.
Barretina llarga: la que es deixa caure per l'esquena.
Barretina de mariner: vermella, poc llarga i tpica dels mariners.
Barretina musca: la que t el color morat com a dominant.
Barretina de niu: es porta aixafada a la punta.
Barretina de notari: petit, de color fosc, i amb ratlletes al voltant del front.
Barretina vermella: la que s roja unicolor.

Enllaos extern.
 Descripci i histria de la barretina;
 Histria de la barretina;
 Histria grfica de la barretina;
 Confraria Barretinaire;
 La plana de la Barretina. Compra/venda de barretines  i informaci cultural de Catalunya;
 Colla de sa Bodega (indumentria tradicional eivissenca);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8488" title="James Bond" nonfiltered="4723" processed="4695" dbindex="4842">

James Bond s un personatge de les novelles de Ian Fleming, conegut tamb com a  007 , el seu nom en clau. Es tracta d'un agent secret angls que treballa com a espia a diferents parts del mn. L'xit del personatges n'ha motivtat adaptacions al cinema i una forta presncia a la cultura popular, amb productes de marxandatge i pardies. 

Ian Fleming va escriure dotze novelles amb James Bond de protagonista, ms vuit histries curtes, que han servit d'inspiraci per a totes les pellcules de la srie, a excepci de 007 Llicncia per a matar i Goldeneye. Fleming va estudiar a Eton i va passar dos anys a l'escola militar de Sandhurts. Va abandonar els estudis militars el 1927, data en la qual va decidir comenar una carrera universitria. Va treballar com a periodista per a l'agncia de notcies Reuters i, durant la Segona Guerra Mundial, es va allistar a la Intelligncia Naval. Acabada la guerra va comprar sis hectrees de terreny a Jamaica, on es va fer una casa, a la qual va posar per nom Goldeneye. Va morir el 1964, als 56 anys d'edat.

 Cinema .

Les aventures de James Bond han estat portades al cinema en nombroses ocasions al cinema al llarg de ms de 40 anys. El seu personatge ha estat interpretat per 6 actors diferents a mesura que passaven els anys; Sean Connery, George Lazenby, Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i Daniel Craig.

Les pellcules editades per EON films constitueixen una llarga llista:

 007 Contra el Dr. No (1962);
 Des de Rssia amb amor (1963);
 Goldfinger (1964);
 Operaci Tro (1965);
 Noms es viu dues vegades (1967);
 007 al servei secret de Sa Majestat (1969);
 Diamants per a l'eternitat (1971);
 Viu i deixa morir (1973);
 L'home de la pistola d'or (1974);
 L'espia que em va estimar (1977);
 Moonraker (1979);
 Noms per als teus ulls (1981);
 Octopussy (1983);
 Panorama per matar (1985);
 Alta tensi (1987);
 Llicncia per matar (1989);
 Goldeneye (1995);
 El dem no mor mai (1997);
 The world is not enough (1999);
  (2002);
 Casino Royale (2006);
 Quantum of Solace (2008);


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8491" title="Pirimidina" nonfiltered="4724" processed="4696" dbindex="4843">
La pirimidina s un compost orgnic, semblant al benz, per amb un anell heterocclic: dos toms de nitrogen substitueixen al carboni a les posicions 1 i 3.

S'anomenen pirimidines o derivats pirimidnics als derivats de la pirimidina. 

Tres de les bases dels cids nucleics (citosina (C), timina (T) i uracil (U), sn derivats pirimidnics. A l'ADN, aquestes tres bases formen ponts d'hidrogen amb les seves purines complementries.



Les altres dues bases; adenina (A) i guanina (G), sn derivats purnics.


 Purina   Pirimidina
    A         T
    G         C

A l'ARN, la complementria de l'adenina (A) s l'uracil (U), en lloc de la timina (T) 

 Purina   Pirimidina
    A         U
    G         C




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8492" title="Adroa" nonfiltered="4725" processed="4697" dbindex="4844">
En la mitologia lugbara Adroa s un du que t dos aspectes: un de bo i un de malfic. s el creador del parads i de la Terra i s'apareix a aquells que han de morir. Adroa es representa com a un home alt, blanc amb noms mig cos -un ull, un bra, una cama i una orella-.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8493" title="El Fangar" nonfiltered="4726" processed="4698" dbindex="4845">

Es Fangar s una possessi situada al sud-est de Son Maci, tocant al terme de Felanitx. s la ms gran del terme de Manacor i una de les ms extenses de Mallorca. A partir del segle XV pertangu a la famlia Truiols, marquesos de la Torre, fins que a comenament del segle XX la va comprar la famlia Bonnn. Al segle XXI l'ha comprat una societat alemanya a la que pertany actualment. 

Una gran part de la finca est catalogada com a ANEI.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8500" title="Jard de l'Edn" nonfiltered="4727" processed="4699" dbindex="4846">

Segons l'Antic Testament (Gnesi, captols segon i tercer) l'Edn s el lloc on va ser-hi establert Adam i on es cre Eva. Era un parads situat a l'orient ple d'arbres agradables de mirar i bons per menjar (Gen, 2:9), al bell mig hi havia dos arbres especials: l'arbre de la Vida i l'arbre del coneixement del b i el mal. 

Del jard en sortia un riu per regar-lo que es dividia en quatre braos anomenats:
Fison, que envolta el pas d'Havil;
Guibon, que banya el pas de Cuix;
Tigris, que corre a l'orient d'Assria;
Eufrates;

En aquell indret, Adam i Eva vivien tranquils, sense tmer res, sense haver de treballar i a ms, no envellien. Sols tenien una advertncia: De tots els arbres del jard, en pots menjar, per de l arbre del coneixement del b i del mal, no en mengessis pas, perqu si un dia en menges, estigues segur que morirs. (Gen, 2:16-17)

Un dia, una serp s'aparegu a Eva i li va explicar que si menjava de l'arbre prohibit no moriria sin que seria com Du. Aleshores, la dona en menj i en don a Adam, qui tamb en prov. A l'instant Du aparegu, va maleir la serp i va expulsar la parella del jard de l'Edn. (Encara que en la Bblia no s'especifica quin s el fruit prohibit, en la iconografia ha quedat fixat com a una poma.)

Cal afegir que segons la tradici islmica, la serp va enganyar a Adam i a Eva alhora, repartint per tant la culpa del pecat original entre ambds.

Desprs de l'engany, Du pos uns querubins a l'entrada amb un sable flamejant per evitar aix que hi entressin i s'acostessin a l'arbre de la Vida, que donava la immortalitat.

Segons el Testament d'Adam (llibre apcrif del segle IV), poc abans de morir, Adam li va transmetre la Cbala a Set. L'anci, espantat per la seva propera mort (que esdevindria la primera de la histria tret de l'assassinat d'Abel), li va demanar al seu fill Set que torns al Jard de l'Edn i agafs el fruit de l'arbre de la Vida, que donava la immortalitat.

Set va seguir les indicacions del seu pare i va arribar a l'entrada del Jard. All va topar-se amb l'Arcngel Sant Miquel que feia gurdia. Set va explicar-li el motiu del seu viatge i l'ngel el va deixar passar. Quan va arribar a l'arbre de la Vida, Set va agafar tres fruits i va tornar a casa seva, on van comunicar-li que el seu pare acabava de morir. Immediatament, Set va cavar una fossa, va collocar els fruits de l'Edn a dins la boca del seu pare i el va enterrar.

Al cap d'un temps, en aquell indret van crixer tres arbres que no serien tallats fins a principis del segle I per fabricar les tres creus que apareixen en la Passi de Jesucrist.

L'Edn a la histria.
La situaci del jard s llegendria, malgrat la referncia a dos rius asitics reals. Aix no ha excls que durant la histria s'intents trobar la seva localitzaci. Aix, s'ha apuntat que estaria a Armnia, Mesopotmia o Jerusalem, com a revers de l'entrada a l'infern.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8501" title="Eva" nonfiltered="4728" processed="4700" dbindex="4847">

Segons el Gnesi, Eva (en hebreu        Hawwah i en rab      Hawwa) fou la primera dona i com a tal s acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors.

 D'acord amb la narraci bblica, Du va crear l'home, Adam, i el va posar al Jard de l'Edn, on vivia feli i no s'havia de preocupar per a res. Aviat, per, comen a sentir-se sol i preg per tenir companyia. Aleshores, Du li infongu un son profund, li va arrencar una costella i va crear una dona. En despertar-se, Adam va alegrar-se molt i va posar-li el nom d'Eva, que significa vivent.

Satans, un ngel expulsat del cel per Du, va enganyar Eva qui va convncer Adam per menjar d'un arbre que els estava prohibit de tocar-ne els fruits. 

Aleshores van ser expulsats del jard de l'Edn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir. A ms, Du va condemnar totes les dones a patir durant l'embars, parir amb dolor i sentir-se atretes pels homes de manera que aquests les dominessin.

Segons el Gnesi, Eva i Adam van ser pares de: 
Cam;
Abel;
Set, fet a la seva imatge, de qui provindria tota la humanitat ja que s l'avantpassat de No. ;
Van tenir molts altres fills i filles dels qui la Bblia no n'esmenta el nom.

El Llibre dels Jubileus (segle II aC) anomena els noms de dues filles d'Adam i Eva:
Azura, qui seria esposa de Set;
Avan, qui acompanyaria a Cam i li donaria fills;

Lectura de la histria d'Eva.
Aquesta histra pot tenir diverses interpretacions segons la lectura que se'n faci doncs el Gnesi s un llibre format a partir de la uni de diverses fonts i per tant el to canvia molt d'un passatge a un altre:

La Creaci d'Eva. 
Durant segles s'ha usat el fet que Eva nasqus d'una costella d'Adam com a argument per justificar la supremacia masculina, aix volguda per Du i per tant per no criticar les estructures patriarcals. Una altra lectura, per, es fixa justament que Eva va nixer d'un sser hum, amb nima, en comparaci amb Adam que va sorgir del fang. Per tant Eva estaria ms a prop de Du, en el mateix sentit que Maria, mare de Jess. 

El pecat original.
Un altre punt conflictiu s el paper d'Eva com a temptadora (per tant, font de tot mal perqu causa l'expulsi del Parads) o com a amant del coneixement, que prova el fruit malgrat el tab per saber quin s el b i quin el mal. s a dir, renuncia a la immortalitat per accedir al saber. De fet, a l'Islam la serp tempta alhora els dos i no noms a Eva.

Eva va ser induda per la serp i per al catolicisme aix explica el pecat original, que ha de ser rentat amb el baptisme. Si tota la humanitat s descendent d'Eva i ella va pecar, la resta va heretar aquesta falta moral. s un smbol de la imperfecci humana, que el sagrament neteja. 

A partir d'sser batejada, cada persona s lliure de triar el seu cam i seguir sense pecat o no. Aquesta doctrina est negada per diverses esglsies i grups religiosos, que sostenen que no es poden transmetre els pecats de pares a fills.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8502" title="Abel" nonfiltered="4729" processed="4701" dbindex="4848">

En el Gnesi, captol quart, Abel (en hebreu       -      Havel ben Adam i en rab               Habil ibn Adam) s el segon fill d'Adam i Eva. Fou assassinat pel seu germ Cam.

Abel fou el segon fill que nasqu a Adam i Eva desprs de l'expulsi del Jard de l'Edn. Passaren els anys i el germ gran, Cam, es dedic a l agricultura mentre que Abel es dedic a la ramaderia.

Un dia van decidir fer una ofrena a Du:
 Cam va oferir els primers fruits de la seva collita.
 Abel va oferir els millors animals del seu ramat.

Du va preferir l ofrena d Abel, i Cam, al veure s rebutjat, va tenir gelosia i va matar el seu germ.

Du va maleir Cam i el va condemnar que la terra no li dons fruits de manera que es veis obligat a errar, motiu pel qual es va allunyar de la casa dels seus pares per establir-se al pas de Nod, a l est de l Edn. Du va posar-li una marca a Can per advertir que qui el mats ho pagaria amb un cstig set vegades ms pens. 

Abel a l'Islam.
La tradici islmica tamb relata una histria similar a l Alcor. Aquesta histria diu que Kabil i Habil (Cam i Abel),tenien germanes bessones. En aquesta tradici, All va rebutjar l ofrena de Kabil perqu no es va voler casar amb la germana de Habil. Desprs d'una baralla, Kabil va assassinar el seu germ i va haver de vagar, errtic, per la terra durant anys amb el cos del seu germ. Un dia, Kabil va veure un corb enterrant un ocell mort i va entendre que s havia de donar sepultura als morts. Aleshores va enterrar Abel.

Altres visions.
Els historiadors i especialistes bblics interpreten la histria de Can i Abel com un relat simblic d una antiga tribu nmada que es deia Cam. El membres d aquesta tribu portaven unes caracterstiques marques tatuades i tenien fama de ferotges per les cruels venjances contra qui havia mort alg de la seva tribu.

Una altra explicaci que donen els telegs, s que aquesta histria de fratricidi serviria per illustrar les primitives creences nmades, que amb el temps es van anar filtrant en el pensament religis, segons les quals criar ramats, principal ocupaci de moltes tribus nmades, agradava ms els dus que l agricultura. Per aix, el sacrifici d Abel va ser acceptat, per el de Cam no.

Es poden trobar referncies del relat a:
 l Antic Testament: Gn. 4,1-16;
 el Nou Testament: 1Jo. 3,12; Jud. 11; He. 11,4; He. 12,24;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8503" title="Pas de Nod" nonfiltered="4730" processed="4702" dbindex="4849">
El Pas de Nod s el nom d'una terra a l'est de l'Edn on s'establ Can desprs de matar al seu germ Abel segons el Gnesi (captol 4, verset 16). El mot "Nod" significa "preguntant-se." s on amb la seva dona va tenir Hanoc i hi va fundar una ciutat amb el mateix nom.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8504" title="Hanoc" nonfiltered="4731" processed="4703" dbindex="4850">

En el Gnesi, el nom d'Hanoc est lligat a tres personatges diferents:

Hanoc, fill de Can.
En el captol quart Hanoc (en hebreu           -    H n k ben Qayin i en rab                Akhanukh ibn Kabil) s el fill de Can i pare d'Irad.
Tamb s el nom d'una ciutat fundada per Can en honor al seu fill.
 
Segons una tradici apcrifa jueva, un descendent seu anomenat Tubal-Can va assassinar per error el seu pare Can, el fill malvat d'Adam. Quan Tubal-Can va dir-li-ho al seu pare Lmec, aquest el va matar a ell. Aleshores, Hanoc va veure horroritzat com la terra s'esberlava i va empassar-se el seu fill Irad, el seu nt Mehuiael i el seu besnt Metuixael.

Hanoc, fill de Madian.
En el captol vint-i-cinqu Hanoc (en hebreu           -          H n k ben Midy n i en rab       Akhanukh ibn Midy n) s un dels fills de Madian.

Hanoc, fill de Rubn.
En el captol trenta-cinqu Hanoc (en hebreu           -         H n k ben R b n) s el primognit de Rubn, primognit del patriarca Jacob. Hagus estat el lder d'Israel si no fos perqu el seu pare i el seu avi es van barallar i el patriarca Jacob va cedir els drets de lder d'Israel a un altre fill seu, Jud.

Hanoc s comptat entre els hebreus que segons la Bblia van emigrar des de Canaan a Egipte amb la famlia de Jacob.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8505" title="Irad" nonfiltered="4732" processed="4704" dbindex="4851">
En el Gnesi captol quart, Irad (en hebreu
  "    -        Erad ben H n k i en rab                Erad ibn Akhanukh) s el fill d'Hanoc i nt de Can que fou pare de Mehuiael.

Segons una tradici apcrifa jueva, un descendent seu anomenat Tubal-Can va assassinar per error el seu avi Can, el fill malvat d'Adam. Quan va dir-li-ho al seu pare Lmec, aquest el va matar a ell. Aleshores, la terra va esberlar-se i va engolir Irad, el seu fill Mehuiael i el seu nt Metuixael.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8506" title="Mehuiael" nonfiltered="4733" processed="4705" dbindex="4852">
En el Gnesi captol quart Mehuiael s el fill d'Irad i, per tant, besnt de Can. Va ser el pare de Metuixael.

Segons una tradici apcrifa jueva, un besnt seu anomenat Tubal-Can va assassinar per error a Can, el fill malvat d'Adam. Quan va dir-li-ho al seu pare Lmec, aquest el va matar a ell. Aleshores, la terra va esberlar-se i va engolir la famlia de Mehuiael; el propi Mehuiael, el seu fill Metuixael i el seu pare Irad.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8507" title="Metuixael" nonfiltered="4734" processed="4706" dbindex="4853">
En el Gnesi, captol quart, Metuixael s un descendent de Can. El seu pare es deia Mehuiael i el seu fill fou Lmec.

Segons una tradici apcrifa jueva, un nt seu anomenat Tubal-Can va assassinar per error a Can, el fill malvat d'Adam. Quan va dir-li-ho al seu pare Lmec, aquest el va matar a ell. Aleshores, la terra va esberlar-se i va engolir Metuixael, el seu pare Mehuiael i el seu avi Irad.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8508" title="Lmec" nonfiltered="4735" processed="4707" dbindex="4854">
En el Gnesi, Lmec s el nom de dos personatges diferents:

Lmec, descendent de Cam.
En el Gnesi captol quart Lmec s el fill de Metuixael i tingu dues dones, la primera Ad (amb qui engendr Jabal i Jubal) i la segona Sill (amb qui engendr Tubal-Can i Naam).

Segons la tradici jueva, Lmec va assassinar el seu fill Tubal-Can desprs que aquest confesss haver matat Can (el fill malvat d'Adam) per accident. Aleshores, Jahv va maleir-lo set vegades ms durament que al propi Can; a ms, la terra va esberlar-se i va engolir el seu pare Metuixael, el seu avi Mehuiael i el seu besavi Irad.

Lmec, pare de No.
En el Gnesi captol cinqu Lmec (en hebreu         -            Lemech ben M t lah i en rab                Lamekh ibn Matushalakh) s un fill de Matusalem que va ser pare de No als cent vuitanta-dos anys, vivint desprs cinc-cents noranta-cinc anys ms engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de set-cents setanta-set.

Segons una tradici apcrifa jueva, Lmec va tenir un fill que va nixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. L'avi del nad, Matusalem, va viatjar fins a la fi del mn per parlar amb el seu pare el profeta Henoc, qui li va posar al nad el nom de No (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'mbit mundial, el diluvi universal.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8509" title="Ad" nonfiltered="4736" processed="4708" dbindex="4855">

En el Gnesi, apareixen dues dones anomenades Ad (en hebreu        d h):
Ad era la primera muller de Lmec amb qui engendr Jabal i Jubal.
Ad tamb fou una hitita, filla d'Elcon, amb qui es cas Esa i tingueren el seu fill Elifaz, rei d'Edom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8510" title="Sill" nonfiltered="4737" processed="4709" dbindex="4856">
En el Gnesi captol quart Sill (en hebreu        Tselah) era la segona muller de Lmec amb qui engendr Tubal-Can i Naam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8511" title="Tubal-Can" nonfiltered="4738" processed="4710" dbindex="4857">
En el Gnesi captol quart Tubal-Can (en hebreu           -      Tuval ben Lemech) era el fill de Lmec amb la seva segona dona Sill i germ de Naam. Tamb era germanastre de Jabal i Jubal, fills d'Ad. Tots plegats eren descendents de Can, primognit d'Adam.

Era conegut per ser forjador d'estris de coure i ferro.

Segons el judaisme, Tubal-Can fou l'assass del seu antecessor Can, el fill malvat d'Adam. Resulta que un dia Tubal-Can va sortir a caar amb les sagetes de punts de ferro i coure que ell sabia forjar. De lluny, va veure una silueta que es movia i li va semblar un animal. Va disparar una fletxa i aquell cos ma caure a l'instant a terra.

Aleshores, Tubal-Can va aproximar-se al cadver i va veure incrdul que havia matat el seu antecessor Can. Esglaiat, va anar a cercar el seu pare Lmec i li ho va explicar. A l'instant, espantat al seu torn per la prohibici de Jahv de matar Can, Lmec va assassinar a cops Tubal-Can. Aleshores, la maledicci de Jahv va caure sobre Lmec.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8512" title="Naam" nonfiltered="4739" processed="4711" dbindex="4858">
En el Gnesi captol quart Naam (en hebreu           -      Na'amah bat Lemech) era la filla de Lmec amb la seva segona dona Sill i germana de Tubal-Can. Tamb era germanastra de Jabal i Jubal, fills d'Ad. Era descendent de Can, fill d'Adam.

Segons la tradici jueva, desprs de l'expulsi del Jard de l'Edn, Adam es va enemistar amb Eva i va dormir sol durant 130 anys. En aquest temps, Naam sovintejava l'alcoba d'Adam juntament amb Lilit, la seva primera esposa. Va mantenir relacions amb Adam de les que en va nixer Asmodeu i altres dimonis. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8513" title="Jabal" nonfiltered="4740" processed="4712" dbindex="4859">
Jabal tamb s un dels noms d'un grup indgena d'Anatlia. Vegeu tabal.
En el Gnesi captol quart Jabal (en hebreu         -      Yaval ben Lemech i en rab     Jebel ibn Lamekh) s el fill de Lmec amb la seva primera dona Ad i germana de Jubal. Tamb era germanastre de Tubal-Can i Naam, fills de Sill.

Se'l considera pare de la gent que viu en tendes i condueix ramats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8514" title="Jubal" nonfiltered="4741" processed="4713" dbindex="4860">
En el Gnesi captol quart Jubal (en hebreu          -      Yuval ben Lemech) s el fill de Lmec amb la seva primera dona Ad i germana de Jabal. Tamb era germanastre de Tubal-Can i Naam, fills de Sill. Se'l considera pare dels que toquen el flabiol i la ctara.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8515" title="Enoix" nonfiltered="4742" processed="4714" dbindex="4861">
En el Gnesi captol cinqu Enoix (en hebreu           -      n ben  t i en rab             Anoush ibn Shays) era el fill de Set i nt d'Adam i Eva.
  
Enoix va casar-se amb Noam, segons el judaisme. Quan tenia noranta anys va tenir el seu fill Quenan i va viure vuint-cents quinze anys ms engendrant a fills i filles. Va morir a l'edat de nou-cents cinc anys, segons l'Antic Testament. 

En aquesta poca, segons la tradici jueva, van comenar a aparixer els primers homes que renegaven de Jahv, ja que no entenien com el seu du els permetia viure en aquelles condicions tan dures de sofriments i malalties en lloc de permetre'ls tornar al Jard de l'Edn.

Enoix apareix tamb a textos hinduistes, com els Purana, sota el nom d'Anoohan.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8516" title="Quenan" nonfiltered="4743" processed="4715" dbindex="4862">
En el Gnesi captol cinqu Quenan (en hebreu          -        Qn n ben  n i en rab               Kaynan ibn Anoush) s fill d'Enoix, nt de Set i besnt d'Adam i Eva. 
 
Quenan va ser pare de Mahalalel als setanta anys, vivint desprs vuit-cents quaranta anys ms engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de nou-cents deu.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8517" title="Mahalalel" nonfiltered="4744" processed="4716" dbindex="4863">
En el Gnesi captol cinqu Mahalalel (en hebreu          -       Mah lal' l ben Qn n i en rab                  Mahlaleel ibn Kaynan) s fill de Quenan, nt d'Enoix i besnt de Set, el tercer fill d'Adam i Eva. 

Va ser pare de Jred als seixanta-cinc anys, vivint desprs vuit-cents trenta anys ms engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de vuit-cents noranta-cinc anys. Segons la tradici apcrifa la seva dona es deia Dinah.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8518" title="Jred" nonfiltered="4745" processed="4717" dbindex="4864">
En el Gnesi captol cinqu Jred (en hebreu       -       Yared ben Mah lal' l i en rab                 Aded ibn Mahlaleel) s fill de Mahalalel i nt de Quenan.

Segons l'apcrif Llibre dels Jubileus, la seva dona es deia Baraka. Jred va ser pare d'Henoc als cent seixanta-dos anys, vivint desprs vuit-cents anys ms engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-dos anys, esdevenint la segona persona ms longeva de la Bblia, noms superat pel seu nt Matusalem que va viure un total de 969 anys. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8519" title="Henoc" nonfiltered="4746" processed="4718" dbindex="4865">
En el Gnesi captol cinqu Henoc (en hebreu           -    H n kh ben Yered i en rab              Khanukh ibn Aded, tot i que s ms conegut pel nom que adopt com a profeta: Idris) s fill de Jred i nt de Mahalalel. Un besnt seu va ser No.

Va ser pare de Matusalem als seixanta-cinc anys, vivint desprs tres-cents anys ms engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de tres-cents seixanta-cinc anys.

En el Nou Testament i en tradicions jueves s'afirma que Henoc no va morir, sin que fou ascendit directament al cel. Per aquest motiu, Henoc va tenir una vida terrenal de "noms" 365 anys, mentre que totes les altres generacions des d'Adam a No vivien entre vuit i nou-cents anys.

Segons una tradici apcrifa jueva, un dia es va presentar a la fi del mn (lloc on residia Henoc) el seu fill Matusalem. Li va explicar que li acabava de nixer un nt que tenia els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Henoc li va posar al nad el nom de No (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'mbit mundial, el diluvi universal.

Henoc, el profeta Idris.
Segons l'islam, Henoc fou el primer profeta (tret d'Adam) ja que en el seu temps comen a haver-hi gent que dubtava d'All perqu si era un veritable du, no entenien com els podia deixar vivint amb dificultats a la Terra i no permetre'ls entrar al Jard de l'Edn del que tant en sentien a parlar de boca del patriarca Adam. Sembla que degut a aquest allunyament home-divinitat, Du va castigar la humanitat amb una sequera molt important, fins que Henoc va pregar-li que s'aturs i All va fer tornar a ploure.

Idris va dissenyar i inventar multitud d'artefactes que van potenciar les habilitats i coneixements de la humanitat; escriptura, matemtiques, astronomia, etc.

Pels musulmans, anys desprs de la seva ascensi al Cel, Henoc va tornar a la Terra a Gizeh (Egipte) on va ensenyar molts dels seus coneixements a multituds.

A l'Alcor se l'anomena en quatre versets:

 ( ) i menciono Idris al Llibre; de veritat que ell era un home de b, un profeta. I Nosaltres el vam ascendir al Cel. (Alcor, 19:56-57);

 ( ) i Ismael, i Idris, i Dhul-Kifl. Tots eren homes bons. I els vam portar a la nostra grcia. Ells estaven entre els homes rectes. (Alcor, 21:85-86);

La tradici musulmana conta tamb que Idris fou un dels profetes amb qui pogu parlar Mahoma en un viatge al cel.

El Llibre d'Henoc.
Vegeu l'article Llibre d'Henoc

El Llibre d'Henoc s un text apcrif atribut a Henoc, tot i que en l'actualitat es creu que va ser redactat per diversos autors jueus entre els segles II aC i I dC.

El llibre narra l'ascensi al cel d'Henoc, com s nomenat cap dels ngels i installat a la dreta del tron de Jahv.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8520" title="Matusalem" nonfiltered="4747" processed="4719" dbindex="4866">

En el Gnesi captol cinqu, Matusalem (en hebreu               -        M t lah ben H n k i en rab                 Matushalakh ibn Akhanukh) s el fill del profeta Henoc i la persona ms longeva de tota la iconografia mundial.

Va ser pare de Lmec als cent vuitanta-set anys. Segons una tradici apcrifa jueva, Lmec va tenir un fill que va nixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del mn per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nad el nom de No (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'mbit mundial, el diluvi universal.

Durant els set-cents vuitanta-dos anys ms que va viure va engendrar altres fills i filles amb la seva esposa Edna (font apcrifa) fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-nou anys.

Signe de vellesa.
De tot el llinatge de descendncia registrat a la Bblia des d'Adam fins a Jess, Matusalem s qui tingu una vida ms llarga; s per aix que en la cultura popular s sovint utilitzat com a exemple de vellesa.

Els intrprets bblics asseguren que es pot entendre al text que va morir just abans de l'arribada del Diluvi universal, fet que es pot entendre com una prova de la pietat divina, que va esperar un llarg temps abans del seu judici malgrat les contnues ofenses dels homes. Des d'ell, l'sser hum t limitada la seva vida com un signe del seu pecat (en analogia amb els mites de la prdua de l'edat d'or d'altres cultures).

Els defensors del creacionisme, que propugnen una lectura literal de la Bblia fins i tot han intentat explicar cientficament aquesta edat avanada: abans del diluvi uns nvols de vapor (dels quals sortiria l'aigua) envoltaven la Terra i protegien els seus habitants de la llum ultraviolada i dels efectes de l'envelliment (no han tingut en compte altres factors de deteriorament apart del sol).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8521" title="No" nonfiltered="4748" processed="4720" dbindex="4867">
En el Gnesi, captols cinqu al des, No (en hebreu         -      N ah ben Lemech i en rab            Nuh ibn Lamekh) s, segons el judaisme, el cristianisme i l'islamisme, el constructor de l'Arca de No i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la famlia que se salv del Diluvi universal.


Naixement de No.
No era la desena generaci des d'Adam; era fill de Lmec i d'ell descendeix tota la humaitat a travs dels seus fills Sem, Cam i Jfet. 

Segons una tradici apcrifa jueva, No va nixer circumcs, amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan el seu avi Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del mn per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nad el nom de No (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'mbit mundial.

No i el diluvi.
Vegeu els articles Arca de No i Diluvi universal

Als sis-cents anys Du li va manar que construs una gran arca de fusta de xiprer on hi posaria set parelles de cada animal a fi de salvar-los d'un gran diluvi universal que havia de negar el mn i fer desaparixer la maldat que pujava en els homes. Du l'escoll a ell per ser l'nic pur que quedava. 

Quan l'Arca estigu carregada amb les parelles d'animals i la famlia de No, va comenar a ploure i no va parar en quaranta dies i quaranta nits en qu les aiges van arribar fins a set metres per damunt de les muntanyes. 

Quan va parar la pluja, no es veia terra per enlloc, noms aigua. I aix durant 150 dies. El dia disset del set mes, l'arca qued varada a les muntanyes d'Ararat per no fou fins el primer dia del des mes que veieren per primer cop terra ferma.

Noms desembarcar, No va preparar un altar i va oferir sacrificis a Jahv. No i la divinitat van fer un pacte: Du es comprometia a no eliminar mai ms la raa humana i a canvi, els descendents de No podrien menjar tots els animals i totes les plantes de la Terra per no podrien menjar la seva prpia sang.

No, pare de la humanitat.
No va ser qui va plantar la primera vinya. Un dia va beure massa i es va emborratxar i desnuar. El seu fill Cam ho va veure i ho va dir a Sem i Jfet qui el van tapar sense veure'l, motiu pel qual No male Canaan (fill de Cam) a qu fos esclau de Sem i Jfet.

Desprs del diluvi encara va viure tres-cents cinquanta de manera que va morir als nou-cents cinquanta anys. Ell fou l'ltim dels grans patriarques antediluvians que van tenir tanta longevitat, perqu desprs del diluvi universal, Du va reduir drsticament la durada de la vida dels homes fins arribar, en poques generacions, als 120 anys.

Els descendents dels seus fills s'escamparen per la Terra i la repoblaren. Tradicionalment es creu que:
els descendents de Sem van repoblar sia;
els descendents de Cam van repoblar frica;
els descendents de Jfet van repoblar Europa;
El segle XVIII va sorgir la teoria racista i pro-esclavatge que els fills de Cam foren ennegrits de pell per Du per recordar permanentment el pecat que havia coms Cam en veure nu el seu pare.

La llegenda del diluvi universal s una de les que s'ha pogut establir amb major consens que el judaisme va absorbir de la mitologia sumria.


































 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8522" title="Ararat" nonfiltered="4749" processed="4721" dbindex="4868">
Ararat ("A r " en turc, "      " en armeni llegit Masis o Masik, "Agir" en kurd, "      " en persa llegit Koh-i Nuh, "    " en hebreu), s una muntanya de l'actual Turquia on segons el gnesi captol nov s'hi va posar l'arca de No desprs del gran diluvi universal. Fa 5.166 metres d'alada.

Pel tractat de Turkman ay de 2 a 14 de febrer de 1828 Prsia va cedir la vessant nord de la muntanya a Rssia (districtes de Surmlu, Kulp i Igdir), conservant la vessant est, mentre les vessants sud i oest romanien territori turc. El cim del Gran Ararat va quedar en territori rus mentre el del Petit Ararat formava el punt d'ni de les fronteres entre Prsia, Rssia i Turquia coneguda com "frontera dels tres emperadors". Pel tractat de Moscou de 16 de mar de 1921 entre Rssia i Turquia, la plana de l'Aras era concedida a Turquia. L'acord turc - irani de 23 de gener de 1932 (efectiu el 3 de novembre de 1932) concedia a Turquia una petita part de la vessant oriental. La part russa va quedar dins la Repblica autnoma de Nakhitxevan i per tant en territori de l'Azerbaidjan desprs del 1991.

 

 Enllaos externs .

Armenica.org Histria;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8523" title="Cam" nonfiltered="4750" processed="4722" dbindex="4869">
En el Gnesi, captol des, Cam (en hebreu       -      H m ben N ah i en rab            Xam ibn Nuh) s el fill de No i pare de Cuix, Misraim, Put i Canaan.
 
Va sobreviure al Diluvi universal grcies a l'Arca de No. Segons diverses tradicions, la seva esposa s'anomenava Ne'elatama'uk, Na'eltama'uk, Nahalath o Zedkat Nabu. Tradicionalment es considera que Cam i els seus descendents poblaren l'actual frica. 

Fou malet pel seu pare a qu el seu fill Canaan fos esclau de Sem i Jfet (els seus germans), per haver-lo vist despullat quan estava begut.

Al segle XVIII va sorgir la teoria racista i pro-esclavatge que els fills de Cam foren ennegrits de pell per Du per recordar permanentment el pecat que havia coms Cam en veure nu el seu pare.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8524" title="Cuix" nonfiltered="4751" processed="4723" dbindex="4870">
En el Gnesi del captol des Cuix (en hebreu          -    K ben H m i en rab Kux ibn Xam) s el primognit de Cam i  nt de No.

Va ser pare de Nimrod, Seb, Havil, Sabt, Ram i Sabtec. Tots els seus descendents s'anomenaven cuixites.

L'hitoriador jueu del segle I, Flavi Josep, citava: Dels quatre fills de Cam, el temps no ha canviat gens el nom de Cuix; els etops, sobre els quals ell va regnar, sn, fins i tot avui en dia I, per ells mateixos i per tots els homes d'sia, anomenats cuixites. (Antiguitats dels jueus-Nombres I:6) 

Segons diverses tradicions, Cuix s l'antecessor dels nubis, etops, somalis, sudanesos, dravidians, sumerians, babilonis, eritreans, iemenites i altres pobles, generalment considerats de pell fosca. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8525" title="Ram" nonfiltered="4752" processed="4724" dbindex="4871">
Ram s un personatge bblic. Era fill de Cuix i pare de Sab i Dedan, tal com s'explica al Gnesis (Gn 10,7) i al Primer Llibre de les Crniques (1 Cr 1,9).

En el lament d'Ezequiel per la runa de Tir (Ez 27,22) la tribu de Ram s mencionada, juntament amb la de Sab, com un poble mercader que provea els habitants de Tir de perfums de primera qualitat, or i tota mena de pedres precioses.

El poble de Ram se situa a la pennsula d'Arbia, al golf Prsic. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8526" title="Sab" nonfiltered="4753" processed="4725" dbindex="4872">


Per al fill de Ram i germ de Dedan que apareix al Gnesi, vegeu Llista de personatges bblics Sab (Gnesi). ;
Respecte al mtic regne que apareix a la Bblia:
Makeda, reina de Sab.
Per al territori mtic, vegeu regne de Sab;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8527" title="Dedan" nonfiltered="4754" processed="4726" dbindex="4873">
En el Gnesi hi ha dos personatges amb el nom de Dedan:

En el captol des Dedan s el fill de Ram i germ Sab.

En el captol vint-i-cinqu s el fill de Jocxan, germ de Saba i pare d'Aixurim, Letuixim i Lemim, considerats els avantpassats dels aixurites, els letuixites i els lemmites, respectivament.

El parallelisme entre els noms fa pensar que la histria d'un pugui haver evolucionat de l'altre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8530" title="Havil" nonfiltered="4755" processed="4727" dbindex="4874">

En el Gnesi, captol des, Havil sn dos personatges diferents:
El primer s Havil, un fill Cuix, nt de Cam i besnt de No.
El segent que apareix s un dels nombrosos fills de Joctan;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8532" title="Nimrod" nonfiltered="4756" processed="4728" dbindex="4875">
En el Gnesi del captol des, Nimrod (en hebreu           -       Nimr d ben K) s un fill de Cuix, nt de Cam i besnt de No. 

Fou el primer cabdill de la Terra. Era un valent caador que rebia el favor del Senyor. La tradici jueva i musulmana diuen que va fundar Babilnia fa quatre mil cinc-cents anys, i tamb va construir la famosa Torre de Babel. La seva filla Azurad es va casar amb ber qui va refusar ajudar Nimrod a la torre i per aix el seu idioma (l'hebreu) es va mantenir pur.

Va comenar dominant Babel, rec, Acad i Calan, a les terres de Xinar. Desprs va estendre els seus dominis a Assur, on hi va edificar Nnive, Rehobot-Ir, Qulah i la capital Ressen, entre Nnive i Qulah.

Segons el judaisme, Nimrod acoll durant un temps a un jove Abram a qui el seu pare Trah havia castigat per destruir-li un altar amb dols pagans. Anys ms tard, s'enemistaren fins al punt que mentre Abram estava acampat a l'oasi d'Haran, Nimrod va calar-hi foc per assassinar-lo. El jove va poder escapolir-se.

La tradici egpcia de la Bblia afirma que fou assassinat pel fara Semsem de la Dinastia I, que assimila al seu parent Sem, fill de No. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8533" title="Misraim" nonfiltered="4757" processed="4729" dbindex="4876">
En el Gnesi del captol des Misraim o Mixram (en hebreu             -    Misr yim ben H m i en rab            Misr ibn Xam) s el fill de Cam i antecessor dels ludites, els anamites, els lehabites, els naftuahtes, els patrosites, els casluahites i els caftorites.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8534" title="Lud" nonfiltered="4758" processed="4730" dbindex="4877">
En el Gnesi, captol des, Lud sn dues figures diferents:

L'una s un grup de descendents de Misraim.

L'altre s un fill de Sem i nt de No. Els seus fills eren, segons el Llibre de Jasher Pezor i Bizai. La tradici els fa ancestres dels ludims, els lubims, els ludians, els ludus, els lidians, els xubs, els berbers i altres grups nmades d'sia Menor i el Nord d'frica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8535" title="Anam" nonfiltered="4759" processed="4731" dbindex="4878">
Segons el Gnesi, els anamites o anam sn un grup de descendents de Misraim, fill de Cam i nt de No.

Tot fa indicar que serien descendents d'un fill de Misraim anomenat Anam, per la Bblia no esmenta el seu nom.

Els anamites se'ls identifica amb una tribu d'Egipte. Un text del regnat de Sargon II d'Assria (722 aC - 705 aC) anomena els egipcis com Anami.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8536" title="Lehab" nonfiltered="4760" processed="4732" dbindex="4879">
Segons el Gnesi, els lehab o lehabites sn un grup de descendents de Misraim, fill de Cam i nt de No.

Tot fa indicar que serien descendents d'un fill de Misraim anomenat Lehab, per la Bblia no esmenta el seu nom.

Els lehabites se'ls identifica com els antecessors dels libis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8538" title="Patrs" nonfiltered="4761" processed="4733" dbindex="4880">
Segons el Gnesi, els patrs o patrosites sn un grup de descendents de Misraim, fill de Cam i nt de No.

Tot fa indicar que serien descendents d'un fill de Misraim anomenat Patrs, per la Bblia no esmenta el seu nom. 

Se'ls identifica com una tribu de Tebes (Alt Egipte), ja que el mot egipci Pa-to-ris significa "del sud". 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8540" title="Caftor" nonfiltered="4762" processed="4734" dbindex="4881">
En el Gnesi del captol des els de Caftor sn els descendents de Misraim dels quals provenen els filisteus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8542" title="Canaan" nonfiltered="4763" processed="4735" dbindex="4882">
Per al personatge bblic fill de Cam, vegeu Canaan;


Canaan (canaanita:     , hebreu (dialecte canaanita meridional):         ,  , hebreu modern: Knaan; de l'hebreu, grec:         o Llat: Canaan; i de l'hebreu, aramaic:  o  rab      ) era la terra promesa del poble jueu, corresponent aproximadament a l'actual Israel i els territoris de Gaza i Cisjordnia, juntament amb algunes zones de Lban i Sria. 

El Canaan (Cananeu:     , hebreu:         , k .na. an, israelita: Knaan; grec:       ; Llat: Canaan; arameu:     ; rab:       ) abastava tota la franja sirofencia. La frontera dels canaeneus anava des de Sid, anant cap a Guerar, fins a Gaza; i girant cap a Sodoma, Gomorra, Adm i Sebom, fins a arribar a Leixa. Els cananeus realment foren un poble semita resultat de l'emigraci del 3000 aC, establert per tota la franja de Llevant, amb un idioma com central (el cananeu) i dos dialectes principals: l'ugartic al nord i l'hebreu al sud. 

Les cartes d'Amarna esmenten Canaan (acadi Kina  u) en relaci a les ciutat fencies (sobretot Sid) i l'alta Galilea. Campanyes egpcies (l'estela de Menerptah al segle XIII aC) esmenten tambe la terra de Ka-na-na. L'excavaci principal s la d'Ugarit a Sria on es van trobar importants arxius. El seu nom derivaria de l'hurrita Kinahhu (vestit blau o porpra, que es fabricava en aquelles terres) que s esmentat a una tauleta trobada a Nuzi des del comenament del segon millenni. La Bblia el deriva del nom del fill de Cam i nt de No i esmenta diverses tribus cananees com els jesubites, el hetites, amorites, girgashites, hivites, arkites, sinites, arvadites, zemarites i Hamathites (i probablement altres). s esmentat tamb a un document del segle XVIII aC trobat a Mari de qu resultaria l'existncia d'una confederaci d'algunes ciutats-estats de Canaan, de la qual no es t cap ms notcia. Al nord Iamkhad i Qatna exerciren certa hegemnia i al sud fou Hazor. Les inscripcions egpcies defineixen Canaan entre la mar, Hamath al nord, el Jord a l'est i al sud fins al Neguev. Pels egipcis Canaan era sinonim de Retenu, s a dir el Llevant, mentre que per a la Bblia s mes limitat (n'exclou els parlants d'ugartic). 

s probable que els hicses fossin cananeus almenys en gran part: els amorites serien un dels grups principals i van jugar un important paper al Canaan amb reis poderosos a Hesbon i Astaroth, i sovint el nom amorita s utilitzat com a sinnim de cananeu (dels cananeus de l'interior). Els egipcis anomenaven el Lban Amar o Amurru i vers el nord a l'Orontes. Vers el 1500 aC les terres cananees estaven dividides en dues confederacions: Megiddo i Cadeix (Kadesh)

Per tant hem de considerar que els cananeus sn tots els que parlen la llengua semita cananea incloent-hi les seves variants dialectals; que la regi de Canaan tot i que es pot aplicar a tot el Llevant, s'aplica en general als moderns Liban (en part), Israel i Palestina (els ammonites i moabites com a parlants de dialectes derivats del cananeu en sn exclosos). 

Els cananeus sn esmentats a la Bblia com una de les nacions que foren expulsades pels israelites (parlants d'hebreu, de religi desprs anomenada jueva). Les altres nacions foren 
els hetites, els girgashites, els amorites, els perizzites, els hivites, i els jebusites (Deuteronomi 7:1). Els cananeus sn descrits com a idolatres amb cultes associats al sexe i a la fertilitat cosa que justificava moralment la conquesta de les seves terres.

Dins la regi de Canaan en el sentit limitat del terme, hi havia cinc zones principals:
La costa. No era cananea mes que en punts concrets. La major part era fencia. El sud de la costa era domini dels filisteus, un poble indoeuropeu no semita.
Galilea, al nord de Canaan. Zona rica en aigua, amb les fonts del Jord, i el llac Tiberades. Zona rica en agricultura, culturalment potent, amb la plana de Jasrael, la ciutat de Meguido i Legio, el Golan (zona elevada i poc poblada per que s com una balconada que domina tota la Galilea).
Cisjordnia, al sud. s la zona central, amb Samaria com a capital. No hi ha un tall de separaci amb la Transjordnia; el riu Jord s una via de comunicaci. Zona rica i famosa pels seus ramats.
Menys important s Xfel. Zona intermitja que fa de frontera entre els pobles de la costa i els cananeus.
Jud, al sud, s un desert de muntanyes, sense aigua, sense minerals, per amb la important ciutat de Jerusalem. Amb totes les guerres que hi ha hagut en aquestes terres, Jerusalem mai no ha interessat a ning; per aix ha perdurat i per aix anomenem jueus els seus habitants (de Jud).

L antiga religiositat cananea basa el seu culte en la fertilitat. El ms important s el du de la pluja. Hi ha una trada de dus. El du El s el superior. El poble pateix set i la mar els fa por. El du El envia el seu fill Baal a auxiliar la gent. Aquesta mitologia encara s viva al cristianisme amb la Santssima Trinitat. Els antics israelites participaven del culte a Baal i van rebre moltes pressions a causa d'aix per part de profetes i reis.  

Aquestes terres foren ocupades pels israelites (actualment israelians). Els cananeus foren absorbits o expulsats.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8543" title="Sid (desambiguaci)" nonfiltered="4764" processed="4736" dbindex="4883">


Bblia: personatge del Gnesi. Vegeu Sid (fill de Cam).
Geografia: ciutat de Fencia i, actualment, del Lban. Vegeu Sid.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8544" title="Het" nonfiltered="4765" processed="4737" dbindex="4884">
En el Gnesi, captol des, Het s el fill de Canaan i avantpassat dels jebuseus, els amorreus, els guirgaixites, els hivites, els arquites, els sinites, els arvadites, els semarites i els hamatites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8546" title="Jfet" nonfiltered="4766" processed="4738" dbindex="4885">
En el Gnesi, captol des, Jfet (en hebreu       -      Iafeth ben N ah i en rab             Yafeth ibn Nuh) s el fill de No i pare de Gmer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Mixec i Tirs.

Va sobreviure al Diluvi universal grcies a l'Arca de No. Tradicionalment es considera que Jfet i els seus descendents poblaren l'actual Europa, ja que en el Gnesi s'afirma que van viatjar a les illes dels Gentils, que es creu que es referia a les illes de Grcia, tot i que hi han altres tradicions com la britnica, que afirma que Samothes (qui s'assimilaria a Gmer), quart fill de Jfet, va viatjar a la Gran Bretanya i es va proclamar primer rei de Britnia.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8549" title="Tubal" nonfiltered="4767" processed="4739" dbindex="4886">
En el Gnesi, captol des, Tubal o Tbal (en hebreu        -    Tubal ben Iafeth) s un fill de Jfet i nt de No.

Jfet va tenir vuit fills, de diverses fonts, els noms coneguts sn:
ber;
Tarraho;
Semptofail;
Arifi;
Kesed;
Taari;
Pirene, princesa que don nom als Pirineus;

Diversos grups tnics tenen tradicions que els situen com a descendents de Tubal, entre ells, els ibers, els tabal, els georgians, els itlics, els illiris i els vascons.

Tbal, rei d'Ibria.
Segons la tradici, desprs del Diluvi Universal, No encarrega als seus fills repartir-se pel mn i repoblar la terra. Jfet fou destinat a Europa, que va repartir-la entre els seus fills. Tbal va tocar-li les terres de l'oest del mediterrani, aleshores va embarcar al port de Jafa el 2157 aC i va creuar el Mar Mediterrani fins a arribar a la desembocadura del Francol. All va fundar la primera ciutat que va anomenar Tarraho (futura Tarragona), com el seu fill.

Tbal i la resta de la famlia van continuar el seu viatge per les costes catalanes fins al Delta de l'Ebre, on van installar-se. All va fundar-hi diverses ciutats (entre elles Amposta) i va anomenar el gran riu com Ebre i la terra com Ibria en honor del seu fill ber.

Prop de cent anys desprs d'installar-se a la pennsula, Tbal i els seus fills van rebre la visita del patriarca No. Tbal va morir l'any 155 del seu regnat quan anava a colonitzar Mauritnia.

Dinastia tubalita.
La llista de reis tubalites llegendaris s:
Tubal (155 anys), fill de Jfet i nt de No.
ber (37 anys), fill de l'anterior. Fundador de Cotlliure.
Idubeu (o Idubeda, Jubelda, Jubala o Jubalda) (64 anys), fill de l'anterior.
Brigus (52 anys), fill de l'anterior. Fundador llegendari de Lleida, Requena i Sogorb.
Tagus (o Targus) (30 anys), fill de l'anterior i fundador mtic de Cartagena i Tarifa.
Betus (31 anys), fill de l'anterior. Va morir sense hereu i el gegant Geri va presentar batalla per ocupar la pennsula Ibrica i esdevenir nou rei.
 
Referncies.
La Bblia (Gen, 10);
Llibre de Jasher (cap. 7; vers. 7);
Dinasties llegendries de la Pennsula Ibrica;
Portal de Mitologia Catalana;
Edici electrnica de G. Pujades, Crnica Universal del Principado de Catalua;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8552" title="Gmer" nonfiltered="4768" processed="4740" dbindex="4887">
En el Gnesi, captol des, Gmer s el fill de Jfet i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarm, considerats els ancestres dels armenis, els cimmeris, els escitians, els gallesos, els pictes, els irlandesos i els germnics. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8554" title="Rifat" nonfiltered="4769" processed="4741" dbindex="4888">
En el Gnesi, captol des, Rifat o Difat s fill de Gmer, fill de Jfet. Fou besnt de No.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8555" title="Togarm" nonfiltered="4770" processed="4742" dbindex="4889">

En el Gnesi, captol des, Togarm s fill de Gmer, fill de Jfet i per tant, besnt de No.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8556" title="Javan" nonfiltered="4771" processed="4743" dbindex="4890">
En el Gnesi, captol des, Javan s el fill de Gmer i pare d'Elix, Tarss, els quetites i la gent de Rodes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8560" title="Sem (bblic)" nonfiltered="4772" processed="4744" dbindex="4891">

En el Gnesi, captol des i onz, Sem (en hebreu        -      X m ben N ah i en rab            Sham ibn Nuh) s el fill de No que va ser pare de:
Arfaxad ;
Elam;
Aixur;
Lud;
Aram;


Va sobreviure al Diluvi universal grcies a l'Arca de No. Tradicionalment es considera que Sem i els seus descendents, anomenats semites, poblaren l'actual sia.

Segons la Tradici jueva, Sem fou el rei de (Jeru-)Salem, conegut pel ttol de MalquiCdeq (              = Rei de Justcia). Segons aquesta tradici, tant Isaac com Jacob aprengueren de Sem la Histria prediluviana.

A Arfaxad l'engendr dos anys desprs del diluvi, a l'edat de cent anys i desprs va viure cinc-cents anys en els que naixeren els altres germans.

Segons la tradici egpcia, Sem va esdevenir el fara Semsem de la Dinastia I i va matar Nimrod, fill de Cuix. Segons el Llibre de Jasher tamb va assassinar a Esa, descendent seu. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8561" title="Aram" nonfiltered="4773" processed="4745" dbindex="4892">
En la Bblia, apareixen tres personatges amb el nom Aram:

Aram, fill de Sem.
En el captol des del Gnesi, Aram (en hebreu      -     Ram ben X m) s el fill de Sem (Gnesi 10, 22) que va ser pare d'Us, Hul, Guter i Maix (Gnesi 10, 23).

Aram, fill de Quemuel.
En el captol vint-i-dos del Gnesi s el fill de Quemuel (Gnesi 22, 21).

Aram de Jud.
Aram (en hebreu      -         Ram ben Heshrn) fou el fill d'Hesron i el pare d'Amminadab.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8562" title="Us" nonfiltered="4774" processed="4746" dbindex="4893">


En el Gnesi, Us  o Uz correpon a dos personatges diferents: en el captol des, s un dels fills d'Aram i en el captol vint-i-dos s un dels fills de Nahor amb Mild.

U fou una mesura de longitud babilnia.

Us o Uz fou un districte del sia occidental.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8566" title="Arfaxad" nonfiltered="4775" processed="4747" dbindex="4894">
En el Gnesi, captol des, Arfaxad (en hebreu                 -     Arpakhad ben  m i en rab                 rfakhshad ibn Sham) s el fill de Sem que va ser pare de Xlah a l'edat de trenta-cinc anys. Desprs visqu quatre-cents tres anys, en qu engendr altres fills i filles que apareixen al Llibre de Jasher com Anar i Axcol.

Al llibre dels Jubileus s'anomenen dos fills ms d'Arfaxad, anomenats Ura i Kesed, els fills dels quals esdevindrien els fundadors d'Ur Kasdim: I Ur, fill de Kesed, va construir la ciutat d'Ara dels caldeus, i va anomenar-la com ell mateix (Jub, 11:3)

Tradicionalment es consideren descendents d'Arfaxad els caldeus, mesopotamis del golf Prsic, hebreus, israelites, rabs, beduins, Moabites, Jordans, palestins, sabaeans i altres grups del Prxim Orient.

En algunes versions de la Bblia, el seu fill s Cain, qui seria pare de Xlah. Actualment  els erudits tendeixen a considerar-ho un error i aquest Cainam seria una confusi de Quenan, fill d'Enoix. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8567" title="Xlah" nonfiltered="4776" processed="4748" dbindex="4895">
En el Gnesi, captol des, Xlah o Saleh (en hebreu          -               l h ben Arpakad i en rab                 Saleh ibn  rfakhshad) s el fill d'Arfaxad que va ser pare d'ber a l'edat de trenta anys. Desprs visqu quatre-cents tres anys, en qu engendr ms fills i filles.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8568" title="ber" nonfiltered="4777" processed="4749" dbindex="4896">
En el Gnesi, captol des, ber (en hebreu         -       ver ben  l h i en rab             Hud ibn Saleh) s el fill de Xlah que va ser pare de Pleg als trenta-quatre anys. Desprs va viure quatre-cents trenta anys en qu engendr tamb a Joctan. Els musulmans el consideren un profeta amb el nom de Hud.

Una llegenda jueva indica que es va casar amb Azurad, filla de Nimrod, el que va dirigir la construcci de la famosa Torre de Babel. 

ber per, va refusar ajudar el seu sogre en la construcci i per aix la seva llengua va romandre pura, com l'original. Aquest fet explica que els jueus considerin el seu idioma com a perfecte i el valor que li atorguen en les Escriptures, ja que seria l'idioma de la Creaci, amb poders mgics. De fet, el nom ber estaria a l'arrel de la paraula hebreu".

Alguns crtics, com Charles Pope, han volgut equiparar-lo al rei Hammurabi.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8569" title="Pleg" nonfiltered="4778" processed="4750" dbindex="4897">
En el Gnesi, captol des, Pleg (en hebreu          -      Pleg ben ver i en rab             Falih ibn Hud) s el primognit d'ber que va rebre aquest nom per qu va nixer durant un moviment de terra. Era germ de Joctan.

Quan tingu trenta anys engendr Re i desprs visqu dos-cents nou anys, en qu engendr altres fills i filles.

En temps de Pleg, hi hagu una divisi a la terra (Gen, 10:25). Aquesta frase ha donat lloc a multitud de teories sobre el seu significat real:
Que, per primera vegada, els descendents de No es van dividir i s'escamparen per la terra.
Que, desprs de l'episodi de la Torre de Babel, les diferents tribus s'enemistaren, es distanciaren i poblaren tota la terra.
Que en aquells temps es va dividir el supercontinent Pangea. Aquesta teoria es basa en el fet que si tots els animals van baixar de l'Arca de No, els continents encara havien d'estar units perqu sin els animals terrestres no podrien haver anar a Amrica o Austrlia, per exemple.
Que van tornar a aparixer homes que van construir altres dus fora de Jahv, el du dels seus avantpassats.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8570" title="Joctan" nonfiltered="4779" processed="4751" dbindex="4898">
En el Gnesi, captol des, Joctan (en hebreu           -      Y qt n ben ver i en rab              Y qt n ibn Hud) s el segon fill d'ber, germ de Pleg i pare de:
Almodad;
Xlef;
Hassrmavet;
Jrah;
Adoram;
Uzal;
Dicl;
Obal;
Abimael;
Saba;
Ofir;
Havil;
Jobab, qui cas la seva filla petita Arida amb Issacar, fill del patriarca Jacob.

Les terres que ocupaven els seus descendents anaven des de Meix fins a Sefar, a la muntanya oriental.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8581" title="Ofir" nonfiltered="4780" processed="4752" dbindex="4899">
Per l'Ofir del gnesi vegeu: Ofir, fill de Joctan

Ofir (llat Ophir, hebreu        ) fou un port o regi esmentat a la Bblia, principalment al llibre Primer dels Reis, fams per la seva riquesa. El rei Salom va rebre suposadament d'aquest lloc un carregament d'or, plata, fusta de sndal, pedres precioses, vori, animals extics i altres matries cada tres anys.

La seva situaci no est determinada. Segons les teories ms versemblants, era al Iemen o a la costa occidental de la mar Roja (s'associa Ofir amb el poble far). Altres teories, per, el situen a Malisia, l'ndia (el nom copte de l'ndia era Sofir) i fins i tot al Per. Com que els vaixells que partien de Ezion-Geber cap a Ofir rebien el nom de "naus de Tarshish", tamb s'ha intentat relacionar Ofir amb Tartessos. 

Aquestes darreres teories no comten actualment amb massa recolament entre la comunitat histrica. En primer lloc perque les mercancies que portaven eren tropicals i, a ms a ms, perque els hebreus no coneixien molt ms enll de la Mediterrnia occidental. Per aix l'opci ms respaldada per ambdues raons s algun punt indeterminat de la mar Roja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8583" title="Elam" nonfiltered="4781" processed="4753" dbindex="4900">



Elam fou fill de Sem segons el Gnesi. ;

El Regne d'Elam fou un important regne del sud-oest d'Iran entre el 2700 aC i el 536 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8584" title="Assria" nonfiltered="4782" processed="4754" dbindex="4901">


Assria (sirac: ) fou un Imperi hegemnic de la zona de Mesopotmia que derivava el seu nom de la primera capital Assur. Per la provncia romana d'Assria vegeu: Assria (provncia romana).

 Histria .

 Histria fins al perode antic .

Establiments neoltics s'han localitzat a Tell Hassuna i a Arpa iyah i altres llocs, que foren el centre de l'anomenada cultura d'Hassuna. Tamb s'han trobat jaciments de Uruk IV i Djamdat Nasr  amb les estacions de Tete Gawra, Nnive (Koyuncik) i Gabal Sinjar

Al Gnesi s'esmenta a Ashur com fill de Sem i fundador de la ciutat d'Assur (Aur). Ashur fou deficat mes tard i considerat la detat tutelar de la ciutat.

 Reis del perode primigeni .

Ikunum;
Tudiya;
Adamu;
Yangi;
Suhlamu;
Harharu;
Mandaru;
Imsu;
Harsu;
Didanu;
Hana;
Zuabu;
Nuabu;
Abazu;
Belu;
Azarah;
Ushpia  vers 2020 aC;

Reis ancestres . 

Apiashal fill d' Ushpia;
Hale fill d'Apiashal;
Samani fill d' Hale;
Hayani fill de Samani;
Ilu-Mer fill d'Hayani;
Yakmesi fill d'Ilu-Mer;
Yakmeni fill de Yakmesi;
Yazkur-el fill de Yakmeni;
Ilakabkaba fill de Yazkur-el;
Aminu fill d' Ila-kabkaba;

 Perode assiri antic .

Fins a la segona meitat del tercer millenni no hi ha noticies histriques de la zona. Dominada per Sargon I d'Accad (Accad) vers el 2325 aC va fer part del seu imperi (sar kibrat erbettim "rei de les quatre regions del mon") i dels seus successor fins vers el 2200 aC. Desprs va ser vena i potser tributaria dels guti, poca en la qual fou destruda per es va recuperar, fins que vers el 2115 aC fou dominada per Ukhtengal d'Uruk, que hi va passar en la seva expedici que el va portar fins a Mari. L'imperi d'Ukhtengal fou efmer i fou suplantat pel de Urnamu d'Ur vers el 2100 aC que es va descompondre al final del segle, i vers el 2020 aC Assur era una ciutat independent que va incrementar lentament el seu poder sobre els petits principats i ciutats venes. La fundaci de la monarquia assria es considera que fou obra de Sulilu o Sulili, successor de Bel-kap-kapu (Bel-kapkapi o Belkabi, vers 1900 aC) i mtic antecessor de Salmanassar I. Els assiris van establir colnies comercials (karum, es a dir port) que van arribar fins a Capadcia, entre elles la mes coneguda la de Kanesh o Kanish (modern Kltepe) vers el 1920 aC. A finals del segle XIX aC Naram-Sin d'Assur (que dominava altres ciutats) va governar tamb a Eshunna, i desprs per un temps les dues ciutats van continuar aliades.

 Reis dels que no es conserva l'epnim .

Sulili o Sulilu, fill d'Amini;
Kikkia;
Akiya;
Puzur-Ashur I vers 1975 aC;
Shallimahhe vers 1940 aC;
Ilushuma  vers 1920 aC;
Erishum I vers 1906 aC;

Shamshi-Adad I (vers 1810-1790 aC) era un cap amorita que es va apoderar del poder a Assur poc abans del 1810 aC i van prendre el ttol reial que abans no tenien els governants de la ciutat (Shar kissati = rei de la totalitat) i desprs va conquerir Ekallatum on va collocar al tron al seu fill Ishme-Dagan i va permetre la continutat del comer assiri. No va tardar en dominar Mari on va posar al tron al seu altra fill Yasmah-Adad (Yashmakhadad) i en poc temps es va assegurar el domini de tot el nord de Mesopotmia. Va fundar una nova capital a la vall del Khabur, anomenada  Shubat-Enlil, propera a Urkesh, la capital del principal regne hurrita. Ishme-Dagan el va succeir per en canvi Yasmah-Adad fou enderrocat i Mari es va independitzar i es va aliar a Hammurabi de Babilnia. A l'expansi de Babilnia els assiris van respondre afavorint als enemics del poder babilnic. Desprs d'un temps de lluita Hammurabi es va imposar i va conquerir Assria, on apareixen una srie de "fills de ning" sense dret al tron, considerats usurpadors, probablement governadors o reietons nomenats per Babilnia. Els karum van aturar la seva activitat.

El 1594 aC el poder emergent hitita, que ja dominava les colnies assries, va arribar a Babilnia, i va donar un cop de mort a la dinastia d'Hammurabi; els hitites es van retirar per la ciutat va caure en mas de la dinastia del Pas de la Mar i poc desprs dels cassites que ja s'havien apoderat de Terqa i Mari (Regne de Khana). Els hurrites es van unificar vers la meitat del segle i van constituir el regne de Mitanni que va dominar el nord de Mesopotmia. Assur, independent cai un segle per com a poder local, va caure a l'orbita de Mitanni abans del 1500 aC per amb una sobirania hurrita llunyana i poc respectada fins que Sausatatar, rei de Mitanni (assiri Hanigalbat), vers el 1440 aC, va saquejar Assur i va capturar les portes de plata i or del palau reial que es va emportar a Washukanni; Assur va haver de pagar regularment un tribut als reis hurrites, i aix va durar fins a la caiguda de Mitanni vers el 1350 aC en qu no sols es va independitzar sin que es va apoderar de la regi de Nuzi.

Reis del Perode Assiri Antic.

Ikunum  vers 1880 aC;
Sargon I (Sharrukin I) vers 1860 aC ;
Puzur-Ashur II vers 1840 aC;
Naram-Sin vers 1830-1815 aC ;
Erishum II vers 1815-1810 aC ;
Shamshi-Adad I vers 1810-1780 aC (tamb Shamsiadad o Samsiadad);
Ishme-Dagan I vers 1780-1740 aC;
Mut-Ashkur vers 1740 aC;
Assurdugul "fill de ning" (usurpador) ;
Assuraplaidin "fill de ning" (usurpador) ;
Nasir-Sin "fill de ning" (usurpador)  ;
Sinnamir "fill de ning" (usurpador) ;
Ibqi-Ishtar "fill de ning" (usurpador) ;
Adadsalulu "fill de ning" (usurpador) ;
Adasi desprs del 1700 aC;
Belubani vers 1694-1690 aC;
Libaia vers 1690-1675 aC;
Sharma-Adad I vers 1675-1660 aC;
Iptar-Sin vers 1660-1650 aC;
Bazaia vers 1640-1620 aC;
Lullaia vers 1620-1615 aC;
Shuninua vers 1615-1600 aC;
Sharma-Adad II vers 1600 aC;
Erishum III desprs de 1600-1585 aC;
Shamshi-Adad II vers 1585-1580 aC;
Erishum III vers 1580-1565 aC;
Shamshi-Adad III vers 1565-1569 aC;
Ishme-Dagan II vers 1560-1545 aC;
Shamshi-Adad III vers 1545-1530 aC;
Ashurnirari I vers 1530-1500 aC;
Puzur-Ashur III vers 1500-1480 aC;
Enlilnasir I vers 1489-1465 aC;
Nurili 1465 vers 1466-1455 aC ;
Ashurshaduni desprs de 1455 aC;
Ashurrabi I ? aC;
Ashurnadinahhe I ? aC;
Enlilnasir II vers 1420-1415 aC;
Ashurnirari II vers 1415-1407 aC ;
Ashurbelnisheshu vers 1407-1398 aC;
Ashurrimnisheshu vers 1398-1390 aC;
Ashurnadinahhe II vers 1390-1380 aC;

 Perode assiri mitj .

Pocs desprs del 1350 aC el regne de Mitanni, era tributari dels hitites i d'Assria i quant Shattuara I (vers 1320-1295 aC) no va pagar el tribut, el rei Adadnirari I se'l va emportar presoner a Assria (vers 1295 aC). El successor de Shattuara, el seu fill Wasashatta, es va revoltar al cap de pocs anys i la capital ocupada i la famlia del rei portada a Assria; un fill o nebot Shattuara II fou posat al tron vers el 1280 aC, per tamb es va revoltar quant ja era rei Salmanassar I (successor d'Adadnirari) desprs del 1275 aC i vers el 1270 aC Mitanni fou annexionat i convertit en la provncia assria d'Hanigalbat. D'altra banda Ashuruballit I (vers 1355-1317 aC) va emparentar amb el rei cassita de Babilnia, que es va casar amb la seva filla; el rei cassita Karakhardash fou assassinat i Nazibugash (Suzigash) proclamat al seu lloc per Ashuruballit I va agafar un exrcit assiri i es va presentar a Babilnia vers el 1345 aC per venjar al seu gendre i va installar al tron a Kurigalzu II, germ de Karakhardash i per un temps Assria va exercir influencia al sud, que es va acabar amb els segents reis cassites. Abans del 1300 aC els assiris ja estaven combatent a grups nmades: els turukku i els kadmukhi al est i els akhlamu, suteus i isauru al oest. Amb Salmanassar I la capital es va establir a Kalah i el pas va continuar l'expansi al nord-oest, en territori disputat pels hitites, arribant fins a Karkemish. Tukultininurta I (successor de Salmanassar), va deposar a Kadashman-Buriash de Babilnia (vers 1234-1227 aC) i va exercir sobirania a tota la Mesopotmia portant el vell ttol de "rei de Sumer i Accdia", per Babilnia es va revoltar i els assiris foren derrotats i encara va haver de pagar tribut als reis Melishikhu (Melishipak) i Mardukaplaiddina (que van regnar vers 1188-1173 aC i vers 1173-1160 aC)

Amb l'enfonsament de l' Imperi Hitita davant els mushki (frigis) vers el 1185/1178 aC, Babilnia i Assria es van disputar la regi. Al darrer quart del segle Ashurreshaisi I va derrotar els babilonis (Nabucodonosor I) a la zona del nord de Sria. El seu fill Teglatfalassar I, va creuar l'Eufrates vers el 1115 aC, va ocupar Karkemish, va derrotar a frigis i neohitites, i va avanar cap al Mediterrani dominant Fencia. Tamb va voler dominar Sumer (Babilnia) i va assolir el ttol de "rei de Sumer i Accdia" per el pas era en mans de la dinastia del Pas de la Mar i desprs de dinasties afavorides per Elam o directament elamita

Durant tot aquest perode el rei t el control total del pas. A ms a ms de rei era gran sacerdot d'Ashur, el du oficial de l'estat crrec que cada vegada fou mes important. La poblaci era reduda i tots els ciutadans mascles havien de servir a l'exrcit per un temps determinat (anomenat el servei ilku). Durant aquest perode es va compilar les lleis assries.

Reis del Perode assiri mitj.

Eriba-Adad I vers 1380-1355 aC ;
Ashuruballit I vers 1355-1317 aC ;
Enlilnirari vers 1317-1307 aC;
Arikdenili vers 1307-1295 aC;
Adadnirari I vers 1295-1275 aC;
Salmanassar I vers 1275-1235 aC;
Tukultininurta I vers 1235-1196 aC;
Ashurnadinapli 1196-1193 aC;
Ashurnirari III 1193-1187 aC ;
Enlilkudurriusur 1187-1182 aC;
Ninurtaapal-Ekur 1182-1179 aC;
Ashurdan I 1179-1133 aC;
Ninurtatukulti-Ashur 1133 aC;
Mutakkilnusku 1133 aC;
Ashurreshaisi I 1133-1115 aC;
Teglatfalassar I 1115-1076 aC;
Asharidapal-Ekur 1076-1074 aC;
Ashurbelkala 1074-1056 aC;
Eriba-Adad II 1056-1054 aC;
Shamshi-Adad IV 1054-1050 aC;
Assurnasirpal I 1050-1031 aC;
Salmanassar II 1031-1019 aC;
Ashurnirari IV 1019-1013 aC;
Ashurrabi II 1013-972 aC;
Ashurreshaisi II 972-967 aC;
Teglatfalassar II 967-935 aC;
Ashurdan II 935-912 aC;

Perode neoassiri.


Desprs de Teglatfalassar I va venir un perode de decadncia de dos segles. Les guerres amb Urartu foren freqents (vegeu les biografies dels reis d'Urartu), aix com amb els nmades arameus. La recuperaci va arribar a partir de vers el 912 aC quant Adadnirari II va pujar al tron, que va restaurar el domini assiri sobre regions que abans havien dominat per que de fet s'havien perdut; el limita occidental es va estabilitzar al riu Khabur i al sud amb Babilnia no hi va haver grans canvis si be va avanar una mica al sud. La submissi de la regi d'Harran es va produir amb Tukultininurta II. Amb Assurnasirpal l'expansi fou important vers el nord, cap a Nairi i la zona del llac rmia, i cap al oest en els principats arameus entre el Khabur i l'Eufrates avanant desprs fins la Mediterrnia arribant a Fencia. El rei va traslladar la capital a Kalhu (Nimrud). El seu fill Salmanassar III (vers 859-824 aC) va fer una expedici anyal, va ocupar Babilnia temporalment i la va reduir a condici d'estat vassall, va lluitar contra Urartu i contra els estats de Sria i Palestina. Karkemish va passar a les seves mans el 849 aC i el 841 aC va atacar Damasc que va conquerir; desprs va sotmetre a tribut a Israel, Tir i Sid. Als darrers anys el seu fill gran es va derrotar i Assur, Arbela i altres ciutats li van donar suport; encara que un altra fill Shamshi-Adad V, va poder sufocar la revolta i succeir al pare al tron, Assria va sortir debilitada de la guerra civil (824 aC). En els anys segents l'augment de poder d'Urartu i la debilitat d'alguns reis (inclosa la famosa reina regent Semramis) van aturar l'expansionisme assiri. Adadnirari III (vers 811 782 aC, per amb Semramis de regent fins el 805 aC), va conquerir Damasc el 804 aC imposant de nou tribut al regne i a altres de la zona, incloent Samria i Edom, i va avanar contra els medes arribant potser fins a la rodalia de la mar Cspia.

El 747 aC va pujar al tron de Babilnia Nabonasar (Nabu-Nasir 747-734 aC) que ja va actuar independent afectada Assria per una epidmia de pesta i a la vora de la guerra civil, i amenaada per Urartu pel nord. El 746 aC la capital Kalhu es va unir a la revolta i l'any segent el general Pulu va assolir el tron i va agafar el nom de Teglatfalassar III, reorganitzant el pas, el govern i l'administraci de manera que va ser mes eficient. Va conquerir Babilnia i la va sotmetre altra cop a tribut; desprs va derrotar a Urartu i als medes i va anar a Sria que s'havia independitzat i va sotmetre Fencia (Arpad el 740 aC desprs de tres anys de setge), Hamah i altres principats; Azaries (Uzies) el rei jueu aliat a Hamah va haver de pagar tribut. El 729 aC va ocupar el pas dels Filisteus i va envair Israel en auxili del rei Ahaz de Jud que l'havia cridat; Rasin de Damasc fou derrotat i mort i Damasc fou finalment conquerida el 732 aC i els seus habitants deportats. El 729 aC va agafar per ell mateix el ttol reial de Babilnia deposant a Nabumukinzeri (Ukinzer) al que va fer presoner. Va morir el 727 aC i el va succeir Salmanassar V que va establir provncies per l'imperi eliminant als vassalls dubtosos i substituint-los per governadors temporals. Com que Israel no pagava el tribut va envair el pas i va assetjar la capital, Samria tres anys. Va morir sobtadament el 722 aC i va ocupar la corona Sargon II
el tartan (comandant en cap de l'exrcit) que va ocupar Samria i va posar fi al regne d'Israel i es va emportar milers de jueus cap Assria; tamb va atacar Jerusalem al regne de Jud; va fer la guerra a Elam, aliat de Madukaplaiddina, que s'havia independitzat a Babilnia per per una anys Babilnia va romandre independent; el 717 aC va conquerir Karkemish i va penetrar a l'altipl irani, i va fer la guerra a Urartu; el 710 aC va poder ocupar Babilnia i Madukaplaiddina va fugir a Elam. Sargon va construir una nova capital anomenada Dur Sharrukin (Ciutat de Sargon) prop de Nnive, amb els tributs pagats per nombrosos pobles i estats.

Sargon fou assassinat durant la lluita contra els cimmeris i el va succeir el seu fill Sennquerib que va traslladar la capital a Nnive on va establir un sistema d'irrigaci de canals amb el treball dels deportats. Jud es va revoltar vers el 701 aC (aliat amb Egipte) i Sennquerib va anar a Jerusalem per no va poder entrar a la ciutat i es va conformar amb un petit tribut. Mentre el 703 aC Babilnia s'havia revoltat i poc desprs Madukaplaiddina va tornar a la ciutat i va tornar a ser rei per atacat per Sennquerib va morir i el tron de Babilnia fou entregat per l'assiri a Belibni, que aviat es va revoltar tamb i fou derrotat per Sennquerib el 700 aC i llavors va donar el tron al seu propi fill Assurnadinsumi (Ashur-Nadinshum). El 694 aC va fer una campanya contra Elam que va assolar i els elamites van atacar Babilnia i van capturar a Assurnadinsumi al que es van emportar a Elam collocant en el tron a  Nergalusezib, per els assiris van tornar l'any segent i Nergalusezib fou fet presoner; el tron va passar a un prncep nadiu anomenat Musezib-Marduk, ajudat pels elamites per al cap de quatre anys (689 aC) els assiris van tornar i el van ocupar i destruir la ciutat deportant als seus habitants. El 681 aC va morir segurament assassinat per un fill (segons la Bblia pels seus fills Adramalec i Sharazar que van fugir a Urartu) la seva mort fou interpretada com un cstig dels dus per la destrucci de la ciutat. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon) que havia estat virrei de Babilnia uns 7 anys, va canviar la poltica i va reconstruir la ciutat esperant el perd dels dus; va derrotar a Ur una revolta que no va obtenir el suport elamita, i va derrotar tamb a cimmeris i medes; cap a l'oest va envair Fencia on alguna de les ciutat s'havia aliat a Egipte (Sid fou saquejada el 677 aC) i va capturar al rei rebel de Jud Manass al que va fer presoner; el 673 aC va atacar Egipte sense xit per el 671 ho va aconseguir i va conquerir el pas; el fara Taharqa (690-664 aC) va fugir cap al sud i els assiris es van fer amos del pas. Quant va fer una nova campanya contra Egipte va morir el 669 aC.

El seu successor, Assurbanipal, va continuar la campanya a Egipte; va lluitar tamb contra els medes i els cimmeris; el 663 aC va installar a Psamtic I com a fara vassall: Giges de Ldia va demanar ajut a Assria contra els cimmeris i com que no li fou donada, va enviar ajut al fara egipci per poder independitzar-se d'Assria i finalment es va fer independent el 652 aC, mentre Sennquerib era ocupat a Babilnia on havia constitut un virregnat que va donar al seu germ Shamashshumaukin, per aquest es va acabar revoltant. Es suposa que Sennquerib va conquerir Babilnia (647 aC, i poc desprs tamb va devastar Elam dues vegades) i en va assolir el govern sota el nom de Kandalanu, per se sap que aquest encara vivia el 627 aC mentre que el darrer document de Sennquerib es del 731 aC. Els governadors assiris enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general Nabopolasar, d'origen caldeu, que havia servit a l'exrcit assiri, el qual es va proclamar rei (23 de novembre del 626 aC). Tantes guerres i l'extensi excessiva del imperi van deixar a la poblaci assria esgotada: les provncies no podrien pagar el que calia i no hi havia prou gent per l'exrcit; els medes i escites d'altra banda eren cada vegada mes audaos. Desprs de la mort d'Assurbanipal els segents reis no van poder mantenir l'estat davant de les revoltes i les invasions; primer els cimmeris van atacar el pas i desprs els medes i babilonis. El 615 aC Nabopolasar va envair l'Assria prpia i va assetjar Assur la capital religiosa del pas, per fou rebutjat; llavors van intervenir els medes, assentats a l'altipl irani, que van atacar Assur i la van ocupar el hivern del 614-613 aC. Quant Nabopolasar va arribar la ciutat ja havia estat conquerida per es va signar un tractat d'aliana amb el rei Ciaxares de Mdia reforat per un enlla reial: l'hereu babiloni, Nabucodonosor II, es va casar amb la princesa mede Amitis. Desprs d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nnive (maig del 612 aC) que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat efmer governador de Babilnia, es va sucidar. El darrer rei assiri, un general de nom Ashuruballit, es va establir a Harran i va aguantar amb ajut egipci fins que la regi fou conquerida tres anys desprs.

 Reis del perode neoassiri.

Adadnirari II 912-891 aC;
Tukultininurta II 891-884 aC;
Assurnasirpal II 884-859 aC;
Salmanassar III 859-824 aC;
Shamshi-Adad V 822-811 aC;
Adadnirari III 811-783 aC;
Sammuramat, regent, 811-805 aC;
Salmanassar IV 783-773 aC;
Ashurdan III 773-755 aC;
Ashurnirari V 755-745 aC;
Teglatfalassar III 745-727 aC;
Salmanassar V 727-722 aC;
Sargon II 722-705 aC;
Senaquerib 705-681 aC;
Assarhaddon 681-669 aC;
Assurbanipal 669-631 o 627 aC;
Ashuretililani  ? ;
Sinshumulishir ?
Sinsharishkun vers 612 aC;
Ashuruballit II ver 612-609 aC (a Harran);

 Llengua  .

Els assiris eren un poble semititzat i parlaven un dialecte de l'acadi, llengua de la branca semita. les primeres inscripcions estan fetes en antic assiri. A la literatura es va emprar sovint el sumeri. Al perode neoassiri el llenguatge estava influenciat per l'arameu.

 Escriptura .

La llengua assria va utilitzar l'escriptura cuneforme.

 Religi .

El du principal i du de l'estat assiri fou Ashur, mtic fundador de la ciutat.

 Art .

L'art assiri rep una gran influncia de l'art acadi. En el tractament dels temes representats en esteles i relleus se'n diferncia per la prdua de protagonisme de la divinitat en favor del monarca. 

Gran part de l'art assiri est dedicat a la propaganda poltica o fin i tot a produir temor a l'espectador efecte que s'aconsegueix per exemple amb escenes de guerra que mostren aspectes cruels o amb relleus colossals de "lamassus" que sn toros alats amb cap hum.

Els assiris van excellir en els relleus com el clebre de la lleona ferida de Nnive o els que mostren al rei Assurnasirpal II al palau de Kalakh en escenes de caa o de guerra. totes aquestes obres sn d'una gran inventiva, utilitzen perspectives millor que els egipcis i sn d'un naturalisme expressionista de gran vigor.
Els assiris utilitzaren molta m d'obra d'artesans especialistes del seu imperi principalment hitites i fenicis. L'escultura i la pintura no es va desenvvolupar gaire.

 Vegeu tamb .
Adiabene;
Mitanni;
Babilnia;
Assiris;
Assirio-babilnic;
Assiriologia;
Estat d'Assria ;
Bandera d'Assria;
Partits poltics assiris;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8585" title="Torre de Babel" nonfiltered="4783" processed="4755" dbindex="4902">

La torre de Babel fou, segons la Bblia, un gran projecte dels homes per a construir una ciutat en vertical a Babel, la terra de xinar que emprengueren els homes desprs del gran diluvi universal. 

Orgen del nom.
Babel ve del mot Accadi B b-ili (La porta de Du), on B b vol dir porta i il du. ( ili rebutjat). Un altre significat bab-'el (la ciutat de du).
Tamb s possible que fos anomenada aix per Babilnia.

Relat i interpretaci catlica.
Aquests homes eren doncs, els descendents de No i representaven la humanitat parlant d'una nica llengua. Com que el cor dels homes era desobedient i malvat, i en comptes d'adorar a Du es preocupaven noms per ells mateixos, Du, per tal de frustar aquest projecte, va multiplicar el nombre de llenges perqu aix no es podrien comprendre entre ells i per tant, haver d'aturar la construcci de la ciutat. La humanitat, desprs d'aix, va haver de dispersar-se arreu del mn. 
Aquesta histria s'utilitza per explicar l'existncia de les llenges i de les races, el perill de voler-se igualar a Du,  o tamb com la necessitat de parlar-se, de comprendre's per tal de realitzar grans projectes.

Tamb es pot veure simplement com una temptativa dels homes a donar alguna explicaci a l'existncia de les races i de les llenges.

Interpretaci protestant.
La histria de la Torre de Babel marca la clusula del relat sobre l'orgen del mn que s'extn per tot el Gnesi.
Aquest relat est caracteritzat pel pecat i les seves "erupcions": la caiguda, el relat de Cam i Abel, el diluvi, etc. Contrriament a la caiguda, al relat de Cam i Abel, entre d'altres, que estigmatitzen els pecats des de comportaments individuals, les unions dels ngels que varen suscitar el diluvi i l'aventura de la construcci de la Torre de Babel sn pecats o comportaments collectius. En aquests dos casos, es tracta d'esdeveniments on l'humanitat s'entn com la comunitat dels fills d'Adam.
En el sentit de la histria dels orgens, es tracta doncs de distingir el pecat collectiu d'una comunitat humana i de mostrar la condemna per part de Du. Una condemna sense crida, sense intervenci de la grcia. A partir d'aquesta frase: "el senyor els dispers sobre tota la terra", el relat de la Torre de Babel i els altres que tracten dels orgens s'obre al futur en el sentit que es planteja la qesti de la relaci entre els homes i Du.

Referncies.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8586" title="Babel" nonfiltered="4784" processed="4756" dbindex="4903">


Bblia: vegeu Torre de Babel.
Geografia: Babilim o Babilnia s el nom de la ciutat que tamb don nom a l'antic estat de Babilnia. Vegeu Babilim.
Poltica: vegeu Forum Babel;
Cinema: vegeu Babel (pellcula);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8588" title="Re" nonfiltered="4785" processed="4757" dbindex="4904">
En el Gnesi, captol onz, Re (en hebreu         -       Re'u ben Pleg i en rab             Rau ibn Falih) s el primognit de Pleg i que a l'edat de trenta-dos anys engendr, segons el Llibre dels Jubileus amb la seva muller Ora, el seu fill Serug i desprs visqu dos-cents set anys ms, en qu engendr altres fills i filles.
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8589" title="Serug" nonfiltered="4786" processed="4758" dbindex="4905">
En el Gnesi, captol onz, Serug (en hebreu           -      S'rug ben Re'u i en rab             Sarukh ibn Rau) s el primognit de Re i la seva esposa Ora (font apcrifa). Quan tenia trenta anys, la seva muller Milc (segons el llibre dels Jubileus) li engendr Nahor i desprs visqu dos-cents anys ms, en qu engendr altres fills i filles.

Segonsel judaisme, el seu nom original era Seroh, per va abandonar el culte a Jahv i va ensenyar-li bruixeria al seu fill Nahor, aleshores fou expulsat d'Ur, la seva poblaci natal, i es canvi el nom per Serug.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8590" title="Nahor" nonfiltered="4787" processed="4759" dbindex="4906">

En el Gnesi, captol onz, hi ha dos personatges amb el nom de Nahor:

Nahor, avi d'Abraham.
El primer s Nahor o Nacor (en hebreu          -        Nahor ben S'rug i en rab               Nakhur ibn Sarukh), el primognit de Serug (i la seva esposa Milc, segons llibres apcrifs). 

En el Llibre dels Jubileus es menciona la seva esposa, Iyoska. A l'edat de vint-i-nou anys engendr Trah (pare d'Abraham) i desprs visqu cent dinou anys ms, en qu engendr altres fills i filles.

Segons el judaisme, el seu pare Serug va abandonar el culte a Jahv i va ensenyar-li bruixeria, aleshores foren expulsats d'Ur, la seva poblaci natal.

Nahor, germ d'Abraham.
El segent Nahor o Nacor (en hebreu          -       Nahor ben Trah i en rab Nakhour ibn Tarikh) que apareix al Gnesi s fill de Trah (i per tant nt de l'anterior Nahor), germ d'Abraham i Haran, i casat amb la seva neboda Mild filla d'Haran amb qui fou pare de:
Us, el seu primognit;
Buz;
Quemuel;
Qussed;
Haz;
Pildaix;
Idlaf;
Betuel, pare de Rebeca, l'esposa del patriarca Isaac i mare d'Esa i Jacob. ;

Amb la seva concubina anomenada Rema, va infantar:
Tbah;
Gham;
Thaix;
Maac;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8591" title="Trah" nonfiltered="4788" processed="4760" dbindex="4907">
Trah (en hebreu             -       Trah ben Nahor i en rab               Tarikh ibn Nakhour) apareix al Gnesi captol onz, com el pare d'Abraham.
 
Trah era el primognit de Nahor i la seva esposa Ioska (tradici apcrifa). Va nixer a les muntanyes del nord de Mesopotmia, ja que el seu pare Nahor i el seu avi Serug vivien exiliats d'Ur. Quan tenia setanta anys engendr Abram i desprs Nahor, Aran i Sarai. 

Va seru autoritzat a tornar al seu poble Ur o Ur dels caldeus (segons les versions), al cap d'un temps va partir cap a Canaan per va morir durant el cam, a l'oasi d'Haran, quan tenia dos-cents cinc anys.

s mal vist per la tradici jueva, ja que adorava dols. Trah va construir diverses imatges a dols pagans per el seu fill Abram seguia fidel a Jahv, el du dels seus avantpassats. En una ocasi, Abram es va quedar sol davant l'altar construt pel seu pare. Va agafar un bast i va destrossar totes les imatges excepte una, a qui li va collocar el pal en una m. Quan va arribar Trah, va preguntar-li qu havia passat i Abram li respongu que els dus s'havien barallat entre ells. Trah no s'ho cregu i envi Abram al palau de Nimrod.

 Azar .
A l'alcor (VI, 74) Abraham es dirigeix al seu pare com Azar. Es tracta d'un afegit a pare, i podria ser un segon nom o be un ttol. Alguns erudits consideren que podria ser una deformaci d'Eleazar, un servent d'Abraham al Gnesi, i tractar-se d'una confusi amb el nom del pare a l'alcor.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8615" title="Aran" nonfiltered="4789" processed="4761" dbindex="4908">
Per a la comarca catalana vegeu Vall d'Aran;

En el Gnesi (11:10, 26) i (11:27, 29), Aran o Haran (en hebreu         -       Haran ben Trah i en rab Haran ibn Tarikh) s fill de Trah i germ d'Abraham i Nacor. 

Els seus fills foren Isc i Lot i tamb tingu una filla, Milc, la qual fou muller del seu oncle Nahor.

Va morir a Ur dels caldeus en vida del seu pare. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8616" title="Isc" nonfiltered="4790" processed="4762" dbindex="4909">
En el Gnesi, captol onz, Isc s un fill d'Aran, germ de Lot i Mild.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8617" title="Mild" nonfiltered="4791" processed="4763" dbindex="4910">
En el Gnesi, captol onz, Mild o Milc s una filla d'Aran, germ d'Abraham.

El seu pare va morir de forma prematura a Ur dels caldeus i ella, el seu germ Lot i la seva germana Isc es van traslladar a casa del seu avi Trah.

All es va casar amb el seu oncle Nahor, germ d'Abraham, amb qui tingu fins a vuit fills:
Us, el primognit;
Buz;
Quemuel;
Qussed;
Haz;
Pildaix;
Idlaf;
Betuel, qui seria pare de Rebeca, l'esposa del patriarca Isaac i mare d'Esa i Jacob. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8619" title="Sara" nonfiltered="4792" processed="4764" dbindex="4911">

Segons el Gnesi, Sara (en hebreu           r h i en rab               S ra bint Tarikh) fou la muller d'Abraham, patriarca del judaisme, el cristianisme i l'islamisme.

El seu nom original era Sarai (en hebreu          r y) per, tot i que era estril, Du va prometre-li que de la seva descendncia en faria una gran naci, ra per la qual va canviar el seu nom per "Sara", que significa princesa o sagrada, i el del seu marit Avram per "Abraham", que significa pare de multituds.

El seu pare era Trah, fill de Nahor i nt de Serug. 

Segons la tradici jueva, Sarai no era filla de Trah sin d'Haran, i quan naix li donaren el nom de Jessica, que es convert en Sarai quan es cas amb Avram, i ms tard pel de Sar. De jove vivia amb el seu pare Haran, i els seus germanastres Nahor i Avram a les muntanyes del nord de Mesopotmia, on s'havia exiliat tota la famlia.

Quan Trah ja era vell, fou autoritzat a tornar al seu poble natal Ur dels caldeus amb la seva famlia. All, Sarai contragu matrimoni amb Abram, el seu oncle. (I quan Abram diu que: s germana meva, filla del meu pare, si b no ho s de la meva mare. I esdevingu la meva muller (Gen, 20:12), es refereix a que s neboda seva, ja que tamb a Lot, fill d'Haran el denomina germ seu a Gn, 13:8)

Al cap d'uns anys van decidir, amb el seu avi Trah, el seu esps i alhora germ Avram i el seu germ Lot, anar a viure en una altra terra i arribaren fins a l'oasi d'Haran, o van romandre. Mentre estaven acampats, segons una tradici jueva, el cabdill Nimrod va cremar l'oasi per intentar assassinar Avram. Fou en aquell moment, quan Avram tenia 75 anys, que reb l'ordre Divina d'anar a la Terra Promesa

Durant la seva vida va viatjar diversos cops entre Hebron i Egipte, on tingu problemes amb els regents d'amdues regions, Abimlec i el fara, que la desitjaven ja que era molt bella; resulta que el fara la va prendre i Du va maleir els egipcis amb tantes plagues que la van haver de deixar anar i van haver de sortir. La mateixa histria es repeteix de manera parallela amb Abimlec.

 
A Canaan, es van produir baralles entre esclaus de Lot i d'Abram que van fer que els dos parents i amics se separessin. Aleshores, Lot va anar a viure a les ciutats de Sodoma i Gomorra.

Creient-se Sarai estril, va demanar-li al seu esps Abram que mantingus relacions amb l'esclava Agar. Al cap de nou mesos nasqu Ismael, que colm de felicitat tota la famlia. Catorze anys desprs, Jahv va canviar els noms de Sarai per Sara i d'Abram per Abraham al lloc conegut com les Alzines de Mambr, just abans que ella es queds embarassada tot i la seva edat; 90 anys (Abraham comptava 100 anys).

Aquest fill fou Isaac. La Bblia conta que un dia, Ismael i Isaac estaven jugant (en un sentit molt ambigu, ja que Ismael i Isaac es portaven 14 anys) quan Sara i Agar van comenar una discussi. Finalment, Abraham va expulsar Agar i Ismael del campament.

Els jueus es consideren descendents d'Isaac i els rabs d'Ismael, motiu pel qual tots dos pobles es creuen els hereus veritables d'Abraham. Els primers per descendir de l'hereu d'Abraham i els segons per descendir del primognit d'Abraham.

Sara va morir als 127 anys a Quiriat-Arb, a Hebron, i va ser enterrada per Abraham a la cova de Macpel, comprada als hitites per quatre-centes sicles de plata.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8620" title="Lot" nonfiltered="4793" processed="4765" dbindex="4912">
Pel que fa al departament francs, vegeu lt.;

En el Gnesi, Lot (en hebreu        -      Lot ben Haran i en rab     L t ibn Haran) s un fill d'Aran, germ d'Abraham, qui es va salvar de la destrucci de Sodoma i Gomorra. 

Lot vivia a Ur dels caldeus fins que va anar a viure a una altra terra juntament amb els seus oncles Abram i Sarai i el seu avi Trah. En primer lloc van anar a Egipte on, desprs d'alguns problemes amb nadius van haver de marxar.

Aleshores van fer cap a Canaan per durant el viatge, hi van haver escaramusses entre pastors de Lot i pastors d'Abram, i es van veure obligats a distanciar-se. Llavors, Lot va anar cap al Mar Mort.

Es va establir a la ciutat de Sodoma. Vuit anys desprs, va esclatar una guerra entre Xinar, Elassar, Elam i Gom contra Sodoma, Gomorra, Adm, Seboim i Sar. Desprs d'unes batalles a la Vall de Sidim (actualment Mar Morta), van guanyar els primers i van saquejar totes les ciutats rivals. Aleshores, Lot va ser fet presoner. Quan se n'assabent Abram, va organitzar una expedici en qu va salvar Lot i multitud de presoners.

Segons la llegenda, el comportament dels habitants de les ciutats de Sodoma i Gomorra era pecamins; llibertinatge, violacions, assassinats, luxria, etc. Jahv va decidir enviar uns ngels a observar les ciutats per els habitants van assaltar la casa de Lot, on s'estaven. Davant la multitud de gent que s'acostava a casa seva, Lot va oferir-los les seves dues filles per a qu les violessin per el poble va refusar. Aquest exemplifica el concepte de Lot com  pur d'esperit" que ser salvat de les ires divines.

Poc desprs, Lot, la seva esposa i les dues filles fugiren de Sodoma, que vei com una tempesta de cendra, foc, llamps i trons la destruia. La seva dona es convert en una esttua de sal per mirar enrere mentre es destrua la ciutat tal i com li havien prohibit els ngels. Aquest exemplifica la creena de la major curiositat de les dones.

Aleshores es van installar a Sar, una ciutat aliada de Sodoma. Poc desprs, Lot i les seves dues filles van marxar de Sar i es van installar a les muntanyes. Un dia, Lot es va emborratxar i les seves filles van aprofitar per mantenir relacions amb ell. Al cap de nou mesos, les dues noies van tenir fills:
la filla gran va tenir Moab, considerat l'avantpassat dels Moabites;
la filla petita va tenir Benamm, avantpassat dels Ammonites;

Aix doncs, els seus nts eren alhora els seus fills.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8622" title="Moab" nonfiltered="4794" processed="4766" dbindex="4913">
Per a la ciutat de Moab, vegeu Rabbath-Moab i per a l'estat de Moab, vegeu Regne de Moab

En el Gnesi, captol dinou, Moab 
(en hebreu          -      M b ben Lot i en rab      Mu'aba ibn L t) s el fill de la relaci entre Lot i la seva prpia filla gran, aix Lot era el seu pare i el seu avi. Moab era germ de Benamm.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8623" title="Benamm" nonfiltered="4795" processed="4767" dbindex="4914">
En el Gnesi, captol dinou, Benamm (en hebreu           -      Ammn ben Lot) s el fill de la relaci entre Lot i la seva prpia filla petita, aix Lot era el seu pare i el seu avi. Benamm era germ de Moab, i avantpassat dels ammonites.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8624" title="Antic Testament" nonfiltered="4796" processed="4768" dbindex="4915">
L'Antic Testament o les Escriptures Hebrees (tamb anomenades la Bbla Hebrea) s la primera part de la Bblia cristiana, que explica la histria des de la creaci de la Terra fins a l'ltima profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana. Els jueus, per, utilitzen el nom Tanakh, per a referir-se a l'Antic Testament, i encara que cont els mateixos llibres que l'Antic Testament cannic cristi, no coincideix en l'ordre ni en el nom d'aquests.

La designaci "Antic Testament" prov del grec                 , I Palea Diathiki, que significa "antic pacte", en referncia a l'antic pacte de Du amb la humanitat (principalment amb el poble elegit d'Israel) per mitj del qual vindria el messies a salvar-los.
 
Cnon de l'Antic Testament.
L'Antic Testament, en la versi cristiana, est format per 39 llibres (que coincideixen amb els 24 llibres del Tanakh jueu), els quals van ser acceptats per les autoritats de l'esglsia el segle IV. Aquests llibres constitueixen el cnon de les escriptures de l'Antic Testament, i per aix, sn anomenats llibres cannics. Aquests sn els llibres categoritzats d'acord als estudis teolgics cristians: (Per veure les categoritzacions usades pel judaisme, vegeu l'article del Tanakh).

Pentateuc.
El Pentateuc o la Tor sn els cinc primers llibres de l'Antic Testament, escrits per Moiss:

Gnesi;
xode;
Levtic;
Llibre dels Nombres;
Deuteronomi;

Llibres histrics.
Llibre de Josu;
Llibre dels Jutges;
Llibre de Rut;
Primer de Samuel;
Segon de Samuel;
Primer dels Reis;
Segon dels Reis;
Primer de les Crniques;
Segon de les Crniques;
Llibre d'Esdres;
Llibre de Nehemies;
Llibre d'Ester;

Llibres sapiencials.
Llibre de Job;
Llibre dels Salms;
Llibre dels Proverbis;
Eclesiasts;
Cntic dels Cntics;

Llibres proftics.
Llibres dels profetes majors.
Llibre d'Isaes;
Llibre de Jeremies;
Llibre de les Lamentacions;
Llibre d'Ezequiel;
Llibre de Daniel;

Llibres dels profetes menors.
Llibre d'Osees;
Llibre de Joel;
Llibre d'Ams;
Llibre d'Abdies;
Llibre de Jons;
Llibre de Miquees;
Llibre de Nahum;
Llibre d'Habacuc;
Llibre de Sofonies;
Llibre d'Ageu;
Llibre de Zacaries;
Llibre de Malaquies;

Llibres deuterocannics.
Al llarg de l'Edat Mitjana, l'Esglsia Catlica i l'Esglsia Ortodoxa van acceptar de facto diversos llibres ms. El segle XVI, els protestants s'oposaven a acceptar l'autoritat divina d'aquests llibres durant Reforma, i no els van incloure en les traduccions de la Bblia a les llenges del poble. L'Esglsia Catlica va declarar, aleshores, l'autoritat i la inspiraci divina d'aquests llibres i els va incorporar al cnon. Per aix, s'anomenen llibres deuterocannics, que en grec vol dir "segon cnon". Els anglicans tamb els utilitzen. Aquests llibres sn:

Llibre de Tobies;
Llibre de Judit;
Primer de Macabeus;
Segon de Macabeus;
Llibre de la Saviesa;
Eclesistic, tamb anomenat Sircida;
Llibre de Baruc;

Llenges i traduccions.
L'Antic Testament est escrit gaireb tot en hebreu, encara que hi ha petites porcions en arameu. La versi utilitzada pels primers cristians fou la Versi dels Setanta (Septuaginta), una traducci grega que els jueus de la Dispersi utilitzaven habitualment en aquella poca. s una de les traduccions ms fidels a l'original.





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8625" title="Santuari de Siquem" nonfiltered="4797" processed="4769" dbindex="4916">
En el gnesi, captol dotz, el Santuari de Siquem s el lloc en qu Du explic a Abraham que la terra dels canaanites li seria donada als seus descendents, motiu pel qual li al un monument.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8627" title="Agar" nonfiltered="4798" processed="4770" dbindex="4917">


Agar (en hebreu       H g r i en rab      Hagar) era la dona amb qui Abraham amb tingu el seu primer fill Ismael, ancestre dels rabs; segons el Gnesi, captol setze.

Dels seus orgens existeixen dues versions:
La primera tradici afirma que Agar era filla d'un rei del Magrib descendent del profeta Saleh, besnt de No. El seu pare fou mort durant la guerra magribino-egpcia i el fara s'endugu la famlia d'Agar com esclaus a la seva cort d'Egipte. Anys ms tard, el fara va regalar l'esclava Agar a Sarai, esposa d'Abram, de qui n'estava enamorat.
Una altra llegenda indica que Agar era filla del propi fara, per tant, era una princesa d'Egipte. El fara es va enamorar de Sarai, que creia germana d'Abram i no la seva dona, i va prometre la seva filla Agar amb Abram. Quan Abram i Sarai foren expulsats d'Egipte a causa de l'engany al fara, Agar va marxar amb el seu esps.

Anys desprs, Sarai pensava que no tindria fills ja que era molt gran i va demanar-li a Abram que s'uns a la bonica Agar per tal de tenir descendncia.

Quan es va quedar prenyada, va fugir al desert pels maltractaments de Sarai, per mentre descansava al Pou de Lahai-Ro se li aparegu un ngel que en nom de Du li assegur que la seva descendncia seria incomptable. Aix, Agar torn a la casa d'Abram.

De la uni d'Abram i Agar nasqu Ismael, del qual descendeixen els ismaelites. Anys desprs, el patriarca Abraham tingu un altre fill amb la seva esposa Sara i aquesta convenc Abraham que fs fora Agar i Ismael. Segons la tradici islmica en canvi, fou All qui deman a Abraham que els deixs marxar per fundar un gran poble.

Sigui com sigui, durant la travessia del desert se'ls aparegu un ngel, que li anunci que cuidaria d'ells i que Ismael arribaria a ser un gran lder.

Es van installar al pas de Paran, on Ismael es fu conegut per la seva fora i destresa amb les armes. Arrib a ser molt respectat i de les seves dues esposes tingu dotze fills barons i una filla.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8628" title="Pou de Lahai-Ro" nonfiltered="4799" processed="4771" dbindex="4918">
En el gnesi, captol setz, el Pou de Lahai-Ro s aquell en qu un ngel se li present a Agar i li digu que el fill que gestava tindria una descendncia tan nombrosa que seria incontable. Per aix li va demanar que torns amb Abram i s'humilis davant de Sarai. Es trobava prop del cam de Xur, entre Cadeix i Bred. s tamb on es conegueren Rebeca i Isaac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8629" title="Alzines de Mambr" nonfiltered="4800" processed="4772" dbindex="4919">
En el Gnesi, captol divuit, les Alzines de Mambr s el lloc on tres figures d'homes es presentaren davant d'Abraham i anunciaren a Sara que seria mare tenint noranta anys.

Tamb s on Du anunci que destruiria Sodoma i Gomorra I Abraham inici una discussi amb Du per salvar els justos de les ciutats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8630" title="Sar" nonfiltered="4801" processed="4773" dbindex="4920">
En el Gnesi, captol divuit, Sar s una petita ciutat (el nom vol dir petit) en qu es refugi Lot fugint de la destrucci de Sodoma i Gomorra. En el captol catorze clarifica que abans es deia Bela. 

En temps d'Abram, es produ una guerra entre ciutats a Canaan. S'enfrontaren Xinar, Elassar, Elam i Gom contra Sodoma, Gomorra, Adm, Seboim i Sar. Desprs d'unes batalles a la Vall de Sidim (actualment Mar Morta), van guanyar els primers i van saquejar totes les ciutats rivals. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8634" title="Sodoma i Gomorra" nonfiltered="4802" processed="4774" dbindex="4921">
Sodoma (      ) i Gomorra (       ) foren dues ciutats de Canaan al sud-est de la mar Morta. Sodoma era possiblement la capital d'una pentpolis cananea que agrupava Sodoma, Gomorra, Admah, Zeboiim i Bela (desprs Zoar), cadascuna amb el seu propi rei, per confederades.

Aquests reis foren derrotats pels israelites a la vall de Siddim, que sembla que desprs fou coberta per les aiges de la mar Morta. Les primeres dues ciutats sn gaireb sempre citades ensems.

 Llegenda .


Segons el llibre del Gnesi, Sodoma i Gomorra eren dues ciutats corruptes que el Du de la Bblia va destruir amb una pluja de foc i sofre, com a cstig pel comportament dels seus habitants (vici contra natura), que considerava la pitjor de les faltes. 

Quan Lot, un habitant de Sodoma, rebia la visita de dos ngels, segons la llegenda va passar aix: No s'havien encara retirat a descansar ngels, que els homes de la poblaci, la gent de Sodoma, dels joves als vells, tot el poble sense excepci, assetjaren la casa. Cridaren Lot i li digueren: On sn els homes que han vingut aquest vespre a casa teva? Treu-nos-els perqu n'abusem. Lot va sortir a trobar-los a l'entrada i, tancant la porta darrera seu, els digu: Per favor, germans meus, no feu aquesta maldat! Escolteu: tinc dues filles que encara no han conegut home. Us les dur perqu els feu el que us sembli; per no em feu res a aquests homes(Gnesi 19,4-9) La Bblia esmenta tamb relacions incestuoses de Lot amb les seves filles, provocades per elles mateixes, que l'haurien emborratxat.

Tot i les spliques d'Abraham, el du bblic noms va acceptar de salvar d'entre els habitants de Sodoma els que consider com a purs d'esperit: Lot, nebot d'Abraham, la seva dona i les seves filles. Els ngels els manaren que marxessin sense mirar enrere en cap moment, mentre s'inici la destrucci. Tot i aix, la dona de Lot no s'hi va saber resistir i va mirar enrere, i va convertir-se instantniament en una esttua de sal. Des de la llunyania, Abraham fou conscient de la destrucci quan va veure com s'alava una columna de fum.

 Conseqncies .
A la histria cristiana s'ha considerat tradicionalment que el  pecat  coms per la poblaci de les ciutats maledes era l'homosexualitat i, a partir d'aquest i d'altres fragments bblics descontextualitzats, s'ha ents aquesta opci sexual com una abominaci que calia purificar amb el foc i el sofre per evitar a la societat la mateixa sort que les ciutats bbliques. El concepte de pur d'esperit, salvat de les flames divines per la seva puresa, pot sorprendre en analitzar el comportament d'en Lot, que va voler lliurar les seves filles verges, i tamb el d'aquestes mateixes, que van emborratxar el seu pare per tenir-hi relacions incestuoses. Alguns autors pensen que, contra la interpretaci tradicional (tardana), la falta comesa pels sodomites fou la negaci de l'hospitalitat als visitants, que en les concepcions de l'poca i el territori s que era considerada una falta molt greu.

Tot i amb aix, la interpretaci tradicional ha impregnat la cultura i les llenges d'Occident. En el catal perviuen els segents mots derivats de la llegenda bblica:

sodomia: prctica del coit anal i, per extensi, homosexualitat masculina o bestialitat.;
sodomita: persona que practica la sodomia; antigament, la paraula s'utilitzava tamb per designar els gais.;
sodomtic: relatiu o pertanyent a la sodomia.
sodomitzar: practicar la sodomia.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8635" title="Abraham" nonfiltered="4803" processed="4775" dbindex="4922">
Abraham (en hebreu           Avr h m i en rab         Ibr h m) s el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.  La histria de la seva vida s relatada al llibre de Gnesi i a l'Alcor, per no hi ha cap evidncia histrica de la seva existncia. Les dates tradicionals de la seva biografia se situen entre el 2166 aC i el 1991 aC. Segons la tradici jueva, naix l'any 1948 de la Creaci, o sia l'any 1812 aC.

El seu nom original era Abram (en hebreu         Avram) per, tot i que la seva dona era estril, Du va prometre-li que de la seva descendncia faria una gran naci, ra per la qual va canviar el seu nom per "Abraham", que significa pare de multituds.

El judaisme, el cristianisme i l'islam reben el nom de "religions abrahmiques", ja que aquest personatge t un paper molt important en el desenvolupament de les seves creences:

 En el judaisme, Abraham s considerat el patriarca benet de Du, a qui Du va prometre que del seu fill faria una gran naci (cf. Gn, 17:5-6), Israel, la qual rebria la Terra Promesa (cf. Gn 17:8), per virtut del pacte entre Du i Abraham, manifestat en la circumcisi; per tant, Abraham s considerat en el judaisme, com el "primer jueu".
 En l'islam, segons l'Alcor, Abraham s un patriarca i pare d'Ismael, el qual s el pare dels rabs. s considerat un dels profetes ms importants enviats per Du.
 En el cristianisme, a ms de ser l'home per mitj del qual Du faria la naci de la qual vindria Jesucrist, s tamb el model de fe en Du, i per virtut de la seva fe, el pare dels cristians. La seva disposici a oferir a Isaac en sacrifici obeint a Du va ser una "ombra" o "exemple" de Du oferint al seu fill Jess en sacrifici per la humanitat. ;

Per a molts filsofos ha esdevingut un smbol de la lluita de l'home entre la llibertat i el dest o el deure. Alguns crtics afirmen que el Brama hind es refereix a la mateixa persona, extrem no provat.

 Abraham segons la histria del Gnesi .
En el Gnesi, Abraham  s el patriarca dels hebreus que va signar el pacte amb Du a travs de la circumcisi; ell mateix tenia noranta-nou anys quan es tall la pell del prepuci. El seu nom original era Avram per Du li va canviar per significar que la seva descendncia seria incomptable i rebria la Terra Promesa.

Segons la tradici jueva, la seva famlia vivia a l'exili per el seu pare fou autoritzat a tornar al seu poble natal d'Ur de Caldea amb la seva famlia. 

Un cop installats, Trah va construir diverses imatges a dols pagans per el seu fill Abram seguia fidel a Jahv, el du dels seus avantpassats. En una ocasi, Abram es va quedar sol davant l'altar construt pel seu pare. Va agafar un bast i va destrossar totes les imatges excepte una, a qui li va collocar el pal en una m. Quan va arribar Trah, va preguntar-li qu havia passat i Abram li respongu que els dus s'havien barallat entre ells. Trah no s'ho cregu i envi Abram al palau del rei Nimrod. 

Quan el rei Nimrod comen la construcci de la Torre de Babel, per tal d'arribal al Cel i matar al Creador. La tribu d'Assur no va estar conforme i emigr cap el nord, on constru la ciutat de Nnive. Abram decid quedar per discutir amb Nimrod, i demostrar-li l'absurd de la seva actitud, i Nimrod orden matar Avram, que se salv per miracle. Segons la tradici jueva, era l'any 1996 de la Creaci, o sia l'any 1764 aC.

Al cap d'uns anys retorn i s'install de nou a Ur, fins que van decidir, amb el seu pare Trah, la seva muller i alhora neboda Sarai (Gnesi 20:12) i el seu nebot Lot, anar a viure en una altra terra. Pel viatge, el seu pare Trah va romandre a l'oasi d'Haran. Mentre estaven acampats, segons una tradici jueva, el rei Nimrod va cremar l'oasi per intentar assassinar Abram.

Durant la seva vida va viatjar diversos cops entre Hebron i Egipte, on tingu problemes amb els regents d'amdues regions, Abimlec i el fara, que desitjaven la seva dona Sarai, ja que era molt bella.

A Canaan, es van produir baralles entre esclaus de Lot i d'Abram que van fer que els dos parents i amics se separessin. Aleshores, Lot va anar a viure a les ciutats de Sodoma i Gomorra. Vuit anys desprs, va esclatar una guerra entre Xinar, Elassar, Elam i Gom contra Sodoma, Gomorra, Adm, Seboim i Sar. Desprs d'unes batalles a la Vall de Sidim (actualment Mar Morta), van guanyar els primers i van saquejar totes les ciutats rivals. Aleshores, Lot va ser fet presoner. Quan se n'assabent Abram, va organitzar una expedici en qu va salvar Lot i multitud de presoners ms.

Creient-se la seva muller estril, va tenir un fill, Ismael, amb l'esclava Agar. Segons l'Alcor islmic, Abraham i el seu fill Ismael construren la Kaaba (el lloc ms sagrat de l'Islam) en un lloc on Adam hi havia construt un altar en honor a Du.  
Quan Ismael comptava catorze anys, Du li fu el regal de poder engendrar un fill a l'avanada edat d'ell, cent anys, i noranta, la seva dona. Aquest fill fou Isaac. Els jueus es consideren descendents d'Isaac i els rabs d'Ismael, motiu pel qual tots dos pobles es creuen els hereus veritables d'Abraham. Els primers per descendir del fill anunciat per Du i els segons per descendir del primognit d'Abraham. Poc desprs de nixer Isaac, Abraham repudi Agar i el seu fill Ismael, convertint Isaac en l'nic hereu, per ordre divina (cf. Gn, 21:12).

Un dia Du li digu que prengus el seu fill i li ofer en sacrifici. Quan estigu a punt de matar-lo li man que no ho fes, ja que havia vist que l'obea i ja no li calia. I en compensaci li sacrific un molt.

Desprs de la mort de Sara va agafar Quetur com a segona esposa que li infant Zimran, Jocxan, Medan, Midian, Ixbac i Xah. Quan van ser grans, Abraham els va obligar a abandonar les seves terres i buscar-se un famlia en terres llunyanes.

Va morir als cent setanta-cinc anys i va ser enterrat pels seus fills Isaac i Ismael a la Cova de Macpel, terra que ell mateix havia comprat per enterrar-hi Sara.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8637" title="Abimlec" nonfiltered="4804" processed="4776" dbindex="4923">

Abimlec (rei);
Abimlec (jutge);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8648" title="Maac" nonfiltered="4805" processed="4777" dbindex="4924">
En l'Antic Testament apareixen tres dones anomenades Maac:

Maac, neboda d'Abraham.
La primera s Maac, filla de Nahor (germ d'Abraham) i la seva concubina Rema. Els seus germans foren Tbah, Gham i Thaix i els seus germanastres Us, Buz, Quemuel, Qussed, Haz, Pildaix, Idlaf i Betuel.

Maac, mare d'Absalom.
Un altra Maac s una filla del rei de Gueixur, Talmai, que vivia a Hebron. All va mantenir relacions amb el Rei David fruit de les quals van tenir dos fills:
Absalom, el fill rebel de David que usurparia el tron al seu pare uns mesos.
Tamar.

Maac, reina de Jud.
Una tercera Maac fou l'esposa de Roboam, rei de Jud, i mare del segent rei, Abies. Era nta d'Absalom, el fill rebel del Rei David. Quan va morir el seu fill Abies, va pujar al tron el seu nt As qui li va fer treure la dignitat reial perqu Maac havia ordenat construir un dol al du Astarte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8649" title="Picol" nonfiltered="4806" processed="4778" dbindex="4925">
En el Gnesi, captol vint-i-un, Picol s el cap de l'exrcit d'Abimlec que estava present quan varen fer el mutu pacte a Beerxeba.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8650" title="Beerxeba" nonfiltered="4807" processed="4779" dbindex="4926">

Beerxeba (rab Bir al-Sab) s una ciutat del districte del Sud d'Israel.

Al Gnesi, captol vint-i-un, Beerxeba fou on hi hagu un pacte entre Abraham i Abimlec davant de Picol, cap de l'exrcit filisteu, perqu els hebreus es poguessin quedar a la terra dels filisteus sense confrontar-se els uns amb els altres. Posteriorment, Beerxeba fou una ciutat de Jud al territori de la tribu de Sime. Ocupada pels romans, hi varen establir una guarnici.

Desprs va entrar en decadncia i va quedar deshabitada per el 1901 els turcs la va refundar. El 1917 s'hi va lliurar una batalla de la Primera Guerra Mundial, on els anglesos van derrotar els otomans i van obrir el cam de la conquesta de Palestina. Sota mandat britnic el districte de Beerxeba cobria mes o menys la meitat del territori de Palestina amb una poblaci nmada de prop de cent mil habitants dels que tres mil vivien a la ciutat el 1940. El 1948 fou adjudicada a la Palestina rab, per fou ocupada pels jueus que la varen conservar al armistici del 1949.  Fou reconstruda des el 1949 sobre el poblet ja existent i va esdevenir la capital del districte del sud d'Israel. s seu de l'Institut d'Investigaci del Ngueb, que estudia el desenvolupament de les rees desrtiques. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8651" title="Quemuel" nonfiltered="4808" processed="4780" dbindex="4927">
En el Gnesi, captol vint-i-dos, Quemuel s el fill de Nahor amb Milc i el pare d'Aram, Qussed, Haz, Pildaix, Idlaf i Betuel (Gnesi 22, 20-22).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8652" title="Betuel" nonfiltered="4809" processed="4781" dbindex="4928">
En el Gnesi, captol vint-i-dos, Betuel (en hebreu
        -       Beth-El ben Nahor) s el fill de Nahor, germ d'Abraham, amb Milc.

Els seus fills foren:
Laban, el primognit;
Rebeca, esposa del patriarca Isaac i mare d'Esa i Jacob;

Betuel vivia a Aram-Naharaim (Mesopotmia) quan un dia va rebre la visita d'un esclau del seu oncle Abraham. En arribar a casa seva, l'esclau a explicar-li que el seu amo l'havia enviat a buscar una esposa pel seu fill, ja que la famlia d'Abraham havia emigrat a Canaan i no volien casar-lo amb una canaanea.

El servent va quedar-se 10 dies amb Betuel, on va conixer la filla d'aquest, Rebeca, qui li caus una molt bona impressi. Aix, Betuel va enviar la seva filla i una esclava cap a la casa del seu oncle Abraham, a Canaan, on va convertir-se en l'esposa d'Isaac, l'hereu d'Abraham.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8653" title="Rebeca" nonfiltered="4810" processed="4782" dbindex="4929">
En el Gnesi, Rebeca (en hebreu           -      Ribq h bat Beth-El) s l'esposa del patriarca Isaac i mare d'Esa i Jacob.

Rebeca era la filla de Betuel i nta de Nahor, germ d'Abraham. Vivia a casa del seu pare a Aram-Naharaim (Mesopotmia) quan un dia van rebre la visita d'un esclau del seu parent Abraham. En arribar a casa seva, l'esclau va explicar-los que el seu amo l'havia enviat a buscar una esposa pel seu fill, ja que la famlia d'Abraham havia emigrat a Canaan i no volien casar-lo amb una canaanea.

El servent va quedar-se 10 dies amb ells, on va conixer Rebeca, qui li caus una molt bona impressi. Aix fou com Rebeca i una esclava van partir cap a la casa d'Abraham, a Canaan, on va convertir-se en l'esposa d'Isaac.

Un temps desprs va arribar una sequera molt forta i la famlia va traslladar-se a les terres d'Abimlec, rei de Guerar. All Isaac va actuar com el seu pare Abraham i va dir que Rebeca era la seva germana. Quan el monarca se n'assabent els expuls.

Desprs de vint anys de matrimoni, Rebeca va quedar en estat desprs que el seu marit ress a Du per tal que ella pogus tenir fills, finalment, els van nixer dos bessons:
Esa;
Jacob;

Esa era el preferit del seu pare mentre que Jacob era ms agrads a la seva mare. Quan Isaac comptava 137 anys i era cec va creure oport beneir el seu fill gran Esa per tal de designar-lo hereu. Rebeca, va aconsellar Jacob per enganyar el seu pare i d'aquesta manera va ser designat hereu. Aleshores, els dos germans es van barallar i Isaac va aconsellar Jacob que marxs abans que el seu germ intents fer-li mal.

La tradici oral afirma que Rebeca est enterrada en la Cova de Macpel, a la ciutat d'Hebron (Palestina).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8655" title="Cova de Macpel" nonfiltered="4811" processed="4783" dbindex="4930">
En el Gnesi, captol 23, la cova de Macpel s un indret que Abraham va comprar als hitites per quatre-cents sicles de plata per aix poder-hi enterrar la seva dona Sara que havia mort a Quiriat-Arb.

Quan va morir Abraham, els seus fills Isaac i Ismael l'enterraren aqu amb les restes de la seva dona (Gnesi 25, 7-11).

Enllaos externs.
Gnesi 23;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8656" title="Quetur" nonfiltered="4812" processed="4784" dbindex="4931">
En el Gnesi, captol vint-i-cinc, Quetur (en hebreu          Q tr h) s una dona que va prendre Abraham desprs de la mort de Sara i amb la que va tenir: 
Zimran;
Jocxan;
Medan;
Madian, ancestre dels madianites;
Ixbac;
Xah;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8657" title="De Revolutionibus Orbium Coelestium" nonfiltered="4813" processed="4785" dbindex="4932">

De Revolutionibus Orbium Coelestium s una obra de Nicolau Coprnic. Fou publicada per primera vegada el 1543. Dedicada al Papa Pau III, es considera la primera que exposa la hiptesi de qu la Terra no s el centre de l'Univers, ja que n's el Sol el centre i resta immvil. Altres filsofs com Aristarc de Samos (200 a.C.) ja van proposar un model heliocntric, per Coprnic va ser el primer que en va donar els suficients arguments i per tant se li atribueix el mrit. (vegeu model heliocntric)

Aquesta hiptesi, que servir per descriure les rbites dels planetes, no ser superada fins molts d'anys desprs quan es descobrir que els altres estels tamb son  sols , hiptesi avanada per Giordano Bruno. Fins a finals del segle XX no es descobriran els planetes extrasolars, cosa que dar la ra a Bruno. 

Llibre primer.

Postula un Univers i una Terra esfrics.

Segons De Revolutionibus, el moviment dels cossos celestes s regular, circular i perpetu, o compost per moviments circulars. 

Proposa diferents hiptesis sobre el moviment de la Terra. Exposa que la Terra s insignificant respecte al Cel degut a la gran magnitud d'aquest.

Discuteix les idees d'Aristtil i Claudi Ptolemeu sobre la immovilitat de la terra. Deixa als filsofs de la natura discutir si l'Univers s finit o infinit.

Presenta hiptesis sobre els diferents moviments de la Terra.

Postula una hiptesi per explicar les rbites dels planetes, encara que mant l'Esfera dels estels fixos.

Demostra els tres moviments de la Terra: voltant el Sol, dant voltes sobre el seu propi centre, i un moviment en forma de superfcie cnica de l'eix de la Terra.

Proposa una srie de teoremes matemtics.

Llibre segon.

Disserta sobre el cercle del zodac, l'equinocci, els trpics, el solstici, l'horitz, l'rtic, l'antrtic, el meridi i l'equador.

Determina la obliqitat de l'eclptica, el clcul de la declinaci i l'ascensi recta.

Disserta sobre les ombres del migdia, la durada del dia (que varia al llarg de l'any), la latitud de la sortida del Sol, la seva inclinaci; les hores, la determinaci dels graus i  l'angle de l'eclptica amb l'horitz.

Presenta unes taules de les ascencions de les constellacions zodiacals i dels estels.

Llibre tercer.

Presenta la precessi dels equinoccis i solsticis, i la histria de les observacions.

Presenta unes taules sobre la precessi dels equinoccis.

 Enllaos externs .
 (Vicifons);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8658" title="Jocxan" nonfiltered="4814" processed="4786" dbindex="4933">
En el Gnesi, captol vint-i-cinc, Jocxan s un fill d'Abraham amb Quetur. Quan van ser gran, Abraham el va obligar a abandonar les seves terres i buscar-se un famlia en terres llunyanes, on fou pare de Saba i Dedan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8661" title="Medan" nonfiltered="4815" processed="4787" dbindex="4934">


Geografia: capital de Sumatra Septentrional i ciutat principal de l'illa indonsia de Sumatra. Vegeu Medan (Indonsia).
Bblia: fill d'Abraham esmentat al Gnesi bblic. Vegeu Medan (fill d'Abraham).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8662" title="Zimran" nonfiltered="4816" processed="4788" dbindex="4935">
En el Gnesi, captol vinticinqu Zimran (en hebreu           -          Zimram ben Abr h m) fou el primer fill del patriarca Abraham i la seva esposa Quetur.

Quan van ser gran, Abraham el va obligar a abandonar les seves terres i buscar-se un famlia en terres llunyanes. Segons el Llibre de Jasher (25:2) els seus fills foren Abihen, Molich i Narim.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8663" title="Modelisme" nonfiltered="4817" processed="4789" dbindex="4936">
 
El modelisme consisteix a la reproducci a escala reduda, generalment 1:25, de monuments o edificis.

El procs comena amb l'obtenci de plnols, i fotografies dels immobles. A partir d'aqu s'obt l'estructura. Les portes i finestres es fan de poliuret, a partir de motlles de silicona. Acabada l'estructura, i gravades les pedres o peces que la formen, i  fets els forats de les portes i finestres es colloquen les cornises, balustrades, baranes, etc. En darrer terme es posa la coberta. 

Desprs es donen dues capes d'imprimaci. Finalment es pinta la maqueta.

Tamb es poden fer maquetes de vaixells, avions, o qualsevol mquina, o composicions en diversos models o maquetes.

Enllaos externs.

Parc temtic de maquetes;
Maquetisme naval;
Navegaci i maquetisme;
Maquetisme militar;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8667" title="Madian" nonfiltered="4818" processed="4790" dbindex="4937">
En el Gnesi, captol vint-i-cinc, Madian o Midian (en hebreu           -          Midy n ben Abr h m i en rab      Midy n ibn Ibrahim) s un dels fills d'Abraham amb Quetur.

Quan van ser gran, Abraham el va obligar a abandonar les seves terres i buscar-se un famlia en terres llunyanes. Els seus fills foren Ef, fer, Hanoc, Abid i Elda, considerats els ancestres de la tribu beduna dels madianites (tamb coneguts com Agrais).

Segons la tradici islmica, en temps del profeta Moiss, el sacerdot dels madianites era un anci anomenat Shoaib (en rab     ) qui era nt de Madian i que se l'assimila a Jetr, sogre de Moiss.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8672" title="Isaac" nonfiltered="4819" processed="4791" dbindex="4938">
En el Gnesi Isaac (en hebreu           -          Yish q ben Abr h m i en rab                  Ish q ibn Ibrahim) s el segon fill d'Abraham, desprs d'Ismael. Els hebreus el consideren el seu avantpassat.

Fou l'nic nen que Abraham tingu amb Sara desprs de qu Du li promets que podria tenir-ne tot i l'avanada edat de la parella (cent anys Abraham i noranta Sara). Segons la promesa de Du d'ell en sortiria una gran naci que seria ms nombrosa que les estrelles. 

Quan va nixer Isaac, el seu germ Ismael tenia catorze anys. Les disputes entre les esposes del seu pare, Sara i Agar, van fer prendre una decisi a Abraham, qui va fer marxar Ismael i Agar de casa seva. D'aquesta manera, Isaac es qued com a nic hereu del seu pare. Segons la tradici familiar, Isaac fou circumcidat a l'edat de 8 anys.

Uns anys ms tard, un ngel s'aparegu a Abraham ordenant-li el sacrifici del seu fill Isaac. Abraham no va vacillar i obe, per pocs segons abans de la mort d'Isaac, Du l'atur i el bene.

Quan va morir la seva mare Sara, el seu pare es va casar amb una dona anomenada Quetur i va tenir sis fills. En tenir suficient edat, per, Abraham els va fer marxar de casa tamb. Aix fou com Isaac es qued com a hereu del seu pare.

Quan Isaac tenia quaranta anys, Abraham va enviar un criat a casa del seu nebot Betuel, fill de Nahor, per cercar una muller per a Isaac. Aix fou com aquest es marid amb Rebeca amb qui tingu els bessons Esa i Jacob a l'edat de seixanta anys i desprs de demanar a Du que permets parir a la seva dona estril. 

Un temps desprs va arribar una sequera molt forta i la famlia va traslladar-se a les terres d'Abimlec, rei de Guerar. All Isaac va actuar com el seu pare Abraham i va dir que Rebeca era la seva germana. Quan el monarca se n'assabent els expuls, com ja havia fet amb Abram i Sarai.

Esa era el preferit d'Isaac mentre que Jacob era ms agrads a la seva mare, Rebeca. Quan Isaac comptava 137 anys va ser enredat per Jacob amb els consells de Rebeca i aprofitant que s'havia quedat cec va beneir a Jacob enlloc d'Esa. Els dos germans es van barallar i Isaac va aconsellar a Jacob que marxs abans que el seu germ intents fer-li mal. 

Isaac va morir amb cent vuitanta anys prop de Quiriat-Arb i va ser enterrat pels seus dos fills ja amistanats de nou.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8674" title="Laban" nonfiltered="4820" processed="4792" dbindex="4939">
En el Gnesi, captol vint-i-quatre, Laban (en hebreu
        -          L v n ben Bethuel) s el germ de Rebeca, l'esposa del patriarca Isaac, i el pare de Lia i Raquel, esposes del patriarca Jacob.

Laban fou el fill de Betuel i nt de Nahor, germ d'Abraham. Laban vivia a casa del seu pare a Aram-Naharaim (Mesopotmia) quan un dia van rebre la visita d'un esclau del seu parent Abraham. En arribar a casa seva, l'esclau va explicar-los que el seu amo l'havia enviat a buscar una esposa pel seu fill, ja que la famlia d'Abraham havia emigrat a Canaan i no volien casar-lo amb una canaanea.

El servent va quedar-se 10 dies amb ells, on va conixer la germana de Laban, Rebeca, qui li caus una molt bona impressi. Aix fou com Rebeca i una esclava van partir cap a la casa d'Abraham, a Canaan, on va convertir-se en l'esposa d'Isaac.

Laban tamb es casaria i del seu matrimoni van nixer-li diversos fills, entre ells:
Lia;
Raquel;

Molts anys desprs, va presentar-se Jacob, fill d'Isaac i Rebeca, per refugiar-se de la possible venjana del seu germ Esa per disputes sobre l'herncia del seu pare. Laban el va mantenir durant catorze anys de feina que va pagar donant-li en matrimoni les seves filles Lia i Raquel i Zilp i Bilh perqu fossin les seves respectives esclaves.

Amb el temps, Jacob va tenir una famlia nombrosa i va multiplicar les seves propietats. Aviat van sorgir enveges entre les famlies de Jacob i Laban que els feren enfrontar-se. Laban va perseguir Jacob durant set dies i, quan es van trobar, es van perdonar i van fer un pacte mutu. A continuaci, la famlia de Jacob va marxar cap a Canaan.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8676" title="Nebaiot" nonfiltered="4822" processed="4793" dbindex="4941">
Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Nebaiot (en hebreu            -            N'vayot ben Yim l) s el primognit d'Ismael amb la seva primera esposa Ribah.

El Llibre de Jasher citava el nom dels seus tres fills; Mend, Send i Mai.

L'historiador Flavi Josep afirmava que els nabateus descendien de Nebaiot, per la similitud de sons entre les dues paraules. Sant Geroni i altres estudiosos antics i medievals de la Bblia tamb ho creien. Avui dia, per, no s'ha trobat cap evidncia entre els nabateus i la tribu de Nebaiot. 

Els historiadors rabs clssics anomenaven sovint Nebaiot com un dels ancestres de Mahoma tot i que en altres tradicions es deia que Mahoma descendia de Quedar, el segon fill d'Ismael.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8677" title="Quedar" nonfiltered="4823" processed="4794" dbindex="4942">
Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Quedar (en rab       K'dar ibn Ism ' l ) fou el segon fill d'Ismael amb la seva primera esposa Ribah.

El Llibre de Jasher citava el nom dels seus quatre fills; Ali, Kezem, Xamad i Al. 

En temps del rei David, existia una tribu nmada a la pennsula d'Arbia anomenada kedarites, suposadament descendents seus.

Els historiadors rabs clssics anomenaven sovint Nebaiot (germ gran de Quedar) com un dels ancestres de Mahoma tot i que en altres tradicions es deia que Mahoma descendia del mateix Quedar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8678" title="Adbeel" nonfiltered="4824" processed="4795" dbindex="4943">
Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Adbeel (en hebreu              -            Avdiel ben Yim l) fou el tercer fill d'Ismael amb la seva primera esposa Ribah. El Llibre de Jasher citava el nom dels seus dos fills; Xamad i Jab. 

Antigament hi havia una tribu del nord-est d'Arbia que s'anomenava Adbil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8679" title="Mibsam" nonfiltered="4825" processed="4796" dbindex="4944">
Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Mibsam fou el quart fill d'Ismael amb la seva primera esposa Ribah. El Llibre de Jasher citava el nom dels seus tres fills; Obadies, Ebedmelec i Gex. Mibsam esdevingu el patriarca d'una gran tribu rab de l'antiguitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8680" title="Mixm" nonfiltered="4826" processed="4797" dbindex="4945">
Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Mixm fou el primer fill d'Ismael amb la seva segona esposa Malchuth. El Llibre de Jasher citava el nom dels seus tres fills; Xamua, Zacari i Obed.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8681" title="Dum" nonfiltered="4827" processed="4798" dbindex="4946">

Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Dum (en hebreu      Dumah ben Yim l) fou el segon fill d'Ismael amb la seva segona esposa Malchuth. 

El Llibre de Jasher citava el nom dels seus quatre fills; Quesed, El, Mahmed i Amed.

Es creu que hi havia un territori rab en l'antiguitat que rebia el nom de Dum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8682" title="Mas" nonfiltered="4828" processed="4799" dbindex="4947">
Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Mas fou el tercer fill d'Ismael amb la seva segona esposa Malchuth. El Llibre de Jasher citava el nom dels seus tres fills; Mel, Mul i Ebidad. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8683" title="Hadad" nonfiltered="4829" processed="4800" dbindex="4948">

A la Bblia apareixen dos personatges amb el nom de Hadad:

Hadad, fill d'Ismael.
Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Hadad o Hadar (en hebreu         -            Hadad ben Yim l) fou el quart fill d'Ismael amb la seva segona esposa Malchuth. 

El Llibre de Jasher citava el nom dels seus tres fills; Azur, Minzar i Ebedmelec. 

Hadad, rei d'Edom.
Hadad o Adad (en hebreu,         -      Hadad ben Hadar) fou el fill de l'ltim rei d'Edom, Adar, que es va revoltar contra el Rei David i el seu general Joab. 

Fou derrotat a la Vall de la Sal (el Mar Mort) i va fugir cap a Egipte. All va rebre asil a la cort del fara i es va casar amb la germana de Tahpens, muller del fara. Van tenir un fill de nom Guenubat, que es va criar amb els fills del propi fara.

Quan va assabentar-se que el Rei David era mort, va tornar a alar-se contra el Regne d'Israel per fou novament venut pel Rei Salom i s'exili a Assria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8684" title="Tem" nonfiltered="4830" processed="4801" dbindex="4949">
Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Tem fou el cinqu fill d'Ismael amb la seva segona esposa Malchuth. El Llibre de Jasher citava el nom dels seus tres fills; Sar, Sad i Jacol. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8685" title="Jetur" nonfiltered="4831" processed="4802" dbindex="4950">
Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Jetur fou el sis fill d'Ismael amb la seva segona esposa Malchuth. El Llibre de Jasher citava el nom dels seus quatre fills; Merit, Jaix, Ali i Pagod. 

El rei David conquer el territori d'una tribu anomenada Jetur, de nom grec Iturea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8686" title="Nafix" nonfiltered="4832" processed="4803" dbindex="4951">
Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Nafix fou el set fill d'Ismael amb la seva segona esposa Malchuth. El Llibre de Jasher citava el nom dels seus tres fills; Ebed-Tamed, Abijasaf i Mir. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8687" title="Quedma" nonfiltered="4833" processed="4804" dbindex="4952">
Segons el Gnesi captol vint-i-cinqu, Quedma fou l'ltim fill d'Ismael amb la seva segona esposa Malchuth. El Llibre de Jasher citava el nom dels seus quatre fills; Quedma, Calip, Tahti i Omir. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8689" title="Mahalat" nonfiltered="4834" processed="4805" dbindex="4953">
En el Gnesi vint-i-vuit, Mahalat fou filla d'Ismael, primognit del patriarca Abraham, que esdevingu esposa d'Esa, germ del patriarca Jacob.

Mahalat era filla d'Ismael i una egpcia anomenada Ribah o Meribah. Vivia a Paran.

Un dia, el seu cos Esa va arribar a casa seva i li va demanar la m de Mahalat al seu pare Ismael. Esa ja s'havia casat dues vegades amb dones hitites per volia unir-se a una familiar seva ja que les altres dones no eren ben vistes per la seva famlia. Van tenir un fill, anomenat Reuel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8690" title="Jacob" nonfiltered="4835" processed="4806" dbindex="4954">

En la Bblia apareixen dos personatges anomenats Jacob:

El patriarca Jacob.

En el Gnesi, Jacob (en hebreu           -        Ia q v ben Ih q i en rab                Ya qub ibn Is'haq) s el patriarca que dna nom al poble d'Israel i el pare dels caps de les tribus d'Israel. 

Jacob era fill d'Isaac i Rebeca, i nt del patriarca Abraham. Era el germ bess d'Esa.

Era ms tranquil que el seu germ, de manera que era ms estimat per la seva mare, encara que el seu pare s'estimava ms Esa. Quan els bessons comptaven 15 anys, succe que Esa arrib de caar famolenc, li va canviar a Jacob la primogenitura per un plat de llenties, segons el judaisme, el mateix dia que va morir Abraham.

Molts anys ms tard, el dia en qu el seu pare volia beneir el seu germ el va suplantar disfressant-se amb pells de cabra que li cobrissin els braos per simular la peludesa d'Esa (el seu pare Isaac ja no tenia b la vista).

Poc desprs va marxar de casa per refugiar-se del seu germ, que volia matar-lo. Durant el viatge, una nit va dormir a terra i va fer servir una pedra per coix; va somniar amb una escala que anava des de terra fins al cel i un munt d'ngels pujaven i baixaven d'ella.

L'endem al mat va continuar el viatge fins a casa de Laban (fundant pel mig Betel), germ de Rebeca, fou on conegu a Raquel, cosina seva amb qui desitj emparellar-se. Per fer-ho, per, hagu de treballar set anys, i al darrer moment el seu sogre l'engany i li don la seva germana Lia (ja que era tradicional en aquelles terres emparellar primer la germana ms gran) i  per poder casar-se amb Raquel promet treballar set anys ms.

La famlia de Jacob fou molt nombrosa; dues esposes (Lia i Raquel), dues concubines (Bilh i Zilp, que segons la Tradici jueva eren igualment filles de Laban i d'una esclava) i un total de dotze fills i una filla.

Desprs del casament amb Lia, van nixer-li els primers quatre fills:
Rubn, el primognit que perdria l'herncia en barallar-se amb el seu pare;
Sime, el segon fill ;
Lev, el tercer fill i futur cap dels sacerdots d'Israel ;
Jud, el quart fill i futur lder d'Israel;

Desprs del naixement del quart fill de Jacob i Lia, Raquel  es va sentir envejosa i va fer mantenir relacions a la seva esclava Bilh i Jacob, de les quals nasqueren:
Dan, el cinqu fill;
Neftal, el sis fill;

Com que Lia no aconseguia quedar-se en estat, va convncer Jacob d'allitar-se amb la seva serventa Zilp amb qui va tenir:
Gad, el set fill;
Aser, el vuit fill;

Poc desprs, Lia va quedar prenyada de Jacob de nou i va donar a llum tres fills ms: 
Issacar, el nov fill;
Zabul, el des fill ;
Dina, l'nica filla de Jacob;

Finalment, Raquel aconsegu quedar-se embarassada i infant un infant:
Josep, l'onz fill, el fill retrobat, i designat hereu pel seu pare;

Jacob i la seva famlia  van prosperar en aquella terra i aviat sorgiren les enveges que aconseguiren enemistar les famlies de Laban i Jacob, que decid marxar. Laban va perseguir Jacob durant set dies i, quan es van trobar, es van perdonar i van fer un pacte mutu. 

La famlia va continuar el viatge cap a Canaan. Mentre estaven acampats a la riba del riu Jabbok, van arribar notcies que el seu germ Esa s'acostava cap all amb un exrcit de 400 homes.

Aquella nit, Jacob va quedar-se sol, (segons la Tradici jueva an a buscar unes ampolles d'argila) i se li aparegu un estrany amb qui lluit tota la nit. A trenc d'alba, li pregunt al desconegut qui era per no obtingu resposta. Enlloc d'aix, l'estrany el bene i li canvi el nom pel d'Israel (en hebreu            Yi r  l), ja que havia lluitat amb dus (ngels) i amb els homes i has venut. L'ngel el fer a la cuixa, al tend citic, i per aix els jueus no mengen aquest tend dels animals.

Al cap de poc es va produir el reencontre entre Esa i Jacob, qui noms veure's, van perdonar-se mtuament. Jacob va installar-se prop de Siquem. Un dia la seva filla Dina fou raptada pel prncep local, que la va violar. A continuaci, el pare del violador an a trobar Jacob i li deman la m de la filla per al jove prncep aix com don les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els germans de Dina els digueren al canaaneus de la ciutat de Siquem que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Aix, tota la poblaci fou circumcidada. Dos dies ms tard, per, Sime i Lev entraren a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els mataren a tots i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Aix que se n'assabent, Jacob man desfer el campament i marxar de Siquem per evitar una guerra venjativa.

Desprs d'installar-se prop de Betlem, Raquel va parir un altre fill per ella mor durant el part:
Benjam, el dotz i darrer nen. Amb aquest naixement, Jacob va tenir en total dotze fills barons i una filla, Dina.

Al cap d'un temps, tota la famlia va traslladar-se per fi a Hebron, a la casa d'Isaac, on Jacob va presentar la seva esposa, les seves concubines, els seus fills i la seva filla al seu pare. Anys ms tard, Isaac va morir i la famlia d'Esa va venir d'Edom per enterrar el patriarca a la Cova de Macpel. Segons el Llibre dels Jubileus, poc desprs de la mort d'Isaac es va produir una baralla entre Jacob amb els seus fills contra Esa amb els seus, en la qual va resultar mort Esa.

Anys desprs, quan Josep comptava disset anys, els fills de Jacob tornaven de pasturar els ramats i explicaren al patriarca que una fera havia matat Josep, el seu fill estimat. Jacob va perdre les ganes de viure i es va quedar molt trist.

Passaren els anys i arribaren temps de sequera i fam, aleshores, Jacob envi els seus fills a Egipte per comprar provisions; marxaren tots excepte el ms petit, Benjam. Quan retornaren, explicaren que els egipcis havien retingut Sime i que havien de tornar amb el seu germ petit Benjam, en senyal de bona voluntat. Jacob no volia desfer-se de Benjam i temia no tornar-lo a veure mai ms, per aix va renunciar al seu fill Sime i no va deixar tornar a Egipte els altres fills. 

La sequera s'extrem amb el temps i Jud, finalment, va convncer Jacob per deixar-los tornar al pas del Nil amb Benjam per intentar salvar Sime i aconseguir provisions per sobreviure.

Al cap d'uns mesos, els onze fills de Jacob van retornar d'Egipte. Immediatament desprs de deixar les provisions, van penedir-se davant del seu pare i li van explicar tota la veritat sobre el seu germ Josep; l'havien venut a un mercader d'esclaus ismaelita i, desprs de diverses aventures, s'havia convertit en regent d'Egipte. Tamb li explicaren que Josep els havia demanat que s'installessin al delta del Nil, on hi havia aliments per a tothom.

Jacob els va perdonar a tots i va marxar amb la famlia cap a Egipte, a casa de Josep, que havia aconseguit fama i poder a la cort del fara. Segons el Gnesi, 46:8-27, els que acompanyaren a Jacob en el seu viatge a Egipte foren:
Rubn, el primognit, i els seus fills: Hanoc, Pall, Hesron i Carm. ;
Sime i els seus fills: Jemuel, Jamn, Ohad, Jaqun, Shar i Xal. ;
Lev i els seus fills: Guerxon, Quehat i Merar. ;
Jud i els fills: Xel, Peres i Zrah. I els dos fills de Peres: Hesron i Hamul. ;
Issacar i els seus fills: Tol, Puv, Job i Ximron. ;
Zabul i els seus fills: Sred, Elon i Jahleel. ;
La seva filla Dina.
Gad i els seus fills: Sefon, Hagu, Xun, Esbon, Er, Arod i Arel. ;
Aser i els seus fills: Imn, Ixv, Ixv, Beri i Srah. I els fills de Beri: Hber i Malquiel. ;
Benjam i els seus fills: Bela, Bquer, Aixbel, Guer, Naaman, Eh, Roix, Mupim, Hupim i Ard. ;
Dan i el seu fill Huixim. ;
Neftal i els seus fills: Jahseel, Gun, Jsser i Xillem. ;
Totes les persones que van entrar amb Jacob a Egipte, nascudes d ell, descomptant les dones dels fills de Jacob, van ser en total seixanta-sis. 

Abans de morir, a l'edat de 147 anys, va beneir els dos fills de Josep, Efram i Manasss, que completarien els dotze descendents de Jacob que donarien nom a les 12 tribus d'Israel. El cos de Jacob va ser transportat a les seves terres, on ell volia ser enterrat, juntament amb el seu avi Abraham i el seu pare Isaac; l'actual Tomba dels Patriarques, prop d'Hebron (Cisjordnia). 







Jacob, pare de Sant Josep.
En l'evangeli segons sant Mateu Jacob s el fill de Matan i el pare de Sant Josep. Per tant era l'avi de Crist.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8691" title="Esa" nonfiltered="4836" processed="4807" dbindex="4955">
En el Gnesi, Esa o Edom (en hebreu          -           w ben Yish q) era el fill d'Isaac amb Rebeca. El primer que va nixer amb la bessonada i germ de Jacob.

Era ms aficionat a la caa que el seu germ, de manera que era ms estimat pel seu pare, encara que la seva mare estimava ms en Jacob. Quan els bessons comptaven 15 anys, succe que Esa arrib de caar famolenc, li va vendre a Jacob la primogenitura per un plat de llenties. Segons el judaisme, Esa estava cansat aquell dia perqu havia coms tres pecats capitals (assassinat, adulteri i idolatria), a ms, el mateix dia va morir Abraham.

Molts anys ms tard, el dia en qu el seu pare volia beneir el seu germ el va suplantar disfressant-se amb pells de cabra que li cobrissin els braos per simular la pilositat d'Esa (el seu pare Isaac ja no tenia b la vista).

Quan va demanar al seu pare que el benes, aquest va dir-li que ja no podia fer-se enrere per va demanar-li que, un cop ell ja fos mort, no mats el seu germ. De totes maneres, Jacob va marxar de casa seva i va anar a viure a Mesopotmia, a casa del seu oncle Laban, germ de la seva mare Rebeca.

Quan Esa arrib als quaranta anys, prengu per muller a la hivita Oholibam, filla de Beer, amb qui infant:
Ieix;
Ia'alam;
Crah ;

Tamb s'un a la hitita Ad, filla d'Elon, amb qui tingu un fill:
Elifaz;

Aix va decebre molt a Isaac i Rebeca que veien com es barrejava la seva sang i tradicions amb altres estranyes. La relaci de les dues joves amb la seva sogra Rebeca fou difcil. Per aix mateix va agafar com a tercera muller a Mahalat, filla del seu oncle Ismael qui li don un fill:
Reuel;

Poc abans de morir el seu pare, Jacob va tornar a casa amb les seves esposes. Noms arribar, Esa i Jacob van perdonar-se mtuament. Desprs de l'enterrament del seu pare, Esa s'install a Edom, on els seus fills serien els caps de les tribus edomites.

Segons el Llibre de Jasher, fou assassinat per Sem, fill de No, ancestre seu. En canvi, en el Llibre dels Jubileus es narra que va morir durant una batalla entre Jacob i els seus fills contra Esa i els seus.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8696" title="Basmat" nonfiltered="4837" processed="4808" dbindex="4956">

 Bblia;
 Mahalat o Basmat, filla d'Ismael i tercera esposa d'Esa;
 Basmat, filla del rei Salom d'Israel;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8697" title="Elon" nonfiltered="4838" processed="4809" dbindex="4957">
Segons la Bblia, Elon va ser un dels jutges d'Israel en els temps entre la conquesta de Canaan per part dels israelites i l'poca dels reis. 

Apareix solament en dos versets del Llibre dels Jutges 12:11-12, on es cita que pertanyia a la tribu de Zabul, que va governar durant deu anys i que fou enterrat a Aialon.





Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8699" title="Teoria del caos" nonfiltered="4840" processed="4810" dbindex="4959">
En matemtiques i en fsica, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, s a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dna lloc a una evoluci posterior molt diferent. Com a resultat d'aquesta sensibilitat, el comportament del sistema t una aparena aleatria, malgrat que el sistema s totalment determinista. Trobem exemples d'aquests sistemes en models atmosfrics, el sistema solar, models econmics i models de creixement de poblaci. La teoria del caos forma part del camp ms genric dels sistemes dinmics no lineals.

Cal remarcar que, contrriament al significat habitual del terme caos, els sistemes catics no presenten gens d'aleatorietat, malgrat que el seu comportament ho sembli. En altres paraules, donades unes condicions inicials determinades, es pot calcular amb el grau de precisi que es vulgui l'estat del sistema en qualsevol instant de temps posterior. La caoticitat prov del fet que si es canvien lleugerament aquestes condicions inicials el resultat no canviar lleugerament (com passaria en un sistema lineal), sin que pot ser radicalment diferent.

 Descripci de la teoria .
En general, un sistema dinmic no lineal pot exhibir un o ms dels segents tipus de comportament, en funci de l'estat inicial del sistema i dels valors dels seus parmetres, si s que en t: a) sempre en reps; b) moviment no limitat, amb poc sentit fsic; c) moviment peridic, com el d'un pndol, per exemple; d) moviment quasiperidic, com el de sistemes amb dues freqncies incommensurables i e) moviment catic. En general, un sistema podr exhibir tots els tipus de moviment anteriors i passar d'un a l'altre quan es varien un o ms parmetres, a travs del que s'anomenen bifurcacions.

Un sistema dinmic no lineal s'anomena catic si el seu comportament, per a alguns valors dels seus parmetres, presenta les segents caracterstiques:

 ha de ser sensible a les condicions inicials: aix significa que dos punts inicialment propers en aquest sistema es poden moure en trajectries molt diferents en l'espai de fases. Els sistemes es comporten de forma idntica noms si les condicions inicials sn exactament les mateixes.
 ha de presentar la propietat de mescla topolgica: aix significa que el sistema evoluciona de manera que qualsevol trajectria en una regi de l'espai de fases tornar a passar per la mateixa regi una vegada i una altra. Com l'espai de fases s finit aix implica que les trajectries es mesclaran molt unes amb les altres desprs d'un temps. Aquesta propietat i l'anterior s'han anomenat sovint com la recepta per al caos: estirar i doblegar: la sensibilitat a les condicions inicials separa exponencialment dos punts propers, mentre que la mescla topolgica els torna a apropar desprs d'un temps.
 les seves rbites peridiques sn denses. s a dir, que en l'espai de fases entre dues rbites peridiques (corresponents a moviments peridics, no catics) sempre es pot trobar una altra rbita peridica.


Atractors estranys.
Una manera de visualitzar el moviment catic, o qualsevol tipus de moviment, s observar la trajectria del sistema en l'espai de fases. En aquest espai el temps s implcit i cada eix representa una de les variables o graus de llibertat del sistema. Per exemple, un sistema en reps apareixer com un punt (les seves variables no canvien en funci del temps) i un sistema en moviment peridic descriur una corba tancada.

La trajectria en l'espai de fases per a un sistema donat depn de l'estat inicial del sistema i dels parmetres, per sovint el diagrama de fases revela que el sistema acaba fent el mateix moviment per a tots els estats inicials en una certa regi, de manera que independentment de les condicions inicials el sistema acaba descrivint la mateixa trajectria en l'espai de fases. Per exemple en un pndol forat a una determinada freqncia, el moviment del pndol acabar essent sempre el mateix, encara que el deixem anar des de posicions diferents, de manera que la seva trajectria en l'espai de fases (una corba tancada) ser la mateixa per a molts punts inicials diferents. Aquesta trajectria en l'espai de fases en la qual el sistema acabar arribant s'anomena atractor. Un moviment peridic, com hem dit, descriu una corba tancada, que s'anomena cicle lmit; un moviment catic va a parar al que s'anomena atractor estrany.

Per exemple, un model tridimensional simple de convecci atmosfrica, el model de Lorenz, genera en l'espai de fases el fams atractor de Lorenz, que s potser un dels diagrames de sistemes catics ms ben coneguts, no noms perqu fou el primer observat en sistemes dissipatius, sin tamb un dels ms complexos i com a tal dna lloc a una estructura molt interessant, comuna a tots els atractors estranys: sn figures fractals. El model de Lorenz, amb uns valors determinats dels seus parmetres, noms dna lloc a un atractor en l'espai de fases, de manera que siguin quines siguin les condicions incials el sistema anir a parar a aquest atractor. En general, per, un sistema donat, per a uns valors determinats dels seus parmetres pot tenir diversos atractors (no necessriament estranys) en el seu espai de fases i segons les condicions inicials el sistema pot acabar en un atractor o un altre.

El teorema de Poincar-Bendixson demostra que un atractor estrany noms pot donar-se en un sistema continu dinmic si t tres o mes dimensions (tres o ms graus de llibertat). No obstant aix, tal restricci no s'aplica als sistemes discrets, que poden exhibir atractors estranys en sistemes de dos dimensions o fins i tot d'una dimensi.

 Caos en sistemes conservatius i en sistemes dissipatius .
La discussi anterior s'aplica especialment als sistemes dissipatius, aquells en qu l'energia no es conserva. Els sistemes conservatius (o hamiltonians) tamb poden presentar caos, tot i que en aquests sistemes no existeixen atractors, i cada punt de condicions inicials dna lloc a una trajectria diferent en l'espai de fases. Els sistemes hamiltonians foren precisament els primers que es varen estudiar des del punt de vista dels sistemes dinmics i els primers en qu es va observar el caos (amb els treballs d'Henri Poincar). L'exemple paradigmtic d'aquests sistemes s el moviment planetari.

 Desenvolupament histric .
Els inicis de la teoria del caos se situen cap al 1900, en els estudis d'Henri Poincar sobre el problema de moviment de tres cossos sotmesos a la seva atracci gravitatria mtua, l'anomenat problema dels tres cossos. Poincar trob que pot haver-hi rbites no peridiques i que nogensmenys no s'apropen o s'allunyen indefinidament d'un punt. G. D. Birkhoff, A. N. Kolmogorov, M. L. Cartwright, J. E. Littlewood i Stephen Smale realitzaren estudis posteriors, ms centrats en la teoria d'equacions diferencials no lineals, per inspirats en problemes fsics: el problema dels tres cossos en el cas de Birkhoff, la turbulncia en el cas de Kolmogorov i qestions d'enginyeria electrnica en el cas de Cartwright i Littlewood. Tot i que el caos no s'havia observat en el moviment planetari, s s'havia observat turbulncia en el moviment dels fluids (que no cal confondre, per, amb el caos) i oscillacions no peridiques en circuits electrnics, sense que cap teoria expliqus qu estava passant.

La teoria del caos avan ms rpidament a partir de mitjan segle XX, quan es van comenat a poder utilitzar ordinadors electrnics. Bona part de la matemtica del caos implica la repetici indefinida de frmules matemtiques simples (evident en el cas dels sistemes discrets; per als sistemes continus, per, les equacions diferencials sempre es poden integrar finalment per un procediment iteratiu). Aquesta repetici indefinida s ideal per introduir-la en un ordinador.

Un pioner de la teoria fou Edward Lorenz l'inters del qual en el caos s'inici accidentalment a travs de la seva recerca en predicci meteorolgica. El 1961 Lorenz estava utilitzant un ordinador senzill, un Royal McBee LGP-30, per executar una simulaci d'un model simplificat de convecci atmosfrica. Per estalviar temps inici una repetici d'una llarga simulaci no des de les condicions inicials de la primera simulaci, sin a partir d'un punt intermedi calculat amb la primera simulaci. Sorprenentment el resultat de la repetici comen a divergir exponencialment respecte a la simulaci original. Lorenz dedu correctament que la diferncia es devia a que en introduir les condicions inicials havia utilitzat noms tres xifres decimals en lloc de les 6 utilitzades inicialment per l'ordinador; la petita diferncia provoc un resultat totalment diferent i fou la primera observaci de comportament catic en una simulaci matemtica.

 Caos i sistemes complexos .
El descobriment de la dinmica catica ha estat sorprenent i ha canviat les idees establertes sobre el comportament i modelitzaci de sistemes. La sensibilitat a les condicions inicials i les evolucions irregulars que presenten els sistemes catics fou el que va dur a considerar el caos determinista de pocs graus de llibertat com un possible cam per explicar l'aparici de comportaments complexos en diversos sistemes naturals (com la turbulncia plenament desenvolupada, l'atmosfera terrestre, la dinmica del cervell o una colnia de formigues).

Nogensmenys, els comportaments dels sistemes amb comportaments complexos semblen implicar una dimensionalitat ms alta i la coexistncia de diverses escales temporals caracterstiques (o diverses freqncies prpies). Els sistemes catics de baixa dimensi descriuen moviments en l'espai de fases que es basen en unes poques trajectries bsiques que, tot i aparixer lleugerament diferents cada vegada, segueixen una seqncia definida, d'estructura fora simple i amb molt poques freqncies caracterstiques. El model de Rssler, per exemple, noms presenta una freqncia bsica d'oscillaci, tot i ser catic: t un perode bsic que es repeteix amb variacions en l'amplitud. s clarament irregular i evidentment catic segons la definici matemtica, per el seu grau de complexitat s baix. En definitiva, la teoria de sistemes dinmics no lineals pot arribar a explicar alguns fenmens associats a la complexitat, per s lluny de poder reproduir les caracterstiques bsiques que s'hi observen; per aix han sorgit altres propostes per explicar determinats aspectes de la complexitat, a partir de conceptes bsics diferents. Es pot citar la teoria de catstrofes, els autmats cellulars, les xarxes neuronals i les xarxes de Kaufmann, la criticitat autoorganitzada o els models espaciotemporals.

 Vegeu tamb.
Sistema dinmic;
Model de Rssler;
Model de Lorenz;
Model de Lotka-Volterra;
Caos quntic;
Fractal;
Mapa logstic;
Efecte papallona;

 Referncies .
 Nivell divulgatiu i introductori .
 Figueras, M. et al.: Qu sn i qu fan els sistemes dinmics? Revista Catalana de Fsica vol. 2 nm. 4, 1r semestre de 1998 (Societat Catalana de Fsica, Barcelona).
 Stewart, I.: Juega Dios a los dados? (Crtica, Barcelona, 1991);
 Gleick, J.: Caos, el nacimiento de una nueva ciencia (Crtica, Barcelona, 1990);
 Nivell avanat .
 Wiggins, S.: Introduction to Applied Nonlinear Dynamical Systems and Chaos (Springer-Verlag, Nova York, 1990).
 Hilborn, R. C.: Chaos and Nonlinear Dynamics (Oxford University Press, Nova York, 1994).
 Berg, P.; Pomeau, Y; Vidal, C.: L'ordre dans le chaos (Hermann, Pars, 1995).
 Sol, R.; Manrubia, S.: Orden y caos en sistemas complejos (Edicions UPC, Barcelona, 1996).
 Bascompte, J. et al.: Ordre i caos en ecologia (Edicions UB, Barcelona, 1996);

 Enllaos externs .
 Projecte Lliure d'Investigaci en Matemtica Fractal i Teoria del Caos ;
 Chaos, classical and quantum ;
 Chaos Theory: A Brief Introduction ;
 The Chaos Hypertextbook. Introducci al caos i els fractals. ;
 Pndol catic interactiu, permet canviar parmetres i recollir les dades. ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8700" title="Betel" nonfiltered="4841" processed="4811" dbindex="4960">
En el Gnesi, Betel era un lloc entre Beerxeba i Haran on Jacob tingu una aparici de Du mentre dormia. Quan es va despertar hi va alar una pedra i hi va fer una unci posant-li el nom de Betel (casa de Du) tot i que l'anterior era Luz.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8702" title="Electrnica" nonfiltered="4842" processed="4812" dbindex="4961">

L' electrnica s l'estudi i s dels dispositius elctrics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partcules carregades elctricament en dispositius com ara semiconductors o altres. L'estudi pur d'aquests dispositius es considera una branca de la fsica, mentre que el disseny i la implementaci de circuits electrnics per solucionar problemes prctics s'anomena enginyeria electrnica. Segons els components electrnics emprats, 
es parla d'electrnica analgica o digital. La diferncia entre ambds rau en el mode de tractar els senyals, si de forma contnua (analgica) o discreta (digital).

Les principals utilitzacions dels circuits electrnics sn, per una banda, el control, procs i distribuci de la informaci i, per altra banda, la distribuci i conversi d'una fora electromagntica. Aquestes dues utilitzacions impliquen la creaci o detecci de camps electromagntics i corrents elctrics.

 Equipament de mesura electrnica .
 Ampermetre, mesura la intensitat elctrica.
 hmmetre, mesura la resistncia al pas del corrent elctric.
 Voltmetre, mesura el voltatge.
 Polmetre, combina distints equips de mesura en un sol aparell. Tamb conegut com a Multmetre o "tester".
 Oscilloscopi, permet veure l'evoluci de les magnituds en el temps.
 Analitzador lgic, prova circuits digitals.
 Electrmetre, mesura la carga elctrica.

 Components passius .
 Resistncia;
 Bobina;
 Condensador;

 Components actius .
 Dode;
 Dode emissor de llum (LED);
 Fotodode;
 Dode lser;
 Dode Zener;
 Dode d'allau;
 Dode Schottky;
 Dode supresor de voltage transitori;
 Dode varicap;
 Transistor;
 Transistor d'efecte camp (FET);
 Transistor bipolar (BJT);
 Transistor IGBT;
 Transistor Darlington;
 Fototransistor;
 Altres components actius;
 Triac;
 Tiristor;
 Transistor d'una sola uni;
 Varistor;
 Rectificador controlat de silici (SCR);

 Vlvules termoiniques ;
 Dode de buit;
 Trode;
 Ttrode;
 Ttrode de faigs dirigits;
 Pntode;
 Tub de raigs catdics  (TRC);

 Sensors i actuadors electromecnics .
 Micrfon;
 Altaveu;
 Galga extensiomtrica;

 Enllaos externs .
 Universitat de Califrnia - Fsica 111  Llions d'electrnica aplicada i temes d'electrnica avanada;
 Electrnica de Temperatures Extremes ;
 Univ. de Jan - Electrnica de potencia ;
 ElectrnicaFcil.net   Guia d'electrnica des de Badalona.
 Unicrom.com - Tutoriales de Electrnica PIC, PLC, osciladores, filtros, mquinas elctricas, fibra ptica ;
 Eureka.ya.com - Tutoriales de electronica ;
 ForosDeElectronica.com  Guies d'electrnica;



 













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8722" title="Autogovern" nonfiltered="4843" processed="4813" dbindex="4962">
L'autogovern s la plasmaci que tenen els pobles d'organitzar-se i regir els seus destins segons les seves prpies lleis i costums.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8723" title="Bblia" nonfiltered="4844" processed="4814" dbindex="4963">
 

La Bblia s el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula Bblia prov del grec (  )       , (ta) biblia, "(els) llibres", plural de        , biblion, "llibre", originalment el diminutiu de       , biblos, el qual prov de        byblos, que significa "papir", de l'antiga ciutat fencia de  Byblos, la qual exportava aquest material.

Segons la tradici, la Bblia va ser escrita en un perode de 1.600 anys, en el decurs de 60 generacions, per ms de 40 autors diferents, en tres continents (Europa, sia i frica) i en tres llenges (hebreu, arameu i grec). Els manuscrits ms antics de l'Antic Testament dels que es t constncia sn els Manuscrits de la mar Morta, escrits entre els segles III i I aC. Segons els crtics literaris, les discordances dels relats de l'Antic Testament demostren que com a molt d'hora es va comenar a redactar al segle VII aC, possiblement sota el regnat de Josies. Segons els mateixos crtics, abans del segle IX aC les discordances entre la histria i l'arqueologia sn massa profundes com per poder admetre un redactat gaire immediat. Amb tot, hi ha relats com el del Diluvi Universal que varen ser copiats de cultures molt ms antigues com la mesopotmica (les primeres versions del qual daten del 2700 aC).

Un tema al llarg de la Bblia s l'adoraci de Du i la redempci de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Du. L'exgesi o interpretaci d'aquest missatge central s una branca tradicional de la teologia.

Hi ha traduccions completes de la Bblia en 438 idiomes, traduccions d'un dels dos testaments en 1.168 idiomes ms, i porcions del text tradudes en uns altres 848. En total 2.454 idiomes disposen de traduccions completes o parcials del llibre.   

Fou tamb el primer llibre imprs per Gutenberg.

Contingut.
El contingut de la Bblia, conegut com a Cnon, va ser establert per les autoritats de l'Eslgsia, el segle IV i es compon de dues parts: 

Antic Testament.
Les autoritats van acceptar el Tanakh jueu, que s el que van anomenar Antic Testament, en referncia a l'antic pacte entre Du i la humanitat, principalment amb la naci d'Israel, de la qual vindria el Salvador de la Humanitat. L'Antic Testament est format per 39 llibres que corresponen als 24 llibres del Tanakh. Aquest va ser escrit sobretot en hebreu, per hi ha certes seccions en arameu. Els estudiosos anomenats masoretes van intentar establir un text definitiu comparant les versions existents a partir de l'any 800, traient moltes addcions que la versi dels Setanta havia afegit (probablement per interpretar que comentaris al marge eren lnies de text).

Desprs de la Reforma Protestant del segle XVI, els catlics i els ortodoxos a ms d'aquests 39 llibres hi van afegir altres llibres coneguts com a deuterocannics, paraula grega que vol dir "Segon Canon". 

Nou Testament.
Les autoritats van acceptar alguns escrits judeocristians que van fer referncia a Jesucrist, a qui consideraven el Salvador profetitzat a l'Antic Testament. Aquests escrits van ser anomenats Nou Testament, fent referncia al nou pacte entre Du i la humanitat, per mitj del sacrifici de Jesucrist per a redimir  la humanitat dels seus pecats. 

El Nou Testament est format per 27 llibres que van ser escrits en grec, llavors la lingua franca del continent europeu i de l'Orient Mitj. No es conserven els textos originals, sin els derivats, que els estudiosos han agrupat en tres grans famlies: la alexandrina (la ms minimalista), la bizantia (maximalista) i l'occidental. Les primeres edicions que tenien en compte aquest aparell crtic daten del Renaixement.

Altres llibres.
Els llibres que versen sobre la mateixa histria per que no han estat acceptats per les autoritats cristianes s'anomenen llibres apcrifs (en contrast amb els cannics o deuterocannics) i molts d'ells contenen doctrina que ha estat declarada heretgia.

Els mormons tamb afegeixen a la Bblia d'altres llibres com el "Llibre del Morm", anomenat "Un altre evangeli de Jesucrist". Aquests llibres no sn acceptats per cap altra confessi cristiana.

Divisions en captols i versicles.
Les divisions actuals de la Bblia en captols i versicles numerats no provenen de tradicions antigues textuals, sin que van ser creades a l'Edat mitjana pels cristians, i van ser adoptats posteriorment pels jueus com a referncies tcniques pel Tanakh. Aquestes referncies van ser crucials per als rabins medievals en els debats obligats amb el clergat cristi (que ja utilitzava la divisi en captols i versicles), especialment a Espanya. La puntuaci tamb s obra d'escribes posteriors.

Traduccions.

La primera traducci de la Bblia (noms de l'Antic Testament) es va realitzar l'any 250 a.C., per als jueus de la Dispersi que van viure en diferents llocs d'Europa i sia, i que noms parlaven la lingua franca de llavors, el grec. Aquesta traducci s coneguda com la Versi dels Setanta o "Septuaginta" (en llat) i s la versi que ms ha estat utilitzada com a referncia per a altres traduccions i per fer comparacions amb la versi hebrea, ja que es considera la ms fidel. La segona traducci ms important va ser al llat, coneguda com la "Vulgata Latina", feta per Sant Jeroni. Aquesta s la traducci oficial de l'Esglsia Catlica Romana. 

Durant l'edat mitjana es van crear algunes traduccions a diverses llenges europees; no obstant aix van ser prohibides pel Vatic, que noms va permetre'n la versi en llat, ra per la qual van tenir una relativa difusi. 

La primera traducci sencera de la Bblia a la llengua catalana data del segle XIV i es conserva en un manuscrit de Pars ms tard, de l'any 1465. Tanmateix, se sap que el rei Alfons el Franc havia encarregat ja una primera traducci l'any 1287 tot i que no es va arribar a acabar.

Desprs de la Reforma Protestant, i amb la invenci de la impremta, es van fer moltes ms traduccions amb rpida difusi; una de les ms importants va ser la de Luter que va estandaritzar la llengua alemanya i va fomentar que tots els membres de la societat (i no noms els sacerdots) llegissin els textos bblics.

La Bblia va ser impresa en catal (la Bblia Valenciana) per primer cop l'any 1478. Aquesta versi va ser perseguida i prohibida.

Bibliografia.
La Bblia desenterrada, 2003, Editores SA, Finkelstein, Israel i Silberman, Neil Asher ;

Referncies.


Articles relacionats.
Corpus Biblicum Catalanicum;


Enllaos externs.

Bblia catalana, edici dels Monjos de Monserrat.
Bblia catalana, edici plurilinge en catal.
Bblia en catal, de la Instituci Bblica Evanglica de Catalunya (IBEC).
Concordana bblica, de l'edici BEC.
La Bblia del 2000 (IBEC) per a e-Sword.
Associaci Bblica de Catalunya Responsables de la traducci i publicaci de la Bblia interconfessional en llengua catalana.












































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8724" title="Nou Testament" nonfiltered="4845" processed="4815" dbindex="4964">
El Nou Testament, tamb anomenat el Testament Grec, s el recull de llibres de la Bblia cristiana escrits desprs del naixement de Jesucrist. El terme catal prov de la traducci del llat Novum Testamentum, i aquesta del grec                , I Keni Diathiki, que significa "El Nou Pacte" o Testament. Aquest terme va ser utilitzat pels primers cristians per descriure la seva relaci amb Du (d'acord a  2 Corintis 3:6-15 i Hebreus 19:15-20), i que, d'acord a la religi cristiana, fan referncia al nou pacte entre Du i la humanitat per mitj del sacrifici expiatori de Jesucrist a la creu. Ms tard es va referir al recull de 27 llibres judeucristians que van ser acceptats per les autoritats de l'Esglsia el segle IV. Sn la part diferenciada d'aquesta religi amb llibres no compartits amb el judaisme.

Llenges.
La llengua principal d'Israel durant el temps de Jesucrist va ser l'arameu. No obstant aix, el text original del Nou Testament probablement va ser escrit en grec koin, el dialecte vernacle de les provncies romanes orientals del primer segle, i rpidament va ser tradut al llat, sirac i copte. Alguns crtics creuen que l'evangeli segons Mateu va ser originalment escrit en hebreu o arameu i que l'epstola als Hebreus va ser escrita en Hebreu, per aquesta teoria no s acceptada per la majoria dels telegs i fillegs.

Una caracterstica notable de la majoria dels llibres del Nou Testament, especialment dels evangelis segons Marc i segons Joan, s la baixa qualitat del grec que utilitzen, en comparaci del grec refinat tic o clssic de les classes altes i els filsofs de l'poca. Les excepcions sn els escrits de Lluc i l'epstola als Hebreus.
 
Autoria.
El Nou Testament va ser escrit per diverses persones de les quals en sabem ben poc. Segons la tradici, els llibres van ser escrits pels apstols o llurs seguidors (Marc i Lluc). Abans del segle XVIII tret de l'epstola als Hebreus, el cristianisme no va dubtar de l'autoria dels llibres.

Avui dia, els fillegs accepten l'autenticitat de l'autoria de noms 7 epstoles de sant Pau: Romans, 1 i 2 Corintis, Glates, Filipencs, 1 Tessalonisencs i Filem; i hi ha divisi en l'acceptaci de 2 Tessalonisencs, Colossencs, i Efesis (llistats en ordre descendent del suport a la tesis de l'autoria de sant Pau). Els telegs evanglics accepten l'autoria de les cartes pastorals (1 i 2 Timoteu, i Titus). Pel que fa a la carta als cristians Hebreus, s unnime la postura dels exegetes, tant catlics com protestants, de que Pau no la va escriure sin que va ser un autor que  seguia la teologia de l'ltim dels apstols. 

No s'ha arribat a cap consens sobre l'autoria de la resta dels llibres. Dels evangelis, la situaci s molt ms controvertible, ja que no hi ha cap referncia dintre del text a l'autor (s a dir, son annims); l'autoria dels evangelis s una qesti de tradici. Un altre problema sobre l'autoria dels evangelis est relacionada amb el "Problema Sinptic", que pot suggerir que els evangelis van ser escrits per un sol autor, o que es van basar exclusivament en un altre escrit que s'ha perdut. Per llegir ms sobre aquesta teoria, vegeu l'article Evangelis.

No hi ha cap consens sobre l'autoria dels llibres apcrifs del Nou Testament, ni dels llibres coptes. Com la majoria dels escrits antics, noms n'hi ha cpies, per no ha sobreviscut cap original.

Llibres del Nou Testament.
Els 27 llibres del Nou Testament van ser escrits per diferents autors al llarg d'un perode menor a 100 anys. 

Evangelis.
Els Evangelis s'enfoquen en la vida, mort i resurrecci de Jesucrist:
Evangeli segons Mateu- escrit per Mateu, apstol de Jesucrist i ex-cobrador d'impostos.
Evangeli segons Marc- escrit per Marc, apstol de Pere i de Pau.
Evangeli segons Lluc- escrit per Lluc, doctor, apstol de Pau a qui va acompanyar en alguns viatges.
Evangeli segons Joan- escrit per l'apstol de Jesucrist, Joan.

Histric.
A ms de les histries de la vida de Jesucrist, el llibre dels Fets dels Apstols, descriu la histria de all que s'ha anomenat "Esglsia Primitiva", s a dir, del comenament de l'esglsia cristiana i la seva extensi a Europa i sia Menor. Va ser escrit per Lluc com a segona part del seu tractat sobre la histria del cristianisme, la primera part del qual s l'evangeli que porta el seu nom.

Epstoles.
Les epstoles sn cartes o lletres escrites a persones i/o congregacions cristianes. Les epstoles contenen temes teolgics importants, i sn una font teolgica per l'estudi del desenvolupament de l'esglsia cristiana.
 
Epstoles Paulines.
Les Epstoles Paulines (o Corpus Paulinum) sn les cartes que van ser escrites per l'apstol sant Pau. Els noms de les epstoles sn les congregacions/nacionalitats o les persones a qui van ser dirigides:

Epstola als Romans ;
Primera Epstola als Corintis;
Segona Epstola als Corintis;
Epstola als Glates;
Epstola als Efesis;
Epstola als Filipencs;
Epstola als Colossens;
Primera Epstola als Tessalonicencs;
Segona Epstola als Tessalonicencs;
Primera Epstola a Timoteu;
Segona Epstola a Timoteu;
Epstola a Titus;
Epstola a Filem;

L'nica epstola que no cont cap referncia al seu autor s l'epstola als Hebreus tradicionalment atribuda a l'apstol Pau. Alguns telegs creuen que va ser escrita per un seguidor de Pau, potser Apollo.

Epstoles Generals o Catliques.
Les Epstoles Generals o Catliques tradicionalment identifiquen a les cartes que no van dirigides a persones especfiques sin als cristians en general. Per, dues epstoles de Joan, semblen estar dirigides a Gaio, i per aix, una altra definici de les epstoles generals inclou a totes aquelles que no van escrites per sant Pau. Aquestes epstoles s'identifiquen amb el nom de l'autor.
 
Epstola de Jaume;
Primera Epstola de Pere;
Segona Epstola de Pere;
Primera Epstola de Joan;
Segona Epstola de Joan;
Tercera Epstola de Joan;
Epstola de Judes;

Proftic.
El llibre d'Apocalipsi o Revelaci de sant Joan, s l'ltim llibre del Nou Testament, i s prou diferent de la resta ja que el seu contingut s proftic i/o simblic sobre la fi del mn.

Importncia relativa dels diversos llibres.
Els diversos llibres del Nou Testament s'han valorat de forma diferent al llarg de la Histria, segons el criteri utilitzat per jutjar-los.

Luter, per exemple, tenint en compte si els llibres es corresponien ms o menys amb la doctrina de la justificaci per la fe, va destacar els llibres segents per sobre de la resta:
 dels 4 Evangelis, l'Evangeli segons Joan.
 de les cartes, les de Pau (sobretot Romans, per tamb Glates i Efesis) i la primera de Pere. La primera de Joan tamb, per per sota.






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8725" title="Kesva an Taves Kernewek" nonfiltered="4846" processed="4816" dbindex="4965">
Kesva an Taves Kernewek (en catal: "Consell de la llengua Crnica"), s una societat fundada en 1967 arran de la resoluci del Gorsedh Kernow ("Assemblea de Bards de Cornualla") i la Unyans Kowethasow Kernow Goth ("Uni de Societats de la Vella Cornualla") a fi de continuar la promoci del crnic que fins a aquell any havien desenvolupat aquestes dues associacions. Aquest s un Consell amb representants del govern de Cornualla, de les dues societats fundadores i de la Universitat de Plymouth.

Entre d'altres tasques, Kesva an Taves Kernewek dna informaci sobre el moviment de la dasserghans an yeth o renaixena de la llengua crnica. Tamb organitza cursos, fa exmens en cooperaci amb el Comit Local d'Educaci i publica llibres, gramtiques, diccionaris i altres obres de referncia.

La seva constituci fou reformada el 1982 i est formada per 21 membres:
 15  escollits per Kowethas an Yeth Kernewek;
 2 del Gorseth Kernow;
 2 de la Federaci d'Antigues Societats Cornualleses;
 1 del Cornwall County Council ;
 1 de la Universitat de Plymouth;

El 1987 vot l'adopci del Kernewek Kemmyn per al crnic estandaritzat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8726" title="Gorsedh Kernow" nonfiltered="4847" processed="4817" dbindex="4966">
Gorsedh Kernow (tamb escrit Gorseth Kernow), s una organitzaci crnica que promou la cultura, llengua i tradicions de Cornualla. Organitza competicions literries i musicals tant en angls com en crnic. Cada any organitzen l' Esedhvos, que s un gran festival de cultura celta de Cornualla a l'estil de l' Eisteddfod del Pas de Galles.

Des del 1929, es convocaren els primers Gorseth,i s'hi desenvoluparen els drames de Robert Morton Nance. La idea sorg el 7 d'agost del 1928 dels set cornuallesos que participaven en l'Eisteddfod de Treorchy, Robert Morton Nance, Canon J. S. Carah, Canon Gilber Doble, Annie Pool i H. Rowe, nomenaren Henry Jenner Gran Bard de Cornualla i convidaren a participar-hi personalitats com Canon Thomas Taylor, A.K. Hamilton-Jenkin, John Tregarthen i C.C Henderson.  Aix se celebraria el primer el 21 de setembre del 1928 a Boscawen'n Un, el lloc tradicional. Molts d'ells participarien anys ms tard en la formaci del partit Mebyon Kernow (Fills de Cornualla).

Existeixen tamb altres organitzacions semblants en altres pasos cltics com ara el Gorsedd del Pas de Galles o el Goursez Breizh de Bretanya.
Els grans bards han estat:
 Henry Jenner Gwas Mygal  (1928-1934);
 Robert Morton Nance Mordon (1934-1959);
 E.G. Retallack Hooper Talek (1959-1964);
 George Pawley White Gunwyn (1964-1970);
 Denis Trevanion (1970-1976);
 Richard Jenkin Map Dyvroeth (1976-1982);
 John Miners Den Toll (1982-1985);
 Richard Jenkin Map Dyvroeth (1985-1988);
 John Chesterfield Gwas Constantyn (1988-1991);
 Jori Ansell Caradok  (1991-1994);
 Brian Coombes Cummow (1994-1997);
 Ann Jenkin Bryallen (1997-2000);
 John Bolitho Jowan an Cleth (2000-2003);
 Rod Lyon Tewennow (2003-);

Enllaos externs.
Pgina oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8727" title="Ray Edwards" nonfiltered="4848" processed="4818" dbindex="4967">

Ray Edwards s un estudis de la llengua crnica. En 1982 va ser declarat Bard de Cornualla. En 1983 el Kesva an Taves Kernewek li va demanar d'organitzar un curs de crnic per correu conegut com a "Kernewek dre Lyther" o 'Crnic per carta' amb ell, actualment estudien unes 300 persones tant de Cornualla com de la resta del mn, especialment d'Austrlia i Estats Units, on hi ha colnies crniques significatives. Aquest curs, originalment en angls, ha estat traduit al bret i al txec.

Ray Edwards ha publicat diversos llibres tant en angls com en crnic (en la varietat 'kernewek Kemmyn'). Tamb publica regularment notes, Notennow Kernewek, sobre els seus estudis sobre crnic antic i els manuscripts que encara es conserven.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8730" title="Nanmetre" nonfiltered="4850" processed="4819" dbindex="4969">
Un nanmetre (smbol nm) equival a 10-9 metres. s una unitat de longitud del SI, i s'usa habitualment per a mesurar les longituds d'ona de la radiaci ultraviolada i els raigs gamma, entre d'altres.

1 nm = 0,000 000 001 metres;
1 nm = 1000 picmetres;
1000 nm = 1 micrmetre (tamb conegut com micr).


 Altres equivalncies .

 1 nm = 1000 pm ;
 1  = 1/10 nm ;
 1 m = 1000 nm ;


 Vegi's tamb .

 Llista completa dels prefixos del SI ;
 Parts per mili;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8733" title="Edgar Allan Poe" nonfiltered="4851" processed="4820" dbindex="4970">

Edgar Allan Poe (19 de gener de 1809 - 7 d'octubre de 1849) fou un escriptor romntic en llengua anglesa dels Estats Units d'Amrica. 

Va escriure poesia, novella i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantstics i d'horror.

s considerat el pare del conte de terror psicolgic i dels relats curts del seu pas. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de cincia ficci i renovador de l'anomenada novella gtica.

Va exercir una gran influncia en la literatura simbolista, francesa, per la seva empremta arriba molt ms lluny: sn deutors seus tota la literatura de fantasmes victoriana i, en major o menor mesura, autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.

Biografia.
Va nixer a Boston (Massachusetts) el 19 de gener de 1809, amb el nom d'Edgar Poe.

Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendncia irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos. 

Als dos anys de vida, el seu pare abandon la seva muller, embarassada de nou, i quan va nixer la nena, Rosalie, anaren a viure a Richmond (Virginia), a casa d'uns parents. Poc desprs (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan. Amb ells, va viure a Esccia i Anglaterra (1815-20).

Des dels setze o disset anys comen a tenir problemes amb l'alcohol, tot sovint a causa dels seus nombrosos enfrontaments amb John Allan, el seu padrastre. Els seus dos primers llibres foren de poesia : Tamerlane and other poems (1827) i Al Aaraf, Tamerlane and minor poems (1829). El 14 de gener de 1832 public Metzengerstein, el primer dels seus 67 contes, en una revista de Baltimore. 

El 1834 es cas amb la seva cosina Virginia Clemm, de noms tretze anys, i durant algun temps fou director d'importants publicacions de Richmond, Boston i Filadlfia. Tamb visqu a Nova York, amb la seva dona malalta de tuberculosi, i all public el seu poema ms important, The Raven (El Corb , 1845). 

La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfons en l'alcoholisme i la depressi, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones. El juny de 1849 es public el seu darrer conte i, pstumament, el 9 d'octubre de 1849, el darrer poema, Annabel Lee. 

A part de poesia i contes, va escriure tamb una novella, Narrative of Arthur Gordon Pym(1838), un assaig filosfic, Eureka(1848), i crtica literria i artstica. Va destacar sobretot en el gnere del misteri i de l'horror. 

Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, vctima del "delirium tremens", tot i que tamb es pensa que va morir de diabetis, deficincies enzemtiques o fins i tot rbia.

 Obra .
Molt versat, per la seva feina, en la literatura contempornia i, per la seva tendncia natural, en la novella gtica anterior, aix com en els romntics anglesos i alemanys, Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals (aix era una llei per a ell) en aquests camps.

Se'l considera una gran influncia en el simbolisme, dins del gnere potic, i especialment sobre el seu traductor al francs, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a Frana, no est de ms aclarir que aquesta influncia va ser estrictament temtica i no formal.

Relats.
La seva contribuci ms important a la histria de la literatura la constitueixen els relats curts de tot gnere. En ells sn destacables la seva factura equilibrada i l'elevat nivell artstic. Dotat d'una gran intelligncia i d'una poderosa imaginaci, Poe era el mestre absolut en el camp del misteri, aix com en la recreaci d'atmosferes plenes de terror, mentre que, en el terreny tcnic, el seu domini del tempo o ritme narratiu no tenia igual. Julio Cortzar, gran admirador seu, assenyalava l'economia de mitjans dels quals feia gala per tal d'aconseguir els seus propsits.

Els seus contes ms importants pertanyen al gnere fantstic i de terror: Manuscrit trobat en una ampolla (pel qual va rebre el seu primer premi literari, El gat negre, El pou i el pndol, El cor delator, La caiguda de la Casa Usher, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, L'enterrament prematur, Ligeia, etc. Aquests relats esgarrifosos han fascinat generacions senceres de lectors i escriptors del gnere macabre, i sobre el fosc simbolisme inherent a ells han corregut rius de tinta.

Com s'ha dit, Poe - juntament amb Mary Shelley i el seu Frankenstein- va anticipar la narrativa de cincia-ficci (o ficci cientfica) com ho proven les obres segents: L'incomparable aventura d'un tal Hans Pfaal, El poder de les paraules, Revelaci mesmrica, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, Descens a Maelstrom, Von Kempelen i el seu descobriment...

A ms a ms, va ser precursor de la novella policaca a travs d'histries com L'escarabat d'or, a les quals es resolen analtica i lgicament problemes de gran complexitat. Sn d'importncia en aquest sentit les narracions detectivesques que tenen com a protagonista el cavaller Auguste Duping: Els crims del carrer Morgue, La carta robada i El misteri de Marie Rogt'. En aquest personatge es va inspirar Arthur Conan Doyle per crear el seu Sherlock Holmes.

Menys coneguts sn els seus contes "grotescos", en els quals, per a alguns, mostrava un molt discutible sentit de l'humor: Bon-bon, L'alent perdut, El rei Peste, El sistema del doctor Tarr i el professor Fetjer, etc. Robert Louis Stevenson, en un conegut assaig sobre Poe arriba a afirmar: "L'home capa d'escriure El rei Peste ha deixat de ser hum.". Malgrat tot, i degut a la seva extravagncia, aquestes narracions van ser molt apreciades pels poetes surrealistes.

Menci a part mereixen els seus relats de tall potic i metafsic, molts d'ells autntics poemes en prosa, amb una esttica sense defectes: La conversaci d'Eiros i Charmion, El colloqui de Monos i Una, L'alce, L'illa de la fada, Silenci, Ombra, etc.

Poe s autor d'una nica novella curta: La narraci d'Arthur Gordon Pym (The Narrative of Arthur Gordon Pym of Nantucket) (1838). Es tracta d'un relat d'aventures marineres de tipus histric, centrat en l'intrpid protagonista, qui trobaria ress posteriorment a les obres de Stevenson. A causa de l'abundncia de detalls macabres que cont i el seu indesxifrable desenlla, l'obra sempre ha estat envoltada de polmica.

Poesia.
En poesia, el seu gnere ms controvertit, li devem composicions d'extraordinria musicalitat, com Les campanes i Annabel Lee, les quals, a causa de les complicacions estructurals, van fer gaireb impossible la seva traducci a altres idiomes, si no era en prosa.

El ms popular de tots els seus poemes s El corb, un cant narratiu de tall romntic on explica l'arribada d'una d'aquestes aus a l'estncia d'un home solitari, una nit de tempesta. A les atribolades preguntes del personatge sobre el seu dest i la seva estimada morta, "Lenore", el sinistre ocell respon invariablement "never more" ("mai ms").

Assaig.
Poe tamb va exercir amb encert l'assaig sobre els temes ms variats (la llarga meditaci cosmolgica Eureka; Marginalia; Criptografia; Filosofia del moblatge; entre d'altres), aix com la crtica literria (a destacar les seves ressenyes sobre Longfellow, Dickens i Hawthorne), en la qual es va mostrar enemic de l'aldeanisme nord-americ i ms aviat partidari d'una creaci d'ndole independent i cosmopolita. Per ltim, va investigar sobre els misteris i tcniques de la composici literria: El principi potic (1850, i la seva famosa Filosofia de la composici (1846), que versa sobre la seva pea ms coneguda, El corb. En elles, tot i tractar-se d'un autor romntic, sost que l'obra literria no s producte d'una inspiraci tant com de la feina planificada i meditada. En aquest sentit el seu pensament es pot vincular amb all defensat per William Wordsworth al prleg a la segona edici de les seves Balades lriques, que deia que la poesia s el record tranquil d'intenses emocions, alhora que prefigura les idees dels formalistes.

Obres principals.
Les seves obres ms importants sn:


El gat negre;
L'escarabat d'or;
La bta d'amontillado;
El pou i el pndol;
Una davallada al Maelstrm;
La caiguda de la Casa Usher;
El misteri de Marie Rogt;
Els crims del carrer Morgue;
El Corb;
William Wilson;
Annabel Lee;
El cor delator;
El dimoni del pervers;

Enllaos externs.
 Narracions i poemes de Poe a Wikitexts ;
 El corb;
 Edgar Allan Poe, l'escriptor i la llegenda;
 Tot Edgar Allan Poe ;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8740" title="Unitats derivades del SI" nonfiltered="4852" processed="4821" dbindex="4971">
Les unitats derivades del SI formen part del sistema de mesura d'unitats del Sistema Internacional i estan derivades de les set unitats bsiques.

Unitats amb noms especials i smbols.




Altres magnituds i unitats.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8746" title="Milotxa" nonfiltered="4853" processed="4822" dbindex="4972">


Un estel, miloca o milotxa s un aparell, normalment considerat una joguina, que es pot fer envolar amb l'ajuda del vent. Sol estar fet de seda, paper o algun material sinttic lleuger, ests mitjanant una estructura de canyes o algun altre material, i que es controlla amb un fil.

Al Pas Valenci, les milotxes tradicionals de canyes i paper de ceba es coneixen amb el nom de catxerulo o catxirulo, i es comencen a envolar (empinar) generalment des de Setmana Santa, coincidint amb la tradicional menjada de la mona de Pasqua.

Ms modernament, les milotxes adquireixen gran sofisticaci i existeixen competicions i modalitats en les quals el qui envola la milotxa pot ser enlairat uns quants metres durant uns segons per la fora de les milotxes.

Enllaos externs.

LeCerfVolant.info (fr);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8755" title="Borsa" nonfiltered="4854" processed="4823" dbindex="4973">
La borsa s un mercat on es venen i compren actius financers, com accions, obligacions, i derivats. Tamb podem dir que aquestes compres i vendes es realitzen sota la llei de l'oferta i la demanda.

Una borsa de valors s un establiment privat on els seus membres realitzen negociacions de compra i venda d'accions de societats o companyies annimes, aix com bons pblics i privats, certificats, ttols de participaci i una varietat d'instruments d'inversi. Les borses de valors fomenten l'estalvi i la inversi a llarg termini, enfortint al mercat de capitals i impulsant el desenvolupament econmic i social d'un pas. Els participants en l'operaci de les borses sn bsicament els demandants de capital (les empreses, els organismes), els oferents de capital (estalviadors, inversionistes) i els intermediaris. La negociaci en les borses de valors s'efectua a travs d'intermediaris que sn membres de la Borsa, coneguts usualment amb el nom de corredors, societats de corretatge de valors, cases de borsa, agents de borsa o comissionistes, d'acord amb la denominaci que reben en les lleis de cada pas. La primera Borsa es va crear a Amsterdam els primers anys del segle XVII. Actualment n'hi ha a molts pasos, sent la ms important del mn, fins a ara, la Borsa de Nova York, que recentment va comenar la seva transformaci per a convertir-se en una xarxa electrnica de negociaci similar al mercat Nasdaq, tamb nord-americ, que actualment desenvolupa un procs per a assolir l'autoritzaci per a convertir-se en una borsa de valors. En la gaireb totalitat dels pasos existeixen borses de valors, tret d'alguns molt petits i altres de rgim totalitari, com Cuba i Corea del Nord.

Histria i origen de la Borsa.

L'origen de la borsa com instituci data del final del segle XV a les fires medievals d'Europa Occidental, en aquestes fires es van iniciar les transaccions de ttols de valors mobiliaris.

La paraula "Borsa" va aparixer a la ciutat de Bruges (Blgica) al final del segle XVI, els comerciants se solien reunir per a portar a terme els seus negocis, en un local que era propietat de Van der Bursen (d'aqu ve la paraula borsa, brse significa borsa en holands).

El nom en angls per a la borsa, "stock market", probablement prov del nom d'un mercat londinenc de peixos i carns del segle XV, anomenat Stock Exchange, que va rebre aquest nom degut al fet que s'havia construt en un lloc on havien estat un parell de pilons que s'utilitzaven per a castigar els delinqents. Exactament, no se sap d'on vnen les paraules "stock" (en catal accions) i "bonds" (en catal bons) per les arrels etimolgiques de les mateixes vnen d'objectes fsics. Stock prov de l'antic angls stocc, que significa tronc d'arbre, i bond prov del verb unir. Existeix una teoria que explica que, per a deixar constncia de la participaci en una empresa, es prenia un garrot o pal i se li feien osques per cada part que li pertanys.

El 1460 es va crear la borsa d'Anvers, primera instituci borsria de la modernitat. El 1570 es va crear la borsa de Londres i el 1955 la de Li. La borsa de Nova York va nixer el 1792 i la de Pars el 1794. La de Madrid es va reconixer oficialment el 1831. Desprs van seguir Bilbao (1890), Barcelona (1915) i Valncia (1980).

 Importncia de la Borsa .
 Funcionament i propsits .

La borsa de valors s una de les ms importants vies per a les empreses per aconseguir capital. Aix permet a les empreses entrar en l'mbit pblic o fer una expansi de capital. La liquiditat d'un mercat permet als inversors de vendre els valors de les empreses de forma rpida i fcil. Aquesta s una de les caracterstica ms atractives d'invertir en accions, comparat amb altres inversions menys lquides com podria ser la inversi immobiliria.

La histria ens ha demostrat que el preu de les accions i altres actius s una important part de la dinmica de l'activitat econmica, i pot influenciar o ser un indicador del moment social. Una ala dels preus de les accions, per exemple, tendeix a estar associat amb un creixement de la inversi o a la inversa. El preu de les accions tamb afecta la riquesa de les famlies i el seu consum. Per tant, els bancs centrals tendeixen a seguir un control i el comportament del mercat borsari i, en general, suavitzar la major part de les operacions del funcionament del sistema financer.

Els mercats borsaris actuen tamb com a cambres de compensaci per a cada transacci, aix significa que recullen i entreguen les accions, i garanteixen el pagament al venedor del valor. Aix elimina el risc per al comprador o venedor individual que la part contrria no pugui complir amb la transacci.


 Mtodes d'inversi .

Els dos mtodes majoritriament emprats a l'hora d'invertir per tal de determinar si una inversi s bona o no sn l'anlisi fonamental i l'anlisi tcnica.

Enllaos externs.
Borsa de Barcelona;
Borsa de Valncia;
Bolsa de Madrid;
Histria de la borsa;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8757" title="Josep-Llus Carod-Rovira" nonfiltered="4855" processed="4824" dbindex="4974">


Josep-Llus Carod-Rovira (Cambrils, 1952) s  un poltic catal, diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit que va presidir entre el 2004 i el 2008; i actual Vicepresident del govern de la Generalitat de Catalunya.

Llicenciat en Filologia Catalana, va ser Tcnic superior de planificaci lingstica de la Generalitat (1981-1988) i cap de serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona del 1982 al 1984.

Fill d'Apeles Carod, saragoss carrabiner de la Repblica i desprs gurdia civil, i de Maria Rovira, cambrilenca, explica que va unir els dos cognoms amb un gui quan tenia 13 anys imitant al poeta Bartomeu Rossell-Prcel. El 2004 van sorgir algunes biografies apcrifes que li atribuen diversos cognoms. En un article publicat al diari Avui, el 24 de mar del 2004, titulat "Nosaltres, els Prez", ell i la seva famlia denuncien la manipulaci.

Militant del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) des de 1970, va ser empresonat al 1973 per la seva pertinena a l'Assemblea de Catalunya. El 1977 deixa el PSAN, i el 1980 encapala la candidatura de Nacionalistes d'Esquerres a la circumscripci de Tarragona. El 1986 abandona aquest partit i publica el seu article "Crida nacional a ERC", que propugna la renovaci de l'histric partit republic cap a tesis clarament independentistes. Entra a militar a ERC, on aconsegueix l'acta de diputat del Parlament de Catalunya el 1988. Al congrs de Lleida de 1989, Carod presenta la seva candidatura a Secretari General, per la retir a la segona volta per permetre que s'imposin les tesis independentistes al partit, de la m d'ngel Colom. 

L'any 1996, Colom protagonitza una escissi d'Esquerra, que dna lloc al Partit per la Independncia, abans del congrs de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, crrec pel que Carod s elegit com a home de consens.

El 1999 i el 2003 encapala la candidatura d'ERC al Parlament de Catalunya. s nomenat Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya en el govern de la VII legislatura arran del pacte del Tinell, l'acord signat entre Esquerra, el PSC-CpC i ICV-EUiA desprs de les eleccions de novembre de 2003. Tan sols dos mesos desprs de prendre possessi del crrec, en presenta la dimissi, quan es va saber que havia mantingut una reuni amb membres d'ETA quan ja era Conseller Primer. Tot i que inicialment es planteja la possibilitat que passs a ser conseller sense cartera, finalment dimiteix com a Conseller. s designat candidat d'ERC a les eleccions generals espanyoles (2004), en les quals aconsegueix l'acta de diputat, tot i que la rebutja en favor del valenci Agust Cerd.

El juliol de 2004, durant el Congrs Nacional -celebrat a Lleida-, s escollit president del partit, en substituci de Jordi Carbonell.

En les Eleccions al Parlament de Catalunya (2006) repeteix com a candidat i, en reeditar-se l'acord de govern amb PSC i ICV-EUiA, s nomenat Conseller de la Vicepresidncia en el govern de Catalunya 2006-2010. El 3 de desembre de 2008 s nomenat Vicepresident del govern.

L'any 2008, al Congrs Nacional d'ERC, no presenta la seva candidatura a President ni a Secretari General del partit, per la qual cosa deixa de presidir-lo, sent succet en aquest crrec per Joan Puigcercs.

s l'autor dels assaigs Rovira i Virgili i la qesti nacional (1984), Marcell Domingo, de l'escola a la Repblica (1988), Tornar amb la gent (1997), Jubilar la Transici (1998), El futur a les mans (2003) i 2014 Que parli el poble catal (2008).











Enllaos externs.


 Web oficial de Josep-Llus Carod-Rovira;
 Entrevista al programa Tengo una pregunta para usted de TVE (17 d'octubre de 2007) ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8758" title="Jordi Pujol i Soley" nonfiltered="4856" processed="4825" dbindex="4975">

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) s un poltic catal, lder de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins a 2003, i president de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003.

s llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Casat amb Marta Ferrusola l'any 1956. T 7 fills. 

Pujol va ser arrestat el 1960 per les seves activitats antifranquistes, i va ser sentenciat a set anys de pres, dels quals en va complir dos i mig a la pres de Saragossa i un de confinament a la ciutat de Girona. 

Estudi la carrera de Medicina i des dels 16 anys actu a la resistncia contra el rgim del general Franco, a travs d'identitats catliques, poltiques o culturals, en defensa de la democrcia, de la identitat de Catalunya i sobretot de la seva llengua i de la seva cultura, perseguides per la dictadura. En una d'aquestes associacions, el Grup Torras i Bages, hi coincid amb l'activista Pere Figuera i Serra.

Lider les campanyes contra el director de la Vanguardia Luis de Galinsoga (coneguda com l'Afer Galinsoga), la dels Fets del Palau o la de "Volem bisbes catalans". Un cop en llibertat, va tornar a l'activitat poltica, amb l'objectiu d'organitzar un moviment nacionalista catal. Presid l'entitat financera Banca Catalana la qual fou un centre de finanament d'activitats culturals catalanes, com el grup Enciclopdia Catalana, mnium Cultural o la Llibreria Ona. 

El 1974 va ser un dels fundadors de Convergncia Democrtica de Catalunya, i en va ser escollit Secretari General. Va sser Conseller de la Generalitat de Catalunya en temps del President Josep Tarradellas.

Va ser elegit president de la Generalitat a les eleccions del Parlament de Catalunya de 1980, i reelegit a les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera lnia poltica, deixant la direcci del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continu com a president de CDC.

 Diplomes .
Diploma Fr Verdienst (Medalla al Mrit) Land Baden Wrttemberg. ;
Diploma de Fill Illustre de Macul (Xile). ;
Diploma de l'Ordre de la Boisson. ;
Diploma de la medalla atorgada per The Catholic University of America. ;
Pergam de la Rotary Foundation of Rotary International. ;
Diploma nomenament de Grau de Gran Cruz atorgat pel president de la Repblica de Bolvia. ;
Diploma acreditatiu i collar d'Ermini Blanc concedit per l'Institut Cultural Bret. ;
Diploma de concessi de l'Ordre Nacional del Govern del Qubec. ;
Diploma de concessi de la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona atorgat per l'Excm.Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. ;
Diploma de concessi de la Creu de la Repblica Portuguesa. ;
Diploma de concessi del ttol d'Illustre Visitante de la Municipalidad de Guatemala. ;
Diploma de concessi del ttol de Maestro Emrito del Colegio de Jalisco (Mxic). ;
Diploma de concessi de la condecoraci al Mrit en el grau de Gran Creu. Govern de la Repblica Argentina. ;
Diploma de concessi de Gran Creu de la Casa Reial Britnica. ;

 Medalles d'Or .
Medalla d'Or de la Unesco. ;
Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona. ;
Medalla d'Or de la Cambra Oficial de Comer i Indstria de Terrassa. ;
Medalla d'Or de la Universitat Bocconi. ;
Medalla d'Or del Cercle del Liceu ;
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya;

 Condecoracions .
Medalla de l'Ordre Quetzal. Govern de Guatemala. ;
Legi d'Honor. Govern de la Repblica Francesa. ;
Condecoraci al Mrit. Land Baden-Wrttemberg. ;
Gran Creu de Plata. Govern de la Repblica de Mxic. ;
Gran Creu del Govern de la Repblica Portuguesa. ;
Medalla d'Or mxima condecoraci de turisme atorgat pel Govern de la Repblica Argentina. ;
Gran Creu de la Casa Reial de Blgica. ;
Ordre Nacional del Govern de Quebec. ;
Condecoraci al Mrit Constitucional. Govern de l'Estat espanyol. ;
Medalla de la Repblica Oriental de l'Uruguai. ;
Gran Cord Wissam Alauita, distinci del Govern del Marroc ;
 Orden del Sol del Per  en Grau de Gran Cruz ;
Medalla de la ciutat de Guayaquil (Equador) ;
Creu del Comanador amb Estel de l'Ordre del Mrit de la Repblica de Polnia ;
Guard especial XXV aniversari restabliment autonomia de Catalunya de la Fundaci Sabino Arana ;
Insgnia d'Or de la UGT ;
Ordre d'Or del Mrit en diplomacia internacional del Govern d'Eslovnia;
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya;

 Ttols .
Ttol de membre de l'Orde del Mrit Constitucional. Govern d'Espanya. ;
Distinci de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Rosario (Argentina). ;
Distinci de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Toulouse. ;
Distinci de Doctor Honoris Causa de la Universitat Catlica de Brusselles. ;
Premi Emperador Maximili, concedit pel Govern del Tirol. ;
Gran Creu de Cavaller, concedida pel Govern de Tailndia. ;
Distinci de Doctor Honoris Causa de la Universitat Lumire Lyon II. ;
Distinci de Doctor Honoris Causa de la Universitat Etvs Lrnt de Budapest. ;
Distinci de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Swon (Corea). ;
Distinci de Fill Adoptiu de l'Alguer. ;
Distinci de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Galles. ;
Premi Europeu "Herbert Batliner al Mrit pel Petit Estat" Concedit per l'Institut Europeu Herbert Batliner de Salzburg. ;
Distinci de Doctor Honoris Causa de la Universitat Ramon Llull. ;
Premi de la Concrdia concedit per la Fundaci Fernando Abril Martorell. ;
Distinci de Doctor Honoris Causa de la Universitat Pars 8. ;
Distinci de Doctor Honoris Causa per la Universitat Oberta de Catalunya ;










Enllaos externs.

Web oficial del Centre d'Estudis Jordi Pujol;
Web oficial de CiU;
Web oficial de CDC;
Jordi Pujol (de passada), per Josep Pla (de les Notes del capvesprol);
Biografia personal de Jordi Pujol;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8764" title="Penicillina" nonfiltered="4857" processed="4826" dbindex="4976">
La penicillina s un antibitic del grup dels betalactmics, el primer representant del qual s la penicillina G. 

Les propietats d'aquest antibitic van ser descobertes l'any 1928 pel bacterileg escocs Alexander Fleming. No obstant aix, van haver de passar encara deu anys fins que va poder ser concentrada i estudiada, grcies al treball del bioqumic alemany Ernst Boris Chain i del patleg australi Howard Walter Florey. Tots dos, juntament amb Alexander Fleming, van rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment i els treballs sobre la penicillina l'any 1945.

La penicillina i els seus derivats actuen per mecanisme competitiu, inhibint la formaci de peptidoglic de la paret bacteriana. Per tant, actua matant els bacteris i inhibint el seu creixement, tot i que noms pot destruir els organismes que estan creixent i multiplicant-se, i no els que es troben en estat latent. s molt efectiva contra un ampli espectre de microorganismes responsables de diverses malalties. Hi ha algunes persones allrgiques a la penicillina. Aquestes persones han de portar alguna identificaci per evitar el subministrament d'aquest medicament o d'altres de la mateixa famlia.

Tipus.

Benzil-penicillina  s la penicillina G.
Pentenil-penicillina  s la penicillina F.
Heptil-penicillina  s la penicillina K.
p-hidroxibenzil penicillina s la penicillina X.
Fenoximetil-penicillina  es la penicillina V (l'nica activa per via oral).

Potser la ms important s la penicillina G o benzil penicillina, que es combina amb el sodi, el potassi, el calci i la procana per formar els compostos penicillina G sdica, G potssica, G clcica i penicillina G procana (que s d'acci perllongada).llll

Beta-lactmics.
Carbapenema;
Cefalosporina i Cefamicina ;
Beta-lactmics monocclics ;
Penicillines;

 Histria de les penicillines.
Vegeu l'article principal Histria de la penicillina

La penicillina fou descoberta per Fleming el 1928 quan estava estudiant cultius bacterians dStaphylococcus aureus. Es va observar que quan es contaminaven les plaques de cultiu amb un fong microscpic del gnere Penicillium (Penicillum notatum) aquest inhibia el creixement dels bacteris, a causa de la producci d'una substncia per part del Penicillium. Aquesta va rebre el nom de penicillina.

De les diverses penicillines produdes de mode natural s la benzilpenicillina o penicillina G, l'nica que es fa servir clnicament. A aquesta se li van associar la procana i la benzatina per perllongar la seva presncia en l'organisme, amb les quals s'obtenen les respectives suspensions de penicillina G procana i penicillina G benzatina, que noms es poden administrar per via intramuscular.

Ms tard es va modificar la molcula de la penicillina G, per elaborar penicillines sinttiques amb la penicillina V. Eixes penicillines sinttiques resisteixen la hidrlisi cida de l'estmac i s'administren per via oral. Actualment existeixen mltiples derivats sinttics de la penicillina, com la cloxacillina i sobre tot l'amoxicillina. Ambds tamb s'administren per via oral i, potser per aix, existeix un abs del seu consum en general, com a autotractament d'infeccions vriques lleus que no precisen d'un antibitic. Aquesta situaci ha provocat l'elevat percentatge de resistncies bacterianes i la ineficcia dels betalactmics en algunes infeccions greus.

 Mecanisme d'acci .
La penicillina, com la resta de betalactmics, exerceix una acci bactericida per alterar la paret cellular bacteriana, estructura que no existeix en les cllules humanes. La paret bacteriana es troba per fora de la membrana citoplasmtica i confereix als bacteris la resistncia necessria per suportar, sense trencar-se, l'elevada pressi osmtica que existeix en el seu interior. A ms, la paret bacteriana s indispensable per a:
 la divisi cellular bacterina;
 els processos de transport de substncies als que limita per les sevs caracterstiques de permeabilitat;
 la capacitat patgena i antignica dels bacteris, ja que contenen endotoxines bacterianes.

Hi ha importants diferncies en l'estructura de la paret entre els bacteris grampositius i gramnegatius, de les que cal destacar la major complexitat i contingut en lpids en els gramnegatius. 

L'acci de la penicillina i, en general, dels betalactmics es desenvolupa fonamentalment en l'ltima fase de la sntesi de peptidoglic de la paret cellular, en qu es produeixen una srie d'enllaos creuats entre les cadenes peptdiques. La formaci d'aquests enllaos o ponts s la que confereix, precisament, la major rigidesa a la paret bacteriana. Per tant, els betalactmics i per extensi la penicillina inhibeixen la sntesi de peptidoglic, indispensable en la formaci de la paret cellular bacteriana. Els bacteris sense la seva paret cellular, perden cohesi, s'escampen o sn ms fcilment fagocitats pels granulcits.

 Aplicacions teraputiques de la penicillina .
Inicialment, desprs la comercialitzaci de la penicillina natural en la dcada de 1940, la majoria dels bacteris eren sensibles a la penicillina, fins i tot el Mycobacterium tuberculosis. A causa de l's i abs d'aquesta substncia molts bacteris s'han tornat resistents, per encara segueix essent activa en algunes soques de Streptococcus sp, Staphylococcus sp, Neisseria sp, Clostridium sp, Listeria, Haemophilus, Bacteroides, Escherichia coli, Proteus mirabilis, Klebsiella i Enterobacter.

 Reaccions adverses de la penicillina .
 Reacci d'hipersensibilitat o allrgiques: s l'efecte advers ms important, que t lloc fins en un 5% dels pacients. Pot sser immediata (2-30 minuts), accelerada (1-72 hores) o tardana (ms de 72 hores). La gravetat s variable des de simples erupcions cutnies passatgeres fins al xoc anafilctic que ocorre en el 0,2% i provoca la mort en el 0,001% dels casos. En revisar histries clniques, segons les sries existeix fins a un 50% de la poblaci allrgica a la penicillina. Molts d'aquests actes sn crisis vasovagals provocades per l'intens dolor de la injecci intramuscular.
 Trastorns gastrointestinals: El ms freqent s la diarrea, en eliminar la flora intestinal.
 Augment reversible de transaminases, que solen passar inadvertides.
 Trastorns hematolgics: Anmia, neutropnia i trombopnia.
 Hipopotassmia: Poc freqent.
 Nefritis intersticial.
 Encefalopatia que cursa amb mioclnies, convulsions clniques i tnico-clniques d'extremitats que pot acompanyar-se de somnolncia, estupor i coma, que s ms freqent en presncia d'insuficincia renal.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8769" title="Josep Tarradellas i Joan" nonfiltered="4858" processed="4827" dbindex="4977">

Josep Tarradellas i Joan (Cervell 1899 - Barcelona 1988), marqus de Tarradellas, fou un poltic catal, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des de 1954 fins a la restauraci de la Generalitat el 1980. La seva militncia catalanista el va portar de molt jove a la vida poltica. Va participar en la fundaci del partit Esquerra Republicana de Catalunya, pel qual era elegit diputat per primera vegada el 1931. El mateix any accedia al govern de la Generalitat de Catalunya com a conseller de Governaci. 
Durant la guerra civil va ocupar els crrecs de conseller de Finances i de president del consell executiu de la Generalitat. Exiliat a Sussa i a Frana a partir de 1939, els diputats catalans a l'exili el van elegir com a president de la Generalitat el 1954 a Mxic. Des de la seva residncia de                                          Saint-Martin-le-Beau va mantenir durant llargs anys la vigncia de la instituci. El 1977 retornava en exercici del crrec i presidia durant prop de tres anys el primer govern d'unitat de la Generalitat restaurada.


De jove fou secretari de propaganda del CADCI  i el 1919 fund els setmanaris Abrandament i L'Intransigent. El 1919 es va unir a la Federaci Democrtica Nacionalista de Francesc Maci i el 1920 milit en la Joventut Nacionalista La Fal. Tarradellas va esdevenir secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. Tamb va ser diputat a les Corts Espanyoles, i Conseller de Governaci i de Sanitat de la Generalitat al govern de Catalunya 1931-1932 i al primer govern posterior a les eleccions de 1932, durant la presidncia de Francesc Maci. Durant la Guerra Civil espanyola, va ocupar les carteres de Serveis Pblics, Economia i Cultura, i va arribar a ser Conseller Primer al setembre de 1936.

Exiliat a Frana des de 1939, va esdevenir president de la Generalitat el 1954, desprs de la dimissi de Josep Irla.

Va retornar a Catalunya i va ser rebut per una multitud a Barcelona. La seva frase "Ja sc aqu" ha quedat a la histria del pas.

Restabliment de la Generalitat.
El 1977, ja mort Franco, es va trobar amb el president del Govern espanyol, Adolfo Surez, per negociar el restabliment de la Generalitat.

El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional. El 17 d'octubre de 1977 es nomena a Tarradellas com President de la Generalitat provisional i a Frederic Rahola i d'Espona com a Conseller de Presidncia.



Tarradellas form un govern de concentraci amb dotze consellers per tal de redactar l'estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 que seria aprovat en referndum el novembre de 1979, i va convocar eleccions al Parlament de Catalunya (1980).Al 1985 va ser nomenat marqus de Tarradellas.

Aquest fets varen ser recollits en el primer Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya restitut per Tarradellas el 5 de desembre de 1977.

Enllaos externs.
  Josep Tarradellas per Josep Pla (un apunt i "Ja sc aqu!");
  Presidents de la Diputaci de Barcelona;
  Arxiu Montserrat Tarradellas i Maci;
 La farsa Tarradellas per Eugeni Casanova;
  Fitxa del Josep Tarradellas al Congrs dels Diputats;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8771" title="Silici" nonfiltered="4859" processed="4828" dbindex="4978">




El silici s un element qumic no metllic de la taula peridica que t el smbol Si i un nombre atmic de 14. Un metalloide tetravalent de silici s menys reactiu que el seu equivalent qumic, el carboni. s el segon element ms abundant de la escora terrestre (suposa el 25.7% del seu pes) desprs de l'oxigen. Es presenta en dues formes, amorfa i cristallina; la primera s una pols terrsa, ms activa que la variant cristallina, que es presenta en octaedres de color blau grisenc i brillantor metllica. Apareix en l'argila, el feldspat, granit, quars i sorra, principalment en forma de bixid de silici (tamb conegut com slice) i silicats (components que contenen silici, oxigen i metalls). El silici s el component principal del vidre, ciment, cermica, la majoria de silicones (substncia plstica).

Caracterstiques principals .
Les seves propietats sn intermdies entre les del carboni i el germani. En forma cristallina s un molt dur i poc soluble i presenta una brillantor metllica i color grisenc. Encara que s un element relativament inert i resisteix l'acci de la majoria dels cids, reacciona amb els halogens i lcalis diluts. El silici transmet ms del 95% de les longituds d'ona de la radiaci infraroja.

Aplicacions.
S'utilitza en aliatges, en la preparaci de les silicones, en la indstria cermica i pel fet que s un material semiconductor molt abundant, t un inters especial en la indstria electrnica i microelectrnica com a material bsic per a la creaci d'oblees o xips en els que es poden implementar transistors, cllules solars, i una gran varietat de circuits electrnics.

El silici s un element vital en nombroses indstries. El dixid de silici (arena i argila) s un important constituent del formig i les rajoles, i s'empra a ms en la producci de ciment prtland. Per les seves propietats semiconductores s'usa en la fabricaci de transistors, cllules solars i tot tipus de dispositius semicondutors; per aquesta ra es coneix com a Silicon Valley (Vall del Silici) a la regi de Califrnia en la que concentren nombroses empreses del sector de l'electrnica i la informtica.

Altres importants usos del silici sn:
Com a material refractari, s'usa en cermiques i esmaltats.
Com a element d'aliatge en foneries.
En la fabricaci de vidre i allants entre altres usos.
El carbur de silici s un dels abrasius ms importants.
S'usa en lsers per a obtenir una llum amb una longitud d'ona de 456 nm.
La silicona s'usa en medicina en implants de pit i lents de contacte.

 Histria .
El silici (del llat slex, slice) va ser identificat per primera vegada per Antoine Lavoisier al 1787, i posteriorment identificat com a element per Humphry Davy al 1800. Al 1811 Gay-Lussac, i Louis J. Thnard probablement, van preparar silici amorf impur escalfant potassi amb tetrafluorur de silici(SiF4). Al 1824 Berzelius va preparar silici amorf emprant un mtode semblant al de Gay-Lussac, purificant desprs el producte mitjanant rentats successius fins a allar l'element.

 Abundncia i obtenci .

El silici s un dels components principals dels aerlits, una classe de meteoroides.

Mesurat en pes, el silici representa ms de la quarta part de l'escora terrestre i s el segon element ms abundant per darrere de l'oxigen. El silici no es troba en estat natiu, per apareix a la natura en forma d'xid en diversos minerals, entre ells l'arena, quars, ametista, gata, pedrenyal, pal i jaspi, mentre que formant silicats es troba, entre altres, en el granit, feldespat, argila, hornblenda i mica.
El silici comercial s'obt a partir de slice d'alta puresa en forn d'arc elctric reduint l'xid amb elctrodes de carboni a temperatura superior als 1900 C:

SiO2 + C   Si + CO2;

El silici lquid s'acumula en el fons del forn d'on s'extreu i es refreda. El silici produt amb aquest procs es denomina metallrgic i t una puresa superior al 99%. Per a la construcci de dispositius semiconductors s necessari un silici de major puresa, silici ultrapur, que pot obtenir-se per mtodes fsics o qumics.

Els mtodes fsics de purificaci del silici metallrgic es basen en la major solubilitat de les impureses en el silici lquid, de forma que aquest es concentra en les ltimes zones solidificades. El primer mtode que es va idear, usat de forma limitada per a construir components de radars durant la Segona Guerra Mundial, consisteix a moldre el silici de forma que les impureses s'acumulen en les superfcies dels grans; dissolent aquests parcialment amb cid s'obtenia una pols ms pura. El primer mtode usat a escala industrial, la fusi per zones, consisteix a fondre un extrem de la barra de silici i traslladar lentament el focus de calor al llarg de la barra de mode que el silici va solidificant amb una puresa major, en arrossegar la zona fosa, gran part de les impureses. El procs pot repetir-se les vegades que sigui necessari fins a aconseguir la puresa desitjada, descartant-se llavors l'extrem final en qu s'han acumulat les impureses.

Els mtodes qumics, usats actualment, actuen sobre un compost de silici que sigui ms fcil de purificar descomponent-lo desprs de la purificaci per a obtenir el silici. Els compostos freqenment usats sn el triclorosil (HSiCl3), el tetraclorur de silici (SiCl4) i el sil (SiH4).

En el procs Siemens, les barres de silici d'alta puresa s'exposen a 1150C al triclorosil, gas que es descompon dipositant silici addicional a la barra segons la reacci segent:

2 HSiCl3   Si + 2 HCl + SiCl4;

El silici produt per aquest i altres mtodes semblants es denomina silici policristall i tpicament t una fracci d'impureses d'unes 0,001 ppm o menor.

El mtode Dupont consisteix a fer reaccionar tetraclorur de silici a 950C amb vapors de zinc molt purs:

SiCl4 + 2 Zn   Si + 2 ZnCl2;

Aquest mtode, no obstant, s ms delicat (el clorur de zinc, subproducte de la reacci, solidifica i obstrueix les lnies) pel qual actualment s'ha abandonat en favor del procs Siemens.

Una vegada obtingut el silici ultraultrapur s necessari obtenir un monocristall, per a aconseguir-ho s'utilitza el procs Czochralski.

 Istops .
El silici t nou istops amb masses atmiques entre 25 i 33 uma, del quals el Si-28 (el ms abundant, 92,23%), Si-29 (4,67%) i Si-30 (3,1%) sn estables.

 Precaucions .
La inhalaci de la pols de silici cristallina pot provocar silicosi.

Articles relacionats.
Fitlit;

 Enllaos externs.

 Enciclopedia Libre ;
 Los Alamos National Laboratory - Silici ;
 WebElements.com - Silici ;
 EnvironmentalChemistry.com - Silici ;

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8773" title="Bloc de la taula peridica" nonfiltered="4860" processed="4829" dbindex="4979">
La taula peridica dels elements es pot dividir en blocs d'elements segons l'orbital que estiguen ocupant els electrons ms externs (vegi's la configuraci electrnica).


Els blocs s anomenen segons la lletra que fa referncia a l'orbital ms extern: s, p, q, d i f. Podria haver-hi ms elements que ompliren altres orbitals, per no s han sintetitzat o descobert. En el cas que calgus fer-ho, es continuaria amb l'ordre alfabtic per a nomenar-los.






Alguns blocs contenen diversos grups de la taula peridica (per exemple, el bloc s cont els grups 1 i 2), d'altres es corresponen amb les sries qumiques.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8774" title="Hertz" nonfiltered="4861" processed="4830" dbindex="4980">
L'hertz (smbol Hz) es la unitat del SI de la freqncia. Es diu aix en honor al fsic alemany Heinrich Rudolf Hertz, qui va fer algunes contribucions importants a la cincia en el camp de l'electromagnetisme.

Un hertz simplement significa "un (succs) per segon"; 100 Hz significa "cent (cicles) per segon", i aix successivament. La unitat pot aplicar-se a qualsevol succs peridic (per exemple es pot dir que els tics d'un rellotge van a 1 Hz). La inversa de la freqncia es el temps (perode). Una freqncia d'1 Hz es equivalent a un perode d'1 segon, aix com una freqncia d'1 MHz ho s a un perode d'1 microsegon. Antigament (abans de la 2 Guerra Mundial), als articles sobre transmissions de rdio i electrnica es parlava de cicles per segon (cps) i mltiples.

 Mltiples del SI . 

1 quilohertz (smbol kHz) = 103 Hz = 1 000 Hz;
1 megahertz (smbol MHz) = 106 Hz = 1 000 000 Hz;
1 gigahertz (smbol GHz) = 109 Hz = 1 000 000 000 Hz;
1 terahertz (smbol THz) = 1012 Hz = 1 000 000 000 000 Hz;
1 petahertz (smbol PHz) = 1015 Hz = 1 000 000 000 000 000 Hz;
1 exahertz (symbol EHz) = 1018 Hz = 1 000 000 000 000 000 000 Hz;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8775" title="Ampere" nonfiltered="4862" processed="4831" dbindex="4981">
L'amper o ampere (smbol A) s la unitat de intensitat de corrent elctric. Forma part de les unitats bsiques del Sistema Internacional d'unitats. Equival a una intensitat de corrent tal que, al circular per dos conductors parallels, rectilinis, de longitud infinita, de secci circular menyspreable i separats entre s, al buit, una distncia d'un metre, produeix una fora entre els conductors de 210-7 newtons per cada metre de conductor.

Fou nomenat aix en honor de Andr-Marie Ampre, un dels principals descobridors de l'electromagnetisme.

La unitat de la crrega elctrica, el coulomb, es defineix en termes de l'ampere: un coulomb es la quantitat de crrega elctrica transportada en un corrent d'un ampere fluint durant un segon.

;

Donat que un coulomb s igual a 6,241018 partcules carregades, un amper es equivalent a 6,241018 partcules carregades movent-se a travs d'una superfcie en un segon.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8776" title="Candela" nonfiltered="4863" processed="4832" dbindex="4982">

La candela (smbol: cd) s una de les set unitats bsiques del Sistema Internacional d'Unitats (SI). Mesura la intensitat lluminosa; s a dir, la potncia emesa per una font de llum en una direcci donada, basada en la funci de lluminositat (un model estandarditzat de la sensibilitat de l'ull hum a diferents longituds d'ona). Una espelma, per exemple, produeix una intensitat lluminosa d'aproximadament 1 cd.




 Definici .
Tal com passa amb d'altres unitats del Sistema Internacional d'Unitats, la definici de candela prov de la descripci d un procs fsic. En aquest cas, el procs fsic t com a resultat 1 cd d intensitat lluminosa. La candela va ser definida a la 16a Conferncia General de Pesos i Mesures l'any 1979:

La candela s la intensitat lluminosa, en una direcci donada, d'una font de llum que emet radiaci monocromtica de freqncia 540 Hz i que t una intensitat radiada de 1/683 Watt per estereoradiant en la mateixa direcci.

La definici descriu com produir una font de llum que emeti 1 cd. Aquesta font de llum es pot utilitzar per calibrar instruments per mesurar, per exemple, la intensitat lluminosa.

 Explicaci .

Una de les raons per la qual el Watt no va ser inicialment lligat amb candela va ser per les diferncies de l'ull hum a l'hora d'observar diferents longituds d'ona: l'ull hum, en condicions d'alta lluminositat, t ms sensibilitat a les longituds d'ona de l'espectre visible properes a la zona del verd (555 nm). Per tant, a altres freqncies necessitem ms intensitat radiada per aconseguir la mateixa intensitat lluminosa. La intensitat lluminosa d'una font de llum en funci de la longitud d ona   ve donada per

 Iv( ) = 683.002*I( )*y( )

on:
Iv( ) s la intensitat lluminosa mesurada en candelas,
I( ) s la intensitat radiada en W/sr, i
y( ) s la funci de lluminositat

Si hi ha present ms d una longitud d ona (com en la majoria dels casos), s ha de sumar o integrar l espectre de les longituds d ona presents per aconseguir la intensitat lluminosa total.

Una bombeta elctrica de 100 W emet unes 120 cd.

 Origen .
Abans del 1948 s'utilitzaven diferents estndards sobre intensitat lluminosa a diferents pasos. Estaven basats en la brillantor d'una flama d espelma amb una composici en concret, o b en la brillantor d un filament incandescent de disseny especfic. Un dels estndards ms coneguts va ser l angls: candlepower (cp). Un cp equivalia a la llum produda per una espelma d espermaceti amb un pes d'una sisena part de lliura cremant a 120 grans cada hora. 

Era evident, doncs, que era necessria una millor definici de la unitat. La Comissi Internacional d'Illuminaci (CIE) i el CIPM van proposar una nova espelma basada en la luminncia d un radiador de Planck a la temperatura de solidificaci del plat. El valor de la candela es va triar de manera que fos similar a l'antiga unitat candlepower. La decisi fou promulgada l'any 1946 pel CIPM:

El valor de la nova espelma s tal que la brillantor de tot el radiador a la temperatura de solidificaci del plat s igual a 60 noves espelmes per cm.

L'any 1948, durant la 9a Conferncia General de Pesos i Mesures (CPGM), es va adoptar un nou nom per a aquesta unitat: candela. L'any 1967, la 13a CPGM va borrar el terme  nova espelma  i va donar una millor definici de candela, especificant la pressi atmosfrica aplicada al plat solidificat:

La candela s la intensitat lluminosa, en direcci perpendicular, d una superfcie de 1/600000 metres quadrats d'un cos negre a la temperatura de solidificaci del plat a una pressi de 101325 N/m.

L'any 1979, degut a les dificultats a l'hora de realitzar un radiador de Planck a altes temperatures i les noves possibilitats que oferia la radiometria, la 16a CPGM va adoptar la definici actual de candela. El terme arbitrari va 1/683 va ser escollit per tal que la nova definici coincids exactament amb l'antiga. Tot i que la candela es defineix en part en termes de , continua sent una unitat bsica del SI.

 Unitats fotomtriques del Sistema Internacional .



 Relaci entre la intensitat lluminosa i el flux llumins .
Si una font de llum emet una intensitat coneguda (expressada en candeles) a travs d'un con, podem calcular el flux llumins total (expressat en lmens) dividint el nombre de candeles pel nombre que apareix a la taula de sota que es correspon amb l'angle de radiaci de la font de llum.



Exemple: Una font de llum que emet 590 cd amb un angle de radiaci de 40: 590 / 2,64   223 lmens

Si la font de llum emet uniformement en totes les direccions, el flux llumins es pot calcular multiplicant la intensitat per un factor de 4 . Una font d'aquestes caracterstiques amb una intensitat lluminosa d'una candela emet 12,6 lmens.

 Enllaos externs .
La candela com a unitat - Context histric (angls) ;
Informaci bsica de la candela (angls).
Informaci general sobre la fotometria;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8779" title="Pasqual Maragall i Mira" nonfiltered="4864" processed="4833" dbindex="4983">

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, s un destacat poltic i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006. Abans, havia estat alcalde de Barcelona de 1982 a 1997. Durant el seu mandat van tenir lloc els Jocs Olmpics de Barcelona 1992.

Inicis.
Doctorat en Cincies Econmiques per la Universitat Autnoma de Barcelona i llicenciat en Dret i en Econmiques per la Universitat de Barcelona, Pasqual Maragall s nt del poeta Joan Maragall i germ del tamb poltic Ernest Maragall. Particip activament en la lluita clandestina contra la dictadura franquista com a militant del Front Obrer de Catalunya des de la seva creaci el 1961 i posteriorment prengu part en la formaci de Convergncia Socialista de Catalunya l'any 1974, embri del futur Partit dels Socialistes de Catalunya. 

Fins l'any 1976 treball de funcionari tcnic al gabinet de programaci de l'Ajuntament de Barcelona. 

L'any 1979 es present a les eleccions municipals de Barcelona ocupant el segon lloc de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya darrera de Narcs Serra que el nomen tinent d'alcalde.

Alcalde de Barcelona (1982-1997).
L'any 1982, desprs de la victria del PSOE a les eleccions generals i la marxa de Narcs Serra al Govern espanyol, fou elegit alcalde de Barcelona.

La victria del PSC en les eleccions municipals del 1983 el va confirmar en el crrec. Posteriorment seria reelegit a les segents eleccions municipals de 1987 i 1991. El 1992 prengu possessi de la presidncia del Consell de Municipis i Regions d'Europa. 
Com a batlle de la ciutat, al 1987 guanya la candidatura -iniciada en temps de Narcs Serra- per organitzar els XXV Jocs Olmpics d'estiu de 1992 que esdevenen un xit i promocionen la ciutat a nivell mundial. 
A les eleccions municipals del maig del 1995 s'impos a la candidatura de Miquel Roca i Junyent i fou reelegit per tercera vegada consecutiva batlle de Barcelona. Al mar del 1996 fou elegit president del Comit de Regions de la Uni Europea, en substituci del francs Jacques Blanc. 

El setembre del 1997 deix l'alcaldia de Barcelona, tal com havia anunciat mesos abans en un congrs del PSC de Barcelona, i s'install per un temps a Roma, i fou substitut a per Joan Clos. Aquest mateix any fou elegit president honorfic del Consell de Municipis i Regions d'Europa.

Cap de l'Oposici (1999-2003).
El 1998 accept la candidatura socialista a la presidncia de la Generalitat per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.

El mateix 1999 es cre la plataforma Ciutadans pel Canvi amb la voluntat de donar suport Pasqual Maragall amb l'objectiu d'aconseguir l'alternncia al Govern de la Generalitat desprs de gaireb vint anys de pujolisme.

A les eleccions del 17 d'octubre de 1999, la coalici Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi, encapalada per Maragall, obtingu la majoria relativa de vots i 50 escons, insuficients per arribar a la presidncia de la Generalitat degut al sistema electoral catal, que prima les provncies de Tarragona, Girona i Lleida sobre la de Barcelona, tradicional feu socialista. Tot i aix, els resultats de 1999 foren els millors resultats de la histria del PSC en unes eleccions al Parlament de Catalunya.

Aix doncs, Convergncia i Uni obtingu 56 escons i el president del Parlament, Joan Rigol, encarreg Pujol tornar a formar govern. El dia 17 de novembre de 1999, Pujol fou reelegit president de la Generalitat en primera sessi amb el suport del Partit Popular, el vot en contra de PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds i l'abstenci d'ERC, el que li supos 68 vots a favor, 55 en contra i 12 abstencions. 

El 2000 Maragall present un Govern alternatiu amb la voluntat de "marcar l'acci del govern en cada departament" i "explicar a la ciutadania com s'hauria de fer". La composici del Govern alternatiu era:

Pasqual Maragall President;
Joaquim Nadal Conseller Primer, d'Educaci i de Treball;
Assumpta Baig Consellera adjunta d'Educaci;
Josep Maria Ra Conseller adjunt de Treball;
Mart Carnicer Conseller d'Economia;
Josep Maria Valls Conseller de Presidncia i Justcia;
Antoni Siurana Conseller de Governaci i Interior;
Marina Geli Consellera de Salut i Benestar Social;
Carme Figueras Consellera adjunta de Sanitat;
Miquel Barcel Conseller d'Universitats, Indstria i Societat de la Informaci;
Teresa Serra Consellera adjunta de Societat de la Informaci;
Montserrat Duch Consellera adjunta d'Universitats;
Josep M. Carbonell Conseller de Cultura i Audiovisual;
Ramon Vilalta Conseller d'Agricultura, Turisme i Comer;
Montserrat Tura Consellera de Medi Ambient;
Oriol Nello Conseller de Poltica Territorial;
Manel Nadal Conseller d'Infraestructures;
Andreu Morillas Secretari General;

L'any 2001 Maragall present en el registre del Parlament una moci de censura contra el President de la Generalitat, amb l'nica voluntat de presentar un programa alternatiu de Govern. La moci fou molt polmica pel fet de qu respongus a ella el conseller en cap, Artur Mas, en lloc del president de la Generalitat.

Finalment i com era de preveure, la moci fou rebutjada per 55 vots a favor de PSC i ICV, 68 vots en contra de Convergncia i Uni i PP, i 12 abstencions d'Esquerra Republicana de Catalunya.

President de la Generalitat (2003-2006).

A les eleccions del 16 de novembre de 2003, Pasqual Maragall torn a encapalar, aquest cop com a favorit, la candidatura del Partit dels Socialistes - Ciutadans pel Canvi al Parlament de Catalunya per la circumscripci de Barcelona, sota el lema "El canvi per a Catalunya", per intentar desbancar la federaci de Convergncia i Uni del Govern.

El Partit dels Socialistes torn a obtenir el major nombre de vots i 42 escons, tot i que CiU torn a esdevenir el grup parlamentari majoritari al Parlament amb el conseller en cap Artur Mas com a candidat a la presidncia de la Generalitat.

La nit electoral Maragall va reconixer que el resultat "no era l'esperat" tot i que va remarcar "la victria de les esquerres" i es va mostrar disposat a "assumir la seva responsabilitat" per encapalar un govern de progrs.

Al llarg de les setmanes segents, Esquerra Republicana de Catalunya va negociar per separat amb CiU i PSC amb la voluntat de formar un govern de concentraci nacional, proposta que fou rebutjada per Maragall.

Finalment, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa signaren el 14 de desembre de 2003 l'Acord per a un Govern Catalanista i d'Esquerres a la Generalitat de Catalunya o Acord del Tinell, en referncia al Sal del Tinell del Palau Reial Major de Barcelona, lloc on els lders de les tres formacions signaren el pacte.

El 16 de desembre, Pasqual Maragall fou investit pel Parlament de Catalunya amb 74 vots a favor i 61 en contra nou president de la Generalitat, crrec del que prengu possessi oficialment el 20 de desembre de 2003. D'aquesta manera es consum el canvi poltic i el pas de Convergncia i Uni a la oposici desprs de vint-i-tres anys de govern.

El 22 de desembre prengu possessi del nou govern de la Generalitat, amb alguns canvis d'estructura o nomenclatura:
El departament de Sanitat i Seguretat Social va passar a anomenar-se departament de Salut ;
El departament d'Ensenyament a departament d'Educaci.

Per altra banda, Josep Llus Carod va cessar a petici prpia com a conseller en cap de la Generalitat arran de les seves converses amb la ETA, crrec en el que va sser substitut al cap d'un mes pel tamb republic Josep Bargall, que a la vegada va sser substitut al departament d'Ensenyament per Marta Cid.

Pere Esteve tamb va deixar el Govern, per per motius de salut, essent substitut al departament de Comer, Turisme i Consum pel portaveu d'ERC al Parlament de Catalunya Josep Huguet.

El 21 de juny de 2006, poc desprs del referndum sobre la reforma de nou estatut d'autonomia, Pasqual Maragall anuncia que no es presentar a les prximes eleccions catalanes. Durant una visita a l'escola Mare Nostrum de Barcelona, Maragall contest a la pregunta d'un dels alumnes sobre la seva candidatura, anunciant que no es presentaria a les eleccions catalanes. Per aquells dies la seva muller, Diana Garrigosa, manifestava la seva voluntat prou eloqent de donar-se de baixa del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Posteriorment, Maragall faria oficial la seva posici en una roda de premsa des del Palau de la Generalitat, i poc desprs manifestaria que el fet de no ser candidat era degut a que ning del seu partit li ho havia demanat.

 L'ex-president .

A finals de 2006, feu pblica la seva intenci d'entrar al consell d'administraci del consorci europeu que construeix l'Airbus com a representat de l'estat espanyol. Fins a la data, el seu desig no s'ha materialitzat.

A l'abril de 2007, un mes abans de les eleccions municipals, Pasqual Maragall va fer un seguit de declaracions en les que es queixava de l'actitud deslleial cap a la seva persona del president Zapatero i del propi PSC al final del seu mandat com a President. Tant s aix que en un mting a favor de l'Estatut celebrat al Pavell de la Mar Bella el juny del 2006, Diana Garrigosa, muller de Pasqual Maragall li va preguntar a Jos Luis Rodrguez Zapatero "qu te ha hecho mi marido para que lo trates tan mal?". Durant els mesos segents, va decidir deixar de ser militant del Partit dels Socialistes Catalans i va declarar que no seria candidat del partit europeu el qual promou   
, que s el Partit Demcrata Europeu, registrat a Catalunya com a Partit Catal d'Europa.

El 20 d'octubre de 2007 Maragall va anunciar  pblicament que patia la malaltia d'Alzheimer i que dedicaria els seus esforos en lluita contra la malaltia, per sense abandonar la resta de les seves activitats.
El 29 de mar de 2008 fou elegit Catal de l'any i anunci la presentaci d'una fundaci dedicada a la lluita contra la malaltia que pateix.

 Referncies .


 Enllaos externs . 

 http://www.pasqualmaragall.cat/ Lloc web oficial de Pasqual Maragall.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8783" title="Valls Occidental" nonfiltered="4865" processed="4834" dbindex="4984">

El Valls Occidental s una comarca de Catalunya que limita amb el Bages (al nord), el Valls Oriental (al nord i a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest), el Barcelons (al sud). Comparteixen la capitalitat de la comarca les ciutats de Sabadell i Terrassa. Amb el Valls Oriental forma la gran comarca natural del Valls. Geogrficament, el Valls i el Peneds formen la Fossa tectnica del Valls-Peneds, dins de la Depressi Prelitoral Catalana.

 Geografia fsica .
Es tracta d'una part de la Depressi Prelitoral limitada a l'oest pel Llobregat i a l'est per la riera de Caldes. El nord de la comarca s ocupat per diverses serres de la Serralada Prelitoral. Algunes d'aquestes conformen el sostre de la comarca. D'oest a est, en formen part la serra de l'Obac (924 metres d'altitud al Castellsapera), el masss de Sant Lloren del Munt (1.095 a la Mola i 1053 al Montcau), el puig de la Creu (664), els cingles de Sant Sadurn (954) i el Farell (789). Al sud de la comarca en trobem la serra de Collserola (512 metres d'altitud), que forma part de la Serralada Litoral.

La zona central vallesana s ocupada per la vall que dna nom a la comarca. Es tracta, en realitat, de dues unitats hidrogrfiques coincidents amb les conques del Llobregat i el Bess.

Les terres situades a l'oest de l'eix que va des de l'Obac fins al Tibidabo (punt culminant de la serra de Collserola), passant per Matadepera, Sant Quirze del Valls, Bellaterra i Sant Cugat del Valls, sn tributries del Llobregat. Diverses rieres, com la dels Canyamassos, la de Rub o la de Vallvidrera, canalitzen les aiges cap al Llobregat.

La part oriental de la depressi t com a principal receptor de les aiges d'aquesta zona el Bess, a travs de mltiples afluents, entre els quals destaquen el Ripoll i la riera de Caldes (que fa de lmit oriental de la comarca).

Geografia humana i econmica.


La indstria vallesana, fora important, es concentra en la zona sud de la comarca, coincident amb la zona ms plana. Les principals ciutats industrials sn Sabadell i Terrassa, que en comparteixen la capitalitat, Rub i Cerdanyola del Valls. Les indstries ms importants a la comarca sn la txtil, mecnica, metallrgica, de maquinria, de material elctric, de la construcci, qumica, paperera, d'arts grfiques i alimentria. A ms, en els ltims anys, com a conseqncia de la crisi industrial de finals dels anys 70 i principis dels 80 s'ha produt un important desenvolupament del sector comercial i de serveis (informtica).
A la zona nord l'economia s predominantment rural, albergant gran nombre d'urbanitzacions de segones residncies.

Clima.
El Valls Occidental presenta habitualment dos subtipus de clima mediterrani, el litoral i el subhumit, depenent si es parla de la zona pertanyent a la Serralada Prelitoral o a la prpiament dita plana Vallesana. 
A la part ms muntanyosa de la comarca les precipitacions mitjanes ronden els 700 mm anuals, mentres que a la plana vallesana no s'arriba als 200 mm. Predominen els vents de component oest.

Com a dates histriques pel que fa a anomalies climatolgiques es poden destacar:
 setembre de 1962- Diverses riuades van provocar unes inundcions histriques que van deixar morts a municipis com Terrassa (25 de setembre), Sabadell i Rub.
 gener de 1985- Temperatures mnimes de -11C a la comarca;

Fauna.
Tot i ser una zona eminenment urbanitzada , el valls occidental disposa d'una certa varietat en la seva fauna, sent els ms comns:
Rptils:
Sargantana cua-llarga(Psammodromus algirus);
Serp Blanca (Elaphe scalaris);
Llangardaix ocellat (Lacerta lepida);
Gripau com (bufo bufo);
Mamfers:
Ratol del bosc (Apodemus sylvaticus);
Rata Cellarda (Eliomys quernicus);
Musaranya (Crocidura russula);
Esquirol (Sciururs Vulgaris);
Guineu (Vulpes vulpes);
Porc Senglar (Sus scrofa);
Talp (Pitymyd duodecimcostatus);
Ocells:
Cucut (Cuculus canorus);
Mosquiter pllid (Philloscopus bonelli);
Tallarol gros (Sylvia borin);
Tallarol de la garriga (Sylvia cantillans);
Trencapinyes (Loxia curvirostra);
Merla (Turdus Merula);
Mallerenga emplomada (Parus cristatus);
Mallerenga carbonera (Parus major);
Tud (Columba palumbus);
Astor (Accipiter gentilis);
Esparver (Accipiter nisus);
Gamars (Strix aluco);
Mussol banyut (Asio otus);

 Comunicacions .
La comarca s un dels principals nusos de comunicacions de Catalunya i d'Espanya. Diversos eixos la creuen en totes direccions.

Autopistes.
 L'autopista AP-7 creua el Valls en direcci est-oest. Cap a l'oest connecta la comarca amb Tarragona, Valncia i el sud de la pennsula Ibrica, aix com amb l'autovia A-2 i l'autopista AP-2 (sud de Barcelona, Lleida, Saragossa). Cap a l'est, comunica el Valls amb les comarques de Girona i Frana.
 L'autopista C-58 creua la comarca de nord a sud, i uneix el nord de Barcelona amb Manresa a travs de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Valls, Sabadell i Terrassa.
 Tamb hi ha connexi entre Manresa, Terrassa i Barcelona a travs de l'autopista C-16 o dels Tnels de Vallvidrera, per Sant Cugat del Valls i Rub.
 L'autopista C-33 uneix Montcada i Reixac i Mollet del Valls i serveix per connectar el nord de Barcelona amb l'autopista AP-7 en direcci nord-est.

Carreteres.
La carretera N-150, principal carretera de la comarca, la creua de sud a nord i connecta Barcelona amb Terrassa a travs de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Valls, Barber del Valls i Sabadell. Ms enll de Terrassa. Diverses carreteres comarcals completen la xarxa bsica de la comarca:
 La C-1413 parteix de Molins de Rei, on connecta amb l'A-2 i l'N-340 (B-24) i l'autopista AP-2 (B-23), i passa per Rub, Sabadell i Sentmenat per connectar finalment amb la C-17 a l'alada de Centelles.
 La C-1415 uneix Vilafranca del Peneds (N-340), Sant Sadurn d'Anoia i Martorell (AP-7, A-2) amb Granollers i Matar (N-II, C-32) a travs de la comarca, passant per Terrassa, Matadepera, Castellar del Valls, Sentmenat.
 La C-155 uneix les ciutats de Sabadell i Granollers, passant prop de Poliny i Palau de Plegamans.

Ferrocarrils.
Les dues companyies de ferrocarril que operen a Catalunya tenen lnies al Valls Occidental. Per part de RENFE, hi passa la lnia Barcelona-Lleida per Manresa.
Les lnies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, anomenades "Metro del Valls", uneixen Barcelona amb Sabadell i Terrassa, tot i que existeix un projecte d'ampliaci de les mateixes.

Aeroports.
Tot i que tot el trnsit aeri de passatgers de la comarca es canalitza a travs de l'aeroport del Prat, a la vena comarca del Baix Llobregat, la comarca compta amb l'Aeroport de Sabadell, on es practiquen diverses disciplines esportives i que serveix de base per als bombers de la Generalitat de Catalunya. Tamb hi ha trnsit de diverses mercaderies.

 Espais Naturals Protegits .
 Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac;
 Parc de Collserola;

Museus.

 Sabadell:
 Museu d'Art de Sabadell;
 Museu d'Histria de Sabadell;
 Museu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont;

Terrassa:
 Centre de Documentaci i Museu Txtil de Terrassa;
 Museu de la cincia i de la Tcnica de Catalunya;
 Museu de Terrassa;

 Cerdanyola del Valls: Museu d'Art de Cerdanyola (en construcci);
 Castellbisbal: Museu municipal de la Pagesia ;

 Senders de gran recorregut (GRs) .
 GR-5: Canet de Mar   Sant Lloren Savall   Sitges;
 GR-6: Barcelona   Montserrat (cam clssic de Montserrat);
 GR-92: Portbou   Collserola   Ulldecona (sender del Mediterrani);
 GR-96: Barcelona   Montserrat (cam romeu a Montserrat);
 GR-97: Abrera   Sant Celoni (del Llobregat a la Tordera);
 GR-173: Circumvallaci del Valls Occidental;

 Demografia .


 Enllaos externs.

Consell Comarcal del Valls Occidental;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8786" title="Vietnam" nonfiltered="4866" processed="4835" dbindex="4985">

 
Vietnam, o el Vietnam (nom complet Repblica socialista del Vietnam), s un pas del sud-est asitic a l'Indoxina. La seva capital s Hanoi. T frontera amb Xina, Laos, Cambodja i el Golf de Tonqun.
 Histria .
El 258 aC An Duong Vuong va fundar el Regne d'Au Lac, al Vietnam del nord, per va ser derrotat per un general xins el  208 aC i es va fer amb el control del pas en nom de Xina, per al caure la dinastia Quin (substituda per la Han), el general va adoptar el nom de Trieu Da i es va proclamar rei de Nam Viet.

La famlia de Trieu Da va governar del 196 al 111 aC, quant el pas va ser ocupat pels xinesos i convertit en la prefectura de Giao Chi
Vu Vuong 196-137 aC;
Van Vuong 137-125 aC;
Minh Vuong  125-113 aC;
Ap Vuong 113-111 aC;
Duong Vuong 111 aC;

L'any 40 es van revoltar els vietnamesos sota la direcci de les germanes Trung (Trung Trac i Trung Nhi. Derrotades es van sucidar (42). La dominaci xinesa (el pas es va dir An Nam) va continuar fins el 939 quant Ngo Quyen va derrotar als xinesos al riu Bach Dang. Fins el 944 Ngo va governar per desprs va venir l'anarquia que va durar fins el 968, amb successors dbils enfrontats al dotze caps militars, que conformen la dinastia Ngo. Des llavors el pas va ser conegut com Dai Viet

Ngo Quyen 939-944;
Duong Tam Kha 944-951;
Xuong Ngap  951-954;
Xuong Van 951-965;

El 968 Dinh Bo Linh va establir la dinastia Dinh, fins el 979. La dinastia Le es va establir aleshores (981) i va durar fins el 1009.

Dinh Tin Hong (Dinh Bo Linh) 968-979;
Dinh De Toan 979-981;

Le Hoan  981-1005;
Trung Ton 1005-1009;

El 1010 es va establir la dinastia Ly per part de L Cng U n, que desprs va tenir el nom de Ly Thai To 

Ly Thai To  1010-1028;
Ly Thai Ton 1028-1054;
Ly Thanh Ton I 1054-1072;
Ly Nhan Ton 1072-1127;
Ly Thanh Ton II 1127-1138;
Ly Cao Ton 1175-1210;
Ly Hue Ton 1210-1224;
Ly Chieu Hoang 1224-1225;

La dinastia Tran es va establir el 1225 i va tenir dotze reis.

Tran Thai Ton 1225-1258;
Tran Thanh Ton 1258-1277;
Tran Nhan Ton 1278-1293;
Tran Anh Ton 1293-1314;
Tran Minh Ton 1314-1329;
Tran Hien Ton 1329-1341;
Tran Du Ton 1341-1369;
Tran Nghe Ton 1370-1372;
Tran Due Ton 1372-1377;
Tran De Hien 1377-1388;
Tran Thuan Ton 1372-1398;
Tran Thieu De 1398-1400;

Desprs de la campanya dels mongols al Yunnan (1253) amb la conquesta de Nan Chao, el general mongol Uriyangqatai va sortir d'aquesta regi i va atacar el 1257 el regne d'Anam que llavors tenia per capital a Hanoi. Va baixar del Yunnan fins la plana de Tonqun i va saquejar Hanoi el desembre del 1257. El rei d'Anam Tran Thai Ton (Tranh Tai Tong) es va reconixer vassall mongol poc desprs (mar del 1258).

El 1400 va pujar al poder la dinastia Ho, que noms va durar 7 anys. 

Le Qui Ly 1400-1401;
Han Thuong (fill de Le Qui Li) 1401-1407;

El 1407 els xinesos van imposar el seu domini i van collocar dos reis de la dinastia Ming i desprs governadors.

Gian Dinh De 1407-1409;
Hau Tran 1409-1413;
Governadors 1413-1428;

L'anomenada segona dinastia Le va restablir d'independncia el 1428

Le Thai To 1428-1433;
Le Thai Ton 1433-1442;
Le Nhan Ton 1442-1459;
Le Thanh Ton 1460-1497;
Le Hien Ton 1497-1504;
Le Uy Muc 1504-1509;
Le Tuong Duc 1509-1516;
Le Thieu Ton  1516-1522;
Le Cung Hoang 1522-1527;

El 1527 Mac Dang Dung es va fer amb el poder al Nord i va establir all la dinastia Mac, que des el 1533 va haver de compartir el poder amb la dinastia de shoguns Trinh que finalment va assumir tot el poder el 1677.

Mac Dang Dung 1527-1532;
interregne 1532-1533;
Dinastia Mac de Tonkn 1533-1592;
Dinastia Mac de Caobang 1592-1677;

Dinastia Trinh 1533-1772;

El 1772 els germans Tay Son, de la famlia Nguyen del sud, es van revoltar i es van fer amb el poder entenent-se cap al sud.  El cap n'era Nguyen Hue (mes tard anomenat Quang Trung) que va combatre contra el prncep dels Nguyen i va unificar el pas. un prncep dels Nguyen del sud, Nguyen Anh va obtenir l'ajuda francesa el 1778. Un membre de la dinastia Le, Le Chieu Thong, va demanar a Xina que l'installes com a rei i els xinesos van enviar un fort exercit per van ser derrotats per Nguyen Hue prop de Hanoi. Per desprs va morir i els seus dos germans successors no van tenir la seva capacitat.

Mentrestant al Sud del pas, a l'Annam, es va fer amb el poder la dinastia Nguyen el 1533 i va governar fins el 1778 quant els Tay Son del nord van ocupar el poder, per poc desprs, amb ajuda francesa, l'ltim prncep dels Nguyen del sud, Nguyen Anh, va aconseguir derrotar als Tay Son. Els dos germans Nguyen que van succeir a Nguyen Anh van resistir al nord fins el 1802.
 

Kim 1533-1545;
Guerra civil 1545-1558;
Hoang 1558-1613;
Phuc Nguyen 1613-1635;
Phuc Lan  1635-1648;
Phuc Tan 1648-1687;
Phuc Tran 1687-1691;
Phuc Chu I 1691-1725;
Phuc Chu II 1725-1738;
Phuc Khoat 1738-1765;
Phuc Thuan 1765-1777;
Nguyen Anh 1777-1802  (des 1802 Emperador Gia Long);

El 1802 el pas va ser reanomenat Viet Nam i encara que desprs va canviar a Nam Viet, al final Viet Nam va prevaler. Des aquell any la dinastia Nguyen (d'una rama collateral) es converteix en dinastia imperial i durar fins al 1954 quant els comunistes van guanyar la guerra a Frana.

Gia Long 1802-1820;
Minh Mang (Migmemouge)  1820-1841;
Thieu Tri 1841-1848;
Tu Duc 1848-1883;
Duc Duc  1883;
Hiep Hoa  1883;
Kien Phuoc 1883-1884;
Ham Nghi  1884-1885;
Dong Khanh (Dong Don) 1885-1889;
Thanh Thai 1885-1907;
Duy Tan 1907-1916;
Khai Dinh 1916-1925;
Bao-Dai 1925-1954;

La histria desprs de la guerra s molt complexa per, a grans trets, els comunistes es van rebellar i van guanyar la Guerra d'Indoxina el 1954, desprs de guanyar a la Batalla de Dien Bien Phu i se'ls va reconixer el nord del pas. El sud va quedar sota influncia francesa. Es va proclamar la repblica al sud i els americans van substituir els francesos, incompliment els acords de pau de la Conferncia de Ginebra (subscrits per Frana, per no pels Estats Units) i reprimint l'oposici, que es va rebellar, ajudada per les forces del nord i van desfer als americans i als seus protegits de la Repblica del Vietnam del Sud el 1975 (Guerra del Vietnam) i van reunificar el pas sota un rgim comunista.
 
 Presidents de la Repblica .
Com a Presidents de la Repblica del Vietnam hi van ser:

Repblica Democrtica de Vietnam (Vietnam del Nord, 1945-1976);
H  Ch Minh (2 de setembre de 1945 - 2 de setembre de 1969);
Tn   c Th ng (3 de setembre de 1969 - 2 de juliol de 1976) (actiu cap al 23 de setembre de 1969);
Republica de Vietnam del Sud (1955-1976);
Ng Dinh Diem (1955-1963);
Nguyen Van Thieu (1963-1975) fugit de Saig al 1975, poc abans de l'ofensiva damunt de la capital.
Repblica Socialista de Vietnam (Reunificat) (1976-1981);
Tn   c Th ng (2 de juliol de 1976 - 30 de mar de 1980);
Nguy n H u Th  (30 de mar de 1980 - 4 de juliol de 1981) (actiu);
Consell d'Estat de la Repblica Socialista de Vietnam (1981-1992);
Tr  ng Chinh (4 de juliol de 1981 - 18 de juny de 1987);
V Ch Cng (18 de juny 1987 - 22 de setembre de 1992);
Repblica Socialista de Vietnam (1992-Present);
L   c Anh (23 de setembre de 1992 - 24 de setembre de 1997);
Tr n   c L  ng (24 de setembre 1997 - 27 juny de 2006);
Nguy n Minh Tri t (27 de junyde 2006 - Present);

 Referncies .





















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8791" title="Quilogram per metre cbic" nonfiltered="4867" processed="4836" dbindex="4986">
El quilogram per metre cbic s la unitat del SI per a la densitat i es representa per kg/m on kg s el smbol de quilogram i m el de metre cbic. La densitat de l'aigua s d'uns 1.000 kg/m (i pren exactament aquest valor a 277 K), donat que un metre cbic d'aigua pesa cap a una tona.

El gram per centmetre cbic (smbol g/cm) s una altra unitat per a mesurar la densitat que utilitza el gram (g) en lloc del quilogram i el centmetre cbic (cm) en lloc del metre cbic. s la unitat de densitat del sistema CGS.

Per a convertir g/cm en kg/m, cal multiplicar per 1.000 (o dividir per 1.000 per a fer l'operaci inversa).

Un gram per litre s igual a un quilogram per metre cbic o a un gram per decmetre cbic.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8792" title="Antic Egipte" nonfiltered="4868" processed="4837" dbindex="4987">



L'Antic Egipte va ser una civilitzaci de l'est del Nord d'frica concentrat al curs mitj i baix del Riu Nil en el que ara s la moderna naci d'Egipte. La civilitzaci va comenar pels volts del 3150 aC amb la unificaci l'Alt i Baix Egipte sota el primer fara, i es va desenvolupar en els segents tres millenis. La seva histria es divideix en una srie de perodes estables, coneguts com a Imperis, separats per perodes de relativa inestabilitat coneguts com a Perodes Intermedis. Desprs de la fi de l'ltim Imperi, conegut com a Imperi Nou, la civilitzaci de l'antic Egipte va entrar en un perode de lent, constant declivi, durant el qual Egipte va ser conquerit per una successi de poders estrangers. El domini dels faraons oficialment es va acabar al 31 aC quan el jove Imperi Rom va conquerir l'Egipte i el va fer provncia.

La civilitzaci de l'antic Egipte va prosperar adaptant-se a les condicions de la Vall del Riu Nil. Va controlar la irrigaci de la vall frtil que, en produir excedent de collites, va engegar el desenvolupament social i la cultura. Amb recursos estalviats, l'administraci va invertir en l'explotaci mineral de la Vall envoltant les regions desrtiques, el primer desenvolupament d'un sistema d'escriptura, la organitzaci de construccions collectives i projectes agrcoles, comer amb les regions venes, i un exrcit que va vncer els enemics estrangers i va afirmar el domini egipci. Motivant i organitzant aquestes activitats hi havia una burocrcia d'escribes d'elit, lders religiosos, i administradors sota control del div fara qui va garantir la cooperaci i la unitat de les ments egpcies a travs d'un elaborat sistema de creences religioses.

Els molts xits de l'antic Egipte inclouen un sistema matemtic, treball de la pedra, mesura, i tcniques de construcci que van facilitar la construcci de pirmides monumentals, temples, i obeliscs, tecnologia de faena i vidre, un prctic i efectiu sistema de medicina, noves formes de literatura, sistemes d'irrigaci i tcniques de producci agrcoles, i el tractat de pau ms antic. Egipte va deixar un llegat durador: l'art i l'arquitectura van ser-ne copiats i antiguitats exposades per tot el mn, i runes monumentals han inspirat la imaginaci de turistes i escriptors durant segles. Un respecte redescobert per les antiguitats i excavacions als inicis del perode modern van dirigir la investigaci cientfica cap a la civilitzaci egpcia i a un gran inters pel seu llegat cultural a Egipte i el mn.

 Introducci .

Entre les civilitzacions de l'Orient Antic hi destaca per llur singularitat la egpcia, creada per poblacions d'origen hamtic, sobre les que es van superposar pobles semites procedents de Sria i Palestina, libanesos vinguts de l'oest i poblaci de Nbia, que van descendir Nil avall. Cap a la segona meitat del quart millenni a.C. va aparixer una cultura que presentava els trets bsics del que seria l'Egipte histric. A aquesta poca se la va anomenar a l'arqueologia Naqada II, car va ser una estaci de caracterstiques especials. Van surgir, llavors, la escriptura jeroglfica, la irrigaci a gran escala i un urbanisme incipient, els cultes primordials i els centres de poder poltic que van esdevenir en dos regnes, un del nord i l'altre del sud.

 Primer Estat histric .

A finals del milleni els reis del sud van conquistar el nord, creant el primer Estat territorial que ha conegut l'sser hum. A partir de la unificaci d'ambds, Egipte va passar a comprendre tota la vall del Nil, des de la primera cascada (Assuan) fins la Mediterrnia, incloent-hi els oasis de la zona occidental (Kharga, Dakha, Farafra i Siwa) encara que molt aviat van comenar les expedicions riu amunt, cercant les riqueses de Nbia, arribant fins a la segona cascada.

Les primeres dinasties van crear un Estat que superava la diversitat local, arribant al seu punt culminant a la IV dinastia. Tanmateix, l'Estat va iniciar massa d'hora un procs de desintegraci que va significar la feudalitzaci del pas.

 Histria .

Cap al perode Paleoltic tard, el clima rid del nord-est de l'frica havia esdevingut calent i sec en increment, forant a les poblacions de l'rea a concentrar-se a la Vall del Nil, i des que els caadors-recollectors nmades van comenar a viure a la regi durant el Plistoc fa uns 1,8 milions d'any enrere, el Nil ha estat la lnia vital d'Egipte. Les frtils terrasses del Nil va donar als humans la oportunitat de desenvolupar una economia agrcola sedentria i una societat ms sofisticada i centralitzada que va esdevenir una part fonamental en la histria de la civilitzaci humana.

Paleoltic i Neoltic.
Les evidncies arqueolgiques indiquen que una societat i cultura egpcies desenvolupades s'havien ests lluny entre les fronteres de l'Egipte unificat dins la prehistria (veure Egipte predinstic). El riu Nil, al voltant del qual s'hi agrupava la majoria de la poblaci, ha estat la font de vida per la cultura egpcia des que els caadors-recollectors nmades s'hi van establir al pleistoc. Restes d'aquesta gent primerenca apareix en forma d'artefactes i roques tallats per les terrasses del Nil i els oasis.

A travs del Nil, a l'11 millenni aC, una cultura moldredora de gra utilitzant el tipus ms antic de fal havia estat substituda per una altra cultura de caadors, pescadors, i recollectors que utilitzaven eines de pedra. Les evidncies tamb indiquen ocupaci humana i pastoreig al rac sud-oest d'Egipte, a prop de la frontera sudanesa, abans del 8000 aC. Les evidncies geolgiques i els estudis per ordinador de models climtics suggereixen que el canvis climtics naturals dels volts del 8000 aC van comenar a dessecar les extensions de terres de pastoreig de l'frica septentrional, posteriormment formant el Shara (c.2500 aC). Aviat les tribus de la regi naturalment van tendir a agregar-se a prop del riu Nil on hi van desenvolupar una economia agrcola sedentria i una societat ms centralitzada. Hi ha evidncies de pastoralisme i cultiu de cereals al Shara oriental al 7 millenni aC.

La dessecaci continuada va forar als primers avantpassats dels egipcis a establir-se al voltant del Nil ms permanentment i els va forar a adaptar-se a una vida ms sedentria. Tot i aix, el perode del 9,000 al 6,000 aC ha deixat molt poc en el cam de les evidncies arqueolgiques. Cap al 6000 aC, l'agricultura organitzada i les grans construccions havien aparegut a la Vall del Nil. En aquell temps, els egipcis del rac sud-oest d'Egipte eren pastors i tamb van construir grans edificis. El morter ja s'utilitzava al 4000 aC.



Perode Predinstic.

Cap al 5500 aC, petites tribus que vivien a la vall del Nil havien desenvolupat unes sries de cultures niques manifestant control ferm de l'agricultura i la ramaderia i identificables per la seva cermica i objectes personals nics, com pintes, braalets, i collarets. La primera d'aquestes cultures es va establir al Baix Egipte a el-Omari al nord de Helwan, a Merimde a l'oest del Delta del Nil, i a les vores de la costa septentrional del Llac Moeris a la regi del Fayium. El neoltic d'el-Omari i especialment el Fayium es feia notar pels avanats estris de pedra que van modelar la indstria ltica prehistrica a Egipte. El Faiyum es trobava a la intersecci de tres rutes: de la Vall del Nil mateix, del Shara oriental i del Orient Prxim, d'aquesta manera disposava de caracterstiques de tots tres. Merimde era una de les ms grans comunitats septentrionals, comparable en extensi i estructura al Nekhen predinstic. A ms a ms de la seva tecnologia ltica, la seva cultura es caracteritzava per formes sofisticades de vasos i anells i culleres de cermica, i els caps de maa de pedra que van esdevenir populars al final de la histria egpcia.

Molts segles ms tard, les cultures predinstiques meridionals es van comenar a establir. Eren contemporanis amb els assentaments del predinstics tardans de l'Egipte septentrional, com Maadi, Buto i Helipolis. La primera comunitat meridional, Badari, es coneixia per la seva cermica d'alta qualitat, estris de pedra, i el seu s del coure. Les sepultures badaris, simples clots amb signes d'estratificaci social, suggereix que la cultura estava caient sota control de lders ms poderosos. Al nord, la cermica maadiana era un desenvolupament local, feta de silt del Nil i ocasionalment decorada amb ocells i serekh sostenint els primers Noms d'Horus. Mentre Maadi era com un centre comercial, el contacte entre l'Alt i el Baix Egipte en aquest punt no era significatiu; les relacions comercials amb Palestina i Sumer, tot i aix, estaven fortament assegurades. Maadi tamb era la principal font de vaixells de basalt, la distribuci dels quals esdev ms difosa al sud desprs que l'Egipte septentrional cau sota el control dels legisladors de l'Alt Egipte.

La cultura Naqada va comenar a estendre's al curs del Nil cap al 4000 aC. En un perode de cap a 1000 anys, la cultura Naqada es va desenvolupar des de petites comunitats grangeres fins a una poderosa civilitzaci els lders de la qual retenien el control suprem sobre la gent i els recursos de la Vall del Nil. Establint un poder central a Nekhen, i desprs a Abidos, els lders de Naqada van estendre el seu control d'Egipte cap al nord seguint el curs del riu i van establir contactes comercials amb Nbia, els oasis del desert occidental, i les cultures de la Mediterrnia oriental. La cultura Naqada va manufacturar diversos ornaments de bns materials, els quals incloen cermica pintada, vasos de pedra decoratius d'alta qualitat, paletes cosmtiques, i joies fetes d'or, lapisltzuli, i ivori. Tamb van desenvolupar un verns conegut com a faena, la qual era ben utilitzada dins del Perode Rom per decorar copes, amulets, i figuretes. Durant l'ltima fase del predinstic, la cultura Naqada va comenar a utilitzar smbols escrits que van evolucionar en un sistema ple de jeroglfics per escriure la llengua egpcia.

Perode Dinstic Antic.


Els antics egipcis van triar comenar la seva histria oficial amb un rei anomenat "Meni" (o Menes en grec) qui ells creien que havia unit els dos regnes de l'Alt i el Baix Egipte. La transici a un estat unificat de fet va succeir ms gradualment que els escriptors de l'antic Egipte ens voldrien fer creure, i no hi ha cap gravat contemporani de Menes. Els experts ara creuen, tot i aix, que el mtic Menes de fet podria haver estat el fara Narmer, qui es representat a la cerimonial Paleta de Narmer en un acte simblic d'unificaci. El sacerdot Manet del tercer segle aC va agrupar la llarga lnia de faraons segents a Menes en 30 dinasties, sistema encara utilitzat avui en dia.

Al Perode Dinstic Antic cap al 3150 aC, els primers faraons van solidificar el seu control sobre el Baix Egipte tot establint una capital a Memfis, de la qual podrien controlar tant la fora laboral i l'agricultura de la frtil regi del delta com les lucratives i crtiques rutes cap al Llevant. L'increment de poder i fama dels faraons durant el perode dinstic antic est reflectit en les seves elaborades tombes mastaba i les estructures morturies de culte a Abidos, les quals eren utilitzades per cellebrar el fara deficat desprs de la seva mort. La forta instituci de direcci reial es va desenvolupar per essencial en la supervivncia i creixement de l'antiga civilitzaci d'Egipte.

Imperi Antic.


Desconcertants avenos en arquitectura, art, i tecnologia, es van produir durant l'Imperi Antic, alimentat per l'increment en la productivitat agrcola feta possible per una ben desenvolupada administraci. Sota la direcci del visir, els oficials estatals van recollectar impostos, van coordinar projectes d'irrigaci per millorar el rendiment de les collites, van llogar pagesos per treballar en projectes de construcci, i van establir un sistema judicial per mantenir la pau i l'ordre. Amb l'excedent de recursos fet possible per una economia productiva i estable, l'estat va poder invertir en la construcci de monuments colossals i comissionar treballs excepcionals d'art de la m d'obra reial. Les pirmides construdes per Djoser, Khufu, i els seus descendents sn els smbols ms memorables de l'antiga civilitzaci egpcia, i el poder dels faraons que ho controlaven.

A travs de l'augment d'importncia de l'administraci van sorgir unes noves classes d'escribes i oficials educats qui eren estats garantits pels faraons com a pagament pels seus serveis. Els faraons tamb van fer garants de terres als seus temples de culte mortuori i locals per assegurar-se que aquestes institucions tindrien els recursos necessaris per adorar el fara desprs de la seva mort. Cap al final de l'Imperi nou, cinc segles d'aquestes prctiques feudals havien desgastat lentament el poder econmic del fara, qui no es podria permetre ms una gran administraci centralitzada. Mentre el poder del fara s'evaporava, els governadors regionals anomenats nomarques van comenar a reptar la supremacia del fara. Aix unit a severes sequeres entre el 2200 i el 2150 aC, va causar en ltim terme que el pas entrs en un perode de 140 anys de gana i pugna conegut com a Primer Perode Intermedi.

Primer Perode Intermedi.

Desprs del collapse del govern central egipci al final de l'Imperi antic, l'administraci no va poder suportar o estabilitzar l'economia del pas. Els governadors regionals no van poder comptar amb  el rei per ajut en temps de crisis, i els continus talls de subministrament i disputes poltiques van escalar en fams i guerres civils a petita escala. Tot i els problemes difcils, els lders locals, sense pagar cap tribut al fara, van utilitzar la seva nova independncia per establir una cultura prspera a les provncies. Un cop van tenir control sobre els seus propis recursos, les provncies van esdevenir ms riques econmicament--fet demostrat per ms grans i millors enterraments entre totes les classes socials. En esclats de creativitat, els artesans provincials van adoptar i adaptar motius culturals formalment restringits a la reialesta de l'Imperi antic, i els escribes van desenvolupar estils literaris que expressaven l'optimisme i originalitat del perode.

Lliures de la seva lleialtat al fara, els legisladors locals van comenar a competir entre ells per control territorial i poder poltic. Cap al 2160 aC, els legisladors de Hierakonpolis controlaven el Baix Egipte, mentre un clan rival basat en Tebes, Antef I, va prendre el control de l'Alt Egipte. Mentre els Intef van crixer en poder i van estendre el seu control sobre el nord, un conflicte entre els dos rivals va esdevenir inevitable. Pels volts del 2055 aC les forces Tebanes sota Nebhepetre Mentuhotep II finalment van vncer els legisladors Herakleopolitans, reunificant les Dues Terres i inaugurant un perode de renaixensa econmica i cultural conegut com a Imperi Mitj.

Imperi mitj.


Els faraons de l'Imperi mitj van restaurar la prosperitat i estabilitat del pas, aix simulant un ressorgiment de l'art, la literatura, i els projectes de construcci monumental. Mentuhotep II i els seus successors de la 11na Dinastia van legislar des de Tebes, per el visir Amenemhet I, en assumir la cororna al comenament de la 12na Dinastia pels volts del 1985 aC, va canviar la capital nacional a la ciutat d'Itjtawy localitzada al Fayium. Des d'Itjtawy, els faraons de la 12na Dinastia van comprometre's en una reclamaci territorial de llarg abast i un projecte d'irrigaci per incrementar l'excedent agrari de la regi. A ms a ms, l'exrcit va reconquerir territori a Nbia rica en mines de pedra i or, mentre els treballadors construen una estructura defensiva al Delta Oriental, anomenada les "Muralles-del-Legislador", per defensar-se contra atacs estrangers.

Tenint exrcit assegurat i seguretat poltica i vastes riqueses agrcoles i minerals, la poblaci, l'art, i la religi de la naci van aflorar. En contrast amb les actituds elitistes de l'Imperi antic envers els dus, l'Imperi mitj va experimentar un increment d'expressions de pietat personal i el que es podria anomenar democratitzaci de la vida d'ultratomba, en la qual totes les persones hi posseen una nima i podien ser ben rebudes dins la companyia dels dus desprs de la mort. La literatura de l'Imperi Mitj es caracteritzava per tractar temes i personatges sofisticats escrits en un estil segur i eloqent, i els relleus i retrats escultrics del perode van capturar detalls subtils i individuals que van assolir nouves fites de perfecci tcnica.

L'ltim gran legislador de l'Imperi mitj, Amenemhet III, va deixar entrar pobladors asitica a dins de la regi del delta per proveir una fora de treball suficient per les seves campanyes especialment actives de mineria i construcci. Aquestes ambicioses activitats de construcci i mineria, tot i aix, combinades amb un inesperat retard de les crescudes del Nil al seu regne, van esgotar l'economia i van precipitar el lent declivi en el Segon Perode Intermedi durant les tardanes 13na i 14na dinasties. Durant aquest declivi, els pobladors asitics estrangers van comenar a apoderar-se de la regi del delta, posteriorment dominant dins Egipte com a Hikses.

Segon Perode Intermedi i els Hikses.

Pels volts del 1650 aC, mentre el poder dels faraons de l'Imperi mitj es debilitava, els immigrants asitics residents a la ciutat del Delta Oriental Avaris van apoderar-se de la regi i van forar el govern central a retirar-se a Tebes, on el fara era tractat com a vassall i se n'esperava un tribut. Els Hikses ("legisladors estrangers"), van imitar els models egipcis de govern i es retrataven ells mateixos com a faraons, integrant aix elements egipcis en la seva cultura de l'Edat del Bronze Mitj.

Desprs de la seva retirada, els reis de Tebes es van trobar ells mateixos atrapats entre els Hikses al nord i els aliats Nubis dels Hikses, els Cuixites, al sud. Cap a 100 anys de tnua inacci van seguir, i no va ser fins al 1555 aC que les forces Tebanes van aconseguir prou fora com per encarar-se als Hikses en un conflicte que duraria ms de 30 anys. Els faraons Tao II i Kamose van aconseguir finalment derrotar els Nubis, per va ser el successor de Kamose, Ahmose I, qui va emprendre victoriosament una srie de campanyes que va erradicar permanentment la presncia Hiksa a Egipte. En l'Imperi nou que va seguir, l'exrcit va esdevenir una prioritat central pels faraons que buscaven estendre les fronteres egpcies i assegurar el seu domini complet de l'Orient Prxim.



Imperi nou.

L'Imperi nou marca l'apogeu d'Egipte com a poder internacional amb fronteres assegurades i esteses. Ahmose I va fundar la seva primera dinastia i va recollocar la capital des d'Avaris a Tebes, mentre mantenia l'administraci a Memfis. Campanyes empreses sota Tuthmosis I i el seu nt Tuthmosis III van estendre la influncia dels faraons dins de Sria i Nbia, consolidant la seva lleialtat i obrint l'accs a importacions crtiques com bronze i fusta. Els faraons de l'Imperi Nou van comenar una campanya de construcci a gran escala per promoure el du Amon, el culte creixent del qual es basava en Karnak. Tamb van construir monuments per glorificar els seus propis xits, tant reals com imaginaris. La dona fara Hatshepsut va utilitzar aquesta propaganda per legitimar la seva reclamaci al tron. El seu regnat victoris va ser marcat per expedicions comercials al Punt, un elegant temple mortuori, un parell de colossals obeliscs i una capella a Karnak. No obstant el seu nebot legal Tuthmosis III va lluitar per esborrar el seu llegat prop de la fi del seu regnat tot usurpant el seu tron.


Pels volts del 1350 aC, l'expansi, construcci, i acumulaci de riqueses prsperes de l'Imperi nou establertes per un perode de prop de 200 anys, va perillar breument quan Amenhotep IV inesperadament va ascendir al tron i va instituir una srie de reformes radicals i catiques. Canviant el seu nom pel d'Akhenaten, va ascendir el previ du sol de la foscor Aten com a detat suprema, va suprimir el culte a les altres detats, i va atacar el poder de l'atrinxerat establiment sacerdotal. Movent la capital a la nova ciutat d'Akhetaten (avui en dia Amarna), Akhenaten va tancar-se als afers estrangers i es va absorvir ell mateix en la seva nova religi i estil artstic. Desprs de la seva mort, el culte d'Aten es va abandonar rpidament, i els subsegents faraons Tutankamon, Aye, i Horemheb, silenciosament van esborrar tot esment a l'heretgia d'Akhetaten, ara coneguda com a Perode d'Amarna.


La 18na Dinastia es va acabar quan els seus ltims tres reis-Tutankamon, Aye, i Horemheb- van morir tots sense cap hereu. El tron llavors va passar al militar Ramss I, qui va fundar la 19na Dinastia. El seu nt Ramss II, tamb conegut com a Ramss el Gran, va ascendir al tron pels volts del 1279 aC als 18 anys d'edat i va construir ms temples, va ergir ms esttues i obeliscs, i adoptar ms nens que cap altre fara de la histria. Valent militar, Ramss II va dirigir el seu exrcit contra els hitites a la Batalla de Kadesh i, desprs de lluitar fins a un dur empat, tot seguit va concloure el primer tractat de pau registrat al 1258 aC. Tot i aix, la riquesa d'Egipte va fer-lo un objectiu temptador per envair, i els faraons de l'Imperi nou tard eren atacats repetidament pels Libis i els Pobles del mar. Inicialment, l'exrcit era capa de repellir aquestes invasions, per amb el temps Egipte va perdre el control de Sria i Palestina. L'impacte d'amenaces externes era exacerbat pels problemes interns: corrupci dins l'administraci, saqueig de les tombes reials a la Vall dels Reis i malestar civil van minar la unitat del pas i l'autoritat del fara. Durant l'Imperi nou, els grans sacerdots del temple d'Amun de Tebes havien acumulat vastes franges de terres i riqueses, i el seu creixent poder va esberlar el pas durant el Tercer Perode Intermedi.


Tercer Perode Intermedi.

Seguint la mort de Ramss XI al 1078 aC, Smendes va assumir l'autoritat sobre la part septentrional d'Egipte, governant des de la ciutat de Tanis. El sud estava controlat efectivament pels Grans Sacerdots d'Amon a Tebes, els quals van reconixer Smendes noms de nom. Durant aquell temps, els libis s'havien establert al Delta occidental, i els caps dels seus assentaments van comenar a incrementar la seva autonomia. Els prnceps libis van prendre el control del delta sota Shoshenq I al 945, fundant  l'anomenada dinastia lbia o bubastita que governaria durant uns 200 anys. Shoshenq tamb va guanyar el control de l'Egipte meridional establint membres de la seva famlia en posicions sacerdotals importants. El control libi va comenar a ergir-se com a dinastia rival al delta des de Leontopolis, i els cuixites amenaaven des del sud. Pels volts del 727 aC, el rei cuixita Piankhi va envair territoris cap al nord, prenent l control de Tebes i temporalment del Delta.

El prestigi d'abast lluny egipci va decaure considerablement al final del Tercer Perode Intermedi. Els seus aliats estrangers havien caigut sota l'esfera d'influncia assria, i cap al 700 aC la guerra entre els dos estats va esdevenir inevitable. Entre el 671 i el 667 aC els assiris van comenar el seu atac sobre Egipte. Tant el regne de Taharqa com del seu successor, Tanutamon, van estar plens de conflictes amb els assiris, contra els quals Egipte va gaudir d'algunes victries. Finalment, els assiris van empnyer els cuixites un altre cop a Nbia, van ocupar Memfis, i van saquejar els temples de Tebes.

Egipte tard.

Sense plans permanents de conquesta, els assiris van deixar el control d'Egipte a una srie de vassalls que van ser coneguts com a reis sates de la 26na dinastia. Cap al 653 aC, el rei sata Psamtik I va ser capa de fer fora els assiris amb l'ajut de mercenaris grecs, que havia reclutat per formar la primera armada egpcia. La influncia grega es va estendre tan amplament que la ciutat de Naucratis va esdevenir la casa dels grecs al delta. Els reis sates basats en la seva nova capital de Sas va ser la prova d'un breu per vigors renaixement econmic i cultural, per al 525 aC, els poderosos perses, liderats per Cambises II, van comenar la seva conquesta d'Egipte, acabant capturant el fara Psamtik III a la batalla de Pelusium. Cambises II llavors va assumir el ttol formal de fara, per va governar Egipte des de casa seva a Susa, deixant Egipte sota el control d'un strapa. Unes quantes revoltes victorioses contra els perses va marcar el segle V aC, per Egipte mai va ser capa d'expulsar permanentment els perses.

Seguint la seva annexi pels perses, Egipte es va ajuntar amb Xipre i Fencia en la sisena satrapia de l'Imperi persa aquemnida. Aquest primer perode de govern persa sobre Egipte, tamb conegut com a 27na dinastia, es va acabar al 402 aC, i entre 380-343 aC la 30na dinastia va governar com a ltima casa reial nativa de l'Egipte dinstic, el qual es va acabar amb el lideratge de Nectanebo II. Una breu restauraci del govern persa, de vegades conegut com a Dinastia aquemnida, va comenar al 343 aC, per poc desprs, al 332 aC, el governador persa Mazaces va entregar Egipte a Alexandre el Gran sense cap lluita.

Dinastia Ptolemaica.



Al 332 aC, Alexandre III de Macednia va conquerir Egipte amb una petita resistncia dels perses i va ser benvingut pels egipcis com a alliberador. El govern grec establert pels successors d'Alexandre, els Ptolemeus, es basava en el model egipci i la nova capital d'Alexandria. La ciutat era per demostrar el poder i prestigi del govern grec, i va esdevenir un centre d'aprenentatge i cultura, centrat en la famosa Biblioteca d'Alexandria. El Far d'Alexandria illuminava el cam als vaixells, els quals van continuar proveint comer per tota la ciutat, mentre els Ptolemeus feien empreses comercials i pbliques, com la fabricaci de papir, la seva mxima prioritat.

La cultura grega no va substituir pas la cultura egpcia nativa, sin que els Ptolemeus van recolzar les antigues tradicions en un esfor d'assegurar la lleialtat del poble. Van construir nous temples d'estil egipci, van recolzar els cultes tradicionals, i es van retratar a ells mateixos com a faraons. Algunes tradicions es van barrejar, com els dus grecs i egipcis que van ser sincretitzats en detats composades tals com Serapis, i les formes gregues clssiques van influenciar els motius egipcis tradicionals. Tot i els seus esforos per calmar els egipcis, els Ptolemeus es van haver d'enfrontar a revoltes natives, penetrants rivalitats familiars, i la poderosa xusma d'Alexandria que s'havia format desprs de la mort de Ptolemeu IV. A ms a ms, mentre Roma es refiava cada cop ms de l'importaci de cereals d'Egipte, els romans tenien ms inters en la situaci poltica del pas. Les revoltes egpcies contnues, les ambicions poltiques, i els poderosos contrincants siris provocaven una situaci inestable, portant a Roma a enviar forces per assegurar el pas com a provncia del seu imperi.



Dominaci romana.
Egipte va esdevenir una provncia de l'Imperi rom al 30 aC, seguint la derrota de Marc Antoni i la reina ptolemaica Cleopatra VII per Octavi (ms tard emperador August) a la Batalla d'Actium. Els romans es refiaven pesadament dels carregaments de cereals d'Egipte, i l'exrcit rom, sota el control d'un prefecte nomenat per l'emperador, va reprimir revoltes, va fer respectar estrictament la recaptaci de pesades taxes, i va prevenir atacs dels bandits, els quals havien esdevingut un problema notori durant el perode. Alexandria va esdevenir un centre cada cop ms important en la ruta de comer amb l'orient, quan els articles de luxe extics tenien una alta demanda a Roma.

Encara que els romans van tenir una actitud ms hostil amb els egipcis que pas els grecs, algunes tradicions com la momificaci i adoraci dels dus tradicionals va continuar. L'art del retrat del Fayum va aflorar, i alguns emperadors romans es van representar com a faraons, tot i que no tan extensament com ho havien fet els ptolemeus. En principi vivia a fora d'Egipte i no executava les funcions cerimonials com a rei egipci. L'administraci local va esdevenir romana en estil i tancada als natius egipcis. 

Des de mitjans segle I dC, el cristianisme va arrelar a Alexandria i es va difondre. Incompatible amb el paganisme, el cristianisme va perseguir guanyar conversos i va amenaar les tradicions religioses populars. Aix va portar a la persecuci de conversos al cristianisme, culminant en les grans purgues de Diocleci comenades al 303 dC, per finalment el cristianisme va triomfar. Com a conseqncia, la cultura pagana egpcia va entrar en un declivi continu. Tot i que la poblaci nativa va continuar parlant en la seva llengua, la habilitat de llegir escriptura jeroglfica a poc a poc va desaparixer a mesura que la influncia dels sacerdots i sacerdotesses dels temples egipcis disminua. La persecuci va forar a recent convertits a fugir als deserts egipcis, els temples mateixos de vegades es convertien en esglsies o s'abandonaven al desert.. Amb el temps, el creixement d'aquestes comunitats va generar la necessitat d'escriure instruccions gregues cristianes en llengua egpcia. Els pares primerencs de l'esglsia egpcia, com Antoni el Gran, Pacomi, Macari i Atanasi, que normalment escrivien en grec, van adrear part dels seus esforos als monjos egipcis d'Egipte. La llengua egpcia, ara escrita en l'alfabet copta, va aflorar als segles II i III dC. Tot i aix, no va ser fins a Xenut que el copte va esdevenir una llengua plenament estandaritzada basada en el dialecte sahdic. La llengua nativa egpcia i els coneixements del grec i retrica de Xenut li van servir com a eines necessries per a elevar el copte, en contingut i estil, a una alta literatura quasi igual a la posici de la llengua egpcia a l'Egipte precristi.

Dominaci islmica.

Egipte va caure sota el domini dels governadors rabs amb l'expansi de l'Islam al segle VII. A les portes del segle VIII, el Califa Abdel al-Malik bin Marwan va decretar que l'rab substituira el grec i el copte com a llengua administrativa exclusiva. El copte literari va declinar gradualment fins al punt que al cap d'uns quants segles, el bisbe egipci Severus Ibn al-Muqaffa va trobar necessari escriure la seva Histria dels Patriarques en rab. Tot i aix, eclesisticament la llengua va retenir la seva important posici, i molts textos hagiogrfics tamb es van compondre durant aquest perode. Fins al segle X, el copte va romandre la llengua parlada de la poblaci nativa a fora de la capital.

Les violentes persecucions dels Mamalucs va guiar a un declivi ms gran del copte, fins que es va lliurar a l'rab egipci en algun moment del segle XVII, i des de llavors pot haver sobreviscut en bosses isolades per un temps ms. A la segona meitat del segle XIX, el Papa Cirili IV d'Alexandria va comenar un moviment nacional eclesistic per reviure la llengua copte. Es van publicar uns quants treballs de gramtica, junt amb el diccionari ms entenedor que s'havia fet fins llavors. Les troballes universitries en el camp de l'egiptologia i la inauguraci de l'Institut d'Estudis Coptes van contribuir ms endavant a la renaixena. Esforos en ressuscitar la llengua continuen emprenent-se, tant a dins com a fora de l'Esglsia, i han atret l'inters tant de coptes com d'rabs a Egipte.

Govern i economia.
Administraci i comer.

El fara, du vivent que actuava com a summe sacerdot, era el monarca absolut del pas i, com a mnim en teoria, manipulava un control total sobre la terra i els seus recursos. Del fara n'emanava tot l'ordre jurdic, ja que a l'Antic Egipte no hi havia codis escrits, i tamb era el comandant militar suprem, recolzant-se en una burocrcia d'oficials per dirigir els seus afers. Al crrec de l'administraci hi havia el seu segon en comandncia, el visir, que com a representant del fara controlava un poders cos de funcionaris i escribes que coordinava la fitaci de terres, el tresor, els projectes de construcci, el sistema legal, i els arxius. A nivell local, el pas es dividia en 42 regions administratives anomenades noms (20 del baix Egipte i 22 de l'alt Egipte) cadascuna governada per un nomarca, que era responsable al visir pel rendiment de l'agricultura i recaptaci d'impostos a la seva jurisdicci. Els temples conformaven el pal de paller de l'economia. No noms eren cases de culte, sin que tamb eren responsables de recollectar i emmagatzemar la riquesa de la naci en un sistema de graners i tresors administrats pels tyaty, inspectors que distribuen els cereals i bns al poble. Els tres sectors vertebradors de l'aparell estatal (escribes, aristocrcia i sacerdots) eren sbdits subjectes al fara que rebien una recompensa econmica, privilegis, estatus, terres, crrecs,... en funci de la seva aportaci al funcionament de l'Estat.

La major part de l'economia s'organitzava centralitzada i estrictament controlada. Encara que els antics egipcis no van utilitzar l'encunyaci fins al perode tard, utilitzaven un tipus de sistema d'intercanvi, amb sacs estndards de cereals i els debens, un pes d'aproximadament 91 g de coure o plata, formant un com denominador. Els impostos es pagaven segons el treball o el rendiment de cadasc. Els camperols pagaven amb productes agrcoles, els artesans amb part de la seva producci artesana, i de forma similar els pescadors, caadors,... Els treballadors eren pagats en cereals; un simple obrer podia guanyar 5 sacs (250 kg o 400lb) de cereals per mes, mentre un capata podia guanyar-ne 7 (250 kg o 550 lb). Els preus eren fixats per tot el pas i enregistrats en llistes per facilitar el comer; per exemple una camisa costava cinc debens de coure, mentre una vaca en costava 140. Els cereals es podien intercanviar per d'altres bns, d'acord a la llista de preus fixats. Durant el segle V aC es van introduir les monedes a Egipte des de l'estranger. Al comenament les monedes s'utilitzaven com a peces estndard de metall precis ms com a diners de veritat, per en els segents segles els comerciants internacionals es van refiar de l'encunyaci.

Estatus social.
La societat egpcia estava altament estratificada, i l'estatus social s'exhibia expressament. Els pagesos constituen la major part de la poblaci, per la producci agrcola era apropiada directament per l'estat, el temple, o la famlia noble que possea la terra. En les temporades que, a causa de les riades i crescudes del Nil, els treballs agrcoles eren impracticables, els pagesos estaven subjectes a un sistema de corvees pel qual havien d'entregar una taxa de treball a les mines o a les pedreres, especialment en projectes d'irrigaci i en la construcci de sumptuoses tombes i temples (veure article principal Arquitectura de l'antic Egipte). Pel que fa als caadors i als pescadors estaven obligats a lliurar captures d'animals del riu, dels canals i del desert. Els artistes i artesans eren d'un estatus ms alt que els pagesos, per tamb estaven sota control estatal, treballant a les botigues lligades als temples i pagades directament del tresor de l'estat. Els escribes i oficials formaven les classes altes de l'antic Egipte, els anomenats la "classe de les faldilles blanques" en referncia als vestits de lli blanquejats que servien com a marca del seu rang. La classe alta llua eminentment el seu estatus social en l'art i la literatura. Per sota de la noblesa hi havia els sacerdots, metges, i enginyers educats especialment en els seus respectius camps. L'esclavisme ja es coneixia a l'antic Egipte, per l'extensi i prevalncia d'aquesta prctica sn poc clares.

Els antics esgipcis veien a homes i dones, incloent-hi gent de totes les classes socials excepte els esclaus, com a essencialment iguals davant la llei, i fins i tot el ms baix camperol tenia dret a demanar compensacions al visir i la seva cort. Tant homes com dones tenien el dret de posseir i vendre propietats, fer contractes, casar-se i divorciar-se, rebre herncies, i prosseguir disputes legals a la cort. Les parelles casades podien posseir propietats conjuntament i protegir-se a ells mateixos del divorci tot acordant contractes matrimonials, els quals estipulaven les obligacions financeres del marit a la seva esposa i fills si el matrimoni s'acabava. Comparat respectivament amb les antigues Grcia, Roma, i fins i tot ms pasos moderns del mn, les dones de l'antic Egipte tenien un grau ms alt de decisi personal i oportunitat d'xit. Dones com Hatshepsut i Cleopatra fins i tot van esdevenir faraons, mentre d'altres van aconseguir poder com les Esposes Divines d'Amon. Tot i aquestes llibertats, les antigues dones egpcies no van prendre part en posicions oficials de l'administraci, noms van servir posicions secundries als temples, i probablement no estarien tan ben educades com els homes.



 L'agricultura i la ramaderia .

L'economia d'Egipte es basava en l'agricultura per inundaci del riu Nil mitjanant un sistema d'estanys i canals de reg que s'estenien per totes les terres cultivades. En les riberes del Nil els camperols egipcis conreaven moltes classes de cereals que utilitzaven per fer pa i cervesa. Les collites principals eren de blat, d' ordi i de lli. 

Hi havia tres fases o estacions del riu Nil: 
 Akhet era l'estaci de la inundaci, durava de juny a setembre. Desprs de la inundaci quedava una capa de fang que adobava la terra per a la collita segent.
 Peret era l'estaci de la sembra del blat, i durava entre octubre i febrer. Els pagesos esperaven fins que l'aigua s evaporava a les arrels del cereal, llavors llauraven i sembraven la terra. Acabada la feina, regaven usant murs de contenci i canals;
 Shemu era l'estaci de la collita, durava de mar a maig, moment en qu es reco lectava amb fals de fusta o canya la collita. ;

En els horts es conreaven psols, llentilles, cebes, porros, cogombres i enciams, a ms de rams, dtils, figues i magranes. Entre els animals que criaven per la seva carn, es troben els porcs, les ovelles, les cabres, les oques i els necs. 

Els egipcis generaven excedents d'aliments que els permetia l'intercanvi dels seus productes agraris amb primeres matries de territoris estrangers com l'encens, la plata i la fusta fina de cedre. Gran part dels productes del comer egipci es transportava en vaixells pel riu Nil i la mar Mediterrnia.

 La religi .
L'antic Egipte va conservar la seva unitat territorial amb poques influncies exteriors al llarg de la seva histria. Aquest fet va propiciar que les seves tradicions aconseguissin slides arrels i configuressin una cultura autctona que vari ben poc fins que no van arribar els grecs.

La religi estava configurada per antics cultes i animals totmics, forces de la natura i divinitats agrries. Els sacerdots van emprar aquesta barreja per elaborar una complexa i variada mitologia. Els dus ms influents de les diferents provncies (o noms) que arribaren a sser divinitats de tot l'Estat foren Ra (sol) d'Helipolis, Horus (falc) de Tinis, Ptah (bou) de Memfis i Amm (molt) de Tebes. En qualsevol cas el culte ms popular fou el d'Osiris que a travs del mite de la resurecci va passar a ser rei i jutge del regne dels morts.

La creena en la vida desprs de la mort i la identificaci del fara amb el du Osiris va fer necessria la conservaci del seu cos per acollir la seva nima immortal (Ka). Aquesta creena va generalitzar la prctica de l'embalsamament entre les castes benestants de prnceps, alts dignataris i persones riques.

 Horus .




El Messies Solar de la religi era Horus. La figura del Messies Solar es una retrica molt habitual a las religions de taran monoteista (que no per fora significa que tinguin no ms un Du). Horus era el Du solar, fill del Du tot poders Osiris i de la patrona i protectora d'Egipe Isis, representat com un falc que ho vigila tot i ho veu tot desdel cel. A grans trets, les caracterstiques d'Horus sn: 

 Va neixer el 25 de desembre.
 El seu neixament va ser anunciat a la seva mare per una entitat semi-divina (esperit missatger);
 La seva mare era verge, Isis (tamb anomenada Meri), que va ser adorada durant tota l'poca egipcia com la Mare de Du.
 El seu naixement va ser indicat per l'estrella de l'est.
 Tres reis van seguir l'estrella per tal d'ubicar al nounat i adorar-lo.
 Als dotze anys va ser un mestre prodigi.
 Als 30 anys va ser batejat per Anup;
 12 deixebles viatjaven amb ell fent miracles: caminar sobre les aiges, curar malalts i resucitar morts entre d'altres.
 Finalment fou traicionat per Tif i va ser crucificat.
 Va ser enterrar per tres dies, i al tercer va resucitar per ascendir als cels.
 Entres d'altres noms, els ms habituals eren: la veritat, la llum, fill escollit de Du, el bon pastor.

Per els egipcis Horus era el pare de tots els faraons (fingien una cerimonia al Nil, on la dona del fara simulava esperar al Du a la riba, i desprs mantenien el coit per engendrar al prncep), i per tant, els monarques, regnaven per designi div.

 La vida inte lectual .



La prctica de l'embalsamat va suposar els primers coneixements d'anatomia humana i de medicina. Mentre que la construcci de grans temples i tombes i la necessitat de mesurar els camps per poder recaptar els impostos van impulsar sistemes de clcul matemtics molt acurats. En astronomia va establir un calendari solar que els permetia preveure les crescudes del riu Nil.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Histria de l'antic Egipte;
Fara;
Egiptologia;
Art de l'antic Egipte;
Mitologia egpcia;
Llocs de l'antic Egipte;
Pirmides d'Egipte;
Llista de Karnak;






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8793" title="Magnitud" nonfiltered="4869" processed="4838" dbindex="4988">


Astronomia: magnitud es refereix a la mesura de la brillantor d'un objecte, mesurada en una determinada longitud d'ona o banda passant, normalment a prop de les longituds d'ona visibles o infrarrojes. Vegeu magnitud aparent i magnitud absoluta.
Cincia: magnitud es refereix a la mida numrica d'alguna cosa. Vegeu ordres de magnitud.
Fsica: una magnitud s una unitat necessria per expressar algun tipus de quantitat fsica fonamental. Vegeu magnitud fsica o anlisi dimensional.
Geologia: la magnitud s una mesura logartmica de l'energia alliberada durant un terratrmol. Vegeu magnitud (geologia) i escala Richter.
Matemtiques: la magnitud d'un objecte s un nombre real no negatiu, que simplement est en termes de la seua llargria. Vegeu Magnitud (matemtiques);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8797" title="Grau Celsius" nonfiltered="4870" processed="4839" dbindex="4989">
El grau Celsius, representat com a   (C), s una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrnom Anders Celsius (1701-1744), que el propos per primera vegada al 1742. s una de les unitats derivades del Sistema Internacional d'Unitats. Es defineix escollint els 0C en el punt de congelaci de l'aigua i els 100C en el seu punt d'ebullici, ambds a nivell del mar. Una diferncia d'un grau celsius, s equivalent a una diferncia d'un kelvin. El zero de l'escala Celsius difereix de l'escala kelvin en 273,15 unitats. s a dir:

T (C) = T (K) + 273,15;

essent T la temperatura.

El 1948, la Conferncia General de Pesos i Mesures, s'inclin pel terme Celsius, en detriment dels altres termes usats centgrad i centesimal, per tal d'eliminar la confusi amb el prefixe centi-, i per reconixer la tasca d'Anders Celsius.



Com a curiositat, cal remarcar que a -40 graus, l'escala Fahrenheit i Celsius coincideixen































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8809" title="Magnitud aparent" nonfiltered="4872" processed="4840" dbindex="4991">


La magnitud aparent d'un astre s una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, aix s, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

La magnitud aparent s una mesura logartmica, on els nombres menors corresponen a una brillantor major. Cent vegades menys brillantor (o el mateix objecte deu vegades ms lluny) correspon a una magnitud aparent cinc vegades major; 2,51 vegades menys brillantor (o el mateix objecte 1,58 vegades ms lluny) correspon a la magnitud una vegada major.

Com que la quantitat de llum rebuda depn de l'espessor de l'atmosfera en la visual, la magnitud aparent est normalitzada segons el valor que tindria a fora de l'atmosfera.

La magnitud aparent no s igual a la magnitud real -un objecte molt brillant pot parixer molt feble, si s molt lluny.

Vegeu tamb.
Magnitud absoluta;
Llista d'estrelles per magnitud;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8810" title="Elements del perode 1" nonfiltered="4873" processed="4841" dbindex="4992">
Un element del perode 1 es un dels elements qumics de la primera filera (o perode) de la taula peridica dels elements.

Aquestos sn:































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8811" title="Elements del perode 2" nonfiltered="4874" processed="4842" dbindex="4993">
Un element del perode 2 s un dels elements qumics de la segona filera (o perode) de la taula peridica dels elements.

Aquests sn:






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8845" title="Balaton" nonfiltered="4875" processed="4843" dbindex="4995">



El Balaton s un llac situat a Hongria, a uns 80 Km al sudoest de Budapest,entre les provncies de Veszprm, al nord, i Somogy al sud. s un dels ms grans d'Europa, ja que ocupa una superfcie de 593 Km2. T una forma allargada, arribant en els seus punts ms distants a 77 km de llarg per 14 Km d'ample. La fondria mxima s d'onze metres. s tamb conegut com el Mar d'Hongria

El Balaton compta amb una pennsula anomenada Tihany, on es va construir una abadia benedictina en 1055 i va ser un basti en el temps de les invasions dels ttars medievals que van patir els magiars.

En 1818 hi havia un ferry a la badia de Tihany, per va ser en 1846 quan el primer vaixell de vapor va entrar al llac. Els aristcrates hongaresos van comenar aleshores a comprar vaixells a Anglaterra, a fer competicions de nataci i navegaci. Es van construir nous ports i els pobles a la vora es van transformar en centres de vacances. Entre d'altres destaquen Balatonfred i Sifok.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8846" title="Fert? t" nonfiltered="4876" processed="4844" dbindex="4996">

El Fert  t (nom hongars; en alemany el seu nom s Neusiedler See, literalment llac de Neusiedl, per la poblaci situada al seu extrem nord) s un llac situat entre els estats d'ustria i Hongria, si b gaireb tot el llac se situa dins de territori austrac excepte la riba sud, hongaresa. Est a 137 metres sobre el nivell del mar i t unes mides de 36 km de llarg i entre 4 i 9 km d'ample. El 2001 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8847" title="Illa Perejil" nonfiltered="4877" processed="4845" dbindex="4997">

Perejil (nom espanyol; en rab Leila) s una illa de l'estret de Gibraltar situada a uns 200 metres de la costa marroquina i a escassos 8 kms al nord-oest del nucli urb de la ciutat de Ceuta. El seu nom es degur al julivert que hi creix.

Coordenades geogrfiques:  ;
Extensi: T uns 500 metres de llarg per 300 metres d'ample.
Altitud mxima: De relleu molt accidentat, el punt ms elevat d'aquest pedrot es troba a 74 metres sobre el nivell del mar. ;

L'illa es troba deshabitada i en altres temps hostatjava un redut grup de tropes espanyoles. Ara noms hi pasturen cabres.

Aquest illot, del qual pocs en sabien l'existncia, va saltar a les primeres pgines de l'actualitat el 2002 per la seva ocupaci per part de gendarmes marroquins i el seu posterior desallotjament per part d'efectius militars espanyols, que varen abandonar posteriorment l'illa; des d'aleshores es mant l'"statu quo" existent fins llavors.

L'illa s coneguda en rab amb els noms rabs de Leila i Taura i s identificada com a l'illa Oggia que apareix al poema pic L'Odissea, d'Homer.

El 1415 els portuguesos van ocupar Ceuta i tamb l'illot de Perejil. La ciutat i l'illot foren transferits a Espanya el 1581, poc desprs que la corona de Portugal va passar a la corona castellana. Aquesta sobirania fou confirmada pel tractat entre Espanya i Portugal de 1668. De fet l'illa Perejil apareixia al tractat per mai fou efectivament ocupada.

El 1746 el govern espanyol va estudiar la seva defensa i el 1779 el general Orcasitas, governador de Ceuta, i va fer un reconeixement militar. Durant la guerra del Francs, sota recomanaci d'Anglaterra, Espanya va prendre possessi de l'illot per vigilar, si era el cas, el pas de naus franceses per l'estret. S'hi van fer alguns treballs militars i fou dotada d'artilleria. Quan els francesos van ocupar Espanya, tropes britniques de Gibraltar es van desplaar a l'illa on romania la guarnici espanyola. El 1813 Ferran VII va demanar als anglesos l'evacuaci, que es va produir el 1814. Al cap de pocs anys la guarnici espanyola tamb es va retirar a Ceuta, pel seu cost econmic. 

El 1836 els Estats Units van demanar l'establiment d'una estaci carbonera (llavors els vaixells anaven amb carb) per Gran Bretanya s'hi va oposar. El 1848 els britnics hi van enviar forces des de Gibraltar per ocupar-la per els espanyols es van avanar i hi van enviar soldats des de Ceuta; el conflicte diplomtic amb el Regne Unit va acabar amb el reconeixent per aquest pas dels drets espanyols. A punt d'iniciar-se la guerra amb Marroc de 1859 el govern britnic va exigir a Espanya que no ocups militarment cap territori a l'estret, ja que el control d'aquest per Espanya suposaria una amenaa per la navegaci en cas d'hostilitats amb un altre estat.

El 1887 el govern espanyol va decidir installar-hi un far per davant de les protestes marroquines les obres es van aturar i es va donar per ents que els drets espanyols havien quedat renunciats. Els britnics van demanar llavors al sold de poder establir a l'illot una estaci carbonera, per no van rebre el perms; si que se'ls va autoritzar a extreure pedra per construir dics i molls a Gibraltar. El 1894 va circular el rumor de qu Marroc havia cedit l'illot a Gran Bretanya, per no es van confirmar; Espanya va ratificar llavors els seus drets a l'illot. Durant el Protectorat Espanyol a Marroc va tenir una petita guarnici (4 homes i un suboficial) que finalment fou retirada a comenaments dels anys seixanta.

El 1995 no fou inclosa dins a Ceuta en l'estatut d'autonomia d'aquesta ciutat. El 2002 es va produir un incident internacional: Vegeu Crisi de l'illa Perejil






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8851" title="Pars" nonfiltered="4878" processed="4846" dbindex="4998">

Pars (en francs Paris), capital de Frana i de la regi de l'Illa de Frana tamb coneguda com la Regi Parisenca, creuada pel Sena, s una de les aglomeracions urbanes ms grans d'Europa, amb una poblaci de 12.067.000 habitants, 2.167.000 dels quals residixen al municipi de Pars. Per la seva renda per cpita s la ciutat ms rica d'Europa.

Alguns edificis importants sn el Museu del Louvre, la Torre Eiffel, la Catedral de Notre-Dame, la capella dels Invlids, la plaa de la Concrdia, el pont Alexandre III, el Centre Pompidou, la baslica de Montmartre, el Moulin Rouge, etc. s una de les ciutats de la qual es diu que t ms encant del mn. Sn famosos els seus bulevards o la gran avinguda que enllaa el Louvre amb l'Arc de triomf de l'toile, que passant per la plaa de la Concrdia i els anomenats Camps Elisis i continua ms enll (encara que amb un altre nom), fins a l'Arc de la Dfense, amb un total de prop de deu quilmetres.

 Histria .
El nom de la ciutat prov del nom de la tribu gllica, parissis que va habitar a la regi durant el temps de la conquesta romana. El cor histric de la ciutat s l'illa de la ciutat (le de la Cit), una petita illa on es troba el Palau de la Justcia, i la famosa Catedral de Notre Dame. Aquesta illa est connectada amb un altra illa (le Saint-Louis), on es troben cases elegants dels segles XVII i XVIII.

Pars va ser ocupada per la tribu gllica fins a l'arribada dels romans el 52, a.C. Els invasors es referien als habitants gllics com els "parisii", per van anomenar la ciutat "Lutcia" que vol dir "lloc pantans". Cinquanta anys desprs, la ciutat es va estendre a la vora del Sena, i va canviar el seu nom a Pars.

El govern rom va acabar el 508 quan Clovis el Franc va convertir-la en la capital de la dinastia merovngia dels francs. El 511 va comissionar la construcci de la catedral de St. Etienne, a l'illa de la ciutat. Les invasions dels vkings van forar als habitants a construir una fortalesa en l'illa. El 28 de mar, 845 Paris va ser saquejada pels vkings, encapalats per Ragnar Lodbrok. La debilitat dels altres reis i comtes de Frana va provocar l'ascens en importncia dels comtes de Paris que finalment es convertirien en reis de Frana.

Durant l'edat mitjana la ciutat va prosperar com a centre comercial i intellectual de l'poca. Durant el regnat de Llus XIV, de 1643 a 1715, la residncia reial es va moure de Pars a Versalles. La Revoluci Francesa va comenar el 14 de juliol, 1789, i la ciutat va ser centre del conflicte. El 1870 la guerra amb Prssia va acabar amb el setge de Pars, que es va rendir el 1871, desprs d'un hivern de fam i sang.

La Torre Eiffel, la construcci ms coneguda de Pars, va ser construda el 1889 en un perode de prosperitat conegut com la Belle Epoque, l'poca bella. El 1900 Pars va ser seu del Jocs Olmpics. Va caure en mans dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser alliberada l'agost de 1944. 

Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, Pars est present en moltes obres, tant literries com musicals, com a terra de bohemis. Aix, per exemple, l'acci de La Bohme de Giacomo Puccini se situa a la ciutat, i Violeta, de La Traviata, hi viu.

Govern i poltica.

En la seva qualitat de principal urbs del pas, Pars s la seu del govern central francs i acull les principals representacions diplomtiques estrangeres, sent alhora una de les ciutats ms destacades en l'mbit poltic de la Uni Europea (UE).

El poder executiu, representat pel president de la Repblica, t la seva seu al Palais de l'lyse. Per la seva banda, el Primer Ministre t el seu despatx a l'Htel Matignon. Els poders legislatiu i judicial de Frana tamb tenen la seva seu a Pars.

Quant al govern local, en les eleccions municipals de mar de 2001, Bertrand Delano va ser triat alcalde (maire) de Pars. La seva arribada a l'ajuntament (Htel de Ville) va ser propiciada per la divisi interna de la dreta, que va presentar dos candidats antagonistes, Jean Tiberi i Philippe Sguin, per a aquests comicis. La revelaci pblica dos anys abans de la seva homosexualitat va ser vista pels electors parisencs com una mostra de sinceritat, el que li va atreure el vot no militant. Grcies a una aliana amb Els Verds i amb el Partit Comunista Francs (PCF), Delano va ser el candidat ms votat, aconseguint una mica ms del 48%. Per la seva banda, els aspirants de la dreta van obtenir entre els dos poc ms del 50% dels vots. Delano va ser investit alcalde de Pars el 18 de mar de 2001.

Economia.

La regi de Pars concentra aproximadament la quarta part de la producci industrial de Frana. La seva economia se sost fonamentalment en la fabricaci de maquinries de tot tipus. s de destacar tamb la producci d'articles de luxe, com l'alta costura, les joies i els perfums. En el seu port sobre l'Atlntic en la ciutat de Le Havre, mobilitza la cambra major volum de tonatge a Europa. El sector financer del pas es concentra en aquesta ciutat i l'agrcola es mou majoritriament en aquesta ciutat, que possex el major celler de mercaderies agrcoles del mn. 

Frana s la principal destinaci turstic del mn i el seu capital concentra bona part de l'atenci de la gran majoria de turistes que visiten el pas.

Demografia.
En el cens de 1999, la poblaci de la ciutat de Pars (excloent els suburbis) era de 2.125.246 (2005 : 2.153.600). La poblaci de l'rea metropolitana de Pars era de 11.174.743. en 1999 (2007 : 12.067.000).


 Clima . 
El clima de Pars s ocenic semi-continentalitzat (tamb denominat "clima de transici") al trobar-se allunyat de la costa. Les precipitacions sn una mica abundants encara que no excessives, amb una mitjana d'uns 636 mm i estan repartides al llarg de tot l'any de forma regular sense tenir un destacat mnim pluviomtric o el que s el mateix: una estaci seca. Les temperatures sn relativament suaus tot l'any. A l'estiu es poden superar els 30C ocasionalment al llarg de tota l'estaci, encara que rares vegades se superen els 35C; les temperatures mximes solen rondar els 25C-30C i sn freqents les tempestes. La primavera i la tardor sn suaus amb abundants dies de pluja. L'hivern no s molt rigors, la temperatura mitja s d'uns 4C, i s'alternen dies de pluja i neu encara que s ms freqent que plogui que neu.

Transport.

El sistema de transport de Pars s d'una eficcia destacada, per a una megalpolis d'aquesta magnitud. Les seves vies es mantenen en excellent estat i l'nic problema per als vehicles s l'excs dels mateixos. Un efica sistema connecta els trens de rodalia amb el sistema de metro, que al seu torn est lligat a un dens tramat de rutes d'autobusos, el que fa que sigui molt fcil moure's per la ciutat. 

Pars es connecta amb la resta d'Europa grcies a una moderna xarxa d'autovies i al complet sistema ferroviari que compta amb el TGV per a connectar amb els diferents punts del pas amb Londres i a partir de 2007 amb Estrasburg i Frankfurt del Main. 

A ms, a Pars es troben dos dels ms importants aeroports d'Europa per nombre de passatgers i vols anuals. L'Aeroport Charles de Gaulle al nord-est s el segon aeroport en importncia d'Europa desprs del de Londres. Al sud de la capital se situa l'Aeroport de Pars-Orly. Ambds aeroports es reparteixen el trfic nacional i internacional de la ciutat i els seus voltants.

Art i cultura.

Pars t un lloc privilegiat en l'mbit artstic i cultural a nivell mundial en els ltims segles. Aqu han nascut moviments artstics com l'expressionisme, el surrealisme i el fauvisme i importants figures de l'art i el pensament com Ren Descartes, Voltaire, Victor Hugo, mile Zola, Alexandre Dumas (fill), Edgar Degas, Claude Monet, Jean-Paul Sartre, Jean Renoir, Louis Malle o Henri Cartier Bresson. 

Tamb ha acollit a nombrosos artistes estrangers com Luis Buuel, Leonardo da Vinci, Vincent van Gogh, Pablo Picasso i a escriptors com Ernest Hemingway, Gabriel Garca Mrquez, Mario Vargas Llosa, Samuel Beckett, Julio Cortzar, Francis Scott Fitzgerald, James Joyce, Oscar Wilde i moltes altres celebritats com Lenin, Issir Arafat i Alexander von Humboldt. I un dels instrumentistes ms populars s en Martin Marais.

A ms, la ciutat compta amb la major aglomeraci d'obres d'art, repartides en els seus mltiples museus i colleccions privades. Dintre d'aquests tresors el ms destacat s la famosa Monna Lisa, una pintura de valor incalculable. Per altra banda, el patrimoni arquitectnic de Pars no t parang en el mn, cap altra ciutat ha aixecat tants i tan valuosos edificis dels ms destacats arquitectes universals.

Alguns dels museus de Pars sn:
 Museu del Louvre;
 Museu d'Orsay;
 Centre Pompidou;
 Museu Grvin;

Parcs i jardins.
Pars, pel que fa a altres capitals europees com Londres, Roma o Madrid, es destaca per l'absncia de grans parcs (com Hyde Park o el Retiro) i la multiplicaci de ms petits jardins.

Tres dels mes populars i antics parcs de Paris sn:
 El Jardin des Tuileries, creat al segle XVI per al palau del mateix nom (avui desaparegut) i situat a la dreta del riu Sena, prop del Louvre. ;
 El Jardin du Luxembourg s una gran parc, antigament privat. ;
 El Jardin des Plantes va ser creat per Guy de la Brosse, el metge de Llus XIII.

La majoria dels altres parcs de Pars sn creacions del Segon Imperi: Els parcs de Montsouris, Buttes-Chaumont i del Parc Monceau van ser creats per Jean-Charles Alphand, enginyer de Napole III.

Altre projecte executat sota l'ordre del Bar Haussmann, va ser el Bois de Boulogne, a l'oest de Pars. El Bois de Vincennes, al seu costat oriental, va rebre un tractament similar durant els anys segents. 

Les darreres creacions al paisatge dels parcs de Pars sn:
 El Parc de la Villette.
 El Parc de Bercy, que fou una vinya antigament. ;
 El Parc de Belleville, creat als anys 90.
 El Parc Andr-Citron.

Agermanaments. 
Paris est germanada noms amb una ciutat: Roma (des de 1956) (francs)  Seule Paris est digne de Rome ; seule Rome est digne de Paris.  (itali)  Solo Parigi  degna di Roma; solo Roma  degna di Parigi.  En catal :  Sols Pars s digna de Roma; sols Roma s digna de Pars. .

La capital francesa tamb va signar diversos pactes d'amistat amb altres grans ciutats en el mn:

1958 Kyoto;
1982 Tquio;
1985 El Caire;
1987 Amman, Sana, Berln;
1991 Sel;
1992 Moscou, Beirut;
1995 Jakarta;
1996 Chicago, San Francisco;
1997 Santiago de Chile, Riad,Pekn, Praga, Tbilisi. Sant Petersburg;
1998 Lisboa, Sofia, Sydney, Erevan;
1999 Ciutat de Mxic, Varsvia, Buenos Aires;
2000 Washington, Madrid, Atenes;
2001 Londres, Porto Alegre;
2002 Ginebra;
2003 Alger, Quebec;
2004 Brasilia, Rabat, Casablanca, Tunis;
2005 Copenhaguen;
2006 Montreal;

Imatges addicionals.


Enllaos externs.

Pgina oficial de Pars;










































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8853" title="Londres" nonfiltered="4879" processed="4847" dbindex="4999">


Londres (en angls London) s la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats ms grans d'Europa. Es troba al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mnega, que separa el Regne Unit de Frana. Al nord es troba els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.  

Londres est format per la Ciutat i 32 districtes. El cor de la ciutat, l'antiga Ciutat de Londres, encara mant el seus lmits medievals. Per des del segle XIX el terme Londres tamb es refereix al total de la metropolis que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbaci forma la regi de Londres i l'rea administrativa del Gran Londres. Avui dia la Ciutat de Londres s una petita part de Londres, exactament de 2'6 km, per que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 districtes de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 districtes tenen estatus especials, el districte de la Ciutat de Westminster t estatus de ciutat, el districtes de Kingston upon thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de districte Reial.

La posici de Londres sobre el riu Tmesi la fa ideal tamb per al transport martim. El Tmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues. Les seves ribes, per, estan unides per nombrosos tnels i ponts, el ms fams dels quals s el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogtic. 

Londres s una de les capitals del mn dels negocis, les finances i centres culturals,  i la seva influncia en la poltica, educaci, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que sn Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'esglsia de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc histric de Greenwich; i els Jardins botnics Reials, Kew. La ciutat s una de les majors destinacions turstiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econmic;

Londres t una poblaci molt diversa, amb moltes cultures, religions i ms de 300 llenges hi sn parlades. . El 2006 la poblaci oficial era de 7,512,400 dins els lmits del Gran Londres i s la municipalitat ms poblada de la Uni Europea.. El 2001, l'rea urbana del Gran Londres tenia una poblaci de of 8,278,251, i l'rea metropolitana s'estima que t una poblaci d'entre 12 i 14 milions. Londres ser la seu dels Jocs Olmpics d'estiu 2012.

Els principals aeroports de Londres sn: Heathrow, Gatwick i Stansted. Altres aeroports menors sn el Ciutat de Londres i el de Luton.

 Histria .

Originriament ciutat cltica dels cantis (cantii), fou fortificada pels invasors romans que la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tmesi. Es esmentada per primera vegada en temps de Ner quan la ciutat, per la seva situaci, va comenar a destacar. Les altres ciutats  importants eren Verulamium i Camulodunum. A la darrera es va establir una colnia i a Verulamium  se li va donar el privilegi de municipi, per Londinium sense cap distinci les havia avanat en el comer. En aquest temps la ciutat no tenia muralles. A la revolta dels britons Camulodunum va ser la primera a ser conquerida i van seguir Londinium i  Verulamium.

En els segents anys va conservar la seva importncia i va rebre el qualificatiu d'Augusta que es donava a les ciutats distingides. Fou la capital provincial. Desprs de la derrota d'Allectus els romans van entrar a la ciutat que estava essent saquejada pels soldats francs i altres mercenaris del derrotat.

Els romans la van abandonar al comenament del segle V, quan les legions van deixar tota l'illa. Queden encara algunes petites restes de la ciutat romana.

Durant el segle VII la Londinium romana fou abandonada, per molt a prop d'ella s'hi va construir un assentament sax anomenat Lundenwic, a l'rea que ara es coneix com a Aldwych. La ciutat romana va ser ocupada de nou cap a finals del segle IX i a principis del X. En el perode medieval va crixer la importncia de Londres, ratificada tamb per la catedral de Westminster. En aquesta abadia, des de l'edat mitjana, s on es coronen tots els reis d'Anglaterra des del primer rei normand, Guillem el Conqueridor. La residncia dels reis anglesos des del perode normand fou el castell fortalesa situat a la Torre de Londres, on avui encara es guarden les joies de la Corona. Amb el pas dels anys, damunt la Londres romana es va desenvolupar el que avui dia s el barri financer (la City), que ms endavant, al segle XVII, es va veure enriquit per la construcci de la catedral de Saint Paul per part de l'arquitecte Christopher Wren, on avui reposen els herois de la naci britnica. Aix fou possible arran d'un incendi l'any 1666, que va destruir quasi completament la ciutat.

Londres es va anar expandint, sobretot durant l'anomenada Era Victoriana que va coincidir amb l'explosi i expansi de la Revoluci Industrial i el moment lgid de la colonitzaci imperialista, i ha englobat camps, boscos, viles i pobles i, des de ja abans del 1940, s'estn en qualsevol direcci. Durant la Segona Guerra Mundial la capital britnica va patir intensos bombardeigs coneguts com el blitz per part de les forces de l'Alemanya Nazi.

Avui en dia, l'rea administrativa del Gran Londres (Greater London) cobreix 1.579 km2 en 32 districtes (boroughs), amb una poblaci segons el cens del 2001 de 7.172.000 habitants  dins del terme municipal (anomenats londinencs) i ms de 12 milions de persones vivint dins de l'rea metropolitana, amb la qual cosa s una de les ciutats europees ms poblades juntament amb Moscou, Istambul i Pars. L'expansi externa de Londres es va veure notablement alentida a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'adopci de diversos plans d'ordenaci urbanstica, duts a terme per salvaguardar un anell verd entorn de la ciutat (Green Belt). Des dels anys vuitanta, l'arquitectura de la ciutat ha estat objecte de polmica: entre els principals opositors del nou estil arquitectnic es troba Carles, l'actual Prncep de Gales i hereu del tron. 

Desprs d'haver estat centre de l'Imperi britnic, la ciutat contribueix avui amb el 17% del PNB d'un pas que s la quarta economia ms gran del mn.

El dia 6 de juliol de 2005 Londres va ser escollida seu dels Jocs Olmpics del 2012. Noms un dia ms tard, diverses bombes collocades a la xarxa de transport pblic (metro i autobs) per grups islamistes radicals varen esclatar sembrant el terror a la capital britnica amb un balan de ms de 50 morts i prop de 700 ferits. Dues setmanes desprs, el dia 21, un altre atac fet per terroristes sucides va sacsejar la ciutat. Aquests dos incidents terroristes dugueren a la policia i forces de seguretat britniques, i d'altres pasos, a incrementar la seguretat estatal. La poltica de disparar a matar seguida per les forces policials a l'hora d'enfrontar-se amb els presumptes autors dels atacs provocaren la mort del ciutad brasiler Jean Charles de Menezes.

Economia.


Londres s un dels majors centres pels negocis internacionals i el comer, i s un dels tres "centres de comandament" de l'economia mundial (juntament amb Nova York i Tquio). Londres s la 6a ciutat amb una economia ms gran del mn, desprs de Tquio, Nova York, Los Angeles, Chicago i Pars. Com a centre bancari ms gran del mn, amb un 50% de l'activitat del sector a Europa, i com a segona ciutat en economia, Londres genera cada any el 20% del PIB del Regne Unit. (o $446.000 milions el 2005); mentre que l'economia de tota l'rea metropolitana (la ms gran d'Europa)  genera aproximadament un 30% del PIB del Regne Unit (s'estima que uns $669.000 milions el 2005.)


Londres va evolucionar cap a una economia majorment basada en els serveis ms aviat que altres ciutats europees, en particular just desprs de la Segona Guerra Mundial. L'xit de Londres en l'economia de serveis i com a centre de negocis s'atribueix a diversos factors, com que l'angls s la llengua nativa i dominant dels negocis, la seva antiga posici privilegiada com a capital de l'Imperi Britnic, una estreta relaci amb els EUA i diversos pasos asitics. Altres factors sn que la llei anglesa s la ms important i la ms usada en contractes de negocis internacionals, i la multiculturalitat de la infraestructura.

Poltiques governamentals com la de baixos impostos, especialment a estrangers (els residents no domiciliats a la Gran Bretanya no sn gravats en els seus guanys exteriors), un entorn amigable pels negocis, una bona infraestructura de transports, en particular l'industria de l'aviaci. I una economia desregulada amb poca intervenci per part del govern han contribut a que l'economia de Londres hagi esdevingut ms centrada en els serveis.

Ms del 85% (3.2 milions) de la poblaci ocupada del gran Londres treballa en la indstria dels serveis. Un altre mig mili d'empleats residents a l gran Londres treballa en la manufactura i la construcci, quasi b dividits equitativament entre ambds. En les tres ltimes dcades hi ha hagut una caiguda significativa en el nombre de gent treballant en les indstries manufactureres de Londres, sobretot com a resultat de la competici amb regions de menor cost, per tamb com a conseqncia de millores en la tecnologia i els processos. 
Tot i aix, encara hi ha ms de 15,000 empleats en negocis manufacturers, com ara el del vestir, impremta, metalls fabricats, mobles i productes fets en fusta, i menjar i beguda. Tamb hi ha un fort creixement en el sector del reciclatge i del medi ambient.

A Londres encara hi prospera una bona base manufacturera a causa de la seva situaci geogrfica i de l'accs a mercats molt grans, de la gran base cientfica i del coneixements, els actius fsics, la seva diversitat, i el rol que t com a centre d'indstries creatives i de disseny.

Transport.
El transport per ferrocarril est gestionat per la National Rail i el transport per terra i per ferrocarril metropolit de Londres est gestionat per la corporaci Transport per Londres (en angls Transport for London), que consisteix en:
Transport ferroviari:
Metro de Londres (en angls London Underground):
BCV: Bakerloo, Central i Victoria.
JNP: Jubilee, Northern i Piccadilly.
SSR (Sub Surface Railway): Metropolitan, District, Circle, Hammersmith & City i Waterloo & City;
Ferrocarril de Londres (en angls London Rail):
London Overground;
Tramvies de Londres (en angls London Tram):
Tramlink;
Cross River Tram (proposta);
Docklands Light Railway;
Transport per terra:
Autobusos de Londres (en angls Buses);
Autobusos de llarga distncia de Londres (en angls Coaches);
London River Services;
Taxis (en angls Taxicabs o black cabs);
Carrers de Londres (en angls London Streets);
London Dial-a-Ride;
Zones de peatges per a vehicles motoritzats:
Peatge de Londres (en angls London congestion charge);
Zona de baixes emissions de Londres (en angls London low emission zone);

National Rail;

Llocs d'inters turstic.
Palaus.
Admiralty House;
Palau de Buckingham;
Clarence House;
Palau de Kensington;
Palau de Saint James;
Somerset House;

Altres.
Abadia de Westminster;
Catedral de Saint Paul;
Big Ben;
Pont de Londres;
Hyde Park;
Trafalgar Square;
London Eye;
Covent Garden (barri de Londres);
Royal Opera House;
Royal Albert Hall;
Esglsia de Saint James;
Mercat de Camden Lock;
Mercat de Portobello Road;

Museus.
 Museu Britnic;
 Courtauld Gallery;
 National Gallery;
 National Portrait Gallery;
 Victoria and Albert Museum;
 Tate Gallery i Tate Modern;
 Madame Tussauds, museu de cera;

 Vegeu tamb .
Metro de Londres;
Ciutat de Londres;
Gran Londres;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de turisme sobre Londres ;
 Pgina oficial de Transport For London ;

 Referncies .




























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
